id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
naciodigital_ca_20220331_0_415287 | CCOO ha convocat dues jornades de vaga a tot l'Estat a Renfe i Adif pels dies 21 de desembre i 7 de gener, que coincidiran amb l'operació sortida i tornada de les vacances de Nadal. El sindicat protesta per la falta de generació de llocs de treball en les companyies ferroviàries públiques.
El sindicat protesta fonamentalment per la "continuada disminució de les plantilles", i exigeix al govern espanyol -tant Renfe Operadora com Adif són empreses públiques depenents del Ministeri de Foment- que reverteixi la situació autoritzant una reposició "molt superior al 100%" de les reposicions dels llocs de treball perduts anualment per baixes i jubilacions
En aquest sentit, el sindicat ha exigit a Renfe i Adif la posada en marxa d'un pla plurianual de recursos humans "que permeti renovar i rejovenir les seves plantilles, així com un reequilibri de gènere", perquè, segons dades de CCOO, les dones només representen un 13% del personal d'aquestes companyies.
CCOO critica també que Foment aposta "únicament" pel servei d'alta velocitat, i que oblida la resta del ferrocarril, el que "fa servir el 90% de la ciutadania per a la seva vida diària".
Vaga abans i després de les festes
L'aturada, convocada a tot l'Estat, tindrà lloc els dos dies laborables anterior (divendres 21 de desembre) i posterior (dilluns 7 de gener) a les festes de Nadal, per la qual cosa podria afectar especialment qui tingui previst desplaçar-se per visitar els seus familiars.
La vaga se suma, a més altres dues ja convocades als ferrocarrils els propers dies: d'interventors de Renfe, el 14 de desembre i convocat també per CCOO, i de control·ladors d'Adif, el 13, 21 i 28 de desembre, convocats pel Sindicat de Cuirculació Ferroviària. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/168731/convocades-vagues-renfe-adif-21-desembre-gener |
macocu_ca_20230731_3_74018 | Creu Roja
No hi ha un perfil de voluntari, ni tampoc es necessita estar inscrit a una entitat per poder-ho ser, només hi ha d’haver persones amb moltes ganes d’ajudar els altres, explica la Sandra Gómez, coordinadora de l’àrea de voluntariat de la...
El Cor Rock d'Andorra, la banda de rock Black Thursday i la Fundació ONCA presenten el videoclip 'This is me' com a homenatge al voluntariat de la Creu Roja Andorrana per la seva tasca diària contribuint en molts àmbits sanitaris i socials... | 0.798803 | curate | {"ca": 1.0} | |
vilaweb_ca_20220728_0_61564 | Avui, Igualada serà l’escenari de més de cent activitats relacionades amb les plantes silvestres comestibles, les varietats agrícoles tradicionals i les maneres de transformar el nostre model agroalimentari. És la VI Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, organitzades pel col·lectiu Eixarcolant, que s’han consolidat com una data important al calendari per als que vulguin conèixer i gaudir de la flora que tenim a l’abast.
S’hi faran xerrades tècniques, xerrades aplicades, activitats infantils, actuacions musicals, tallers familiars i tallers per a adults, tasts, sortides etnobotàniques, un dinar silvestre i una fira de productes silvestres i varietats tradicionals amb una setantena d’expositors.
🗣️Obrim les inscripcions de les activitats de la 6a #JornadaGastronòmicadelesPlantesOblidades!Podeu consultar el programa amb més de 100 activitats per aprendre i descobrir les #plantessilvestres comestibles, #etnobotànica i les #varietatstradicionalshttps://t.co/8VHR7OlwXl pic.twitter.com/fi7vi1RJqF
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) September 13, 2021
Marc Talavera, membre de la junta del col·lectiu Eixarcolant, explica que, per als que vulguin endinsar-se al món de les plantes silvestres i les varietats tradicionals les activitats més adequades són els tallers de tota mena i les sortides etnobotàniques, perquè, d’aquesta manera, podran conèixer-ho de primera mà. Com a novetat d’enguany, diu que hi ha la col·laboració amb Fridays for Future i un bloc d’activitats i conferències relacionades amb el clima.
A més de la Jornada Gastronòmica, que Talavera defineix com la punta de llança de les activitats del col·lectiu, enguany Eixarcolant ha crescut i ha començat noves línies de treball com ara un banc de llavors de plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals, i, gràcies al creixement de socis, s’han creat grups locals arreu del país per a ser la veu del col·lectiu al territori.
Males herbes que fan de bon menjar
Han agafat el relleu del Forn de Jorba, que ara és també l’obrador en què treballen per a incloure aquesta mena d’ingredients a l’alimentació. Per això, li demanem a Talavera que ens digui algunes de les plantes silvestres comestibles que són de temporada i que podem incloure a la nostra dieta.
Planta molt comuna arreu del territori que germina al llarg de l’estiu en sòls llaurats o lliures de vegetació i ben fèrtils. Se’n menja la tija i la fulla i es pot menjar tant crua com cuita. Fins i tot se’n fan licors.
Recepta suggerida: Estofat de cigrons amb verdolaga.
Es poden menjar tant crues com cuites, això sí, si es mengen crues s’han de triturar per a treure’n els pèls urticants. Sobretot es troben en zones mediterrànies, com el litoral i el pre-litoral. Crues, tenen gust entre espinacs i fruits secs; cuites, recorden clarament als espinacs.
Recepta suggerida: Gratinat d’ortigues amb panses i pinyons.
Es pot trobar en tots els sòls fèrtils. Se’n mengen les fulles, les flors i els fruits immadurs. Les fulles s’han de coure per a aconseguir una textura més agradable. Les flors i els fruits es poden menjar crus.
Recepta suggerida: Risotto amb malves i orenga.
Molt abundant al litoral i pre-litoral. Se’n poden menjar tant les fulles, com les llavors, però normalment se n’aprofiten les flors, que es mengen crues. La ravenissa té gust semblant al wasabi i, per tant, es pot fer servir amb les mateixes finalitats gastronòmiques. Si es cou, perd el sabor picant.
Recepta suggerida: Vinagreta de ravenissa blanca.
Molt típic arreu del país. Se’n poden menjar les fulles i les llavors, tot i que les segones són difícils de recollir manualment. És preferible de menjar-lo cuit, té un gust suau, semblant als espinacs. Les llavors s’han de preparar com la quinoa, però coent-les solament deu minuts.
Recepta suggerida: Nyoquis de blets.
Es troba distribuïda en poblacions petites al litoral i pre-litoral. Normalment, creix als marges de zones rurals. Se’n poden menjar tant les fulles com les flors, crues. Té un gust molt intens i especial. Es pot afegir en pizzes, pastes o salses, també marida bé amb formatges, fruits secs o tomàquet.
Recepta suggerida: Hummus de rúcula silvestre.
Molt abundant en horts i camps de conreu d’arreu, se’n mengen tant les fulles com les tiges tendres. Les fulles es poden menjar crues i cuites. Les tiges, solament cuites. Les fulles crues es poden fer servir en amanides, com si fossin enciam, o saltades a la paella. Les tiges es cuinen com si fossin ceba o carabassó.
Recepta suggerida: Torrada de lletsons, formatge de cabra i melmelada de tomàquet.
Es troba sobretot en zones agrícoles i especialment als cultius de cereals d’hivern. Se’n poden menjar les fulles, els pètals i les llavors. Tot es pot menjar tant cru com cuit. Els pètals, a més, es poden fer servir per a infusions i són un bon complement per a brioixeria i postres.
Recepta suggerida: Gelat de llet fresca i pètals de rosella.
Creix principalment en herbassars i prats relativament humits. Se’n menja la fulla, cuita. Ací no hi ha tradició de menjar-ne, però arreu d’Europa s’ha fet servir en sopes, escudelles, cremes, saltejats o gratinats. La fulla fresca té gust intens; la fulla seca i rehidratada té un gust més suau.
Recepta suggerida: Escudella de romàs.
És molt comuna en vores de camins, marges de camins i zones amb intervenció humana. Se’n mengen les fulles i les tiges tendres, cuites. Té un gust suau, va bé de combinar-la amb ingredients que en potenciïn el gust.
Recepta suggerida: Farcellets de borraina.
Creix solament en sòls calcaris, els més habituals al país. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites o seques i infusionades. És una planta aromàtica amb molt de potencial. Sobretot es fa servir per a elaborar olives en conserva, però és molt adequada com a complement per a tota mena d’amanides, entrepans i plats de pasta.
Recepta suggerida: Entrepà de formatge fresc, sajolida i tomàquet.
Coneguda també com a cirerer d’arboç, és molt habitual a les muntanyes del litoral i pre-litoral. Se’n mengen els fruits, les cireres d’arborç o de pastor. Es poden menjar crues o coure-les i fer-ne tota mena de salses i melmelades. És molt adequada per a fer postres.
Recepta suggerida: Melmelada de cireres de pastor.
Els grataculs o gavarrons són els fruits del roser silvestre, que creix arreu. Tenen una forma ametllada i són d’un color vermell intens. A més, són una gran font de vitamina C. Es fan servir per a fer licors, melmelades o infusions.
Recepta suggerida: Confitura de gratacul.
Sobretot es troba a la franja litoral. Se’n mengen les fruites, tant crues com cuites. Té gust suau i textura cruixent. Va molt bé com a ingredient per a amanides i tota mena de plats que incloguin fulles i brots verds. Té un gust dolç i marida amb tota mena de fruits secs.
Recepta suggerida: Cruixents de cuscullera i formatge.
Molt present en prats i marges del Pirineu. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites o seques i infusionades. Com més tendres siguin les fulles, menys amargues. Amb la cocció, perd amargor, tot i que és un amarg poc persistent.
Recepta suggerida: Quesadillas amb dents de lleó.
Apareixen sobretot en marges de camps i camins. Se’n mengen tant les fulles com els brots tendres, abans no s’endureixi la tija. Es poden menjar tant cuits com crus. Són una de les espècies silvestres més consumides tradicionalment. Amanits amb oli i sal, ja són bons. També es poden fer truites o plats més elaborats com ara arrossos.
Recepta suggerida: Arròs amb colitxos i verdures.
Creix sobretot al litoral i pre-litoral. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites. Combinen molt bé amb tota mena de fruita, fruits secs i cereals. També es poden fer servir com a ingredient principal en amanides, fetes xips o per a sucar en salses.
Recepta suggerida: Crep tèbia de corn de cérvol, préssec de vinya i ou dur.
Creix arreu del litoral i pre-litoral. Se’n mengen els nervis centrals de la fulla, la part verda es descarta. S’ha de coure. Pot equiparar-se amb les cols, bròquils o espinacs, es pot cuinar de totes les maneres. Per exemple, se’n pot fer una tempura o un estofat amb llegums.
Recepta suggerida: Remenat de cardellet i cansalada.
És molt abundant pràcticament a tot arreu. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites, però sempre triturades. Pot ser un ingredient més per a cremes, sopes, batuts o pestos; té un gust molt suau, que fa pensar en nous tendres, espàrrecs i ortigues.
Recepta suggerida: Pesto de parietària amb avellanes i bastonets de codony d’olor.
Molt abundant. Se’n mengen les fulles, les tiges tendres, les flors i les llavors, tant cuites com crues. Té un gust anisat i una textura interessant. En general, combina bé amb làctics, peix, xocolata, fruits secs i tota mena de fruita.
Recepta suggerida: Bunyols d’avellana amb fonoll. | 1 | perfect | {"ca": 0.8264882325796031, "fr": 0.06829718504845408, "id": 0.007614213197969543, "af": 0.0031149053991693584, "nl": 0.01015228426395939, "en": 0.008652514997692663, "es": 0.06091370558375635, "oc": 0.011652053530226119, "ms": 0.0031149053991693584} | https://www.vilaweb.cat/noticies/vint-plantes-silvestres-nostres-apats/ |
macocu_ca_20230731_7_84242 | Entrevista a Mugroman
1.Per què us anomeneu Mugroman?
-Mugroman: Per un company nostre que quan anava a un programa de televisió s’alçava la samarreta i es pesicava els mugrons.
2.Quins eren els vostres ídols?
-Mugroman: Miquel Morant cantant la famosa cançó “Oliver i Benji”, Bom Bom Chip, Nirvana, Metàlica.
3.Tocaveu ja de menuts?
-Mugroman: Ens agradava molt el futbol, als 7 anys vam comprar la primera bateria.
-Mugroman: Lapsus no va a funcionar, i varem fundar Mugroman.
6.En quines bandes us volieu reflectir?
-Mugroman: Ska-p, Metàlica va a ser un embolic.
7.Quina ha sigut la millor època?
-Mugroman: Quan varem traure els últims dos discos. De gira quan no teniem, i no havia tanta varietat de grups que cantaren en valencià.
8.Quin us va a robar?
-Mugroamn: No es sap, però la guardia civil el va a valorar en 30.000€ perquè hi havien moltes guitarres i instruments.
9.Què us va motivar per al últim disc?
-Mugroman: Voliem reflectir més coneiximents...
10.Què significa la vostra portada del disc de Sol d hivern?
-Mugroman: Esperança, llum.. El sol d hivern és un sol que ilumina però que no crema a soles ilumina el camí.
-Mugroman: N hi han 3: –Junts, Com quan erem veu i so i Aprenent a seguir.
12.Quina és la cançó que menys us agrada del disc?
-Mugroman: La tempesta.
13.Què vol transmetre el vostre nou disc?
-Mugroman: Que vivim en un món fosc però hem de tindre esperança.
14.Què us va a motivar a fer dos Com quan erem veu i so”?
-Mugroman: L’ haver treballat en canal .La gent va a ser molt bona amb nosaltres. I les tenim molta estima.
15.Quin estil musical és el vostre?
-Mugroman: Rock,Power Punk,... som un grup que tenim gustos molt ecléptics.
16.Quants discs heu venut?
-Mugroman: 1.000-1.500.. els discos ja no es vénen tant. | 0.780011 | curate | {"es": 0.025477707006369428, "ca": 0.9235668789808917, "et": 0.013317892298784018, "fr": 0.0225825130283729, "oc": 0.015055008685581933} | |
mc4_ca_20230418_0_691585 | Una exposició als Reials Col·legis convida a descobrir com era la Tortosa del segle XVI i el llegat que ens ha arribat - Notícia – la Festa del Renaixement de Tortosa al dia
Endevinar on són avui alguns dels elements característics de la trama urbana de la Tortosa del segle XVI, ja desapareguts, com la Torre del Riu o el pont de barques, i identificar els que han perviscut, cas de la Torre del Célio o el Castell de la Suda, és la proposta que ens fa l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre amb l'exposició "Una panoràmica de la Tortosa renaixentista. Wyngaerde 1563", que ha obert portes avui als Reials Col·legis i que podrà visitar-se durant els dies la Festa del Renaixement.
La panoràmica de la Tortosa renaixentista que ens ha deixat el dibuixant flamenc Anton van der Wyngaerde és el testimoni gràfic més valuós de la ciutat que conservem d'aquell període. Vinculat a la cort de Felip II, Wyngaerde va iniciar a partir de 1561 una col·lecció de dibuixos al natural de diferents ciutats de la corona espanyola per encàrrec del propi monarca. El 1563 va dibuixar Tortosa des de dos angles: des del marge dret del riu, amb la vista de la façana fluvial de la cutat, i des del turó de Tenasses, tot capturant el sector nord, (barri de Remolins). La minuciositat i detall dels dibuixos, amb l'aplicació de la perspectiva, els situen a un nivell de font documental essencial per entendre l'urbanisme i la societat del segle XVI a Tortosa, explica la introducció de l'exposició. El director de l'Arxiu Històric, Albert Curto, qualifica el gravat de Wyngaerde d'una "riquesa excepcional" i recorda que no totes les ciutats de l'època tenen la fortuna d'haver heretat una imatge tan precisa de com era la Tortosa del 1.500.
El gravat localitza diversos punts claus de la ciutat que s'il·lustren amb imatges actuals per facilitar la seva identificació. La mostra es complementa amb una selecció de llibres i documents del segle XVI que evoquen la vida política, social i administrativa d'aquells temps. És el cas del Llibre d'Establiments (1586), que parla dels portals de la ciutat i del port fluvial, o el Llibre de Claveria (1569) sobre la Llotja. | 0.891248 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.festadelrenaixement.cat/noticia/exposicio-panoramica-tortosa-renaixentista-wyngaerde-1563 |
mc4_ca_20230418_1_556785 | voluntariat, participació ciutadana, minories ètniques, exclusió social, guia d'estil, comunicació, tractament de la informació | 0.564744 | curate | {"ca": 1.0} | http://xarxanet.org/biblioteca/manual-destil-sobre-minories-etniques |
macocu_ca_20230731_8_371639 | Formulari de cerca
Sobre nosaltres
Blanz Marketing and PR és una agència innovadora que li ofereix la possibilitat d'incrementar les seves vendes i imatge de marca a Espanya i Portugal mitjançant les diferents tècniques del Màrqueting i Comunicació. Per a nosaltres el seu èxit és el nostre èxit, per la qual cosa abans de realitzar qualsevol acció, li farem un estudi i anàlisi detallada del seu mercat i dels seus clients potencials.
Tot això per aconseguir obtenir el màxim resultat i un excel·lent repercussió en totes les seves campanyes. El nostre objectiu principal és multiplicar els seus beneficis. Sol·liciti sense cap compromís més informació sobre tots els serveis que li podem oferir. El nostre equip estarà encantat d'atendre-li. | 0.763114 | curate | {"es": 0.024456521739130436, "ca": 0.9755434782608695} | |
macocu_ca_20230731_6_362813 | Carme Elias i Boada
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York. Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa, d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop; El dret d’escollir, premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio, premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88. També intervingué, entre d’altres, a Absalón (1983, José Luis Gómez), La gata sobre el tejado de zinc (1984, direcció de Carlos Gandolfo); La quinta columna (1992, Ariel García Valdés), Els gegants de la muntanya (1999, Georges Lavaudant), La dama enamorada (2001, Rafael Duran), Calígula (2004, Ramon Simó), 84 Charing Cross Road (2004, Isabel Coixet), el monòleg Al galop (2014), Purga (2015, Ramon Simó), Ricard III (2017) i Temps salvatge (2018), dirigides per Xavier Albertí, i Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford (2019, Guido Torlonia). El 2019 posà veu a la radionovel·la Laura a la ciutat dels sants (2019).
En cinema debutà a la dècada de 1970 en curts amateurs de Jan Baca i Toni Garriga i, en el camp professional, sota el guiatge de Francesc Bellmunt, a L’orgia (1978). Ha tingut papers destacats, entre d’altres, en els films Victòria! La gran aventura d’un poble (1983, d’Antoni Ribas), Dos mejor que uno (1984, d’Antoni Llorente), Stico (1985, de Jaime de Armiñán), Massa vell per a morir jove (1988, d’Isabel Coixet), Pont de Varsòvia (1990, de Pere Portabella, premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1991), Capità Escalaborns (1990, de Carles Benpar), Els de davant (1993, de Jesús Garay), La flor de mi secreto (1995, de Pedro Almodóvar), En brazos de la mujer madura (1996, de Manuel Lombardero), Manos de seda (1998, de César Martínez Herrada), Morir (o no) (2000, de Ventura Pons), Los aires difíciles (2006, de Gerardo Herrero), Camino (2008, de Jordi Fesser, premi Goya a la millor actriu principal 2009 i premis Sant Jordi i Túria), Planes para mañana (2010, de Juana Macías), La distancia más larga (2013, de Claudia Pinto) i Quién te cantará (2018, de Carlos Vermut). En televisió ha participat en sèries com Anillos de oro (1983), Pepe Carvalho (1986), Turno de oficio (1986), Arnau (1994), Dones d’aigua (2001), Mirall trencat (2002), Mar de fons (2006), Herederos (2008), Gavilanes (2010) o La Riera (2014), entre d’altres. Ha treballat també en doblatges diversos. | 0.611551 | curate | {"es": 0.3474308300395257, "ca": 0.6525691699604743} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_67773 | Aquest diumenge he participat a la 5ª Marxa de BTT a Santa Susanna organitzada per la botiga de bicis CATBIKE.
No tenia moltes ganes de fer-la (recorreguts tants explosius a mi no em van gens be) però vaig pensar que de cara a les 3 hores de resistència d'Arenys de Munt de la setmana següent em podria anar ve.
Com que no havia fet l'inscripció anticipada a primera hora del matí ja era a Santa Susanna.
Molta gent coneguda, hi havia la "creme de la creme" de l'alt Maresme (no posaré noms per no deixar-me a ningú).
Sortida molt puntual i els primers 4 kms. neutrelitzats pels voltants de Santa Susanna, la moto pita i marica l'últim pujada duríssima asfaltada que fà la primera selecció, desde la meva posició veig el primer pal del dia, saveu qui era l'Oscar Sabiote, jo faig la meva cursa, al km. 8 hi havia una pujada (per dir-li d'alguna manera) que el primer que la pugès sobre la bici s'enduïa un pernil (Lito) la gran majoria bicicleta en mà.
El recorregut curt però ha sigut molt i molt dur, he anat de menys a més, m'he trobat molt bé, em notava amb força les cames, sobretot ens els falsos planers que hi havia a meitat del recorregut.
L'ùltima sorpresa abans d'encarar la baixada final que ha sigut el millor del dia ha sigut pujar al parapent (els qui ho coneguin ja saven com son aquelles 2 rampes). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_289909 | Les noves Urgències de l’hospital de Berga comencen a agafar forma i mantenen l’estiu com a data de l’estrena
Ivan Sánchez, sobre la possible arribada del tren a Berga: “És una obligació pel Govern”
Gemma Urrea, del Forn l’Espurna, reconeguda entre els millors 100 forners de l’Estat
Òmnium encetarà a Berga una ronda de xerrades per reactivar el moviment independentista
Mobilització popular a Cal Rosal per tapar les pintades de la fàbrica en tot un diumenge
Els cinc clubs de la quina de Berga reediten la fórmula: la 4a edició serà el 17 de desembre
Un 5 pelat per al govern d’Ivan Sànchez: només aprova entre els joves i un 63% creu que Berga ha empitjorat l’últim any
Alt Berguedà
Alt Berguedà
1.000 euros de multa per als dos responsables d’una rave a l’aire lliure a Borredà
Borredà reclama al Govern que inclogui en el pressupost del 2023 les obres a la C-26 entre Berga i Ripoll
El Berguedà recupera un actiu turístic: la mina de petroli de Riutort reobre aquest dissabte
Els promotors de la incineradora de Cercs descarten el projecte i en preparen un altre lligat al turisme
El Grup de Defensa presenta cinc al·legacions per aturar la central de la Nou i una moció a cada ajuntament
Cal Roio, una granja de la Nou, obligada a tancar per la pujada dels costos de producció
L’hotel de Terradelles espera el ‘sí’ definitiu de la Generalitat per convertir-se en una llar-residència
Baix Berguedà
Baix Berguedà
David Font anuncia que tornarà a presentar-se per alcalde de Gironella
Gironella esgarrapa 200.000 euros dels pressupostos de l’Estat per a l’edifici de les piscines
Puig-reig construeix el primer Pump Track del Berguedà
Una escultura de Jordi Tomàs es converteix en la porta d’entrada al nucli urbà de Gironella pel sud
Puig-reig bateja el nou espai verd a tocar de la plaça Nova com a Parc de la Riera
Gironella tindrà la primera pista d’atletisme del Berguedà
Torna el mercat de Nadal a la plaça de l’Estació de Gironella, del 3 de desembre al 5 de gener
Sortim
Farmàcies de guàrdia
Mobilitat
Seccions
Política
Societat
Cultura
Salut
Esports
Trending
AraSetmanaMes
Més de 800 casos de Covid-19 en una setmana al Berguedà per primer cop en tota la pandèmia
Els Mossos detenen el lladre que va robar en quatre domicilis d’Avià, a l’estiu, i en un cinquè a Berga, al novembre
Tres grups de llars d’infants del Berguedà, confinats perquè s’han quedat sense educadores
El mercat de Nadal de Gironella rep 15.000 persones en l’any de la seva estrena
La Corrida de Puig-reig torna als carrers
Llegint
Un pessebre natural particular, l’obra d’art de cada Nadal a Montmajor
Montmajor
Un pessebre natural particular, l’obra d’art de cada Nadal a Montmajor
Marc Canturri· 08/01/2019
Mil quilos de terra i sorra, desenes de cases fetes a mà, un centenar i mig de figures, aigua en moviment i 60 anys de tradició. El Marcel·lí Casas fa més de mig segle que construeix un pessebre natural a Montmajor. Ho fa perquè li agrada però, amb els anys, el seu pessebre s’ha convertit en un reclam per a bona part del poble. El construeix cada desembre a la planta baixa de casa i l’hi deixa fins el febrer. Durant aquests mesos, veïns, turistes i gent de tota la comarca li toquen el timbre per poder-lo veure.
Els primers Nadals el feia a la seva botiga, a Cal Casas; després va fer la mili al Sàhara espanyol i durant aquesta època va haver d’aparcar el pessebre; quan va tornar, se’n va anar a viure en un pis petit i no tenia espai per fer-lo; però des que viu a la seva actual casa, a Les Alzines, el pessebre és indiscutible: “No és Nadal si no hi ha el pessebre a casa”.
Cada any és diferent. Els paisatges són el resultat del que li passa pel cap mentre fa el pessebre. No pensa en res real, excepte un any, que va decidir fer-hi el Pedraforca. Aquest Nadal el seu net, el Marc, li va suggerir que fes un pessebre del poble de Montmajor però va acabar descartant-ho: “És molt difícil. Per les muntanyes m’anava bé, però sempre hi vull posar aigua i el riu queda lluny de les cases de Montmajor”.
Set dies d’inspiració
El Marcel·lí acostuma a fer el pessebre durant el desembre. En té prou amb una setmana. Aquest any el va començar just després del Pont de la Puríssima i el dia 18 ja l’havia acabat. Primer -explica- hi posa la terra i la sorra que durant l’any té al jardí: “A l’estiu hi planto carbassons i mongetes, i a l’hivern em serveix per fer el pessebre”. Per Nadal, utilitza uns 1.000 quilos de sorra i terra per donar forma a la seva obra d’art domèstica.
Quan té tot el material dins de casa, el modela per començar a crear el paisatge. Comença a imaginar per on passarà l’aigua, on hi haurà les cases, on posarà la molsa… I es posa a crear. Assegura que dissenyar el cicle de l’aigua i portar llum a les cases és el que més problemes li porta. La llum que hi ha a cada casa és individual i surt d’una ‘centraleta’ que hi ha sota el pessebre: “Gràcies a això, quan es fon una llum sé quina és i puc canviar-la al moment”. Però fer arribar la llum a cada casa i amagar els cables no és fàcil.
El protagonisme de l’aigua
Tampoc és senzill preparar tot el cicle de l’aigua. Sota el pessebre, hi ha un dipòsit de 1.000 litres d’aigua que en rep i en deixa anar cada vegada que el Marcel·lí prem l’interruptor. Al final, el resultat s’ho val: els visitants queden bocabadats amb el molí hidràulic que s’erigeix com un dels protagonistes de la funció. Per al Marcel·lí, l’aigua és imprescindible cada Nadal: “Quan arriba el febrer i trec el pessebre, una de les coses que més trobo a faltar és el soroll de l’aigua cada cop que passo per l’entrada de casa”.
Però l’aigua no només fa bonic. El Marcel·lí engega el pessebre un cop al dia perquè, així, l’herba no s’acaba d’assecar mai. En tots aquests anys, aquesta humitat li ha portat més d’una sorpresa. A vegades, diu, s’hi han fet bolets i tot: “Al matí començaven a treure al cap, al migdia ja es veien ben clars i al vespre ja eren ben oberts”. Un cop fins i tot en va portar a un micòleg i li va confirmar que eren comestibles. Havia creat tot un ecosistema a la planta baixa de casa.
Del Museu del Bolet al pessebre de casa
Els bolets, precisament, van servir al Marcel·lí durant molt de temps per ensenyar la seva obra d’art als turistes. Fins fa cosa d’un any, feia les visites al Museu d’Art del Bolet de Montmajor. “Venien grups i em deien que sabien que tenia un pessebre i que el volien veure”, explica.
Acabada la visita al museu, ell els obria les portes de casa i, a partir d’aquí, el fenomen del seu pessebre natural va créixer gràcies al boca-orella. A dia d’avui, centenars de curiosos –veïns i coneguts, però també turistes- li toquen la porta de casa cada Nadal per saber quina mena de pessebre ha inventat. I així fins a finals de febrer.
Tags
Marcel·lí CasasPessebrepessebre natural
00
Un portal de:
Amb el suport de:
93 821 05 62 - 600 47 92 99
[email protected]
Avís Legal
Publicitat a l'Aquí Berguedà
Anterior
Una avaria en el sistema anti-incendis inunda la part inferior de l’escenari i un tros de platea del teatre municipal de Berga | 0.748904 | curate | {"ca": 0.946093975208994, "de": 0.0008648025367541078, "es": 0.02176419717497838, "fr": 0.006486019025655808, "en": 0.006630152781781493, "sk": 0.0012972038051311616, "it": 0.014989910637071202, "oc": 0.0018737388296339002} | https://www.aquibergueda.cat/2019/01/08/un-pessebre-natural-particular-lobra-dart-de-cada-nadal-a-montmajor/ |
macocu_ca_20230731_2_371472 | María Patiño desapareix de Telecinco i té un motiu de pes
María Patiño és la cara més coneguda de Telecinco. A més de ser d'una gran professional de la premsa del cor des de fa molts anys, María sap adaptar-se perfectament als programes.
Vehement, incisiva i passional, el seu carisma s'ha convertit en el seu principal atribut i li ha brindat molts èxits en els darrers anys. Va ser una de les últimes que va resistir a Antena 3, mentre que Telecinco ja capitalitzava els continguts de societat i cor.
A contracor va reconèixer el seu error estratègic de quedar-se a la cadena taronja, mentre companys com Jorge Javier Vázquez o Ana Rosa Quintana ja havien fet el salt.
Terelu Campos i María Patiño, presentadores titulars a 'Sálvame Lemon Tea' | Catalunya Diari
María va arribar a Mediaset i després d'uns inicis com a discreta col·laboradora ha anat ampliant la seva presència fins a fer ombra al mateix Jorge Javier. I ho ha aconseguit amb dues característiques bàsiques: el carisma abans esmentat i fer-hi moltes hores.
Actualment presenta dos programes: Socialité i Sálvame Lemon Tea. Esporàdicament també condueix Sábado Deluxe i excepte els dilluns i algun dimarts, la resta de dies també és a Sálvame cada tarda.
Es pot dir que les probabilitats de ficar Telencinco i que et surti Patiño a la pantalla donant l'última exclusiva són altíssima.
Doncs bé, quan la cara ja és com de la família en milers de llars espanyoles, María acaba de desaparèixer de la televisió.
María Patiño desapareix de la tele i sabem els motius
L'últim Sálvame Lemon Tea ha començat amb Terelu Campos i Adela González presentant. On és María Patiño? Tampoc no se l'ha vist durant el cap de setmana. Va ser Nuria Marín la conductora de Socialité.
María Patiño confirmava què està passant en aquests moments. En un tweet breu, explica que «Ha arribat l'hora de la desconnexió. Donar-vos les gràcies a tots». Amb això suggereix que es prendrà uns dies de descans necessaris per refer-se del frenètic ritme que porta María.
També les seves companyes Adela i Terelu confirmaven que María està «de vacances», sense donar més detalls de si ha aprofitat aquests dies per fer algun viatge.
María està de vacances, però la seva desconnexió de l'actualitat no és tan gran. El seu compte de Twitter reflecteix que segueix amb les xarxes socials actives, fent retweets de temes i comentant alguna notícia d'actualitat.
Ella mateixa ha explicat altres vegades que li costa molt desconnectar del seu dia a dia quan està de vacances. Per aquest motiu, hi ha hagut vegades que l'única solució ha estat marxar d'Espanya a algun destí paradisíac per allunyar-se de l'actualitat durant un temps.
Patiño reapareix a Telecinco per sorpresa
A Telecinco són conscients que María Patiño té la seva legió de seguidors. Ara mateix, prescindir de les cares que donen audiència a la cadena és arriscat.
Així doncs, per compensar la marxa de Patiño, a Mediaset han trobat una original fórmula. Un dels personatges que aquesta tarda ha imitat Josep Ferre, l'imitador habitual de Sálvame, ha estat precisament María Patiño.
Mentrestant, a Twitter, són molts els seguidors que han reaccionat a l'absència de Maria Patiño. Alguns l'animen que descansi i que reposi forces per continuar sent tan incisiva i «treure informació a l'entrevistat sense conformar-se a vigilar per no incomodar-lo».
Altres li retreuen les pèssimes dades d'audiència de Sálvame, mentre que també hi ha qui l'anima que digui la veritat i confessi que se'n va de vacances.
Sigui com sigui, coneixent-la, María no trigarà gaire a tornar al seu lloc a Telecinco. Que la competència és dura i les ganes que demostra als platós són clarament fruit de la seva vocació professional. | 0.803069 | curate | {"ca": 0.9445809445809445, "es": 0.05541905541905542} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_231426 | Si estàs interessat en la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) passa't el proper dimarts, 18 d'octubre, a les 14h pel local d'estudiants de la facultat de geografia i història (C/Baldiri i Reixach sense número, Palau reial).
ala a la fac. de hª.... em keda massa lluny k jo stik a mundet jejejej | 0.634425 | curate | {"ca": 0.7774193548387097, "de": 0.041935483870967745, "et": 0.18064516129032257} | |
macocu_ca_20230731_2_343370 | L’esmorzar solidari amb la Magic Line Sant Joan de Déu recapta 597,10 euros
Tres dels sis equips de la Universitat de Barcelona que participen a la Magic Line Sant Joan de Déu – Faig 15, Dones UB i Camina UB – han recaptat 597,10 euros a favor de les persones en situació vulnerable a través de l’esmorzar solidari que han organitzat aquest divendres 15 de febrer, de 10 a 12 hores, al Pati de Ciències de l’Edifici Històric, amb el suport de Voluntariat UB.
La propera acció solidària serà el concert que les corals Gaudium, de la Universitat de l’Experiència, i La Flama oferiran el dimecres 20 de febrer, a les 19 h, al Paranimf de l’Edifici Històric. L’entrada és gratuïta, però es podran fer donatius a les bústies situades a l’interior del recinte. | 0.823219 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_366013 | CL Los nuevos modelos productivos y de consumo y la sostenibilidad - Fitxa de cicle
Els nous models productius (i de consum) i la sostenibilitat
Cicle organitzat per l'Oficina a Barcelona del Club de Roma, conjuntament amb l'Obra Social "la Caixa" i la Fundació Fòrum Ambiental. | 0.521846 | curate | {"es": 0.3007246376811594, "ca": 0.6992753623188406} | http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/cl-los-nuevos-modelos-productivos-y-de-consumo-y-la-sostenibilidad |
grup-elmon_ca_20230726_0_215650 | Ahir dilluns, a les 9.20, una patrulla de la Policia Municipal en servei ordinari va observar un vehicle estacionat a una zona d’ambulàncies del carrer d’Edison, a l’alçada del carrer del Pintor Fortuny, amb una fotocopia a color d’una targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat.
Els agents van identificar al conductor del vehicle i van comprovar que aquest no era el titular de la targeta exposada. Per aquest motiu, van procedir a denunciar administrativament al conductor per fer-ne un ús fraudulent i se li va retirar la fotocopia.
Més tard, a les 12.10, un particular va avisar a la Policia Municipal que hi havia un vehicle estacionat al mig de dues places d’estacionament per a persones amb discapacitat al carrer de Mura, a l’alçada de la carretera de Castellar, amb una targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat que semblava falsa. Una patrulla de la Policia Municipal va acudir al lloc i va comprovar que la targeta que es veia al vehicle era correcta. També va observar en el vehicle mostres d’haver patit un accident i, per tant, estar mal estacionat per aquest motiu. Els agents van acudir al domicili de la titular del vehicle per comprovar que era la titular de la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat.
La titular els va comunicar que no havia sortit de casa en tot el matí. Els agents van ser informats que qui havia conduit el vehicle durant el matí era la filla de la titular de la targeta i que l’havia fet servir fraudulentament per estacionar. Els agents van procedir a denunciar administrativament el vehicle per estar mal estacionat a la plaça d’aparcament reservada per a persones amb mobilitat reduïda i a la conductora per fer un ús fraudulent de la targeta. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/general/denunciats-fraudulent-targetes-daparcament-persones-discapacitat-142685/ |
wikipedia_ca_20230401_0_147693 | Serra d'Aiguadevalls
Aquest article podria incomplir els .
[ Milloreu-lo] amb que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un o . (2019)
La serra d'Aiguadevalls és una petita serra enclavada al municipi de Guixers, a la Vall de Lord. Està formada per tres turons de 893,7 m., 902,6 m. i 862,3 m. d'altitud, alineats d'oest a est al sud de l'Aigua de Valls i al nord dels Llengots.
Tota ella està integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i més concretament en l'espai "Serres de Busa-Els Bastets-Lord". | 1 | perfect | {"en": 0.04601769911504425, "ca": 0.9539823008849557} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=147694 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_430517 | CiU: 58-60 (62)PSC: 26-28 (28)PP: 16 (18)ERC: 15 (10)ICV: 13 (10)C's: 3 (3)SI: 1-3 (4)
Seria una desgràcia que Solidaritat es mantingués al parlament. Si això passés adéu independència. Ens passaria el mateix que el PSC amb Ciutadans. Per altra banda fa pensar que els canvis no són tan profunds com deia el periodico.
Pren això, t'anirà bé | 0.555069 | curate | {"en": 0.25671641791044775, "ca": 0.7432835820895523} | |
mc4_ca_20230418_3_294300 | Un dels cònjuges va adquirir l'habitatge abans del matrimoni | Consumer
: Un dels cònjuges va adquirir l'habitatge abans del matrimoni
Un noi solter va adquirir una habitatge a terminis, exclusivament al seu nom, tres mesos abans de contreure matrimoni. Els dos primers terminis els va pagar ell, però els posteriors es van tornar a càrrec de la societat a guanys. Pocs anys després, el matrimoni es va separar, i l’esposa considerà que l’habitatge era un bé a guanys, a la qual cosa s’oposava l’altre cònjuge. Plantejat l’assumpte davant dels tribunals, l’Audiència Provincial va atorgar la raó a l’esposa. I el marit va recórrer al Tribunal Suprem. En sentència del 4 de desembre del 2002, el Suprem puntualitza que els béns adquirits en vespres de contreure matrimoni per un dels futurs cònjuges, els terminis de pagament dels quals corren a càrrec de la societat a guanys, tenen caràcter de béns a guanys, cosa que, tanmateix, va considerar que no ocorria en el present cas. En aquest assumpte, tot i que és cert que la data d’adquisició de l’habitatge va ser molt pròxima a la celebració del matrimoni, abans d’aquest van vèncer dos terminis pagats per l’espòs, i després de la separació va ser l’espòs qui va continuar abonant els terminis fins al pagament complet. Per tant, la societat a guanys té dret al reintegrament dels terminis abonats només durant el termini de convivència. | 0.856093 | curate | {"ca": 1.0} | https://revista.consumer.es/ca/portada-ca/lo-mas-practico-ca/un-dels-conjuges-va-adquirir-lhabitatge-abans-del-matrimoni.html |
mc4_ca_20230418_12_123501 | Ha aparegut un cinquè forn i els tècnics sospiten que hi podria haver una zona d'habitatges annexa.
La tercera campanya consecutiva d'excavacions a la bòbila romana d'Ermedàs ha permès descobrir un cinquè forn, una cinquena tipologia de producció (de peces de detall), un petit forn metal·lúrgic per arreglar les eines i delimitar els extrems nord i sud de la zona de forns. La localització de fragments de rodes de molí fa sospitar als investigadors que deu haver-hi un espai d'habitatges annex a la zona industrial. Tot plegat podria fer 1,5 hectàrees. D'altra banda, el mateix equip ha excavat, aquest estiu, més habitacions de la vil·la de Vilauba, també romana.
El del veïnat d'Ermedàs (al terme de Cornellà del Terri) s'entreveu com el jaciment romà d'aquest tipus més complet que hi ha al país, atès que les bòbiles d'aquella època descobertes fins ara a Catalunya mostren tan sols unes parts de tot el procés de producció, mai la infrastructura sencera. Els tres forns centrals tenen un accés comú a través d'una sola habitació , que devia ser on es dipositava la llenya i des d'on es posava en marxa la combustió. Els altres dos forns, en canvi, semblen autònoms. Els murs interiors ja estan gairebé delimitats, així com els extrems nord i sud de la part dels forns. Aquesta àrea fa uns 400 metres quadrats. Si la hipòtesi de Joaquim Tremoleda (codirector de les excavacions, junt amb Pere Castanyer) es confirma, han d'aparèixer altres dependències a tot volt, fins a sumar - calcula - 1,5 hectàrees aproximadament. L'actual campanya, que s'acaba aquesta setmana, confirma que la bòbila és d'una sola època (segona meitat del segle I i tot el segle II) i que les línies de producció eren extensíssimes. A les ja sabudes d'estris casolans, ceràmica fina de decoració, material de construcció i àmfores, cal afegir una línia dedicada a peces de molt de detall, com ara tubs i encaixos per als aïllants de les termes, pondus (pesos de telers) i ceràmica de parets fines (vasos, per exemple). Molts models són copiats de la ceràmica de gran qualitat que s'importava d'Àfrica, i que fabricada aquí resultava molt més barata. Aquests treballs els financen uns quants ajuntaments de la comarca i l'Institut d'Estudis Comarcals. Tremoleda i Castanyer han demanat que s'instal·li una coberta per evitar que la pluja faci malbé les restes.
Publicada al diari "El PuntAvui", 31 d'agost de 2001 - Ramon Estéban - Cornellà | 0.894428 | curate | {"ca": 1.0} | http://portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-pla-estany/arqueo-plaestany-cornellaterri/3052-arqueo-cornellaterri-bobilaermedas/751-n20010831-ermedas |
racoforumsanon_ca_20220809_1_29596 | Llegint el diari he vist que en Joan Miquel Oliver i l'Albert Pla han fet un disc junts, cantant cançons seves i inclús en Quimi Portet crec que hi canta "La Rambla". El disc es diu "Concert a Paris" però la veritat és que és un album fet a l'estudi, canten els principals temes dels cançoners dels dos artistes. Pot estar bé. He vist que es pot comprar directament des del web de la discogràfica Discmedi Allà hi posa el següent: “Concert a Paris –en Directe”: dos artistes que uneixen la seva imaginació i les seves cançons en un recital ple de sorpreses i que compte amb la col—laboració d'un públic animós que interactua de manera destacada amb molts moments del recital. Una desfilada de cançons de Albert Pla i Joan Miquel Oliver com Sa Novia Morta, Prenent El Sol, Marcianet De Mart, Somiatruites, Insolació,...que transcorren al llarg d'aquest directe, que es converteix amb una testimoni i espectacle únic. Segons la web viasona , les cançons que hi ha són les següents: 1. L'home que ens roba les nòvies (04:17) 2. Marcianets de Mart (04:33) 3. Sequia (01:58) 4. Final feliç (03:27) 5. Rellotge (01:28) 6. L'escola dels somiatruites (04:57) 7. Sa nuvia morta (02:47) 8. M'encanta Paris (03:04) 9. La Rambla (02:55) 10. Insolació (03:04) 11. Hansel i Grettel (03:45) 12. Juerga catalana (05:44) A l'Avui el dia 24 de desembre van publicar el següent text sobre aquesta notícia: ‘C'est une follie'Albert Pla i Joan Miquel Oliver s'intercanvien cançons en un disc esbojarrat que simula un concert històric a l'Olympia parisenc 24/12/10 02:00 - BARCELONA - Guillem Vidalemail protegit Pla i Oliver, en la portada del disc1 El disc inclou cançons com ara ‘L'home que ens roba les nòvies', ‘Marcianet de Mart' i ‘Sequia' Agradarà, és clar, als fans d'Albert Pla i Antònia Font, però és possible, també, que manllevi unes quantes rialles als de La Trinca i, fins i tot, als de Joan Capri. Aquesta és, suposadament, la pel·lícula dels fets: Pla i Joan Miquel Oliver, disposats a reconciliar-se amb el “petit format”, programen tres concerts a l'Olimpia [sic] de París. Les entrades s'esgoten “en un tres i no res” i actuen “només” durant quinze dies, l'últim dels quals per a un públic format íntegrament pels clients d'una popular agència de viatges mallorquina que organitza una excursió amb dret, a més de l'entrada del concert, a un sopar d'arròs brut i porcella, una visita guiada a la Torre Eiffel i un tiquet –opcional, això sí– a Eurodisney.Aquest recital imaginat que Pla i Oliver van oferir al temple de la chanson és el que amaga, doncs, un disc en el qual els dos músics s'intercanvien repertori i en què no hi falta, cantant La rambla, un altre músic ben dotat per experiments com aquest: Quimi Portet. “Quan ens varen proposar editar un disc d'aquesta producció, que desconeixem per complet i que, després d'escoltar, ens va semblar una al·lucinació musical gloriosa, va ser impossible dir que no”, apunten els responsables discogràfics de l'edició.Des de la frase amb la qual Pla dóna la benvinguda a l'auditoire (“Bon jour Paris, nosaltres tampoc som d'eixe món!”) fins a les imitacions, ja al final, de Llach, Bonet i Raimon, el disc –amb cançons d'un i altre com L'home que ens roba les nòvies, Marcianet de Mart, Sequia, Final feliç i Juerga catalana– és un deliri ininterromput. El llibret que inclou l'artefacte –amb una portada del Paris Match i el text d'un antropòleg capficat a demostrar l'existència d'Astèrix i Obèlix–, també. Quin parell...
l'estic escoltant i el trobo molt bo!m'agrada això que vagin cantant tots dos a les cançons | 0.87024 | curate | {"ca": 0.9485730432325515, "tr": 0.008194405199208816, "es": 0.018084204577564284, "de": 0.00734670810963549, "pl": 0.00593387962701328, "da": 0.007911839502684374, "en": 0.003955919751342187} | |
wikipedia_ca_20230401_0_390007 | ESA Centre for Earth Observation
L Institut de Recerca Espacial Europea o en anglès European Space Research Institute (ESRIN) és un dels cinc centres de l'agència Espacial Europea. ESRIN es troba a Frascati, a uns 20 km al sud de Roma a Itàlia.
Entre les responsabilitats d'ESRIN dins de l'agència espacial europea inclouen:
- La recollida, l'emmagatzematge i la distribució de les dades recollides pels satèl·lits de l'ESA. El control de les activitats d'observació de la Terra són la responsabilitat del centre.
- Sistema d'informació de gestió de l'agència espacial i la del seu portal d'internet
- Un espai de les tecnologies de comunicació de laboratori
- Administrar el projecte de llançament Vega.
El centre va ser fundat el 1966 i processa les dades de satèl·lits des de 1970. | 1 | perfect | {"en": 0.04129032258064516, "ca": 0.9587096774193549} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=390008 |
oscar-2201_ca_20230904_7_186419 | En 1964 ix el primer LP de Raimon publicat per EDIGSA: Raimon Disc Antològic de les seves cançons i es publica la biografia de Raimon escrita per Joan Fuster. | 0.719384 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fundacioraimoniannalisa.com/timeline/1964/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_666307 | Puigcercós proposa un referèndum independentista pel 2011El president d'ERC aposta pel referèndum després del veredicte del TCllegir article
Aquestes coses s'acostumen a anomenar amb una expressió anglesa. Com no sé anglès i la desconec us la diré en vernacle: és el Pim Pam, acció i reacció oportuna Un home que aguantan-se les calces corria a penja una rojigualda al balcó a mi no cal que m'expliqui res i que ara em parli de desacataments ni mandangues. Si aquest home -i companyia- fan, per casualitat és clar, cap desacatament els hi agafa un cobriment de cor. Aviso pels perspicaços que no combrego amb ningú més que amb mi mateix. No tiro per tirar, ja no m'interesa la seva trista existència. | 0.819757 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_169502 | Olive - Oliva
Restaura els teus recursos i energia i porta pau.
Què és Olive - Olivo?
La flor de Bach Olivo us ajuda en cas d'excés de treball i esgotament físic i mental, fins al punt que la vostra vida diària és monòtona, difícil i trista. L'olivera us permet recuperar la vitalitat, l'alegria i el gust per la vida.
Com es pren Olive - Olivo? | 0.694127 | curate | {"en": 0.03823529411764706, "ca": 0.8852941176470588, "ro": 0.07647058823529412} | |
mc4_ca_20230418_8_295506 | El morrut una plaga que posa fi a la imatge de molts dels nostres paisatges | jardins i patrimoni
← Els paisatges industrials, protagonistes d’un nou dossier de l’Observatori
En record de Manel Ribas Piera →
El morrut una plaga que posa fi a la imatge de molts dels nostres paisatges Posted on 25 febrer, 2013 by jordidiazcallejo Document publicat a La Vanguardia l’1 de maig de 2010 i 15 de novembre de 2011. En el reportatge s’explicava que en els 4 darrers anys havien desaparegut més de 5.000 palmeres.
Després de veure aquestes dades -i comparar-les amb les del 2013- i aquests vídeos no serà necessari fer gaires comentaris sobre aquesta plaga que en pocs anys està canviant la imatge de molts dels nostres paisatges…
Paisatges agrícoles i tradicionals…
Els passeigs marítims de les poblacions de la costa…
Els parcs fruit dels eixamples de les nostres poblacions…
Els jardins d’antigues propietats recuperats i convertits en jardins públics…
Els petits espais enjardinats, dignificats per la conservació i protecció de grans exemplars de palmeres…
Els jardins creats i promoguts pels indianos…
Les grans avingudes de les nostres ciutats… a Barcelona l’emblemàtic passeig de Colom, per exemple, -la primera doble filera de palmeres datileres es va plantar a finals d’abril de 1883, aquest abril es compliran 130 anys- quina serà la seva nova imatge amb les palmeres característiques de la costa oest americana?
Els jardins fruit de l’estiueig i la segona residència de principis del segle XX, en els que no faltaven mai les palmeres, on quedaràn? Són el reflex de l’historia recent de tota una societat, d’una manera de ser i d’una manera de viure. Els sabrem interpretar i reconèixer sense les palmeres datileres i de Canàries?
Aquesta sèrie de vídeos sobre els efectes del morrut a les palmeres de Mallorca fa que pensar.
Podria ser qualsevol indret de la costa catalana.
Situació actual de la plaga a Catalunya.
Aquestes i moltes més dades actualitzades sobre el morrut, els protocols de lluita, la legislació complerta,… les trobareu al web de la Generalitat de Catalunya en Informació sobre plagues
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Paisatge urbà, Segles XIX-XX, Sobre arbres i etiquetada amb Història de Barcelona, Patrimoni jardiner. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Els paisatges industrials, protagonistes d’un nou dossier de l’Observatori
4 respostes a El morrut una plaga que posa fi a la imatge de molts dels nostres paisatges
unpaisdecolores ha dit: 5 Març, 2013 a les 9:58 Mare de déu! Fa por i tot! La destrucció del patrimoni no són únicament els enrunaments per abandó o per noves obres. El paisatge i l’entorn són elements que’l defineixen i formen part integral d’ell. Les palmeres moren en una indiferéncia generalitzada (o en un gran oblit?) mentre la plaga continua sense aturador… Sigui com sigui, aquest post era necessari. Moltes gracies,
Ánims i fins aviat!
Resposta jordidiazcallejo ha dit: 5 Març, 2013 a les 17:26 Realment el morrut és un problema que arrosseguem fa anys i encara no hem pres consciència del que representa.
Gràcies per visitar-nos i decidir-te a escriure.
Resposta framiquel ha dit: 17 Març, 2013 a les 17:46 El control de la plaga es fa difícil, sobretot per l’elevat cost del tractament. Sobre tot el curatiu, però també el preventiu, que s’ha de fer periòdicament, encara que no hi hagi efectes visibles d’una possible afecció.
A més, moltes palmeres es troben dins de patis on és difícil accedir per fer les podes, on sobretot s’encareix l’extracció de palmeres ja mortes o molt afectades. Com a conseqüència, no s’actua i la plaga encara s’estén més.
Fa gairebé un parell d’anys en vaig fer un post :
Resposta jordidiazcallejo ha dit: 18 Març, 2013 a les 15:56 Hola Miquel. Gràcies per enriquir el bloc amb el teu comentari i l’enllaç. | 0.782518 | curate | {"ca": 0.9619349722442506, "es": 0.011895321173671689, "pt": 0.022204599524187154, "en": 0.003965107057890563} | https://jardinsipatrimoni.wordpress.com/2013/02/25/el-morrut-una-plaga-que-posa-fi-a-la-imatge-de-molts-dels-nostres-paisatges/ |
macocu_ca_20230731_4_155957 | Els models de cooperació internacional, en el nou webinar de Mans Unides
(Mans Unides) La nova edició de la jornada de treball de Mans Unides Barcelona en col·laboració amb la Universitat Ramon Llull estarà dedicada a 'El valor de les cultures en la cooperació internacional'. En l'acte hi intervindran testimonis de Mans Unides aportant les seves experiències des d'Orient Mitjà com els responsables del Centre Juana Azurduy de Sucre a Bolívia i la missionera cambotjana Alicia Vacas. El webinar serà aquest dijous a les 18:00 h en format online.
El webinar compta amb la participació del degà de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Joan-Andreu Rocha, amb la ponència 'El lloc de les cultures en la cooperació internacional'. També es podrà escoltar la xerrada 'El paper dels factors culturals en els projectes de desenvolupament a l'Orient Mitjà' per Alicia Vacas, coordinadora regional de les Germanes Cambotjanes a l'Orient Mitjà. Finalment, La directora executiva del Centre Juana Azurduy, Jane Sánchez, parlarà sobre la cultura com a eina d'emancipació en aquest projecte. | 0.835308 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_240458 | Dimecres, 15 Maig 2019 15:00
Futbol sala masculí i vòlei femení tenen cites crucials a casa el cap de setmana / Fotomuntatge
L’actual setmana és clau per al futur de dos equips de la nostra ciutat. Després de les victòries del passat cap de setmana, les opcions a l’ascens estan marcades per a les respectives cites del pròxim. El Vòlei Rubí afronta l’última jornada de la fase d’ascens en una quarta plaça que, si manté, li pot atorgar el retorn a la Primera Catalana femenina. I el masculí de l’Esportiu Rubí té dues opcions per pujar a Divisió d’Honor Catalana de futbol sala. La primera aquest dissabte a casa. Les noies, per cert, van empatar per mantenir-se en zona mitja.
Poca història en aquest duel de fèmines. En joc estava poder seguir lluitant per la cinquena posició, però l’1 a 1 davant d’El Morell deixa a les nostres setenes amb 39 punts pels 41 de les tarragonines i els 43 d’un Vallseca amb qui jugaran el pròxim cap de setmana (dissabte 15:30 h). Es complica una opció que es pot mantenir, però, fins a l’última jornada.
Els nois igualaran categoria de competició amb respecte les noies si guanyen dissabte el Martorell. S’han guanyat la primera opció d’ascens a casa després de superar el Bellver dissabte passat. El duel va ser rubinenc en termes generals, tot i que es va complicar en un inici fulgurant local i un 2 a 1 perillós. La lògica es va anar imposant davant d’un rival que lluita per la permanència i que només tenia com a fort les reduïdes dimensions de la seva pista. Amb el 3 a 8 es va liquidar la cita i ja a pensar en dissabte a les 17:30 h.
Les que hauran d’esperar a diumenge a les 10 h son les noies del Vòlei Rubí. Necessiten guanyar el Sant Fruitós per evitar que les puguin superar o Vilafranca o Vallbona de Granollers. A les del Vallès Oriental, precisament, va ser a les que van guanyar el passat cap de setmana en un duel clau que van saber tirar endavant per tornar a dependre d’elles mateixes.
L’1 a 3 va començar malament amb la victòria del primer set local. Les de Gabi Quirós, però, van reaccionar un cop van veure l’abisme de no poder pujar i, malgrat que patint, es van anotar els tres següents sets. Així les coses, queda tot per un cap de setmana d’emocions fortes entres tres equips que opten a una única plaça.
Per cert que la junta directiva del Club Vòlei Rubí tenia previst presentar la dimissió en una assemblea de socis que s'havia de realitzar aquest divendres. En un curt comunicat publicat a les xarxes socials anuncien que canvien d'opinió. Han revocat la decisió i es mantindran al capdavant del club l'any de mandat que encara els resta.
Més en aquesta categoria: « Ricard Pérez i Núria Segura guanyen la Cursa de Muntanya ‘19 Rumb a Valladolid per tornar amb la Copa d’Europa » | 0.836634 | curate | {"en": 0.010282776349614395, "ca": 0.9897172236503856} | http://www.radiorubi.fm/esports/item/26544-a-nom%C3%A9s-tres-punts-de-lobjectiu |
mc4_ca_20230418_11_639990 | Cursos de bachata i batucada al Casal Jove de Castalla - ESCAPARATE DIGITAL
Cursos de bachata i batucada al Casal Jove de Castalla
Comente esta noticia Lunes 13/02/2017 Després de l'èxit i gran demanda dels tallers nadalencs organitzats pel Casal Jove de Castalla, la regidoria de Joventut ha decidit donar-los continuïtat.
En esta ocasió, aposten per la realització d’un curs formatiu de bachata, oferint així una alternativa d'oci saludable durant els caps de setmana a tots els joves i adults de la població que estiguen interessats en esta àrea i que vulguen gaudir del temps lliure amb esta especialitat de ball llatí que, a més, té molts beneficis tant físics, com psicològics i socials.
El curs es realitzarà els dissabtes a la vesprada, de 16:30 a 17:30 hores en L’Espai Casal Jove (Casa de Cultura) durant els mesos de març, abril i maig. Les places són limitades i les inscripcions només podran formalitzar-se els dies 17 i 24 de febrer de 19:00 a 21:00 hores en el mateix lloc.
Per altra banda, el divendres 17 de febrer a les 20:30 hores s’impartirà un taller de batucada previ a Carnestoltes. Serà una classe gratuïta i oberta.
Més informació: Telf. 96.556.00.28 i Casal Jove (Casa de Cultura).
¿Es partidario de suprimir la misa de Televisión Española? Sí No No lo sé/Me da igual resultados | 0.757717 | curate | {"es": 0.20663068619892058, "ca": 0.7933693138010794} | http://www.escaparatedigital.com/noticia_detalle.php?id=0PblF0aj2003240cicz9epBk5GL0bShfYHrr8JAWibRE9&iVR=5 |
mc4_ca_20230418_7_534222 | Un motí en una presó brasilera deixa 60 morts - Diari de Girona
Un motí en una presó brasilera deixa 60 morts
Dues faccions criminals rivals s'han enfrontat en una presó de la ciutat de Manaus
alba santandreu / efe 02.01.2017 | 20:46
Una baralla entre dos clans rivals en una presó de Manaus, capital de l'estat d'Amazones, ha acabat avui massacre, amb almenys seixanta morts, un succés que ha deixat patent la guerra pel control de les presons al Brasil.
La revolta ha començat al Complex Penitenciari Anísio Jobim (Compaj) la tarda de diumenge, quan membres de Família do Nord (FDN), que mantenen el control sobre la presó, va iniciar una disputa amb integrants del Primer Comando de la Capital (PCC), que manté el poder a la regió de Sao Paulo.
Desenes de persones han estat brutalment assassinades -amb esquarteraments i decapitaciones- i amuntegades en diverses àrees comunes del complex, situat als afores de Manaus.
La majoria dels assassinats són integrants del PCC, a qui la FND ha volgut enviar un "encàrrec" sobre el seu poder a la regió, segons ha informat avui el secretari de Seguretat Pública de l'estat, Sergio Fontes, en una roda de premsa.
"Només hi va haver morts en un costat. La FDN ha massacrat als suposats integrants del PCC i algun que altre pres. No hi ha hagut contrapartida de l'altra facció", ha precisat.
Per al secretari, la "massacre" ha estat "un capítol més de la guerra silenciosa" que el narcotràfic imposa al Brasil i que, al seu parer, "no pot ser enfrontada tan sols pels estats". | 0.846866 | curate | {"ca": 0.9734748010610079, "es": 0.026525198938992044} | http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2017/01/02/moti-preso-brasilera-deixa-60/821952.html |
naciodigital_ca_20220331_0_684788 | Un any més a l’escola bressol Els petits gegants de Solsona s’han tornat a reunir mestres i famílies per gravar el segon CD de cançons infantils.
Aquest any han comptat amb la col•laboració d’ en Joan Badia per tal de fer aquesta activitat una mica millor.
El CD es pot comprar a l’escola per la voluntat de cadascu, els diners que es recullin aniran integrament a la Marató de tve3.
La directora de l’escola ha afirmat “ enguany han col•laborat moltes més famílies. Sembla que tots som molt conscients d’una bona causa."
El CD es podrà comprar a partir del dia 19. | 1 | perfect | {"ca": 0.9232142857142858, "es": 0.07678571428571429} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/9816/petits-gegants-sonen-marato-segon-any |
crawling-populars_ca_20200525_41_220315 | Menú
Es tracta de dos joves, un noi i una noia de 19 anys, que van ser enxampats mentre anaven amb cotxe pel terme municipal de la capital aranesa
Vielha e Mijaran.-Agents de la Guàrdia Civil han detingut un noi i una noia de 19 anys, veïns de Vielha, a qui van trobar 17 grams de marihuana així com també una balança de precisió, una navalla, unes tisores, una picadora de marihuana i un total de 322,01 euros en metàl·lic. Se'ls acusa d'un suposat delicte de contraban ja que la droga estava distribuïda en diverses bosses petites de plàstic. Els joves van ser enxampats en un reconeixement fiscal mentre anaven amb cotxe pel terme municipal de la capital aranesa. Els fets van tenir lloc el dimarts passat passats vint minuts de les nou del vespre.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.5238 | curate | {"es": 0.2769485903814262, "ca": 0.7009397457158651, "en": 0.02211166390270868} | : /catalunya/territori/noticia-dos-detinguts-vielha-tenien-17-grams-marihuana-diversos-estris-per-traficar-20160421133655.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_818383 | De les coses més bésties que he vist darrerament (i n´han fet de molt grosses) les nostres estimades policies.Per cert el nivell de deficència mental de fer aixó i grabar-ho en video tb és força destacable.Els 2 ja han estat detinguts.https://www.vilaweb.cat/noticies/agressio-transfobica-de-dos-policies-locals-a-benidorm/
Un cosí meu és policia local de Benidorm, fa moltíssims anys que no hi tinc relació amb ell; però no sembla cap del vídeo. Nascut a Catalunya fill de la immigració espanyola, espanyol de soca-rel. Dubto que hi hagi cap valencià a la policia local d´allí.
Dubto que quedin gaire valencians allà.
El nostre poble està en vies d´extinció: baixa demografia, avortaments, aviat eutanàsies i tot això amb un país ocupat i amb clima privilegiat que atreu tot d´estrangers (britànics, francesos, etc.). Substitució ètnica en tota regla. | 0.752881 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_616232 | L’Ajuntament remodelarà els vestidors de les piscines
8 Agost de 2018
L’Ajuntament de Benlloc destinarà 25.000 € dels remanents del pressupost del 2018 per a la reparació i remodelació dels banys, vestidors i dutxes de les piscines municipals.
L’actuació es farà en acabar la temporada de piscina i els vestidors estaran rehabilitats quan es torne a obrir la piscina el pròxim estiu.
L’alcalde, Àngel Ribés, valora que “el desgast, per l’ús i el temps, ha fet que siga necessari prendre la decisió de reparar-los”. Així per a l’estiu del 2019 veïns i veïnes de la localitat podran gaudir de les renovades instal·lacions. | 0.773822 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_82976 | L'aliança de la investidura, hereva de l'aliança democràtica que va lluitar contra la dictadura
Un denominador comú d’aquesta aliança és que la gran majoria de les forces polítiques que en formen part són hereves directa o indirectament dels partits polítics que van lluitar contra la dictadura, durant la resistència antifeixista, de la qual s’ha escrit i es coneix molt poc a causa de la desmemòria històrica que no ha permès corregir l’esbiaixada historia que encara s’ensenya a la gran majoria d’escoles espanyoles.
La tergiversada història d’ Espanya
La transició de la dictadura a la democràcia va canviar la visió hegemònica del que s’anomenava la Guerra Civil, i de la dictadura que la va seguir. El bàndol vencedor d’aquella guerra va passar de ser considerat el salvador de la pàtria enfront de rojos i separatistes, a ser un dels dos bàndols (el conflicte entre les dues Espanyes) que compartia responsabilitats per igual amb el bàndol vençut (els suposats rojos i separatistes) per tot el que havia passat, exigint a ambdós generositat i oblit per tal de construir un futur que deixés enrere el passat, utilitzant la Constitució com a punt de referència i guia d’acció de l’Estat a partir d’aquell moment. Les esquerres governants van contribuir en gran mesura a aquesta visió esbiaixada de la transició. El fet que les forces conservadores (gestores de la dictadura) continuessin tenint una gran influència sobre l’Estat va estar facilitat per la continuïtat de la monarquia com a eix central d’aquella transició, fet que va quedar amagat en la presentació i promoció d’aquella transició com a "modèlica".
Ara bé, la realitat (i les dades que aporta) ha continuat mostrant els grans dèficits d’aquella transició immodèlica. Sense negar els grans canvis substancials que han tingut lloc durant els anys de democràcia (duts a terme al llarg de tot el territori espanyol, primordialment per les forces hereves de la tradició democràtica republicana i, molt en especial, per les esquerres), el fet és que encara persisteixen greus problemes, com ara l’escàs desenvolupament de l’Estat del benestar (amb un constant subfinançament), així com l’escassa sensibilitat per part de l’Estat cap a la necessitat de possibilitar una Espanya polièdrica, pluricultural i plurinacional (insensibilitat que ha estimulat la radicalització dels moviments nacionalistes perifèrics, empenyent-los cap al secessionisme) que substitueixi l’Espanya radial (centrada a la capital del Regne), unicultural i uninacional.
L’aliança de les forces hereves d’aquells que van lluitar contra la dictadura ofereix ara una possibilitat de desenvolupar aquesta altra visió d’Espanya, que posi al centre del seu projecte una visió republicana, progressista, compromesa amb la correcció dels enormes dèficits socials i democràtics del país, desitjosa també d’una reconversió del model econòmic que tingui com a fi principal assolir el bé comú, sense posar per davant el bé particular d’empreses econòmiques i financeres sobre el de tota la resta de la població, tot dins d’un projecte polièdric i plurinacional que comporti una distribució de les agències i dels departaments estatals al llarg del territori espanyol.
Per a això cal un clar compromís amb la restauració de la història d’Espanya, corregint l’esbiaixada visió del passat, incloent la de la transició, exigint que es corregeixin els dèficits que va deixar com a resultat del gran desequilibri de forces que la va configurar. Aquesta recuperació inclou la recuperació de la història d’Espanya, així com la de Catalunya (la història de la qual també ha estat tergiversada pel nacionalisme català conservador dominant) i la I i II República, i el paper retrògrad que les monarquies han tingut a la història del nostre país.
El perill de la renovació del feixisme
En realitat, el gran perill que hi ha avui a Espanya és que, en part com a conseqüència del desconeixement general sobre el nostre passat, les forces feixistes estan recuperant terreny, intentant canalitzar el creixent enuig popular creat per la crisi pandèmica, presentant-se com les forces antiestablishment. Aquest fenomen, que està tenint lloc a tots els països a ambdós costats de l’Atlàntic Nord (i la màxima expressió del qual és el trumpisme als EUA), és resultat de les conseqüències derivades de les polítiques neoliberals implementades pels governs d’aquests països. Veure el trumpisme (del qual Vox n’és la versió espanyola) simplement com un nou populisme és un profund error.
A Espanya hi va haver un intent exitós de coneguts politòlegs, com ara Juan José Linz, de presentar allò que a Espanya es defineix com a franquisme com un populisme de tall autoritari però passatger, que va desaparèixer quan va morir el dictador. La història d’Espanya demostra que aquest supòsit és fals. No va ser populisme sinó feixisme, tema sobre el qual he escrit abastament. I és important subratllar que les característiques que defineixen el feixisme es presenten també en el trumpisme i en les seves diverses versions. Aquestes característiques inclouen un nacionalisme extrem, basat en una superioritat racial de l’home blanc, que li atorga l’autoritat per oprimir i explotar altres races i grups ètnics considerats inferiors, i l’animadversió del qual va adreçada a qualsevol "altre", bé sigui immigrant o local, que és percebut com una amenaça pel seu supremacisme racial. Aquest supremacisme es sustenta en una enorme repressió; d’aquí la lloança cap als serveis de defensa de l’ordre i la seguretat, acompanyada d’una adulació a la masculinitat, la virilitat, la força física i l’actitud agressiva, a les quals s’afegeix una defensa (en termes de Croada) de la religió i la cultura cristianes enfront les masses infidels musulmanes (o qualsevol altra religió fora de la cristiana).
A tot això cal afegir-hi també un masclisme exacerbat, amb una visió de la dona com a simple objecte de reproducció, subsidiària de les tasques i la feina de l’home, així com una cultura militar i paramilitar favorable a dotar d’armament els grups civils afins, amb una actitud summament autoritària i antidemocràtica, essent percebudes les forces democràtiques (i, molt en especial, les esquerres de tradició socialista o comunista) com les enemigues, mereixedores aquestes últimes del seu extermini, que cal aconseguir per tots els mitjans.
Aquesta força i repressió són exercides a fi d’afavorir la continuïtat dels poders econòmics i financers que els financen i els donen suport, directa o indirectament, a través dels mitjans d’informació que controlen, essent també els seus dirigents altament corruptes. El feixisme va ser sempre una ideologia promoguda per les estructures de poder que es veien amenaçades per forces històricament lligades als moviments obrers, que van ser percebuts com una amenaça. I aquesta ideologia no ha desaparegut a Espanya. Per això, enfront d’aquesta amenaça és important que s’estableixi un bloc republicà que expandeixi la democràcia i el benestar social (com es deia durant la resistència antifeixista) d’"els diferents pobles i nacions d’Espanya".
Una última observació. Hi ha hagut una gran mobilització per part predominantment de les dretes espanyoles en contra de l’activa participació de Bildu a la vida política i parlamentària espanyola, exercida a les Corts espanyoles. Aquestes dretes han utilitzat els llaços d’aquesta formació política amb l’antic entorn d’ETA com a mostra de la baixesa moral en la qual ha caigut el govern de coalició d’Espanya, i molt en particular Unidas Podemos, que ha estat el major promotor de l’establiment d’aquesta aliança. Vaig ser molt crític amb ETA al seu dia pel seu comportament durant el període democràtic, que va causar molt de mal, entre d’altres, a les esquerres espanyoles (i no només a les basques), ja que l’Estat va justificar la seva gran repressió per la necessitat de mantenir "l’ordre i la pau", amagant el gran desordre i injustícia que aquest Estat estava fomentant. Com qualsevol demòcrata, celebro l’abandonament de la lluita armada (totalment injustificable durant el període democràtic), ja que s’està demostrant que per la via parlamentària s’aconsegueixen més coses en democràcia.
Ara bé, trobo repugnant que les mateixes veus de la dreta i ultradreta espanyoles, que no han condemnat mai explícitament els assassinats i víctimes que va causar el cop feixista i la dictadura que el va seguir, estiguin exigint ara que Bildu demani perdó a les seves víctimes com a condició perquè sigui acceptada a les Corts espanyoles, quan elles no han demanat mai perdó pels milers d’assassinats, torturats, represaliats i exiliats que van causar els seus antecessors.
L’argument utilitzat de que els dos bàndols de la Guerra Civil van ser igualment responsables de tot el que va passar, reflecteix la visió dominant durant la transició que parlava de l’equivalència dels dos bàndols per justificar el seu silenci. Ara bé, no hi havia pas aquesta equivalència. No és cert que els dos bàndols tinguessin les mateixes responsabilitats. El bàndol vencedor d’aquell conflicte va ser responsable del major número d’assassinats d’espanyols que hi hagi hagut mai, i que alguns militars volen repetir sense que s’hagin pres les mesures sancionadores pertinents que qualsevol país amb cultura democràtica hauria exigit. Es pot comparar amb el que va passar a Alemanya, a França o a Itàlia quan van iniciar les seves respectives èpoques democràtiques després de la Segona Guerra Mundial amb el que va passar a Espanya a la transició de la dictadura a la democràcia. Definir aquesta transició com a "modèlica" és reproduir aquesta imatge tan falsa dels dos bàndols igualment responsables. Ja és hora que el jovent d’aquest país conegui la seva història i sàpiga per què encara avui l’Estat de benestar a Espanya és dels menys desenvolupats de l’Europa Occidental, tenint una de les majors desigualtats socials existents a Europa. I per què compta encara amb un Estat radial, en comptes d’un Estat polièdric i plurinacional, hereu d’aquells que van lluitar a la resistència antifeixista per una Espanya Republicana, justa, solidària i respectuosa amb la seva diversitat. | 0.867021 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_318741 | IniciOntinyentAlfred Bernabeu nomenat Secretari General de l’Associació de Cronistes Oficials del Regne...
La junta de govern de l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València (ACORV)encapçalada pel nou president Josep Ramon Sanchis Alfonso i per delegació de la XXII Assemblea General de Cronistes Oficials, va nomenar el passat 17 de gener al cronista oficial d’Ontinyent, Alfred Bernabeu Sanchis, Secretari General de dita associació.
Bernabeu és cronista oficial de la ciutat des de 2008 i col·labora en les activitats que l’Ajuntament i les associacions locals li sol·liciten per tal de donar a conèixer a la ciutadania els valors històrics i culturals de la ciutat d’Ontinyent. Bernabeu entre d’altres actuacions, va participar en 2018 amb una visita guiada en la III “Setmana Negra d’Ontinyent” així com redactant informes a instància d’Alcaldia per a la denominació dels carrers de la zona del nou hospital.
Juntament amb les regidories d’Arxiu i Educació va organitzar una sèrie de jornades obertes per donar a conèixer els fons documentals de l’Arxiu Municipal. També va pronunciar conferències dins la celebració del “600 Aniversari de la Fira d’Ontinyent” de la qual va formar part integrant de la comissió, i en la commemoració del centenari de l’himne d’Ontinyent, organitzada per la Societat Unió Artística Musical. Finalment, la Societat de Festers li va encomanar la confecció d’un informe històric, que recentment ha permès aconseguir la declaració de BIC per als actes de la Baixadadel Crist i de les Ambaixades. | 0.866185 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_248744 | Senyors Jurisdiccionals
El nom Mediona és el pas d un topònim a antropònim i que se'n van apropiar els primers senyors del lloc a finals del segle X. Sembla que només el van posseir membres de la família senyorial de l indret sense passar al poble o als vassalls.
El 990 el terme del castell de Mediona arribava de la Llacuna, fins Terrassola “in terminio de castro Mediona in locum quod dicunt Terraciola”, i estava sota el domini de Guillem de Mediona i Oló, progenitor del llinatge, home de confiança de l'abat Oliba de Ripoll, i net del vescomte de Girona, casat amb Ermessenda, i pares de Ramon, Armengol, Ermessenda i Quixol.
Guillem de Mediona va ser un dels cavallers emprenedors més important en la consolidació i repoblament de la frontera de la Marca, a la zona de la Catalunya Central. Al seu testament (1032) deixa el castell al seu fill laic, Ramon Guillem junt amb la seva mare en cas de mort, mana que ha de passar als altres fills o filles i sense poder vendre'l, llevat d entre germans.
El 1057 el Ramon Guillem, pacta una convinença amb el seu nebot Bernat Guillem de Queralt, fill de la seva germana Ermessenda, i li cedeix el castell i terme. Bernat Guillem de Queralt, senyor de Gurb, de Sallent i d'Oló, fou un dels primers cavallers del comte Ramon Berenguer II (Cap d’Estopes ), aquest el 1080 li donà el castell de Font-rubí.
Després de l’assassinat del Cap d’Estopes (1082), Bernat Guillem fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II (el Fratricida) i un dels darrers a sotmetre's. En la convinença de 1089 entre Bernat de Queralt i Berenguer Ramon II, pel castell de Font-rubí, també si troben els castells de Queralt i de Mediona
El 1130 Bernat Ramon de Mediona, castlà, llega al seu fill Pere Bernat, l’espasa, i el castell amb les seves pertinençes a més del castell de la Vit. I a Santa Maria de Mediona, Sant Quintí i Sant Pere de Riudebitlles els deixa l’alou de Ginoles. Entre els signants hi ha Bernat de Queralt, el qual tenia l'alta jurisdicció.
En aquells segles, les famílies, Mediona, Queralt, Cervelló i Cabrera es trobaven emparentadas entre si, i es bescanviaven les propietats.
Guerau III de Cabrera casat amb Berenguera de Queralt adquireix la jurisdicció del castell de Mediona, i el 1226 Ponç III de Cabrera, el cedeix a la Milícia del Temple de Salomó "el castell i vila de Mediona amb tots els seus castlans, cavallers, exèrcits, cavalcades, rèdits, censos, forns i molins, i ordena a Guillem de Mediona que fes homenatge pel castell, vila i pertinences" a la Milícia del Temple.
El vescomte de Cabrera entra a l orde a Gardeny, i el seu fill Guerau V restà feudatari del Temple, a Mediona. El 1242 Guerau V de Cabrera permuta el castell i terme al vescomte de Cardona Ramon Folch IV, i així el castell i terme és incorporat al senyoriu dels Cardona en els seus dominis a la Conca d'Òdena, i ho tingueren fins l abolició de les senyories el 1837.
Amb tot, els Mediona van ser castlans fins a mitjans del segle XIII. Guillem de Mediona (rebesnét del primer) i casat amb Saurina de Castellet, i amic dels Montcada, va participar a la conquesta de Mallorca. Va ser escollit per Guillem de Montcada com a marmessor del seu testament. Jaume I, i segons el Llibre dels Feyts diu d'ell:
“duÿen que en tota Cathaluyna muyl hom no junyia mils que él”.
El 1266 el castlà de Mediona era Bernat de Barberà, descendència que retingué la castlania fins a l'any 1616 quan Enric de Barberà, clergue, la vengué a Joan Ferrer, mercader. Els Ferrer foren castlans fins al segle XIX. Des del segle XIII els castlans de Mediona residien a Sant Quintí.
Guillem II de Montcada i de Bearn, representat als frescos, al mural del Palau Aguilar de Barcelona (Actualment el MNAC), amb el seu escut i l'estàndard amb les vaques de l'escut dels Bearn i els besants procedents de les armes dels Montcada, El del seu costat, diuen que és Guillem de Mediona, amb el seu escut i el seu estàndard on hi ha una faixa ondada d'atzur procedents de les armes dels Mediona. | 0.864011 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_183747 | Casa El Graner: de 49 m2, és una casa per a 4 persones amb 2 dormitoris i 1 bany. Un dels dormitoris amb llit de matrimoni i l'altre amb dos llits individuals. Un bany amb banyera. Té Cuina.
Casa La Pallissa: de 131 m2, es tracta d'una casa per 9-10 persones que disposa de 3 dormitoris amb 3 banys. Un dels dormitoris amb llit de matrimoni. Un altre amb amb quatre llits individuals. I l'últim amb un llit de matrimoni i un sofà-llit de dues places (només per a nens). Els tres banys disposen de banyera. L'allotjament disposa de Cuina.
Casa La Solana: de 37 m2, ideal per a 2 persones: disposa d'un dormitori amb llit de matrimoni i 1 bany amb banyera. Inclou Cuina. Té una porta que pot comunicar amb la casa de la Pallissa.
espais
Can Gat Vell us dóna la possibilitat de gaudir de moments en grup amb els vostres amics o en família, i en un moment donat cada un en el seu propi espai a l'habitació oa l'apartament propi. És un gran avantatge!
Voleu gaudir de les magnífiques instal·lacions de Can Gat Vell? Res millor per estar amb la família o amb els amics o amb la parella ... i per als nens més petits, tenim una granja amb gallines, conills i el nostre gat, Llamp!
Vine i gaudeix de
Piscina d'aigua dolça i piscina per a nens petits, ambdues valladasJardines de 3100m2, a compartirHamacasSala de jocs infantilesServicio de lloguer de bicicletasPosibilidad de càtering o lliurament de menjars a domicilioDesayuno (A petició) Possibilitat de neteja i canvi de roba durant la estanciaSala distribuïdora amb bibliotecaServicio de informació turística i organització / reserva d'actividadesPequeña botiga amb productes locals a la ventaEspacio "Ajudem" a les ONG'sBarbacoa amb taula i bancs de pedra per dinar al exteriorMesa de ping-pong, pilotes i pales de ping-pongFutbolínColumpio infantilPatio per a petits i grandesPequeña porteria de fútbolCanasta de baloncestoTendedero i pinces per estendre la ropaLavadora i taula de planxar comunitariasGranja amb gallines i conejosTerrazas cubiertasRecepciónFinca tancada
mascotes
No està permesa a les zones comunitàries. Hauran portar-la sempre lligada des de la casa cap a l'exterior. Els clients es responsabilitzaran de l'comportament i higiene de les seves mascotes.
Només s'acceptaran a les cases de la Pallissa i El Graner. A la Solana, és possible fins a 4 kg.
Suplement 10 ? per nit i per animal.
PLATGES PER GOSSOS (Confirmar abans d'anar per si de cas)
- Rec de Molí, l'Escala
- Cala Tamariua, Port de la Selva.
- Platja de la Rubina, entre Empuriabrava i Roses.
- Platja de Sant Pere Pescador,
- Platja de la Platera - l'Estartit
- Cala Roques Planes, a Calonge.
- Cala de l'Crit, Mont-Ras.
- Cala Murtra
Follow @turismegirones
Des de 0 € * Taxa turística no inclosa
1 Persones 2 Persones 3 Persones 4 Persones 5 Persones 6 Persones 7 Persones 8 Persones 9 Persones 10 Persones 11 Persones 12 Persones 13 Persones 14 Persones 15 Persones 16 Persones 17 Persones | 0.768221 | curate | {"ca": 0.8561026352288488, "en": 0.013869625520110958, "fr": 0.014216366158113732, "it": 0.007281553398058253, "es": 0.10852981969486823} | https://www.giroroomsgirona.com/lloguer-casa-rural-a-llampaies-girorooms-masia-rural-petita-per-15-persones_1827 |
mc4_ca_20230418_16_106831 | Jornada Tècnica. Producció de cereals d'hivern en ecològic
Es mostren algunes de les darreres innovacions en el cultiu dels cereals assajades des d’IRTA Mas Badia, en el sistema de producció ecològic. Per això, s’utilitza la plataforma experimental establerta a Cornellà del Terri (el Pla de l’Estany).
Es comentaran els caràcters de les varietats de blat tou i ordi que les fan més adaptades al cultiu en ecològic (competència amb les males herbes, eficiència en l’ús del nitrogen, resistència i tolerància a les malalties, qualitat, etc.). També es farà referència a tècniques culturals relacionades amb la nutrició dels cultius (associació dels cereals amb lleguminoses, fertilització amb dejeccions ramaderes, etc.) per tal de garantir la productivitat i la qualitat.
Part de la informació que es presenta s’ha obtingut en el marc dels projectes ‘Foment de la producció d’ordi, blat de moro, userda i oleaginoses en producció cològica per l’alimentació dels animals’, finançat a través de l’Operació 16.01.01 cooperació per a l’innovació) del PDR de Catalunya 2014-2020 i ‘Producció ecològica d’associacions de blat amb lleguminoses per a la millora del rendiment i el contingut en proteïna i la fertilitat del sistema de cultiu’.
Altra informació: Organitzen: DARP, IRTA. Col·laboren: Nutrex, Pirinat, Aceites de Semillas, SA | 0.830383 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccpae.org/index.php?option=com_events&task=view_detail&agid=778&year=2020&month=05&day=20&Itemid=258&lang=ca_ES |
crawling-populars_ca_20200525_7_102156 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
SOCIETAT > ESPORTS
Per: Redacció / ACN
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
El Grup Mediapro ha anunciat que ha presentat als jutjats d’instrucció de Barcelona una querella contra l’ex-president del Barça Sandro Rosell i el mateix club per espionatge empresarial, que segons la productora va ser ‘sistemàtic, deliberat i organitzat’ durant uns tres anys, concretament entre el 2009 i octubre del 2011. Segons el grup presidit per Jaume Roures, l’aleshores responsable de Tecnologies de la Informació, Robert Cama, va estar accedint de forma ‘deliberada i sistemàtica’ als correus que el màxim responsable de la productora audiovisual enviava en relació a les negociacions amb entitats financeres i litigis amb Sogecable o Audiovisual o d’altres amb Evarist Murtra, Pep Guardiola, Joan Oliver, Ferran Soriano, Joan Laporta, el Banc Sabadell o el bufet Garrigues.
Vegeu ací el vídeo íntegre de la conferència de premsa de Roures:
La querella –pels presumptes delictes continuats de revelació de secret empresarial, un delicte continuat contra la intimitat de Jaume Roures i un delicte continuat de furt agreujat- també s’ha ampliat de responsable de seccions Joan Carles Raventós, contra l’exresponsable d’IT del grup Mediapro i que després de ser acomiadat de la productora va fitxar pel club blaugrana, Robert Cama, i contra les empreses Bonus Sport Marketing i Socktel Servicios Informáticos.
Segons sosté Mediapro, aquesta pràctica es va mantenir després de l’elecció de Sandro Rosell com a president del club blaugrana – a l’estiu del 2010- i la designació de Joan Carles Raventós com a responsable de les seccions esportives del club. D’acord amb la versió de la productora, l’expresident blaugrana retribuïa a Robert Cama a través de l’empresa Bonus Sport Marketing (fundada en aquell moment propietat de l’expresident blaugrana) i directament a través del Barça quan Rosell va convertir-se en president.
L’espionatge hauria afectat a tots els àmbits, però especialment en aquella informació que feia referència a les negociacions amb bancs i litigis mantinguts en aquell moment per Mediapro amb Sogecable, Audiovisual Sport o el Consell de la Comissió Nacional de la Competència; al concurs de creditors que va afectar la productora, a les negociacions relatives als contractes de drets audiovisuals i sobre treballs publicitaris i negocis televisius del grup.
Segons la productora, Cama també va remetre a Rosell correus electrònics entre Roures i l’exdirectiu Evarist Murtra, l’extècnic Josep Guardiola, l’exdirector general del club Joan Oliver, l’expresident blaugrana Joan Laporta, l’exvicepresident Ferran Soriano, alguns representants de jugadors, el Banc Sabadell i el bufet Garrigues.
La productora ha assegurat que la presumpta actuació de Rosell, Cama i Raventós ‘frega l’associació il·lícita’, ja que ‘els fets demostren que no es tracta d’una activitat puntual ni aïllada’, sinó a ‘un pla preconcebut per tenir accés a l’activitat de Mediapro’, segons ha denunciat en un comunicat.
Mediapro ha explicat que va tenir coneixement d’aquestes pràctiques des de l’octubre del 2011, quan va acomiadar Cama -que va ser contractat pel Futbol Club blaugrana per seguir exercint d’IT-, però que va decidir no iniciar accions legals fins a no haver conclòs el procés judicial de l’anomenada guerra del futbol.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells .
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.789941 | curate | {"ca": 0.982989581118435, "es": 0.005953646608547736, "it": 0.004039974484371677, "en": 0.0070167977886455455} | : /noticies/video-integre-de-les-acusacions-de-jaume-roures-a-sandro-rosell-per-espionatge/ |
crawling-populars_ca_20200525_13_283099 | 121 - 121 de 121 allotjaments rurals | 0.571755 | curate | {"ca": 1.0} | : /casas-rurales-extremadura-aisladas?page=7 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_824846 | Les lectures continuades i consecutives d'aquest Llibre són les que fan savis i lliures els cristians catalans: (En la lletra petita de la portada del llibret hi posa: "UN GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY". Per si a algú li interessa en paper: http://www.tbsbibles.org/shop.php?sess=dmAhOXllIChoeig8ZHQpOT0sLmRlJzInJS1jcDg4fW00LHd3JS9kcDskenYkPG1mOg%3D%3D
Lectures del 02 DESEMBRE del 2011, divendres 2 Cròniques 02 1 Joan 2 Segon any:Lluc 17 Nahum 1 | 0.694029 | curate | {"ca": 0.7347670250896058, "en": 0.26523297491039427} | |
mc4_ca_20230418_18_186675 | OPERARI/A QUIMIC/A- PESADOR/A - Ofertes de treball - Serveis - Gestió de la temporalitat - Axxon - Let's make it happen
Cercador d'ofertes 127 llocs de treball disponibles Selecciona una divisió Totes Altres Comercial-Màrqueting Compres-Logistica Enginyeria Finances-Administració Mecatrònica Oficis Operaris Industria Operaris taller Qualitat I+D Recursos Humans Retail Tecnologia Turisme-Hosteleria Selecciona una província Totes BARCELONA GIRONA GUIPUZCOA RIOJA, LA CERCAR Inscriure'm a Axxon
OPERARI/A QUIMIC/A- PESADOR/A
Divisió: Qualitat I+D
Número de vacants: 2
Axxon Tech selecciona un/a auxiliar de laboratori per a important indústria del sector químic, per a realitzar tasques de suport en la preparació inicial de mostres, per al posterior processament per part dels tècnics de control de qualitat i tècnics de desenvolupament de nous productes.
Funcions: A partir de la interpretació de fòrmules químiques, la persona seleccionada s'encarregarà de pesar i dosificar amb precisió les diferents matèries primeres i barrejar les mescles inicials, així com altres tasques de suport als tècnics de laboratori en el manteniment de l'ordre i la neteja, calibració d'equips, entre altres.
Estudis / Titulació: Laboratori | Laboratorio (Imprescindible)
Imprescindible formació específica CFGM/FP I i experiència mínima en tasques auxiliars i de suport en laboratori o bé com a operari/a químic/a en entorns de producció industrial.
Pensem en una persona dinàmica, autònoma, responsable, metòdica i rigurosa amb les normes i procediments de treball, bona capacitat de concentració i bona orientació al treball en equip.
Informàtica: Microsoft Office (Imprescindible)
Horari: Dill a div, torns M / T
Salari: de 15.500,00 euros a 16.000,00 euros | 0.801377 | curate | {"es": 0.06862745098039216, "ca": 0.8713956170703575, "lt": 0.016724336793540944, "it": 0.04325259515570934} | http://www.axxon.jobs/ca/serveis/gestio-de-la-temporalitat/ofertes-de-treball-21/oferta/operaria-quimica-pesadora--73146.html |
mc4_ca_20230418_12_606163 | La Proposta Educativa Teresiana
Revista Trobada
Caràcter propi FET
Programació General Anual 15-16
Assistència Tècnica Projecte TIC
Fons institucional
Programa La Caixa Proinfància
Projecte de Convivència ESO 2006-09
Ciència en context Batxillerat
Consell nois i noies L'H
Comenius 2003-06
5 al Dia Primària
Blocs i WEBs de la Comunitat
BLOG D'EDUCACIÓ INFANTIL 2015-16
BLOG DE CICLE SUPERIOR 2015-16
BLOG DE CICLE MITJÀ 2015-16
BLOG DE CICLE INICIAL 2015-16
BLOG DE 2n D'ESO 2014-15
Família Teresiana de Catalunya
Agenda 21 Escolar de l'Hospitalet
Enviada per admin el 10/Feb/2016 - 12:56
Volem que conegueu la nostra escola en tots els seus aspectes, tant les instal·lacions com les activitats diàries dels nostres alumnes. És per aquest motiu que us convidem a que vingueu a la nostra escola en les jornades de portes obertes que hem preparat.
Per l'etapa d'Educació Infantil s'han preparat dos tipus de visites:
1.- Xerrada Informativa, es realitzen 2 sessions on us presentem el nostre centre, la nostra línea pedagògica, l'oferta educativa i d'extraescolars, les quotes... Podeu escollir a venir un dels dos dies següents:
- Dimecres 10 de febrer a les 17:30 h.
- Divendres 19 de febrer a les 17:30 h.
2.- Visita guiada a les classes de P-3, P-4, P-5, per tal que pugueu veure els nostres alumnes en el seu dia a dia. Podeu escollir a venir un dels dos dies següents i en el torn que més us convingui:
- Dimecres 24 de febrer a les 9:15 h. (matí) o 15:15 h. (tarda). - Dijous 25 de febrer a les 9:15 h. (matí) o 15:15 h. (tarda). Per l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, la xerrada informativa tindrà lloc el dia 26 de febrer a les 17:15 h.
I per l'etapa del Batxillerat, les xerrades informatives tindran lloc els dies següents:
- 26 de febrer a les 16:00 h.
- 1 de març a les 17:00 h.
- 17 de maig a les 17:00 h. Si esteu interessats, cal que ens aviseu trucant a la secretaria del centre al telèfon 93.335.26.62 o bé enviar un correu electrònic a l'adreça [email protected], tant per avisar del dia que vindreu a la xerrada informativa com el dia que vindreu a la visita, per tal de poder fer una previsió dels grups.
Informacions |
Imprimeix ALUMNES DE 1r DE BATXILLERAT D'INTERCANVI A POLÒNIA
Enviada per admin el 03/Feb/2016 - 00:15
Alumnes de 1r de Batxillerat estan visquent des del diumenge 31 de Gener fins al divendres 5 de Febrer un intercanvi amb dues escoles poloneses, tenim un Blog on ens van explicant dia a dia les seves vivènvies. SORT!!! !
Imprimeix PARTICIPACIÓ EN LA 7ª CAMPANYA DEL GRAN RECAPTE
Enviada per admin el 02/Des/2015 - 10:35
Durant el dies 27 i 28 de novembre, la nostra escola ha participat en la 7a campanya del Gran Recapte que promou el banc dels aliments. Més de 60 del nostres nois i noies de 3r i 4t d'ESO s'han apuntat per fer de voluntaris a un supermercat del barri de la Florida. Durant la tarda del divendres i tot el dissabte s'han organitzat per col.laborar en la recollida i promoció de la campanya, aconseguint emplenar set "banyeres" d’aliments! Agraïm, des d’aquí, la feina dels professors que han organitzat i han col·laborat en l’activitat, i felicitem, especialment, als nostres alumnes, que han estat capaços de donar el seu temps i posar-lo al servei d'una causa justa i solidària.
Enhorabona nois! i moltes gràcies!
Imprimeix PROVA DE SIRENES
Enviada per admin el 18/Nov/2015 - 12:28
Us informem que aquest dijous 19 de novembre, sonaran les sirenes d’avís a la població per accident químic a 37 municipis de Catalunya. Serà una prova per comprovar-ne el funcionament i fer que tots els ciutadans coneguem el so.
En el cas del nostre sector químic del Llobregat aquestes s’activaran a les 10h i a les 10:15h es tornaran a activar donant el fi de l’alerta.
Des de l’escola informarem els alumnes per tal que en sentir-les les puguem reconèixer el so, però no es farà, en aquest cas, el simulacre de confinament.
Prova_de_sirenes.pdf
Imprimeix AVÍS: CANVI DE DIA FESTIU
Enviada per coordinacio el 10/Nov/2015 - 13:07
Us informem que degut a un canvi de dates dels festius autonòmics, es canvia una festa de lliure elecció respecte al calendari que us vam presentar. La festa de lliure elecció marcada pel dilluns dia 8 de febrer de 2016 passa al següent dilluns dia 15 de febrer.
Aquest canvi estava pendent a l'espera de les indicacions del Consell Educatiu de l'Hospitalet:
"Per indicació del president del Consell Educatiu de l’Hospitalet, en el ple municipal de setembre es va acordar un canvi en un dels dies festius del municipi. El nou dia escollit és el 12 de febrer (el 24 de setembre es manté igual, com a festiu). Com que es tracta d’una festa local, proposem a les escoles canviar el dia de lliure disposició escollit a la tercera sessió plenària del Consell Educatiu d’aquest curs, que coincideix amb el nou dia festiu, pel 15 de febrer."
Per tant, passaran a ser festius el divendres 12 de febrer (municipal) i el dilluns 15 de febrer (lliure elecció).
Imprimeix DOMUND 2015
Enviada per admin el 29/Oct/2015 - 14:52
A la nostra escola, del dia 2 al 6 de novembre, realitzarem la Campanya del Domund. Amb aquesta campanya volem inculcar en els nostres alumnes els valors com la solidaritat i l'empatia vers els altres, i recolzar a les persones que dediquen la seva vida als més desafavorits.
Us adjuntem la carta explicativa.
Imprimeix Informe intoleràncies alimentàries
Enviada per admin el 19/Oct/2015 - 12:21
Per tal de poder donar un servei de qualitat i segur, des del servei de menjador de l’escola els volem informar sobre la normativa que fa referència a les al·lèrgies/intoleràncies als menjadors escolars:
Mesura 5 de l’article 40 de la llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició, que estableix que:
Els centres escolars amb alumnat amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, diagnosticades per especialistes, i que, mitjançant el certificat mèdic corresponent, acreditin la impossibilitat d’ingerir determinats aliments que perjudiquen la seva salut, han d’elaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. S’han de garantir menús alternatius en el cas d’intolerància al gluten.
Per això l’escola ha de disposar d’un informe mèdic actualitzat cada curs, que confirmi i detalli la seva al∙al·lèrgia alimentaria i/o al làtex o de qualsevol altre tipus. A la vegada que especifiqui les possibles reaccions que pot patir l’infant . Cal saber si és necessari l’ús de l’adrenalina en cas de reacció al∙al·lèrgica.
Adjunt trobareu un document (certificat_mèdic_.doc) que, en cas que els seu/va fill/a no tingui cap al·lèrgia i/o intolerància, només han d’omplir la fitxa que ve a continuació i lliurar-la al tutor/a del seu/va fill/a. En cas contrari caldrà omplir l’ANNEX: PROTOCOL DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ PER ALUMNES AMB AL·LÈRGIES, adjuntant un certificat mèdic actualitzat i lliurar-lo a la secretaria de l’escola abans del dia 25 de setembre.
Aquest document també s'ha fet arribar via mail, si us plau retorneu-lo tan aviat com sigui posible a la porteria o bé a [email protected]
Moltes gràcies per la seva col·laboració. Salutacions
Equip de menjador de l’escola
Imprimeix Pícnic sortides culturals
Enviada per laura.alonso el 02/Oct/2015 - 19:26
Benvolgudes famílies, Durant el curs que encetem hem modificat el pícnic del dies de sortides culturals i/o colònies i el que prepararem serà dinar de carmanyola. Tenim previst que el pícnic contingui, l’aigua i el suc com sempre, i pa, 1r plat i 2n plat de carmanyola. La carmanyola serà individual per alumne. De manera habitual contindrà com a primer plat amanida de pasta i com a segon plat, pollastre arrebossat. Si us plau confirmeu a l’adreça de Mail [email protected] , si NO voldreu el pícnic per al vostre fill/a, no més tard del dia 6 d’octubre.
Les famílies que el vulgueu no cal que contesteu SI.
Imprimeix CALENDARI ESCOLAR
Enviada per coordinacio el 30/Set/2015 - 13:28
Un cop ja iniciat el curs i haver donat la benvinguda en les diferents reunions dels cicles, us informem del calendari escolar d’aquest curs 2015-2016:
INICI DE CURS: EI, PRIMÀRIA, ESO I BATXILLERAT: Dilluns 14 de setembre a les 9h.
VACANCES: NADAL: Del dimarts 22 al migdia al 7 de gener inclòs, ATENCIÓ*.
SETMANA SANTA: Del 21 al 28 de març, ambdós inclosos.
FESTIVITATS LABORALS: Any 2015: Divendres 11 de setembre.
Dijous 24 de setembre.
Diumenge 1 de novembre.
Dimarts 8 de desembre.
Any 2016: Diumenge 1 de maig.
Dilluns 16 de maig.
FESTIUS DE LLIURE DISPOSICIÓ: 1r trimestre: Dilluns 7 de desembre de 2015.
2n trimestre: *ATENCIÓ Divendres 8 de gener de 2016.
Dilluns 8 de febrer.
3r trimestre: Divendres 13 de maig.
JORNADA INTENSIVA PELS ALUMNES D’EI, PRIMÀRIA I ESO: Del 6 de juny al 21 de juny.
FINAL DE CURS: Tots els ensenyaments finalitzaran el dimarts 21 de juny.
Imprimeix INICIEM EL NOU CURS 2015-2016! !
Enviada per coordinacio el 10/Set/2015 - 17:55
Benvolgudes famílies, el proper dilluns 14 de setembre a les 9h iniciem les classes TOTS els alumnes de l'escola, excepte els més petits de P3 que començaran la seva adaptació a l'escola a partir de les 9:30 hores.
Aprofitem també per informar-vos de les dates de les reunions d'inici de curs:
P3: Dijous 9 de setembre a les 17:15h.
P4 i P5: Dijous 17 de setembre a les 17:15h.
Cicle Superior (5è i 6è de Primària): Dilluns 21 de setembre a les 17:15h.
Batxillerat: Dimarts 22 de setembre a les 17:15h.
ESO: Dimecres 23 de setembre a les 17:15h.
Cicle Mitjà (3r i 4t de Primària): Dilluns 28 de setembre a les 17:15h.
Cicle Inicial (1r i 2n de Primària): Dimarts 29 de setembre a les 17:15h.
CANAL VÍDEO EDOSSO
email: [email protected]
tf: 93 335 26 62
fax: 93 335 10 99 | 0.749969 | curate | {"it": 0.0452172096908939, "es": 0.006892230576441102, "ca": 0.9177109440267335, "ro": 0.002506265664160401, "ja": 0.01086048454469507, "en": 0.002506265664160401, "fr": 0.00020885547201336674, "pt": 0.010338345864661654, "sv": 0.0020885547201336674, "de": 0.001670843776106934} | http://agora.xtec.cat/col-enricdosso/intranet/ |
mc4_ca_20230418_10_59177 | Inici > salmorejo
Arrels, fruites, fulles tendres... La dieta dels nostres avantpassats més remots no era per tirar coets, consumien sobretot vegetals crus, lògicament, fins que van descobrir el foc. Però milions d'anys després seguim gaudint dels mateixos aliments que els ... Llegir més
Per començar, cal saber que les seves prestacions són diferents i que la seva elecció dependrà de les teves necessitats a l'hora de cuinar. La batedora ens serveix per barrejar aliments, batre'ls i, fins i tot, pastar-los, això dependrà del tipus de batedora ... Llegir més
És difícil precisar qui va elaborar la primera sopa freda, ni on, però, en molts països hi ha exemples notables d'aquesta exquisidesa. I contràriament al que es podria pensar en un principi, no només els països tropicals o mediterranis compten amb aquest ... Llegir més
L’estiu és una època ideal per cuidar més l’alimentació i seguir una dieta sana i equilibrada, i les cremes i sopes fredes són una gran opció per mantenir-nos hidratats i nodrits en els dies calorosos, quan el nostre cos necessita més vitamines i minerals que ... Llegir més
De vegades un té la sensació de que els seus guionistes vitals van una mica escassos d'imaginació i reciclen personatges i situacions. A la meva vida sol aparèixer periòdicament el/la Guiri Vegetarià/a (àlies GV) una figura que sempre sol animar les sortides ... Llegir més | 0.875521 | curate | {"eo": 0.01239067055393586, "ca": 0.9876093294460642} | https://www.gastronosfera.com/ca/taxonomy/term/1407 |
oscar-2301_ca_20230418_4_15087 | El FCB ha sol·licitat a la Generalitat de Catalunya que aturi el projecte de requalificació del miniestadi.
Una vegada més els veïns i veïnes hem posat el nostre gra de sorra per aturar l’especulació urbanística a la nostra ciutat. Si no haguéssim fet oposició des del naixement del projecte, quan encara no patíem la crisi immobiliària, els pisos ja serien fets.
Les nostres manifestacions, pancartes als balcons, explicació de la reqüalificació i les seves conseqüències, a les assemblees, etc. han creat complicitat i bona relació veïnal que ens ha fet dia a dia més forts i més conscients del model de ciutat que volem. Ara hem de seguir atents a noves iniciatives perquè els terrenys del miniestadi continuen sent molt atractius.
La Coordinadora vol expressar un profund agraïment a tots els col·laboradors, veïns i veïnes que fent pinya han fet possible el que semblava un somni i la confiança de seguir plegats amb el nostre lema des de fa 12 anys :
¡¡ ELS TERRENYS DEL MINIESTADI SÓN EQUIPAMENTS PER A LA CIUTAT ! !
Moltes gràcies a tots pel vostre suport!! !
Coordinadora d’AA VV i Entitats de Les Corts
Nota de premsa que la Coordinadora
d’Associacions de
Veïns i Entitats de Les Corts
ha fet arribar als mitjans de comunicació
PER UN URBANISME AL SERVEI DE LA CIUTAT
La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Les Corts valora positivament la sol.licitud de suspensió del tràmit d’aprovació de requalificació del Miniestadi del FCB dirigit a la Generalitat de Catalunya.
Amb la suspensió d’aquesta modificació del PGM, queda aturada la construcció de 1.625 pisos així com l’augment del dèficit d’equipaments a Les Corts aprovat per PSC, CiU i ERC a l’Ajuntament de Barcelona, projecte que els veïns havien denunciat i recorregut amb l’assessorament de professionals del dret i de l’urbanisme.
Després del Barça 2000 i Barça 2010 considerem que és urgent fer un altre urbanisme no especulatiu i amb la plena participació ciutadana. Els veïns estarem atents a que els nous projectes de futur de la zona es facin sense canviar la qualificació actual dels terrenys i amb la garantia d’assegurar la bona convivència entre activitat esportiva i veïnal.
És per això que des de la Coordinadora demanem al FCB que expliqui al més aviat possible als veïns el seu futur projecte que ells anomenen “Espai Barça “per tal de poder valorar-lo i poder-hi participar activament.
Barcelona, 19 d’octubre 2010
Share this:
Twitter
Facebook
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
from → Uncategorized
← Audiència pública
No comments yet
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
enllaços
PLATAFORMA CIUTADANA OPOSITORA AL PROJECTE BARÇA 2000
Plataformes veïnals
Can Trabal
El Racó de Les Corts
Salvem Oliveretes
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.710913 | curate | {"ca": 0.8641791044776119, "es": 0.05313432835820896, "fr": 0.005671641791044776, "en": 0.05104477611940299, "oc": 0.0026865671641791043, "it": 0.01791044776119403, "ru": 0.00029850746268656717, "pt": 0.005074626865671642} | https://norequalificacio.wordpress.com/2010/10/30/per-un-urbanisme-al-servei-de-la-ciutat/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_47214 | "No ataquem els catòlics, no volem la crema de convents; volem la llibertat màxima. Per això volem la separació de l'Església i l'Estat" (Ventura Gassol, juny del 1931)
Inicialment, molts catòlics catalans –tan eclesiàstics com laics- van acollir amb esperança la proclamació de la República, ja que tenien ben presents les persecucions de la Dictadura de Primo de Rivera contra el catalanisme. La política del cardenal arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer fou sempre la de cercar la concòrdia amb la República i la Generalitat.
En canvi, els sectors integristes predominaven dins el conjunt de l’Església espanyola -a Catalunya, eren representats pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita- i aviat adoptaren una actitud hostil cap al nou règim republicà. Això, juntament amb la crema de convents a Madrid (maig del 1931), la política laïcista del govern i l’anticlericalisme de les esquerres acabaren impossibilitant unes bones relacions entre l’Església i l’Estat.
La política laïcista del govern republicà i l’expulsió dels jesuïtes
En el seu afany de modernització de l’Estat, els governs d’esquerres del període de 1931-1933 decidiren acabar amb els privilegis que l’Església havia tingut secularment, tot aprovant mesures (com la llibertat de consciència o la supressió de les subvencions econòmiques) per disminuir la seva influència sobre la població.
L’hivern de 1933, en aplicació d’un decret del govern central republicà, els jesuïtes hagueren d’abandonar les seves residències de Sant Ignasi i de la Cova, que foren expropiades per l’Estat. Aquesta expulsió generà uns sentiments d’indignació entre els catòlics manresans.
La polèmica laïcista s’anà radicalitzant i, al final, dominaren les postures extremes: la persecució religiosa durant la Guerra Civil (amb molts eclesiàstics i creients assassinats) i la imposició del catolicisme integrista a la postguerra.
"Vet ací l'actuació antireligiosa dels nostres esquerrans: Blasfemar ben alt, perseguir les ordes religioses, negar el pa i la sal a la caritat i l'ensenyança cristiana, bandejar d'arreu les imatges cristianes, propagar el matrimoni i l'enterrament civil.
Els nostres antireligiosos, però, fan ensems alguna altra cosa més: casar-se com Déu mana, fer batejar els fills, procurar que els seus facin la primera comunió (assistint-hi només la dona), portar-los als col·legis de Religioses i morir... confessats i combregats, per si un cas" ("Seny", 23-3-1934)
La polèmica sobre la misteriosa Llum
"Dissortadament aquesta llegenda tan bonica és falsa. Tot allò que ens explicaven cada any des de la trona de l'església del Carme, d'un globus de foc dividit en tres, etc., que no cal repetir perquè s'ho saben de cor fins les criatures, fou inventat en el segle XVI i en el segle XVII pels frares carmelites, per fer anar a la gent cap a la seva església" (Lluís Soler i Terol, "El Dia", 19-2-1931)
"...aquell fenomen, ni que fos merament natural, fou disposat provindecialment per Déu a favor de l'afligida ciutat de Manresa. Amb altres paraules, que Déu es valgué d'aquell meteor perquè Manresa retornés a la normalitat i pogués lliurement seguir per vies de prosperitat" (Pare Josep Oriol de Barcelona, "El Pla de Bages" 21-2-1931) | 0.892584 | curate | {"ca": 1.0} | http://www1.memoria.cat/joves/content/les-aferrissades-pol%C3%A8miques-la%C3%AFcistes |
oscar-2301_ca_20230418_8_10528 | Viatge al Canadà est de 14 dies. Inici i fi a Toronto. Inclou les grans capitals de la costa est del Canadà (Toronto, Ottawa, Montreal i Quebec), la Península i Cascades del Niàgara, a més del Parc Nacional La Mauricie.
Itinerario
Dia 1 Viatge a Ontàrio i Quebec: Toronto
Benvinguts al Canadà! A la vostra arribada a l'Aeroport Internacional Toronto Pearson recolliu el cotxe de lloguer i dirigiu-vos cap a Toronto, on conviuen més de 80 ètnies diferents i es parlen més de 100 llengües. A continuació us animem a sortir a passejar pels animats carrers de la ciutat més gran de la costa est del Canadà i capital de la província d'Ontàrio. Allotjament a Toronto.
Dia 2 Viatge a Ontàrio i Quebec: Algonquin
Probablement us despertareu molt d'hora com a conseqüència de la diferència horària. Us recomanem aprofitar aquesta circumstància per sortir molt d'hora també cap a la regió dels grans llacs d'Ontàrio, on tindreu ocasió de conèixer alguns dels paisatges més captivadors de la costa est del Canadà. Allotjament a Algonquin.
Dia 3 Viatge a Ontàrio i Quebec: Ottawa
La propera parada del vostre viatge a la costa est del Canadà és la capital del Canadà, Ottawa. Entre els principals atractius d'Ottawa es troba un dels museus més interessants del país, el Museu de les Civilitzacions, on tindreu ocasió de conèixer la història del Canadà. És una visita que habitualment agrada a grans i petits. Allotjament a Ottawa.
Dia 4 Viatge a Ontàrio i Quebec: Montreal
Us recomanem dedicar el matí a seguir visitant els principals atractius d'Ottawa. A continuació deixeu enrere la província d'Ontàrio i endinseu-vos a la província del Quebec. Finalment arribareu a la cosmopolita ciutat de Montreal, la segona ciutat francòfona més gran del món i la ciutat més gran de la província del Quebec. Allotjament a Montreal.
Dia 5 Viatge a Ontàrio i Quebec: Montreal
Disposareu del dia sencer per visitar al vostre aire Montreal, ciutat multicultural on conviuen dues llengües oficials (l'anglès i el francès) amb 80 comunitats culturals diferents. Aquesta amalgama cultural es fa evident en la diversitat dels seus barris: el barri jueu, Chinatown, la zona portuguesa, Westmount (de parla anglesa) i Outremont (de parla francesa). Allotjament a Montreal.
Dia 6 Viatge a Ontàrio i Quebec: Quebec
Prosseguiu amb el vostre viatge per la costa est del Canadà rumb nord, fins Quebec, l'única ciutat fortificada d'Amèrica del Nord, la ciutadella de la qual data del s. XVII i el 1985 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Quebec és, sens dubte, la ciutat més bonica de la costa est del Canadà. Allotjament al Quebec.
Dia 7 Viatge a Ontàrio i Quebec: Tadoussac
Us recomanem dedicar bona part del dia a passejar al vostre aire pels empedrats carrers de la bonica ciutat de Quebec. A continuació prosseguiu amb el vostre viatge a la costa est del Canadà, rumb nord. Avançareu a través de la regió de Charlevoix i en ruta tindreu ocasió de conèixer alguns dels pobles més bonics del Canadà. Finalment arribareu al fiord de Saguenay, on teniu previst allotjar-vos en Tadoussac. Allotjament a Tadoussac.
Dia 8 Viatge a Ontàrio i Quebec: Llac St. Jean
Avui teniu prevista una divertida excursió per a l'observació de balenes a les aigües del riu Sant Llorenç, on habitualment poden ser vistes fins a 13 espècies de balenes i entre les quals les més habituals són les balenes geperuda i les minke. També pot ser vista la balena blava, la balena més gran del món. Allotjament en Llac St. Jean.
Dia 9 Viatge a Ontàrio i Quebec: La Mauricie
Prosseguiu amb el vostre viatge a la costa est del Canadà fins al Parc Nacional La Mauricie. En ruta avançareu entre frondosos boscos i tindreu ocasió de conèixer alguns dels paisatges més captivadors de la costa est del Canadà. Finalment arribareu als voltants del parc nacional, on teniu previst allotjar-vos les dues properes nits. Allotjament a La Mauricie.
Dia 10 Viatge a Ontàrio i Quebec: La Mauricie
Disposareu del dia sencer per visitar al vostre aire el parc Nacional La Mauricie, probablement un dels parcs nacionals més visitats de la costa est del Canadà. Aquí tindreu ocasió de practicar el senderisme, comptant a la vostra disposició amb una àmplia xarxa de senders que recorren tot el parc. N'hi ha de totes durades i nivells de dificultat. Allotjament a La Mauricie.
Dia 11 Viatge a Ontàrio i Quebec: Mil Illes
Després d'una setmana coneixent els principals atractius de la província canadenca del Quebec, finalment ha arribat el moment de torna a la província canadenca d'Ontàrio. La vostra destinació avui és la bonica regió de les Mil Illes, Parc Nacional i Reserva Marina on teniu previst gaudir d'una bonica excursió en vaixell. Aquesta regió és, a més, de gran importància històrica pel Canadà. Allotjament a Mil Illes.
Dia 12 Viatge a Ontàrio i Quebec: Cascades del Niàgara
Disposareu del dia sencer per visitar al vostre aire la Península del Niàgara, entre els principals atractius de la qual trobareu les emblemàtiques Cascades del Niàgara. Aquí teniu prevista una divertida excursió en vaixell que us aproparà fins a la base de les Cascades. Llestos per passar-ho bé?! Si ho desitgeu, també podem oferir-vos una bonica excursió panoràmica en helicòpter, el que us permetrà conèixer la bellesa de les Cascades del Niàgara a vista d'ocell. Allotjament a Cascades del Niàgara.
Dia 13 Viatge a Ontàrio i Quebec: Aeroport
Després de dues setmanes de viatge per la costa est del Canadà i havent conegut els principals atractius de les províncies d'Ontàrio i Quebec, finalment el vostre viatge ha arribat a la seva fi. Us recomanem arribar a l'aeroport com a mínim 3 hores abans de la sortida del vostre vol. Recordeu tornar el cotxe en perfecte estat i amb el dipòsit de benzina ple. Nit en vol.
Dia 14 Viatge a Ontàrio i Quebec: Arribada a casa
Fi del Viatge a Ontàrio i Quebec i dels nostres serveis. Esperem que hagueu gaudit del vostre viatge al Canadà tant com nosaltres desitgem que així sigui. Fins la propera!
Precios
Preus Viatge a Ontàrio i Quebec 2022:
En hotels Turista i cotxe Midsize, 1.825 euros/persona.
En hotels Standard i cotxe Midsize, 2.215 euros/persona.
En hotels Superior i cotxe Midsize, 2.695 euros/persona.
Suplements:
Juliol i agost, + 160 euros/persona.
Cotxe SUV, + 150 euros/persona.
Grand Prix F1 Montreal (11 al 14 de juny), + 200 euros/persona.
Serveis inclosos al Viatge a Ontàrio i Quebec:
12 nits d'allotjament als hotels indicats, en habitació doble.
12 dies de lloguer de cotxe, km il·limitats i assegurança amb franquícia.
Excursió amb vaixell a les Cascades del Niàgara, sense guia. 1/2 hora.
Excursió amb vaixell a Mil Illes, sense guia. 1 hora.
Excursió per a l'observació de balenes, guiada en anglès i/o francès. 2 hores.
Assistència telefònica en cas d'emergència 24 hrs / 7 dies durant el vostre viatge al Canadà.
Serveis no inclosos al Viatge a Ontàrio i Quebec:
Vols internacionals i domèstics.
Serveis opcionals.
Esmorzars, dinars i sopars.
Entrada pels parcs nacionals i provincials.
Excursions recomanades a l'itinerari i no indicades com incloses.
Ampliació de les cobertures de l'assegurança del cotxe de lloguer.
Danys al cotxe de lloguer conseqüència de l'ús indegut del mateix.
Danys al cotxe de lloguer ocasionats per l'aigua.
Danys al cotxe de lloguer ocasionats per la circulació per carreteres no asfaltades.
Danys als pneumàtics, vidres, baixos, interior i xassís del cotxe de lloguer.
La pèrdua o dany de les claus del cotxe de lloguer i la seva reposició o recanvi.
Error en la càrrega del combustible del cotxe de lloguer i les conseqüències del mateix.
Conductors addicionals, GPS, cadiretes, wi-fi, equipament d'hivern, etc.
Multes, peatges, aparcaments, despeses administratives, ecotaxes ni similars.
Suplement de trajectòria única, conseqüència de recollir el cotxe a una oficina i tornar-lo a una altra diferent.
Extres personals i propines.
Gestió i despeses de passaport i visat.
Tots aquells serveis o conceptes no indicats a l'apartat "serveis inclosos al Viatge a Ontàrio i Quebec".
Opcionales
Els serveis opcionals són NO reemborsables i per contractar-los cal fer el pagament del 100% del preu indicat.
- Guia de viatge personalitzada, elaborada per nosaltres, en base a les vostres necessitats, preferències i desitjos; el preu és de 250 euros i inclou:
Mapes dels parcs nacionals visitats.
Mapa de carreteres de les regions per les quals discorre el vostre viatge.
Una motxilla de The North Face, obsequi de Tundra Viatges.
Enviament de la documentació per missatgeria (només enviaments peninsulars).
- Assegurança de viatge i anul·lació per lliure desistiment, el preu de la qual és de euros per persona i cobreix:
Fins a euros per persona en concepte d'assistència mèdica a destinació.
Fins a euros per persona en concepte de despeses d'anul·lació.
En cas d'anul·lar el viatge per una causa coberta, inclou la gestió de l'expedient amb la companyia asseguradora.
***Sols es pot contractar el mateix dia en que es contracten els serveis de terra. ***
Cobertures
Condicions i exclusions
- Assegurança de viatge i anul·lació, el preu de la qual és de euros per persona i cobreix:
Fins a euros per persona en concepte d'assistència mèdica a destinació.
Fins a euros per persona en concepte de despeses d'anul·lació.
En cas d'anul·lar el viatge per una causa coberta, inclou la gestió de l'expedient amb la companyia asseguradora.
Cobertures
Condicions i exclusions
- Assegurança per a activitats esportives (sense anul·lació), el preu de la qual és de euros per persona i cobreix:
Fins a euros per persona en concepte d'assistència mèdica a destinació.
Té una validesa de 1 any des de la data d'emissió de la mateixa.
Cobertures
Condicions i exclusions
Recomanem encaridament llegir atentament la informació relativa a les cobertures, condicions i exclusions de les assegurances de viatge i anul·lació.
Alojamiento
L'allotjament del Viatge a Ontàrio i Quebec està previst als següents hotels, en l'habitació de categoria més econòmica que ofereixen:
- Hotels Turista:
Toronto: Bond Place Toronto, Holiday Inn Toronto Downtown Centre, Super 8 Wyndham Downtown Toronto, Novotel North York Toronto.
Algonquin: Colonial Bay Motel & Cottages.
Ottawa: Capital Hill & Suites, Ramada Ottawa On The Rideau.
Montreal: La Tour Belvedere Montreal, Les Suites Labelle Montreal, Hotel Le Roberval, Auberge Le Pomerol, BW Ville Marie Hotel & Suites Montreal, Chateau Versailles Montreal, Travelodge Montreal Centre, Hotel de Paris Montreal, Hotel Place Dupuis Montreal Downtown.
Quebec: Howard Johnson Quebec, Hotel Ambassadeur Beauport, Hotel Universel Sainte Foy, Travelodge Quebec City, Littoral Hotel Et Spa Beauport, Hotel Acadia Quebec, Hotel Louisbourg Quebec.
Tadoussac: Complexe Hotelier Pelchat Les Escoumins, Pourvoire Du Cap Au Leste Sainte Rose, Ferme 5 Étoiles Sacre Coeur.
Lago St. Jean: Chateau Roberval, Hotel Du Jardin Saint-Félicien.
La Mauricie: Auberge Le Bome.
Mil Islas: Ambassador Kingston Resort Hotel, Ramada by Wyndham Belleville, Ramada Kingston Hotel & Conference Centre, Travelodge 1000 Islands Gananoque, Country Squire Resort Gananoque.
- Hotels Standard:
Toronto: Hotel Victoria Toronto, Pan Pacific Toronto, Holiday Inn Express Downtown Toronto, Pantages Hotel Toronto, Chelsea Hotel Toronto, Hilton Toronto, Courtyard By Marriott Toronto Downtown.
Algonquin: Comfort Inn Huntsville, BW Plus Muskoka Inn, Hidden Valley Resort.
Ottawa: BW Plus Ottawa Downtown Suites.
Montreal: Hotel Dauphin Montreal Centre Ville, Le Nouvel Hotel & Spa, Hotel Le Cantile Suites, Hotel Faubourg Montreal, Meridien Versailles Montreal, Le St. Martin Hotel Particulier Centre Ville, Hotel 10 Montreal.
Quebec: Hotel Le Concorde Quebec, Hotel Chateau Bellevue Quebec, Hotel Chateau Laurier Quebec, Hotel Royal Palace Quebec, Royal William Quebec, Hotel Champlain Quebec, Unilofts Le Grande Allee Quebec City.
Tadoussac: Hotel Motel Le Beluga Tadoussac, Hotel Georges de Tadoussac, Auberge de la Baie Les Escoumins, Auberge Mon Coin de Pays Sacre Coeur.
Lago St. Jean: Hotel de la Borealie Saint-Félicien, Auberge Des Battures Saguenay, Auberge des Îles Saint Gédéon.
La Mauricie: Auberge du Trapeur, Auberge Gouverneur Shawinigan, Hotel Gouverneur Trois Rivieres.
Mil Islas: Thriloft Kingston, Kingston Four Points By Sheraton, Colonial Resort & Spa Gananoque, Comfort Inn & Suites Gananoque, Holiday Inn Kingston Waterfront.
- Hotels Superior:
Toronto: The Anndore Toronto Hotel, Toronto Marriott City Centre, Novotel Toronto Centre, Hotel X Toronto, The Saint James Toronto Hotel, Sheraton Toronto Centre Hotel, Westin Harbour Castle Hotel, Intercontinental Toronto Centre, Le Germain Hotel Maple Leaf, Le Germain Hotel Toronto Mercer, Kimpton Saint George Toronto, Fairmont Royal York Toronto Hotel.
Algonquin: Comfort Inn Huntsville, BW Plus Muskoka Inn, Hidden Valley Resort.
Ottawa: Sheraton Ottawa Hotel, Westin Ottawa Hotel, Albert At Bay Suite Ottawa Hotel, Delta Ottawa City Centre, Novotel Ottawa, Ottawa Brookstreet Hotel, Hilton Garden Inn Ottawa Downtown, Arc The Hotel, Alt Ottawa Hotel, Ottawa Marriott Hotel, Courtyard By Marriott Ottawa Downtown, Lord Elgin Hotel, Homewood Ottawa Suites by Hilton, Metcalfe Hotel.
Montreal: Sofitel Montreal Golden Mile, Hotel Novotel Montreal Centre, Hotel Monvile Montreal, Hotel Bonaventure Montreal, Intercontinental Montreal, Omni Mount Royal, Marriott Springhill Suites Montreal, Montreal Marriott Chateau Champlain, Le Saint Sulpice Hotel Montreal, Delta Hotels by Marriott Montreal, Hotel St. Paul, Renaissance Montreal Centre Ville, Hotel Birks Montreal, Le Centre Sheraton Montreal, Doubletree by Hilton Montreal, Le Place d'Armes Hotel & Spa, Hotel Le Nelligan Fairmont The Queen Elizabeth, Le Germain Montreal, Hotel William Gray Montreal.
Quebec: Hotel Clarendon Quebec, Les Lofts Charest Hotel Du Jardin Quebec, Hotel Port Royal Quebec, Hotel Manoir Victoria Quebec, Le Monastere Des Augustines Quebec, Hotel Pur Quebec, Delta Quebec, Quebec City Marriott Downtown, Le Saint Pierre Quebec, Hotel Le Germain Quebec, Hotel 71 Quebec.
Tadoussac: Hotel Tadoussac, Essipit.
Lago St. Jean: Val-Jalbert Historic Village Chambord, Auberge des 21 Saguenay, Hotel Universel Alma.
La Mauricie: Pourvoire du Lac Blanc, Auberge du Lac Saint Pierre, Auberge du Lac à l'Eau Claire, Le Baluchon Eco Villegiature.
Mil Islas: Green Acres Inn Kingston, Courtyard Kingston, Fairfield Inn & Suites Belleville, Delta Kingston Waterfront, Holiday Inn Express Gananoque, Holiday Inn Express Kingston.
Sol·licitud de pressupost
Durada: 14 dies, 13 nits (1 en vol)
Idioma oficial: anglès i francès
La fauna salvatge i les bones condicions climàtiques no estan garantides.
Preus en euros, per persona i subjectes a disponibilitat en el moment de confirmar la reserva del viatge.
Compártelo
Província
Ontario
Quebec
Llocs emblemàtics
Algonquin
Niagara Falls
Saguenay
Parcs Nacionals
Georgian Bay
La Mauricie
Mil Illes
Ciutats
Montreal
Ottawa
Quebec City
Toronto
Experiències
Creuers a Nova Anglaterra
Excursió a Mil Illes
Niagara Falls en helicòpter
Niagara Falls en vaixell
Senderisme
Veure balenes
Veure óssos negres
Tipus de viatge
A mida
En cotxe
Dates de viatge
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Tundra Viatges és una agència de viatges online amb un ampli recorregut a la seva esquena. Organitzem viatges solament a aquelles destinacions en què ens hem especialitzat, destinacions que coneixem de primera mà i detalladament. Hem posat en aquesta pàgina web i en les nostres propostes de viatge tot el nostre afecte i il·lusió, el mateix amb el qual cuidarem cadascun dels detalls de les vostres vacances. | 0.52675 | curate | {"oc": 0.0020815715865478437, "es": 0.012619527743446301, "ca": 0.6726728680153516, "id": 0.0015611786899108826, "it": 0.0010407857932739218, "pt": 0.0018213751382293631, "en": 0.25922071163728616, "ko": 0.00019514733623886033, "eo": 0.0007155402328758212, "fr": 0.047095557145644965, "ia": 0.000585442008716581, "et": 0.00039029467247772066} | https://www.tundraviatges.com/ca/viatges-canada-est-quebec-ontario |
oscar-2301_ca_20230418_6_244671 | Només està a les mans de les grans plomes fer que els relats de petites vides siguin interessants i Elizabeth Strout n'és una mestra. Ser capaç de posar en valor la quotidianitat d'una població rural qualsevol, perduda a l'Amèrica profunda, entendre la psicologia dels personatges, el seu comportament i fer-ne material literari de qualitat, heus aquí la gran Strout.
"La Patty es va acostar al televisor i va aprimar els ulls, i al cap d'uns minuts la Lucy Barton --que havia escrit una novel·la--va aparèixer a la pantalla i la Patty va dir: "Ostres, tu!"
Strout recupera el format de l'Olive Kitteridge de contes en forma de novel·la per descriure'ns la vida dels habitants d'Amgash, Illinois, el poble d'on prové la protagonista del llibre anterior, Em dic Lucy Barton. La gent passeja encuriosida per la llibreria del poble per constatar que la Lucy Barton ha escrit un llibre, s'ha fet famosa i viu a Nova York. Una Lucy Barton que recorden amb la roba foradada, les sabates de soles gastades i a qui agradava anar a l'escola, el seu refugi. A Tot és possible el personatge de la Lucy creix perquè acabem d'entendre els interrogants que Strout només apunta al llibre anterior. Tot i que ella només apareix en un relat memorable quan torna al poble per retrobar-se amb els germans després d'anys de no haver-se vist. Llums i ombres d'una escriptora que necessita retornar a casa per mirar de guarir les ferides familiars. Un poble, una comunitat, capaç de regalar el millor, la solidaritat, però també el pitjor, el silenci que no condemna allò que tothom sap i dissimula.
Strout amb el seu estil sobri i planer aborda les relacions com ningú, les misèries de la condició humana i ho fa amb aquests relats on els protagonistes es posen al capdavant per desaparèixer dins d'una casa i tornar sortir dos carrers més enllà quan l'escriptura ho necessita (tot un homenatge a Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson). Strout té una prosa punyent i àcida com la de la dona casada amb un advocat ric: "un advocat reconegut que no hi és mai. La noia s'estima els seus fills però ho avorreix: avorreix tota la feina que porten. I li fan ràbia tant la mainadera com la senyora que li fa la feina de casa, i el marit, no en vol sentir ni mitja paraula..., i per això a ella ja no li agrada ficar-se al llit amb ell, perquè això també s'ha convertit en una feina de la casa. I dóna un cop d'ull a la resta de la seva vida i pensa: Mare de Déu, però ¿on m'he ficat? Els nens es faran grans, i ella s'adona que viu a ca l'Ensopit, i es comprarà un braçalet nou, i llavors un parell de sabates, i potser això li servirà de consol durant cinc minuts, però com més va més angoixada està, i aviat li receptaran vàliums o antidepressius, perquè la societat ja fa anys que droga les seves dones..."
Podríem dir que Strout escriu un llibre d'antiherois, gent pobra i abusada. En canvi, la seva escriptura fa que brillin literàriament alhora que fan de mirall i denúncia de la societat en què vivim, que calla i permet fets intolerables. Strout fa protagonistes els infants de pares traumatitzats i hi posa tota l'esperança. La bellesa de la tristesa, en això Strout també és única.
Traduït per Esther Tallada
Editat per Edicions de 1984/Duomo en castellà
Elizabeth Strout Esther Tallada Edicions de 1984 Duomo ediciones
Inscriu-te al nostre butlletí
Copyright © 2022 L'Espolsada. All Rights Reserved. Powered by JA Fixel - Designed by JoomlArt.com. Joomla! is Free Software released under the GNU General Public License. | 0.843453 | curate | {"ca": 0.9337748344370861, "es": 0.026778001727613014, "en": 0.03743161531816873, "it": 0.002015548517132162} | http://www.lespolsada.cat/index.php/lectures/107-2017/742-tot-es-possible |
racoforumsanon_ca_20220809_3_838132 | Els acampats de la Puerta del Sol de Madrid han citat els 'indignats' d'arreu de l'Estat a una assemblea a Madrid durant els dies 3, 4 i 5 de juny. Aquesta serà la primera vegada que intercanviïn impressions conjuntament després de l'inici de la protesta fa mig mes.Nacio digital Algu te encara dubtes sobre aquesta gent ?
Ei, no vull pas fer cap OWNED, però el cas és que a Barcelona es fa a la mateixa hora una trobada a nivell català.
Ja han aprovat la marxa cap a Madrid. ● Sobre la proposta de la marxa cap a Madrid: - Marxa popular indignada. A partir del 19 de juny des de totes les ciutats, parant a cada poble per a realitzar assemblees en les quals es recollirà la voluntat del poble per a presentar-la a la capital. - Logística: demanem ajuda a totes les associacions i col·lectius. - Marxa com a dispositiu coordinat amb la resta de les ciutats. - Torns rotatius per a no cremar-se. - Fem-la a l juliol, perquè hi ha vacances. - No es pretén eclipsar les acampades i assemblees. - Seguiment audiovisual. - Ajuda a consolidar la xarxa entre totes les acampades. La proposta queda aprovada. Acta del 30 de maig de 2011 extret de http://acampadabcn.wordpress.com/2011/06/01/acta-30-de-maig-del-2011/#more-706.
Nerea escrigué: A partir del 19 de juny des de totes les ciutats, parant a cada poble per a realitzar assemblees en les quals es recollirà la voluntat del poble per a presentar-la a la capital.Tenen ben clara queina és la seva capital eh... I jo que creia que pensaven que Barcelona era la capital de Catalunya...
Tu moolt queixar-te i no fas res per canviar-ho!! Que estem vivint la revolusssió! !
Ara estava pensant a anar-me'n a Venezuela a catalanitzar la revolució bolivariana. Posats a catalanitzar... | 0.792767 | curate | {"ca": 0.8973607038123167, "es": 0.10205278592375366, "fr": 0.0005865102639296188} | |
macocu_ca_20230731_9_46475 | Home Noticies d'Actualitat Noticies de Societat El conseller Josep Bargalló visita els joves refugiats del Complex Educatiu de...
El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha visitat aquest matí els joves refugiats que actualment viuen al Complex Educatiu de Tarragona, conjuntament amb el cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i l’Aragó, Abdelaziz Jatim. Són nois que majoritàriament provenen del Marroc, i d’altres països africans.
Josep Bargalló i el cònsol han mantingut una breu reunió on han establert la voluntat de col·laboració entre els dos governs en matèria lingüística. Així, s’oferirà la possibilitat d’introduir l’ensenyament de la llengua i cultura àrab com a activitats extraescolars en alguns centres educatius. El conseller també ha recordat que Ensenyament disposa de diversos programes de formació per a joves migrants, que suposen una eina per afavorir la seva integració i els dota més oportunitats de futur.
El conseller d’Ensenyament i el cònsol han mantingut una trobada amb els joves refugiats, que en arribar a Catalunya han estat atesos al Complex per l’entitat INTRESS, amb el suport de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Els joves reben atenció dels educadors, que poden ser educadors socials, traductors, psicòlegs i integradors socials. En el Complex es duen a terme activitats esportives, tallers i activitats de lleure, així com alfabetització per facilitar la seva integració en l’entorn d’acollida.
Uso de cookies | 0.833967 | curate | {"ca": 0.990578734858681, "es": 0.009421265141318977} | |
macocu_ca_20230731_8_334028 | Estudia a la UdG
Capacitat de sintesi i anàlisi alhora de definir el projecte empresarial. Recerca de les fortaleses individuals dels promotors d'un projecte empresarial,la seva capacitat de síntesi,d'anàlisi i també de com saber treballar un estudi del mercat per tal de conèixer a quin client potencial l' han de dirigir i posteriorment,orientar i crear el seu propi Pla de Marketing per comercialitzar-lo amb èxit.
40
No
Autoavaluació dels treballs diaris
Sentit autocrític
Qualificació | 0.709257 | curate | {"es": 0.03734439834024896, "ca": 0.9585062240663901, "en": 0.004149377593360996} | |
mc4_ca_20230418_1_41135 | Rellotge Casio G-Shock GW-3000BD-1AER |Rellotges Casio| Rosich Joiers
El rellotge Casio G-Shock GW-3000BD-1AER està dissenyat per a les més adverses situacions vencent la força centrífuga i resistint els cops i les vibracions. El seu disseny i estilisme proporciona un aspecte que s'assembla al dels panells de control d'un avió. Es carrega amb energia solar i és ràdio controlat, a més d'estar compostos amb materials de llarga durada.
227,40 € (amb impostos) 379,00 €
118,70 € / mes en 2 cuotas 80,80 € / mes en 3 cuotas 61,85 € / mes en 4 cuotas 50,48 € / mes en 5 cuotas 42,90 € / mes en 6 cuotas
La carcassa és resistent als cops i protegeix contra impactes i vibracions .
El subministrament d'energia del rellotge es porta terme mitjançant cèl · lules solars independents i respectuoses amb el medi ambient . L'energia solar sobrant s'emmagatzema en una bateria .
Ja sigui a Europa , Amèrica del Nord , Japó o al Canadà , Amèrica Central i la Xina , un cop configurat el rellotge segons la zona horària en què es trobi, aquest rep el senyal de radiofreqüència corresponent per mostrar sempre l'hora exacta . A més , en molts països s'activa automàticament l'horari d'estiu i d'hivern .
La data i el dia de la setmana apareixeran a la pantalla .
Cronòmetre - 1/100 seg. - 24 min .
El temps transcorregut , els intervals de temps i el temps final fan servir una precisió de centèsimes de segon . El rellotge té una capacitat de mesura de fins a 24 minuts .
L'alarma diària emet un senyal acústic en el moment programat per recordar aquells esdeveniments que es repeteixen diàriament .
L'ajust automàtic de les manetes comprova la posició inicial de les mateixes i la corregeix a cada hora en cas necessari ( tant en cas de desviació per cops com per efecte de magnetisme ) .
Un cop ajustat , el calendari automàtic mostra sempre la data correcta .
El vidre mineral , dur i difícil de ratllar , protegeix el rellotge de danys exteriors .
Robusta, resistent i elegant . La corretja d'acer inoxidable és un clàssic per a rellotges .
Infalible : la polsera d'aquest rellotge té un tancament especialment segur que impedeix una obertura accidental .
Classificació de resistència a l'aigua ( 20 bar )
Perfecte per a les immersions lliures sense aparells : el rellotge és resistent a l'aigua fins a 20 bar / 200 metres . Aquesta indicació en metres no es refereix a la profunditat d'immersió , sinó a la pressió de l'aire que s'ha utilitzat en la prova de resistència a l'aigua . ( ISO 22810 )
Tipus de pila: CTL920
Dimensions aprox . 52,50 mm x 49,80 mm x 15,50 mm ( A x A x P )
Pes aprox . 145,00 g
Referència GW-3000BD-1AER | 0.787369 | curate | {"ca": 0.9139328444615978, "fr": 0.057120802778849865, "de": 0.005017367811655731, "pt": 0.006947124662292551, "en": 0.016981860285604014} | https://rosichjoiers.com/ca/rellotges/casio/g-shock/158-rellotge-casio-g-shock-gw-3000bd-1aer.html |
mc4_ca_20230418_2_596208 | Poesia i música nadalenca acomiaden les Josefines de Cardona | Nació Solsona
per Redacció, 14 de gener de 2019 a les 08:43 |
Concert d'Any Nou que s'ha celebrat aquest diumenge a Cardona | CCardonina
La Coral Cardonina ha dedicat el tradicional concert d'Any Nou d'aquest diumenge a les Germanes Josefines, les quals, després de 130 anys dedicades al servei de la vila, deixaran la Residència de Sant Jaume de Cardona el proper mes de febrer.
El concert ha tingut com a protagonista un text poètic del cardoní Manuel Bertran i Oriola, la Cantata de Nadal publicada l'any 1947, un recull de poemes nadalencs que segueix l'estructura de les parts d'una missa. La jove actriu cardonina Teresa Company ha estat l'encarregada de recitar, amb acurada dicció i afinada expressió, els versos de Bertran i Oriola, que han estat amenitzats amb diverses nadales intercalades a càrrec de la Coral Cardonina.
En més d'una ocasió el públic que ha atapeït l'església de l'hospital s'ha sumat a cantar alguna de les tonades. Al finalitzar, els cantaires cardonins han acabat recitant els versos del poema Felicitacions de Nadal del surienc Salvador Perarnau i entonant el cant final del Pastorets de Cardona.
La Fura i NacióSolsona.cat...., música, clàssica, poesia, Coral Cardonina | 0.838915 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/28592/poesia/musica/nadalenca/acomiaden/josefines/cardona |
cawac_ca_20200528_7_94128 | 31 de Juliol del 2005… val la pena recordar la teva resposta. De què parlen els meus ulls plorosos? De què parlen els meus braços solitaris?De què parla el vent que em bufa a la cara? I de que parlen … Continua llegint → | 0.68714 | curate | {"ca": 1.0} | http://paraulesreflexades.blog.cat/2006/12/ |
mc4_ca_20230418_0_729465 | Mesures contra la violència masclista durant de confinament per l’estat d’alarma pel coronavirus ·
Mesures contra la violència masclista durant de confinament per l’estat d’alarma pel coronavirus
S’ha posat en marxa la campanya “Establiment segur contra la violència masclista” per aquest dies de confinament
El servei d’atenció permanent de la línia 900 900 120 contra la violència masclista de l’Institut Català de les Dones, es reforça aquests dies i posa també en funcionament el correu electrònic [email protected], per a aquelles persones que no puguin trucar.
Així mateix, l’Institut Català de les Dones i Mossos d’Esquadra demanen als establiments que estan operatius en aquests dies de confinament que col·laborin amb la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”. Aquesta iniciativa es concreta en posar en lloc visible dels comerços un cartell amb el missatge següent : “Establiment segur contra la violència masclista. Si aquests dies de confinament sents que casa teva deixa de ser un espai segur per a tu o els teus fills i filles, aquí truquem per tu al 900 900 120 o al 112. #NoEstàsSola #JoActuo”.
Amb aquest missatge es vol ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades. Fent visible el cartell, es dona a conèixer a les dones que, en cas de necessitat, poden comptar amb algú, que serà escoltada i podrà explicar la seva situació i que aquesta persona trucarà per ella al 900900120, per ser assessorada per professionals de l’advocacia, psicologia i l’atenció social, o al 112 en cas d’emergència.
Una convivència permanent i forçosa i la mobilitat reduïda o nul·la pot afavorir les situacions de violència masclista amb l’agreujant de la dificultat per a la víctima de no poder trucar als serveis, trobar suport de familiars, amistats, o professionals. Aquesta actuació vol compensar aquests impediments
El telèfon 900 900 120 és gratuït i confidencial i funciona tots els dies de l’any, durant les 24 hores del dia. Disposa de professionals, advocades i psicòlogues que poden contactar amb serveis d’emergència, si és necessari. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en 124 llengües, entre les quals hi ha el català, el castellà, l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el rus, l’àrab, el romanès, el croat i el xinès.
Tags: #JoActuo, #NoEstàsSola, A Roses, Ajuntament de Roses, Alt Empordà, Badia de Roses, Campanya, Cap de Creus, Catalunya, Confinament, Correu electrònic [email protected], Costa Brava, Empordà, Establiment segur contra la violència masclista, Girona, Institut Català de la Dona, Institut Català de les Dones, Línia 900 900 120, Mossos d'Esquadra, Roses, Telèfon 900 900 120, Vila de Roses, Violència de gènere, Violència envers les Dones, Violència masclista
Previous La picaresca dels rosincs per saltar-se el confinament a casa
Next Les empreses gironines es bolquen enviant material per fer front al coronavirus | 0.866615 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.viladeroses.cat/mesures-contra-la-violencia-masclista-durant-de-confinament-per-lestat-dalarma-pel-coronavirus/ |
mc4_ca_20230418_2_225013 | Beatrice Rana, piano - TRESC
La fulgurant carrera de la pianista italiana la fa debutar al Palau amb un programa per a enlluernar: els Estudis de Chopin, la Suite Ibèria d'Albéniz i Petruxka d'Stravinsky. Una cita dissenyada per a deixar-nos sense alè!
F. CHOPIN: Estudis, op. 25
I. ALBÉNIZ: Suite Iberia (llibre III)
I. STRAVINSKY: Tres moviments de Petruixka
Intèrprets:Beatrice Rana piano
Oferiran una vetllada lírica amb quartets de Haydn, Schoenberg i Widmann al Palau de la Música Catalana.
El trio de músics excelsos uneixen forces per abordar les representacions de les histories de fades de Schumann o Mozart.
Dilluns 24 de febrer de 2020 a les 20:00h
Lieder de Mahler.
Dissabte 11 de gener de 2020 a les 18:00h
20-40€ -20% | 0.708071 | curate | {"en": 0.03894297635605007, "ca": 0.8873435326842837, "es": 0.031988873435326845, "de": 0.0027816411682892906, "fr": 0.03894297635605007} | https://www.tresc.cat/f/71227/beatrice-rana-piano/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_140093 | "Sempre hi haurà un lloc contrari a cada acció i sentiment. Com el mar que és calmat i tormentós, com la riquesa o la pobresa. Com qui treballa tot el dia
o qui està a l'atur. Com qui treu molt bones notes o qui suspèn. Qui s'arregla molt o qui surt de qualsevol manera, qui és extrovertit o qui és més introvertit, qui dona moltes voltes a les coses o qui és passota..."
Potser sigui aquesta la raó del perquè, l'amor i la felicitat, hagin de ser abstractes; Perquè així cada persona, a la seva manera, pugui estimar i ser estimada, pugui arribar a ser feliç.
Cristina Caubet (2003)
EL TEU GRAN PODER EL PORTES DINS
ÉS TAN TEU QUE QUAN ET RELAXES... SURT
En què et puc ajudar?
Problemes físics
Problemes psicològics
Teràpia Emocional de seguiment
ENCÉN LA TEVA GUSPIRA TAN ÚNICA EN EL MÓN
M'OBRO A EXPERIMENTAR
AVUI COMENÇO UN NOU APRENENTATGE
EM DONO UNA NOVA OPORTUNITAT
ESCOLTAR I COMPENDRE
COMPARTIR
ESTIMAR
EL PLAER D'EXISTIR
INFORMA'T
SENSE COMPROMÍS
659 37 71 45
[email protected]
EL PLAER D'EXISTIR
EL PLAER D'EXISITIR
EL PLAER D'EXISTIR
TERÀPIA NATURAL EMOCIONAL ONLINE
Cristina Caubet
L'estat emocional té a veure amb el que pensem i sentim en el nostre dia a dia. Quan notem un excés d'energia molt intens en alguns àmbits, o bé els afrontem sense un límit de dedicació, ens comencem a desequilibrar, fent treballar més una glàndula endocrina que una altra. I això fa que necessitem més minerals per seguir funcionant correctament, a la vegada que és interessant i necessari realitzar alguns ajustaments psíquics, per tal d'equilibrar correctament els reptes de la nostra vida amb qui som, és a dir, amb els nostres propòsits, la nostra energia verdadera.
Per això, des de la psicologia es diu que la major part de malalties són multifactorials, ja que perquè es manifestin depenen de diverses variables, i si aquestes les comprenem i les sabem reduir podem aturar, millorar o revertir tan els problemes emocionals com físics. I és que no responem de la mateixa manera amb una persona que amb una altra, ni amb un ambient que amb un altre.
El problema arriba quan sovint pots bloquejar-te i no saber si t'agrada o no, perquè en una mateixa situació poden estar barrejades diferents variables oposades, i aquí ja ens trobem davant d'una bona font d'entrada a les inseguretats.
Si la persona es tanca a casa acabarà amb sentiments de tristesa.
Si la persona es força massa acabarà amb sentiments d'ansietat.
"Ballar entre aquests dos compassos, porta a un gran bloqueig".
Tu lluites o evites les situacions?
Ets d'evitar situacions?
Aquest sistema freqüentment et porta a acabar reduint el teu món. És un bon límit per a tu? T'hi trobes bé? Aquesta és la senyal. Si és que sí, ja no hi ha problema! Però si has arribat aquesta web és més aviat perquè aquests límits et neguitegen, et bloquegen o et baixen l'autoestima.
Ets de les persones que lluiten?
L'esperit de buscar, descobrir i no donar-se per vençut/da sempre ha sigut dels campions/es.
Ara bé, fixa-t'hi com és de tensional, pensar i decidir constantment pros i contres, analitzar en excés, sense gairebé poder fluir. Es necessita moltíssima força mental i física que acaba en esgotament.
Totes dues opcions mantenen el problema. Un estat de bucle on acabes somatitzant físicament amb oscil·lacions de tensió, palpitacions, marejos, guanyar o perdre pes, irritabilitat, ganes d'orinar freqüentment, diarrea, estrenyiment, mals de cap, insomni, etc.
L'empoderament personal en sentir el nostre cor, valorant les diferents opcions i emocions, tenint més consciència de quins valors fem servir per fer el que fem, és a dir, cuidant la nostra identitat verdadera i no la "demostrativa cara als altres".
Des de l'escolta activa, de jo escoltar-vos i de sobretot d'escoltar-vos a vosaltres mateixos/es es van fent diferents ajustaments psíquics d'acord a la vostra manera de ser en el món, diferents preguntes a les vostres respostes que van en bucle per trobar la sortida que connecta amb la teva pròpia llum!
La major part de malalties psíquiques i físiques són multifactorials?
Necessitaria una ajuda emocional
Alliberar-me emocionalment i rebre un punt de vista diferent sobre el meu entorn familiar, de treball, d'amistats
Necessitaria centrar-me per seguir amb els meus objectius, ja que sento inseguretat, ansietat, por, obsessions, atacs de pànic...
Ja sé que em passa, sóc psicòleg/a, psicoterapeuta. Vaig a teràpia o ja he fet altres terapies passades però necessitaria mimar-me emocionalment com pendre'm si cal algún producte natural perquè m'ajudi o complementés a les meves terapies.
Cuido a persones del meu entorn i sento l'esgotament psíquic i físic
Em comunico malament. Em sento molt sensible, i m'irrito fàcilment amb el meu entorn
Em sento que estic com en una olla a pressió
Estic en un procés de dol, de nostàlgia, de tristesa. El món s'em fa dur
Li dono moltes voltes a les coses, el meu cap no para de rodar i repassar les mateixes pors, dubtes, comparacions i acabo amb autoestima baixa | 0.652386 | curate | {"ca": 0.8598415600243754, "pt": 0.05626650416412757, "es": 0.029656713386146658, "fr": 0.020922201909404834, "km": 0.0016250253910217347, "sv": 0.0042656916514320535, "eu": 0.006500101564086939, "uk": 0.005687588868576072, "en": 0.010359536867763558, "de": 0.004875076173065204} | https://www.terapianatural.cat/ |
mc4_ca_20230418_9_699866 | VI Memorial Hortènsia Alonso - Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones
Inici>Docència i Recerca>Cursos>Consulta anys anteriors>VI Memorial Hortènsia Alonso
VI Memorial Hortènsia Alonso
El VI Memorial Hortènsia Alonso és una jornada coorganitzada pel Centre Dolors Piera, l’Ajuntament de Lleida i la Creu Roja. Enguany està dedicada a l'abordatge de les violències masclistes en l'àmbit educatiu i del lleure des dels 0 anys.
Dia: dimecres, 29 de novembre (matí, de 9.30 a 14.00h)
Si ho desitgeu, podeu seguir la jornada en directe a través del canal de retransmissions del campus de la UdL.
Públic, en general: a través del correu electrònic: formacióAquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..
Alumnat de la UdL: formulari en línia
Mestres i professorat de secundària: Inscripcions a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida (activitat de formació permanent del professorat reconeguda pel Departament d’Ensenyament; codi de l'activitat: 6000080020)
“Què poden fer els centres educatius en l’abordatge de la violència masclista?”, a càrrec de Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Educació Infantil: Esther Oliver, professora del Departament de Sociologia i membre del CREA, Centre de Recerca d’Investigació Social i Educativa de la Universitat de Barcelona
- Educació Primària i ESO: Paco Abril, professor de Sociologia a la Universitat de Girona i president d’Homes Igualitaris
- Batxillerat i Cicles Formatius: Genoveva Sastre, professora emèrita de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Universitat: Rosa Valls- CREA- UB, professora del Departament de Teoria i Història de l’Educació i sotsdirectora del CREA, Centre de Recerca d’Investigació Social i Educativa de la Universitat de Barcelona
- Espais de lleure i educació no formal: Aharon Fernández, psicòleg social i membre d’Homes Igualitaris | 0.835921 | curate | {"ca": 0.9858585858585859, "vi": 0.014141414141414142} | http://www.cdp.udl.cat/home/index.php/ca/docencia-recerca/cursos/consulta-anys-anteriors/1165-vi-memorial-hortensia-alonso-1-ects |
oscar-2301_ca_20230418_9_275799 | El sindicat Asaja denuncia la "desídia" del Departament d'Agricultura perquè, diu, encara no ha quantificat els ajuts
talls pagesia filomena
Pagesos tallant la C-12, en la protesta per exigir compensar els danys del temporal Filomena @MarcRovira
Els pagesos tallen la C-12 a Flix per reclamar ajudes pels danys del Filomena
territoris.cat/ACN 11:50 01/03/21
Una setantena de pagesos del Segrià, les Garrigues i de la Ribera d'Ebre van tallar aquest diumenge la C-12 a Flix (Ribera d’Ebre) per exigir al Departament d'Agricultura que atorgui ajuts directes per als productors afectats per la nevada Filomena.
El temporal va danyar unes 46.000 hectàrees d'oliveres a les comarques lleidatanes i tarragonines, segons dades del Departament
"És un descrèdit i una desídia" que després de gairebé dos mesos del Filomena "encara no s'hagi dit quin percentatge de diners tenen dret a cobrar els afectats", va denunciar el president d'Asaja Lleida, Pere Roqué. Amb tractors, els agricultors han barrat el pas dels vehicles durant una hora i mitja amb talls intermitents d'uns quinze minuts.
Fent sonar els clàxons ben fort, nou tractors han tallat un tram de la C-12, a l'altura de Flix, a partir de dos quarts de cinc d'aquesta tarda. Els pagesos s'han dividit en dos punts d'aquesta carretera i han provocat retencions de vehicles, que s'han vist alleugerides per l'aixecament dels talls en intervals de quinze minuts. Alguns tractors portaven cartells de denúncia i també branques d'oliveres.
Després de gairebé dos mesos des del pas del temporal Filomena, els pagesos reclamen ajuts directes i urgents per compensar els danys en els camps d'oliveres. Roqué va lamentar que Agricultura encara no hagi quantificat les compensacions i que no hagi modificat el sistema d'assegurances. "No ens val l'excusa que encara no se saben les hectàrees; no volem que ens passi com amb l'incendi – de la Ribera d'Ebre- que vam estar gairebé un any a percebre les ajudes", ha assenyalat.
El president d'Asaja Lleida va reivindicar que els pagesos afectats per la nevada tenen dret a rebre ajuts i, de retruc, saber si podran seguir conreant les explotacions danyades. "Exigim una vegada per totes i com més aviat millor que es posin els diners damunt la taula que li pertoquen als productors", ha insistit Roqué.
Per la seva banda, l'alcalde de Bovera, Òscar Acero, va criticar la passivitat del Govern i va demanar la implicació de tots els alcaldes del territori per ajudar al sector de la pagesia. "Lamento molt la passivitat del Govern, van venir els primers dies a fer-se la fotografia i no han aportat cap mesura", va completar el batlle.
Tant Acero com Roqué van lamentar que s'hagués anul·lat la darrera taula sectorial per resoldre la línia d'ajuts. "Sembla que no vulguin solucionar el problema, que és bastant greu", va destacar l'alcalde de Bovera. Per tot plegat, si no es resol aquesta problemàtica, els pagesos no descarten noves mobilitzacions i avisen d'un nou tall de carretera a la C-12 pel pròxim diumenge. Les protestes van començar el cap de setmana passat.
La borrasca Filomena va afectar més de 46.000 hectàrees a Catalunya
A finals d'aquest gener, el Departament d'Agricultura va xifrar en 46.383 les hectàrees afectades pel Filomena a tot Catalunya. Les comarques del sud de Lleida, amb 34.633 hectàrees, va ser les que van tenir més afectació. A la demarcació de Tarragona també es van registrar més de 3.000 hectàrees al Priorat i danys a la Conca de Barberà i al Baix Camp. Pel que fa a les Terres de l'Ebre, es van veure afectades 8.750 hectàrees a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
El + a Territoris.cat
Visualitzat
Actual
04/12/2022
Els impulsors de les Colles del 50 a Mollerussa es tornen a reunir
03/12/2022
El Nadal ja il·lumnina els carrers i places de Lleida
02/12/2022
Mollerussa prem l'interruptor de la campanya nadalenca
02/12/2022
La Fira Artesana d'Àger bufa les vint-i-cinc espelmes
02/12/2022
Cérvoles Estrats 2019, millor vi de la DO Costers del Segre 2022
01/12/2022
Les Festes de Maig de Lleida reben un dels Premis ARC 2022 de la indústria musical
29/11/2022
Linyola suspen el pessebre viven i el concurs de música de Nadal
01/12/2022
FEDAC uneix forces per aconseguir el primer pavelló gimnàstic, inclusiu i europeu a Lleida
28/11/2022
Magazín 41 - novembre 2022
02/12/2022
Cérvoles Estrats 2019, millor vi de la DO Costers del Segre 2022
02/12/2022
Mollerussa prem l'interruptor de la campanya nadalenca
30/11/2022
Els mercats de Nadal i els carrers il·luminats arriben a Lleida
Els pagesos tallen la C-12 a Flix per reclamar ajudes pels danys del Filomena
La CUP-G reclama la retirada de les acusacions de la Generalitat pels talls del Pertús
Eixarcolant inicia la comercialització de llavors d'espècies silvestres comestibles
FEDAC uneix forces per aconseguir el primer pavelló gimnàstic, inclusiu i europeu a Lleida
Redacció Territoris 01/12/22
El nou univers Araina porta l'aranès a les noves tecnologies
Redacció Territoris 01/12/22
Lleida emprèn de forma pionera el camí cap a l'Agenda digital dels municipis de Catalunya
Redacció Territoris 30/11/22
comentaris
La CUP-G reclama la retirada de les acusacions de la Generalitat pels talls del Pertús
Eixarcolant inicia la comercialització de llavors d'espècies silvestres comestibles
Telèfon 649 811 596 - [email protected]
Publicitat
Avís legal
Política de privacitat
Boletín de noticias
comunicats
x
Ara, més que mai, et necessitem. Territoris agraeix el suport al periodisme lliure. Forma part de la comunitat de Territoris ara. | 0.635312 | curate | {"ca": 0.9455982356184525, "sv": 0.0040433743797096125, "ru": 0.006065061569564418, "es": 0.008270538503951479, "en": 0.003859584635177357, "pt": 0.011027384671935305, "fr": 0.012130123139128837, "oc": 0.007167800036757949, "it": 0.001837897445322551} | https://www.territoris.cat/articulo/societat/els-pagesos-tallen-c-12-flix-per-reclamar-ajudes-directes-pels-danys-temporal-filomena-als-camps-doliveres/20210301115028071204.html |
macocu_ca_20230731_2_304622 | L’equip de Veterans del CE Altafulla cau davant l’Atlètic Pla en l’últim partit de lliga
Els groc-i-negre acaben a l’equador de la classificació en una temporada marcada per les lesions
L’equip de Veterans del CE Altafulla ha clos el curs 2017-18 amb el darrer partit al camp de l’Atlètic Pla. El duel s’ha resolt amb un 4 a 1 a favor dels de l’Alt Camp, que la temporada vinent jugaran a Primera després d’haver-se proclamat campions de la categoria. D’aquesta manera, els groc-i-negres finalitzen vuitens amb 40 punts en una temporada on han anat de més a menys. Les lesions i les baixes, circumstàncies habituals en aquesta competició, han perjudicat la seva trajectòria durant el campionat. Joaquim Pereira, responsable de l’equip de Veterans del CE Altafulla, ha reconegut que això els ha deixat un sabor agredolç, tot i que l’objectiu era passar-s’ho bé. Ángel Vázquez, jugador dels Veterans, insisteix en el fet que l’objectiu principal d’aquest equip és “gaudir dels últims espertenecs” del futbol. També destaca la manca d’efectius en alguns partits pel problema de les lesions, tot i que l’equip “ha competit al màxim”, ha sentenciat. L’equip de Veterans del CE Altafulla gaudirà de dos mesos de descans abans de preparar la temporada vinent. Durant aquest període, els responsables intentaran reforçar diverses posicions per competir amb plenes garanties i sobretot, seguir gaudint del futbol. | 0.842789 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_346552 | Menú
MADRID, 15 juny (EUROPA PRESS) -
El Consell General d'Infermeria (CGE) ha celebrat la tornada de l'assistència universal al Sistema Nacional de Salut (SNS), una mesura anunciada pel Govern central aquest divendres en el Consell de Ministres, que consideren "equitativa, solidària i justa", ja que "les persones, pel fet de ser-ho, estan per sobre de qualsevol altra consideració política o econòmica".
Així ho ha assenyalat en un comunicat el president del CGE, Florentino Pérez Raya, en el qual ha destacat que la protecció de la salut "és un dret fonamental contemplat en la Constitució". "Celebrem aquesta tornada a la universalitat de l'assistència pel que té d'equitatiu, solidària i justa en posar en clar que les persones, pel fet de ser-ho, estan per sobre de qualsevol altra consideració política o econòmica", ha indicat.
En aquesta línia, ha assenyalat que aquesta mesura "recupera el sentir de la Llei General de Sanitat i defensa sobretot els més febles posant en relleu que, també en Sanitat, 'obres són amors i no bones raons'".
Finalment, ha recordat que la professió infermera, "per la seva pròpia essència, sempre ha estat i estarà amb aquells que precisin de la cura de la seva salut, siguin qui siguin i vinguin d'on vinguin". "Per tant l'anunci d'aquesta mesura és una gran notícia", ha conclòs.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.685576 | curate | {"es": 0.18019549511262217, "ca": 0.8028049298767531, "en": 0.016999575010624733} | : /gent/noticia-els-infermers-celebren-tornada-universalitat-mesura-equitativa-solidaria-justa-amb-els-mes-febles-20180615151337.html |
macocu_ca_20230731_0_512278 | Lliurament del Premi Severo Ochoa al Dr. Elías Campo
El 23 de maig va tenir lloc l'acte de lliurament del Premi Severo Ochoa de Recerca Biomèdica, que atorga la Fundació Ferrer Investigació, al catedràtic d'Anatomia Patològica de la UB Elías Campo per la seva tasca en el camp de les neoplàsies limfoides.
L'acte de lliurament va estar presidit per la secretària d'Estat d'R+D+i, Carmen Vela; la secretària general de Sanitat, Pilar Farjas, i la directora general d'Innovació i Competitivitat, M. Luisa Poncela. | 0.808522 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_211420 | Oberta la inscripció pel 28é Campus d'Estiu de València Basket
El club ofereix una experiència d'esport en plena naturalesa a xics i xiques de 6 a 19 anys
14/04/2017 - 21:21h
Esta és tota la informació que proporciona València Basket sobre el seu campus:
Arriba un any més, i ja són 28 edicions, el Campus d'Estiu de València Basket. Practica el teu esport favorit en plena naturalesa en este campus per a xics i xiques de 6 a 19 anys, que se celebrarà en el Centre d'Oci i Aventura Calvestra en quatre torns: el primer del 25 juny a l'1 de juliol, el segon del 2 de juliol al 8 de juliol, el tercer del 9 de juliol al 15 de juliol, i el quart del 16 de juliol al 22 de juliol.
Ja està obert el termini d'inscripcions per a tots els interessats, amb un preu de 325EUR o de 600EUR en cas de voler inscriure's en dos dels torns, fins a completar les places disponibles.
En esta edició del Campus es realitzaran dos sessions d'entrenament al dia (fins a un total de 14 entre'ns) amb treball per nivells i una sessió de treball específic al dia. Es disputaran diversos concursos, com 3x3, 2x2, 1x1, tirs lliures, triples, lliga nocturna i all star, etc. A més, junt amb el basket, es realitzaran moltes altres activitats, com a esports de multiaventura, una excursió a un parc aquàtic, tirolina, rocòdrom i molt més. I com a record d'esta experiència, tots els inscrits rebran dos camisetes i un pòster. | 0.860409 | curate | {"ca": 0.986321094312455, "en": 0.013678905687544997} | https://www.eldiario.es/la_fonteta/Oberta-inscripcio-Campus-Valencia-Basket_6_633146694.html |
macocu_ca_20230731_4_333140 | Inici / Dijous i Divendres Sant (Borges del Camp, les) , Setmana Santa
Dijous Sant: eucaristia i es "reserva" el Santíssim amb pregàries fins a la mitjanit davant del Monument.
Divendres Sant: viacrucis fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Riera. A mitja tarda celebració de l'acte de la Mort del Senyor i al capvespre Processó del Sant Enterrament. | 0.731868 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_66348 | Donacions - Fundació IRES
Gràcies per arribar fins aquí
Amb la teva col·laboració, famílies que estan en situacions difícils construiran un nou futur. Gràcies al teu compromís, la vulnerabilitat serà una oportunitat.
Truca'ns al 93 486 47 50 o escriu-nos a [email protected].
Calcula el teu benefici fiscal
Selecciona un import
Aquest serà, com a mínim, el meu tercer any donant sense reduir la quantitat.
Estàs donant i et desgravaràs
Informació vàlida pel total d'aportacions a entitats benèfiques. Aquesta millora fiscal no s'aplica al País Vasc ni a Navarra. Més info
Vull ajudar amb la meva aportació
Vull aportar de manera:
Puntual Periòdica
Els nostres nens i nenes podran beneficiar-se d'una activitat extraescolar mensual.
Una família pot participar a tallers per a ajudar-los a adquirir eines per a l'educació dels seus fills/es.
Una família pot fer una sessió de teràpia psicològica.
Un nen/a podrà anar de colònies d'estiu
Tu decideixes fins on podem arribar junts.
Calculadora de desgravació fiscal
Donar ara €
Escull com vols donar
Targeta Domiciliació bancària Transferència
Per a donacions periòdiques només s'accepta la
domociliació bancària
Vas a donar € mensuals
Per què et demanem aquestes dades?
Vull rebre informació de la Fundació IRES
He llegit i accepto l'avís legal i la política de privacitat de dades.
Necessitem aquestes dades per què la teva aportació pugui desgravar a la declaració anual de la renta.
Tipus de via Carrer Avinguda Altres
Necessitem aquestes dades per què la teva aportació pugui desgravar a la declaració de la renta.
Pots fer una transferència als següents comptes bancaris:
¡Important! Si us plau, si ets empresa, indica al concepte la raó social de l'empresa. I si ets particular, el nom, cognoms i DNI.
Sembla un IBAN incorrecte
Segons sembla, l'IBAN introduït no és correcte, revisa'l abans d'enviar, si us plau:
És correcte. Fer el donatiu
Deduccions fiscals per donatius a ONG
(fundacions i associacions subjectes a la llei 49/2002)
Deducció de quota íntegra.
Límit 10% base liquidable.
Quan en l'exercici i en els dos anteriors s'hagi donat un import igual o superior a la mateixa quantitat
Consultar deduccions addicionals en determinades
Import de la donació
Deducció addicional del 5% si l'activitat a la qual es dóna està considerada prioritària per la llei de Pressupostos Generals de l'Estat.
Existeixen deduccions per donatius a ONG, tant en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) com en l'Impost de Societats (IS). Per a això, el donant (particular o institució) ha de comptar amb el certificat fiscal de l'ONG. L'import de la deducció varia segons el règim fiscal al qual estigui subjecta l'organització amb la qual hagis col·laborat.
A més, has de tenir en compte si la teva comunitat autònoma està subjecta a un règim foral particular o si compta amb deduccions addicionals. Si l'activitat en la qual has col·laborat ha estat classificada com a activitat prioritària de mecenatge per la Llei 49/2002, pots tenir dret a un major percentatge de deducció.
Deduccions en l'IRPF:
Fundacions i associacions subjectes a la llei 49/2002 (entitats qualificades per la llei en el seu article 16 i disposicions 5a, 6a, 7a, 9a i 10a i els consorcis a què es refereix el seu article 27.2 segon): deducció del 75% per als primers 150 euros donats. A partir d'aquest import, les donacions seran deduïbles al 30% o al 35% si es tracta de donacions periòdiques realitzades durant almenys tres anys a la mateixa entitat per un import igual o superior. La deducció té un límit del 10% de la base liquidable de l'impost.
Fundacions i associacions declarades d'Utilitat Pública no subjectes a la llei 49/2002 (art. 69.3 RD Legislatiu 3/2004 del text refós de la Llei de l'IRPF): deducció del 10% de l'import de la donació amb un límit del 10% de la base liquidable, en el cas de fundacions.
Associacions no declarades d'Utilitat Pública: no existeixen deduccions pels donatius a aquestes entitats.
Deduccions en l'Impost de Societats:
Les donacions a ONG no són despesa deduïble en l'Impost de societats. No obstant això, poden donar lloc a deduccions fiscals en quota en la mesura en què l'entitat receptora de la donació (fundació o associació d'utilitat pública) pugui i hagi optat pel règim fiscal especial de la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
El percentatge de deducció en quota en l'Impost de societats és del 35% (amb el límit del 10% de la base imposable). Aquesta deducció s'incrementa al 40% per a les donacions realitzades a una mateixa entitat pel mateix o superior import durant almenys tres anys. Les quantitats no deduïdes es poden aplicar en els períodes impositius que concloguin en els 10 anys immediats i successius.
L'actualitat d’IRES en el vostre correu electrònic. | 0.775407 | curate | {"ca": 0.9495393634840871, "es": 0.03726968174204355, "pt": 0.008793969849246231, "fr": 0.0043969849246231155} | https://www.fundacioires.org/ca/donacions/?profileType=particular |
macocu_ca_20230731_1_463839 | 100 espectacles i accent en la reivindicació de la llibertat d’expressió
Avui hem presentat la 27a edició de Temporada Alta. En total, anunciem 97 espectacles que inclouen programació internacional (20), autoria catalana (58), i creació contemporània (26). Pensant en tots els públics i perquè tothom trobi l’espectacle que busca, presentem propostes de diversos gèneres i disciplines: teatre, música, familiars, circ, dansa, cinema...
Aquest any, un dels plats forts que presentem, són les coproduccions internacionals: La filla del senyor LinH de Philippe Claudel dirigida per Guy Cassiers i amb Lluís Homar, L’omissió de la família Coleman dirigida per Claudio Tolcachir i amb un repartiment d’actors catalans i Uncanny Valley de Rimini Protokoll, en aquest cas amb producció executiva de la Münchner Kammerspiele.
Apostem també pel talent nacional amb espectacles d’artistes i dramaturgs de renom com Carol López, Clàudia Rovira, Angèlica Liddell, Marc Artigau, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Marilia Samper, Joan Yago, Toni Gomila, Ivan Morales, Carla Torres, Daniela Feixas, Ivan Benet, Ferran Joanmiquel, Llàtzer Garcia, Marc Angelet o Marta Buchaca, i mantenim una important programació internacional amb grans noms de l’escena com Thomas Ostermeier, la companyia 1927, Oskaras Korsunovas, Alain Platel, Jan Lauwers i Needcompany, Jan Fabre, Cristiana Morganti, Benjamin Lazar o Slava Polunin.
Temporada Alta amb la llibertat d’expressió
Inicia sessió | 0.885743 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_17092 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
MARTINEZ PENGUICHA, CLAUDIA
ESCOLA F. BARBERA ANDALUCIA,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17708333333333334, "ca": 0.6025641025641025, "en": 0.13141025641025642, "pl": 0.01282051282051282, "nl": 0.022435897435897436, "pt": 0.026442307692307692, "fr": 0.022435897435897436, "id": 0.004807692307692308} | : /jugador/1920/segona-divisio-femeni-alevi/segona-divisio-femeni-alevi/grup-3/36827272/33157037 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_222239 | Salutacions a tothom, aquest és el meu primer fil i està dedicat a la literatura escrita o traduïda al català.No us desvelaré la trama de cap llibre, només les idees que em fan recomanar-lo, és participatiu, mostreu les vostres lectures favorites.Comence:Europeus en extinció: El nèmesi dels europeistes, una crida ofegada dels pobles sense nació i reduïts a tribus, llegint-lo ten adones de la increïble fortalesa del poble català.Cartes a Theo: La correspondència de Van Gogh, un relat d'amor a la vida i del rebuig de la societat a l'incomprès.Algú va volar per damunt del niu del cucut: Té versió cinematografia, però el llibre és molt més complex.Un delinqüent es fa passar per boig per a fugir de la gàrgola i entra en un manicomi on tots els bojos són homes amb trastorns mentals induïts per experiències molt dures. Crec que està basat en gent real. 2001 una odissea de l'espai i 3001 l'odissea final:Els meus llibres favorits de ciència-ficció, el primer es va fer al mateix temps que la pel·lícula, però el desenvolupament final és molt diferent.L'encontre de vida extraterrestre creada per un monòlit, el retrobament dels personatges de 2001. Imaginació científica.I per acabar.El llop: Un còmic que contra la vida d'un ramader i la lluita contra la natura salvatge on tenir ego no serveix de res.Aniré passant llibres i potser altre tipus de textos, espere que vosaltres també!
Dafnis i CloeVida privada
Crec que t'agradarà aquesta editorialhttp://obradoredendum.cat/catalog/el-cervell-i-el-sentit-de-la-vida/I aquest llibret | 0.891972 | curate | {"ca": 0.9836814621409922, "es": 0.016318537859007835} | |
mc4_ca_20230418_9_577817 | Festa del Voluntariat de la Fundació Tallers – Fundació Tallers
El passat 15 de setembre sota el lema “Compartir la vida amb tu és fantàstic! “ la Fundació Tallers va celebrar el primer aniversari del Projecte d’Oci amb Voluntariat amb una festa amb 122 persones!
I és que… què millor que compartir amb les persones voluntàries, les entitats de la ciutat i les persones de la Fundació Tallers, l’alegria de fer feliç als altres? !
El projecte d’Oci amb Voluntariat està destinat a persones amb Discapacitat Intel·lectual de la Fundació Tallers que es desenvolupa a Santa Coloma de Gramenet , per realitzar activitats d’oci escollides segons les seves preferències.
El projecte, només és possible amb la participació de persones i entitats VOLUNTÀRIES, creant així un veritable vincle comunitari.
El projecte es va iniciar com a prova pilot ara fa un any, i té una valoració molt positiva per part dels usuaris, les famílies i els voluntaris que hi participen.
Amb aquest primer any s’ha pogut veure l’impacte en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat que s’han sentit escoltades, amb un respecte a les seves preferències, amb una millora de la seva autoestima, incloses, fent noves amistats, i passant-ho bé. En definitiva, han pogut gaudir del seu temps lliure amb bona companyia.
La clau del projecte ha estat treballar segons les preferències de les persones amb discapacita, comptant amb les persones voluntàries per fer els acompanyaments i amb les activitats pròpies que ens ofereix la Comunitat, proporcionant així, a la persona amb discapacitat els suports necesaris per la realització de les activitats, a les que habitualment no pot accedir per falta d’autonomia.
Anar a passejar, de botigues, fer esport, cantar en una la Coral, anar als museus, al cine, al karaoke, a la discoteca, a la Festa Major…tot això no hauria estat possible sense la participació d’unes grans persones: les persones VOLUNTÀRIES .
Durant l’acte també es va agrair a les entitats de la ciutat que ens han obert les portes a poder gaudir amb ells de diferents activitats culturals, artístiques, esportives… com són la Coral Grans Veus, el club esportiu CER, els Gegants de Sta. Coloma, les Biblioteques de la ciutat, Dojo – Can Peixauet, Complexe Esportiu Torribera, Centre Obert Rialles, l’associació Activament i el Bar la Lola.
I molt especialment, es va reconèixer a l’equip de professionals de la Fundació Tallers que ha impulsat aquest projecte amb implicació, innovació i sobretot molta IL·LUSIÓ.
Esperem seguir sumant entitats i persones de la ciutat en aquest gran projecte inclusiu.
Si en vols formar part només has de contactar amb Laura Ibáñez a través de l’email [email protected] o bé al 687 698 620. | 0.878634 | curate | {"ca": 0.999632892804699, "fr": 0.0003671071953010279} | https://fundaciotallers.org/ca/2018/10/16/festa-voluntariat-de-la-fundacio-tallers/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_76987 | La classificació l'encapçala amb un 9,9 una estudiant de GironaDUn total de 219 estudiants catalans han obtingut un excel·lent --una nota d'un nou o superior-- en les proves d'accés a la universitat (PAU) d'aquest any, segons ha informat en un comunicat la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat. Gemma Muñoz, la màxima nota en Selectivitat a Catalunya, a Girona. JOAN CASTRO / ICONNASilvia Pascual, la nota més alta de la selectivitat a Tarragona. JOAN REVILLASMés informacióPublicades les notes de les proves de selectivitat a Catalunya del 2013Quatre noies han obtingut la millor nota a les quatre províncies, si bé la més elevada de totes és el 9,9 de Gemma Muñoz, estudiant de l'Institut Montilivi de Girona. A Barcelona, la millor nota (9,8) ha estat la d'Anna Creus, del centre Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de Sant Cugat del Vallès. A Lleida, la classificació l'encapçala Marta Gil (9,6), de l'Institut Ronda, mentre que Sílvia Pascual, de l'Institut Antoni Martí i Franquès de Tarragona, ha aconseguit un altre 9,6.En els resultats no s'hi inclouen ni els resultats del batxillerat ni les matèries específiques que permeten augmentar la nota fins a un màxim de quatre punts més.En un termini d'uns 10 dies, una vegada se celebri la nova prova de Matemàtiques per als alumnes que hagin sol·licitat repetir-la pels problemes detectats en els enunciats, la Secretaria d'Universitats informarà de les notes de tall i altres característiques dels resultats de la PAU.Els 219 alumnes seran guardonats pels seus resultats el 25 de juliol en una cerimònia que se celebrarà al Palau de Congressos de Catalunya.Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/educacio/quatre-noies-obtenen-les-millors-notes-selectivitat-catalunya-2443869 Només la noia de l'institut de Sant Cugat és d'una escola privada, les altres tres, de Girona, Tarragona i Lleida son escoles públiques.Cal una educació pública de qualitat on aproven per criteris d'aprenentatge i no inflen les notes per acontentar als pares, l'escola privada té una mitjana més alta de notes, però quan fan proves amb l'educació pública m'agradaria veure si realment superen la mitjana.
Home, s'hauria de comparar aquest 25% amb el % d'escoles privades versus públiques no
Abel escrigué: Home, s'hauria de comparar aquest 25% amb el % d'escoles privades versus públiques no però llavors el periodista no seria analfabet funcional, i li haurien de treure el carnet de premsa
+1 | 0.902331 | curate | {"ca": 0.9991793188346327, "it": 0.0008206811653672548} | |
mc4_ca_20230418_10_594349 | Sortida fotogràfica a la Casa Vicens d´Antoni Gaudí | AFC :: Agrupació Fotogràfica de Catalunya – del Duc , 14 pral – 08002 Barcelona – Tel. 933016581
26 de març de 2018 Secretaria Actes • Actes socials • Sortides
DATA PREVISTA: dilluns 14 de maig.
PUNT DE TROBADA: davant la mateixa casa al carrer de les Carolines, 20
Metro L3 (Lesseps o Fontana)
Bus 27 o D40 per Príncep d’Asturies.
Bus 22, 24 i V17 per Gran de Gràcia. Cal baixar a la Plaça de Trilla.
HORA DE TROBADA: A les 17.15 h. Procureu ser puntuals doncs a les 17.30 començarà la visita guiada.
HORARI DE L’ACTIVITAT: de 17.30 a 19.00 h aproximadament.
ACTIVITAT: Es tracta de una visita per la realització de fotografies. Malgrat això al principi ens faran una explicació de la casa i l’entorn de la seva realització.
PLACES LIMITADES: places exhaurides.
Casa Vicens d’Antoni Gaudí
La Casa Vicens (1883-1885) de Barcelona, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2005, s’aixeca al tranquil barri de Gràcia, com un oasi insòlit d’aroma oriental i mudèjar, cobert d’espectaculars rajoles verdes i blanques.
Va ser construïda seguint el projecte de casa d’estiueig realitzat per un jove Gaudí per encàrrec del senyor Manel Vicens i Montaner (1836-1895), corredor de canvi i borsa. És la primera obra que Gaudí va realitzar a Barcelona i on va poder desplegar tot el seu talent.
Crea una obra innovadora i original que trenca estilísticament amb tot el que s’havia construït anteriorment a Catalunya. La Casa Vicens és un dels primers exemples de la renovació estètica de l’art i l’arquitectura que va tenir lloc a tota Europa a finals del segle XIX. És el punt de partida de la trajectòria artística de Gaudí i està considerada una de les primeres obres mestres del modernisme.
Gaudí troba a la natura la font d’inspiració més important per a tota la seva obra i la Casa Vicens és un dels primers exemples, ja que veiem com diversos elements naturals es representen i s’integren a tot el conjunt.
Cal destacar la reixa de ferro forjat a l’entrada de la finca, que representa una fulla de palma, i les flors de clavell de moro que Gaudí adopta com element ornamental a les rajoles ceràmiques de la façana. | 0.799942 | curate | {"ca": 0.9541029207232267, "ru": 0.004172461752433936, "de": 0.025034770514603615, "en": 0.016689847009735744} | http://www.afc.cat/sortida-fotografica-a-la-casa-vicens-dantoni-gaudi/ |
cawac_ca_20200528_3_160447 | Teresa Costa
RECORDANT FEDERICO (1898-1998)
El veritable dolor manté despertes les coses. Federico García Lorca
El Poeta a Nova York sempre va ser un noi ferit per la lluna: vivia, bevia de la seva llum, s allitava en el seu tàlem de plata. Una vegada va veure al cel, mentre dormia, vestits abandonats que li pesaven sobre les espatlles; els va veure aplegats en aspres maregasses de braus perduts, ignorants de la seva fúria. Buscador d incandescències, es cremava en presències i en oblits. Un dia que els carrers eren un mar de distàncies, va trobar-se un estol de mariners que venien del port- i que van anar estirant-se damunt les baranes mediterrànies ...
Més d una nit, no dormia. Amb els ulls com ametllons badats a l estiu, aventurava que només el somni és vida. Potser un dia veurem, com ell veia, l esplendor, el ressorgiment dels papallons dissecats. Al cel de juny, la lluna tusta, delicada, una finestra closa.
Teresa Costa-Gramunt ("Noviluni a Washington" - Editorial Moll, 2001)
HOLOCAUST MEMORIAL MUSEUM Cap home no pot veure el seu final Ezra Pound
Entro al fons de la Nit, porto un passaport a la mà: ara em dic Grietje Polak, i sóc nascuda a Amsterdam un dia d agost de 1883. Quan vaig ser deportada al camp de Sobidor tenia seixanta anys.
És l hora del sisme, de l instant de l escletxa que ha de partir el món en mil meitats: indiferents, els botxins actuen amb tota cura, com si haguessin de fer un regal al Temps. Els films, en blanc i negre, reprodueixen els nostres moviments: tota la naturalesa humana posada al servei del Bé i del Mal, sense matisos. Mentre resem, altres esmolen les eines del saber blanquejats amb bates d hospital; alguns s emparen en els vestits caquis d uniforme. I penso que és un camí doble el que ens duu a la Mort: la voluntat d Extermini i cap oportunitat de defensa ni de perdó. Adonai, Adonai, ens has oblidat? Entro en un vagó fosc, només un petit quadrat, un pam i mig de llum, de cel imaginat ... Qui podria dir, ara mateix, quins de nosaltres són les bèsties, i quins els sants? No nego la Història. No nego el Crim. Nego la Raó de la Desraó. Sóc una altra: la Grietje. No sé el nom d aquest funcionari que, amb les seves botes arrapades a la cama, empobrirà la Memòria humana. Ara, silenci: som el 23 de juny de 1943 i avui moriré pensant, al matí, en Júlia (filla, on ets? ), i en Frederik, el company de la meva vida. Esdevinc record sense comprendre, encara per què. | 0.797085 | curate | {"en": 0.04704412989175687, "es": 0.050374687760199835, "ca": 0.8959200666111574, "eo": 0.006661115736885929} | http://www.escriptors.cat/?q=galeusca_antologies_2002_cat_costa |
cawac_ca_20200528_4_3885 | - Resum del curtmetratge: El circo de las mariposas és una història dirigida per Joshua Wigel i protagonitzada per Nick Vujicic, famós conferenciant. És un bonic exemple de superació personal y d’empatia.
És una història d’un circ petit en plena depressió estatunidenca el qual troba un jove sense extremitats que participa en una exhibició de rareses. El director del circ i el valor del jove aconsegueixen que aquest descobreixi la seva autèntica dignitat com a persona. Aquest circ avala l’educació per allà on passa; l’educació per viure i l’educació en oportunitats: aprenen i milloren cadascú a la mesura de les seves possibilitats, que són enormes per a tots nosaltres si ens ho proposem.
- Metodologia de treball: Primer de tot, es demanarà a cadascun dels alumnes que escrigui en un paper anònim aquells reptes i motivacions que vol complir en un futur però que creu que no podrà complir. Llavors, es fa una petita explicació d’allò que es veurà i se’ls passa els dos vídeos de presentació d’en Nick Vujicic. Després de veure els vídeos es passa el curtmetratge i es reflexiona sobre les següents frases i diàlegs:
Conversa:
- Sr. Mendez: “Esplendido! No es cierto? La manera en que se mueven, llenos de fuerza, color y gracia. Son grandiosos! En cambio tu...Maldito de nacimiento! Un hombre...si es que se le puede llamar así, a quien Dios mismo le dió la espalda!
Finalment es fa la darrera reflexió: Com podríeu aplicar el que hem vist en aquest curtmetratge a la vida real de cadascú? Creieu que podríeu superar els reptes que heu apuntat a l’inici de la sessió?
El següent dia, enganxaríem distribuïts per l’aula o pels espais d’Educació Física els reptes exposats per l’alumnat i les frases més motivant del curtmetratge amb l’objectiu de tenir sempre en compte l’esperit d’autosuperació personal.
Aquesta sessió va encaminada a la consecució de valors i, per tan, la podríem ubicar tan a les classes d’Educació Física com a les de tutoria. | 0.792233 | curate | {"ca": 0.8740320082601962, "es": 0.11254517294785751, "pt": 0.013422818791946308} | http://observatoriesport.uab.cat/redirect.php?pagina=item.php&idrecurs=667 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_741421 | Doncs això, i després es vol presentar a les espanyoles: http://www.mediterraneodigital.com/edicion-cataluna/exclusiva-md-maria-lapiedra-da-el-salto-a-la-politica.html
Això té menys credibilitat que l'Anglada fent d'imam a una mesquita. Mediterráneo Digital, siempre a la vanguardia del panorama informativo actual, se marca otra primícia para la hemeroteca
Bé, l'entrevisten. I la tia diu que lluitarà perquè la gent es pugui masturbar pel carrer perquè així serem tots més feliços.
L'independentisme ja té massa freaks, només hi faltava aquesta...
hmmmm... Qui més? Qui sion els altres freaks? | 0.592595 | curate | {"ca": 0.7653061224489796, "es": 0.20408163265306123, "fr": 0.030612244897959183} | |
mc4_ca_20230418_7_677815 | Hotel Aqua Abano Terme Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Mazzini 11, Centre Ciutat, Abano Terme, Itàlia, 35031 - Veure al mapa
"Brilliant place to spend time in. Splended breakfast, excell..."
SahirGermany
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Hotel Aqua és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Abano Terme. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Hotel Aqua, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, magatzem d'equipatge, servei d'habitacions, transport hotel/aeroport.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, escriptori, mini bar, balcó/terrassa, telèfon per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com centre esportiu, sauna, piscina exterior, piscina coberta, spa que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Hotel Aqua és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Abano Terme.
Tots els tipus de viatgers (574) Parelles (380) Viatgers en solitari (44) Famílies amb infants petits (55) Famílies amb infants grans (32) Grups (65) | 0.798851 | curate | {"ca": 0.9497021839841164, "en": 0.05029781601588352} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-aqua/hotel/abano-terme-it.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_205224 | AACIC i CorAvant treballem conjuntament amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb cardiopatia congènita
Una cardiopatia congènita és una malformació de l’estructura del cor que s’inicia des del primer moment de la gestació i requereix seguiment mèdic.
Donem a conèixer la realitat de les cardiopaties congènites a la societat a partir de d’actes solidaris i campanyes de sensibilització
Tens diverses maneres per a vincular-te amb la nostra entitat i col·laborar amb nosaltres
T’oferim el nostre suport i estem atents a les teves necessitats al voltant de viure i conviure amb una cardiopatia congènita
Coneix el dia a dia de la nostra entitat i les històries de les persones que en formen part
Actualitat i experiències
5 abril, 2019 Actualitat. Actualitat i experiències.
Presentem el projecte A Cor Obert a la Fundació PortAventura
L’objectiu del Projecte és oferir suport psicosocial a les famílies dels infants i joves amb cardiopatia congènita en els diferents moments del diagnòstic i els moments abans i després de la intervenció quirúrgica.
Rosa Armengol, gerent de l’AACIC, i Àngels Estévez, psicòloga i responsable de la delegació de Tarragona de l’entitat, van presentar juntament amb membres de la Unitat de Cardiologia Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Reus, encapçalada per la Dra. Rosa Cullell i la Dra. Cristina Marimón, el projecte A Cor Obert a la Fundació PortAventura, amb la finalitat de buscar col·laboradors per la seva continuïtat.
El projecte A Cor Obert és un treball en xarxa entre les dues institucions que es va iniciar l’any 2007 amb l’objectiu de donar suport a les famílies i als infants amb cardiopatia congènita davant de situacions d’angoixa i preocupació derivades de la pròpia patologia, el seu curs, el seu pronòstic o de les seves repercussions. Amb aquest Projecte oferim als usuaris una atenció multidisciplinari que engloba aspectes mèdics i emocionals.
Coneix més sobre el Projecte A Cor Obert
Coneix totes les activitats de l’AACIC
Actualitat
Actualitat i experiències
Històries com la teva
Jo també sóc un As de Cors
Motxilles plenes de vida
2022
2021
2020
2019
2018
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
Acte solidari.
Concert de Gospelians de Girona
11 desembre, 2022
Calendari de l’AACIC
Implica’t, molta gent t’ho agrairà
Fes-te soci o sòcia de l’AACIC
Fes una donació a l’AACIC
Col·labora com a empresa
Fes-te voluntari o voluntària
Productes solidaris
Vols rebre informació?
Explica’ns la teva història
Digue’ns la teva
Avís legal
Política de privacitat
Crèdits
Manage Cookie Consent
Aquesta pàgina web fa servir galetes
Les galetes d'aquest lloc web es fan servir per personalitzar el contingut i els anuncis, oferir
funcions de xarxes socials i analitzar el trànsit. A més, compartim informació sobre l'ús que
faci del lloc web amb els nostres partners d'anàlisi web i màrqueting, els quals poden
combinar-la amb una altra informació que els hagi proporcionat o que hagin recopilat a
partir de l’ús que hagi fet dels seus serveis. Vostè accepta les nostres cookies si continua
utilitzant el nostre lloc web
Necessàries Necessàries Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferencias Preferencias
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadística Estadística
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes. | 0.580532 | curate | {"ca": 0.691384689224862, "es": 0.030477561795056396, "de": 0.007679385649148068, "en": 0.2536597072234221, "fr": 0.008639308855291577, "it": 0.008159347252219822} | https://www.aacic.org/ca/news/presentem-projecte-a-cor-obert-a-fundacio-portaventura/ |
mc4_ca_20230418_1_170697 | Testimonisimprimir Bon dia cultura ilercavona: Els estudis d'Armand Puig i les homilies d'Organy� 5-Jun-2012
Bon dia cultura ilercavona: Els estudis d'Armand Puig i les homilies d'Organy�
emigdi | poesia | dimarts, 5 de juny de 2012 | 08:43h
Armand Puig i T�rrech (la Selva del Camp, 1953) �s professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l�Institut Superior de Ci�ncies Religioses de Sant Fructu�s i codirector del Corpus Biblicum Catalanicum. Ha escrit m�ltiples publicacions d�exegesi b�blica i �s autor de llibres com La terra i la llavor. L�esgl�sia catalana a l�inici del mil�leni i Jes�s, un perfil biogr�fic.
Ha estudiat detalladament les Homilies d�Organy�. Els seus estudis el porten a pensar que les Homilies d�Organy� provenen de la Catedral de Tortosa, una hip�tesi que situa la ciutat al centre de la hist�ria ling��stica dels Pa�sos Catalans. Una hip�tesi formada a partir del descobriment d'una errada en la catalogaci� del c�dex 106 de l�Arxiu de la Catedral de Tortosa que recull 93 homilies del segle XII: 71 escrites en llat� i 22 en occit�. Segons el Dr. Puig, el 1896 dos historiadors francesos, Denifle i Chatelain, van fer un inventari del fons documental de la Seu de Tortosa, en nom�s 5 dies. Van suposar que el grup de textos del c�dex 106 corresponien a les Homilies del Papa Gregori el Gran. Despr�s d'un estudi acurat conclou que aquells textos no les havia escrites el Pont�fex, sin� que es tracta d'unes homilies copiades a la primera meitat del segle XII provinents del monestir de Sant Ruf d�Aviny�... Afirma que hi ha idees, frases i desenvolupaments gaireb� id�ntics amb el textos dos, tres, cinc i sis de les Homilies d�Organy�. A m�s, el text quart d�Organy�, com ja havia mostrat l'estudi�s J. Moran, �s gaireb� id�ntic al serm� cinqu� proven�al de Tortosa. Aquest c�dex recull en llat� i en proven�al el contingut for�a aproximat de les Homilies d�Organy�. �s probable que l�autor de les Homilies d�Organy� tingu�s a les seues mans aquest llibre de la Catedral de Tortosa. La redacci� la podria haver fet algun canonge de la catedral. A finals dels segle XII, el catal� ja era la llengua vehicular dels tortosins. Tortosa �s l��nic lloc on es troben textos tan similars. A m�s, l�abs�ncia de vocals neutres �s pr�pia del catal� occidental.
Cal tenir en compte que al segle XII, les can�niques agustinianes tenien grans lligams entre elles: intercanviaven documents, copies de llibres, pergamins... al centre i nord de Catalunya destacaven els nuclis de Cardona, Solsona o Sant Joan de les Abadesses. �s possible que les Homilies arribessin a la petita can�nica del poble d�Organy� a trav�s d�aquesta xarxa de monestirs. All� s�hauria conservat la copia fins a l�actualitat. Si es confirma aquesta teoria dels or�gens tortosins de les homilies d'Organya, es trenca aquella concepci� rom�ntica de Catalunya segons la qual la nostra cultura es gesta exclusivament al nord del Principat. Tot plegat posa de relleu que, a finals del segle XII, la llengua catalana era tan potent a l�Urgell, com a Girona, Vic... o a Tortosa on segurament compartia protagonisme amb l��rab. A m�s, fa evident que l�articulaci� cultural i pol�tica del pa�s ja era molt s�lida i cohesionada.Emigdi Subirats i Sebasti�
Origenhttp://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/223422
M�s sobre Hist�ria de la llengua (357)
La catalanitat cultural i ling��stica de la Menorca colonial del segle XVIII (Josefina Salord) (testimoni, 11/04/2013)De qu� van la fiscalia anticorrupci� i la monarquia? (Sal�lus Herrero i Gomar) (testimoni, 05/04/2013)Reivindicaci� de la universitat (l'any 1935) (F. VILANOVA VILA-ABADAL) (testimoni, 21/03/2013) Destacats | 0.854069 | curate | {"ca": 0.9813800657174151, "en": 0.018619934282584884} | http://www.normalitzacio.cat/testimonis/index.php?sec=testimonis&n=12950 |
oscar-2301_ca_20230418_3_157745 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contents
move to sidebar
hide
Inici
1Història
2Tipus de jocs de cartes
3Baralla de cartes
Commuta la subsecció Baralla de cartes
3.1Baralla espanyola
3.2Baralla francesa
3.3Tarot
3.4Altres jocs
4Jocs d'estil europeu
5Jocs de Cartes Col·leccionables i Jocs de Cartes Vius
6Exemples de jocs de cartes
Commuta la subsecció Exemples de jocs de cartes
6.1Territoris de parla catalana
6.2Internacionals
7Referències
8Bibliografia
9Vegeu també
10Enllaços externs
Toggle the table of contents
Joc de cartes
73 llengües
Afrikaans
Ænglisc
العربية
Asturianu
Azərbaycanca
تۆرکجه
Беларуская
Български
বাংলা
Čeština
Cymraeg
Dansk
Deutsch
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Français
Frysk
Gaeilge
Kriyòl gwiyannen
Galego
עברית
Magyar
Bahasa Indonesia
Ido
Íslenska
Italiano
日本語
Jawa
Қазақша
ಕನ್ನಡ
한국어
Limburgs
Lietuvių
Latviešu
മലയാളം
Bahasa Melayu
Nāhuatl
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Nouormand
Deitsch
Polski
Português
Română
Русский
Саха тыла
Srpskohrvatski / српскохрватски
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Српски / srpski
Seeltersk
Svenska
Kiswahili
தமிழ்
తెలుగు
ไทย
Tagalog
Türkçe
Українська
اردو
Tiếng Việt
Walon
吴语
Хальмг
中文
粵語
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Naip)
Aquest article tracta sobre els jocs de cartes. Si cerqueu el programa de televisió, vegeu «Joc de cartes (programa de televisió)».
Joc de cinc jugadors.
Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips,[1] que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, amb dues cares, una d'elles és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que quan es veuen per aquest costat són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen, en l'altra hi ha unes figures dibuixades. Aquestes figures són totes diferents (excepte els dos jòquers o comodins). Hi ha molts de tipus de jocs de cartes diferents, i hi ha jocs de taula que inclouen l'ús de cartes per al seu desenvolupament però no son específicament jocs de cartes. En alguns, anomenats jocs d'envit, les apostes són una part fonamental del joc. Amb el desenvolupament de la tecnologia, molts jocs de cartes tenen versions online, i n'hi ha jocs que únicament estan presents en l'entorn digital.
Els jocs han d'incloure una certa quantitat d'aleatorietat i d'ocultació d'informació entre jugadors,[2] i hi ha diferents maneres de resoldre un joc de cartes, amb la victòria absoluta d'un dels jugadors o un equip de jugadors, amb la derrota absoluta d'algun jugador o equip, per classificació mitjançant la puntuació en un nombre de jugades o temps determinat. [3]
Història[modifica]
Els jocs de cartes ja es practicaven en l'antiguitat, i l'opinió majoritària és que haurien estat creades a la Xina a partir dels jocs de daus, que també van evolucionar en els dòmino. [4]
La referència més antiga que es conserva d'un joc de cartes és de la Xina de la dinastia Tang al segle IX, a la Col·lecció de miscel·lànies de Duyang escrita per Su E, que descriu la princesa Tongchang jugant al joc de la "fulla" amb membres del clan Wei, la família del marit de la princesa el 868. [5] El mateix tipus de jocs també es poden jugar amb rajoles de fusta, plàstic, os o materials similars. Els exemples més notables d’aquest tipus de jocs de rajoles són el dòmino, les rajoles de mahjong i les rajoles Rummikub.
La primera referència coneguda al mot naip és en el llibre de concordances de Jaume March en 1371,[6] procedent de nā'ib, un tipus d'imatge de la baralla dels mamelucs. [7] Pel que sembla, el primer lloc d'Europa on es van fabricar cartes va ser en un obrador de Perpinyà,[cal citació] i el més antic que es conserva, ho fa al Institut Municipal d'Història de Barcelona data de 1414. [8] Les primeres baralles de cartes tenien molta varietat, però amb el temps s'ha anat assentant en un grapat de baralles estàndard amb variants en diferents països, al voltant de l'estructura de la baralla de cinquanta-dues cartes. [9] Els naips van ser les primeres representacions que apareixeren amb el naixement de la impremta conjuntament amb la Bíblia, utilitzant en alguns casos les mateixes il·lustracions. [10] El darrer segle han proliferat els jocs de baralles dedicades en què el sistema de joc no te res a veure amb els jocs de naips tradicionals, i el seu efecte en el joc ve descrit pel text o les imatges que hi contenen. [11]
Tipus de jocs de cartes[modifica]
Segons l'objectiu del joc, es poden agrupar en diversos tipus. El primer és el que es basa en mans, és a dir, en guanyar per torns les cartes dels adversaris i planificar l'estratègia segons les noves cartes que van apareixent, com el bridge, el guinyot, la brisca la botifarra o el tute. [12]
Un segon grup inclou els jocs on es tracta de fer una sèrie de combinacions, com ara escales o parelles, de l'estil del rummy o el continental, i on cada combinació té una puntuació diferent. Els jocs de famílies es basen a aconseguir determinades combinacions a base de robar-les o demanar-les a altres jugadors i es poden considerar variants dels anteriors..
Hi ha jocs on l'objectiu és quedar-se sense cartes, com el burro, el mentider o el ximi-xurri, incloent les variants comercials com l'Uno. Un quart tipus és l'invers, acumular totes les cartes de la baralla.
Els jocs de la carta més alta es basen a comparar determinades cartes que van sortint, com els jocs de casino com el pòquer o d'altres com la brisca. Alguns d'ells s'han usat com a jocs per beure alcohol en un context festiu.
Un sisè grup engloba els jocs del solitari, anomenats així perquè no es juguen contra cap rival. En ells es tracta de fer una figura, descartar-se de totes les cartes o completar una sèrie, com en la Carta Blanca.
Els Jocs de Cartes Col·leccionables, com ara Magic: The Gathering i totes les seves seqüeles, i els jocs de cartes vius, com Arkham Horror LCG constitueixen una divisió pròpia, on la baralla inclou elements de ficció i s'usa com a representació del poder de cada jugador. [13]
Baralla de cartes[modifica]
Article principal: Baralla de cartes
Les baralles (castellanisme) o jocs de cartes més utilitzades són l'espanyola (de 48 cartes) i la francesa o de pòquer (de 54 cartes). En totes dues les cartes es reparteixen en 4 colls. Un coll és un conjunt de cartes que es distingeix amb un dibuix característic.
El joc de cartes francès és el més utilitzat internacionalment, mentre que l'espanyol s'utilitza sobretot per a jocs d'origen espanyol i català.
Baralla espanyola[modifica]
La baralla espanyola té 48 cartes, repartides en 4 colls: els oros (monedes), les copes, les espases i els bastos (garrots). Simbolitzen el poder de les armes (bastos i espases), dels diners (oros) i de la beguda (copes). [14]
Cada coll té 12 cartes numerades. De l'1 al 9, les cartes tenen tantes figures del coll corresponent com indica el número; a les 4 que duen el 10 hi ha dibuixat un patge i reben el nom de sota (en llenguatge infantívol també se les anomena la mona, i en el molt groller, "la puta"), a les 4 que duen l'11 hi ha dibuixat un cavaller muntat a cavall i reben el nom de cavall, i a les 4 que duen el 12 hi ha dibuixat un rei, un home gran coronat i sovint amb barba, i s'anomenen rei (sota, cavall i rei duen el senyal del coll corresponent). Popularment, el 9 d'oros s'anomena la groga, pel predomini que hi ha d'aquest color.
Tant en la baralla espanyola com en la francesa, les 4 cartes que duen el número 1 s'anomenen as (en plural asos). En la majoria de jocs, la carta més important és l'as, seguida de les cartes del 12 al 2 en valor decreixent. L'excepció més coneguda és el joc de la botifarra, en què el 9 és la més important.
Baralla francesa[modifica]
Baralla d'estil francès. 8 de cors, comodí, reina de diamants i l'as de piques
La baralla francesa, també coneguda com a baralla de pòquer, consta de 54 cartes, repartides en 4 colls de 13 cartes, més dos comodins. Els colls són els cors (♥), els diamants (♦), les piques(♠), i els trèvols (♣). Els cors i els diamants són de color vermell, i les piques i trèvols de color negre.
En cada coll, hi ha 9 cartes numerades del 2 al 10; una altra amb un patge, marcada amb una J (de l'anglès Jack), una altra amb la reina, marcada amb una Q (la reina, de l'anglès Queen), i una altra amb el rei, marcada amb una K (de l'anglès King). Habitualment, la carta més valuosa és l'As, seguida de la K, la Q, la J, i les cartes del 10 al 2 en ordre decreixent. Els comodins es poden utilitzar amb el valor de qualsevol altra carta.
Curiosament el que en català se sol anomenar baralla francesa en realitat és la baralla anglesa, ja que a la francesa les figures són V (valet, criat), D (dame, dama) i R (roi, rei) i solen dur escrit, sota la lletra, el nom de la figura històrica en què s'inspiren, com el Rei David, Lancelot, Carlemany...
Tarot[modifica]
Article principal: Tarot
Unes cartes ben diferents són les del tarot, emprades per a aquesta art endevinatòria. A mitjans del segle XV, els símbols del joc de cartes italià eren els que s'han transmès fins a l'actualitat: copes, espases, bastos i monedes, però a les cartes del tarot s’hi van afegir 21 triomfs, o tarocchi, que eren figures. Les primeres referències al tarot daten de les dècades de 1440 i 1450 al nord d'Itàlia: Venècia, Milà, Florència i Urbino, però amb la complicació del joc en aquell moment, és probable que hagués començat a evolucionar a principis de segle. Les cartes de tarot utilitzaven els pals italians estàndard, amb valors del 10 a l'1 i quatre cartes amb figura (rei, reina, cavaller i sota) fent un total de 56 cartes, i un comodí, i els 21 trumfos. [15]
Altres jocs[modifica]
També existeixen altres tipus de baralles de cartes, que solen ser variacions de l'espanyola o la francesa, amb dissenys alternatius o humorístics, o bé cartes totalment destinades a jocs infantils, normalment amb fotografies o dibuixos d'algun tema.
Jocs d'estil europeu[modifica]
Articles principals: Joc d'estil europeu i joc de baralla dedicada
Cartes de Bang!
jocs d'estil europeu, s'hi poden trobar desenes de propostes basades en baralles tancades en què el sistema de joc no te res a veure amb els jocs de naips tradicionals, i el seu efecte en el joc ve descrit pel text o les imatges que hi contenen, com ara Munchkin, Bang! o, a casa nostra, La Fallera Calavera,[16] entre d'altres. La proliferació dels jocs de baralles dedicades és deguda a la facilitat de poder-les imprimir, i que és impossible monetitzar la venda d'unes regles de joc per baralles tradicionals. [11]
Jocs de Cartes Col·leccionables i Jocs de Cartes Vius[modifica]
Articles principals: Jocs de Cartes Col·leccionables i Joc de cartes viu
partida de Vampire:TES
Existeix un tipus de jocs de cartes que barreja l'estratègia de formació de baralles i el col·leccionisme de cartes. No estan basats en una baralla tancada, atès que cada jugador participa en el joc amb una pròpia, construïda amb unes normes determinades, a partir d'una col·lecció, és una tipologia iniciada per Magic: The Gathering en 1993,[17] Pokémon, Vampire:TES, Star Wars CCG o Star Trek CCG. El conjunt de cartes seleccionables per confeccionar la baralla s'amplia constantment amb l'edició de noves cartes que introdueixen noves estratègies de joc. Molts d'aquests jocs han acabat tenint una versió electrònica per jugar a Internet amb altres persones. Els jocs de cartes vius com Lord Of The Rings LCG i Arkham Horror: The Card Game son jocs en què tant les baralles inicials com les ampliacions son de contingut fixe, a diferència dels Jocs de Cartes Col·leccionables, en què bona part del joc es distribueix en paquets de contingut aleatori. [13]
Exemples de jocs de cartes[modifica]
Territoris de parla catalana[modifica]
Tots els jocs típics al Països Catalans solen utilitzar la baralla espanyola, modalitat catalana.
El canet o carteta
El balcó
El bolot
La botifarra
La barrotada
La brisca
El burro
A la carta més alta
El cau, recau i Sant Vicent
El Cinquet
La collita
El continental
L'escambrí
L'escombra
El guinyot
La manilla
El mentider
La mona
La podrida
El puc
El ràpid
El rovell de l'as d'oros
El roba pilots
El remigio
A robar i tirar
El sarangollo
El subhastat
El set i mig
El trenta-u
El tresillo
El truc o la trucada
El tuti
El vaitot
Internacionals[modifica]
El bacarà
El black Jack
El bridge
La canastra
El rummy
El mus
El pòquer
El solitari
Els cors
Les piques
Referències[modifica]
↑ «carta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Elias, Garfield i Gutschera, 2020, p. 164.
↑ Elias, Garfield i Gutschera, 2020, p. 83.
↑ Needham, Joseph. «Part 2: The Social Background,». A: Joseph Needham (2004). Science aCivilisation in China (en anglès). vol.7. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 334. ISBN 0521087325.
↑ Temple, Robert K.G. (2007). The Genius of China: 3,000 Years of Science, Discovery, and Invention (3rd edition). London: André Deutsch, pp. 130–131. ISBN 978-0-233-00202-6
↑ Denning, Trevor. The Playing-cards of Spain: A Guide for Historians and Collectors (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 1996, p. 13. ISBN 0838637477.
↑ Mayer, Leo Ary «Mamluk Playing Cards» (en anglès). The L.a. Mayer Memorial Studies in Islamic Art and Archaeology. Brill Archive, 1971, pàg. 4–6. ISSN: 0169-8826.
↑ Wintle, Simon. «Moorish playing cards» (en anglès), 31-01-2010. [Consulta: 13 octubre 2021].
↑ George Skaff Elias, Richard Garfield, K. Robert Gutschera. MIT Press (en anglès). MIT Press, 2020, p. 80-81. ISBN 0262542692.
↑ «Breve historia de los juegos de mesa: de la imprenta a la pandemia (II)» (en castellà). Devir. [Consulta: 21 juliol 2022].
↑ 11,0 11,1 Elias, Garfield i Gutschera, 2020, p. 79-80.
↑ Juegos de naipes españoles (en castellà). 10a ed.. Heraclio Fournier, 1966.
↑ 13,0 13,1 «¿Sabes cuantos tipos de juegos de mesa existen?» (en castellà). Turol Games, 20-05-2020. [Consulta: 15 octubre 2021].
↑ «Origen y curiosidades de la baraja española que seguro no conocías» (en castellà). Tribuna Valladorlid. [Consulta: 13 octubre 2021].
↑ Husband, Tim. «Before Fortune-Telling: The History and Structure of Tarot Cards» (en anglès). Metropolitan Museum, 08-04-2016. [Consulta: 15 octubre 2021].
↑ «Naix ‘La Fallera Calavera’, el joc de cartes en valencià». [Consulta: 27 febrer 2015].
↑ Frank, Jane. Role-Playing Game and Collectible Card Game Artists : A Biographical Dictionary (en anglès). McFarland, 2012, p. 2–3. ISBN 978-0786446100.
Bibliografia[modifica]
Elias, George Skaff; Garfield, Richard; Gutschera, K. Robert. MIT Press (en anglès). MIT Press, 2020. ISBN 0262542692.
Vegeu també[modifica]
Mestre de les Banderoles
Patacó
Memorama
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joc de cartes
Pressman Toy Corporation: Instructions for Rummikub Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine.
http://ipcite.cat/ipcite/content/els-jocs-de-cartes-de-la-botifarra-i-el-guinyot Arxivat 2020-09-25 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat
BNE (1)
BNF (1)
GND (1)
LCCN (1)
NKC (1)
Bases d'informació
GEC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joc_de_cartes&oldid=30461437»
Categoria:
Jocs de cartes
Categories ocultes:
Articles amb referències puntuals demanades des de 2021
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 21 jul 2022 a les 17:09.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.685832 | curate | {"ca": 0.7868251928020565, "hu": 0.0012853470437017994, "en": 0.058290488431876605, "fr": 0.030462724935732648, "es": 0.038817480719794344, "zh": 0.0008997429305912597, "eb": 0.002892030848329049, "pt": 0.006362467866323908, "nl": 0.0012210796915167095, "de": 0.006169665809768638, "ar": 0.00044987146529562984, "st": 0.0009640102827763496, "az": 0.0007712082262210797, "ku": 0.00038560411311053987, "be": 0.0006426735218508997, "bg": 0.0005784061696658098, "bn": 0.00032133676092544985, "sh": 0.00044987146529562984, "cy": 0.00044987146529562984, "da": 0.00032133676092544985, "eo": 0.002056555269922879, "et": 0.00032133676092544985, "eu": 0.00044987146529562984, "fa": 0.00032133676092544985, "fi": 0.00032133676092544985, "fy": 0.00032133676092544985, "tl": 0.0010282776349614395, "lt": 0.0008997429305912597, "he": 0.00032133676092544985, "id": 0.0012853470437017994, "is": 0.0005141388174807198, "it": 0.015359897172236504, "ja": 0.0005784061696658098, "kk": 0.00044987146529562984, "ta": 0.0006426735218508997, "ko": 0.00019280205655526994, "ro": 0.002056555269922879, "lv": 0.0005141388174807198, "ml": 0.00038560411311053987, "ms": 0.0008354755784061697, "no": 0.002056555269922879, "pl": 0.0018637532133676093, "ru": 0.007712082262210797, "ah": 0.0005784061696658098, "mk": 0.001992287917737789, "sk": 0.0006426735218508997, "sl": 0.0007069408740359897, "sr": 0.0009640102827763496, "nn": 0.0005784061696658098, "sv": 0.0071979434447300775, "su": 0.0005784061696658098, "te": 0.00038560411311053987, "th": 0.0007712082262210797, "tr": 0.0012210796915167095, "uk": 0.0006426735218508997, "ur": 0.0002570694087403599, "vi": 0.0006426735218508997, "uu": 0.0007069408740359897, "tg": 0.0002570694087403599, "hr": 0.0007069408740359897, "oc": 0.0018637532133676093, "cs": 0.0002570694087403599} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Naip |
cawac_ca_20200528_9_142443 | Biografia
Nascuda a la província d'Osca l’any 1955, és catalana des dels 3 anys. Professora de ciències a l’educació secundària pública per convicció. Ferma defensora que l’educació és la base fonamental per la igualtat d’oportunitats i la millora de la societat, ha estat professora en ensenyaments d'adults i ha desenvolupat tasques de docència i direcció en ensenyaments de primària i secundària. Té estudis de Matemàtiques i de Dret. Ha elaborat diverses publicacions sobre educació, i és col·laboradora de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Mataró entre els anys 2007 i 2011, actualment és regidora del Grup Municipal d’ICV-EUiA, a l’oposició. És vocal de les comissions informatives locals d’Administració i Atenció Ciutadana, de Participació i Serveis a les Persones, i de la Mesa de Contractació. És membre de la Comissió Executiva Local d’ICV de Mataró. | 0.767168 | curate | {"pt": 0.009615384615384616, "ca": 0.9903846153846154} | http://www.mataro.cat/portal/ca/Ajuntament/organitzacio/institucional/consistori/regidor25_11/regidor25.html |
wikipedia_ca_20230401_0_299635 | Augerville-la-Rivière
Augerville-la-Rivière és un municipi francès, situat al departament del Loiret i a la regió de Centre. L'any 2007 tenia 227 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet d'Augerville-la-Rivière era de 227 persones. Hi havia 96 famílies, de les quals 28 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 20 dones vivint soles), 36 parelles sense fills i 32 parelles amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 138 habitatges, 95 eren l'habitatge principal de la família, 29 eren segones residències i 14 estaven desocupats. 135 eren cases i 2 eren apartaments. Dels 95 habitatges principals, 78 estaven ocupats pels seus propietaris, 11 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 5 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 7 en tenien dues, 19 en tenien tres, 25 en tenien quatre i 42 en tenien cinc o més. 72 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 36 habitatges hi havia un automòbil i a 52 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Augerville-la-Rivière el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 147 persones, 119 eren actives i 28 eren inactives. De les 119 persones actives 114 estaven ocupades (66 homes i 48 dones) i 5 estaven aturades (1 home i 4 dones). De les 28 persones inactives 13 estaven jubilades, 8 estaven estudiant i 7 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Augerville-la-Rivière hi havia 99 unitats fiscals que integraven 236,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 24.231 €.
Activitats econòmiques.
Dels 13 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses alimentàries, 2 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 3 d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa de transport, 1 d'una empresa d'hostatgeria i restauració, 2 d'empreses de serveis i 1 d'una entitat de l'administració pública.
Dels 3 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 2 eren guixaires pintors i 1 electricista.
Els 2 establiments comercials que hi havia el 2009 eren fleques.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.00851581508515815, "ca": 0.9716139497161395, "pt": 0.00851581508515815, "it": 0.0113544201135442} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=299636 |
mc4_ca_20230418_14_778549 | Introducció Quan una àguila caça a un conill, quan dos cervols mascles lluiten per veure qui es reprodueix amb les femelles o quan dos arbres competeixen per la llum del sol, estem veient com sers vius de la mateixa o diferent espècie es relacionen entre ells. Dintre d'un ecosistema els individus s'ajuden entre ells, competeixen per l'aliment o la reproducció, depreden altres individus, etc. Segons si els individus que es relacionen entre ells són de la mateixa espècie o no hi ha dos tipus de relacions:
Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
Relacions interespecífiques: entre individus de diferents espècies.
Quin tipus de relacions es donen entre individus d'una mateixa espècie? Els individus d'una mateixa espècie poden col.laborar entre ells, com és el cas de les formigues d'un formiguer o poden competir entre ells com és el cas dels cervols mascles quan es barallen per veure qui es reprodueix amb les femelles. Has de recordar que totes aquestes relacions es produeixen dintre d'una població, és a dir, un conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen al mateix lloc.
Relacions intraespecífiques de col.laboració:
El gregarisme: són aquelles espècies on els individus amb o sense parentesc viuen junts de manera permanent o temporal. Són un exemple els bancs de peixos o els estols d'ocells.
Com molts altres mamifers hervibors de la sabana africana, els nyus viuen en grans grups gregaris. Aquests grups donen seguretat als individus davant els depredadors
La familia: es tracta d'individus que s'uneixen per tal de reproduir-se i criar la descendència. Tots els individus tenen una relació de parentesc.
La societat estatal: on la morfologia dels individus és diferent en funció de la tasca que realitzen. Les formigues o les abelles viuen en societats estatals.
Relacions intraespecífiques de competència: els individus d'una mateixa espècie poden competir per diferents raons: poden lluitar per reproduir-se o per ocupar un mateix territori.
Aquestes són les relacions entre individus de diferents espècie que viuen en un mateix ecosistema. Existeixen diferents tipus de relacions interespecífiques:
competència, depredació, parasitisme, comensalisme, mutualisme, simbiosi i antibiosi
Competència interespecífica: es dona quan individus de diferents espècies lluiten per obtenir un mateix espai per viure o un mateix aliment. En aquests casos de competència, els individus de l'espècie millor adaptada al ecosistema eliminent els individus de l'altra espècie.
Depredació: en aquesta relació un depredador, captura, mata i s'alimenta d'una presa. Per tant, en aquesta relació un organisme obté l'energia i la matèria de l'altre. Entre depredadors i preses s'ha d'establir una situació d'equilibri ja que un excés de depredadors podria provocaria la desaparició de les preses i per tant, provocar a la llarga la desaparició de l'espècie depredadora.
Parasitisme: en aquesta relació un individu surt beneficiat (el paràsit) i l'altre surt perjudicat (l'hoste). A diferència de la depredació, on la presa mor, en el parasitisme el paràsit no mata l'hoste sino que se'n va aprofitant d'aquest robant-li part dels nutrients que té. Exemples d'espècies paràsites són els cucs intestinals, el vesc, els polls o les paparres.
El vesc, Viscum album és una planta paràsita d'arbres, com aquest pi. El vesc introdueix les seves arrels a una branca del arbre d'on extreu saba bruta per poder fer la fotosíntesi.
Mutualisme: en aquesta relació els dos individus de diferents espècies es relacionen de tal manera que tots dos surten beneficiats. Aquesta relació no és permanent, i per tant, els individus no han de cooperar obligatoriament per sobreviure. Un exemple d'aquest tipus de relació són els ocells que desparasiten a altres animals. L'ocell obté aliments i l'altre animal es veu lliure de paràsits molestos.
El mutualisme de neteja és un exemple de benefici mutu. Aquí, un peix cirujià deixa que un peix netejador el lliberi de paràsits. Mentre aquest es llibera dels seus paràsits, el netejador obté aliment.
Simbiosi: en aquest cas els dos organismes també es veuen beneficiats però a diferència del mutualisme, la relació és tan forta que els dos individus no poden viure per separat. L'exemple més clar de simbiosi és el dels líquens, formats per una alga i per un fong. El fong proporciona aigua i nutrients a l'alga i aquesta li cedeix part dels productes de la fotosíntesi. Per separat, no podrien sobreviure.
Comensalisme : en aquest cas un dels dos organismes surt beneficiat i l'altre, ni surt beneficiat ni perjudicat. És el cas dels animals carronyaires que esperen a que un depredador deixi les restes de la seva presa per poder alimentar-se. | 0.789253 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.xtec.cat/~dnavarr7/ecoweb/biocenosi.htm |
oscar-2301_ca_20230418_1_169349 | Un soldat jamaicà patrulla a prop de l’àrea de Tivoli Gardens, a Kingston, ahir. / REUTERS / HANS DERYK
1
Es llegeix en minuts
TONI CANO
MÈXIC
Per què confiar en El Periódico
28 de de maig del 2010. Actualitzada 27 de d’octubre del 2017 a les 18:03
0 Comentaris
Si no les escoles, que van seguir tancades, els comerços de la capital de Jamaica, Kingston, van reobrir ahir tímidament en un intent de tornar a la normalitat després de tres dies d'enfrontaments de soldats i policies amb delinqüents i veïns dels barris pobres seguidors de CristopherDudusCoke.
La policia va seguir buscant infructuosament aquest narcotraficant reclamat pels EUA, mentre els jamaicans es preguntaven si la violència d'aquests dies implica una tisorada als llaços històrics entre les bandes mafioses i els partits polítics. La violència ha causat almenys 73 morts.
Washington va aplaudir les «mesures valentes» del primer ministre, Bruce Golding, que va arribar a veure's esquitxat per les suspicàcies. Fins al punt que el seu portaveu, Lois Grant, va haver de sortir a desmentir les informacions de diferents mitjans internacionals que van vincular la primera autoritat amb elpadríCoke. Grant va afirmar que aquestes difamacions «formen part clarament d'una conspiració per minar el Govern».
ESFORÇOS DEL GOVERN / L'oposició jamaicana considera Golding un vell «client» deDudusCoke, ja que va sorgir com a parlamentari amb els vots del barri de Tivoli Gardens, feu delcapo, i el seu Govern ha recolzat amb permissivitat i subsidis els negocis de Coke. El governant Partit Laborista de Jamaica (JLP) ha estat vinculat històricament al clan mafiós dels Coke, igual que altres polítics han utilitzat les més de 250 bandes delictives que operen al país, sobretot a la capital, per arrossegar la gent i aconseguir més vots a l'hora de les eleccions.
Notícies relacionades
El reggae del mal rotllo
Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la invasió de Putin, en directe
Els Estats Units van reiterar que donen suport «als esforços del Govern jamaicà per fer respectar l'estat de dret i arrestar Cristopher Coke». Després de la petició d'extradició, Bruce Golding s'ho va pensar nou mesos abans d'ordenar l'arrest de Coke.
REPARTIMENT D'ALIMENTS / La resistència de les bandes i els veïns a Tivoli Gardens i West Kinsgton, els seus enfrontaments amb la policia i l'Exèrcit han provocat aquesta setmana més de 60 morts. La Creu Roja repartia ahir aliments en aquests barris sense llum ni aigua corrent, enmig de les fumeres que encara s'alçaven de les barricades. I Dudus, mentrestant, desaparegut.
Temes:
Jamaica Drogues
VEURE COMENTARIS
Inicia sessió 0 Comentaris
El més llegit
L'últim
Relació sòlida Mamarazzis: Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi
Polèmica a Twitter Jaume Alonso-Cuevillas demana perdó i firma la pau amb el restaurant que el va acusar de voler marxar sense pagar
Investigació en marxa Una vicepresidenta i quatre càrrecs més del Parlament Europeu, acusats d’acceptar suborns de Qatar
Barcelonejant El viatger de Barcelona que ha mort a 35 països
Després del Nadal L’Ajuntament de Cornellà admet «preocupació» pel tancament del Llobregat Centre
Conflicte a l’est d’Europa 08:26h Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la invasió de Putin, en directe
Relacions 08:00h Les joves que han trencat amb l’estigma de la solteria: «No ens plantegem tenir parella»
Successos 07:00h Parla la mare de la dona alliberada a Terrassa: «¿Quina justícia deixa lliure un segrestador?»
Un bolquer al plat 07:00h La desagradable ‘propina’ que rep un cambrer indigna Twitter: «Gent porca»
Horòscop diari 07:00h Horòscop d’avui, dimarts 8 de novembre del 2022
Facebook
Twitter
Instagram
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat i cookies Preferències de privacitat
Altres webs de Prensa Ibérica Media:
Buscandorespuestas.com Coche Ocasión CompraMejor Cuore Diario Córdoba Diari de Girona Diario de Ibiza Diario de Mallorca Iberpisos El Día Tenerife Sport El Periódico de Aragón El Periódico de Catalunya El Periódico Extremadura El Periódico Mediterráneo Faro de Vigo Fórmula1 Guapísimas Iberempleos Información Alicante Información TV La Crónica de Badajoz La Nueva España La Opinión La Opinión La Opinión La Opinión La Provincia Levante Levante TV Empordà Lotería Navidad Mallorca Zeitung Premios Goya Premis Oscar Regió7 Stilo Superdeporte Tendencias21 Tucasa Viajar Woman Cambalache | 0.773423 | curate | {"ca": 0.8121699196326062, "en": 0.015614236509758898, "it": 0.0020665901262916187, "ja": 0.001148105625717566, "es": 0.1653272101033295, "fr": 0.0036739380022962113} | https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20100528/tensa-calma-a-jamaica-on-segueix-la-caca--del-narco-280625 |
mc4_ca_20230418_9_121110 | Joe Satriani està considerat un dels més respectats i tècnicament avançats guitarristes de la història del rock. Ha venut 10 milions de discos i ha rebut 14 nominacions als Grammy. Ara torna a Barcelona per presentar el seu onzè disc, 'Black Swans and Wormhole Wizards' (2010). Una data ineludible per als amants del 'Guitar Hero'. | 0.696953 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/musica/joe-satriani |
macocu_ca_20230731_10_179304 | Ginestar homenatja a Joan Borràs Benaiges, un ginestarol mort a Mauthausen-Gusen
Es farà un acte públic el 12 de juny
Joan Borràs Benaiges, nascut a Ginestar el 1904 i exiliat el 1939, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen i traslladat després al de Gusen, on va morir el 13 de novembre de 1941.
L’Ajuntament de Ginestar li retrà homenatge el pròxim 12 de juny en un acte que s’encetarà a l’Església Vella de la població amb dues xerrades. «Republicans als camps nazis , a càrrec de la Rosa Toran, secretària d’arxius i publicacions de l’Amical i historiadora especialitzada en aquest tema i “Joan Borràs Benaiges, de Ginestar a Gusen”, a càrrec del Francesc Sabater, regidor de Cultura de Ginestar i historiador.
Seguidament, l’acte continuarà a la Plaça Francesc Macià, on tindrà lloc l’acte d’homenatge amb la intervenció del Joan Manuel Calvo, president de l’Amical Mauthausen i altres Camps, la Pepita Borràs, filla de l’homenatjat, el Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic, Albert Salvadó, delegat de Govern a les Terres de l’Ebre i la Conxita Pujol, alcaldessa de Ginestar.
L’acte es clourà amb la descoberta d’una placa commemorativa dedicada al Joan Borràs Benaiges. Aquest mateix dia, l’ Ajuntament de Ginestar signarà un Conveni de col·laboració amb l’ Amical de Mauthausen i altres Camps que té com a primer objectiu “reivindicar el paper del municipi com a defensor dels drets humans i contrari a qualsevol mostra de racisme, xenofòbia i homofòbia, i per això és necessari reivindicar la Memòria Democràtica com un dels principals drets civils i com una eina per evitar la reproducció de moviments polítics i ideològics que fomenten actituds discriminatòries” .Ja el passat 17 de gener es va aprovar una moció d’adhesió de l’Ajuntament de Ginestar a la «Xarxa de memòria i de prevenció del Feixisme. Mai Més» , per a participar conjuntament amb l’entitat en tasques de sensibilització, de divulgació, de prevenció i de recerca històrica. | 0.903246 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_8669 | AMPLIACIÓ:La UdG donarà dotze 'beques salari' de 600 euros al mes a estudiants de grau amb pocs recursos econòmics
Les ajudes estaran vinculades a la renda familiar i a l'expedient acadèmic dels alumnes
ACN Girona.-La Universitat de Girona posarà en funcionament a partir del proper curs les 'beques salari', un ajut de 600 euros bruts al mes per a dotze alumnes de grau que comptin amb uns ingressos familiars baixos. Els estudiants rebran deu mensualitats, corresponents a la durada del curs universitari. La vicerectora d'Estudiants i Inserció Laboral, Laura Vall-llosera, ha explicat que els alumnes s'hauran de matricular per tot un curs per rebre aquestes beques, ja que "la dedicació a l'estudi ha de ser completa". Entre els criteris que es tindran en compte per atorgar-les hi ha el nivell de renda familiar, l'expedient acadèmic dels alumnes així com haver sol·licitat la beca del Ministeri d'Educació per tenir la gratuïtat de la matrícula del grau que estudiïn. El rector de la universitat, Quim Salvi, ha explicat que amb aquestes beques la UdG fa "un pas endavant per l'educació inclusiva perquè ningú amb la capacitat educativa es quedi sense estudiar".
Les primeres dotze 'beques salari' s'atorgaran el pròxim curs 2018-2019 amb un pressupost de 72.000 euros. La vicerectora d'Estudiants i Inserció Laboral, Laura Vall-llosera, ha anunciat que la voluntat és "ampliar set beques a l'any" i d'aquesta manera arribar al 2022 amb un total de 33 ajudes. Vall-llosera ha detallat que aquest topall suposarà una despesa de 190.000 euros que assumirà íntegrament la universitat.
El rector ha matisat que, tot i que els ajuts només seran per a 33 estudiants dins dels 15.000 que té la universitat (comptant-hi tots els centres adscrits que té la UdG), representarà una "xifra important de diners" del pressupost del centre. En aquesta línia, la presidenta del Consell Social, Rosa Núria Aleixandre, ha convidat a empreses privades i a particulars a participar en aquest programa aportant-hi diners privats per poder repartir més 'beques salari'.
Aleixandre també ha apuntat que els mecenatges podrien anar destinats a estudiants de màster i postgrau, ja que de moment les ajudes aprovades es centren tan sols en els estudiants de grau. La presidenta del Consell Social ha destacat que aquestes 'beques salari' seran les primeres ajudes públiques que es donen, tot i que ja existeixen iniciatives molt similars a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Barcelona i algunes empreses privades també en reparteixen.
L'aplicació progressiva de les 'beques salari' permetrà incorporar de forma escalonada a diferents alumnes de diversos cursos de grau. I és que si totes les beques es donessin el primer any a 33 alumnes de primer curs i es mantinguessin durant tota la carrera, deixarien sense possibilitats a altres alumnes amb pocs recursos durant els quatre anys següents. I això és precisament el que es vol evitar.
Incompatibles amb altres feines remunerades
La vicerectora també ha avisat que aquestes ajudes "són incompatibles amb qualsevol altra activitat remunerada", evitant que un alumne pugui tenir una feina els caps de setmana que acabi restant temps de dedicació a la carrera. A més, també seran incompatibles amb la resta d'ajudes que dona la mateixa universitat.
Els alumnes interessats podran sol·licitar les beques fins al 19 d'octubre a qualsevol oficina de registre de la universitat. La resolució dels estudiants escollits es donarà a conèixer més tard del primer pagament del salari que s'hauria d'efectuar en l'inici de curs. El rectorat, però, s'ha compromès a abonar les quantitats pendents amb el primer salari que rebi l'alumnat becat.
A partir d'aquest moment, començarà una etapa de seguiment per part del personal de la universitat als alumnes becats. A final de curs, aquests també hauran de lliurar un informe sobre la seva evolució i una còpia de l'expedient acadèmic. En base a aquests criteris, el consell universitari decidirà si renova l'ajuda per al proper curs o no.
Des del consell d'alumnes s'han mostrat satisfets amb aquesta iniciativa de la UdG, tot i que han lamentat que sigui la pròpia universitat qui hagi acabat liderant les beques assumint-ne el cost. Per això han convidat a les administracions competents a apostar per aquest tipus d'ajudes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/la-udg-donara-dotze-beques-salari-de-600-euros-al-mes-a-estudiants-de-grau-amb-pocs-recursos-economics-2 |
oscar-2201_ca_20230904_5_73107 | > Ens podeu enviar una imatge o arxiu per identificar millor el problema al qual us referiu. Aquest enviament no substituirà la comunicació de les dades dels clients a la policia
En compliment de l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i a l'empara del que disposa l'article 25.1 de la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, us informem que, amb la finalitat de gestionar aquesta informació, les dades de caràcter personal s'inclouran al tractament denominat SIP HOTELS de la Direcció General de la Policia. La persona afectada podrà exercir els drets d'accés, rectificació, oposició i cancel·lació davant la persona responsable del fitxer, la persona titular de la Direcció General de la Policia (Trav. de les Corts, 319-321, 08029 Barcelona) | 0.819962 | curate | {"ca": 0.9535714285714286, "es": 0.04642857142857143} | https://registreviatgers.mossos.gencat.cat/mossos_hotels/AppJava/formulariConsultaHelpDesk.do;jsessionid=Bjqrq9ed9NMCh2cm8ta9s3JPCyn0BC8x2Kh91Md8L0pCIGeRW6ww!130987874?reqCode=edit |
racoforumsanon_ca_20220809_1_258271 | Bé us proposo fer una porra per saber qui encerta els emparellaments del 8ns de final de la Champions, llavors si algú els encertés al 100% li podriem donar karma. Els equips són: 1rs de grup Juventus Milan Liverpool Inter Milan Vila-real Olimpique Lió Barça Arsenal Susana de grup Bayern Munic PSV Eindhoven Chelsea Glasgow Rangers Benfica Real Madrid Werder Bremen Ajax Recordeu que no es poden enfrontar equips d'un mateix país o del mateix grup. Vinga va feu les vostres travesses.
Juventus - Bayern Munic Milan - Chelsea Liverpool - PSV Eindhoven Inter Milan - Real Madrid Vila-real - Ajax Olimpique Lió - Benfica Barça - Glasgow Rangers Arsenal - Werder Bremen Ja estaria bé que fos així | 0.812056 | curate | {"ca": 0.9492753623188406, "fr": 0.050724637681159424} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_156368 | Ús de cookies Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar la teva experiència de navegació i poder oferir-te continguts interessants. Ara la Llei obliga a comunicar-te que en continuar navegant pel nostre lloc, la qual cosa t'agraïm, entenem que acceptes la nostra Politica de Cookies
ACEPTAR
x
Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
PERMETRE
NO, GRÀCIES
Seccions
Cercador de l’Hemeroteca
Menú principal
Portada
Tarragona
Reus
Camp
Ebre
Penedès
Actualitat
Esports
Opinió
Vista ràpida
Esqueles
Castells
+ Turisme
Español Compartir
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions
Tarragona Reus Costa Daurada
Tarragona
6.71 º
11.268 Km/h
Portada
Tarragona
Reus
Camp
Ebre
Penedès
Actualitat
Esports
Opinió
Vista ràpida
Esqueles
Castells
+ Turisme
Camp de Tarragona
Ver contenido en español
Gastronomia
Les millors paelles de carn o peix se citen al Concurs de Paelles d'Alcover
Una edició anterior del concurs, amb veïns cuinant una paella.
Ajuntament d'Alcover
Les millors paelles de carn o peix se citen al Concurs de Paelles d'Alcover
Un jurat decidirà quina és la millor proposta el 29 d'abril
Redacció
Actualitzada 06/04/2017 a les 16:03
La plaça Nova d'Alcover serà novament l'escenari del Concurs de Paelles Vila d’Alcover, organitzat per la Comissió del Concurs de Paelles d’Alcover i les Regidories de Joventut i Cultura de l’Ajuntament. La cita serà el dissabte 29 d’abril a partir de les 11h del matí.
Es tracta d'un acte festiu i popular adreçat als alcoverencs i alcoverenques perquè mesurin les seves aptituds culinàries entre fogons, i perquè elaborin la millor paella de cada categoria, carn o peix.
El funcionament del concurs és el següent: tots els grups s’hauran d’haver inscrit prèviament i disposaran d’un espai per cuinar a partir de les 11:00 h i fins les 14:30 h, quan hauran d’entregar un plat finalitzat al jurat. Seguidament, el grup disposarà també d’una taula per dinar. Finalment, el jurat lliurarà un premi a la millor paella de cada categoria .
Les inscripcions es poden fer-se a la Llibreria Jordi o al Bar Plaça Nova fins el 27 d’abril. El cost és de 5 euros per persona (3€ pels menors de 10 anys) i inclou la beguda, el vermut, plats, gots i les taules i cadires. La bombona de butà l'haurà de portar cada grup participant, a més dels estris i els ingredients per elaborar la paella.
Temes relacionats
Alcover
Gastronomia
En portada
L'hospital de Tortosa restringeix les visites per un brot de covid
Els dos sospitosos de la variant òmicron a Catalunya podrien ser-ho però no se sabrà segur fins divendres
Els pressupostos de la Generalitat inclouen 7 milions d'euros per al tren-tramvia del Camp de Tarragona | 0.571279 | curate | {"ca": 0.8690339824360442, "en": 0.03665521191294387, "de": 0.0030546009927453228, "es": 0.045819014891179836, "fr": 0.024436807941962582, "ia": 0.0061092019854906456, "it": 0.010691103474608629, "pt": 0.004200076365024819} | https://www.diarimes.com/noticies/camp_tarragona/2017/04/06/les_millors_paelles_carn_peix_citen_concurs_paelles_alcover_17538_1093.html |
mc4_ca_20230418_5_364656 | Castellnou de Peramea - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Castellnou de Peramea
42° 19′ 30″ N, 1° 08′ 53″ E / 42.32506667°N,1.14818056°E / 42.32506667; 1.14818056
Castellnou de Peramea, també anomenat Castellnou de Baén o, a la regió, simplement Castellnou, és un antic poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. El segle XIX pràcticament era ja tan sols una masia de Baén.
Està situat a l'extrem est del terme, tant de l'antic de Baén com de l'actual de Baix Pallars. Queda a prop i a l'est-sud-est de Sant Sebastià de Buseu i més allunyat a llevant de Baén, en els contraforts sud-occidentals de la Serra de Mollet. És a l'esquerra del Barranc de Sant Sebastià, que separa les dues poblacions esmentades.
Mai no formà ajuntament propi, però, dins de l'edat contemporània, formà part de l'ajuntament de Buseu i Sant Sebastià de Buseu (1812-1847), i a partir d'aquest darrer any, del de Baén, fins que el 1969 quedà integrat en el municipi denominat "Baix Pallars". La masia que subsisteix de l'antic poble, que es conserva sencera, és en el vessant nord-est d'un turó en el cim del qual hi ha les restes de l'antic castell i poblat que donen nom al lloc. Té 2 habitants (2013). [1]
Es tracta d'un topònim romànic medieval, de caràcter descriptiu: és el "castell nou" de Peramea.
Castellnou de Peramea fou, al llarg de l'edat mitjana, la moderna i principis de la contemporània, un domini dels comtes de Pallars enmig de possessions del monestir de Gerri (la resta de l'antic terme de Baén). La seva importància raïa en el fet que per Castellnou de Peramea passaven els camins de Gerri de la Sal a la Seu d'Urgell.
Pascual Madoz hi dedica un breu article en el seu Diccionario geográfico... S'hi pot llegir que Castellnou de Peramea tenia un únic veí (cap de casa), i 12 ànimes (habitants), i que està situat en una elevació no gaire pronunciada, combatuda per tots els vents; el clima hi és fred, amb moltes afeccions inflamatòries i de refredats. S'hi produïa ordi, patates; hi havia vaques i ovelles, i s'hi caçaven perdius, llebres i aus de pas. [2]
46 5 4 4 4 3 2 2 2
Mena a Castellnou la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en uns 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu. Des d'aquest poble cal seguir una pista cap al nord-est, que en uns 5 quilòmetres més arriba a Sant Sebastià de Buseu, i des d'aquest lloc, cal seguir la pista de Castellnou que, de primer cap al sud i després cap a l'est, mena a Castellnou de Peramea en uns dos quilòmetres més.
↑ Dades demogràfiques a www.municat.gencat.cat.
↑ Madoz 1847.
MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico- histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. VI, pág. 108. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico La Ilustración, 1847. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Castellnou de Peramea en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
GEC: 0016136
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castellnou_de_Peramea&oldid=20173773»
Entitats de població de l'antic municipi de Baén
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 16 ago 2018 a les 18:33. | 0.747768 | curate | {"ca": 0.8200826019617966, "ru": 0.022973670624677336, "uu": 0.0007743933918430562, "mk": 0.0007743933918430562, "fr": 0.004646360351058337, "pt": 0.003355704697986577, "es": 0.10893133711925658, "en": 0.025038719669592154, "cs": 0.0005162622612287042, "sv": 0.00490449148167269, "de": 0.008002065049044915} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Castellnou_de_Peramea |
mc4_ca_20230418_4_291672 | Gràcies per salvar-nos, Govern espanyol | Cent per Cent
Gràcies al govern espanyol tot ha anat bé.
Semblava que tot seria un desastre, que l’Estat espanyol respondria amb violència i repressió, que des d’Europa mirarien cap a una altra banda per no veure perillar el seu monopoli en les finances o amb jo què sé què, que part de la societat reaccionària i franquista d’Espanya ressorgiria de la penombra a cridar “catalanes nazis, hijos de puta” “se lo merecen” “a por ellos”, que el monarca només s’aferraria a la idea d'”una grande y libre” fent propaganda subliminal de Carles III i que tot acabaria en un mar de violència, agressions i amb les llibertats bàsiques de la gent retallades. I sobretot el gran temor, la gran por… que a causa de la mala gestió del govern l’odi ressorgiria en la gent del carrer i es veurien les dues espanyes confrontades de nou i una DUI que ho acabaria de rebentar tot.
Però no, tot ha bé, ha estat fantàstic i admirable!!! El Govern Espanyol ha estat a l’altura. Un Govern espanyol respectuós, sincer i dialogant, ha gestionat la situació de forma conciliadora i reflexiva. Tota la premsa mundial es fa ressò de la forma admirable amb què el president Rajoy ha actuat, som un país mundialment exemplar. Som notícia arreu del món. El Govern espanyol, mirant pel bé del país, ha deixat fer el referèndum, sense aldarulls -tot i no considerar-lo legítim. Alguns extremistes reclamaven enviar guàrdia civil a Catalunya per fer-los callar, però el Govern, intel·ligent i sensible, per tal de prevenir conflictes i ensurts innecessaris, no ho ha fet, ha actuat amb seny. Una decisió, per cert, aplaudida per la majoria dels observadors internacionals i per la majoria de la població espanyola.
Un Govern que tot i les diferències, ha permès que la gent votàs, anticipant que no seria ni una votació vinculant, ni legal i que, per tant, no prendria decisions respecte dels resultats. Així doncs, no ha donat validesa al referèndum, com era d’esperar, però sensible amb la població catalana, s’ha adonat que hi ha alguna cosa que no funciona i s’han assegut a dialogar amb el Govern català. La Generalitat ha acceptat encaminar el procés cap a la legalitat i asseure’s amb el Govern espanyol, el qual ha convidat mediadors neutres per facilitar l’acord.
Un Govern que ha condemnat qualsevol tipus de discurs desqualificador que provoqui la confrontació -tant dels catalans independentistes cap als espanyols nacionalistes, com dels espanyols cap als catalans.
Un Govern que ha dit NO a qualsevol tipus de confrontació de forces. Han tranquil·litzat la població amb un discurs conciliador dient que cal analitzar el que vol la població però “tranquils ajudarem a que no hi hagi fractura, intentarem arribar a acords i respectarem la voluntat de la majoria. Som un país demòcrata. Canviarem la Constitució si és necessari, tal i com ho hem fet altres vegades”.
Els espanyols podem estar orgullosos del país al qual pertanyem, de la seva societat pacífica i d’un Govern que ha demostrat ser intel·ligent, demòcrata, pacifista, dialogant, conciliador i resolutiu. Vivim en un país segur, on es condemna tot tipus de violència i de manipulació. S’ha dit NO a la repressió agressiva, s’ha dit NO a la corrupció i s’ha dit SÍ a la transparència, SÍ a la convivència -amb ideologies i cultures plurals-, SÍ a la veu popular.
Estic satisfeta, el meu país ha estat a l’alçada. Puc mostrar als meus fills com funciona una societat madura, amb valors i tolerant. Ja no existeix la repressió, ni l’odi, ni la manipulació dels mitjans de comunicació, ni les agressions, ni les mentides. Això és viure en un país en harmonia, amb valors ètics i en pau.
I tot això gràcies a la gestió que han duit a terme aquests meravellosos governants DIGNES. Aquest governants tan solidaris, generosos i guapos. Aquests governants que, tot sigui dit, xerren tan bé l’anglès…
Au idò! Visca Espanya i els espanyols! … Ole tu!! Ole tu!! !
oct. 5, 2017 Redacció Cent per Cent
Els calamars del dijous, la policia de diumengeEl rei Felip VI també treu la porra
4 months ago ColumnesCatalunya, Democràcia, Espanya, Generalitat, Govern espanyol, independència, Referèndum, Rei, Votar | 0.836542 | curate | {"ca": 0.9937152525985014, "it": 0.0036258158085569255, "pt": 0.00241721053903795, "fr": 0.00024172105390379503} | http://www.centpercent.cat/gracies-salvar-nos-govern-espanyol_9765/ |
mc4_ca_20230418_9_276796 | La vida breve (reducció per a veus i piano) Manuel de Falla (1876 - 1946) 4.0/5 (1 opinió) > Vull comprar aquest article (des de 34,38 €)> Més informació sobre aquest producte > Veure més sobre Manuel de Falla
Opinió d'altres usuaris Sandy Raynor
IniciPublicacionsPartituresLa vida breve (reducció per a veus i piano) | 0.689129 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.trito.es/catalog,ca/DP00184/La-vida-breve-reduccio-per-a-veus-i-piano.html |
mc4_ca_20230418_15_1590 | Habitatges de particulars a Alcalà de Xivert - habitaclia
Habitatges de particulars a Alcalà de Xivert
120m2 - 4 habitacions - 2 banys - 329€/m2 39.500 € Casa en Alcalà de Xivert Calle de San Luis 60
272m2 - 6 habitacions - 4 banys - 265€/m2 72.000 € Casa en Alcalà de Xivert
68m2 - 2 habitacions - 1 bany - 1.316€/m2 89.500 € Apartament en Alcalà de Xivert Avenida Paseo Heroes De Marruecos, 72
110m2 - 3 habitacions - 1 bany - 627€/m2 69.000 € Casa en Alcalà de Xivert
452m2 - 4 habitacions - 3 banys - 1.394€/m2 630.000 € Xalet en Alcalà de Xivert
255 anuncios de habitatges de particulars de venda a Alcalà de Xivert
Apartament a Avenida paseo heroes de marruecos, 72. Totalmente amueblado
68m2 - 2 habitacions - 1 bany - 1.316€/m2
El apartamento Atico en Avda. Héroes de Marruecos en Alcalà de Xivert está compuesto por dos dormitorios, salón comedor,...
89.500 € ha baixat 500 €
Pis a Calle alcalde puig, 1. Bien situada
95m2 - 3 habitacions - 1 bany - 256€/m2
Piso en buen estado en Alcalá de Xivert. La vivienda situada en un primer piso sin ascensor consta de 3 dormitorios, un...
24.354 € ha baixat 9.446 €
Apartament a Alcalà de Xivert. Apartamento en alcocéber con vistas espectaculares
102m2 - 2 habitacions - 2 banys - 804€/m2
Apartament situat en un paratge idíl·lic. És molt lluminós i compta amb 102 metres, distribuïts en dues habitacions, amb un bany i un lavabo. Situat en una zona molt tranquil · la i amb vistes espectaculars. Aquest habitatge està equipada de calefacció per radiadors i més de tenir feta la pre instal·lació de l´aire condicionat. Podràs aprofitar l´espai amb els armaris encastats i la cuina americana totalment equipada i finalment l´avantatge de tenir una preciosa terrassa des d´on es pot gaudir de el paisatge. Gaudeix d´aquest refugi a la muntanya amb vistes a la mar ! ! !...
Apartament a Alcalà de Xivert. Vistas al mar con piscina, terraza y parking
60m2 - 2 habitacions - 2 banys - 1.482€/m2
"Calidad de vida. Eso es lo que te ofrece este precioso apartamento con excelentes vistas al mar. Una vivienda de 2 d...
Apartament a Alcalà de Xivert. Apartamento cerca del mar y del centro
70m2 - 2 habitacions - 1 bany - 1.386€/m2
Una vivienda ideal para todo el año. Un apartamento perfecto para las vacaciones. Así es este piso ubicado a 150 mts...
Xalet a Alcalà de Xivert. Impresionante y majestuosa villa modernizada con vistas al mar
452m2 - 4 habitacions - 3 banys - 1.394€/m2
Villa modernitzada l´any 2010 a la millor ubicació de les Fonts amb vistes al mar. La vila està situada en una parcel plana de 1.681 m2 amb una extensa zona enjardinada. L´espaiosa vila amb aproximadament 480 m2.construidos en 2 plantes, es distribueix interiorment en: - Garatge de 60 m2 per a 3 cotxes, amb 2 portes automàtiques .. - PLANTA BAIXA: Entrada principal amb rebedor, que al seu torn fa de distribuïdor del resta de dependències, a saber: 3 habitacions dobles amb armaris encastats, 2 banys complets (un amb banyera i un altre plat de dutxa), saló menjador amb gran terrassa coberta, cuina office moblada amb rebost i galeria. A la terrassa coberta, ens trobem amb la la barbacoa i la zona enjardinada. - PRIMERA PLANTA: Distribuïdor, habitació principal molt àmplia amb saló, gran vestidor i bany complet amb plat de dutxa i banyera. L´habitatge disposa de les màximes qualitats, tant pels materials, com per la seva execució i estructura Millor veure!...
630.000 € ha baixat 120.000 €
Casa a Alcalà de Xivert. Primero con 4 habitaciones, parking, aire acondicionado y terraz
129m2 - 4 habitacions - 2 banys - 969€/m2
Casa de 129 m² en Alcalà de Xivert, provincia de Castelló. La vivienda, por espacio y distribución, es ideal para una fa...
Apartament a Alcalà de Xivert. Apartamento con 3 habitaciones, ascensor, parking, piscina comun
137m2 - 3 habitacions - 1 bany - 1.511€/m2
Apartamento de 137 m² en Alcossebre, Alcalà de Xivert, provincia de Castellón. Por el espacio que te ofrece, este aparta...
Casa a Alcalà de Xivert. Vivienda con local comercial
- 6 habitacions - 2 banys
Se vende vivienda y negocio. El negocio se encuentra en pleno rendimiento, con clientela y ubicado en el centro d...
Apartament a Alcalà de Xivert. Segundo con piscina comunitaria, terraza y jardín
60m2 - 1 habitació - 1 bany - 1.408€/m2
Piso de 60 m² en Alcalà de Xivert, provincia de Castelló. El piso tiene espacio más que suficiente para una pareja. ...
Pis a Alcalà de Xivert. Piso 126 m² en alcalà de xivert, castellón
126m2 - 3 habitacions - 1 bany - 844€/m2
Piso 126 m² en Alcalà de Xivert, Castellón .Queremos agradecerle el interés por nuestros servicios. Desde este momento n...
106.370 €
Casa a Calle de san luis 60. Casa de pueblo para entrar a vivir de inmediato
120m2 - 4 habitacions - 2 banys - 329€/m2
"Una casa en la qual pots entrar a viure immediatament. Cuina i banys en perfecte estat. Només requereix d´una mà de pintura. Terrassa en dormitori, dues terrasses a la planta alta i traster safareig. Saló menjador, cuina i bany en planta baixa a peu de carrer. Rebost a la cuina. Moblada i equipada. centre històric d´Alcala de Xivert, a prop del centre de salut, supermercat, col·legi i institut. Bigues de formigó, construïda el 1976. bon estat. Informa´t. a només 8 km d´Alcossebre. Farmàcia, centre de salut, supermercat, ferreteria, restaurants, zones infantils, zones esportives, etc ... a pocs metres....
Casa a Alcalà de Xivert. Casa en venta en alcalà de xivert
110m2 - 4 habitacions - 2 banys - 435€/m2
Casa situada en Alcalá de Xivert, pueblo de interior de la provincia de Castellón, muy cerca de ciudades costeras. Cuen...
Torre a Alcalà de Xivert. Las rosas
320m2 - 5 habitacions - 6 banys - 1.094€/m2
Chalet espectacular de 320 m2 con 5 habitaciones con suite. Cocina con office, despensa y un baño y salida a una terraza...
Pis a Alcalà de Xivert. Primero con 2 habitaciones, ascensor, piscina comunitaria, terra
80m2 - 2 habitacions - 1 bany - 1.313€/m2
DEPLACE NO COBRAMOS AL COMPRADOR Y SOLO 2.990€ +IVA AL VENDEDOR. ¡Fabuloso piso en venta en Calle Jai Alai en Alcosse...
més Immobiliàries a Alcalà de Xivert
Avui disposem de 255 habitatges de particulars en venda a Alcalà de Xivert. També trobaràs habitatges en lloguer i d'obra nova a Alcalà de Xivert. El portal immobiliari habitaclia.com. A habitaclia.com trobaràs la millor selecció habitatges de forma ràpida i senzilla, i si no trobes el que cerques pots crear-te una alerta i t'avisem de manera gratuïta
Producte immobiliari a Alcalà de Xivert
Pisos Alcalà de Xivert 103
Cases Alcalà de Xivert 13
Apartaments Alcalà de Xivert 11
Dúplex Alcalà de Xivert 2
Habitatges Alcalà de Xivert 174
Lloguer Alcalà de Xivert 2
Lloguer Pisos Alcalà de Xivert 2
Locals Comercials Alcalà de Xivert 35
Industrials Alcalà de Xivert 1
Terrenys i Solars Alcalà de Xivert 29
Aparcaments Alcalà de Xivert 12
Habitatges de bancs a Alcalà de Xivert
Habitatges segona mà a Alcalà de Xivert
Habitatges de particulars amb terrassa a Alcalà de Xivert
Habitatges barates a Alcalà de Xivert
Cases Alcalà de Xivert
Àtics Alcalà de Xivert
Habitatges obra nova a Alcalà de Xivert
Habitatges preus rebaixats a Alcalà de Xivert
Habitatges amb parking a Alcalà de Xivert
Habitatges amb piscina a Alcalà de Xivert
Habitatges amb terrassa a Alcalà de Xivert
Habitatges amb jardí a Alcalà de Xivert
Habitatges amb ascensor a Alcalà de Xivert
Habitatges amb xemeneia a Alcalà de Xivert
Habitatges prop del transport públic a Alcalà de Xivert
Locals Comercials Alcalà de Xivert | 0.520176 | curate | {"ca": 0.6490437158469945, "es": 0.31693989071038253, "pt": 0.013934426229508197, "oc": 0.001639344262295082, "fr": 0.0001366120218579235, "et": 0.001912568306010929, "sh": 0.0004098360655737705, "en": 0.006284153005464481, "gl": 0.0009562841530054645, "it": 0.008743169398907104} | https://catala.habitaclia.com/habitatges-particulars-alcala_de_xivert.htm |
macocu_ca_20230731_0_359632 | Fins l di 18 de mig encr es pot visitr l MNAC l’exposició “El romànic i l Mediterràni. Ctluny, Toulouse i Pis 1120-1180”. Mlurdment cl lmentr el poc rigor en l’ús convenient dels topònims, com és ben plès en el mteix títol mb l trducció l frncès del topònim Tolos, qun el text és en ctlà. Tnt en l mteix exposició (en els molts escrits que hi fn referènci) com en el ctàleg, el web, el fullet o fins i tot en l’nunci l televisió, en lloc d’prèixer el topònim “Tolos” escrit correctment en l form ctln per l text en ctlà (llengu utilitzd preferentment en l’exposició) s’h preferit trduir el topònim un tercer llengu; el frncès. Llegir-ne més
Tl volt l pregunt sembl precipitd. Potser bns ens hur&icute;em de demnr com &ecute;s que els ctlns no tenim el pssport en ctl&grve;; per&ogrve;, &ecute;s que, de fet, que un mdrileny no tingui el pssport en ctl&grve; &ecute;s tot un rres en un p&icute;s democr&grve;tic europeu. Anem pms. Un brcelon&icute; t&ecute; l portd del pssport i les ddes b&grve;siques en espnyol. Un cop dins, prt de l informci&ocute; &ecute;s comprtid mb d’ltres llengües; les 23 oficils de l Uni&ocute; Europe, l mjori molt menys prldes que el ctl&grve; en llurs pïsos d’origen. Llegir-ne més
F uns dies es vn fer p&ucute;bliques les noves l&icute;nies de suport l producci&ocute; udiovisul ctln per l’ny 2008, per prt de l’Institut Ctl&grve; de les Ind&ucute;stries Culturls de l Generlitt de Ctluny. Entre d'ltres judes, es preveuen subvencions de fins 200.000 euros per produccions en Versi&ocute; Originl Ctln (VOC). Tenint en compte que questes judes no tenen l’objectiu primer de normlitzr el ctl&grve; l cinem, sin&ocute; d’enfortir l ind&ucute;stri cinemtogr&grve;fic ctln, estem convençuts que l’ctuci&ocute; suposr&grve; un ps endvnt per començr normlitzr l llengu les sles de cinem. Llegir-ne més
Imgineu-vos que pel que f l llengu, l’Estt espnyol fos un Estt europeu; mb tots els ets i uts; en el sentit de p&icute;s europeu de trdici&ocute; democr&grve;tic: que no tingu&ecute;s un pol&icute;tic d’&egrve;tni mjorit&grve;ri que impos l sev llengu i &ucute;s per sobre les ltres, seguint els models d’lguns estts fricns, deixnt l’oficilitt comprtid per certs territoris mb ltres &egrve;tnies i mb restriccions d’&grve;mbit locl. Imginem per uns moments que l’Estt espnyol &ecute;s l’Europ democr&grve;tic. Llegir-ne més
L Pltform per l Llengu v prticipr l tul rodon Converss con que, mb el suport de l vicepresid&egrve;nci D Iguldde E do Benestr de l Xunt de Glici, vn tenir lloc els dies 30 i 31 del psst mes de gener ls deprtments de Filologi de les universitts de Sntigo i de A Coruñ. V ser un bon ocsi&ocute; per comprtir mb els compnys de Gl&icute;ci, Euskdi i P&icute;s Vlenci&grve; objectius i estrt&egrve;gies per orgnitzr o consolidr el voluntrit lingü&icute;stic. Tots vm coincidir que cli no perdre de vist l import&grve;nci que l llengu pr&ogrve;pi t&ecute; per ls pobles que l prlen. Llegir-ne més | 0.642046 | curate | {"ca": 0.8448717948717949, "fr": 0.11442307692307692, "es": 0.010897435897435897, "en": 0.02980769230769231} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_415970 | L'actual senador i expresident de la Xunta gallega Manuel Fraga ha anomenat "cretins" als qui qüestionen el concepte d'Espanya, és a dir, la idea d' Espanya que té ell. Algú amb el seu passat, hauria d'abstenir-se de qualificar als qui es limiten a exercir el dret legítim a proclamar-se nacionalistes o independentistes. http://www.diarioiberico.com/semaforo/manuel-fraga-3330.html
Ha parlat el dinosaure
Una espècie en extinció
Tant de bò fos així...però amb l'Acebes i el Saplana crec que encara té un brot de descendència tocant els collons...
Aquests ja no són dinosaures. Són rates i les rates es reprodueixen molt fàcilment.
i tan ràpid... Esperem que algú invente el matarates.. | 0.701232 | curate | {"ca": 0.911504424778761, "es": 0.08849557522123894} | |
mc4_ca_20230418_13_78913 | Ajuntament de la Garriga/La Policia deté una persona per robatori amb violència
La Policia deté una persona per robatori amb violència
Última revisió 15-04-2015 09:51
Agents de la Policia Local van detenir divendres passat una persona per la seva suposada participació en un robatori amb violència a un supermercat de la Garriga.
Els fets van succeir al voltant de les 21.30 h del divendres 10 d'abril quan una patrulla de la Policia Local, que es trobava realitzant vigilància per la zona de Ca n'Illa, va observar dues persones amb cascos de motocicleta posats que forçaven la porta automàtica i accedien a l’interior del establiment.
Treballadores del supermercat, que havien sortit per una porta lateral corrents, van confirmar que a dins hi havia dues persones amb armes.
Ràpidament els agents van inspeccionar el centre comercial i les sortides d’emergència posteriors on van poder enxampar un dels pressumptes atracadors que sortia corrent amb una arma de foc a la mà. que després va resultar que era simulada.
Diverses dotacions de la Policia Local i de Mossos d’Esquadra es van adreçar al lloc per recolzar l’actuació.
El detingut H.G M veí de Barcelona que té nombrosos antecedents, va ser traslladat a Mossos d’Esquadra i posteriorment va passar a Disposició judicial.
Policia local la Garriga | 0.810474 | curate | {"ca": 0.98145285935085, "es": 0.01854714064914992} | http://www.lagarriga.cat/actualitat/noticies/2015-04-14-la-policia-dete-una-persona-per-robatori-amb-violencia- |
mc4_ca_20230418_6_436453 | Hermen Anglada-Camarasa - Es Baluard
Es Baluard > Colección > Artistas > Hermen Anglada-Camarasa
Barcelona, 1871 – Port de Pollença, Mallorca 1959
Format a l’Escola de la Llotja de Barcelona, fou alumne dels pintors Modest Urgell i Tomás Moragas. La seva obra presenta diverses etapes cronològiques molt diferenciades: la primera, del 1894 al 1904, reflecteix els primers contactes amb París i e scaracteritza per una particular apologia de la nit parisenca, pinta múltiples escenes nocturnes al natural en què mostra predilecció pel tema femení, el color es converteix en protagonista i desapareix el detall. La segona etapa abasta el període comprès entre el 1904 i el 1914, anys durantels quals continuà residinta la capital francesa. Després d’un viatge a València, el 1904, introduí en el seu repertori el tema folklòrici la plàstica colorista illuminosa que li permet elaborar un conjunt pictòric de caràcter decorativista. La seva obra fou acceptada a la Secession de Viena, que se celebrà el 1904. Entre el 1914 iel 1936 s’instal·là al Port de Pollença, canvi geogràfic que marca l’inici d’una nova etapa. Deixà de tractar temes folklòrics per introduir-se de ple en el paisatge sense despreocupar-se del color, abandona les transparències i aplica l’oli amb empastaments gruixuts i directes. És nomenat membre d’honor de la Hispanic Society de Nova York el 1917 i considerat un dels grans exponents de la pintura europea.
Durant la Guerra Civil espanyola deixa Mallorca i entre el 1937 i el 1939 passà una temporada a Montserrat (Catalunya) pintant paisatges de la zona. Acabada la guerra s’exilià a Pougues-les-Eaux (França) i el 1948 torna a Mallorca, on residí fins a la seva mort. El 1988, el fons propietat de la família fou adquirit per la Fundació “la Caixa” i exposat de manera permanent en el que fou el Gran Hotel de Palma. | 0.841095 | curate | {"id": 0.019682886823400764, "es": 0.03225806451612903, "en": 0.026790595954073265, "ca": 0.9212684527063969} | https://www.esbaluard.org/ca/coleccion/artistas/hermen-anglada-camarasa-2/ |
macocu_ca_20230731_2_87440 | Un total de 183 equips competiran en MOTIVEM 2021
183 equips integrats per 733 estudiants i 156 docents. Aquestes són les dades de participació en l’edició 2021 de la competició Idees MOTIVEM en equip, que revaliden l’èxit de MOTIVEM malgrat les dificultats generades per la pandèmia.
Per a desenvolupar i presentar les seues idees els equips han pogut formar-se en matèries com gestió d’emocions, comunicació eficaç, matemàtiques per a organitzar recursos, objectius de desenvolupament sostenible i propietat intel·lectual.
En aquesta edició de MOTIVEM han participat la totalitat de els 18 centres que integren la Universitat de València. D’entre tots els equips participants 20 seran finalistes i s’entregaran cinc premis, un per branca de coneixement: Arquitectura i Enginyeria, Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, i Ciències Socials i Jurídiques. A més, es concediran 15 accèssits.
Què és MOTIVEM? MOTIVEM és una iniciativa de la Universitat de València i la seua Fundació ADEIT, dirigida per el Vicerectorat d’Ocupació i Programes Formatius, que compta amb el suport econòmic de la Generalitat Valenciana, en el marc del seu programa Campus de l’Emprenedoria Innovadora, i de la Fundació “la Caixa” a través de CaixaBank. MOTIVEM estimula la generació d’idees en equip per estudiants coordinats pel professorat. | 0.848233 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_29192 | Intèrprets "Anatol": Agnès Cortés, Kevin González, David Sánchez, Àlvar Triay, Berta Giraut. So: Jordi Jimenez, Martí Escursell. Maquinària: Jordi Gatell, Daniel Pino. Llums: Marc Bagur, Arantza Flores, Laura Gutiérrez | 0.518112 | curate | {"ca": 0.8372093023255814, "es": 0.16279069767441862} | |
mc4_ca_20230418_6_536203 | Alcalde del Pla de Sta. Maria: Més que correus, esperàvem trucades | Diari La República Checa
Alcalde del Pla de Sta. Maria: Més que correus, esperàvem trucades
Mateu Montserrat no ha parat un sol moment ni en època de confinament. Ha dut a terme mesures que tenien com a principal objectiu donar resposta a les preocupacions dels ciutadans. L’alcalde del Pla de Santa Maria aconsella a respectar els seus conciutadans a respectar les recomanacions de l’autoritat sanitària per evitar el contagi i la propagació del coronavirus. Creu que serà necessari modificar el pressupost municipal atenent que les necessitats ara mateix són unes altres. Montserrat tranquil·litza la població assegurant que l’ajuntament estarà al seu costat en aquests moments de dificultat econòmica. Durant l’estat d’alarma, el batlle esperava que les administracions que “tenim més a la vora”, més enllà de correus electrònics, ens truquessin.
Una pregunta obligatòria: com està vivint aquesta crisi sanitària a escala personal i polític?
Amb molta preocupació per la gent. No és una preocupació particular, sinó per tots i per la manera com ens afectarà en el futur.
Ha fet el test de coronavirus?
No me l’he fet i tampoc no he tingut cap símptoma.
En l’àmbit local, el més important és mantenir les mesures de protecció i la distància entre persones, per fer el possible perquè ningú no agafi el virus.
Les principals han estat repartir dues mascaretes a cada família, desinfectar cada matí els edificis on hi ha més circulació de persones, com botigues d’alimentació o farmàcia i dos cops per setmana desinfectar els carrers.
Prendrem mesures per donar suport als que ho necessitin més, com ara els establiments que han hagut de tancar o les persones més perjudicades
Què s’està fent des de l’Ajuntament per tornar més suportable el confinament?
Sobretot, ajudar les persones més necessitades. Hem posat a disposició dels veïns un telèfon específic per a urgències i hem anat resolent les situacions que s’han presentat. En un àmbit més d’oci, felicitem els nens i nenes que fan anys amb música i globus i els diumenges posem música per la megafonia municipal per fer un vermut de confinament, cadascú des de casa seva.
Seguirem el que marquin la Generalitat i els Serveis Socials, a través del Consell Comarcal. L’objectiu és poder ajudar a tothom que ho necessiti.
Com enfrontarà el seu municipi a la crisi econòmica que s’hi acosta?
Ara mateix no podem saber les dimensions de la crisi ni qui en sortirà més afectat. Quan arribi el moment, prendrem mesures per donar suport als que ho necessitin més, com ara els establiments que han hagut de tancar o les persones més perjudicades.
Amb tota probabilitat. El que no podem saber encara és l’abast que hauran de tenir les modificacions.
És molt difícil de predir. Hi ha molts factors que hi poden influir i no crec que hi hagi ningú que pugui fer una previsió gaire precisa. Tant de bo la recuperació sigui breu i el menys dura possible.
Ens hauria agradat sentir més la proximitat d’institucions que tenim més a la vora, més enllà de rebre’n correus electrònics. Hi ha trucades de ben a prop que encara les estem esperant
No especialment. Crec que algunes han estat poc encertades o s’han pres una mica massa a la lleugera. De tota manera, Madrid ens queda molt lluny. També ens hauria agradat sentir més la proximitat d’institucions que tenim més a la vora, més enllà de rebre’n correus electrònics. Hi ha trucades de ben a prop que encara les estem esperant.
Quina és ara mateix la seva gran preocupació, com a alcalde?
En l’àmbit local i en el curt termini, la salut de les persones, com deia abans. Mirant més enllà, que la recuperació sigui ràpida i que ningú no quedi enrere.
previousEls museus de TGN hauran d’esperar per obrir portes
next👉🏽 Oriol Junqueras podrà sortir de la presó per treballar al monestir de Poblet | 0.784853 | curate | {"es": 0.01626442812172088, "ca": 0.9837355718782791} | https://larepublicacheca.cat/alcalde-del-pla-de-sta-maria-mes-que-correus-esperavem-trucades/ |
mc4_ca_20230418_14_520323 | Col·lecció: Memoria Artium, 17, 1 a ed.
ISBN: 978-84-8424-342-7
Llegit 6355 vegades
More in this category: « Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus Les cartes de l'escultor Enric Casanovas »
Col·lecció Memoria Artium, 17, 1 a ed.
ISBN 978-84-8424-342-7 | 0.509262 | curate | {"ca": 0.8235294117647058, "es": 0.17647058823529413} | http://www.publicacions.urv.cat/altres-colmleccions/memoria-artium/33-memoria-artium/475-mercat-de-l-art-col-leccionisme-i-museus |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.