id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_7_407918 | Partida oberta dins la dreta mallorquina
La polèmica deriva espanyolista del PP balear aspira a taponar les possibilitats d’UPyD a les properes eleccions, però deixa una part del camí lliure per a UM.
Algunes peces comencen a moure’s en l’espai polític de la dreta de Mallorca. S’apropen els comicis autonòmics i municipals de 2011 i, de cop i volta, el conflicte nacional i lingüístic està centrant la batalla entre PP i UM. Sobretot, per mor de l’estratègia que han adoptat els nous equips directius dels dos partits, al capdavant dels quals es troben José Ramón Bauzá i Josep Melià, respectivament.
D’una banda, Bauzá representa l’ala més espanyolista dels populars, que fins ara mai havia sortit guanyadora de les batalles internes del partit a les Illes Balears. De l’altra, Melià representa el sector més nacionalista d’Unió Mallorquina, que fins al moment havia estat conduïda per dirigents molt més ambigus i menys ideològics. Una combinació dins la dreta mallorquina que ja ha donat els seus fruits, i que a mig llarg termini podria suposar canvis molt profunds en aquest espai polític a Balears.
De fet, el gir experimentat pel PP a les illes està conduint el partit, de cada vegada més, cap al perfil valencianista dirigit per Francisco Camps. Una sensació que es va estendre de manera generalitzada arran de les paraules que el president del PP balear, José Ramón Bauzá, va pronunciar des de Palma la primera setmana d’octubre, quan va assegurar que si arribés al poder “eliminaria” la Llei de Normalització Lingüística. Aquesta llei és vigent a les Illes Balears des de 1986, i fou impulsada i aprovada pel Govern del PP de Gabriel Canyellas, sense que mai hagués estat oficialment qüestionada per aquest partit a l’arxipèlag.
Després d’un allau de crítiques i declaracions per part de la resta de partits i de moltes altres entitats, el president popular va rectificar, poques hores després, des d’Eivissa. De fet, Bauzá va haver de fer anques enrere, sobretot, perquè van saltar veus crítiques, i molt autoritzades, dins del seu propi partit. Tot i així, José Ramon Bauzá va advertir que està plenament decidit a “derogar” el Decret de Mínims, la normativa que garanteix que el català sigui la llengua vehicular de la meitat de les assignatures que reben els alumnes de les illes.
A més, Bauzá va insistir en la necessitat de “modificar” la Llei de normalització lingüística i de potenciar les “modalitats” pròpies de les Illes Balears, és a dir, el que Bauzá i els líders més espanyolistes del PP anomenen mallorquí , menorquí, eivissenc i formenterer. Tot, avivant el fantasma de les “imposicions des de Catalunya”, segons les seves paraules. Ara fa devers un mes, doncs, que el president del PP balear va obrir la caixa dels trons, posant sobre la taula un debat que enfronta els dos principals sectors del seu partit: d’una banda, el fins ara guanyador i oficialista, molt més regionalista, conservador i allunyat de les tesis de Madrid; de l’altra, el que sempre havia perdut les batalles internes del partit, caracteritzat per les tesis ultra espanyolistes i més neoliberals del batle de Calvià, Carlos Delgado. De fet, entre la classe política sorprèn que els plantejaments que s’estan imposant en el partit siguin, precisament, els de Carlos Delgado, perdedor del darrer Congrés del PP balear.
Però la sorpresa no ha fet més que començar. I és que el president popular José Ramon Bauzá no està disposta a retrocedir, segons queda palès en les seves declaracions públiques, en el seu bloc personal (escrit en castellà i en “mallorquí”) o en una sèrie de mini vídeos penjats al portal Youtube, que fins ara havien passat més o menys desapercebuts i que se centren, sobretot, en la qüestió lingüística i nacional: recorden la necessitat de “derogar” el Decret de Mínims i “suprimir” la normativa de normalització lingüística, aposten pel “trilingüisme” i la “llibertat d’elecció” en els centres educatius, ataquen l’adopció del .cat i insisteixen en negar la unitat de la llengua catalana. Tot un homenatge a l’ultra de Calvià, Carlos Delgado.
El PP, entre UPyD i Unió Malorquina.
Així, definitivament es pot donar per demostrat el cop de timó que José Ramon Bauzá està disposat a donar des de la direcció del PP i de la mà de Delgado, a qui va incloure en la cúpula del partit quan va assolir el poder. Un canvi de rumb que pot desencadenar diferents conseqüències polítiques i electorals, com ara anul·lar el desembarcament de UPyD a l’arxipèlag, ja que la seva líder, Rosa Díez, intenta aprofitar-se electoralment del perfil més moderat que sempre ha exhibit el PP a Balears.
Però mentre es prem per una banda, s’afluixa per l’altra: el gir espanyolista del PP és incompatible amb la imatge regionalista i moderada del partit, i és en aquest terreny de la dreta mallorquina on es juga l’autèntica batalla política. De fet, la seducció i la traïció ja han entrat en escena i s’han començat a visualitzar les primeres conseqüències en aquest sentit: UM ha aconseguit atreure cap al seu projecte un exdiputat del PP, Miquel Munar, qui es va donar de baixa del partit, precisament, per les discrepàncies amb la línia de Delgado i Bauzá.
Munar, a més, assegura haver passat a formar part de les files d’UM “seduït”, entre altres qüestions, perquè es tracta d’un projecte basat en “un mallorquinisme i un nacionalisme moderat”. Per això, Miquel Munar també ha aprofitat la seva entrada dins UM per obrir les portes del partit a qualsevol membredel PP balear disconforme amb elprojecte de José Ramón Bauzá. Peracabar-ho d’adobar, ara fa pocs dies que la direcció regionalista va nomenar l’exdiputat del PP nou portaveu adjunt d’UM. Amb aquest fixatge i nomenament, l’equip de Melià sembla haver vist amb claredat el rèdit que pot treure del gir espanyolista del PP, que per primera vegada deixa més abandonat l’espai regionalista de la dreta autòctona. A més, Josep Melià fa mesos que va iniciar la seva presidència a UM prometent aprofundir, precisament, en el mallorquinisme polític i el nacionalisme de centre, amb constants insinuacions als sectors més moderats del PP. L’exdiputat Miquel Munar ha estat el primer en fer el pas, però darrera n’hi podrien venir d’altres. Al manco, així ho desitja Unió Mallorquina.
Els homes forts treuen les dents A més, dins les files del PP les aigües corren cada dia més brutes. El passat 29 d’octubre ha esclatat un conflicte que ja estava anunciat. Un dels principals líders del PP de Mallorca, Jaume Font, ha anunciat públicament la seva disconformitat amb la línia que està adquirint la direcció PP balear conduïda per José Ramón Bauzá, especialment, ha assegurat, pel que fa les qüestions lingüístiques. Font s’ha mostrat disposat a abandonar el partit si es continua apostant per aquesta línia, malgrat que ha negat tenir cap intenció d’ingressar a UM.
Així les coses, Jaume Font s’ha convertit ja en un dels (antics) homes forts del PP que sembla aspirar a poder aprofitar un eventual fracàs de l’actual president per tornar al lloc que li podria correspondre dins el partit. Un altre dels taurons del PP que està alineat amb Font és Antoni Pastor, batle de Manacor i actual portaveu de la formació conservadora al Parlament balear. Pastor va assistir personalment a la roda de premsa en la qual Font va anunciar la seva possible marxa del PP. Un fet que no ha passat desapercebut per ningú. De fet, Font, primer, i Pastor, després, estaven entre els tres principals candidats del partit a la presidència del Consell de Mallorca, però José Ramón Bauzá ha evitat amb diferents arguments que es presentés cap dels dos. Una decisió presidencial que remata el rum-rum que acompanya habitualment l’ombra del temut batle calvianer, Carlos Delgado, qui ja havia arribat a assegurar que tant Font com Pastor són “prescindibles” per al partit. Serà casualitat?
Categoria: Actualitat política Visualitzacions: 1561 | 0.882007 | curate | {"ca": 0.9979550102249489, "it": 0.002044989775051125} | |
crawling-populars_ca_20200525_31_33079 | 4 min. 16/10/2011 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
En un país molt, molt llunyà hi havia un polític que no parlava. Assistia a totes les reunions, però en silenci. I com que no parlava mai, els seus companys van començar a pensar que devia ser molt intel·ligent. I com que van convèncer d'això molta més gent, aquest polític va fer una carrera impressionant i va arribar a la presidència del país, amb el títol corresponent de molt honorable ... o el que li correspongués en aquest país seu.
Jo no negaré que hi pot haver persones molt intel·ligents i silencioses. L'exemple dels escèptics antics que es negaven a parlar per no haver de dir mentides, ja que estaven convençuts que parlar és exagerar, em sembla prou respectable. Però em sembla també evident que el savi escèptic, encara que pugui ser molt savi, serà sempre un mal polític. El polític parla precisament perquè sap que parlar és exagerar. Podríem dir que hi ha un IVA polític, que és la Intervenció de Valor Afegit que el polític fa sobre la realitat amb la seva paraula. I està molt bé que sigui així, perquè la política és un producte molt elaborat.
Això ho sabien molt bé els reis d'un regne molt poderós del món antic. Quan sentien que els havia arribat l'hora de la mort, convocaven el príncep en un acte molt solemne i davant dels nobles del regne li encomanaven l'aventura de sortir en solitari a conèixer la Veritat. En cap cas podien aspirar a la corona si no complien aquesta missió.
Els prínceps no rebien cap indicació per orientar-se. Se'ls donava un bon cavall, una espasa, una mica de menjar i se'ls acomiadava sense gesticulacions. Durant mesos i a vegades fins i tot durant anys recorrien el regne preguntant per la Veritat. De vegades en algun poblet remot es trobaven algú que creia haver sentit d'algú altre que feia uns anys l'havia vist o amb ancians que contaven relats que havien sentit a la seva infantesa sobre la bellesa i noblesa de la Veritat. Guiant-se pels pàl·lids indicis que trobaven prosseguien la seva missió. Més d'un príncep es va rendir i van renunciar a la corona. En aquests casos acostumaven a fer-se monjos. No era gens fàcil resistir amb la voluntat intacta la successió de mesos i estacions sense trobar cap pista versemblant.
Però un dia, cap al tard, quan el cavall ja no tenia forces per continuar la recerca, ni els prínceps, per suportar el pes de les seves armes, d'una manera o d'una altra, els que continuaven la seva aventura es trobaven davant d'una cova en què s'endinsaven per trobar refugi per passar la nit. Llavors veien en la foscor una figura que es movia amb dificultat. Tement que es pogués tractar d'una fera, empunyaven l'espasa i es posaven a l'aguait. Però quan els seus ulls s'acostumaven a la penombra descobrien que el que tenien al davant era una dona molt vella, lletja, esparracada i coberta de pústules i nafres. En interrogar-la els prínceps descobrien que aquella dona ho sabia tot d'ells, fins i tot les seves més íntimes temences.
Era la Veritat.
Res tenia a veure amb la imatge que se n'havien fet, però era la Veritat. En acomiadar-se, li acostumaven a preguntar: "Què vols que els digui als homes del que he vist?" "Els dius -responia ella- que sóc jove, noble i bonica". D'aquesta manera els prínceps es doctoraven en ciències polítiques.
El discurs de la coronació, evidentment, era, com tothom donava per descomptat, un compromís públic del nou rei amb la veritat.
Hi ha una altra història de la veritat. Explica que Prometeu va crear amb fang una imatge de la Veritat. Abans de fornejar-la va haver de fer un viatge urgent i el seu ajudant Engany, en veure's sol, va decidir imitar el seu mestre i modelar una altra imatge exactament igual. Però va fer curt de fang i no en va tenir prou per als peus. Quan va arribar Prometeu, va coure totes dues imatges, que amb el contacte del foc van començar a viure autònomament. La Veritat es va posar a caminar elegantment, mentre que la figura de l'Engany es va quedar immòbil. Per aquesta raó diu la gent que la mentida no té peus i que s'agafa abans un mentider que un coix.
Més continguts de
13 Comentaris
11 Comentaris
10 Comentaris
10 Comentaris
8 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.778949 | curate | {"eo": 0.0030409356725146198, "en": 0.009122807017543859, "ca": 0.9548538011695906, "de": 0.0009356725146198831, "pt": 0.010526315789473684, "it": 0.0035087719298245615, "es": 0.01497076023391813, "br": 0.0030409356725146198} | : /firmes/gregorio_luri/Politica-simulacre_0_573542690.html |
mc4_ca_20230418_5_278729 | Oriol Farré, autor a Farré.cat
Autor: Oriol Farré
Tot just fa un any que vaig escriure l’últim post al blog, però que escrigui molt poc, o gens, no vol dir que no hi pugui tornar a escriure de tant en tant.
Igual que altres anys, vull aprofitar el Sant Jordi per recomanar alguns dels llibres que m’he llegit aquests últims 12 mesos.
Durant aquest últim any m’he llegit 17 llibres, tot i que no tots són destacables. Aquests són els que m’agradaria recomanar més:
Nacidos de la bruma (Mistborn): Una serie de 3 llibres que parlen d’un món dirigit per un emperador i on hi plou cendra constantment. Igual que la majoria dels móns creats pel Brandon Sanderson, hi ha un gran predomini de la religió i s’han creat poders especials per aquell món. En aquest cas, poder es diu alomà ncia i permet obtenir diferents habilitats en funció del metal que s’ingereixi.
Aleación de Ley (The Alloy of Law): Com que la serie Mistborn va tenir força èxit, el Brandon Sanderson va escriure un quart llibre, però aquest cop amb nous personatges, uns quants anys més endavant i amb una ambientació del far west. Una història molt més curta, aprofitant que ja es coneix el món on passa, però molt entretinguda.
La vida de Pi (Life of Pi): Vaig voler-me llegir el llibre abans de veure la pel·lícula i s’ha de reconeixer que, com és habitual, el llibre és molt millor. Tracta d’un noi, en Pi, que explica les seves aventures amb un tigre quan va marxar de la Índia per anar a viure als Estats Units. La conversa final amb els japonesos és d’allò més divertida.
Victus: Sóc molt fan dels llibres de l’Albert Sánchez Piñol, i m’havia de llegir Victus, després de que me l’haguessin recomanat unes quantes persones. Explica l’11 de setembre de 1714 des del punt de vista de l’enginyer Martí Zubiría. En alguns punts es fa una mica pesat, però el personatge del Martí és molt divertit i en general t’ajuda a entendre una mica millor tot el que va passar durant durant aquells dies.
L’oceà al final del camí (The Ocean at the End of the Lane): Un conte infantil, com molts dels que escriu el Neil Gaiman, que t’aconegueix portar a la infà ncia molt rà pidament. És fantà stic com descriu el menjar, es disfruten tots els plats que es menja el personatge.
El llibre del cementiri (The Graveyard Book): Un altre conte del Neil Gaiman, aquest cop inspirat en el llibre de la selva (hi ha una part que prà cticament n’és una còpia) però aquest cop el nen és adoptat pels fantasmes d’un cementiri i l’eduquen fins que es fa gran. Una història molt maca i que es llegeix amb molta facilitat.
El Camí dels Reis (The Way of Kings): El primer d’una serie de 10 llibres del Brandon Sanderson, amb uns personatges no tant carismà tics com els de mistborn, però on també ha aconseguit crear un gran món i amb unes armes molt interessants.
Aquests han estat alguns del llibres que m’he llegit aquest any, però són els que més he disfrutat. Per veure tots els que m’he llegit i quina puntuació els hi he posat, podeu consultar el meu perfil de Goodreads.
Publicat el 23 Abril 2014 23 Abril 2014 Autor Oriol FarréCategories Cultura i cinemaEtiquetes Llibres, Sant Jordi1 comentari a Sant Jordi 2014
Sant Jordi és el moment ideal per fer algunes recomanacions de llibres. Ara ja fa més d’un any que tinc el kindle i s’ha de dir que s’ha mantingut el ritme de lectura que comentava l’any passat. Vaig acabar el 2012 havent llegit 22 llibres i aquest any vaig pel quart, tot i que els llibres que em llegeixo tendeixen a ser gruixudets.
El nombre del viento & El temor de un hombre sabio: Dos llibres que relaten la història de Kvothe, un aprenent de mag que és la canya. Té algunes parts una mica previsibles, però en general és un llibre molt fà cil de llegir i que enganxa moltíssim. Tinc ganes de veure com solucionarà el Patrick Rothfuss la tercera entrega, perquè ho té realment complicat ;-)
Trilogia de La Fundación: Una trilogia de ciència ficció escrita per Isaac Asimov que relata la fundació d’una colònia a un planeta aïllat per tal d’assegurar la supervivència de la humanitat. Tot i que es nota que es va escriure fa anys, està molt ben escrit i és força entretingut.
Fahrenheit 451: l’any passat vaig recomanar 1984, pel què ara us recomano un altre clà ssic de les distopies, que relata la història d’un bomber en una època on la seva feina és la de cremar llibres, enlloc d’apagar els focs. Com la majoria d’aquests llibres, el final no els hi fa justícia.
Danza de dragones: El 5è llibre de Canción de hielo y fuego, de George R.R. Martin. No arriba al nivell del tormenta de espadas que vaig recomanar l’any passat, però supera amb escreix el Festín de cuervos.
PD: després de més d’un any d’utilitzar Goodreads, he vist que és una molt bona eina per poder tenir un registre dels llibres que vaig llegint i m’ha servit per fer aquesta petita recomanació de llibres de Sant Jordi ;-)
Publicat el 23 Abril 2013 22 Abril 2013 Autor Oriol FarréCategories Cultura i cinemaEtiquetes Llibres, Sant Jordi2 comentaris a Sant Jordi 2013
Dijous passat vam anar al millor bar de tapes al que he estat mai, i segurament un dels millors que hi ha: el Tickets.
Anar-hi no és fà cil, però tampoc impossible. La reserva només es pot fer online i sempre s’ha de fer amb uns dos mesos d’antelació. És a dir, que a l’1 de Febrer podrem fer una reserva pels voltants de l’1 d’Abril, més o menys.
Grà cies a tota la informació que podem trobar a instagram i al foursquare, és fà cil fer-se una idea de què ens trobarem allà . Per sort, les fotografies, els vídeos o els textos encara no són capaços de transmetre totes les sensacions que allà tens, com ara l’ambient que hi ha, com et tracten, els olors que es desprenen i, el més important, el gust i les textures del què et menges. Segurament això és el què més sorpren quan menges, ja que allà res és exactament com esperes que sigui.
L’ambient
Només entrar ja et trobes una noia vestida com si fos la presentadora d’un circ que et dóna la benvinguda, et demana el nom de la reserva i t’acompanya molt amablement a la teva taula i t’ofereix guardar els abrics perquè no facin nosa.
Una cosa que em va cridar molt l’atenció al entrar és l’ambientació que té el restaurant: podríem dir que és un bar de gamma alta, però no és el què transmet. Tots els comensals vesteixen de carrer, no venen especialment arreglats per l’ocasió, tal i com pot passar amb altres restaurants. La cuina no només és visible, com era d’esperar, sinó que no hi ha gran separació entre aquesta i la sala. Vindria a ser com una cuina americana d’un pis.
El restaurant té dos zones: la part dreta té taules rodones de diferents mides, per menjar des d’una parella fins a grups i barres amb vistes a la cuina. La part esquerra té una ambientació completament diferent, amb taules altes i tamborets, més de bar de tapes “típic” i amb vistes a una de les altres cuines que hi ha.
Un cop ubicats al nostre lloc, se’ns presenta en Carlos, el nostre cambrer per aquella nit i ens ofereix una canya, ens pregunta si som alèrgics a algun tipus de menjar “per estrany que us sembli”, i ens comenta les dues opcions de menajar que tenim: menú degustació o carta. Quan vas a un restaurant d’aquest estil, crec que el millor que es pot fer és deixar-se recomanar pel cambrer, per tal de poder disfrutar al mà xim de la betllada.
Vam començar amb el plat més típic que tenen al tickets: les olives de Kalamata. Són brutals.
Després d’aquest entrant, vam continuar amb un seguit de tapes, cada un d’ells acompanyat per una explicació d’en Carlos per saber en què consitia el plat (increïble la quantitat de coses que hi pot haver en una tapa!) i, sobretot, en com ens l’haviem de menjar.
Una cosa que ens van demanar va ser que aviséssim amb una mica d’antelació quan comencessim a estar tips per tal de reduir el número de tapes a menjar. És el primer menú degustació que faig que s’adapta a la gana que tinguis i que pagues només pel què menges.
De postres vam menjar un Solero, uns bunyols de xocolata i uns bombons de Baileys.
Igual que el restaurant Compartir de Cadaqués, els postres, tot i poder-los menjar individualment, es disfruten molt més quan es comparteixen entre tots.
Alguns dels plats
Si hi aneu, no deixeu de tastar les olives Kalamata, el caneló d’alvocat amb bou de mar, els airbags de formatge manxego i alguna de les excel·lents otres que tenen. Aquestes van ser algunes de les tapes que més ens van agradar, però és difícil quedar-se només amb una.
Vam arribar al restaurant a les 7 de la tarda. No sembla una hora molt normal per sopar, però vam sortir d’allà dues hores i mitja més tard. Contant que era entre setmana i que de Barcelona a Sabadell hi ha un bon tros, vam anar perfecte de temps. El més curiós de tot és que el temps passa volant allà . Gairebé ni ens en vam adonar i ja havien passat més de dues hores.
El restaurant no és barat, però tampoc és un preu exagerat, sobretot per la quantitat i qualitat de menjar que et dónen, i perquè t’estàs més de dues hores sopant.
Com ja he comentat, el preu del menú degustació pot variar en funció de les tapes que demanis, però pot oscil·lar entre 50 i 70€.
Si en teniu l’oportunitat, i voleu disfrutar d’un sopar brutal amb plats dignes de El Bulli a un preu més assequible, el Tickets segur que no us fallarà ;)
Nom del restaurant: Tickets Bar
Adreça: Avinguda del Paral.lel 164 (Carrer de Tamarit), Barcelona, Catalunya 08015
Web:Â ticketsbar.es
Reserves: eltenedor.es
Publicat el 3 Febrer 2013 3 Febrer 2013 Autor Oriol FarréCategories RestaurantsEtiquetes Barcelona, Restaurant, Tickets6 comentaris a De tapes al Tickets
Per aquestes festes segur que hi ha moltes persones a qui els hi han regalat un iPad o un iPad Mini, i he pensat que podria ser interessant fer un petit llistat de quines són les millors apps per l’iPad, basat en la meva experiència i el meu dia a dia en l’ús d’aquest gadget.
La majoria de les apps que utilitzo les tinc directament a la meva pà gina inicial, com podeu veure a continuació.
L’ordre en què les he posat és absolutament irrellevant, tot i que ho he agrupat per tipologia, que serà més fà cil de llegir ;)
Evernote. Aquesta recomanació la podriem fer extensa a qualsevol plataforma, la considero imprescindible, tant per iOS, per Android, per Mac, per Windows i per web. La millor eina per prendre notes, i ara amb una interfície completament renovada!
Google Chrome: Chrome és el meu navegador per defecte des de qualsevol dispositiu, pel què trobo fantà stic poder-me guardar un enllaç des del mòbil i que ja m’aparegui automà ticament al Mac sense haver de fer res.
iA Writer. Escriure posts o qualsevol cosa és molt més còmode i fà cil amb iA Writer, tant en la seva versió per Mac com per iOS. Té integració amb iCloud i Dropbox, pel què tot el què comences a escriure des d’un dispositiu ho pots acabar a un altre sense problemes. A més, permet exportar a html directament, de forma que pots copiar el què has escrit i enganxar-ho al WordPress directament d’una forma molt fà cil.
1Password. Una de les millors aplicacions per mac i per windows, que et permet gestionar totes les contrasenyes i que es pot sincronitzar amb Dropbox. Amb la versió per iOS pots accedir a totes les teves contrasenyes molt fà cilment però garantint la mà xima seguretat.
Gmail. Si l’aplicació de Mail per defecte no et convenç, i utilitzes gmail, aquesta app et pot ser molt útil.
Calcbot. una gran mancança de l’iPad és que no té cap calculadora, que a vegades pot ser molt útil. Calcbot, tot i no ser gratuita, té una interfície molt xula, amb tecles molt grans i amb funcionalitats avançades.
GoodReader: Tot i que no la utilitzo molt, va molt bé tenir-la instalada. Et permet connectar-te a molts serveis per veure els documents, però la part que més m’agrada és la possibilitat de descomprimir zips que t’adjunten en un correu.
Dropbox: Per tots els que utilitzeu aquest servei, aquesta app és imprescindible. Podràs accedir a tota la documentació que tinguis dins de dropbox molt fà cilment
Banc Sabadell. La majoria d’operacions que he de fer durant amb el Banc les puc fer directament amb aquesta app, la qual cosa és fantà stic.
AppShopper. Aquesta aplicació/servei, que ara mateix Apple l’ha retirat temporalment de l’AppStore, és fantà stica per poder fer un seguiment de totes les Apps que t’agradaria tenir però que no vols pagar. Així doncs, si hi ha alguna app que t’interessa, l’afegeixes a la llista de destijos i quan baixi de preu t’avisaran. M’he estalviat molts calerons amb aquesta app!
Notícies & Xarxes Socials
Flipboard: una forma fantà stica de llegir les notícies més destacades i consumir els continguts compartits a Twitter, Facebook o Google+ entre d’altres.
Instapaper: Si vols guardar-te articles que t’interessen per llegir-los més tard, instapaper és una app ideal, amb un disseny molt agradable i unes tipografies molt ben escollides.
Reeder: Per llegir el Google reader és molt còmode. Té un disseny molt cuidat, que permet llegir molt còmodament i a més permet guardar tots els articles per llegir sense connexió.
Tweetbot. Un dels clients de twitter més bonics i més agradables d’utilitzar.
Twitter, Facebook i Google+. Les aplicacions oficials d’aquests serveis són molt útils també.
IMDb. Qui no coneix IMDb, la principal base de dades sobre pel·lícules del món. La seva app per iPad, ara també renovada, permet accedir a tot el seu contingut d’una forma molt senzilla.
YouTube. Amb iOS 6 van eliminar l’app de YouTube, però Google ja s’ha preocupat que la poguem seguir utilitzant, i d’una forma molt millor que el què teniem fins ara!
Catan HD. Una rèplica molt bona dels Colons de Catan
Carcassonne. El mític joc de taula migrat perfectament a iPad, amb integració del Game Center.
TouchRummy és una versió del rummikub molt simple i divertida
Jocs d’estratègia
Fieldrunners HD i Fieldrunners 2 HD. El clà ssic joc de “tower defense” amb uns dibuixos brutals i amb molt bon humor.
Contre Jour: Va guanyar el premi al millor joc de 2011, amb una estètica molt cuidada i amb moltes hores d’entreteniment
Fruit ninja: un joc molt simle on el què s’ha de fer és anar tallant les fruites que van apareixent com si fossis un ninja. Ideal per estones mortes
Plants vs Zombies HD: tot un clà ssic en el qual has d’utilitzar diferents tipus de plantes per defensar-te d’una invasió zombie
Miscel·là nia
AccuWeather HD: Aquesta la utilitzo sobretot quan vaig de viatge, ja que em permet veure amb molta precisió el temps de les properes hores, així em puc planificar el dia molt millor.
D’aplicacions a l’iPad en tinc moltes més, però aquestes són les que més m’agraden i més utilitzo.
Els companys de mossegalapoma també han fet un llistat de les millors Apps del 2012 segons els #mosseguis
Publicat el 24 Desembre 2012 21 Gener 2013 Autor Oriol FarréCategories Apple & Mac OS XEtiquetes 1Password, Aplicacions, apps, Dropbox, Evernote, Facebook, Google Chrome, Google Reader, Instapaper, iOS, iPad, iPad mini, Twitter, YouTube3 comentaris a Les millors Apps per iPad
La meva experiència amb Airbnb
Aquest pont de desembre hem anat de viatge a Berlín. Tinc molts amics que ja fa temps que han provat l’experiència d’airbnb i tenia ganes de provar-ho per mi mateix, així que hem aprofitat aquest viatge a berlin per llogar un apartament.
Selecció de l’apartament
Aquest primer pas pot ser un dels més complicats, sobretot degut a la gran oferta d’apartaments disponibles que hi ha. Per sort, els filtres ajuden molt a poder triar exactament el que vols. Si vas a algunes de les ciutats més “típiques”, com ara Nova York, Londres, Berlín o París, tens una guia de barris fabulosa que t’ajudarà a triar quina és la millor zona per anar. Un cop decidida la zona, el millor es fixar-se un preu mà xim i filtrar-ho als resultats, així serà més senzill.
Foto verificada per airbnb de l’apartament de berlin
També es important filtrar el tipus de lloguer que vols: compartir una habitació, llogar-ne una sencera o agafar un apartament sencer. Jo prefereixo sempre agafar un apartament, es més còmode i no t’has de preocupar tant per les teves pertinences.
A l’hora de triar un apartament hi ha diversos aspectes que tinc en compte:
El preu, que ja hem filtrat d’entrada
La zona: tampoc és qüestió de d’anar molt lluny de la zona a visitar.
Les fotos de l’apartament: n’hi acostuma a haver-hi moltes i força bones. Hi ha alguns apartaments on les fotografies han estat verificades per Airbnb, i això també dóna més confiança.
La foto del llogater: pot ser una tonteria, però es important que la persona que et llogui el pis et transmeti confiança.
Els comentaris dels anteriors i inquilins de l’apartament. Moltes coses no les descobrirà s fins que no llegeixis els comentaris de la gent: un apartament es veia fantà stic fins que vaig veure en un comentari que estava en un sisè pis…
Les condicions de cancelació i la paga i senyal: No es un factor decisiu, però es important tenir-ho en compte abans de fer la reserva.
El sistema de puntuacions d’airbnb
El procés de reserva
Un cop has triat l’apartament, pel que he vist, el procés te diverses formes en funció del llogater, però normalment comença per una validació de dates per tal d’assegurar-nos que està disponible. Un cop validat, ja podem procedir a fer la reserva, que no es farà efectiva fins que el llogater no l’hagi acceptada.
A partir d’aqui, el procés passa a ser molt personal. Tal i com et diuen els mateixos d’airbnb, als llogaters els hi agrada saber qui som i que volem anar a fer a aquella ciutat, i segurament aixo pot ajudar a que t’acceptin o et deneguin la reserva: normalment la gent no vol llogar un pis perquè el destrossin una colla de gamberros.
Durant tot el procés, m’he anat enviant correus amb la noia que ens ha llogat el pis, per tal d’acordar la forma de recollida de les claus o per tal de resoldre qualsevol dubte que tinguem.
El sistema de pagament
S’ha de dir que, a diferencia d’un hotel, el sistema de pagament difereix una mica: d’entrada, el pagament el fas al moment de la reserva, no al marxar. Es molt provable que et facin un cà rrec addicional un dia abans de la reserva com a paga i senyal, i t’ho retornaran 48h després de deixar la casa en el cas que el llogater no s’hagi queixat. A favor, es pot dir que si s’ha de cancelar la reserva, tot i que no podrà s recuperar la comissió d’airbnb, es molt més probable que puguis recuperar els diners: al cap i a la fi, parles amb persones, no amb empreses i acostumen a ser més comprensives.
Avantatges de llogar un apartament amb Airbnb
Utilitzar aquest tipus de plataforma té coses bones i de dolentes. Aquestes són algunes de les coses que m’han vingut al cap:
Pot ser força més econòmic.
Es més acollidor que un hotel
Pots menjar allà , i fins i tot cuinar.
Es bastant més espaiós que una habitació d’un hotel.
Son molt més flexibles a l’hora de fer el check-in i el check-out. En el nostre cas, vam poder fer el “check-out” passades les 6 de la tarda, i fins i tot vam poder canviar-nos i dutxar-nos, sense que ens donessin una habitació especial ni haver de demanar favors.
Segurament tindràs internet amb wifi sense haver de pagar res extra.
Pots llogar apartaments més grans, de forma que un mateix grup poden estar junts, cosa que farà molt més còmoda i divertida l’estança
Desavantatges de viatjar amb Airbnb
No tot són coses bones ;)
No tens un recepcionista a l’entrada.
Aquí t’has de fer tu el llit, o queda sense fer.
No et fan l’esmorzar.
No pots arribar i entrar, hi ha tot un procés previ per tal de saber com tenir la clau de la casa.
El procés de reserva es una mica més llarg, havent d’esperar confirmació per saber segur que has llogat l’apartament.
El coneixement de l’anglès pot ser una mica més important que quan vas a un hotel.
En el moment d’escriure aquests línies, estic assentat al sofà de l’apartament que ens ha llogat la Míriam, una noia Berlinesa que no hem tingut la oportunitat de conèixer personalment, però que ens ha facilitat molt tot el procés.
Ha estat una experiència molt diferent a la d’un hotel, però m’ha encantat. Aquesta llibertat per arribar i marxar quan vulguis, i no tenir por de tornar massa d’hora a l’hotel perquè no sabrem com posar-nos, poder tenir un sofà ample i no sentir-te gens apretat i a sobre saber que no has hagut de pagar el preu d’urna suite es fantà stic! A més, l’experiència te un toc especial, més humà , que ho fa fantà stic. Aquesta noia ens ha explicat quines son les millors zones de berlin i quins restaurants i supermercats tenim a prop de l’apartament, el qual ens ha facilitat molt les coses.
Segurament, el proper viatge que faci el tornaré a fer amb airbnb.
PD: l’enllaç amb el qual he enllaçat a airbnb conte un codi amb el qual guanyarem 19€ de crèdit tant jo com la persona que es registri
Publicat el 11 Desembre 2012 9 Gener 2013 Autor Oriol FarréCategories ViatgesEtiquetes Airbnb, Viatges1 comentari a La meva experiència amb Airbnb
El Jordi Rosell ha publicat al seu blog tots els programes electorals de les eleccions catalanes 2012 dels partits que entraran al parlament català segons les enquestes del CIS i el CEO el 25N.
M’ha interessat molt el tema, i m’he decidit a llegir-los tots però, excepte la CUP, la resta de partits no es dignen a fer un resum executiu del programa electoral, pel què no m’he vist en cor de llegir-me les més de 100 pà gines de cada programa. Enlloc de fer això, he anat a Wordle i he intentat fer un resum dels programes de tots els partits (catalans i espanyols). D’aquesta manera, es pot veure d’una forma una mica més clara els punts clau de tots els programes per les eleccions de Catalunya.
Continua la lectura de Resum visual dels programes electorals per les eleccions catalanes 2012 el 25N
Publicat el 11 Novembre 2012 27 Novembre 2012 Autor Oriol FarréCategories CuriositatsEtiquetes eleccions catalanes 2012, Política, programa electoral, Visualització de dades2 comentaris a Resum visual dels programes electorals per les eleccions catalanes 2012 el 25N
Google és una joguina
Google és una joguina. Per ser mes concret, Google és una joguina molt cara i molt, molt, guapa. Però segueix sent una joguina. Només cal mirar el seu logo, amb tants colors, molt similar a l’estètica LEGO.
Abans de seguir, m’agradaria fer notar que no tot el que fa Google és una joguina: hi ha eines molt potents. Alguns exemples són el cercador, Google AdWords (que és del què viuen), Gmail i Google Calendar, totes elles molt bones i molt potents. Ah, i no ens oblidem de Google Chrome, el millor navegador que hi ha al mercat ara mateix.
Continua la lectura de Google és una joguina
Publicat el 3 Novembre 2012 7 Novembre 2012 Autor Oriol FarréCategories InternetEtiquetes Gmail, Google, Google Analytics, Google Calendar, Google Chrome, Google Docs, Lego6 comentaris a Google és una joguina
Pàgina 1 Pàgina 2 … Pàgina 165 Pàgina següent | 0.808435 | curate | {"fr": 0.0029219054365149637, "de": 0.0020364795466619443, "ca": 0.9657340180626881, "es": 0.0055339118115813705, "en": 0.01881530015937666, "pt": 0.0011510536568089251, "sl": 0.0002656277669559058, "bn": 0.00022135647246325483, "it": 0.0023906499026031523, "fy": 0.0009296971843456703} | http://www.farre.cat/blog/author/admin/ |
mc4_ca_20230418_11_384267 | Funda ulleres | Síl
Això és novetat a la web, tenia ganes de fer alguna cosa nova, i aprofitant que és fi de curs de la llar d’infants de la Ona, buscant possibles idees vaig acabar decidint-me en una funda per les ulleres de sol. Penso que molt pràctica, hi he posat un snap per tancar-la i així no es puguin perdre dins la immensitat dels bolsos o bosses de platja i la mida una mica més gran del normal per poder-hi guardar les ulleres grosses.
Ah i com a complement perfecte, uns penjolls preciosos, fets per la Vero de http://fetdesomnis.blogspot.com.es/, estrenats al mateix moment 🙂
27 juliol, 2015 by Silvia Ribas Funda ulleres de sol | 0.806118 | curate | {"sk": 0.029780564263322883, "ca": 0.9702194357366771} | http://silviaribas.es/funda-ulleres/ |
oscar-2201_ca_20230904_10_53261 | Adjudicacions i formalitzacions | Perfils de contractant | Plataforma electrònica de contractació pública
Mapa web Contacte Castellano Aranès English
Temes
Serveis
Generalitat
Catalunya
Seu electrònica
Contractació Pública
Presentació
Licitació electrònica
Perfils de contractant
Perfil del licitador
Bústia d'innovació
Portal de Contractació de Catalunya
Junta Consultiva de Contractació
Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Registre d'incidències
Alertes futures i consultes preliminars del mercat (619)
Avís
INCIDÈNCIA TÈCNICA EN EL SISTEMA D'AGREGACIÓ DE LA INFORMACIÓ AMB LA PLATAFORMA DE CONTRATACIÓN DEL SECTOR PÚBLICO DEL ESTADO (PLACSP) està provocant que des del dia 25 de novembre no es recuperin correctament les publicacions de la PLACSP. Aquesta incidència fa que les publicacions de la PLACSP no quedin recollides en el correu electrònic del servei diari de subscripcions a la Plataforma de serveis de contractació pública (PSCP) ni tampoc es poden consultar des del cercador de la PSCP. Els tècnics de la PLACSP estan treballant per tal que es pugui resoldre al més aviat possible. | 0.720041 | curate | {"ca": 0.8951241950321988, "en": 0.05611775528978841, "pt": 0.006439742410303588, "fr": 0.020239190432382703, "es": 0.02207911683532659} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/awardnotice.pscp?reqCode=start&idCap=2250729&lawType= |
mc4_ca_20230418_2_143720 | Francisco González Sola en una foto de la policia cubana
- Francisco González Sola: El 27 de març de 1934 mor en la misèria a Santa Cruz (Tenerife, Illes Canàries) el tipògraf, fotògraf i propagandista anarquista Francisco González Sola, més conegut com Paco Sola. Havia nascut en 1870 a Granada (Andalusia, Espanya) i sos pares es deien Francisco González i Micaela Sola. Adquirí força popularitat a començaments de segle com a propagandista anarcocomunista a ciutats i pobles andalusos. En 1900 assistí com a delegat de Sevilla al I Congrés de la Federació de Societats Obreres de la Regió Espanyola (FSORE) i l'any següent participà activament en la vaga de ferrers sevillana. Aquest mateix 1901 va estar tancat a la capital andalusa; fou delegat, amb Antonio Ojeda, al Congrés de l'FSORE a Madrid; parlà, amb Ojeda, Miguel Moreno, Antonio del Pozo, Juan Palomino Olalla i altres, en el míting cordovès del Primer de Maig, on s'atacà els socialistes, l'electoralisme, la beguda i el joc; polemitzà amb l'anarcocol·lectivista Martínez León; i publicà en La Huelga General la seva obra A los burgueses. Cuadros tomados del natural. En 1902 parlà en el gran míting de Sevilla en defensa dels presos d'Alcalá del Valle i l'any següent participà, amb Ojeda, en la gran Excursió Nacional de Propaganda del periòdic madrileny Tierra y Libertad; en 1903 també signà un manifest de suport a la vaga d'aquell any. L'abril de 1904 intervingué, amb Ojeda, en una gira propagandística per Galícia i Salamanca per preparar el proper Congrés de l'FSORE de Sevilla. A finals de 1904 a Madrid, amb Ojeda i Abelardo Saavedra del Toro, sota el nom de «Grupo 4 de Mayo», s'encarregaren del periòdic Tierra y Libertad i de reeditar La Revista Blanca, arran de la retirada de la família Urales. En 1905 representà els obrers tapers del suro de Sevilla en el Congrés de l'FSOE de Madrid. En aquesta època encapçalà la Lliga de Defensa dels Drets de l'Home, que lluitava per l'alliberament dels presos polítics. Destacat antimilitarista, l'octubre de 1906 va ser empresonat --la seva fitxa policíaca deia que havia estat processat en tres ocasions per atacs a l'Exèrcit. Instal·lat a Barcelona (Catalunya), establí contactes amb Francesc Ferrer i Guàrdia i es va fer ferm defensor del pensament racionalista i de l'Escola Moderna. Arran de l'explosió d'una bomba al carrer barceloní de la Boqueria el 8 d'abril de 1907, va ser detingut juntament amb Josep Vicens i Joan Palau. Cap a finals de 1907, fugint de la Llei de Jurisdiccions aprovada pel Govern de Segismundo Moret que posava sota competència militar tota ofensa a la Pàtria, a l'honor de les Forces Armades i als seus símbols, fugí amb Saavedra clandestinament a Cuba. Els diners dels passatges s'aconseguiren gràcies a una subscripció que van fer els obrers del poble cubà de Regla i arribaren amb la missió de propagar el pensament racionalista i les idees de Ferrer i Guàrdia a tota l'illa. Amb el suport d'aquests dos emigrats, es creà l'octubre de 1908 la Secció Cubana de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància (LIERA) i a finals d'aquell any es creà la primera Escola Moderna, muntada pel grup «Educació del Porvenir», al local del Centre d'Estudis Socials (CES) de Regla. Amb Saavedra van fer gires propagandístiques i s'encarregaren del setmanari ¡Tierra!, polemitzant amb el Diario de la Marina. Arran de l'execució de Ferrer i Guàrdia, el 17 d'octubre de 1909 participà, amb Saavedra, Emilia Rodríguez i altres, com a orador en la gran manifestació de protesta que es va fer a l'Havana. A la capital cubana vivia amb Aurora Rodríguez, amb qui tenia dos fills, i treballava com a tipògraf. També va fer conferències al Centre Asturià de l'Havana i a altres centres regionals. El 25 de setembre de 1911 va ser expulsat de Cuba, amb altres nou anarquistes (Juan Ascón Sistere, Bartolomé Berenguer y Montolín, Juan Casanova y Villa del Prat, Serafín Castrillón Mouriz, Josep Grau i Guàrdia, Sebastián Aguilar Mateo, Francisco Pérez Rodríguez, Venancio Saenz Ibáñez i Francisco Arnal Tormos), en el vapor «Frankenwald» amb destinació a Vigo (Pontevedra, Galícia). Instal·lat amb sa companya a Sevilla, aquest mateix any, amb Juan Gallego Crespo, Pablo Sánchez i José Sánchez Rosa, creà l'Ateneu Sindicalista d'aquesta ciutat. En 1914 va fer conferències a Sevilla i l'any següent va ser designat, amb Sánchez Rosa, per fer sessions de controvèrsies amb els socialistes. En 1916 realitzà amb Ojeda i Sánchez Rosa diverses campanyes de propaganda. En aquesta època, amb Ojeda i Saavedra, muntà un negoci de fotografia, però s'enemistaren i s'independitzà laboralment amb gens ni mica de sort. En 1919 presidí una conferència on es mostrà favorable a la unió proletària. Durant els primers anys vint va fer conferències i mítings a Sevilla que el feren força popular. Durant la dictadura de Primo de Rivera la seva militància minvà i es traslladà a les Illes Canàries. Fins al 1928 visqué de «La Sevillana» a Las Palmas (Gran Canària), un negoci de d'ampliacions fotogràfiques. Durant els anys republicans malvisqué d'una parada de fotografia al mercat de Santa Cruz (Tenerife) i de «La Sevillana», al carrer San Francisco d'aquesta ciutat; també va fer d'orador per a la Confederació Nacional del Treball (CNT). El 2 de setembre de 1932 feu un míting contra les deportacions amb Buenaventura Durruti a Santa Cruz. Durant sa vida publicà articles en nombrosos periòdics llibertaris, com ara La Huelga General, El Noticiero Obrero, Tierra y Libertad, etc. En 2009 José Luis Guzmán García publicà la biografia Perfiles en el olvido del anarquismo en Canarias. Francisco González Sola (1870-1934).
- Eugenio Girolo: El 27 de març de 1937 mor a Brussel·les (Bèlgica) el propagandista anarquista Eugenio Girolo. Havia nascut el 2 de gener de 1886 a Andalo Valtenillo (Llombardia, Itàlia). Fill d'una família pagesa molt empobrida --sos pares es deien Bernardo Girolo i Caterina Maccani--, emigrà molt jove a Suïssa, d'antuvi per a feines estacionals i a partir de 1904 de manera definitiva. A partir de finals de 1903 envià col·laboracions al periòdic de l'Spezia Il Libertario. En juliol d'aquell any s'instal·là a Schaffaussen (Schaffhausen, Suïssa), on envià regularment cròniques al periòdic milanès Il Grido della Folla. En 1905, sota el pseudònim Eugenio Vattelacerca, envià articles a L'Aurora de Ravenna. En 1906 s'establí al cantó helvètic de Sankt Gallen i intensificà la seva col·laboració amb la premsa llibertària. El juliol de 1906 intentà organitzar a Basilea una conferència sobre « Humbert I d'Itàlia i Gaetano Bresci», però fou prohibida a resultes de la intervenció del cònsol italià. El desembre de 1906 deixà Suïssa i marxà a Milà, on treballà com a obrer mecànic i visqué a casa de companys i a la impremta de La Protesta Umana (1906-1909). En aquesta publicació va escriure articles sota diversos pseudònims (Olorig, Girolo, Eugenio Vattelecerca, Attilio Regolo, etc.). A més, donava conferències dominicals per als companys de la regió; va ser en una d'aquestes conferències, a Piacenza d'Adige, que fou detingut per «ultratges als carrabiners» i condemnat a 40 dies de presó. Després tornà a Suïssa i s'instal·là a Arbon, d'on fou expulsat per «vagabundejaria» arran dels fets del «Primer de Maig» de 1908 i repatriat a Andalo. Poc després, passà a França i a l'alsaciana Mülhausen fou detingut i expulsat per «possessió de propaganda anarquista». Després d'un temps a Itàlia, el desembre de 1908 el trobem novament a Arbon. En 1911 s'instal·là a Rorschach i a partir de l'any següent comença a col·laborar, sota el pseudònim Maligno, en Le Réveil / Il Risveglio de Ginebra, on va fer apologia de l'atemptat de l'anarquista maçó Antonio D'Alba contra el rei Víctor Manuel III d'Itàlia a Roma. La policia el qualificà aleshores de ser, juntament amb Luigi Bertoni, «el més actiu i violent dels conferenciants anarquistes existents a Suïssa». En 1914 es traslladà a Horgen i després a Zuric, on continuà la seva tasca de conferenciant. Durant la Gran Guerra, restà a Suïssa, mentre un tribunal militar de Milà el condemnava per «deserció». Fou força actiu en el Grup Llibertari de Zuric, amb Spotti, Misefari, Copetti i altres. En acabar el conflicte, el gener de 1919, fou expulsat de Suïssa, després d'haver passat quatre mesos tancat preventivament a la presó de Zuric sota l'acusació de «preparar bombes». Després passà a Itàlia, on després d'un temps a Milà s'instal·là a partir d'abril de 1920 a Carrara, on fou nomenat secretari adjunt de Propaganda de la Cambra de Treball. Afiliat a l'anarcosindicalista Unió Sindical Italiana (USI), el juliol de 1920 participà en el Congrés Anarquista Nacional realitzat a Bolonya. Buscat per la policia i els escamots feixistes, en 1925 emigrà clandestinament a França i després d'un temps a París --on ajudà l'anarquista Ersilio Belloni-- marxà, el juny de 1926, a Luxemburg, d'on fou expulsat en 1927, refugiant-se aleshores a Brussel·les i a la regió de Lieja. Malgrat la seva salut malmesa i la manca gairebé absoluta de recursos, continuà entre 1936 i 1937 participant en reunions d'anarquistes italians amb Mario Mantovani. Eugenio Girolo va morir el 27 de març de 1937 de meningitis i encefalitis a l'asil de Beckheim de Brussel·les (Bèlgica). Deixà dos fills, Orazio i Eufelia.
- Arnaldo Januário: El 27 de març de 1938 mor al camp de concentració de Tarrafal (Cap Verd) l'actiu militant i propagandista sindicalista i anarquista Arnaldo Simôes Januário. Havia nascut el 6 de juny de 1897 a Coïmbra (Coïmbra, Centre, Portugal). Va militar en les Joventuts Sindicalistes, partidàries de la violència revolucionària. Barber de professió, formà part de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal. Va ser col·laborador i tipògraf de la premsa llibertària: A Batalha --òrgan de la CGT--, A Communa, O Anarquismo, O Libertário i de la revista Aurora. El 18 de març de 1923, amb José Vieiria Alves, assistí com a delegat de Coïmbra a la Conferència Anarquista d'Alenquer. En 1927, com a membre del comitè de la Unió Anarquista Portuguesa (UAP), és detingut i deportat a diversos camps de concentració (Angra, Lubango, Mossâmedes), com a conseqüència de la repressió sorgida contra el moviment obrer arran de la Revolució reaccionària del 28 de maig de 1926. En 1932 surt del camp d'Okussi (Timor). Continuarà la lluita clandestina a Portugal contra la dictadura i es va capficar en els preparatius de la vaga general insurreccional del 18 de gener de 1934. Després del fracàs d'aquest aixecament, fou detingut, torturat, jutjat i condemnat a 20 anys de presidi. El juny de 1934 va ser enviat al Fort de São João Baptista a l'Ilha Terceira i acusat d'agitador, juntament amb el militant llibertari Mário Castelhano, va ser brutalment torturat. El 23 d'octubre de 1936 va ser enviat al camp de concentració de Tarrafal (Cap Verd), on en el límit de la resistència i privat d'atenció mèdica, va morir empresonat. A Coïmbra existeix un carrer batejat amb el seu nom.
- Avelino González Mallada: El 27 de març de 1938 mor a Woodstock (Virgínia, EUA) el militant anarquista i anarcosindicalista Avelino González Mallada. Havia nascut el 7 d'agost de 1894 a Gijón (Astúries, Espanya). Quan tenia sis anys va quedar orfe i començà a treballar a la Fàbrica Laviada amb 11, per la qual cosa va anar poc a l'escola, però va aconseguir certa cultura de manera autodidacta. Quan tenia 14 anys va començar a treballar al dic de Gijón, on va tenir els primers contactes amb el moviment anarquista, i en 1911 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va començar la seva militància al costat de José María Martínez i en la segona dècada del segle fou un element clau de l'Agrupació Llibertària de Gijón. Va col·laborar en Acción Libertaria i el maig de 1915 s'exilià a París després de desertar de l'Exèrcit i empaitat per la patronal de Gijón que l'havia acomiadat i inscrit en la llista negra. A la capital francesa va treballar d'estibador i a les fàbriques d'automòbils. El desembre de 1918 tornà a Gijón, però aviat va marxar a La Felguera, on treballà en una ferreria amb el suport d'Aquilino Moral, i després va fer de mestre en una escola racionalista a Frieres. En 1922 va obtenir el títol de perit mercantil a Gijón. A partir de 1919 va destacar en l'anarquisme orgànic asturià: va assistir en representació dels obrers del Metall de La Felguera al congrés d'aquell any, on defensà la fusió de la CNT i de la Unió General de Treballadors (UGT); el juny de 1921 fou delegat en el Congrés Nacional del Transport de la CNT a Gijón; entre 1919 i 1923 va fer mítings i conferències arreu Oviedo, Gijón, Sama, Ribadesella, Palència, Bilbao, La Felguera, etc. ; va representar els asturians en la Conferència de Saragossa de 1922, on va ser nomenat delegat per a la Conferència de Berlín a la qual va assistir; fou delegat en els congressos cenetistes de Gijón (juny de 1923) i de la regional (setembre de 1923); dirigí gairebé tots els periòdics cenetistes asturians a partir de 1920 --Vida Obrera (1921), Solidaridad Obrera de Gijón (1923-1926), Solidaridad (1931-1932)--; encapçalà en 1925 el Comitè Nacional de la CNT amb seu a Gijón; acompanyà Segundo Blanco en el primer congrés de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal el setembre de 1925; durant la dictadura de Primo de Rivera fou mestre a les mines i a l'Escola Neutra de Gijón (1926), que havia fundat i dirigia Eleuterio Quintanilla; feu mítings pro Sacco i Vanzetti en 1927; va participar en els plans contra la dictadura («Sanjuanada», «Complot del Puente de Vallecas»), etc. Durant els anys de la II República també va participar en primera línia: va participar en la ponència sobre les Federacions d'Indústria en el Congrés de 1931; dirigí entre 1932 i 1933 el periòdic CNT a Madrid; va pertànyer al grup madrileny «Los Libertos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) --a Astúries ja havia participat amb Blanco i J. M. Martínez en el grup «Solidaridad» de la FAI--; el maig de 1933, amb Orobón Fernández i Abós, va participar en un gran míting a Saragossa; en 1934, amb Durruti, realitzà el gran míting de cloenda del Congrés d'Andalusia; va realitzar nombrosos mítings i conferències arreu (La Felguera, Barcelona, Gijón, Mieres, Madrid, etc. ); fou secretari de la CNT asturiana entre 1935 i 1936; defensà l'Aliança amb la UGT --ja des del seu tancament en 1933 arran de l'aixecament de gener--, encara que sempre es va declarar partidari de la FAI; participar en la ponència de les Federacions Nacionals d'Indústria en el Congrés de 1936; fou enviat pel Comitè Peninsular de la FAI a París per defensar les posicions anarquistes de la CNT; etc. Quan va esclatar la guerra, el juliol de 1936 va ser membre de la Comissió de Defensa de Gijón en qualitat de Comissari de Guerra. El gener de 1937 formà part del Comitè d'Enllaç CNT-UGT i el febrer d'aquell any de la Comissaria General d'Astúries per la CNT. En aquesta època va fer mítings a Pola de Siero i a La Felguera. Del 15 octubre de 1936 al 20 d'octubre de 1937, quan ja les tropes franquistes arribaven a Astúries, fou alcalde de Gijón. Quan l'enfonsament del front nord és un fet, es traslladà a Barcelona, on va romandre fins al febrer de 1938 quan va marxar als Estats Units en viatge de propaganda i per recaptar ajuda econòmica per a la CNT i per a Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA), de la qual havia estat nomenat delegat especial del Consell General. Tot d'una que va arribar als Estats Units va ser detingut per la policia i un tribunal d'immigració el va condemnar a l'expulsió; però una setmana després la pressió popular aconseguí el seu alliberament. Avelino González Mallada va morir el 27 de març de 1938 a Woodstock (Virgínia, EUA) en un accident automobilístic quan anava cap a Califòrnia i en el qual també va finar Edilberto Segura. Va deixar vídua, Florentina Fernández, i dos infants (Avelino i Amapola) de curta edat. Va publicar articles, fent servir diversos pseudònims (Andrés Mallada, Panurgo, Neandro) en Acción Libertaria, CNT, Construcción, Cultura Ferroviaria, El Noroeste, La Prensa, Solidaridad, La Tierra, entre d'altres. És autor d'Asturias ante la guerra (1938). També va ser maçó sota el pseudònim Panurgo, arribant al grau quatre de Mestre Secret en la Lògia Jovellanos. En l'actualitat un carrer de Gijón porta el seu nom.
Notícia de l'afusellament d'Hilari Benito Fornos apareguda en La Vanguardia del 28 de març de 1943
- Hilari Benito Fornos: El 27 de març de 1943 és afusellat a Barcelona (Catalunya) l'anarcosindicalista Hilari Benito Fornós, també citat d'altres maneres (Fornés, Farnos, etc.). Havia nascut en 1909 a Barcelona (Catalunya). Pagès de professió, s'establí a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat, Catalunya) on milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT). En acabar la Guerra Civil va ser apressat per les tropes franquistes; jutjat, va ser acusat de delictes de sang i condemnat a mort. Hilari Benito Fornos va ser afusellat el 27 de març de 1943 al Camp de la Bota de Barcelona (Catalunya).
- Luigi Marianelli: El 27 de març de 1958 mor a Peccioli (Toscana, Itàlia) el forner anarquista Luigi Marianelli. Havia nascut el 7 de juny de 1884 a Peccioli (Toscana, Itàlia). Sos pares es deien Serafino Marianelli i Rosa Montagnani. En els primers anys del segle vint va ser fitxat com a anarquista per les autoritats. Mantingué correspondència amb Errico Malatesta i altres destacats anarquistes, i fou l'ànima del grup anarquista del seu poble. Durant el «Bienni Roig» (1919-1920) es mostrà especialment actiu des del punt de vista propagandista i en l'agitació sindical. El 3 d'abril de 1921 un escamot feixista, vingut de Pisa (Toscana, Itàlia) i capitanejat per Bruno Santini, realitzà una incursió a Peccioli, però ell amb un grup d'anarquistes que ja l'esperaven feriren set membres d'aquest esquadró i obligà la resta a fugir-ne. Detingut amb els seus companys, l'octubre de 1921 va ser jutjat pel Tribunal de Lucca (Toscana, Itàlia) i condemnat a un any i dos mesos de presó. Durant els anys del feixisme continuà mantenint els seus principis llibertaris i patí els controls i denúncies dels delators feixistes anònims, fet pel qual va ser arrestat en diverses ocasions. El gener de 1943 va ser detingut per la policia política i alliberat un mes més tard. Durant la II Guerra Mundial reprengué el contacte amb el moviment anarquista. Entre el 15 i el 19 de setembre de 1945 participà a títol individual en el Congrés Nacional de Carrara (Toscana, Itàlia), constitutiu de la Federació Anarquista Italiana (FAI), organització en la qual milità. Entre el 22 i el 24 de febrer de 1948 va ser delegat pel grup anarquista de Peccioli a la Conferència Anarquista de Canosa di Puglia (Pulla, Itàlia) i el 20 de maig de 1951 a la Conferència Nacional Pro Víctimes Polítiques de Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia). També entre el 19 i el 22 de març de 1953 assistí al V Congrés Nacional de la FAI que se celebrà a Civitavecchia (Laci, Itàlia). Luigi Marianelli va morir el 27 de març de 1958 a Peccioli (Toscana, Itàlia).
- Manuel Aranda Martí: El 27 de març de 1977 mor a Vierzon (Centre, França) l'anarcosindicalista Manuel Aranda Martí. Havia nascut el 22 d'abril de 1900 a Massalió (Matarranya, Franja de Ponent). Llaurador de professió, estava casat amb Dominga Mora Pallés i tingué dues filles, Josefina i Sebastiana. Fou assidu del Centre Obrer de Massalió i milità en la comarcal de Vall-de-roures (Matarranya, Franja de Ponent) de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Participà activament en l'aixecament revolucionari de desembre de 1933 a la seva comarca, fet pel qual va ser detingut i tancat a la presó de Val-de-roures fins el 13 de gener de 1934. Arran l'aixecament feixista de juliol de 1936 fou membre del primer Comitè Revolucionari, creat l'agost d'aquell any, i presidí la Junta de la Col·lectivitat de Massalió. Entre gener i agost de 1937 presidí el Consell Municipal del seu poble i posteriorment fou conseller de Justícia. Quan l'avanç de les tropes feixistes, es refugià amb sa família a Barcelona (Catalunya). El juliol de 1938 va ser avalat pel Sindicat d'Indústries Metal·lúrgiques del barri barceloní del Poblenou per a treballar en l'empresa Torres. En 1939, amb el triomf franquista, passà a França amb altres habitants de Massalió i va ser internat al camp de concentració de Bram. El 27 d'octubre de 1941 les autoritats feixistes l'obriren expedient per responsabilitats polítiques i el condemnaren en rebel·lia a 1.000 pessetes de multa i a 10 anys d'inhabilitació absoluta. Després de la II Guerra Mundial formà part de la Federació Local de Vierzon de la CNT.
Enrique Gaviño Mosteiro
- Enrique Gaviño Mosteiro: El 27 de març de 1992 mor a Puerto Real (Cadis, Andalusia, Espanya) l'anarcosindicalista Enrique Gaviño Mosteiro, conegut com Kike. Havia nascut el 26 d'abril de 1970 a Puerto Real (Cadis, Andalusia, Espanya). Quant tenia 17 anys s'afilià a la Federació Local de Puerto Real de la Confederació Nacional del Treball (CNT). L'octubre de 1990, en un Ple Regional celebrat a Còrdova (Andalusia, Espanya), va ser nomenat secretari de Premsa i Propaganda del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT, càrrec que ocupà fins l'octubre de 1991. Fou un apassionat del teatre. Molt malat d'asma, Enrique Gaviño Mosteiro va morir el 27 de març de 1992 al seu domicili de Puerto Real (Cadis, Andalusia, Espanya).
Enrique Gaviño Mosteiro (1971-1992)
- Fructuoso González Caro: El 27 de març de 1995 mor a Logronyo (La Rioja, Espanya) l'anarquista i anarcosindicalista Fructuoso González Caro, conegut com Frutos. Havia nascut el 25 d'octubre de 1908 a Ribafrecha (La Rioja, Espanya). Amb un any i mig es traslladà amb sa mare i sos tres germans a Logronyo. Sabater de professió, començà a militar molt jove en el Sindicat de Sabaters de Logronyo de la Confederació Nacional del Treball (CNT), del qual va ser secretari, i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Durant el franquisme, la seva sabateria va servir de punt de distribució de propaganda clandestina. Després de la mort del dictador Francisco Franco, participà activament en la reconstrucció de la CNT i fou un dels que ocupà l'històric local confederal que havia estat adquirit en els anys vint i posteriorment confiscat pels feixistes.
Tony Smythe (1981)
- Tony Smythe: El 27 de març de 2004 mor al Regne Unit l'anarcopacifista i activista social Clifford Anthony Smythe (Tony Smythe). Havia nascut el 2 d'agost de 1938 al Regne Unit. Després de fer els estudis en la University College School (UCS) de Londres (Anglaterra) es dedicà a lluitar contra el servei militar obligatori. En 1958 va ser empresonat tres mesos com a objector de consciència, rebutjant no només el servei militar sinó també el servei social substitutori. En sortir de la presó entrà a formar part de la War Resisters Internacional (WRI, Internacional de Resistents a la Guerra) de Londres, de la qual va ser nomenat subsecretari. El desembre de 1960 fou un dels organitzadors de la Conferència Triennal de la WRI que se celebrà a Gandhigram (Índia). També jugà un paper important en l'organització de la Conferència de Beirut que se celebrà el gener de 1962 amb la finalitat de crear una Brigada per la Pau al Món, la qual intervindria de manera no violenta a les zones de crisi i de conflicte. Participà activament en les campanyes antibel·licistes britàniques i fou un dels fundadors del «Comitè dels 100», creat en 1960 a iniciativa del filòsof Bertrand Russell i de l'activista Michael Scott, per lluitar contra les «armes de destrucció en massa» de manera no violenta. L'agost de 1961 va ser empresonat, juntament amb una quarantena de membres del citat comitè, entre ells Beltrand Russell, Alex Comfort, Christopher Logue, Arnold Wesker i Robert Bolt. En aquests anys es guanyà la vida com a mestre d'escola. En 1966 fou nomenat secretari general del National Council of Civil Liberties (NCCL, Consell Nacional de les Llibertat Civils; actualment «Liberty»), organització que sota la seva influència i la de Martin Ennals augmentà les seves actuacions (drets dels infants, contra el racisme, drets dels homosexuals, drets civils a Irlanda del Nord, etc.) i el nombre d'afiliats. En 1968 publicà, amb Devi Prasad, el llibre Conscription: A world survey, publicat per la WRI. En 1971 abandonà l'NCCL i s'integrà en «Mind», organització que treballava amb persones amb problemes de salut mental i que arribà amb la seva empenta a tenir un gran ressò públic. En 1973 va ser un dels impulsors de Disability Alliance (DA, Aliança de la Discapacitat) i en 1974 publicà, amb Donald Madgwick, ell llibre Invasion of privacy. En els últims anys de sa vida participà activament en el Haringey Solidarity Group (HSG, Grup de Solidaritat de Haringey), grup activista que actuava al barri londinenc de Haringey i que treballava especialment els temes de marginació econòmica (desocupació, pressió fiscal, okupació, etc. ), la repressió i l'antifeixisme. En 1979 va ser un dels capdavanters del Markfield Project al barri de Haringey, independent Centre de Recursos per a la Família per a gent de totes les edats i amb especial incidència sobre la gent amb problemes mentals i amb dificultats d'aprenentatge o d'exclusió social i discriminació. Durant els anys vuitanta continuà lluitant contra la guerra, en el moviment antinuclear i per la sanitat. Quan esclatà la guerra dels Balcans, visità la zona en conflicte establint bases i contactes amb els activistes dels drets humans i pacifistes. La mort en 2001 de la seva companya Jeanne, amb qui havia tingut cinc filles, fou un cop del qual mai no es va recuperar.
Enrico Maltini, somrient al centre de la fotografia, entre Licia Rognini Pinelli i Pietro Valpreda al Circolo Ponte della Ghisolfa de Milà a començament dels anys setanta
- Enrico Maltini: El 27 de març de 2016 mor a Milà (Llombardia, Itàlia) l'anarquista Enrico Maltini. Havia nascut el 5 de desembre de 1939 a Roma (Itàlia). A finals dels anys seixanta entrà a formar part de la Joventut Llibertària de Milà (Llombardia, Itàlia), després anomenada Bandera Negra, i en el Circolo Anarchico Ponte della Ghisolfa. El març de 1969, dins de Bandera Negra, un grup de militants (Amedeo Bertolo, Umberto Del Grande i Giuseppe Pinelli) fundaren la Creu Negra Anarquista (CNA), l'objectiu de la qual fou ajudar a la realització d'activitats anarquistes antifranquistes organitzades per la Creu Negra Internacional (CNI), com ara la fundada per Stuart Christie al Regne Unit. Arran de l'anomenada «estratègia de la tensió» (explosions de bombes, detencions de militants, assassinat de Giuseppe Pinelli, etc. ), la CNA se centrà en la realitat italiana i ell prengué el relleu de Pinelli. En aquesta època participà activament en la campanya de suport a Pietro Valpreda i de denúncia de l'assassinat de Pinelli. En 1973, amb l'alliberament de Pietro Valpreda, la CNA es va dissoldre i ell continuà la seva tasca de recopilar informació i de contrainformació i de militància en el moviment anarquista, especialment en el Circolo Ponte della Ghisolfa de Milà. També milità en els Grups Anarquistes Federats (GAF) i el grup «Milano 2», que es dissolgueren a meitat dels anys setanta. Col·laborà habitualment en les revistes A Rivista Anarchica i Libertaria. En 2013 publicà, amb Gabriele Fuga, el llibre E a finestra c'è la morti. Pinelli: chi c'era quella notte. Es guanyà la vida com a professor universitari del Departament de Ciències Alimentàries de la Facultat d'Agricultura de la Universitat d'Udine (Friül). Diagnosticat de càncer, Enrico Maltini va morir un mes després, el 27 de març de 2016, a Milà (Llombardia, Itàlia). Aquell mateix any es reedità el seu llibre sota el títol Pinelli. La finestra è ancora aperta. | 0.860302 | curate | {"es": 0.017881106960211817, "ca": 0.974538464328461, "pt": 0.0033368394327372964, "fr": 0.001414529759529941, "en": 0.0006528598890138188, "it": 0.002176199630046063} | http://www.estelnegre.org/anarcoefemerides/2703.html |
macocu_ca_20230731_2_43600 | Rueda Ortiz, Rocío
Vol. 2 (2004) - Dossier: Educació, cibercultura i hipertext La trobada de la teoria de la descontrucció i l'hipertext: cap a una gramatologia hipertextual Detalls Text complet | 0.653574 | curate | {"es": 0.09375, "ru": 0.020833333333333332, "ca": 0.8854166666666666} | |
mc4_ca_20230418_2_544574 | Comença la tercera edició del Festival Càntut -
Comença la tercera edició del Festival Càntut
Tindrà lloc del 16 al 18 de novembre a Cassà de la Selva
Del 16 al 18 de novembre, torna el Festival Càntut a Cassà de la Selva. Una tercera edició amb concerts, tallers, exposicions i propostes dedicades al cant de tradició oral i dirigida a tot tipus de públic.
Seguirà l'espectacle Mans Manetes, a les 21:00 al Centre Recreatiu, un homenatge a la cultura algueresa. Després, a les 22:30, hi harà l'actuació conjunta dels grups Roba Estesa & Germà Negre, dues de les formacions més actives de la música folk actual. Oferiran una proposta festiva en què membres de les dues formacions mostraran de forma distesa els seus repertoris, combinats amb cançons de tota la vida.
En total, es podran veure 17 propostes. Sis han estat ideades especialment per al Càntut i quatre es presenten en primícia a les comarques gironines, amb noms com Jaume Arnella i Jordi Fàbregas, Tornaveus, Kepa Junkera & Amics de Fok, Arnau Tordera i Magí Canyelles, i Balkan Paradise Orchestra, entre molts d’altres.
La música de tradició oral
El festival de Cassà de la Selva forma part del projecte Càntut, que neix l’any 2012 per recollir i difondre la música popular i tradicional recordada per la gent més gran de les comarques gironines i reivindicar, així, unes cançons i uns repertoris musicals lligats a la cultura catalana. Actualment, el projecte compta amb tres vessants: el festival, el cançoner allotjat a la pàgina www.cantut.cat (que compta amb més de 1.200 enregistraments de cançons de 200 cantadors, recopilats per una seixantena de caçadors de cançons que han fet recerques en 60 poblacions gironines) i les produccions pròpies, com el disc Càntut, de Belda & Sanjosex, coproduït amb Bankrobber, l’exposició Peret Blanc de Beget, coproduïda amb l’Ésdansa de Les Preses, i l’actual taller de Santi Serratosa & Càntut, dut a terme conjuntament amb l’AEMCAT.
El 70% de les propostes, que es duran a terme en una desena d’espais, són gratuïtes, i la resta de localitats es poden adquirir al web www.cantut.cat. Les entrades per al Dinar de cantadors i les places per al Biblionadons estan exhaurides. | 0.870943 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.musicat.cat/ca/290453/publicacions-noticies-comen%C3%A7a-la-tercera-edicio-del-festival-cantut.html |
mc4_ca_20230418_11_531388 | Lloguer dúplex nous a Sant Joan Despí - habitaclia
3 anuncios de dúplex nous de lloguer a Sant Joan Despí
Avui disposem de 3 dúplex nous en lloguer a Sant Joan Despí. També trobaràs dúplex en venda i d'obra nova a Sant Joan Despí. El portal immobiliari habitaclia.com. A habitaclia.com trobaràs la millor selecció dúplex de forma ràpida i senzilla, i si no trobes el que cerques pots crear-te una alerta i t'avisem de manera gratuïta
Lloguer Naus industrials Sant Joan Despí Locals Comercials Sant Joan Despí Lloguer Locals Comercials Sant Joan Despí Naus industrials Sant Joan Despí Aparcaments cotxes Sant Joan Despí | 0.744267 | curate | {"ca": 0.9395424836601307, "en": 0.06045751633986928} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-duplex-nous-sant_joan_despi.htm |
oscar-2301_ca_20230418_3_222488 | El pròxim dia 10 de maig i fins al dia 31 de maig, s’obrirà la preinscripció al PIF (Permís Individual de Formació).
Com ja sabeu, El PIF és el permís autoritzat per l’empresa a un treballador/a, per la realització d’un curs presencial o sincrònic, dirigit a l’obtenció d’una acreditació oficial dintre de la jornada laboral. Aquesta sol·licitud es demana en dos períodes a l’any, una al maig i una altra a l’octubre:
La convocatòria del maig és per sol·licitar els dies compresos entre l’1 d’agost i el 31 de desembre, i la d’octubre per demanar els dies compresos entre l’1 de gener i el 31 de juliol.
Es poden demanar fins a 200 h per any acadèmic i es poden distribuir entre els dos períodes o en un de sol.
Per fer la sol·licitud i cal omplir els formularis que trobareu a la intranet de l’hospital:
Aneu al meu portal >> Formació >>PIF
Si després de llegir la informació de la intranet, teniu dubtes, envieu-nos un correu a [email protected]
Formació
Navegació d'entrades
Previous Post
T’esperem demà dia 10 de Març
Next Post
Curs de Sinergia
Search for:
Search
Entrades recents
HORES COMPUTABLES GASTADES per les diferents seccions sindicals de l’Hospital Clínic de Barcelona l’any 2022
Contem amb tu 14/12/2021
Properes formacions
Taules salarials actualitzades a 2021
Cursos gratuïts
Xarxes Socials
Email
Facebook
Instagram
Correu electrònic
[email protected]
Ubicació
Seu Hospital Clínic
Pl 0-Esc 10
Al costat de fusteria.
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2022 desembre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 | 0.75257 | curate | {"ca": 0.9409090909090909, "en": 0.048051948051948054, "ru": 0.003896103896103896, "es": 0.007142857142857143} | https://www.lluitem.cat/formacio/propera-obertura-convocatoria-pif/ |
mc4_ca_20230418_3_676493 | Caçar a Sibèria per a un ós amb un husky | Notícies digerir
Caçar a Sibèria per a un ós amb un husky
08.07.2019 admin Comments 0 Comment
La caça ha deixat de ser només una forma d’alimentació. Cada vegada hi ha més gent que caça purament per interès esportiu, per fer un tret d’adrenalina, per aconseguir un trofeu. Caçar un ós a Sibèria es considera especialment perillós. Per anar a aquesta bèstia gran i astut, el caçador ha de tenir ajudants de quatre potes.
Abans de sortir a caçar, heu de preparar-vos a fons. En primer lloc, per trobar persones amb mentalitat similar: caçadors amb experiència que coneixen les complexitats de la caça d’ós. A Sibèria, excepte els caçadors, no es pot prescindir de gossos. Per a una caça amb èxit, necessitareu equips ben formats, un husky entrenat en un ós, l’edat dels quals sigui almenys de dos anys. El gos ha d’estar físicament sa, agressiu i ben entrenat. El resultat de la caça depèn molt sovint de la forma en què s’entrena el husky. Si és possible, és aconsellable portar-ne un, sinó un parell de gossos que saben treballar en equip i que coneixen els caçadors.
A jutjar per les moltes històries sobre la caça, els gossos sovint van salvar a una persona d’un ós ferit. Després d’un tret infructuós, l’ós es torna molt ferotge, ràpid i imprevisible. A falta de gossos, la possibilitat d’allunyar-se d’aquest ós és pràcticament nul.
Com és la caça
El millor és caçar un ós a l’hivern, després que s’instal·li a la sala. Els caçadors caminen amb antelació, rastregen rastres, busquen la balma. Un cop descobert el lloc d’hibernació, es poden recollir equips. Per fer-ho, necessitareu: una llicència de tir, una carabina de llarg recorregut, una escopeta de dos canals, un gran ganivet de caça, una corda i un gos, per descomptat.
Per corroir a un ós d’una den, enverinen un gos, que el desperta amb l’escorça. En aquest moment, els caçadors haurien de situar-se a tres costats de l’entrada a la balma per no caure sota l’incendi. La distància a la grada no ha de ser superior a 50 metres si teniu a la vostra mà una escopeta de doble canó. Amb una carabina de llarg abast, podeu seure una mica més.
Tan aviat com aquest salta de la cistella, heu d’estar llestos i no perdre el moment. L’ós saltarà del seu refugi molt ràpidament i correrà en una direcció desconeguda. La tasca principal no és deixar-lo entrar a poca distància, ja que l’ós pot simplement trepitjar-lo o estripar-lo durant la marxa.
Molta sort a tothom a la caça!
Maurice Tillet: “Àngel francès” i Shrek
Proteïna de sèrum (proteïna) “Miley”: aplicació, ressenyes | 0.804978 | curate | {"ca": 0.9744396382225717, "de": 0.013763271726307511, "pt": 0.011797090051120724} | https://ca.elrumbo.info/2019/07/08/okhota-v-sibiri-na-medvedia-s-laikoi/ |
macocu_ca_20230731_3_537672 | Xavier Mompel, del Club d’Escacs Tortosa, campió sub1600 a Alacant.
Nou èxit de Xavier Mompel Ferruz, component del Club d’Escacs Tortosa. Aquest cap de setmana s’ha disputat el Campionat sub2200, organitzat pel Club d’Escacs d’Alacant. El guanyador del torneig ha estat el rus Alexander Nazarov amb 6 punts i segon ha estat el norueg Petter G.Stokstad amb 5,5 punts. Mompel ha aconseguit 4,5 punts, finalitzant nové. Ha estat el millor jugador sub1600 del torneig. El seu ELO FIDE s’ha incrementat en 46 punts. | 0.732303 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_371288 | Rumb a Haití: l'odissea titellaire de Marionetes Nòmades, per Pere Bigas - Putxinelli
Posted by Pere Bigas | oct. 27, 2014 | Festivals, Història i tradicions, Llibres, revistes i exposicions, Portada, Reportatges, Titellaires, Veteran@s | 0 |
Fa tot just un any redactava un llarg e-mail al meu amic Jean Pierre Coïc, president de l’associació bretona Solidarité-Pêche, amb una proposta altament improbable: que ens acceptés als quatre membres de Marionetes Nòmades (Raquel Batet, Bruno Valls, Elena Molina i qui signa aquest reportatge, Pere Bigas) com a tripulació del darrer vaixell que enviarien a Haití per a que hi realitzéssim una gira d’espectacles gratuïts, ens trobéssim amb titellaires haitans i rodéssim un documental de tot plegat. Recordo que em trobava a la nostra base de la Casa-Taller de Marionetes quan vaig llegir la seva resposta entusiasta: que sí, que benvinguts a bord. Paral·litzat per l’emoció, em va semblar que les maquetes de vaixells, els llibres de nàutica, el barret de capità, les pipes marineres, les il·lustracions de pirates i la marioneta de Pepe Otal vestit de marí em feien l’ullet des de les estanteries i racons del taller.
El projecte tenia una poètica pirata rodona: aniriem a una terra mítica del filibusterisme com Haití, creuant l’oceà en vaixell, i carregats amb els titelles d’un espectacle anomenat “El tresor del pirata”!
Però per arribar allí calia molta feina prèvia a casa nostra: per a donar a conèixer el projecte, per a finançar-lo amb actuacions i una campanya de crowdfunding, per a preparar la logística de tot plegat. Molta gent ens hi va ajudar. I van ser especialment els titellaires, tant d’aquí com d’arreu, qui ens donaren un preuadíssim suport per a fer-ho possible, una solidaritat que honora el nostre gremi.
El primer lloc on vam donar a conèixer el projecte fou l’Arts Cafè l’Universal d’Anglès. L’obriren no fa ni un any la Montse i el Ramonlluc de Selvanyola, vull dir el Lluís, membres de la companyia titellaire La Finíssima. Allà vam fer una actuació pel matí i un número de cabaret per la nit al costat d’altres titellaires com el mateix Lluís i el seu fill, la gran Helena de Sola de la Manofactoria i un grapat de poetes. A l’Universal també hi fan concerts, recitals de poesia, i s’hi celebren totes les revetlles dignes de tal nom del calendari. És un espai molt acollidor a tocar del Montseny i les marionetes, de països llunyans i també les magníficament tallades del Lluís, en decoren les parets. En definitiva, una llar per a tot titellaire.
Vam arrencar 2014 actuant a La Puntual, que és com dir actuar a casa. Recordo com, després d’una funció, vam córrer a la Casa Taller de Marionetes per preparar l’espai, el menjar i la logística per a la petita actuació amb titelles i la projecció d’uns vídeos per a la festa de comiat. Vam presentar la nostra campanya de crowdfunding a Verkami envoltats d’amics i familiars i la festa acabà tard… També va ser-hi Titeresante i Putxinel·li, que se’n feren ressò.
Festa a la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otgal.
El dia 8 de gener vam marxar a Concarneau, el poble del sud de Bretanya base de l’associació Solidarité-Pêche i del vaixell que ens hauria de portar a Haití, el Rêve de Mousse (traduïble per “somni de grumet” o “somni d’escuma”). De l’activitat frenètica que portàvem a Barcelona vam passar a la calma de l’hivern bretó amb els seus camps verds, el mar omnipresent, el vent i la pluja, les històries de marins i naufragis al cafè del port… Durant el mes i mig que vam quedar-nos a Concarneau vam fer molta feina a bord del vaixell per carregar tot el material sanitari i educatiu destinat a diferents organitzacions d’Haití, enllestir i emmatzemar les provisions per la travessia, construir i instal·lar un màstil i cosir la vela per assegurar l’autonomia de combustible de la nau, mil coses!
En l’apartat titellaire, els nostres padrins en terres bretones foren en Gilles i la Catherine. Ells són els impulsors del Ty Théâtre de Gouesnach. Situat al costat d’una petita ermita d’aire celta, ombrejat per arbres imponents, flanquejat per una antiga cabana de pastor reconstruïda amb molt d’art i molt d’amor pel Gilles, i amb horitzons de prats i boscos perdent-se a l’horitzó, el Ty Théâtre probablement sigui l’espai teatral més bonic i màgic on haguem actuat mai. Amb la seva enorme estufa de ferro a peu de platea al costat de l’escenari, matalassos i coixins per a les primeres files i vàries rengleres de butaques en grada, és una sala que acull habitualment espectacles de titelles (tal i com és fàcil d’imaginar en veure la gran quantitat de marionetes, titelles i siluetes que n’omplen les parets).
Hi ha un altre lloc màgic, al Ty Théâtre. Vam descobrir-lo el primer dia just després d’obrir el cofre on transportem els titelles: una peça del control d’una marioneta s’havia trencat i en Gilles ens acompanyà al seu taller i es posà mans a l’obra. En cinc minuts copià, tallà i pintà dues peces idèntiques a la trencada i n’encolà una al control (que encara resisteix!). Mentrestant, no poguérem evitar tafanejar per aquell ampli i lluminós espai ple d’andròmines de tot tipus, dotzenes de marionetes, piles de caps i mans i peus, maquinària, eines, pintura de tots tipus. En Gilles crea allí les marionetes de fusta de tiler que utilitza per als espectacles de la companyia que forma amb la Catherine, Margoden Théâtre. Mestre en la talla i dotat per a la pintura, és un fantàstic constructor de titelles que té predilecció pel control Dwiggins. Com a titellaire, també excel·leix en la caracterització de personatges a través de les veus i de la improvització.
El pitjor hivern dels darrers trenta anys ens mantingué més temps a terra del previst. Finalment, el 20 de febrer, vam fer-nos a la mar a bord del Rêve de Mousse per creuar el Golf de Biskaia. A terra ho tenim tot més o menys sota control i és per això que ens sentim amos i senyors de la nostra vida. Després de dos ciclogènesis, i amb mar i vent de proa, us puc ben assegurar que no passa el mateix en un vell pesquer de fusta de 15 metres d’eslora que fa dos anys que no navega. Durant quasi tres dies el mar ens convertí en els seus titelles i qualsevol acció quotidiana era una audàcia: caminar i fins i tot estar assegut sense caure, ficar-te a la llitera, anar al bany, fer un cafè o posar-te un got d’aigua. 24 hores al dia, sempre, tota l’estona, sense escapatòria. Sens dubte, el tram més dur de tot el viatge.
Arribar per mar als llocs te’n dóna tota una altra impressió que no per terra. Del port de A Coruña, envoltat de l’escarpada frontissa cantàbrica, el primer que se’n divisa és l’enorme Torre d’Hèrcules, l’únic far romà encara actiu en l’actualitat. Vam desembarcar al moll esportiu, a tocar de la central plaça de María Pita, i vam córrer al primer restaurant: estàvem famèlics!
Entrant a La Coruña.
Els disset dies a A Coruña van servir per arreglar petits desperfectes, reorganitzar la cuina i el “poste avant” amb les provisions, donar una mà de pintura al Rêve de Mousse, taponar amb greix de xai les escletxes entre les fustes del casc de la nau per acabar amb un parell de vies d’aigua, comprar recanvis, etc. I, a part, vam actuar a A Casa Tomada, un nou espai cultural autogestionat obert feia poc en un vell edifici situat dins el recinte de l’estació de Renfe.
Després de despedir-nos d’en Jean Pierre, que tornà a Concarneau, vam salpar cap a Las Palmas amb el nostre nou capità, en Max, president d’Aquabois, l’organització haitiana que es feia càrrec des d’aquell moment del vaixell recuperat per Solidarité-Pêche. Vam arribar a la capital canària després de set dies de navegació tranquil·la, ja de nit. A l’extrem del moll d’honor, entre els caríssims velers clàssics i la benzinera de la Cepsa, ens hi esperaven dos homes amb qui fins llavors només haviem parlat per telèfon i escrit mails: el titellaire Pepe Luna i el productor Jose Talavera. Ells, junt a una colla de pescadors jubilats que van fer-se un fart de riure, van presenciar l’arribada a port més calamitosa de tota la travessa del Reve de Mousse des de França fins a Haití: maniobrant marxa enrere cap estribor amb vent fresc del nordest en contra, amb poc espai, la llanxa pneumàtica de la policia portuària empenyent d’un costat, uns altres policies al moll dient el contrari, el capità des de dins fotent crits inaudibles pel soroll del motor i nosaltres, la tripulació, titellaires d’aigua dolça, liant-la desconcertats a coberta. Em consta que el Pepe Luna, però sobretot el Jose Talavera, van alucinar bastant. Crec que també els hi nasqué la preocupació de si no ens enfonsaríem abans d’arribar a Haití.
Pepe Luna, José Luis Luna, és un titellaire amb una trajectòria de tants anys que quasi ni cal presentar-lo: format al costat de Paco Porras, girà llargament al costat de Gonzalo Cañas (excel·lent l’article d’Adolfo Ayuso al darrer Fantoche) amb el Teatro de Autómatas per tota España i bona part d’Europa. Mort Cañas, Pepe Luna es decidí l’any passat a tornar a la seva Canàries natal i reprendre la seva activitat com a titellaire solista, treure-li la pols a algun vell espectacle, crear-ne de nous. I en això està. Vam tenir el privilegi, un dia que ens convidà a dinar a casa seva, de que compartís amb nosaltres alguns números de circ amb marionetes que estava pulint i que ens ensenyés també alguns titelles de guant.
Al Pepe, que ens venia a veure cada dia al port, hem d’agrair-li que ens portés en la seva furgo a les actuacions i a fer encàrrecs com comprar aigua i provisions, que ens orientés, que ens passegés per la ciutat i que estigués sempre disponible a donar-nos un cop de mà. També hem d’agrair-li que ens enllacés amb el productor o manàger, digueu-li com vulgueu, Jose Talavera, amic seu, que ens organitzà una agenda digna de ministres amb recepció del conseller de turisme de la ciutat (veure aquí) i reportatge al telenotícies (veure aquí) canari inclosos! Ens aconseguí, a més, una actuació al centralíssim i peatonal carrer Triana, una en un hospital i una altra al mateix moll esportiu (a canvi d’una setmana d’amarratge gratuït!). Moltes gràcies a tots dos!
Al moll esportiu.
Neta de moluscs l’admissió d’aigua del sistema de refrigeració i reajustades les vàlvules i la culata del motor del vaixell, vam fer-nos de nou a la mar. Després d’una setmana de navegació albiràvem l’arxipèlag del Cap Verd amb les seves illes volcàniques ermes de vegetació, assotades pels alisis i pel sol inclement dels tròpics.
Al preciós edifici colonial que acull el centre cultural portugués de Mindelo, a l’illa de Sao Vicente, ens digueren que no hi havia cap titellaire al Cap Verd. Que de tant en tant venia a fer funcions un titellaire portugués amb els seus “bonecos”, i que això era tot. Algú parlà d’un titellaire de Barcelona que havia vingut a través de l’AECID. No ens costà reconèixer que es tractava de l’Eugenio Navarro de La Puntual, que un any abans havia fet una gira amb el seu “Rutines” per sis illes de l’arxipèlag!
Nosaltres vam actuar, en “portunyol”, al centre que l’ONG Aldeias Infantis té en un barri desafavorit als afores de Mindelo. Una actuació preciosa per als nens d’un barri amb molts problemes socials i econòmics que es van entregar en cos i ànima a l’espectacle. Vam recuperar sensacions com les viscudes entre gener i febrer de 2013 a Burkina Faso (veure reportatge aquí).
Es pot quantificar el temps, i dir que vam trigar 15 dies i 4 hores, però el cert és que en alta mar la successió de les hores i dels dies s’altera de forma difícil d’explicar. Aquelles jornades quedaran inscrites per sempre en la nostra memòria com: el dia que vam veure un petroler allà lluny a l’horitzó, el dia que un ocell ens acompanyà durant hores a 2.000 km del bocí de terra ferma més proper, el dia que aquells dofins es posaren a competir aviam qui feia el salt més espectacular, el dia que vam pescar dues dorades de metro i pico o el dia que expirà el crèdit del nostre telèfon satèl·lit i ens n’adonàrem que estàvem totalment incomunicats al mig de l’oceà. En arribar a l’illa caribenya de Guadeloupe i donar senyals de vida, vam assabentar-nos que s’havia llençat una alerta marítima -pels molts dies sense notícies nostres- que vam haver de córrer a anular.
Bruno Valls, Elena Molina i Pere Bigas, navegant.
A Guadeloupe encara vam embarcar més material educatiu i sanitari, també roba, per a diferents organitzacions i parròquies haitianes. I ja érem llestos per al darrer tram del viatge: una setmana, vam trigar per creuar el Mar Carib fins a Haití. Vam aprofitar aquells dies per accelerar l’estudi del kreyòl, la llengua pròpia del país (el francès també és oficial però moltíssima gent no el domina), i per traduir el nostre espectacle “El Tresor del Pirata”.
Desembarcats a Guadalupe.
Finalment, quatre mesos i mig després d’haver sortit de Barcelona, vam arribar en una preciosa nit de lluna plena a Haití, concretament a Grand Goâve, base d’Aquabois, on quedaria fondejat el Rêve de Mousse. Personalment vaig necessitar un parell de dies per fer-me a la idea que sí, que ho havíem aconseguit, que havíem creuat l’oceà i arribat a destí. El projecte pel qual ens havíem embarcat podia començar. Era l’inici d’un nou viatge.
Per a la primera funció vam haver de treure els titelles del racó del “poste avant” on els teniem estibats, baixar-los a una llanxa que ens transportà fins la platja i caminar entre camps d’arròs fins l’escola del barri Petit Paradís. El nostre kreyòl era encara macarrònic i la versió de l’espectacle era calcada a la que fem aquí, però tot i així el públic vibrà i acabàrem d’actuar amb l’energia pels núvols.
Funció a Haití.
Fariem un parell d’actuacions més, als voltants de la ciutat de Jacmel, abans d’asseure’ns a revisar l’espectacle, analitzar on fluixejava, què agradava més, quins diàlegs no s’entenien, etc. Fou un enorme encert. En qualsevol cas, a diferència d’un país sense mar com Burkina Faso, les referències i l’univers cultural de “El Tresor del Pirata” eren propers a la cultura haitiana i això facilità encara més les coses. Per començar, perquè Haití és una illa que històricament fou refugi de pirates on, encara avui, es busquen restes de naufragis i tresors enfonsats!
La religió vudú, amb els seus “Lwa” o Déus arribats de la llunyana i mítica Guinée o Àfrica natal, plana de forma poderosa sobre la cosmovisió del poble haitià. Adaptar-nos-hi jugà al nostre favor i féu que molta gent ens preguntés si havíem creat l’espectacle expressament per a Haití. Per què? Perquè el nostre bruixot es convertí en el “oungan” o sacerdot vudú, perquè invocàvem “Agwè” (Déu del Mar), perquè apareixia la muller d’aquest darrer “La Sirène” (un personatge ambivalent, que tant pot ajudar com endur-se per sempre més al fons del mar els joves ben plantats que es troba vora la platja) i perquè més d’un veia en el nostre esquelet un zombie o una representació de Baron Samedi. Ara bé, també rebérem la crítica més furibunda que mai ha rebut el nostre espectacle: una senyora s’indignà amb el fet que al nostre pirata se li col·loqui una cama de fusta després que el tauró se li cruspeixi. Quina merda de bruixot cutre que no és capaç de regenerar-li la cama!, venia a criticar. Tenia tota la raó. A Haití, amics, la màgia és de debò, poca broma.
Una altra descoberta cultural: hi ha gags que només un públic amb certa cultura audiovisual pot entendre. A Haití la majoria de llars no tenen ni aigua corrent ni electricitat, no parlem de televisió… És gràcies als dibuixos animats que qualsevol nen a casa nostra veu una aleta dorsal i, a l’instant, sap que allò és un tauró. I s’afanyen, sempre, a advertir al pirata del perill. A Burkina Faso i a Haití, per contra, els nens no decodifiquen que aquell triangle gris que es passeja per la superfície del mar és un tauró. Cal treure primer el tauró sencer per a que ho entenguin.
En total vam realitzar vint actuacions durant el mes i mig que vam passar a Haití. Escoles, llars d’infants, un orfelinat, centres d’ONG’s, l’Aliança Francesa de Jeremi, descampats, o la “disco” del poble, entre d’altres, en foren escenaris. Podria destacar-ne moltes, per diferents motius, però per un mitòman pirata com jo fou especialment bonica la que vam realitzar, a la paradisiaca illa “Vache”, a la sorra de la badia on el mític corsari Henry Morgan acostumava a reunir i organitzar les seves flotes abans d’atacar Portobelo, Maracaibo o Panamà. Més de 300 anys després d’aquella època daurada de la pirateria, que tingué Haití com a epicentre, una colla de titellaires arribats en vaixell hi representàvem, en llengua kreyòl, una obra de pirates, sirenes i tresors!
Igual que en el projecte realitzat a Burkina Faso (veure reportatge a Putxinel·li aquí), des de Marionetes Nòmades intentem sempre trobar-nos amb els nostres germans i germanes de gremi allà on anem. Així ho vam fer també a Haití. Tot i que hi ha diferents actors i comediants que, de forma puntual, realitzen obres on apareixen titelles, val a dir que l’escena purament titellaire és força reduïda.
Sí que existeix, sobretot a Jacmel, una consolidada tradició popular de construcció de tot tipus de màscares i de figures decoratives amb paper maixé que eclosiona cada any a l’època del celebradíssim i trepidant carnaval. A banda, hi ha un grapat de tallers d’artistes (de nou, especialment a Jacmel) que s’hi dediquen professionalment tot l’any. I si bé és cert que de tant en tant reben encàrrecs per crear escenografies o màscares per a ús teatral, el gruix de les seves obres es creen i es venen com a objectes decoratius.
El primer titellaire haitià amb qui vam tenir oportunitat de trobar-nos fou Ernst Saintrome. Se’l pot considerar el pioner de, com a mínim, el titella de fil o marioneta al país. Assegura que, a la seva joventut, l’únic tipus de titella tradicional a Haití -ja desaparegut, sembla- consistia en dues figuretes, el d’un home i el d’una dona, unides horitzontalment per fils gràcies als quals el titellaire les manipulava, assegut per terra, amb els peus! Representaven l’acte sexual al ritme d’un jocós cant que l’Ernst encara recorda i que, per cert, vam enregistrar. Aquests titelles feien la seva aparició en festes populars. En podeu veure una imatge molt semblant a l’entrada “Àfrica” de l’Enciclopèdia Mundial de les Arts de la Marioneta, fet que fa pensar que és una tradició que els esclaus africans portaren a Haití.
L’Ernst també ens explicà que té constància que, en època de la colònia, sota domini francès, visitaren Haití titellaires de la metròpoli amb les marionetes europees de l’època. Espectacles dels que presumiblement només gaudí una petita part de la població: els blancs més adinerats i, potser, algun que altre mulat. Sembla ser que, assolida el 1804 la independència, la marioneta de tradició europea desaparegué d’Haití. Ell la recuperà.
Després de treballar una temporada a la banca en acabar els estudis, Ernst Saintrome plegà i esdevingué mestre de manualitats en una llar d’infants situada al barri de Bel Air de Port-au-Prince. En aquest centre, “Les Papillons Légers”, trobà un vell llibre amb un capítol sobre construcció de marionetes. L’Ernst començà a explorar de forma autodidacta les possibilitats dels titelles amb els infants. En paral·lel, gràcies també a l’empenta de la directora del centre, la Nicole Martinez, nasqué el 1986 en un edifici adjacent el taller CopArts. Segueix allà, però actualment no hi ha pràcticament activitat ni tampoc s’hi representen obres de titelles com en el passat.
L’Ernst és un artista multidisciplinar. Nosaltres el vam interceptar lluny, molt lluny de la capital: a Jeremi. Curiosament hi estava rodant un documental. Dic curiosament perquè nosaltres també: sobre ell! Serà un dels protagonistes d’un proper capítol de la sèrie audiovisual sobre titellaires del món (veure aquí) que vam iniciar el 2013 a Burkina Faso. Com a titellaire de raça que és, l’Ernst no va enlloc sense titelles. S’havia endut a Jeremi la seva primera marioneta, el cèlebre Ti Bòs, i també la d’una ballarina que remena el cul com ningú al ritme de les cançons populars que canta. Va ser un luxe que l’Ernst acceptés la nostra invitació i actués amb nosaltres a l’Aliança Francesa.
Ernst en acció.
Enfilats en motos on viatjàvem 4 persones, entaforats en tap-taps o al capdamunt de camions plens de sacs de carbó i d’arròs, el cas és que vam acompanyar l’Ernst durant uns quants dies fins a pobles remots i de dificilíssim accés de la punta més occidental d’Haití a la recerca de fonts per al seu documental. Allà on arribàvem, infatigablement alegre, l’Ernst obria la motxilla, treia en Ti Bòs, es posava a cantar, a fer-lo ballar i apareixia gent de tot arreu i s’improvitzava una festa. Pel simple plaer de fer-ho. Un sistema molt eficaç, d’altra banda, per fer amics, aconseguir informació i que la gent es deixi filmar!
Unes setmanes després vam retrobar l’Ernst a Port-au-Prince i vam visitar casa seva, on també té el taller i una completíssima biblioteca. No només fa marionetes, sinó que també construeix titelles de guant, de tija, de manipulació directa, gegants. Té predilecció pel paper maixé i per la fusta com a materials constructius. Ha fet tot tipus d’espectacles, que han girat pel Carib i també per França i d’altres països europeus. Sovint hi inclou elements de sensibilització o de crítica social. Se’l pot considerar, amb justícia, el titellaire més important d’Haití.
També va ser mestre del titellaire jove més prometedor d’Haití: Casimir Lintho. L’atzar volgué que, sent fill d’un paleta que treballava al jardí d’infants “Les Papillons Légers”, tingués oportunitat de veure l’Ernst Saintrome actuar amb els seus titelles. Emocionat per la descoberta, volgué aprendre’n: fou el mateix Ernst qui l’introduí en la construcció de marionetes a CopArts. Vist el gran talent del jove en el modelat amb fang i l’ús del paper maixé, van treballar junts en alguns projectes. Actualment, però, cadascú segueix camí pel seu costat.
No és fàcil ser titellaire a Haití. Hi ha molts pocs espais on actuar, molt poques institucions culturals dedicades a la cultura, gens de suport estatal. Per això en Lintho combina els titelles, la seva gran passió, amb d’altres feines: reparar mòbils, pintar amb brotxa gorda, fer de paleta, el que surti..
Lintho modelant.
Al Lintho també el vam seguir durant uns dies, càmera en mà, pel nostre projecte documental sobre titellaires haitians. Vam tenir l’oportunitat de passar uns dies amb ell a Carrefour Feuilles, un dels molts barris que s’han extès desordenadament muntanya amunt als voltants de la capital. Es tracta d’un entramat de barraques, cases a mig construir, escalinates i caminets on només s’hi pot arribar a peu. No hi ha aigua corrent, ni sanejament d’aigües negres, i cada dia hi ha talls de corrent. Allí vam visitar el seu antic taller, destruït pel terratrèmol del 12 de gener de 2010, ens ensenyà diferents tipus de titelles (de fil i de guant), i ens presentà alguns dels nens i joves del barri a qui ensenya l’ofici desinteressadament. Alguns d’ells, per cert, baixen de vegades al centre de la ciutat amb les seves marionetes per guanyar-se unes monedes.
En Lintho també construeix gegants. En perfeccionà la tècnica participant l’any 2012 a la formació (veure aquí) que Les Grandes Personnes d’Aubervilliers (França) realitzaren al centre artístic FOSAJ de Jacmel. El món és tan petit que nosaltres vam coincidir amb aquesta companyia gegantera el febrer de 2013 a Burkina Faso, país on ajudaren a fer néixer una companyia bessona, Les Grandes Personnes de Boromo, amb qui vam actuar conjuntament un dia (veure reportatge aquí)! Una gran feina i generositat la d’aquests francesos que comparteixen el seu excel·lent saber fer (enormes i expressius gegants articulats, robustos però lleugers, d’estructura de bambú o pvc, construits amb materials reciclats i coberts amb paper maixé) tot estimulant la creació de companyies germanes, però autònomes, en països com Burkina o Haití. A Burkina Faso fou una història d’èxit i la companyia ha estat en festivals com Titirimundi i també per Catalunya. A Haití, per contra, el grup que participà en la formació no quallà i no en nasqué, com s’hauria volgut, cap nova companyia.
En qualsevol cas, artistes com en Lintho en van treure profit. Així, un dia, amb l’ajut dels seus joves amics, va muntar dos dels seus gegants i s’improvisà un cercavila en què els enormes titelles amb prou feines podien passar pels carrerons estrets i esquivar els cables d’electricitat de la part alta de Carrefour Feuilles. La gent del barri sortia de tot arreu, el somriure il·luminava els rostres de tots, els titelles ballaven entre nens i adults meravellats.
Gegant de Lintho.
Després de recórrer el barri amunt i avall, vam refugiar-nos del sol sota les lones que cobrien una casa a mig construir del barri. Allí en Lintho havia organitzat una rebuda espectacular per part del grup de música Racine La Rivière: ritmes de tambors vudú, cinc ballarines i un carismàtic cantant “oungan” van donar-nos la benvinguda i honorar els “lwa” o esperits. Després, vam fer el nostre espectacle en la que va ser una de les actuacions més inoblidables de la nostra gira haitiana (atenció total del públic, els ulls esvatanats, rostres bocabadats, tensió, silencis interromputs per explosions de riure).
Acabada la nostra funció, van tornar a sonar els tambors i les ballarines reprengueren la dansa. En Lintho primer, i nosaltres després, ens hi vam sumar manipulant marionetes. Començà a córrer el rom. No vam trigar en acabar ballant tots mentre el sol es ponia, allà abaix, més enllà de la ciutat polsegosa, en el mar.
PreviousImpactant Elektra de la Fura dels Baus, a Suècia
NextPETONS, de Marga Carbonell i David Laín: L’Estenedor al Born
Pere Bigas és titellaire i amant de les aventures. És cofundador de Marionetes Nòmades. | 0.870271 | curate | {"ca": 0.979711275848615, "pt": 0.0034334763948497852, "es": 0.010534529847834569, "gl": 0.0007803355442840422, "fr": 0.0018728053062817011, "it": 0.0006242684354272337, "la": 0.0006242684354272337, "nl": 0.002419040187280531} | http://www.putxinelli.cat/2014/10/27/rumb-a-haiti-lodissea-titellaire-de-marionetes-nomades/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_692583 | Alea iacta est. El gran derby del fútbol espanyol s'apropa, el Madrid arribarà al Camp Nou amb 4 punts per sobre del Barça, i sortirà amb 7 punts, no ho dubteu. Obro el fil perquè ja se sap que: el que riu primer, riu més bé ..... 0-3
3-1 | 0.644017 | curate | {"la": 0.06382978723404256, "ca": 0.9234042553191489, "es": 0.01276595744680851} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_129579 | varen recorre 10km els petits i la llarga 18km , eren uns recorreguts ciclables al 100% la llarga varem anar amb gru | 0.676063 | curate | {"ca": 1.0} | https://festadelpedal.blogspot.com/2012/ |
mc4_ca_20230418_17_433005 | Gemma Mengual i Pau Ribes, bitllet per Kazan 2015 - Club Natació Sabadell
Tu ets aquí: Inici / Notícies / Natació Artística / Gemma Mengual i Pau Ribes, bitllet per Kazan 2015
Gemma Mengual i Pau Ribes, bitllet per Kazan 2015
26 juny, 2015 /en Natació Artística /por nataciosabadelladm
La nedadora de natació sincronitzada del Club, Gemma Mengual, juntament amb el seu company del duo mitx, Pau Ribes, han aconseguit aquest divendres el passaport per participar als Mundials de kazan d’aquest estiu.
La parella, que va estrenar la coreografia durant els Campionats que s’estan fent a Sabadell, va acabar en primera posició per davant de la selecció de Japó, i del CN Metropole canari.
https://www.nataciosabadell.com/wp-content/uploads/2019/05/Mengual_1.jpg 640 960 nataciosabadelladm https://www.nataciosabadell.com/wp-content/uploads/2018/12/logo_header_cns.png nataciosabadelladm2015-06-26 07:59:362019-05-29 11:00:39Gemma Mengual i Pau Ribes, bitllet per Kazan 2015
Bronze de Marina Castro als 1500 i quart lloc del relleu 4×200 amb el Marc... Marc Vivas a les semifinals dels 200 Lliures als Eurogames | 0.648969 | curate | {"ca": 0.7415832575068244, "en": 0.2584167424931756} | https://www.nataciosabadell.com/2015/06/26/gemma-mengual-i-pau-ribes-bitllet-per-kazan-2015/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_15204 | És una tècnica d’entrenament global que exigeix control i equilibri, que permet millorar en les patologies d’esquena i en la condició física general, així com recuperar l’equilibri perdut en les activitats diàries. Tot això a partir d’un entrenament prescrit de forma personalitzada.
Modalitats
Grups reduïts
(Màxim 6 persones) per un bon control individual de l’execució de cada exercici i la millor personalització.
Entrenament personal individual.
Entrenament personal en parella.
Miostaf és una Clínica de Fisioteràpia multidisciplinar on treballen professionals l’àmbit de la salut i l’activitat física. S’hi prioritza l’atenció individual i personalitzada mitjançant la incorporació de noves tendències i de tecnologia innovadora. | 0.728858 | curate | {"ca": 0.9120879120879121, "en": 0.04395604395604396, "es": 0.04395604395604396} | https://www.miostaf.com/serveis/pilates/ |
mc4_ca_20230418_9_581466 | Xàtiva adjudica les obres de pavimentació i drenatge de la Glorieta José Espejo - Periòdic de Xàtiva | Diari Digital Xàtiva
Inicio Política Obres Xàtiva adjudica les obres de pavimentació i drenatge de la Glorieta José...
Xàtiva adjudica les obres de pavimentació i drenatge de la Glorieta José Espejo
Encara no fa un mes que van començar les obres de drenatge i condicionament del sòl del Jardí de la Pau i l’Ajuntament ja ha ja fet les primeres passes per actuar a la Glorieta José Espejo atenent així les necessitats de la ciutat i responent les demandes veïnals.
A la Junta de Govern Local de dilluns es va adjudicar el contracte menor de pavimentació i drenatge de la Glorieta, inclós en el Pla Director d’Inversions “Xàtiva Creix”.
De la mateixa manera que el Jardí de la Pau, la Glorieta José Espejo presenta un desgast visible i profund del sol, propiciat principalment per un drenatge insuficient en època de pluja i el conseqüent arrossegament de sorra el que ha provocat un descarnament de les soleres, les arquetes i el mobiliari urbà.
Les obres, que s’havien estimat en 20.000€ + IVA, han sigut adjudicades per un import bastant menor, 13.039€ + IVA, a l’empresa Proena de Chella, que ha competit amb les altres 5 empreses que també van ser convidades.
En breu començaran les actuacions a la zona que consistiran bàsicament en la instal·lació de rases drenants a diversos punts per assegurar una base eficient en el recapte d’aigua i, posteriorment, s’aportarà terra de morter per aconseguir un terra ferm. També s’actuarà sobre el mobiliari urbà del jardí, que serà restaurat o renovat, depenent dels cassos.
Artículo anteriorLa Junta Local de Seguretat de la Font aprova el protocol a seguir davant els possibles casos de violència de gènere
Artículo siguienteXàtiva amortitzarà 1,3 milions d’euros del Pla Montoro | 0.889099 | curate | {"ca": 1.0} | http://diaridigital.es/xativa-adjudica-les-obres-pavimentacio-i-drenatge-la-glorieta-jose-espejo/ |
macocu_ca_20230731_7_186380 | Esta web usa cookies
EMPRESA MPAL PER A LA FORMACIÓ OCUPACIONAL I L'OCUPACIÓ
ACTUALIZADO EL 13/02/2020 08:32:46 | 0.401526 | curate | {"es": 0.1834862385321101, "ca": 0.5045871559633027, "en": 0.3119266055045872} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_104652 | Ha participat en cursos d’especialització de dret concursal i de dret penal i penitenciari a la Universitat ESADE i el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Especialitzat en dret mercantil, societats i concursal, així com civil, de família, matrimonial, arrendaments i immobiliari.
Albert Gabañach i Forner
Llicenciat en Dret. Universitat de Barcelona
Membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Diploma d’especialització de dret concursal a la Universitat ESADE.
Ha participat en cursos d’especialització de procediments concursals, processos penals, desnonaments i execucions hipotecàries a:
-Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
-Centre d’Estudis Jurídics i Formació especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
-Institut d’Estudis Catalans.
Especialitzat en dret mercantil, societats i dret concursal, així com en dret civil, de família, arrendaments i immobiliari. | 0.724638 | curate | {"ca": 0.9674157303370786, "de": 0.03258426966292135} | http://www.normalegal.com/catala/membres/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_344149 | Cop dur per a la direcció de Podem Catalunya. Contra tot pronòstic, Noe Bail, dirigent que formava part de la direcció d'Albano Dante Fachin s'ha imposat a les primàries i serà la nova secretària general del partit lila. Per 19 vots, Bail ha superat a Jaume Durall, el candidat que havia estat promogut per la direcció que havia quedat orfe de líder amb la dimissió de Xavier Domènech.Qui va ser secretària de feminismes i coordinació interna a la direcció d'Albano Dante Fachin, ha guanyat les primàries convocades per triar el relleu de Xavier Domènech un cop aquest va dimitir del càrrec. Bail s'ha imposat als altres cinc rivals amb 2.305 dels vots, el 32,04% del total, en una elecció interna en la qual han participat 7.422 vots dels 60.000 inscrits que té el partit. El segon ha estat Jaume Durall, candidat oficialista, que s'ha quedat a només 19 vots de diferència amb 2.286 (31,77%). Isabel Belmonte, tercera amb 1.460 vots. Bail (Viladecans, 1978) és Llicenciada en Dret, Ciències Polítiques i màster en temes d'igualtat de gènere a Catalunya i a Suècia. En una entrevista a Nació Digital es definia com a "feminista xarnega de la perifèria" i reivindica amb orgull els seus orígens en el moviment social feminista com a percussora de Radio Paca, una emissora digital de dones. Reivindica un Podem que se sustenti en les bases i el territori i ha estat molt crítica tant amb PabloIglesias com amb el fet que Domènech optés a les primàries de l'abril passat quan ja era líder de Catalunya en Comú.https://www.naciodigital.cat/noticia/163371/noe/bail/nova/lider/podem/contra/pronostic
Hosti, amb aquest nom sembla anglesa... Què tal? Algú l'ha tractat/la coneix/en té una opinió formada?
Va ser una de les que van negociar la confluència amb ICV-EUiA i els comuns quan no es va fer efectiva fa més d'un any. Com a negociadora diuen que va ser molt dura -en la línea d'Albano mateix- amb ICV especialment. L'article que han enllaçat a baix no m'agrada gens però ella i la gent que estava amb Albano, tenien els perfils més propers al sobiranisme (va defensar participar l'1-O per exemple). Ara que la confluència de CeC està sota mínims resulta que entra de Secretària General a Podem una persona no compromesa amb la mateixa. Sembla mala notícia pels comuns, tot i que pot no ser-ho perque ja és la pròpia gent d'ICV i comuns la que està veient que això del nou partit no rutlla ni rutllarà d'aquí al 2019.
Merci L'article el trobo nebulós... pots dir això o molt semblant i acabar amb un visca la terra lliure, amb un visca Espanya o amb un visca els ciutadans del món. A veure com respira d'ara endavant.
Sí, segons el contingut això del mite de la Catalunya xarnega i mestissa el pots fer servir per a reivindicar el que vulguis, cosa que en realitat mostra que no vol dir res. A mi no m'agrada que es faci us de la paraula xarnego, no m'agrada en els indepes ni tampoc si es fa des de posicions espanyolistes o equidistants. Es veu que això és una cosa molt del feminisme d'ara, agafar paraules que tenen connotacions negatives i reivindicar-les, inclús amb la paraula puta n'hi ha que ho fan... En fin coses d'elles.
Doncs s'expressa fatal, sembla que tingui uns aires de superioritat aznarians, que en termes "de carrer" se'n diria "una p*dorra". | 0.87164 | curate | {"ca": 0.9891975308641975, "fr": 0.010802469135802469} | |
macocu_ca_20230731_10_283573 | Sánchez marca el 9 de maig com el punt final de l'estat d'alarma
El president del govern anuncia que 25 milions d'espanyols estaran vacunats contra la Covid-19 la setmana del 19 de juliol.
El president del govern, Pedro Sánchez, ha assegurat que vol que el 9 de maig siga el "punt final" de l'estat d'alarma i que a partir de llavors, siga el Consell Interterritorial el que prenga les decisions. Així ho ha afirmat durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què ha explicat els passos de la vacuna a Espanya els pròxims mesos, en què espera que el ritme de vacunació porte a Espanya a tindre vacunada el 70 per cent de la població a final d'agost. Segons Sánchez, la vacunació marca "el principi de la fi de la pandèmia".
Sánchez ha anunciat que 25 milions d'espanyols estaran vacunats contra la Covid-19 en la setmana del 19 de juliol gràcies al fet que aquest segon semestre "veurem una acceleració del procés de vacunació". El pla és "vacunar sense descans" i, des d'abril s'incrementarà el ritme de vacunació i "cada mes es millorarà l'anterior".
Segons el calendari que ha desgranat el president, la setmana vinent seran més les persones vacunades amb la pauta completa que el nombre de persones que s'han contagiat. La setmana del 3 de maig seran 5 milions d'espanyols i la primera setmana de juny es proposen aconseguir els 10 milions de vacunats amb la pauta completa. La setmana del 14 de juny volen arribar als 15 milions de persones vacunades, per a aconseguir els 25 milions al juliol.
En aquest sentit, ha destacat els índexs de vacunació d'Espanya, on el 79,1% dels majors de 80 anys a Espanya ja han rebut la vacuna del coronavirus i el 90% dels majors que viuen en residències han rebut les dues dosis.
87 milions de vacunes contractades d'abril a desembre
Per abastar aquest objectiu, Sánchez ha dit que el govern espanyol té contractades 87 milions de dosis que ha de rebre entre el mes d'abril i el de desembre per a assegurar que qualsevol ciutadà puga ser vacunat en aquest període.
D'altra banda, el líder de l'executiu ha indicat que el mercat laboral està reaccionant a la reactivació de l'economia gràcies a la vacunació. "Les dades encara estan lluny de l'activitat normal, però anem avançant", ha assenyalat Sánchez, qui ha ressaltat conéixer les xifres de l'atur, que descendeixen "al ritme més gran un mes de març des de l'any 2015".
A més, ha ressaltat que l'afiliació a la Seguretat Social ha sumat hui 70.790 treballadors respecte al mes de febrer, la qual cosa situa el total en 18.920.000 empleats", destaca Sánchez. També ha remarcat que la reactivació dels treballadors en ERTO s'accelera i "hui hi ha 114.000 persones més que han tornat als seus llocs de treball". | 0.867139 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_10716 | Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI | 0.518338 | curate | {"ca": 1.0} | : /sanitatisalut/ca/detail/taller-fotoperiodisme-_99400643543 |
mc4_ca_20230418_4_510246 | Després de l'inici històric de la vaga general contra la reforma de les pensions, els "armilles grogues" realitzen la seva 56a jornada de mobilització aquest dissabte.
#VagaGeneral / Armilles grogues / França / Vaga de treballadors / Internacional | 0.696903 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.esquerradiari.cat/Armilles-grogues-tornen-als-carrers-enmig-de-la-historica-vaga-general |
mc4_ca_20230418_0_710702 | Que la cultura ho inundi tot!
Blog de microrelats i poemes dedicats als presos polítics i exiliats catalans.
Motius per tenir esperances
Tenim esperança perquè ens donem dret a esperar alguna cosa.
Tenim el dret d’esperar alguna cosa perquè estem fent alguna cosa.
Sabem que només si treballem ho podem fer possible.
Tenim esperança, doncs, perquè cada dia ens impulsem a allò que volem assolir.
Tenim esperances perquè no creiem en les utopies.
Perquè no considerem possibles les coses irracionals.
Perquè no creiem que el temps tot ho arreglarà.
Perquè creiem que ens mereixem que ens passin coses bones.
Perquè fem fins i tot probable el que només és possible.
Perquè no formem part del bestiar.
Tenim esperança perquè també tenim paciència
I obstinació
I amb tantes coses tenim expectatives realistes a que un dia o altre es faran realitat, d’això en diem esperances els que cada dia piquem pedra.
- de desembre 02, 2018 Cap comentari:
Un vidre. Un vidre fred ens separa. Instintivament hi posem les mans, fent-les coincidir, com una manera de substituir l'abraçada que no ens podem fer.
Agafes l'auricular i per fi et sentim la veu, la teva veu enyorada! Parlem intensament, apressadament, esprement cada minut, cada segon de conversa. Amb cada paraula, s'afluixa una mica aquell nus que fa més d'un any que tinc permanentment instal·lat a la boca de l'estómac.
Els meus ulls són un riu a punt de desbordar-se, però es neguen a negar-se. I en lloc de plorar, riem. El teu sentit de l'humor és tan fort com les teves conviccions. Cada somriure és una victòria davant tots aquells que et volen veure tancat.
Una veu per megafonia anuncia que ens queden 5 minuts. Fas broma d'aquest parlar a contrarellotge i quan la comunicació s'interromp bruscament, a mitja conversa, encara seguim parlant, alçant la veu, llegint-nos els llavis i les mirades.
És hora de separar-nos, sense saber fins quan.
Ens allunyem i et veiem alçar el puny, un puny clos, on guardes tota la força i tota l'esperança.
Presó de Lledoners, 24 de novembre de 2018
Salut Vila i Ros
Barrots roïns
Bateguen junts
els nostres cors,
vibrant units
per doblegar
els barrots roïns,
que per traïció,
ens han robat
Mercè Baldi
- de juny 19, 2018 Cap comentari:
Altres escrits per un ara que no s’acaba
No hi ha barrera, pany ni tancat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment.
Ens han ensenyat a llegir els grans autors de la literatura universal, Ulisses el viatger murri que no escoltava cants de sirena, o la fúria d’Aquil·les, o fins i tot a escoltar com Plató dialogava fins a la sacietat en els seus diàlegs del per què infinit fins a demostrar-nos que aquell que sabia tant, en el fons no sabia res. Ens han mostrat el Cid, i els poemes de Campoamor, o els fruits saborosos i la rosa als llavis... però ara ens calen poemes i escrits de resistència. En això les dones en saben un món, les dones i tots els oprimits del món com els negres o els homosexuals, i les que són les tres coses o més a l’hora. Ens calen frases com les d’Àngela Davis, que ens explica que la lluita no és allò que aconsegueix un individu, sinó formar part d’un moviment històric en curs. Ens cal ella de nou perquè ens repeteixi que si venen per mi al matí, vindran per tu a la nit. Ens calen persones que sàpiguen de presons, de presons mentals, socials i reals, també com ella quan diu que les presons estan dissenyades per a trencar els éssers humans, per a convertir-los en espècimens d’un zoològic, obedients als guardians i perillosos entre nosaltres. Per contradir-la i dir-li que cap dels nostres presos perdrà allò que defineix la seva humanitat. I ens cal James Daldwin quan ens diu “que no pot canviar-se tot allò al que t’enfrontes, però res pot ser canviat fins que no t’hi enfrontes”. Per a tot això ens calen paraules lluny dels discursos oficials i de les antologies, ens calen els cants fluixets, dels amagats en les muntanyes de la literatura, per a la resistència. I per a recordar sempre, que res ens podrà treure la nostra dignitat si podem seguir estimant, la vida i els altres.
- de juny 12, 2018 Cap comentari:
Tanka per la llibertat
Cecs d'odi arrenquen
simples llaçades grogues,
aquests tanoques,
pensant que en ser llevades
podran cloure'ns les boques.
Vinaròs (Baix Maestrat, País Valencià)
Caminarem pels carrers altra vegada,
aquests carrers
que sempre seran nostres.
Sota un cel d’estels i d’estelades
acollirem les abraçades totes;
esperança de llum
En captivitat no hem sabut mai viure.
Ara cal escoltar les cicatrius
i les ferides,
trencar feixucs silencis
i recuperar els mots.
La llibertat és comptar síl·labes, no barrots.
Lleva de la pell allò que estreny,
I camina per donar un gir al destí,
engrescant als catalans
a cercar i a demostrar,
que el desig i la fermesa,
pot donar-nos una llum,
fent de l'enginy la troballa,
que ens retorni llibertats.
de març 2018 (18) | 0.783458 | curate | {"pt": 0.025340314136125655, "ca": 0.9204188481675393, "es": 0.014450261780104712, "fr": 0.022827225130890052, "en": 0.009424083769633508, "sv": 0.0027225130890052357, "nl": 0.0048167539267015705} | https://inundadecultura.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_5_698309 | Marta Nin | paper de vidre | contes
Marta Nin és filla del barri de Gràcia de Barcelona, però viu a l’estranger des de fa més de vint anys. Va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona. En un vessant professional o un altre sempre s’ha dedicat a conrear paraules. Ha treballat en l’ensenyament, en l’àmbit bibliogràfic i editorial, en la traducció (anglès, rus i italià), i també en el periodisme, col·laborant amb diferents mitjans de comunicació com ara TV3, Serra d’Or, COM Ràdio, Catalunyareligio.cat, 21rs, entre altres. Ha publicat alguns contes i dos llibres de narrativa: Dones en camí i El dol del lliri.
Leonid Dobitxin (Ludza, Letònia 1894-Sant Petersburg 1936), va publicar dos llibres de relats i una novel·la abans de morir suïcida al riu Neva. La seva obra havia rebut les ferotges crítiques de la nomenklatura literària soviètica perquè no encaixava en el realisme socialista ni en el fons ni en la forma. Els seus llibres van acabar sent bandejats. Els contes de Dobitxin són breus, no segueixen una trama convencional, l’estil és sobri, concís i subtil. Per a l’autor sovint és tan o més important el que no diu que el que diu. Va ser redescobert i valorat només a partir de la perestroika. Des d’aleshores ha influenciat la narrativa contemporània russa i es considera un dels autors més originals de la seva època. L’obra de Dobitxin ha estat traduïda a moltes llengües, però fins ara era del tot inèdita en català. Aquest és el primer cop que apareix en la nostra llengua un relat d’aquest autor. «El pare» va ser escrit per Dobitxin l’any 1931.
Etiquetes : Leonid Dobitxin, Marta Nin
Jaume C. Pons Alorda → | 0.802392 | curate | {"en": 0.02130249543517955, "ca": 0.9318320146074255, "it": 0.046865489957395} | https://pdvcontes.wordpress.com/2015/11/24/martanin/?shared=email&msg=fail |
racoforumsanon_ca_20220809_1_623845 | He adquirit un PES 2008 i tinc un problema amb la targeta gràfica, diu que no és competible amb el joc...algú sap si em puc baixar algun paquet perquè rutlli bè d'alguna forma..?? He trigat molt a tenir el joc i ara que el tinc és veuen uns gràfics de baixa qualitat que fot pena.. AJUDA!! merci.
Regles bàsiques a l'hora de demanar ajuda en fòrums: 1. Especificar de la manera més exhaustiva possible el component que causa problemes (marca, model, observacions) 2. Especificar detalladament les característiques de l'ordinador, tant elements de maquinari com de programari 3. A poder ser copiar i enganxar els missatges d'error. A partir d'aquí podem seguir ajudant-te.
4. haver cercat previament al google aquesta informació durant dues o tres hores, i només formular la pregunta si no s'ha trobat
http://www.usaelputogoogle.com | 0.744734 | curate | {"ca": 0.9476248477466505, "es": 0.008526187576126675, "fr": 0.007308160779537149, "pl": 0.03654080389768575} | |
crawling-populars_ca_20200525_7_13872 | Hi ha més d'una vintena de partits sense representació parlamentària que també concorren a les eleccions
Hi ha setanta llistes electorals que concorren a les eleccions al Parlament del dimecres. Per tant, al marge del cinc grups amb representació parlamentària hi ha moltes altres candidatures, algunes de les quals es presenten per primera vegada i d'altres que ja ho han fet en més d'una ocasió: és el cas d'Els Verds-Alternativa Ecologista, que el 2003 fou la sisena força més votada. Però n'hi ha moltes més. Tot seguit us les comentem.
Els Verds-Alternativa Ecologista van obtenir 18.470 vots en les anteriors eleccions. El partit Escons Insubmisos en van aconseguir 2.220. Aquest partit es presenta com a alternativa al vot en blanc descontent amb la majoria de formacions polítiques i diuen que deixarien buits i sense remuneració els escons del Parlament que obtinguessin per a expressar el rebuig a la 'degeneració del sistema polític'. Aquesta candidatura es presenta a Barcelona mentre que a Girona i a Tarragona es presenta la llista Els Verds-Alternativa Verda.
També es torna a presentar a les eleccions el Partit Comunista del Poble de Catalunya, que es presenta com a l'alternativa revolucionària que defensi al Parlament els interessos de la classe obrera.
D'una altra banda hi ha els partits que es presenten per primera vegada en les eleccions al Parlament. És el cas del Partit Antitaurí contra el Maltractament Animal, que defensa els drets dels animals i reclama la prohibició dels espectacles públics amb animals.
El partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania també es presenta per primera vegada a les eleccions. Aquesta formació, promoguda per Francesc de Carreras, Arcadi Espada, i Albert Boadella, entre d'altres, es defineix com a no-nacionalista i promou 'una nova forma de fer política que aspira a renovar Catalunya'.
El Partit Republicà Català reivindica el dret de proclamar la República Catalana com un estat sobirà dins d'Europa que garanteixi la igualtat de drets i de deures de tots els ciutadans.
El Partit Humanista de Catalunya també es presenten com una alternativa als partits amb representació parlamentària i proposen, entre més mesures, la participació dels treballadors en la propietat de les empreses, la revisió de les privatitzacions i l'elecció directa dels jutges.
Podeu consultar les webs de totes les candidatures a l'especial de VilaWeb Eleccions al Parlament de Catalunya 2006.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriu-re'm al butlletí de notícies:
Amb la col·laboració de: | 0.848099 | curate | {"ca": 1.0} | : /noticia/2115904/20061030/noticia.html |
wikipedia_ca_20230401_0_459828 | Costelles
Les costelles de xai, costelles de cabrit, costelles de porc o costelles de vedella són les varietats més comunes de l'ús de les costelles en gastronomia. Se'n distingeixen dos tipus: costelles d'agulla i costelles de pal. Gairebé totes les costelles de xai es venen amb os.
Les costelles més consumides són de:
- Xai: el gran nombre de plats de costelles de xai són fonamentalment semblants i la variació es limita a les diferents formes en què són acompanyades.
- Cabrit: les costelles de cabrit rostides són un plat típic de la cuina catalana.
- Porc: les costelles de porc són un menjar molt comú. Tant les costelles de porc com les dels animals de caça han de ser totalment cuites per raons de salut.
- Vedella: El T-bone steak és un plat de costelles de vedella. Hi ha plats regionals de costelles de vedella com les "Costelles de vedella a la vienesa" i les "Costelles de vedella a l'empordanesa".
A Catalunya, una costellada és un pícnic amb barbacoa. | 1 | perfect | {"fr": 0.009394572025052192, "ca": 0.9906054279749478} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=459829 |
cawac_ca_20200528_4_41712 | Airenovades
Cada mes un fullet que ens explica la vida de l'entitat. Informacions, ressenyes, agenda... veure la versió digital
Airenou
Castells i festa a Súria
Escrit per Hervé Pi
diumenge, 16 d'octubre de 2011 18:37
Dissabte 15 d'octubre els Castellers del Riberal actuaven per primera vegada a Súria per a acompanyar els Salats per la seua quarta Diada. Compartíem plaça amb els Micacos, els Castellers de Badalona.
Una actuació que tingué un ritme ràpid on ho hi descarregat els castells que ens havíem fixat: 4de6, 2de6, 3de6 amb agulla i pilar de 5.
Divendres 28 al Fogar Rural
Els Mangoners, la colla castellera de la Universitat de Perpinyà
tornen a posar la faixa amb la ferma intenció de consolidar el fet casteller a la UPVD.
Els estudiants assagen castells cada dimecres al campus a partir de les 12 del migdia. A més dels assaigs, els castellers/estudiants presentaran a la biblioteca universitària l'exposició "Una família de castells", exposició que havia guanyat el premi Francesc Aragó en el marc del Visa Of del 2009.
AireNou una altra imatge
Perpinyà Marxa de torxes
Group 1 Tab
a la seua creació, el 1995, Aire Nou de Bao entra a la Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes a Catalunya nord. Ha participat a les diverses convocatòria de la "FEDE"
Group 2 Tab
La colla Castellers del Riberal neix a final del 1996 a Bao, se presenta oficialment el 15 de juny del 1997 a Toluges i és acceptada com a soci de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el setembre del 1997.
Els Castellers del Riberal és la primera colla castellera de Catalunya nord.
Group 3 Tab
La colla dels Diables i Bruixes del Riberal creada el 199 descobreixen a final del 2000 l'exitència de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. Se'n fan socis, i participen a diverses trobades nacionals: Candela de Valls 2001, Trobada a Salou 2002,... i trobades de la Capital de Cultura Catalana.
La FDDC sostè els nord-catalans en la lluita per a l'adaptació de Directiva D2007/23/CE
Group 4 Tab
El 2006 amb la creació de Hamlet, el Drac del Riberal s'ingressa a l'Agrupació del Bestiri Festiu i Popular de Catalunya. L'Agrupació del Bestiari participa activament per a una adaptació correcta de l'ús del material pirotècnic a Catalunya Nord.
Group 5 Tab
La idea de la creació d'una colla de Falcons neix el 2002, caldrà esperar el 19 d'abril del 2009 per a presentar-la oficialment a Bao i entrar a la Federació de Falcons de Catalunya.
El 26 de juny del 2010 la colla Falcons del Riberal organitzen la Trobada Nacional de Falcons de Catalunya a Perpinyà. | 0.790215 | curate | {"ca": 0.9556166535742341, "pt": 0.012175962293794187, "es": 0.010604870384917517, "en": 0.021602513747054203} | http://www.airenou.cat/index.php?limitstart=148 |
mc4_ca_20230418_10_746040 | Investigadors de Can Ruti troben un sistema que podria prevenir l’Alzheimer i l’autisme | El Diari de Badalona
Inici Investigadors de Can Ruti troben un sistema que podria prevenir l’Alzheimer i...
Investigadors de Can Ruti troben un sistema que podria prevenir l’Alzheimer i l’autisme
29/05/2013 – Han idenfiticat un mecanisme molecular involucrat en el desenvolupament de l’atàxia espinocerebel·lar tipus 1que ja és present abans de l’aparició dels símptomes i obre portes a teràpies per a malalties neurodegeneratives.
La unitat de Recerca Translacional en Neurociències de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol explica, en un article a la revista científica Human Molecular Genetics, un nou mecanisme molecular involucrat en el desenvolupament de l’atàxia espinocerebel·lar tipus 1 en ratolins. Aquest mecanisme ja és present abans de l’aparició dels símptomes de l’atàxia i obre portes a noves opcions per teràpies preventives. Teràpies que podrien ser útils en altres malalties com l’Alzheimer i l’autisme, on hi ha implicat el mateix mecanisme.
En concret, els investigadors han identificat de quina manera la mutació en una proteïna de l’ADN anomenada ataxin-1 causa la mort progressiva de les neurones del cerebel, i han vist que al procés hi és implicat l’enzim PP2A. Haver trobat aquest mecanisme molecular, que és previ a l’aparició dels símptomes de l’atàxia, desvetlla potencials vies per crear teràpies preventives. L’estudi ha estat finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i per la Fundació La Marató de TV3.
Atàxia tipus 1
L’atàxia espinocerebel·lar tipus 1 és una malaltia hereditària identificada l’any 1993 i és causada per la mutació a la proteïna ataxin-1. Com a conseqüència d’aquesta mutació, les neurones del cerebel moren, cosa que afecta molt severament la coordinació dels moviments motors. La malaltia sol manifestar-se en la tercerca dècada de vida, amb una incidència d’entre 1 i 2 persones per cada 100.000 habitants. No existeix tractament i els pacients acaben necessitant una cadira de rodes.
A partir d’aquesta troballa, el grup de recerca de Germans Trias durà a terme noves teràpies en ratolins per curar o prevenir l’atàxia i també altres malalties neurodegeneratives. De fet, el grup ja iniciat assaigs pre-clínics amb la voluntat de traslladar els resultats als pacients d’aquí a tres anys. La unitat de Recerca Translacional en Neurociències, liderada pel doctor Antoni Matilla Dueñas, investiga les atàxies des de l’any 1993 i recentment també ha publicat la identificació d’un nou subtipus d’atàxia espinocerebel·lar, anomenada SCA37.
Sis detinguts per tallar-li dos dits a un jove durant una...
Sergi Vidal, a la llista d’Scariolo
La jove pilot badalonina de motocross Elsa Àrias, participa en un... | 0.852439 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/investigadors-de-can-ruti-troben-un-sistema-que-podria-prevenir-lalzheimer-i-lautisme/ |
wikipedia_ca_20230401_0_624722 | Xosé Fortes Bouzán
Xosé Fortes Bouzán (Caroi, Cerdedo-Cotobade, 28 de desembre de 1934) és un militar i historiador gallec. Fundador de la Unió Militar Democràtica (UMD), va ser empresonat i expulsat de l'Exèrcit. En 1987 va reingressar en l'exèrcit amb la graduació de coronel.
Biografia.
En 1975, quan era capità d'infanteria, va ser detingut i processament per pertànyer a la Unió Militar Democràtica (UMD), organització clandestina, fundada al final del franquisme, amb l'objectiu de democratitzar les Forces Armades i enderrocar la dictadura. Acusat de "conspiració per a la rebel·lió", va ser condemnat a quatre anys de presó.
Orfe de pare, mort durant la guerra civil espanyola, el 1952 va ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa. Llicenciat en Filosofia i Lletres, després de ser expulsat de l'exèrcit, exerceix la docència a Pontevedra, impartint classes d'història a l'IES A Xunqueira II de Pontevedra. És pare del periodista Xabier Fortes i l'escriptora Susana Fortes.
Va ser director de la primera revista infantil i juvenil en gallec: "Vagalume" (1976).
Es va presentar a les eleccions municipals espanyoles de 1979 com a independent, dins de la llista d'Unidade Galega –formació nacionalista i esquerrana–, resultant triat regidor de l'Ajuntament de Pontevedra i assumint el càrrec de tinent d'alcalde d'Urbanisme de la primera corporació democràtica. Posteriorment fundaria el partit Irmandade Galega, amb el qual concorreria a les urnes.
En 1987 reingressa en l'exèrcit amb la graduació de coronel, en virtut de la Llei de rehabilitació dels militars, aprovada al desembre.
Col·laborador habitual en la premsa gallega, en els anys vuitanta va dirigir el programa de ràdio "Historia viva". Posteriorment, va participar en la sèrie de televisió "Os Viaxeiros da luz", 1991. Entre 1998 i 2005 va ser coordinador a Pontevedra dels cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.
En 2007 va interpretar a un general franquista en la pel·lícula Los girasoles ciegos del cineasta José Luis Cuerda.
Distincions.
El 2009 va rebre la Medalla al Mèrit Militar del Ministeri de Defensa.
Obra.
- en gallec
- "O Instituto de Pontevedra" (Diputació de Pontevedra, 1997). Amb María Carmen Castelo Tettamancy. ISBN 84-88363-96-6
- "Caroianos. Unha viaxe pola nosa historia rural" (2008).
- "Terra de Cotobade" (Editorial Guiverny, 2015). ISBN 978-84-939449-9-5
- en castellà
- "El ejército y la política en el reinado de Isabel II" (tese de licenciatura, 1970).
- "Qué son las Fuerzas Armadas" (1977).
- "Proceso a nueve militares demócratas: las fuerzas armadas y la UMD" (1983).
- "La Ría de Pontevedra" (1986).
- "Galicia y el mar" (1993).
- "Historia de la ciudad Pontevedra" (1993, La Voz de Galicia).
- "Pontevedra en el espejo del tiempo" (1995).
- "Pontevedra: Burgo, villa, capital" (2011) | 1 | perfect | {"gl": 0.02223816355810617, "ca": 0.7345767575322812, "pt": 0.003586800573888092, "es": 0.21951219512195122, "en": 0.00430416068866571, "it": 0.015781922525107604} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=624723 |
racoarticles_ca_20221005_2_1279 | Empro en aquestes pàgines el títol De adventu Antichristi perquè és el que donen els documents parisencs que es troben a la base del nostre estudi; també Pèire d'Alvèrnia, ATCA, VII-VIII (1988-1989), 213, lín. 31; i l'autor del Tractatus quidam, in quo respondetur obiectionibus, quae fiebant contra tractatum Arnaldi De adventu Antichristi, publicat com a apèndix del primer article en aquest volum. I com que no coneixem el tenor del dit opuscle tal com fou presentat a París el 1299, tampoc no podem saber si després fou reproduït sense modificacions, ja en la còpia més primitiva del Borgh. 205, ff. 26a-48, o si el fet que aquest tingui un títol diferent, el de Tractatus de consummatione saeculi, també és senyal que aquest segon text ja era el resultat de les revisions introduïdes àdhuc en el text més primitiu, després de les sentències del bisbe de París i de Bonifaci VIII (creuria que és molt significtiu que aquell canvi tan dràstic a favor d'un títol tan poc arnaldià comparegui en un text tan en la línia escatològicament aigualida del De mysterio cymbalorum, de més a més copiat durant el pontificat de Bonifaci VIII). Tampoc no podem saber quins eren els fragments exactes d'aquell text inicial que suscitaren la contraposició dels mestres i de l'autoritat eclesiàstica de París el 1299. Recordaré, per amor a la completesa possible, que immediatament després dels pontificats de Bonifaci VIII i de Benet XI, Arnau tornava al ,seu' títol de Super tempore adventus Antichristi (ATCA, X (1991), 215, lín. 737), títol que, altra vegada modificat, esdevindria definitiu en el Vat. lat. 3824, ff. 50c-78c, el de Tractatus de tempore adventus antichristi, publicat en aquestes pàgines del volum VII-VIII (1988-1989), 134-169. La situació descrita en el paràgraf anterior no permet de saber amb precisió i detall quina era globalment la doctrina del primitiu De adventu Antichristi, ni, doncs, qui tenia raó en la polèmica parisenca, i per això m'he d'abstenir en aquestes pàgines d'aventurar qualsevol consideració doctrinal. Només a través de les referències que hi fan els dialogants del primer moment, Pèire d'Alvèrnia i Jean Quidort, podem saber algun punt doctrinal d'aquell opuscle, sense, però, arribar a cap reconstrucció textual.
A fi d'evitar llargues repeticions, em serviré de les abreviatures següents:
borat en el De mysterio cymbalorum Ecclesiae els anys 1299-1301, dificultats que, aplegades per Jacme Blanc, foren ocasió per a l'Apologia de versutiis et perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum ad Jacobum Albi, canonicum Dignensem, publicada en les pàgines inicials del present volum, em permeté de constatar que aquella violent topada entre les autoritats, primer les acadèmiques i després les eclesiàstiques de París i Arnau de Vilanova (xoc que d'entrada afectà, ni que fos de rebot, directament la Casa de França 1 i, de segon rebot, la de Barcelona; i de sortida, la mateixa Seu de Roma); tot i la seva amplitud, consistència doctrinal i repercussions en afers diplomàtics entre França i la Corona catalanoaragonesa, fins ara no havia atreta (tant com la meva informació abasta) l'atenció dels investigadors. 2 JOSEP PERARNAU I ESPELT 350 Regesta = MARTÍ DE BARCELONA, Regesta de documents arnaldians coneguts, dins «Estudis Franciscans», 47 (1935), 261-300.
REGLà, Francia = Joan REGLÀ CAMPISTOL, Francia, la Corona de Aragón y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Arán (siglos XIII-XIV), II (Escuela de estudios medievales. Estudios, XVIII. Publicaciones de la Sección de Barcelona, 14), Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1951.
1. Un detall demostra la implicació de la Casa de França: els autors han vist en un dels personatges que, en qualitat de ,miles domini regis ' (líns. 50, 180, 193), compareix en els dos documents escrits per Arnau de Vilanova en aquella ocasió, interessant-se per la situació d'Arnau de Vilanova, nogensmenys que el celebèrrim Guillaume de Nogaret (o un seu parent), el protagonista de l'Atemptat d'Anagni; consta la presència d'un altre, l'anomenat ,archidiaconus Algye', que, trobant-se a París, ja devia saber que era un dels tres que formaven la comissió nomenada pel rei de França per a estudiar el problema de la Val d'Aran; es deia Ricard Nebot, tal com hom pot veure en REGLÀ, Francia..., 41, núm. 30. 2. En pot ésser prova el fet que, tant com s'ha interessat en l',akademische Auseinandersetzung', o en allò que deia o significava el De tempore adventus Antichristi, s'ha desentès de la dinàmica dels fets de París (com si en aquells no hi hagués la dita ,Auseinandersetzung'), Manfred GERWING, Das Ende der Zeit. Der Traktat des Arnald von Villanova über die Ankunft des Antichrist in der akademischen Auseinandersetzung zu Beginn des 14. Jahrhunderts (Beiträge zur Geschichte der Philosophie und Theologie des Mittelalters. N. F., 45), Münster, Aschendorff 1966, 75-253, fins al punt que en les cent setanta-nou pàgines que dedica a la presentació del dit text en la capital de França el 1299 no cita cap vegada ni els dos documents publicats per Marcelino MENÉNDEZ Y PELAYO, 260-270, ni el segon d'aquells dos, també inclòs per Henricus DENIFLE i Aemilius CHATELAIN, en llur Chartularium Universitatis Parisiensis, II, París 1891, 87-90 (l'única referència [p. 94, nota 49] al cartulari parisenc en el capítol esmentat és a la llista de les dues-centes dinou proposicions desautoritzades pel bisbe de París el 1277); també n'és prova el fet que Heinrich FINKE, Aus den Tagen Bonifaz VIII. Funde und Forschungen (Vorreformationsgeschichtliche Forschungen, II), Münster im W., Aschendorff 1902, 200-201, només esmenta globalment l'episodi de París, sense, però, entrar en detalls. Hi havia dedicat més espai Barthélemy HAURÉAU, Arnauld de Villeneuve, médecin et chimiste, dins Histoire Littéraire de la France. Tome XXVIII. Suite du quatuorzième siècle, París, Imprimerie Nationale 1881, 35-39, i més endavant n'hi dedicarien tant Paul DIEPGEN, Arnald von Villanova als Politiker und Laientheologe (Abhandlungen zur Mittleren und Neueren Geschichte, 9), Berlín-Leipzig, Rothschild 1909, 106 pp., que sota el títol: I. Arnald als aragonesischer Gesandter in París. Seine ersten theologischen Schriften (1299 bis 1301. ), 12-22, tot i dependre de Finke, en destina unes deu a resumir (igual com havia fet Hauréau) els dos documents esmentats en la nota París), els passos successius entraren a formar part d'un procés judicial ,in causa fidei'; ningú no ho proclama tant com Arnau mateix, ni que sigui ,a contrario', en repetir una i altra vegada que el problema era acadèmic i que, doncs, s'havia de solventar amb una discussió escolar; 3 el fet que les coses no anessin pel camí universitari que Arnau volia, confirma que el procés d'aquells mesos no era únicament acadèmic, o més ben dit, que si començà (o Arnau hauria volgut i intentat que comencés) com un afer acadèmic desembocà de seguida en un de jurídic, enantat o menat d'acord amb les normes (si és que existien, car la ,causa fidei' era de les que, salvada la veritat, podien prescindir dels condicionants processals i anar «summarie, simpliciter et de plano, sola facti veritate inspecta»). Tindrem, doncs, en compte que durant aquells (per a Arnau massa llargs) mesos s'anaren acumulant els actes i les actes d'un procés judicial. Això vol dir que si aquelles actes s'haguessin conservat, es trobaria a l'abast de la mà tot allò que ens interessa (o almenys molts dels documents). Dissortadament res no permet de suposar que el tal procés s'hagi salvat ni a París ni a Roma (on en devia ésser enviada còpia notarial).
Per ara són només dos els documents generats per aquella situació que han arribat a nosaltres: 4 l'Instrumentum alterum appellationis Arnaldi de Villanova a processu Parisiensium ad Apostolicam Sedem, datat amb precisió el 12 d'octubre [del 1300], 5 i la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum, sense data; els editors, guiats per llur col•locació en l'únic manuscrit que els ha conservats, el de París, BN lat. 17534, l'han considerat fins ara anterior a l'esmentat Instrumentum alterum appellationis..., 6 però tinc la impressió, gairebé el convenciment, que és posterior, tal com crec que la nota acabada de referir i les pàgines següents aniran aclarint.
4. A darreries del segle XVI n'existí un altre; ho demostra l'anotació de l'inventari dels fons que foren portats d'Avinyó a Roma el 1594, conservat en el Vat., Borgh. 390, f. 150 (antic 147 v ), núm. 171: «Confessio magistri Arnaldi de Villa noua super quibusdam articulis circa fidem»; hi deu fer referència Odorico RINALDI (Raynaldus), en la seva continuació dels annals de Cesare Baronio, en referir-se a esdeveniments, que ell data el 1310: «Extat vero in MS reperto in Archivo Palatii Avenionensis anno MDXCIV, regente legationem Avenionensem Octavio Acquaviva cardinale, ac dein Romam allato in fidei orthodoxae formula, quam Arnaldus Villanovanus damnatis adversis erroribus professus est», Annales ecclesiastici (MANSI, IV, Lucca 1749, 498a, Ad annum 1310); he reproduït el text de Rinaldi perquè diu més que l'anotació manuscrita i podria tenir font diversa; o potser l'annalista pogué llegir aquella ,confessio' i en donà un resum més objectiu i complet que el del funcionari? No puc fer res més que preguntarm'ho.
La decisió de transportar a Roma les restes de la biblioteca (i de l'arxiu) papals d'Avinyó és documentada per Anneliese MAIER, Der letzte Katalog der päpstlichen Bibliothek von Avignon (1594) (Sussidi eruditi, 4), Roma, Edizioni di Storia e Letteratura 1952. Vegeu més avall, el darrer paràgraf de la nota 17. Quant a les hipòtesis d'identificació de la dita ,confessio', vegeu les notes 38 i 40.
Giovanni MERCATI, en el seu, Per la storia del codice illustrato di Opicino de Canistris e di altri codici e documenti trasportati a Roma dal Palazzo papale di Avignone, dins el seu Note per la storia di alcune biblioteche romane nei secoli XVI-XIX (Studi e Testi, 164), Ciutat del Vaticà, BAV 1952, 4-5, ultra donar notícies d'aquell trasllat de fons bibliogràfics i arxivístics, ofereix informació de les diverses parts de l'actual Vat., Borgh. 390, al qual ens acabem de referir en aquesta nota.
5. Sobre la base del ms. de París, BN, lat. 17.534, ff. 105-106, el text ha estat reproduït tant per MENÉNDEZ Y PELAYO gairebé en totes les edicions de la dita Historia... (no en la de «Biblioteca de Autores Cristianos», 150-151, Madrid 1956), i a base d'ell per DENIFLE i CHA-TELAIN (cf. nota 3), i per Ramon D'ALÓS, IV (1910), 116-119. 6. El recurs es troba en el mateix manuscrit parisenc, ff. 103v-104v. Publicat per MENÉN-DEZ Y PELAYO, 260-265, i d'ací reproduït per d'ALÓS, loc. cit. (nota 5), 111-115. Tal com dic, l'ordre del manuscrit ha passat a les edicions; la meva impressió que l'ordre cronològic és l'invers es basa en aquests detalls: a) En un primer moment, tal com veurem de seguida, Arnau deixà un exemplar del De adventu Antichristi al Canceller de l'Estudi de París, ,ad exemplar', per a treure'n còpia (líns. 234-235); b) el canceller el passà a(ls) professors de la facultat de teologia (líns. 150-155); c) la nit en què fou empresonat per l'Oficial del bisbe de París, Arnau, en nom seu (retinguem el detall), féu demanar la restitució d'aquell exemplar (potser no en tenia d'altre i el necessitava per a la seva defensa) al dit Canceller, per mitjà d'un seu acompanyant, el mestre Ramon de Poitiers (Ramundus de Pictavia) (líns. 234-236);
Les etapes d'un malson
A base, doncs, d'aquests dos documents podem reconstruir la sèrie o l'ordre dels esdeveniments més significatius d'aquella primera crisi en els vuit passos següents: 7 I. Hi hagué en data indeterminada (octubre 1299?) alguns contactes previs entre Arnau de Vilanova i el Canceller de l'Estudi de París, ben documentats, en els quals:
Ia. Aquest rebé el De adventu Antichristi i el féu arribar als mestres de la Facultat de Teologia: 8 Ib. Passats molts dies, aquests mestres (quatre o cinc, seculars, no religiosos) presentaren a l'Oficial del bisbat de París una ,cèdula', denunciant que JOSEP PERARNAU I ESPELT 354 d) el dia 12 d'octubre de 1300, en l'Instrumentum alterum appellationis..., Arnau tornava a reclamar aquell exemplar, ja no únicament en nom seu, sinó en nom del rei de França (ací rau el detall), davant el qual encara era ambaixador (el Canceller, present, respongué que l'havia lliurat a d'altres mestres i que els en parlaria) (líns. 108-113); i e) en la Notificatio, protestatio et recursus ad regem Francorum, Arnau informava el rei que havia fet demanar l'exemplar primer de forma privada o en nom propi [c)]; després en nom del rei de França [d)]; i que encara no li havia estat restituït (líns. 234-239).
La Notificatio..., doncs, descrivia l'estat d'aquest petit conflicte després del Instrumentum alterum appellationis.... És, per tant, clar que l'Instrumentum alterum... és anterior a la Notificatio, protestatio et recursus ad regem Francorum, i que aquesta és posterior.
7. Crec haver de precisar que l'objectiu d'aquestes pàgines no és pas tant el de reconstruir tot allò que succeí des d'un punt de vista fàctic, acadèmic o legal durant aquells mesos, ans només d'individuar quins actes deixaren constància escrita o incidiren en escrits o documents d'alguna forma arnaldians.
Per pura coincidència s'ha escaigut que Manfred GERWING resumeix no pas els fets de París, ans tota la controvèrsia, en vuit punts, que, per descomptat, no són els nostres: «Damit begann eine Kontroverse, die sich... mit acht Strichen wie folgt skizzieren lässt», Vom Ende der Zeit... (cit. en la nota 2), XVI: en l'explicació d'algun dels nostres vuit passos hi haurà referència a afirmacions de Gerwing.
8. «...licet ego ad quamlibet uocacionem domini Cancellarii venissem celeriter, letanter et reuerenter, ut ipse, vel in capella Sancti Dyonisii de Passu retulit...», Instrumentum alterum appellationis..., (líns. 19-21).
El Canceller, autoritat acadèmica suprema, càrrec de col•lació i provisió papal (Chartularium Universitatis Parisiensis, II, 69-70), en aquell moment, entre el 1296 i el 1302, era Petrus de Sancto Audomaro, Pierre de Saint Omer (ibid., 70, nota); li dedicà una semblança acadèmica Palémon GLORIEUX, Notices sur quelques théologiens de Paris de la fin du XIIIè siècle, dins «Archives d'histoire doctrinale et littéraire du Moyen Age», III (1928), 223-225. Quant al fascicle, diu l'Instrumentum alterum appellationis...: «Insuper autem requiro vos, dominum Cancellarium, ex parte domini regis Francie... quod restituatis mihi scripturam meam quam fidei vestre commisi et concessi liberaliter ad exemplar...» (líns. 108-113): en la seva resposta, protocolitzada, «...predictus Cancellarius respondit quod ipsum tradiderat aliis magistris in facultate predicta, et quod de hoc loqueretur eisdem» (líns. 153-155): l'opuscle d'Arnau contenia doctrina falsa i contrària a l'Escriptura; la denúncia era el primer pas d'un procés ,in causa fidei'. 9 9. Si dels tractes amb el Canceller de l'Estudi, Arnau n'esperava almenys una mena de ,nihil obstat' per a la publicació del seu opuscle, el tret li sortí per la culata, car els mestres, als quals aquell havia fet arribar el tractat, el denunciaren a l'Oficial del bisbe de París, denúncia que es convertí en el primer pas d'un procés inquisitorial: «...quatuor aut quinque magistri in theologia, ut [Officialis] asserebat, denunciaverant ei quod ego in quodam libello De adventu Antichristi scripseram quedam contra fidem et quedam contra evvangelium...» (líns. 183-185); i encara: «Nec possunt predicti magistri ostendere rationem, qua iuste potuerint predictum processum contra me facere. Nam, si dicant, ut tunc dixerunt, quod in opusculo meo De adventu Antichristi asseruntur aliqua temere, posito quod sic esset, tamen, cum assercio temeraria non vergeret in blasphemiam Dei nec in preiudicium vel iniuriam proximi nec in ruinam fidei, non ad presenciam iudicis causarum trahendus eram, sed pocius scolarum... » (líns. 257-263).
Quant als mestres contraris a Arnau, ell mateix diu en la lletra dedicatòria del De mysterio cymbalorum als Fratribus predicatoribus qui sunt Parisius, que foren seculars: «...theologorum collegium, ad impetum secularium doctorum... sategit extinguere»: Opus epistolarum christini, Vat. lat. 3824, f. 99b (CARRERAS ARTAU, «Estudios Franciscanos», 49 (1948), 393), podem estar segurs d'un: Pèire d'Alvèrnia, la presència del qual en l'acte del 12 d'octubre del 1300 consta notarialment en l'Instrumentum alterum appellationis... (lín. 139); i també consta pel seu Utrum antichristus sit venturus in brevi, que era dels qui qualificaven la tesi d'Arnau d',error in Sacra Scriptura', donant així la raó a l'Oficial de París, segons el qual alguns mestres li havien denunciat que en el De adventu Antichristi hi havia «quaedam contra evangelium»; diu així Pèire d'Alvèrnia en acabar la seva ,quaestio': «Sic igitur patet quod asserens Antichristum venturum tempore futuro determinato, puta decimo quarto vel septuagesimo quinto vel quocumque alio tali, propinquo vel remoto, errat in sacra Scriptura» (PERARNAU, ATCA, VII-VIII (1988-1989), 217, núm. 206-208). En el curs del procés parisenc compareixeria també un religiós, en concret franciscà, contrari d'Arnau, tal com hom pot veure en la nota 20.
Almenys ací, doncs, hi hagué un escrit: diguem-ne Denuntiatio eorum quae contra fidem et evangelium continentur in opusculo Arnaldi De adventu Antichristi, dissortadament perdut; sembla que la dita Denuntiatio... és la ,cedula sua ' (líns. 272-273), esmentada en la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum, ,cedula' o text, que es degué convertir en el document inicial de la causa incoada per l'Oficial del bisbe de París.
Entre els fets reportats en aquest primer apartat i els del següent hi hagué una considerable quantitat de temps; ho digué el mateix Arnau en la Protestatio XV. kl. augusti a. D. M CCC IV facta Perusii coram domino Camerario Summi Pontificis: «...cum olim... presentaverim theologis Parisiensibus quoddam opus..., opere presentato atque multis diebus ab eis retento...» (PERARNAU, ATCA, X (1991), 215, líns. 735-739).
I ací una observació cronològica marginal: Ramon Llull és contemporàniament documentat a París; arribà a coincidir amb Arnau de Vilanova? O, tal com m'atreviria a creure, quan conegué l'ambaixada d'aquest i les raons de la mateixa s'afanyà a marxar, no sols per no trobarse al mig d'unes negociacions polítiques vidrioses, en les quals es podria haver vist en el compromís de posar-se contra algun dels tres reis amb els quals volia mantenir relacions immillorables (França, Catalunya, Mallorca), ans sobretot perquè, preveient que les conseqüències de la Croada contra Catalunya estaven a punt d'ésser totalment superades, ell podia confiar que la nova situació de pau portaria la normalització del Col•legi de Miramar [cf. ATCA, XIV (1995), 316-319] (i també ací les esperances se li frustraren).
En aquest punt, Gerwing llança una afirmació tan estranya, que ha d'ésser urgentment demostrada amb documents indiscutibles; és aquesta: «...die Pariser Theologen... insgeheim... den Vorsitzenden der Inquisition, den Offizial von París und Bischof von Toulouse, alarmier-II. En conseqüència, i en data no aclarida (però sabem que era un divendres al vespre, segurament el 18 de desembre del 1299), l'Oficial trameté a mestre Arnau una honorable invitació-(citació), i el mestre se li presentà immediatament. 10 ten und das Verfahren gegen ihn einleiteten...», Vom Ende der Zeit... (cit. nota 2), XVII: que el president de la inquisició fos d'alguna manera l'Oficial (del bisbat o del bisbe) de París, és més o menys acceptable, car el president nat com a responsable de la fe en la diòcesi era el bisbe, i el seu oficial és explicable que ho fos per delegació; però que l'Oficial del 1299 fos el bisbe de Tolosa de Llenguadoc, és identificació que no sols és totalment desencaixada i forassenyada, i de la qual no recordo haver trobat ni el més mínim indici enlloc, ans les dades que són a l'abast de totes les mans, encara que només fos per la documentació arnaldiana ja publicada, hi són incompatibles: el bisbe de Tolosa de Llenguadoc, Pèire de la Chapelle Taillefer, bisbe de Carcassona del 1291 al 1298, traslladat a Tolosa el 1298, càrrec que mantindria fins al 1306, acabava d'ésser nomenat pel rei de França president de la comissió francesa destinada a estudiar a qui corresponia la sobirania damunt la Val d'Aran; i, si Arnau de Vilanova no hagués estat empresonat per l'Oficial de París, el matí següent havia decidit d'emprendre viatge a Tolosa per lliurar-li la documentació reial, tal com afirma ell mateix en la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum: «...die sabbati mane post festum beati Thome disposuissem iter meum arripere versus episcopum Tholosanum cum littera vestri mandati ad ipsum propter commissionem eidem in parte factam...» (líns. 163-167); cal, doncs, demostrar urgentment, primer, que els bisbes de París i de Tolosa s'havien posat d'acord i aquest darrer, com si, ultra la que li donaven papa i rei, no tingués prou feina al seu bisbat, havia acceptat un càrrec secundari dins l'organigrama del bisbat de París i l'exercia; i segon, que el dia de l'empresonament d'Arnau el dit bisbe de Tolosa es trobava justament a París i donava al nostre metge la gran sorpresa equivalent a dir-li: «Mestre, no us cal emprendre camí (,iter arripere') vers Tolosa, perquè heus-me ací davant vostre, fent d'Oficial del bisbe de París, i empresonant-vos».
10. Arnau resumeix així aquelles hores en la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum: «...postquam a vobis [rege Francie] licentiam redeundi ad eum [regem Aragonie] recepissem in Betausel et die sabbati mane post festum beati Thome disposuissem iter meum arripere versus episcopum Tholosanum cum littera vestri mandati ad ipsum, propter commissionem eidem in parte factam super negociis pertinentibus ad meam legacionem, die precedenti in sero Parisiensis officialis proditionaliter me fecit vocari, quia per clericum suum afferentem non mandatum presidis, ymo preces cum genu flexo, quod irem ad ipsum quoniam me indigebat... » (líns. 163-171).
La data és un trencacolls, car el dissabte després de la festa de sant Tomàs apòstol [,die sabbati mane post festum beati Thome', 21 de desembre 1299, dimarts] aquell any s'escaigué l'endemà de Nadal, és a dir, el dia de sant Esteve i, doncs, no té sentit referir-se a la festa de sant Tomàs, eclipsada per Nadal; més encara, recordar que l'Oficial l'havia fet empresonar el dia de Nadal era un element contra aquest, car donava a comprendre que no respectava ni festes tan sagrades. De fet, no han mancat les dues opcions: a) la de prendre el text al peu de la lletra i datar la detenció d'Arnau el dia de Nadal al vespre (el vespre abans del dissabte en què hauria marxat), i així Barthélemy HAURÉAU, Arnald de Villeneuve, médecin et chimiste, dins «Histoire Littéraire de la France», XXVIII (1881), 36, es limita a repetir la frase al peu de la lletra: «Il se disposait à partir... à la fin de décembre, le samedi venant après la fête de saint Thomas, quand, la veille de ce jour, vers le soir, il fut mandé par l'official de Paris. Aquelles hores de presó deixaren mals records en Arnau, tal com confirmarem més avall, a l'hora de l'apel•lació a la Seu Apostòlica; de moment, el seguirem en retreure als mestres en teologia que s'haguessin adreçat al «Officialem Parisiensem, qui prodicionaliter inde uocauit, dolose retinuit et in domo perniciosa mihi propter passibilitatem et calamitates corporis mei rusticaliter et impie carceravit» (líns. 23-25). També retreu en l'Instrumentum alterum appella-IIIa. Assabentat de la detenció i de l'empresonament, l'arquebisbe metropolità de Narbona, Gil Aycelin, aquell mateix dissabte actuà a favor de mestre Arnau, d'alguna manera súbdit seu, car en l'Instrumentum alterum appellationis... el nostre és qualificat de ,habitator Montis Pessullani' i Montpeller (o més ben dit, el bisbat de Melguelh-Magalona, al qual pertanyia Montpeller) era diòcesi sufragània de Narbona. 12 IIIb. Aquell mateix dissabte l'Oficial posà en llibertat (condicional) mestre Arnau de Vilanova sota la fiança exorbitant de tres mil lliures, que fou dipositada per alguns fiadors. 13 tionis... a processu Parisiensium... ad Sedem Apostolicam..., que tot es fes sense informar-ne el rei de França: «...non requisita et omnino postposita regalis excellentie magestate...» (líns. 106-107); en la Protestatio... coram domino Camerario Summi Pontificis, del 1304, no s'oblidaria de fer constar: «propter quem excessum postmodum dominus rex Francie dictum Officialem privavit in sempiternum omnibus temporalibus bonis, tam paternis quam acquisitis per eum» (PERAR-NAU, ATCA, X (1991), 215, líns. 741-743).
Ací deu caldre suposar un Decretum Officialis Parisiensis capi et incarcerari faciens magistrum Arnaldum de Villanova ut suspectum in causa fidei.
12. Immediatament després del primer fragment transcrit en la nota 11, trobem: «...non obstantibus recquisitione et testimonio reverendi patris archiepiscopi Narbonensis, factis eadem nocte per nuncium eius...» (líns. 175-177).
Tindríem, doncs, segurament integrada en el procés de l'Oficial de París, una Requisitio et testimonium archiepiscopi Narbonensis in favorem magistri Arnaldi de Villanova.
Recordem que, tal com hem dit en la nota 1, durant aquella nit, mestre Arnau féu requerir el canceller de l'Estudi de París a restituir-li el fascicle: «... Cancellarius Parisiensis, cui ad preces suas quemdam quaternum meum concesseram ad exemplar, recquisitus ex parte mea per socium meum, in die qua fui detentus per supradictum Officialem, ut redderetur, reddere denegavit...» (líns. 234-237); sabem el nom d'aquest ,socius': «...contra voluntatem meam retinuistis [scripturam meam] a die qua per socium meum, magistrum Raimundum de Pictavia, petii mihi restitui» (líns. 114-116) (suposaria que era mestre en medicina, com ho devia ésser Jacme Blanc, al qual Arnau adreçaria l'Apologia de versutiis..., publicada al començament d'aquest volum i també devia acompanyar mestre Arnau a París, car de les línies 279-283 de l'Apologia... i en particular del ,novistis experimento', es dedueix que ell estigué present en algun dels actes d'aquell procés).
13. El text copiat a continuació segueix immediatament després del primer transcrit en la nota anterior: «...nec sequenti die voluit me nullatenus relaxare, nisi prestita fideiussoria caucione sub graui pena trium milium librarum, presentibus et pro me fideiubentibus domino Amalrico, vicecomite Narbonensi, et domino C. de Nogareto et domino Alphino de Narma et pluribus aliis...» (líns. 177-181).
Hi havia d'haver un document notarial que es podria intitular Fideiussio trium milium librarum Turonensium in favorem magistri Arnaldi de Villanova; i encara una consegüent decisió de l'Oficial de París: Concessio libertatis magistro Arnaldo de Villanova, sub fideiussione. Suposaria que una de les condicions d'aquesta llibertat sota fiança era la de trobar-se o de personar-se a disposició de l'Oficial, sempre que fos requerit.
També ací cal prendre distàncies de la versió donada per GERWING, XVIII, núm. 4: «...am nächsten Morgen freigelassen, musste sich aber vor dem Bischof von Paris und der theologischen Fakultät der Universität Paris verantworten»; la forma de parlar insinua que l'alliberament i el justificar-se davant el bisbe de París i la Facultat de Teologia foren actuacions consecutives, atès que no s'hi assenyala cap espai de temps intermedi. Les pàgines següents precisen molt més en què consistiren la sessió amb els teòlegs i la pròpiament judicial davant el bisbe.
---------------------Ací (o potser immediatament després dels fets resumits en el primer vinent apartat IV) s'ha de col•locar el parèntesi d'una temporada relativament llarga amb tot allò que serà exposat més avall sota l'epígraf Un o dos viatges d'ambaixada? sobre la base dels documents citats allí.
---------------------IV. En data indeterminada, però que devia ésser o molt poc després d'ésser alliberat, o cap a l'estiu del 1300, per mitjà de l'Oficial, els mestres de la Facultat de Teologia seguiren portant la iniciativa dels actes del procés i feren citar Arnau, ja tornat a París i personat davant el dit Oficial, ,ad privatum colloquium' a fi de respondre davant ells en la capella de Saint Denis de Passy de les acusacions relatives al De adventu Antichristi. 14 IVa. Arnau hi admeté que, àdhuc col•locades i enteses en llur context, algunes afirmacions podien ésser temeràries i acceptà que els mestres les atemperessin. 15 IVb. Ambdues parts s'acordaren a concedir als mestres un temps prudencial per a suavitzar les afirmacions considerades temeràries. 16 SOBRE LA PRIMERA CRISI ENTORN EL DE ADVENTU ANTICHRISTI 359 14. Allò que succeí en aquella confrontació privada es pot deduir genèricament de frases indirectes, com: «...post predictam capcionem sive detencionem, collegium magistrorum in theologia Parisius impediuit execussionem mee legacionis citando me per Officialem predictum ad sui presentiam...» (líns. 245-248).
15. Sobretot es dedueix de la següent narració adreçada als mateixos mestres: «...iterum recolens quod cum in capella predicta [Sancti Dyonisii de Passu] in vestri gratia iurgalariter ad priuatum colloquium recepistis, concesseram vobis quod articulos, quos mihi fecistis legi, scripseram, non secundum intellectum quo sonabant, extracti per uos ab opere meo, sed secundum intellectum quo sonabant iacentes in serie scripture. Et quia vos, domini, dicebatis esse temerarie scriptos, concessi vobis me ad reuerentiam fore paratum ad temperandum iuxta vestrum iudicium... » (líns. 26-32).
Existí, per tant, una Series articulorum ex opusculo Arnaldi De adventu Antichristi extractorum, qui secundum magistros Parisienses temperandi et revocandi erant.
Aquella sessió de Saint Denis de Passy seria recordada per Arnau en l'Apologia de versutiis et perversitatibus..., línies 279-286, publicada al començament d'aquest volum; sembla deduir-se'n que també hi fou present mestre Jacme Blanc («...nouistis experimento preterita circa istam materiam; vos enim scitis quod... in capella sancti Dionisii de Passu...» (líns. 280-282).
16. El fragment copiat en la nota anterior prossegueix així sense solució de continuïtat: «...retinuistis vel tempus ad deliberandum super modo congruo temperandi» (líns. 33-34). El resultat escrit ocupa el lloc central del pas següent.
No tenim (o almenys no sé que tinguem) el text resultant del treball dels mestres; auguro que alguna vegada en puguem (o algú en pugui) disposar. Mentrestant, l'única cosa a l'abast de la nostra mà és fer referència a quelcom de semblant, que s'ha parcialment salvat en dos fragments d'una intervenció més o menys paral•lela dels mestres de París en relació a alguna tesi del ben conegut Jean Quidort de París; els han presentats i transcrits respectivament Palémon GLORIEUX, Un mémoire justificatif de Bernard de Trilia, dins «Revue des Sciences Philosophiques et Théologiques», XVII (1928), 405-426 i XVIII (1929), 23-58 (text en les pàgines 407-413);
V. Agost-setembre 1300? Arribem a un dels punts crítics. Redactada la proposta d'atemperament i retractació (fixem-nos en els dos substantius), els professors de teologia feren citar mestre Arnau aquesta vegada a una sessió pública (,cum sollemni processu'), presidida pel bisbe de París. 17 Va. El full contenint l'escrit d'atemperament i retractació és posat en mans d'Arnau, el qual és obligat a llegir-lo i acceptar-lo. 18 l'atribució a Jean Quidort vingué l'any sobre, signada pel mateix autor en la mateixa revista, sota el títol Bernard de Trilia ou Jean de Paris, XIX (1930), 460-474; i Jean Pierre MÜLLER, À propos du Mémoire justificatif de Jean Quidort, dins «Recherches de Théologie Ancienne et Médiévale», XIX (1952), 343-352; el text de la correcció es troba en les pàgines 344-345. Cal, però assenyalar una diferència: en el cas de Quidort les puntualitzacions dels mestres es basaven en ,reportationes' preses per alumnes (cf. Jean-Pierre MÜLLER, Les reportations des deux premiers livres du Commentaire sur les Sentences de Jean Quidort de París O. P., dins «Angelicum», XXXIII (1956), 361-414, en concret 401, on són recordats altres casos de batxillers lectors de les Sententiae); en el d'Arnau, el ,cos del delicte' era el seu mateix text, tal com ell repetidament afirma en els dos documents parisencs arribats fins a nosaltres, objecte d'aquestes pàgines.
El pas entre la sessió acabada de resumir i la següent marca la divisió del procés entre dues etapes i fins i tot planteigs, tal com hom pot veure en el llibre de J. M. M. H. THIJSSEN, Censure and heresy... (cit. en la nota 2), i resumeix el seu recensionador John BALDWIN, dins «The Journal of Ecclesiastical History», 50 (1999), 564: «Academic censure could involve any one of four courts (,forum'): (1) the chancellor's or university masters; (2) the minister-general's of a religious order; (3) the bishop's; (4) the pope's. The first two were disciplinary; the second pair alone could adjudicate and punish an ecclesiastical crime. The choice of these courts was normally decided from below by the masters...». 17. La frase que anem a transcriure segueix immediatament la copiada en la nota 14: «...[collegium magistrorum in theologia Parisius impedivit execussionem mee legacionis]... et postmodum trahendo ad presenciam Parisiensis episcopi...» (líns. 246-249); i també: «Tandem vero, die prefixa ad mihi notifficandum formam temperamenti per uos excogitati et ordinati, apparuit mihi quod in ordinacione per uos dictata et scripta in quadam cedula mittebatur expresse ,temperare' et ,revocare', cum tamen sint actus specie differentes, diuersis obiectis correspondentes, ut temerariis unus et erroneis alius...» (líns. 35-40).
Ací també degué haver-hi la lectura i signatura de la fórmula de retractació concordada entre els mestres de la Facultat de Teologia i les autoritats del bisbat de París o almenys amb l'Oficial, potser aquella «Fidei orthodoxae formula, quam Arnaldus Villanovanus damnatis adversis erroribus professus est» (RAYNALDI, Annales ecclesiastici, IV, Lucca 1749, 498a), que, tal com sabem, encara a darreries del segle XVI es trobava entre els documents romasos al Palau Papal d'Avinyó i fou transportada a Roma (vegeu la nota 4).
18. Hem arribat al moment crític, del qual tenim dues descripcions. La primera, datada el 12 d'octubre del 1300, però poc o molt anterior, continua el text transcrit en segon lloc en la nota 17: «Vidi etiam quod dictum episcopum supradictum ad promissi temperamenti publicacionem adduxeratis, cum tamen absque ipso paratus essem temerarie dicta modo rationabili temperare...» (líns. 40-42: recordem que aquestes frases són adreçades als mestres, que sabien prou bé allò que havia passat en aquella sessió); per això la descripció de la Notificatio, protestatio ac reqisitio ad regem Francorum, és força més moguda i segueix a continuació del primer fragment de la nota 17: «...[collegium magistrorum... impediuit execussionem mee legacionis]... et cogendo terroribus atque minis me legere cedulam mendosam et abusiuam per eos ordinatam et inique atque dolose confectam, me non uocato nec consensu mee deliberacionis nullatenus recquisito ad ordinacionem et scripcionem illius, ymo, cum eam in manu mea Cancellarius posuisset, repentino preceperunt clamore quod legerem, et lectis adhiberem consensum...» Vb. Davant la resistència d'Arnau a retractar-se, els mestres s'avalotaren i li exigiren que acceptés l'escrit també en allò que tenia de retractació; atesa la negativa d'aquest (adduint segurament que almenys en el darrer extrem l'havien enganyat), no mancaren intermediaris que cerquessin l'acord. 19 Vc. No havent arribat les dues parts a cap acord, l'acte seguí el seu curs, amb la sentència condemnatòria del bisbe de París i, per part d'Arnau, amb la lectura (cal suposar que ,alta et intelligibili voce') de la ,cedula' presentada pel Canceller de l'Estudi, amb la qual lectura manifestava la seva aquiescència a l'atemperament i retractació de certs articles (aquiescència que, sembla, fou signada per ell), car altrament Arnau sabia que de nou hauria anat a la presó. El text de la cita ,cèdula' o consistia en o contenia una ,confessio fidei'. Aquell acte s'acabava amb l'apel (líns. 190-197). I recorda als mestres: «...quicquid nuper coram domino Episcopo dixi legendo cedulam ordinacionis vestre, quam dominus Cancellarius posuit in manibus meis instans ut legerem omni dilacione postposita, non dixi nec pronunciaui legendo uel aliter, nisi concussus timore... nec ego iuraverim eundem [processum] servare...» (líns. 77-80 i 84). Arnau reporta ací dubtes de consciència: «...considerabam quod, licet instanter peterem rationes in scriptis, quibus impugnandi quocumque modo videbantur predicti articuli, ut meam conscientiam informarem et solidarem, nec quicquam facerem ea fluctuante vel murmurante, noluistis michi concedere...» (líns. 43-47).
19. Figuren en la nota precedent unes quantes personalitats, que immediatament entraren en joc, els dignataris seglars fent grup amb Arnau i els dos eclesiàstics més importants intentant una mediació: «Iterum, presentibus et coassistentibus mihi domino Almarico, vicecomite Narbonensi, et domino C. de Nagoreto, milite domini regis Francie, et domino Alphino de Narma, clerico eiusdem regis, et magistro Gerardo de Noua villa, cantore de Tyarno, et magistro C. de Poilaco, canonico Viuariensi, et domino Symone de Marcay, milite domini regis, audiebam a reuerendo patre domino Archiepiscopo Narbonensi et a discreto viro archidiacono Algye, qui de uobis ad me vicissim intercurrebant et refferentes hinc inde proposita et tractantes concordiam et offerentes pro me quod immediate paratus eram iter arripere ad summum Pontificem et iudicio eius stare...» (líns. 49-58). Sobre l',archidiaconus Algye', vegeu la nota 1. 20. La frase següent va immediatament després del tercer fragment transcrit en la nota 18: «...et per eumdem Episcopum fecit pronuntiari dampnandos, non ut erroneos, sed ut temerarie assertos, de quibus exstat publicum instrumentum» (líns. 197-199; i encara: «Vidi etiam quod dictum Episcopum supradictum ad promissi temperamenti publicacionem adduxeratis...» (líns. 40-41). La publicació de la sentència comportava la presó, tal com diu el text que segueix el fragment transcrit en la nota 19: «...vos, domini, ordinaueritis me per Episcopum supradictum retineri et incarcerari, si vestre noluissem condescendere voluntati...» (líns. 58-60). Arnau cregué que la por (potser, basarda) davant un nou empresonament justificava el fet d'haver llegit la retractació preparada pels mestres de la Facultat de Teologia: «...(quicquid nuper coram domino Episcopo dixi legendo cedulam ordinacionis vestre...), non dixi nec pronunciaui legendo uel aliter, nisi concussus timore perniciose domus, in qua timebam incarcerari propter predicta...» (líns. 77-81). La signatura de la retractació per part d'Arnau es dedueix d'aquella frase, en la qual ell critica el capteniment d'aquell mestre franciscà que, just en el VI. Setembre-octubre 1300, abans del 12 d'octubre. Tot i que l'acceptació i signatura de la retractació (o ,confessio fidei') li evitava de tornar a ésser empresonat, i que l'apel•lació al papa posava punt final al procés parisenc, Arnau seguia insistint a no acceptar una retractació i, després d'aquella sessió pública, a considerar aquesta il•legítima i a donar solemnitat a l'apel•lació a la Seu Apostòlica. I el notari que elevà a document públic l'Instrumentum alterum appellationis..., certifica l'existència d'un acte previ d'apel•lació i del corresponent acte notarial redactat pel mateix notari: «...ad Sedem Apostolicam protestatus fuit, prouocauit et appellauit et alia infrascripta fecit, ac appellationi ab eo facte, prout continetur in alio instrumento publico scripto manu mei notarii infrascripti, adhesit et eam renouauit de presenti...» (líns. 5-8).
Hi hauria, doncs, un primer document notarial de l'apel•lació, l'Instrumentum primum appellationis magistri Arnaldi de Villanova a processu Parisiensium ad Sedem Apostolicam.
Quant a aquest document (com també al de la nota següent), cal distingir entre l'apel•lació al papa i la seva solemnització notarial, manifestada en els respectius paràgrafs inicials i finals i en la datació d'aquests. El text de l'apel•lació al papa sembla que és el mateix que el notari inclouria en el segon document i per tant, el tenor de la dita apel•lació s'hauria conservat; m'ho fa dir aquesta frase que encapçala el segon document d'apel•lació: «...appellacioni ab eo facte, prout continetur in alio instrumento publico scripto manu mei, notarii infrascripti, adhesit et eam renouauit de presenti. Et copia predictorum fieri voluit et mandavit per manum tabellionis quibuscumque sub hac forma verborum» (líns. 6-10): si la còpia de la primera apel•lació ha d'ésser feta ,sub hac forma verborum', és a dir, segons el text que segueix immediatament en el segon acte d'apel•lació, no sembla que es pugui entendre d'altra manera si no és que el text de la segona apel•lació era el mateix de la primera. Per això, crec que és justificat de dir que no posseïm el document de la primera apel•lació, però sí el text de l'apel•lació en ella mateixa.
L'existència de dos documents notarials és explícitament afirmada per Arnau en la Protestatio... Perusii... coram camerario Summi Pontificis: «...cum... protestatus fuero... sicut apparet per duo instrumenta...», (cit. en la nota 9, 215, líns. 745-749.
En la part afegida del De tempore adventus Antichristi, Arnau es queixa que, malgrat d'haver apel•lat a la Santa Seu, cosa que obligava les autoritats parisenques a aturar el procés, de fet almenys el publicaren: «...cum... habita postmodum libertate et securitate, fuisset a processu condemnationis huiusmodi appellatio interposita ad Apostolicam Sedem, nec erubuerunt nec veriti sunt in preiudicium appellationis et contemptum apostolicae sedis processum illum in sermonibus publicare...» (PERARNAU, ATCA, VII-VIII (1988-1989), 166, lín. 1406 a 167, lín. 1411).
VII. 12 d'octubre del 1300. Última acció processal de París. Finalment davant les autoritats del bisbat de París i en la mateixa casa pairal (,in manerio') del bisbe, Arnau de Vilanova pot protestar del procés i per segona vegada apel•lar-ne notarialment a la Santa Seu, en presència de dignataris eclesiàstics i de mestres de la Facultat de Teologia. 22 VIII. Segona quinzena d'octubre 1300? Ja només restava informar el rei d'allò que havia succeït i comunicar-li que, un cop rebuda satisfacció d'allò que li corresponia com a ambaixador, se n'aniria, «cum sim paratus iter statim arripere et finem imponere legacioni». Hi ha dos detalls a precisar: el fragment últim de la nota 21 continua i acaba així: «... et copia predictorum fieri uoluit et mandauit per manum tabellionis quibuscumque sub hac forma verborum» (líns. 8-10); i això sembla confirmar que el text inclòs dins l'acta notarial del 12 d'octubre 1300 és el mateix que abans havia estat publicat en absència del bisbe.
La datació de l'acte notarial el localitza explícitament ,in manerio episcopi'; DU CANGE en dóna aquesta definició: «Manerium: Habitatio cum certa agri portione, a manendo dicta, Gallis Manoir: quomodo in consuetudinibus nostris municipalibus vulgo accipitur pro praecipua feudi domo, quae cum universo ipsius habitu penes primogenitum esse debet», és a dir: aquella propietat (casa i terreny) del bisbe de París que, pel fet d'ésser la casa pairal del bisbe com a tal, havia de passar als successors (com si diguéssim, als hereus).
Altra vegada la versió de GERWING, Vom Ende der Welt..., XIX, núm. 6, és insatisfactòria: «...legte er (Arnau) im bischöflichen Palais von París... gegen die Pariser Theologen Beschwerde ein und erklärte seinen Widerruf für nichtig»: ací calia distingir els dos actes d'apel•lació, el primer dels quals potser tingué per escenari el palau episcopal (,in aula sua'), però el segon és explícitament localitzat ,in manerio episcopi' és a dir, en la masia episcopal.
23. Ara parlava «non ut Arnaldus, sed ut nuntius incliti principis... regis Aragonie» (líns. 161-163). Tota la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum és l'explicació detallada d'aquest darrer punt. A diferència del document anterior, aquest no és protocolitzat per cap notari; és cert que en informar el rei francès de la requesta de l'exemplar prestat al Canceller de l'Estudi de París, li diu que li'n farà document notarial (líns. 243-244); però no hi ha notícia confirmant-ne l'existència.
Encara no s'han acabat els documents derivats de la crisi parisenca. El cardenal Pietro Colonna, en els seus [Scholia ad articulos Gulielmi de Plesiano], precisa el següent, en relació al valor probatori del ja conegut article setè (cf. nota 3) en un possible judici contra Bonifaci VIII: «Huius articuli veritas et probatio, a tenore privilegii revocationis et approbationis dependet; consistit enim eius probatio ex tenore rescripti approbantis istum librum et revocantis que circa illum antea acta erant et reprobationem et damnationem ipsius» (COSTE, Boniface VIII... (cit. en la nota 3 i en la 10), 277). Hi hauria hagut, doncs, segons Pietro Colonna, un document de Bonifaci VIII, que es podria intitular: Privilegium sive rescriptum revocans [ea quae circa libellum De adventu Antichristi acta erant Parisius] et approbans [retractationem ipsius libelli] (,retractatio', que, en absolut, tant podria ésser la versió que porta per títol Tractatus de consummatione saeculi del Borgh. 205, com el De mysterio cymbalorum Ecclesiae en la seva redacció més primitiva, la del manuscrit de Roma, Biblioteca Corsiniana).
Però, si tenim en compte la manera com, segons el mateix Arnau de Vilanova, ell fou tractat per Bonifaci VIII (cf. nota 40), és, més que improbable, contradictori, que el dit ,privilegium revocationis et approbationis' hagués existit mai.
Un o dos viatges d'ambaixada?
El sentit de la pregunta és: enmig del procés, entre els mesos de desembre 1299 -octubre 1300, Arnau de Vilanova s'estigué sempre a París o tornà a Catalunya?
Aquesta és una pregunta que s'han fet alguns estudiosos, a la qual l'estat actual de les investigacions sembla permetre de donar una resposta segura.
Comencem per presentar els documents ja publicats, limitant-nos estrictament a les frases que ajuden a precisar la cronologia arnaldiana d'aquella temporada.
Recordem, en primer lloc, les frases de la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum, datable algun temps després del 12 d'octubre del 1300, que poden oferir algun punt de referència cronològic d'aquells fets, ultra el fragment transcrit al començament de la nota 10. -la segona és que, ultra l'empresonament del 18 de desembre del 1299, tant la sessió amb els mestres a Saint Denis de Passy, com l'altra sessió, aquesta judicial, de retractació i refús doctrinal davant i per part del bisbe de París, representaren destorbs al compliment de la seva missatgeria [b)], encarregada per Jaume II de Catalunya-Aragó davant el rei de França [c)].
La primera conseqüència no afecta la qüestió del viatge únic o doble, car, en qualsevol cas, ja s'acabava.
La segona es limita a afirmar que els dos actes dibuixats en els apartats IV i V de la secció anterior foren un destorb per al compliment de l'ambaixada. La forma d'expressar-se de [b)] semblaria que s'ha d'entendre en el sentit que les dues sessions esmentades haurien seguit molt poc després de la concessió de llibertat condicional (IIIb), cosa que li hauria impedit de complir la missió diplomàtica. Davant d'això, crec que cal subratllar que aquell text, prescindint de qualsevol indicació cronològica, només diu que les dites dues sessions li impediren de complir la seva legació, sense afegir ni quan (només que fou després de l'empresonament) ni com.
Ací, certament, els documents que hom ha anat trobant en les sèries diverses de l'Arxiu Reial de Barcelona (ACA), clarifiquen aquella cronologia. Alguns són datats amb precisió, d'altres són més o menys datables. Ens fixarem en els datats amb precisió:
a) [1299] octubre 18, Calataiud: rebuda una lletra d'Arnau de Vilanova informant que ja havia exposat l'objectiu de l'ambaixada [al rei de França i al seu consell] i de la resposta del dit rei indicant que nomenaria una comissió de tres (els bisbes de Tolosa i de Soissons i l'ardiaca d',Algye', bisbat de Lisieux) que estudiés els tres punts proposats en la legació: devolució de la Val d'Aran, invasió del comtat de Pallars pel comte de Comenge i injustícies a mercaders catalans a Aigües Mortes, Jaume II, per la seva banda, assenyala els seus tres comissionats: bisbe de Tarassona, sagristà de Lleida i Guillem de Castellvell. 24 b) 1300 (1299) gener 28, Barcelona: Jaume II mana a Bernat de Sarrià, batlle general del regne de València, que pagui cinc-cents quaranta-quatre sous deguts a Arnau de Vilanova. Sí que, en canvi, permeten de precisar la datació assenyalada per Heinrich FINKE (Acta Aragonensia, I, 452, núm. 302: ,Um 1300') als Capitula que portavit magister A. de Villanova, que són la informació reial dels tres punts de la missatgeria i l'encàrrec d'exposar-los al rei de França; aquell document, d'ACA, CRD de Jaume II, núm. 4601, s'ha de datar alguns mesos abans del 18 d'octubre, car entre ells i el darrer dia esmentat hagué de passar el temps necessari per a fer el viatge a París (és a dir, a Betausel = Bécoisel/Brie), esperar per a fer la proposta davant el rei, restar a l'expectativa de la deliberació del consell reial i del rei de França, enviar la informació a Jaume II, esperar de nou la deliberació del consell reial catalanoaragonès per al nomenament dels comissionats nostres, i elaboració de les dues lletres de Jaume II, fins a llur expedició el 18 d'octubre del 1299 d) 1300 (1299) febrer 24, Barcelona: Jaume II mana pagar a Arnau de Vilanova els dos mil sous corresponents a l'any en curs carregats a la gabella de la sal de Borriana; i els catorze mil d'endarreriments, assignant-li tot el rèdit de la dita gabella de la sal fins que s'hagi rescabalat. 27 e) 1300 (1299) febrer 24, Barcelona: Jaume II comunica la decisió anterior al batlle general del Regne de València. 28 f) 1300 abril 18. València: acta notarial de les decisions del consell de la ciutat en relació al curs de les aigües pluvials de la zona on era la pobla d'Arnau de Vilanova; la dita acta notarial és transcrita i signada per tres notaris a Lleida l'onze de maig del mateix any. 29 g) 1300 abril 19. València: el notari Pere Ferrer pren acta tant del fet que En Berenguer Mercer envaí amb mà armada la pobla de mestre Arnau de Vilanova, com del que impedí uns canvis de terra manats pels jurats de València, «present lo dit maestre Arnau». 30 h) 1300 abril 20. València: Arnau de Vilanova protesta notarialment davant els Justícia i Jurats de València per l'incompliment de f) i per la violència amb què actuà Berenguer Mercer, perquè aquests fets constitueixen un menyspreu de la reial magestat 31 i) 1300 maig 11. Lleida: transcripció autenticada de l'acta notarial resumida en l'apartat f. 32 j) 1300 maig 12. Lleida: Jaume II estableix que els catorze-mil sous d'endarreriments que Arnau de Vilanova havia de percebre dels rèdits i censals 27. EIUSDEM, Ibid., 532-533. 28. EIUSDEM, Ibid., 533-534. 29. MARTÍ DE BARCELONA, Nous documents... (cit. en la nota 24), 96-97, núm. 12. La impressió que hom treu de la lectura d'aquest document és que la dita ,pobla' s'estava construint; trobo en Elías OLMOS CANALDA, Inventario de los pergaminos del Archivo Catedral de Valencia, València 1961, 72, núm. 567, amb data de 31 de gener de 1279 (1278), la venda d'unes terres, l'acta notarial de la qual formava part de les «cartes pertanyents a les XII mances (?) comprades per Mestre Arnau de Vilanova»; era la dita construcció en aquelles terres? Un petit detall inclina a la resposta afirmativa: es trobaven en un indret anomenat Algirós, on també en posseïa aquell Berenguer Mercer (cf. ibid., 300, núm. 2574), que provocà la topada amb Arnau de Vilanova per raó de les aigües pluvials, coneguda pels paràgrafs corresponents a les notes 30- reials de la ciutat de València a raó de dos-mil cada any, els cobri a raó de mil anyals del tribut que l'aljama de Barcelona paga a la reina Blanca. 33 k) 1300 maig 20. Lleida: Jaume II escriu al Justícia de València que faci complir l'acord dels jurats [f)] relatiu a les aigües pluvials entorn la pobla d'Arnau de Vilanova; i afegeix un paràgraf per al batlle general del Regne de València, ara Bernat de Llabià, responsabilitzant-lo a ell del compliment d'aquell acord en cas que el Justícia se'n desentengués. 34 l) 1300 octubre 17. Calataiud: en lletra als seus comissaris en la comissió paritària francocatalana (bisbe de Tarassona i Joan de Torrefeta, sagristà de la Seu de Lleida), Jaume II els informa de l'acord relatiu a la dita comissió entre el rei de França i Arnau de Vilanova, qualificat, encara en aquella data, de «nuntium specialem super hoc eidem specialiter destinatum». 35 Vists aquesta dotzena de documents, no sembla que hi pugui haver dubte del fet que, després de l'empresonament i de l'alliberament sota fiança de la quantitat exorbitant de tres mil lliures (cal suposar torneses), dels dies 18-19 desembre de 1299, Arnau de Vilanova marxà de París no gaire després del dia que anteriorment havia previst.
Tal com també tenia previst, passaria per Tolosa, on s'entrevistaria amb el bisbe, en aquell moment Pèire de la Capella Tallafer, i li lliuraria la documentació a ell destinada que li havia encomanat el rei de França. I sense entretenir-se gaire (passaria per la Val d'Aran en ple hivern, o s'acostaria vora mar, aprofitant per visitar el rei de Mallorca a Perpinyà? ), de fet el 28 de gener del 1300 ja tenim la primera prova de la seva presència a Barcelona, pel fet que Jaume II manava a Bernat de Sarrià que efectués un (primer) pagament a mestre Arnau de Vilanova.
Res no demostra tant que ens trobem dins el marc i en total continuïtat amb les darreres hores d'estada a París, com les quatre operacions econòmiques dels anteriors paràgrafs b) c) d) i e): encara que cap dels respectius documents no ho digui, podem pressuposar amb certesa que un home que durant set anys no s'havia basquejat a cobrar una assignació reial de dos mil sous anyals, aleshores, tot d'una, necessita cobrar-ho tot, endarreriments inclosos, perquè planava damunt ell l'ombra de les tres mil lliures (torneses), amb el dipòsit de les quals ell havia recuperada la llibertat. Però fins i tot sumant totes les quantitats de la difícil generositat reial, la suma rebuda del rei es quedava bon tros lluny de la quantitat dipositada a París! La presència d'Arnau de Vilanova en terres catalanes no sols és conclusió segura del conjunt de documents datats a Barcelona, València i Lleida, ans encara consta notarialment en el cas de València els dies 19 i 20 d'abril del 1300, tal com diuen les tres frases transcrites en la nota 30. Resta, doncs, aclarit el dubte de si Arnau de Vilanova féu només un viatge a París, que s'hauria allargat de mitjan 1299 a darreries del 1300, o en féu dos. Amb tota certesa, en féu dos, entre els quals hi hagué una estada en terres catalanes els mesos de la primera meitat de l'any 1300.
En canvi, almenys la darrera dena del juliol 1300, Arnau tornava a ésser a París o estava a punt d'arribar-hi, car el 23 de juliol d'aquell any Jaume II li demanava d'influir en el rei de França a favor d'una solució determinada en la successió al Regne de Castella. 36 Creuria que les sessions a Saint Denis de Passy dels mestres de teologia i Arnau, i les posteriors (passos IV, V i VI dels assenyalats en el primer apartat d'aquestes pàgines) tingueren lloc després del retorn a París de mestre Arnau; un retret d'aquest a aquells confirma que les setmanes que transcorregueren entre cadascun d'aquells dos passos i el següent no foren més de quatre o cinc, és a dir, un mes. 37
Llista dels documents arnaldians processals
Pròxim ja el punt final d'aquestes pàgines, crec que no serà sobrer de concentrar ací la llista dels documents per mi coneguts en aquest moment, que anaren escandint aquells tan desagradables mesos. Repeteixo que si disposéssim del procés ,in causa fidei' tindríem això i molt més, però ens hem d'acontentar individuant almenys les peces que semblaven principals. Afegiré que he escrit en versaletes els títols de les dues que han arribat fins a nosaltres; els altres, en cursiva. IV (1910), 115 (cf. Acta Aragonensia, I, 450). 37. En l'Instrumentum alterum appellationis ad Summum Pontificem..., els refregava pels nassos: «...modestia uestra siue maturitas nota sit omnibus hominibus, taliter ut id quod requirit deliberacionem vnius anni et vt strepitu publice disputacionis cribretur et scrutinio studiose determinacionis limetur, nolitis vnius mensis celeritate cum impetu suffocare...» (líns. 97-99). Aparcant ara el tema del mes, és possible que en aquesta frase mestre Arnau es traís, en el sentit que allò que ell volia en presentar el seu opuscle al Canceller de l'Estudi era el ,strepitus publice disputationis'; la jugada li sortí malament i ell n'isqué escaldat, o, per dir-ho amb la seva mateixa paraula, ofegat (,suffocare'); de ,strepitus', però, en tingué a cor què vols! 38. Dos són els problemes relacionats amb la Fidei ortodoxae formula; primera: quantes n'hi hagué. La meva resposta seria que tantes com processos ,in causa fidei'; per tant, dues, una a París i una altra davant Bonifaci VIII, sense poder dir si en ambdós casos el text de la fórmula professada fou idèntic.
Cedula magistrorum Parisiensium denuntians ea quae contra fidem et evangelium continentur in opusculo Arnaldi
Decretum Officialis Parisiensis capi et incarcerari faciens magistrum
La segona pregunta és: la Fidei orthodoxae formula professada per Arnau de Vilanova trobada al Palau Papal d'Avinyó el 1594 i portada a Roma, a quin dels dos processos pertany, al de París o al de Bonifaci VIII? No es pot negar la possibilitat de pertanyença a qualsevol dels dos, encara que potser seria més explicable la seva presència escadussera i fora del conjunt del procés, si era la fórmula jurada davant Bonifaci VIII, car tenien interès a posseir-ne còpia tant els qui seguien acusant Arnau, ara de .relapse', com, si existí, els membres de la comissió papal establerta per Climent V per a l'examen del conjunt de l'obra arnaldiana aplegada en el Vat. lat. 3824.
39. No sé si abans de la intervenció de Bonifaci VIII caldria posar un certificat de l'Oficial de París donant fe de l'apel (1991), 205, líns. 313-317). Resto amb el dubte de si els ,argumenta et rationes' de Bonificaci VIII foren només verbals o també posats per escrit; em manté en el dubte el fet que l'acusació de temeritat, amb què a París era atacada la doctrina del De adventu Antichristi, a Roma tant com mantenir-se, afecta l'autor: el temerari era Arnau. I com que entre el De adventu... i el De mysterio... hi havia hagut l'Abnegatio et abiuratio coram Bonifacio VIII, insistir en el tema, ni que fos de la forma aigualida del De mysterio cymbalorum..., equivalia a ,recaure' i, en conseqüència, els seus enemics, amb raó o sense, el qualificaven de ,relapsus'; i en un procés ,in causa fidei', ,recaure' equivalia normalment a donar-se la sentència de mort; potser no quan la censura doctrinal es limitava a qualificar de ,temerària' una tesi, perquè, a diferència de l'heretgia', la temeritat no tallava del cos de l'Església, però podia ésser, com de fet ja començava d'ésser per a Arnau de Vilanova, font de problemes.
40. Si ens hem de creure allò que el mateix Arnau afirma o almenys dóna a entendre en la seva Protestatio. praesentatio ac supplicatio Benedicto XI postridie kl. iunii a. D. M CCC IV data (PERARNAU, ATCA, X (1991), 201-214), Bonifaci VIII l'hauria tractat en un primer moment d'aquesta manera (em limitaré a transcriure les frases estrictes, i a assenyalar pàgina i línia on es troben, separant-les amb barra inclinada /): «...habere ratum seu confirmare quod vi metusve causa fuerat extortum a persecutoribus processu impio et enormi. Amb les pàgines anteriors espero haver contribuït a plantejar els problemes que presenta aquella primera confrontació doctrinal entre Arnau de Vilanova i les autoritats tant acadèmiques com eclesiàstiques de París els anys 1299 i 1300; a identificar els elements escrits més importants d'aquell procés judicial ,in causa fidei'; i a formular almenys una hipòtesi d'ordenació cronològica del conjunt.
* * *
No puc posar punt final a aquest intent d'individuar les peces principals d'aquell «processus in causa fidei» sense recordar que aquest, i sobretot la Fidei orthodoxae formula, assenyalada amb el num. 9, seguiren pesant com una llosa o penjant com una espasa de Dàmocles damunt la persona d'Arnau de Vilanova, fins i tot més enllà de la seva vida mortal.
Només mort Bonifaci VIII i elegit el successor, Benet XI, Arnau de Vilanova tornava a una presó com aquella que a París li causava tanta basarda. I el perill no s'acabava allí: no mancà, en efecte, algú (interessat, potser, en la repercussió que una acció legal contra la doctrina d'Arnau de Vilanova podia tenir en el procés contra Bonifaci VIII), que llançà contra el metge pontifici el projectil entuixegat de ,relapse', que, ,in causa fidei', podria equivaldre a demanar per a ell la pena capital; per això també, més que una simple defensa jurídica, ressona en la Protestatio facta Perusii... coram domino Camerario Summi Pontificis, tot el profund crit existencial de supervivència de qui es veu amenaçat per forces que es prometen d'esclafar-lo.
SOBRE LA PRIMERA CRISI ENTORN EL DE ADVENTU ANTICHRISTI
371 devenissem, priusquam opus recepisset de manu mea et antequam super contentis in eo fuisset mecum aliqua discussio habita, fecit me capi et incarcerari, sequens vestigia predictorum [Parisiensium], et minis ac terroribus, dum ab eo detinerer, coegit me in secreto consistorio abnegare et abiurare predictum opus. In publico tamen solum pronunciavit quod tanquam presumptuosum aut temerarium fuisset a Parisiensibus reprobatum et quod eorum reprobationem ratificabat, nec tamen predictum opus anathematizavit sed potius in fine sue pronuntiationis testatus est alta voce, quod ego in nullo fefelleram, nisi quia prius eidem non presentaveram dictum opus» (PERARNAU, Ibid., 215-216, líns. 759-768).
I ací cal assenyalar una manca d'encaix entre les observacions del cardenal Pietro Colonna a l'article de Guillem de Plassians, i les informacions proporcionades pel mateix Arnau en el paràgraf anterior: el cardenal suposa que existí un Privilegium sive rescriptum revocationis et approbationis favorable a Arnau de Vilanova, quan allò que aquest diu de forma explícita és que Bonifaci VIII li imposà una Abnegatio et abiuratio atque reprobatio [del De tempore Antichristi] et ratificatio [de la sentència del bisbe de París i de la seva acceptació de la sentència] (vegeu la nota 38).
No cal dir que Arnau seguiria proclamant que «abnegatio et abiuratio atque reprobatio et ratificatio supradicte nulle fuerint ipso iure...» (Ibid., 216, líns. 769-770), però el cert és que si a París podia proclamar que ell almenys no havia jurada cap retractació («...nec ego iuraverim eundem [processum] servare...»: Instrumentum alterum..., línia 84), Bonifaci VIII, que segurament havia llegit aquest subterfugi en el dit Instrumentum..., no sols el féu ,abjurar' i, doncs, ,jurar', ans encara l'obligà a ratificar el procés de París.
És cert que el pontificat de l'amic Climent V, pel fet d'acceptar finalment allò que des dels dies de París havia estat per a Arnau un desig i una petició mai no satisfets, els de sotmetre els seus escrits al judici de la Seu Apostòlica, li permeté de passar els darrers anys de la vida amb una certa serenitat, coronada per l'entusiasta acolliment en la casa reial de Trinàcria.
Però, ja difunts tant ell com Climent V, i elegit un successor, Joan XXII, que no confirmaria la reserva papal de judici de les obres arnaldianes, les fúries inquisitorials es deixondiren i amb poc de temps arribaren a la Sentència de Tarragona, del 1316, per a la publicació de la qual ni tan sols volgueren esperar que hi hagués metropolità-primat, i la proclamaren durant la seu vacant.
Si fos certa la notícia que, segurament com a conseqüència de la dita sentència tarragonina, les despulles mortals d'Arnau foren desenterrades del cementiri de Gènova on el 1311 havien estat sepultades en arribar de Sicília, tindríem que el ,processus in causa fidei' enantat a París hauria perseguit mestre Arnau de Vilanova fins després de la seva mort. En aquest cas (cosa que segurament es complí a Gènova) no cremaren les despulles, perquè en virtut de l'esmentada Fidei orthodoxae formula, no podia ésser considerat heretge formal, però les llançaren a alta mar. Aquesta fou, segons Nicolau Eimeric, ben informat en aquests afers, la sort que tocà a les d'un teòleg conegut i estimat (i possiblement personalment tractat a Montpeller) d'Arnau de Vilanova: fra Pèire Joan (Oliu), les quals haurien estat desenterrades de Narbona, ficades dins un sac i llançades al riu de Rose a Avinyó, suposem des del Pont de Sant Benezet.
L'edició dels dos textos
Els documents salvats d'aquell procés, publicats ací per almenys tercera vegada, s'han conservat en dos manuscrits parisencs de la Bibliothèque Nationale, ambdós en el lat. 17534. ff. 105a-106a (= P1) i gairebé tot el primer en el també lat. 15033, ff. 241r-242r (= P2).
La còpia conservada en el P1 és la més antiga, potser només un parell d'anys posterior a l'original. L'actual ms. lat. 17534 procedeix de l'antic convent parisenc del Carme, «Ex Bibliotheca Carmelitarum Parisiensium Maioris Conventus», tal com diu l'anotació del f. 1r; hom pot recordar que entorn aquells anys hi vivia Guiu Terrena, que uns deu anys després polemitzaria per escrit amb el De adventu Antichristi. És un volum de pergamí, que ha conservat la primitiva coberta de pell damunt fusta, superfície de 283 x 218; els noranta-vuit folis que constitueixen el cos del volum són de 266 x 208 mm; és dedicat a textos jurídics de temàtica processal, tal com hom pot deduir de l'íncipit; 41 després del bloc bàsic fou afegit un plec de quatre fulls doblats, els vuit folis 99a-106d, que hom feu servir de calaix de sastre, sempre amb predomini jurídic: LOTHA-RIUS, Liber de contemptu mundi (f. 99-102); Philippus, rex Francorum, De libertate ecclesiarum, 1301 (f. 102a-b); dinou línies que comencen «Cum vir et mulier sint una caro...» (f. 102d); Statuta synodalia provincie Remensis, die mercurii ante festum beati Clementis (novembre) 1301 data (f. 103a-c); ací segueixen els dos textos nostres, després dels quals continua la temàtica jurídica: «Ait enim iurisconsultus: Bonum est ut priusquam ad verborum interpretationem perveniamus...» (f. 106a). Els nostres textos són copiats en pàgines de 225 x 170 mm, a dos corondells, separats per columna en blanc d'entre 13 i 6 mm, amb nombre diferent de línies (42 línies al f. 104a-b, però 48 al f. 104d), tot i que siguin visibles els forats per al pautat: lletra gòtica minúscula no tècnica, la qualitat de la qual, tot i ésser deficient, potser no mereix una desqualificació tan radical com la que li aplicà Menéndez y Pelayo. 42 L'altra còpia, aquesta vegada només del primer dels dos textos i encara incompleta, es troba en l'actual manuscrit lat. 15033, ff. 224/241r-225-242r. El volum, clarament factici, procedeix de Sant Víctor de París, on tenia la signatura SS 19; 43 la seva darrera unitat ocupa els folis 183-200-226/243, i el nostre text ha estat copiat en els dos folis darrers d'aquesta unitat i del volum, que havien restat en blanc. El bloc darrer, format per cinc quaderns de quatre fulls de pergamí doblats i per un de només dos fulls, amb superfície escrita de 148 x 89 mm, conté una còpia del De mysterio cymbalorum d'Arnau de Vilanova (i estic pràcticament segur de no equivocar-me si la identifico amb l'exemplar enviat pel mateix Arnau Abbati et conventui Sancti Victoris Parisius); el tipus de lletra gòtica formada recorda, només de veure'l, el del Vat. lat. 3824, i la primera diferència amb l'exemplar de la Corsiniana rau en el fet que la caplletra d'aquell representa l'oferiment del volum al papa Bonifaci VIII 44 i la del nostre és dibuix lineal florejat en vermell; les línies de les pàgines són marcades i el nombre de línies escrites, fora de la primera i darrera pàgines, és constant, de vint, amb separació de set mm entre línies i una alçària de les lletres de tres mm. Acabat aquest text amb la rúbrica: Explicit liber magistri Arnaldi de Uilla noua de cymbalis ecclesie, segueix, sense solució de continuïtat, però escrit per altra mà molt posterior (del pas del segle XIV al XV), amb lletra gòtica, més menuda, elegant, escrita amb una tinta més fosca que la clarament rossa del De mysterio..., dins un marc de 150 x 89 mm, i quaranta-una línies en el f. 224/241v (única pàgina escrita sencera). Dues són les principals característiques d'aquesta còpia, una relativa a la longitud i l'altra a la qualitat del text. El text victorí de l'Instrumentum alterum appellationis... no és sencer, car intencionadament el copista o algun dels seus antecessors en desestimà totes les parts que arrelaven el text o alguna de les seves parts en una situació i context humà concrets: protocol (líns. 1-10) i escatocol (líns. 137-159), data inclosa, i aquelles línies del mig (líns. 50-55) que recorden els testimonis a la sessió, en què el bisbe de París reprovà certes tesis del De adventu antichristi. Altra vegada el copista o algun dels seus predecessors millorà el text inicial, tal com el lector pot veure repassant l'aparat crític que acompanya la nostra edició.
Ara ja és possible de fer una observació sobre els dos documents: a diferència de les altres peces del ,Processus in causa fidei', diria que els dos documents s'han salvat per allò que tenien de cas únic, i de possible punt de referència per a possibles casos semblants, amb altres paraules, per allò que tenien de novetat en el dret processal; em sembla clar que aquesta és la raó de llur transcripció en P1, em sembla clar que aquesta és la raó per la qual en P2 el text de l'Instrumentum alterum appellationis..., ha perdut totes les referències a situació concreta; interessava allò que era genèric o aplicable a d'altres casos.
Tenint en compte les informacions anteriors, no sembla que hi pugui haver dubte sobre quin ha d'ésser el text pres a base de la nostra edició: el de París, BN, lat. 17534 (P1); és l'únic que conté el text de la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum, i l'únic que dóna el text sencer de l'Instrumentum alterum appellationis a processu Parisiensium ad Apostolicam Sedem; les variants del P2, moltes de les quals corregeixen deficiències de P1, es troben en l'aparat crític.
Pel mateix aparat crític, el lector s'adonarà de les deficiències del text ofert per Marcelino Menéndez y Pelayo, almenys en l'edició que he tingut a l'abast de la mà (M); algunes d'elles passaren al del Chartularium Universitatis Parisiensis, la gran fallada del qual, incomprensible en els seus autors, és la d'haver desestimat de reproduir la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Fran-corum pel fet de considerar-la un document adreçat al rei d'Aragó, 45 com si, d'altra banda, qualsevol que fos la destinació, no informés d'allò que havien fet el canceller i els professors de teologia de l'Estudi de París, i aquests no sols com a persones privades, ans corporativament en tant que ,collegium theologorum Parisius'.
Si, doncs, calgués donar una justificació del fet de publicar altre cop els dos textos, diria que és la d'haver-ne feta una revisió damunt els originals manuscrits amb el consegüent aparat crític, mai fins ara elaborat. Aquest pressuposa una revisió que no ha deixat de tenir els seus problemes, cosa que repercuteix en la ,ratio editionis'. No cal dir que, acceptada la possibilitat que també en aquesta feina hagi fet de les seves la tendència humana a l'error, he procurat de donar un text fidel a la còpia de P1, fins al punt de no normalitzar l´ús de les ,u/v'; sí que normalitzo ,i/j', majúscules i minúscules, i signes de puntuació; tal com és acostumat en les meves edicions de textos llatins, normalitzo la transcripció de les abreviatures, i així el lector trobarà ,mihi' quan l'original té aquesta paraula abreujada, però ,michi' quan és escrita amb totes les cinc lletres; per la mateixa raó trobarà ,nihilominus' i ,nichilominus', ,ratione' o ,racione', ,vel' i ,uel'; no he normalitzat els antropònims, només apuntats amb la majúscula inicial, entre d'altres raons per no prendre'm la responsabilitat d'identificar el ,C. de Nogareto ' (líns. 50, 180 i 193), ací sempre grafiat amb ,C.', amb el cèlebre ,Guillelmus de Nogareto'. He cregut que a fi de treure entrebancs innecessaris havia de normalitzar les grafies desfiguradores, com aquells ,ypriote'/(lín. 221), darrere el qual potser no tothom veuria uns ,hypocritae'; en canvi, m'ha semblat que havia d'ésser respectuós amb les particularitats d'algunes grafies, com la de ,recquiro'; he respectat ,temeraritates' (lín. 126), perquè és mot inclòs en el Du Cange. No ha estat fàcil de decidir entre una grafia desfiguradora i una de particular i ací hi pot haver més d'una fallada; l'aparat crític, però, dóna sempre les grafies del manuscrit.
Com que en el curs de l'estudi crec haver demostrat que la Notificatio, protestatio ac requisitio ad regem Francorum és posterior a l'Instrumentum alterum appellationis..., restitueixo en l'edició que segueix la seqüència cronològica d'aquelles peces, tot i que en P1 siguin copiades en sentit invers al cronològic.
Consideracions finals
Hem assistit al desplegament d'un procés inquisitorial a càrrec d'Arnau de Vilanova, que, tot i que seguí pesant com una espasa de Dàmocles fins al final dels seus dies, sortosament per al protagonista no passà d'un molt seriós ensurt. Però aquell procés s'emmarca dins una missió diplomàtica i no sé si en la història de les relacions diplomàtiques hi ha algun altre cas d'un diplomàtic que, aprofitant la seva missió, es llancés a una aventura semblant.
Però justament la utilització del ,status' diplomàtic (repetidament invocat en el document per al rei de França) amb finalitats personals, concretament de tipus ,espiritual', incideix en un dels trets de la fesomia íntima del protagonista: el de la instrumentalitació pura i simple de les situacions a favor dels objectius de l',espiritualisme' del moment: el mateix missatge del De adventu antichristi pretenia d'ésser una bomba que reconduís els cristians del segle XIV vers el «terrena despicere et amare caelestia»; és més que conegut l'episodi de la comèdia representada pel nostre oracle dels metges contemporanis en la situació de virginitat dels ,sants esposos' Ausiàs i Delfina de Sabran; aprofitaria la seva posició de metge papal per a reforçar les pròpies exigències davant el bisbe de Girona contra Bernat de Puigcercós; i el cèlebre Raonament d'Avinyó no és altra cosa que un acte de propaganda, al més alt nivell, a favor de l',espiritualisme arnaldià', proclamant que els dos reis de la Casa de Barcelona ja s'hi havien apuntat, cosa que només era veritat a mitges. Després d'aquesta darrera, Jaume II no voldria que el metge l'impliqués en noves juguesques ,espirituals'.
Això no obstant, i malgrat la poc galdosa figura que faria el mateix Arnau en apel•lar a la Santa Seu perquè estava mort de por davant la perspectiva d'ésser tornat a la presó del bisbe de París (líns. 15-19), no deixa d'haver-hi en la situació dibuixada pels dos documents publicats a continuació una certa grandesa: la de l'home que, malgrat tot, s'encara amb la temible (també en l'Edat Mitjana) maquinària d'un procés inquisitorial, i que s'hi encara exigint que li respectin les conviccions més íntimes de la consciència, i reclamant d'ésser convençut, no pas únicament acusat. Anno a natiuitate eiusdem millesimo trecentesimo, indictione XIII, in presencia mei notarii et testium infrascriptorum, vir prouidus et discretus magister A., dictus de Noua villa, habitator Montispessullani, ad Sedem Apostolicam protestatus fuit, prouocauit et appellauit et alia infrascripta fecit, ac appellacioni ab eo facte, prout continetur in alio instrumento publico scripto manu mei, notarii infrascripti, adhesit, et eam renouauit de presenti, et copia predictorum fieri uoluit et mandauit per manum tabellionis quibuscumque sub hac forma verborum: [P2, f. 241r] «Licet sim vermis et non homo et obprobrium hominum, tamen consciencie et testimonium insitum habeo, nec possum excutere vel abicere murmur eius quo frequenter obiurgor, et ideo, testibus Deo et consciencia mea, notifico vobis, reuerendo collegio theologorum Parisius, quod nuper, videlicet in die et hora qua me traxistis ad presenciam reuerendi patris Episcopi Parisiensis, «timor et tremor venerunt super me et contexerunt me tenebre», stupefactum terroris, consideratis et comparatis preteritis ad ea, que tunc presencialiter agebantur. Recolens, enim, quod licet ego ad quamlibet uocacionem domini Cancellarii venissem celeriter, letanter et reuerenter, ut ipse vel in capella Sancti Dyonisii de Passu retulit inde presente, nichilominus vos, domini, nescio quo zelo aut quibus uerbis, propter actus pure scolasticos adiuistis Officialem Parisiensem, qui prodicionaliter «Et iterum recolens quod cum in capella predicta in vestri gratia iurgalariter ad priuatum colloquium recepistis, concesseram vobis quod articulos, quos mihi fecistis legi, scripseram, non secundum intellectum quo sonabant extracti per uos ab opere meo, sed secundum intellectum quo sonabant iacentes in serie scripture. Et quia vos, domini, dicebatis esse temerarie scriptos, concessi vobis me ad reuerenciam fore paratum ad temperandum iuxta vestrum iudicium; et retinuistis vel tempus ad deliberandum super modo congruo temperandi.
«Tandem, vero, die prefixa ad mihi notifficandum formam temperamenti per uos excogitati et ordinati, aparuit mihi quod in ordinacione per uos dictata et scripta in quadam cedula mittebatur expresse ,temperare' et ,re-[P1, f. 105b]-uocare', cum tamen sint actus specie differentes diuersis obiectis correspondentes, ut temerariis vnus, et erroneis alius. Vidi etiam quod dictum episcopum supradictum ad promissi temperamenti publicacionem adduxeratis, cum tamen absque ipso paratus essem temerarie dicta modo rationabili temperare: considerabam quod, licet instanter peterem rationes in scriptis, quibus impugnandi quocumque modo videbantur predicti articuli, ut meam conscientiam imformarem et solidarem, nec [P2, f. 224v] quicquam facerem ea fluctuante vel murmurante, noluistis michi concedere, cum tamen vobis incumbat consciencias hominum solidare ac preseruare a lapsu vel ruina.
« VIII (1988-1989), 134/2, 20, etc.) «Preter hec autem humili supplicacione recquiro vos, omnes magistros collegii supradicti, quod in similibus negociis amodo «modestia uestra» siue maturitas «nota sit omnibus hominibus», taliter ut id, quod recquirit deliberacionem vnius anni, et ut strepitu publice disputacionis cribretur et scrutinio studiose determinacionis limetur, nolitis vnius mensis celeritate cum impetu suffocare, precipue ubi vertitur probabile scandalum proximorum, dicentes immitacione Christi paruulos allicere et fouere, non prosequi, cum sit Deo et hominibus detestabile, aduersus hominem aduenam, nec origine nec habitacione nec scolarum frequentacione nec delicti perpetracione Parisiensem, non infamem, et famulum communem omnibus Dei seruis, atque nuncium sollempnem pro negociis arduis sereni principis ad serenissimum, appetitu vel motu rabido concitari, non requisita, et omnino postposita, regalis excellencie magestate.
«Insuper autem requiro vos, dominum Cancellarium, ex parte domini regis Francie [P2, f. 225r], qui me, ut nuncium ad se missum, debet ad illum qui me misit remittere saluum et securum cum omnibus rebus meis, non spoliatum aut depredatum ab aliquo regni sui, quod restituatis mihi scripturam meam, quam fidei vestre commisi et concessi liberaliter ad exemplar, vt faciatis mihi emendam plenam de violenta retencione, qua contra voluntatem meam retinuistis [P1, f. 105d], a die qua per socium meum, magistrum Raimundum de Pictauia, pecii mihi restitui. broso mendacia seminant contra fratrem nec sedent in insidiis cum ditibus, et occultis, ut interficiant innocentem. Qui uero sciencie fulgore superant alios, non clam impugnant vel mordent alicuius dicta, sed gladio rationis expresse conscribentes iudicium, silere cogunt imperite loquentem. In proposito uero nondum apparuit aliquis inchoans vel attemptans rationibus scriptis palam vel publice dictum opusculum impugnare.
«Patet, igitur, ex predictis quod illi denunciatores contra me, quos fingit Officialis, non fuerunt in theologia magistri, sed ypocrite, procul dubio tristes de gratia, quam mihi Dei benignitas impertitur, et successores phariseorum, qui Christum, impura liuoris inuidia, malicia prosequebantur, ut nequisssimi draconis membra pestiffera.
«Unde, cum euidens ueritas ipsum Officialem ostendit esse mendacem in suo dicto, et conuincat eumdem me supradicto modo cepisse et incarcerasse ex odio vel cupiditate rerum mearum et non ex aliqua causa rationabili siue iusta, constat ipsum esse nimis culpabilem, non solum quantum ad iniuriam mihi factam aut quantum ad maculam quam ingessit honori nostro, sed insuper quantum ad vituperium quod regi Aragonie intulit, et quantum ad dispendium et dampnum, quod dedit eidem impediendo legacionis ad eius negocia pertinentis prosecussionem accommodam et festinam.
«Iterum uestre magestati notifico quod Cancellarius Parisiensis, cui ad preces suas quemdam quaternum meum concesseram ad exemplar, recquisitus ex parte mea per socium meum, in die qua fui detentus per supradictum Officialem, ut redderetur, reddere denegauit, nec adhuc reddidit, cum tamen ut nuncius ad uos missus recquisiuerim ex parte uestra quod mihi redderet atque plenam faceret restitucionem et emendam pro tanti temporis violenta retencione, protestando quod, cum sim nuncius et adhuc in actu legacionis existens, non pateretur fides uestre protectionis me depredari vel spoliari per aliquem regni uestri. De quibus uobis faciam fidem protinus publico instrumento.
«Iterum notifico regie magestati quod post predictam capcionem siue detencionem, collegium magistrorum in theologia Parisius «Nec possunt predicti magistri ostendere rationem, qua iuste potuerint predictum processum contra me facere. Nam, si dicant, ut tunc dixerunt, quod in opusculo meo De aduentu Antichristi asseruntur aliqua temere, posito quod sic esset, tamen, cum assercio temeraria non vergeret in blasphemiam Dei nec in preiudicium vel iniuriam proximi nec in ruinam fidei, non ad presenciam iudicis causarum trahendus eram, sed pocius scolarum, cum ea que sunt pure scolastica, debeant pure scolastice pertractari. Unde, cum propter actus pure scolasticos adierint Officialem et Episcopum Parisienses (ad quos iusticie titulus vel alicuius honestatis vrgebat eos? ), videtur quod immundo spiritu vexarentur et quod utres eorum vacui forent peculio caritatis, et maxime cum asserant falsum. Nam id proprie dicitur asseri falsum quod absque nullo genere probacionis affirmatur pertinentis. Sed in predicto opusculo nihil asseritur, ut intuentibus patet, nisi probabiliter, iuxta sanum intellectum Sacrorum Eloquiorum, nec quicquam falsum continet, ut ipsi vel quidam ipsorum dolose finxerunt in cedula sua, nec iuramento districti auderent asserere quod aliquid falsum vel erroneum in ipso contineatur.
«Patet, igitur, quod ignarus est aut irrisor vel dolosus qui temerarie dicit asseri que scribuntur ibidem: quod ex hoc maxime declaratur, quia nullus auderet contrarium eorum, que scribuntur ibidem, asserere, nec posset probare, sed dicens oppositum iudicaretur temerarius absolute, sicut per uos theologos in iudicio clare fiet.
«Nec obstat, si dicant quod nouitates in opusculo continentur, quoniam nouitas ratione suffulta et utilis non est horrenda, sed pocius amplectenda; presertim cum ea que probantur [f. 104c] vel asseruntur ibidem non sunt noua in sua radice, cum ex auctoribus sacri uoluminis extrahantur. Et, si dicantur auctoritates ille nouiter exponi, secus quam exposuerunt precedentes expositores, scire debent quod talis nouitas non est inconueniens postquam caritati et fidei non repugnat, ymo, testibus sacris expositoribus, est a Spiritu Sancto; nec est inconueniens aliter nunc exponi quod exposuerunt nostri patres, cum ipsa Scriptura Sacra, supra cuius eloquia predictum opusculum est fundatum, expresse testetur istud, dicendo per Danyelem: «Clausi sunt signatique sermones. Pertransibunt plurimi et multiplex erit sciencia. Nec omnes intelligent, sed docti tantum».
«Cum, igitur, Scriptura predixerit quod multi expositores transirent per eam multipliciter exponendo, tamen docti a Spiritu Sancto solum intelligent veritatem; et nisi sit in dicione vel potestate hominis prohibere Spiritum Sanctum, quin spiret vbi voluerit, patet quod expresse contradicit Spiritui Sancto qui asserit esse inconueniens quod eloquia Sacre Scripture possint in ueritate secus exponi quam exposuerint Patres nostri, et de numero sunt illorum, de quibus Veritas ait: «Ve vobis, Legis peritis, qui accepistis clauem sciencie, quia nec intratis (scilicet ad noticiam veritatis), nec permittitis alios ingredi»; nec est mirum, si uinum nouum ueteres rumpat utres et tandem fundatur, cum ipsa Ueritas hoc testetur, que simplicibus et ydiotis humilibus apperit sensum Scripturarum et claudit tumidis et elatis doctoribus uel magistris.
«Que omnia uobis, serenissimo principum, proposui, ut clarius cognoscatis quam irracionabiliter et iniuste supradictum collegium impediuerit execussionem legacionis mihi commisse, irrequisita et omnino postposita vestre excellencie magestate.
«Propter hec igitur omnia supradicta magestatem vestram cum presentis scripti testimonio ac protestacione recquiro ex parte regis Aragonie, et ut nuncius eius actu, quod faciatis emendari plenarie vituperium eidem illatum in iniusta mei detencione ac rerum mearum ablacione, et reparari dispendia atque dampna data per supradictos eiusdem legacioni: protestans, ut nuncius, quod rex [f. 104d] «Iterum, protestando ut supra, requiro, ne vos aut vestrum consilium consensisse videamini vituperiis et iniuriis supradictis, quod iam rei veritatem per sollempnes personas non tardetis arguere et condigne punire.
«Dico etiam ex parte regis Aragonie et protestor quod, cum predicti dederint eidem regi occasionem non paruam commocionis aduersus dominum nostrum, et grauia, plus quam exprimi posset vel liceat, fomenta peperisse uel incendisse noscantur contra bonum tranquillitatis et pacis, nullis subditorum uestrorum, nullo iure divino scilicet vel humano, seu priuilegio deffensionis, remedia poterunt optinere.
«Dico etiam et protestor, ut supra, quod si forte Dyocesanus, cui temerarii supradicti subsint inmediate, foret delirus aut carens sensu discrecionis, vel statualis et hebes aut vertibilis ad impulsum cuiuslibet aure leuis, non vos excusaret deffectus eius aut sterilitas mentis sue, cum liceat in vniuersitate fidelium apud omnium gemma pontificum papa noster, qui suffragiis mendicatis alieni sensus non indiget, cum non solum eminencia dignitatis prebet vniversalem auctoritatem, sed rationis peruietas et plenitudo scienciarum in ipso propriam mentem ornant, qui nobis indubitanter faciet iusticie complementum, maxime cum supradicte temeritates fuerint actemptate in periculum boni communis et publici.
«Dico etiam quod cum hic casus nouus et nimis arduus et quod non est auditum a seculo quod in regno Francie, nedum in domo eius, nuncius regis fuerit per illos de regno et domo regni captus, detentus, incarceratus, spoliatus irracionabiliter et iniuste, paratus siue ad imformacionem tocius magistratus regni vel domus Francie facere copiam notificacionis, protestacionis ac requisicionis presentis.
«Et ne rex Aragonie possit inde inculpare de negligencia custodiendi honorem ipsius, cum sit princeps tante prudencie quod eligit , 48, 54,55, 115, 130, 163, 287, 294, 341, 354 A. 3, 75, 151, 161 ab 6, 29, 61, 111, 132 (abicio) abicit 68; abicere 13 absolute 279 absque 41-42, 119, 269 (abusivus) abusiuam 250 ac 6, 47, 83, 189, 311, 313, 345 (accipio) accepistis 300 (accessor) accessorum 133 (accommodo) accommodam 233 (acer) acrius 64 actus 22, 38, 264; actum 137, 156; actu 241, 312 ad 5, 15, 18, 19, 27, 31, 32, 33, 35, 40, 55, 58, 63, 91, 106, 109, 110, 113, 119, 124, 130, 131, 132, 148, 152, 164, 166, 167, 170, 172, 173, 174, 229, 230,231, 232, 235, 238, 248, 252, 262, 265, 331, 343, 348 (adduco) 140, 148, 154, 181, 189, 195; alios 215, 301 (allicio) allicere 101
Roma
contradicit 207 (contrarius) contrarium 277 (converto) convertantur 128 (convinco) conuincat 226 copia 8; copiam 135, 345 coram 73, 77, 127, 138, 160, 196 (cordam) cordam 62 (corpus) corporis 25 (correspondeo) correspondentes 39 (cribro) cribretur 98 (culpabilis) culpabilem 228 cum 26, 38, 41, 46, 65, 72, 76, 82. 83, 86, 99, 101, 110, 166, 170, 172, 175, 200, 213, 225, 238, 241, 253, 260, 263, 264, 268, 282, 283, 288, 293, 303, 310, 322, 333, 335, 338, 340, 347, 355; -cum 354 (cunctus) 4, 8, 21, 50, 51, 52, 53, 55, 75, 85, 113, 115, 122, 131, 134, 136, 139, 141, 146, 154, 161, 180, 181, 184, 188, 193, 194, 198, 222, 243, 259, 299, 342, 346, 351 , 20, 22, 31, 50, 54, 59, 109, 120, 122-123, 124, 131 133, 137; domino 49, 50, 51, 53, 54, 77, 144, 145, 160, 179, 180, 192, 193, 194; dominum 82, 108, 324; domine 129; dominis 141 domus 81, 344; domo 24, 341, 342 (draco) 71, 139, 158 ego 19, 70, 75, 84, 128, 157, 161, 184; michi 46, 73; mihi 24, 28, 35, 36, 49, 112, 113, 116, 118, 129, 222, 229, 239, 308, 349; me 15, 17, 29, 31, 55, 57, 59, 63, 86, 110, 118, 120, 128, 129, 169, 170, 172, 174, 177, 179, 220, 226, 242, 247, 249, 251, 258; me-354 (elevo) 16, 120, 131, 133, 137, 143, 249; episcopo 77, 197; episcopum 40, 59, 82, 165, 197, 265 (equitatura) 354, 355 etiam 40, 136, 190, 206, 322, 329, 340 (evangelicus) evvangelicam 204 (evangelium) evvangelium 185, 203 (eventus) euentibus 186-187, 188 euidens 225 ex 84, 91, 108, 122, 172, 220, 227, 236, 238, 276, 283, 311, 322, 353 (examen) 190, 207, 211, 258, 268 Narbonensis 176; Narbonensi 50, 54-55, 144, 145, 180, 191, 192 Narma 51, 181, 194 (nativitas) natiuitate 2 ne 318, 346 nec 12, 45, 80, 84, 102, 103, 118, 119, 212, 213, 237, 251, 257, 261, 262, 271, 273, 278, 280, 287, 292, 300, 301 non 11, 28, 67, 68, 69, 79, 101, 104, 106, 111, 118, 130, 161, 169, 174, 175, 190, 198, 201, 211, 215, 221, 227, 229, 241, 251, 261, 262, 281, 283, 286, 320, 323, 332, 334, 335 29. 36. 37, 59, 82, 115, 120, 135, 169, 176, 197, 236, 237, 242, 247, 250, 279, 290, 294, 314, 316, 320, 342 (percipio) 153, 210; predicta 26, 81, 142, 154, 207; predictum 247-248, 258, 289; predicti 44, 137, 257, 322-323; predictam 245; predicto 270; predictorum 247-248; predictis 220 (praefigo) prefixa 35 (praeiudicium) preiudicium 261 (praemitto) premissa 148; premissas 124; premissis 158 presencia 3; presenciam 15-16, 91, 120, 131, 248, 248-249, 262 (presens) presentis 311, 345; presenti 8, 76, 134-135, 136; presente 21, 189; presentibus 49, 74-75, 143, 156, 179, 190 presertim 282 (praeservo) -que 90, 182, 291 qui 23, 55, 61, 109, 110, 125, 126, 129, 156, 202, 211, 214, 275, 297, 300, 334, 336, 349, 354; que 18, 159, 172, 263, 276, 277, 282, 303, 306; quod 15, 19, 26, 28, 36, 40, 43, 57, 58, 61, 64, 67, 70, 73, 77, 95, 97, 112, 118, 152, 153, 154, 163, 170, 174, 184, 201, 203, 206, 220, 231, 232, 234, 239, 241, 245, 254, 259, 260, 266, 267, 269, 273, 275, 276, 280, 285, 288, 296, 297, 312, 315, 319, 322, 329, 340, 341, 347, 349, 351, 353; cuius 186, 254, 289; cui 235, 329; qua 15, 81, 114, 115, 236, 257, 350; quam 78, 112, 222, 230, 285, 298, 307, 316, 324; quo 13, 22, 29, 30, 32; quorum 209; quibus 22, 43-44, 198, 243, 299; quos 28, 196, 210, 220, 265; quas 124 quia 30, 67, 69, 127, 130, 169, 183, 188, 204, 255, 277, 300 (quicumque) rendo 54, 143, 190 reuerenter 20 rex 315, 346; regis 51, 54, 109, 123, 162, 311, 322, 342; regi 231, 323; rege 160 (rogo) , 68, 70, 162, 190, 216, 221, 230, 263, 269, 278, 281, 292, 336 (sedeo) , 156, 289, 318, 329 (supradico) supradicta 123, 210-211, 310, 316, 350; supradictum 40, 59, 83, 195, 237, 307; supradicto 201, 226; supradicti 95, 200, 255, 330 ut 20, 39, 44, 79, 97, 109, 117, 152, 161, 162, 183, 198, 214, 224, 237, 238, 258, 270, 272, 306, 312, 315, 318, 329; vt 113, 117, 123, 125, 150, 151 (uter) vel 12, 21, 33, 46, 48, 70, 89, 90, 106, 126, 215, 218, 227, 242, 261, 266, 272, 274, 275, 282, 295, 324, 327, 331, 344, 351; uel 80, 305, 325 venerabilis 150; venerabilibus 138, 145 (venio) venerunt 16-17; venissem 20; venturam 93 (verbum) verbo 190; verborum 9-10; verbis 173; uerbis 22 (vergo) vergeret 261 veritas 186, 299; veritatem 204, 295, 320, 301; ueritas 225, 303; ueritatem 254-255; ueritate 298 vermis 11 vero 35, 69, 117; uero 217, 314 (versus) uersus 165 (verto) vertitur 100; vertibilis 331 (verus) veri 207 (vester) uestra 96, 239; vestri 26, 162; uestri 166, 243; vestre 60, 78, 112, 309; uestre 234, 242; vestrum 32, 318; vestram 310; uestro 194; uestrorum 326; uestris 193-194 (vetus) (violens) violenta 114, 240 vir 3, 150; viro 55, 191; viris 138, 146, 192 vos 22, 30, 58, 66, 94, 108, 117, 120, 122, 318, 332; uos 29, 36, 37, 82, 174, 238, 279, 349; vobis 14, 27, 31, 46, 119, 160, 300; uobis 55, 73, 163, 243, 306 xiii 2 (zelus) zelo 22
JOSEP PERARNAU I ESPELT | 1 | perfect | {"ca": 0.7011557040797747, "en": 0.06127695125477973, "pl": 0.0002570611484206806, "de": 0.007636858284331052, "es": 0.02191446290286302, "cs": 0.0007069181581568716, "fr": 0.008515150541435043, "la": 0.18871501558433212, "da": 9.639793065775521e-05, "it": 0.004005869562888939, "ja": 9.639793065775521e-05, "no": 0.0006105202274991164, "pt": 0.0041451110182834745, "ru": 0.0007176290393410665, "bg": 6.426528710517015e-05, "el": 5.355440592097512e-05, "uk": 3.213264355258507e-05} | |
wikipedia_ca_20230401_0_61381 | Vicent Ventura i Beltran
Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana, 1924 - València, 25 de desembre de 1998) fou un polític i periodista valencià.
Biografia.
De jovenet milità a la Falange Española de las JONS i el 1949 col·laborà a "Levante" i "Jornada", però aviat l'abandonà, influït per Dionisio Ridruejo. El 1962 fou un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV). Participà en el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a Munic. De retorn del Congrés, les autoritats espanyoles li impediren l'entrada, per la qual cosa establí la seua residència a París. El 1964 aconseguí tornar a València, però fou confinat a Dénia durant mig any. Açò no li impedí continuar el seu treball al si del partit i en les poques iniciatives antifranquistes que es podien realitzar en aquell temps. Més tard fundà l'agència de publicitat "Publipress". A partir de 1966 començà a fer col·laboracions amb la premsa valenciana ("Levante"), barcelonina (La Vanguardia) i madrilenya ("Madrid", "Informaciones"). També va col·laborar amb "Valencia-fruits", Avui i Serra d'Or.
Fou una de les primeres veus de l'esquerra nacionalista en defensar la integració en l'aleshores nou-nata Comunitat Econòmica Europea (CEE). Després de la desaparició del PSV, participà en la constitució del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). El 1977 publicà "Política per a un país" (1977), d'on destacava la necessitat de la recuperació de les senyes d'identitat i de l'autoestima valencianes en un marc de construcció europea. El seu protagonisme al partit anà decreixent quan aquest es vinculà al PSOE i s'imposaren les línies reformistes, abandonant el PSPV abans que es fera efectiva l'absorció del partit nacionalista per part del PSOE. El 1983 promou, junt a Josep Lluís Albinyana, Adolf Beltran Català, Josep Lluís Blasco, Doro Balaguer i altres, una coalició electoral entre el Partit Nacionalista del País Valencià i l'Esquerra Unida del País Valencià històrica, que acabaria sent el partit Unitat del Poble Valencià. El 1989 participà en la llista de l'Esquerra dels Pobles al Parlament Europeu, vinculada a la UPV, si bé problemes en aquesta coalició (encapçalada per Euskadiko Ezkerra) li impediren ocupar l'escó pel temps acordat.
L'any 1990 va ser nomenat "Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València". L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Creu de Sant Jordi. El 1995 Vicent Ventura va rebre la Medalla de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La Nau. La Universitat ha editat un recull d'articles de Ventura amb el títol ‘Un home de combat’.
Una comissió de personalitats integrada per representants de les universitats de València i Jaume I de Castelló; els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Unió de Llauradors i Ramaders, així com la Unió de Periodistes Valencians atorga anualment el Premi Vicent Ventura, que s'atorga a una persona o col·lectiu que s'haja distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià. Fins ara han estat guardonats amb el Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com ara Josep Lluís Bausset (2000), Escola Valenciana (2001), Ferran Sanchis Cardona (2002), la Societat Coral El Micalet i Frederic Jordà (2003), Bernat Capó (2004), Manuel Safont (2005), Trini Simó i Enric Tàrrega (2006), el Col·legi Públic Censal de Castelló (2007), Francesc de Paula Burguera (2008), la revista Saó (2009), Paco Muñoz (2010), Rosa Serrano (2011), Pere Miquel Campos (2012); Rosa Solbes i Albert Sánchez-Pantoja (en 2013); Tudi Torró i Lluís Miquel Campos (2014); Vicent Olmos i L'Aplec dels Ports (en 2015); Josep Forcadell i La Cívica d'Alacant (2016); Adolf Beltran i El Camí (2017); Al Tall i El Genovés (2018); Josep Lluís Pitarch i l'escola infantil La Lluna, en 2019; Maria Conca i Gustau Muñoz, en 2020; l'associació El Tempir, d'Elx, i l'arqueòleg Josep Lluís Viciano, en 2021; Josep Maria Jordan Galduf i Publicacions de la Universitat de València, en 2022; i Juli Sanchis (Harca), Ferran Zurriaga i el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (2023).
Hi ha publicat el llibre d'entrevistes per Adolf Beltran, "Vicent Ventura. Converses amb un ciutadà", València: Tàndem, 1993, col·lecció "Tàndem de la Memòria". | 1 | perfect | {"en": 0.005696653216235461, "ca": 0.9919297412769997, "pt": 0.0023736055067647755} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=61382 |
mc4_ca_20230418_10_200794 | Hillsboro Pines - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
26° 19′ 36″ N, 80° 11′ 47″ O / 26.326666666667°N,80.196388888889°O / 26.326666666667; -80.196388888889
832,33 hab/km²
0,535847 km²
Hillsboro Pines és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Florida. Segons el cens del 2000 tenia una població de 406 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Hillsboro Pines tenia 406 habitants, 145 habitatges, i 118 famílies. [2] La densitat de població era de 712,5 habitants per km². [3]
Dels 145 habitatges en un 38,6% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 69% hi vivien parelles casades, en un 6,2% dones solteres, i en un 18,6% no eren unitats familiars. En el 13,8% dels habitatges hi vivien persones soles el 2,1% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,8 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,99. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24,1% tenia menys de 18 anys, un 5,7% entre 18 i 24, un 39,2% entre 25 i 44, un 24,4% de 45 a 60 i un 6,7% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 37 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 108,1 homes. [2]
La renda mediana per habitatge era de 70.938 $ i la renda mediana per família de 70.313 $. Els homes tenien una renda mediana de 45.458 $ mentre que les dones 25.819 $. La renda per capita de la població era de 32.908 $. Cap de les famílies i l'1,6% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Boca Pointe (4 km)
Hamptons at Boca Raton (7 km)
Mission Bay (5 km)
Sandalfoot Cove (2 km)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Hillsboro Pines». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Hillsboro Pines». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hillsboro_Pines&oldid=19024915» | 0.550074 | curate | {"ca": 0.764950598023921, "eb": 0.054602184087363496, "an": 0.007280291211648466, "de": 0.0514820592823713, "uu": 0.0015600624024961, "en": 0.0686427457098284, "mk": 0.0031201248049922, "ru": 0.0483619344773791} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Hillsboro_Pines |
crawling-populars_ca_20200525_48_29728 | L'altura de les tanques de Ceuta i Melilla s'incrementarà en un 30%, arribant en alguns punt als 10 metres d'altura. Així ho ha anunciat aquest dilluns el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha comparegut davant la respectiva comissió al Congrés dels Diputats. De la mateixa manera, en el marc de la seva política migratòria, Marlaska ha assenyalat que prosseguirà amb la substitució de les polèmiques concertines per elements "menys lesius" i més segurs. Ha posat de relleu que l'any passat es va reduir en un 50% les entrades irregulars.
En matèria migratòria, el ministre no ha fet cap gran anunci en la seva primera intervenció. S'ha limitat a recordar els objectius que manté el seu departament, als quals ja s'ha referit en anteriors ocasions: la intenció que Espanya lideri la política comuna de fronteres a la UE i reforçant la cooperació amb els països d'origen i trànsit, així com els mitjans necessaris per a aquestes polítiques. També ha indicat la seva voluntat d'impulsar la reforma del Sistema d'Asil.
Pel que fa a les tanques de Ceuta i Melilla, el ministre ha assenyalat la posada en marxa d'un sistema de circuit tancat de televisió, un increment de l'altura de les tanques en un 30% i la substitució de les concertines "per elements que dotin a la frontera de més seguretat", sense detallar el sistema ni la data del seu acabament. Mentre que a la zona de l'Estret i a les Canàries es reforçarà la "tasca que realitzen les autoritats de coordinació d'actuacions" en aquesta matèria. | 0.897617 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/politica/marlaska-incrementara-altura-tanques-ceuta-melilla_471108_102.html |
mc4_ca_20230418_11_625215 | Tops femení Sota $20 - Comprar Tops femení Sota $20 Online Enviament gratuït
Negre (266)
Vermell (78)
Blau marí (27)
Porpra (18)
Color sòlid (89)
Ratlles (14)
Cotó (71)
Barreja de cotó (34)
Joia escot/tripulació coll/samarreta escot (33)
Escot (31)
Scoop coll (20)
Màniga llarga (92)
Màniga curta (50)
Sense mànigues (40)
Ales de Ratpenat màniga (15)
Tanc (11)
Jersei (157)
Botó avall (13)
Sense folre (45)
Atractiu (12)
Tops femení Sota $20
Hem trobat 677 Tops femení Sota $20: 1 - 60
Tops femení Sota $20 Online
Enviament gratuït Tops femení Sota $20
Comprar Tops femení Sota $20 Online
50048 Blanca tipus Pullover brusa esvelt forma mànigues llargues dona lligar detallada Escot Rodó
Teixits de fibres químiques Tancament de jersei Mànigues llargues Escot Rodó amb detall de corbata Cabre esvelt ESPECIFICACIONS Tipus Brusa de tipus pullover femení Model de 15124A011 Color Blanc Teixit Fibra quími.. $17.79
47412 Peces falses de dones punt superior mànigues llargues màxims i mínims Hem pit butxaca Accent
Amb l'hem llis màxims i mínims, aquest punt superior serà una addició al teu vestuari elegant Aquesta primera màniga llarga es caracteritza per un clàssic rodó escot i tancament de jersei simple Una butxaca amb cremallera al pit afegeix elegància informal a l'aspecte de moda D.. $18.49
61871 Samarreta armaris mànigues llargues Pullover espatlla pura els millors detalls femení
ESPECIFICACIONS Tipus Samarreta Opcions de color Negre, gris, verd Gènere Dones Teixit Polièster Mànigues Mànigues llargues Inclou set Una sola peça Escot Escot Rodó Cabre Habitual aju.. $15.69
52544 Cotó negre de longitud mitja tirants Scoop coll pistola i Rosa impressió soltes ajust
Aquesta longitud mitja tirants és una elecció perfecta per a ús ocasional d'estiu amb baldera Clàssic scoop coll i tancament de jersei simple Pistola i Rosa patró imprès Elaborat material suau cotó afegir confort ESPECIFICACIONS Tipus Top amb tir.. $15.39
50145 Màniga llarga samarreta Pullover tancament tall la dona detallada Escot Rodó
Teixits de fibres químiques Tancament de jersei Mànigues llargues Escot Rodó Tall amb accent Abordate ESPECIFICACIONS Tipus Samarreta de màniga llarga de la dona Model de 142168909 Color Gris fosc Teixit Fibra.. $17.19
48014 Color Block cotó dessuadora la tripulació del coll retrat imprès Front dona
Aquest retrats de trets de dessuadora de bloc de color imprès enfront de crear l'aspecte elegant Aquest escot de la tripulació de primers trets de cotó de jersei i mànigues llargues Disponible en dos color diferents opcions ESPECIFICACIONS Nom del product.. $19.99
44423 Top amb tirants de dones punta blanca pura brodada blat patró pullover amb tancament
Característiques: Format pura encaix Patró brodat blat Scoop coll Tancament de jersei ESPECIFICACIONS Nom del producte Tirants femení Color Blanc Material Encaix Cabre Cabre esvelt Patró Patró brodat .. $14.89
44402 Racer cotó tornar tirants femení amb decoració geomètrica frontal Scoop coll
Característiques: Dibuix geomètric frontal Corredor de tornada Scoop coll Tancament de jersei ESPECIFICACIONS Nom del producte Tirants femení Model de N115-650 Color Blanc Material Cotó Cabre Cabre.. $16.49
43142 Samarreta de màniga llarga Pullover tripulació escot lluentons flor patró Color sòlid
Aquest elegant mànigues llargues de t-shirt característiques, una clausura d'escot i jersei de tripulació. És detallada de cotó per a la transpiració i súper suau sentir-se. Patró de flors de lluentons brillant afegeix un toc de toc femení a ella. Et va encantar l'accent vivaç i .. $19.19
40322 Lluentons Snoopy Front cotó samarreta Escot Rodó màniga curta Pullover
Aquest elegant compta amb mànigues curtes, ronda escot i pullover amb tancament. És detallada de cotó per a la transpiració i súper suau sentir-se. Elegant lluentons snoopyfront afegeix un accent lúdic-hi.T'encantarà el confort i l'accent animat que aquesta samarreta porta. .. $18.88
39432 Samarreta rodó coll Cat amb Lleopard ulleres patró llarg blanc femení màniga
Aquest gat t-shirt característiques amb patró de gots de Lleopard afegir estil llis pel teu look Coll rodó i mànigues llargues acabar aquesta samarreta elegant amb tancament de jersei Disponible en blanc amb diverses opcions de mida ESPECIFICACIONS Nom del pr.. $16.79
39358 Jersei gris negre fals Hoodie dues peces mànigues llargues femení Color Block
Aquest fals hoodie dues peces disposa de tancament tipus pullover simplista per completar l'aspecte acollidor Aquest color bloc hoodie serà una gran addició al teu vestuari pel seu disseny elegant Disponible en diverses opcions de mida més per qualsevol tipus de cos .. $19.59
39173 Vieira collar brusa gasa Pullover tancament mànigues llargues encaix adobat Front
Coll, mànigues llargues, tancament de jersei de vieira Davant d'encaix floral adobat Acabat de teixits de gasa feble ESPECIFICACIONS Nom del producte Brusa Vieira de collar Tipus de producte Brusa Model de 91 Color Blanc Cabre .. $19.49
Blanca tipus Pullover brusa esvelt forma mànigues llargues dona lligar detallada Escot Rodó
Peces falses de dones punt superior mànigues llargues màxims i mínims Hem pit butxaca Accent
Samarreta armaris mànigues llargues Pullover espatlla pura els millors detalls femení
Cotó negre de longitud mitja tirants Scoop coll pistola i Rosa impressió soltes ajust
Màniga llarga samarreta Pullover tancament tall la dona detallada Escot Rodó
Color Block cotó dessuadora la tripulació del coll retrat imprès Front dona
Top amb tirants de dones punta blanca pura brodada blat patró pullover amb tancament
Racer cotó tornar tirants femení amb decoració geomètrica frontal Scoop coll
Samarreta de màniga llarga Pullover tripulació escot lluentons flor patró Color sòlid
Lluentons Snoopy Front cotó samarreta Escot Rodó màniga curta Pullover
Samarreta rodó coll Cat amb Lleopard ulleres patró llarg blanc femení màniga
Jersei gris negre fals Hoodie dues peces mànigues llargues femení Color Block
Vieira collar brusa gasa Pullover tancament mànigues llargues encaix adobat Front | 0.735521 | curate | {"ca": 0.9660390047074647, "es": 0.009246805648957633, "en": 0.009751176866173503, "it": 0.0033624747814391394, "cs": 0.0020174848688634837, "de": 0.0026899798251513113, "oc": 0.006893073301950235} | https://www.bridgat.com/ca/shop/womens-tops/f_1368_10_20.htm |
macocu_ca_20230731_6_235736 | Manita para empezar
A La Brúixola de Radioestadio Catalunya d' avui, amb l' Àlex López Vendrell i el Jordi Montalbo, analitzem la golejada 5-1 del FCB davant el Viktoria Plzen al debut dels de Xavi Hernández a la fase de grups de la Champions League. | 0.746867 | curate | {"es": 0.07630522088353414, "ca": 0.9236947791164659} | |
mc4_ca_20230418_6_675401 | La cata d'oli d'oliva verge extra :: Mare-Gaia
La cata d'oli d'oliva verge extra
Benvinguts a la cultura de l'oli d'oliva: Tot un món!
El tast d'oli d'oliva, és tot un protocol obligat que s'ha de fer per tastadors oficials, tant per a l'obtenció de la denominació d'origen protegida, com per a la catalogació d'oli d'oliva verge extra.
Estem dins l'era de l'oli d'oliva, a on tenim tastadors i sommeliers especialitzats. I tu? Vodries fer un tast d'oli? Voldries conèixer més sobre el tema?
Mare Gaia te'n fa cinc cèntims:
Per vendre un oli d'oliva com a oli d'oliva verge extra cal que aquest compleixi 2 requisits: tenir una acidesa inferior a 0,8º i passar el control d'un panell de tast. El Panell de Tast Oficial d'Olis Verges d'Oliva de Catalunya es va crear l'any 1997. Actualment té seu a Reus i compta amb 24 tastadors professionals que tenen la missió d'avaluar el perfil sensorial dels productes que arriben a les seves mans. És a dir, tastar diferents olis d'oliva verges i avaluar si tenen algun defecte en l'aroma o en el sabor, o si pel contrari són olis excel·lents. Tan sols els millors olis poden ser qualificats com a "olis d'oliva verge extra".
La qualitat d'un oli d'oliva verge extra no es pot determinar tan sols amb un anàlisi químic: cal que sigui avaluat per un panell de tast.
Com funciona un panell de tast oficial?
Al Panell oficial de tast arriben olis de molins de tot Catalunya, olis de supermercats, envasadors o laboratoris especialitzats. Però com es pot garantir que un tast humà serà sempre imparcial?
Les condicions d'una sessió de tast al Panell són estrictes. En cada sessió participen com a mínim 8 tastadors que proven 8 mostres d'oli. Entre aquestes 8 mostres, sempre s'amaga una mostra control per detectar que la sessió es desenvolupa correctament. Les mostres d'oli es tasten a una temperatura de 28ºC per garantir que l'oli està sempre en les mateixes condicions.
En el tast s'avaluen com a atributs positius el fruitat de l'oli, l'amarg i picant. Però es poden detectar defectes com l'olor a humitat, a ranci o a avinagrat. Per a que el Panell consideri que un oli presenta defecte, cal que 7 de cada 10 tastadors coincideixin en detectar el mateix defecte i que el trobin en una proporció similar.
És curiós veure com els tastadors utilitzen gots de vidre de color blau fosc per a les mostres d'oli. Al contrari del pensament popular, el color de l'oli no és un atribut a valorar. Els tastadors es concentren en l'aroma i en el gust del producte. Els tastadors proven l'oli en gots de vidre de color blau fosc per a no veure el color del producte i que això no influeixi en la seva valoració.
El repte de ser tastador
Ser tastador tampoc és una feina a l'abast de tothom. A més de requerir una formació específica, cal tenir un olfacte fi i molt ben entrenat. Està prohibit fumar 30 minuts abans de cada sessió i també estan prohibits els perfums o altres productes que puguin distreure el nas del tastador.
Per a ser tastador cal néixer amb un nas ben fi, entrenar-lo molt i fer una formació especialitzada.
A més, cada tastador ha de passar unes proves anuals del Comitè Oleícola Internacional per demostrar que el seu nas segueix tant fi com el primer dia. A més, el Ministeri revisa la fiabilitat de tots els Panells de Tast oficials 2 vegades a l'any amb proves específiques.
Aquest sistema de control de qualitat és molt particular, ja que ben pocs aliments han de sotmetre's a panells de tast oficials abans de ser comercialitzats. Tot i que un panell de tast no deixa de ser una prova subjectiva, la professionalitat d'aquests panells és una veritable garantia que els olis que comprem com a verge extra són autèntics olis d'oliva de la màxima qualitat.
El gust d'un plat pot canviar molt depenent de l'oli que utilitzem per cuinar o per amanir. Dependrà de les característiques que aquest tingui: uns atributs que vénen marcats per la varietat d'oliva amb la qual s'ha elaborat, el grau de maduració, el terreny de cultiu, les condicions d'emmagatzematge (exposició a la llum, calor o oxigen)... i que en definiran la qualitat.
En l'oli d'oliva verge extra és vital el seu gust i olor, però no és possible analitzar aquests dos factors químicament. Els compostos de l'oli són nombrosos i les interaccions complexes i desconegudes. Per aquest motiu es fan anàlisis sensorials o organolèptics com els tastos.
I nosaltres, podem ser capaços de distingir els diferents tipus d'olis? Podem aprendre'n, com més desenvolupats tinguem el gust i l'olfacte més bons tastadors serem. Entrenament, voluntat i concentració són essencials per descobrir tot el que ens pot evocar un oli d'oliva, i no cal ser un expert per gaudir-ne.
Aquest és el resum de en què consisteix el tast, explicat per un conegut sommelier d'olis d'oliva:
- El tast és un conjunt d'accions i tècniques que tenen la funció d'avaluar i qualificar les sensacions que percebem.
- En el tast d'oli se segueix un protocol, en què el primer sentit que desenvoluparem és l'olfacte: descobrirem a què ens recorda aquesta aroma, si és intensa, mitjana o suau.
- Després posarem en marxa el sentit del gust. Posarem l'oli en boca, perquè ens aporti un record i sensacions específiques. Els sabors poden ser suaus, picants, amargs... Caldrà que valorem si és un oli equilibrat, harmònic i quina mena de regust afruitat hem notat; és a dir, quina gamma de gustos i olors evoquem quan en notem la textura a la boca.
- Utilitzarem sempre gotets de color blau, per a ser imparcials amb el seu aspecte i color, i centrar-nos només amb el gust i l'aroma.
- Utilitzarem la poma per a neutralitzar-nos el regust de boca entre tast i tast. | 0.80685 | curate | {"ca": 0.9579305406373075, "an": 0.005907626208378088, "la": 0.0008950948800572861, "fr": 0.019513068385248838, "it": 0.011457214464733263, "es": 0.004296455424274973} | https://www.mare-gaia.es/l/la-cata-doli-doliva-verge-extra/ |
mc4_ca_20230418_3_232301 | Avís legal | Guttmann Barcelona
Guttmann Brain Health Institute es una marca registrada a l'Oficina Española de Patentes y Marcas propietat de la Fundació Institut Guttmann. Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquest lloc web sense citar-ne l'origen o sense l'autorització expressa de la Fundació Institut Guttmann, que es reserva el dret a realitzar, sense avís previ, qualsevol modificació que consideri oportuna tant de la informació com de la presentació continguda en aquest lloc web.
La Fundació Institut Guttmann és la responsable del tractament de dades generat amb les dades de caràcter personal subministrades pels usuaris en els llocs web de la Fundació Institut Guttmann.
L'usuari autoritza el tractament automatitzat de les dades personals subministrades per a la prestació de serveis pactats. El tractament estarà situat a l’Institut Guttmann, Camí de Can Ruti, s/n 08916 Badalona, sota la supervisió i control de la Fundació Institut Guttmann.
La informació personal recollida dels usuaris registrats és emmagatzemada al tractament de dades propietat de la Fundació Institut Guttmann que assumeix les mesures d'índole tècnica, organitzativa i de seguretat que garanteixen la confidencialitat i integritat de la informació d'acord amb el que s'estableix a la normativa vigent, nacional i europea, en matèria de protecció de dades personals i de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, i a la resta de legislació aplicable.
Tota la informació personal recollida per la Fundació Institut Guttmann a les seves webs és per ús exclusiu intern de l'organització i no es cedeix ni es ven a tercers.
L'usuari respondrà, en qualsevol cas, de la veracitat de les dades facilitades, reservant-se la Fundació Institut Guttmann el dret a excloure dels serveis registrats tot aquell usuari que hagi facilitat dades falses, sense perjudici de la resta d'accions legals.
La Fundació Institut Guttmann ha complert amb la obligació d’anomenar un Delegat de Protecció de Dades que també està degudament enregistrat a l’Agència Catalana de Protecció de Dades. Es pot contactar amb ell mitjançant la següent adreça de correu electrònic: [email protected].
Formularis per a l'exercici dels drets inclosos al Reglamento General de Protección de Datos:
La Fundació Institut Guttmann elabora i gestiona directament les seves webs amb recursos propis o subcontractats. Aquest web no disposa ni rep finançament extern de cap tipus. Aquest web no conté publicitat.
Cookies tècniques: permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella hi hagi com controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, realitzar la sol · licitud d'inscripció o participació en un esdeveniment, utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per a la difusió de vídeos o so o compartir continguts a través de xarxes socials.
Cookies analítiques: tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per a això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb la finalitat de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.
Cookies de tercers: pot utilitzar serveis de tercers que recopilaran informació amb finalitats estadístiques, d'ús del lloc per part de l'usuari i per a la prestació d'altres serveis relacionats amb l'activitat del website i altres serveis d'Internet.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia (Universitat de València, 1995)
Personal no mèdic (personal que no intervé en temes d'informació mèdica) | 0.864567 | curate | {"es": 0.0467264330345015, "ca": 0.9532735669654985} | https://barcelona.guttmann.com/ca/avis-legal |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_169635 | Sempre hi ha casos que l’expressió regular no arriba a contemplar, però per sort hi ha algú que sí que ha contemplat tots els casos de l’RFC822 en una expressió regular.
Impressionant!
A més, si encara està viu i té capacitat mental segurament ja s’haurà tirat per la finestra en saber que ara es podran fer servir caràcters Unicode com a adreces d’Internet…
Publicat el 20 novembre 2009 20 novembre 2009 Categories GeneralEtiquetes correu electrònic, expressions regulars, humorDeixa un comentari a expressió regular per validar una adreça de correu electrònic
mostrar o amagar les traduccions
després de dinar no sabia què fer i m’ha picat el cuc hacker i m’he decidit a tancar el l’errada #106779 :)
moltes, moltes, moltes hores després he aconseguit que totes les peces encaixin i ara per fi ja he pogut enviar un pedaç que afegeix la funcionalitat d’amagar o mostrar les traduccions que ja estan al 100%
per fer-lo m’he basat en l’enllaç que hi havia en l’últim comentari de l’errada, però el problema era que no s’havia de commutar un o tots els elements de les llistes, sinó que uns i prou
de manera que m’he tirat dels cabells navegant per Internet fins que he trobat una manera fàcil i còmode:
primer de tot es defineix un identificador a cada una de les dues taules (la de documentació i la de interfície gràfica [1])
seguidament a partir d’aquests identificadors agafes els elements tr d’aquestes taules i els passes per un bucle
en el bucle l’únic que has de fer es comprovar si tenen un identificador que acabi amb -complete[2] i si es dóna el cas fer un (obj).style.display = ‘none’ o (obj).style.display = ”
evidentment, perquè això funcioni, fa falta posar-hi els identificadors quan es generen les pàgines
tot i que és molt millorable, si s’aplica aviat i es posa en els servidor en producció (el l10n.gnome.org) anirà que ni pintat ara que ja falta menys d’un mes per al llançament del GNOME 2.22 :D
[1] realment no caldria fer-ho així i es podria fer directament amb tot el document de cop, però com que les pàgines son prou grosses així la consulta al DOM es més curta
[2] i això és possible gràcies a que disposem d’expressions regulars a Javascript!
Publicat el 17 febrer 2008 Categories GeneralEtiquetes damned-lies, expressions regulars, GNOME traduccions, javascript, programacióDeixa un comentari a mostrar o amagar les traduccions
suprimir totes les línies que coincideixen amb un patró
tot editant fitxers turcs[1] tenia la necessitat de suprimir totes les línies que comencessin per msgstr[1] així que he anat a buscar per Internet i al final he trobat que amb el vim pots fer:
:%g/^msgstr\[1/d
i amb això suprimiràs en tot el fitxer totes les línies que comencin per msgstr[1
[1] : l’altre dia actualitzant la meva còpia del que tinc a un dels servidors vaig veure que hi havia alguns mòduls que amb turc no passaven la comprovació msgfmt -cv així que li vaig demanar a en Baris si li feia res que ho arreglés i com que m’ha dit que sí és el que estic fent ara mateix :)
Publicat el 18 gener 2008 Categories GeneralEtiquetes expressions regulars, GNOME traduccions, terminal, turc, vimDeixa un comentari a suprimir totes les línies que coincideixen amb un patró
expressions regulars (molt bàsic)
estic traduint el goffice (o almenys intentant-ho :) i com que hi havia algunes cadenes de comentaris que em molestaven i el fitxer era molt llarg és difícil fer-ho a mà anar repassant visualment el fitxer
de manera que m’he recordat que hi ha les expressions regulars! així que com que la meva memòria és molt molt dolenta he buscat per Internet fins que he arribar a un quadre resum que m’ha dit tot el que necessitava:
^#$
i amb això el que fem és buscar totes les línies en que comencin (ho indica el ^) per # i acabin (ho indica el $) també amb #
així que he obert el vim, li he posat l’expressió regular i després d’una combinació de dd (eliminar la línia on estàs) i n (anar a la pròxima ocurrència de la cerca) ja tenia el fitxer net :D
suposo que això també es podia haver fet amb el sed o l’awk (encara no entenc quina diferència hi ha entre l’un i l’altre però vaja)
Publicat el 24 novembre 2007 Categories GeneralEtiquetes awk, expressions regulars, GNOME traduccions, sed, vim1 comentari a expressions regulars (molt bàsic) | 1 | perfect | {"ca": 0.9922004254313401, "en": 0.0033089104230678325, "es": 0.003781611912077523, "ru": 0.0007090522335145356} | |
macocu_ca_20230731_1_355090 | En Henry és un monologuista còmic d'humor incisiu. L’Ann, una cantant de renom internacional. Centre de totes les mirades, junts formen una parella feliç envoltada de glamur. El naixement de la seva primogènita, l’Annette, una nena misteriosa amb un destí excepcional, els canviarà la vida. (FilmAffinity)
Per a amants del musical de culte
Des de l’icònic tràveling de Denis Lavant al ritme del Modern Love de David Bowie fins a les danses felices en un pont il·luminat pels focs d'artifici de Los amantes del Pont-Neuf, des de la batucada festiva fins al bell tema que canta Kylie Minogue a les esfondrades Galeries Lafayette a Holy Motors, resulta evident que el cinema de Leos Carax portava el musical bategant al seu interior. Annette no és, doncs, un intent d'internacionalitzar la figura d'un autor típicament francès, sinó el destí natural d'una mirada que, tan escèptica com romàntica, qüestiona el cinisme d'aquest temps que ens ha tocat viure disseccionant la cara més sinistra del món de l'espectacle, la fama narcisista i la paternitat tòxica. No som lluny de clàssics del musical com Ha nacido una estrella, només que Annette, fosc aquelarre en clau d'òpera-rock per obra i gràcia del llibret dels Sparks, acumula les troballes libèrrimes del 'poscine' -posades en abisme multiplicades, estrips brechtians en forma de nenes-titella, cançons ofegades en el seu propi bucle- en un gest suïcida típic del seu autor.
A l'autodestrucció de Henry McHenry (un Adam Driver entregat a la causa, pura fisicitat, un cos tan gegant com el seu ego), còmic d'escenari que milita a les files del que és políticament incorrecte, li corresponen les heterodòxies arrítmiques de la posada en escena, que responen als impulsos de grandiositat irònica de la partitura dels Sparks amb les convulsions d'un realisme màgic sense límits, que accepta en les seves normes d'estil un decorat d'òpera que s'obre a la immensitat d'un bosc o un viatge marítim assotat per la gelosia i la pulsió de mort. Annette és qualsevol cosa menys una pel·lícula còmoda: abrupta, redundant i pessimista, s'entesta a llançar-se a l'abisme sense salvavides. És, en certa manera, un antimusical, com aquells que feia Dennis Potter a la televisió britànica, i que s'han convertit en peces de culte imprescindibles per entendre que el gènere, sí, també pot ser autodestructiu.
El millor: el principi, amb el 'hit' 'So May We Start', i el seu insubornable esperit de resistència.
El pitjor: pot costar navegar pels seus excessius desbordaments. | 0.915205 | curate | {"ca": 0.9943887775551102, "de": 0.0056112224448897794} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_132722 | La Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya ha organitzat per quart any consecutiu el certamen de dansa "Balla'm un llibre" que entrellaça la literatura i la dansa de la mà de reconegudes coreògrafes del territori.
La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa ha format part del certamen amb l'espectacle "Ballant Ballàvem", de la coreògrafa Laia Santanach. Santanach, que ja presentà aquest espectacle al Festival Sismògraf, s'inspira en les obres de Joan Coromines i té com a objectiu demostrar que les paraules estan moviment i que les expressions dansen al vent tot cercant el seu origen, igual que feia el lingüista.
Aquesta iniciativa va néixer l'any 2015 de la mà de l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'acostar la dansa a la ciutadania.
El regidor de cultura, Enric Roig, així s'hi ha referit tot destacant que "en aquesta mateixa hora hi ha 27 biblioteques d'arreu de Catalunya que estan representant l'espectacle amb set companyies de dansa diferents" i que "aquests són espectacles de petit format, però que són molt grans per la petitesa que tenen". A més, ha agraït la participació de la ballarina Anna Hierro i de la directora de l'espectacle, Laia Santanach. Lamentant també que avui, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dansa celebrat ahir, no s'hagi pogut dur a terme l'espectacle de dansa "A Vore", guardonat amb el Premi Butaca 2019 arran d'un cas positiu de Covid-19 entre els membres de la companyia. L'espectacle, però, queda ajornat per al mes de juny i aquells qui ja tenen l'entrada podran utilitzar-la igualment per a la propera data.
Roig ha acabat la seva intervenció lamentant la pèrdua del pintor tortosí, Miquel Paton, que ens ha deixat avui.
Tortosa, Terres de l'Ebre, 30 d'abril de 2021
Redactat per: Irene López
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Cercar en aquest blog
ROL Ribera d'Ebre
S'està carregant...
ROL Terra Alta
S'està carregant...
ROL Priorat
S'està carregant...
ROL+
S'està carregant...
ROL TV
Cercar en aquest blog
Formulari de contacte
Nom
Correu electrònic *
Missatge *
Ara mateix
Nació Digital
Ciutadans tanca la seu a Alacant i es trasllada a un McDonalds - El partit tanca la seva seu a la província i celebra les reunions en un local de la cadena de menjar ràpid
Fa 3 hores
Vilaweb
Els fets no importen: faran qualsevol cosa per mirar de ficar Boye a la presó - En el cas de Boye, com en tants altres casos que són una fabricació amb finalitats polítiques, els fets no importen per al tribunal: únicament volen aparta...
Fa 4 hores
Aguaita.cat - RSS
Les confraries del Delta demanen «més inversions i menys comissions per revertir la regressió» - Els representants de la pesca evidencien el neguit del sector en la Comissió d'Estudi de Protecció del Delta
Fa 5 hores
lamarea.com
El Congreso tumba la propuesta de Ley Antiocupación del Partido Popular - Solo las derechas y la ultraderecha han votado a favor de que la proposición continuara la tramitación parlamentaria La entrada El Congreso tumba la prop...
Fa 6 hores
E-Noticies
Els indepes ja no critiquen la politització del TC - Els partits independentistes no han criticat la designació de l'exministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va ser l'encarregat de redactar els indult...
Fa 6 hores
catcarrasquet
1 MINUT A TIVISSA 29 11 2022 -
Fa 6 hores
Comarques Nord
Un conductor ferit al caure el seu camió per un pont - Efectius dels bombers dels parcs de l’Alt Maestrat i dels Ports han hagut d’intervindre aquest matí de dimarts en un accident de tràfic al límit entre Vi...
Fa 8 hores
Imagina Ràdio
Mel Wolfs presenta la seva nova cançó: ‘Breaking hearts’ - La cantant ampostina Melanie Martin, més coneguda com a Mel Wolfs, va presentar la setmana passada una nova cançó on aposta per reinventar el trap amb un...
Fa 13 hores
A Prop Ebre
GEPEC-EdC s’adherix al Giving Tuesday per protegir espècies en perill - El Giving Tuesday és la contraposició del Black Friday i té fins solidaris El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalu...
Fa 14 hores
Bloc de Pere Muñoz
Record presentació de "La Tomba de l'Ebre" d'Andreu Carranza. -
Fa 1 setmana
Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
ACTE D’HOMENATGE 25è ANIVERSARI DE LA MORT DE ROC LLOP I CONVALIA - Diumenge 20 de novembre a les 11:30h a l’Escola Roc Llop i Convalia de Miravet es realitzarà un homenatge a l’il·lustre miravetà Roc Llop i Convalia en el ...
Fa 1 setmana
Ajuntament de Móra la Nova
Concessió d’incentius a les empreses per a la promoció de l’ocupació 2022. - –Extracte de la convocatòria registrada a la Base de Dades Nacional de Subvencions. –Bases reguladores per la concessió d’incentius a les empreses per a la...
Fa 3 setmanes
Edició Catalunya d'EL PAÍS
El castellà no serveix per a res - L’única llengua que pot complir el paper de vehicle de comunicació entre parlants nadius de llengües diferents és l’anglès
Fa 2 mesos
El Punt - Notícies de Gandesa
Justícia diu que treballa per separar víctimes i agressors - Respon a un informe que denunciava que en molts jutjats no es garanteix la intimitat i la dignitat de les denunciants
Fa 3 mesos
PSC MÓRA D'EBRE
PREGUNTES A REGISTRE DEL 22 DE JULIOL DE 2021 -
Fa 1 any
Mostrar 8 Mostra-ho tot
El més clicat de la setmana
El Consejo de Seguridad Nuclear participa en el simulacro de emergencia en la central nuclear Ascó
La central nuclear de Ascó (Tarragona) ha realizado el preceptivo simulacro anual, conforme a los requerimientos establecidos en su Plan de ...
El Consejo de Seguridad Nuclear participa en el simulacro de emergencia en la central nuclear Ascó (Tarragona)
La central nuclear de Ascó (Tarragona) ha realizado el preceptivo simulacro anual, conforme a los requerimientos establecidos en su Plan de ...
Lliurament de la Sirga d’Or
Divendres 2 de desembre, al teatre la Llanterna a Móra d'Ebre, a les 19 h.
Club de lectura sobre 'El cafè de la Granota', de Jesús Moncada, a Móra la Nova
El 24 de novembre, a les 19.00 h, a la biblioteca.
Presentació de l’Estudi de Viabilitat d’Aprofitament de Subproductes Agraris de la Terra Alta
El Consell Comarcal de la Terra Alta farà la presentació de l'Estudi de Viabilitat d'Aprofitament de Subproductes Agraris de la Terr...
Activitats a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre “Artur Cot i Miró”.
El més clicat del mes
Club de lectura sobre 'El cafè de la Granota', de Jesús Moncada, a Móra la Nova
El 24 de novembre, a les 19.00 h, a la biblioteca.
Les cinc comarques afectades reclamen mantenir la filosofia i la veu del territori en la gestió del Fons de Transició Nuclear
Acord al territori per mantenir la filosofia per la qual es va crear el Fons de Transició Nuclear, respectant la veu els pobles afectats i e...
COMUNICAT DE PREMSA DEL GRUP COMARCAL DE LA UNIÓ PER LA TERRA ALTA- PSC- CP
Vist el comunicat que ha signat la Sra. Neus Sanromà, presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, referent a la Proposta de Llei del ...
presentació del llibre 'L’altra guerra' a Móra la Nova
Presentació del llibre presentació del llibre 'L'altra guerra', de Jordi Duran, a càrrec de Toni Orensanz, a la Biblioteca de Mó...
Jornades tècniques professionals del sector oleícola de la Terra Alta
El Consell Comarcal de la Terra Alta, a través del projecte Treball a les 7 Comarques - Terra Alta Més, organitza unes jornades professional...
Miravet commemora el 25è aniversari de la mort de Roc Llop i Convalia
L'escola de Miravet ha sigut avui l'escenari de la commemoració del 25è aniversari de la mort del mestre i escriptor Roc Llop i Conv...
El més clicat
La Terra Alta prepara una jornada d’economia per debatre línies estratègiques en el sector turisme
Dins del marc Terra Alta+, del programa Treball a les 7 Comarques, es preveu organitzar una Jornada d'economia per debatre línies estra...
Móra d'Ebre enlaira globus per demanar la llibertat dels Jordis
Unes 200 persones s'han concentrat a la plaça de Baix de Móra d'Ebre esta nit per a recordar el primer aniversari de l'empresona...
Programa de la Jornada d'Onomàstica de la Ribera d'Ebre, la IV Jornada de la Societat d'Onomàstica i la VII Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés
Móra d'Ebre i Ascó acolliran els dies 17 i 18 d'octubre la Jornada d'Onomàstica de la Ribera d'Ebre, la IV Jornada de la Soc...
Jornada "Petjades dels Càtars a les Terres de l'Ebre" a Horta de Sant Joan
El pròxim dissabte 27 d'octubre de 2018 a les 17.30h, al Cap de l'Ecomuseu dels Ports, carrer Picasso 18, d'Horta de Sant Joan ...
Les empreses dels sector agroalimentari de la Terra Alta treballen la millora de les seves estratègies de màrqueting i enfocament comercial
Una vintena de productors agroalimentaris de la comarca de la Terra Alta (cellers, productors d'oli i altres productes alimentaris) van ...
Norma Pujol Farré serà la nova coordinadora territorial de Joventut en substitució de Teresa Marcelino
La directora general de Joventut, Marta Vilalta, i la directora territorial del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Rosanna Fa... | 0.678256 | curate | {"ca": 0.877877094972067, "pt": 0.0015642458100558658, "sr": 0.000446927374301676, "ja": 0.000670391061452514, "fr": 0.011843575418994414, "en": 0.006033519553072626, "es": 0.10145251396648045, "it": 0.000111731843575419} | http://www.riberaonline.info/2021/05/ballant-ballavem-arriba-tortosa.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_224365 | El jutjat d’instrucció 1 de Figueres va enviar a presó dos dels detinguts en l’operatiu contra el tràfic de droga que va posar el focus en un grup que es dedicava a preparar narco llanxes. Ahir,... | 0.675075 | curate | {"ca": 0.9591836734693877, "en": 0.04081632653061224} | https://www.elpuntavui.cat/?task=quick.read&format=raw&id=2195949&return=aHR0cHM6Ly93d3cuZWxwdW50YXZ1aS5jYXQvP3Rhc2s9cXVpY2sucmVhZCZmb3JtYXQ9cmF3JmlkPTIxOTU5NDkmcmV0dXJuPWFIUjBjRG92TDNkM2R5NWxiSEIxYm5SaGRuVnBMbU5oZEM5bmFYSnZibUV1YUhSdGJEOWhQUT09JmE9 |
oscar-2301_ca_20230418_4_102491 | Espai, temps i sistemes: l’Institut, vist pels alumnes de l’Infanta Isabel d’Aragó i Tanit Plana | En Residència
Jump to Navigation
Cat
Cast
Eng
Home
The Project
News
Archive
14th EDITION 2022 / 2023
Other editions
X
14th EDITION 2022 / 2023
13th EDITION 2021 / 2022
12th EDITION 2020 / 2021
11th EDITION 2019 / 2020
10th EDITION 2018 / 2019
9th EDITION 2017 / 2018
8th EDITION 2016 / 2017
7th EDITION 2015 / 2016
6th EDITION 2014 / 2015
5th EDITION 2013 / 2014
4th EDITION 2012 / 2013
3rd EDITION 2011 / 2012
2nd EDITION 2010 / 2011
1st EDITION 2009 / 2010
Residences
Presentation
news
Jun 1
Espai, temps i sistemes: l’Institut, vist pels alumnes de l’Infanta Isabel d’Aragó i Tanit Plana
Tanit Plana i el grup d’alumnes de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó seran els encarregats de tancar les activacions a l’exposició ‘Per capítols’, a La Capella.
Serà el proper 15 de juny a les 18 h, amb ‘Les esquerdes’, un projecte que gira entorn de l’institut, i els desitjos, les pors i les necessitats de l’alumnat. Així, el grup presentarà un manifest performatiu i coral que ha anat treballant al llarg del procés de creació.
‘Les esquerdes’ és una investigació artística a través de les eines i les mesures, a través de diferents llistats i accions, per tal de conèixer millor les formes de control, els agents implicats en les polítiques educatives, la relació de l’arquitectura i el cos i fer-ne matèria de joc i creació.
A l’activació a La Capella, l’alumnat i Tanit Plana presentaran un manifest inèdit, construït al llarg de tot el procés de creació. Per anar entrant en matèria, us avancem la penúltima versió del manifest:
Sona el timbre, surto de classe, porto el ‘bocata’ a la mà, estic angoixada.
Recolzo l’esquena a la paret abans de baixar cap al pati.
Miro les parets del passadís. És tot ple d’esquerdes.
Miro el sostre. Esquerdes. I forats.
El terra. Ple d’esvorancs i d’esquerdes.
L’edifici de l’institut no són només les parets que ens contenen mentre venim a aprendre. A través de la manera com s’han concebut els espais i la seva distribució, la relació d’aquests amb els nostres cossos i el mobiliari que s’ha escollit, la institució ens està formant, més enllà dels continguts acadèmics.
Sentim violències sense nom. Exercim violències sense nom.
I tot s’esquerda.
Per instint, parlem i parlem, ens surt així. Teixint un nucli de confiances des d’on poder mirar més enllà, des d’on poder parar el temps, les dinàmiques, les violències. Des d’on mirar les esquerdes. I es torna un laboratori d’afectes, on els vincles se senten fràgils, però des d’on percebem sense cap mena de dubte com aquest banc de proves ens apodera (una mica) i ens permet reparar (una mica) les esquerdes i els buits.
Enfilades sobre les taules, apilades, volem dir que no.
Que no volem patir. Que no volem desaparèixer. Que no volem callar.
La residència de Tanit Plana a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó ha estat comissariada i coordinada per A Bao A Qu. | 0.717734 | curate | {"ca": 0.796123226029768, "en": 0.1592246452059536, "es": 0.01176877812391831, "fr": 0.010384215991692628, "ia": 0.013499480789200415, "oc": 0.008999653859466944} | https://www.enresidencia.org/en/node/929 |
macocu_ca_20230731_0_487007 | Tractaments de dades
Informació del tractament: Estudi transcultural de variables de risc i protecció en el consum de substàncies en universitaris
Legitimació
Inclou les respostes a una sèrie de qüestionaris d’autoinforme i les dades identificatives per permetre la remuneració de la vostra participació.
La finalitat de l'estudi és avaluar una sèrie de conductes i variables psicològiques associades al consum de drogues i a les conductes addictives comportamentals. Com a part del projecte a més s'adaptaran diferents instruments d'avaluació al castellà.
Els resultats obtinguts pels estudiants de l'UJI es compararan amb els obtinguts per estudiants de diferents països. Concretament es pretén realitzar comparacions amb estudiants dels EUA, Holanda, Anglaterra, Sud-àfrica, l'Argentina i l'Uruguai. Les diferències culturals i polítiques de cada context i la seua influència diferencial en les conductes de consum de substàncies i addiccions comportamentals ajudaran a identificar variables de risc i protecció d'aquestes conductes.
Com a finalitat última, els resultats de la present investigació serviran per a dissenyar programes de prevenció i tractament de l'ús problemàtic en població universitària.
En particular, les dades identificatives obtingudes per a la gestió de la remuneració del participant seran cancel·lades un cop no siguin necessàries per a assolir aquest objectiu.
La legitimació es basa en l’article 9.j RGPD: “El tractament és necessari amb finalitats de recerca científica” i la disposició addicional dissetena de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.
El present projecte s'està realitzant de forma paral·lela en diversos països (EUA, l'Argentina, l'Uruguai, Holanda, Anglaterra i Sud-àfrica). No obstant això, previ a la fusió de les bases de dades de tots els països, es desvincularà qualsevol informació personal (i.e., DNI i email) que poguera permetre la identificació dels participants.
Els qüestionaris es recolliran fent servir la plataforma Qualtrics, complint amb totes les garanties necessàries d'acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals.
Dades demogràfiques, ús i abús de diferents substàncies, ús i abús de videojocs, jocs d'apostes i xarxes socials, variables de personalitat, i variables ambientals.
En tractar-se d'un estudi remunerat resulta imprescindible preguntar el DNI i email de l'UJI. No obstant això, abans de l'anàlisi de les dades i cessió a la resta dels membres del grup d'investigació, la responsable interna del tractament desvincularà qualsevol informació identificativa i assignarà codis a l'atzar a tots els participants. | 0.842711 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_146660 | La detenció de l'Alcalde de Verges i 15 persones més dimecres passat es va fer quan el cas ja havia estat tancat pel jutjat número 4 de Girona.
Segons l'atestat policial al que ha tingut accés la periodista de l'Ara Maria Garcia, el jutge hauria informat a la Policia Nacional Espanyola que el cas estava sobreseït provisionalment abans de l'operació policial per impossibilitat d'identificar els talls de les vies del TAV que es van produir a Girona a l'aniversari de l'1-O.
Aquesta informació posa en dubte la versió del Ministre de l'Interior Espanyol, Fernando Grande Marlaska i la delegada del Govern Espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que van assegurar que un jutge havia supervisat i estava al cas de les detencions.
L'atestat policial també mostra com la Policia Nacional Espanyola hauria decidit investigar el tall de les vies de l'AVE per iniciativa pròpia, tot i que també l'estaven investigant els Mossos, demanant informes a Adif i Renfe sobre les possibles afectacions i danys que s'haurien produit per la protesta.
La defensa dels detinguts estudia presentar accions legals contra la Policia Nacional Espanyola i assegura que el document demostra que Benet Salellas era el representant legal dels detinguts des de les 9 del matí, malgrat que no el van deixar entrar a la comissaria fins les 12. El mateix dia, Salellas va denunciar que era per no parlar castellà i la delegada del Govern Espanyol a Catalunya va respondre que l'agent que hi havia a la porta era de reforç, no entenia el català i que Salellas no era representant legal de cap detingut, quelcom que segons la defensa l'atestat demostra que és fals.
Els 16 detinguts, entre ells els alcaldes de Verges i Celrà, Ignasi Sabater i Dani Cornellà i el fotoperiodista, Carles Palacios, estan citats a declarar el mes de març acusats d'un delicte de desordres públics pel tall de les vies del TAV de l'aniversari de l'1O a Girona.
Notícies relacionades
Cunillera defensa l'operació policial que va detenir l'Alcalde de Verges i 15 persones més (22-01-2019)
Una marxa groga a Girona dóna suport a Sabater i Bassa i la resta d'encausats (21-01-2019)
Ignasi Sabater agraeix el suport rebut i insta l'independentisme a seguir als carrers (19-01-2019)
Indignació per les detencions sense identificació ni autorització judicial (17-01-2019)
El Govern Espanyol admet que no hi havia ordre judicial per practicar les detencions (17-01-2019)
250 persones es concentren a Verges en suport a Ignasi Sabater (16-01-2019)
La Policia Nacional Espanyola deté l'Alcalde de Verges (16-01-2019)
Comentaris (0)
*Per comentar es necessari estar registrat. Registra't o accedeix
Comentar
Més articles de Política
Política local Pals
Pals evita una nova vaga d'escombraries augmentant el sou dels treballadorsL'Ajuntament de Pals ha evitat una nova vaga d'escombraries que hauria afectat el municipi a ple estiu aprovant en un ple extraordinari l'augment salarial dels
Política local Torroella de Montgrí
El govern de Torroella planteja una plaça a la finca abandonada del carrer Sant Agust
Política local Calonge i Sant Antoni
CUP Calonge i Sant Antoni proposa un govern de col·laboració temporal
Política Nacional Torroella de Montgrí
Torroella rep amb cants i aplaudiments a Dolors Bassa després de rebre l'indult
Política local Torroella de Montgrí
Francesc Ferrer aspira a revalidar la presidència de l'EMD de l'Estartit
Política local Palafrugell
Josep Piferrer: "No ens relaxem, això no ha ni començat"L'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, envia el següent missatge a través de Televisió Costa Brava. Explica que el màxim objectiu del consistori sempre ha es
Política Nacional Verges
L'alcalde de Verges denunciarà la Policia Nacional per danys i perjudicisL'Alcalde de Verges, Ignasi Sabater, es mostra decidit a anar fins a l'última conseqüència contra la detenció que va rebre la matinada del 16 de gener, conjunta
Política local Palamós
Les obres del nou aparcament de Castell començaran aquest estiuUn cop aprovat l'aparcament tota la documentació s'enviarà a Girona perquè la Comissió d'Urbanisme hi pugui donar el vist-i-plau definitiu amb l'objectiu de lic
Política local La Bisbal d'Empordà
La Bisbal posa 45mil euros més a la partida per inversions del pressupost participatiuL’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà torna a encetar un procés participatiu per tal que la ciutadania del municipi decidirà en què cal invertir una part dels pre
Política local Palafrugell
PARLEM AMB L'ALCALDE de Palafrugell Josep PiferrerL'Alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, va passar pel programa Parlem amb l'Alcalde on va repassar diverses qüestions de l'actualitat municipal. Va parlar de
Política local Santa Cristina d'Aro
Aprovades les dues propostes del ple extraordinari de Santa Cristina
Política Nacional Sant Feliu de Guíxols
L'independentisme andalús es presenta a la Casa IrlaL'Asamblea Nacional Andaluza es presenta per primera vegada a les comarques gironines. El president de l'entitat independentista andalusa, Pedro Ignacio Altamir
Política local Begur
Begur ha començat la Diada amb la "Hissadada de la Senyera" al Castell
Política local Pals
Sergi Brull és el nou alcalde de Pals
Política local Baix Empordà
Resultats electorals als municipis 'mitjans' del Baix EmpordàDurant aquestes eleccions municipals hem centrat el focus mediàtic en els nou municipis amb més població del Baix Empordà, però què ha passat amb aquelles pobla
Política local Sant Feliu de Guíxols
L'Associació de Veïns de Sant Pol-S'Agaró presenta les seves línies d'actuació
Política local Torroella de Montgrí
L'Ajuntament de Torroella de Montgrí reorganitza les tasques de la brigada municipal
Política local Castell-Platja d'Aro i S'Agaró
Platja d'Aro aprova per unanimitat el nou contracte d'escombraries pels pròxims deu anys
Últims continguts
L'ENTREVISTA - Campanya de promoció de la Marca Empordà
ACCENT PALAMOSÍ Josep Coll, portaveu del PSC a Palamós Sant Joan
Espai de Salut: Rosa Casafont
En marxa la campanya de Nadal de Platja d'Aro
La tribuna de la Fundació - Turisme amb Marta Domènech
Connexió-Commemoració del 25-N a Platja d'Aro
El SIBBE compta amb una comissió per a l'abordatge de la violència envers les dones
L'ENTREVISTA - La Fira de Sant Andreu de Torroella recupera la festa dels cavalls
Arrenca el Congrés d'Empresa i Emprenedoria a AltaMar
Información
Qui som
TV Costa Brava participa del programa de contractació de persones de 30 anys i més, impulsat i subvencionat pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i finançat al 100% pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pàndemia de COVID-19 | 0.751204 | curate | {"ca": 0.9566482843137255, "fr": 0.002144607843137255, "ie": 0.006587009803921569, "ro": 0.00505514705882353, "es": 0.02849264705882353, "no": 0.0010723039215686275} | https://www.tvcostabrava.com/redaccio/politica/politica-nacional/les-detencions-de-dimecres-shaurien-produit-amb-la-causa-ja-sobreseida-provisionalment |
mc4_ca_20230418_12_31943 | Blog d'Agnès Ferré | Alcaldessa de La Bisbal de Penedès | Page 5
Dimarts 11 de desembre: matí de reunions i feina a l’Ajuntament i tarda del Liceu al territori.
« Entrades anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 … 101 Entrades següents » | 0.657464 | curate | {"ca": 1.0} | http://agnesferre.cat/page/5/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_567091 | doncs això, canalitzeu el vostre odi
els meus amics que generalitzen amb el País Valencià dient que són tots una colla d'espanyolistes. No és cert!
Coincideixo. | 0.573122 | curate | {"ca": 0.8535031847133758, "hu": 0.07006369426751592, "pt": 0.07643312101910828} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_79674 | Sessió informativa de la Comissió de Justícia i Drets Humans amb el conseller de la Presidència sobre l'acord previ a la vista del judici del cas Pallerols (Tram. 355-00023/10)
Comissió de Justícia i Drets Humans
Sessió informativa.
2
Compareixença d'Elisabeth Abad, directora del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció, davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a informar sobre les línies d'actuació i les tasques d'aquest centre amb relació a la inserció sociolaboral dels reclusos i sobre la seva estructura i organització (Tram. 357-00136/10) | 0.715326 | curate | {"ca": 0.9509981851179673, "es": 0.047186932849364795, "sv": 0.0018148820326678765} | https://www.parlament.cat/web/actualitat/ordre-dia/index.html?p_od0=0007210008 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_662184 | usuaris noctàmbuls/es metalòfils/es!Aquest dissabte es farà la segona trobada usuari heavy a Barcelona, al Hell Awaits. És possible que acabem a Marina després del Hell.Ens trobarem a les 23h a la Sortida de metro Nou de la Rambla de Paral·lel. S'haurà de venir sopat de casa (o d'on sigui). Per no trencar amb la tradició, afegeixo el programa d'actes de la primera trobada heavy, per poder-ne gaudir de nou. - Entrompada cervesera- Concurs de rots- Versions amb veu gutural de cançons tradicionals catalanes- Rituals pagans- Exhibicions d'Air Guitar- I alguna sorpresa més S'accepten altres propostes (altres locals, més activitats heavies...). Si no us agrada el Metall podeu venir-hi igualment. Mireu si teniu un missatge privat, ja que us he enviat el número de contacte. Assistents:JennyNou BarrisProwIndignat_indepeSònia91SpartacAnankéhipocresiaJotunDònut_EbrencProletari CatalàPossibles assistents sense confirmar:dimissiopuntorgBushidoIffy
Jo voto la opció Marina, va. Que fa temps que no vaig al Bóveda i sempre mola (hauré de beure força coca-cola, per què amb l'horari d'ara a les 12 ja m'estic caient de son xD) Però si és Hell també molarà. Voteu gent! !
Jo ja m'havia fet a la idea del Hell però com vulgueu. On més barat sigui que encara no he cobrat.
Aviam, però vés comptant els vots, dona xD. 2 per Marina (Spartac i jo) i 1 pel Hell (el teu) No crec que et sigui gens difícil convèncer en Nou Barris, amb això ja empates Si convences la Sònia o l'Ananké de votar pel Hell ja ho tens!
No és per portar la contrària a la Jenny, però també voto Marina
Ho podem TOT! | 0.829614 | curate | {"ca": 0.9840357598978289, "en": 0.0070242656449553, "fr": 0.0006385696040868455, "pt": 0.008301404853128991} | |
mc4_ca_20230418_1_266667 | Cercador de Beques GRAU EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES + DRET:
La doble titulació en Administració i Direcció d’Empreses i Dret permet obtenir aquests dos graus en només sis anys. S'ofereix una sòlida formació jurídica i empresarial que capacita als graduats per a llocs de treball de màxima responsabilitat.
D’una banda els graduats adquireixen coneixements per crear, gestionar, assessorar i avaluar tot tipus d’empreses i qualsevol de les seves àrees (compres, producció, logística, qualitat, administració, comptabilitat, auditoria, finances, recursos humans, comercialització, màrqueting, ...), especialment aquelles amb un component jurídic (fiscal, laboral, comptable ...).
D’altra banda el futur jurista obté una formació bàsica en dret que li permet aprofundir en àmbits més específics cap als quals pot orientar la seva formació. La primera aproximació cap a les diferents branques jurídiques (administratiu, civil, econòmic, mercantil, laboral, internacional, processal, penal, tributari, ...) dotarà l'alumnat d'una visió global del sistema jurídic i institucional espanyol, i de les relacions i institucions jurídiques més importants que regula.
També permet exercir la professió d’economista i/o jurista en les àrees tècniques lligades a l’economia i/o al dret en qualsevol administració pública.
Fitxa del Grau en Administració i Direcció d'Empreses + Dret | 0.86676 | curate | {"ca": 1.0} | http://ddd.uab.cat/pub/guiest/economiques/economiques_a2012-13/ade-dret-1328081376591.html |
macocu_ca_20230731_3_97618 | Punt de trobada de professionals de la TV i ràdio de proximitat (La Xarxa); dels guionistes catalans (GAC); de col·legiats del sector (Col·legi de Professionals de l’Audiovisual de Catalunya) i dels professionals 3D
La mostra es podrà veure a partir del 26 de maig i el treball documental s'ha presentat a la tertúlia d'aquest mes, dins la commemoració del 76è aniversari del bombardeig de 1938 a Granollers
El dia 24 de maig es farà una visita als tallers, en el marc d'una activitat familiar conduïda per l'artista i educador Pau Farell | 0.809296 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_311835 | Aquesta pàgina web usa cookies. Usem les cookies per personalitzar el contingut i els anuncis, per a proporcionar funcions de xarxes socials i analitzar el nostre tràfic. A més, compartim informació sobre l'ús que es faci del lloc web amb els nostres partners de de xarxes socials, publicitat i anàlisi web, els quals poden combinar-la amb altra informació que les hagi proporcionat o que hagin recollit a partir de l'ús que hagi fet dels seus serveis. Pots acceptar totes les cookies fent clic al botó "acceptar totes les cookies" o configurar-les. Pàgina de política de cookies.
Administra les cookies
Acceptar totes les cookies
Acceptar la selecció
Necessàries
Analítiques
Necessàries (2)
Analítiques (7)
Sobre les cookies
Les cookies necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a zones segures de la pagina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes cookies.
analytics_explanation
Nom
Proveïdor
Propòsit
Caducitat
Tipus
cc_cookie_accept forvia.cat Stores the user's cookie consent state for the current domain 1 year HTTP
PHPSESSID forvia.cat Preserves user session state across page requests. Session HTTP
collect Google Used to send data to Google Analytics about the visitor's device and behavior. Tracks the visitor across devices and marketing channels. Session Pixel
_ga Google Registers a unique ID that is used to generate statistical data on how the visitor uses the website. 2 years HTTP
_ga_# forvia.cat Used by Google Analytics to collect data on the number of times a user has visited the website as well as dates for the first and most recent visit. 2 years HTTP
_gat_ Google Used by Google Analytics to throttle request rate 1 day HTTP
_gid Google Registers a unique ID that is used to generate statistical data on how the visitor uses the website. 1 day HTTP
IDE Google Used by Google DoubleClick to register and report the website user's actions after viewing or clicking one of the advertiser's ads with the purpose of measuring the efficacy of an ad and to present targeted ads to the user. 1 year HTTP
ads/ga-audiences Google Used by Google AdWords to re-engage visitors that are likely to convert to customers based on the visitor's online behaviour across websites. Session Pixel
Les cookies son petits arxius de text que els llocs web poden utilitzar per a fer que l'experiència de l'usuari sigui mes eficient. La llei estableix que podem emmagatzemar cookies al seu dispositiu si son estrictament necessàries per al funcionament d'aquest lloc. Per a tota la resta de cookies, necessitem el seu permís. Aquest lloc utilitza diferents tipus de cookies. Algunes cookies son col·locades per a serveis de tercers que apareixen a les nostres pàgines. En qualsevol moment pot canviar o retirar el seu consentiment de la Declaració de Cookies al nostre lloc web. Obtingui mes informació sobre qui som, com pot comunicar-se amb nosaltres i com processem les dades personals a la nostra Política de privacitat. Indiqui el seu ID de consentiment i la data en que es va comunicar en nosaltres respecte al seu consentiment.
INICI
AUTOESCOLA
CURSOS ESPECIALITZATS
NOSALTRES
ÀREA ALUMNES
ACTUALITAT
CONTACTE
Home
/
Carnet de ciclomotor a Canet d'Adri
Carnet de ciclomotor a Canet d'Adri
Estàs buscant una autoescola amb garanties per treure't el Carnet de ciclomotor a Canet d'Adri? Disposem de diversos centres a les comarques Gironines. Amb FOR VIA, tot són avantatges: aula online, formació personalitzada i facilitats de pagament. La millor opció per obtenir el Carnet de ciclomotor a Canet d'Adri
Amb més de 36 anys dedicats a la formació de conductors, l'educació, la sensibilització i la seguretat viària, FOR VIA Formació Viària és un centre de referència a les comarques gironines. La nostra Política de Qualitat està basada en la norma ISO 9001.
Treballem una formació de qualitat i als nostres centres trobaràs un equip de professionals compromesos i dedicats al teu aprenentatge. Uns formadors amb experiència que sabran transmetre't les millors indicacions i donar-te tot el suport necessari per aconseguir el teu objectiu.Estas interessat en el Carnet de ciclomotor a Canet d'Adri? FOR VIA Formació Viària és la teva autoescola de confiança. | 0.545304 | curate | {"ca": 0.6431634111481658, "fr": 0.03144354454502144, "en": 0.3089566460219152, "ru": 0.0026202953787517864, "es": 0.0064316341114816575, "it": 0.0023820867079561697, "ja": 0.0050023820867079564} | https://forvia.cat/cat/landing2/carnet-de-ciclomotor-a-canet-dadri.html |
mc4_ca_20230418_13_115922 | Un nou equip multidisciplinar atén a Lleida persones amb discapacitat intel·lectual de manera personalitzada i continuada - Social.cat
Dilluns, 28 de maig de 2018 | 12:15 h
La psiquiatra del SESMDI Imma Buj, reunida amb la treballadora social Laura Badia i la infermera Alexandra Lavilla | Laura Cortés (ACN)
La demarcació de Lleida compta des d'aquest 2018 amb el Servei Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (SESMDI), que ja existeix a altres demarcacions catalanes. Neix per poder atendre de manera més específica les necessitats de la població amb discapacitat intel·lectual que són “molt concretes” i amb una “alta complexitat, tant mèdica, com psiquiàtrica, social o de salut”, explica la responsable de l'equip de Lleida i psiquiatra, Imma Buj. Per aquest motiu, l'equip és multidisciplinar i està format per cinc professionals amb l'objectiu de fer un seguiment a llarg termini de les necessitats que vagi tenint cada pacient.
A més de Buj, l'equip compta amb el psicòleg clínic, Raúl Llaosa; la treballadora social, Laura Badia; la infermera, Alexandra Lavilla, i l'administrativa, Lis Pujol. Tot i que l'equip de Lleida es va començar a gestar l'octubre de l'any passat, fins al gener no van començar a atendre pacients.
En només cinc mesos ja atenen una setantena de persones arreu del territori ja que els professionals es desplacen segons les necessitats de cada usuari. És l'últim equip creat a Catalunya, de moment, ja que a Salt (Gironès) i a Reus existeix un equip del SESMDI des del 2003 i a Barcelona des del 2002. Des de Lleida celebren la posada en marxa d'aquest servei, que té la seva seu al nou Hospital de Sant Joan de Déu de la capital del Segrià, on els usuaris es poden visitar. Si no volen o no hi poden anar, però, una de les característiques d'aquest servei és que els professionals són els que es desplacen a les associacions, entitats o centres on estan els usuaris, per poder atendre'ls en un espai familiar i còmode per ells. S'han desplaçat per exemple a Tàrrega, Balaguer o a Almacelles, entre d'altres.
El SEMSDI tracta persones amb Discapacitat Intel·lectual, a partir dels setze anys, que pateixen algun trastorn mental lleu, moderat o greu o persones amb trastorn de l'espectre autista. És un servei públic i gratuït, inclòs en el nou model de Salut Mental del departament de Salut de la Generalitat, que ofereix assistència ambulatòria especialitzada, des de la promoció de la salut fins al tractament i la rehabilitació.
“Són persones que estan ateses per diversos especialistes i nostre objectiu és tenir una visió global”, explica Buj. “Són persones que si estan en alguna associació o treballen en un CET, tenen el seu equip al darrere o pot ser que estiguin vivint en un pis d'autonomia, on hi ha altres professionals amb qui conviuen”. Per aquest motiu, afegeix, és molt important el treball en xarxa i la coordinació de l'equip del SEMSDI amb els professionals que tracten els usuaris en el seu entorn. “La coordinació amb tots aquests professionals és bàsica” i a més, “compartir coneixements ens enriqueix molt a tots”, afegeix.
El psicòleg clínic, Raúl Llaosa, incideix en la importància que el SEMSDI sigui un equip multidisciplinar, ja que les diverses experiències professionals dels seus integrants ajuden a entendre i tractar cada cas. "Algunes unitats o professionals no tenen temps o no són capaços de veure que aquest tipus de població a vegades no pot expressar verbalment les seves emocions o el seu estat", explica. "Pot ser que la manifestació d'una depressió no sigui la típica de estic trist, sinó que estiguin més irritables o que no puguin dormir", exemplifica, i s'ha de saber detectar. "Si una persona té un trastorn de conducta, cal entendre que d'on ve, o quina problemàtica poden tenir nens amb autisme lleu amb els companys", explica Llaosa. "I nosaltres podem ajudar aquestes persones d'una manera que altres recursos no poden", conclou.
"Les necessitats de la gent gran que pateix per exemple un deteriorament cognitiu no tenen res a veure amb les de la gent jove, centrades bàsicament en temes d'alimentació i sexualitat", explica Buj. "El més típic és anar a un institut i explicar com es posa un preservatiu, però amb aquest col·lectiu cal anar més enllà i posar límits perquè són molt vulnerables", afegeix la infermera Alexandra Lavilla . "Ens podem trobar població amb bon llenguatge i d'altres que no tenen llenguatge i t'hi has de comunicar d'una altra manera", explica Buj, que puntualitza que "en consultes generals no es té el temps o la formació o no es té en compte segons quines característiques en concret d'aquestes persones".
El gruix de persones ateses a Lleida són joves d'entre 19 i 25 anys. "Hi ha gent provinent del centre infantil i juvenil de psiquiatria, que ha fet el seu circuit d'educació però quan s'acaba, potser han passat uns anys que no han estat atesos o s'han quedat a casa sense fer cap activitat. Segons la necessitat de cada persona, el tractarà més un dels professionals de l'equip que un altre", afegeix Buj, que reconeix que la població jove els preocupa perquè necessiten temps d'oci, d'un grup d'amics, i a vegades costa aconseguir i pot generar patiment. Aquest és un dels àmbits dels quals s'encarrega la Laura Badia, la treballadora social. "Busquem què pot fer la persona, què li agrada i on encaixa", explica, i per fer-ho l'equip col·labora amb diverses associacions.
L'equip multidisciplinar atén persones amb discapacitat intel·lectual a diverses associacions com Down Lleida, la Torxa, Ilersis, Talma, Alba, Aspros, Sant Joan de Déu, a al Centre Especial de Treball (CET) de l'Institut Municipal d'Ocupació (IMO), a l'escola especial Llar de Sant Josep, Acudam o a Aremi.
L'Albert Esteban és psicòleg de l'Associació Alba, a Tàrrega, i sovint rep la visita dels professionals del SEMSDI. Esteban ho valora molt positivament. "Estem molt contents perquè un servei especialitzat. Venen als centres, parlen amb els professionals i les persones i fan el seguiment. Ens donen suport i és un canvi molt favorable", explica. A més, reconeix que "quan venen de fora la visió és més neutra i t'aporten una visió nova. Necessitem aquest suport extern i els pacients se senten molt còmodes amb aquest servei", assegura.
SESMDI | 0.87182 | curate | {"ca": 0.9990359897172236, "no": 0.0009640102827763496} | https://www.social.cat/noticia/8321/un-nou-equip-multidisciplinar-aten-a-lleida-persones-amb-discapacitat-intellectual-de-mane |
macocu_ca_20230731_4_289623 | Av Torre Blanca 2 - 8 3 Despatx 8, 08171, Sant Cugat Del Vallès, Barcelona. Assistència Sanitària Col·legial | 0.597507 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_117539 | Cercador
Grups d'interès
Trobareu tota la informació i l'accés directe al tràmit per inscriure's al Registre de grups d'interès al web Govern obert. | 0.593766 | curate | {"es": 0.0547945205479452, "ca": 0.9452054794520548} | |
macocu_ca_20230731_10_222163 | ACANTILADO
DEIXA UNA VALORACIÓ
ESTRENA Divendres 3 de juny del 2016 GÈNERE Drama DURADA 95 min. CLASSIFICACIÓ 12 anys DIRECTOR Helena Taberna
INTÈRPRETS Daniel Grao, Juana Acosta, Goya Toledo, Jon Kortajarena, Ingrid García Jonsson ...
SINOPSI La Cordelia és reclutada per una secta a Canàries. Mesos més tard el seu germà és informat d'un suïcidi en massa de la secta, per la qual cosa es trasllada per investigar. | 0.628871 | curate | {"es": 0.25183374083129584, "ca": 0.7481662591687042} | |
mc4_ca_20230418_7_579896 | Projectes socials AEESC 2017-05-02T17:00:00+00:00
¿Què és un projecte social?
Un projecte social és la planificació d’una acció o conjunt d’activitats de caire col·laboratiu que tenen com a finalitat la resolució d’un problema i la cobertura d’una necessitat bàsica per a un individu o un col·lectiu social vulnerable.
Els costos de la seva gestió són assumits per un altre grup o entitat, ja sigui de caràcter públic o privat.
AROMICS és un projecte d’I+D dedicat a la investigació per desenvolupar nous fàrmacs destinats al tractament de càncers i malalties infeccioses. Dins de la seva cartera tecnològica,
El projecte Cars for Smiles (C4S) és un projecte solidari que té com a objectiu aconseguir fons per a nens i joves amb problemes greus de salut. Un
El projecte Som-hi és una iniciativa solidaria de l’empresa d’instal·lacions de comunicació i elèctriques Inserty. L’objectiu d’aquest projecte és la fomentació de la integració social, la inclusió laboral i la
El projecte El Taller de la Bruixeta és un projecte personal de la Secretaria de l’Associació Monica Herrera. L’objectiu del taller és recollir mobles antics i peces en desús per | 0.784048 | curate | {"en": 0.043133802816901406, "ca": 0.9551056338028169, "fr": 0.0017605633802816902} | http://www.aeesc.es/projectes-socials/ |
crawling-populars_ca_20200525_36_15611 | El termini per a la presentació de sol·licituds serà del 30 de gener al 8 de febrer de 2019, ambdós inclosos.
Codi convocatòria: GURBAN/19
Aprovació de la convocatòria i de les bases
Bases reguladores de la convocatòria
Anunci de la convocatòria
Resolució aprovació relació provisional de persones admeses i excloses. Relació
Resolució aprovació relació definitiva de persones admeses i excloses. Relació
Resultats de la prova de català
Acta final del procés selectiu
Codi convocatòria: AC/19
Aprovació de la convocatòria i de les bases
Bases reguladores de la convocatòria
Anunci de la convocatòria
Rectificació error material
Resolució provisional de persones admeses i excloses. Relació
Resolució de persones aspirants admeses i excloses. Relació
Resultats de la prova de català
Resultats de les proves teòrica i pràctica
Relació de les persones aspìrants i dia i hora de l'entrevista
Acta de nomenament de sis agents de convivència i relació de persones aptes
Codi convocatòria: PSH/18
Aprovació de la convocatòria i de les bases
Bases reguladores de la convocatòria
Anunci de la convocatòria
Resolució provisional de persones admeses i excloses. Relació
Resultats de la prova de català
Acta final del procés selectiu
Codi convocatòria: D.Obres i Manteniment/2018
Aprovació de la convocatòria i les bases
Bases reguladores de la convocatòria
Anunci de la convocatòria
Relació provisional de persones admeses i excloses
Resultats de la prova de català
Acta final del procés selectiu
Anunci de la convocatòria
Acta final del procés
Anunci de la convocatòria
Període de presentació de sol·licituds: de l'1 al 10 de juliol de 2018, ambdós inclosos
Codi convocatòria: AIGUA/17
Bases de la convocatòria
Publicació al DOGC
Relació provisional de persones admeses i excloses
Acta del tribunal
- Professors/res per a l'Escola municipal de Música - Conservatori de Terrassa de les especialitats: piano, baix elèctric, llenguatge musical, acordió, oboè i violí
- Professor/a per a l'Escola municipal d'art i disseny de Terrassa, especialitat: programador/a
Anunci de la convocatòria
Resolució provisional de persones admeses i excloses
Acta de proposta de contractació, especialitat baix elèctric
Resultats de la prova de català
Resolució definitiva de persones admeses i excloses
Acta de proposta de contractació, especialitat programador/a
Acta del tribunal de finalització del procés
Convocatòria d'un procés de selecció de quatre persones, d'acord amb la subvenció Programa complementari de Foment de l'ocupació local - Suport als Plans d'ocupació de la Diputació de Barcelona
- Un/a tècnic/a de planejament
- Un/a tècnic/a energètic de PSH
- Un/a aparellador/a
- Un/a tècnic/a d'obres d'urbanització
Anunci de la convocatòria
Codi convocatòria: LLETR/2016
Bases de la convocàtoria
Publicació de l'anunci d'aquesta convocatòria al DOGC
Publicació al BOP
Relació de persones admeses i excloses
Resultats de la prova del procés selectiu i de la prova de català
Acta de finalització del procés
Codi convocatòria: PRL/15
Bases de la convocatòria
Publicació al BOPB de la rectificació d'un error material en les bases de la convocatòria
Publicació al DOGC
Relació de persones admeses i excloses
Puntuació de les proves del procés selectiu
Acta del tribunal de finalització del procés
Codi convocatòria: DINAMITZA/15
Bases de la convocatòria
Publicació al BOPB de la rectificació d'un error material en les bases de la convocatòria
Publicació al DOGC
Relació de persones admeses i excloses
Acta del tribunal de finalització del procés
Codi convocatòria: DTOR.PIO/15
Bases de la convocatòria
Rectificació d'un error material en la publicació al BOPB de les bases de la convocatòria
Publicació al DOGC
Relació de persones admeses i excloses
Relació de persones admeses i excloses, que incorpora un nou aspirant
Acta del tribunal de finalització del procés
Codi convocatòria: DTOR.TEC/15
Bases de la convocatòria
Rectificació d'un error material en la publicació al BOPB de les bases de la convocatòria
Publicació al DOGC
Relació de persones admeses i excloses
Relació definitiva de persones admeses i excloses
Acta del tribunal de finalització del procés
Codi convocatòria: CAET/15
Bases de la convocatòria
Rectificació d'un error material de les bases
Relació de persones admeses i excloses
Acta del tribunal de finalització del procés
Contractació d'un/a tècnic/a de grau mig per al Servei d'activitats (2014)
Contractació d'un/a director/a de serveis de Tecnologia i sistemes d'informació (2014)
Contractació d'un/a enginyer/a tècnic/a agrícola, especialitzat/ada en hortofruticultura i jardineria (2014)
Contractació d'un/a redactor/a per al servei d'Imatge i comunicació (2011)
Contractació d'un/a director/a de serveis d'Obres públiques (2011)
Eco-Equip, SAM
Contractació temporal d'un/a responsable de relacions laborals
Bases de la convocatòria
Bases de la convocàtoria
Relació provisional de persones admeses i excloses
Relació definitiva de persones admeses i excloses
De les dues persones admeses només una es va presentar a la realització de les proves selectives i psicotècniques. El resultat de la valoració d'aquestes proves va ser No apte, i en conseqüència es declara desert el procés selectiu.
Egarvia, SA
Contractació temporal d'un/a cap de seccions
Anunci de la convocatòria
Anunci de la convocatòria
Relació definitiva de persones admeses
Relació definitiva de persones no admeses
Relació de persones finalistes
Foment de Terrassa, SA
Contractació temporal i urgent d'un/a tècnic/a d'empresa d'economia social, en el marc del programa d'Agents d'ocupació i desenvolupament local
Condi convocatòria: AODL_FO/2017
Bases de la convocatòria
Informació addicional
Relació provisional de persones admeses i excloses
Acta del tribunal de finalització del procés
Contractació de setze (16) joves benefiacris del Programa de Garantia Juvenil, en règim temporal i amb contracte laboral en pràctiques
Anunci de la convocatòria
Contractació de prospectors d'empresa (2013)
Habitatge Terrassa, SA
Contractació temporal d'un/a graduat/ada en arquitectura per a cobrir una baixa per incapacitat temporal
Anunci de la convocatòria
Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, SA
Contractació temporal d'un/a Cap de secció tècnica i centre de formació per a cobrir una jubilació parcial
Codi convocatòria: SMC 02_2018
Bases de la convocatòria
Relació de persones admeses i excloses
Acta final del procés
Contractació temporal d'un/a Cap de secció tècnica i centre de formació per a cobrir una jubilació parcial
Codi convocatòria: SMC 01_2018
Bases de la convocatòria
Relació de persones admeses i excloses
Relació definitiva de pesones admeses i excloses
Queda sense efecte aquest procés per no haver cap persona candidata admesa i es convoca un nou procés per a cobrir aquesta contractació.
Contractació temporal d'un/a tècnic/a especialista d'audiovisuals per a cobrir una baixa per maternitat
Anunci de la convocatòria
Relació de persones admeses i excloses
Relació definitiva de persones admeses i excloses
Contractació temporal d'un/a redactor/a d'informatius per als caps de setmana i festius
Anunci de la convocatòria
Procediment i criteris d'avaluació
Resultat de la selecció
Contractació temporal d'un/a tècnic/a d'exhibició cinematogràfica
Anunci de la convocatòria
Valoracions dels currículums de les persones candidates
Acta de l'acord de contractació
Borses de treball Contractacions laborals Contractacions temporals Oferta pública d'ocupació Provisió de llocs de treball | 0 | curate | {"ca": 0.990438464690616, "es": 0.002322087146564677, "pt": 0.002731867231252561, "en": 0.0015025269771889087, "fr": 0.0030050539543778174} | : /web/seu/contractacions-temporals |
oscar-2301_ca_20230418_2_85968 | El Filial femení de l'Europa goleja en el seu segon partit de pretemporada al Nou Sardenya davant el CE d'Elles (13-0).
Pretemporada · 17/09/22 · Nou Sardenya · 19:30 h.
EUROPA 13 - 0 CLUB ESPORTIU D'ELLES
El Filial continua preparant a bon ritme la primera temporada de la seva història a la Segona Divisió Catalana. Les de Sara Mérida no coneixen encara la derrota aquest estiu i avui han tornat a demostrar estar un o dos nivells per sobre en superar amb molta claredat el Club Esportiu d'Elles en un matx dominat de principi a fi i on no hi ha hagut opció pel rival.
Primera part de domini absolut per part de l'Europa. Les visitants han anat a buscar les escapulades amb una pressió alta, però de seguida han reculat en trobar-se la contundència gracienca en atac. 40 minuts han estat suficients per a l'equip local, que s'ha posat 7-0 gràcies als gols d'Anabel, Rio, Alba i Alex (quatre). Davant la facilitat a l'hora d'encaixar, el Club Esportiu d'Elles ha fet una passa enrrere, però això no ha privat les de Sara Mérida de continuar buscant porteria.
Els atacs han estat constants i el domini amb pilota també. Bona circulació i ritme de partit han derivat en el vuitè gol, marcat a la sortida de vestidors mitjançant Laia. A partir d'aleshores, ritme de partit una mica més baix amb un Europa que ha provat de generar superioritat per dins amb bones combinacions i trobant la profunditat entre línies. Al final la insistència ha trobat recompensa i Anabel, Montse, Núria i Laura han vist porteria tancant un resultat molt voluminós.
El Filial encara el tram final de pretemporada amb tres partits exigents. Demà s'enfrontaran al Juvenil A del Levante Las Planas, un dels equips més potents de la Preferent, el dia 24/09 ho faran davant el Juvenil A del Sabadell i el dia 01/10 tancaran la preparació al Nou Sardenya contra el Premià de Mar.
La fitxa tècnica del partit
EUROPA: Arantxa, Núria, Laia, Botello, Anabel, Alex, Rio, Claudia, Alba, Montse i Sancho... Han completat la convocatòria i el partit: Anna, Mireia, Laura, Montes i Julia.
CLUB ESPORTIU D'ELLES: Ona, Ariadna, Blanca, Alba, Judit, Laia, Raquel, Maria, Liu, Marina i Gisela... Han completat la convocatòria i el partit: Ruth, Sharon, Leire, Viena, Paula i Noelia.
ÀRBITRE: Fabian Gabriel Pérez Sagardia (Barcelona).
TARGETES: cap.
GOLS: 1-0 (Anabel, 5'); 2-0 (Rio, 11'); 3-0 (Alba, 16'); 4-0 (Alex, 19'); 5-0 (Alex -p-, 27'); 6-0 (Alex, 30'); 7-0 (Alex, 40'); 8-0 (Laia, 51'): 9-0 (Anabel, 58'); 10-0 (Montse, 67'); 11-0 (Núria, 69'); 12-0 (Laura, 75'); 13-0 (Alex, 85').
Incidències
Tercer partit de pretemporada.
Tercera victòria consecutiva. Segon partit de la història al Nou Sardenya.
Imprimir
Galeria d'imatges
Onze de l'Europa / Galeria: Xavi de la Ossa
Onze de l'Europa / Galeria: Xavi de la Ossa Onze de l'Europa / Galeria: Xavi de la Ossa
Onze del Club Esportiu d'Elles Onze del Club Esportiu d'Elles
Laia treu la pilota des de la defensa Laia treu la pilota des de la defensa
Domini de l'Europa sobre la gespa Domini de l'Europa sobre la gespa
Alex protegeix el cuir d'una defensora rival Alex protegeix el cuir d'una defensora rival
Arantxa s'estira per evitar el gol rival Arantxa s'estira per evitar el gol rival
Alba mou el cuir al mig del camp Alba mou el cuir al mig del camp
Anabel en acció defensiva Anabel en acció defensiva
Botello en sortida Botello en sortida
Núria busca opcions Núria busca opcions
Claudia protegeix l'esfèric davant l'àrea Claudia protegeix l'esfèric davant l'àrea
L'Europa celebra un dels gols L'Europa celebra un dels gols
View the embedded image gallery online at:
https://www.ceeuropa.cat/futbol-formatiu/escola/noticies/sobre-rodes#sigProId99518262dc
Articles més recents relacionats per etiquetes
La Prèvia de filials i juvenils: 26 i 27 de novembre
Apropant-nos a la primera plaça!
La Prèvia de filials i juvenils: 19 i 20 de novembre
El derbi de filials es queda clarament a casa!
Tornar al principi
No trobes l'article que busques?
Si busques un anterior a Juny del 2014, probablement sigui a la Hemeroteca
Copyright © 2022 Club Esportiu Europa. Tots els drets reservats.
Goto Top
Contacte
Qui som?
Nota Legal i Codi Ètic
Cookies
Privacitat
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
Accepto
×
Informació de l'ús de cookies
Les cookies són breus informacions que s'envien i emmagatzemen en el disc dur de l'ordinador de l'usuari a través del seu navegador quan aquest es connecta a una web. Les cookies es poden utilitzar per recaptar i emmagatzemar dades de l'usuari mentre està connectat per facilitar-li els serveis sol•licitats i que en ocasions no se solen conservar. Les cookies poden ser pròpies o de tercers.
Existeixen diversos tipus de cookies:
Cookies tècniques que faciliten la navegació de l'usuari i la utilització de les diferents opcions o serveis que ofereix la web com identificar la sessió, permetre l'accés a determinades àrees, facilitar comandes, compres, emplenament de formularis, inscripcions, seguretat, facilitar funcionalitats (vídeos, xarxes socials, etc. ).
Cookies de personalització que permeten a l'usuari accedir als serveis segons les seves preferències (idioma, navegador, configuració, etc. ).
Cookies d'anàlisi que permeten l'anàlisi anònima del comportament dels usuaris de la web i que permeten mesurar l'activitat de l'usuari i elaborar perfils de navegació amb l'objectiu de millorar els llocs web.
Per això, en accedir a la nostra web, en compliment de l'article 22 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació, en tractar cookies d'anàlisi, li hem sol•licitat el seu consentiment per al seu ús. Tot plegat per a millorar els nostres serveis, utilitzem Google Analytics per a recopilar informació estadística anònima, com per exemple el número de visitants a la nostra web. Les cookies afegides per Google Analytics es regeixen per les polítiques de privacitat de Google Analytics. Si vosté ho desitja pot desactivar les cookies de Google Analytics.
De totes maneres, l’informem que pot activar o desactivar aquestes cookies seguint les instruccions del seu navegador d'Internet. | 0.755718 | curate | {"ca": 0.8674502122102514, "en": 0.06398955272608553, "es": 0.062193927522037215, "fr": 0.001305909239307868, "oc": 0.001305909239307868, "it": 0.0035912504080966375, "de": 0.0001632386549134835} | https://www.ceeuropa.cat/futbol-formatiu/escola/noticies/sobre-rodes |
oscar-2301_ca_20230418_9_45314 | Construïm l'eina que necessitem: un Partit Comunista català que aprofiti el moment històric que vivim. Sense por: República Popular Catalana, Socialisme!
Menú Vés al contingut
Qui som?
Documents
Manifest constituent
Manifest fundacional
Comunicats
Revista Teòrica
Participa!
Biblioteca
Enllaços
1917/2017
Inicio
https://twitter.com/CridaComunista
Youtube
Manifest constituent
Amb la posada en marxa de la Crida Comunista al 2016 i 2017, es va veure necessari per part del Grup Promotor tenir un petit document constituent extret del manifest fundacional on es plantegessin els eixos sobre els quals es treballaria fins a l’organització de l’Assemblea d’adherits. Així, reproduïm a continuació aquest document:
1.- Crida Comunista
Els i les promotores de Crida Comunista ens considerem hereves del fil roig català, és a dir, de les lluites populars, plenes de victòries i amargues derrotes, del potent teixit associatiu, del treball per la llengua, de l’autoorganització dels i les treballadores, de l’assemblearisme i la resistència sindical, del combat de les dones de la classe obrera, dels moviments estudiantils, de la solidaritat amb els altres pobles oprimits, del municipalisme transformador, de la lluita per la completa sobirania del nostre poble, per l’alliberament social i nacional.
Segles de lluita i resistència ens contemplen; de la que en van ser exemple a començaments del segle XX Salvador Segui i Francesc Layret reivindicant un catalanisme obrerista front el regionalisme conservador de la Lliga, Jaume Compte i el Partit Català Proletari durant la petita Revolució Popular del 1934 -paradigma d’unitat de lluita social i nacional-, o bé Joan Comorera i el PSUC, partit que va ser reconegut com a membre de la Internacional Comunista, única excepció a la norma d’una secció per Estat. Lluita i resistència de la que ha estat exemple també l’Esquerra Independentista, la qual ara recull els fruits de dècades de treball intens mentre continua el seu combat alliberador.
Cal ara, doncs, una nova concreció d’aquest fil en el segle XXI, humil però digne continuació de les lluites mantingudes fins ara, no nomes a la nostra terra, també cal que aprenem de les experiències socialistes, dels moviments d’alliberació nacional, i del combat popular contra el capitalisme i l’imperialisme arreu del món.
2.- Plataforma d’unificació
Així doncs, els i les filles del fil roig català tenim la ferma convicció de que es necessita una reorganització de l’espai marxista-leninista que tingui com a aposta clara la reivindicació de la independència del país com a via per arribar a la construcció del socialisme, provocant una ruptura democràtica amb l’Estat espanyol i el règim del 78, que va significar la reforma del franquisme per dotar al règim d’una formalitat democràtic–burgesa que li permetés l’acceptació subordinada en els organismes imperialistes com la UE o la OTAN.
3.- República Popular Catalana
Considerem doncs, que al Principat, arran de la sentència del Tribunal Constitucional l’any 2010 contra l’Estatut d’Autonomia (insuficient i a més a més, retallat), que va passar per sobre de la voluntat del poble català expressada via referèndum i ratificació del Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, va significar un punt d’inflexió en la societat catalana. En aquesta societat va haver-hi un creixement molt fort de les aspiracions sobiranistes i democràtiques que va desembocar en un moviment popular i de masses amb les grans manifestacions dels anys 2012 a 2015, que per primer cop tenien com a reivindicació central la independència del país. L’amplitud i profunditat d’aquesta lluita obliga a caracteritzar el moment actual, com d’una veritable crisi política general que si bé encara no fa tremolar les bases del poder burgès, inaugurà una situació en què és possible acabar amb molts dels vestigis heretats del franquisme.
És a dir, trobem que, arran del complex i contradictori procés, s’ha generat una escletxa que cal aprofitar per trencar amb l’Estat i construir entre tots i totes la República Popular Catalana, que ha de generar noves dinàmiques per a la classe treballadora.
Contràriament al que sosté una gran part de l’esquerra estatalista, que veu la lluita per la independència com una nosa que cal canalitzar i neutralitzar seduint al poble de Catalunya, nosaltres sostenim que aquesta lluita pot contribuir a una revolució democràtica en el conjunt dels pobles hispànics. Per això creiem que els comunistes catalans, des de la independència política i orgànica, hem d’establir relacions fraternals amb els comunistes i forces progressistes d’altres parts de l’Estat, que se solidaritzen amb la nostra lluita d’alliberament nacional i social i que com nosaltres lluiten, al servei de les classes treballadores, contra l’Estat centralista, oligàrquic i monàrquic espanyol.
Com a comunistes hem d’aprofitar les condicions favorables al canvi i la correlació de forces que s’està produint a Catalunya, i que poden portar a una ruptura democràtica i l’establiment d’una república on les posicions de la classe obrera i les classes populars es vegin reforçades, reconquerint drets a través d’un procés constituent i popular que culmini les conquestes democràtiques encara pendents de realitzar avui en dia a l’Estat espanyol, com a conseqüència de la reforma, que no ruptura, del règim franquista.
Malauradament, creiem que a la resta de l’Estat espanyol la correlació de forces és menys desfavorable a la superació del règim del 78 i l’Estat oligàrquic es troba enmig d’una ofensiva neoliberal i recentralitzadora que trepitja els drets de les nacions i pobles que formen part de l’Estat. Davant aquest escenari, com a marxistes-leninistes no podem subordinar la qüestió social a la qüestió nacional prioritzant un horitzó a hores d’ara llunyà i utòpic com és la reforma federal o la celebració d’un referèndum pactat, tal com proposen certs sectors i que de fet no feria altre cosa que rentar la cara a la monarquia.
Com a internacionalistes que som, no podem tenir por a un procés d’autodeterminació quan aquest pot significar una oportunitat històrica per fer avançar les posicions de classe, sense oblidar els forts lligams que tenim amb la resta de pobles de l’Estat, que sempre tindran la nostra solidaritat en les seves lluites per l’emancipació social. Com a comunistes catalans, estem convençuts de que l’autodeterminació de Catalunya és avui en dia la millor aportació que les classes populars catalanes poden fer pel canvi a Espanya, obligant a obrir el cadenat de la constitució del 78, trencant l’organització territorial de l’Estat i obrint una escletxa que pot ser aprofitada per l’esquerra dels pobles oprimits.
Per tant, des de la Crida Comunista apostem per un procés revolucionari, ajuntant forces mitjançant la Unitat Popular i aconseguint la ruptura democràtica amb l’Estat espanyol aprofitant la conjuntura actual i l’oportunitat oberta amb el procés democràtic que viu el país -que cal fer girar a l’esquerra- per arribar a la proclamació de la República Popular Catalana, com aposta estratègica de les classes populars i iniciar la construcció del Socialisme a Catalunya.
4.- Unitat obrera front al capitalisme en crisi
El capitalisme és un sistema inestable. Les crisis estan en el seu ADN i ara n’estem vivint una d’una envergadura brutal. En un primer moment es va intentar negar al caràcter capitalista de la crisi actual, etiquetant-la simplement de crisi financera o presentant-la com una estafa perpetrada per alguns polítics corruptes que no s’havien comportat com calia. Aquesta concepció ha calat entre les masses. L’estafa, l’explotació, la cobdícia i l’enriquiment a costa del treball d’uns altres, és l’habitual sota el capitalisme, hi hagi o no crisi econòmica. El seguiment i evolució de la crisi actual ha de ser una de les prioritats dels marxistes-leninistes. Es tractarà d’una tasca a sumar al seguiment de la conjuntura, o sigui, d’una tasca que forma part d’allò de l’anàlisi concreta de la situació concreta, que Lenin reivindicava com a espina dorsal del marxisme.
6.- La lluita democràtica
Considerem que cal donar suport a tots els canvis progressius dins del sistema, que cal defensar i millorar els drets democràtics i social assolits i que no s’han d’escatimar esforços en aquestes tasques. A la vegada, advertim que el capitalisme no pot ser reformat i convertit en un sistema favorable a les classes treballadores i que totes les conquestes aconseguides sota aquest sistema són efímeres. Tot el sistema té un caràcter classista: és el sistema del capital. Es basa amb l’explotació del treball i amb l’acumulació de capital. Necessitem un sistema de poder popular, on les classes treballadores siguin les protagonistes i on tots els mals creats pel capitalisme puguin ser finalment desmantellats per posar tot el sistema productiu al servei de les necessitats humanes establint relacions d’igualtat i fraternitat.
7.- L’antiimperialisme
Malgrat que darrerament s’ha volgut definir la situació mundial actual, com la de la globalització neoliberal, per nosaltres segueix sent pertinent caracteritzar-la com la de l’estadi imperialista del capitalisme. Es tracta d’un estadi molt complex i altament contradictori sobre el qual hi ha una gran confusió entre la gent d’esquerra del nostre país, inclòs entre molts dels que es reivindiquen del marxisme. Això té uns efectes altament perniciosos en l’acció solidària de les masses, fàcilment manipulable pel pensament hegemònic. La solidaritat internacional, el combat antiimperialista i la contribució a la revolució mundial, a través del treball per fer prosperar la revolució al nostre país, són tasques de l’activitat dels comunistes, a les que pensem dedicar una bona part dels nostres esforços. Ara mateix, volem expressar la solidaritat internacionalista amb altres pobles oprimits i que lluiten de diverses formes per la seva llibertat, recordant amb força a Veneçuela, Palestina, Síria i les Repúbliques Populars al Donbass.
8.- Països Catalans
Però què passa amb la resta del territori de parla catalana? O quin hauria de ser el marc d’actuació d’aquest espai que reivindiquem? La realitat dels Països Catalans entès com uns lligams culturals, de llengua, d’història comuna… són innegables. Com també és innegable que la realitat política, la consciència social i nacional, i els ritmes són molt diferents. Llavors, que hem de fer?
Sense dubte, entrem en un altre tema històricament polèmic pel moviment comunista a casa nostra. S’ha de dir que massa fàcilment s’ha caigut en descartar -uns- o defensar -altres- ràpidament un model; o el que és el mateix, sempre hi ha hagut una manca de reflexió, de debat obert i de teorització entre postures. Cal abordar-ho amb valentia i fer una aposta netament marxista i no identitària, de construcció nacional al Principat i als Països Catalans, respectant la llei de desenvolupament desigual en la lluita de classes, que els marxistes hem de conèixer i respectar. Només així es trencaran dinàmiques negatives i es podrà avançar realment en un projecte d’emancipació.
9.- Les CUP i la Unitat Popular
Tot i que queda molt camí per recórrer, és evident que ens els últims anys s’ha avançat en l’articulació i construcció de la Unitat Popular, teixint un moviment potent, ampli i heterogeni, sense perdre combativitat ni l’essència anticapitalista. Ara hi ha nous i majors reptes que caldrà assumir amb valentia, i creiem que l’espai que reivindiquem ha de participar amb força per aportar el millor de nosaltres: treballar la coordinació, el debat i l’enriquiment de les diverses experiències arreu del territori, impulsar les Trobades, fer créixer la influència als barris i zona de l’Àrea Metropolitana, obrir la UP a nous sectors, prioritzar sempre la presència i lluites al carrer i no l’institucionalisme, etc.
Un dels actors cabdals d’aquesta Unitat Popular són des de fa un temps les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), que han multiplicat la seva presència a les institucions -vora de 400 regidors, governant en solitari o en coalició a diversos pobles i ciutats, els 10 diputats al Parlament…- i han donat visibilitat a moltíssimes propostes i programa d’Unitat Popular.
Així doncs, veiem molt necessari reforçar el projecte de la CUP, i que es mantingui com un espai de trobada transversal i anticapitalista, de treball municipalista, de confluència amb altres moviments rupturistes com succeeix a les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), a Badalona, Santa Coloma, etc.
10.- Venim de lluny, i anem més lluny encara
Volem, per tant, ser un espai de confluència de comunistes catalans de procedències diverses que considerem que la lluita d’alliberament nacional i l’emancipació social de les classes treballadores van estretament unides.
Sabem que per fer progressar aquesta lluita, cal un partit proletari català, capaç de garantir la influència de la proposta emancipadora dins de la classe obrera i convertir-la en classe dirigent. Però també sabem que la formació d’aquest partit exigeix una implantació, elaboració política i capacitat de direcció de la lluita de classes en tot el país que per ara nosaltres no tenim. No preveiem que aquest partit hagi de crear-se a partir del nostre únic desenvolupament, sinó des del creixement i la cooperació de distints nuclis comunistes que avui encara tenen un abast limitat.
Perquè el partit proletari català sigui un fet, és imprescindible comptar amb un nombre important de militants, sortits de la lluita obrera i popular, amb un coneixement sòlid del socialisme científic. Per contribuir-hi, volem posar en marxa diversos mitjans per a l’estudi i difusió del marxisme-leninisme i la reivindicació de la memòria-històrica revolucionària, que sumarem a altres mitjans i iniciatives ja existents.
11.- La línia de masses
Entenem que perquè un comunista sigui un agent eficaç en la transformació real i col·lectiva de la societat no pot romandre al marge del seu entorn. Des d’aquest punt de vista es fa necessari adoptar una orientació social. Això comporta rebutjar el confinament en un gueto o en torres d’ivori. Pretenem participar en la construcció d’un partit proletari capaç de desenvolupar un acció general i això només es pot fer inserint-nos, dins les nostres possibilitats, en el moviment real.
A aquest tipus d’inserció, els comunistes en diem la línia de masses, quelcom que no es pot confondre amb el activisme social, si bé pot ser compatible amb aquest tipus de activisme. Volem ser, doncs, un marc de confluència comunista a peu de carrer, profundament feminista, radicalment democràtic, plural i que sàpiga beure de totes les tradicions revolucionàries i escoles combatives, un espai allunyat tant del reformisme i l’institucionalisme com de sectarismes i alliçonaments, que sigui des de l’exemple i la humilitat com haurem d’aportar i enriquir les lluites populars. Aquesta és la nostra aposta i no ens conformarem amb menys.
12.- Organització
Crida Comunista no és un partit. Tampoc és encara una organització comunista, tot i que desitgem assolir aquesta condició. Som inicialment un moviment que pretén agrupar i organitzar a persones que es consideren comunistes. Donades les condicions actuals del moviment, no podem parlar d’unitat ideològica, política i organitzava. Si que podem fer-ho d’afinitat. Per afinitat ens referim a una actitud semblant pel que fa a l’ideari comunista i la militància. No es tracta de pensar tots i totes igual, sinó de ser capaços de posar-nos d’acord paulatinament a través del debat i l’acció, d’abordar la participació en el grup de manera responsable, compromesa i decidida.
L’afinitat exigeix compartir unes propostes mínimes. Per començar, cal estar d’acord que és millor participar en un grup d’afinitat que actuar individualment !. Els punts que s’exposen en el document inicial i en el manifest constitutiu delimiten l’orientació general del grup i l’actitud militant que s’intenta fomentar. Aquests punts són insuficients. L’afinitat s’ha de perfeccionar i ampliarà a través del debat i la pràctica.
L’organització bàsica de crida comunista ha de ser el nucli territorial, de barri, localitat, comarca o àmbit intercomarcal i l’organització juvenil. Això de moment encara no és possible. D’aquí que transitòriament ens estructurem en dos àmbits: L’assemblea d’adherits i el grup promotor.
L’assemblea d’adherits serà l’òrgan sobirà de la Crida Comunista. Les seves resolucions seran de caràcter vinculant.
Per la seva banda, el grup promotor estarà format per adherits disposats a treballar voluntàriament pel funcionament i la continuïtat de la Crida. El grup promotor té la potestat de convocar l’assemblea d’adherits i l’obligació d’enviar a aquesta les actes de les seves reunions. Les reunions del grup promotor seran obertes als adherits. | 0.849646 | curate | {"ca": 0.9842727654721172, "es": 0.006903175460711928, "oc": 0.0004802209016147428, "en": 0.007323368749624828, "pt": 0.0006002761270184285, "gl": 0.0004201932889128999} | https://cridacomunista.org/manifest-constituent/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_150144 | Publicació satírica inspirada en el pensament republicà. Incorpora il·lustracions a ploma caracteritzant i ridiculitzant polítics lleidatans de l’època. Sostenia sovint polèmiques amb Lo Gat de Famades, de tendència més conservadora.
Nova cerca
Cerca avançada
×
CERCA AVANÇADA
Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
O NO Tots els camps Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
AFEGEIX UNA NOVA LÍNIA
ELIMINA L'ÚLTIMA LÍNIA
El filtre "comença per" distingueix majúscules i minúscules, i no es vàlid per a la cerca de text complet.
Filtrar per data
Des de
Fins a
Cercar
Filtrar els resultats per
×
clear Arnau, de Ponts, testimoni. Contribuïdor clear Guillem, de Castellvell, testimoni. Contribuïdor
No s'ha trobat cap Entitat digital
Data asc
Títol asc
Títol desc
Data desc
Rellevància asc
Rellevància desc
© Institut d'Estudis Ilerdencs 2021
Drets d'autor i condicions d'ús: La difusió dels documents que formen part del Fons Digitalitzat IEI ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual. Està permesa la seva reproducció per a ús privat personal i per a usos de docència i investigació, citant la font: Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental IEI. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. | 0.684832 | curate | {"ca": 0.8661417322834646, "pt": 0.02720114531138153, "de": 0.0014316392269148174, "es": 0.015748031496062992, "en": 0.026485325697924122, "fr": 0.02934860415175376, "it": 0.03364352183249821} | https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/searches?dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bsimbol%5D=contributor&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bvalue%5D=Arnau%2C+de+Ponts%2C+testimoni.&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bsimbol%5D=contributor&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bvalue%5D=Guillem%2C+de+Castellvell%2C+testimoni.++&dem_discovery_search%5Bfulltext%5D=&dem_discovery_search%5Bid_parent%5D=43916 |
cawac_ca_20200528_0_20416 | Activitat
Seleccionar el rang G14:G18 del full “Inscripció” i establir una validesa que només permeti entrar valors numèrics superiors a cero i sense decimals.
Al seleccionar les cel·les, s’ha de mostrar un missatge (Ajuda d’entrada) que digui “Indicar el nombre d’inscripcions.” amb títol “Inscripcions”.
Si es posa un valor que no estigui dins aquesta franja numèrica ha de mostrar el missatge: “Nombre inscripcions incorrecte.” amb el Títol: “Error en entrada de dades”. La informació introduïda no s’ha de quedar a la cel·la en cas d’error.
Seleccionar la cel·la F7 del full “Inscripció” i establir una validesa que només permeti entrar dates, igual o posterior al dia d’avui.
Si es posa una data incorrecta ha de mostrar el missatge: “Introduir una data correcta.” amb el títol “ Error a les dates”. | 0.776536 | curate | {"ca": 1.0} | http://formadiba.diba.cat/sites/default/files/public_resources/continguts/calc_valid_dades_01/html/ca/content_1_1.html |
mc4_ca_20230418_1_106409 | Can Petitot va ser originàriament una casa de tres plantes que ara s'ha convertit en dos habitatges independents, Can Petitot Baixa que consta de planta baixa i primer pis i Can Petitot Superior que es troba al segon pis.
Can Petitot - Baixa
Aquesta bonica casa amb 3 dormitoris que s'estableixen en dos plantes i es poden allotjar fins a 6 persones.
Inclou un primer pis dormitori amb suite principal i el seu propi accés a una de les dues terrasses. Al segon pis trobarem 2 dormitoris dobles i un bany familiar amb vistes a la muntanya. La planta baixa, amb els seus sostres de volta, té una gran cuina i menjador, una acollidora àrea d'estar amb una estufa de llenya real i unes portes franceses que donen a la terrassa principal amb vistes espectaculars sobre la vall. Al costat de la propietat hi ha un cobert amb zona de barbacoa i una piscina.
Casa de 3 dormitoris
Totalment autònoma
Preu €550 - €950
Can Petitot - Superior
Can Petitot superior s'estén per tota la 3ª planta de l'edifici i va ser la primera fase de la restauració de la 'antiga' casa.
És un autònom apartament en planta alta molt ben presentat que pot allotjar fins a 4 persones.
Inclou una planta alta terrassa privada, àmplia cuina americana i sala d'estar amb estufa de llenya, dues habitacions dobles, bany i l'ús de barbacoa.
Totalment autònom
Terrassa privada al terrat
Preu €200 - €450
Si sou un grup gran, per què no llogar les dues propietats?
(s'apliquen si les dues propietats es lloguen conjuntament)
Can Bonic és a uns minuts de Can Petitot i Can Salvi. La casa es troba més amunt que les altres i té boniques vistes de les muntanyes.
La casa és el més gran de Rugged Retreats, a la planta baixa hi ha una cuina, un menjador independent, habitació i lavabo. A la primera planta hi ha 3 habitacions dobles i un bany. El segon pis té dos dormitoris dobles, tots dos amb bany. A l'exterior hi ha una gran terrassa, piscina i zona de gespa. L'electricitat es subministra a través de l'ús de panells solars i la casa s'escalfa amb les estufes de llenya.
Can Bonic és ideal per a grups grans o famílies que volen escapar de tot!
Més de 3 pisos
2 dormitoris en suite
Preu €650 - €1200
Aquesta casa unifamiliar de 3 dormitoris on es puden allotjar fins a 5 persones.
Inclourà una gran sala d'estar amb estufa de llenya, cuina independent, safareig i cambra amb dutxa a la planta baixa. La primera planta comptarà amb 2 habitacions dobles y una habitació individual i bany. La propietat té el seu propi jardí, zona de barbacoa i piscina.
Safareig i cambra de dutxa
Preu €550 - €850 | 0.730893 | curate | {"ca": 0.8874801901743264, "pt": 0.020206022187004756, "es": 0.0705229793977813, "en": 0.015451664025356577, "ro": 0.006339144215530904} | https://www.ruggedretreats.com/ca/allotjament/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_783034 | Com us porteu amb el/s/la/les german/s/a/es? Jo hi tinc una relació d'amor odi, més aviat odi perpetu excepte quan ens convé alguna cosa als dos... i sempre ens han dit mons pares que això no pot ser i que els germans se solen portar bé, així que ... com us ho porteu valtros?
Ens portem bé, ara. Mentre no parlem de temes polítics ni de les seves aventures de polixulo/segurata... és un bala perduda però trobo que me l'estimo. Té 11 anys més que jo. | 0.722418 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_58464 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
PADILLA CARMONA, ERIK
UNIO F. BASE JABAC I TERRASSA ,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.20321285140562248, "ca": 0.6040160642570281, "en": 0.08674698795180723, "pl": 0.01285140562248996, "nl": 0.02248995983935743, "pt": 0.02650602409638554, "fr": 0.02248995983935743, "id": 0.004819277108433735, "hu": 0.016867469879518072} | : /jugador/1920/divisio-honor-cadet/divisio-honor-cadet/grup-1/35663746/15956767 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_813544 | CAC: 668.000 treballadorsPV: 355.000 treballadorsIB: 158.000 treballadorsPaïsos Catalans: 1.188.000 treballadorsPD. I recordeu, si sou afectats acudiu només a sindicats nacionals.https://www.intersindical-csc.cat/https://sindicatcos.cat/
El problema es que ens podem trobar en números de destrucció d'empreses similars a 2008. Totes les Pymes que no vagin molt sobrades se n'aniraran al aigua.
Igual?Si home, molt pitjor. Com que ara està prohibit fer acomiadaments i son temporals, les empreses quedaran descapitalitzades i un cop puguin acomiadar, molts ertes passaran a ser acomiadaments indefinita, però moltes hauran contret tants deutes que acabaran tancant per no poder assumir el deute que acumularan ara tant si volen com si no... | 0.737284 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_560427 | Se'm va acudir l'altre dia i em va semblar bona idea. És com una barreja d'altres denominacions que ja existeixen com "Estats Units d'Amèrica", "Estats Units Mexicans", "Regne Unit", "Regne dels Països Baixos"...En anglès seria "United Countries", m'agrada com sona. El problema seria el gentilici, en català seria "païsosunidencs" així com estatunidencs, però com serien coneguts internacionalment (en anglès) els ciutadans d'aquest país?Trobo que és necessari un nom que no impliqui el ser català per a que sigui més inclussiu per als habitants d'altres parts de la nació que no s'identificaran mai com a catalans per molt que hi insistim.Per tant la cosa seria:Nom oficial de la nació: República Federal dels Països Units de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.Capital(s): Barcelona, València i Palma. - Barcelona: Poder executiu (Seu del govern federal, residència oficial del president de la República, seus dels ministeris, embaixades internacionals, etc.) - València: Poder legislatiu (Cambra baixa (Congrès) i cambra alta (Senat)) - Palma: Poder judicial (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Audiència Nacional, o els organismes que se'n defineixin).Idioma oficial: Cap. De facto el català o valencià (llengua de preferència de l'Administració Pública i l'activitat política, llengua vehicular a les escoles per defecte, llengua de les senyalitzacions de trànsit, etc. )Què us sembla?
Federació de Països de Parla Catalana (FePaCat):- Catalunya- País Valencià- Andorra- Illes BalearsI au! | 0.83189 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_294326 | Els afectats per l'incendi al carrer Floridablanca no podran tornar a l'edifici fins demà | Mataró Ràdio
Dm, 19/07/2016 - 18:25
Almenys fins demà no podrán tornar a casa seva cinc de les sis famílies desallotjades a primera hora d’aquest matí al carrer Floridablanca per un incendi que s’ha produït a ¾ de 7 del matí. Dues persones han hagut de ser ateses per inhalació de fum, se les ha atès in situ i no han necessitat trasllat a l’hospital. Els bombers han rebut un avís a les 06.59 d’un foc que s’ha iniciat en un habitatge del primer pis del número 48 d’aquest carrer Floridablanca. Davant les flames i el fum, els serveis d’emergències han optat tant pel desallotjament d’aquest immoble com del que hi ha al costat.
Tres dotacions de Bombers, dues patrulles de la Policia Local, dues unitats del SEM, una patrulla dels Mossos d’Esquadra, la Creu Roja i diferents serveis municipals com Protecció Civil s’han desplaçat fins el lloc del sinistre que no ha produït ferits. Cap a un quart de vuit s’ha donat per extingit, després de la inspecció tècnica, s’ha pogut comprovar que l’estructura de l’edifici no s’ha vist malmesa per l’incendi.
Tot i això, cinc de les famílies desallotjades no podran tornar fins demà a l’edifici i passaran la nit en cases de familiars o amics i una d’elles serà reallotjada per part de l’Ajuntament a un hotel de la ciutat. La sisena família afectada és la del pis on s’ha produït l’incendi i també ha estat reallotjada a un hotel a l’espera de trobar una solució alternativa per la resta de dies que hauran de ser fora de casa seva. | 0.869295 | curate | {"ca": 0.9858883899935856, "en": 0.014111610006414367} | http://www.mataroradio.cat/mataronoticies/societat/noticia/els-afectats-lincendi-al-carrer-floridablanca-no-podran-tornar |
racoforumsanon_ca_20220809_2_327084 | www.futbolcatala.ppcc.cat Aqui teniu una página web on indica tota la informació dels equips catalans que lluitaran per pujar a segona divisió A i segona divisio B. ESPEREM QUE PUJIN TOTS ELS CATALANS, seria la ¡¡Bomba! !
Heu sentit les declaracions del president del Miapuesta Castelldefels? equip de la segona B que ha baixat a tercera divisió, pues diu que tampoc no s'ha de estar tant decebuts per l'equip ja que creu que aquest estiu serà molt mogudet, ja que molts equips com Terrassa o Grama, entre alguns de Valencians no podrán pagar les nómines i fer-se càrrec de tots els pagaments, per tant podríen pujar més equips comprant la plaça. En fi, d'aixó s'en diu fútbol modern
directius fills de puta, estan matant l'espectacle | 0.812972 | curate | {"ca": 0.9986282578875172, "fr": 0.0013717421124828531} | |
mc4_ca_20230418_14_512670 | SIC International - Uniopèdia, el mapa conceptual
13 les relacions: Cultura de Moçambic, SIC, SIC Comédia, SIC HD, SIC K, SIC Mulher, SIC Notícias, SIC Radical, Sociedade Independente de Comunicação, Televisió a Luxemburg, Televisió a Portugal, Televisió al Regne Unit, TVI Internacional.
La cultura de Moçambic és en gran part derivada de la seva història de govern bantu, suahili i portuguès, i s'ha expandit des de la seva independència en 1975.
Nou!! : SIC International і Cultura de Moçambic · Veure més »
* Sociedade Independente de Comunicação (SIC), canal de televisió portuguès de caràcter privat.
Nou!! : SIC International і SIC · Veure més »
SIC Comédia (SIC Comèdia en català) va ser un canal de televisió portuguès, de caràcter temàtic, propietat de SIC Televisió.
Nou!! : SIC International і SIC Comédia · Veure més »
SIC HD (SIC, Alta Definició de l'annglès High Definition) és un canal de televisió portuguès en alta definició, de caràcter generalista, de SIC.
Nou!! : SIC International і SIC HD · Veure més »
SIC K (SIC Kapa, pronunciat en fonètica portuguesa), és un canal de televisió portuguès de caràcter privat i propietat de SIC.
Nou!! : SIC International і SIC K · Veure més »
Sic Mulher (SIC dona, en català) és un canal de televisió temàtic portuguès, equivalent al Cosmopolitan TV.
Nou!! : SIC International і SIC Mulher · Veure més »
SIC Notícias (SIC Notícies en català), és un canal de televisió portuguès, equivalent al 3/24 de Televisió de Catalunya i propietat del canal generalista i privat SIC.
Nou!! : SIC International і SIC Notícias · Veure més »
SIC Radical és un canal de televisió temàtic portuguès.
Nou!! : SIC International і SIC Radical · Veure més »
Sociedade Independente de Comunicação (SIC), en portuguès Societat Independent de Comunicació, fou i segueix sent el primer canal de televisió portuguès de caràcter privat creat a Portugal.
Nou!! : SIC International і Sociedade Independente de Comunicação · Veure més »
Televisió a Luxemburg
La televisió al Luxemburg està marcada per la iniciativa i la trencadissa.
Nou!! : SIC International і Televisió a Luxemburg · Veure més »
Les primeres emissions de televisió a Portugal daten de la dècada dels 1950.
Nou!! : SIC International і Televisió a Portugal · Veure més »
Televisió al Regne Unit
D'entrada, l'especificitat primera, i potser menys visible, del panorama televisiu britànic és que s'adapta a la situació política del país.
Nou!! : SIC International і Televisió al Regne Unit · Veure més »
Nou!! : SIC International і TVI Internacional · Veure més »
SIC Internacional. | 0.575677 | curate | {"ca": 0.9384129490722464, "uk": 0.025661271219897353, "pt": 0.02881958152388472, "es": 0.007106198183971575} | https://ca.unionpedia.org/i/SIC_International |
mc4_ca_20230418_1_645826 | inici sobre SOCIB infraestructures notícies multimedia ofertes de treball accés competitiu benvinguda del director | resum executiu | missió | pla estratègic | organització | socis | estructura corporativa | informes anuals | equip SOCIB | localització sistemes d'observació | sistema de modelat i predicció | centre de dades | Divisió SIAS notícies | comunicacions Glider facility competitive access | Research vessel competitive access Glider facility competitive access
SOCIB Glider Competitive Access Call-Timetable 2017
Valid Access Period
15/Jun/17 - 31/Jan/18
15/Jan/18 - 30/Jun/18
The present SOCIB glider fleet consists of 7 Slocum gliders (3 in kind from IMEDEA) and 2 iRobot Seagliders. More than 30 glider missions have been performed, collecting ~25000 hydrographic and biogeochemical profiles.
Request for additional information and proposal should be sent to , with [external access 2017] in the subject of the mail. | 0.459806 | curate | {"ca": 0.5108225108225108, "en": 0.48917748917748916} | http://socib.es/?seccion=gliderCompetitiveAccess&facility=gliderGeneralOverview&language=ca_ES |
racoforumsanon_ca_20220809_1_141437 | A Can Fanga estan tarats.Millor un veí okupa que un veí policia
A can Fanga hi ha molta tonteria, però qui vol tenir de veí un policia? A la meva zona hi ha moltes masies abandonades, de fet, d'unes 50 o més que n'hi havien, habitades i en funcionament en queden unes 4 o 5 (entre elles la nostre). Aquestes meravelloses cases, un cop perden el sostre la cosa s'ha acabat i només queda mirar com desapareix la història. Algunes d'aquestes masies s'han salvat gràcies a gent que les ocupa i els hi dona utilitat, i hi ha una parella que fa un formatge que està molt bé. També hi ha penques i l'any passat ens van robar la pila de llenya de l'era que poder eren 1 tona i pico (putos desesperats), doncs no tenim vallat el terreny (considerem que el bosquet que tenim és de tots) i el trànsit de gent dels pobles veins que venen a passejar és comú. En aquet grupet és on apareix la pitjor gent, fa poc uns que anaven amb un gos sense lligar, se'ls hi va escapar i es va carregar 2 ovelles d'un pastor. El pastor molt emprenyat els va anar a trobar amb el caiato en mà i van tenir una trifulca.L'endemà apareix un dels del gos per la finca a explicar que Miguel que el pastor els havia intentat pegar, i em diu: - No sap lo que fa aquet que io sóc policia i porto pistola. i jo vaig pensar: Dons ja veus tu quina puta gràcia tenir un idiota passejant per davant de casa amb una pistola.
Les masies abandonades, pràcticament, no les vol ningú, perquè sap, l'ockupant, que no trobara les mateixes oportunitats que pot haver el d'apropiar-se un pis a una ciutat com Barcelona.I en el cas de Barcelona, molta d'aquesta ockupacio il·legal, més que un abandonament, representen ser pisos desprotegits, segones residencies o locals en desús degut a una crisi.I, òbviament, prefereixo infinitat de vegades un Mosso a un pollós d'aquests com a veí.
Això de que no les vol ningú ho dius tu.Oportunitats de què? Si lo que vol la gent normalment és simplement un sostre on poder fer vida. I per això com més aïllat millor no? A la ciutat hi ha moltissima gent, i una bona part malviu, a sobre els hi neguem el dret a espavilar-se?A mi no em sol importar massa l'aspecte de la gent, inclús et diria que la gent que mai porta taques a la roba no és de fiar. Però veig que per a molta gent l'aspecte és el mes important, els diria que es perden coses! Però això ja són gustos. L'ideal seria pactar les coses entre veins, que utòpic tot.
1- Ningú te dret a entrar o apropiar-se d'una propietat privada sense el consentiment del seu propietari. Si incompleix aquesta norma bàsica, que s'amolli a les conseqüències. 2- Els qui ho fan, no cerquen per trobar una vida millor si no el de voler viure sense fotre brot.3- No nomes es una qüestió d'indumentària el motiu de perquè les persones no els vulguin tindre com a veïns sinó l'actitud incivica i delictives que desprenen tots ells. | 0.884168 | curate | {"es": 0.022167487684729065, "it": 0.02498240675580577, "ca": 0.9528501055594651} | |
macocu_ca_20230731_7_353087 | Com ajudar
Comptem amb tu per seguir salvant vides
Open Arms ha pogut seguir endavant gràcies a l'ajuda de la societat civil. Sense persones com tu, gens d'això hagués estat possible. Comptem amb tu per seguir salvant vides. Pots ajudar-nos per diferents vies:
Existeixen moltes vies per ajudar-nos a divulgar la nostra labor. Sent creatiu/va pots servir-nos de molt. Et deixem algunes idees:
Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter. Comparteix les nostres històries, fotografies i vídeos.
Organitza una carrera i corre per la nostra causa.
Fes una xerrada al teu treball per explicar el que saps sobre Open Arms.
Fes pastissos solidaris i ven-los per recaptar donatius.
Prepara un àpat solidari al teu barri o municipi.
Fes regals solidaris. Compra a la botiga online alguns dels nostres regals salvavides o regala una donació en nom d'un amic.
Parla amb els teus amics i família sobre la nostra labor.
Ja són més de 600 voluntaris i voluntàries d'Open Arms compromesos amb la mateixa missió: ni una vida més a la deriva. Gràcies a la seva participació i entrega, hem aconseguit rescatar més de 60.000 persones al mar. Però la nostra labor no s'ha acabat, i necessitem mans per seguir protegint les seves vides en mar i terra.
Vols sumar-t'hi? Descobreix totes les formes de fer-te voluntari aquí: https://voluntarios.openarms.es/?lang=ca
Per a altres consultes escriu-nos un correu electrònic a [email protected]
Missions al mar
El Mediterrani no s'atura i nosaltres, tampoc. Suma't a la nostra embarcació de salvament i vigilància, i ajudeu-nos a seguir salvant vides.
Missions a terra
Totes aquelles en les que l'acció voluntària es desenvolupa en terra.
Misiones en el mar
Aquellas acciones voluntarias que se desarrollan en las misiones de rescate a bordo de nuestras embarcaciones.
Mediador cultural.
El perfil de les persones voluntàries per a les missions a bord ha de ser professional i / o tècnic, amb experiència demostrable.
Misiones en tierra
Todas aquellas en las que la acción voluntaria se desarrolla en tierra
Entre las tareas y funciones que se realizan en tierra, tenemos:
Transport i recolzament logístic.
Participació a campanyes de comunicació, sensibilització i difusió.
Fotografia i gravació de vídeo.
Col·laboració en la reparació / manteniment d'embarcacions: soldadors, mecànics, tècnics en reparació i en electrònica, comunicacions o radiofreqüències. | 0.716584 | curate | {"pt": 0.04678860059549128, "ca": 0.7647809442790302, "en": 0.04593789876648235, "es": 0.13568694172692472, "br": 0.006805614632071459} | |
wikipedia_ca_20230401_0_294570 | Emperadriu Zhang (Liu Shan, anterior)
Lemperadriu Zhang (morta el 237 EC), nom personal desconegut, formalment coneguda com lemperadriu Jing'ai (敬哀皇后; literalment: «la Respectuosa i Lamentable Emperadriu») va ser una emperadriu de l'estat de Shu Han durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.
Era filla de Zhang Fei i la seva esposa Xiahou. Va ser la primera esposa de Liu Shan, el segon emperador de Shu Han. Es va casar amb Liu Shan l'any 221, després que el pare de Liu Shan, Liu Bei, es va proclamar a si mateix emperador de Han. Com Liu Shan era el príncep hereu, a ella se li va atorgar el títol de princesa hereva. Va perdre el seu pare durant eixe mateix any, assassinat per un dels seus subordinats just quan estava a punt d'unir-se a Liu Bei en la campanya contra Wu Oriental per venjar el seu germà de jurament, Guan Yu. Quan Liu Bei va transir el 223, Liu Shan va esdevenir l'emperador i va crear Jing'ai com emperadriu.
L'emperadriu Zhang sembla que no va tenir cap fill. Va morir l'any 237. | 1 | perfect | {"en": 0.03663366336633663, "ca": 0.9633663366336633} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=294571 |
cawac_ca_20200528_11_86118 | Esteu aquí
El reconeixement a l'esforç
19 de Juliol de 2012, per Maria Dolors Sardà
El curs vinent, com ja vam fer per primera vegada l'any passat, l'Ajuntament de Reus tornarà a retre homenatge als alumnes excel·lents. Amb aquest objectiu, la Regidoria d'Ensenyament i Política Lingüística que dirigeixo ha començat a organitzar l'acte de reconeixement a l'esforç de l'alumnat de la ciutat que ha obtingut el millor resultat en les darreres Proves d'Accés a la Universitat, així com en el Batxillerat i el darrer curs de l'Educació Secundària Obligatòria.
L'objectiu és consolidar aquests reconeixements amb caràcter anual. Les dades estadístiques assenyalen que cada curs escolar s'incrementa el nombre dels alumnes que no han assolit l'èxit formatiu malgrat els esforços i els recursos de l'Administració i la comunitat educativa. Així doncs, hem de reflexionar plegats per resoldre aquesta problemàtica si volem que els nostres fills siguin adults preparats per assumir els reptes del demà.
Com a mestra i com a regidora d'Ensenyament em sembla que una de les coses que cal fer és recuperar la cultura de l'esforç, una cultura que formava part dels nostres valors col·lectius però que en les darreres dècades s'ha anat deixant de banda a l'hora d'ensenyar els més joves a valorar la realitat i les possibilitats d'incidir-hi des del punt de vista individual.
Una bona reflexió del perquè d'aquest descrèdit de l'esforç la feia el filòsof Francesc Torralba en un article recent: "Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen. Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè l'hauran de conrear tota la seva vida i sense ell no podran reeixir com a ciutadans".
Molts mestres i educadors de casa nostra constaten, amb preocupació, que estan desapareixent de les aules i de la vida quotidiana paraules com esforç i fracàs, i el concepte que s'emporta tot el protagonisme és el de l'èxit associat a la sort. L'esforç és el procés que ens permet treure tot el potencial que portem a dins, mentre que el fracàs i l'èxit només en són el resultat, en negatiu o en positiu, un resultat puntual que sempre es pot millorar.
Els alumnes excel·lents de la nostra ciutat que a la tardor rebran l'homenatge institucional són un exemple de tot plegat, un exemple evident i proper que la cultura de l'esforç és un camí de llarg recorregut que permet a qui s'hi endinsa assolir la gran fita de la superació constant.
Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic.
Comment *
Nom *
E-mail
Comentaris
josep moragas 19 de Juliol de 2012
Josep Moragas
I perque no als universitaris? Reus també és una ciutat universitaria. I molts reusencs estudien a la URV, universitat de referència a la ciutat i a les nostres comarques. Es un sugeriment.
josep moragas 19 de Juliol de 2012
Josep Moragas
I perque no als universitaris? Reus també és una ciutat universitaria. I molts reusencs estudien a la URV, universitat de referència a la ciutat i a les nostres comarques. Es un sugeriment. | 0.685372 | curate | {"es": 0.005065856129685917, "ca": 0.9660587639311043, "fr": 0.0035460992907801418, "uk": 0.001519756838905775, "nl": 0.015197568389057751, "oc": 0.008611955420466059} | http://reusdigital.cat/noticies/el-reconeixement-lesfor |
mc4_ca_20230418_4_17787 | Etiqueta cercadajaciment - El Gerió Digital
Etiqueta: ‘jaciment’
Blanes excavarà el jaciment romà dels Padrets, un dels pocs per descobrir a Catalunya
L'Ajuntament de Blanes (Selva) ha iniciat els tràmits per excavar la penya dels Pedrets, on hi ha un jaciment arqueològic de l'edat romana. Aquesta és una de les últimes ...
Excaven un miler de restes humanes en bon estat a Roc de les Orenetes de Queralbs
L'excavació que s'ha fet al Roc de les Orenetes de Queralbs (Ripollès) ha deixat al descobert un miler de restes humanes i altres peces com puntes de fletxa de sílex i ceràmiques ...
Enxampen un home utilitzant un detector de metalls als límits del poblat ibèric d'Ullastret
Els Agents Rurals han denunciat un home per utilitzar un detector de metalls al límit del poblat ibèric d'Ullastret (Baix Empordà). Els fets van passar el 29 d'agost en una ...
Troben a Besalú restes d'una vil·la romana del segle I abans de Crist
Les excavacions arqueològiques de Can Ring a Besalú (Garrotxa) han deixat al descobert una vil·la romana del Segle I abans de Crist que es dedicava a la producció de vi i que ...
L'assentament neandertal de Roca Foradada de Fontcoberta, cada cop més a prop
L'equip d'arqueòlegs que treballen en el jaciment de Roca Foradada de Fontcoberta (Pla de l'Estany) ha trobat diverses restes d'eines útils que feia servir la comunitat de ...
Troben una granada de mà de la Guerra Civil al jaciment de Collet de Calonge
Els Mossos d'Esquadra han neutralitzat una granada de mà de la Guerra Civil que ha aparegut al jaciment arqueològic del Collet de Calonge (Baix Empordà). Mentre excavaven aquesta ...
Apareixen noves estances i restes de pintura mural a la vil·la romana de Can Ring de Besalú
Noves troballes a la vila romana de Can Ring de Besalú. Es tracta d'un jaciment descobert els anys 60 en un camp de cultiu que els arqueòlegs situen entre el segle I a.C i el segle III ...
Excaven 14 noves tombes de la primera edat del ferro a Vilanera
L'equip d'arqueologia ha acabat aquesta setmana els treball d'excavació previstos a la necròpolis del període del bronze final i de les primera edat del ferro, situada ...
Una nova campanya a la Torre de Campelles treu al descobert el fossat del segle XIV
El jaciment arqueològic de la Torre de Campelles, situat en un turó que hi ha a aquest municipi del Ripollès, continua donant sorpreses. En la darrera campanya d'excavacions ha ...
El Govern declara bé cultural d’interès nacional el poblat neolític de la Draga a Banyoles
El Govern ha aprovat aquest dimarts declarar bé cultural d’interès nacional el poblat neolític de la Draga a Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica. El poblat neolític ...
Documenten construccions amb paviment de travertí al jaciment de La Draga de Banyoles
La campanya d'excavacions realitzada durant el mes de juny al jaciment de La Draga de Banyoles han permès documentar els basaments de travertí de diverses construccions que daten del ...
El jaciment del Camp dels Ninots comptarà amb un centre d'interpretació l'any vinent
Parlar del Camp dels Ninots és parlar d'un dels jaciments arqueològics més prolífics del pliocè que hi ha a Europa. El subsòl d'aquesta zona, situada a ...
Una exposició a Girona mostra els prodigis de la Draga
El Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles presenten aquest divendres al Monestir de Sant Pere de Galligants a Girona, l’exposició de producció ...
El jaciment de Vilauba de Camós ja ofereix visites en 3D
El jaciment de Vilauba, a Camós (Pla de l’Estany) és el primer de les comarques gironines que es pot visitar en 3D a partir d’aquest dissabte, que és quan comencen les ...
La peça de plom ''única'' trobada a Ullastret podria ser de caràcter religiós
Les excavacions del fossat defensiu del jaciment d'Ullastret van començar el passat mes de novembre del 2017 amb una durada prevista de quatre mesos. Durant els treballs van fer una troballa ...
Descobreixen a Ullastret un objecte de plom amb inscripció ibèrica, una troballa excepcional
Els arqueòlegs que treballen en les excavacions del fossat defensiu del Puig de Sant Andreu de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà) han descobert un objecte de plom, de ...
El jaciment d'Empúries s'omple de vida aquesta tardor
Després d'adherir-se a les Jornades Europees del Patrimoni, que tenen lloc entre els dies 6 i 8 d'octubre, el jaciment d'Empúries es troba més viu que mai. Els dies 8, ...
Els primers fusters de Catalunya vivien a la Draga de Banyoles fa 7.300 anys
El jaciment neolític de la Draga de Banyoles de fa 7.300 anys va donar lloc als "primers fusters" de Catalunya. Ho constaten les més de 200 eines i instruments quotidians que han ...
La campanya d'excavacions al Castellot de Bolvir se centrarà en l'època romana
La campanya d'enguany al jaciment iberoromà del Castellot de Bolvir aprofundirà en l'estudi de la fase romana del jaciment tot obrint un nou àmbit d'excavacions. Aquesta ...
Extrauran uns 150 pilars de fusta del poblat neolític de la Draga de Banyoles
Aquesta setmana ha començat una nova campanya d'excavacions al jaciment neolític de La Draga a Banyoles. Enguany, els treballs tindran una durada d'uns dos mesos i se centraran en ...
Confirmen que l'Aubert de la Vall d'en Bas es va començar a habitar el segle V
Les últimes restes ceràmiques que es van trobar a l'Aubert, a Hostalets d'en Bas (que pertany a La Vall d'en Bas) en la darrera campanya de l'any passat, han confirmat que ...
Troben setze fosses de tines per guardar oli al jaciment de Vilauba de Camós
Les excavacions al jaciment de de la vil·la romana de Vilauba a Camós (Pla de l'Estany) han deixat al descobert setze forats al terra amb forma circular (fosses) on antigament es dipositaven ...
Es confirma que el jaciment de Vilanera data del voltant del 4.500 aC
Les darreres excavacions arqueològiques realitzades al jaciment de Vilanera 3, al terme municipal de L'Escala (Alt Empordà) confirmen que el jaciment data del Neolític Mig, al ...
Lloret de Mar impulsa la reconstrucció d'una casa ibera que obirà per Setmana Santa
L'Ajuntament de Lloret de Mar (Selva) impulsa la reconstrucció d'una casa ibera al jaciment del Turó Rodó, fundat pels volts de l'any 200 a.C, amb l'objectiu d'incorporar-lo ...
Volen museïtzar el jaciment medieval de l'Aubert als Hostalets d'en Bas
El jaciment de l'Aubert es troba en una finca privada dels Hostalets d'en Bas que pertany al municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa). A pocs metres i delimitat per un pastor elèctric, hi ha ...
Comença la instal·lació de la coberta que protegirà el jaciment del Pla de l'Horta
L'Ajuntament de Sarrià de Ter ha iniciat les obres de construcció de la nova coberta per a protegir el jaciment del Pla de l’Horta. Aquesta consisteix en una gran vil·la d’època romana amb ...
Detenen un home per espoliar un jaciment arqueològic protegit a Vilafant
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home que va ser sorprès espoliant el recinte arqueològic de Palol Sabaldòria a Vilafant (Alt Empordà). Els fets es remunten al 20 d'octubre de l'any ...
El submarí científic català Ictineu 3 ha explorat el jaciment de Cala Cativa I del Port de la Selva
La primera campanya científica de l'Ictineu 3 s'ha fet aquest mes de setembre al jaciment de Cala Cativa I, a poques milles de distància del litoral del Port de la Selva. Es tracta d'un vaixell ...
Descobreixen una nombrosa col·lecció de joies del neolític a la Draga de Banyoles
El jaciment de la Draga de Banyoles (Pla de l'Estany) continua donant com cada any algunes sorpreses. En la campanya d'aquest estiu, que va començar el 9 de juny i que finalitzarà aquest divendres ...
El jaciment de la Draga compleix 25 anys amb 45.700 peces extretes
Unes obres a la Draga de Banyoles van deixar al descobert fragments de ceràmiques, fauna i petxines fa 25 anys. Eren les primeres restes d'un jaciment que ha estat una prova pilot per a l'arqueologia ...
Descobreixen un poblat ibèric del segle IV o II aC a Sant Joan les Fonts
Durant els anys 90, un grup d'estudiants que passejava per aquest entorn de l'espai del Boscarró ja van trobar algunes restes de l'època ibèrica. Segons ha explicat l'alcalde de Sant ...
Troben un joc de taula i gran dolium conservat sencer al jaciment d'Empúries
Els responsables del jaciment d'Empúries han presentat aquest dijous les darreres troballes fruit de la feina dels 30 arqueòlegs d'arreu del món que han participat al 67è Curs d'Arqueologia. ...
Descobreixen un petit taller de joies del neolític al jaciment de la Draga de Banyoles
La campanya arqueològica d'aquest estiu al jaciment de la Draga de Banyoles ha permès descobrir un petit taller de joies del neolític, amb desenes de peces de collarets fets sobretot de petxines. ...
Eliminaran una carretera que divideix el jaciment romà de Vilauba
La Diputació de Girona ha adjudicat les obres de desviament d'un tram de la carretera de Pujarnol, la GI-524 de Porqueres (Pla de l'Estany) al seu pas pel jaciment arqueològic de Vilauba. L'empresa ...
Declaren bé cultural d'interès nacional la vil·la romana del Pla de l'Horta a Sarrià de Ter
Es tracta d'una vil·la d'època baix-republicana fins a l'antiguitat tardana, amb importants conjunts de mosaics. Les dades obtingudes de les excavacions apunten que una part de la vil·la se situava ...
ICV denuncia que les obres de l'AP-7 destrueixen un jaciment arqueològic a Domeny
ICV ha acusat el Departament de Cultura d'autoritzar a Abertis remprendre les obres de l'enllaç de Domeny i, com a conseqüència d'això, considera que està evitant que el jaciment que es va trobar ...
Descobreixen una pala de fusta al jaciment de la Draga de Banyoles, una peça única del Neolític
El jaciment de la Draga continua sorprenent als arqueòlegs després de més de vint anys d'excavacions. En la campanya d'aquest 2011 ha estat una pala de fusta de roure, d'uns 90 centímetres de llargada ...
El govern aprova la reconstrucció urgent del pont sobre la Tordera entre Malgrat i Blanes
Alerten a Lloret de Mar d'un cas fals de coronavirus
Ribes de Freser reclama al cap de la R3 millores en el servei i les instal·lacions | 0.774513 | curate | {"es": 0.004304304304304304, "ca": 0.9898898898898899, "sh": 0.0006006006006006006, "fr": 0.005205205205205205} | https://www.gerio.cat/etiqueta/jaciment |
racoforumsanon_ca_20220809_0_828890 | Mas: 'Catalunya s'ha de preparar per actes d'autoafirmació que trencaran les costures de la constitució' http://www.vilaweb.cat/noticia/3975469/20120124/mas-catalunya-preparar-actes-dautoafirmacio-trencaran-costures-constitucio.html Títol enrevessat? CiU ho és més
Mas: 'Catalunya s'ha de preparar per actes d'autoafirmació que trencaran les costures de la constitució amb l'ajut del PPC' | 0.616192 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_401280 | (S'ha redirigit des de: Reus: semanario de la ciudad)
A més de Carles Giró, que en va ser molts anys director i que n'era l'impulsor ideològic, hi col·laboraren Xavier Amorós,amb poemes i una secció d'actualitat: "Al vuelo de la cometa", Ramon Amigó, amb escrits sobre gramàtica catalana, Ramon Muntanyola, amb poemes i articles religiosos, Teresa Miquel, amb temes lingüístics catalans, Josep Maria Franquès Bru (Jeremías), sots-director, que parlava de temes d'actualitat, Ferran Casajuana, (Ksa), amb il·lustracions i acudits setmanals, al qual va seguir després Màrius Jordana, amb dibuixos de fina ironia, Oleguer Huguet amb una secció de prosa lírica, "Entre columna i capitel", Joan Bertran, amb temes generals, Antoni Correig, que feia crítica d'art, de llibres i de conferències, Carles Tricaz, crític de teatre i música, Francesc Boqueras (Frambollo), Salvador Sedó i Lluís Anglès (Flamissell), amb articles d'opinió, Francesc Sanjuan, la pàgina d'esports, Josep Alsina Gebellí amb poemes de temàtica religiosa, mossèn Frederic Bara Cortiella, amb articles de caràcter sacerdotal. Al llarg dels anys hi passaren també Jaume Capdevila Damunt, Ramon Pallicé, Lluïsa Vilaseca, Josefina Ferrater, Josep M. Domingo Blay, Pere Huguet Ribes, Jaume Cardoner, Ramon Cuadrada Ornosa, Antoni Zaragoza Mercadé, Francesc Vallès, Joaquim Mallafrè i Juan-Amado Albouy. [1] A partir de l'1 de gener de 1983, el director va ser Josep Maria Franqués Brú que durant molts anys en va ser sotsdirector i feia una columna constant amb el títol "Hablando en serio", signant "Jeremías". A partir del 1984 i fins al final de la publicació la va dirigir Pere Sagristà-Ollé.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setmanari_Reus&oldid=21659378»
Darrera modificació: 10 ago 2019 a les 16:28 | 0.841223 | curate | {"es": 0.029725182277061134, "ca": 0.9220415030846887, "sv": 0.04823331463825014} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Reus:_semanario_de_la_ciudad |
cawac_ca_20200528_9_6293 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Imatge de la porta de l'Ateneu
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
L’Ateneu Popular de Sitges ha rebut un atac vandàlic durant la matinada d’aquest dimarts. En un comunicat, el col·lectiu format per l'Ateneu Popular, la CUP, el sindicat COS i Arran han denunciat “una agressió feixista”.
El local ha aparegut amb pintades feixistes, entre les quals algunes amb simbologia nazi, esvàstiques i algun punt de mira. A més han fet una pintada amb la inscripció “visca Espanya”.
D’altra banda, també han llançat tot tipus de brossa, que ha quedat dipositada a les portes del local. Per tot plegat, s’ha convocat una concentració de rebuig a aquests actes a les 20:00 hores d’aquest dimarts. | 0.768723 | curate | {"ca": 0.9852631578947368, "en": 0.005263157894736842, "es": 0.009473684210526316} | http://mes-edicions.e-noticies.cat/garraf/pintades-feixistes-contra-lateneu-de-sitges-82126.html |
macocu_ca_20230731_3_500718 | Home MAGAZINE TECNOLOGIA Més de 6.500 consumidors se sumen a la campanya “No em toquis les gigues” promoguda per OCU
OCU recorda que la capacitat de la memòria és una de les característiques principals d’un telèfon mòbil, i fa que un consumidor es decanti per un model o un altre diferent. OCU va denunciar que la capacitat d’emmagatzematge intern disponible és molt menor que l’anunciada en la gran majoria dels models. I això és hagut d’entre altres raons a la instal·lació de sèrie d’aplicacions no sol·licitades pels consumidors, que no poden ser eliminades. Aplicacions que paguen una contraprestació als fabricants del telèfon, malgrat reduir la memòria disponible per a l’usuari.
Aquesta pèrdua de memòria, varia d’uns fabricants a uns altres. També depèn de la capacitat d’emmagatzematge del mòbil. OCU denuncia que les proves realitzades assenyalen que en algun cas el percentatge de pèrdua de capacitat de memòria del telèfon arriba al 78% en el cas dels telèfons amb menys capacitat de memòria.
Davant aquesta situació OCU va presentar una demanda de conciliació per demanar a la majoria de fabricants de mòbils que rectifiquin la seva publicitat instant-los a una conciliació judicial. OCU pretén aconseguir d’una banda, que els fabricants canviïn la seva publicitat de manera que informin el consumidor sobre la capacitat real de la memòria. Per una altra, OCU també demana que es permeti al consumidor la desinstal·lació de les aplicacions que vénen de sèrie, i finalment per a aquells casos en els quals aquesta operació no sigui possible OCU demana una compensació per als usuaris per les gigues perduts.
OCU demana als consumidors que recolzin la seva campanya “NO EM TOQUIS LES GIGUES” per aconseguir que mitjançant aquesta acció judicial, els fabricants estiguin obligats a informar sobre la capacitat real dels telèfons. Per a això a la seva pàgina web, ha desenvolupat una calculadora que permet a tots els consumidors comprovar la capacitat real del seu telèfon mòbil i sumar-se a la iniciativa d’OCU.
Per a més informació (mitjans de comunicació): Eva Jiménez Tel. : 91 722 60 61 – [email protected]
Us de cookies | 0.865722 | curate | {"ca": 0.9783018867924528, "fr": 0.02169811320754717} | |
mc4_ca_20230418_1_135864 | VIDEO - Intervenció de Joan Tardà al debat d'investidura
Portada Noticies Política VIDEO – Repetirà Tardà un discurs com el de dimecres?
VIDEO – Repetirà Tardà un discurs com el de dimecres?
Pedro Sánchez torna per primer cop al Congrés des que va renunciar a l’acta de diputat Pascal veuria “estrany” que ERC votés diferent al PDeCAT sobre el cas Palau Pedro Sánchez demana un últim esforç als militants per “rescatar el PSOE” del PP Si fossis militant socialista a qui votaries? Tardà lamenta que Rajoy es consolidi gràcies al suport dels nacionalistes bascos Sánchez ofereix a Patxi López integrar-se a la seva candidatura després de la recollida d’avals Sánchez obté gairebé tants avals com Susana Díaz 400.000 persones signen el manifest a favor del referéndum i la recollida de signatures segueix oberta Pedro Sánchez: “Cal reconèixer a Catalunya com el que és, una nació” Puigdemont i Junqueras signen el compromís de “tot” el Govern amb el referèndum Repassem el discurs intens de Joan Tardà, d’ERC, en resposta a la proposta d’investidura de Pedro Sánchez
TwitterFacebookGoogle+Pin It TAGSERCJoan Tardàpedro sanchez Compartir
tweet Article anteriorDos gossos ajuden a trobar una plantació de marihuana a TerrassaArticle següentCondemnat a 13 mesos de presó l’exalcalde de Roda de Berà, acusat de malversació Redacciówww.diaricatala.cat Publicitat al Diari Català | 0.851706 | curate | {"ca": 0.9494505494505494, "es": 0.05054945054945055} | http://www.diaricatala.cat/video-repetira-tarda-un-discurs-com-el-de-dimecres/ |
mc4_ca_20230418_15_626010 | El Diluvi – Les Parrandes | Diània.tv
Inici Música El Diluvi – Les Parrandes
Tibi va viure la darrera jornada de l'onzena edició de la Fira d'artesania, oficis i tradicions amb tot un seguit d'espectacles ben diversos per... | 0.641482 | curate | {"ca": 0.8288288288288288, "es": 0.17117117117117117} | http://www.diania.tv/musica/el-diluvi-les-parrandes |
cawac_ca_20200528_9_73240 | Cloenda dels cursos de català i de Voluntariat per la llengua de Ripollet
Unes 120 persones van omplir la sala d'actes del Centre Cultural , entre alumnes, voluntaris i aprenents lingüístics.
L'acte va comptar amb la presència de María del Mar Viera , presidenta del Consell de Centre del CNL Vallès Occidental 3 i regidora d'Educació i Polítiques d'Igualtat, i Montserrat Trilles , directora del CNL Vallès Occidental 3.
Després dels parlaments, es van lliurar certificats a voluntaris i aprenents i a les tres primeres persones que han obtingut el nivell C de català amb la modalitat parla.cat a distància .
També es va lliurar el llibret Viatge a través de llegendes i cançons : un compendi de llegendes d'arreu redactades pels mateixos alumnes i un recull de les lletres de les cançons en les llengües maternes dels alumnes amb la seva traducció al català.
A continuació, es va centrar l'atenció de l'acte en les llengües maternes dels alumnes dels cursos de català, els quals van dir frases en les seves llengües d'origen. Es van reproduir fragments de cançons en àrab, castellà, eslovac, gallec, guaraní, portuguès, mongol i català. A més, es va aprofitar el moment per fer una lloança de les llengües maternes i de la diversitat lingüística. Amb paraules de Joan Terrassa, professor dels cursos, "una de les coses que ens ensenya la diversitat lingüística del món és que tots som iguals i alhora diferents (...) I darrere una llengua sempre hi ha persones. Persones que sentim, que vivim, que gaudim, que estimam... Per això respectar i valorar totes les llengües igual és una manera de respectar i valorar totes les persones també."
L'acte va acabar amb un pica-pica que els mateixos alumnes van preparar.
Alumnes, professors i familiars van fer pinya amb motiu de l'aprenentatge de la nostra llengua, demostrant un cop més que les aules són un punt de trobada per a la convivència entre sensibilitats diferents. | 0.869469 | curate | {"ca": 0.9696016771488469, "es": 0.03039832285115304} | http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoccidental3/noticies.html?ID=7061 |
macocu_ca_20230731_9_31291 | Formulari de cerca
Evidències i accions per transformar la metròpoli postcovid
L'Observatori DESC participarà, en el marc de la presentació de l’Anuari Metropolità de Barcelona 2020 elaborat per l’IERMB, a la taula rodona del proper 14 d’octubre, a les 18 hores, per debatre i repensar la futura metròpoli de Barcelona. Som-hi!
Els impactes socioeconòmics i ecològics de la pandèmia marquen un punt d’inflexió substancial en les dinàmiques quotidianes de la metròpoli. Ens emplacen a repensar el futur a partir d’escenaris no previstos. L'IERMB treballa per fer el retrat d’aquesta nova realitat amb agilitat i rigor, generant nou coneixement i també propostes estratègiques d’acció.
Sobre aquestes accions i sobre les evidències constatades, al llarg dels darrers mesos, en parlarem el proper 14 d’octubre, a partir de les 18 hores, a la jornada online Transformar la metròpoli postcovid: evidències i accions, a la qual ja t’hi pots inscriure.
La jornada té com a objectiu compartir i debatre els impactes i propostes estratègiques per la futura metròpoli, recollides a l’Anuari Metropolità de Barcelona 2020, elaborat per l’IERMB.
D’entre les accions proposades: un salari mínim metropolità; pla de mobilitat amb perspectiva de gènere; impuls al pla de barris metropolità; regla del 30% d’habitatge protegit en sòl urbà; dotar d’escala metropolitana el Fons 0-16, com a instrument d’acció contra la pobresa infantil severa... un decàleg de propostes que us convidem a consultar.
18.10 hores – Taula rodona “Transformar la metròpoli post-covid: propostes d’acció”
19.00 hores – Torn de preguntes
19.15 hores – Cloenda | 0.816306 | curate | {"es": 0.07218419415059116, "ca": 0.910392034847542, "uz": 0.0043559427504667085, "sv": 0.013067828251400125} | |
cawac_ca_20200528_0_103316 | Ja hi havia diversos models Americans de motos elèctriques offroad, però Europa estava orfe. Ara per fi una marca ha decidit omplir aquest nínxol comercial.
Amb uns components impecables, una bateria ultralleugera de liti polímer, un repartiment de masses excel·lent, i un pes molt contingut per a un vehicle elèctric (només 85 kg!! ), es perfila com una màquina capaç de fer les delícies als més agosarats.. L'únic defecte? el preu.. gairebé 8000 euros!! !
Més val que ens acostumem al preu que valen els vehicles elèctrics. a la llarga, el sobrecost inicial es compensat pel baix manteniment i la electricitat, que segueix, malgrat tot, més barata que la gasolina | 0.747108 | curate | {"ca": 0.952887537993921, "es": 0.04559270516717325, "fr": 0.001519756838905775} | http://www.voltforum.cat/voltforum/YaBB.pl?num=1213750131 |
mc4_ca_20230418_12_173240 | Història – Cor de Cambra Discantus
El Cor de Cambra Discantus de Cocentaina neix al Gener de 1991 com a conseqüència de la reestructuració i canvi de nom del Cor Jovens Cantors, fundat l’any 1977.
És l’entitat organitzadora del Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina, cita a què concorren anualment una selecció dels millors cors espanyols i que enguany compleix la seua 34a edició.
Al novembre de 1992 participa en el “IX Certamen Internacional de Masses Corals Vila d’Avilès” on obté un meritori Segon Premi.
Són guardonats amb el premi a la millor interpretació de l’obra obligada en el “XXV Certamen per a Masses Corals” d’Ejea de los Caballeros (Saragossa), en l’edició de l’any 1994.
A l’agost de 1996 aconsegueix el PRIMER PREMI absolut, en la modalitat d’havaneres en el “XLII Certamen Internacional d’Havaneres i Polifonia” de Torrevella, i el seu director, Josep Robert Sellés, és distingit amb el Premi “José Hódar” a la millor direcció.
Al maig de 1998 van ser seleccionats, com a únics representants espanyols, per a concursar en el prestigiós “27ema Florilège Vocal de Tours” a França, certamen internacional on van participar cors de primer nivell mundial i on van tenir una destacada actuació.
En 1999 van aconseguir el tercer premi del “III Premi Nacional de Cant Coral Torró de Xixona”.
Al març del 2001 van participar el el “I CERTAMEN NACIONAL CIUTAT DE NOVELDA” sent creditors del segon premi.
Ha produït els espectacles corals “PASSATGE AL NADAL”, “STORYBOARD” i “NOTES PER A UN SOPAR”, amb un gran èxit de crítica i públic en els diversos teatres on s’han realitzat.
Durant el nadal de 1996 van presentar el seu treball discogràfic “TÍPICS TÒPICS DE NADAL”, CD que agrupa diverses nadales de tots els temps.
A l’any 2014 grava un nou CD titulat “EKLEKTIKANT, … s’temps de Discantus”, que conté un variat repertori que ha segut significatiu en la vida del cor.
Ha interpretat, junt amb diverses orquestres, les següents obres simfònic-corals: “Magníficat” de A. Vivaldi, “Gloria“ de A. Vivaldi, “Magníficat” de G. B. Pergolesi, “Magníficat” i “Gloria” de J. Rutter, Requiem de W.A: Mozart, “Misa a Buenos Aires” de M. Palmeri i “Missa Mare de Déu” de J.R. Sellés.
Durant els últims 2 anys, la seua interpretació simfònic-coral de la Missa per la Pau “The armed Man” de Karl Jenkins, ha rebut una molt bona crítica i ha sigut acollida amb molt d’èxit.
El Cor de Cambra Discantus cantarà la Novena Simfonia de Beethoven a Cocentaina dins de la programació del SENT-ME 29 maig 2018
El Cor de Cambra Discantus cantarà a la Missa Major en honor a la Verge dels Desemparats de Muro 2018 27 abril 2018
El Cor de Cambra Discantus canvia la seua imatge 27 febrer 2018
Concert ‘Un cor per a un jardí’
30 juny / 20:30 - 21:45
17 juliol / 22:30 - 23:55 | 0.865851 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.corcambradiscantus.com/historial-del-cor-de-cambra-discantus/ |
mc4_ca_20230418_6_661752 | Màster Arqueologia (UB)
Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia
INSCRIPCIONS OBERTES Nou curs 2019 - 2020
Viure i estudiar a Barcelona
Grups d'investigació consolidats vinculats a la Secció de Prehistòria i Arqueologia
A qui s’adreça i cóm s’accedeix al màster?
Aquest màster s’adreça a graduats i llicenciats en Arqueologia i d’altres ensenyaments dels camps les ciències Humanes i Socials ...
Com s’estructura el màster?
El màster permet seguir tres itineraris d’especialització:
- Bioarqueologia i Paleoambient
- Arqueologia dels materials i dels processos tecnològics
- Registre d’estructures i territori (Territori i GIS)
INSCRIPCIONS OBERTES - Nou curs 2019 - 2020. Accedir
Les Assignatures del Màster
Un primer bloc d’assignatures configuren un itinerari comú de teoria i mètodes aplicables a diferents cronologies i temàtiques de l’arqueologia ...
Convocatòria 2018-2019 (fins al 19 de setembre) del Ministeri d'Educació i Formació Professional destinada a facilitar que els alumnes de l'últim curs d'estudis universitaris i primer curs de Màsters Oficials.
Nombre de Crèdits ECTS: 60
Preu Orientatiu (del curs 2018-2019): 46,50 euros per crèdit ...
El Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia ofereix una formació integral en el conjunt de ciències analítiques aplicades a l’Arqueologia. Té com a objectiu central proporcionar els coneixements i les eines per a poder analitzar i interpretar el registre arqueològic des d’una perspectiva multidisciplinar i form,ar l’alumnat en novesmetodologies i tècniques procedents d’altres disciplines.
El màster fomenta l’aproximació a l’Arqueologia des d’una perspectiva diferent que inclou la formació en mètodes fisico-químics per a l’estudi de materials, el paleoambient, els recursos animals i vegetals, la geoarqueologia, etc., així com també en els avenços digitals. Aquesta aproximació innovadora a les ciències analítiques aplicades a l’arqueologia constitueix un dels futurs professionals de la nostra disciplina.
L’objectiu del màster és doble: el desenvolupament d’un perfil professionalitzador en la gestió de l’arqueologia pública i privada i l’inici d’una trajectòria de recerca que condueixi l’alumne a la realització de la Tesi Doctorals en Arqueologia i a la conseqüent carrera investigadora.
Descarrega't el tríptic (català)
Descárgate el tríptico (castellano)
Donwload (English)
Presentació de màster
Pòster del màster
Planta 1, despaxt 1034
Tel: 934 037 540
Temàtiques de recerca
Paleoambient i paleopaisatge
Anàlisi de material metal.lics
Anàlisis de materials ceràmics i morters
Teoria i historiografia arqueològica
Anàlisi de materials lítics
Experimentació en arqueologia
Anàlisi de pigments i vernissos
Gis i arqueologia espacial
Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Planta 1 Despatx 1034
El Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE)
Beques i Ajuts de la UB
Aecid (altres institucions)
Fundació Carolina (altres institucions)
Entitats financeres amb conveni amb la UB | 0.782911 | curate | {"ca": 0.9140999315537304, "en": 0.035249828884325804, "fr": 0.02566735112936345, "es": 0.019507186858316223, "de": 0.0054757015742642025} | http://www.masterarqueologiaub.com/index.php/ca/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_83382 | 41° 17′ 13″ N, 1° 05′ 49″ E / 41.286966°N,1.097067°E / 41.286966; 1.097067Coord. : 41° 17′ 13″ N, 1° 05′ 49″ E / 41.286966°N,1.097067°E / 41.286966; 1.097067
Bé cultural d'interès local
Identificador
2272
DescripcióModifica
El municipi de Mont-ral està situat a la part oest de l'Alt Camp, en la serralada de Prades. La població es troba repartida en petits nuclis, com Farena, l'Aixàviga, el Bosquet i Mont-ral, que és el cap de municipi, i en masies disperses. El poble de Mont-ral es troba molt enlairat i és format per diversos habitatges construïts al voltant de l'església parroquial de Sant Pere, de factura romànica i ampliada el segle xviii. Les edificacions mostren una tradició arquitectònica popular amb construccions irregulars, destacant alguns paredats en tal·lús, de pedra escairada i morter i sense motius ornamentals. [1]
La demografia del terme sempre ha estat escassa, però els darrers anys ha experimentat una forta davallada. El segle xviii és quan experimentà un augment considerable i a finals del XIX s'inicià un procés de despoblament, passant de 1000 habitants als 46 que aproximadament té en l'actualitat. El caràcter muntanyós del municipi sempre ha estat un inconvenient pel que fa a l'agricultura, i els productes s'han conreat a partir del 600 m d'altitud. Aquesta agricultura, desenvolupada els segles xviii i xix, es basa principalment en el conreus de l'avellaner l'ametller, la vinya i els arbres fruiters. Pel que fa a la ramaderia, la cria del bestiar oví ha estat la més important. Una altra activitat dins l'economia del municipi és l'explotació de les pedreres, d'on s'extrau una pedra calcària, coneguda amb el nom de pedra d'Alcover. [1]
HistòriaModifica
Les referències històriques sobre el nucli de Mont-ral ens remeten al segle xii, moment en què passà a ser domini dels comtes de Barcelona. Posteriorment a la conquesta del Castell de Siurana, quedà incorporat al Comtat de Prades, ja des del moment de la seva constitució. [1]
A començaments del segle xiv formà part de la vegueria de Tortosa i, al principi del segle xviii, abans del Decret de Nova Planta, va pertànyer a la vegueria de Montblanc. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833. [1]
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nucli de Mont-ral
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nucli de Mont-ral». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2018]. | 0.667526 | curate | {"en": 0.06513872135102533, "ca": 0.8974668275030157, "es": 0.005227181342983514, "ar": 0.0016083634901487736, "uu": 0.0048250904704463205, "ru": 0.01527945315641335, "pt": 0.010454362685967028} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Nucli_de_Mont-ral |
mc4_ca_20230418_0_79470 | 5 trucs per renovar la teva llar | RACC Nexdom
Si vols transformar l’aspecte de la teva llar per gaudir d’un espai més confortable o per revaloritzar-lo i així vendre’l o llogar-lo fàcilment, practica les tècniques del Home Staging, el recurs perfecte per treure-li el màxim partit de manera ràpida i senzilla.
Si estàs pensant en vendre o llogar un habitatge o simplement vols convertir el teu pis en un espai més còmode i acollidor, ara et pots apuntar al Home Staging, un concepte innovador que consisteix a utilitzar unes tècniques concretes per ressaltar els punts forts de cada ambient i minimitzar les mancances o possibles defectes.
Bàsicament, es tracta de convertir els espais en ambients més confortables, basant-nos en una decoració més neutra i atemporal.
Es poden aconseguir grans canvis definint correctament els espais, aplicant noves solucions decoratives o triant el mobiliari i els colors més adequats. No es tracta de decorar la casa, ja que la decoració és una cosa molt personal, sinó de convertir-la en un lloc neutre en el qual la majoria de visitants se sentin còmodes.
1. Crea ambients neutres i atemporals
Utilitza una decoració més neutra i harmònica per crear estances més càlides i aconseguir així que el possible comprador o possible llogater es vegi vivint aquí.
a. Decoració neutra
Per dissenyar espais més atractius i serens, una opció molt actual és basar-te en ambientacions d’estil nòrdic, en què els blancs i grisos inunden cada racó, per crear més sensació d’amplitud i lluminositat. L’ús de la fusta, amb colors clars, tant per a paviments com per a mobiliari, taules de menjador, auxiliars o capçals, t’ajudarà a potenciar la calidesa de l’espai.
b. Tèxtils més acollidors
Els complements tèxtils, com ara coixins, plaids o jocs de llit, prenen especial protagonisme en aquest tipus de decoració.
A partir d’una base cromàtica neutra, afegeix peces amb detalls de color perquè l’ambient es vegi més confortable i acollidor. Tria cortines i estores de teixits naturals, lli i cotó, blanc o gris, per crear una sensació més gran de relaxació i aconseguir que l’estança adquireixi una aparença de comoditat extra.
Afegeix plantes naturals per aportar un toc fresc a cada ambient. Tria les espècies que siguin més adequades per a cada espai, segons la seva lluminositat i temperatura. Els cactus i les plantes crasses són una bona opció, molt actual.
2. Parets impecables, en tons neutres
L’ús de colors neutres a les parets i la col·locació de paper pintat transformarà l’aspecte de qualsevol espai i et permetrà gaudir d’una decoració neta i actual més acollidora, en la qual tothom pugui sentir-se més a gust.
a. Pintar amb colors neutres
Els blancs, crus, pedres i diferents tons de grisos seran un gran ajut per intentar multiplicar la sensació d’amplitud i lluminositat de l’espai. Reserva els colors més foscos o les tonalitats atrevides per marcar una paret d’accent i crear un joc de contrastos amb l’entorn, en el qual destaquen els neutres per damunt de la resta.
b. Papers pintats
L’ús dels papers pintats per renovar l’aspecte d’un ambient qualsevol, s’ha convertit en una de les millors alternatives existents, fàcils i econòmiques, ideals per canviar l’aparença d’un espai de manera molt ràpida i senzilla.
Per empaperar una habitació sencera o per crear un focus d’atenció en una sola paret, els nous dissenys de papers pintats transformaran radicalment la decoració i revaloritzaran la teva llar. Pots escollir entre diferents motius de tendència, com són els florals, papers que simulen acabats de materials diversos com pot ser el maó vist o dissenys de motius geomètrics perquè casa teva adquireixi un aire fresc molt afavoridor amb un cost molt baix.
c. Vinils adhesius
Una altra solució ràpida i econòmica per crear ambients renovats. Tria dissenys clàssics més senzills, per actualitzar cuina, bany, dormitori, passadís o saló.
VINILO Minimoi
3. Renova l’aspecte de la cuina i el bany
Utilitza la pintura també per canviar l’aparença dels mobles de la cuina i el bany, en un gest ben senzill.
a. Pintar els mobles de la cuina i el bany
Pinta el mobiliari de la cuina o el bany per canviar el seu aspecte radicalment; tria tons actuals com ara qualsevol gamma de grisos, en acabats mats o brillants i canvia els tiradors d’armaris i calaixos perquè l’espai sembli acabat de reformar.
b. Rajoles renovades
Si no vols substituir totalment les rajoles de la cuina o el bany pots optar per pintar-les en un to diferent. Aquest tipus de pintures específiques per a rajoles són duradores i resistents a la humitat, de manera que t’ajudaran a transformar aquests espais amb certa facilitat.
Bosiisni
c. Aixetes
Substituir les aixetes antiquades per unes de noves, donarà més valor a la cuina i al bany. Pots triar entre aixetes de tall clàssic o models de nova generació que compten amb les millors prestacions i dissenys espectaculars.
4. Actualitza les portes sense obres
Encara que puguin semblar, senzillament, un element estructural més, les portes, —al costat de les finestres—, pateixen un desgast important que afecta la decoració global de l’habitatge, per la qual cosa, mantenir-les en bon estat t’ajudarà que la percepció general sigui més positiva. Per fer-ho, les pots canviar de dalt a baix o bé renovar-ne l’aparença pintant-les.
a. Pintar les portes
Unes portes de fusta antigues amb un bon esmaltat i unes manetes noves poden aportar molt d’estil i personalitat a casa teva. Hauràs d’escollir entre el tipus d’acabat, mat, setinat o brillant, tenint en compte que els mats o setinats dissimulen millor les imperfeccions de la fusta i els brillants ressaltaran els detalls i són ideals per a decoracions contemporànies. Pots triar entre diferents tipus de pintures, laques o esmalts, que aportaran més resistència als cops i rascades.
Per acabar, pots canviar les manilles o poms per unes peces noves: d’acer mat, per a un acabat més actual, o en dissenys clàssics, per conservar l’essència de les portes originals restaurades.
b. Portes noves
Com a últim recurs, sempre pots valorar de canviar-les totalment, especialment quan les peces estan molt malmeses, quan són dissenys passats de moda o de mala qualitat. Les portes corredisses amb guies exteriors es converteixen en una de les millors solucions per substituir els models antics, fàcilment i sense obres.
5. Canvia el terra amb vinílics
Els vinílics ofereixen unes prestacions similars als laminats, ja que són resistents a la humitat i al desgast, per la qual cosa es converteixen en l’alternativa ideal per renovar l’aspecte del terra, de manera ràpida, senzilla i més econòmica.
Trobaràs una gran varietat de models diferents, des dels que imiten la textura i vetes de la fusta, que t’ajudaran a dissenyar un espai més acollidor i funcional, a dissenys que simulen l’acabat de pedres naturals, com ara la pissarra o el marbre, o de tipus ciment allisat. Poden instal·lar-se al damunt del terra original, encara que en aquest cas, hauria d’estar perfectament anivellat.
Recorda que els professionals de Nexdom estan a la teva disposició per ajudar-te en les teves reformes de la llar.
Gemma Trullols2019-10-29T11:33:41+01:00 | 0.807224 | curate | {"ca": 0.9760158013544018, "cs": 0.0014108352144469526, "fr": 0.007618510158013544, "ar": 0.001693002257336343, "eb": 0.004655756207674944, "en": 0.0074774266365688485, "fi": 0.001128668171557562} | https://nexdom.racc.cat/tendencies/5-trucs-per-renovar-la-teva-llar/ |
mc4_ca_20230418_15_746622 | L'Escola de la Riba fa la sortida de final de curs descobrint les espècies de l'Aquàrium | EL PORTAL NOU
Home Educació Societat L'Escola de la Riba fa la sortida de final de curs descobrint les espècies de l'Aquàrium
L'Escola de la Riba fa la sortida de final de curs descobrint les espècies de l'Aquàrium
PortalNou Valls diumenge, de juny 25, 2017 Educació , Societat
Aquest mes de juny, l'escola de la Riba va realitzar la sortida de final de curs. Tota l'escola i personal docent i educatiu van desplaçar-se a Barcelona per visitar l'Aquàrium. Durant la visita els alumnes van poder veure múltiples animals marins i van poder gaudir d'una visita guiada durant tot el matí. Els alumnes van quedar bocabadats de poder veure a escassos mestres taurons, peixos manta, peixos tropicals...
També van poder veure com els submarinistes alimentaven els diferents animals i es submergien dins les aigües amb els taurons a dins. Els més grans de l'escola van treballar també els diferents tipus de vegetació marina: mediterrània, tropical... Després d'haver dinat van desplaçar-se a la zona lúdica de l'Aquàrium i van poder passar una bona estona jugant amb les diferents activitats que hi havia.
Escorcolls de la Guàrdia Civil a una nau de Bigues i Riells en busca de material pel referèndum
La Policia envolta a la seu de la CUP | 0.814589 | curate | {"ca": 1.0} | http://elportalnou.blogspot.com/2017/06/lescola-de-la-riba-fa-la-sortida-de.html |
mc4_ca_20230418_5_384121 | INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “ENRIC VALOR: EL VALOR DE LES PARAULES” A CASTALLA. | EL BLOC DEL CENTENARI D'ENRIC VALOR | 0.486084 | curate | {"ca": 0.6782608695652174, "es": 0.3217391304347826} | https://enricvalor100.wordpress.com/2011/03/15/inauguracio-de-lexposicio-enric-valor-el-valor-de-les-paraules-a-castalla/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_38820 | EL BLOC D'ESTER GALLEGO, PORTAVEU DEL PARTIT POLÍTIC SOM CATALANS I DELEGADA DE "DONES EUROPEES CONTRA LA ISLAMITZACIÓ" A CATALUNYA.
FRANCESC HOMS, UN CANDIDAT SENSE CREDIBILITAT.
"Pot ser que la cosa aquesta de la relació de Catalunya amb Espanya ho haurien d'acabar votant Tots els espanyols", paraules de Francesc Homs, candidat de Dil a les eleccions espanyoles. El ridícul i el desconcert que indiquen no poden ser més grans. És el desconcert del que fa servir la mentida i la demagògia com a base de la seva construcció política, cau en ridículs d'aquest tipus: d'una banda afirma que va al Parlament espanyol a negociar la independència i al cap d’una estona diu que el futur de Catalunya el decidiran tots els espanyols, el que significa no ja negar la independència sinó negar el dret a decidir d'aquest poble. Trist espectacle.
L'estratègia de la campanya d'Homs segueix sent la de la "puta i la Ramoneta", aquesta vegada amb un candidat poc creïble, incapaç de generar credibilitat, amb cap solidesa personal i amb gest que no inspira cap confiança.
Homs li és igual dir una veritat, mitja mentida o una mentida absoluta, tot s'hi val per tenir una poltrona a Madrid els pròxims quatre anys. Almenys podria tenir la decència de declarar que estarà "negociant" 18 mesos i en cas de no aconseguir la independència en aquestes negociacions, dimitir del seu càrrec de diputat espanyol, però ni tan sols té valor i decència per això.
DiL tindrà mals resultats en les eleccions espanyoles, és la fi d'un cicle polític, la fi d'un cicle basat en la mentida i la falsedat. Només per tenir la cara dura de declarar que va al Parlament espanyol a negociar la independència, sense explicar com ho farà per forçar al Parlament espanyol a negociar, Homs no mereix tenir ni un sol vot nacionalista català. Catalunya ha de tenir més dignitat. | 1 | perfect | {"es": 0.0722495894909688, "pt": 0.025177887246852763, "ca": 0.8932676518883416, "en": 0.009304871373836891} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_245038 | http://puelles.cat/wp-content/uploads/2020/03/aasp2003-e1583524366147.jpg 564 400 PuellesADMIN http://puelles.cat/wp-content/uploads/2018/05/page-2.png PuellesADMIN2020-03-06 19:53:212020-03-06 19:53:21La Regla de sant Benet, una eina actual - diumenge 29 de març de 10 del matí a 5 de la tarda
0 respostes
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
© Copyright - Monestir de Sant Pere de les Puel·les
Conferència – La persona i la vida afectiva. Els meus afectes i la meva... Enllaç per veure les Celebracions de la SETMANA SANTA – Comunitat del...
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència. Suposem que està bé amb això, però podeu desactivar-lo si ho voleu.Accepta Llegeix més | 0.675699 | curate | {"ca": 0.9128856624319419, "en": 0.009981851179673321, "pt": 0.016333938294010888, "uz": 0.024500907441016333, "es": 0.030852994555353903, "fr": 0.004537205081669692, "ru": 0.0009074410163339383} | http://puelles.cat/la-regla-de-sant-benet-una-eina-actual-diumenge-29-de-marc-de-10-del-mati-a-5-de-la-tarda/ |
mc4_ca_20230418_4_279153 | Breath of the Wild 2 o com reiniciar una saga de forma magistral – ALERTA JOCS
Aquest és un article d’anàlisi i opinió personal.
El temps dirà si l’encerto o no.
Com a fan absolut de la saga The Legend of Zelda (i en especial, de les seves entregues en 3D), m’ha rondat durant molt de temps la idea d’escriure aquest article sobre la seqüela de Breath of the Wild. Per posar el meu granet de sorra entre les moltes teories i anàlisis que s’han publicat a Internet des del seu tràiler de presentació.
1 – No ho han dit, però el 2011 van REINICIAR la saga i van TRENCAR amb la cronologia “clàssica”
Com sabeu, l’any 2011, Nintendo va celebrar el 25è Aniversari de la franquícia The Legend of Zelda amb el llançament de Skyward Sword per a Wii i el llibre “Hyrule Historia“. El llibre va tenir molta repercussió, concretament per la pàgina on se’ns presentava PER PRIMERA VEGADA la ubicació de cada entrega cronològicament:
No va deixar a ningú indiferent, perquè Nintendo va presentar tres línies temporals paral·leles a partir dels esdeveniments d’Ocarina of Time. I es que no podien satisfer als fans, ni “lligar” correctament tal quantitat de videojocs havent-los dissenyat de forma independent l’un de l’altre i sense donar importància a la cronologia global.
Per tant, i en contra del pensament majoritari dels fans (el meu inclòs en aquell moment), amb aquest esquema no pretenien pas assentar les bases per a futures entregues, sinó embolcallar i tancar UN PASSAT i unes entregues de la forma més digna possible. Incloent i mesclant fins hi tot, les entregues menors (com les de portàtil) en clau d’homenatge.
THE LEGEND OF ZELDA: SKYWARD SWORD immortalitzava i segellava aquell moment d’inflexió per a la saga. Deslligant-se de la cronologia i enviant-nos al PUNT D’ORIGEN. On tot va començar. Estava més que premeditat, era una declaració d’intencions. El joc, bàsicament, s’esforçava per presentar-nos la primera ZELDA (i aclarir la seva importància mitjançant la reencarnació de la NOVA deessa Hylia) i el primer LINK (i aclarir la seva unió atemporal amb l’Espasa Mestra, l’espasa de la deessa, i Fay, l’esperit que la guarda).
Skyward Sword finalitza amb la creació del que serà el futur Regne d’Hyrule, i la maledicció de Demise (Heraldo de la Muerte) a Link i Zelda, com a personificació originària del MAL (o de la MALDAT).
Aquest cicle que es repetirà durant els propers segles i mil·lennis (retorn del Mal i la seva derrota gràcies a en Link i companyia) després de Skyward Sword, Nintendo l’encapsula en TOTES les entregues anteriors com un PAQUET. I a aquest paquet li posa nom amb l’arribada de BREATH OF THE WILD, anomenant-lo “ERA DELS MITES“.
Fragment extret del llibre Creating a Champion, de Nintendo.
Per tant, tenim, a dia d’avui, una NOVA CRONOLOGIA dividia en 3 ÈPOQUES CLARES:
1- ERA D’HYLIA, s’inicia amb la creació del món (amb les tres deesses originals Din, Nayru i Farore), inclou les batalles de la deessa Hylia (protectora del Triforce) contra el Mal, i conclou amb la seva reencarnació amb Zelda, el lligam etern de l’heroi amb la seva espasa (Link i Espasa Mestra) per protegir-la. El punt i final és la maledicció del Mal que perseguirà als protagonistes generació rere generació.
2- ERA DELS MITES (nom oficial que li posa Nintendo), que s’inicia amb el naixement del Regne d’Hyrule i el regnat de Zelda que suposarà el lligam del Triforce amb la família reial. La tribu Sheikah, devota de la deessa Hylia, també quedarà lligada a la família reial per protegir les futures reencarnacions de la deessa.
I aquesta era també inclou TOTES LES ENTREGUES DE LA SAGA, TOTES. Ignora les tres branques cronològiques i passen a formar part d’un sol grup de llegendes i contes que han passat de generació en generació. D’aquesta forma, els creatius de Nintendo es podran prendre la llibertat d’agafar quan vulguin elements “antics” de la saga per mantenir el seu “esperit”, el seu univers… en definitiva el seu LORE.
3- ERA D’HYRULE, quan es materialitza del REINICI de la saga. Quan s’aglutina TOT. Molts fans utilitzen el concepte “unificació de les tres línies temporals”, però no crec que ho estiguin entenent de debò. Sembla que ho atribueixin només a Breath of the Wild i creguin que qualsevol propera entrega podria “continuar” lligada a una de les tres branques en concret. NO. Oblidem-nos per sempre més de lligar res a la “cronologia d’homenatge”, perquè seria caure en l’error.
L’Era d’Hyrule s’inicia (a dia d’avui) 10.000 anys abans de Breath of the Wild, amb un nou HYRULE titànic, que precisament HOMENATJA amb els noms de les seves localitzacions a les entregues de l’Era dels Mites. Tancant un cicle i començant-ne un de nou.
La nova etapa comença amb un MAPA. Amb el naixement d’un nou món que RESPECTA els orígens de la saga.
2 – Breath of the Wild només tenia una missió: enamorar-nos del nou HYRULE.
I és per aquest motiu què, tot i convertir-se en el nou millor videojoc de la història i rebentar-ho amb excel·lents i deus a tort i a dret a nivell mundial… a Breath of the Wild LI FALTAVA ALGUNA COSA.
A hores d’ara ja deveu saber QUÈ li faltava, no? Sí, li faltava l’altra cama. Perquè BREATH OF THE WILD no estarà complet fins que no surti BREATH OF THE WILD 2 (i ho tenien tot planejat des del principi).
M’explico: amb Skyward Sword van fotre cullerada a la història de LINK I ZELDA a tope. Deixant-nos claríssim qui són i què representen COM MAI ABANS. Per tant, ja tenien les 2 primeres peces del tauler descartades. Amb Breath of the Wild, com que VOLIEN REINTERPRETAR la base jugable i els esquemes de disseny de la saga, van decidir centrar-se completament en el món (l’escenari) i les seves noves opcions. Potenciar l’aventura al màxim nivell, la diversió, i gaudir i sofrir HYRULE a parts iguals. És per aquest motiu que en Link i la Zelda, tot i tenir un arc narratiu boníssim… quedaven en segon pla.
En segon pla com l’Espasa Mestra que ni tan sols és necessària per passar-se el joc… en segon pla com les tribus… en segon pla com el Triforce… en segon pla com la deessa Hylia… en segon pla com les missions… en segon pla com les masmorres/bèsties divines…
Fins hi tot en segon pla com l’enemic principal/final … en Ganon… perquè aquí l’únic que importava era LA TEVA EXPERIÈNCIA AMB EL NOU HYRULE. L’exploració i l’aventura pures.
I aquesta ha estat la peça que han descartat ara, el nou món, el nou escenari, la nova jugabilitat, les noves físiques, les noves possibilitats… el nou Hyrule.
El tapís que recorda la llegenda de fa 10.000 anys és Sheikah. La tecnologia que suposadament va ser clau per a derrotar en Ganon va ser posteriorment enterrada, i a Breath of the Wild només funciona de suport opcional. Ens amaguen alguna cosa?
3 – WELCOME GANONDORF, KING OF THE GERUDO
Recordeu les 3 peces que ja han superat el reinici de la saga?
Zelda, Link i Hyrule.
En falta una.
Qui era l’enemic principal al Skyward Sword? En Demise (Heraldo de la Muerte), rei dimoni i encarnació del MAL. Té lògica, perquè ens volien presentar l’origen de l’antagonista estrella de la saga: en GANONDORF. Personatge reservat (sí) a les entregues CLAU de la sèrie.
Un dels malvats més recordats i “estimats” del sector del videojoc per la seva presència i personalitat. Per les seves diferents aparicions que l’han dotat (en el fons) d’humanitat, dels defectes de la humanitat: el desig de poder, d’ambició, de rancúnia i venjança, d’odi i solitud.
On era en Ganondorf a Breath of the Wild? No el vau trobar a faltar?
No em digueu que amb l’enemic final robòtic i el senglar de purpurina vau quedar satisfets… que un Ganon vaporós i eteri va omplir les vostres expectatives… no. Evidentment que no.
I per aquest motiu no podem més que posar-nos dempeus i aplaudir com a bojos davant d’aquest tràiler:
Ja el tenim aquí. I es que RES (de la història) de Breath of the Wild 1 tindrà sentit sense Breath of the Wild 2, perquè seran com un sol joc. Tot tindrà relació, tot quedarà lligat. I de forma magistral, aquests genis ens ho van amagar just davant dels nostres morros. Ens van muntar un pati de jocs on distreure’ns durant hores i hores, sense adonar-nos que cada element tindria una relació, un sentit, un significat, que descobrirem amb Breath of the Wild 2.
I ja ho tindrem tot de nou: un argument que ens apassionarà, uns personatges per recordar, uns escenaris evolucionats i una jugabilitat deliciosa per gaudir al màxim de 25 anys més de THE LEGEND OF ZELDA.
PD: Si voleu que li foti canya les teories (concretes) de Breath of the Wild 2 en un nou article… reuit i m’agrada per motivar-me una mica. Gràcies per arribar fins aquí i aguantar les meves flipades. xD
Previous Xbox Series X i els seus 12 TITAFLOPS de GPU
6 Març 2020 a les 7:21
Crec que, tot i que fa temps que tinc el joc aparcat perquè són poques les coses que m’hi queden per fer, si és que n’hi ha cap, el temps que he dedicat a Hyrule supera de llarg les quatre-centes hores. No sabria dir si hi ha cap altre videojoc a què hagi dedicat tant de temps, però han de ser ben pocs. I sóc un videojugador intensiu però no era, precisament, un fanàtic de la franquícia, ni de bon tros: cap altre The Legend of Zelda m’havia atrapat. Diria que això explica força la necessitat que Nintendo reiniciés la llicència.
Tot i que hi ha consens a destacar l’aventura com a capdavantera de tots els rànquings i, indiscutiblement, un dels millors videojocs de la història, crec que, per una qüestió de perspectiva i de volum de producció de la indústria, potser no hem arribat a valorar prou encara la seva singularitat. Segurament, Breath of the Wild II contribuirà a fer que apreciem el reinici de la franquícia com cal.
El joc encara és recent (encara em sorprenc sovint de conèixer amics videojugadors que encara no han tingut ocasió de jugar-lo, però que expressen la seva intenció de fer-ho aviat) i hi ha un constant flux de grans obres que ens mantenen ocupats a parlar sempre del més nou. Però, com apuntes, Nintendo ha embolcallat un passat complex que suposava un obstacle perquè la franquícia arribés a nous públics i ens ha servit una obra mestra que és un tribut als afeccionats que han dut la llicència fins on és avui però que alhora suposa una invitació engrescadora i d’un poder magnètic incomparable per a qualsevol persona que vulgui endinsar-se avui en un món fantàstic i perdre-s’hi.
És cert que, almenys a hores d’ara, el món de Breath of the Wild queda coix. Tot i la màgia d’Hyrule i el repte que suposen les bèsties divines, les proves de les masmorres i l’hostilitat de bona part dels seus habitants, la corrupció de Ganon és un enemic eteri, nebulós. No hi ha un veritable antagonista en el joc que suposi una amenaça a l’alçada de l’heroi i converteixi la seva llegenda en un poema èpic. Esperem que la segona entrega ens satisfaci en aquest sentit. Són pocs els jocs que espero amb les ganes amb què espero Breath of the Wild II… cosa que explica el delit amb què he saltat a llegir el text quan he rebut el butlletí i que ja porti quatre paràgrafs de comentari.
En fi… Per posar-te una pega al text, ja em perdonaràs, trobo que grinyola -per no dir que em fa esclatar el cap- quan en un text en català parles de “l’Heraldo de la Muerte” en comptes de referir-te a l’Herald (o el Missatger) de la Mort… A banda d’aquest detall, la teva és una molt bona aproximació especialitzada, pel teu bagatge i coneixement de la saga, a l’esforç de síntesi que suposa el magistral Breath of the Wild. Així que si en un altre article abordes les teories a què fas referència a la postdata, em tindràs el primer de la cua esperant a llegir-te. | 0.839863 | curate | {"es": 0.022406277244986922, "ca": 0.9589363557105492, "pt": 0.005405405405405406, "en": 0.013077593722755012, "sv": 0.0001743679163034002} | https://alertajocs.wordpress.com/2020/03/05/breath-of-the-wild-2-o-com-reiniciar-una-saga-de-forma-magistral/ |
wikipedia_ca_20230401_0_693686 | Lujkí (Crimea)
Lujkí (en rus: Лужки) és un poble de la república de Crimea, a Rússia, que el 2014 tenia 228 habitants. Pertany al districte de Nijnegorski. | 1 | perfect | {"it": 0.0915032679738562, "ca": 0.9084967320261438} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=693687 |
cawac_ca_20200528_1_172311 | Fotografies de la Setmana de la gent gran i de la 4a. Trobada d'acordionistes
Ja podeu veure les fotografies dels actes de la Setmana internacional de la gent gran , amb una mostra de les diverses activitats organitzades des de l'Ajuntament que també va oferir un agraïment especial al Patronat de la Vellesa , organitzador durant 22 anys (1985-2007) de l'homenatge anual a la gent gran del poble. També estan disponibles les imatges de la 4. Trobada d'acordionistes de Sant Bartomeu del Grau, que enguany va comptar amb la participació de tres acordionistes locals: la Laura, el Celestino i el Jaume, a més del concert ofert el dissabte pel grup cantàbric Gorka Hermosa trio. | 0.772023 | curate | {"es": 0.0788690476190476, "fr": 0.03422619047619048, "ca": 0.8869047619047619} | http://m.sbg.cat/node/3142 |
mc4_ca_20230418_2_446225 | Corts de Tortosa (1442) | Ilercavònia | FANDOM powered by Wikia
Corts de Tortosa (1442)
Les Corts de Tortosa de 1442 van ser unes Corts Catalanes convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Tortosa. [1] entre l'11 d'agost de 1442 i el maig de 1443. Van precedir-les les Corts de Barcelona del 1446. Era president de la Generalitat Antoni d'Avinyó i de Moles.
El 25 de juliol de 1442, els diputats militar i reial, Andreu de Biure i Bernat Sapila, van visitar a la reina per demanar-li la seua intervenció davant d'un potencial atac de l'exèrcit de Carles VII de França a terres catalanes. La reina va convocar les Corts, molt protestades pels diputats, ja que no havien estat comunicades en forma i termini. A més, no tractaven de l'estat del regne, sinò d'un tema específic i, a més, es feien a la residència reial, cosa que limitava la independència de la Cambra. Els síndics de Barcelona es van retirar i la reina va enviar dos ambaixades per a convèncer-los, que no van tindre resultat.
Al febrer de 1443 la reina va ser informada del canvi polític a França i va prorrogar les Corts fins al maig de 1443, si bé la reunió no va ser necessària, atès que l'exèrcit francès va decidir dirigir-se cap a Normandia.
Acabades les Corts, l'11 de novembre de 1443 se van escollir nous diputats i oïdors, recaient en Jaume de Cardona i de Gandia el càrrec de president de la Generalitat.
↑ De fet, la primera sessió es va celebrar a Ulldecona, però davant de la impossibilitat de continuar i després de diverses pròrrogues, les sessions se van traslladar a Tortosa.
Obtingut de «http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Corts_de_Tortosa_(1442)?oldid=16122» | 0.838119 | curate | {"en": 0.03765690376569038, "fr": 0.013747758517632994, "ca": 0.9485953377166766} | http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Corts_de_Tortosa_(1442) |
crawling-populars_ca_20200525_7_78619 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
OPINIÓ > MAIL OBERT
La protesta pagesa posa damunt la taula una crisi de fa temps a Europa que és econòmica i, sobretot, de civilització
Per: Mercè Ibarz
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
És el retorn dels tractors en cua a les carreteres cap les ciutats. Encara que sembli, aquests dies, que la protesta agrícola és cosa de les terres ibèriques del costat i no de les del domini lingüístic que ens acull, no ens enganyem: passa arreu i si encara no ho veiem a les teles i a les portades, és al caure; o potser no, si persistim en la ceguesa que així promou l’abandó pagès. Passa també a Alemanya i a França, encara que ens ho expliquin ben poc els mitjans, també hi surten els tractors a carreteres i carrers. La cancellera Merkel s’acaba de reunir amb les grans plataformes d’hípers i súpers de capçalera alemanya que, allí i a tot Europa, dominen el mercat de la distribució i comerç agrícola d’hortalisses, fruita i més, a preus infames que, així i tot, són preus centenars de vegades més alts que els que rep la pagesia que els produeix en un sistema d’agricultura intensiva, més i més industrial, fins i tot uberitzada, crisi climàtica inclosa. En el marc d’una política agrària europea que ben bé es pot dir criminal, la temible PAC, si atenem al suïcidi de pagesos a França, gairebé diari, cada dia o dos es mata un pagès, una pagesa.
El tractors han sortit aquests dies al delta de l’Ebre, s’han plantat a la vora de la mar, per recordar-nos que tot allò que ens dolia tant a tots fa quatre dies continua sense cap mena de resposta institucional, ni aquí ni allà. La Unió de Pagesos reuneix el seu congrés, el tretzè des del fundacional del 1974, aquest cap de setmana a Falset, al Priorat. A la convocatòria a la web hi podem llegir: ‘El sindicat defensa un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible a Catalunya. Però recorda que, per garantir-ho, cal una equiparació de les condicions de vida i de treball de la pagesia amb les de la resta de sectors, ja que la renda agrària a Catalunya ha disminuït en termes constants més d’un 34% entre el 2001 i el 2018.’ Retinguem-ho: La renda agrària ha disminuït en termes constants més d’un 34% entre el 2001 i el 2018. En menys de dues dècades.
També hi ha moviment a la Franja i enllà, a banda i banda de les fronteres subtils que l’emmarquen: cap al Segrià i cap al Baix Cinca amunt, fins a Albalat com a mínim. Catorze pobles de les contrades d’Osca i quaranta-dos de Lleida s’han ajuntat en un manifest. L’alcalde de Saidí, Marco Ibarz (res a veure amb mi, allà en som molts, d’ibarzos), socialista, president de la comarca del Baix Cinca, també hi dóna la cara. Ho llegeixo a Eldiario.es, informació d’Óscar Senar Canalís, que recull així mateix les paraules d’Óscar Moret, de la Unió d’Agricultors i Ramaders d’Aragó (UAGA, el sindicat germà en origen de la Unió de Pagesos): ‘Les comarques del Baix Cinca i del Segrià compartim un problema comú: la crisi del preu de la fruita que fa plegar explotacions familiars.’ Moret és el responsable del sindicat per a la fruita dolça. Els pagesos afronten diferencials fins al 600% entre el preu que reben i el que paguem els consumidors: sovint, a més, amb un retard de sis mesos a cobrar.
Com ho pot resistir l’agricultura, encara no me’n sé avenir. De vegades em fa tanta paüra, tot plegat, que aquests dies, quan per sort pots llegir-ne més coses als mitjans, fins i tot en paper, em refugio en la saviesa antiga pre-industrial. No és que sigui luddita, no vaig pas contra les màquines, però és impossible no remarcar que la industrialització del camp s’ha fet tan malament com tota la resta. I ara, això, la gran novetat tapada fins ara, la uberització del camp: ‘Observem un canvi de paradigma en el model productiu en què els grans inversors, en moltes ocasions amb capital aliè a l’agrari que només busca rendiments econòmics […] guanyen terreny en detriment dels agricultors i agricultores tradicionals’, segons una de les grans organitzacions agràries ibèriques en el seu informe ‘La uberización del campo español’, que reporta Eduardo Bayona.
Saviesa antiga, deia. Davi Kopenawa, xaman i cap indígena dels Yanomami, a l’Amazònia, interviuat a Le Monde per Nicolas Bourcier, avisa de La caiguda del cel, títol del llibre que recull la seva experiència. El xaman Kopenawa fa èmfasi en el valor i el poder dels somnis: ‘Els blancs destrueixen l’Amazònia perquè no saben somiar. Si poguessin sentir com nosaltres paraules diferents de la mercaderia, sabrien ser menys hostils amb els pobles autòctons.’ Canviem pobles autòctons per la gent del camp, les pageses i els pagesos que resisteixen tant com els pobles amazònics, i ho tindrem.
‘Els capitalistes, els polítics i els homes dels grans negocis volen arrancar totes les arrels de la terra. No se n’adonen perquè no somien. No poden imaginar-se que a còpia d’extreure tots els minerals faran caure el cel’, reflexiona Davi Kopenawa el xaman, i rebla: ‘En el futur, potser el 2021 o el 2023 [!!! ], si els Yanomami desapareixen, caldrà esperar una mica i veure què passarà. El cel no us previndrà. Us adormireu per no sentir el pes enorme que us caurà al damunt. Bolsonaro fa molt de soroll, lladra com un gos. Però quan el cel caurà, no se sentirà res de res.’ Canviem el nom de l’actual president del Brasil pels dels responsables de la crisi climàtica i agrícola i el nom dels Yanomami pels col·lectius pagesos europeus, i ho tindrem.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.811814 | curate | {"ca": 0.9817704535511157, "eu": 0.0027708910602304215, "pt": 0.006416800350007292, "it": 0.0027708910602304215, "en": 0.004812600262505469, "es": 0.001458363715910748} | : /noticies/assalt-terra-opinio-merce-ibarz/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.