id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_7_254809 | El MAC presenta la nova Sala Ismael Smith el Dia Internacional dels Museus
El Museu d'Art de Cerdanyola, carrer de Sant Martí 88, presenta coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels museus, la renovació de la sala dedicada a Ismael Smith. Des de la seva inauguració el 10 de setembre de 2009, el museu compta amb una sala dedicada a l'excepcional artista Ismael Smith i Marí. Gràcies a la generosa donació del Sr Enrique García-Herráiz, el MAC es va convertir el l'únic museu en comptar amb una sala dedicada al que durant anys va ser un artista maleït, a causa del triple estigma de l'homosexualitat, l'ascendent jueu i la malaltia mental. El museu va apostar des de l'inici per la reivindicació de la seva figura tot convertint-se en un punt de referència per al seu estudi. El 2017 el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar una completa retrospectiva per a la qual el museu de Cerdanyola prestaria una trentena de peces i la major part del material documental de l'audiovisual. Precisament en desmuntar la Sala Smith, el museu vallessà va acollir, com a complement a la mostra del MNAC, dues petites exposicions. Nude and Naked, abordava lliurement i des de la temàtica del nu tot el que s'amagava o només s'insinuava des del discurs oficial. Per altra banda, Tot revisitant Ismael Smith oferia la perspectiva fresca i contemporània de 5 joves creadors emergents que dialogaven amb Smith des de diverses disciplines: escultura, arquitectura, disseny, joieria, il·lustració... Tot coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels museus, el MAC renova la sala Smith, i ho fa amb la majoria de peces inèdites: 3 ceràmiques (dues d'elles procedents del Fons Nacional d'Art de la Generalitat), 5 escultures, 4 joies, 21 dibuixos, 1 oli, 4 gravats i 49 documents. La sala ens mostra a Smith com un dels darrers artistes modernistes, un artista total i polifacètic capaç d'abordar diverses disciplines, i que va portar el concepte de la llibertat creativa a tots els vessants de la seva vida. Podrem trobar representacions gairebé inèdites en el context català de Lilith , la primera Eva rebel; nus masculins erectes i homoeròtics; representacions ambigües que actualment podríem qualificar de transsexuals, dracs i gènere intermedi; retrats de personalitats de l'època del seu cercle; dibuixos satírics, com el d'una Mona Lisa embarassada o documents personals com les cartes de Manuel Rocamora i l'ermità de Samalús. El museu també incorpora un racó dedicat als "amics" de Smith. El 1911 Ismael participaria en una exposició al Fayans Català d'un dels grups més prometedors de l'escena artística catalana: Laura Albéniz, Marià Andreu i Néstor Martín-Fernández de la Torre. La nova Sala Smith incorpora un aiguafort del pintor canari simbolista, un gravat de la pintora modernista i un dibuix del gran amic de Smith, que compartiria taller, aventures i desventures al París i la Barcelona de començaments de segle. El museu també ha aprofitat l'oportunitat per introduir algunes millores a les sales modernistes, nous recursos museogràfics que inclouen elements accessibles per a persones amb necessitats especials i incorporacions de peces destacades d'artistes com Hermen Anglada Camarassa, Eusebi Arnau, Josep de Togores o Ramon Martí Alsina, entre d'altres. A la imatge, nova sala Ismael Smith. | 0.882837 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_322403 | ComarcaUn grup d'alumnes ha increpat Ibarretxe quan intentava entrar a la sala./ ADRIÀ PADILLAUn grup de manifestants increpa Ibarretxe a la UAB.L'exlehendakari del País Basc ha visitat aquest matí la Facultat de Ciències Polítiques de la UAB per fer una xerrada, però un grup d'alumnes ha entrat a la sala cridant "Ibarretxe torturador" i "Independència per a Euskal Herria" http://www.avui.cat/sabadell/notices/2010/02/un_grup_de_manifestants_increpa_ibarretxe_a_la_uab_7530.php
Pau escrigué: un grup d'alumnes ha entrat a la sala cridant "Ibarretxe torturador" i "Independència per a Euskal Herria"Quins frikis tu, que es preocupen per Catalunya, que tan de bo hagués tingut un president com Ibarretxe.
No noi, friki ho deus ser tu. Jo a la foto hi reconec, com a mínim, a un noi que anirà a la presó per tirar el toro d'Osborne. I tu, fas quelcom més que dir bajanades al racó?
Manel escrigué: No noi, friki ho deus ser tu. Jo a la foto hi reconec, com a mínim, a un noi que anirà a la presó per tirar el toro d'Osborne. I tu, fas quelcom més que dir bajanades al racó?Evidentment no
Es que em fa molta gràcia els que feu de bocamolls, i més si es pertany a opcions de l'stablishment (o bé, en el cas del Bloc, amb voluntat de ser-hi). Hi ha gent (com aquest mateix noi, i com molts altres, que treballa activament, que lluita, que ha estat detinguda, que participa activament de la dinàmica estudiantil, etc. i que en aquest cas concret d'aquest noi però podríem parlar d'altres, que aniran a la presó com a conseqüència de la seva lluita política. I ara resulta que tu vindràs a donar lliçons de res?
Es que em fa molta gràcia els que feu de bocamolls, i més si es pertany a opcions de l'stablishment (o bé, en el cas del Bloc, amb voluntat de ser-hi). <-- La CUP no es presenta a eleccions ara? | 0.696378 | curate | {"ca": 0.9351230425055929, "ap": 0.01621923937360179, "pt": 0.025167785234899327, "es": 0.02348993288590604} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_309770 | Montilla serà el president i Carod conseller primer · Esquerra tindrà cinc departaments · L'acord encara ha de ser negociat amb Iniciativa El PSC i ERC anunciaran aquesta tarda un acord per a reeditar el govern tripartit. José Montilla serà doncs el pròxim president de la Generalitat. Josep-Lluís Carod-Rovira tornarà a formar part del govern assumint la conselleria primera i hi haurà cinc consellers més d'Esquerra. L'acord ha estat tancat entre els dos partits que ara hauran de negociar amb Iniciativa per Catalunya, a qui en principi se li adjudiquen dos departaments. Font ______________________________________________________________________________________ +info PSC, Esquerra i Iniciativa tenen pràcticament tancada la reedició del govern tripartit i n'ultimen els detalls El tripartit tornarà a governar Catalunya. Segons fonts socialistes id'Esquerra Republicana, l'acord per reeditar el govern d'esquerres i deprogrés està pràcticament tancat. El pacte inclou, a més del programad'acció de govern, els noms de les persones que han d'ocupar elsprincipals càrrecs i les diferents conselleries. Durant tot el dias'han succeït les negociacions entre els socis del tripartit ambl'objectiu, precisament, de tancar els serrells d'aquest acord. Estàprevist que aquest dilluns compareguin els líders dels tres partits,José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura. Font ____________________________________________________________________________________ Opinió personal: On són les bases d'ERC? Aquelles que decideixen cap a on va ERC? Ja veig que manen molt. I On sou els estripadors de carnets? On sou els que us volieu exiliar? On sou els que creuen que ERC és rupturista? Arribats a este punt, tu tries. Desperta o Engul!
No havíem de tenir un president de la Generalitat guapo?
Al final serà lleig, espanyol i espanyolista i a més no sabrà parlar en català. Tot això gràcies a l'expartit independentista de Catalunya
Arturo també es espanyol al votar la merda d'estatut! ! | 0.676023 | curate | {"ca": 0.9751142712036567, "ro": 0.01574403250380904, "pt": 0.008633824276282377, "fr": 0.0005078720162519045} | |
mc4_ca_20230418_17_52215 | El pressupost de la Unió Europea
La Unió Europea no recapta cap impost per si mateixa. El pressupost de la Unió Europea es finança amb càrrec a quatre 'recursos propis' posats a dispoció pels Estats membres un cop consultat el Parlament Europeu.
Els quatre recursos propis són:
Drets de duana (d'acord amb l'aranzel de duana comú aplicat als intercanvis comercials mantinguts amb tercers països). Representa aproximadament el 10% dels ingressos
Exaccions reguladores agrícoles (aplicades a les importacions de productes agrícoles procedents de països que no pertanyen a la Unió Europea). Es tradueix en l'1% dels ingressos
El 'recurs IVA' (contribució dels Estats membres corresponent al que seria el producte d'un IVA de l'1% aplicat a una base imposable harmonitzada). Implica el 14% dels ingressos
El 'recurs Producte Nacional Brut' (contribució de cada Estat membre calculada sobre la seva participació al PNB comunitari, amb un percentatge màxim de l'1,27%). Amb aquest recurs s'obtenen les tres quartes part dels ingressos.
El pressupost de la Unió Europea ha d'estar obligatòriament equilibrat en ingressos i despeses. | 0.76929 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.europarl.cat/parliament/poders6.php |
mc4_ca_20230418_4_499759 | L’obrador Casa Batllori de Sants | El Tirabou
Escrit per manhel el 5 abr 2017 • 16:46 No hi ha comentaris
Ara fa uns dies, amb la N vam anar a Barcelona. Com que no baixem gaire a ciutat, vam aprofitar el viatge per fer uns encàrrecs al barri de Sants. A mig matí, passejant per un carrer aprop de la carretera de Sants, vam veure el que semblava una antiga botiga de ceràmica. Sense pensar-nos-ho gaire, i malgrat que havíem quedat per dinar, vam obrir la senzilla porta de fusta d’aquella botiga i vam entrar. De cop, vam submergir-nos dins un món que no ens esperàvem.
De l’interior d’un passadís en va sortir un home major que ens va atendre amablement. Ens va explicar que allò era un antic obrador de terrissa, de nom Casa Batllori, que tenia més de dos segles de tradició i que ell n’era el darrer treballador. La sala que donava al carrer, on érem mentre parlàvem amb l’A, era plena de peces antigues de ceràmica: testos, olles, cassoles, càntirs, i una bona colla d’objectes de terrissa per a la construcció, com teules, canals, acabats de xemeneies, frontals i peces artístiques per decorar edificis, tots ells sortits d’aquell obrador. Dalt de tot d’un dels prestatges hi havia una vella imatge de fusta de Sant Hipòlit, patró dels terrissaires. Mentre l’A ens explicava les vicissituds de la història de l’empresa (i concretament les dificultats per tirar endavant degut a la manca de relleu generacional) em vaig adonar que al fons del fosc passadís, en un dels cantons, treia el cap el que semblava ser un gran forn de rajols.
Quan li vaig demanar si em deixava entrar dins, primer em va dir que no, perquè un incendi recent en un pis proper havia fet malbé bona part de l’obrador i estava tot molt desordenat, però a mida que vam anar agafant confiança, especialment quan li vam dir que la família de la N també fan ceràmica a la Bisbal, va accedir a deixar-nos passar. El que vam veure allà dins semblava impossible. No m’ho podia creure… érem en un antiquíssim obrador de terrissa al bell mig de Barcelona!.
A l’interior hi havia una estança amb un torn manual, un parell o tres de màquines antigues en desús per fer motlles de terrissa, i un cossi amb l’engalba a punt. Sobre el torn hi havia alguns dels estris rudimentaris que els terrissers fan servir per acabar les peces. I per tot arreu, motlles antics, un munt de restes de fang i una gran quantitat d’altres eines de l’ofici i peces de terrissa.
Mentre la N i l’A xerraven em vaig adonar que a la dreta d’aquesta estança hi havia, mig amagada entre piles d’objectes diversos, una autèntica joia de gran valor etnològic: un forn de flama invertida. Es tracta d’un forn d’uns 10 metres cúbics de capacitat, construït a l’estil tradicional a partir de piles de rajols subjectades per unes llargues plaques de ferro (com una bóta de vi). El forn té una forma rodona i una porta per la que antigament s’entraven les peces que s’havien de coure. L’estança era fosca i no vaig poder apreciar bé tots els detalls, però van ser suficients per entendre que érem davant una peça única del patrimoni material del barri i segurament, també, de tot Barcelona. Quants forns deuen quedar a Barcelona com aquest? No crec que gaires, si és que n’hi ha cap més. A La Bisbal d’Empordà encara n’he pogut veure alguns del mateix estil al recentment estrenat al Terracota Museu o en fàbriques abandonades, com els que hi ha a Can Coromina (la “Gabarra”). Uns forns que, per cert, des que la fàbrica va tancar l’any 2007 estan en un lamentable i vergonyós estat de deixadesa.
Al meu entendre, aquest tipus d’antics forns de terrissa (i per extensió els seus obradors) constitueixen un important patrimoni material que cal salvaguardar, si o si. Em sembla totalment incomprensible que joies com aquestes restin en l’oblit més absolut i es deixin perdre així com així. Ja sé que no és fàcil, perquè són de propietat privada i perquè alguns d’aquests obradors encara estan en ús, com Casa Batllori. Però crec que almenys cal estar a l’aguait i intentar-ho. Evidentment, primer cal mirar de facilitar la continuitat de l’empresa, perquè hi ha un mercat creixent per a la terrissa. Però en el cas que la família doni per acabada l’activitat, cal actuar amb rapidesa i intel·ligència. Així es va fer, per exemple, l’any 2007 a La Bisbal quan la fàbrica Coromina va decidir tancar: l’Ajuntament va aprovar per unanimitat demanar a la Generalitat que fos declarada bé cultural d’interès local.
En el cas d’aquest obrador de Sants, caldria que els veïns prenguessin consciència de la importància del que tenen. Que són molt importants no només pel seu indubtable valor arquitectònic i estètic, sino sobretot perquè serveixen per explicar una activitat -la terrissaire- que va ser fonamental pel desenvolupament econòmic del barri en el passat. Només essent conscients d’això, després es pot exigir a les respectives institucions locals que els declarin bé d’interès cultural local i que negociïn amb els propietaris per tal de salvaguardar-los. En espais com aquest s’ha d’actuar així, perquè sinó, veient com va tot, una vegada cessi l’activitat algun grup inversor podria comprar la finca (o els propietaris vendre-se-la) i enderrocar-la sense cap mena de mirament per construir-hi pisos o el que sigui. I així, un altre tros de memòria col·lectiva se’n pot anar a n’orris.
(He buscat per Internet aviam si hi havia alguna cosa d’aquest obrador de Sants (que evidentment no té web) i només n’he trobat dos breus textos: un aquí i un altre aquí. Les fotos són fetes amb el telèfon mòbil.)
Entrada anteriorAssajant la Dansa de la Mort (I) Entrada posteriorConsideracions al voltant de “l’origen” dels ranxos de Carnaval | 0.876305 | curate | {"ca": 0.9895055140519388, "es": 0.010494485948061188} | http://www.botarga.cat/blogs/eltirabou/?p=4064 |
mc4_ca_20230418_18_113301 | L’11a edició dels Camins d’Or Líquid al Segrià arribarà a set poblacions en una iniciativa del Consell Comarcal amb el suport de l’IEI | Institut d'Estudis Ilerdencs
/ L’11a edició dels Camins d’Or Líquid al Segrià arribarà a set poblacions en una iniciativa del Consell Comarcal amb el suport de l’IEI
L’11a edició dels Camins d’Or Líquid al Segrià arribarà a set poblacions en una iniciativa del Consell Comarcal amb el suport de l’IEI
La presentació s’ha fet avui a l’Institut d’Estudis Ilerdencs en un acte en què s’ha distingit la metgessa especialitzada en nutrició Antonieta Barahona i que ha inclòs una actuació musical Lo Pardal Roquer
L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit avui la inauguració de l’11a edició dels Camins d’Or Líquid del Segrià, una iniciativa del Consell Comarcal del Segrià i de diferents ajuntaments, cooperatives i entitats que té com a objectiu fer difusió de la cultura de l’oli de la comarca.
L’acte ha comptat amb la participació de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, acompanyada del vicepresident primer de la Diputació, Jordi Latorre, i dels diputats Joan Gilart i Jordi Verdú, a més del president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot i de Josep Lluís Huguet, president de la Comissió de Turisme i Promoció Econòmica del CC del Segrià. Durant l’acte d’avui, s’ha lliurat el guardó dels Camins d’or líquid 2019 a la metgessa especialitzada en nutrició Antonieta Barahona per la seva tasca d’assessorament i divulgació en temes nutricionals i culinaris fomentant els aliments del territori, com l’oli d’oliva verge extra, i la cultura gastronòmica tradicional. A més, s’ha pogut gaudir d’una actuació musical a càrrec de David Esterri ‘Lo Pardal Roquer’, que ha inclòs la seva creació més reconeguda, ‘Sóc de l’oest’.
En la seva intervenció, Estefania Rufach ha destacat que aquesta iniciativa sap aprofitar i potenciar allò que ens dona la terra, en aquest cas l’oli de qualitat. A més, ha posat en valor el fet que aquesta potenciació és més gran gràcies a la unió d’esforços de totes els pobles, perquè “si ens unim, som més forts”. Per la seva banda, Jordi Latorre ha felicitat el Consell del Segrià per ser al capdavant d’una iniciativa que “any rere any va creixent”, més encara quan l’objectiu és potenciar “un producte de la nostra terra” i en un any “especialment difícil com ha estat aquest degut als incendis”, motiu pel qual ha demanat que tot plegat serveixi per “posar en valor aquest or líquid”.
Els Camins d’Or Líquid del Segrià s’articulen en caps de setmana de trobades festives i culturals amb l’objectiu de promocionar l’oli cultivat al Segrià Sec. En les diverses jornades, el visitant té la possibilitat de conèixer totes les passes que integren el procés d’elaboració d’un oli d’oliva verge extra, ja que les activitats s’organitzen en època de collita i de producció del primer oli de la temporada, el qual posseeix unes qualitats extraordinàries, no només en gust, sinó olfactives.
El programa d’enguany començarà el 10 de novembre a Aspa amb el suport de l’Ajuntament i de la Cooperativa del Camp d’Aspa i inclourà un esmorzar popular i un tast d’oli guiat; el dies 16 i 17 serà el torn per a Maials (amb el suport de l’Ajuntament i de la Cooperativa del Camp Foment Maialenc), i les activitats s’emmarcaran dins la Fira de l’Oli Verd de la població; i seguirà el 24 a Alfés (Ajuntament i Cooperativa de Sant Salvador), amb una visita guiada als monuments més emblemàtics.
Ja al mes de desembre, agafarà el relleu el dia 1 Alcanó (Ajuntament, Cooperativa del Camp i els Grallers i Tabalers d’Alcanó), amb una ruta històrica per la vila; i el 8 de desembre serà el torn per a Torrebesses (Ajuntament i Cooperativa del Camp) amb un concurs d’allioli, un esmorzar popular i un recorregut guiat per la vila. Els Camins d’Or Líquid del Segrià acabaran el dia 14 a Seròs amb una visita al molí en funcionament i degustació de l’oli nou, i el 15 a Llardecans (Ajuntament i Cooperativa del Camp Verge del Loreto) amb música en directe, esmorzar popular i activitats de La Marató de TV3.
Totes els actes són gratuïts i els esmorzars tenen una aportació de 2€ que seran bescanviables en forma de descompte en el moment d’adquirir oli verge extra a la cooperativa el dia de l’activitat. El descompte serà aplicable a les ampolles de 2 litres. A més, les persones que hagin participat en almenys quatre de les set jornades que conformen l’11a edició dels Camins d’Or Líquid al Segrià Sec entraran en el sorteig d’un lot de productes de les cooperatives i dels molins participants que s’efectuarà el dia 15 de desembre (a les 10 h) coincidint amb la clausura de la ruta.
Podeu trobar més informació els Camins d’Or Líquid al Segrià 2019: https://www.segria.cat/arees/promocio-economica/caminsorliquid2019. | 0.864079 | curate | {"ca": 1.0} | http://fpiei.cat/ca/actualitat/l%E2%80%9911a-edici%C3%B3-dels-camins-d%E2%80%99or-l%C3%ADquid-al-segri%C3%A0-arribar%C3%A0-set-poblacions-en-una-iniciativa |
mc4_ca_20230418_1_34360 | Championnats Nationaux Cnse 10km 2013 | Runedia
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( Championnats Nationaux Cnse 10km )
Data creació : 2014/06/07 14:27:51 | 0.43417 | curate | {"fr": 0.3092105263157895, "ca": 0.6907894736842105} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/championnats-nationaux-cnse-10km-2013/201323080/ |
macocu_ca_20230731_4_528607 | Piscina a Ystad Municipality Skåne > Suècia
Les millors piscines per Ystad Municipality i voltants
Nedar és una magnífica manera de mantenir el teu cos actiu i en forma mentre visites Köpingebro (Ystad Municipality) o si vius allà. T'ajudem a trobar Piscines a Köpingebro.
És difícil visitar Ystad Municipality sense deixar-se caure per Ystad (amb 17.266 habitants). Actualment Swimia.cat té un extens catàleg de Piscines a Ystad i voltants. | 0.67208 | curate | {"ca": 0.876993166287016, "en": 0.12300683371298406} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_69864 | Per a un usuari d’ordinador, els errors d’arrencada són tan dolents com es fan. Ho aturaran tot fins que no solucioneu el problema i hi ha molts possibles culpables: pèrdua d'energia, problemes de disc dur, memòria defectuosa o mala visualització. Una possibilitat fàcil d’observar és l’energia emmagatzemada als condensadors de la placa base. De vegades, esgotar aquesta energia amb un restabliment complet pot fer que el portàtil HP torni a funcionar.
Elimineu fonts d'energia
Com que el propòsit d'un restabliment complet és descarregar els condensadors de la placa base del portàtil, hauríeu de començar traient les fonts d'energia. Per fer-ho, desconnecteu el cable d’alimentació del portàtil i traieu la bateria del compartiment de la bateria.
Elimineu els dispositius externs i les connexions
També és important desconnectar el portàtil de qualsevol estació d’acoblament, rèplica de ports, impressores, monitors externs, així com de dispositius perifèrics com auriculars, altaveus externs, unitats USB, targetes de memòria, dispositius d’entrada o càmeres web. Això també inclou perifèrics sense fils que tenen Bluetooth o Wi-Fi. Apagueu-los.
Manteniu premut el botó d’engegada
Ara que el portàtil no té accessoris i fonts d’alimentació, manteniu premut el botó d’engegada durant 15 segons per descarregar completament els condensadors de la placa base que protegeixen la seva memòria.
Substitueix les fonts d’energia
Després d’esgotar els condensadors de la placa base del portàtil, podeu tornar a instal·lar la bateria i tornar a connectar el cable d’alimentació. No connecteu res més en aquest moment.
Arrencar a Windows i instal·lar actualitzacions
Ara toca esbrinar si heu solucionat el problema. Premeu el botó d’engegada per engegar el portàtil. Si se us demana que entreu a "Mode segur", utilitzeu les tecles de fletxa per triar l'opció "Inicia Windows normalment" i premeu "Retorn". Quan el portàtil finalitzi el cicle d'arrencada, podeu tornar a connectar els seus perifèrics i executar "HP Support Assistant" i "Windows Update" per obtenir els controladors de dispositiu més recents. | 0.809715 | curate | {"ca": 0.9596347909658818, "fr": 0.011532916866890917, "es": 0.028832292167227293} | https://ca.digitalhistorianproject.com/84-the-steps-for-a-hard-reset-on-an-hp-laptop |
macocu_ca_20230731_0_32628 | Passat un temps, la Luna aconsegueix anar a visitar-lo i descobreix enmig d'un paratge idíl·lic un món desconegut i ple de rituals, on homes i dones viuen completament separats. Li prega a l'Amar que torni a casa, però ell si oposa perquè en aquest ambient ha trobat la pau i ha aconseguit superar la seva afició a la beguda. | 0.77393 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_21791 | C CA 1 Imatge 2 Col·laboradors 24 Visites Bústia de suggeriments
catxamarina f NÀUT1 Embarcació menor que arbora dos pals, aparellats per veles al terç, i un petit botaló, aparellat amb un floc.
2. Vela mestra que va enferida a una antena curta i que és emprada, en les embarcacions grans de vela llatina, per capejar vents forts i temporals. Els vaixells la portaven preparada dalt coberta i en el costat del pal contrari al de la vela major. A Eivissa sol rebre el nom de pitxola. [APC/PVG] | 0.725932 | curate | {"ca": 0.977366255144033, "cs": 0.00411522633744856, "vi": 0.018518518518518517} | http://www.eeif.es/veus/catxamarina/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_626395 | En primer lloc no deixa de ser irònic que s'escridasse o es xiule a un representat d'un partit que ha sigut convidat a un Congrés d'un altre partit. De tota manera, puc entendre que es xiule als representants del PPC o CiU, inclús als socis PSC o ICV (evidentment per part d'un sector només), però que es xiule al representant del BLOC. Quin mal li ha fet el BLOC a ERC? Si es ERC la que ens te vetada a l'A.L.E. (Aliança Lliure Europea). No ho veig clar, segurament els xiulets vindrien d'algun militant d'ERC al territori valencià, majoritariament hooligans de Puigcercós.
Els que hi érem, sabem que, al BLOC precisament no se'l va xiular, al PSC i CIU sí.
però això és igual si és veritat o no Jo la veritat ni ho sé, no hi era al plenari en eixe moment
Jo hi era i els xiulets al BLOC van ser mínims. Però la gent al racó sempre salta a la yugular, i és igual el què diem. Qui va ser xiulat van ser l'Iceta i el Madí. La resta ni molt menys. Molt llestos no són de PSC i CIu d'enviar aquests dos, arriben a enviar en Castells i a en Trias sol, i no hi hauria hagut l'esbroncada.
Primer dius a un post: "Els que hi érem, sabem que, al BLOC precisament no se'l va xiular, al PSC i CIU sí" i després dius a altre post: "Jo hi era i els xiulets al BLOC van ser mínims". Com quedem?
home, crec que queda clar, quan dic que no se'l va xiular precisament, vol dir que qui va rebre xiulets de debò van ser els altres. Algú va xiular al BLOC, 4 o 5. Greu, eh. | 0.7686 | curate | {"ca": 0.8768267223382046, "es": 0.05149617258176757, "st": 0.05775922059846903, "pt": 0.007654836464857342, "oc": 0.006263048016701462} | |
macocu_ca_20230731_3_400592 | DIMECRES 04/07/2007
(un cop transcorregudes 24 hores des de l'acabament de la sessió anterior). Continuació del debat d'investidura del Molt Hble. Sr. President de les Illes Balears.
Solemne sessió d'obertura de legislatura. 1.- Jurament o promesa de nous diputats/diputades. 2.- Intervenció de la Molt Hble. Sra. Presidenta del Parlament de les Illes Balears.
1.- Jurament o promesa de nous Diputats/Diputades. 2.- Nomenament del director o directora de l'Ens Públic RTV de les Illes Balears. 3.- Designació del Senador representant de les Illes Balears.
Hora aproximada; en qualsevol cas, en acabar la sessió plenària. | 0.643397 | curate | {"en": 0.08881578947368421, "ca": 0.9046052631578947, "es": 0.006578947368421052} | |
mc4_ca_20230418_7_211280 | calendari – La Corrida de Puig-reig
El calendari de La Corrida als premis Sappi
Posted on 1 febrer, 2008 by lacorridapuigreig
El Calendari de La Corrida 2008 ha estat inscrit per l’empresa Sadurní Comunicació Gràfica al prestigiós concurs internacional Sappi Printers Of The Year .
L’esmentat concurs, considerat per la indústria com els Oscar de la impressió, està pensat per la participació dels millors treballs d’impressió que es duen a terme durant tot l’any, i atorga premis d’or, plata i bronze en 9 categories diferents, entre elles hi ha la de calendari, on ha estat inscrit el calendari de La Corrida. Abans d’arribar a la final cal quedar finalista de cada regió, Europa, Amèrica del Nord, Àfrica i una unió que agrupa Amèrica del Sud, Àsia i Austràlia.
El motiu d’aquesta inscripció han estat les bones sensacions que va causar el calendari al cap de vendes de Sappi a Catalunya, un calendari original i molt ben imprès.
Caldrà seguir els premis d’aprop, però el què és evident és que només per participar-hi, el calendari de La Corrida serà vist per persones de tot el món.
Posted in Calendari, La Corrida 2009 Etiquetat 2009, calendari Deixa un comentari
31.227 visites | 0.803478 | curate | {"ca": 0.9131175468483816, "nl": 0.036626916524701875, "en": 0.05025553662691652} | https://lacorrida.cat/tag/calendari-2/ |
mc4_ca_20230418_11_106627 | Comprar moll gros. La peixatera, peix fresc i de proximitat.
Inici / Peix / Peix blau / Moll / Moll gros (500 grams)
Com vols que te'l preparem? Triar una opcióNet sense cap ni tripaNet sense tripaSencer Esborrar
Receptes de moll
Descripció: 500 grams de moll gros sencer.
Presentació: si voleu que us el preparem diferent a les opcions que us oferim, podeu indicar-ho a l’apartat “notes de la comanda” que trobareu quan confirmeu la vostra compra, junt amb la resta de dades.
Preu final del producte: al ser aquest un producte variable de mida segons la captura, el pes pot variar de ±200 grams sobre el pes que s’anuncia. El preu final que us cobrarem serà el del pes exacte del peix.
Descripció: anomenat també roger. Pot ser de fang (àmbar), de roca (vermellós) o sorrenc (grog). S’inclou dins la categoria de peix blau degut a l’alt contingut de greix (5-11%). Els molls que trobem vermellosos acostumen a tenir ja l’escata extreta. Els que la conserven són més blanquinosos.
Captura: arrossegament i tresmall.
Millor època de consum: pot trobar-se tot l’any, tot i que la temporada alta és a finals d’estiu-tardor.
Gastronomia: el que és petit s’acostuma a fer per fritada. Els més grans acostumen a donar més possibilitats dins la cuina: a la planxa, al forn, al vapor,…
· Moll a la llauna ·
1 kg de molls grans, 3 patates, 1 ceba, 1 tomàquet, oli i sal.
En una safata o llauna, hi afegim les patates i tomàquets tallats a rodanxes, la ceba en juliana i l’oli al gust. Deixem coure al forn fins que tot és cuït i seguidament dipositem a sobre els molls. Apaguem el forn i deixem que es coguin en la pròpia escalfor. Servim al moment.
Bruixa (600 grams)
16,30€ /kg
Llucet (500 grams)
20,30€ /kg | 0.768291 | curate | {"es": 0.01076555023923445, "ca": 0.8971291866028708, "st": 0.016148325358851676, "pt": 0.02033492822966507, "fr": 0.011961722488038277, "en": 0.04366028708133971} | http://lapeixatera.cat/producte/moll-gros-500-grams/ |
mc4_ca_20230418_11_790249 | tens un racó dalt del món: Meme de l'aigua
Publicat por Jesús M. Tibau at 23:57
lacònic i prudent però clar. Gràcies.
6 d’abril de 2008 a les 1:19
El aigua el gran problema d'aquest any, solucions a correcuita com abocar aigua del segre a un llobregat que al seu pas per Sallent ( Bages ) es tornar salat, gracies a l'eficacia de el conseller de mitg ambient curiosament de un partit que porta el afegit " els verds " | 0.709881 | curate | {"ca": 0.8446601941747572, "es": 0.08737864077669903, "fr": 0.06796116504854369} | http://jmtibau.blogspot.com/2008/04/meme-de-laigua.html |
macocu_ca_20230731_6_50289 | El documental ‘Desconnectats’ busca micromecenes
Un documental explicarà la vinculació històrica de les Terres de l’Ebre amb els trens i reivindicarà la urgència i la importància del Corredor del Mediterrani per al territori, però també per al conjunt de Catalunya i el País Valencià. Es tracta del documental ‘Desconnectats’, que aquest dilluns ha començat una campanya de microfinançament a través de la plataforma Verkami, per aconseguir els 5.000 euros que necessita el projecte. Així ho ha explicat aquest dimecres el director del documental, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. Toni Royo ha recordat que la desconnexió viària i ferroviària de les Terres de l’Ebre és una conseqüència de la planificació centralista i radial de l’Estat espanyol, per reforçar la capitalitat de Madrid. ‘Desconnectats’ estarà produït per la productora ebrenca Filmsnòmades. La previsió dels seus impulsors és que el fil conductor del documental siga una conferència de l’economista canareu Germà Bel, expert en infraestructures. Com Bel, Royo afirma que la visió centralista de l’Estat també té una lògica política, que ha estat desconnectar Catalunya del País Valencià. El documental també farà una reflexió sobre la mobilitat sostenible i repassarà la història del Carrilet i de la línia de la Val de Zafan, així com el desmantellament del ramal Tortosa-Ulldecona. De fet, el documental pretén ser un homenatge als trens de l’Ebre. Però ‘Desconnectats’ també mirarà el present i el futur, sense deixar de banda la plataforma Trens Dignes o la lluita dels veïns de l’N-340 que demanen la gratuïtat de l’autopista AP-7. | 0.846453 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_275980 | Concert de Mesclat i La Gossa Sorda al Prat de Llobregat dissabte 23 de setembre, a mitjanit, a La Capsa (pl. de Joan Garcia Nieto). P.D. : no hi podré anar perquè estic a l'Alguer Espero que molts de vosaltres sí!! !
Llàstima, no hi sóc. Llàstima per la Gossa Sorda, que Mesclat ja els he vist un munt de vegades. A veure si treuen un nou CD.
Que Déu t'escolti. | 0.673972 | curate | {"ca": 0.923728813559322, "es": 0.062146892655367235, "en": 0.011299435028248588, "fr": 0.002824858757062147} | |
mc4_ca_20230418_17_446493 | Article cedit per Anna Roca
La font de la Plaça Major (1), actualment, és la més coneguda de tot el terme de la Vila Vermella, ja que fa vint-i-cinc anys que deixa brollar cava per les seves quatre canyelles. Es diu que junt amb la seva construcció, entre el segle XV i el s. XVI es va aixecar un petit templet per resguardar la majestuosa font dels mals temporals i aixoplugar-hi als que feien espera.
Ningú no coneix d’aquest petit templet, no obstant l’acta municipal del 22 de març del 1857 parla de demanar la prestació personal dels veïns per a tirar a terra la font de la vila, perquè amenaça ruïna. S’arriba a la conclusió que el que es va enderrocar va ser el petit aixopluc de la gran font d’estil renaixentista i segons diuen, les teules verdes que romanen avui en dia al campanar, són les que aixoplugaven la font fa dos centenes.
De dalt a baix, consta d’una petita barretina quadrada, recolzada sobre la seva gran esfera, diferenciada en dos parts. La part superior està tallada a quadres, fins que arribem a l’equador, on hi ha diferents cercles que l'envolten i donen lloc a la part inferior de l'esfera, tallada verticalment en diferents plecs, d'on en neixen les quatre canyelles de coure, que escupen l’aigua en una gran pica. La pica, més gran que l'esfera, resta separada d’aquesta, per un coll rectangular. Finalment el peu de la font, baixa al recte de la pica, i fa una petita escaleta al ajuntar-se amb el terra de la Plaça Major. La font va ser forjada amb pedra vermella, una pedra fàcilment erosionable, i es creu que el templet era per resguardar-la de les inclemències del temps
A part de la majestuosa font de la Plaça Major, al terme de Prades, en podríem enumerar unes vint-i-sis més. Quatre dins del nucli urbà:
-La font de la plaça de la Pau (2): Situada al mig d’una petita placeta. Amb un polsador com a brollador, que surt del mig d’una gran roca de dos metres d’alt, amb un diàmetre de mig metre. L’aigua cau en una petita pica situada just sota del polsador.
-La font d’en Grau (3): Situada al costat d’un bonic parc amb gronxadors per a la quitxalla i prop de les piscines municipals. La font està arrecerada dins d’un petit arc de pedra vermella recoberta de fongs a causa de l’ humitat, entremig d’uns banquets de pedra, amb un brollador cilíndric que escup l’aigua en una pica en forma de calze.
-La font de Sant Antoni (4): Orientada al peu del petit santuari de Sant Antoni, la font, surt en un marget als voltants del temple. Amb un polsador com a brollador, que deixa caure l’aigua en una petita pica a nivell del terra.
-La font del Cap del Pla (5): Es troba al final d’una llarga recta a peu pla, que surt del poble, en direcció La Febró/Capafonts, on la gent sempre aprofita per anar passejant fins allí veure un glop i tornar. De les esmentades és la que, en temps poc afavorits, casi no i brolla aigua.
Mapa de les fonts del terme
Mapa de les fonts del Poble
Unes vint-i-dues queden una mica més allunyades del nucli urbà:
Font de la bassa del Celestino (6): Raja tot l’any
-Font dels Rius (7): Raja tot l’any
-Font de la Salut (8): No hi ha aigua
-Font del Lladó (9): Raja a l’hivern, a l’estiu s’asseca
-Font del Bosquet (10): No raja
-Font de la Vila Bella (11): Raja tot l’any
-Font del Pep Moro (12): Raja una mica
-Font Perers del Perdiu (13): Raja una mica
-Font de la Creu del camí de Montblanc (14): Raja tot l’any
-Font del Mas d’en Pagès (15): Raja a l’hivern, a l’estiu s’asseca
-Font de la Mare de Déu (16): Raja tot l’any
-Font de la mina de l’Obis (17): Raja tot l’any
-Font de Vallfogona (18): Raja poc
-Font del Ferro (19): Raja una mica a l’hivern però a l’estiu no
-Font de l’Àngel (20): Raja molt a l’hivern però poc a l’estiu
-Font del Celestino (21): Raja a l’hivern, a l’estiu poc
-Font del llac de la Roca Foradada (22): Raja a l’hivern, a l’estiu poc
-Font del Pere Tomaset (23): No raja
-Font dels Pobres (24): Raja una mica a l’hivern
-Font del Pu (25): Raja molt tot l’any
-Font Blanca (26): Raja tot l’any
Si creus que tens alguna fotografia de les fonts esmentades
i vols que la penjem aquí, ens la pots enviar.
Llegir article relacionat: L'aigua | 0.781922 | curate | {"ca": 0.9154826065654091, "oc": 0.006614404703576678, "es": 0.04311611954924057, "it": 0.010534051935325821, "ru": 0.016168544830965213, "sk": 0.008084272415482607} | https://prades.info/ca/component/content/article/85-que-fer-a-prades/font-blanca-font-medieval-placa-major-font-del-pu/71-font-aigua?Itemid=1196 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_33960 | Nomepierdoniuna.net és un web de cultures i músiques alternatives centrat en l'escena de Castelló de la Plana i voltants, tot en castellà, per cert, encara que de vegada en quan informa de grups en valencià que toquen per estos indrets. Bé, ara han obert una enquesta amb el millor grup, disc i concert del 2010. A l'entrar aquest matí m'he trobat amb que els dos únics grups-cantants en la nostra llengua, Lola Bou i Sitja, eren els últims de les votacions, així que a vore si amb sol un clic, sense haver-se de registrar ni res, posem als valencianoparlants al lloc que es mereixen. De passada, en l'apartat de concert, es pot optar la Llotja de Musica, que oferta música en valencià. L'enllaç: http://www.nomepierdoniuna.net/2011/01/18/encuesta-nomepierdoniuna-sobre-lo-mejor-de-2010-en-castellon/ PD. No havia vist a Les Deesses Mortes, al mig de la llista. Són tres, doncs, les opcions valencianes.
a no! si no és en català RES! PD: ja he votat
Doncs sí, és una llàstima que per a ser "modernets" s'haja de fer només en castellà... | 0.731109 | curate | {"ca": 0.8664717348927875, "es": 0.11403508771929824, "it": 0.004873294346978557, "fi": 0.014619883040935672} | |
macocu_ca_20230731_8_376414 | Alerta 2022074-KREON
En el fitxer adjunt, en format PDF, trobareu l’alerta farmacèutica 2022074 relativa als problemes de subministrament del medicament Kreon 5.000 U granulado gastrorresistente, 1 flascó de 20 g (C.N. 697014).
Podeu consultar, aquesta i d’altres alertes informatives a través del web: | 0.630012 | curate | {"en": 0.06688963210702341, "ca": 0.9063545150501672, "es": 0.026755852842809364} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_11082 | La setena onada de Covid ha arribat ja a les Illes. Ho acaba de confirmar la consellera de Salut, Patricia Gómez que ha informat qua ara mateix la incidència està aquí en 350 casos per cada 100 mil habitants, una xifra encara superior en el cas dels majors de 65 anys. Gómez ha demanat que les persones es posin la tercera dosi de la vacuna. Avui hi ha ingressades 229 persones amb Covid. | 1 | perfect | {"ca": 0.812987012987013, "es": 0.18701298701298702} | https://ib3.org/la-consellera-gomez-demana-ladministracio-de-la-tercera-dosi-de-la-vacuna |
mc4_ca_20230418_15_101523 | La capital catalana disposarà d'un estand conjunt amb la Generalitat de Catalunya, novament sota el nom de Barcelona Catalonia, al pavelló internacional Going Global, en el marc de la fira d'emprenedors i de negocis Great British Business Show, el 17 i 18 de novembre a Londres. Aquest certamen, un dels més importants del món, s'adreça al públic britànic i serà una nova oportunitat de promocionar Barcelona a Londres i de dur-hi a terme trobades de negocis amb empreses de recent creació.
Així doncs, la representació barcelonina i catalana farà difusió i oferirà una conferència diària explicant la proposta de negoci de la ciutat i les oportunitats d'inversió davant els emprenedors i les start-ups que poden valorar Barcelona per obrir-se a l'exterior, fer negocis a nivell internacional o mantenir una presència dins la Zona Euro.
Barcelona es promociona al World Travel Market de Londres
Es tracta de la segona fira del sector més important d'Europa i una de les més rellevants del món. L'Ajuntament de Barcelona hi participarà, del 7 al 9 de novembre, de la mà de Turisme de Barcelona, amb un estand de promoció de la ciutat al pavelló de Catalunya i, per primera vegada, també amb una delegació de la Direcció de Turisme que participarà en el Congrés per fer difusió de les polítiques de Gestió del Turisme de la ciutat.
La delegació la formen el regidor, Agustí Colom, el gerent de l'àrea, Albert de Gregorio i Joan Torrella, director de Turisme. I precisament el butlletí oficial d'aquesta fira, distribuït a les quatre ciutats del món on té lloc l'esdeveniment, es dedicarà a la gestió turística de Barcelona.
La capital catalana, present al Silicon Valley xinès
Barcelona ha estat present en els darrers anys a la fira tecnològica xinesa Hi Tech Fair Shenzen, que arriba a la 17a edició. Durant aquest temps s'ha establert una relació fluida institucional i empresarial amb aquesta fira i aquesta regió, que ha visitat Barcelona en nombroses ocasions i en especial en motiu de les fires tecnològiques que es fan a Barcelona (MWC, SmartCity i IOT).
Shenzen és considerat el Sillicon Valley xinès. L'objectiu de la presència a la fira, del 16 al 21 de novembre, és presentar la capital catalana com un entorn d'inversió i un hub especialment en sectors com el mobile, el gaming o les smart technologies. | 0.892759 | curate | {"ca": 0.9752389226759339, "es": 0.02476107732406603} | http://w42.bcn.cat/web/cat/noticies-i-premsa/noticies/actives/barcelona_es_promociona_per_captar_inversio_fer_negocis.jsp |
mc4_ca_20230418_16_678590 | He sofert duna malaltia invisible mentre guanyava els premis Grammy amb TLC | CAT.Lamareschale.org
Tionne Watkins, també conegut com T.Boz, s'obre sobre la vida amb una malaltia crònica.
En el seu nou llibre Una vida malalt, Tionne Watkins, també conegut com a T-Boz TLC (ja se sap, el grup que ens va donar clàssics com "No Scrubs" i "Waterfalls") escriu sobre alguna cosa més que les seves experiències escèniques a tot el món-se també parla sobre la vida amb anèmia de cèl·lules falciformes.
Ella escriu: "Així que dir que he tingut una vida malalta és doble: He estat dins i fora dels hospitals, però la meva vida ha estat impressionant.
Tinc aquestes dues històries que convergeixen en una de sola, on de vegades sóc Tionne i de vegades estic T-Boz ".
Al llarg del seu llibre, ella entra en detalls sobre els temps de la seva malaltia el va afectar en i fora de l'escenari, des d'atacs d'asma en els funcionaments, els rumors públics sobre la seva condició, i l'embaràs impactant pensava que la seva malaltia s'havia fet impossible.
"TLC ha estat un aspecte essencial de la meva vida, però és només una part d'ella", escriu al seu llibre.
"Darrere de les escenes que he experimentat tant.
M'he ocupat d'una malaltia de per vida, l'anèmia de cèl·lules falciformes, i he tingut la salut de desenes espanta al llarg dels anys ".
Fes una ullada a algunes de les experiències més boges que ha tingut, com es descriu en el seu llibre, l'equilibri del seu benestar amb la seva carrera en l'ull públic.
Mentre treballava en el primer àlbum de TLC
"Estàvem tan exagerada que fer que el nostre primer àlbum. Però malgrat tot l'entusiasme i la direcció conte aparentment explico la meva vida anava en, jo estava constantment malalta de la meva malaltia. Em vaig emmalaltir cada 3 mesos, com a mínim. Si m'havia excedit a gominoles o si era massa fred fos aquesta nit, m'agradaria estar en el dolor de la nit o el matí següent. Si vaig assajar massa dur, els meus membres es fan mal. Sempre em va empènyer a través d'ell, ignorant el dolor i obligant-me a ser l'artista que volia ser malgrat la meva malaltia, o, almenys, fins que el meu cos simplement es va ensorrar i no podia aguantar més. Em negava a creure que res podia evitar que sigui T-Boz.
Comprar una vida Malalt: TLC 'n Em: Històries de dins i fora de l'escenari (18.55, amazon.com)
"No obstant això, poc després que vam entrar a l'estudi, tenia un brot important de la meva malaltia. Jo era al dolor per tot el cos i no podia sortir del llit. Lisa i Xile em van cridar des de l'estudi després que s'havia posat per les vies del nostre primer single, 'no es 2 Proud 2 Beg', que va escriure Lisa amb Dallas.
" 'T', va dir Lisa per telèfon. 'Escolta a aquesta merda. És així que la droga'.
"Ells van jugar la cançó per a mi a través de les línies telefòniques. Estava tan emocionada per això, era una gran cançó, però era difícil estar atrapat al llit per aquesta malaltia. Estava tan malalt. No podria ser-hi al estudi i no hi havia res que pogués fer més que esperar per aconseguir millor ".
Veure un document calent explicar què fer amb una deficiència de ferro:
Durant la primera gira de TLC
"Desafortunadament, el meu cos tenia altres plans. Abans que un dels nostres espectacles, vaig calcular malament la meva medicament per al dolor i va prendre massa pastilles. Havien de fer la meva maquillatge mentre era a terra. Em vaig vestir a terra. Em van portar a la vora de l'escenari per al nostre rendiment i la nostra seguretat estaven al nostre voltant per agafar-me en cas que em vaig quedar. Després de l'espectacle, em vaig desmaiar i vaig quedar tirada. La gent realment va passar per sobre de mi. Em vaig sentir fet. Estava tan nàusees i la pota dalt. Meu cosí Tae Tae, que ballava per TLC, va trucar a la meva mare al telèfon públic de la seu.
" 'Vostè ha d'estar aquí", va dir.
'Ella no està fent bé'.
Vaig acabar a l'hospital després d'aquest programa.
La meva mare hi era al dia següent ".
Al centre de la SIDA rumors
"Estava dins i fora dels hospitals molt, tot i que la majoria de la gent no sabia per què, i cada vegada que vaig ser, dolor del dolor de la meva malaltia de cèl·lules falciformes, m'agradaria escoltar la gent murmurant entre si. Havien preguntar, 'té algun símptoma?
S'entén, 'Té SIDA?'
"En un dels nostres shows, em vaig desplomar al costat de l'escenari després d'haver acabat de fer, i vaig deixar el lloc en una ambulància. La premsa i els aficionats vaig assabentar que alguna cosa estava passant, i tothom ho vaig fer en aquesta gran dramàtic cosa. Rumors van començar a estendre. Havia conegut a Eazy-I, però que en realitat no havia penjat a terme. Acabàvem vam reconèixer entre si, de pas. Però, es va especular que havia arribat la SIDA d'ell abans de morir. Va ser la cosa més boja, però tothom va creure. Ells volien creure.
"Podia sentir la gent xiuxiuejant sobre mi, en el supòsit que sabia el que estava passant amb el meu cos. Això va ser abans dels mitjans socials i els rumors es sentien més substancial. Va ser difícil per a ells propaguen, de manera que qualsevol força real que no tenia darrere d'ells."
Descobrir que estava embarassada després dels Grammys
"J-Ho, el seu vestit, i David Duchovny van anunciar la nostra victòria al Millor Àlbum R & B, el qual estableix la tarda de la dreta... Però en totes les fotos de nosaltres a la catifa vermella, al vídeo de nosaltres fer, el que jo no ' es donen compte és que vaig tenir un passatger en el viatge.
"Em vaig sentir molt estrany. Estava marejat i els meus pastissos Boobie, ara gegantina (per a mi, de totes maneres), li feia mal. En el meu remolc, em vaig ficar al llit i vaig fregar el pit. Estava acostumat al meu cos a actuar fins-anar a treballar , potser se sent com una merda, i després fas la feina de totes maneres, però això no estava bé. I el més rar que no era el dolor o el mareig.
"Nechole em va portar a l'hospital i va cridar D'mon per reunir-se amb nosaltres allà. Vaig suposar que era més que un altre brot de cèl·lules falciformes. Potser jo estava descuidat.
"Una mica més tard el metge d'urgències va tornar, armats amb uns papers." Per tant, 'ha dit.' Vols món que s'allotgi a l'habitació mentre que vostè dóna als seus resultats?
Vaig assentir amb el cap. Ningú es va moure. 'Bé', ha dit. "Vostè està embarassada.
" 'No,' li vaig contestar. Era aquest tipus seriós? M'havien dit tota la vida que els nadons eren impossibles. Era una broma? Vaig pensar que estava sent PUNKED i Ashton Kutcher anava a saltar en qualsevol moment. El metge havia d'estar equivocat ".
Quan se li va diagnosticar un tumor cerebral
"Després, a la tardor de 2007, vaig començar a tenir mals de cap insuportables. No obstant això, una altra cosa malament amb el meu cos. Em va semblar que era l'estrès. Vaig anar a aconseguir massatges i acupuntura, tractant d'ajudar a alleujar el dolor. Però els mals de cap es va fer massa severa. Em va arribar a ser massa marejat per fins i tot de peu. Jo sabia que alguna cosa estava malament. Em vaig quedar pensant, 'Oh, Déu meu, què més?'
Finalment, després de setmanes de dolor, la meva mare va dir: "Vés al metge. Obtenir atendre'l.
"Em van donar una ressonància magnètica, però es necessita diversos dies per obtenir els resultats de l'esquena. Així que vaig esperar. Estava acostumat a l'espera de proves per tornar. Jo estava en una botiga propietat de Bow Wow mare Teresa, de compres amb el meu amic Gail , quan el Dr. Braunstein, el metge que en general em va ajudar amb el meu cèl·lules falciformes, diu. Després de prémer el botó de parlar.
" 'Digues-me el que has de dir-me ara,' vaig dir. Jo vaig pensar que era una cosa greu o que no li agradaria que torni a casa primer, però volia escoltar-ara. Vaig clavar, 'Tinc una tumor cerebral o alguna cosa? '
"Ell es va quedar en silenci. Hi va haver un moment de silenci. Em va caure la màniga de la camisa. El pànic es va arrossegar a, a poc a poc. M'havia dit que no saber realment si el que vaig dir. Finalment, va respondre, 'Vostè té un tumor cerebral. '
"La notícia em va donar un cop de puny a la cara. Vaig sentir les llàgrimes comencen a caure per les meves galtes. No podia concentrar en res més que el meu metge em va dir. Va seguir parlant, però era un galimaties, el soroll de fons. Era això real? Què que estava passant? Després de tot, ara això? "
Després de guanyar pes després de la cirurgia
"He guanyat molt de pes a partir dels esteroides que havia de prendre després de la cirurgia. Em tenien en la més alta quantitat d'esteroides possibles, i jo inflat. Jo estava prenent més de 30 pastilles al dia. Vaig entrar a l'hospital com una mida 4 i va sortir com 2X, el que semblava una bogeria. Vas a través d'un munt-mental, física i emocionalment, quan es veuen afectats el seu aspecte. Em sentia com el cigne que s'havia convertit l'aneguet lleig. La premsa va començar a parlar de mi. Em veia en les revistes i en línia amb titulars que deien, "T-Boz guanya 200 lliures.
No era d'interès periodístic, però tothom actuava com si fora. Podria donar-se el luxe de perdre pes, però no podia permetre el luxe de perdre la meva vida i jo estava malalt, no greix. El món és tan superficial i poc profund fins al punt de descuit.
"Malgrat tot el que estava en contra d'ella, es reflecteix també en el seu llibre sobre com es va fer a través de tot: 'La vida és dura Vostè perdre a la gent i que cauen les coses malament i dolentes poden succeir Però també és molt miraculosa Pot tenir nadons... Li van dir que mai tindria. Pot portar alegria a milions de persones amb la seva música. Es pot sentir l'amor i la felicitat i la fe. Pot decidir que ets més fort que qualsevol obstacle i es pot autoritzar per sobreviure. Jo sé que les coses es poden posar molt fosc, però sempre se sentirà millor si es manté encès. La llum sempre torna ". | 0.780325 | curate | {"ca": 0.9333608843888831, "es": 0.0159107345800186, "oc": 0.013947721872094225, "pt": 0.021696456245479907, "fr": 0.0047525570823432174, "ro": 0.002789544374418845, "it": 0.004339291249095981, "la": 0.001343113958053518, "hu": 0.0018596962496125633} | https://cat.lamareschale.org/salut/he-sofert-duna-malaltia-invisible-mentre-guanyava-els-premis-grammy-amb-tlc/ |
mc4_ca_20230418_17_463599 | 80 grams | Comunicació literària: Activitat :: Presentació La joguina d'un dia tot just desembolicat
Activitat :: Presentació La joguina d'un dia tot just desembolicat
Presentació La joguina d'un dia tot just desembolicat, de Josep Ballesteros
Data: 7 de juliol de 2009
Lloc: Àmbit Cultura de El corte inglés
La joguina d’un dia tot just desembolicat (premi dels Jocs Florals de Barcelona 2007), a la manera d’un paisatge japonès, perfila amb les seves pinzellades esparses i el silenci que aquestes embolcallen la passió d’una dona que estima, en lluita contra la mort. La seva geometria (un únic poema, sis cants, sis parts en cada cant) evoca la d’una acròpolis assetjada, la d’una rosa en plenitud immediatament abans d’esfullar-se. El cos, ciutadella. L’esperit, forces resistents. La mort, host assetjant. L’amat, alliberador encerclat ell mateix, engendrat a cada instant per la veu de qui canta. El poema no historia el setge, sinó com el setge crea a qui el viu, reclosa rere els baluards de la pròpia pell, evaporant-se sempre com el perfum en una donació vers l’altre en una fragància que és també una pregunta: l’equació que encercla la seva eternitat fugissera.
La presentació anirà a càrrec del poeta Jordi Valls Pozo. | 0.792816 | curate | {"ca": 0.9254098360655738, "es": 0.03114754098360656, "en": 0.04344262295081967} | http://80grams.blogspot.com/2009/07/activitat-presentacio-la-joguina-dun.html |
mc4_ca_20230418_3_38255 | 37a Trobada General d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat — Ajuntament de Lloret de Mar
Sou a: Inici / Ajuntament / Comunicació i publicacions / Sala de Premsa / 37a Trobada General d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat
37a Trobada General d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat
Enguany se celebrarà a Lloret de Mar els dies 20 i 21 d’octubre
Aquest cap de setmana Lloret de Mar acull la 37a Trobada General d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat. Dissabte i diumenge, hi haurà una agenda molt completa i plena d’activitats que farà que tothom que s’hi acosti, vulgui repetir.
Des de l’any 1970, cada estiu, l’Abadia de Montserrat ofereix tres cursos d’una setmana de durada i les anomena Trobada d’Animadors de Cant de la Litúrgia. Són un espai per a conèixer repertori litúrgic i treballar la direcció musical, que posteriorment pot ser aplicat a les celebracions de cada parròquia i afavorir al poble la participació litúrgica. A finals d’octubre sempre se celebra una trobada general i aquest any el poble escollit ha estat Lloret de Mar.
Entre d’altres persones, professors i músics acompanyarà la trobada el bisbe de Girona Mons. Francesc Pardo, un monjo de Montserrat, el germà Andreu Martínez i una monja del monestir de Sant Benet de Montserrat, la germana Natàlia Aldana.
20:00 CANT conjunt del VIROLAI i SOTA LA VOSTRA PROTECCIÓ per totes les corals davant la majòlica de la VERGE DE MONTSERRAT situada a la façana de la CAPELLA DEL SANTÍSSIM, inaugurada el 23/07/2016 pel seu centenari.
12:00 MISSA SOLEMNE oficiada pel bisbe Francesc.
12:45 Petit CONCERT DE TROBADES.
arxivat sota: Música, Ciutadania, Cultura i Art | 0.831716 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lloret.cat/ajuntament/comunicacio-i-publicacions/notes-de-premsa/37a-trobada-general-d2019animadors-de-cant-per-a-la-liturgia-de-montserrat |
wikipedia_ca_20230401_0_412090 | Aramirè
Aramirè era un grup musical de Salento, a Itàlia, especialitzat en les diverses formes locals tradicionals de la música en versions noves amb lletra a temàtica contemporània. El grup es va crear el 1996 per uns membres del grup desaparegut Canzoniere di Terra d'Otranto, que ja a final dels anys 1950 van començar estudiant i restituir la música tradicional local. Dels tres fundadors, Luigi Chiriatti, Roberto Raheli e Sandro Girasoli, el 2004 només queda Raheli, com a resultat d'una divergència sobre la deriva comercial de la música folklòrica. El gener 2007 van donar un concert il·lustre al Carnegie Hall de Nova York.
Crea obres amb versió pizzica de la tarantel·la, de vegades anomenat «neotarantisme», cançons de la regió de la Grècia Salentina, la zona de parlar grec del sud d'Itàlia, cançons tradicionals d'amor, cançons polifòniques d'amor i treball. Col·labora amb l'editorial del mateix nom, amb el qual va editar diferents llibres amb CD.
Obres destacades.
- "Sud Est" (2001)
- "Mazzate Pesanti" (2004) | 1 | perfect | {"mt": 0.00688298918387414, "ca": 0.9498525073746312, "pt": 0.017699115044247787, "it": 0.025565388397246803} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=412091 |
oscar-2301_ca_20230418_9_262565 | Outside My Window... Per la finestra... ja és fosc, però es veuen els núvols i algunes cases amb el llum encès.
I am thinking... Estic pensant... en el munt de coses que vull fer i que espero poder acabar.
I am thankful for... Em sento agraïda per... estar aquí, no ahir, ni demà, avui, ara: els nens dormint, els gats i la Tami aquí al costat, el pa al forn...
From the kitchen... Des de la cuina... els sopars de demà i demà passat i l'altre també, i el pa que acabo de posar al forn mmmm quina olor més bona!
I am wearing... Que tinc posat... pantaló curt i samarreta.
I am creating... Estic creant... una llana molt bonica amb fibra verda i color teula, he de pensar què faré amb ella, i també uns mitjons per al Pau.
I am going... Vaig a... mirar els blogs que m'agraden, una estona petita.
I am reading... Estic llegint... el diari, aquests dies no tinc cap llibre entre mans.
I am hoping... Espero... tornar a agafar el ritme per actualitzar el blog cada dia.
I am hearing... Estic escoltant... una peli divertida que miro a estonetes.
Around the house... Per tota la casa... tothom dormint, calma, pau.
One of my favorite things... Una de les meves coses preferides... aquestes estones davant l'ordinador, temps meu, temps per a mi.
A Few Plans For The Rest Of The Week: Alguns plans per a la resta de la setmana: dissabte anar a la trobada del WWSIP Day, dia mundial de filar en públic.
Here is picture thought I am sharing... Un pensament en imatges per compartir:
Si vols llegir més diaris o vols prendre'n part, clica aquí.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes: The Simple Woman's Daybook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
CarmeB
Visualitza el meu perfil complet
Si us plau, no reprodueixis les meves imatges o textos sense el meu permís.
Por favor, no reproduzcas mis imágenes o mis textos sin mi permiso.
Please do not reproduce my images or content without my permision.
Translate / Tradueix
Cercar en aquest blog
Instagram @carme.i4mes
@carme.i4mes
Segueixo
Leido, vivido, visto, tejido
Fa 1 setmana
Knitting, Crocheting and Sewing in Barcelona,...
Fa 3 mesos
Naderia de Fil
Fa 4 mesos
naltin
Fa 1 any
cosetes petites
Fa 2 anys
El Periódico de las BUENAS NOTICIAS
Fa 2 anys
El Hada de Papel
Fa 4 anys
Des de la Boira.
Fa 12 anys
SouleMama
Entre mans
Etiquetes
a Barcelona a la cuina altres coses amb els nens amics amigurumi animals Berguedà brodar cabdellar càmping casa meva Catalunya celebracions i aniversaris converses coses que m'agraden cosir cosmètica de fira didals dijous mut diy dracs escriure familia feltre filar finish it up Friday galetes ganxet ho'oponopono hort jocs KCS Knit&CrochetHELP lectura lomi lomi malamalama manualitats mitja música nadal nosaltres patchwork patró pedres per pensar photo projects portesifinestres projectes acabats punta de coixí quilts receptes reciclar reiki cada dia Reiki i espiritualitat sabó SAL softies sortides i vacances swaps TAJ TALEIA tarot tenyir The Simple Woman's Daybook vídeo workboxes
Arxiu
Arxiu d’agost 2019 (19) de juliol 2019 (24) de juny 2019 (26) de maig 2019 (25) d’abril 2019 (29) de març 2019 (31) de febrer 2019 (28) de gener 2019 (33) de desembre 2018 (30) de novembre 2018 (30) d’octubre 2018 (31) de setembre 2018 (30) d’agost 2018 (20) de juliol 2018 (5) de juny 2018 (7) de maig 2018 (3) d’abril 2018 (8) de març 2018 (5) de febrer 2018 (12) de gener 2018 (5) de desembre 2017 (9) de novembre 2017 (10) d’octubre 2017 (7) de setembre 2017 (10) d’agost 2017 (22) de juliol 2017 (2) de juny 2017 (2) de maig 2017 (4) d’abril 2017 (3) de març 2017 (4) de febrer 2017 (10) de gener 2017 (11) de desembre 2016 (12) de novembre 2016 (5) d’octubre 2016 (4) de setembre 2016 (2) d’agost 2016 (7) de juliol 2016 (12) de juny 2016 (7) de maig 2016 (9) d’abril 2016 (6) de març 2016 (3) de febrer 2016 (10) de gener 2016 (8) de desembre 2015 (8) de novembre 2015 (3) d’octubre 2015 (6) de setembre 2015 (10) d’agost 2015 (16) de juliol 2015 (10) de juny 2015 (7) de maig 2015 (3) d’abril 2015 (10) de març 2015 (16) de febrer 2015 (7) de gener 2015 (13) de desembre 2014 (9) de novembre 2014 (7) d’octubre 2014 (10) de setembre 2014 (10) d’agost 2014 (15) de juliol 2014 (5) de juny 2014 (9) de maig 2014 (12) d’abril 2014 (7) de març 2014 (14) de febrer 2014 (11) de gener 2014 (8) de desembre 2013 (11) de novembre 2013 (19) d’octubre 2013 (19) de setembre 2013 (23) d’agost 2013 (24) de juliol 2013 (17) de juny 2013 (20) de maig 2013 (21) d’abril 2013 (24) de març 2013 (32) de febrer 2013 (21) de gener 2013 (23) de desembre 2012 (19) de novembre 2012 (24) d’octubre 2012 (21) de setembre 2012 (22) d’agost 2012 (22) de juliol 2012 (20) de juny 2012 (21) de maig 2012 (23) d’abril 2012 (18) de març 2012 (22) de febrer 2012 (20) de gener 2012 (22) de desembre 2011 (27) de novembre 2011 (27) d’octubre 2011 (29) de setembre 2011 (21) d’agost 2011 (34) de juliol 2011 (27) de juny 2011 (31) de maig 2011 (30) d’abril 2011 (26) de març 2011 (29) de febrer 2011 (26) de gener 2011 (29) de desembre 2010 (30) de novembre 2010 (23) d’octubre 2010 (20) de setembre 2010 (26) d’agost 2010 (28) de juliol 2010 (20) de juny 2010 (14) de maig 2010 (18) d’abril 2010 (20) de març 2010 (18) de febrer 2010 (17) de gener 2010 (13) de desembre 2009 (17) de novembre 2009 (19) d’octubre 2009 (22) de setembre 2009 (19) d’agost 2009 (12) de juliol 2009 (25) de juny 2009 (22) de maig 2009 (15) d’abril 2009 (15) de març 2009 (18) de febrer 2009 (20) de gener 2009 (18) de desembre 2008 (19) de novembre 2008 (23) d’octubre 2008 (22) de setembre 2008 (19) d’agost 2008 (28) de juliol 2008 (16) de juny 2008 (11) de maig 2008 (10) d’abril 2008 (23) de març 2008 (7) de febrer 2008 (5) de gener 2008 (8) de desembre 2007 (4) de novembre 2007 (8) d’octubre 2007 (18) de setembre 2007 (9) d’agost 2007 (3) de juliol 2007 (5) de juny 2007 (7) de maig 2007 (22) d’abril 2007 (18) de març 2007 (11) de febrer 2007 (13) de gener 2007 (14) | 0.730813 | curate | {"en": 0.03245570458685213, "ca": 0.899652260307998, "es": 0.044212617983109784, "pt": 0.01672462328200033, "eo": 0.004636529226693161, "fr": 0.0023182646133465806} | http://www.conloscuatro.com/2009/09/diari-duna-dona-senzilla.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_123162 | Acusar els C.D.R. de terroristes és una aberració tan gran, que et du a pensar que o bé els acusadors són uns paranoics o són uns estrategs molt fins que ens volen arrossegar cap a la violència i jo m’inclinaria cap a la segona opció sense descartar-ne la primera.
La justícia i l’estat espanyol, ens estant portant cap a un carreró sense sortida i a la vegada també s’hi estan posant aquests dos estaments; segurament esteu pensant: aquest paio s’està tornant boig, però veureu que no és ben bé així.
Aquesta situació que estem vivint, no sabem on ens portarà però apunta molt malament i ens pot portar a fets realment dramàtics, miraré d’explicar les meves temences, que de cap de les maneres voldria que fos així, no sabeu les ganes que tinc d’equivocar-me, però no una mica sinó del tot.
Ja sabeu els que em seguiu que sóc molt aficionat o potser podríem dir que tinc el vici de rellegir la història i creieu-me el que sembla que es pot tornar a repetir no em fa gens de gràcia.
No sé si només m’ho sembla a mi però estan volent portar aquest conflicte cap al mateix front que varen aconseguir portar el del País Basc, que de fet és el que millors rèdits va donar al franquisme i als seus hereus ara al govern, que no és altre que el de la violència. Recordem que a Euskadi tot va començar per la reivindicació de la cultura basca i la repressió salvatge que varen rebre, va tenir la reacció que va tenir…
Per reforçar els meus temors, només cal que fem una ullada als comportaments de la justícia i els estaments policials si els causants del conflicte són els grups neofeixistes, cada cop més nombrosos al nostre país o si en són els defensors de la sobirania de Catalunya.
Crec que tots en sabem la resposta, els que destrossen tot el que troben al seu pas, no els hi apareix cap policia, en canvi els que fan concentracions de protesta en defensa d’uns drets, en principi pacífics fins que compareix la policia se’ls acusa de violents…
Voldria pensar que serem prou capaços de mantenir la calma, però certament al jovent li estan posant complicat, ho deixaré aquí perquè ho faria massa extens i us avorriria, només remarcar que quan estic escrivint ja s’han emportat cap a l’audiència nacional una noia acusada de terrorisme i d’ideòloga del moviment.
Manel Mayor 10 d’abril de 2018
Aquesta entrada s'ha publicat dins de general per Manel Mayor Lekuona. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_130059 | Transparència - Comunicació - Web de l'Agència Catalana del Consum
Inici > Agència Catalana del Consum > Comunicació > Transparència
Estructura organitzativa i de funcionament Organigrama Acords de creació i funcionament d'entitats del sector públic Acords, pactes i convenis en matèria de personal Cartes i catàlegs de serveis Catàleg de procediments Alts càrrecs i directius Relació d'alts càrrecs i directius Incompatibilitats Activitats, béns i interessos Retribucions, indemnitzacions i dietes Codi de bones pràctiques per als alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya Publicitat activa de l'agenda pública amb grups d'interès Empleats públics
Relació de llocs de treball de l'Administració de la Generalitat Relació de llocs de treball de col·lectius específics
(L'Agència Catalana del Consum no disposa de personal adscrit a col·lectius específics) Relació de llocs de treball del sector públic
(L'Agència Catalana del Consum no disposa d'entitats del sector públic) Personal adscrit per adjudicataris de contractes signats amb l'Administració
(L'Agència Catalana del Consum no disposa de personal adscrit per adjudicataris de contractes) Retribucions, indemnitzacions i dietes Convocatòries: accés i resolució
Convocatòries generals Convocatòries personal laboral Convocatòries de col·lectius específics Formació per a promoció Representació sindical Nombre d'alliberats sindicals
(L'Agència Catalana del Consum no té alliberats sindicals i per tant, no suposa cap cost) Gestió econòmica, comptable pressupostària i patrimonial
Pressupostos aprovats, executats i liquidats de la Generalitat de Catalunya Comptes anuals Informes d'auditoria de comptes i fiscalització Estabilitat pressupostària: compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
(L'Agència Catalana del Consum no disposa de patrimoni) Subvencions i ajuts
Subvencions i ajuts públics previstos Subvencions i ajuts públics atorgats
Concessió de subvenció a la Confederació de Comerç de Catalunya per al desplegament del projecte "Accions de consum en la venda ambulant". (resolució del 6 de maig de 2015). Concessió de subvencions destinades a les Organitzacions de Persones Consumidores de Catalunya per a l'exercici 2015. (Resolució definitiva) (Proposta de resolución provisional) (Convocatòria publicada al DOGC núm. 6944 de 27 d'agost de 2015) Concessió d'ajuts del Fons d'atenció solidària de subministraments bàsics. (Resolució) (Annexos) (DOGC núm. 6946, de 31 d'agost de 2015) Control financer de les subvencions i els ajuts Contractes i convenis
Entitats i òrgans de contractació Contractació programada
Alertes i anuncis previs Programació de contractes de valor estimat elevat Licitacions en tràmit
Composició, forma de designació i convocatòries de les meses de contractació Licitacions en tràmit Manual per als licitadors Contractes adjudicats Publicació de les resolucions d'adjudicació i de les actes de valoració de les meses de contractació Renúncies i desistiments Contractes subscrits
Contractes formalitzats Contractactació específica d'estudis i dictàmens Contractació menor Execució de contractes
Modificacions anuals de contractes Modificació de contractes Execució de contractes de gestió de serveis públics i de concessió d'obres públiques Pròrroges de contractes Criteris interpretatius, acords i directrius
Informes i recomancions Acords, directrius i instruccions Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública Clàusules socials, mediambientals, lingüístiques i de foment de la investigació i la recerca Recursos i resolucions judicials
Tribunal Català de Contractes del Sector Públic Resolucions judicials Estadístiques i registres de contractació
Seguiment i avaluació de la contractació pública Estadístiques del volum pressupostari de les adjudicacions en cada procediment contractual Llista i quantia de les compres i les contractacions Relació de les contractacions econòmicament més significatives Dades de les adquisicions de subministraments per Internet Memòries corporatives Consulta directa del Registre públic de contractes Consulta del Registre públic de contractes amb formulari Registre electrònic d'empreses licitadores (RELI) Informació censal de les empreses inscrites al RELI Registre d'empreses classificades Obres públiques
(L'Agència Catalana del Consum no gestiona contractes d'obra pública) Convenis
Registre de convenis de col·laboració Altres convenis Planificació urbanística i informació geogràfica
(L'Agència Catalana del Consum no disposa de Plans territorials sectorials ni d'informació cartogràfica)
Pla de Govern Plans i programes generals i sectorials Auditories dels serveis públics
(L'Agència Catalana del Consum no disposa d'auditories dels serveis públics) Informació estadística
Estadística oficial Altres estadístiques Publicitat institucional Procediments administratius. Decisions i actuacions de rellevància jurídica
Normativa sectorial Directives, instruccions i circulars Normativa en tràmit Règim d'intervenció administrativa (L'Agència Catalana del Consum no disposa d'actes amb incidència sobre el domini públic ni sobre la gestió dels serveis públics) Revisió d'actes administratius Resolucions administratives i judicials amb rellevància pública Resolucions judicials en matèria de transparència Dictàmens
Dictàmens Respostes a consultes sobre interpretació i aplicació de la normativa Enllaços relacionats
Pla estratègic de transparència 2015-2017 | 0.841041 | curate | {"ca": 1.0} | http://consum.gencat.cat/qui_som/communicacio/transp/index.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_795740 | Entenent artista en aquest cas com pintor, escultor...
Què entenem per "artista d'èxit"?
Obra cotitzada i reconeixament mundial
Messi? | 0 | curate | {"ca": 0.9541984732824428, "it": 0.04580152671755725} | |
macocu_ca_20230731_0_164542 | Nivell de descripció
Carta de quitació de 16 lliures censals, firmada per el magnífic Joan de Palou, donzell de la ciutat de Mallorca a la parròquia de Montuïri. Notari: Joan Terrassa. | 0.630806 | curate | {"ca": 0.8791208791208791, "fi": 0.12087912087912088} | |
macocu_ca_20230731_3_601711 | Ryanair planta cara als tripulants de cabina en el primer dia de vaga
Ryanair, com ja havia advertit, va plantar ahir cara als sindicats i va confirmar, en la primera de les dues jornades de vaga dels seus tripulants de cabina (TCP), que reduirà a Irlanda les operacions hivernals i, en conseqüència, potser també la plantilla. Més de 400 vols van ser cancel·lats ahir per les aturades de 24 hores convocades pels TCP a Espanya, Portugal, Bèlgica i Itàlia, en la primera gran mobilització d’aquest col·lectiu en la història de l’aerolínia irlandesa. La protesta no solament va afectar ahir més de 50.000 passatgers, segons xifres de Ryanair, sinó que va portar la companyia a detallar quines mesures adoptarà a curt termini “per fer front” als vaguistes, en paraules del seu conseller delegat, Michael O’Leary.
De moment, la reducció dels vols hivernals i de la flota que durà a terme a partir d’octubre solament afecta la base de Dublín, on podria suprimir fins a 300 llocs de treball, però la mesura és un clar avís per a la resta de pilots i TCP. “Ryanair opera una flota de més de 450 avions en 87 bases europees. Això solament ho mantindrem si seguim oferint bitllets barats i serveis de vols fiables, però si la nostra reputació d’eficiència o les reserves anticipades es veuen afectades, les possibles retallades en bases i llocs de treball, com els de Dublín, seran una conseqüència molt lamentable”, va dir el seu director operatiu, Peter Bellew. Malgrat els advertiments, el primer dia de vaga dels TCP a Espanya, Bèlgica, Portugal i Itàlia va tenir un alt seguiment i va transcórrer amb normalitat, al mateix temps que no van minar, per exemple, la determinació dels pilots a Irlanda. Un centenar de pilots contractats directament per Ryanair a Irlanda va anunciar que tornaran a fer una aturada de 24 hores el proper 3 d’agost, la quarta que convoquen en aquest país des del passat 12 de juliol.
Segons fonts sindicals, l’absència de serveis mínims a Itàlia, Portugal i Bèlgica va provocar la suspensió no prevista a Espanya de 22 vols amb destinació o origen a Itàlia, així com la del vol, tant d’anada com de tornada, que connectava Palma amb l’aeroport belga de Charleroi, la qual cosa va deixar a terra milers de passatgers.
Atacs a Uber i Cabify D’altra banda, les companyies Uber i Cabify, que operen a Barcelona a través de llicències VTC (lloguer de vehicles amb conductor), van anunciar que suspenen temporalment la seva activitat a la ciutat arran de les agressions patides ahir durant una manifestació de taxistes. Així ho va anunciar l’associació Unauto, que va denunciar que els episodis de violència van ser d’una gravetat extrema, atès que no només es va atacar vehicles, sinó també conductors i usuaris. | 0.867448 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_65726 | Tacte-fitxes de pre-escriptura que treballen nombres i diferents recorreguts per a la pre-escriptura, mitjançant fitxes rugoses a través del tacte....
Preu 19,83€
Detalls
Marca: Akros
Tacte-fitxes de pre-escriptura que treballen nombres i diferents recorreguts per a la pre-escriptura, mitjançant fitxes rugoses a través del tacte. Inspirat en la metodologia Montessori. | 0.606877 | curate | {"ca": 0.8328767123287671, "pt": 0.030136986301369864, "es": 0.136986301369863} | https://materialescolar.abacus.coop/material-didactic-ca/coneixements-ca/matematiques-logica-i-calcul-ca/tacto---fitxes-akros--nombres-i-pre-escritura--123615622 |
macocu_ca_20230731_6_275796 | Exclouen als Telecos de la convocatòria d’una plaça per al Port de Santander
Els llicenciats i graduats en Telecomunicacions no s’accepten com a candidats per a accedir a la feina com a responsable de Sistema d’Informació i Comunicacions convocada per l’Autoritat Portuària de la capital cantàbrica
La convocatòria es va publicar en el Butlletí Oficial de Cantàbria (BOC) el passat 9 de novembre, on els requisits dels aspirants exigia estar en possessió de la titulació d’Enginyeria Informàtica. Tanmateix, això excloïa als Enginyers Tècnics de Telecomunicació que, donades les funcions del lloc, compleixen igualment les característiques que es requereix en la convocatòria de BOC. LLEGIR NOTÍCIA | 0.780764 | curate | {"ca": 0.9798270893371758, "es": 0.020172910662824207} | |
macocu_ca_20230731_8_527755 | Danièle Huillet
Cineasta
París (França), 1936 - Cholet (França), 2006.
Va ser una directora i muntadora coneguda per Sicilia! (1999), Klassenverhältnisse (1984) i Chronik der Anna Magdalena Bach (1968). Ella va treballar sempre en col·laboració amb el seu marit, Jean-Marie Straub, amb qui va crear algunes de les pel·lícules més desafiants i intensament debatudes de l'era moderna. Com a cineastes, Huillet i Straub van pertànyer a la generació de la «Nouvelle Vague francesa», encara que el seu treball va prendre una direcció radicalment diferent. La seva estètica, relacionada amb el materialisme filosòfic de Marx i Engels, era d'un extrem realisme que es resistia a embelliments superflus i efectes d'edició. | 0.721888 | curate | {"fr": 0.021216407355021217, "pt": 0.011315417256011316, "ca": 0.85997171145686, "de": 0.1074964639321075} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_182806 | 🍪 Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. Més informació Acceptar
Redacció Barcelona. 12 de novembre de 2017 21:51
Gent i parades en la 7a edició d'Expoelectric, a l'Arc de Triomf de Barcelona. Expoelectric
La 7a edició de l'Expoelectric, l'esdeveniment més important de vehicles elèctrics i híbrids endollables del sud d'Europa, ha tancat portes aquest diumenge amb un assistència total de 25.000 visitants. La cita ha comptat amb més de 50 expositors al llarg del passeig de Lluís Companys de Barcelona, una xifra que representa un 20% més que l'any passat. En aquesta edició, el seu director, Ramon Caus, ha constatat "un canvi en l'actitud dels visitants, que en les primeres edicions venien bàsicament a mirar i ara ja s'interessen per comprar". En aquest sentit, ha dit que la missió del certamen és que, en les properes edicions, "ja es tingui el 100% de l'oferta elèctrica a disposició del ciutadà".
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
La cita ha comptat amb més de 50 expositors, una xifra que representa un 20% més que l'any passat
Un total de més de 100 vehicles elèctrics i híbrids endollables han circulat pels carrers de Barcelona durant aquest cap de setmana, i s'han realitzat més de 700 proves de cotxes i 350 proves de motos i bicicletes elèctriques. En aquest sentit, els visitants han tingut l'oportunitat de conèixer i provar a l'Expotest els últims models de vehicles elèctrics i híbrids endollables com els Renault ZOE, Kangoo ZE i Twizy, els Volkswagen e-Golf, Golf GTE i Passat GTE Variant, els Audi A3 Sportback e-tron i Q7 e-tron quattro, els Nissan 100% elèctrics LEAF 30kWh i e-NV200, els KIA Soul EV, Optima 2.0 GDI PHEV i el nou KIA Niro, el Peugeot Partner Tepee Electric i els Citroën Berlingo Electric i E-Méhari.
La cita ha disposat, com en cada edició, d'un circuit tancat de proves especial per a motocicletes i bicicletes elèctriques i d'un circuit de trànsit obert per a les proves de cotxes, el Test & Drive, que aquest 2017 compta amb la col·laboració de LIVE, la plataforma publicoprivada destinada al desenvolupament de la mobilitat sostenible a Barcelona i Catalunya. En total, s'han realitzat més de 700 proves de cotxes i 350 proves de motos i bicicletes elèctriques.
Un any més, la ciutat comtal s'ha convertit en l'epicentre de la mobilitat elèctrica amb la celebració d'aquesta 7a edició d'Expoelectric, impulsada per la Generalitat de Catalunya, a través de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (ENGINYERS BCN) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
L'esdeveniment ha comptat un cop més amb el màxim suport del sector del motor i s'ha consolidat com la cita ineludible de les principals marques de motor del mercat i del sector energètic, per donar a conèixer al públic les últimes novetats en vehicles de zero emissions. | 1 | perfect | {"ca": 0.983575489576753, "fr": 0.008843967150979154, "en": 0.003790271636133923, "oc": 0.003790271636133923} | |
mc4_ca_20230418_15_92680 | Formació gratuïta per organitzar esdeveniments de manera eficient
Concert a la Nau del Museu del Ferrocarril
L'Oficina Jove i el Servei de Joventut ofereixen una xerrada adreçada a entitats i particulars
L'Oficina Jove de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Servei de Joventut del Consell Comarcal del Garraf organitzen l'11 d'abril una sessió de treball sobre "Eficiència a la Festa: Propostes de millora en l'organització i la seguretat d'esdeveniments".
Es tracta d'una sessió de formació teòrica i pràctica, de dues hores de durada que explicarà la normativa vigent en matèria d'espectacles, principalment els musicals. L'objectiu és ajudar i orientar perquè les contractacions de proveïdors i serveis compleixin amb totes les garanties legals i professionals. Es tracta d'oferir informació actualitzada sobre els principals aspectes organitzatius en esdeveniments de pública concurrència, així com de presentar noves eines i aplicacions que poden ser d'utilitat a qui organitza els actes.
La xerrada es complementarà amb les aportacions o preguntes dels participants per a resoldre dubtes o plantejar qüestions concretes i amb una anàlisi de problemàtiques habituals en l'organització i la seguretat de les produccions.
La sessió de treball està adreçada a entitats i a particulars de la comarca, a tècnics de cultura, de joventut, de participació, de cooperació i/o de convivència, que actuen com a responsables en l'organització d'esdeveniments culturals.
La xerrada la imparteix la plataforma Festelafesta.com, FM Grup i l'Associació d'Empreses de Lloguer de So i Il•luminació de Catalunya (PATROSIL).
L'activitat és gratuïta i tindrà lloc el dijous 11 d'abril, de 17:30h a 19:30h, al Centre Cívic La Geltrú (Pl. de l'Associació d'Alumnes Obrers, s/n - Vilanova i la Geltrú).
Podeu demanar més informació a [email protected] i consultar places disponibles fins el dia 8 d'abril. | 0.87146 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.vilanova.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=12300736&mes=04&any=2013 |
macocu_ca_20230731_1_324505 | La fiscalia demana fins a deu anys per les factures de Batesteza i Manté
Prat, Pérez i Batesteza s'enfrontarien a les penes més altes, segons aquesta petició
Carles Manté, a la sortida dels jutjats en quedar en llibertat el 2013 AZAHARA PALOMARES/EL PUNT AVUI
Dijous, 18 Mai 2017 07:54
La fiscalia veu acreditats els delictes de prevaricació, falsedat documental, malversació de cabals públics i tràfic d'influències en la investigació sobre les factures cobrades per l'exdirector del CatSalut Carles Manté i l'arquitecte Jorge Batesteza per la realització de tasques d'assessorament i la construcció de l'hospital de Sant Joan de Reus. Així ho indica la fiscal, Maria Cinta López, en un escrit d'acusació en què demana entre 7 i 10 anys de presó per als investigats en aquesta causa conjunta, a més de bastants anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic i una responsabilitat civil. És a dir, que els imputats retornin de manera solidària les quantitats cobrades de forma presumptament irregular.
Per a l'exdirector d'Innova Josep Prat i l'exalcalde Lluís Miquel Pérez la fiscalia reclama fins a 10 anys de presó, una inhabilitació per a càrrec públic local i autonòmic de 20 anys i una multa de 200.000 euros. Respecte a l'exsecretària d'Innova, Natàlia Torrell, i l'exdirectora financera d'Innova, Ester Ventura, la pena demanada és de 7 anys de presó més 15 d'inhabilitació per a càrrec públic. En el cas de Carles Manté, la fiscalia reclama 8 anys de presó i 20 d'inhabilitació, mentre que per a Batesteza, 10 anys de presó, una multa de 200.000 euros i la prohibició de poder assolir contractes públics per un període de 10 anys.
Per últim, Maria Cinta López demana 9 anys de presó, 15 anys d'inhabilitació per a càrrec públic local i autonòmic i una multa de 200.000 euros per a l'exdirector d'infraestructures d'Innova José Vicente Gómez Rebollo i l'empresari responsable de la UTE per construir l'hospital de Sant Joan, Sergi Luqui. Per contra, la fiscal exculpa la companya professional de Luqui, Sílvia Barberà, de tota responsabilitat.
Ara fa un mes es va saber la posició de l'acusació de l'Ajuntament de Reus, que només demana penes per a Prat, Manté i Basteza, i també la d'Ara Reus, que amplia la petició de presó a la resta d'investigats en la causa. Per la seva banda, la CUP no ha presentat cap escrit de qualificació, en espera que l'Audiència de Tarragona resolgui els recursos presentats contra l'agrupació de les peces 1 i 2 d'Innova que va ordenar el jutge del cas, Diego Álvarez de Juan.
En cas que l'Audiència de Tarragona doni la raó a la CUP i a les defenses d'altres investigats, el procés per anar a judici s'hauria de convocar de nou, aquesta vegada per tramitar les investigacions sobre les factures de manera separada. En aquest escenari, els cupaires podrien presentar un escrit d'acusació, però si la situació és la contrària quedarien sense aquesta opció, quan han estat un dels principals impulsors de la demanda.
Els contractes signats, il·legals per a la fiscalia
En el seu escrit, Maria Cinta López indica que els contractes entre CCM Estratègies i Salut i Innova, igual que els de Jorge Batesteza amb el mateix hòlding i l'UTE per construir l'hospital de Sant Joan, “es van adjudicar amb una omissió total i absoluta del procediment legalment establert, ja que no estava subjecte a les normes de contractació pública”. En el cas de Carles Manté, la fiscal se sorprèn que s'adjudiqués un pagament que va ascendir a 720.000 euros més IVA a una empresa que només tenia 10 dies de vida, i assegura que l'investigat no ha justificat la realització de cap treball, més enllà de la presentació de dos folis amb tasques generals.
Pel que fa a la contractació de Batesteza, la fiscal subratlla que l'arquitecte no va presentar els informes de justificació de les tasques per assessorar en la construcció del centre hospitalari i que era plenament conscient d'estar facturant dues vegades per una mateixa feina.
Publicitat | 0.863747 | curate | {"ca": 0.9936499872999746, "de": 0.0063500127000254} | |
macocu_ca_20230731_1_361860 | Visites de Pàgines
Inici / Què fem / Serveis a empreses i administracions
Incorpora la RSC a l'àrea productiva, nosaltres t'acompanyem i ho visibilitzem.
Dissenyem, construïm i mantenim jardins i zones verdes de tot tipus i extensions. Els nostres equips de treball compten ...
La teva empresa necessita mans? En tenim. Disposem de personal totalment capacitat en tasques de manipulació de product ...
A Viver de Bell-lloc trobaràs equips formats per dur a terme serveis de neteja especialitzats en grans espais de trebal ...
Moltes empreses i administracions necessiten alguna persona que faci un control d’accés. Els nostres equips de trebal ...
Els productes no sempre surten perfectes de la màquina i és imprescindible la participació d’una o vàries persones ...
Cada empresa té les seves necessitats específiques. Però quan requereixen d’una força de treball eficaç i il·lus ...
Des de la Fundació Viver de Bell-lloc oferim diversos serveis adreçats a les empreses en el Parc d’Activitats Ag ...
Totes les persones som diferents i, en conseqüència, també ho són els equips de treball que formem. Afortunadament c ... | 0.748452 | curate | {"ca": 0.9457013574660633, "es": 0.028054298642533934, "eo": 0.008144796380090498, "pt": 0.01809954751131222} | |
macocu_ca_20230731_8_224351 | Promoció i venda de l’oli d’oliva verge extra elaborat per la Cooperativa Sant Fortunat. Interessant visita guiada pel poble i entrada gratuïta al Museu de l’Oli i del món rural | 0.635043 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_11215 | Xevi Bagaria: “El batxillerat internacional és considerat més qualitatiu que quantitatiu“
En Xevi Bagaria va néixer el 14 de febrer del 2005 a Vic, però actualment viu a les Masies de Voltregà. Fins als setze anys estudiava a l’escola La Gleva, un col·legi situat a les Masies de Voltregà. Però aquest any va venir a estudiar a l’escola Sant Miquel dels Sants a Vic, ja que va decidir que volia cursar el batxillerat social i internacional.
És un batxillerat on les metodologies amb les quals es treballa són diferents de les del batxillerat nacional. El batxillerat internacional és considerat més qualitatiu que quantitatiu, a diferència del batxillerat nacional aquí a Espanya. Ja que valora què és el que saps fer amb els teus coneixements, no quina quantitat de coneixements tens.
El primer cop que et van parlar del batxillerat internacional què vas pensar?
Vaig pensar que seria un simple batxillerat en anglès, perquè al sentir la paraula “internacional” t’hi fa pensar, cosa que tothom es pensa. Però tot i això em va crear certa curiositat, i vaig decidir buscar-ne més informació per saber exactament en què consistia. D’aquesta manera em vaig adonar que realment no era un simple batxillerat en anglès, sinó que realment anava molt més enllà que això.
En què és diferencia un batxillerat de l’altre un cop finalitzats? Quines diferents opcions tens?
Un factor molt favorable és que a la selectivitat no has d’examinar-te de les matèries comunes. També se’t beneficia a les notes finals, ja que consideren que durant l’any has fet més feina i més hores de classe que els alumnes del batxillerat nacional. I el factor que marca més la diferència és que un cop acabat el batxillerat internacional pots anar a gairebé totes les universitats del món amb el mateix dret que qualsevol alumne d’aquell país, cosa que fa que puguis anar a estudiar fora d’una manera més senzilla. És a dir, que si per exemple vols anar a estudiar als Estats Units, et tractaran com a qualsevol alumne americà, faràs els mateixos processos per entrar a la universitat que ell. Per tant, tampoc hauries de fer cap procés d’adaptació de títols, ni res semblant.
Quin és el motiu que et va fer decidir que el batxillerat internacional és el que volies fer?
Bàsicament la manera de treballar. Per a mi, l’educació així com més “tradicional”, és a dir, la que s’aplica gairebé sempre a totes les escoles, em costa molt. Jo no suportava quan m’havia de memoritzar les coses, perquè dos dies després d’haver fet l’examen ja no ho recordava i, per tant, em donava la sensació que no aprenia res. En canvi, ara fent l’internacional m’he adonat que les formes en les quals treballem se’m fan més fàcils i les gaudeixo més. També un altre motiu, com ja he dit abans, és que si mai vull marxar a estudiar fora d’Espanya, em serà molt més fàcil, tot i que aquest no és el motiu principal.
Com descriuries la teva experiència al batxillerat internacional?
Estic totalment content. M’està agradant molt, encara que hi ha assignatures en les quals estic tenint més complicacions. L’assignatura que m’agrada més és gestió empresarial, ja que és un tema que m’interessa molt i és molt pràctic. Aprenem moltes coses, per exemple, a demanar feina o a cobrar nòmines, entre d’altres. Castellà i anglès també m’agraden molt, perquè no fem gramàtica, sinó que aprenem sobre nous temes parlant la llengua corresponent. Al contrari, en canvi, biologia és una assignatura amb molt temari en la que has de treballar molt, i per això també em costa més. I ja per últim, matemàtiques, que tot i fer molta feina no aconsegueixo obtenir les notes que m’agradarien.
Una assignatura particular d’aquest batxillerat és la de CAS, ens podries explicar en què consisteix, i si la trobes útil? Per què?
L’assignatura de Creativitat, Activitat i Servei (CAS) consisteix en fer un projecte d’un mes de durada. Es tracta d’escollir una xarxa social, en el meu cas tinc un perfil d’Instagram, on has de mostrar-hi els teus interessos, com per exemple, el menjar que t’agrada, l’esport que fas, actes o notícies, entre d’altres. Actualment, estem fent activitats amb els de l’escola de l’Estel, per exemple, els hi vam fer una guia per la nostra escola i seguidament els hi vam preparar un esmorzar. Recentment, jo en el meu Instagram hi estic publicant una activitat que estic fent, que és muntar a cavall. En definitiva, és una assignatura que a moments fa mandra i no la voldria fer perquè es necessita temps, però realment aprens molt de les experiències que fas i les activitats les gaudeixes.
Què és el que més i el que menys t’agrada del batxillerat internacional?
El que més m’agrada del batxillerat internacional és la metodologia, ja que aprens a crear el teu criteri propi sobre molts temes, i d’aquesta manera raonar-los. I el que menys m’agrada és el poc temps que hi ha en comparació a tot el contingut que s’ha de fer. D’aquesta manera hem d’avançar molt temari de cop, i en alguns moments és estressant.
Tinc molt clara aquesta resposta, jo el que canviaria és que no fos obligatori haver de fer una ciència, ja que és obligat escollir-ne una, i jo per exemple, tenia molt clar que no en volia fer. També afegiria l’opció de què hi hagués batxillerat internacional humanístic, perquè en el meu cas, jo vull estudiar dret, i ni la biologia ni les matemàtiques em serveixen molt per entrar a la carrera.
En algun moment has pensat deixar-ho? Per què?
L’únic moment que vaig pensar en deixar-ho va ser quan vam arribar la primera setmana, perquè no em va agradar la meva classe. Hi havia gent que així de primeres em vaig pensar que no hi encaixaria i per tant vaig pensar que jo allà no hi pintava res, però a la que els vaig anar coneixent els he anat trobant més similituds a mi. Especialment, el dia que ens van presentar les assignatures de biologia i matemàtiques, vaig dir: “em quedo aquí fins al desembre i després em passo al batxillerat nacional”. Però després, un cop acabats els exàmens finals, vaig veure que realment és el que m’agrada i el que vull fer, ara tinc molt clar que no ho deixaré.
Què en penses del fet de no coincidir mai amb els alumnes del batxillerat nacional?
Recomanes als alumnes cursar el batxillerat internacional? Per què?
Si vols fer el batxillerat internacional has de tenir clar que el vols fer. Perquè en cas que no t’agradi, ja t’hauràs gastat molts diners, ja que els llibres i el material són molt cars. Si ho tens clar jo crec que t’agradarà, tot i que has de ser un perfil molt concret, has de ser una persona que t’agradi molt estudiar i tingui moltes ganes d’aprendre, perquè si no se’t farà molt pesat.
El batxillerat internacional què t’ha ensenyat o canviat, pel que fa a valors i manera de ser?
He descobert que sóc una persona més oberta del que em pensava. També et permet tenir idees més clares, sobretot del que està passant al món i tot el que passa en diversos àmbits de la nostra vida. A l’assignatura de gestió empresarial he guanyat molt coneixement del món de l’empresa, a anglès també he après molt de totes les temàtiques, per exemple comparar els drets de les persones amb els dels animals. També he conegut a gent que si no fos pel batxillerat internacional no hi hauria tingut mai cap mena de contacte, perquè la manera de treballar és molt interactiva i cooperativa. Penso que a les persones més vergonyoses les ha ajudat a expressar-se millor en públic i a ser més obertes.
Jo quan vaig començar batxillerat vaig decidir deixar el tennis, perquè m’ocupava moltes hores entre setmana i els partits del cap de setmana, i no m’anava bé combinar els horaris del tennis amb els dels estudis. La meva intenció era deixar-ho al principi i després depenent del temps lliure que tingués tornar-ho a fer o no, però he vist que no és possible combinar-ho. També hi té a veure que fem classes a la tarda, tot i que haig de dir que si no fos pel batxillerat internacional no l’hagués deixat. També anava a una acadèmia de dibuix i també ho vaig deixar, i ara simplement vaig a una acadèmia d’anglès dos dies a la tarda. Tot i això, tinc la sensació que a vegades encara em falta temps. | 0.793856 | curate | {"ca": 0.9970108357205132, "en": 0.0029891642794868606} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_22306 | El doble grau que et permet adquirir alhora un ampli coneixement de la política contemporània i una completa formació jurídica, amb tots els avantatges del campus integrat de la UAB
Informació general
Accés
Pla d'estudis
Pla d'estudis i horaris
Guies docents
Competències
Treball de final de grau
Recursos per a l'estudi
Professorat
Matrícula
Estudiants de 1r curs
Altres cursos
Documentació
Canvi d’estudis espanyols
Qualitat
Sistema de qualitat
Informació general
Accés
Pla d'estudis
Pla d'estudis i horaris
Guies docents
Competències
Treball de final de grau
Recursos per a l'estudi
Professorat
Matrícula
Estudiants de 1r curs
Altres cursos
Documentació
Canvi d’estudis espanyols
Qualitat
Sistema de qualitat
Vull més informació:
Nom
Cognoms
E-mail
Consulta
Tria país Tria país Afganistan Albània Alemanya Algèria Altres Andorra Angola Anguilla Antigua i Barbuda Antilles Neerlandeses Aràbia Saudí Argentina Armènia Aruba Austràlia Àustria Autoritat Palestina Azerbaidjan Bahames Bahrain Bangladesh Barbados Belarús Bèlgica Belize Benín Bermudes Bhutan Bolívia Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Brunei Bulgària Burkina Faso Burundi Cambodja Camerun Canadà Cap Verd Colòmbia Comores Congo Corea Del Nord Corea Del Sud Costa D'Ivori Costa Rica Croàcia Cuba Dinamarca Djibouti Dominica Egipte El Salvador Emirats Àrabs Units Equador Eritrea Eslovàquia Eslovènia Espanya Estats Units Estònia Etiòpia Fiji Filipines Finlàndia Franca Gabon Gàmbia Geòrgia Ghana Grècia Grenada Groenlàndia Guadalupe Guaiana Francesa Guam Guatemala Guernsey Guinea Guinea Equatorial Guinea-Bissau Guyana Haití Hondures Hong Kong Hongria Iemen Illes Caiman Illes Cook Illes Marshall Illes Salomó Illes Turks i Caicos Illes Verges Britàniques Illes Verges (Eua) Índia Indonèsia Iran Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Jamaica Japó Jersey Jordània Kazakhstan Kenya Kirguizstan Kiribati Kuwait Lao Lesotho Letònia Líban Libèria Líbia Liechtenstein Lituània Luxemburg Macao Macedònia Madagascar Malàisia Malawi Maldives Mali Malta Marroc Maurici Mauritània Mayotte Mèxic Micronèsia Moçambic Moldàvia Mònaco Mongòlia Montenegro Montserrat Myanmar Namíbia Nauru Nepal Nicaragua Níger Nigèria Niue Noruega Nova Caledònia Nova Zelanda Oman Països Baixos Pakistan Palau Panamà Papua Nova Guinea Paraguai Perú Polinèsia Francesa Polònia Portugal Puerto Rico Qatar Regne Unit República Centreafricana República Democràtica Del Congo República Dominicana Romania Ruanda Rússia Sàhara Occidental Saint Helena, Ascenció i Tristan Da Cunha Saint Kitts i Nevis Saint Lucia Saint Vincent i Les Grenadines Saint-Pierre-Et-Miquelon Samoa Samoa Americana San Marino Santa Seu Senegal Sèrbia Seychelles Sierra Leone Singapur Síria Somàlia Sri Lanka Sud-Àfrica Sudan Sudan Del Sud Suècia Suïssa Surinam Svalbard i Jan Mayen Swazilàndia Tadjikistan Tailàndia Taiwan Tanzània Togo Tonga Trinitat i Tobago Tunísia Turkmenistan Turquia Tuvalu Txad Txèquia Ucraïna Uganda Uruguai Uzbekistan Vanuatu Veneçuela Vietnam Wallis i Futuna Xile Xina Xipre Zàmbia Zimbàbue
Tria província Tria la província Alacant Àlava Albacete Almeria Astúries Àvila Badajoz Barcelona Biscaia Burgos Càceres Cadis Cantàbria Castelló Ceuta Ciudad Real Conca Còrdova Girona Granada Guadalajara Guipúscoa Huelva Illes Balears Jaén La Corunya La Rioja Las Palmas Lleida Lleó Lugo Madrid Màlaga Melilla Múrcia Navarra Osca Ourense Palència Pontevedra Salamanca Santa Cruz De Tenerife Saragossa Segòvia Sevilla Sòria Tarragona Terol Toledo València Valladolid Zamora
Accepto els
termes i condicions legals.
Enviar
No escriure en aquest camp.
Comparteix aquest grau amb els teus amics:
Facebook
Twitter
Linkedin
Desplegar el menú mòbil Tens dubtes?
Informació general
Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
Facultat de Dret
Campus de Bellaterra
Durada: 5.5 cursos - 372 crèdits
Places: 20
Nota de tall Batxillerat / CFGS: 10,986
Preu per crèdit: 17,69 euros.
Idioma: Català, castellà i anglès.
Calendari Acadèmic 2021-22
Modalitat: Presencial.
Amb el doble grau en Ciència Política i Gestió Pública i Dret et formaràs com a professional d’alt nivell per a actuar en els diversos àmbits polítics i administratius (Administració pública, govern, parlament, institucions internacionals, organitzacions polítiques, etc.) amb ple coneixement i domini del llenguatge i de les tècniques del món jurídic. Aquesta combinació encara és infreqüent al nostre país, però la complexitat i exigència tècnica de la política contemporània la fan molt necessària.
Pel caràcter de campus integrat, la UAB reuneix les condicions òptimes per desenvolupar aquests estudis combinats. Cursaràs les matèries del grau en Dret al matí i les matèries del grau en Ciència Política i Gestió Pública a la tarda. Tant la Facultat de Dret com la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia destaquen per impulsar la internacionalització dels seus estudiants (ambdues disposen d’un important teixit d’aliances i convenis d’intercanvi amb un gran nombre d’universitats nacionals i estrangeres) i la realització de pràctiques per facilitar la transició de la universitat a l’exercici professional.
Sortides professionals
Aquesta formació combinada és especialment adequada per a l’activitat en àmbits lligats a les institucions polítiques i les administracions públiques, com ara els alts cossos administratius, el cos diplomàtic, l’assessoria a empreses i mitjans de comunicació, les organitzacions internacionals, com les Nacions Unides, el Consell d'Europa o entitats supranacionals com la Unió Europea, l’assessoria i la gestió en entitats diverses (ONG, partits polítics i organitzacions socials), les fundacions i els centres de recerca.
Testimonis
"El poder analitzar la realitat des de les perspectives tant política com jurídica m'ha permès enfrontar els fets socials de forma molt més crítica i fonamentada." Marta Paricio
Programes de mobilitat
Coordinador d'intercanvis: Francesc Serra ([email protected])
Per a més informació: [email protected]
Podeu trobar informació a l'apartat Mobilitat internacional
Llegir més
Pràctiques
Es tracta d'una oferta de formació on els alumnes exerciten formes d'aprenentatge diferents a les habituals. Per bé que és un temps curt en la formació inicial, permet desenvolupar competències professionals i és un inici del tempteig en la inserció professional futura.
Les pràctiques professionals tenen una durada aproximada d'entre 180-200 hores d'estada en una entitat, institució, empresa o grup de recerca.
Llegir més
Qualitat
Més informació
Coneix els Alumni de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
Pla tutorial i preguntes freqüents de la Facultat
Visites al Campus versió Youtube - Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia
Visites al Campus versió Youtube - Temporada 2
1ª universitat a l'Estat espanyol i 178 del món
Descarrega't les guies UAB: accés, beques, mobilitat internacional, pràctiques...
Visita la UAB
Vull més informació:
*Camps obligatoris
Nom *
Cognoms *
E-mail *
Consulta *
Tria país * Tria país Afganistan Albània Alemanya Algèria Altres Andorra Angola Anguilla Antigua i Barbuda Antilles Neerlandeses Aràbia Saudí Argentina Armènia Aruba Austràlia Àustria Autoritat Palestina Azerbaidjan Bahames Bahrain Bangladesh Barbados Belarús Bèlgica Belize Benín Bermudes Bhutan Bolívia Bòsnia i Hercegovina Botswana Brasil Brunei Bulgària Burkina Faso Burundi Cambodja Camerun Canadà Cap Verd Colòmbia Comores Congo Corea Del Nord Corea Del Sud Costa D'Ivori Costa Rica Croàcia Cuba Dinamarca Djibouti Dominica Egipte El Salvador Emirats Àrabs Units Equador Eritrea Eslovàquia Eslovènia Espanya Estats Units Estònia Etiòpia Fiji Filipines Finlàndia Franca Gabon Gàmbia Geòrgia Ghana Grècia Grenada Groenlàndia Guadalupe Guaiana Francesa Guam Guatemala Guernsey Guinea Guinea Equatorial Guinea-Bissau Guyana Haití Hondures Hong Kong Hongria Iemen Illes Caiman Illes Cook Illes Marshall Illes Salomó Illes Turks i Caicos Illes Verges Britàniques Illes Verges (Eua) Índia Indonèsia Iran Iraq Irlanda Islàndia Israel Itàlia Jamaica Japó Jersey Jordània Kazakhstan Kenya Kirguizstan Kiribati Kuwait Lao Lesotho Letònia Líban Libèria Líbia Liechtenstein Lituània Luxemburg Macao Macedònia Madagascar Malàisia Malawi Maldives Mali Malta Marroc Maurici Mauritània Mayotte Mèxic Micronèsia Moçambic Moldàvia Mònaco Mongòlia Montenegro Montserrat Myanmar Namíbia Nauru Nepal Nicaragua Níger Nigèria Niue Noruega Nova Caledònia Nova Zelanda Oman Països Baixos Pakistan Palau Panamà Papua Nova Guinea Paraguai Perú Polinèsia Francesa Polònia Portugal Puerto Rico Qatar Regne Unit República Centreafricana República Democràtica Del Congo República Dominicana Romania Ruanda Rússia Sàhara Occidental Saint Helena, Ascenció i Tristan Da Cunha Saint Kitts i Nevis Saint Lucia Saint Vincent i Les Grenadines Saint-Pierre-Et-Miquelon Samoa Samoa Americana San Marino Santa Seu Senegal Sèrbia Seychelles Sierra Leone Singapur Síria Somàlia Sri Lanka Sud-Àfrica Sudan Sudan Del Sud Suècia Suïssa Surinam Svalbard i Jan Mayen Swazilàndia Tadjikistan Tailàndia Taiwan Tanzània Togo Tonga Trinitat i Tobago Tunísia Turkmenistan Turquia Tuvalu Txad Txèquia Ucraïna Uganda Uruguai Uzbekistan Vanuatu Veneçuela Vietnam Wallis i Futuna Xile Xina Xipre Zàmbia Zimbàbue
Tria província * Tria la província Alacant Àlava Albacete Almeria Astúries Àvila Badajoz Barcelona Biscaia Burgos Càceres Cadis Cantàbria Castelló Ceuta Ciudad Real Conca Còrdova Girona Granada Guadalajara Guipúscoa Huelva Illes Balears Jaén La Corunya La Rioja Las Palmas Lleida Lleó Lugo Madrid Màlaga Melilla Múrcia Navarra Osca Ourense Palència Pontevedra Salamanca Santa Cruz De Tenerife Saragossa Segòvia Sevilla Sòria Tarragona Terol Toledo València Valladolid Zamora | 0.677403 | curate | {"ca": 0.9653738171987106, "en": 0.00842258500571904, "pt": 0.008942497660393053, "es": 0.00561505667047936, "fr": 0.007694707289175418, "uk": 0.0014557554330872414, "it": 0.0006238951856088177, "eu": 0.001871685556826453} | https://www.uab.cat/web/estudiar/llistat-de-graus/informacio-general/ciencia-politica-i-gestio-publica-dret-1216708251447.html?param1=1345654137487 |
mc4_ca_20230418_16_135970 | BUSCANT RAONS: Dues formes diferents d'incivisme
No tinc res contra els aparells d'aire condicionat, quan fa calor són útils per mitigar el calor però en molts llocs hi ha el costum de posar els aparells d'aire condicionat sense posar un tub de goma pel qual l'aigua surti fins a una ampolla, sembla més còmode deixar que l'aigua dels aparells d'aire condicionat li caigui al veí damunt de la roba estesa.
El timbre va salvar-nos dels cops desesperats a la porta però hi ha gent que fa el mateix amb el polsador, o el polsen intermitentment o el mantenen polsat fins que obres la porta. Totes dues formes són prou desagradables i absolutament innecessàries.
Dos formas diferentes de incivismo
No tengo nada contra los aparatos de aire acondicionado cuando hace calor son útiles para mitigar el calor pero en muchos lugares existe la costumbre de poner los aparatos de aire acondicionado sin poner un tubo de goma por el que el agua salga hasta una botella, parece más cómodo dejar que el agua de los aparatos de aire acondicionado le caiga al vecino encima de la ropa tendida.
El timbre nos salvó de los golpes desesperados a la puerta pero hay gente que hace lo mismo con el pulsador, o pulsan intermitentemente o lo mantienen pulsado hasta que abres la puerta. Ambas formas son bastante desagradables y absolutamente innecesarias.
Etiquetes (Tags) aire condicionat, INCIVISME, timbre | 0.622479 | curate | {"ca": 0.5127087872185911, "es": 0.48729121278140886} | http://buscantraons.blogspot.com/2010/03/dues-formes-diferents-dincivisme.html |
mc4_ca_20230418_4_90581 | Cartelleria promocional per a Baix Ebre Avant | Vèrtex Comunicació
Disseny de cartelleria promocional per a diverses jornades professionals i cursos organitzats pel Consell Comarcal del Baix Ebre en el marc del projecte Baix Ebre Avant. Els diferents cartells segueixen una estètica més moderna i en relació amb les temàtiques específiques de cada curs o jornada professional. Així mateix, hem dissenyat els díptics relacionats i els seus corresponents bàners per la difusió en línia.
Serveis realitzats: disseny de la imatge corporativa per a cada conjunt de cartells; disseny dels diferents cartells; disseny dels díptics, disseny dels bàners web i gestió amb la impremta.
Ubicat al Viver d’Empreses i Centre de Negocis Baix Ebre Innova de Camarles, Baix Ebre Avant és un projecte de desenvolupament local del Consell Comarcal del Baix Ebre. | 0.797434 | curate | {"ca": 1.0} | https://vertexcomunicacio.com/portfolio/cartelleria-promocional/ |
mc4_ca_20230418_12_547064 | Divendres, 24 Maig 2013 21:26
Felip Puig, acompanyat de Núria Climent, portaveu de CiU a Rubí
Felip Puig, CDC, Convergència Democràtica de Catalunya, col·loqui, | 0.574941 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiorubi.fm/politica/item/832-felip-puig-ciu-col-loqui |
wikipedia_ca_20230401_0_340794 | Traugott Ochs
Traugott Ochs (Altenfeld, Turíngia, 19 d'octubre de 1854 - Berlín, 27 d'agost de 1919) fou un compositor i organista alemany.
Fou deixeble de W. Stade a Altemburg i de Max Erdmannsdörfer, i des de 1879 fins al 1880 estudià a l'Institut reial de Berlín. El 1880 va aconseguir la càtedra de música a Neuzelle, el 1883 la plaça d'organista de Wismar i el 1893 la de director de l'Associació Musical de Brünn i el 1900 director de la banda municipal de Bielefeld, on fundà un conservatori. Des de 1907 a 1910 fou mestre de capella i director del Conservatori de Sondershausen.
Va compondre diverses obres corals, entre elles "Deutsches Aufgebot", per a veus d'homes i orquestra; peces per a orgue; un "Rèquiem", etc., a més se li deuen, un mètode de cant coral per a veus d'home. | 1 | perfect | {"fr": 0.016581632653061226, "ca": 0.9834183673469388} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=340795 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_418003 | M'agradaria que algú em respongués aquesta pregunta. Entenc que s'utilitzi la bandera roja com a símbol perquè ideològicament l'EI es defineix com a socialista, però pràcticament totes les pràctiques de l'EI són llibertàries (assamblearisme, acció directa, okupació,...), així doncs trobaria més logic i honest que s'utilitzessin ambdues banderes (la roja i la negra) per igual, a no ser que es prioritzés conscientment la teoria per sobre la praxi d'una forma aclaparadora. Un altre argument a favor de visibilitzar la bandera negra és que en els Països Catalans, la més gran revolució obrera que hi ha hagut mai ha sigut de caire llibertari. La cultura llibertària no s'ha estès enlloc del món tant com ho va fer aqui a principis de segle XX. Crec que l'EI hauria d'estar orgullosa d'aquesta època històrica, enlloc d'ignorar-la. Una mínim homenatge seria fer ús d'algun símbol llibertari com és la bandera negra. A més, la bandera negra i la roja juntes és el símbol antifeixista més famós que hi ha: Trobo molt lletja aquesta adaptació, tot fent desaparèixer la bandera negra (com a mínim haguessin posat les 3! ): I si aquests arguments no us acaben de fer el pes: la bandera negra també fou utlititzada pels escamots que hostilitzaven les tropes borbòniques després de la caiguda de Barcelona. I també donà nom al braç armat i clandestí d'Estat Català: veure això No tinc cap ganes de reincidir en un estèril conflicte anarkes vs. sociates així que si us plau, cenyiu-vos a la questió que plantejo amb aquest fil. Un últim argument: les banderes negres i gegants, moleeen!
Ara us explico una "batalleta d'àvia cebeta", però la simbologia de l'MDT (logo, pancartes, cartells, etc) era sempre una bandera negra amb les lletres MDT i l'estelada en blanc per a resaltar el color negre i us puc ben jurar que no és casual . És més, Terra Lliure també feu servir el fons negre o el color negre en el seu segell i en el seu símbol, i tampoc ho feu per casualitat. Busqueu fotos de l'independentisme de combat dels anys 80 (de l'EI dels 80, vaja) i ho veureu .
vols dir que els colors no era perquè axí era més fàcil fer les fotocòpies? o encara dels clitxés o paper carbó?
Buf Roquet... Com ja et vaig dir ara fa mesos (com és que es torna a pujar aquest fil del desembre del 2008 ? ), i si llegeixes una miqueta més amunt, ens hagués estat molt més fàcil comprar folis, pancartes, fer murals amb el fons blanc que no pas amb el negre.Encara a dia d'avui et resultarà sempre més fàcil i econòmic fer coses amb fons blanc que no pas amb negre. Et ben juro que comprar bobines de plàstic negre sempre era més complicat que trobar de blanques. I no, no feiem servir paper carbó per a fer 100 "fanzines" (els folis DIN A4 sempre ha estat MOOOOOLT més fàcil trobar-los en blanc que en negre...) | 0.887603 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_16105 | Què hi trobem, a la 'Directa' 450?
PUBLICAT:
juny 22, 2020
autoría:Jesús Rodríguez
A la secció 'A Fons' que obre el quinzenal les periodistes Paula Duran, Laia Mas i Giuseppe Savino se submergeixen en la problemàtica de l’habitatge a la ciutat de València. Testimonis recollits als barris de Benimaclet, Cabanyal-Canyamelar, Russafa, Saïdia o al districte de Ciutat Vella denuncien que l’arribada de fons d’inversió i el creixement del turisme les expulsa del seu actual habitatge. Una de les peces del reportatge se centra en investigar qui s'amaga rere els cartells de "compro pis" que omplen les parets de la ciutat. Són vuit pàgines d'informació acompanyades amb fotografies de Lluïso Llorens, Lucas Guerra, Irene Esteban, Christian Villalba, Javier Cid i Ximo Colomina; i aclaridores infografies de Pau Fabregat i Andreu Blanch. A la portada ho hem representat mitjançant una il·lustració de Clara-Iris Ramos.
Il·lustració de portada de la 'Directa' 450 / CLARA-IRIS RAMOS
La secció 'Miralls' ens trasllada fins a Silicon Valley o el sudest asiàtic amb la veu de la prestigiosa advocada Amanda Hawes, especialitzada en la defensa dels drets laborals de la plantilla a les grans empreses tecnològiques. La vam entrevistar coincidint amb la seva visita a Barcelona en el marc del Congrés Social dels Mòbils organitzat per Setem. Fa 40 anys va guanyar el pols a poderoses empresares de Silicon Valley, culpables d'unes praxis que feien incrementar els casos de càncer entre les treballadores i les seves famílies. Ara batalla contra el monstre empresarial Samsung al sud-est asiàtic, on assegura que aquestes multinacionals hi han traslladat la "tecnologia tòxica". Hi parla Bart Grugeon. Fotos de Montse Giralt.
A l'espai de debat 'Contrast', de la secció 'Impressions', hi trobem un interessant cara a cara entre l'economista i membre del seminari d'economia crítica Taifa Elena Idoate i l'economista i analista de fons d'inversió financers Gabriel Colomines. Responen a la qüestió "La sortida de l'euro pot ser una solució a la crisi econòmica?". Il·lustra la doble pàgina en Pol Guillen. A la 'Pàgina Oberta' viatgem fins a Múrcia de la mà de Joaquín Contreras Rivera, portaveu de la Plataforma Pro-Soterrament, que des de fa uns mesos manté un pols amb el govern de Mariano Rajoy i el projecte de fer-hi passar l'AVE. Il·lustració de Gerard Pla.
La 'Cruïlla' d'aquest número posa el focus en Manresa, des de baix. Vicent Almela i Guille Larios ens expliquen com el moviment popular de la ciutat ha consolidat una xarxa de projectes d'habitatge, pedagogia i cultura per donar resposta a les necessitats de persones i famílies afectades per l'exclusió i els desnonaments. Visitem l'Ateneu Popular La Sèquia, diversos blocs okupats per la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i contra el Capitalisme del Bages (PAHC), l'Escola Popular o els tallers de boxa de l'Ateneu Anarquista La Ruda. Ens acompanya en la ruta el fotògraf Sergi Rugrand. Us en fem un avançament amb aquest 'trailer' de Sònia Calvó.
El recorregut internacional de 'Roda el Món' el fem per Egipte, Argentina i Itàlia. Marc Español ens parla des del Caire de "la lluita per la memòria" i la llibertat d'expressió al règim que controla amb mà de ferro el general Al Sisi, que mitjançant un cop d'Estat va posar fi a les esperances sorgides de la Primavera Àrab que va eclosionar a la plaça Tahrir. A continuació, Cecilia Valdez ens reporta la repressió que pateixen els pobles indígenes a la Patagònia argentina, on grans multinacionals estan acaparant milers d'hectàrees de terres ancestrals. Tanquem la secció amb una anàlisi del resultat de les eleccions a Itàlia, amb la ploma d'Alba Sidera Gallart.
'Guerres culturals: el sentit comú en disputa', és el suggerent títol d'obertura de la secció 'Expressions', on Manel Riu i Ares Biescas analitzen la resposta dels moviments transformadors enfront dels atacs provinents dels poders polítics i mediàtics, de com tot plegat redefineix els límits de la moralitat. Encapçala el reportatge una fotografia de Manu Navarro d'un acte solidari amb els 'titiriteros' detinguts l'any passat. Tot seguit Santiago Alba Rico ens deleïta amb un dels seus acurats relats literaris. Per últim, disfrutareu amb tres ressenyes d'Isabel Benítez, Jordi Garcia i Bart Grugeon, sobre el documental 'Nues' i els llibres 'El patriarcat del salari' i 'El mundo sin trabajo', respectivament.
Tanquem la revista amb una contraportada dedicada a Margarita Aquino i Gloria Chicaiza, membres de la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals sobre el paper de la dona en la lluita contra les empreses extractivistes. Les entrevista Mariana Cantero a la secció 'Indirecta'. La fotografia és obra de Sergi Rugrand. Entre d'altres aportacions rellevants, les activistes consideren que "el cas de Berta Cáceres ha destapat el vincle entre assassinats i grans empreses".
Aquest quinzena, a més, ens mirem una mica el melic i destaquem orgulloses els dos premis que hem rebut pel tractament de la informació des d'una perspectiva de gènere. Els guardons els ha rebut Meritxell Rigol pel reportatge 'Dones gitanes amb veu i en acció' –publicat a la Directa 433– en el marc de l'XI Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere, convocat per l'Ajuntament de Lleida i el Col·legi de periodistes de Catalunya; i el conjunt de dones de la Directa per "exercir un periodisme cooperativista, independent i compromès amb l'equitat de gènere i la transformació", en aquest cas es tracta del Premi Dona de Sant Quirze del Vallès.
Suplement de la campanya contra el TTIP, CETA i TiSA / MANUEL CLAVERO
Les 32 pàgines habituals de la 'Directa' 450, en aquesta ocasió, s'enriqueixen amb un suplement especial de vuit pàgines en base a l'estudi "A qui beneficien els tractats de comerç i inversió? Una anàlisi amb perspectiva feminista", elaborat per Rosa Ortiz i Cristina Pina. Un encàrrec d'Entrepobles, Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en el marc de la Campanya contra el TTIP, CETA i TiSA. Coordinat per Rosa Mateu, dissenyat per Anna Torner i amb il·lustració de portada de Manuel Clavero. | 0.862814 | curate | {"ca": 0.9759749876583841, "en": 0.001480993911469475, "es": 0.015139048872799078, "wa": 0.0036202073391476057, "de": 0.0037847622181997696} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_633888 | Bona nit, llegint sobre Benicarló he arrivat a la seva Carta Pobla (bé, una rèplica del segle XV) i he vist que conté uns símbols que també apareixen a uns papers que conservo del meu rebesavi. Així doncs, m'agradaria saber que collons són aquests símbols i a quina època pertanyen. Ziol, Sebastian jo us invoco.Els símbols en qüestió són al final de la pàgina de la esquerra.
Diria que són les rúbriques de les firmes dels testimonis i dels participants de l'acte (donació, compra-venda, testament, etc). Si mires per internet veuras que les dels antics reis d'Aragó, com Jaume I, en feien de similars.
Però posa com si fos el den Jaume I però en canvi el den Jaume era aquest Pot ser una simplificació de l'escrivà? | 0.816548 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_75133 | Inici d'obres al teatre de Tàrraco | Carina Filella | TARRAGONA | Cultura | El Punt Avui
TARRAGONA - 4 gener 2017 2.00 h
Inici d'obres al teatre de Tàrraco
Dilluns començaran les esperades obres de recuperació del monument romà, a partir del projecte fet per Antoni Gironès
Estaran enllestides al juliol
Imatge virtual del projecte de museïtzació del teatre romà de Tàrraco EL PUNT AVUI Arxiu.
La recuperació del jaciment servirà per reordenar la part baixa
Sembla que ara sí. Dilluns començaran les llargament esperades obres de recuperació del teatre romà de Tàrraco, un dels monuments inclosos a la llista de patrimoni mundial de la Unesco tot i que està fora del circuit de visites i que presenta una lamentable imatge d'abandonament. L'autor del projecte és Antoni Gironès, que ha plantejat no només una revaloració de les restes romanes, sinó tota una actuació urbanística que ha de convertir els aproximadament 6.000 metres quadrats que ocupa el jaciment en “un espai públic que serà travessable com a parc arqueològic”, segons va explicar a aquest diari.
La museïtzació de les restes se centrarà en els dos primers sectors de la cavea (on hi ha les grades), i Antoni Gironès hi planteja un element que ja ha començat a generar alguna controvèrsia en el sector de l'arqueologia: una gran estructura de ferro que reproduirà els dos primers sectors de la cavea i que permetrà que el visitant entengui l'envergadura de l'antic teatre –actualment gairebé desapareguda– i pugui obtenir una major comprensió del monument: “El visitant podrà tenir l'experiència de saber quina geometria i escala tenien les restes”, segons l'arquitecte.
Sobre els possibles problemes per l'oxidació del ferro, Gironès indica que faran servir “el ferro de més bona qualitat; el que s'utilitza per armar el formigó”, i que també hi aplicaran un producte per protegir-lo de l'oxidació. Amb aquest ferro es construiran “una sèrie de línies a l'aire, com un tel, que ressaltaran les restes romanes” (vegeu la imatge virtual). El visitant també les podrà travessar per damunt d'una plataforma, situada a uns quatre metres del terra. Entre l'orquestra –l'hemicicle situat al peu de la graderia que es reservava a les personalitats– i l'escena –on es feien les representacions teatrals–, també s'hi construirà una passera que millorarà la visita al teatre.
Un altre dels elements centrals serà l'equipament que es construirà a la cantonada dels carrers Sant Magí i Caputxins, i que tindrà dues plantes. “Serà un equipament de caràcter públic, on hi pot haver una zona polivalent i un espai d'interpretació del teatre”, segons Antoni Gironès.
Més enllà de posar en relleu el valor de les restes romanes, les obres que començaran aquest dilluns també serviran per reordenar aquesta trama urbanística de la part baixa. “Actualment hi ha un gran buit urbà entre els carrers Caputxins i Sant Magí, i el projecte planteja la recuperació de l'espai públic i remarcar el valor també del lloc, no només de les restes”, segons Gironès, que hi afegeix: “Això donarà la volta a la part sud de Tarragona, amb unes restes arqueològiques com a part central.” En aquests moments, l'equip d'arquitectes i l'Ajuntament de Tarragona estan treballant plegats per consensuar les actuacions de caràcter urbanístic.
Les obres tenen un pressupost de 701.154 euros, la meitat dels quals els finançarà la Generalitat i la resta anirà a càrrec del Ministeri de Foment, a través del programa de l'1% cultural. La previsió és que les obres estiguin enllestides a mitjan juliol.
Desplegar una actuació en un espai com el del teatre romà no és fàcil. Per a la seva construcció –el monument es va aixecar a finals del segle I aC, en època de l'emperador August– es va aprofitar el fort desnivell del terreny, on es va recolzar parcialment la graderia, retallant, en part, la roca. Això se suma a “la complexitat de materials” que es troben al jaciment, per la seva pròpia història de més de 2.000 anys. Les restes es van redescobrir i desenterrar el 1884 i han estat objecte d'importants destruccions en el decurs del segle XX. A la primera meitat del segle XX s'hi va instal·lar una fàbrica d'oli que va suposar la destrucció de bona part del monument. Als anys setanta, els terrenys on hi havia el gran teatre de Tàrraco van ser adquirits per empreses constructores, que hi havien d'edificar. Això va originar una intensa campanya de mobilització ciutadana, Salvem el Teatre Romà, que va aconseguir aturar el projecte de construcció. Però el solar va entrar aleshores en un llarg procés d'expropiació que ha durat més de quaranta anys. “Tot això forma part de la història d'aquest lloc”, puntualitza Antoni Gironès.
L'esperada actuació que començarà la setmana que ve en aquest jaciment serà el tret d'inici de la seva revaloració i de la seva obertura a les visites públiques, com a monument patrimoni mundial de la Unesco.
és l'espai que ocupa el jaciment, que es convertirà en un gran parc públic urbà.
és el pressupost del projecte de museïtzació del teatre romà de Tàrraco.
Crítiques a l'estructura de ferro
La gran malla de ferro que cobrirà les restes del teatre de Tàrraco ha generat algunes crítiques, pel seu fort impacte visual. Els arqueòlegs Josep Maria Macias i Jordi López criticaven fa uns mesos, en un article d'opinió publicat al Diari de Tarragona, els criteris de restauració arquitectònica plantejats per Antoni Gironès, sobretot per la gran malla metàl·lica que restituirà la volumetria de les grades del teatre romà. Els arqueòlegs qüestionaven l'impacte que aquesta estructura tindrà sobre el monument i, per ells, genera “una sèrie d'inconvenients”: “El primer i més evident és l'efecte estètic que produirà.” Per l'arquitecte autor del projecte, però, “no es pot plantejar un tema com aquest amb termes absoluts sobre si serà positiu o negatiu, perquè la condició estètica és una condició subjectiva.” “Vam prendre la decisió d'intentar donar al visitant una referència d'escala del teatre”, va afegir Gironès. Segons ell, l'estructura metàl·lica que s'instal·larà permetrà millorar la comprensió del monument, ja que només es conserven restes de les primeres cinc grades romanes.
El Punt Avui. Camp i Ebre 04-01-2017, Pàgina 20 | 0.879931 | curate | {"ca": 0.9970779220779221, "es": 0.002922077922077922} | http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1037266-inici-d-obres-al-teatre-de-tarraco.html |
macocu_ca_20230731_7_54977 | ARTESANIES
28/04/2016 Conferència Per a: Carles Vela (Història medieval). Modera Débora Zurro. Lloc: Sala d'Actes Horari: 18:00 Traducció simultánia: No
Per veure la conferència en temps real cliqui aquí:
Cicle: XIè CONVERSES al RAVAL “Tal com som, tal com érem”
LA NOSTRA IMATGE | 0.426535 | curate | {"es": 0.10989010989010989, "ca": 0.6227106227106227, "pt": 0.2087912087912088, "en": 0.05860805860805861} | |
cawac_ca_20200528_9_33008 | Què Fem?
Exposicions al Vestíbul
A l'entrada dels Lluïos d'Horta, al vestíbul, disposem d'una petita vitrina que hem decidit habilitar per exposicions de tota mena. Si sou coleccionistes d'alguna cosa, si voleu ensenyar-nos alló que us ha apasionat tota la vida, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres i veurem la manera de mostrar-ho a tot el món. | 0.729472 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lluisoshorta.cat/a-mes-a-mes/exposicions-al-vestibul/ |
mc4_ca_20230418_18_39587 | L’any 2017 acaba amb 300 persones inscrites al Servei d’Ocupació – FÒRUM.ad
L’any 2017 acaba amb 300 persones inscrites al Servei d’Ocupació
el: 17/01/18 19:35
El total de persones demandants de feina inscrites al Servei d’Ocupació a finals del mes de desembre s’han situat en 300 persones, el que representa un 12,8% menys respecte al mes anterior, el novembre, quan hi havia 344 persones inscrites, i un 0,3% inferior respecte al desembre del 2016 (301 inscrits). El ministre portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha exposat les dades aquest dimecres, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, i ha destacat que “es tracta del nombre més baix de demandants de feina dels darrers nou anys”. De fet, ens hem de remuntar al desembre del 2007 per trobar una xifra per sota de les 300 persones inscrites al Servei d’Ocupació (221). L’any 2017, per tant, consolida mes a mes la reducció de l’atur respecte el 2016.
D’altra banda, Cinca també ha exposat el nombre total d’assalariats que cotitzen a la CASS. L’última dada és del mes d’octubre, i consisteix en 36.040 persones, amb una variació a l’alça del 2,8% respecte al mateix mes de l’any anterior, quan es van registrar 35.049 assalariats. L’augment ha estat d’un miler de persones assalariades. La xifra actual és la més alta dels últims set anys assolida un mes d’octubre. La mitjana d’assalariats dels últims dotze mesos, és a dir, de l’octubre passat al novembre del 2016, és de 37.481, amb una variació positiva del 2,9% respecte a les dades del mateix període anterior (octubre 2016-novembre 2015).
Quant a l’evolució de la massa salarial, l’octubre del 2017 era de 71.750.000 milions d’euros, amb una variació positiva d’un 4,5%, respecte del mateix mes de l’any anterior.
Finalment, el ministre s’ha referit al salari mitjà declarat a la CASS del mes d’octubre passat, que es va situar en els 1.990,92 euros, amb una variació positiva de l’1,6% respecte el salari mitjà del mes d’octubre del 2016, que va ser de 1.959,10 euros.
Per a Cinca, les dades són “coherents” i “confirmen la recuperació econòmica i del mercat laboral”.
Entrada Anterior: Martí remarca que “firmarà” la reforma de la Funció Pública perquè pugui anar a tràmit parlamentari
Entrada següent: El vent altera la circulació de trens entre Puigcerdà i la Tor de Querol
Que gracia , muchos sitios buscando camareros , pero es trabajo duro mejor estar en casa , mucho bago para un país tan pequeño ……..
Luisa Silva des de FaceBook
18/01/18 2:42 | 0.82415 | curate | {"ca": 0.9236980218005651, "en": 0.0072668550666128385, "es": 0.05288655631812677, "fr": 0.010900282599919257, "it": 0.005248284214775939} | https://forum.ad/lany-2017-acaba-amb-300-persones-inscrites-al-servei-docupacio/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_123339 | Saps que les dones guanyem, de mitjana, 6.000 euros menys que els homes cada any? I que, al ritme actual, a Catalunya no aconseguirem la igualtat salarial fins a l’any 2050? En el marc del Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, recordem que les dones som menys remunerades que els homes pel sol fet de ser dones.
La bretxa salarial és la diferència entre el salari mitjà de les dones i el salari mitjà dels homes expressada en forma de percentatge. A Catalunya, les dones vam cobrar 5.977,20 euros menys que els homes el 2021, i això representa una bretxa salarial del 20,6%; una xifra superior a la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 14,1%. És una desigualtat material injustificable sustentada per l’estructura heteropatriarcal en què vivim.
I quines són les causes concretes de la bretxa? Pensem en dos llocs de treball: una direcció empresarial i una feina de neteja. En quina posició imaginem l’home i en quina, la dona? Les dones s’han associat, històricament, a les tasques de cura, l’atenció a les persones i tasques administratives, que estan, generalment, molt menys remunerades. Aquests rols de gènere i estereotips influeixen en la decisió formativa i contractual de les noies i dels nois i determinen l’ocupació que tindran. Es tracta de la segregació laboral per motiu de gènere.
La injusta infravaloració de les capacitats i habilitats de les dones, i l’existència dels anomenats “terres enganxosos” i “sostres de vidre”, també juguen un paper clau. Però un factor explicatiu cabdal és la càrrega de les tasques domèstiques en les dones degut a la manca de corresponsabilitat per part dels homes, un fet que cal revertir i que implica que les dones optem per feines amb jornada reduïda o temporals i demanem el 93% del total d’excedències per cura d’infants. Finalment, després de tota una vida cobrant i dedicant menys temps a l’àmbit professional que els homes, les dones percebem una pensió molt més baixa.
A Esquerra Republicana treballem des de tots els nivells per denunciar i acabar amb aquesta injustícia. De fet, aquest any, engeguem la campanya “Stop Bretxa Salarial”, en la qual recorrerem el país amb una furgoneta i farem actes dinàmics i participatius a una vintena de municipis. Amb aquesta ruta lila, volem apropar-nos a la ciutadania i posar la bretxa salarial al centre de l’agenda i del debat públics.
Explicarem la nostra aposta per aplicar quotes de presència mínima de dones als sectors masculinitzats, per eliminar la penalització laboral que patim les dones en l’exercici de la maternitat i per implementar mesures que permetin una conciliació de la vida privada i la professional —com la flexibilitat horària o el teletreball— sense necessitat de reduir la jornada laboral ni el salari percebut.
La gratuïtat de l’educació fins als dos anys, aprovada per l’actual Generalitat republicana, és un molt bon exemple de mesura per afavorir la conciliació, però també l’equitat social i la igualtat d’oportunitats. I el nou servei de cangur públic que ha posat en marxa el Govern per al 2022 també permetrà disposar de més temps per a la conciliació laboral, la participació social i política, la formació i l’oci.
Alhora, el Govern vol revaloritzar els treballs de cures amb la creació d’una nova acreditació professional que permetrà accedir a unes millors condicions laborals. I precisament en l’àmbit de les cures, com a membres del grup europeu Verds/ALE, hem defensat un Pacte Europeu per a les Cures. Un gran acord polític que ha de fomentar una transició cap a una economia de la cura que replantegi les mesures macroeconòmiques europees posant el benestar i la vida de les persones al centre de totes les polítiques.
Però, si ens centrem concretament en la bretxa salarial, la legislació més important que el Parlament Europeu té sobre la taula és la Directiva sobre Transparència Salarial, en la qual som els ponents principals. Sabem que una de les formes de reduir la bretxa salarial passa per incentivar la transparència en els salaris: ens cal posar llum i taquígrafs en els salaris de cadascú. L’aprovació d’una legislació europea com aquesta implicaria que les persones empresàries haguessin d’informar, per exemple, del nivell salarial d'una vacant abans d'una entrevista de feina o, també, de la mitjana salarial per gènere de l’empresa.
Qualsevol política que duu a terme Esquerra Republicana compta amb una visió convençudament feminista enfocada a erradicar unes dinàmiques tan establertes que semblaven inamovibles, però no ho són pas. Treballar per millorar el dia a dia de les persones és la millor manera de projectar quina és la República catalana que volem i que, no en tingueu cap dubte, guanyarem. Un nou Estat que, en un món on el fantasma de l’autoritarisme és cada vegada més present, volem que sigui punta de llança de totes les causes globals justes. I, en aquesta tasca, ens necessitem a totes.
Diana Riba, diputada al Parlament Europeu
Dolors Bassa, ex-consellera de Treball, Acció Social i Famílies
Imprimir
Envia a un amic
PDF
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació
Accepto
IniciEconomiaAgriculturaEmpresaComerç TurismeUniversitatsSocietat digitalTreballSindicalBlogs Sectorials | 0.840264 | curate | {"ca": 0.9835943325876212, "en": 0.0014914243102162564, "it": 0.002796420581655481, "ja": 0.0005592841163310962, "de": 0.00018642803877703205, "fr": 0.010067114093959731, "es": 0.0013049962714392245} | https://economia.esquerrarepublicana.cat/noticia/42482/formules-republicanes-contra-la-bretxa-salarial |
mc4_ca_20230418_6_431884 | Discussió:abaixar - Viccionari
Discussió:abaixar
No s'hauria de posar també la flexió valenciana? També és normativa en català. --Pepetps 21:42, 7 gen 2006 (UTC)
I la balear i tot el que hi càpiga com a correcte. Vaig demanar ajuda a la taberna de la Viquipèdia però no hi va haver resposta. Jo sol no sóc capaç de fer-ho bé. Llull 21:44, 7 gen 2006 (UTC)
Aquesta pàgina només és una adaptació (potser incorrecta en la terminologia) de la plantilla es:Plantilla:W.es.v.conj.ar. Sembla ser, però que allà ja no la fan servir. Si mires la pàgina de discussió veuràs que van tenir terribles problemes per preparar-la degut a la dialectització de la seva llengua, però crec que aquest cas és més senzill i els màxims problemes d'adaptació amb als que ens hauríem de presentar són d'estètica. Llull 21:54, 7 gen 2006 (UTC)
Es podria posar en la taula aquesta per a cada estàndard dialectal un color diferent. En català és més putada perquè crec que tenim més verbs irregulars que en castellà i tampoc la utilitzarem tamt com ells. Al diccionari cvb hi ha la flexió per a tots els dialectes però crec que hi ha coses no normatives. Si vols intentaré ajudar-te però no crec que hi estiga molt per ací (a l'igual que en la Viquipèdia) fins a mitjans de febrer perquè tinc l'època d'exàmens. --Pepetps 22:16, 7 gen 2006 (UTC)
Sí, deuen ser la mateixa mena d'exàmens que estan a punt de tormentar-me. A W:Flexió verbal del català poc a poc hi van anar afegint més dialectes i probablement la informació és més de fiar que al DCVB. De totes maneres em sembla més fàcil fer front a la nostra dialectització amb una taula com la de l'enllaç amb superíndexs que a la del castellà amb tants pronoms personals diferents. Llull 22:22, 7 gen 2006 (UTC)
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=Discussió:abaixar&oldid=10771»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 juny 2006 a les 14:58. | 0.787811 | curate | {"ca": 0.9184, "en": 0.0816} | https://ca.wiktionary.org/wiki/Discussi%C3%B3:abaixar |
macocu_ca_20230731_2_422074 | Rando traça les principals línies del projecte socialista per a les municipals del 23
26/10/2022
El PSC treballa en una candidatura electoral rejovenida i que reculli les inquietuds i necessitats ciutadanes. L’alcaldable Cindy Rando ha traçat les línies bàsiques del projecte amb el qual optarà a l’alcaldia de Calella, el maig del 2023.
No és fàcil perquè molta gent vàlida i amb perfils professionals increibles s’ho pensen molt perquè no poden compaginar-ho, i és un handicap. Tot i això, ho estem treballant per fer la millor llista possible.
El PSC obrirà espais de contacte amb la ciutadania per escoltar les seves preocupacions i els suggeriments que tinguin de cara a la definició del programa electoral que, ressalta Rando, serà realista. Avança els principals eixos programàtics.
Volem treballar un programa electoral realista, que posi les persones al centre, un programa electoral feminista i social, que tingui en compte l’ecologia.
L’alcaldable socialista també ha parlat a La Ciutat dels canvis que hi haurà dins el grup municipal per la renúncia de Josep Torres a l’acta de regidor, que es farà efectiva aquest dijous. Des de principis de mandat ha fet les funcions de portaveu del grup municipal i ha ostentat diverses carteres, ara en són dos: Seguretat i Cultura. Cindy Rando ha tingut paraules de reconeixement cap a Torres. I també s’ha referit al nou company de grup municipal, Soufian Laroussi, que anirà de número 2 a la llista que encapçalarà.
Està al grup d’assessors del grup socialista a la Diputació de Barcelona i té molta més facilitat per combinar les dues tasques. Ara està acabant de perfilant com ha de ser la seva incorporació a l’Ajuntament. No són incompatibles (...) No hem parlat de quines àrees se li delegaran. Entenc que una vegada s’efectui la renuncia serà el moment d’asseure’ns amb l’alcalde i posar damunt la taula
Rando ha comentat que el Govern seguirà amb el pla acordat a principis de mandat municipal, amb el repte de lluitar per recursos provinents d’altres administracions. | 0.835346 | curate | {"ca": 0.9950273495773247, "en": 0.004972650422675286} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_40229 | L'exèrcit sirià dispara indiscriminadament contra civils desarmats a Damasc, segons activistes pro drets humansBlindats de les forces fidels a Bashar al-Assad ataquen la ciutat siriana de Deraa. Actualitzat a les 13:34 h 25/04/2011 Les forces fidels al president sirià, Bashar al-Assad, han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han començat a disparar indiscriminadament contra civils desarmats. Així ho han denunciat activistes pro drets humans a la capital siriana, on no hi ha mitjans estrangers per contrastar les informacions. Segons aquestes fonts, uns 3.000 agents de les forces sirianes amb el suport de blindats han disparat contra la població i han provocat un nombre indeterminat de morts i ferits i nombroses detencions. També haurien atacat la ciutat de Deraa, on han mort una vintena de persones. Per la seva banda, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània..Continua la violenta repressió del govern contra les protestes que demanen la dimissió de Bashar al-Assad. Activistes pro drets humans a la capital siriana han denunciat que forces fidels al president han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han disparat indiscriminadament contra civils desarmats. Segons aquestes fonts, hi ha morts i ferits i nombroses detencions. Els testimonis xifren els agents del règim en uns 3.000, amb el suport de blindats. Paral·lelament, al sud del país, a Deraa, han mort una vintena de persones, segons militants d'organitzacions de drets humans. Les mateixes fonts asseguren que els cossos han quedat al carrer i no se'ls pot recuperar perquè hi ha franctiradors. La repressió violenta continua a altres ciutats del país, com Jableh, situada a la costa del Mediterrani, on en les últimes hores han mort 13 persones durant una batuda feta per les forces lleials al president Bashar al-Assad. També a Duma, als afores de Damasc, on s'han tallat les comunicacions.El govern tanca la frontera amb Jordània Coincidint amb el desplegament de l'exèrcit i de la policia a la ciutat de Deraa, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània. Segons l'oposició siriana, almenys 120 persones han mort des de divendres al país àrab víctimes de la repressió de les forces de seguretat. Tot i així, milers de persones van sortir un dia més aquest diumenge al carrer per reclamar la caiguda del règim. L'organització Human Rights Watch reclama a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat per debatre la violència a Síria. També demana una investigació internacional sobre l'estratègia repressiva del president Bashar al-Assad. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDITO: Sigles en litigi a la guerra civil de Síria per comprendre els agents implicats. Cortesia de Foguera Catalana.
Sembla que ISIS i aliats van començar, anit passades les 12, una ofensiva a la zona de Gire Sipi (Tell Abyad) sobre totes les posicions i bases de l'YPG de la zona. A veure com acaba
i aliats?
al-Nusra i els de sempre. a uns llocs es maten a d'altres hi col·laboren... jo no entenc res d'aquesta gent.
jo tampoc... potser com encara viuen a l'Edat Mitjana..no saben que ocorre a 150 km,
No crec que sigui això tampoc. com a mínim els comandaments haurien de saber què es cou.Entenc que hi hagi conflictes locals pel control de recursos i llocs estratègics, i col·laboracions locals, també, per interessos comuns -ja ho fan tots amb l'FSE i es maten igual-. No ho sé, part de la força d'aquestes milícies rau en el fet de que funcionin de manera descentralitzada, però crea greus conflictes. Que facin atacs precedits de cotxes bombes en posicions que estan sota l'amenaça de l'SAA, no té cap sentit. O sí, però aquí el recargolament d'aquesta guerra i dels seus actors és infinit. Els Kurds tenen els mateixos problemes interns, però almenys, traient les unitats kurdes dins de ISIS o al-Nusra, no es maten entre ells tan públicament. Només es fan embargaments, algun tret al clatell o cremar una casa per aquí, una per allà, però a nivells molt baixos. Sobretot si saps els anys de conflicte intern que porten. Això sí, mai se sap segur qui ha fet què o perquè. Ai, les tradicions.
Manuela escrigué: . Que facin atacs precedits de cotxes bombes en posicions que estan sota l'amenaça de l'SAA, no té cap sentit. O sí, però aquí el recargolament d'aquesta guerra i dels seus actors és infinit.
Just ara llegia que els de l'YPG tenen una guerra de banderes amb els del KDP a la província de Hasakah. Bandera del KDP que veuen, bandera del KDP que desapareix El que deia, els kurds són molt més civilitzats
els del KDP son pro-Barzani ? els del YPG acusen a Barzani de ser pro-Israel i alaiats.. no han ajudat als de Rojava i moltes vegades tancaven els passos fronterers
han de ser-ho, de pro-Barzani. formen part del mateix partit sí, les acusacions d'uns cap els altres són constants. s'ha de dir que els últims mesos el gabinet del barzani ha tingut unes quantes reunions amb el govern turc i molts se'n refien ben poc de les seves intencions. vaja, que a canvi de que el deixin en pau a l'iraq vendrà la resta de comunitats kurdes. de sota mà, és clar, mai públicament.
Puta i ramonetisme CiU style, com a casa nostra 30 anys de pujolisme | 0.744009 | curate | {"ca": 0.9797478028276653, "es": 0.009170806266717615, "en": 0.001719526175009553, "pt": 0.0036301108139090562, "fr": 0.005731753916698509} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_7734 | Les Gavarres, aquestes muntanyes tan marcades per la presència de l’home, han estat sempre una font de riquesa. Abans se’n treia carbó i suro, en sortien també carros i més carros de feixines, se n’aprofitava la fusta i l’escorça, o la força de l’aigua pe fer anar els molins; s’hi fabricava calç i vidre, s’hi emmagatzemava glaç en pous ombrívols, s’arrancaven rabasses, s’hi caçava i, del seu subsòl, se n’extreia galena i pirita. A les Gavarres hi havia hagut molta vinya i fruiters, i colomars, i donaven argila, engalba, sabonet, aglans per engreixar el bestiar, l’aigua de les fonts, el bruc de les escombres…
Estàs veient una edició limitada de la revista.
Pots comprar-la o subscriure't per accedir a la seva versió completa.
Quioscos i llibreries Entitats col·laboradores i mecenatge
Sumari
Primers relleus d’Antoni Puigverd
Actualitat
Conversa amb Miquel Marquès
Retrat de família: Mas Molla de Calonge
Perfils
Dossier: Oficis
Patrimoni
Indret: Sant Grau d’Ardenya
Una mirada en el paisatge: El castell de Palol
A peu: La conca alta del Daró i La vall del Celrà
Memòria fotogràfica
Autors
Elvis Mallorquí
Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971) és historiador i professor a l'ensenyament secundari.…
Grup Gavarres comença la seva trajectòria, l’any 2002, amb l’edició de revistes d’història, patrimoni i memòria oral: Gavarres, Cadí-Pedraforca, Les Garrotxes, Alberes i Garona-Nogueres. Amb la mateixa filosofia i compromís amb el territori, publica llibres de col·leccions pròpies i gestiona projectes editorials per encàrrec. També és una consultora que impulsa esdeveniments de caire cultural.
Menú
Revistes
Llibres
Projectes editorials
Projectes de territori
Club Gavarres
Nosaltres
© 2021 GRUP GAVARRES · Germà Agustí 1 · 17244 Cassà de la Selva · 972 46 29 29 · [email protected]
Avís legal
Política de protecció de dades
Política de cookies
Newsletter
by NEORG
{{{ data.variation.price_html }}}
{{{ data.variation.availability_html }}}
El web del Grup Gavarres utilitza cookies pròpies i de tercers amb finalitats analítiques, tècniques, publicitàries. Per a més informació o administrar-les, accedeixi a la nostra
Configuració de cookies.
Accepto les cookies
La teva configuració de cookies
Cookies funcionals
Aquestes cookies són necessàries per al funcionament bàsic de la pàgina web i, per tant, estan sempre actives. Inclouen galetes que permeten recordar les accions que emprèn a l'hora de navegar pel lloc web en una mateixa sessió o, si ho demana, de sessió a sessió. Ajuden a que el procés de la cistella i de passar per caixa sigui possible, a més de proporcionar assistència en qüestions de seguretat i de conformitat amb les normatives.
Cookies analítiques
Les cookies analítiques proporcionen a l'usuari una millor experiència de navegació web i informació estadística a l'administrador, permetent millorar-ne els serveis. | 0.783514 | curate | {"ca": 0.9294576391350585, "en": 0.030840127614321162, "an": 0.0024813895781637717, "fr": 0.018787663948954272, "it": 0.0031903580290677065, "de": 0.005671747607231478, "es": 0.00957107408720312} | https://www.grupgavarres.cat/producte/gavarres-num-1/ |
macocu_ca_20230731_0_360466 | Després d’estar al votant de 5 hores reunits, els càrrecs que van sorgir escollits van ser els següents:
A falta de saber qui ocuparà el lloc de cap de colla, la junta entrant assumirà les funcions tècniques fins que trobi un representant. Tot i així, de moment ja han convocat assaig pel proper divendres 20 de gener, de 20.30h a 23h al gimnàs de l’escola Pere Vila.
El divendres 12 de febrer els Falcons de Barcelona van participar a les Festes de Santa Eulàlia; també conegudes per molts com la Festa Major d’Hivern de Barcelona. Unes festes molt especials per a la colla falconera perquè ara fa 13 anysque es van presentar oficialment davant de la ciutat.
A més a més, l’Albert i la Júlia, pare i filla, feien la seva primera actuació com a falconers. I també tenia quelcom d’especial per a una de les enxanetes barcelonines,la Laia, que celebrava el seu Sant.
L’actuació es va dividir en tres parts. La primera part va tenir lloc a Plaça Nova, on vam realitzar una tripira 4-4, cinc piràmides de drets i dues pires 4-4 simultànies. Tres figures a mode de tast que convidaven al públic allà present a acompanyar-nos fins a Plaça Sant Jaume.
A continuació, gran part del públic present van seguir la breu cercavila pel carrer del Bisbe, encapçalada per la canalla i el Niku (la mascota dels falconers barcelonins en format gegantó) on van poder veure dues quadrigues i tres pilars de 3 caminats.
En arribar a Plaça Sant Jaume, els Falcons de Barcelona van entrar amb una escala caminada i dos pilars de tres caminats. A dalt de l’escenari, van presentar al nombrós públic present una serra de 9 puntes amb un pilar de tres al mig, dos avets de 7, una pira 5-4 flanquejada per dues pires 3-2, dos vols de 4 acompanyats per dos vols de 3, tres planxes amb dos ventiladors, la tripira 4-4 i l’escala de 8.
El món falconer s’ha fet present a la mostra amb un estand informatiu i amb l’actuació de quatre de les colles existents als Països Catalans: Piera, Vallbona d’Anoia, Capellades i Barcelona.
Aquesta actuació ha sigut la primera que dirigien la nova Tècnica barcelonina i han demostrat una gran capacitat de gestió, de coordinació i de transmissió de seguretat i tranquil·litat. Fruit d’això ha estat una actuació fluida i sense cap contratemps.
L’actuació ha constat de dues parts. A la primera, cada colla tenia un quart d’hora d’actuació en solitari. Els Falcons de Barcelona han fet, com a entrada a plaça, dues quadrigues, dos pilars de 3 i dos pilars de 2. A continuació, tres planxes (amb els seus respectius pilars de 3) i un ventilador, dues pires 4-4 simultànies i 5 piràmides de drets.
Acabades les actuacions individuals, ha arribat la segona part, on totes les colles actuaven alhora fent diferents figures durant un quart d’hora. Per a l’ocasió, els barcelonins han presentat una serra de 9 puntes, dos avets de 6, cinc vols de 3 i una escala de 7.
Els Falcons de Barcelona tindran una nova cita el divendres 12 de febrer, a les Festes de Sta. Eulàlia. Una actuació molt especial per als de faixa vermella, ja que a les festes de Sta. Eulàlia de 2003 es van presentar oficialment a la ciutat com a nova colla falconera.
Dissabte 9 de gener, la colla barcelonina va estar al voltant de 5 hores reunida, parlant i debatent diferents aspectes de la colla: altes i baixes, pressupostos, avaluació de l’any 2015 i preparació del 2016,...
Entre les votacions hi havia l’elecció dels càrrecs de la Junta de l’entitat falconera. En Ricard Cerdan, el Jordi Lavan i l’Imma Guzmán van sortir reelegits president, vicepresident i secretària, respectivament. També va ser reelegida la Mercè Chaure com a Cap d’Activitats.
El canvi va estar en la resta de càrrecs: tresorera (Teresa Castellà), Relacions Públiques (David Garcia, junt amb un equip de treball), la responsable del Niku (Marta Plana) i la Cap de Colla.
Enguany la Carol Ayala, de 26 anys, serà la Cap de Colla acompanyada del seu equip tècnic: l’Ivan Sancho, el David Garcia, el Pere Monell, l’Anna Cerdan, la Marina Farrera i la Mercè Monell que treballaran aspectes com la canalla, correcció tècnica, vigilància, etc.
La primera actuació on debutaran la Carol i el seu equip serà el 24 de gener, amb motiu del Som Cultura Popular acompanyats pels Falcons de Piera, Falcons de Vallbona d’Anoia i Falcons de Capellades a l’esplanada de Can Fabra, al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar.
Ja estem treballant en els actes d’aquest aniversari, però hi ha actes que son tradicionals en el calendari de la colla com son la Cursa popular Pujada a l’ermita de Sant Pau, enguany la 6à edició i que esta preparada pel proper 29 de novembre. Per tots els interessats les inscripcions a estan obertes i trobareu tota la informació a www.falconsdevilafranca.cat/cursa/.
Com també és tradicional estem preparant la 24ena edició dels Rally dels Falcons, activitat que és típica en el nostre calendari festiu i que esta preparat pel 6 de dsembre. Per a tots els interessats les inscripcions seran el 19 de novembre de les 20h a les 22h al Local dels Falcons de Vilafranca (C/ Doctor Pasteur, no 7-9) i si queden places, els dies següents a la Barberia Santó (en horari comercial).
Aquest cap de setmana passat, els Falcons de Barcelona van tenir 3 actuacions; però pel que sembla, el cansament no va afectar i en les 3 ocasions van portar a plaça figures amb un bon nivell. Dissabte 16 de maig van actuar al voltant de les 11h a Nou Barris en motiu de la Festa Major. En un matí assolellat els barcelonins van oferir 45 minuts d’actuació a la Plaça Major envoltats d’un públic d’edats variades. L’Escala de 7, la Pira 5×4, la Serra de 6 puntes amb Pilar de 3 al mig i la Piràmide drets de 4 són els màxims que van fer amb nombroses rotacions de posicions, per seguir la dinàmica de les darreres actuacions i guardar forces per les 2 actuacions actuacions més que quedaven per fer. A les 19.30h del mateix dissabte, els falconers de Barcelona estaven a l’Avinguda de la Catedral participant a la segona jornada de la Festa Catalana d’aquesta temporada. En aquesta ocasió van estar acompanyats per les colles castelleres de la Vila de Gràcia i de Rubí. L’actuació va arrencar amb la presentació de cada colla; amb Pilars per part de les colles castelleres i per part dels falcons, dos Pilars de 3 caminats i girats amb una Escala Caminada. Tot i haver actuat al matí, el cansament no es va notar i van poder lluir bones figures , tornant a portar la Serra amb Pilar de 3 però en aquest cas de 8 puntes. L’Escala de 8 amb 4 puntes i 2 Pires 4×4 amb una Pira 2×2 simultànies són algunes de les figures que van fer, malgrat una de les Pires grans no es va poder carregar. Altres figures que van portar van ser el Supervol, la Piràmide de drets de 4 amb quatre Piràmides de 3 simultànies i l’Avet de 7. Per acabar la jornada, davant dels turistes bocabadats, cada colla va fer el seu pilar de cloenda. En el cas dels falcons van fer un Pilar de 4 saludant a dreta i esquerra. Per acabar el cap de setmana intens d’actuacions, els de Barcelona van participar a la 24a Trobada de Gegants Barceloneta-Port Vell. L’acte va començar al Moll de Pescadors, sota l’atenta mirada del Rellotge de la Barceloneta. Allà es van aplegar totes les colles participants per començar la tradicional sardinada de germanor i així agafar forces per realitzar la posterior actuació. Al voltant de les 11:30h els Falcons de Barcelona van dirigir-se cap al Moll de la Barceloneta, on després de fer l’entrada a plaça amb Pilars de 3 caminats i escala caminada van començar l’actuació sota un sol imponent. A nivell de figures cal destacar la Serra de 6 puntes amb Pilar de 3, la Pira 5×4, que va estar treballada i molt ben defensada, la Piràmide drets de 4 acompanyada de varies Piràmides de 3 i per finalitzar l’Escala de 8 amb 2 puntes. Així doncs, amb aquestes 3 actuacions en 2 dies, els Falcons de Barcelona demostren el bon nivell que estan assolint en aquest primer tram de temporada.
El dia 24 de gener els Falcons de Barcelona surten de la ciutat comtal a les 11h del matí dirigint-se cap a Parets del Vallès en motiu de la Festa Major d’hivern. Un cop al poble davant de casal Can Butjosa, vora les 12 de migdia, camisa i faixa per començar el que serà la primera actuació dels Falcons de Barcelona aquest 2015.
Serra de 8 puntes
Ganes, fred i converses plenes d’expectatives fan arrencar l’actuació als Falcons de Barcelona amb només un assaig després de les vacances.
Fan una escala caminada i dos pilars de 3 per entrar a plaça, una serra de 8 puntes , una pira 4×4 acompanyada de dues 2×2, quatre piràmides de 3, una tripira 4×3 amb dues puntes, un vol de 4 i tres vols de 3, i per acabar una escala de 7 amb 4 puntes.
escala de 6 amb la Clàudia
Finalment, per acomiadar-se van fer una escala de 6 amb la participació de la Clàudia, membre dels falcons de Barcelona i veïna de Parets. | 0.839668 | curate | {"ca": 0.9980613524917322, "es": 0.0019386475082677614} | |
macocu_ca_20230731_7_301230 | Conselleria posa a la disposició de les persones sordes solucions per a ser ateses de manera no presencial
La comunicació a través del sistema SVisual està dirigida a aquelles persones que necessiten d’intèrprets de llengua de signes per a comunicar-se amb el personal sanitari. Amb aquest sistema, un intèrpret s’encarrega en temps real que la comunicació entre pacient i personal sanitari siga fluida i sense pèrdua d’informació.
L’altra manera de rebre atenció no presencial és a través de videotelefonada, dirigida a aquelles persones que bé perquè la seua pèrdua auditiva no és total, o bé perquè utilitzen un implant coclear poden comunicar-se amb el personal sanitari sense necessitat d’intèrpret.
Cada pacient pot comunicar quin sistema prefereix per a rebre atenció en qualsevol dels dos sistemes a través del Portal del Pacient (consultar ací) de la página web de la Conselleria de Sanidad. És un senzill tràmit telemàtic que es realitza amb certificat digital en aquest enllaç: consultar. Si la persona ho prefereix, pot comunicar-ho acudint al seu Centre de Salut.
Les preferències de comunicació quedaran registrades en la targeta SIP i, d’aquesta manera, podrà ser accessible des de qualsevol sistema. Fins a aquest moment un total de 175 pacients han fet ús d’aquest tràmit.
Tal com ha indicat secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, “és un pas molt important el que hem donat per a continuar derrocant les barreres amb les quals es trobava part de la ciutadania en l’accés a l’atenció sanitària”.
Amb qualsevol dels dos sistemes implantats i ja en funcionament “podem evitar desplaçaments innecessaris a les persones sordes per a estar en contacte amb el personal sanitari i rebre una atenció de qualitat, sense pèrdua d’informació”, ha afegit Concha Andrés.
La Conselleria de Sanitat ha produït, amb la col·laboració de Fesord i Helix, un audiovisual que pot ser visionat (consultar ací) i en el qual es poden veure senzills exemples d’atenció no presencial, ja siga a través del sistema SVisual o de videotelefonada. | 0.890946 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_318273 | Gaudint molt de l'espectacle, us porto la darrera polèmica postmoderna que enfronta els país de la caspa franquista amb el país de les subnormalitats.https://www.bbc.com/mundo/noticias-49492160A PSA FOR MY NON-LATINX BUT WELL-INTENTIONED GAYS:Not every person who sings in Spanish (or who is featured on a Reggaeton track) is Latina/o/x.Rosalía is from Spain. Not Latin America. You can like her without trying to use the word "Latina" as an inaccurate catchall.— Gabe Gonzalez Jennifer) July 27, 2019Hispà, llatí i latinxEl centre d'estudis Pew Research Center va publicar a la seva web al juliol un article en què assenyalava que als Estats Units viuen gairebé 60 milions de persones d'origen "hispà".En el mateix es feien servir indistintament les paraules "hispà" i "llatí" per referir-se a aquest sector demogràfic, cosa que és freqüent en mitjans de comunicació nord-americans i fins i tot en els documents d'institucions oficials.És habitual als Estats Units que a les persones que parlen espanyol o els ancestres provenen de països hispanoparlants es les consideri hispanes o llatines, el que inclou als espanyols.Els joves pertanyents a aquest grup han encunyat el seu propi terme per referir-se a la seva comunitat: "latinx". "Latinx és un terme de gènere neutre utilitzat cada vegada més pels joves llatins dels EUA per descriure a algú d'origen llatinoamericà, com Mèxic, Colòmbia, Puerto Rico i fins i tot Brasil (la llengua nacional és el portuguès)", assenyalava el periodista Eric Duran en un article per a la cadena NBC. "Rosalia, originària de Barcelona, es pot considerar hispana causa de la seva llengua, l'espanyol (encara que l'idioma en la seva regió és tècnicament català). I tot i que Espanya i Amèrica Llatina comparteixen moltes similituds en cultura i idioma, la cantant no és latinx per definició ", va escriure Duran sobre la controvèrsia al voltant de la cantant espanyola.Llatins "honoraris"Per al periodista Billy Niles, del lloc E! News, la polèmica sobre si Rosalia és llatina o latinx és reflex d'un país "que li encanta agrupar mandrosament a totes les persones de parla hispana en una categoria quan es tracta de música (i la majoria de les altres coses, sent honestos)" . "No hi ha dubte que Rosalía mereixia estar a l'escenari dels VMA ahir a la nit. No és culpa seva que hàgim decidit que només hi ha una categoria en la que pot tenir èxit", va escriure.Tant Niles com Duran assenyalen que la controvèrsia va augmentar després que Rosalía fos inclosa en la sèrie 'Growing Up Llatí' del lloc Billboard.Drets d'autor de la imatge Getty ImagesImage caption En els Grammy Llatins de 2018 Rosalía va guanyar en la categoria de fusió urbanaAquesta sèrie de vídeos presenta a artistes que comparteixen "què significa per a ells ser un artista llatí". Però també aclareix que convida a "Llatins honoraris".Leila Cobo, la directora de continguts llatins de Billboard, diu que la sèrie pretén celebrar la música llatina i la seva cultura, sense importar quin és l'origen de l'artista. "Si algú que apareix en Growing Up Llatí és d'Espanya o de qualsevol lloc, tot és part de la nostra celebració ... No crec que la música sigui excloent", va explicar Cobo a NBC.Cobo va defensar que encara Rosalía no sigui d'un país llatinoamericà, "la seva música cau sota aquest gran paraigua del que anomenem 'música llatina'".I què diu Rosalia?En entrevista amb Billboard, ha assenyalat que la seva cultura és l'espanyola, però que se sent "100% llatina". "Quan vaig a Panamà o quan vaig a Mèxic, em sento com a casa. Així que sí, em sento llatina".Molts han apuntat que la controvèrsia al voltant dels premis de MTV no té gaire sentit ja que Rosalía va ser reconeguda en la categoria de millor vídeo de música llatina i no per ser una artista llatina.La veritat és que aquesta no és l'única polèmica en la qual Rosalía s'ha vist embolicada causa del seu estil musical.En el seu propi país, va rebre crítiques pels que l'acusaven de "apropiació cultural" per cantar flamenc, un gènere tradicionalment associat a la població gitana i especialment a l'originària del sud d'Espanya. "Tinc molt clar d'on ve el flamenc, que la música ens pertany a tots i que no té a veure amb una qüestió racial o territorial. Primer de tot, faig les coses des de l'amor i el respecte", va dir la cantant l'any passat en una entrevista per al diari espanyol La Razón. "En el flamenc, ser catalana, dona i paia, més aviat, ho tens molt malament", ha assegurat.El debat sobre l'èxit de la Rosalia, sens dubte, continuarà.
Avoam si els EUA peten aviat. | 0.88492 | curate | {"ca": 0.9960282436010591, "en": 0.003971756398940865} | |
macocu_ca_20230731_10_353603 | Menu Style
La filosofia cristiana és una filosofia feta per cristians que intenten posicionar el contingut de la seva fe entre els altres discursos que plantejaven els grans interrogants dels humans. Els principis de la fe cristiana es van establir al Concili de Nicea (l'any 325) i es van concretar en una oració catequètica, el Credo. Es poden explicar racionalment els continguts doctrinals establerts al Credo? En fer-ho, els primers cristians van donar lloc a una teologia que recollia el llenguatge racional per excel•lència, el dels filòsofs.
Crec en un sol Déu, creador del Cel i de la Terra...
La defensa del monoteisme enfront del politeisme dels grecs, o el seu monoteisme vacil•lant, no era una idea essencialment contrària a la filosofia, però la idea cristiana d’un Déu creador a partir del no-res des de Parmènides havia estat rebutjada pel pensament grec. La impossibilitat que alguna cosa sorgeixi del no-res absolut era considerada per ells un principi racional inqüestionable.
Crec en Jesucrist, el seu únic fill... (...) assegut a la destra del Déu Pare totpoderós, des d’allí ha de venir a jutjar als vius i als morts.
La idea de creació accentuava el poder il•limitat de déu, i és que Déu és omnipotent, totpoderós. Un Déu creador que, a més a més participa directament en l’esdevenir històric tot fent-se home. Es tracta d’una idea estranya a la filosofia grega que presenta conseqüències importants: suposa que hi ha un origen del món, un desenvolupament lineal del temps històric dirigit per Déu que arriba a la seva culminació amb el naixement de Jesús, i un final en la història, ja que la fi i el sentit de la història és la salvació dels éssers humans i el seu judici.
Aquesta concepció entra en contraposició amb la concepció de la història que tenien els grecs. Per als grecs tot existeix des de sempre i, per tant, la història és un procés cíclic que es repeteix dominat per la necessitat.
Crec (...) en la resurrecció dels morts...
La relació dels humans amb Déu és una relació personal. L'ésser humà està fet a imatge i semblança de Déu. L'ànima és immortal, però no és el cos una presó per a l'ànima. I al final dels temps els cossos ressuscitaran. La idea de ressurrecció és una idea estranya a la mentalitat grega. La vida entesa com un procés de purificació i la idea de la transmigració de l’ànima portava segles entre els grecs, però cap grec podria acceptar la idea de la resurrecció del cos i de l’ànima. La filosofia grega és bàsicament intel•lectualista: el pecat, l'actuar malament, no és més que ignorància. Per al cristianisme en canvi, el pecat és el fruit de dos factors: la maldat humana que inclina al pecat, i la llibertat de l'individu (lliure albir) que cedeix a tal inclinació. Cobren així sentit ple i dramàtic les idees de pecat, culpa, penediment i redempció. La filosofia grega s'havia caracteritzat per insistir en els límits del coneixement humà: ningú havia pretès arribar a la veritat absoluta i total: relativisme, escepticisme i eclecticisme.
La filosofia grega en els temps de l'Imperi romà s'havia acostumat a la pluralitat d'escoles filosòfiques. El diàleg entre les diferents escoles només és possible quan s'accepta un doble suposat: que cap d'elles posseeix la veritat absoluta i que totes elles es troben en un plànol d'igualtat pel que a fonaments i criteris de justificació es refereix. El cristianisme negava ambdós supòsits: al proclamar que posseïa la veritat revelada per Déu mateix venia a xocar amb l'actitud moderada dels filòsofs respecte del coneixement, a més, per la mateixa raó es presentava com la Veritat a seques i, per tant, situava el seu fonament i criteris de justificació en un plànol superior al de les doctrines filosòfiques amb les quals havia de dialogar. | 0.854301 | curate | {"fr": 0.0026838432635534087, "ca": 0.9973161567364466} | |
macocu_ca_20230731_4_470078 | Històric notícies del 02/05/2012
Els organitzadors calculen que en dos dies han passat per la fira prop de 10.000 persones, que han pogut degustar un total de 144 varietats de cervesa artesana de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa
Ho ha aconseguit amb la coreografia “La Màgia d’Irua”, que ja li ha significat aquesta temporada haver-se proclamat campió de Girona, Catalunya i l’Estat Espanyol, i ara aconseguir el bitllet per anar al Mundial de Nova Zelanda.
Les activitats han quedat centrades en una exposició i una taula rodona que va comptar amb la participació de Rafel Sardà, investigador del CEAB, i Antoni Rosell, investigador de l’ICREA.
La sessió plenària va transcórrer entre la cridòria i la cacofonia de botzines, xiulets i petards que es van fer sonar a l’exterior de la sala, on abans que comencés el ple es va fer una “xorissada” popular i una concentració convocada pels sindicats representants dels treballadors de l’Ajuntament. | 0.847679 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_301014 | Els treballadors de la sanitat privada organitzen assemblees i concetracions
Es faran concentracions a la Clínica Dexeus, a la de Sant Jordi i la Clínica Sagrada Família entre d’altres
TecnoCampus participa a les jornades europees Open Days a Brusel·les
El director general, Ricard Bonastre, presentarà el projecte del futur parc tecnològic mataroní
Mataró participa en un projecte per potenciar els serveis dels ajuntaments a la TDT
L’estudi s’anomena T-GOVERN i hi participen l’ajutament de Mataró, el de Vilanova i la Generalitat
El pressupost municipal augmenta un 12% ‘l’any del TecnoCampus’
L’ajuntament presenta l’avantprojecte de pressupost i PAM de final de mandat amb l’objectiu d’acomplir els compromisos de govern
TecnoCampus es presenta a la 2a Setmana Tecnològica de Granollers
Els representants mataronins han explicat els diferents projectes engegats en un dels punts claus de la legislatura vigent i el futur de la ciutat com son les TIC
Les botigues Fox Fibre de Mataró preparen una forta expansió de roba de cotó ecològic
La marca propietat d’Organic Cotton Colours preveu tenir a finals d’any set botigues i obrir sis punts de venda durant els anys 2007 i 2008
TecnoCampus participa en l’assamblea de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya
El director de TecnoCampus, Ricard Bonastre, s’ha desplaçat fins a Cantàbria per assistir a l’assamblea
La immigració, el trànsit i l’aparcament, els problemes que més preocupen als mataronins
Creix la sensació que l’economia de la ciutat es troba estanca i el pessimisme respecte al futur del municipi
La Unió de Botiguers demana la creació d’una regidoria de comerç
Els comerciants demanen un creixement associatiu i un esforç de cohesió de tot el sector
Els punts d’informació turística reben gairebé 12.000 visitants
La valoració de l’activitat turística durant aquesta temporada estival es tanca amb un bon balanç
Mataró és avui capital del turisme
Les agències de viatge es reuneixen a la ciutat per parlar sobre els paquets turístics
Una delegació europea visita Mataró per conèixer la responsabilitat social
El viatge forma part del projecte Comunitat Europea EQUAL
El TecnoCampusMataró visita Dinamarca
El viatge servirà per visitar el parc d’Oresund, un dels principals centres educatius i científics d’Europa
Un Pla de Promoció Social, lluitarà contra la pobresa i l’exclusió social
Un total de 13.900 persones seran les receptores del nou pla que té un període de vigència de 2006 a 2010
Un empresari immobiliari estafa els seus inversors
Les quantitats estafades oscil·len entre els 6.000 i els 258.000 euros
El conseller Jordi William visita la nova llotja dels pescadors de Mataró
William arriba en el vaixell Lluerna i es troba amb una manifestació de pagesos del secor de l’oli
Mataró rep un crèdit local de la Diputació de Barcelona
Es repartiran fins a un milió d’euros entre els deu municipis signants
L’INFOTIC és el nou servei d’informació del TecnoCampusMataró
S’elaborarà una sèrie de material tenològic amb la finalitat que arribi a tots els públics
S’aposta pel canvi de la marca ‘Costa del Maresme’ per ‘Costa de Barcelona’
El problema de les zones de Barcelona i l’Alt Maresme és la reduïda concentració d’oferta d’allotjament
L’IMPEM signa un acord Un Sol Món per a la concessió de microcrèdits
L’acord servirà per ajudar en la tramitació als emprenedors que tinguin un projecte viable
L’IMPEM organitza el “Taller Lego” per desenvolupar la ment
La formació s’adreça a un grup de 16 persones i dura tres hores
La ciutat es presenta al turisme amb la nova campanya ‘Mataró, lloc de trobada’
‘Nit i platja’ i ‘Entre llunes’ són els dos nous programes que vénen la ciutat amb els valors de la platja i la nit
Taberner admet davant del jutge l'acomiadament improcedent de la plantilla
En un termini de 10 dies el jutge podria donar la raó als treballadors
L'IMPEM convoca la 6a edició dels Premis Cre@tic
L'objectiu dels premis és potenciar les noves empreses de les noves tecnologies a la ciutat
Reorientar l’empresa tèxtil per subsistir
Cetemmsa crea un servei gratuït perquè les empreses tèxtils trobin noves quotes de mercat
Una empresa mataronina rep el Premi a la Iniciativa Empresarial
El jurat ha valorat el sistema de gestió de la qualitat d’Innova IT | 0.759847 | curate | {"ca": 0.976258309591643, "es": 0.023741690408357077} | http://www.totmataro.cat/ciutat/economia?start=546 |
macocu_ca_20230731_0_488937 | Caracterització funcional de les proteïnes HERC i les seves implicacions en neurodegeneració i càncer
Programació genòmica de les cèl.lules beta i diabetis
Jorge Ferrer
Genètica humana: genòmica, proteòmica i mecanismes de diferenciació cel.lular
Rafael Oliva
Diabetis i alteracions metabòliques. Investigació cel.lular i molecular en diabetis i obesitat
Ramon Gomis, Santiago Ambrosio, Rosa Maria Gasa Arnaldich, Anna Novials Sarda, Joan Marc Servitja Duque, Marc Claret Carles, Carles Lerín Martínez
Regulació de sistemes de transport
Marçal Pastor Anglada, Fco. Javier Casado Merediz
Anàlisi molecular i metabòlic en el diàleg enterobacteria - epiteli intestinal
Laura Baldoma
Mecanismes catalític i regulador de les glucogen i almidon sintasas
Microbiologia cínica: Bases moleculars de la resistència als antimicrobians, disseny de noves molècules terapèutiques
Jordi Vila Estape
Fisiologia de l'exercici i/o l'activitat física
Casimiro Francisco Javierre Garces, Josep Luis Ventura Farre, Joan Ramon Barbany Cairo
Cromatina i cèl·lules mare embrionàries
Regulació mitocondrial de la mort cel·lular i esteatohepatitis
Ma del Carmen Garcia Ruiz, Montserrat Marí Garcia, Anna Colell Riera, Albert Morales Muñoz
Receptors Nuclears: malalties cardiovasculars i càncer
Joan Carles Rodríguez Rubio
Mecanismes involucrats en la captació de lípid per cèl·lules cardiovasculars i conseqüències en la funcionalitat cel·lulara -
Josep Maria de Anta Vinyals
Teràpia cel·lular i Regenerativa de la Diabetis | 0.615455 | curate | {"ca": 0.7235054347826086, "en": 0.025135869565217392, "es": 0.2513586956521739} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_215596 | Andorra Telecom continuarà oferint tot el futbol regularitzant els preus dels paquets | BonDia Diari digital d'Andorra.
User menu
Entrar
Registrar-se
Cistella
Formulari de Cerca
Formulari de cerca
Cercar
Menú principal
Notícies
Societat
Economia
Política
Successos
Cultura
Esports
Pirineus
Històries d'Andorra
Passava per aquí
Opinió
Editorial
Entrevistes
Opinió
Hemeroteca
Vist i no vist
FotoGaleria
No t'ho perdis
Inici
Els canals de futbol estaran disponibles des del 12 d'agost.
Dc., 10/08/2022 - 14:00
Andorra Telecom continuarà oferint tot el futbol regularitzant els preus dels paquets
Escrit per:
Agències / Foto: Andorra Telecom
Andorra Telecom seguirà oferint tot el futbol de la temporada 2022-2023 de les principals lligues espanyoles i europees, així com la Champions League i l’Europa League.
Segons informen des de la companyia, Movistar Plus+, que comparteix els drets de retransmissió dels partits amb DAZN, ha introduït canvis en els paquets de televisió que es poden veure a Andorra. Així, Movistar+ i la plataforma DAZN s’uneixen per oferir més hores de continguts que mai i, per aquest motiu també es regularitzen els preus del paquets.
El paquet LaLiga, que inclou els canals LaLiga por M+, DAZN LaLiga i LaLiga SmartBankTV, que oferirà els partits del Futbol Club Andorra, passa dels 25 a 30 euros al mes.
El paquet Liga de Campeones por M+, que oferirà els partits de la Champions League, la Europa League i els millors partits de la Bundesligue, la Ligue 1 i la Sèrie A manté el preu de 20 euros al mes.
El paquet que inclou tot el futbol (la suma dels dos paquets anteriors), suposarà un estalvi de 10 euros respecte els dos paquets per separat i tindrà un preu de 40 euros mensuals.
Finalment, el paquet Movistar+ TotalPlus, que inclou tots els canals de la plataforma, tant de futbol com de totes les altres temàtiques disponibles, augmenta dos euros i passarà a tenir un preu de 72 euros al mes.
Els canals de futbol, tant de Movistar Plus+ com de DAZN, estaran disponibles a partir del 12 d’agost amb el descodificador d’Andorra Telecom i a l’aplicació Movistar+ en els dispositius. Andorra Telecom aplicarà els nous preus dels paquets a partir de l’1 de setembre.
Andorra Telecom
continuarà
oferint
tot
Futbol
regularitzant
preus
paquets
Afegeix un nou comentari
Versió per a imprimir
Comentaris: 1
Societat
Comentaris
Escrit per Cflv el Dj., 11/08/2022 - 09:41 Enllaç permanent
Una algra ruina pel pais, es impossible qu amb els abonats al futbol es cobreixi el cost amb movidtar, per tant, a pagar entre tots el caprixo de uns quants | 0.69857 | curate | {"ca": 0.8836653386454183, "en": 0.03266932270916335, "es": 0.027091633466135457, "pt": 0.018725099601593624, "fr": 0.013147410358565738, "it": 0.006374501992031873, "nl": 0.004382470119521913, "de": 0.004382470119521913, "id": 0.002390438247011952, "eb": 0.00199203187250996, "ru": 0.0051792828685258965} | https://www.bondia.ad/societat/andorra-telecom-continuara-oferint-tot-el-futbol-regularitzant-els-preus-dels-paquets |
mc4_ca_20230418_13_87860 | No deixeu de pregar.
Está aquí: Inicio Actualidad-Blog No deixeu de pregar.
"Estigueu sempre alegres. No deixeu de pregar. Manteniu-vos en constant acció de gràcies, perquè això és el que Déu vol de vosaltres com a cristians." (1Te 5: 16-18)
Per mitjà de les tres recomanacions expressades per l'apòstol Pau a l'església de Tessalònica, s'hauria de reconèixer als cristians en qualsevol lloc del planeta, ben cert que no sempre és així, però han de romandre en el punt de mira. La vivència cristiana expressa la seva ser mitjançant l'alegria, la pregària i l'acció de gràcies a Déu.
Si haguéssim de destacar alguna d'aquestes tres recomanacions, jo m'inclinaria per l'oració, aquesta li és indispensable als cristians, entenc que no pot haver vivència cristiana si l'oració no és present. El cristià/na és una persona que prega, si no hi ha oració en el seu viure quotidià, tot es reduirà a una pràctica religiosa, que sense ser criticable, haurà perdut la intimitat i relació personal amb el Creador.
L'ésser humà abastat per la gràcia de Déu, mogut per l'Esperit sent la necessitat de pregar, és possible que al principi no sàpiga com fer-ho, o potser no sàpiga què ha de dir, o pot ser que no sàpiga què pot demanar. Però l'Esperit que ha entrat en ell, ja està actuant, posant al creient en relació amb el seu Senyor. Pregar és en primer lloc l'impuls interior que ens posa en relació amb Déu, iniciar un diàleg pel qual parlem a Déu i ens disposem per escoltar la seva Paraula, iniciar una trobada estreta entre Déu i nosaltres, una comunió on en primer lloc sentirem la presència de la transcendència, que difícilment es pot expressar amb paraules, una experiència des de la contemplació. Després vindran les paraules, paraules de lloança, de reconeixement de la nostra realitat humana, imperfecta davant Déu, que necessita de la seva Gràcia, paraules que brollant de l'interior parlen de les nostres necessitats i de les necessitats dels qui ens envolten, reconeixent davant Déu la nostra absoluta necessitat. És veritat que abans que els nostres llavis puguin expressar davant Déu el que necessitem, Ell ja ho sap, però cal que ho diguem, doncs en dir-ho, també ens preparem per rebre la seva benedicció.
L'oració és escolta atenta, quan preguem també estem rebent la Paraula de Déu que ens parla, en ocasions com un remolí, en altres moments de forma suau, ens parla directament a nosaltres, no es tracta ja d'escoltarla en els esdeveniments del passat expressats a l'Antic o Nou Testament, l'escoltem viva en la nostra realitat present. Aquesta Paraula que arriba a nosaltres, ens mostra quina és la voluntat de Déu en i per a la nostra vida. Aquesta Paraula és per a nosaltres Paraula viva, paraula que escoltem en el context del nostre viure quotidià. Així, per mitjà de l'Esperit Sant, s'estableix una relació entre viure i la Paraula, podent comprendre quina és la voluntat de Déu i què espera de nosaltres. L'oració ha d'anar unida necessàriament a la lectura i reflexió diària i continuada de la Paraula de Déu. En la nostra pregària, per tant hem de deixar espai per escoltar i per parlar, rebent la benedicció d'experimentar la presència del Déu en la nostra vida, en actitud dialogant.
El cristià té la necessitat de pregar quotidianament: "no deixeu de pregar"; ha de fer-ho de forma personal i privada, però també ha de propiciar moments d'oració comunitària, en família, d'aquesta manera cada dia la família pren consciència de la seva realitat en la presència de Déu, es disposa a parlar amb Déu i a rebre la seva Paraula. De la mateixa manera, també és important la pregària en la comunitat de fe, prenent consciència de ser poble de Déu, manifestant solidaritat en les necessitats i preocupacions dels germans i intercedint per la vida del món al que Déu estima.
És mitjançant la pregària, en la que expressem les nostres necessitats i les del nostre proïsme, i lloem nostre Senyor en acció de gràcies, per la qual som conscients de rebre la seva Paraula, per la qual cosa podem experimentar les paraules amb les que l'apòstol Pau exhorta als cristians a la ciutat de Tessalònica, "Viviu sempre contents" i "Manteniu-vos en constant acció de Gràcies".
Este artículo ha sido publicado en el Boletín de octubre de CEC Masvidal. | 0.813069 | curate | {"pt": 0.015380974917179366, "es": 0.030052058684335067, "ca": 0.9512541410317085, "en": 0.003312825366777094} | http://metodista.es/index.php/es/actualidad-blog/294-no-deixeu-de-pregar |
mc4_ca_20230418_1_107397 | Bloc de Vicent Quiles: Comença l'espectacle de la F1
A pesar de ser una de les meues grans pasions, encara no havia parlat d'esport en el blog, no vullguera aburrir al personal.
Pero ahir l'esport era actualitat, i no perque Beckham tenia tos o Ronaldinho poguera tindre "cagueroles", no, l'actualitat venia marcada per la presentació que ahir va fer a Valencia, l'equip de F1, Vodafone McLaren Mercedes (un poc llarg per al meu gust, ho deixarem simplement en McLaren) del seu nou cotxe per a aquesta temporada, el MP4/22 - vaja nom també -, i dels seus pilots, un d'ells, el mes simpàtic que ha donat la F1 en els darrers anys, espanyol per a mes senyes.
L'equip McLaren, es va gastar anit mes de 4 milions de € es aquest event, el que no sabrem mai es el que li va costar a la ciutat de Valencia i a la Generalitat, per tal que la seua alcaldesa i el nostre honorable president tragueren, una vegada mes, el pavo a passejar. El "important" en aquestos casos es el nombre de seguidors que havien anit pels carrers de la ciutat al voltant del circuit montat per a l'ocasió.
Ara sols falta esperar a veure la resposta del cotxe, sempre dels mes ràpids del circuit, pero darrerament, dels menys fiables. El dimecres, els primers tests en Xeste, i el 18 de març, a Australia...comença l'espectacle.
Per cert, ho vau seguir en directe per T5? i despres, vau veure el especial per C9?...ho deixaré, perquè si m'arranque...
Publicat per Vicent Quiles a 16.1.07 | 0.886357 | curate | {"fr": 0.035961272475795295, "ca": 0.9640387275242047} | http://vicentquiles.blogspot.com/2007/01/comena-lespectacle-de-la-f1.html |
mc4_ca_20230418_2_76577 | L’espectacle dels horitzons | Turisme de Siurana
L’espectacle dels horitzons
Li agradava asseure’s prop del cingle. No tant com per deixar-hi els peus penjant, no, però volia sentir la lleugeresa del buit. Llavors, tancava els ulls i podia sentir que la immensitat era dins seu. L’ànima s’eixamplava. Li costava explicar aquella sensació, fins i tot a la seva parella, però era immensament feliç.
Poblet encisador enmig d’un paratge formidable sota la mirada de la Serra del Montsant, la Gritella i les Muntanyes de Prades. Darrer reducte de la resistència sarraïna de Catalunya , el poble de... | 0.706408 | curate | {"ca": 0.9352640545144804, "fr": 0.06473594548551959} | https://www.turismesiurana.org/ca/l%E2%80%99espectacle-dels-horitzons |
mc4_ca_20230418_6_711498 | Culturaca | Míriam Escurriola, els motors de l’imaginariMíriam Escurriola, els motors de l'imaginari - Culturaca
Avui tenim el plaer d’entrevistar a la creadora i directora teatral Míriam Escurriola, directora de l’espectacle teatral Akelarre, que heu pogut veure tot aquest mes al Maldà. Comencem amb un breu qüestionari que fem a tots els creadors.
Des de petita que estiuejava amb la meva família a La Ràpita i el joc preferit que compartíem amb uns amics d’infantesa era disfressar-nos i inventar històries. Així que el teatre i la creació col·lectiva eren els motors del meu imaginari. I això ho sento innat. Alhora que els meus pares sempre van construir un món per la meva germana i per mi amb estímuls artístics (literaris, visuals, de viatges…) i això fou un trampolí indiscutible per jugar a ser altres vides i altres persones.
Sento que el germen que es va plantar a la infantesa no ha canviat mai: fonamentar el teatre amb un bon material de discurs i literari i al mateix temps experimentar i jugar amb les potències pròpies de la representació: l’espai, el temps, el cos i la paraula. Aquest és el meu teatre des de sempre i la meva trajectòria com actriu i alhora creadora (directora) sempre combina aquestes essències.
Diversos i amb identitat singular… destacaria Rodrigo García, Angélica Liddell, Juan Mayorga, les creacions col·lectives de la companyia «Animalario», Bernard-Marie Koltès, Caryl Churchill i Federico García Lorca (en la seva vessant del surrealisme, el que ell anomenava «teatro imposible»).
Certament hi ha uns quants també… però l’impacte de descobrir el joc de dispositiu audiovisual en directe, materials literaris i potència en l’escenificació fa que ara triï la Katie Mitchell. La vaig descobrir amb l’Elena Tarrats (còmplice artística de diverses batalles) a Berlin al 2013 (a la Schaubühne amb la dramatúrgia de «The Yellow Wallpaper» de la Charlotte Perkins) i l’he seguida fins que el Grec passat ens va visitar al Lliure amb la seva posada en escena «Ombra (parla Eurídice)» de l’Elfriede Jelinek. Em sembla una creadora i directora brutal…
A continuació, voldria fer-te unes preguntes concretes sobre Akelarre. Com li explicaries Akelarre a algú que no l’hagi vist?
Li diria que és un cabaret, entenent aquesta paraula com una performance de narrativa fragmentada i discontínua. És un espai de crítica i reflexió sobre el feminisme amb barreja de llenguatges (música en directe, text, teatre físic). I li suggeriria com a disparadors de curiositat les següents paraules que allà trobaria: humor negre, faula idiota i perversa, el kitsch, l’absurd, l’stand up comedy i l’esperit punk.
Per mi, un dels ingredients centrals de l’obra és la ironia. Té límits la ironia? Creus que sempre s’entén?
Per mi allò indispensable és no col·locar el públic en polèmica interna. Podem riure de moltes coses però que l’espectador tingui informació del per què, de les motivacions. I això implica no passar ratlles vermelles del respecte com a valor ètic i laic, i no caure en la banalitat simpàtica (caca-culo-pedo-pis). Té límits per mi a favor del missatge i com a repte. Gràcies a què té límits, constriccions creatives, podem destil·lar un missatge punyent.
No crec que es pugui dir qualsevol cosa abanderada sota el sentit de l’humor. Recordo la darrera campanya publicitària d’una marca d’embotits rient-se de les minories i col·lectius diversos i dels que ells anomenaven «los ofendiditos» i va crear molta polèmica per la seva «brotxa gorda»; polèmica i desacord que subscric.
Alhora també crec que és una arma potentíssima per remoure consciències i produir una catarsi. I dono valor a la provocació des de l’esperit més bufonesc.
Akelarre és una obra d’aparença dolça i divertida però amb verí a dins. Creus que es pot fer la mateixa crítica amb la comèdia que amb el drama?
El posicionament i sentit crític, la valentia d’entendre el teatre com un canal de reflexió i transformació; crec que beu i es troba en tots els gèneres. Tanmateix és cert que en la comèdia (de vegades no considerada amb tot el seu potencial i ampli espectre d’estils) hi ha una veu provocadora i sarcàstica que de manera intel·ligent és molt profunda. Aquest verí del que parles…
Akelarre critica un mal molt arrelat en la nostra societat. Quina funció creus que té el teatre davant de la injustícia, de la violència, de l’opressió?
Certament té el valor i potencial que cadascú li vulgui donar com a creador o col·lectiu. Jo poso per davant aquesta funció catàrtica del teatre sobre la societat per damunt de tot i això m’impulsa a crear en complicitat amb persones valentes i arriscades i plenes de talent; com ho són la Laura Pau, la Maria Cirici, la Laia Alsina (The Feliuettes) i el Gerard Sesé. I tot l’equip artístic de la peça (Mireia Giró, Xavier Morató, Cristina Clemente, Clàudia Cedó, Ariadna Cabiró, Arnau Tordera, Clara Peya, Anna Romaní i Maria Monseny) i del Teatre Maldà. El motor del risc, l’experimentació i la profunditat en el discurs. I aquest motor pot ser viable, sostenible com a producte i arribar a la gent.
Per tant tampoc crec que s’hagi de desmerèixer la qualitat d’un equip i d’un producte perquè es busqui la seva viabilitat comercial. Afortunadament, en la diversitat d’una cartellera podria haver espai per tot. Encara l’hem de potenciar més. Donar espai a l’experimentació perquè convisqui amb d’altres formes. I crec que tothom necessitem també produccions amb un espai més obert a l’entreteniment perquè és una vessant de l’art escènic necessària de viure també.
M’agradaria recuperar una pregunta que ja li vaig fer a la Lali Álvarez, directora de BARCELONA (contra la paret). L’antropòleg Pierre Bourdieu té una frase que diu: «Només es predica als que ja estan convertits». Creus que és així en el cas d’Akelarre? És a dir, creus que el públic que ve a veure l’obra és majoritàriament el que ja té un posicionament afí?
«Akelarre» ens ha proporcionat, a través de quatre col·loquis, manifestacions a les xarxes i trobades esporàdiques després amb espectadors, una vivència molt rica i diferent en aquest aspecte. El públic assistent era molt heterogeni i també amb un equilibri entre dones i homes (entenent el gènere no com una codificació binària ni fonamentada en els genitals sinó com una expressió lliure de cada ésser). I això, diverses generacions i gèneres; ha creat un espai d’intercanvi no només en persones «ja convertides».
Si bé és cert que la recerca de nous espais i nous públics és una tasca que hem de desenvolupar tots els agents del sector (teatres, companyies, creadors, públic, institucions educatives…) perquè necessitem arribar a col·lectius vulnerables que no poden o no se senten convidats al teatre; si bé tot això és una realitat, l’experiència d’Akelarre ha estat una petita illa de diversitat i això ho vivim tota la companyia com una experiència significativa.
Per últim, em podries avançar alguna cosa sobre els teus projectes futurs?
Mmmmm…. sí i tant! Sóc hiperactiva i afamada de projectes… Te’n detallo un de llarga durada: comencem ara com a laboratori de creació a la Sala Beckett amb el col·lectiu «As punk as possible» que començarà a desenvolupar materials per la creació fins a finals de 2019 i que prendrà forma durant el 2020; aquí hi estaré com a intèrpret i creadora escènica alhora. I de manera més immediata presentem aquest maig a Dau al Sec amb La Haus «Ibsen Afterpop. Un tribut a Hedda Gabler» (on porto la direcció escènica) que és una dramatúrgia d’Hedda Gabler amb una mirada personal sobre les relacions humanes i l’avorriment. | 0.858688 | curate | {"ca": 0.9751336898395722, "es": 0.023529411764705882, "ga": 0.001336898395721925} | http://www.culturaca.com/miriam-escurriola/ |
wikipedia_ca_20230401_0_225012 | Marianna Barbieri-Nini
Marianna Barbieri-Nini, comtessa Nini (Florència, 18 de febrer de 1818 - Florència, 27 de novembre de 1887), fou una soprano italiana de mitjan segle XIX.
Després d'estudiar amb Luigi Barbieri, Giuditta Pasta i Vaccai Nicola, el 1840 va fer una primera aparició desastrosa a La Scala a "Belisario" de Gaetano Donizetti. Poc després va trencar el seu contracte amb l'empresari Bartolomeo Merelli i es va unir a companyia d'Alessandro Lanari, a Florència. Aquí va fer un segon, i aquesta vegada triomfant, debut a "Lucrezia Borgia" de Donizetti. Durant els següents 15 anys, va cantar amb gran èxit per tot Itàlia i a Barcelona, Madrid i París. Era una cantant molt espectacular, amb una veu poderosa, especialment eficaç en els rols titulars d"'Anna Bolena" de Donizetti i "Semiramide" de Gioachino Rossini. Va crear les primeres representacions de tres òperes de Verdi, cantant Lucrezia a "I due Foscari" (1844, Roma), Lady Macbeth (1847, Florència) i Gulnara a "Il Corsaro" (1848, Trieste). La seva veu era prou poderosa, especialment en el registre mitjà, per penetrar en l'orquestració de Giuseppe Verdi, però prou flexible per fer front a floritures.
Va cantar al Liceu tres òperes de les quals havia fet l'estrena absoluta: "L'ebreo" d'Apolloni (Venècia, 1855), "Lorenzino de' Medici" de Pacini (Venècia 1845) i "Macbeth" de Verdi (Florència 1847). El "Diario de Barcelona" la qualificà de "soprano "sfogatto" de timbre una mica feble i sense vibració en els punts greus i en algun dels mitjans, però sonora, inert, espontània i molt expansiva en els aguts. Una vocalització clara i molt correcta; una perfecta escola de cant, molta facilitat, agilitat i equilibri d'execució, avantatjades dots d'actriu, degudes tant al seu talent com a la seva experiència, són qualitats que destaquen en la Baibieri-Nini i que la fan una artista molt distingida i que ha assolit celebritat com cantatriu dramàtica". És famosa la carta de Verdi on rebutja la gran soprano Eugenia Tadolini, inicialment prevista per a l'estrena, perquè tenia la veu massa bella, un aspecte que no creia necessari per al paper de Lady Macbeth per a la qual volia una veu diabòlica.
Es va retirar el 1856. | 1 | perfect | {"en": 0.010068649885583524, "ca": 0.9899313501144165} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=225013 |
oscar-2301_ca_20230418_5_236452 | Peter Fechter (14 de gener de 1944 - 17 d'agost de 1962) fou un obrer de la construcció alemany que es va convertir en una de les primeres víctimes, i possiblement la més famosa, dels guàrdies fronterers alemanys en intentar creuar el Mur de Berlín amb 18 anys.
Peter Fechter
Biografia
Naixement
14 gener 1944
Berlín
Mort
17 agost 1962 (18 anys)
Checkpoint Charlie
Causa de mort
Homicidi (Assassinat pels soldats de RDA)
Sepultura
Auferstehungsfriedhof (en)
Dades personals
Nacionalitat
República Democràtica Alemanya
Es coneix per
Una de les primeres víctimes en intentar creuar el Mur de Berlín
Activitat
Ocupació
Obrer de la construcció
MortModifica
Aproximadament un any després de la construcció del mur, Fechter va intentar escapar de la República Democràtica Alemanya juntament amb el seu amic Helmut Kulbeik. El pla consistia a amagar-se en un taller de fusteria a prop del mur per observar els moviments dels guàrdies i des d'allà poder saltar des d'una finestra en el moment adequat fins a l'anomenat corredor de la mort, una franja de terra de ningú entre el mur principal i un mur secundari i des d'allà arribar al Checkpoint Charlie a la República Federal d'Alemanya.
Això no obstant, quan intentà escalar el mur, els guàrdies varen disparar. Malgrat que Kulbeik aconseguí travessar el mur, a Fechter li van disparar a la pelvis, a la vista de centenars de testimonis, i va caure novament cap a la part oriental del mur. Des d'allà era a la vista dels testimonis al costat occidental del mur, on hi havia també periodistes. Malgrat els seus crits no va rebre ajuda mèdica per part de cap dels dos bàndols i es va dessagnar fins a morir, aproximadament una hora més tard. Aquest fet va provocar una manifestació espontània de centenars de persones al costat occidental que cridaren assassins als guàrdies fronterers.
S'ha atribuït la falta d'assistència a Fechter a la por mútua d'ambdós bàndols. Des de la RFA no es va permetre els vianants d'ajudar-lo fins i tot amenaçant-los amb armes. Igualment, es va acusar el cap de l'equadró de la RDA d'haver tingut por d'intervenir, ja que en un accident similar uns dies abans un soldat occidental n'havia matat un d'oriental.
Una hora després del tret, el cos de Peter Fechter fou retirat d'on havia caigut.
Judici i commemoracióModifica
L'any 1997 es va celebrar un judici on dos ex-soldats de la RDA van admetre haver disparat a Peter Fechter. Varen ser acusats de la seva mort i condemnats a un any de presó. Durant el judici un metge va declarar que les ferides de Fechter eren mortals i que no hagués sobreviscut encara que se li hagués proporcionat ajuda mèdica immediata.
Arran de la Reunificació alemanya es va construir un memorial al lloc on Fechter va morir amb la inscripció | 0.76214 | curate | {"ca": 0.8736608792020687, "de": 0.014407092722571112, "pt": 0.007757665312153676, "es": 0.09124492057628371, "en": 0.008127077946065755, "fr": 0.004802364240857037} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Peter_Fechter |
macocu_ca_20230731_0_105778 | INTERNATIONAL WINE BUSINESS MEETINGS.
Fins a 28 cellers de vins de 23 denominacions d’origen diferents s’han reunit durant aquesta setmana a Lleida per concertar reunions amb els 7 importadors arribats del Japó i 4 importadors de vins de Corea del Sud.
En aquest sector, la Cambra de Comerç de Lleida és tot un referent ja que anualment, organitza aquesta jornada per facilitar les relacions internacionals de negoci d’exportació de vins. Es tracta de relacions B2B (entre professionals) amb l’objectiu de generar negoci internacional.
Podeu trobar més informació d’aquest esdeveniment entrant en el web: | 0.752256 | curate | {"en": 0.06166666666666667, "ca": 0.9383333333333334} | |
mc4_ca_20230418_16_244876 | Inici Successos al Baix Ebre Tres persones resulten ferides en un accident a l’N-340, a l’Ametlla de...
Un turisme i una furgoneta han xocat frontalment
Tres persones han resultat ferides aquest diumenge al matí en un accident a la carretera N-340, al seu pas per l’Ametlla de Mar. Els fets han tingut lloc pocs minuts després de les set del matí, quan un turisme i una furgoneta han xocat frontalment, segons ha informat el Servei Català de Trànsit.
Fins al lloc s’hi han desplaçat efectius dels Bombers, patrulles dels Mossos d’Esquadra i quatre dotacions del SEM. Com a conseqüència del xoc, tres persones han resultat ferides menys greu i han estat evacuades en ambulància a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. A més, durant una estona s’ha hagut de tallar la circulació en els dos sentits de la marxa, quedant completament normalitzada cap a les deu del matí.
Article anteriorMestres de la URV creen una cooperativa que presta formació en noves tecnologies a l’escola
Article següentTarragona canta “Un violador en tu camino”
Busquen al mar un home desaparegut des de dissabte al delta de l’Ebre
Un accident al Perelló obliga a evacuar un motorista per via... | 0.811545 | curate | {"ca": 1.0} | https://laciutat.cat/laciutatdelebre/baix-ebre/successos-baix-ebre/tres-persones-resulten-ferides-en-un-accident-a-la-n-340-a-lametlla-de-mar |
macocu_ca_20230731_3_326364 | Cultura
La Nau Côclea fa el Grand Tour fins a Montserrat
L’espai d’art contemporani de Camallera organitza la tercera caminada, que sortirà de Núria el dia 17
La Nau Côclea de Camallera ja té a punt els detalls de cada etapa del seu tercer Grand Tour, una ruta a peu que relaciona descobriment del paisatge i accions artístiques al llarg de tres setmanes de caminada en grup. En aquesta tercera edició, que es presentarà demà amb una festa a la Nau Côclea (20 h, 5 euros amb sopar), els participants cobriran els 300 quilòmetres que separen Núria de Montserrat en un trajecte dividit en divuit etapes d’entre 15 i 23 quilòmetres cada una, per facilitar la incorporació dels caminants que s’hi vulguin afegir sobre la marxa. La sortida serà dijous vinent, dia 17 d’agost, des de Núria, allà on neix el Segre, i, fins al 3 de setembre, els qui facin el viatge complet recorreran la Cerdanya, el Cadí, Gósol, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Miracle, Salo, Torres de Fals, Calders i Manresa fins a acabar pujant a Montserrat. Per a Clara Garí, directora de Côclea i impulsora de la iniciativa, que es va organitzar per primer cop l’any 2015, el Grand Tour és una reivindicació del “viatge lent”, del caminar com a pràctica creativa i com a estímul del pensament, i al mateix temps una alternativa als espais convencionals de l’art.
En aquest sentit, molts dels inscrits són artistes, escriptors, músics, intèrprets i creadors en general que durant la ruta presentaran alguna de les seves creacions, com l’escriptora, historiadora i activista dels Països Baixos Monique Besten, guanyadora de la beca Grand Tour Walking Art 2017 amb una proposta que entremescla el viatge imaginari anticipat, el real i la crònica posterior a l’experiència, que ella emprendrà amb un inapropiat vestit d’etiqueta que l’acosta molt a l’estètica de la delicada viatgera suïssa Annemarie Schwarzenbach. Tot i la presència destacada d’artistes, la convocatòria del Grand Tour, com les anteriors edicions, està oberta a tots els públics, des de viatgers particulars a famílies. La inscripció, que costa 10 euros per dia, amb assegurança inclosa, s’ha de formalitzar a la pàgina www.elgrandtour.net/. | 0.881012 | curate | {"es": 0.003234750462107209, "ca": 0.9967652495378928} | |
macocu_ca_20230731_4_143004 | Anuncis Gratis de Compra Venda en Corbera en València
Embeno forn per a pizzes amb capacitat de 8 pizzes d'uns 25 cm deen perfectes condicions.regal de 2 pales,taula de ferro clasificadora i guarda caixes per portar,bases de ferro per posar la pasta damunt.mesures del forn: ample:76cm llarg:49cm profund: 59cm.la potència que coje és de 400 graus.l marca del forn és oem. | 0.777303 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_571456 | Albert Bloch
Albert Bloch és un personatge de l'obra "A la recerca del temps perdut" de Marcel Proust.
El narrador el coneix des de "Combray", la primera part de la novel·la, són companys d'escola. Mostra un caràcter fort, i sembla fer la funció de mentor per al nen, o voler jugar tal paper. És ell qui ensanya al jove noi que a les noies els agrada també fer l'amor.
És un burgès jueu parisenc, que desagrada als pares del narrador, que el foragiten en "Combray." En efecte es mostra expansiu i versàtil, els seus actes de generositat espontanis els hi desagraden, el que no comprèn el narrador. És també en aquesta època que ell parla per a la primera vegada de Bergotte al narrador. En determinades ocasions parla en un argot neo-homèric afectat. Swann el compara físicament amb el retrat de Mehmet II per Gentile Bellini.
El narrador el presenta a Saint-Loup en "A l'ombra de les noies en flor." Bloch el considera un snob, o fatxenda. En "Pel cantó de Guermantes", és presentat a la marquesa de Villeparisis amb motiu d'una de les seves recepcions, i hi mostra la seva malaptesa i la seva mala educació. Ell reflexiona sobre Saint-Loup davant el narrador, i també sonda Norpois sobre l'afer Dreyfus però no arriba a conèixer la seva opinió.
Més tard, a Doncières, el narrador el presenta a Charlus qui li troba interès. En "Sodoma i Gomorra", molt dreyfusard, Bloch recull signatures per al coronel Picquart a Swann i al príncep de Guermantes. L'agost de 1914, troba el narrador i Saint-Loup. Bloch li mostra el seu temor de marxar cap al front i la seva vulgaritat. Durant la guerra, el seu prestigi d'autor dramàtic s'afirma. En "El temps retrobat", el narrador el reconeix amb difucultats en la "matinée" de la princesa de Guermantes. Ha pres el nom de Jacques du Rozier, porta monocle i adopta el «chic anglès».
Intèrprets en adaptacions cinematogràfiques.
- Christian Vadim a "Le temps retrouvé" de Raoul Ruiz (1999)
- Arthur Igual a "À la recherche du temps perdu" de Nina Companeez (2011) | 1 | perfect | {"en": 0.006066734074823054, "ca": 0.9266936299292214, "fr": 0.0672396359959555} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=571457 |
macocu_ca_20230731_7_419374 | Enquesta de població activa
Pobl. de 16 anys i més que recorda que treballava fa un any Sector d'activitat un anys abans Catalunya. 2004 | 0.573987 | curate | {"ca": 0.9699248120300752, "fr": 0.03007518796992481} | |
macocu_ca_20230731_1_101483 | Els Falcons de Vilafranca preparen la Festa Major amb un cap de setmana intens
Diumenge al matí, els Falcons de Vilafranca es van desplaçar cap a terres franceses, concretament a la població de Arles-sur-Tech al departament dels Pirineus Orientals. En aquesta contrada si celebrava la primera edició de la Fira Transfronterera de Vi, formatge i embotits. Al Tot i el poc públic els Falcons van oferir una actuació amb quatre Pilars de 3 caminats, una Escala de 9, sis 6 Pilars de 3 amb volteretes i una Pira 6×5, entre altres.
Però no en tenien prou. Els Falcons de Vilafranca encara van tenir temps per anar fins a Alpicat, al Segrià on, a la tarda, van oferir unes figures similars a les del matí.
Aquest dimarts, els Falcons de Vilafranca actuaran a la Festa Major de Roda de Berà. Diumenge al migdia, a la Festa Major de Tiurana i a partir de dilluns que ve, a ‘la més típica’, a Vilafranca. | 0.802153 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_150420 | Després d’ésser entrat en la classifica dels deu jornals electrònics més punxat a la web a Itàlia «Alguer.it» estrena la sua versió en alguerés amb «Alguer.cat». L’acord amb Alguer Televisió, que fa les sues emissions al DDT, ha donat la possibilitat d'integrar les noticies escrivides amb aquelles en video en alguerés, per cercar de donar una informació completa, i sobretot donar la possibilitat de sentir una veu de l’Alguer. Lo llenguatge utilitzat és aquell que comunament s'ampra a l’Alguer, sense correccions, amb tots los barbarismes, i …ismes que hi son en lo nostre parlar quotidià, la finalitat és d’entrar en totes les habitacions dels algueresos amb la llengua de casa nostra en alternança amb el català de TVCi.
Una excel.lent notícia que espero que contribueixi a la normalització de l'alguerés
Pensem sigui més urgent fer reprendre l’us col·loquial de l’alguerés dintre les famílies, primer d'una qualsevol normalització | 0.873213 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_600823 | Condicions de les excursions de Pescaturisme Menorca
La compra d'un bitllet a la pàgina web pescaturismemenorca.com, que és propietat de Pescaturisme S.L implica la formalització d'un contracte. Aquest contracte inclou una sèrie de condicions generals que es detallen a continuació i que són acceptades en el moment que s'efectua la compra.
2.3.- En cas que el passatger desitgi modificar algun aspecte, prèviament s'ha de posar en contacte amb Pescaturismo mitjançant www.pescaturismemenorca.com. Es calcularà la tarifa per a la nova excursió o activitat i es donarà al passatger l'opció d'acceptar el nou import o de mantenir la compra original tal com figurava en el bitllet.
3.1- L'adquisició del bitllet es realitzarà a través de la pàgina www.pescaturismemenorca.com de tal manera que la venda, reserva i cobrament a la targeta de crèdit o dèbit es realitzaran de manera simultània.
3.7.- El preu del bitllet, els impostos, els drets i les taxes es paguen en la moneda del país en el qual s'emet el bitllet, llevat que s'indiqui una altra moneda, abans o en el moment de realitzar el pagament (per exemple, pel fet que la moneda local no és convertible). Es pot acceptar el pagament en una altra moneda a criteri de Pescaturisme.
1.2.- Els passatgers amb diversitat funcional com mobilitat reduïda, trastorn psicològic o sensorial, al·lèrgies alimentàries, dones embarassades, persones malaltes o altres persones que requereixen assistència hauran de contactar abans de treure el bitllet amb Pescaturismo mitjançant www.pescaturismemenorca.com que estudiarà cada cas en particular, per tal d'analitzar si l'activitat que es pretén contractar s'ajusta a les seves circumstàncies particulars, comprometent-se a fer tot el possible per oferir la millor solució. En cas contrari, Pescaturismo es reserva el dret d'admissió.
1.2.- Pescaturismo es reserva el dret d'utilitzar fotografies preses durant el desenvolupament de les activitats per al seu posterior ús exclusiu per a màrqueting de l'empresa. Les persones participants que no vulguin ser fotografiades han d'indicar-ho abans d'iniciar l'activitat o via correu electrònic a [email protected]. Per qüestions operatives aquesta clàusula no és aplicable per als clients procedents de Destination Services, Pacific World i Intercruises.
[email protected]
Copyrights © 2018 Tots els drets reservats per Pescaturisme Menorca | 0.868588 | curate | {"ca": 0.9882599580712789, "da": 0.011740041928721174} | https://www.pescaturismemenorca.com/menorca-excursions-vaixell-pesca-condicions |
wikipedia_ca_20230401_0_433115 | Buglovce
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Buglovce és un poble i municipi d'Eslovàquia. Es troba a la regió de Prešov, al nord del país.
La primera referència escrita de la vila data del 1280. | 1 | perfect | {"ro": 0.035398230088495575, "ca": 0.9646017699115044} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=433116 |
macocu_ca_20230731_9_586530 | Aforament complet, inscripcions tancades.
Lleis, protocols i serveis especialitzats han suposat un gran avenç en el reconeixement social de la problemàtica, alhora que se’ns presenten les dificultats derivades del seu desenvolupament i eficàcia en la protecció de les dones i els seus fills i filles.
Ana Herrera, consellera delegada de serveis socials.
Lluïsa Carmona, psicoterapeuta, Co-fundadora de TAMAIA. Dones contra la Violència.
Lluïsa Moret, alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat des del 2014. Psicòloga, especialitzada en psicologia social.
Rosa Català, tècnica de la dona de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (2006)
Rosa Ramírez, psicòloga des de 2015 del Servei d’Informació i Atenció a la Dona - SIAD Garraf. Consell Comarcal del Garraf. | 0.736058 | curate | {"ca": 0.9630606860158312, "es": 0.036939313984168866} | |
macocu_ca_20230731_3_62507 | La trombosis venisa profunda (TVP) i la tromboembolia pulmonar (TEP) es consideren manifestacions diferents d'un mateix proces: la malaltia tromboembolica venosa (ETEV), que poden apareixer de manera aillada o conjuntament. L'article tracta sobre la trombosi venosa profunda (TVP), quin n'es el seu diagnostic, la seva conducta terapeutica i el tractament de la fase aguda. | 0.753826 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_119184 | Jornades Antifeixistes a Gramenet del Besòs PROU IMPUNITAT! CRIMINALITZEM EL FEIXISME! Un any més, deprès de que el 2001 un grup de joves feixistes, Asociación Juvenil Española (AJE), intentaren manifestar-se als carrers de la ciutat per commemorar l'entrada de les tropes feixistes el 27 de Gener, donada la resposta en què es va convocar una contramanifestació que aplegà més d'un miler de persones, fet que va impedir la presència feixista, tornem a prendre el carrer per clamar contra el feixisme. Aquest any, la Comissó Antifeixista 27 de Gener, realitzem un seguit d'actes per la recuperació de la memòria històrica i la lluita contra el feixisme actual. 12 de Gener, a les 19h a Can Sisteré Xerrada: Lluites antifranquistes a Santa Coloma A càrrec dels historiadors locals, membres del Grup d'Historiadors José Berruexo, Juanjo Gallardo i Carles Capdevila 20 de Gener, a les 22h al CSO La Fabriqueta Concert amb KM.0 i Punxa Discos 27 de Gener, a les 12h a la Plaça de la Vila Concentració antifeixista Organitza: Comissió Antifeixista 27 de Gener Més informació a: www.ara-santacoloma.com www.maulets.org [email protected]
A veure si m'hi passo...
i tant! | 0.872787 | curate | {"ca": 0.9716738197424892, "es": 0.022317596566523604, "en": 0.006008583690987125} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_331378 | El triatleta valencià continua augmentant el seu palmarés en l'especialitat, en què ha aconseguit quatre títols mundials i un subcampionat
Ruben Ruzafa, durant la prova / Ben Lumley (World Triathlon)
À Punt Esports @apuntesports
31 d'octubre 2021 - 20:35
El triatleta valencià Rubén Ruzafa s'ha penjat la medalla de bronze en el Mundial de triatló cros –també conegut com a triatló de muntanya–, que s'ha disputat al Centre Internacional d'Innovació Esportiva El Anillo (Càceres). Els 36 particpants han hagut d'afrontar 1.000 metres de natació, 21 quilòmetres de bicicleta de muntanya i 6 quilòmetres de carrera a peu.
Amb aquesta medalla, Ruzafa continua augmentant el seu palmarés en l'especialitat, en què el triatleta valencià ha aconseguit quatre títols mundials i un subcampionat.
El francès Arthur Serrières ha conquistat el seu primer títol mundial en imposar-se al seu compatriota i campió defensor, Arthur Forissier, gràcies a la prova de bicicleta, que li ha permés remuntar un mal tram de natació. Ruzafa ha passat la meta a només 13 segons del guanyador.
En la prova elit femenina, la victòria ha sigut per a la suïssa Loanne Duvoisin, campiona del món sub-23 el 2019, que s'ha imposat a la italiana Sandra Mairhofer i a la txeca Aneta Grabmullerova.
També et pot interessar
Sara Sorribes cau en huitens de final de Roland Garros en un partit èpic Alcaraz continua amb pas ferm a París El Benidorm tanca la temporada amb victòria L'Alzira, a un pas de la Primera Divisió de futbol sala Carlos Alcaraz i Sara Sorribes es queden sols a París Hugo Arillo, subcampió del món de taekwondo Sara Sorribes accedeix a tercera ronda de Roland Garros per primera vegada L'Handbol Elx es queda amb la mel als llavis Bautista no remata Varillas i cau eliminat de Roland Garros | 1 | perfect | {"ca": 0.9501698754246886, "en": 0.03397508493771234, "fr": 0.015855039637599093} | |
crawling-populars_ca_20200525_1_4658 | 15/01/2018
es celebrarpa la trobada de gimnàstica aeròbica i balls
A partir del dimecres podreu consultar la informació de la jornada. | 0.580769 | curate | {"it": 0.07575757575757576, "ca": 0.9242424242424242} | : /ca/esports/consellesportiu/blog/trobada-de-gimnastica-aerobica-i-balls-20-01-18/22822.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_2442 | Els socialistes van recórrer la delegació al Tribunal Constitucional; ERC, Junts i la CUP han votat a favor
Redacció
octubre 19, 2021
7:15 pm
Lluís Puig, ex-conseller de Cultura
La Mesa del Parlament ha tornat a acceptar que l’exconseller de Cultura, Lluís Puig, refugiat a Brussel·les, delegui el seu vot per al ple d’aquesta setmana, el primer que serà totalment presencial des de l’inici de la pandèmia de la covid-19. Ho ha fet amb els vots afirmatius dels representants d’ERC, Junts i la CUP i el vot en contra del PSC.
Els socialistes van recórrer al Tribunal Constitucional amb l’argument que no es poden “incomplir sentències”. De fet, els socialistes ja han anunciat que presentaran una petició de reconsideració.
El PSC argumenta que hi ha una sentència del mateix TC en la qual es consigna que les persones que tenen una ordre de detenció vigent sobre “diversos delictes” no poden gaudir de vot delegat. En el cas de Puig, exconseller de Cultura, disposa d’aquesta prerrogativa des de l’inici de la legislatura, tal com va decidir la Mesa presidida per Laura Borràs.
Puig ha presentat una petició per delegar el seu vot, igual que tres diputats més: Mònica Palacín (ERC), Laia Estrada (CUP) i Jordi Jordan (En Comú Podem); aquests dos últims de baixa per maternitat i paternitat.
Puig, a Bèlgica des del 2017, va obtenir l’acta de diputat a les eleccions del 14-F. En la primera votació de la legislatura, que és la que va permetre triar la mesa del Parlament, no va poder-hi participar perquè la mesa d’edat, amb majoria de PSC i Vox, ho va impedir. En el debat d’investidura de Pere Aragonès, però, ja va poder emetre el seu sufragi delegat en els portaveus de Junts. De moment, Bèlgica ha denegat la seva extradició i ara està pendent de què diu la justícia europea sobre les euroordres.
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Lluís Puig
NOTÍCIES RELACIONADES
Esquerra no prestarà esmena a la totalitat als pressupostos espanyols
2 de desembre de 2021
Salut confirma els dos sospitosos de la variant òmicron a Catalunya
2 de desembre de 2021
Catalunya habilita una nova web per descarregar-se el passaport covid
2 de desembre de 2021
avui destaquem
Catalunya obre la dosi de reforç a tots els majors de seixanta anys
2 de desembre de 2021
La Fiscalia es dona sis mesos més per investigar Joan Carles I
2 de desembre de 2021
Divisió d’opinions en el Govern català pel Hard Rock
2 de desembre de 2021
PrevLos comunes proponen la creación de una comisión para investigar los abusos sexuales de la Iglesia
La Mesa acepta el voto delegado de Lluís Puig con la oposición del PSC
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom Correu electrònic Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
https://youtu.be/TQTAELOoZSs
https://www.youtube.com/watch?v=2dK4MomAfB8
NOTES ESPECIALS
Habitatge Metròpolis Barcelona construirà 4.500 pisos de lloguer assequible en vuit anys
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) construirà un total de 4.500 habitatges en els pròxims vuit anys en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i un soci | 0.64324 | curate | {"ca": 0.8745173745173745, "es": 0.06563706563706563, "en": 0.034427284427284426, "pt": 0.01126126126126126, "ru": 0.00032175032175032174, "nl": 0.009009009009009009, "ja": 0.004826254826254826} | https://www.eltriangle.eu/2021/10/19/la-mesa-accepta-el-vot-delegat-de-lluis-puig-amb-loposicio-del-psc/ |
crawling-populars_ca_20200525_46_52976 | INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Jordi Montull, condemnat a 7 anys i 6 mesos de presó per l'espoli del Palau de la Música, afirma que, després de saber-ne la sentència, es troba "molt malament". Afirma que la condemna per a la seva filla, no se l'esperava, i diu que el pacte amb la fiscalia "no ha servit de res".
Catalunya migdia, de 16 a 17 h - 20/03/2020
Medicina Intensiva: "Les fàbriques de respiradors van buidar estocs a la Xina i al nord d'Itàlia"
La Cerdanya reclama responsabilitat: "Tenim una població molt envellida i sis llits a l'hospital"
L'Empar Moliner i la seva cunyada veterinària
Catalunya migdia, de 15 a 16 h - 20/03/2020
L'estat federat de Baviera es confina
Itàlia enviarà l'exèrcit a la Llombardia per garantir que tothom compleix el confinament
Catalunya migdia, de 14 a 15 h - 20/03/2020
Un model matemàtic preveu una frenada de les infeccions a Catalunya la setmana que ve
Catalunya migdia, de 16 a 17 h - 19/03/2020
Víctor Pérez, psiquiatra: "Als joves els sembla que el Covid-19 no va amb ells i és molt perillós"
Empar Moliner: "La solució econòmica d'aquesta crisi sanitària no pot ser centralista"
Imma Marín, experta en joc: "Cal aprofitar per fer coses que mai tenim temps de fer amb els fills"
"Catalunya migdia", de 15 a 16 h - 19/03/2020
Què és un expedient de regulació temporal d'ocupació?
Primer dia sense contagis domèstics a la Xina
Catalunya migdia, de 14 a 15 h - 19/03/2020
Catalunya migdia, de 16 a 17 h - 18/03/2020
El sector del lloguer reclama al govern espanyol una moratòria com la de les hipoteques
Més de 300 infermeres s'ofereixen voluntàriament per ajudar en la crisi sanitària
La dèria de l'Empar Moliner
Fets o Fakes
Finalitza la perforació del túnel que portarà el tren a la T-1 de l'Aeroport de Barcelona
Àlex Torío s'apunta al #JoHiToco
La resistència 1-O a l'escola Juncadella de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages
Un grup d'encaputxats treu estelades i pancartes a favor dels presos a la riera d'Arenys de Mar
En Peu de Pau mostra el seu rebuig a la violència amb una concentració solidària a Catalunya Ràdio
En Peu de Pau se solidaritza amb Catalunya Ràdio després de l'atac dels violents
Una notícia per a la història: Garcia Melero informa de l'estrena de Catalunya Informació
25 anys de Catalunya Informació. L'efemèride en imatges
25 anys de Catalunya Informació
Empar Moliner se solidaritza amb Puigdemont i reivindica el dret a confondre els cultius
L'Òscar Fernández i l'Empar Moliner us recomanen llibres per Sant Jordi
Bona vesprada, o no
Empar Moliner prepara la guia "Locals on mai et portaré, vegis el Pub Fissure"
Empar Moliner "afina" l'oïda per reescoltar Fernández Díaz
L'Empar i l'evangelització d'Amèrica
Ferdinand, el toro pacifista, no tindrà IVA reduït
L'Empar Moliner i la ràbia que fan els enamorats
"I si agafem el cine i hi afegim el pianista, aleshores tindria IVA reduït?"
"Un pa com unes hòsties"
Oda a la trituradora del Palau de la Música
Catalunya migdia
Un model matemàtic preveu una frenada de les infeccions a Catalunya la setmana que ve
Crims
Anna Permanyer, desapareguda a Barcelona
El suplement
Benito Almirante: "El coronavirus provoca el doble de casos greus del que pensàvem"
El suplement
María Neira, OMS: "La diferència de morts entre països té a veure amb l'estat del sistema sanitari"
El suplement
Jordi Borràs "La gent no s'adona del poder que té"
El matí de Catalunya Ràdio
Sala-i-Martín: "No podem tancar empreses que van bé; si no, una crisi de 2 mesos pot durar 10 anys"
El suplement
John Carlin: "M'agradaria saber si ja he passat el coronavirus"
Catalunya al dia
Com es viu el confinament als pobles petits?
Crims
L'home trobat mort dins el maleter del seu cotxe (Capítol 2)
El suplement
El suplement, de 9 a 10 h - 21/03/2020
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
La nova moda (que no és el balcòning) que triomfa a les illes Balears!
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Hem pelat l'actriu de la nova sèrie de Netflix
Tot costa
Messi: "Amb els meus fills parlo català"
Monica Green fa saltar espurnes a una cançó de Chaka Khan
A tocar!
Gigi McFarlane estrena tema propi: "Water"
El matí de Catalunya Ràdio
Niño-Becerra augura el final del sistema capitalista cap al 2060 i diu que el model d'estat "va a menys"
L'apocalipsi
Ningú sap què canta Toni Soler i el misteri del narcotràfic gallec
El matí de Catalunya Ràdio
Artur Mas: "La Generalitat no pot liderar el procés i el dia a dia a la vegada"
Catalunya migdia
Finalitza la perforació del túnel que portarà el tren a la T-1 de l'Aeroport de Barcelona
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
Un home abandonat al mig d'una terminal i el pastís més mortal de la història
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.640106 | curate | {"ca": 0.8864958001292268, "en": 0.014430325220762439, "es": 0.07861296575489984, "br": 0.005169071720870127, "nl": 0.0019384018953262977, "pt": 0.010768899418479432, "fr": 0.0025845358604350637} | : /catradio/alacarta/catalunya-migdia/jordi-montull-el-pacte-amb-fiscalia-no-ha-servit-de-res-ja-heu-vist-la-sentencia/audio/988173/ |
mc4_ca_20230418_12_29264 | Publicat per Comunicauta el dia de gener 21, 2013
L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat mitjançant el programa Treball als Barris preveu la contractació de 8 dones en atur, que com a requisit indispensable han de residir als barris de Can Calders i la Salut, en el Pla d'ocupació 'Promoció de l'autonomia personal'.
Aquest projecte de 6 mesos de durada preveu el desenvolupament de tasques de neteja i cura de la llar per a persones grans o amb situacions de dependència. Per accedir a aquest procés de selecció, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) estipula els següents requisits:
Igualment, es preveu la contractació d'un/a treballador/a social, que actuarà com la figura de coordinació d'aquestes auxiliars. Per accedir al procés de selecció de Treballador/a social, el SOC estipula els següents requisits:
Estar inscrit/a al SOC com a demandant d'ocupació.
Es valorarà la residència al barri de Can Calders o al barri de La Salut.
Les persones interessades en optar a aquesta plaça, poden adreçar-se a qualsevol de les sessions informatives abans esmentades. | 0.829747 | curate | {"ca": 1.0} | https://cancalderslasalut.blogspot.com/2013/01/nou-proces-de-seleccio-auxiliars-de-la.html |
mc4_ca_20230418_14_314831 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » ACTIVITATS PESQUERES » ramat » Article de revista o part component d'una publicació periòdica » Xató » Xarxes de fibres sintètiques (niló) » Aplecs » Cerca Recursos Documentals | 0.728555 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1599&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A277&f%5B5%5D=field_tipologia_rec_doc%3A14&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2325&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1890&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2145 |
wikipedia_ca_20230401_0_207550 | Neoophorus regalis
Neoophorus regalis és una espècie de peix de la família dels goodèids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.
Poden assolir 7,5 cm de longitud total i les femelles 8,5. És un peix d'aigua dolça, de clima tropical (21 °C-25 °C) i demersal. Es troba a Los Reyes (Michoacán, Mèxic).
És inofensiu per als humans. | 1 | perfect | {"hr": 0.05625, "ca": 0.94375} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=207551 |
wikipedia_ca_20230401_0_394375 | Mesquita del Profeta
La mesquita del Profeta —àrab:المسجد النبوي— és una mesquita situada a Medina (Aràbia Saudita) on hi reposen les despulles del profeta Muhàmmad, d'Abu-Bakr as-Siddiq i d'Úmar ibn al-Khattab. Va ser la segona mesquita de la història i actualment és una de les més grans del món. Es tracta del segon lloc més sagrat de l'islam, després de la Gran mesquita de la Meca, que alberga la Kaba. Situada en l'antic centre de Medina, envoltada d'hotels i vells mercats, la mesquita del Profeta constitueix un important focus de peregrinació, restant oberta les vint-i-quatre hores del dia durant tot l'any.
Segons la tradició, l'indret on s'erigeix era adjacent a la casa en què Muhàmmad es va establir tot arribant a Medina després de l'hègira, l'any 622; la mesquita original era un edifici a l'aire lliure que també va servir com a centre comunitari i escola religiosa, i Muhàmmad en persona va participar en la seva construcció. El pla bàsic de l'edifici es va adoptar després per crear altres mesquites arreu del món. Amb el pas dels anys, els governants islàmics posteriors la van anar ampliant i decorant, i el 1909 va ser el primer indret de la península Aràbiga que va disposar de llum elèctrica.
Una de les característiques més notables de l'edifici és la cúpula verda, situada a la cantonada sud-est i on es troba la tomba del profeta. L'any 1279, hom va construir una cúpula de fusta sobre la tomba que va ser reconstruïda i renovada diverses vegades. La cúpula va ser pintada de verd per primer cop l'any 1837, fins a arribar a ser coneguda com la "cúpula Verda". | 1 | perfect | {"es": 0.012682308180088777, "ca": 0.9873176918199112} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=394376 |
macocu_ca_20230731_3_94549 | Els llamps són produïts per una acumulació de càrregues elèctriques en els núvols de tempesta (cumulonimbus) i en les superfície del terra, per tant és l'intercanvi d'electricitat entre el núvol (càrrega negativa) i el terra (càrrega positiva) el que provoca aquesta gegantina espurna.
Quines precaucions hem de prendre? * En el domicili Refugiar-se dins d'un edifici, en un principi, és segur però cal tenir presents unes precaucions: Allunya't d'objectes metàl·lics que estiguin connectats amb l'exterior tals com antenes de TV., canonades o cables telefònics. * En el cotxe
Segons Michael Faraday (179l-1867), científic que va descobrir que subministrant corrent elèctrica a una gàbia metàl·lica aquesta no penetrava en el seu interior, ens va revelar també amb aquesta simple llei que el cotxe és un lloc segur en cas de tempesta mentre no es toquin els laterals.
Per la mateixa raó puc assegurar que són refugis assegurances: - els vagons de tren i ferrocarril, - les caravanes i remolcs de carrosseria metàl·lica i - les barraques de les obres, fetes d'elements metàl·lics prefabricats.
* A l'exterior Sempre estaràs millor refugiat a l'interior d'un edifici, però si no tens cap pròxim has de seguir els següents consells: - Desfes-te d'objectes metàl·lics que puguis portar - Evita els pals de conducció elèctrica, tals com línies elèctriques, estesos elèctrics suspesos, tota estructura metàl·lica, les tanques de filferro, les vies de ferrocarril, les màquines agrícoles, motos, carros de golf, bicicletes, filferros per tendir roba, canonades metàl·liques i, per descomptat, tot objecte de metall que pugui atreure els llamps. - Allunya't de tota superfície d'aigua com les ribes dels estanys i rius, incloses piscines. - És una precaució elemental evitar destacar-se sobre el paisatge circumdant o ser el punt més alt com succeeix si estàs de peu enmig d'un descampat, en la cimera d'un turó, pujat a cavall o pescant des d'un bot. - En el mar, és aconsellable en embarcacions grans, no romandre a la coberta i sortir o allunyar-se d'alta mar. - També són llocs de fàcil abast pels llamps l'entrada de les coves, la base dels penya-segats, les parets rocoses, els penyals, les cavitats de roquissars i fissures on abunda l'aigua. - Evita protegir-te sota grans arbres aïllats; els resinosos i les alzines són atrapats amb més freqüència. - És aconsellable caminar per separat, si formes part d'un grup, ja que així reduireu el risc. Si tens un mocador de seda pósate'l en la cap, ja que segons la saviesa popular la seda allunya els llamps. - L'espessor d'un bosc sota d'arbres densos pot ser una altra sortida si no trobes res millor. - Si tens algun material sec que et proporcioni aïllament, seu sobre ell. - Si no disposes de res per a aïllar-te, ajeu-te en el terra pla o juntament a una petita vessant.
CURIOSITATS
L'impacte és imminent. T'adonaràs perquè notaràs un cert pessigolleig a la pell i se t'eriçaran els cabells. Això és un senyal inequívoca de que el llamp està a punt de caure. Agenolla't immediatament, doblant el cos cap a davant amb les mans tocant el terra i els peus junts. Si el llamp caigués a sobre teu, la càrrega elèctrica elegiria el camí més curt a través d'els teus braços, esquivant el tors i evitant així la mort per asfíxia o la parada cardíaca. Les persones atrapades per un llamp reben una fort batzegada elèctrica i poden patir des de cremades de major a menor consideració fins a l'atur cardio-respiratori, però no queden carregades d'electricitat i se les pot tocar sense perill.
Si la persona en qüestió es troba en estat de mort aparent efectuarem immediatament, i sense dubtar-ho, la respiració boca a boca i el massatge cardíac. Seguidament curarem les cremades.
Encara que sembli mentida, el llampec és un productor natural de fertilitzants ja que la seva descàrrega elèctrica produeix ozó, amoníac i òxids de nitrogen que reaccionen amb l'aigua de la pluja per formar fertilitzants solubles.
Pots descobrir a que distància exacta et trobes de la tempesta gràcies a la llum del llampec i l'estrèpit del tro. El llampec els veus en el mateix instant en que es produeix, en canvi el tro l'escoltes moments més tard. Imagina, per donar un exemple, que després de veure el llampec han passat 10 segons fins a escoltar el tro.
El llamp ha caigut exactament a 3.400 metres de distància, uns tres quilòmetres i mitjà aproximadament. | 0.883469 | curate | {"ca": 0.9848345588235294, "es": 0.002527573529411765, "fr": 0.00505514705882353, "it": 0.007582720588235294} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_259029 | Un any més, Calella ha estat present a la Fira B-Travel per posicionar-se al mercat com una destinació d’escapada i de proximitat.
Aquest cap de setmana, Calella ha participat de nou a la fira B-Travel, el Saló Internacional del Turisme de Catalunya, celebrat al recinte firal de Montjuïc de Barcelona. Es tracta d’una fira orientada sobretot al públic final i en la qual es presenta una àmplia oferta de destinacions turístiques de tot el món. En l’edició de l’any passat, aquest saló va celebrar el seu 25è aniversari, amb més de 30.000 visitants i 189 expositors de més de 40 països.
El saló B-Travel també compta amb espais dedicats a la gastronomia (B-Delicious), al turisme industrial (B-Industrial) i al Glàmping (B-Glamping), així com jornades tècniques orientades als professionals del sector (B-Travel Pro). La trobada ha permès als visitants vinguts d’arreu submergir-se en les experiències que els diferents sectors del turisme proposen per a aquest any.
La participació de Calella en aquest saló s’ha orientat a promocionar el turisme familiar, cultural i gastronòmic, i especialment al segment de turisme de proximitat. Amb més de 56.000 pernoctacions realitzades entre maig i octubre de 2017, el mercat català enguany ocupa el desè lloc en el rànquing de procedència dels turistes a Calella. A banda d’aquestes pernoctacions, també cal tenir en compte el turisme de segona residència i els excursionistes que, tot i no constar a les estadístiques, durant tot l’any ens visiten atrets per la gran oferta comercial, cultural, d’oci i gastronomia que Calella els ofereix.
En aquest sentit, l’estratègia promocional de Calella definida per aquest any prioritza la captació del turista de proximitat, un important mercat que des de l’Àrea de Turisme es vol reforçar tant amb accions presencials a fires com B-Travel com amb actuacions finals adreçades al visitant potencial. Així, des de l’Ajuntament de Calella s’està col·laborant amb campanyes de màrqueting com ara l’Hola Família de la Generalitat de Catalunya, celebrat aquest cap de setmana arreu del territori, per justament acabar de consolidar Calella com a destinació de turisme de proximitat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_39892 | Des de fa unes setmanes m’estic tornant afeccionar a llegir poesia. El passat dissabte vaig anar amb el Llavina ( també hi havia el Gaspar Hernàndez) a la nit de música i poemes que organitza l’Álex de Susanna a les caves Raventós i Blanc. La meva companyia, igual que la majoria de poetes que s’hi combregaven, era impagable. Des de la meva primària coneixença de poesia els tres poetes que més em van frepar varen ser Sòria, Llavina i Vidal. Aquí un dels poemes que va recitar Llavina. | 0.752876 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.guillemcarol.cat/?p=262 |
cawac_ca_20200528_8_203623 | SERGI VILLENA. Un cop analitzats els resultats de les eleccions, i constatant que CiU no ha aconseguit el seu objectiu de liderar el procés cap a l’estat propi, ara ens cal esperar que les forces sobiranistes sabran establir ponts d’unió i materialitzar així la voluntat del poble de decidir el seu futur.
La majoria, que al final no va ser ni molt menys excepcional, que anhelava Artur Mas en els comicis d’aquest diumenge, sí que la va posar damunt la gespa Tito Vilanova al mateix temps que s’acabava de fer l’escrutini electoral. La lesió d’Alves poc després de començar, i l’entrada de Montoya en el seu lloc, van propiciar que el Barça jugués amb un equip format íntegrament per jugadors sortits del planter. Era una oportunitat d’or per a distanciar-se a onze punts del Madrid, que havia perdut dissabte contra el Betis, i els blaugranes la van aprofitar amb un segon temps de joc inapel•lable. Després d’una primera part més equilibrada en què el Llevant va resistir prou bé, els homes de Vilanova van trigar ben poc a desfer la teranyina ‘granota’ en la represa. Messi, per no variar, va lluïr amb dos gols, però l’autèntica exhibició de la nit la va fer Iniesta. El manxec va marcar un gol espectacular i va donar les assistències dels altres tres: els dos de Messi i un de Cesc que tancava la golejada. El primer va arribar després d’una genial passada de don Andrés que Messi va definir amb un toc subtil per damunt del porter; el segon amb els mateixos protagonistes: Iniesta arriba fins a la línia de fons i centra enrera on Messi remata de primeres cap al fons de la xarxa; el tercer va ser l’esmentat gol del de Fuentealbilla des de la frontal, un xut duríssim que va picar al travesser abans d’entrar a la porteria de Munúa; i l’últim el va fer Cesc aprofitant també una excepcional assistència del gran artífex del triomf. Fins i tot Valdés va tenir el seu protagonisme, en fer una doble aturada en el llançament d’un penal xiulat en contra a les acaballes del partit.
Amb dotze victòries i un sol empat, el Barça iguala l’inici del Madrid de la temporada 91-92, i pot establir el millor començament històric de la Lliga si guanya l’Athletic el proper dissabte al Camp Nou. Els números d’aquest equip són escandalosos, i va camí de batre tots els rècords possibles.
Per ara el rival més sòlid és l’Atlètic de Madrid, que no afluixa i continua a només 3 punts del líder. El duel amb el Madrid de la setmana vinent al Bernabéu els pot despenjar, o per contra són els “colchoneros” els qui podrien sentenciar definitivament als blancs en aquesta Lliga. Sigui com sigui, els culers podrem mirar aquest partit amb la tranquil•litat que ens confereix l’avantatge assolit fins ara. | 0.90288 | curate | {"fr": 0.005227781926811053, "ca": 0.9947722180731889} | http://diarigran.cat/2012/11/%e2%80%98majoria-excepcional%e2%80%99-de-la-pedrera%e2%80%a6-i-de-resultats-llevant-0-%e2%80%93-fc-barcelona-4/ |
mc4_ca_20230418_5_193013 | El Sots-25 trenca la zona del Sant Feliu i resol a l’últim quart – CE BISBAL BÀSQUET
El Sots-25 trenca la zona del Sant Feliu i resol a l’últim quart
Posted On 12 Desembre 2010
SOL GIRONÈS BISBAL BÀSQUET 63 – CB SANT FELIU 42
SOL GIRONÈS BISBAL BÀSQUET: Lladó (0), Farreras (12), Quim Salvà (4), Xifre (2) i Eudald (16) – cinc inicial – Yepes (7), Bassa (14), Super Sec (3) i Soler (5).
Tirs lliures: 14/18
Triples: 5. 2 de Bassa, 1 d’Adrià Farreras, 1 de Marc Yepes i 1 de Pau Soler.
Faltes: 19. Eliminat Xifre (36′)
Parcials: 1r: 10-11 //2n: 17-4 // 3r: 10-16 // 4t: 26-11
El Sots-25 del Bisbal Bàsquet afrontava el seu compromís davant el Sant Feliu amb l’infermeria plena, Castelló, Xató, Encinas i Dani Juan, lesionats vivien el partit des de la banqueta. Un inici erràtic dels bisbalencs que no podien atacar amb fiabilitat ja que una defensa zonal dels ganxons els complicava molt les coses. Igualtat al llarg del primer quart que s’acabava amb un pobre resultat de 10 a 11.
Els bisbalencs veient les dificultats ofensives apostaven per la defensa i també es posaven en defensa zonal i aconseguien així colapsar els de Sant Feliu, deixant-los amb només 4 punts amb deu minuts. Els locals marxaven al descans amb avantatge al marcador, 27 a 15.
Un tercer quart molt espès dels locals permetia que els de la costa entressin de nou dins el partit i rebaixessin el seu desavantatge a només 6 punts. Aquesta tònica seguiria en els primers cinc minuts de l’últim quart on el resultat de 42 a 37 deixava opcions als visitants d’igualar el marcador.
En els últims cinc minuts de partit un demolidor parcial de 21 a 5 trencava el partit i el deixava sentenciat pels locals. Joan Bassa des de la defensa i amb els seus triples en atac i un dur Eudald des de la pintura, comandats per un Marc Yepes molt cerebral resolien un partit incòmode pels bisbalencs en els 35 primers minuts.
La propera jornada els bisbalencs s’han d’enfrontar amb l’Anglès, equip de la zona mitja de la taula.
Tags:CB Sant Feliu, Eudald, Sots-25
El SOL GIRONÈS tanca la primera volta de 2a Catalana amb una nova victòria a casa | 0.792331 | curate | {"ca": 0.9566473988439307, "es": 0.023121387283236993, "en": 0.014932562620423893, "de": 0.0052986512524084775} | https://bisbalbasquet.com/2010/12/12/el-sots-25-trenca-la-zona-del-sant-feliu-i-resol-a-lultim-quart/ |
mc4_ca_20230418_14_629463 | L’Obrador ve no només a jugar sinó a que construïm el nostre propi joc – Tombs Creatius
Si ja és xulo jugar, encara ho és més construir el teu propi joc. I això és el que fa L’Obrador, donar les eines per crear un joc que sempre és diferent. L’Alfons, l’AlfonsdelObrador, així, tot junt perquè és un binomi indissoluble, porta més de 30 anys inventant maneres de captivar, d’atraure, de despertar la part més creativa dels nens i nenes a través de tallers on la imaginació és l’eina indispensable. Perquè la resta són materials quotidians, alguns objectes reciclats que mai hauríem pensat que poden «recrear-se» per art de màgia (o de creativitat) després de passar per mans infantils. I sí! Tubs de cartró, pals, cordills, trossos de fusta vells, pedaços de tela, papers de colors, gomes… poden arribar a esdevenir meravelloses baldufes, cabanes per a ninos, estels voladors o molinets de vent. Per dir alguns de tradicionals. Però també estan els que es creen al «taller de la broma» que tenen noms tan insòlits com «aimarequinapudor» (perquè són del taller de caques), «aimarequemhefetmal» (perquè són del taller dels dits enguixats) o «miramarequinregal», que és una capsa sorpresa. I això per posar uns exemples d’un dels tallers que proposa. Però és que n’hi ha desenes!
Després estan els Grans Jocs de Participació, activitats en què l’acció col·lectiva és el centre de la diversió. Un d’ells és Arkilàstic-L’escanyissada, una proposta que consisteix a construir grans estructures lliurement amb centenars de canyes de bambú. O els laberints d’aigua, en què tothom acaba participant en la creació de circuits i laberints de colors per on passa l’aigua. O el Balòdrom, que és el que L’Obrador portarà al Recrea’t. Consisteix en formar un recorregut per on pugui passar una bala de vidre fins arribar al final i fer sonar una campaneta. Ho aconseguirem a Bellpuig? Nosaltres ens morim de ganes de jugar-hi i de veure tant les criatures com la gent adulta posant-hi passió i tota la seva intel·ligència per construir col·lectivament el seu joc. I és que al final, el joc no és la joguina, sinó el procés de creació. Igual que el millor de la vida no és arribar a una fita sinó el camí recorregut fins allà. I això és el que proposa L’Obrador, amb més de cinquanta tallers i activitats pensades per fer a les escoles i al carrer.
L’Alfons és un megacrack aconseguint això, aquest contagi per participar, per compartir, per divertir-se fent una mateixa cosa col·lectivament. No és fàcil crear quelcom tan especial. No tothom té aquest do. I l’Alfons ho fa amb senzillesa. Des que al 1985 va néixer l’Escola Taller de Natura, Ciència i Tècnica L’Obrador i des que després, al 1991, va idear els tallers i activitats lúdiques de carrer, ha estat capaç de crear un joc diferent. Diferent a tots els altres. I apassionant. Perquè res a la vida és més divertit que construir, unir esforços, participar d’alguna cosa que vagi més enllà d’un mateix i que desperti la creativitat, a vegades amagada, de petits i grans.
I vindrà al Recrea’t i ens porta el gran regal de poder construir col·lectivament un dels seus laberints. I cada cop que sentirem la campaneta, sabrem que sentim una mica més de felicitat. | 0.822399 | curate | {"ca": 0.9766635130873541, "om": 0.001576789656259855, "pt": 0.017344686218858405, "la": 0.004415011037527594} | https://www.tombscreatius.com/lobrador-ve-no-nomes-a-jugar-sino-a-que-construim-el-nostre-propi-joc/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.