id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_7_197145 | Tothom qui em coneix sap que sóc una persona molt seriosa. (M de Roda, no em facis quedar malament, tu, ara. Per cert, amb tot el morro aprofito ara i aquí per demanar-te: per quan un bloc teu? … perquè … Continua llegint →
JordiJordi, de fet, no em puc tornar invisible, però puc aconseguir amb extraordinària facilitat que ningú no em vegi, que bé a ser el mateix o, si més no, en trec els mateixos avantatges. Sempre ho he pogut fer, amb … Continua llegint →
Un d'aquells que m'hagués agradat escriure a mi: Regularment va a la tavernaon van fer coneixença el mes passat.Va preguntar; però no el van saber informar de res.Pel que li deien va comprendre que havia fet coneixençad'un subjecte del tot … Continua llegint →
Al Pere me’l van posar al davant expressament per a què aprengués què volia dir la disciplina. La Loli, me la vaig creuar pel camí perquè algú o altre m’havia d’ensenyar què era la tendresa. A l’Albert li va passar … Continua llegint →
doncs resulta que aquest any encara no havíem anat a la platja i ja en teníem mono. Vam arribar a la tarda perquè l’endemà havia sigut la revetlla i d’hora d’hora no havíem anat a dormir i d’hora d’hora no … Continua llegint →
El seu cos, que no arribava a ser masculí, era rude i compacte. La vaig estar seguint al llarg de dues o tres cales amples. No la vaig perdre la vista en cap moment, el seu banyador passat de moda … Continua llegint →
Era un dia plàcid i tranquil, vaig alçar un moment el cap de la tovallola i vaig veure una nena menjant-se un gelat a prop meu. “La vida és com un cucurutxo de xocolata” vaig pensar, “comença sent dolç i … Continua llegint →
Anem vestides de paisà però, com dissimular que un dia vam ser immortals? Ara que ja sabem que rere les muntanyes tan sols hi ha més muntanyes, com amagar que vam estar a les més altes? Admetem-ho, les nostres apassionades … Continua llegint → | 0.813253 | curate | {"ca": 0.9395574743658931, "pt": 0.060442525634106854} | http://terradescudella.blog.cat/author/merycherry/page/14/ |
mc4_ca_20230418_10_140239 | Tecnologies de la informació i comunicació | Estratègies de Tranformació Comunitària Sostenible
Archivos de la categoría Tecnologies de la informació i comunicació
La cooperativa etcs fa temps que estem treballant aspectes que tenen que veure amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Com en la resta de líniesd’actuació, allò que oferim cap en fora prové de la nostra pròpia experiència i com a resultat de la reflexió conjunta sobre com entenem aspectes com la comunicació, la participació etc. El com entenem la comunicació està present en les nostres productes i serveis
Les etcèteres ens reinventem també a nivell comunicatiu
9 octubre, 2013 etcs Dejar un comentario
Els que ens coneixeu ja sabeu que som un col·lectiu inquiet, que ens agrada i necessitem continuament reinventar-nos, innovar, reflexionar sobre el que volem i buscar la manera de fer-ho realitat. En els últims dos anys hem estat realitzant una tasca més intensiva en aquest sentit: repensant l’organització, els serveis que oferim, els nostres clients i entre altres també com visibilitzem allò que fem, no només estan presents en diferents xarxes presencials, sinó també a través de les xarxes i espais digitals.
Les etcèteres entenem la comunicació de la següent manera:
Comunicar, no és només informar.
No es pot no comunicar, tot comunica.
El que no es veu, simplement no existeix, encara que sigui excel·lent.
Comunicar no és una opció, és una obligació i una necessitat.
La comunicació es recolza en les relacions entre persones.
La comunicació es multiplica amb la participació i l’emoció.
En la comunicació el protagonista és el “receptor”.
La comunicació de la nostra entitat, serveix per promoure el canvi social.
Tenint en compte aquestes premises, hem treballat en la creació de diferents eines comunicatives, entre les quals està aquest bloc que pretén ser l’eina central a partir de la qual s’alimentin les altres. Esperem que totes elles serveixin per promoure el feedback amb totes aquelles persones que per motius diversos estan interessades en seguir el camí que anem recorreguent.
twitter: @etceteres
facebook: cooperativa etcs | 0.810531 | curate | {"ca": 0.9422074846044529, "es": 0.04026527711984841, "ro": 0.01752723827569872} | http://etcs.coop/category/tic/ |
mc4_ca_20230418_2_80660 | Hello Guesthouse Luang Prabang Laos - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Ban Phabathtai, Phu Vao / Phu Meo, Luang Prabang, Laos, 06000 - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Hello Guesthouse?
"Nice hostel with fan rooms and a good outdoor space but a bi..."
Barri Phu Vao / Phu Meo Centre Ciutat Centre Ciutat Centre Ciutat Centre Ciutat Centre Ciutat
Més informació sobre Hello Guesthouse
Al visitar Luang Prabang, vosté es sentirà com a casa a Hello Guesthouse, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Amb aquesta situació a només 1 km del centre de la ciutat i a 6 km de l'aeroport, aquest hotel de 1-estrelles atreu nombrosos viatgers cada any. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Luang Prabang. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, seguretat 24 hores, servei de neteja diari, servei de compra d'entrades, cuina són només algunes de les comoditats que fan que Hello Guesthouse sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
L'hotel compta amb 15 precioses habitacions, i totes inclouen televisió de pantalla plana, manta elèctrica, armari amb clau, mirall, tovalloles. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Hello Guesthouse.
Comentaris d'Agoda (54)Comentaris de Booking.com (119)
Tots els tipus de viatgers (54)Viatger de Negocis (1)Parelles (27)Viatgers en solitari (22)Grups (4) | 0.806029 | curate | {"ca": 0.9102969046114971, "es": 0.04864181933038535, "en": 0.0410612760581175} | https://www.agoda.com/ca-es/hello-guesthouse/hotel/luang-prabang-la.html |
mc4_ca_20230418_18_122201 | In de witte handt Terschelling Països Baixos - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 20 allotjaments a Terschelling.
Westerdam 10, Midsland, Terschelling, Països Baixos - Veure al mapa
Més informació sobre In de witte handt
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Midsland - Terschelling, no busqui més enllà de In de witte handt. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
In de witte handt ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Midsland - Terschelling, el In de witte handt és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.777119 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/in-de-witte-handt/hotel/terschelling-nl.html |
macocu_ca_20230731_8_536497 | No votis racisme! No votis el PP de García Albiol!
En presentar com a cap de llista Xavier García Albiol, conegut pels seus posicionaments xenòfobs, el Partit Popular s’alinea encara més amb l’extrema dreta racista.
Durant les últimes eleccions municipals, el PP ja va mostrar aquesta cara a diferents municipis, on va imitar el feixisme de partits com Plataforma per Catalunya (PxC), amb lemes com “Primer els de casa” o campanyes contra les mesquites. Fins i tot un diputat d’aquest partit va declarar al Parlament: “Hi ha barris on no hi ha rastre de la nostra civilització”.
Però el xenòfob més conegut del PP és Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona. El seu repertori de declaracions racistes és ampli: ha titllat les persones immigrades de ser una “plaga”, ha atacat repetidament els drets humans de les persones musulmanes i en parlar de “netejar Badalona”, va tractar les persones estrangeres d’escombraries. I ara, ja durant la precampanya electoral, ha manifestat la seva voluntat de vetar l’accés de bona part de les persones immigrades a l’atenció sanitària.
Aquesta retòrica és molt perillosa, ja que promou l’odi, la discriminació i ataca directament el model de societat inclusiva a què aspira la majoria dels catalans i catalanes.
En els darrers comicis locals, els feixistes de PxC es van enfonsar, en passar de tenir 67 regidories a obtenir-ne 9. No obstant això, aquests discursos xenòfobs del PP –i sobretot del sr. García Albiol– creen l’espai perquè el feixisme autèntic torni a créixer.
Quan relaciona gratuïtament les persones immigrades amb delinqüència i les assenyala com a responsables de la inseguretat i d’altres problemes que pateix la societat, el PP utilitza el racisme i la xenofòbia com a arma electoral, amb una total manca de principis. No deixem que guanyin ni un vot amb aquesta estratègia bruta.
No votis racisme. No votis xenofòbia. No avalis amb el teu vot el PP de Garcia Albiol. | 0.837068 | curate | {"es": 0.03450078410872975, "ca": 0.9654992158912703} | |
mc4_ca_20230418_5_387005 | Ple extraordinari d'organització | Ajuntament deSanta Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt // 4 de juliol del 2019
El passat dijous 4 de juliol de 2019 es va celebrar a la sala de sessions de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt la sessió plenària extraordinària d’organització. Van assistir a l’acte els convocats dels diferents grups municipals. A l’ordre del dia es va aprovar la configuració de la nova Junta de Govern de l’Ajuntament , dels membres representants de l’Ajuntament a la Junta de Govern del Consorci Sociosanitari, de l’Escola de Música i de la Societat Mercantil “Elèctrica Municipal de Santa Coloma de Queralt”. Podeu consultar la informació detallada al web de l’ajuntament.
En quant a la distribució de les diferents regidories (àrees), les noves àrees s’han agrupat en 4 àmbits de gestió. Amb aquesta nova configuració es pretén buscar la col·laboració entre membres de diferents regidories dins de cada àmbit per permetre l’intercanvi d’informació i que la reacció davant problemes determinats sigui més àgil.
Les diferents àrees de gestió, així com el contacte de la persona responsable, han quedat definides de la següent manera:
AMBIT 1:
Ramon Mullerat Figueras - [email protected]
Alcaldia. Governació, Transparència i Participació, Medi Ambient i Pedanies.
Josep Corsellas Corbella - [email protected]
Infraestructures, Serveis municipals, Hisenda i Promoció econòmica.
Josep Trullols Vidal - [email protected]
Urbanisme, Habitatge, Mobilitat i Obres locals
Montserrat Oranias Recasens - [email protected]
Cultura, Patrimoni, Turisme i Comunicació.
Josep Ma Farré Vidal - [email protected]
Festes i Cultura popular, Entitats, Comerç i Equipaments.
AMBIT 4:
Pep Navarro Montserrat [email protected]
Sector primari i camins, Seguretat, i Sanitat.
Anabel Albiñana Sans - [email protected]
Educació, Lleure, Joventut, Serveis socials i Esports.
Dins la nova política d’organització de la gestió municipal, també s’està treballant en un nou model organitzatiu estructurat en àrees (regidories) en constant col·laboració amb comissions de treball.
A mesura que es disposi de més informació corresponent a la nova organització s’anirà publicant a la pàgina web de l’ajuntament. | 0.785187 | curate | {"ca": 0.8600174978127734, "en": 0.10979877515310586, "gl": 0.003937007874015748, "es": 0.026246719160104987} | http://www.stacqueralt.altanet.org/noticies/ple-extraordinari-dorganitzacio |
racoforumsanon_ca_20220809_2_691542 | La campanya electoral d'aquest rabiut es la més collonuda de la democràcia... NO us perdeu que ha dit avui al Avui!!!!! Ridao insta els altres partits a no fer acords amb el PP i el PSOE si pretenen reformar la llei electoral i la Constitució El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament i cap de llista al Congrés, Joan Ridao, ha fet aquest dissabte una crida als partits 'regionalistes, nacionalistes i independentistes' per vetar qualsevol acord amb el PSOE i el PP, 'a menys que cadascun d'ells diguessin clarament que no pensen reformar la llei electoral ni reformar la Constitució' Esquerra Republicana de CatalunyaUlt. Act. 08.12.2007 - 17:36 hs El portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament i cap de llista al Congrés, Joan Ridao, ha fet aquest dissabte una crida als partits "regionalistes, nacionalistes i independentistes" per vetar qualsevol acord amb el PSOE i el PP, "a menys que cadascun d'ells diguessin clarament que no pensen reformar la llei electoral ni reformar la Constitució". Ridao ha dit que l'oferiment del Partit Popular als socialistes pretén "expulsar de la centralitat política partits com ERC, CiU o PNB" i que la tendència dels dos partits amb més representació al Congrés és anar cap a un "bipartidisme institucional". Evidentment, Ridao vol ser l'unic partit que pugui pactar amb el PSOE.Cosa que d'pamagat ja han fet segurament....Quines penques te el Rabiut!!!!!!! !
Es que no sap en Ridao (l'enredao) que per reformar la Constitució fan falta els 2/3 del Congrés? I que entre el PP i el PSOE ho cobreixen llargament? Vol dir que el dia que s'ho proposin, ens poden deixar sense representació al Congrés als partits nacionalistes o deixar-nos sense dret a votar o ... Aquests esquirols botiflers d'ERC o son uns venuts o uns retrassats mentals al cedir-ho tot a canvi de gairebé res. El dia que als espanyols els interessi, ens desen a l'armari a tots els catalans.
Llavors allò del peix al cove no deixava de ser una es-purrialla fortuïta que sens venia com un gran acte polític a canvi d'una suposada compromesa responsabilitat per la governabilitat de l'estat, quan ara ens descobreixes que no els hi fem falta per a res quan a ells els hi convingui, .. i jo dormint a la palla tu salut | 0.887787 | curate | {"ca": 0.9977846699158175, "en": 0.0017722640673460345, "fr": 0.00044306601683650863} | |
mc4_ca_20230418_6_160204 | 1r d’ESO (grup B) guanya una menció al concurs Planter : Institut Moisès Broggi
Estàs aquí: Inici » » Activitats » 1r d’ESO (grup B) guanya una menció al concurs Planter | 0.663493 | curate | {"ca": 1.0} | http://institutbroggi.org/1r-deso-grup-b-guanya-una-mencio-al-concurs-planter/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_905644 | A tots ens ha passat algún cop que veiem algún anunci a la televisió i per diversos motius pensem "quina puta merda", o "quina pena que foten aquests pallassos". Per exemple, l'anunci que surten diferents persones conduint un cotxe fent el gilipolles i cantant una cançó de Shakira. Jo personalment pagaria per poder fotre'ls una pallissa. Us passa també a vosaltres?
Fa mooolt q no veig la televisió, sols a l´hora de menjar i de vegades ni això. Però si, hi ha mooolts anuncis q fan molta ràbia. Com diuen per ací dalt el de "Cillit Bang" I el de : -Quien me acompanya a comprar?...Quien me acompanya a Vidal? -yo,yo, yoooo! Els d´Axe també són patètics encara q fa anys hi havia un q a ma mare i a mi ens feia riure molt. Era aquell q apareixia un xic nu a un gimnàs ple de xiques i la cançoneta feia " a wi won de who, i won the who..." | 0.763538 | curate | {"ca": 0.9831528279181708, "tr": 0.01684717208182912} | |
mc4_ca_20230418_6_789136 | La plataforma per la Gestió pública de l'aigua respon a les paraules del regidor MArtínez | ARA Multimèdia
Imatge genèrica d'una clau de bombeig i subministrament d'aigua.
Continua l'encreuament de declaracions entre l'Ajuntament i la Iniciativa Ciutadana per la Gestió Pública de l'Aigua. La plataforma considera que les últimes declaracions del regidor Jordi Martínez en relació a la gestió del servei d'aigües per part d'Aqualia, "no contribueixen en absolut a aclarir les irregularitats pel que fa a l'assumpció per part de l'Ajuntament d'Alcoi de gastos que corresponen a Aqualia, sinó que encara enfosqueixen més la qüestió".
Recordem que l'objecte de la polèmica es deriva de la despesa elèctrica que genera el bombament d'aigua del dipòsit de Sant Antoni, un cost que recau sobre l'Ajuntament, i que al parer de la plataforma hauria de sufragar Aqualia.
La plataforma assegura en un comunicat que "com no pot ser d'una altra manera, les despeses de l'explotació del Servei d'Aigua Potable són per compte del concessionari, i dins d'eixes despeses s'inclou, entre d'altres, l'energia elèctrica". També consideren que l'assumpció de costos per part de l'empresa mai repercutira en "el cost en els rebuts, perquè cap clàusula del contracte d'adjudicació a l'empresa ho permet".
Tot açò en contra de les paraules de Jordi Martínez, segons el qual "l'import l'haguera repercutit l'empresa Aqualia a tots els rebuts dels ciutadans, ja que totes les despeses que es generen en el servei d'aigües s'inclouen en l'estudi i es traslladen als rebuts dels alcoians i alcoianes".
Un altre dels focus de desavinença és la recerca dels responsables d'aquesta situació. En aquest sentit, la plataforma considera "que este desgavell s'haja produït amb governs de tots els colors al llarg de 20 anys, és justament una bona demostració de la gran dificultat de controlar la gestió privada i que l'interés general requereix recuperar la gestió directa per part de l'Ajuntament en acabar l'actual concessió, l'any que ve". | 0.884717 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aramultimedia.com/la-plataforma-per-la-gestio-publica-de-laigua-respon-a-les-paraules-del-regidor-martinez |
oscar-2301_ca_20230418_9_168675 | Vine a Font-rubíMapa del Patrimoni Cultural de Font-rubíFestes i firesBalls popularsEntitats i associacionsEquipamentsTurismeAdreces i telèfonsPlànol / Guia de carrersEl municipi en xifresAgermanament
Festes de Sant Vicenç
Per Sant Vicenç, el 22 de gener, el poble celebra la Festa Major Petita o d'Hivern.
Actes programats
Al voltant del 22 de gener diverses entitats del municipi participen de les Festes de Sant Vicenç a través de diferents activitats. L'acte més tradicional és la sardinada popular, que reuneix els/les veïns/es al voltant de la brasa. El programa d'actes també compta amb activitats per la mainada, organitzades per la Comissió de Festes; el Campionat de Truc que prepara l’Associació de la Gent Gran; el Ball, organitzat per la Societat del Ball; la participació de l’Agrupació Coral de Font-rubí en la Missa de Sant Vicenç, etc.
Aquesta festa marca el tret d’inici del Cicle de Cava Jazz, de manera que la primera actuació del cicle forma part del programa d’actes de les Festes de Sant Vicenç. Des de la Regidoria de Cultura, es procura vincular les diverses festivitats del calendari festiu, teixint vincles entre elles i fent-les transversals. També s’intenta que les entitats participin del calendari festiu i que, per tant, en siguin les protagonistes. Com hem vist, les Festes de Sant Vicenç són un clar exemple d’aquesta filosofia.
El personatge de Sant Vicenç
Les festes de Sant Vicenç homenatgen a Sant Vicenç Màrtir. Va ser un religiós hispanoromà capturat i torturat en la persecució de Dioclecià, per la qual cosa és venerat com a sant i màrtir. Acostuma a aparèixer en pintura amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí, motiu pel qual és conegut també com a Sant Vicent de la Roda.
Imatges i vídeos
Documents adjunts
Programa Festes de Sant Vicenç 2018 - Programa Festes de Sant Vicenç 2017 - Programa Festes de Sant Vicenç 2016 - Programa Festes de Sant Vicenç 2015 - Programa Festes de Sant Vicenç 2014 - | 0.818569 | curate | {"ca": 1.0} | https://font-rubi.cat/el-municipi/festes-i-fires/festes-de-sant-vicenc |
mc4_ca_20230418_13_40241 | AUTOSCALE Mini-Z NISSAN GT-R R35 ULTIMATE METAL SILVER (N-RM)
4548565237562
AUTOSCALE Mini-Z NISSAN GT-R R35 ULTIMATE METAL SILVER (N-RM) [4548565237562]
Ref: K.MZP139S
Stock actualitzat fa: 60 h. 41m.
Carrosseria Autoscale fabricada per Kyosho, del model Nissan GT-R R35 Ultimate Metall Silver, a escala 1/28, per als Kyosho Mini-Z RWD.
Aquesta carrosseria munta les llantes davanteres estretes i les llantes del darrere amples. La part davantera del xassís ha de ser també estreta (N-Narrow), i la distància entre eixos ha de ser de 94mm (RM-Rear Motor).
Es pot utilitzar la carrosseria en xassís AWD sempre que aquests puguin treballar en 94mm de distància entre eixos. Les llandes incloses en aquesta carrosseria no valen per als xassís FWD ni AWD. Només són vàlides per als RWD. | 0.652034 | curate | {"ja": 0.07891332470892626, "de": 0.016817593790426907, "en": 0.11772315653298836, "ca": 0.7865459249676585} | http://www.technicalrp.es/tienda/autoscale-mini-nissan-gt-r35-ultimate-metal-silver-rm-p-9229.html?osCsid=1skv26n6d8g0nr0fouitcli9p3 |
macocu_ca_20230731_3_253945 | Els cocodrils i els taurons estem contents fent moltes coses de Nadal: donar menjar al tió, fer un arbre de Nadal amb pinyes, el calendari d’advent, la postal de Nadal, etc.
Els nens i nenes de P4 durant aquests últims mesos estem treballant i aprenent molt: les lletres del nostre nom, fer comptatge, les figures geomètriques, treballar les emocions amb el conte el monstre de colors, fer seriacions amb diferents materials, etc. | 0.781044 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_162037 | Llicenciada en Geografia i Història i Postgrau en Museus i Educació per la Universitat de Barcelona. Màster en Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional per la Universitat Autònoma de Barcelona. Forma part de l’equip del Museu de les Aigües des del 2005, com a cap d’exposicions i activitats primer i assumint la direcció a partir de 2011. Ha treballat a l’Àrea de Programes del Museu d’Història de Barcelona duent a terme tasques per al Departament de Comunicació i el Departament d’Activitats. 2004 – 2005 i a Stoa, patrimoni, turisme, museografia, com a coordinadora de projectes, en tasques de gestió, coordinació i desenvolupament d’exposicions i museus i, en projectes de formació en temes d’educació i difusió als museus. 2000 – 2005. Entre 1992-2003 ha col·laborat en diferents museus i institucions culturals en el disseny de propostes i materials educatius com el Museu d’Història de Catalunya, el Museu d’Història de Barcelona o la Fundació “La Caixa”. | 0.789609 | curate | {"ca": 0.9875904860392968, "hu": 0.012409513960703205} | https://patrimoni.gencat.cat/ca/jornadapatrimoni/sonia-hernandez |
mc4_ca_20230418_5_60987 | Julia de civitate italis danda - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Julia de civitate italis)
Julia de civitate italis danda fou una llei romana aprovada durant la guerra social (any 90 aC) pels cònsols Luci Juli Cèsar i Publi Rutili Llop, que donava la ciutadania romana a tots els pobles d'Itàlia que havien restat fidels al govern de Roma. [1]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julia_de_civitate_italis_danda&oldid=18494627»
Lleis civils romanes
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 31 maig 2017 a les 04:02. | 0.654557 | curate | {"ca": 0.8134991119005328, "uu": 0.0053285968028419185, "no": 0.1811722912966252} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Julia_de_civitate_italis |
naciodigital_ca_20220331_0_697762 | El candidat del PSC i actual alcalde de Lleida, Àngel Ros, al costat del marge esquerre del riu Segre. Foto: Oriol Burgada
Des de Lleida és difícil dirigir el partit, però no ser candidat a la presidpnecia de la Generalitat. Així ho veu Àngel Ros que remarca que qualsevol càrrec de responsabilitat que li ofereixi el PSC derivat del congrés que se celebri a la tardor ha de ser compatible "perfectament" amb l'alcaldia de Lleida.
És en aquest sentit que, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, matisa que "és difícil portar un partit al nivell de màxima responsabilitat a 160 quilòmetres de la seu d'aquest partit". En canvi, l'alcalde de Lleida es mostra partidari que el candidat a la presidència de la Generalitat no sigui el primer secretari del partit. Tot i això, Ros assegura que no es descarta ni es postula per a res.
Àngel Ros vol prioritzar clarament les properes eleccions municipals, i està convençut que aquestes no es convertiran en unes primàries "en el sentit estricte" per decidir quin ha de ser el proper candidat a la presidència de la Generalitat pel PSC. Això no obstant, sí que reconeix que les municipals reforcen lideratges a nivell nacional i aposta fermament per distingir la figura de primer secretari de la del candidat de la Generalitat. "És un escenari que trobo molt raonable", conclou. | 1 | perfect | {"ca": 0.9856169568508706, "es": 0.014383043149129448} | https://www.naciodigital.cat/noticia/24243/angel-ros-aposta-psc-bicefal |
macocu_ca_20230731_0_165680 | Voleu veure els àlbums il·lustrats, pirates? Les il·lustracions us deixaran bocabadats! | 0.477535 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_82532 | Economia i desenvolupament humà > emprenedor (17 de 17 Documents)
Conclusió MICROC • Conclusions i propostes Diàleg "Pobresa, microcrèdit i desenvolupament" [ca] [es] [en] | 0.577975 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.barcelona2004.org/www.barcelona2004.org/cat/banco_del_conocimiento/temas/fichadb41.html?cod_tema=4&palabra_clave=241&nom_pc=emprenedor&orden_doc=1&listado_completo=-1 |
cawac_ca_20200528_4_196814 | CN Atlètic-Barceloneta i CN Barcelona, a les semifinals de la Copa Catalunya
El CN Barcelona i el CN Atlètic-Barceloneta s'han classificat per a les semifinals de la Copa Catalunya. Els cenebistes han guanyat el CN Poble Nou per 11 a 10 en el partit de tornada, mentre que els mariners s'han desfet del CN Catalunya per 17 a 3. El Medi n'ha quedat fora en caure a Terrassa (17-9).
El Barceloneta ha demostrat la superioritat com equip davant del Catalunya. Els mariners tenien una renda de 25 gols del partit d’anada, 5 a 30. Avui, en canvi, la diferència en el marcador no ha estat tan gran. Els jugadors de Chus Martín s’han imposat per 17 a 3. Pel que fa al partit entre Barcelona i Poble Nou, els cenebistes s’han imposat per 11 a 10. Malgrat la diferència de categoria entre tots dos equips, els del Poble Nou han complicat molt l’eliminatòria als jugadors de Toni Esteller. Els jugadors avui entrenats per Raimon Monclús s’han arribat a situar al davant en el marcador.
El Barceloneta ha demostrat la superioritat com equip davant del Catalunya. Els mariners tenien una renda de 25 gols del partit d'anada, 5 a 30. Avui, en canvi, la diferència en el marcador no ha estat tan gran. Els jugadors de Chus Martín s'han imposat per 17 a 3.
CHUS MARTÍN , entrenador del CN Atlètic-Barceloneta "El partit, jo crec que s'ha trencat ràpid com el d'anada, però bé, hem intentat jugar amb la mateixa intensitat des del principi fins al final."
TATO GARCÍA, entrenador del CN Catalunya "Avui s'aproxima una miqueta més al que hi ha, aquest deu, entre deu i quinze gols de diferència, que hi ha realment."
Pel que fa al partit entre Barcelona i Poble Nou, els cenebistes s'han imposat per 11 a 10. Malgrat la diferència de categoria entre tots dos equips, els del Poble Nou han complicat molt l'eliminatòria als jugadors de Toni Esteller.
TONI ESTELLER, entrenador del CN Barcelona "No hem jugat contra un equip de la part baixa de la dos, hem jugat contra el pròxim equip campió de la dos amb molta diferència de punts. Té molt de mèrit el que han fet els nostres jugadors, de guanyar els dos partits contra un equip que jo crec que té el nostre nivell o un pèl superior en aquest moment."
Els jugadors, avui entrenats per Raimon Monclús, s'han arribat a situar al davant en el marcador.
RAIMON MONCLÚS, entrenador del CN Poble Nou "Hi hagut un moment que ens hem posar un per sobre i hem tingut la pilota per posar-nos a dalt. Dos a dalt hauria sigut clau perquè trencàvem totalment el partit i hauria sigut la sorpresa, guanyar aquí en aquesta piscina." | 0.710685 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/09/28/cn-atletic-barceloneta-i-el-cn-barcelona-a-les-semifinals-de-la-copa-catalunya/ |
mc4_ca_20230418_10_51676 | FLORA DEL RIPOLLÈS: Reseda
Reseda groga. Berza.
Resedàcies.
Planta bianual de 20 a 4 cm. d’alçària. Tija --- . Fulles pinnades oposades. Flors grogues de sis pètals. Inflorescència en espiga cònica al cap damunt de la tija. Fruit en càpsula
Floració V- VI. Hàbitat viu en vores de camins, pedregams i ruderals.
Marduixí bord. Farolilla.
Planta herbàcia anual de 15 a 25 cm. d’alçària. Tija tetràgona. Fulles en roseta basal linear ovades. Flors blanques 6 pètals laciniats, amb els sèpals mes llargs. Inflorescència en raïm poc dens. Fruit càpsula penjant.
Floració IV- VI. Hàbitat viu en erms vores de camins ruderals.
Publicat per Pere a 18:12 | 0 | curate | {"es": 0.18357487922705315, "it": 0.00966183574879227, "ca": 0.7455716586151369, "en": 0.01610305958132045, "fr": 0.04508856682769726} | http://floradelripolles.blogspot.com/2009/09/reseda.html |
mc4_ca_20230418_7_376691 | Dia Mundial de la Seguretat i Salut laboral | Nestlé Espanya Skip to contentSkip to the navigation barSkip to footer Nestlé EspanyaCastellano Català Canviar paísVisita nestle.comContactaEt trobes a:
Home > Nestlé a la societat > Casos d'estudi > Dia Mundial de la Seguretat i Salut laboral
Nestlé España celebra el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el TreballPaís: EspanyaÀrea d'impacteNutricióAiguaDesenvolupament ruralSostenibilitat mediambientalAcompliment normatiuParticipació amb la comunitatmaig 1, 2012, actualitzat maig 2012Cas d'estudiNestlé España celebra el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el TreballEl 28 d'abril de 2012, els centres de treball de Nestlé España van celebrar el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball amb diferents activitats. La fàbrica de Sevares (Astúries) va dur a terme una campanya de reforç de les normes de circulació per la planta, mentre que la planta de Valladolid va centrar les seves activitats entorn de l'ergonomia. A la fàbrica de Girona es va organitzar un concurs fotogràfic sota el lema «La seguretat a la vida quotidiana», i a la planta de Miajadas (Càceres) es van recollir targetes amb el compromís segur de cadascun dels treballadors per a 2013.
Accedeix al vídeo del centre de producció de Sevares
Accedeix al vídeo del centre de producció de Valladolid
Accedeix al vídeo del centre de producció de Girona
Accedeix al vídeo del centre de producció de MiajadasDescripció del programaValor per a la societatValor per a Nestlé Next Steps Contactaamb nosaltresExplica’ns queixes sobre ètica i compliment normatiu T'interessasaber | 0.857352 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.empresa.nestle.es/cat/cvc/casos-destudi/dia-mundial-seguretat-salut-laboral |
racoforumsanon_ca_20220809_2_246160 | Vailet alegre i emocionat! Sense comentaris!
Collons ja mavia alarmat! creia que ficaba "Sóc yonki... i faig unes festes molt güais!" i dic on on?!! ! | 0 | curate | {"ca": 0.6068965517241379, "es": 0.11724137931034483, "fi": 0.1724137931034483, "it": 0.09655172413793105, "fr": 0.006896551724137931} | |
cawac_ca_20200528_0_192172 | FA CINQUANTA ANYS
Escrit per Jaume Arqué dilluns, 1 de juliol de 2013 09:03
FA CINQUANTA ANYS
FA CINQUANTA ANYS (LIII)
De l’1 al 31 de juliol de 1963
El divendres dia 5 de juliol de 1963, al Cine Teatre Victoria es va celebrar el Festival Fi de Curs de l’Escola de Ballet de la Senyoreta Maria Teresa Solé, l’única que en aquells moments funcionava a Badalona. Per aquest motiu van passar per l’escenari gairebé un centenar de nenes i algun nen, i es va omplir totalment l’ampli aforament del Victoria.
Al Museu Municipal, el diumenge dia 7 es va celebrar l’acte de repartiment de premis del Concurs de Pintura organitzat pel Grup de Belles Arts i per aquest motiu l’elenc teatral del Museu, dirigit per Oleguer Solà, va representar LA CASA DE L’ART , de Santiago Rusiñol.
S’anunciava com el millor còmic del món i déu n’hi do com va respondre el públic badaloní aquell 15 de juliol, perquè l’actuació de CASSEN va fer que tarda i nit l’aforament del Cine Teatre Victoria, oferís un formidable aspecte de seguidors del seu humor, un dilluns laborable.
Els dissabte dia 13 i el diumenge dia 14, al Cine Teatre Aya o Teatre Zorrilla , existia un clar debat sobre aquest tema de com anomenar el Zorrilla, però aquell cap de setmana els que regentaven el teatre, es van oblidar de programar cine i en sessions de tarda i nit, el dissabte i en tres sessions el diumenge tarda i nit del diumenge, es va oferir una producció de Juan J. de Lara que es titulava GALAS DE TRIUMFADORES RADIOFÓNICOS , amb no gaire èxit de públic. Es tractava d’un espectacle protagonitzat per imitadors de les estrelles d’aquell temps.
La formació coral de l’ ORFEÓ BADALONÍ , va oferir el dia 20 de juliol, el XVI Concert que va ser dedicat a tots els socis i protectors, com a director Emili Itarte , ajudat per Josep Maria Guillen, Alvar Arqué i Esther Martell , a la vegada que aquesta va acompanyar la coral al piano, en algunes cançons.
Va debutar a l’escenari de l’Orfeó Badaloní com a cantautor el badaloní Jaume Mas i Arenas, amb una actuació que va ser molt elogiada i a la segona part d’aquell 21 de juny, es va produir un fet molt important a la nostra ciutat, com va ser l’ iniciació del GRUP ESTROP , un grup amb una certa similitud amb Els Setze Jutges, que havia iniciat les seves actuacions l’any 1961. El grup badaloní va ser creat i promogut pels poetes Màrius Sampere, Joan Argenté, Josep Gual i Carme Oller. Els cantants que formaven el grup en aquells inicis van ser: Francesc Padrós ( Francesc) , Ramón Prat, Eulàlia Juanpere ( Eulàlia), Núria Orriols ( Núria), Anicet Matamala, Ramón Arozamena, Elizabeth Aldabó (Beth), Enric Larreula, Jaume Riera (Raien), Nice Ruben, Pere Capellas, Ramon Valls (Plajuval), Rosa Maria Aldabó (Rosa Maria) i Josep Vidal . A més dels cantants, es va crear un conjunt musical que també portava el nom de Grup Estrop i estava format per Frederic Xifré (bateria), Josep Agüera (guitarra), Jaume Riera (piano), Miquel Boix (guitarra) i Pere Capellas (guitarra solista). Cal dir que avui dia encara es poden sentir gravacions, buscant pel Google el nom de Grup Estrop de Badalona. | 0.813574 | curate | {"en": 0.018788467768059605, "ca": 0.9812115322319404} | http://www.escena.cat/index.php?view=article&id=269:fa-cinquanta-anys&tmpl=component&print=1&layout=default&page= |
crawling-populars_ca_20200525_52_164797 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
SIERRA LLORCA, CONSTANTÍ
CASTELLDEFELS, U.E.,F
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.19805982215036377, "ca": 0.6079223928860146, "en": 0.08730800323362975, "pl": 0.012934518997574777, "nl": 0.02263540824575586, "pt": 0.02667744543249798, "fr": 0.02263540824575586, "id": 0.004850444624090542, "ru": 0.016976556184316895} | : /jugador/1920/cadet-segona-divisio/cadet-segona-divisio/grup-42/36755201/19988112 |
crawling-populars_ca_20200525_52_111850 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ARJONA GONÇALVES DA SILVA, ROBERT
ARRABAL-CALAF GRAMANET C.D. ,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17783094098883573, "ca": 0.5996810207336523, "en": 0.1076555023923445, "pl": 0.012759170653907496, "nl": 0.022328548644338118, "pt": 0.05263157894736842, "fr": 0.022328548644338118, "id": 0.004784688995215311} | : /jugador/1920/quarta-catalana/quarta-catalana/grup-16/36207928/36489209 |
mc4_ca_20230418_15_311819 | Presidència - Pàgina 1 de 11
Notícies » Notícies » Presidència Presidència Continua el suport a la Cooperativa del Camp de Formentera El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el president de la Cooperativa del Camp, Jaume Escandell, han signat una acció concertada entre la Cooperativa i la institució per un import màxim de 95.000 euros. L'objecte de l'acció concertada és donar continuïtat a les actuacions del programa públic de recuperació del...
Divendres, 28 Abril 2017 | Llegiu-ne més El Ple del Consell aprova el Pla de gestió del Patrimoni cultural Avui s’ha celebrat la sessió ordinària del mes d’abril del ple del Consell de Formentera. A l’inici ha tengut lloc la presa de possessió del seu càrrec com a conseller electe de les llistes del PP de Formentera, d’Enrique Llorens Folgado, que substitueix a Gabriela Mayans. Seguidament, una de les propostes que ha tengut el...
Divendres, 28 Abril 2017 | Llegiu-ne més El president del Parlament es reuneix amb els responsables del Consell de Formentera El president del Consell, Jaume Ferrer, s’ha reunit amb el president del Parlament de les Illes Balears, Baltasar Picornell, que ha fet una visita a la institució insular amb l’objectiu d’apropar el Parlament de les illes a totes les Balears. Tot seguit la resta de consellers també han mantingut una trobada amb el president del...
Divendres, 28 Abril 2017 | Llegiu-ne més Debat amb els veïns de Sant Ferran sobre el futur del nucli urbà Ahir a la nit es va celebrar una reunió amb els veïns de Sant Ferran on es va presentar el full de ruta que el Consell de Formentera ha preparat pel nucli urbà pels pròxims anys. El president del Consell, Jaume Ferrer, i el conseller d’Infraestructures, Rafael González, així com els responsables de l’empresa especialista en...
Dimecres, 26 Abril 2017 | Llegiu-ne més El tema de l’habitatge centra la segona sessió del debat de l’estat de Formentera Avui s’ha celebrat la segona sessió del debat de l’estat de Formentera. El Ple del Consell Insular de Formentera ha aprovat, una proposició de Gent per Formentera, amb els vots a favor de tots els grups i l’abstenció dels socialistes per “instar al Govern de les Illes Balears a accelerar les negociacions i accions...
Divendres, 21 Abril 2017 | Llegiu-ne més Signatura de l’acció concertada entre el Consell i ACAF per la producció de continguts de Ràdio Illa El Consell de Formentera ha formalitzat l'acció concertada entre la institució i l'associació cultural audiovisual de Formentera (ACAF) per a la producció de continguts de l'emissora pública insular Ràdio Illa. El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el representant d'ACAF, Carmelo Convalia, han rubricat l'acord amb...
Dijous, 20 Abril 2017 | Llegiu-ne més 10 anys de Consell, 10 anys avançant en l’autogovern de Formentera El plenari del Consell Insular de Formentera ha celebrat avui el primer debat polític sobre l'estat de Formentera amb la intervenció de tots els partits polítics amb representació al plenari. Aquest debat és de caràcter anual i s'ha de fer durant el primer semestre de l'any, tal com està estipulat pel Reglament Orgànic del...
Dimarts, 18 Abril 2017 | Llegiu-ne més El TSJIB arxiva el cas Punta Prima i declara que el cas no perjudiqui la reputació dels polítics querellats El 7 d'abril passat, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha emès una interlocutòria en la qual acorda el "sobreseïment lliure i l'arxiu definitiu per no constituir els fets objecte de delicte" del 'cas Punta Prima', així com ha declarat que "la formació de la causa no perjudiqui la...
Dimarts, 11 Abril 2017 | Llegiu-ne més Inici | 0.847984 | curate | {"ca": 1.0} | http://consellinsulardeformentera.cat/index.php?option=com_alphacontent§ion=9&category=118&Itemid=146&lang=ca |
grup-elmon_ca_20230726_0_6025 | Albert Batlle ha posat la directa i no para de reunir-se amb entitats i tota mena d’actors preocupats per la qüestió de la inseguretat en augment a Barcelona. En la cursa, a més, competeix amb la conselleria d’Interior. La setmana passada, en la Junta Local de Seguretat i en la roda de premsa posterior es van mostrar, uns i altres, molt proactius. El conseller, Miquel Buch, va anunciar un pla de xoc per a Barcelona, amb més implicació de la Guàrdia Urbana, i Batlle va apuntar que els agents municipals havien d’estar més presents en la tasca d’investigació.
[r:1]
Ahir, Buch va tornar a moure fitxa, anunciant un altre pla de xoc a la Mina, i aquest dimecres Batlle ja ha fet la seva jugada, anunciant que Barcelona, com a ciutat fronterera amb el barri de Sant Adrià de Besòs, hi col·laborarà. S’ha de tenir en compte que els mateixos Mossos d’Esquadra admeten que la pressió que han fet sobre el Raval per acabar amb els narcopisos està repercutint en altres barris, inclosa la Mina, que és on va a parar part del tràfic de drogues foragitat de Barcelona.
Segons ha anunciat el mateix Batlle al seu compte de Twitter, ja ha trucat a l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, i han quedat que es reuniran al setembre.
L’Ajuntament de Barcelona, @bcn_ajuntament, col·laborarà amb Sant Adrià de Besòs i el Pla de #laMina. Ja he parlat amb l’alcalde de l’@ajSantAdria, Joan Callau, @jcallaubartoli, i hem quedat en reunir-nos el setembre. pic.twitter.com/oCryQu0Oey
— Albert Batlle (@Albert_Batlle_B) 24 de juliol de 2019 | 1 | perfect | {"ca": 0.979456593770709, "ht": 0.0033134526176275677, "en": 0.017229953611663355} | https://www.totbarcelona.cat/societat/batlle-anuncia-que-barcelona-col-laborara-amb-el-pla-de-xoc-contra-la-droga-a-la-mina-64257/ |
mc4_ca_20230418_16_500433 | El lloguer turístic de les Illes acaba als tribunals - El Temps
Fenomen massiu
La patronal de les empreses de lloguer turístic de les Illes Balears ha recorregut davant de la justícia la prohibició d'aquesta activitat en edificis plurifamiliars a Palma i les màximes restriccions a la resta de Mallorca. El Tribunal Superior de Justícia de Balears ha admès a tràmit la denúncia i s'espera que en el termini d'un any hi hagi sentència.
Les severes restriccions a l'activitat del lloguer turístic al conjunt de Mallorca i l'absoluta prohibició a Palma d'aquesta activitat en edificis plurifamiliars han arribat als tribunal. L’Associació de Lloguer Turístic de Balears (Habtur) ha denunciat el disseny per zones que ha fet el Consell de Mallorca i la proscripció total en edificis plurifamiliars decidida per l’Ajuntament de Palma.
El consistori va aprovar el passat juliol la prohibició absoluta de llogar pisos per estades turístiques. Es considera una activitat econòmica que és incompatible amb la residencial. La majoria d’esquerres de l’Ajuntament - PSOE, Més per Mallorca i Podem – aprovà el que havia anunciat mesos abans que faria: l’absoluta prohibició.
Gairebé al mateix temps el Consell de Mallorca aprovava l’anomenada “zonificació de lloguer turístic”, és a dir, les zones de l'illa on es podrà fer aquesta activitat en edificis plurifamiliars i unifamiliars i allà o no serà possible de cap de les maneres. Entre d'altres coses, preveu la figura de “zona saturada”, on només seria possible llogar la casa o pis a turistes durant 60 dies, cosa que restringeix molt l’activitat a la Serra de Tramuntana i dins dels marges generals dóna la capacitat de decisió als ajuntaments perquè estableixin en detall on es pot, o no, desenvolupar aquesta activitat en el seu terme municipal.
Tota l’oposició – PP, Ciutadans i, en el cas del Consell mallorquí, també el PI (Proposta per les Illes) – s’ha mostrat en contra de la prohibició i les restriccions tan intenses. El debat ha arribat al Parlament, on en diverses ocasions durant els últims mesos s'hi han esdevingut topades entre el Govern i els partits opositors per aquest motiu. Les crítiques es fonamenten, en síntesi, en la creença que l’activitat permet uns ingressos complementaris importants per a milers i milers d’illencs que ara els perdran amb les restriccions que imposa l'esquerra. El PP, Ciutadans i el PI no estan en contra d’una “regulació lògica”, segons va dir en el seu moment a la Cambra legislativa el líder regionalista, Jaume Font, però rebutgen de ple tant la prohibició absoluta decidida per l’Ajuntament de Palma, perquè segons el cap del PP de les Illes, Biel Company, “només obeeix a qüestions ideològiques”, com el fet que el Consell deixi que cada ajuntament faci el que vulgui –dins uns marges– perquè, segons Font, “això crea greuges comparatius entre els ciutadans”, en funció de si resideixen poble o un altre.
L’esquerra s’ha mostrat inflexible davant les crítiques. S'ha excel·lit com a abanderat de les màximes restriccions i prohibicions el batlle de Palma, Antoni Noguera, que des de molt abans d’aprovar-se la proscripció total del lloguer turístic a edificis unifamiliars a tota la ciutat ja havia advertit que aquesta era la seva intenció. Des de la dreta l’acusen de ser “turismofòbic”, però ell sempre ho nega i es defensa dient que “no només no estic en contra del turisme sinó que hi estic a favor, però del turisme que sigui sostenible per a Palma, i el desgavell del lloguer turístic que existia no ho era”.
Val a dir que les institucions insulars i l’Ajuntament de Palma són pioneres a tot l’Estat en la màxima restricció i prohibició, en el cas del consistori de la capital, del lloguer turístic.
La patronal del sector anuncià en el seu moment la seva absoluta oposició a les normes aprovades i advertí que les recorreria davant de la justícia. Així ho ha fet finalment en el cas de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma, argumentant “falta de solidesa jurídica” de les normes aprovades. Els Consells Insulars de Menorca, Eivissa i Formentera també han procedit a desenvolupar les seves pròpies normes de zonificació. Tanmateix, de moment, Habtur no les ha recorregudes.
La denúncia contra el Consell mallorquí ja ha estat admesa a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mentre que la que afecta el consistori palmesà s’endarrerirà una mica més, segons explicà als periodistes Joan Miralles, president de l’associació que ha recorregut als tribunals.
La decisió que prengui finalment la justícia serà molt important. I és que a les Illes Balears, no debades, el fenomen del lloguer de pisos turístics ha crescut exponencialment els últims cinc anys, adquirint un volum enorme que ha provocat problemes de convivència i ha ajudat a l'increment dels preus dels habitatges en general.
Justícia decidirà
Palma prohibició
Restriccions Mallorca | 0.872923 | curate | {"ca": 0.9849484536082475, "fr": 0.01154639175257732, "pt": 0.0035051546391752578} | https://www.eltemps.cat/article/5697/el-lloguer-turistic-de-les-illes-acaba-als-tribunals |
mc4_ca_20230418_2_152323 | Hotel Solidari de Palma - Fundació IRES
Sant Francesc Hotel Singular dona 5.000€ a la Fundació IRES per atendre famílies en situació de vulnerabilitat a Palma.
La Fundació IRES junt amb Sant Francesc Hotel Singular van oferir una Xocolatada en família per a celebrar la col·laboració de l’hotel amb els projectes d’atenció integral a famílies en situació de vulnerabilitat en la zona centre de Palma. | 0.765163 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fundacioires.org/ca/hotel-solidari-de-palma/ |
macocu_ca_20230731_8_207999 | Ro Caminal guanya el I Premi Beca d’Art Contemporani de la Fundació Reddis
Amb una dotació de 6.000€, el seu projecte “Immediacions” s’exposarà de manera simultània a la Sala Fortuny del Centre de Lectura i l’espai expositiu de la Galeria Antoni Pinyol l’any 2021
Guanyadora del Premi d'Art Contemporani
La guanyadora ha estat l’artista Ro Caminal amb el projecte Immediacions, un projecte centrat a Reus amb un enfocament sociològic i històric sobre dos barris d’habitatge social de la ciutat: el Barri Fortuny i el Barri Gaudí. Un projecte que s’escau dins la filosofia de la convocatòria del premi beca a la producció artística que reflexiona sobre l’espai urbà, amb un plantejament tradicional que combina la producció videogràfica, l’àudio i la fotografia.
Finalistes
Però el jurat del Premi Beca també ha volgut atorgar dos accèssits de 1.000€, un per als artistes Nathalie Rey i Enric Mauri per al projecte conjunt Atlantis, un projecte que fa referència a l’actual situació de la pandèmia i els seus efectes en l’àmbit econòmic, social i de pensament, i l’altre per a l’artista Miquel García Membrado per al projecte Amor i metralla, una proposta de marcat caràcter historicista i localista que reflexiona sobre la transformació física de quatre espais de Reus bombardejats durant la guerra civil i la recuperació de la memòria com a antídot contra l’oblit.
Jurat
Antoni Pinyol (de la Galeria Antoni Pinyol): president del jurat
Aida Marín (de la Secció d’Art del Centre de Lectura): vocal
Lídia Porcar (professora de l’Escola d’Art i Disseny de Reus): vocal
Pilar Monje (patrona de la Fundació Privada Reddis): vocal
Xavier Filella (patró de la Fundació Privada Reddis): secretari del Jurat
El Premi Beca d’Art Contemporani Fundació Privada Reddis neix amb voluntat de continuïtat al llarg del temps i convertir-se en un referent de l'art contemporani a la comarca del Baix Camp, tant mancada de certàmens d'aquest tipus. | 0.864231 | curate | {"ca": 0.9921752738654147, "fr": 0.005216484089723527, "de": 0.0026082420448617634} | |
macocu_ca_20230731_9_459170 | Cresta de Juclar
Enviat per Marc el Dissabte, 31/07/2010 - 14:00
Fitxa
Tipus de sortida: Escalada de cresta
Lloc de sortida: Pont de la Baladosa, (Vall d'Incles, Canillo, Andorra)
Distància: 9,3 quilòmetres
Desnivell positiu: 770 m. metres
Temps: 08:00 h.
Dificultat: PD+
Sensació de dificultat: Mitjana. Passos de III/III+ força aeris, majoritàriament I i II. 4 ràpels. Forts pendents per pujar i baixar.
Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)
Crònica
Per aquest cap de setmana plantegem amb la Sílvia dirigir-nos a la vall d'Incles, al nord-est d'Andorra. La idea que em rondava pel cap era pujar el pic d'Escobes, un dels més estètics i espectaculars del Principat. En parlem amb el Ferran i ens proposa de venir el diumenge i fer tots plegats la cresta de Juclar, juntament amb la Queralt que també s'apunta. Ens sembla genial la idea i així ho planegem. Amb la Sílvia ja pugem divendres, i passem la nit a l'ampli i còmode aparcament que hi ha al Pont de la Baladosa, al final de la pista asfaltada que remunta la Vall d'Incles. El dissabte al matí amb la Sílvia pugem al refugi de Juclar (guardat), i fem un "ampli reconeixement" de la zona on anirem el dia següent.
Diumenge ens llevem d'hora. Preparem el material i comencem a caminar tots quatre des de l'aparcament en direcció est, seguint una pista precària que en pocs minuts ens acosta a una àrea de pícnic, on ens abastim d'aigua. Continuem pujant amunt ara per camí, que enfila suaument primer, i més decidit després, tot remuntant el riu de Juclar. El camí és molt freqüentat, ja que amb una simple excursió d'hora i mitja es pot arribar a l'estany de Juclar, el més gran d'Andorra, tot i que té una petita presa. Pocs metres per sobre de l'estany hi ha el refugi guardat, força gran i remodelat recentment. Poc abans d'arribar a la presa de l'estany passem pel costat d'una antiga construcció en ruïnes i d'una estació meteorològica automàtica. Acabem d'arribar a la presa i contemplem les tranquil·les aigües de l'estany.
L'estany de Juclar és sorprenentment gran, tenint en compte que el circ on està ubicat és més aviat reduït. L'estany, o més aviat els dos estanys, pràcticament ocupen tot el fons del circ que formen els pics de la Tossa de Juclar, Escobes i Alt de Juclar. Les aigües són tranquil·les i nítides, molt apreciades pels pescadors, que ja d'hora al matí proven d'enredar les truites. Davant nostre, a l'altra banda de l'estany s'aixeca la impressionant paret oest del pic d'Escobes. Crec que és un dels pics més estètics d'Andorra, tot i no ser dels més alts. Al voltant d'aquest pic la cresta molt escarpada continua a dreta i esquerra. Al sud del pic d'Escobes, el modest però complicat Cilindre d'Escobes. A l'altra banda el pic de Noé. Aquesta cresta, que alguns anomenen cresta de Siscar (nom del circ del vessant oest d'aquests cims) és força difícil, amb alguns passos complicats. Arribar fins al pic d'Escobes, en canvi, només exigeix una simple grimpada.
Nosaltres però ens encarem cap a l'esquerra, és a dir cap al nord nord-oest de l'estany. Creuem la presa i ens enfilem sense camí buscant alguna fita escadussera que marxa cap a l'esquerra de l'estany. Seguint aquestes fites creuem una zona de blocs i guanyem alçada sobre l'estany. Aviat es perden les fites, però a la vista tenim la ruta que haurem de seguir. Ens situem a sota mateix de les parets de la cresta de Juclar. De la cresta destaquen diferents pics, tot i que no tenen nom específic; tots són pics de Juclar. Per enfilar la cresta cal pujar uns forts pendents d'herba, amb algun tram molt pendent. Cal tendir cap a l'esquerra, buscant una canal que puja en diagonal cap a l'oest fins un marcat collet o bretxa. És important encarar bé aquest tram, ja que hi ha alguna altra canal (que vam provar el dissabte) i que puja també a mitja cresta, però per terreny més incòmode.
Un cop encarem la canal d'herba que hem de seguir, tan sols es tracta d'anar pujant, amb compte perquè el pendent és molt fort, i cal evitar relliscades. Quan la canal s'encaixona, gairebé arribant a dalt, guanya en pendent. A partir d'aquest punt hi ha dues opcions: o bé pujar per una xemeneia l'esquerra, però cal assegurar-se, o bé pujar pels pendents d'herba, d'aproximadament 50o, però extremant les precaucions. Nosaltres vam optar per la segona opció, tot i que potser hauria estat més prudent anar assegurats, ja que el pendent és molt fort i una caiguda seria fatal.
Poc abans d'arribar al collet trobem una instal·lació de ràpel, fet que mostra com n'és de pendent aquest darrer tram. Acabem d'arribar al coll i ens preparem per escalar un petit esperó que ens separa d'un dels cims (2.585 m.) Preparem el material i el Ferran puja de primer, assegurant el tram amb friends. No és un tram difícil (III/III+), i a més a més és curt, potser uns 10 o 12 metres, però hi ha una bona timba. Amb tota seguretat el Ferran puja de primer i la resta ho fem amb la corda per dalt (top rope). Contemplem el paisatge i ens felicitem pel primer cim, i aviat preparem el ràpel per baixar aquest curt tram. Hi ha unes cintes ja preparades per instal·lar el ràpel. Baixem de nou al collet, i comencem a flanquejar pel fil de la cresta fins al cim principal, l'Alt de Juclar (2.588 m.), que es veu pocs metres més enllà. Aquest tram de cresta no té cap complicació (I), tot i que cal anar amb compte ja que és aèria per les dues bandes.
Arribem al cim, on hi ha una fita de pedres i un pal trencat de caminar que algú devia col·locar en el punt més alt. Aprofitem la comoditat relativa del cim per menjar-nos l'entrepà i contemplar el vast paisatge. Sempre dic el mateix, però aquest és un lloc molt bonic. Contemplem el majestuós estany de Juclar als nostres peus, realment molt a prop, ja que la línia que ens en separa és força vertical. Al darrere del llac destaca l'impressionant Pic d'Escobes, amb la seva silueta escarpada i la vertical paret oest. Més enllà, cap al nord-est, s'aixeca un dels gegants de l'Arieja, el pic de Rulhe. Cap al nord contemplem l'ampla Coma de Varilles.
Després del descans continuem progressant per la cresta, en direcció nord-est. Durant la progressió per la cresta no anem encordats, ja que es pot progressar fàcilment entre els grans blocs de gneis. Pocs metres després del cim trobem una petita dificultat, un tram d'uns 3 o 4 metres que es poden desgrimpar, però amb molta timba a sota. Per seguretat improvitzem un ràpel amb un merlet i baixem amb més seguretat. Passat aquest pas, trobem un tram planer que sembla un pont, amb molta timba a banda i banda. Aquí es pot contemplar com n'és d'escarpada la cresta, i com són de verticals les parets del vessant nord. Passat aquest tram pla trobem una instal·lació de ràpel que ens permetrà baixar fins una marcada bretxa en la cresta. Aquest ràpel té aproximadament 15 metres, i arriba a un collet al cap d'amunt d'una de les canals d'herba que puja des de prop de l'estany. S'hauria arribat amb una sola corda de 30 m., però com que no ho veiem clar unim les dues.
Un cop hem baixat el ràpel els 4 continuem per la cresta, ara vorejant per la dreta uns grans blocs molt verticals. Passem aquest tram gairebé de pla, i tot seguit anem perdent alçada, seguint sempre el fil de la cresta. Els passos no són complicats, tant sols cal anar sortejant els obstacles en forma de blocs de pedra. Fem un petit flanqueig i arribem a un altre petit collet davant del qual ens queda un mur de pedra força vertical. Torna a tocar escalar, per tant traiem les cordes i de nou el Ferran obre via tot col·locant encastadors per assegurar (pas II/III). Puja la Queralt, i tot seguit pujo jo de primer de la segona cordada, però amb les assegurances ja col·locades, vaja, un luxe!
Arribem a dalt d'aquest ressalt, i encara no hem plegat les cordes ja veiem que les hem de tornar a treure per baixar de nou en un llarg ràpel. Hi ha una cinta ja preparada, però n'hi posem una altra ja que es veu molt envellida. Muntem un ràpel llarg amb les dues cordes de 30, i baixem fins una nova bretxa. En aquest punt ja veiem el Pic Negre de Juclar, l'últim que teníem previst fer en la cresta. Però encara queda un bon tros, i els núvols s'acosten. Tenim ganes de continuar, però un fort tro ens fa desistir. Cap de nosaltres tenim ganes de ser dalt la cresta si comença una tempesta. Per tant, des d'aquest petit collet comencem a baixar amb compte pels forts pendents d'herba, dirigint-nos cap a la base de l'estany.
Els núvols van corrent, i se senten molts trons, però de moment no plou. Baixem amb compte, en alguns trams agafant-nos fins i tot amb les herbes. Al cap d'una estona arribem prop de l'estany i retrobem les fites que ens porten fins a la mateixa presa. Ja només toca desfer el fàcil camí fins al punt d'origen. Tot i els trons el temps ens respecta i arribem sense més problemes al punt d'inici.
Ha estat una activitat molt interessant i divertida. La cresta no és gaire difícil, però sí molt aèria en alguns trams. Els passos d'escalada, els ràpels i els passos més verticals han posat el punt adrenalínic a la ruta d'avui. Tenim poca experiència en aquest tipus de rutes, i per tant el ritme ha estat més aviat lent, tot i això hem superat amb seguretat bona part de la cresta, i només hem deixat el darrer tram. Les vistes sobre els cims i les valls de la zona són senzillament impressionants. Un matí rodó i en bona companyia. | 0.777502 | curate | {"es": 0.007026267430548049, "ca": 0.9876770078910388, "fr": 0.0016214463301264727, "pt": 0.0036752783482866718} | |
naciodigital_ca_20220331_0_477653 | El diumenge, 7 de maig, tindrà lloc la Cursa popular d'atletisme organitzada pel Servei d'Esports de l'Ajuntament de Parets amb la col·laboració del Club d'Atletisme Parets. Aquesta prova atlètica es recupera després de set anys i s'espera una participació de més de 400 atletes de totes les categories. El circuit combinarà trams de terra i asfalt amb diferents distàncies per a cada categoria i s'establiran premis per als tres primers classificats masculins i femenins de cada una d'elles.
Les inscripcions ja es poden formalitzar al Pavelló d'Esports i a la piscina Can Butjosa o bé el mateix dia de la cursa fins a les 9.30 h. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/3591/parets-recupera-cursa-popular-atletisme |
mc4_ca_20230418_8_614930 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » sardana » FESTA » Revetlla de Sant Joan » Activitats productives, processos i tècniques » Cerca Recursos Documentals | 0.694576 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A295&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2105&f%5B6%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A1 |
mc4_ca_20230418_9_726884 | Projectes Apadrina APS del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Integració Social de l’INS Miquel Tarradell al CCCB | Tot Raval
Projectes Apadrina APS del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Integració Social de l’INS Miquel Tarradell al CCCB
En aquest apadrinament es genera un projecte d’Aprenentatge i Servei que serveix a l’alumnat per conèixer de prop a persones amb les que treballaran en el futur, de manera molt pràctica i amb usuaris reals. S'apadrina al CCCB, a partir de l’exposició dedicada a Stanley Kubrick. El projecte es desenvolupa d'octubre a març, coincidint amb la durada de la mostra i es divideix en dos trimestres del curs escolar:
El primer trimestre estarà dedicat a aprendre en dos sentits:
Exploració, diagnosi i anàlisi de l’entitat i les característiques de les persones a les que atén. Això es farà des de les assignatures d’MP1 (Context d’intervenció social), MP2 (Metodologia de la intervenció social) i MP6 (atenció a les unitats de convivència). En aquest bloc d’aprenentatge es fan els contactes amb els referents professionals de les entitats* (setembre-octubre), es treballa l’entrevista com a eina i s’acorden dates amb els referents de les entitats per a fer aquestes entrevistes, es porten a terme i es complementa amb un treball de classe dedicat a ampliar els coneixements que s’hagin derivat de les entrevistes.
Realització d’un “apadrinament simple” del CCCB: l’alumnat coneix l’equipament, i guiat per Digital Films, visita l’exposició dedicada a Stanley Kubrick i rep tres sessions de formació sobre llenguatge audiovisual: en la primera explora la mirada des de diferents vessants (política, antropològica, social, cinematogràfica…); en la segona s’explora el llenguatge visual (fotogràfic, cinematogràfic) i en la tercera es fa un taller on s’apliquen els aprenentatges (com es construeix la percepció de la mirada? Des de l’autoretrat i des del retrat de l’altre). Aquesta part es fa en el marc de l’assignatura MP9 d’Habilitats Socials.
En el segon trimestre es durà a terme:
Una dinàmica de presentació dels estudiants envers els i les usuàries de l’entitat social (que es fa a l’entitat social) i una aproximació al que es trobaran al CCCB.
La darrera acció que s’empren, al març, és la visita a mida a l’exposició d’Stanley Kubrick i creació d’un “producte cultural”, aprofitant els aprenentatges de l’alumnat en les tres sessions sobre llenguatge visual i mirada.
* 10 entitats socioeducatives objecte de l’APS: Taller SOI St.Jordi, Servei Solidari, Espai Franja, Fundació 4 Vents, ABD, Punt de Referència, Club IPI, Associació Mamás que leen, Impulsem i Colectic. Hi participen 90 usuaris i usuàries d'aquestes entitats: infants i joves en situacions socioeconòmiques precàries, persones amb diversitat funcional i persones drogodepenents.
L'Apadrina al web del CCCB
Educació postobligatòria (cicles formatius de grau superior)
1er TIS
MP1 (Context d’Intervenció social), MP2 (Metodologia de la intervenció social), MP3 (Promoció de l’autonomia personal), MP6 (Atenció a les unitats de convivència), MP9 (Habilitats socials) | 0.861451 | curate | {"ca": 0.9891944990176817, "es": 0.008513425016371971, "nl": 0.0022920759659463} | https://www.totraval.org/ca/projectes/apadrina/projectes-apadrina-aps-del-cicle-formatiu-de-grau-superior-dintegracio-social-de |
crawling-populars_ca_20200525_50_44167 | L'Ajuntament de Banyoles ha començat a sancionar els ciutadans que no llencen correctament les escombraries. Durant l'any 2017 es van posar 43 multes i durant aquest any ja s'han imposat 8 sancions. Per localitzar els infractors, s'han obert bosses per trobar documentació personal i en menor mesura s'han analitzat imatges de càmeres de videovigilància que ja es van instal·lar fa uns anys per combatre aquestes males pràctiques.
Les sancions van destinades a les persones que no llencen correctament les escombraries, ja sigui perquè les dipositen en papereres de la via pública o perquè les deixen fora dels contenidors de recollida selectiva o no es recicla correctament. L'ordenança que regula aquestes males pràctiques és del 2011 i inclou sancions d'entre 150 fins a 3.000 euros en funció de la gravetat.
El regidor de Medi Ambient, Jordi Bosch, lamenta que s'hagi hagut de recórrer a les sancions però assegura que, des de llavors, han notat una millora. Des de feia temps que havien detectat alguns punts conflictius i es va decidir començar a posar sancions després de veure que les campanyes de civisme i els cartells informatius no havien tingut l'efecte esperat. És el cas per exemple d'una paperera que hi ha davant del Museu Darder: «Els visitants que entraven no hi podien tirar res perquè sovint hi havia una bossa d'escombraries d'un particular, quan els contenidors (de recollida selectiva) estan a 20 metres».
Davant de la situació, fa uns anys l'Ajuntament va començar a fer campanyes de sensibilització. També es van posar cartells informant de les sancions i instal·lant càmeres de videovigilància a tres punts de la ciutat pel seu efecte dissuasiu. Veient que la problemàtica persistia en alguns punts, se'n va fer un seguiment i es van obrir les bosses per trobar documentació dels incívics. Alguns dels sancionats van intentar eludir les multes al·legant que «tenien pressa» per dur les deixalles al lloc adequat o culpant el personal de neteja que tenen a casa. «Hi ha uns horaris recomanats per llençar les deixalles que si a vegades no es compleixen de forma estricta tampoc passa res; ara bé, deixar les escombraries al primer lloc que ens passa pel cap, tampoc», remarca Bosch.
El febrer passat, el municipi veí de Porqueres va començar amb el sistema porta a porta per recollir les deixalles. A dia d'avui, però, no s'ha detectat que hagi comportat un repunt de les deixalles per part de veïns de fora de Banyoles. «Ens pensàvem que hi podria haver turisme de residus com ha passat en altres indrets però de moment no ho hem detectat», afirma Bosch. El que sí que han observat, però, són alguns punts on encara hi ha veïns que hi deixen deixalles. | 0.89065 | curate | {"ca": 1.0} | : /comarques/2018/05/21/banyoles-ha-multat-mes-50/914815.html |
cawac_ca_20200528_12_6454 | Butlletí MésOsona.cat
L'Empresa
Accés usuaris
El Manlleu empata a casa amb el Gironella (1-1)
Manlleu i Gironella van empatar a un.
Darreres proves pel nou Manlleu de Tercera a una setmana vista del seu debut oficial. Ahir a la tarda, els homes de Xavi Posas van empatar a casa amb el Gironella, en un partit on es va notar l´acumulació d´esforç de la pretemporada.
La plantilla del Manlleu va notar ahir sobre la gespa del Municipal, la despesa física acumulada durant els dies de pretemporada. Tot i començar bé, amb un gol de penal de Cesc al minut 3 de partit, el Gironella va plantar cara i va empatar al minut 36, amb un gol obra d´Oriol.
A partir d´aquí, el partit no va ser gaire vistós i va acabar amb dues expulsions, una per cada equip, a la segona part. | 0.76375 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mesosona.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=2221 |
oscar-2301_ca_20230418_9_92490 | Els equips aleví 7 i benjamí 7, campió i subcampió en la 1a Fase de la Copa Catalana de Conjunts Base Nivell 7
Skip to primary navigation
Skip to main content
Gimnastica Sant Cugat
Gimnastica Sant Cugat
EL CLUB
PRESENTACIÓ
OBJECTIUS
MISSIÓ, VALORS i VISIÓ
LES NOSTRES DISCIPLINES
GIMNÀSTICA RÍTMICA
GIMNÀSTICA ESTÈTICA DE GRUP
FES-TE SOCI
CALENDARI
CONTACTE
|
CATALÀ
Els equips aleví 7 i benjamí 7, campió i subcampió en la 1a Fase de la Copa Catalana de Conjunts Base Nivell 7
26 setembre 2022 by GymSC
Els equips aleví 7 i benjamí 7 del Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat han brillat en la 1a Fase de la Copa Catalana de Conjunts Base Nivell 7. L’aleví 7 n’ha estat el campió i el benjamí 7, segon. Per la seva banda, el juvenil 7 ha finalitzat 18è d’entre 32 equips participants. Aquesta competició s’ha celebrat aquest diumenge, 25 de setembre, a Viladecans.
Tots els equips federats del club (4,5, 7 i 8) participaran el pròxim dissabte, 1 d’octubre, a Lleida, en el 3r Control de la Copa Espanya de Conjunts (classificatori). | 0.613957 | curate | {"ca": 0.8380765456329735, "en": 0.08635917566241413, "ja": 0.0068694798822374874, "tr": 0.017664376840039256, "ru": 0.017664376840039256, "es": 0.02649656526005888, "eb": 0.0009813542688910696, "it": 0.005888125613346418} | https://gimnasticasantcugat.com/els-equips-alevi-7-i-benjami-7-campio-i-subcampio-en-la-1a-fase-de-la-copa-catalana-de-conjunts-base-nivell-7/ |
mc4_ca_20230418_4_406565 | Es presenta la biografia més íntima del compositor Joan Guinjoan | FemSafareig.cat
Es presenta la biografia més íntima del compositor Joan Guinjoan
gen. 20, 2013 Lluís Bages Cultura/Societat 1
Anton Marc Caparó i Maria Eugènia Perea han presentat aquest matí el vint-i-setè quadern de divulgació cultural del CERAP (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar) titulat “Joan Guinjoan, íntim. Les arrels del compositor riudomenc”.
Els membres que presidien la taula. (FOTO: Elena Domingo)
La publicació explora la infantesa i adolescència de Guinjoan al poble, així com la influència de Riudoms en la seva obra com a compositor de prestigi internacional. Es tracta d’un homenatge al mestre, un estudi biogràfic de l’ambient familiar, geogràfic i històric on va créixer explicat pel propi protagonista.
El llibre és fruit d’un intens treball de tres anys en els quals Caparó i Perea han realitzat una dotzena d’entrevistes amb Guinjoan sobre temes determinats.
Al llarg de les 240 pàgines trobem un repàs a la part més desconeguda de Joan Guinjoan: els seus orígens com a pagès, les relacions familiars i d’amistat que va travar al poble i els difícils inicis en el món de la música.
A partir de la visió personal del compositor, la publicació relata el marc social i religiós del Riudoms de l’època i la colpidora imatge de la Guerra Civil i la postguerra d’un nen de menys de 10 anys.
Els diferents exemplars de la publicació (FOTO: Elena Domingo)
A més, s’ha volgut acompanyar el text amb un ampli recull inèdit de fotografies i documents del Riudoms dels anys 30.
L’acte de presentació, dut a terme a l’INS Joan Guinjoan, ha comptat amb la presència del compositor riudomenc i del director adjunt per temes artístics del Palau de la Música Catalana, Víctor García de Gomar. Guinjoan ha volgut agrair als assistents i, molt especialment, als dos autors del llibre, Anton Marc Caparó i Maria Eugènia Perea, per l’interès i esforç en tirar el projecte endavant.
La publicació també es presentarà properament a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Comença la renovació dels contenidors...
maig 31, 2019 0
Un comentari a “Es presenta la biografia més íntima del compositor Joan Guinjoan”
NVG 21 gener 2013 at 21:49
Vaig estar a la presentació i va ser impresionant, la sala plena i gent dreta! Els discursos dels autors em van emocionar
FemSafareigcat Constituït el nou Ple de l’Ajuntament de Riudoms https://t.co/yo3NJZBegr A #Riudoms #femsafareig! https://t.co/OZ07aFujir
juny 15 • reply • retweet • favorite
FemSafareigcat El @CERAP_Riudoms celebra una nova edició del Dia de l’Associacionisme Cultural https://t.co/IyDzWIkEwz A #Riudoms… https://t.co/iYzCjsekJP
juny 06 • reply • retweet • favorite
FemSafareigcat Aquí teniu una nova edició del nostre concurs! Envieu-nos les respostes a [email protected] abans d'aquest dissab… https://t.co/NPDjMN73gV
juny 04 • reply • retweet • favorite
FemSafareigcat Junts per Riudoms manté la majoria absoluta, mentre ERC dobla representació i el PSC entra de nou. Tot l'anàlisi, a… https://t.co/YKILXRLFUV | 0.82251 | curate | {"ca": 0.9854159761352337, "en": 0.014584023864766324} | http://www.femsafareig.cat/portada/es-presenta-la-biografia-mes-intima-del-compositor-joan-guinjoan/ |
mc4_ca_20230418_11_586973 | Octubre 2013 - Club Lectura Secundaria
Un nou enigma per a resoldre….
“Un nou enigma…per a resoldre” Tres hermanos viven en una casa: Son de veras diferentes; Si quieres distinguirlos, Los tres se parecen. El primero no está: ha de venir. El segundo no está: ya se fue. Sólo está el tercero, menor de todos; Sin él, no existirían los otros. Aun así, el tercero sólo existe…
Primeres pàgines de “Momo” de Michael Ende
El primer llibre que llegirem al Club de lectura durant aquest curs és “Momo” de l’autor Michael Ende. Momo és la protagonista d’aquesta novel·la. Momo és una xiqueta molt especial a la que la gent estima, i amb la que volen passar el seu temps i contar-li les seues coses: alegries, preocupacions…, perquè Momo té…
Dos policíes que estaven investigant una banda de mafiosos han trobat el seu centre d’operacions, però no saben com entrar-hi perquè els cal una contrasenya que desconeixen. Del blog”Compañía teatral Aprender a volar” Es passen tot un dia dins el cotxe vigilant l’entrada del cau i el que veuen és el següent. Arriba un membre… | 0.586413 | curate | {"es": 0.3218720152817574, "it": 0.02865329512893983, "ca": 0.6494746895893028} | https://clubdelectura.floridasecundaria.es/2013/10/ |
mc4_ca_20230418_0_377217 | MOMENTVLVM: ALCEU DE MITILENE. MELOS LÈSBIC.
Res millor que la poesia mèlica per apropar-nos a la lírica arcaica. Alceu de Mitilene, Lesbos (ca. 600 aC), amb la seva contemporània Safo, representa el melos lèsbic, una poesia refinada[1] cantada al ritme de la lyra o cithara, més apropiada per al cercle d’amics (hetairoi) i del simposi que per l’exposició pública del cant coral o dels himnes als déus.
Alceu, aristòcrata ardorós i bel·licós, de noble família, canta els conflictes interns i externs que visqué en gran part dels seus versos: lluità contra la tirania de Pítac, s’hi oposà i conspirà, conegué l’exili i la vida del mercenari. Reflexa els violents conflictes de la tirania arcaica[2] i l’ascensió d’una nova classe social enriquida comercialment que reclamava la seva participació política (El dinero es el hombre; ningún pobre / resulta hombre valioso ni apreciado. 27 (101 D)[3].
8 (129 L-P) L’exili amarg[4]
Este recinto en común consagraron,
y a ti, ilustre diosa, la Eolia[5],
con ánimo benévolo escuchad nuestra súplica
y salvadnos de estos rigores y el amargo exilio.
Y que caiga sobre el hijo de Hirras[6]
la Erinis[7] vengadora de quienes antaño
Mas entre ellos el Panzudo[8] no habló
[1] “…Lesbos, lugar de una refinada cultura donde a lo griego se une una cierta elegancia oriental y unas prestigios exóticos” (C.García Gual)
[2] Heròdot, en el passatge conegut com “paràbola de les espigues” (V, 92) explica la lluita del tirà (Periandre de Corint, 625-585) contra aquells que li disputaven el poder: “...s’adonà que li aconsellava assessinar els conciutadas més destacats”.
[3] Les traduccions són de C. García Gual: Antologia de la poesia lírica griega. Siglos VII-IVaC, Alianza Editorial, Madrid 1980.
[4] Cant de batalla on Alceu prega a la triada lèsbica que l’alliberi de les misèries del desterrament. Exili que, en un altre poema, explicita que, lluny de l’Assemblea i del Consell de la ciutat, es viu com un llop.
[5] Hera.
[6] Pítac (ca. 600-570), traïdor al bàndol d’Alceu, fou durant deu anys aclamat aisymnetes, governador, per tal d’acabar amb les lluites polítiques. No va alterar la constitució, però reformà lleis per reprimir els excessos de l’aristocràcia (arrogància, ostentació, luxe). Una de les seves màximes: “Practica la pietat, estima la moderació, defensa la veritat, la lealtat, l’hàbit de la rectitud, la companyonia i la diligència”. C.García Gual: Los siete sabios de Grecia (y tres más), 1989
[7] Esperits colèrics (Fúries en llatí), nascuts de les gotes d’esperma i sang que caigueren sobre Gea quan Crono emasculà Úranos. Per tant són divinitats primigènies anteriors a l’autoritat olímpica, a les quals el poder dels déus es sotmet, de la mateixa manera com es sotmet al destí o moîra. Persegueixen acarnissadament els crims, ja que contaminen l’ordre social i còsmic (“Mal te caigui l’Erínia!” del text). Quan s’apoderen d’una víctima, la fan tornar boja i la torturen implacablement (cf. Orestes).
[8] Insult dirigit a Pítac: panxampla, fartaner no sols per haver violat els juraments del grup, sinó que devora el poble.
(PERIDIS: El País, 12 iv 09: al·ludeix a la recent reestruccturació del govern i a la mar de crisi)
13 (46 D) Tempesta i naufragi: la nau de l’estat.
El agua de la sentina[1] ya cubre el pie del mástil
no logran asidero las anclas, y el timón. . .
. . . mis dos piernas se afirman en las jarcias
Poda la carga arrastrada fuera de borda va.
La imatge del vaixell bandejat per la tempesta ha estat interpretada per la tradició com una al·legoria de l’Estat, molt repetida (cf. vinyeta de Peridis). En un altre fragment una nova onada i vent corre a abordar la nau. Adrados comenta que el símil central és una exhortació a una lluita contra el tirà (2, Adrados). Alceu demana als companys que no tinguin por, “no cubramos de vergüenza a nuestros nobles padres que yacen bajo la tierra”, que corrin cap a port segur. Horaci recrea el tema en O navis, referent in mare te novi fluctus! (Carm. I, 14). Lope de Vega també en aquella composició que comença: “Pobre barquilla mía, / entre peñascos rota / sin velas desvelada / y entre las olas sola”. Adrados anota també el mateix tema en el 56, capejar el temporal, i el 28, molt fragmentari, diu que no enyora lluitar contra el temporal i sucumbir en un escull, ara que està amb Baquis en el banquet. Potser com el següent poema:
17 (91 D)
No hay que abandonar el ánimo a los males.
19 (90 D) El vi: “espill de l’home”
Zeus hace llover, baja del cielo
los cursos de las aguas...
dulce como miel, y luego reclina
tus sienes sobre un blando cojín.
20 (96 D)
Bebamos. ¿A qué aguardar las candelas? Hay un dedo de día.
Porque el vino lo dio a los humanos el hijo de Sémele y Zeus[2]
y llena los vasos hasta el borde, y que una copa empuje a la otra...
28 (92 D)
Bien, venga cualquiera a ponernos al cuello
29 (142 D)
5 (77 D) NOIES AL RIU
Hebro[3], hermosísimo río, que ante Eno
tras cruzar, rugiendo, la tierra deTracia
tu agua divina...
Poeta complex, ha convertit en poesia les recances i els fracassos de la seva vida d’home d’acció. Els himnes i la reflexió profunda s’ajunten indissolublement a la poesia que és arma de combat, i a l’eròtica i al banquet. Els accents tràgics de la mort i la debilitat de l’home s’afegeixen als accents còmics de l’atac virulent contra el perjuri, el tirà, la dona decadent. No té el profund refinament ni l’eros enyorant de Safo. Dels temes tradicions i les experiències de la seva vida crea un poesia nova de frescor i rigor poques vegades igualats. El caràcter concret i directe de les seves descripcions, símils, epítets, fa que tinguin una força evocadora inigualable. En l’oci exquisit del simposi i la festa, que era enyor d’acció i planejament d’aquesta en les llargues hores de l’exili, sorgeix quelcom nou, la qual cosa a través d’Horaci sobretot, passarà a la poesia posterior (F. Rodríguez Adrados)[4].
[1]Sentina, (< llatí: sentina.) mar. f.:Fons del buc de la nau on s’arreplega l’aigua que entra pels seus costats, cobertes, etc. (Pompeu)
[2] Dionís.
[3] Riu traci, avui Maritza, desemboca al costat de la ciutat d’Eno.
[4] Lírica Griega Arcaica. Poemas corales i monòdicos (700-300 aC), Gredos, Madrid 1980
Publicat per BOUESIA a 3:43
Etiquetes de comentaris: C.García Gual, Horaci, Lírica grega arcaica, Melos lèsbic Alceu de Mitilene, Peridis, Pítac de Mitilene | 0.55483 | curate | {"en": 0.01136, "es": 0.26864, "ca": 0.6736, "pt": 0.01504, "fr": 0.01984, "br": 0.00144, "no": 0.00224, "it": 0.0072, "gl": 0.00064} | http://momentulum.blogspot.com/2009/04/alceu-de-mitilene-melos-lesbic.html |
mc4_ca_20230418_4_421325 | El festival Ohlalà! homenatja el millor cinema francès – L'Opinió Socialdemòcrata
Es projectaran 6 obres per celebrar el 50è aniversari de la Quinzena de Realitzadors de Canes
La Quinzena de Realitzadors de Canes va néixer com a alternativa a la rigidesa del festival oficial de Canes; durant els seus cinquanta anys d’història, ha permès descobrir obres de joves autors, tot defensant la llibertat de creació i la diversitat cinematogràfica. El Festival de Cinema Francòfon de Barcelona, l’Ohlalà!, va celebrar la seva primera edició a principis d’aquest any, tot presentant deu pel·lícules inèdites i una retrospectiva de Cédric Klapisch. Ara han decidit fer una edició especial per commemorar la Quinzena i començar a preparar-se per a la seva segona edició, el març del 2019.
Des del 19 al 21 d’octubre, a l’Institut Francès de Barcelona, podrem veure sis pel·lícules guardonades a Canes durant les últimes dècades, que representen l’evolució del cinema francòfon. L’equip de l’Ohlalà! ens portarà, per exemple, dues cintes produïdes al Quebec, El declive del imperio americano, de Denys Arcand, i Yo maté a mi madre, film amb què va debutar Xavier Dolan. La resta de programació també són òperes primes: Toto, el héroe, de Jaco Van Dormael, Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!, de Guillaume Galienne, Les Combattants, de Thomas Cailley, i finalment Mustang, de Deniz Gamze Ergüven.
Les entrades de cada sessió es poden comprar per 6 euros. Les trobareu al següent enllaç.
Del 19 al 21 d’octubre en diferents horaris
← La rosa de foc – L’esquerra i l’esquerda
‘Johnny & Vienna’, un cabaret western de Llàtzer Garcia → | 0.81982 | curate | {"ca": 0.9738643434971997, "ru": 0.02613565650280025} | http://opiniosocialdemocrata.cat/el-festival-ohlala-homenatja-el-millor-cinema-frances/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_132932 | Artur Mas: "Ens volien agenollats i ens trobaran dempeus"Els encausats pel 9N arriben al judici "serens i ferms", i anuncien que recorreran a la justícia europea si són inhabilitatsper Gemma Aguilera05/02/2017Mas, Ortega i Rigau, en roda de premsa prèvia al 6F | PDECAT Visiblement emocionats, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han comparegut davant la premsa al Museu d'Història de Catalunya per donar els darrers detalls sobre el judici que afronten demà per respondre davant del TSJC de les acusacions de prevaricació i desobediència. Afronten penes d'inhabilitació de 10 anys per a Artur Mas i de 9 per a les exconselleres. El primer a intervenir ha estat l'expresident Artur Mas, que ha volgut transmetre la serenor amb què afronten el judici els tres encausats. “El dia que comences a perdre la por ets més lliure. El 10N, Catalunya era més lliure que el 8N", ha assegurat. "Estem serens i ferms", ha afirmat, però ha volgut deixar clar que "defensem amb prou dignitat el que va passar el 9N i les emocions i els ideals de tothom qui va votar", de manera que "no estem disposats a acceptar que posar les urnes sigui un delicte, i com que estem defensant la causa de la democràcia, si som inhabilitats recorrerem a la justícia europea. Estem decidits a defensar-nos fins a les últimes conseqüències", ha sentenciat. De fet, Mas s'ha posat al capdavant i ha dit: "Si volen carregar-se a algú, que se'm carreguin a mi, jo vaig ser el màxim responsable polític del 9N", ha dit l'expresident, que ha lloat "l'enorme eficàcia dels consellers i conselleres". Pel que fa a l'estratègia de la defensa, que serà conjunta, Mas ha preferit no destapar massa detalls, si bé ha insistit que defensaran la seva innocència. Finalment, l'expresident Mas ha avisat la justícia espanyola i l'Estat: "Ens volien agenollats i ens trobaran dempeus, ens volien amb la mirada baixa i ens trobaran amb la mirada endavant". Artur Mas a la sortida del TSJC | ACN Per la seva banda, l'exvicepresidenta Joana Ortega ha assegurat que "cap inhabilitació podrà aturar el procés, perquè no es tracta de noms, es tracta d'exercir un dret fonamental". Ortega també s'ha referit a les persones que en algun moment van dubtar de la seva implicació pel fer de pertànyer a Unió: "M'acusaven de boicotejar el procés i de no ser capaç de tirar endavant, i ho vam fer", i ha afegit que "aquest no és un tràngol agradable, però que es fa més amè amb el suport de la gent". Ara bé, Ortega ha insistit que no es pendeix de res i que tornaria fer tot el que va fer des del Govern: "Sense el 9N, potser no tindríem problemes amb la justícia, però sí amb la nostra consciència”, ha reblat. "Anem al judici amb molta serenitat i amb la sensació d'estar molt ben acompanyats, i estem molt agraïts a les entitats de la societat civil. Gràcies perquè ens fem companyia a la causa, al poble de Catalunya, i tots ens sentirem vinculats. Què hi ha més bonic que treballar per un dels objectius més nobles, la democràcia directa? ", ha explicat l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, que ha insistit que "indirectament, s'està jutjant un mandat del Parlament", en referència al mandat de les urnes l'any 2012 de convocar una consulta sobre la independència. "La serenitat, la tranquil·litat absoluta serà quan hagi passat tot. Però és una situació que afecta les nostres vides i les nostres famílies. Com vol que no ens emocionem si sabem que hi ha 40.000 persones apuntades per donar-nos suport", ha volgut concloure Rigau. http://elmon.cat/noticia/186517/artur-mas-ens-volien-agenollats-i-ens-trobaran-dempeus
"Primer van venir pels jueus, i jo no vaig dir res, perquè no era jueu.Després van venir pels comunistes, i jo no vaig dir res, perquè no era comunista. Després van venir pels sindicalistes, i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista.Després van venir per mi, i ja no quedava ningú per defensar-me. Pastor Niemöller, víctima dels nazis"MNAlguns sou imbècils si no enteneu que esteu lligats al destí d'en Mas. Us agradi o no aquest senyor, demà anem a defensar la democràcia. Si no sou capaços de dir quelcom de bo, com a mínim, calleu.
Mira desgràcia, aquest xixarel.lo ni és un senyor ni és cap demòcrata. Aquest invididuu és un sàtrapa traïdor l'objectiu del qual ha estat evitar qualsevol pas endavant del independentisme a base de criminalitzar les nostres iniciatives. Ha venut reiteradament el país per mantenir-se al poder com fos. Te més de nazi que no pas d'una altre cosa.De les seves ordres com a president n'han resultat el sofriment de centenars milers de catalans i l'empresonament d'un munt de companys que han fet de l'independentisme i la justícia social la seva vida. De les seves retallades n'ha estat conseqüència directe la mort en la pobresa de un munt de persones. La democràcia real seria que en comptes de jutjar-lo els castellans, per que ja no els hi és útil o per tractar-nos de fer-nos empassar que podem confiar en el, ho féssim nosaltres mateixos els catalans. Hauria d'acabar a les nostres mans i no a les seves.
Quina falta d'altura de mires. Realment és difícil tenir menys perspectiva que tu. | 0.867263 | curate | {"ca": 0.9711917916337806, "es": 0.01696921862667719, "pt": 0.011838989739542224} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_143308 | Garantir la seguretat de la ciutadania durant tota la nit i que les platges estiguin netes per rebre els banyistes l'endemà de la revetlla continuen sent els principals objectius.
Vilanova i la Geltrú es torna a preparar per viure la Revetlla de Sant Joan. Garantir que sigui segura i el màxim de tranquil·la possible és l'objectiu de les Regidories de Seguretat, Serveis Viaris i Mobilitat i Promoció Econòmica que, un cop més, s'han coordinat per endegar el dispositiu especial, que manté l'estructura de l'any passat tot i que amb alguna petita novetat.La regidora de Seguretat, Glòria Garcia, ha explicat que un cop més el dispositiu engloba els aspectes relacionats amb seguretat, salut, mobilitat i neteja, i es concentrarà principalment a la façana marítima. "Els darrers anys ens ha funcionat molt bé l'acció coordinada entre els diferents departaments, que creiem s'ajusta a les necessitats de la ciutat, tot i que cada any anem incorporant petites novetats, per seguir oferint a ciutadans i visitants una revetlla tranquil·la i segura"Seguretat i SalutPolicia Local, Mossos d'Esquadra i Associació de Voluntaris de Protecció Civil, realitzaran la coordinació en temes de seguretat i salut.La Policia Local destinarà una trentena d'agents que, entre altres accions, faran tasques de control del trànsit, col·laboració en el dispositiu de neteja i controls preventius d'alcohol i drogues.Pel que fa als Mossos d'Esquadra, el seu desplegament durant la revetlla serà similar al d'anys anteriors. Entre d'altres, realitzaran controls d'alcoholèmia a les vies interurbanes i prevenció en tema de robatoris, furts, baralles i actes vandàlics. També hi haurà presència de Mossos a l'estació de trens, a les hores de màxima arribada i sortida de viatgers.Com cada any, l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil desplegaran el dispositiu sanitari per donar cobertura a tota la façana marítima. Constarà de 3 ambulàncies amb unitats de suport vital avançat i personal d'infermeria, situades en diferents punts entre la platja del Far i Adarró, així com un Centre d'atenció i primers auxilis amb personal mèdic i d'infermeria, ubicat al Centre Cívic Mar (passeig Marítim,73) que disposarà de quatre llits i un box. La fi del servei a la façana marítima serà a les 5 de la matinada. Tot i això, un dispositiu de 4 persones restaran a l'indret fins que finalitzi el desallotjament i la neteja de les platges, i una unitat mèdica es desplaçarà a l'estació de trens, fins a les 6 del matí.Es recorda la prohibició de fer fogueres a la platja, tal com recull la Llei de Costes i l'Ordenança Municipal de platges, que preveu sancions per incompliment. Tanmateix es recorda que cal disposar d'una autorització especial per poder fer fogueres durant la nit de Sant Joan, ja que requereix una inspecció prèvia de Bombers.El cap de la Policia Local de Vilanova i la Geltrú, Dionís Ginés, ha demanat la màxima responsabilitat als titulars d'establiments i espais d'oci per evitar subministrar begudes d'alcohòliques entre els menors. "Entre tots hem d'evitar al màxim que es puguin produir intoxicacions per consum d'alcohol, principalment entre els menors d'edat. En el mateix sentit també recomanem la màxima prudència en la manipulació de coets i pirotècnia i seguir sempre les instruccions del fabricant per evitar accidents"
També com cada any, la Regidoria de Salut instal·larà al passeig de Ribes Roges un Punt d'Informació de Salut (consum de drogues i alcohol, sexe ...) adreçant principalment als més joves.MobilitatLa Policia Local establirà 10 punts de control a les entrades de la ciutat per limitar l'accés a la façana marítima i garantir així la seguretat circulatòria i el pas dels vehicles d'emergència i de serveis. Entre les set i les vuit de la tarda del 23 de juny s'impedirà l'entrada a la zona d'aparcament de la platja del Far. Posteriorment, es tallaran els accessos a la façana marítima, permetent només el pas de veïns, treballadors d'establiments de la zona, així com de les persones que tinguin feta una reserva en algun dels establiments de restauració. La restricció es farà en funció del volum de trànsit.Una de les novetats d'aquest any fa referència al servei de taxi, ja que a banda de les dues parades ubicades al passeig Marítim i al Dic de Ponent, durant tota la nit hi haurà circulació de taxis per la façana marítima, per tal d'afavorir l'ús d'aquest servei en tot el sector.Com ja és habitual s'habilitarà com aparcament alternatiu el solar que hi ha al davant de l'AKI, que tindrà rampes d'accés, il·luminació i personal municipal qui, a banda de distribuir l'espai d'aparcament, també farà tasques de vigilància durant tota la nit per tal d'impedir robatoris i actes de vandalisme. Si aquest espai arribés a la seva màxima capacitat, s'utilitzarà la zona d'estacionament del SIMPLY.NetejaUna quarantena de persones integraran el dispositiu de neteja a la façana marítima, platges, plaça del Port, parc de Ribes Roges i Dic de Ponent. A causa dels bons resultats obtinguts els dos darrers anys es tornarà a repetir el servei permanent de neteja de les platges, de les 12 de la nit a les 6 de la matinada. A partir d'aquesta hora, i un cop la Policia Local i Mossos d'Esquadra desallotgin les persones que encara estiguin a la sorra, entrarà un segon equip de treball que acabarà la neteja, per tal que tot estigui a punt per rebre els primers banyistes. La neteja de les platges de Sant Gervasi i de l'Ibersol també es reforçarà la matinada de Sant Joan.
El regidor de Mobilitat i Serveis Viaris, Joan Giribet, ha explicat que un cop acabat el dispositiu de neteja de platges, l'actuació es traslladarà a d'altres punts de la ciutat. "Hi haurà un servei addicional de neteja amb dos camions-cuba que actuaran sobre la zona de vianants del passeig de Ribes Roges, així com en places i espais on s'hagin celebrat revetlles durant la nit. A més, durant la vigila es realitzaran altres mesures preventives, com la retirada del paper i cartró dels contenidors, i la recollida de voluminosos que hi pugui haver a la via pública"
Per la seva banda, el regidor adjunt de Promoció Econòmica, David Montes, ha recordat que l'horari de tancament dels Xiringuitos de les platges serà a les 5 de la matinada, tal i com es va acordar amb els diferents concessionaris. A més també ha explicat que, enguany "avançarem una hora la presència de personal de neteja i de seguretat als WC situats al costat dels Xiringuitos. Enguany els lavabos estaran oberts de 23 a 05 hores, per tal d'atendre una petició dels mateixos concessionaris". El regidor ha valorat molt positivament l'acció coordinada que es fa per tal que les platges estiguin a punt per rebre els primers banyistes el matí de Sant Joan, i ha agraït el treball de tothom per mantenir els estàndards de qualitat de les platges vilanovines. "Aquest treball possibilita que un cop més tres platges del municipi, Ibersol, Sant Gervasi i Adarró, hagin estat distingides amb la bandera blava" | 0.869512 | curate | {"ca": 1.0} | : /noticies/detall?id=43764830 |
crawling-populars_ca_20200525_27_38221 | Ja en tinc un Crear-ne un gratis
SALUT LABORAL | 05/09/2015
Un grup de vint netejadores d’hotels i apartaments va omplir ahir horabaixa, un dia de nul·la activitat, l’edifici administratiu del Parlament, on tradicionalment els polítics fan les rodes de premsa, per...
MALA GESTIÓ | 30/08/2015
L’expresident del Govern popular José Ramón Bauzá passarà als annals de la política autonòmica per molts motius, però no per la bona gestió dels fons europeus, dels quals en va deixar perdre prop de 20 i...
CRISI DE VOCACIONS LA RESPOSTA | 30/08/2015
Des de fa gairebé dos anys, Antoni Vadell (Llucmajor, 1972) és un dels puntals més joves de l’Església de Mallorca. La tardor de 2013 va ser nomenat vicari per l’evangelització i, per tant, és membre del...
15/08/2015
Balears ha batut el 2015 un rècord dels que no convé celebrar: el nombre de treballadors amb jornada parcial ha superat les 72.000 persones en el segon trimestre, una xifra que en suposa 6.000 més que el...
09/08/2015
No deixa de ser molt sospitós que, tot i demanar llicència el 2006, els propietaris de l’empresa Aqua Màgica, no aconseguissin una resolució municipal fins al 2014. Vuit anys tardà Cort a atorgar una...
EDUCACIÓ - COMITÈ DE VAGA | 08/08/2015
300 professors per al curs que ve i un compromís múltiple de començar a negociar els sexennis i els complements de tutoria, la progressiva disminució d’hores de dedicació dels docents o un estudi sobre les...
04/07/2015
Des del dia del seu tancament sobtat, a mitjan setembre de 2014, l’hotel Delta no havia tingut activitat. L’empresa propietat de la família Buades havia venut l’hotel a una gestora que d’un dia per l’altre...
04/07/2015
Imma Benito no vol perdre pistonada. Després de quatre anys marcant el pas al Govern i sobretot a la Conselleria de Turisme, la presidenta dels hotelers no es va perdre el debat d’investidura i tampoc ahir...
NOVA LEGISLATURA REFORMES | 28/06/2015
El sector turístic no perd el temps. Després de quatre anys marcats per una política clarament concebuda per al sector hoteler, la resta de sectors volen aprofitar el canvi de Govern per plantejar un nou...
OBSERVATORI | 20/06/2015
No fa gaire més de dos mesos, la presidenta dels hotelers un poc més i presideix el gabinet de crisi amb motiu de l’incendi del Sorrento. Sense que ningú no li ho hagués demanat, va comparèixer i suplantava...
13/06/2015
Mentre la Casa Reial s’esforça a trampejar com pot l’enèsim capítol de la desfeta provocada per la investigació judicial que farà seure a la barra la infanta Cristina, la nova majoria d’esquerres anuncia...
22/05/2015
Els propietaris de pisos i apartaments de Canàries ja podran llogar-los com a oferta turística legal, semple que compleixin els requisits fixats pel Govern de Canàries en el reglament d’habitatges...
16/05/2015
La campanya de Jaume Matas el 2003, feta per Over, l’empresa de Francisco Mercado avui sota investigació judicial, era positiva i bona, des del punt de vista de màrqueting. SÍ a tot. Al medi ambient, a...
09/05/2015
En un intent de recuperar votants que l’han abandonat pel sacrifici d’un Mateu Isern que agradava als palmesans de Jaume III, Bauzá l’ha armada, i bona. No ha tingut altra idea que dir que Rodríguez és ja...
02/05/2015
Dels històrics líders sindicals, se’n deixaren veure uns quants encara ahir a la manifestació de Palma, com Manolo Cámara; en canvi ni Lorenzo Bravo ni el seu substitut Manuel Pelarda desfilaren l’1 de...
PRIMER DE MAIG | 02/05/2015
Un 1 de maig molt polític, com no podia ser d’altra manera, a tres setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques. Els líders sindicals ho repetiren una i altra vegada. Abans, durant la manifestació i...
18/04/2015
Acaba el mandat sense que el Govern consideri els pisos i apartaments de lloguer per a turistes com una oferta i una activitat específicament regulada per la normativa turística. I no ho podia fer...
05/04/2015
Si un mira les xarxes socials o fa una volta pel carrer, no resulta difícil saber què ha estat fent la ciutadania aquests dies de Pasqua. Panades per amunt i panades per avall. Qui no fa una foto de rubiols...
OPINIÓ | 04/04/2015
A les planes d’Economia, Bea Roselló ens explica avui detalls de la instal·lació més essencial per a l’economia pitiüsa:l’aeroport. És la porta de connexió amb el món per als illencs i la que permet a...
IAQUÍ | 03/04/2015
COM CADA ANY, Pasqua enceta la temporada turística. Mentre alguns desfilen amb la cadena al peu, altres s’encadenen a la barra del bar i no precisament per beure, sinó per fer jornals de 12 hores i ja no...
OPINIÓ | 03/04/2015
Com cada any, Pasqua enceta la temporada turística. Mentre alguns desfilen amb la cadena al peu, altres s’encadenen a la barra del bar i no precisament per beure, sinó per fer jornals de 12 hores i ja no...
01/04/2015
Amb motiu d'un reportatge que preparam per a aquest cap de setmana sobre el principi de temporada, m'he passejat una bona estona per la Platja de Palma aquest dimecres. Ja ho diu la BBC als seus...
31/03/2015
Governar des de l'odi mai no ha estat bo. Ni tan sols per qui ho practica. Perquè significa que hi ha un prejudici i una posició innegociable que no pensa escoltar ni atendre altres opinions o raons. Només...
30/03/2015
La Federació Hotelera –que encara que no els agradi que els ho recordem, ha marcat durant quatre anys l'agenda del Govern– ha mostrat satisfacció perquè la diada de Balears, dia 1 de març, vagi agafant un...
29/03/2015
El batle de Campos, Sebastià Sagreras, ha confirmat a l’ARA Balears que “no intervenc en res del procediment de ses Covetes” per evitar que es produeixi qualsevol irregularitat per incompatibilitat en el...
CORRUPCIÓ | 28/03/2015
Tercera versió de la fórmula de pagament de la seu del PP del carrer Palau Reial. La declaració de Fernando Areal, exgerent del PP i cunyat de Jaume Matas, va oferir un nou relat dels fets, diferent de...
INFORME IMPACTUR | 22/03/2015
36.000 euros va pagar el Govern de José Ramón Bauzá al lobby turístic Exceltur per elaborar un estudi sobre l’impacte del turisme en l’economia de Balears, un document que no fa altra cosa que relacionar...
ENTREVISTA | 14/03/2015
Llicenciat en Ciències Econòmiques, ha estat auditor de comptes. Expresident de l’Associació d’empresa familiar i propietari de Bodegas José L. Ferrer, presideix la Cambra de Comerç, una institució que la...
GÈNERE I MERCAT LABORAL | 07/03/2015
El mercat laboral és discriminatori cap a la dona i, el que és més greu, no sembla que ho deixi de ser a curt termini. Les dones treballaven l’any 2011 una mitjana de 5,22 hores setmanals menys que els...
FORMACIÓ | 07/03/2015
Falten líders, o els que hi ha ja no són com els d’abans. Una frase recurrent que sovint es fa servir per intentar explicar algunes de les mancances que té la societat d’avui. El doctor i llicenciat en...
< Anterior |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
Següent >
36 Comentaris
87 Comentaris
23 Comentaris
11 Comentaris
19 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.747579 | curate | {"ca": 0.8904050560183855, "en": 0.021689169778799196, "it": 0.030020109164033325, "pt": 0.014507325481183568, "fr": 0.0043091065785693765, "es": 0.027721918988796324, "eu": 0.004021832806664752, "eb": 0.004452743464521689, "br": 0.0018672795173800632, "eo": 0.001005458201666188} | : /firmes/jaume_perello/?page=3 |
oscar-2201_ca_20230904_5_115601 | Com cada any el poble de Vilablareix ens va donar la benvinguda al seu poble amb una gran festa gegantera i encara que el temps no ens va acompanyar gaire, totes les colles vàrem aconseguir fer d´aquesta trabada una més on la música de timbals i gralles animaven a tothom a compartir els balls i tota l´alegría que inundaven a les colles geganteras. | 0.708786 | curate | {"ca": 1.0} | http://webs.gegants.cat/palafolls/2017/03/04/vilablareix-2016/ |
mc4_ca_20230418_12_23296 | Biblioblog – Fora del prestatge » Xarxes socials i mitjans de comunicació social
« Roy Grace i Brighton, entre el passat i el present
Alimentació i salut integral per a nens »
Xarxes socials i mitjans de comunicació social
En un esdeveniment simultani en més de 13 ciutats del món, avui dilluns 24 de setembre s’inaugura a Barcelona el Social Media Week 2012, un esdeveniment de caràcter internacional que pretén explorar les repercussions socials, culturals i econòmiques de les xarxes socials. Es realitzarà de forma paral·lela a Bogotà, Barcelona, Berlín, Chicago, Glasgow, Hong Kong, Jeddah, Londres, Los Angeles, Sao Paulo, Seül, Torí i Vancouver.
Sota el tema Empowering change through collaboration, l’esdeveniment tindrà lloc del 25 al 29 de setembre, comptant amb un total de 5 jornades per reflexionar i debatre sobre 5 temàtiques diferents i relacionades amb el Social Media:
• dimarts 25 de setembre: emprenedors
• dimecres 26 de setembre: màrqueting i xarxes socials
• dijous 27 de setembre: societat, informació i tendències
• divendres 28 de setembre: entreteniment i Social Media
• dissabte 29 de setembre: formació
Les localitzacions seleccionades són la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, la Fàbrica Moritz Barcelona i l’Hotel Pulitzer.
Si voleu més informació sobre les activitats, podeu consultar el programa actualitzat en línia.
L’objectiu del Social Media Week és apropar al públic la realitat i les tendències del social media des d’una visió àmplia i professional, i ajudar a persones i organitzacions a connectar-se i compartir idees i informació, així com explorar l’impacte social, econòmic i cultural de les xarxes socials al món actual.
Amb aquest motiu, a la Biblioteca hem preparat la Guia de lectura Xarxes socials i mitjans de comunicació social on podeu trobar un recull de documents sobre aquest fenomen que està canviant la nostra manera de comunicar-nos i, fins i tot, de fer negocis.
dilluns 24 de setembre de 2012 | Categoria: NO T'HO PERDIS! | Enllaç permanent | 0.834942 | curate | {"ca": 0.9741164758586361, "es": 0.025883524141363863} | https://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=4496 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_262951 | Ho dic perquè acabo de veure com el TN Nit de TV3 ho ha obviat parlant de “l’advocat defensor” i no ensenyant gaire la cara (s’ha vist només un moment).Si no és Salellas és algú que se’l-hi assembla molt, té la mateixa barba, les mateixes ulleres, gesticula igual i té una alopècia igual de desenvolupada. Com a mínim això és el que m’ha semblat quan l’advocat li anava dient tot el que havia de fer per no col.laborar en la invetigació. En cas de ser Salellas, de la CUP, em pregunto lo següent:-Essent la CUP feminista, com pot algú com Salellas acceptar la defensa d’algú que ha estat condemnat per violència masclista i assassinat de la seva dona?- Per què TV3 amaga que és Benet Salellas quan Salellas és un personatge públic arxiconegut després de ser diputat?
És ell jo també l'he vist fentli gestos a l'assassi perque no col.labores. Gràcies a la CUP ja caverna estarà entretinguda els propers dies pobre Anna Gabriel | 0.858802 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_527990 | Nova píndola online: Oportunitats en Programes Europeus d’RDI i Medi Ambient
La ponent serà Jennifer Ruiz i Toledo, consultora sènior de programes europeus a ACCIÓ. Pots veure tots els detalls de la píndola al programa. I, si estàs interessat, ja pots reservar la teva plaça aquí. | 0.693024 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_650875 | Web oficial del Villarreal CF - Copa Intertoto
El derbi davant el València, diumenge a les 16.15h
El Villarreal-Valladolid, diumenge 30 a les 16.15h
Espanya Sub-17 convoca a tres jugadors del planter
El Villarreal va debutar en competició europea l'any 2002 amb la disputa de la Copa Intertoto. L'honor de ser el primer rival del Submarí a Europa va recaure sobre el conjunt islandès del Hafnarfjordur, que va visitar El Madrigal en la segona ronda de la competició caent en el partit d'anada per 2-0. Un resultat favorable als grocs que els va valdre per a classificar-se poc després amb l'empat a dos collit a Islàndia.
En tercera ronda de la Intertoto el Villarreal es va enfrontar al Torino, tot un clàssic a Itàlia. L'eliminatòria va resultar molt igualada, amb un 2-0 a favor dels granes en el partit d'anada i un altre 2-0, aquesta vegada a favor del Submarí, en el partit de tornada. La classificació es va decidir en els penals, classificant-se els grocs per 4-3.
Ja en semifinals el Villarreal va jugar amb l'equip francès del Troyes, superant-li clarament per un global de 3-0. Tot semblava indicar que el Submarí aconseguiria la passada per a la UEFA mitjançant el títol de la Intertoto, però el Màlaga es va creuar en el seu camí. El conjunt andalús es va imposar en El Madrigal per 0-1 i després el partit de tornada va acabar en empat a un gol. El Submarí es quedava amb la mel en els llavis. Poc després assaboriria la glòria. | 0.797157 | curate | {"es": 0.03221288515406162, "ca": 0.9677871148459384} | https://www.villarrealcf.es/val/historia/la-nostra-historia/copa-intertoto |
oscar-2201_ca_20230904_1_133451 | La causa més comuna d'aquest problema és la configuració inadequada de trobar el meu iPhone en el dispositiu. D'altra banda, algunes escenes poden ser prohibint l'app de s'estan obtenint dades importants, per tant, resultant en la impossibilitat de treballar.
Solució:
Aneu a Arranjament General serveis d'ubicació i assegurar-se que estan habilitades.
Aneu a Arranjament Mail, contactes, calendaris mòbil em compte i posi "Troba el meu iPhone" a damunt.
Aneu a Arranjament Mail, contactes, calendaris obtenció noves dades i permetre empenta o obtenció de conjunt fins a cada 15 o 30 minuts o segons el seu desig. Obtenció de configuració manual no obstant això, es traduirà en cerca d'incapacitat professional del meu iPhone.
"Trobar el meu iPhone" s'encanudeix fora
Aquest és un resultat directe de la configuració de privadesa al vostre dispositiu. Aneu a Arranjament general restriccions privadesa, seleccioneu els serveis d'ubicació i si veu opcions "No permeten canvis" marqui a la pantalla que apareix a continuació, que és el que ha causat el seu descobriment el meu iPhone opció a aparèixer greyed fora.
Solució:
Anar a Configuració > general > restriccions > privadesa, seleccioneu els serveis d'ubicació i inmarqui "No permeten canvis" des de la pantalla que apareix següent. Haureu de proporcionar les contrasenyes de restriccions, així.
IOS versió 7 i sobretot no obstant això, la configuració de privadesa tenen poc a veure amb l'envelliment de la troballa la meva opció d'iPhone. Per arreglar-lo, simplement dóna copets en això, se li demanarà per seu iCloud id i contrasenya després que vostè pot fàcilment desfer-se del problema.
"Trobar el meu iPhone" no és correcta
Resultats imprecisos fins a trobar el meu iPhone pot ser causada o bé degut al fet que el dispositiu de seguiment no està connectat actualment a internet. En aquest cas, trobar el que meu iPhone estarà mostrant la seva darrera ubicació enregistrat ocasionant inexactitud. Altres causes poden incloure feble o cap GPS senyals a causa de la connexió de xarxa de setmana o, simplement, no s'hagin convertit en els serveis d'ubicació.
"Trobar el meu iPhone" està dient fora de línia
Aquest problema pot ser el resultat de la cita incorrecta i configuració de temps en el dispositiu que vostè està tractant de localitzar. També, si el dispositiu preocupat ha estat desactivat o no està connectat a una connexió a internet, donarà lloc en el mateix problema. Feble connexió d'internet també pot ser una raó per a trobar el meu iPhone a creure que el dispositiu està fora de línia.
Solució:
Anar a Configuració > General > data i hora per corregir la data si que està malament.
Proveu de canviar de seu Wi-Fi a dades cel·lulars en el dispositiu que vostè està tractant de localitzar si és amb tu.
Activeu localització.
'Troba el meu iPhone' no està disponible per un error de servidor
Errors de servidor pot ser causat a causa d'una àmplia gamma d'errors. De vegades, la manca de servidor és causada per una falla de programari simple. De vegades és a causa d'una connexió dèbil Wi-Fi gratuïta. Altres casos inclouen incompatibilitat d'aplicació amb el navegador que utilitzeu.
Solució:
Anar a Configuració > General > data i hora per corregir la data si que està malament.
Proveu de canviar de seu Wi-Fi a dades cel·lulars en el dispositiu que vostè està tractant de localitzar si és amb tu.
Proveu de canviar navegadors.
'Troba el meu iPhone' no és localitzar
Febles o sense connectivitat de xarxa pot resultar en la prestació de trobar el meu iPhone per obtenir dades de GPS del telèfon. És una de les raons principals per què que no pot localitzar un dispositiu. També, trobar el que meu iPhone requereix que l'app ser instal lat i configurat en el dispositiu que vostè està tractant de localitzar. A més, el dispositiu que intenteu localitzar hauria de ser connectat a una xarxa és a dir, hauria de ser en línia. La incapacitat per localitzar també pot ser causat si el dispositiu no té la cita correcta i temps o si està desactivat.
Solució:
Anar a Configuració > General > data i hora per corregir la data si que està malament.
Proveu de canviar de seu Wi-Fi a dades cel·lulars en el dispositiu que vostè està tractant de localitzar si és amb tu.
Activeu localització.
Consells per utilitzar troba el meu iPhone a iPhone 6s Plus/iPhone 6s
Al seu torn sobre trobar el meu iPhone en el seu iPhone 6s/iPhone 6s més, aneu a Arranjament privadesa serveis d'ubicació i activeu localització serveis. Anar a serveis de sistema i aixeta trobar la meva opció d'iPhone per engegar-lo.
Aneu a Arranjament iCloud Cerca meu iPhone i posar "Darrera ubicació envia" a sobre. Això s'assegurarà que fins i tot si es perd el seu mecanisme i es queda sense bateria que vostè encara pot tenir una idea sobre el seu Parador marcant la darrera ubicació.
Localitzar el dispositiu dins de casa teva o oficina anar a iCloud.com i registrar utilitzant el seu id d'iCloud vàlid i contrasenya. Aneu a trobar el meu iPhone tots els dispositius i seleccioneu reprodueix el so.
De la mateixa manera, hi ha un mode perduda que li permet introduir un número de telèfon que apareix a la pantalla del dispositiu perdut. Aquest nombre es pot marcar per la persona que troba que l'iPhone fer-nos conscients de la seva localització.
Hi ha una manera d'esborrar dret després juga sòlid i Mode perdut que és per a ús en esdeveniments quan es pensa que l'iPhone ja no es troba. Podeu esborrar totes les dades llunyanament almenys assegurant-se que la seva privacitat roman intacte.
Preguntes relacionades amb el producte? Parlar directament amb el nostre equip de suport >>
Articles calents
El Mode de DFU: Com entrar i sortida DFU el Mode de la iOS dispositiu
Com a Sync Playlist iPhone sense iTunes
Director de contacte d'iPhone per a iPhone 5c 5s/iPhone/iPhone 5
iPhone 6s (més) trets i especificacions: 10 coses que volem veure en iPhone 6s (Plus
Com importar/transferència de fitxers vCard a iPhone o iPad fàcilment
Com transferir contactes des de Nokia Lumia a un iPhone
Consells i trucs per com imatges de reserva d'iPhone
Millor iPhone director d'arxiu per gestionar arxius d'iPhone
Com extracte iPhone història de crida
Com extreure contactes d'iPhone de còpia de seguretat
> Recursos > iPhone > ple solucions als problemes "Troba el meu iPhone"
WONDERSHARE BOTIGA
DESCARREGAR CENTRE
CERCA DE PRODUCTES
DESCOBRIR WONDERSHARE
Autorització de volum
Socis
Història de l'empresa
Centre de mitjans de comunicació
Premis
SUPORT
Recuperació de codi de matrícula
Centre FAQ
Equip de suport de contacte
WONDERSHARE LLOCS
PDF lliure en línia paraula
RECURS
Recuperar dades d'iPhone
iPhone fotos a empenta dura externa
Programari de transferència de telèfon superior
Recuperar les escombraries al Mac
Recuperació de targeta SD
QuickTime per a Windows Media Player
Respostes dels Experts androide
CONTACTAR AMB NOSALTRES
REP EL NOSTRE BUTLLETÍ
SUBSCRIURE'S
TRII LA SEVA PAÍS
EUA
Part superior
Sobre Wondershare | Termes i condicions | Privacitat | Acord de llicència | Mapa del lloc | Contacti amb nosaltres | Blog | Recurs | 0.653415 | curate | {"ca": 0.925894011202068, "pt": 0.01809564842740198, "en": 0.02240413614821198, "fr": 0.010053138015223324, "es": 0.018670113456843315, "sv": 0.0007180812868016659, "ja": 0.004164871463449663} | https://ca.wondershare.com/disk-utility/full-solutions-to-find-my-iphone-problems.html |
macocu_ca_20230731_7_514728 | TRIAS PASTISSERS SL
Pastisseria artesanal
Trias Pastissers es defineix com a pastisseria d'ORIGEN: natural, artesana i amb personalitat pròpia
Es defineix i s'entèn "origen" en tres dimensions diferents:
14. com a territori. Lloc de procedència dels ingredients (naturals, en el què sigui possible ecològics i de km 0 i de temporada) i dels gustos i costums.
15.Com a tradició: arrelament de les tres generacions anteriors (ingredients, fórmules...), seguir el calendari amb les festivitats i celebracions tradicionals i les estacions meteorològiques (temporada de la matèria primera)
16.Com a pròpia: tot s els productes marca TRIAS PASTISSERS son produits per TRIAS PASTISSERS i els que es venen a la pastisseria segueixen el seu criteri.
Horari
de dilluns a divendres de:
08:30 a 13:30 i de 17:00 a 20:00 dimarts tarda tancat | 0.73742 | curate | {"zh": 0.023227383863080684, "es": 0.02567237163814181, "ca": 0.9193154034229829, "pt": 0.02444987775061125, "it": 0.007334963325183374} | |
wikipedia_ca_20230401_0_592037 | Boscs septentrionals d'arbusts i matolls d'Acacia-Commiphora
Els boscs septentrionals d'arbusts i matolls d'Acacia-Commiphora és una ecoregió de l'ecozona afrotròpica, definida pel WWF (clau de l'ecoregió: AT0711), que s'estén a través de l'Àfrica oriental, principalment en Kenya, però també en Uganda, Sudan del Sud, Etiòpia i Tanzania. Aquesta ecoregió forma parteix de la regió anomenada Sabana d'acàcies de l'Àfrica oriental, inclosa en la llista Global 200.
Territori.
És una ecoregió de sabana semiàrida que ocupa una superfície total de 326.000 km² que va del nord-oest de Kenya abastant fins al sud del país, estenent-se també al nord-est d'Uganda, al sud-est del Sudan del Sud, al sud-oest d'Etiòpia i al nord-est de la Tanzània. Fita al nord i a oest amb la Sabana sudanesa oriental i el Mosaic de bosc i sabana de la conca del llac Victòria, a l'est amb l'ecoregió d'Arbusts i matolls Somalis d'Acàcia i Commiphora i les Arbusts i pastures xeròfites de Masai, a sud-est amb el Mosaic forestal costaner del nord de Zanzíbar-Hinhambane, i a sud-oest amb l'Arbusts i matolls Somalis d'Acàcia i Commiphora, les Pastures volcàniques del Serengeti, els llacs d'Halòfites d'Àfrica oriental i les Forests montanes d'Africa oriental; inclou a més diversos "enclavaments", a les seves regions central i noroccidental, d'aquesta última ecoregió. El clima és tropical estacional, amb dues estacions de pluja: una principal entre març i juny i l'altra entre octubre i desembre. Les precipitacions varien molt d'un any a l'altre i són freqüents els períodes de sequera. De mitjana, les precipitacions anuals oscil·len entre els 200 mm propers al llac Turkana i els 600 mm a prop de la costa de Kenya. Els incendis són freqüents.
Flora.
La vegetació dominant és la sabana arbustiva, en la qual les espècies més representatives pertanyen als gèneres "Acacia", "Commiphora" i "Boswellia".
Fauna.
El nombre d'espècies animals molt és elevat. Entre els representants de la fauna spiccano variï ungulati adaptats a les condicions de aridità de la ecoregió: la zebra de Grévy ("Equus grevyi"), la beisa ("Oryx beisa"), el gerenuk ("Litocranius walleri") i el kudù menor ("Tragelaphus imberbis"). Els darrers rinoceronts negres ("Diceros bicornis") de l'Àfrica oriental es troben en zones protegides d'aquesta ecoregió. Les espècies endèmiques són escasses. Entre aquestes figuren quatre rossegadors: "Gerbillus cosensi," "Gerbillus pusillus", G"erbillus percivali" i el talp "Thallomys loringi"; tres aus: l'allodola de Friedmann ("Mirafra pulpa"), l'allodola de Williams ("Mirafra williamsi") i el garrul blanquinegre d'Hinde ("Turdoides hindei"); tres rèptils: els dragons "Lygodactylus scheffleri" i "Lygodactylus laterimaculatus" i la colobra "Amblyodipsas teitana"; un amfibi: la granota "Hyperolius sheldricki".
Conservació.
L'ecoregió es considera vulnerable: les principals amenaces són l'augment del pasturatge i el turisme, la caça furtiva i l'explotació de recursos hídrics escassos. A l'interior hi ha nombroses àrees protegides: a Kenya el parc nacional Amboseli, el parc nacional de Chyulu, el parc nacional de Kora, el parc nacional de Longonot, el parc nacional de Maralai, el parc nacional de Meru, el parc nacional de Nairobi, el parc nacional Ol Donyo Sabuk, el parc nacional Tsavo, la reserva nacional de Buffalo Springs, la reserva nacional de Samburu i la reserva nacional del sud de Turkana; a Tanzània, el parc nacional Mkomazi i la reserva de caça Umba; finalment, a Uganda, la reserva de Matheniko i la reserva de Pian Upe. | 1 | perfect | {"ca": 0.99375, "io": 0.002840909090909091, "pt": 0.0017045454545454545, "it": 0.0017045454545454545} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=592038 |
mc4_ca_20230418_4_189190 | Els penals donen a Xile la seva primera Copa Amèrica - Diari de Girona
Els penals donen a Xile la seva primera Copa Amèrica
Alexis Sánchez transforma la pena màxima definitiva després dels errors dels argentins Higuaín i Banega i deixa Leo Messi sense el títol
santiago de xile | efe / ddg 05.07.2015 | 08:23
Els penals van donar anit la primera Copa Amèrica de la seva història a la selecció de Xile. Alexis Sánchez va transformar la pena màxima definitiva després que pel bàndol d´Argentina només Messi fos capaç de marcar. Darrere del blaugrana, Higuaín i Banega van errar el seu xut i van posar el títol en safata als xilens. El porter Claudio Bravo va guanyar la partida als seus companys de vestidor al Barça Messi i Mascherano.
La final de la Copa Amèrica disputada a l´estadi Nacional de Santiago va haver-se de resoldre als penals després que ni en el temps reglamentari ni en la pròrroga es mogués el 0-0 inicial. Després de 90 minuts de forces molt igualades, en un partit molt tàctic, Argentina hauria pogut sentenciar en la darrera jugada però Higuaín va rematar al lateral de la xarxa. En la pròrroga tothom estava exhaust i tampoc es va moure el marcador. | 0.797599 | curate | {"ca": 0.9594827586206897, "es": 0.04051724137931034} | http://www.diaridegirona.cat/esports/2015/07/05/penals-donen-xile-seva-primera/733049.html |
mc4_ca_20230418_11_697865 | El programa de ràdio ha començat parlant de les inscripcions obertes al nivell Superior de català que començarà el 14 de febrer a Cornellà, i de les proves de català per lliure que cada la Generalitat de Catalunya ofereix perquè tothom tingui accés a obtenir les titulacions oficials de català.
El programa ha continuat amb la campanya 'I tu, jugues en català?' i el lliurament de premis del III concurs que s'ha fet a través d'aquesta campanya. I s'ha acabat obrint la Finestra digital a la Gramàtica essencial de la llengua catalana, la versió reduïda i en línia de la Gramàtica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. | 0.828314 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlcornella/noticies.html?ID=22402 |
mc4_ca_20230418_11_259397 | public space: Plaza del Pueblo Gallego: Vigo (Espanya), 2010
Vigo (Espanya), 2010
L’enderroc de l’antiga redacció d’«El Pueblo Gallego», històric diari que havia tancat el 1979, va obrir al Casco Vello de Vigo un buit inesperat. Quedava a tocar d’«O Sireno», l’estranya escultura que assenyala el centre neuràlgic de la ciutat i l’envoltaven edificis de molt diverses alçades i èpoques, d’entre els quals destaca el modernista Simeón, eclèctica i fastuosa seu d’uns grans magatzems de principis del segle XX. Però, malgrat la seva centralitat, la riquesa del context i la confluència de diversos carrerons que eixamplaven la seva buidor prometent l’aparició d’una plaça, el solar romania mut, encerclat per una tanca opaca i envoltat de cotxes força mal aparcats.
La situació es va allargar uns anys, fins que l’Ajuntament va aprovar un pla que preveia edificar parcialment la parcel·la amb un edifici de serveis precedit d’una plaça vestibular. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Galícia, corporació de dret públic que agrupa els professionals d’aquest gremi, va veure-hi l’oportunitat d’aixecar la seva nova seu a Vigo. Ambdues entitats es van posar d’acord per elaborar un programa de necessitats i convocar juntes un concurs públic per a la construcció de l’edifici i la urbanització de la plaça. El nou espai públic heretaria el nom de l’antic diari.
La façana principal de l’edifici i la plaça vestibular que el precedeix s’han concebut com un díedre dialogant i coherent. La primera està recoberta amb una membrana translúcida i ventilada que reinterpreta la tradició de la mansarda en termes contemporanis. La protecció solar que li brinda aquesta segona pell permet que la façana es pugui abocar sobre la plaça amb grans superfícies vidriades malgrat estar encarada a migdia. A més, translucidesa i profunditat fan que l’aparença de la façana variï molt en funció de les condicions lumíniques. Si de dia tamisa els espais que té al darrere, mostrant un parament de composició independent, de nit s’esvaeix per insinuar-los de manera borrosa, omplint la plaça amb les seves llums tal com ho faria un fanalet de paper.
Per la seva banda, la plaça també s’aboca cap a l’edifici. Un desnivell de més de tres metres, imposat per la topografia dels carrers perimetrals, ofereix l’excusa perquè el paviment de formigó es plegui formant un petit amfiteatre que abraça l’entrada principal del col·legi. Les seves grades i escales conviden els usuaris a seure i permeten celebrar-hi actes amb públic, com concerts o representacions. A les contrapetges dels graons hi ha llums encastats que banyen tant el pla de terra com el de la façana. El formigó del paviment està resolt amb diversos acabats que defineixen diferents àmbits. En alguns d’ells hi ha incrustacions de pissarres i carreus recuperats de les restes del desaparegut diari.
Aquí i allà, tant si el terra és pla com si forma grades o rampes, apareixen escocells circulars que interrompen la continuïtat del formigó. En cadascun dels escocells s’hi ha plantat un pal vertical metàl·lic que queda unit a d’altres pals per mitjà de travessers horitzontals, igualment metàl·lics. Els pòrtics resultants no sols donen suport a lluminàries, sinó també a un sostre vegetal d’anglesines que brollen des dels mateixos escocells. Aquestes trepadores caducifòlies, que fan ombra a l’estiu, es deixen traspassar pel sol a l’hivern i floreixen a la primavera, aporten a la plaça molta variabilitat al llarg de les estacions. Comparteixen els escocells amb altres plantes, com herbàcies dels gèneres Miscanthus i Liriope o arbustives florides del gènere Cornus.
Com qui passa pàgina en un llibre, la intervenció ha afavorit que plaça i façana intercanviessin propietats. En un joc de plans abatuts, la identitat de l’antiga redacció d’«El Pueblo Gallego» s’ha projectat sobre el nou terra públic, que n’ha heretat el nom i alguns materials constructius. A més, l’abatiment ha destapat la nova identitat del successor, el nou col·legi, que s’emmiralla igualment en el terra de la plaça. Tant el pla horitzontal com el vertical s’han enriquit amb el diàleg, ressonant l’un en l’altre a través de dues bones qualitats. Una d’elles és la porositat, que permet tant al sostre vegetal de la plaça com a la membrana protectora de la façana jugar amb les ombres per refrescar-se i guanyar profunditat. L’altra és la variabilitat, fomentada per jocs cromàtics i lumínics, de reflexió i transparència, que muda les seves aparences. Com a resultat, porositat i variabilitat han dilatat en l’espai i el temps el llindar on es troben l’espai públic i el domini privat.
Valor promig: 3.3 / Vots: 3
CIUTAT: Vigo (286.585 habitants)
SUPERFÍCIE: 1.950 m2
COST: 225.000 € | 0.845092 | curate | {"en": 0.018641525605313906, "sv": 0.004285408185129634, "ca": 0.9627169487893722, "fr": 0.0068566530962074134, "es": 0.007499464323976859} | http://publicspace.org/ca/obres/g393-plaza-del-pueblo-gallego |
mc4_ca_20230418_6_36742 | L'Etape BCN-AND : Arreplegats BTT
L'Etape BCN-AND
Publicat per Jordi Marina a les 21:32
No se com ho faig, però sempre me lien... la última l'Etape BCN-AND. Una marxa cicloturista que vol emular l'etapa del Tour que es va celebrar a l'any 2.009 entre Barcelona i l'estació d'esqui d'Ordino-Arcalis (2.200 m) a Andorra.
Les previsions de temps eren dolentes, ja que s'esperava pluja durant tot el dia, però tot i això vam decidir sortir. La pluja no m'espanta, mentre la temperatura sigui suportable.
Sobre les 7 érem al velòdrom d'Horta, preparant les bicis, dorsals...
A les 7:45 aproximadament ens fan un petit "breafing", i 1, 2, 3 pum... comença a ploure... preses a la mateixa línia de sortida per posar-se el xubasquero i gas... tot i ser, la sortida, neutralitzada, els primers surten ràpid...
Enfilem la Rabassada cap a munt, i va passant gent... tranquils, queden 224 quilometres...
Baixem cap a Sant Cugat, i el que eren quatre gotes es converteix en un fort ruixat, amb tots els carrers amb un parell de dits d'aigua. Basses, aigua que no corre per on ha de córrer ... collons, dons sembla que plou!! !
Seguim camí... alguna confusió a Terrassa, però he de dir que tot el recorregut estava perfectament senyalitzat, tot i que els cartells al ser de paper, en algun punt s'havien deteriorat...
I a partir d'aquí, deixem la zona metropolitana amb moltes rotondes, enllaços, etc per enfilar cap a Manresa... intentem fer grupets, però és impossible seguir les esteles per la forta aigua que aixequem... tot i això, formem un grup macu amb uns Irlandesos, que de ben segur, estan més acostumats a aquestes inclemències meteorològiques.
A pocs quilometres d'arribar a Manresa, perdem a en Pere, i afluixem el ritme per tal d'esperar-lo. Entrem per la banda del riu, amb unes vistes impressionant de la Seu. I de seguit, el primer avituallament... un luxe, hi havia barretes, fruita, fruits secs, pastissets isotònic aigua... de tot, i en quantitat.
Entrant al avituallament de Manresa
Amb la "panxa plena", enfilem cap a Solsona. Bon ritme, i atrapem a un grup, liderat, de nou, pels irlandesos. De cop, i no se per que, el grup es para, i l'Alex en Pere i jo tirem... no se... hi ha molta gent, que es posa darrera i a viure, i no pot ser, s'ha de treballar pel grup, s'ha de compartir el desgast, i suposo que aquesta parada ha sigut per algú que anava tirant fins que s'ha cansat.
Bona carretera i na fent, quan de cop l'Alex me diu que ha punxat. Parem a una vora, i tela canviar la càmera amb les mans fredes... per guanyar temps, intento inflar la càmera nova amb la manxa, i estava plena d'aigua... buf! Per sort arriba en Pere, i tal cirurgià ens demana els "pals", desmunta la coberta i gas de nou.
Recollint els "pals" després de reparar la punxada
Trobem a la Noe que ha punxat dos cops, a un noi de Sant Feliu, que ja en porta dos també...
Jo, anant xerrant amb la Noe, perdo als meus companys, i els espero una estona... la veritat que al afluixar, la temperatura del cos baixa estrepitosament.
Arribem al avituallament de Solsona, i de nou un luxe. Aquí les imatges de famílies recollint a participants, carregant bicis, es va repetir en vàries ocasions, tot i això, intento no desmoralitzar-me. De fet, m'ho estic passant molt be.
Arranquem, i, collons, quin mal de genolls... costa molt arrancar, quan t'has quedat fred... però la recompensa és, a partir d'ara, circular per carreteres molt menys transitades.
Comencem un port de muntanya. La gent que m'ha acollit a Coll de Nargó (on treballo), m'ha explicat de la duresa del port de Serra Seca, de les rampes del 13%. Be, que vaig acollonit, però en el fons no es per tant... és llarg, i si, hi ha unes rampes importants, però curtes...
A tot això, durant una bona estona, tot i no ser els últims, el camió "escombra" ens va darrera, fins que avancem a altres corredor i ens deixa tranquils.
Esperem a en Pere, però ens refredem, seguim pujant i parant, combinant l'esforç amb el temps parat i mirant de mantenir l'escalfor.
A Cambrils ens reagrupem, i baixem els tres cap a Coll de Nargó. És una baixada d'uns 15 quilometres que conec perfectament, però que tal com està el terra, i els frens, no és pot fer res més que baixar frenant tota l'estona. L'Alex es queda sense pastilles, per sort, al final del port.
En Pere diu que a La Seu es retira, te les mans fetes caldo del fred i, d'anar frenant tota l'estona pateix rampes quan canvia de posició, jo estic congelat, i l'Alex, apart d'haver-se quedat sense frens, no diu res...
Enfilem cap a Organyà. Lidera el trio en Pere, i veig que l'Alex es queda... costa molt arrencar, ja que estem molt fred pel descens del port de Serra Seca. Atrapo a en Pere, i li comento que l'Alex va tocat, afluixem el ritme, i decidim arribar fins a la Seu. Intento tirar fort i mirar d'escalfar-me una mica... arribem a Organya... quan de cop sento que criden el meu nom... me giro i ja no veig a ningú... giro, i l'Alex ha punxat... canviar la roda és refredar-se segur... arrancar després serà un suplici... passa un grup de dos corredors, i en Pere me convida a seguir amb ells... anem en grup, i si ens retirem ens retirem en grup... fi de l'Etape!! !
Fem un cafè autoescalfable en una benzinera, jo estava congelat, mentre ens recull l'autobús escombra, els companys ens deixen una tovallola, tot i això no agafo temperatura... a l'avituallament de La Seu la Creu Roja me dona una manta tèrmica i la cosa comença a millorar.
A partir d'aquí comencem a recollir ciclistes i més ciclistes, alguns a pocs metres de finalitzar el recorregut, però l'aigua s'ha convertit en neu segons anàvem guanyant alçada... brutal!! !
Arribem a l'estació, i és negra nit, hi ha 5 dits de neu. El contrast de temperatura entre la del interior bus i el 1º que hi ha fora és brutal.
Recollim tot ràpidament, i baixem cap a Andorra la Vella amb intenció de menjar alguna cosa...
Ha sigut EPIC. 9 hores i 162 km sota la pluja. Només ha parat de ploure dins dels túnels (je, je, je). Ara, si estiguessin obertes les inscripcions per l'any que be, segur que ja hi seriem inscrits!!! !
Hi ha cent mil anècdotes, algunes divertidisimes, d'altres no tant, però fins a dalt a Serra Seca (150 km) M'ho he passat teta!!!! Dale!! !
Etiquetes: Marxes - Curses, sortides carretera
Lato ha dit...
un aplaus ! ! !
30 de setembre de 2012 a les 22:09
Avisa'm quant s'obrin les inscripcions que fotaré l'ordinador i telf. per la finestra i m'incomunicaré durant uns messos. Epic day.
30 de setembre de 2012 a les 22:36
Quina enveja... o no.
ostres la veritat és que tot i el patir m'has fet molta enveja per l'aventura que he passat, i que tot i no arribar a acabat bé.
Això només ho pogut solucionar en apuntar-mi l'any que ve.
Gràcies per intoxicar a la resta de ciclistes amb tendencies a enredar-nos. Felicitats!!! !
1 d’octubre de 2012 a les 0:40
volia dir l'aventura que has passat... que jo estava al sofà de casa.
1 d’octubre de 2012 a les 0:41
Nanus! !sóc el noi de Sant Feliu...David,el que no callava dins l´autocar,jejeje ostia!que bé m´ho vaig passar deu meu! l´any pròxim i torno segur,collons quina aventura,vem passar,eh? Animeu-vos tots val la pena!jo em vaig quedar al km202 ja dins d´Andorra amb unes 8:45,BRUTAL! !
1 d’octubre de 2012 a les 17:21
Jaume Enrich ha dit...
A mi el bus em va agafar a 4 km del final,era el que li va tocar el movil amb uns crits terribles ,je,je. L'any que be tornemi, segur.
1 d’octubre de 2012 a les 20:34
Esto si que es todo un reto y una aventura en toda regla.
Aunque no hayais acabado, os doy mi enhorabuena, los hay que tener bien puestos para salir así en un día como ese.
2 d’octubre de 2012 a les 22:05
Ostres, pel que expliques vam rodar junts en més d'un moment. Jo també anava coincidint amb els irlandesos. El meu relat, al meu bloc. Qui sap, a la millor sortiu a les fotos i tot.
Salut, i a veure si a la propera fa millor dia.
4 d’octubre de 2012 a les 13:22
Jugant a ser ciclistes - 100% TONDO
Aprenent a descansar
M'estima, no m'estima... | 0.68124 | curate | {"nl": 0.006091370558375634, "ca": 0.8993654822335025, "es": 0.05253807106598985, "fr": 0.005583756345177665, "id": 0.005583756345177665, "no": 0.0010152284263959391, "en": 0.004441624365482234, "it": 0.009898477157360405, "pt": 0.014720812182741117, "la": 0.0007614213197969543} | http://arreplegatsbtt.blogspot.com/2012/09/letape-bcn-and_30.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_505085 | Avui quan sortia de la feina, he passat pel carrer de les cabres, es un petit carrer que hi ha al costat de la Boqueria. Doncs, a la façana d'una botiga de roba regentada per uns paquistanesos, hi havia penjada una gran estelada de 1,80 de llarg i 1,20 d'ample.La veritat, he flipat....m'apropo al botiguer i li pregunto (en català per descomptat) si estava en venda i quin era el preu.Ell em contesta en català amb un fort accent, que eren 7.-€ (penso, collons quin bon preu!!). La llastima es que només duia a sobre 4 per un petit esmorzar.Ell em diu amb simpatia, que en te més, i que resten a la boitga per quan vulgui passar a comprar una. Només volia compartir-ho a vosaltres.
Perdona, aleshores aquell noi no era paquistanès, era català.
si és així,no era un putu paki era un senyor paquistanès
xDDDDDDDDD en català el gentilici és paquistanès! | 0.819108 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_363836 | Menú
Nega que l'erari sufragui la seva estada a Bèlgica: "Això ho paguem nosaltres"
El fins aquest dijous candidat de JxCat a la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest divendres que "efectivament" vol tornar a exercir com a president de la Generalitat en el futur, després de renunciar a repetir en el càrrec i proposar l'exlíder de l'ANC i número dos de la seva llista, Jordi Sànchez, com a candidat.
"El Parlament de Catalunya ha constatat que té la voluntat i la majoria per fer-me president", ha argumentat en una entrevista de Rac1 recollida per Europa Press en la qual ha defensat que la seva investidura seria legal, però que la inexistència de separació de poders que veu a Espanya ha impedit consumar-la.
Segons Puigdemont, les eleccions del 21 de desembre --que van donar la majoria en escons a JxCat, ERC i la CUP-- van constatar "que hi ha una majoria de gent que vol que el president escollit desautoritzi el cessament il·legal" que creu que es va aplicar amb l'article 155 de la Constitució.
Ha explicat que des de Bèlgica preveu presidir un Consell de la República que es dedicarà a la "diplomàcia civil que el Govern autonòmic no podrà fer perquè està en llibertat vigilada" i té els comptes supervisats pel Ministeri d'Hisenda.
Entre les funcions d'aquest ens, del qual properament debatrà la seva composició i àmbit d'actuació amb diputats del Parlament, inclou difondre a l'exterior que "Catalunya té dret a l'autodeterminació i ha de poder defensar-ho a tot el món", i també engegar un procés constituent atès que el que es va iniciar al Parlament va acabar als tribunals quan en el ple es van votar les conclusions de la comissió d'estudi.
Ha asseverat que no rep fons públics a Bèlgica: "Això ho paguem nosaltres i gent del nostre entorn que posa diners", i ha al·legat que mai no ha utilitzat diners de l'erari per a accions que no siguin competència de la Generalitat.
"Ni un euro públic, ni un euro de la Gürtel, ni de Florentino Pérez, ni dels qui han pagat la campanya de Cs, ni dels bancs i empreses que se n'han anat de Catalunya", ha dit.
També sobre Cs, ha qüestionat com el partit va poder pagar la seva campanya electoral perquè "els números no surten", i ha criticat que el líder taronja, Albert Rivera, es refereixi a ell com un fugitiu al·legant que es va presentar davant el jutge belga i que actualment no té euroorde de detenció.
Ha lamentat que no es donin les condicions per tornar a Catalunya, que creu que donarien "un senyal molt potent" que Espanya avança cap a la bona direcció, encara que no creu poder tornar fins fins d'aquí a molts anys, i ha negat que cap membre del Govern s'hagi posat en contacte amb ell.
Sobre el seu viatge a Brussel·les, ha revelat que va fer el trajecte amb cotxe i sense amagar-se: "No arribo amb avió via Marsella ni al maleter del cotxe de la meva dona".
Ha negat que els Mossos d'Esquadra hagin fet seguiments a polítics i ha defensat que, "a diferència d'altres", són una policia escrupolosa amb la llei i la democràcia.
Així, ha qüestionat l'origen dels informes que parlen d'aquestes pràctiques, com també ho ha fet del document 'Enfocats' que la Guàrdia Civil va trobar al domicili de l'ex-secretari general de Vicepresidència amb Oriol Junqueras, Josep Maria Jové: "Ni el vaig sentir esmentar i ara, no obstant això, existeix".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.772847 | curate | {"es": 0.09749367670728903, "ca": 0.893308806622212, "en": 0.009197516670498965} | : /espanya/noticia-puigdemont-vol-repetir-com-president-generalitat-futur-20180302103903.html |
cawac_ca_20200528_6_151806 | El Lisboa-Dakar 2006 es tanca amb un regust agredolç per les tres noves morts registrades aquest any (les del pilot australià Andy Caldecott i dos nens africans de 10 i 12 anys, totes durant la segona setmana de la prova), i en senyal de dol els 110 km de l’ultima etapa han estat de passeig, sense tram cronometrat que fes variar les classificacions generals. Marc Coma es corona al Llac Rosa com el segon català en guanyar el Dakar –tots dos en la categoria de motos–, després que Nani Roma ja ho fes al 2004, just abans de passar a pilotar un cotxe, amb el que, en aquesta 27a edició del raid africà, ha pujat també al podi en acabar tercer de la categoria guanyada pel francès Luc Alphand . Un tercer pilot català, Joan Manuel González , més conegut com a Pedregá , es converteix en el primer quad classificat. Coma , que encarava la seva cinquena participació a la cursa africana després de proclamar-se campió del món de raids, ha fonamentat el seu triomf en la regularitat –no ha guanyat cap etapa, però sempre ha quedat entre els sis primers i en vuit jornades ha estat segon– i una gran capacitat de pilotatge i també navegació. El francès Luc Alphand, segon al 2005 i provinent de l’esquí, es va assegurar el triomf tres dies abans del final, quan el seu màxim rival, Stéphane Peterhansel , topava amb un arbre i perdia totes les opcions. Un fet que va permetre també que Roma s’assegurés el podi en el seu segon any en cotxes. | 0.85806 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.anuaris.cat/cronologia/el_lisboadakar_2006_es_tanca_amb_un_regust_agredols_per_les_tres_noves_morts_registrades_aquest_any_les_del_pilot_australia_andy_caldecott_i_dos_nen/26777/ |
mc4_ca_20230418_17_368398 | Publicado 17/9/2018 18:41:30CET
Diu que els independentistes volen portar la seua "confrontació a les aules" catalanes i el PP "no ho va a permetre"
El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha anunciat aquest dilluns que el seu partit llançarà una ofensiva per a reforçar les competències de l'Estat en educació, de manera que els joves tinguen igualtat d'oportunitats visquen on visquen i "no hi haja 17 sistemes diferents". Es tracta d'impulsar una major supervisió dels llibres text, garantir unes matèries comunes en tota Espanya i que hi haja un "reforçament de l'Alta Inspecció" educativa per a evitar fets com els quals estan ocorrent a Catalunya, on, segons ha ressaltat, els independentistes estan portant la seua "confrontació a les aules".
En una roda de premsa en la seu del PP, després de la reunió del comité de direcció que ha presidit Pablo Casado, García Egea ha informat que el seu partit ha mantingut reunions amb diferents col·lectius de l'educació, inclosos professors i editorials. "Des del PP anem a llançar una ofensiva de reforçament institucional en matèria educativa", ha manifestat.
En concret, ha detallat que el seu partit vol recuperar el "principi de supervisió dels llibres de text", abans que siguen introduïts en el sistema educatiu i "reforçar la troncalitat" de les matèries comunes perquè s'ensenyen "de la mateixa forma en tota Espanya". A més, ha recordat que el PP ja va posar damunt la taula un "MIR educatiu".
Es tracta, ha continuat, que un jove de Castelló estudie les mateixes matèries i amb uns continguts comuns que un jove a Tarragona, Terol o Madrid. "Volem facilitar la igualtat d'oportunitats entre tots els espanyols i facilitar que tots els joves a Espanya, independentment d'on visquen, tingues les mateixes oportunitats en l'àmbit educatiu", ha agregat.
REFORÇAR LES COMPETÈNCIES DE L'ESTAT EN LES CCAA
En el cas concret de Catalunya, García Egea ha subratllat que el PP no té en el Parlament autonòmic els vots suficients per a "reformar la llei educativa a Catalunya", ja que és "competència del Parlament autonòmic", però ha recalcat que el que volen és "reforçar les competències de l'Estat en totes les autonomies".
"Es tracta que el jove que es trasllada de Castella-la Manxa a Madrid o de Castella i Lleó a Catalunya, no tinga per què patir la incompetència d'alguns polítics que creuen que el sistema educatiu és un capritx i no un pacte d'Estat al que tots hem d'arribar", ha dit, després de criticar que PSOE i Cs s'alçaren d'eixe pacte que va intentar impulsar l'Executiu de Mariano Rajoy en la passada legislatura.
García Egea ha explicat que el PP s'ha reunit amb les editorials perquè el que vol és que es "garantisca per llei que totes les matèries comunes s'estudiaran de la mateixa forma a Espanya". "Ja està bé, els espanyols no volen 17 sistemes educatius diferents i el que pretenem amb açò és un reforçament institucional de la figura del professorat, el MIR educatiu i la igualtat de tots els espanyols a estudiar el mateix a tot arreu", ha postil·lat.
L'AECC concedeix a Bonaire el premi a la millor ampliació de centre comercial a Espanya per les seues terrasses
Els nutricionistes adverteixen: el 60% de productes de la cistella de la compra són processats i envasats
Martín Berasategui serà imatge de Castelló Ruta de Sabor
Puig destaca que l'acord per als PGE "allibera" part dels recursos de la Comunitat i permet "guanyar finançament"
Casado anunciarà els candidats a les eleccions de 2019 després de les andaluses i abans de la convenció de gener
El jutge dóna llum verda per a jutjar totes les peces de la 'caixa B' del PP excepte la de les donacions irregulars
La cap de DDHH de l'ONU demana que s'alce la immunitat del consolat saudita a Istanbul
El risc de pobresa a Espanya baixa fins al 26,6% en 2017, encara que afecta encara més de 12,3 milions de persones | 0.884034 | curate | {"en": 0.008079228563982278, "ca": 0.979410998175658, "es": 0.012509773260359656} | https://www.europapress.es/valencia/noticia-pp-llanca-ofensiva-per-reforcar-competencies-lestat-educacio-no-hi-haja-17-sistemes-diferents-20180917184130.html |
mc4_ca_20230418_16_91346 | La LLiga de MX de Grans s´estrena diumenge a Fonollosa
El circuit el Pinyer de Fonollosa serà escenari, aquest diumenge 10 de març, de la primera cursa de la Lliga Catalana de Motocròs de Grans 2019.
Sota l’organització de Moto Club Fonollosa, la cursa d’aquest cap de setmana reunirà més d’un centenar de pilots de les categories MX1, MX125 2T, MX2, MX3, MX4, MX5 i MX Sots18 4T.
Pel que fa als horaris, la jornada esportiva començarà ben d’hora, ja que de 7:45 a 8:45 es realitzaran les Verificacions Administratives. A les 9:00 es posaran en marxa els entrenaments cronometrats, mentre que a les 10:20 donarà el tret de sortida la primera cursa del dia.
La Lliga Catalana de Motocròs de Grans 2019, que viurà el primer assalt aquest cap de setmana al Bages, comptarà amb cinc curses més als circuits de Sant Hilari, Sant Celoni, Almacelles, Can Taulé i Amposta. | 0.817329 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fcm.cat/web/ca/noticia/29993 |
cawac_ca_20200528_9_80436 | Futbol
17.06.2007 09:00
Un comiat agredolç
Jordi Clos
Descendit des de fa dues jornades, el Nàstic diu adéu a Primera Divisió aquesta tarda. La que havia de ser una temporada per gaudir del retorn a la màxima categoria després de 56 anys s’ha acabat convertint en un infern.
Fa poc més d’un any, el Gimnàstic de Tarragona culminava una segona volta brillant a la Segona Divisió amb l’ascens. Tota la il•lusió del nou projecte grana es va diluir ràpidament per culpa d’un inici de Lliga desastrós. La resta de la temporada, amb crisi institucional inclosa, ha estat una llarg suplici que ha acabat abans d’hora i amb el desenllaç menys desitjat: el descens.
Mal inici
El Nàstic va tardar una volta en treure’s l’etiqueta de nou a la categoria. En els dinou primers partits, els tarragonins únicament van aconseguir nou punts, un bagatge massa discret per afrontar la segona volta amb possibilitats reals de salvació. Luís César, qui va dirigir l’equip a l’ascens, va ser fulminat després de l’enèsima derrota al Nou Estadi. Paco Flores va agafar-li el relleu.
Problemes interns
A banda del canvi d’entrenador, el Nàstic ha tingut tres presidents aquesta temporada. Josep Maria Andreu va deixar el càrrec per discrepàncies amb l’Ajuntament, el màxim accionista del club. Raül Font el va succeir interinament fins que fa unes setmanes Xavier Salvadó ha agafat les regnes del club. La inestabilitat a la cúpula de l’entitat ha afectat en el rendiment de la plantilla.
Reforços hivernals
El Nàstic va ser un dels equips que més va aprofitar el mercat d’hivern. Durant el període de fitxatges, va reestructurar l’equip amb l’arribada de César Navas, José María Calvo, Tobias Grahn i Sebastien Chabaud, mentre que Abel Buades, Miguel Ángel Llera, Julio César Cáceres i Manolo Martínez van causar baixa.
Adéu al somni
Els canvis van servir tímidament de revulsiu i durant bona part de la segona volta el conjunt grana ha somiat amb la salvació. Els de Paco Flores es van fer forts al Nou Estadi, on van guanyar al Sevilla i al Saragossa, a més d’empatar contra el València. Però la falta de regularitat i els errors en els moments claus han acabat condemnant el club al descens.
Pensant en el futur
Amb la pèrdua de la categoria consumada, el Nàstic va caure contra l’Atlètic de Madrid (0-2) i va superar al Getafe al Coliseum Alfonso Pérez en l’última jornada (0-1). L’entitat que presideix Xavier Salvadó ja està treballant en la confecció del nou projecte, ideat per retornar els grana a l’elit. De moment, el Consell d’Administració ha fet públic que el director esportiu, Josep Sicart, i l’entrenador, Paco Flores, no renovaran el seu contracte.
Portillo, el perill
Un altre que s’acomiada aquest vespre de l’afició és Javier Portillo. El d’Aranjuez, que ha marcat 11 gols a la Lliga, va anunciar divendres que jugarà la propera temporada a l’Osasuna. Format en les categories inferiors del Madrid, estarà d’allò més motivat per marxar amb una victòria.
Foto: www.fotonastic.com
Sis baixes
El Nàstic rebrà al Barça amb un equip de circumstàncies per culpa de les lesions. Paco Flores no va poder incloure a la convocatòria a Gil, Makukula, Juan Díaz, Mingo, Òscar López i David García. | 0.79097 | curate | {"id": 0.0019077901430842607, "de": 0.012718600953895072, "ca": 0.9640699523052464, "en": 0.005405405405405406, "pt": 0.00985691573926868, "es": 0.006041335453100159} | http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/futbol/temporada06-07/06/n070616100959.html |
naciodigital_ca_20220331_0_580410 | Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, empresa pública depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i Telefónica, donen, des de fa només uns dies, un nou servei als seus clients.
La companyia de telefonia ha desplegat la nova xarxa de telefonia mòbil de tercera generació, 3G, en el corredor ferroviari Barcelona-Vallès d’FGC.
Això converteix aquesta xarxa en la primera que incorpora aquesta tecnologia per tal que els seus usuaris puguin viatjar durant tot el trajecte en trens connectats a Internet amb un ordenador un telèfon mòbil o una PDA, entre altres dispositius similars.
Obres complexes
El desplegament de la tencologia 3G (UMTS) s’ha perllongat durant més d’un any a causa de la complexitat de les obres que han suposat dotar de cobertura totes les estacions, el trajecte entre aquestes i tots els túnels de les línies de ferrocarrils que connecten Barcelona amb el Vallès i les seves dues grans capitals, Terrassa i Sabadell.
D’aquesta manera, la instal·lació ha comportat la posada en marxa de 18 noves estacions base UMTS i 17 repetidors que transporten el senyal a tots els espais d’aquesta xarxa d’FGC. Posteriorment, s’ampliarà també la cobertura al corredor del Llobregat i de l’Anoia.
Paral·lelament, Telefónica ha instal·lat la tecnologia necessària per adaptar el web d’FGC per a la seva consulta en mobilitat i a través de múltiples dispositius, com ara els mòbils, amb els mateixos nivells de qualitat i seguretat.
D’aquesta manera, els usuaris d’FGC podran consultar a través dels seus dispositius mòbils informació de la companyia, horaris de trens i d’altres informacions d’interès.
Totes les actuacions són el resultat del conveni subscrit l’octubre de 2006 amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, amb l’objectiu de millorar les infraestructures i modernitzar les comunicacions de la xarxa d’FGC.
La presentació dels nous serveis associats a la xarxa 3G va tenir lloc a les instal·lacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va comptar amb l’assistència del Rector del centre, Lluís Ferrer, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Joan Torres, i el director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura. | 1 | perfect | {"ca": 0.9932523616734144, "fr": 0.006747638326585695} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/14585/metro-vall-egrave-incorpora-telefonia-generaci-oacute |
mc4_ca_20230418_11_561847 | Món Archives | Pàgina 2 de 2 | El Blog de la Negreta
IDEPeros al món
By Alberto López on 15 Mar, 2011 in Curiositat, Disseny Gràfic
Com si d’un “Callejeros viajeros” es tractes, el company Nicolas Corwall ha desenvolupat un projecte anomenat IDEPeros al món. En ell podreu trobar la ubicació de dissenyadors que van estudiar a IDEP. És ampliable, només heu de clicar al menú i podreu afegir-vos. Com a mínim sé que en faltes 3: Ibán Malangré, Jabi Iraizoz […]
Typomaps – El món en paraules
By Alberto López on 09 Nov, 2010 in Disseny Gràfic, Tipografia
No té més, un mapa al que els països estan fets amb paraules. Segurament en trobareu de millor resolts, però l’exercici en sí val la pena. És un projecte de Dirk Schächter. Salut! Vist a Fubiz.
Geobats, la tipografia del món
By Alberto López on 19 Abr, 2010 in Recurs, Tipografia
Geobats és un tipus de lletra True Type que, en lloc de lletres, conté les siluetes de mapes de països del món. Pot ser una bona eina quan necessitem amb urgència un mapa i no tenim ganes de vectoritzar-ne un. Pots descarregar-te’l gratis aquí, però només per a us personal. Salut! Vist a gráffica. | 0.68871 | curate | {"ca": 0.8847884788478848, "fr": 0.0297029702970297, "ro": 0.010801080108010801, "tr": 0.011701170117011701, "en": 0.048604860486048604, "pt": 0.0144014401440144} | https://lanegreta.com/blog/tag/mon/page/2/ |
cawac_ca_20200528_8_182855 | L´Ajuntament i la Unió de Botiguers assessoren els comerços per a la tramitació d´ajuts
La Regidoria d´Empresa i Ocupació de l´Ajuntament de Valls, conjuntament amb la Unió de Botigueres de Valls (UBV), assessora en la tramitació d´ajuts i incentius per als establiments comercials impulsats pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). El termini per a la presentació de sol·licituds finalitza el proper dimarts dia 11 d´octubre.
Per dur a terme aquest assessorament s´han organitzat dues sessions informatives que també entren dins del context d´ajuda als botiguers i que, en definitiva, afavoreixen la dinamització del comerç a la ciutat. La primera sessió es va celebrar el passat 28 de setembre i es va dedicar a la presentació dels ajuts dirigits als comerços que han estat afectats per les obres de construcció de la Biblioteca de Ca Creus, va comptar amb la presència de 28 comerços. La segona sessió es va realitzar dilluns dia 3 d´octubre, en aquesta ocasió es va presentar el programa d´incentius per a la compra, lloguer o concessió de locals buits i va comptar amb la participació d´una vintena d´establiments comercials. Personal tècnic de la Regidoria d´Empresa i Ocupació van explicar com sol·licitar telemàticament aquestes línies d´ajuts.
Els ajuts de la Generalitat
El Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM) ha posat en marxa els programes d´ajuts i incentius per impulsar la competitivitat i la cooperació empresarial en l´àmbit del comerç i de serveis, l´activitat firal, l´artesania i la moda. Per primera vegada, es donarà suport per a la compra, lloguer i concessió de locals buits, amb l´objectiu d´evitar el trencament del mix comercial dels carrers comercials dels municipis. També es contemplen incentius per minimitzar l´impacte negatiu de l´execució d´obres civils de llarga durada en els comerços, i les possibles pèrdues econòmiques. Una altra novetat, són les mesures de suport al comerç dels municipis de menys de 1.500 habitants. L´objectiu és potenciar l´activitat comercial a les zones rurals, tant per la seva funció social d´abastiment bàsic de la població, com pel foment de les economies locals.
Aquesta primera convocatòria d´incentius de la Generalitat té una dotació pressupostària de 9 milions d´euros. Les actuacions previstes en la convocatòria tenen com a objectius estratègics la consolidació del comerç urbà de proximitat i, el foment de la cooperació empresarial. En aquest sentit, es prioritzaran actuacions mancomunades de gestió i promoció, i també d´acompanyament i orientació a les empreses. Per altra banda, es potenciaran les actuacions col·lectives que afavoreixin l´agrupament associatiu del comerç català, així com la modernització i professionalització de l´estructura i gestió interna de les associacions. L´objectiu és impulsar la promoció i comunicació de l´oferta comercial, i la millora dels serveis adreçats al consumidor final. El pla d´incentius s´articula a través de quatre línies d´actuació: individuals, individuals i col·lectius, col·lectius i ens locals, i individuals, col·lectius i ens locals. | 0.863835 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.valls.cat/titulars_imprimir.asp?id=2955 |
cawac_ca_20200528_7_174513 | Revisió de 07:27, 23 maig 2012
L'assassinat del professor de matemàtiques és un llibre juvenil on a tres nois no els agrada les matemàtiques, i el professor els aprova si realitzen uns enigmes, sabent que al professor l' han "assassinat"; i per capturar l' assassí han d' utilitzar les pròpies matemàtiques.
Autor
Jordi Sierra i Fabra (Barcelona,26 de juliol de 1947) és un escriptor espanyol, que destaca per la varietat de temàtiques i registres en la seva narrativa, ja que aborda tots els gèneres, i perquè reflecteix com cap altre el castellà que es parla a les zones del català. En els últims 25 anys les seves obres de literatura infantil i juvenil s'han publicat a Espanya i Amèrica Llatina.
Argument
En Flip, un professor de matemàtiques, té tres alumnes que sempre les suspenen i els vol demostrar que les matemàtiques són com un joc. Un bon dia, quan el tres alumnes havien quedat per començar a fer el joc, de cop va aparèixer en Flip ple de sang i amb tres trets al pit. Tot just després de la mort del professor van anar corrents a buscar la policia. Quan la van trobar van guiar als dos agents a l’escena del crim, però quan van arribar, ja no hi havia cap cadàver. Llavors han han de fer uns quant enigmes que es resoldran amb algunes pistes que els conduirà cap a l' assessí. EL PROBLEMA DELS NOIS Eren molt dolents en les matemàtiques i només eren ells tres qui les suspenien. A causa d’ això en Felip Romero tindria problemes amb el director Marià Fernández ja que tothom li tenia mania. Doncs per aquesta raó en Flip volia que els tres nois aprovessin la seva assignatura. A l’ Adela li agradava llegir novel·les policíaques. A en Nicolau li agradava jugar als videojocs. I a en Lluc llegia novel·les de fantasia. Per això en Flip no sabia per que suspenien, perquè en realitat eren fantàstics en el que els agradava fer. Només tenien que esforçar-se per aconseguir-ho. Però els tres nois odiaven les matemàtiques i el professor deia que només era un joc. Però ells deien: Un joc? Si home! Són molt difícils i no semblen novel·les o videojocs.
Personatges
L’ Adela, Lluc, Nicolau eren tres nois als qui no els agradaven les matemàtiques.
L’ Adela era una noia alta i espigada, d’ ulls vius i amb uns cabells llargs que li arribaven a la meitat de l’ esquena. Duia roba informal, com la de la major part de nois i noies.
En Lluc era el més alt de tots tres, sec com un gaig, amb la cara pigada i un somriure molt expressiu.
En Nicolau era tot el contrari: baixet i rabassut, amb els cabells força llargs i una mirada penetrant. | 0.811098 | curate | {"ca": 0.9821286735504369, "de": 0.005162827640984908, "it": 0.012708498808578236} | http://www.viquiescoles.cat/v/index.php?title=L%27assassinat_del_professor_de_matem%C3%A0tiques&diff=7640&oldid=5565 |
acn_ca_20201011_1_65346 | ACTUALIZACIÓ:El Barça ordena als aficionats que surtin pel nord del Camp Nou per evitar incidents a la Travessera de les Corts
Els assistents al partit no poden sortir pels accessos 14, 15, 18 i 19 per motius de seguretat
ACN Barcelona.-El FC Barcelona ha ordenat als aficionats que han anat a veure el partit de Lliga entre el Barça i el Reial Madrid que surtin del Camp Nou per la zona nord, cap a l'avinguda Joan XXIII i la Diagonal, i evitin la zona sud i la Travessera de les Corts. La indicació per megafonia, en català i castellà, ha estat contestada amb xiulets per bona part de la graderia. Els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han hagut de fer diverses càrregues i tancar els accessos de la zona sud a causa de diversos incidents. Per motius de seguretat, els Mossos han informat que els accessos 14, 15, 18 i 19 queden impracticables i els aficionats no podran sortir per aquestes portes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/el-barca-ordena-als-aficionats-que-surtin-pel-nord-del-camp-nou-per-evitar-incidents-a-la-travessera-de-les-corts-2 |
oscar-2201_ca_20230904_0_170093 | Edicions Sant Cugat Cerdanyola Rubí Totmedia El grup Publicitat Contacte Condicions Política de privacitat Política de cookies
cerca
62a Marxa Infantil de Sant Cugat. Foto: Ale Gómez.
Societat
La classificació de la Marxa infantil
Ja es coneix la classificació de la Marxa Infantil
62a Marxa Infantil de Sant Cugat. Foto: Ale Gómez.
per Redacció del TOT
Aquest passat diumenge, 17 d'octubre, es va celebrar la 62a edició de la Marxa Infantil de Sant Cugat, organitzada pel Club Muntanyenc, després de quedar ajornada dues vegades per la pandèmia. Ara ja es coneix la classificació i els participants premiats.
Els guanyadors són, en primera posició, Roger Pacheco Bueno i Laia Campos Lopez, amb el pitrall 194. En segona posició, Jan Saltiveri Carol i Quim Castella Ferreteo amb el pitrall número 13. Els tercers classificats són Teo Grau Homs i Biel Molinos Azorin amb el pitrall 174.
Els trofeus són per als classificats fins a la posició 75, indicats en color vermell. Els classificats en color blau són els premis especials:
Premi especial de Televisió de Sant Cugat: Amb el pitrall 218, Gaia Colombatti i Isabella Tanushi
Premi especial del TOT Sant Cugat: Amb el pitrall 11, Roger Cistero Querol i Immanol Cosio Henrici
Premi especial de Sprint Idiomes: Amb el pitrall 455, Núria Casas Ferreros i Laia Pascual Santos
Premi especial per a l’ escola amb menys penalització dels primers 10 classificats: CEIP Pins del Vallès
Premi especial per a l’ escola d’educació primària amb més participants: CEIP Joan Maragall
Premi especial per a la classe d’un escola amb més participants: CEIP Pins del Vallès
A més, com ja s'havia anunciat amb anterioritat, el premi al cartell guanyador és per Sara Martinez, de l'escola La Farga, i el premi al dibuix guanyador per la samarreta de la Marxa va ser per Maties Passola, del CEIP Pins del Vallès.
Dissabte 6 de novembre a les 10 hores del matí tindrà lloc l'entrega de premis a la plaça de Pep Ventura, al costat de la seu del Club Muntanyenc.
Podeu consultar aquí la classificació
Club Muntanyenc Sant Cugat
Més informació
Imatges
62a Marxa Infantil de Sant Cugat
Societat
VÍDEO i FOTOS: Més d'un miler d'infants torna a gaudir a la 62a Marxa Infantil
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs més informació al teu correu electrònic
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Segueix-nos a les xarxes
Comentaris
Resposta a l'usuari X
Destaquem
Tot Sant Cugat Qui som Contacte Publicitat Subscriu-te al butlletí Envia'ns informació Segueix-nos Accessibilitat | 0.706037 | curate | {"ca": 0.9728, "pt": 0.0184, "oc": 0.0048, "es": 0.004} | https://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/classificacio-marxa-infantil_2158544102.html |
crawling-populars_ca_20200525_31_7828 | 4 min. 08/06/2017 20:26
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
651x366 Era un dels pocs, però va ser un dels molts / MARTA PÉREZ / EFE Era un dels pocs, però va ser un dels molts / MARTA PÉREZ / EFE
Sembla que l’economia catalana torna a créixer a un ritme sostingut. Com a mínim en termes quantitatius similars als d’abans de la Gran Recessió. Una altra cosa és que cresquem de manera enraonada -qualitat i equilibri-. I, addicionalment, caldria veure a què es deu. Aquest columnista manté la teoria que el nostre país creix perquè sap aprofitar l’ocasió quan les economies pròximes necessiten coses -la Primera Guerra Mundial és el paradigma d’una demanda puntual; el mercat espanyol, el d’una demanda sostinguda-. No som dels d’agafar la maleta per anar-nos-en lluny, a jugar-nos-la -la prova és que pocs saben idiomes.
En conseqüència, i vist des de fora, es té la sensació que les bonances econòmiques que expliquen els nostres mitjans de comunicació són, en bona mesura, i ja em perdonaran, un sopar de duro. Llegint el que es publica haurem de creure que es creen start-ups a cor què vols, que creixem sense aturador, que tot és innovació i modernitat. Quan es grata una mica, però, es detecta que avancem gràcies a les exportacions de peces a la Unió Europea, a la demanda d’habitatge, als serveis lligats a l’hostaleria. I em temo que la nostra competitivitat es basa en els salaris baixos. Tinc la viva impressió que tot és una mena de permanent distracció per no voler topar amb la realitat.
La pràctica habitual demostra que iniciar un projecte qualsevol que aspiri a una certa volada -que no sigui immobiliari, esclar- resulta pràcticament impossible. Tot són negatives, perspectives poc agosarades, pessimisme, traves... Guanyar poquet però arriscar menys encara. Tot es mou en un ambient enrarit a causa d’unes dimensions intencionadament empetitides. Res evoluciona sense la pràctica del que els anglosaxons anomenen cronyism (favoritisme, amiguisme, nepotisme, etc., tot combinat alhora). Si parlem d’altres països, els beneficis del cronyism tenen una mida important. Projectats sobre Catalunya, i tenint en compte les limitacions geogràfiques i mentals, el tema esdevé miserable.
A Catalunya el nivell d’autèntics incompetents que ocupen llocs rellevants en entitats, institucions i moltes empreses protegides supera qualsevol estàndard
Sempre he pensat que els catalans, com a individus, no som pitjors que altres nacionals de països que ens envolten -països que tiren endavant de manera més brillant-. A casa nostra, com en totes les societats, hi ha un percentatge de gent majoritari al qual ja li està bé ser arrossegat per un altre bocí minoritari que és el que determina les ambicions globals. I és normal. No tothom ha de fer de tot i, molt menys, liderar societats. El problema català específic és la nostra poca traça a l’hora de col·locar al cim d’aquesta minoria els millors, aquells que arrosseguen, els que més podrien fer per posicionar el país en primera línia. Ens falla, per dir-ho d’alguna manera, el sistema de promoció d’elits. A dalt de tot no hi tenim els millors. És evident que de mancances n’hi ha arreu, però a Catalunya el nivell d’autèntics incompetents que ocupen llocs rellevants en entitats, institucions i moltes empreses protegides -generalment relacionades d’una manera o altra amb el poder públic- supera qualsevol estàndard. I així ens van les coses.
D’aquest tema n’havíem parlat sovint amb el senyor Francesc Sanuy, que, lamentablement, ens va deixar fa uns dies. L’havia conegut gràcies a l’editora Isabel Martí. La Campana també havia publicat llibres seus - Sis milions d’innocents (menys uns quants espavilats) va ser el més sonat-. Forquilla intel·ligent, havíem compartit taula i diagnòstic: aquest país no sap col·locar dalt de tot aquells que necessita. A voltes són espavilats aprofitats els que copen els llocs. D’altres es tracta de purs mediocres. Estem lluny dels països que ens envolten pel que fa a aquesta habilitat tan i tan transcendental: promocionar els millors perquè esdevinguin membres de les elits.
En Sanuy va ser un home enciclopèdic, de coneixements inesgotables. Dotat d’una gran capacitat, havia sabut portar brillantment a la pràctica -projectar sobre la realitat- allò que coneixia. El seu pas pel Cercle d’Economia, per la Cambra de Comerç de Barcelona, com a conseller del Govern, complexos firals, etc., demostra que les institucions mai poden ser millors que els seus membres. Queda constatat observant la lamentable situació actual. Arribat un moment determinat, el país, l’entrellat social i econòmic que el domina, no va suportar les evidències que un membre de les elits posava sobre la taula. Unes evidències que, ja molt abans de la Gran Recessió, en Sanuy denunciava, que es van ignorar -encara s’ignoren!- i que han empobrit el país notòriament. Ell va ser dels pocs, dels escassos, elegits des del punt de vista intel·lectual. I va ser dels molts que el país va decidir, voluntàriament, sense cap intervenció externa, apartar del camí. Quan més falta feia.
Més continguts de
16 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
5 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.791538 | curate | {"eo": 0.0024799694772987407, "it": 0.003052270125906143, "ca": 0.9584128195345288, "en": 0.00438763830599008, "de": 0.0007630675314765357, "es": 0.028424265547500955, "br": 0.0024799694772987407} | : /firmes/xavier_roig/dels-pocs-pero_0_1811218878.html |
macocu_ca_20230731_2_436674 | ÀRAB
Diversos centres educatius ofereixen cursos de llengua àrab i cultura marroquina en horari extraescolar. Aquesta actuació es desenvolupa en el marc del Conveni de Cooperació Cultural signat entre l’Estat espanyol i el Govern del Regne del Marroc el 1980 i que va entrar en vigor el 1985. Aquest conveni estableix les bases del programa de Llengua Àrab i Cultura Marroquina (LACM), implantat de manera oficial a l’Estat espanyol el curs 1994-1995. El programa preveu dues modalitats formatives: en horari lectiu i en horari extraescolar. Les classes són impartides per professorat funcionari del Ministeri marroquí d’Educació Nacional i destinat a Catalunya per un període mínim de quatre anys.
Així mateix, tal com recull el document Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, la composició lingüística i cultural de la nostra societat, les seves necessitats d’internacionalització, i els resultats de la recerca en el camp de l’aprenentatge de llengües, orienten el nostre sistema educatiu cap a un model plurilingüe i intercultural. Aquest model inclou l’ensenyament i aprenentatge de llengües actualment no curriculars a l’ensenyament obligatori, per a les quals es preveu un tractament específic especialment quan són llengües vinculades als orígens familiars de l’alumnat –pel seu paper integrador i de reconeixement de la diversitat–, però també quan són llengües estrangeres que els alumnes poden aprendre i acreditar.
El currículum que presentem s’inspira en el Marc europeu comú de referència per a les llengües i es basa en l’ensenyament competencial, s’alinea, doncs, amb el currículum de llengües estrangeres publicat en el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. | 0.882656 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_292029 | Buch (ACM) demana a l'Estat que un municipi ben gestionat no destini seu romanent de tresoreria a deute - Impulsa, la plataforma que connecta fabricants i administració local
Buch (ACM) demana a l'Estat que un municipi ben gestionat no destini seu romanent de tresoreria a deute
El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, ha demanat en una reunió al secretari general de coordinació autonòmica i local del Govern, Enrique Osorio, que els ajuntaments que no superin el 75% de l'endeutament no s'hagin de destinar seu romanent de tresoreria al deute, com fixa la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària.
Miquel Buch i el secretari general de l'ACM, Marc Pifarré, es van reunir aquest dijous amb Osorio al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i van acordar buscar alguna solució "que, sense generalitzar, pugui resoldre aquests casos concrets" d'ens locals que han fet bé les coses ", informa l'ACM en un comunicat.
El també alcalde de CiU de Premià de Mar (Barcelona) defensa revisar mesures que castiguen a tots per igual sense tenir en compte si alguns han fet una bona gestió pressupostària.
A més, va transmetre a Osorio la preocupació del món local català per la reforma municipal prevista en l'avantprojecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració local: li va explicar que Catalunya està elaborant una llei de Governs i Hisendes Locals, i que una modificació de la llei de bases estatal hauria de respectar el model d'organització català, tenint en compte l'Estatut.
Com va acordar amb Osorio en la reunió, Buch li enviarà un document de l'ACM - representant de 19 de cada 20 ajuntaments catalans - amb aportacions i esmenes al text actual, que el secretari general ha assegurat que tindrà en compte per a la modificació de la llei de bases de règim local que promou Hisenda. | 0.867982 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ajuntamentimpulsa.cat/ca/buch-acm-demana-a-lestat-que-un-municipi-ben-gestionat-no-destini-seu-romanent-de-tresoreria-a-deute.aspx |
mc4_ca_20230418_17_88484 | Sd·edicions - LLibre La mort dels boscos
Tetraplègica, muda i cega com a conseqüència d'un atac terrorista, l'Élise viu en una cadira de rodes. Un dia, mentre espera la seva dama de companyia en un aparcament, la Virginie, una nena de set anys, li dóna informació inquietant sobre casos de nens assassinats, inclòs el seu propi germà.
És la Mort dels Boscos qui ha colpejat, precisa la nena, i encara no ha acabat. Desemmascarar l'assassí abans que torni a matar és la tasca aterridora que l'Élise ha d'emprendre immediatament posant en perill la seva pròpia vida, és clar: la Mort dels Boscos sap que l'Élise n’està al corrent.
Brigitte Aubert va néixer el 1956 a Cannes, al cor del Festival Internacional de Cinema, on els seus pares tenien el Cinema Olympia. A l'inici de la dècada del 1980 comença a escriure i a fer de guionista i productora de curtmetratges. El 1984 participa en el concurs organitzat per la col·lecció Série Noire (Gallimard) i TF1, i la seva obra Nuits noires és guardonada i editada al recull Les contes des 9 et 1 nuits. Des de llavors ha publicat regularment a Éditions du Seuil. Es gradua en el suspens psicològic amb la mateixa facilitat que amb la novel·la d’aventures i d’espionatge; admet sentir-se atreta pel terror i el seu romanticisme. Gran Premi de Novel·la Negra el 1997 per La Mort des Bois, també ha escrit obres per a joves en col·laboració amb Gisèle Cavali. Amb vint-i-sis novel·les publicades, s'ha convertit en l’autora insígnia de la col·lecció Seuil Policiers. Traduïda a disset països, incloent-hi els Estats Units, Aubert va ser als anys noranta la gran revelació en el camp de la novel·la policíaca francesa.
ISBN: 978-84-943073-8-6
353 pàgs. 15 x 20 cm Rústica | 0.81477 | curate | {"ca": 0.9516794342958161, "fr": 0.0347672362993518, "es": 0.013553329404832056} | http://www.sdedicions.com/fitxa_llibre.php?id=218 |
oscar-2301_ca_20230418_4_229999 | La Guerra d’Espanya no va ser una contesa en igualtat de condicions per molts motius. Un d’ells va ser la diferent ajuda internacional que van rebre cadascun dels dos bàndols durant el conflicte. Així, mentre que el legítim govern de la Segona República veia com l’any 1936 es creava el comité de no intervenció, que impedia a les democràcies europees intervenir en el seu suport, els militars sublevats rebien sense cap mena d’impediment l’ajuda de l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini o el Portugal de Salazar. Davant d’aquesta flagrant alteració dels pactes internacional, només la Unió Soviètica va enviar ajuda a la Segona República, a partir de l’octubre de 1936.
La manca de recursos de la República va obligar a avivar l’enginy dels combatents i dels enginyers de l’exèrcit republicà i de la industria de guerra de la rereguarda. Al programa d’avui repassarem alguns d’aquests casos. | 0.840435 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.portesdetroia.cat/2020/01/31/260-avivar-lenginy-invents-republicans-durant-la-guerra-despanya/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_173797 | Va ser una cita ombrívola per a la difunta princesa Diana i la seva família aquesta setmana, ja que l'1 de juliol va marcar el que hauria estat el seu 59thaniversari.
VEURE:El bebè príncep Guillem xupa el dit de la mare Diana al bateig
Per a l’ocasió, el seu germà Charles Spencer, 56, es va dirigir a Twitter per revelar-li un emocionant regal que va rebre per la data especial.
Va compartir una foto del regal, amb un ram de flors que anava acompanyat d’una sincera nota manuscrita que deia: “Feliç aniversari Diana, princesa de Gal·les Sempre et recordaré. De la dama que viu a prop de Heathrow. De Vanessa.
Charles Spencer, germà de la princesa Diana, va compartir un regal dolç que va rebre el dia de l'aniversari de la seva difunta germana.
Getty
Charles semblava commogut pel sentiment mentre titulava la imatge: 'Rebut avui a @AlthorpHouse - increïble i emotiu'.
El comte ha tingut problemes amb la família reial des del seu discurs a El funeral de la princesa Diana el 1997, on va afirmar que la seva germana era la 'persona més caçada de l'edat moderna'.
La dolça nota deia: 'Feliç aniversari Diana, princesa de Gal·les. Sempre et recordaré. De la dama que viu a prop de Heathrow. De Vanessa.
Twitter
Segons Express UK, la reina va estar 'decebuda' i 'entristida' pel discurs.
A més d’aquesta afirmació, Charles va fer diversos comentaris amb un vel curt sobre la família reial britànica durant el seu discurs.
—Va dir Charles la seva germana 'No necessitava cap títol reial per seguir generant la seva particular marca de màgia' i que 'és un homenatge a la seva concentració i força que malgrat la vida més estranya que es pugui imaginar després de la seva infància, es mantingués intacta, fidel a ella mateixa. ”
La princesa Diana hauria complert 59 anys dimecres.
Getty
Mentrestant, el fill de Diana Príncep Harry va marcar l’aniversari de la seva mare compartint un punyent vídeo antiracisme.
En el vídeo publicat als Premis Diana 2020, Harry va dir: 'La meva dona [Meghan Markle] va dir recentment que la nostra generació i els que teníem abans no han fet prou per corregir els errors del passat', en referència a les Vides Negres Moviment de la matèria que ha estat davant i centre arran de les protestes de George Floyd.
'Jo també ho sento, ho sento, no hem aconseguit que el món arribi a un lloc on es mereix.'
El duc va continuar: 'El racisme institucional no té cabuda a les nostres societats, però encara és endèmic', va continuar. 'Cal reconèixer el biaix inconscient sense culpa per crear un món millor per a tots vosaltres'.
El príncep Harry va compartir un vídeo antiracisme l’aniversari de la seva mare.
Instagram
Reials
Princesa Diana
Només es lliuren 6 dòlars per 6 números! -ESTALVEU 79%
Subscriviu-vos a New Idea avui mateix
Subscriu-te ara
L'Elecció De L'Editor
Celebritat
Chris Martin i Dakota Johnson confirmen la relació quan surten per primera vegada
Chris Martin i Dakota Johnson han estat en plena especulació romàntica durant mesos, i ara els dos finalment han confirmat la seva incipient relació.
Llegir Més
Brad Pitt
Brad Pitt fa gala de l’amor pel clon d’Angelina Jolie, molt més jove, enmig de les llàgrimes de l’exdona
Brad Pitt s’hauria enamorat d’una dona que s’assembla a la seva ex, Angelina Jolie. Segons National Enquirer, el jove de 55 anys està afectat per l'actriu Samantha Robinson que va conèixer al plató de Once Upon a Time ... A Hollywood.
Llegir Més
Entrades Populars
Bec & Lleyton's baby bombshell!
Notícies
Miley Cyrus, vestida amb roba interior, gira amb Cody Simpson
Celebritat
Marcia Cross: el meu càncer anal va ser causat per la mateixa soca de VPH que el càncer de gola del marit
Celebritat
RELLOTGE: Elizabeth Smart reuneix els supervivents dels segrestos més famosos d'Amèrica en l'especial televisiu per a la història | 0.677593 | curate | {"ca": 0.9528781793842035, "fi": 0.006157965194109772, "en": 0.02570281124497992, "es": 0.009103078982597055, "ro": 0.004016064257028112, "pt": 0.00214190093708166} | https://ca.pliniopresidente.com/princess-diana-s-brother-receivestouchinggift |
mc4_ca_20230418_7_549180 | El cicle, l’han presentat avui en conferència de premsa Montserrat Chacon, regidora de Cultura; Joana Soler, presidenta de Joventuts Musicals de Sabadell, i Joan Morera, director de l’Escola de Música i Conservatori de Sabadell. Durant l’acte, l’alumna de cant del Conservatori Èlia Farreras i el professor de piano Gerard López han interpretat dues cançons d’Enric Granados.
Chacon ha fet èmfasi en la qualitat de les propostes incloses en el cicle de música de cambra d’aquest any i ha afirmat que “la música i la cultura en general ajuden a formar un sentiment col·lectiu que ens agermana com a humans, i en una societat diversa i coral com la catalana contribueixen a transmetre els valors més oberts i nobles del país”.
La primera proposta serà el proper 20 d’octubre. El duet format per Arnau Tomàs, al violoncel, i Kennedy Moretti, al piano, interpreta dues de les cinc sonates de Beethoven: la Sonata per la violoncel i piano número 1 en Fa Major, i la Sonata per a violoncel i piano número 5 en Re Major.
Nascut a Barcelona, Arnau Tomàs és un dels mestres actuals del violoncel i membre fundador del Quartet Casals i del Ludwig Trio. Per la seva banda, el pianista i repertorista brasiler Kennedy Moretti desenvolupa una important tasca pedagògica i en l’àmbit de la música de cambra.
Barroc italià amb música del segle XX
Marisa Martins i Rafael Bonavita portaran a Sabadell, el 10 de novembre, un concert excepcional que barreja el barroc italià amb música espanyola del segle XX. Veu, tiorba i guitarra conflueixen per expressar els afectes, amors i desamors d’aquestes dues èpoques.
La mezzosoprano hispanoargentina i el guitarrista uruguaià –un dels màxims exponents en l’àmbit dels instruments antics de corda– abracen diferents estils i aposten per estrenar obres de compositors catalans.
En el repertori d’aquests dos músics podem trobar obres de Claudio Monteverdi, Tarquino Merula o Girolamo Frescobaldi, però també de Robert Gerhard, Matilde Salvador i Enric Granados.
Concert participatiu per celebrar el 125è aniversari del Conservatori
Els concerts de música de cambra d’aquesta temporada es clouran el 15 de desembre amb una proposta participativa que forma part de la programació del 125è aniversari de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell.
A la primera part, de l’Orquestra Simfònica del Conservatori de Sabadell, dirigida per David Magrané, interpretarà obres de Henry Purcell i Edward Elgar. A la segona part, antics alumnes de la institució i professors, juntament amb cantaires de diferents cors de la ciutat i altres a títol individual, interpretaran el Glòria d’Antonio Vivaldi, amb la col·laboració de la soprano sabadellenca Maria Hinojosa i la mezzosoprano Elisenda Cabrero i amb la participació de l’Orquestra Simfònica del Conservatori de Sabadell dirigits pel sabadellenc Josep Vila i Casañas. En dos moments, hi haurà també la col·laboració d’un segon cor de cinquanta cantaires que cantarà des de les files del públic.
L’objectiu és homenatjar la tasca pedagògica de l’entitat i els professionals que han fet possible l’aniversari, però també es persegueix posar en valor el paper del Conservatori com a pal de paller de la formació musical de la ciutat.
Tags: concerts, cultura, música | 0.896528 | curate | {"ca": 0.9903935543848776, "pt": 0.009606445615122404} | http://web.sabadell.cat/actualitat/notis/item/tres-concerts-de-qualitat-per-a-la-temporada-de-tardor-de-musica-de-cambra |
mc4_ca_20230418_17_140220 | Primer premi fotografia 2014
Oscar Blanco Varela > Panorama 180 Aurora > Finlàndia
Cent setanta participants i un total de 790 fotografies presentades
Cent setanta participants i un total de 790 fotografies presentades. Un tresor que ens permet il·lustrar la web i els dossiers de viatge amb imatges que ajuden a imaginar el que futurs viatgers trobaran en aquests destins. O ens recorden el que ja vivim. Moltes gràcies a tots els participants i felicitats per als premiats. El nivell de qualitat, com ja és habitual, més que alt, però millor donar-li una mirada a les finalistes i als premis: un plaer.
COM ES DECIDEIXEN ELS PREMIS
En una primera fase, votació a votació, les deu persones que treballem a Viatges Tuareg (deu opinions diferents) vam seleccionant les fotografies que més ens van agradar fins arribar a les 21 finalistes. A partir d´aquest moment, la decisió dels premis ja va quedar en mans del jurat, que aquest any ha estat el fotògraf Gervasio Sánchez.
Gervasio ha cobert com a reporter gràfic la major part dels conflictes armats d´Amèrica Llatina i la Guerra del Golf des de 1984 fins a 1992, a partir del qual va passar a cobrir la Guerra de Bòsnia i la resta de conflictes derivats de la desfragmentació de l´antiga Iugoslàvia . També ha cobert diferents conflictes a Àfrica i Àsia.
ELS PREMIS D´AQUEST ANY HAN ESTAT
1er Premi – 1000 € : : Oscar Blanco Varela
L´autor ha estat capaç de fer una presa excel·lent en condicions de llum molt difícils . Fotografiar de nit és una especialitat fotogràfica i cal tenir molt bona tècnica per aconseguir un bon resultat . La situació extraordinària dificulta encara més la consecució d una fotografia rodona com aquesta Veure en mida completa
2on Premi – 500 € : Francisco Martínez
L´autor ha aconseguit captar l´atmosfera intimista que es respira a l´interior d´una mesquita sense que es perdi la majestuositat del lloc. Encara que hi ha milers d´imatges de mesquites o llocs de culte, és difícil trobar aquest equilibri entre intimitat i majestuositat. Veure en mida completa
Francisco Martínez > Como en un cuento> Iran | 0.790627 | curate | {"ca": 0.8668280871670703, "es": 0.1036319612590799, "en": 0.02953995157384988} | https://tuaregviatges.es/concurso/2014/concursofotografia.php?hrt=_ca |
mc4_ca_20230418_14_283485 | Les paraules perdudes de l’Holocaust
Rachel Furstenberg rep la carta que li va escriure la seva germana, que fugia dels nazis, el 1944
4 min. Barcelona 08/03/2018 00:00
651x366 La Rachel Furstenberg amb la carta que la seva germana li va escriure el 1944. / DIPUTACIÓ DE LLEIDA La Rachel Furstenberg amb la carta que la seva germana li va escriure el 1944. / DIPUTACIÓ DE LLEIDA
L’estiu del 1944, Fanny Gewürz va escriure una carta, des d’una habitació de l’Hostal Martí Cases al carrer Major de Sort, a la seva germana bessona Rachel. Les dues germanes s’havien hagut de separar el 1939, quan només tenien 14 anys i fugien dels nazis. Es van dir adeu a la població francesa d’Estrasburg, on la Rachel havia aconseguit un visat per anar a Palestina. A la Fanny, però, els papers no li van arribar mai i, durant cinc anys, va viure amagada en orfenats i convents francesos. A la carta, la Fanny deia a la seva germana que tenia moltes ganes d’abraçar-la i moltes coses a explicar-li. Havia travessat els Pirineus amb un grup de 60 persones que, com ella, fugien de l’Holocaust i havia vist morir un parell de companys. A més, només duien menjar per a tres dies i la travessia n’havia durat sis. La carta, que tenia l’adreça correcta, va sortir de Sort, va arribar a Saragossa i va passar per Lisboa i el Caire, però mai va arribar a Tel Aviv. Les paraules de la Fanny van tornar a l’hostal, però ella ja havia marxat.
Els propietaris de l’hostal van guardar la carta i durant 73 anys no es va moure de lloc. L’abril de l’any passat, Josep Calvet, historiador i un dels investigadors del projecte Perseguits i Salvats, que té com a objectiu recuperar la memòria del pas pel Prineu lleidatà de milers de jueus que fugien dels nazis, la va descobrir. “Em van avisar els fills dels propietaris de l’hostal -l’establiment havia tancat a finals dels anys 70- perquè hi havia documentació diversa. La carta, escrita en lletra molt petita i en alemany, estava oberta i duia tot de mata-segells”, explica Calvet, que no va defallir fins que va localitzar la Rachel a Israel. No va ser fàcil, perquè a Israel les dones es canvien de nom quan es casen i la Rachel ja no es deia Gewürz sinó Furstenberg. Ahir al matí, el president de la Diputació de LLeida, Joan Reñé, va donar la carta de la Fanny, que va morir fa disset anys, a la Rachel. L’entrega es va fer a Rixon le-Tsiyyon (Israel). Els dos fills de la Rachel, que també viuen a Rixon le-Tsiyyon, han ajudat Calvet a reconstruir la història d’aquesta família que es va veure obligada a fugir de l’Alemanya nazi. Els pares de la Rachel i la Fanny es deien Max i Deborah i s’havien establert a la població alemanya de Karlsruhe, acabada la Primera Guerra Mundial i fugint dels atacs i linxaments contra jueus que hi havia a Polònia.
L’assassinat dels pares
Vivien en un barri amb molta població immigrada de l’Europa de l’Est. El Max treballava com a comercial d’una empresa tèxtil i van tenir quatre fills. La Fanny i la Rachel, que van néixer el 1924, eren les més petites. “El 1933 tot es va començar a complicar. Tenien un petit establiment que van atacar diverses vegades. Es van quedar sense feina i van haver de demanar ajuda a l’assistència social”, explica Calvet. El 1938, al Max el van expulsar d’Alemanya i va haver de tornar a Polònia. Poc després el va seguir la seva dona. L’únic que saben els seus nets és que els van enviar a un gueto, al sud-est de Cracòvia. “El gueto va ser liquidat el 1942 i els nets creuen que segurament els seus avis van ser assassinats”, diu Calvet.
Els dos germans grans de la Fanny i la Rachel van aconseguir marxar a Anglaterra. Un d’ells va servir com a soldat a l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i el 1946 va marxar a Palestina. L’altre va emigrar als Estats Units. La Fanny va passar els Pirineus amb un guia francès i amb el català Floreal Barberà, que va acompanyar centenars de jueus en la seva fugida a Catalunya. “Quan el grup va arribar a Montgarri, una pagesa els va donar llet calenta i ho van agrair molt perquè portaven dies alimentant-se amb terrossos de sucre”, diu Calvet. A la Fanny la van detenir però no la van posar a la presó. Va passar per Sort i Lleida, després per Barcelona i, finalment, va agafar un vaixell a Cadis que la va portar fins a Haifa l’octubre del 1944. “A Barcelona, la Fanny va conèixer el qui seria el seu marit, un altre jueu alemany que, com ella, havia hagut de fugir i havia creuat a peu els Pirineus”, explica Calvet. Quan la Fanny va arribar a Haifa, finalment, va poder tornar a abraçar la seva germana. | 0.817813 | curate | {"fr": 0.007978723404255319, "ca": 0.9849290780141844, "eo": 0.0013297872340425532, "es": 0.00576241134751773} | https://www.ara.cat/cultura/paraules-perdudes-lHolocaust_0_1974402586.html |
mc4_ca_20230418_11_296279 | Les patronals calculen que han obert entre un 10% i un 50% de les botigues que podien fer-ho
5 min. Barcelona 04/05/2020 14:33 Traduccions: Cat Eng
651x366 Una botiga al centre de Barcelona aquest matí / PERE VIRGILI Una botiga al centre de Barcelona aquest matí / PERE VIRGILI
Tornada a mig gas. L'esperat retorn de l'activitat comercial s'ha saldat aquest dilluns amb un ball de xifres entre les patronals, però les primeres dades de les entitats apunten que només han aixecat la persiana entre un 10% i un 50% dels comerços.
"Entre un 40% i un 50%. No arriba al 50%". Aquesta és l'estimació d'Àlex Goñi, president de la sectorial de comerç de la patronal Pimec, sobre el nivell d'obertura dels comerços catalans aquest primer dilluns en què els establiments podien tornar a apujar la persiana després de quasi dos mesos de confinament. En canvi, segons Barcelona Comerç, l'organització que agrupa 24 eixos comercials de la capital, " un 10% del comerç dels eixos que havien estat tancats des del principi de l'estat d'alarma han tornat a aixecar la persiana".
Un breu recorregut pels carrers de districtes com Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona, confirmava aquest matí l'atonia del retorn a la feina del sector. Tot i que les perruqueries estaven obertes amb cues de gent a la porta per demanar hora, botigues com ara copisteries, sabateries o tendes de mobles romanien amb la persiana abaixada. Alguns centres d'estètica o de fisioteràpia sí que han obert, mentre que diverses tintoreries continuaven tancades.
Segons Pimec, el grau d'obertura dels comerços és molt homogeni a tot Catalunya, amb poques diferències entre comarques o municipis. Pel que fa als subsectors, Goñi destaca que les perruqueries han obert en un 80% mentre que la restauració ha mantingut els locals tancats, excepte aquells que ja oferien menjar per endur-se. Uns altres sectors, com les bugaderies, es mouen en el 30%, aproximadament.
Les dades de Pimec són provisionals de les dotze del migdia, per la qual cosa poden variar quan s'acabi la jornada. Goñi també indica que el fet d'haver de treballar amb cita prèvia comporta problemes a botiguers que no hi estan acostumats. De fet, l'elevat nivell de reobertura entre perruqueries es deu al fet que aquests establiments "estan acostumats a treballar amb hores convingudes".
Un altre problema "és l'adequació de les botigues", explica Goñi, que ha comportat que alguns establiments no hagin pogut obrir en la seva hora habitual o no ho facin fins demà o, fins i tot, més tard. Malgrat les queixes, el responsable de la sectorial de comerç de Pimec assegura que el sector tenia "moltes ganes i molta necessitat d'obrir" després de dos mesos sense activitat.
"Les restriccions encara vigents i els requeriments de seguretat que són necessaris per oferir un servei segur han obligat molts establiments susceptibles d'haver obert avui sota la fórmula de cita prèvia a posposar fins a més avançada la setmana la tornada a l'activitat", coincidia Barcelona Comerç en un comunicat. L'entitat calcula que es tancarà la setmana amb un "20% d'establiments oberts", a més dels que ja estaven oberts durant el confinament. "El gruix important de negocis té previst obrir l'11 de maig", afegeix la nota.
En aquest sentit, el sector es queixa que les mesures exactes decretades pel govern espanyol no es van saber fins al vespre abans. "Tenim molta gent queixant-se que el BOE no va sortir fins ahir a la tarda [en referència a diumenge]", explica Goñi. "No hi ha diners per ajudar el comerç, hem hagut de passar dos finals de mes i a sobre ara ens hem d'espavilar", lamenta.
El Govern calcula pèrdues de 525 M€ setmanals al comerç català
De fet, els sobrecostos que comporten les mesures higièniques i sanitàries són el principal escull per a molts botiguers. "És un altre dispendi", diu Goñi. Entre aquestes mesures destaca el fet que cal netejar dues vegades al dia la botiga, les distàncies de seguretat entre clients i personal, i la despesa de comprar material extra, com ara guants, pantalles protectores, mascaretes i productes desinfectants. En el cas de les botigues de roba, joieries i sabateries, a més, quan un client s'emprova una peça s'ha d'higienitzar immediatament o retirar del contacte amb el públic i de la venda i tenir-la aïllada durant deu dies.
Malgrat les queixes patronals, el sindicat Comissions Obreres ha demanat que es compleixin amb rigor les mesures sanitàries i que se segueixi el protocol de bones pràctiques publicat ahir pel ministeri d'Indústria i Comerç. "É s imprescindible garantir les mesures de protecció per a les persones treballadores al sector del comerç i la clientela", ha afirmat el sindicat en un comunicat.
Un 20% d'obertures a escala espanyola
Segons l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), a escala espanyola el grau d'obertura ha sigut més baix, concretament d'un 20% en el cas del comerç de proximitat, del 50% de les perruqueries i del 3% dels negocis d'hostaleria. No obstant això, l'ens empresarial espera que, a mesura que avanci la setmana, les xifres pugin fins al 40% en el cas del comerç minorista i al 70% de les perruqueries. "El problema, com ja és habitual, és que la normativa s'ha donat a conèixer un diumenge i a última hota", ha lamentat el president d'ATA, Lorenzo Amor.
"Molts autònoms avui estan adaptant els seus locals per obrir els pròxims dies, uns altres ens han traslladat que s'esperaran al dia 11, i molts ens traslladen que davant la poca afluència d'aquestes setmanes no faran la inversió en material sanitari ara mateix, perquè el cost pot ser molt superior al que facturaran durant la setmana", ha explicat. | 0.865703 | curate | {"ca": 0.9824561403508771, "eo": 0.0010741138560687433, "es": 0.00644468313641246, "it": 0.010025062656641603} | https://www.ara.cat/economia/Fluix-retorn-activitat-del-comerc-desconfinament-coronavirus-covid-19_0_2447155362.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_180455 | Jo no el faig servir mai. Ja sé que no hauria de ser així, però és una de les poquíssimes paraules catalanes de la que m'avergonyeixo. No puc amb ella. La trobo cutre, falsa, arcaïca i fins i tot crec que pijeja una mica. A més encara no he conegut ningú que la faci servir en llenguatge col·loquial. No entenc com encara no s'ha pogut trobar un substitutiu per "algo" que no soni a segle XVIII.
Comparteixo la teva opinió! és una paraula odiosa, tot i així algun cop l'utilitzo per escriure, si no puc trobar-hi cap més substitut, en textos seriosos.
Però per què la trobeu odiosa? No ho entenc. Trobes odiosa qualsevol paraula que tingui poc ús?
No, senzillament no m'agrada pels mateixos motius que en txevi, ho sento. Les paraules són com els nostres fills n'hi ha que ens les estimem molt, però d'altres prefeririem no haver-les tingut mai. | 0.747043 | curate | {"ca": 0.9519807923169268, "es": 0.04801920768307323} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_9004 | El passat 26 d'abril es va fer el lliurament dels premis de la XIV CONCURSO NACIONAL DE FLEXOGRAFIA, organitzat com cada any per ATEF / GRAPHISPACK ASSOCIACIÓN.
Llegir més
Assemblea General del Clúster Packaging
14.3.2019
Més de 70 professionals del sector de l'envàs i embalatge van participar de l'Assemblea General del Clúster del Packaging, que va tenir lloc el passat 18 de juny a la seu d'ACCIÓ.
Llegir més
El nostre nivell de qualitat i de sostenibilitat està avalat per les certificacions
Industrial Bolsera
C/ Ripollès, 19 esquina Montsià . Pol. Ind. Can Bernades - Subirà . 08130 Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona
Tel: +34 935 748 300
Fax: +34 935 601 699
[email protected]
Accessos directes
Empresa
Comerç
Indústria
Qualitat
Notícies
Contacte
Avís legal
Política de galetes
Política de privacitat
Industria Bolsera, utilitza "COOKIES" per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant.
Marqueu ACCEPTAR TOTES per autoritzar el seu ús o CONFIGURAR COOKIES. En aquest cas Indústria Bolsera, no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Podeu obtenir més informació a peu de pàgina de la nostra Política de cookies
Tècniques i funcionals
Són aquelles que permeten a l'usuari la navegació a través d'una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella hi hagi.
industrialbolsera.com
_gat_gtag_UA_49540144_1
1 minut
Limitar el percentatge de sol·licituds.
google.com
__Secure-APISID
8 mesos
Per lliurar anuncis més rellevants per a vostè i els seus interessos.
google.com
SEARCH_SAMESITE
6 mesos
Mitigar el risc de fuga d'informació d'origen creuat. També proporciona protecció contra atacs de falsificació de sol·licituds entre llocs.
www.industrialbolsera.com
PHPSESSID
1 mes
Permet que les variables de sessió siguin guardades al servidor web. Cookie essencial per al funcionament del web
youtube.com
__Secure-3PSIDCC
2 anys
Aquestes galetes s'utilitzen per lliurar anuncis més rellevants per a vostè i els seus interessos.
youtube.com
CONSENT
Persistent
Millora la publicitat, sol utilitzar-se per orientar-se a l'usuari.
google.com
_Secure-HSID
8 mesos
Per lliurar anuncis més rellevants per a vostè i els seus interessos.
google.com
_Secure-SSID
8 mesos
Recull informació sobre com l'usuari final utilitza el lloc web i qualsevol publicitat que l'usuari final hagi vist abans de visitar aquest lloc web.
youtube.com
PREF
Persistent
Conté dades sobre preferències de visualització.
youtube.com
YSC
Sessió
Mesura les reproduccions de vídeos realitzades per l'usuari i registra els esdeveniments de "M'agrada" o "Comparteix el vídeo".
Analítiques
Són aquelles que permeten al responsable de les mateixes el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris dels llocs web als que estan vinculats.
google.com
__Secure-3PAPISID
2 anys
Per lliurar anuncis més rellevants per a vostè i els seus interessos.
google.com
__Secure-3PSID
2 anys
Recull informació sobre com l'usuari final utilitza el lloc web i qualsevol publicitat que l'usuari final hagi vist abans de visitar aquest lloc web.
youtube.com
__Secure-3PAPISID
2 anys
Aquestes galetes s'utilitzen per lliurar anuncis més rellevants per a vostè i els seus interessos.
youtube.com
__Secure-3PSID
2 anys
Aquestes galetes s'utilitzen per lliurar anuncis més rellevants per a vostè i els seus interessos.
industrialbolsera.com
_ga
2 anys
Distingir als usuaris.
industrialbolsera.com
_gid
1 dia
Distingir als usuaris.
Publicitàries
Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l'editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat en base a criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.
google.com
1P_JAR
1 mes
Cookie d’anàlisi de dades.
google.com
ANID
18 dies
Google utilitza aquests cookies per fer publicitat més atractiva per als usuaris i més valuosa per als editors i anunciants.
google.com
APISID
2 anys
Descarregar certes eines de Google i guardar certes preferències, per exemple, el nombre de resultats de la recerca per full o l'activació de l'filtre SafeSearch. Ajusta els anuncis que apareixen a la cerca de Google.
google.com
HSID
2 anys
A l'iniciar sessió en un compte de Google s'emmagatzemen les galetes per tal de romandre connectat a aquest compte de Google a l'visitar els seus serveis de nou.
google.com
NID
6 mesos
Emmagatzema les preferències de l'usuari i la informació durant la visualització de les pàgines dels mapes de Google.
google.com
SAPISID
2 anys
Emmagatzema les preferències de l'usuari i la informació durant la visualització de les pàgines dels mapes de Google.
google.com
SID
2 anys
A l'iniciar sessió en un compte de Google s'emmagatzemen les galetes per tal de romandre connectat a aquest compte de Google a l'visitar els seus serveis de nou.
google.com
SIDCC
1 any
Proveir serveis i extreure informació anònima sobre la navegació.
google.com
SSID
2 anys
A l'iniciar sessió en un compte de Google s'emmagatzemen les galetes per tal de romandre connectat a aquest compte de Google a l'visitar els seus serveis de nou.
youtube.com
VISITOR_INFO1_LIVE
Persistent
Realitza el seguiment dels vídeos vistos que es troben incrustats a la web.
Acceptar totes
Acceptar seleccionades
Acceptar totes
Acceptar seleccionades
Industria Bolsera, utilitza "COOKIES" per garantir el correcte funcionament del nostre portal web, millorant la seguretat, per obtenir una eficàcia i una personalització superiors, per recollir dades estadístiques i per mostrar-li publicitat rellevant.
Marqueu ACCEPTAR TOTES per autoritzar el seu ús o CONFIGURAR COOKIES. En aquest cas Indústria Bolsera, no pot garantir la plena funcionalitat de la pàgina. Podeu obtenir més informació a peu de pàgina de la nostra Política de cookies | 0.450489 | curate | {"ca": 0.8480535071171326, "de": 0.004801920768307323, "en": 0.058480535071171326, "es": 0.026582061395986966, "it": 0.003944434916823872, "pt": 0.005316412279197393, "fr": 0.02006516892471274, "ru": 0.0054879094494940835, "fi": 0.0012004801920768306, "nl": 0.010118333047504716, "ht": 0.0006859886811867604, "pl": 0.0058309037900874635, "eu": 0.0010289830217801406, "sv": 0.0005144915108900703, "ja": 0.0030869490653404217, "ia": 0.004801920768307323} | https://www.industrialbolsera.com/ca/noticies/index.htm |
macocu_ca_20230731_10_216250 | Formulari de cerca
Vermut Folk
Bar del pavelló municipal de L'Esquirol
Trobada per a cantar i escoltar música folk tot fent el vermut.
Dades de contacte | 0.445381 | curate | {"es": 0.12162162162162163, "de": 0.07432432432432433, "ca": 0.8040540540540541} | |
mc4_ca_20230418_1_274198 | Cap de setmana de Corpus amb cinc diades de 9 | RevistaCastells.cat
Cap de setmana de Corpus amb cinc diades de 9
16 juny, 2017 Actualitat
Reus, Vilafranca, Cornellà i les places barcelonines de les Corts i de Sant Jaume esperen veure castells de 9 aquest cap de setmana. La temperatura està pels núvols i les ganes de sumar també. Els Xiquets de Reus i els Castellers de Sants volen pujar als nous pisos en les respectives diades. Els Minyons, Capgrossos i Castellers de Barcelona volen reeditar el 3de9f i si poden sumar quelcom més. A Vilafranca no aturen la maquina verda i volen convertir un selecte tast de vins en una diada de 9. La calor no afluixa i les colles tampoc.
El dissabte a la tarda s’obrirà el cap de setmana fort a Reus. La diada de colles convidades en honor a Sant Pere podria propiciar el primer castell de 9 dels Xiquets de Reus. Tot depèn, com sempre, del darrer assaig però hi tenen ganes. Estan assegurats el 2de8 amb folre i el pilar de mèrit final –que si tot va bé serà folrat–. Els Castellers de la Vila de Gràcia hi volen dur els seus millors castells d’aquest any: el 2de8f i el 7de8. Els Casteller de Sant Cugat, que diumenge actuen a Vilanova, podrien dur la clàssica de 8 i el pilar de 6 a Reus; l’endemà poden anar a més. Els Castellers de Vilafranca actuen a prop del seu local en un tast de vins i no desaprofitaran l’oportunitat per exhibir musculatura. Podrien plantar el 3de9f en un nou emplaçament casteller de la vila: l’església de Sant Francesc del carrer Sant Pere. A Tarragona, a les festes del barri, els de Sant Pere i Sant Pau no descarten tornar-hi amb el 3de8. Al seu costat tindran els Castellers d’Altafulla i els Xiquets de Vila-seca. També dissabte, fora del circuit habitual, hi haurà presència castellera al País Valencià amb els Castellers de l’Alt Maresme, que actuaran amb muixerangues de la zona a Pego (La Marina Alta, Alacant).
Diumenge hi ha previstes tres diades de 9 més. A Cornellà tindrà lloc la diada de Corpus, actuació que havia marcat any enrere l’inici dels castells de 9. Els Minyons de Terrassa en són fixes i volen estrenar el 4de9 amb folre i sumar la tripleta màgica. Els Capgrossos de Mataró volen repetir el 3de9 amb folre. Faran d’amfitrions els Castellers de Cornellà que enguany ja dominen la gamma mitja de 7. A la plaça de Sant Jaume de la capital catalana s’esperen també grans castells: els Castellers de Barcelona celebren l’aniversari amb l’empenta d’haver descarregat el 3de9f a Valls i volen tornar a fer-lo a casa, també aniran a pel 5de8. Els Xiquets de Tarragona hi volen estrenar el 4de8 amb l’agulla i signar una diada completa de la gamma alta de 9 –a Barcelona capital no han passat mai del 2de8f–. Els Castellers de Sabadell volen completar el 2de8 amb folre i seguir sumant amb el 7de8. A les Corts, els Castellers de Sants volen estrenar el 3de9 amb folre (que faran amb la soca a l’antiga). Els Nens del Vendrell tenen ganes d’agafar confiança amb la torre de 8 amb folre i aniran de tripleta de 8 i pilar de 6. Els Marrecs també apunten a fer una nova tripleta de 8 lluny de casa. A Vilanova, els Castellers de Sant Cugat poden anar també de tripleta de 8, tot i que han fet bones proves de 5de8. Descarregar el pilar de 6 també pot ser l’objectiu. Els Bordegassos voldran revalidar l’èxit del 4de8 i de la torre de 7 en un mateix dia i potser estrenar el 9de7. També hi seran els Castellers d’Esplugues que enguany ja han fet el 2de7. A La Bisbal, els Xicots hi volen portar la primera torre de 8 amb folre de l’any i fer tripleta de 8. Tindran al seus costat els Bous locals que volen fer per primer cop el 4de7, i els Nois de la Torre que ja han fer tant el 3de7 com el 4de7. Abans del migdia, a les 11, hi haurà castells a la Garriga: els Xics de Granollers hi volen dur el 4de8, els Sagals d’Osona guarden alguna opció de 3de8 i els Castellers de la Sagrada Família han anunciat gamma alta de 7.
Actuació comercial a Caldes de Montbui
12.30h. Carrer Priorat, 17
Vigília 48è Aniversari dels Castellers de Barcelona
Hora: 19h. El Replà
Diada de l’Obra Cultural Balear a Palma
18.30h. Ses Voltes
Festes del barri de Sant Pere i Sant Pau
18h. Plaça de la Sardana
Muixeranga de Cocentaina
Ball dels Locos de l’Olleria
Colla de Cultura Popular de l’Alacantí
Festa El Trebol a Sant Vicenç dels Horts
20h. Plaça Narcís Lunes
Nit dels Xarel·los a Vilafranca del Penedès
20h. Carrer Sant Pere, Església de Sant Francesc
Diada de Sant Joan a Les Roquetes (Sant Pere de Ribes)
18h. Plaça Llobregat
18.30h. Monument Francesc Macià
Diada de Corpus a La Garriga
11h. Plaça Can Dachs
12h. Plaça de Sant Jaume
12h. Plaça de Comes
12h. Plaça de les Cols
II Diada d’Apadrinament de la Colla Castellera La Bisbal del Penedès
Diada de la Cultura Catalana a Portbou
Festa de Corpus a Mont-ras
Festes de Sant Joan al barri Can Sant Joan de Montcada i Reixac
12h. Plaça del Bosc de Can Sant Joan
12.30h. Plaça Major
Foto 1: Els Castellers de Barcelona carreguen el 3de9f al seu 47è aniversari, l’any passat
Foto 2: Assaig dels Xiquets de Reus el passat dimecres
Quan el 4 costa més que el 3
Els Marrecs estan de moda
Noves pàgines d’or al fet casteller | 0.662144 | curate | {"ca": 0.9600237482683555, "en": 0.007916089451810805, "pt": 0.009499307342172967, "fr": 0.007520284979220265, "es": 0.01424896101325945, "uz": 0.0007916089451810805} | http://revistacastells.cat/2017/06/cap-de-setmana-de-corpus-amb-cinc-diades-de-9/ |
mc4_ca_20230418_8_516373 | Browsing Articles (Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) by Subject "Cross-modal" | 0.577136 | curate | {"ca": 1.0} | https://repositori.upf.edu/handle/10230/5923/browse?value=Cross-modal&type=subject |
mc4_ca_20230418_16_441091 | La reactivitat de les sabatilles de córrer i les lesions | Fosbury
Fosbury » Opinió » La reactivitat de les sabatilles de córrer i les lesions Claus per entendre tot allò que no ens expliquen, per Jordi Vizcaíno
En el darrer article en el què analitzàvem l’amortiment de les sabatilles de córrer, vam veure que en el procés d’amortiment, la sabatilla es va deformant fins que s’atura tot l’impacte del peu contra el terra. Però si l’única característica fos aquesta, després de cada contacte, els nostres peus haurien d’arrencar des de zero, sense inèrcia. Això, a nivell muscular, comportaria una enorme despesa d’energia.
És el que passa quan correm sobre la sorra de la platja. La sorra s’enfonsa i amorteix el cop, però córrer sobre ella es fa molt cansat, precisament perquè és un terreny que no ens aporta cap retorn d’energia, ni ens permet utilitzar plenament les nostres capacitats elàstiques. A la sorra de la platja només podem utilitzar la capacitat de fer força dels nostres músculs.
Així que, per tal de no esgotar prematurament els nostres músculs, necessitem que aquest impacte ens pugui ser retornat d’alguna forma. Cada marca utilitza per a la fabricació de les seves sabatilles un compost que aporti això precisament. Ens venen que tota o quasi tota l’energia de l’impacte l’acaba retornant, per tal que córrer amb elles no sigui tan cansat com córrer per la platja, i perquè anem molt més ràpids. Aquest és l’objectiu de la reactivitat.
De la mateixa manera que ho vam veure amb l’amortiment, la reactivitat de les sabatilles de córrer ens produirà desajustos al cos. S’ha de tenir en compte que el nostre cos també reaccionarà per aixecar el peu del terra, no només ho farà perquè la sabatilla actuï. I és en aquesta doble reacció on apareixen els conflictes.
Ho entendrem bé després que veieu com funcionen els nostres músculs. I és que acostumem a pensar que la nostra musculatura té només una capacitat, que és la de fer força, però també té la capacitat de rebotar; és a dir, té capacitats elàstiques.
Què és l’elasticitat?
L’elasticitat és una característica que presenten certs composts, que fa que un cop s’hagin deformat per la intervenció d’alguna força, puguin tornar a la seva forma original sense dissipar l’energia.
Si comparem el bot d’una pilota de tennis amb una de golf no serem capaços de discernir a simple vista que les dos es deformen en tocar el terra, però ho fan. I la de golf torna a la seva forma original molt abans que la de tennis. Per això rebota més. Significa que la pilota de golf és molt més elàstica que la de tennis.
Quin element de la nostra musculatura té aquestes característiques?
Aquestes propietats no les tenen les fibres musculars, però sí els tendons i les fàscies. Els tendons són els elements que uneixen el múscul amb els ossos. Les fàscies són unes membranes que recobreixen el múscul per fora i que separa els diferents músculs entre si, i que per dins envolta a diferents grups de fibres musculars.
Seria com si per fora i per dins, els nostres músculs estiguessin formats per centenars de bandes elàstiques. D’aquesta manera, quan hi ha un estirament del múscul, aquest pot tornar a la seva posició inicial gastant menys energia. Aquesta despesa menor es produeix perquè no hi ha tant consum de les fibres musculars com quan es contrauen i es relaxen. Utilitzar i desenvolupar aquesta característica ens permet ser molt més eficients.
Si us fixeu en els grans corredors de fons, no tenen una musculatura que quedi especialment bé. Tenen uns tendons molt ben preparats i amb les seves capacitats elàstiques perfectament desenvolupades. Això els permet consumir menys oxigen al moure les cames i ser molt més eficients. Per al moviment de les cames utilitzen molt bé aquesta capacitat i poden alleugerir una mica el múscul de la contracció muscular. Aprofiten millor la inèrcia del moviment.
Si deixéssim caure des de la mateixa altura la pilota de tennis i la de golf, aquesta darrera, després de rebotar, arribaria molt més amunt que la de tennis. Si haguéssim de tornar-les a agafar amb les mans per repetir el gest 100 cops més, hauríem de recórrer menys distància amb els braços per agafar la de golf que la de tennis. Fent el mateix exercici d’anar a agafar les pilotes, amb un element elàstica gastaríem menys energia. Per poc que repetíssim el gest, les diferències de consum es dispararien.
Com qualsevol capacitat del cos, pot evolucionar cap a bé o cap a malament. El fet de no exercitar-la fa que la musculatura sigui més rígida. També ocasions que els estiraments sobtats ens puguin ocasionar alguna tendinitis. Però alliberant la musculatura i entrenant, aquesta capacitat millora indubtablement. Aquest canvi sobtat en la forma de comportar-se la musculatura és, sens dubte, la causa de la majoria de lesions durant la transició al minimalisme. Per això, es recomana dur a terme una correcta preparació.
I què passa quan un cos elàstic com els nostres tendons i fàscies es troben amb un altre cos elàstic com les soles de les sabatilles?
Que tots dos reaccionaran a l’impacte. Aquí és on apareix el gran problema. No és cap altre que saber si coincidiran en el temps.
Les sabatilles són un element inert i nosaltres un ésser viu. Si fóssim un altre element inert, segurament podríem trobar la forma d’aprofitar aquest binomi de compostos elàstics per tal que reaccionessin al mateix temps i que, plegats, suméssim.
Com que som éssers vius, però, les nostres capacitats evolucionen i involucionen. Els nostres passos no són sempre iguals, encara que puguin assemblar-se. Les superfícies canvien, així que és extremadament difícil, per no dir impossible, que coincideixin en el temps o se sincronitzin per donar-nos un major rendiment.
De la mateixa manera, el material de les sabatilles també té una evolució, ja que es gasta amb l’ús. Així, si és impossible que coincideixin en el temps, les úniques opcions que queden són: que el nostre cos, al tocar el peu amb el terra, o bé reaccioni abans o bé sigui la sabatilla la que ho faci en primera instància.
Si nosaltres reaccionem abans que la sabatilla significa que podríem estar impulsant-nos, mentre la sabatilla continua deformant-se. Però com que la reacció no serà sobre una superfície fixa, estarem perdent l’oportunitat d’aprofitar les nostres capacitats elàstiques. Així, estaríem a mercè de si la sabatilla s’atura o no. Mantindríem una tensió innecessària durant aquest temps perquè la sola continua deformant-se. Aquesta tensió innecessària, repetida al llarg del temps, ens apropa al nostre punt de saturació. Per tant, a la possibilitat de lesionar-nos.
D’altra banda, si la sabatilla reacciona abans, els nostres passos esdevindrien inestables perquè perdríem part del control del moviment. Si intenteu córrer sobre un llit elàstic al ritme que vosaltres voleu, comprovareu que us costarà mantenir l’equilibri i la velocitat controlada. L’excés de tensió per controlar la velocitat i l’estabilitat del cos sumarà cansament i restarà eficiència.
En canvi, si us deixeu portar pel rebot del llit, saltareu més i la gambada serà més espectacular. Això sí: perdreu part del control del moviment, ja que portareu el ritme que us marqui el rebot. És una mica similar al que passa durant les baixades pronunciades. Deixem de banda que són realment divertides. El fet de deixar-nos portar per la inèrcia i el terreny fa que els nostres músculs hagin de treballar molt més si es vol controlar la velocitat o estarem més a prop de desequilibrar-nos si ens deixem portar pel moviment en si.
Qualsevol reacció que no sigui provocada pel nostre cos ens desestabilitzarà i ens causarà estrès. Això ens torna a apropar al nostre límit de saturació i a l’esgotament. En conseqüència, a la lesió.
Tal com passava amb l’anàlisi de l’amortiment, aquí també ens trobem amb diferents tipus de persones i capacitats per aguantar aquest desequilibri. Hi haurà gent que no es veurà afectada, és clar. En general, però, la suma d’inestabilitat per l’amortiment i d’inestabilitat per la reactivitat de les sabatilles de córrer és, segurament, la gran responsable de les lesions i molèsties que es produeixen en córrer. Precisament, les dues característiques que ens han fet pensar que són imprescindibles d’una sabatilla de córrer.
Us han explicat això de les vostres sabatilles de córrer?
Aquest article ha estat publicat originalment en castellà a Feetness
AtletismeBarefootOpinió
Totes les mirades de l’ovalada europea viraven cap a la Península aquest cap de setmana no per… | 0.803055 | curate | {"ca": 0.9934694846829731, "es": 0.006530515317026834} | http://fosbury.cat/opinio/reactivitat-sabatilles-correr-lesions/ |
mc4_ca_20230418_2_160577 | El 3 d’octubre del 2008 el Consell General va aprovar la Llei 17/2008, de la Seguretat Social, que va entrar en vigor el passat 1 de novembre del 2009. En l’article 221 es recull que les persones internades en establiments penitenciaris radicats al Principat d’Andorra han d’estar donades d’alta a la Seguretat Social, així com que s’han de pagar les quotes d’afiliació respectives.
La partida corresponent a aquesta despesa es preveia en el Projecte de llei de pressupost per a l’exercici 2010. Vist que aquest pressupost no s’ha aprovat, l’article 22.1 de la Llei general de les finances públiques determina la pròrroga per dotzenes parts del pressupost de despesa corrent de l’exercici immediatament anterior. Atès que aquest pressupost no preveia cap dotació per fer front a la dita despesa perquè la normativa que regula l’afiliació a la Seguretat Social de les persones internades en establiments penitenciaris es va aprovar amb posterioritat a l’elaboració del text de pressupost per al 2009, enguany no es disposa de crèdits per dotzenes parts per finançar-la.
Aquests pagaments estan destinats a dotar les persones internades en centres penitenciaris a Andorra, d’una cobertura sanitària i, per tant, no es poden interrompre. Actualment aquests pagaments no es poden satisfer si el capítol que els pertoca no es dota pressupostàriament de la quantitat necessària per assumir la previsió de despesa, xifrada en 112.020,48 € per al període comprès entre l’1 d’abril i el 31 de desembre d’enguany.
Vist que el caràcter de necessitat i d’urgència d’aquesta despesa queda justificat pel fet que el Govern ha de disposar dels crèdits pressupostaris per fer front als imports que es deriven de l’aplicació de la legislació vigent en matèria de Seguretat Social. | 0.879734 | curate | {"ca": 1.0} | https://leslleis.com/L2010006 |
oscar-2301_ca_20230418_8_93011 | Reunió de l'executiva del PSC a la Diputació · Gobierto Esplugues de Ajuntament d'Esplugues de Llobregat · Gobierto | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://portalobert.esplugues.cat/ca/agendas/pilar-diaz-i-romero/2020-03-04-reunio-de-l-executiva-del-psc-a-la-diputacio |
mc4_ca_20230418_5_97748 | ADVOCAT CAT BIG 3 BAYER PIPETES 0,8 ml
ADVOCAT CAT BIG 3 BAYER PIPETES 0,8 ml
referència 4007221016694
Advocat general Xat en Bayer és alhora una puça, un anti-picor i desparasitació dels cucs intestinals de gats de més de 4 kg. Com a defensor de la pipeta és fàcil d'administrar. Elimina els paràsits i evita la reinfestació durant 1 mes.
S'associa amb: PROFENDER GRAND CHAT 2 PIPETTES BAYER
ADVOCAT CAT BIG 3 pipetes BAYER 0,8 ml
Descripció Advocat Gran Gat Bayer 3 pipetes de 0.8 ml
Advocat general de XAT laboratoris Bayer és un antiparasitari extern per a ús veterinari com pipetes per a les categories 4 a 8 kg. Està destinat als gats que pateixen o corren el risc d'infeccions parasitàries mixtes causades per les puces, àcars de la sarna i nematodes (cucs rodons) de les següents espècies:
Puces: Ctenocephalides felis
Prevenció de la malaltia del cuc del cor: larves L3 i L4 de Dirofilaria
Nematodes (cucs rodons) Gastrointestinal: larves L4, adults i adults de Toxocara cati formes i tubaeforme Ancylostoma immadurs
NB: El fàrmac es pot incorporar a una dermatitis al·lèrgica programa terapèutic per a puces (FAD).
Amb la seva innovadora presentació com una pipeta per aplicar a la base del coll, Advocat Gran Gat 4-8kg Spot-on pot tractar al seu gat amb molta facilitat. Aquesta és la solució completa per a tractar el seu animal contra tant les puces, sarna i cucs en un sol producte.
Advocat de XAT s'utilitza (en dosi apropiada) en els gats joves de 9 setmanes d'1 kg de pes.
Advocat Consell per a l'ús de Bayer Gran Gat 3 pipetes de 0,8 ml
Parteixi el pèl del coll del gat a la base del crani per tal de veure la pell. Col·loqui la punta de la pipeta de l'advocat general de XAT Bayer sobre la pell i estrènyer amb fermesa diverses vegades per buidar el contingut directament sobre la pell. Aplicació a la base del crani reduirà al mínim la possibilitat de llepar el producte del gat. Aquest producte és per a ser administrat només a la pell. Només s'apliquen sobre la pell sana.
Imidacloprid ..... 100 mg / ml, moxidectina ..... 10 mg / ml, alcohol benzílic, butil hidroxitolueno (E 321, com un antioxidant) ..... 1 mg / ml | 0.733596 | curate | {"en": 0.11620217288615967, "ja": 0.03589985829003307, "ca": 0.7798771846953235, "es": 0.0680207841284837} | https://www.soin-et-nature.com/ca/tabletes/8607-advocat-cat-big-3-bayer-pipetes-08-ml.html |
wikipedia_ca_20230401_0_255375 | San Ysidro
San Ysidro és un poble dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic. Segons el cens del 2000 tenia una població de 238 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, San Ysidro tenia 238 habitants, 86 habitatges, i 63 famílies. La densitat de població era de 39,3 habitants per km².
Dels 86 habitatges en un 33,7% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 44,2% hi vivien parelles casades, en un 24,4% dones solteres, i en un 25,6% no eren unitats familiars. En el 22,1% dels habitatges hi vivien persones soles el 4,7% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,77 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,16.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 29% tenia menys de 18 anys, un 9,7% entre 18 i 24, un 24,4% entre 25 i 44, un 23,5% de 45 a 60 i un 13,4% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 36 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 83,7 homes.
La renda mediana per habitatge era de 30.521 $ i la renda mediana per família de 32.188 $. Els homes tenien una renda mediana de 26.429 $ mentre que les dones 16.442 $. La renda per capita de la població era de 14.787 $. Aproximadament el 10,6% de les famílies i el 15,1% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"es": 0.007189072609633357, "ca": 0.9849029475197699, "pt": 0.007907979870596693} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=255376 |
mc4_ca_20230418_17_379233 | http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona/directori/ripolles.html
El Servei Comarcal de Català del Ripollès forma part del Consorci per a la Normalització Lingüística des de l'any 1992, i l'oficina sempre ha estat situada dins de l'edifici del Consell Comarcal, al carrer del Progrés, 22, de Ripoll.
Comprèn tot el territori de la comarca del Ripollès, formada per 19 municipis, amb una població total de 26.393 habitants registrats l'1 de gener de 2011. La capital, Ripoll, en té 10.913, i la segueixen Sant Joan de les Abadesses, amb 3.492, i Campdevànol, amb 3.477 habitants. (IDESCAT 2011).
L'índex de població immigrada és del 8,60%, el més baix de totes les comarques catalanes. En xifres absolutes, hi ha 2.270 persones procedents de fora de l'Estat espanyol.
El SCC del Ripollès comparteix l'objectiu principal de l'ens al qual pertany: fomentar el coneixement i l'ús del català a través de la formació, l'assessorament lingüístic i la dinamització, per assegurar la cohesió social als nostres municipis.
Al llarg d'aquests 20 anys hem fet cursos presencials per a nova immigració en diversos municipis: Campdevànol, Planoles, Ribes de Freser, Camprodon, Vilallonga de Ter i Sant Joan de les Abadesses. També hem ofert cursos a distància de nivell intermedi i suficiència per a la població catalanoparlant. Aquest darrer curs 2011-2012 hem començat la nova modalitat de cursos semipresencials a partir de la plataforma Parla.cat. Pensem que aquest espai virtual d'aprenentatge s'adapta molt a les característiques d'una població bastant dispersa, des del punt de vista geogràfic, com és el Ripollès, ja que permet a cada alumne estudiar des de casa el nivell que li correspon, sota el guiatge d'un servei de tutoria.
Pel que fa a l'assessorament lingüístic, es tracta d'un servei gratuït de revisió de textos diversos, que oferim tant a entitats públiques i privades, com a particulars. Els nostres usuaris principals són ajuntaments, oficines de turisme, associacions cíviques i culturals, i també persones preocupades per la qualitat lingüística.
Pel que fa al foment de l'ús del català, des de l'any 2003 fem difusió a tots els centres escolars dels dos cicles anuals de cinema infantil en català, l'anomenat CINC, que ja té una presència consolidada a la comarca. També participem en programes d'àmbit general, com ara el Voluntariat per la llengua. | 0.86374 | curate | {"ca": 0.9935897435897436, "en": 0.00641025641025641} | https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona/02016_ripolles/qui_som.html |
cawac_ca_20200528_8_95014 | La Polifònica de Puig-reig continua la seva gira de concerts a Islàndia
REDACCIÓBERGA La coral Polifònica de Puig-reig continua la seva gira per Islàndia. Una trentena dels membres de la formació fa una setmana que estan de viatge per aquest territori, on a part de fer turisme hi tenen programades algunes actuacions. Després del concert d'ahir al Museu de l'Arengada a Trollaskagi, per avui tenen previst un concert a la ciutat d'Akureyri en Commemoració dels 150 Anys de fundació de la ciutat. En aquest recital hi assistirà el president de la República d'Islàndia, Ólafur Ragnar Grímsson. La gira es tancarà demà dijous a la capital del país, Reikjavik, on oferiran un concert a l'Auditori Harpa d'aquesta ciutat. La Polifònica acostuma a fer cada estiu sortides a l'exterior amb viatges que l'han portada a visitar països tan diversos com Filipines, Malàisia, Estats Units o països europeus i llatinoamericans. | 0.805609 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/bergueda/2012/08/29/polifonica-puig-reig-continua-seva-gira-concerts-islandia/208077.html |
oscar-2201_ca_20230904_2_144978 | Tal i com vam comentar en l’article Eines i recursos per a la gestió de les finances, el càncer i el seu tractament poden tenir una forta repercussió en el benestar econòmic de les persones afectades i les del seu entorn immediat. Aquí presentem les dificultats a l’hora de demanar un producte financer durant o després de la malaltia i oferim algunes idees i consells a tenir en compte durant la gestió.
Cal contractar una assegurança per demanar un préstec o una hipoteca al banc?
Tot i que la llei espanyola no obliga a contractar una assegurança de vida (ni de cap tipus) per demanar un préstec o una hipoteca, moltes entitats bancàries la sol·liciten o la recomanen com a garantia de pagament. El problema apareix quan l’asseguradora es nega a tramitar una pòlissa per malaltia actual o per haver-ne patit una durant els anys anteriors. En aquest cas, es denega l’assegurança i, de retruc, poden sorgir dificultats per a la concessió del préstec.
Hem de tenir clar que, tot i que el banc ens l’ofereixi, existeix l’opció de no contractar assegurança. Si de totes maneres estem interessats en una, segurament serà més econòmica si no la contractem a través del banc.
Aquest darrer estiu es va presentar un avantprojecte de llei hipotecària per la qual es prohibirà la vinculació d’assegurances de qualsevol tipus a les hipoteques. Un cop estigui aprovada, els sol·licitants de préstecs als quals se’ls ha denegat per motius de salut estaran totalment emparats legalment per a poder fer una denuncia.
Casos en què s’ha denegat un producte financer i recursos online de protesta
Són moltes les persones que no han pogut gaudir d’un producte financer degut al seu historial mèdic. Reclamen que s’apliquin les estadístiques actualitzades de supervivència per tipus de càncer. Hi ha moltes persones que tenen la mateixa probabilitat de recaiguda que una altra persona que no ha patit càncer. Per altra banda, la FECEC també reclama una llei de “dret a l’oblit” que obligui a esborrar l’historial mèdic passat un temps, tal i com es fa a França actualment.
També hi ha casos que han aparegut a la premsa de gent que emprèn una queixa massiva a les xarxes socials per tal de recollir signatures i recolzar la seva causa. Una d’aquestes, la del Juan Antonio Sepulcre, va acabar amb la rectificació per part del banc arrel de, suposadament, la pressió derivada de la protesta i la difusió del cas per internet. El Juan Antonio, sol·licitant d’una hipoteca per comprar una vivenda i que va patir un càncer d’ossos fa 9 anys, va recollir més de 151.000 signatures a través d’una petició a la plataforma Change.org. Dies després de negar-li la concessió de la hipoteca i el ressò a la xarxa, l’entitat va comunicar-li que farien una excepció en el seu cas, sense afegir més detalls al respecte.
Com comprova l’asseguradora el nostre historial mèdic per concedir-nos o no una pòlissa?
No ho fa, les asseguradores no tenen accés al nostre historial mèdic. El sol·licitant és responsable de la veracitat de la informació cedida i el contrari és considerat frau. De fet, el Departament de Salut de la Generalitat va suspendre el 2016 una proposta de projecte (VISC+) que permetia la venda de dades mèdiques a farmacèutiques i asseguradores. Per tant, aquestes darreres basen el seu criteri en la documentació que els fem arribar.
Tampoc hauria de ser accessible la nostra història mèdica a través d’eines de cerca com Google. Per desgràcia, el robatori de dades de caràcter confidencial d’hospitals o centres mèdics succeeix amb més freqüència del desitjat. Més avall a la secció de referències, hem inclòs un enllaç on s’explica el procediment per esborrar les nostres dades personals de Google en cas que hi apareguin.
Consells a l’hora de contractar un producte financer
Mentre no s’aprovi la nova llei hipotecària mencionada més amunt, proposem un seguit de consells que poden ser útils a l’hora de demanar un préstec o per fer front a les dificultats per a retornar-lo, sigui hipotecari o no:
Al negociar un producte financer amb el banc, sol·licitar la NO contractació d’una assegurança i demanar les condicions de finançament del producte sense assegurança. És a dir, comprovar que aquestes no canvien en funció de si tenim pòlissa o no.
Si l’anterior no és possible, demanar una assegurança d’un altre tipus, però no de vida. Per exemple, a La Caixa, en cas que el sol·licitant no pugui obtenir-ne una de vida per malaltia, hi ha l’opció d’una pòlissa d’accidents o d’incendis, però en cap cas es té en compte el seu estat de salut. A més a més, les no vitals solen ser més econòmiques.
En cas de gaudir ja d’una hipoteca però amb dificultats econòmiques per a pagar-la, es pot optar per una carència d’hipoteca, és a dir, un període durant el qual el banc ofereix la possibilitat de pagar una quota menor o inclús deixar de pagar-la durant un temps.
Considerar altres fonts de finançament que no depenguin directament d’un banc. Per exemple, en el cas de no poder obtenir un préstec hipotecari per un habitatge, es pot tenir en compte el model cooperatiu d’accés en cessió d’ús, que representa una alternativa intermèdia entre el lloguer i la propietat. Aquest model ofereix habitatge per una quota d’ús estable i més econòmica que el lloguer dels pisos de protecció oficial.
La FECEC posa a disposició entitats que ofereixen petits ajuts econòmics directament als pacients o familiars amb dificultats econòmiques per accedir a tractaments o serveis que requereixen.
Referències
Llei Hipotecària Espanyola: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1946-2453
El Mundo (2017). Los bancos no podrán vincular la concesión de hipotecas a los seguros de vida y hogar.
http://www.elmundo.es/economia/macroeconomia/2017/07/24/5975ea8aca4741ad598b45d5.html
Público (2017). El Banco Sabadell rectifica y concede una hipoteca a un hombre al que se la negó por haber padecido cáncer. http://www.publico.es/sociedad/banco-sabadell-rectifica-concede-hipoteca-hombre-nego-haber-padecido-cancer.html
com. Ya puedes eliminar el registro de tus datos médicos en Google.
http://computerhoy.com/noticias/software/ya-puedes-eliminar-registro-tus-datos-medicos-google-64164
ABC (2017). ¿Merece la pena solicitar un período de carencia hipotecaria?
http://www.abc.es/economia/20150925/abci-carencia-hipotecas-201509240946.html
Ajudes laborals, legals i financeres, M'organitzo assegurança, finances, hipoteca, ingressos, morganitzo, planificació, pressupost, préstec
Vols rebre les últimes notícies amb el nostre butlletí?
Inscriu-te
Comparteix:
ARTICLES RELACIONATS:
M'organitzo
Puc contractar una assegurança de salut o de vida després del càncer?
leer más
M'organitzo
Xarxes socials i com connectar
leer más
M'organitzo
Com preparar-se per a la tornada a la feina
leer más
Amb el patrocini de:
Crèdits Avís legal + info adicional
Hotel d'Entitats La Pau, carrer Pere Vergés, 1 11a planta | 08020 Barcelona Telèfon / Fax: 93 314 87 53 Contacte: [email protected]
Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer, registrada amb el núm 408 al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i declarada d’Utilitat Pública el 10-09-2008.
2017 © FECEC (Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer)
Fem servir galetes per donar-vos la millor experiència al nostre web.
Podeu obtenir més informació sobre què galetes estem utilitzant o desactivar-les a la configuració.
Accepta
Vols rebre les últimes notícies amb el nostre butlletí?
Inscriu-te
Canvia la configuració de les galetes
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Política de galetes
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Enable or Disable Cookies
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.660047 | curate | {"ca": 0.8843024647044747, "es": 0.09679349126585307, "en": 0.00658052165589854, "fr": 0.006341229959320412, "pt": 0.005144771476429768, "sv": 0.0008375209380234506} | https://despresdelcancer.cat/index.php/consells-salvar-dificultats-lhora-demanar-producte-financer/ |
mc4_ca_20230418_14_254032 | ESTUDIS ALS QUE ES POT ACCEDIR UN COP FINALITZAT ELS CICLES |
a qualsevol estudi universitari oficial de grau amb la nota de tall requerida per la Universitat escollida.
Batxillerat (LOGSE) o equivalent. Són equivalents, a efectes d’accés:
– La superació del Batxillerat.
– La superació del COU.
Prova d’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior (PACFGS)
Mitjançant una prova, que es convoca anualment, podran accedir-hi les persones que, malgrat no complir les condicions de l’apartat anterior, tinguin 19 anys o bé els compleixin durant l’any natural en què vulguin iniciar el cicle formatiu.
Les persones que acreditin, com a mínim, un any d’experiència laboral que es correspongui amb els estudis que vulguin cursar, quedaran exemptes de la part específica de la prova d’accés.
Les persones que han superat totalment les proves d’accés a la Universitat per a majors de 25 anys poden quedar totalment o parcialment exemptes de la prova d’accés, i s’hauran d’adreçar a la Direcció General de Formació Professional a fi de sol·licitar l’exempció amb el model de sol·licitud previst.
Els alumnes que superin un cicle formatiu de grau mitjà, si tenen 18 anys o bé els compleixen durant l’any de la prova, poden presentar-se a les proves d’accés a cicles formatius de grau superior de la mateixa família professional i d’altres famílies professionals que es determinin. Aquests alumnes cal que es preparin per superar la prova.
Curs Específic d’Accés als Cicles Formatius de Grau Superior(CAS)
Aquests estudis permeten, a les persones que el superen, l’accés directe als cicles formatius de formació professional inicial de grau superior.
Exclusivament va adreçat a persones que hagin assolit un CFGM.
TANT LA PROVA D’ACCÉS (PACFGS) COM EL CURS ESPECÍFIC (CAS) ES PODEN ESTUDIAR AL NOSTRE CENTRE. | 0.798988 | curate | {"en": 0.10567734682405847, "ca": 0.8943226531759415} | https://administracioifinanceseducem.wordpress.com/el-cicle-daif/estudis-als-que-es-pot-accedir-un-cop-finalitzat-els-cicles/ |
macocu_ca_20230731_4_370582 | auto-recambios fco.cerdà perales, sl-Alcúdia (l'):Ajuntament de L'Alcudia::Directorio comercial de la Comunitat Valenciana | 0.498798 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_254617 | Hooksett
Hooksett és una població dels Estats Units a l'estat de Nou Hampshire. Segons el cens del 2000 tenia una població d'11.721 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Hooksett tenia 11.721 habitants, 4.147 habitatges, i 3.031 famílies. La densitat de població era de 124,9 habitants per km².
Dels 4.147 habitatges en un 36,2% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 60,6% hi vivien parelles casades, en un 0% dones solteres, i en un 26,9% no eren unitats familiars. En el 19,6% dels habitatges hi vivien persones soles el 6,7% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,63 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,04.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24,3% tenia menys de 18 anys, un 12,2% entre 18 i 24, un 32,1% entre 25 i 44, un 22,3% de 45 a 60 i un 9,1% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 35 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 97,7 homes.
La renda mediana per habitatge era de 61.491$ i la renda mediana per família de 68.673$. Els homes tenien una renda mediana de 43.524$ mentre que les dones 31.341$. La renda per capita de la població era de 24.629$. Entorn del 3,2% de les famílies i el 4% de la població estaven per davall del llindar de pobresa. | 1 | perfect | {"fi": 0.0060790273556231, "ca": 0.9855623100303952, "pt": 0.008358662613981762} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=254618 |
mc4_ca_20230418_16_715659 | Ivanhoe. Walter Scott. 1819 | epubqüest
Ivanhoe. Walter Scott. 1819
20/12/2015 · by epubqüest · in Català, Novel·la, Novetats. ·
Títol: Ivanhoe.
Títol original: Ivanhoe.
Autor: Walter Scott, 1819.
Traductora: Jordi Tiñena.
Emocions fortes, aventura, intriga, misteri, fantasia…, són components d’aquest gran clàssic de la novel·la històrica que fan despertar l’atenció del lector i mantenir-lo encuriosit fins a la darrera pàgina.
Com digué Aribau: «Walter Scott sap agermanar amb molta gràcia la història amb la ficció, coneix a fons el cor humà i posseeix l’art d’inventar caràcters sempre nous, de mantenir sempre l’interès del diàleg i de variar a l’infinit els quadres i aventures».
magnet:?xt=urn:btih:1660D0321B3336029EE45E94FD40EFC75E8A160C
magnet:?xt=urn:btih:625ADEB69D078035EA1EC8A3BA542CAE96C1D6FB
Etiquetes: aventures, històric, infantil/juvenil
L’espectre. Jo Nesbø. 2011 → | 0.395624 | curate | {"fi": 0.018433179723502304, "hu": 0.029953917050691243, "ls": 0.018433179723502304, "fr": 0.018433179723502304, "ca": 0.7004608294930875, "en": 0.17511520737327188, "es": 0.02880184331797235, "da": 0.010368663594470046} | https://epubquest.net/2015/12/20/ivanhoe-walter-scott-1819/?shared=email&msg=fail |
naciodigital_ca_20220331_0_290729 | Aquests són la relació de difunts, facilitada per l'empresa de serveis funeraris de Sabadell, Funerària Torra.
Els corresponents aquest dijous 25 de febrer:
ELPIDIA RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ
Cerimònia: dia 25 a les 09:15 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
JUAN ANTONIO MARTÍN GÓMEZ
Cerimònia: dia 25 a les 10:00 a Sala de Cerimònies
Destí: Cementiri de Sabadell
FRANCISCO MUÑOZ PASTOR
Cerimònia: dia 25 a les 12:15 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
ALBERTO LEIVAS GONZÁLEZ
Cerimònia: dia 25 a les 15:45 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
JOSEP RENALIAS CAPELLA
Cerimònia: dia 25 a les 17:15 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell | 1 | perfect | {"ca": 0.8196969696969697, "gl": 0.07575757575757576, "es": 0.07121212121212121, "pt": 0.03333333333333333} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/33610/obituari-sabadell-25-febrer-2021 |
crawling-populars_ca_20200525_21_366367 | Recorda'm
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
Els concerts dirigits als més joves pensats per a les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres es faran a la plaça de Catalunya i agrupats en el segon cap de setmana de festes, segons fonts autoritzades de l’Ajuntament. Figueres no tindrà, però, les barraques d’entitats que s’agrupaven habitualment al Clos de Fires, tal com ja s’havia avançat fa uns mesos, sinó que les barres de bar que s’habilitin a l’entorn de l’espai de concerts estaran gestionades pels joves de manera més “col·laborativa”.
El mercat de fruita i verdura que habitualment ocupa aquest espai serà desplaçat als carrers laterals tal com es fa cada any amb motiu de la celebració de l’Acústica o de la Fira del Còmic.
Els canvis estan acordats entre el Consell Local de Joventut (CLJF), les entitats i l’Ajuntament, que van decidir fa uns mesos aparcar el model de l’Embarraca’t que ha estat vigent des del 1994, any en què va començar a rebre aquest nom. Les primeres edicions es van fer a la Font Lluminosa, a l’antiga fàbrica de Talc, i va començar a anomenar-se Embarraca’t des del 1994. Instal·lat al Clos de Fires hi ha estat, però, des de l’any 1996. Han estat 23 anys de celebracions anuals. Ja feia uns anys que des de diversos fronts es qüestionava la vigència d’una fórmula que la gran majoria dels implicats han considerat caducada.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.767463 | curate | {"ca": 0.9942954934398175, "it": 0.005704506560182544} | : /territori/article/10-administracions/1749185-els-concerts-per-a-joves-de-la-santa-creu-en-un-sol-cap-de-setmana-i-al-centre.html |
macocu_ca_20230731_9_449188 | AVUI
Sections
Sou a: Inici / EL MUSEU DE GUISSONA ACULL LA IV EDICIÓ DEL CONGRESSUS DISCIPULOUM LINGUAE LATINAE
Info
Guissona. 12 d’abril de 2018
El passat dimarts 10 d'abril, més de dos-cents alumnes, de setze instituts de les comarques de Lleida, que cursen la matèria de llatí van participar en una macro trobada a Guissona, que va tenir com a pol d'atracció el Museu i el Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso. La jornada, organitzada per un grup de professors de Secundària en col·laboració amb la Universitat de Lleida, va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament i el Museu de Guissona. Durant tot el matí, els alumnes van participar activament amb les activitats preparades. Van tenir l'oportunitat de cuinar una salsa garum, elaborar un perfum fet d'herbes, olis i greixos, escriure com els romans amb una canya, vestir-se com les legions de Iesso i confeccionar la bulla, que els nens romans portaven com a amulet. A més, paral·lelament, mitjançant una gimcana, van poder descobrir, de forma autònoma els secrets i tresors del Museu de Guissona i el Jaciment arqueològic. Un cop acabades les activitats, els participants guanyadors varen rebre un diploma i una corona de llorer. Des del Museu de Guissona es valora molt positivament la jornada, ja enguany en la quarta edició, perquè serveix per donar a conèixer les restes romanes en un públic jove que a més està interessat per la història, l'arqueologia i les llengües clàssiques. | 0.828875 | curate | {"en": 0.011088011088011088, "ca": 0.9826749826749827, "es": 0.006237006237006237} | |
oscar-2201_ca_20230904_6_170461 | CCOO arriba a un acord amb Inditex i assegura la "reubicació de les plantilles afectades" pel tancament de tendes | ARA Multimèdia
Dilluns 29 novembre 2021
El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
facebook twitter instagram rss
En portada
Notícies
Alcoi
Cocentaina
Comarques
Política
Cultura
Societat
Economia
Esports
AraLaVall
Opinió
Vídeo galeria
CCOO arriba a un acord amb Inditex i assegura la "reubicació de les plantilles afectades" pel tancament de tendes
AlcoiECONOMIA
Tenda de Lefties a Alcoi que tancarà a 2021 / AM
CCOO valora l'acord a nivell nacional com "una eina essencial per defendre l'ocupació", però al mateix temps "no és perfecte ni cobreix al 100% les nostres expectatives".
Compartir:
Escrit per Redacció 22 desembre 2020
El sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha anunciat que, després de les negociacions amb el grup Inditex, s'ha arribat a un acord per "defendre l'ocupació i garantir la reubicació de les plantilles". Cal recordar que el gran grup ha anunciat el tancament de tres tendes a Alcoi, com és Massimo Dutti, Zara i Lefties.
CCOO valora l'acord a nivell nacional com "una eina essencial per defendre l'ocupació", però al mateix temps "no és perfecte ni cobreix al 100% les nostres expectatives". El sindicat indica que l'acord garanteix de forma expressa el manteniment del tipus de contracte (complet o parcial).
Per donar dades més concretes, l'acord planteja l'absorció de treballadors en altres centres logístics o tendes. Entre altres compensacions hi haurà un màxim de 90 euros mensuals per a despeses de desplaçament en funció del quilometratge o 3.000 euros per canvi de domicili. L'empresa també dóna l'opció a l'extinció del contracte si no s'arriba a un acord.
La notícia del tancament de les 3 tendes ha sorprés la majoria de la ciutadania. En conèixer la notícia, Compromís ha demanat al govern municipal "nous pols d'atracció comercial" després del tancament de tendes d'Inditex.
Solidaritat i llocs de feina
Algunes empreses de les nostres comarques s'han volgut solidaritzar amb les treballadores i han oferit llocs de feina.
Algunes d'aquestes empreses són:
Limpiezas Batoy, la primera a oferir-se, atendrà els currículums rebuts en [email protected] a partir del 15 de gener.
Picotex també s'ofereix a col·laborar des del correu [email protected].
I des d'Industrias Seguí, on fins i tot ja han atés una demandant preocupada pel seu futur immediat, reben els currículums en [email protected].
Comenta a través de facebook
Amb educació i respecte podem mantenir una bona conversa. S'eliminaran els comentaris amb insults o expresions de mal gust, així com els comentaris creats únicament amb fins promocionals i/o SPAM en general. Gràcies per participar! | 0.732692 | curate | {"ca": 0.8964352720450282, "fr": 0.015384615384615385, "es": 0.04202626641651032, "cs": 0.00375234521575985, "pt": 0.02401500938086304, "id": 0.00375234521575985, "en": 0.00600375234521576, "it": 0.008630393996247656} | https://www.aramultimedia.com/ccoo-arriba-a-un-acord-amb-inditex-i-assegura-laareubicacio-de-les-plantilles-afectadesapel-tancament-de-tendes |
macocu_ca_20230731_4_9069 | Un recomençar verd després de la pandèmia
4 min
El covid-19 ha obligat països sencers a paralitzar-se, ha atemorit ciutadans de tot el món i ha provocat una debacle financera. La pandèmia exigeix una resposta vigorosa i immediata. Però cal que els governs també pensin a llarg termini. Hi ha un programa polític que destaca per tenir aquesta mena d’horitzó temporal: el Pacte Verd Europeu presentat per la Comissió Europea.
El covid-19 és reflex d’una tendència més àmplia: ens esperen més crisi planetàries. Si responem a cadascuna d’elles amb mesures superficials, i seguim mantenint el mateix model econòmic que ens ha portat aquí, en algun moment el xoc superarà la nostra capacitat de resposta.
El 1972, el Club de Roma va fer un advertiment similar amb el seu famós informe Els límits del creixement ; i el va reiterar el 1992 al llibre Més enllà dels límits, de Donella Meadows, autora principal del primer informe. Com va advertir Meadows en aquell moment, el que definirà el futur de la humanitat no serà una única emergència, sinó una successió de moltes crisis separades però relacionades, totes elles resultat de la nostra incapacitat de viure de forma sostenible. Portem molt de temps forjant un desastre, perquè fem servir els recursos de la Terra més ràpid que la seva capacitat per regenerar-los, i alliberem deixalles i contaminants més ràpid que la capacitat del planeta per absorbir-los.
El planeta és un de sol, i totes les espècies, totes les nacions, totes les qüestions geopolítiques estan en última instància interconnectades. Ho estem vivint: el brot d’un nou coronavirus a la Xina pot generar caos a tot el món. Igual que el covid-19, el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i les debacles financeres tampoc respecten fronteres nacionals (i ni tan sols físiques). Aquests problemes no admeten més resposta que l’acció col·lectiva, i aquesta acció ha de començar molt abans que es converteixin en crisis declarades.
La pandèmia del coronavirus és un toc d’atenció perquè comencem a respectar els límits del planeta. Al cap i a la fi, la desforestació, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic fan més probables les pandèmies. La desforestació empeny els animals salvatges cap a àrees de població humana, i això augmenta la probabilitat que virus zoonòtics com el SARS-CoV-2 facin el salt d’una espècie a una altra. De la mateixa manera, el Grup Intergovernamental d’Experts de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic adverteix que és probable que l’escalfament global acceleri l’aparició de nous virus.
La crisi del covid-19 és un toc d'atenció perquè comencem a respectar els límits del planeta
Els governs que aconsegueixen contenir epidèmies segueixen aquesta consigna: “Fer cas de la ciència i preparar-se per al futur”. Però podem fer-ho millor. En comptes de limitar-nos a reaccionar davant els desastres, podem fer servir la ciència per dissenyar economies que mitiguin les amenaces del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i les pandèmies. Hem de començar a invertir en el que realment importa i establir les bases per a una economia circular verda ancorada en solucions naturals i orientada al bé públic.
La crisi del covid-19 ens mostra que és possible fer canvis radicals d’un dia per l’altre. Hem ingressat de sobte a un món diferent amb una economia diferent. Ara mateix, els governs han de proveir als seus ciutadans protecció mèdica i econòmica urgent. Però també hi ha bones raons econòmiques perquè aquesta crisi serveixi de preludi a un canvi sistèmic global.
Per exemple, res no justifica que no estiguem abandonant gradualment els combustibles fòssils i desplegant tecnologies d’energia renovable, que majoritàriament ja estan disponibles a tot el món i en molts casos ja són més barates que els hidrocarburs. Després del recent ensorrament de preus del petroli, és necessari eliminar subsidis als combustibles fòssils, com el G-7 i molts països europeus es van comprometre a fer d’aquí al 2025.
Passar de l’agricultura industrial a l’agricultura regenerativa també és immediatament factible, i permetrà capturar carboni al sòl a un ritme suficient per revertir la crisi climàtica. A més, generarà guanys, millorarà la resiliència econòmica i ambiental, crearà llocs de treball i augmentarà el benestar a les comunitats rurals i urbanes.
L’agricultura regenerativa és un element destacat en molts dels nous models econòmics que estan explorant governs municipals de tot el món per alinear-se amb el principi de viure dins dels límits del planeta.
En la seva resposta a la crisi actual, l’objectiu de les autoritats hauria de ser sostenir la forma de vida de la ciutadania invertint en energies renovables en lloc de combustibles fòssils. És hora que els 5,2 bilions de dòlars que es gasten cada any en subsidis als combustibles fòssils es comencin a redirigir cap a la infraestructura verda, la reforestació i la inversió en una economia més circular, compartida, regenerativa i descarbonitzada.
Els éssers humans som resilients i emprenedors. Som perfectament capaços de començar de nou. Aprenent dels nostres errors, podem crear un futur millor que el que avui ens espera. Acceptem aquest moment de commoció com una oportunitat per començar a invertir en resiliència, prosperitat compartida, benestar i salut planetària. Fa molt que hem sobrepassat els nostres límits naturals: és hora de provar alguna cosa nova.
Són coautors d’aquest article Hunter Lovins, presidenta de Natural Capitalism Solutions i integrant del Club de Roma; Hans Joachim Schellnhuber, director emèrit de l’Institut d’Investigació de l’Impacte Climàtic a Potsdam i integrant del Club de Roma, i Kate Raworth, associada sènior a l’Institut del Canvi Ambiental de la Universitat d’Oxford i integrant del Club de Roma. | 0.860833 | curate | {"ca": 0.9947515745276417, "fr": 0.0008747375787263821, "pt": 0.00437368789363191} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.