id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_1_19525 | Bé, tinc uns quants diners al banc que els tinc aturats i m'agradaria treure'n algun rendiment. He estat mirant i he trobat diversos projectes que em semblen molt interessants i que tenen una bona filosofia. Es tracta de Comunitae.com, Lubbus i Zopa (aquest em sembla que no opera a Espanya). Es tracta d'usuaris que s'organitzen per "passar" dels bancs i fer-se préstecs entre ells. De manera que l'inversor reb un interès més gran que si tingués els diners a un banc i el que demana el crèdit l'aconsegueix amb un interès més baix. Com dic el projecte sembla molt interessant i tots els candidats a rebre un préstec han de ser solvents (com en un banc qualsevol). Així que m'agradaria saber si algú en té experiència i, en aquest cas, com us ha anat. Surt a compte?
No coneixia aquest sistema, ben muntat i organitzat pot ser interessant com a alternativa als bancs. Si algú en té més informació jo tambe l'hi agrairia. | 0.781636 | curate | {"ca": 0.9846491228070176, "ro": 0.015350877192982454} | |
mc4_ca_20230418_1_591968 | Diego Armando Maradona: "Fidel Castro era com el meu segon pare" - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio Saltar a la navegació principal
Diego Armando Maradona: "Fidel Castro era com el meu segon pare" L'exfutbolista argentí tenia una estreta amistat amb el mandatari cubà 26 Nov 2016 - 18.12
El món s'ha llevat aquest dissabte amb una notícia d'abast planetari, la mort de Fidel Castro. Les reaccions no s'han fet esperar i, fins i tot, han esquitxat el món de l'esport quan Diego Armando Maradona ha declarat a la cadena argentina TyC Sports: "M'han trucat i m'he posat a plorar, perquè Fidel va ser com el meu segon pare. Vaig viure quatre anys a Cuba i ell em trucava a les dues de la matinada per parlar de política o d'esport o del que passés en el món."
L'exfutbolista argentí és a Zagreb, a Croàcia, per veure en directe la final de la Copa Davis i ja ha anunciat que: "Després d'això, me'n vaig cap a l'Havana. Vull estar amb Raúl Castro, amb els fills, vull estar amb el poble cubà que tant m'ha donat i vull acomiadar-me de Fidel, el meu amic. Vam parlar moltíssim de la droga, de les recuperacions. Ell em va dir que podria i vaig poder."
Maradona, de dol per Fidel Obrir vídeo
L'amistat entre Maradona i Fidel Publicitat
Ferran Latorre, a mil metres de fer cim L'entrenador del FC Andorra, Emili Vicente, ha mort aquest matí mentre practicava ciclisme (Gol_Cat)
Mor l'entrenador de l'Andorra, Emili Vicente, mentre feia ciclisme Kilian Jornet es troba al camp base de l'Everest, a 5.100 metres d'altura
"Luis Enrique ha sigut un grandíssim entrenador" Valentino Rossi (EFE)
Valentino Rossi rep l'alta mèdica Publicitat | 0.819045 | curate | {"ca": 0.9329608938547486, "pt": 0.023587833643699565, "es": 0.043451272501551834} | http://www.ccma.cat/esport3/diego-armando-maradona-fidel-castro-era-com-el-meu-segon-pare/noticia/2760923/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_100881 | Necessites metacrilat per a la teva empresa o la teva professió? En Polimer Tecnic som fabricants de metacrilat i posem a la teva disposició les solucions que necessites per al teu dia a dia. oferim metacrilat a mida, així com en plaques, planxes, etcètera. Si necessites comprar metacrilat, ¡compta amb nosaltres!
Prev
1
2
Següent
QUÈ ÉS EL METACRILAT?
El metacrilat de metil és el compost orgànic a partir de què s'obté el polimetacrilat de metil, també conegut com PMMA o vidre acrílic. Algunes marques comercials li han donat nom també a l'material com Plexiglàs o Vitroflex®. Aquesta última sorgeix com a producte fabricat a Espanya amb tecnologia importada d'Alemanya a la fi dels anys 50.
En aquesta mateixa època ja s'exporta la tecnologia a Xile on es munta la primera fàbrica de metacrilat amb tecnologia totalment espanyola. La seva presentació més freqüent en la indústria de l'plàstic és en grànuls ( 'pellets' en anglès), en làmines o plaques, tubs o varetes. Els grànuls són per al procés d'injecció o extrusió, les làmines per a termoformat o mecanitzat, així com els tubs i les varetes.
METACRILAT EN PLAQUES
En Polimer Tecnic ens especialitzem en fabricar metacrilat a mida. No obstant això, si ho prefereixes, també posem a la teva disposició plaques de metacrilat que podràs comprar fàcilment al nostre web.
PLAQUES DE METACRILAT I LES SEVES PROPIETATS
Transparència d'al voltant de l'93%. És el més transparent dels plàstics.
Alta resistència a l'impacte, més de deu vegades la de l'vidre
Resistent a la intempèrie i als raigs ultraviolats.
No hi ha un envelliment apreciable en deu anys d'exposició exterior.
Excel·lent aïllant tèrmic i acústic.
Lleuger en comparació amb el vidre (aproximadament la meitat), amb una densitat de 1,2 kg / dm3 és només una mica més pesat que l'aigua.
De duresa similar a la d'l'alumini: es ratlla amb objectes metálicos.No obstant això, el metacrilat es repara molt fàcilment amb una pasta de polir.
De fàcil combustió, no s'apaga a l'ésser retirat de foc. Els seus gasos tenen olor afruitat i crepita a l'cremar.
No produeix cap gas tòxic a l'cremar pel que el podem considerar un producte molt segur per a elements pròxims a les persones a l'igual que la fusta.
Gran facilitat de mecanització i modelatge.
Es comercialitza en planxes rectangulars d'entre 2 i 120 mm de gruix. Existeix amb diversos graus de resistència (en unes XNUMX qualitats diferents) i nombrosos colors.
Es protegeix la seva superfície amb un film de polietilè per evitar que es ratlli a l'manipular-lo.
Es pot mecanitzar en fred però no doblegar. Per doblegar cal aplicar calor local o escalfar tota la peça. Aquest últim és un procés industrial complex que requereix motlles i maquinària especialitzada.
USOS DE LES PLAQUES DE METACRILAT
Indústria de l'automòbil
Il · luminació
Productes cosmètics
Espectacles
Construcció
Decoració i òptica
AVANTATGES DE L'METACRILAT EN PLAQUES
Millor transparència i inferior fragilitat que el vidre.
Millor transparència i resistència a la intempèrie respecte a altres plàstics.
Fàcil modelatge i la seva possible reparació en cas de qualsevol ratlla superficial. MMA no és tòxic si està totalment polimeritzat. El seu component el MMA (monòmer de metacrilat de metil) si ho és en fase líquida
Les plaques de metacrilat són el material polimèric amb millor reciclabilitat, tancant un cicle complet de producte podent-se obtenir novament la matèria primera amb què es va elaborar amb un simple procés de cracking tèrmic. Podem obtenir novament la matèria original sense haver de reprocessar els retalls en subproductes com succeeix habitualment en tots els plàstics.
Si necessita més informació sobre les plaques de metacrilat en línia o vol conèixer els nostres preus, no dubti en consultar-nos.
TIPUS DE METACRILAT PER A PROFESSIONALS
Anem a conèixer els diferents tipus de metacrilat que existeixen. La seva presentació més freqüent és en plaques planes o làmines obtingudes per procés d'extrusió o de bugada.
El metacrilat pesa la meitat que el vidre, és molt més transparent (pot ser incolor, acolorit, translúcid o opac). Es modela amb facilitat en calent, resisteix fins a 90 º C de temperatura constants, resisteix molt bé el pas el temps i l'exposició a l'exterior ia la radiació solar, i pot ser polit, esmerilat, trepat o mecanitzat amb eines simples.
El metacrilat és un producte ideal per fabricar una gran varietat d'elements i on combinem, conservant sempre la seva gran rigidesa i resistència: disseny, color, forma, resistència al trencament i alta qualitat òptica.
Disposem d'una àmplia varietat de tipus de metacrilat per a l'ús exterior, interior, antiabrasió, aptes per a ús alimentari, d'impacte millorat; a més de múltiples colors i acabats personalitzables: mirall, llis, brillant, mat, texturat, mecanitzat …
Tots els nostres productes es troben avalats pel certificat CE.
En Polimer Tecnic distribuïm:
Plaques de metacrilat de colada
Plaques de metacrilat d'extrusió
Plaques de metacrilat antiabrasió
Plaques de metacrilat mirall
Plaques de metacrilat metall
Blocs de metacrilat de gruixos elevats
METACRILAT TRANSPARENT
Dins dels tipus de metacrilat que distribuïm i que tenen millors resultats per als nostres clients destaquem el metacrilat transparent o també anomenat vitroflex Aquarium. És un dels productes que comercialitzem amb millors resultats. Ha estat dissenyat específicament per resistir els impactes en construccions que hauran contenir aigua al seu interior, Com ara peixeres, piscines, aquaris, elements subaquàtics o finestres de submarins.
És un material transparent que proporciona una gran visibilitat a través d'ell a partir dels 33 mm de gruix, per tant és perfecte per a productes que necessiten una visió nítida a través del metacrilat. També és un producte completament resistent a l'envelliment, per tant és ideal per a exteriors, Tenint en compte que necessitem una llarga durabilitat en el nostre producte.
És un bon material que accepta termoformat en la seva composició, ja que es pot modelar correctament amb una certa temperatura sense emetre gasos tòxics que complicarien la seva correcta manipulació.
CARACTERÍSTIQUES DE L'METACRILAT TRANSPARENT
Aquestes són les principals característiques que trobaràs a l'comprar Vitrofex Aquarium, El metacrilat transparent:
Té un òptim comportament gràcies al seu alt pes molecular
Bona resistència als exteriors
Disposem de grans formats i de totes les mesures
Bona qualitat òptica causa de l'alta puresa de la seva composició
excel·lent transparència
No desprèn gasos tòxics a l'entrar en combustió
Moldejable amb altes temperatures, fent-ho apte per al termoformat
Resistent als canvis de temperatura
resistència acústica
Es poden unir diverses peces mitjançant processos químics, creant una sola amb les unions pràcticament imperceptibles
Alta durabilitat i resistència a l'envelliment
Resistent a possibles impactes
Capacitat de crear grans peces amb la mateixa estabilitat química i la mateixa resistència.
Suporta, gràcies al seu gran espessor, altes pressions d'aigua sense cedir ni un mil·límetre
Tensions internes pràcticament nul·les
METACRILAT RECICLAT
El metacrilat reciclat o també anomenat vitroflex PMMA, és una nova opció innovadora en el món dels materials plàstics. Es tracta d'un material alternatiu a l'vidre amb una major resistència i una lleugeresa deu vegades més gran, això ho fa un dels millors materials de l'mercat en aquest moment i en Polimer Tecnic t'ho volem presentar.
Aquest material compta amb una gran resistència i durabilitat, Per tant, és ideal per usar-lo en exteriors, ja que, podem tenir la confiança que, a l'ésser irrompible, aguantarà pràcticament inalterable qualsevol inclemència de el temps o accident que pugui succeir, durant molt de temps.
No hem d'oblidar-nos que, la seva caràcter reciclat, Fa que sigui un material completament sostenible i que respecta el medi ambient. Encara que sigui reciclat, té les mateixes característiques i eficàcia que el material que és de nova creació, per tant invertir en metacrilat reciclat és invertir en qualitat i sostenibilitat.
vitroflex PMMA és un material amb el qual es pot treballar molt bé i és possible modelar la seva forma aplicant altes temperatures sense por que es trenqui i sense perill a intoxicar, ja que no emet cap tipus de gas tòxic a l'entrar en contacte amb la combustió.
CARACTERÍSTIQUES DE L'METACRILAT RECICLAT
Les característiques i avantatges de l'metacrilat reciclat són moltes, a més, no hem d'oblidar que amb aquest material estem sent respectuosos amb el medi ambient, per tant és un dels materials més recomanats.
Respectuós amb el medi ambient: Aquesta és la seva principal característica, encara que no hem d'oblidar que té moltes més. El metacrilat és un material completament reciclable que mai acaba el seu cicle i pot ser usat de manera il·limitada. No conté gasos tòxics en la seva composició, per tant també és un material respectuós amb la capa d'ozó i amb la salut de les persones que el manipulen.
No produeix residus catalogats com a perillosos
La seva contracció és isotròpica, és a dir igual per tots els costats
Excel·lent transparència òptica
No produeixen gasos tòxics a l'entrar en combustió
METACRILAT DE COLADA
El metacrilat de colada també rep el nom de vitroflex PMMA i és un material amb unes qualitats excel·lents de resistència a l'envelliment. És capaç de resistir molt de temps en exteriors, gairebé sense envellir en la seva composició, també és resistent als cops, ja que, pràcticament és irrompible, per tant és un bon material per utilitzar a la intempèrie.
És un material molt transparent que ofereix una molt bona qualitat òptica per mirar a través d'ell, per tant és ideal per aplicar-lo en productes en què es necessiti una bona visibilitat. és un bon substitut de l'vidre, Ja que aporta una resistència superior i una composició 10 vegades més lleugera.
A més, el metacrilat de colada, és perfecte per adquirir qualsevol forma que es necessiti, sent adequat per al embossat amb el mecanitzat, Ja que, és totalment modelable a certa temperatura i permet ser treballat sense cap risc, perquè no expel·leix cap gas tòxic durant la seva manipulació.
CARACTERÍSTIQUES DE L'METACRILAT DE COLADA
Per saber com podem fer servir un material, cal conèixer a la perfecció les seves característiques i avantatges, Perquè el producte ens duri el màxim temps possible.
Gràcies a la seva transparència vam aconseguir una excel·lent qualitat òptica a través de l'material
Resistent a l'exterior durant llargs períodes de temps
No desprèn gasos tòxics a l'entrar en combustió, per tant, la seva composició no danya la capa d'ozó
10 vegades més lleuger que el vidre
Resistent a l'impacte gràcies a que és pràcticament irrompible
És el millor material per a usar a la intempèrie gràcies a la seva resistència a l'envelliment
Possibilitat de ser manipulat a través de termoformat
Resistent a canvis de temperatura
Bona resistència acústica
METACRILAT A MIDA EN POLIMER TECNIC
En Polimer Tecnic t'oferim l'opció de poder crear el teu metacrilat, de l'tipus que necessitis i la mesura que necessitis. Només cal que ens diguis per què ho necessites, farem un petit estudi per saber com podem ajudar-te i crearem la placa de metacrilat amb les dimensions exactes que necessites.
Fes un cop d'ull a la nostra web per veure totes les possibilitats que hi ha pel que fa a l'metacrilat i tria la que més s'adapti a el projecte que tens en ment. No dubtis a contactar amb nosaltres, Sense cap tipus de compromís, per resoldre qualsevol dubte.
Telèfon +34 972 477 700
Oficines C/ Romaní 2 P.I Polingesa 17457, Riudellots de la Selva, Girona Espanya
Magatzems Avda. Maspins, 200 17457 Riudellots de la Selva, Girona Espanya
Email [email protected]
Copyright © 2022 polimertecnic.com. All Rights Reserved.
Condiciones de Venta | Política de Privacidad | Política de Cookies | Aviso Legal
Social Media
Utilizamos cookies propias y de terceros con el fin de ofrecerte un mejor acceso personalizado a servicios que creemos que mejorarán tu visita, así como para mostrarte publicidad relacionada con tus preferencias mediante el análisis de hábitos de navegación. Al continuar navegando por la web, aceptas el uso de las cookies.Acepto Seguir leyendo...
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience. | 0.76017 | curate | {"ca": 0.8584168573908926, "en": 0.06589850840501933, "sv": 7.892036934732854e-05, "es": 0.05587562149790861, "fr": 0.014363507221213795, "nl": 0.002762212927156499, "it": 0.002209770341725199, "cs": 0.00039460184673664273} | https://www.polimertecnic.com/ca/metacrilat-a-plaques/ |
macocu_ca_20230731_2_261934 | Windows Messenger
Versió del conegut Messenger exclusiu per a Windows XP. [1] Aquesta versió era la primera que suportava la veu per comunicar-se des d'un programa de missatgeria.
Aquest article tracta sobre Windows Messenger. Vegeu-ne altres significats a «Messenger».
El desenvolupament del Windows Messenger va ser aturat després de la versió 5.1 a favor del Windows Live Messenger i el Office Communicator. Plug-ins pel Windows Messenger, com accés a la safata d'entrada del correu Hotmail ja no van estar més diponibles; els usuaris van ser encoratjats a descarregar- se el Windows Live Messenger o l'Office Communicator, depenent de les necessitats. | 0.754198 | curate | {"en": 0.026194144838212634, "ca": 0.9738058551617874} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_604164 | L'Hospital de Badalona prova un aparell que permet fet anàlisis de sang sense punxar el pacientRedacció - 14/01/2014 - 11.03h. El pacient no nota res i té els resultats en 6 minuts. Un nou aparell que s'està provant l'Hospital de Badalona permet fer una analítica de sang sense punxar el pacient. Un altre dels avantatges és la rapidesa a saber els resultats, que es poden obtenir en només 6 minuts.El sistema funciona a través de sensors que mesuren la temperatura del cos. A partir dels canvis bioquímics que es produeixen a l'organisme, el dispositiu pot revisar més de 130 paràmetres de la sang. El cap del projecte, Alejandro Valverde, explica que "cada reacció química que té lloc a l'interior de l'organisme genera una temperatura que expedeix a l'exterior. El que fa aquest dispositiu és mesurar aquesta temperatura i, segons un algoritme, fa els càlculs per als paràmetres".Un dels pacients voluntaris que dilluns va provar l'aparell, en Xavier, ha explicat així l'experiència: "No es nota res. No he sentit cap dolor ni cap problema. L'avantatge que té és que no et punxa, i que tens els resultats immediatament".Aquest sistema, desenvolupat a Rússia i Ucraïna, es basa en tecnologia aeroespacial i ja està homologat en una desena de països.
Si això realment és pràctic, barat i atractiu pels metges, ja em puc anar apuntant a l'atur. Un altre " progrés " tecnològic que pot deixar sense feina a molta gent. Tant de bo aquesta màquina sigui un fracàs.
Sempre us quedaran les cacones i els pipís, o és massa poc? No era conscient de la quantitat de gent que deu viure d'això, perquè ara que ho dius BCN està plena de llocs on anuncien que fan anàlisis clíniques. | 0.870003 | curate | {"ca": 0.976491862567812, "es": 0.023508137432188065} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_36899 | MADRID, 17 Oct. (EUROPA PRESS)
La magistrada titular del jutjat d'instrucció número 24 de Madrid, en funció de guàrdia de diligències, ha acordat a primera hora del matí d'aquest divendres la llibertat provisional de Francisco Nicolás G. I., detingut per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per, suposadament, haver-se fet passar per assessor del Govern d'Espanya amb l'ús de documentació falsa.
El Grup IX de la Unitat d'Assumptes Interns de la Direcció General de la Policia l'acusa dels delictes de falsedat documental, estafa i usurpació de funcions públiques, segons la sentència a què ha pogut accedir Europa Press.
A l'atestat instruït a l'efecte es detalla que l'imputat ha vingut desenvolupant una "intensa activitat" en actes públics, amb presència d'altes personalitats de la vida pública espanyola, així com amb persones de l'alta direcció de societats financeres i de la vida econòmica.
La seva activitat es basava en fer-se passar per posseïdor de diversos càrrecs dins de la vida política espanyola, "si bé no consta que hagi estat exhibida cap documentació que avalés les seves afirmacions verbals".
Seguint el relat policial, el detingut, gràcies a la documentació gràfica de les reunions a les quals assistia, es va fer passar com a assessor de la Vicepresidència de Govern espanyol perquè J.M. de l'H. li lliurés 25.000 euros amb la promesa que intentaria que el Govern central mediés la venda d'un immoble que tenia un familiar a Toledo.
Després de donar-li els diners, l'imputat va lliurar al presumpte estafat un dossier amb el títol 'Palau de La Moncloa. Protocol d'Actuació. Govern d'Espanya" amb el nom de la víctima i amb una firma atribuïda al secretari d'Estat i una altra al subsecretari d'Estat de la presidència del Govern espanyol.
L'arrestat ha reconegut davant de la policia que aquest informe ho va efectuar ell mateix, escanejant les firmes dels secretaris. Després, a requeriment de l'estafat, li va tornar 10.000 dels 25.000 euros lliurats.
A l'informe policial també consta que l'imputat es desplaçava per Madrid amb vehicles d'alta gamma als quals afegia un lluminós semblant als utilitzats per les forces de seguretat. En una ocasió, hi havia un d'aquests cotxes amb xofer per reunir-se amb la seva víctima.
Autoritzat pel Jutjat d'Instrucció número 12 de Madrid, es va produir una entrada i escorcoll al domicili del detingut, en què li van ser requisats dos dossiers més elaborats per ell sota l'aparença d'oficialitat, sense que consti que hagin estat utilitzats.
Els agents també van descobrir dues autoritzacions falses per a vehicles pel Palau de la Moncloa i una placa emblema de la Guàrdia Civil i una altra de la Policia Municipal, totes dues pel que sembla verdaderes i que l'imputat ha manifestat que se les van regalar els seus titulars.
A més d'assessor polític, l'imputat es feia passar suposadament per membre del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). De fet, va imprimir en una copisteria madrilenya un informe que simulava pertànyer al CNI.
Per aquest motiu, i després de detectar els agents a la possible víctima de l'estafa, es va establir un dispositiu de vigilància, segons va informar aquest dijous la policia en una nota de premsa, per procedir a la seva detenció a Madrid capital.
En la sentència signat aquest divendres, la jutgessa manifesta que "no encerta a entendre com un jove de 20 anys, amb la seva mera xerrameca, aparentment amb la seva pròpia identitat, pugui accedir a les conferències, llocs i actes als quals va accedir sense alertar des del començament de la seva conducta a ningú, per molt de les joventuts del PP que manifesti haver estat".
Tampoc comprèn com ha pogut 'colar' la seva afirmació de ser assessor del Govern d'Espanya, més si es té en compte l'informe del metge forense, en què es fa constar que el detingut té "una florida ideació delirant de tipus megalomaníaca".
Però la magistrada no ha trobat raons per decretar la seva presó provisional, tal com ha demanat el Ministeri Fiscal, ja que aquesta mesura és excepcional i considera que no hi ha risc de fuga. L'arrestat és espanyol, té arrelament a la seva ciutat, on rau amb la família, i cursa estudis superiors.
A més, considera que donada la repercussió mediàtica d'aquest cas, "el risc de reiteració de la conducta s'ha reduït gairebé a zero i totes les proves que poguessin aportar-se han estat obtingudes a l'entrada i registre efectuada dimarts".
Per tot això, la jutgessa determina que, "si bé existeixen motius bastants per estimar responsable criminalment dels delictes de falsedat i estafa al detingut", ha decretat llibertat provisional sense fiança, amb l'obligació de comunicar al Jutjat els canvis de domicili, així com la prohibició d'abandonar territori espanyol, devent lliurar el passaport.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.792263 | curate | {"en": 0.01196785775346213, "ca": 0.9030603521969568, "es": 0.08497179004958112} | : /espanya/noticia-llibertat-provisional-per-jove-acusat-destafa-fer-passar-per-assessor-govern-espanyol-20141017174817.html |
cawac_ca_20200528_8_152736 | La ciència i els per quès del que ens envolta
El temps i les hores
Fa només cent cinquanta anys, cada ciutat i cada poble anaven a la seva hora. Els campanars marcaven l’hora del poble. La gent alçava la vista per mirar el rellotge del campanar i, de nit, escoltava les campanes cada quart i cada hora. La imatge ens mostra el campanar romànic de Cortsaví . Els rellotges dels campanars s’ajustaven segons l’hora solar local. I l’hora solar a Lleida, Tarragona i Girona és diferent: el migdia solar de Girona, el moment en què el Sol passa pel seu punt més alt al cel, és sempre abans que el de Lleida. El Sol surt a Cadaqués i a Girona abans que a Lleida i a la Seu d’Urgell, i a la Vall d’Aran es pon més tard que a Figueres.
No calia res més. La gent anava a cavall, es viatjava lentament, i les petites diferències d’hora eren inapreciables. Els únics que havien de portar un bon rellotge per poder saber on eren eren els navegants. Però a tots els altres, als que vivien a les ciutats o al camp, als que viatjaven pels camins i als que anaven als mercats, no els importava pas que l’hora solar fos lleugerament diferent en els diferents indrets del país. No es podien telefonar per constatar que la posta de Sol a uns llocs era més tard que a d’altres llocs.
Tot va canviar amb el tren. Peter Galison, en el seu llibre “Einstein’s Clocks, Poincaré’s Maps: Empires of Time”, explica que l’any 1880 cada ciutat dels Estats Units anava a la seva hora. Diu que l’astrònom de Harvard Leonard Waldo insistia que l’hora de Boston era millor i més precisa que l’hora de Nova York. De fet, l’opinió de Leonard Waldo era una mica interessada, perquè tenia una empresa que enviava l’hora de Boston per telègraf als seus clients: rellotgers, bombers, empreses de transports i d’altres. Leonard Waldo va donar un primer pas cap a d’unificació horària. Amb els senyals horaris emesos per telègraf, els rellotgers podien posar en hora els rellotges que després servirien per ajustar els rellotges dels campanars i els de la gent. Però el canvi definitiu va venir tres anys després, el 1883. El tren que anava de Nova York a Hartford i Boston no podia sortir de Nova York a l’hora de Nova York i arribar a Boston a l’hora local de Boston. Tot plegat era un embolic. No hi havia manera de fer els horaris de trens si cada ciutat anava a la seva hora. El tren era més ràpit que les diligències, i les diferències d’hora entre ciutats van començar a ser un problema real. L’any 1883 es va fer un congrés a Sant Lluis, Missouri, amb delegats de les empreses de transport ferroviari dels Estats Units (si voleu, proveu d’escriure “november 18 1883″ a Google). A la reunió es va decidir adoptar un sistema unificat de zones horàries, de manera que totes les ciutats dins la mateixa zona tindrien la mateixa hora i que la diferència horaria entre dues zones veines seria exactament d’una hora. És el sistema horari que ara utilitzem a tot el món i que podeu veure aquí . Després del congrés de 1883, tothom va adaptar l’hora dels seus rellotges a l’hora dels trens. Nova York va haver de renunciar a la seva hora tot actualitzant els seus rellotges segons l’hora astronòmica a 75 graus de longitud oest, i el sistema de zones horàries dels trens americans es va anar estenent lentament a tot el món, fins que el 1929 la majoria dels principals països havien ja adoptat les zones horàries.
De fet, però, cal dir que la primera zona horària del món havia estat creada a Gran Bretanya (també per les companyies de ferrocarril) el desembre del 1847, trenta-sis anys abans. El 23 d’agost del 1852 es van començar a transmetre els senyals horaris a través del telègraf des de l’Observatori de Greenwich, i el 1855 la major part dels rellotges públics de Gran Bretanya ja utilitzaven una única hora unificada (la “ Greenwich mean time “, GMT). Els anglesos van ser pioners en adoptar l’hora unificada GMT (l’hora GMT va esdevenir finalment l’hora legal anglesa l’any 1880), mentre que els americans van ser els qui van exportar els sistema de zones horàries a tot el món. A casa nostra, en canvi, les coses van anar més tranquil·les. Com podeu llegir aquí, l’any 1891 Barcelona va fixar com a hora oficial de la ciutat la que marcava el rellotge de la façana de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona a la Rambla (a l’edifici del Teatre Poliorama). Deu anys després, el 26 de juliol del 1900, es va unificar l’hora de tot l’Estat tot adoptant l’hora GMT amb efectes des de l’1 de gener del 1901. Fins el 1901, els horaris dels trens Barcelona-Mataró no van ser fàcils de fer.
Teòricament, cada zona horària hauria de ser una franja (com un tall de síndria) de la Terra entre dos meridians separats 15 graus de longitud geogràfica, perquè 15 és el resultat de dividir els 360 graus de la circumferència de la Terra per les 24 hores que té el dia. A la pràctica, les zones horàries s’adapten a les fronteres entre els països per tal de garantir que la majoria de països puguin tenir l’hora unificada. D’altra banda, els mapes de zones horàries tenen un element interessant i que fa pensar una mica: la línia de canvi de dia. Si imagineu la Terra i el Sol a l’espai, sempre hi ha punts de la Terra (els del meridià oposat a la direcció del Sol) en els que és mitjanit. Com que a la mitjanit canviem de dia, els pobles que en un moment donat es troben a una i altra banda d’aquest “meridià de la mitjanit” estan vivint en dies diferents del calendari. Si en uns d’ells és dimarts abans de la mitjanit, en d’altres ja és la matinada de dimecres. Si aneu recorrent la Terra tot allunyant-vos del meridià de la mitjanit, anireu trobant molt més pobles en els que encara és dimarts i, en l’altra direcció, molts altres pobles en els que ja és dimecres. Tot plegat només funciona si fixem algun altre “quasi-meridià” de la Terra en què hi hagi un segon canvi (invers) de dia. Al mapamundi de zones horàries, aquest “quasi-meridià” de canvi de dia es va situar al mig del Pacífic, per evitar la situació una mica surrealista que seria tenir països fronterers que viurien sempre en dies diferents del calendari. Gràcies a aquest conveni, en cada moment tenim dues grans regions a la Terra: les que es formen a una i altra banda del meridià de mitjanit, fins arribar al quasi-meridià de canvi de dia. Els pobles d’una i altra regió viuen en dies diferents del calendari. I tot plegat acaba tenint la seva gràcia, perquè aquestes dues regions van canviant contínuament degut a que el quasi-meridià de canvi de dia és fix respecte la Terra mentre que el meridià de mitjanit depèn de la posició relativa entre el Sol i la Terra.
Som a casa un dissabte a la nit. Són les onze de la nit. Estem veient les noticies de la nit del dissabte a la televisió, però a molts llocs de la Terra ja és diumenge. Sabeu a quins llocs és ja diumenge? A quins llocs ha sortit el sol del diumenge? I quan estem sopant, un dissabte a les nou del vespre, a quins llocs ha sortit ja el sol del diumenge?
La teoria de la relativitat d’Einstein ens parla de la relativitat del temps, de la constància de la velocitat de la llum i de la equivalència entre tots els sistemes inercials de referència. Com sabem, Einstein la va publicar l’any 1905, només 22 anys després de la reunió de Sant Lluís. Einstein va teoritzar sobre la relativitat del temps en un moment en el que tothom hi pensava, en el temps i les hores. Tots els pobles havien hagut de canviar l’hora per adaptar-se al nou estàndard mundial. Peter Galison explica que una de de les patents de l’oncle d’Einstein (Jakob) tractava d’un un giny per al control elèctric dels rellotges. El mateix Einstein va haver de gestionar diverses patents sobre la coordinació de rellotges mitjançant la transmissió de senyals horaris elèctrics, quan va treballar a l’oficina de patents de Berna. Sens dubte, les dues dècades entre 1883 i 1905 van ser un període històric especialment propici per al naixement de la teoria de la relativitat.
L’autor
Pere Brunet
Pere Brunet (Barcelona, 1948). És doctor enginyer industrial, i ha estat professor de la UPC durant quaranta anys. Li agraden els algorismes, la geometria, la ciència, l'enginyeria i les seves implicacions socials. | 0.824787 | curate | {"ca": 0.9959269316218218, "es": 0.0032090841767464825, "de": 0.0008639842014317452} | http://ciencia.ara.cat/fractal/2013/05/15/el-temps-i-les-hores/ |
macocu_ca_20230731_7_477211 | Estudiants de Roses visiten la instal·lació sobre la violència masclista "La Tercera Mirada" Els estudiants de 4t d’ESO dels instituts de Roses estan realitzant al llarg d’aquesta setmana visites guiades a "La Tercera Mirada", una instal·lació d’Emma Alcalá que posa el focus d’atenció sobre la violència de gènere a través de la mirada d’un nen. L’Ajuntament de Roses ha organitzat aquesta programació, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, per sensibilitzar l’alumnat sobre aquesta greu problemàtica. https://www.roses.cat/noticies/estudiants-de-rosesio-sobre-la-violencia-masclista-la-tercera-mirada https://www.roses.cat/@@site-logo/escut.png
09/03/2021 13:05 -
La mostra, oberta al públic al centre cultural Ca l’Anita des del passat mes de febrer i que es pot visitar fins al 14 d’aquest mes, es conforma d’una vídeo-creació i dels diferents elements als quals es fa al·lusió durant la projecció. Basada en fets reals, parteix de la documentació que l’artista va recollir durant les entrevistes realitzades a dones que han patit terrorisme masclista per a l’elaboració del seu anterior projecte fotogràfic "Cicatrices del alma".
En el decurs d’aquestes entrevistes Alcalá va observar que, en el cas de moltes dones, el detonant per adonar-se que el què estava passant era intolerable, eren els seus fills. L’artista decidí utilitzar aquest canal, la mirada infantil, com a via de connexió entre l'espectador i la història de maltractament psicològic de la qual parla. Per a Emma Alcalá, "les víctimes més vulnerables de la violència de gènere són els nens. No es pot créixer amb por, per la qual cosa cal protegir la infància. Cal fer un canvi de mirada. La violència no és una cosa inevitable".
Amb l’objectiu de donar a conèixer als joves rosincs aquesta realitat i sensibilitzar-los sobre la necessitat d’actuar contra aquesta problemàtica i per la transformació de la societat, l’Ajuntament ha organitzat visites escolars, guiades per la pròpia artista, que tenen lloc durant aquesta setmana. Avui dimarts, han assistit a la mostra els alumnes de 4’ESO de l’institut Illa de Rodes, que també han estat acompanyats per la regidora de Joventut, Verònica Medina, i pel regidor d’Ensenyament de Roses, Marc Danés.
Les persones interessades a visitar la mostra ho poden fer a Ca l’Anita fins al 14 de març, dins els següents horaris: | 0.854442 | curate | {"ca": 0.931518502764781, "es": 0.06082518077413866, "en": 0.0076563164610803916} | |
mc4_ca_20230418_0_768468 | Global Voices en Català » República Centreafricana: «No us oblideu de nosaltres!» · Global Voices en Català » Print
Traducció publicada 10 octubre 2013 10:50 GMT 1 · Escrit per Rakotomalala Traduït per Ruben Quinto Zaplana
Categories: Àfrica subsahariana, França, República Centreafricana, Conflictes i guerres, Drets Humans, Govern, Notícies dels ciutadans, Política, Religió, Resposta humanitària
El conflicte centreafricà [1]entre el govern i els rebels de l'aliança Seleka empitjora de manera alarmant des del desembre de 2012. El 24 de març de 2013, després de durs mesos d'enfrontaments, les forces rebels de la Seleka es van apoderar del palau presidencial. El president François Bozizé va fugir a la República Democràtica del Congo i Michel Djotodia, líder de la Seleka i de la rebel·lió, es va declarar president de la República. Molts rebels han volgut reintegrar-se en diverses ocasions i no ho han aconseguit i, ara per ara, la Seleka es troba dissolta. Això no obstant, els antics rebels continuen castigant severament la regió, saquegen i destrueixen sense pietat cada ciutat per on passen.
A moltes ciutats, sobretot de l'interior del país, la situació humanitària és catastròfica. La gent s'enfuria pels abusos que cometen els rebels. Camille Mandaba [2], habitant de Bangui, va descriure una acció que els rebels van «presentar com una operació de desarmament»:
El bisbe de la ciutat de Bossangoa, Nongo-Aziagbia [3], també va declarar alguns crims d'antics rebels mal coneguts com a representants de les forces de l'ordre.
Centrafrique @ONU_RCA [4] Les satellites américains ne pouvaient filmer que les villages brulés de Bossangoa.Rien sur LRA pic.twitter.com/htIYOYdBuD [5]
— ewalifete (@frugalisorg) September 24, 2013 [6]
República Centreafricana @ONU_RCA [4] Els satèl·lits nord-americans només han pogut enregistrar pobles propers a Bossangoa. Res de l'Exèrcit de Resistència del Senyor LRA [7].
L'informe, escrit en francès, de Human Rights Watch [8] compta ja més de 1.000 domicilis destruïts a l'entorn de 34 pobles i també execucions sumàries:
Centrafrique: Situation épouvantable dans le pays, les rebelles sélékas sont hors … – http://t.co/4XS1S5LVSQ [9] pic.twitter.com/Il1y3Mzs9o [10]
— Thierry Barbaut (@TBarbaut) June 28, 2013 [11]
D'una banda, hi ha els observadors que suggereixen que el conflicte esdevindrà un enfrontament entre cristians i musulmans. La tensió entre els civils cristians i els rebels —la majoria musulmans— ha augmentat sens dubte. D'altres consideren que aquest conflicte té més motius econòmics que religiosos. Thierry Vircoulon, [12] especialista d'aquest país per a la ICG (International Crisis Group) diu:
Un centreafricà anònim [2] ha compartit aquesta anàlisi:
Les patrons militaires de la rébellion n'ont jamais eu l'ambition de reconstruire [13] le pays. Ils savent qu'ils n'ont pas vocation à durer [14] alors ils considèrent Bangui comme un butin
Béatrice Epaye [15], ex diputada i ara membre del Consell nacional provisional de Transició, ha perdut tota esperança davant la situació catastròfica del país:
URL to article: https://ca.globalvoices.org/2013/10/republica-centreafricana-no-us-oblideu-de-nosaltres/
[1] conflicte centreafricà : https://ca.wikipedia.org/wiki/Conflicte_centreafric%C3%A0_de_2012-2013
[2] Camille Mandaba: http://www.lemonde.fr/afrique/article/2013/09/24/survivre-a-bangui-a-l-heure-des-pillages-et-de-l-anarchie_3483428_3212.html
[3] Nongo-Aziagbia: http://www.rfi.fr/afrique/20130920-centrafrique-le-cri-alarme-societe-civile-degradation-situation-le-pays
[4] @ONU_RCA: https://twitter.com/ONU_RCA
[5] pic.twitter.com/htIYOYdBuD: http://t.co/htIYOYdBuD
[6] September 24, 2013: https://twitter.com/frugalisorg/statuses/382454597102473216
[7] LRA: http://en.wikipedia.org/wiki/Lord
[8] Human Rights Watch: http://fr.allafrica.com/stories/201309181322.html?viewall=1
[9] http://t.co/4XS1S5LVSQ: http://t.co/4XS1S5LVSQ
[10] pic.twitter.com/Il1y3Mzs9o: http://t.co/Il1y3Mzs9o
[11] June 28, 2013: https://twitter.com/TBarbaut/statuses/350698360333803520
[12] Thierry Vircoulon,: http://www.tv5.org/cms/chaine-francophone/info/p-1911-Centrafrique-le-risque-religieux-vient-plus-de-l-exterieur.htm?&rub=6&xml=newsmlmmd.urn.newsml.afp.com.20130926.25aec2aa.26dc.492c.afe6.110df7dc877b.xml
[13] reconstruire: http://conjugaison.lemonde.fr/conjugaison/troisieme-groupe/reconstruire
[14] durer: http://conjugaison.lemonde.fr/conjugaison/premier-groupe/durer
[15] Béatrice Epaye: http://www.rfi.fr/afrique/20130924-beatrice-epaye-centrafrique-seleka-pays-existe-plus | 0.49427 | curate | {"ca": 0.5691147104504105, "fr": 0.22764588418016418, "en": 0.20323940536942534} | https://ca.globalvoices.org/2013/10/republica-centreafricana-no-us-oblideu-de-nosaltres/print/ |
macocu_ca_20230731_2_411512 | La Guàrdia Civil fa despullar un malalt de càncer al Prat per no parlar castellà
El van obligar a mostrar la bossa d'estoma que duu per un càncer de còlon
Redacció 17/12/2019 10:00h
Kris explica que el vigilant de seguretat li va requerir que mostrés el que duia sota la samarreta. «Estoma, estoma, que és un estoma?», era la resposta que va rebre quan intentava narrar la seva situació. En negar-se a ensenyar-la, els membres de seguretat van avisar a la Guàrdia Civil de l'aeroport.
D'aquí, el van retirar a una sala on van registrar les seves maletes i li van demanar d'on era, mentre l'obligaven a despullar-se de cintura cap a dalt i li revisaven les cames, on es troba la bossa. Els agents van localitzar el seu DNI i quan diuen que viu a Riells del Fai, ell matisa: «És Bigues i Riells». Per aquests fets rep una segona denúncia per «negar-se a col·laborar amb la Policia», segons la seva versió.
Una hora després, va poder pujar a l'avió de Ryanair. Tot i això, una hostessa l'acaba cridant i l'obliga a baixar per ordre de la policia. Denuncia que la companyia no el va recol·locar i que l'única solució que li van donar per volar a Charleroi va ser: «Vés a Vueling». Kris ha confirmat que recorrerà les dues denúncies. | 0.803941 | curate | {"ca": 0.9580592105263158, "pt": 0.04194078947368421} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_868330 | Quin és el vostre tren de pensament quan esteu en una primera cita romàntica o sexual?
Hola no et preocupis gens, és com si vas a comprar el pà, et poden passar moltes coses. Per cert, a veure si pots participar. Mira.Estic treballant en un project d'unitat de la llengua i se m'ha acudit aquest blog. A tots els que volgueu participar ja sabeu com fer-ho. éS MOLT FÀCIL i divertit, tens una crònica amorosa que contar-nos aquí? ens agradaria molt, i l'esperem. Envia'ns un mail i et publicarem la història que canviarà la història http://croniquesdepicadors.blogspot.com | leonor@ edu.cat
Reportat per spam. | 0.710177 | curate | {"ca": 0.9083333333333333, "ro": 0.06166666666666667, "it": 0.03} | |
mc4_ca_20230418_14_75983 | Morella viu intensament el pont d’octubre – Ajuntament de Morella
Home/Cultura, Morella Informa, Notícies, Societat, Turisme/Morella viu intensament el pont d’octubre | 0.602468 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.morella.net/blog/morella-viu-intensament-el-pont-doctubre/ |
macocu_ca_20230731_8_452663 | Descripció
Edifici d'explotació hotelera actualment tancat d'unes 40 habitacions molt cèntric. Consta de: Planta baixa, 5 alçades + vivenda. No dubteu en trucar al +376 326696 per mes informació o concertar una visita. Per visites i/o consultes no dubteu i truqueu/whatsapp al +376 326 696
Demanar informació sobre la propietat [ ref: S1327] | 0.676318 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_507295 | Única opció: que el Lloret guanyi i el Tordera perdi | Nova Ràdio LloretNova Ràdio Lloret
Única opció: que el Lloret guanyi i el Tordera perdi
Per Nova Ràdio Lloret | El 6 de juny de 2014 |
Imatge: El Lloret concentrat en un partit d'OK Lliga | Font: www.akopsdstick.blogspot.com
La majoria de campionats de lliga han arribat al seu final, però encara hi haurà partits aquest cap de setmana.
Comencem pel Club Hoquei Lloret que jugarà l’últim partit de la temporada encara amb opcions matemàtiques d’aconseguir la salvació a l’OK Lliga. Els lloretencs, però, no ho tenen gens fàcil. Necessiten guanyar el seu partit a Igualada i esperar una derrota del Tordera davant d’un Lleida que ja ha aconseguit la permanència. Hi haurà horari unificat per als enfrontaments on encara hi ha objectius pendents d’assolir. Serà aquest dissabte, a les vuit de la tarda.
Un altre equip que disputarà l’últim partit de la temporada serà el Club Unió Futbol Sala Lloret. Ho farà a la pista del Bosco Rocafort, aquest dissabte, a les sis de la tarda. El conjunt lloretenc vol mantenir la quarta posició però davant tindrà un conjunt que s’estarà jugant la permanència a la Tercera Divisió. El Bosco Rocafort és tretzè, amb 36 punts, i lluita amb l’Arenys de Mar, que té 35, per no perdre la categoria.
I l’equip femení del Club de Futbol Lloret jugarà els vuitens de final de la Copa Catalunya, que ja ha arribat a la segona fase. Les jugadores de Manolo Zamora s’enfrontaran al Bonaire, a domicili, aquest diumenge, a dos quarts de vuit de la tarda. Recordem que en el partit de la primera fase les lloretenques van classificar-se després de superar el Sant Andreu per 3-2.
L’objectiu d’Urdiales serà estar tranquil a Primera Catalana
Etiquetes: FutbolFutbol SalaHoqueiOK LligaPermanència | 0.804929 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.novaradiolloret.org/unica-opcio-que-el-lloret-guanyi-i-el-tordera-perdi/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_888140 | Una de les coses en les que ens guanyen els espanyols és en la guerra històrica. Tenen molta potència i obsessió en dir que si canviem la Història del Regne d'Aragó, que si el 1714 no era una guerra Catalunya-Espanya, que si pensem que Cervantes va nèixer a Vic perquè un friki català ho diu, escriu o pensa, etc.Proposo aquest fil per a fer el mateix amb el nacionalisme espanyol. Aquelles coses falses que diuen o creuen ells, siguin coses d'Història, de cultura, d'oci, o del que vulgueu.Jo diré un parell o tres de coses, i entre tots fem un bon recull.- La lluita contra els moros en el passat la tenen mitificada. Creuen que són l'únic país europeu que segles enrere va lluitar contra ells i en el seu cap figura la idea de que sense ells aquest continent seria moro. Creuen tenir en propietat exclusiva aquesta lluita que ni de bon tros és única amb i per a Espanya.- Walt Disney va nèixer a Almeria.- El vi espanyol, concretament de La Rioja, és el millor del món (no han trepitjat mai França o Itàlia, pel que es veu, i parlo només dels dos indrets que tenim aquí al costat).
El problema que tenen els espanyols amb la història és que es pensen que Espanya és una creació divina. Un país escollit, que va conquerir mig món i amb ànsies de ser el centre de l'univers.
Una unidad de destino en lo universal, vaja. | 0.879367 | curate | {"ca": 0.9664889565879665, "es": 0.03351104341203351} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_154213 | La rondalla és un material literari anònim oral que es transmet de generació en generació però hi ha molts escriptors que han recollit aquestes històries per escrit. Entre ells, hi ha Charles Perrault, el primer escriptor que recull contes de tradició oral francesa que explicaven les dides, mainaderes i criades del seu entorn com: La Caputxeta Vermella, Barbablava i La Ventafocs. També hi ha els germans Grimm com a grans compiladors, ja que recullen relats de cultura oral alemanya com: La Bella dorment, La Blancaneus, En Ton i la Guida (Hänsel i Gretel) i El sabater i els follets. Andersen, en canvi, és el creador de contes per excel·lència, però tot i inventar tot els seu 172 contes, va recollir molts elements de les rondalles tradicionals nòrdiques com les fades, bruixes, animals… Entre els seus contes més coneguts hi ha El soldadet de plom, L’aneguet lleig, La sireneta i El vestit nou de l’emperador.
I perquè poden ser tan importants les rondalles o contes de fades?
Perquè és l’entrada a un món meravellós de ficció, de situacions fantàstiques i imatges simbòliques. Perquè ajuden a l’infant a comprendre el món. En cada un d’ells hi ha pistes de com plantar cara a les adversitats, els perills que hi ha, de com són les persones, del que deuen sentir davant d’una determinada situació. I és que moltes rondalles simbolitzen el trànsit de la infantesa cap a la maduresa, per això sempre hi ha problemes. Per altra banda, també ajuden a forjar una base de l’estructura narrativa. El llenguatge narratiu és un element essencial per a l’aprenentatge de la llengua oral i escrita i també contribueix a augmentar el vocabulari i el repertori lingüístic (metàfores, comparacions, personificacions). Però en els llibres hi ha imatges i aquestes són tan importants com el text, ja que una bona il·lustració pot intensificar el sentiment, complementar-lo, i pot quedar impregnada sensitivament en l’infant. Clarissa Pinkola diu que “les rondalles són un món invisible però palpable; reflecteixen totes les nostres pors i tots els nostres amors” i hi estic molt d’acord.
Creieu que sempre han d’acabar bé?
La Caputxeta Vermella, en la versió original, el llop mata a l’àvia, prepara la carn i posa la sang en un pot i quan arriba la Caputxeta la convida a menjar la carn de l’àvia, sense que ho sàpiga, després de menjar, li demana que es fiqui al llit amb ell disfressat d’àvia, es despulla i un cop dins se la menja. Ho sabíeu això? Quina sensació us ha quedat? Preferiu aquesta o la més ensucrada on es salven tots i el caçador mata el llop?
Si que és veritat que la majoria de vegades el final del conte coincideix amb un retorn a l’equilibri inicial de la història. Hi ha escriptors que defensen finals feliços, un final reparador, positiu i que retorni les esperances als infants. Però la vida no és així i també és necessari literatura amb finals dramàtics o ambigus, almenys és com ho veig jo.
Personalment, m’encanta el final de la versió de la Sireneta que, en comptes de casar-se amb el príncep (versió de Disney) es converteix en espuma de mar perquè no pot triar entre l’amor del mar i l’amor del príncep, així està eternament entre el mar i la terra. I no direu que no és maco aquest final, per mi molt millor que un casament, ja que l’acte de la Sireneta denota valentia i un amor incondicional, sincer i dolorós alhora…
Curiositats!
La Ventafocs diuen que ve d’Egipte o Xina i té una antiguitat de diversos segles! Us ho imaginàveu? Que se sàpiga, hi ha més de 300 versions arreu del món, on cada cultura l’ha anat modificant. Per tant, es pot dir que La Ventafocs és la rondalla més coneguda del món.
Les mil i una nits són un conjunt de rondalles de tradició oral i de diverses procedències escrites en àrab i on hi ha una fil conductor: El rei Xariar té una amant diferent cada nit i llavors les fa matar, però la princesa Sarazad, per conservar la vida, li explica una rondalla cada nit al seu amant però no li explica el final, de manera que l’ha de deixar en vida fins a la nit següent, i així fins a mil i una. A final, i després de tantes nits plegats, s’enamoren i es casen.
ÀLBUMS IL·LUSTRATS
En aquest cas, la imatge cobra protagonisme i dóna part de la informació acompanyant al text. No és un àlbum il·lustrat si la imatge és un complement redundant del text. I és que obrir un àlbum il·lustrat és com desembolicar un regal: no se sap ben bé què hi haurà a dins fins que s’ha obert.
La forma de l’àlbum, la mida, les il·lustracions, la textura de les pàgines… tot en ells xiuxiueja detalls sobre el seu contingut. Per això és tan apassionant i per això cada vegada tenen més renom i n’hi ha més a les llibreries i biblioteques.
El fet que els àlbums combinin el codi visual i el lingüístic el fan un objecte de lectura ideal que s’adapta a les necessitats dels lectors: la imatge ajuda a entendre el text, a fer hipòtesis, a refusar-les, a anticipar-se als fets o a generar sorpresa… I és que si “L’art és l’únic paradís que ha sabut aixecar la humanitat”, perquè no el defensem i “hi fotem canya”?
Només us vull demanar una cosa, que a partir d’ara no digueu a tot llibre per infants i joves “conte”, perquè com veieu hi ha molt més en la literatura infantil.
El pròxim dia: poesia a l’abast de tothom!
Temes
Infantil
Comparteix
Facebook
Twitter
tweet
AnteriorCyrano de Bergerac i Masterclass sobre televisió aquest dissabte a l’ETC
SegüentAquest divendres al cinema…
Anna Prat
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.
Articles relacionatsMés de l'autor
Molt més que animals
15 lliçons que he après de Michael Caine
“M’agrada el Nadal”, Dàmaris Gelabert
Subscriu-te al nostre butlletí!
* indicates required
Adreça electrònica *
Nom *
Cognoms *
Com contactarem amb tu?
Indica a continuació amb quin canal dones permís a L'escriba per contactar amb tu:
Correu electrònic
Pots donar-te de baixa de la nostra llista d'enviament clicant en qualsevol moment a l'enllaç que trobaràs al final dels nostres correus electrònics.
Les teves dades es gestionaran a través de la plataforma de màrqueting Mailchimp. Clica per conèixer més sobre la política de privacitat de Mailchimp.
Tweets por @lescribacat
L'Escriba és un portal web cultural on es troben i barregen les passions per la literatura, el cinema, el teatre i les sèries. Recomanacions, crítiques, entrevistes i nombrosos continguts t'hi esperen.
Fa poc que hem publicat:
Molt més que animals
7 de desembre de 2022
CINECLUB VIC. El quintet de la mort
7 de desembre de 2022
Crítica de “The Menu”, de Mark Mylod
4 de desembre de 2022
15 lliçons que he après de Michael Caine
3 de desembre de 2022
Contacta amb nosaltres
© L'Escriba 2016-2019
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.764593 | curate | {"ca": 0.9180144314506096, "ar": 0.0042299079372978355, "ro": 0.0021149539686489177, "en": 0.05337148544414033, "nl": 0.0006220452848967405, "fr": 0.01430704155262503, "es": 0.007340134361781538} | https://lescriba.cat/literaura-infantil-vol-ii/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_127469 | Personatges DANIEL PÉREZ, paradista / NÚRIA PALMA, paradista / CARME GARRIDO, directora Mercat Vall d’Hebron – Teixonera / OLGA LEÓN, clienta / PERE PAPIOL
Share
El Mercat de la Vall’Hebron-Teixonera ha superat aquest estiu una de les fases més complexes de la reforma que s’hi està fent. Durant 35 dies, del 29 de juliol al 5 de setembre, ha estat tancat al públic per qüestions de seguretat. S’ha reforçat l’estructura de l’edifici i s’ha reconstruït la coberta, que acollirà un hort urbà. Paradistes i clients han tornat avui al mercat rodejats d’obrers i maquinària, però amb una certa normalitat.
Mostrar dialegs
Avui era dia de tornar-ho a posar tot a lloc al Mercat de la Vall d’Hebron – Teixonera. Ha estat tancat durant l’agost per la reforma que s’hi està fent.
DANIEL PÉREZ, paradista
“Encara expectant, hi ha molta gent que entra, mira, observa, molts compren també.”
NÚRIA PALMA, paradista
“S’ha de tenir paciència, les obres són pesades, ja ho sabem, però quedarà molt bé, per la gent que ve a comprar que és el més important.”
Durant l’aturada del servei s’ha fet la part més important de l’obra.
CARME GARRIDO, directora Mercat Vall d’Hebron – Teixonera
“S’ha enderrocat el lluernari, s’ha preparat el sostre per tal d’ubicar la nova direcció de l’aula gastronòmica i també s’ha començat a preparar l’hort urbà.”
A banda de l’hort urbà i l’equipament, també inclourà un supermercat. L’objectiu és que continuï sent un punt de trobada adaptat als nous temps.
OLGA LEÓN, clienta
“És l’únic mercat d’aquest barri, fa més de 40 anys que vinc i estàvem esperant que obrís amb candeletes.”
PERE PAPIOL, client
“Sóc d’aquí del barri i m’agrada més comprar al mercat que no en comerços. El que és carn i peix ho compro millor al mercat.”
Està previst que la reforma del Mercat de la Vall d’Hebron – Teixonera s’inauguri la tardor de l’any vinent. | 0.777651 | curate | {"ca": 0.8678317859093392, "en": 0.05406881485527035, "pt": 0.0655379574003277, "es": 0.012561441835062807} | http://www.tvhortaguinardo.com/entitas/article/5416 |
cawac_ca_20200528_2_29052 | Julie i Julia
Basada en fets reals. Julie Powell és una jove que, convençuda que està malgastant la seva vida, decideix dedicar un any a preparar totes les receptes de “Dominant l'Art de la Cuina Francesa” (Mastering the Art of French Cooking), clàssic llibre de cuina de la cèlebre cuinera Julia Child. Durant aquest any, com a alumna de Child, escriu cada dia les seves experiències en un blog que tindrà força adeptes. | 0.723021 | curate | {"en": 0.03110047846889952, "ca": 0.9688995215311005} | http://descarregadirecta.flog.cat/cinema/julie-julia-1805 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_429972 | http://www.youtube.com/watch?v=UUWJDscixqw&feature=player_embedded Que penseu d'aquests, són d'una mena d'organització que se diu Reconstrucción Comunista, jo crec que són uns skins molt flipats i que no li fan cap favor al comunisme a nivell estatal ni als moviments socials.
a mí no em desagrada la idea. Ja n'hi ha prou d'associar esquerra amb llepolies i floretes.
Conseqüències de després del maig del '68... | 0.681575 | curate | {"ca": 0.9292682926829269, "pt": 0.07073170731707318} | |
mc4_ca_20230418_0_307881 | Eleccions americanes (2) | Secundària Memòria
Eleccions americanes (2)
6 de novembre de 2008 Coses mevesantonicasals
Deia en l’entrada anterior que m’alegrava de no haver de triar entre el dolent i el pitjor. Potser caldrà explicar-ho una mica. El model americà, que no canviarà amb Obama, és un model basat en l’individualisme i l’enriquiment personal al cost que sigui. L’americà mig, i el conjunt de la societat americana, no creu en l’anomenat estat o societat del benestar.
Els assoliments socials de l’estat a Europa (subsidi d’atur, sanitat pública amb un bon nombre de prestacions; escola pública i gratuïta…) són vistos des d’una òptica americana com un element indesitjable perquè signifiquen que “amb els meus diners n’està treient profit un que no hi posa tant com jo”. Per a molts americans només els captaires, els pobres i la gent que no te cap mena d’iniciativa pot tenir interès a disposar de serveis públics de qualitat. La qualitat, diuen es paga, i per tant només hi té dret qui pot pagar-la. No és just que el veí s’aprofiti del meu esforç.
Uns coneguts del ram de la salut van estar fa poc als EUA i quan van demanar a un grup de metges si amb Obama “per fi” podrien disposar d’un sistema de salut pública i universal, la resposta va ser que això era impensable i que la mateixa societat americana no ho permetria. Jo crec que fins i tot les idees de partits de dreta com el PP espanyol semblarien, en aquests temes, socialistes als ulls dels republicans americans i de bona part dels demòcrates.
De fet, el mateix Obama, quan ha plantejat reformes en la Seguretat Social s’ha limitat a referir-se a un increment de les prestacions per als nens i poca cosa més.
Obama no és europeu. És possible que no sigui igual que un americà-tipus, però les correlacions de poder als EUA són les que són, i qui al capdavall hi mana són les grans corporacions i els lobbies, amb els que el nou president se les haurà de veure. No esperem grans canvis en temes socials i no ens pensem que perquè és negre tindrà ni tan sols més sensibilitat cap als seus iguals.
Obama no és descendent dels esclaus d’Alabama o de qualsevol altre dels Estats del Sur. És un universitari intel·ligent, llest, i possiblement amb un toc messiànic. No gaire diferent d’alguns dirigents europeus per qui globalment la gent d’aquí no professa tanta simpatia.
← Eleccions americanes Fractura ! → | 0.829872 | curate | {"ca": 0.9278438030560272, "fr": 0.019100169779286927, "es": 0.05263157894736842, "en": 0.00042444821731748726} | https://blocs.mesvilaweb.cat/antonicasals/?p=112439 |
oscar-2301_ca_20230418_9_136667 | El producte que has eliminat és obligatori. En cas de no voler-lo incloure en la teva compra no podràs finalitzar la compra del lot. En cas de només voler alguns dels articles del lot hauràs de fer la seva compra de forma individual.
Per qualsevol dubte o consulta al respecte pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu [email protected]
Esborrar
aliments
colors
colors\,colors
cuineta
dog crimes
lego avenger
Productes populars
Política de privadesa de dades
D'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (en endavant RGPD), t'informem que les dades facilitades lliurement i voluntàriament pels seus usuaris al web www.abacus.coop seran tractades per l'entitat:
Identitat i dades de contacte del responsable
ABACUS, Societat Cooperativa Catalana de Responsabilitat Limitada (SCCL).
CIF: F-08.22.67.14
Adreça postal: carrer Perú, 186, 08020 de Barcelona.
Telèfon: 932 178 166
Adreça de correu electrònic: [email protected]
Dades de contacte del delegat de protecció de dades
Telèfon: 932 178 166. Adreça de correu electrònic: [email protected]
Finalitats del tractament i base jurídica
Des d'Abacus SCCL podem tractar les teves dades de caràcter personal per a les següents finalitats, en funció del motiu pel qual ens les hagis facilitat:
I. Tramitar les comandes i l'entrega de les compres realitzades a la botiga en línia del nostre web, així com la facturació i el cobrament dels productes i serveis.
II. Gestionar el procés de registre com a soci, accedir al portal personal del soci, així com gaudir de tots els avantatges de ser soci de la cooperativa.
III. Participar en les promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per la cooperativa.
IV. Gestionar les altes i l'enviament a l’usuari d'informació d'utilitat o interès relativa a articles, esdeveniments i publicacions, publicitat i informació comercial, per diferents mitjans, sobre la cooperativa, les seves activitats, concursos, productes, serveis, ofertes, promocions especials, així com documentació de diversa naturalesa.
V. Donar-se d'alta a la borsa de treball i rebre/consultar ofertes de treball de la cooperativa en funció del seu perfil professional, i dur a terme les actuacions necessàries per a la selecció i contractació de personal.
VI. En cas que l'usuari accepti la instal·lació de les cookies, pròpies i de tercers al seu equip mitjançant la navegació en aquest web, s'utilitzarà la informació proporcionada per aquestes per a l'elaboració de perfils i l’ús del web sobre la base de la navegació i l'historial de les compres de l’usuari, per tal d'oferir-li continguts, productes i serveis d'una forma més personalitzada. No obstant això, en cap moment serà objecte de decisions basades únicament en tractaments automatitzats que produeixin efectes sobre l'usuari i la seva persona.
VII. I en general, dur a terme totes les actuacions necessàries per poder donar resposta als diferents tràmits i accions que l'usuari realitzi durant la navegació i interacció al nostre web, així com les obligacions legals que se'n derivin.
La base legal per al tractament de les seves dades de les finalitats I a III és l'execució del contracte corresponent.
La base legal de l'enviament de comunicacions comercials (IV) a usuaris que no siguin clients ni socis de la cooperativa és el consentiment previ sol·licitat, el qual pot ser revocat en qualsevol moment.
La base per al tractament dels currículum vitae (V) és el consentiment que atorga el candidat en realitzar l'enviament del seu currículum per participar en processos de selecció.
L’elaboració de perfils i l’oferta de productes i serveis a clients i socis (VI) té com a base legal la satisfacció de l’interès legítim de la cooperativa, reconegut pel mateix RGPD, el qual permet expressament el tractament de dades personals sobre aquesta base legal amb finalitats de màrqueting directe. Aquest tractament consisteix a poder oferir als clients i socis la contractació d'altres productes o serveis per tal d’aconseguir-ne la fidelització. No obstant això, et recordem que tens dret a oposar-te a aquest tractament de les teves dades, i que pots fer-ho per qualsevol dels mitjans descrits en aquestes condicions.
En cada un dels formularis de recollida de dades d'aquest lloc web es requereix, amb caràcter previ, el consentiment exprés de l'usuari. Per tal de donar resposta a les sol·licituds d'informació i altres tràmits de l'usuari, aquest estarà obligat a facilitar les seves dades de contacte. En cas contrari, no podem garantir-li una resposta adequada. De la mateixa manera, en qualsevol moment l'usuari podrà revocar el consentiment, mitjançant un correu electrònic amb l'assumpte "baixa" al correu [email protected].
L’usuari garanteix i respondrà del fet que les dades aportades siguin veritables, exactes, completes i actualitzades, així com de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que pogués ocasionar com a conseqüència de l'incompliment d'aquesta obligació. En el cas que les dades aportades pertanyessin a un tercer, l'usuari garanteix que ha informat aquest tercer dels aspectes continguts en aquest document, i obtingut la seva autorització per facilitar les seves dades a Abacus SCCL per als fins assenyalats.
Abacus SCCL es reserva el dret a excloure dels serveis registrats qualsevol usuari que hagi facilitat dades falses, sense perjudici d’altres accions que corresponguin en dret. Abacus SCCL podrà utilitzar el fitxer de dades d’usuaris per informar de modificacions en el servei, però haurà de sol·licitar sempre l’autorització expressa de l’usuari per a l’enviament de missatges informatius i/o de publicitat sobre productes i serveis. En cap cas es podrà comunicar o cedir les dades a tercers sense el consentiment previ i exprés de l’usuari.
Destinataris de les dades
Els destinataris de les seves dades seran els diferents departaments d'Abacus SCCL, que garanteixen en tot moment la privadesa d’aquestes dades i es comprometen a custodiar-les per evitar-ne l’alteració, la pèrdua, el tractament o l’accés no autoritzat.
Conservació de les dades
Les teves dades de caràcter personal es conservaran durant el termini legal corresponent segons el tipus de tractament d'aquest web que seleccionis. En aquest sentit:
Les dades per a la gestió de la relació amb el client i la facturació i el cobrament dels productes i serveis es conservaran durant tot el temps que el contracte sigui vigent. Un cop finalitzada aquesta relació, si és el cas, les dades podran ser conservades durant el temps exigit per la legislació aplicable i fins que prescriguin les eventuals responsabilitats derivades del contracte.
Les dades per a la gestió de les dades dels socis es conservaran mentre duri la seva vinculació amb la cooperativa, i, un cop finalitzada, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de l’esmentada gestió, d'acord amb la legislació aplicable.
Les dades per a l'enviament dels butlletins informatius i les comunicacions comercials dels nostres productes o serveis seran conservades indefinidament fins que l'usuari manifesti, si escau, la seva voluntat de suprimir-les.
Les dades per a la participació en promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per l'entitat es conservaran mentre siguin vigents d’acord amb el que s’estableixi en les seves bases legals específiques per al seu correcte desenvolupament, i, un cop finalitzats, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de la seva realització.
Les dades curriculars i del perfil professional dels socis utilitzades per a processos de selecció seran conservades durant un màxim de dotze mesos.
Les dades per a la gestió de consultes i sol·licituds s'han de conservar durant el temps que sigui necessari per donar-hi resposta, amb un termini màxim de dotze mesos.
Les dades relatives a publicacions de comentaris sobre els nostres productes es mantindran durant la vigència i publicitat dels productes o serveis als quals fan referència, llevat que s\'expressi el desig de l’usuari que siguin eliminats en qualsevol moment.
En resposta a la preocupació d'Abacus, SCCL per garantir la seguretat i confidencialitat de les teves dades, s'han adoptat els nivells de seguretat requerits de protecció de les dades personals i s'han implementat els mitjans tècnics al seu abast per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori de les dades personals facilitades a través d'aquest lloc web.
Exercici de drets
En qualsevol moment l’usuari podrà exercir els drets d’accés a les seves dades de caràcter personal, a la rectificació de les dades inexactes, a la supressió de les dades que ja no siguin necessàries o, quan es doni algun dels altres supòsits del RGPD, a oposar-se al seu tractament per motius relacionats amb la seva situació particular, així com a la limitació i portabilitat d'acord amb les condicions previstes en el RGPD, mitjançant una comunicació escrita indicant el motiu de la seva sol·licitud, juntament amb una còpia del seu DNI, dirigida a:
Abacus SCCL. Departament d’atenció al client, carrer Perú, núm. 186 08020 Barcelona o mitjançant correu electrònic: [email protected], indicant a l'assumpte del correu "Sol·licitud drets RGPD".
A més, en tot moment l'usuari també té el dret a presentar una reclamació davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o de l'Autoritat de Control competent que correspongui en cada cas.
Data de publicació de la darrera versió de la política de privadesa: 24/5/2018
Continuar
Buscar producte, autor/a...
Menú
CAT
CAS
Regals per Nadal
Bo Cultura Jove
Joguines
Marques més buscades ⭐
Calendaris d'Advent
Cotxes i Vehícles de joguina
Disfresses i Complements
Jocs a l'Aire lliure i Esports
Jocs de Construccions
Jocs de Taula
Jocs de Robòtica i STEM
Jocs Educatius
Jocs Musicals i d'imitació
Joguines per Nadons
Jocs Simbòlics
LEGO®
Nines i Bebès
Playmobil
Playset i Figures
Puzzles i Trencaclosques
Titelles i Peluixos
Veure-ho tot
Llibres
Novetats en llibres
Pròxims llançaments
Els més venuts ⭐
Clàssics universals
Premis Literaris
Novel·les
LGBTIQA+
Cuina, Salut i Autoajuda
Còmic
Autors
Col·leccions de llibres
Art, Cinema i Música
Ciència i Coneixement
Economia, Empresa i Dret
Guies de viatge
Informàtica
Teatre, Poesia i Relats
Llibres en altres llengües
Llibres recomanats
Llibres signats per l'autor/a
Llibres de text curs
Veure-ho tot
Llibres Juvenils
Llibres Infantils
Fas 6 anys! Tria un llibre
Col·leccions per a nens/es
Còmics per a nen/es
Contes infantils
Personatges destacats
Diversos
Literatura infantil
Llibres Infantils Top ⭐
Llibres de manualitats i entreteniments
Llibres de Youtubers
Llibres per aprendre
Lectures curs 2022/23
Novetats i prevendes
Quaderns complementaris de text
Llibres de text - Curs 2022-2023
Papereria i Manualitats
Agendes i Calendaris
Llibretes i Quaderns
Belles arts i Coloring
Escriptura i Dibuix tècnic
Material d'oficina o escriptori
Material per a Manualitats
Motxilles i Estoigs
Paper i Cartolines
Tornada a l'escola
Casio
Cricut
Eastpak
Oxford
STAEDTLER
Els més buscats
Giotto
Giotto be-bè
Tecnologia
Àudio: Auriculars, altaveus i altres
Cine i música: CD'S, vinils i pel·lícules
Emmagatzematge: pendrive, disc dur i altres
Fotografia: càmares i altres
Informàtica: portàtils, tablets i altres
Mobilitat: Patinets i Smartwatch
Vídeojocs i consoles
Veure-ho tot
Còmics
Apostes mes del còmic
Còmic americà i superherois
Còmic europeu
Còmic infantil i juvenil
Il·lustració
Manga
Vinyetes i humor gràfic
Revistes
Art, Música i Literatura
Ciències Socials i Humanes
Història i Geografia
Infantils
Lingüística, Filologia i Literatura
Medicina i Alimentació
Turisme
Revistes Abacus
Tèxtil Escolar
Colegio El Taller
Col·legi Ginesta
Creixen Educació
Fundació Collserola
Fundació Escoles Parroquials
Fundació Llor
Thau
Altres
BLACK FRIDAY
Festes i celebracions
Harry Potter
Packs d'experiències
Regal
Servei Atenció al Client
Preguntes freqüents
Comprar com a escola
Servei Atenció al Client
Pots contactar amb el nostre Servei Atenció al Client trucant al: 93 515 31 09 o enviant un correu electrònic a: [email protected]
De dilluns a divendres de 08:00 a 21:00h dissabtes i vigílies de festiu de 10:00 a 21:00h
Anar a Consultes Freqüents Aceptar
Buscador de botigues
Atenció al Client
Comprar com a escola
Preguntes freqüents
CAT
CAS
Cercador de botigues
CAT
CAS
Esborrar
aliments
colors
colors\,colors
cuineta
dog crimes
lego avenger
Productes populars
Política de privadesa de dades
D'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (en endavant RGPD), t'informem que les dades facilitades lliurement i voluntàriament pels seus usuaris al web www.abacus.coop seran tractades per l'entitat:
Identitat i dades de contacte del responsable
ABACUS, Societat Cooperativa Catalana de Responsabilitat Limitada (SCCL).
CIF: F-08.22.67.14
Adreça postal: carrer Perú, 186, 08020 de Barcelona.
Telèfon: 932 178 166
Adreça de correu electrònic: [email protected]
Dades de contacte del delegat de protecció de dades
Telèfon: 932 178 166. Adreça de correu electrònic: [email protected]
Finalitats del tractament i base jurídica
Des d'Abacus SCCL podem tractar les teves dades de caràcter personal per a les següents finalitats, en funció del motiu pel qual ens les hagis facilitat:
I. Tramitar les comandes i l'entrega de les compres realitzades a la botiga en línia del nostre web, així com la facturació i el cobrament dels productes i serveis.
II. Gestionar el procés de registre com a soci, accedir al portal personal del soci, així com gaudir de tots els avantatges de ser soci de la cooperativa.
III. Participar en les promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per la cooperativa.
IV. Gestionar les altes i l'enviament a l’usuari d'informació d'utilitat o interès relativa a articles, esdeveniments i publicacions, publicitat i informació comercial, per diferents mitjans, sobre la cooperativa, les seves activitats, concursos, productes, serveis, ofertes, promocions especials, així com documentació de diversa naturalesa.
V. Donar-se d'alta a la borsa de treball i rebre/consultar ofertes de treball de la cooperativa en funció del seu perfil professional, i dur a terme les actuacions necessàries per a la selecció i contractació de personal.
VI. En cas que l'usuari accepti la instal·lació de les cookies, pròpies i de tercers al seu equip mitjançant la navegació en aquest web, s'utilitzarà la informació proporcionada per aquestes per a l'elaboració de perfils i l’ús del web sobre la base de la navegació i l'historial de les compres de l’usuari, per tal d'oferir-li continguts, productes i serveis d'una forma més personalitzada. No obstant això, en cap moment serà objecte de decisions basades únicament en tractaments automatitzats que produeixin efectes sobre l'usuari i la seva persona.
VII. I en general, dur a terme totes les actuacions necessàries per poder donar resposta als diferents tràmits i accions que l'usuari realitzi durant la navegació i interacció al nostre web, així com les obligacions legals que se'n derivin.
La base legal per al tractament de les seves dades de les finalitats I a III és l'execució del contracte corresponent.
La base legal de l'enviament de comunicacions comercials (IV) a usuaris que no siguin clients ni socis de la cooperativa és el consentiment previ sol·licitat, el qual pot ser revocat en qualsevol moment.
La base per al tractament dels currículum vitae (V) és el consentiment que atorga el candidat en realitzar l'enviament del seu currículum per participar en processos de selecció.
L’elaboració de perfils i l’oferta de productes i serveis a clients i socis (VI) té com a base legal la satisfacció de l’interès legítim de la cooperativa, reconegut pel mateix RGPD, el qual permet expressament el tractament de dades personals sobre aquesta base legal amb finalitats de màrqueting directe. Aquest tractament consisteix a poder oferir als clients i socis la contractació d'altres productes o serveis per tal d’aconseguir-ne la fidelització. No obstant això, et recordem que tens dret a oposar-te a aquest tractament de les teves dades, i que pots fer-ho per qualsevol dels mitjans descrits en aquestes condicions.
En cada un dels formularis de recollida de dades d'aquest lloc web es requereix, amb caràcter previ, el consentiment exprés de l'usuari. Per tal de donar resposta a les sol·licituds d'informació i altres tràmits de l'usuari, aquest estarà obligat a facilitar les seves dades de contacte. En cas contrari, no podem garantir-li una resposta adequada. De la mateixa manera, en qualsevol moment l'usuari podrà revocar el consentiment, mitjançant un correu electrònic amb l'assumpte "baixa" al correu [email protected].
L’usuari garanteix i respondrà del fet que les dades aportades siguin veritables, exactes, completes i actualitzades, així com de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que pogués ocasionar com a conseqüència de l'incompliment d'aquesta obligació. En el cas que les dades aportades pertanyessin a un tercer, l'usuari garanteix que ha informat aquest tercer dels aspectes continguts en aquest document, i obtingut la seva autorització per facilitar les seves dades a Abacus SCCL per als fins assenyalats.
Abacus SCCL es reserva el dret a excloure dels serveis registrats qualsevol usuari que hagi facilitat dades falses, sense perjudici d’altres accions que corresponguin en dret. Abacus SCCL podrà utilitzar el fitxer de dades d’usuaris per informar de modificacions en el servei, però haurà de sol·licitar sempre l’autorització expressa de l’usuari per a l’enviament de missatges informatius i/o de publicitat sobre productes i serveis. En cap cas es podrà comunicar o cedir les dades a tercers sense el consentiment previ i exprés de l’usuari.
Destinataris de les dades
Els destinataris de les seves dades seran els diferents departaments d'Abacus SCCL, que garanteixen en tot moment la privadesa d’aquestes dades i es comprometen a custodiar-les per evitar-ne l’alteració, la pèrdua, el tractament o l’accés no autoritzat.
Conservació de les dades
Les teves dades de caràcter personal es conservaran durant el termini legal corresponent segons el tipus de tractament d'aquest web que seleccionis. En aquest sentit:
Les dades per a la gestió de la relació amb el client i la facturació i el cobrament dels productes i serveis es conservaran durant tot el temps que el contracte sigui vigent. Un cop finalitzada aquesta relació, si és el cas, les dades podran ser conservades durant el temps exigit per la legislació aplicable i fins que prescriguin les eventuals responsabilitats derivades del contracte.
Les dades per a la gestió de les dades dels socis es conservaran mentre duri la seva vinculació amb la cooperativa, i, un cop finalitzada, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de l’esmentada gestió, d'acord amb la legislació aplicable.
Les dades per a l'enviament dels butlletins informatius i les comunicacions comercials dels nostres productes o serveis seran conservades indefinidament fins que l'usuari manifesti, si escau, la seva voluntat de suprimir-les.
Les dades per a la participació en promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per l'entitat es conservaran mentre siguin vigents d’acord amb el que s’estableixi en les seves bases legals específiques per al seu correcte desenvolupament, i, un cop finalitzats, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de la seva realització.
Les dades curriculars i del perfil professional dels socis utilitzades per a processos de selecció seran conservades durant un màxim de dotze mesos.
Les dades per a la gestió de consultes i sol·licituds s'han de conservar durant el temps que sigui necessari per donar-hi resposta, amb un termini màxim de dotze mesos.
Les dades relatives a publicacions de comentaris sobre els nostres productes es mantindran durant la vigència i publicitat dels productes o serveis als quals fan referència, llevat que s\'expressi el desig de l’usuari que siguin eliminats en qualsevol moment.
En resposta a la preocupació d'Abacus, SCCL per garantir la seguretat i confidencialitat de les teves dades, s'han adoptat els nivells de seguretat requerits de protecció de les dades personals i s'han implementat els mitjans tècnics al seu abast per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori de les dades personals facilitades a través d'aquest lloc web.
Exercici de drets
En qualsevol moment l’usuari podrà exercir els drets d’accés a les seves dades de caràcter personal, a la rectificació de les dades inexactes, a la supressió de les dades que ja no siguin necessàries o, quan es doni algun dels altres supòsits del RGPD, a oposar-se al seu tractament per motius relacionats amb la seva situació particular, així com a la limitació i portabilitat d'acord amb les condicions previstes en el RGPD, mitjançant una comunicació escrita indicant el motiu de la seva sol·licitud, juntament amb una còpia del seu DNI, dirigida a:
Abacus SCCL. Departament d’atenció al client, carrer Perú, núm. 186 08020 Barcelona o mitjançant correu electrònic: [email protected], indicant a l'assumpte del correu "Sol·licitud drets RGPD".
A més, en tot moment l'usuari també té el dret a presentar una reclamació davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o de l'Autoritat de Control competent que correspongui en cada cas.
Data de publicació de la darrera versió de la política de privadesa: 24/5/2018
Continuar
0
Encara no hi ha cap producte a la teva cistella
Eliminar producte obligatori del lot
El producte que has eliminat és obligatori. En cas de no voler-lo incloure en la teva compra no podràs finalitzar la compra del lot. En cas de només voler alguns dels articles del lot hauràs de fer la seva compra de forma individual.
Per qualsevol dubte o consulta al respecte pots posar-te en contacte amb nosaltres a través del correu [email protected]
🎄Avança les teves compres de Nadal!🎄
Llibres
Novel·les
Butxaca
Afegit a la teva llista de favorits
La cena secreta (Edición especial 500 añ
Sierra, Javier
9,95€ 9,45€
-5% en Llibres
Veure detalls de l’enviament
Aquest producte no està disponible. Si us plau, selecciona una altra opció.
Afegir a la cistella
Lliurament en 1-2 dies laborables
Recull-lo gratis d'aqui a 2 hores a botigues Abacus
Avisa'm
Afegit a la teva llista de favorits
La cena secreta (Edición especial 500 añ
Sierra, Javier
Enero de 1497. Durante semanas, una serie de cartas anónimas enviadas a la corte del papa Alejandro VI advierten que en Milán el controvertido Leonardo da Vinci está ejecutando una obra diabólica: un mural de La Última Cena en el que no sólo ha pintado a los apóstoles sin su preceptivo halo de santidad sino que el propio artista se ha retratado entre ellos, dando la espalda a Jesucristo. Gray Agustín Leyre, inquisidor dominico experto en la interpretación de mensajes cifrados, es enviado a la corte de los Sforza para supervisar esa pintura y tratar de descifrar la clave que protege la identidad del remitente de las cartas. Lo que está a punto de descubrir conseguirá cambiar nuestra forma de ver la pintura del genio del Renacimiento? para siempre. Con la maestría de los grandes escultores de novelas de intriga, Javier Sierra recupera uno de los enigmas más fascinantes de la historia del arte.
Llegir més Llegir menys
Fitxa tècnica
Tipus de producte: Llibre
Pàgines/Fulls: 464
Any d'edició: 2019
Col·lecció: Biblioteca Javier Sierra
Idioma: Castellà
EAN: 9788408208075
Referència Abacus: 1286212.22
Editorial: Booket
Enero de 1497. Durante semanas, una serie de cartas anónimas enviadas a la corte del papa Alejandro VI advierten que en Milán el controvertido Leonardo da Vinci está ejecutando una obra diabólica: un mural de La Última Cena en el que no sólo ha pintado a los apóstoles sin su preceptivo halo de santidad sino que el propio artista se ha retratado entre ellos, dando la espalda a Jesucristo. Gray Agustín Leyre, inquisidor dominico experto en la interpretación de mensajes cifrados, es enviado a la corte de los Sforza para supervisar esa pintura y tratar de descifrar la clave que protege la identidad del remitente de las cartas. Lo que está a punto de descubrir conseguirá cambiar nuestra forma de ver la pintura del genio del Renacimiento? para siempre. Con la maestría de los grandes escultores de novelas de intriga, Javier Sierra recupera uno de los enigmas más fascinantes de la historia del arte.
Llegir més Llegir menys
Fitxa tècnica
Tipus de producte: Llibre
Pàgines/Fulls: 464
Any d'edició: 2019
Col·lecció: Biblioteca Javier Sierra
Idioma: Castellà
EAN: 9788408208075
Referència Abacus: 1286212.22
Editorial: Booket
Javier Sierra
Novel·la històrica i Ficció de misteri, Autors Espanyols
(Terol, 1971) Escriptor, periodista y director de series de televisió.
L’any 1995, Javier Sierra va decidir emprendre un viatge sense retorn a través de la literatura a la recerca de respostes a les grans preguntes. Des de llavors, ha donat vida a 17 obres tan populars com La dama azul (1998), El sopar secret (2004), L'àngel perdut (2011) o El maestro del Prado (2013), entre altres. Títols que enguany es llegeixen en més de 40 països de tot el món. El gran èxit obtingut amb El foc invisible (2017) li va valer el Premi Planeta 2017.
La seva llarga trajectòria ha estat premiada: Sierra s'ha convertit en l'únic autor de parla hispana a aconseguir amb les seves novel·les el TOP 10 dels llibres més venuts en les llibreries dels Estats Units. La seva darrera novel·la és El missatge de Pandora (2020).
Veure més
Veure menys
La cena secreta (Edición especial 500 añ
9,95€ 9,45€
-5% en Llibres
Veure detalls de l’enviament
Aquest producte no està disponible. Si us plau, selecciona una altra opció.
Afegir a la cistella
Lliurament en 1-2 dies laborables
Recull-lo gratis d'aqui a 2 hores a botigues Abacus
Avisa'm
9,95€ 9,45€
-5% en Llibres
Veure detalls de l’enviament
Aquest producte no està disponible. Si us plau, selecciona una altra opció.
Afegir a la cistella
Lliurament en 1-2 dies laborables
Recull-lo gratis d'aqui a 2 hores a botigues Abacus
Avisa'm
Comprovar disponibilitat de Click&Collect
Indica la teva localitat per trobar la teva botiga més propera
Detalls del lliurament
Lliurament en 1-2 dies laborables
Recull-lo gratis d'aqui a 2 hores a botigues Abacus
Política de privadesa de dades
D'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades (en endavant RGPD), t'informem que les dades facilitades lliurement i voluntàriament pels seus usuaris al web www.abacus.coop seran tractades per l'entitat:
Identitat i dades de contacte del responsable
ABACUS, Societat Cooperativa Catalana de Responsabilitat Limitada (SCCL).
CIF: F-08.22.67.14
Adreça postal: carrer Perú, 186, 08020 de Barcelona.
Telèfon: 932 178 166
Adreça de correu electrònic: [email protected]
Dades de contacte del delegat de protecció de dades
Telèfon: 932 178 166. Adreça de correu electrònic: [email protected]
Finalitats del tractament i base jurídica
Des d'Abacus SCCL podem tractar les teves dades de caràcter personal per a les següents finalitats, en funció del motiu pel qual ens les hagis facilitat:
I. Tramitar les comandes i l'entrega de les compres realitzades a la botiga en línia del nostre web, així com la facturació i el cobrament dels productes i serveis.
II. Gestionar el procés de registre com a soci, accedir al portal personal del soci, així com gaudir de tots els avantatges de ser soci de la cooperativa.
III. Participar en les promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per la cooperativa.
IV. Gestionar les altes i l'enviament a l’usuari d'informació d'utilitat o interès relativa a articles, esdeveniments i publicacions, publicitat i informació comercial, per diferents mitjans, sobre la cooperativa, les seves activitats, concursos, productes, serveis, ofertes, promocions especials, així com documentació de diversa naturalesa.
V. Donar-se d'alta a la borsa de treball i rebre/consultar ofertes de treball de la cooperativa en funció del seu perfil professional, i dur a terme les actuacions necessàries per a la selecció i contractació de personal.
VI. En cas que l'usuari accepti la instal·lació de les cookies, pròpies i de tercers al seu equip mitjançant la navegació en aquest web, s'utilitzarà la informació proporcionada per aquestes per a l'elaboració de perfils i l’ús del web sobre la base de la navegació i l'historial de les compres de l’usuari, per tal d'oferir-li continguts, productes i serveis d'una forma més personalitzada. No obstant això, en cap moment serà objecte de decisions basades únicament en tractaments automatitzats que produeixin efectes sobre l'usuari i la seva persona.
VII. I en general, dur a terme totes les actuacions necessàries per poder donar resposta als diferents tràmits i accions que l'usuari realitzi durant la navegació i interacció al nostre web, així com les obligacions legals que se'n derivin.
La base legal per al tractament de les seves dades de les finalitats I a III és l'execució del contracte corresponent.
La base legal de l'enviament de comunicacions comercials (IV) a usuaris que no siguin clients ni socis de la cooperativa és el consentiment previ sol·licitat, el qual pot ser revocat en qualsevol moment.
La base per al tractament dels currículum vitae (V) és el consentiment que atorga el candidat en realitzar l'enviament del seu currículum per participar en processos de selecció.
L’elaboració de perfils i l’oferta de productes i serveis a clients i socis (VI) té com a base legal la satisfacció de l’interès legítim de la cooperativa, reconegut pel mateix RGPD, el qual permet expressament el tractament de dades personals sobre aquesta base legal amb finalitats de màrqueting directe. Aquest tractament consisteix a poder oferir als clients i socis la contractació d'altres productes o serveis per tal d’aconseguir-ne la fidelització. No obstant això, et recordem que tens dret a oposar-te a aquest tractament de les teves dades, i que pots fer-ho per qualsevol dels mitjans descrits en aquestes condicions.
En cada un dels formularis de recollida de dades d'aquest lloc web es requereix, amb caràcter previ, el consentiment exprés de l'usuari. Per tal de donar resposta a les sol·licituds d'informació i altres tràmits de l'usuari, aquest estarà obligat a facilitar les seves dades de contacte. En cas contrari, no podem garantir-li una resposta adequada. De la mateixa manera, en qualsevol moment l'usuari podrà revocar el consentiment, mitjançant un correu electrònic amb l'assumpte "baixa" al correu [email protected].
L’usuari garanteix i respondrà del fet que les dades aportades siguin veritables, exactes, completes i actualitzades, així com de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que pogués ocasionar com a conseqüència de l'incompliment d'aquesta obligació. En el cas que les dades aportades pertanyessin a un tercer, l'usuari garanteix que ha informat aquest tercer dels aspectes continguts en aquest document, i obtingut la seva autorització per facilitar les seves dades a Abacus SCCL per als fins assenyalats.
Abacus SCCL es reserva el dret a excloure dels serveis registrats qualsevol usuari que hagi facilitat dades falses, sense perjudici d’altres accions que corresponguin en dret. Abacus SCCL podrà utilitzar el fitxer de dades d’usuaris per informar de modificacions en el servei, però haurà de sol·licitar sempre l’autorització expressa de l’usuari per a l’enviament de missatges informatius i/o de publicitat sobre productes i serveis. En cap cas es podrà comunicar o cedir les dades a tercers sense el consentiment previ i exprés de l’usuari.
Destinataris de les dades
Els destinataris de les seves dades seran els diferents departaments d'Abacus SCCL, que garanteixen en tot moment la privadesa d’aquestes dades i es comprometen a custodiar-les per evitar-ne l’alteració, la pèrdua, el tractament o l’accés no autoritzat.
Conservació de les dades
Les teves dades de caràcter personal es conservaran durant el termini legal corresponent segons el tipus de tractament d'aquest web que seleccionis. En aquest sentit:
Les dades per a la gestió de la relació amb el client i la facturació i el cobrament dels productes i serveis es conservaran durant tot el temps que el contracte sigui vigent. Un cop finalitzada aquesta relació, si és el cas, les dades podran ser conservades durant el temps exigit per la legislació aplicable i fins que prescriguin les eventuals responsabilitats derivades del contracte.
Les dades per a la gestió de les dades dels socis es conservaran mentre duri la seva vinculació amb la cooperativa, i, un cop finalitzada, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de l’esmentada gestió, d'acord amb la legislació aplicable.
Les dades per a l'enviament dels butlletins informatius i les comunicacions comercials dels nostres productes o serveis seran conservades indefinidament fins que l'usuari manifesti, si escau, la seva voluntat de suprimir-les.
Les dades per a la participació en promocions, sorteigs i esdeveniments organitzats per l'entitat es conservaran mentre siguin vigents d’acord amb el que s’estableixi en les seves bases legals específiques per al seu correcte desenvolupament, i, un cop finalitzats, fins que prescriguin les possibles responsabilitats derivades de la seva realització.
Les dades curriculars i del perfil professional dels socis utilitzades per a processos de selecció seran conservades durant un màxim de dotze mesos.
Les dades per a la gestió de consultes i sol·licituds s'han de conservar durant el temps que sigui necessari per donar-hi resposta, amb un termini màxim de dotze mesos.
Les dades relatives a publicacions de comentaris sobre els nostres productes es mantindran durant la vigència i publicitat dels productes o serveis als quals fan referència, llevat que s\'expressi el desig de l’usuari que siguin eliminats en qualsevol moment.
En resposta a la preocupació d'Abacus, SCCL per garantir la seguretat i confidencialitat de les teves dades, s'han adoptat els nivells de seguretat requerits de protecció de les dades personals i s'han implementat els mitjans tècnics al seu abast per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori de les dades personals facilitades a través d'aquest lloc web.
Exercici de drets
En qualsevol moment l’usuari podrà exercir els drets d’accés a les seves dades de caràcter personal, a la rectificació de les dades inexactes, a la supressió de les dades que ja no siguin necessàries o, quan es doni algun dels altres supòsits del RGPD, a oposar-se al seu tractament per motius relacionats amb la seva situació particular, així com a la limitació i portabilitat d'acord amb les condicions previstes en el RGPD, mitjançant una comunicació escrita indicant el motiu de la seva sol·licitud, juntament amb una còpia del seu DNI, dirigida a:
Abacus SCCL. Departament d’atenció al client, carrer Perú, núm. 186 08020 Barcelona o mitjançant correu electrònic: [email protected], indicant a l'assumpte del correu "Sol·licitud drets RGPD".
A més, en tot moment l'usuari també té el dret a presentar una reclamació davant de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o de l'Autoritat de Control competent que correspongui en cada cas. | 0 | curate | {"ca": 0.9107097358661496, "sv": 0.0011040964810463438, "en": 0.011861959629703026, "zh": 0.0010191659825043173, "fr": 0.0025762251224414686, "de": 0.0022081929620926875, "cs": 0.0003397219941681057, "pt": 0.0033972199416810577, "es": 0.06151799111060782, "kn": 0.00025479149562607933, "ru": 0.00025479149562607933, "it": 0.0016702998046598534, "be": 0.0001415508309033774, "nl": 0.0012739574781303966, "id": 0.0008776151516009399, "vi": 0.0004529626588908077, "ja": 0.00033972199416810577} | https://www.abacus.coop/ca/la-cena-secreta-edicion-especial-500-an-9788408208075/1286212.22.html |
cawac_ca_20200528_6_106074 | Pastís Estrella de Nadal
Realment aquest pastís ha estat l' "Estrella" del Nadal. A tothom se li dibuixa un "Ohhh" a la boca quan el veuen. Però us puc assegurar que tot el que té de vistós i festiu, ho té de fàcil. El vàrem preparar per primer cop el Nadal passat, i, al llarg de l'any l'hem repetit amb diferents gustos, formes i decoracions. I totes han tingut en comú una cosa, el seu èxit.
Es tracta d'una base de pasta brisa amb un farcit, una capa de ganache de xocolata i les decoracions que vulgueu. Nosaltres n'hem preparat dues versions. Una, amb farcit de melmelada de gerds i ganache aromatitzada de gerds. I, l'altra, amb un farcit de toffe i ganache aromatitzada de caramel. Totes dues varen tenir molt èxit però, personalment, la de gerds supera amb escreix l'altra. La combinació de la xocolata amarga amb l'àcid dels gerds, uffff.... tremendo!!! !
Per les decoracions * estrelles, arbres, grèvol.... de fondant * boletes de colors de diferents mides * boletes de colors metal·litzats
PROCEDIMENT: En els dos casos el procediment és el mateix. Encenem el forn a 180º C Primer courem la pasta brisa en un motlle en forma d'estrella. Per fer-ho untarem el motlle amb mantega i seguidament hi col·locarem la pasta brisa donant-li la forma. Retallarem la pasta sobrant amb un ganivet. Amb una forquilla punxarem tota la superfície de la pasta perquè quan sigui al forn no s'infli per sota. De totes maneres, si dins del forn veieu que s'infla, sense por obriu la porta i punxeu perquè surti l'aire de sota. L'haurem de tenir al forn fins que veieu que està torradeta i que ja s'ha desenganxat totalment dels laterals del motlle. La deixem refredar completament al motlle. La col·loquem a la safata on la servirem i hi posem la capa de toffee o de melmelada de gerds. Preparem la ganache de xocolata . Esmicolem la xocolata i la posem en un bol. Posem la nata en un pot al foc fins que arrenqui el bull. Llavors l'aboquem a sobre la xocolata i remenem fins que ens quedi tot desfet i ben integrat. Deixem refredar un moment i ja ho podem abocar a sobre la capa de toffee o melmelada amb molta cura. (Si veieu un eixugamà sota el pastís, a la quarta foto, és perquè l'havia de portar amb cotxe i patinava a sobre la safata de cartró. En arribar a la casa dels qui ens varen convidar el vaig treure de seguida jejeje....) I ara ja podem fer les decoracions que vulguem. Nosaltres aquestes festes hem fet aquestes dues que us ensenyem a les fotos. | 0.79421 | curate | {"ca": 0.9637113402061855, "it": 0.004536082474226804, "fr": 0.0004123711340206186, "es": 0.03134020618556701} | http://www.pastissets.cat/ca/nadal/item/336-pastis-estrella-de-nadal.html |
mc4_ca_20230418_1_524967 | dissabte, 29-04-2017 18:30
Lloc de la sortida: Parque del Triangulo Umbral
Lloc de l’arribada: Parque del Triangulo Umbral
Temps màxim: 2h 15 min.
Telèfon informació: 637225690
Estadístiques de la fitxa de Cursa ( 32 º Media Maratón Puerto Sagunto )
Nombre de visites : 29345
última modificació de l’organitzador : 2017-03-02 12:26:37
última modificació de runedia : 2017-05-11 15:43:19 | 0.523022 | curate | {"fr": 0.1349206349206349, "es": 0.12433862433862433, "ca": 0.7407407407407407} | https://runedia.mundodeportivo.com/ca/cursa/32-media-maraton-puerto-sagunto-2017/20170941/ |
wikipedia_ca_20230401_0_173131 | General Enrique Martínez
General Enrique Martínez, també coneguda com La Charqueada, és una localitat de l'Uruguai ubicada al departament de Treinta y Tres. Geogràficament es troba a la segona secció del departament, a les costes del riu Cebollatí, i a 60 quilòmetres de la capital departamental, la ciutat de Treinta y Tres.
Té un port que va servir de comerç amb el Brasil. L'economia es basa fonamentalment en l'agricultura, la ramaderia i la pesca. El turisme també és important. Actualment, el poble té una població aproximada de 1.500 habitants.
Evolució demogràfica(Font: Instituto Nacional de Estadística pàgina web)
1963197519851996
9279569801.342 | 1 | perfect | {"en": 0.05873261205564142, "ca": 0.9165378670788253, "ru": 0.02472952086553323} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=173132 |
oscar-2201_ca_20230904_6_30140 | Cristòfol Lecapè, Helena Lecapè, Teofilacte de Constantinoble, Constantí Lecapè, Esteve Lecapè, Basili Lecapè
Pare
Teofilacte Abastacte
Romà I Lecapè (en grec: Ρωμανός Α΄ Λεκαπηνός, Romanós I Lekapinós;[nota 1] ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Originalment un general, aprofitant el matrimoni de la seva filla amb l'hereu de la corona romana d'Orient es va proclamar coemperador de Constantí VII el 919 i, per la minoria d'edat del seu gendre el va apartar del poder. Quan Constantí va arribar a la majoria d'edat no li va tornar el lloc, sinó que va nomenar successors els seus propis fills. Uns anys després, dos dels seus fills (Esteve i Constantí Lecapè) estaven ansiosos per ser emperadors i el van deposar. Tot i el cop d'estat, els usurpadors no van obtenir el tron, que quedà en mans de Constantí VII.
Contingut
1 Orígens
2 Ascens al tron
3 Revoltes internes
4 Conflicte amb el papat
5 Conflictes armats
6 Expulsió del tron
7 Descendència
8 Notes
9 Referències
10 Bibliografia
Orígens[modifica]
Romà Lecapè era fill de Teofilacte Abastacte, un camperol armeni[1][2] que havia salvat la vida a l'emperador Basili el Macedoni quan estava en una batalla a Tefrícia i fou recompensat amb un lloc a la guàrdia imperial. [3] Com el seu nom indica, era nadiu de Lakape (també anomenada Laqabin), una ciutat situada entre Melitene i Samosata.
Era analfabet, ja que no va rebre cap educació. Va servir a la flota imperial en temps de l'emperador Lleó VI i es va distingir per la seva valentia. En una ocasió va matar un lleó que va atacar un dels seus homes. Quan Constantí VII Porfirogènit va pujar al tron, Romà era almirall i dirigia la flota del Danubi en la guerra contra Bulgària.
Ascens al tron[modifica]
El palau i església de Myrelaion, encomanats construir per Romà I.
Sobtadament va retirar la flota de Bulgària i es va dirigir a Constantinoble. Fou llavors acusat de traïció per Lleó Focas però segurament havia actuat a la recerca del tron com havien fet altres; va estar a punt d'esclatar la guerra civil però Romà, ajudat per l'emperadriu vídua, va agafar captiu al camarlenc Constantí, un dels principals partidaris de Focas. Lleó Focas va venjar la captivitat del seu amic agafant les armes contra Romà, però aquest fou nomenat gran heteriarca o comandant en cap de la guàrdia imperial i va derrotar a Focas. [4] A l'abril va arranjar amb l'emperadriu el matrimoni de la seva filla Helena amb l'hereu al tron Constantí Porfirogènit. Al setembre va exigir ser nomenat cèsar i fou coronat com a emperador august el 17 de desembre del 919. [5] Se suposava que faria de regent mentre el seu gendre fos menor d'edat però en realitat va nomenar augusts, és a dir successors, al seu fill Cristòfol Lecapè i a la seva esposa Teodora. De fet fou Romà el qui va exercir el poder encara que nominalment era col·lega de Constantí.
A Constantinoble va fer-se construir un palau, en un indret anomenat Myrelaion, a prop de la mar de Màrmara. Al costat del palau va edificar una capella que és el primer exemple de capella privada destinada a contenir la tomba d'un emperador romà d'Orient. També va fer construir una església dedicada al Crist Salvador (Christ Chalkites), situada a prop de la porta del Gran Palau. [6]
Revoltes internes[modifica]
Durant els primers anys del seu govern es va trobar amb diverses conspiracions per intentar enderrocar-lo, que va detectar a temps i va impedir destituint les persones responsables: el seu primer paradynasteuontes, Joan el Rector i Joan el Místic. Des del 925 el càrrec el va ocupar un funcionari de més confiança anomenat Teòfanes. [7]
Cap al 928 l'eparca Basili Mà de Coure va sublevar contra l'emperador una multitud d'indigents. Sembla que la causa va ser una plaga de fam que va perjudicar els més pobres. Per solucionar-ho Romà Lecapè va fer una legislació proteccionista respectes als més desafavorits i a Basili el va fer cremar viu al fòrum Amastrianum de Constantinoble. [8]Durant el seu regnat va procurar limitar l'acumulació de latifundis pels grans terratinents de l'imperi.
Conflicte amb el papat[modifica]
Un dels principals esdeveniments del seu regnat va ser el cisma de l'església, que durava des de la deposició del patriarca Eutimi pels matrimonis efectuats per l'emperador Lleó VI. Per acontentar el Papa Joan X, va acabar amb la disputa fent un edicte el 920 que declarava anticanònic el quart matrimoni de Lleó, convertint-lo en objecte de càstig i declarant, per tant, a Constantí Porfirogènit il·legítim.
Conflictes armats[modifica]
El 921 va esclatar la guerra contra els búlgars que havien assolat Tràcia; el 923 Simeó de Bulgària es va aliar als àrabs; el 926 una entrevista entre Romà i Simeó, rei dels búlgars davant les muralles de Constantinoble va acabar temporalment amb la lluita. Poc abans, el 925 el patrici Joan Radí va destruir la flota del famós Lleó de Trípoli, pirata que havia saquejat Tessalònica 22 anys abans. El 927 va morir el rei Simeó de Bulgària i el va succeir el seu fill Pere i va entrar al territori romà d'Orient al front d'un exèrcit exigint a l'emperador, si volia la pau, de donar-li la seva neta en matrimoni, proposta que Romà va acceptar, ja que necessitava totes les seves forces contra els àrabs. També les possessions a Itàlia van necessitar protecció contra els petits prínceps longobards.
El 931 va rebre un dur cop emocional, la mort del seu fill Cristòfol, que estava casat amb Sofia la filla de Nicetes el magister palatii. [9] El 933 va nomenar el seu quart fill Teofilacte el 60è patriarca de Constantinoble amb permís del papa Joan XI. [10] Del 934 al 940 l'imperi va gaudir de pau, excepte a Itàlia on hi va haver atacs dels prínceps longobards.
Defensa dels romans d'Orient contra l'atac d'Ígor de Kíev el 941. Il·lustració de l'Escilitzes de Madrid.
Els romans d'Orient havien estat aliats dels khàzars fins que Romà Lecapè va iniciar una persecució de jueus. Segons el Document de Schechter el rei dels khàzars Josep ben Aaron va respondre a aquesta persecució desfent-se de molts cristians i llavors l'emperador romà d'Orient va demanar al tsar Oleg de Kíev que ataqués els khàzars. [11][12]
El 941 la flota dels russos amb 10.000 naus va aparèixer a Constantinoble, dirigida pel príncep Ígor de Kíev que va ancorar a l'entrada del Bòsfor i les tropes del qual van assolar el territori veí. Romà, amb 15 galeres al Corn d'Or, va atacar els russos i va destruir gran nombre de les seves naus obligant-lo a retirar-se; una mica després va derrotar a la resta de la flota russa a la costa Tràcia i els invasors van retornar a Rússia, on Ígor va morir poc després (vegeu Guerra entre Rus i l'Imperi Romà d'Orient (941)).
Expulsió del tron[modifica]
Constantí Porfirogènit només gaudia del títol perquè el seu sogre l'havia privat de tot poder, però va decidir recuperar el lloc que li pertocava. Va excitar l'ambició dels dos fills de Romà, Esteve i Constantí, que tenien el títol d'augusts, que estaven farts de l'autoritarisme del seu pare, i van acordar una conspiració; els dos prínceps van obtenir el suport de diversos notables. Un dia, Esteve va detenir el seu pare (16 de desembre del 944) i el va enviar a l'illa de Protea a l'entrada de la Propòntida, on fou ingressat a un convent i on li van afaitar el cap per quedar inhabilitat per regnar (20 de desembre del 944). [13]
Però ni Esteve ni Constantí es van aprofitar de la seva traïció, ja que Constantí Porfirogènit fou proclamat emperador únic després de cinc setmanes en què Esteve va gaudir del títol de coemperador. Llavors Esteve i el seu germà foren detinguts i enviats a Protea on es van reunir amb el seu pare. Esteve va morir al cap de 19 anys i Constantí al cap de dos anys (va morir en un intent de fugida). [14]
Romà va romandre com a monjo i va morir de mort natural el 15 de juny del 948.
Descendència[modifica]
Amb la seva esposa va tenir:
Cristòfol, casat amb Sofia la filla d'un patrici eslau anomenat Nicetes, la filla dels quals es va casar amb l'emperador búlgar.
Esteve
Constantí
Teofilacte, patriarca de l'església,
Helena, casada amb l'emperador Constantí VII
Àgata, casada amb el general Romà Argir, el net dels quals va ser l'emperador Romà III.
Amb una altra dona va tenir un fill bastard:
Basili el Paracemomen que va ser un personatge influent a la cort sobretot entre els anys 976–985.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romà I Lecapè
Notes[modifica]
↑ Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós).
Referències[modifica]
↑ Rosser, 2011, p. 56.
↑ Ahrweiler i Laiou, 1998, p. 66.
↑ Runciman, 1988, p. 63.
↑ John Lemprière. Bibliotheca Classica, Or, A Classical Dictionary: Containing a Full Account of All the Proper Names Mentioned in Antient Authors : with Tables of Coins, Weights, and Measures in Use Among the Greeks and Romans : to which is Now Prefixed a Chronological Table. A. Strahan, 1801, p. 32–.
↑ Runciman, 1988, p. 59–62.
↑ Janin, 1964, p. 529–530.
↑ Kajdan, 1991, p. 2061.
↑ Kajdan, 1991, p. 268–269.
↑ Runciman, 1929, p. 78.
↑ Flusin i Cheynet, 2003, p. 26.
↑ Ocak,2002
↑ Schechter, 1912, p. 181-219.
↑ Runciman, 1988, p. 232–233.
↑ Treadgold, 1997, p. 486.
Bibliografia[modifica]
Ahrweiler, Hélène; Laiou, Angeliki E. Studies on the Internal Diaspora of the Byzantine Empire. Dumbarton Oaks, 1998. ISBN 978-0-88402-247-3.
Flusin, Bernard; Cheynet, Jean-Claude. Jean Skylitzès. Empereurs de Constantinople. París: P. Lethielleux, col·lecció «Réalités byzantines» (nº 8), 2003. ISBN 2-283-60459-1.
Janin, Raymond. Constantinople Byzantine. Développement urbaine et répertoire topographique, 1964.
Kajdan, Aleksandr. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6.
Ocak, Murat. The Turks: Early ages. Yeni Türkiye, 2002.
Previté-Orton, Charles William. Cambridge Medieval History, volum 1. CUP Archive, 1975. ISBN 0-521-09976-5.
Rosser, John H. Historical Dictionary of Byzantium. Scarecrow Press, 2011. ISBN 978-0-8108-7567-8.
Runciman, Steven. The Emperor Romanus Lecapenus and His Reign: A Study of Tenth-Century Byzantium. Cambridge (RU): Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35722-5.
Schechter, S. «An Unknown Khazar Document». JQR, New Series, 3, 2, 1912.
Treadgold, Warren. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, California: Stanford University Press, 1997. ISBN 0-8047-2630-2.
Emperadors romans d'Orient
395-1204
Arcadi · Teodosi II · Marcià · Lleó I el Traci · Lleó II · Zenó · Basilisc · Anastasi I Dicor · Justí I el Vell · Justinià I · Justí II el Jove · Tiberi II · Maurici · Focas · Heracli · Constantí III Heracli · Heraclones · Constant II · Constantí IV Pogonat · Justinià II Rinotmet · Lleonci · Tiberi III · Filípic · Anastasi II · Teodosi III · Lleó III l'Isàuric · Constantí V Coprònim · Artavasdos · Lleó IV · Constantí VI · Irene · Nicèfor I · Estauraci · Miquel I · Lleó V l'Armeni · Miquel II · Teòfil · Miquel III l'Embriac · Basili I el Macedoni · Lleó VI el Filòsof · Alexandre · Constantí VII Porfirogènit · Romà I Lecapè · Romà II · Nicèfor II Focas · Joan I Tsimiscés · Basili II Bulgaròcton · Constantí VIII · Zoè Porfirogènita · Romà III Argir · Miquel IV el Paflagoni · Miquel V el Calafat · Constantí IX Monòmac · Teodora · Miquel VI l'Estratiòtic · Isaac I Comnè · Constantí X Ducas · Miquel VII Ducas · Romà IV Diògenes · Nicèfor III Botaniates · Aleix I Comnè · Joan II Comnè · Manuel I Comnè · Aleix II Comnè · Andrònic I Comnè · Isaac II Àngel · Aleix III Àngel · Aleix IV Àngel · Aleix V Murzufle
Imperi de Nicea
1204-1261
Constantí «XI» Làscaris · Teodor I Làscaris · Joan III Ducas Vatatzes · Teodor II Làscaris · Joan IV Ducas Làscaris
1261-1453
Miquel VIII Paleòleg · Andrònic II Paleòleg · Miquel IX Paleòleg · Andrònic III Paleòleg · Joan V Paleòleg · Joan VI Cantacuzè · Mateu Cantacuzè · Andrònic IV Paleòleg · Joan VII Paleòleg · Andrònic V Paleòleg · Manuel II Paleòleg · Joan VIII Paleòleg · Constantí XI Paleòleg
Registres d'autoritat
WorldCat
BNE: XX1096339
BNF: cb13321403w
GND: 118791079
LCCN: n87944154
VIAF: 338149196535474792258
ISNI: 0000 0000 1350 4153
SUDOC: 035494484
BIBSYS: 90564235
NKC: jx20101203019
Bases d'informació
GEC: 0056587
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Romà_I_Lecapè&oldid=28108443»
Categories:
Emperadors romans d'Orient
Regents de l'Imperi Romà d'Orient
Cèsars
Almiralls romans
Dinastia macedònia
Morts a Constantinoble
Categories ocultes:
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Control d'autoritats
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Afrikaans
Alemannisch
Aragonés
العربية
مصرى
تۆرکجه
Български
Čeština
Cymraeg
Deutsch
Zazaki
Ελληνικά
English
Esperanto
Español
Euskara
فارسی
Suomi
Français
Galego
עברית
Hrvatski
Magyar
Հայերեն
Bahasa Indonesia
Italiano
日本語
ქართული
한국어
Latina
Македонски
Bahasa Melayu
Nederlands
Norsk bokmål
Polski
Português
Română
Русский
Srpskohrvatski / српскохрватски
Slovenčina
Slovenščina
Српски / srpski
Svenska
Türkçe
Українська
Tiếng Việt
中文
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 ago 2021 a les 13:54.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.710175 | curate | {"ca": 0.7712408759124088, "en": 0.09788321167883211, "st": 0.005693430656934307, "es": 0.01072992700729927, "fr": 0.024233576642335768, "pt": 0.008540145985401459, "mk": 0.003211678832116788, "uu": 0.00021897810218978101, "ko": 0.000802919708029197, "tg": 0.00029197080291970805, "it": 0.006715328467153284, "ro": 0.0027007299270072993, "vi": 0.0024817518248175185, "tr": 0.0035036496350364962, "de": 0.025547445255474453, "pl": 0.0017518248175182481, "no": 0.002116788321167883, "ru": 0.010291970802919707, "ar": 0.0018978102189781021, "la": 0.000802919708029197, "oc": 0.00145985401459854, "eu": 0.0017518248175182481, "id": 0.0017518248175182481, "nl": 0.001386861313868613, "an": 0.0005839416058394161, "rz": 0.00029197080291970805, "ku": 0.00043795620437956203, "bg": 0.000656934306569343, "sh": 0.0005109489051094891, "cy": 0.0005109489051094891, "el": 0.0005839416058394161, "eo": 0.000656934306569343, "fa": 0.000364963503649635, "fi": 0.000364963503649635, "lt": 0.00043795620437956203, "he": 0.000364963503649635, "hr": 0.0005839416058394161, "hu": 0.00043795620437956203, "hy": 0.0005109489051094891, "ja": 0.00021897810218978101, "ka": 0.0005109489051094891, "ms": 0.0009489051094890511, "sk": 0.00072992700729927, "sl": 0.000802919708029197, "sr": 0.0010948905109489052, "sv": 0.0005109489051094891, "uk": 0.00072992700729927, "zh": 0.00014598540145985403} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Rom%C3%A0_Lecap%C3%A8 |
cawac_ca_20200528_9_171520 | Un atleta català demana que no toquin l’himne espanyol
Tal i com s’explica a e-notícies , Raül Sabaté , un dels atletes que va participar als Campionats del Món de Veterans que es van disputar del 15 al 20 de març a Linz (Àustria) va demanar a l’organització que no sonés l’himne espanyol després que guanyés els 400 metres llisos a la categoria d’entre 35 i 39 anys amb un temps de 49 segons i 50 centèsimes. Sabaté va proposar que per megafonia sonés l’himne olímpic, però no el tenien. Així les coses, aquest esportista català va convèncer els organitzadors perquè no sonés res a l’entrega de les medalles. De banderes no se’n va pujar cap, perquè en aquests Mundials indoor de veterans no es feia aquesta ceremònia protocol·lària. | 0.844739 | curate | {"ca": 1.0} | http://civ.blog.cat/2006/03/28/un_atleta_catala_demana_que_no_toquin_lhimne_espanyol/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_141158 | BarcelonaLa lligadura de trompes és una intervenció quirúrgica a les trompes de Fal·lopi de la dona per evitar un embaràs. És un mètode anticonceptiu permanent i, a priori, irreversible. "En alguns països sí que fan reversió de la lligadura però nosaltres al nostre hospital, no. Fem la lligadura de trompes a dones que tenen molt clar que no volen tenir fills i l'expliquem com una tècnica, d'entrada, irreversible", explica Montse Cubo, ginecòloga de l'Hospital de la Vall d'Hebron. A més, una intervenció per revertir la lligadura –si no s'han extret les trompes, esclar– tampoc garanteix que la dona pugui tornar a quedar-se embarassada. Les trompes de Fal·lopi connecten els ovaris amb l'úter i la seva funció és transportar l'espermatozou i facilitar-li la trobada amb l'oòcit perquè es produeixi la fecundació. Un cop l'òvul és fecundat, l'embrió torna cap a la cavitat uterina a través de les trompes. "És un tub que fa de carretera i la lligadura consisteix en una cirurgia per interrompre aquesta via d'accés cel·lular", indica Cubo.
Com es fa una lligadura de trompes?
Per interrompre aquesta circulació es pot coagular i/o seccionar les trompes i fer una lligadura amb fils de sutura o es poden extirpar les trompes. Aquesta última opció és, segons Cubo, la tècnica més utilitzada a la Vall d'Hebron, on fan una cinquantena d'intervencions anuals d'aquest tipus. "L'objectiu principal d'aquesta cirurgia és interrompre el pas de les cèl·lules, però s'ha vist que alguns càncers en l'edat adulta o la vellesa que catalogàvem com a càncer d'ovari eren, en realitat, de trompa. I el que oferim, si la pacient vol, és, en lloc de seccionar-la, treure la trompa sencera per prevenir també un càncer". I afegeix: "Si fos un òrgan important no el trauríem, però treure-la no augmenta el risc quirúrgic i té beneficis a llarg termini".
És una cirurgia que es fa amb anestèsia general i la intervenció es fa habitualment per laparoscòpia. "Entrem a través de l'abdomen, és una cirurgia mínimament invasiva i la recuperació és més ràpida i millor comparada amb les cirurgies obertes, tot i que té els riscos de totes les cirurgies: sagnat, infecció de les cicatrius, lesió dels òrgans...", indica aquesta metge. Són complicacions "poc freqüents però greus", afegeix. Amb tot, no és una cirurgia d'alt risc i té les complicacions inherents a qualsevol laparoscòpia.
Qui es fa una lligadura?
"Normalment, les dones que es fan una lligadura de trompes tenen molt clar que no tindran més fills perquè si tenen dubtes els oferim un DIU", diu Montse Cubo.
També es pot aprofitar una cesària per fer una lligadura de trompes, tot i que se n'ha d'haver parlat abans a la consulta.
Té efectes secundaris?
Es va descriure la síndrome postlligadura, segons la qual les pacients que se sotmetien a una lligadura tenien més risc de dolor pelvià o sagnat, "però com qualsevol cirurgia", diu Cubo. Una de les seqüeles d'una cirurgia són les adherències postoperatòries que podrien provocar dolor pelvià.
És un mètode efectiu?
La seva efectivitat és molt alta, impedeix l'embaràs en més d'un 99% dels casos. Però tot i que és un mètode molt segur, existeix un tant per cent molt baix que la dona es pugui quedar embarassada. "És el mètode més segur d'anticoncepció però no és 100% eficaç", diu Cubo.
Es continua tenint la regla?
Sí, amb la lligadura de trompes no desapareix la menstruació perquè els ovaris continuen sent funcionals i el cicle hormonal no es veu alterat.
Contingut elaborat per
Lara Bonilla
Més de la secció
Embaràs i criança
Quin ha de ser el paper de la parella durant el postpart?
Embaràs i criança | 25/11/2022
Una espera en horitzontal
Embaràs i criança | 02/11/2022
Pot fallar la lligadura de trompes?
Embaràs i criança | 29/10/2022
La necessitat de donar greixos (saludables) a les criatures
Embaràs i criança | 14/10/2022
anticoncepció embaràs cirurgia consultori
Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi
El més popular
El més vist El més comentat
La mort (lenta) de la cal·ligrafia
1.
Un Nadal diferent: famílies que no 'menteixen' als seus fills
2.
Isabel Palà: “Les mares que vam parir en pandèmia vam tenir postparts en molta soledat, silenci i angoixa” | 0.79189 | curate | {"ca": 0.9473684210526315, "es": 0.015621244893054553, "pt": 0.03292477769766883, "br": 0.0031242489786109107, "cs": 0.0009613073780341264} | https://criatures.ara.cat/embaras-crianca/pot-fallar-lligadura-trompes_1_4528665.html |
mc4_ca_20230418_12_516287 | La segona temporada de la sèrie ´Elementary´ arriba a Cuatro - Diari de Girona
La segona temporada de la sèrie ´Elementary´ arriba a Cuatro
Sherlock (Jonny Lee Miller) i Watson (Lucy Liu). cuatro/cbs
GIRONA | DDG La segona temporada d'Elementary, la sèrie de la cadena CBS i que recrea al personatge de Sherlock Holmes en una versió moderna, arriba des d'aquesta nit, a partir de les 23.20h, a Cuatro. Els nous episodis de la ficció arrenquen amb el retorn del personatge de Sherlock (Jonny Lee Miller) a Londres, acompanyat de la seva ajudant, la doctora Watson (Lucy Liu). A la capital del Regne Unit els dos hauran de fer-se càrrec d'un crim sense resoldre. La tensió entre els dos protagonistes segueix fidel a la de la primera temporada, en la que Sherlock no sempre segueix els consells de Watson.
Amb 2 nominacions als prestigiosos Premis Emmy i guardonada amb l'ASCAP Award a la Millor Sèrie de Televisió el 2013, la ficció dramàtica inclou grans novetats en el nou lliurament de capítols. Tres emblemàtiques figures dels relats de Doyle -Mycroft Holmes i Irene Adler, germà gran i gran amor de Sherlock, respectivament, i l'inspector Lestrade de Scotland Yard- se sumaran a la llista de personatges d'aquest drama de Rob Doherty. Els actors Rhys Ifans (Notting Hill), Natalie Dormer (Els Tudor) i Sean Pertwee (Dog Soldiers) s'ocupen de donar vida, respectivament, a aquests tres personatges del clàssic de la literatura. | 0.831163 | curate | {"ca": 0.9591549295774648, "en": 0.03380281690140845, "es": 0.007042253521126761} | http://www.diaridegirona.cat/televisio/2014/01/09/segona-temporada-serie-elementary-arriba/651020.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_215629 | Conferència: Emmy Noether : dona, jueva i matemàtica, per Antoni Melcion Dr. Enginyer Industrial i Llicenciat en Física.
Encara que considerada per molts com una de les personalitats matemàtiques del segle XX, a Alemanya, el seu país d’origen, havia de donar classes de manera semiclandestina i fins als 41 anys no va poder gaudir d’un sou oficial per aquesta activitat, sense tenir dret a cap pensió. Repassarem la seva vida en l’entorn de la Universitat de Gotinga, un dels centres més importants de les matemàtiques en el primer quart del segle XX, i la seva estada als Estats Units després de marxar de l’Alemanya de Hitler. Comentarem breument el teorema de Noether, una contribució a la Física Teòrica, on s’estableix d’una manera general la relació entre les simetries i el comportament dinàmic dels sistemes físics.
Aquesta entrada s'ha publicat en activitats el 21/10/2014 per astroosona.net.
Navegació per les entrades
← Conferència: La pastoral negra. Un sacerdot de presons en la primera repressió franquista Conferència: El mecanisme de les marees → | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_725512 | (S'ha redirigit des de: Maslama ibn Abd al-Malik)
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 7 nov 2019 a les 23:12. | 0.623325 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Maslama_ibn_Abd_al-Malik |
crawling-ib3_ca_20230205_0_31826 | Als Estats Units, han imputat a tres dels líders els aldarulls al Capitoli del passat dimecres. Amb aquesta nova tongada, ja són 16 els acusats d’assaltar la seu del Senat i de la Cambra de Representants.
Els darrers inculpats han estat Jake Angeli, que s’ha fet famós per anar amb unes banyes; també Adam Johnson, que es va endur el faristol de la presidenta de la cambra baixa, i finalment Derrick Evans, que ocupava un escó dels republicans a l’estat de Virgínia Occidental. Evans ha dimitit com a diputat estatal després de ser acusat de l’assalt.
Assalt al Capitoli: quatre morts i 14 policies ferits Els líders internacionals condemnen l’atac al Capitoli | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/detenen-tres-liders-dels-aldarulls-del-capitoli |
crawling-populars_ca_20200525_41_355174 | A l'origen de la instal·lació, ha explicat el seu autor, hi ha possiblement les visites que va fer amb el seu pare o el seu avi, que eren pintors, al MNAC, on els frescos de Taüll o de la Vall de Boí el van fascinar pel fet que hi hagués una pintura i per darrera no hi hagués res. De fet, el seu besavi, Joan Lleó, decorava els sostres de les mansions barceloneses; el seu avi Lluís va ser aquarel·lista i dissenyador publicitari, i el seu pare, Joan Lleó, és un pintor amb una obra entre l’abstracció i la figuració. Com ha explicat l'ICUB, 'Morpho’s Nest in a Cadmium House' es va esculpir ara fa un any en l'estudi de Lleó a l'Empordà. En total, són sis blocs de pedra arenosa tallats a manera de grans llenços, pintats en l'anvers i el revers. Mesuren gairebé quatre metres d'alçada i pesen uns 3.000 quilos cadascun. El títol de la instal·lació, ha afegit l'ICUB, fa referència a la papallona tropical 'Morpho', de la què existeixen unes 29 espècies i 147 subespècies identificades.Les sis monòlits s'ubiquen a l'Avinguda Diagonal, a l’entrada dels jardins de Pedralbes. Lleó ha ressaltat que és un lloc de passeig, d'estudi, de dormir, de jugar i és molt ample i de molt trànsit. "M'interessava perquè és un lloc que hi passeja qualsevol tipus de persona sense edat ni classe ni nacionalitat", ha afegit. De fet, el lloc va ser escollir per ell mateix. També han contribuït a l’obra, que ha estat assessorada per Nico Kos, Mali Parkerson, de The Hue, així com la Galeria Marc Domènech, la Fundació Laboratorios Salvat i Indus. La instal·lació compta amb l’aprovació del Consell d’Art Públic de l’Ajuntament de Barcelona.Per la seva part, Marc Aureli Santos, director d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat que "les peces tenen una visió arquitectònica de l'escultura". Santos ha dit que les escultures se cedeixen a Barcelona de moment durant quatre anys i l'Ajuntament se'n fa càrrec de la conservació i el manteniment. "Una relació més directe amb l'art"Lleó ha apuntat que seria interessant que les noves generacions d'artistes tinguessin "una relació més directe amb l'art" i ha considerat que "a poc a poc s'ha allunyat l'art extraordinàriament de la gent i s'ha convertit en una cosa estranya, exclusiva i inaccessible". Ha assenyalat que "seria important impulsar que no hi hagués una barrera tan forta entre l'art i el públic". Lluís Lleó L'obra de Lluís Lleó forma part de nombroses col·lecciones internacionals, com la del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid), la Morgan Library (Nova York), el Nagoya Art Museum (Japó), el Pérez Art Museum (Miami), la Col·lecció 'la Caixa' d'Art Contemporani i la Col·lecció Banc Sabadell, entre d’altres, així com col·lecciones particulars.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.764342 | curate | {"ca": 0.8778869126625962, "es": 0.11149455800371648, "en": 0.010618529333687284} | : /catalunya/territori/noticia-installacio-formada-per-sis-monolits-lluis-lleo-sinstalla-lentrada-dels-jardins-pedralbes-20180424141001.html |
wikipedia_ca_20230401_0_308144 | Rouy-le-Petit
Rouy-le-Petit és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França. L'any 2007 tenia 127 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Rouy-le-Petit era de 127 persones. Hi havia 48 famílies de les quals 8 eren unipersonals (4 homes vivint sols i 4 dones vivint soles), 12 parelles sense fills, 24 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 53 habitatges, 46 eren l'habitatge principal de la família i 7 eren segones residències. Tots els 53 habitatges eren cases. Dels 46 habitatges principals, 33 estaven ocupats pels seus propietaris, 12 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 1 estava cedit a títol gratuït; 5 tenien tres cambres, 7 en tenien quatre i 34 en tenien cinc o més. 35 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 15 habitatges hi havia un automòbil i a 23 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Rouy-le-Petit el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 77 persones, 54 eren actives i 23 eren inactives. De les 54 persones actives 51 estaven ocupades (30 homes i 21 dones) i 3 estaven aturades (2 homes i 1 dona). De les 23 persones inactives 6 estaven jubilades, 7 estaven estudiant i 10 estaven classificades com a «altres inactius».
- Activitats econòmiques
Dels 2 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva i 1 d'una empresa de serveis.
L'any 2000 a Rouy-le-Petit hi havia 8 explotacions agrícoles.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.0069407367859049655, "ca": 0.9722370528563802, "pt": 0.0058729311265349705, "it": 0.014949279231179925} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=308145 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_178864 | Enllaceu aquí mapes de temàtica diversa.
Dialectes del xinès. Roig: Xinès estandar, Beijing Verd arbre: Wu, Shanghai, Hangzhou Blau fosc: Min, Fuzhou, Taiwan Blau mig: Yue (cantonès), Cantó, Shenzhen, Hong Kong.
Això és com posar un mapa de les llengues indoeuropees i dir: "dialectes indoeuropeus"
Mueno, mueno... tampoc mos pasem
En tots llocs diuen que les llengues xineses entre elles no s'entenen rés de rés, si això és així deu haver per força més diferències que entre català i italià.
El groc, rosa, verd clar, blau clar, blau fosc, blau mig i verd esmeralda son llengues tan poc inintel·ligibles com el castellà i el francès. Un xinès de Beijing pot mirar una peli de Hong Kong en cantonès i pillar algunes coses. (A més la música de Hong Kong també és popular i tenen l'orella acostumada a l'idioma). Aquí a Europa a totes aquestes les entendríem com a llengües d'una mateixa família.La resta, des de Xinjiang a Manchuria i des d'allà a Yunnan, aquí ho entendriem simplement com a dialectes amb lleugeres variacions de pronuncia i alguna paraula i ordre gramatical aquí i allà, sense problemes inteligibilitat. Són els diferents dialectes del xinès estàndar. Dialectes en el sentit que ho entenem aquí.Si ho equiparessim a les llengues indoeuropees hauríem de parlar del clúster de famílies sino-tibetanes, que a més del xinès inclou el tibetà i algunes famílies lingüístiques de Burma. | 0.82541 | curate | {"ca": 0.9768953068592058, "es": 0.023104693140794223} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_39686 | En anglès hi ha moltes maneres de dir hola i adeu. Amb hello i goodbye mai fallarem, però com que saludar sol ser el primer que fem per comunicar-nos amb altres persones, aprendre diferents formes de fer-ho és un gran pas per enriquir el nostre anglès. Saludar correctament segons la situació pot ajudar-nos a començar una conversa amb bon peu.
Als grans ens dona seguretat i, als més petits, naturalitat per comunicar-se amb altres nens i nenes en anglès. Sigui per practicar a les properes vacances o per la tornada a l’escola i a les activitats extraescolars, avui us explicarem com saludar, presentar-nos i acomiadar-nos correctament en anglès.
Índex
Diferents maneres de dir hola i adeu en anglès
Presentar-nos en anglès
Com saludar i acomiadar-se en anglès per escrit
Diferents maneres de dir hola i adeu en anglès
Una de les primeres coses que aprenen a dir els nens i nenes de tot el món quan comencen a parlar és hola. Primer amb la mà i després amb paraules, als més petits els encanta saludar a tothom quan van pel carrer, a les persones i, fins i tot, als cotxes! Per a ells és una manera senzilla de començar una conversa, de presentar-se a la resta i de comunicar-se. A més, seguint el procés natural de copiar el que fan els grans, aprenen ràpidament el procés de saludar i acomiadar-se quan es troben algú pel carrer o en arribar als llocs. Si el sistema funciona amb la llengua materna, per què no el posem en pràctica amb l’anglès?
A continuació, us compartim algunes expressions que us ajudaran a saludar en anglès en un registre col·loquial:
Hello
Hi
Hey!
Hi there
I si més enllà de dir “hola”, volem presentar-nos breument o interessar-nos per la persona que tenim al davant? Pren nota!
Hello, I’m Emma
Hola, em dic Emma
Nice to meet you / Pleased to meet you
Encantada de conèixer-te
It’s great to see you again
M’alegra molt veure’t
How’s it going? / Alright? / What’s up? / What’s happening?
Com vas? / Tot bé?
I què contestem a aquestes salutacions? Fàcil! Fixa’t en aquests petits diàlegs:
— Hey! How’s it going?
— Good, thanks!
— Hey there! What’s up?
— Same old (com sempre!)
Una altra manera habitual de saludar quan arribem a un lloc és dient “bon dia” o “bona tarda”, depenent de si és al matí o a la tarda. En anglès hi ha fórmules similars, però és important saber en quin moment del dia hem d’utilitzar-les:
Good morning: fins a les 12 del migdia.
Good afternoon: fins a les 4-5 de la tarda.
Good evening: a partir de 4-5 de la tarda.
Good night (“bona nit”) en anglès només s’utilitza per acomiadar-nos al final del dia, així que si arribem a un lloc a la nit no serveix com a opció per saludar. Repassem ara maneres de dir “adeu” en anglès:
Good Bye / Bye
Adeu
See you / See you later
Ens veiem!
Have a nice day
Que tinguis un bon dia!
Have a good one!
Que et vagi bé!
I’ll catch you later
Ens veiem després
Take care
Cuida’t
Have fun!
Passa-ho bé!
It has been a pleasure to see you
Ha estat un plaer veure’t
It was nice seeing you again
M’alegro d’haver-te vist
I hope to meet again soon
Espero tornar a veure’t aviat
Ara que ja hem refrescat les formes bàsiques de saludar en anglès, hi posarem una mica de ritme perquè la pràctica sigui més divertida. Amb aquestes tres cançons us divertireu a la vegada que apreneu a dir “hola” i “adeu” en anglès. Ready, steady… go!
A les descripcions dels vídeos trobareu les lletres per assegurar-nos de cantar bé les tres cançons i que aprendre a saludar en anglès sigui un èxit.
Presentar-nos en anglès
Hem vist breument algunes maneres de presentar-nos que podem afegir quan saludem en anglès, però en algunes ocasions és possible que vulguem explicar una mica més sobre nosaltres, ja sigui perquè arribem a un lloc on ningú ens coneix, o perquè estem fent nous amics que volen conèixer-nos millor. En aquests casos, és molt útil saber donar informació personal en anglès: com ens diem, l’edat que tenim, on vivim o quines aficions tenim.
El primer pas és ordenar correctament tota la informació que volem dir i després... let’s introduce yourself! Aquest esquema us posarà les coses una mica més fàcils:
What’s your name? / Com et dius?
How old are you? / Quants anys tens?
Where are you from? / D’on ets?
What do you do in your free time? / Què t’agrada fer durant el teu temps lliure?
A partir d’aquestes quatre senzilles preguntes, podem organitzar breus presentacions de nosaltres mateixos en anglès que ens seran molt útils quan coneguem gent nova i hàgim de parlar en anglès. Per exemple:
Hello! I’m John, I’m 10 years old and I’m from Barcelona. I like swimming and reading in my free time.
Hola! Em dic John, tinc 10 anys i soc de Barcelona. M’agrada nedar i llegir durant el meu temps lliure.
És clar que a la nostra presentació podem afegir tants detalls com vulguem. Si ens presentem per escrit, és possible que vulguem explicar com som, així que ens serà molt útil recuperar els nostres trucs per aprendre a descriure imatges en anglès.
Com saludar i acomiadar-se en anglès per escrit
Parlant de presentacions per escrit, les fórmules per saludar i acomiadar-nos que hem vist fins ara no acostumen a ser vàlides per a textos escrits perquè són massa informals. A l’hora d’escriure una carta en anglès, hem de tenir en compte algunes convencions, tot i que avui ens fixarem en fórmules senzilles que podem utilitzar per a cartes informals, des de missatges de WhatsApp fins a correus electrònics o postals d’estiu i Nadal.
Com que estarem escrivint a una persona propera o coneguda, podem saludar informalment així:
Hello! / Hola
Hi there! / Ei!
Dear, / Estimat/da
Dear (name), / Estimat/da (nom)
Per acomiadar-nos, podem utilitzar fórmules més o menys afectuoses com aquestes:
Hugs / Una abraçada
Best / Salutacions
All the best / Els meus millors desitjos
Lots of love / Molts petons
Cheers / Salut
O una mica més formals com aquestes altres:
Regards / Salutacions
Best regards / Atentament
Best wishes / Els meus millors desitjos
Per posar en pràctica totes aquestes fórmules per saludar i acomiadar-se per escrit en anglès, des de Kids&Us us animem a escriure als amics que segur que heu fet durant les vacances. Podeu fer-ho amb el mòbil, però i la il·lusió que fa trobar-se una postal a la bústia? Hem preparat aquest descarregable que podeu personalitzar i, sobretot, omplir de salutacions i aventures.
Aprendre anglès
Comparteix-ho a >
Articles més populars
Calendari d’advent: 24 regals fins a Nadal
Com cuidar el medi ambient: 10 propostes per a nens i nenes
Jocs i activitats per estimular l’aprenentatge de llengües en els nens i nenes
Infants i diversitat cultural: jocs i activitats per a nens i nenes
Activitats per a fer a casa amb nens d'1 a 2 anys
Cerqueu el contingut
Aprendre anglès (43)
Consells per aprendre l'anglès (8)
Vídeos en inglés (6)
Cançons en anglès (5)
Llibres en anglès (4)
Stay At Home (3)
Educació (2)
Aprender inglés (1)
Ver todo
Archive
2020 mayo (10)
2020 diciembre (6)
2020 octubre (5)
2020 noviembre (5)
2020 abril (4)
2021 enero (4)
2021 febrero (4)
2021 marzo (4)
2021 mayo (4)
2021 julio (4)
2021 agosto (4)
2021 octubre (4)
2020 junio (3)
2020 julio (3)
2020 septiembre (3)
2021 abril (3)
2021 junio (3)
2021 septiembre (3)
2021 noviembre (3)
2020 agosto (2)
Ver todo
Això també et pot interessar
Natural English Children, at birth, are prepared for language as are birds to fly.
Our courses and characters An open and imaginative way to see and understand the world.
Centers Every day closer to you.
Kids&Us English s.l Tots els drets reservats. 2020 · Avís legal · Política de cookies · Mapa web
Avís legal
L'avís legal i la política de privadesa de Kids&Us English, SL es va actualitzar el 25 de maig de 2018.
1. Titularitat del domini www.kidsandus.es i de l'aplicació
En compliment de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic (LSSICE), s'informa als usuaris que la titularitat d'aquest domini és de:
Titular: Kids&Us English, SL
Domicili social:
C. Cardenal Lluch, núm. 5, despatx 1, edifici Catalònia.
08242 de Manresa, Barcelona (Espanya)
Tel. : +34 93 875 33 45
Adreça de correu electrònic: [email protected]
Registrada al Registre Mercantil de Barcelona, tom 39.900, foli 16 i full B-355982, amb el CIF B-64622087.
L'accés i la utilització del lloc web i de l'aplicació atribueix la condició d'usuari del lloc web i de l'aplicació (d'ara endavant, l'“Usuari”) i implica l'acceptació de totes les condicions incloses en aquest avís legal, així com de les seves modificacions, atès que Kids&Us English, SL (d'ara endavant, Kids&Us) es reserva la facultat, en qualsevol moment i sense necessitat d'un avís previ, de modificar i actualitzar la informació continguda al web i a l'aplicació, de configurar-la i de presentar-la juntament amb les condicions d'accés.
Per tant, l'Usuari ha de llegir sempre aquest avís legal cada vegada que accedeixi al lloc web i a l'aplicació, ja que es tracta d'un document que juntament amb les condicions d'ús que s'hi recullen poden haver-se modificat. En qualsevol cas, el simple fet de fer servir el lloc web i navegar-hi i el d'utilitzar l'aplicació suposen sempre l'acceptació com a Usuari, sense cap tipus de reserves, de totes i cadascuna de aquestes condicions generals d'accés i ús.
2. Propietat intel·lectual i industrial
Tots els continguts existents al web i a l'aplicació o aplicacions com poden ser a títol merament enunciatiu i no pas limitador, els textos, les fotografies, els gràfics, els vídeos, les imatges, les icones, la tecnologia, el programari, els enllaços i altres continguts audiovisuals o sonors, així com el disseny gràfic i els codis font d'aquests elements, són propietat de Kids&Us. Kids&Us disposa, si escau, del dret d'ús i explotació i, en aquest sentit, esdevenen obres protegides per la legislació aplicable en matèria de propietat intel·lectual i industrial, nacional i internacional vigent a cada moment, per la qual cosa no poden entendre's com a cedits a l'Usuari cap dels drets d'explotació reconeguts per la normativa vigent en matèria de propietat intel·lectual sobre aquests elements.
Per tant, sobre la base de la legislació en matèria de propietat intel·lectual i les disposicions vigents a cada moment, queda terminantment prohibida l'explotació total o parcial de qualssevol continguts que apareixen al web i a l'aplicació o aplicacions així com copiar, reproduir, adaptar, modificar o transformar els continguts del web, les aplicacions i, si escau, distribuir-los i comunicar-los públicament, inclosa la modalitat de posar a disposició la totalitat o una part dels continguts amb finalitats comercials, en qualsevol suport i per qualsevol mitjà tècnic, sense l'autorització expressa i per escrit de Kids&Us.
Les marques, els noms comercials i els signes distintius són titularitat de Kids&Us, sense que pugui entendre's que l'accés al lloc web i a l'aplicació o les aplicacions impliqui cap dret sobre les marques esmentades, els noms comercials o els signes distintius.
Per tant, el simple accés per l'Usuari al web i a l'aplicació o aplicacions comporta el compromís de respectar els drets de la propietat intel·lectual i industrial titularitat de Kids&Us.
3. Enllaços
Entre els continguts existents al web, podrien incloure's enllaços a altres webs gestionats per tercers, amb l'objectiu de facilitar l'accés de l'Usuari a la informació intercanviable a través d'Internet.
Kids&Us no es responsabilitza de l'existència d'enllaços entre tercers i a altres webs aliens a Kids&Us. Els enllaços que es puguin facilitar a través del web tenen finalitats informatives per a l'Usuari del web, però en cap cas situarien Kids&Us en una posició de garant o de part oferent dels serveis o de la informació que es puguin oferir a tercers per mitjà dels enllaços. Per tant, Kids&Us no es fa responsable pels danys produïts per la il·licitud, la qualitat, la desactualització, la indisponibilitat, l'error i la inutilitat dels continguts o serveis dels llocs enllaçats ni per qualsevol altre dany.
Per tant, Kids&Us s'eximeix de qualsevol responsabilitat pels serveis o la informació prestada en altres pàgines web enllaçades amb aquest web. S'adverteix a l'Usuari que en el cas que consideri que existeix un lloc enllaçat amb continguts il·lícits o inadequats podrà comunicar-ho a Kids&Us mitjançant un correu electrònic.
Finalment, queda prohibida la introducció d'enllaços amb finalitats publicitàries, comercials o d'associació a pàgines web alienes a Kids&Us que permetin l'accés al web de Kids&Us sense un consentiment o una autorització expressa. En el cas que Kids&Us ho autoritzi, s'establiran les condicions per introduir enllaços des de les seves pàgines al lloc web de Kids&Us.
4. Condicions d'ús del lloc web
4.1 General
L'Usuari reconeix i accepta que l'accés i l'ús del lloc web i de les aplicacions són lliures i voluntaris, i ho fa sota la seva exclusiva responsabilitat.
Per tant, l'Usuari s'obliga a utilitzar el web i l'aplicació o les aplicacions de manera correcta i lícita de conformitat amb la llei, aquest avís legal i la bona fe i l'ordre públic. Alhora, s'absté d'utilitzar el web i l'aplicació o les aplicacions de qualsevol forma que pugui impedir-ne, danyar-ne o deteriorar-ne el funcionament normal; els béns, els drets i els interessos de Kids&Us; els seus proveïdors; la resta d'usuaris, o, en general, qualsevol tercer. Així també s'absté de sobrecarregar, danyar o inutilitzar, de qualsevol altra manera, les xarxes, els servidors i altres equips informàtics (maquinari) o productes i aplicacions informàtiques (programari) de Kids&Us o de tercers. En aquests casos, l'Usuari ha de respondre davant de Kids&Us o davant de tercers per qualssevol danys i perjudicis que es puguin causar com a conseqüència de l'incompliment d'aquestes obligacions.
Durant la utilització del lloc web i de l'aplicació o les aplicacions per part de l'Usuari, queden també prohibides a títol enunciatiu però no pas limitador les accions següents, que poden ser modificades:
Utilitzar virus informàtics o qualsevol arxiu o programa dissenyat per interrompre, danyar o limitar el funcionament del web o l'aplicació o les aplicacions; de qualssevol serveis o xarxes de Kids&Us; de qualsevol programari, maquinari o equip de telecomunicacions. També està prohibit danyar o obtenir accés no autoritzat a les dades o a cap altra informació de Kids&Us o d'un tercer.
Suplantar identitats, interferir o interrompre el servei, els servidors o les xarxes connectades als serveis o incomplir qualssevol requisits o regulacions de xarxes connectades als serveis.
Utilitzar identitats falses i suplantar la identitat dels altres a l'hora d'utilitzar el web o qualssevol serveis, així com fer servir contrasenyes o claus d'accés de tercers o de qualsevol altra forma.
Falsificar o alterar qualsevol informació de Kids&Us.
Introduir, emmagatzemar o difondre, al web o des del web, qualsevol informació contrària a la llei, les normes, els costums i l'ordre públic, així com qualsevol material que pugui ser difamatori; injuriós; obscè; amenaçador; xenòfob; incitador a la violència o a la discriminació per raó de raça, sexe, ideologia, religió, o que, de qualsevol altra forma, atempti contra la moral, l'ordre públic, els drets fonamentals, les llibertats públiques, l'honor, la intimitat o la imatge de tercers i, en general, que atempti contra la normativa vigent.
Realitzar activitats publicitàries o d'explotació comercial a través del web, i utilitzar els continguts i la informació per remetre publicitat, enviar missatges amb qualsevol altra finalitat comercial i per recollir o emmagatzemar dades personals de tercers.
Col·laborar amb un tercer per realitzar qualsevol de les conductes descrites.
4.2 Amb relació als continguts i la propietat intel·lectual i industrial, a part de les conductes manifestades en l'apartat corresponent, també estan prohibides les conductes següents:
Reproduir de cap manera, ni tan sols mitjançant un hiperenllaç, el web i les aplicacions de Kids&Us i cap dels seus continguts, si no és mitjançant l'autorització expressa i per escrit de Kids&Us.
Suprimir, eludir o manipular el copyright i altres dades identificatives dels drets dels titulars incorporats als continguts, així com els dispositius tècnics de protecció o qualssevol mecanismes d'informació que puguin contenir els continguts.
Alterar, reprogramar, modificar, adaptar i traduir el codi font d'aquesta pàgina web o de l'aplicació o les aplicacions.
Es considera una còpia no autoritzada qualsevol reproducció parcial o total del codi font de la pàgina web o de l'aplicació o les aplicacions en qualsevol suport.
Reproduir o copiar per a ús privat els continguts que es puguin considerar programari o base de dades de conformitat amb la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual, així com comunicar-los públicament o posar-los a disposició de tercers quan aquests actes impliquin necessàriament la reproducció per part de l'Usuari o d'un tercer.
Introduir, emmagatzemar o difondre mitjançant el web algun contingut que infringeixi qualssevol drets de propietat intel·lectual, industrial o secrets empresarials de tercers i, en general, qualsevol contingut del qual no es tingui el dret de posar a disposició de tercers, de conformitat amb la llei.
Col·laborar amb un tercer per realitzar qualsevol de les conductes descrites.
5. Exclusió de responsabilitat
Kids&Us en cap cas serà responsable de les circumstàncies que a continuació es relacionen a títol enunciatiu i no pas limitador ni tampoc dels danys que se'n puguin derivar.
Kids&Us no assumeix cap responsabilitat si es retarda, s'esborra, es fa un lliurament erroni o es produeix un error en desar les comunicacions d'Usuaris o les configuracions personals.
Kids&Us tampoc no es responsabilitza de les decisions preses a partir de la informació subministrada al lloc web o de l'aplicació o les aplicacions, ni tampoc dels danys i perjudicis produïts a l'Usuari o a tercers amb motiu d'actuacions que tinguin com a únic fonament la informació obtinguda al lloc web i a l'aplicació o les aplicacions.
Kids&Us es reserva el dret a negar-se a proporcionar el servei a qualsevol persona per qualsevol motiu o a interrompre el servei íntegrament o en part en qualsevol moment, amb un avís previ o sense.
La utilització del lloc web i l'aplicació o les aplicacions està subjecta a tota la normativa aplicable, i l'Usuari serà l'únic responsable del contingut de les seves comunicacions a través del lloc web.
L'accés al lloc web i a l'aplicació o les aplicacions no implica l'obligació per part de Kids&Us de controlar l'absència de virus, cucs o qualsevol altre element informàtic nociu. Correspon a l'Usuari, en tot cas, disposar d'eines adequades per detectar i desinfectar programes informàtics nocius.
Kids&Us no es responsabilitza dels danys produïts als equips informàtics dels Usuaris o de tercers durant la prestació del servei del lloc web o de l'aplicació o aplicacions.
Kids&Us no atorga cap garantia ni es fa responsable, en cap cas, dels danys i perjudicis de qualsevol naturalesa que es puguin derivar de l'accés o l'ús dels continguts o del lloc web o de l'aplicació o les aplicacions.
Kids&Us no serà responsable tampoc de:
Els possibles errors de seguretat que es puguin produir pel fet d'utilitzar ordinadors infectats amb virus informàtics;
l'ús per part de tercers d'elements propietat de Kids&Us que confonguin la seva personalitat;
les infraccions dels drets de propietat industrial i intel·lectual per part de tercers;
els incompliments de tercers que puguin afectar els usuaris del web i de l'aplicació o aplicacions de Kids&Us;
la falta de funcionament del web de l'aplicació o les aplicacions o d'algun dels seus serveis per causes alienes a Kids&Us;
les conseqüències derivades del mal funcionament del navegador o per usar-ne versions no actualitzades;
l'existència de virus o programes maliciosos o lesius en els continguts;
l'ús il·lícit, negligent, fraudulent, contrari als termes d'aquest avís legal o a la bona fe i l'ordre públic del lloc web o de l'aplicació o les aplicacions, o dels seus continguts, per part dels Usuaris;
els danys o perjudicis de qualsevol tipus produïts a l'Usuari amb motiu d'una fallada o desconnexió de les xarxes de telecomunicacions, fallades informàtiques o altres sistemes electrònics que impliquin suspendre, cancel·lar o interrompre el servei del lloc web o de l'aplicació o les aplicacions, durant la prestació del servei o amb caràcter previ.
En referència als continguts i els serveis enllaçats a través del lloc web ens remetem al que s'estableix en l'apartat 3 d'aquest avís legal referent als enllaços.
6. Consultes, reclamacions i comunicació d'activitats de caràcter il·lícit i inadequat
Per a qualsevol suggeriment, consulta, queixa o reclamació, l'Usuari pot dirigir-se a Kids&Us a través dels canals de comunicació actuals o futurs que es determinin en cada moment, com ara:
Adreça postal: Carrer Canonge Montanyà, 1-5, 08242 - Manresa
Tel. : +34 93 875 33 45
Adreça de correu electrònic: [email protected]
Els canals de comunicació amb Kids&Us esmentats també són vàlids perquè qualsevol Usuari notifiqui que té coneixement que els llocs enllaçats remeten a pàgines amb continguts o serveis il·lícits, nocius, denigrants, violents o contraris a la moral.
D'altra banda, la recepció per part de Kids&Us de qualsevol comunicació no suposa, segons el que es disposa en la Llei 34/2002, el coneixement efectiu de les activitats o els continguts que indiqui l'Usuari com a comunicant.
7. Legislació i jurisdicció competent
Aquest avís legal es regeix en tots i cadascun dels extrems per la legislació nacional vigent en cada moment per resoldre qualsevol controvèrsia amb relació a aquest avís legal o la relació entre elles mateixes.
En el cas que sorgeixi qualsevol conflicte o discrepància sobre la interpretació o l'aplicació d'aquestes condicions legals, els jutjats o tribunals que, si escau, coneixeran l'assumpte, seran els encarregats de disposar la normativa legal aplicable en matèria de jurisdicció competent. En cas que l'Usuari tingui el domicili fora d'Espanya, però, ambdues parts se sotmeten amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que els pugui correspondre, als jutjats i tribunals de Manresa (Barcelona), i si no n'hi ha, als de Barcelona.
8. Política de privadesa
L'objecte d'aquesta política de privadesa és informar sobre la política de protecció de dades de caràcter personal del lloc web www.kidsandus.es (d'ara endavant, “Lloc web”) perquè determineu lliurement i voluntàriament si voleu facilitar a Kids&Us les dades personals que us puguem requerir o que puguem obtenir quan accediu o utilitzeu el Lloc web així com els continguts i l'aplicació o les aplicacions.
D'acord amb el que estableix el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, us informem que el responsable del tractament de les dades de caràcter personal és l'empresa KIDS&US ENGLISH, SL, amb domicili social al C/ Cardenal Lluch, núm. 5, despatx 1, edifici Catalònia, 08242, Manresa (en endavant, KIDS&US).
La base que legitima el tractament de les dades és el vostre consentiment, que s'entendrà atorgat mitjançant l'accés i la utilització del lloc web o de l'aplicació de KIDS&US. Per tant, mitjançant l'accés i la utilització del lloc web o de l'aplicació de KIDS&US, l'usuari n'accepta el contingut i consent que es tractin les seves dades personals.
Les dades recollides es tractaran amb la finalitat de millorar i desenvolupar l'activitat KIDS&US, incloent-hi oferir-vos els serveis i la informació que sol·liciteu, dur a terme enquestes i comunicar-vos informació que us pugui ser d'interès.
Les dades es conservaran fins a un màxim de cinc anys després: (I) que s'hagi complert la finalitat per a la qual es van recollir o tractar; o (ii) que s'hagi extingit la relació mercantil o comercial; del que passi posteriorment.
En qualsevol moment teniu dret d’accés, de rectificació i de cancel·lació de les dades proporcionades així com de sol·licitar-ne la portabilitat. També teniu dret a sol·licitar que se’n limiti el tractament i a oposar-vos-hi. A més, les dades es podran comunicar dins la xarxa de franquiciats adherits a KIDS&US ENGLISH, S.L., i empreses col·laboradores i proveïdors de serveis de KIDS&US ENGLISH, S.L. i dels franquiciats, que poden ser del mateix Estat o d’un altre. Si voleu informació addicional i detallada sobre la protecció de dades, podeu sol·licitar-la per correu electrònic a [email protected], demanar-ne una còpia escrita a qualsevol dels nostres centres o per correu postal a l’adreça Kids&Us School of English, Carrer Canonge Montanyà, 1-5, 08242, Manresa.
En cas de patir algun tipus d'ingerència durant l'exercici dels seus drets, teniu l'opció de presentar una reclamació davant l'autoritat competent, en aquest cas l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Quines dades de caràcter personal es recopilen
Les úniques dades personals a les quals Kids&Us té accés són aquelles que l'usuari facilita voluntàriament. En aquest sentit cal que l'usuari conegui que per accedir a alguns serveis oferts a través del web, se li sol·licitaran dades de caràcter personal. Si no les facilita, no podrà accedir ni utilitzar els serveis ni els continguts esmentats. Tots els camps que tots els camps que apareixen en els formularis s'han d'emplenar obligatòriament, de tal manera que l'omissió d'algun dels camps pot comportar la impossibilitat que puguem atendre la sol·licitud, tret que en el mateix formulari hi hagi dades que es puguin emplenar voluntàriament.
D'altra banda, hi ha accessos a l'aplicació a través de Google Store (mitjançant un enllaç) que són de contingut educacional per facilitar el desenvolupament i l'aprenentatge de l'idioma proposat (eines d'aprenentatge, jocs, etc. ), però en què KIDS&US no tracta dades personals.
En canvi, hi ha una aplicació de gestió educativa per als pares a través de la qual KIDS&US recull dades personals relatives a resultats d’exàmens dels alumnes, informes de seguiment de l'alumne en general, així com, per exemple, informació sobre comportament, aprenentatge, motivació i rendiment de l'alumne; convocatòries de tutories; actes; edat, nom i cognoms de l'alumne; adreça i telèfon dels pares o tutors de l'alumne; curs; grup; horaris; registre d'assistència a classe; foto de l'alumne; comunicació d'esdeveniments; dades administratives per a la gestió de facturació, i activitats relacionades amb el curs, amb la finalitat de poder tractar les dades i mantenir una comunicació activa entre el centre i els pares o tutors dels alumnes sobre qualsevol tema relacionat amb la gestió escolar i educativa dels fills, així com relativa a l'agenda digital en la qual els professors registren el seguiment de l'alumne. Aquest aplicació requereix a l'usuari que mantingui un compte a la Play Store de Google Android per poder descarregar-se les aplicacions. Addicionalment, l'aplicació pot recopilar de forma automàtica un altre tipus d'informació, com ara: tipus de dispositiu mòbil, país de l'Usuari, adreça IP, sistema operatiu del dispositiu mòbil i informació sobre l'ús de l'aplicació. Aquestes dades no se cedeixen a empreses terceres i només hi pot tenir accés per poder oferir el servei Google Play Store.
MENORS D'EDAT
Mitjançant la pàgina web, KIDS&US no recapta ni tracta cap dada personal de menors de catorze (14) anys.
No obstant això, a causa del contingut, el Lloc web pot resultar atractiu per als menors esmentats. En aquest sentit, Kids&Us anima els pares perquè supervisin les activitats electròniques dels seus fills, per exemple, mitjançant l'ús d'eines de control patern que ofereixen diversos serveis electrònics i desenvolupadors de programari, i que ajuden a proporcionar un entorn electrònic segur per als menors d'edat.
Aquestes eines també poden evitar que els menors de catorze (14) anys comuniquin per via electrònica el nom, l'adreça i altres dades personals sense el consentiment dels pares.
Kids&Us es reserva el dret de verificar, pels mitjans que consideri més oportuns, l'edat real de qualsevol usuari que hagi divulgat dades sota el Lloc web i, si escau, denegar a l'Usuari esmentat l'accés als serveis oferts i procedir-ne a la cancel·lació i eliminació. No obstant això, en resultar extremadament complicat determinar l'edat real de les persones que divulguen dades a través del Lloc web, si l'Usuari descobreix que un dels seus fills ha divulgat aquesta informació, hauria de contactar amb Kids&Us a través de l'adreça de correu electrònic següent: [email protected]
Política de cookies
Una cookie és un arxiu que es descarrega i s’emmagatzema a l’equip de l’usuari en accedir a determinades pàgines web per desar o recuperar informació sobre la navegació que es fa des de l’equip. Les cookies són essencials per al funcionament d’Internet: aporten avantatges per a la prestació de serveis interactius i faciliten la navegació i usabilitat del nostre web. No causaran problemes a l’equip, sinó que ens ajudaran a identificar i resoldre els errors.
KIDS&US ENGLISH fa servir en aquest espai web les cookies que apareixen tot seguit, amb les distincions següents:
Cookies estrictament necessàries per a la prestació de determinats serveis sol·licitats expressament per l’usuari i que poden ajudar a tenir una navegació correcta o a carregar d’una manera eficaç el contingut d’una pàgina web. Si es desactivessin aquestes cookies, l’usuari no podria rebre correctament ni els serveis ni els continguts establerts.
Cookies pròpies: són les que s’envien a l’equip terminal de l’usuari des d’un equip o domini gestionat per l’editor des del qual es dóna el servei sol·licitat per l’usuari.
Cookies de tercers: són les que s’envien a l’equip terminal de l’usuari des d’un equip o domini no gestionat per l’editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes a través de les cookies.
Cookies analítiques: per al seguiment recopilació de dades específiques de l’activitat els propòsit de les quals és garantir el millor servei a l’usuari.
Cookies publicitàries: per a la gestió dels espais publicitaris en base a criteris com ara la freqüència amb què es mostren els anuncis.
Cookies de sessió: estan dissenyades per aplegar i emmagatzemar dades mentre l’usuari accedeix a una pàgina web.
Cookies pròpies o estrictament necessàries
PHPSESSID. Aquesta cookie es fa servir per establir la sessió de l’usuari que visita alguna de les nostres pàgines web. És una manera d’identificar i gestionar l’estat (les variables de la sessió) per a un usuari concret i poder moure aquesta informació a través de les pàgines del nostre web. Està activada mentre dura la sessió.
Cookies de tercers
Cookies de Google Analytics:
_ga. S’utilitza per distingir els usuaris. Té una durada de 2 anys.
_gat. S’utilitza per limitar el percentatge de sol·licituds. Té una durada de 10 minuts.
_gid. S’utilitza per distingir els usuaris. Té una durada de 24 hores.
_utma. S’utilitza per distingir usuaris i sessions. La cookie es crea quan s’executa la biblioteca JavaScript i no hi ha cap cookie _utma. S’actualitza cada cop que s’envien dades a Google Analytics. Té una durada de 2 anys a partir de la seva configuració o actualització.
GESTIÓ DE COOKIES:
Com a garantia complementària a la informació proporcionada anteriorment. L’usuari pot revocar, en qualsevol moment, el funcionament de les cookies del lloc web mitjançant:
La configuració del navegador:
Chrome: des de http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647
Explorer: des de http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9
Firefox: des de http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we
Safari: des de http://support.apple.com/kb/ph5042
KIDS&US ENGLISH no es fa responsable del contingut i de la veracitat de les polítiques de privadesa dels tercers inclosos en aquesta política de cookies. | 0.755067 | curate | {"ca": 0.9283769235640554, "pt": 0.0037996327021721232, "en": 0.03419669431954911, "de": 0.0034513330378063453, "eu": 0.00028497245266290925, "es": 0.017668292065100375, "ka": 0.0003166360585143436, "ia": 0.0007282629345829903, "fr": 0.006744348046355519, "gd": 0.00022164524096004052, "hy": 0.000348299664365778, "it": 0.0025647520739661834, "eo": 0.0001583180292571718, "cs": 0.00044329048192008104, "da": 6.332721170286872e-05, "uz": 0.00012665442340573744, "nl": 0.0001583180292571718, "no": 0.0001583180292571718, "tr": 0.00018998163510860618} | https://blog.kidsandus.es/ca/maneres-de-saludar-en-angles |
macocu_ca_20230731_4_460785 | Horari especial de visites en Setmana Santa a Vilafranca
La Setmana Santa és l’ocasió ideal per a conèixer els encants que ofereix Vilafranca. Per això, l’oficina de turisme de la localitat ha preparat un horari especial de visites. Del 23 de març al 2 d’abril s’han programat visites guiades al matí i a la vesprada, excepte dilluns i diumenge que són excusivamente al matí. Els horaris previstos són a les 11.30 h i a les 16.30 h.
No és necessària la reserva, excepte les visites que es realitzen fóra de l’horari previst. Això sí, es demana puntualitat ja que els grups es tanquen 5 minuts abans de l’inici del recorregut. El Dilluns Sant, 26 de març, no hi haurà visita guiada. A causa de les dates poden produir-se alteracions en la visita a l’Església per les celebracions litúrgiques.
Els preus són de 2 euros, 1’5 la tarifa reduïda, per a dos llocs a visitar i de 3 euros, 2 euros la reduïda, la visita completa.
El preu reduït s’aplicarà, entre altres casos, a majors de 65 anys o pensionistes, famílies nombroses, aturats, persones discapacitades, allotjats a Vilafranca o en la comarca, i visites reservades dos dies abans de la seua realització. | 0.803646 | curate | {"es": 0.04882301656495205, "ca": 0.951176983435048} | |
mc4_ca_20230418_9_419243 | La jutge ordena presó provisional per a tres detinguts en l'operació policial contra els 'Hells Angels' - PuntValles
També ha decretat llibertat provisional per a altres dos arrestats de la banda motera.
ACN Barcelona .- El jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell ha ordenat presó provisional comunicada i sense fiança per a tres detinguts relacionats amb la banda motera 'Hells Angels' després que aquest divendres hagin passat a disposició judicial. La jutge els acusa d'un delicte d'homicidi. La magistrada també ha decretat llibertat provisional amb compareixences al jutjat per a altres dos arrestats de l'organització, acusats d'un delicte contra la salut pública. Tots cinc han passat aquest divendres a disposició judicial després que fossin detinguts, juntament amb altres catorze membres dels 'Hells Angels', dimecres passat en una operació dels Mossos d'Esquadra contra l'organització. Els catorze detinguts restants han quedat en llibertat en seu policial, segons ha informat el TSJC.
Els Mossos d'Esquadra consideren que l'homicidi d'un motorista a Castellar del Vallès (Vallès Occidental) el setembre del 2017 va ser una acció de la banda motera 'Hells Angels' per mantenir el seu estatus davant la resta de clubs presents al territori i per assegurar el control sobre les seves activitats. Així ho ha assegurat la policia a través d'un comunicat, en el qual ha detallat que a quatre dels 19 detinguts el 7 de febrer en l'operatiu contra membres d'aquest club de motos se'ls acusa dels delictes d'assassinat, tràfic de drogues i pertinença a grup criminal. Segons els Mossos, els integrants de la banda motera es dedicaven a posar en contacte proveïdors i compradors en operacions de compravenda de marihuana.
Els fets es remunten al 24 de setembre de 2017 quan els Mossos van saber que a Castellar del Vallès un integrant del grup de motoristes Renegados havia patit una agressió per part membres d'un altre club de motos de la zona.
Les indagacions policials van permetre determinar que l'agressió es podria ajustar amb les accions violentes que els 'Hells Angels' porten a terme en determinades ocasions per mantenir el seu estatus preeminent davant la resta de clubs de motoristes presents al territori i mantenir el control sobre les seves activitats.
Els policies van detectar que alguns dels membres del club de Sabadell, de forma especialitzada, realitzaven d'intermediaris en operacions de compra-venda de marihuana, principalment a la zona del Baix Llobregat. El grup posava en contacte gent interessada a comprar drogues amb diferents proveïdors i a l'inrevés i de forma puntual també es dedicaven a subministrar plantes a tercers.
Dimecres passat, 7 de febrer, els investigadors van establir un operatiu policial que va permetre detenir 19 persones implicades en l'entramat criminal dedicat al tràfic de marihuana. El mateix dia també es van realitzar 12 entrades i escorcolls en diferents propietats que els arrestats tenien a Sabadell, Sitges, Gavà, Vallirana, Riells i Viabrea, Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Castelldefels.
En total es van intervenir 600 plantes de marihuana, marihuana premsada, cocaïna preparada per a la seva distribució, una arma de foc llarga i munició de diversos calibres, així com material i simbologia del club.
Una de les entrades realitzades va ser a les instal·lacions del club a Sabadell on es van intervenir peces de roba i els cascs que portaven els investigats en el moment de l'assassinat i un bat de beisbol, el qual podrien haver utilitzat per cometre l'agressió.
D'altra banda l'operatiu va permetre desmantellar tres plantacions de marihuana que tenien els detinguts a Gavà, Riells i Viabrea i Sitges. | 0.871931 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.puntvalles.com/noticia/911/La+jutge+ordena+pres%C3%B3+provisional+per+a+tres+detinguts+en+l%27operaci%C3%B3+policial+contra+els+%27Hells+Angels%27 |
mc4_ca_20230418_8_631481 | El quiosc | Un bloc ple de contes
Joel Vidal: premi de narrativa El somriure del gat 2012
A VISTA DE GOS
Era un dia com qualsevol altre, em vaig llevar a tres quarts de set en punt per poder estar a l’escola a les vuit del matí, vaig agafar les meves ulleres de pasta blau turquesa i vaig entrar a la cuina, em vaig acostar al moble on guardem el bols, taronja, a joc amb les rajoles de la paret, vaig omplir un dels bols amb una mica de llet amb cacau, la flaire a xocolata va començar a espargir-se per tota l’habitació a la primera cullerada, el cacau va fer contacte amb la llet i va començar a mesclar-se, poc a poc va anar adquirint un to marronós. Vaig agafar el bol i les galetes, vaig seure davant la finestra, tenia la mirada perduda, observant els primers raigs de llum que exhalava el crepuscle matutí. Es van fer tres quarts de vuit i vaig sortir de casa. En arribar a la parada del bus em vaig fixar en els horaris del bus número 1, de color blau cel. Només vaig haver d’esperar dos minuts, vaig passar la targeta i vaig seure al costat de la finestra, els arbres passaven ràpidament, només hi quedava un rastre verd, borrós i fugaç en l’espai. El mateix passava amb els bancs marrons i els senyals de trànsit. De parada en parada vaig arribar a l’institut, les classes van passar, en tornar a casa vaig dinar un plat de macarrons amb salsa bolonyesa, ben vermella i lluent.
L’endemà em vaig llevar, em vaig posar les ulleres de pasta blau turquesa, vaig esmorzar llet amb cacau i galetes mentre observava la sortida del sol, vaig agafar la línia blau cel, vaig arribar a l’escola, vaig tornar a casa per dinar, aquell dia vaig dinar una sopa de marisc i botifarra negra.
L’endemà em vaig llevar, hi havia alguna cosa estranya, hi havia alguna cosa que no quadrava, les meves ulleres blau turquesa, les rajoles taronges de la cuina. El cel estava ennuvolat, o això semblava, el cacau no adquiria aquell to marronós de sempre, les galetes eren saboroses al gust, però insípides a la vista. Què havia passat? Vaig decidir sortir al carrer, no era cap novetat que les llambordes eren grises, però això era massa, vaig arribar a la parada del bus, la línia 1 era negra, la línia 2 també, la línia 3 era grisa, la línia 4 blanquinosa i així fins a la 13, vaig pujar al bus: -Res de nou?- vaig preguntar al conductor- No, dos amb 30 si us plau.- Val a dir que no era gaire amistós, però és estrany que no ho hagi notat. Vaig seure altre cop al costat de la finestra, aquest cop els arbres ja no deixaven cap rastre, simplement una lleu taca grisa que es perdia en la immensitat d’una ciutat grisa.
L’hora de classe es va acabar, en sortir de l’escola li vaig preguntar a una dona que passava per allà: Escolti, no s’ha fixat pas en què no hi ha color? Ara que ho dius potser sí que tens raó, però en fi, demà passarà- I aquesta va ser la seva resposta. Capficat, intrigat, vaig pujar al bus de tornada, al cap d’un moment vaig polsar el botó gris de parada sol·licitada, vaig arribar a casa, ma mare m’havia preparat amanida verda i carn vermella, ironies de la vida. Aquell dia volia anar a visitar a l’àvia, vaig agafar altre cop el bus i vaig anar a la residència Vallparadís, un cop allà vaig baixar fins a la planta menys 1, vaig entrar a la sala d’estar, aquesta tenia uns grans finestrals, estava pintada de blanc, o això veia jo, hi havia un aparell de televisió amb un sofà i quatre butaques al voltant, la meva àvia estava asseguda al marge dels altres ancians, mirava pels grans finestrals, cap als arbres del Torrent de les Bruixes, m’hi vaig acostar i li vaig preguntar:
-Com va la vida àvia?
-M’eixorda la televisió, no em deixen morir en pau.
-No pateixis, que encara tens molta vida per endavant.
-Pots comptar-hi…T’hi has fixat?
-En què?
-El bosc és gris, les parets, la pell, tot.
-Tu també ho veus?
-Sí, però em sembla que no hi guipo massa, no em funcionen ni els ulls. -Va estossegar. Ja no podrem tornar a veure res tal i com és, ara haurem de viure dels records… -I va estossegar amb més força. Viure dels records… -Va repetir. En aquell moment la infermera es va emportar la meva àvia al llit, vaig acompanyar-la a la seva habitació i em vaig acomiadar d’ella. Vaig tornar a casa, aquelles paraules van ressonar per sempre més dins del meu cap.
Van anar passant els dies, les setmanes, els mesos, m’hi vaig acostumar, ja no em preguntava si la vida era en blanc i negre, ara em preguntava si la vida havia estat mai en color, taronges, carabasses, olives, ara només eren aliments. Maragdes, turqueses es van convertir en simples minerals, cada color simbolitza alguna cosa, bé, doncs la vida actualment està exempta d’alegria, de tristesa, de llum, de puresa, d’innocència, de netedat, d’elegància, de joventut, de festa de seguretat, d’equilibri, de gelosia i sobretot d’esperança. Diuen que no ens adonem del que tenim fins que ho perdem, i no en tingueu cap dubte que és cert.
Els anys van passar, em vaig llevar, em vaig posar les ulleres, vaig fer-me una llet calenta amb cacau i galetes, vaig sortir de casa i vaig anar a la parada del bus, mentre esperava la línia 1 em va venir una dona i em va preguntar: Escolti, no s’ha fixat pas que no hi ha color? Jo li vaig respondre: Ara que ho dius potser sí que tens raó, però en fi, demà passarà…
Novembre 24, 2012 · 5:50 am
Novembre 28, 2010 · 8:58 am
Xènia Martínez: Punt i final (Premi carta o missatge a un maltractador, 2010)
A vegades les coses no et surten com havies pensat, com havies somiat quan tenies tan sols quinze anys. I sí, és veritat que has de ser fort i aguantar tots els cops, però és que arriba un moment que et voldries morir i no ho fas perquè t’ha costat molt construir aquesta vida, fer créixer uns fills tan macos com són els teus i els meus. Però és que cada vegada que noto la teva mà a la meva cara i em miro al mirall i veig altra vegada la mateixa marca, em poso a pensar i és realment quan veig que el Biel i la Marta no es mereixen tenir un pare com tu. És llavors quan sento aquesta sensació d’impotència davant del que falla, quan veig que no ho puc arreglar de forma simple i clara.
És per això que t’escric aquesta carta, fa dos mesos no m’atrevia a mirar-te a la cara i dir-te les coses clares, preferia callar i viure engabiada. Però ara això ha canviat, ara tinc valor i no cauré més en la teva trampa. Després de desfogar-te amb mi sempre em venies suplicant i insistint que cregués en tu, que estaves canviant, però no, no era així. Em demanaves perdó, m’explicaves totes les coses extraordinàries que tenies pensat fer, llavors jo sempre confiava en tu i et donava una altra oportunitat, però l’endemà encara em tractaves pitjor. Per això, Joan, la nostra història ja s’ha acabat, tot el mal que ens has fet a mi i als nens fa que no mereixis que et perdonem. Ens mereixem alguna cosa millor que tenir les vint-i-quatre hores del dia al nostre costat un maltractador, sí, he dit un maltractador, perquè és això el que ets, cap paraula et descriu millor. Cada vegada que alçaves la mà els mateixos sentiments m’envaïen el cos, sentiments de ràbia, de tristesa, de por. M’enutjava molt i no gosava obrir la boca al sentir la teva veu tan abrupta i al veure que els teus ulls marró intens es clavaven en els meus com dues espases. Abans preferia tirar la tovallola i abandonar la lluita, però ara ja no.
Mentre escric aquestes ratlles els meus ulls s’inunden de llàgrimes càlides i salades, em faig creus de com l’home amb el que he sigut feliç, amb el que ens hem estimat, hem fet bestieses per amor, amb el que m’he casat i més tard he tingut dos fills preciosos és un maltractador.
Deixa’m dir-te una última cosa, viure amb tu aquests últims anys ha sigut molt dur però jo sóc més forta i t’asseguro que aconseguiré tornar a ser feliç lluny del teu costat. No serà fàcil, però tinc ganes de tornar a somriure. Joan, aquest és el punt i final de la nostra relació!
Novembre 28, 2010 · 8:53 am
Fora d’aquí (Ódena Rodríguez). Premi carta o missatge a un maltractador, 2009
Ja n’hi ha prou de mans aixecades, d’insults, de nits sense dormir i dies
plens d’angoixa. Ha arribat l’hora de dir-te el que sento.
No tens idea del mal que em fas, de com pesen dins meu els cops, les
paraules que deixes anar sense preocupar-te res del que pugui ferir-me.
No puc més… Els dies es fan eterns a casa. Però, vols saber una cosa?
Prefereixo mil cops una vida avorrida i monòtona tancada aquí dins, que
viure esperant que siguin lleus els cops.
Sóc forta, però l’únic motiu que fa que encara lluiti són els meus fills. I dic
meus perquè no et mereixes que et cridin “pare” pel passadís, els nens no
són ximples. Saben que ets un mal home, i jo també ho sé. El problema
més gran que trobo a tot això és que penso que ets tu qui no en tens ni
idea de tot el mal que causes. A mi, als teus fills i a tu mateix. Ets un
maltractador.
Vull pensar que no n’ets conscient, però després de les disculpes, sentides
o no, em trobo amb més del mateix.
No sé com mirar-te a la cara, la veritat és que no et conec. Abans eres
una altra persona increïblement diferent, i ara… Et comportes d’una
manera estúpida. Ets un home violent, maleducat, interessat i descarat.
Al principi no tenia valor per enfrontar-me a tu, no sabia com fer-ho, com
expressar-me i sentir-me una mica més lliure. Però veus que ara sí que
sóc capaç, sóc capaç de començar de nou i de viure com em mereixo,
feliç i lluny de tu.
Em sembla que només em queda recomanar-te que prenguis consciència
del que fas. Potser reflexiones, o potser no t’importa res del que estàs
llegint ara mateix, però ho necessitava. I ho necessitava tant perquè no
tinc aire per respirar. Totes les il·lusions que tenia, mes les has preses tu,
i no consentiré que em prenguis res més meu.
Ni ara ni mai, tornaràs a fer-me mal, perquè això s’ha acabat.
Abril 10, 2010 · 11:39 am
Haikús (Marc Rosaura). Premi “Agustí Bartra. El somriure del gat” 2010 en la modalitat de poesia 3r i 4t d’ESO.
Salta des del moll
a la refrescant aigua,
trencant la calma.
En veure el nen
la barba ja és llarga,
sent enyorança.
Apareix la llum
rere les grans muntanyes
despertant-ho tot.
Les fulles són
d’un color vermellós fosc,
Com galtes d’un nen.
Corren cap al nord
quan arriba la fredor
deixant les cases.
Cau la nit fosca,
la gent torna a casa,
tot queda tranquil.
El crec-crec del gat
al trepitjar la terra
Busca el menjar.
L’aigua cau ràpid,
des de casa observo
la grisor del cel.
Amb el gelat fred,
el seu cos sent gran tristor,
per la soledat.
Tot és moviment,
de cop s’apaga el llum,
i tot s’esvaeix.
L’ample llençol verd
Els ocells que refilen,
Tot està tranquil.
d’aquella primavera,
l’omple de records.
La remor torna
després d’una freda nit,
amb els pescadors.
La nit caiguda,
El son tranquil d’aquell nen,
A sota l’ombra,
incansables formigues,
Les veig treballar.
gener 13, 2010 · 8:29 pm
Els tres Reis Mags (Genís Cortada) Premi de contes per al Xiu-Xiu 2009
Hi havia una vegada en un lloc d’aquest món, un país on hi havia molta pobresa i no hi havia gairebé de res, ni hospitals, ni escoles, l’única cosa que hi havia eren una mena de cases molt atrotinades i fetes per ells a mà amb fang, argila, i branques dels arbres (que quan pluvia es mullaven). La gent no feia el menjar als fugons o al microones i tampoc el guardaven a la nevera per menjar-se’l un altre dia, ja que aquestes coses que per nosaltres són tan importants algunes persones d’aquelles segurament no saben que són totes aquestes coses .Tothom anava descalç i mal vestit amb draps bruts. Però el més trist d’això era veure nens que es passaven el dia treballant amb els seus pares, a l’hort, transportant materials d’aquí cap allà.
Els nens no eren feliços, però si no treballaven no podrien viure i es moririen, per falta d’aliment o per no tenir diners per poder comprar medicines. Quan podien jugar jugaven a futbol amb una pilotes fetes artesanalment, però sovint jugaven a jocs tranquils ja que amb lo esgotats que estaven després de treballar tant el cos no podia aguantar més esforços, de manera que els nens en contes de jugar descansaven o es posaven a dormir. Fins que un dia un rei que es deia Gaspar volia donar la volta al món amb un tricicle (volia fer un record guinnes) se li va espatllar el timbre i va tenir que parar en aquella mena de poble. La gent el va acollir molt bé però quan el rei en veure tot allò es va posar les mans al cap i es va pessigar per veure si allò era real. En veure que no es despertava, va pensar que allò no podia ser posible: nens treballant, gent descalça… La gent, tot i que era pobre, li van donar de menjar i li van oferir un llit per dormir, sense demanar-li res a canvi. Durant la nit va pensar com torna’ls-hi el gran favor. Al final, quan es va fer de dia, va pensar en donals-hi l’única cosa que podia fer feliç els nens, una escola, i ell seria el professor. Així ho va fer, el matí següent ja tenia els plànols i els materials preparats. Els primers dia la gent no entenia el que volia fer però al final la gent el va començar a ajudar a construir la primera escola del poble: tenia una única aula amb bancs i taules de fusta, i un pati amb dues porteries també fetes de fusta. El primer dia d’escola només hi havia set nens, això el va extranyar molt perquè amb tots els nens del poble, uns vint-i-cinc, només veure’n set no ho trobava lògic però al final va decidir començar amb els set. No sabia com començar i els hi va dir que es presentesin, es van presentar d’un en un i el va sorpendre que no es posesin tots a cridar. Segona lliçó del dia, Samuel conta fins a tres siusplau , és que no sé contar professor respongué el nen amb un to mig ploròs. Tranquil noi venim a l’escola per apendre oi?, preguntà el profesor als alumnes. Sí! exclamaren tots alhora. Bé doncs avui apendrem a contar fins a dos i demà fins a tres, és molt senzill, repetiu amb mi un, un exclamaran tots, dos, dos exclamaran tots. Molt bé, el rei felicità als seus alumnes i va dir vinga anem al patí a jugar una bona estona, aviam qui marca el primer gol. Al pati tots els nens jugaven feliços, era la primera vegada que ell els veia riure d’aquella manera. Per sobre la tanca tots els nens que treballaven veien els que jugaven i s’ho pasaven d’allò més bé. Llavors al dia següent en contes de set nens hi havia vint nens, el rei quan ho va beure se li escapaven les llàgrimes de l’èxit aconseguit.
gener 13, 2010 · 8:20 pm
Sí, jo hi crec! (Sílvia Cabrera) Premi de contes per al Xiu-Xiu 2009.
Visca! Ja arriba Nadal! Que bé! La fira de Santa Llúcia, el pessebre, l’arbre, els dinars i sopars amb la família… i per descomptat els dies de festa! Quines ganes, ja era hora que arribés. Fa 30 anys d’aquell Nadal màgic… Mai ha tornat a ser com abans. Ui! Em presentaré, em dic Gerard, i ja tinc 36 anys, ara mateix estic de camí a la fira de Santa Llúcia, que es fa a Terrassa. Per si no ho sabeu són unes paradetes que es fan al centre de la plaça Vella, on hi ha les figuretes del pessebre, el meravellós pessebre! Recordo que quan era petit m’encantava fer el pessebre, era el que m’agradava més del Nadal, quan era petit… Ara que ho recordo, des d’aquell Nadal ja no he tornat a veure el mateix, deu ser que m’he fet gran? Quan jo tenia 6 anys, la meva mare em va portar per primera vegada a aquesta fira màgica…
-Mama quan arribarem?
-Mira, són aquelles paradetes.
-Oh! Quantes coses!
No em vaig poder aguantar l’emoció i em vaig posar a córrer pel mig del carrer, empentant la meva mare perquè em seguís. A la primera parada hi venien molsa d’aquella que quan l’olores sembla que estiguis al bosc… però el que més em va impactar van ser el munt de figures que hi havien exposades! Però eren miniatures! Vaig mirar-les totes, una a una! I em volia emportar cadascuna de les figuretes que estaven exposades. Però la mare tenia pressa i em va prometre que tornaríem el dia següent.
I així va ser, quan va acabar de treballar vam anar al forn més proper, mm… m’encanta el pa calentó, quina delícia! Estava clar que ja sabia quines figuretes agafar, també m’havia informat amb els meus amics de quines havien comprat ells i tenia ben clar que la primera en comprar seria el caganer, oh sens dubte és el millor, qui és capaç d’estar un dia fred de Nadal amb el cul enlaire al mig de la muntanya? Això no ho podria fer ni jo! I mira, que jo sóc molt valent eh!
La mama (com li dic jo) es va posar a parlar amb la senyora Gemma, i va deixar que triés les figuretes que volia. Però va passar una cosa molt estranya, quan vaig mirar el caganer, li va canviar l’aspecte, i quan m’hi vaig apropar més…
-Eh tu! Què mires! Que tinc monos a la cara, potser?
Sens dubte vaig fer un crit i espantat li vaig explicar a la mama:
-Mama, mama el caganer m’ha parlat!
Però per estrany que sembli, quan ella s’hi va apropar no va fer res! Res de res! Ni es va moure, estava justament com l’havíem vist, com és evident la mama no em va creure i em va dir que parés de cridar l’atenció que estava parlant amb la senyora Gemma, sempre parlant amb aquesta! Quan comencen no paren! Són insuportables! Parlar, parlar, criticar, parlar, parlar parlar… sort que tenia coses més importants a fer en aquell moment que escoltar a aquelles dues.
M’hi vaig tornar a apropar, i com que veia que no es movien vaig dir ben fluixet:
-Ei! Caganer que hi ets?
-És clar que hi sóc, com vols que em mogui si estic restret!
-No li facis cas –vaig sentir.
Oh! No només parlava el caganer! Les altres figuretes també! Era el pixaner, que també es movia i parlava!
-Aquest sempre s’està queixant, mira’m a mi jo també estic passant fred aquí a la vora del riu! I jo no em queixo mai! Hauries d’aprendre de mi!
-No m’ho puc creure! Totes esteu parlant! –vaig dir.
-Oi tant! I ben cansades que estem d’estar aquí esposades sense tenir vida social, en aquestes quatre parets! Siusplau compra’m i faré molt bé de pastor, les meves ovelles no es mouran de la meva esquena!
-Ei tu! Que aquest és meu! M’ha vist a mi primer! -va fer cridant el caganer!
-Però jo no sé si us puc comparar a totes…-Vaig dir amb angoixa.
-Siusplau necessitem estar juntes! Si no fins l’any que ve estarem en caixes separades, i no ens tornarem a veure fins l’any vinent! -Va concloure la mula.
-Sí siusplau, serem molt bons! No ens mourem de lloc per res del món! -Van dir la resta de figures del pessebre.
En Gerard amb una mica de por li va dir a la seva mare que seria molt bo, i que si li comprava totes les figures s’encarregaria de fer el pessebre cada any, i per sorpresa meva la mare encantada va dir que sí, si complia la condició, i d’aquesta forma va ser com totes les figuretes del pessebre van arribar a casa. Aquell any estava molt il·lusionat i m’encantava parlar amb les figuretes cada nit abans d’anar a dormir.
Cada any feia el pessebre il·lusionat de veure els meus amics, però ja m’havia fet gran i per primera vegada no vaig voler fer el pessebre, i el van acabar fent els meus pares, des d’aquella vegada ja no he tornat a sentir el pessebre.
Com me’n penedeixo d’haver-ho fet! El que donaria per sentir-les parlar una altra vegada! El repel·lent caganer, l’amable pixaner, els Reis sincers, la gent del poble una mica crítica però molt agradable, i la dolça família que acollia al nou nat. Com ja he dit al principi del relat estic de camí a la mateixa fira on fa 30 anys vaig veure aquelles figures vivents, però aquesta vegada no vinc amb la mama, sinó amb el meu fill Ricard, ell és tant dolç, amb la mateixa innocència que tenia jo a la seva edat i amb la mateixa il·lusió, tan de bo ell també senti parlar aquelles velles amigues, les figuretes del pessebre.
Març 28, 2009 · 5:46 pm
L’home gat (Oriol Castelló. Finalista del premi “Agustí Bartra. El somriure del gat”
Els homes gat, aquest nom els escau molt, està molt ben trobat, ja que són criatures molt semblants a aquestes dues races. Són molt semblants als gats pel que fa al seu aspecte, tot i que tenen més pel, destaquen uns flocs a la punta de les orelles punxegudes i la cua, són bastant més grans i tenen uns ullals que els sobresurten de la boca un parell de dits. El seu pelatge acostuma a ser negre o blanc. Viuen molts anys, no s’ha determinat encara quants. Pel que fa a la seva manera de ser, recorda molt als gats: són mandrosos, silenciosos i reservats i no els agrada gens ni mica que els molestin. Són força més llestos que els humans i tenen curiosos coneixements del passat i el futur. A vegades caminen drets i fan aproximadament un metre d’alçada. Poques vegades utilitzen els seus coneixements per influir en la història, normalment fan el manso com a mascota de companyia d’estrafolàries àvies o savis, fins i tot poden parlar. Ara be, quan un home gat es posa en moviment les seves accions o consells poden canviar-ho tot. Poden canviar-ho per a bé o per a mal. No tot el que diuen és veritat i a vegades diuen enganys i mentides o veritats incondicionals. A vegades però, diuen endevinalles i cadascú pot interpretar-les de diferents maneres.
La família Robins va arribar a la petita ciutat medieval de Terrassa a la matinada del dissabte. S’havien hagut de mudar a causa d’un incendi que havia arrasat totes les seves terres. Es van instal·lar als afores ja que tenien un amic que tenia un gran mas allà i els deixava quedar-se amb ell fins que trobessin lloc on viure. La casa era molt gran. Tenia prou lloc perquè hi visquessin sense cap problema la parella amiga de la família Robins, la seva filla de disset anys, la Juliana. I la família Robins composta pel pare, la mare i dos germans de dinou anys, en Jordi, i dotze anys, el Jaumet i una germana de setze, la Meritxell. Quan es van acabar d’instal·lar a mig matí, la Juliana es va oferir a ensenyar la ciutat als nois, però no van deixar anar en Jaumet. Axí que la Juliana, la Meritxell i en Jordi van anar a veure la ciutat de Terrassa. Van entrar per la muralla, la porta ja era oberta. Entrava i sortia una multitud de comerciants i artesans. Ells van seguir aquesta multitud fins a arribar a l’església del Sant Esperit a la plaça vella. Allà hi havia un mercat. Entre la mutitud, el Jordi es va separar d’elles i va anar a parar a un carrer secundari. Quan va tombar la cantonada es va trobar de cara amb la Torre del Palau. Era força alta i mentre la recorria amb la mirada va veure a la part superior, entre dos marlets una figura fosca. Estava a contrallum i no la podia distingir bé. Va abaixar la mirada per recuperar la vista i quan va tornar a mirar ja no hi era. Una senyora força vella que havia estat observant l’escena des d’un racó es va acostar al noi i se’l va quedar mirant amb mirada divertida. El noi encara enlluernat li va preguntar si sabia què era allò que havia vist a la torre. La vella es va limitar a respondre que era el vigilant de la ciutat, i que “allò” sabia distingir les persones amb bones i males intencions. Aleshores un vell home va sortir corrents de la torre i va anar-se’n amb molta pressa cap a la part mes exterior de la ciutat. Al cap d’uns instans, es va sentir tancar-se les portes de les muralles. Tot seguit van aparèixer la Meritxell i la Juliana esverades. Van esbroncar en Jordi per haver-se perdut i li van dir que unes figures fosques havien aparegut davant la ciutat. Eren cinc genets. Van anar corrents cap a una de les portes per veure què passava. Una de les figures va anunciar amb veu forta i clara que venien a buscar el safir de l’element de l’aigua. La història explicava que escampades pel món hi havien quatre pedres de la mida d’un crani, cadascuna corresponent a un dels elements i tenien poders màgics i que cinc figures encaputxades recorrien i superaven qualsevol obstacle per aconseguir-les. Aquell personatge deia que tenien una font segura d’informació que la pedra es trobava a Terrassa. Aquells genets ja havien arrasat altres ciutats i pobles, però això quedava a les llegendes. Els genets van anunciar que si no els donaven la pedra entrarien a la ciutat i la buscarien ells personalment. Tothom sabia que aquella pedra no es trobava allà i que els genets no entrarien pas amb les muralles tancades. Aleshores el genet va dir que els donaven tres dies. Tot seguit van girar cua i van anar-se’n. Al cap d’una bona estona les portes es van tornar a obrir i el riu de gent va tornar a fluir, ara més limitat per la presència d’arquers a banda i banda de les portes. Els nois van tornar a casa i van explicar a tots el que havien viscut.
Els tres dies següents van anar passant més ràpidament del que esperaven. Es fèien moltes reunions entre els caps polítics i militars de la ciutat. Ningú sabia res de l’ubicació d’aquella pedra. Els habitants inquiets buscaven alguna arma que els pogués servir de defensa si els genets atacaven la ciutat. Els Robin i els seus amics no eren una excepció. Havien anat a la ciutat a buscar algun indret dins de les muralles on estar-se durant aquests dies. Va arribar el tercer dia i tota la ciutat estava en silenci. Tots el soldats a les portes i tots els arquers a les muralles. Els ciutadans més forts estaven al centre a la Plaça Vella entre ells en Jordi que li havien deixat una espasa i un escut i la Juliana i la Meritxell que no es volien perdre cap detall encara que no les deixessin estar allà. El Jordi en l’espera es va fixar que a la Torre del Palau i tornava a haver-hi aquella figura fosca. Però aquesta vegada no es trobava a contrallum i tot i estar lluny distingia un gat negre. De sobte, els genets van aparéixer davant la ciutat. Van demanar la pedra, però no va aparéixer per enlloc aleshores es van disposar a atacar. El genet del mig va aixecar la mà senyalant la porta més propera. De sobte la porta es va començar a obrir tota sola. Tothom es va escandalitzar i els arquers van deixar anar les cordes dels seus arcs tensats. Una pluja de fletxes va solcar l’aire en direcció als genets. Dos d’ells, els que estaven al costat del del mig van aixecar també les mans i van aturar les fletxes a mitja trajectoria. Van caure a terra sense cap mena d’oposició, com si haguessin xocat amb una paret invisible. Els dos genets que quedaven amb les mans abaixades també les van aixecar i tots els arquers van caure d’esquena cap a la part de dintre de la muralla. Tot seguit van abaixar tots les mans i van córrer al galop cap a la porta oberta. Allà dins els esperàven tot de soldats d’infanteria armats amb llances i piques. Un dels genets va moure novament la mà i els soldats van caure a terra amb les llances desordenades i quan ja no presentaven cap perill els genets van passar-hi per sobre amb els seus forts i robustos cavalls negres. Repetint aquest acte unes quantes vegades per deixar fora de combat els soldats prou temps per passar-los per sobre van arribar a la Plaça Vella. Allà hi havia tants ciutadans que no semblava que poguessin fer el mateix. I efectivament, no ho van fer. Van baixar dels cavalls i van caminar amb pas decidit cap a la catedral. Els monjos van córrer cap a ells amb tot de crits al veure el perill que corria la seva estimada catedral però ja era massa tard tots els genets havien aixecat les mans i van llençar una onada de màgia cap a la catedral amb la intenció de destruir-la. Però no va passar res, la catedral tenia com una mena d’escut. Aleshores, va sortir sinuosament de darrere una de les estàtues l’ombra fosca de la torre del palau. L’home gat va anar a parar just davant de totes cinc figures fosques d’un salt i es va quedar mirant-los intensament amb els seus ulls grocs: tenia un pelatge negre, i portava una daga de poc més de dos pams de llargada penjada a l’esquena. Els genets es van posar a riure sorollosament. Van dir:”Un home gat! Ja ens vam enfrontar a un una vegada i no va evitar que aconseguissim el nostre objectiu, tot i que en aquella ciutat no hi havia cap pedra va quedar destrïuda, com l’home gat. Aquell era força més petit que tu”. Tothom en aquella plaça va pensar el mateix. Aquells homes s’havien enfrontat amb una cria d’home gat i això devia haver enfurismat el que tenien davant. L’home gat els va mirar més intensament, però sense demostrar cap mena d’emoció a la seva cara. Aleshores els homes van dir que el destruirien i van aixecar tots la mà en direcció a l’home gat. Van llençar una forta onada de màgia que va fer caure els ciutadans que eren més a prop, però per ell, l’home gat, va ser com una suau brisa de vent, només se li va moure el pelatge. En aquell moment va passar una cosa força estranya. L’expressió de l’home gat va canviar, se li va dibuixar un somriure que mostrava totes les seves dents blanques, no només els ullals i els ulls semblaven divertits. Després va dir:”No subestimeu la meva raça”, tot seguit va posar la seva mà a l’empunyadura de la daga i amb un ràpid moviment la va desenveinar, tothom va quedar enlluernat amb aquella fulla blanca reflectint la llum del Sol i quan la gent se’n va haver adonat, l’home gat estava darrere els genets embeinant la seva daga lentament i ells queien a terra amb un tall a cada un dels músculs de les cames, que els havien quedat inservibles. Quan va acabar d’embeinar la seva daga, l’home gat va fer un salt i va desaparèixer darrere una casa sense dir res. Tot seguit tots els vilatans de la plaça i els soldats que havien arribat es van abalançar cap als genets i els van agafar i empresonar. Amb l’ajuda d’un metge els genets haurien sobreviscut, però al no donar-los cap atenció mèdica van morir a la presó desagnats. L’home gat havia deixat el destí d’aquells homes en mans dels ciutadans i no l’havia sentenciat ell.
Així que la familia Robin va trobar una masia a prop de Terrassa i van viure allà durant molt de temps. Cada vegada que el Jordi passava per davant de la Torre del Palau i es fixava amb aquella silueta negra, ja sabia molt bé què era. Un home gat.
El quiosc · Un bloc ple de contes | 0.792064 | curate | {"fr": 0.007523660379927828, "ca": 0.9531218084019881, "es": 0.016919724926806018, "en": 0.0020426227275822154, "it": 0.0064002178797576085, "pt": 0.006366174167631238, "de": 0.0009872676516647376, "hu": 0.0007489616667801457, "nl": 0.0007489616667801457, "ru": 0.0005106556818955539, "cs": 0.00010213113637911078, "eo": 0.00023830598488459184, "ro": 0.0006808742425274052, "tr": 0.0003404371212637026, "oc": 0.0011574862122965888, "eu": 0.0013957921971811805, "id": 0.0007149179546537754} | https://elquiosc.wordpress.com/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_136451 | El CEM, Centre d’Educació Musical de Terrassa, és una Escola de Música, fundada l’any 1980 i gestionada per professionals de la música i de la pedagogia musical, moguts per un afany de servei a la música i a l’educació. Compta amb l’autorització del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya amb el número 08042524.En aquests anys de labor pedagògica, el CEM s’ha consolidat com una de les Escoles de Música capdaventeres al nostre país pel que fa a la pedagogia musical i la innovació educativa.
En són una mostra significativa les diferents invitacions rebudes per participar en diverses edicions del Saló de l’Ensenyament (Barcelona), al Mercat de la Música de Vic, a la Universitat d’Estiu de Terrassa, als Jocs Paralímpics del 92 (Cerimònia d’Inauguració) i per a representar Catalunya als festivals Neerpelt (Bèlgica), Portugalete (País Basc) i Brive (França), així com també en els intercanvis amb Odense (Dinamarca) i Heidelberg (Alemanya).
Espai Vapor Gran
El Centre de les Arts de Terrassa està ubicat dins d’un Vapor tèxtil típic de l’època modernista (Vapor Fontanals). Manté la seva estructura original, així com els sostres, finestrals i columnes.
És un espai obert a tothom, on actualment hi conviuen l’Escola de Música CEM, el Centre Tomatis de Terrassa i l’entitat Amics de la Música.Ben aviat, el Hall d’aquest bonic i històric espai començarà a acollir diferents activitats i concerts oberts a tots els públic. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_43_2905 | Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
Joana Ortega, Josep M. Pelegrí, Duran i Lleida, Antoni Castellà reunió comité de govern
La sentència del cas Pallerols estableix que Unió Democràtica de Catalunya haurà de respondre com a responsable civil en qualitat de partícip a títol lucratiu de la quantitat total defraudada qualificada en 388.000 euros.La formació ha pagat gairebé 200.000 euros dels 300.000 euros que els acusats i el partit han consignat en el compte judicial per "reparar el perjudici econòmic causat i quantificat en 388.483 euros".En concret Unió ha de respondre com a responsable civil a "38.978,23 euros, derivat del total dels pagaments per compra de material d'oficina i informàtica per a seus UDC" ja "158.306,59 euros, derivat del total satisfet en concepte de nòmines".
la cifra llega hasta los ocho millones de Euros, los 388mil son lo q han pactado con el juzgado y la fiscalia para no entrar a juicio. ¿Quien hace los titulares en este diario?
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de: | 0.799032 | curate | {"ca": 0.8263695450324977, "es": 0.17363045496750232} | : /un-frau-de-388000-euros-72273.html |
mc4_ca_20230418_18_26919 | Els veïns estan farts de ser «un cul de sac» durant l'hivern
Municipis i hostalers reclamen més inversions a la comarca
per Redacció dilluns, 30 de desembre 2019 - 13:10h
Pla general d'un cotxe circulant cap a Llavorsí per la C-13 | LleidaDiari.cat
El tall a la C-13 entre Rialp i Llavorsí, al Pallars Sobirà, ha tingut efectes negatius sobre el turisme i ha provocat la cancel·lació del 10% de les reserves hoteleres a la comarca, segons ha explicat el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau.
El sector de la restauració ha estat l'altre gran afectat per l'esllavissada de divendres. Si en aquesta època de l'any l'ocupació als restaurants acostuma a fregar el 100%, aquesta cap de setmana «ha costat» tenir un 60%, ha precisat Castellarnau. Des de la federació, així com des del Consell Comarcal, han agraït la rapidesa dels treballs per a reobrir la carretera. Tot i això, coincideixen en reclamar millors inversions per tal d'evitar que es repeteixin episodis com el d'aquest cap de setmana.
Un 10% de cancel·lacions de les reserves hoteleres d'aquest cap de setmana
El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida ha xifrat en un 10% les cancel·lacions de les reserves hoteleres d'aquest cap de setmana a causa del tall a la C-13. A banda d'això, Castellarnau també ha afegit que hi ha «altra gent que hauria vingut però al veure les condicions no ho han fet».
En el cas dels restaurants, ha explicat que l'afectació ha estat «molt més forta», ja que molts dels locals de la zona depenen, en gran part, dels clients que es desplacen d'un lloc a un altre». En aquest sentit, Castellarnau ha dit que des del divendres a la nit i fins aquest diumenge al migdia als restaurants els «hi ha costat» arribar al 60% d'ocupació quan en condicions normals, estan plens o gairebé plens.
Gran part dels turistes han marxat
Castellarnau també ha explicat que gran part dels turistes que aquest diumenge tornaven als seus llocs d'origen han marxat «a primera hora del matí» fent la ruta de més de tres hores que travessa el Coll de la Creu de Perves, el túnel de Vielha i el Port de la Bonaigua. «No han gaudit del diumenge sinó que han marxat després d'esmorzar perquè no sabien com acabaria el dia», ha indicat.
Així mateix, el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, ha assegurat que el sector econòmic de la comarca «ha rebut una patacada», i ha afegit que malgrat s'hagi «intentat minimitzar al màxim» l'afectació, el tall de la C-13 ha estat «especialment dur» per l'economia de la comarca, ja que aquests «són els dies més forts de la temporada».
Reclamen més inversions
Tant Castellarnau com Isús coincideixen en reclamar més inversions per a la comarca. El president del Consell Comarcal ha indicat que tot i haver habilitat el pas alternatiu a la C-13, la comarca «continua tenint una situació de provisionalitat». Per aquest motiu, demana que es busquin «solucions definitives» i que es faci més inversió «que la que s'ha fet en l'última dècada» perquè «no es repeteixin episodis com els d'aquests dies». «Tenim compromisos des de fa molt temps, ara el que volem són realitats i estarem satisfets quan les vegem», ha finalitzat Isús.
Per la seva banda, Castellarnau ha lamentat que no s'hagin invertit més diners per prevenir esllavissades com la del divendres. «Ara el mal ja està fet i esperem que no torni a passar», ha dit Castellarnau, que ha afegit que «la part positiva» que se'n desprèn és adonar-se de com de «fràgils» són. «El Pallars Sobirà és un cul de sac, sobretot a l'hivern», ha dit. Per últim, el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida també ha reclamat més infraestructures per la comarca i la possibilitat de plantejar el projecte del túnel de la Bonaigua perquè «la gent es pugui comunicar, viure i treballar durant tot l'any en aquesta zona de muntanya, que ja costa prou viure-hi».
Cues quilòmetres a l'N-145 a les Valls de Valira en direcció Andorra | 0.860983 | curate | {"ca": 1.0} | https://lleidadiari.cat/comarques/tall-c13-provoca-allau-cancellacions-pallars-sobira |
wikipedia_ca_20230401_0_350746 | Richard E. Byrd
L'Almirall Richard Evelyn Byrd, Jr. (25 d'octubre de 1888 – 11 de març de 1957) va ser un oficial naval dels Estats Units especialitat en l'exploració. Va ser un dels aviadors pioners als Estats Units, explorador i organitzador de la logística polar. Byrd va sostenir que les seves expedicions aeronàutiques van ser les primeres a arribar al Pol Nord i al Pol Sud per l'aire. La seva reclamació d'haver estat el primer d'haver arribat al Pol Sud per avió és generalment acceptada pels estudiosos que n'han examinat les proves. Byrd va rebre la Medalla d'Honor, que és el guardó més important, que es concedeix als Estats Units, per recompensar l'heroisme.
Era fill d'Esther Bolling (Flood) i Richard Evelyn Byrd, Sr. Descendia de les Primeres Famílies de Virgínia. Entre els seus avantpassats figuraven John Rolfe i la seva esposa Pocahontas, William Byrd II de la Westover Plantation, establert a Richmond, Virginia i Robert "King" Carter, un governador colonial.
Família.
L'almirall Byrd es va casar l'any 1915 amb Marie Donaldson Ames. Byrd va donar el nom de “Marie Byrd Land” a una regió de l'Antàrtida.
Controvèrsia sobre el viatge al Pol Nord de 1926.
El 9 de maig de 1926, Byrd i el pilot Floyd Bennett intentaren sobrevolar el Pol Nord a bord d'un trimotor Fokker F-VII anomenat el "Josephine Ford". Aquest avió sortí de Spitsbergen (Svalbard) i hi tornà. Byrd va dir que havia arribat al Pol Nord i va rebre aclamacions i premis per això.
De 1926 fins a 1996, es van plantejar dubtes i controvèrsies sobre si realment havia arribat al Pol Nord.
L'anàlisi del diari de bord de 1926 mostra que s'havien fet correccions a les dades astronòmiques preses per l'aviador cosa que fa dubtar que hagués arribat al Pol Nord.
. També hi ha opinions divergents.
Primera expedició de 1928–1930.
El 1928, Byrd inicià la seva primera expedició a l'Antàrtida amb dos vaixells i tres avions. Es va construir una base: "Little America" a la Ross Ice Shelf i l'expedició científica es va fer amb mitjans moderns (motos de neu, avions, comunicació per ràdio) i tradicionals (trineus de gossos). El 28 de novembre de 1929 Byrd i el pilot Bernt Balchen, el co-pilot/radiofonista Harold June, i el fotògraf Ashley McKinley, volaren fins al Pol Sud i trornaren després de 18 hores i 41 minuts. L'expedició tornà als Estats Units el 18 de juny de 1930. Al contrari que en l'expedició al Pol Nord aquesta rebé la medalla d'or de l'American Geographical Society. Es va fer una pel·lícula : "With Byrd at the South Pole" (1930).
Byrd va fer una altra expedició antàrtica, en aquesta segona expedició de l'any 1934 va passar sol cinc mesos operant una estació meteorològica en una base.
Epònim.
El cràter Byrd a la Lluna està anomenat en honor seu. | 1 | perfect | {"en": 0.005520794994479205, "ca": 0.9911667280088333, "pt": 0.002944423997055576, "fr": 0.000368052999631947} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=350747 |
oscar-2301_ca_20230418_1_77231 | Al 1520 En Joan Lluís Vives editava a Anvers, a les premses d’En Michaelis Hileni, les seves Declamationes Syllanæ[1]. L’obra és una col·lecció de discursos atribuïts a «diversos personatges romans de l’època de Sul·la (138-78 aC), en què els suposats oradors defensen postures diferents i contràries sobre si el “dictador” Sul·la havia de dimitir, com efectivament féu a l’any 79, o no»[2]. De les dues dedicatòries, n’hi ha una que Erasme adreça a l’«Il·lustríssim Ferran, comte de Nova Àguila, Canonge de Colònia»[3], per la qual li fa saber que En Vives, «mentre els altres dormen, ell declama serenament i sàvia, nou imitador d’un gènere antic». Llavors, acte seguit, escriu: «Aquesta glòria, la ressuscita el nostre Vives per a la seva Espanya»[4]. Erasme parla clar d’«el nostre Vives», però matisa que la feina de restauració de la cultura clàssica que du a terme és un gran bé per a «la seva Espanya». Amb la qual cosa s’entén que ambdós erudits compartien amistat, feina i ideals, però no pas pàtria. El sentit d’aquest gir, m’hauria passat desapercebut si no fos que, al mateix llibre, a la segona dedicatòria –la que En Vives li adreça al Príncep Ferran, Arxiduc d’Àustria i germà del rei Carles I–, l’humanista valencià ens fa saber que el l’Arxiduc ja tenia la Institució del Príncep Cristià «del nostre Erasme»[5]. «El nostre Erasme» –és clar–, com «el nostre Vives», podia indicar novament una pertinença literària, intel·lectual, ètica o, fins i tot, espiritual. Però també, per tal com la dedicatòria anava destinada al príncep Ferran, i aquest havia nascut i havia estat educat a Espanya, l’expressió també podia connotar una pertinença patriòtica o nacional. I, en aquest cas, no hi ha cap afegitó posterior, com en el text d’Erasme, que ens ho desdibuixi o desdigui. Que Erasme parli públicament d’«el nostre Vives» i que símilment En Vives parli d’«el nostre Erasme» ja fa anys que em va cridar fortament l’atenció. Quin sentit podria tenir? El text s’hauria entès igualment sense aquest «nostre» tan particular. Però ambdós el fan servir per revelar quelcom en comú que, de no haver-se escrit, ningú no hauria trobat a faltar. Ara m’adono que, fins i tot, el missatge és, en sengles dedicatòries, al mateix llibre. I si aleshores ja vaig sospitar que potser, tant l’un com l’altre, ens volien il·luminar algun aspecte poc conegut de la seva amistat o de les seves vides, avui, en rellegir-ho i repensar-m’ho, m’adonc que és més que versemblant que fos així.
I ho trobo més que versemblant perquè, en editar-se a València al 1550, en llatí, els Opuscles morals de Plutarc, tal com ens raporta En Just Pastor Fuster, al final l’editor Francesc Joan Mas hi va afegir una carta seva que adreça als lectors, datada el 14 de maig d’aquell mateix any, en la qual se’ns torna a parlar del «nostre Erasme»[6]. I, per si ens havia passat desapercebut, ho exhumava gairebé de l’oblit En Just Pastor i, al 1827, ens ho tornava a recordar. Per això, en parlar d’Erasme i del tracte tan íntim que En Mas li donava, En Pastor glossava que, a ell, l’autor «manifesta tenir molta passió i per això l’anomenava el nostre Erasme»[7]. Però, amb passió o sense, el que és capital és que un altre valencià a mitjan segle XVI insistia novament a parlar d’«el nostre Erasme», com si, entre bambolines, ens volgués dir alguna cosa, perquè ara ja no podem adduir que l’expressió responia a cap vella amistat. Quan ja als nostres dies En Joan Fuster se’n va adonar, i va captar el perill que una expressió així de proximitat amb Erasme comportava llavors, subscrivia estranyat: «El possessiu [“el nostre”], el 1550, significava una emocionant quantitat de compromisos morals i materials. La presó, i fins la foguera, eren en girar la cantonada»[8]. Molt cert. Al 1550 la sola ferum d’erasmisme era perseguida feroçment i sense pietat per la Inquisició a València i alguns intel·lectuals foren ajusticiats per «olors» molt semblants, com el cas d’En Gaspar de Centelles que, al 1566, «anà a parar al foc, incriminat de luterà, quan només potser era un erasmista –en el sentit corrent del mot– i prou»[9]. O com subratlla En José Goñi, a partir del 1530 «la Inquisició espanyola, sense condemnar el pensament erasmià, comença a perseguir els erasmistes més distingits sota l’acusació de luteranisme o il·luminisme»[10]. Per tant, potser En Mas es jugava el físic per alguna cosa més que una simple passió d’admiració personal. En Fuster ho intuïa, car veia que l’expressió de pertinença en boca i en la ploma d’un valencià significava –com acabem de veure– «una emocionant quantitat de compromisos morals i materials». Però, a la meva manera d’entendre, aquest altíssim compromís ètic seria encara més rellevant i transcendent si al darrera hi hagués també un compromís nacional. I que jugar-se-la per dir que Erasme «és nostre», aprofitant aquesta mena de tòpic retòric, sí que tenia un gran emoció i un més elevat sentit: un sentit ètic de pàtria, la comprensió del qual avui se’ns ha esmunyit del tot.
Conseqüentment, En Vives, en tant que hispà i en tant que català, també podia haver emprat un gir com aquest amb tota la intenció del món a fi que se sabés que ell i Erasme compartien nació. Suposo que l’expressió sobredita havia de tenir alguna mena de contingut molt menys inofensiu del que ens pensem, car deixava palès quelcom que la censura d’estat no volia que transcendís, perquè fou suprimida diligentment de la dedicatòria de la segona edició, publicada a Basilea al 1538[11]. No va ser així, en canvi, per al text d’Erasme que també ho insinuava, per tal com l’ambigüitat «del nostre Vives per a la seva Espanya» ho salvava in extremis, i es va mantenir inalterat en aquella segona edició. Nogensmenys, «el nostre Erasme» d’En Vives, sense cap altre més atenuant, significaria quelcom més que una pertinença amistosa i purament ideal i ens permetria entrellucar que podia encloure connotacions nacionals. Raó per la qual –suposo– s’esborraria. I, atès que En Vives, com l’Ausiàs March, era un «Valencià de Nació Català»[12], ¿es podia haver donar el cas que Erasme –que sabem del cert que no era castellà– també hagués estat català? Va ser, realment, així? N’han quedat rastres –baldament siguin textuals– que ho permetin conjecturar?
En una carta d’En Vives a Erasme, datada a Bruges el 13 de juny del 1527, li escriu que a Espanya ja ha aparegut la traducció de l’Enquiridió: un llibre la lectura del qual serà fonamental per sortir de la ignorància, la tirania i la servitud. I puntualitza: «Servitud que, si a tot arreu és insuportable, ho és als països cristians, en especial a la nostra pàtria, on no la toleren ni els esclaus ni els ases»[13]. I, tot seguit, després d’exposar-li com s’han acarnissat «els frares» contra aquest llibre i contra Erasme mateix, i com a partir d’aquí s’ha engegat una lluita enèrgica, «com diuen els metges, entre la malaltia i la natura», amolla que «mai no he tingut més gran esperança que la nostra Espanya arribi a conèixer-te i entendre’t», perquè «d’aquests aldarulls i conteses sortiren sempre situacions esplèndides per a una magnificència i esplendor majors»[14]. Tornem-hi. Si bé es poden interpretar ambdós paràgrafs en el sentit que «la nostra pàtria» i «la nostra Espanya» fan referència estricta a En Vives i el seus compatriotes valencians, catalans o hispànics, no pas per això podem excloure’n una altra lectura: que En Vives i Erasme compartien una mateixa pàtria i una mateixa Espanya. Que la pàtria d’En Vives i d’Erasme era la mateixa. El text en permet la lectura i, malgrat totes les inèrcies biogràfiques conegudes, seria d’una gran desídia mental no considerar-ne aquest significat i posar-lo sobre la taula de les noves disseccions semàntiques i conceptuals.
De fet, això explicaria moltes coses de la vida d’Erasme que no s’han tingut en compte, entre les quals hi ha el fet que, només fins després de la mort del rei Ferran II, no serà acceptat a la nova Cort imperial de Carles I. Ho subratlla l’Eulàlia Duran: «Tingué una bona acollida a la cort imperial de Carles V, fins al punt de ser nomenat conseller del propi emperador el 1516»[15]. Sí: va tenir una bona acollida a la cort, però tan sols i únicament un cop ja mort En Ferran, fet que ja ens deixa entrellucar alguna mena de dependència o vinculació, baldament sigui des de l’exili, del rei de Catalunya. Que la naixent Cort imperial podia haver actuat com a refugi de polítics amb poca o gens de sintonia amb els últims anys del rei Ferran, no és cap secret. En Çurita ens reporta que el vicecanceller Antoni Agustí fou cessat del seu càrrec al 1515 perquè «tenia grans intel·ligències a Flandes: y s’entenia amb els Governadors del Príncep» Carles, «que, envers el Rei, no es tenia per delicte petit»[16]. Per aquesta raó En Pere Moles opinava que «el canvi de dinastia significà la millora de fortuna per a Agustí» i que, per això mateix, a l’abril del 1516 «partia cap a Flandes, on se l’absolgué solemnement i se’l restituí en el seu càrrec (23 de setembre del 1517)»[17]. És més que possible, doncs, que l’Antoni Agustí no fos l’únic cas que festegés amb la nova cort carolina, fugint de la vella política repressiva del rei Ferran o cercant-hi noves perspectives professionals. Sigui com fos, Erasme també hi era i també se’n va beneficiar. I mentre l’Agustí va ser restituït en el seu càrrec de vicecanceller de la corona d’Aragó, Erasme tan demanava tenir accés a un càrrec en algun dels seus estats. Que ambdós personatges tinguessin els territoris de l’Estat Català com a destinació professional no em sembla gens casual. I caldria furgar més raons en aquest sentit.
Així, no deixa de ser curiós que, un cop Erasme ja admès a la Cort imperial, «se li ha donat a entendre que se li reserva el primer bisbat vacant. S’ha pronunciat el nom de Saragossa», on, «malauradament, el seu titular no ha mort»; cosa que fa que, tot seguit, «és un bisbat sicilià el que li destinen»[18]. Veiem, doncs, que se’l tracta com si realment fos un clergue hispànic, mirant d’atorgar-li un càrrec dins d’una diòcesi de la Nació Catalana: o bé a Saragossa o a Sicília. Segons, En Marcel Bataillon, «per Erasme, el mitjà més segur de no ser oblidat era, potser, partir cap a Espanya»[19]. Aquest autor ens glossa una lletra del Canceller imperial al seu capellà, Pierre Barbier, on li parla del futur d’Erasme. Li diu: «Una vegada a Espanya, tan aviat com sàpiga d’una vacant, faré per manera que obtingui coses millors de les que fins avui ha assolit»[20]. I li encarrega a En Barbier que allà li recordi que ha de pagar a Erasme 100 florins de la seva pensió que encara se li deuen[21]. Per què, si era flamenc, el futur d’Erasme ha de fructificar a Espanya? Per què aquí –i no pas a Flandes– ha d’assolir un nivell i una posició que fins al moment no gaudeix? Potser perquè a Espanya ja hi tenia amics, coneguts i suport humà i econòmic? Potser perquè l’Espanya d’En Vives i la seva eren la mateixa? Els seus escrits d’aquesta època ens ho podrien aclarir, però, de la seva estada a Espanya, a la Cort, durant el seu primer viatge als diversos estats de Catalunya, no en tenim cap carta. Ho remarca En Bataillon amb totes les lletres: «Desgraciadament, no es conserva res de la correspondència que rebé de la Cort entre 1517 i 1520»[22], quan precisament la Cort es va moure de València[23] a Saragossa i de Saragossa a Barcelona. No és una casualitat.
Com tampoc no ho hauria de ser involuntària la relació que va tenir amb la cort catalana de Caterina d’Aragó, reina d’Anglaterra i muller d’Enric VIII, car és sobradament conegut que Erasme li va dedicar el seu llibre Christiani Matrimonii Institutio al 1526[24]. Igualment, té un interès especial que Erasme dediqués el seu Vidua Christiana, publicat al 1529, a la reina Maria d’Hongria[25], filla tercera de Joana d’Aragó i Felip el Bell, i germana, per tant, dels emperadors Carles i Ferran. Maria s’havia casat al 1521 amb Lluís II d’Hongria i s’havia instal·lat a Buda. No és, doncs, gens d’estranyar que es creés a la seva cort, «talment com a la cancelleria reial, un cercle d’humanistes admiradors d’Erasme de Rotterdam»[26]. El fet pot semblar anecdòtic, però, atesos els seus vincles hispànics, ara resulta molt revelador. Veiem erasmistes a l’entorn de la reina Caterina d’Aragó; erasmistes a l’entorn de Maria d’Hongria i erasmistes en els llocs més influents de la cort de l’Emperador Carles. I també hem vist com l’Emperador Ferran llegia obres d’Erasme i com En Vives li va dedicar les Declamationes Syllanae, perquè valorava enormement –diu– «el teu enginy, la teva cultura, la teva noblesa de caràcter[27]», llavors que En Vives el considerava «Príncep de la màxima esperança»[28]. I jo deia que tot plegat no podia ser de cap de les maneres casual, car, si Erasme estava vinculat a Espanya i als seus monarques, ara ens adonem que l’erasmisme també.
Però, tornem-nos a mirar la correspondència d’En Vives amb deteniment. En una altra lletra a Erasme, signada a Bruges el 18 de març del 1527, el filòsof valencià ara li escriu: «A Espanya el teu Enquiridió començà a parlar en la nostra llengua i, verament, amb aprovació del poble»[29]. En aquest fragment del text, podríem llegir tan sols que el llibre era escrit en català, perquè aquesta era la llengua d’En Vives i dels seus compatriotes o podem interpretar que tant En Vives com Erasme tenien una llengua materna comuna. Si fos així, la llengua comuna només podria ser el català i, per això mateix, En Vives li diu amb tota la normalitat del món que l’Enquiridió s’havia traduït a Espanya al català, començant, per tant, «a parlar en la nostra llengua». S’entén: en la llengua d’En Vives i d’Erasme. Com no costa gaire d’entendre, i passava llavors tan sovint amb un munt de llibres redactats en català[30], la primera edició espanyola d’aquest Enquiridió, escrita en la llengua d’En Vives, i editada, segons En Marcel Bataillon, «sens dubte al 1524»[31], ha desaparegut per sempre més i avui tan sols en conservem la d’En Jorge Costilla, feta també a València, al 1528, si bé aquest cop ja traduïda al castellà «por mandado del muy Illustre y Reverendissimo señor Don Alonso Manrique, Arçobispo de Sevilla, Inquisidor General»[32]. És a dir, que la primera edició castellana de l’Enchiridió de què tenim constància és avalada o impulsada per la Inquisició. El fet en si em sembla de tot en tot inconcebible, perquè la Inquisició no era un grup d’amics progressistes que es caracteritzessin per propugnar una lectura nova, crítica i combativa dels textos sagrats, sinó que, si mai es va significar per alguna cosa, va ser, precisament, per combatre-la arreu, amb tots els mitjans possibles. I això mateix és el que ja estava fent llavors a Espanya, on es perseguia Erasme i els seus devots lectors i difusors. Per tant, quin sentit té que a Espanya la Inquisició empari i impulsi una obra erasmista tan significativa i corrosiva com l’Enchiridió? Sobretot, quan –com apunta En Fuster– «en vida del mateix inquisidor Manrique ja es desencadenà la repressió» contra els erasmistes[33]. I no sols ho apuntava En Fuster. També ho remarcava En Bataillon en glossar la repressió «que exercí la Inquisició espanyola, mentre l’Alonso Manrique era Inquisidor General, contra els erasmistes més destacats»[34]. De fet, per la butlla de Climent VII «Ad futuram rei memoriam», publicada a Roma el 6 de gener del 1524, el Papa concedia a Alonso Manrique, Inquisidor General, «totes les causes de la fe, amb el dret de jutge suprem d’apel·lació»[35]. La qual cosa vol dir que la persecució de l’erasmisme i de qualsevol altre corrent espiritual afí, queia de ple i de dret sota la seva potestat. I, tot i que En Manrique havia recolzat les peticions que s’havien donat en anys anteriors de reforma de la Inquisició, «nogensmenys, i des del començament, fent-se càrrec de la responsabilitat que l’incumbia, seguí la mateixa línia de conducta»[36] repressiva dels seus antecessors. El paper d’En Manrique no podia ser, doncs, d’observador, d’home neutre. I molt menys de protector d’uns corrents espirituals i socials que la Inquisició combatia, llavors, aferrissadament amb ell al capdavant. Ho remarca amb vehemència En Werner Thomas: «L’eliminació de luterans, enllumenats i erasmistes, més que respondre a una amenaça religiosa, formava part d’una campanya política que el partit ortodox dins del Sant Ofici emprengué contra els seus adversaris», raó per la qual el seu objectiu principal va ser «eliminar tota mena de resistència politico-religiosa contra la seva existència i funcionament»[37]. Per això, l’Alfredo Alvar va una mica més lluny, i ja creu que va ser «l’inquisidor general Manrique qui inicià la persecució contra els erasmistes»[38]. En aquest sentit és il·lustratiu que En Juan Antonio Llorente ens exposi que quan l’Alfons Virués, amic d’Erasme i d’En Vives, va ser detingut pels inquisidors, com que era un home altament valorat per l’Emperador Carles, aquest «ho sentí infinitament i, no dubtant que l’inquisidor general havia format alguna intriga contra ell, desterrà En Manrique i l’obligà a residir al seu arquebisbat de Sevilla. Tot i la fermesa de l’Emperador, En Virués patí durant quatre anys a la presó»[39]. Amb la qual cosa, cada vegada sembla més evident que cal interpretar el suport de l’Inquisidor Manrique als erasmistes més aviat com un fet més llegendari que no pas real, introduït en el relat històric per exonerar-lo de la seva actitud persecutòria i criminal. I en aquest sentit caldria també intuir l’aparició del seu nom com a garant de la protecció de la primera edició castellana de l’Enchiridió.
De fet, hem de tenir present que En Vives va marxar d’Espanya al 1508, precisament «amb tot el seu món enfonsat, [i] la majoria dels familiars i amics fets cendra»[40] per les fogueres de la Inquisició. I que mai va voler tornar a València, ni tan sols quan la seva família patia els pitjors embats del Sant Ofici i el seu pare «està també malalt de molta gravetat i es mor amb molt poques esperances [de guariment]»[41], com exposa a En Francesc de Caranevelt, jurisconsult i senador de Malines, amic seu, en carta del 4 de gener del 1523. La prudència és extrema, car, com molt bé suggereix En Ventura, «la malaltia que patia el pare de Joan Lluís Vives, que l’havia dut a les acaballes, fent-lo morir a poc a poc, era la seva detenció per la Inquisició»[42]. Aquell maig propsegüent, en una altra missiva que li tornaria a adreçar, li agraeix les seves cartes, perquè omplen «de prudència l’amargor del meu cor»[43]. Així mateix, li comenta que, pel que fa a les contrarietats de la seva família, «pesa sobre meu un cert infortuni que em barra el pas a tota mena de consols i em fustiga més cruelment sense cap lenitiu»[44], perquè «tot és tenebres i nit no major en els esdeveniments que en el meu esperit i en les meves determinacions, que me les arrencà totes la vehemència dels meus sofriments»[45].
Doncs, bé: tot i aquest estat d’abatiment i sofrença anímica, em sobta moltíssim que, en parlar de l’Alonso Manrique, en digui, al 1525, que «en altre temps em fores més que familiarment conegut»[46]. Quan es van conèixer? I d’on els provenia aquesta familiaritat tan especial? ¿No serà que, com de costum, l’arquebisbe «de Sevilla» substitueix als textos impresos un altre arquebisbe més proper a En Vives i possiblement valencià? Això explicaria també per què aquest arquebisbe hagi ajudat «repetides vegades» un seguit d’homes de lletres com els valencians Lluís Cornell, Joan Martí Població i Joan Castell[47], com li reconeix En Vives en una carta, sense data, però que hom creu del 1526[48]. I a aquest home, que presidia el Sant Ofici, el qual, en aquells moments precisos, ja duia a terme una persecució sanguinària contra la família que ell tenia a València, li té tantes consideracions? Pensem que la Inquisició havia condemnat el seu pare a relaxació –és a dir a pena de mort– al 1524[49] i havia confiscat l’herència de la seva mare aquell mateix 1526, per la qual cosa «En Vives renuncia a la part que li correspon a favor de les seves germanes»[50], que quasi s’havien quedat en la indigència. La Doris Moreno creu que, als anys vint, «En Vives probablement ja sabia la mort del seu pare i la persecució inquisitorial sobre bona part de la seva família»[51]. No podia ser altrament. Tota la infantesa la passa dins un entorn familiar vigilat de molt a prop per la Inquisició, amb denúncies i interrogatoris i «immers en greus problemes, i l’enfrontament amb el Sant Ofici no ajudava a mantenir un clima de pau i de repòs»[52]. Així, segons l’Angelina Garcia, «l’atmosfera de silenci i encobriment que continua envoltant Joan Lluís Vives és paral·lela –i possiblement tan densa– al silenci que usa el Sant Tribunal per anar capturant, sense pressa però amb una efectivitat immensa, els seus familiars i amics»[53]. Crec que l’encerta de ple En García Cárcel quan valora l’abscència d’En Vives de la seva pàtria, car afirma que, «per descomptat, avui és fora de tot dubte que l’absència d’En Vives de València és degué a la por a la Inquisició»[54], que escombrà, a més dels seus pares, una part ingent de la seva família[55]. Per En Jordi Ventura, «la família de Joan Lluís Vives, se l’agafi pel costat que se l’agafi, fou destruïda totalment per la Inquisició»[56]. I hi afegia: «El pare cremat per judaïtzant; la mare desenterrada després de morta i cremats els seus ossos pel mateix motiu. L’oncle patern, Jeroni, cremat. I, possiblement, la tia Elionor també. La muller de l’altre oncle, Castellana Guioret, el seu cosí Miquel i la seva muller, Castellana March, cremats. També fou condemnat el cunyat, Lluís Amorós de Vera, marit d’Isabel-Anna Vives»[57]. El mateix Vives, en una lletra adreçada el 25 de gener del 1525, des d’Oxford, a En Cranevelt, li exposa que la Inquisició –que ell anomena Fortuna–, «segueix, fidel a si mateixa, acarnissant-se contra el meu pare i contra tots els meus; puix el que els fa a ells, penso que també m’ho fa a mi»[58]. La consciència de persecució i extermini de la seva família és plena, metòdica i precisa. Per això mateix, l’Antonio Márquez, que estudia la relació que En Vives va tenir amb el Sant Tribunal, s’estranya que el filòsof valencià no tan sols «no sortí en defensa de la memòria de la seva mare»[59] –cosa, per cert, indemostrable, car la manca de documentació no implica necessàriament la manca de fets–, sinó que, fins i tot dubta que fos un bon fill, atès que «el mateix any que les restes [de la seva mare] són exhumats i cremats, juntament amb la seva estàtua, aquest bon fill dedica un dels seus tractats, el De pacificatione, a l’inquisidor general, Manrique»[60].
Verament, em sembla del tot inversemblant i impossible que En Vives, per més que els llibres impresos ho diguin amb totes les lletres, tracti aquest individu, que era al capdavant d’una organització que acabava d’exterminar la seva família quasi al complet, d’«home pacífic», de «paladí de la pau i la concòrdia entre els pobles»[61]. Exactament: ¿A aquesta mena d’exterminador insadollable tractarà de «pilot destre i bo» que mena la nau de la seva comesa cap al «port venturós i abonançat de la pau»[62]? Tindrà l’Inquisidor General per «la persona de judici més agut i dotada de major bondat i més exempta de passions morboses»[63]? I considerarà que professa «un finíssim» i «tan increïble» afecte «a tots els amants de les lletres»[64]? Ni que fos, fins i tot, un sarcasme cruel o una ironia sanguinària, no crec que En Vives arribés mai a tenir aquest concepte de l’Inquisidor Manrique, perquè, a més a més, creia que el plet contra la seva família era «acarnissat i odiosíssim»[65].
Sembla ben bé que estiguem tothora parlant de dues persones radicalment diferents i incompatibles: una de molt propera a En Vives, justa, bondadosa i pacífica, amb un gran interès per les lletres, que protegeix diversos escriptors, que ha tingut un passat militar (car li recorda que ja són «apagats al teu pit aquells errors, aquells abrusaments marcials»[66]) i una altra –l’Arquebisbe de Sevilla, inquisidor general, perseguidor de pensadors i escriptors, exterminador de la seva pròpia família– que l’acabarà suplantant als textos impresos. Com que «En Vives fou censurat pel Sant Ofici a causa de les seves afirmacions temeràries, irrespectuoses o poc ortodoxes contingudes en diverses obres seves»[67], i la primera col·lecció de les Obres, publicades a Basilea al 1556, va ser censurada per la Inquisició[68], és del tot normal i del tot conjecturable que tot allò que pogués agreujar el Sant Ofici fos decididament arranjat i, en aquest sentit, alguns dels seus personatges més rellevants, com l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla, hagin pres els fets d’altres personatges de més calat humà i nivell intel·lectual. El cas de l’arquebisbe andalús –pel que hem vist– podria ser-ne un.
¿No seria que, al marge de la persecució intel·lectual i teològica a què era sotmès Erasme i la seva obra, Espanya havia de tenir, al preu que fos, publicat en castellà, un dels seus llibres més representatius i simbòlics? No seria que, més enllà del dogma, hi havia la necessitat imperiosa de publicar en castellà el llibre més llegit del moment, mentre s’esborrava l’edició catalana primigènia? I no podria ser que en castellanitzar-ne la llengua, se’n volgués castellanitzar també el seu protector, encara que l’aparició del nom de l’Inquisidor Manrique donés un punt de grotesc a la versemblança històrica? Es podria haver donat el cas que si la primera edició del llibre s’hagués editat a València, aquest fos dedicat, més que a l’arquebisbe «de Sevilla» a l’arquebisbe «de València»? Qui era aquest? I –el més important de tot– era erasmista? La Virgínia Bomartí ens assabenta que Erard de la Marca va ser nomenat Arquebisbe de València el 28 de març del 1520[69], per bé que mai no hi va anar i, en lloc seu, van dirigir la Diòcesi els bisbes auxiliars Ausiàs Carbonell i Francesc Estanya[70].
D’entrada, l’Erard sembla un home pròxim als erasmistes, perquè En Vives, en assabentar-se del seu nomenament, li escriu aquell mateix dia una carta de felicitació, on li expressa la convicció que els valencians se n’alegraran i, alhora, li comunica «també nosaltres ens n’hem d’alegrar en escreix perquè hem tingut la sort que ens assignaran un tal i tan gran prelat, de qui esperem que regirà aquella església de tal forma que la llum de la seva continència, de la seva doctrina, de la seva caritat, de la seva santedat de vida brilli a la posteritat amb tota resplendor. I no dubto que aquestes virtuts augmentaran en ell el govern de la nostra església i això amb l’exemple de la teva vida»[71]. Queda clar, doncs, que si un dels grans amics d’Erasme i erasmista convençut com era En Vives, veu en l’Erard de la Marca un dels seus grans aliats religiosos, caldria també sospitar que els seus ideals espirituals i la seva manera d’entendre la fe i la vida no podien ser pas gaire distants ni dels d’En Vives ni dels d’Erasme. A més a més, com que En Villanueva, al seu llistat d’arquebisbes valencians, ens advera que En La Marca va estar al capdavant de l’església valenciana fins a la seva mort, esdevinguda a Lieja al 1538[72], és evident que l’edició de l’Enquiridió ben bé va poder caure sota la seva ègida protectora. Així, segons En Fuster, la traducció d’Erasme dels seus Diálogos Cristianos, a càrrec d’En Bernat Péreç –si verament no hi va haver també una edició anterior desapareguda– «busquen la protecció del reverend Erard de la Marca, arquebisbe de València»[73]. Dic que és estrany que, precisament a València, se li dediqui un llibre d’Erasme en castellà, i que, tal vegada, com passa sovint, hi podia haver hagut una edició anterior desapareguda, perquè, tal com indica la dedicatòria, «va la epístola dedicatoria en latín, porque el señor Arzobispo a quien la obra va dirigida no sabe la lengua castellana»[74]. Sigui com fos, i a despit de quina havia d’haver estat la llengua de la traducció a València d’aquesta obra d’Erasme, el que és innegable és que va dirigida i dedicada al seu Arquebisbe que, pel que anem veient, devia ser també erasmista o havia de tenir els erasmistes en alta estimació. I això, de retruc, explicaria perquè En Vives li envia el seu Somni d’Escipió i En Beuter li dedica el Caeremoniis ad missam, al 1527, i el Juicio en la confesion de sacerdotes, al 1532[75]. I encara més: tot plegat aportaria una gran llum si tenim en compte que «el 8 d’octubre del 1520, Erasme recomana amb confiança un dels seus protegits a l’Erard de la Marca»[76].
Deia que si bé em sembla molt indicada la figura de l’arquebisbe de València per ser el personatge de carn i ossos que serà substituït en els textos reimpresos per l’arquebisbe de Sevilla, el fet que –com hem vist–també es mostri el passat militar d’aquest arquebisbe i la seva inclinació a la protecció i mecenatge d’escriptors em fa sospitar que, en segons quins altres contextos, l’arquebisbe suplantat també podria ser el de Tarragona, que llavors, d’ençà del 1515, era En Pere Folc de Cardona[77], qui, com ens diu En Max Cahner, «heretà en certa manera, durant el primer quart del segle XVI, la condició de gran mecenes de la cultura barcelonina». No pas d’una cultura qualsevol, «sinó de la cultura humanística i llatinitzant, amb figures com els gramàtics Martí Ivarra, mestre de moltes generacions d’aristòcrates barcelonins, i Joan Morell, lligat a la primera edició del teatre humanístic feta el 1502, o, més endavant, l’erasmista Vicenç Navarra, secretari i bibliotecari de l’arquebisbe Cardona»[78]. La figura d’En Pere de Cardona s’ajusta quasi a la perfecció amb l’arquebisbe descrit per En Vives a la seva citada carta a En Cranevelt des de Bruges del 1526, on, a més a més de traçar-lo d’arquebisbe, de mecenes i militar, afirmava que se li adreçava per raó «de l’autoritat i el molt al càrrec que ocupes prop del príncep»[79]. És a dir, que era un home de cort. Doncs, bé: En Pere de Cardona va ser canceller del 1479 al 1530, president de la Generalitat del 1482 al 1485 i Lloctinent general del Principat de Catalunya del 1521 al 1523[80]. De conformitat amb l’Eulàlia Duran, «residí, tanmateix, habitualment a Barcelona, a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare [Joan Ramon Folc III de Cardona] i del seu germà Joan Ramon Folc (IV) en les campanyes de repressió contra els remences (1484-85)»[81]. Com ressenya la Duran, «al 1505 li era dedicada l’edició dels Usatges; el 1512 Martí Ivarra li dedicava el seu llibre d’epigrames, en les quals celebrava la seva biblioteca, de la qual tenia cura l’erasmista Vicenç Navarra» i «féu editar l’anomenat Missal d’Urgell a Venècia (1509)»[82]. Però el més interessant de tot plegat i el que el vincularia amb la pàtria d’En Vives és que «la difícil situació del Principat de Catalunya arran de la revolta de les Germanies motivà el seu nomenament com a lloctinent general, durant l’absència de Diego Hurtado de Mendoça, retingut a València, que l’any anterior havia estat designat lloctinent dels estats catalano-aragonesos. Fou ben rebut perquè no era estranger, coneixia el país, i també pels seus lligams familiars»[83]. En aquest sentit, és encara més revelador que En Vives li pogués dedicar el seu De Pacificatione, perquè, si el filòsof l’esmentava com a «decidit paladí de la pau i la concòrdia entre els pobles», exercint «l’ofici obligat de posar pau on no n’hi ha»[84], que és justament el que va fer. Per la Duran som sabedors que els Jurats i Consell de València, per carta del 30 de juny del 1521, «li demanaren que evités tota ajuda a l’exèrcit antiagermanat, “no donant loch que gent ne ajust algú se fasa en aqueix Principat per a venir contra aquesta ciutat e regne e si per cas algun ajust o aparell de gent de guerra és fet […] aquell mane desajustar”»[85]. Així mateix, els pagesos de Cambrils, frisosos per obtenir una pròrroga a fi de poder collir els fruits i sembrar, amenaçaven de revoltar-se. Assabentats del conflicte, els consellers de Barcelona s’oferien d’escriure al duc de Cardona i al governador, germà seu, i «els aconsellaven que recorreguessin a l’arquebisbe de Tarragona i els pregaven que “vullen persuadir los dits hòmens de Cambrils que en lo entretant stiguen reposats e no·s posen en fer comotions algunes com feren en los dies passats”»[86]. La Duran, a la vista de totes les gestions efectuades, rebla: «Davant les reivindicacions de la vila de Cambrils, en definitiva antiga vila de la Comuna del Camp, aquesta sembla que es mantingué totalment al marge. La poderosa presència de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona degué reprimir possiblement, si existí, tot intent de revolta reivindicativa»[87]. Per tant, és cert que l’arquebisbe va exercir en diverses ocasions un paper de mitjancer i pacificador que llavors, encara, devia haver estat molt més ostensible del que el pas del temps i la documentació ens permet albirar avui dia. I Si En Vives se li hagués adreçat, com una lectura acurada de la carta a En Cranevelt fa suposar, hauria estat normal que el qualifiqués com el va qualificar.
Per tant, si l’Enquiridió podia haver estat dedicat a l’Erard de la Marca, guanya encara més força la possibilitat que la primera o primeres edicions perdudes fossin editades a València i en català. En aquest sentit, ara em plau remarcar que, com assenyala En Miguel Avilés, «a ran de la traducció i publicació a Espanya de l’Enchiridion militis christiani d’Erasme, es forja un ample moviment d’oposició a l’il·lustre escriptor»[88]. En Dámaso Alonso hi insisteix: «La publicació i l’èxit immediat de l’Enquiridió donaren lloc a nous atacs»[89]. En Vives ho corrobora de tot en tot en una lletra a Erasme, del 13 de juny del 1527: «Penso que aquest esvalot prové de la traducció del teu Enquiridió»[90]. És a dir, que la publicació del llibre va provocar una reacció en contra, que ens indica que va tenir, com sabem per altres fonts, una enorme acceptació popular. Llavors, i atès que, per En José Nieto, «quan l’Enquiridió aparegué en castellà, el moviment dels enllumenats ja havia estat eradicat per la Inquisició de Toledo»[91], és de còngrua deducció concloure que el primer moviment general que l’aparició del llibre va sollevar i que va activar la Inquisició en contra seva i la dels seus promotors i seguidors, només podia ser una edició catalana no editada a Castella: l’edició esborrada de què parla indirectament En Vives. En aquest sentit, vull reportar que si la reacció en contra Erasme s’hagués donat a València, aquí tenim documentadíssim tot el paper que va jugar En Joan de Celaya en la persecució de la filosofia i les obres d’Erasme en aquella ciutat i regne. «Acèrrim impugnador d’Erasme», li diu En Pere Joan Oliver, des de València, en una carta a l’Alfons de Valdès, just en aquells moments[92]. I matisa que En Celaya, a més de privar que ell pugui ensenyar a la Universitat, «ha dit més de mil vegades als meus Valencians “no cregueu aquest engalipador”»[93]. Així mateix ho subscriu sense embuts En Bataillon: «Els predicadors tradicionalistes oposen resistència eficaç a la propaganda erasmiana. A València, per exemple, el Mestre Joan de Celaya n’encapçala la lluita amb la seva autoritat de doctor per la Sorbona i de comentador d’Aristòtil “per les tres vies de Sant Tomàs, Reals i Nominals”. Trona des del púlpit contra aquell a qui diu algunes vegades, amb severitat, “l’heretge”, i d’altres, amb menyspreu, “el gramàtic”. Sempre troba algun nou error a denunciar en els escrits d’Erasme. I el bon poble s’empassa les seves paraules»[94]. En la mateixa línia hi ha el parer d’En Fuster, car afirma que «Joan de Celaya, bèstia negra dels erasmistes, que li tenien jurat un odi mortal –i amb raó–, se’ns apareix amb un perfil més aviat sinistre. Enemic de qualsevol doctrina que semblés relacionar-se amb Erasme, i encara més enemic de qualsevol actitud intel·lectual que s’afirmés en un mínim d’independència de judici»[95]. I ho amplia encara una mica més l’Alonso, en innovar-nos que «sabem, per exemple, que En Joan Celaya, a més a més d’atacar a Erasme durant els sermons que predicava a València, censurà especialment l’Enchiridió»[96].
Nogensmenys, sembla que, de moment, el llibre era intocable. I, així, «si els frares no podien fer res contra el llibre, que de bona gana cremarien, tal vegada poden fer quelcom contra els seus lectors, almenys contra els qui tinguessin la imprudència d’entusiasmar-se en alta veu per la religió de l’esperit»[97]. Per tant, com anem veient, si la primera edició perduda d’aquest llibre s’hagués produït a València, ara tindria un gran sentit que En Joan de Celaya hagués emprès la seva croada principal, precisament aquí: a València. Des de la trona, amb els seus sermons, però també des de la Universitat, on hi du a terme una àrdua tasca de neteja erasmista[98]. De conformitat amb En Luis Gil, no seria fins al 1524 que s’establiria la càtedra de grec a l’Estudi General. «Fou ocupada per En Cosme Damià Savalls, deixeble de [Joan Andreu] Estrany, que mancà de força necessària per oposar-se al doctor Celaya, que, en la seva qualitat de doctor vitalici de l’Estudi des de 1525, representà un obstacle important per a la difusió de l’humanisme. Al 1527 s’oposà al fet que En Pere Joan Oliver […] hi ensenyés llatí i grec, perquè era un erasmista reconegut». [99] Sabem que, per tal que es fes càrrec de la regència acadèmica, «la ciutat reduí el cos docent de la universitat en un 35%»[100]. La jugada podria ser atribuïda a un mer requisit econòmic, però, atesa la bel·ligerància que En Celaya va demostrar en contra d’alguns professors, no hauríem de descartar que també es pogués tractar d’una «purga», car som davant de la supressió de set càtedres. Com apunta En Fuster, «aquestes càtedres estaven ja cobertes i els titulars van ser-ne despatxats sense contemplacions. Potser van triar-los atentament, els cessants. Devien ser professors suspectes»[101]. Com que a En Celaya se’l va contractar per la resta de la seva vida, En Fuster hi insisteix: «L’import del salari i la jerarquia vitalícia, tan insòlits, són coses que obliguen a ser suspicaços: hem de pensar que, en el fons, hi havia una maniobra calculada, precisa, conscient. Existia el determini d’imposar Celaia a la Universitat. D’imposar-lo contra vents i marees, a costa del malestar de mestres i alumnes»[102]. Llavors, si hi havia una maniobra calculada per acomiadar uns professors que podien ser suspectes d’alguna cosa, i, per torna, En Celaya era antierasmista furibund, és molt versemblant que es purgués aquells que eren suspectes d’erasmisme o erasmistes convençuts. No hi trobo més sentit. El combat d’En Celaya acabava de començar. I aquest combat a tort i a dret, només té sentit si el nou rector havia de convèncer els valencians que es van il·lusionar amb aquells nous postulats espirituals, que els escrits d’Erasme eren herètics. A la Universitat, a la Catedral, al carrer. Només té sentit si els lectors infinits d’Erasme i de l’Enchirdió eren valencians. ¿No hem acabat de llegir que En Celaya hi havia predicat «més de mil vegades» en contra? La qual cosa va moure l’Oliver a visitar –suposo per demanar-li empara– el virrei duc de Calàbria[103], que ja s’havia establert, amb la seva muller Germana de Foix, al Palau Reial de la capital del Túria. Si els fets es donaven a València, ara també encaixarien aquí aquells mots d’En Fuster que exposaven el conflicte erasmista a la capital del Túria justament aquell any de 1528. Segons ell, doncs, «sembla que l’any 1528 va ser d’una singular efervescència als medis intel·lectuals valencians, perquè la polèmica entre erasmistes i integristes es feia cada cop més frenètica. I no solament als “nuclis intel·lectuals”. La disputa no es tanca en les aules, en el paper imprès o manuscrit, en els conciliàbuls acadèmics, com podria esperar-se. Per contra, tenia un tornaveu espectacular en les trones de les esglésies»[104]. Tot plegat «Pere Joan Oliver ho comentava amb Valdés, no sense una punta de sarcasme»[105]. Ens trobem, per tant, al rovell de l’ou antierasmista valencià. Erasme és atacat i els erasmistes blasmats a la Universitat i a les trones de les esglésies. En Fuster ho comenta amb tota transparència: «El doctor Celaya era un d’aquests predicadors tan alambinats i tan improcedents, quasi tots ells ultres, que infestaven els púlpits de la ciutat. Celaya solia refutar Erasme. I, amb un horror que caldrà qualificar de sant, condemnava Erasme a través de la doble acusació de gramàtic i d’heretge»[106].
Potser, per això mateix, s’esmenta «València» al «Pròleg» de la primera edició castellana de l’Enchiridió. És un paràgraf ben estrany, car, en argumentar els motius pels quals el llibre s’ha traduït a la llengua del poble, l’autor amolla que segueix l’exemple de Sant Jeroni, que «no contento con trasladar la Santa Escritura o gran parte della del hebraico al latín, también, por aprovechar particularmente a su patria y nación de Dalmacia, no tuvo inconveniente en escrivirla en su misma lengua»[107]. És a dir, que calia editar el llibre en la llengua de la gent perquè aprofités la «seva pàtria i nació». Calia editar el llibre en «la mateixa llengua» que es parlava al seu país. Llavors, comenta que també es van traduir les Escriptures del grec al llatí perquè era una llengua universalment coneguda arreu d’Europa i del Nord d’Àfrica, «porque era lenguaje sabido y entendio, como lo es en Valencia el romance castellano»[108].
Per què una referència a València a la primera edició castellana? I, precisament sobre la llengua? Per què una referència a València per justificar que l’Enchiridió es traduís del llatí a la llengua del poble? Si com jo crec, la primera edició catalana s’hagués produït en aquesta ciutat, llavors tot semblaria normal, sempre que puguem llegir una mica més enllà del que el censor ha arreglat, i interpretar que s’edita en el romanç de València perquè els valencians de totes les classes socials el puguin llegir. No podem badar. I hem de ser conscients que aquest paràgraf no va isolat al «Pròleg», sinó que cal complimentar-lo i comprendre’l llegint-lo sencer. I atès que, unes ratlles abans, també especifica sense embuts que el llibre s’ha imprès a fi que «todos los christianos lo lean y tengan en lengua que mejor lo puedan entender y gustar»[109], això ens mena directament a una actitud intel·lectual catalana molt generalitzada i que, més endavant, defensarà encoratjadament, En Furió i Ceriol. Quan En Luis Gil s’encara a l’actitud d’aquest humanista valencià sobre la necessitat que els textos sagrats es tradueixin a les llengües del poble, remarca: «Les llengües, per En Furió i Ceriol, no són sinó instruments per expressar els continguts mentals, mers intèrprets –en suma– de la ment humana i totes serveixen per expressar el mateix. No hi ha diferència, en elles, de jerarquia»[110]. Llavors, a petja seguida, rebla: «Els arguments esgrimits recorden els de l’ardiaca d’Alcor a l’epístola a l’Inquisidor General Manrique que s’inclogué a la reedició de l’Enchiridió del 1526»[111]. És a dir, per acabar i en resolució, que el pròleg de l’edició castellana del llibre s’acobla al detall amb el que es pensa i s’escriu a la València del moment, on uns anys abans s’acabava de publicar una Bíblia en romanç, també perquè l’entengués tothom, i de la qual només n’ha sobreviscut un full. La resta de volums impresos van ser requisats per la Inquisició sense menystenir cap mena de violència legal[112]. Per tot plegat, i conclusivament, si hi va haver una edició anterior valenciana de l’Enchiridió, com jo vindico, és incontestable que, talment assenyala el «Pròleg», la llengua que tots els lectors «entenien i fruïen» era la llengua catalana i no pas «el romance castellano». I, aleshores, els mots d’En Vives em tornarien a donar la raó.
Com que es tractava d’una edició que la censura i la Inquisició havien fet desaparèixer, és ben normal que no se’n pogués parlar. I així, quan es va donar l’«èxit fulminant» del llibre, de seguida se’n va preparar una traducció castellana. No deixa de ser significatiu, a parer d’En Bataillon, que «el canonge de Palència que traduí aquest tractat desconeix el seu antecessor, o potser fa com si el desconegués»[113]. L’havia de conèixer. I tant. Però el silenci d’estat impedia parlar-ne. I si, com intueix En Bataillon potser en va parlar, la censura es va encarregar que no en transcendís cap referència al text ja editat. Que som davant d’un text que no respecta l’original llatí, no és cap secret. Segons En Dámaso Alonso, quan s’estava negociant la impressió de l’Enquiridió, «aparagué un dominic que titllà d’herètics» certs passatges del llibre, raó per la qual, i a fi de no caure també en més inflamacions antiherètiques, «el traductor llima asprors, suprimeix paraules perilloses, redueix en extensió el que hom ha dit generalment»[114]. L’Alonso, tot seguit, cita una colla d’exemples en què el traductor ha manipulat el text a fi de suavitzar-lo davant dels ulls de les autoritats censores i subratlla que «modificacions d’aquesta mena no eren casuals, sinó que responien a un pla premeditat»[115]. Aleshores, com que els retocs es fan en la línia de deixatar el missatge de crítica catòlica d’Erasme i diluir-ne el contingut de la filosofia clàssica; i atès que el llibre s’edita sota la protecció de l’Inquisidor General Manrique, podríem inferir que la direcció ideològica del traductor està supeditada a les directrius inquisitorials. I és clar: aquestes directrius «no eren casuals», com suggereix l’Alonso, sinó que responien a «un pla premeditat». I és molt factible, fins i tot, que els retocs remarcats per l’Alonso en el seu estudi de l’obra, més que introduïts pel traductor, ho hagin estat pel censor. Ho reconeixia el mateix traductor al «Pròleg»: l’Arquebisbe i responsable últim de l’edició del llibre no va consentir que es publiqués sense que «fos manat examinar i aprovar»[116]. I ho palesa la portada mateixa del llibre, puix exposa que el llibre ha estat «visto y aprovado por el muy Illustre y Reverendíssimo Señor don ALONSO MANRRIQUE, Arçobispo de Sevilla, Inquisidor general en estos reynos, y por los señores del Consejo de Su Majestad de la Sancta Inquisición»[117].
Amb la certesa, doncs, que el llibre ha sofert la tan comuna com insalvable censura inquisitorial, ¿aquesta només afectaria el punt de vista teològic o filosòfic i deixaria de banda la llengua? Vull dir, que si tot estava planificat i premeditat, no ho estaria també la traducció, just en uns temps en què ja diversos autors denunciaven obertament que els seus llibres es traduïen sense miraments del català al castellà? La frase d’En Vives que he glossat fins aquí ens ho vindria a confirmar. Però també el llenguatge de l’obra –el castellà–, si l’analitzem al detall, veurem que és un indicador immillorable que som davant d’un text amb nombrosíssims rastres de catalanitat. I això, per descomptat, també ens ajuda a copsar que la traducció castellana pren o segueix un text català anterior: aquell a què fa referència En Vives, i que avui, lamentablement, no tenim.
Amb tot, quan al 1525 el llibre és publicat a Espanya en llatí, du per títol Enchiridion Militis Christiani[118]. Ja hem vist com de la primera edició «espanyola» del 1524 no n’ha quedat ni rastre. A l’«Exortación del letor en nombre del intérprete» s’hi exposa que «Erasmo escrivió este libro veyntecinco años ha en un latín algo subido»[119]. Immediatament, l’Alonso, en adonar-se d’aquesta afirmació tan rellevant, anota: «Segons es diu al final del text llatí de l’Enquiridion (col. 66), aquest fou enllestit a Saint Omer a l’any 1501. L’Exhortació present, s’hagué, doncs, de redactar al 1526, si suposem que l’Ardiaca de l’Alcor feia un còmput exacte»[120]. Però, aleshores, si hi va haver una edició al 1526, per tal com el primer llibre en castellà és del 1527, tornem a ser conscients que s’ha extraviat, almenys, una edició anterior. Però també en podrien ser dues, si fem cas dels comptes que fa En Bataillon i que l’emmenen al 1524. Doncs, bé: en glossar la llicència de l’Arquebisbe per a l’edició del llibre, el traductor remarcava diligent que l’Enchiridió «ha muchos años que en Italia, Francia, Flandes, Alemania y Inglaterra se ha muchas vezes impresso y se lee muy contino sin que en él jamás se aya puesto calumnia alguna. Por la qual relación Vuestra Señoría Reverendíssima mandó que este libro, que ya se avía antes impresso en latín en Castilla, se imprimiesse en castellano, como se hizo, y después aora otra segunda vez se bolvió a imprimir, tantos son los que dél quieren aprovechar»[121]. Raó per la qual l’Alonso reblava contundent: «D’aquestes paraules se’n dedueix l’existència d’una primera i desconeguda edició de la traducció espanyola»[122]. És més que evident, doncs, que hi va haver més d’una edició. I, en conseqüència, és ben palès que, si una d’elles és la que s’ha esgarriat per sempre més, bé podríem ser, com jo postulo, davant de la traducció catalana.
Segons En Bataillon, «com passa sovint amb els llibres de gran èxit, no en subsisteix ni un exemplar conegut»[123]. Deunidó, la frase! Però, amb tot, si En Bataillon reconeix que com més llibres s’editen d’una obra menys llibres subsisteixen, d’alguna manera també ve a dir que els originals de les grans obres d’èxit es fan desaparèixer per alguna fosca raó. Sóc jo que hi afegeixo que la raó oculta és el fet que podien haver estat escrits en català. Però, sigui com sigui, de l’edició primitiva de l’Enchiridió no n’ha quedat ni rastre. I això no és una conjectura, sinó una evidència contrastada. Per l’Alonso, «no n’hi ha cap exemplar conegut. Se n’ha d’inferir l’existència, almenys, d’una primera edició desconeguda (com ha fet En Bataillon, p. 22 i 40, n. 6), de les paraules del Pròleg del traductor, que antecedeixen l’Enchiridion ja a les dues edicions d’Alcalà, que coneixem»[124]. Com en tants i tants casos de la història de la nostra literatura, ens trobem que l’edició original d’una obra desapareix per sempre més abans que s’editi en castellà. O dit d’una manera més formal i menys cocloent: ha desaparegut el llibre que precedia la primera edició castellana coneguda. La qual cosa ens deixa una porta oberta a la conjectura i a la sospita fonamentada que, també, com en moltes altres ocasions, l’obra podia haver estat escrita en català. Per tant, i recapitulant, si després o abans de l’edició llatina, la impressió que cerquem hagués estat una traducció al català, a més a més del que ens diu En Vives, i del que jo pondero, n’hauria quedat algun altre rastre? Jo crec que sí. I això és el que es pot conjecturar a través del títol de l’edició castellana del 1527 que s’estampa –segons diu el llibre– a «Alcalá de Henares», i que curiosament és Enquiridio o manual del Cauallero Cristiano[125]. Fixem-s’hi bé, perquè el matís és capital: el títol de la traducció castellana és Enquiridio i no pas Enquridion, com hauria d’haver estat en un castellà normal, sobretot si el títol que hom prenia de referència era el llatí, que també incloïa el terme Enchiridion.
Arribats aquí, té molt de sentit la pregunta que l’Alonso es fa per saber com es pronunciaria el nom del llibre a l’època en què es va imprimir a Espanya. I, així, s’interroga i es respon: «Quina fou la pronunciació d’aquesta paraula entre els espanyols del segle XVI? Si es té en compte l’àmplia difusió del llibre i la raresa del mot, no sembla aventurat pensar en una accentuació aguda (Enquiridión o Enchiridión), assimilant la paraula al grup d’acabats en ón, tan nombrós en la nostra llengua»[126]. I reblava que «reforça aquesta hipòtesi la història graciosa narrada per En Diego Gracián (Bataillon, p. 42) d’un frare que anomenava l’Enchiridion, “Cherrión o Chicahrrón”. Segons això, el poble faria agut el mot i pronunciaria la ch etimològica amb el so ch (ĉ) espanyol»[127]. És a dir, que el terme Enchiridión va ser popularíssim en castellà i la gent hi feia broma inventant-se paraules semblants acabades en -ón.
Per tant, sembla que la traducció castellana –almenys pel que es pot conjecturar d’antuvi a través del títol– tindria com a base i referència un llibre amb un títol català, corresponent a l’edició perduda, que és la que estic cercant. Si fos verament així, això alhora donaria sentit al fet que l’any propsegüent del 1528 n’apareixeran a València[128] i a Saragossa[129] dues edicions més, també intitulades igual. I, encara, una nova traducció castellana veurà la llum al 1529, amb títol idèntic –és a dir, Enquiridio–, sense el nom de la ciutat on s’imprimeix[130] –que no descarto que fos una ciutat catalana– i una altra, de més tardana, a Sevilla al 1550[131]. Finalment, l’edició de Lisboa del 1541, que «copia la de València» del 1528[132], també estampa clarament «Enchiridio» al títol. Si porto a col·lació totes aquetes edicions és perquè quedi constància que el títol de totes elles és explícit i ben expeditiu, car, com he remarcat suara, és «Enchiridio» i no, com hauria de ser en castellà, «Enquiridion». I no hi ha cap vírgula sobre cap lletra que ens permeti imaginar que som davant d’un abreujament.
En aquest mateix sentit, i com a corroboració del que he suggerit, em complac ara a aportar una nova prova. Hi ha una carta d’En Pere Joan Oliver a En Valdès, datada el 16 d’octubre del 1528, en què «al·ludeix a uns comentaris que prepara [el valencià Joan de] Celaya “in Primum Sententiarum, in quibus carpit Erasmum, quod dixerit in Enchiridio deum non posse facere malum”»[133]. Amb la qual dada, tornem a observar que, quan En Celaya cita el llibre d’Erasme, ho fa també amb un títol que no evoca pas el de l’edició llatina, ni molt menys castellana, ans sembla que sigui purament català. Vet aquí, doncs, un rastre capital que ha passat desapercebut, però que ens permet adonar-nos, com afirmava En Vives, que hi va haver una edició catalana coneguda i llegida abans que la censura d’estat la segrestés i la fes desaparèixer, tot deixant un mot delator –Enquiridió– que va perviure incòlume en el títol d’algunes de les subsegüents traduccions castellanes.
Si reprenem ara l’ús de l’expressió «en la nostra llengua» referit a «la nostra llengua catalana», veurem que En Vives la torna a fer servir novament en un altra carta a Erasme, signada a Bruges el 20 de juliol del 1527, «a la festa de Santa Margarida»[134]. Aquí escriu que «l’Àlvar també m’envià una carta en espanyol de [l’Alfons] Virués a un frare menor de gran autoritat i prestigi. Aquesta carta circula per Espanya i és llegida amb la general aprovació de tothom. És elegantíssimament escrita en la nostra llengua»[135].
Ara bé: l’Alfons Virués era natural de València. «Estudià medicina a la seva universitat i aquí exercí la professió»[136]. Va ser en aquesta mateix Universitat on va tenir com a professor l’humanista Joan Àngel Gonçalbes, de qui va guardar un bon record de les seves classes de llatí i Virgili[137]. Ho puntualitza al detall En Martí i Grajales: «El doctor Alfons de Virués assegura que “Mossèn Àngel, cèlebre poeta, florí a la ciutat de València: i en el seu temps i era ningú no l’igualà en la lliçó de Virgili”, mentre afegeix que fou “el seu deixeble de l’any 1527 fins a l’any 1532. Sed Magis Amica Veritas»[138]. Així mateix, En Vicent Ximeno ens diu que «fou Metge de professió i un dels homes eminents que han il·lustrat aquesta Ciutat. Fou pare del Doctor Jeroni Virués i del Capità Cristòfor Virués, ambdós escriptors, com veurem més endavant, i del Doctor Francesc Virués, Sacerdot, Teòleg i Beneficiat de la Santa Església de València, i Poeta molt discret com s’infereix d’algunes poesies seves que han quedat Manuscrites»[139]. I, sense perdre petja, ens advera que «era Alfons coetani i amic d’En Joan Lluís Vives, amb qui tenia comunicació literària; i, sens dubte, serien les seves cartes molt erudites», perquè, «en una que En Vives escriví a Erasme el dia de Santa Margarida del 1527», lloa la seva erudició i el seu elegantíssim estil literari[140]. I rebla que «En Vives mateix fa esment de set Cartes del Doctor Alfons, quatre de Valencianes i tres de Llatines»[141] i que dues obres seves en llatí, citades per l’Antoni Agustí Morlà, no s’han trobat mai més[142], molt possiblement per raó de la persecució que va sofrir a mans de la Inquisició[143]. En Genaro del Valle ens en diu, encara, que va ser «molt versat en llengües orientals»[144].
És a dir, que si En Virués era, com En Vives, valencià; si li va escriure en llengua catalana diverses cartes, de les quals només se n’han conservat quatre; i, com En Vives, per tant, tenien la llengua catalana com a llengua materna comuna, quan aquest escrivia a Erasme que en guardava una de seva, elegantíssima i escrita «en la nostra llengua», tant podia fer referència solament a la llengua comuna d’ell i d’En Virués, com a la llengua comuna d’ell, En Virués i Erasme, car el text permet aquesta darrera lectura sense cap mena d’hesitació interpretativa.
Aprofitant l’avinentesa, vull rellevar que l’amistat i la relació epistolar entre En Vives i En Virués, com es desprèn del que vinc adduint, va ser més que notable, com importantíssim el compromís del darrer amb la causa erasmista, fins al punt que, a la Junta dita de Salamanca, «Alfons de Virués defensà, juntament amb l’Agustí Dionís, Predicador del Cèsar, la causa d’Erasme»[145]. Quan En Vives li escriu al setembre-octubre del 1527, des de Bruges, li comenta: «Sento que s’hagi interromput entre nosaltres per tant de temps el costum d’escriure’ns»[146], la qual cosa indica que, tot i el seu silenci epistolar, la seva amistat venia de lluny. I crec, per això mateix –per aquesta amistat d’En Virués amb En Vives i Erasme–, que, quan En Josef Rodríguez l’esmenta a la seva Biblioteca Valentina, si bé reconeix que era «valencià. Doctor en Medicina», tot seguit, on hauria d’haver comentat les seves obres, les seves cartes i la seva relació amb En Vives i Erasme, tal com feia al mateix any el seu compatriota Vicent Ximeno, el censor, amb l’òbvia voluntat d’esborrar-ne la memòria, interpola: «No tinc notícia de Pàtria, d’Escrits, ni del temps en què visqué. Ho he preguntat a Metges, Ancians, i Assabentats, i no el coneixen»[147]. Per això, si bé a la segona meitat del segle XIX era tingut encara per «valencià, metge eminent», i «docte humanista, amic d’En Joan Lluís Vives»[148], no és estrany, per tant, que avui dia sigui considerat castellà per tots els autors moderns i, fins i tot, se l’esmenti i se’l conegui com a Alonso Ruiz Virués[149]. Amb la qual cosa podem veure que la descatalanització de l’entorn erasmista d’En Vives i la descatalanització mateixa de l’erasmisme és una realitat resseguible i documentada i molt més profunda del que mai no ens haguéssim pogut imaginar.
En Vives, al 1528, també fa servir l’expressió «la nostra llengua» en una nova missiva adreçada a En Joan de Borja, 3r Duc de Gandia, que constituirà la «Dedicatòria» del seu De Officio Mariti[150]. Aquí li expressa que, després d’editar De Institutione Feminae Christianae, havia fet, de cara a un tractat que preparava sobre la instrucció i formació del marit, algunes anotacions tal com si li acudien. I matisava: «I ho feia en la nostra llengua espanyola»[151]. Ara bé: per més que havia estat educat per la seva mare Maria Enríquez, i que el castellà li era llengua habitual i familiar[152], en tant que fill de Gandia[153] i fill d’una nissaga de catalanoparlants, també tenia el català com a llengua pròpia. En català trobem ja les seves capitulacions matrimonials, signades pels seus representants, Jeroni de Cabanyelles i Andreu de Santacreu, i el mateix rei Ferran, el 31 de gener del 1509[154]. I també en català redactarà els seus vastíssims testaments, tant el de 8 d’octubre del 1517[155], com el 28 de febrer del 1538[156], així com d’altres documents d’índole estrictament comercial, entre el 1516 i el 1521[157] i, fins i tot, un escrit a la virreina Germana de Foix, a l’any 1527[158]. Consegüentment, si bé és cert, que el 3r duc de Gandia «intel·lectualment era un home culte, molt instruït, [que] parlava bé el valencià», és totalment fals que el parlés «malgrat no l’escrivís»[159], com assenyala l’Enrique García, car ja ha quedat més que provat que el parlava i l’escrivia amb tota normalitat i és el mateix García qui cita una «copia de la procura feta per lo illustre señor duch de Gandia al spectable don Hierony de Cabanylles per fermar los capítols matrimonials del señor don Francisco de Borgia [sic]»[160], que, com es pot veure pel títol, és redactada en català. Això explicaria per què el seu fill Francesc –el futur sant Francesc de Borja– «va escriure moltes coses en català. Sabem, per exemple, que el 1538 va redactar en català de València l’inventari de béns deixats pel seu pare, Joan III de Borja, i que uns anys després, el 1550, redactà també en català el seu propi testament. D’altra banda, és sabut que en la seua etapa de virrei a Catalunya (1539-1543) hi parlà i escriví, de forma ben natural, en català»[161]. Per En Ximo Company, «se sap molt bé que la llengua emprada pel duc de Gandia en la seua vida familiar era ben sovint el català»[162]. Cosa que explica que «el mallorquí pare Nadal usava aquest idioma quan volia comunicar-se secretament amb Sant Francesc de Borja»[163], com ens innova l’Antoni Comas.
En resolució, i per tant com el català era la llengua del duc Joan, com catalana era la llengua del seu preceptor personal Joan Andreu Estrany[164], que li llegia dues lliçons diàries d’història natural[165], el gir «en la nostra llengua espanyola», torna a connotar que tant es podia tractar de la llengua comuna entre En Joan de Borja i En Vives, com de la llengua comuna entre En Joan de Borja, En Vives i Erasme.
Aquest –el de la comuna pertinença lingüística–, és un aspecte fonamental que passa per alt En Francisco Calero en glossar el paràgraf, puix creu que, pel fet que En Vives li comenti a En Joan de Borja que va escriure aquelles anotacions «en la nostra llengua espanyola», és que «això vol dir que la primera versió d’Els deures del marit l’escriví en castellà»[166]. En Calero, a més a més, sembla oblidar dues coses fonamentals per a la nítida comprensió de la realitat. La primera, que a començament del segle XVI, el terme «espanyol» o «hispà», pel fet que a Espanya hi havia diverses nacions i llengües, no va ser mai –i quan dic mai vull dir mai– sinònim exclusiu i excloent de «castellà». I la segona: que hi ha una gran quantitat d’exemples que objectiven amb una transparència incontestable que els catalans són anomenats arreu –tant per ells mateixos com per estrangers– hispans o espanyols, i que quan es parla de la llengua espanyola és que hom fa referència a la llengua catalana, que aleshores, dins els límits estrictes de la Península Ibèrica, era molt més estesa i comuna del que avui entenem[167]. Si a això hi afegíem que tant En Joan de Borja com En Vives eren valencians i, per tant, «espanyols»; i que ambdós tenien el català com a llengua pròpia i comuna, no hi ha d’haver marge d’error per interpretar que «la nostra llengua espanyola» de què parla En Vives només pot ser «la nostra llengua catalana».
Anem veient, doncs, cada vegada amb més detall i precisió, que expressions com «la nostra pàtria» o, més específicament encara, «la nostra llengua», en textos d’En Vives adreçats a Erasme, es poden interpretar en el sentit que tant En Vives com l’Erasme compartien pàtria –cosa molt més probable encara si hi afegim En Francesc Joan Mas– i compartien llengua. I que això només seria possible si ambdós fossin hispànics i, per tant, de Nació Catalana. D’aquí també en provindria la locució «el nostre Erasme» –i «el nostre Vives», en boca d’Erasme– i, a nivell geogràfic, encara, «la nostra Espanya». Però, amb tot i això, ¿ha romàs algun altre rastre a la documentació que, en aquest sentit, ens pugui ajudar a aportar-hi una mica més de llum?
I tant. Tenim una carta d’En Vicenç Navarra a l’Alfons Valdès, datada a Barcelona el 25 d’octubre del 1528, en què li relata una visita que han fet a la biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra, on l’escrivà reial Rafael Joan «demanà el Nou Testament traduït per Erasme»[168]. Al moment, «el prior, talment picat per una serp, digué: “És que havíem de tenir, en aquest celler tan sant de Cedar, llibres d’heretges? No tenim aquesta infàmia; ben al contrari. O és que no sabeu, digué, que aquest heresiarca, condemnat pel Sant Concili de Burgos, fugí cercant la salvació?”»[169]. En Bataillon interpreta, sense veure-hi absolutament re d’estrany, que «ha hagut de cercar la salvació en la fuga»[170]; però el seu traductor al castellà, que sembla tenir un sentit de context geogràfic més afinat que ell, escriu «s’escapà»[171], que, si fa no fa, és el mateix, però té el matís lèxic de «fugir d’un lloc». Del lloc on era, és clar.
Atès que la frase és sucosa i enclou per ella mateixa el passat amagat d’Erasme, he cercat el text llatí de la lletra d’En Navarra i veig que hi diu que Erasme «euasit fuga sibi salutem quaritans»[172], que efectivament, com em confirma l’amic i llatinista Francesc Magrinyà, podem traduir per «s’escapà cercant la salvació en la fuga». La seva salvació, per descomptat. Quan al 1875 En Fermín Caballero va exhumar i donar a conèixer la lletra d’En Navarra a En Valdés, ja va traduir que Erasme, després de ser «condemnat a Burgos pel Sant Concili», tot seguit «se escapó huyendo por salvarse la vida»[173]. I, en aquesta mateixa línia, el Pare Batllori, que aporta una traducció diferent de la d’En Caballero, segurament perquè és ell mateix qui tradueix la missiva, interpreta que Erasme, havent estat «condemnat a Burgos per una santa reunió, se salvà fugint-ne»[174]. O sigui, que hagué de fugir d’Espanya per salvar la vida.
Baldament el text no ho expliciti, el fet que Erasme hagués de fugir o d’escapar-se, condemnat per un Concili espanyol, i siguin precisament catalans els qui ho comenten de Catalunya estant, ens indica que el filòsof va haver de marxar d’algun regne d’Espanya, cosa que no hauria passat mai si no s’hi hagués trobat. O si no hi hagués viscut. Per això mateix, En Magrinyà, que analitza la frase llatina amb tota minuciositat, desglossant mot a mot i cercant-ne el seu significat més adient, em comenta que el verb euado, vol dir «“escapar”, d’un lloc, contrada, regió, país». I, després d’analitzar-ho tot a fons, conclou: «En resum: Erasme s’escapa apressadament i fuig de Catalunya/Espanya, però no està del tot segur que aconsegueixi ni així salvar la vida»[175]. Amb la qual cosa tornem a tenir present un passat hispànic d’Erasme totalment desconegut.
Com que no s’ha pogut documentar mai cap Concili de Burgos en vida d’Erasme, ni els seus efectes repressors ni sobre la seva persona ni sobre la seva obra, l’Eulàlia Duran i En Josep Solervicens són del parer que som davant d’una Junta «inexistent de Burgos» que es confon amb la «reunió de Valladolid»[176] del 1527, congregada per tal d’examinar les obres d’Erasme. En aquest sentit, En José Luis Gonzalo també creu que el text, erròniament, diu «Burgos (per Valladolid)»[177]. I del mateix parer és En Batllori, per qui «el prior confonia la consulta de Valladolid, que havia tractat de les doctrines d’Erasme, sense condemnar-lo, amb una, inexistent, de Burgos»[178]. Per torna, En Gonzalo insisteix que, durant el debat que els funcionaris catalans de la cancelleria imperial van tenir amb el prior de la Murtra, aquells van defensar que Erasme no havia estat condemnat, «ni que havia fugit d’Espanya abans que els inquisidors el cremessin per luterà, com el frare jerònim creia»[179]. És a dir, que tenim un nou testimoni d’un altre erudit que defensa la idea que hi va haver un debat entre defensors i detractors d’Erasme, en el decurs del qual es va tractar el tema de la seva fugida d’Espanya. Per tant, ens ho mirem per on ens ho vulguem mirar, sempre anem a parar a un concepte recurrent: que Erasme va fugir d’Espanya, perseguit o no pels inquisidors, i fos per culpa d’un concili celebrat a Burgos, a Valladolid o a qualsevol altra ciutat hispana.
Quan En Pep Mayolas s’encara a l’escrit, que per ell té una importància capital per relacionar Erasme i l’erasmisme amb la Cort Catalana i Sant Jeroni de la Murtra, escriu: «D’aquest episodi a la desapareguda biblioteca de la Murtra s’infereixen uns quants temes interessants. El més destacat de tots, però, malgrat provingui d’una observació errònia del prior del monestir badaloní, és el fet que Erasme hagué de marxar de la península ibèrica per salvar-se. Al marge de si fou veritat o no que fos condemnat, ell o la seva doctrina, l’observació cabdal emana del fet que “se salvà fugint-ne”. Si repassem la traducció que del mateix fragment ens traslladen en Prats i en Nadal [al 2n volum de la seva Història de la Llengua Catalana], encara es veu més clar: “El prior, talment picat per una serp, digué: —És que havíem de tenir, en aquest celler tan sant de Cèdar, llibres d’heretges? No tenim aquesta infàmia; ben al contrari, o és que no sabeu, digué, que aquest heresiarca, condemnat pel Sant Concili de Burgos, fugí cercant la salvació?”. En ambdós casos veiem que el prior dóna per fet que Erasme era a la Península Ibèrica i els seus interlocutors no li discuteixen pas. Allò que es posa en qüestió a la conversa no és si va arribar a marxar o no, sinó si la consulta tingué lloc a Burgos o a Valladolid, i si l’arribaren a condemnar»[180]. Per la qual cosa, conclou resolut: «L’episodi de la Murtra, doncs, constitueix un indici significatiu, gairebé un testimoni concloent, conforme aquell qui es feia dir Erasme visqué, si més no un temps, en terres catalanes. I fou un personatge tan rellevant a casa nostra que els seus seguidors més incondicionals es trobaven entre els funcionaris reials de l’emperador a Catalunya»[181].
Ara bé: bo i les repetides referències a la sobredita i sobrecomentada fugida d’Erasme d’Espanya, em cal puntualitzar que no té cap ni peus que fugís després d’aquesta assemblea val·lisoletana, car, precisament, «el concili, convocat per Alfonso de Valdés, va decidir, amb una majoria d’onze vots, que les obres d’Erasme no eren herètiques»[182]. Per aquest motiu En Joseph Pérez creu que, un cop conclòs el concili, «Erasme, nogensmenys, seguí gaudint de la protecció oficial», atès que «Carles V prometia defensar-lo contra els seus detractors»[183]. Segons En José Luis Abellán, «l’estreta vinculació entre Carles V i Erasme no es limitava al deute ideològic amb la seva política, sinó que arribà a uns estreta relació personal en què l’emperador se sentia devot de la seva inspiració»[184]. Per això mateix, aquest autor creu que, durant la Junta de Teòlegs del 1527, «Carles V en cap moment dissimulà la seva simpatia i protecció vers l’acusat»[185]. I encara: un cop conclòs el debat, l’Emperador, el 14 de desembre, escrivia a Erasme, per mitjà del seu secretari Valdés, que «del que consentim cercar en els teus llibres, no hi ha cap perill» i que no ha de desconfiar d’ell. I acte seguit reblava: «Volem, doncs, que tinguis bon cor i et persuadeixis que mai no deixarem de tenir una cura completa per la teva fama i honra»[186]. La protecció no va ser tan sols verbal. El pensament erasmista i la figura mateixa d’Erasme va quedar, després del concili, tan protegida, que només de l’Enquiridió, l’any següent del 1528, «hi hagué noves edicions a València i Saragossa, acrescuda aquesta última amb dos Col·loquis»[187]. Amb la qual cosa queda sobradament palesa la protecció de Carles I vers Erasme i les seves obres després d’aquella Junta, fet que desmenteix que se’n pogués haver derivat cap mena de persecució. Car, si podem estar segurs de quelcom, tal com ho podem resseguir pels mateixos escrits del monarca i de la subsegüent edició massiva de l’Enquiridió, és de la protecció, revitalització i popularització de la seva obra a Espanya i, molt especialment, a la Nació Catalana.
I encara vull presentar un argument més demolidor contra la idea que Erasme va tocar el dos d’Espanya al 1527, després de ser condemnat –com es diu infonamentadament– per la «Junta de Valladolid», puix és un fet irrebatible que en aquesta data ja feia una bona pila d’anys que voltava per Europa, residint en diverses ciutats, i que, per tant, va haver de fugir molt abans. La qual cosa, atenint-nos a més al fet que la carta on se’ns exposa tot això es conserva a l’Arxiu General de Simancas[188] i es tracti, com passa tan i tan sovint, molt possiblement d’una còpia, vol dir que «Burgos» substitueix el nom d’una altra ciutat hispana, potser també catalana.
Si tal com he conduït les dades i els raonaments fins aquí, poguéssim intuir que Erasme marxés de qualsevol dels estats de Catalunya, això ara es podria corroborar amb uns mots que En Vives escriu al seu Virginis dei Parentis Ovatio, datada a París al 1514 i publicada per En Jean Lambert, dins un mateix opuscle amb el Christi Iesu Triumphus, segons ens innova el Pare Llorenç Riber[189]. Doncs, bé: en un moment de l’obra, en què En Vives pren la paraula i fa una al·locució en primera persona, exposa que «el nostre Príncep Carles ja té el seu Adrià. Tant de bo el seu germà Ferran tingués la sort de guanyar-se Erasme de Rotterdam, home erudit i molt provat amic meu, que, amb tota consideració per als altres, em sembla que és l’únic que podria forjar aquell gran caràcter en un vailet de tan grans esperances»[190]. És altament sorprenent que al 1514 En Vives ja tracti Erasme d’amic –de «molt provat amic meu», per dir-ho textualment–, perquè cap biògraf no en recull cap relació ni cap coneixença tan primerenca.
De fet, la primera carta conservada d’En Vives signada a París és datada a l’abril d’aquell 1514[191]. La primera d’Erasme a En Vives és del 1519[192] i la primera d’En Vives a Erasme, del 4 de juny del 1520[193]. I, com ho exposa En En Ricardo García de Villoslada, en parlar de la relació d’ambdós erudits: «Al 1514 ni s’havien vist ni consta de cap manera que s’haguessin escrit»[194]. I, en nota al peu, si bé reconeix que, tot i que «és cert que es pogueren veure, en passar ràpidament Erasme per París al 1511», acaba rubricant que «no és versemblant», car «certíssimament no s’havien conegut ni saludat»[195]. Per la qual cosa, i no podent interpretar res més, es veu forçat a admetre que «caldria creure que aquesta referència al seu amic Erasme fou interpolada posteriorment per En Vives mateix»[196], si bé no n’exposa cap raonament que miri de convèncer-nos, ni explica quina raó oculta va moure En Vives a interpolar una dada així.
D’acord amb En Marià Puigdollers, no va ser fins al 1519, que «a Lovaina En Vives conegué Erasme de Rotterdam»[197], per bé que En Foster Watson cregui que «es van trobar a Brussel·les en el 1516-7»[198]. De fet, pel mateix Vives sabem que es va establir a Bruges al 1512, perquè a la dedicatòria del seu llibre L’assistència als pobres, datada a Bruges el 6 de gener del 1526, ens confirma que «sóc habitant d’aquesta ciutat des de fa catorze anys –si bé no pas de manera contínua–»[199]. Aquí va ser acollit per «la colònia valenciana que hi residia», de la qual va rebre tota mena de «facilitats i recomanacions»[200]. L’establiment d’En Vives a Bruges faria creure a l’Albert Lange que aquí coneixeria Erasme vers al 1514[201]. I del mateix parer era En Bonilla, per qui «Erasme residí a Flandes des dels primers mesos del 1514, i bé pogué ser conegut d’En Vives en aqueta època»[202]. Però, sense perdre un moment, En Bonilla i En Watson ho neguen sense miraments. I, així, mentre pel primer «si Erasme ja coneixia En Vives abans del 1516, és molt estrany que a les cartes a En Marco Laurino i a En Joan Fecino no faci cap esment de l’humanista valencià, quan dedica records a d’altres»[203], pel segon, «tenim un intent de demostrar que En Vives es trobà [a Bruges] amb Erasme al 1514. Això és improbable, car sabem els moviments d’Erasme, i no visità Bruges fins al juny del 1515, quan anava a Basilea»[204]. Amb tot, En Foster encara hi afegia que «naturalment, és possible que En Vives el veiés en aquesta ocasió, però si hagués estat així és curiós que ni En Vives ni Erasme no esmentessin la trobada»[205], puix «l’arxiver Vanden Bussche escriu que no hi ha cap record de la residència de Vives a Bruges abans de l’any 1514»[206]. A més a més, En Foster, després d’indicar-nos que, per bé que a les Epístoles d’Erasme del 1521 «el nom “Vives” ha estat canviat per “Pollio” que es troba a d’altres obres d’Erasme»[207], addueix que el primer cop que apareix el nom d’En Vives en un escrit d’Erasme és al 1519, en una edició anterior de les Epístoles, en una carta a Thomas More, i que «l’aparició del nom de Vives en el text del 1519 prova que Erasme conegué Vives en aquella data, molt probablement entre el 1516-17, com suggereix Mr. Allen»[208].
Per tant, si Erasme i Vives no s’havien vist ni saludat quan En Vives era a París, o a Bruges al 1514, com argüeixen els seus biògrafs, cal inferir que s’havien d’haver conegut i havien d’haver travat amistat abans. Però, és clar: abans d’aquesta data En Vives era a València, puix no seria fins al 1509 que en marxaria[209] i és en aquest mateix any que ja el trobem documentat a la capital francesa[210]. Llavors, és de còngrua deducció que la coneixença i l’amistat els havia de provenir d’Espanya, amb molt alta probabilitat de València. I, en resolució, no estaria gens errat En Vicenç Navarra quan va escriure –com ja hem llegit– que Erasme va fugir d’Espanya perquè hi corria un greu perill. Ara podem dir, mercès a les impagables paraules d’En Vives, que n’havia de marxar abans del 1509.
Retornant a la carta d’En Navarra, és encara més important i transcendent una dada que es dedueix del text: al 1528 hi havia a Catalunya un Nou Testament traduït per Erasme. Això s’adiu del tot amb la política d’Erasme de fer arribar el missatge evangèlic a tothom. Per En Pérez, el moviment de renovació religiosa que propugnava Erasme no es podia deslligar de «l’exhortació de la lectura de la Bíblia per tots els cristians i en llengua vulgar»[211]. I, segons Erasme mateix, «si es creu el que jo dic, l’Evangeli serà llegit pels llauradors, pels ferrers, pels paletes, pels teixidors, fins i tot per les dones públiques i els seus rufians»[212]. Un ambient cultural, per cert, impossible de trobar a Castella, on les masses populars eren majoritàriament analfabetes, però, en canvi, que encaixa amb l’estructuració social catalana plena de treballadors, menestrals i burgesos amb àvides inquietuds lectores.
Sobre l’analfabetisme generalitzat dels castellans hi ha una bibliografia inacabable. Per no fer-me pesat, voldria tan sols citar-ne quatre, amb els quals llibres ens podrem fer una idea prou sòlida que la manca de lletres i estudis entre la població de les terres de Castella era quelcom més que un tòpic. Era una realitat profunda i arrelada i difícil de combatre, perquè sovint, el tema de l’honra i del menyspreu a les lletres la venia encara a reforçar i solidificar. Així, En David Vassberg ens assegura que «la immensa majoria dels camperols de la Castella del segle XVI era analfabeta i els analfabets no acostumen a deixar testimonis escrits a la posteritat»[213]. Per En Francisco Moreno, «la majoria de la població del districte inquisitorial val·lisoletà és analfabeta»[214]. I, semblantment, l’Ángel de Prado assegura que a la Castella de l’Antic Règim, «llevat d’un reduïdíssim sector de població, la majoria es caracteritzava pel seu analfabetisme»[215]. Tenim, fins i tot, notícies sobre les dones. L’Antonio Castillo n’ha recollit dades de les primeres dècades del segle XVI i, segons ell, són «molt poc reconfortants. Per exemple la tassa d’analfabetisme femení a Àvila i Segòvia al 1503 ascendia al 97%»[216]. En resum, i com ho rubriquen desacomplexadament En Miguel Martínez, l’Emília Enríquez i l’Ángeles Estévez, a Espanya, «els parlants dels Segles d’Or [eren], en més del 90%, analfabets»[217]. Suposo, doncs, que no devien llegir gaire. O gens.
Per contra, quan En Furió i Ceriol, al 1556, reivindicava al seu llibre Bononia que la gent del seu país, entre les altres gents, pogués llegir les Escriptures en la seva pròpia llengua, ho feia quasi en termes idèntics que els erasmistes: «Que llegeixin, doncs, l’Escriptura Sagrada, els cuiners, els sabaters, els artesans, els forners, els paletes i els apedaçadors. Que llegeixin l’Escriptura els emmetzinadors, els adúlters, els homicides»[218]. Amb la qual cosa ara veiem, contràriament a l’opinió general, que arreu de la Nació Catalana, gairebé llegia tothom[219]. Gent de múltiples oficis i estaments. Una gran part del poble llegia. I, així, quan En Vives li comentava a Erasme que l’Enquiridió s’havia publicat «en la nostra llengua», però, específicament, «amb l’aprovació del poble»[220], és que el poble llegia, havia captat el seu missatge i se l’havia fet seu. Ho diu sense embuts En Bataillon: aquest llibre, «aixecat fins als núvols per la minoria, [fou] ràpidament acollit per un públic cada vegada més vast»[221] i és el responsable «d’haver guanyat per a Erasme una popularitat universal»[222], car «realitzarà a Espanya una veritable revolució espiritual»[223].
En una lletra del traductor a Erasme, aquest li reporta: «A la cort de l’Emperador, a les ciutats, a les esglésies, als convents, fins i tot a les posades i als camins, tothom té l’Enchiridió d’Erasme en espanyol. Fins llavors el llegia en llatí una minoria de llatinistes, i, encara, aquests no l’entenien del tot. Ara el llegeixen en espanyol persones de tota mena, i els qui mai abans no havien sentit parlar d’Erasme, n’han sabut ara l’existència per aquest simple llibre»[224].
La implicació, doncs, de les classes populars lectores, que assimilen un pensament culte, modern i rupturista, és el que ens permet reforçar la idea que aquesta repetida expressió «en la nostra llengua», per indicar l’idioma amb què tanta i tanta gent llegia l’Enquiridió, només pot referir-se a la llengua catalana. En tant que catalana o en tant que espanyola, que amolla el text. Tant hi fa, car les dues expressions són –i eren– del tot intercanviables. I no hem de menystenir que En Vives, al costat de «la nostra llengua» –com hem vist– remarca que el llibre ha rebut «l’aprovació del poble». Llavors, atès que la llengua d’En Vives –al marge de si és o no una llengua compartida amb Erasme– és la catalana; i atès que la llengua catalana és parlada pel poble català, el poble que ha llegit el llibre en la llengua d’En Vives i que n’ha atorgat la seva rotunda aprovació, no pot ser altre que el poble català. Cosa que, de retruc, torna a reforçar la idea que continuem parlant d’una edició catalana perduda de l’Enchiridió.
Finalment, i en conseqüència, puix que «l’erasmisme no donà a Espanya, en aquesta època, una versió castellana de la Bíblia»[225], sinó que «la primera Bíblia completa en castellà aparegué al 1569 a Basilea»[226], però en canvi n’hi va haver una en català publicada vers el 1515, quan hom parla aquí i allà, a Espanya, de la traducció de les Sagrades Escriptures a l’espanyol o a la llengua vulgar, atesa la impossibilitat de referir-se a cap edició en castellà, és que irremeiablement tornem a ser davant d’una traducció catalana. L’única referència la trobem al Bononia d’En Furió i Ceriol, on se’ns exposa sense embuts que «des de fa més o menys cent trenta anys hi ha la Sagrada Escriptura traduïda a la llengua Valenciana, i en fa a l’entorn de quaranta que s’ha imprès de nou molt més elegantment»[227]. Com que el llibre va ser estampat a Basilea al 1556[228], si hi manllevem els 40 anys corresponents, tindríem que la Bíblia va ser impresa vers al 1516. «Devés l’any 1515»[229], calcula En Marià Aguiló, tenint en compte no pas l’any d’estampació sinó el de conclusió del llibre, que va ser al 1555. I, com que el corrent per traduir també al castellà el Nou Testament, segons En Bataillon, «no tingué cap resultat eficaç»[230], caldria interpretar que aquest Nou Testament traduït per Erasme en llengua vulgar, pel fet que hom el demanés a Catalunya, havia de ser necessàriament en català, perquè aquesta era la llengua dels catalans. I és clar, com em suggereix En Mayolas, «podria tractar-se perfectament d’una separata de la Bíblia Valenciana que s’havia reeditat entre el 1515 i el 1518, aprofitant la mort de Ferran el Catòlic i un interregne esperançador, on la Inquisició va perdre el control absolut que havia tingut sobre la impressió de textos sagrats en llengua catalana». I segurament podria ser el fruit de l’esforç del cenacle erasmista barceloní. Segons l’Eulàlia Duran, «sabem de l’existència del fervorós grup erasmista barceloní dels anys vint, vinculat a la cort imperial a través del regent i després vicecanceller del Consell d’Aragó Miquel Mai i a la renovada universitat. [En] Mai fou la figura més destacada de l’humanisme erasmista català»[231]. Com era d’esperar, òbviament, «el petit nucli d’erasmistes barcelonins es reunia a Barcelona, a redós de la biblioteca de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona; n’eren assidus el seu bibliotecari Vicenç Navarra, el professor d’humanitats Martí Ivarra, i altres professors universitaris com Arnau de Santjoan. La correspondència conservada entre Vicenç Navarra i el secretari imperial Alfonso de Valdés, l’any 1528, traspua tota l’eufòria del moment àlgid de l’erasmisme»[232]. Molt cert. Des del 1520, pel cap baix, en què veiem ja format i definit el nucli erasmista barceloní, fins al 1528, que la Duran tipifica de «moment àlgid» d’aquest mateix moviment, s’hauria d’haver fressat tot un camí, amb debats públics i privats, professors i teòlegs erasmistes i antierasmistes, alumnes que admiraven Erasme i alumnes que el menystenien; s’haurien d’haver subscrit queixes o incoat denúncies i s’esperaria que hom hagués llançat tota mena d’apologies i condemnes. I, sobretot, hauríem d’haver trobat edicions erasmistes de tota mena. Res de tot això amb prou feines es pot observar, llevat de les llambregades fugisseres que vinc recollint i glossant fins aquí, entre les quals hi havia d’haver hagut la traducció al català del Nou Testament i de la Bíblia.
Pel que fa a una Bíblia en la nostra llengua, editada durant el primers decennis del segle XVI, ja hem vist que n’hi ha rastres. I hom n’ha fet còmputs per establir-ne una data precisa d’edició. Un dels intel·lectuals catalans que més afany ha esmerçat a esbrinar-la és En Jordi Ventura. Agafa les dades d’En Furió Ceriol i d’En Marià Aguiló, però en fa un còmput diferent: sumant quaranta anys al 1478 de la primera estampació, ens fa adonar que, així, «arribaríem a una datació del 1518, gens exagerada ni fora de to»[233]. S’agafin per on s’agafin els números i es facin els còmputs que es facin, a hores d’ara no es pot negar que hi va haver una nova edició en català de la Bíblia pels volts del 1518, en un moment en què a Catalunya i arreu de la Nació Catalana es va esdevenir un canvi dinàstic i, en conseqüència, un gir radical del rumb polític. Per la qual cosa En Germà Colon reblava: «Res no sabem d’aquesta nova edició; tanmateix, les paraules transcrites són claríssimes i els erudits hi tenen matèria de reflexió»[234]. Certament: les paraules transcrites són claríssimes i, malgrat el silenci dels erudits, no ens poden deixar indiferents.
En conseqüència, quan En Vicenç Navarra relata que En Rafel Joan s’interessava per saber si a la biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra hi havia el Nou Testament traduït per Erasme, per tal com hi havia un edició de la Bíblia en català, publicada uns deu o dotze anys enrere, cal deduir que també hi va haver un Nou Testament, integrat a la Bíblia, però del qual se’n podia, perfectament, haver preservat una edició independent, recordada a la missiva d’En Navarra. Semblaria –però, és clar, això només és una conjectura– que aquest Nou Testament en llengua catalana podia haver estat els Evangelis ab addicions e gloses que el lul·lista Joan Comte va deixar entre els seus béns al 1519, any de la seva mort[235], o els Evangelis en català que llegien també els agermanats, segons documenta En García Cárcel i que podrien ser «uns evangelis apòcrifs que cita en Riquer com a molt divulgats a començament del XVI»[236]. Insisteixo que som davant d’una conjectura. Però d’una conjectura força versemblant, perquè sabem, entre altres raons, que Erasme també havia editat en llatí uns Evangelis glossats[237] i, a Espanya, estava preparant una edició de la Bíblia en vulgar[238]. Si, finalment, aquests indicis poguessin ampliar-se amb noves dades i s’acabés demostrant que el Nou Testament d’Erasme que hi havia a la Murtra fos una edició en llengua catalana, com sembla inferir-se de tot el que vinc adduint, tindríem que la llengua materna d’Erasme, com ara suggeria En Vives i suara ho delataven els seus escrits, era el català. I sabríem de tot en tot que els seus llibres, que, després del 1535, «foren expurgats i impresos sense el nom de l’autor»[239], també van ser confiscats abans d’aquesta mateixa data –i fins i tot encara després, al 1558, amb la inclusió de les seves obres religioses dins de l’Índex de la Santa Inquisició–[240], raó per la qual només en resten referències tan escadusseres i esfumadisses, molt sovint de difícil interpretació.
Llavors, amb aquesta presència esborrada d’Erasme a Espanya, que podria denotar la seva hispanitat obliterada amb tot el pes i la força de la censura; tenint presents totes les expressions fins ara comentades d’En Vives, per les quals podem interpretar que ell i Erasme compartien la mateixa pàtria i la mateixa llengua, i considerant la dada del Nou Testament traduït en català, és ara més fàcil fer-nos a la idea que realment Erasme era hispà. I que, com a hispà, perseguit per la Inquisició va haver de fugir d’Espanya i ocultar la seva personalitat. Per això voltaria sempre per Europa, de ciutat en ciutat i de país en país. A parer de l’Stefan Zweig, «Erasme [va ser] un nòmada durant tota la seva vida. Incansable, corre món en totes direccions –Holanda, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Suïssa–»[241]. I França: no ho oblidem. Viatjaria arreu menys a Espanya, país que no li plaïa gens ni mica. O més ben dit: li desplaïa enormement. En Bataillon hi afina una mica més i creu que Espanya «més aviat li repugna»[242]. I li repugna a despit que l’Emperador fos amic seu, «seguidor entusiasta de les seves orientacions»[243], que li donava «les majors seguretats del seu favor i protecció»[244], i a despit que la Cort de Carles «havia de contribuir més tard a estendre la glòria d’Erasme a Espanya»[245]. No hi ha cap mena de dubte que, malgrat els continuats atacs rebuts a Espanya, «Erasme compta amb ferms suports al cim de l’Estat» imperial[246]. Llavors, si la Cort li era propícia, l’Emperador el protegia, però Espanya li repugnava i no hi va voler anar mai tot i les ofertes que li van fer arribar, és perquè temia algun perill més enllà de la Cort i de la protecció imperial. Ara, a vista de la missiva d’En Navarro, podem endevinar que si va fugir d’Espanya, perquè hi havia estat condemnat i perseguit per un concili religiós, és normal que li desplagués i li repugnés, i que no hi volgués tornar, perquè ja havia experimentat que la seva vida hi corria perill. I és més que normal, per tant, que no se l’hi conegui cap estada oficial.
Però, mirem-nos-ho encara des d’un nou angle. Per En Cornelis Augustijn, el nom d’Erasme és una construcció del mateix filòsof, en època madura, car és «“Roterodamus”, una evocació del seu lloc de naixement, Rotterdam; [i] “Desiderius”, que sorgeix posteriorment, és un ornament literari»[247]. Conformement, i anant una mica més endavant, quan l’Zweig es va encarar a les dades personals d’Erasme per escriure’n la biografia al 1938, rubricava ja totalment convençut que «el nom amb què es féu mundialment cèlebre –Erasme de Rotterdam– no era herència del seu pare o dels seus avantpassats, sinó un nom inventat»[248]. Que no vol dir altra cosa sinó que era «un pseudònim». I així, ensems, ho ha entès En Manuel Torres, pel qual «el primer que de forma conseqüent portà un pseudònim fou probablement l’anomenat Erasme de Rotterdam (que ni era de Rotterdam ni es cognomenava així)»[249]. I, seguint el mateix argumentari, En Puigdollers creu que Erasme «no tingué cognoms» i «com a escriptor adoptà el pseudònim Desiderius Erasmus»[250].
Quant a la pàtria, l’Zweig apuntava que «no tenia pàtria ni llar: en certa manera, havia nascut en el buit»[251]. Cosa que, si bé no es pot acceptar de cap manera, perquè tothom neix en un o altre lloc, sí que podem inferir-ne que no se sap del cert ni la seva pàtria ni el lloc on va néixer. «Els orígens d’Erasme romanen envoltats de misteri», innova En Léon Halkin, i «les afirmacions sobre el seu naixement són vagues i contradictòries»[252]. I pel que fa a l’idioma, l’Zweig reblava: «La llengua que parlà tota la vida no fou l’holandès de la seva terra natal, sinó el llatí, una llengua apresa»[253]. En Halkin hi insisteix: «Sembla haver oblidat el seu lloc de naixement i preferit ignorar l’idioma dels seus pares»[254]. Galdosa herència per un humanista que, com tants d’altres, valoraven la llengua materna i la seva restitució en el món de la cultura i el pensament com a quelcom essencial i dignificador de la condició humana. Amb això vull dir que ara, amb més raó, podem entendre que En Vives sabia perfectament que el seu mestre i interlocutor epistolar no era flamenc, ni que el neerlandès era la seva llengua materna. ¿Com no ho havia de saber si compartien el mateix exili, idèntics perseguidors i es coneixien personalment? En un elogi d’Erasme que En Vives insereix a l’edició del Triomf de Crist del 1516, el valencià remarca que Erasme és «un gran amic seu»[255]. I no sabia qui era? Com no ho havia de saber si, com assenyala En Calero, «ell fou, en efecte, l’espanyol més amic d’Erasme i qui més estigué en relació amb l’escriptor holandès»[256]. En aquest sentit, En García Villoslada, ha apuntat que «Erasme serà per En Vives el preceptor i mestre, el seu senyor i pare i amic” i que aquesta amistat i lleialtat serà «constant i ferma fins a la mort»[257]. Com entra pels ulls, no estem parlant d’un amic qualsevol. O d’un amic eventual, de temporada. D’una lectura atenta de llur correspondència se’n treu tot seguit la sensació que comparteixen quelcom més que una amistat, per més pregona i duradora que sigui. En Vives diu d’Erasme, en una carta que li adreça el 4 de juny del 1520, que és «el més docte i el millor dels meus amics»[258] i, en una altra, del 10 de juliol del 1521, li fa entendre que és «el més estimat dels meus mestres»[259]. És el mateix Vives qui reconeix a Erasme que aquest li ha dispensat un munt de favors, i que tenint aquests favors i l’amistat mútua en ment, així com els serveis que En Vives li ha proporcionat, li prega, finalment «que em tractis amb més familiaritat»[260]. D’acord amb En Puigdollers, es va tractar d’una «amistat guardada lleialment» per En Vives, ja que Erasme, «des del primer moment posà una voluntat decidida a protegir-lo»[261]. Més encara: «Sota la protecció d’Erasme –escriu En Carlos Noreña–, el nom i els primers escrits d’En Vives foren introduïts al gran cercle dels humanistes flamencs i anglesos»[262]. Tornem-hi: Erasme el protegiria i el promouria sense cap raó personal de fons? I encara: ¿En Vives seria protegit per un desconegut, amb el risc per a la seva vida que això li hauria comportat? No fotem. A hores d’ara em sembla indubitable que En Vives sabia de tot en tot qui era realment Erasme i era ben conscient que es cartejava amb un pensador que s’ocultava i que emprava «un nom inventat»: un pseudònim. Algú que es protegia darrera del nom i d’una biografia –com hem vist– i d’una nacionalitat molt sospitoses, però que li servirien de màscara i empara prou segures.
Tot el que us dic sembla que tingui una plasmació històrica en una carta que En Vives adreçava a Erasme des de Bruges el 4 de juny del 1524, en tornant d’un viatge llampec a París. Aquí En Vives li comenta que en arribar a la capital francesa va voler visitar «els antics amics que hi queden»[263], els quals, en saber que ja hi era, «volen a la meva presència en gran nombre, em saluden cortesament, em donen l’enhorabona per la meva visita»[264]. Si bé no se’ns parla obertament de quins són aquests vells amics, sembla que es tractaria d’un grup de valencians amb qui va fer amistat al 1514, entre els quals hi havia En Joan Fort, En Pere Iborra, En Miquel Santàngel i En Francesc Cristòfol[265] –«grex d’espanyols de València, pelegrins a París»[266], com apunta En Llorenç Riber–. En aquest sentit, En Gregorio Marañón ens reporta que En Vives, durant el seu exili, «anà primer a París, la universitat de la qual ciutat era plena d’espanyols i, sobretot, de valencians»[267]. I indica que «saberen tan sols de la seva arribada dos condeixebles íntims: En Joan Fort, contubernalis meus, i En Pere Iborra, philosophi sani acuti. Tots tres assistiren als Sants Oficis, i després es llançaren pel barri llatí a vagar, a recordar i a somiar»[268].
Deia que s’havia de tractar de vells compatriotes valencians, per tal com En Marañón ens ho evidencia i perquè és el mateix Vives qui escriu a la missiva que vinc glossant que, a la reunió de París, «el seu company i paisà»[269] Joan Fort «hi era present»[270] de nou. Tot seguit, En Vives comenta a Erasme que «en el grup dels espanyols n’hi havia alguns que, a exemple seu [–el d’En Fort–] impulsaven orientacions més importants als estudis»[271]. Entre aquests hispànics, anomena el valencià Joan Martí Població, «el matemàtic més famós »[272]; el portuguès Francesc Melo; un tal Ioam Enzinam[273], «el més aguerrit de tots i el més polèmic»[274] –que, per la forma del nom («Ioam») i la zeta del cognom, podria tractar-se d’un parent del secretari reial valencià Joan Olzina–, i un tal Gabriel Aquilinum[275], que En Riber proposa que podria ser un «Aguiló, cognom tan familiar en territori de llengua catalana»[276]. I, de conformitat amb En Marañón, a París En Vives també es va trobar amb «En Gaspar Lax de Sarinyena, primer mestre d’En Vives a París, i més tard, a Saragossa, de Sant Francesc de Borja»[277]. A la Universitat parisenca, encara, hi van estudiar o hi ensenyaven, entre d’altres compatriotes seus, En Joan de Celaya, l’erasmista Pere Joan Oliver, En Joan Gelida, En Pere Jaume Esteve o En Francesc d’Escobar[278].
De fet, l’Antoni Comas ens fa saber que, «respecte de l’erasmisme, la pugna entre els seguidors d’aquest moviment i les forces conservadores, va obligar als erasmistes valencians a emigrar i a publicar les seves obres a l’estranger»[279]. Per En Joaquim Martí i En Xavier Serra, diversos «erasmistes valencians, que havien anat a estudiar a l’estranger i es concentraven principalment a París, no van tornar mai per por a la Inquisició»[280]. I tal com afirma l’Helena Rausell, «un nombre considerable d’erasmistes valencians romangué tota la vida allunyat del seu lloc d’origen. Havent marxat molts d’ells per formar-se a l’estranger, per alguna raó (molt probablement la mateixa Inquisició) decidiren no tornar i s’establiren de forma definitiva més enllà de les nostres fronteres, on acollirien i protegirien els seus compatriotes»[281]. La possibilitat que veu la Rausell que molts intel·lectuals valencians de la colla d’En Vives haguessin hagut de marxar de València per raó de la Inquisició, ve corroborada pel parer d’En García Cárcel, que subscriu que, «per descomptat, és fora de tot dubte que l’absència d’En Vives de València és degué a la por a la Inquisició, que escombrà, a part dels seus pares els seus besoncles Joan Almenara i Isabel Valeriola, al 1489; el seu oncle matern Jaume March, al 1491; els seus oncles Daniel Vives, Salvador Vives, Castellana Guioret; els seus cosins Miquel Vives i Manuel Vives, [i] el seu primer mestre: Antoni Tristany»[282].
Com ens recorda novament la Rausell, «el nucli fonamental dels erasmistes valencians emigrats s’establí a París. Un alt percentatge de gents de la Corona d’Aragó aprengueren i ensenyaren als col·legis de la ciutat del Sena abans de la prohibició de Felip II»[283]. I afegeix: «La presència valenciana a la ciutat [de París] fou tan important que una frase de l’època parlava de la ciutat del Sena com d’una colònia valenciana. Des d’allí, la colònia parisenca mantenia llaços amb tot Europa: Bruges, Oxford, Estrasburg, Peitieu…». Per recordar-nos tot seguit que «la figura fonamental del grup parisenc era Joan Martí Població. Metge, matemàtic i astròleg, deixeble d’En Vives»[284], que l’any 1527 va publicar a París el seu De Usu Astrolabii Compendium, «que fan servir els professors»[285].
Si recapitulem, ara veiem que En Vives és a París amb uns amics seus hispans, majoritàriament valencians, entre els quals hi ha el seu deixeble Joan Martí Població, que, com ens objectiva la Rausell, és el personatge més rellevant del grup de valencians exiliats i que alhora, segons En Luis Gil, actuava com a «aglutinador»[286] de tots ells. Llavors, atès que dins el mateix grup també hi trobem En Ioam Enzinam, torna a ser versemblant que aquest sigui el nom castellanitzat d’un altre valencià exiliat, molt factiblement un Olzina.
En suport d’això, sabem encara que En Francisco de Enzinas va ser un dels protestants espanyols de més relleu. En Pellicer creu que «residia a Lovaina a l’entorn del 1540» i que tenia «un germà que prevaricà també. Es deia el doctor Juan de Enzinas», el qual va viure a Roma, on feia proselitisme de les seves creences[287]. Conformement, En Menéndez Pelayo ens advera que en Francisco va excel·lir «pel seu saber filològic, pel nombre i quantitat dels seus escrits i, fins i tot, pel rumor d’escàndol que portà al seu darrera en la seva vida atzarosa»[288]. És especialment reconegut perquè és l’autor d’una traducció del Nou Testament, «imprès a Anvers al 1543, i prohibit immediatament»[289]. De fet, que en castellà se li digui Enzinas, no vol dir necessàriament que aquest fos el seu nom real, perquè, «a més a més de fer-se dir Dryander, traduint el seu cognom al grec, prengué entre els francesos el cognom Du Chesne (de Chesne, alzina) i no mancaren autors que el cognomenen Francisco de Houx (grèvol) i d’altres Francisco Aquifolium. És fama que mudava el seu cognom segons els països que habitava, signant a Flandes Van-Eick i a Alemanya Eichmann»[290], tots els quals mots denoten un terme original d’una alzina o arbust afí, no pas en plural, sinó en singular, com s’escauria a Olzina si aquest fos finalment el seu ver cognom. Ultra això, sabem per En Marcel Bataillon que «En Pedro de Lerma [era], parent seu»[291]. De fet, el cognom Lerma és plenament valencià, i ja el trobem esmentat, pel cap baix, al Cens de 1510[292]. Per tant, podríem pensar que, com passa tan sovint, som davant d’un altre valencià castellanitzat. Semblantment a la majoria de valencians exiliats que hi havia a París, En Lerma també va haver de fugir d’Espanya. Per En Juan Antonio Llorente, «hi ha prou fonament per presumir que aquestes persecucions foren [dutes a terme] pel Sant Ofici»[293], la qual cosa ens l’aproxima moltíssim a l’ambient reformista dels intel·lectuals valencians que es van veure forçats a deixar el seu país.
Amb tot, una altra gran figura del cercle erasmista de París va ser En Joan Gelida, «format en la tradició nominalista de Montagut, que l’abandonà per passar-se als humanistes al col·legi del cardenal Lemoine, de qui acabaria sent rector»[294]. L’Helena Rausell postil·la que En Gelida va ser «amic d’En Vives» i que aquest «parlà d’ell com l’“alter nostris temporis Aristotelis”»[295]. En Marañón ens el presenta com «un dels fervents d’En Vives»[296]; fervor que hauria de venir sustentat per uns vincles ideològics i personals molt forts. Doncs, bé: segons En Llorente, En Gelida «estigué casat amb una neboda d’En Pere de Lerma»[297]. La dada ve corroborada als nostres dies per En Joan Fuster[298] i la Rausell. Segons ella, la gran posició que tenia En Gelida a París «fou reforçada pel seu matrimoni amb una neboda d’En Població i d’En Pere de Lerma»[299]. És a dir que En Gelida, En Joan Martí Població i En Pere de Lerma eren parents. I, llavors, i de retruc, ara podem dir que l’Encina pel fet de ser parent d’En Lerma, també havia de ser un membre d’aquesta gran colònia d’humanistes valencians de París, fet que ens el torna a ficar dins l’òrbita segura dels Olzina.
Sense voler perdre la possible identificació d’En Ioam Enzinam amb els Olzina valencians, sinó aprofundint-hi una mica més, he de dir que ja al 1916, en intentar En Menéndez Pelayo esbossar un perfil de la vida del que ell creia el castellà Juan del Enzina, ens confirma que, malgrat els esforços de diversos erudits, «la biografia d’aquest home insigne, [és] quasi ignorada fins als nostres dies»[300]. I no només això, sinó que, tal com ens confirma la Luisa de Aliprandini, avui mateix encara són «escasses i incertes les notícies biogràfiques» de la seva persona[301]. I les que ens han arribat estan farcits d’«estranys contrastos inexplicables»[302], que postil·la l’Ana María Rambaldo. Com de costum, es tornen a barrejar dues vides: la del cortesà i artista que «adquirí una cultura de primer ordre en una de les més prestigioses universitats d’Europa»[303]; que és alhora escriptor, músic, compositor, cantor, poeta dramàtic, actor i, «a més a més, teòric de la declamació»[304], amb la del fill d’un sabater humil de Salamanca, que, «al mateix temps, cultivava les seves parcel·les»[305]. D’acord amb la Rambaldo, «entre els molts interrogants sense resposta que envolten la personalitat del poeta hi podem incloure el canvi de nom». Per no saber, hom ni tan sols sap per què es cognomenava Enzina, atès que el seu pare es deia Juan de Fermoselle[306]. Es creu que «pot també haver pres aquest cognom, amb el qual ha signat totes les seves obres, d’Encinas de Arriba»[307], un poblet dels encontorns de Salamanca. O com creu la Margherita Morreale, es tractaria d’un «cognom simbòlic»[308]. És a dir, que seríem davant d’un pseudònim. O més ben dit: de la conjectura d’un possible pseudònim. Sigui com sigui, ni ell va tornar mai a Encinas, ni tan sols «no hi tornà cap dels seus fills»[309], fet que em confirma el pressentiment que l’adjudicació de Salamanca i Encinas de Arriba com a pàtries del nostre autor és una simple maniobra de la censura, que la seva vida desdiu sense contemplacions. Segons En Manuel Morais, «tant la data i el lloc del seu naixement com el de la seva mort són conjectures i manquen de confirmació, ja que es basen en passatges de la seva obra o en testimonis indirectes»[310]. Com passava ja llavors de tant en tant, és el mateix autor qui ens confirma de tot en tot aquestes conjectures, en assegurar a la dedicatòria als Ducs d’Alba, del seu Cançoner, que «andavan ya tan corrompidas y usurpadas algunas obrezillas mias que como mensageras avia embiado adelante que ya no mias mas agenas se podian llamar»[311]. Amb la qual afirmació, l’autor reconeix que algunes de les seves obres anteriors li han estat usurpades i s’han atribuït a un altre o a uns altres autors. En conseqüència és normal inferir-ne encara, com jo he vingut indicant, que la biografia aplicada a l’autor inventat de les seves obres no és la seva pròpia biografia perquè ell no és aquell qui els llibres diuen que és.
En aquest sentit, l’hispanista Govert Westerveld també ha dubtat que la biografia que se li atorga no és la seva biografia real, puix creu que el seu nom no seria –efectivament– res més que el pseudònim d’un altre autor, però ara, no pas de les profunditats de Castella, ans molt ben relacionat amb València[312]. Així, segons ell, «Cèsar Borja era el protector de Juan del Encina»[313], el qual «participa en el seu exèrcit com a artista»[314]. Per l’Antonio Espina tenim constància que «Juan del Encina es féu clergue a Roma, segons sabem per la butlla del papa espanyol Alexandre VI» del 15 de setembre del 1502[315]. Segurament per això mateix, al 1503, s’interessa per unes esglésies de les diòcesis d’Urgell, Tarragona i Tortosa, i l’any següent ens és «descrit com a familiar del cardenal d’Elna, Francesc Lloris»[316]. Al 1506 el veiem en companyia d’Alfons Proaza[317], impressor que treballa a València del 1493 al 1503[318]; on exercirà de professor de l’Estudi General d’ençà del 1504[319], i on posteriorment editaria obra lul·liana, entre 1510 i 1515[320]. A començament del 1513 l’Encina «presenta la seva comèdia Égloga de Plácida y Vitoriano al palau del cardenal valencià Jaume Serra»[321], a Roma. I encara més: vers al 1475 es publicava a València Scachs d’Amor, un poema obra de tres autors escaquistes: Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francí de Castellví. De conformitat amb En Westerveld, que parteix de la hipòtesi que En Juan del Encina era també escaquista, «és també molt possible que existís ja al segle XV unes connexions d’amistat entre aquests poetes escaquistes i En Juan del Encina»[322]. Així, mentre per aquest estudiós, l’Encina apareix esmentat com a «familiar del Papa» Alexandre VI[323], que, a Roma, li brinda la seva protecció[324], En Josep Rius ens documenta entre 1455 i 1458 l’Antoni Olzina, En Jaume Olzina i En Joan Olzina a la Cort Vaticana de Calixt III, on els veiem descrits també com a familiars del Papa[325]; i precisament En Joan Olzina que cita En Rius, com l’Enzina, també és clergue, si bé de la Diòcesi de Tarragona[326]. Amb totes les quals dades, la possibilitat que En Ioam Enzinam que trobem a París, en el cercle d’amics més íntims d’En Vives i Erasme, sigui un valencià de la nissaga dels Olzina, relacionats amb Itàlia i la Cúria Vaticana, augmenta encara molt més, majorment si som sabedors que un fill d’En Joan Olzina, secretari d’estat del Magnànim, es va dir també Joan[327] i que, encara, també s’ho deia un nét, que apareix a la documentació esmentat de tant en tant com a «Joanot» i que es va casar amb Joana Ferrandis d’Herèdia[328], la qual cosa fa aquest darrer Joan Olzina contemporani directe d’Erasme i Vives. Tant aquesta Joana Ferrandis com el poeta valencià Joan Ferrandis són esmentats quasi sempre per la historiografia castellana com a «Fernández». Doncs, bé: això tindria un gran sentit per tot el que jo defenso, perquè En Miguel Ángel Auladell ens innova que «entre les famílies d’Encina i Fernández hi havia relacions cordials, i aquest darrer havia començat la seva carrera com a actor aficionat en programes dirigits pel primer»[329].
Tornant al secretari reial del Magnànim Joan Olzina, sabem que «En Llorenç Valla li dedica els seus In errores Antonii Raudensis adnotationes»[330] i tenim constància que es conserven un parell de cartes del valencià adreçades al romà, «a propòsit de la traducció de la Il·líada»[331]. És a dir, que En Valla i l’Olzina es van conèixer i relacionar a la Cort de Nàpols i van mantenir una certa i perllongada amistat. Sabem, a més a més, que En Valla s’estava casa de l’Olzina[332] i que, fins i tot, hi va viure durant una temporada[333]. Però resulta que és universalment conegut que En Valla era una de les principals referències d’Erasme. O encara: «el seu ídol personal de joventut»[334], que diu l’István Bejczy. Per En Ciriaco Morón, Erasme, «a partir del 1505 es converteix en apòstol del programa d’En Valla»[335]. I en un altre estudi amolla sense embuts que «la font d’inspiració d’Erasme fou En Llorenç Valla»[336]. Segons l’Helena Rausell, «Erasme s’encarrega de conciliar l’antiguitat i el cristianisme, seguint amb això En Valla»[337]. Però, encara més: Erasme es va convertir en un editor i difusor del seu pensament, puix, de conformitat amb En Manuel Vicent Febrer, «l’obra d’En Llorenç Valla Elegantiarum linguae latinae fou resumida, segons sembla també per Desideri Erasme (Epitome in Elegantias Laurentii Valla) i després editada amb paràfrasis pel mateix autor», si bé amb dos títols diferents al 1529 i al 1548[338]. Finalment, voldria esmentar el parer de l’Eugenio Asensio, perquè, per ell, «del deute d’Erasme vers En Valla no cal parlar-ne: En Valla troba esbossat, a part del mètode filològic, un dels seus gran motius: “Non exterior homo, sed interior placet Deo”. No té res, doncs, d’admirable que alguns espanyols, criats a Itàlia o en contacte amb la seva literatura humanística, hagin compartit actituds i gustos d’Erasme; hagin sigut erasmistes avant la lettre”[339].
Conseqüentment, si Erasme era un deixeble d’En Valla, baldament fos un deixeble distant, però implicat directament de la difusió de la seva obra, del seu pensament i del seu ideari humanístic, i l’Olzina n’era un amic directe, no em sembla fora de lloc poder tornar a conjecturar que un membre dels Olzina pogués estar també en relació amb Erasme, entre una colla d’amics hispans que En Vives tenia a París, majorment perquè, com apunta l’Asensio, hi havia una afinitat íntima i especial entre els catalans –ell en diu “els espanyols criats a Itàlia”– i Erasme. Cosa que seria del tot natural si Erasme també fos hispà. Un d’aquests hispans italianitzats, amb una mateixa sensibilitat cultural i religiosa que els catalans. I això faria que l’erasmisme tingués un seguiment tan notable a Catalunya, des de totes les capes socials. I això explicaria perquè aquells valencians de París fossin capaços de donar-ho tot per ell. És, per tant, aquesta colla valenciana de vells amics d’En Vives –segons aquest escriu a Erasme–, que «prometen prestar-te tot el seu suport, la seva diligència, el seu interès, els seu esforç, disposats a no deixar de remoure res al teu favor: que les seves cases, si hi arribes, les tens obertes; posats a la teva disposició els seus recursos, les seves famílies, les seves riqueses i els seus amics»[340]. Un suport, com es pot veure fàcilment, que depassa els límits de tota amistat i de tota cortesia, i que connota una causa superior comuna, que, per defensar-la, posa en un perill imminent i constant Erasme, raó per la qual li ofereixen llurs cases i tots els seus béns. En una situació així, de suport incondicional, En Vives no havia de conèixer la identitat real d’Erasme? Tant ell com els seus amics, havien de saber qui s’amagava darrera d’un personatge fictici, camuflat de flamenc, i del seu nom inventat, especialment perquè posaven –com ha quedat palès– llurs béns i vides al seu servei. D’aquí el suport incondicional a l’exili d’aquest grup d’espanyols. Llavors, finalment i, en resolució, si Erasme no era flamenc, bé podia ser, com he vingut suggerint fins aquí, atenint-me estrictament als textos, hispà. En Vives, en tant que íntim amic seu i protegit seu, i aglutinador de la seva defensa i protecció parisenca, ho havia de saber. I estic convençut que ho sabia.
Això, de retruc, ara explicaria, com suggereix En Bataillon, per què, d’ençà del 1527, «els llibres d’Erasme gaudiren a Espanya d’una popularitat, d’una difusió en llengua vulgar, l’analogia de la qual hom cercaria inútilment en qualsevol altre país d’Europa»[341]. I respondria d’una vegada per totes aquell enigma insondable que ha pertorbat una gran parts dels erasmistes, com era el d’explicar-se per què «el moviment erasmista és un moviment fonamentalment espanyol»[342], com apunta En José Luis Abellán. O, encara, com ell mateix amollava en un altre estudi, per què «Erasme fou holandès, però l’erasmisme és espanyol»[343]. La relació que Erasme va tenir amb Espanya i amb els espanyols va ser tan estretíssima i especial que En Menéndez Pelayo consignava que «potser en cap altre regne de la Cristiandat no tenia l’humanista de Rotterdam tants amics i de tanta vàlua com en el nostre»[344]. I àdhuc, tal com escrivia En Juan Maldonado a Erasme, en una missiva datada el 1r de setembre de 1526, «el nom d’Erasme vingué a ser més conegut a Espanya que a Rotterdam»[345]. Caldria explicar amb arguments sòlids i ben travats per què l’erasmisme va ser fonamentalment espanyol, per què Erasme va tenir tants amics i seguidors a Espanya i per què va ser més conegut aquí que a Rotterdam. Si era hispà, i un hispà perseguit per la Inquisició, que va haver de fugir desesperadament del seu país i amagar-se i fer servir un pseudònim per publicar, tot seria més planer de comprendre i tot tindria un sentit rodó i lluminós.
I aleshores, i en resolució, com que som plenament conscients que Erasme no era castellà, que fos «hispà» tan sols i únicament volia dir que era «català». Català com En Vives. I justament per això, aquests dos humanistes i filòsofs tenien la mateixa llengua i la mateixa pàtria. I així En Vives ho escrivia i ho publicava. I deixava ben palès que, en parlar «del nostre Erasme» –com anys enrere va intuir la Teresa Baqué i ho acaba d’exposar magníficament En Pep Mayolas al seu llibre sobre Erasme i la construcció catalana d’Espanya[346]–, calia entendre ben clarament una cosa tan senzilla com revolucionària: que «Erasme és nostre».
NOTES I BIBLIOGRAFIA:
[1] Ioannis Lodovici Vivis Valentini declamationes Syllanae quinq. ; In aedibus Michaelis Hillenij, Anvers, 1520.
[2] ANTONIO FONTÁN, Príncipes y humanistas. Nebrija, Erasmo, Maquiavelo, Moro, Vives; Marcial Pons, Ediciones de Historia, S.A.; Madrid, 2008, p. 258.
[3] I. L. VIVIS VALENTINI, ob. cit., foli s/n.
[4] Ídem.
[5] Ídem, foli s/n.
[6] Cf. JUSTO PASTOR FUSTÉR, Biblioteca Valenciana de los Escritores que Florecieron Hasta Nuestros Dias; Imprenta y Libreria de José Ximeno, València, Tom Primer, p. 129.
[7] Ídem.
[8] JOAN FUSTER, «Heretgies, revoltes i sermons. Tres assaigs d’història cultural»; Obres Completes/7, Llengua, Literatura, Història, 2; Edicions 62, s/a; Barcelona, 1994, p. 85.
[9] Ídem.
[10] JOSÉ GOÑI GAZTAMBIDE, «El erasmismo en España», Scripta Theologica, 19 (1986/1), p. 133.
[11] Vg. Ioannis Lodovici Vivis Valentini Declamationes Sex. Syllanae Quinque; In Officina Roberti Winter, Basilea, 1538, foli s/n.
[12] Vg. Las obras del famosissimo philosofo y poeta mossen Osias Marco, cauallero Valenciano de nación Catalan; traduïdes per Baltasar de Romaní, Juan Navarro, València, 1539, portada.
[13] JUAN LUIS VIVES, Epistolario; edició de José Jiménez Delgado, Biblioteca de la Literatura y el Pensamiento Hispánicos-37; Editora Nacional, Madrid, 1978, carta 126, p. 468.
[14] Ídem.
[15] EULÀLIA DURAN, «L’erasmisme als Països Catalans», Erasme i l’erasmisme; IV Seminari d’Aplicacions Didàctiques, Departament d’Història Moderna – Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona – Universitat de Barcelona, Barcelona, 1986, p. 41.
[16] GERONYMO ÇURITA, Los Cinco Libros Postreros de la Historia del Rey Don Hernando el Caholico. De las empresas, y Ligas de Italia; Officina de Domingo de Portonarijs, y Ursino, Saragossa, M.D.LXXX, folis, 392 [vers] – 393 [recte].
[17] PERE MOLES RIBALTA, «Los cancilleres de Carlos V», Congreso Internacional «Carlos V y la quiebra del humanisme político en Europa (1530-1558)»; coordinació general de José Martínez Millán, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, Madrid, 2001, volum 1, p. 230.
[18] MARCEL BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; traducció d’Antonio Alatorre, Fondo de Cultura Económica, S.A. de C.V.; 5a reimpressió, Madrid, 1995, p. 81.
[19] Ídem.
[20] Ídem.
[21] Ídem.
[22] Ídem, p. 82.
[23] Vg. PEP MAYOLAS, «Fou Carles I rebut pels moriscos a Astúries?», https://www.inh.cat/articles/Fou-Carles-I-rebut-per-Moriscos-a-Asturies-
[24] Vg. DES. ERASMUM ROTERODAMUM, Christiani Matrimonii Institutio; Ioannem Frobium, Basilea, 1526, folis a2 [recte] – a3 [vers].
[25] Vg. DES. ERASMUM ROTERODAMUM, Vidua Christiana; In Officina Frobeniana, Basilea, 1529, portada.
[26] MARIA CYTOWSKA, «Introduction», “Vidua Christiana”; Erasmi Opera Omnia, vol. 6, «Cristiani Matrimonii Institutio / Vidua Christiana»; edició a cura d’A.G. Weiler i M. Cytowska, Elsevier Science, Amsterdam, 2008, p. 256.
[27] J. L. VIVES, ob. cit., carta 31, p. 208.
[28] Ídem, p. 209.
[29] Ídem, carta 121, p. 451.
[30] Vg. JORDI BILBENY, «Amagau lo valencià! Algunes dades sobre la traducció forçada d’obres literàries catalanes al castellà i el canvi de nom de llurs autors al llarg del segle XVI», http://www.inh.cat/articles/Amagau-lo-valencia!-1-3-.
[31] M. BATAILLON, ob. cit., p. 190.
[32] Enquiridion: o Manual del Cauallero Christiano compuesto en latin por Erasmo; traducció de Juan de Molina, Jorge Costilla, València, 1528, foli I.
[33] J. FUSTER, ob. cit., p. 82.
[34] MARCEL BATAILLON, Erasmo y el erasmismo; traducció de Carlos Pujol, Filologia-1, Editorial Crítica, S.A.; 2a edició, Barcelona, 1983, p. 173.
[35] BERNARDINO LLORCA, Bulario Pontificio de la Inquisición Española en su período constitucional (1478-1525); Miscellanea Historiae Ponficiae, XV; Pontificia Università Gregoriana, Roma, 1949, doc. 77, p. 287.
[36] Ídem, p. 287, nota 84.
[37] WERNER THOMAS, La represión del protestantismo en España. 1517-1648; Lueven University Press, Lovaina, 2001, p. 166.
[38] ALFREDO ALVAR EZQUERRA, Un maestro en tiempos de Felipe II. Juan López de Hoyos y la enseñanza humanista en el siglo XVI; La Esfera de los Libros, S.L. ; Madrid, 2014, p. 148.
[39] JUAN ANTONIO LLORENTE, Anales de la Inquisición, desde que fue instituido aquel Tribunal hasta su total estincion en el año 1834; Madrid, 1841, p. 255.
[40] ANGELINA GARCIA, Els Vives: una família de jueus valencians; La Unitat-120, Eliseu Climent, Editor; València, 1987, p. 176.
[41] J. L. VIVES, ob. cit., carta 53, p. 289.
[42] J. VENTURA, ob. cit., p. 168.
[43] J. L. VIVES, ob. cit., carta 62, p. 314.
[44] Ídem.
[45] Ídem, p. 314-315.
[46] Ídem, carta 117, p. 445.
[47] Ídem.
[48] Ídem, p. 446.
[49] ANTONIO MÁRQUEZ, Literatura e Inquisición en España (1478-1834); Persiles-124, Taurus Ediciones, S.A.; Madrid, 1980, p. 48.
[50] Ídem, p. 49.
[51] DORIS MORENO, La invención de la Inquisición; Fundación Carolina. Centro de Estudios Hispánicos e Iberoamericanos – Marcial Pons, Ediciones de Historia, S.A.; Madrid, 2004, p. 63.
[52] A. GARCIA, ob. cit., p. 169.
[53] Ídem, p. 171.
[54] RICARDO GARCÍA CÁRCEL, Orígenes de la Inquisición española. El Tribunal de Valencia (1478-1530); Historia, Ciencia, Sociedad-132; Ediciones Península, Barcelona, 1976, p. 225.
[55] Ídem.
[56] JORDI VENTURA, Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià; La Unitat-38, Eliseu Climent, Editor; València, 1978, p. 167.
[57] Ídem.
[58] J. L. VIVES, ob. cit., carta 93, p. 391.
[59] A. MÁRQUEZ, ob. cit., p. 50.
[60] Ídem.
[61] J. L. VIVES, ob. cit., carta 117, p. 443.
[62] Ídem, p. 445.
[63] Ídem.
[64] Ídem.
[65] JUAN LUIS VIVES, Obras Completas; primera traducció castellana íntegra i directa, amb comentaris, notes i un assaig biobibliogràfic de Lorenzo Riber; M. Aguilar, Editor; Madrid, 1948, Tom Segon, p. 1747.
[66] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 117, p. 444.
[67] ISMAEL ROCA MELIÀ, «La ortodoxia de Luis Vives en los “Comentarios” a “La Ciudad de Dios”», La Universitat de València i l’Humanisme: Studia Humanitatis i renovació cultural a Europa i el Nou Món; editat per Ferran Grau Codina, Xavier Gómez Font, Jordi Pérez Durà i José María Estellés González; Departament de Filologia Clàssica. Universitat de València, València, 2003, p. 579.
[68] Cf. J. VENTURA, ob. cit., p. 188.
[69] Cf. VIRGINIA BOMARTÍ SÁNCHEZ, Humanistas europeos (siglos XIV y XVI); Editorial Complutense, S.A.; Madrid, 2006, p. 72.
[70] ARTURO LLIN CHÁFER, «D. Erardo de la Marca, Cardenal (1520-1538)», Archidiócesis de Valencia, http://www.archivalencia.org/contenido.php?pad=100&modulo=67&epis=37
[71] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 22, p. 167.
[72] JOAQUIN LORENZO VILLANUEVA, Viage Literario á las Iglesias de España; Imprenta Real, Madrid, 1803, tom I, p. 53.
[73] J. FUSTER, ob. cit., p. 78.
[74] Ídem.
[75] Cf. HELENA RAUSELL GUILLOT, «L’empremta d’Erasme de Rotterdam a la València del Cinc-cents», Recerques, 42 (2001), p. 175.
[76] LÉON-E. HALKIN, Érasme. Sa pensée et son comportement; Variorum Reprints, Londres, 1988, p. 547.
[77] Cf. EULÀLIA DURAN, «Cardona, Pere de», Gran Enciclopèdia Catalana; Enciclopèdia Catalana, S.A.; Barcelona, 1973, volum 4, p. 403.
[78] MAX CAHNER, «Llengua i societat en el pas del segle XV al XVI. Contribució a l’estudi de la penetració del castellà als Països Catalans», Actes del Cinquè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; Andorra, 1-6 d’octubre de 1979, a cura de Jordi Bruguera i Josep Massot i Muntaner, Biblioteca Abat Oliba-19, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980, p. 216.
[79] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 117, p. 444.
[80] Cf. E. DURAN, «Cardona, Pere de»; ob. cit., p. 403.
[81] Ídem.
[82] Ídem.
[83] Ídem.
[84] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 117, p. 443.
[85] EULÀLIA DURAN, Les Germanies als Països Catalans; Documents de Cultura-17, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1982, p. 190.
[86] Ídem, p. 222.
[87] Ídem, p. 224.
[88] MIGUEL AVILÉS, Erasmo y la Inquisición (El libelo de Valladolid y la Apología de Erasmo contra los frailes españoles; Fundación Universitaria Española, Madrid, 1980, p. 9.
[89] DÁMASO ALONSO, «Prólogo» a El Enquiridion o Manual del Caballero Cristiano y La Paráclesis o Exhortación al Estudio de las Letras Divinas; Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Revista de Filología Española, Anejo XVI, Madrid, 1971, p. 40.
[90] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 127, p. 467.
[91] JOSÉ C. NIETO, El Renacimiento y la otra España. Visión cultural socioespiritual; Librairie Droz, S.A.; Ginebra, 1997, p. 367.
[92] «Carta de Pedro Juan Olivar á Alonso de Valdés, fecha en Valencia á 16 de Octubre de ¿1528?», FERMIN CABALLERO, «Noticias Biográficas y Literarias de Alonso y Juan de Valdés», Conquénses Ilustres; Tipográfica del Hospicio, Madrid, 1875, tom IV, «Apéndice de documentos», núm. 43. p. 394,
[93] Ídem, p. 395.
[94] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 316.
[95] J. FUSTER, ob. cit., p. 30.
[96] D. ALONSO, ob. cit., p. 59.
[97] Ídem.
[98] Vg. MANUEL V. FEBRER ROMAGUERA, Ortodoxia y humanismo. El Estudio General de Valencia durante el rectorado de Joan de Salaya (1525-1558); Col·lecció Cinc Segles-15, Servei de Publicacions de la Universitat de València, València, 2003, p. 55.
[99] LUIS GIL FERNÁNDEZ, «El humanismo español del siglo XVI», La cultura española en la Edad Media; a càrrec de Luis Gil Fernández, Luis Gómez Canseco, José Luis Gonzalo Sánchez-Molero, Antonio Mestre Sanchis i Pablo Pérez García, Colección Fundamentos-191, Ediciones Istmo, S.A.; Tres Cantos (Madrid), 2004,p. 86.
[100] ENRIQUE GONZÁLEZ GONZÁLEZ i VICENT VALLÉS BORRÀS, «Libros y bienes del rector Joan Llorenç de Salaya»; Estudis, 16 (1990), p. 40.
[101] J. FUSTER, ob. cit., p. 48.
[102] Ídem, p. 48-49.
[103] Vg. «Carta de Pedro Juan Olivar á Alonso de Valdés, fecha en Valencia á 16 de Octubre de ¿1528?», ob. cit., p. 395.
[104] J. FUSTER, ob. cit., p. 16.
[105] Ídem.
[106] Ídem.
[107] «Prólogo» de l’Enquiridio o Manual del Cavallero Christiano; edició de Dámaso Alonso; ob. cit., p. 95.
[108] Ídem.
[109] Ídem, p. 94.
[110] LUIS GIL FERNÁNDEZ, «El humanismo valenciano: Lorenzo Palmireno», Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán, III.1; edició de José María Maestre Maestre, Joaquín Pascual Barea i Luis Charlo Brea; Instituto de Estudios Humanísticos – Ediciones del Laberinto, S.L. – CSIC; Alcañiz-Madrid, 2002, p. 101.
[111] Ídem.
[112] Vg. JORDI VENTURA, La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català; Biblioteca Torres Amat-12, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1993.
[113] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 91.
[114] D. ALONSO, ob. cit., Apéndice 1. «La traducción del “Enchiridion”», p. 474.
[115] Ídem, p. 475.
[116] «Pròlogo» a l’Enquiridio o Manual del Cavallero Christiano; edició de Dámaso Alonso; ob. cit., p. 100.
[117] Enquiridio o Manual del Cavallero Christiano; edició de Dámaso Alonso, ob. cit., p. 91, portada.
[118] Vg. DES[IDERIUS] ERAS[MUS] ROTERO[DAMUS], Enchiridion Militis Christiani; in edibus Michaelis de Eguia, Compluti, 1525. Cf. M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., làmina IV.
[119] Enquiridio o Manual del Cavallero Christiano; edició de Dámaso Alonso, ob. cit., p. 104.
[120] D. ALONSO, ob. cit., p. 104-105, nota 3.
[121] «Prólogo», Enchiridio o Manual del Cavallero Christiano; edició de Dámaso Alonso, ob. cit., p. 101.
[122] D. ALONSO, ob. cit., p.101, nota 4.
[123] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 162, nota 28.
[124] D. ALONSO, ob. cit., p. 507.
[125] Enquiridio o manual del Cauallero Cristiano/ Compuesto primero en Latin/ por el Ecelente y famoso Uaron D. Erasmo Roterodamo/ Dotor en Sacra Theologia/ del Consejo de su Majestad; imprès per mandat de la Universidad de Alcalá de Henares, a casa de Miguel de Eguía, 1527; Cf. D. ALONSO, ob. cit., làmina 4a.
[126] D. ALONSO, ob. cit., p. 99, nota 1.
[127] Ídem.
[128] Vg. Enquiridio o manual del cauallero christiano; Juan Joffre, València, 1528. Cf. ALEXANDER S. WILKINSON, Iberian Books. Books published in Spanish or Portuguese on the Iberian Peninsula before 1601; Brill Academic Publishers, Leiden, 2010, p. 262.
[129] Vg. ERASMO ROTERODAMO, Enquiridio o manual d’l cauallero Cristiano; Saragossa, 1528. Cf. JUAN M. SÁNCHEZ, Bibliografía Aragonesa del Siglo XVI (1501-1600); Editorial Arco Libros, S.A.; Madrid, 1991, volum I, p. 197.
[130] Vg. ERASMO ROTERODAMO, Enquiridio o manual del cauallero Christiano, 1529; Cf. M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., làmina VI.
[131] Vg. D. ERASMO ROTERODAMO, Enchiridio o manual del cauallero christiano; Gregorio de la Torre i Juan Canalla, Sevilla, 1550; Cf. D. ALONSO, p. 518-520 i làmina 13a.
[132] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 278, nota 41.
[133] Ídem, p. 317, nota 2 i D. ALONSO, ob. cit., p. 59, nota 2.
[134] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 128, p. 475.
[135] Ídem, carta 128, p. 475.
[136] ANASTASIO CHINCHILLA, Anales Historicos de la Medicina en General, y Biográfico-Bibliográficos de la Española en Particular; Imprenta de López y Compañía, València, 1841, tom primer, p. 248.
[137] Cf. LUIS GIL FERNÁNDEZ, Formas y tendencias del humanismo valenciano quinientista; Instituto de Estudios Humanísticos – CSIC, Alcanyís i Madrid, 2003, p. 110.
[138] FRANCISCO MARTÍ GRAJALES, Ensayo de un Diccionario Biográfico y Bibliográfico de los Poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700; Tip. de la «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos», Madrid, 1927, p. 276.
[139] VICENTE XIMENO, Escritores del Reyno de Valencia, Chronologicamente Ordenados desde el año M.CC.XXXVIII de la Christiana Conquista de la misma Ciudad, hasta el de M.DCC.XLVIII; Oficina de Joseph Estevan Dolz, València, 1747, tom I, foli 96.
[140] Ídem.
[141] Ídem.
[142] Ídem.
[143] MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO, Historia de los heterodoxos españoles; Red Ediciones, S. L.; Barcelona, 2017, Llibre IV, p. 117-118.
[144] GENARO DEL VALLE, Anales de la Inquisicion, desde que fue instituido aquel tribunal hasta su total estincion en el año 1834; Imp. calle angosta de S. Bernardo, núm. 22; Madrid, 1841, p. 254.
[145] ADOLFO BONILLA Y SAN MARTÍN, Erasmo en España (Episodio de la Historia del Renacimiento); Macon, Protat Frères, Imprimeurs; Nova York i París, 1907, p. 67.
[146] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 131, p. 484.
[147] JOSEF RODRIGUEZ, Biblioteca Valentina; Joseph Thomas Lucas, València, 1747, foli 48.
[148] CAYETANO ALBERTO DE LA BARRERA Y LEIRADO, Catálogo Bibliográfico y Biográfico del Teatro Antiguo Español desde sus Orígenes hasta Mediados del Siglo XVIII; Imprenta y Estereotipia de M. Rivadeneyra, Madrid, 1860, p. 497.
[149] Vg. CELSO BAÑEZA ROMÁN; El erasmista fray Alonso Ruiz de Virués, Obispo de Canarias (1530-1545); Fontes Ecclesiae Canariensis-5, Viceconsejería de Cultura y Deportes, Las Palmas de Gran Canaria, 2006.
[150] Vg. IOANNIS LODOVICI VIVIS, De Officio Mariti; Simonem de Molendino, Bruges, 1529, folis Aii-[Av].
[151] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 143, p. 520.
[152] Cf. FRANCESC PONS FUSTER, La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja; CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2008, p. 60.
[153] Vg. MIQUEL BATLLORI, «El naixement de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia», La família Borja; Obra Completa, vol. IV, Biblioteca d’Estudis i Investigacions, núm. 21, Eliseu Climent, Editor; València, 1994, p. 125-131.
[154] Ídem, p. 33.
[155] Ídem, p. 265-276.
[156] Vg. Sanctus Franciscus Borgia, Quartus Gandiae Dux et Societatis Jesu Praepositus Generalis Tertius; August. Avrial, Madrid, 1894, tom I, p. 7-67.
[157] Cf. F. PONS FUSTER, ob. cit., p. 277-288.
[158] Ídem, p. 225-226.
[159] ENRIQUE GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja, Grande de España; Biografía-29, Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València, València, 1999, p. 28.
[160] Ídem, p. 53, nota 82.
[161] XIMO COMPANY, «Llengua, cultura i mecenatge artístic dels Borja», Els Borja. Un llinatge universal dels Països Catalans; Fundació Jaume I, Barcelona, 1992, p. 54.
[162] Ídem.
[163] ANTONI COMAS i PUJOL, «Problemàtica de la “Decadència”», Estudis de Literatura Catalana (segles XVI-XVIII); Biblioteca Torres Amat-13, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 1985, p. 34.
[164] Cf. FRANCISCO PONS FUSTER, Erasmistas, mecenas y humanistas en la cultura valenciana de la primera mitad del siglo XVI; Estudis Universitaris-91, Fundació Alfons el Magnànim–Diputació de València, València, 2003, p. 301.
[165] Ídem.
[166] FRANCISCO CALERO, Juan Luis Vives, autor del Lazarillo de Tormes; Colección “Minor”-17, Ajuntament de València, València, 2006, p. 20.
[167] Vg. PEP MAYOLAS, «La veritable llengua espanyola al segle XVI», http://www.inh.cat/articles/La-veritable-llengua-espanyola-al-segle-XVI.
[168] Cf. EULÀLIA DURAN i JOSEP SOLERVICENS, Renaixement a la carta; Col·lecció Estudis-4, Departament de Filologia Catalana: Secció Literatura. Universitat de Barcelona – Eumo Editorial, Vic, 1996, p. 104.
[169] Ídem.
[170] MARCEL BATAILLON, Érasme et l’Espagne. Recherches sur l’histoire spirituelle du XVIe siècle; Librairie Droz, S.A.; Ginebra, 1998, p. 345.
[171] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 317.
[172] Vg. «Carta de Vicenç Navarra a Alonso de Valdès. Barcelona, 23 d’octubre de 1528»; cf. E. DURAN, «L’erasmisme als Països Catalans», ob. cit., doc. V, p. 52.
[173] Cf. F. CABALLERO, ob. cit., tom IV, «Apéndize de documentos», núm. 44, p. 398.
[174] MIQUEL BATLLORI, «Cenacles lul·lians i erasmistes a la Barcelona del Renaixement», De l’Humanisme i del Renaixement; a cura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens, Obra Completa, vol. V; Biblioteca d’Estudis i Investigacions-22, Eliseu Climent, Editor; València, 1995, p. 187.
[175] FRANCESC MAGRINYÀ, imeil personal datat el 12 d’agost del 2015.
[176] E. DURAN i J. SOLERVICENS, ob. cit., p. 104-105, nota 175.
[177] JOSÉ LUIS GONZALO SÁNCHEZ-MOLERO, «El erasmismo en España: la utopía de una Edad de Oro», Erasmo en España. La recepción del Humanismo en el primer Renacimiento español; Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior, Madrid, 2002, p. 103.
[178] M. BATLLORI, «Cenacles lul·lians i erasmistes a la Barcelona del Renaixement»; ob. cit., p. 187.
[179] J. L. GONZALO SÁNCHEZ-MOLERO, ob. cit., p. 103.
[180] PEP MAYOLAS, «Erasme de Rotterdam i Sant Jeroni de la Murtra», Institut Nova Història, 16-11-2017; https://www.inh.cat/articles/Erasme-de-Rotterdam-i-Sant-Jeroni-de-la-Murtra.
[181] Ídem.
[182] E. DURAN i J. SOLERVICENS, ob. cit., p. 105, nota 177.
[183] JOSEPH PÉREZ, «Erasmo y el erasmismo en tiempos de Carlos V», Encuentros en Flandes. Relaciones e intercambios hispanoflamencos a inicios de la Edad Moderna; a cura de Werner Thomas i Robert A. Verdonk, Leuven University Press – Fundación Duques de Soria, Lovaina i Soria, 2000, p. 219.
[184] JOSÉ LUIS ABELLÁN, El erasmismo español; Colección Austral-559, Espasa Calpe, S.A.; tercera edició, Madrid, 2005, p. 130.
[185] Ídem.
[186] Vg. «Respuesta del Emperadór a Erasmo: trasladada del latín en romanze», dins LUIS DE USÓZ I RIO, Ziento i diez consideraziones de Juán de Valdés; Reformistas Españoles, tom XVIII, a casa de G. A. Claro del Bosque, Londres, 1863, «Apéndize», p. 566.
[187] J. L. ABELLÁN, ob. cit., p. 95.
[188] Cf. E. DURAN i J. SOLERVICENS, ob. cit., p. 103, nota s/n.
[189] LORENZO RIBER, Obras Completas de Juan Luis Vives; ob. cit., Tom Primer (1947), p. 259.
[190] Ídem, p. 275.
[191] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 1, p. 107.
[192] Ídem, carta 17, p. 148.
[193] Ídem, carta 27, p. 194.
[194] RICARDO G. VILLOSLADA, «Luis Vives y Erasmo. Cotejo de dos almas»; Humanidades, vol. V, núm. 10 (1953), p. 162.
[195] Ídem, p. 162, nota 3.
[196] Ídem, p. 162.
[197] MARIANO PUIGDOLLERS OLIVER, La filosofía española de Luis Vives; Colección Pro Ecclesia et Patria-17, Editorial Labor, S.A.; Barcelona, 1940, p. 92.
[198] FOSTER WATSON, Les relacions de Joan Lluís Vives amb els anglesos i amb l’Anglaterra; traducció de Joan Palau Vera, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca Filosòfica, vol. I, Barcelona, 1918, p. 2, nota 1.
[199] JOAN LLUÍS VIVES, L’assistència als pobres. De subventione Pauperum; text bilingüe llatí-català, traducció i edició a cura de Joan Tello i Brugal, Els clàssics de l’Índex-07, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2009, p. 111.
[200] M. PUIGDOLLERS OLIVER, ob. cit., p. 83.
[201] Cf. FOSTER WATSON, «Introduction», Vives: On education. A translation of the Tradendis Disciplinis of Juan Luis Vives; Cambridge University Press, Cambridge, 1913, p. lxviii i Les relacions de Joan Lluís Vives amb els anglesos I l’Anglaterra; ob. cit., p. 8-9.
[202] ADOLFO BONILLA Y SAN MARTÍN, Luis Vives y la Filosofía del Renacimiento; Nueva Biblioteca Filosófica-XXXII, Imp. de L. Rubio, Madrid, 1929, vol. I, «El hombre y la época», p. 68.
[203] A. BONILLA Y SAN MARTÍN, Luis Vives y la Filosofía del Renacimiento; Nueva Biblioteca Filosófica-XXXIV, vol. III, «Notas. Apéndices. Bibliografía», p. 31, nota 50.
[204] F. WATSON, «Introduction», ob. cit., p. lxviii.
[205] Ídem.
[206] F. WATSON, Les relacions de Joan Lluís Vives amb els anglesos i amb l’Anglaterra; ob. cit., p. 9.
[207] Ídem, p. 17, nota 2.
[208] Ídem.
[209] Cf. ENRIQUE GONZÁLEZ GONZÁLEZ, «Juan Luis Vives. Works and days», A companion to Juan Luis Vives; edició a cura de Charles Fantazzi, Brill, Leiden i Boston, 2008, p. 31.
[210] Cf. LORENZO RIBER, «Juan Luis Vives, Valenciano», Obras Completas de Juan Luis Vives; ob. cit., Tom Primer, p. 26 i M. PUIGDOLLERS OLIVER, ob. cit., p. 70.
[211] J. PÉREZ, ob. cit., p. 212.
[212] Cf. CARLOS GILLY, «Erasmo, la Reforma radical y los heterodoxos radicales españoles», Les lletres hispàniques als segles XVI, XVII i XVIII; edició a cura de Tomàs Martínez Romero, Publicacions de la Universitat Jaume I, Castelló de la Plana, 2005, p. 259.
[213] Vg. DAVID E. VASSBERG, Tierra y sociedad en Castilla. Señores, «poderosos» y campesinos en la España del siglo XVI; traducció de José Vicuña Gutiérrez i Marián Ortuño, Editorial Crítica, S.A.; Barcelona, 1986, p. 9.
[214] FRANCISCO MORENO FERNÁNDEZ, La lengua española en su geografía; Arco/Libros, Madrid, 2009, p. 114.
[215] ÁNGEL DE PRADO MOURA, Inquisición e inquisidores en Castilla. El Tribunal de Valladolid durante la crisis del Antiguo Régimen; Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Valladolid, Valladolid, 1995, p. 37.
[216] ANTONIO CASTILLO GÓMEZ, Historia de la cultura escrita. Del próximo Oriente Antiguo a la sociedad informatizada; Ediciones Trea, Xixon, 2002, p. 197.
[217] F. MIGUEL MARTÍNEZ MARTÍN, EMILIA V. ENRÍQUEZ CARRASCO i ÁNGELES ESTÉVEZ RODRÍGUEZ, Lengua Española (Para Filología Inglesa); Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid, 2013, p. 116.
[218] FADRIQUE FURIÓ CERIOL, «Bononia», Obra Completa; Edicions Alfons el Magnànim – Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València, 1996, vol. 1, Llibre Segon, p. 483.
[219] Vg. JORDI BILBENY, «Els lectors de València i la Nació Catalana al segle XV. Aproximació a les bases socials de l’erasmisme català»; https://www.inh.cat/articles/Els-lectors-de-Valencia-i-la-Nacio-Catalana-al-segle-XV.-Aproximacio-a-les-bases-socials-de-l-erasmisme-catala.
[220] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 121, p. 451.
[221] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 165.
[222] Ídem, p. 280.
[223] Ídem, p. 165.
[224] Ídem, p. 280.
[225] Ídem, p. 550.
[226] WILTON M. NELSON, Diccionario Ilustrado de la Biblia; Editorial Caribe, Inc.; Nashville, 1977, p. 686.
[227] F. FURIÓ CERIOL, ob. cit., Llibre Segon, p. 369.
[228] FRIDERICI FURII CAERIOLANI VALENTINI, Bononia, siue de libris sacris in uernaculam linguam conuertendis; ex officina Michaelis Martini Stellæ; Basilea, 1556.
[229] MARIANO AGUILÓ Y FUSTÉR, Católogo de Obras en Lengua Catalana, Impresas desde 1474 hasta 1860; Sucesores de Rivadeneyra (S.A.), Madrid, 1923, p. 5.
[230] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 550.
[231] EULÀLIA DURAN, «Renaixement i barroc: la il·lusió de la modernitat», Estudis sobre cultura catalana al Renaixement; La Unitat-185, Eliseu Climent, Editor; València, 2004, p. 55.
[232] Ídem, p. 56.
[233] J. VENTURA, ob. cit., p. 141.
[234] GERMÀ COLON, «L’humanista Furió Ceriol i la unitat de la llengua», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/I; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1980, «Homenatge a Josep M. de Casacuberta-1», p. 126.
[235] Cf. JORDI RUBIÓ i BALAGUER, «Notes sobre els llibres de lectura espiritual a Barcelona des de 1500 a 1530», Humanisme i Renaixement; Obres de Jordi Rubió i Balaguer, VIII; Biblioteca Abat Oliba-86, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1990, p. 128.
[236] RICARDO GARCÍA CÁRCEL, «La cultura de los agermanados», Primer Congreso de Historia del País Valenciano; Universidad de Valencia, Valencia, 1976, volum III, p. 144.
[237] Cf. M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 92 i 164.
[238] Ídem, p. 78 i 81.
[239] Ídem, p. 57.
[240] Ídem.
[241] STEFAN ZWEIG, Erasmo de Rotterdam. Triumfo y tragedia de un humanista; traducció de Rosa S. Carbó, Ediciones Paidós Ibérica, S.A.; Barcelona, 2005, p. 43.
[242] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 78.
[243] JOSÉ LUIS ABELLÁN, «El pensamiento renacentista en España y América», Filosofía iberoamericana en la época del Encuentro; edició a cura de Laureano Robles, Editorial Trotta, S.A., Madrid, 1992, p. 157.
[244] ADOLFO BONILLA Y SAN MARTÍN, Luis Vives y la filosofía del Renacimiento; Real Academia de Ciencias Sociales y Políticas, Madrid, 1981, p. 197.
[245] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 79.
[246] J. PÉREZ, ob. cit., p. 219.
[247] CORNELIS AUGUSTIJN, Erasmo de Rotterdam. Vida y obra; traducció d’Octavi Pellissa i revisió de Carlos Gilly, Las Ideas-217, Editorial Crítica, S.A.; Barcelona, 1990, p. 26.
[248] S. ZWEIG, ob. cit., p. 35.
[249] MANUEL TORRES MARÍN, Aproximación al seudónimo literario chileno; Editorial Universitaria, Santiago de Xile, 1985, p. 31.
[250] M. PUIGDOLLERS OLIVER, ob. cit., p. 136.
[251] S. ZWEIG, ob. cit., p. 35.
[252] LÉON-E. HALKIN, Erasmus. A Critical Biography; traducció a l’anglès de John Tonkin, Blackwell Publishers, Oxford UK & Cambridge USA, 1994, p. 1.
[253] S. ZWEIG, ob. cit., p. 35.
[254] L.-E. HALKIN, ob. cit., p. 1.
[255] Cf. ANTONIO FONTÁN, Juan Luis Vives (1490-1540). Humanista, filósofo, político; Ajuntament de València, València, 1992, p. 36.
[256] F. CALERO, ob. cit., p. 20.
[257] R. G. VILLOSLADA, ob. cit., p. 163.
[258] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 27, p. 186.
[259] Ídem, carta 35, p. 226.
[260] Ídem, carta 36, p. 231.
[261] M. PUIGDOLLERS OLIVER, ob. cit., p. 92.
[262] CARLOS G. NOREÑA, Juan Luis Vives; Ediciones Paulinas, Madrid, 1978, p. 156.
[263] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 27, p. 186.
[264] Ídem, p. 187.
[265] L. RIBER, «Juan Luis Vives Valenciano»; ob. cit., tom primer, p. 33-34.
[266] Ídem, p. 34.
[267] GREGORIO MARAÑÓN, «Luis Vives. Su patria y su universo», Españoles fuera de España; Colección Austral-710, Espasa-Calpe, S.A.; sisena edició, Madrid, 1968, p. 135.
[268] Ídem, p. 139.
[269] L. RIBER, «Juan Luis Vives Valenciano»; ob. cit., tom primer, p. 33.
[270] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 27, p. 187.
[271] Ídem.
[272] Ídem.
[273] Vg. DES. ERASMI ROTERODAMI, Opus Epistolarum; edició de P.S. Allen i H.M. Allen, In Typographeo Clarendoniano, Oxonii, 1922, vol. IV, epístola 1108, p. 271.
[274] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 17, p. 187.
[275] Vg. D. E. ROTERODAMI, Opus Epistolarum; ob. cit., epístola 1108, p. 271.
[276] L. RIBER, ob. cit., p. 47.
[277] G. MARAÑÓN, ob. cit., p. 136.
[278] Ídem, p. 135.
[279] ANTONI COMAS, La decadència; Dopesa, Barcelona, 1978, p. 16.
[280] JOAQUIM MARTÍ MESTRE i XAVIER SERRA ESTELLÉS, La Consueta de la Seu de València dels segles XVI i XVII; estudi i edició de Joaquim Martí Mestre i Xavier Serra Estellés, Monumenta Archivorum Valentina, X/II; Facultat de Teología San Vicente Ferrer, València, 2009, p. 45-46.
[281] HELENA RAUSELL GUILLOT, Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento; Estudis Universitaris-86, Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València, 2001, p. 105.
[282] RICARDO GARCÍA CÁRCEL, Orígenes de la Inquisición española. El tribunal de Valencia, 1478-1530; Historia, Ciencia, Sociedad-132, Ediciones Península, Barcelona, 1976, p. 225.
[283] H. RAUSELL GUILLOT, Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento; ob. cit., p. 105.
[284] Ídem.
[285] V. XIMENO, ob. cit., tom I, p. 80.
[286] L. GIL FERNÁNDEZ, Formas y tendencias del humanismo valenciano quinientista; o.b. cit., p. 67.
[287] JUAN ANTONIO PELLICER Y SAFORCADA, Ensayo de una Biblioteca de Traductores Españoles, Donde se da Noticia de las Traducciones que hay en Castellano de la Sagrada Escritura, Santos Padres, Filosofos, Historiadores, Medicos, Oradores, Poetas asi Griegos como Latinos; y de Otros Autores que han Florecido Antes de la Invencion de la Imprenta; Antonio de Sancha, Madrid, 1778, p. 78-79.
[288] MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO, Historia de les Heterodoxos Españoles; vol. III, «Luteranos españoles fuera de España», edició preparada per Enrique Sánchez Reyes, Obras Completas, XXXVII; Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Santander, 1947, p. 280.
[289] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p 550.
[290] M. MENÉNDEZ PELAYO, Historia de los Heterodoxos Españoles; ob. cit., vol. III, p. 281.
[291] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 513.
[292] Cf. RAFAEL VALLDECABRES RODRIGO, El Cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les Corts de Montsó; Universitat de València, València, 2002, p. 111 i 435.
[293] JUAN ANTONIO LLORENTE, Anales de la Inquisición de España; Imprenta de Ibarra, Madrid, 1813, tom II, «Desde el año de 1509 hasta el de 1530», p. 324.
[294] H. RAUSELL GUILLOT, Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento; ob. cit., p. 106.
[295] Ídem.
[296] G. MARAÑÓN, ob. cit., p. 135.
[297] J. A. LLORENTE, ob. cit., p. 325.
[298] J. FUSTER, ob. cit., p. 68.
[299] H. RAUSELL GUILLOT, Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento; ob. cit., p. 106.
[300] MARCELINO MENÉNDEZ Y PELAYO, Historia de la Poesía Castellana en la Edad Media; edició a cura d’Adolfo Bonilla y San Martín, Librería General de Victoriano Suárez, Madrid, 1916, tom III, p. 225.
[301] LUISA DE ALIPRANDINI, «Estudio Preliminar» al Triunfo de Amor. Égloga de Plácida y Vitoriano de Juan del Encina; edició de Luisa de Aliprandini, Nuestros Clásicos-13, Ediciones Akal, S.A.; Torrejón de Ardoz, 1995, p. 5, nota 1.
[302] ANA MARÍA RAMBALDO, El Cancionero de Juan del Encina dentro de su ámbito histórico y literario; Librería y Editorial Castellví, S.A.; Santa Fe (Argentina), 1972, p. 10.
[303] L. DE ALIPRANDINI, ob. cit., p. 5-6.
[304] Ídem, p. 6.
[305] Ídem, p. 5.
[306] MIGUEL ÁNGEL PÉREZ PRIEGO; «Introducción» al Teatro completo de Juan del Encina; edició de Miguel Ángel Pérez Priego, Letras Hispánicas-339, Ediciones Càtedra, quarta edició, Madrid, 2008, p. 11.
[307] L. DE ALIPRANDINI, ob. cit., p. 5.
[308] MARGHERITA MORREALE, Homenaje a Fray Luis de León; Acta Salmanticensia, Estudios Filogógicos-318, Ediciones Universidad de Salamanca – Prensas Universitarias de Zaragoza, Salamanca, 2007, p. 677.
[309] L. DE ALIPRANDINI, ob. cit., p. 5.
[310] MANUEL MORAIS, «Estudio Introductorio» a La obra musical de Juna del Encina; transcripció i estudi introductori de Manuel Morais, pròleg d’Ismael Ferdnàndez de la Cuesta i estudi preliminar de Miguel Manzano Alonso; Centro de Cultura Tradicional – Diputación Provincial de Salamanca, Salamanca, 1997, p. 41.
[311] Cancionero de las obras de Juan del Enzina; Salamanca, 1496, foli VI [recte i vers].
[312] Vg. GOVERT WESTERVELD, Hernando del Castillo, seudónimo de Juan del Encina; Academia de Estudios Humanísticos de Blanca, Blanca (Múrica), 2013.
[313] Ídem, p. 44.
[314] Ídem, p. 56.
[315] ANTONIO ESPINA, Las mejores escenas del teatro español. Des de sus orígenes hasta la época actual; Aguilar, Madrid, 1959, p. 33.
[316] G. WESTERVELD, ob. cit., p. 57.
[317] Ídem, p. 59.
[318] Cf. D. W. McPHEETERS, El humanista español Alonso de Proaza; Editorial Castalia, València, 1961, p. 24.
[319] Ídem.
[320] Ídem, p. 27.
[321] G. WESTERVELD, ob. cit., p. 60.
[322] Ídem, p. 37.
[323] Ídem, p. 59.
[324] Cf. MICHAEL GERLI, Poesía Cancioneril Castellana; Ediciones Akal, S.A.; Torrejón de Ardoz, 1994, p. 103.
[325] Cf. JOSÉ RIUS SERRA, Catalanes y aragoneses en la Corte de Calixto III; Biblioteca Histórica de la Biblioteca Balmes, Sèrie I, Volum III, Biblioteca Balmes, Barcelona, 1927, p. 88-89.
[326] Ídem, p. 89.
[327] Cf. ANTONI FERRANDO i FRANCÉS, «Joan Olzina, secretari d’Alfons el Magnànim, autor del Curial e Güelfa?»; Estudis Romànics, 35 (2013), p. 451.
[328] Ídem, p. 453.
[329] MIGUEL ÁNGEL AULADELL PÉREZ, «La transformación por amor en una farsa de Lucas Fernández», Los albores del teatro español. Actas de las XVII Jornadas de teatro clásico. Almagro, julio de 1994; edició a cura de Felipe B. Pediaza Jiménez i Rafael González Cañal, Universidad de Castilla-La Mancha, Almagro (Ciudad Real), 1995, p. 130.
[330] JOSÉ SOLíS DE LOS SANTOS, Sátiras de Filelfo; Alfar Universidad-44, Ediciones Alfar, Sevilla, 1989, p. 206, nota 10.
[331] JOSEP M. NADAL i MODEST PRATS, Història de la Llengua Catalana; Estudis i Documents-34, Edicions 62, s/a; Barcelona, 1996, volum segon, «Segle XV», p. 104.
[332] Cf. PANDOLFO COLLENUCCIO i MAMBRIN ROSEO, Del Compendio Dell’Istoria del Regno di Napoli; Part Primera, A Casa de Barezzo Barezzi, Venècia, 1591, foli 207 [v].
[333] Cf. AVELINO SOTELO ÁLVAREZ, Casa de Aragón de Nápoles. (1442-1503) en la historiografía italiana del s. XV al XVIII; PhD Áristos Éditor’s, Torrevella, 2001, p. 179.
[334] ISTVÁN PIETER BEJCZY, Erasmus and de Middle Ages. The Historical Consciousness of the Christian Humanist; Koninklijke Brill NV, Leiden, 2001, p. 2.
[335] CIRIACO MORÓN ARROYO, «El sistema de Erasmo. Origen, originalidad, vigencia», El erasmismo en España; edició de Manuel Revuelta Sañudo i Ciriaco Morón Arroyo, Sociedad Menéndez Pelayo, Santander, 1986, p. 46.
[336] CIRIACO MORÓN ARROYO, «Espesor de la letra. La hermenéutica de Fray Luis de León», Fray Luis de León. Historia, humanismo y letras; edició a cura de Víctor García de la Concha i Javier San José Lera, Acta Salmanticensia. Estudios Filológicos-263, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 1996, p. 309.
[337] H. RAUSELL GUILLOT, Letras y fe. Erasmo en la Valencia del Renacimiento; ob. cit., p. 144.
[338] MANUEL V. FEBRER ROMAGUERA, Ortodoxia y Humanismo. El Estudio General de Valencia durante el Rectorado de Joan de Salaya (1525-1558); Servei de Publicacions de la Universitat de València, València, 2003, p. 236, nota 708.
[339] EUGENIO ASENSIO, El erasmismo y las corrientes espirituales afines. Conversos, franciscanos, italianizantes; Publicaciones del Semyr. Estudios y Ensayos. Serie chica-1, Salamanca, 2003, Seminario de Estudios Medievales y Renacentistas, p. 97-98.
[340] J. L. VIVES, Epistolario; ob. cit., carta 27, p. 189.
[341] M. BATAILLON, Erasmo y España. Estudios sobre la historia espiritual del siglo XVI; ob. cit., p. 279.
[342] JOSÉ LUIS ABELLÁN, El Erasmismo Español. Una historia de la otra España; Colección Ediciones del Espejo-13, Editorial Gráficas Espejo, Madrid, 1976, p. 130.
[343] JOSÉ LUIS ABELLÁN, Historia Crítica del Pensamiento Español; Espasa-Calpe, S.A.; Madrid, 1979, vol. 2, «La Edad de Oro (siglo XVI)», p. 35.
[344] M. MENÉNDEZ PELAYO, Historia de los Heterodoxos Españoles; ob. cit., vol. III, «Erasmistas y protestantes», p. 75.
[345] Ídem, p. 89.
[346] PEP MAYOLAS, Erasme i la construcció catalana d’Espanya; Col·lecció Descoberta-58, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2014.
CATEGORIES
Articles
Conferències
Contes i relats
Espai polític
Llibres
Poesia
Premsa
CRONOLOGIA
80's
90's
00's
10's
ÚLTIMES ENTRADES
SANTA TERESA DE JESÚS VA NÉIXER EN UNA CIUTAT FUNDADA PELS FENICIS
30/04/2021
Articles
1142 Lectures
Des de l’agost de l’any 2000 que defenso que Santa Teresa era una monja catalana, l’obra de la qual va ser recollida per la Inquisició[1], que la va traduir al castellà. Així mateix, també vindico que els inquisidors, amb la mateixa insídia, arreglarien la seva biografia per fer-la no només castellana, sinó al·lèrgica a qualsevol presència als regnes de Catalunya, ja fos al […]
LA LLENGUA RUDIMENTÀRIA I L’ORTOGRAFIA ESTRAMBÒTICA DE SANTA TERESA DE JESÚS
12/03/2021
Articles
1012 Lectures
A l’any 2000, en llegir el Libro de la Vida de Teresa de Jesús[1], em vaig adonar que, per raó de la llengua que hi feia servir, plena de catalanismes, catalanades i errors de traducció[2], i d’algunes dades biogràfiques que posteriorment vaig remarcar en tertúlies i conferències[3], no podia ser la dona castellana, sense estudis, que se’ns repeteix fins a l’avorriment, sinó que […]
SANTA TERESA DE JESÚS I EL PARE PERE GIL
08/02/2021
Articles
1341 Lectures
A la primera part de l’edició de les Obres de Santa Teresa, publicades a Anvers al 1630 per En Baltasar Moret, després de la carta de l’editor al Duc Comte d’Olivares i de la carta de fra Lluís de Lleó a Anna de Jesús, venia un llistat de «Testimonis de Diverses Persones Greus en Aprovació de l’Esperit i Doctrina de la Santa Mare […]
NADALA DEL CALFRED AL COR
11/01/2021
Poesia
1873 Lectures
.
EL CAGANER, EL DIMONI, EL FUM I LA VISIÓ TRANSCENDENT
15/12/2020
Articles
1800 Lectures
Com més avancem en l’estudi del Caganer i els seus vincles amb la sacralitat arcaica i l’ús sagrat dels excrements[1], més evident sembla que antigament hi havia una relació entre la defecació i la representació d’una divinitat i entre la defecació i una forma esfumadissa d’espiritualitat. He anat desgranant el significat d’aquest vincle al llarg d’un estudi que vaig polint i ampliant, amb […]
LA SACRALITAT PERDUDA D’«EL CAGANER»
20/11/2020
Articles
2266 Lectures
1.- Orígens precristians del pessebre Fa anys que explico que hi ha fortes relacions entre les figures del nostre pessebre i el passat religiós i mitològic precristià. Ho podeu resseguir tant a l’article «Arrels precristianes del pessebre de Nadal»[1], com a la conferència pronunciada el passat 12 de desembre del 2019 al restaurant l’Era d’Arenys de Munt, amb el títol «El […]
COL·LABORADORS
Subscriu-te a la nostra Newsletter
Accepto la Política de privacitat
Tots els drets reservats per Jordi Bilbeny2022 © AVÍS LEGAL Política de privacitat Política de cookies | 0.762541 | curate | {"ca": 0.8148155332272956, "sq": 0.0001616428081881781, "en": 0.021698930571181028, "eu": 6.465712327527123e-05, "es": 0.12871940101640997, "ru": 0.0022242050406693307, "hu": 0.0005819141094774411, "jv": 9.698568491290686e-05, "pt": 0.00604544102623786, "st": 0.00037501131499657317, "fr": 0.00188798799963792, "it": 0.010170565491200165, "la": 0.001099171095679611, "de": 0.0007047626437004565, "bs": 0.0006918312190454022, "ue": 0.0007435569176656192, "is": 0.0007176940683555108, "ms": 0.0002586284931010849, "ro": 0.0010280482600768127, "lo": 0.00020690279448086797, "hr": 0.001681085205157052, "sr": 0.0003556141780139918, "uz": 0.0006013112464600225, "no": 0.00031681990404882905, "eb": 0.0017198794791222149, "pl": 0.0001357799588780696, "uk": 0.00012931424655054246, "mk": 0.00034268275335893754, "te": 0.00022629993146344932, "rc": 5.172569862021699e-05, "tr": 5.172569862021699e-05, "ec": 0.00010991710956796111, "zh": 0.00014871138353312385, "ja": 0.000523722698529697, "gl": 0.00036207989034151895, "uu": 5.8191410947744115e-05, "lt": 0.00012284853422301535, "br": 0.0002586284931010849, "eo": 0.0003491484656864647, "ta": 6.465712327527123e-05, "sv": 9.698568491290686e-05} | http://www.jordibilbeny.cat/2016/04/27/erasme/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_395308 | Menú
BARCELONA, 5 juny (EUROPA PRESS) -
El guanyador de les eleccions a Barcelona, el republic Ernest Maragall, ha ofert aquest dimecres crear una nova figura "d'alt nivell" a l'alcaldessa en funcions i segona en els comicis, Ada Colau (BComú), per ha interromput les negociacions amb els comuns fins que decideixin si volen pactar amb ERC o amb el PSC amb els vots de Manuel Valls (BCN Canvi-Cs).
"Mentre els comuns no defineixin la seva decisió o continun el flirteig amb el PSC i el senyor Valls, sembla oportú obrir un parntesi en els contactes" entre els republicans i BComú, a l'espera que s'aclareixi l'escenari i sense la intenció de trencar res, ha remarcat Maragall en roda de premsa aquest dimecres.
Amb diversos membres del seu equip, ha advertit que BComú ha de triar entre un projecte de ciutat progressista que generi estabilitat amb ERC, i "l'invent de l'aberració del vot i la inestabilitat d'un govern supeditat i sempre pendent i condicionat per la figura i el vot de Valls", cosa que també passaria si Colau es presentés a una investidura sense pactar res.
Ha destacat que est disposat a reunir-se totes les vegades que calgui amb Colau --fins i tot aquest mateix dimecres--, per que les converses requereixen un clima de lleialtat i confiana entre les organitzacions i a nivell personal, la qual cosa és incompatible amb una "estratgia parallela" de negociacions de Colau amb el PSC.
"En cap cas ens podem situar en un escenari de subhasta" a l'espera d'una decisió unilateral de BComú en funció només de qui és alcalde --podria ser-ho Colau amb els vots del PSC i BCN Canvi-Cs--, i ha advertit que ERC no exercir de figurant en aquest escenari de mercadeig a tantes bandes, encara que ha ressaltat que els comuns tenen dret a estudiar opcions.
Maragall ha avisat que els republicans tampoc no poden "acceptar un tripartit impossible" amb el PSC, i ha dit que la situació canviaria si Colau trobés amb els socialistes punts de trobada pel que fa a la llibertat dels dirigents independentistes i a l'obertura de converses per a un referndum, per no ho veu probable.
Ha ressaltat que aquestes qüestions també van sobre la ciutat: "Tots i cadascun dels presoners són també Barcelona", i ha insistit que basen la seva negociació només a Barcelona i que no la supeditaran a res --tampoc a altres ciutats ni lgiques, ha dit després que Colau destaqués aquest dimarts que ERC i el PSC sí pactaran en altres municipis--.
Ha proposat crear una "nova figura al més alt nivell de responsabilitat" per a Colau, en coherncia amb els resultats electorals --ERC i BComú van empatar en regidors encara que ell va aconseguir més vots--, de manera que l'Alcaldia seria per a la fora més votada, i aquesta nova figura seria per a BComú, ha dit.
Maragall ha assenyalat que aquesta nova figura especial i específica --que fins i tot podria requerir canvis normatius municipals-- est per definir, per s'ha mostrat convenut que seran "capaos de trobar" aquesta fórmula per articular un govern d'ERC i BComú que sigui tan forta i potent com sigui possible.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.764627 | curate | {"es": 0.10387065164135229, "ca": 0.8863302302792748, "en": 0.009799118079372856} | : /catalunya/noticia-maragall-ofereix-colau-rol-dalt-nivell-interromp-les-reunions-fins-decideixi-20190605140801.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_22519 | S’acosta la fi de la funció! La Sakura i la Chiyo corren un gran perill en plena batalla acarnissada contra en Sasori, el qual ha convertit el seu propi cos en un titella.
Com s’acabarà aquesta lluita intestina...? Mentrestant, contribuirà el nou sharingan a posar punt i final a l’enfrontament d’en Naruto i en Kakashi contra en Deidara! ?
BLEACH 20 - Tite Kubo
Resulta que el suposadament traspassat Aizen encara és viu!? Ara bé, l’alegria serà breu, perquè la freda fulla de l’Aizen travessa la Hinamori. En Hitsugaya, aterrit, troba el seu cos inert...! Es descobreix l’enrevessat pla de l’Aizen, així com el veritable objectiu de la condemna a mort de la Rukia!
INU-YASHA 39 - Rumiko Takahashi
Una nena endimoniada ataca l’Inu-yasha amb la Dakki, l’espasa encantada!! El poder de la Dakki és temible... Podria ser la clau per destruir en Môryômaru d’una vegada per sempre...?
SAKURA, LA CAÇADORA DE CARTES 8 - CLAMP
Tot d’una, es posa de moda fer peluixos en forma d’osset i per això la Sakura decideix fer-ne un per regalar-lo a en Yukito. Però el peluix és converteix en un gegant que
amenaça de destruir el barri de Tomoeda!
Qui deu ser darrere de tot això...! ?
KIMAGURE ORANGE ROAD 2 - Izumi Matsumoto
Davant d’en Kyôsuke apareix un amic de la infància de la Madoka i la Hikaru que, a més a més, està enamorat de la segona! Un panorama amorós ben complicat que encara s’embolica més quan, de la manera més inesperada, resulta que se’n van a la platja tots quatre...! Què els espera al paradís estival...! ? | 1 | perfect | {"ca": 0.9102478231748158, "fr": 0.0020093770931011385, "de": 0.01406563965170797, "en": 0.047555257870060284, "es": 0.026121902210314803} | |
cawac_ca_20200528_1_169800 | Eduard Castanyo
Visat núm. 3 (abril 2007)
par Eduard Castanyo
Eduard Castanyo (Barcelona, 1964) és llicenciat en filologia anglesa i ha traduït llibres per a diverses editorials. Partint d’una base professional especialitzada en la fotocomposició i la correcció de textos, l’any 1988 traduí la seva primera novel·la, La fi de la infantesa , d’Arthur C. Clarke, publicada per l’Editorial Pleniluni, la qual ha estat seguida per altres grans noms en la ciència-ficció.
En aquest àmbit, ha traduït, entre altres, els títols Tropes de l’espai (Robert Heinlein), El caçador de la mort (Ian Watson), 2001, una odissea espacial (Arthur C. Clarke), Més que humà (Theodore Sturgeon), Rescat en el temps (Michael Crichton), Conflictes (Ian Watson).
Les seves traduccions, però, no se centren únicament en les obres de ciència-ficció: ha traduït també Henry James ( La bèstia entre la jungla ), Salvador Dalí ( Articles . Cinquanta secrets màgics per pintar ), Jiddu Krishnamurti ( La felicitat primera i última ), Roald Dahl ( Contes per a adults ), Lewis Carroll ( Un conte embolicat ), Frank McCourt ( Les cendres d’Àngela , ’Tis! ), Tom Sharpe ( L’ovella negra ). Des de l’edició de La fi de la infantesa del 1988 fins al desembre del 2005, la llista d’obres traduïdes arriba als quaranta títols. | 0.771081 | curate | {"nl": 0.011727912431587178, "ca": 0.9366692728694292, "es": 0.0109460516028147, "fr": 0.040656763096168884} | http://www.visat.cat/espai-traductors/fra/traductor/135/29/angles/eduard-castanyo.html |
macocu_ca_20230731_10_95720 | Els films essencials | Ser
Hotel Rwanda (Terry George)
Nacionalitat: Gran Bretanya,Canadà, Sud-àfrica, Itàlia
Any: 2005
Guió: Keir Pearson, Terry George
Sinopsi:
A Kigali, capital de Rwanda, l’any 1994, va succeir una brutal i sagnant guerra civil. Radicals de l’ètnia Hutu van massacrar a la població minoritària, d’una altre suposada “raça” (raça artificial potenciada pels colonitzadors belgues) els Tutsis, passant per sobre de la voluntat del Hutus moderats què defugien de tals accions. En uns cent dies de revolta i insurrecció van morir prop d’un milió de persones. Amb la intenció d’aturar, dins l’humanament possible, les atrocitats succeïdes, Paul Rusesabagina, director d’un hotel de luxe d’una multinacional hotelera belga, el MilleCollines Hotel, acull dins l’establiment a un nombrós grup de refugiats. El film narra el coratge d’aquest hutu que, a banda de defensar la seva família (la seva esposa es tutsi) i als seus veïns, salva la vida a més de mil persones.
Notes de la producció:
La producció del film s’emmarca dins del gènere catalogat de drama. Es basa en el conflicte ètnic entre els Hutus i els Tutsis, concretament en la guerra civil entre ambdues faccions, com són en realitat, amb l’objectiu de mostrar-nos un dels capítols més sagnants de la historia recent. El temes de referència que es desprenen del film són diversos: els conflictes ètnics de rerefons polític i econòmic, les conseqüències del colonialisme europeu, el comportament humà en situacions de crisi extrema, el paper dels reporters de guerra i els mitjans de comunicació, el paper dels organismes internacionals, el poder dels lobbys.
El director indaga a partir de fets reals l’abast del conflicte i construeix una història verídica plasmada, però, de manera refinada i una mica edulcorada. “La intenció era recrear una història fàcil de digerir pels espectadors” va declarar l’actor protagonista, Don Cheadle.
La pel·lícula funciona com a film-memòria ja que sacseja la consciència humana, en especial dels occidentals acostumats a oblidar Àfrica, i dóna relleu a la vida, el coratge i la capacitat de resistència d’un home (Paul Rusesabagina) que lluita amb tots els mitjans al seu abast per tal d’aturar la violència i salvar el màxim nombre possible de vides humanes.
CONFLICTE QUE POT AJUDAR A ENTENDRE: LA GUERRA DE RWANDA DE 1990-1994
Per entendre millor el conflicte a l’Àfrica dels Grans Llacs, en concret a Rwanda, cal indicar uns breus apunts històrics. Abans dels segle VI d.C. la zona geogràfica de l’actual Rwanda era habitada pels Twas –pigmeus caçadors-, a partir d’aquest segle hi va entrar un altre grup ètnic: els Hutus. Fou a partir del segle VIII i IX que entraren al territori uns nous veïns, un contingent de ramaders Tutsis, que s’instal·laren pacíficament entre els Hutus. Els conflictes van començar en el s.XVI quan els principats tutsis van iniciar companyes militars contra els hutus aniquilant als seus prínceps. Cap al s. XIX el domini era dels reis tutsis d’estructura socio-econòmica jerarquitzada.
El belgues i aliats van entrar al territori, que havia estat l’Africa Oriental Alemanya, per Nyaza el maig del 1916, i el 17 de juny del mateix any Rwanda va quedar ocupada. El tractat de Versalles es va signar el 30 de juny de 1919 i va suposar, entre altres, la renuncia alemanya i l’establiment formal d’un pre-mandat belga. El mandat fou confirmat oficialment per Nacions Unides el 22 de juliol de 1922 i acceptat pel parlament belga el 20 d’octubre de 1924. El 13 de desembre de 1946 fou ja l’ONU l’organisme internacional que va ratificar el mandat.
La colonització, sota l’aixopluc del mandat,dels belgues, va tenir un doble efecte sobre el sistema imperant a la regió. Per una banda Bèlgica va reforçar la posició de domini dels tutsis –grup poblacional minoritari- tant a nivell polític com econòmic i, d’altre banda, els belgues, sostinguts pels missioners, es van esforçar per humanitzar els sistema limitant la injustícia i l’explotació excessiva.
L’1 de juliol de l’any 1962 es proclama la República i es forma un govern provisional amb la qual cosa es posava fi a la monarquia tutsi. El primer president de la Rwanda independent va ser en Grégoire Kayibanda. Els primers anys del seu govern va estar marcat per l’esperança. Però els tutsis que es van exiliar no van parar de llançar atacs contra el país. L’any 1972 es van perpetrar 350.000 assassinats de hutus a Burundi que van produir reaccions anti-tutsis a l’interior de Rwanda, conduint tot plegat al cop d’Estat del general Habyarimana, el juliol de 1973.
El 1988 el Banc Mundial presentava Rwanda com a model de desenvolupament i l’informe d’Amnistia Internacional de 1990 donava com a satisfactori el respecte als drets humans. Malgrat això, però, alguns sectors en el poder s’anaven corrompent mentre el país començava una davallada econòmica degut, entre d’altres factors, a la caiguda del preu del cafè, primer producte d’exportació.
Passant al conflicte pròpiament dit, és a dir, a l’ aniquilació de hutus per part de la guerrilla tutsi dins d’un marc de guerra civil, Rwanda va ser atacada l’1 d’octubre de 1990 per part dels tutsis del FPR (Front Patriòtic Ruandès) que eren a l’exili amb el suport d’Uganda, que alhora rebia el suport de Gran Bretanya i els EEUU. La justificació de l’atac era que Habyarimana no permetia el retorn dels refugiats tutsis a causa de la pertinença d’una altre ètnia. Però si considerem que la majoria d’operadors econòmics de Rwanda eren tutsis no es pot dir que el general tanqués totes les portes als refugiats tutsis. Per altre costat, França, Bèlgica i el Zaire van enviar tropes per ajudar all govern ruandès. El FPR va cometre altres accions i matances com l’extermini de la població de Muvumba o les matances a Ruhengeri el 22 de gener de 1991. D’altra banda, també hi van haver matances de tutsis en algunes regions com les perpetrades contra un subgrup tutsi del nord del país el gener del 1991 i contra els tutsis de Bugesera, al sud, el març del 1992. Els successius atacs de FPR van provocar massives fugides de població cap al centre del país.
L’agost de 1993 es van signar els Acords d’Arusha que preveien una participació en el poder entre els diferents partits polítics que s’havien creat, i que el FPR s’enduia una representació superior a la que li corresponia en funció de la realitat poblacional del país.
El clima de tensió va arribar a ser extrem després dels assassinats dels presidents de Rwanda i Burundi, Habyarimana i Ndadaye respectivament, talment ambdós hutus, el 6 d’abril de 1994; tots els analistes coincideixen a dir que aquest magnicidi va ser l’espurna que va encendre el foc a Rwanda. Vers l’autoria de l’atemptat tot apunta que fou obra d’un macabre pla del FPR.
El 9 d’abril es va formar un govern interí presidit per Jean Kambanda, sense la presencia de cap tutsi ni cap hutu de l’oposició proper al FPR. El 12 d’abril l’exèrcit ruandès va proposar una treva al FPR per tal d’aturar les matances però aquest s’hi va negar. El 30 d’abril l’ONU va oferir enviar tropes internacionals amb el mateix objectiu i el FPR s’hi tornà a negar.
A principis de 1994 hi havia a Rwanda un milió de desplaçats interns a conseqüència, com s’ha dit abans, de les matances que portaven a terme les guerrilles del FPR; a més s’hi trobaven centenars de milers de refugiats hutus burundesos al sud que fugien de les matances de l’exèrcit tutsi de Burundi. Així, després del magnicidi el país entra en una terrible i desoladora espiral de violència extrema que portà a les matances generalitzades dels mesos d’abril a juny de 1994. Les milícies hutus van assassinar massivament als tutsis del país i, alhora, també als propis hutus propers al FPR. La brutalitat va coincidir amb les matances de hutus que perpetrava massivament el FPR, on també hi morien tutsis. Bona part dels joves del partir MRND, els interahamwe –hutu- es van destacar en aquestes matances massives.
Una ferma i contundent intervenció de l’ONU hagués pogut aturar les matances però, en lloc d’això, l’organisme internacional va ordenar la retirada dels cascos blaus; només van quedar unes patrulles insignificants per anar evacuant del país a la població blanca a resultes del ultimàtum de tres dies a tots els estrangers que va llançar el FPR, perquè se n’anessin del país.
S’ha sabut i s’ha provat gràcies a testimonis belgues que van sobreviure miraculosament, que els veritables autors de les matances indiscriminades perpetrades suposadament per la milícia interahamwes (hutus), foren mercenaris sense uniforme a les ordres de l’exèrcit tutsi.
Durant el conflicte en qüestió, és a dir, entre els mesos d’abril i juny,es va decretar un embargament internacional d’armes contra el règim ruandès, però el FPR continuava rebent-ne a través d’ Uganda.
El mes de juliol de 1994, el FPR pren el poder i tres milions de persones travessen les fronteres per a refugiar-se, sobretot al Zaire i Tanzània. Amb aquesta maniobra els tutsis aconseguiren desplaçar a l’exèrcit hutu i la milícia interahamwes.
Es va estimar que entre abril i juliol de 1994 s’havien assassinat uns 800.000 tutsis i hutus de l’oposició, però gairebé no es va informar sobre la població hutu assassinada pel FPR durant aquests mesos i des de 1990.
Amb el FPR al poder a l’interior del país va començar una purga sistemàtica per part de militars del Front Popular amb matances selectives.
RAONS QUE PODEN JUSTIFICAR L’ELECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA PER A COMENTAR EL CONFLICTE RUANDÈS
Molt sovint el cinema ens apropa en format de ficció a fets reals, i en el cas de “Hotel Rwanda” s’ens presenta la reconstrucció d’una història personal veritable amb un transfons sociopolític immers en un conflicte de violència extrema també real. Per aquest motiu vaig pensar que el film, que ja havia vist feia temps, i que necessàriament he tornat a visualitzar, era la font imprescindible i ineluctable per referir-me al conflicte dels Grans Llacs i concretament a la guerra civil ruandesa.
Les paraules del propi Rusesabagina confirmen la veracitat dels fets, encara que presentats de manera molt refinada. Ell diu: “Tot el que es veu a la pel·lícula ho vam viure” i afegeix: “no es podia, però, fer un film que mostrés tot el que realment va passar a Rwanda. Allò va ser tant extremadament cruel que ningú aniria a veure-la. Però, encara que la producció és molt clement amb la realitat, ha de servir per a què el món tregui les seves conclusions d’allò més terrible que va succeir”.
La pel·lícula precisament es centra en la matança que va tenir lloc a partir del 6 d’abril de 1994, quan el president ruandès, Habyarimana –hutu-, juntament amb el president de Burundi, fou assassinat quan tornava amb avió des de Arusha, després de haver signat la pau amb la guerrilla rebel tutsi. Aquest fet fou la senyal del inici d’un genocidi brutal iniciat per les milícies hutus, els interhamwes, i continuat, dins d’una guerra civil, pel Front Patriòtic Ruandès –tutsi- i l’exèrcit de Rwanda –hutu-.
En definitiva es tractava del film més idoni per poder abordar el tema en qüestió.
MOMENTS DE LA PEL·LÍCULA MÉS IMPORTANTS REFERENTS AL TEMA HISTÒRIC EN QÜESTIÓ
Kigali, abril-juliol del 1994.
El film comença amb un missatge radiofònic. S’escolta la veu d’un home amb to amenaçant, des de la RTLM, l’emissora de ràdio del poder Hutu. Entre altres coses diu: “...per què odio al tutsis? Respon: perquè van col·laborar amb els colonitzadors belgues. Ens van robar la nostra terra hutu,...Son cuques, son assassins. Rwanda és la terra dels hutus, som la majoria... Acabarem amb aquesta plaga. Exterminarem als rebels del FPR”.
A l’Hotel Mille Hollines s’està celebrant l’acord de pau que a Tanzània va signar el president de Rwanda amb el FPR. Es veu una gran pancarta que diu: “Peace, love and brotherhood” (Pau, Amor i Germandat).
Un periodista estranger s’informa de la situació dialogant amb un periodista local i amb el director de l’hotel, el Sr. P.Rusesabagina; entre les qüestions que treu en clar és el fet que foren els belgues els que van crear la distinció entre hutus i tutsis, com si de dues races es tractés –“els tutsis son més alts i més elegants,...”-, com a persona intel·ligent el periodista se n’adona que tal distinció és una fal·làcia, un muntatge aliè a la realitat.
En les sales de premsa dels informadors estrangers es capta un missatge, a través d’un monitor de TV, que diu que l’ONU acusa al exèrcit ruandès d’estar entrenant i armant en secret a la milícia hutu, els interhamwes. El cap de l’exèrcit, el general Bizimungu, ho nega rotundament.
Comencen les matances de tutsis per part de les milícies hutus. Es veuen per TV. Es dona a conèixer la noticia del doble assassinat presidencial. Comença el caos i la barbàrie extrema per totes bandes.
El coronel Olivier, de les forces belgues enviades per l’ONU, que feia unes hores va fer un brindis amb Paul i els altres personalitats al Hotel Mille Collines per la pau a Rwanda i per extensió a Àfrica, ara parla, a soles a la barra del bar, amb Paul –el director- per a comunicar-li que ha rebut una ordre de fer sortir del país, és a dir, d’evacuar, a tota la població blanca, fins hi tot als soldats belgues; només, però, se’n quedaran 300 militars per a tot el país; al hotel només n’hi pot deixar quatre.
Una frase d’un gran contingut crític, que no es pot eludir, és la que expressa, amb tristesa i decepció, el coronell Olivier a Paul, el director del hotel: “ Per a Occident i les potències en les que tu confies no valeu res, sou una merda. Us consideren escombraria, sou insignificants...”
En conseqüència, i malgrat ser un home esperançador i confiat en el sistema del món occidental, Paul Rosesabagina, queda immers en una profunda decepció i, alhora, angoixa pel futur de la seva família i del seu poble.
L’Hotel de luxe que regenta Paul Rosesabagina i que pertany a una multinacional belga, s’utilitza per a refugiar a tutsis i hutus col·laboracionistes a part de la pròpia família de Paul (recordar que la seva dona era tutsi) i als seus veïns més propers. Fent ús dels contactes que tenia Paul amb l’alta direcció de la multinacional, aprofita per fer unes trucades. Aquestes van tenir uns certs fruits, ja que el president de la companyia belga es va posar en contacte amb el president del govern francès a fi que frenés, dins del possible, donant ordres als militars de l’exèrcit ruandès, hutu, les imminents amenaces que els queien a sobre als refugiats tutsis de l’hotel. Les ordres van arribar just a temps i, tant l’exèrcit hutu com les milícies interhamwe, van abandonar l’objectiu d’atac a l’hotel.
Odi generalitzat, crueltat manifesta, violació indiscriminada, pillatge desmesurat, suborns als militars per frenar la violència, caos i desolació per tot el país, massacres a tots els indrets, cases i edificis incendiats, enfrontaments militars, milicians i guerrillers.
Els rebels Tutsis, les guerrilles del FPR s’enfronten al exèrcit ruandès hutu; les guerrilles tutsis maten als milicians hutus indiscriminadament; l’exèrcit hutu és derrotat.
Els refugiats a l’hotel Mille Collines, escoltats pels pocs soldats belgues de l’ONU, poden finalment arribar al camps de refugi i salvar la vida. La família Rusesabagina pot sortir del país sana i salva.
BIBLIOGRAFIA
ARACIL,Rafael, OLIVER,Joan, SEGURA,Antoni, El mundo actual, Publicaciones Universitat de Barcelona, Barcelona, 1995.
CASÒLIVA,Joan i CARRETERO,Joan, Àfrica dels Grans Llacs, quaderns 95, cristianisme i Justícia, Barcelona, 2000. | 0.860307 | curate | {"ca": 0.9666666666666667, "en": 0.014127604166666667, "id": 0.0005208333333333333, "es": 0.012044270833333334, "nl": 0.0021484375, "pt": 0.0044921875} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_135337 | L'eficàcia de la Musicoteràpia davant l'angoixa i el sentiment de soledat - Musicoteràpia pel benestar
Vés al contingut
Musicoteràpia pel benestar
Processos de musicoteràpia per a millorar el benestar de les persones
Menú
Sobre mi
Serveis
Sons de Somnis
Bressol de Sons
Temps de Sons
Estol de Sons
Sons dels Astres
Contacte
Publicat a 09/04/2019 24/12/2019 per lannacrusa
L’eficàcia de la Musicoteràpia davant l’angoixa i el sentiment de soledat
Aquest és el títol de l’estudi que vam realitzar junt amb el divulgador científic Jordi Jauset i la musicoterapeuta Diana Sastre. També va ser publicat a ECOS, Revista Científica de la Asociación Argentina de Musicoterapia.
Així doncs, l’estudi es basa en les dades extretes dels tests que vam anar passant a les participants del Temps de Sons entre els anys 2015 i 2017. Si voleu llegir-lo aquí teniu l’enllaç a la web de la revista: ECOS article. I aquí el pdf
Un resum d’aquest treball el vam presentar al 5th International Conference of the International Association for Music and Medicine IAMM (Barcelona 2018). | 0.608339 | curate | {"ca": 0.716890595009597, "es": 0.04990403071017274, "pt": 0.0067178502879078695, "fr": 0.0345489443378119, "it": 0.045105566218809984, "en": 0.14683301343570057} | https://musicoterapiapelbenestar.org/resultats-positius-en-lestudi-de-leficacia-de-la-musicoterapia-davant-langoixa/ |
cawac_ca_20200528_12_103232 | per dir que no
cap poema reflecteix la meva fe ni el mal que et vaig fer cap perdó ni la mar tornarà la sorra de la platja que va engolir ni els tresors ofegats pels somnis ni tantes hores com després en silencioses estrelles es van adormir els cignes de cada conte de fades sense varetes màgiques ni sabates de vidre per dir que no sempre vaig tenir temps.
Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d'escriptors i escriptores d'arreu del món, un racó d'expressió, de creativitat oberta, d'experiències compartides, de sentiments retrobats...
Lo Càntich és un espai que pretén promoure l'estima per la lectura i l'escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat. Un petit gest, per salvar els mots ... De fet, l'expressió per mitjà de l'escriptura és una evidència lingüística que indica la fortalesa d'un poble i garanteix la seva supervivència.
La publicació a Lo Càntich està oberta a escriptors/es de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència. Es poden presentar obres en escrites en llengua catalana, en qualsevol de les seves varietats. Aquells autors que, expressant-se habitualment en una altra llengua, desitgin ser traduïts al català, ho hauran de fer constar expressament.
Les aportacions es poden realitzar mitjançant: Publicació de textos originals. Suggeriments d'obres d’autors clàssics. Traduccions d’autors que escriguin en altres llengües. Col·laboracions específiques.
LO CÀNTICH és propietari dels noms de domini i pàgines a Internet a les quals s'accedeix des del domini http://www.locantich.cat i a la resta de dominis registrats al seu nom. El contingut d'aquestes pàgines està subjecte a allò que es disposa a la normativa vigent espanyola reguladora de la Propietat Intel·lectual.
Tots els continguts d'aquest lloc web, incloent sense caràcter limitatiu qualsevol dels seus formats (text, gràfics, imatges, fitxers, etc. ), estructura, disseny, forma de presentació i els drets de propietat intel·lectual que poguessin correspondre, així com totes les marques, noms comercials o qualsevol altre signe distintiu son propietat de LO CÀNTICH , o dels seus legítims propietaris. L'ús indegut del contingut d'aquest lloc web podrà ser considerat una infracció de les normes reguladores.
ACCÉS DELS USUARIS AL LLOC WEB
Les pàgines del lloc web LO CÀNTICH poden ser visitades lliurement pels usuaris llevat d'aquelles que estiguin incloses en àrees tancades o d'accés reservat. Els usuaris hauran d'abstenir-se d'obtenir o d'intentar obtenir els continguts del lloc utilitzant mitjans o procediments diferents dels quals siguin posats a disposició o siguin indicats per a aquest efecte en les pàgines web on es trobin els mateixos.
L'usuari es compromet a utilitzar les pàgines de LO CÀNTICH de conformitat amb la llei, amb el present Avís Legal, amb les Condicions Particulars de certs Serveis i amb la resta d'avisos, reglaments d'ús i instruccions que s'hagin posat en el seu coneixement, així com amb la moral i els bons costums generalment acceptats i amb l'ordre públic.
PUBLICITAT
Aquest lloc web no disposa ni rep finançament de publicitat.
AVÍS LEGAL
LO CÀNTICH es reserva el dret a modificar sense previ avís el contingut dels Avisos Legals d'aquest lloc web. Per tant, i per un correcte ús del mateix, els hi recomanem que visitin periòdicament aquesta secció. | 0.864707 | curate | {"ca": 0.9854651162790697, "en": 0.011627906976744186, "pt": 0.0029069767441860465} | http://www.locantich.cat/2012/04/per-dir-que-no-roser-pinol-illustracio.html |
mc4_ca_20230418_16_165749 | BalearWeb :: Veure tema - T'agrada el nou fòrum
T'agrada el nou fòrum
T'agrada el nou fòrum?
Publicat: Dv Des 05, 2003 9:09 pm Assumpte: T'agrada el nou fòrum
Publicat: Dg Des 07, 2003 1:21 am Assumpte:
Un poc complicat, però ja ens hi acostumarem
Publicat: Dg Des 07, 2003 12:40 pm Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
Si. Molt millor que l'altre.
Aure de legir els FAQs per voure com es fa per contestar els mensatges.
Are el que e fet es CITAR,i e borrat el teu mensatge.
Vaix a lletgir les FAQs
Publicat: Dg Des 07, 2003 1:36 pm Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
Are el que e fet es CITAR,i e borrat el teu mensatge. :shock:
Així com ho fas es pot fer, de fet és com s'hauria de fer si vols replicar a una persona en concret. Però també pots utilitzar el botó "Publicar resposta" que es trobar al principi de cada tema, a la part superior de la pàgina, just al costat del botó "Publicar nou tema".
Publicat: Dg Des 07, 2003 6:50 pm Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
Si, ja anirem aprenent.
Aixo anira be.
Are me ne donat conte que si intent enviar un minsatge sense a ve iniciat sesio, amb el nom de Pep, no em deixa, diu que aquest nom ja esta ocupat.
Deu a ser el meu Pep.
A veura aquest com queda.
Publicat: Dt Des 09, 2003 12:47 am Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
Si, m'agrada.
Tot i que no sé si el sé emprar. No sé si contest on cal. I l'assumpte, com a resposta a una pregunta dins un tema, no hauria de venir determinat? Canviant l'assumpte canvii de tema o canvii de Foro?
Però, en principi, m'agrada i quan el sapigue emprar podrà ser molt útil per a usuaris de l'Arc-46, tot i que obert a tots els altres ususaris de MallorcaWeb
Enhorabona. Els serveis de BalearWeb segueixen creixent i millorant.
No m'ha sortit la signatura aquí. Per ventura sortirà quan es publiqui el missatge.
WEB en castellà:
Publicat: Dc Des 10, 2003 12:19 am Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
I jo, puc respondre'm a mi mateix?
Certament soc un poc torpe per a això dels Fòrums.
Publicat: Dc Des 10, 2003 10:17 am Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
Molt, enhorabona.
No coneixia l'anterior, però aquest tipus l'he emprat a altres llocs i m'agrada.
Publicat: Dc Des 10, 2003 2:56 pm Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
Enhorabona pel nou Fòrum ! !! !
Crec que està molt bé, ara falta que la gent s'animi i digui la seva.
I recordau que "QUI ESTIMA MALLORCA NO LA DESTRUEIX", ja és hora de defensar la nostra illa.
Publicat: Dj Des 11, 2003 8:42 pm Assumpte:
Uep com va a tots, lis vui demanar si es possible, ( i ser que pot esser algo problemàtica), es es fet de poder incloure fotos, an es principi sempre surt es graciós de torn , però despues va mes o manco be, també vui dir que ara no ser si se pot fer, A Xalar[/url]
Publicat: Dc Des 17, 2003 11:36 am Assumpte: Re: T'agrada el nou fòrum
m'agrada, un poquet complicat comparat amb el d'avans, pero esta molt be
Publicat: Dc Gen 07, 2004 1:12 am Assumpte:
Aquest sistema de forum està molt be!! vos felicito per l'elecció!
fool on the hiill
Publicat: Dt Gen 13, 2004 11:12 pm Assumpte:
està bé, és es primer pic que entrava.
Publicat: Dv Gen 16, 2004 6:55 pm Assumpte:
Molt apanyat...sí, senyor. No coneixia l'anterior però aquest és molt apanyat. L'he conegut per l'avís que es va fer al sollernet. Un regal per a mi perquè m'he afeccionat molt als fòrums. Imagina't si en tenc ara de camp per espaiar-me jajaja. | 0.702286 | curate | {"ca": 0.7888687235329703, "oc": 0.10012099213551119, "de": 0.015124016938898971, "ec": 0.0009074410163339383, "et": 0.0069570477918935265, "pt": 0.012704174228675136, "es": 0.01693889897156685, "en": 0.04506957047791894, "fr": 0.00030248033877797946, "nl": 0.013006654567453115} | http://www.balearweb.com/forum/viewtopic.php?t=5&start=0&postdays=0&postorder=asc&highlight= |
macocu_ca_20230731_4_151213 | ES BUSCA TREBALLADORA SOCIAL
Empresa d'atenció domestica situada en els Franqueses del Vallès busca persona titulada en treball social per incoporarse a la nostra empresa.
Oferim contracte de mitja jornada en diferents torns.
Publicación: 28/01/2010
Anuncis similars ES BUSCA TREBALLADORA SOCIAL
Es busca arquitecte amb 5 a 10 anys d'experiència per a ... recalce i rehabilitació d'edificis. - s'ofereix alta en la s. social i contracte inicial d'1 any, renovable a indefinit ... d'organització, lideratge, diligència, etc. - lloc de treball: alacant. - dependrà inicialment de: director tècnic ...
... , es requereixen coneixements en informàtica a nivell d'usuari. es treballarà per objectius. formació sobre els ... a càrrec de l'empresa. sou fix + seguretat social + comissions.
... ?. assegurat en la seguretat social i contracte d'any, treball segur i continuat, ara bé que busco; demano referències ...
... necessitat social, i oferir préstecs a qualsevol persona préstecs i hipoteques autt omobilier treballa o demarer ... i lleis, per tenir en compte quan es busca un préstec opció. [email protected] | 0.693273 | curate | {"es": 0.08751139471285324, "ca": 0.8514129443938013, "pt": 0.03646308113035551, "sh": 0.0054694621695533276, "zh": 0.019143117593436645} | |
macocu_ca_20230731_3_156558 | El 'rider' de Deliveroo acomiadat diu que va rebutjar els diners que li oferia l'empresa pels seus ideals
El 'rider' de Deliveroo que va ser acomiadat de manera "improcedent" per l'empresa de repartiment de menjar a domicili, Víctor Sánchez, ha indicat que va rebutjar els diners que li van oferir des de la companyia perquè retirara la demanda contra ells perquè era "més important" seguir amb el "camí de la lluita". "Això no ho faig per diners,sinó perquè tinc ideals i crec en ells", ha assenyalat.
Així ho assenyala en una resolució en la qual considera "improcedent" l'acomiadament d'un dels seus 'riders' i obliga a readmetre'l en les mateixes condicions que abans de l'acomiadament o a abonar-li una indemnització de 705,13 euros.
Sánchez, que ha estat acompanyat del representant d'Intersindical Valenciana, Marco Llerena, i del 'rider' que ha interposat una denúncia a Inspecció de Treball, Carlos Iglesias, ha explicat que des de Deliveroo li van oferir "cinc xifres", una quantitat "substanciosa" de diners, perquè retirara la demanda i s'acollira únicament a la demanda col·lectiva, amb un judici fixat per al 25 de febrer de 2019 per a 100 treballadors de l'empresa a València.
"Era més important seguir amb el camí de la lluita, perquè era important tindre una sentència favorable abans del judici col·lectiu. Açò no ho faig per diners, sinó perquè tinc ideals i crec en ells. Si ho agafara, els estaria donant la raó a ells, que des del principi diuen que ho fem per diners", ha destacat Sánchez.
Llerena ha elogiat la "dignitat" del 'rider', que l'ha portat a "sostindre la causa per sobre del benefici econòmic" i ha indicat que la sentència els dóna la "raó", ja que explica que es tracta d'un "acomiadament improcedent", encara que considera "lamentables" les xifres d'indemnització.
"Queda absolutament clar que els 'riders' són treballadors per compte d'altri, per tant estan subjectes a l'estatut dels treballadors, a un contracte de treball i a unes normes i una regulació", ha assenyalat el representant d'Intersindical.
Sánchez també ha criticat que les persones que "alcen la veu" són "sentenciades" per Deliveroo: "Al principi t'acomiadaven, després et llevaven hores de treball i perdies diners i, ara, et lleven comandes. El que fan és adreçar les comandes a les persones que són fidels, que no es queixen, que treballen cada dia sense vacances".
El 'rider' ha explicat que aquest tipus de pràctiques són "difícils" de demostrar, però ha manifestat que qui està dins de l'empresa "sap que és així". "En una de les concentracions que vam fer l'any passat, va haver-hi gent de l'empresa que es va dedicar a passar per allí per a fer-nos fotos i saber qui érem", ha indicat.
Així mateix, Sánchez també ha assenyalat que estan en "contacte" amb treballadors d'altres empreses de repartiment, com ara Glovo, Uber o Just Eat: "Sembla que la missatgeria està composta de falsos autònoms", ha criticat. | 0.879654 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_473258 | Hanna`s Home Jerusalem Israel - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Menachem Ussishkin St. 50, Centre, Jerusalem, Israel, 9454102 - Veure al mapa
Més informació sobre Hanna`s Home
Ben posicionat a Centre, Hanna`s Home és un lloc ideal d'inici d'excursions a Jerusalem. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Hanna`s Home també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Jerusalem. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix transport hotel/aeroport, habitació familiar, lloguer de cotxes, servei de llançadora, lloguer de bicicletes.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, escriptori, mini bar, balcó/terrassa per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com jardí. Hanna`s Home és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Jerusalem.
Cal que informeu el Hanna`s Home de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.793458 | curate | {"ca": 0.9422355588897224, "en": 0.05776444111027757} | https://www.agoda.com/ca-es/hanna-s-home/hotel/jerusalem-il.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_683182 | https://twitter.com/alfonslopeztena/status/909084603671093248https://www.youtube.com/watch?v=5uDD4kpxQ8w
Oblideu-lo, segueix resentit. Ara no és el moment. Nosaltres a la nostra.
i pensar que aquesta tifa es va imposar a Carretero
Aquest també és un "personatge" per dir-ho d'una manera suau.
.... possiblement... però no tan nefast com l'ALT | 0.36482 | curate | {"en": 0.30952380952380953, "pt": 0.08630952380952381, "ca": 0.5386904761904762, "it": 0.06547619047619048} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_18 | Tipus de vista: Taula Descàrrega Llicències: Creative Commons Attribution City Anatomy Subsistema: Ciutadans Etiquetes: barri Organitzacions: Ajuntament de Granollers | 0.64398 | curate | {"ca": 1.0} | https://dadesobertes.seu-e.cat/dataset?license_id=cc-by&organization=granollers&vocab_cps_subsystem=citizens&vocab_tipus_vista=taula&vocab_tipus_vista=descarrega&tags=BARRI |
cawac_ca_20200528_0_188423 | La Pàssia
La Pàssia o el Cant de la Passió era una pràctica popular religiosa pròpia del Diumenge de Rams com a punt final dels oficis del matí. A Menorca la trobam documentada d’ençà de 1811, i al llarg d’aquests dos-cents anys s’ha cantat a tots els pobles de l’illa.
Es tracta d’una llarga composició d’autoria desconeguda i que s’ha transmès oralment. A Menorca, en la llarga cadena de transmissió es va perdre l’estructura rimada i només s’han conservat els fragments de rima més forta. Possiblement el seu origen fos l’argument d’una obra dramàtica, i quan les representacions teatrals de la mort i passió de Jesucrist es van excloure de les esglésies es donà pas al costum del cant de la Passió; però se’n desconeix el moment exacte de la creació d’aquest text de la literatura popular menorquina.
Antònia Campins i Francesc Florit en van transcriure una versió enregistrada el 1953 a Alaior, cantada per Eulàlia Gomila Petrus, de 85 anys, que l’havia apresa oralment de petita.
D’altra banda, Antoni Orfila va publicar en el Full Menorquí de El Bien Público quatre versions diferents de les Cobles de la passió i mort de Jesucrist que, potser, eren altres variants d’aquesta mateixa pràctica popular. | 0.861946 | curate | {"ca": 1.0} | http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=176 |
mc4_ca_20230418_15_389617 | Tipus: Masia - Finca Rústega
Preu: 595.000 €
M M Construits: 400
Finca: 12000
Finca 12.000 m2, tancada i plana. Masia reconstruïda en 2004 amb 2 habitatges. Saló - menjador, cuina - office, 4 habitacions, 2 banys a cadascuna, més golfes. Nau 320 m2. Cobert 216 m2. Calefacció, accessos asfaltats. Tots serveis.
Entorns: Vallès Oriental | 0 | curate | {"ca": 0.6851851851851852, "nl": 0.05864197530864197, "it": 0.1388888888888889, "uz": 0.033950617283950615, "pt": 0.08333333333333333} | http://www.anticmasia.com/ca/venta/finca-en-sant-feliu-de-boixalleu-ref-477/286 |
mc4_ca_20230418_11_288267 | 3r de Primària anirem a Can Rigol (Begues)
Sortida en autocar a les 9:10 i tornada a les 17 hores.
Els alumnes de la ESO comencen les classes a les 10 hores.
Els alumnes de tercer i quart curs d’ESO coneixeran el seu tutor i l’horari de classes del proper curs. Les classes començaran el dia 13.
Sortida del primer trimestre
Els alumnes de primer i segon d’ESO aniran a Montblanc. (Data sense confirmar)
La sortida es realitzarà puntualment a les 8.00 h.
Avancem. Benvinguts a un nou curs! !
Iniciem un nou curs, AVANCEM tots junts! !
Premis ECOS 2019
Vídeo del Lliurament dels Premis ECOS d’enguany.
Aquí teniu el vídeo del lliurament del rellotge Garmin que es va sortejar amb motiu de la Setmana Solidària. | 0.647225 | curate | {"ca": 0.9624819624819625, "hu": 0.011544011544011544, "fr": 0.002886002886002886, "es": 0.023088023088023088} | https://www.stjosep.org/cicle-mitja-educacio-primaria-sant-josep-obrer-hospitalet/ |
mc4_ca_20230418_10_247161 | 90è aniversari de Pere Casaldàliga | figueres.com
HomeNotíciesFigueres90è aniversari de Pere Casaldàliga
Avui compleix noranta anys Pere Casaldàliga i Pla, bisbe emèrit de São Félix do Araguaia, a l’estat de Mato Grosso, al Brasil.
Ordenat sacerdot el 1952, Casaldàliga exercí a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid i el 1968 va demanar ser destinat al Mato Grosso brasiler, on ha viscut durant 50 anys. Una de les personalitats més destacades de la teologia de l’alliberament, des de la seva arribada a aquest territori, i durant mig segle, ha estat la figura clau en la defensa dels drets dels habitants més desafavorits. El compromís amb la causa dels indígenes i altres col·lectius oprimits ha fet de Casaldàliga un referent universal en la defensa dels drets humans, malgrat que la lluita li va comportar amenaces i intents d’assassinat, pels quals es va veure obligat a amagar-se diverses vegades fora de la seva terra d’acollida. Mundialment reconegut per la seva lluita i per la seva coherència i espiritualitat, també destaca tal com expressa el seu biògraf, el periodista Francesc Escribano pel seu sentit de l’humor, que el fa anomenar “vell amic” el Parkinson que pateix des de fa anys i que l’ha postrat, sense mobilitat i gairebé sense parla.
Malgrat la malaltia, per a l’advocada i activista a favor dels drets humans Maria J. Souza, Casaldàliga encara és el far que marca el nord a la caminada en defensa dels drets dels exclosos.
El Museu del Joguet de Catalunya conserva un joguet que el bisbe Casaldàliga va fer-nos arribar el 2003. Es tracta d’un seient de joguet realitzat pel poble indígena Karajà, a l’estat de Mato Grosso. Aquest joguet va motivar Casaldàliga a escriure una petita reflexió manuscrita que acompanya la peça:
”Els grans s’asseuen per fer reunió i no entendre’s.
Els petits s’entenen i s’asseuen per jugar”.
Francesc Escribano, en un text que va escriure per al Museu el 2003, destacava la seva tasca: “Des del primer dia que va arribar a Mato Grosso, Pere Casaldàliga va prendre una opció radical de vida. Es va posar al costat dels que no tenien res, els camperols i els indis, i es va enfrontar als que ho tenien tot, els governants i els terratinents de la regió. Amb la seva paraula i amb els seus fets, Casaldàliga ha anat fent realitat el seu somni infantil: ha donat la vida de manera callada i tranquil·la a una gent que no coneixia, d’una terra que no era la seva.”
Aquest petit seient i la seva reflexió es podran veure a la segona planta de l’exposició permanent del museu, que s’inaugurarà properament.
carrer Sant Pere, 1; 17600 FIGUERES – 972 504 585 – [email protected] – www.mjc.cat
Font imatge: claretians.org | 0.86716 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.figueres.com/90e-aniversari-de-pere-casaldaliga/ |
macocu_ca_20230731_6_456254 | Diario no lineal: Hollywood y el doblaje español
El mini espai Diari no lineal antecedeix i és el germen dels Ultrashows de Miguel Noguera. En aquesta sèrie de diaris Noguera, que prem obstinadament una PDA assegut en una taula amb fons de paper de plata i amb una sintonia dels Beach Boys, revelava directament a la cambra trucs lingüístics o disseccionava, com en aquest cas, els secrets del doblatge en espanyol.
Fitxa Tècnica | 0.728874 | curate | {"es": 0.11267605633802817, "ca": 0.8873239436619719} | |
mc4_ca_20230418_12_709173 | Rocky Sánchez, Ras i cru a regio7
Rocky Sánchez
A simple vista sembla el guapo de la tuna d’una residència universitària de Madrid, però li hem de concedir que té l’expedient d’un d’aquests boxadors que sempre s’aixequen de la lona, per vegades que el tombin. Sánchez és Rocky.
Malgrat les enormes diferències que hi ha entre els dos personatges, Sánchez i Rajoy tenen en comú un cromosoma fanàticament competitiu, supervivent, irreductible. Tots dos tenen una visceral voluntat de poder que intenten dissimular. Rajoy l’ha exercitat sent un soldat de l’Estat, un artiller del BOE; Sánchez ho ha fet sent el que als Estats Units en diuen un maverick, una figura política rebel que sempre lluita contra corrent. Finalment, la increïble resistència de Rajoy ha acabat sent abatuda per algú tan irreductible com ell.
Rajoy ha estat un personatge nefast per a Catalunya i el principal responsable d’una crisi política descomunal que només ell tenia a les seves mans canalitzar, gestionar, reconduir. Sánchez, que n’ha estat còmplice, arriba en un moment idoni per a la distensió. No sabem si té el que cal per aconseguir-la. Sabem que té una voluntat granítica, que resarà a qualsevol sant que li permeti guanyar una medalla, i que deu ser més o menys llest si ha arribat fins aquí.
No sembla que tingui gaire fons ni gaire gruix. No sembla que tingui gaire cultura política ni que hagi llegit gaire. No són les qualitats ideals. No necessitem un atleta, sinó un artista. Però qui ho sap. Potser és un Zidane, i té sort. | 0.804767 | curate | {"es": 0.049366244162775186, "en": 0.00867244829886591, "ca": 0.9312875250166778, "it": 0.01067378252168112} | https://www.regio7.cat/blogs/ras-i-cru/rocky-sanchez.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_74884 | El dia 11 de novembre es va celebrar una reunió dels sindicats CCOO, UGT i CSIF amb el Ministeri d’Universitats en la que s’han presentat alguns canvis introduïts a l’Avantprojecte de la LOSU. Des de CCOO celebrem que el Ministeri hagi recollit algunes de les principals reivindicacions i propostes realitzades per CCOO a les reunions anteriors. El Ministeri va destacar cinc canvis fonamentals: La introducció de la formació contínua del professorat com a línia prioritària [llegir més…]
SENSE FINANÇAMENT ESTRUCTURAL I PLANTILLES ADEQUADES NO HI HA FUTUR PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA
25 d'octubre de 2021 ccoo_upc 0
SENSE FINANÇAMENT ESTRUCTURAL I PLANTILLES ADEQUADES NO HI HA FUTUR PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA Company, companya, En les reunions que està celebrant el Ministeri d’Universitats amb els diferents actors de la comunitat universitària i, en concret, en les que participa CCOO (les dues últimes s’han celebrat el 13 i el 18 d’octubre), el sindicat ha criticat que el avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) no contempli una memòria econòmica específica, explícita i suficient, [llegir més…]
CCOO denuncia una vegada més la manca de transparència i objectivitat de l’ANECA i lamenta que avali la creació de “llistes sospitoses” de revistes científiques, que inclouen algunes de les més prestigioses
18 d'octubre de 2021 ccoo_upc 0
Els processos d’avaluació i acreditació desenvolupats per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) determinen el funcionament de les universitats i de molts centres d’investigació, de la mateixa manera que condicionen les possibilitats d’ocupació i promoció per al personal docent i investigador. Obtenir un informe negatiu i patir retards en l’avaluació o acreditació poden tirar per terra l’esforç de moltes persones durant un llarg període de temps. Per això resulta incomprensible que ANECA, [llegir més…]
CCOO celebra que el Govern reculli les principals reivindicacions sobre governança a les universitats públiques
14 d'octubre de 2021 ccoo_upc 0
El sindicat espera que la voluntat de consens segueixi guiant les properes reunions amb el Ministeri que dirigeix Manuel Castells, en què s’abordarà, entre altres temes, l’apartat de la LOSU dedicat al personal docent i investigador. El dia 28 de setembre es va desenvolupar la primera reunió monogràfica, convocada pel Ministeri d’Universitats, per debatre aspectes de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). En aquesta reunió, els diversos actors implicats en la universitat pública, com [llegir més…]
Inici de curs amb seguretat per al PDI
29 de setembre de 2021 ccoo_upc 0
L’inici del curs acadèmic 2021/22 a les diferents universitats públiques catalanes serà recordat per una accelerada assistència presencial a les aules, la qual plateja molts dubtes que afecten a la salut del professorat. En el pla sectorial per a les universitats (curs 2021-2022) aprovat al juliol pel PROCICAT s’establia: per una banda, un 70% de l’aforament autoritzat dels espais on es duguin a terme les activitats docents com a límit per la presencialitat simultània de l’estudiantat. Per altra [llegir més…]
Navegació d'entrades
1 2 … 12 »
Cerca:
Afilia’t
educaccio.cat
Cal més pressupost i estabilització segura (mesa sectorial 3/12/2021)
CCOO exigeix al Ministeri i a les CC.AA. que totes les convocatòries de processos selectius docents de 2022 es realitzin amb la nova normativa estatal | 0.819586 | curate | {"ca": 0.9653145208700764, "pt": 0.027630805408583186, "fr": 0.0029394473838918285, "it": 0.001763668430335097, "gd": 0.0023515579071134627} | https://ccoo.upc.edu/category/pdi-laboral/ |
macocu_ca_20230731_0_485044 | Zoom in a l'origen de l'Eixample a Barcelona
Encara que costa imaginar-ho, va haver-hi una època en la qual l'actual districte de l'Eixample era un erm en el qual només hi havia camps i cultius que separaven la Barcelona emmurallada de petites viles com Gràcia, Horta, Sarrià, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals o Sants. Ens situem en el segle XIX, en el qual una ordenança municipal prohibia, basant-se en una estratègia militar, construir qualsevol mena d'edificació en una distància de 150 vares castellanes (l'abast d'una bala de canó) a comptar des de les muralles. Així es tenia controlat qualsevol mena d'assalt a la ciutat, deixant al descobert qualsevol exèrcit invasor.
Aquesta mesura i la forta limitació territorial de la ciutat (el mar d'una banda i les muralles per l'altre) van fer que Barcelona només pogués créixer cap amunt, edificant plantes sobre pisos ja existents. Faltaven espai i infraestructures i les condicions de salubritat eren pèssimes. En 1818 vivien a Barcelona 83.000 persones. En 1850 ja eren 187.000. La ciutat es col·lapsava intramurs mentre que els afores estaven plens de camps deserts. Davant aquesta situació va anar creixent un clam popular que demanava solucions immediates.
Aquest moviment va cristal·litzar en 1841 en un manifest anomenat A baix les muralles! Memòria sobre els avantatges que reportaria a Barcelona, i especialment a la seva indústria, de la demolició de les muralles que circueixen la ciutat. En ell, es detallaven les millores que reportaria a la ciutat poder créixer a l'ample, i no a l'alt. Encara així, passarien 13 anys fins que el govern va aprovar l'enderrocament de les muralles després d'una epidèmia de còlera que va arrasar la ciutat en 1854. Amb aquest decret es convocava també un concurs municipal de projectes per a urbanitzar tot el territori que s'estenia des del riu Llobregat fins al riu Besòs. El guanyador d'aquest concurs va ser l'arquitecte Antonio Rovira Trias, encara que des del govern central es va imposar un altre projecte presentat per l'enginyer Ildefons Cerdà, que va dissenyar un pla en el qual prevalia una intenció higienista i que s'adaptava a un ordre geomètric que permetia un creixement gairebé il·limitat.
Cerdà va dissenyar un pla urbanístic de carrers rectilinis, paral·leles i perpendiculars entre si, formant unes quadrícules tridimensionals anomenades pomes. Una de les particularitats va ser la de presentar les cantonades amb un angle de 45° per a garantir una millor visió. Amb aquest projecte, Barcelona s'adapta al futur i eixampla els seus carrers, habilitant-les per a l'ús de transports públics (tramvia, tren) o privat (carros i cotxes). El pla Cerdà va suposar l'extensió de Barcelona fins a absorbir les antigues viles independents de la seva perifèria. Amb el pas dels anys l'anomenat "pla de Barcelona", acaba generant els actuals barris de l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova), la Dreta, Sant Antoni, Sagrada Família i el Fort Pienc.
El desenvolupament de l'Eixample va coincidir en el temps amb el sorgiment d'un moviment anomenat Modernisme, que va abastar diferents disciplines, i que a la nostra ciutat va cristal·litzar en el camp de l'arquitectura gràcies al mecenatge de la burgesia industrial catalana que troba en el nou corrent una forma de satisfer les seves ànsies de modernització i de manifestar la seva riquesa i la seva distinció. Aquest afany per demostrar estatus social es va estendre durant cinc dècades i va generar la proliferació d'edificis sorprenents i originals dissenyats per joves arquitectes del moment: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Sagnier, Adolf Ruiz Casamitjana...Entre 1880 i 1930, aproximadament van proliferar façanes plenes de color, mosaics, esgrafiats, galeries acristaladas, formes i relleus sinuosos i transgressors per a l'època, balcons de ferro...Va ser un període molt fèrtil en el qual es va dotar de gran bellesa no només el nou barri sinó també altres zones de la ciutat, com l'edifici La Rotonda.
La concentració més gran d'aquestes edificacions es troben en el 'Quadrat d'Or' (Milla d'Or), sens dubte la zona més privilegiada de l'Eixample i que està delimitada pel carrer Aribau i el passeig de Sant Joan, les rondes de Sant Pere, Sant Pau i Universitat i l'avinguda Diagonal. El Quadrat d'Or és considerat com un museu a l'aire lliure amb obres d'Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, entre altres. Un passeig pel Quadrat d'Or ens permet admirar una immensa quantitat de joies arquitectòniques, fruit del desplaçament de la residència burgesa des de la ciutat antiga fins a l'Eixample central, cap al 1900. Entre els edificis més destacats es troben: la Casa Terrades o Casa de les Punxes, la Casa Lleó i Morera, la Casa Amatller, la Casa Batlló, La Pedrera o Casa Milà, la Casa Calvet... entre altres.
Si ja és exclusiu l'anomenat Quadrat d'Or, més ho és la denominada Poma de la Discòrdia, un conjunt de cases situades en el Passeig de Gràcia, entre els carrers d'Aragó i Consell de Cent. En aquesta poma de l'Eixample trobem representats els tres arquitectes més importants del Modernisme: la Casa Lleó i Morera (1902-1906) de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Amatller (1898-1900) de Josep Puig i Cadafalch, i la Casa Batlló (1904-1906) d'Antoni Gaudí. La denominació de Poma de la Discòrdia va sorgir entre els barcelonins, fent un símil amb un episodi de la mitologia grega que ens compta les noces de Tetis (divinitat del mar) i Peleo (pare de Aquil·les), al qual van ser convidats tots els déus excepte Eris, la Deessa de la Discòrdia. Molt enfadada, es va presentar en el banquet deixant en la taula dels regals una poma d'or amb la inscripció: Kallisti (per a la més bella). La poma va ser reclamada per Hera, Atenea i Afrodita. Per a evitar discussions, Zeus va proposar que es fes un judici presidit per Paris, príncep de Troia, per a decidir per a qui seria la poma d'or. Les tres deesses li van intentar convèncer, i finalment Paris va donar la poma d'or a Afrodita, que li havia promès l'amor de la dona més bella del món: Helena, dona del rei d'Esparta. I aquest fet va provocar la Guerra de Troia.
Per aquest motiu els barcelonins, que tampoc es posaven d'acord sobre quina construcció era més bella "bategessin" el lloc d'aquesta manera. A quin de les tres cases modernistes li correspon la poma d'or? Encara que en Núñez i Navarro, per motius obvis, defensem la bellesa i la singularitat de la casa Lleó i Morera, un espai històric rehabilitat com a edifici d'oficines, la resposta a aquesta disjuntiva no la trobaran en aquest post. Afortunadament, aquest debat ja sembla superat i l'opinió generalitzada en l'actualitat és que les tres construccions són història viva de la nostra ciutat, filles d'un temps, d'un context i d'un espai, l'Eixample, de singular bellesa. Gaudim-ho! | 0.878431 | curate | {"ca": 0.9808316130934828, "es": 0.006340312592155706, "nl": 0.003538779121203185, "ro": 0.007814803892657032, "en": 0.001474491300501327} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_22288 | La Família del Super3 va aterrar dissabte a la nit a Cap Roig en un espectacle que s'ha pogut veure en diversos punts de Catalunya, però que no va impedir que l'auditori de Calella de Palafrugell estigués gairebé ple. Possiblement aquest va ser l'espectacle amb un públic més diferent de l'edició d'aquest any del festival, amb centenars de nens (acompanyats dels pares) esperant veure i escoltar els ídols de la tele, aquesta vegada en carn i ossos i no a través del plasma. Els protagonistes no es van fer esperar. En Pau, l'Àlex, en Fluski i la Pati Pla van aparèixer en mig de l'auditori, rodejats de cares de petits incondicionals que volien que els responguessin als seus crits o que s'hi acostessin el més a prop possible, amb la mateixa admiració dels pares veient les expressions dels seus fills. La factoria Super3 no va decebre. Va posar la televisió dalt de l'escenari, amb les últimes cançons de «la família» i les que fa anys que funcionen millor, amb un missatge de respecte al medi ambient i portant la ficció al més similar a la realitat. | 0.84913 | curate | {"ca": 0.9685714285714285, "ro": 0.03142857142857143} | : /estiu/2019/08/19/super3-convertir-ficcio-realitat-que/998035.html |
mc4_ca_20230418_11_760499 | Filipines3.549>
3 ComentarisLeticia by the Sea Resort...Pres per nit des de110 EUR Més zones a Davao
Popular ara mateix a Davao Pinnacle Hotel and Suites Sta. Ana Avenue Habitació Superior reservada fa 1 hora, 51 minuts, 48 segons
Hotel Vicente Florentino Torres Street Doble Superior reservada fa 3 hores, 34 minuts, 25 segons
The Royal Mandaya Hotel J. Palma Gil Street Luxe amb esmorzar reservada fa 3 hores, 54 minuts, 42 segons
Seda Abreeza Davao J.P Laurel Avenue, Bajada Delux - Només Habitació reservada fa 4 hores, 3 minuts, 42 segons
Tinhat Boutique Hotel and Restaurant 407-7 Artiaga Street Doble reservada fa 4 hores, 38 minuts, 45 segons
Més de 500.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 17.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 8 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 55.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Illa de Talicud Atraccions
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Davao, no busqui més enllà de Leticia by the... | 0.770877 | curate | {"en": 0.0953757225433526, "ca": 0.9046242774566474} | http://www.agoda.com/ca-es/talicud-island/maps/davao-ph.html?asq=ZZrFNMh5roLc1R5stTYDUyjOxy99YZZLZgrG%2bPQhalo%3d&setcookienew=1 |
cawac_ca_20200528_0_108081 | L’espantall de l’anticlericalisme
La guerra civil espanyola va acabar fa 72 anys, i encara en fa més que en aquest país va cremar per darrera vegada una església, o que un sacerdot va ser assassinat pel fet de ser-ho. La majoria de la població espanyola actual no havia nascut encara quan tot això passava. Són coses que pertanyen ja als llibres d’història però, tanmateix, hi ha qui aprofita les tímides protestes contra els fastos i la parafernàlia de la visita papal per a esgrimir el record de la persecució religiosa i dels extremismes dels anys trenta.
Hi ha una fixació en una part de la dreta espanyola per a reviure els fantasmes de la república i la guerra civil, atribuint als pecats de la primera les causes de la segona. Entre aquests mals, pel que sembla, hi hauria un suposat anticlericalisme ancestral propi de l’esquerra irredempta. El que esgrimeixen alguns prohoms del PP, alguns il·lustres opinadors i, per descomptat, la jerarquia catòlica, per a rememorar l’anticlericalisme dels anys trenta, són ni més ni menys que les paraules d’altres opinadors que gosen criticar que l’ostentació religiosa sigui finançada, en tot o en part, amb fons públics en un estat suposadament aconfessional com ho és l’espanyol. Sembla que sempre acabem topant amb l’església i que encara hi ha bones opinions d’un costat i crítica perillosa de l’altre si parlem de religió. Igualment de perillosa, diuen, que una manifestació d’uns quants que reclamen laïcisme i que va acabar com el rosari de l’aurora.
Jo no hi era, a la República i a la guerra civil, vull dir, però per més que em llegeixo i rellegeixo els llibres d’història, no aconsegueixo associar el laïcisme (radical, diuen) amb l’anticlericalisme. Potser perquè no sóc prou vell, no veig que demanar llibertat de consciència i neutralitat ideològica, filosòfica i religiosa a l’estat es pugui associar amb la persecució religiosa. Tampoc no hi era als primers anys del franquisme, però les grans manifestacions religioses d’aquests dies i les contínues proclames a les arrels cristianes d’Espanya sí que em recorden, en canvi, les manifestacions del nacionalcatolicisme més ranci. Hi hagi llibertat de consciència per a tothom, per a catòlics, ateus, agnòstics, musulmans, testimonis de Jehovà….., però la llibertat religiosa consisteix en exercir la religió com a opció vital, íntima, respectant la consciència dels demès, i aquest respecte, que ha de ser absolut, sols és possible en un estat aconfessional. És el que predica el laïcisme, per molt que hom el vulgui associar a l’ateisme militant o vulgui donar-li connotacions polítiques, com qui aprofita per escometre contra el marxisme aprofitant la visita papal, quan ningú es recorda ja de Marx, Lenin o de l’opi del poble.
En el fons, el problema no és que el Papa vingui o no. No ho hauria de ser per als que ens proclamem laïcistes, precisament perquè defensem la llibertat religiosa. El problema és que se’ns vulgui fer creure que Espanya és catòlica, que ho som tots els ciutadans i que la neutralitat religiosa de l’estat és contrària a la llibertat. Que la dreta més conservadora esgrimeixi l’espantall de l’anticlericalisme sí que recorda, precisament, als anys trenta.
Like this:
L’anticlericalisme és molt anterior al període de la Guerra Civil i la II República. A Espanya i a Catalunya s’havien donat brots d’anticlericalisme també al segle XIX, i al XX potser el cas més conegut seria la setmana tràgica. El 25 de juliol de 1835 una corrida de toros a la plaça de la Barceloneta en què els toros feien penes va acabar convertint-se en una cacera de capellans i en crema de convents a la ciutat de Barcelona. En realitat aquella corrida va ser l’espurna que va fer explotar la pólvora de tensió que hi havia a la ciutat de Barcelona i va ser un dels primers brots importants d’anticlericalisme.
Jo crec que l’anticlericalisme actual es fomenta quan membres de l’Església es dediquen a fer política i a atacar la democràcia, o a justificar actuacions delictives dels seus membres; també es fomenta quan, en plena crisi, s’utilitzen fons públics per finançar l’Església.
Així és, i això es deu a què l’Església espanyola encara no ha assumit valors democràtics, haver perdut la seva influència sobre l’Estat no els ha agradat. Abans eren un poder més de l’Estat, quasi eren l’Estat dins de l’Estat. I donen suport a grups de pensament molt conservador que els prometen retornar-los aquesta influència. És indignant que surtin els bisbes espanyols dient que l’Església està perseguida considerant que tenen un privilegi econòmic que altres grups religiosos no tenen, el concordat. | 0.865255 | curate | {"fr": 0.007203667321545514, "ca": 0.9927963326784545} | http://desdelamediterrania.cat/2011/08/25/lespantall-de-lanticlericalisme/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_321000 | El Consell Català de Cogestió Marítima posa en funcionament un nou model de governança per a la política marítima integrada a Catalunya
El primer Ple del Consell Català de Cogestió Marítima, celebrat la setmana passada, reuneix l'Administració pública i els sectors implicats, els científics i la societat civil.
Amb la constitució del Consell, es posa en funcionament un nou model de governança per a la política marítima integrada a Catalunya que empodera tots els actors marítims del país a l’hora de confegir les polítiques públiques.
La primera reunió del Ple del Consell Català de Cogestió Marítima es va celebrar la setmana passada al Palau de Pedralbes de Barcelona i va aplegar representants de tots els actors que formen aquest organisme: l’administració pública i els sectors implicats, els científics i la societat civil. Amb la constitució del Consell es posa en funcionament un nou model de governança per a la política marítima integrada a Catalunya que vol permetre la participació d’aquests agents en la definició, el desenvolupament i l’execució de les polítiques marítimes en un règim de corresponsabilitat entre tots ells.
Aquest primer Ple ha tractat la creació de les comissions que seran les encarregades d’elaborar i validar col·legiadament el nou Pla pluriennal 2022-2025 de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030, que té com a objectiu garantir la sostenibilitat dels recursos pesquers conjuntament amb la competitivitat del sector.
Especialment rellevant és el paper que té l’àmbit científic a l’hora de transferir el coneixement necessari per a la presa de decisions. Catalunya disposa d’una xarxa de centres científics punters en les diferents disciplines vinculades amb la recerca en el medi marí i marítim. El Consell ha d’aportar el marc de col·laboració entre tots plegats i també ha de mantenir un contacte estable bidireccional sectors-científic que faci possible la transferència tecnològica als diferents sectors econòmics.
La gestió adaptativa com a fórmula per mantenir el bon estat del mar i alhora garantir un desenvolupament sostenible de l’Economia Blava a Catalunya serà possible en la mesura que hi hagi aquest contacte bidireccional i mantingut en el temps.
Els àmbits de treball del Consell s’emmarquen en la Política Marítima Integrada de la Unió Europea.
L’actuació del Consell s’emmarca en la Política Marítima Integrada de la Unió Europea, que té com a objectiu donar un enfocament més coherent i integrat a les qüestions marítimes mitjançant una major coordinació entre els diferents àmbits sectorials. En aquest sentit, en una recent comunicació de la Comissió Europea sobre un nou enfocament de l’economia blava sostenible, es reforça encara més la idea que la transició cap a la creació d’una economia blava sostenible dependrà del fet que existeixi una cooperació més estreta entre tots els actors involucrats.
I, mitjançant el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, en compliment de diversos objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides i especialment l’ODS 14 Conservar i utilitzar de manera sostenible els mars i oceans, s’assumeix el compromís d’implementar un nou model de governança del mar basat en la cogestió de l’àmbit marí i costaner. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_32664 | No sé qui hi ha al darrera de la cita, però en tot cas els meus agraïments a la gent de l’ Avui per pensar en el meu blog quan feien la secció.
PD: Parlant de paraules , estic llegint El Mono Gramático d’ Octavio Paz , on l’autor amb una prosa poètica espectacular, fa unes reflexions molt interessants sobre la relació entre la paraula i la percepció, entre el llenguatge i la realitat fenomènica. Com sempre, ja el ressenyaré.
Em trobaràs a
Qui sóc
Eduard Muntaner Perich
Informàtic lletraferit, investigador, emprenedor social, cooperant a l'Índia, blogger, i lifelong learner. Treballo a la Universitat de Girona , en el marc del projecte UdiGital.edu , on dono voltes i voltes a la intersecció entre Tecnologia-Educació-Cooperació . També engegant la iniciativa global Inventors4Change .
Aquest és el meu blog personal, un calaix de sastre on escric pensaments, reflexions i ressenyes de temes tan diversos com educació, cooperació, canvi social, filosofia, literatura, o creativitat.
Traductor
Inventors4Change
Treballo a
Comparteix aquest blog
Premis literaris
La revelació d'Anaximandre: Premi a la millor narració del concurs Escriu a la UdG 2009 . En motiu del bicentenari del naixement de Darwin i dels 150 anys de la publicació de L’Origen de les Espècies. Llegeix-lo . | 0.779588 | curate | {"ca": 0.9549050632911392, "de": 0.01740506329113924, "es": 0.007120253164556962, "en": 0.012658227848101266, "fr": 0.007911392405063292} | http://www.eduard.cat/2008/12/paraula-de-blog.html |
mc4_ca_20230418_2_135530 | Pàgines que enllacen amb «El Diario de Mallorca publica la primera carta del suposat Pep Gonella sobre el model de llengua a Les Illes, encetant el 'gonellisme', corrent agressivament contraria al catalanisme» - Wiki
Pàgines que enllacen amb «El Diario de Mallorca publica la primera carta del suposat Pep Gonella sobre el model de llengua a Les Illes, encetant el 'gonellisme', corrent agressivament contraria al catalanisme»
← El Diario de Mallorca publica la primera carta del suposat Pep Gonella sobre el model de llengua a Les Illes, encetant el 'gonellisme', corrent agressivament contraria al catalanisme
Les següents pàgines enllacen amb El Diario de Mallorca publica la primera carta del suposat Pep Gonella sobre el model de llengua a Les Illes, encetant el 'gonellisme', corrent agressivament contraria al catalanisme: | 0.750783 | curate | {"ca": 1.0} | https://wiki.vilaweb.cat/index.php?title=Especial:Enlla%C3%A7os&target=El+Diario+de+Mallorca+publica+la+primera+carta+del+suposat+Pep+Gonella+sobre+el+model+de+llengua+a+Les+Illes%2C+encetant+el+%27gonellisme%27%2C+corrent+agressivament+contraria+al+catalanisme |
mc4_ca_20230418_13_41698 | Els artistes sortiran de gira pels centres cívics de Barcelona
Companyies consolidades i emergents participaran en un nou circuit cultural
5 min. Barcelona 25/04/2017 23:53
651x366 L’actor i músic Marc Martínez durant la presentació del projecte al Centre Cívic Urgell. / RAQUEL MOSULL L’actor i músic Marc Martínez durant la presentació del projecte al Centre Cívic Urgell. / RAQUEL MOSULL
El director teatral, actor i músic Marc Martínez, amb una experiència de més de 30 anys en els escenaris, està emocionat. “Quan em vaig començar a dedicar a això hi havia un teixit cultural, un matalàs elàstic perquè la gent pogués fer coses modernes i alternatives si volia -explica-. Hem anat enrere”. El sector cultural viu moments de gran precarietat, però Martínez creu que mesures com Barcelona Districte Cultural, el nou projecte del consistori barceloní que vol aconseguir nous públics i donar feina als artistes programant als centres cívics, pot ajudar a “sargir” aquest malmès teixit. “La cultura té un problemón i això és homeopatia”, diu l’artista. I tampoc no és un invent nou: l’actor recordava ahir que als anys vuitanta ell ja feia concerts i teatre infantil als equipaments culturals dels barris.
Aquest 2017, amb un pressupost de 140.000 euros, Barcelona Districte Cultural ha programat 20 propostes artístiques diferents que faran un total de 88 actuacions en 13 centres cívics. El 2018 es volen doblar les xifres i aconseguir que més de 40 companyies i artistes facin gira per una trentena de centres cívics, amb un total de 300 actuacions. La inversió per al 2018 serà de 350.000 euros i, de moment, les entrades per als espectacles seran gratuïtes, tot i que l’Ajuntament espera generar públic perquè l’activitat sigui sostenible a llarg termini. Els caixets mitjans per funció se situen en els 1.500 euros. Entre els que pujaran als escenaris hi ha talents emergents com la música sabadellenca d’origen guineà Nakany Kanté o la companyia de teatre Patricia Palomares amb Aneboda, i d’altres de llarg recorregut com Toni Mira -que porta tres dècades al capdavant de Nats Nus Dansa-, el Quartet Brossa o el mateix Marc Martínez. Hi ha circ, música, teatre i barreja de gèneres. A partir de l’octubre s’hi incorporaran propostes audiovisuals.
La presentació de Barcelona Districte Cultural es va fer el Centre Cívic Urgell i la va obrir i tancar, amb rumba catalana, un dels grups que enguany actuaran als centres cívics, La Màlaga. “Volem que la cultura la ballin tots -va dir el regidor de Cultura, Jaume Collboni-. Barcelona Districte Cultural està concebut per a gent que normalment no va al teatre ni a concerts, que no tenen hàbits culturals, i volem treballar perquè els tinguin”, va assegurar Collboni.
A Barcelona hi ha 51 centres cívics i la majoria són força actius, sobretot organitzant cursos i tallers: el 2015 van participar-hi 121.198 persones. Fa dos anys també s’hi van organitzar un total de 6.216 activitats culturals, a les quals van assistir prop de mig milió de persones.
“És la primera vegada que els centres cívics creem una programació conjunta -diu la directora del Centre Cívic Urgell i amfitriona de la presentació, Sònia Feligreras-. Són propostes que normalment no podem oferir perquè no tenim recursos o són molt arriscades per al nostre públic, que acostuma a ser més aviat gran. Esperem que el projecte atregui públic jove”. El consistori vol que aquesta “gira en metro”, com la descriu el director de Cultura i Proximitat de l’Institut de Cultura (Icub), Carles Sala, vagi més enllà dels centres cívics. “Trepitjarem molt el terreny i es faran activitats paral·leles amb els artistes a les biblioteques i als centres escolars”, diu Sala.
Un mínim de tres actuacions
Fer la tria no ha sigut fàcil. Al consistori li van arribar 300 propostes artístiques i una comissió formada per programadors dels centres, crítics i directors de festivals de la ciutat va elaborar un catàleg. Els que han fet la selecció final han sigut els mateixos directors dels equipaments. Això sí, no han pres decisions unilaterals: “Un requisit és que la companyia faci tres actuacions; per tant, com a mínim s’havien de posar d’acord tres directors de centres cívics”, detalla Sala. En un futur es vol que el públic sigui més proactiu i propositiu. Hi haurà la figura del connector cultural, que s’encarregarà de detectar i potenciar el que ja s’està fent als diferents barris i d’identificar quines són les comunitats més actives.
Propostes artístiques heterogènies i trencadores
L’espectacle d’Animal Religion, de Quim Girón, guanyador del Premi Ciutat de Barcelona el 2015, cavalca entre el món del circ, l’acrobàcia i la dansa. Girón explora les relacions entre l’home i les bèsties i convida a reflexionar mostrant, amb una narrativa hilarant, els nostres instints més salvatges.
El tercer espectacle de la companyia Zero en Conducta uneix teatre, titelles, dansa, gest, mim i teatre d’objectes. El protagonista és un titella gegant que pot tornar a ballar gràcies als seus records, que estan vius en els titellaires que la manipulen.
2princesesbarbudes proposa música pop per a tota la família feta amb instruments de joguina: ukeleles, acordions, panderetes, guitarres de tres cordes...
Les Impuxibles, la companyia formada per la pianista Clara Peya i la ballarina Ariadna Peya, proposa un emotiu espectacle sobre el gènere. “De petita, quan em deien bonica, jo volia ser bonic”, diu el seu protagonista, l’Albert (que abans era Berta).
La ballarina i coreògrafa Sònia Gómez puja a l’escenari amb la seva mare, Rosa Vicente, una dona que no tenia res a veure amb el món de l’espectacle. Fa 12 anys que mare i filla ballen música de Tina Turner, Nina Hagen, Kraftwerk, Jeanette...
El one man show de Marc Martínez és una crònica biogràfica sense complexos feta des de la música, l’humor, les imitacions... que il·lustra una època. | 0.837221 | curate | {"ca": 0.9765961108242988, "eo": 0.0010325245224574084, "en": 0.0073997590776114265, "ru": 0.002581311306143521, "es": 0.0123902942694889} | https://www.ara.cat/cultura/artistes-sortiran-Centres-civics-Barcelona_0_1784821531.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_229360 | Unes 25.160 empreses han presentat un expedient durant la primera setmana d'estat d'alarma pel coronavirus
🍪 Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. Més informació Acceptar
ACN Barcelona. 23 de març de 2020 10:11
Els ERTO es disparen | Europa Press
El nombre de treballadors afectats per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) a Catalunya arran de l'aturada econòmica derivada de les mesures de confinament ha incrementat en 223.353 des de principis de setmana i ja n'hi ha més de 247.690. En total, 25.160 empreses han presentat fins aquest cap de setmana un ERTO. La gran majoria es concentren a la demarcació de Barcelona, d'on han sortit 18.061 expedients que afecten 203.700 persones. Des de dilluns s'han registrat 17.901 ERTO que han afectat 180.013 treballadors.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Més info: El coronavirus provoca una "pertorbació sense precedents" en l'economia
Al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre s'han presentat 3.092 ERTO durant aquesta setmana, 3.069 més dels que es van registrar dilluns (23). Aquests expedients han afectat 18.265 persones, 17.831 més que dilluns.
A les comarques gironines l'increment ha sigut de 2.634 expedients i ja n'hi ha 2.639. En una setmana el nombre de treballadors que s'hauran d'acollir a un ERTO a Girona ha passat de 56 a 18.408.
A les comarques de Ponent s'han registrat 1.368 expedients, 1.350 més que aquest dilluns. La primera setmana d'estat d'alarma ha acabat amb 7.317 treballadors lleidatans afectats per un ERTO, 7.157 persones més que les que es van registrar dilluns.
Més de 80.000 treballadors valencians afectats
Al País Valencià les xifres d'afectats per Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació, amb xifres actualitzades fins a diumenge 22 de març, ja arriben a 80.285, amb un total de 11.186 expedients. En Direcció General hi ha 120 expedients oberts i un total de 17.291 treballadors. Pel que fa als territoris, València encapçala les xifres amb 32.263 treballadors afectats i 5.532 expedients. Després se situa Alacant, amb 23.139 treballadors i 4.134 expedients i per últim Castelló, amb 1.400 expedients i 7.592 afectats. | 0.78686 | curate | {"ca": 0.9530791788856305, "es": 0.005865102639296188, "oc": 0.005027230833682447, "fr": 0.03602848764139087} | https://www.viaempresa.cat/economia/erto-catalunya-coronavirus_2117091_102.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_689211 | Les JERC han fet un enterrament simbòlic de la constitució a la plaça de Sant Jaume Col·lectius independentistes com les JERC, les CUP, Maulets, CAJEI, Endavant faran avui actes de rebuig a la constitució espanyola arreu del país, en motiu de la celebració de l'entrada en vigor de la carta magna. S'han programat activitats festives a diferents localitats, des de primera hora. Destaquen, per exemple, esmorzars a Benimaclet i a Elx, manifestacions a Lleida i a Sueca, una concentració a Barcelona i concerts a Barcelona mateix i a Reus. Les JERC, per exemple, han fet un enterrament simbòlic de la constitució espanyola (a la foto) a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Una quinzena d'activistes amb desplegat una pancarta amb el lema 'Avancem en democràcia: enterrem la constitució! '.
Jo no sóc de cap col·lectiu de l'EI però simplement el meu acte ha estat que he anat a treballar. Estic a la feina, no és un dia gaire mogut però en una PIME, sempre hi ha factures per passar i feina retrassada per fer. | 0.816981 | curate | {"ca": 0.998003992015968, "ur": 0.001996007984031936} | |
mc4_ca_20230418_7_341152 | Els polígons alcoians reben una inversió de milió i mig d'euros durant 2019| ARA Multimèdia
Polígon Santiago Payà d'Alcoi.
La injecció econòmica que han rebut els polígons industrials alcoians durant 2019 ha sigut d'1.547.940 €. En aquestes actuacions s'inclou la rotonda de l'entrada sud, l'adequació del cunetó Est del Polígon Santiago Payá, i la subvenció de 565.148 € concedida pel Consell a través de l'IVACE.
La subvenció de l'Institut Valencià de Competitivitat empresarial (IVACE) s'ha repartit de la següent manera: 120.000 € per al polígon de la Beniata; 120.000 euros per a Cotes Baixes, 112.748 € per al Castellar; 120.000 € per a la millora del Santiago Payá i per últim, una subvenció de 92.400 € per a Cotes Altes. En total, més de 565.000 euros autonòmics, als quals cal recordar, se sumen prop de tres milions d'euros atorgats entre 2017 i 2018.
L'Ajuntament d'Alcoi, per la seua banda, ha invertit durant 2019 un total de 667.321 € en els polígons, incloent la construcció de la rotonda de l'entrada sud, que ha millorat de manera definitiva el trànsit d'aquesta important entrada i eixida de la ciutat amb direcció Alacant. Cal ressaltar que a banda d'aquestes actuacions el Consistori ha invertit 315.471 € en l'obra del cunetó est del Santiago Payá que dóna solució a les aigües pluvials que inundaven les naus. Per tant la inversió total de l'ajuntament és de 982.792, 48 euros.
El regidor d'Ocupació i Empresa, Alberto Belda, reivindica la importància industrial d'Alcoi i destaca les seues àrees industrials: "Tornem a tindre una inversió milionària en els polígons de la ciutat, en total un milió i mig d'euros en 2019 apostant per les cinc zones industrials consolidades que la nostra ciutat té, on dia a dia, treballen milers de persones treballadores i d'empresaris, dinamitzant econòmicament Alcoi i convertint la nostra ciutat en un nucli industrial de primer ordre". | 0.897057 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aramultimedia.com/els-poligons-alcoians-reben-una-inversio-de-milio-i-mig-deuros-durant-2019 |
mc4_ca_20230418_0_724214 | Escrit per Redacció La Independent dijous, 15 de setembre de 2016 12:58
L'obra és resultat dels treballs de tres trobades d' ex-guerrilleres -el 2003, 2008 i 2010- on van narrar les seves històries; així com semblances i informació sobre 43 militants que van ser detingudes-desaparegudes i altres executades extrajudicialment o que van morir en combat. Aquest treball ha estat compilat i editat per la mexicana Luz María Aguilar Terrés.
A Mèxic, al camp i la ciutat, després de la massacre d'estudiants a 1968 i de la repressió en els anys posteriors, un gran nombre d'homes i dones a tot el país es van organitzar i van decidir lliurar la seva joventut i la seva vida a la lluita per aconseguir una societat més justa, que acabés amb la desigualtat social, que s'instaurés la democràcia i avancés cap al socialisme.
Molta joventut, homes i dones, deixà la vida en aquest intent, més de mil van ser detinguts/des per les forces repressives i desapareguts/des, van ser empresonats/des o enviats/des a l'exili i feroçment perseguits/des, però, la vàlua d'aquesta lluita va fer possible que es conquerís una reforma política que va ampliar la participació democràtica i ciutadana.
Poc s'ha escrit d'aquest moviment i més poc encara de la participació que hi van tenir les dones. En el Llibre "Guerrilleras" es reuneixen testimonis, semblances i investigacions que fan visible l'aportació de les dones que van participar en aquest moviment. El llibre sorgeix de la necessitat de visibilitzar a les dones en aquest període de la història.
Maria de la Luz (Luz María Aguilar Terrés) ex integrant d'una d'aquestes organitzacions, organitzadora juntament amb altres dones de les trobades d'ex guerrilleres, compiladora i editora d'aquest llibre, és antropòloga, ha treballat a l'Institut Nacional de les Dones, a la Comissió Nacional per al Desenvolupament de Pobles Indígenes, a l'Institut de Capacitació del Sector Rural i el Fons Nacional per a Empreses Socials. Va rebre la Medalla Omecihuatl 2015 que atorga l'Institut de les Dones del D.F. : "pel seu destacat impuls a la participació política de les dones en diferents àmbits del país".
Guerrilleras té pròlegs escrits per Carlos Montemayor (primera edició) i la coneguda periodista i feminista Sara Lovera. Sera presentat el proper 5 d'octubre al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb la col·laboració de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya (XIDDPIC.CAT-XIPVG).
antologia de testimonis
llibre guerrilleres
Tenim 389 persones visitants en línia
Visites del contingut : 10571906 | 0.889391 | curate | {"ca": 0.9909803921568627, "pt": 0.009019607843137255} | http://laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=6411%3Aqguerrillerasq-la-participacio-de-les-dones-en-la-lluita-social&catid=143%3Allibres&Itemid=208&lang=ca |
macocu_ca_20230731_1_581581 | La UGT exigeix equips informàtics pel personal laboral educatiu i professionals educatius de les Llars Infants
Des de la UGT hem anat reclamant reiterades vegades, des de l’inici de la pandèmia, la necessitat que tot el personal laboral educatiu així com les educadores de Llars d’infants del Departament de la Generalitat de Catalunya, tinguin material informàtic igual que tots els professionals dels centres educatius
Aquí us deixem el comunicat que la UGT hem fet arribar com Comitè Intercentres a la Direcció i Subdirecció General
Sra Anna Maria Franco Baiget Sub-directora general de personal d’Administració i Serveis
Sra Eva Maria Ladron Olivares Directora de Serveis
És per això, que des del Comitè Intercentres manifestem el nostre malestar davant la desigualtat de tracte que està rebent aquest col·lectiu per part del Departament. La decisió de no dotar d’ordinadors al personal PAE i al personal Educador de llars és inacceptable.
A més a més, el personal laboral d’atenció educativa en l’actualitat està utilitzant el seu propi ordinador quedant registrades als seus aparells dades sensibles de l’alumnat, cosa que considerem preocupant i més tenint en compte que sovint, l’ordinador personal és d’utilització familiar.
És per tot això que el Comitè Intercentres exigim la dotació de material informàtic i si s’escau de xarxa, als professionals d’aquest àmbit sense discriminacions de cap mena.
Comitè Intercentres
Si teniu dubtes, consultes o suggeriments podeu contactar amb nosaltres amb els següents mòbils:
CONTACTES:
Anoia, Alt Penedès, Santa Coloma de Gramenet, Garraf: | 0.829507 | curate | {"ca": 0.9619771863117871, "en": 0.031685678073510776, "es": 0.0063371356147021544} | |
mc4_ca_20230418_15_750304 | Corredor Gigoló a Cambradase - Relleus
RelleusBlogAlpinismeCorredor Gigoló a Cambradase
L'hivern 2018 ha estat realment abundós pel que fa a precipitació de neu, i per això, a aquestes dates encara no hem gosat apropar-nos pràcticament a cap canal. Ens apropem doncs a Cambradase, on generalment sempre tenim la certesa de poder fer alguna activitat, encara que siguin les canals més clàssiques.
Ens ho muntem amb el Marc per sortir entre setmana, que és el millor dels privilegis pels qui ens agrada la muntanya.
Avui sortim amb la idea d'encarar el Bougnagas, una canal amagada ben a la dreta de l'inici del trio central del circ.
El dia no és dolent del tot, però ja només sortir el vent que ja preveiem fa acte de presència, i des de baix ja observem com córre un fort vent en alçada i enormes cornises penjant damunt de la majoria de canals.
Ens aproparem a peu de canals a valorar quina activitat acabarem fent avui.
Punt de sortida: Estació Espace Cambre d'Aze
Població més propera: Sant Pere dels Forcats (St. Pierre dels Forcats) (FR)
Distància: 11'5 quilòmetres
Temps: 5h 20'
Dificultat: AD 240mts // 60ºmàx.
Bourg-Madame, Mont-Louis, Col de la Perche (IGN 2249OT 1:25.000)
Material recomanable: Corda de rando i algun ancoratge opcional. S'observa un parabolt a la sortida, enterrat a la cornisa.
Capçalera TC St. Pere dels Forcats 30' 30' 1,47
Peu de la Gigoló 1h59' 2h29' 4,98
Sortida a la carena 1h13' 3h42'' 5,09
Aparcament estació 1h38' 5h20' 11,54
Sortim de l'aparcament de més amunt de l'Espace Cambre d'Aze, una de les tantes petites estacions d'esquí que ocupen la Catalunya nord, prenent el camí que en surt al final, que va creuant pistes guanyant alçada en diagonal en direcció E, canviant a N/NE, i que en breu ens plantarà al capdamunt del remuntador de Sant Pere dels Forcats, el clàssic edifici enmig del pla de pistes des d'on començem a veure el circ glaciar de Cambradase.
Com que és d'hora i l'estació tot just comença a despertar, encarem pista amunt per fer-ne via i arribarem aviat al capdamunt del darrer remuntador, un teleesquí des d'on surt el camí que segueix amunt, podríem dir que per l'esquerra de la vall, portant-nos per una mena de corredor en forma de U. Anirem guanyant alçada d'una manera progressiva fins trobar-nos en el moment que haurem d'enfilar-nos a la morrena terminal del que havia estat el glaciar, on el camí es fa molt més dret i feixuc per uns moments, es fa una diagonal cap a la dreta i tot fent zig-zag enmig d'un petit caos de blocs en breu ens trobarem ja dins el "pla" que conforma el circ de Cambradase.
Les vistes a tota la paret del circ des d'aquí son ja ben espectaculars i fan créixer més i més les ganes de completar l'activitat d'avui.
Veiem com venta, i molt, també s'observen enormes cornises al capdamunt de totes les canals.
Decidim apropar-nos a la Bougnagas, l'objectiu que ens havíem marcat; en cas que no es pugui fer o no ho veiem clar, optarem per la Gigoló, a la base de la qual s'observen restes de traçes mig tapades per la neu ventada, cosa que fa pensar que segur que la cornisa estarà ja tallada per a poder sortir.
Travessem l'ample pla de Cambradase i encarem la pala inferior de la canal Central, que amb una llarga diagonal ens durà damunt d'un gran roc situat a l'esquerra de l'entrada de la canal Gigoló, des d'on veiem també el primer diedre de la Bougnagas.
Ens traiem els esquís i ens calcem grampons i prenem l'equip per encarar les canals, sense treure l'ull al diedre de la Bougnagas, que no para de purgar la neu pols que el vent llança dins la canal, talment com si fos un petit rierol de neu.
Com que no anem rodats encara aquesta temporada, les condicions del dia no acaben de ser les millors, i perquè no dir-ho, ens espanten les cornises superiors que hem vist, decidim optar per la Gigoló, que la tenim ben a l'abast, i "sempre és una opció segura".
La canal Gigoló puja sense complicacions destacables al principi (40/45º) i es va fent més i més dreta a mesura que ascendim, fem una primera tirada i ens "refugiem" sota un bloc de pedra a la dreta de la canal per parar a beure aigua i picar alguna cosa.
També aquí no para, ara si, ara no, de baixar neu pols pel mig de la canal.
Farem una segona tirada, mig cercant la traça que hi ha sota la neu ja fins arribar sota el mur de pedres que hi ha abans d'encarar la sortida on pararem per valorar-la i decidir per on l'encarem; es veu una enorme cornisa damunt nostre, un monstre.
Arribats al mur dessota la cornisa, i la sortida del corredor, valorem sortir per un indret o per un altre, veiem que sortosament, per l'esquerra la cornisa té obert un passadís per sortir-ne. Sortosament no hi ha pedra a la vista i la neu aquí és prou dura, permetent fer piolet-tracció amb garanties i sortir sense més problemes.
Val a dir que aquest darrer tram és el més bonic i interessant del corredor, doncs la resta és una rampa senzilla sense cap complicació tècnica.
Resseguim cap a l'est la carena tot cercant la capçalera de la canal Central, que, per ser la clàssica de baixada, esperem també que tingui un bon forat a la cornisa per accedir-hi; així serà.
Entrem doncs canal avall i ens situem sota els primers grans blocs a la dreta de la capçalera, on ens fem una petitíssima plataforma i primer un, després l'altre, ens calcem els esquís, i amb el nostre "estil" i amb més pena que glòria, baixem la canal esquiant, i desfem el camí fins a pistes, on les ganes d'una esquiada còmoda ens poden, i saltem pistes avall, xalant dels darrers desnivells com nens petits.
No hi ha dubte que Cambradase no decepciona mai, fins-hi tot en dies com avui, en els que la prudència fa rebaixar les pretensions i acabem fent una activitat menys tècnica i emocionant de la que teníem en ment. Sortir entre setmana, i haver vist només, un parell de cordades més en tot el circ, i estar sols al corredor, no es pot pagar amb diners.
ATENCIÓ, track editat per a eliminar-ne punts errònis,
parts traçades sobre mapa.
Arribant a la part mitja de pistes.
L'espectacular vista del circ, amb la carena "fumejant"
Encarem la base de les canals
Entrada al Bougnagas amb el diedre "rajant"
El Marc encarant la Gigoló
Tombant la vista enrere les vistes són molt bones
Arribant a la part alta del corredor Gigoló
Encarant la sortida per la cornisa
Sortida de la cornisa, i una abominable cornisa penjant al darrere
De relleus Alpinisme Esquí de Muntanya Raquetes de neu 0 Comentaris | 0.84263 | curate | {"es": 0.019173345906019174, "fr": 0.02215935879302216, "ca": 0.9508093666509508, "en": 0.002043061449002043, "pt": 0.005814867201005815} | http://relleus.cat/corredor-gigolo-a-cambradase/ |
macocu_ca_20230731_3_508893 | La segona recollida aporta els productes més necessaris al Banc de Queviures
El pes total dels aliments recollits està al voltant dels 8.000 Kg, una xifra que queda lluny de la recollida l’any passat, fet explicable perquè enguany la recollida organitzada per la plataforma ciutadana Igualada x Igualada arribava pocs dies després del Gran Recapte que s’organitzava a tot Catalunya i que ja havia aconseguit recaptar més de 20 tones a l’Anoia.
La jornada va comptar amb la participació de 1.200 voluntaris i més d’un centenar d’entitats i empreses que hi van aportar el seu gra de sorra, ja fos organitzant les més de 70 activitats, facilitant-ne la logística o fent aportacions econòmiques. El total dels diners recollits -sumant els donatius fets durant els dies previs i els diners recollits en les guardioles dels punts de recollida del mateix dissabte- superen els 3.000 €, que es destinaran a la compra de productes frescos. | 0.831339 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_199930 | 6. L’elefant i la zebra | SOMNI TURQUESA
Vet aquí una vegada una zebra i un elefant a l’Àfrica oriental. Tenien muntada la seva vida entorn a l’aigua, allà on hi havia, allà era on anaven. No tenien casa ni hipoteca, tampoc cap vincle amb la terra. Només es limitaven a passejar per ella, d’un cantó a l’altre cercant el monòxid de dihidrogen, com si d’or es tractés.
La zebra tenia un caràcter peculiar, perquè veia el món de color blanc o negre. Lluny de cercar la virtut, allò que els clàssics situaven al bell mig del tot, la zebra preferia els extrems, la puresa.
L’elefant, potser per la seva grandària, era més aviat tranquil i altruista. Carregat d’una bondat i noblesa fugia dels extrems de la zebra i tot ho acabava veient bé, parant sempre la mà a qui ho necessitava.
Tots dos eren companys de viatge en un procés migratori de supervivència. Fins que un dia es toparen amb una pantera malferida. Aquesta agonitzava del dolor i tenia molta febre. Entre deliris i gemecs, els demanà socors. L’elefant es commogué i s’oferí a cuidar-la, mentre que la zebra, sempre amb molta pressa, li digué que no podien pas estar-se allà, que aviat necessitarien beure.
L’elefant, enfadat, no volia pas moure’s del costat de la pantera. I la zebra, poruga d’iniciar un viatge tota sola, va acabà acceptant la voluntat de l’elefant. Durant dies, curaren entre tots dos la pantera, fins que arribà el dia en que aquesta començà a caminar.
A la nit, mentre l’elefant i la zebra dormien, la pantera famèlica es cruspí la zebra. I començà sola a emprendre el viatge per cercar aigua, la fam li havia passat però estava assedegada. En canvi, l’elefant al despertar i veure la seva amiga morta, sense cap tros de carn que cobrís cap os del seu cos, s’arraconà i morí de pena.
10 Respostes to “6. L’elefant i la zebra”
Molt bé! M’ha agradat molt un escrit en forma de conte protagonitzat per animals, o sigui, una faula. A través d’ells veim els defectes del caràcter humà i també les coses bones. Estaria bé que cada persona reflexionàs sobre el seu tipus d’actuacions davant els problemes dels altres.
Antònia said this on gener 18, 2013 a 7:27 am | Resposta
Trob que resumeix bé el caracter de les persones, ja que he notat que conta la istoria de dos amics que no i que troben pena per algu l’ajuden
i aquest individu l’engaña a la persona que es a portat be amb ella la ajuda pero a laltre la mata encara que tambe agues cuidad della, la persona recuperada es enva fora dona ni gracies.
miquel gomila said this on gener 18, 2013 a 7:28 am | Resposta
Ho la calorina me agradat la lletura del elefant i la zebra mea fastinat soc un alumne de antonia de cuart de diver me en canta les letures que fas a escrit mol be.
s said this on gener 18, 2013 a 7:28 am | Resposta
Trob que es una faula molt bona, esper més texts peresquts aquests perque són molt bones historietes.
bernat galmes tur said this on gener 18, 2013 a 7:31 am | Resposta
M’agradat es text, perquè aquests caràcters del animals són com els de les persones realment, no n’hi ha cap mentira.
Esper seguint llegint textos teus, Gràcies!
Juan Manuel Ferrera Muñoz said this on gener 18, 2013 a 7:42 am | Resposta
T’ensenya a anar alerta amb qui et juntes (si no menjen el mateix que tu ,carnivors).
miquel àngel said this on gener 18, 2013 a 7:43 am | Resposta
Molt bon text definint el caràcter de les persones utilitzant com a protagonistes animals. Son tres caràcters diferents, on es veu que el més honrat es l’elefant. Segueix treballant així amb cada un dels teus textos!
Jose Hellin said this on gener 18, 2013 a 7:45 am | Resposta
Hola Carolina;som n’Aaron de la veu del diverquart m’ha agradat molt aquest text, es un poc trist en es final i es facil d’entendre, bon trebaLL
GOOD SA(Dimoni)
Aaron said this on gener 18, 2013 a 7:47 am | Resposta
Un text Excel-lent , un poc trist, per la missatge que surt d’aquest text puc entendre.. Un bo text…. Be.. Fins aviat…
Maikon Fernandes Gobetti said this on gener 18, 2013 a 7:56 am | Resposta
Hola Carolina,som N’Erika del diverquart m’ha agradat molt aquest text , el final és bastant trist però lo bo es que el varem entendre a la primera vegada de llegir-lo.
Erika yoseli said this on febrer 1, 2013 a 7:26 am | Resposta | 0.757818 | curate | {"cs": 0.00047881254488867607, "ca": 0.7912377304285372, "fr": 0.019631314340435718, "en": 0.13885563801771605, "ru": 0.005027531721331099, "ro": 0.0019152501795547043, "es": 0.039262628680871436, "ja": 0.0035910940866650705} | https://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/6-lelefant-i-la-zebra/ |
mc4_ca_20230418_8_676325 | Variabilitat depenent del temps per BTI i portadors calents en MOSFETS ultraescalats
Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquesta tesi: http://hdl.handle.net/10803/125867
Director/a: Nafría Maqueda, Montserrat; Martín Martínez, Javier
Dipòsit Legal: B-28340-2013
Paraules clau: Fiabilitat; Variabilitat; Mosfet
Durant el treball de tesi s’ha permès ampliar una línia d’investigació al grup de recerca REDEC (Reliability of Electron Device and Circuits) del Departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dedicada a la fiabilitat del transistors MOSFET nanoelectrònics. En particular, en l’estudi de la degradació per Channel Hot-Carrier (CHC), Bias Temperature Instability (BTI). A més, també s’ha estudiat la variabilitat relacionada amb el procés de fabricació, així com els efectes de la degradació i variabilitat dels transistors en el funcionament de circuits electrònics. Dintre d’aquest camp, aquesta tesi s’ha centrat en l’estudi del mecanisme de degradació BTI del material de porta dels MOSFETs. En aquest cas s’ha analitzat la degradació de transistors MOSFET per CHC i BTI, estressos inhomogenis i homogenis, respectivament. Una de les característiques exclusives d’aquest mecanisme ha estat la dependència de la degradació induïda amb el temps de relaxació (temps que transcorre des que l’estrès s’atura fins que es mesura els seus efectes), realitzada per configuracions experimentals molt específiques i ajustos de la instrumentació utilitzada. Per aquest motiu, durant aquest treball s’ha implementat i optimitzat el set-up experimental necessari per a l’estrès i la caracterització dels efectes dels estressos a nivell de dispositius, tenint en compte el temps de relaxació. Aquest set-up ha estat emprat per a fer un estudi exhaustiu d’aquest mecanisme de degradació, analitzant la dependència de la variació de la tensió llindar amb els paràmetres d’estrès tals com la tensió, temperatura, temps d’estrès i temps de relaxació. A partir dels resultats obtinguts, s’ha proposat una llei empírica que permet predir el valor de la tensió llindar a les tensions a les condicions d’operació dels dispositius dins de circuits electrònics, com inversors i cel·les de memòria, amb l’objectiu de incloure-les en simuladors de circuits. La metodologia de caracterització de dispositius més simulació de circuits adoptada en aquest treball obre nova via per anàlisi de la fiabilitat de dispositius i circuits, extrapolable a altres tecnologies.
This thesis was carried out within one of the several lines of investigation of the REDEC (Reliability of Electron Device and Circuits) from Department of Electronic Engineering, located at the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), which marks its research activities. In particular, the influence of degradation mechanisms, Channel Hot-Carrier (CHC) and Bias Temperature Instability (BTI), was studied. Furthermore, the device level degradation with respect to the fabrication process and its influence on the electronic circuit performance was also investigated. Within this field, this thesis has been focused on the study of these degradation mechanisms with respect to the gate material. In the case, of CHC and BTI, an inhomogeneous and homogeneous stress, respectively, is analyzed. One of the exclusive features of this mechanism has been the dependence of the induced degradation as a function of the relaxation time (period of time between stop of the stress and the moment of measurement), realized by specific configurations and adjustments of the instrumentation used. For this reason, during this work the experimental set-up has been implemented and optimized for the device-level stress and characterization. This set-up has been used to make a thorough study of this degradation mechanism, analyzing the dependence of the variation of the threshold voltage based on different stress parameters, such as voltage, temperature, stress time and relaxation time. Based on the obtained results an empirical law has been proposed, which can be used to predict the threshold voltage of operating devices forming part of composite elements, such as inverters and memory cells, in order to integrate it into circuit simulations. The device characterization methodology and simulations used in this thesis opens a new way in order to analyze the devices and circuit reliability, extendable to other technologies.
nac1de1.pdf (7.442Mb) | 0.629536 | curate | {"ca": 0.5483140982122652, "es": 0.014256619144602852, "en": 0.4374292826431319} | http://www.tdx.cat/handle/10803/125867 |
mc4_ca_20230418_8_518656 | Nàquera estrena una nova ‘Font del Poble’, regal dels empresaris locals al municipi - InfoTúria Periòdic del Camp de Túria
Nàquera estrena una nova ‘Font del Poble’, regal dels empresaris locals al municipi
La localitat de Nàquera exhibix, des de la passada setmana, una nova font instal·lada en la rotonda d’entrada de la población, que ha sigut construïda i regalada per un grup d’empresaris locals, amb motiu de les Festes Patronals.
Han sigut quatre les empreses que han treballat els últims mesos en la rehabilitació de la rotonda d’entrada a la vila de Nàquera, per dotar al municipi d’una Font que ha sigut batejada com la ‘Font del Poble’ i que segons l’alcalde, Damián Ibáñez, “representa l’entrada digna que Nàquera i s’entén perfectament amb la Serra Calderona de fons”.
La Font és de 7 metres de llarg per 4 d’ample, està feta de formigó armat a una sola peça i té un valor estimat superior a 200.000 euros, encara que no ha costat als ciutadans “més que les comeses de llum i aigua”, segons ha apuntat Ibáñez.
L’objectiu d’esta iniciativa, segons el primer edil, ha sigut “activar i fomentar la participació ciutadana”, fet que ha tingut una resposta molt positiva: “esta nova acció seguix la línia d’implicació que va fer possible el jardí que fa uns mesos va crear amb molta il•lusió un grup de veïns i demostra que encara hi ha persones que treballen de forma altruista pel seu poble”.
Ibáñez ha conclòs felicitant els xicotets empresaris naquerans “per haver fet una veritable obra d’enginyeria i els agraïm l’esforç econòmic que han realitzat, ja que l’equip de govern de Nàquera és conscient de la difícil situació económica en que ens trobem”.
Rocky III dice:
La fuente no me gusta nada. Pero yo tambien digo ¡¡¡Amunt Damian¡¡¡
el de la creueta dice:
damian no fages cas de tot lo que diuen estos que son uns envechosos, tu tira avant i a demostrar lo que vals que es molt
15 octubre, 2012 a las 7:09 pm
Es lamentable que se este criticando , y lo que menos importancia se le da es el esfuerzo que ha echo una pequeña empresa trabajando durante meses , con ilusión y sacrificándose de muchas cosas que egoístas y envidiosos que sois, gracias a hormenaq.
15 octubre, 2012 a las 4:48 pm
q fuerte me parece todo esto. q pasa a hora con don ibanez??? antes era wuno weno y ahora malo malo??? un poco d seriedad x favor
15 octubre, 2012 a las 12:54 pm
Ahora Alvaro Cuadrado y compañia pediran una fuente en cada urbanizacion, perdon, barrio
14 octubre, 2012 a las 5:16 pm
Creo que es un buen alcalde. No lo compareis con Ricardo porque no hay ni punto de comparacióon.¡Amunt Damian!
13 octubre, 2012 a las 7:41 am
te ah faltado decir q unos metros antes de la fuente de damian esta la otra feisima q hizo salvador perez en ¿1993? ¿q le pasa a aquel punto q los tres han qerido dejar su huella o qiza sea imitacion unos de otros?
De mio a tuyo dice:
12 octubre, 2012 a las 6:29 am
Damian Ibañez, ahora ya estas empatado con tu querido amigito Ricardo Arnal. Tu tienes tu fuente a veinte metros de donde el puso su pasarela. La pena es que no te puedas bañar en la fuente.
11 octubre, 2012 a las 8:48 pm
A partir d’ara es canviarà el nom del poble: NÀQUERA DE LES FONTS | 0.606469 | curate | {"ca": 0.6138456652905684, "it": 0.020641473483645603, "es": 0.36551286122578597} | http://www.infoturia.com/naquera/3809-naquera-estrena-una-nova-font-del-poble-regal-dels-empresaris-locals-al-municipi.html |
mc4_ca_20230418_13_588784 | Els infants traslladen a Colau 115 propostes per millorar el seu benestar | betevé Web
divendres 8 de juny, 2018 , 19.01
La meitat dels nens no estan satisfets amb el seu temps lliure ni amb la seva vida d’estudiant
Els alumnes de 6è de l'Escola Cervantes, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, han presentat a l'alcaldessa, Ada Colau, els resultats de l'enquesta sobre benestar feta a 4.000 infants barcelonins d'entre 10 i 12 anys. Són 11 demandes i 115 propostes d'actuació englobats en l'anomenada Agenda dels Infants, que és fruit de 84 tallers participatius que s'han fet en 50 escoles.
Menys temps d'estudi i més temps lliure. Aquesta és una de les demandes dels infants barcelonins, que reclamen tenir més autonomia en la gestió del seu temps lliure i passar més hores amb els amics i la família. De fet, la meitat no estan satisfets amb el seu temps lliure i n'hi ha un 40 % a qui no els agrada la seva vida d'estudiant.
Colau ha afirmat que treballarà per fer una revisió dels horaris laborals i de l'escola i s'ha compromès a traslladar la demanda al president de la Generalitat, Quim Torra, en una reunió que mantindran la setmana vinent.
També reclamen lluitar contra l'assetjament escolar, rebre més suport quan tenen problemes i que els adults es prenguin seriosament tot allò que diuen. L'altre punt que han posat sobre la taula és la relació amb el cos. Critiquen que els perfils que veuen a televisió siguin de gent "prima i perfecta" i demanen que hi posin "gent com tots, més normal, de manera que no es miri només el físic".
L'altra preocupació dels infants és l'espai públic: demanen un aire més net i una ciutat més verda per poder fer més activitats a l'exterior. Colau s'hi ha mostrat partidària i ha demanat "treure cotxes de la ciutat perquè l'aire sigui més respirable i tinguem una ciutat més agradable".
Les dades de l'enquesta sobre benestar, que es va fer el 2017 de forma anònima a 4.000 infants, s'han treballat posteriorment en 84 tallers participatius a les escoles i s'han concretat en l'Agenda dels Infants. Els alumnes han agraït la iniciativa municipal perquè s'han sentit escoltats i consideren que "podran produir una reacció i haurà canvis a la ciutat". | 0.874675 | curate | {"ca": 1.0} | http://beteve.cat/infants-ada-colau-115-propostes/ |
mc4_ca_20230418_6_370105 | Amb el lema Panda’t a la Resitència, es consolida un programa alternatiu i per a tots. Aquesta setmana i coincidint amb el conegut anunci del boladís, el Casal Popular la Turba presentem el programa d’actes organitzat per la Festa Major de Sant Joan. El lema escollit per aquest any, “Panda’t a la Resistència”, vol fer tribut des d’un punt de vista irònic i festiu a una de les primers consignes del casal, més vigents que mai, “Passa’t a la Resistència”. A la vegada, també representa aquell sentiment de persistència i de lluita que d’alguna manera també es fa visible durant els dies de festa major.
Els actes comencen el dijous dia 19, amb la popular Boladissada. Es tracta de la Tercera Boladissada Popular que tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre amb el conegut pregó alternatiu de la Festa Major i, seguidament, l’actuació de Miquel del Roig amenitzarà la vetllada. Les mescles electròniques d’en Biano (Ortxata Sound Sistem) i d’en Hibai sonaran fins a finalitzar l’esdeveniment.
El divendres dia 20, el Casal obrirà les seves portes per aplegar el Correbars, donant suport als actes i iniciatives que surten des de baix, organitzades pels mateixos vallencs i vallenques que amb els anys s’han anat consolidant i fent-se grans. Aquest dia, el Casal juntament amb el col·lectiu juvenil Arran, inauguraran les nits del Solsticidi amb la corresponent barra al pàrquing del Barri Vell, i que es mantindrà fins l’última nit de concerts.
Els més petits de la Turba recolliran la flama del Canigó i la deixaran a punt per encendre la foguera muntada a la plaça de la Zeta, enguany dotada de connotació crítica sobre un fet d’actualitat política al nostre territori. La revetlla de Sant Joan se celebra amb el popular sopar del Bou, que començarà vora les vuit del vespre per tal de fer-lo compatible amb l’actuació castellera. El sopar és obert a tothom, amb un cost de 12€. Per tal de reservar cal enviar un correu a [email protected]. Després dels castells hi haurà l’encesa de la foguera de Sant Joan, amb coca i cava pels convidats.
L’últim dia de festes, 25 de juny a dos quarts de vuit del vespre, la cantautora de ponent Meritxell Gené oferirà un recital, acompanyada pel tast de begudes de la terra i dels Països Catalans. No oblidem que el Bou de Valls també surt per Festa Major. La Turba convida a tothom a acompanyar-lo durant el Tomb pel poble i ballades a la plaça del Blat. Sempre hem considerat que la Festa Major és una d’aquelles dates que fa poble. Sobretot pel treball i la dedicació de les entitats que hi participem. Perquè la festa sigui de tots, cal que la construïm entre tots. I, per tant l’Ajuntament s’ho ha de creure, i possibilitar i dinamitzar aquesta implicació de manera activa. Aquesta és la gran reivindicació, que malauradament persisteix amb els anys.
Però seguirem batallant, ja que una Festa Major de tots és el que fa més gran un poble. “Panda’t a la Resistència”
Salut, lluita i bona Festa Major | 0.85504 | curate | {"ca": 0.9794520547945206, "pt": 0.02054794520547945} | http://pobleviu.cat/2014/06/12/pandat-a-la-resistencia-per-la-festa-major-de-valls/ |
cawac_ca_20200528_5_93370 | Immigració i racisme
La cancellera alemanya Angela Merkel ha aixecat la llebre per un tema que fins ara molts Estats no han considerat prou i que, sense cap mena de dubte, caldrà afrontar seriosament algun dia: el de la immigració. Sense embuts i amb contundència ha afirmat que la política de “multiculturalitat” adoptada fins ara havia fracassat rotundament. Alemanya, amb 82 milions d’habitants, té 15 milions d’immigrants -comptant els de segona i tercera generació- dels quals uns quatre milions (4,8 per cent) són musulmans. Segons Merkel (cito de memòria), “fins ara havíem cregut que molts d’ells un dia o altre se’n tornarien i que, mentrestant, era possible una convivència de cultures diferents. Però ens hem adonat que han vingut per quedar-se i això implica que cal exigir la seva integració”. La primera cosa que demana és l’aprenentatge de la llengua i l’acceptació dels costums i forma de vida dels alemanys per evitar, d’una banda, la divisió de la societat en clans i, de l’altra, el ressorgiment de la xenofòbia. No oblidem que parla d’Alemanya, un país pròsper, amb una llengua consolidada i una economia sòlida, la primera en sortir de la crisi, però també la que experimenta l’increment més notable de partits racistes de la UE.
Si apliquem el cas a Catalunya, ens adonarem que hem passat del “som sis milions” de fa quinze anys a 7,5 milions d’habitants en l’actualitat. Per tant, l’increment de població immigrada representa un 22 per cent, dels quals el 33 per cent són d’origen musulmà (dades del 2007). El país que rep aquesta immigració no és un Estat sinó una comunitat autònoma, amb dues llengües oficials, una de les quals els serveix per a tot el territori espanyol i l’altra -menystinguda pel propi Estat- només és vàlida en una petita part. No és estrany, doncs, que la ignorin en un 95 per cent. Fa uns quants anys, Heribert Barrera va tenir la gosadia de dir que si els immigrants no aprenien el català, corria el perill de desaparèixer. Immediatament, les forces esquerranoses del país el varen obsequiar amb tota mena de penjaments, titllant-lo fins i tot de racista.
D’altra banda, en el camp social, les condicions de treball dels immigrants solen ser molt precàries, sovint temporals i mal pagades. Allotjaments infectes, a vegades sense llum ni aigua, en els quals els nouvinguts sobreviuen com poden. No he pogut trobar dades estadístiques, però és evident que un percentatge elevat de delinqüència deriva d’aquesta situació, que s’ha agreujat encara amb la crisi general que patim tots plegats. Per això no és estrany que intentin agrupar-se entre ells, en grups tancats de compatriotes. Si a més hi afegim les diferències culturals i religioses, potser entendrem la manca de voluntat d’integració. Un greu error, certament, perquè hi ha el perill -d’una banda i de l’altra- d’aïllar-los en guetos que poden ser un nucli de menyspreu mutu, de racisme i el caldo de cultiu de futurs enfrontaments.
A les portes de les eleccions, no he vist fins ara cap programa polític que enfronti el problema de cara; en tot cas, en un terreny adobat per a la demagògia, s’ha anat a buscar el vot fàcil dels racistes i dels descontents de sempre. Què cal fer, doncs? Si ens plantegem el futur de Catalunya com a país, potser encara som a temps d’evitar una escissió social a partir del origen ètnic o de les arrels culturals dels catalans del futur. Per això, crec que té raó Angela Merkel en demanar la integració de tots els ciutadans en una mateixa societat, començant pel respecte als drets de totes les persones -immigrants o no- que, segons la Declaració Universal dels Drets Humans, no han de sofrir discriminació de cap mena, “sense distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió [...] d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe” (art. 2).
Per què, doncs -i per posar només alguna de les situacions més flagrants-, els governs fan la vista grossa en els casos de submissió o maltractament de la dona i la seva manca de drets personals o del dret dels infants (les nenes, especialment) a l’educació o a la llibertat d’escollir parella? La integració no vol dir renunciar a les pròpies arrels, però sí adequar-se a la societat on es viu, amb els mateixos drets i deures, encara que això suposi eliminar aquells aspectes de les seves societats d’origen en què aquests drets no són reconeguts.
No podem pensar en una societat justa en el futur si, per la nostra banda, no fem valer els valors democràtics que són la base de la societat occidental. En el cas de Catalunya, hi ha una cultura pròpia que cal protegir si vol continuar existint com a nació, és a dir, mantenint la nostra manera pròpia d’entendre el món i la vida. El racisme es basa en el menyspreu i, per tant, s’hauria de considerar des de les dues bandes, també d’ells envers nosaltres. Altrament, la nostra societat pot convertir-se en un aiguabarreig en el qual ens podem ofegar tots. | 0.878553 | curate | {"ca": 0.9993885038728088, "es": 0.0006114961271911944} | http://www.elvallenc.cat/immigracio-i-racisme |
macocu_ca_20230731_4_234822 | ELS NOUS OLIGOPOLIS
Ja feia temps que m’escalfava el cap buscant el perquè d’aquest interès tan precipitat que com una malaltia afectava els fabricants d’automòbils per avançar vers a la construcció del cotxe elèctric. El virus es diu LITI.
M’havia sorprès aquest desinterès per la protecció del medi ambient despertat sobtadament entre els fabricants d’automòbils i entre la indústria petrolera. Aquest cedir una part dels seus guanys i del seu control per dedicar-ho a la recerca i a beneficiar l’humanitat. Desprès de tants anys de contaminació aquest afany per avançar cap al vehicle elèctric era sospitós. Ara la cosa esta més clara: ja controlen la producció de liti, un mineral molt escàs i imprescindible per a fabricar bateries re-utilitzables. (segueix)
Segons el periodista Dan McDougali, les dues terceres parts de les bateries actuals funcionen amb liti, un negoci que mou actualment 40.000 milions d’euros. Les industries automobilístiques ja tenen clar que les noves bateries seran de liti, el que permetrà més autonomia als vehicles elèctrics i transformarà aquest material en un dels de més valor estratègic del món.
Segons informes geològics elaborats per l’Administració Nord-americana són tres els grans indrets on es troba el liti: el desert xilè d’Atacama, el Tibet septentrional i el Salar de Uyuni al sud de Bolívia. A Bolívia s’estima que existeixen la meitat de les reserves mundials: 5.4 milions de tones.
Ara bé, és el cotxe elèctric amb bateria de liti una solució eficaç, és una veritable revolució verda?. Hi ha qui opina que no. En el procés miner per a l’extracció els canals d’aigua es contaminen de clor i de magnesi, i la recarrega dels vehicles portarà al límit les saturades línees elèctriques, que per fabricar-se genera més gasos que els motors de benzina. A més, la producció anual de 60 milions de vehicles, amb una petita bateria de ió de liti, requerirà 420.000 tones de carbonat de liti, és a dir, sis cops la producció mundial.
El cotxe elèctric ni trenca els monopolis ni ofereix un vehicle sense contaminació. Perquè, dons, hem tancat la porta als altres combustibles alternatius?.
Durant l’any 2008 es va endegar una forta campanya contra l’etanol culpabilitzant-lo del increment de preus dels cereals, i fins i tot de la gana al món. En realitat qui va produir un augment dels preus dels cereals va ser l’autorització del govern Busch a que els aliments entressin en el mercat financer de futurs i esdevinguessin producte d’especulació.
Avui, funcionen amb etanol pur 4.2 milions de cotxes al Brasil, el que significa un estalvi del 22% de la seva despesa d’energia. Consumeixen 12 milions de litres, el que representa el 20% del consum de combustibles líquids que necessita el país.
A l’Argentina les industries agroalimentàries utilitzen l’etanol, el que implica una disminució de la seva despesa energètica del 12%.
L’obtenció d’alcohols, requereix d’un procés previ del most, que cal netejar, premsar, etc, per a l’extracció de sucres, posteriorment per fermentació es genera l’alcohol, del que per destil·lació s’obté l’etanol. Un producte amb unes característiques antidetonants que comporten -segons els tècnics- uns índex d’emissió mínima a l’atmosfera.
L’utilització d’etanolcom a combustible permet trencar els monopolis petrolers, salvar les nostres zones rurals al donar alternatives industrials a les produccions agrícoles especialment les excedentàries (vi/raïm). Molts pobles i terres que avui s’estan abandonant podrien continuar produint si els seus productes, raïm, cereals, etc. es transformessin en etanol.
Actualment, a l’Estat, els alcohols estant taxats amb impostos molt elevats, la majoria es cremen inútilment com a producte excedent, mentre està prohibit utilitzar-lo per a fer funcionar vehicles.
Amb l’etanol hi ha demostrada experiència en la substitució de fuels i gasoils en els cremadors; en la substitució de benzines en els motors d’explosió en una proporció de fins el 10% sense que faci falta cap modificació dels motors ni de cap sistema; en la substitució total de benzines en els motors d’explosió modificant les cambres de combustió. A Catalunya hi ha experiència en la fabricació de cotxes que funcionen total o parcialment amb etanol (Seat).
Amb totes aquestes dades a la mà i en un moment de crisi, perquè el govern no agafa el toro per les banyes i trencant el monopoli petroler o automobilístic i no autoritza l’ús industrial de l’etanol com a combustible?
Que els polítics no justifiquin la seva feblesa amb arguments com el increment de preu dels cereals, perquè amb una normativa clara per la que tan sols s’autoritzi transformar en etanol els excedents agrícoles, aquells productes que estiguin fora del circuit alimentari, ja sería suficient. Tan sols arguments foscos amb pudor de corrupció justifiquen la situació actual. | 0.859861 | curate | {"en": 0.003965769150490503, "ca": 0.9810060530160718, "es": 0.010227509914422877, "ia": 0.004800667919014821} | |
mc4_ca_20230418_14_452702 | La dificultat del pensar.
de novembre 04, 2016
La foto es de Wayne Crichlow
Fa segles Blaise Pascal va escriure: "L'home està visiblement construït per pensar. Això és tota la seva dignitat i tot el seu mèrit, i tot el seu deure consisteix a pensar com cal, i l'ordre del pensament en començar per si mateix i pel seu autor i la seva fi. Però, en què pensen les gents? Mai en això, sinó en dansar, tocar el llaüt, cantar, fer versos, córrer anells, etc., sense pensar en què consisteix l'ésser rei i el ser home ". Això era cert el segle XVII i no hi ha dubte que ho és encara ara. Aquest ésser viu al que anomenem humà continua sent feble i vulnerable com un jonc, però, ens diria Pascal, com "un jonc que pensa", tot i que continuaria convenint afegir: "que pensa poc" o, almenys, "no amb la freqüència que hauria de ".
Aquests no són millors temps que aquells en què Pascal escrivís aquest i altres dels seus pensaments, almenys pel que fa al que hauria de ser el costum de pensar, és a dir, de preguntar-se què vol dir ser rei, ser home o qualsevol una altra cosa; fins i tot què vol dir ser o què vol dir dir. Perquè vivim en una època marcada per la voràgine, per la pressa, en què es menysprea o es detesta la lentitud del passeig i la calma de la xerrada, aquests parèntesis en què se'ns permet assaborir el plaer compartit de pensar per pensar, és a dir de pensar sense altre fi que el de tractar d'entendre. A més, solem afegir, per a què complicar-nos la vida qüestionant el que és obvi? Perquè certament avui tot és -o es antulla- obvi, encara que tal obvietat s'obtingui per la via fàcil, pel camí més curt i menys laboriós, com si ens donés mandra aquest esforç, que hauria de ser reconfortant, per veure més enllà, abans o després del que ens mostren com "natural", allà on ja res és el que sembla.
Perquè, ¿d'on obtenen les nostres dades de la realitat l'evidència que els atribuïm? Per què hi ha tantes coses que, presentant-se com irrevocables, es descobreixen fràgils quant són considerades seriosament? Sabem, però, com sabem el que creiem saber?
És poc freqüent fer-se aquest tipus de preguntes. Tot just es té temps per altra cosa que per digestions ràpides d'informació en general banal, elaborada amb pressa i sense adonar gairebé mai de la seva composició. I el símil alimentari no és gratuït, ja que el nostre idioma ja reconeix l'analogia a través d'aquest sinònim de pensar que és rumiar. Per no parlar d'aquell altre, més en desús, de mastegar, que vindria que ni pintat per reconèixer que avui masteguem és a dir pensem- poc, el menys possible; més que res perquè ja tot o gairebé tot ens arriba ja mastegat.
En efecte, les pàgines dels diaris, els altaveus que presten la ràdio i la televisió o la majoria de productes culturals d'èxit repeteixen una i altra vegada idees precuinades, una mena de fast-food fet de llocs comuns, de premisses, nocions, categories, conceptes i principis classificatoris que donem per bons sense sotmetre'ls a qüestionament i menys a crítica.
Cal parar-se a pensar o, com es diu també, oblidant: fer una parada en el camí per examinar aquests materials amb què està elaborada la nostra realitat, i escrutar les seves fonts i els seus paranys. L'objectiu que persegueixen i que conviden a compartir no és tant aclarir aquesta realitat sotmesa a examen sinó en certa manera el contrari: restablir i donar compte de la seva complexitat, convidar-nos a fugir dels judicis ràpids i satisfactoris per passar a contemplar el que ens envolta d'una manera una mica més exigent.
Perquè en això consisteix pensar: a, certament, donar-li voltes a les coses (fins i tot buscar-li les voltes), entenent aquestes voltes com maneres sempre canviants de percebre aquelles, com la possibilitat de modificar la posició des de la qual es contemplen per reconèixer-les des de perspectives que ens mostren aquestes coses com dotades de trets i detalls que no havíem apreciat fins a aquest moment en què la nostra reflexió va reparar en elles.
No es tracta de buscar "grans respostes" a "grans preguntes". Raonar no porta a solucions clares i definitives, sinó a nous interrogants, i així fins al límit impossible d'un xarxa o trama de qüestions que només poden obtenir com a contrapartida el ressò de nous problemes teòrics, cadascun dels quals no és un obstacle, sinó la superació d'un obstacle.
Tampoc s'hauria de veure en el que dic una defensa del distanciament dels fets, l'actitud del savi que decideix allunyar-se del mundanal soroll per contemplar l'activitat dels mortals i jutjar-la des de la llunyania. A vegades escèptics i desconfiats -com no pot deixar de ser-ho qui pensa-, no hi ha a continuació que pugui interpretar-se com un elogi de la passivitat. També això seria interpretar a l'inrevés la intenció de qui a partir d'aquí cavilen en veu alta i entre ells, i tant de bo que amb els que els escolten llegint-los. És cert que s'han detingut a pensar -es han detingut a observar el que hi ha amb deteniment-, però només com un d'aquests alts que són alhora la negació i el requisit de tot camí.
Es pensa, així doncs, sobre les coses humanes, prenent durant uns moments una certa distància, per immediatament deixar-se arrossegar de nou per elles i cap a elles. Perquè aquest i no un altre és l'objectiu buscat: compartir la passió per comprendre sense aconseguir-ho mai del tot, l'emoció de descobrir fins a quin punt el món és interessant i fins a quin punt pensar-ho és una forma no menys radical de viure-ho.
Es tracta de dur a terme un tipus d'exercici, en el sentit gairebé gimnàstic del terme, ja que està convençut que el pensament no deixa de ser un múscul que convé, com diria un cuidador esportiu, mantenir tonificat. Això implica que no es tracta de només pensar, sinó també donar que pensar, aconseguir que ens reunim en aquest lloc en cap lloc –l'autèntic no-lloc– pel qual Hannah Arendt es preguntava i que és aquell en què estem quan pensem.
Manuel Delgado, Aturar-se a pensar, El cor de les aparences 03/11/2016
Fragment de la conferència d'obertura dels màster i doctorats de la Facultat de Lletres de la Universitat Ramon Llull, celebrada el 15 d'octubre de 2016.
2018 825
Coneixement i poder.
La crítica posmoderna a la modernitat.
Modernitat i coneixement.
Coneixement premodern.
Noció postmoderna de coneixement.
Crítica postmoderna a la teoria de la justícia de ...
Harari, el futur que tenim a sobre.
Què vol dir la paraula "liberalisme"?
Cosmovisions.
Pensar és no conformar-se amb l'adquirit.
Tot i reivindicant la praxis.
La paraula "populisme"..
L'evolució de l'Ésser Humà (Unboxing Philosophy).
Sociofobia y ciberfetichismo.
La veritat de les aparences.
Reconciliar capitalisme, igualtat i democràcia (An...
Errors, prediccions i democràcia.
La internacional de l'odi (Ignacio Castro Rey).
Què vol dir educació?
La quarta socialdemocràcia.
A qui s'adreça l'esquerra?
Mentides i context.
Com decideix l'inconscient? (El cazador de cerebro...
Ciències ocultes (Escépticos, capítol nº 7)
Roxe de Sebes de Ignacio Castro Rey (Presentació d...
Percepció animal (documental)
L'orangutan espantat.
Trump i la lluita entre Globalistes i Nacionaliste...
Entendre el triomf de Trump des de la lingüística ...
Ningú no sap el que pot un cos (Ignacio Castro Rey...
Liberalisme i democràcia (Isaiah Berlin).
Què és la llibertat política? (Isaiah Berlin).
Atrapar l'horitzó.
Els punts cecs del liberalisme de Berlin.
Liberalisme i límits del poder.
"Postveritat", la paraula de moda.
El 9N a la llum de Lakoff.
Isaiah Berlin: la necessitat d'escapar de les sínt...
El laboratori de l'historiador de les idees.
pluralisme (diccionari Jahanbegloo).
Democràcia i conflicte.
17 de novembre Dia Mundial de la Filosofia.
Sense resultats negatius no hi ha progrés.
El narcisisme pervers.
Experiment: Watson i el petit Albert.
Qui representa el malestar millor que els altres? ...
Defensa del pluralisme (Isaiah Berlin).
La democràcia contra la llibertat (Isaiah Berlin)....
Benjamin Constant i la llibertat negativa (Isaiah ...
Llibertat positiva i govern del poble.
Revolució i llibertat positiva (Isaiah Berlin).
Nacionalisme i llibertat positiva (Isaiah Berlin)....
Veritat i llibertat positiva (Isaiah Berlin).
La llibertat positiva i el camí cap a la tirania (...
La llibertat per obligació (Isaiah Berlin).
Racionalisme i llibertat positiva (Isaiah Berlin)....
Ascetisme i llibertat positiva.
El mite del "jo dominador" i el govern tirànic (Is...
virtut cívica (diccionari Jahanbegloo)
Per un populisme d'esquerres (Owen Jones).
Neurociència i vida contemplativa.
Democràcia, incertesa i llibertat.
La democràcia és una forma de viure.
Concepte de "llibertat positiva" (Isaiah Berlin).
L'idiotisme urbanita i el triomf de Donald Trump (...
Fernando Vallespín: conferència sobre les idees d'...
El conflicte entre els dos tipus de llibertat (Isa...
No existeix una connexió necessària entre lliberta...
La llibertat dels liberals (Isaiah Berlin).
Contra la concepció socialista de la llibertat (Is...
Llibertat és llibertat (Isaiah Berlin).
Concepte de "llibertat negativa".
Els dos sentits de la paraula llibertat (Isaiah Be...
Les idees i la política (Isaiah Berlin).
Els diners i els autèntics materialistes.
Only made in USA.
Filosofia i política.
El totalitarisme invertit.
Markus Gabriel: Per què el món no existeix? (Confe...
Les raon d'un fracàs (Naomi Klein).
Arriba la política (Jacques Rancière).
La postpolítica no és populisme, és molt més.
Com defensar la democràcia de si mateixa.
Ofensa i cortesia (Arthur Schopenhauer)
Donald Trump, el triomf del pare protector
Socialdemocràcia, polítiques públiques i nous risc...
La revolta de la dreta populista.
Democràcia i educació.
Sobre llibertat, igualtat i justícia.
Les categories polítiques de la sofística i el neo...
Poder, política i democràcia
Per què la filosofia no pot prescindir de la ciènc...
El conservadurisme populista contra Edmund Burke.
Rancière: ensenyar filosofia.
L'escriptura i la ment humana.
L'estil Trump.
El poder de les paraules (educació infantil, docum...
Pensament infantil (educació infantil, documental)...
La mentida i el patiment són els motors del pensam...
Manfred Spitzer: "La informació és inútil si no te...
Ambrose Bierce - 99 fábulas fantásticas
Características básicas de los riñones de vertebrados
En determinados contextos, a veces odiamos a las personas generosas y cooperativas
El Partido Popular, a la reconquista de la derecha
Protestar en la era digital
Efecto Diderot - ¿Cómo nos convertirnos en esclavos del consumismo sin darnos cuenta?
La monnaie verte
RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846) - Works for organ
Zoé: “En México lo que hay es una guerra entre el narco y la sociedad civil”
El cabeza de familia en España
¿La filosofía sirve para algo?
“Paredones en primavera”: Miyó Vestrini y todos los planos del mundo
Humillación en las redes
Christian Salmon (Storytelling) La máquina de fabricar historias y formatear las mentes
Diversidad de la diversidad
Marcello Tarì / «El revolucionario siempre ha sido un itinerante». A propósito de «Fragmentar el mundo» de Josep Rafanell i Orra
Neofilia: el placer por lo nuevo
Odiosa comparación (12)
¿ VALE LA PENA VIVIR ?
Fritz Lang: The Big Heat
nosotros frente a los aspectos monstruosos de lo que somos
El punto de no retorno cultural
¿Volvemos al principio? A la búsqueda de una política online no polarizada
NAVEGACIÓN COMERCIAL ANTIGUA Y PODER. EL PERIPLO DE OFELAS.
HBES 2018: Un lenguaje darwiniano común
Keynesianos a tiempo parcial
Fuentes modernistas y noucentistes del ensayo de nacionalismo barcelonés
El retorno de la historia
Tribus filosóficas
LA CULTURA EN EL RENACIMIENTO
Las obras de arte más curiosas
Calidad de los textos sobre Psicología en los medios de comunicación (por María Xesús Froxán Parga)
La VI Olimpíada de Filosofia ja ha començat!
Anécdotas como clave
S30: EL CAMÍ CAP A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
“10 lliçons del Brexit dos anys després del referèndum” (per Francesc Trillas)
Monumental biografía de Beethoven
EL CONCEPTO DELEUZIANO DE CUERPO
Solución final de estilo democrático
Las cajas negras de la evolución, consciencia en insectos (charla)
¿Qué hacer con la memoria? Más allá de la disputa política
Mesa redonda sobre la vida y obra de Ferlosio
Decir «ser» según las categorías y según el acto y la potencia
David Hume, experiència i escepticisme.
de juny 08, 2016
Su doctrina moral estaba basada en la naturaleza humana y en nuestra capacidad afectiva y sensitiva. Pensaba que la única fuente de conocimientos es la experiencia empírica, no las ideas. De ahí que en su obra Un tratado de la naturaleza humana escriba: “La razón es completamente inactiva y no puede ser nunca la fuente de un principio tan activo como la conciencia o el principio de la moral”. Pensaba que las ideas generales no existían, que no eran más que el compendio de nuestras impresiones y percepciones. David Hume creía que la raíz de la conducta ética era la simpatía, un sentimiento innato en el ser humano.
Experiencia imprescindible. Los hechos, aseguraba el pensador escocés, no pueden probarse por medio de la razón deductiva, sino que han de apoyarse en la experiencia. Pero la experiencia nos aporta sólo un número finito de datos como base para las generalizaciones. Esto plantea el problema de la inducción. ¿Cómo es posible justificar afirmaciones que presuntamente son univer…
Viure la utopia. L'anarquisme a Espanya (documental).
de maig 18, 2013
Vida finita.
de febrer 06, 2014
La teoria de l'art medieval.
de febrer 15, 2014
La teoría del arte constituye, sin duda, el capítulo más anónimo de una historia de la estética medieval: la opinión de los medievales sobre el ars, en efecto, salvo numerosas y características fluctuaciones de las que un análisis minucioso debería dar cuenta, se mantuvo prácticamente concorde y anclada a una doctrina clásica e intelectualista del hacer humano. (…)
El arte se inscribe en el dominio del hacer, no del actuar, que pertenece a la moralidad y a esa virtus reguladora que es la Prudencia, recta ratio agibilium. El arte tiene alguna analogía con la Prudencia, nos advierten los teólogos: la Prudencia regula el juicio práctico sobre situaciones contingentes en las que actuar y aspira al bien del hombre; el arte, en cambio, regula la operación sobre materiales físicos (como la estatuaria) o mentales (como la lógica o la retórica) para producir una obra. El arte aspira al bonum operis, lo importante para el herrero es hacer una buena espada, y no importa si ésta se usará para fines… | 0.602218 | curate | {"ca": 0.6735979836168872, "fr": 0.006791290345165581, "es": 0.288524819715746, "pt": 0.0076314499754953444, "en": 0.013232514177693762, "it": 0.005391024294615977, "ms": 0.0023804522859343273, "sh": 0.00021003990758244065, "hu": 0.0020303857732969265, "zh": 0.00021003990758244065} | http://pitxaunlio.blogspot.com/2016/11/la-dificultat-del-pensar.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_245987 | SEGURETAT: Alarmes d'intrusió, central receptora d'alarma, càmeres de vigilància, detecció d'incendis, protecció de dades (LOPD)
COMUNICACIONS: Antenes TDT-SAT, instal·lacions ICT, centrals telefòniques, xarxes informàtiques, wifi, videoporters, controls d'accessos, audiovisuals-sonorització, departament d'enginyeria.
UNA MICA D'HISTÒRIA:
9Teknic neix l'any 2001, formada per un petit grup de professionals del sector de les comunicacions i la seguretat. Desde aleshores, l'empresa ha anat evolucionant fins a convertir-se en un referent dins del sector.
El nostre principal objectiu és oferir als nostres clients un servei integral dins del sector de les comunicacions i la seguretat, d'una manera professional i a la vegada ràpida i efectiva.
Per poder assolir aquest objectius disposem d'un equip de professionals amb una gran experiència dins dels sector.
Estem en constant creixement i per això els nostres clients ens confien els seus sistemes, us animem a que ens demaneu pressupost sense compromís, i us garantim que no us decepcionarem.
NO DUBTIN EN DEMANAR QUALSEVOL TIPUS D'INFORMACIÓ.
UN TÈCNIC ESPECIALITZAT ELS ASSESSORARÀ I ELS HI FARÀ UN ESTUDI DE SEGURETAT SENSE COMPROMÍS.
Destacado
Càmeres analògiques:
Gran varietat de càmeres analògiques en quan a prestacions, càmeres domos motoritzades o mini domos , càmeres compactes, càmeres camuflades de reduït tamany , càmeres compactes per exterior o interior amb il·luminació infraroja incorporades per la visió nocturna.
El preu de les càmeres analògiques és molt més econòmic que les càmeres digitals IP.
El sistema permet obtenir 700 línies de resolució, per contra, amb les càmeres IP podem treballar des de 1,3MP fins a 10MP. Al tenir aquesta definició, a l'hora de fer zooms i tenir planós de les zones a vigilar molt més generals, la imatge no és tant nítida, i sovint es pixela.
El sistema que s'utilitza per fer gravacions, és un gravador compacte amb entrada per càmeres analògiques i connexió IP, que ens permet connexions remotes, tant amb IP dinàmiques o IP estàtiques.
A 9Teknic , disposem de servidors de DynDns per els clients que no disposen d'una IP fixa, el que permet un estalvi econòmic al nostre client.
Software de visualització de les imatges des de telèfons mòbils amb aplicacions específiques. La gran avantatge en quan a les gravacions de la tecnologia IP, és que s'utilitzen videograbadors per les aplicacions específiques de gravació.
Càmeres digitals IP:
Les càmeres digitals IP han evolucionat molt en aquests últims anys , i ja comença haver-hi un bon catàleg de productes , el seu preu també ha baixat molt.
El gran avantatge que ens permeten les càmeres digitals IP és la seva resolució, ens permet tant en gravacions com en temps real fer zooms de les imatges, això, ens permet amplia tant les imatges sense que aquestes pixelin, que és poden reconèixer persones o matricules de vehicles sense cap tipus de problema, la qualitat de les imatges i captura en format fotografia és de la qualitat d'una fotografia feta amb la nostra càmera fotogràfica, hi ha càmeres de 1,3Mp fins a 10Mp.
Les càmeres digitals IP ens permeten fer zooms on identificar persones o reconèixer matricules de vehicles no és un problema.
Actualment els fabricants d'equips de seguretat han ampliat el catàleg d'elements via Radio, oferint gran varietat de solucions tant d'interior com d'exterior. Tots els elements que formen el sistema estan permanentment comunicats amb la central del sistema , per tant, en el moment que és produeix un tall de comunicació el sistema ens ho fa saber, gracies al sistema de supervisió que disposa, tant sigui per un tall en el subministra elèctric, un tall telefònic, una interferència de transmissió d'algun detector, teclat, sirena...
Amb aquests sistemes podem fer les instal·lacions sense fils, que tant agraden al client final, ja que sense una preinstal.lació prèvia és pràcticament impossible implementar un sistema cablejat, amb tot el problema que comportaria.
En quan als sistemes d'alarma cablejats, és el ideal en quan a tipologia d'instil·lació, nosaltres sempre aconsellem als nostres clients que quan fan reformes, o be, una obra nova , tinguin en compte una preinstal•lació d'un sistema de seguretat.Nosaltres fem assessoraments en quan a disseny d'instal·lacions a arquitectes, enginyeries, constructors, empreses, particulars, lampistes... per poder deixar les preinstal•lacions preparades.El nostre compromís: La tranquil·litat del client.
Contactar Online
Per utilitzar el mapa interactiu fes clic al botó
Interactiu
Encuentra otras actividades en BlanesGeolocalización actividades en Blanes
Alarmas Blanes, 9TEKNIC
Antigym, antigimnasia en Blanes
Aparejador Blanes, BARTEC
Arreglos de ropa Blanes, IKAT'S
Asesoramiento, Gestión, Administración de Fincas, Blanes, TAX
Bodega Blanes, Celler El Cep
Bolsos y complementos Blanes, Alemany
Camaras de vigilancia Blanes, 9TEKNIC
Carnicería, Charcutería, Blanes, Carnisseria Casellas
Centro de estudios Blanes, Anna Fontanals
Centro estética Blanes, Mima't
Clínica veterinaria Blanes, Rodamón
Construcción Blanes, Construccions Suàrez Tarrés
Correduría seguros Blanes, TAX
Electrodomésticos Blanes, Electro Ruyra
Escuela de idiomas Blanes, Lingua
Fisioterapia Blanes, Fisio-Blanes
Helados artesanos Blanes, Gelateria Brezza
Jamoneria y productos selectos Blanes, El Tall
Joyería, relojería, Blanes, Joieria Maresma
Juguetes Blanes, Patufet
Lampistería Blanes, Lampisteria J&M
Limpiezas en Lloret, Selvimar
Marmoles Blanes, Marbres La Plantera
Materiales construcción Blanes, Carmona e Hijos
Outdoor sports Blanes, ZONA GR
Pastelería Blanes, Pastisseria Orench
Peluquería Blanes, Moran Estilista
Pescadería Blanes, Peixos Leon
Pintores Blanes, Pere Lopera Pintura i Decoració
Planchistería Blanes, Planxisteria Blanes
Psicología, psicoterapia, Blanes, MIQUEL BOSCH
Reparación de electrodomésticos en Blanes, Tecno-Clima
Servicio técnico electrónica Blanes, Electrònica Losada
Telecomunicacions, porteros y videoporteros en Blanes, EUROSAT
Uñas Blanes, Art en Ungles
Yeso Laminado Blanes, Guix Laminat Blanes
Yogurt soft y naturales Blanes, Iogurteria Brezza
Aquesta finestra es tancarà en breus moments
Nom
Correu
Petició
Codi de seguretat
Aquest codi de 4 números es una mesura de segurat per evitar spam automàtic.
bool(false)
Camaras de vigilancia Blanes, 9TEKNIC
+3493 764 13 33
[email protected]
CENTRAL: C/CANIGÓ 1 ( 08490 TORDERA)
Dirección
CENTRAL: C/CANIGÓ 1 ( 08490 TORDERA)
EXPOSICIÓ: C/ VERGE MARIA 20, (17300 BLANES)
MAGATZEM: AV. FIBRACOLOR 7 (08490 TORDERA)
Horario
De dilluns a divendres: de 9 a 14 / de 16 a 19,30 h
Dissabtes: de 10 a 13 h
Contactar
- [email protected]
- 93 764 13 33
Fax: - 93 764 13 33
Web
www.9teknic.cat
Descripción
SERVEIS QUE OFERIM ALS NOSTRES CLIENTS:
SEGURETAT: Alarmes d'intrusió, central receptora d'alarma, càmeres de vigilància, detecció d'incendis, protecció de dades (LOPD)
COMUNICACIONS: Antenes TDT-SAT, instal·lacions ICT, centrals telefòniques, xarxes informàtiques, wifi, videoporters, controls d'accessos, audiovisuals-sonorització, departament d'enginyeria.
UNA MICA D'HISTÒRIA:
9Teknic neix l'any 2001, formada per un petit grup de professionals del sector de les comunicacions i la seguretat. Desde aleshores, l'empresa ha anat evolucionant fins a convertir-se en un referent dins del sector.
El nostre principal objectiu és oferir als nostres clients un servei integral dins del sector de les comunicacions i la seguretat, d'una manera professional i a la vegada ràpida i efectiva.
Per poder assolir aquest objectius disposem d'un equip de professionals amb una gran experiència dins dels sector.
Estem en constant creixement i per això els nostres clients ens confien els seus sistemes, us animem a que ens demaneu pressupost sense compromís, i us garantim que no us decepcionarem.
NO DUBTIN EN DEMANAR QUALSEVOL TIPUS D'INFORMACIÓ.
UN TÈCNIC ESPECIALITZAT ELS ASSESSORARÀ I ELS HI FARÀ UN ESTUDI DE SEGURETAT SENSE COMPROMÍS.
Destacado
Càmeres analògiques:
Gran varietat de càmeres analògiques en quan a prestacions, càmeres domos motoritzades o mini domos , càmeres compactes, càmeres camuflades de reduït tamany , càmeres compactes per exterior o interior amb il·luminació infraroja incorporades per la visió nocturna.
El preu de les càmeres analògiques és molt més econòmic que les càmeres digitals IP.
El sistema permet obtenir 700 línies de resolució, per contra, amb les càmeres IP podem treballar des de 1,3MP fins a 10MP. Al tenir aquesta definició, a l'hora de fer zooms i tenir planós de les zones a vigilar molt més generals, la imatge no és tant nítida, i sovint es pixela.
El sistema que s'utilitza per fer gravacions, és un gravador compacte amb entrada per càmeres analògiques i connexió IP, que ens permet connexions remotes, tant amb IP dinàmiques o IP estàtiques.
A 9Teknic , disposem de servidors de DynDns per els clients que no disposen d'una IP fixa, el que permet un estalvi econòmic al nostre client.
Software de visualització de les imatges des de telèfons mòbils amb aplicacions específiques. La gran avantatge en quan a les gravacions de la tecnologia IP, és que s'utilitzen videograbadors per les aplicacions específiques de gravació.
Càmeres digitals IP:
Les càmeres digitals IP han evolucionat molt en aquests últims anys , i ja comença haver-hi un bon catàleg de productes , el seu preu també ha baixat molt.
El gran avantatge que ens permeten les càmeres digitals IP és la seva resolució, ens permet tant en gravacions com en temps real fer zooms de les imatges, això, ens permet amplia tant les imatges sense que aquestes pixelin, que és poden reconèixer persones o matricules de vehicles sense cap tipus de problema, la qualitat de les imatges i captura en format fotografia és de la qualitat d'una fotografia feta amb la nostra càmera fotogràfica, hi ha càmeres de 1,3Mp fins a 10Mp.
Les càmeres digitals IP ens permeten fer zooms on identificar persones o reconèixer matricules de vehicles no és un problema.
Actualment els fabricants d'equips de seguretat han ampliat el catàleg d'elements via Radio, oferint gran varietat de solucions tant d'interior com d'exterior. Tots els elements que formen el sistema estan permanentment comunicats amb la central del sistema , per tant, en el moment que és produeix un tall de comunicació el sistema ens ho fa saber, gracies al sistema de supervisió que disposa, tant sigui per un tall en el subministra elèctric, un tall telefònic, una interferència de transmissió d'algun detector, teclat, sirena...
Amb aquests sistemes podem fer les instal·lacions sense fils, que tant agraden al client final, ja que sense una preinstal.lació prèvia és pràcticament impossible implementar un sistema cablejat, amb tot el problema que comportaria.
En quan als sistemes d'alarma cablejats, és el ideal en quan a tipologia d'instil·lació, nosaltres sempre aconsellem als nostres clients que quan fan reformes, o be, una obra nova , tinguin en compte una preinstal•lació d'un sistema de seguretat.Nosaltres fem assessoraments en quan a disseny d'instal·lacions a arquitectes, enginyeries, constructors, empreses, particulars, lampistes... per poder deixar les preinstal•lacions preparades.El nostre compromís: La tranquil·litat del client. | 0.581556 | curate | {"ca": 0.8002881325409689, "es": 0.1381235368269404, "en": 0.02908337835404286, "id": 0.0034215739240050424, "pt": 0.007023230686115613, "gl": 0.002701242571582928, "fr": 0.004051863857374392, "zh": 0.0021609940572663426, "nn": 0.002881325409688457, "de": 0.010264721772015126} | http://www.anoia.serveisactius.cat/es/selva/cameras-vigilancia-blanes |
macocu_ca_20230731_4_386882 | Nascut a Tortosa el 22 de juny del 1987. De família humil i treballadora, la meva infantesa es va desenvolupar en un ambient de treball constant, d'una lluita continuada per sostenir l'economia, l'estabilitat i el benestar familiar. Des de ben jove que la meva vida ha estat estretament lligada al món de l'esport, en concret dels esports de contacte, on he sigut esportista federat durant molts anys. Anys que m'han ajudat a impregnar-me de valors com la disciplina, l'esforç i la dedicació. I ja que parlo de dedicació, m'agradaria dedicar els millors anys de la meva vida, a treballar pel poble que m'ha vist créixer, i penso que des d'aquesta posició, és d'on millor puc contribuir a projectar el futur del nostre municipi.
Prova d’accés CGFS activitats físiques i esportives. Monitor d'esports F.C.K.B.M.T
Treballador sector Serveis. Monitor d’esport.
Regidor de l'Ajuntament de l'Aldea des de juny de 2019 Conseller Comarcal President Local del Partit Demòcrata Català. | 0.775839 | curate | {"ca": 0.9244306418219461, "en": 0.030020703933747412, "es": 0.027950310559006212, "fr": 0.017598343685300208} | |
cawac_ca_20200528_8_257046 | Basic
Tom Hardy és un antic ranger de l'exèrcit dels Estats Units que ara és agent de la DEA. Un oficial de les Forces Especials de l'exèrcit i alguns dels seus soldats han desaparegut misteriosament enmig d'un huracà mentre feien unes maniobres rutinàries. Apareixen només dos supervivents, però no volen col·laborar amb la capità Julia Osborne de la policia militar. El coronel Bill Styles, comandant de la base dels desapareguts, li demanarà ajuda al seu antic amic Tom Hardy. | 0.726221 | curate | {"en": 0.010526315789473684, "ca": 0.9894736842105263} | http://descarregadirecta.flog.cat/cinema/basic-955 |
mc4_ca_20230418_5_692533 | Mobile World Congress: els dispositius amb 5G, estrelles del congrés | betevé
Innovació lligada a la connectivitat, la 5G i la intel·ligència artificial
Robots que serveixen cafè prèviament encarregat pel mòbil o anells que alerten als serveis d'emergència són alguns exemples que trobem a la Innovation City del MWC
Carmen Cortés Vidal | Maria Solans | dimarts, 26 de febr. del 2019, a les 17.56
Un dels espais del MWC on es poden veure les darreres innovacions en matèria de connectivitat és la Innovation City. L’objectiu és mostrar-hi de quina manera aquesta connectivitat pot influir en la societat i ajudar a crear un futur millor. En tots els casos la tecnologia 5G combinada amb la internet de les coses i la intel·ligència artificial permet innovacions que afectaran pràcticament tots els aspectes de les nostres vides en un futur molt proper.
Un anell connectat al servei d’emergències
La companyia NIMB ha portat al congrés la darrera versió del seu anell intel·ligent. Incorpora un botó que envia una alerta als serveis d’emergència, a familiars o a amics en cas que sigui necessari. Es connecta a través de Bluetooth al telèfon mòbil i avisa els contactes preseleccionats. Els seus impulsors afirmen que s’activa en poc més de tres segons, mentre que treure el telèfon, desbloquejar-lo i trucar, suposa molt més temps.
Un robot que et fa i et serveix cafè encarregat via mòbil
La companyia KT&dal.komm Coffee ha presentat aquest robot que fa i et serveix el cafè que, prèviament, has encarregat a través d’una aplicació mòbil en temps real gràcies a la 5G.
Unes ulleres per fer reparacions industrials a distància
La companyia Korea Telecom ha portat fins al congrés unes ulleres de realitat augmentada, que donen informació sobre avaries en maquinària industrial. Detecten on es troba el problema i permet connectar-se amb un tècnic a distància. Tot, gràcies a la tecnologia 5G. En un futur s’està estudiant l’aplicació d’aquestes ulleres amb finalitats mèdiques perquè permetrien diagnòstics i intervencions a distància.
Com evitar que l’INE rastregi el teu mòbil
L’INE comença a rastrejar els mòbils per saber com ens movem | 0.818446 | curate | {"ca": 0.9730878186968839, "es": 0.026912181303116147} | https://beteve.cat/ciencia-i-tecnologia/tecnologia-5g-mobile-world-congress/ |
macocu_ca_20230731_7_555634 | Navegación principal versión móvil
Als actors secundaris
Aquesta exposició es podria qualificar de falsa retrospectiva, ja que presentava un conjunt d'obres creades específicament per Pep Agut (Terrassa, 1961) per a l'espai del MACBA, basades en projectes ideats per ell mateix durant la dècada anterior, però que mai s’havien arribat a produir.
Va ser, en definitiva, la resposta crítica d’Agut a una idea d’”exposició antològica” que es presenta com a homenatge i revisió d'una trajectòria tancada o acabada.
Aquesta exposició es podria qualificar de falsa retrospectiva, ja que presentava un conjunt d instal·lacions creades específicament per Pep Agut (Terrassa, 1961) per a l espai del MACBA, basades en projectes ideats per l artista durant l última dècada però que no s havien arribat a produir mai. Va ser, doncs, una resposta crítica a la noció d exposició retrospectiva ja que, per a Pep Agut, aquest és un concepte que s estableix al voltant d una idea d homenatge i de revisió d una trajectòria artística més o menys tancada o conclosa, concepte amb el qual no s identifica. El títol del projecte s ha inspirat, en la pel·lícula de Wim Wenders Der Stand der Dinge (L estat de les coses). En Als actors secundaris les nocions d artista, audiència, representació i llenguatge són objecte d una investigació sobre la natura de l espectador, l autor i el museu. | 0.858265 | curate | {"es": 0.024963289280469897, "nl": 0.015418502202643172, "ca": 0.959618208516887} | |
mc4_ca_20230418_12_261854 | Les xarxes socials també entren en campanya - El Matí
Inici Comunicació Les xarxes socials també entren en campanya
Les xarxes socials també entren en campanya
Quines són les particularitats dels polítics catalans en l'entorn 2.0? Quins són els més seguits? Hi ha grans diferències entre ells?
La comunicació digital s’ha convertit en una eina indispensable en campanya. Els partits, coneixedors del poder que les xarxes socials tenen per arribar a certs sectors de la població, armen tota la seua artilleria per treure el màxim rendiment en els dies clau. Quines són les particularitats dels polítics catalans en l’entorn 2.0? Hi ha grans diferències entre forces polítiques en l’ús de l’estratègia digital? Sí, les xarxes també entren en campanya.
Instagram és la xarxa social de moda. Les forces polítiques coneixen el seu potencial, ja que ajuda a la humanització del candidat gràcies a la proximitat que ofereix amb el receptor, que se li brinda la possibilitat de submergir-se en el dia a dia del polític.
Dels candidats catalans a les eleccions generals del 10N, Inés Arrimadas és la que més seguidors té (142.457), seguida de Gabriel Rufián (130.015), Laura Borràs (15.632), Meritxell Batet (11.954), Cayetana Álvarez de Toledo (7.279), Mireia Vehí (1.550) i Jaume Asens (1.545), a data de 30 d’octubre.
No obstant això, és Cayetana Álvarez de Toledo la que més taxa de participació té (15’44%), seguida de Laura Borràs (9’38%), Gabriel Rufián (9’20%), Jaume Asens (7’64%), Mireia Vehí (5’37%), Inés Arrimadas (4’78%) i Meritxell Batet (4’40%).
Twitter és ja un clàssic de les xarxes socials, l’hàbitat per al debat polític, on les notícies arriben de forma immediata i on un simple tuit pot acabar obrint telenotícies.
El polític amb més seguidors és Gabriel Rufián (689.550), seguit d’Inés Arrimadas (529.187), de Cayetana Álvarez de Toledo (115.646), de Laura Borràs (92.997), de Jaume Asens (71.929), de Meritxell Batet (36.781) i de Mireia Vehí (16.968).
TÍTULO 1º DE LOS CUERPOS Y FUERZAS DE SEGURIDAD. PRINCIPIOS DE ACTUACIÓN.
Art.5.B. Actuar en el cumplimiento de sus funciones con absoluta neutralidad política e imparcialidad y, en consecuencia, sin discriminación alguna por razón de nacimiento, sexo, raza, religión u opinión. pic.twitter.com/QthBL4gKWE
— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) October 30, 2019
Una dada curiosa? Tan sols hi ha 98 persones (un 1’3% del total) seguides pels tres candidats independentistes. I pel que fa a les candidates del bloc de l’155, tan sols coincideixen seguint a 37 persones (un 1% del total).
Sembla que no tots els partits li donen a Facebook la importància que mereix. Aquesta és la xarxa social que arriba a una població més heterogènia, no tan polititzada, i on també cal estar. Per això crida l’atenció que ni Laura Borràs, ni Mireia Vehí ni Cayetana Álvarez de Toledo tinguen una pàgina de seguidors (si tenen perfil personal, però la seua privacitat no permet seguir el dia a dia de les publicacions).
Com a Twitter, Gabriel Rufián és el que més seguidors té (274.591), seguit d’Inés Arrimadas (193.832), Meritxell Batet (4275) i Jaume Asens (3654).
Per tant, s’observa que a les tres principals xarxes socials, els més seguits són Rufián i Arrimadas, que es disputen el primer i segon lloc en totes elles, fruit de l’aposta d’aquests partits pels candidats que va lligada a una decidida estratègia digital.
Article anteriorLa Batalla d’Urquinaona
Article següentCom són els perfils dels diferents electorats? | 0.74569 | curate | {"ca": 0.8816860465116279, "es": 0.08895348837209302, "de": 0.002325581395348837, "en": 0.022093023255813953, "it": 0.004941860465116279} | https://elmati.cat/xarxes-socials-campanya-eleccions/ |
mc4_ca_20230418_15_413721 | Elisa Toffoli - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Elisa a la the Mechanical Dream Tour, Milán, 7 d'octubre de 2008.
19 desembre 1977 (42 anys)
Cantautora, compositora i productora musical
Festival de la cançó de Sanremo, per l'obra Luce (tramonti a nord est) (en)
Nastro d'argento alla migliore canzone originale (it) , per l'obra Love Is Requited (en)
Elisa Toffoli més coneguda amb el nom artistic d'Elisa (Trieste, 19 de desembre de 1977), és una cantautora, compositora i productora musical italiana.
El seu repertori musical està compost de diversos géneres musicals, constituït especialment de rock, blues, soul i ambient. És considerada una de les veus més boniques, hábils i preciosistes del panorama musical italià. Es caracteritza pel seu falset, que abasta tonalitats notablement altes i pel fet de ser la principal cantautora italiana a escriure a l'anglès, probablement juntament, i encara que les comparacions són odioses, amb Laura Pausini.
Elisa en concert
Elisa Toffoli va nàixer el 19 de desembre de 1977 a Trieste, Italia. Va créixer a Monfalcone (Gorizia), un poble xicotet al nord-est d'Itàlia, a la frontera amb Àustria i Eslovènia.
Des de molt menuda, va mostrar una gran sensibilitat a les arts: ballava, pintava, actuava, i redactava contes. El seu amor per l'art va créixer més quan es trobà a si mateixa viatjant mitjançant els poemes de l'escriptor britànic Rudyard Kipling, així com les cançons de Jim Morrison. Així i tot, l'evolució natural del seu talent es revela principalment en la música. Quan tenia només onze anys, començà a escriure les primeres lletres i melodies. Uns anys més tard, l'actitud per la música explotà, i Elisa va començar a interpretar amb diverses bandes locals. Va ser un camí sense marxa enrere cap a la seua futura professió.
Album Chart a Italia
1997 Pipes & Flowers 9 350,000
2000 Asile's World 5 220,000
2001 Then Comes the Sun 10 230,000
2002 Elisa (álbum internacional) / /
2003 Lotus 2 280,000
2004 Pearl Days 2 160,000
2006 Soundtrack '96-'06 (compilació) 1 700,000
2007 Caterpillar (compilació, versio internacional) 34 -
2007 Soundtrack live '96-'06 - cd + dvd 11 70,000
2008 Dancing (U.S & Canada)
1997 Sleeping in Your Hand 5 Pipes & flowers
1997 Labyrinth 1 79 Pipes & flowers
1997 A Feast for Me 11 Pipes & flowers
1998 Mr. Want 21 Pipes & flowers
1998 So Delicate So Pure (publicat als Països Baixos) 24 (als Països Baixos) Pipes & flowers
1998 Cure Me 24 Pipes & flowers
2000 Gift 7 80 Asile's world
2000 Happiness Is Home 19 Asile's world
2000 Asile's World (Bedroom Rockers remix) 25 Asile's world
2001 Luce (tramonti a nord-est) 1 18 Asile's world
2001 Heaven out of Hell 1 Then comes the sun
2002 Rainbow (Bedroom Rockers remix) 5 38 Then comes the sun
2002 Time (Planet Funk Remix) 42 Then comes the sun
2002 Fever (publicat a Alemanya) 46 (a Alemanya) Then comes the sun
2002 Dancing 7 Then comes the sun
2002 Come Speak To Me / 18 Elisa
2002 Háblame (publicat a Espanya) / Elisa
2002 Heaven / 21 Elisa
2003 Almeno Tu Nell'Universo 1 22 Lotus
2003 Broken 1 25 Lotus
2004 Electricity 33 Lotus
2004 Together 7 76 Pearl days
2004 The Waves 9 Pearl days
2005 Una Poesía Anche Per Te 1 22 Pearl days
2005 Swan 3 27
2006 Teach Me Again (amb Tina Turner) 1 20
2006 Gli Ostacoli del Cuore (amb Luciano Ligabue) 1 26 Soundtrack '96-'06
2007 Eppure Sentire (Un Senso di Te) 2 43 Soundtrack'96-'06
2007 Stay 4 48 Soundtrack '96-'06/Caterpillar
2007 Qualcosa Che Non C'è 17 Soundtrack '96-'06/Soundtrack live '96-'06
2007 Rainbow Dancing
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisa Toffoli
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elisa_Toffoli&oldid=23979059»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 jul 2020 a les 03:30. | 0.574727 | curate | {"ca": 0.554980947196516, "es": 0.0261295590636908, "it": 0.12084921066956995, "en": 0.2566684812193794, "eb": 0.01823625476320087, "de": 0.023135547087642896} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Elisa_Toffoli |
macocu_ca_20230731_4_618546 | CONJUNT MOBLE JARDÍ JAVA AMB COIXINS
Moble de jardí i terrassa model Java amb marc i teixit de rotang ntaural, i taula de vidre temperat. Inclou coixins de polièster amb seients de 5 cm. | 0.622164 | curate | {"en": 0.1956521739130435, "ca": 0.8043478260869565} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_167416 | Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca
Màx: 17°
Mín: 11°
11°
Inici
Balears
Ara
Esports
Cultura
Opinió
Participa
26 novembre 2022 09:43
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Cultura » Cultura
Arrenca la Setmana literària amb més presència que mai de públic i polítics
Gerard Quintana apel·là a l'amor a les paraules i al català en un pregó gens polític
Francesca Marí | 23 febrer 2008
Puntuada amb 5 estrelles de %%max_extrellas%%
Puntua-la 1 estrelles
Puntua-la 2 estrelles
Puntua-la 3 estrelles
Puntua-la 4 estrelles
Puntua-la 5 estrelles
basat en 1 valoracions
Opina
Martorell, Barceló, Garcies, Mascaró, Armengol, Quintana, Galmés, Colom, Tous i Barceló a l'acte inaugural.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Més gent que mai. La carpa de la Setmana del llibre en català, ubicada al pati dels Homes de la Misericòrdia, acollí ahir capvespre una gentada que no es volgué perdre el pregó inaugural a càrrec del cantant Gerard Quintana. Les cadires no foren suficients, no només per al públic, sinó també per la teringa de representants polítics tant del Consell com del Govern que hi assitiren.
Passaven les sis de l'horabaixa quan Amadeu Corbera, del Gremi de Llibreters, donà la benvinguda als assistents a la carpa de 750 metres quadrats, que durant deu dies posarà a l'abast dels ciutadans més de 25.000 títols en català. El canvi d'horari de l'acte inaugural, que passà a ser el capvespre en lloc del migdia, fomentà aquesta bona acollida de gent a l'acte literari.
El pregó de la Setmana no tingué res a veure amb el de l'any passat, amb una Antònia Vicens que deixà anar trons i llamps sobre la política lingüística i sobre la destrucció del territori del Govern Matas. El discurs de l'excomponent de Sopa de Cabra fou molt més pausat. El seu amor a la literatura i la seva llengua, la catalana, foren els eixos principals de Quintana. Una llengua que «fa segles que neda contracorrent com un salmó que cada any aconsegueix deixar la seva empremta amb un esforç afegit».
La presidenta del Gremi de Llibreters, Marian Colom, també parlà en aquest sentit en recordar a l'auditori «la importància de la cultura escrita en català i més si tenim en compte que la castellana té l'avantatge de tenir el suport mediàtic i de l'Estat». La presidenta del Consell, Francina Armengol, també féu una defensa de la llengua pròpia i de la seva literatura, «una mostra del que som com a poble i del que hem fet», explicà.
La germana petita de la literatura en català, la poesia, també tingué el seu moment protagonista.Per cloure el pregó, Quintana comparà l'amor amb la lectura i especialment amb les lletres de Miquel Àngel Riera, de qui recità un poema. A l'acte inaugural, hi varen assistir, a més de la presidenta i de la vicepresidenta del Consell, Francina Armengol i Joana Lluïsa Mascaró; la consellera Bàrbara Galmés; els directors generals Margalida Tous i Pere Joan Martorell; el conseller insular Joan Lladó; els directors insulars, Maties Garcies, Pere Fullana i Rosa Barceló; o el portaveu del PSM Biel Barceló.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
↑ ↑
* Escriu el teu comentari
↓ ↓
COMENTARIS
De moment no hi ha comentaris.
L'apunt
Braços en alt, genolls en terra, mames a l'aire
per Tomeu Martí
Passen els anys, però a Espanya, els franquistes continuen exhibint la seva simbologia, gestualitat i retòrica amb tota impunitat en ple carrer.
Passen les lleis, ara n'hi ha una de Memòria Històrica que tipifica com a delicte fets com cantar l'himne 'cara al sol' o com fer la salutació feixista en públic, però la policia espanyola no només no en fa cas de la nova normativa, sinó que continua protegint els feixistes que participen als actes, com ha fet tota la vida.
Vist
Comentat
El més nou
La Policia espanyola intenta provocar els Cantaires per la Llibertat i identificar-los
Vox i activistes espanyolistes amenacen i assetgen una professora de català de La Salle de Palma: «Vamos a ir a por ella»
El partit Per Balears presenta l'equip d'Inca amb l'objectiu de «dinamitzar, reactivar la ciutat i recuperar el seu esplendor»
L'IES Ramon Llull de Palma també es posiciona contra la LOMLOE
Ple a Can Alcover per homenatjar Joan Veny que alerta del perill de «llatinització» de la llengua catalana
El PP de les Balears no abandona la dèria del 25% de castellà a l'escola
La Policia espanyola intenta provocar els Cantaires per la Llibertat i identificar-los
Neus Truyol serà la candidata de MÉS a l'Ajuntament de Palma
José Hila anuncia (només en castellà) que tornarà a ser candidat a batle de Palma i provoca una pluja de retrets a la xarxa
[VÍDEO] Només un de cada deu ciutadans de les Balears manté el català quan algú els parla en castellà
Director tècnic de Secundària de La Salle: Alguns alumnes «han coaccionat una companya que sí que ha fet intent d'obeir la professora»
Vox i activistes espanyolistes amenacen i assetgen una professora de català de La Salle de Palma: «Vamos a ir a por ella»
[ÀUDIO] Lluís Llach: «Els Països Catalans no són només un projecte, són una realitat quotidiana... Només cal veure el mapa de l'espoli fiscal»
Manifestació multitudinària a Palma contra el «terrorisme masclista»
[MANIFEST 25-N] «Somiam amb un futur on ja no sigui necessari sortir a manifestar-nos»
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som.
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Qui som
Contacta
Avís legal
dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: [email protected] - Publicitat: [email protected] | 0.671658 | curate | {"ca": 0.946033389413744, "pt": 0.0022000776497994048, "it": 0.002588326646822829, "es": 0.01617704154264268, "fr": 0.004658987964281092, "en": 0.015012294551572408, "gl": 0.0018118286527759803, "hr": 0.0006470816617057072, "mn": 0.001164746991070273, "kk": 0.0003882489970234244, "id": 0.0012941633234114145, "nl": 0.006082567620033648, "no": 0.0009059143263879902, "eb": 0.0010353306587291317} | https://www.dbalears.cat/cultura/cultura/2008/02/23/157396/arrenca-la-setmana-literaria-amb-mes-presencia-que-mai-de-public-i-politics.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_344005 | Les Abelles Rugby Club ha celebrat aquest dijous el 50 aniversari amb un multitudinari esdeveniment amb una gran quantitat de personalitats del món de l'esport i de la política valenciana.
En l'acte, celebrat al Complex Esportiu Cultural La Petxina de València, s'ha fet un recorregut pels 50 anys d'història del club i han recordat la figura de Jorge Diego Garcerán, més conegut com a Pantera, emblemàtic entrenador i president de l'equip que va morir el 2014 i que ara dona nom al camp d'entrenament de l'equip.
Acte del 50 aniversari de Les Abelles Rugby Club
En l'acte també s'ha parlat del present i el futur del club, en una taula en què han participat representants dels diversos equips; així com de la seua tasca com a principal equip de rugbi a la ciutat de València.
Finalment, el seu president, Antonio Márquez, ha volgut destacar la trajectòria del club i ha agraït la seua tasca a tots aquells que han contribuït a millorar el club i fer-lo lluitar per estar en l'elit del rugbi no només a escala regional, sinó també nacional.
Rugbi
També et pot interessar
Nadal supera Van de Zandschulp i se cita en quarts amb Fritz El World Padel Tour torna a València El Maverta, de Torrevella, campió absolut del Trofeu SM la Reina de vela Espanya, campiona d'Europa de futbol sala Espanya torna a conquistar el Mundial de waterpolo 21 anys després Sinner frustra el somni d'Alcaraz en Wimbledon La travessia Tabarca-Santa Pola torna tres anys després Carlos Sainz guanya el Gran Premi de la Gran Bretanya L'halterofília s'obri pas entre les dones | 1 | perfect | {"ca": 0.996757457846952, "it": 0.00324254215304799} | |
macocu_ca_20230731_7_157935 | Actualitat Notícies
MERCATS D'ELDA HORARI EXCEPCIONAL D'ESTIU
Amb motiu del període estival, el Mercat Central i el Mercat de San Francisco de Sales comptaran amb horaris excepcionals.
HORARI ESPÈCIA ESTIU MERCAT SAN FRANCISCO DE SALES
Tancat per dia festiu
15 d'Agost | 0.478147 | curate | {"ca": 0.6159695817490495, "en": 0.155893536121673, "es": 0.19011406844106463, "fr": 0.03802281368821293} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_630748 | "Perquè és l'heroi que Barcelona es mereix, però no el que necessita ara. Així que el perseguirem perquè ell pot resistir-ho. Perquè no es un heroi. Es un guardià silenciós, un protector vigilant."
Jo aquest paio el torno a Almeria de la hòstia que li fotia.
Se t'han indignat fort els voxeros del fòrum.
tot el dia amb la matraca i quan obres el vídeo se sent un espanyolot de tres parells de collons... | 0.72118 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_415392 | Menú
BARCELONA, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) obrir el 2020 un nou centre tecnolgic de robtica i 3D, denominat DFactory 4.0, que comptar amb una inversió de 100 milions d'euros.
El projecte, impulsat també per la Fundació Leitat, requerir dedicar 20 milions d'euros per materialitzar la seva primera fase, amb una superfície de 17.500 metres quadrats d'espai d'oficines, laboratoris i incubació per atreure empreses d'innovació.
Així ho ha explicat aquest dilluns el director d'urbanisme del consorci, Mario Serrano, que ha detallat que el nou 'hub' tecnolgic arribar a tenir 72.500 metres quadrats.
Aquest dilluns, el CZFB i la Fundació Leitat han inaugurat la 3DFactory Incubator, que incubar projectes de manufactura additiva a una trentena d'empreses simultniament a partir d'aquest divendres, i que ha comptat amb una inversió de tres milions d'euros.
L'espai, de 600 metres quadrats, permetr accedir a laboratoris d'impressió 3D, personal qualificat, serveis de formació, innovació i suport en la comercialització en espais d'oficines.
Les empreses emergents seleccionades, la gran majoria espanyoles, rebran acompanyament durant un període d'entre 6 i 12 mesos, a canvi d'un lloguer dels serveis, finanat al 50% per la Fundació Incyde.
Dels 43 projectes que han presentat una candidatura, 34 --7 internacionals i 27 espanyols-- han complert els requisits d'accés i es troben ara en trmit d'acceptació.
Els projectes seleccionats són 11 de béns de consum, sis de béns d'equip, cinc del sector salut, quatre projectes de mobilitat, tres de consultoria i dues de tecnologies de la informació, dues de química i un de logística.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.699507 | curate | {"es": 0.15668883961566887, "ca": 0.8285291943828529, "en": 0.014781966001478197} | : /espanya/noticia-czfb-obrira-2020-nou-hub-tecnologic-comptara-amb-inversio-100-milions-20190211131524.html |
wikipedia_ca_20230401_0_231418 | Terrier tibetà
El terrier tibetà és una raça de gos.
Història i origen de la raça.
El Terrier Tibetà és una raça de més de 2.000 anys d'antiguitat, originari de les altes muntanyes del Tibet.
Els terrier tibetà es van acostumar de seguida a la vida nòmada, la seva robustesa els permetia suportar les extremes temperatures, abruptes terrenys i les dificultats d'aquest tipus de vida.
Es van criar en els monestirs i pels nòmades, rebent un tracte respectuós per part dels monjos. Eren bons sentinelles, i es creia que portaven bona sort. Freqüentment es van lliurar com regal o per a agrair un servei prestat.
Al Tibet se'ls coneix com a "petites persones".
Va ser introduït oficialment a Occident en els anys 20 quan una tibetana regalà a la seva metgessa, la dra. Agnes Greig dos exemplars: Bunti i Rajah.
El 1930 va ser reconegut el terrier tibetà pel Kennel Club of India (KCI) i un any més tard pel Kennel Club of England.
Descripció.
És un gos compacte, quadrat amb una lleugera lluna a l'esquena. La seva cua és de grandària mitjana i està inserida en la part superior, i s'enrosca sobre el llom. El cap és compacte però no massa, s'estreny des de les orelles cap als ulls. Els ulls han de ser rodons i foscos, però no prominents ni de color negre.
Color
Els colors són molt variats, des del blanc, daurat, gris, negre, fins bicolor i tricolor. L'únic color que no està permès és el xocolata o fetge, aquest va sempre acompanyat d'una pigmentació marró de la tòfona.
Pelatge
El seu pèl és llarg però no ha d'arribar al sòl, pot ser llis o ondat però mai arribant a tirabuixó. Ha de tenir subpèl, aquest ha de ser llanós i fi. El pèl de cobertura és abundant però ni sedós ni llanós.
Alçada
La seva grandària és de 35 a 41 cm
Pes
El seu pes oscil·la al voltant de 10 kg.
Cures.
Necessita un raspallat regular, no és necessari rentar-lo constantment, ja que no desprèn olor pròpia. No deixa anar pèl, però forma nusets que han de ser raspallats.
Temperament.
El Terrier Tibetà és intel·ligent, espontani, franc, alegre, molt afectuós amb el seu amo i fidel al màxim. És distant amb estranys, però ni agressiu, ni tímid.
Entrenament.
té un temperament esportiu que el fa molt apte per a ésser entrenat.
Utilitat.
Gos de companyia i gos d'esport. | 1 | perfect | {"it": 0.006329113924050633, "ca": 0.9480108499095841, "es": 0.02848101265822785, "en": 0.013110307414104882, "ku": 0.00406871609403255} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=231419 |
macocu_ca_20230731_10_436687 | Ràdio Olot és una emissora de ràdio privada d'àmbit local fundada el 8 de setembre de 1951 a Olot. [1][2] Va ser la primera emissora en emetre íntegrament en català el 1976. Pel seu sentit de catalanitat, va rebre la Creu de Sant Jordi l'octubre de 2002. [3]
Un grup de radioaficionats olotins va retransmetre el 14 de gener de 1950 per primera vegada les campanades de Sant Esteve i el cant dels serenos de la plaça Major d'Olot. [4][1] L'alcalde d'Olot del moment, Pere Bretcha, i l'empresari Ricard Simón, van donar-li un impuls i van rebre l'autorització per a emetre en ona mitjana. [5] El dia de la Mare de Déu del Tura del mateix any es va inaugurar, amb la direcció d'Antoni Pastor Foraster, i va començar les seves emissions regulars. [6]
Ràdio Olot va passar a formar part de la Red de Emisoras del Movimiento (REM) el 22 de setembre de 1954, de la qual en va ser membre fins al 1963, quan la REM va trencar el contracte al·legant motius d'escassa rendibilitat i se'n va fer càrrec un patronat local. [1][7][4] Entre juliol i setembre de 1965 va tancar temporalment i tornà emetent en freqüència modulada. [4][8]
Quan va complir els 25 anys, el 8 de setembre de 1976, va fer tota la seva programació en català, sent la primera emissora catalana que emetia íntegrament en català als Països Catalans després del franquisme,[4][7][9] agafant el relleu de Ràdio Associació de Catalunya i abans que Ràdio 4 i Catalunya Ràdio. El 1979 es va constituir en societat anònima i des d'ella es va impulsar la creació d'Olot Televisió, la Televisió de la Garrotxa. [7][10] L'Ajuntament d'Olot, amb Joan Sala d'alcalde, va comprar la meitat de les accions de l'empresa el 1981 amb l'objectiu d'assumir gran part del deute d'aquesta. Poc després, una part de les accions es va traspassar a la Mancomunitat de la Garrotxa (posteriorment Consell Comarcal de la Garrotxa) i a la Diputació de Girona. [11]
El 17 de març de 1990 va inaugurar els seus estudis a Can Trinxeria. Entre el 1998 i 2007 l'emissora estava vinculada a Ona Catalana. [12] Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2002, i el 2017 es va convertir en la primera emissora en guanyar dos premis Ràdio Associació, el premi a la integració pel programa Les transmissions de la UE Olot, i el premi a millor programa de ràdio local per Les transmissions del Club Patinatge Artístic Olot. [13]
Actualment, la propietat de l'empresa és del Grupo PRISA (35 %), Bartomeu Espadalé Vergés (21 %), l'Ajuntament d'Olot (20%), el Consell Comarcal de la Garrotxa (14 %) i petits accionistes (10 %). [7][14] L'Ajuntament d'Olot va aprovar en el ple del mes d'abril de 2021 retirar-se del consell d'administració de la ràdio i vendre les seves accions. [11]
↑ 1,0 1,1 1,2 Teis, Jordi «50 anys amb ràdio Olot». Revista de Girona, 210, 2002, pàg. 13.
↑ Consell de l'Audiovisual de Catalunya «Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2019». Informes del sector audiovisual, juliol 2020, pàg. 49. ISSN: 2014-7392.
↑ Consell de l'Audiovisual de Catalunya «Ràdio Olot, SA». Registre de prestadors [Consulta: 1r març 2021]. | 0.772471 | curate | {"ca": 0.9635761589403974, "en": 0.002317880794701987, "mk": 0.0009933774834437086, "uu": 0.004635761589403974, "pt": 0.02119205298013245, "cs": 0.0009933774834437086, "ru": 0.0009933774834437086, "bg": 0.005298013245033113} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.