id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_8_97465 | A continuació trobareu una llista dels canvis recents a les pàgines enllaçades des de la pàgina donada (o entre els membres d'una categoria especificada). Les pàgines de la vostra llista de seguiment apareixen en negreta.
Opcions de canvis recents
Llegenda:
N
Aquesta modificació inicià una pàgina (vegeu també la llista de pàgines noves)
m
Aquesta és una modificació menor
b
Aquesta modificació fou feta per un bot
(±123)
La mida de la pàgina ha canviat aquest nombre de bytes
Mostra els darrers 50 | 100 | 250 | 500 canvis en els darrers 1 | 3 | 7 | 14 | 30 dies
Mostra edicions menors | Mostra bots | Amaga usuaris anònims | Amaga usuaris registrats | Mostra edicions pròpies
Mostra els canvis nous des de 18:08, 27 nov 2021
Espai de noms: tots (Principal) Discussió Usuari Usuari Discussió Rosespedia Rosespedia Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Layer Layer talk Inverteix la selecció Espai de noms associat | 0.746859 | curate | {"ca": 0.9821428571428571, "es": 0.01488095238095238, "en": 0.001984126984126984, "de": 0.000992063492063492} | http://rosespedia.cat/index.php?title=Especial:Seguiment&days=14&from=&hideminor=1&hidemyself=1&limit=250&target=Ajuda%3AAjuda |
macocu_ca_20230731_0_342817 | Evolució preus de lloguer 2008-2017, gràfica
El mercat de lloguer s’ha recuperat. Això és el que es dedueix de les dades del tercer trimestre de 2017 que han confirmat el que ja s’albirava: el mercat de lloguer torna a recuperar el pols i això ha fet que es consolidi l’increment de preus dels habitatges de lloguer a les comarques gironines. Girona continua sent el municipi on els preus són més alts, la mitjana creix ininterrompudament des del darrer trimestre de 2016 i ara ja se situa en els 565 euros. Pel que a Figueres, el mercat no acaba de decidir-se; el primer trimestre de 2017 la mitjana era de 432 euros, el següent va baixar a 400 i ara ha tornat a repuntarc fins als 420. Sembla clar que la tendència és alcista a l’Alt Empordà, però això no es podrà afirmar amb seguretat fins al tancament del darrer trimestre de l’any. A Olot, per bé que aquest trimestre se situa un xic per sota de l’anterior, la disminució -s’ha passat de 390 a 375- no amaga un clar increment de preus respecte de 2016. La capital de la Garrotxa ja va començar a deixar enrere el primer trimestre d’aquest any els 350 euros de mitjana.
En l’anàlisi d’aquest trimestre incorporem una nova dada que permet completar la visió que des de la Cambra de la Propietat de Girona volem donar sobre el preu dels habitatges de lloguer al conjunt de la demarcació. La dada fa referència al preu mitjà dels habitatges de lloguer a la zona costera entre Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Aquest trimestre l’ha tancat amb un preu mitjà de 460 euros, cosa que certifica una certa recuperació que ja es va iniciar el 2015.
Preu mitjà dels lloguers a les principals poblacions gironines 2008-2017
Us adjuntem un gràfic de taula que mostra la variació trimestral que registren les rendes de lloguer des de l’inici de la crisi, el 2008, fins ara. Si ens fixem en Girona, en el període 2007-2009 els preus se situen en màxims, arribant als 600 euros mensuals de mitjana. Venim encara impulsats per la inèrcia d’una onada de preus alts creada durant els anys que la bombolla s’anava inflant. Entre el 2009 i el 2012, coincidint amb els anys durs de la crisi, el preu mitjà cau fins als 500 euros, xifra que marcarà un cert terra fins a 2016. Aquest 2017 s’ha iniciat amb un increment esglaonat de preus, constant, que supera repetidament el preu promig de l’etapa anterior. Respecte del segon trimestre de 2017 l’augment de preu és de 40 euros en valor absolut, o el que és el mateix, un 7,6 en percentatge.
A Girona, el preu màxim del lloguer d’habitatges es va assolir el tercer trimestre del 2008, quan es van arribar als 650 euros de mitjana. A l’altre cantó de la balança, el del preu més baix, el trobem el primer trimestre del 2015, quan se situa en uns inèdits 450 euros. Separen una xifra de l’altra 200 euros. La caiguda va ser del 20% del preu del lloguer.
El preu actual se situa 35 euros per sota dels 600, preu que va sovintejar entre 2007 i 2009, un decrement d’aproximadament el 6%.
Pel que fa a l’anàlisi de la ciutat de Figueres podem distinguir tres períodes en aquesta sèrie històrica. Tal i com passa a Girona, entre 2007 i 2009 la ciutat arriba als preus màxims, situats entre 500 i 550 euros de mitjana. Entre 2009 i 2013 es produeix un fort descens fins a un terra de 400 euros. Els darrers quatre anys, la capital de l’Alt Empordà ha fluctuat entre aquest mínim de 400 euros i els 425. Respecte al segon trimestre del 2017, la variació a l’alça del preu és de 20 euros en xifres absolutes, cosa que representa un percentatge d’increment del 5%.
A Figueres, el preu màxim de mitjana que es pagava per un lloguer va ser de 550 euros el tercer trimestre de 2008. En l’altre extrem hi ha els 400 euros que ha estat repetidament el preu més baix. La diferència entre el preu màxim i el mínim és de 150 euros, que representa un 27,2% de caiguda. Amb els 420 euros de mitjana registrats aquest trimestre Figueres no escapa de les oscil·lacions dels últims anys.
Respecte a Olot podem arribar a categoritzar el període 2008-2017 en cinc etapes. La primera entre 2007 i 2009. Com passa en el cas de les poblacions anteriors ens trobem amb els preus màxims de mitjana, que se situen entre els 400 i els 425 euros. Els anys 2010 i 2011 els preus baixen però s’estabilitzen a l’entorn dels 400 euros. El 2012 baixen de 400 a 350. Entre 2013 i 2016 no es mouen d’aquests 350 euros; els preus semblen estabilitzats, ni que sigui a la baixa. A partir d’aquest 2017 els preus dels habitatges de lloguer superen reiteradament el promig de l’etapa anteior i es consolida un increment que se situa entre el 7 i el 8%. En referència al segon trimestre de 2017 hi ha una baixa de 15 euros en els preus mitjans, cosa que equival a un 3,8%.
A Olot, el preu màxim es va assolir el primer trimestre del 2009, amb preus mitjans de 426 euros. Posteriorment, el preu més baix el trobem el primer trimestre del 2015; amb 320 euros representava una disminució de 106 euros, xifra que equival a una caiguda del 24,8%. El preu actual està entre els 25 i 50 euros per sota dels preus que dominaven el mercat entre 2007 i el 2009.
En l’anàlisi d’avui incorporem per primer cop la zona de costa que va de Palamós a Sant Feliu de Guíxols, en aquesta àrea hi distinguim quatre períodes. Fins al 2008, els preus mitjans màxims ronden els 550 euros mensuals. Enytre 2009 i 2011 experimenten un lleuger retrocès que posteriorment s’acaba estabilitzant en 500 euros de mitjana. Entre 2012 i 2014 es van encadenant un seguit de descensos que acaben situant el preu mitjà del lloguer en tan sols 400 euros mensuals. Entre 2015 i 2016 els preus es recuperen per primera vegada i s’estabilitzen a l’entorn dels 450 euros mensuals. L’any 2017 ha comportat un nou increment dels preus que ja superen els 450 euros trimestre darrere trimestre. Amb tot, respecte del segon trimestre del 2017 aquest el preu mitjà ha experimentat una variació a la baixa de 30 euros, cosa que representa un 6,1% de decrement.
En aquesta àrea de costa, el preu màxim de mitjana de lloguer d’habitatges es va aconseguir el 2008 -550€- per caure en picat el 2014 als 400€. La pèrdua de 150€ va representar un descens dels ingressos pels propietaris d’un 27% de mitjana. El preu actual està 90 euros per sota dels 550, el preu que es reiterava trimestre darrera trimestre el 2008. Els 460 euros d’aquest trimestre certifiquen una caiguda de 16 punts respecte del 2008, per bé que són 15 punts més que els preus de l’etapa 2012-2014.
Corva de l’evolució dels preus dels habitatges de lloguer entre 2016 i 2017
El gràfic número 3 recull la renda mensual mitjana que es va registrar en el tercer trimestre del 2017 i la compara amb la del mateix trimestre de l’any anterior. La comparativa interanual mostra la variació en els preus mitjans que s’ha produït en les ciutats estudiades. En aquest cas, en tots quatre supòsits els preus d’aquest tercer trimestre són superiors al mateix període del 2016, tot i que en quanties molt desiguals. Mentre que a Figueres l’augment ha estat mínim (3€, un 0,7%), s’incrementa substancialment a la zona d ela costat, en 2,2 punts i 10€. A Olot la comparativa presenta una variació més àmplia, ja que l’increment és de 25 euros, xifra que equival a un creixement del 7,1%. Finalment l’increment interanual gironí presenta un significatiu creixement del 10%, o en números absoluts 52€ de mitjana. | 0.790201 | curate | {"ca": 0.9960208562019759, "es": 0.0039791437980241495} | |
mc4_ca_20230418_14_592568 | 574 [Refinar la cerca]
Això és Cervelló : guia de serveis / Ajuntament de Cervelló
Cervelló : l'Ajuntament, [2003]
Matèries: Guies urbanes ; Directoris ; Serveis municipals | 0.536756 | curate | {"ro": 0.1301775147928994, "ca": 0.8698224852071006} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=SERVEIS%20MUNICIPALS&indexSearch=MA |
cawac_ca_20200528_0_182308 | Tag Archives: espanyol
El planter ha aconseguit quatre títols de lliga, la Copa del Rei juvenil i victòries en els campionats de Catalunya El futbol base del RCD Espanyol ha posat el punt i final a la temporada amb un cap de setmana ple d’èxits. El Juvenil A es va proclamar campió de Copa del Rei per quarta vegada en la seva història després de derrotar el Màlaga per 1-0 a la final….
En un club con la necesidad de creer mantenia como único bastión, la Final de la Copa de la Reina, más que un bálsamo, era un clavo ardiente para volver a sonreir en clave blanquiazul. Han sido tantas las noticias negativas acumuladas en los últimos meses -la desangelada Segunda Vuelta, el Hotel de los líos del Consejo, los problemas en la dirección del fútbol base y la derrota frente al Extremadura…
El Juvenil A que dirigeix Dani Poyatos jugarà el primer partit de l’eliminatòria de la Copa del Rei fora da casa Sortejats ja els aparellaments de semifinals de la Copa del Rei Juvenil, els nostres jugadors s’enfrontaran a l’Atlètico de Madrid en aquesta nova fase de la competició, després d’haver derrotat amb solvència al Real Racing Club. El primer partit, el d’anada, es disputarà el pròxim 10 de juny a…
L’Espanyol B viatja a Pontevendra amb l’únic objectiu de superar el conjunt gallec a El Pasarón i tornar cap a Barcelona amb un peu i mig a la segona ronda del play-off El filial blanc-i-blau vol encarrilar l’eliminatòria a Pontevedra // CARLES GARCIA L’Espanyol B de Raúl Longhi jugarà aquesta tarda a les 18h la seva primera final a Pontevedra. Tot i que l’entrenador argentí no ha tingut la millor…
Golejada d’un Infantil “B” necessitat de punts per no perdre la màxima categoria en la propera reestructuració de la categoria infantil. Al límit, el conjunt de David Fernández encara podia capgirar la situació, si obtenia el triomf en aquests dos darrers encontres del campionat . El primer d’ells es va saldar favorablement dissabte, amb un clar triomf dels espanyolistes en un bon partit davant un Jàbac i Terrassa que no es…
El Manlleu jugarà el seu primer play-off s’ascens a Segona B des de 1999. Els homes de Francesc Cargol han guanyat el gran derbi osonenc al camp del Vic (0-3, amb dos gols d’Aumatell i un de Planagumà) i es fan amb la darrera plaça de play-off. A l’anada el Vic havia guanyat 2-4, però el Manlleu ha tornat el cop deixant fora del play-off el Cornellà, que ha superat…
Després de vuit partits sense guanyar els rubinencs es retroben amb la victòria en un bon partit contra el Santboià. Toni i Raül Hernandez permeten els d’Alberto Fernandez acabar bé una temporada molt meritòria. Toni celebra el seu últim gol de la temporada // JORDI MESTRES Ambdós equips no s’hi jugaven res en el partit d’avui. De fet, es pot considerar que la temporada dels dos ha estat molt bona…
La marca internacional de Sportslifestyle s’expandeix a Espanya signant un acord de patrocini amb el club blanc i blau PUMA i el RCD Espanyol de Barcelona han arribat a un acord pel qual la marca internacional de Sportslifestyle es convertirà en el nou espònsor tècnic del club blanc i blau a partir de l’1 de juliol de 2012. El patrocini de PUMA al RCD Espanyol de Barcelona consolida la presència…
El vestidor del Llagostera veu encara possible disputar el “play-off” d’ascens però admet que la fita és complicada L’esperança és l’últim que es perd. Sobretot a Llagostera.No ho va fer l’equip blaugrana quan va encaixar cinc derrotes consecutives per començar la lliga. Ni tampoc quan, a la jornada 8, encara no havia guanyat cap partit. Ni quan al mes de setembre més d’un ja el donava per mort, condemnant-lo…
Em pregunto si quan el President senyor Ramon Condal – qui després de trenta anys en llocs de responsabilitat, primer com a membre de la Junta Directiva i després al Consell d’Administració de la SAD, no pot al•legar cap tipus de desconeixement del que hi ha a la institució en matèria econòmica – va dir que teníem un futur esplendorós es referia al que estem veient? Em pregunto si… | 0.857531 | curate | {"ca": 0.8950943396226415, "es": 0.10113207547169811, "pt": 0.0037735849056603774} | http://www.catalunyafutbol.cat/tag/espanyol/ |
mc4_ca_20230418_4_321766 | Nova convocatòria de grups d'acció de Campus Iberus
El Comitè Executiu, amb el rector de la UdL, també planteja ampliar el Programa Demola
El rector de la UdL, amb la resta d'assistents a la reunió / Foto: Universitat de La Rioja
Convocatòria oberta per al reconeixement de grups d'acció Campus Iberus / Convocatòria / Sol·licitud
El Comitè Executiu del Campus Iberus ha aprovat avui una nova convocatòria dels Grups d'Acció -fins ara denominats consorcis-, així com el seu marc de formació, reconeixement i funcionament "per dotar-los de més identitat". Treballaran en els quatre àmbits d'especialització d'Iberus: Agroalimentació i Nutrició, Energia i Medi Ambient, Tecnologies per a la Salut, i Desenvolupament Social i Territorial.
La reunió celebrada a la Biblioteca del Centre Internacional d'Estudi de la Llengua Espanyola (Cilengua) a San Millán de la Cogolla (La Rioja) també ha servit per estudiar la nova convocatòria del Programa Demola, una iniciativa que planteja reptes que han de ser resolts per equips d'estudiants universitaris. En la segona convocatòria, Iberus pretén implicar més a les Administracions Públiques per arribar a 30 reptes (pels 10 de la primera) i aconseguir la participació d'entre 120 i 150 estudiants.
Finalment, el Comitè Executiu de Campus Iberus ha treballat en el disseny del Pla Estratègic 2017-2020, que preveu aprovar després de l'estiu, i el Màster Universitari en Enginyeria dels Recursos Hídrics. A la trobada ha assistit el rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, i els seus homòlegs a La Rioja, Saragossa i la Universitat Pública de Navarra. | 0.860975 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.udl.cat/ca/serveis/oficina/Noticies/Nova-convocatoria-de-grups-daccio-de-Campus-Iberus/ |
mc4_ca_20230418_14_209483 | Custom Inflatable Cube Tent Manufacturers and Suppliers - Preu de fàbrica Tenda inflable de cubs - KK Inflatable Limited
Casa > Productes > Tenda inflable
Tenda de cubs inflable
carpa de cub inflable Publicitat de promocions Cistella de cubs inflable per a esdeveniments i activitats Gràcies per triar-nos! Aquesta carpa inflable és adequada per a la promoció, l'espectacle comercial, l'anunci i l'esdeveniment. La quantitat més gran obtindrà un preu més baix. Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb mi. Producció ...
carpa de cub inflable
Publicitat de promoció Tenda inflable de cubs per a esdeveniments i activitats
Gràcies per triar-nos! Aquesta carpa inflable és adequada per a la promoció, l'espectacle comercial, l'anunci i l'esdeveniment. La quantitat més gran obtindrà un preu més baix. Per obtenir més informació, poseu-vos en contacte amb mi.
1. Qualitat superior i preu competitiu
2. Excel lent disseny
3. Conveniència de la instal·lació
4. Bellesa d'aspecte i festiu LED multicolor
Roba d'Oxford / material de lona de PVC
1piece / peces
5m * 5m * 5m
Potència LED
Per via aèria o marítima i altres
Llum LED, ventilador,
bosses d'embalatge,
kits de reparació, etc.
(mostra)
3-7 dies laborables
16 Llum LED de canvi de color
Productes de costura: kit de reparació de subministrament
productes hermètics: kit de reparació de subministrament, cola
Embolcall de bombolla a l'interior
Bossa de tela dins
i cartró exterior
On s'utilitza per:
esdeveniment, casament, anunci, rendiment, parc d'atraccions, negoci de lloguer,
Ús empresarial i altres.
Quina eficàcia és: Llum inflable.
La carpa inflable porta un efecte nou,
Il·luminació moderna per a esdeveniments, espectacles, exposicions, promocions, publicitat, etc.
Il·lumina el teu lloc, crea excel·lents efectes d'il·luminació ambient ... accessoris de llum de dia.
Un projecte impressionant i cridaner ... esdeveniments temàtics ...
Il·luminació escultòrica Utilitzeu aquest concepte per millorar el vostre esdeveniment.
Procés de producció:
1. 50% del total com a dipòsit.
2. Dissenyem un esbós per a tu.
3. Confirmar el disseny, comencem a produir.
4. Us mostrarem les fotos després de finalitzar el producte.
5. Confirma les fotos i paga el saldo.
6. Ens comprometem a lliurar.
Totes les nostres carpes inflables inclouen un ventilador.
Més colors i estils de productes inflables estan disponibles a la nostra botiga, si us plau, digueu-me el que voleu. 18 anys d'experiència i dissenyadors innovadors poden satisfer tots els requisits.
També tenim altres productes inflables, com ara disfresses, flors, dibuixos animats, globus, blat de moro, estrelles, arcs, etc. Tots els nostres productes poden ser personalitzats per vostè. Els productes OEM són benvinguts.
Hot Tags: carpa de cub inflable, fabricants, proveïdors, fàbrica, personalitzada, preu
Rutes mecàniques de Bull Rodeo
Castell inflable inflable
Castell saltant inflable
Publicitat de pneumàtics inflables
Carpa de festa inflable | 0.595062 | curate | {"en": 0.0866413531239213, "ca": 0.8709009319986193, "cs": 0.0069036934760096655, "es": 0.022782188470831896, "oc": 0.01277183293061788} | http://ca.kkinflatablea.net/inflatable-tent/inflatable-cube-ten.html |
macocu_ca_20230731_4_207449 | User login
Jornada “La brúixola financera” NOU!
Jornada “Com construir una marca personal / professional poderosa” NOU!
Jornada “Com generar més oportunitats de venda? El màrketin digital efectiu i les comunicacions eficients” NOU!
Taller Team Coaching Empresarial "Com treiem el màxim profit a la situació actual" NOU!
Cicle de tallers “Team Coaching Empresarial” NOU!
Business English "Conversation Course" NOU!
Organizers: Parc Tecnològic del Vallès & English for Business, amb la col·laboració de l'Associació d'Empreses del PTV i Cerdanyola Empresarial. Parc Tecnològic del Vallès & English for Business have programmed a Business English Course from October 2012 to June 2013. The objective is to give people who need English for their job a complete overview of business vocabulary and situations, including the language of presentations and meetings. The program has been planned for 70 hours and will be taught by native teachers specialised in business English. English level required: Intermediate to advanced Place of the course: Centre d'Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès, Cerdanyola. Course dates: From Tuesday 2nd October, 2012 to Tuesday 18th June, 2013 (Tuesday from 6.15 to 8.15 PM) Cost: € 750 per student. € 650 per student for Parc Tecnológic del Vallès and Cerdanyola Empresarial Members. This course can receive a subsidy from Fundación Tripartita (+Info) Information & enrolment
Jornada “La patent com a eina d′internacionalització” NOU!
Organització: Parc Tecnològic del Vallès & Rey · Quiroga Fiscalistas, amb la col·laboració de l'Associació d'Empreses del PTV i Cerdanyola Empresarial. Presentació: Des del punt de vista estratègic, la internacionalització de la propietat industrial permet protegir la innovació davant els competidors externs, ampliar les oportunitats de negoci, millorar la posició negociadora i la imatge, així com apostar per un futur basat en un entorn global més competitiu. LLoc: Centre d'Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès, Cerdanyola del Vallès Data: 1 d'octubre de 2012 (09:30 - 11:30 h) Informació i inscripcions: L'assistència és gratuïta. Es requereix inscripció prèvia (places limitades)
Jornada “Alineació Estratègica de Persones pel canvi” NOU!
Jornada “CICLO: una solució pel servei d’assistència tècnica i recanvis per fabricants d’equips industrials” NOU!
Organització: Parc Tecnològic del Vallès & Arion data Systems, amb la col·laboració de l'Associació d'Empreses del PTV i Cerdanyola Empresarial. Presentació: CICLO és una solució basada en web per l’assistència tècnica post-venda i subministrament de recanvis, incloent logística, comerç electrònic i gestió del coneixement; especialment concebuda per a empreses que produeixen i comercialitzant maquinaria i bens d’equip, i que necessiten donar un servei eficient als seus clients arreu del món. LLoc: Centre d'Empreses de Noves Tecnologies. Parc Tecnològic del Vallès, Cerdanyola del Vallès Data: 8 d'octubre de 2012 (09:30 - 11:30 h) Informació i inscripcions: L'assistència és gratuïta. Es requereix inscripció prèvia (places limitades)
Jornada “Implicacions fiscals i laborals del desplaçament de treballadors a l'estranger” NOU!
Taller Team Coaching Empresarial "Com fomentem la innovació al lloc de treball?" NOU!
Jornada “Innovar per exportar” NOU!
Jornada "Com fer presentacions efectives" (6a ed) NOU! | 0.550507 | curate | {"ml": 0.002972651605231867, "en": 0.30053507728894174, "es": 0.021105826397146255, "ca": 0.6637931034482759, "ar": 0.0011890606420927466, "it": 0.010404280618311534} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_137476 | ene 16, 2019 Art i exposicions, Música, Oci i cultura Comentarios desactivados en Noves propostes a la temporada d’Arts escèniques
Un espectacle infantil, un espectacle familiar a ritme de reggae, una obra de teatre que explica la vida de Federico García Lorca i una exposició que commemora el 10 aniversari de la mort del pintor Josep Guinovart Guinovart, són les noves propostes d’oci a la ciutat.
20 de gener 17.30h – Espectacle familiar: Reggae per Xics: Ballant Damunt la Lluna (Can Massallera / 8€)
Amb aquest concert, els The Penguins / Reggae per Xics estrenen espectacle i una nova aventura, amb el combustible dels ritmes jamaicans. Són 10 músics (The Penguins: Axel Domingo, veu, Francesc Puiggròs, veu i trombó, Xavi Haro, bateria, Ramon Vagué, baix, Oriol Serna, guitarra, Pol Gómez, guitarra, Sergi Beltran, teclats, Eduard Polls i Francesc Polls, saxo i Genís Navarro, trompeta) que faran viatjar el públic més enllà de les estrelles: cançons de repertori tradicional infantil i composicions pròpies, la música, l’humor i la pedagogia i una estació espacial i un viatge interestel·lar entre planetes. Partint de l’estació espacial Kingston i amb l’ajuda del coet RPX-1 el públic visitarà diversos planetes descobrint cançons, ritmes i instruments en un viatge interestel·lar ple de música i diversió.
27 de gener 19h – Teatre. Federico García anticipada: (Can Massallera / de 15€ a 5€)
Un muntatge que recorre cronològicament els episodis més importants de la vida i obra lorquiana, des de la seva infància a Fuentevaqueros fins al seu assassinat al 1936, passant per l’època universitària i els viatges a Nova York o Cuba. Són una desena d’escenes que relacionen les vivències del geni granadí amb les obres que va escriure en cada període.
Pep Tosar combina en aquest espectacle la música, el ball i el text, en una proposta que repassa els moments més significatius de la vida del poeta, i posa en relació les vivències personals i les obres escrites en cada moment. Completen la proposta unes imatges en vídeo amb paisatges lorquians i entrevistes que analitzen la vida i l’obra de Lorca, rodades dins d’un tren que recorre el trajecte Madrid-Granada. Recreant així l’últim viatge de Federico, que el va portar al seu tràgic final.
Venda d’entrades: www.ticketea.com. Espectacle en abonament a la Temporada d’Arts Escèniques.
2 de febrer 12h – Espectacle infantil El viatge d’en James (Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer)
A càrrec de la companyia Sim Salabim. En el marc de la Setmana Escolar de la Noviolència i la pau.
Fins al 28 d’abril – Exposició. Guinovart. Fi de segle
Amb motiu del 10 aniversari de la mort del pintor Josep Guinovart, el 25 de novembre s’inaugura una exposició de les obres que es conserven a Sant Boi. És un petit homenatge a l’artista i a la seva relació amb la ciutat.
Font: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
Arts escèniques, Arts escèniques i música, Espectacles, Exposicions, Federico García Lorca, Josep Guinovart, Música, Sim Salabim, Teatre, Temporada d'Arts Escèniques i Música, The Penguins
tweet
Activitats del CRDD 2019 De Sancti Baudili a Sant Boi de Llobregat, l'evolució del nom de la ciutat
Articles relacionats
Sant Boi dedica a Palestina el Dia...
sep 16, 2020 Comentarios desactivados en Sant Boi dedica a Palestina el Dia Internacional de la Pau
‘Sant Boi Sona’, una...
sep 07, 2020 Comentarios desactivados en ‘Sant Boi Sona’, una proposta musical virtual
Nova Temporada d’Arts Escèniques...
ene 17, 2020 Comentarios desactivados en Nova Temporada d’Arts Escèniques amb versions de ‘La Celestina’ i ‘Yerma’
Més en aquesta categoria
El congrés Techcities situa Sant Boi...
mar 22, 2022 Comentarios desactivados en El congrés Techcities situa Sant Boi en el centre de la reflexió sobre el futur de les ciutats
Sant Boi és Ciutat Gegantera de...
mar 11, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi és Ciutat Gegantera de Catalunya 2022
El Pressupost Municipal 2022 creix un...
feb 03, 2022 Comentarios desactivados en El Pressupost Municipal 2022 creix un 8,9% per prioritzar l’atenció a les persones, la transició ecològica i la reactivació econòmica.
Actualidad
L’Ajuntament i Aigües de Barcelona impulsen un...
abr 20, 2022 Comentarios desactivados en L’Ajuntament i Aigües de Barcelona impulsen un projecte pioner per atendre les necessitats d’adolescents i joves en la postpandèmia
Sant Boi organitza La Tecnològa, el primer campus per...
abr 07, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi organitza La Tecnològa, el primer campus per trencar les desigualtats entre dones i homes en la ciència i la tecnologia
El Ple municipal aprova per unanimitat un protocol...
abr 01, 2022 Comentarios desactivados en El Ple municipal aprova per unanimitat un protocol d’intencions amb el Ministeri de Defensa per traslladar la caserna
Sant Boi mostra el seu compromís amb Ucraïna en una taula...
mar 31, 2022 Comentarios desactivados en Sant Boi mostra el seu compromís amb Ucraïna en una taula rodona sobre l’atenció a l’emergència humanitària
Es presenta a Sant Boi el primer vehicle fet a Catalunya que...
mar 30, 2022 Comentarios desactivados en Es presenta a Sant Boi el primer vehicle fet a Catalunya que funciona amb hidrogen verd | 0.760803 | curate | {"es": 0.08172796263864565, "ca": 0.8861646234676007, "ru": 0.006810663553220471, "fr": 0.017902315625608095, "en": 0.00642148277875073, "nl": 0.000972951936174353} | https://www.sbn.cat/noves-propostes-a-la-temporada-darts-esceniques/ |
acn_ca_20201011_0_112372 | La Confederació de Comerç de Catalunya dóna suport a l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant els aldarulls de Gràcia
L'entitat considera que "és important" estar al seu costat per "restablir l'ordre als carrers de la ciutat"
ACN Barcelona.-La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) ha mostrat el seu suport a l'actuació dels Mossos d'Esquadra per fer front als aldarulls dels darrers dies al barri de Gràcia de Barcelona. En un comunicat fet públic aquest divendres, l'entitat ha considerat que "en aquests moments és important estar al costat de les forces de seguretat" per tal que "es pugui restablir l'ordre als carrers de la ciutat" i que els veïns puguin tornar a la normalitat al més aviat possible. La CCC ha explicat que demanarà a l'Ajuntament de Barcelona ajudes econòmiques per als veïns i comerciants afectats per aquests incidents perquè puguin reparar els desperfectes que han patit. Un gest que, segons la confederació, "seria una bona mostra de suport a tots els afectats". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/la-confederacio-de-comerc-de-catalunya-dona-suport-a-l-actuacio-dels-mossos-d-esquadra-durant-els-aldarulls-de-gracia |
macocu_ca_20230731_2_133031 | De dreta a esquerra: Lucía Solís (PSC), Lídia Falcón, Esther Capella (ERC- Unitat per Barcelona) i Maria Luisa Ibáñez (PPC)
Inclusió en els pressupostos
Per Lucía Solís és molt important incloure a les propostes electorals la dona com a ciutadana. "Incloure la perspectiva de les dones en les polítiques públiques vol dir que s’han de defensar també en els pressupostos i en aquesta qüestió tant important assumeixo la insuficiència del treball fet fins ara i faig autocrítica" digué tot afirmant però, que és una lluita que s’està fent dins del PSC.
Transversalitat
No es pot prescindir del treball de les associacions de dones i a banda de comptar amb una regidoria que s’encarrega específicament de les dones (en l’actual legislatura és la Regidoria de Dones i Joventut) les polítiques de dones han d’ésser transversals incidint en tots els àmbits: urbanisme, ensenyament, etc. Cal actuar a través dels Plans Integrals de Treball però cal reconèixer que hi ha moltes dificultats per a la seva aplicació.
L’exemple és l’actuació de l’anterior govern de la Generalitat que a través de l’impuls de l’ICD s’aconseguí incorporar a cada departament un pressupost específic. Cal seguir aquesta línia en els Ajuntaments.
Temes principals
Violència masclista
Les eines més importants són l’aprofitament dels nous recursos, un bon pressupost del nou govern i els pisos d’emergència, que n'hi ha forces a la província de Barcelona. També proposa el millorament dels circuits d’atenció dels diferents agents que hi intervenen des de la detecció del cas. Al seu parer, està funcionant bé però cal delimitar més les responsabilitats i millorar-ne la coordinació
I finalment continuar la sensibilització fins aconseguir-ne l’eradicació.
Prostitució
“ No vull entrar ara en el debat de si estem per l’eradicació o per la regularització” digué Lucía Solís, encara que, una mica més tard, inevitablement hi entraria.
La prostitució no la veuen com una feina, una activitat econòmica sí. Entre les prioritats que proposen: la lluita contra la tracta, l’exercici en l’espai públic, garantir un servei de protecció i facilitar la reintegració laboral. Els mitjans: l’enduriment de sancions, més vigilància, més programes de suport a les dones que l’exerceixen i el compliment de la Llei catalana de la Generalitat que és la mare de la Llei de Bases locals que ha de grantir la salut als llocs públics i ha d’evitar els grans prostíbuls.
Conciliació i Dependència
Per Solís és obvi el reconeixement que els serveis de cura cauen damunt les dones. Per avançar cal un canvi de marc legal i les novetats en aquest sentit són la llei d’atenció personal i la llei de serveis socials. S’ha d’aconseguir la universalització dels drets de les persones i no tan els drets assistencials.
La crisi econòmica actual repercuteix fortament en els ajuntaments i per fer l’aplicació local d’aquestes lleis cal tenir uns bons canals de coordinació entre les administracions: “Nosaltres en volem fer la prioritat d’aquest tema. El que hem de fer com ajuntaments és recolzar a les usuàries i als usuaris en el seu reclam de cobrir aquestes necessitats”.
Volem garantir que s’executaran en el termini màxim de 3 mesos, que el Pla d’equipaments socials serà el pla lider, que s’instaurarà el no programa d’atenció familiar per parelles cuidadores i que es farà la contractació i la formació responsable del serveis que hi intervenen (la major part d’aquests serveis es fa “en negre” i la majoria són dones).
Respostes durant el debat
Està d'acord en que no hi ha suficients escoles bressol i que no estan suficientment contemplades en els pressupostos. Cal ser conscients que la crisi no pot recaure sobre les dones i són les que més l'estan patint. Per aixó no està d'acord amb mesures no estructurals tipus xec regal etc.
En el PSC hi ha un debat intern sobre la prostitució. Creu que la majoria de dones del PSC, com ella, està per l'abolició però és coneguda la psotura de Montserrat Tura i altres persones del PSC que són favorables a la regulació. Tothom està d'acord en no acceptar grans burdells com el de prpp de la frontera, o el mateix Riviera a tocar de Barcelona.
Finalment, està convençuda que "...cada cop hi ha més homes feministes que lluiten amb les dones. Cal treballar per incloure'ls però en part es fa dificil degut a la desigualtat que vivim..." Lídia Solís es mostra optimista tot recordant que els tallers per homes contra la violència masclista han estat positius. | 0.854486 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_646318 | Última sessió del BCN Sports Film Festival 2018 – BCN SPORTS FILM – 2019
La novena edició del BCN Sports Film Festival s’acomiada fins l’any que ve amb la projecció d’una mostra de les pel·lícules guanyadores. Diumenge 6 de maig de 10:00h a 13:30h a l’Auditori Gran del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch.
Una oportunitat per a totes aquelles persones que no van poder assistir a alguna de les sessions però que no es volien perdre. Els millors metratges del Festival reunits en una sessió.
Les 9 produccions que han seduït al jurat: Are you volleyball?, Viacruxis, Annapurna III – Unclimbed, Game, Into Twin Galaxies – A Greenland epic, Dear Basketball, Un joc anomenant esperança, L’Homme Le Plus Petit Du Monde i Candide Thovex Quattro 2.
No et perdis el millor del BCN Sports Film Festival 2018.
Es prolonga el términi de presentació dels projectes fins el dia 28 de febrer | 0.79889 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bcnsportsfilm.org/2019/ca/ultima-sessio-del-bcn-sports-film-festival-2018/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_97803 | A l’informe, el centre explica que Valtonyc no va ser convidat a fer una xerrada sobre la llibertat d’expressió, sinó que hi anà en qualitat d’entrevistat per a la revista que editen els alumnes de l’assignatura optativa de 1er d’ESO ‘comunicacó i llenguatge’, en la qual es treballa l’aproximació als mitjans de comunicació. Asseguren que varen ser els mateixos alumnes que proposaren entrevistar el raper, perquè és familiar d’un dels infants. L’equip docent explica a l’informe que aprovaren el personatge perquè és noticiable, ja que és d’actualitat. Expliquen també que els professors ajudaren els alumnes a redactar les preguntes de l’entrevista i la supervisaren. La polèmica es va generar ahir després que Valtonyc divulgàs l’acte a través de les xarxes socials. Va explicar que havia parlat amb els alumnes sobre la llibertat d’expressió i de la monarquia. Els fets provocaren nombroses reaccions per part d’alguns partits i d’entitats, cosa que obligà a la Conselleria d’educació a sol·licitar l’ informe per esclarir els fets. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/linstitut-de-santa-margalida-envia-a-educacio-linforme-sobre-la-xerrada-amb-valtonyc |
mc4_ca_20230418_3_85947 | Espectacle "Desconcerto" Espectacle "Desconcerto" | Infància
Amb el bagatge de l´experiència i amb la "solvència contrastada" de l´espectacle Concerto a Tempo d´Umore, a DESCONCERTO es fa un pas més enllà en la dificultat, amb més moviment i acció escènica i seguint la línia d´apropar i endinsar al gran públic en la música clàssica a través d´una experiència única, híbrida, fruit de l´encreuament impossible del ritme i l´expressivitat del teatre gestual, la delicadesa dels autors clàssics i la dificultat de la seva interpretació, amb virtuosisme, imaginació i riures.
Això és el que ens proposen Jordi Purtí i l´Orquestra de Cambra de l´Empordà. Tot comença quan s´obre el teló i els músics son atrapats per sorpresa, en l´espera del Director d´orquestra.Un a un van fent la seva presentació, fent una versió d´un clàssic de Mozart, amb característiques musicals de diferents països i continents. Un cop arriba el Director s´inicia la lluita entre el seu repertori i el de l´orquestra. Amb això es van alternant les dues propostes:repertori de partitura original i repertori a partir de l´original amb variacions i improvisacions.
Hi ha una història d´amor i desamor, una lluita de virtuosisme, les quatre estacions de Vivaldi abreviades, una persecució musical i gestual, la platea que assaja, la venjança del Director a través d´un comandament... Música i humor gestual.
Orquestra: ORTHEMIS, la nova Orquestra de Cambra de l'Empordà
Violí 1º: Nacho Lezcano, Natalia Klymyshyn, Cecília Burguera
17 d'abril, 9 de maig a les 20:00h Entrada general de: 16 a 28 €
19 d'abril, 10 de maig a les 18:30h | 0.863782 | curate | {"ca": 0.9623115577889447, "es": 0.03768844221105527} | https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/detall/espectacle-desconcerto_99400647461.html |
mc4_ca_20230418_15_346685 | Apartments Milkana Rovinj Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Apartments MilkanaBregovita 5, Rovinj Casc Antic, Rovinj, Croàcia, 52210 - Veure al mapaExcel·lent8,9Basada en54comentarisApartments MilkanaVeure més fotos"Great location, quiet, comfortable and a very good value. M..."RenataUnited StatesVeure més fotosVeure totes les 32 fotosExcel·lent ubicació 9,6Veure al mapa9,6UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionat
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Rovinj, no busqui més enllà de Apartments Milkana. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb les atraccions principals de la ciutat com Catedral de Sta Eufèmia, Museu Regional, Monestir Francisca a prop, els visitants de l'hotel estaran encantats amb la seva localització. Apartments Milkana també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Rovinj. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, transport hotel/aeroport, servei de llançadora. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Apartments Milkana és una selecció idònia per a la vostra estada a Rovinj.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatneveratelevisió de pantalla planaempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxa estris de cuinasala d'estar Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.887254 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartments-milkana/hotel/rovinj-hr.html |
mc4_ca_20230418_3_357205 | espeleobloc: Avencs de les Alzines (2)
Avencs de les Alzines (2)
Només quatre del grup d’aquest dijous 26.01.2012 (veure post d’ahir), vam renunciar a l’agradable àpat de migdia, amb el que acostumem a tancar aquestes sortides, per tal de visitar també la que potser és la cavitat més clàssica d’aquest conjunt.
L’avenc de les Alzines
Explorat ja des de 1962 pel GES, i afectada en superfície per les grans tasques d’excavació arqueològica de la dolina on s’ubica. És una cavitat vertical de dissolució, constituïda per un pou de 30 metres amb un replà a -8 i una notable balconada a -23 des d’on s’accedeix a un parell de conductes verticals. L’ascendent gairebé assoleix la superfície i el descendent ens condueix al punt més bais als -33m i una nova xemeneia.
Topo GEB amb les escalades realitzades, tal com fou publicada en el Cavernes 27
(imatge subministrada per l'amic Francec Miret. Gràcies.)
En el fons de -30m hi vam trobar un menut i simpàtic pessebre.
Biologia subterrània
Certament, de la intervenció arqueològica, encara hi ha una empremta notable en el paisatge, però s’han anat retirant la major part dels elements de contenció, i poc a poc es va recuperant un estadi més equilibrat amb el medi natural.
En tot cas, cal agrair que els arqueòlegs autors d’aquests treballs, que han publicat diversos articles sobre la tasca realitzada, hagin elaborat una excel·lent memòria i encara més que, disponible a la xarxa, puguem consultar-la i conèixer les interessants interpretacions de les troballes realitzades.
Ens plau inserir aquesta complerta memòria, de 133 pàgines, en format scribd:
Plegat de corda divertit i col·laboratiu
Etiquetes de comentaris: Arqueología i Paleontología, Biospeleologia, Cavitats Catalanes, Espeleodijous, Garraf
Anònim 31 de gener de 2012 a les 14:56
Amb ganes de donar opinio i sense anims de ofendre Ni siquiera heu mentcionat el "Avenc nou de les alcines" que esta al mateix costat Soposo que una troballa de una nova cavitat tindria que esser motiu de alegria i dibulgacio encara que els qui han fet la nova descoberta no haiguin donat informacio al bloc Demanar informacio sempre es una bona cura de humilitat i sencilles | 0.835171 | curate | {"ca": 0.9265457926545793, "fr": 0.02185030218503022, "es": 0.05160390516039052} | http://espeleobloc.blogspot.com/2012/01/avencs-de-les-alzines-2.html |
mc4_ca_20230418_9_14129 | Obtingut de «http://www.rosespedia.cat/index.php?title=Carlos_D%27Acuña_Moya&oldid=11649»
Darrera modificació de la pàgina: 16 feb 2016 a les 17:42. S'ha visitat aquesta pàgina 2.726 vegades. | 0.344771 | curate | {"es": 0.4708994708994709, "ca": 0.5291005291005291} | http://www.rosespedia.cat/index.php?title=Carlos_D%27Acu%C3%B1a_Moya |
wikipedia_ca_20230401_0_556848 | Pere Sacoma
Pere Sacoma (s. XIV?-1393). Mestre d'obres i escultor actiu a Girona durant el segle XIV que participà en la construcció de la Catedral de Girona i en la de l'església de Sant Feliu.
És documentat des del 1368, any en què acabà la construcció del pont Nou sobre el Ter per substituir la barca que el travessava en aquell punt. En aquest any també contractà l'edificació de la torre de l'església de Sant Feliu. Es conserva l'esbós que Sacoma va dibuixar de la planta de forma vuitavada d'aquesta torre, un valuós document de 16 x 16 cm del mateix any 1368, el més vell conservat a Catalunya. Per encàrrec del rei, també dirigí la construcció de la muralla Est (muralles de Sant Domènec i del Mercadal), on l'element més destacable és la Torre de Sant Domènec, de planta circular projectada l'any 1376 i acabada a l'entorn del 1380. Probablement dirigí també les obres de Sant Feliu fins a l'any 1379.
Des del 1369 al 1394, ocupà el càrrec de mestre major de la catedral de Girona. Sota la seva direcció les obres experimentaren un avenç considerable. Així, cap a l'any 1380, les capelles dels dos primers trams estaven acabades. També va plantejar continuà la construcció de la catedral amb una sola volta i convocà una reunió d'arquitectes que va decidir continuar la construcció de les tres voltes. No fou fins molt de temps després, sota la direcció de Guillem Bofill que després d'una nova reunió d'arquitectes els canonges de la catedral decidiren canviar a la construcció d'una sola volta. Morí l'any 1379. | 1 | perfect | {"ca": 0.9821310390469887, "fi": 0.01786896095301125} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=556849 |
wikipedia_ca_20230401_0_641003 | Chadwick (cràter)
Chadwick és un cràter d'impacte que es troba a la cara oculta de la Lluna, just més enllà de l'extremitat sud-oest, a nord-oest del cràter De Roy. Abans de rebre el seu nom actual per la UAI, va ser designat "De Roy X". Aquesta regió de la superfície lunar es troba a l'extrem sud de la capa de material expulsat que envolta la conca d'impacte de la Mare Orientale.
Chadwick és més o menys circular, amb una vora esmolada. La paret interna és una mica més ampla cap al sud-sud-est, donant al cràter una lleugera corba cap a fora, de la banda de De Roy. La vora no s'ha erosionat de manera significativa, i no està marcat per altres impactes. La superfície interior té un aspecte una mica irregular.
Aquest cràter es troba dins de la Conca Mendel-Rydberg, una àmplia depressió d'impacte del període Nectarià de 630 km. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=641004 |
mc4_ca_20230418_1_304241 | Crònic@ d'un temps: COLOR BLAUGRANA OR
COLOR BLAUGRANA OR
Els tres nominats a l'unificat trofeu de la Pilota d'Or i el FIFA World Player, o el que és el mateix, el guardó al millor jugador de futbol mundial de l'any que ara acaba serà blaugrana. Brutal. El Barça no només tindrà oficialment al millor jugador del món a les seves files com fins ara, sinó que tindrà als tres millors jugadors del món. Estratosfèric. Ja se que és una ovbietat el que acabo de dir, però volia dir-ho. A més, en un esport on els comptes es fan sovint en millons d'euros, el cost de fitxatge dels tres millors jugadors del món junts és de 0 euros (0 pessetes), perquè tots tres són de la casa. -ja se que ho sap tothom, però també hem venia de gust apuntar-ho-. Cosa que fa que, vulguis o no, sempre sentin els colors més que un que ve de fora (i que t'haurà costat uns quants milions d'euros o de pessetes). Això és important quan és temps de vaques grasses, com és el cas. Però encra ho és més quan les coses van malament, perquè ells són qui donaran la cara. I per últim, com diu el tòpic, tots tres són encara millors persones que futbolistes. En aquest cas és una veritat com un temple, que queda corroborada pel número de disputes i conflictes que els seus egos han provocat dins del vestidor: 0. Segurament tots tres són, a més de companys de feina, bons amics, d'aquells de tota la vida, que van anar junts a la mateixa escola. I això sempre s'acaba notant. Hauria passat el mateix en un altre equip amb tres finalistes?
I ara arriben la dues preguntes que fas i et fan últimament en la tertúlia futbolística de la feina o del bar: 1. Qui vols que guanyi? 2. Qui creus que guanyarà? Mmmhh... Díficil. Deixa-m'ho pensar... La pregunta bé es mereix un altre post. | 0.803552 | curate | {"ca": 0.9089855072463768, "ru": 0.010434782608695653, "es": 0.06956521739130435, "cs": 0.0011594202898550724, "st": 0.009855072463768115} | http://cronicaduntemps.blogspot.com/2010/12/color-blaugrana-or.html |
macocu_ca_20230731_4_543759 | Col·lecció Josep Vila Burch
Col·lecció de fotografies aplegades per la família Vla i relacionades directa o indirectament amb els àmbits d'interès de la familia. Destaquen diversos reportatges sobre les Indústrias Químicas Tartáricas, fotogràfies de metges de la companyia ferroviària MZA i algunes fotografies de la visita d'Alfons XIII a Girona.
Anys extrems: 1880-1955 Tipus de document: - Fotografia Volum: 136 fotografies Accés: públic | 0.712252 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_263961 | LECTOR | Necessitem veritables líders
Necessitem veritables líders
"L'absència de lideratges genera incertesa, el que porta a la por"
per Josep Maria Moré Boadella, economista i teòleg Barcelona. 30 de juny de 2020 05:25
Ens han robat el formatge i ningú el tornarà al nostre cau. Hem de prendre plena consciència d'això: el paradigma ha canviat. En quina mesura? Ningú està encara en condicions de dogmatitzar, però si que entreveiem que hi haurà major impacte en uns sectors que altres. Per afrontar aquest canvi és necessari forjar i desplegar sòlids lideratges en tots els àmbits. L'absència de lideratges genera incertesa, el que porta a la por. I fruit de la por sorgeixen reaccions barrejades d'autoprotecció i irracionalitat. Hem de fer tot el possible per evitar-les. Moisés, en la seva fugida d'Egipte, de la fam i de l'esclavitud, va liderar l'èxode conduint als jueus al desert. A l'arribar al Nil els va aventurar a creuar el riu a peu eixut. I el poble va seguir i va creuar el Nil a peu eixut. Deixant de banda les recreacions miraculoses cinematogràfiques de Cecil B. DeMille, cert és que hi havia un poderós exèrcit que els aguaitava per darrere i animava a fer el pas. Els líders són sempre necessaris i ara més que mai. Les famílies, les empreses, la societat, i les institucions reclamen lideratges carismàtics, abillats tant d'una brúixola com d'un full de ruta sabent que, si bé s'han d'adaptar a les circumstàncies canviants, mai caminaran per camins precisos.
A les famílies, els nens i adolescents necessiten més que mai rebre la seguretat dels seus pares i la confiança que el futur, més aviat o més llunyà, segur que serà millor, malgrat les restriccions i ajustos amb què el Covid-19 estreny les ja sofertes economies familiars. Prèviament a cada un dels progenitors haurà de liderar sobre si mateix. Ens ho recorda Ortega i Gasset: "Si vol dirigir als altres, haurà d'imperar sobre vostè mateix".
"Les famílies, les empreses, la societat, i les institucions reclamen lideratges carismàtics, abillats tant d'una brúixola com d'un full de ruta"
És a les nostres empreses on es fa més necessari el desplegament de talent: consells d'administració, empresaris i directius. Ha arribat el moment d'enfrontar-se a reptes sense precedents com l'apagada sobtada tant de l'oferta com de la demanda, la pluja d'impagats i les consegüents tensions de tresoreria, i els canvis en la demanda agregada en el futur pròxim. Si el consell d'administració ha estat encertat amb l'elecció del CEO, ara més que mai serà necessari l'alineament estratègic de les possibles mesures correctives i d'ajust, per dràstiques que aquestes puguin ser. El consell, liderat pel seu president, podrà així donar tot el seu suport al conjunt del comitè de direcció. Si s'han pres les degudes mesures d'apilament financer hi haurà més claredat per adaptar-se i aprofitar les successives oportunitats estratègiques que sens dubte es presentessin. Escoltem contínuament aquests dies en els mitjans de comunicació com àvids emprenedors han generat nous productes o iniciatives de tal o qual tecnologia que permet afrontar amb seguretat sanitària la nova realitat. Independentment de l'efecte mediàtic que puguin tenir aquestes noves iniciatives que, dit de passada, no han tingut recorregut suficient per demostrar la seva eficiència i rendiment, la nova realitat està encara per arribar. Podem imaginar com serà, però desconeixem amb precisió la seva gradualitat. Un augment de lideratge creatiu i d’innovació pel que fa a les nostres competències permetran afrontar aquesta nova etapa amb garanties. Però repeteixo, perquè tot aquest plantejament no quedi embarrancat a la pusil·lanimitat són necessaris lideratges positius i resolutius a tots els nivells de les empreses.
Davant la nova realitat no falten malastrucs catastrofistes, institucionals i showmans econòmics, alguns d'ells, per cert, amb molta premsa. Inevitablement em fan recordar a la cita del poeta espanyol Jorge Manrique, "qualsevol temps passat va ser millor". Durant els últims deu anys, porto fent un seguiment de les previsions econòmiques anuals realitzades per aquests organismes a principi d'any i la xifra finalment assolida de creixement de l'economia espanyola. Puc afirmar amb rotunditat que mai han encertat. Em resulta escandalós apreciar com la variació en punts respecte de les seves previsions inicials en alguns anys supera un punt percentual. Amb aquesta crisi no serà diferent. De fet, les previsions actuals per al nou escenari realitzades pels diferents organismes ja varien substancialment tant dins d'una institució com entre diferents institucions, fruit de que, en realitat, ningú pot preveure en quina mesura quedarà afectada l'economia mundial, i la nostra en particular. A tall d'exemple, el Banc d'Espanya, en el seu informe Escenaris macroeconòmics de referència per a l'economia espanyola després del COVID-19 estima que la caiguda de l'PIB serà d'entre el 6,6% i el 13,6%, depenent de la rapidesa de la reobertura econòmica, en mans de Govern.
La crisi econòmica post Covid-19 no serà, com les precedents, fruit de problemes estructurals o males pràctiques estratègiques o de govern corporatiu. El teixit empresarial i les infraestructures productives hi són, però hauran de reinventar-se per adaptar-se i aprofitar el nou entorn macroeconòmic. I no només caldrà adaptar-se, sinó que caldrà liderar el nou paradigma empresarial. M'agrada ser positiu i tinc el ple convenciment que comptem amb el suficient lideratge directiu i corporatiu per impulsar la nova realitat, liderar en innovació i en noves capacitats, i restablir o desenvolupar noves fonts de competitivitat. Sempre amb entusiasme. Frank Maguire, antic director de Kentucky Fried Chicken, afirmava que "l'entusiasme és contagiós".
La tercera pota de l'escenari, i urgent de tenir-la, és el lideratge positiu institucional i polític. Dins d'aquest, per a nosaltres europeus, el lideratge d'Europa. Tristament, continua sent vàlida la famosa cita, mal atribuïda a Henry Kissinger, secretari d'Estat americà en la dècada dels 70: «A qui he de trucar si vull parlar amb Europa?» El fràgil acord d'ajudes billonaries i que no tenen encara cap aplicació concreta és un primer reflex de la manca de el tan anhelat lideratge comunitari. Europa té una gran riquesa comuna i també unes grans divergències difícils de conjugar amb el consens de tantes nacions diferents. Macron ha estat valent aquests dies preguntant per a què ens serveix tant embull, si la Comunitat Europea funciona per al mercat comú però no som capaços d'ajudar-nos en la necessitat. No està malament que procedeixi del president de país dels valors de la Revolució: liberté, égalité, i el més oblidat, fraternité. Qualsevol lideratge que condueixi a l'Europa comunitària i aglutini les forces del continent, si oblida la fraternitat, no té cap futur. El full de ruta europeu ha de liderar l'impuls social i econòmic de tots els estats membres, on al seu torn es requereix de lideratges forts i positius.
"El desplegament de lideratge polític al nostre país per liderar l'impuls econòmic deixa molt a desitjar"
El desplegament de lideratge polític al nostre país per liderar l'impuls econòmic deixa molt a desitjar. L'escenari polític espanyol no hi ha manera que tingui treva. El bloc de la dreta atent a la forma, però aliè al fons, passa factura a l'esquerra el fatídic final de el govern de Rajoy. La presidència de la Generalitat fa anys que és un miratge del prestigi que durant anys va tenir la institució. El propòsit prioritari de l'oposició, no només de l'actual legislatura, no és precisament exercir l'oposició constructiva, assumint la responsabilitat encomanada per l'electorat. En el seu lloc, i de forma persistent quan no en ocasions corrosiva, el propòsit de qui li toca exercir d'oposició és enderrocar el govern de torn i ocupar el seu lloc. A la nostra classe política preval el lideratge ideològic i exercici del poder en lloc del necessari lideratge social: la fraternité!. Sense ella és impossible exercir el lideratge polític positiu a qualsevol nivell institucional. La unitat és necessària, més que mai, per assolir els necessaris acords per impulsar les polítiques d'inversions, subvencions, i finançament dels sectors productius i socials. Ha arribat l'hora d'exercir lideratges positius a tots els nivells. Necessitem veritables líders. | 0.843339 | curate | {"pt": 0.011306230454654799, "ca": 0.9886937695453452} | https://www.viaempresa.cat/necessitem-veritables-liders_2127301_102.html |
mc4_ca_20230418_5_93560 | INSCRIPCIONS 2015-2016 | Escola Municipal de Música Blai Net de Sant Boi de Llobregat
Aquestes són les bases del procés d’inscripció al curs 2015-2016, aprovades pel Consell Escolar de Centre del passat 28 d’abril.
OMAP, Oficina Municipal d’Atenció Pública. Planta baixa de l’Ajuntament de Sant Boi. Horari: de dilluns a dijous de 8.30 a 19 h. i el divendres de 8.30 h. fins a 14 h.
assumpte: dates: horari i lloc:
Preinscripcions del 18 al 28 de maig OMAP Ajuntament
Sorteig per a
possibles empats 1 de juny Escola de Música
Exposició del llistat provisional 2 de juny OMAP i
Període de reclamacions del 3 al 5 de juny OMAP
Publicació del llistat definitiu 8 de juny OMAP i
Horaris curs 2015-2016 del 9 al 19 de juny
Sol·licitud de reducció del
preu públic Del 22 al 26 de juny OMAP
Haver complimentat la preinscripció en altres ocasions A comptar tres cursos anteriors
(màxim 3 punts) 1 PUNT
Ser beneficiari per renda mínima d’inserció A justificar amb impresos oficials 1 PUNT
En tots els casos caldrà presentar fotocòpia del llibre de família i signar la sol·licitud, fent-hi constar que les dades són certes.
Alumnes nascuts l’any 2014 12 Blainones 1
Alumnes nascuts l’any 2013 4* Blainones 2
Alumnes nascuts l’any 2012 16* Blainones 3
Alumnes nascuts l’any 2011 36* Música i Moviment 1
Alumnes nascuts els anys 2008, 2009 i 2010 8* Música i Moviment 2, Toca i Canta 1 i 2
Alumnes nascuts a partir de l’any 2007 8* Bàsic 1 i 2, Grups d’Introducció, i Joves i adults
Les places consignades responen a una estimació realitzada a la baixa, a excepció del primer curs de Blainones, a partir dels mínims que l’Escola pot garantir en el moment d’aprovar aquestes bases. La quantitat de places s’incrementarà, amb tota probabilitat, a mesura que s’acosti l’inici del curs 2015-2016, en funció de baixes o renúncies d’alumnes.
Alumnes de Sensibilització (Blainones, Música i Moviment, i Toca i Canta): s’assignen per telèfon, seguint l’ordre de puntuació de les inscripcions, de major a menor. Us trucarem entre el 9 i el 19 de juny, en horari de tarda.
Alumnes dels programes Bàsic i Introducció: es convocarà les famílies del 22 al 30 de juny; els horaris es concreten en funció de l’instrument assignat.
Les famílies que acompleixin els requisits, poden sol·licitar aquestes reduccions a l’OMAP, un cop formalitzada l’admissió de l’alumne a l’Escola. Alumnes de Música i Moviment 1, sol·liciteu la reducció, si s’escau, del 22 al 26 de juny a l’OMAP, de 8:30 a 14h.
← DALTABAIX 2015: CONVOCATÒRIA PELS MÚSICS DE LA BLAI NET HORARIS DE SENSIBILITZACIÓ, CURS 2015 – 2016 → | 0.774567 | curate | {"pt": 0.033490937746256895, "ca": 0.9448384554767534, "es": 0.01654846335697399, "it": 0.00512214342001576} | https://emmsantboi.wordpress.com/2015/05/17/inscripcions-2015-2016/ |
mc4_ca_20230418_2_6057 | Tot el que has de saber dels canvis en l'etiquetatge del dièsel i la gasolina | La torre del Palau
per Sergi Ambudio, 17 de juliol de 2018 a les 20:06 |
Societat, nous formats, dièsel, gasolina, legislació europea, petroli, Unió Europea, etiquetatge, etiquetes, energia | 0.679684 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/65004/tot/has/saber/dels/canvis/etiquetatge/diesel/gasolina |
mc4_ca_20230418_8_456606 | Publicado por dracsiprinceses en 22:28
Publicado por dracsiprinceses en 18:08
Etiquetas: panellets, receptes
A la P de moment li agrada més ensorrar que construir, però avui mentre feia el sopar m'he trobat amb això:
Una torre feta amb pots d'olives i a dalt encara hi ha posat un pot de gomasio jejeje
Publicado por dracsiprinceses en 23:34
Etiquetas: activitats, casa
El resultat: Agafes les dues gomes i comences a donar voltes, quan ja n'has fet unes quantes ho deixes i l'efecte òptic fa que vegis a l'ocell damunt la branca...
Màgia ;-)
Publicado por dracsiprinceses en 11:32
- Ho posem al foc uns 10 minuts, hi afegim sal i pebre al gust i i ho anem remenant.
- Si ho creiem necessari podem afegir-hi més caldo fins que quedi al nostre gust d’espès.
Publicado por dracsiprinceses en 17:30
Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny,
on només hi estudien els nens...
On només hi estudien els nens que somien en truites,
és l’escola dels somiatruites...
Així... Com feien? Era:
Ah! I a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya.
I l’Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,
i a l’escola és clar mai s’hi presentava,
l’aprovava.
I és que l’Albert estudiar no estudiava,
però somiar carai si somiava.
que és impossible explicar-les.
ni classes,ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,
només finestres obertes per on feien carreres
Glu glu glu glu……..
Publicado por dracsiprinceses en 16:42
Publicado por dracsiprinceses en 14:42
Publicado por dracsiprinceses en 15:46
Publicado por dracsiprinceses en 18:59
Etiquetas: aigua, estiu
Per si us animeu, en aquest blog he trobat un tutorial on les fan com jo.
Publicado por dracsiprinceses en 17:28
I mai no perdis la il·lusió
Publicado por dracsiprinceses en 16:19
ISBN:978-84-933161-1-2
Edicions Bellaterra Música
Publicado por dracsiprinceses en 12:28
Etiquetas: cançons, llibres
Publicado por dracsiprinceses en 12:43
Fa uns dies en vam fer melmelada i avui n’hem fet un pastís...
250 gr de cireres (les tallem per la meitat i hi traiem el pinyol)
70 ml d’oli
80 gr d’ametlla molta
2 cullerades de llevadura en pols
- Barregem el sucre amb l’oli.
- Afegim l’ametlla, els rovells y la llevadura barrejada amb la farina.
- Muntem les clares a punt de neu i les afegim a la barreja anterior.
- En darrer lloc afegim les cireres, ho barregem i ho posem dins un motlle (prèviament untat amb oli) al forn.
- Coure a 180º durant uns 30 minuts.
Publicado por dracsiprinceses en 10:45
Nosaltres vam fer les tires de 12 cm d'ample i 1 metre de llargada.
Les tires les vam acabar una mica en punta per què quedi més "polida".
Publicado por dracsiprinceses en 10:46
Etiquetas: disfresses, manualitats
Publicado por dracsiprinceses en 22:02
Publicado por dracsiprinceses en 16:44
Etiquetas: cançons, dibuix
Des de fa una temporada la M està descobrint el món dels números i les lletres...
Gràcies a ella ens adonem de la gran presència que tenen per tot arreu: en les passejades pel poble, a casa, els viatges,...
Trobem lletres i números:
- Als núvols
Etiquetas: escola en família
Unes postres ràpides de fer que vam descobrir en la nostra estada a la Bretagne.
És una especialitat del J ;-)
- 2 peres conferencia
- Bescuits “de soletilla”
- Sucre o mel al gust
- 1 kg de formatge fresc (nosaltres l’hem fet servir 0% MG).
- Pelem les peres, les tallem a daus petits i les posem a bullir amb aigua una mica ensucrada fins que la pera quedi una mica tova. Ho deixem refredar.
- Mullem els bescuits “de soletilla” amb l’aigua on hem fet bullir les peres i els col·loquem al fons i als laterals d’un motlle.
- Barregem el formatge fresc i la pera bullida. Hi afegim sucre o mel al gust.
- Posem la barreja dins el motlle.
- Clavem alguns bescuits més al centre del motlle.
- Ho posem a la nevera mínim 2 hores abans de servir.
Diumenge vam fer una excursioneta amb els avis.
Vam anar a veure una "Maqueta de Trens" molt guapa, artesanal i amb centenars de detallets...
Publicado por dracsiprinceses en 23:19
- 300 gr d’espaguetis integrals
- 200 gr de soja texturitzada
- Posem la soja texturitzada en un vol amb aigua una mica tèbia uns 10-15 minuts.
- Fem els espaguetis.
- Coem la ceba de manera que ens quedi melosa (nosaltres primer la coem amb aigua i després quan ja està tova hi afegim l’oli d’oliva).
- Quan la ceba està gairebé cuita del tot hi afegim la soja escorreguda i ho salpebrem.
- Un cop cuit ho afegim als espaguetis.
- Una mica de formatge per sobre i a gratinar!
- Podem afegir sofregit de tomàquet, una salsa beixamel, altres verdures,...
Publicado por dracsiprinceses en 10:35
Etiquetas: cuina vegetariana, receptes
- Cacau en pols o xocolata ratllada per posar al damunt
- Melindros (10 o 12 segons la mida de la plata)
- Melmelada de Maduixa (o del què ens agradi)
- Separem la clara del rovell.
- Barregem el rovell amb la meitat del sucre fins que quedi una massa blanquinosa i espessa. Hi afegim el Mascarpone i ho barregem fins que quedi cremós i sense grumolls.
- Batem la clara a punt de neu amb l’altre meitat del sucre. Ho afegim a la barreja anterior.
- Barregem la melmelada amb una mica d’aigua per fer-la més líquida.
- En una plata posem una base de melindros (en aquest cas també els vam fer nosaltres a casa) i els mullem amb una mica del líquid de la melmelada.
- Posem una capa de la massa del mascarpone, una altra de melindros mullats i una altra de massa de mascarpone.
- Hi posem una mica de cacau o xocolata ratllada per sobre.
- Ho posem a la nevera mínim 6 hores (millor si ho fem d’un dia per l’altre).
Publicado por dracsiprinceses en 11:54
Va ser una bonica excursió per un camí de ferradura on pujant pujant vam anar descobrint flors de coloraines, animalets, minerals, paisatge,...
Vam aprendre què són les "fites" i com estan marcats els camins per a no perdre'ns. A la M li agradava anar descobrint les ratlles o cercles grocs, els muntets de pedres,...
Per arribar-hi vam seguir les indicacions de l'Itinerari 19 d'aquesta guia.
Són 200 metres de desnivell, i la M els va fer gairebé tots caminant.
Publicado por dracsiprinceses en 16:02
Publicado por dracsiprinceses en 16:00
Etiquetas: excursions, llibres | 0.698985 | curate | {"es": 0.1782665791201576, "en": 0.004924491135915955, "ca": 0.7578791858174655, "it": 0.014445173998686802, "pt": 0.013952724885095207, "hu": 0.006730137885751806, "ru": 0.0018056467498358503, "sr": 0.003118844386080105, "fr": 0.006894287590282338, "oc": 0.005581089954038083, "nl": 0.0064018384766907415} | http://dracsiprinceses.blogspot.com.es/2011/ |
mc4_ca_20230418_6_613143 | Vallesos - Actualitat - L'esglèsia de Sant Miquel es pot veure en 3D, gràcies a la fotogrametria digital
L'esglèsia de Sant Miquel es pot veure en 3D, gràcies a la fotogrametria digital
Seguint la col·laboració científica entre el Museu de Terrassa i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica - ICAC s'ha presentat la gravació del treball realitzat amb fotogrametria digital i amb escàner làsser de l'església de Sant Miquel de Terrassa.
A partir de febrer de 2018 es pot visitar virtualment en 3D i de manera interactiva l'església de Sant Miquel de Terrassa. L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha creat una reproducció del temple a partir de l'escaneig làser i la fotogrametria digital. El resultat s'ha publicat a la plataforma en línia Sketchfab que permet consultar arxius d'imatge en 3D de manera interactiva des de qualsevol dispositiu amb connexió a Internet, sense necessitat d'instal·lar cap aplicació específica.
S'hi poden trobar els models tridimensionals, les seccions arquitectòniques amb informació semàntica incorporada i enllaços a les referències bibliogràfiques més significatives.
Vista general de les esglésies de Sant Pere de Terrassa | 0.837577 | curate | {"ca": 1.0} | http://vallesos.cat/actualitat/a7b259d9 |
oscar-2301_ca_20230418_8_151822 | Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic + Temps anticiclònic E-mail
0
Societat
Barcelona - 28 desembre 2021 20.21 h
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya
Temps anticiclònic
Al conjunt del país predominarà l’ambient assolellat o la boira a l’interior i la temperatura serà més alta
Al vessant nord el cel estarà cobert i poden caure precipitacions febles i intermitents
VÍDEO: Butlletí del Meteocat
Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic E-mail
Redacció - Barcelona
El temps anticiclònic, amb sol i bancs de boira matinals a l’interior. A més, una massa d’aire càlid deixarà temperatures més altes al centre del dia, segons la predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
Aquest dimecres s’esperen núvols i alguna precipitació feble i intermitent al vessant nord del Pirineu. Al matí hi haurà bancs de boira a Ponent que s’aniran trencant amb el pas de les hores. A la tarda predominarà l’ambient assolellat arreu, més enllà d’algun núvol alt i prim.
La temperatura serà lleugerament més alta.
Consulteu aquí el temps del vostre municipi.
Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic Temps anticiclònic E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.735369 | curate | {"ca": 0.9847328244274809, "en": 0.0006361323155216285, "fr": 0.005089058524173028, "pt": 0.009541984732824428} | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2078387-temps-anticiclonic.html |
mc4_ca_20230418_9_453788 | PAPALLONES EN LA LLUM 2.0: ESQUITXOS DEL TEMPS.
ESQUITXOS DEL TEMPS.
-avui he pensat molt en tu-
-es normal això, un se sent enfonsat quan està pres del somni d’un altre-
Ens sospirarien, boira densa.
Si ens desvetllessin l’avalot al batec,
I l’estremiment paralitzant el gest
davant la temença de l’esvanir-se.
-No et moguis-
prem fort els ulls
o el nostre desig
serà el desig dels altres.
Publicat per sandra Dominguez a dimarts, d’octubre 25, 2011
Etiquetes de comentaris: NOVA CREACIÓ
Jordi Dorca 26 d’octubre de 2011 a les 2:56
El primer vers.
M. Roser Algué Vendrells 26 d’octubre de 2011 a les 10:23
No volem pas que el nostre desig, sigui el dels altres!! !
Uns esquitxos preciosos.
Sandra D,Roig 26 d’octubre de 2011 a les 12:23
Hola, estimats els dos! a vegades m'ofego i sou un glopet d'are. Moltes gràcies pels comentaris.
l'enveja es molt dolenta M.Roser però existeix, hi ha molta gent que no soporta la felicitat al.liena.
us abraço, ai si aquest amor hagues estat veritat...
Papallona blava 27 d’octubre de 2011 a les 3:14
Tots hauríem de prémer fort els ulls... mentre escoltem la música amb la que ens has obsequiat i, així, somniar... abraçades.
Sandra D,Roig 27 d’octubre de 2011 a les 12:44
Gràcies papallona bonica! ai de petita sempre premia els ulls fort quan volia retenir l'instant del vertígen.
Una abraçada, i gràcies per venir omples amb el polsim de les ales. | 0.730425 | curate | {"es": 0.04933726067746686, "ca": 0.8976435935198822, "fr": 0.04050073637702504, "ia": 0.012518409425625921} | http://papallonesenlallum.blogspot.com/2011/10/esquitxos-del-temps.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_82607 | En una entrevista a un diari espanyol, diu això:Com hauria d'afrontar el nou govern de Pedro Sánchez la crisi a Catalunya?Quan va esclatar la crisi catalana, vaig presentar una solució que mai va ser acceptada. Una altra solució molt senzilla se li pot oferir a Catalunya: ets lliure, tens la independència. Però abans que te'n vagis, aixecarem un mur de quatre metres per a que cap català entri a Espanya. Si no vols estar amb nosaltres, no entris al nostre país, i que els teus avions tampoc no puguin creuar el nostre espai aeri. A Catalunya se li ha de fer quelcom que després sigui un exemple per a la resta del món, per si hi ha altres regions que vulguin fer alguna cosa semblant. La tendència és construir estructures més grans, no més petites. No es poden tancar, s'han d'obrir. Poden viure en una gàbia, però tornaran de genolls demanant ser acceptats de nou.
I això que és polaco
Concretament, del subgènere perro polaco. | 0.787413 | curate | {"ca": 0.9555796316359697, "es": 0.044420368364030335} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_217038 | Sabràs amb setmanes d’anticipació quines persones vindran a recollir aliments. Quins dies i a quines hores.
Evitaràs les aglomeracions d’usuaris i les cues d’espera.
Podràs preveure l’evolució dels teus estocs d’acord amb les entregues previstes, i així planificar la captació d’aliments.
Ajustaràs les puntuacions dels productes o la composició dels lots, tantes vegades com calgui per adaptar-te a les existències.
La implantació de procediments et facilitarà la incorporació i l’intercanvi de voluntaris.
Veuràs sempre les comunicacions que els prescriptors t’hagin tramès sobre cada família, i podràs informar-los també de possibles incidències.
Disposaràs automàticament dels documents dels justificants preceptius d'entrega de productes de la Unió Europea, que també es poden signar digitalment per només imprimir-los quan sigui necessari.
Les estadístiques deixaran de ser un problema.
Tindràs instruments per complir les obligacions de LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals).
Vols rebre més informació?
Nom:
Cognoms:
Organització:
Municipi:
Codi postal:
Correu electrònic:
Observacions:
© eQuàliment - DISTRICTE DIGITAL SL - Provença, 281, 5è 2a - 08037 - Barcelona - Tel. 93 467 28 94
Versió mòbil >>
Ús de galetes
Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització. | 0.773219 | curate | {"ca": 0.9548924358084664, "en": 0.01943095072866065, "de": 0.002775850104094379, "la": 0.006245662734212352, "it": 0.008327550312283136, "fr": 0.008327550312283136} | http://www.equaliment.org/presentacio1_1/_uAlD6pePkNY_FBMbIOUMIhHM3wO-GfBjdRbuKAWWs1ZFuCxc_6Ry2A |
mc4_ca_20230418_0_303116 | Home / 1xBet Viu
1xBet viuen
Després de registrar-se i dipositar 1xBet té accés a totes les formes de fer apostes. Primer, determinar si vostè està apostant en “línia '(apostant per esdeveniments predefinits abans de començar) o'en viu” (apostes sobre esdeveniments que ja han començat en la manera online).
Les diferències entre les dues maneres són evidents: en la línia o Prematch basat en estadístiques, la forma actual dels equips o dels seus propis instints i el coneixement. En manera directa, Es basen en com es desenvolupen els esdeveniments en el joc. L'opció ideal s'aposta a la visualització simultània de l'esdeveniment (en viu o en directe) 1xBet vius.
La principal diferència entre el partit en viu des de la línia és que l'ajust de la pintura té lloc immediatament – la casa d'apostes durant l'esdeveniment és el mateix jugador i tracta d'ajustar les probabilitats considerant esdeveniments. La seva tasca davant d'ell o predir el resultat correcte. Això és diferent de les apostes esportives en línia d'apostes d'apostes en línia abans de l'inici de l'esdeveniment. L'emoció creix amb els desenvolupaments en el camp dels esports.
Dades sobre el flux de 1xBet
Algunes agències d'apostes dur a terme transmissions en viu d'esdeveniments disponibles per als usuaris després de Registrar. Això es fa perquè el jugador pot navegar per una predicció més precisa en viu d'un o altre resultat.
veritable, 1xBet no realitza transmissions de vídeo, però les reemplaça amb interactiu. Què vol dir això? Els jugadors al camp de moviment i la bola es representen com succeeix en la realitat en un esquema d'equip. Amb ell es pot supervisar els indicadors clau – canvia vector d'atac, la propietat de transició, entrades i sortides, angles i prendre escampats.
Viure, a la línia de, ¿És just per a col·locar la sèrie exprés dels esdeveniments en un cupó. Fer això, només ha de triar una sèrie d'esdeveniments que condueixen a la mateixa hora i obrir les apostes.
malgrat això, si manté les seves pròpies estadístiques o els segueix en la pàgina web 1xBet és probable que predir els resultats. Com que només hi ha el “el dit en el cel” mètode, sinó també les estratègies especials. Per exemple, martingala, oposada carril i una sèrie d'altres.
1xBet a veure amb les apostes en el futbol, hoquei i altres esdeveniments esportius en línia, vostè ha de ser un usuari registrat i verificat. En aquest cas, seus diners contribució es va rebre i va pagar amb un coeficient en el cas d'una victòria sense demora. En les regles, això és necessari com una confirmació de la contribució en línia. I tots els canvis ja no se'ls permet, així com l'eliminació de l'aposta. Els principiants estan esperant un avantatge agradable al bar per al registre.
Abans d'entrar en el nombre, ha de determinar alguns punts d'antelació:
què jugar;
considerar el resultat primari o secundari.
A més, dos esports d'apostes en línia única en 1xBet i combinar-los en un espresso permès. A Moure el punter de l'ratolí sobre l'àrea en viu en el lloc web oficial 1xBet.com hi ha una finestra amb opcions per aparèixer i jocs basats en el seu joc al seu país.
Regles de futbol en directe 1xBet
Simplement feu clic a la secció de descriure aquí s'obre una finestra amb una llista de totes les transmissions en viu disponibles 1xBet es pot apostar en el joc. Es poden afegir diversos jocs per al bo per al que vol jugar.
Trieu la línia en la part superior de l'bloc central:
Seleccioneu un esdeveniment esportiu.
Vostè fa una aposta i una o més.
A la part superior de l'bloc de la dreta, el servidor proporciona una aposta en el futbol en un clic. La quantitat és a discreció de l'jugador, però no per sota de l'mínim.
A la part inferior de l'bloc de la dreta de l'coeficient és visible en aquest cas és 11. Això vol dir que si guanya es multiplicarà per la quantitat de contribució a aquest factor. La relació està canviant constantment. És més fàcil de controlar que-s'ha de seleccionar l'opció de notificació a la finestra emergent.
La forma de veure el bàsquet en viu 1xBet
Ràpid. Múltiples apostes sobre els resultats independents de diferents jocs. Si es perd la menys un resultat, priori, se suposa que tots Express no guanyar.
alternativa. Una selecció que consisteix en múltiples esdeveniments individuals i / o combinats en el mateix nombre d'esdeveniments. Nombre d'esdeveniments 2 per 8. L'essència de les taxes de les eleccions. D'una altra manera, Es considera que l'aposta perduda.
cadena. Una per diferents esdeveniments, independents entre si. La suma de la cadena = la suma d'un sol ús. El jugador tria els jocs i el seu ordre amb independència de l'hora de l'esdeveniment. El càlcul de l'resultat de l'aposta de la cadena no depèn de la temporada, però a partir de la posició d'un sol jugador. Com més gran sigui el saldo, com més gran sigui el guany i viceversa.
Anti-Express. Múltiples apostes sobre els resultats independents de diferents jocs. Si es perd la menys un resultat, priori, se suposa que guanyar tot l'exprés. A més, Un gran avantatge de 1xBet de joc en viu és una àmplia varietat de lligues esportives i campionats.
Les probabilitats per als jocs esportius que estan disponibles en la manera en directe 1xBet són força alts. En el cas d'esdeveniments equivalents, que van des de 1.9 per 1.93. Viu 1xBet pot vendre una aposta i si de nou objecte d'un gran nombre de possibilitats i opcions de l'total, aquesta aposta és també un gran avantatge.
Un risc de 1xBet apostes en directe només pot ser considerat com una dràstica reducció de les probabilitats per a l'esdeveniment, mentre que el pagament ha estat confirmat. Potser hi ha establert un coeficient de 1.8 i el sistema ha detectat que un coeficient de 1.35. Això vol dir que en 1 x aposta per la confirmació de l'aposta d'una acció reeixida va ser presa per un dels equips.
1puntuacions xBet viuen: el que sabem sobre la companyia?
1xBet té un registre oficial i llicència especial. Entre els jugadors que hi ha moltes opinions del que és una empresa, però cada un segueix sent molt curós en el lloc – qui sap quan l'oficina anirà a l'abisme.
malgrat això, podem dir només una cosa és certa principiants “1xBet” no tenen res a fer per la seva pròpia seguretat. Les apostes oficina 1xBet va iniciar operacions en 2007 i és avui un dels més populars entre els jugadors.
desenvolupament de l'empresa va bastant ràpid, prestar atenció no només a el lloc, però també assenyala acceptar apostes i guanyar. La companyia proporciona als usuaris un ampli espai per posar una aposta, servei d'alta qualitat i atractives probabilitats. Una varietat de mètodes de pagament, opcions de retir, la presència d'emissions de vídeo i una varietat de programes de bons atrauen molts jugadors.
La reserva compta amb una de les primeres posicions en el mercat, qualitat de l'servei, per tant augmenta es millora el nombre de nous clients.
1xBet ofereixen transmissió en viu
La majoria de les empreses d'apostes prenen un enfocament per guanyar tant com sigui possible de l'empresa. Això ens porta a el fet que aquestes empreses gairebé no es preocupen per l'experiència de l'usuari i no lluiten per oferir millors solucions als jugadors. 1xBet utilitza un principi de funcionament diferent. La signatura va fer tot el possible per donar suport als clients en gmaning, fer les seves apostes. La companyia millora les seves solucions de negoci i ofereixen una funcionalitat única del seu lloc web principal.
1xBet viu és la solució que va ser introduït per la companyia per desenvolupar una oferta única per als clients. 1flux xBet permet molt millor entretenir els clients durant el joc. Les estadístiques mostren que hi ha un augment en els resultats de 1xBet. Els apostadors que trien aposta durant les sessions en directe especuladors principals actuals.
1xBet funció actual no només està disponible per als usuaris de la pàgina web oficial 1xBet. 1xBet vol que els seus clients per jugar en qualsevol lloc. Això va fer a una empresa per desenvolupar una aplicació que té la mateixa funcionalitat que el lloc web regulars. 1xBet aplicacions s'instal·laran a iOS o telèfons Android. Les dues versions estan disponibles a les botigues de mercat dels jocs en línia d'Apple i Google respectivament.
L'aplicació es renova periòdicament que no perd la seva funcionalitat. 1xBet emissió en directe també està disponible aquí. Els clients són capaços de canviar l'idioma de la interfície en qualsevol moment. 1xBet interfície desenvolupada en la majoria dels idiomes coneguts a tot el món.
L'ordinària es tracta d'1xBet?
transmissió en viu d'esdeveniments esportius és una oferta única per als seus clients 1xBet.
És gratis. No hi ha costos ocults en el llançament del corrent 1xBet. Després de registrar el client automàticament ofereix una oportunitat per canviar a la manera en directe.
Té alta qualitat. 1xBet no comprometi la qualitat. Això vol dir que els jocs en viu es mostren a la millor qualitat.
Està disponible per a una àmplia gamma de jocs. Vostè pot gaudir de tot tipus de jocs en viu avui, incloent el bàsquet en directe, futbol en directe corrent, bàdminton 1xBet i molts més.
Existeix una classificació ofert. El jugador té accés a un menú que apareix en gran mesura amb tots els jocs disponibles amb 1xBet viu. El pagador ha de triar un joc d'interessos. El menú desplegable mostrarà llavors tots els partit de Champions disponible per veure en directe.
Les puntuacions són clarament visibles. La transmissió s'organitza a la forma en què els apostadors poden seguir livescore. És clarament visible a la pantalla.
apostes en directe és possible. Una característica destacada de 1xBet la possibilitat de fer una aposta en línia. La transmissió es produeix durant el jugador pot aturar el joc i fer la seva elecció. Estimulant els seus espectacles aposta manera més eficaç sigui. 1resultats xBet són més alts.
Es proporciona un suport regular. Els apostadors que es troben amb el problema poden tenir l'oportunitat de posar-se en contacte amb el servei de suport. 1equip de suport xBet és altament professional. Aquests tipus estan disposats a donar suport en qüestions tècniques, preguntes generals. L'equip parla molts idiomes fa que funcioni encara més eficient.
articles, vídeos estan disponibles. Es triga uns pocs minuts per començar a Wil viu. Si l'apostador necessita cap material de suport, 1oferta xBet coincideix vídeos. vídeos curts s'explica com iniciar la transmissió i els beneficis que aporta.
Esports membres viuen. esports d'equip com el futbol 1xBet és sovint gaudeixen d'un equip. 1xbet es pot sentir la connexió dins de l'equip i ofereix la possibilitat de seguir els resultats 1xBet parells.
esports vistes prèvies en viu estan disponibles. Alguns apostadors no tenen experiència 1xBet de llarga durada de bàsquet en directe o altres jocs. Els comentaris i vistes prèvies de parells i experts 1xBet més o menys ajuda. Sovint ajuden a identificar l'estratègia de el joc. Els apostadors que llegeixen les vistes prèvies sovint obtenen millors resultats 1xBet.
1xBet apostes en directe: gaudir d'una àmplia gamma de jocs
1xBet vídeo en directe es pot canviar cada dia. Jocs d'avui en dia estan ben es mostren a la pantalla principal. 1ofertes xBet més que 140 jocs 000 per any. Els nivells són molt diferents campionats. Els apostadors poden comptar amb gaudir de regional, nacionals i els partits internacionals.
Apostadors també poden gaudir d'una gamma bastant àmplia de jocs:
Cada any, la companyia completa la llista de jocs per a proposar avui. molts jocs regionals que evoquen un estat a un altre nou introdueix als jugadors.
1xBet especialment en viu en el futbol
1xBet futbol en directe és un dels favorits. Avui dia els jocs de futbol evoquen un gran interès entre els apostadors.
1xBet va fer el seu futbol en directe corrent veritablement únic ja que cobreix gairebé tots els partits que es produeixen a tot el món. Cada jugador rebrà un joc d'aposta.
1xBet programar futbol en directe
Per fer la vida més fàcil 1xBet va introduir una programació única de tots els partits de futbol que tenen lloc a tot el món.
Això permet als apostadors per trobar més ràpid la sessió en directe. El calendari s'actualitza regularment. És fàcil filtra successos per criteris.
1xBet ofereixen transmissió en viu de bàsquet
bàsquet viu és el segon joc més popular després de el futbol. 1xBet va establir aliances amb els principals jocs de radiodifusió. 1pàgina web xBet avui proposa el bàsquet en viu en tots els continents. Tornejos gamma cobreix totes regional, nacionals i internacionals jocs.
Els apostadors poden seguir en viu el bàsquet 1xBet i fer una aposta en qualsevol temps necessari. Entre els molts jocs 1xBet bàdminton segueix sent molt popular. Els apostadors busquen aposta tornejos regionals. 1xBet bàdminton es pot gaudir en qualsevol moment del dia i la nit depenent de la zona horària. Aquest joc també està disponible en un horari. Això fa que el joc fàcil de seguir.
Per què són importants els resultats en directe?
Durant la transmissió efectiva presa de decisions es porta a terme. Els clients decidir quan apostar i afegeix que hauria de ser. Sovint és una varietat bastant dur. Transmissió en viu ajuda molt a prendre la decisió correcta.
Els apostadors que segueixen de prop la festa poden predir els resultats força bé. La puntuació en viu també ajuda molt. Permetre als apostadors per obtenir idees sobre el desenvolupament de el joc. Totes les estadístiques són ben es mostren en el lloc web.
1xBet també ofereix algunes recomanacions breus dels possibles resultats de el joc. Això permet als apostadors per obtenir resultats extrem més alt. Si l'apostador vol aclarir qualsevol dubte, si us plau, poseu-vos en contacte amb l'equip de suport. Doble funciona de manera efectiva durant els jocs reals.
Formes de registrar-se per l'1xBet viu
1xBet fa que sigui difícil per iniciar l'opció de transmissió en directe. fonamentalment, es proposa automàticament als clients.
Encara hi ha diversos passos a seguir:
Registrar un compte. La transmissió pot ser posat en llibertat és només un usuari té un compte actiu. Pot registrar un compte des de qualsevol dispositiu. 1xBet proposa 4 principals opcions per a procedir amb el registre. El jugador pot utilitzar l'opció mòbil, xarxes socials o opció de correu electrònic. L'última opció és un registre ràpid. No es requereix un control d'identitat.
Introduir les dades principals. 1cura xBet per la seguretat. Es comprova que registrar a la seva pàgina web. El apostant que vol obrir un compte ha d'introduir les dades reals sobre el mateix. Aquí hi ha algunes dades personals, adreça i informació financera.
Proporcionar dades de targetes bancàries. El apostador ha de proporcionar una targeta bancària activa en un sistema de. Per a això, el número de targeta, Es requereix la data de caducitat i el codi CVC. Aquesta targeta més tard es convertirà en un mètode per posar un dipòsit i retirar.
Posar un dipòsit. El dipòsit inicial és una cosa que ha de fer per a qualsevol jugador. Una bona notícia és que 1xBet no requereix un gran jugador a qualsevol pagament. Permet als apostadors per introduir la quantitat que poden.
Transmissió de llançament. Això és molt fàcil d'acció completa. El jugador ha de començar la transmissió i començar a gaudir de les sessions en directe úniques.
Aquests són els passos a realitzar per a gaudir de streaming. És ràpid d'iniciar sessions, realitzar apostes en línia i canviar a diferents jocs. 1xBet paga totes les despeses associades amb la transmissió en viu. Els apostadors se'ls dóna una opció de la transmissió en viu gratis. No hi ha costos ocults. L'única condició és seguir per registrar un compte.
Com 1xBet és una empresa de gran reputació que hi ha molts llocs web que 1xBet trucada i demanar diverses subscripcions. Reial 1xBet ofereix 1xBet no sobre una base de subscripció, però regularment a cost zero per a un apostador.
Les diferències d'idioma per superar en viu 1xBet
1xBet té jugadors de tots els racons de món. Això requereix que s'adapten a diferents diferències lingüístiques. 1xBet vol garantir la millor experiència d'usuari i ofereix no només un lloc web en molts idiomes.
Partits en viu que poden ser gaudits pels apostadors millor en un idioma natiu. 1xBet permet canviar a un idioma diferent durant les sessions dels usuaris de streaming. El apostant pot triar subtítols en un dels molts idiomes. website.1xBet funcionalitat fa res qüestions tècniques simples per als jugadors és molt més gran.
L'empresa creada en el flux de la vida a la manera com els apostadors no han de fer res. Els jugadors només han de començar a transmetre programes i obtenir aparellat amb un sistema operatiu de el dispositiu. Això fa que el procés sigui molt fàcil d'utilitzar.
1xBet en viu i promocions
Els apostadors que decideixen gaudir de streaming tenen les mateixes possibilitats d'obtenir promocions com aquells que no ho fan. El primer bo 1xBet proposta s'ofereix en el registre. És un bon bo per començar a apostar amb. La companyia també distribueix bons específics.
Desenes de 1xBet bàdminton
El lloc web oficial “1xBet” es va crear al febrer 2007, des de llavors treballant en extensions d'Internet domèstica. Hi ha diverses versions de dissenys – Versió mòbil i d'escriptori també es pot trobar una aplicació funcional per treballar amb dispositius mòbils.
Entre les característiques de la pàgina web 1xBet, Les funcions es poden destacar:
plurilingüe. La pàgina web està traduïda a diversos idiomes. Hi ha altres sis idiomes amb ell, pel que és un mitjà en el “intercontinental”;
disseny. Pel que fa a el disseny de la pàgina web “1xBet”, a continuació, les opinions estan dividides. Una part dels usuaris es diu, és ideal en la relació de colors i tons. Però és el moment més neutral que és molt colorit, però no tall l'ull;
fàcil navegació. El lloc “1xBet” es crea en els principals corredors d'apostes, repetint gairebé exactament el que la funcionalitat “William Hill”.
Disponibilitat de fòrum. Al lloc web “1xBet” no és un fòrum per als usuaris, on els principiants poden aprendre molt de nou, i “verema” – per compartir experiències;
Disponibilitat d'entreteniment addicional. “1xBet” pot oferir als aficionats d'entreteniment estàndard pel tipus de pòquer, jocs de taula, i el Casino;
La disponibilitat de les transmissions de vídeo. Al lloc hi ha una secció bastant gran de la transmissió de vídeo, però només es pot veure vídeos d'inici de sessió i té un saldo positiu.
Es pot estudiar de forma independent comentaris a Internet per entendre l'oficina – aquesta oficina es preocupen per la seva reputació. L'únic objectiu dels creadors de “1xBet” – per fer que els seus usuaris feliços i rics. | 0.750587 | curate | {"ca": 0.9849281648143128, "it": 0.0042830035239902415, "en": 0.0007047980482515586, "es": 0.0035239902412577935, "fr": 0.0011927351585795608, "pt": 0.005367308213608024} | https://1xbet-gh.icu/ca/1xbet-live/ |
mc4_ca_20230418_11_398152 | Els britànics prenen possessió de Menorca - CATzona
Els britànics prenen possessió de Menorca
Tal dia com avui de l’any 1712, fa 307 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), John Campbell –duc d’Argyll– prenia possessió de l’illa de Menorca en nom de la corona britànica. Quan es va produir aquella cerimònia protocol·lària, els britànics ja feia més de quatre anys (setembre de 1708) que tenien el control de l’illa, però l’exercien en nom de Carles d’Habsburg (que el 1705 havia estat nomenat comte de Barcelona, i el 1706 havia estat proclamat rei de Mallorca). Des que s’havia iniciat el conflicte successori, els britànics havien ostentat el control de l’illa en dues ocasions: la primera (octubre a desembre de 1706), després d’una revolta popular austriacista; i la segona, a partir de setembre de 1708.
Però aquella cerimònia protocol·lària significava la transferència definitiva de l’illa de Menorca als dominis de la corona britànica. Pocs mesos abans, en el decurs de les negociacions del Tractat d’Utrecht (1712), que pretenia posar fi al conflicte, Lluís XIV de França (en nom del seu net Felip V d’Espanya) havia cedit secretament la sobirania definitiva de Gibraltar i de Menorca a la reina Anna Stuart a canvi que els britànics es retiressin d’aquella guerra. El propòsit final de Lluís XIV era fragmentar l’aliança internacional antiborbònica, fins i tot contra els dominis del seu net (Gibraltar) o de Carles d’Habsburg (Menorca, que provocava una immensa esquerda en el bloc austriacista).
Els articles 10 i 11 d’aquell tractat anglofrancès deien respectivament: "El Rei Catòlic (referit a Felip V d’Espanya) per si i pels seus hereus i successors, cedeix per aquest tractat a la Corona de la Gran Bretanya la plena i sencera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el seu port, defensa i fortaleses que li pertanyen” i “El Rei Catòlic (referit, de nou, a Felip V d’Espanya) per si i pels seus hereus i successors, cedeix també a la Corona de la Gran Bretanya tota l'illa de Menorca”. Els britànics exercirien el domini sobre l’illa –de forma pràcticament ininterrompuda– durant quasi un segle (1802), que seria l’època d’or de Menorca: es van mantenir les institucions i la llengua, i es va viure una etapa de creixement econòmic i demogràfic sense precedents.
El risc d’infecció per coronavirus podria duplicar-se a menys de dos metres
Multitudinària protesta dels treballadors de Nissan en contra del tancament | 0.875797 | curate | {"ca": 1.0} | https://catzona.com/els-britanics-prenen-possessio-de-menorca |
racoforumsanon_ca_20220809_3_708706 | Doncs això. Resulta que en una conversa amb un altre independentista em va dir que a si pujaven els impostos aniria als bars i fumaria el doble per donar un toc d'atenció als immigrants i als polítics. Jo em vaig emprenyar i aquesta persona em va dir que no tenia dret a emprenyar-me amb ell. La qüestió és que no només m'ha decebut pel fum, sinó com a persona. Penso que ningú amb uns valors "normals" com a persona ni tan sols es plantejaria llençar-me el fum del tabac. Què en penseu?
No nomes tens dret a emprenyar-te sino tambe de fotre-li un ganivet al cor. Paraula de Juan Miguel .
Se't troba a faltar al fil del derbi fotent canya
Si, tens rao, fa temps que no em passo. Gracies per trobar-me a faltar. A veure si despres tinc uns minutets. | 0.727779 | curate | {"ca": 0.8724559023066486, "es": 0.032564450474898234, "pt": 0.09497964721845319} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_304302 | Cultura i vi, vi i cultura, on comença l’un i on acaba l’altra. La Setmana del Vi Català 2022 torna a demostrar que el coneixement, la divulgació, l’art i la cultura són, sense cap mena de dubte, elements que es relacionen íntimament amb el món de la vinya.
Tenim el Congrés Internacional ACE de l’Enologia i el Cava; que, sota el lema “La biodiversitat, factor clau en la regeneració dels ecosistemes vitivinícoles”, serà un punt de trobada de referència dels enòlegs i enòlogues. Tenim festes, fires i mostres. Com la Mostra Professional de Vins del Massís del Garraf, la Festa del Vi Novell del Celler Masroig, el Fòrum Vinarium de Tarragona o la 35a edició de la Fira del Vi de Gandesa; sense oblidar-nos de la II Trobada de Winefluencers del vi català i del vi a Catalunya, organitzada per The Wine Truck per a fomentar les relacions entre aquelles persones que són clau actualment en la indústria del vi.
Tenim, també, espai per al necessari discurs feminista. ‘Homes! Quina mandra’ és una obra escrita per Xènia Sallarés que marida a la perfecció amb els vins de la DO Pla de Bages escollits per la sommelier Anna Castillo. Tenim tallers, com el de Tinta i Vi, que ens ensenyarà a dibuixar amb pintura de vi i Jams, com la Jam de folk català amb tast de vins de Collbaix.
I el programa es complementa amb el Most Festival, que enguany comparteix dates amb la Setmana del Vi Català, i totes les activitats culturals i divulgatives que s’organitzen a l’Aula de la Setmana Vi Català amb l’objectiu d’analitzar les darreres tendències del sector.
Fem cultura?
Obrim el vi!
Entrades recents
Balanç molt positiu de la tercera edició de la Setmana del Vi Català
Torna la Festa del Vi Novell a Barcelona!
Tasta la Setmana
Cultura i vi, vi i cultura
Des d’un combat vitivinícola fins a un tast de vi dins d’un avenc: les propostes més originals de la Setmana del Vi Català!
Cerca:
#SetmanaViCatalà
Avatar INCAVI @incavicat ·
24 nov.
El passat 7 de novembre, en el marc de la #SetmanaViCatalà, vam tenir el plaer que @emparmoliner i @RFrancas portessin el seu @tastvertical al @gastronomicfbcn.
📻 Si el voleu escoltar, ja el teniu disponible al web!
http://ow.ly/W1Xh50LMUep
Reply on Twitter 1595756521383759877 Retweet on Twitter 1595756521383759877 Like on Twitter 1595756521383759877 Twitter 1595756521383759877
Avatar Wine Palace @winepalace_es ·
18 nov.
👉🏼 Vas participar a alguna de les activitats de la Setmana del Vi Català?
🍾Vam organitzar cates, tastos, concerts… Moltes gràcies a tots els que vàreu venir!
@sangenisivaque @Cellerelmoli #chandongardenspritz
#winepalace #winepalacemoment #tast #setmanavicatalà #winelover
3
Reply on Twitter 1593627949009354758 Retweet on Twitter 1593627949009354758 Like on Twitter 1593627949009354758 1 Twitter 1593627949009354758 | 0.705371 | curate | {"ca": 0.7455275648046732, "en": 0.13727637824023367, "pt": 0.004381161007667032, "eo": 0.004381161007667032, "es": 0.04417670682730924, "it": 0.008032128514056224, "fr": 0.028112449799196786, "de": 0.002555677254472435, "eu": 0.002555677254472435, "id": 0.023001095290251915} | https://www.setmanadelvicatala.cat/cultura-i-vi-vi-i-cultura/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_54573 | Amb els Decrets de Nova Planta desapareixien les institucions (Corts, Diputació, Justícia) i furs dels regnes de la Corona d'Aragó.Només els de el País Basc, Navarra i la Val d'Aran, fidels a la causa de Felipe V, romandran intactes.Felip V va imposar els Decrets de Nova Planta (per a València 1707, Aragó 1707-1711, Mallorca i Catalunya, 1715 ) que són un conjunt d'acords per aconseguir imposar l'organització polític-administrativa de Castella als territoris de la Corona d'Aragó, de manera que va crear a Espanya un model uniformador i centralista (amb l'excepció de Navarra i País Basc): desapareixen els furs dels territoris de la Corona d'Aragóhttp://wikidepartamentosociales.wikispaces.com/file/view/-Los-Decretos-de-Nueva-Planta-y-El-Fin-Del-Fora.pdf Els catalans tenim fama de pactistes i els bascos de lluitadors però re més lluny de la realitat.La història demostra que els catalans hem set un poble lluitador (Marca hispànica,Almogavers,Revolta dels segadors 1.640,Guerra de sucessió 1.714,guerra dels remences,Guerra del francès,Front de l'ebre,Lleva del Biberó,la setmana Tràgica,vagues,la Lluita de la classe obrera. Els bascos en canvi sempre han pactat amb Espanya.Han pactat amb Felip V i amb Espanya sempre per mantenir els seus privilegis basicament econòmics.És tragicòmic com els que tenen fama de lluitadors en realitat són els que pacten per diners i els que tenen fama de fenicis en realitat sempre han lluitat contra l'imposició espanyola perdenti generacions senceres de catalans que costaren dècades recuperar.Cada derrota catalana contra Castella o França ha costat generacions recuperar-se com escriu Vicens Vives a Notícia de Catalunya.Actualment els bascos no volen la independència perquè prefereixen els diners.Renuncien a la independència per diners ! !! !http://www.ara.cat/politica/Euskadi-consulta-independencia_0_837516373.html A la Guerra Civil espanyola els catalans vam morir a la batalla de l'Ebre,als bombardejos.Més tard patirem execucions,tortura i exili.Després 40 anys de dictadura feixista.Però els nostres amics bascos es van rendir a l'any 1.937 ! !!! quan la guerra espanyola dura del 1.936 al 1.939 ! Els bascos desde començaments de la Guerra estaven negociant la rendició amb el Vaticà http://es.wikipedia.org/wiki/Pacto_de_Santo%C3%B1a Juan de Ajuriaguerra, presidente del Bizkai Buru Batzar, había estado negociando, durante varios meses, un acuerdo de rendición con la mediación del Vaticano 1: s'obstinen a conservar intacte Bilbao. 2: facilitaran la sortida de tots els dirigents. 3: completa garantia que l'exèrcit de Franco respectarà persones i coses. 4: llibertat absoluta per als milicians soldats que es rendeixin amb les armes. 5: (...). 6: seran respectades la vida i els béns d'aquells que es rendissin de bona fe, encara per als caps. 7; en l'ordre polític, descentralització administrativa en la mateixa forma que la gaudeixin altres regions Els catalans,les classes populars i classe mitja esquilmada aposte per la independència.La burgesia no,la burgesia defensa l'statu quo. Em rebelo contra la mentida oficial e interessada que mostra al poble català com un poble messell,pactista,fenici,interessat.Ara els bascos estan nerviosos i segur que estan en contra de la independència de Catalunya perquè ells miren només per lo seu,per els seus diners,els seus bancs,les seves multinacionals,el seu concert econòmic,els seus privielgis i prefereisquen que Catalunya no siga independent només si això és bò als seus interessos econòmics.Recorden tant a la noblesa negra veneciana !Un altre motiu de queixa és que el País Valencià i Catalunya i ses Illes no es poden federar però OH WAIT ! ! perquè Euskadi i Navarra sí es poden federar segons la Constitució Espanyola ! http://es.wikipedia.org/wiki/Disposici%C3%B3n_transitoria_cuarta Aquest fil va dedicat a tots els catalans ex basquítics com jo que hem anat tantes vegades a Euskal Herria i ens han tractat com una merda perquè ells si que saben, saben molt.I tant que saben,saben rendir-se i pactar amb Espanya ! !! per mantenir els seus privilegis ! !! http://ca.wikipedia.org/wiki/Decrets_de_Nova_Planta
"Catalunya és espanyola pel seu origen, per la seva naturalesa política, per la seva raça, pel seu caràcter i per els seus costums. Vostès, els catalans, saben perfectament que Catalunya ha estat i és una regió d'Espanya, una regió amb caràcters de nacionalitat. Maketania comprèn a Catalunya; maketo és el mot al qual aquí es coneix a tot espanyol, sigui català, castellà, gallec o andalús" "Diu la Veu de Catalunya que els catalans són germans nostres de desgràcia, i que també som en el mateix concepte dels illencs balears, dels valencians i dels gallecs. Fraternitat de desgràcia; perquè, efectivament, fraternitat de raça no la hi ha entre aquells espanyols i nosaltres, com no siguem els bascos germans dels coreans.Però tampoc som germans de desgràcia, perquè la desgràcia dels catalans i la nostra no se semblen en res. Els catalans varen perdre les lleis primitives de regió; nosaltres hem perdut la nostra nacionalitat i independència absoluta. No és raonable l'aliança dels catalans i els biscains; ja que no son semblants els subjectes Bizkaia y Catalunya, ni se semblen per sa desgràcia; ni tenen un enemic comú; ni són les mateixes les seves aspiracions.Equiparar el nostra dret a constituir una nació apart, amb el dret que li serviria al nacionalisme català, seria rebaixar el nostre. Mai discutirem si les regions espanyoles com Catalunya tenen o no dret al regionalisme que defenen; perquè no ens preocupen absolutament res, cap dels afers interns d'Espanya. No escrivim el nostra diari per a parlar de política estrangera, sinó per instruir als biscains. Mai confondrem els nostres drets amb els drets de cap regió estrangera, mai farem causa comú amb les regiones espanyoles." Sabino Arana Goiri (1865 - 1903)Google Books
Un boig i creador de l'ikurrinya que esquerra abertzale porta... | 0.801486 | curate | {"ca": 0.9322722654927192, "en": 0.008465966813410091, "de": 0.0005079580088046055, "es": 0.05706061632238402, "pt": 0.0015238740264138164, "fr": 0.00016931933626820184} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_82228 | 21 abr 21 Gràcies a un doble zero en Victor i en Jazz van guanyar la prova de Reus en primera divisió sobre uns recorreguts molt tècnics
En un mati assoleiat ens vàrem aplegar a les pistes del Neo Reus per la XI prova de la lliga FCAG: Kuma/Monica, Fox/Fran, Loki/Josep, Striptease/Carme, Jake/Monica, Jazz/Victor, Hippy/Juanjo i Mel/Ezequiel.
Es va començar amb el jumping: una pista concentrada on calia estar ràpid per no perdre el fil.
La primera dels nostres va ser la Monica amb en Kuma que va superar la pista amb una falta als pals.
Després en Fran amb en Fox va acabar amb tres faltes i un refús, aquests pals tan inestables..
A continuació en Josep amb en Loki que estaven fent una pista molt rapida però no es van posar d’acord en un salt i es van eliminar.
La Carme amb l’Striptease no va començar be i també es va eliminar y la Monica amb en Jake tampoc tenien el dia i es van eliminar.
En estàndard el primer va ser en Victor amb en Jazz que va clavar la pista amb un 0 fantàstic. Després l’Ezequiel amb la Mel que van caure eliminats per fer un rere al reves i en Juanjo amb en Hippy també eliminat de forma similar en un altre obstacle.
En l’agility va començar la Monica amb en Kuma treballant molt la memòria però finalment eliminats. En Fran amb en Fox va tenir alguna ensopegada però van ser eliminats en fer-li repetir un obstacle. En Josep amb en Loki també van ser eliminats, a l'igual que la Monica amb en Jake.
La Carme amb l’Striptease van ser igualment eliminats mentre que l’Ezequiel amb la Mel completaren la pista amb una falta, cal reforçar les zones!
En Juanjo amb en Hippy també vàren ser eliminats. Sort que finalment en Victor amb en Jazz que va aconseguir tancar la prova amb un zero. Es a dir: un altre doble 0, demostrant un altre cop estar en un magnífic moment de forma.
Com a resultat final en Victor amb en Jazz va guanyar la prova en estàndard i la Monica amb en Kuma van aconseguir la tercera posició del podi en Toy-Mini.
FaLang translation system by Faboba
Está aquí:
Inicio
Notícias
Notícias recientes
Club d'agility Cànic - Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. - 607.475.945 - Reservados todos los derechos
Bootstrap is a front-end framework of Twitter, Inc. Code licensed under MIT License. Font Awesome font licensed under SIL OFL 1.1. | 1 | perfect | {"ca": 0.8252221752010157, "en": 0.06940330088870081, "es": 0.09437156157427, "pt": 0.011002962336013541} | |
mc4_ca_20230418_17_690877 | Abr 15 @ 1:00 pm – 2:00 pm
Abr 17 @ 1:00 pm – 2:00 pm
Curs Online de Cardioswing de 3 classes. Dia/es: Divendres (10-04), Divendres (17-04) i Divendres (24-04) Hora: de 18:00 a 18:55 (3 classes de 55 minuts) Inici: 10-04-2020 Final: 24-04-2020 Tant en els balls individuals com (more...)
Abr 18 @ 11:00 am – 12:00 pm
Curs Online de Cardioswing de 3 classes. Dia/es: Dissabte (11-04), Dissabte (18-04) i Dissabte (25-04) Hora: de 11:00 a 11:55 (3 classes de 55 minuts) Inici: 11-04-2020 Final: 25-04-2020 Tant en els balls individuals com (more...)
Abr 21 @ 7:00 pm – 8:00 pm
Abr 24 @ 1:00 pm – 2:00 pm
Abr 28 @ 7:00 pm – 8:00 pm | 0.352539 | curate | {"en": 0.2552504038772213, "fr": 0.12924071082390953, "ca": 0.6155088852988692} | https://www.bcnswing.org/cat/cal/action~oneday/exact_date~15-4-2020/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_254137 | ORDINO CLÀSSIC. Ski & Concert 'Rituals. Fronteres espirituals' (P. Glass, J. S. Bach i A. Pärt) https://www.ordino.ad/agenda/ordino-classic-ski-concert-1 https://www.ordino.ad/logo.png
ORDINO CLÀSSIC. Ski & Concert
'Rituals. Fronteres espirituals' (P. Glass, J. S. Bach i A. Pärt)
https://www.ordino.ad/agenda/ordino-classic-ski-concert-1
ORDINO CLÀSSIC. Ski & Concert
2019-01-26T19:00:00+01:00
2019-01-26T21:00:00+01:00
'Rituals. Fronteres espirituals' (P. Glass, J. S. Bach i A. Pärt)
Quan? 26/01/2019 de 18:00 a 20:00 (CET / UTC100)
Web Lloc web extern
Afegiu l'esdeveniment al calendari iCal
ORDINO CLÀSSIC. Ski & Concert 'Rituals. Fronteres espirituals' (P. Glass, J. S. Bach i A. Pärt) https://www.ordino.ad/agenda/ordino-classic-ski-concert-1 https://www.ordino.ad/logo.png
Cor de cambra del Palau de la Música catalana i Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra.
Xavier Puig, director. Gerard Claret, concertino.
Entrades a la venda a partir del 22 d'octubre.
Avís legal
Mapa del lloc
La Placeta, 1 - AD300 Ordino - Principat d'Andorra
[email protected]
+376 878 100 +376 878 100
Dl. a Dv. de 8 a 16h (divendres de l'1 de juny al 8 de setembre de 8 a 14h)
Rep tota l'actualitat del Comú d'Ordino en el teu correu
Subscriu-te
Aquesta pàgina web fa ús de cookies
Les cookies d’aquesta pàgina web s’utilitzen per personalitzar el contingut i els anuncis, oferir funcions de xarxes socials i analitzar el trànsit a la web. A més, compartim informació relativa a l’ús que vostè fa de la nostra pàgina web amb terceres empreses de publicitat o anàlisi web amb la finalitat de mostrar-li publicitat segons les seves preferències i treure estadístiques de l’ús web; els quals poden combinar-la amb altra informació que hagin recopilat a partir de l’ús que vostè faci del seus serveis.
Algunes cookies són necessàries per al bon funcionament de la pàgina web. Si us plau, marqui a continuació si vostè autoritza a Comú d'Ordino a fer ús de les cookies no necessàries.
Per més informació, es pot consultar la política de cookies.
Necessàries
Analítica
Publicitària
Accepto la selecció
Accepto necessàries
Accepto totes
Comú d'Ordino
© Tots els drets reservats
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Avís legal
×
1.- Condicions generals i acceptació d’aquestes condicions
Les presents condicions generals regulen l’accés d’utilització de la pàgina web amb URL www.ordino.ad, titularitat del Comú d’Ordino, amb domicili a La Placeta, 1, Ordino, i amb adreça de correu electrònic [email protected].
L’accés a la pàgina web, amb utilització o no dels seus serveis que s’hi proposen, atribueix la condició d’usuari a aquell que la consulta, i implica l’acceptació expressa i plena de les condicions generals i de totes i cadascuna de les disposicions incloses en el present avís legal.
El Comú d’Ordino es reserva el dret d’efectuar a la pàgina web les modificacions i les actualitzacions que consideri oportunes. Igualment, el Comú podrà variar la configuració i les condicions d’accés i d’utilització, sense necessitat de previ avís. Per consegüent, s’aconsella a l’usuari que llegeixi el present avís legal cada vegada que accedeixi a la pàgina web.
2.- Objecte
La pàgina web del Comú ofereix a l’usuari accedir a diversa informació i continguts relacionats amb l’activitat del Comú i els serveis que proposa.
La informació i els continguts que s’hi mencionen tenen el caràcter orientatiu.
El Comú podrà modificar, ampliar o reduir la informació, els continguts i els serveis indicats.
D’altra banda, la pàgina web pot contenir enllaços a webs aliens, que es posen a disposició de l’usuari amb l’única finalitat de facilitar-li l’accés als continguts, productes o serveis que poguessin ser de l’interès de l’usuari i que el Comú no gestiona ni controla en cap moment.
La inclusió d’aquests enllaços no implica en cap cas una vinculació entre el Comú i els titulars dels portals enllaçats. En aquest sentit, el Comú no assumirà cap responsabilitat directa o indirecta relacionada amb la licitud, la veracitat o la autenticitat dels serveis i continguts que deriven d’aquests enllaços i que són propietat de tercers, o que aquests tercers gestionen o controlen.
3.- Condicions d’accés i d’utilització de la pàgina web
La pàgina web és d’accés lliure i gratuït. No obstant això, la utilització d’alguns dels seus continguts suposa complementar formularis o sol·licituds administratives del Comú o d’alguna altra administració pública.
L’usuari es compromet a comunicar al Comú dades verídiques i autèntiques a l’hora de complementar els formularis o sol·licituds administratives i en serà l’únic responsable.
D’altra banda, l’usuari serà responsable de l’activitat que porti a terme dins la pàgina web del Comú. En aquest sentit, es compromet a fer-ne un bon ús, d’acord amb les condicions establertes en el present avís legal i la normativa aplicable.
L’usuari s’abstindrà d’accedir a la configuració i l’estructura de la pàgina web i els arxius dels servidors del Comú. Igualment li queda prohibit modificar o visualitzar aquests paràmetres.
L’usuari respondrà, en l’àmbit civil i/o penal, de qualsevol incidència que estigui directament relacionada amb la seva activitat a la pàgina web o al servidor del Comú i que sigui conseqüència d’una negligència o d’un comportament intencionat.
4.- Propietat intel·lectual
Tots els elements que apareixen a la pàgina web, sense limitacions (textos, fotografies, icones, música, sons, animacions, programari, nom de domini, marques, informació i continguts, entre d’altres), així com l’estructura, el disseny gràfic, la tecnologia, el software i els links són propietat del Comú d’Ordino o, si escau, de tercers, que n’han cedit els drets corresponents i, per tant, estan protegits per la normativa vigent en matèria de propietat intel·lectual.
En cas que l’usuari vulgui fer actes totals o parcials de reproducció, publicació, tractament informàtic, distribució, difusió, transformació, compilació, modificació, distribució o comunicació pública de la pàgina web, haurà de sol·licitar el consentiment previ del Comú.
El fet que l’usuari tingui accés als continguts i als serveis de la pàgina web no implica cap dret de transmissió, cessió, utilització, alteració, explotació, reproducció, distribució o comunicació pública, sense el previ consentiment i autorització del Comú o del tercer titular legítim del dret.
L’usuari només podrà fer un ús privat i personal dels continguts de la pàgina web, és a dir que només podrà visualitzar i fer còpies dels continguts, havent de complir sempre amb la normativa aplicable en matèria de continguts digitals i propietat intel·lectual.
No es permet l’ús de la informació i dels continguts de la pàgina web per finalitats comercials o contràries a dret.
El Comú es reserva el dret d’exercir les accions legals, civils, penals i administratives que consideri adients en cas d’infracció o perjudici.
5.- Limitació i exclusió de garanties
El Comú no es farà responsable dels danys i perjudicis que es puguin produir arran de la consulta, utilització o descàrrega de la informació o continguts de la pàgina web i dels enllaços que es mencionen.
El Comú informa que es podran produir interrupcions o errors en l’accés a la pàgina web. En aquest sentit, el Comú no es farà tampoc responsable de qualsevol tipus de dany i perjudicis que es puguin produir i que siguin conseqüència de la falta de disponibilitat o discontinuïtat en el funcionament de la pàgina web.
El formulari de contacte de la pàgina web i la contesta que el Comú pugui adreçar a l’usuari tenen el caràcter merament informatiu i en cap cas seran vinculats per a l’administració comunal.
6.- Protecció de dades personals i galetes
En compliment de la Llei qualificada de protecció de dades personals i els reglaments d’aplicació, s’informa l’usuari que qualsevol dada que es faciliti al Comú a través de la pàgina web serà tractada per la corporació amb les finalitats i les condicions definides en els seus registres d’activitat.
El responsable del fitxer és el Comú d’Ordino en qualitat de responsable del tractament, amb domicili a La Placeta, 1, Ordino. L’adreça electrònica del delegat de protecció de dades personals és [email protected].
En compliment de la Llei de protecció de dades s’informa que l’usuari disposa del dret d’accés, rectificació, supressió, oposició, portabilitat i limitació del tractament previstos en l’esmentada normativa. Podreu exercir aquests drets de forma gratuïta, enviant un correu electrònic al delegat de protecció de dades. L’exercici del dret de rectificació, revocació i supressió de les dades no tindrà efectes retroactius.
En aquest enllaç (Política de privacitat) consta la informació relacionada amb el tractament de les dades personals, les finalitats i els drets que l’usuari pot exercir.
Tanmateix, s’informa que aquesta pàgina web recull galetes. Les galetes o “cookies” són una eina que utilitzen els servidors per emmagatzemar i recuperar informació sobre l’usuari. Les galetes o “cookies” son arxius que es poden descarregar a l’equip a través de pàgines web. Petits fitxers de dades que es generen en els ordinadors i en altres dispositius mòbils o electrònics des d’on l’usuari accedeix a aquest lloc web i, que permeten, entre d’altres obtenir informació sobre la data, l’hora d’entrada de l’usuari en aquest lloc web i sobre els continguts seleccionats per l’usuari.
En aquest enllaç (Galetes o cookies), consten les explicacions oportunes relacionades amb aquesta eina digital.
7.- Reserves
El Comú d’Ordino es reserva la facultat de interrompre o de denegar l’accés a la pàgina web a aquelles persones o usuaris que incompleixin les normes i condicions establertes en el present avis legal o infringeixin la normativa aplicable, i això sense necessitat de preavís o notificació.
8.- Compromisos
El Comú d’Ordino es compromet a donar una informació verídica i certa però no exhaustiva. En tot cas, no es facilitarà informació enganyosa o que pugui induir a error l’usuari.
Els errors formals o numèrics que es puguin trobar en els diferents continguts de la pàgina web no es consideraran informació enganyosa. En cas que existeixin errors d’aquests tipus, el Comú els corregirà en el més breu termini a fi de donar a l’usuari una informació i uns continguts clars i fidedignes.
9.- Legislació i jurisdicció aplicables
Aquestes condicions d’accés i ús queden subjectes a la legislació andorrana i a la competència dels tribunals andorrans.
Tancar
Política de Privacitat
×
El Comú d’Ordino es compromet a protegir les vostres dades personals i la vostra privadesa i desenvolupar la tecnologia que proporcioni l’experiència més segura a la pàgina web. Aquesta declaració es vàlida per aquesta pàgina web, i regula la recollida i l’ús de les dades personals.
S’entén que l’usuari que accedeix a la pàgina web del Comú, entre altres accions permeses, accepta i adhereix a la política de privacitat descrita en la present declaració i les seves condicions.
1.- Responsable del tractament de les dades personals
S’informa l’usuari que qualsevol dada personal que faciliti a través d’aquesta pàgina web serà tractada pel Comú en qualitat de responsable del tractament. El Comú d’Ordino és el titular d’aquesta pàgina web.
2.- Dades que es recullen
S’informa l’usuari que el Comú només recollirà aquelles dades que el mateix usuari faciliti i les que es considerin estrictament necessàries per complir amb les finalitats descrites en els següents apartats i en els registres d’activitat del Comú.
Tanmateix, s’informa que les dades personals seran tractaran amb el màxim respecte i confidencialitat, i amb estricte compliment de la normativa de protecció de dades personals, i en particular la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals.
3.- Galetes o “cookies”
Us informem que la pàgina web del Comú recull galetes. Les galetes o “cookies” són una eina que utilitzen els servidors per emmagatzemar i recuperar informació sobre l’usuari. Les galetes o “cookies” son arxius que es poden descarregar a l’equip a través de pàgines web. Petits fitxers de dades que es generen en els ordinadors i en altres dispositius mòbils o electrònics des d’on l’usuari accedeix a aquest lloc web i, que permeten, entre d’altres obtenir informació sobre la data, l’hora d’entrada de l’usuari en aquest lloc web i sobre els continguts seleccionats per l’usuari.
Trobareu una explicació d’aquestes galetes o “cookies” a l’enllaç següent: Política de cookies.
4.- Finalitats
El Comú recull i emmagatzema les dades persones de l’usuari amb les finalitats següents:
Gestió d’usuaris pàgina web
Gestió de la pàgina web
Gestió de comunicació i consultes
Altres finalitats mencionades en els registres d’activitat del Comú
5.- Temps de conservació de les dades personals
El Comú conservarà les vostres dades personals el temps necessari per a les finalitats descrites més amunt.
En cas que hi hagi una normativa que obligui el Comú a conservar les vostres dades personals més enllà, el Comú les conservarà durant aquest període addicional, però les mateixes seran bloquejades i només es tractaran per garantir-ne la conservació. Finalitzats aquests terminis, les dades se suprimiran.
6.- Transmissió de les dades personals
En principi, les dades personals no es passaran a tercers si el Comú no té el consentiment exprés i escrit de l’usuari per fer-ho.
Per aconseguir les finalitats esmentades anteriorment, i només quan sigui necessari, les dades personals es transmetran a
1.- Encarregats de tractament del Comú que hagin de processar les dades personals en relació amb la finalitat que es tracti,
2.- Administracions públiques competents, en els casos que preveu la Llei i per les finalitats que s’hi defineixen.
Per norma general, les dades personals recollides en la pàgina web del Comú no seran transferides fora del Principat d’Andorra. Si per necessitats del servei hi ha dades que hagin de ser transferides a l’estranger, es tractaran des de països de la Unió Europea que garanteixin un nivell adequat de protecció i de seguretat. En cas de cooperació internacional amb altres autoritats de protecció de dades, es demanarà el consentiment a l’usuari per a aquestes transferències quan la base legitimadora sigui el seu consentiment, de conformitat amb la normativa aplicable.
7.- Drets de l’usuari
De conformitat amb la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals, i els seus reglaments de desenvolupament, s’informa a l’usuari que disposa dels drets d’accés, rectificació, limitació, portabilitat, supressió i oposició.
Per tal d’exercir-los caldrà adreçar un correu electrònic a l’adreça [email protected], amb una fotocòpia del passaport o altre document nacional d’identitat i una sol·licitud en la qual s’indiqui el dret que es pretén exercir. En la seva pàgina web, el Comú posa a disposició de l’usuari uns models de sol·licitud amb la finalitat de facilitar l’exercici d’aquests drets.
8.- Retirada del consentiment
L’usuari pot en qualsevol moment retirar el seu consentiment sense que això desvirtuï el tractament lícit i legítim de les dades basat en el consentiment previ a la seva retira. En aquest sentit, el fet de retirar el consentiment no produeix efectes retroactius.
En cas que l’usuari retiri les seves dades personals, el Comú deixarà de tractar les dades personals o, si s’escau, deixarà de fer-ho per aquesta finalitat en concret, excepte per motius legítims i fonamentats, o l’exercici o la defensa de possibles reclamacions.
9.- Mesures de seguretat
S’informa l’usuari que el Comú ha implementat totes les mesures i accions necessàries, tant tècniques com organitzatives, per garantir la seguretat i la confidencialitat de les dades personals i evitar-ne l’alteració, el mal ús, la pèrdua, el robatori i el tractament i/o accés no autoritzat.
10.- Canvis en la política de privacitat
Aquesta política de privacitat és subjecta a eventuals canvis d’acord amb la legislació aplicable a cada moment.
En aquest sentit, el Comú es reserva el dret de modificar aquesta política de privacitat per adaptar-la a futures modificacions legislatives o reglamentàries, així com per a futurs usos que es poguessin fer de les dades personals de l’usuari.
Qualsevol modificació substancial d’aquesta política de privacitat serà degudament comunicada a l’usuari, ja sigui mitjançant un missatge de correu electrònic, un avís o altre procediment que es consideri més adient, a fi que en tingui el degut coneixement i li doni el seu consentiment i acceptació.
S’aconsella a l’usuari de revisar de forma periòdica aquesta política de privacitat.
Tancar
Accepto
Política de cookies
×
Comú d'Ordino (en endavant, 'Comú d'Ordino'), informa de l’ús de les cookies o galetes en la seva pàgina web: https://www.ordino.ad
1. Què són les cookies ?
Les cookies són arxius que es poden descarregar a l’equip a través de les pàgines web. Petits fitxers de dades que es generen en els ordinadors i en altres dispositius mòbils o electrònics des d'on els usuaris accedeixin a aquest lloc web, i que permeten, entre d'altres, obtenir informació sobre data i hora de l'entrada dels usuaris en aquest lloc web i sobre els continguts seleccionats pels usuaris.
Els usuaris poden impedir la generació de cookies, mitjançant la selecció de l'opció corresponent en el seu navegador, encara que la seva desactivació pot afectar el bon funcionament d'aquest lloc web.
2. Classificació de les cookies
Segons entitat:
Cookies pròpies: Són cookies pròpies les que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip gestionat per Comú d'Ordino i des del que s’ofereix el servei sol·licitat per l’usuari.
Cookies de tercers: Són cookies que s’envien a l’equip de l’usuari des d’un equip no gestionat per Comú d'Ordino, sinó per una entitat que tracta les dades obtingudes a través de les cookies.
Segons la seva finalitat:
Cookies tècniques: són aquelles que permeten navegar per una pàgina web, plataforma o aplicació i utilitzar les diferents opcions o serveis que s’hi troben, com ara el control de trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, utilitzar elements de seguretat durant la navegació, o per a emmagatzemar continguts per a la difusió de vídeos o so.
Cookies de funcionalitat: són aquelles que permeten l'accés al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en funció d'una sèrie de criteris al terminal, com ara: l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei, la configuració regional des d'on s'accedeix al servei, etc.
Cookies de rendiment: són aquelles que ens permeten realitzar un seguiment i anàlisi del seu comportament a la nostra pàgina web. La informació recollida a través d'aquest tipus de cookies s'utilitza per a analitzar l’activitat i per a l'elaboració de perfils de navegació dels usuaris amb la finalitat d'introduir millores en funció de l'anàlisi de les dades d'ús del servei que fan els usuaris.
Cookies publicitàries: són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, s'incloguin a la pàgina web en funció de criteris com ara el contingut editat o la freqüència amb què es visualitzen els anuncis.
Cookies de publicitat comportamental: són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, el titular de la pàgina web hagi inclòs en una pàgina web. Aquestes cookies emmagatzemen informació del seu comportament obtingut a través de l'observació continuada dels seus hàbits de navegació, la qual cosa permet desenvolupar un perfil específic per a mostrar publicitat en funció del perfil.
Segons durada:
Cookies de sessió: S’utilitzen per emmagatzemar aquella informació que permet prestar un servei sol·licitat a l’usuari durant la sessió actual.
Cookies persistents: Cookies emmagatzemades per un temps determinat i diferent per als diferents tipus de cookies existents.
3. Desactivar i eliminar cookies
Tot i poder configurar les cookies que es volen acceptar en l'ús de la web, aquestes cookies instal·lades en l’equip també es poden permetre, bloquejar o eliminar mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat. Al desactivar les cookies alguns serveis podrien deixar d’estar operatius. En aquest sentit, si Vostè no desitja rebre cookies, pot configurar el seu navegador amb aquesta finalitat.
Microsoft Internet Explorer: https://support.microsoft.com/es-es/help/17442/windows-internet-explorer-delete-manage-cookies
Microsoft Edge: https://support.microsoft.com/es-es/help/4468242/microsoft-edge-browsing-data-and-privacy-microsoft-privacy
Mozilla Firefox: http://support.mozilla.org/es/kb/impedir-que-los-sitios-web-guarden-sus-preferencia
Chrome: https://support.google.com/accounts/answer/61416?hl=es
Safari: https://support.apple.com/es-es/guide/safari/manage-cookies-and-website-data-sfri11471/mac
Opera: http://help.opera.com/Linux/10.60/es-ES/cookies.html
4. Cookies utilitzades a https://www.ordino.ad
A continuació s’identifiquen les cookies que s’utilitzen en el lloc web de https://www.ordino.ad , així com la seva tipologia i funció.
Cookies Tipus Temporalitat Finalitat Domini
NID Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 6 mesos Cookie utilitzada per Google per recollir les dades i elaborar un perfil dels interessos dels usuaris de la web i la venda d'espais publicitaris per a les organitzacions en base a aquests perfils, així com l'alineació dels anuncis al contingut de les pàgines on apareixen els anuncis dels seus clients. google.com
_ga Cookie analítica 2 anys Cookie fixada per analytics.js; llibreria JavaScript propietat de Google. La llibreria analytics.js forma part de Google Universal Analytics i utilitza aquesta galeta d'origen que conté un identificador anònim usat per a distingir usuaris. Comú d'Ordino
_gid Cookie analítica 24 hores S’utilitza per distingir els diferents usuaris que accedeixen al web. Comú d'Ordino
_gat_gtag Cookie analítica 2 anys Es tracta d'una cookie analítica, relacionada amb Google Analytics. Es fa servir per diferenciar entre els diferents objectes de seguiment creats a la sessió. S'actualitza cada vegada que s'envien dades a Google Analytics. Comú d'Ordino
1P_JAR Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 1 mes Cookie que recull informació sobre com l’usuari final fa servir el lloc web i qualsevol publicitat que l’usuari final hagi vist abans de visitar aquest lloc web google.com
I18N_LANGUAGE Cookies tècniques
Cookie pròpia Sessió Cookie de sessió utilitzada per mostrar el lloc web en un o altre idioma. https://www.ordino.ad
Consent Cookie tècnica
Cookie pròpia 12 mesos Cookie que permet controlar l’acceptació de les cookies. https://www.ordino.ad
APISID Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 4 mesos Cookie utilitzada per Google per recollir les dades i elaborar un perfil dels interessos dels usuaris de la web i la venda d'espais publicitaris per a les organitzacions en base a aquests perfils, així com l'alineació dels anuncis al contingut de les pàgines on apareixen els anuncis dels seus clients. google.com
DV Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 1 hora Cookie que emmagatzema informació, identificadors i preferències google.com
HSID Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 4 mesos Cookie utilitzada per Google per recollir les dades i elaborar un perfil dels interessos dels usuaris de la web i la venda d'espais publicitaris per a les organitzacions en base a aquests perfils, així com l'alineació dels anuncis al contingut de les pàgines on apareixen els anuncis dels seus clients. google.com
OTZ Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 1 mes Cookie de Google que recull informació sobre les preferències per utilitzar-les amb finalitats publicitàries. google.com
SAPISID Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 4 mesos Cookie utilitzada per Google per recollir les dades i elaborar un perfil dels interessos dels usuaris de la web i la venda d'espais publicitaris per a les organitzacions en base a aquests perfils, així com l'alineació dels anuncis al contingut de les pàgines on apareixen els anuncis dels seus clients. google.com
SID Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 4 mesos Cookie utilitzada per Google per recollir les dades i elaborar un perfil dels interessos dels usuaris de la web i la venda d'espais publicitaris per a les organitzacions en base a aquests perfils, així com l'alineació dels anuncis al contingut de les pàgines on apareixen els anuncis dels seus clients. google.com
SIDCC Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 2 mesos Cookie utilitzada per proveir serveis i extreure informació anònima sobre navegació. google.com
SSID Cookie de publicitat comportamental
Cookie de tercers 4 mesos Cookie utilitzada per Google per recollir les dades i elaborar un perfil dels interessos dels usuaris de la web i la venda d'espais publicitaris per a les organitzacions en base a aquests perfils, així com l'alineació dels anuncis al contingut de les pàgines on apareixen els anuncis dels seus clients. google.com
5. Acceptació de la política de cookies
El lloc web de Comú d'Ordino, https://www.ordino.ad , mostra la seva política de cookies en la part inferior de qualsevol pàgina del portal amb cada inici de sessió.
Davant aquesta informació es poden realitzar les següents accions:
Acceptar cookies: No es tornarà a visualitzar l’avís a l’accedir a qualsevol pàgina durant la sessió.
Tancar: S’amaga l’avís en la present pàgina. Modificar configuració: Podrà obtenir més informació sobre les cookies, política de cookies de https://www.ordino.ad i modificar la configuració del navegador.
5. Notes adicionals
Comú d'Ordino no es responsabilitza del contingut ni de la veracitat de les polítiques de privacitat que puguin tenir els tercers esmentats en aquesta política de cookies.
Els navegadors web són les eines encarregades d'emmagatzemar les cookies i des d'aquest lloc cal eliminar-les o desactivar-les. https://www.ordino.ad no pot garantir la correcta o incorrecta manipulació de les cookies per part dels navegadors esmentats.
En alguns casos és necessari instal·lar cookies perquè el navegador recordi que vostè no les ha acceptat. | 0.634474 | curate | {"en": 0.04812093703119591, "de": 0.0020386967727045427, "tl": 0.0001923298842174097, "es": 0.01188598684463592, "ca": 0.9338385198292111, "it": 0.0008077855137131208, "no": 0.0009616494210870486, "ga": 0.00011539793053044582, "pt": 0.0006154556294957111, "ia": 0.0005000576989652653, "fr": 0.0004615917221217833, "cs": 0.0004615917221217833} | https://www.ordino.ad/agenda/ordino-classic-ski-concert-1 |
macocu_ca_20230731_9_392977 | Les obres de millora de la seguretat a la confluència de la BV-5001 i l’avinguda d’Ernest Lluch van arribant a la seva fi, després que la Diputació de Barcelona reprengués els treballs a principis de setembre. Les feines van quedar interrompudes el maig per l’abandonament de l’empresa adjudicatària.
Les mesures de reordenació del trànsit contemplen un pas alternatiu de vehicles regulat per persones operàries des de l’avinguda de Barcelona i en direcció a l’avinguda de l’Onze de Setembre. També es desviarà el trànsit d’Ernest Lluch pel carrer de la Pau.
A més, hi haurà un control d’accés de vehicles entre les avingudes de la Llibertat i d’Ernest Lluch. No s’hi permetrà l’accés de camions. L’únic pas permès serà el del veïnat. | 0.777177 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_42_66095 | 6 min. Madrid 09/05/2015 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
191 Comentaris
27 Comentaris
21 Comentaris
20 Comentaris
18 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.040880503144654086, "en": 0.14465408805031446, "ca": 0.5534591194968553, "de": 0.012578616352201259, "es": 0.20754716981132076, "br": 0.040880503144654086} | : /firmes/joan_rusinol/lluita-centre-empeny-PP-pactisme_0_1354064705.html |
mc4_ca_20230418_6_595242 | Nacho Martinez: SANT JULIÀ DE CERDANYOLA
El treball docent m'ha ofert l'oportunitat de conèixer racons de la geografia catalana que, segurament, mai no hauria visitat. Sant Julià de Cerdanyola n'és un. Es tracta d'un dels indrets més bonics de tot el Berguedà, i això és dir molt. Però no és només un lloc bonic i envoltat de muntanyes majestuoses i boscos espextaculars. La gent de Sant Julià, o Cerdanyola com habitualment ha estat denominat fins que van arribar els turistes barcelonins, és gent hospitalària, molt hospitalària,
Aquí us deixe un reportatge fotogràfic d'una passejada que vaig fer l'altre dia pels voltatns de Sant Julià de Cerdanyola amb magnífiques vistes sobre les muntanyes del Berguedà i racons encisadors de boscos encantats.
Sant Julià de Cerdanyola i el Pedraforca
Les Muntanyes del Berguedà
Fageda i tardor I
Fageda i tardor II
Fageda i tardor III
Fageda i tardor IV
Capvespre i Pedraforca
Publicat per Nacho Martínez a 13:24
Etiquetes de comentaris: Alt Berguedà, Catllaràs, Prepirineu, Sant Julià de Cerdanyola | 0.730265 | curate | {"es": 0.03902439024390244, "ca": 0.8692682926829268, "en": 0.016585365853658537, "sv": 0.05365853658536585, "ro": 0.021463414634146343} | http://nacho-martinez.blogspot.com/2014/11/sant-julia-de-cerdanyola.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_244368 | Aquesta havia de ser la primera cursa per sobre dels 80 quilòmetres després de força temps. La darrera prova tan llarga la vaig disputar a finals del 2015 (UT Collserola).
Tanmateix, unes dures previsions meteorològiques pel dia de la cursa, van fer que els organitzadors fessin serioses modificacions en el material obligatori i també en el recorregut original. Tal i com ens van comunicar durant el 'Briefing' el divendres per la tarda, no trepitjaríem les cotes més altes i, a més, hauríem de portar una motxilla equivalent a la que demanen en proves com ara la UTMB.
Quan fa temps que et dediques a aquest esport, aquestes coses acostumen a no afectar-te. Aquest esport es tracta del que es tracta i t'ensenya a preocupar-te només del que depèn de tu i a endinsar-te a la muntanya amb certa autosuficiència i responsabilitat. En definitiva, a tenir el coneixement i a reservar forces en tot moment per sortir-te'n si les coses es posen complicades.
Dit això, l'organització ha de pensar en tots els corredors. Les previsions de recorregut i de material han d'estar adaptades a tots els temps de pas permesos.
Finalment el recorregut quedava modificat i retallat fins a poc més de 70 quilòmetres i uns 3.400 metres positius. No obstant, la prova va resultar d'una gran bellesa i d'una alta qualitat organitzativa.
Són anys participant en proves de muntanya i saps el que distingeix una prova que pren cura de tots els detalls d'una altra que va a complir amb uns mínims. La Ultra Cerdanya del 2017 ha resultat una prova organitzada pensant en l'excel·lència. Ho han aconseguit brodar gairebé tot. I només els hi remarcaria millorar la seva comunicació amb els participant mitjançant alguna "newsletter" les setmanes prèvies a la prova.
Malgrat aquest detall, que ben segur podran millorar, s'ha de remarcar que el traçat, el marcatge, els avituallaments, els voluntaris i tota a logística de la cursa han estat definits i executats a un alt nivell, digne d'una gran prova del calendari.
Per la meva part vaig quedar fascinat pels indrets que vam trepitjar. Boscos, rius, corriols, prats, llacs... d'una puresa i pau que et feien sentir en comunió total amb l'entorn.
Baixant del llac de Malniu en un entorn incomparable.
A nivell competitiu vaig quedar satisfet, un cop més aquest any, per haver disputat la cursa de forma progressiva i optimitzant els meus recursos sense exposar-me en excés.
Al podi com a segon classificat veterà (5è a la General absoluta) i amb la mascota de l'event.
La següent prova a peu serà la Trail del Catllaràs a finals de Juliol, però abans debutaré en la meva primera marxa ciclista a la 40a edició de la Volta als ports d'Andorra amb aquest perfil.
Publicado por Unknown en 21:43 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetas: 2017, Cerdanya, Curses de Muntanya, Trail
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Sobre mi
Unknown
Visualitza el meu perfil complet
No val la pena córrer per guanyar, ni pels premis, ni tampoc pels reconeixements. Córrer et dona equilibri, et fa humil i et despulla.
Córrer et farà sentir cada passa com si fos la última i et farà viure cada dia com si fos l'últim, també.
Córrer et fa conscient de que al final del viatge hauràs exprimit el teu cos fins el darrer alè i que ben segur molts dels teus somnis s'hauran complert. | 1 | perfect | {"ca": 0.9401658767772512, "ar": 0.010959715639810427, "es": 0.03139810426540284, "en": 0.0020734597156398106, "fr": 0.015402843601895734} | |
macocu_ca_20230731_1_415727 | Oligia versicolor és difícil de distingir de Oligia latruncula i Oligia strigilis. Enllaços externs lepinet.fr, pyrgus.de i lepiforum.de | 0.597507 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_3160 | María Teresa no rep ni truca a Edmundo Arrocet després de la seva sortida de 'Supervivientes'
Tothom esperava l'emotiu retrobament
divendres, 23 de juny 2017 - 10:57h
Bigote Arrocet després de ser expulsat de 'Supervivientes' | Telecinco
Era la nit de l'emotiu retrobament. Tothom esperava que María Teresa Campos rebés Bigote Arrocet amb els braços oberts després que abandonés 'Supervivientes', però l'humorista va trobar ahir dijous un panorama molt diferent. La presentadora no va fer ni una trista trucada per poder parlar en directe amb la seva parella, cosa que va sorprendre tothom. La relació estava bastant fracturada abans que Arrocet decidís participar en el programa de Telecinco i segons sembla les coses segueixen igual. Alguns diuen que María Teresa encara no ha digerit el fet que ella entrés a l'hospital i ell decidís seguir 'Supervivientes'. El cas és que el còmic s'ha vist molt sol en la seva tornada a Espanya. La parella es reunirà aviat perquè tenen en una conversa pendent, però sense que hi hagi càmeres davant.
D'altra banda, Edmundo s'ha mostrat molt satisfet amb el seu pas pel concurs i afirma que repetiria experiència, encara que això li hagi costat algun disgust de María Teresa. «Estic molt content. Hi tornaria a anar, però no em tornaria a comportar de la mateixa manera. Sé que a María Teresa li importa la meva felicitat. Aviat faré 70 anys i és una experiència que no gaudiré mai més», assenyala l'humorista en declaracions que recull 'OK Diario'. Una de les veus autoritzades per parlar sobre l'assumpte és Terelu Campos, qui ha afirmat que Edmundo no hauria d'haver anat al concurs. Finalment, Bigote Arrocet ha fet autocrítica afirmant que «hauria d'haver fet més televisió»: «Soc tímid i quan veia una càmera m'allunyava». | 0.799219 | curate | {"ca": 0.9308176100628931, "es": 0.06918238993710692} | https://catalunyadiari.com/societat/maria-teresa-no-rep-ni-truca-a-edmundo-arrocet-despres-de-la-seva-sortida-de-supervivientes |
mc4_ca_20230418_7_286848 | Névoa | El Jardí de Sant Gervasi
Inici Névoa
15 març, 2018 @ 7:30 pm
dones musica
Cicles veus: Névoa, ells són: Névoa (veu) i Vicenç Solsona (guitarra). La Névoa és una cantant de fado catalana. Va començar a cantar fado l’any 2000 i fins al moment ha publicat set CDs i un DVDs amb un concert en directe interpretant el gènere musical portuguès.
Cada un d’aquests discs és un univers en ell mateix, en què ella barreja el fado amb altres gèneres musicals com ara la música clàssica, el pop o el jazz o en què canta en castellà o català, la seva llengua materna.
Reserva la teva taula per no perdre’t cap actuació, al punt d’informació del Centre Cívic, trucant per telèfon al 932 546 265 o enviant un correu electrònic a [email protected], tot indicant el teu nom i cognoms i el nombre d’acompanyants.
http://guia.barcelona.cat/ca/detall/cicle-de-musica-en-petit-format-veus-concert-nevoa_99400566402.html
Entrada anteriorFilomena pengim-penjam
Entrada següentAl Mar – Maragall | 0.763886 | curate | {"ca": 0.976313079299691, "sv": 0.01132852729145211, "es": 0.012358393408856848} | http://eljardidesantgervasi.cat/esdeveniment/nevoa/?instance_id=3010 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_697979 | SI ALGÚ ÉS CASTELLANOPARLANT QUE NO VOTI I QUE ES BORRI. SI ALGÚ NO ÉS DELS PPCC QUE NO VOTI SI US PLAU SI ALGÚ NO ÉS INDEPENDENTISTA QUE NO VOTI SI US PLAU Aquesta serà una bona eina per saber si el conjunt del racó té algun pare castellànoparlant la qualcosa demostraria que Catalunya té certa capacitat per integrar estranys. Demostraria també que és útil solidaritzar-se ara amb els individus de parla castellana que defensen els seus drets davant la crisi. Tot això ve per la polèmica engendrada aqui.
Tota la família, inclosos avis i tiets, són catalanoparlants, i amb tots parlo en català. | 0.785212 | curate | {"es": 0.0945945945945946, "ca": 0.9054054054054054} | |
macocu_ca_20230731_8_417167 | Per això, la Llei reserva expressament les competències d’urbanisme a l’administració pública i prohibeix que l’exercitin els particulars, i també prohibeix que l’ordenació urbanística de les ciutats generi descohesió social i dispersió territorial (articles 2 i 3 de la llei d’Urbanisme de Catalunya).
I per assegurar encara més aquesta finalitat, la Constitució obliga a fer que l’activitat econòmica se subordini a la funció social, que considera que és un límit obligatori del dret de propietat (article 33), i imposa l’obligació que les plusvàlues urbanístiques reverteixin sempre i sense excepció en tota la comunitat (article 47).
Forçats a marxar No obstant això, sabem avui que, en ciutats com Barcelona, en l’última dècada el ritme de creixement dels lloguers de l’habitatge ha superat més d’un 15%, en general, el ritme de creixement dels salaris. Això ha fet que en moltes zones el preu dels lloguers s’hagi equiparat al salari dels seus habitants, o que fins i tot els hagi superat.
I si un ha de pagar tot el que guanya al mercat immobiliari per una cosa tan bàsica com és l’habitatge, allò que succeeix és que es veu forçat a marxar a una altra ciutat en la qual els lloguers siguin més baixos. I on ho seran? Doncs, en les que estiguin més lluny de la ciutat encarida i pitjor comunicades amb ella. El lloc que deixa l’habitant que es veu obligat a marxar només el podrà ocupar algú més ric, capaç de pagar l’alt lloguer que el mercat ha imposat en l’habitatge vacant.
Així, la societat del benestar retrocedeix perquè qui continua treballant a la ciutat per un sou que no li permet ja viure en ella, empitjora la seva qualitat de vida en complicar-se-li amb trasllats, cada vegada des de més lluny. A més, la Llei s’incompleix perquè amb la marxa de qui ja no pot pagar els lloguers alts es genera dispersió territorial i amb l’arribada només dels que sí que són capaços de fer-ho, es genera descohesió social, perquè deixa de conviure a la ciutat gent amb diferent capacitat de renda.
Però, sobretot, la Llei s’incompleix perquè l’administració pública ja no és qui estableix el model d’ordenació urbanística a la ciutat encarida, sinó que qui ho fa és el mercat immobiliari, que anteposa la seva activitat econòmica a l’interès general i elimina la funció social com a límit del dret de propietat.
Sabem, també, que aquesta situació s’accelera quan la inversió pública destinada a la millora dels barris degradats encareix el preu dels habitatges que es beneficien d’aquesta millora. Es produeix amb això un nou incompliment de la Llei, atès que els propietaris d’aquests habitatges són els que patrimonialitzen en exclusiva les plusvàlues urbanístiques generades amb diners públics, en lloc de fer-ho tota la comunitat, com exigeix la Constitució.
Davant això, la Llei d’Urbanisme estableix mecanismes de correcció. Diu que per a garantir l’exercici de les competències urbanístiques i el compliment de totes les normes imperatives sobre aquesta matèria, les administracions poden redactar instruments de planejament, de gestió urbanística i poden, també, “intervenir en el mercat immobiliari” (article 2 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya).
Si és així, des de l’urbanisme existeix plena habilitació legal perquè les administracions públiques, en exercici de les seves competències urbanístiques, puguin limitar les rendes de lloguer quan s’acrediti que les que imposa el mercat només per assegurar l’optimització del seu benefici, comporten un model d’ordenació urbanística que genera dispersió territorial i descohesió social.
La manera de fer-ho és establir un índex de referència dels preus de lloguer que esdevingui obligatori en els casos demostrats en què els increments desenfrenats d’aquests preus produeixen aquestes conseqüències prohibides.
El planejament urbanístic ha de definir aquests àmbits de limitació obligatòria de les rendes de lloguer, que hauran de regir fins que el mercat es corregeixi i s’adeqüi a la realitat social a la qual està subordinat.
Aquest índex ha de ser adequat per permetre el benefici lògic de l’activitat immobiliària, però no l’especulatiu que pretén i que està rigorosament prohibit per la Constitució i, a més, hauran d’establir-se els mecanismes d’actualització necessaris perquè ningú no hi perdi i l’equilibri es mantingui. De fet, es tracta que el mercat actuï tal com ho feia fa dècades, abans que tots admetéssim que podia desbocar-se en el seu propi benefici i en contra del de tots els altres.
Afavorir el benefici general El planejament ha de delimitar també les àrees de reforma urbana per a la millora dels barris i afectar els habitatges inclosos en aquestes àrees a les càrregues urbanístiques que la llei preveu per a tota actuació urbanística, inclosa la que es faci en sòl urbà ja consolidat.
Aquestes càrregues s’han de cenyir als costos de l’actuació i a la cessió a la comunitat de part de l’aprofitament lucratiu, que en el cas de les actuacions de reforma urbana serà part de l’aprofitament existent però millorat, com ja es fa a la Comunitat Valenciana, que el fixa en un 5%.
Això no significa que sempre s’hagi d’exigir als propietaris dels habitatges contribuir a tals càrregues, perquè podria succeir que les millores que els barris necessiten no s’arribin a plantejar per falta de capacitat econòmica dels seus veïns per afrontar-les. El que significa és que aquestes càrregues s’hauran d’exigir sempre que els propietaris pretenguin patrimonializar en el seu exclusiu benefici un esforç que és de tots, intentant vendre o llogar el seu habitatge a preus alts gràcies a la millora que la reforma urbana ha reportat a les seves finques.
L’urbanisme fa temps que ha donat la recepta de com actuar. Només cal atrevir-se a cuinar-la.
Pablo Feu és advocat, membre de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona | 0.857253 | curate | {"ca": 0.9975786924939467, "en": 0.002421307506053269} | |
mc4_ca_20230418_3_412620 | Bartolo Egea participa en una trobada de candidats socialistes amb els ministres Meritxell Batet i Pedro Duque - La Veu - Notícies
Bartolo Egea participa en una trobada de candidats socialistes amb els ministres Meritxell Batet i Pedro Duque
Bartolo Egea, a l'extrem esquerra de la imatge, amb la resta de candidats socialistes del Vallès i els ministres Meritxell Batet i Pedro Duque.
El cap de llista del PSC local defensa l'aposta del govern pel coneixement i la innovació 'com a motor de creixement'
El cap de llista del PSC a les eleccions municipals, Bartolo Egea, va participar ahir en una trobada de candidats socialistes de la comarca del Vallès Occidental amb la ministra de Política Territorial i Administracions Públiques, Meritxell Batet, i el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque. La trobada va tenir lloc a l’Observatori Astronòmic i a la Fundació de l’Hospital Parc Taulí, a Sabadell. Durant la visita, Egea i la resta de candidats han pogut compartir impressions amb Duque i Batet sobre el treball que està fent el Govern central en matèria de ciència, innovació i sanitat. “Trobades com aquesta ens permeten veure que el treball socialista, tant a nivell municipal com estatal, està enfocat en una mateixa direcció. Volem un país on el coneixement i la innovació siguin un motor de creixement i, des de Montcada i Reixac, hi seguirem contribuint de forma decidida”, ha dit Egea en el comunicat de premsa. | 0.861887 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.laveu.cat/noticies.cfm/id/598692/bartolo-egea-participa-trobada-candidats-socialistes-amb-ministres-meritxell-batet-pedro-duque.htm |
racoforumsanon_ca_20220809_2_124006 | nan
El perquè de la seva presència, suposo: "En 1984 una institució de representació de UNESCO va ser fundat en Catalunya, anomenada UNESCOCAT, amb el objectiu de difondre les idees i els valors d'UNESCO. Fa part de les Nacions Unides i activament fomenta els valors de les Nacions Unides i d'UNESCO. Consulta regularment amb UNESCO, i gestiona relacions públiques a traves de la Departament d'Informació Pública de les Nacions Unides. Aquesta branca d'UNESCO fomenta el valor de diversos cultures quant al progrès, educació, sostenibilitat, drets humans i discursos i diàlegs interreligiosos. Focalitza en patrimònia i diversitat lingüística, tal com defenen els drets de UNESCO a fomentar els valors que representen aquella organització." Original en anglès: "In 1984 a representative institution of UNESCO was founded in Catalunya, called UNESCOCAT, and their goal is to spread the ideas and values of UNESCO. They are part of the United Nations and actively promote the values of the United Nations and of Unesco. They regularly consult to UNESCO, and handle the public relations through the United Nations Department of Public Information. This branch of UNESCO promotes the value of the various cultures in terms of progress, education, sustainability, human rights, and interreligious discussions and dialogue. They focus of patrimony and linguistic diversity, and defend the rights of UNESCO to promote the values for which it stands." font: http://www.understand-news.com/2010/03/17/uncategorized/who-is-unesco-and-what-do-they-do/
La presència de la bandera en aquest web diria que no és pels motius que expliques sinó per un motiu molt més simple. Es devia agafar (com en moltíssims webs i publicacions) una imatge del getty images, istockphoto o qualsevol fons d'imatges semblants. Fa tota la impressió de ser una fotografia feta en un càmping català on solen haver-hi banderes de diversos països sense gaire ordre ni concert. Fixa't que al costat de la bandera de Catalunya hi ha el que podria semblar la bandera de Romania, però que probablement sigui la bandera d'Andorra sense escut. Al costat de la bandera de Catalunya hi ha la bandera de la Unió Europea. En quin organisme pot aparèixer la bandera de la Unió Europea al costat de Catalunya, Romania/Andorra, Suïssa, Alemanya, Holanda, França? Molt probablement a la dreta de la bandera de la Unió Europea hi hagués la bandera espanyola, ja que sovint apareixen les 3 banderes juntes. És molt probable també que el fotògraf enquadrés per a que no aparegués la bandera espanyola.
Molt d'acord amb la teva opinió/explicació. | 0.617278 | curate | {"ht": 0.0011673151750972762, "ca": 0.6898832684824903, "en": 0.30894941634241246} | |
cawac_ca_20200528_5_172744 | DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA A LA UAB
El curs d'iniciació a la dansa contemporània, el Grup Estable de dansa, i el Grup de dansa fusió 'Contraforces' sortiran al carrer per celebrar el Dia Internacional de la Dansa.i apropar la dansa a tota la comunitat universitària. | 0.690057 | curate | {"pt": 0.1417910447761194, "ca": 0.8582089552238806} | http://www.etc.uab.cat/event-veure.php?date=2011/04/28&event=1224 |
mc4_ca_20230418_9_559293 | L’OTAN ensenya les tropes russes a la frontera ucraïnesa
DESAFIAMENT A KÍEV
Imatges de satèl·lit mostren soldats, tancs, vehicles, artilleria i avions
DAVID M. HERSZENHORN MOSCOU The New York Times 12/04/2014 00:00
Una sèrie de fotografies de satèl·lit fetes públiques per l’OTAN mostren equipament militar rus -que inclou avions de combat i tancs- que, segons l’aliança, forma part d’un desplegament de 40.000 tropes a la frontera amb Ucraïna. Les imatges, captades per un satèl·lit comercial de la companyia DigitalGlobe, ofereixen les primeres proves documentals de l’escalada militar que, segons Occident, Rússia podria utilitzar per envair Ucraïna.
El Kremlin, per la seva banda, ha acusat l’Aliança d’exagerar la seva presència militar al llarg de la frontera amb Ucraïna i ha insistit que no té plans per a una segona incursió després de l’ocupació i l’annexió de Crimea. No obstant això, Rússia ha advertit que només prendria alguna acció militar si calgués protegir la comunitat russa a Ucraïna en el cas que es veiés amenaçada.
El secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va dir ahir que aquesta “agressió” qüestiona l’actual visió d’una Europa lliure i en pau, i va exigir a Moscou que retiri les seves tropes de la frontera. Rasmussen va deixar clar que l’Aliança Atlàntica no està estudiant opcions militars, però va recordar que els seus esforços estan centrats a assegurar la defensa i la protecció efectiva de tots els seus aliats. “La nostra posició sobre la crisi a Ucraïna és molt clara: hem de trobar el camí correcte per a una decisió diplomàtica i a través del diàleg. [...] Crec que el primer pas l’ha de fer Rússia retirant les tropes i rebaixant la tensió i començant un diàleg directe amb el govern d’Ucraïna”, va dir Rasmussen.
Per la seva banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, i altres líders occidentals han demanat al Kremlin que retiri les tropes de la frontera. A la roda de premsa que dijous va fer el director del Centre de Gestió de Crisi i Operacions de l’OTAN, Gary Deakin, va assegurar que les fotografies de satèl·lit mostren una força amenaçadora. “Els russos tenen una gran varietat de recursos que inclouen avions, helicòpters, forces especials, tancs, artilleria i vehicles de combat”, va dir Deakin, que va afegir que els podrien moure “en qüestió d’hores”.
Les fotografies es van fer entre el 22 de març i el 2 d’abril. Una de les imatges mostra més de 20 helicòpters a tocar de la ciutat russa de Belgorod, a uns 40 quilòmetres de la frontera. Altres imatges eren de més lluny de la frontera, a les ciutats de Yeysk i Primorsko-Akhtarsk, creuant el mar d’Azov des d’Ucraïna.
A part d’acusar Occident d’haver exagerat la presència militar russa, el Kremlin va advertir que qualsevol estacionament de tropes aliades prop de la frontera russa serà una violació dels acords internacionals. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va dir que l’OTAN es prepara per trencar aquests acords “per tal de satisfer els temors totalment infundats, les fòbies i les ambicions d’una minoria dels seus països membres”.
En una carta als líders europeus, Vladímir Putin va avançar aquesta setmana que Rússia començarà a forçar Ucraïna a pagar amb un mes d’antelació pel gas natural que li ven sota amenaça de tallar-li el subministrament. Putin va assegurar a la carta que Moscou ha treballat fermament els últims anys per donar suport financer a Ucraïna i va acusar Occident d’explotar-la i danyar la seva economia a més de menystenir les aportacions financeres que Moscou ha fet durant tots aquests anys al govern de Kíev. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va assegurar ahir des d’Atenes que la UE es pren “molt seriosament” el missatge de Putin. Segons Merkel, els ministres d’Afers Estrangers europeus estudiaran dilluns que ve una resposta conjunta que pensen transmetre al gegant Gazprom, principal subministrador de gas a bona part dels països del centre i l’est del continent. | 0.875074 | curate | {"ca": 0.9793630573248407, "en": 0.020636942675159236} | https://www.arabalears.cat/premium/internacional/LOTAN-alerta-tropes-frontera-ucrainesa_0_1118888196.html |
mc4_ca_20230418_4_17963 | Inici de la formació Coneixements de normativa sociolaboral en el marc del Servei de primera acollida - Web oficial del Consell Comarcal de la Terra Alta
admin2019-10-28T12:25:15+02:00 28 Octubre, 2019 11:24 |
El dijous dia 24 d’octubre es va iniciar el curs Mòdul B: Coneixement de la normativa sociolaboral a càrrec de l’advocada del SIAD del Consell Comarcal de la Terra Alta i va adreçada a persones que recentment s’han empadronat a la comarca.
Aquesta formació ha de permetre assolir els coneixements bàsics per fer possible la plena efectivitat dels drets i deures laborals, tant per l’accés al món laboral com per al desenvolupament del lloc de treball i la carrera professional.
L’assistència i aprofitament d’aquesta formació donarà accés al certificat de primera acollida document d’eficàcia jurídica
Les actuacions d’acollida donen a les persones que ho necessiten un primera oportunitat d’adquirir unes necessitats bàsiques per ser més autònomes.
Les sessions es duran a terme al Telecentre del Consell Comarcal a Gandesa, els dies 24, 25, 28 i 30 d’octubre i 6, 8 i 15 de novembre, de les 18.30 a les 20.30 hores.
Hi participen 17 de persones procedents del Marroc, Algèria, Colòmbia, Nicaragua i Ucraïna. | 0.835826 | curate | {"ca": 1.0} | http://terra-alta.cat/2019/10/inici-de-la-formacio-coneixements-de-normativa-sociolaboral-en-el-marc-del-servei-de-primera-acollida/ |
mc4_ca_20230418_16_155153 | La compatibilitat amb l'estat del benestar i les implicacions en la cultura del treball centren el debat del cine-fòrum sobre renda bàsica universal
Inici Comunicació Notícies La compatibilitat amb l'estat del benestar i les implicacions en la cultura del treball centren el debat del cine-fòrum sobre renda bàsica universal
La tercera edició del Racó de Repensar ha girat entorn el documental 'Free Lunch Society' i ha posat de manifest les múltiples implicacions econòmiques i socials de la RBU
Sota el títol ‘Renda bàsica: quin treball? Quina societat? Quina vida?' s'ha celebrat la tercera edició del Racó de Repensar que ha tornat a ser en format cine-fòrum i ha girat entorn el documental Free Lunch Society de l'austríac Christian Tod. La compatibilitat entre la renda bàsica garantida i l'Estat del benestar, la importància de l'habitatge a l'hora de fer polítiques de renda, la necessitat de complementar aquesta iniciativa amb altres de gènere, socialització, atenció a la dependència i empoderament o la cultura del treball i l'ús del temps lliure han estat algunes de les qüestions que s'han abordat durant el debat posterior.
Cine-fòrum: 'Free Lunch Society'
La sessió, coorganitzada novament amb el Cinema Cooperativa Zumzeig, ha comptat amb la participació de la investigadora del Centre d'Anàlisi Econòmica i Polítiques Socials de la UB, Ció Patxot, el director de Planificació i Innovació de l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Torrens, la secretària de Polítiques Socials d'UGT Catalunya, Enriqueta Duran, i la periodista feminista de la Asociación Civil Comunicación para la Igualdad, Sarah Babiker. Les intervencions, més enllà de centrar-se en la qüestió “renda bàsica sí o no”, han posat de manifest les controvèrsies des de diferents perspectives, tal i com ha introduït el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.
“Quan es desenvolupa una economia es produeixen dos fenòmens demogràfics; augmenta l'esperança de vida i baixa la natalitat”, ha començat Ció Patxot, que ha volgut posar sobre la taula les dificultats econòmiques perquè renda bàsica universal i estat del benestar coexisteixin. “20 anys després del Baby Boom tenim una població molt gran que té pocs fills i viu més. Amb aquest fet es dispara la dependència dels més grans i això dificulta enormement la instauració d'una renda de ciutadania”, ha continuat, “és, bàsicament, un tema de limitació de recursos”.
Contràriament, Lluís Torrens, que ha destacat que el documental té “cert tarannà llibertari” ja que se centra en la visió més americana de “carregar-se l'estat del benestar i que la gent compri el que necessita amb aquests ingressos”, ha afirmat que el debat de viabilitat està superat i que “tot i l'envelliment de la població, la renda bàsica universal és possible d'aplicar sense renunciar al benestar”. “Tot el que s'ha fet fins ara per reduir la pobresa no ha funcionat i EEUU és el paradigma de la desigualtat, la renda bàsica universal tracta més d'avançar en un dret fonamental que és el dret a l'existència”, ha acabat l'economista.
Al seu torn, Enriqueta Durán s'ha declarat “completament a favor de la renda bàsica universal” i ha explicat que des d'UGT estan oberts a noves fórmules, “si els treballadors gaudeixen d'un mínim d'ingressos, tenen la capacitat de valorar més opcions laborals, d'anar a allò que els agrada i no acceptar segons quines feines o condicions”. La secretària de Polítiques Socials d'UGT Catalunya ha definit el fenomen com una qüestió de justícia social, “la nostra cultura ho vincula tot al salari però això ja no funciona”, ha afirmat, “es tracta d'un gran repte, un canvi de model, un canvi cultural per millorar tot el que hem conegut fins ara”.
Per últim, Sarah Babiker ha volgut posar de manifest que el documental presenta una versió des de l'hegemonia lliberal, “us donem una paga i així realitzeu els vostres somnis”, i no dóna visibilitat al conflicte social o la lluita de classes així com les desigualtats de gènere. “Pensar la renda bàsica universal com a solució a la crisi del treball posa en el centre l'última baula afectada, l'home blanc treballador de mitjana edat, i desdibuixa el dret a la riquesa, que és universal”, ha afirmat la periodista. “És una iniciativa amb un gran potencial per millorar la situació de les dones i la divisió sexual del treball ja que brinda les condicions materials que faciliten la redistribució”, ha continuat, “i té també un potencial polític interessant en un moment de disgregació tan gran entre els pobres, ja que pot esdevenir un objectiu transversal i unir lluites col·lectives que s'han vist oblidades”. “Però no pot ser una mesura aïllada, perquè per ella mateixa no solucionarà els problemes de la nostra societat”, ha conclòs.
En aquest sentit, el debat que s'ha generat posteriorment a les intervencions ha girat entorn el paper clau de l'accés a l'habitatge a l'hora de plantejar la implantació d'una renda bàsica universal i com tenir-ho en compte, la necessitat de mantenir polítiques de benestar i completar la iniciativa amb altres polítiques de gènere, empoderament i vincle social i les conseqüències que té la cultura del treball en la nostra manera d'afrontar la situació. “El treball ha estat sempre molt lligat a unes estructures de poder, una manera de funcionar, una jerarquia i un sistema determinat. Trencar aquest vincle ens obre un potencial enorme” ha expressat una de les assistents. Per la seva part, Oriol Estela ha mantingut que “segons com es fixin els termes de partida del debat sobre la renda bàsica universal – si ens interessa més la viabilitat o el sentit de la mesura, si és una crossa del sistema o un instrument de canvi, si es focalitza en un àmbit més local o ha de ser global-, el resultat pot ser molt diferent”, i ha continuat “en tot cas, cal passar a l'acció el més aviat possible i experimentar” posant, amb aquesta intervenció, punt i final a la jornada.
Durant el debat posterior a la projecció de Free Lunch Society, es va fer referència al llibre que Lluís Torrens firma conjuntament amb Jordi Arcarons i Daniel Raventós, Renda Básica Incondicional. Una proposta de finançament racional i justa, i al projecte B-Mincome que es du a terme des de l'Ajuntament de Barcelona.
Ed - 30/01/2018 a les 15:12:06.
Interessant debat en el que trobo a faltar alguna proposta alternativa a una renda bàsica que acomplís propòsits d'educació i formació per a persones immerses en el món laboral i que econòmicament no tenen possibilitat d'accedir-hi, facilitar les eines per a la millora professional i creixement personal que segurament sobrepassaria la renda bàsica però tindria un propòsit més alt.
Núria Doménech Bartomeus - 31/01/2018 a les 13:10:07.
Necessitat de Dinamització Comunitària amb la Renda Bàsica
En relació al comentari anterior dir que estem totalment d'acord i que es va apuntar aquest tema al llarg del debat i queda reflectit en el text on diu " ha generat posteriorment a les intervencions ha girat entorn el paper clau ..... la necessitat de mantenir polítiques de benestar i completar la iniciativa amb altres polítiques de gènere, empoderament i vincle social i les conseqüències que té la cultura del treball en la nostra manera d'afrontar la situació? En el debat comentem que per l?educació de la societat actual lligada a la ?cultura del treball? i la situació de deteriorament que es troben moltes persones, valorem que cal engegar i potenciar, encara més i en coordinació a la Renda Bàsica de Ciutadania? accions de Dinamització Comunitària i d?enxarxar-se a partir d?accions d?Economia Social i Solidària que potenciïn el vincle social, la solidaritat i amb això, l?empoderament de les persones i facilitar-los-hi sentir-se realitzades, encara que no treballin (tema que es dóna per la cultura del treball en que la societat ha estat educada) i que aprenguin a valorar-se per moltes de les altres competències que tenen. Hi ha moltes persones que sabrien reconduir-se cap aquí i ja participen en temes associatius, però moltes d?altres, per l?experiència que tenim en el treball de persones amb situacions vulnerables i d?emergència econòmica molt greu, cauen en l?aïllament i solitud i això les porta a l?abandonament personal i moltes vegades a emmalaltir tant a nivell mental com físic. És per això que valorem que els hi calen actuacions comunitàries que potenciïn el comentat i, a més, un acompanyament personalitzat fins que trobin la manera de viure amb la Renda Bàsica i no sentir-se marginades per només viure, si és el cas, d?una prestació. També molt d?acord en que moltes persones no poden accedir a la Renda potser per estar immerses en un treball precari i que també cal trobar solucions per aquestes persones tal i com es comentar en la proposta anterior.
PEMB - 01/02/2018 a les 11:23:22.
Gràcies pels vostres comentari
Gràcies pels vostres comentaris. Malauradament, per raons de temps i per tractar-se d?un tema encara molt novell en el debat públic, no vam poder aprofundir més en aspectes concrets sobre una hipotètica implementació d?una renda bàsica. De fet, un dels grans missatges de la jornada fou que un sistema de renda bàsica no només sembla necessari, sinó que també pot ser factible en el seu conjunt. En principi, un mecanisme de renda bàsica permetria que cadascú destinés la renda a les finalitats que considerés més adients, i això inclou la possibilitat de poder formar-se, tant de manera inicial (generalment una persona jove), com per poder afrontar un canvi personal o professional. Alguns experts apunten a què pot ser una bona solució per a molta gent que actualment està atrapada en feines mal pagades i que no disposa dels recursos per poder afrontar un cert temps sense treballar per formar-se (o fer una actualització). Per contra, d?altres consideren que determinats béns, com l'habitatge i l'educació, haurien de proveir-se en espècies en comptes de recórrer a una renda monetària. Aquest darrer pot generar un debat interessant, ja que la provisió es pot justificar per motius d?efectivitat/eficiència, però també per motius de voler prioritzar deliberadament la despesa en certes activitats (com pot ser la formació) en detriment d?altres. Un altre aspecte que vam tocar només superficialment però que també seria objecte de debat és si un sistema de renda bàsica podria estimular les activitats comunitàries, o bé si pel contrari es generaria una dependència excessiva de les prestacions que pot fins i tot minar el capital social de les nostres societats, i no només els incentius a treballar. Aquest tema és important, ja que pot afectar de manera notable la viabilitat del sistema. Finalment, un aspecte encara més crític és com gestionar la transició d?un sistema del benestar com l?actual a un sistema del benestar basat en la renda bàsica, tant per l?important impacte econòmic que tindria sobre les finances públiques com també per l?impacte que podria tenir en altres variables econòmiques i socials. Aquí es probablement on hi ha encara molta feina a fer, i on encara està per veure quin format finalment adopta. Per aquest motiu, experiències com la que s?està duent a Barcelona, com també les que es duen a terme a Utrecht o a Finlàndia poden ser de gran ajut. | 0.870604 | curate | {"ca": 0.987102552619794, "id": 0.001343484102104792, "es": 0.0010747872816838332, "en": 0.0027765338110165697, "pt": 0.004746977160770265, "fr": 0.002955665024630542} | https://pemb.cat/ca/noticies/la_compatibilitat_amb_lestat_del_benestar_i_les_implicacions_en_la_cultura_del_treball_centren_el_debat_del_cineforum_sobre_renda_basica_universal/139/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_144943 | https://www.elnacional.cat/ca/cultura/tractat-pirineus-frontera-natural-mentida_570372_102.htmlEl tractat dels Pirineus: Una frontera natural o una gran mentida?Marc PonsBarcelona. Diumenge, 3 de gener de 2021. 05:30Actualitzat Dijous, 7 de gener de 2021. 11:47Temps de lectura: 6 minuts Donibane Lohitzune (País Basc francès), 31 de maig de 1660. Fa 360 anys. Els representants diplomàtics de les monarquies hispànica i francesa signaven el traçat definitiu de la nova frontera. Mesos abans, a l’illa dels Faisans (07/11/1659), els hispànics havien cedit als francesos el domini del Rosselló, del Conflent i del Vallespir. I en aquella darrera tanda negociadora cedien l’Alta Cerdanya, des del Vilar d’Ovança (l’actual Montlluis) fins a La Guingueta d’Ix (anomenada en francès Bourg-Madame). Es a dir, la capçalera del riu Segre; situada clarament a la vessant sud dels Pirineus. Els acords de Donibane Lohitzune desemmascaraven el fals argument de la pretesa frontera natural; defensat, paradoxalment, per les dues legacions diplomàtiques; i revelaven el temor hispànic que Catalunya seguís els passos dels Països Baixos i de Portugal.Mapa de Catalunya (1660) amb els límits de la ratlla de 1659. Font Cartoteca de CatalunyaEl Tractat dels Pirineus era la culminació d’un llarg procés polític i militar iniciat amb la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648); un conflicte creat a propòsit (com tots els conflictes) amb l’objectiu de dirimir el lideratge continental. Superada la centúria del 1500, la monarquia hispànica (“el imperio donde nunca se pone el sol”) havia entrat en una etapa de crisi de la que ja no en sortiria. Les trameses de metalls americans (el nervi de l’economia hispànica) havien caigut dràsticament: l’esgotament de les mines i els atacs corsaris anglesos i francesos posaven en evidència la feblesa d’aquell gegant amb peus de fang. Però, sobretot, havien contribuït en gran mesura a destapar el monstruós fenomen de corrupció que enllordava totes les esferes de poder a la cort de Madrid. Una formidable crisi econòmica que havia precipitat una gegantina crisi política.En aquell context, la monarquia francesa dibuixava una trajectòria radicalment oposada al declivi hispànic. Després de les mal anomenades Guerres de Religió (1562-1598) que havien massacrat el país, el gall francès reapareixia als camps de batalla europeus amb la cresta sorprenentment recuperada. Quedaven enrere els grans llastres que havien empobrit i dessagnat el país durant la centúria del 1500. Els anglesos ja havien abandonat la Gascunya; i les lluites internes entre les diferents branques reials per a rellevar la decrèpita nissaga Valois (oportunament disfressades de conflicte religiós); també s’havien resolt més o menys a satisfacció de tots. El 1589, Enric de Borbó, el més sanguinari al sud del Sena; proclamava “Paris bien vaut une messe”, posava les natges al tron de Paris; i inaugurava un període de relativa pau i estabilitat internes.Representació de Felip IV i Lluís XIV / Font: Museo del Prado i Museu de VersallesPer entendre el per què del Tractat dels Pirineus només cal observar l’evolució hispànica i francesa durant la primera meitat de la centúria del 1600. L’any 1656, l’inici de les converses que conduirien al Tractat dels Pirineus, ja s’havia consumat el relleu. La Pau de Westfalia (1648) que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) —el primer gran conflicte mundial de l’era moderna— dibuixava un nou escenari dominat per les potències atlàntiques: França, Països Baixos, Anglaterra i Suècia. El declivi de l’estrella hispànica es confirmaria amb el resultat final del particular enfrontament entre Madrid i Paris (1635-1659), amb la revolució catalana (1640-1652) com a teló de fons. El Tractat dels Pirineus era la derrota diplomàtica hispànica que seguia a la desfeta militar dels Tercios als camps de batalla.Això últim es molt important, per que desemmascara el fals mite àmpliament difós per certa pseudo-historiografia espanyola que afirma que la “pèrdua” del Rosselló i la Cerdanya va ser a causa de la “traición catalana”. En aquest punt, queda manifestament palès que el president Pau Claris mai va comprometre els comtats catalans del nord a canvi de l’ajut militar francès en la Revolució dels Segadors (1640). Lluís XIII, proclamat comte de Barcelona per les institucions del país (27/01/1641); i el seu hereu Lluís XIV; van actuar com a prínceps electes -totalment al marge de la seva condició de reis de França- ; i això vol dir que ni van incorporar Catalunya a França, ni va alienar part del seu territori en benefici de la monarquia francesa. Entre 1640 i 1652, Catalunya va ser un estat independent que compartia la figura del monarca amb França i amb Navarra.Dit això, també es molt important esmentar que en les negociacions de pau que culminarien amb el Tractat dels Pirineus, els representants francesos no tenien cap interès en els comtats catalans del nord. Durant la última fase del conflicte hispano-francès (a partir de 1650), les tropes hispàniques havien reocupat militarment el Principat. Però la cancelleria de Versalles tenia molt clar que el que valia era que Lluís XIV conservava —si més no, nominalment— la seva condició de comte de Barcelona. Per tant, el cardenal Mazzarino, ministre plenipotenciari de Lluís XIV, va prioritzar les exigències franceses cap al Franc Comtat hispànic i cap als Països Baixos hispànics. L’equip negociador francès es va conjurar per obtenir el domini de les actuals Bèlgica i Borgonya (el “corredor hispánico” que encerclava i amenaçava França). Catalunya, podia esperar.Que va passar amb les ambicions franceses? Els fets ens demostren que en aquell paisatge negociador, ni la monarquia hispànica s’havia ensorrat definitivament, ni la monarquia francesa tenia tanta empenta com pretenia. Mazzarino, pacient i pràctic, va renunciar a la victòria total a canvi de la suma de petits guanys que planejava obtenir amb el decurs del temps. Per a no malbaratar la victòria militar en una taula negociadora inacabable, va acceptar l’oferta hispànica: els vells comtats del Rosselló, del Conflent i del Vallespir; i algunes places del sud dels Països Baixos. Era el 7 de novembre de 1659, i aquella “concessió” hispànica es segellava amb l’acord matrimonial entre Lluís XIV i Maria Teresa de les Espanyes, filla del rei hispànic Felip IV; que, quatre dècades després, obriria les portes de l’Alcàsser de Madrid als Borbons (1701).Representació de Luis de Haro i del Cardenal Mazzarino (circa 1660) / Font: Univesitat de Heildelberg i Museu Condé ChantillyEn canvi l’equip negociador hispànic era tot el contrari: les fonts documentals revelen que estava format per una reunió de personatges arnats i esperpèntics, dirigits per Luis de Haro (nebot del llavors purgat comte-duc d’Olivares); que sempre van anar a remolc dels homes de Mazzarino. No tan sols no tenien ni idea cap a on giraven els Pirineus; sinó que, només els movia la ideologia punitiva contra Catalunya, que imperava a la cort de Madrid des de la Revolució de 1640. I mentre que els dirigents del país durant l’etapa “francesa” van tenir un paper destacadíssim en la taula negociadora (es el cas de Ramon Trobat o de Pere de Marca); Luis de Haro, per una evident i manifesta qüestió de desconfiança, no comptà per a res amb els pocs catalans que havien estat lleials al rei hispànic Felip IV.L’any 1660, Mazzarino, seguint la seva estratègia de sumar petites victòries, va aconseguir reobrir les negociacions i va exigir la transferència del domini de tota la Cerdanya i de l’Urgellet (la vall alta del Segre, des de Pont de Bar fins a Pla de Sant Tirs, incloent la Seu d’Urgell). El pretext de situar la frontera sobre les crestes del Pirineu (i restaurar el “limes” romà que més de mil anys abans havia separat la Gàl·lia i la Hispània) quedava al calaix dels despropòsits i els negociadors francesos esgrimien que Catalunya, en la seva totalitat, era de fàbrica carolíngia. Aquella estratègia no va restaurar els pesos de 1640; però, en canvi, Mazzarino va aconseguir desplaçar la “ratlla” de Montlluís a la Guingueta: va incorporar als dominis del gall francès l’Alta Cerdanya, es a dir la capçalera del riu Segre; que es, clarament, al sud dels Pirineus.Mapa dels comtats nord catalans (1690) / Font: Cartoteca de CatalunyaEl paper galdós dels dirigents catalans de l’època, es la balda definitiva que explica l’amputació dels comtats nord-catalans. Després de la reocupació militar hispànica de 1652, Felip IV no va liquidar l’auto-govern català; però va posar les institucions del país sota el control de la cancelleria de Madrid. Va “depurar” els Tres Comuns (l’equivalent al Parlament) i els opositors al regim hispànic van ser substituïts “manu militari” per una horrorosa corrua de llepaculs: un 155 amb música barroca que va situar al poder els col·laboracionistes. L’amputació del comtats nord-catalans era totalment il·legal; però, en canvi, en el Dietari de la Generalitat tan sols figuren algunes anotacions que fan referència a tímides protestes. El Tractat dels Pirineus va ser el preu del càstig que el rei hispànic Felip IV va imposar a Catalunya per la Revolució de 1640.
Quan el rei franc va establir els territoris de la marca hispànica per protegir-se dels àrabs , ni va marcar els territoris a l'atzar ni va ser capaç de defensar-los ni de gobernar-los perquè li quedaven massa lluny. Aquest mapa de Catalunya durà VII segles i Perpinyà va ser la segona vila de Catalunya. Després del Tractat va passar a ser una les darreres de França. Avui en dia Perpinyà és pobre, no té conexio de TGV amb la capital i els seus habitants prefereixen Barcelona o Girona pel lleurei fer les compres
Carlemany i Lluís alliberen les diocesis/divisions territorials preexistents amb l'ajut dels nadius profrancs, a qui otorguen la restauració del seu dret, comencen inicialment instaurant personatges de la cort franca en les posicions rellevants del govern d'aquests comtats, més aviat, degut al gran nombre de revoltes i intriga dins de la Francia es col·loquen llinatges nadius gòtics o semi més lleials a Aquisgrà i interessats en el govern de la terra, d'on naix el tronc del llinatge dels nostres comtes.segona universitat (del comú municipal) fundada amb franquesa. De viles propiament dites n'hi havia ja dotzenes a l'època en que ocorregué això. | 0.88505 | curate | {"ca": 0.9845375863074978, "es": 0.015462413692502189} | |
cawac_ca_20200528_12_64881 | Els dies 30 i 31 d’octubre tindrà lloc, a les Instal·lacions de l’ITL i al PCiTAL un seminari pràctic, en el que participaran 15 alumnes del Màster en Bioconstrucció, per tal de realitzar pràctiques i medicions d’Introducció a les tècniques de Bioconstrucció. | 0.731187 | curate | {"ca": 1.0} | http://www2.caatlleida.cat/ca/noticiesDetall.aspx?IdNoticia=5653 |
mc4_ca_20230418_15_89059 | College Essay Guy – Associació Catalana de Professionals dels Centres de Recursos Pedagògics
setembre 4, 2018 octubre 10, 2018 Pilar Ardèvol article | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | http://crp.cat/college-essay-guy/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_12276 | Els hostes no ho dubten: aquestes estades estan molt ben valorades per la ubicació i la netedat, entre altres qualitats. | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.airbnb.cat/suining-china/stays |
oscar-2301_ca_20230418_4_234636 | En qualsevol instal·lació, garantir la seguretat del personal i dels equips és primordial. A Jorfe instal·lem sistemes contra incendis i de detecció per a petites i grans superfícies. | 0.699384 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.jorfe.es/ca/serveis/sistemes-contra-incendis-i-de-deteccio |
racoforumsanon_ca_20220809_3_767664 | Volia fer una pregunta: Dels 10810 usuaris, quants n'hi ha actualment en actiu a dins del racó? vull dir que escriguin comentaris i coses així o simplement uqe llegeixin el racó. Ho dic perquè en els forums de racó la major part dels que escrivim missatges som sempre els mateixos mes o menys, i com que nromalment no es passa dels 300 usuaris en linea volia preguntar això. Merci
hola què tal. Jo fa molt que estic registrat i llegeixo les notícies del racò, però relativament poc que escric activament | 0.735861 | curate | {"ca": 0.9899598393574297, "fr": 0.010040160642570281} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_78749 | Ja saps, votar ERC al 2012 és votar a ERC el 2010. NO HAN CANVIAT GENS.
(inserir aquí 4 trianglets d'aquells)
Agafa'ls tu mateix | 0.547669 | curate | {"ca": 0.84, "it": 0.16} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_32947 | El transport públic beneficia tothom però els seus usuaris assumim pujades per sobre de l’IPC des de fa 10 anys
20 de desembre de 2010
El títol de transport més utilitzat, la T-10 d’una zona, s’ha incrementat un 14,6% en el període 2008-2011, gairebé triplicant l’IPC del mateix període, el de la crisi, que és d’un 5,1% (Novembre 2007-Novembre 2010). Font: PTP a partir de dades ATM i INE. | 0.692614 | curate | {"ca": 0.9018087855297158, "pt": 0.09819121447028424} | https://transportpublic.org/2010/12/20/ |
cawac_ca_20200528_6_110847 | Alcort Informació d’Alcort. Alcort és un despoblat del terme municipal de Binèfar (comarca de la Llitera), prop del canal de Saidí, a les terres a l'est del Cinca, actualment és de llengua castellana.
Binèfar - AraPonent.cat AraPonent.cat és el primer diari digital que neix per informar específicament de tot allò que succeeix a les comarques de Ponent. És aire fresc al panorama digital català i, sobretot, una aposta decidida per la menyscabada informació de proximitat.
Binèfar - Enciclopèdia.cat Municipi d'Aragó, a la província d'Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó. El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d'Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu.
Binèfar - Viquipèdia Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera. És, amb Tamarit de Llitera, el cap de comarca. Està comunicat amb Montsó (Cinca Mitjà) i Almacelles (Segrià) per la carretera Nacional 240 entre Osca i Lleida.
Binèfar catalana! Molta gent no ho sap, però Binèfar va ser durant molt temps pàtria catalana i poblada per catalans. Hi va haver un autèntic genocidi, a sang i foc, contra la població catalana, que fou substituïda per població de l'invasor un cop va ser expulsada…
CerCAT Binèfar Primer cercador territorial en català de Binèfar, municipi de la comarca de la Llitera, dins les comarques de la Franja de Ponent, que pertanyen a l'Aragó.
Club Esportiu Binèfar El Club Esportiu Binèfar (oficialment en castellà: Club Deportivo Binéfar) és un club de futbol de la ciutat de Binèfar, a la comarca de la Llitera i a la província aragonesa d'Osca. Va ser fundat l'any 1922. Dades del club i el palmarès esportiu.
Correllengua 97 a la Franja de Ponent Jornades de reivindicacions a favor de la llengua catalana i la seva unitat, simbolitzades en el recorregut de la flama. La Festa iniciada al País Valencià, té ara continuitat a Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Illes Balears i Franja Ponent. CAL.
Estació de Binèfar Línia Almacelles-Montsó. L'estació de Binèfar (PK 138,3 de la línia Zaragoza-Barcelona) es situa al centre del nucli urbà. El tren va arribar-hi l'any 1861 amb la inauguració del tram de Lleida a Saragossa. Les instal·lacions consitexen en cinc vies.
Fruvenca Frutas y Verduras Fruvenca és una empresa creada a l'any 2004, dedicada a la compra, venda i distribució de fruites, verdures i hortalisses. En ple centre de la comarca del Baix Cinca, terra reconeguda per la qualitat en fruita dolça.
Murillo, José Maria Fitxa Inventari de José Maria Murillo campaner de Binèfar, comarca aragonesa de la Llitera (Franja de Ponent). La seva bibliografia i els tocs de campanes en format vídeo de San Pedro de Binèfar i l’Esglèsia de San Nicolás de Saragossa. | 0.798531 | curate | {"ca": 0.9985538684020245, "en": 0.0014461315979754157} | http://www.cercat.cat/cgi-CerCAT/templates/temes5.CFM?CerCAT__tema=binefar&CerCAT__1=regions&CerCAT__2=franja&CerCAT__3=llitera |
mc4_ca_20230418_17_786921 | El lladre de banderes | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
Els comandants del procés 10 | Miquel Buch
El lladre de banderes
Miquel Buch és el prototip de la Convergència que ve, independentista i socialdemòcrata.
Està fent la mili dels alcaldes al Consistori de Premià de Mar i a la presidència de l’ACM.
Barcelona 28 FEB 2015 - 11:40 CET
L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. JOAN SÁNCHEZ
Miquel Buch és el prototip de la Convergència que ve: independentista i socialdemòcrata, malgrat que, avui, la prioritat sobiranista deixi en segon pla les prioritats ideològiques. Va entrar en política just quan el seu partit pactava amb el PP de José Maria Aznar. No va fer la mili dels militars però està fent la mili dels alcaldes al consistori de Premià de Mar i a la presidència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Li agrada pensar que les revolucions poden començar als ajuntaments; per si de cas, hi ha posat el seu granet de sorra sent el motor de la mobilització dels ajuntaments catalans a favor del dret a decidir. El president Mas sap que pot comptar amb ell per cobrir-li les espatlles amb la força del municipalisme; ell sap que la primera obligació d’un alcalde és la de no treure’s el barret institucional si no és imprescindible. “Els partits poden dir missa, però jo represento el meu poble abans que res”.
A l’Ajuntament de Premià de Mar no hi oneja oficialment la bandera espanyola des de fa més de vint anys. Durant dos anys seguits, a la vigília del 12 d’octubre, la bandera del balcó va ser arrencada del pal per dos desconeguts, dipositada curosament a la bústia de Correus de la mateixa plaça de l’Ajuntament. Ja no la van posar mai més, ni tan sols en van comprar cap altra de nova. Un dels lladres en missió patriòtica era el futur alcalde de la població, llavors objector de consciència en servei substitutori per no voler fer la mili.
Mascarell, el catalanisme d’Estat
Francesc Ribera, el gat escaldat
Quim Torra, el guardià del 1714
Joan Manuel Tresserras, el revolucionari exquisit
Carme Forcadell, l’imperatiu sobiranista
Francesc Homs, el rugit irònic del procés
Ara, el PP ha demanat un certificat conforme al despatx de l’alcaldia no hi ha la bandera espanyola. “Aquí al despatx no hi ha estat mai aquesta bandera, ni la foto del rei, ni la d’en Mas, ni la de ningú, amb tota normalitat. Qui ha donat notorietat al tema de les banderes és el Govern espanyol, com li va passar a Zapatero amb la consulta d’Arenys de Munt, que va convertir en fenomen polític allò que no era altra cosa que una moció espontània, gairebé fortuïta. Aleshores sí, amb l’agressió institucional, tots vam ser Arenys de Munt.”
La retirada de banderes o l’organització de consultes populars sobiranistes són algunes de les campanyes protagonitzades pels ajuntaments catalans en els darrers anys, amb el suport jurídic de l’ACM i l’impuls de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), organitzacions que actuen de forma totalment coordinada, lligades institucionalment i políticament per l'encreuament de càrrecs. És molt conscient que sense la força de l’AMI, de la qual és vicepresident, difícilment podria estar al capdavant de l’ACM –agrupa 918 dels 947 municipis de Catalunya–, però no tots formen part de l’entitat independentista, presidida per l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, al seu torn, vicepresident de l’ACM.
Buch és fill d’una família de les d’obrir la botiga cada dia; a casa hi respirava un sentiment patriòtic difús
Buch és fill d’una família de les d’obrir la botiga cada dia; a casa hi respirava un sentiment patriòtic difús per por de reviure els problemes de l’avi per haver estat d’Esquerra Republicana. Als Escolapis de Mataró, Santa Anna, li van acabar d’impregnar l’esperit nacionalista i amb la seva incorporació a la Joventut Nacionalista de Catalunya es va definir com a independentista. De fet, primer va ingressar a CDC, però com que tenia vint anys, es va haver d’apuntar a les joventuts, i va fer el camí a l’inrevés de la majoria de la militància. “Jo sempre m’havia sentit convergent; en un moment determinat, el 1996, vaig prendre consciència que la llista municipal a Premià estava envellida, necessitava sang jove, aleshores vaig anar a apuntar-me al partit”.
Ell es considera un socialdemòcrata, malgrat que accepta la dificultat de precisar el perfil ideològic de CDC, detall que no li treu la son. L'ideari del pensament polític de Convergència no és el més rellevant de la seva militància. “En realitat, el nostre nom natural hauria de ser el de Partit Nacionalista de Catalunya, perquè el nostre eix central és el nacionalisme; som una comunió de gent que pensem diferent en moltes coses, allò que ens uneix és el fet de voler més per a Catalunya”. A la JNC, coneix Josep Rull i Jordi Cuminal i a tota una generació de joves dirigents que estaven reconvertint les tradicionals joventuts roquistes i liberals en el planter del sobiranisme. “No em desperto un dia per l’altre i em sento independentista, et vas formant fins fer el pas; he fet el mateix camí que bona part de la societat catalana: comences per un sentiment romàntic, històric, per acabar prenent consciència que som un país ocupat”.
“Els catalans hem convidat el veí que passa gana, mentre ell es menjava el filet, nosaltres hem menjat el pa d’ahir; per acabar-ho d'adobar, aquest veí ve a casa a insultar-nos. Això no pot ser, no?”. Li agrada utilitzar el símil per fer-se entendre i no pas perquè li falti claredat o entusiasme quan parla sense utilitzar figures retòriques. Comparteix plenament l’estratègia del seu partit, la seguia molt abans de formar-ne part, i l’actual. “Nosaltres no hem fallat; vam fer costat a la Constitució, vam ajudar Felipe González i José Maria Aznar a governar. Com deia Pujol, hi havia arguments per pactar i la societat catalana ho va entendre així. Ens pensàvem que havíem enterrat el franquisme però hem vist que no, que moltes coses continuen igual. Ara ja no hi ha arguments per pactar.”
En realitat, el nostre nom natural hauria de ser el de Partit Nacionalista de Catalunya, perquè el nostre eix central és el nacionalisme
El canvi estratègic de Convergència va arribar quan ja era alcalde del seu poble, en plena mili del polític, com qualifica la gestió a l’administració local. “És molt sa passar pel món municipal, saber què significa tenir la persiana oberta les 24 hores del dia. El municipalisme és, en essència, on el polític descobreix la seva vocació de servei immediat als ciutadans; per això, en alguns països europeus, per accedir a determinats càrrecs, has d’haver exercit en les institucions locals”.
La transparència i la participació són les dues prioritats d’aquest alcalde 2.0. No fa gaires mesos, va anar a Suïssa per estudiar l’exercici de la democràcia directa, practicada de forma sovintejada en aquell país. Volia veure com es podia fer un consulta per expropiar uns terrenys per destinar-los a zona verda. Premià de Mar té 28.000 habitants, ocupa el quart lloc de Catalunya en densitat, necessiten oxigen, places, jardins. “Tots els partits estem d’acord en l’expropiació, però ens ha semblat positiu fer la consulta igualment, per implicar els veïns al màxim possible. És una altra forma de fer política, jo no considero que a les eleccions em donin un xec en blanc. Aquí encara no tenim la maduresa democràtica de Suïssa però hem d’avançar en aquesta direcció. A Premià, si mil veïns demanen una consulta, el ple ho ha de considerar.”
“Jo em dic Miquel Alcalde Ara que et Veig; Miquel (pel nom que em van posar els pares) Alcalde (perquè així ho han volguts els votants) i Ara que et Veig (és l’expressió amb què els veïns m’aturen pel carrer).” Fa broma sobre la predisposició exigida pel càrrec, però està encantat amb aquesta relació amb els ciutadans. També es troba molt còmode en la mena de fraternitat corporativista que hi ha entre els alcaldes, creada basant-se en llenguatge compartit del municipalisme, la coincidència de problemes a resoldre, les solucions similars i les experiències intercanviables. “Els alcaldes ens veiem com a companys, jo no sóc adversari de cap alcalde; ens és molt fàcil treure’ns la gorra de partit per posar-nos el barret institucional.”
El municipalisme és, en essència, on el polític descobreix la seva vocació de servei immediat als ciutadans;
La solidaritat municipalista dels ajuntaments catalans de tots els signes polítics va viure el seu punt d’inflexió arran de la mobilització contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL). En un article al Diari de Girona, del març del 2014, exposava el seu argumentari contra el projecte: “El que planteja el Govern del PP és una perversitat social que allunya de tots els municipis competències tan importants com l'educació, la sanitat o l'atenció social. Una llei que atempta directament contra les persones. Quan vam ser escollits com a electes vam adquirir el compromís amb la ciutadania de servir-los i, sobretot, de ser útils. Ara és el moment que els alcaldes i alcaldesses de Catalunya no defallim. Amb honestedat i humilitat però amb radicalitat, hem de dir no a aquesta reforma que ens vol imposar l'Estat. Ara és el moment de dir ben alt que nosaltres hem fet bé la feina. Ara és el moment de no arronsar-nos i reclamar que volem uns serveis de qualitat per als nostres ciutadans i ciutadanes. Hem d'explicar a la ciutadania que els serveis que fins ara oferim els ajuntaments estan veritablement en risc”. El recurs d’inconstitucionalitat contra la llei del govern central va ser signat per 850 municipis catalans, malgrat que la tramitació no era gens planera per a molts consistoris.
La conseqüència més rellevant d’aquesta operació va anar molt més enllà de la batalla jurídica per aturar la nova legislació, va resultar una mena d’assaig general per a mobilitzacions futures, en fer-los prendre consciència de la capacitat d’entesa del món local, ara gairebé unitari. L’ACM ha pres, en els darrers mesos, tot el protagonisme, mentre l’altra organització que tradicionalment li disputava la influència, la Federació de Municipis de Catalunya, es debat en la crisi interna i les visites dels seus dirigents als jutjats pel cobrament de dietes suposadament il·legal; una qüestió polèmica, qualificada per gairebé tothom del sector de desorbitada i injustificada.
“Totes les revolucions comencen als ajuntaments”, ha afirmat més d’una vegada Buch. Creu lògic i natural el paper assumit pels municipis en el procés sobiranista. “Nosaltres som el termòmetre de la gent, sabem què diu el carrer, ens adonem dels canvis d’humor i de sensibilitat dels ciutadans i hem de ser fidels a les expectatives dels veïns”. La retirada de banderes espanyoles i les consultes populars pel dret a decidir no han estat les úniques accions impulsades per la majoria dels consistoris sota l’empara logística, legal, política i intel·lectual de l’ACM i l’AMI. Els acords per ingressar els impostos locals a l’Agència Tributària Catalana, les declaracions de territori lliure o moralment exclosos de la Constitució espanyola, les mocions a favor de la llei de consultes han completat el catàleg d’iniciatives.
“Totes les revolucions comencen als ajuntaments”, ha afirmat més d’una vegada Buch
Aquesta tensió municipal ha estat un factor determinant en l’estratègia de pressió institucional, en la divulgació del Procés en bona part de la geografia catalana, a més de representar un maldecap permanent per a la delegada del govern Llanos de Luna, a qui ell qualifica de “perseguidora d’ajuntaments”. “La delegada ens fa malgastar diners públics per defensar-nos de l’Estat espanyol, a més de representar ella mateixa un cas de duplicitat de serveis evident: l’Estat ja té un representant a Catalunya, el president de la Generalitat. De totes maneres no ens preocupa la seva actuació, tot el contrari, anem guanyant tots els recursos que ens presenta, a més, la seva voluntat d’imposició anima a la rebel·lió dels alcaldes”.
Les resolucions dels consistoris per donar suport a la mobilització sobiranista han topat, sovint, amb la recriminació dels que creuen que aquest no és el paper dels governs locals. L’alcalde de Premià rebutja de ple aquestes crítiques. “No es preocupin, no oblidem les nostres obligacions, ja fem carrers i obra pública, invertim tres cops més que la Generalitat i dues vegades més que l’Estat. Qui suporta la tensió de les retallades socials si no els ajuntaments? Obrim cada dia la botiga amb una canya i una espardenya per atendre la gent”. En defensa dels seus arguments, aporta les enquestes que diuen que l’administració local és la més valorada pels ciutadans, tot i que admet que aquesta valoració és millor com més petit és l’ajuntament, encara que tots aprovin.
"Sé el que vol el president dels ajuntaments, hi ha interlocució amb l'Assemblea Nacional Catalana i l'Òmnium; això és com un equip de futbol, però de l'època Guardiola, sabem que guanyarem, encara que no marquem fins al darrer minut." El seu discurs transita entre l'espontaneïtat natural dels alcaldes a l'hora de prendre iniciatives, la seguretat de estar fent allò que pertoca i l'eufòria de participar en els somnis d'una generació predisposada a "construir un nou país, fent dels encerts i els errors del passat una nova proposta". El municipalisme hi té un paper substancial en aquest projecte: "si tot els ajuntaments es mobilitzen, poden arribar a fer por, en el sentit positiu de l'expressió. Tenim una força imparable".
Quant et giris, president, ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol
Aquesta força va entrar en ebullició quan l'ACM i l'AMI van reunir mil electes locals en un acte a favor del Dret a Decidir, a Girona, en ple mes de juliol. Va ser una crida improvisada, feta a petició del Punt Avui, per arrodonir amb un acte de reivindicació política el programa d’unes jornades sobre el país organitzades pel diari. En aquella trobada, viscuda amb emoció històrica, va visualitzar per primera vegada la potencia del sector local sobiranista. D’allà en van sortir dos acords: la ciutat de Girona recordaria amb un monòlit els ajuntaments representats i les associacions convocants prepararien una campanya de mocions a favor de la llei de consultes que havia d’aprovar el Parlament després de vacances per donar cobertura legal a la consulta anunciada per al 9 de novembre.
La moció, amb algunes variacions per adequar-la a les circumstàncies de cada consistori, va ser aprovada per 920 del 947 ajuntaments catalans. Per explicar tanta unanimitat, valora molt positivament la reacció de l’Ajuntament de Barcelona, que, en la seva opinió, “ara, amb Trias, fa el paper de germà gran de la resta d’ajuntaments. Ha estat un canvi de mentalitat decisiu. Quan el ple de Barcelona va votar, el primer de tots, a favor del dret a decidir, va tombar moltes voluntats i va eliminar molts dubtes.”
La campanya va culminar amb la concentració de 800 alcaldes al Palau de la Generalitat per lliurar al president els acords del ple a favor de la consulta, una setmana després que se signés el decret de convocatòria, quan ja havia estat suspès cautelarment pel Tribunal Constitucional. “Ningú em demana ni m’exigeix que anem a Barcelona, neix de la responsabilitat del món local, contextualitzada i parlada amb els altres agents amb els quals fem aquest camí, pactada amb tots els partits –sempre ho pactem tot–, per defensar el dret a decidir, el denominador comú entre la gran majoria dels municipis. Això és el que ens uneix, seria un error manifestar-nos per la independència. Ja hi ha altres plataformes per fer-ho”.
La seva consigna de treball com alcalde és “gas a fons amb el dret a decidir”
“Quant et giris, president, ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol”. Fins avui, aquesta ha estat la seva gran hora política: posar el món local al servei dels objectius d’Artur Mas, amb una frase que dóna sentit polític a tota la mobilització. Malgrat que hi hagi qui vulgui veure una doble interpretació en aquella presència multitudinària –era per donar suport o per empènyer el govern a no recular?–, ell no hi veu cap contraindicació. En el seu discurs, va lloar la reacció dels companys alcaldes en una cruïlla històrica, “com fa cent anys, davant el plebiscit municipal de la Mancomunitat, no hem fallat”. Encara se li posa la pell de gallina en recordar la jornada: “aquests actes et van infonent una certa transcendència, formes part de la història, al final el cant d'Els segadors et corprèn”. La imatge final, de reminiscències afrancesades, dels alcaldes investits amb les bandes o faixes pròpies del seu càrrec, enlairant la vara símbol de la seva autoritat, amb el rerefons dels crits d’independència assegura que no sortia al guió de l’acte, ni hi havia cap consigna, tot i considerar-los gairebé inevitables, atès els crescendo emotiu viscut pels participants.
“El meu ofici és arriscar cada dia. Quan promous aquest actes saps que hi ha un risc; quan la gent respon, saps que l’has encertat; quan hi ha uns crits no previstos, els assumeixes i segueixes endavant.” El que és transcendent d’aquella concentració, al seu parer, és el senyal clar i potent enviat a la societat catalana que alguna cosa seriosa està passant. “Els alcaldes som la diversitat absoluta, política, territorial, professional, ideològica, ens manifestem poques vegades tots junts, un parell de cops cada cent anys, quan ho fem, la nostra mobilització és com una llum vermella que crida l’atenció del país”.
Per acomiadar-se d’Artur Mas, li va dir: “aquest ha estat el nostre granet de sorra, president”. “No és un granet, és una peça molt important”, li va respondre ell, encaixant-li novament la mà. Des d’aquell dia, el president de l’ACM és un rodet indispensable per entendre la bona química, el funcionament precís de l’engranatge institucional entre el món local i el govern de la Generalitat pel que fa al procés sobiranista. La seva incorporació en la logística del nou 9-N va resultar decisiva pel procés participatiu celebrat en substitució de la consulta impugnada.
Ell seguirà personalment implicat en el moviment independentista. Ho viu amb la passió d’estar lliurant la seva primera gran batalla política
La Generalitat disposava de locals a 260 municipis, una xifra modesta, manifestament insuficient per crear una infraestructura apropiada per obtenir un percentatge de participació airós. Un dijous es va plantejar la col·laboració dels ajuntaments com a única alternativa viable per poder oferir un mapa d’espais adequat als objectius. La manca de temps era el gran inconvenient. L’oferta dels llocs s’havia de tancar el dilluns següent. L’endemà els delegats de la Generalitat al territori van iniciar els contactes. Durant el cap de setmana, l’ACM va trucar, un per un, a 700 alcaldes i els va fer veure la importància vital de la seva cooperació, cedint espais per a la convocatòria. “Ho hem fet per moltes coses, per la Marató de TV3, per posar un cas; l'única diferència és que aquest cop era perquè la gent decidís el seu futur”.
El raonament de la trucada era molt senzill. Se’ls venia a dir: tens fins dilluns per oferir un local per votar. Tingués present una cosa: de totes maneres els del teu poble votaran igualament, sigui al teu municipi o al del costat. No passarà res si no ho fas, però si els teus veïns no ho poden fer al seu poble, hauràs de donar la cara per no haver-ho fet possible, és la teva responsabilitat, esclar, però resultarà de mal explicar no haver-ho deixat fer. En alguns casos només calia tocar la fibra: no ens deixen votar, no hem de reaccionar? “No els ho vam plantejar explícitament com un acte de desobediència, però hi havia l’esperit. La reacció va ser admirable; es va acabar votant a 942 municipis; la veritat és que els alcaldes tenien interioritzat el desig dels veïns de votar i que no se’ls podia decebre. Un alcalde no es pot negar que es voti al seu poble, això només es pot fer des d’un despatx a 600 quilòmetres de distància”.
La seva consigna de treball com alcalde és “gas a fons amb el dret a decidir”. Però creu que els ajuntaments ja han fet tot allò que havien de fer per al procés oficial. “No crec que ens tornem a mobilitzar”. De l’experiència n’ha tret una conclusió encoratjadora: “des de la unitat, no hi ha cap repte que el món local no ens puguem plantejar”. De totes maneres, intueix el perill de passar de la defensa del dret a votar a la reclamació de la independència, forçant el trencament de la regla d’or del municipalisme, la unitat d’acció.
Ell seguirà personalment implicat en el moviment independentista. Ho viu amb la passió d’estar lliurant la seva primera gran batalla política, d’estar protagonitzant una transició, però d’un sentit molt diferent de la viscuda per la generació dels seus pares. “Estem en una garjola creada fa trenta anys, només s’obre quan truca la senyora Merkel, però no quan ho demanem dos milions de catalans, home! Jo vull construir un país on el ciutadà sigui el sobirà.”
De totes maneres, no s’enganya sobre les dificultats de la ruta que espera que emprengui ben aviat el Parlament. “El camí de la independència no fa baixada sinó pujada, serà dur i inicialment molt lent”. També té present que un dia, “quan les coses vagin pel camí del pedregar”, com a representant de l’administració local, s’haurà d’enfrontar, molt probablement, a la disjuntiva de complir la legislació espanyola vigent o desobeir-la per acatar la legalitat proclamada pel Parlament de Catalunya. Assegura que no té dubtes de l’actitud a prendre, ni com a ciutadà ni com alcalde encarregat de fer complir la legislació al seu municipi: “Si un dia a mi el Parlament em diu que som independents, o que ens estem independitzant, no desobeiré l’Estat espanyol, estaré obeint el meu Parlament. Quin alcalde es resistirà a allò que li mani el Parlament?”
La qüestió central en cas de ruptura amb l’Estat espanyol per a una declaració unilateral –una hipòtesi que no sembla amoïnar-lo gaire– no és la legalitat, sinó la condició de demòcrates, al seu entendre. “Un cop els catalans hàgim dit sí o no, quan s’esvaeixi la boira, només ens caldrà acatar la democràcia. Quina mena de servidors del poble seríem si només acceptéssim la democràcia quan ens convé?”
FOTOGALERIA Veure els altres comandants del procés | 0.860535 | curate | {"ca": 0.9867723669309173, "es": 0.008788221970554927, "en": 0.001494903737259343, "id": 0.0017214043035107588, "pt": 0.0012231030577576445} | https://cat.elpais.com/cat/2015/02/28/catalunya/1425120048_121312.html |
macocu_ca_20230731_1_360859 | Introducció
Sant Fost de Campsentelles
Al llarg de la sinuosa carretera que s’esmuny entre la Conreria de la Serralada de Marina, i que baixa sigilosament travessant alzinars i camps de vinya fins arribar al riu Besós, es desplega el poble de Sant Fost de Campsentelles, potser el municipi més llarg de Catalunya que toca aigua en un extrem i el cel en l’altre.
Un poble allargassat, amb cases al voral del camí, entre boscos i urbanitzacions i un petit casc antic sobre el qual és fàcil dibuixar l’antiga silueta que va tenir i que mig conserva encara: la plaça de la vila, centre neuràlgic de la vida de qualsevol poble, l’Ajuntament, les antigues escoles, el teatre, la biblioteca, el casal d’avis i alguns bars que conviden a compartir una conversa entre els veïns i veïnes que s’hi deixen caure.
Si hi ha un moment màgic a Sant Fost, des de qualsevol punt del poble, és el moment de la posta quan el sol cau sobre l’horitzó dels turons que el rodegen.
Us convidem a visitar el nostre poble, sou molt benvinguts sempre a venir-hi i caminar pels seus entorns.
Benvinguts al poble de Sant Fost de Campsentelles! | 0.863621 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_132402 | Una parella de la Guàrdia Civil "increpa" i "vexa" el tinent d'alcalde de Gata (Podem) per parlar valencià ! directe!cat
directe ! a La República. N. 4087. Dissabte, 21 de juliol de 2018 01:44 h
Política Última actualització Dimarts, 3 de gener de 2017 16:20 h
Jaume Monfort reclama a la Generalitat valenciana que garanteixi el dret dels valencianoparlants a utilitzar la llengua
La catalanofòbia traspassa fronteres, el tinent d'alcalde de Gata i secretari general de Podem de Marina Alta, Jaume Monfort, denuncia a través d'un vídeo a Twitter que ha estat víctima d'un cas de valencianofòbia per part d'una parella de Guàrdia Civil que el va increpar i vexar per parlar en valencià: "estem a Espanya, parla en espanyol".
catalanofòbia, gata, guardia civil, podem, valencia
Els fets que es varen produir el 6 de desembre, dia de la Constitució, han agafat volada un cop la Guàrdia Civil, després que li reclamés la documentació per prendre nota de l'incident, hagi obert una nota interna on afirma que Monfort els hi va "parlar malament". Una actitud que el secretari general de Podem considera "franquista". Monfort demana a la Generalitat Valenciana que garanteixi els drets dels valencianoparlants i que la Guàrdia Civil rectifiqui.
— jaume monfort signes (@jaume_monfort) 3 de gener de 2017
El Mundo fa una "entrevista massatge" a una neonazi 26.10.2016.
La catalanofòbia reapareix per l’accident de Puigdemont: “Veremos si hay más suerte en el siguiente!” 21.09.2016.
L'empresa del socorrista acusat de catalanofòbia és propietat del Català de l’Any 14.07.2016.
4 de gener de 2017, 20.50 h
Jo li hagués contestat que la guàrdia civil i la policia nacional van ser creades i son per protegir als ciutadans i per imposar i fer guardar l'ordre, i no al revés. Com ja hem comprovat en molts casos a dintre del cos hi han molts fatxes que es veu que no s'han assabentat quina és la seva comesa, i actuen fora de la llei, extralimitant-se de la seva funció i imposant els seus criteris. On estan els responsables que han de controlar i sancionar aquestes situacions.
4 de gener de 2017, 09.43 h
#1 Nene, entre otros de tus defectos, debes estar cegato. Te he preguntado cien veces si esos aragoneses orientales que con tanta constancia como pasión invocas, son los que se tiraban a tu madre cuando se prostituia en la carretera entre Chamalera y Candasnos? O los que preferian tu ojete a los bajos de tu madre, que les daban asco?
4 de gener de 2017, 07.42 h
Respecte al comentari #4 he d'esclarir als lectors no avesats en les particularitats d'aquest digital que el Cagarritoneses és un famosissim i innovadoríssim inventor, autors de les següents invencions:
El TRICORNI-anfibi , que posat caps ensota sura sobre l'aigua, i si hi afegim un mo... Llegir més
4 de gener de 2017, 07.39 h
#1 Cagarrita: QUIN MODEL DE TRICORNI PORTAVEN ELS "BENEMÈRITOS NÚMEROS"? UN DELS QUE HAS INVENTAT TU?
HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH HUAH ! ! ! ! ! ! ! !
3 de gener de 2017, 21.10 h
Els espanyols sou rates catalanofobiques, a Gata en teniu un altre exemple.
Quin fàstic, sort que marxem.
3 de gener de 2017, 19.07 h
3 de gener de 2017, 17.39 h
veis lo que os decia
ya estaban tardando en aparecer activistas (como Alex Fenoll) denunciando ataques genocidfas de la Guardia Civil
O amas de casa menopausicas acusando a salvavidas de no responderle en LAPAO y poner en riesgo la vida de sus cachorros de NAZI. | 0.506149 | curate | {"ca": 0.6963336132101875, "fr": 0.004478029666946544, "es": 0.22390148334732718, "uk": 0.002239014833473272, "en": 0.07304785894206549} | http://www.directe.cat/noticia/565883/una-parella-de-la-guardia-civil-increpa-i-vexa-el-tinent-d-alcalde-de-gata-podem-per-parla |
oscar-2201_ca_20230904_1_13297 | El proper 27 d'enguany, a les 20,15h a la Pl. de la Peixateria a Vilanova i la Geltrú, com d'anys anteriors, convoquem una concentració per retre l'Homenatge a les víctimes de l'Holocaust Nazi-Feixiste, tanmateix ho fem extensiu a totes aquelles persones que han sigut i segueixen sent Víctimes de l'odi, del racisme, de la xenofòbia, per part d'aquesta ideologia. Tampoc ens oblidem de l'Holocaust que patir el poble Espanyol, on la guerra fratricida, repressió i exili, creà persecució, tortura i mort que portà als camps de concentració, als batallons de treballadors i a les presons dels guanyadors, als camps de concentració de França, als camps del Nord d'Àfrica, a Algèria i als camps d'extermini nazi-feixistes. Vagi igualment el nostre Homenatge a totes les persones que lluiten per la LLIBERTAT en front de qualsevol Estat opressor i repressor sigui del signe que sigui. | 0.828502 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.nodo50.org/cntcatalunya/index.php?view=article&catid=35%3Ageneral&id=628%3Aholocaust-nazi-feixiste&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=68 |
wikipedia_ca_20230401_0_234309 | Tresponts Avall
Quarter d'Organyà, anomenat Tresponts Avall al "Spill" del 1519 i també popularment, era un dels cinc quarters en què es dividia el territori del Vescomtat de Castellbò, aquest tenia el seu centre a Organyà. Comprenia Organyà, la vall de Cabó, la batllia de Sallent i Montanissell els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles.
L'any 1548 el Vescomtat de Castellbò va revertir a la Corona d'Aragó i el Quarter va passar a jurisdicció reial. I la que pertanyia al prior és dita jurisdicció del capítol d'Urgell i, a vegades, del capítol d'Organyà; era exercida encara pel prior, com a consenyor de la vila.
El nom de Tresponts Avall és utilitzat encara per parlar dels municipis o pobles que havien format part d'aquest antic quarter, situat més avall del Congost dels Tresponts del riu Segre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=234310 |
mc4_ca_20230418_4_31529 | FRACASO ESCOLAR o FRACASO POLÍTICO: Bargalló, educació i desigualtat social
Diari El Segre 26.02.19
Si l’ensenyament públic no forma individus amb alts nivells de coneixements i capacitats estem abocats a una generació sense possibilitats laborals ni econòmiques, és a dir, a més desigualtat social. Sabem per neurobiologia i psiquiatria que gràcies a la mielina, la famosa matèria gris, el nostre cervell assoleix alts nivells de coneixements i capacitats. Però per tal d’assolir més mielina sols cal fer una cosa, memoritzar molts coneixements. Doncs el senyor Bargalló està eliminant la memorització de les nostres aules. No fa massa el conseller va declarar que, més competències i menys matèria gris. Així ha decretat l’eliminació dels exàmens, de les notes numèriques i de la memorització a les nostres aules. Ens hem begut l’enteniment? O pitjor encara, ens hem begut la intel·ligència? L’investigador en cap de Microsoft en Intel·ligència Artificial, Daniel Goldstein, va declarar fa poc que els programes d’intel·ligència artificial sols són intel·ligents quan disposen de moltes dades memoritzades. És a dir, sense un gran volum de coneixements adquirits un cervell no pot esdevenir intel·ligent. Doncs, tot i així, el conseller Bargalló sembla que s’està carregant l’ascensor social de l’ensenyament públic. Ras i curt, promourà un ensenyament públic mediocre i fàbrica de mà d’obra barata com passa als USA. Com sempre hi haurà qui es podrà pagar un ensenyament que no rebaixa el nivell de coneixements. En fi, que haurem plagiat el model educatiu dels Estats Units, i tot plegat des d’un partit d’esquerres on en Bargalló n’és conseller. Si la cosa continua així en un parell de dècades, i sense l’ensenyament públic com l’ascensor social, assolirem el que ja els està passant als USA, uns nivells elevadíssims de desigualtat social. Deia Winston Churchill que el polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions. Òbviament en Bargalló no està fent d’estadista. | 0.818009 | curate | {"ca": 0.9886307464162135, "sv": 0.011369253583786456} | https://drabada.blogspot.com/2019/02/bargallo-educacio-i-desigualtat-social.html |
mc4_ca_20230418_9_623055 | En motiu de les vacances reglamentàries del personal, del 29 de juliol al 13 de setembre els [ ... ]
A través de la Fundació UdG ens informen dels nous màsters i postgraus relacion [ ... ]
S'acaba d'obrir el termini per la sol·licitud de subvencions per a la rehabilitació en [ ... ] | 0.698777 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aparellador.cat/index.php?regpro_minical_month=4®pro_minical_year=2019 |
macocu_ca_20230731_9_467514 | Exposició: L'or blau. Els reptes de l'aigua
L’exposició, que es pot visitar fins al 18 d’abril de 2021 a la Sala 3, l’organitzen el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i el Departament de Territori i Sostenibilitat, sota el comissariat conjunt de l’Agència Catalana de l’Aigua i Domestic data Streamers.
Relacionats | 0.741652 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_223030 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar el nostre servei. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo.
Acceptar
Configuració
Més Informació
Configuració de les cookies
Cookies requerides
Cookies analítiques
Cookies requerides
Les cookies requerides o funcionals fan referència a la funcionalitat del nostre web, i ens permeten millorar el servei que oferim, per exemple, deixar-te introduir informació en els formularis sense necessitat d'escriure de nou les dades, o per reconèixer les preferències quan tornis al nostre lloc web.
SíNo
Activades
Cookies analítiques
Les cookies analítiques ens permeten reconèixer i comptar la quantitat d'usuaris al nostre lloc, veure com es mouen dins d'ell i registrar els continguts que els usuaris veuen o són de major interès. Això ens ajuda a millorar el servei que oferim, assegurant que els nostres usuaris troben la informació que necessiten.
SíNo
Activar
Permet totes les cookies
Rebutja totes les cookies
Guardar configuració
×
Dominis
Dominis
Registrar Dominis
Extensions de dominis
Transferir dominis
Canvi de titular
Cerca titular de domini
Whois
El millor servei
Resellers
Seguretat avançada
Condicions generals
Hosting
Hosting bàsic
El teu pla de hosting inicial gratis
Hosting Presència
La teva web i 5 correus electrònics
Hosting Avançat
La teva web avançada a un clic
Hosting Professional
Per a ús intensiu
Correu i productivitat
ViaMailing - E-mail marketing
EMail Business
Correu i productivitat
Google Workspace
Office 365
Seguretat
Antispam
Disseny Web
Cloud
Certificats SSL
Tipus de validació
Validació de Domini
Validació d'Organització
Validació Extesa
Comparativa de Certificats
Entorno for Business
935 942 101 |
Contacte |
Àrea de client |
ca
Registre de dominis .party
Buscar
Dominis | Dominis | Extensions de dominis | .party
Valora aquesta informació:
Dominis .party
PARTY és un domini genèric que serveix per identificar-te amb un nom, producte, marca, etc a Internet, mitjançant una pàgina web o altres serveis com el correu electrònic. Per exemple si algú vol veure la teva pàgina web que està sota el teu domini PARTY escriurà en un navegador www.elteunomdemarca.party
El registre de dominis .party no té requisits en fase lliure.
Aquest nou domini proporcionarà als usuaris d'Internet noves oportunitats i expressions que no existeixen actualment en línia.
Requeriments de dominis .party
A la Fase lliure dels dominis .party, qualsevol persona física o jurídica podrà registrar dominis en aquesta extensió. Aquesta fase es regeix per la norma del que primer arriba, primer registra. Les tarifes de registre són les de la fase lliure general.
Serveis addicionals
- Amb la compra del teu domini .party pots seleccionar els nostres serveis de DNS per l'activació del teu domini ".party".
- Entorno posa a la teva disposició amb el registre del domini .party una àmplia gamma de serveis de hosting, servidors virtuals i certificats SSL.
- Si estàs interessat en la recuperació o vigilància d'un domini .party pots veure la nostra secció de serveis corporatius.
- Al comprar el domini web amb l'extensió .party podem ajudar-te en el teu projecte de presència a internet amb aplicacions opensource tipus Wordpress, Drupal, etc. o projectes a mida allotjats en el teu domini web .party
Característiques
Per registrar dominis genèrics .party has de completar el formulari de registre on-line.
Caràcters permesos:
- Mínim: 1
- Màxim: 63
- Lletres i nombres
- Guions ("-"), No es permeten guions a l'inici o al final del nom de domini.
Els dominis .party es poden contractat entre 1 i 10 anys.
Com renovar
Per renovar dominis .party aquests han d’estar en període de renovació i es poden renovar entre 1 i 9 anys.
Aquest període s’inicia 30 dies abans de la data d’expiració.
Els dominis .party també admeten renovació anticipada.
Com transferir
Per a transferir dominis .party és necessari:
- Auth code. Aquest codi te l'ha de facilitar l'actual registrador.
- Que estiguin desbloquejats. Si no és així has de demanar el desbloqueig.
- Que tinguin més de 60 dies de registre.
Al transferir dominis .party aquests es renoven per un any més a partir de la data d'expiració. El procés té una durada máxima de 5 dies.
Es recomana iniciar la transferència amb suficients dies d’antelació respecte a la data d’expiració per a evitar que aquesta sigui denegada.
Canvi de titular
Només podem fer un canvi de titular d'un domini .party si Entorno Digital és el Registrador acreditat. Si no és així, el primer que hem de fer és transferir-lo a Entorno Digital.
El canvi de titular pots fer-lo directament des de la teva extranet. Es sol.licita des de l'apartat "Canvi de Titular". Una vegada pagada la sol.licitud s'envien dos correus electrònics, un a l'actual propietari i altre al nou. L'acceptació d'aquests dos correus realitza el canvi de Titular.
El canvi de titular de .party té un cost de 50 euros (preus sense IVA) .
Modificació de contactes i DNS
Pots modificar els contactes i servidors de DNS dels teus dominis .party a través del teu panell de control, al que pots accedir des de l‘apartat “USUARI REGISTRAT” del nostre web.
Les modificacions es realitzen en temps real i no tenen cost (Excepte el canvi de titular).
Tarifa de dominis .party
Període
Alta
Renovació
Transferència
Modificació
1 any
€39,00
€39,00
€39,00
-
2 anys
€78,00
€78,00
-
-
5 anys
€195,00
€195,00
-
-
10 anys
€390,00
€390,00
-
-
* Preus sense IVA
Si gestiones varis dominis .party o altres dominis territorials posa't en contacte amb nosaltres per conèixer els nostres descomptes per volum.
Si necessites qualsevol aclariment per registrar dominis .party o contractar un servei de hosting posa't en contacte amb nosaltres. | 0.574566 | curate | {"ca": 0.8292594604381677, "sv": 0.0014484881405033496, "en": 0.060836501901140684, "fr": 0.03349628824913996, "es": 0.043092522179974654, "de": 0.0001810610175629187, "pl": 0.0025348542458808617, "pt": 0.016476552598225603, "zh": 0.0009053050878145935, "it": 0.005793952562013398, "ro": 0.0003621220351258374, "cs": 0.0025348542458808617, "ru": 0.003078037298569618} | https://www.entorno.cat/dominis/party |
mc4_ca_20230418_9_480125 | 2. Època d’expansió
Les conquestes o Reconquesta: Catalunya Vella, Catalunya Nova
Política: unió amb Aragó, derrota de Muret
Expansió de la llengua. Jaume I i Alfons III
Literatura religiosa: Eiximenis, Vicent Ferrer
a Les conquestes o Reconquesta: Catalunya Vella, Catalunya Nova
Des d’un punt de vista lingüístic, es denomina Catalunya Vella la zona on es va formar el català que després es va trasplantar a altres territoris: la Catalunya Nova i la resta de l’actual domini lingüístic. En aquesta Catalunya Vella la influència àrab fou nul·la o poca. La Catalunya Nova va estar més anys sota domini àrab i es pot comprovar per una major presència en la Toponímia. Tortosa i Lleida en són les ciutats més emblemàtiques.
b Política: derrota de Muret
La batalla de Muret va esdevenir l’any 1213 en aquest poble occità. Les tropes catalanes van perdre i el rei Pere I va morir. El succeiria Jaume I, que conquistaria pràcticament tots els territoris on avui es parla català. Com a conseqüència política d’aquesta batalla, els interessos expansius catalans es van fixar en el sud i les illes. És així que es projecten a partir d’ara amb més interès la conquesta del Regne de València i de les Illes.
c Expansió de la llengua: Jaume I i Alfons III
d La primera literatura catalana: Llull i les Cròniques
- Cròniques medievals
A mitjan segle XIII es comencen a escriure obres històriques en català, les quatre més importants són: la Crònica de Jaume I o Llibre dels Fets, on es narra les memòries de Jaume I, inclou fets Històrics i polítics; la Crònica de Bernat de Desclot, on l’autor comença narrant fets anteriors a la seva època, però el gran protagonista és Pere II el Gran; la Crònica de Ramon Muntaner, que abraça des del regnat de Jaume I fins al d’Alfons III; i la Crònica de Pere el Cerimoniós. Les cròniques tenen en comú que narren una època comuna (segles XII a XIV aproximadament), tenen una intenció política (defensar la monarquia).
e Literatura religiosa: Eiximenis, Vicent Ferrer
La importància de les creences religioses justifica moltes accions a l'Edat Mitjana. Personatges com Vicent Ferrer, després canonitzat, i Francesc Eiximenis esdevingueren famosos per les seus predicacions i influència.
Eiximenis (1330-1409): Va estudiar a les universitats de París, Roma, Oxford i Colònia, i va viure a València. Més tard, va ser conseller de Joan I. Al final de la seva vida, va ser nomenat bisbe d’Elna. Com a teòleg va defensar la moral tradicional basada en l’autèntic esperit cristià. Per això, va escriure una mena d’enciclopèdia titulada Lo Crestià.
Vicent Ferrer (València, 1350-1419): Se’n conserven els sermons que pronunciava perquè uns reportadors que l’acompanyaven els copiaven. Fou predicador, teòleg i polític. Ja en vida tenia fama internacional, arrossegava una multitud de fidels per gran part d’Europa. Donava una visió del món totalment apocalíptica: predicava la fi del món. En el compromís de Casp va fer costat a Ferran d’Antequera i la dinastia Trastàmara.
f Bernat Metge
Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413): fou funcionari reial a la casa de Joan I. Es veié involucrat en un escàndol de corrupció i, en morir sobtadament el rei, Metge va haver de defensar-se d’haver contribuït a la damnació de l’ànima del rei, el qual havia mort sense confessió. Va ser empresonat el 1396 i absolt al cap de 3 anys. Amb la seva obra Lo Somni, va contribuir a guanyar-se el perdó i el favor del rei Martí I. Es tracta d’un relat del presumpte somni que té l’autor quan és a la presó, amb el qual es vol guanyar el favor de la monarquia. | 0.820386 | curate | {"cs": 0.0005673758865248227, "ca": 0.9914893617021276, "es": 0.007943262411347518} | http://www.menorcaweb.net/calaixera/web_historia_llengua/expansio.htm |
macocu_ca_20230731_5_45514 | Barcelona 1982, fa anys camina amb el seu nas vermell pels escenaris. Es forma com a assistent de Disseny Gràfic i posteriorment es titula com a Tècnica Superior en Fotografia Artística a l'escola d'Art Serra i Abella, però en el camí, descobreix que prefereix crear instants com pallassa que congelar en paper com a fotògrafa. Així que, a partir del 2011 comença a formar-se amb mestres com: Gardi Hutter, Leo Bassi, Jango Edwards, Pepa Plana, Fraser Hooper, Merche 8A, Lila Monti, Maite Guevara, Paolo Nani i Elise Ouvrier-Buffet.
Germán Villavicencio, nascut a la ciutat de Santiago de chile l’any 1984, és l’encarregat de donar vida a Mr Cpini i Walo. L'any 2002 inicia el seu període formatiu a l'escola de circ “ Circ del món “ a la ciutat de Santiago de Chile. Del 2003 al 2007 recorre Amèrica llatina participant en desenes de convencions de circ. S'especialitza en les tècniques de malabars i el pallasso. El 2008 arriba a Espanya amb el seu primer espectacle “ La Carcajada Mágica “ amb el qual recorre el nord d'Espanya i les illes canàries. El 2013 guanya el seu primer premi internacional en el ”Festival d'Artistes de Rue“ a la ciutat de Vevey, a Suïssa, amb el seu espectacle “ The Herock“ amb el qual ha obtingut 5 premis internacionals en festivals (Rússia, l'Equador, Xile, Alemanya, Ssuïssa). Ha participat en més de 60 festivals a 30 països. El 2015 arriba a Barcelona, impartint tallers de pallasso i espectacles de carrer, en diferents centres culturals de la ciutat. És també part de l'APCC (Associació de Professionals de Circ de Catalunya), Director de Crossing art Production (empresa encarregada d'organitzar festivals en Europa), forma part de La Bonita (Cooperativa d'artistes a Catalunya), i membre actiu del teixit cultural de la ciutat, actuant en desenes de centres culturals autogestionats, centres culturals, festivals i esdeveniments privats. Desde 2015 i fins ara, ha viscut a Barcelona.
La Kanija es una companyia de circ emergent on combinem les acrobàcies entre els màstils amb la musica en directe. S’integra per Carlos Francos Peré ''LaKabraloka'' y Andrés Varo Sanmartí, dos amics de tota la vida que es retroben amb una necessitat creativa y un impuls de trencar amb tot allò establert. Tot just arranquem amb ‘’Prohibido’’, una peça de 10 mins que ens parla sobre el risc, la por y la seguretat. egir resum que apareixerà al llistat general
La cia.Anna Confetti fa més de 30 anys que provoca somriures amb els seus espectacles de carrer i de sala. Espectacles còmics i poètics per a tots els públics explicats amb el llenguatge de les pallasses, el circ i la música.
Mortelo & Manzani és un duo de clown i circ que neix l’any 2010 a Reus (Tarragona) de la mà de Gerard Morte i Iván Manzanero. El nostre motor de creació és l’humor, sense paraules, des de la mirada d’uns pallassos, absurds i excèntrics que busquen constantment el riure del públic, mitjançant el clown, tècniques de circ i música en directe. Des de l’any 2010 hem portat el nostre humor per tot Catalunya, Espanya, Itàlia i el Líban amb els espectacles Ale-Hop, Fly Brothers, Absurditties i Fili Busters.
Hotel iocandi és una jove companyia de circ nascuda entre Barcelona i Mallorca. Està format per Tomeu Amer, Griselda Juncà i Joana Gomila. Avui estan de gira amb la seva peça curta "Esquerdes" i, mentrestant, creen el seu primer espectacle complet, que tindrà la seva estrena a finals del 2014. L’empresa ha estat seleccionada per al projecte “Camins Emergents” 2013-2014.
Som Noise és una companyia emergent de circ contemporani amb base a Barcelona que treballa creant dramatúrgies pròpies a partir del diàleg entre el moviment i la música en viu, concretament en els terrenys de la corda llisa, la performance i la percussió electrònica. L'equip està format per Vivian Friedrich (directora, autora i dramaturga), Matías Muñoz (autor, intèrpret i músic - bateria elèctrica i ambientació sonora), Thais Julià (autora i intèrpret en corda llisa i performance) i Laura Cardona (producció).
Deux à la Tâche neix el 2012 per crear un projecte de circ- teatre basat en el concepte de l'art com a humanitat, de l'acció com a llenguatge universal, del teatre com "relació orgànica" amb el públic. Un projecte basat en el poder del riure com a mitjà per arribar a la gent d'una forma directa i efectiva. Deux à la Tâche és Comèdia Física, és Màgia, és Humor.
La Companyia Panettone Brothers som una companyia que ens hem format tant en el teatre físic com en el circ, donant com a resultat un treball de tipus multidisciplinar escenificat tant al carrer com en sales de teatre. Dintre de la nostra trajectòria professional destarcaríem el nostre treball al Parc d’Atraccions del Tibidabo de Barcelona, amb l’espectacle de tancament ‘La troupe de circ’ (2002-2009) i la participación al Festival Grec de Barcelona i al teatre María Guerrero de Madrid amb l’obra ‘Questi Fantasmi’ de la Companyia La Perla 29 dirigida per l’Oriol Broggi (2010), l’espectacle de clown ‘¡ No te vayas mamá!’ amb el col·lectiu ‘La Bola Roja’ al Café Teatre Llantiol (2011-2013) i el ‘Cabaret Café Valparaíso’ a la sala Almazén ( 2012-2014). Al llarg d’aquests anys hem creat produccions pròpies com els spectacles ‘2d2’, ‘Only Brother’, ‘Ramírez, un superviviente del siglo XX’, el cercavila ‘El Domador de Peixos’. Hem participat en festivals tals com L’1,2,3 del Payaso de Tiana (2009), Festival de Payasos de Xirivella (2014), Al Carrer de Viladecans (2016), Festival de la Muga (2014 i 2017) i el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (2018). Panettone Brothers som socis de l’APCC ( Associació de Professionals del Circ de Catalunya) i col·laboradors habitual de l’ONG Pallassos sense Fronteres, havent participat a expedicions a Costa d’Ívori, (2009), Moçambic (2010), el Líban (2011), Grècia (2016), i Colòmbia (2018).
Artista polifacètic. Combina des de fa més de 20 anys el teatre gestual, la dansa, el circ, els objectes, els sons i la música, en espectacles vius, sincers, directes i senzills. Tant personalment ( KATRASKA, CIRC XIC), com per altres cies. (NATS NUS, TRICICLE, TRAÜT, BIGOLIS, CAMPI QUI PUGUI, L'AVALOT, GELABERT AZZOPARDI, entre altres).
Artista de circ que fusiona acrobàcies i arts marcials amb elements de foc. Comença els seus estudis de circ al 2012 a l'escola de circ Rogelio Rivel. Més endavant actúa com a portor de trapezi doble al festival Curt Cirk Kit. Posteriorment realitza actuacions com a malabarista de foc a la Fura dels Baus, estrenant el seu número Fénix. Col·labora amb una actuació en una gala benèfica per recaptar fons per al refugi d'animals El hogar animal Sanctuary. Resulta guanyador del premi del Públic amb el seu número Fénix en el "estrenat" de la Casa Groga.
Bucraá Circus es una companyía de clown contemporàni i teatre gestual, formada per Pau Palaus i Fer Catastrofer i creada a principis de 2018. Després d'una expedició de circ social amb Contaminando Sonrisas (asociació de la qual en Pau n'es fundador, president i col·laborador actiu) als campaments de refuagiats saharauis de Tindouf, i havent fet allà unes quantes improvitzacions junts que semblaven cautivar al públic, vem decirdir que aquestes conexions no passen sempre i aquí va començar l'aventura de crear la companyia.
Cia. Pau Palaus és una companyía de clown i teatre gestual creada al 2014, abans amb el nom de Contaminando Sonrisas. Els inicis varen ser sobretot socials, creant l'associació on també hi englobava la part professional, i anant a actuar a indrets en conflicte com camps de refugiats, fronteres, presons, orfanats... Amb Contaminando Sonrisas, hem viatjat per als 5 continents a llocs com els camps de refugiats de Grècia, Turkia, el Sahara, Thailandia (Burma), Mauritania, Mali, Burkina Faso, Noza Zelanda...
Companyia de circ i dansa contemporània catalana - balear fundada el 2015 per Adrián Pérez, Albert Estrada, Bàrbara Vidal i Bernat Messeguer. El 2017 s'incorpora Arnau Andreu, subtituïnt Albert Estrada. Amb artistes que arriben de diferents disciplines escèniques (circ, dansa i gimnàstica), s'inicia un treball focalitzat en la combinació d'aquestes i és així com neix el llenguatge escènic que caracteritza la companyia. Un llenguatge molt acrobàtic i en constant moviment, que desenvolupa les diferents preocupacions que ens ocupen en l'àmbit de les relacions humanes i socials. És en aquest camí que al 2017 s'estrena In-Confort al Mirabilia Festival (IT), la primera producció de la companyia dirigida per Carlo Massari (C&C Company, IT), ballarí, coreograf, director i fundador de la seva propia companyia. Un any després, Bàrbara Vidal i Bernat Messeguer estrenen el segon espectacle: Cafuné. Dirigit per Pau Portabella, amb l'acompanyament coreogràfic de Laura Vilar i el disseny i interpretació musical del cantautor mallorquí Adrià Bauzà. L'espectacle s'estrena al Festival Circada, el qual n'és co-productor. També forma part del repertori de la companyia La tècnica de la Ceba (solo de trapezi a càrrec d'Arnau Andreu) i s'està produïnt el primer solo de dansa d'Adrián Pérez: Calima.
Circ d’autor. Projecte artístic que reflexiona sobre l’existència de l’ésser humà i el seu entorn a través d’un llenguatge de circ propi.
La companyia Cuncurulla s’agrupa el 2013 per fer circ amb música en viu sota el principi del que podria encarnar el “vi de taula”, associat a una bona companyia, un bon menjar ben arrelat a la terra i a un ambient càlid, circ de taula. Equilibris, música i poesia visual.
Companyia formada per Mon Mató i Maria Palma l’any 2015 que neix com a conseqüència de les ganes de fer coses junts i investigar en el món dels portés acrobàtics i la bàscula. Un dels objectius principals com a artistes de circ és investigar per a trobar un llenguatge propi. La nostre manera d'entendre el moviment i l'escena ens porta a explorar les nostres característiques personals i particulars, que són les que ens permetran afinar i aportar un imaginari a l'espectador. | 0.87323 | curate | {"ca": 0.9947379073062134, "pt": 0.003946569520340012, "de": 0.0013155231734466707} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_645071 | Un sondatge de la Universitat de València dibuixa un escenari molt diferent per al 20-DPP i Ciutadans no podrien formar govern ERC guanyaria les eleccions al Principat amb 13 diputats, Compromís-Podem seria la primera força a València i Alacant MÉS obtindria representacióAixí quedaria l'hemicicle del congrés, segons el sondatge elaborat per la Universitat de ValènciaUn sondatge elaborat per la Universitat de València dibuixa un escenari molt diferent respecte als que s’han publicat els darrers dies en diferents mitjans espanyols. Segons aquests resultats el PP guanyaria les eleccions del dia 20, però ho faria amb només 101 diputats. Destaquen els 69 diputats que assoliria la formació de Pablo Iglesias, Podem, que se situaria com a tercera força més votada, molt a prop del PSOE, amb 76. Ciutadans, per la seva banda, cauria fins al quart lloc, amb una projecció de 60 diputats. Això desactivaria una l’aliança amb el PP per poder governar. Tots dos sumarien 161, molt lluny dels 176 per poder formar govern.Els resultats també sorprenen al Principat. Al contrari dels sondatges vists fins ara, ERC guanyaria els comicis amb 13 diputats, tres més que Democràcia i Llibertat, amb 10. La victòria independentista, doncs, seria clara i Ciutadans es quedaria amb 8. En Comú Podem, a la que molts sondatges donaven com a guanyadora, cauria fins al quart lloc, amb 7. PSC i PP s’enfonsarien, amb 5 i 4 diputats, respectivament.Al País Valencià el PP guanyaria altra vegada, però passaria dels 20 diputats que té ara, a 9. La coalició Compromís-Podem, el seguiria de molt a prop amb 8 representants a la cambra espanyola. Ciutadans i PSPV, empatarien amb 7 i EUPV obtindria un escó.A les Illes, Podem, PP i PSIB assolirien totes tres forces 3 diputats, però guanyaria les eleccions el satèl·lit de Pablo Iglesias, ja que l’estimació de vot seria superior; 23,9 per 22,5 i 17% de populars i socialistes. MÉS per Mallorca, per la seva banda, faria història i portaria a Madrid el primer representant sobiranista balear. Ciutadans també guanyaria un diputat i UPB es quedaria sense representació al congrés.
Massa bo per ser cert | 0.873587 | curate | {"ca": 0.9900662251655629, "pt": 0.009933774834437087} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_237779 | Fins ben bé finals del segle XIX, i des de l’edat mitjana, a la plana de l’Hospitalet, només hi existia el llogarret de l’Hospitalet de l’Infant. El formaven una pila de cases arraulides al voltant de l’hospital, que dóna nom al poble situat a la desenbocadura del barranc del riu Llastres. Durant tot aquest període era una terra de pas entre l’Ebre i les terres valencianes, al sud, i el Camp de Tarragona i Barcelona, al nord. Es tractava d’un territori perillós, temut pels viatgers, ja que els voltants del coll de Balaguer i la muntanya del Torn, eren sempre plenes de pirates i bandolers, sempre atents per assaltar les caravanes que anaven amunt i avall. Per aquest motiu el 1346 l’Infant Pere IV i la seva mare, Blanca d’Anjou, van fundar un hospital amb la funció d’assistència als viatgers que ho necesitessin. En aquest hospital s’agrupaven les diverses caravanes que viatjaven cap al sud, i hi descansaven les que, pujant de les Terres de l’Ebre, havien creuat el desert d’Alfama i el temut coll de Balaguer.
El litoral de l’Hospitalet presenta unes platges pràcticament verges on es pot escoltar el so de les onades mentre es respira l’aire de la vall, alhora que les platges més pròximes a l’Hospitalet són un prodigi d’equipaments i serveis. Per si tot això fos poc, L’Hospitalet ha estat terra d’acollida des de temps antics
Més pobles
Vandellòs
Vandellòs, a l’interior, però tampoc gaire lluny de la mar, es troba només a 270 metres d’altitud. No obstant això, el poble respira muntanya per tots costats i convida a caminar i enfilar-se serra amunt per aconseguir vistes fabuloses tant sobre la costa com l’interior. El nucli antic presenta una fisonomia medieval, i de fet ja hi ha constància de la seva existència a l’Edat Mitja com la Vall del Llorer, d’on sorgeix el seu nom. No és estrany, per tant, que la seva història ens parli de temps antics, de batalles i, fins i tot, d’homes de la prehistòria que van deixar notícia del seu pas en coves i balmes reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Actualment disposa del Molí de Vandellòs, un centre d’interpretació de l’oli, el Mirador del Turó del Castell, des d’on s’hi observen unes fantàstiques vistes panoràmiques i i Ca la Torre, un equipament cultural format per l’antiga casa pairal de la família Gil-Vernet i la torre de defensa del segle XVI.
Masriudoms
Masriudoms, on hi viuen poc més de 100 habitants, és un altre dels nuclis de població del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Es troba camí de l’interior, a mesura que t’allunyes de la costa, i és gairebé obligat fer-hi una parada per contemplar la seva església romànica (del segle XIII), amb un campanar que, en origen, era una torre de defensa medieval, catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La vida rural de tots els temps també deixa sentir-se i viure’s als rentadors de la Plaça de la Font, testimoni de quan la bugada era pública.
Masboquera
Aquest petit poble, on hi viuen tan sols 83 habitants, és un dels cinc nuclis de població que integren el municipi administratiu de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Típic poble de l’interior del Mediterrani, de cases baixes i carrers estrets, Masboquera és un lloc ideal per iniciar diverses rutes a peu, amb BTT o a cavall. Al centre s’hi troba un dels seus elements arquitectònics més característics: la Torre de les Hores, al bell mig del nucli, que ens convida a passejar un seguit de rutes.
Castelló
Castelló és un dels nuclis deshabitats del municipi, que està situat entre Masboquera i Vandellòs. Aquest poble d’origen medieval, que va ser abandonat als anys 50, però, cobra vida, diversos cops a l’any, de la mà de l’Associació Masia de Castelló. Tot i això, al passejar pels seus carrers és fàcil imaginar com devia ser la vida fa dècades, enmig de les muntanyes i en un entorn molt més salvatge que l’actual. A més, és interessant veure la distribució dels carrers i els diferents tipus d’habitatge orientats a una vida exclusivament rural.
Entre els principals esdeveniments que organitza aquesta entitat, hi ha la Rustik Festa, l´últim cap de setmana d’agost, que com a actes més destacats inclou una trobada d’acordionistes de la província, actuacions musicals, jocs tradicionals i espectacles de carrer; i a l’estiu també, la Nit lírica, una vetllada musical a l’aire lliure a mitjan de juliol.
Al Nadal s’hi representa el Pessebre dels Estels, un pessebre costumista prou singular en què a més de reproduir-se algunes escenes bíbliques, es recuperen arts i antics oficis que es realitzaven en pobles de muntanya com el de Castelló. Així durant tres o quatre dies, els visitants s’hi poden retrobar amb activitats com la carbonera, les feines de batre a l’era, els corrals, l’escola, la forja… I el 13 de desembre, per Santa Llúcia, se celebra la Festa Major de Castelló, amb un caràcter lúdic, religiós i solidari.
L’Almadrava
A 12 km al sud de l’Hospitalet de l’Infant, passat el coll de Balaguer, es troba el nucli de l’Almadrava. Les casetes blanques i la seva disposició recorden un poble de pescadors del litoral llevantí. Aquest fet no és sorprenent ja que alguns dels primers pobladors procedien d’aquesta part de la península.
Comparteix el nom amb la seva platja, tranquil·la, d’aigües transparents i de sorra fina, que té una extensió de 1.600 metres i està situada al costat del passeig marítim. Es tracta d’un topònim que està estretament lligat a la tonyina. En la migració de la tonyina neix l’estret vincle d’aquest peix amb el municipi i, en concret, amb el nucli de l’Almadrava. Antigament, durant el seu trajecte cap a aigües càlides, la tonyina es capturava mitjançant una tècnica anomenada almadrava, que consistia a encerclar els peixos amb xarxes per poder-los pescar amb arpons. Perquè aquest sistema fos efectiu, calien platges en forma de badia i de no gaire profunditat, una característica de les costes de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors.
Durant centenars d’anys, aquesta peculiaritat va atreure pescadors de tot l’arc mediterrani. La presència d’aquests pescadors, en gran mesura provinents de d’Altea i Benidorm (Marina Baixa); i de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), va deixar una gran tradició gastronòmica i una empremta identitària molt important. | 1 | perfect | {"ca": 0.9949943484579363, "hu": 0.0016147263038914905, "it": 0.0016147263038914905, "en": 0.0017761989342806395} | |
macocu_ca_20230731_8_211027 | Utilització: oSustituye el pa i les galetes de l'esmorzar, les postres o el berenar. Es consumeix sol o amb guarnició. | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_29246 | Google respon si els enllaços o el contingut determinen les puntuacions EAT
John Mueller de Google va respondre a una pregunta sobre què determina les puntuacions EAT del lloc web. Es van preguntar si els enllaços tenien un paper o si es basava en la puntuació basada en el contingut.
John Mueller va respondre d’una manera que va desacreditar la idea de les puntuacions EAT o que es tracta d’un factor tècnic o SEO.
Què passa amb EAT
EAT és una abreviatura d’expertesa, autoritat i fiabilitat. Són qualitats que els tercers Quality Raters de Google tenen la tasca de cercar a l’hora d’avaluar llocs web classificats amb nous algorismes que s’estan provant.
EAT és un ideal que Google té per als llocs classificats, sobretot en els resultats de cerca de temes delicats com la salut i les finances.
Com que la Guia de classificació de qualitat de Google fa que els avaluadors de qualitat comprovin EAT i Google també recomana als editors que utilitzin la guia per avaluar els seus propis llocs web, és comprensible que molts membres de la comunitat de publicació de cerques i publicacions vulguin saber més sobre EAT per millorar la seva classificació.
Publicitat
Alguns de la comunitat de cerca creuen que hi ha algun tipus de puntuació per a EAT.
Què passa amb EAT?
La persona que feia la pregunta intentava esbrinar quins factors tècnics o SEO podrien implicar-se per obtenir una puntuació EAT elevada.
La persona vol saber què determina EAT per a un lloc web:
Ho determinen els vincles de retrocés de qualitat o més sobre el tema i l’exhaustivitat de les pàgines? “
John Mueller explica EAT
John Mueller comença la seva resposta amb informació de fons sobre què és EAT i com ho fa Google.
“Així que EAT és una abreviatura d’Expertise, Authority and Trustworthiness. És una cosa que prové de les nostres pautes de classificació de qualitat “.
Les directrius sobre avaluadors de qualitat no ofereixen estadístiques d’algorisme
A continuació, Mueller rebutja la idea que les pautes de qualitat (QRG) contenen informació sobre els algoritmes de Google i diu explícitament que el QRG no és un manual per a l’algorisme de Google.
Publicitat
Deixa molt clar que no està ple d’informes sobre l’algoritme i que, en el context de classificar llocs web, les Directrius sobre avaluadors de qualitat demanen als avaluadors de qualitat que prestin atenció a l’expertesa, l’autoritat i l’autoritat per a les consultes de cerca en temes específics.
Mueller continua:
“Les directrius dels avaluadors de qualitat no són com un manual sobre els algorismes de Google, sinó que és una cosa que donem a la gent que està revisant els canvis que fem al nostre algorisme.
I sobretot, EAT és específic per a determinats tipus de llocs i determinats tipus de contingut “.
No hi ha tal cosa com a puntuació EAT
A continuació, Mueller deixa clar i sense ambigüitats que Google no té puntuacions EAT.
Subratlla que EAT és una cosa que consideren els avaluadors de qualitat, però que no hi ha cap factor relacionat amb el SEO.
John Mueller:
“Així doncs, des d’aquest punt de vista, no diria que Google tingui una puntuació EAT i es basa en cinc enllaços més això i això.
És més una cosa que, els nostres algoritmes amb el pas del temps ... intentem millorar-los, els nostres avaluadors de qualitat intenten revisar els nostres algoritmes i ells miren aquestes coses.
Per tant, hi pot haver alguna superposició, però no és que hi hagi un factor tècnic que inclogui elements específics i els faci servir com a factor SEO.
Però definitivament és una cosa que m’agradaria examinar, sobretot si esteu executant llocs que mapen a l’àrea àmplia on Google ha esmentat EAT a les directrius de classificació de qualitat ”.
EAT és una guia i no un factor de classificació
Google encoratja els editors a utilitzar les directrius Quality Raters com a inspiració per criticar els seus propis llocs.
Els comentaris de John Mueller sobre EAT coincideixen amb aquest ànim, especialment per a aquells que tenen contingut sobre temes delicats.
El QRG es va desenvolupar per proporcionar una manera objectiva de classificar els resultats de la cerca de nous algoritmes que s’estan avaluant.
Google explica per a què serveix el QRG:
“Treballem amb avaluadors de qualitat de cerca externs per mesurar la qualitat dels resultats de la cerca de manera contínua. Els avaluadors avaluen si un lloc web ofereix als usuaris que hi fan clic allò que busquen i avaluen la qualitat dels resultats en funció de l’experiència, l’autoritat i la fiabilitat del contingut. Aquestes classificacions no afecten directament la classificació, però ens ajuden a comparar la qualitat dels nostres resultats.
Per garantir un enfocament coherent, publiquem les directrius dels avaluadors de qualitat de la cerca per donar orientacions i exemples a aquests avaluadors per obtenir una valoració adequada. “
Publicitat
En algun lloc de la línia, alguns SEO van creure en una puntuació EAT inexistent basada en un document que tenia com a únic propòsit assegurar que els avaluadors de qualitat de tercers utilitzessin “un enfocament coherent”Per avaluar pàgines web. | 0.717849 | curate | {"ca": 0.9888977002379065, "pt": 0.0003965107057890563, "en": 0.004758128469468675, "it": 0.0033703409992069788, "de": 0.002577319587628866} | |
cawac_ca_20200528_4_176548 | Camacho promet als pensionistes 240 euros anuals del 10% de la recaptació dels bons
Rajoy carrega contra Zapatero per vetar el debat de congelació de les pensions
La candidata del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, s'ha compromès avui en un casal de gent gran a Cerdanyola a atorgar 240 euros anuals als pensionistes i que aquests diners surtin del 10% de la recaptació dels bons "patriòtics" (300 milions d'euros). | 0.777727 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/11/camacho_promet_als_pensionistes_240_euros_anuals_del_10_de_la_recaptacio_dels_bons_59494.php |
macocu_ca_20230731_7_499530 | Vaig a l'escola
Vaig a l'escola
L?escola, per als més petits, és emoció però també motiu de dubtes i preocupacions. El conte, amb il·lustracions clares i senzilles, repassa el primer dia d?escola amb el propòsit de tranquil·litzar-los. ... [Leer mas...]
Suscríbase al Newsletter | 0.480998 | curate | {"ca": 0.8498168498168498, "en": 0.06227106227106227, "es": 0.08791208791208792} | |
macocu_ca_20230731_3_361501 | El senyor Farnés
Hi havia una gran mancança de moltes coses, sobretot d’aliments bàsics. No obstant això, les persones s’ajudaven els uns als altres, però també n’hi havia que sabien treure profit de les pitjors situacions. Gent sense escrúpols que s’aprofitaven de les misèries del dels altres per enriquir-se.
El Sr Farnés n’era un clar exemple. Un home de mitjana edat, rondant la cinquantena, amb un posat elegant i distingit. Sempre ben vestit, impecable, polít, molt presumit,que amagava la seva incipient calvície amb un barret i que mostrava les seves dents d’or cada cop que somreia. Una persona amable i afectuosa, amb una gran fluïdesa verbal, disposada a fer favors a tothom, de vegades, sense que n’hi demanessin. Sabia moure’s en tots els ambients i sempre presumia de les persones importants que coneixia. A cop d’ull, semblava un bon home.
Però aquesta aparença era només una façana. Era un home menyspreable i roí , un mestre en l’art de entabanar i afalagar. No tenia cap mirament a l’hora de aconseguir els seus propòsits i estava disposat a fer qualsevol cosa per dur-los a terme. Era capaç d’estafar i de mentir, fen promeses de matrimoni quan és un home casat, de robar a la seva pròpia dona i, inclús, de fer tripijocs amb altres com ell per quedar-se amb part dels aliments destinats per al racionament per poder vendre’ls a preu d’or a quí els pogués pagar. Tot el que feia era pel seu propi benefici, sense mirar si feia mal a algú.
El Senyor Farnés era del tipus de persones que per fora llueixen com un diamant, però per dins són com pedres falses, veritables “culs de got”. Sembla un personatge del passat però, malgrat hagi passat el temps, de gent que s’aprofita dels altres per al seu propi benefici,sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. | 0.834279 | curate | {"ca": 0.9806488332384746, "fr": 0.01935116676152533} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_253233 | Concert de divendres 4 de març, en commemoració del Dia de la Dona, i dedicat a les compositores dels segles XVII i XVIII, a Santa Eulàlia de Ronçana.
L'Ensemble All'Aura, un cop més, hem fet sentir les silenciades veus de les compositores del barroc, amb les nostres acompanyades de l'orgue positiu i la gestualitat de l'espectacle: "Madre non mi far Monaca, músiques i autores del barroc".
(c) Olga Miracle
Podeu veure la notícia del concert de l'emissora CANAL SET:
https://www.youtube.com/watch?v=rKvzvH9cDhI&t=12s
ENSEMBLE ALL’AURA
és un grup de música antiga especialitzat en música del renaixement i del barroc. Els seus membres: la soprano Olga Miracle, el baríton Daniel Morales, i el clavecinista i organista Joan Castillo, duen a terme un treball continuat de recerca i transcripció de la música que interpreten, sempre basat en les fonts documentals originals i amb criteris històrics.
08-03-2022 | 709 lectures
Comentaris
Publica el teu comentari
Nom a mostrar:
Email:
Comentari:
Accepto les condicions d'ús
Articles recents més llegits
Concert inaugural del 'Festival a Granera'
Alla Viola: La cançó italiana del 1500. 12 de juny de 2021
El duet Alla Viola, fundat el 2010, format per Olga Miracle i Xavier Domínguez, es dedica a la recerca i interpretació amb criteris històrics de la cançó renaixentista italiana, francesa i anglesa. El propassat 12 de juny de 2021, el duet va inaugurar el Festival a Granera - Viu la música al Parc, on va interpretar: Frottola-la cançó italiana del 1500. ...
16-06-2021 | 2686 lectures | 1 comentari
llegir-ne més
El to d'aquest terreny
Concert de Lied clàssic i Lied català
El to d’aquest terreny ha tornat a Barcelona: el nostre recorregut de Lied clàssic i Lied català, avui dimarts 19 de gener ha quedat tenyit del to dels quadres i escultures del preciós i exuberant Saló de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
19-01-2021 | 1977 lectures | 1 comentari
llegir-ne més
Acte de lliurament dels premis 'Enric Garriga Trullols'
II concurs de relats breus en occità, 2021
Fotografia d'ahir divendres 21 de maig, en la celebració del lliurament de premis del "II Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols" al Palau Marc de Barcelona (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
22-05-2021 | 1748 lectures
llegir-ne més
Madre non mi far Monaca
Músiques i autores del barroc
El meu primer concert de l'any 2021 va ser l'estrena del concert teatralitzat "Madre non mi far Monaca": un recorregut per obres dels segles XVII i XVIII interpretades amb criteris històrics, a càrrec del grup emergent All'Aura, acompanyada per la veu d'en Daniel Morales, l'orgue positiu d'en Joan Castillo i el disseny de llums i projeccions d'en Daniel Miracle (NeoKinok Experimental TV). ...
15-01-2021 | 1744 lectures
llegir-ne més
Rèquiem de Mozart
Els dies 3 i 4 de juliol de 2021 vaig cantar novament una de les obres simfònico-corals més emblemàtiques de la història de la música: el Rèquiem de Mozart. | 0.661761 | curate | {"ca": 0.8687798227675528, "en": 0.09577368779822767, "pt": 0.02010906612133606, "es": 0.0034083162917518746, "oc": 0.002044989775051125, "sh": 0.002044989775051125, "it": 0.007839127471029312} | https://www.olgamiracle.com/es/blog/madre-non-mi-far-monaca-dia-de-la-dona |
crawling-populars_ca_20200525_41_87390 | BARCELONA, 29 abr. (EUROPA PRESS) -
Una vintena de galeries barcelonines acosten l'art en paper als joves amb la campanya 'El paper de l'art', segons ha anunciat aquest dimarts en roda de premsa el director de la galeria Gothsland, Gabriel Pinós.
Pinós ha assenyalat que el projecte, que arrenca aquest dimarts i durarà tot el mes de maig, consisteix a 20 exposicions individuals organitzades per cada galeria, ja siguin monogràfics o no, que conformaran un conjunt de 500 obres que van el segle XVI i el 2014, amb autors tan consagrats com Ramon Casas, Marià Fortuny, Salvador Dalí, Joan Miró i Jaume Plensa, entre d'altres.
Cadascuna de les galeries --entre les quals es troben Àmbit, Atelier, Balaguer, Contrast i Gothsland, entre d'altres-- s'especialitza en temes i artistes diversos, per la qual cosa Pinós creu que serà fàcil que qualsevol visitant que recorri totes les propostes trobi elements que li agradin.
A manera d'estratègia per atreure el públic més jove, els galeristes oferiran un premi de 3.000 euros intercanviables per una de les obres d'art en paper exposades, que es sortejaran entre les persones que hagin visitat totes les galeries.
Per poder participar, el públic haurà d'adquirir un dels 1.000 passaports que els galeristes han editat per a l'ocasió, que hauran d'omplir-se amb el segell de cada galeria fins a obtenir els 20.
De totes maneres, Pinós ha assenyalat que no es té molt clar encara si la proposta atraurà públic jove, tal com s'ha previst, o si per contra potenciarà els visitants habituals de les galeries, i ell mateix ha comentat que un dels seus clients ja ha manifestat la seva voluntat de participar en el concurs.
L'iniciativa es va començar a organitzar fa mes i mig, i l'intenció dels participants és que sigui un esdeveniment anual i que estigui dedicat al paper en exclusivitat, ja que "en capitals com Berlín i Londres és habitual trobar fires o esdeveniments dedicats a aquest format", ha explicat Pinós.
Ha afegit que l'art en paper es cotitza molt bé al mercat --el preu de les obres de les galeries participants oscil·la entre els 100 i els 90.000 euros-- a causa que els artistes poden ser més espontanis davant del paper que en altres formats, i ha afegit que és perfecte per als consumidors joves perquè és un material més econòmic.
El paper admet disciplines tan diferents com la fotografia, l'aquarel·la, l'esbós i el dibuix, entre d'altres, així com estils tan dispars com les avantguardes, el realisme i el modernisme.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.74455 | curate | {"pt": 0.005029337803855826, "ca": 0.8449287510477788, "es": 0.13886560491757474, "en": 0.011176306230790724} | : /catalunya/noticia-les-galeries-barcelonines-acosten-lart-paper-als-joves-amb-campanya-20140429151605.html |
mc4_ca_20230418_10_425199 | 15 trucs comuns utilitzen els nois quan només volen ficar-se en els pantalons
15 Nois d'ús de trucs comuns quan només volen entrar en els pantalons
Quan arribes a conèixer a aquell noi que, finalment, t’aconsegueix arrossegar els peus, donant-te un somriure de compliment mascle com el que acabava de ser creat per ell (ja hi hem estat abans), acaba de trobar les paraules adequades que destrueixen totes les preguntes abans que ells. surten les seves dolces paraules, suau acció. Vinga! Té experiència i estàs pensat en veure que sou una senyora. Intenteu evitar-lo i flirtejar de manera casual mentre resistiu a aquelles invitacions esperades com 'podríem trobar-nos al restaurant del centre' amb el vostre & ldquo; jo estaria ocupat i no disponible & rdquo; respon Haureu d’adonar-vos que una relació té molt més a oferir que el sexe, perquè simplement no podeu mantenir aquell tipus si no està dins vostre, fins i tot quan creieu que és massa bo per no ser veritat. Es tracta de senyals de bandera vermella que només vol entrar als seus pantalons.
1. Ell promet que estimes i també promet una relació
Moltes dones volen estar segures que estan enamorades d’un noi abans que realment vagin amb una cita o fins i tot vagin a dormir amb ell. El revés és el cas quan es tracta de l'home que necessita explorar dormint amb la dama per construir una connexió o sentiments més profunds.
Tot i això, algunes dones ja són conscients d’aquesta tendència, l’home acostuma a mostrar-te més atenció perquè pugui ficar-se en els teus pantalons o prometre més amor i connexió si vas a dormir amb ells. La diferència final rau en la forma en què els homes i les dones es desenvolupen sentiments els uns pels altres.
petó de segona cita
De vegades es fa realitat, però en la majoria i sovint és un signe que només vol que els pantalons es baixin ... Mireu-lo de prop.
2. Comença a convèncer-te de com de bones són les seves habilitats al llit
Això no hauria de sorgir al principi si les seves intencions són autèntiques. Tanmateix, realment es pot dir si aquest és un signe que només vol que els pantalons baixin quan ell inicia sempre el tema sobre el sexe amb freqüència. Comença una mica de lluita per les seves habilitats i es pregunta demanant-li què voldríeu al llit, què preferiríeu provar, què no heu intentat què esteu definitivament oberts a provar. Després de prendre consciència d’aquestes preferències, comença a explicar-vos més informació sobre el bé que s’han convertit en les seves habilitats i les acceleracions que va rebre de les senyores sobre aquelles preferències que acabava d’assabentar-vos d’enginyosament.
Hi ha una probabilitat que ell pugui ser diferent, però és molt interessant que una senyora reflexioni sobre els motius pels quals sent la necessitat de repetir aquest mateix tema tan fàcilment una i altra vegada. Podria significar molt que està intentant trucs per emocionar-te amb la idea de dormir amb ell, que pot ser un signe que només vol entrar als seus pantalons.
3. Hi ha signes que la seva ment està absent en passar-lo
Quan us quedeu amb ell, espereu passar temps de qualitat junts, cosa que no és una característica única. Si perd fàcilment l’atenció dels vostres gadgets i es desplaça pel telèfon fàcilment durant tot el temps que estigueu amb ell, segurament no és per mantenir-lo. Evidentment, no podeu estar en una competició amb el seu gadget durant un hangout individual per a vosaltres.
Un tipus que et presta més atenció només quan estàs nu és un signe del fet que es tracta només dels pantalons. Correr!
4. Guau no he conegut mai a algú com tu i a altres esquemes de flatiment
Quan es dirigeix al pantaló d'una noia, els nois fan ús del poder de l'adulament. Això és dolent, però és cert, ja que de vegades funciona perquè la senyora en qüestió té una autoestima baixa i té la creença que 'si dorm amb mi, m'estimarà millor'. Aprofitem un enfocament científic. Després del sexe, allibera una hormona anomenada oxitocina que et fa sentir vinculat a la persona amb qui acabes de mantenir relacions sexuals. Per a les dones pot trigar aproximadament dues setmanes perquè aquesta hormona us mantingui connectat a la persona amb la qual vau dormir, mentre que per als nois només triguen 48 hores.
5. Només s’aixeca immediatament després del sexe
Quan el noi marxa just després de mantenir relacions sexuals per algunes excuses barates, és obvi que no està en cap cosa seriosa a part de posar-se al pantaló. Com que no hi ha sentiments lligats, s’aixeca i se’n va.
6. Ell et proposa cada oportunitat
Quan hi ha cops de vi a la taula, us permet fer més trets, ja que vol que deixeu la vostra reserva i vetlleu. En fer això, deixa anar la seva confiança després d’un parell de copes i ara creu que serà prou flexible per dormir amb ell. Si és que és aquell tipus que només t’agrada que et vagis emborratxant, de manera que et podria ajudar a deixar-te sortir a casa seva, deixar-ho ara mateix, mentre tens el cap clar. Podria ser un signe que només està fora per posar-se en els pantalons.
7. Parla molt sobre ell mateix massa sovint.
Res no pot ser més irritant que quan descobreix que el teu tipus no fa un esforç per conèixer-te, però passa la millor part del temps explicant-li més coses sobre ell mateix.
A mesura que passa el temps i noteu que realment no us demana res personal, el més probable és que no tingui cap interès en vosaltres. Realment no li preocupa.
El signe és aquest: si es preocupa de tu, segur que vol aprendre coses sobre tu perquè pugui compartir un terreny comú amb tu. Si no és així, ficar-se en els pantalons és l’únic objectiu.
8. Posa molts esforços admirables i demana posar-se els pantalons a canvi
Actuar com un cavaller perfecte és una forma per la qual els nois per aquí aconsegueixen manipular les dones disposades a dormir amb elles. Fa les tasques, passa molt de temps amb tu, etcètera. Penseu i us sentiu com la reina del seu cor fins que declari l’oferta real que vol de vosaltres.
Aquí la manipulació s’inclou perquè no voldríeu perdre algú que us tracti tan bé, de manera que acostumeu a estar d’acord amb el que vulgui. Quan se li negui el sexe a petició, la seva reacció a la negació us dirà si només vol els pantalons. Si no s’ho pren bé, és probable que sigui l’home de què parlem.
9. Sempre amenaçarà amb una ruptura
Quan apareix això un parell de vegades, només cal que et posis als pantalons. Si amenaça de trencar-se amb tu només perquè no s’adormi amb ell, no és un noi que vulguis mantenir perquè té un dret al teu cos. Què trist!
10. Intenta disminuir la seva autoestima
Aquesta part és un lloc complicat que fan servir habitualment jugadors experimentats. Quan aquest noi experimentat es troba amb aquesta noia, la posa a una conversa a través de qualsevol mitjà, ja sigui trucades, xarxes socials o textos fins que la tingui molt interessada en ell.
Pren el tret d’autoestima baixa quan s’adona que no es posa fàcilment i segueix amb una gentil i obscura crítica i donar-li una pista que ser íntim amb ella el farà millor com ella.
com ferir a un narcisista
Per raspar-la, una dona hauria de mantenir la guàrdia mentre no li permeti afectar el seu ego, mentre que una dona que li deixa afectar el seu ego sent que un tipus que li agrada ha dit alguna cosa negativa. Per canviar el seu interès, tracta de complaure’l dormint amb ell. Així és com ella és víctima d’un jugador amb experiència que només està interessat a ficar-se en els pantalons.
11. Fa indolors les coses estranyes
Si el tipus constantment comenta sobre altres noies sobre el aspecte tan calorós i així successivament, òbviament no està en la relació, sinó que només es compromet a deixar-se els pantalons.
Al noi no li interessa com et sents i aleshores comença a mostrar signes de desprestigi. Qui es queda amb un noi inconscient?
12. Ell arriba just després d’haver patit un trencament
La dona més susceptible és la que acaba de passar un cor. La seva guàrdia està a la baixa, la seva autoestima es troba en el punt més baix, i es troba sola i pot estar desitjant tornar-hi.
signes ex núvia està per sobre
Heus aquí un noi que ha actuat com una espatlla per plorar, un amic al qual podria confiar sense cap rastre de por ni de dubte. Com que està disposada a acollir qualsevol forma d’afecte, és víctima d’un noi que només està interessat a ficar-se en els pantalons.
13. Et fa sentir dormir amb ell és un privilegi
En comptes d’explicar-li les seves habilitats, com ja vam assenyalar anteriorment, de manera que no sembla que només estigués interessat en els teus pantalons, utilitza una nova tècnica per dir-te que no ha dormit amb molts socis de molts dels que té. conegut. Pot dir que només dorm amb persones que considera especials.
Finalment mostra els signes que no és el noi correcte quan li explica el mateix una vegada i una altra per intentar convèncer-te que dormis amb ell.
14. Ell et dóna per fet
Quan esbrineu que tota la vostra vida es construeix al seu voltant i sou l’únic esforç, recordeu que se suposa que és una sinergia amb tots dos.
Ja sabeu que només no és això quan sempre sigueu qui inicia Hangouts. Si constantment hi aneu al seu lloc, però ell no fa mai cap esforç per venir al vostre lloc, sabeu que probablement no us agradi tant com a ell. Ell només pot voler ficar-se en els seus pantalons.
15. Tens aquesta sensació i veus els signes que ell és un noi equivocat
De vegades cal escoltar els seus instints i, a vegades, vull dir. Estar en una relació significativa és diferent de ser un pollet lateral quan esteu arreglant amb un jugador amb experiència.
El jugador vol perseguir-te i fer-te semblar una reina sense mostrar signes del seu objectiu principal (ficar-te als pantalons). És important que us mantingueu al capdavant si no esteu convençuts. Tot allò que et faci feliç no provindrà d’un noi amb males intencions.
És bastant dolent quan descobreix el noi que vols quelcom d’especial amb només has de voler ficar-te als pantalons. Per protegir-se, mantingueu sempre aquests 15 punts de fons.
Estil De Vida Diferència entre el petroli de coco premsat en fred i el premsat en fred
Es revisa la llista dels 10 primers massatges prenatals de Nova York | 0.79317 | curate | {"ca": 0.9868473495416501, "hr": 0.0005978477481068154, "cs": 0.003387803905938621, "en": 0.0006974890394579514, "es": 0.00827022718214428, "da": 0.00019928258270227183} | https://ca.whattalking.com/15-common-tricks-guys-use-when-they-just-want-to-get-in-your-pants |
oscar-2201_ca_20230904_8_184744 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Internacional, Treball acadèmic, Dimensió social, Discapacitat i necessitats educatives especials, Dimensió Social, Qualitat
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.686472 | curate | {"ca": 0.9978260869565218, "fr": 0.0010869565217391304, "en": 0.0010869565217391304} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEDIMSOC-11:1-9:QUALITAT%7CDISO%7CDINE3%7CDISO-14:TPCT |
oscar-2301_ca_20230418_5_290845 | Aquest lloc i les seves pàgines web estan sota la titularitat de Cristian Martínez Espinosa (des d’ara Zettabyte) i usa Cookies per millorar i optimitzar l’experiència de l’usuari, complint-se els preceptes per als prestadors de servei establerts en l’art. 22.2 LSSICE – Llei 34/2002 de 11 de juliol de serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, la qual estableix el deure d’informar i de demanar consentiment a l’usuari per a la utilització de les Cookies.
¿Que és una cookie?
Una cookie és un petit fitxer de text que s’emmagatzema en el seu navegador quan visita gairebé qualsevol pàgina web. La seva utilitat és que el web sigui capaç de recordar la seva visita quan torni a navegar per aquesta pàgina. Les cookies solen emmagatzemar informació de caràcter tècnic, preferències personals, personalització de continguts, estadístiques d’ús, enllaços a xarxes socials, accés a comptes d’usuari, etc. L’objectiu de la cookie és adaptar el contingut de la web al seu perfil i necessitats, sense cookies els serveis oferts per qualsevol pàgina es veurien minvats notablement. Si voleu consultar més informació sobre què són les cookies, què emmagatzemen, com eliminar-les, desactivar-les, etc., li preguem es dirigeixi a aquest enllaç.
Cookies utilitzades en aquest lloc web
Seguint les directrius de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades procedim a detallar l’ús de cookies que fa aquesta web per tal d’informar-lo amb la màxima exactitud possible.
Aquest lloc web utilitza les següents cookies pròpies:
Cookies de sessió, per garantir que els usuaris que escriguin comentaris al blog siguin humans i no aplicacions automatitzades. D’aquesta manera es combat el spam.
Aquest lloc web utilitza les següents cookies de tercers:
Google Analytics: Emmagatzema cookies per poder elaborar estadístiques sobre el trànsit i volum de visites d’aquest web. En utilitzar aquest lloc web està consentint el tractament d’informació sobre vostè per Google. Per tant, l’exercici de qualsevol dret en aquest sentit haurà de fer comunicant directament amb Google.
Xarxes socials: Cada xarxa social utilitza les seves pròpies cookies perquè vostè pugui punxar en botons del tipus “Me gusta” o Compartir.
Desactivació o eliminacions de cookies
En qualsevol moment podrà exercir el seu dret de desactivació o eliminació de cookies d’aquest lloc web. Aquestes accions es realitzen de forma diferent en funció del navegador que estigui utilitzant. Aquí li deixem una guia ràpida per als navegadors més populars.
El consentiment de l’usuari
L’usuari ha de donar el consentiment explícit segons el RGPD – Reglament Europeu 679/2016 sobre la Protecció de Dades en concordança amb l’art. 22.1 de la LSSICE per a la instal·lació en el seu navegador (el del dispositiu utilitzat) les cookies de caràcter no tècnic. L’exprés consentiment s’atorga mitjançant l’activació de les cookies en el vostre navegador i l’acceptació de les cookies de Zettabyte a la primera entrada a les pàgines web de Zettabyte o bé després de l’esborrat de les cookies. Sense aquest consentiment explícit de l’usuari Zettabyte no enllaçarà a les cookies les dades memoritzades amb les seves dades personals proporcionades en el moment del registre.
Notes addicionals
Ni aquest web ni els seus representants legals es fan responsables ni del contingut ni de la veracitat de les polítiques de privacitat que puguin tenir els tercers esmentats en aquesta política de cookies.
Els navegadors web són les eines encarregades d’emmagatzemar les cookies i des d’aquest lloc d’efectuar el seu dret a eliminació o desactivació de les mateixes. Ni aquest web ni els seus representants legals poden garantir la correcta o incorrecta manipulació de les cookies per part dels esmentats navegadors.
En alguns casos és necessari instal·lar cookies perquè el navegador no oblidi la seva decisió de no acceptació de les mateixes.
En el cas de les cookies de Google Analytics, aquesta empresa emmagatzema les cookies en els servidors als Estats Units i es compromet a no compartir-la amb tercers, excepte en els casos en què sigui necessari per al funcionament del sistema o quan la llei obligui a aquest efecte. Segons Google no guarda la seva adreça IP. Google Inc és una companyia adherida a l’Acord de Port Segur que garanteix que totes les dades transferides seran tractades amb un nivell de protecció d’acord amb la normativa europea. Podeu consultar informació detallada referent a això en aquest enllaç. Si desitja informació sobre l’ús que Google dóna a les cookies us adjuntem aquest altre enllaç.
Per a qualsevol dubte o consulta sobre aquesta política de cookies no dubti en comunicar-se amb nosaltres a través de la secció de contacte.
ZettaByte 2021 - Todos los derechos reservados Aviso Legal Política de Privacidad Política de Cookies | 0.825897 | curate | {"ca": 0.9714585519412382, "es": 0.028541448058761805} | https://www.zettabyte.es/politica-de-cookies-cat/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_189498 | BARCELONA, 30 set. (EUROPA PRESS) -
El regidor d'Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni de Barcelona, Daniel Mòdol, ha assegurat aquest divendres que la Sagrada Família és "un tipus de mona de Pasqua gegant que fa el seu camí des de les mans d'uns privats", i ha dit que és una farsa que Barcelona arrossega des de fa molt temps.
"No creiem que hi hagi cap urgència perquè la pseudoobra d'Antoni Gaudí acabi", ha asseverat en el ple municipal en el debat d'una proposta del PP per instar el Govern d'Ada Colau a presentar a la comissió de seguiment de la Sagrada Família i al seu grup de treball una proposta sobre la urbanització dels seus entorns en un termini de sis mesos.
L'edil socialista --en el Govern de Colau des de l'entrada del PSC el juny-- veu "irrealitzable" l'ordenació urbanística prevista, que planteja enderrocar diversos habitatges, i ha votat a favor de la proposta del PP perquè considera el PSC que la preocupació pels veïns centra la mesura, que també han donat suport la resta de grups, excepte la CUP, que ha votat en contra.
La proposta del PP també aposta per portar a terme les modificacions del plantejament urbanístic que siguin convenients, i l'adquisició, si cal, del solar per reallotjar possibles veïns expropiats, situat al carrer Mallorca.
La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha ressaltat que, per al Govern de Colau, "la urbanització d'aquest entorn no és una prioritat immediata d'execució", perquè els problemes dels veïns estan més relacionats amb la massificació turística, tot i que estan intranquils pel futur de l'entorn i per si quedaran afectats.
El líder municipal del PP, Alberto Fernández, ha avisat que l'Ajuntament ha de prendre decisions pel que fa als entorns de la Sagrada Família i concretar el projecte d'urbanització: "Seria una llàstima que, després de 140 anys d'obres en la Sagrada Família, la ciutat i els seus ajuntaments no hagin complert amb ordenar els seus entorns quan acabi".
Des de CiU, el regidor Jordi Martí ha defensat que aquest projecte és una realitat objectiva, i ha defensat que "el ritme de les obres cal que vagi en paral·lel amb la resolució d'aquest problema", mentre que Koldo Blanco (C's) ha sostingut que ni la Sagrada Família ni el turisme que implica desapareixeran, però que els seus perjudicis es poden pal·liar millorant la urbanització.
La republicana Trini Capdevila ha advertit que s'ha de concretar si l'actuació implicarà que veïns hagin de deixar les seves cases o els seus negocis, i Josep Garganté (CUP) ha dit que la construcció del temple té poc que veure amb el previst per Gaudí i que les intencions del seu patronat amb incompatibles amb la trama urbana.
"Només faltaria que tots els veïns haguéssim de pagar el solar per reallotjar els veïns. S'ha acabat la festa de l'arquebisbat", ha conclòs.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.761085 | curate | {"pt": 0.004583651642475172, "ca": 0.8586707410236822, "es": 0.1265597147950089, "en": 0.010185892538833716} | : /catalunya/noticia-regidor-darquitectura-barcelona-veu-sagrada-familia-com-mona-pasqua-gegant-20160930162923.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_436826 | Apa, ja podeu començar a dir la vostra opinió
L'estat a la comunitat internacional seria una confederació de territoris històrics o nacionalment diferenciats: Catalunya, País Valencià i ses Illes . I vall d'Aran i Andorra com a estats lliures associats. Dins de cada territori una federació de diferents regions:Catalunya: l'actual principat, Catalunya Nord i la FranjaPaís Valencià: la valència catalanoparlant, les regions de parla castellana i el CarxeSes Illes: les illes balears i l'Alguer
Podria firmar-ho perfectament. Ara, només cal buscar un nom comú a eixa Confederació de territoris històrics (i que no corresponga al de cap d'ells, clar).
jo voto per "Estats Units del Trio Calavera" (EUTC) | 0.751927 | curate | {"ca": 0.9267241379310345, "pt": 0.07327586206896551} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_737 | Magnífic article d'Aleix Sarri, aparegut a Nació Digital el 22/04/19, i que crec que defineix el moll de l'os de la nostra situació i continua sent la clau de la nostra reivindicació. No ho oblidem mai._________________________________________________________________________________Existeix un colonialisme intra-europeu?«Quants milers de nens, quants milers de nenes van ser humiliades i castigades físicament a l’escola per parlar la seva llengua natal a Catalunya, a Occitània o a Kènia?»per Aleix Sarri, 22 d'abril de 2019 a les 06:44 | “Allà on hi ha hagut un poder colonial, la primera cosa que destrueix o controla és l’idioma de la gent. L’idioma és crucial per al colonialisme i l’imperialisme” Ngugi wa Thiongo Una de les coses que més m’han impressionat els darrers anys és descobrir gràcies a Josep Benet com a les escoles espanyoles del segle XIX es reprimia físicament els infants que parlaven en català (i altres llengües que no eren el castellà) i es feia mitjançant el sistema de la penyora.Per això em va cridar molt l’atenció descobrir llegint Somnis en temps de guerra del gran Ngugi wa Thiongo, el següent passatge sobre la seva infantesa a la Kènia colonial dominada pels anglesos: “El mestre donava una peça metàl·lica al primer alumne que enxampava parlant una llengua africana; llavors el culpable passava la peça al següent alumne que repetís la infracció. Això durava tot el dia i l’últim que rebia la peça de metall rebia una pallissa. De vegades a la peça metàl·lica hi havia paraules o frases gravades, com ara <<'Sóc un estúpid'”.Era exactament el mateix sistema de repressió lingüística que Josep Benet explica que es va viure a Catalunya! Aquest petit descobriment em va deixar xocat, i per algun motiu ho vaig comentar amb una experta del Departament de Cultura de la Generalitat. Sorprenentment per a mi li va semblar normal, i a més em va parlar d’un autor occità Robert Lafont que havia teoritzat la possibilitat d’un colonialisme interior dins dels Estats europeus.Així doncs vaig adquirir de segona mà i llegit el Per una teoria de la nació de Lafont, una obra traduïda al català el 1971 on fa una repassada a fons de la història de la conquesta i assimilació d’Occitània i Bretanya per l’estat francès al llarg dels segles.En ell, Lafont relatava el testimoni d’un instructor de Hautes-Alpes que es queixava sobre el sistema de la penyora, també aplicat (i inventat?) a França per ser massa tou: “De cada deu criatures que, suposo, han estat sorpreses parlant en patuès durant el dia, només la darrera és castigada. No hi ha una injustícia en això? Fins ara, jo he preferit castigar tots els que hi cauen”. Soyez propre, parlez français. Quants milers de nens, quants milers de nenes van ser humiliades i castigades físicament a l’escola per parlar la seva llengua natal a Catalunya, a Occitània o a Kènia?Relacionat amb tot això, fa dies que em persegueix una reflexió que es feia just a la segona pàgina del llibre de Lafont: “La falsificació més corruptora es troba en la separació mantinguda entre l’anàlisi dels fets metropolitans (la realització de la unitat nacional) i la dels fets colonials (la conquesta i després la pèrdua d’un Imperi). Aquesta distinció artificial s’ha imposat fins i tot als 'regionalistes', els quals fins fa ben poc no han pensat a comparar la conquesta d’Occitània amb la guerra d’Algèria i, a través dels segles, la integració reeixida de les poblacions esdevingudes provincials amb la integració fallida dels musulmans de l’Àfrica del Nord”. És brillant, i planteja un reguitzell de preguntes que trobo fonamentals: què defineix el colonialisme? És el colonialisme el resultat de la conquesta militar, domini econòmic i assimilació cultural? I si ho és, per què aplica per Algèria però no Occitània, conquerida per la força durant la croada contra els càtars, tal i com apunta l’autor del llibre? El concepte de colonialisme només aplica a casos fora del continent europeu o casos que hagin succeït durant el segle XIX o XX? No es pot considerar colonitzada una nació europea?No resulten preguntes banals tenint en compte que fins i tot el més conservador dels juristes accepta que el dret a l’autodeterminació aplica en els processos de descolonització.Aquesta qüestió és important, perquè va al moll de l’os dels debats que viu el nostre país, especialment tenint en compte que el tripartit PP-Cs-Vox amenaça amb un 155 permanent que ataqui de forma definitiva l’escola catalana, TV3 i les nostres institucions polítiques, de facto convertint Catalunya en una mera colònia. Important perquè el PSOE amenaça amb aplicar el 155 cada cop que calgui, demostrant que el poder polític a Catalunya no és res més que una cessió generosa de l’estat espanyol que en qualsevol moment pot ésser retirada. Important perquè les possibilitats que el tripartit ultra pugui governar (ara o d’aquí uns anys) són elevades. Madrid vol crear la falsa imatge que els catalans no ens sabem governar sols sense estar a punt de crear un conflicte civil, i que per això hem de ser colonialment dirigits des dels seus ministeris. En aquest sentit, la imatge de Cayetana Alvarez de Toledo passejant dissabte per Castelldefels amb una Constitució sota el braç, com si fos una missionera mostrant la Bíblia als indígenes és més rellevant del què sembla.Amb tot, l’animadversió actual contra l’escola en català i el fet que al llarg de la història s’hagi fet servir la mateixa pràctica colonial en l’educació contra el català, l’occità o el kikuyu, la mateixa voluntat d’aniquilar les llengües, ens hauria de fer despertar. El dubte és inevitable, hi ha base per parlar d’un colonialisme intra-europeu?
Pot ser que colonialisme no sigui l'expressió més adequada per a totes les situacions. Però és evident que hi ha relacions de poder i submissió entre pobles.
Quina seria, doncs, l'expressió adequada en el cas d'Europa? Com en podríem dir dels casos català i occità, per exemple...?
Colonialisme cultural i lingüicidi.
És clar, perquè polític i econòmic no n'hi ha oi?A Catalunya, i si se'm permet arreu dels Països Catalans, hi ha colonialisme pur a tots els nivells.
La política i l'economia són expressions culturals. A més, patim també el populisme polític i l'espoli econòmic nostrat, marca de la casa, per tant, no són fenòmens només de caire exterior. | 0.895504 | curate | {"ca": 0.9952206468057989, "fr": 0.004779353194201051} | |
macocu_ca_20230731_0_160112 | Pobresa zero
Amigues i amics, com els darrers anys , des d’Escoles Solidàries us proposa la posibilitat de traballar amb tot l’alumnat del vostre centre al voltant de la celebració del Dia Internacional de l’Eradicació de la Pobresa (POBRESA ZERO) que arreu del món se celebra el dia 17 d’Octubre. Per la qual cosa us enviem una xicoteta guía “ Ho treballem als centres?”, on podeu trobar informació i activitats per a realizar el treball que considereu convenient amb vostres alumnes. Us proposem que cada centre treballe i expose el seu treball al propi centre.
Què és Pobresa Zero?, podreu trobar tota la información a la página de la Coordinadora Valenciana d’ONGD http://www.pobresazero.org/pobresa-zero/que-es/ | 0.803961 | curate | {"es": 0.016853932584269662, "ca": 0.9831460674157303} | |
mc4_ca_20230418_17_666748 | Ajuntament de Riba-roja d'Ebre | Bernat Cabany i Edgar Palleja guanyen a Riba-roja el Campionat de Catalunya de Carpfishing
Bernat Cabany i Edgar Palleja guanyen a Riba-roja el Campionat de Catalunya de Carpfishing 13/10/2016/in Notícies /by Ajuntament Riba-roja d'EbreLa parella formada per Bernat Cabany i Edgar Palleja es va proclamar, aquest passat cap de setmana, guanyadora del Campionat de Catalunya de Carpfishing, organitzat per la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting. Entre les dues finals van pescar 24 peces i van sumar un total de gairebé 161 quilos. En segon lloc es van classificar Marc Muñoz i Jordi Zayas (amb 17 peces i 131,160 quilos), i en tercera posició, Marc Pratdesaba i Gerard Bartrina (amb 12 peces i 84,310 quilos).
Les finals van tenir lloc a Riba-roja del 2 al 4 de setembre i del 7 al 9 d’octubre. L’últim dia, i en el transcurs d’un dinar, es van lliurar els premis als guanyadors i reconeixements a tots els participants.
En total, van participar a la competició 17 parelles, que van pescar 112 peces de 771,520 quilos.
Consulta la classificació de les dues finals aquí.
Tags: Campionat de Catalunya de CarpFishing, Pesca, Riu EbreShare this entryShare on FacebookShare on TwitterShare on Google+Share on PinterestShare on LinkedinShare by MailYou might also like
Artistes locals i internacionals protagonitzen la segona edició d'Un Riu d'Art La UdL afina l'ús del peroxiacètic contra larves i exemplars adults de musclo zebra a Riba-roja Comunicat sobre la mosca negra S'obre el termini de presentació de propostes per a la segona edició d'Un Riu d'Art Riba-roja acull el primer selectiu del Campionat de Catalunya de CarpFishing L'ACA licita la redacció del projecte de depuradora de Riba-roja d'Ebre Agenda
« juliol 2017
26 27 28 29 30 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 dc.
juny 26 - agost 4 dc.
Camp de treball "Cuidem l'entorn"
juliol 19| 08:00 - agost 2| 17:00 ds.
35è Aplec de Sardanes de Riba-Roja d’Ebre
juliol 29| 19:00 - 23:00 Plaça de l’Església NotíciesUna vintena de nens i nenes de Riba-roja “aprenen” oficis al Casal d’Estiu19/07/2017 - 15:08Alumnes d’arquitectura de la URV exposen les seves idees per recuperar el Nucli Antic de Riba-roja17/07/2017 - 16:05Riba-roja se solidaritza amb l’esclerosi múltiple participant un any més al Mulla’t10/07/2017 - 12:45Zona Líquida acull un cicle de cursos per ajudar a trobar feina06/07/2017 - 15:16Ja és al carrer el butlletí municipal d’estiu05/07/2017 - 12:07
Últimes notícies Una vintena de nens i nenes de Riba-roja “aprenen” oficis al Casal d’Estiu
Alumnes d’arquitectura de la URV exposen les seves idees per recuperar el Nucli Antic de Riba-roja
Riba-roja se solidaritza amb l’esclerosi múltiple participant un any més al Mulla’t
Zona Líquida, present al Coworking Day 2016 Riba-roja posa’t guapa! Una ordenança promou que els veïns del Nucli... Scroll to top | 0.803396 | curate | {"ca": 0.8604331385355792, "en": 0.06600206256445514, "fr": 0.050532829150910966, "es": 0.023031969749054658} | http://riba-roja.cat/noticies/bernat-cabany-i-edgar-palleja-guanyen-a-riba-roja-el-campionat-de-catalunya-de-carpfishing/ |
macocu_ca_20230731_7_152304 | per Ayala Rubió, Sílvia [autor] | Boyo Arias, Andrea [autor] | Jané Argerich, Montserrat [autor] | Pi Sánchez, Aina [autor] | Quer Òdena, Gisela [editor literari] | Olaizola Pérez, Idoia [autor] | Catalunya. Departament de Drets Socials [entitat editora] | Catalunya. Direcció General de Serveis Socials.
Tipus de material: Text Language: Catalan Editor: Manresa : Bellaterra Edicions, febrer 2021Disponibilitat: Còpies disponibles per préstec: Signatura topogràfica:304 Rod (1). | 0.459047 | curate | {"pt": 0.4348739495798319, "ca": 0.5651260504201681} | |
macocu_ca_20230731_1_290969 | Ja et pots inscriure a la 7a edició del XIC Poble-sec!
La 6a edició del XIC de Poble-sec es va fer els anys 2016-2017 Font: XIC
Els assajos es faran al llarg del juny i el juliol Font: XIC
04/06/2018
Colectic - Comunitari
L'espectacle comunitari resultant d'aquest procés de creació col·lectiva s'estrenarà el 15 de juliol al Festival Grec de Barcelona i a la Festa Major del Poble Sec.
Creació XIC (Xarxa, Intercanvi i Creació) és una proposta d’art comunitari que pretén millorar la convivència a partir de la creació d'un espectacle treballat en xarxa i col·laborativament, i comptant amb l'acompanyament de professionals.
La participació en totes les seves activitats és gratuïta i no cal tenir experiència prèvia, tan sols mantenir un compromís i una puntualitat. El projecte està obert a totes les edats i a persones amb diversitat funcional.
Les inscripcions es poden fer per participar creant i actuant al grup 'Dansa Moviment', per crear l'escenografia i el vestuari o per fer d'extra a la funció. Els tallers es concentraran als mesos de juny i juliol.
L'edició del XIC de Poble-sec d’enguany porta com a títol 'Caravasar'. L'espectacle girarà a l'entorn de la temàtica de la trobada entre cultures i de l'imaginari de la Ruta de la Seda.
El XIC es va començar a fer l'any 2011 al barri barceloní de Poble-sec per celebrar el cinquè aniversari del seu pla comunitari amb una rua de carrer. El projecte ha anat creixent i té una altra edició que es fa al districte de Sant Martí. | 0.805789 | curate | {"ca": 0.9789687924016283, "it": 0.0067842605156037995, "en": 0.014246947082767978} | |
macocu_ca_20230731_1_469681 | Posen en marxa dues depuradores al Baix Llobregat Nord
La inversió, feta a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, suposarà millores en el sanejament del Baix Llobregat i la qualitat de la conca del riu Llobregat.
La primera de les depuradores s'ha construït a Castellví de Rosanes i té capacitat per tractar 400 metres cúbics cada dia a més d'una xarxa de col·lectors amb una extensió de 2.200 metres. La planta ha suposat una inversió de 1,6 milions d'euros.
Tractament biològic
Vallirana compta amb una depuradora amb tractament biològic amb aireació perllongada a la zona del Lledoner i una capacitat per depurar 472 metres cúbics cada dia.
Amb l'activació d'aquestes dues plantes, a la comarca del Baix Llobregat hi ha un total de vuit estacions: les d’Abrera, Begues, Gava-Viladecans, Martorell, El Prat de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat.
Reportatges | 0.766587 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_467153 | Iniciativa Ciutadana Europea | Hacked By IDBTE4M FT CHINAFANS
Article etiquetat com a ‘Iniciativa Ciutadana Europea’
El passat 7 de juny Neòpolis va assistir a la Jornada de treball sobre la Iniciativa Ciutadana Europea, convidats per la Fundació Nous Horitzons. Em sembla interessant presentar algunes de les reflexions que es van generar durant la sessió, celebrada a la Sala 1 del Parlament de Catalunya. La Jornada va servir per conèixer amb detall un nou instrument de participació d’abast transnacional, la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), així com per reflexionar entorn el dret d’accés a la informació pública i la qualitat democràtica.
Pel que fa a l’ICE, el politòleg suec Bruno Kaufmann va centrar la seva intervenció no només en l’explicació sobre les característiques de l’instrument participatiu sinó també en l’avenç cap a una democràcia de major qualitat que suposa la creació de l’ICE, encara que sigui inicial.
Kaufmann entén que actualment vivim una paradoxa: mentre el nombre de països democràtics és mes elevat que mai, el qüestionament social del sistema és cada cop més evident. Entén la democràcia moderna com “un vaixell nou i bonic que disposa d’unes eines de direcció que no ens condueixen al port desitjat”. Estic d’acord amb ell a l’hora de deduir que millorarem sempre i quan caminem cap a una democràcia més directa (more direct democracy). I això vol dir centrar els debats i l’atenció més cap a qüestions d’interès i no tant cap als partits i els polítics.
L’ICE es posarà en funcionament a partir de l’abril de 2012, amb la pretensió de facilitar a la ciutadania europea el seu dret a la participació, oferint la possibilitat d’incorporar temes d’interès a l’agenda política de la Comissió Europea (es requereix la recollida d’un milió de signatures provinents de, com a mínim, 7 estats membres).
Em sembla un instrument interessant. Segurament pot generar dubtes. Per exemple; qui ens assegura que la Comissió Europea no desestimarà les Iniciatives Ciutadanes? En tot cas, el fet de facilitar la generació d’una ciutadania més activa suposa, sense cap mena de dubte, un pas endavant. I em sembla que la combinació de la iniciativa amb les TIC és exportable a àmbits més propers (nacionals, regionals, locals…. ).
També voldria destacar algunes reflexions generades entorn la qualitat democràtica. Després d’uns anys de promoció de la participació ciutadana on els debats han girat entorn els instruments potser és hora de centrar l’atenció en la qualitat democràtica i en la desafecció. Les enquestes demostren com l’interès per la política d’espanyols i catalans és molt inferior als nivells europeus, així com les dificultats per entendre-la. Veiem la política com quelcom complex, llunyà. Per tant, elements com la transparència, la intel·ligibilitat, la rendició de comptes i l’avaluació haurien de fonamentar el debat entorn com millorar la qualitat democràtica del nostre país. Hi estic absolutament d’acord.
Serem una societat lliure quan siguem capaços de redistribuir la riquesa (Estat del Benestar) i el poder (Qualitat Democràtica). I el primer pas per recuperar l’interès per la política passa per la informació. Espanya és l’unic país de la UE sense una llei de dret d’accés a la informació pública. Entitats com Acces-Info treballen en aquesta línia, malauradament, amb massa traves i dificultats.
De ben segur que el sentiment de fallida democràtica actual es començarà a resoldre a partir del moment en que allò que és públic sigui accessible i intel·ligible. Un primer pas imprescindible que hauríem de començar a fer quan abans millor.
Tags: confiança, democràcia, desafeccio, desafeccio politica, Fundació Nous Horitzons, Iniciativa Ciutadana Europea, participació ciutadana, qualitat democràtica
Arxivat a participació ciutadana | 56 Comentaris » | 0.836295 | curate | {"en": 0.016163222045574986, "ca": 0.9737678855325914, "ie": 0.009538950715421303, "es": 0.0005299417064122947} | https://neobloc.cat/?tag=iniciativa-ciutadana-europea |
oscar-2301_ca_20230418_7_172884 | Un petit comitè de quatre persones hem fet una bonica volta per la part més elevada del Collsacabra: sortint del llogarret de Sant Julià de Cabrera (950 m) hem pujat fortament pel camí de la Serrica, al qual es troben alguns passos equipats ben fàcils. Per l’estret pas de l’osca de Cabrera hem arribat fins al santuari del mateix nom (1307 m), al costat del qual hi ha un petit restaurant. Desprès de baixar per les dretureres escales de Cabrera i passar pel coll de Bram ens hem encaminat cap el pla d’Aiats, des del cim del qual (1312 m) hem gaudit d’una magnífica vista, malgrat la boirina: Montseny, Guilleries, Puigsacalm, Pirineu, Prepirineu, Plana de Vic, Garrotxa, etc. Passant per les enrunades cabanyes d’Aiats hem baixat el fort pendent del grau de l’Escaleta fins a l’esplèndida casa d’Aiats, al costat de la qual hem dinat i fet la corresponent migdiada (amb el permís d’un ramat de bens). La darrera part de l’excursió ha estat tornar a pujar fins el coll de Bram i d’aquí novament a Sant Julià. En resum, un circuit esplèndid, entretingut i panoràmic, i amb una caloreta més pròpia del maig que del febrer. | 0.856933 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.uecgracia.cat/blog/2019/02/santuari-de-cabrera-i-pla-daiats-24-febrer-2019/ |
macocu_ca_20230731_6_525633 | Arxiven les denúncies per la «llei mordassa» que va interposar un agent de Torelló
De moment, se'ls ha retirat a dos dels cinc denunciats
Quatre dels denunciats i al centre l'advocat. Foto: Carles Fiter
L'Ajuntament de Torelló ha arxivat dues de les cinc denúncies que va interposar el policia local de Torelló al mes de maig per uns comentaris a Facebook sobre una multa al regidor de la CUP de Torelló Lluís Toneu, que portava l'adhesiu CAT al cotxe. Tal com explica Francesc Manrique, també regidor de la CUP i un dels que se'ls ha arxivat, a través del seu perfil de Facebook: "preval el dret a la llibertat d'expressió envers el dret a l'honor de la gent" i "perquè publicar el número de placa no és infracció".
També s'ha arxivat la denúncia a Roser Iborra que va fer un comentari a la publicació de Facebook. Els altres tres, Toneu, Xevi Capdevila i Eduard Vila estan pendents de la notificació. Toneu i Manrique estaven denunciats pels següents articles: - "Ús no autoritzat de dades professionals de les Forces i Cossos de Seguretat que puguin posar en perill la seguretat personal o familiar dels Agents".
- "Falta de respecte i consideració a les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seves funcions". Pel que fa als altres tres afectats, estaven denunciats per l'últim article, per haver compartit i/o comentat la publicació de Facebook.
Una multa pel "CAT"? Tot va començar quan el regidor de la CUP Torelló Lluís Toneu denunciava a través de Facebook que s'havia trobat una multa al parabrisa que deia textualment: “Porta adhesius il·legals a les 2 plaques de la matrícula “CAT””. La sanció va aixecar un gran rebombori i l’Ajuntament de Torelló va emetre una nota aclarint que la multa imposada per la Policia Local a Toneu era per infringir el Reglament de Circulació, relatiu a l’estacionament de vehicles, i no pel CAT. Tot i així, la situació era un pèl anòmala, ja que en la multa, sí que s’especificava l’article que s’infringia en el lloc corresponent, però en l'apartat on s’ha de desenvolupar aquesta infracció, dient en què consisteix, no s’escrivia res. En canvi, sí que s’especificava en l’apartat informatiu amb tot detall una “il·legalitat”, la del CAT, que no és objecte de la denúncia. | 0.843508 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_2182 | El bo social - ca-somenergia
És un ajut creat pel Govern, vigent des de l’any 2009, per tal de “protegir” a determinats col·lectius, considerats vulnerables. L’octubre de 2017 s’aproven noves condicions per accedir a aquesta ajuda.
Actualment, representa una reducció del terme de potència i del terme d’energia sobre la factura d’electricitat, del 25% pels consumidors vulnerables i del 40% pels consumidors vulnerables severs.
Si es compleixen les condicions establertes es pot sol·licitar ser beneficiari/a del bo social, sempre i quan el contracte d’electricitat estigui en una comercialitzadora de referència (mercat regulat) i es consideri que l’habitatge és l’habitual.
Quines són les comercialitzadores de referència?
Es pot contractar amb qualsevol d’aquestes companyies elèctriques, amb independència d’on es trobi l’habitatge.
Cal tenir present que s’ha de sol·licitar la tarifa PVPC (preu voluntari al petit consumidor), que és la tarifa regulada i presentar la sol·licitud i documentació pertinent per demanar l’aplicació del Bo Social.
Les sol·licituds per demanar el bo social es troben a la pàgina web de cadascuna de les comercialitzadores de referència i hi ha diferents tipus de sol·licitud, així com documentació requerida a raó de quina és la condició per la qual es demana l’ajut.
A la pàgina web del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme hi podeu trobar més informació.
I amb Som Energia?
Malauradament, a Som Energia no podem aplicar el Bo Social establert pel Govern, perquè som una comercialitzadora del mercat lliure i no pas del mercat elèctric regulat.
El fet que l’aplicació del Bo Social només la puguin oferir les empreses del mercat regulat, limita la llibertat d’algunes persones per escollir amb qui contractar la llum, perquè els representa perdre l’ajut pel qual tenen dret.
Caldria revisar, doncs, la regulació relacionada, però al mateix temps, tampoc descartem esdevenir comercialitzadora de referència algun dia, si això realment fos útil per assolir els nostres objectius. S’haurà de valorar en el seu moment perquè encara no acomplim els requisits que es demanen per operar dins del mercat regulat.
De totes maneres, tinguem present que igual d’important és reduir el nostre ús d’energia que un descompte econòmic a la nostra factura. Ser més eficients ens ajudarà a reduir el cost de la factura de manera sostinguda en el temps així com a reduir l’impacte ambiental. | 0.853145 | curate | {"en": 0.011681268251981644, "ca": 0.9883187317480183} | https://ca.support.somenergia.coop/article/171-que-es-el-bo-social |
oscar-2301_ca_20230418_0_176372 | Feu el favor de no dir-li a ningú de Castelló de la Plana que això que fan per les festes de la Magdalena són falles. No i no. Les gaiates són una altra cosa, són «un esclat de llum sense foc ni fum», com solen dir per allà. Sent un poc més concrets, es pot dir que les gaiates són uns monuments lluminosos mòbils que s’instal·len als barris de la ciutat durant les festes de la Magdalena. Unes festes que commemoren el moment fundacional, quan Jaume I va donar permís als habitants del primer Castelló, ubicat a l’ermitori de la Magdalena, a baixar de la muntanya i instal·lar-se al pla. En aquell recorregut, els castellonencs primigenis van portar uns gaiatos amb fanals que estan en l’origen de les actuals gaiates. I no, les gaiates no es cremen en acabar la festa.
Recursos
Desfilada de les gaiates retransmesa en directe per la Televisió de Castelló. 2019.
Per a saber-ne més
CASTELLANO, Pep (2016) Magdalena vítol! Alzira: Tàndem Edicions.
Relacionada amb
Jaume I
Tombatossals
Falla descomunal
La Fallera Calavera
La Bellea del Moc
Dubtes
Dubtes
No hi ha dubtes d’esta carta.
Consells
Consells
No podràs descartar-te d’este tresor si també tens el taronger putrefacte. L’acumulació d’estos tresors et convertirà en el blanc perfecte de la Moma (carta de batalla). Convé estar preparat! | 0.656276 | curate | {"ca": 0.8642462509865825, "en": 0.028413575374901343, "es": 0.06787687450670876, "pt": 0.022888713496448304, "de": 0.003946329913180742, "it": 0.012628255722178374} | https://falleripedia.com/gaiata-de-la-magdalena/ |
mc4_ca_20230418_13_97309 | F l u x: de febrer 2007
Salut, oh vida!,
Narcís Comadira, de Llast (2007)
Escrit per Jaume a les 18:48
NOTES EN MARXA SOBRE NORTHERN VOICE
#1. Quan sortim de casa plou, i en arribar a la universitat la pluja és quasi neu, lleugera, humida, freda. És dissabte i són quarts de nou del matí, però tothom sembla ser ja aquí sense problemes. Hi ha tres-centes persones inscrites (que han pagat cinquanta dòlars per fer-ho), totes prou diferents entre elles. Gent jove i gent gran, alguns amb criatures, gent que en diries activistes, geeks, altres amb pinta de professor despistat, moltes dones... Hi penses: tots plegats tenen (tenim) una sola cosa en comú, tan intangible com el fet que mantenen (que mantenim) un (molts jo diria que més d'un) bloc. A l'hora de la inscripció, el retolet identificatiu que ens donen conté el nostre nom... i l'adreça del bloc de cadascú.
#2. L'any passat les sessions de Northern Voice, la conferència canadenca de blogging, van ser al centre de Vancouver. Aquest any ho han traslladat a la UBC i hi patien, però l'edifici de la Facultat de Forestals, tot de fusta per dins, és magnífic: ampli, acollidor i ben preparat.
#3. A la conferència inaugural d'Anil Nish, m'adono que no m'havia trobat mai en un auditori ple de portàtils, i amb tanta gent que hi pren les notes directament: se sent de fons la remor lleugera dels teclats plans. També hi ha un grapat de càmeres digitals, i els que van fent fotos. Sensació curiosa de conferència retransmesa a l'instant. Més tard, en un dels tallers de la tarda, mentre escric aquestes notes, em trobaré "pujant-les" via el Blogger mentre just al seient del costat una altra participant fa el mateix amb el seu bloc. Ens mirem i somriem, comsi ens haguessin pescat mirant els apunts.
#4. L'organització és no professional, basada en un equip de voluntaris, però tot plegat funciona. Amb una barreja de relaxament i coneixement de causa que a mi em sembla ben anglosaxona. I els ponents en general saben parlar i fer somriure el públic i s'ajusten (!) al temps concedit. També és veritat que els moderadors exerceixen, cosa que s'agraeix.
#5. Mentre la Conferència té lloc, hi ha en marxa un xat permanent (Back Channel) en què participen molts dels assistents. I tot plegat és "podcastat"...
#6. Com en tota comunitat fundacional i missionera, hi ha les inevitables intervencions filosoficomotivacionals del públic, però en general el nivell de les preguntes i els comentaris és bo: es nota que la sala és plena de copartíceps.
#7. Apunto alguns blocs i wikis recomanats al llarg de les diferents sessions: The World is not flat, crònica d'una llarga volta al món; Posthegemony, des d'on el professor Beasley-Murray comenta els llibres del seu curs sobre literatura llatinoamericana dolenta i enllaça amb els blocs que els seus estudiants han de mantenir sobre el tema; un magnífic curs d'ensenyament d'anglès per a mestres de John Willinsky; Adbusters, portal de culturejammers; la pàgina del fotògraf Alex Waterhouse, renovada cada dia, i una estupenda enquesta, Why Do You Blog?, que dóna nom al bloc mantingut per Darren Barefoot i ens ha tingut entretinguts una bona estona amb les respostes concretes i el "retorn" per part dels assistents.
la immensitat és oberta...
Etiquetes: Canadà, Digital
L'hivern és una llarga paraula de sis lletres que els pescadors esperem que passi de pressa per poder tornar al riu.
Etiquetes: Llunari, Pesca
Diu que TVE després d'haver-ho anunciat no ho ha volgut emetre. És una llàstima, perquè n'hi ha per sucar-hi pa. És una bona ullada al carreró de darrere del Madrid cortesà de l'ultima dècada. Hi desfilen retratats ensenyant alguna vergonya (amb l'inevitable vedetisme del retratador) reietons que es diuen Aznar, Jiménez Losantos, Florentino Pérez (els culers, no us perdeu la part 8, en què s'explica el fitxatge de Figo), Polanco, Rajoy, Sáenz de Buruaga o Villalonga.
WOODY, NO!
Una de les conseqüències de la fama mundial és la tonteria banalitzant. Ho dic tant per la meva capital com per un dels meus directors de cinema predilectes (deixem el futbol per a un altre dia, avui). Fa temps que circulava el rumor que Woody Allen, Amic de Barcelona que té a la ciutat un dels públics més fidels del món, planejava rodar una pel·lícula als nostres carrers. Ara ja sembla que la cosa és imminent, perquè el projecte té dates (Allen i família s'instal·laran a Barcelona pels volts del proper estiu) i comença a tenir també noms propis. I no n'hi ha hagut prou amb els retortolligaments de ventre en saber que la protagonista serà Penélope Cruz (Almodóvar ja en va fer una catalaneta ingènua amb pis modernista i mare falsificadora a Todo sobre mi madre): s'acaba de filtrar que li donarà la rèplica, ració doble de cosmopolitisme, Javier Bardem. Si aquest és el nivell del casting barceloní, un prefereix no imaginar-se gaire el guió ni les localitzacions... Diu que no serà la típica pel·lícula amb postaletes gaudinianes. Ah,no? ¿De veritat, senyor Allen, que no té a mà cap altra parella per associar arreu del món amb la ciutat de Cerdà, Balaguer, Gamper, Salvat-Papasseit, Miró, Sert, Rodoreda, Seguí, Samaranch, Amaya, Porcioles, Puig Antich, Serrat, Ocaña, Sisa, Maragall o Monzó? I Scarlett Johansson? I Mira Sorvino? I Mia Farrow? I Diane Keaton? I Jonathan Rhys Meyers? I Hugh Grant? I Sean Penn? ¿Quin mal hem fet nosaltres per haver de veure'ns duts pel món de la mà de dos que ja van demostrar del que són capaços amb Bigas Luna a Jamón, jamón, lliçó de sofisticació línia Monegros? La nostra pel·lícula serà coproduïda per Antena 3, és clar, però també hi ha pel mig Mediapro. Que Jaume Roures ens agafi confessats.
ANAR DE BLOCS
A poc a poc van arribant a fer pinya nous blocs escrits per gent que llegeix que conviden a ser llegits. Llocs com Atlàntida, el dietari personal d'erraté, de qui tot just sabem que recentment ha fet setanta anys i intuïm de seguida que els ha ben aprofitat. O com El ciclista de pega, que a sobre compra llibres.
Aquests nous continents o esportistes digitals vénen a sumar-se a d'altres debutants que no vam saludar quan tocava, com el Cosmos de Manel Capdevila o els Extra innings de Sergi Seguí. I a il·lustres veterans com L'efecte Jauss (ara 2.0), que va fer néixer setmanes enrere un magnífic esqueix circumstancial que es diu L'efecte Frankfurt i que ara fa només uns dies, en plena festa d'aniversari, ens ha regalat un enllaç sensacional per a lletraddictes a Words at play (connecteu els altaveus)...
Reprenent el que l'altre dia demanava un nen a la seva mare dalt d'un autobús: "Com sap internet a on anem nosaltres? ".
Etiquetes: Dietarisme, Digital
DE LLIBRES, PREMIS I LLIBRETERS
El premi Llibreter ha substituït amb una trista celeritat ben nostrada el prestigi i la satisfacció general del sector pels núvols de fons a l’edició de 2005 i una tronada forta en la de 2006, que ha premiat El quinto en discordia, del canadenc Robertson Davies. En parla un altre Llibreter, en aquest cas digital i anònim però de referència per als que seguim admirats el seu bloc: la reclamació de finalistes i guanyador en català al premi és un punyal d’aquells que un cop l’has fet entrar al cos estimat ja no pots treure sense estripar-ho tot. És preocupant, la facilitat amb què certes persones pontifiquen (o directament amenacen) sobre què haurien de fer jurats, lectors i crítics prou qualificats.
El cas és que, pel que fa al premi Llibreter, un pot enfilar-se a la columna recriminatòria del nacionalisme literariolingüístic o, per comptes d’això, constatar que Libros del Asteroide té ara una excel·lent oportunitat per animar-se a publicar en català (seus són els drets de Davies en la nostra llengua), deixant enrere el trist record dels temps (no tan llunyans) en què hi havia qui comprava els drets en català d’alguns llibres només per bloquejar-los. I es pot constatar també que al 2005 el guardó va servir perquè Edicions 62 edités la traducció d'El port de les aromes de John Lanchester. I ja vindran els premis en la llengua de Rodoreda. Perquè el que és evident és que la bona literatura catalana no pot permetre’s viure contra nous fenòmens editorials d’alguna manera també catalans com Asteroide, Funambulista, Minúscula o Salamandra (que en poesia tenen el seu paral·lel amb DVD o La Poesía, señor hidalgo). En aquest sentit, el premi Llibreter és un destacat espai de convivència entre lletres en català i en castellà, com ho són el premi Salambó o la llista de recomanacions "Els 22 de la 22" que cada any trameten per correu electrònic Guillem Terribas i la seva tropa des de la Llibreria 22 de Girona. Espais per a una imprescindible (i esperem que algun dia inevitable) convivència més serena i desacomplexada en què es pugui fer broma dels fantasmes de cada banda, que a fe que n’arrosseguem uns quants.
Publicat a El Periódico (Èxit), 25-I-07
Una petita bossa de plàstic transparent amb una altra bossa de plàstic a dins plegada, plana, per llençar les deixalles. La prenc entre els dits, ingràvida, i tinc talment la sensació que obro un diari, que engego la ràdio, que torno a començar a explicar lo nostre.
(Imatge de Mark Jenkins)
CANADÀ O BIBLIOTECA
L'apunt d'avui a Reading Copy em serveix d'excusa per recomanar-vos aquest entretingut bloc de la gent d'AbeBooks (la gent en el sentit literal: l'escriuen els treballadors de la gran llibreria de segona mà a internet).
Es veu que a Anglaterra hi ha un debat obert sobre The Tenderness of Wolves, novel·la guanyadora d'un premi ambientada al Canadà de 1867... sense que l'autora, Stef Penney, que és agorafòbica (ja té delicte, parlant del que parla), hagi posat mai els peus no ja als escenaris exactes del seu llibre sinó ni tan sols al Canadà: va escriure la novel·la des de Londres, documentant-se a biblioteques. I, és clar (o no sé si és tan clar): no han trigat a disparar-se les veus dels que diuen que com pot ser això. Recordo un article que ens feia llegir Enric Sullà a la UAB en què Catherine Belsey plantejava el mateix tema, però parlant d'un protagonista negre d'un relat i fins a quin punt calia que l'autor fos negre per poder escriure-ho amb coneixement de causa (aneu estenent el cas a homes i dones, gent de camp o de ciutat, a la novel·la històrica o la de ciència-ficció i gairebé ens quedem sense literatura). Si jo hagués d'escriure sobre el Canadà, què faria? Agafaria un avió i me n'hi aniria? A on? Perquè, segons el tema, la pluja de Vancouver és neu a Calgary, l'anglès d'Ottawa francès a Quebec, els ntlakyapamuk a la Colúmbia són inuit a prop de l'Àrtic... A quin lloc s'ha d'anar, per poder parlar amb propietat d'enlloc?
Etiquetes: Canadà, D'escriure
DIES DE DONES
Després de l'outing lingüisticovalencià de Rita Barbera (que ha anat tenint tornes diverses als diaris i als blocs, of course), l'altra esperança blanca del Partit Popular espanyol, Esperanza Aguirre, afirmava ahir contundent a Enric Juliana en una entrevista que: "No soy nada partidaria de los sentimientos identitarios". Toma ya. La peça és plena de petits gestos (Juliana en sap un niu, no us perdeu La España de los pingüinos), com quan l'autor apunta tot seguit del contundent pronunciament d'Aguirre que aquesta el fa "con un acento liberal tan grácil que casi logra ocultar la pulsera de su muñeca izquierda; una pulsera patriótica, con los colores de la identidad nacional española. La política, como la fotografía, es un arte que juega con la luz y los contrastes". Identitats i contrastos, sí. Com quan la presidenta de la Comunidad de Madrid amb els vots de dos trànsfugues convençuts amb els diners de l'especulació immobiliària hi torna, estupenda: "Nuestra seña de identidad es no tener identidad, ser abiertos y cosmopolitas".
Mentrestant, a les Índies, els Grammy han tornat a les perseverants Dixie Chicks una part del crèdit que el president Bush i els potents grups ultraconservadors nord-americans els havien pispat aquests darrers anys. I jo llegeixo Ted Hughes i Gabriel Ferrater i compto les hores per anar a escoltar la Tracyanne.
Etiquetes: Espanya, EUA, Madrid, PP
Sense voler, el missatge d'avui de la llista Rodamots clou el comentari de l'apunt anterior de la millor manera possible: amb versos. I d'un altre poeta valencià, aquest posterior al rei en Jaume...
Lo cinquèn peu del moltó ab gran cura
jo he cercat, e no'n té sinó quatre.
Ausiàs March (poema 70)
VEU DEL NORD
En la distància, el fil digital agafa gruix. Embolicat per Brian Lamb, Jon Beasley-Murray i una generosa dosi de sashimi, m'he inscrit a una conferència canadenca sobre blogging: Northern Voice. A veure si sóc capaç de fer-ne cinc cèntims des d'aquí... De moment, els interessats podeu tafanejar el wiki de la trobada o accedir al web del ponent principal, Anil Dash, i a la pàgina sobre la història i les intencions de l'esdeveniment. Al 2006 hi va haver 250 inscrits. Ja us diré el què.
Escrit per Jaume a les 3:49
PARAULA DE HUGHES
Traieu el confeti i les serpentines: ara mateix als quioscos del món (i a internet, és clar) hi ha una d'aquelles peces de promoció nostrada que si l'haguéssim de pagar no en sabríem, o no podríem: el Guardian d'avui publica "Reach for the skies", reportatge de Robert Hughes, un dels crítics d'art de referència internacional, en què a partir de l'exposició "Barcelona and Modernity" que ha d'inaugurar-se al Metropolitan de Nova York el proper 7 de març es fa un llarg repàs de l'art català del darrer segle i es destaca la ciutat i el país com un dels tresors culturals d'Europa.
A l'article apareixen amb passió raonada i encomanadissa Gaudí, és clar, Pau Casals, Dalí, Miró i Picasso, però també el romànic català, la Renaixença, Ramon Casas, Domènech i Montaner i el Palau de la Música Catalana o Puig i Cadafalch, amb la tesi que de 1870 a 1920 Barcelona va ser de forma intermitent un gran centre cultural, un dels que va servir per assentar les bases de la modernitat en art. Hughes és l'autor, entre molts altres llibres, de l'utilíssim Barcelona (ep, i d'un preciós A jerk on one end, traduït a Galaxia Gutenberg Por la boca muere el pez). De Barcelona al món. Però ja se sap que als catalans ningú no ens coneix ni ens estima, i que en cultura tot ha d'anar malament perquè n'hi ha uns quants que només es dediquen a la pèrfida desnacionalització... A veure com l'entomem, aquesta bona notícia d'ara.
Escrit per Jaume a les 2:10
Etiquetes: Barcelona, Hughes, País, Pesca
POSTGUERRES
L'altre dia vaig veure Iraq in fragments, un cru documental de James Longley (amb premi a Sundance) que us recomano per quan estigueu de massa bon humor, depassats per aquell optimisme banal que a alguns mortals encara de vegades, inopinadament, ens assalta. Hi topareu de cara amb la postguerra iraquiana contemplada des de tres punts de vista amb edats, geografia, extracció social i observança ben diferents, tal vegada ja irreconciliables.
Perquè cadascú passa la postguerra com pot. Que li preguntin, si no, al tercer patrocinador internacional d'aquest comptador de dòlars, dolor i destrucció que teniu aquí a dalt a l'esquerra i que no hi ha manera de treure'ns de sobre! L'expresident Aznar acaba de reconèixer públicament, amb només uns anys de retard, que l'Iraq no tenia armes de destrucció massiva. Sembla un acudit. En aquest cas, però, rectificar no és de savis sinó de cretins. I la frase del conferenciant de Georgetown lluu a l'alçada del personatge: "Tengo el problema de no haber sido tan listo y no haberlo sabido antes, pero es que, cuando yo no lo sabía, nadie lo sabía..." ¡Señor, sí, señor!
Escrit per Jaume a les 4:22
Etiquetes: Aznar, guerra
Poques coses tan ràpides, tan imperceptibles, com una ofensa. I amb bitllet només d'anada.
Escrit per Jaume a les 1:44
He agafat el tren del cel un dia de boira, i la te de formigó elevada s'endinsa de pressa de pressa en una grisor difusa, lletosa, amb cases i carrers i cotxes i arbres i altres vies a esquerra i a dreta, uns metres més avall, i una veu va dient com si parlés dins d'una capsa el nom de les estacions, la gent entra i surt en silenci amb bosses de diumenge a la mà i viatgem, tots plegats, com si hi hagués destí, un final de línia al fons del fum moll suspès aquí al davant.
Escrit per Jaume a les 4:42
Etiquetes: Canadà, Tren, Vancouver
JOHNSON I FRANKLIN, LECTORS EN CATALÀ?
En una de les primeres escenes de Barcelona, de Whit Stillman (1994), el jove protagonista dispara al cosí acabat d'arribar:
- You know what Dr. Johnson said?
- "Guests, like fish, begin to stink on the third day".
I a mi se'm dispara l'alarma: el doctor Johnson? Jo aquesta frase l'he sentida en una altra banda. No, no l'he sentida, l'he llegida... al Curial e Güelfa: "Hostes e peix, a tres dies puden", hi diu. S'assemblen tant que no pot ser una casualitat. Però, és clar, Samuel Johnson va viure a Anglaterra al segle XVIII. Potser Stillman va patinar al seu guió... Però entro a internet i trobo algun lloc que també atribueix la frase al filòsof anglès... i un bon grapat que donen per suposat que és de Benjamin Franklin. La cosa s'embolica. Franklin? Johnson? El Curial? Què va davant de què? Perquè igual resulta o bé que Franklin o Johnson van llegir el Curial o bé que, com sostenen alguns, l'autor del Curial va llegir Franklin o Johnson i, doncs, hem de sumar alguns segles a la seva data de composició fins ara suposada. Inspiració, lectura, falsificació? A més, encara trobo un altre lloc on se sosté que la dita és de fet basada en un antic proverbi danès i va ser usada al final del segle XVI per un autor anglès i inclosa després per Franklin a Poor Richard’s Almanac. Una font prèvia comuna, doncs? Comuna a la Catalunya medieval, l'Anglaterra divuitesca i un dels pares de la pàtria nord-americana? Lectures sobre lectures sobre lectures. Frases i idees que viatgen. Curiositats de curiós impertinent.
19:55 (hora de França) | 0.830569 | curate | {"ca": 0.9148887880163413, "pt": 0.003688152519291875, "en": 0.021674988651838402, "de": 0.0001702224239673173, "hu": 0.0003404448479346346, "zh": 0.0001702224239673173, "id": 0.0017022242396731728, "it": 0.001191556967771221, "es": 0.050385837494325916, "eo": 0.0005674080798910577, "et": 0.00028370403994552884, "fr": 0.0027235587834770767, "tr": 0.0005106672719019519, "oc": 0.001702224239673173} | http://jaumesubirana.blogspot.co.uk/2007/02/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_316793 | Elisa Díez 15:40 Dansa, David Verdaguer, Festival Grec, Grec 2014, Hofesh Shechter, Iago Pericot, Javier Beltrán, Laura Aubert, Lliure, Mima Riera, Noticias, otras disciplinas, Paula Blanco, Pol López, Roberto Olivan, Teatre Grec
Font: Jordi Bordes (elpuntavui.com)
Per la incertesa hi deu navegar la veritat. El segle XXI ha rebutjat les raons absolutes i, bona mostra d'això, són dos títols que coincideixen aquest vespre al Festival Grec. Per una banda, el coreògraf israelià, resident al Regne Unit, relativitza l'escalf del sol a Sun (9 i 10 de juliol al Teatre Grec). També Pau Carrió presenta una dramatúrgia titulada Victòria d'Enric V, en la qual també integra la mirada que Shakespeare va projectar sobre el personatge a Enric IV. L'obra es podrà veure només del 9 a l'11 de juliol al Lliure de Gràcia i obrirà la temporada amb una explotació de l'1 al 26 d'octubre.
Carrió compta amb els actors de la Kompanyia Lliure (Laura Aubert, Javier Beltrán, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer) completat amb Pep Ambrós, Albert Prat, Maria Rodríguez, el propi director que fa de narrador i el bateria dels Manel, Arnau Vallvé. El director pretén qüestionar el pes de la victòria: la necessitat de ser competitius implica un guanyador i molts perdedors. Fins i tot la mateixa victòria no és tan satisfactòria com sembla. I ho exemplifica amb el to pensatiu d'un personatge que canta “Mai hem tornat més feliços a Anglaterra”.
Efectivament, el triomf d'Enric V era impensable. Perquè, fins que el van coronar no es va interessar gens pels afers d'estat. I perquè heretava un país ben pobre i que va abocar a un litigi amb França. Pol López és aquest rei que, per una banda pot imprimir l'ambient distès de festa (durant el regnat d'Enric IV) i “que pot fer por” quan agafa el poder. Carrió i López ja van protagonitzar un monòleg preciós, Ivan i els gossos (Lliure, 2011). La posada en escena se centra en la paraula, la música i moviment (puntual). Situar l'acció al Lliure de Gràcia remet als condicionants de The globe en què tot l'escenari s'havia d'imaginar i que la proximitat dels actors és a tocar. Per Carrió, en Shakespeare “trobo les preguntes que busco, a diferència de la Bíblia”.
Hofesh Shechter presenta Sun, una peça estrenada fa sis mesos. S'ha estalviat el fons d'escenari perquè ja troba la bellesa en la pedrera que tanca l'amfiteatre. A Sun evoca una visió molt bonica però que l'espectador trobarà la cara incòmoda, que anirà sortint a la superfície. El propi Schechter pronuncia les veus en off en català. De fet, Sun evoca un colonialisme (històric o actual) triomfant, amb una música “celebratòria” i escrita pel mateix coreògraf i músic, i també amb una invitació a Wagner.
També crític amb el poder és l'incorruptible Iago Pericot. Ell ha ideat una guillotina, que es troba al vestíbul del Mercat de les Flors fins al 12 de juliol. En aquest aparell es podrà tallar el cap de tot allò que es voldria eliminar. Siguin personals o impersonals. En realitat, no hi ha cap mena de violència i sí, en canvi, un notable valor catàrtic. L'experiència també permet descarregar-se l'aplicació de l'espectacle, pels propietaris d'un Smartphone. L'aforament és limitat i lexperiència dura només 15 minuts.Ja Xicu Masó i Carles Martínezx van fer servir un joc similar a Els folls de Shakespeare (Temporada Alta, 2013) incitant el públic a què digués espontàniament tot allò qiue caldria extirpar.
Olivan i Maqoma
Per últim, cal sumar a les estrenes d'avui la coreografia de retrobament de Roberto Olivan (Premi Nacional de Cultura 2014) i Gregory Maqoma: Lonely together. tots dos es van conèixer a Brussel·les estudiant amb Anna Teresa de Keersmaeker. Quinze anys després es retroben i, sense les respectives companyies, decideixen investigar els punts en comú d'uns ballarins del sud que han sabut implicar-se amb les seves comunitats (Olivan signant el Deltebre dansa) i Maqoma implicant-se en la comunitat de dansa de Johannesburg. A la coreografia se subratllen també les diferències amb un llenguatge molt físic i música en directe.
Tags # Dansa # David Verdaguer
Teatre Grec
Publicado por Elisa Díez en 15:40
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Etiquetas: Dansa, David Verdaguer, Festival Grec, Grec 2014, Hofesh Shechter, Iago Pericot, Javier Beltrán, Laura Aubert, Lliure, Mima Riera, Noticias, otras disciplinas, Paula Blanco, Pol López, Roberto Olivan, Teatre Grec
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)
DETRÁS DEL TELÓN
Soy una periodista que sueña sentarse en una butaca y disfrutar. Temporada tras temporada asisto a las salas de teatro en vez de pagar al psicoanalista y de momento funciona. Ver más
Follow Me
Follow on Twitter
Like on Facebook
Subscribe on Youtube
Follow on Instagram
Facebook
Tweets by Butaquesisomnis
Los + populares
TRÓPICO DE COVADONGA
CONCIERTO ESCÉNICO | 80min | ASTURIES producción, dirección e interpretación RODRIGO CUEVAS diseño de la escenografía y vestuario CO...
[KÓRPS]
DANZA/ARTES EN MOVIMIENTO | 40min | CATALUNYA Investigación, autoría y coreografía MIQUEL BARCELONA composición musical CARLOS MARTO...
PODCASTS DE TEATRO
Aunque se me haga extraño volver al blog, tenía ganas de recuperar un poco la normalidad. Además de los servicios de video en streaming, un...
Exilio a escena
Fotos: Cristina Raso (Winnipeg), Clàudia Portús (El silenci dels telers), Aureli Sendra (Molotov) y Maria Martín Marin & Adrià Losa (P...
Las 10 obras más esperadas de 2013
Fuente: José Luis Romo (metropoli.com) Vale, por fin hemos dicho adiós a un 2012 que entre el IVA y la caída de asistencia a las sala... | 0.602553 | curate | {"es": 0.2856386732533521, "ca": 0.663196894848271, "pt": 0.010938602681721948, "en": 0.034403669724770644, "uz": 0.002646436132674665, "sk": 0.0019407198306280876, "ro": 0.0012350035285815103} | https://www.butaquesisomnis.com/2014/07/lombra-del-sol-i-de-les-victories.html |
mc4_ca_20230418_11_510406 | Blog de l'Arc Mediterrani | Salvem els Renoir
satalaieta | 15 Maig, 2012 22:05
The Artist als Renoir
(Rebut per correu electrònic de Fred Laloux i de Nura Abad)
Perdoneu el silenci d'aquests últims dies, però ha estat tan aclaparadora la resposta, que no hem pogut contestar els correus com ens hagués agradat.
Encara que no donàvem abast, ha estat molt emocionant comprovar la força d'aquesta resposta ciutadana.
Ara, gràcies a l'esforç de cinc persones, hem pogut ordenar les adreces i crear la pàgina web, i hem començat a treballar de debò.
Bé, en primer lloc: Enhorabona a tots i cada un de vosaltres!! !
I gràcies, moltes gràcies, pel vostre entusiasme i compromís.
En una setmana s'han inscrit ja més de 1000 persones.
Per mitjà dels fulls de signatures, primer, a través de l'adreça de correu electrònic, després, i-des d'ahir-en el formulari creat al web www.salvemelsrenoir.org
Preneu nota de la direcció, i l'envieu a les persones que conegueu, i que puguin estar interessades en inscriure.
Les perspectives són molt encoratjadores:
- L'empresa (pública) propietària dels locals de S'Escorxador, MERCASA, ens està donant moltes facilitats per al lloguer de les sales, i esperem arribar a un acord sobre un preu raonable.
Aquest acord podria tancar aquesta setmana que ve.
- L'empresa RENOIR també està mostrant una actitud molt favorable, i ha fet una valoració dels equips existents a les sales per sota del que els oferien unes sales del Marroc. Ens demanen 20.000 € per tot el que hi ha (butaques, projectors, torres de so, etc ...), cosa que suposaria que els cinemes podrien estar funcionant en un termini breu de temps, ja que no caldria instal · lar res més.
- Els nous cinemes podrien seguir comptant amb les pel · lícules d'ALTA FILMS, la distribuïdora de pel · lícules dels Renoir, i dels mateixos propietaris (Enrique Gonzalez Mascle, president de l'Acadèmia del Cinema).
- El personal dels cinemes està ara en període de vacances, i el dia 24 de maig tenen previst anar a Magistratura, per pactar les indemnitzacions per acomiadament amb l'empresa RENOIR, i donar-se d'alt a l'atur. Volem parlar amb ells en els pròxims dies, per llegir les seves perspectives, i fer-nos una idea de les funcions que cada un exercia en els cinemes. En aquest moment no tenim encara clar de quina manera es podrà abordar el tema laboral, i si la nova entitat que gestioni els cinemes podrà absorbir la plantilla anterior completa, o en part. Això és una cosa que haurem d'anar decidint en les pròximes etapes.
- Tant l'Ajuntament de Palma com el Consell de Mallorca s'han posat en contacte amb nosaltres, per oferir el suport que necessitem per recuperar i llançar els cinemes. Un cop haguem definit entre tots quin model de cinemes volem, i com els podem sostenir, serà el moment de definir com es concreten aquests suports.
Una qüestió important:
. Els cinemes NO podran continuar cridant-RENOIR, per ser una marca registrada. Així que tindrem l'oportunitat de començar la nova etapa posant-li el nom que decidim entre tots.
En breu llançarem al web una campanya sota el títol POSA NOM AL TEU CINEMA, en el qual tots podrem proposar els noms que més ens agradin, i votar-los. Se t'ocorre algun?
Quant a l'Associació i les quotes:
- Hi ha una persona treballant en els estatuts d'una Associació, que us enviarem tan bon punt hagi un esborrany.
- D'aquesta Associació, que es regirà de forma absolutament democràtica i transparent, podran formar part totes les persones que vulguin, serà la propietària titular dels cinemes.
- Els que s'inscriguin pagaran una quota mensual, que encara està per determinar, i hauran d'assumir un compromís de permanència per un període, per exemple, d'un any, per evitar que comencem ara amb molta força, però que no puguem continuar, perquè la gent es doni de baixa.
- Potser cal fer un desemborsament inicial-podria ser entre 50 i 100 € per persona-, com a fiança inicial per donar-se d'alta, que es podrà retornar quan un soci vulgui donar-se de baixa, i hagi complert el període de permanència pactat inicialment.
- Aquesta aportació inicial servirà per fer front als costos de compra de la maquinària i traspàs del local, i més endavant, per fer la inversió necessària per digitalitzar les sales, alguna cosa que serà obligatori fer el 2014.
- Pensem inicialment que la quantitat fixa mensual fora de 20-25 €, que donaria dret a anar 4 vegades al cinema cada mes, i que es pogués prestar a amics, etc... però estem rebent molts comentaris, que proposen reduir a 10 € mensuals, com a aportació al fons comú de l'associació, i que es puguin comprar després les entrades a preu més reduït. Aquesta quantitat la fixarem una vegada que coneguem els costos fixos que haurem d'assumir per mantenir els cinemes en marxa.
En els propers dies tornarem a enviar informació, i quan la situació estiga prou madura, us convocarem a una assemblea.
Salutacions cordials, i esperem que seguiu animant als vostres amics i coneguts, a tots els amants del bon cinema, a donar-se d'alta a:
www.salvemelsrenoir.org
Cultura, De Cine, Mallorca, Palma | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0) | 0.861463 | curate | {"ca": 0.984660766961652, "en": 0.006293018682399214, "nl": 0.004129793510324484, "fr": 0.004916420845624385} | http://satalaieta.balearweb.net/post/109813 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.