id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_7_185817 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Zapatero, amb Montilla, en el míting final de les generals
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
La nova ministra de Sanitat, Leire Pajín, ha afirmat en declaracions a Rac1 "en absolut [hi ha un problema entre el PSOE i el PSC]. Sempre hem tingut una relació magnífica. El PSC no s'entén sense el PSOE i el PSOE sense el PSC. En aquest moment està tot el PSOE bolcat en el més important per a Catalunya, que són les eleccions. [...] Ens sentim molt còmodes i ho donarem tot."
"El govern pot dir amb el cap ben alt -ha insistit que aquests últims sis anys han estat els de més compromís amb Catalunya. ", ha insistit
També que "sóc una ferma defensora de la democràcia interna [en el PSOE]." i, en canvi, que "en el PP no s'elegeix democràticament i, tot i així, els seus dirigents es porten fatal."
"Els representants públics hem d'escoltar el que han dit els ciutadans de Catalunya els últims mesos de forma molt clara, i també hem d'explicar quin ha estat el projecte socialista, que és una aposta real per l'autogovern de Catalunya."
En la seva opinió, "Zapatero ha estat, és i serà el líder indiscutible [del PSOE]." i "anem a totes. Queden dos anys molt importants fonamentalment per treure aquest país de la crisi econòmica, i hi ha marge suficient per arribar a les eleccions generals en bones condicions."
Motíu de més per què la gent progressista i socialdemocrata s'apunti a l'Esquerra com a partit català que no ha de demanar permís a Madrid per decidir el que ha de votar.
-
.
.
#2 Jep, Catalunya. 20/10/2010 - 16:28
Valorar
Si Catalunya està com està, no cal oblidar quin és el partit que més poder té a Catalunya. Sens dubte el PSC. Alguna cosa tindran que veure, doncs, dic jo. Començo a dubtar si la seva estratègia és enfonsar-nos en la misèria i així fer-nos més assimilables per Espanya.
-
.
.
#1 joan, barcelona. 20/10/2010 - 15:47
Valorar
vaja descubriment ,encara que lo correcte seria dir el dir el psc es el psoe ,i deixem ja de una vegada els eufemismes per distreure la parroquia.
-
.
.
#3 Jordi Tallaferro, Barcelona. 20/10/2010 - 20:32
Valorar
Motíu de més per què la gent progressista i socialdemocrata s'apunti a l'Esquerra com a partit català que no ha de demanar permís a Madrid per decidir el que ha de votar.
-
.
.
#2 Jep, Catalunya. 20/10/2010 - 16:28
Valorar
Si Catalunya està com està, no cal oblidar quin és el partit que més poder té a Catalunya. Sens dubte el PSC. Alguna cosa tindran que veure, doncs, dic jo. Començo a dubtar si la seva estratègia és enfonsar-nos en la misèria i així fer-nos més assimilables per Espanya.
-
.
.
#1 joan, barcelona. 20/10/2010 - 15:47
Valorar
vaja descubriment ,encara que lo correcte seria dir el dir el psc es el psoe ,i deixem ja de una vegada els eufemismes per distreure la parroquia. | 0 | curate | {"ca": 0.8415575696542464, "en": 0.0016784155756965425, "es": 0.09365558912386707, "hr": 0.004699563611950319, "ht": 0.005370929842228936, "it": 0.013763007720711649, "fr": 0.01544142329640819, "id": 0.012084592145015106, "pt": 0.011748909029875798} | http://politica.e-noticies.cat/el-psc-no-senten-sense-el-psoe-45891.html |
cawac_ca_20200528_11_130937 | Arxiu per a l'etiqueta ‘Moixeranga’
Assolellat matí de diumenge al Cap i Casal de Catalunya; amb tot, pocs minuts després de les onze del matí, hem començat la trobada anunciada a la Sala principal del Memorial 1714, a la mateixa Plaça del Fossar de les Moreres. Els ponents dels punts del Protocol Alliberador hem anat exposant, un rere l’altre i usant uns set minuts de temps de mitjana cadascú, els aspectes fonamentals. Ara però no us vull parlar d’això, esperaré a tenir-ne tots els texts per a fer-vos-en un resum i destacar-ne els aspectes essencials del què s’ha dit.
El que sí volia comentar-vos és l’altre acte que hem organitzat per a migdia —junt amb membres del Memorial 1714— d’homenatge als màrtirs i herois de la Pàtria, practicant un cerimonial inèdit als nostres dies i que podeu veure i escoltar al vídeo adjunt que ha realitzat «Bandera Negra». En realitat ha estat un assaig del que hauria de ser el cerimonial habitual d’homenatge i record als patriotes: ja us anuncio que el repetirem altre cop al mateix lloc el diumenge 22 de febrer, i la intenció és que finalment es faci tots els diumenges de l’any, si més no al Fossar de les Moreres, encara que s’hauria de fer a cada poble i ciutat de la nació. Honorar els avantpassats que lluitaren per la nostra llibertat és un deure de tot català ben nascut i una manera de mostrar el compromís que hem contret amb les futures generacions de deixar-los una Pàtria més lliure i plena que no pas la que ens hem trobat.
El guió del cerimonial és senzill. Formats en columna de tres, amb dos grallers (o dolçainers) i un tabaler al davant, seguits per les tres banderes històriques: la de santa Eulàlia (o de Barcelona), la dels comtes (o de Catalunya) i la de sant Jordi (dels catalans i de l’exèrcit català), i una quarta bandera, la de combat fins a la Independència, l’estelada que ja es pot considerar també històrica en acomplir-se els cent anys de la seua creació; immediatament després els tres portadors del ram i de la corona de llorer; tancant la processó la resta de presents a l’acte.
Hem sortit del local del Memorial 1714 en aital formació i ens hem arribat al peu del Monument del Fossar al so de la música dels Segadors . Al moment de l’ofrena, les banderes s’han inclinat en senyal de respecte, excepte la comtal que ja el rei Pere III fixà al seu temps que «mai no s’inclina». Quan s’ha acabat l’Himne de Catalunya, s’ha fet el crit de rigor: «Glòria a Catalunya!», i els presents responent: «Glòria!». Aleshores s’ha iniciat el toc de la Moixeranga , en acabat del qual s’ha cridat: «Glòria als Països Catalans!» i tothom ha respost: «Glòria!». Després d’uns instants de meditació per tots els morts per la Pàtria, hem refet el camí de tornada tal i com hem vingut, al so altre cop de la Moixeranga .
Aquest assaig ens servirà per a polir-ne els detalls i, al meu entendre, també per notar-ne les mancances. Per exemple hi he trobat a faltar representants de l’antic exèrcit català, per això convindria convocar, per al diumenge 22 de febrer, companyies de Trabucaires i, sobretot, de Miquelets. També s’hauria de pensar en fer-ne propaganda i aconseguir de formar un seguici prou nombrós. Si per ventura s’escaigués la participació d’alguna autoritat —reconeguda per la seua fidelitat a la Pàtria— hauríem de posar-li al davant els macers.
Ha estat una cerimònia de pregon sentiment per part de tots els presents i també pel nombrós públic embadalit —turistes inclosos— que no es creia el que veien els seus ulls. Prèviament s’ha fet un recordatori exprés a les figures d’en Pau Claris i d’en Martí Marcó, dos patriotes que lliuraren la pròpia vida per Catalunya pràcticament el mateix dia però a tres-cents trenta-vuit anys de distància l’un de l’altre. | 0.900106 | curate | {"ca": 1.0} | http://enricborras.cat/?tag=moixeranga |
mc4_ca_20230418_18_43546 | La biotecnològica Palobiofarma llicencia un fàrmac per al càncer de pulmó a Novartis | CataloniaBio
Home > Actualitat > Noticies > La biotecnològica Palobiofarma llicencia un fàrmac per al càncer de pulmó a Novartis
La biotecnològica Palobiofarma llicencia un fàrmac per al càncer de pulmó a Novartis
Palobiofarma i la multinacional farmacèutica Novartis han arribat a un acord per al desenvolupament de nous medicaments contra el càncer. La biotecnològica cedeix els drets del seu fàrmac PBF-509, que es troba en assajos de fase I per al tractament del càncer de pulmó, a la farmacèutica. A més, Novartis també tindrà accés a diverses patents relacionades amb moduladors dels receptors d’adenosina.
Inicialment, Palobiofarma rebrà 13 milions d’euros tot i que l'acord inclou que Novartis farà pagaments a la biotecnològica per fites de desenvolupament i comercialització i pagaments percentuals quan es comercialitzi el medicament.
El conseller delegat de Palobiofarma, Julio Castro, destaca que és "un dels grans acords globals d’aquest any en l’àrea de la immunooncologia” i que actualment "és una àrea de gran interès on s’espera aconseguir la cura per diferents tipus de càncer".
Palobiofarma té oficines i laboratoris al Tecnocampus Mataró (Barcelona) i Noain (Navarra) i actualment està participada per tres entitats de capital de risc, Inveready (soci de CataloniaBio), Fitalent i Sodena.
Foto: Laboratori de recerca de Palobiofarma - © Palobiofarma | 0.827823 | curate | {"ca": 0.9585635359116023, "es": 0.04143646408839779} | http://cataloniabio.org/ca/la-biotecnol%C3%B2gica-palobiofarma-llicencia-un-f%C3%A0rmac-al-c%C3%A0ncer-de-pulm%C3%B3-novartis |
crawling-populars_ca_20200525_12_19221 | Vés al contingut (premeu Retorn)
Ves al contingut. |
Salta a la navegació
Cerca
Cerca
Durant la jornada es van analitzar les causes i conseqüències de l'augment de costos de l'energia, tant des del punt de vista del comprador públic com els gestors que prenen decisions d'inversions, d'operacions i financeres. I es van posar en comú els escenaris previstos per als propers anys, així com les accions que es poden dur a terme per a fer-hi front.
La jornada va comptar amb experts en transició energètica, com Pep Salas, gestors de diferents administracions públiques, com universitats, ajuntaments o hospitals, i també empreses del sector energètic.
Podeu llegir la crònica i les conclusions al blog del CSUC.
UPC . Gabinet de Sostenibilitat i d'Igualtat d'Oportunitats
Versió d'escriptori | 0.678701 | curate | {"ca": 0.9858429858429858, "eb": 0.001287001287001287, "it": 0.01287001287001287} | : /energia2020/ca/noticies/universitats-centres-de-recerca-i-hospitals-debaten-estrategies-davant-laugment-de-preus-de-lenergia |
mc4_ca_20230418_11_724788 | El patrimoni gastronònic egarenc s'amplia amb la Botifarra de Músic - Innovem Terrassa ! ! !
Gremis de Carnissers, Cansaladers-Xarcuters, d'Hostaleria de Terrassa i Comarca - 15/03/2011
El patrimoni gastronònic egarenc s'amplia amb la Botifarra de Músic
Al bull s'hi han inserit fruits secs com nous, avellanes, panses i ametlles regades amb vi dolç. L'ha presentada el Gremi de Carnissers i Xarcuters
Primer va ser la Botifarra Tarregada. Després el cigronet menut. Fa uns dies va arribar la Coca de Munt i ara és el torn de la Botifarra de Músic, ara que comença el Festival de Jazz. La gastronomia local està vivint un moment de suma d'esforços i sinergies i això el ciutadà ho està notant quan s'apropa al forn o a la xarcuteria.
La Botifarra de Músic, que és presentada al cartell promocional en forma de saxo, és la unió de la botifarra tradicional i les postres de músic. Al bull s'hi han inserit fruits secs com nous, avellanes, panses i ametlles regades amb vi dolç. Es presenta en dues varietats: la crua i la cuita. Per a Xavier Casanovas, president del Gremi de Carnissers i Xarcuters de Terrassa i Comarca: "Hem volgut que al Festival hi hagi un tema gastronòmic. De cara a l'any que ve pensem en fer més propostes."
Segons Xavier Martin, regidor de Turisme i Comerç: "Aquesta iniciativa d'avui és un pas més per col·locar-nos com a ciutat en una referència gastronòmica del país."
Des del Gremi d'Hosteleria s'ha destacat l'èxit que han tingut aquests productes nous, que en alguns casos recuperen velles tradicions, com la Botifarra Tarregada, i en d'altres són innovadors com aquesta Botifarra de Músic. Segons Lluís Rístol, president del Gremi d'Hosteleria de Terrassa i Comarca: "El que hem notat als restaurants és curiositat. La gent pregunta. En gastarem més o menys, de producte, però hem provocat una sinèrgia és l'inici d'una carrera de fons."
La Botifarra de Músic ja és a les xarcuteries i restaurants des de l'inici del Festival de Jazz. I és que no hi ha bona festa sense bon àpat. | 0.676498 | curate | {"ca": 0.8706592853548062, "fr": 0.12078510317060896, "es": 0.008555611474584801} | http://innovem.terrassa.cat/noticia.html?go=84ff35d15f2f01e35e8319a9de9fd930102ed66a41d33558 |
mc4_ca_20230418_15_659893 | Mesa d’educació ajornada: sense notícies de setembre - Intersindical-CSC
Ni negociació, ni diàleg, ni col·laboració en una situació greu com la que estem vivint de cara a la tornada als centres educatius del setembre. Des de la Intersindical-CSC avui hem assistit atònits a un nou ajornament de la mesa sectorial de negociació del personal docent en la qual se’ns havia de presentar la proposta de condicions d’inici del curs vinent. També s’ha ajornat la reunió d’avui de la comissió paritària de prevenció de riscos laborals, òrgan clau en aquesta època de pandèmia. Fa setmanes que se’ns diu que se’ns convocarà, però s’ha decidit anar xutant la pilota endavant a base de suposats imprevistos i complicacions que ens han portat a les portes de juliol sense saber encara com serà el setembre.
Així, doncs, sembla que el Departament d’Educació ha decidit no parlar ni negociar amb els representants dels treballadors per abordar i decidir les mesures necessàries per al setembre entre tots.
Des de la Intersindical-CSC hem mostrat voluntat constructiva i de diàleg fins a l’últim moment davant la necessitat de garantir el dret a l’educació presencial però també a la salut i la seguretat de tots, des d’alumnes a docents i altres treballadors, passant per les famílies i tota la gent que envolta els centres educatius. Des de la Direcció General de Professorat, i fins i tot el mateix Conseller d’Educació, ens havien promès i assegurat que el Departament d’Educació tenia voluntat de negociació, de diàleg sovintejat i fluid i de col·laboració. Bones paraules, però buides. Hem xocat amb una paret que no escolta ningú i que no té cap intenció de fer un treball conjunt amb tots els agents que formem la comunitat educativa del nostre país.
No són una sorpresa aquesta actitud i aquest funcionament, el Departament ni tan sols va escoltar els seus propis serveis de prevenció de riscos laborals per a les mesures de la reobertura de juny.
Tenim informacions que indiquen que el 30 de juny es publicaran les línies generals per a setembre i el dia 2 de juliol es publicarà la resolució definitiva. Ara ens han dit que ens reunirem el dia 29 o 30 per fer la mesa de negociació ajornada. És evident que no hi ha marge (ni intenció) de cap canvi en els plantejaments que ens presenti el Departament, uns plantejaments que els sindicats ens trobarem per sorpresa quan arribem a la mesa, atès que no se’ns ha facilitat cap documentació sobre la qual proposar esmenes o possibles canvis.
Els membres de la Intersindical-CSC anirem a la mesa perquè som representants dels treballadors i ens devem a ells, i hi direm les coses clares, però constatem un cop més que el Departament d’Educació utilitza la Mesa Sectorial de Negociació com un tràmit i que fa els possibles perquè la capacitat d’incidència dels sindicats en aquests processos sigui mínima. Els treballadors tenen dret a saber com s’està gestionant aquesta situació, i per això volem posar llum de manera oberta i transparent a una manera de funcionar que ha de canviar urgentment.
Som conscients des de l’inici de la pandèmia que gestionar aquesta situació no és fàcil i que s’han de prendre decisions complicades, però el que denunciem avui no és la presa d’unes decisions o unes altres, sinó la gran manca continuada d’informació, de transparència, de diàleg, de sensibilitat per tot el col·lectiu i de voluntat negociadora. Aquestes mancances, com ja havíem denunciat repetidament des de la Intersindical-CSC, han creat una gran incertesa i neguit a tota la societat, des dels treballadors que no saben com s’han de preparar ni com hauran de treballar fins a les famílies i alumnes que encara no saben en quines condicions assistiran als centres el curs vinent.
El curs s’ha acabat, i la nostra paciència i la de tota la comunitat educativa, també té un límit. | 0.868691 | curate | {"ca": 1.0} | https://educacio.intersindical-csc.cat/2020/06/26/mesa-deducacio-ajornada-sense-noticies-de-setembre/?print=print |
cawac_ca_20200528_5_74257 | t'interessa
Vesícula biliar, què li fa mal?
La vesícula biliar és un òrgan en forma de pera que té com a funció l'emmagatzematge i la regulació de la bilis, alhora que afavoreix la bona digestió dels aliments. Però un òrgan tan simple pot fallar i, en la majoria dels casos, l'error té a veure amb dietes que contenen molts greixos i sucres refinats.
L a vesícula biliar està fo rmada per fibres musculars i teixits elàstics que li permeten expandir-se i contraure's amb molta facilitat. Tot i mesurar deu centímetres de longitud i entre tres i cinc d'ample, pot arribar a acumular fins a 50 centímetres cúbic s de líquids biliars.
Aquesta gran capacitat per augmentar l'àrea superficial d'emmagatzematge és perquè hi ha una membrana recollida en forma de plecs a l'interior de la part més ampla de la vesícula (anomenada fundus). Precisament, és aquesta part la que el metge pot tocar en una revisió mèdica.
L'altra part, més estreta, apunta cap a l'estómac i el duodè. I és que la vesícula biliar està envoltada d'òrgans vitals. A banda dels esmentats, cal afegir-hi la corba hepàtica del còlon i un dels més importants per al nostre organisme, el fetge, amb el qual manté una estreta relació.
La relació entre vesícula i fetge
La vesícula es refugia sota el fetge i gaudeix, per tant, de la protecció de les costelles inferiors, com la majoria d'òrgans vitals.
El fetge produeix la bilis, una substància necessària per al procés de digestió dels aliments que surten de l'estómac i que arriba als intestins per un tub anomenat conducte hepàtic. I, a la vegada, aquest tub s'uneix a un de similar (conducte Cístic) que condueix al coll de la vesícula.
D'aquesta manera, la vesícula actua com a emmagatzemadora i cambra de reserva de l'excedent de bilis, un líquid que esdevé molt important per a la bona digestió dels aliments.
Per a què serveix la bilis?
La bilis es composa de tres parts principals: els pigments biliars, les sals biliars i el colesterol.
La concentració de les sals en la bilis varia segons la naturalesa dels aliments que ingerim. Per exemple, el dejú en produeix una taxa de secreció baixa, mentre que les proteïnes i els greixos les incrementen al màxim nivell. Les sals biliars són positives, perquè augmenten l'activitat dels enzims digestius que segrega el pàncrees–sobretot de les lipasses–, que són molt importants en la digestió dels greixos i en promouen l'absorció. Aquests enzims també promouen l'absorció de les vitamines lipossolubles (A, D, E i K).
Pel que fa al colesterol, el trobem en el sèrum sanguini i la seva funció principal és la formació d'algunes hormones vitals, com els estrògens i els corticosteroides. Però el colesterol que trobem en la bilis conviu amb una substància anomenada lecitina.
Aquesta substància és un emulsionant i actua com a suavitzadora del greix de la nostra dieta, descomposant-lo en gotes menors per tal que les parets intestinals i els conductes limfàtics puguin absorbir-lo amb facilitat. També ajuda a fi que s'absorbeixi millor el colesterol i la seva quantitat en la sang.
Quan apareixen els problemes?
Un òrgan tan simple com la vesícula biliar pot fallar i, generalment, els problemes s'originen per una dieta que, de manera regular, comporta un excés de greixos i/o de carbohidrats refinats.
Cal dir, però, que els còlics o atacs de dolor apareixen perquè la vesícula ja està malalta i, per tant, no ha pogut respondre de manera adequada a una dieta desequilibrada.
En el cas de la dieta amb altes proporcions de carbohidrats refinats (com la farina blanca o el sucre blanc), hi ha tres fets que perjudiquen la vesícula. En primer lloc, els sucres blancs es metabolitzen com a greixos i, per tant, s'obliga la vesícula a produir més bilis per tal d'absorbir-los. En segon lloc, la ingesta de productes refinats no comporta massa feina per a les dents i la mandíbula i, per aquest motiu, no estimulen les glàndules salivars ni, en conseqüència, les contraccions enzimàtiques de l'estómac.
I, en tercer lloc, l'excés de sucre produeix un augment del colesterol, ja que s'acumula, també en forma de greix, i pot ocasionar la formació de dipòsits de colesterol a la vesícula.
Amb tot, la vesícula es veu desbordada i s'estanca: no pot produir la bilis suficient per a una digestió òptima i el greix dels aliments no es pot digerir ni absorbir de manera adequada.
El tipus de dieta
El millor ajut és la prevenció i vigilar la nostra dieta.
La primera mesura que cal prendre és reduir els greixos i els sucres refinats, sobretot el sucre blanc i els productes de pastisseria. Quant als greixos, el millor és ingerir els d'origen vegetal provinents d'olis vegetals, com el d'oliva.
La segona mesura és introduir en la dieta els productes integrals i els cereals (pa i pastes integrals, o arròs) que ens proporcionen la fibra, capaç d'estimular les contraccions dels òrgans digestius i promoure les secrecions dels enzims digestius; així també s'elimina el greix de la digestió.
La tercera mesura, i no per això la menys important, és fer una dieta tant natural com sigui possible (fruites, verdures fresques i amanides) i que mantingui una varietat adequada dels aliments nutritius essencials.
També és molt beneficiós començar l'àpat amb algun aliment cru com l'amanida i prendre una tassa d'herbes en acabar.
Per finalitzar, tres precaucions: en primer lloc, cal tenir cura amb els fregits (com els dels olis vegetals), ja que tendeixen a consolidar-se i a fer-se poc digestius. En segon lloc, si hi ha dies en què ens sentim molt cansats o tensos, la capacitat digestiva està entorpida, per la qual cosa el millor és menjar només una mica de fruita fresca. I, per últim, es recomana no beure durant els menjars, ja que l'excés de líquid dilueix els sucs gàstrics. En tot cas, podem acompanyar el menjar amb una petita quantitat de suc. | 0.834878 | curate | {"it": 0.0019077349982656955, "ca": 0.9980922650017343} | http://www.revistaclaror.cat/revistaclaror/noticia/1735 |
oscar-2201_ca_20230904_6_140073 | IB3 Notícies > economia > Els touroperadors només han duit aquest estiu un de cada 6 turistes a Mallorca
economia
Els touroperadors només han duit aquest estiu un de cada 6 turistes a Mallorca
En el cas d'Eivissa, la xifra no arriba a un de cada 5, segons la consultora Mabrian, que confirma un canvi de tendència
comparteix
13/10/2021 07:38h
Neus Mercant
@ib3noticies
La pandèmia ha augmentat la tendència dels viatgers a reservar les vacances pel seu compte. Fins a principis d’agost, només 1 de cada 6 turistes estrangers que han visitat Mallorca ho ha fet amb un vol programat per un touroperador. No arriba a 1 de cada 5, en el cas dels que han anat a Eivissa.
És el paràmetre recopilat i analitzat per la consultoria de dades turístiques menorquina Mabrian. Mostra com la crisi sanitària ha disparat la tendència a sortir de viatge al marge dels majoristes, potenciant el daltabaix que fa anys afecta els canals de reserves de vacances tradicionals.
En vista al futur, s’espera que les grans agències recuperaran quota de mercat, però es dona per fet que ja no hi ha marxa enrere a llarg termini. Això, però, no vol dir que sigui “el final dels gegants de l’organització dels viatges, que també s’adapten”, ha explicat a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio Álex Villeyra, director d’operacions de Mabrian.
Els darrers anys, encara amb Thomas Cook al mercat, els touroperadors, ocupaven prop d’una tercera part dels avions. Fa deu anys, el repartiment era d’entorn del 50%.
ELS HOTELS TAMBÉ COMERCIALITZEN DIRECTAMENT LES PLACES
Segons Mabrian, amb la pandèmia, també hotels i cadenes hoteleres comercialitzen de cada vegada més pel seu compte. Això no vol dir que es vulgui prescindir del mercat majorista tradicional sinó que se cerca diversificar els canals de comercialització i evitar maldecaps com el de la fallida de Thomas Cook, tal i com ha confirmat Maria José Aguiló, gerent de la Federació Hotelera de Mallorca. Aguiló insisteix que “els grans operadors turístics com TUI i Jet2, són actors que, d’una manera o l’altra, s’han de continuar tenint en compte”, però no com abans.
IB3 notícies
comparteix
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cercador |
| Emissió en Directe |
darrers titulars
Vicent Ribas Prat és nomenat nou bisbe d’Eivissa
Desapareixen les associacions de consumidors: quatre en els darrers tres anys
Catalina Cladera, nova secretària general de la Federació Socialista de Mallorca
Menorca passa a Nivell 3 i el passaport Covid ja és obligatori a cinemes, gimnassos i acadèmies de ball
La baralla multitudinària al carrer Manacor acaba amb set persones detingudes
El turisme nacional eclipsa el Pont de Desembre
El Govern estudia la proposta del Ministeri d’Hisenda de població ajustada
Divergència d’opinions entre els restauradors de Mallorca el primer dia de l’obligació del passaport Covid
més contingut relacionat
Desapareixen les associacions de consumidors: quatre en els darrers tres anys
Ara mateix només en queda una, Consubal, que tampoc les té totes per a poder continuar fent feina
Les agències de viatges de Menorca superen les vendes de vols de l’any 2019
Els menorquins inicien, amb el pont de la Constitució, un mes ple de viatges
Divergència d’opinions entre els restauradors de Mallorca el primer dia de l’obligació del passaport Covid
Mentre alguns consideren que no tenen prou mitjans per acomplir la norma, d'altres ho veuen una mesura justa i necessària...
Primer cap de setmana a Formentera amb els quiosquets de platja tancats
Davant la nova licitació, no saben si podran oferir el servei de manera continuada durant l'hivern
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:). | 0.681997 | curate | {"ca": 0.9469235305681148, "pt": 0.005700805976017299, "en": 0.02476901906821309, "fr": 0.0064871240416748575, "el": 0.00039315903282877927, "ru": 0.00019657951641438963, "es": 0.01552978179673678} | https://ib3.org/els-touroperadors-nomes-han-duit-aquest-estiu-a-mallorca-un-de-cada-6-turistes |
oscar-2301_ca_20230418_6_302968 | Tot i no constituir cap “edificació”, creiem que aquesta curiosa contrada, bé mereix per si sola la publicació de les seves dades en una pàgina independent.
F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: En terrenys de Torà, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Necròpolis Medieval - (Pat.mapa).
Protecció: No hi consta - (Pat.mapa).
Estat: Les tombes antropomorfes (Diuen que n’hi ha 16) es conserven en un relatiu bon estat, donada la seva longevitat. Lliurament accessible.
Altres noms:
Accés - Visitat el 08/03/2013:
Procedents de Torà i circulant per la carretera LV-3005 en sentit nord (Solsona), en un lloc situat a 41 50 51 01 25 27, a tocar del PK 6, cal sortir d'aquesta carretera i continuar per l’esquerra, per un camí de terra. Hi ha uns cartells indicatius: Sucarrats – Guillons – Clot dels nens xics, entre altres destinacions.
A uns 50 metres desviació a la dreta, sense identificar, però és clar que hem de continuar per aquest lloc.
Trencall a la dreta (41 51 06 01 25 18). Hi ha un cartell indicatiu.
Aquí caldria plantejar-se l’oportunitat de deixar aparcat el vehicle i continuar a peu, a menys que es disposi d'un vehicle 4 X 4. Cal travessar un camp de conreu. Les roderes de vehicles que hi ha al terra indiquen que és una zona transitada.
A l’altra banda del camp trobem un ample camí de terra, que el recorrem fins arribar a un lloc (*) on hi ha un altre cartell indicatiu (41 51 22 01 25 26), el tercer, que ens assenyala que cal continuar per l’esquerra i en pendent, a peu, per un estret camí però ben evident, que ens dirigeix cap a un molt proper camp de conreu.
Fins i tot, en aquest tram final, trobarem unes quantes senyals de color vermell i blanc, pintades als arbres, que ens orientaran.
Hem de baixar al voral i caminant pel costat esquerra d'aquest camp,
ens hem de dirigir cap a un altre (¡) cartell més gran que els altres, que ens indica que ja hem arribat al nostre destí.
Des de la sortida de la carretera general, fins el lloc indicat amb (*), el tercer cartell, el recorregut ha estat d'uns 1100 metres aproximadament. O sigui que aquest recorregut, a peu, es podria haver fet en uns 15-20 minuts.
En el nostre cas, circulant amb un vehicle TT hem arribat tranquil·lament fins aquest lloc, hem girat el vehicle i l’hem disposat per la tornada, aparcat al voral del camí.
A priori, temíem per la dificultat que presentava la identificació de l’itinerari. Sobre el terreny, ha resultat extraordinàriament senzill. Quatre cartells, situats en el lloc oportú, ens han dirigit sense problemes al lloc desitjat.
Localització: N 41 51 26.34 E 01 25 27.20 – Altitud: 559 m.
Itinerari - Captura de pantalla de Google Maps, complementada amb anotacions manuals.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2013):
“ Descripció
Per arribar al jaciment cal seguir la carretera que va de Torà a Solsona. A l'alçada del km 6, immediatament després del primer trencall de Fustegueres, cal seguir una pista que surt a mà esquerra i va a Socarrats i Guillons. A partir d'aquí podem seguir els rètols indicatius instal·lats per la Generalitat. A 50 m cal agafar una pista que s'enfila cap a la dreta. Cent metres més enllà, abans de passar la riera, cal trencar a mà dreta i seguir un camí carreter d'herba. Havent deixat el mas de can Piquet a l'esquerra, després de fer una pujada, s'arriba a un punt on a mà dreta hi ha un marge fet amb pedra seca i a mà esquerra un camí de carro que baixa per damunt de la roca. Cal seguir aquest camí i travessar la meitat del camp que es troba al davant.
Està situat en una zona de muntanyes, amb relleu abrupte i nombroses torrenteres. L'entorn immediat consisteix en camps de conreu de cereal i de bosc d'alzina i roure.
El jaciment és al bell mig d'un petit bosc, situat dins la partida coneguda amb el nom de Clot dels Nens Xics, just al nord de l'Obaga dels Nens. A tocar del jaciment, a escassos 40 m al sud trobem la riera de Vilella, un petit afluent del riu Llanera. Des d'aquest punt podem observar a l‘oest el mas de Piquet, exemple de l'hàbitat aquest indret, constituït per petites agrupacions de cases o per masos dispersos, entre els que destaquen, a més del de Piquet, els de Comabella, Guillons i Socarrats.
És tracta d'una necròpolis medieval que es troba damunt una plataforma rocosa. Les tombes són del tipus banyera amb els cantells de la capçalera rectes i generalment arrodonits als peus. Es pot observar cinc tombes d'adult, amb una longitud de 200 cm o més, dues sepultures de mida mitjana, amb uns 140 cm de llarg, i cinc tombes més petites, que han donat nom a la necròpolis.
La disposició d'aquestes sepultures infantils crida l'atenció, ja que sembla que formen un grup que és envoltat per les d'adults o d'adolescents. L'orientació és bàsicament d'est (el peu) a oest (la capçalera). Aquesta necròpolis és molt difícil de datar. Pot ésser que les sepultures fossin fetes per comunitats cristianes que vivien en un territori sota domini musulmà i, per tant, haurien d'ésser dels segles VIII o IX. També podria ser que corresponguessin a comunitats cristianes vingudes del nord i establertes en aquestes muntanyes en el segle X. Actualment algunes estan força malmeses. A l'extrem septentrional, vora el camp, n'hi ha una de trencada. Moltes d'elles han patit un fot desgast, i pot ser que d'altres restin colgades sota terra.
Context
Zona de muntanyes abruptes i torrenteres, boscos d'alzina, roure i altres espècies. A la dreta de Can Piquet, i a l'esquerra d'un afluent del riu Llanera.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Torre de Vallferosa
Altres pàgines:
Paisatges de la Segarra
Turisme:
Consell Comarcal de la Segarra
Turisme Segarra
Ara Lleida
Descobreix Catalunya
Llibres:
Guia dels castells de la Segarra
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
Imprimir
Publicat el 16 març 2013 per Ricard dins de Segarra amb l`etiqueta Altres llocs d'interès, Catalunya, Curiositats, Lleida, Tombes antropomorfes .
Copyright © :: 2011 - 2022 ::
Ricard Ballo i Montserrat Tañá ::
Barcelona
Sobre nosaltres
|
Avis Legal
|
|
Sorry, you need Javascript on to email me.
No està autoritzada la reproducció d'imatges o continguts sense el consentiment exprés del propietari d'aquesta web
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. | 0.771372 | curate | {"ca": 0.9668633681343622, "pt": 0.0013617793917385383, "en": 0.016038735058253897, "br": 0.0040853381752156154, "ru": 0.0010591617491299743, "es": 0.007868058707822666, "hu": 0.0012104705704342564, "eb": 0.00045392646391284613, "sv": 0.0010591617491299743} | https://www.catalunyamedieval.es/clot-dels-nens-xics-tora-segarra/ |
cawac_ca_20200528_3_26606 | Els pergamins de l'arxiu Històric Municipal de Calella procedeixen tots ells de fons patrimonials; entre ells destaquen els que acumulà l'erudit Albert Giol i Galceran, però també s'inclouen nombrosos instruments recollits en els masos de la contrada calellenca. Tot plegat, són 1.371 documents d'època medieval i moderna que ajudaran als investigadors a aprofundir en el coneixement de Calella en particular i del vescomtat de Cabrera en general. | 0.77974 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.fundacionoguera.cat/fitxa-publicacio.asp?idp=51 |
crawling-populars_ca_20200525_41_172086 | BARCELONA, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha constatat aquest dimecres que el Pressupost del 2017 destina un 0,02% a la celebració del referèndum --5,8 milions d'euros--, respecte del 74% que ocupen les partides socials.
A la sessió de control al Ple del Parlament, ho ha dit després que la líder de C's, Inés Arrimadas, hagi insistit en el fet que els comptes evidencien l'"obsessió del Govern a treure Catalunya d'Espanya i l'intent d'acontentar la CUP" oblidant-se dels interessos de tots els catalans.
Tot i això, Puigdemont ha lamentat que l'"obsessió" de C's se centri en un 0,02% dels comptes i renunciïn a ocupar-se de les necessitats socials de la gent.
Per al president, s'han presentat els millors Pressupostos possibles en el marc actual, malgrat admetre que no són els que es necessitarien per sortir més ràpidament de la crisi: "Són els Pressupostos ideals per al país? Clar que no".
Arrimadas ha replicat que els comptes per al pròxim any tenen "més impostos, més xiringuitos polítics, més estructures per a la independència i una partida, suposadament oculta, per repetir el 9N, i els lletrats del Parlament ja adverteixen que això no es podrà aprovar".
"Demanem que siguin Pressupostos sensats, no impossibles. Fa molt que van perdre el seny català pel camí", ha lamentat la líder de C's al Parlament, que considera que, malgrat avalar una reforma del sistema de finançament, el Govern ha de prioritzar altres aspectes en la gestió dels diners.
Després d'això, Puigdemont ha qüestionat que C's es presenti com un partit moderat amb aquestes afirmacions, i li ha dit que, si tanta influència tenen en les Corts, demanin al president del Govern espanyol que augmenti una dècima el dèficit que prevegi atorgar a les autonomies.
Si acceptés --ha precisat--, es podria disposar de 220 milions d'euros més per a les arques catalanes, una xifra que "és més que tot l'esforç fiscal" dels Pressupostos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.712807 | curate | {"ca": 0.8011140235910879, "es": 0.18577981651376146, "en": 0.01310615989515072} | : /espanya/noticia-puigdemont-constata-referendum-representa-002-pressupost-20161130123119.html |
cawac_ca_20200528_10_88391 | Blocs
Dossier de premsa
Treball decidirà si cal fer un ERO a Zapata de Celrà
15 de juny, 2011 | El Punt
L'empresa vol fer fora 40 empleats però no arriba a un acord amb el comitè
El Departament de Treball haurà d'acabar decidint si cal aplicar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) a la planta que el grup mexicà Zapata té a Celrà, que suposaria l'acomiadament de 40 dels 91 treballadors que hi ha actualment en plantilla. Les negociacions amb el comitè d'empresa es duen a terme des del mes d'abril, però durant aquest temps no s'ha pogut tancar cap acord.
El grup Zapata, que va adquirir l'empresa que anteriorment s'anomenava Envasos Llamas, ha al·legat motius econòmics per fer fora gairebé la meitat del personal i proposa pagar als afectats una indemnització mínima de 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats.
Destaquem
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/
Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona | 0.806854 | curate | {"ca": 0.9810771470160117, "fr": 0.012372634643377001, "pt": 0.006550218340611353} | http://bibgirona.cat/biblioteca/celra/documents/61935 |
mc4_ca_20230418_10_263233 | Art Neutre? : 'Forensic Architecture' al MACBA de Barcelona
'Forensic Architecture' al MACBA de Barcelona
FORENSIC ARCHITECTURE | CAP A UNA ESTÈTICA INVESTIGATIVA
Recentment, un petit grup d'investigadors anomenat Forensic Architecture va començar a emprar nous mètodes en una sèrie de treballs d'investigació sobre les vulneracions dels drets humans. A més d'aportar proves evidents per als tribunals internacionals col·laborant amb nombrosos grups activistes, oenagés, Amnistia Internacional i les Nacions Unides, Forensic Architecture no sols ha cridat l'atenció amb noves dades sobre les violacions dels drets humans i els crims d'Estat arreu del món, sinó que també ha donat lloc a una nova modalitat de pràctica investigativa que porta el seu nom, «arquitectura forense».
El grup utilitza l'arquitectura com a eina metodològica per investigar conflictes armats i la destrucció mediambiental, i per complementar i confrontar amb altres múltiples fonts probatòries com són els mitjans digitals i xarxes socials, els sensors remots, les investigacions materials i els testimonis presencials. Aquesta exposició presenta aquesta pràctica i en subratlla els orígens, la història, els supòsits, el potencial i també les dificultats i limitacions. Amb aquestes investigacions i els textos crítics que les acompanyen, Forensic Architecture examina com es produeix –tecnològicament, arquitectònicament i estèticament– la veritat pública, com es pot utilitzar per confrontar la propaganda i els secrets d'Estat, i com es poden denunciar les noves formes de violència d'Estat.
http://macba.cat/ca/expo-forensic-architecture/1/exposicions/expo
#museus #exposicions #barcelona #catalunya #agenda #instalacions | 0.830482 | curate | {"en": 0.0449438202247191, "ca": 0.92193968066233, "es": 0.03311649911295092} | http://www.artneutre.net/2017/05/forensic-architecture-al-macba-de.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_682138 | Que cagar-se tingui un preuSi se'm disculpa l'escatologia, l'aprovació de la llei del referèndum ha estat com una agulla petant grans. Els fluids més veneçolans de l'estat estan sortint disparats i Catalunya s'està fent el processime a sobre. Sobre l'estat espanyol no crec que calgui dir res, ja ho veiem, el que estan fent. Respecte nosaltres, ens masturbem col·lectivament en la pràctica del nostre esport nacional, que és narrar amb indignació i fins i tot obsessió les malifetes espanyoles per espolsar-nos el deure de ser millors. El tema de la publicitat institucional del l'1-0 ho explica tot molt bé. Un diari com l'Ara, que ha viscut de promoure el dret a l'autodeterminació i el somni de la independència, quan ha arribat la primera factura no s'ha posat ni la mà a la butxaca. Primer amb la carta dels de dalt, que venien a dir que si no prenien el risc era pensant en els lectors i en Catalunya. Perquè els necessitem. Com si no fos improbable que es posin a tancar mitjans i com si no es pogués fer un Wordpress d'excepció. I si te'l tanquen en poses un altre, com el President. La carta als lectors de l'assemblea de treballadors fa exactament la mateixa trampa que diu denunciar. Amb tota la galta demanen als propietaris que es juguin la pasta mentre ells, sans i estalvis, només estan disposats a mostrar la seva disconformitat. No arriben ni a signar. Que lluitin els altres. Jordi Graupera, amb una carta impecable en què explica per què deixa de col·laborar al diari, els ha deixat a tots en evidència. També a patums com Empar Moliner i Antoni Bassas, que han fet articles d'aquells que veus que l'autor no sap què collons dir perquè sap que no està fent el que hauria de fer. Si només arrisquen alguns, tindrem màrtirs. Si arrisquem tots junts, serem imparables. Algú pensa que els Mossos detindrien més de 700 alcaldes? Si un grup considerable de col·laboradors i treballadors de l'ARA i de l'Avui -que ha tret l'anunci a mitges-, s'hagués rebel·lat contra la cúpula, segurament haurien forçat una rectificació i tothom hauria conservat la feina. Ni tan sols l'ANC ni el Govern han gosat fer retrets. I si bé molts subscriptors han dit que s'han donat de baixa, a mi no em sembla que la indignació social hagi estat gaire res de l'altre món. Vull dir que no hi ha hagut cap efecte Galinsoga. És aquesta cosa tribal de protegir les pròpies tares perquè, al cap i a la fi, són nostres. Però les tares no s'amaguen, les tares es posen sota un llum i s'arreglen. Per aplicar el resultat del referèndum ens caldrà molta més valentia individual i col·lectiva que per celebrar-lo. No oblidem que l'objectiu és fer la independència i que el referèndum n'és només el propulsor. Hem pogut fer sortir la barca del port, sí, però caldrà veure si podrà aguantar la mar. I si encongir-se no té un preu, ens ofegarem en les nostres pròpies cagarrines.____________________________________________________________________________Només vencerem la por si anem tots junts. Per cert, avui m'he donat de baixa de l'Ara.TOTS JUNTS
Jo estic d'acord que, com a ciutadans, premiem els mitjans que se la juguen. Però tampoc cal fer boicot als que es caguen. Tothom és lliure d'arribar tan lluny com vulgui.Tota la campanya que s'ha fet contra l'Ara s'hauria d'haver fet per felicitar El Punt Avui (i els altres mitjans valents).
Ei, aquest nom d'usuari l'he vist a Reddit!
Com et dius allà? Hi tenim una feinada, està ple d'espanyolistes.
/u/sugusino, pero hi estic bandejat. Em faré un usuari avui /u/marrameucastanyes
Calla, a tu si que et tinc vist! Et passes tot el dia a reddit, o només ho sembla?
Faig moltes hores de transport públic | 0.791485 | curate | {"ca": 0.9274596998332407, "oc": 0.015008337965536411, "es": 0.016397998888271263, "pt": 0.011673151750972763, "fr": 0.029460811561978877} | |
mc4_ca_20230418_7_717336 | Revit Air Blend Botes moto - millors preus ▷ FC-Moto
Casa Marques R Revit Home Botes Revit Air Blend Botes moto
Enviarem un missatge de correu electrònic a tan bon punt estigui disponible el producte Revit Air Blend Botes moto.
BOTA DE BARREJA D'AIRE
Amb l'AIRE BARREJA BOTA, Rev ' IT! dóna els seus clients una elecció totalment ventilació botes per a l'estiu, a més de l'àmplia gamma de botes impermeables, ja que ofereix. La bota de BARREJA AIRE ofereix les característiques de protecció exacte mateix com les botes de COMBAT H2O i fa un bon parell de botes d'estiu curt.
Avaluacions de clients per a Revit Air Blend Botes moto
1 Deutsch 1 English 1 Italiano totes
Redbike RB-Rebell Botes
IXS Nathan Jaqueta de cuir
369,90 € | Us estalvieu 54%
499,99 € | Us estalvieu 10%
Forma Trace Botes moto
129,90 € | Us estalvieu 19%
Revit Discovery Outdry Botes imp...
379,99 € | Us estalvieu 10%
XPD X-Class H2OUT Botes moto imp...
Ixon Sirrus HP Jaqueta de tèxtil
Acerbis Flip FS-606 Casc d'Enduro
149,95 € | Us estalvieu 21%
Büse 8216 Bossa darrera
109,95 € | Us estalvieu 13%
Examine també aquestes categories: Botes, Revit Botas, Botes de moto de turisme, Botes de moto de ciutat, Botes de moto urbanes | 0.569669 | curate | {"fr": 0.09005947323704333, "en": 0.17757009345794392, "ca": 0.64910790144435, "pt": 0.018691588785046728, "es": 0.045029736618521665, "eu": 0.01954120645709431} | https://www.fc-moto.de/ca/Revit-Air-Blend-Boot |
racoforumsanon_ca_20220809_3_881376 | Tinc un dubte sobre un accent diacritic del que. Reprenc la correspondència amb vostè després d'un temps en que m'ha estat impossible.... va sense accent eixe que tat? i... li aniré esgrimint el perquè aixi ha estat. perquè va junt o separat? Gràcies, em fa certa vergonya perquè ho hauria de saber pero fa temps que vaig estudiar-ho...
Quant a la primera frase estic prou segur que et puc aclarir el dubte: Aquí què va amb accent gràfic ja que també pots dir "Reprenc la correspondència amb vostè després d'un temps en el qual m'ha estat impossible...". És a dir quan pots dir les dues coses, què porta accent greu. Bé, és una explicació una mica infantil però crec que és correcta. En el segon cas crec que perquè va junt car es tracta d'una substantivació. Al meu entendre per què només s'escriu separat quan compleix la funció de pregunta. No n'estic del tot segur, però. Salut
el segon per què aniria separat crec perquè em sona que seria equivalent al llibre El per què de tot plegat.
Ostres, ara estic confòs. No ho sé doncs. | 0.762798 | curate | {"ca": 0.9646365422396856, "it": 0.030451866404715127, "fr": 0.004911591355599214} | |
mc4_ca_20230418_8_289962 | Els Mossos busquen l'arma i fan proves a Susqueda dos anys després del crim | NacióBaixMontseny
per Aida Morales , 23 d'agost de 2019 a les 20:59 |
Operatiu policial al pantà de Susqueda, en una imatge d'arxiu. | ACN
Saber què va passar i com es va produir el doble crim de Paula Mas -de 21 anys- i Marc Hernàndez -de 23 anys- al pantà de Susqueda és encara una incògnita que no resolen les proves. Sense haver trobat l'arma ni determinat l'autor del crim, fins el moment la recerca realitzada per l'Àrea d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra només ha permès apuntar qui actualment es manté com a màxim sospitós, Jordi Magentí. No obstant això, la falta de proves contra ell ha fet que l'Audiència de Girona l'hagi acabant deixant en llibertat sense fiança. Segons el tribunal, quan es van produir els fets, el 24 d'agost del 2017, hi havia altres persones al pantà que no han estat investigades.
Ara, dos anys després del succés, la policia catalana continua inspeccionant una zona que ja ha estat pentinada diverses vegades per pèrits experts i la policia, amb l'única excepció que actualment l'aigua de l'embassament està a un nivell similar al que hi havia fa dos anys, quan es va produir el crim. Segons ha pogut saber NacióDigital, és per aquest motiu que aquests dies s'estan realitzant noves proves aquàtiques, amb l'objectiu de trobar la pistola que es va utilitzar per matar els joves, i la motxilla que portava la noia, amb els seus mòbils i altres objectes tecnològics.
El passat abril del 2018, l'empresa d'alta tecnologia Falcon Hight Tech, especialitzada en rastreigs en l'àmbit de la geofísica, ja va detectar -entre les profunditats del pantà- diverses anomalies electromagnètiques que indicaven la possibilitat de localitzar objectes com els que hi podia haver dins de la motxilla. Les dificultats orogràfiques de l'embassament, amb grans quantitats de fang, però, han acabat dificultat aquestes operacions, que ara es complementen amb altres proves aquàtiques. Aquests dies d'agost, els Mossos d'Esquadra tornen a inspeccionar la zona perimetrada on va caure el cotxe a l'aigua.
Proves de sonometria
A petició de la defensa, els agents investigadors també estan realitzant proves de sonometria al pantà, que haurien de permetre determinar des d'on es van produir els trets que l'autòpsia apunta com a causa de la mort dels dos joves. La prova de so que consta al sumari aportada pels Mossos es va realitzar el desembre del 2017, quatre mesos després del crim i amb unes circumstàncies diferents a les que hi havia a l'agost. Segons va al·legar la defensa de Magentí, el nivell de l'aigua i les condicions meteorològiques no eren les mateixes, i això inhabilitava els resultats de la prova, que apuntava cap a la zona de la Rierica, la part del pantà on habitualment pescava el principal acusat.
La prova de so realitzada el 2017 pels Mossos no va tenir en compte el nivell de l'aigua i les diferents condicions meteorològiques al pantà de Susqueda
A més, la prova sonomètrica dels Mossos es va fer a partir de quatre punts d'observació. Es va recrear el lloc on es trobaven cinc testimonis, tot i que no es va fer amb tots els que finalment havien admès haver escoltat els trets. Per altra banda, el 24 d'agost del 2017 feia vent a Susqueda, mentre que la prova es va realitzar un dia que no en feia. Una anterior prova sonomètrica que no constava al sumari, a més, situava el sentit dels trets cap a una altra zona del pantà, la de la font del Borni.
Per aquests motius, i a instàncies del jutge, ara es tornen a realitzar proves similars tenint en compte les aportacions dels testimonis i altres avenços de la investigació. La conclusió de totes aquestes noves proves que s'estan realitzant -justament dos anys després del crim- es notificaran per escrit a les parts, que esperen avançar en la defensa dels seus clients. De moment, però, la investigació segueix oberta i lluny de poder determinar què va passar i a mans de qui. El crim de Susqueda continua sent una incògnita.
El crim de Susqueda: una investigació plena d'interrogants
Societat, arma, Mossos, pantà de Susqueda, proves sonomètriques, Jordi Magentí, doble crim, crim, proves aquàtiques, Susqueda | 0.848341 | curate | {"ca": 0.9824687800192123, "en": 0.0012007684918347744, "it": 0.004803073967339097, "es": 0.011527377521613832} | https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/13011/mossos/busquen/arma/fan/proves/susqueda/dos/anys/despr/crim |
mc4_ca_20230418_16_50317 | Visualitza la cistella “El regne de Catalunya fins a 1714…” s'ha afegit a la teva cistella.
19.00 € Afegeix a la cistella | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.memorial1714.cat/producte/la-defensa-de-les-constitucions-de-catalunya-el-tribunal-de-contrafaccions-1702-1713/?add-to-cart=4721 |
naciodigital_ca_20220331_0_660372 | Poca estona després de saber-se que Felip VI el proposa a ell de candidat per conformar un govern a Espanya, Pedro Sánchez ja ha ensenyat les cartes amb què afronta la partida. I aquestes cartes passen per buscar un acord tant amb Podem com amb Ciutadans. Això és el que es desprèn de les seves paraules, especialment quan parla d'"estendre la mà tant a dreta com a esquerra". "Totes les forces del canvi estem cridats a entendre'ns perquè aquest canvi sigui una realitat", ha reblat el candidat del PSOE.
"Anuncio solemnament que el PSOE i jo mateix assumirem aquesta responsabilitat i intentarem formar govern", ha exclamat Sánchez just al principi de la seva compareixença a la sala de premsa del Congrés. I és que, al llarg de la seva explicació, el que ha intentat és contrastar la "responsabilitat" que estarien exercint els socialistes afrontant aquest repte amb l'"escapisme" que, des del seu punt de vista, ha dut a terme el candidat del PP a la reelecció, Mariano Rajoy.
Segons Pedro Sánchez, el president espanyol en funcions "no ha fet cap esforç per guanyar els suports necessaris". I és aquesta situació la que aboca el PSOE a assumir el repte de conformar una majoria alternativa de govern, ja que el PP és "víctima del tacticisme dels seus dirigents".
Nous temps, noves generacions
El candidat socialista ha confirmat el que havia explicat el president del Congrés, Patxi López, sobre els terminis. Sánchez necessitarà un mes per tal de dur a terme les negociacions necessàries i sotmetre el possible acord a votació per part de la militància socialista. Tot plegat, amb un objectiu: donar resposta a un "nou període de la política espanyola".
Segons Sánchez, aquest nou moment requereix "noves dinàmiques" i ell seria la persona idònia per liderar-lo, ja que pertany "a una nova generació de polítics". No obstant això, per assolir un acord satisfactori, el que planteja és que "abans dels noms, vénen els programes". D'aquesta manera responia als dards que li havia llançat poca estona abans el líder de Podem, Pablo Iglesias, tot insistint en la seva proposta d'executiu integrat per ambdues forces.
Que el govern sigui "del canvi", però, no vol dir que no es compti amb el PP. El candidat del PSOE considera que "el concurs del Partit Popular no és només convenient sinó necessari" en determinats afers d'interès general, especialment pel que fa a la reforma de la Constitució.
Res de referèndum
El govern que pretén conformar Pedro Sánchez ha d'afrontar quatre reptes essencials, entre els quals destaca donar resposta a l'independentisme català. "Que ningú en tingui cap dubte, el PSOE defensarà sempre la integritat d'Espanya i el respecte a la Constitució i la llei", ha sentenciat el candidat socialista. Ara bé, el que també ha dit Sánchez és que "amb la llei no n'hi ha prou" i "fa falta política". En aquest sentit, es compromet a proposar "solucions basades en el diàleg" per tal d'avançar cap a la reforma constitucional i l'estat federal.
Com respondrà Podem a aquests plantejaments? És una incògnita. En tot cas, qui no hi podrà respondre massa és Democràcia i Llibertat, i ERC. Sánchez està disposat a parlar-hi, però serà només per dir-los que s'oposa a la independència, ja que no contempla, ni desitja, aconseguir el seu suport. | 1 | perfect | {"ca": 0.977462179685088, "fr": 0.008953380673047236, "pt": 0.013584439641864773} | https://www.naciodigital.cat/noticia/102570/pedro-sanchez-planteja-acord-amb-podem-ciutadans |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_290886 | Hi ha personatges que arriben a marcar a un autor. Jo, per exemple, tinc l'Orn que marca un abans i un després dels meus còmics. I per a l'amic Ricard Dilmé, crec que en Serrallonga és un personatge que l'haurà marcat per sempre. Poca broma, porta molts anys treballant a estones lliures, traient temps de la família i del descans i voltant per fires per donar-se a conèixer.
Jo sempre dic una cosa, que crec que és ben certa: tenir una idea és fàcil. Començar un còmic és fàcil!
Però el que té mèrit de veritat, per mi, és acabar un còmic.
I en Ricard en porta tres. Tres àlbums on ha anat millorant com a guionista i dibuixant. Tres àlbums autoeditats!
A en Ricard i jo ens uneixen un fotimer de coses: un passat a "El Llibre de la Selva", un amor pel còmic que s'ha mantingut amb els anys, la política, i... també el fet de fer un còmic sobre en Serrallonga. Jo com dibuixant per a Glenat/EdT, basat en la sèrie de TV, i ell fent aquesta trilogia, barreja de gèneres, la història (hi ha molta documentació) i la història-ficció (què hauria passat si en Serrallonga hagués sobreviscut?). I aquesta obra ara acaba amb aquest tercer àlbum que presentarà el 20 de desembre.
Un dia que parlàvem, no vaig dubtar en oferir-me per fer-li una il·lustració pel seu àlbum. Tot comença, com sempre, amb un paper en blanc i començar a fer quatre gargots a veure què surt...
No tardo gaire en adonar-me que el que em ve de gust és dibuixar el pare i la filla, a cavall, avançant amb empenta...
Però el primer esbós, en ser un pla tan llunyà, tot i tenir coses bones (la força dels cavalls al galop o el paisatge com a protagonista), no em permet jugar amb les cares i expressions... Així que canvio el plantejament i se m'acut dibuixar-los en una actitud molt cotidiana: el pare renyant a la filla! I, evidentment, la filla que no fa gaire cas del pare...
Dibuixar cavalls no és cap broma! M'encallo amb el cavall i he de buscar una mica de documentació...
Després de la tinta, passo a pintar la il·lustració. Com faig sovint, per donar una sensació de profunditat, treballo el fons més llunyà a part, sense línia de tinta. | 1 | perfect | {"ca": 0.9875657580105213, "es": 0.012434241989478718} | |
mc4_ca_20230418_1_157541 | Publicat el 22/02/2019 11:22
DeltebreGandesaL' Aldea
Un vídeo commemoratiu de tres minuts i mig de duració celebra des d’avui a la xarxa el 10è aniversari de l’Onada Bressol; organització vinculada a l’Onada Serveis que, actualment, educa prop de 250 nens i nenes de 0 a 3 anys a cinc escoles bressol (Xip Xap, a la Ràpita; Bressol del Delta, a l’Aldea; l’Hortet, a Deltebre, Lo Panilló, a Gandesa i els Caragolins, a Maspujols. La peça audiovisual, accessible des d’ahir al web de l’Onada Bressol, està protagonitzada per Queen, una eixerida i entremaliada estrella blava de peluix que, des del 2018 és la mascota de les escoles que integren l’Onada Bressol.
El vídeo arrenca amb unes paraules de Cinta Pascual, directora general de l’Onada Bressol, a les quals resumeix la història d’èxit que, durant la darrera dècada, ha permès l’Onada Bressol convertir-se en referent educatiu dins de l’etapa 0-3 anys a les Terres de l’Ebre i el Baix Camp. “Deu anys significa il·lusió, deu anys significa portar a terme un projecte en el que hem estat molta gent implicada i que ha servit per fer somriure a molts nens i nenes. Deu anys significa companyerisme, crear una família nova que és l’Onada Bressol i, per suposat, estem carregades d’il·lusió i de nous projectes per a que l’educació sigui tot un repte”, explica.
A la peça, s’apropa els espectadors a la màgia d’una jornada a les diferents escoles que integren l’Onada Bressol. El joc, les experiències, l’aprenentatge i, també, la llengua anglesa –la qual s’introdueix mitjançant cançons, activitats i la pròpia mascota Queen des de les etapes més inicials del procés educatiu- són presents a un treball que es clou amb unes paraules de la mascota, que es dirigeix a nens, nenes i famílies per resumir una filosofia, la de l’educació amb el segell de l’Onada Bressol que ha esdevingut marca de qualitat. | 0.877433 | curate | {"ca": 0.9875406283856988, "eu": 0.012459371614301192} | http://www.mesebre.cat/noticies/5905_un-video-celebra-les-xarxes-socials-10e-aniversari-lonada-bressol.php |
macocu_ca_20230731_1_549000 | La Sagrada Família , una catedral de somni amb un disseny únic a Europa que ha estat en construcció des del 1882 és la principal atracció del món per al 2022, segons els revisors de Tripadvisor. Cada any, la plataforma d'orientació de viatges llença una sèrie de premis Travelers' Choice Awards.
Espanya i Itàlia estan de moda a les atraccions mundials d'aquest any, ocupant la meitat de la llista. Aquí hi ha els 10 millors, segons Tripadvisor:
1. Basílica de la Sagrada Família : Barcelona, Espanya
2. Coliseu : Roma, Itàlia
4. Centre de la Gran Mesquita Sheikh Zayed : Abu Dhabi, Unió dels Emirats Àrabs Units | 0.734687 | curate | {"ca": 0.9900497512437811, "cs": 0.009950248756218905} | |
mc4_ca_20230418_13_413998 | Tot el que sabem i el que no sabem de l'atac a Londres | NacióDigital
Atac Londres
Tot el que sabem i el que no sabem de l'atac a Londres
L'atac a les portes del Parlament britànic commociona la capital anglesa i centra l'actualitat internacional
per Redacció , 22 de març de 2017 a les 23:30 |
Un dels ferits de l'atac de Londres a l'entorn del Parlament britànic | Europa Press
El que sabem de l'atac a Londres
- Quatre persones han mort i 29 persones han resultat ferides, set en estat crític, en un atac a l'exterior del Parlament britànic, a Londres. Els morts són l'atacant, un policia i dos vianants. Entre els ferits hi ha diversos estudiants francesos.
- Hi ha set detinguts a Birmingham, la ciutat on es va llogar el vehicle amb què es va perpetrar l'atac. La policia ha activat un dispositiu aquesta matinada, amb sis escorcolls.
- Scotland Yard està tractant l'atac com un possible atemptat de l'islamisme radical.
- Un vehicle ha atropellat diverses persones al pont de Westminster just abans d'impactar contra la tanca del Palau de Westminster. Segons la BBC, la policia ha trobat un paquet sospitós a l'interior del cotxe.
- Un agent de policia ha estat apunyalat en el recinte parlamentari després que un individu baixés del vehicle sinistrat. Tot i que els serveis d'emergència l'han intentat reanimar, el policia ha mort al lloc dels fets.
- Tal com ha confirmat el president de la Cambra dels Comuns, David Lidington, un company de l'agent de policia ferit ha disparat contra el presumpte agressor, que actuava en solitari.
- Scotland Yard confirma que la persona que ha comès els apunyalaments i que ha atropellat diverses persones és la mateixa.
- El Parlament britànic es va tancar i els diputats van rebre la recomanació de quedar-se a la cambra principal o a les seves oficines. Posteriorment es va evacuar la premsa.
- La primera ministra, Theresa May, ha estat evacuada del Parlament britànic escortada per diversos agents i ja és a Downing Street, mentre que altres membres del govern encara es trobaven en seu parlamentària. Participaven en la sessió de control.
- La policia ha tancat els accessos a l'entorn de Westminster i ha reclamat a la ciutadania que aporti qualsevol informació sobre l'atac, també sobre comportaments que es puguin considerar sospitosos.
El que no sabem de l'atac a Londres
- Es desconeix la identitat de l'atacant que ha encastat el cotxe a la vora del parlament britànic. La policia, de moment, prefereix no fer-la pública.
- La policia investiga els fets com un atemptat terrorista, però encara no ha estat reivindicat per cap organització.
- Les forces de seguretat no descarten que l'atacant hagi actuat amb ajudants. De moment, hi ha set detinguts però no se'n saben els detalls.
EN DIRECTE Totes les novetats de l'atac de Londres
Internacional, Regne Unit, atac Londres, Londres
Endevinant
Per Anònim el 22 de març de 2017 a les 19:47
A qué l'autor és musulmà i aviat es dirà que és un "fet aïllat". | 0.805558 | curate | {"es": 0.059125085440874914, "ca": 0.920369104579631, "fr": 0.017088174982911826, "en": 0.003417634996582365} | https://www.naciodigital.cat/noticia/127768/tot/sabem/no/sabem/atac/londres |
mc4_ca_20230418_7_42130 | L’escola d’art i disseny La Gasparpresent al 080 amb Aldo Martins | Gaspar Camps
L’escola d’art i disseny La Gasparpresent al 080 amb Aldo Martins
Publicat el 02/12/2017 per escolagasparcamps | 0.688686 | curate | {"ca": 1.0} | https://escolagasparcamps.org/2017/02/12/lescola-dart-i-disseny-la-gasparpresent-al-080-amb-aldo-martins/ |
acn_ca_20201011_1_48639 | Els Mossos comencen a gestionar els avisos de les regions de Ponent i Pirineu Occidental des del 112 de Reus
La policia integrarà les set sales regionals existents en tres seus per guanyar eficiència operativa i de coordinació
ACN Reus.-Des d'aquest dilluns al migdia els incidents policials de les regions de Ponent i el Pirineu Occidental dels Mossos d'Esquadra es gestionen des de la sala de comandament de l'edifici 112 de Reus, que ja atenia els de Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. La policia catalana dona així el tret de sortida a la integració de les set sales regionals existents en un únic Centre de Comandament de la Prefectura amb subseus al 112 de Reus, al Complex Central de Sabadell -per a les regions metropolitanes nord i sud- i Barcelona ciutat. El 24 de febrer el 112 de Reus també integrarà la regió Central i, a final d'any, la de Girona. Això permetrà guanyar eficiència, millorar la coordinació i destinar a altres serveis uns 200 efectius policials. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-mossos-comencen-a-gestionar-els-avisos-de-les-regions-de-ponent-i-pirineu-occidental-des-del-112-de-reus |
mc4_ca_20230418_17_234866 | Forum Edita Barcelona 2018: III trobada anual del llibre i l'edició "L'energia de la innovació"
II Forum Edita 2018
El III Forum Edita, dedicat a la innovació, convoca a grans prescriptors de l’edició mundial com Markus Dohle, Rüdiger Wischenbart o Luigi Spagnol, a autors com Almudena Grandes i Lorenzo Silva, i a l’expert en creativitat Ferran Adrià.
Per tercer any consecutiu, se celebra el FORUM EDITA BARCELONA, una plataforma de debat on experts locals i internacionals analitzen les fortaleses, les dificultats i els desafiaments amb els quals s’enfronta el món de l’edició, un sector en permanent transformació.
Grans prescriptors de l’escena editorial mundial, com Markus Dohle, Rüdiger Wischenbart, Luigi Spagnol o Vincent Monadé; escriptors com Almudena Grandes i Lorenzo Silva, o el creador Ferran Adrià, estaran presents en aquesta edició.
Més de 28 ponents i més de 350 persones inscrites, es donaran cita en el FORUM EDITA BARCELONA, que tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 de juliol, en la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management
Sota el marc de la innovació, els dies 4, 5 i 6 de juliol, tindrà lloc la tercera edició del FORUM EDITA BARCELONA. Els màxims exponents del sector del llibre, a nivell global, participaran en aquestes jornades: Markus Dohle, CEO de Penguin Random House, un dels principals grups editorials a nivell mundial; Luigi Spagnol, editor i Vicepresident de GEMS, un dels grups capdavanters d’Itàlia que engloba, entre d’altres, editorials com Duomo o Longanesi; o Rüdiger Wischenbart, consultor especialista en la indústria cultural, en els mercats internacionals del llibre i en la innovació del sector, a més de ser un dels grans experts en la Fira del Llibre de Frankfurt. Tots ells debatran sobre les innovacions que s’estan produint en el món editorial, des d’una perspectiva professional i pràctica.
Una de les qüestions que més afecta el sector, és el de la protecció del llibre així com el de la propietat intel·lectual. S’analitzarà, des del plànol europeu, com abordar aquestes dificultats, partint del model francès que desenvolupa una política proteccionista respecte a la producció cultural. Per això, comptarem amb la presència de Vincent Monadé, president del Centre National du Livre. També intervindrà l’escriptor i advocat Lorenzo Silva, així com Silvia Costa, diputada italiana al Parlament Europeu i expresidenta de la Comissió Europea que defensa la propietat intel·lectual.
A més del cinema o la televisió, la innovació tecnològica ha permès desenvolupar nous formats digitals que poden adaptar determinats continguts literaris, com ara els audiollibres o les històries de WhatsApp, entre d’altres. A més de professionals especialitzats, comptarem amb la participació del creador Ferran Adrià, pioner en l’adaptació als nous formats amb la creació de la Bullipèdia.
Dins el sector editorial, uns dels integrants de la cadena més propers als lectors són les llibreries i les biblioteques. Com fer front a aquests nous hàbits de consum, com renovar la seva connexió amb el lector i com seguir exercint el seu paper com a prescriptors, també serà un dels temes centrals dins de les jornades.
El canvi constant en el sector també ha servit per dinamitzar el mercat, fet que ha originat la creació de noves editorials que ràpidament s’han posicionat dins el mercat. Neixen amb perspectives diferents? Per això comptarem amb els testimonis i reflexions d’editors emergents.
I, com en edicions anteriors, no pot faltar el testimoni del personatge principal del sector editorial: els autors. Almudena Grandes pren així el relleu a Javier Cercas i Eduardo Mendoza, i ens oferirà la seva anàlisi particular al llarg de la seva trajectòria professional.
FORUM EDITA BARCELONAestà dirigit per Javier Aparicio Maydeu, creador i director del Màster en Edició de la UPF; Patrici Tixis Padrosa, president del Gremi d’Editors de Catalunya, i Sergio Vila-Sanjuán, periodista cultural i historiador de l’edició. Les sessions tindran lloc a la Universitat Pompeu Fabra Barcelona School of Management (C.Balmes, 132-134, Barcelona) i estaran conduïdes pel periodista i escriptor Antonio Iturbe. | 0.880878 | curate | {"ca": 0.9953905870936438, "en": 0.004609412906356138} | https://www.gremieditors.cat/forum-edita-barcelona-2018-iii-trobada-anual-llibre-ledicio-lenergia-innovacio/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_361136 | El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) és un centre que forma part del sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya, i que es va establir com a consorci de quatre institucions: el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB).
Reconegut com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa pel Ministeri d’Economia i Competitivitat des de l’any 2016, el CRAG és un centre íntegrament dedicat a la recerca en biologia vegetal i ciències agràries, des de la investigació bàsica en biologia molecular de plantes i animals de granja, fins les aplicacions de tècniques moleculars per a la millora genètica d’espècies importants per l’agricultura i la producció d’aliments.
Actualment el CRAG acull més de 200 investigadors i investigadores provinents de més de 30 països a les seves instal·lacions situades amb campus de la UAB, a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). En estreta col·laboració amb la indústria i personal investigador i institucions nacionals i internacionals de primera línia, els 24 grups de recerca del CRAG, organitzats en quatre grans programes, treballen explorant una varietat d’aproximacions per fer front als reptes de l’agricultura del segle XXI.
Com a centre públic de recerca, des del CRAG ens comprometem a divulgar la nostra recerca a la ciutadania, reforçant el vincle entre ciència i societat i promovent la cultura i l’educació científiques. En línia amb els missatges clau de l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal, ens unim a aquesta oportunitat per informar i sensibilitzar a escala global sobre com la protecció de la sanitat vegetal pot ajudar a acabar amb la fam, reduir la pobresa, protegir el medi ambient i estimular el desenvolupament econòmic.
Començant per prendre mesures diàries per a reduir el nostre impacte ambiental, totes les persones podem contribuir a la sanitat vegetal, i des del CRAG volem aportar el nostre gra de sorra comunicant-nos amb la ciutadania per transformar el coneixement científic en impacte social i aconseguir una major vinculació amb la comunitat de què formem part. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_70489 | Benvinguts a La Bona Pinta. Un local dedicat a la degustació de la bona cervesa. Ens trobaràs al carrer Diputació 433, cantonada Sardenya. El nostre telèfon és el 93 231 67 03. Us hi esperem. | 0.608739 | curate | {"ca": 0.9251336898395722, "es": 0.0748663101604278} | http://labonapinta.com/ |
mc4_ca_20230418_12_556512 | UN GRAN PROJECTE I UNA NOVA EXPEDICIÓ
Presentem THE LAST ICE (L’últim gel), un gran projecte d’aventures polars enfocat a la conscienciació mediambiental.
Som tres bojos que creuarem diversos llacs i mars gelats de l’Àrtic per explorar i documentar els efectes del canvi climàtic, la contaminació i el retrocés dels gels polars. De moment tenim previstes 4 expedicions: Canadà (Llac del Gran Esclau), Rússia europea (Llac Onega), Rússia asiàtica (Llac Baikal) i Pol Nord.
Els pocs habitants d’aquestes zones tenen unes vides dures i molt connectades amb la seva interacció amb la natura, i allò les fa més conscients de la limitació del seu territori i dels seus recursos, que a la vegada es veuen molt afectats pel canvi climàtic.
L’eix de les nostres expedicions serà relacionar el relat de l’aventura amb el repte de comunicar d’una manera emocionant, informativa i transversal, les problemàtiques mediambientals de cada zona, per aportar solucions, compromís i consciència en el curt i llarg termini.
La primera d’aquestes expedicions es realitzarà entre el 10 i el 20 de març, i ens portarà a fer una travessa polar d’aproximadament 170Km de longitud, en la que creuarem el Llac del Gran Esclau (The Great Slave Lake) de sud a nord. Des de la reserva índia de Fort Resolution fins a Yellowknife. La travessa es farà amb esquís i trineus, de forma totalment autosuficient sense ajuda exterior ni mitjans mecànics, dormint en una tenda de campanya sobre el gel, amb unes temperatures estimades d’entre -30ºC y -50ºC.
El llac es situa en els inhòspits territoris del nord oest, tocant al cercle polar àrtic, essent el desè més gran del món i el més profund de nord amèrica; considerat sagrat per la tribu indígena Dene, que habita aquest lloc remot del planeta, i que en el seu dia van fer de guies pels primers europeus que exploraven el famós pas del Nord oest de l’Àrtic.
Apart de l’expedició, conviurem amb el poble Dene, immers en un tipus de vida molt tradicional, i afectat significativament pel canvi climàtic respecte als seus hàbits de vida. L’efecte en el permafrost i la mancança de recursos pel canvi climàtic és un dels problemes més greus i prioritaris que tenen en el seu dia a dia. I tot això ho viurem en primera persona i ho compartirem a través dels nostres canals de comunicació i el documental que farem gràcies a la direcció i producció d’Íñigo Chalezquer.
Així doncs, de nou estem en marxa cap a una nova aventura, que ens portarà a explorar zones remotes i sensibles del nostre planeta, per compartir emocions i lluitar per un futur més sostenible.
Per Albert Bosch|2018-07-13T10:45:42+02:005 de març de 2018|Aventures, Sostenibilitat|6 Comments
José Fco. 6 març, 2018 en 11:14- Respondre
frederic ginesta ros 5 març, 2018 en 18:06- Respondre
Rafael i Anna 5 març, 2018 en 16:08- Respondre
Carmen 5 març, 2018 en 14:52- Respondre
Enrique Hepner 5 març, 2018 en 14:42- Respondre
Alberto 5 març, 2018 en 12:58- Respondre | 0.86799 | curate | {"en": 0.01265389876880985, "ca": 0.9842681258549931, "es": 0.0030779753761969904} | https://albertbosch.info/ca/blog/2018/03/05/the-last-ice-the-great-slave-lake-2/?replytocom=822 |
mc4_ca_20230418_6_777449 | "Una festa major del Vendrell veritablement única"
Diumenge, 26 Juliol 2020 20:57
Estem en plena festa major del Vendrell que enguany pot passar totalment desapercebuda per la majoria de gent per les circumstàncies de pandèmia que estem vivint. Aquí com en altres llocs si no vas a buscar els actes que es portem a terme reals i virtuals pots conviure amb ella i no assabentar-te.
En altres edicions el castell de foc o l’encesa del campanar eren alguns dels actes que es podien veure des de fora el terme municipal i si per algun motiu passaves en cotxe o en tren per la vila i et trobaves algun esdeveniment festiu podries deduir que era Santa Anna. Enguany els pocs actes que es fan són testimonials més que una altra cosa, posant la televisió local com una eina bàsica per seguir com evoluciona aquesta festa major confinada.
Hem arribat fins aquí després de començar el principi de la cursa d’una manera normal amb la presentació el dia del Gos de la festa major del 2019 dels sis nous administradors que tenien la tasca d’organitzar un dels actes principals de la programació anual del Vendrell. Tot va anar més o menys normal fins que al ple de gener es va aprovar l’elaboració d’un reglament de festa major participat i de consens perquè l’actual no es va aprovar correctament. Des d’aquest moment els administradors van quedar com una figura provisional fins que entres en vigència la nova normativa.
Després al març va venir la pandèmia i alguns ajuntaments s’anaven posicionant sobre si es faria alguna cosa o no. Altres com el cas del Vendrell van sortir per la tangent dient que la festa major es faria seguint els protocols de seguretat i normativa vigent. Evidentment la cosa estava clara, però no es van mullar i van anunciar el que havia de ser evident.
El proper capítol és quan faltava un mes per Santa Anna els sis administradors van dimitir en grup per manca de suport de l’ajuntament. Llavors la responsabilitat d’aquest era organitzar la festa major, però en cap moment d’una manera clara van apuntar per on anirien les coses. Tot just el tercer dilluns de juliol, just abans de Santa Anna per les xarxes comença a córrer el programa de festa major del 2020.
Aquesta és una proposta de mínims que després del que s’ha dit i tot el misteri al voltant d’aquesta festa tradicional ha deixat amb mal regust de boques moltes persones. Si a l’abril o al maig els administradors i responsables polítics de la festa haguessin dit, senyors enguany suspenem la festa major pels motius que tots sabeu, doncs no passa res. A més els diners d’enguany aniran destinats a finalitats socials i econòmiques per millorar la vila. Es treballa amb el que tenim contractat enguany per al proper 2021 si la situació ho permet i no passa res. Cau alguna missa per la televisió i algun acte simbòlic com el que s’ha programat ara i tothom queda com uns reis.
Després que les entitats representants del cultura popular i del foc locals ja apostessin per no actuar en aquesta festa major doncs aprofites la negativa i ho recondueixes amb seny tot per a temps millor.
Al final, una setmana abans del gran dia veus el programa i se’t cau la il·lusió que t’havies creat als peus penses doncs per arribar aquí no calia tanta història i la dimissió d’aquests administradors que des del primer dia que varen ser nomenats han treballat amb molta energia i coratge per la festa major del 2020 amb els reptes que han anat sorgint els darrers mesos han anat adaptant la festa als diferents protocols que han anat sorgint en els darrers mesos amb la incertesa que comportava. Una feina ingent que se n’ha anat en orris per una falta d’acció política que havia saber gestionar aquesta nova realitat amb marge de maniobra per a totes les persones implicades en aquests contractes que havien de fer possible aquesta festa. Els administradors no cobren un cèntim per la seva feina, però juguen amb molts diners i la feina de moltes persones que mereixen un respecte perquè ells s’hi guanyen la vida amb tot això i la situació en aquest sector ja es prou precària. El lema de la festa major d’enguany era “Única” veritablement esperem que ho sigui.
Més en aquesta categoria: « "No podem viure sense cultura" "L’escola que volem per als nostres fills" » | 0.876453 | curate | {"pt": 0.01188212927756654, "ca": 0.968393536121673, "es": 0.019724334600760455} | https://infocamp.cat/opinio/item/40592-una-festa-major-del-vendrell-veritablement-unica |
oscar-2201_ca_20230904_7_110208 | Tal com vaig fer a les eleccions catalanes del #27S, per a les eleccions estatals també em vaig motivar i vaig fer un seguiment de la nit electoral via twitter amb vinyetes ràpides.
Els resultats eren força impredictibles però totes les enquestes apuntaven a que el bipartidisme en el que tants anys han viscut tranquil·lament instal·lats PP i PSOE quedaria tocat. Tot i que aquests dos van acabar sent els partits amb mes diputats (PP en va obtenir 122 i el PSOE 91) se suposa que per la mentalitat de ‘mas vale malo conocido que bueno por conocer’ de la majoria de votants s’hi incorporaven dos nous partits: Podemos (amb 69 diputats) i Ciudadanos (amb 40 diputats). La cosa es posa estranys amb una espècie de bipartidisme per a dues generacions.
Malgrat tots els desastres de la majoria absoluta del PP i d’estar podrit per dins aquest van guanyar. El PSOE es va enfonsar encara mes i va obtenir els pitjors resultats de la seva història per a glòria de Rubalcaba. Tot i que es deia que Pablo Iglesias brutejava i que la gent faria mes costat a Albert Rivera (el gendre perfecte) aquest va veure com les seves fantasies se li feien miques ja als primer sondejos, al final la formació d’Iglesias ha acabat com a tercera força amb el marrón que això suposa i Rivera es va haver de conformar amb un quart lloc decebedor que va saber vendre molt bé al seu discurs.
Catalunya (juntament amb el País Basc, Andalusia i Galicia) va se una de les comunitats (o digue-li com vulguis) on no va guanyar el PP, de fet els resultats d’aquesta formació van ser força discrets (5 diputats, com Ciutadans), a Catalunya va guanyar ‘En Comú Podem’ amb 12 diputats, un cop van aprendre dels errors d’experiments d’esquerres del passat. ERC triplicava resultats però no aconseguia el seu propòsit de ser la força mes votada a Catalunya i ja de pas evitava la imatge de Rufián i Junqueras afaitats. Democràcia i llibertat (vaja, CDC de tota la vida) tampoc van anar a dormir contents, amb 8 escons i empatats amb el PSC els ex-convergents veien com perdien credibilitat per seguir manant dins de ‘Junts pel sí’. Duran, després de 32 anys com a diputat, es veu forçat a fer les maletes després de comprovar que no l’ha votat ni la família (amb lo familiars que són els d’Unió, de família tradicional, això sí).
La cosa ara està complicada. Ni PP mes Ciudadanos ni PSOE mes Podemos sumen prou per arribar a la majoria absoluta i la resta de pactes semblen gairebé contra natura així que estarem pendents i no guardaré massa els post-its per si tornem a tenir eleccions aviat.
Publicat dins de ciu, convergència, Duran, eleccions espanyoles 2015, espanya, Francesc Homs, General, Joan Herrera, Jorge Fernández Díaz, Pablo Iglesias, Pedro Sanchez, Podemos, PP, psoe, rajoy | Envia un comentari
Tres
Ninotaire nascut a Barcelona l’any 1991 sota el nom de Carlos Villafranca. Ja fa temps que li agrada dibuixar i estar al dia de l’actualitat, un dia va ajuntar totes dues coses i això l'ha portat a col·laborar fent dibuixos satírics a diversos mitjans com 'El Jueves', la 'Directa', 'El Web Negre', 'La Maranya digital', 'El Triangle', 'La Quera', 'Cartoon Movement', al 'directe!cat' (a la secció 'Comissió Botifarra') o 'Minoria Absoluta' i a participar a diversos llibres d'humor gràfic.
És graduat en Ciencies Polítiques amb un màster en Infografía, ha fet de monitor de dibuix, va viure una temporada a Edimburg, ha format part de l’equip del programa ‘Serveis Mínims’ de SER Catalunya i ara treballa del que li deixin.
desembre 2021
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
« jul
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
Selecciona el mes juliol 2021 març 2021 desembre 2020 setembre 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 maig 2019 abril 2019 febrer 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 desembre 2017 octubre 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010
Busca per aquí
Cerca:
Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España. | 0.834721 | curate | {"ca": 0.9519677093844602, "es": 0.022401614530776992, "it": 0.0018163471241170535, "de": 0.004641775983854692, "pl": 0.0006054490413723512, "wa": 0.0006054490413723512, "cs": 0.0006054490413723512, "en": 0.0006054490413723512, "hi": 0.0006054490413723512, "fr": 0.012916246215943492, "ru": 0.003229061553985873} | http://www.tresweb.net/blog/category/francesc-homs/ |
mc4_ca_20230418_11_280932 | Congrés Català de Sociologia Poder i societat civil - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Congrés Català de Sociologia Poder i societat civil | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | https://ddd.uab.cat/search?f=publication&p=Congr%C3%A9s%20Catal%C3%A0%20de%20Sociologia%20Poder%20i%20societat%20civil&ln=ca |
wikipedia_ca_20230401_0_622956 | Jacob Spon
va ser un metge, arqueòleg i erudit francès. Durant tota la seva vida fou un fervent practicant i defensor de la religió reformada protestant.
Joventut.
La família Spon, originària d'Ulm en Suàbia, es va fer rica gràcies als afers bancaris i als negocis. S'instal·laren a Lió l'any 1551 i van esdevenir francesos a començaments del segle XVII. Es van integrar ràpidament entre les elits lioneses. Jacob és fill de Charles Spon, conegut doctor i hel·lenista de la República de les Lletres. Dubtava entre seguir estudis de teologia o de medicina però el seu pare el va animar a decidir-se per la segona opció.
Va marxar a Estrasburg, l'any 1662, per estudiar grec clàssic i llatí, necessaris pels estudis de medicina. Hi va trobar Charles Patí (fill de Guy Patí i amic del seu pare), que aleshores tenia 29 anys i era afeccionat a la numismàtica. Es considera que el jove Jacob, que tenia llavors 15 anys, es va començar a interessar en les medalles i les inscripcions arran d'aquesta trobada.
Estudis a París.
A continuació va fer cap a París i es va allotjar a ca'n Guy Patin que era aleshores degà del Col·legi de medicina. Va estudiar medicina a la facultat però sembla poc probable que hagi obtingut un títol de la facultat de medicina de París, car, per obtenir el primer títol de la facultat, el batxillerat, cal necessàriament haver-hi fet quatre anys d'estudis, ser major de 22 anys i ser de religió catòlica. Ara bé Jacob Spon ni és catòlic, ni té l'edat exigida i el fet que s'inscrigués a la facultat de medicina de Montpeller l'any 1664 mostra que no va arribar a fer més de dos anys a París. Sigui com sigui, va freqüentar segurament les classes privades o públiques preparatòries o de reforç.
Estudis a Lió.
El d'octubre de 1664, es va matricular a la facultat de medicina de Montpeller. El primer de setembre de 1666 va obtenir el batxillerat, el 24 de desembre la llicenciatura i el de febrer de 1667 el doctorat de medicina. Al mes de novembre 1668, Jacob Spon és integrant del Col·legi reial de medicina de Lió. En aquesta època hi havia pocs protestants a aquesta institució El prestigi de Charles Spon va permetre segurament al seu fill d'accedir-hi. No s'instal·la immediatament, ja que durant els anys 1669, 1670 i 1671, després d'una estada a París, es ret a Alemanya passant per Estrasburg. Viatja amb l'esmentat metge i numismàtic Charles Patin a Holanda, per tornar a París a continuació on cerca medalles pel seu amic numismàtic. Sovinteja el Gabinet de medalles del rei dirigit pel lionès Pierre de Carcavi.
Exercici de la medicina.
El juliol de 1671, torna a Lió on exerceix de metge per a comerciants pròspers de la ciutat. Als 28 anys, publica un primer llibre sobre el consum del cafè, del te i de la xocolata. Gràcies a la bona rebuda de la seva primera publicació, "Recherche des antiquités et curiosités de la ville de Lyon", 'Recerca al voltant de les antiguitats i curiositats de la ciutat de Lió', de l'any 1673, va ingressar al cercle de la República de les Lletres. Esdevingué llavors un corresponsal apreciat pels eclesiàstics erudits, com l'abat Nicaise de Dijon o Charles du Cange a París, així com pels cercles erudits propers al Grand Dauphin i al duc d'Aumont. A la seva correspondència es troben una gran quantitat de noms prestigiosos : Bossuet, Pierre Bayle, Pierre de Carcavi, La Chaise o també François Charpentier. Va conèixer Jean Mabillon quan aquest passava per Lió de tornada d'Alemanya l'any 1682.
Viatge a Orient.
L'any 1674, Jacob Spon s'havia de trobar amb Jean Foy-Vaillant, antiquari del rei, a Marsella per tal d'acompanyar-lo en el seu viatge a Grècia. En el camí perd el temps, bada a Ais de Provença i acaba perdent el vaixell. Vaillant marxa doncs sense ell. A Marsella, Jacob coneix el llibreter lionès Marc Mayer que marxa a fer el jubileu a Roma. Decideixen fer el camí plegats: Spon passa cinc mesos a Roma prenent notes sobre la ciutat i transcrivint inscripcions. Hi troba George Wheler, botànic anglès, i tots dos marxen cap al nord: Florència, Bolonya, Ferrara i, cap al maig 1675, Venècia. Al juny, embarquen cap a Constantinoble, el seu vaixell fa cabotatge al llarg de les costes dàlmates, aleshores sota domini venecià, i a continuació, passen per les gregues. Des de Constantinoble, fan les costes d'Àsia Menor, i visiten les ruïnes d'Alexandria Troas, a continuació, l'illa de Delos Després de moltes peripècies, arriben a Atenes. Jacob se separa de Wheler a Beòcia. Torna cap a Lió via Venècia, Pàdua, i el cantó dels Grisons a Suïssa. L'any 1678, Spon va publicar una relació d'aquest viatge inspirada en Pausànias, el "Voyage d'Italie, de Dalmatie, de Grèce et du Levant" en tres volums. Aquesta relació fou un referent fins al segle XIX i Chateaubriand la va fer servir durant seu viatge a Jerusalem. George Wheler per la seva banda va publicar "A Journey into Greece in Company of Dr Spon of Lyons" l'any 1682.
Mort a l'exili.
El gener 1680, s'enemista amb el seu patró, el pare de La Chaise, confessor de Lluís XIV, que l'acuitava per que es convertís a la fe catòlica. Durant el mateix any, va publicar la primera "Història de Ginebra", a continuació, l'any 1685, un recull d'epigrafia: els "Miscellanea eruditae antiquitatis", recull d'inscripcions llatines seleccionades durant anys on fa la primera definició de l'arqueologia. Quan l'Édicte de Nantes és anul·lat, el d'octubre de 1685, Spon prefereix marxar cap a Zúric on té dret de burgesia, més aviat que abjurar la seva fe. Tanmateix, privat de diners — li van robar l'equipatge — i fràgil de salut, mor a l'hospital cantonal de Vevey, el 25 de desembre de 1685, per mor d'una tuberculosi crònica a l'edat de 38 anys.
Ha passat a la posteritat com un home d'erudició i de tolerància respectat a la República de les Lletres.
Importància per a l'epigrafia.
El seu treball minuciós de compilació d'inscripcions i la seva certesa d'haver hi trobat un material fiable per escriure història van contribuir a assentar els fonaments de l'epigrafia. Ell donava a aquesta disciplina la mateixa importància que a la filologia, considerant que les inscripcions eren una mena de llibres que, a més a més, no havien estat copiats i recopiats a través dels segles, sinó que ens lliuraven un text escrit directament de la ma dels antics. Al seu parer, aquests documents eren doncs més fiables que els mateixos llibres. Tot i així, com era habitual a l'època, utilitzava reculls d'inscripcions antigues redactats per altres autors, com ara les inscripcions del nord d'Africa, transcrites per Thomas d'Arcos, que va incloure a les seves "Miscellanea eruditae antiquitatis".
Obres.
- (fr) "Histoire de la ville et de l'Estat de Genève", Lyon, 1620, ibid., Amaulry, 1680, 1682, Utrecht : Halma, 1685
- (en) "The history of the city and state of Geneva", London : White, 1687
- (nl) "Historie van de Stad en Staat van Geneve", Amsterdam : Oossaan, 1688
- (de) "Histoire de Genève rectifiée et augmentée", Genève : Fabri et Barrillot, 1730
- (fr) "De l'origine des estrenes", [Lyon], 1673, Paris : Didot et de Bure, 1781
- (fr) "Recherche des antiquités et curiosités de la ville de Lyon", Lyon, 1673
- (fr) "Relation de l'état présent de la ville d'Athènes", Lyon, 1674
- (fr) "Réponse à la critique publiée par M. de Guillet sur le Voyage de Grèce", Lyon, 1679
- (la) "Ignotorum atque obscurorum quorundam deorum arae", Lugduni : Faeton, 1676
- (fr) Jacob Spon et George Wheler, "Voyage d'Italie, de Dalmatie, de Grèce et du Levant, fait aux années 1675 & 1676", t. I, Lyon, Antoine Cellier, 1678 llegiu en línia t. II, t. III
- (fr) "Voyage d'Italie, de Dalmatie, de Grèce et du Levant, fait aux années 1675 & 1676", Amsterdam, Henry et Theodore Boom, 1679
- (it) "Viaggi per la Dalmazia, Grecia, e Levante", Bologna : Monti, 1688
- (de) "Italiänische, Dalmatische, Griechische und Orientalische Reise-Beschreibung", Nürnberg : Hofmann, 1690, 1713
- (fr) "Voyage d'Italie, de Dalmatie, de Grèce et du Levant" (1678) (textes présentés et édités sous la dir. de Roland Étienne), éd. Slatkine, coll. « Temps passés - Temps présents », janvier 2007, 514 p. ()
- (fr) "Lettres sur l'antiquité de la véritable religion", Lausanne : [Gentil ? ], 1681
- (fr) "Lettres curieuses touchant la religion", Cologne, 1682
- (fr) "Recherches curieuses d'antiquité", Lyon : Amaulry, 1683
- (la) "Miscellanea eruditae antiquitatis", Lugduni, 1685
- (fr) "Observations sur les fievres et les febrifuges", Lyon : Amaulry, 1684, 1687
- (la) "Novi tractatus de potu caphé, de Chinensium thé et de chocolata", Genavæ : Cramer et Perachon, 1699 | 1 | perfect | {"en": 0.012507374631268437, "ca": 0.7617699115044247, "eu": 0.0010619469026548673, "es": 0.006371681415929204, "oc": 0.0018879056047197641, "ec": 0.0017699115044247787, "fr": 0.16707964601769912, "nl": 0.00896755162241888, "la": 0.009557522123893806, "it": 0.008613569321533922, "de": 0.01368731563421829, "hr": 0.006725663716814159} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=622957 |
macocu_ca_20230731_8_95189 | 3647 RESOLUCIÓ del Rectorat del dia 9 de setembre de 1997 per la qual es nomena cap d'estudis de la titulació de Mestre (Educació Infantil) de les extensions universitàries de Menorca i d'Eivissa-Formentera el senyor Josep Antoni Pérez Castelló.
Atès que per al proper curs acadèmic s'han establert les extensions universitàries de Menorca i d'Eivissa-Formentera i que els Estatuts vigents de la Universitat no en preveuen el règim i l'organització, a causa de la data en què foren aprovats, es fa necessari, fins que no es produeixi una revisió del text estatutari, de prendre les mesures pertinents quant a l'organització de les extensions universitàries. Per això, amb les funcions que em confereix l'article 29.8) dels Estatuts de la Universitat i amb l'acord previ del Consell Executiu del dia d'avui, segons el que preveu l'article 29.22) dels Estatuts, nomèn cap d'estudis de la titulació de Mestre (Educació Infantil) de les extensions universitàries de Menorca i d'Eivissa-Formentera el senyor Josep Antoni Pérez Castelló, amb les competències que li assigni el Rector i amb efectes des de la data de la presa de possessió. | 0.798562 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_51807 | Jornada 28 Temporada 2015/2016. Escenari.Ipurua.Hora del partit i TV.Aquesta tarda a les quatre retransmès per Canal+Liga.Enllaç del partit:http://live.batmanstream.com/livestreams/free-live-video-streaming-sd-eibar-fc-barcelona-football-spain-primera-division-267431.html-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Partit complicat aquesta tarda en el camp més petit de primera divisió. Diuen que els bascos ens tenen ganes per l'actitud (wtf?) del Barça al darrer partit de lliga. A aiixò afegim que avui la tripleta atacant tindrà la baixa de Ney per sanció.Ho deixo aqui, amunt el fil! 0-2 (Messi 2).
Estatpropi escrigué:Jornada 28 Temporada 2015/2016. Escenari.Ipurua.Hora del partit i TV.Aquesta tarda a les quatre retransmès per Canal+Liga.Enllaç del partit:http://live.batmanstream.com/livestreams/free-live-video-streaming-sd-eibar-fc-barcelona-football-spain-primera-division-267431.html-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Partit complicat aquesta tarda en el camp més petit de primera divisió. Diuen que els bascos ens tenen ganes per l'actitud (wtf?) del Barça al darrer partit de lliga. A aiixò afegim que avui la tripleta atacant tindrà la baixa de Ney per sanció.Ho deixo aqui, amunt el fil! 0-2 (Messi 2).Ha Marcat Munir | 0 | curate | {"es": 0.0573025856044724, "ca": 0.9126484975541579, "fr": 0.009783368273934313, "it": 0.02026554856743536} | |
mc4_ca_20230418_15_226706 | Teràpia de reorientació sexual - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Teràpia de reorientació sexual
La teràpia de reorientació sexual o teràpia de conversió és una pràctica pseudocientífica enfocada a intentar canviar la orientació sexual d'una persona, normalment bisexual o homosexual a heterosexual. Aquestes pseudoteràpies s'enfoquen a disminuir els desitjos o comportaments no heteronormatius utilitzant teràpies d'aversió, la psicoanàlisis, l'oració i en alguns casos extrems, la violació correctiva.
No hi ha cap evidència fiable que la orientació sexual pugui ser canviada i diverses institucions mèdiques alerten que aquestes pràctiques són ineficaces i que poden perjudicials per aquestes persones. [1][2][3][4][5][6][7] Diferents organitzacions governamentals dels Estats Units i dels Regne Unit alerten de la manca d'ètica i de la poca validesa d'aquestes teràpies. [8][9][10][11][12] Diversos governs d'arreu del món han prohibit per llei les teràpies de conversió, i són considerades un delicte d'odi.
L'Associació Psiquiàtrica americana (APA) s'oposa el tractament psiquiàtric ja que està "basat a la suposició que l'homosexualitat per se és un desordre mental i assumeix que una persona hauria de canviar la seva orientació sexual". A més considera que els intents de canviar l'orientació sexual d'una persona per professionals de la psiquiatria no és una pràctica ètica. [8][6] També alerta que les teràpies de conversió promouen idees pseudocientífiques basades en falses creences que poden desencadenar en un augment de la LGBTfòbia. [9][13]
La majoria d'institucions que promouen les teràpies de conversió són grups fonamentalistes cristians i altres organitzacions que utilitzen la religió com a justificació que la homosexualitat és una malaltia i que per tant es necesiten aquestes teràpies per "curar" aquestes persones.
↑ Drescher & Zucker 2006
↑ Cruz, David B. Southern California Law Review, 72, 1999, pàg. 1297 [Consulta: 25 novembre 2016].
↑ Yoshino 2002
↑ Haldeman 1991
↑ 6,0 6,1 Cianciotto, Jason. «Youth in the Crosshairs: the Third Wave of Ex-gay Activism». National LGBTQ Task Force. National LGBTQ Task Force Policy Institute, 2006. Arxivat de l'original el 5 juny 2007. [Consulta: 14 gener 2019].
↑ Haldeman, Douglas C. Angles: The Policy Journal of the Institute for Gay and Lesbian Strategic Studies, 4, 1, desembre 1999, pàg. 1–4 [Consulta: 16 març 2018].
↑ 8,0 8,1 American Psychiatric Association. «Position Statement on Therapies Focused on Attempts to Change Sexual Orientation (Reparative or Conversion Therapies)». American Psychiatric Association, maig 2000. Arxivat de l'original el 10 gener 2011. [Consulta: 28 agost 2007].
↑ 9,0 9,1 «Just the Facts About Sexual Orientation & Youth: A Primer for Principals, Educators and School Personnel». [Consulta: 14 maig 2010].
↑ «"The Surgeon General's call to Action to Promote Sexual Health and Responsible Sexual Behavior", A Letter from the Surgeon General U.S. Department of Health and Human Services». [Consulta: 29 març 2007].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teràpia_de_reorientació_sexual&oldid=22659338»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 gen 2020 a les 20:29. | 0.707427 | curate | {"ca": 0.7596457938013915, "zh": 0.002213788741302973, "de": 0.007590132827324478, "en": 0.21157495256166983, "it": 0.010752688172043012, "pt": 0.008222643896268185} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A0pia_de_reorientaci%C3%B3_sexual |
oscar-2201_ca_20230904_8_89558 | Arramquem l’acompanyament pels trastorns per dolor sexual. El projecte anomenat “Resignificant les vivències dels transtorns sexuals per dolor” està destinat a dones que viuen o han viscut la sexualitat des del dolor. Volem construir juntes,...
DINAMITZACIÓ DE L’ESPAI ATENEU A L’HARMONIA
by espaiconeix | jul. 21, 2020 | Dinamització
La darrera dinamització de l’Espai Ateneu a l’Harmonia l’ha realitzat l’equip de la nostra cooperativa. Aquest Espai Ateneu és un mecanisme de participació, d’escolta i de presa de decisions on estan convidades les entitats de Sant Andreu i el seu...
El Pla de Igualtat d’Espai Coneix ja està acabat
by espaiconeix | jul. 1, 2020 | Dinamització, Formació, Sense categoria
Espai Coneix ha finalitzat la elaboració del seu Pla d’Igualtat. Durant aquest mes de juny la Comissió d’Igualtat ha treballant per a finalitzar la redacció d’aquets Pla. Tot i que pel nombre de persones treballadores, com estableix el Reial Decret-llei 6/2019 de 1...
NOU SERVEI DE REFORÇ ESCOLAR ALTERNATIU
by espaiconeix | juny 10, 2020 | Formació
Des d’Espai Coneix us oferim un reforç escolar alternatiu perquè pensem que per davant de la educació estan les persones. Aquest servei que oferim està dissenyat per fer-li front als reptes socioeducatius de la infància i la joventut així com del seu entorn. Pel dret...
ACOMPANYAMENT EMOCIONAL EN TEMPS DE COVID
by espaiconeix | juny 8, 2020 | Dinamització, Formació, Sense categoria
L’acompanyament emocional durant la pandèmia de la covid és un nou recurs que llança Espai Coneix. Les noves realitats i situacions que envolten els nostre dia a dia ens està generant malestar. Aquest no sempre el gestionem de forma adequada. Per això... | 0.732824 | curate | {"ca": 0.931261207411835, "es": 0.04423191870890616, "pt": 0.024506873879258817} | https://www.espaiconeix.org/author/espaiconeix/page/3/ |
crawling-populars_ca_20200525_28_65692 | La Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears i el Consell Social de la Universitat de les Illes Balears el dia 14 de maig de 2003 varen signar un conveni de col·laboració sobre complements retributius dels professors dels cossos docents universitaris de la Universitat de les Illes Balears, modificat el dia 20 de maig de 2004 (www.uib.es/secc3).
Per tant, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d'avui, en ús de les atribucions que li confereix l'article 24.1.h) dels Estatuts d'aquesta universitat, acorda d'obrir un període per presentar les sol·licituds d'avaluació del complement retributiu d'estímul i de reconeixement a la docència i a la formació permanent del docent, en els termes següents:
Els requisits dels sol·licitants són aquests:
1. Ser professor funcionari de carrera del cossos docents de la Universitat de les Illes Balears (CU, TU, CEU i TEU).
2. Tenir dedicació a temps complet.
3. Complir, almenys, dos anys d'antiguitat en el càrrec de professor a la Universitat de les Illes Balears, en altres universitats espanyoles o de l'estranger o del CSIC. A aquest efecte, s'hi ha d'incloure el temps de serveis prestats com a ajudant, ajudant d'universitat o d'escola universitària, becari FPI, becari FPU, becari de la comunitat autònoma de les Illes Balears o qualsevol altre contracte que es derivi d'un convocatòria pública i competitiva de la Unió Europea, del Govern de l'Estat o de la comunitat autònoma de les Illes Balears (en queden exclosos els becaris de col·laboració i els contractats laborals vinculats a projectes de recerca), becari de reincorporació i professor associat de 6 hores. En els supòsits de professor associat de 4 hores i professor associat de 3 hores, el temps en què s'hagin prestat serveis serà valorat amb el coeficient reductor de 0,5.
4. Els funcionaris dels cossos docents universitaris de la Universitat de les Illes Balears que es trobin en situació de comissió de serveis o de serveis especials poden demanar aquest complement, tot i que els drets no es faran efectius fins al moment del reingrés a la Universitat de les Illes Balears en règim de dedicació a temps complet. En qualsevol cas, els efectes econòmics que se'n derivin no tindran caràcter retroactiu.
5. Els funcionaris dels cossos docents universitaris de la Universitat de les Illes Balears que es trobin en situació d'excedència voluntària i que prestin serveis en una universitat legalment reconeguda poden demanar aquest complement, tot i que els corresponents efectes econòmics no s'iniciaran fins al moment del seu reingrés a la Universitat de les Illes Balears en règim de dedicació a temps complet. En qualsevol cas, els efectes econòmics que se'n derivin no tindran caràcter retroactiu.
6. Els funcionaris dels cossos docents universitaris que prestin serveis a la Universitat de les Illes Balears en règim de dedicació a temps parcial poden demanar aquest complement, tot i que els corresponents efectes econòmics es generaran només a partir del moment en què passin a prestar serveis a la Universitat de les Illes Balears en règim de dedicació a temps complet. El temps en què s'hagin prestat serveis en règim de dedicació a temps parcial serà valorat amb el coeficient reductor de 0,5. En qualsevol cas, els efectes econòmics que se'n derivin no tindran caràcter retroactiu.
7. Complir els requisits que s'exigeixen per a aquest concepte retributiu, i han d'obtenir un mínim de 12 punts per mèrits justificats segons les puntuacions dels barems que es detallen a la modificació dels protocols d'avaluació dels complements retributius del professorat universitari dels cossos docents de la Universitat de les Illes Balears signats el 14 de maig de 2003.
Els requisits esmentats s'han d'haver tingut el dia 31 de desembre de 2003 i els efectes del complement seran a partir del dia 1 de gener de 2004.
Els professors poden seleccionar cinc anys d'un període màxim de set anys consecutius; amb tot, els cinc anys seleccionats no han de ser necessàriament consecutius. En qualsevol cas, el darrer any que es pot seleccionar és l'any 2003. Cada període objecte d'avaluació ha d'abraçar cinc anys de dedicació a temps complet o període equivalent.
L'imprès de sol·licitud està disponible al Servei de Personal i a l'adreça <www.uib.es/servei/personal/pdi>.
El termini de presentació de sol·licituds és d'un mes comptat a partir de l'endemà de la publicació d'aquest acord al FOU. Les sol·licituds han de presentar-se al Registre General de la UIB, Son Lledó, campus universitari (cra. de Valldemossa, km 7,5), o a les unitats de registre en funcionament als distints centres de la UIB, de conformitat amb el que estableix l'article 3 de l'Acord executiu 3727/1997, de 25 de novembre (FOU núm. 141, de 19 de desembre), sobre organització i funcionament del Registre de la Universitat de les Illes Balears.
La percepció del complement retributiu que es pugui concedir al professorat resta condicionada al fet que la Universitat de les Illes Balears rebi el finançament i la transferència específica corresponent d'aquest complement de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Acords que fan referència a aquest. | 0.761797 | curate | {"ca": 0.9973549971660683, "cs": 0.0022671452862270923, "da": 0.0003778575477045154} | : /fou/acord/68/6880.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_16779 | El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha anunciat aquest dimecres que un total de 6.600 persones, un miler de les quals de més de 71 anys, ja s’han apuntat a la plataforma digital d’inscripció per a la campanya de vacunació contra la Covid-19. La nova eina es va donar a conèixer en roda de premsa aquest dimarts i s’ha posat en marxa aquest mateix dimecres, de manera que només en poques hores ja s’ha aconseguit la xifra de prop de set mil ciutadans. Benazet ha explicat que els comuns estan fent un seguiment de les persones amb més dificultats per apuntar-s’hi a través d’Internet per ajudar-les, tot i que el ministeri ha posat a disposició un telèfon per aquelles persones que no disposin de connexió a la xarxa o tinguin dificultats per usar-la correctament.
Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres celebrada aquest dimecres, el ministeri de Salut també ha anunciat un únic canvi en les mesures de restricció per combatre la pandèmia. Així, a partir d’ara fins a sis persones podran assistir a les reunions de caràcter professional. “És una obertura discreta en l’àmbit laboral que només afectaria les bombolles de treball”, ha dit Benazet. El consell de ministres també ha aprovat el decret de quarantena dels visitants de zones de risc, que afecta a països com el Brasil o Sud-Àfrica. D’aquesta manera, els visitants que provinguin d’aquests dos estats hauran de presentar una TMA o PCR feta en les 72 hores prèvies a l’arribada a Andorra i, a més, hauran de passar una quarantena de catorze dies.
La polèmica de les vacunes
Pel que fa a les vacunes, l’ambaixador francès, Jean-Claude Tribolet, ha manifestat aquest dimecres que Andorra els va sol·licitar accelerar l’arribada dels vaccins de Moderna abans que finalitzés tota la remesa per part d’Espanya. En aquest sentit, ha comentat que tenen el mateix problema que Espanya va tenir amb Pfizer, ja que Moderna els exigeix tota una sèrie de tràmits burocràtics i més acords firmats. De fet, ha indicat que s’han hagut de traduir els documents a l’anglès i que estan pendents de l’autorització de la farmacovigilància de les vacunes per part del laboratori.
Sobre el fet que Israel podria haver ofert un nombre determinat de vaccins a Andorra, el ministre portaveu, Eric Jover, ho ha desmentit i ha afegit que “fer especulacions és entrar en una línia perillosa”, tot i que “és cert que no estem satisfets amb el ritme d’arribada de vacunes, i fem tot el possible per agilitzar-lo”.
redactor
Notícia següent
Govern va rebutjar dosis AstraZeneca per vacunar tota la població facilitades per distribuïdors farmacèutics
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Current ye@r *
Leave this field empty
Δ
Més vist
Més comentat
Més nou
Queixa pel nivell de preus a Andorra: 4,5 euros per un cafè amb llet en un hotel de la capital
05/12/2022
El vídeo de l’accidentada història de dos germans que van visitar Andorra i que per poc acaba en tragèdia
03/12/2022
Ferrariman mostra les dificultats per conduir el 488 Spider en les carreteres gelades a Andorra
04/12/2022
El vídeo que mostra fins a 12 cotxes luxosos circulant per Andorra
02/12/2022
El casino obre la selecció per contractar 122 treballadors
19
Queixa pel nivell de preus a Andorra: 4,5 euros per un cafè amb llet en un hotel de la capital
14
Es reduiran els delictes pels quals es denega una sol·licitud de residència a Andorra
11
Els sindicats es manifestaran el dia 8 perquè els turistes “vegin que passa a Andorra i que no és com la pinten” | 0.766562 | curate | {"ca": 0.9627346595685066, "fr": 0.010367049593723731, "es": 0.005323620061641917, "en": 0.01288876435976464, "ru": 0.0002801905295601009, "it": 0.002801905295601009, "pt": 0.005603810591202018} | https://pobleandorra.com/uncategorized/ja-shan-apuntat-6-600-persones-per-rebre-la-vacuna/ |
crawling-populars_ca_20200525_3_92664 | Increment dels robatoris en períodes d’exàmens, a les biblioteques i sales d’estudi
(23/05/2018)
Des de fa un temps, s'han incrementat els robatoris en períodes d'exàmens a les biblioteques i sales d'estudi. Per tant, us recomanem tenir cura de les vostres pertinences, especialment durant aquests períodes.
A les biblioteques trobareu el següent cartell alertant dels possibles robatoris: | 0.67839 | curate | {"ca": 0.9688311688311688, "fr": 0.03116883116883117} | : /noticies/cgi/event.pl?id=118149¬iciaub=MONUB |
macocu_ca_20230731_1_90727 | Notícies anteriors
Un servei, situat al carrer Nicolau Tous, al barri de Montserrat, on la gent podrà fer donacions de material com ara mobles, objectes per a infants i material escolar, entre d’altres, que es posarà a disposició de famílies amb dificultats econòmiques. | 0.720767 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_408903 | Els acampats desallotjats -de forma exprés i amb algun cop de porra- aquesta matinada per la Guàrdia Urbana de la plaça Universitat han convocat una assemblea aquest vespre a la mateixa plaça, a les 19 hores. En un comunicat sota el títol "Les places seran sempre nostres", han criticat que una setmana després de les eleccions, "les forces polítiques que van instrumentalitzar l'acampada" hagin ordenat el seu "desallotjament violent, agredint les acampades i segrestant-ne dues".
Han lamentat que en aquest temps d'ocupació no s'hagi resolt res, ni la sentència del Tribunal Suprem, ni la dels condemnats per abús sexual a Manresa, "ni l'auge del feixisme, ni la brutalitat policial, ni el col·lapse ecològic, ni la mercantilització de la vida".
"Des d'avui, les nostres companyes detingudes se sumen a una llarga llista de preses polítiques i exigim també el seu alliberament immediat", han reblat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/191370/estudiants-convoquen-assemblea-despres-desallotjament-acampada |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_540 | César Romero és el candidat número 9 de la llista d'ERC a Esplugues a les eleccions municipals de 2019
Qui és el César?
Vaig néixer a Esplugues l'any 1970 i encara hi visc. Sóc d'esquerres, catalanista, republicà, cristià, sobiranista, espluguí, barceloní i baixllobregatí. I treballo d'interventor de l'Administració Local. També sóc exregidor de l'Ajuntament d'Esplugues (ho vaig ser entre els anys 1995 i 2007).
Sóc llicenciat en Dret, en Ciències Polítiques i Sociologia, i en Periodisme; també tinc màsters en Ciències Jurídiques, en Comunicació i Esport. Professionalment sóc funcionari de carrera del Cos Superior i del Cos de Gestió de la Generalitat (ara en excedència) i funcionari local d'habilitació estatal; professor de Dret de la UNED; preparador d'opositors del Centre d'Estudis Financers (CEF); i exàrbitre de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya. Vaig exercir també molts anys com a periodista.
En el meu temps lliure m'agrada molt llegir (preferentment literatura catalana contemporània), el Barça de futbol, el cinema (sempre en Versió Original), el teatre, escoltar rock i òpera, i la gastronomia en general.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 1 | perfect | {"ca": 0.9425124201561391, "en": 0.0056777856635912, "it": 0.0106458481192335, "ja": 0.0021291696238466998, "de": 0.0007097232079489, "fr": 0.0383250532292406} | |
cawac_ca_20200528_6_84157 | Arxius
Estas veient: gener 1970
Enllaços patrocinats
Sidebar
Des de iCat.cat et convidem a participar en algunes de les activitats culturals i d'oci més destacades del moment. Visita la pàgina regularment, tria a quin espectacle t'agradaria assistir i demana les teves invitacions a través del correu que trobaràs tot seguit. iCat.cat t'hi convida fins a esgotar cada proposta. | 0.680962 | curate | {"ca": 0.9811320754716981, "id": 0.018867924528301886} | http://blogs.icat.cat/icatconvida.php?blogid=124&archive=1970-01 |
mc4_ca_20230418_11_283933 | Diari d'Albert Balada © ...Visitant, si tens la ment neta i el cor també, entra i gaudeix... : Notes de text I: Els fogons
La mare bogia entre els fogons i enflairant la casa amb aquelles tardorenques olors, del carrer estant, es podia escoltar el seu neguiteig ara una olla, ara una altra, ara cal carregar el carbó de nou, que s’esgota entre tant de foc encès!, deia. Els esglais d’aquella tarda, en arribar a la punta del carreró havien quedat oblidats i aquelles olors, les resseguíem tot fent aquells moviments que el fumeig fa quan les músiques l’embadalien: cap un costat, cap un altra..., recargolant, com en una processó tardana, a tot el llarg d’aquell rengle de pedres i fang que n’era aquell llogaret. La mare no cantava, no n’havia sabut mai, però de cuinar déu ni do si en sabia, la mare! Aquella tarda tot semblava diferent, fins i tot les olors prou que conegudes, semblaven distintes, de menjars diferents, on es podia distingir la flaire de les verdures, tot i que ara, a més, si afegia una olor especiada, distinta, saborosa, però desconeguda......
Creat per Albert Balada a dissabte, d’octubre 25, 2008
Etiquetes de comentaris: carbó, embadalir, esglais, llogaret, mare, músiques, Notes de text I, olors, verdures | 0.850884 | curate | {"ca": 1.0} | http://albertbalada.blogspot.com/2008/10/notes-de-text-i-els-fogons.html |
macocu_ca_20230731_6_267154 | Rasuna Icon Hotel
Pots reservar la teva habitació a Rasuna Icon Hotel des de 24 €. | 0.535628 | curate | {"en": 0.20987654320987653, "ca": 0.7901234567901234} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_373454 | quants cops us han dit aixo, amb tota la mala folla i odi del mon? per part d'estrangers o catalans?
Quan us truquin d'empreses que us venen merda per telèfon i mehaogertes on et truca algú que mai entén el català la solució és ben fàcil, respons només en català, normalment pengen perquè no entenen res (és molt gratificant) però algun cop t'insulten i et diuen el nom del porc. Puta Espanya, i llestos.
Jo també ho faig, ho vaig llegir ja fa molt de temps que algú també ho feia, i me'n vaig engrescar. Ara bé, també intento no agafar mai aquest tipus de trucada, però dos cops si que ho vaig fer. Per fortuna van penjar per pròpia voluntat sense cap insult ni res, només un comentari de fons a algun company que deia "no lo entiendo" (no l'entenc). Igual no sabien ni que parlava en català, ves a saber. | 0.797212 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_161967 | Una Constitució com la d'ells | NacióDigital
per Salvador Cot, 7 de juliol de 2010 a les 23:59 |
"Cap confessió tindrà caràcter estatal", diu l'article 16 de la Constitució del 78. I, tot seguit Espanya va signar un concordat amb la Santa Seu que preveu una llarga llista d'exempcions fiscals, concessions financeres i tota mena de privilegis per a l'Església Catòlica. Cada any, l'Estat recapta l'IRPF que li pertoca a l'Església i, a més, hi afegeix diners dels que no marquem la creueta. També hi ha figures com l'Arquebisbe castrense i la monarquia és públicament confessional. El calendari laboral el marca el Concordat. I res d'això no és anticonstitucional.
"La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, amb les degudes garanties, l'objeccció de consciència, així com les altres causes d'exempció del servei militar obligatori, tenint la facultat d'imposar, si s'escau, una prestació social substitutòria", diu l'article 30. La realitat és que ja no hi ha mili, ni prestació. I tampoc no és anticonstitucional.
El text de la Constitució espanyola n'és ple d'exemples com aquests. I els organs legislatius i judicials de l'Estat fan bé d'adaptar, a la seva conveniència -amb total pragmatisme- un text de fa més de trenta anys. Per això, cal que prenguem exemple. El que ens fa falta en aquest país és una Constitució, no pas un Estatut.
Per Griselda el 8 de juliol de 2010 a les 23:20
Sr. Cot, està esplèndid cada dia amb el seu editorial. Felicitats!
Per Anònim el 8 de juliol de 2010 a les 20:42
Per Galderic el 8 de juliol de 2010 a les 13:57
I encara més. Hi ha articles calcats de l'Estatut català a l'Estatut andalús que estan vigents allí i derogats ací. Vols més maldat?
per l'anonim Tots som ells
Per Anònim el 8 de juliol de 2010 a les 13:18
Senyor anonim dels "Tots som ells", elque vostè diu no és massa cert. Si fos cert, faria anys i segles que Catalunya hauria desaparegut com tantes altres nacions del món, i d'Europa. Si Catalunya persisteix i es el problema historic mes greu que pateix l'estat espanyol es perque al costat d'un massa de poblacio apàtrida sobreviu una altra massa de gent que se sent "nosaltres", els catalans, Si no fos aixi, no passaria res del que esta passant en els darrers 30 o 40 anys. Els politics no tenen tanta capacitat d'inventiva. El que passa es perque hi ha una realitat social, testimoniada per enquestes i resultats electorals i pervivència de la llengua i les institucions.
Que n'aprengui?
Per jordi f. el 8 de juliol de 2010 a les 12:40
Això que diu està molt bé, però expliqui-ho als partits polítics que perden el cul a Madrid per pactar amb el govern central de torn qualsevol esmena de petita volada en qualsevol llei de segon ordre. O és que ERC, partit que s'autodenomina independentista, no li ha votat mai els pressupostos al PSOE? Amb aquest vimets podem fer una Constitució catalana?
Tots som ells
Per Anònim el 8 de juliol de 2010 a les 11:46
L'únic problema, Sr. Cot, és que per a molts catalans, la Constitució que tenim (la del 78)ja ens va bé i la considerem com la nostra (malgrat que, com vosté diu, podria sens dubte ser actualitzada amd els seus propis mecanismes). El "nosaltres" i els "ells" a que vosté es refereix, no son mès que realitats virtuals per a uns quants. La realitat, la vida reial va per un altre camí.
Estatut? Catalunya, una associació?
Per Melusina el 8 de juliol de 2010 a les 11:22
Molt ben vist Cot, sí senyor. I totalment d'acord amb l'Alfons i la puntualització que fa de què són els estatuts.
Per Carles Puyol el 8 de juliol de 2010 a les 11:01
Per AliBay el 8 de juliol de 2010 a les 10:38
http://finques.org/constitu.htm
Per alfons/santes creus el 8 de juliol de 2010 a les 00:24
Evidentment, els estatuts es el que tenen les comunitats de veïns i les societats de caçadors. Les nacions tenen Constitució i Catalunya es una Nació!!!! !
Per ramonsp el 8 de juliol de 2010 a les 00:16 | 0.801795 | curate | {"ca": 0.9712435233160622, "es": 0.011139896373056995, "fr": 0.012176165803108808, "sv": 0.003367875647668394, "eu": 0.002072538860103627} | https://www.naciodigital.cat/noticia/16407/constitucio/ells |
mc4_ca_20230418_6_764541 | Tot i estar sovint associades a la imatge del rude cowboy, les aletes picants 'Buffalo' tenen el seu origen en aquesta localitat del nord de l'estat de Nova York. En la nostra versió les aletes s'impregnen amb una massa d'arrebossat i després s'entelen amb ... Llegir més
Sobre el tàrtar i les seves múltiples variants ja n'havíem parlat anteriorment. Així que confessem la nostra tirada i debilitat per aquesta preparació que treu el màxim partit de la puresa de l'ingredient principal. Aquesta recepta està inspirada en la qual ... Llegir més
Una proposta que, com cuiners, ens farà investigar diferents tècniques i processos d'elaboració. Tot un repte que valdrà la pena, ja que permetrà als comensals gaudir amb diferents textures, i combinacions de sabors nous i sorprenents. Un èxit segur a la teva ... Llegir més
Fa pocs mesos que un altre dels emblemàtics edificis modernistes de Barcelona, la Casa dels Punxes, ha obert les seves portes al públic. Vinculat a la casa però amb un caràcter independent, neix el bar vermuteria Matalaranya, amb les seves tapes i platets que ... Llegir més
Realitzada amb uns ingredients deliciosos, donen com a resultat un fideu melós i molt atractiu al paladar. La zamburiña és un marisc exquisit, la seva carn concentra un sabor i textura d'una gran qualitat que fan d'aquest plat, fideuà melosa de zamburiña amb ... Llegir més
Saborós i fàcil de fer, aquesta és la proposta del restaurant TinGana de Barcelona. El Clandestino de Pedrito es basa en un rotllet fet a base de filloa, una massa feta tal com l’elaboren tradicionalment a Galícia. I aquí li donen un toc oriental, amb els ... Llegir més
El Mercer Hotel Barcelona viu una revolució dins la seva cuina gràcies a l'arribada del xef Harry Wieding. Des de Le Bouchon, el gastrobar d'aquest hotel boutique, situat en ple barri Gòtic de Barcelona, ens trasllada el seu amor pel producte de qualitat i de ... Llegir més | 0.844317 | curate | {"ca": 1.0} | https://m.gastronosfera.com/index.php/ca/taxonomy/term/1256?page=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_400986 | Hola, bona nit!Som tres nois/es de 20 anys, el Pol, l'Anna i jo (una altre Anna) i busquem un company de pis! Informo: Preu extrabrutal, 780 euros, quatre habitacions, cosa que suposa que no arriba als 200€ per cap. Que més, està a darrere mateix del MACBA, al carrer Joaquim Costa. El pis és vellet tipo rajoles antigues de mosaic i tal que a mi em molen molt, tot sigui diiiiiit, i té la cuina per estrenar i el lavabo força nou. Res, una ganga! REQUISITS NECESSARIS: PERSONA QUE VULGUI AMBIENT DE PIS, ja! xd. Interessaaaats, responeu el més aviat millor! Merci
Donat que això s'ha convertit en un fil d'humor, us deixo un cartellet que en el seu dia em va fer literalment plorar tant de riure que gairebé m'ennuego. A la vostra salut. Que anava en aquest gloriós fil: http://www.racocatala.cat/forums/fil/85921/esp2000-caspa-porto-mitja-hora-descollonant-me?pag=2
Ho veig i puge Mira el cuiner, per favor.
I doblo. Sempre respectuosos amb les festes nacionals dels PPCC, no hi ha res com en la nit del foc celebrar-ho en un camí forestal. Nota: atenció a la pose del DJ en plan "ojalà que llueva café en el campo".
Poca broma, que el Víctor Pérez és regidor del PP a un poble de l'Horta i ara, amb Rus del bracet, van a muntar un concurs de PD pagat per la Diputació de València. | 0.749933 | curate | {"ca": 0.8547750591949487, "it": 0.026045777426992895, "es": 0.11286503551696922, "eo": 0.0023677979479084454, "fr": 0.003946329913180742} | |
macocu_ca_20230731_3_211533 | Elogi a Koeman: Xavi Hernández té una patata molt calenta al vestuari del Barça
Un futbolista del Barça admet el canvi de dinàmica amb l'arribada de Xavi, però no vol desprestigiar a Koeman
Memphis Depay va arribar al Barça com una petició expressa de Ronald Koeman. El neerlandès va començar d'allò més bé, però les lesions l'han frenat una mica en l'actual tram de temporada. Amb la destitució de Koeman i l'arribada de Xavi Hernández, l'ex de l'Olympique de Lió té ganes de guanyar-se un lloc a la davantera i demostrar que pot ser titular en aquesta plantilla, espantant els fantasmes que especulen amb una possible venta.
Memphis veu un canvi positiu
Memphis es va lesionar el passat 12 de gener a la Supercopa d'Espanya, a la semifinal davant el Reial Madrid. Va recaure d'una lesió al bíceps femoral de la cuixa esquerra que s'havia fet el 8 de desembre a l'estadi del Bayern de Múnic. El passat diumenge, l'holandès va tornar al terreny de joc i només va necessitar deu minuts per marcar el tercer gol dels culers, que sentenciava el matx davant l'Athletic Club.
Memphis Depay, incrèdul després de fallar una ocasió / Europa Press
En unes declaracions al canal oficial del FC Barcelona, Depay ha deixat clar que l'arribada de Xavi ha canviat la dinàmica de l'equip. "El míster ha canviat la manera com entrenem. Noto que els jugadors estem més disciplinats", declarava el neerlandès. A més, Memphis ha afegit que cal seguir en aquest camí i que ara als rivals els costa molt més defensar-los.
Tot i semblar unes paraules de desprestigi cap a Ronald Koeman, l'ex de l'Olympique de Lió li té un gran afecte, perquè va ser l'arribada del tècnic holandès al Barça la que va propiciar el fitxatge de Memphis per l'entitat blaugrana. A més, es coneixien bé de la selecció 'Oranje'. Així ho ha volgut aclarir, deixant clar que la millora de l'equip també ve determinada per les grans incorporacions que s'han fet.
La competència a la davantera és molt forta
Les arribades d'Aubameyang, Ferran Torres i Adama Traoré han provocat que la competència per tenir un lloc al trident d'atac del Barça sigui ferotge. El davanter neerlandès no ho té gens fàcil, perquè si hi sumem els noms de Dembélé, Luuk de Jong i Braithwaite, les posicions d'atac estan més que cobertes. Així i tot, no vol ni sentir a parlar d'una possible sortida del club.
Memphis, celebrant el 3-0 davant l'Athletic Club al Camp Nou / EFE
Cal tenir en compte que Memphis Depay duu aquesta temporada nou gols i dues assistències en 24 partits jugats, entre Lliga, Copa del rei, Champions i Supercopa d'Espanya. És el màxim golejador de la plantilla i espera el seu torn per debutar a l'Europa League. Els números no enganyen i tot i les bones actuacions dels nous fitxatges, Xavi Hernández ha de tenir molt en consideració al 'lleó' neerlandès. | 0.836026 | curate | {"ca": 0.9838362068965517, "es": 0.016163793103448277} | |
mc4_ca_20230418_13_240173 | Andorra comptava el 2019 amb més de 45.000 llits en establiments turístics | BonDia Diari digital d'Andorra.
Dos establiments hotelers del centre d'Andorra la Vella.
Dl., 22/06/2020 - 11:31
El nombre d’allotjaments turístics de la modalitat hotelera (incloent-hi hotels, aparthotels, hostals, residències i pensions) i de la modalitat d’apartaments turístics que hi havia registrats al 2019 se situava en 230 i el nombre de llits que sumaven entre tots era de 32.296. Així ho ha informat el departament d’Estadística aquest dilluns. D’aquest total d’establiments, cal destacar que 167 són hotels, 21 aparthotels, deu hostals o residències, sis pensions i 26 apartaments turístics.
Per altra banda, també hi havia classificats 129 altres allotjaments turístics, entre els que destaquen les 81 empreses d’explotació d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), que representen 2.573 habitatges d’ús turístic (HUT) i un total de 12.757 llits; 28 refugis de muntanya, vuit càmpings, una zona d’acampada, una casa de colònies, dos albergs i vuit allotjaments rurals. En total, hi ha més de 45.000 places disponibles, concretament 45.635, entre els diferents tipus d’allotjaments del país.
Per parròquies, cal destacar que la que suma més establiments de la modalitat hotelera i d’apartament turístics és Encamp, amb 49, seguida de Canillo, amb 47. En tercer lloc hi ha la Massana, amb 36 establiments. Quant al nombre de llits en aquestes modalitats d’allotjament, cal destacar que és Canillo la que en suma més, concretament 7.008, seguida d’Andorra la Vella, amb 6.138, mentre que en tercer lloc hi ha Escaldes-Engordany, amb 5.710.
Per categories, cal destacar que la majoria dels hotels, concretament 79 dels 167 tenen tres estrelles; 58 en tenen quatre i 21, dues. Aquesta distribució per categories s’ha mantingut més o menys estable en els darrers anys, segons les dades fetes públiques per Estadística.
Ara bé, entre el 2018 i el 2019 hi ha hagut un lleuger descens dels habitatges que depenen de les empreses d’habitatges d’ús turístic, que passen de 2.716 a 2.573, amb el consegüent descens del volum de llits, que passen de 13.701 a 12.757. La majoria d’aquests habitatges són de tres estrelles.
45.000 llits | 0.822125 | curate | {"ca": 0.9161758042591753, "ru": 0.01042138649750793, "en": 0.06796556411418214, "st": 0.005437245129134572} | https://www.bondia.ad/economia/andorra-comptava-el-2019-amb-mes-de-45000-llits-en-establiments-turistics |
mc4_ca_20230418_13_382705 | Ous al forn amb cirerols | Farigola i Cúrcuma
30 d'Agost de 2018 by Gemma
Tot i que cal encendre el forn durant un quart d’hora, val la pena preparar aquesta recepta ara que els tomàquets estan en el seu millor moment de vermellor i dolçor. A l’hivern, quan només hi ha tomàquets de plàstic arribats de la quinta forca, farem bé d’abstenir-nos-en. Com més senzilla és la recepta, més brilla la qualitat del producte.
cirerols en abundància
olivada (pasta d’oliva negra) o olives negres senceres
les herbes aromàtiques que tinguem a mà: orenga, anet, fonoll, farigola…
Abans de res, encenem el forn (part de dalt i de baix) a uns 200º.
Localitzem dues cassoletes individuals resistents a la calor. A mi m’encanten aquestes de la marca Le Creuset fetes a França: Posem un raig d’oli al fons de cada cassoleta.
Hi trenquem els ous i els salpebrem.
Tallem els cirerols longitudinalment i els distribuïm al voltant del rovell.
Condimentem amb:
l’all fet a làmines molt fines
un pessiguet de sal i un darrer raig d’oli
Cap al forn, entre 5 i 10 minuts, depenent de com ens agradin de quallats els ous.
Ja els podem treure a taula, acompanyats d’un bon pa i disposats a llepar-nos els dits.
Tot i que no està demostrat científicament (encara), el producte de proximitat genera una satisfacció especial. Ara imaginem que podem elaborar aquest plat amb ous de gallines conegudes, amb cirerols del Maresme, alls de l’hort, olives de Tarragona i farigola collida per nosaltres. Només se m’acut la paraula satisfacció per descriure l’estat d’ànim que desperta un plat tan modest (i alhora tan gran) com aquest.
Categories: ous | Tags: farigola, ous, tomàquets | Permalink. | 0.804398 | curate | {"ca": 0.9408175716900549, "en": 0.01647345942647956, "es": 0.03294691885295912, "it": 0.009762050030506406} | https://farigolaicurcuma.wordpress.com/2018/08/30/ous-al-forn-amb-cirerols/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_264984 | La controvèrsia per la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar el país nord-americà de l'acord de París sobre el clima segueix donant que parlar, especialment per la posició contrària dels aliats a Europa, on actualment està de visita el mandatari per a la cimera del G-20.Mentre que a EUA l'actual govern manté el seu escepticisme sobre el paper dels humans en el canvi climàtic i l'escalfament global, França acaba d'anunciar que s'unirà a una sèrie de països europeus en la prohibició a la venda de vehicles que funcionen amb benzina i dièsel. Tot i que altres països han fixat una data límit més ràpida (2025 per als Països Baixos i Noruega, i 2030 per a Alemanya i l'Índia) França ha apuntat a 2040 com la data en la qual no es podran vendre aquest tipus de vehicles.La notícia forma part d'altres mesures donades a conèixer pel govern francès. L'any passat, París va declarar que qualsevol vehicle fabricat abans de 1997 no podia ser conduït dins dels límits de la Ciutat de la Llum (una passi va ser donat a les actuacions de més de 30 anys). El nou president electe, Emmanuel Macron, també va declarar que el país seria neutre en l'emissió de carboni per al 2050. L'impacte global dels 66 milions d'habitants de França (i probablement un major nombre en 2040) desplaçant-se sense cap combustible segurament serà significatiu.El ministre del Medi Ambient de França, Nicolas Hulot, va dir que la prohibició forma part d'un pla destinat a reduir la inversió en projectes de benzina i dièsel. Com a primer pas, el govern francès oferirà als seus ciutadans incentius financers per al desballestament de vehicles dièsel fabricats abans de 1997 i automòbils a benzina fets abans de 2001. Encara no coneixem els detalls d'aquests incentius, però la idea és que la gent renunciï als vehicles de combustió interna a canvi de transport d'energia alternativa.Per posar aquest pla en acció, Macron necessitarà el suport d'entitats privades, incloent els fabricants d'automòbils. Afortunadament, diverses automotrius ja han declarat la seva intenció de tenir una flota principalment híbrida o tota elèctrica en els propers anys. El 5 de juliol, Volvo va anunciar que la seva línia sencera seria elèctrica o híbrida per 2019. PSA (Citroën, DS, Peugeot) va anunciar una cosa semblant fa poc, la qual cosa va ser citat per Macron.Aquests tipus de prohibicions, sens dubte, conduiran a la creació de més fabricants d'automòbils elèctrics (com Tesla), o al fet que es produeixin inversions addicionals en mobilitat sense combustible. França i altres països que donen suport a la prohibició poden sonar ambiciosos, però amb la tecnologia d'energia alternativa millorant dia a dia, els viatges lliures d'emissions poden ser possibles abans que nosaltres hi pensem. https://es.digitaltrends.com/autos/francia-prohibe-venta-autos-gasolina/
La revolució del cotxe elèctric anirà més ràpid que no ens pensàvem.
El 2015 hi haurà a Espanya un milió de cotxes elèctrics.
Enriqueta escrigué: El 2015 hi haurà a Espanya un milió de cotxes elèctrics. I a Catalunya? | 0.891117 | curate | {"ca": 0.971830985915493, "es": 0.023583360628889615, "id": 0.004585653455617425} | |
mc4_ca_20230418_9_729047 | Licitació del lloguer del local situat al carrer Peris Mencheta, núm. 9, botiga tercera, de Barcelona. - iPUC.cat
Licitació del lloguer del local situat al carrer Peris Mencheta, núm. 9, botiga tercera, de Barcelona.
5 de agost de 2016 Concessió administrativa d’ús privatiu de l’edifici municipal situat al c/ Major núm. 9 a la Comunitat de regants junta central d’usuaris d’aigües del riu Montsant. Clica per a veure la publicació oficial..
23 de febrer de 2015 Aprovació inicial del procediment per a l’adquisició de l’immoble situat al núm. 5, baixos, del carrer de Barcelona del Masnou. Clica aquí per a veure la publicació oficial
14 de gener de 2016 Inici de la cessió en precari del bé patrimonial de l’immoble local de planta baixa, propietat de l’Ajuntament, situat al carrer Rafael de Casanovas, núm. 110, baixos. Clica per a veure la publicació oficial.. | 0.617359 | curate | {"ca": 0.9859320046893317, "gl": 0.01406799531066823} | http://www.ipuc.cat/licitacio-del-lloguer-del-local-situat-al-carrer-peris-mencheta-num-9-botiga-tercera-de-barcelona/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_386932 | Tast a la Rambla va néixer el 2014 per impulsar tant el passeig de la Rambla, conegut a nivell mundial, com el districte de Ciutat Vella de Barcelona en general. És un esdeveniment culinari popular, que reivindica aquesta artèria de la ciutat com un gran eix lúdic, mitjançant una proposta d'activitats gastronòmiques que pretenen acostar l'alta cuina a tots els públics, tant barcelonins com visitants.
Es tracta de la reivindicació d'un boulevard cosmopolita que és de tots els barcelonins, i que, amb la gastronomia com a punt de trobada del barri i com a reflex de totes les cuines de la ciutat, que són moltes, vol reconnectar amb tots els ciutadans.
Malgrat la situació derivada de la pandèmia del covid 19 i, després de tot el que ha sofert i continua sofrint el sector de la restauració i l'hostaleria a nivell mundial, l'organització -formada per Amics de la Rambla i grup GSR- ha apostat per continuar celebrant en 2021 Tast a la Rambla, coincidint amb la Festa Major de la Rambla de Barcelona, la Festa del Roser.
“Malgrat les dificultats, estem convençuts de la repercussió positiva que Tast a la Rambla té per Ciutat Vella i per la restauració de la ciutat. Es tracta d'una oportunitat única perquè tothom pugui gaudir de Barcelona i de la seva gastronomia”, afirmen els impulsors de la iniciativa.
L'organització ha confiat a Interprofit l'estratègia de comunicació del festival per aconseguir els objectius. Aquest any 2021 el repte ha estat donar a conèixer el seu retorn presencial al públic objectiu després de la pandèmia, amb menys temps per impactar en l'audiència.
Des d'Interprofit hem dissenyat un pla de comunicació per donar visibilitat al projecte, i a les novetats d'aquesta edició post pandèmia, i generar notorietat i trànsit de públic. Objectiu aconseguit amb la realització d'un pla de posicionament amb els mitjans de comunicació.
A través de diferents comunicats de premsa, una roda de premsa per presentar l'edició d'enguany i trobades presencials durant la fira per donar a conèixer la proposta als periodistes. També hem gestionat entrevistes amb Fermín Villar, president d'Amics de la Rambla.
Amb tot això, hem aconseguit articles i reportatges en diferents mitjans de comunicació de referència com el diari ARA, El País, El Periódico de Catalunya, La Razón o La Vanguardia i hem aconseguit aparicions en ràdio i televisió com Betevé, Cope, Onda Cero, RAC1, Ràdio 4 (RNE) i TV3.
Serveis
Projectes
Notícies
Nosaltres
Es / En / Ca
Els nostres clients
Contacte
Parlem de la teva marca.
Per a consultes sobre nous negocis, posa’t en contacte amb [email protected]
Barcelona
Tuset, 5, 4t 2a · 08006
Telèfon: +34 93 467 02 32
Madrid
Alfonso XII, 62 · 28014
Telèfon: +34 91 076 70 96
Interprofit és una consultora respectuosa amb el medi ambient i compromesa amb els ODS i l'Agenda 2030.
Revisa la nostra política de privacitat i avís legal
Envia
T'hem enviat un correu electrònic.
Política de Privacitat
Previ
De conformitat amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals, i normativa que el desenvolupa, d'ara endavant RGPD, i a conseqüència de la navegació i l'emplenament dels formularis de la web https://www.interprofit.es, l'usuari accepta que les dades personals per ell facilitats o que es facilitin en el futur a través d'aquests serveis, siguin objecte de tractament per part de RP UN, S.L. (d'ara endavant INTERPROFIT), en la seva condició de Responsable del Tractament.
Des d'INTERPROFIT, de la mateixa manera que tenim un ferm compromís amb dissenyar i executar estratègies de comunicació offline i online encaminades a reforçar la imatge pública de les empreses i dels seus productes, també el tenim amb la protecció de les seves dades personals i amb la presa de totes les precaucions de seguretat de les seves dades. Així mateix, exigim contractualment que els tercers de confiança que puguin tractar les seves dades personals facin el mateix.
Sempre fem el nostre millor esforç per a protegir les seves dades personals i una vegada que hem rebut la seva informació personal, utilitzem procediments estrictes i mesures de seguretat per a tractar d'evitar l'accés no autoritzat.
En virtut de les obligacions establertes per la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la informació i Comerç Electrònic: El prestador de serveis propietari d'aquesta pàgina Web és INTERPROFIT amb C.I.F. B60248127 i amb domicili en Carrer Tuset, 5 4º2ª, 08006, Barcelona. L'adreça electrònica de contacte és: [email protected]
1.- Identitat i adreça del Responsable del Tractament
El titular i responsable del tractament a l'efecte de les Lleis de Protecció de Dades aplicables i, en concret, del Reglament 2016/679 Europeu de Protecció de Dades Personals (RGPD), és INTERPROFIT, amb C.I.F. B60248127 i amb domicili en Carrer Tuset, 5 4º2ª, 08006, Barcelona.
2.- Protecció de dades de caràcter personal de conformitat amb la normativa aplicable
INTERPROFIT, com a responsable del present Lloc web i de conformitat amb el que es disposa pel RGPD i altra normativa aplicable en matèria de protecció de dades personals i per la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI-CE) ha posat en pràctica aquelles polítiques, mitjans i procediments tècnics i organitzatius per a garantir i protegir la confidencialitat, integritat i disponibilitat de les seves dades de caràcter personal.
3.- Tractament de les dades i la seva confidencialitat
INTERPROFIT l'informarà sempre sobre quines dades són d'obligatori emplenament i necessaris per al compliment de les finalitats que més endavant es detallen.
Tots aquells que intervinguin en qualsevol fase del tractament i/o les entitats als qui els hagin estat comunicades -en el seu cas i en virtut de la corresponent autorització conferida expressament per Vostè- estan obligades a observar el secret professional i adoptaran els nivells de protecció i les mesures tècniques i organitzatives necessàries al seu abast que garanteixin la seguretat de les dades de caràcter personal, evitant, en la mesura que sigui possible, accessos no autoritzats, modificacions il·lícites, sostraccions i/o la pèrdua de les dades i a fi de procurar el corresponent nivell de seguretat dels tractaments duts a terme per INTERPROFIT segons la naturalesa i sensibilitat de les dades facilitades per Vostè a través del present Lloc web.
No obstant això, se li adverteix i informa que les mesures tècniques no són infal·libles ni inexpugnables, motiu pel qual, INTERPROFIT no podrà tenir-se per responsable de tals pràctiques ni de les seves conseqüències, especialment, de la presència de virus o altres elements o bé dels danys i perjudicis que puguin derivar-se de la presència de virus, a la connexió o a la descàrrega per Vostè de continguts des del Lloc web que causin alteracions en els sistemes informàtics (maquinari i programari).
4.- Dades personals
Fan referència a qualsevol informació o dades que pugui identificar-li (per exemple, el seu nom o cognoms) o indirectament (per exemple, el seu document nacional d'identitat o DNI). Les Dades Personals inclouen informació tal com el correu electrònic/adreces postals particulars/telèfon mòbil, contingut generat per l'usuari, entre altres. També podria incloure identificadors numèrics únics com l'adreça IP del seu ordinador o l'adreça MAC del seu dispositiu mòbil, així com la informació que obtenim a través de cookies.
5.- Recollida de dades personals i finalitats del tractament
Podem recaptar o rebre les seves dades a través del nostre lloc web mitjançant el corresponent formulari de contacte. Per a això, en alguns casos Vostè ens facilita directament les seves dades (quan per exemple es posa en contacte amb nosaltres) i, en altres casos els recaptem nosaltres (quan per exemple usant cookies per a analitzar com usa el nostre lloc web).
Trobarà més detall i informació a través de la següent taula i els seus corresponents epígrafs en els termes del RGPD:
6.- Transferència en circumstàncies especials
Si existeix una venda, una fusió, consolidació, canvi en el control societari, transferència d'actius substancial, reorganització, transformació o liquidació del lloc web https://www.interprofit.es del qual és titular actualment INTERPROFIT llavors, a la nostra discreció, podem transferir, vendre o assignar la informació recaptada en aquest Lloc a una o més parts rellevants adquirents, comunicant-li per a això el canvi de responsable de les seves dades.
7.- Xarxes socials
L'informem que INTERPROFIT és present en xarxes socials, tal com podrà comprovar en la part inferior dreta del nostre portal web https://www.interprofit.es. El tractament de les dades que es realitzi de les persones que es facin seguidores en les xarxes socials (i/o realitzin qualsevol vincle o acció de connexió a través de les xarxes socials) de les pàgines oficials d'INTERPROFIT es regirà per aquest apartat, així com per aquelles condicions d'ús, polítiques de privacitat i normatives d'accés, ús i similars que pertanyin a la xarxa social que procedeixi en cada cas i acceptades prèviament per l'usuari.
INTERPROFIT les seves dades amb les finalitats d'administrar correctament la seva presència en la xarxa social, informant-lo d'activitats productes o serveis d'INTERPROFIT així com per a qualsevol altra finalitat que les normatives de les Xarxes Socials puguin permetre.
8.-Enllaços
Finalment, encara que INTERPROFIT facilita enllaços a pàgines Web de tercers, no es fa responsable dels continguts que es troben en aquestes pàgines Web, en la mesura en què són gestionades per tercers aliens a INTERPROFIT.
Tampoc es fa responsable de les dades personals ni del tractament que es realitzi a través de les pàgines Web esmentades.
9.- Canvis en la política de privacitat
INTERPROFIT es reserva el dret a modificar la present política per a adaptar-la a novetats legislatives o jurisprudencials, així com a recomanacions i directrius de l'Autoritat de Control pertinent. En aquests supòsits, INTERPROFIT l'informarà degudament de les actualitzacions i canvis en la seva política de privacitat.
Avís Legal
D'acord amb el que s'estableix en el Reglament de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l'informem que les dades que figuren en aquesta comunicació estan inclosos en els sistemes d'informació propietat de RP UN, S.L.
Per a l'exercici dels drets de drets d'accés, supressió, rectificació, oposició, portabilitat o limitació, podran dirigir-se en qualsevol moment a l'esmentada entitat mitjançant correu electrònic a l'adreça [email protected]
Aquest missatge es dirigeix exclusivament al seu destinatari i pot contenir informació CONFIDENCIAL sotmesa a secret professional o la divulgació del qual aquesta prohibida en virtut de la legislació vigent. Si ha rebut aquest missatge per error, li preguem que ens ho comuniqui immediatament per aquesta mateixa via i procedeixi a la seva destrucció.
Hola! Som una agència de comunicació estratègica i oferim idees creatives que generen valor per a la teva marca.
La definició d'una era
Veure més
Mussvital: “La teva pell, la teva llar”
Veure més
El naixement d'ABARCA PRIZE
Veure més
Inauguració de La Maison Valmont España
Veure més
La reconversió d'un espai urbà
Veure més
Holaluz s'enlaira a la Borsa
Veure més
El turisme s'enlaira a Barcelona
Veure més
Notorietat en l'Hostaleria
Veure més
Remote Workers
Veure més
Més de 20 anys de Premio Planeta
Veure més
Innovació espanyola amb Zonair 3D
Veure més
Estratègia transversal per a la Jijonenca
Veure més
Emocions digitals amb cafès L’OR
Veure més
Visibilitat pel Tast a la Rambla
Veure més
Primera edició digital de la VBBFW
Veure més
Baixa a La Rambla
Veure més
Estratègia de brand media per DFS
Veure més
Resiliència en el sector de la gastronomia
Veure més
Visibilitzar el GIL Soundtrack Award 2020
Veure més
Destinació segura Illes Canàries
Veure més
El Liceu present als informatius
Veure més
Inaugurem la nova botiga de Vista Alegre
Veure més
Una nova mirada per a les Illes Canàries
Veure més
Estratègia de difusió pel Museu Picasso
Veure més
Ken Follett en estat pur
Veure més
Sinergia de Naulover amb el Barça femení
Veure més
Patrocini de Valmont de la BBFW
Veure més
Posicionament per a l'Hostal de la Gavina
Veure més
Sarsa Movento s'omple de color
Veure més
Comunicació corporativa per les Illes Canàries
Veure més
Els nostres clients
Contacte
Parlem de la teva marca.
Per a consultes sobre nous negocis, posa’t en contacte amb [email protected]
Barcelona
Tuset, 5, 4t 2a · 08006
Telèfon: +34 93 467 02 32
Madrid
Alfonso XII, 62 · 28014
Telèfon: +34 91 076 70 96
Interprofit és una consultora respectuosa amb el medi ambient i compromesa amb els ODS i l'Agenda 2030. | 0.641527 | curate | {"ca": 0.9685793430945786, "pt": 0.002532647407993668, "es": 0.006489908982983775, "fr": 0.014483577364463792, "it": 0.0007914523149980214, "eo": 0.0003957261574990107, "en": 0.004194697269489513, "nl": 0.002532647407993668} | https://interprofit.es/ca/case-studies/dissenyem-una-estrategia-de-mitjans-de-comunicacion-pel-tast-a-la-rambla |
mc4_ca_20230418_12_161399 | Apartment Arroyo de Espinosa Alora Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
-, Alora, Alora, Espanya, 29500 - Veure al mapa
Més informació sobre Apartment Arroyo de Espinosa
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Apartment Arroyo de Espinosa és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Alora. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Apartment Arroyo de Espinosa és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos habitació familiar.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, nevera per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent piscina exterior. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Alora, el Apartment Arroyo de Espinosa és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.805649 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-arroyo-de-espinosa/hotel/alora-es.html |
crawling-populars_ca_20200525_10_23555 | CONTACTA AMB NOSALTRES
Departament de Teories de l'Educació i Pedagogia Social Edifici G6 Campus de la UAB 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Tel: +34.93.581.14.19 Fax:+34.93.581.14.19 | 0.412019 | curate | {"en": 0.3404255319148936, "ca": 0.6595744680851063} | : /web/departament/sobre-el-web/requisits-1252046198462.html |
oscar-2201_ca_20230904_9_7675 | Post de Josep M. Tormos i Àngel Gil, investigadors de la Fundació Institut Guttmann i responsables científics del B-DEBATE «Integrative Societies and Disability: Open and Smart Cities from Social Sciences».
Una societat forta és una societat cohesionada. Identificar tots els reptes i totes les oportunitats és indispensable per treure el millor de cada moment històric, poder compartir-ho i transmetre el millor llegat possible a les generacions futures.
La nostra societat i el nostre present estan caracteritzats per la influència de dos fets singulars: un canvi demogràfic amb fortes repercussions a la nostra societat i una revolució tecnològica protagonitzada per les tecnologies de la informació i la comunicació.
Les tecnologies mòbils, el big data, les ciutats intel·ligents i la Internet de les coses són elements catalitzadors d’un canvi social caracteritzat per un apoderament de la societat només comparable a l’aparició de la impremta, la ràdio o la televisió. La diferència, en aquest cas, ve donada per la capacitat que té cada individu per connectar o estar connectat amb un gran nombre de persones mitjançant les xarxes socials.
Si bé la major part dels efectes transformadors d’aquestes tecnologies en la nostra societat ha superat amb escreix les expectatives que podríem tenir, aquest impacte no ha estat tan evident en l’eliminació de barreres i l’augment de la participació de persones amb discapacitat.
El B-DEBATE «Integrative Societies and Disability: Open and Smart Cities from Social Sciences», una iniciativa de Biocat i la Fundació Bancària ”la Caixa”, va reunir diversos especialistes (investigadors universitaris, professionals dels mitjans de comunicació, representats d’organismes internacionals i de les principals associacions de persones amb discapacitat, investigadors científics, innovadors de l’àmbit de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i representats de les administracions) per tractar sobre les necessitats, les oportunitats i el desafiament d’aprofitar aquest canvi tecnològic singular. Es va debatre sobre el repte de construir societats més inclusives, per potenciar el protagonisme de totes les persones i destacar l’experiència i la capacitat innovadora de les persones que cada dia han de superar barreres arquitectòniques, tecnològiques i, moltes vegades, conceptuals, per fer efectiva la seva participació en la societat.
Les tecnologies de la comunicació han de servir per afavorir una societat més participativa, amb l’objectiu que els drets universals ho siguin, no sols en la seva denominació, sinó en la seva implantació efectiva, en la seva totalitat i per a tothom. Les tecnologies de la informació han d’ajudar a identificar i dimensionar objectivament els problemes per a les persones amb discapacitat i hem de ser capaços de calcular l’impacte de les mesures i polítiques adoptades. A banda, la recerca i la innovació social ens han de permetre formular nous models i noves polítiques, des de i per a la participació de tota la ciutadania, per impulsar l’equiparació efectiva d’oportunitats i la universalitat dels drets.
Les polítiques públiques han d’incorporar els conceptes de disseny universal i d’ajustament personal i s’han d’orientar a evitar o pal·liar les bretxes de desigualtat social. En els processos d’elaboració de polítiques o lleis, en l’aplicació efectiva d’aquestes o en el disseny de productes tecnològics han d’estar presents les persones amb discapacitat, i hi han de tenir un protagonisme com a cocreadores.
Una de les dificultats en l’àmbit dels productes tecnològics per a persones amb discapacitat és l’escàs mercat existent i, per tant, el poc interès de les empreses per produir-ne. Superar aquesta controvèrsia entre l’interès particular i el col·lectiu és, sens dubte, un autèntic repte social.
El model de discapacitat, que és una «construcció social», ha evolucionat vers un paradigma de «drets». Paradigma aquest que, com molts pensadors i investigadors contemporanis apunten, serà la base, en un futur, de les polítiques socials al món occidental. En aquest escenari és on la ciutadania amb diversitat i el sector tecnològic s’han de trobar per contribuir a crear una societat més vertebrada i integradora.
Més informació
B-DEBATE «Integrative Societies and Disability: Open and Smart Cities from Social Sciences»
Compartir
0
Categoría:
Investigació
Tema:
bdebate - societat
Search
Cerca:
Etiquetes
anticossos beques cervell ciència ciutadana convocatòria de recerca en salut coronavirus cáncer immunoteràpia innovació malaltia cardiovascular malalties neurodegeneratives medicina personalitzada recerca salut salut global sida talent tractament vacuna vih | 0.839118 | curate | {"ca": 0.9704868591124516, "en": 0.01981904351572598, "pt": 0.003877638948728996, "es": 0.003231365790607497, "ru": 0.0012925463162429987, "it": 0.0012925463162429987} | https://blog.caixaresearch.org/ca/ciutats-obertes-i-intelligents-per-desenvolupar-societats-integradores/ |
cawac_ca_20200528_9_24760 | Arxiu del dimecres, 24/02/2010
Heu sentit a parlar mai del Codi de Comercialització de Succedanis de Llet Materna? Sabeu que hi ha lleis que regulen la venta, publicitat i comercialització de la llet artificial?
Fa dies que passo per una farmàcia de prop de casa i cada vegada que miro l’aparador m’enfado! Han fet diverses promocions de llet artificial sense cap mena de complex. Em sembla que ells no han sentir a parlar mai del Codi o com a mínim no ho volen sentir!
Fa 36 anys l’ ONU i altres organitzacions es comencen a adonar del profund pes que té la publicitat sobre la mares i com de determinant és sobre la seva elecció de com nodir les seves criatures. Els índexs d’alletament en la dècada dels 70 eren paupèrrims a tot el món, calia fer quelcom. I no es fins l’any 1981 que el Codi Internacional de Succedanis de Llet Materna es presenta a la trenta-quatrena Assemblea Mundial. Espanya hi vota a favor, Estats Units en contra (sense comentaris) i no va adoptar el Codi fins a l’era Clinton.
I què és el Codi? Doncs són uns requisits mínims per protegir la lactància materna de la comercialització inadequada de succedanis de llet materna. El Codi no només regula les llets artificials, sinó tot tipus d’aliment o beguda que substitueixi de manera total o parcial la llet materna. I també biberons, tetines i xumets. L’objectiu del codi es proporcionar al lactant una nutrició segura i suficient, protegir la lactància materna i assegurar-se els mètodes correctes de comercialització i distribució de llet artificial. I prohibeix moltes coses que segur que ens són desgraciadament habituals:
Fer publicitat de llet d’inici (llet 1). Donar mostres gratuïtes de llet a les mares. Promocionar els productes dins el sistema de salut (cartell/calendari de la marca X al centre de salut) Entregar regals o objectes (peluixos, joguines…) Promocions 2X1 Vals de descompte
L’etiquetatge també ha d’estar controlat i sotmès a una normativa; les etiquetes han d’avisar de la superioritat de la llet materna. I totes les etiquetes (anuncis) han de mostrar un avís conforme el producte només podrà ser administrat si un agent de salut ho creu apropiat, indicacions de com cal preparar-ho i avisos del perill que suposa no reconstituir-la bé.
I per descomptat no es poden fer servir imatges de lactants ni cap imatge que idealitzi l’ús o faci pensar que es tracta d’una llet superior a la llet materna. Tampoc es poden utilitzar els termes “maternitzada” ni “humanitzada” Més de 60 països han regulat les pràctiques comercials, poc ètiques, de succedanis de llet materna i han legislat totes o moltes de les disposicions del Codi Internacional de la Comercialització de Succedanis de Llet Materna, doncs cada país adapta el Codi com vol. La decisió de donar de mamar i la lactància en si, mentre duri, no s’han de veure debilitades pels anuncis sobre substituts de la llet materna i altres productes utilitzats per alimentar amb fórmules infantils (biberons, tetines). Tots els països tenen l’obligació d’informar anualment l’OMS de l’estat i mesures adoptades per al compliment del Codi. Tot i així el Codi es violat de manera continuada.
L’autora
Alba Padró i Arocas
M’interessa descobrir tot el que pot estar relacionat amb la lactància, de manera directa o indirecta: art, altres mamífers, mites, llibres, històries…. i les últimes novetats científiques que apareixen dia a dia. | 0.826937 | curate | {"ca": 0.9265890778871978, "pt": 0.026260817666368248, "es": 0.044762757385854966, "de": 0.002387347060578932} | http://criatures.ara.cat/somlallet/2010/02/24/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_222330 | AGENDA DESEMBRE 2019 Bon dia Aquí trobareu tota la programació corresponent al mes de desembre Com sempre, us animo a que vingueu al Bravium en algún d’aquest espectacles
Llegir més
ALTRES
CLASSES DE GUITARRA PER A TOTHOM CURS 2019/2020
Bravium Teatre | 11 d'octubre de 2019
GUITARRA PER A TOTHOM Per aquest nou curs, Bravium teatre posa a la vostra disposició poder gaudir de classes de guitarra per a tothom. Amb aquesta nova iniciativa
Llegir més
AGENDA
AGENDA NOVEMBRE 2019
Bravium Teatre | 11 d'octubre de 2019
AGENDA NOVEMBRE 2019 Aqui podreu trobar tota la programació corresponent al mes de novembre 2019 Podeu fer les reserves d’entrades a: www,braviumteatre.com/entrades Desitgem que us agradi aquesta programació
Llegir més
AGENDA
AGENDA SETEMBRE 2019
Bravium Teatre | 5 de setembre de 2019
AGENDA SETEMBRE 2019 FESTA MAJOR DE MISERICÒRDIA 2019 DIMECRES, 18 DE SETEMBRE, a les 20:00 hores DIJOUS, 19 DE SETEMBRE, a les 20:00 hores Pel nucli antic de
Llegir més
AGENDA
AGENDA OCTUBRE 2019
Bravium Teatre | 4 de setembre de 2019
AGENDA OCTUBRE 2019 Benvolguts i benvolgudes Després del perèntesi estival, tornem amb una nova temporada al Bravium teatre. Aquí podreu trobar la programació del mes d’octubre. Esperem que
Llegir més
PROGRAMACIÓ
NO ET PREOCUPIS, ULLS BLAUS
Bravium Teatre | 20 de maig de 2019
Bravium Teatre presenta “NO ET PREOCUPIS, ULLS BLAUS” De Sergio Zurita Amb CARLES PITARCH I JOSEP LOZANO Direcció JORDI VALL SINOPSI: L’acció esdevé en la nit del 5
Llegir més
AGENDA
AGENDA JUNY 2019
Bravium Teatre | 16 de maig de 2019
AGENDA JUNY 2019 Benvinguts/des Aqui podreu trobar tota la programació de Bravium teatre per al mes de juny 2019 Amb aquesta programació donarem per finalitzada la temporada 2018/2019.
Llegir més
AGENDA
AGENDA MAIG 2019
Bravium Teatre | 16 d'abril de 2019
AGENDA MAIG 2019 Aquí trobareu tota la programació de Bravium teatre per al mes de maig Esperem que us agradi Salut! Ferran Figuerola – President de bravium teatre
Llegir més
AGENDA
AGENDA ABRIL 2019
Bravium Teatre | 13 de març de 2019
AGENDA ABRIL 2019 Benvinguts/des Aquí podreu consultar tota la programació de Bravium teatre corresponent al mes d’abril 2019 Esperem que us agradi i que la pogueu gaudir. Ens
Llegir més
AGENDA
AGENDA MARÇ 2019
Bravium Teatre | 18 de febrer de 2019
AGENDA MARÇ 2019 Benvinguts/des Aquí podeu trobar tota la programació de bravium teatre per aquest mes de març Espero que us agradi i us pugui saludar personalment
Llegir més
Navegació d'entrades
Newer 1 2 3 4 5 … 10 Antic
FES-TE’N SOCI!
Alta en DOC
Alta en PDF
© 2022 Bravium Teatre.
Theme by MyThemeShop.
AGENDA
AGENDA MAIG 2016
AGENDA NOVEMBRE 2013
AGENDA NOVEMBRE 2014
Calendari
CLUB DE LECTURA
CURSOS / TALLERS
ENTRADES
Esdeveniments
Esdeveniments
Categories
etiquetes
Les meves reserves
Localitzacions
ESPAI
Etapa 1: 1877 – 1936
Etapa 2: 1937 – 1950
Etapa 3: 1951 – 1972
Etapa 4: 1973 – 1983
Etapa 5: 1984 – 1989
Etapa 6: 1990 – 2001
Fes-te’n Soci! !
ON SOM / FORMULARI
Política de privadesa
INICI
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. | 0.477633 | curate | {"ca": 0.7237282972890648, "en": 0.07249466950959488, "eo": 0.014620773682607372, "es": 0.14072494669509594, "de": 0.016143770941212304, "ja": 0.019189765458422176, "th": 0.0009137983551629607, "st": 0.0024367956137678953, "pt": 0.003045994517209869, "ds": 0.0042643923240938165, "fr": 0.0003045994517209869, "sv": 0.0021321961620469083} | https://www.braviumteatre.com/agenda/page/3/ |
macocu_ca_20230731_2_432481 | Miriam i Bea campeones de 2° categoria femenina del Campionat Autonòmic de Raspall parelles – Trofeu diputació de valencia.
Aquest passat dissabte Miriam i Bea es van proclamar campiones de 2° categoria femenina del Campionat Autonòmic de Raspall parelles. La partida es va disputar a les 15:30 de la vesprada a la localitat de Xeraco, i el equip de l’Alqueria es va adjudicar la victòria per un resultat final de 5 a 1 jocs. Enhorabona! | 0.736568 | curate | {"ca": 0.9746543778801844, "it": 0.02534562211981567} | |
macocu_ca_20230731_0_321947 | Fet històric a la Flama del Canigó per a Lleida, ahir va ser el primer any que el mateix fanal que és va encendre a Puigcerdà aguantà fins a Lleida
Segons explica el xòfer del coche que coordina la marxa dels ciclises del Club Terraferma i a la vegada porta la Flama del Canigó ven protegida dins d'un fanalet, compta que en els 16 anys que s'està baixant la Flama del Canigó, mai un fanalet había aguantat les prop de 10 hores que hi ha de cotxe des de Puigcerdà a Lleida a 20km/h.
Normalment diu, que el que més l'hi había aguantat un fanal encès era desde Puigcerdà fins a Cubells, llabors des de Cubells fins a Lleida, ja s'engegaba un altre fanalet per seguretat. De manera que de cubells fins a Lleida, portaba 2 fanalets dins del cotxe, pero compta que el més vell el que és va engegar a Puigcerdà s'apagaba per el gastament de la parafina, i de la metxa, de manera que quedaba 1, i en una altra parada s'encenien 2 més de tal manera que des de l'entrada a Lleida és portaben 3 fanals al cotxe, un que és queda a la Paeria, un altre que portaben els ciclistes des de la Paeria al barri on és fes l'entrega de la Flama als altres barris i un altre al cotxe de seguretat.
Al igual que ahir és va contiunuar el mateix procediment, però ahir va tindre lloc un fet històric, el mateix fanalet que és va encendre a Puigcerdà per el Centre Excursionista de Lleida, va aguantar durant tot el camí, i va ser el que és va entregar a la Paeria, encara que aquest, teniam l'intuició que aguantaria tot el camí, de Cubells cap a Lleida ja vam encendre una altre i a l'entrada de Lleida vam encendre un altre, sempre amb la Flama del Original.
De tal manera que ahir, els que anabam al cotxe ens vam sentir molt orgullosos, de tenir un nou fet històric a Lleida.
Podeu veure més imatges al nostre Facebook, cliqueu sobre l'album! | 0.824876 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_7_130966 | Arxiu mensual: juliol de 2009
Ara que han tornat a haver casos de morts per violència masclista, m’agradaria fer esment de dos textos que he llegit a les pàgines del diari El País (27/07/09)
El primer és escrit per Gemma Lienas i està relacionat amb els casos de violació de noies menors per part de grups de nois, la majoria també menors d’edat, ocorreguts recentment a uns pobles d’Andalusia. El fet ha suscitat una agra polèmica sobre l’edat penal a Espanya i la conveniència de rebaixar-la, cosa que alguns defensen (oblidant, potser, que tot i així la legislació preveu alguna mena de reeducació de la seva conducta). També s’han relacionat amb els successos conceptes com manca de valors i d’educació del jovent, permisivitat extrema de bona part de la societat…. L’article de la Lienas es titula ¿A quién deberímos imputar? I destaca: ” Una de cada cuatro niñas antes de los 17 años sufrirá abusos sexuales y el 85% de éstas serán violadas por alguién próximo.” L’autora afegeix a la polèmica un ingredient que, tal vegada, ha estat poc abordat: la violència sexista. El delicte comès per aquests nois contra aquestes nenes no és cap altre que el de violència contra les dones. I contra aquest delicte, ara comès per uns nens, cal sobretot que canviïn les mentalitats. Llegiu-lo, és ben interessant.
L’altre text que avui m’ha cridat l’atenció és una carta al director escrita per una dona, Carolina Ventura Álvarez-Arenas i no indica la seva procedència geogràfica. La carta es titula Millennium i, evidentment, parla de la trilogia de l’autor Stieg Larsson. En realitat és un elogi de dos homes que, indubtablement, no tenen res a veure amb aquells altres que no estimen (és a dir, odien) les dones. En primer lloc fa un reconeixement a Diego López Garrido pel text publicat a Babelia el passat 18 de juliol Larsson y el retorno de las amazonas tot agraint-li la sensibilitat cap al tema de violència contra les dones que segons la ressenya és, evidentment, el tema més important de la trilogia de Larsson.
En segon lloc, òbviament, agraeix també l’autor la seva creació d’uns personatges femenins tan innovadors per la seva fortalesa i la seva personalitat. I no només la inquietant protagonista, Lisbeth Salender sinó també totes les altres dones, la Rosa, la germana de Mikel, l’Erika…
L’anomenada Comissió, basant-se en la Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació Contra la Dona de Nacions Unides de 1967, comença a preparar la CEDAW el 1974. L’Assemblea General de les Navions Unides finalment la va aprovar el 18 de desembre de 1979.
Periòdicament, els executius dels diferents països presenten informes a aquesta comissió per tal d’anar valorant els avenços de les polítiques d’igualtat. En concret , els representants espanyols ho feien avui dimecres. A l’informe del Govern, realitzat per Instituto de la Mujer es recull literalment “en el període 2004-2008 s’ha assistit en el nostre país a un increment considerable de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones”. S’afirma que la Ley Orgánica de Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres, de 2007, aborda “la integració del principi d’igualtat a la política d’educació, garantint la igualtat real d’oportunitats”. Notícia sobre l’ informe oficial .
L’ONU, però, admet també el que anomenem estudis ombra que permeten al comitè contastar la informació oficial. El de la Plataforma Impacto de Género YA ( formada per 23 grups i associacions feministes entre les quals la Comissió de matractaments a les dones) afirma que, malgrat les lleis de protecció integral contra la violència de gènere i d’igualtat efectiva entre sexes “l’aprovació de les normes no ha estat acompanyada de polítiques públiques eficaces i ben dotades econòmicament” i denuncia que persisteixen “importants impediments de l’accés efectiu a la igualtat i a una vida sense violència per a les dones”. S’alerta, per exemple “que no s’actua per eliminar la discriminació amb tots els mitjans apropiats i no es garanteix l’exercici i gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals en no existir “investigació relativa a la magnitud de la violència contra les dones amb aportacions orientatives sobre eñl balanç de resultats d’aplicació de la llei”. També es palesa dèficit en matèria sanitària, on es destaca que “el percentatge d’avortaments practicats en la xarxapública sanitària és inferior al 3%, el personal sanitari segueix esgrimint l’objecció de consciència malgrat que la Cedaw considera discriminatori utilitzar-la per mermar l’aplicació de les lleis que reconeixen drets fonamentals de les dones”. Informe de la Plataforma
Són, doncs, dos informes discrepants; mentre que l’oficial mostra que al pais per llei està garantida la coeducació real a l’estudi ombra s’assegura que “existeixen deficiències en coeducació i que 150 centres d’educació separada per sexes es financien amb diners públics”. També es denuncia que, “tot i que en els darrers anys la tasa d’activitat femenina ha tingut un creixement elevat, segueix sent la més baixa en relació a la mitjana europea”
Enguany s’ha commemorat el centenari del naixament Charles Darwin (1809-1882), naturista autor del conegut tractat L’origen de les espècies. També ha estat publicat al Regne Unit (Nadal 2008) un llibre de cuina de la seva no gens coneguda esposa, Emma Wedgwood Darwin (1808-1896), que conté més de 40 plats victorians, des de xampinyons a la brasa fins a pasta fullada de formatge.
Les receptes formen part dels diaris d’Emma, on anota esdeveniments i successos ocorreguts al seu espòs i també consells de salut i alimentació. Hi trobem procediments per conservar els aliments etc.
El llibre s’ha publicitat com a la solució perfecta per als que han d’afrontar un Nadal de crisi creditícia i ha estat editat a càrrec de les autores Dusha Bateson i Weslie Janeway, les quals han tingut accés als arxius de la Universitat de Cambridge (sud d’Anglaterra), on Darwin va estudiar de 1828 a 1831.
“Emma fou una senyora molt subestimada. No era Delia Smith (la cèlebre cuinera), però havia d’alimentar el seu espòs, set nens i dotze criats. El llibre mostra l’enfoc metòdic que ella tenia a recopilar les seves receptes”, va dir Bateson. Les vendes del llibre, publicat per la Universidad de Cambridge, ajudaran a finançar projectes d’ investigació de les cartes de Darwin, guardades en aquesta institució acadèmica.
“La seva teoria de l’ evolució per selecció natural és una de les més importants de la ciència i encara estudiem tot el que ell va escriure” va declarar Adam Perkins, comissari de manuscrits científics de la Biblioteca de la Universitat de Cambridge. Tot i així, “és un procés costós que demana especialitzats i, per tant, la seva financiació és vital”.
Segons llegim al Diario de Ibiza (16/07/09), la Secretaria de Salut laboral de Comissions Obreres ha organitzat unes jornades per analitzar els riscos laborals als quals estan exposades les dones treballadores. La ponent Montse López, tècnica de l’Institut Social de Treball, Ambient i Salut ( Istas ), va assenyalar la importància de “fer visibles els danys que pateixen les dones en el seus treballs no reconeguts com a risc laboral”. Per exemple, l’esgotament físic i mental originat en una cadena de muntatge, l’assetjament sexual i els relacionats amb la reproducció, embaràs i lactància. A tota la feina fora de casa, les dones han d’afegir les tasques de la llar. A l’illa aquests riscos afecten particularment les dones que treballen a l’hosteleria, en concret cambreres de pis d’hotels. Algunes pateixen problemes de salut comuns, sobretot musculo-esquelètics.
“Es calcula que van ser sis-centes les dones soldat que van combatre durant la guerra de Secessió. S’havien allistat disfressades d’homes. Hollywood ha deixat escapar aquí el que podria ser un gran tema històric -o potser hi ha renunciat per una qüestió ideològica. Els llibres d’història sempre s’han mostrat reticents a parlar de les dones que no respecten el marc de la divisió de sexes, i aquest límit no es troba enlloc tan marcat com en l’àmbit de la guerra i de les armes.”
Així comença el tercer volum de la trilogia d’ Stieg Larsson , La reina al palau dels corrents d’aire, el desenllaç de la sèrie que presenta una heroïna molt singular, la pirata informàtica Lisbeth Salender , qui odia els homes que no estimen les dones i somia en un bidó de gasolina amb el qual cremar-los.
Podem llegir a l’article de La Vanguardia (14/07/09) El estraño caso de Stieg Larsson una aproximació a la biografia de l’escriptor i periodista: Larsson (Västerbotten, 1954- Estocolm, 2004) era un periodista idealista i compromès, expert en l’ extrema dreta sueca. Des de ben jove manifestava que esdevindria escriptor de novel·la negra, gènere al qual era addicte (en especial, a les anomenades dames del crim ), i en fer els 47 anys va començar a escriure la seva exitosa trilogia. Ho feia de nits, després de la seva feina a la revista Expo, fundada i dirigida per ell. Va escriure ràpidament els tres volums d’aventures de la Salender i el periodista Mikael Blomkvist (en nou mesos més de 1.500 pàgines) els va lliurar a l’editorial i pocs dies després va morir d’un atac de cor. No va poder veure com les seves novel·les esdevenien un fenomen global amb molts de milions d’exemplars venuts.
Larsson va introduir en les seves novel·les alguns dels temes socials que més el preocupaven com la violência contra les dones. La seva companya, l’arquitecta Eva Gabrielsson diu que “aquest era per a ell un compromís ferm des que de jove va presenciar una violació i es sentia culpable de no haver-la pogut evitar; per això va dedicar molt de temps a ajudar les víctimes”.
Hem sabut avui per la premsa que a partir del 24 de juliol seran a disposició dels jutjats de tot el país 3000 polseres localitzadores d’acusats d’agressió de violència contra les dones. Aquests braçalets tindran vigilats els maltractadors amb ordre d’allunyament les 24 hores del dia, envia senyals a la central i informa si l’agressor s’acosta a la víctima a menys de 500 metres. Malauradament els dispositius que ara entraran en servei només cobreixen un 10% de les ordres d’allunyament que es van dictar el 2008 i, per tant, atendran ara per ara les situacions de més risc. D’altra banda, la mesura arriba amb retard perquè ja estava prevista des de 2004 amb l’aprovació de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció contra la Violència de Gènere, però només havien posat en marxa aquest sistema tecnològic de control a Balears i a la Comunitat de Madrid. En aquesta, des de març de 2006 hi ha 55 equips disponibles i 165 persones, entre maltractadors i víctimes les utilitzen. El Govern balear va lliurar 25 polseres antimaltractament als magistrats l’octubre de 2006 i tan sols són en circulació 8.
L’any 2008, a la totalitat de l’Estat espanyol, es van registrar 63.000 delictes relacionats amb violència masclista i de les 70 victimes mortals, 10 tenien mesures de protecció en vigor. Aquest any ja hi ha hagut 26 víctimes mortals, cinc de les quals amb mesures de protecció.
Del 6 al 29 de juliol podem veure a Vila (Centre Sociocultural S’Alamera que depèn del Consell d’Eivissa), una exposició que apropa al públic més 50 obres de 10 dones artistes (pintores i alguna escultora) amb la qual es vol potenciar la presència de la dona dins la vida cultural illenca. A la mostra podem veure obres de: Antònia Martín, Elvira Escandell, Margarita Escandell, Júlia Ribas, Loli Hidalgo, Francesca Buforn, Carmen Pérez, Paloma de los Ríos, Sílvia Ferrer i Susana Juan. Allò que tenen en comú és ser dones i artistes.
Com diu el Conseller del Departament de Política Educativa i Cultural, Marià Torres Torres “la creació de la dona ha estat silenciada, com una tasca domèstica més, com quelcom pertanyent a l’àmbit de la vida privada (…) l’exposició es proposa recuperar la veu de la dona creativa.”
M’ha agradat particularment la pintura de Júlia Ribas que mostra dues branques temàtiques: una visió del paisatge africà en tons ocres i una mostra de l’arquitectura eivissenca amb predomini dels blancs.
A les Pitiüses les dones sovint assumeixen les tasques del camp perquè els homes de la família s’han anat incorporant al sector terciari. Des de fa 5 anys l’Associació de Dones Pageses i del món Rural de les Pitiüses treballa per i amb les dones del camp d’Eivissa i Formentera en projectes factibles, que volen millorar l’entorn de les dones que treballen el camp malgrat que la majoria no són titulars de les finques. De fet, de les 11 dones que integren la directiva de l’associació, només dos ho són. La majoria de les 158 dones vinculades a l’associació són filles de pagesos, han fet feines del camp des de la seva joventut i ara s’encarreguen de les terres i els animals a plena dedicació. La tasca principal de l’associació és ajudar les dones a tramitar documents i donar-los informació sobre ajudes específiques per al món rural.
Al reportatge del diari El País El fracaso escolar, ¿cuestión de sexo? (12 d’abril de 2009), segons el pedagog Antonio Matamala (director de Batxillerat del col·legi Liceo Europeo de Madrid) les noies superen els nois en comprensió lectora, atenció a classe i esforç personal (mentre que els nois estudien de mitjana tres hores setmanals, les noies ho fan vuit).
Destaquen encara aquests altres titulars: Més del 80% dels alumnes conflictius són nois. El percentatge de nois repetidors (49%) quasi dobla els de les noies (26%) El 36% dels nois surten del sistema escolar sense finalitzar ESO.
Pel que veiem, doncs, en educació el sexe dèbil és clarament el masculí. El percentatge de llicenciatures aconseguit per les dones ronda ja el 61%; tot i així, elles segueixen mostrant-se reticents davant carreres científiques. | 0.887763 | curate | {"ca": 0.9640758154569498, "es": 0.03592418454305025} | http://blocs.xtec.cat/bellvitgecoeducacio/2009/07/ |
mc4_ca_20230418_5_363131 | Auxiliar Administratiu ICS Oposicions ICS - Editorial CEP
Auxiliar Administrativo Oposiciones ICS
Auxiliar Administratiu ICSICS_cep72522018-09-17T12:58:33+00:00
Oposicions Auxiliar Administratiu ICS
Titulació Requerida Auxiliar Administratiu ICS
Funcions Auxiliar Administratiu ICS
Salari Auxiliar Administratiu ICS
El salari base d’un Auxiliar Administratiu de l’ICS, és d’uns 734.51 euros. Sou que augmentarà amb diferents complements.
Requisits de l'Auxiliar Administratiu ICS
Estar en possessió del títol d’Educació Secundària Obligatòria, el Graduat en Educació Secundària, Graduat Escolar, Batxiller Elemental o Tècnic Auxiliar Administratiu o estar en condicions d’obtenir-ho en la data de publicació de la convocatòria.
Les persones que estiguin interessades en participar en aquest procés de selecció per a la categoria d’Auxiliar Administratiu de l’ICS hauran de tramitar la seva inscripció dins del termini de sol·licitud telemàticament en la web de l’ICS: www.ics.gencat.cat una vegada aquí, l’aspirant ha d’identificar-se i registrar les seves dades. A més, l’aspirant haurà de pagar per poder examinar-se la taxa d’examen corresponent. En anteriors convocatòries la taxa d’examen per a la categoria d’Auxiliar Administratiu ICS era de 28.70 euros.
Proves Auxiliar Administratiu ICS
En aquesta fase de l’oposició en convocatòries anteriors només s’ha avaluat a aquelles persones que han passat la fase d’Oposició. Els mèrits que l’auxiliar administratiu de ‘ICS ha pogut presentar han estat els següents:
– FORMACIÓ: Màxim 30 punts
Expedient acadèmic,
Per cada matrícula honor.
Per cada excel·lent.
– FORMACIÓ CONTÍNUA: 28 punts
Cursos, Tallers i Seminaris (a distància)
Cursos, Tallers i Seminaris (presencials)
– EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL: 50 punts
Centres Sanitaris del SISCAT, cooperació al desenvolupament o ajuda humanitària
Tutor de pràctiques per a alumnes de formació professional de Grau Mitjà branca administrativa.
Un any acadèmic (que equival a 5 mesos o 500 hores) i aplicarà la part proporcional en cas de constar menys mesos o menys hores en el certificat emès
– INVESTIGACIÓ: 15 punts
– ALTRES MÈRITS ADDICIONALS: 20 punts
Haver superat l’anterior convocatòria d’Auxiliar Administratiu ICS
Coneixement de la llengua catalana nivell D o superior
Coneixements d’anglès (puntua sempre el nivell de coneixement més alt)
Pots consultar aquí tots els detalls del barem de mèrits per Auxiliar Administratiu ICS. | 0.782965 | curate | {"ca": 0.9133333333333333, "es": 0.02666666666666667, "en": 0.044583333333333336, "pt": 0.015416666666666667} | https://ics.editorialcep.com/temario/auxiliar-administrativo/ |
mc4_ca_20230418_9_713945 | Ajuntament de Canet de Mar - Activitats GGespaiCaixa
Plànol Conèixer Canet de Mar - Apunts i curiositats Àlbums de fotos Canet en vídeo Enllaços web Mapa del web Telèfons d'interès Turisme Paraula/es a cercar:PortadaAgenda16-03-2017AGENDADijous, 16 de març de 2017Versió per imprimirActivitats GGespaiCaixaPintura,
inici d´informàtica,
internet dia a dia,
i moltes coses més.Ho organitza: GGespaiCaixaMarc: FormacióCompartir:Informació relacionadaDimarts, 4 de juliol de 2017Curset intensiu de Lindy Hop i SalsaDijous, 15 de juny de 2017Taller: Tècniques teatrals per comunicar i vendre millorDilluns, 12 de juny de 2017Taller Exprimeix Youtube i el vídeo màrqueting al teu negocigratuït per a empreses i emprenedors/eresDilluns, 3 d'abril de 2017Cursos i tallers de les Mares MalabaristesAbril - 2017Ajuntament: Ample, 11 - 08360 Canet de Mar//T.937 943 940 - F.937 941 231//[email protected]ís legal · Crèdits · Intranet | 0.827031 | curate | {"ca": 0.9795258620689655, "en": 0.020474137931034482} | http://canetdemar.cat/document.php?id=15760 |
mc4_ca_20230418_14_640840 | El Pedrís amb Marc Farré del dissabte 7 d’octubre del 2017 – Espluga FM Ràdio
Arxiu Sonor - El Pedrís
El Pedrís amb Marc Farré del dissabte 7 d'octubre del 2017
https://www.esplugafmradio.info/wp-content/uploads/2017/10/Pedrís-del-dissabte-7-doctubre-2017.mp3
Aquest dissabte hem parlat amb el Marc Farré, un jove de Vimbodí i Poblet. Hem conversat amb ell a l’Ermita de la Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí, ens ha explicat com afronta la seva vida i com recentment s’ha independitzat, tot i la seva ceguesa.
Informatiu Diari del dimarts 10 d’octubre del 2017
Un curt enregistrat a l’Espluga, premiat al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges
L’ADF de l’Espluga celebrarà el 30è aniversari amb una trobada de vehicles d’emergència
El càmping Montblanc Park presenta el projecte per a cobrir la piscina
No es pot comunicar amb Instagram. | 0.710176 | curate | {"ca": 0.8819277108433735, "en": 0.1180722891566265} | https://www.esplugafmradio.info/2017/10/el-pedris-amb-marc-farre-del-dissabte-7-doctubre-del-2017/ |
naciodigital_ca_20220331_0_318743 | L’Ajuntament de l’Ampolla ha millorat els accessos a la platja de l’Arquitecte i a la platja dels Pinets amb l’objectiu de preparar el municipi per a la campanya estival. Ambdues accions, executades per l'empresa Bioma, han tingut un cost total de 18.170 euros.
En el cas de la platja de l’Arquitecte, s’han construït unes escales sobre la rampa de formigó ja existent per accedir a la platja. Les escales tenen una estructura de fusta de pi tractat fixada al terra amb claus i taco químic, i amb esgraonat amb tauló de fusta de pi. D’altra banda, també s’ha ampliat el tram de barana fins al final de la rampa. Estes obres han tingut un cost de 7.162 euros.
Pel que fa a la platja dels Pinets, les obres han consistit en la construcció d’unes escales sobre una estructura de bigues de fusta de pi des del nivell de la vorera del passeig fins a la platja. Les escales han estat construïdes sobre una estructura de bigues de fusta de pi tractat, fixades sobre el terreny natural amb elements metàl·lics inoxidables i amb esglaons de taulons de fusta. En esta acció, que també inclou la instal·lació d’una barana, s’han invertit 11.008 euros. | 1 | perfect | {"ca": 0.9593639575971732, "es": 0.04063604240282685} | https://www.aguaita.cat/noticia/12473/ajuntament-ampolla-millora-acces-platges-arquitecte-dels-pinets |
oscar-2301_ca_20230418_4_20095 | Els grups de 6è de primària del CEIP Mare de Déu del Toro (Mercadal) van anar a conèixer l'ecosistema al pont des bosc. El matí del passat dimarts 5 novembre de 2013, començà amb una caminedeta d'uns 40 minuts des del col.legi fins el pont des bosc. Degut a les poques pluges no vam veure bolets però si que vam poder pujar pel torrent.
Durant la sortida els alumnes van experimentar com és un alzinar i les caracterísques que el fan diferent a altres entorns. Com he dit no vam poder agafar bolets però si que vam diferenciar la vegetació de l'entorn i les seves funcions.
Els alumnes van tenir els seus moments per cercar i intentar resoldres els dubtes. No se sap mai on es pot trobar un fong, un insecte, un fruit o algun tipus d'organisme desconegut .
També van haver de fer els seus deures i emplenar el material didàctic sobre l'entorn. És la part que menys va agradar però no tot són flors i violes alhora d'aprendre.
Finalment vam fer el camí de tornada al centre desprès d'un matí d'experimentació, entreteniment i aprenentatge. Gràcies a tots per gaudir de la naturalesa!
Publicado por CA Far de Cavalleria en 11:10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Camp d'Aprenentatge Far de Cavalleria
CA Far de Cavalleria
El Camp d'Aprenentatge Far de Cavalleria forma part de la xarxa de camps d'aprenentatge de la Conselleria d'Educació i Cultura del Gover de les illes Balears.Està situat al Cap de Cavalleria a la Tramuntana de Menorca. El C.A. ofereix als centres escolars no universitaris un grapat de itineraris i activitats dirigides al coneixement i estudi de l'entorn natural de Menorca. | 0.797014 | curate | {"ca": 0.9583333333333334, "es": 0.041666666666666664} | https://cafardecavalleria.blogspot.com/2013/11/sortida-pont-des-bosc.html |
cawac_ca_20200528_2_24514 | Educació
24.10.2012
Accions per millorar el rendiment escolar
Continua el programa ‘Acompanyament a l’estudi’ que l'Ajuntament va iniciar a l'últim tram del passat curs escolar. Els 80 alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles públiques i concertades han iniciat classes, en grups reduïts, per reforçar assignatures concretes.
Ara són més organitzats, han millorat en matemàtiques i ortografia i es concentren millor. Aquestes són les primeres conclussions del programa ‘Acompanyament a l’estudi’ que l’Ajuntament va dur a terme durant el darrer quatrimestre del curs 2011-2012 amb una vuitantena d’alumnes de 5è i 6è de primària. L’èxit d’aquest primer programa pilot (es va fer del febrer al maig, de manera experimental) ha empès l’Ajuntament a repetir l’experiència.
Es tracta d’unes classes reduïdes –dos cops per setmana– en què l’alumnat rep una atenció personalitzada de professorat qualificat que els ajuda, no només en matèries acadèmiques com les matemàtiques o la llengua, sinó que fan un seguiment que els permet detectar altres problemàtiques, com la falta d’atenció o la dificultat per concentrar-se. Aquesta és una de les eines que l’Ajuntament ha posat a l’abast de les famílies per lluitar contra el fracàs escolar. Una prioritat en temps com l’actual. A més, el fet de realitzar les classes en espais que formen part de les biblioteques Miquel Martí i Pol i Mercè Rodoreda els ajuda a identificar pautes de comportament com el silenci, la concentració o la recerca d’informació per als seus treballs. | 0.841161 | curate | {"ca": 0.9933862433862434, "de": 0.006613756613756613} | http://www.sjdespi.cat/sjd/seccio_de_premsa/despi_noticies/educacio/rendiment_escolar |
oscar-2301_ca_20230418_5_230825 | - El que passa és que vostè i la seva família són uns carques, uns antisocials i no ens deixen disfrutar de la vida i d’aquesta Barcelona oberta que tots volem
La política, en el fons, és molt simple. És senzilla. Es regeix per regles clares. I només quan aquestes regles es trenquen comencen els problemes.
És l’exemple de l’escala de veïns. Ets un veí modèlic, respectes les normes de la comunitat, actues amb sentit comú. I de repent arriben uns personatges que foten la música al mil a les cinc de la matinada. El primer dia calles i t’aguantes. Després puges i els hi dius que no són hores de tenir la música a tota pastilla. I llavors va i t’insulten.
En política, a ERC és exacatament el mateix. Si hi hagués sentit comú, si seguissin les regles bàsiques de la política, si no es perpetuessin en els càrrecs, si no s’agafessin desesperadament al càrrec quan perden vots a cabassos, etc. les coses serien molt més civilitzades. Però són els que trenquen, violen, les regles del sentit comú els qui posen les coses difícils, per no dir molt complicades.
Què passa quan la gent es planteja, escolti, vostè ha perdut més vots dels que ha conservat, potser hauria de plegar… Llavors et diuen que ets un sectari, que estàs desenfocat, etc.
Quan continues dient, escolti, és que vostè està fent una cosa que és incomprensible, i ha de plegar, llavors s’exciten i et diuen de tot.
La Rut Carandell porta fent una campanya a cor obert intentant denunciar aquests veïns tocacollons que fan la vida impossible a la resta de veïns. I els hi diu, vostès han perdut la confiança de la ciutadania. Vostès estan enganyant la gent dient que pleguen mentre continuen. Vostès només estan pendents de conservar les seves poltrones.
I llavors l’ataquen a n’ella. I li diuen que és poc respectuosa. I que està crispant l’ambient.
El que és una puta vergonya és que a una persona decent i compromesa com la Rut, que s’està deixant la pell per defensar un missatge de renovació, per oferir un futur a ERC a Barcelona… ara vinguin i l’acusin de crispar l’ambient. No hi ha vergonya. Que la gent que intenta restablir l’ordre i el sentit comú s’hagi de sentir aquestes coses sí que és una vergonya.
I que hi hagi militants d’ERC tan pusilànimes que es pensin que la Rut és massa dura denunciant els energúmens, els que fan la vida impossible a la resta de l’escala, els que perden més vots dels que conserven… és per plegar, per enviar-los A TOTS a pastar fang.
Però la Rut aguantarà ferma en contra de totes aquestes falsedats i manipulacions, plantarà cara també en aquest terreny de la mentida en que han instal·lat, els de sempre, els apoltronats, la campanya. Perquè té la raó. I perquè el que denuncia és just. Perquè els qui han fracassat haurien d'haver plegat. No passa res per reconèixer un fracàs, ben al contrari. Però no, aquí els que fracassen encara ens volen fer vendre que són els reis dels mambo i s'aferren a la poltrona desesperadament. Per això la continuarà denunciant el que cal denunciar i plantant-se davant els qui cal plantar-se perquè abusen continuament de tots nosaltres.
No sé si la Rut guanyarà divendres vinent. Sé que és el que necessita ERC, també a BCN, i el país. Però, en qualsevol dels casos, la Rut és la veïna que tots voldríem a la nostra escala, que planta cara als energúmens que ens fan la vida impossible i que ningú gosa dir-los-hi res.
Rut, endavant!
Publicat per Elies a dijous, d’octubre 09, 2008
6 comentaris:
Anònim ha dit...
Elies,
Bona metàfora, i bon exemple, el de la Rut.
Més antiga a ERC , i més fidel a ERC, que cap de la direcció actual d'ERC.
Capacitada, honesta, treballadora, amb principis, i coherent. Defensa, practica i difón els principis i els valors de la gloriosa ERC del president Macià.
Primer Catalunya, després Catalunya, després tots els catalans i catalanes.
La Rut ja ha guanyat donant, com sempre, la cara, la serenor, la capacitat i les sol.lucions i decisions a prendre per a encara una situació molt trista, internament, i externament, d'ERC.
Sempre, a la llarga, guanyen les persones bones i les bones persones, com la Rut. Un luxe per a ERC.
I, com sempre, tornarà a guanyar, encara que no guanyi cap càrrec.
Cordialment,
Andreu
09 d’octubre, 2008
Anònim ha dit...
Molt encertat. I ben cert que existeix resposta automatitzada de caràcter esquizofrènic i desquiciat a tot argument. I els arguments fonamentats son critica si s'han fet les coses malament, i els insults i atacs, impotència del que no te arguments per que no te raó. Aquesta pràctica però, és avui ja tant estesa a can Esquela que sembla que formi ja part del seu perfil psicològic.
09 d’octubre, 2008
Elies ha dit...
Bé, Andreu, bé.
Je je je, Tresinores, què bo això de Can Esquela... (per cert, que em pensava et tenia linkat, i veig que no, ara ho faré)
09 d’octubre, 2008
Anònim ha dit...
Amic Elies,
Senzillament, gràcies.
Ja saps que conec la Rut des de fa anys. La metàfora del veí responsable i educat que reclama correcció i justícia no podria ser més encertada.
També estenc l'agraïment a l'Andreu, que ha fet un comentari magnífic.
"Tenim la raó contra bords i lladres,
el meu poble i jo"
Salvador Espriu
09 d’octubre, 2008
reflexions en català ha dit...
Endavant, Rut!! !
10 d’octubre, 2008
joliu ha dit...
Amics, en aquest precís instant em arribat al capdamunt de la pujada.
Comenceu a somriure i a disfrutar el camí de baixada.
10 d’octubre, 2008
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
A partir d'ara ens trobem al nou bloc...
DIES DE FÚRIA
Perfil...
Elies
La meva pàtria esdevé el meu somni i la meva lluita incansable per una terra lliure i pròspera. I aspiro servir Déu i Pàtria amb honor, dignitat i coratge. | 0.716039 | curate | {"ca": 0.9481415929203539, "es": 0.014867256637168142, "ar": 0.003185840707964602, "en": 0.009026548672566371, "pt": 0.012035398230088496, "it": 0.00831858407079646, "fr": 0.00017699115044247788, "ia": 0.002654867256637168, "gl": 0.001592920353982301} | https://elies115.blogspot.com/2008/10/rut-carandell-contra-la-immundcia.html?showComment=1223553780000 |
cawac_ca_20200528_2_45389 | Informació sobre les pràctiques
1. Què són les pràctiques en alternança:
Són pràctiques que no impliquen serveis retribuïts ni vinculació laboral i que realitzen els alumnes d'Ensenyaments Secundaris en empreses, mitjançant un conveni de col·laboració que subscriuen l'escola i l'empresa i que regula el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
2. Què és un conveni de col·laboració en pràctiques?
És un acord, subscrit amb el model oficial, entre l'escola i l'empresa, per tal que els alumnes d'Ensenyaments Secundaris puguin realitzar pràctiques, no retribuïdes, per completar la seva formació teòrica i pràctica.
3. Quines empreses poden establir convenis en pràctiques?
Totes les empreses que estiguin associades a alguna de les entitats professionals amb les quals el Departament d'Educació establert un conveni marc de col·laboració.
4. Com s'estableix un conveni?
Un cop establert el contacte entre l'escola i l'empresa, s’ha d'omplir i firmar el model oficial que facilita l'escola.
Per últim, hi ha de donar el vist-i-plau el Servei de Programes Escola-Treball del Departament d’Educació.
Cadascuna de les parts implicades es queda una còpia del conveni autoritzat.
5. Normativa legal
Aquests convenis, els regula l'Ordre ENS/193/2002 de 5 de juny i amb les modificacions de l’ordre EDC/21/2006 d 30 de gener del Departament d'Educació.
6. Durada de les pràctiques
El temps màxim és de quatre hores diàries i vint de setmanals, amb una durada de 400 hores a partir del mes de febrer.
7. Control i seguiment de les pràctiques en alternança
A l'escola
Els tutors de pràctiques. (Un per a cada branca professional). Periòdicament visiten l’alumne/a i en fan el seguiment.
A l'empresa
Una persona responsable, que coordina amb el tutor de pràctiques del centre educatiu el Pla d'Activitats que l'alumne ha de fer a l'empresa.
A l'Administració
El Servei de Programes Escola-Treball, que s'ocupa d'autoritzar els convenis i donar el suport necessari per fer el seguiment d'aquestes pràctiques.
8. Valoració de les pràctiques. L’avaluació continuada de les pràctiques es fa en el quadern de seguiment de pràctiques que té cada alumne/a, on hi consten les activitats desenvolupades i els objectius assolits. | 0.787235 | curate | {"ca": 0.9735159817351599, "cs": 0.006392694063926941, "oc": 0.012328767123287671, "it": 0.00684931506849315, "da": 0.0009132420091324201} | http://www.aprenents.cat/serveis.php?id=2 |
mc4_ca_20230418_8_618663 | TALLER D'EMOCIONS | Àmbar Associació | Àmbar Associació
Ambar / TALLER D’EMOCIONS
Espai de relació per treballar les emocions que són el sistema de comunicació universal més important que existeix per informar sobre què ens passa. Per tant, totes les persones senten un nombre determinat d’emocions, encara que no amb la mateixa intensitat, ni en les mateixes circumstàncies. Això depèn de l’experiència personal i la cultura, que facilita la seva expressió o la reprimeix.
El descobriment del que representen les emocions de cara a la maduresa personal, la vida social i la felicitat té un abast molt més gran del que actualment som capaços d’imaginar.
L’afectivitat és la base de la solidaritat, de la convivència i del propi coneixement. El creixement del nen o nena es malmet o s’interromp, si no es dóna un acompanyament afectiu adequat.
Es realitzaran dues sessions familiars: una prèvia al grup i la segona per fer la devolutiva del grup als pares, mares i/o tutors del menor.
El fil conductor del taller és el llibre “El tresor de l’Elna”.
Vuit sessions grupals, en les que es treballaran els següents aspectes teòrics a través de dinàmiques pràctiques i vivencials:
· Les emocions i les creences: ajudarem els nens/es a conèixer com ens sentim davant de diferents situacions i com aquest sentiment se sustenta en unes creences i alhora ens porta a generar automàticament comportaments de tot tipus.
· L’assertivitat i l’empatia: saber-nos posar en el lloc dels altres i tenir eines per comunicar-nos i relacionar-nos amb ells, sense agressivitat, és la base de tota relació interpersonal sana. Així doncs, tenir l’oportunitat de desenvolupar l’habilitat de l’assertivitat en edats primerenques té molts beneficis: incrementa l’autoestima, ens proporciona la satisfacció de fer coses amb capacitat i control personal, es reafirmen els nostres drets personals, es redueixen problemes d’ansietat personal i social i disminueix la violència o agressivitat en les relacions interpersonals. Quan som assertius defensem sense violència les nostres conviccions i quan som empàtics aprenem a entendre i respectar les conviccions dels altres. En altres paraules, l’assertivitat i l’empatia són dues competències de comunicació bàsiques que ens ajuden a no generar en la nostra relació amb els altres situacions d’abús o de violència. Segurament, dins d’aquests paràmetres, generarem situacions de respecte i aprenentatge que són oportunitats indiscutibles de desenvolupament i maduració personal.
· Els secrets: cal donar l’oportunitat a les persones de decidir lliurement quines coses o fets estan disposats a guardar en secret. Per facilitar aquesta decisió, hem de poder pensar en les conseqüències del que ens guardem en secret i la seva utilitat.
Els secrets són un element fonamental en el manteniment d’un abús. Ajudarem l’infant a demanar ajuda, a partir de la detecció dels bons i mals secrets.
En aquest espai el que podem fer és iniciar aquesta formació, però sobretot transmetre la importància que pot tenir pel seu desenvolupament.
Aquest taller va dirigit a una població d’infants d’entre 7 i 12 anys.
El grup tindrà una durada de 10 sessions amb una freqüència quinzenal.
Dimarts, dijous o divendres de 17 a 18h
El cost serà de 15€ per sessió i per persona
Psicòloga d’Àmbar Associació
Educadora d’Àmbar Associació | 0.835868 | curate | {"ca": 0.9806119357770373, "de": 0.007573462587094819, "fr": 0.011814601635867918} | http://www.ambarassociacio.org/portfolio/taller-democions/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_264549 | L’ICG Força Lleida ha arribat a un acord per incorporar a l’aler pivot veneçolà Michael Carrera (Barcelona, Veneçuela, 1993) fins a final de temporada. Carrera, que medeix 1,96 i pot jugar tant de 3 com de 4, arriba per reforçar l’equip en el tram decisiu de la temporada.
Carrera es va formar a la universitat de South Carolina, i va començar la seva carrera professional a Rússia, al Autodor Saratov. Després va jugar a Veneçuela, Austràlia, Estats Units (NBDL), Mèxic, Argentina, Alemanya (a les files del Bamberg, amb el que va disputar l’Eurocup) i de nou a Veneçuela d’on arriba ara després de començar la temporada al Supersónicos de Miranda. És considerat el jugador més determinant del seu país, amb el qual ha disputat diferents tornejos internacionals -entre ells el Mundial de Xina el 2019 (19 punts i 4 rebots contra Argentina i 19 punts i 10 rebots contra Rússia)- i segons el director esportiu del club, Joaquín Prado és “un jugador polivalent, amb capacitat per generar tant de cara com d’esquenes a l’anella, i que destaca per la seva intensitat i afany competitiu”. A més, es tracta d’un jugador molt mediàtic al seu país, on se’l considera un puntal dins la seva selecció.
Carrera té previst arribar a Lleida el 3 de gener, i debutarà el dia 8 a la pista del Covirán Granada.
Més noticies
Actualitat
Gran reacció sense premi final.
Andorra es preparava per viure un dels partits més intensos de la jornada. L’ICG Força Lleida visitava la casa del líder per buscar avançar-se en la classificació. Cara i creu en els primers compassos del partit. L’encert de l’Andorra obligava l’ICG Força Lleida a aturar el
Llegir més »
25/11/2022 22:10
Actualitat
Prèvia J8: “La il·lusió també guanya al favoritisme”
Nova setmana de partit amb viatge inclòs. L’ICG Força Lleida es desplaçarà divendres cap a Andorra per a disputar la jornada 8 davant el primer classificat, l’Andorra. El tècnic lleidatà Gerard Encuentra assegura que el partit “serà un encontre molt
Llegir més »
23/11/2022 11:24
Actualitat
DOP Les Garrigues, força i alimentació per a l’equip
Aquest any tornem a comptar amb el suport de DOP Les Garrigues, qui serà la imatge principal de les rodes de premsa prèvies als partits. Albert Aliaga, president del Força Lleida i Enric Dalmau, president de DOP Les Garrigues, han
Llegir més »
22/11/2022 14:15
Actualitat
Bryce Nze arriba a l’ICG Força Lleida
L’ICG Força Lleida tanca el fitxatge de l’aler pivot Bryce Nze, qui s’incorporarà a l’equip per aquesta temporada. El jugador té la doble nacionalitat americana i nigeriana. Arriba a l’equip de Gerard Encuentra després de tres temporades als Butler Bulldogs
Llegir més »
21/11/2022 12:49
Actualitat
Retorn amb victòria
Hi havia ganes de bàsquet a l’Espai Fruita Barris Nord després de l’aturada per Finestres FIBA. I es notava en l’ambient i en cada cistella de l’equip. Ja ho va dir a la prèvia Gerard Encuentra, que seria un partit
Llegir més »
20/11/2022 15:16
Actualitat
Trobada d’Institucions i Empreses del Força Lleida
Ahir va tenir lloc a l’Espai Fruita Barris Nord la Trobada d’Institucions i Empreses que formen part del Força Lleida. La jornada va reunir un centenar de persones que, sobre el parquet del pavelló van poder intercanviar una estona agradable | 0.644443 | curate | {"ca": 0.974960876369327, "en": 0.015023474178403756, "fr": 0.01001564945226917} | https://cbflleida.cat/licg-forca-lleida-fitxa-laler-pivot-michael-carrera/ |
crawling-populars_ca_20200525_28_23439 | Consorci per a la Normalització Lingüística
RSS
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
RSS dels comentaris
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
(function( timeout ) { setTimeout( function() { var notice = document.getElementById("cptch_time_limit_notice_48"); if ( notice ) notice.style.display = "block"; }, timeout ); })(120000); Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. nou − 3 = .hide-if-no-js { display: none !important; }
Visita algun dels 38 establiments col·laboradors de Calafell per comprar-hi en català. | 0.436099 | curate | {"ca": 0.6125166444740346, "fr": 0.0039946737683089215, "en": 0.38348868175765644} | : /catalacalafell/img_8768_opt/ |
crawling-populars_ca_20200525_27_3006 | L’any 2008 Miguel Sebastián, que aleshores era ministre espanyol d’Indústria, va especular que al cap de cinc anys hi hauria en funcionament un milió de cotxes elèctrics a Espanya...
Indústria | 0.698065 | curate | {"ca": 0.9528795811518325, "pt": 0.04712041884816754} | : /vacances-cotxe-electric-ja-possible_0_1847815222.html |
macocu_ca_20230731_2_16593 | Entrevista a Javier Altayó
Feia temps que teníem pendent parlar amb en Javier Altayó (Sabadell, 1978), traductor de xinès, però no acabàvem de trobar el moment. Ara, amb l’aparició recent de El problema de los tres cuerpos, que ha traduït directament del xinès al castellà, semblava lògic que ens poséssim en marxa.
Javier, a hores d’ara ja deus estar molt adaptat a la vida a Taiwan, no? Com vas decidir-te a anar-hi?
A Taiwan m’hi sento com a casa. Des de ben petit m’havien atret la cultura de l’Àsia Oriental i el tarannà de la seva gent. Hi porto vivint de manera més o menys intermitent des de l’octubre de l’any 2001. L’onze de setembre d’aquell any, dia de l’atemptat de les Torres Bessones, jo era a casa fent una traducció tècnica de l’anglès avorridíssima. Estava molt decaigut perquè tot just havia tornat d’un any d’estada a la Xina on havia après moltíssimes coses tant de cultura com de llengua, però el meu nivell encara no era bo per a dedicar-me a traduir del xinès i per pressió familiar havia acceptat una feina de traductor de l’anglès que no m’omplia gens. D’alguna manera, l’impacte d’aquelles imatges esgarrifoses em va fer veure que la vida és molt curta i em va donar l’impuls que em calia per fer tot el possible per a tornar a l’Àsia, perfeccionar el meu nivell de xinès i dedicar-m’hi. El mes següent arribava a Taipei. Va ser una de les millors decisions de la meva vida.
A l’entrevista que vam fer a la Sara Rovira amb motiu del Dia de la Traducció vam tocar el tema estrella entre els traductors del xinès: es pot viure únicament de la traducció (literària) del xinès? Tu pots fer-ho o complementes aquesta activitat amb d’altres?
El cert és que entre aquells que traduïm al castellà o al català no en tinc notícia, tots ho complementem d’una manera o altra o fins i tot hi ha qui s’hi dedica per amor a l’art. En el meu cas concret la docència suposa al voltant del 80% dels meus ingressos, però no arriba al 20% de la meva jornada laboral. A part de fer classes de castellà, cosa que m’agrada perquè m’ho passo molt bé i l’ambient de progrés que es respira entre estudiants m’enriqueix, la major part del temps em dedico a traduir i a la consultoria i assessorament editorials.
La part de la docència queda clara, però... què vols dir, ben bé, amb “consultoria i assessorament editorial”? És el que també coneixem com a “serveis editorials”? En el teu cas, quines tasques duus a terme en aquest camp?
Aquest concepte inclou tot un seguit de feines com ara la gestió de drets d’autor, l’elaboració d’informes de lectura i la correcció de proves. Diem que la figura del traductor és invisible, però trobo que des de fa uns anys comença a prendre un cert relleu. En canvi, darrera d’una obra traduïda s’hi amaguen moltes altres feines que sí que passen totalment desapercebudes. Per exemple, a les edicions en xinès de llibres com La clau Gaudí (高第密碼) no hi trobaràs el meu nom enlloc, però al darrera sí que hi ha la meva mà, vigilant que una ironia s’hagi interpretat com a tal, que quedi clar que aquest nom és d’un barri i no d’un carrer...
Una de les fites de què em sento més orgullós en aquesta vessant de la meva feina va ser poder convèncer un editor taiwanès de comprar els drets de El pantano de las mariposas (蝴蝶的心事) de Federico Axat, tot i que per raons relacionades amb el seu final sorprenent en principi era una novel·la impossible de traduir al xinès. Per altra banda, encara tinc espines clavades i, per exemple, malgrat el meu informe de lectura positiu i el capítol de mostra que vaig traduir per a l’agent de l’autor Wu Ming-yi, encara no hem aconseguit vendre els drets de The Man with the Compound Eyes (複眼人), un llibre tan inclassificable com extraordinari.
Fins ara hem parlat de tasques invisibles aplicades a llibres en què no has participat com a traductor. Però tu també has traduït coses, i no sempre han estat de tipus literari. Què feies, abans de fer-te conegut amb la traducció de El problema de los tres cuerpos?
Abans feia moltes traduccions de tipus tècnic, però va deixar de sortir-me a compte. L’oferta laboral en aquest camp ha acabat evolucionat cap un perfil més aviat de corrector de traduccions automàtiques que no pas de traductor pròpiament, i això amb la conseqüent reducció de les tarifes. La part positiva d’aquest fet és que, gràcies a això, des de fa uns tres anys estic centrat en el món literari, cosa que em fa molt feliç.
Entrem en la part literària, doncs, que és la que ens ha empès, finalment, a fer aquesta entrevista. Parlem de les traduccions que has fet en aquest camp. Algunes, com El sueño de la montaña del oro (金山) i El problema de los tres cuerpos (三體), ja les hem llegides i n’hem parlat en aquest mateix bloc. Què ens en pots dir, tu?
El sueño de la Montaña del Oro, de Zhang Ling (Destino, 2012) pel que es veu no es va arribar a vendre gaire bé i és una llàstima, és una gran nissaga familiar que ho té tot: sexe, drama, èpica... Tot i les complexitats del llenguatge tècnic de El Problema de los Tres Cuerpos, a dia d’avui aquesta ha estat la traducció més complexa tant pel que fa a la llargada com pel que fa a la varietat de temes i registres que arriba a tocar. A més la vaig fer en un temps rècord: va arribar a sortir abans que la versió anglesa.
Pel que fa al conte Quién cuidará de los Dioses de Liu Cixin (Inclòs a Terra Nova 3, Fantascy, 2014) va ser un caramel, un regal que em va fer en Mariano Villarreal, apostant per fer una traducció directa del xinès com cal. Per mi va ser un tast de la genialitat d’en Liu i preludi del que un parell d’anys després em vindria amb la trilogia.
Doncs parlem de la trilogia, almenys de la primera part. Què ha significat traduir-ho, per a tu?
Un honor i un plaer molt grans, però també una responsabilitat extrema. La novel·la ens ha explotat a les mans i la gent clama per les entregues següents, els meus editors es mereixen un monument a la paciència. M’estimo tant el material que mai estic content amb el que faig, m’han d’anar exigint cada entrega i mai no m’havia passat.
Totes les teves traduccions són traduccions directes, sense versió intermèdia en idiomes com ara l’anglès. Creus que el mètode de la traducció indirecta, que havia estat força habitual en el cas de llengües llunyanes com ara el xinès, està desapareixent?
Pel que veig sí que desapareix, i ja era hora. La versió anglesa duia mesos al mercat quan vaig rebre l’encàrrec i per tant vaig tenir la sort de, un cop acabada la feina, en aquell últim mes que els traductors deixem reposar el text en un calaix abans de posar-nos a corregir-lo i enviar-lo a l’editorial, poder veure com s’ho havia fet ell abans de decidir-me, però en tot cas la meva traducció de El problema de los tres cuerpos és una traducció directa, igual que la d’en Ken Liu, i el lector pot triar indistintament l’una o altra perquè totes dues són igual d’adequades.
Per anar tancant l’entrevista, voldríem saber quines dificultats diries que té, traduir del xinès?
Anava a dir traslladar bé la veu narrativa característica de cada autor, però això no només és cosa del xinès. Potser que sempre t’has d’empescar maneres d’acurtar la gran distància que separa culturalment els lectors de la versió xinesa original i els de les meves traduccions (més de la que hi pugui haver amb el públic anglosaxó). No sé... dificultats n’hi ha, sens dubte, però personalment, com a traductor del xinès, les característiques d’aquesta llengua em fan sentir alliberat. Amb això vull dir que quan tradueixo al castellà d’una llengua culturalment i morfològicament més propera com ara l’anglès, no sé, cada vegada que per exemple un «house» no acaba sent un «casa», cosa que com tu saps pot no ser el cas, m’ho recriminen i m’ho fan justificar.
Una última pregunta: quant de temps haurem de resistir els qui hem quedat enganxats a la primera per de la trilogia de Liu Cixin?
La segona part surt al març i la tercera a l’octubre.
Bé, Javier, t’agraïm molt el temps que ens has dedicat i totes les coses que has compartit amb nosaltres. Evidentment, el teu gran hit ara mateix és El problema de los tres cuerpos, però estem segurs que publicaràs moltes altres traduccions tan bones com aquestes o més encara. Esperem poder-ne parlar aquí, a Caràcter Xinès. Mentrestant, si voleu, podeu seguir el blog visual d’en Javier a Tumblr: http://altayo.tumblr.com | 0.871856 | curate | {"es": 0.003143893591293833, "ca": 0.9896009673518742, "pt": 0.007255139056831923} | |
macocu_ca_20230731_8_502241 | Laia Andreu i Genís Zapater, protagonistes a la Matterhorn Ultraks
La Matterhorn Ultraks, disputada a Zermatt (Suïssa), el 25 d’agost, ha estat la primera de les dues proves de la copa del món d’skyrunning on la selecció catalana de curses per muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), participa aquest cap de setmana. La segona es celebra el diumenge 26 a Val Masino (Itàlia), que acull la mítica Trofeo Kima.
A la prova suïssa la selecció ha competit amb un equip format per: Jonatan Mora (CE Voltreganès), Gerard Españó (AE Mountain Runners del Berguedà), Laia Andreu (UE Vic) i David Prades (AE Mountain Runners del Berguedà). Els ha acompanyat el seleccionador català, Fernando Rosa.
Amb una previsió meteorològica que anunciava pluja fins al migdia, els més de 700 corredors que han pres la sortida de la Matterhorn Ultraks des de Zermatt a les 7am han pogut gaudir d’unes condicions excepcionals.
Gerard Españó arribant al punt més alt de la cursa, a 3.135 metres
La cursa suïssa compta amb 52 quilòmetres i 4.200 metres de desnivell positiu. Malgrat aquestes xifres, el circuit del Matterhorn és molt ràpid, amb un alt percentatge de trams corredors. A més, l’alçada es pot convertir en un factor determinant pels atletes que no estan acostumats a córrer a grans altituds. En només 16 quilòmetres, els corredors arriben al punt més alt del recorregut, a Gornegrat, situat a 3.135 metres. Des d’allà es pot gaudir d’una panoràmica de postal, amb el Mont Rosa, Breithorn i Matterhorn quasi alineats i vigilant impassibles.
Laia Andreu i Genís Zapater pugen al podi. Aleix Toda i Gerard Españó al Top 10
El primer dels desnivells durs de la Matterhorn Ultraks, que finalitzava a Gornegrat, al quilòmetre 16, ha posat a prova les cames i els glòbuls vermells dels corredors. Els corredors catalans han arribat amb forces a aquest punt, amb Genís Zapater (Ski Club Camprodon), Gerard Españó i Aleix Toda (AAE Escola Treball) situats entre els 10 primers. Entre les dones, Laia Andreu ha passat per Gornegrat a menys de 3 minuts de la primera, Virgínia Pérez.
Genís Zapater passava en quarta posició per Gornegrat
Les posicions s’han mantingut durant els 52 quilòmetres pràcticament iguals. El suís i local de Zermatt, Simon Anthamatten liderant la prova en tot moment. De prop l’ha seguit sempre l’andorrà Marc Casal i Genís Zapater ha sigut capaç de retallar temps conforme han avançat els quilòmetres i ha acabat tancat el grup dels tres primers.
En dones, Laia Andreu ha arribat a tenir a Pérez a molt poca distància, però la corredora de Guadalajara s’ha mantingut sempre ferma al davant. Molt per darrera les ha seguit l’atleta de la selecció basca, Mayi Mujika.
Top 10 amb color català a la Matterhorn Ultraks
Finalment, Simon Anthamatten s’ha proclamat guanyador de la Matterhorn Ultraks en un ajustat final, parant el cronòmetre en 5 hores exactes. A només 1 minut ha creuat la meta Marc Casal, i 1 minut després ho ha fet Zapater. Pel corredor de Matadepera, la tercera plaça a Zermatt li ha donat el seu primer podi en una prova de la copa del món d’skyrunning.
Dos catalans més han entrat entre els deu primers. Gerard Españó ha acabat en vuitena posició amb un temps de 5 hores i 25 minuts. Aleix Toda ha tancat el Top 10 amb 5 hores i 31 minuts. David Prades, membre del combinat català, també ha protagonitzat una bona cursa, acabant en la 13a posició, amb 5 hores 38 minuts. Jonatan Mora, que també ha corregut amb la samarreta de Catalunya, ha patit per acabar la cursa degut a un refredat però ha decidit no abandonar, creuant 38è i sumant punts per la selecció catalana, amb 6 hores i 22 minuts.
Laia Andreu no ha pogut donar caça a Virginia Pérez, que ha acabat guanyant a Zermatt amb un temps de 5 hores i 56 minuts. Andreu ha creuat la meta cinc minuts després, amb 6 hores i 1 minut. La corredora de l’UE Vic, que ha repetit la mateixa posició que va signar el 2017, s’ha trobat molt còmoda en un circuit que s’adapta a les seves qualitats, amb trams molt corredors i sense seccions tècniques. La tercera classificada ha estat Mayi Mujika, amb 6 hores i 22 minuts.
A l’espera del que faci l’altra meitat de la selecció catalana de curses per muntanya al Trofeo Kima, només restarà una prova de la copa del món d’skyrunning pels catalans, que es disputarà a la localitat de Limone, a Itàlia, a l’octubre. | 0.830912 | curate | {"ca": 0.9916705229060621, "es": 0.008329477093937991} | |
mc4_ca_20230418_16_228318 | Despierta Valencia (20/01/17) - CVRadio 94.5
Despierta Valencia (20/01/17)
http://www.ivoox.com/despierta-valencia-20-01-2017_md_16555602_wp_1.mp3
Hem entrevistat al professor del departament de Relacions Internacionals de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, Fréderic Mertens de Wilmars, per a parlar sobre l’investidura del president d’EEUU, Donald Trump.
Durant tot el programa, hem recopilat testimonis sobre la situació de les carreteres i les poblacions a causa del temporsal. Entre ells, el del Diputat de Carreteres, Pablo Seguí; o el del Director General de l’Agència de Seguritat i Resposta a les Emergències, José María Àngel; a més de vàries persones atrapades als seus cotxes, personal del Consorci de Bombers i veïns de les localitats afectades per la neu.
Hem entrevistato també a Raquel Lafarga, de l’AMPA del CEIP 103 de València.
Després de l’anàlisi a la nostra taula d’actualitat, ens ha acompanyat Ania Granjo, adbocada i consultora especialista en Empreses familiars i Famílies empresàries.
A més, com cada divendres, la nostra secció de Cinema Forum
http://www.ivoox.com/cinema-forum-despierta-valencia-20-01-2017_md_16555638_wp_1.mp3
Escolta tots els podcasts de ‘Despierta Valencia’ aquí:
Ania GranjoCV RadioCV Radiodespierta valenciadespierta valenciaFrederic MertensFrederic MertensJosé Forés RomeroJosé Forés RomeroValènciaValència | 0.706609 | curate | {"es": 0.03202328966521106, "de": 0.07278020378457059, "ca": 0.834061135371179, "en": 0.0611353711790393} | https://www.cvradio.es/val/despierta-valencia-200117/ |
mc4_ca_20230418_15_720179 | Per celebrar la cloenda del curs 2015-2016, el club BIBLOS ens va reunir
el passat 2 de juny al S.I. Salvador Espriu per conèixer cara a cara l'autora CRISTINA GARCIA MOLINA de Silenci a taula, un recull de 17 contes, guanyador del 23è Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa i el 27è Premi Literari Països Catalans-Solstici d'Estiu.
La proposta d'enguany era poder parlar distesament amb l'autora sobre els contes del seu llibre, del seu procés creador, del seu estil, de com es comença a escriure, etc. Però, també provar tots els tastets culinaris que havíem preparat entre tots els assistents. La presentació de l'acte va anar a càrrec de Lluís Lucero, professor de francès, poeta i rapsode.
La Cristina ens confesa que seva gestió va començar a les classes d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. En aquestes classes va trobar l'espai, el consell de professors-autors i la disciplina necessària per a què la necessitat que sentia d'explicar es transformés en un relat que enganxés al lector. A petició dels presents ens va parlar de la variada temàtica dels contes. Alguns contes, entre ells "Chop-Suey","No pengis" i "Silenci a taula", tenen un transfons biogràfic, provenen de la necessitat de l'autora d'exterioritzar un sentiment, una pena cruixent, un moment significatiu i posar-hi distància, objectivar-lo literàriament. D'altres
contes sorgeixen d'un títol, una frase començada, uns apunts anotats en
les seves llibretetes, un estri que sempre l'acompanya. També el teatre, especialment Chejov i Beckett, i innumerables lectures del seu passat estan presents en el rerefons de la temàtica dels seus contes. També ens comenta que el seu procès de creació és molt lent. Li agradaria poder escriure a raig, però, en canvi, el seu estil precís, amb llenguatge tot sovint poètic i que intenta sotragar el lector, només l'aconsegueix fent contínues revisions de la seva escriptura.
En definitiva vam conèixer una Cristina García senzilla, cordial i atentíssima a totes les nostres preguntes i qüestions. Una autora sensible que amb la companyia d'un gran orador va aconseguir fer-nos riure i crear un clima distès entre tots els assistents. Va arribar l'hora de provar tots els tastets i de parlar amb tothom amb la boca plena.
I a l'hora de les postres la Cristina va tornar a estar en la seva salsa. Ens va explicar que va portar el club de lectura de Llagostera durant 13 anys, i que li encanta llegir: "Sóc una lectora compulsiva" ens diu. I així que ens treu exemplars d'obres que ha trobat molt interessants i que ens les recomana, mentre ens en fa cinc cèntims: Elizabeth Smart, A Gran Central
Station em vaig asseure i vaig plorar.
Fréderic Pajak, La inmensa soledad. També, Manifiesto
incierto. Fleur Jaeggy, El último de la estirpe. Samanta Schweblin, Siete casas vacías.
Una vetllada plena d'idees, rialles, tastets culinaris, recomanacions de com començar a escriure, suggeriments literaris, pinzellades sobre autors, lectures de contes... En definitiva, una cloenda rodona! GRÀCIES CRISTINA!
i gràcies Lluís! I, no cal dir, que esperem amb ànsia la novel·la! | 0.804333 | curate | {"ca": 0.9426417568010489, "pt": 0.01245493280891511, "es": 0.044903310390036054} | http://biblosespriu.blogspot.com.es/2016/ |
wikipedia_ca_20230401_0_500088 | Consistoris de Benet XVI
Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Benet XVI, amb la indicació de tots els cardenals creats.
El Papa Benet XVI va crear 90 cardenals (provinents de 37 països) en 5 consistoris.
24 de març de 2006.
El 24 de març de 2006, durant el seu primer consistori, papa Benet XVI creà quinze nous cardenals (dotze electors i tres de més de vuitanta anys). Amb la creació dels nous dotze cardenals electors el nombre de cardenals electors arribà als 120, el límit màxim fixat pel Papa Pau VI el 1973:
- William Joseph Levada, arquebisbe emèrit de San Francisco, prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe creat cardenal diaca de Santa Maria in Domnica
- Franc Rodé, C.M., arquebisbe emèrit de Lubiana, prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica creat cardenal diaca de San Francesco Saverio alla Garbatella
- Agostino Vallini, arquebisbe-bisbe emèrit d'Albano, prefecte del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica creat cardenal diaca de San Pier Damiani ai Monti de San Paolo
- Jorge Liberato Urosa Savino, arquebisbe de Caracas (Veneçuela) creat cardenal prevere de Santa Maria ai Monti
- Gaudencio Borbon Rosales, arquebisbe de Manila (Filipines) creat cardenal prevere del Santissimo Nome de Maria a Via Latina
- Jean-Pierre Bernard Ricard, arquebisbe de Bordeus (França) creat cardenal prevere de Sant'Agostino
- Antonio Cañizares Llovera, arquebisbe de Toledo (Espanya) creat cardenal prevere de San Pancrazio fuori le mura
- Nicholas Cheong Jin-Suk, arquebisbe de Seül (Corea del Sud) creat cardenal prevere de Santa Maria Immacolata de Lourdes a Boccea
- Sean Patrick O'Malley, O.F.M.Cap., arquebisbe de Boston (Estats Units) creat cardenal prevere de Santa Maria della Vittoria
- Stanisław Dziwisz, arquebisbe de Cracòvia (Polònia) creat cardenal prevere de Santa Maria del Popolo
- Carlo Caffarra, arquebisbe de Bolonya (Itàlia) creat cardenal prevere de San Giovanni Battista dei Fiorentini
- Joseph Zen Ze-Kiun, bisbe de Hong Kong (Xina) creat cardenal prevere de Santa Maria Madre del Redentore a Tor Bella Monaca.
A més dels dotze cardenals electors va crear tres cardenals de més de vuitanta anys "en consideració del servei que han rendit a l'Església amb exemplar fidelitat i amorosa dedicació ":
- Andrea Cordero Lanza de Montezemolo, arquebisbe titular de Tuscania, arxipreste de la Basílica de Sant Pau Extramurs creat cardenal diaca de Santa Maria in Portico Campitelli
- Peter Poreku Dery, arquebisbe emèrit de Tamale (Ghana) creat cardenal diaca de Sant'Elena fuori Porta Prenestina mort el 6 de març de 2008
- Albert Vanhoye, S.J., rector del Pontifici Institut Bíblic i secretari de la Pontifícia Comissió Bíblica cardenal diaca de Santa Maria della Mercede e S. Adriano a Villa Albani.
24 de novembre de 2007.
El 24 de novembre de 2007 en el seu segon consistori restablí el "plenum" de cent vint cardenals electors amb la creació dels següents cardenals:
- Leonardo Sandri, arquebisbe titular de Cittanova, prefecte de la Congregació per a les Esglésies Orientals creat cardenal diaca dei Santi Biagio e Carlo ai Catinari
- John Patrick Foley, arquebisbe titular de Neapoli de Proconsolare, gran mestre de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem cardenal diaca de San Sebastiano al Palatino mort l'11 de desembre de 2011
- Giovanni Lajolo, arquebisbe titular de Cesariana, president de la Pontifícia Comissió i de la Governació de l'Estat de la Ciutat del Vaticà creat cardenal diaca de Santa Maria Liberatrice a Monte Testaccio
- Paul Josef Cordes, arquebisbe titular de Naisso, President del Consell Pontifici "Cor Unum" creat cardenal diaca de San Lorenzo in Piscibus
- Angelo Comastri, arquebisbe-prelat emèrit de Loreto, arxipreste de la Basílica Vaticana, vicari general de Sa Santedat per l'Estat de la Ciutat del Vaticà, president de la Fabrica de Sant Pere creat cardenal diaca de San Salvatore in Lauro
- Stanisław Ryłko, arquebisbe titular de Novica, President del Consell Pontifici per als Laics creat cardenal diaca del Sacro Cuore de Cristo Re
- Raffaele Farina, S.D.B., arquebisbe titular d'Oderzo, Arxiver i Bibliotecari de la Santa Església Romana creat cardenal diaca de San Giovanni della Pigna
- Agustín García-Gasco y Vicente, arquebisbe de València (Espanya) creat cardenal prevere de San Marcello mort l'1 de maig de 2011
- Seán Baptist Brady, arquebisbe d'Armagh (Irlanda) creat cardenal prevere dei Santi Quirico e Giulitta
- Lluís Martínez i Sistach, arquebisbe de Barcelona (Catalunya) creat cardenal prevere de San Sebastiano alle Catacombe
- André Vingt-Trois, arquebisbe de París (França) creat cardenal prevere de San Luigi dei Francesi
- Angelo Bagnasco, arquebisbe de Gènova (Itàlia) creat cardenal prevere de la Gran Madre de Dio
- Théodore-Adrien Sarr, arquebisbe de Dakar (Senegal) creat cardenal prevere de Santa Lucia a Piazza d'Armi
- Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai (Índia) creat cardenal prevere de San Paolo della Croce a Corviale
- Francisco Robles Ortega, arquebisbe de Monterrey (Mèxic) creat cardenal prevere de Santa Maria della Presentazione
- Daniel Nicholas DiNardo, arquebisbe de Galveston-Houston (Estats Units) creat cardenal prevere de Sant'Eusebio
- Odilo Pedro Scherer, arquebisbe de Sao Paulo (Brasil) creat cardenal prevere de Sant'Andrea al Quirinale
- John Njue, arquebisbe de Nairobi (Kenya) creat cardenal prevere del Preziosissimo Sangue de Nostro Signore Gesù Cristo.
A més d'aquests divuit, el Pontífex elevà a la dignitat cardenalícia «"tres venerables bisbes i dos benemèrits eclesiàstics, particularment meritoris per la seva tasca al servei de l'Església"» que no entraren a formar part dels cardenals electors, en tenir més de vuitanta anys:
- Emmanuel III Delly, patriarca de Babilònia dels Caldeus (Iraq) creat cardenal bisbe, mantenint el propi títol patriarcal mort l'8 d'abril de 2014
- Giovanni Coppa, arquebisbe titular de Serta, nunci apostòlic emèrit a la República Txeca i Eslovàquia creat cardenal diaca de San Lino mort El 16 de maig de 2016
- Estanislao Esteban Karlic, arquebisbe emèrit de Paraná (Argentina) creat cardenal prevere de la Beata Vergine Maria Addolorata a Piazza Buenos Aires
- Urbano Navarrete Cortés, S.J., rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana creat cardenal diaca de San Ponziano mort el 22 de novembre de 2010
- Umberto Betti, O.F.M., rector de la Pontifícia Universitat Lateranense creat cardenal diaca dei Santi Vito, Modesto e Crescenzia mort l'1 d'abril de 2009.
A més, Benet XVI resolgué concedir també la porpra cardenalícia a Ignacy Ludwik Jeż, bisbe emèrit de Koszalin-Kołobrzeg, (Polònia), mort però el 16 d'octubre de 2007, el dia abans a l'anunci.
20 de novembre de 2010.
El 20 de novembre de 2010 el Papa Benet XVI convocà el seu tercer consistori per a la creació de vint-i-quatre nous cardenals, dels quals vint eren electors:
- Angelo Amato, S.D.B., arquebisbe titular de Sila, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants creat cardenal diaca de Santa Maria in Aquiro
- Antonios Naguib, patriarca de Alexandria dels Coptes (Egipte) creat cardenal bisbe, mantenint el mateix títol patriarcal
- Robert Sarah, arquebisbe emèrit de Conakry, President del Consell Pontifici "Cor Unum" creat cardenal diaca de San Giovanni Bosco in via Tuscolana
- Francesco Monterisi, arquebisbe titular d'Alba Marittima, arxipreste de la Basílica de Sant Pau Extramurs creat cardenal diaca de San Paolo alla Regola
- Fortunato Baldelli, arquebisbe titular de Bevagna, Penitencier Major de Santa Església Romana creat cardenal diaca de Sant'Anselmo all'Aventino mort el 20 de setembre de 2012
- Raymond Leo Burke, arquebisbe emèrit de Saint Louis, prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica creat cardenal diaca de Sant'Agata dei Goti
- Kurt Koch, arquebisbe emèrit de Basilea, President del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians cardenal diaca de Nostra Signora del Sacro Cuore
- Paolo Sardi, arquebisbe titular de Sutri, vice-camarlenc de Santa Església Romana creat cardenal diaca de Santa Maria Ausiliatrice in via Tuscolana
- Mauro Piacenza, arquebisbe titular de Vittoriana, prefecte de la Congregació per al Clergat creat cardenal diaca de San Paolo alle Tre Fontane
- Velasio De Paolis, C.S., arquebisbe titular de Telepte, president de la Prefectura dels Afers Econòmics de la Santa Seu cardenal diaca de Gesù Buon Pastore alla Montagnola
- Gianfranco Ravasi, arquebisbe titular de Villamagna de Proconsolare, President del Consell pontifici per a la Cultura creat cardenal diaca de San Giorgio in Velabro
- Medardo Joseph Mazombwe, arquebisbe emèrit de Lusaka (Zambia) creat cardenal prevere de Santa Emerenziana a Tor Fiorenza mort el 29 d'agost de 2013
- Raúl Eduardo Vela Chiriboga, arquebisbe emèrit de Quito (Equador) creat cardenal prevere de Santa Maria in Via
- Laurent Monsengwo Pasinya, arquebisbe de Kinshasa (Rep. Democratica del Congo) creat cardenal prevere de Santa Maria "Regina Pacis" in Ostia mare
- Paolo Romeo, arquebisbe de Palerm (Itàlia) creat cardenal prevere ("pro hac vice") de Santa Maria Odigitria dei Siciliani
- Donald William Wuerl, arquebisbe de Washington (Estats Units) creat cardenal prevere de San Pietro in Vincoli
- Raymundo Damasceno Assis, arquebisbe d'Aparecida (Brasil) creat cardenal prevere de l'Immacolata al Tiburtino
- Kazimierz Nycz, arquebisbe de Varsòvia (Polònia) creat cardenal prevere de Santi Silvestro e Martino ai Monti
- Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don, arquebisbe de Colombo (Sri Lanka) creat cardenal prevere de San Lorenzo in Lucina
- Reinhard Marx, arquebisbe de Munic i Freising (Alemanya) creat cardenal prevere de San Corbiniano.
A més d'aquests vint, el Pontífex elevà a la dignitat cardenalícia "dos bisbes i dos eclesiàstics, que s'han distingit per la seva generositat i dedicació en el servei a l'Església", i que no passaren a formar part dels cardenals electors perquè ja tenien més de vuitanta anys:
- José Manuel Estepa Llaurens, arquebisbe titular emèrit d'Italica, ordinari militar emèrit d'Espanya creat cardenal prevere de San Gabriele Arcangelo all'Acqua Traversa
- Elio Sgreccia, bisbe titular de Zama Minore, president de la Pontifícia Acadèmia per la Vida creat cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria
- Walter Brandmüller, arquebisbe titular de Cesarea de Mauritania, President del Pontifici Comitè de Ciències Històriques creat cardenal diaca de San Giuliano dei Fiamminghi
- Domenico Bartolucci, mestre director de la Capella Musical Pontifícia Sixtina cardenal diaca dels Santissimi Nomi de Gesù e Maria in via Lata mort l'11 de novembre de 2013.
En aquest consistori es creà el tercer cardenal més ancià en el moment de la creació de la història de l'Església catòlica (després de Loris Francesco Capovilla, creat el 22 de febrer de 2014 i de José de Jesús Pimiento Rodríguez, creat el 14 de febrer de 2015): Domenico Bartolucci (93 anys, 6 mesos i 13 dies).
18 de febrer de 2012.
El 18 de febrer de 2012 Benet XVI va crear vint-i-dos nous cardenals, dels quals divuit eren electors:
- Fernando Filoni, arquebisbe titular de Volturno, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles cardenal diaca de Nostra Signora de Coromoto in San Giovanni de Dio
- Manuel Monteiro de Castro, arquebisbe titular de Benevento (Proconsolare), Penitencier Major de Santa Església Romana creat cardenal diaca de San Domenico di Guzman
- Santos Abril y Castelló, arquebisbe titular de Tamada, arxipreste de la Basílica de Santa Maria la Major creat cardenal diaca de San Ponziano
- Antonio Maria Vegliò, arquebisbe titular d'Eclano, President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants creat cardenal diaca de San Cesareo in Palatio
- Giuseppe Bertello, arquebisbe titular d'Urbisaglia, president de la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà i de la Governació del mateix estat creat cardenal diaca dei Santi Vito, Modesto e Crescenzia
- Francesco Coccopalmerio, arquebisbe titular de Celiana, President del Consell Pontifici per als Textos Legislatius creat cardenal diaca de San Giuseppe dei Falegnami
- João Braz de Aviz, arquebisbe emèrit de Brasília, prefecte de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica creat cardenal diaca de Sant'Elena fuori Porta Prenestina
- Edwin Frederick O'Brien, arquebisbe emèrit de Baltimore, gran mestre de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem creat cardenal diaca de San Sebastiano al Palatino
- Domenico Calcagno, arquebisbe emèrit de Savona-Noli, President de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica creat cardenal diaca dell'Annunciazione della Beata Vergine Maria a Via Ardeatina
- Giuseppe Versaldi, arquebisbe emèrit d'Alessandria, president de la Prefectura dels Afers Econòmics de la Santa Seu cardenal diaca del Sacro Cuore de Gesù a Castro Pretorio
- George Alencherry, arquebisbe major d'Ernakulam-Angamaly dels Siro-Malabaresos (Índia) creat cardenal prevere de San Bernardo alle Terme Diocleziane
- Thomas Christopher Collins, arquebisbe de Toronto (Canadà) creat cardenal prevere de San Patrizio
- Dominik Duka, O.P., arquebisbe de Praga (República Txeca) creat cardenal prevere de Santi Marcellino e Pietro
- Willem Jacobus Eijk, arquebisbe d'Utrecht (Països Baixos) creat cardenal prevere de San Callisto
- Giuseppe Betori, arquebisbe de Florència (Itàlia) creat cardenal prevere de San Marcello
- Timothy Michael Dolan, arquebisbe de Nova York (Estats Units) creat cardenal prevere de Nostra Signora de Guadalupe a Monte Mario
- Rainer Maria Woelki, arquebisbe de Berlin (Alemanya) creat cardenal prevere de San Giovanni Maria Vianney
- John Tong Hon, bisbe de Hong Kong (Rep. Pop. Xina) creat cardenal prevere de la Regina Apostolorum.
A més d'aquests divuit, el Pontífex elevà a la dignitat cardenalícia "un venerat Prelat, que realitzà el seu ministeri de Pastor i Pare d'una Església, i tres benemèrits eclesiàstics, que s'han distingit per la seva tasca al servei de l'Església", i que no passaren a formar part dels cardenals electors perquè ja tenien més de vuitanta anys:
- Lucian Mureşan, arquebisbe major de Făgăraș i Alba Iulia dels romanesos (Romania) creat cardenal prevere de Sant'Atanasio
- Julien Ries, arquebisbe titular de Belcastro, professor emèrit d'història de les religions a la Universitat Catòlica de Lovaina creat cardenal diaca de Sant'Antonio de Padova a Circonvallazione Appia mort el 23 de febrer de 2013
- Prosper Grech, O.S.A., arquebisbe titular de San Leone, docent emèrit de diverses universitats romanes i consultor de la Congregació de la doctrina de la Fe cardenal diaca de Santa Maria Goretti
- Karl Josef Becker, S.J., docent emèrit de la Pontifícia Universitat Gregoriana, consultor de la Congregació de la doctrina de la Fe cardenal diaca de San Giuliano Martire mort el 10 de febrer de 2015.
Amb el consistori del 18 de febrer de 2012 el Sacre Col·legi assolia la xifra de 213 cardenals vius (compresos els no electors), provinents de 70 països, nou rècord històric, mai assolit abans a la història de l'Església Catòlica. A partir del 18 de febrer de 2012 la majoria absoluta dels cardenals electors estava constituïda per purpurats creats pel Papa Benet XVI.
24 de novembre de 2012.
Com s'havia anunciat el 24 d'octubre de 2012, el 24 de novembre d'aquell mateix any el papa Benet XVI creà sis nous cardenals electors:
- James Michael Harvey, arquebisbe titular de Memfi, arxipreste de la Basílica de Sant Pau Extramurs, creat cardenal diaca de San Pio V a Villa Carpegna
- Béchara Boutros Raï, O.M.M., patriarca d'Antioquia dels Maronites (Líban), creat cardenal bisbe, mantenint el propi títol patriarcal
- Baselios Cleemis (Isaac) Thottunkal, arquebisbe major de Trivandrum dels Siro-Malankaresos (Índia), creat cardenal prevere de San Gregorio VII
- John Olorunfemi Onaiyekan, arquebisbe d'Abuja (Nigèria), creat cardenal prevere de San Saturnino
- Rubén Salazar Gómez, arquebisbe de Bogotà (Colòmbia), creat cardenal prevere de San Gerardo Maiella
- Luis Antonio Tagle, arquebisbe de Manila (Filipines), creat cardenal prevere de San Felice da Cantalice a Centocelle.
Es tracta del primer consistori des del 24 de març de 1924 al qual cap dels nous cardenals era europeu. També des de 1929 no s'havien realitzat en un mateix anys dues creacions cardenalícies diferents. Amb Joan XXIII se celebraren dos consistoris en només tres mesos de diferència, però en anys solars diferents (14 de desembre de 1959 i 28 de març de 1960). | 1 | perfect | {"es": 0.012075975483949269, "ca": 0.9560652952242248, "fr": 0.004187147278354269, "en": 0.027671582013471693} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=500089 |
cawac_ca_20200528_2_118051 | Fins al 9 de març , diferents membres de la Xarxa Productes de la terra impulsada per la Diputació de Barcelona exposen els seus productes conjuntament amb altres consells comarcals d'altres províncies a la cinquena planta d'El Corte Inglés de la Diagonal de Barcelona.
Dijous passat es va celebrar la 4a sessió del Curs de gestió i promoció de productes agrícoles i ramaders de qualitat i de proximitat en l'estratègia de desenvolupament local sostenible en la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, dirigit al personal tècnic de la Gerència d'Espais Naturals de la Diputació.
En aquesta sessió es van presentar Experiències de territoris que han impulsat un programa de dinamització econòmica centrat en els productes agraris i agroalimentaris.
El sector de l’alimentació està en auge al Berguedà. És un motor econòmic important, tenint en compte que són moltes les empreses que es dediquen a la producció artesanal alimentària amb productes de tota mena: pa, galetes, embotits, formatges, melmelades, dolços, productes elaborats amb bolets... Productes que tenen un valor afegit i que aconsegueixen no només fer-se un lloc al mercat Berguedà sinó també fora de la comarca ... llegeix +
Durant els pròxims mesos, podràs gaudir i formar-te en un dels pocs racons agrícoles de la serra de Collserola. Una jornada al mes es tractaran específicament temàtiques diverses del món de l'agricultura ecològica. 16 de febrer Poda de l'Olivera.
En el darrer butlletí us informàvem de la pròxima celebració de 4 sessions de formació del Manual de gestió de la Xarxa Productes de la terra . Per error, informàvem que la sessió del Vallès Occidental se celebraria el 5 d'abril, però la data correcta és dilluns 15 d'abril ... llegeix + | 0.900879 | curate | {"ca": 1.0} | http://productesdelaterra.diba.cat/news/all?page=2&display=detailed |
macocu_ca_20230731_10_111550 | El Barça viu una època grisa i tot apunta que el temps l'ennegrirà més. La humiliació pública d'Ernesto Valverde n'és l'últim episodi, però tot el Club, en general, va quedant farcit de detalls que confirmen que anem cap a un altre Barça. El cas Valverde és el de menys. És el Barça, com a institució, que no té res a veure amb el Barça de fa quatre dies.
Ho veiem, per exemple, al Camp Nou, un lloc ple de turistes on cada vegada hi ha menys gent que en conegui els càntics i costums, perquè només són allà de pas. Un estadi on ja acostumes a estar rodejat d'aficionats (?) més pendents de l'storie que de Messi.
Ho veiem amb el públic a qui es dirigeix el Club en les seves comunicacions, les seves campanyes, les seves accions. El Barça ja no s'adreça als seus socis, ni tan sols als seus seguidors; s'adreça a targetes de crèdit. D'aquí i d'allà, les que siguin. L'obsessió per monetitzar-ho tot es palpa a cada gest, perquè ja fa temps que el Club el governen els patrocinadors, els que ens han de fer sobreviure en un món inflat i invivible. Els mateixos que, gràcies a la nostra debilitat com a Club, ens han endinsat en aquesta competició frenètica per guanyar-ho tot i guanyar-ho a canvi de ser un club més.
Per això el català cada vegada va quedant més relegat a les seves xarxes (ja és la tercera llengua a l'Instagram del Barça), per això es permet que el que no governen els patrocinadors ho governin els jugadors, egoistes i ambiciosos, per això costa que l'estadi s'ompli de socis apassionats, per això tot va perdent l'essència que feia aquest Club tan atractiu i únic, i van quedant lluny els valors que, a banda de pedants, també ens feien ser més que un club.
Tristament, i sense poder fer massa res per evitar-ho, avui l'abonat del Barça va veient com deixa de ser propietari d'una passió per passar a ser una Visa més en una multinacional depredadora més.
Amb aquest panorama -i escoltant els comentaris de companys culers que t'expliquen que ja no s'organitzen l'agenda en funció del Barça, que el partit de cada setmana ha deixat de ser sagrat perquè els pilars del Club han deixat de ser sagrats-, aquests dies jo em pregunto:
¿Què prefereixo, un Barça pensat per guanyar-ho absolutament tot però que no m'apassioni, o un Barça amb ambicions menys estratosfèriques però que m'apassioni?
I crec sincerament que prefereixo la segona opció. Prefereixo aspirar a menys i ser més. Prefereixo vendre menys al Japó i emocionar-me més a Les Corts. Prefereixo omplir menys la samarreta de patrocinadors i més el Camp Nou de socis que vibrin amb l'equip. I ja sé que poden haver-hi solucions intermèdies (de fet, les hem viscudes), però en el cas hipotètic que hagués de triar entre blanc o negre, em sembla que triaria això.
Triaria tornar a patir com patia abans, tornar a bloquejar-me l'agenda com abans, tornar a sentir-me part d'una família com abans. I potser no poder aspirar a guanyar-ho absolutament tot, però que tot el que guanyés ho guanyés amb un orgull que no m'hi cabés al cos. | 0.870763 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_412399 | Doncs això, que em venia de gust preguntar-vos-ho. La meva preferida és El cor de la ciutat, i encara que últimament s'hagi percebut una davallada en l'audiència, continuo trobant-la entretinguda des del primer dia que la van fer. Com que m'agrada molt sentir opinions i comparar-les, penso que podríem debatre d'una manera civilitzada sobre aquestes sèries, comparant-ne les seves característiques i dir què ens han semblat, com també justificar perquè ens n'agrada més una que les altres. Sóc nou, suposo que us n'haureu adonat ja!! Espero ser benvingut i bona tarda, que és el primer que s'ha de dir!!! Ha, ha, ha!!! PD: No estic segur si aquest és el fòrum adequat pel fil, he pensat que sí perquè tracta de temes molt diversos que entre ells no tenen res a veure, pel que suposo que aquí s'hi destinen els fils sense una categoria concreta. Si m'he equivocat de fòrum, el destinem on calgui i cap problema. Moltes gràcies! !
a mi m'agraden totes!!!!!!! bueno ventdelpla és la que he seguit menys i totes les altres hi he estat enganxada, i ara el cor de la ciutat... segueixo superenganxada!!!! l'he seguit des de el principi i fins que acabi! | 0.80166 | curate | {"ca": 0.9639084507042254, "en": 0.011443661971830986, "fr": 0.02464788732394366} | |
macocu_ca_20230731_10_79065 | Esborrar registre
Més que Tapes
Gaudeix de gastronomia per compartir! Tapes d'autor originals amb gustos equilibrats que us faran gaudir de la millor gastronomia en format racions, comparteix amb qui vulguis l'experiència tant al Més que tapes com a casa mitjançant Komando Tapes (el format take away i delivery). | 0.661027 | curate | {"ca": 0.8806451612903226, "pt": 0.11935483870967742} | |
mc4_ca_20230418_5_30177 | Xerrades a Santpedor sobre l'educació en l'àmbit familiar - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Xerrades a Santpedor sobre l'educació en l'àmbit familiar
L'escola Llissach de Santpedor ha organitzat dues xerrades, dins del cicle de conferències Escola de Pares, destinades a ajudar en l'educació i el suport als fills dins de l'àmbit familiar. Totes dues es faran al Convent de Sant Francesc i són obertes a tothom.
La primera tindrà lloc dimarts que ve, 5 de febrer, a les 8 del vespre i abordarà els principals comportaments de risc en alumnes adolescents i joves. El ponent serà Jordi Royo, psicòleg, especialista en drogodependències. La segona es farà el 5 de març, també a les 8 del vespre, amb el títol «Pares o hiperpares? Educar amb confiança, no sobreprotecció». La xerrada anirà a càrrec de la periodista Eva Millet, autora d' Hiperpaternidad i Hiperniños, i del blog: www.educa2.info | 0.77317 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.regio7.cat/bages/2019/02/02/xerrades-santpedor-sobre-leducacio-lambit/524761.html |
mc4_ca_20230418_15_296874 | BLOG DE L'ORIOL MASACHS: SETMANA SANTA, CORDA, BLOC I ARTIFICIAL
SETMANA SANTA, CORDA, BLOC I ARTIFICIAL
Cavallers, bloc i neu!
Setmana Santa, destí: Albarracín, Anote...? Ni un lloc ni l'altre, la Vall Fosca! Camp Base, La Pobleta de Bellveí. Participants: Sergi, Marc, Raúl i un tal... Oriol?
Sergi, recuperant-se poc a poc però amb pas ferm!
Pluja dijous i divendres, previsions de sol per dissabte, diumenge i dilluns. Dijous aprofitem per fer les compres i sortir a donar un volt pels pubs musicals de la Pobla. Déu n'hi do quina fauna! Divendres, mentres plou, faig una excursioneta pels voltants del camp base preparant les cames per la sessió de bloc a Cavallers. Dissabte, primer dia de sol. I quin dissabte, el meu primer 7a de bloc!!! Un dia genial, bloc a Cavallers rodejats de neu, sol i nevada final. Adherència màxima!
El meu primer 7a de bloc!! !
Un bloc molt sucós amb bona companyia. Raúl, projecte a Cavallers? ;)
Un primer dia molt ben aprofitat.
Diumenge toca corda, sector cine de Collegats. El conglomerat de patates grosses fan que ens costi pujar còmodament. Fins que apareix un 6c molt i molt bo. Després del 6c acabem de fondre les piles fent una via artificial, on en Marc s'estrena amb els estreps. Quin bou!
Collegats, conglomerat de presa gran. Raulete tibant.
Marc, decotant el 6c. Estàs fort com el vinagre, bou!
Al Sergi no se li resisteix ni el bloc ni la corda. Bé bou, bé!
Com m'agrada l'artificial! I quines vistes. Marc, la propera a la Cadireta!
Dilluns corda, bloc, corda, bloc...? Ens dirigim al Congost d'Erinyà on trobarem una placa i un petit sector de bloc al costat del riu. Perfecte! Comencem amb un V... buf! els braços lactats a la primera via! Ens adonem que els graus no estan gaire al dia... El Congost d'Erinya té la graduació de l'antiga escola, potser estem fent un 6a polit de roma...? Seguim amb un 6a i un tros de 6c de placa, regleta i pas atlètic. Buaghhhhhh! Per rematar el dia tornem al bloc. 3 blocs, però ben aprofitats. Sectoret que aprofitarem més a l'estiu per la fresca de l'aigua i el solet. Ara, amb els ulls al pont de l'1 de maig a Albarracín!
Congost d'Erinyà, 6c. Graduada per l'antiga escola, grau real...? Via per flipar!
Al costat, sectoret de bloc de ribera. Quin relax!
Petit sector de bloc, però molt tranquil i seductor.
Publicat per Oriol a 21:47
Etiquetes de comentaris: escalada, Escalada en bloc
Panda de CRAKS!!! !
1r ROGAINE A TORROELLA DE MONTGRÍ
LA TERRA PERD EL NORD
ESPORTIVA AL FARAÓ DE CA LA MONTSE | 0.539946 | curate | {"es": 0.08922697368421052, "ca": 0.6772203947368421, "fr": 0.06537828947368421, "en": 0.09375, "el": 0.0008223684210526315, "oc": 0.01069078947368421, "it": 0.06291118421052631} | http://blogoriolmasachs.blogspot.com/2012/04/setmana-santa-corda-bloc-i-artificial.html |
mc4_ca_20230418_3_458662 | L’Ajuntament paralitza la concessió d’un carrer a l’arquitecte Just Ramírez – Compromís per València
Publicat el 25 Febrer 2014 en Ajuntament, Consol Castillo, Cultura i Educació
Compromís ha proposat a la comissió de cultura concedir-li un carrer per la seua aportació a l’urbanisme de la nostra ciutat
Esta paralització contrasta amb la rapidesa que el govern conservador del PP li ha atorgat un carrer a l’exministre de la UCD Abril Martorell, que va dividir als valencians
Des de Compromís han defensat que Just Ramirez ha sigut una persona molt activa en totes les reivindicacions ciutadanes de València, motiu pel qual l’Ajuntament de València té un deute de reconeixement públic.
Just Ramírez va jugar un paper important junt a altres personalitats i moviments populars en la campanya duta a terme en 1974 i que condicionà el projecte que l’Ajuntament franquista tenia de fer una autopista sobre el llit del riu Túria. Aquella campanya es substancià en un projecte de un llit verd, a l’abast de tota la ciutadania.
Poc després sota la consigna “El Saler per al poble” es teixí un altre moviment ciutadà amb notable participació de moltes personalitats i d’algunes de les entitats cíviques més importants de la nostra ciutat, per impedir un projecte urbanístic que suposaria la destrucció de la platja del Saler i del Parc Natural de l’Albufera i de la que Just Ramírez va ser promotor.
A la mateixa comissió de cultura, la regidora Mairen Beneito, ha anunciat que el carrer dedicat a Fernando Abril Martorell, que va comptar amb el suport del PP i del PSOE, estarà situat pròxima la zona de l’avinguda Ausiàs March.
Consol Castillo, ha declarat: “No entenem com el Partit Popular prioritza un carrer a un ministre que va promoure la Batalla de València, front a una persona que va defendre els valors de la democràcia i l’urbanisme sostenible. Just Ramírez va ser un innovador i una persona avantguardista en el seu concepte de veure i pensar la ciutat que ja parlava de participació i descentralització, conceptes que ara es consideren propis del pensament contemporani. Gràcies a Just Ramírez els valencians i les valencianes podem passejar pel llit del Túria o per la platja del Saler, sens dubte mereix un carrer al Cap i Casal.”
Arxivat en: Ajuntament, Consol Castillo, Cultura i Educació Just Ramírez
← Acte obert del diputat Joan Baldoví a València #BaldoContesta
Compromis per les falles proposa 5 propostes per millorar les #falles → | 0.875337 | curate | {"ca": 1.0} | https://valencia.compromis.net/2014/02/25/lajuntament-paralitza-la-concessio-dun-carrer-a-larquitecte-just-ramirez/ |
mc4_ca_20230418_8_377679 | 7/12/2012 05:28:00 p. m.
Què és un mite?
El vocable deriva del grec mytho (rondalla, paraula o història) i logos (estudi, tractat).
Els homes explicaven les estacions de l'any, les pluges, inundacions i sequeres. Els rajos, sismes i terratrèmols. La bellesa, l'amor, la guerra, la mort i molts altres misteris que no comprenien. Tots aquests enigmes i misteris van ser atribuïts als déus en forma de mites i llegendes.
Els mites formen part del sistema de creences d'una cultura o d'una comunitat, que els considera històries vertaderes.
Funcions dels mites:
Una de les funcions del mite és consagrar l'ambigüitat i la contradicció: tindrà un significat diferent per al creient, per a l'antropòleg o per al filòleg i no té perquè transmetre un missatge únic, clar i coherent. La mitologia és una alternativa d'explicació enfront del món, recorre a la metàfora com a eina creativa. Llavors, els relats s'adapten i es transformen d'acord a qui els conta i el context en el qual són transmesos. Els mites són interpretables, però no modificables.
Característiques dels mites:
Autoritat: ningú no ha inventat cap mite. El mite no és d'origen humà; ha estat inspirat pels déus, escapa a tots observació possible, exclou el debat. És a més una herència tramesa pels avantpassats i inclou la seva experiència de la vida.
Creença: el mite expressa i mostra més que no demostra, demana fe i qui no en participa (Sòcrates, per exemple) és digne de ser exclòs de la comunitat, acusat d'impietat.
Força: el mite tendeix a expressar situacions al nivell del terrible. Hi ha alguna cosa de brutal en els orígens d'una ciutat, d'una nissaga, etc. que només pot ser narrat de manera indirecta, com per al·lusions i que només entendran els qui estiguin preparats per fer-ho.
Saviesa: el mite tot ha de quedar explicat, no hi ha lloc per al dubte, ni per al debat. La saviesa se situa més enllà de la raó, perquè la raó pot ser discutida i contrastada, mentre el mite es malfia de la raó i no pregunta mai per què.
Comunitat: el mite reuneix els membres d'un grup al voltant d'unes certeses bàsiques i incontrastables que identifiquen un grup (la seva "saviesa"). El mite estableix les veritats compartides, implícites, més enllà de tot debat: és la veritat en comú d'un grup.
Immobilisme: el mite ha de ser repetit continuadament al llarg del temps per tal que sigui eficaç. La transmissió ha de ser íntegra, perquè la comunitat només el té en dipòsit i, per tant, no el pot modificar. Si es canvia o es modifica, la seva força s'esvaeix.
Sentit: el mite demana que algú (sacerdot, xaman, ...) n'interpreti el sentit, és a dir, cal que el faci adient a les circumstàncies concretes que viu la col·lectivitat. No tindria sentit un mite sense una comunitat que l'està escoltant, que el ratifica i l'adapta a les seves necessitats. Explicant el mateix, el mite s'entén diferent o es copsa en un altre sentit quan les circumstàncies canvien.
Quan apareixen moltes possibilitats diferents a l'hora d'interpretar un mite, quan no tothom està d'acord sobre el seu significat, llavors podem dir que apareix la filosofia.
Classes de mites que podem treballar a l'aula:
Mites cosmogònics: proven d'explicar la creació del món. Són els més estesos universalment i també dels que n'existeixen més. Sovint en aquestes narracions hi apareixen gegants i titans que agraden molt als més menuts.
Mites teogònics: relaten l'origen dels Déus.
Mites antropogènics: narren l'aparició de l'ésser humà, que pot ser creat a partir de qualsevol matèria: viva o inerta. Els Déus li ensenyen a viure sobre la Terra i normalment, aquestes narracions, estan vinculades als mites cosmogònics.
Mites etiològics: expliquen l'origen dels éssers vius, les coses, les tècniques i les institucions.
Mites morals: expliquen l'existència i la diferència entre el bé i el mal.
Mites fundacionals: expliquen com es van fundar les ciutats per voluntat dels Déus. Un exemple és la fundació de Roma per dos bessons, Rómulo i Remo, que van ser alletats per una lloba.
Mites escatològics: anuncien el futur, la fi del món. Continuen tenint una àmplia audiència avui en dia. Aquests mites comprenen dues classes principals, segons l'elements que provoqui la destrucció del món: l'aigua o el foc.
Sovint estan vinculats a l'astrologia. La imminència del final s'anuncia per una major freqüència d'eclipsis, terratrèmols i tota classe de catàstrofes naturals que terroritzen els humans.
Les categories de personatges del mite inclouen, entre d'altres, l'heroi cultural, déu que mata o que es envejós, mare terra, gegants, etc. Un dels mitjans més comuns de classificació és mitjançant la utilització d'oposicions binàries. Zeus i els titans, blanc i negre, vell i jove, alt i baix, etc. són les característiques que reflecteixen la necessitat humana de convertir diferències de grau en diferències de classe.
Diferències entre el mite i altres tipus de narracions:
Mite i conte popular: mentre que els primers es presenten com a ficcions, els segons es plantegen com a històries vertaderes. Varia també la funció: el mite és essencialment etiològic (clarifica com es va arribar a una determinada situació) mentre que el conte popular transmet valors. A més a més, la trama dels contes populars tendeix a ser senzilla, mentre que els mites formen part d'un entramat molt complex, en el que cada història està relacionada amb les demés per la recurrència de personatges, llocs, etc.
Faula i mite: les faules es diferencies dels mites pels personatges: els de les faules són animals de conducta humana; els dels mites són Déus, herois i monstres. I també es diferencien per la seva funció: les faules contenen un missatge moral, que apareix recollit al final de les mateixes en forma de moralitat, mentre que els mites són etiològics.
Mite i llegenda: les llegendes es presenten, igual que els mites, com a històries vertaderes i sovint tenen una funció etiològica. Tanmateix, a diferència dels mites, succeeixen en un temps eral, històric, en llocs reconeguts per l'oient o lector i sovint amb protagonistes reals o històrics.
Una mateixa trama pot aparèixer en un mite, un conte o una llegenda, depenent de com es presenti la història (com vertadera o fictícia) i quina sigui la seva funció (etiològica, didàctica, entreteniment...).
Contes Educació fomentar la lectura
Etiquetes de comentaris: Contes Educació fomentar la lectura | 0.801328 | curate | {"gl": 0.003808314820691844, "ca": 0.9961916851793081} | http://crisivalors.blogspot.com/2012/07/el-mite.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_23126 | Dixeu de marejar la perdiu que si el lògic serien tres respostes i la més votada, que sí amb un 26% d'independentistes ja guanyem, que sí la Forcadell ha dit tal, la Rovira diu que se va decidir a la reunió qual... ni se va parlar a la reunió i el Mas ha dit que no se fixarà fins que no se convoque. No sé per que tan Consell Assessor ni experts acadèmics si després la pregunta la decideixen quatre polítics que ni ells es posen d'acord en que significa cada resposta. Els partits ajornen el debat del percentatge que faria guanyarMas no plantejarà la discussió fins que convoqui la consulta Moment d'exhibir i celebrar l'acord de la transversalitat del catalanisme sobiranista. Els serrells, que en queden, per a més endavant. Aquest va ser el missatge que va llançar el president de la Generalitat, Artur Mas, als líders parlamentaris de CDC, ERC, ICV-EUiA i la CUP durant la cimera al Palau de la Generalitat d'abans-d'ahir, que va servir per acordar la pregunta i la data per al referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Mas tallava així d'arrel un debat incipient que posaven damunt la taula la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el diputat de la CUP Quim Arrufat. Aquesta va ser l'escena que es va viure a la reunió, segons diverses fonts presents a la cimera consultades per l'ARA. De manera que entre els serrells de l'acord per al referèndum del 9 de novembre del 2014 hi figura l'eventual interpretació dels resultats en cas que la votació pugui tirar endavant -malgrat el rebuig radical del govern espanyol del PP-, un factor més determinant encara davant una doble pregunta encadenada que complica el còmput dels resultats. Això és: quina majoria caldrà per donar per bona l'opció de l'estat independent? Aquesta serà una qüestió que, segons les mateixes fonts, Mas va assegurar que s'haurà de debatre i acordar tan bon punt firmi el decret de convocatòria del referèndum. Confusió interpretativa Sense anar més lluny, ahir la secretària general d'ERC, Marta Rovira, sortia del carril preestablert en assegurar que el pacte inclou una lectura peculiar dels resultats. Així, segons Rovira, només que el sí s'imposés en la primera pregunta -"¿Vol que Catalunya sigui un Estat? "- i a la segona -"¿Vol que aquest Estat sigui independent? "-, la independència ja seria l'opció vencedora. Per entendre la mecànica, segons la interpretació de Rovira, posem-hi uns percentatges ajustats: 51% de sí en la primera pregunta i 51% de sí en la segona implicaria que la independència hauria significat un 26% del total de vots. Efectivament, complicaria, per no dir que faria inviable, presentar-se davant la comunitat internacional. El cert, però, és que, si fem cas del que indica l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió del novembre, no estem en un escenari tan ajustat, ni de bon tros. El 48,5% dels catalans trien la independència com a opció preferida, davant el 21,3% de partidaris d'un estat federat i el 24% de partidaris del manteniment de l' statu quo o fins i tot la recentralització. La resta, el 6,2%, indecisos o abstencionistes. Si traslladéssim aquesta fotografia a la consulta tal com està plantejada -suposant que els compartiments fossin estancs, cosa del tot improbable-, guanyaria la independència amb un 51,7% del total de vots. Esclar, però, que aquesta és una simulació que només permet treure una única conclusió: per a la victòria de l'estat independent és clau una mobilització inequívoca dels partidaris de l'estat independent. Majories qualificades per veure Però el debat que queda pendent, a més del còmput dels resultats, és si els partits catalans s'imposen alguna mena de majoria qualificada. De fet, aquesta bé pot ser una de les qüestions susceptibles de ser negociades amb l'Estat. De la part catalana, tant CiU com ICV i la CUP parlen de majories qualificades sense concretar, però que situen al voltant del 55% de vots a favor explícitament de la independència, que és el que la UE va imposar per a Montenegro. Tant el president, Artur Mas, com el líder ecosocialista, Joan Herrera, han afirmat en més d'una ocasió que un pas com la constitució de Catalunya com a nou estat d'Europa no es pot fer amb el suport de la meitat justa dels electors, sinó que ha de portar a darrere l'aval de majories més robustes. Això formarà part dels debats a la comissió parlamentària del dret a decidir, que el PSC va instar ahir a liquidar. Serà en el marc de la comissió que es fixaran tant els percentatges de participació necessaris -el Consell Assessor recomana no fixar cap mínim tot i que la UE va imposar el 50% a Montenegro- com el percentatge per donar per bona l'opció guanyadora. En qualsevol cas, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va considerar ahir en declaracions a Catalunya Ràdio que especular ara sobre el quòrum o les majories necessàries per donar per vàlida l'opció guanyadora "no condueix a res". Ara
En altres paraules, aquesta pregunta ha respost més al moment polític que a intentar ser una pregunta pràctica de cara al referèndum. Com que igualment no se celebrarà la consulta, més val deixar de marejar la perdiu i apel·lar a la unitat dels partits catalans. Per mi aquesta pregunta és una merda, però la unitat dels partits catalans amb Madrid donant negatives i nosaltres apel·lant sempre a la democràcia és una imatge molt poderosa. De moment keep calm. De cap manera Espanya ha de pensar que aquesta pregunta no ens agrada, o sigui que ara tothom a fer campanya pel #SÍSÍ I no us preocupeu perquè les opcions que hi ha són: Que Espanya veti la consulta i ens n'anem a plebiscitàries on serà molt difícil defensar una Espanya federal. Que Espanya veti la consulta però la fem igual, de manera que hi haurà un clima hostil i encara serà més residual el SÍ/NO.
En això tens raó, i no sé perquè em fa l'efecte que al final farem la consulta peti qui peti.
Jo crec que hi haurà plebiscitàries. | 0.851338 | curate | {"ca": 0.969998285616321, "pt": 0.01800102863020744, "es": 0.008057603291616663, "fr": 0.0005143151037202125, "en": 0.0034287673581347507} | |
mc4_ca_20230418_17_778622 | Souraya Bechealany: "Els cristians a l'Orient Mitjà no són una 'minoria' i no necessiten 'protecció' "
Les comunitats cristianes a l'Orient Mitjà "no són minories i no necessiten protecció". La professora Souraya Bechealany, Secretària General del Consell d'Esglésies de l'Orient Mitjà (Middle East Council of Churches, MECC) va reiterar això en un discurs pronunciat a la sessió inaugural de la Warsaw Dialogue for Democracy que es desenvolupa a Varsòvia (Polònia) des del dijous 3 d'octubre.
Fides, 7 octubre 19
A la Conferència, un esdeveniment anual organitzat sota el patrocini del govern polonès, participen polítics i activistes d'organitzacions en la defensa dels drets humans i el diàleg interreligiós d'uns trenta països. En el seu discurs, seguit pel del ministre de Relacions Exteriors polonès, Yatsek Chabotovic, Souraya Bechealany, cristiana maronita i professora de teologia a la Universitat de Saint Joseph a Beirut, també va subratllar que ha arribat el moment de reconèixer "que no hi ha pau sense justícia ", i ha destacat la urgència " d'abordar el fenomen patològic de la intolerància religiosa d'arrel".
El mateix dia del dijous 3 d'octubre, el papa Francesc va rebre al Vaticà a Mike Pompeo, Secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica. Alguns mitjans nord-americans, d'acord amb les declaracions oficials de l'administració nord-americana, van informar que el Papa i el representant dels Estats Units havien coincidit en la urgent necessitat de "protegir" a les minories cristianes arreu del món i, en concret, als cristians d'Orient Mitjà. El papa Francesc i Mike Pompeo, segons el Departament d'Estat dels Estats Units, haurien reafirmat el compromís dels Estats Units i de la Santa Seu de promoure la llibertat religiosa arreu del món i la protecció de les comunitats cristianes a l'Orient Mitjà. | 0.885131 | curate | {"ca": 0.9895432030820033, "es": 0.010456796917996699} | https://www.flama.info/modules.php?name=news&idnew=33397&back=1 |
mc4_ca_20230418_14_158213 | Uncategorized Archives - Pàgina 2 de 3 - Réserve Africaine de Sigean
El 14, 15 i 16 de juliol, per fer honor a un dels nostres cosins més propers, la Réserve Africaine de Sigean organitza un cap de setmana "especial Ximpanzés". Durant tres dies, veniu a descobrir totes les facetes d'aquests increibles primats. Els cuidadores dels animals us han preparat tallers per petits i grans, contes per [...]
Sara Lleonart 2017-07-11T12:07:37+00:00 11 jul. 2017|Uncategorized @ca| | 0.529973 | curate | {"fr": 0.145610278372591, "ca": 0.7044967880085653, "cy": 0.10064239828693788, "en": 0.04925053533190578} | https://www.reserveafricainesigean.fr/ca/categorie/non-classifiee/page/2 |
mc4_ca_20230418_8_529790 | Els viatgers de la negra nit | Jordi Ferrés Lahoz
Jordi Ferrés Lahoz
de Jordi Ferrés Lahoz
Autor: Jordi Ferrés Lahoz
isbn: 9788497794442
«Tot allò eren gestos quotidians, va pensar fugaçment l’home baixet. Els havia fet incomptables vegades al llarg dels anys, ben bé des que era un simple professor adjunt, però mai no hi havia prestat gaire atenció. Tanmateix, quasi a punta de dia i enmig del fred que feia aquell matí de gener a Barcelona, en Joan Ballester va dirigir-se al seu despatx més de pressa del que tenia per costum; fins i tot ell se’n va adonar. Deixar el cotxe a l’aparcament, travessar a bona marxa els jardins del campus i a continuació, sense gairebé voler-ho, pujar per les escales mentre saludava algun col·lega, eren els elements de la rutina que cada jorn el duia fins al seu apreciat refugi. Això ho feia d’una manera tan metòdica i normal que la gent ja l’havia associat al paisatge en què tots plegats solien començar diàriament.» | 0.78028 | curate | {"ca": 0.9535864978902954, "es": 0.026371308016877638, "pt": 0.020042194092827006} | https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/25623/Els-viatgers-de-la-negra-nit |
mc4_ca_20230418_7_786567 | L'Escola Rosella de Viladecavalls guanya el Premi Escoles Verdes per reduir el soroll a l’escola | Sostenible
Font: Ajuntament de Viladecavalls i Generalitat de Catalunya
26/11/2017 - 10:26
El Premi Escoles Verdes és un premi que convoca la Generalitat de Catalunya des del 2009, per reconèixer, públicament, iniciatives exemplars d'educació per a la sostenibilitat fetes per escoles amb el distintiu Escola Verda, com és el cas de l'Escola Rosella de Viladecavalls.
Des del 2008, l'escola ha treballat en la sensibilització dels alumnes, famílies i el seu entorn en matèria de prevenció de la contaminació acústica conjuntament amb altres centres i entitats catalanes i de la península. "L'escola vol promoure un estil de vida més pausat i tranquil on el confort acústic sigui un valor en alça" ha explicat la directora del centre educatiu, Lina Espel.
L'acte de lliurament del Premi Escoles Verdes ha tingut lloc el 25 de novembre, a Cornellà del Llobregat. La candidatura de l'Escola Rosella al Premi Escoles Verdes va ser proposada per part de l'Ajuntament de Viladecavalls que celebra aquest reconeixement al compromís de l'escola amb el Medi Ambient.
El secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, ha lliurat avui el Premi Escoles Verdes 2017 en diverses categories a tres escoles del Vallès Occidental, Bages i Alt Camp.
Des de 2008 l’Escola Rosella s’ha interessat a fons per la contaminació acústica, fet que l’ha portat a desenvolupar tot un projecte identitari d’escola, amb tot un seguit d’actuacions que ha promogut la sensibilització de l’alumnat, les seves famílies i l’entorn. L’escola ha compartit i difós totes les accions mitjançant mitjans de comunicació diversos i amb jornades amb altres escoles de dins i fora de Catalunya.
Podeu trobar informació relativa a la feina de sensibilització vers la contaminació acústica duta a terme per l'escola en el bloc: http://rosellaescolaverda.blogspot.com.es. Un exemple d'acció per millorar el comfort acústic a les aules és l'experiència Sabates a les cadires. | 0.870414 | curate | {"ca": 0.9912023460410557, "it": 0.008797653958944282} | http://sostenible.cat/article/lescola-rosella-de-viladecavalls-guanya-el-premi-escoles-verdes-per-reduir-el-soroll-a |
wikipedia_ca_20230401_0_153430 | Kumbia
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
KumbiaPHP és un web entorn de treball lliure escrit amb PHP i Programació orientada a objectes. És basat en pràctiques de desenvolupament web com DRY i el Principi KISS per a programari comercial i educatiu. Kumbia fomenta la velocitat i eficiència en la creació i manteniment d'aplicacions web, reemplaçant tasques de codificació repetitives per poder, control i plaer.
Característiques.
- Sistema de Plantilles senzill.
- Administració de Cache.
- Scaffolding Avançat.
- Mapeig d'objectes relacional (ORM) i Separació MVC.
- Suport per AJAX.
- Generació de Formularis.
- Components Gràfics.
- URL amigables
- Seguretat ACL (Llista de control d'accés)
- Patró ActiveRecord per als models
- Orientat al públic de parla castellana
Els requisits per a instal·lar i configurar és o Windows amb un servidor web i PHP5 instal·lat. Kumbia és compatible amb motors de base de dades com MySQL, PostgreSQL i Oracle. Kumbia intenta proporcionar facilitats per a construir aplicacions robustes per entorns comercials. Això significa que l'entorn de treball és molt flexible i configura-ble. En escollir Kumbia està ajudant un projecte de programari lliure publicat amb llicència GNU/GPL. Kumbia és un esforç per produir un framework que ajudi a reduir el temps de desenvolupament d'aplicacions web sense produir efectes damunt els desenvolupadors.
Objectius.
Kumbia està dissenyat amb els següents aspectes:
- Ser compatible amb moltes plataformes
- Fàcil d'instal·lar i configurar
- Fàcil d'aprendre
- Llest per aplicacions comercials
- Convenció damunt Configuració
- Simple amb la major part de situacions però flexible per adaptar-se a situacions més complexes
- Suportar moltes característiques d'Aplicacions Web Actuals
- Suportar les pràctiques i patrons de programació més productius i eficients
- Produir aplicacions fàcils de mantenir
- Basat en Programari Lliure
El principal objectiu és produir aplicacions que són pràctiques per l'usuari final i no sols per al desenvolupador. La major part de tasques que eliminen temps de desenvolupar en ser automatitzades per Kumbia PHP perquè el desenvolupador es pugui enfocar en la lògica de negoci de l'aplicació. | 1 | perfect | {"en": 0.00272975432211101, "ca": 0.9499545040946314, "es": 0.021383075523202913, "pt": 0.010009099181073703, "nl": 0.01592356687898089} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=153431 |
mc4_ca_20230418_13_520887 | Plumrose Homestay Cottage Mukteshwar Índia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Plumrose Homestay CottageChattola-Sitla Road, Mukteshwar, Mukteshwar, Índia, 263138 - Veure al mapaPlumrose Homestay CottageVeure més fotosVista interiorVeure més fotosVeure totes les 11 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranbalcó/terrassajardíRestaurantsservei d'habitacions
L'àtic (The Attic)
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Mukteshwar, Plumrose Homestay Cottage és l'el·lecció perfecta. Tota l'emoció del centre de la ciutat és només a 5.8 km. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Plumrose Homestay Cottage ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Els clients de l'hotel poden gaudir de magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, servei d'habitacions, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara habitacions per a no fumadors, escriptori, balcó/terrassa, telèfon, ventilador per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent jardí. Plumrose Homestay Cottage és una elecció inteligents per a viatgers a Mukteshwar, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxesLloguer de cotxesservei de llançadoraCoses a fer, maneres de relaxar-sejardívisites turístiques Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoaRestaurantsservei d'habitacionsServeis i comoditatsmagatzem d'equipatgeservei de bugaderiazona de fumadorsPer als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióempolles d'aigua de cortesiaservei de planxaàrea de menjador independentescriptoritelèfonarticles de tocadorhabitacions per a no fumadorsTV satèl•lit/cablebalcó/terrassaplat de dutxaventiladorbarnussospremsa diària cafetera/teterasala d'estar Idiomes ParlatsAnglèsHindi Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 1 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 2 a 5 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Els hostes de 6 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 12:00 PMHorari de sortida fins a: 12:00 PMRecepció oberta fins a les : 12:00 AMDesplaçamentDistància des del centre de la ciutat: 5.8 kmL'allotjamentNombre de bars/sales: 0Nombre de plantes: 2Nombre de restaurants: 1Nombre d'habitacions: 2Any de construcció de l'hotel: 0Renovació de l'hotel més recent: 0Mostrar més | 0.915779 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/plumrose-homestay-cottage/hotel/mukteshwar-in.html |
mc4_ca_20230418_0_465970 | You are here: Home ∼ David Cameron
Published by Guifré Jordan on 25 març, 2016 | Leave a response
18 de setembre de 2014. Escòcia celebra el referèndum d’autodeterminació que ha pactat amb el Regne Unit i, després d’hores i hores comptant sís i nos durant la matinada i d’anuncis de resultats de cada circumscripció, salta la banca: la independència ha aconseguit un 51% dels vots i la unió un 49%. Alex Salmond se n’ha sortit, i un terratrèmol… Read more →
Posted in El Dietari del Procés | Tagged Alex Salmond, Ciudadanos, David Cameron, Escòcia, independència, Nicola Sturgeon, PP, PSOE, puigdemont, regne unit, the national
Un segon referèndum escòces, no tan lluny
Published by Guifré Jordan on 15 març, 2015 | Leave a response
I mentre els ajuntaments Catalunya i Espanya es preparen per un any d’eleccions, que de ben segur farà estralls, el Regne Unit ja compta els dies per les eleccions generals del 7 de maig. I a Escòcia, el resultat del Scottish National Party (SNP) pot ser d’escàndol: les enquestes dels últims dies li donen 50 dels 59 escons que es… Read more →
Posted in El Dietari del Procés | Tagged Alex Salmond, alícia sánchez-camcho, conservadors, David Cameron, Edimburg, Escòcia, Gordon Brown, gordon wilson, Holyrood, laboristes, Londres, Nicola Sturgeon, regne unit, SNP, tories, UE, UKIP, Westminster
El Regne Unit torna a ensenyar les vergonyes espanyoles
Published by Guifré Jordan on 27 novembre, 2014 | Leave a response
I mentre Rajoy deixa caure la ministra per corrupció, els grans partits britànics han presentat una proposta per millorar l’autogovern escocès. Recaptació d’alguns impostos, ampliació de les polítiques socials i competències en prestacions, però la flamant líder del partit nacional escocès troba a faltar el control sobre el salari mínim, el crèdit o la seguretat social. Acontentarà més o menys… Read more →
Posted in Dietari 2014 | Tagged Ana Mato, Catalunya, David Cameron, Escòcia, Espanya, Rajoy, referendum, regne unit
No ho oblideu: ‘Alba gu bràth!’ (Escòcia per sempre!)
Published by Guifré Jordan on 19 setembre, 2014 | Leave a response
Escòcia ha fet història aquest 18 de setembre de 2014. Ha exercit el dret a l’autodeterminació amb el vist-i-plau del govern estatal i ho ha fet de manera massiva. Un 84% dels electors registrats han assistit als col·legis electorals, gairebé la totalitat dels ciutadans han volgut votar i escollir el seu futur. Han triat quedar-se al Regne Unit per un… Read more →
Posted in Dietari 2014 | Tagged alex salmon, Better Together, consulta, David Cameron, dundee, Edimburg, Escòcia, Glasgow, referendum, regne unit, Westminster, Yes Scotland
Govern d’unitat fulminat per Espanya?
Published by Guifré Jordan on 16 setembre, 2014 | Leave a response
Les incògnites sobre el futur immediat després de la signatura del decret de convocatòria de la consulta es comencen a dissipar. Oriol Junqueras ha demanat entrar al govern català per blindar el 9N al Debat de Política General, i tot i que Artur Mas no ha respòs a l’oferiment, fa l’efecte que serà la via a seguir si el president… Read more →
Posted in Dietari 2014 | Tagged Alex Salmond, Artur Mas, C's, catalaunya, CiU, consulta, CUP, David Cameron, David Fernández, debat de política general, ed miliband, ERC, Escòcia, ICV, Joan Herrera, nick clegg, Oriol Junqueras, PP, PSC, referendum, Rivera, Sánchez-Camacho
Published by Guifré Jordan on 7 setembre, 2014 | Leave a response
La Diada és a tocar, i a partir del 12 de setembre tot anirà molt ràpid: debat de política general, aprovació de la llei de consultes, compareixença -finalment amb preguntes- de Jordi Pujol al Parlament, signatura del decret oficial de convocatòria de consulta i després l’abisme, allò desconegut, un escenari imprevisible. El vertigen, però, el compartirà Catalunya amb Escòcia. Tot… Read more →
Posted in Dietari 2014 | Tagged Alex Salmond, David Cameron, Escòcia
Londres no es queda de braços plegats
Published by Guifré Jordan on 2 juliol, 2013 | Leave a response
“La independència desestabilitzarà l’emprenedoria i potencialment farà perillar llocs de feina, ja que el Regne Unit ja no serà un mercat únic”. Aquest és el punt més destacable del document publicat el govern britànic que analitza les causes d’un sí a la sobirania a Escòcia. La precampanya pel referèndum del 18 de setembre ja fa temps que ha començat a l’illa de… Read more →
Posted in Dietari 2014 | Tagged Alex Salmond, David Cameron, Edimburg, Escòcia, Londres, referendum, regne unit
Espanya, en perill de perdre el respecte d’Europa
Published by Guifré Jordan on 13 juny, 2013 | Leave a response
“La Constitució espanyola té l’article primer que diu que la sobirania resideix en el poble espanyol en el seu conjunt i no en una part, i l’article segon que parla de la indivisibilitat d’Espanya”. Així ha refusat el ministre d’exteriors espanyol el consell que David Cameron va donar ahir al govern de Rajoy. Per reblar el clau, Margallo ha dit:… Read more →
Posted in Dietari 2014 | Tagged Àustria, Brussel·les, Budapest, Cameron, Catalunya, consulta, David Cameron, Escòcia, Espanya, Europa, exteriors, Haider, Hongria, Jörg Haider, Margallo, referendum, regne unit, sancions, Unió Europea, Viena | 0.611609 | curate | {"en": 0.3006015913060353, "ca": 0.6881428294197555, "fr": 0.011255579274209199} | http://www.oriols.cat/bloc/tag/david-cameron/ |
macocu_ca_20230731_7_289833 | Recomanacions de vacunació contra la grip – Campanya 2020-2021
Els professionals sanitaris: metges, infermeres, administratius sanitaris, personal d’ambulàncies, ... que estem en contacte directe amb els pacients, tenim un risc més elevat que la resta de població de contraure la grip. Si ens infectem, entre un 30 i un 50% podem ser asimptomàtics i, per tant, ser transmissors del virus sense saber-ho.
Enguany, més que mai, la vacunació antigripal del nostre col·lectiu serà una mesura fonamental ja que ajudarà a:
Evitar la sobresaturació del sistema sanitari, per la similitud de símptomes de la grip amb la covid19.
Evitar les complicacions per coinfecció d’ambdues malalties i el col·lapse dels hospitals.
Evitar ser el vector de contagi en els centres sanitaris i residencials i també dels nostres companys i famílies.
Evitar la manca de professionals en els nostres centres motivada per les baixes laborals.
L’OMS i l’Agència de Salut Pública de Catalunya fixa la immunitat de grup en un 75% de vacunats entre els sanitaris. Per això, us emplacem a prendre consciència d’aquesta realitat i a animar a tots els companys a vacunar-se. També, a promocionar la vacunació antigripal entre els grups especialment vulnerables i a tots els seus convivents.
Volem remarcar que les infermeres, especialment, tenim un paper clau en tot el procés de vacunació: en la detecció, la prescripció en tots els grups de risc, l’administració i el registre de la vacuna.
Per tots aquests motius, pel nostre coneixement científic, per responsabilitat professional i per solidaritat, ENS VACUNEM! ! | 0.812082 | curate | {"ca": 0.9993634627625716, "fr": 0.0006365372374283895} | |
mc4_ca_20230418_14_130056 | El Tribunal de Justícia de la UE analitza si el cànon digital espanyol és compatible amb el dret europeu | Consumer
El Tribunal de Justícia de la UE analitza si el cànon digital espanyol és compatible amb el dret europeu
El litigi, tramitat en l'Audiència Provincial de Barcelona, enfronta a la SGAE i a l'empresa Padawan
Data de publicació: Divendres, 05 de Març de 2010
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha començat a examinar si el cànon aplicat a Espanya a tots els equips de reproducció digital com a compensació als creadors per la còpia privada, el denominat “cànon digital“, és compatible amb el dret europeu. El Tribunal comunitari va celebrar a Luxemburg la vista oral en un litigi que tramita l’Audiència Provincial de Barcelona i que enfronta a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i a l’empresa Padawan SL, que comercialitza CD-R, CD-RW, DVD-R i aparells reproductors MP3.
La SGAE va interposar una demanda contra l’empresa, amb una reclamació del pagament del cànon per còpia privada corresponent als aparells comercialitzats per Padawan entre setembre de 2002 i setembre de 2004, segons recorden fonts jurídiques. En el marc d’aquest litigi, Padawan va al·legar que l’aplicació del cànon per còpia privada a aquests suports digitals, de forma indiscriminada i sense distingir la finalitat a la qual van destinats, violava la directiva europea 2001/29.
El cas es va jutjar en primera instància i es va acceptar de forma íntegra la reclamació de la SGAE. L’empresa va ser condemnada al pagament de 16.759,25 euros, més els corresponents interessos. Padawan va recórrer la sentència davant l’Audiència Provincial de Barcelona, instància que ha presentat davant el Tribunal europeu de Luxemburg un recurs prejudicial en el qual planteja una sèrie de qüestions relatives a la interpretació d’aquesta directiva.
La norma en qüestió, la directiva 2001/29/CE relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins en la societat de la informació, estipula que, en principi, el dret exclusiu a autoritzar o prohibir la reproducció de les obres correspon als titulars de drets de propietat intel·lectual (autors, artistes o intèrprets). Preveu, no obstant això, que els Estats membres poden permetre, sense que intervingui autorització del titular del dret de propietat intel·lectual corresponent, les reproduccions d’obres efectuades per una persona física per al seu ús privat, sempre que els titulars dels drets de propietat intel·lectual rebin una “compensació equitativa”.
La legislació espanyola permet que les obres ja divulgades puguin reproduir-se per a ús privat del copista, sense autorització de l’autor. A través del cobrament d’un cànon, la normativa espanyola instaura el pagament d’una compensació econòmica a favor dels titulars dels drets per la reproducció realitzada de forma exclusiva per a ús privat. El cànon grava l’adquisició d’equips o aparells de reproducció de llibres, així com d’equips o aparells de reproducció de fonogrames i videogramas, i de materials de reproducció sonora, visual o audiovisual.
L’Audiència de Barcelona sol·licita als jutges europeus que aclareixin el concepte de “compensació equitativa” i dilucidin si el sistema adoptat per Espanya i consistent a aplicar el cànon a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada contraría la directiva 2001/29/CE. També desitja saber si l’aplicació indiscriminada del referit “cànon” a empreses i professionals que adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada és conforme al concepte de “compensació equitativa”.
aparells cànon digital dret reproducció | 0.86653 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.consumer.es/ca/tecnologia-ca/el-tribunal-de-justcia-de-la-ue-analitza-si-el-cnon-digital-espanyol-s-compatible-amb-el-dret-europeu.html |
mc4_ca_20230418_9_288636 | Immobiliari i Construcció en València en Oferta - Anuncis Gratis - Pàgina 2
Cap d'obra - En València, Valencia
Empresa constructora, amb mes de 20 anys d'experiència en el sector , per ampliació del volum d'obra, precisa incorporar a dos caps d'obra, que es distribuiran 2 promocions cadascun en les poblacions d'alaquas, sant maracristal de benageber i valència cabdal. es requereix experiència prèvia com a cap d'obra, coneixements avançats d'autocad. s'encarregarà de coordinar treballs d&#...
Transporets adrian - En València, Alaquàs
-s'ofereix tot tipus de translados(mobles,desenrunats,paper,carton,etc...)preus a convenir:tlf-651694424
Instal·ladors de pvc,parket,vinil - En València, Valencia
Empresa d'instaldores precisa noi que sàpiga col·locar parket,edat entre 20 i 25 anys,amb carnet de conduir amb vehiculo,ser formals i responsables amb el seu treball,no autonomos,tenir disponibilitat de viatjar en moments puntuals per favor abtenerse tota aquella persona que no compleixi amb tots aquests requisits els interessats posar-se en contacte
Es precisen aplicadors de guix, morter, monocapa - En València, Valencia
Projeccions anju, sl, empresa de projeccions en ple creixement, precisa d'aplicadors de guix, morter i monocapa, amb experiència. oferim contracte laboral, des del primer dia. interessats enviar curriculum al : preguntar per noemí, de part de fernando. Empresa constructora borsa de treball - En València, Valencia
Empresa constructora obre borsa de treball. peons, oficials i tecnicos. enviar curriculuam a:
Es busca peons i oficials de 1ª - En València, Valencia
Es busquen oficials de 1ª i peons per a diferents obres en valència és imprescindible tenir vehiculo propi, el salari són 1000 i 1200 i depenent de la categoria les hores extres van a part amb un mes de vacacaciones per any treballat.
Construccion - En València, Valencia
Oficial de 1ra montador de pladur amb coneixements en albañileria s'ofrese per treballar en petites o grans empreses seriós responsable en lloc de treball .....t
Es necessiten soldadores (província de valència) - En València, Valencia
lloc vacant: soldador categoria: oficial 1ª-2ª subcategoria: soldador de vaixells departament: soldadura nombre de vacants: 10 descripció de l'oferta: soldadora amb fil continu / elèctrode. requisits estudis mínims: fp1 experiència mínima: 6 mesos imprescindible resident en: província de valència requisits mínims: castellà basico tipus de contracte: durada: temporal / indefinit jornada laboral: ...
Es necessiten caldeleros (província de valència) - En València, Valencia
descripció lloc vacant: caldelero categoria: oficial 1ª subcategoria: muntatge de conductes d'aire nombre de vacants: 8 descripció de l'oferta: es requereix coneixements de plànols. requisits estudis mínims: fp1 experiència mínima: 1 any imprescindible resident en: província de valència requisits mínims: castellà basico tipus de contracte: durada: temporal / indefinit jornada laboral: complet...
Montador de sostres registrables i pladur - En València, Valencia
necessitem urgent, instal·lador de sostres registrables i sistemes de pladur. incorporació en plantilla immediata. pagament per metres realitzats. busquem personal amb experiència i maquinària pròpia. abtenerse autonomos i personal sense papers. .
es precisa comercial molt bons ingressos i treball amb contracte de 8 hores sou fix +comissions.conocenos sense compromís segur que treballem junts.
Busco topografo - En València, Valencia
es necessita topografo para replantejo de tot tipus d'obres linales asi com per a labors d'oficina tecnica.
Monocapa: empresa o personal (a contractar) obra façana i pati llueixes - En València, Sagunto/Sagunt
es necessita oficial de 1ª especialista en aplicació de monocapa per a obra en soneja (cs.) pròxim a sagunt (valència) interessats contactin amb sr. corretges (607.6
Instal·ladors de pladur - En València, Valencia
es busquen instal·ladors de pladur, sostres contínuos i falsos sostres per treballar en obra lleugera s.l. (valència). ganes de treballar.
Buco oficials de 1ª, peons i un encofrador - En València, Valencia
sóc autònom i busco oficials de 1ª i peons de la construccion per treballar en dania de cofrents (valència). tambien busco un encofrador.
Construccion - En València, Alcúdia de Crespins (l')
construccion en general, colocacion de pedra artesanal, murs i chapados de llosa, reformes d'albañileria d'habitatges. treball amb qualitat, rapido i barat.
Immobiliari i Construcció Província ValènciaAlacantBarcelonaCastellóGironaIlles BalearsLleidaTarragonaValènciaMunicipi MunicipiAlaquàsAlbalAlcúdia de Crespins (l')AlfafarCarcaixentMelianaMoncadaSagunto/SaguntTorrentValenciaAnuncis Gratis de Immobiliari i Construcció, en Oferta, en Ocupació en València | 0.76303 | curate | {"ca": 0.9046304163126593, "oc": 0.008920985556499575, "es": 0.06584536958368734, "it": 0.0044604927782497875, "en": 0.0159303313508921, "fr": 0.00021240441801189465} | http://anunciscatalunya.cat/anuncios/immobiliari-i-construccio-en-valencia_m_46_46/b |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.