id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
mc4_ca_20230418_15_511940
Sentmenat al teu mòbil ! !!! - Ajuntament de Sentmenat Data i hora oficial 19.10.2018 | 00:13 Sentmenat al teu mòbil ! !! ! Divendres, 27 d'octubre de 2017 a les 08:00 L’Ajuntament de Sentmenat estrena l’App muncipal, disponible tant per a IOS com Android amb el nom de "Sentmenat". Aquesta aplicació mòbil permet viure més a prop el nostre poble i està permanentment informat, només amb un clic podem conèixer la programació cultural, els esdeveniments, les darreres notícies i tota la informació necessària per a no perdre’s res del municipi, i és gratuïta. L'objectiu és millorar la comunicació amb la ciutadania per noves vies més modernes i ràpides que permeten fer la nostra administració més propera. La nova App Sentmenat és també un canal perquè la ciutadania pugui comunicar una incidència a la via pública. Només caldrà que cliqui al botó “Incidències”, identificar-se, i omplir el formulari corresponent. La incidència la rep l'ajuntament i la reenvia al servei que correspongui per tal que la pugui solucionar en el menor temps possible. Un cop finalitzada es comunicarà a la persona que la va comunicar. Aquesta nova eina que s'implanta i que estarà en proves fins a mitjans de novembre vol ser un pas més a l'administració electrònica i amb el temps s'aniran incorporant nous serveis per interactuar més i millor amb l'administrat. Us la podeu descarregar en els següents enllaços Sistema Android https://play.google.com/store/apps/details?id=es.perception.sentmenat Sistema IOS https://itunes.apple.com/es/app/sentmenat/id1250043015?mt=8 Darrera actualització: 27.10.2017 | 13:26
0.717326
curate
{"ca": 0.8730964467005076, "de": 0.0019035532994923859, "es": 0.024111675126903553, "en": 0.10025380710659898, "fr": 0.0006345177664974619}
http://sentmenat.cat/actualitat/noticies/sentmenat-al-teu-mobil-.html
mc4_ca_20230418_16_253573
[email protected] defensaceipbadies.blogspot.com dimecres, de juny 26 L'AMIPA Corb Marí te nova pàgina web. VISITA'NS - www.amipacorbmari.org divendres, de juny 7 Vos convocam a l'Assemblea General Ordiària de l'Amipa Corb Marí, amb el · Presentació de la nova · Memòria d'activitats del curs 2012-2013 · Projectes per al nou · Precs i preguntes DATA: 12 de juny en primera convocatòria - 20:15h en segona convocatòria LLOC: Biblioteca de l'Escola. VINE! Fes sentir la teva veu. dissabte, de maig 18 Digitalització de l'AMIPA Estem creant una base de dades de correus electrònics per poder-vos informar d’una forma més àgil. Necessitam la vostra col·laboració. Vos demanam que, si no ho heu fet ja a través de la circular enviada fa uns dies, ens envieu les vostres dades a: [email protected]. dimecres, de maig 15 dimarts, de maig 14 Tancades 25A El passat dijous 25 d'Abril, el CEIP Badies ens varem unir a la jornada històrica convocada arreu d’Espanya per lluitar per una educació pública de qualitat. A nivell general, la convocatòria estava convocada en contra de la LOMCE, les lleis educatives de les Balears (Llei de Convivència, Llei de Símbols i Decret de Llengües) i les retallades. Al nostre centre, vam centrar l’assemblea en un punt clau: la LOMCE. En Miquel Serra i na Belén Cáliz van aproximar-nos al que és la nova llei d’educació, oficialment coneguda com LOMCE. També vam aprofitar l’assemblea per tirar la vista enrera i recordar l’èxit de les tancades del passat 28N. Vos adjuntam els enllaços a la Presentació de l’Assemblea i als vídeos de Francesco Tonucci i de Gomaespuma Abans de l’assemblea, vam voler que pares i nins compartissim part de la jornada. És per això que, tot i que la pluja no va permetre que fessim les activitats previstes a l’aire lliure, els nins i els pares varen compartir el tems dins l’escola. Gràcies a tots per la vostra assistència i recordeu que és bàsic que tots continuem fent feina per aturar la imposició que se’ns està fent i que no ajuda gens a la millora de l’educació dels nostres infants. dimarts, d’abril 9 Activitats amb familia MENÚ D'ABRIL Menjador 2012-2013 dilluns, de gener 28 El proper dia 30 de gener es farà la 2ª reunió informativa per a tots els que volgueu participar a la comparsa que s'està organitzant per CARNESTOLTES En aquesta reunió heu de dur ja tot el material. Se vos explicarà i ajudarà a fer les desfresses RUES: Dia: 9 Llucmajor (Passeig Jaume III) Hora: 16'00h Dia: 10 Palma Les teles se compren a LA FILADORA ( heu de dir que sou del grup del CP Badies, fan descompte) -Tela polar 5€ el m. - Tela fieltro ( va per peses, per 4 boques: 2'60 si anau de color negre, la boca es vermella, qualsevol altre color, la boca es negre) -Tul negre 1/2 m (3 capes grans, 2 capes nins) ULLS I ANTENES: -Bolles grans 10 cm 1€ -Bolles petites 4cm 0'20 (s'enganxen a la roba amb velcro i es passa un filferro, de color i gran per les antenes) -Cartolines del mateix color que les teles per les pestanyes, la llengua amb restes de la tela negra i vermella) Per qualsevol dubte poder posar-vos en contacte amb n'Amada telf 670.376.679 Reunió amb el Batle - Conclusions No et preocupis per no poder donar als teus fills el millor de tot,,,dónal's,, EL MILLOR DE TU!! ! activitats curs 2011-2012 assemblea general09 Avtivitats extraescolars Fotos Grup curs 2008/2009 menjador curs 2010/2011 Menjador curs 2011-2012
0.756434
curate
{"en": 0.051274362818590706, "ca": 0.8437781109445277, "es": 0.05007496251874063, "fr": 0.033883058470764615, "zh": 0.0014992503748125937, "ru": 0.005397301349325337, "pt": 0.014092953523238382}
http://amipacorbmari.blogspot.com/?widgetType=BlogArchive&widgetId=BlogArchive1&action=toggle&dir=open&toggle=MONTHLY-1235862000000&toggleopen=MONTHLY-1370037600000
mc4_ca_20230418_12_180087
La Batalla de l’Ebre suma 79 nous noms de víctimes “Arribem tard”, diu Ester Capella a les Camposines durant l’acte d’homenatge 4 min. Barcelona 17/11/2019 20:52 651x366 Una assistent a l’acte d’homenatge que es va fer ahir al Memorial de les Camposines. / ACN Una assistent a l’acte d’homenatge que es va fer ahir al Memorial de les Camposines. / ACN A un quart d’una de la matinada del 25 de juliol de 1938 va començar la Batalla de l’Ebre. Va ser una batalla de desgast, un infern per als gairebé 250.000 combatents que s’hi van enfrontar durant 115 dies. El balanç: 120.000 baixes entre els dos exèrcits (30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners). Hi havia joves de 16 anys i pares de 40. Les restes de molts d’aquests soldats descansen al memorial de les Camposines, un immens ossari, que ahir va acollir un homenatge a les víctimes i a les seves famílies. Les últimes investigacions han permès incloure 79 persones més al memorial, que ja té 41 plaques amb els noms de 1.623 víctimes. Entre els nous noms de víctimes hi ha el d’Amadeo Nerozzi, que va ser alcalde de Marzabotto, un poble del sud de Bolonya, des del setembre de 1920 fins al novembre de 1921, quan Benito Mussolini va prendre el poder a Itàlia. Nerozzi va formar part de la XII Brigada Internacional, que després seria coneguda com la Brigada Garibaldi. Va morir el setembre de 1938 durant la Batalla de l’Ebre a causa d’un projectil d’artilleria que va impactar prop de la tenda hospital on treballava com a portalliteres. “Ho he dit moltes vegades, que arribem tard, perquè moltes de les persones que ens podrien ajudar ja no hi són”, va recordar la consellera de Justícia, Ester Capella. La consellera va insistir en el compromís del Govern per dur a terme “la feina ingent” que està pendent: localitzar les víctimes, extreure’n mostres genètiques i encreuar-les amb les de les famílies. “Posar noms i cognoms a les restes que trobem és important, sobretot per lliurar els cossos a les famílies i que puguin tancar dols i començar a recordar les persones”, va apuntar Capella. El passat sis de novembre es van tornar a les Camposines 4.200 ossos que corresponen a 166 soldats sense identificar morts durant la Batalla de l’Ebre. Els arqueòlegs van retirar les restes el febrer de 2017 i se les van emportar al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per extreure’n l’ADN. Els treballs al laboratori van permetre extreure l’ADN de 60 individus. Les restes dels altres 106 soldats no van poder ser analitzades pel desgast dels ossos. Les mostres aconseguides s’afegiran a la base de dades del Programa d’Identificació Genètica, on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes humanes localitzades en fosses o en zones de combats. Si hi hagués alguna coincidència genètica, la víctima podria ser identificada. Marzabotto és un poble italià especialment sensible amb la feina i les polítiques a favor de la memòria i la pau. La vila va patir el 1944 l’anomenada Massacre de Marzabotto, en què les tropes nazis van anar durant tres dies casa per casa per matar a sang freda totes les persones que hi trobaven i després van cremar les cases. Van morir 770 persones, la majoria dones i gent gran. 216 eren nens. “Va ser una guerra contra els civils”, va recordar l’alcaldessa de la població italiana, Valentina Cuppi. “La nostra història i la vostra és dual -va dir-. Aquí veiem que el feixisme va fer el mateix fora del nostre país i estem orgullosos dels italians que van venir a ajudar la resistència”. Unes 200 persones van assistir a aquest acte d’homenatge que se celebra cada any. Al memorial de les Camposines, les famílies hi han anat deixant al llarg dels anys cartes i fotografies a familiars que mai van poder conèixer. “Tots recordem la foto d’un soldat que tenien els avis. Quan preguntàvem qui era, ens deien que l’oncle Miguel, que va morir a la guerra. Sempre ens van dir que va morir, mai que el van matar. Tampoc sabíem amb certesa on era. Només que va morir a la Batalla de l’Ebre”, van escriure els familiars d’un soldat. L'Atlàntida Film aconsegueix 145.000 espectadors la primera setmana El preu de l'habitatge a les Illes cau un 8,2% des del març a causa del covid-19
0.818468
curate
{"fr": 0.011981787682722261, "ca": 0.9791516894320632, "eo": 0.0014378145219266715, "en": 0.007428708363287803}
https://www.arabalears.cat/cultura/Batalla-Ebre-suma-nous-victimes_0_2346365367.html
mc4_ca_20230418_17_792293
Garcia: “El saqueig dels diners públics que envolta Fira València fa urgent la comissió d’investigació a les Corts” – Coalició Compromís Publicat el 7 de febrer de 2017 en Economia i Ocupació La diputada i portaveu de Compromís a la Comissió d’Investigació sobre les institucions firals, Teresa Garcia, ha manifestat que “després de veure el saqueig dels diners públics que envolta la gestió de Fira València durant l’època del PP, i donada la insistència del grup parlamentari Popular en anul·lar la celebració de la Comissió d’Investigació que ha de tractar la gestió de la Fira durant l’anterior govern, tenim clar que és més urgent que mai que es celebre”. Segons Garcia, “el PP, potser tement-se que de la Comissió eixirà fem a cabassos, s’acollia la setmana passada a l’arxiu de la Fiscalia Anticorrupció de les diligències de la investigació sobre les obres d’ampliació de Fira València per demanar que es dissolga la dita Comissió. Però després de vista tota la informació que va apareixent sobre com els anteriors gestors de l’institució firal valenciana es gastaven els diners públics, si o si hem d’esclarir què va passar, per què i identificar els responsables polítics del saqueig comés a Fira València”. Álvaro: “Preguntarem a Rus qui fou el seu contacte per aconseguir el conveni de la residència de Xàtiva” Compromís exigeix un ple extraordinari en el Congrés per tractar el finançament il·legal del PP després del cas Lezo
0.850926
curate
{"ca": 1.0}
https://compromis.net/25631/garcia-el-saqueig-dels-diners-publics-que-envolta-fira-valencia-fa-urgent-la-comissio-dinvestigacio-a-les-corts/
mc4_ca_20230418_2_709709
 Zeybek 1 Pension Patara Turquia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Patara Merkez Antalya, Patara, Patara, Turquia, 7975 - Veure al mapa Més informació sobre Zeybek 1 Pension Al visitar Patara, vosté es sentirà com a casa a Zeybek 1 Pension, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Zeybek 1 Pension ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, aparcacotxes, aparcament de cotxes. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, plat de dutxa, assecador de cabell per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen piscina exterior, massatge, equitació, jardí, esports d'aigua (no motoritzats) estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Zeybek 1 Pension no troba competidors en cap categoria.
0.799031
curate
{"ca": 0.9474497681607419, "ro": 0.05255023183925812}
https://www.agoda.com/ca-es/zeybek-1-pension/hotel/patara-tr.html
cawac_ca_20200528_6_58357
És un comentari clàssic quan es produeix algun escàndol en la gestió d'una organització el de reaccionar dient que a tot arreu hi ha pocavergonyes, que es prendran mesures però que resulta molt difícil poder evitar que hi hagi algú que abusi, que vivim immersos en una crisi de valors, que sembla mentida que la gent faci aquestes coses i bla, bla, bla... No nego que això sigui sovint veritat. Però fins i tot en els casos en els quals és veritat, no és tota la veritat. Entre altres raons perquè molt habitualment, en els processos de (auto)justificació en les organitzacions, s'utilitzen les explicacions i les constatacions com a coartades. I aquí és on pastura a pler el que jo denomino la fal·làcia de la poma podrida. Ja se sap, a tot arreu hi ha pomes podrides, i això és una cosa gairebé impossible d'evitar. Francisco Longo, en un dels seus excel·lents articles (No tocar lo que es de todos), planteja en un altre registre la mateixa qüestió. Diu Longo: "Personalment, estic convençut que la gran majoria dels casos de corrupció no són imputables a individus que hagin arribat a la política o al servei públic amb un propòsit previ o deliberat d'enriquir-se. Es tracta més aviat de persones els processos de socialització de les quals, després d'accedir a l'interior de l'ecosistema institucional político-administratiu i familiaritzar-se amb les seves rutines i pautes de funcionament, els van induir a creure que podien disposar com a propis dels recursos que són de tots, i així van anar recorrent, pas a pas, tot aquest continu de pràctiques de gravetat creixent". El que planteja Longo val, em sembla a mi, per a tota mena d'organitzacions. Perquè la fal·làcia de la poma podrida redueix a un registre merament individual dinamismes i patrons culturals que no són només personals, i ens evita la reflexió sobre els marcs organitzatius que els fan possibles. És... …que em dedico a la publicitat, ella pensa que sóc pianista en un bordell". Vaig recordar aquest provocatiu titol d’un llibre de Jacques Séguéla fa uns dies, després d’una reunió, amb la petita variació que, després de la reunió vaig pensar que calia substituir "publicitat" per "política". La reunió va aplegar una vintena de persones d’entre 30 i 40 anys, que es dediquen convençudament i compromesament a la política (algunes, a jornada completa) i que tenen diverses responsabilitats polítiques de segon nivell i, per tant, no freqüenten els mitjans de comunicació. La seva militància cobria pràcticament tot l’arc parlamentari. Les haviem convocat a ESADE compartir una reflexió a cor obert sobre com veuen i viuen el clima social que s’està consolidant amb relació a la política i que hem qualificat –no sé si encertadament- com a "desafecció". Es va parlar amb sinceritat i valentia, i es van constatar sintonies més enllà de la diversitat d’opcions. De fet, vaig sortir amb la sensació que, si no hagués sabut quina era la militància política de cada participant, no l’hagués pogut pas endevinar del contingut de les seves intervencions. De la reunió em van impressionar diverses coses, i ara en voldria destacar dues. En primer lloc, vaig sortir-ne amb la impressió que estem entrant en una nova forma de clandestinitat política, estem consolidant un nou tabú. Els qui es dediquen a la política s’estan convertint en una mena d’empestats o proscrits. I el compromís polític està seguint culturalment els passos de la religió i s’està –paradoxalment- privatitzant. Va ser molt compartida la constatació per part de tots ells que cada cop parlen menys de política en els seus entorns personals i professionals. Perquè a ningú li agrada ser sempre l’ase de tots els cops. Perquè quan diuen que es dediquen a la política la reacció general conmiserativa oscil·la entre tres opcions:... El pròxim any es complirà el centenari del naixement de Jaume Vicens Vives. En la seva curta vida, Vicens va destacar com a acadèmic i historiador, però molts encara el recorden per alguna cosa més. Per contribuir a definir una tasca cívica i política per a la seva generació i diagnosticar correctament el difícil moment que els va tocar de viure. Però també per atrevir-se a anar més enllà, assumint un compromís formatiu amb la següent generació, traspassant la torxa de la tasca incompleta i l'esperança no il·lusa en un futur possible i promovent un esperit constructiu no basat en la rancúnia ni en la revenja. Vicens Vives va comprendre amb plena clarividència que, després del franquisme, el futur del catalanisme dependria de la forja d'uns nous líders caracteritzats per la seva alta preparació, la seva qualitat humana i la seva voluntat de compromís cívic i de servei a la comunitat. En Notícia de Catalunya (1954) ho expressa clarament: "No hi ha possibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l'existència d'un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o dirigeix." Vicens va morir a Lió el 1960. Dos anys abans, i sota la seva clara inspiració, es fundava el Cercle d'Economia. Per un atzar de la història, el mateix any 1960, Jordi Pujol era jutjat en consell de Guerra pel Govern Militar de Barcelona. En la seva declaració, Pujol afirmava: "Pertanyo a una generació que puja i que va a més, per a honor i orgull del nostre país. No és una joventut que pròpiament sigui política. Però la seva mateixa evolució espiritual i mental va portant-la lògicament i progressivament al terreny polític, social i econòmic, és a dir, a tot el que és i s'anomena vida pública".... El nou anuari Compromiso RSE ha publicat en la seva primera edició un llistat del que anomena "esdeveniments de l’any" en RSE. És prou coneguda –i perfectament descriptible- la meva nul·la simpatia pels rànkings de tota mena, per raons de mètode, de credibilitat i de rellevància. I, malgrat tot, els segueixo llegint amb un mínim interès. Perquè he d’acceptar que, un cop instal·lat en l’escepticisme militant, no deixo de reconèixer que tenen una funció simptomàtica. Precisament perquè llegeixo els rànkings des de la incredulitat, no deixo mai de preguntar-me què vol dir que donin un resultat i no pas un altre (per bé que de vegades el resultat no faci altra cosa que multiplicar la meva incredulitat). Doncs bé: segons aquest rànking al qual em refereixo (que és el resultat d’un qüestionari enviat als 42 membres del consell assessor de la publicació), les cinc notícies més rellevants del 2009 en el que pertoca a l’RSE són les següents: 1. L’administració Obama trenca amb els anys de la negació del canvi climàtic. 2. Celebrada la reunión constitutiva del Consell Estatal d’RSE. 3. El parlament danès fa obligatoris els informes d’RSE. 4. Cinquanta companyies d’inversió insten a la SEC a obligar a les cotitzades a elaborar informes d’RSE. 5. La Generalitat de Catalunya aprova un pla per fomentar l’RSE a les empreses i l’Administració. Trobo realment molt simptomàtic que totes elles tractin de decisions dels poders públics referides a l’RSE, i que, dues d’elles tractin de fer obligatoris els informes d’RSE. Alguna cosa deu surar en l’atmosfera perquè el llistat tingui aquest biaix tan patent i potent. Amb totes les reserves que calguin, als inicis del 2010 aquests resultats plantegen alguns interrogants:... Diuen que cadascú és més fill de la seva època que dels seus pares. Potser per això em venen de vegades a la memòria veus i imatges que hom diria que emergeixen des de recòndits plecs biogràfics. I em veig al col·legi aprenent de memòria els versos de Campoamor, " en este mundo traidor / nada es verdad ni es mentira. / Todo es según el color / del cristal con que se mira ". Amb el pas dels anys, en algun moment em vaig preguntar si no seria Campoamor un versaire precursor de la postmodernitat. Però, vistos els postmodernismes que gasten alguns, ni a vulgars campoamors de butxaca no arriben. Potser per això un dia vaig adonar-me que amb Campoamor m'havia equivocat d'enfocament. Perquè la seva aparent trivialitat amaga una interpel·lació crucial, irreductible. Home, Campoamor: que en funció del vidre amb què mirem el món aquest se'ns acoloreix d'una manera o una altra, això ja ho sabem. La pregunta que no podem deixar de respondre, perquè ningú la contestarà en el nostre lloc, és la pregunta sobre color del vidre de les ulleres que hem escollit per veure la nostra realitat. La pregunta sobre el color del que veiem és secundària: la primària és la pregunta sobre el color dels vidres que hem decidit posar-nos (o que hem acceptat passivament) per mirar el món. Per això Mario Benedetti, va corregir Campoamor: " todo es según el dolor con que se mira ". Jo tenia un col·lega a ESADE (en Sam Husenman, que dissortadament ja va morir) que era un tipus genial, provocatiu, inclassificable, que sempre -especialment quan em veia caminar atrafegat pel passadís- m'aturava amb alguna pregunta que em descol·locava. Però un dia em va parar per fer-me una confessió: "he de dir-te que no he començat a entendre una mica totes aquestes coses incomprensibles de l'ètica que expliques fins que m'he afeccionat a la pintura, perquè per poder començar a pintar abans he de prendre una decisió... Aquest és el títol d’un llibre estrany, desigual, a estones intenssísim, a estones emfàticament tòpic. Però tot ell traspua una sinceritat creïble, i amb moments que et colpegen d’una manera directa, nua, sense escletxes que et permetin escapolir-te’n. El llibre narra uns mesos de la vida d’Eugene O’Kelly, que va ser president i director general de KPMG (USA) i que en l’exercici d’aquestes responsabilitats va dur un estil i un ritme de vida la descripció dels qual és un compendi de tots els tòpics i estereotipus que associem a aquests càrrecs (vols transoceànics, golf, agendes plenes a vessar…). Però els mesos de la vida d’O’Kelly que ocupen gairebé totes les planes del llibre són els mesos que transcorren des que li diagnosticaren un càncer incurable fins a la seva mort. I el llibre narra, gairebé sempre en primera persona, com els va afrontar. Narra com aquests mesos van esdevenir per a ell "un viatge espiritual, un viatge iniciàtic; un viatge que em va permetre experimentar el que hi havia a la meva ànima des del principi, per bé que fins aleshores havia romàs ocult pel soroll mundanal". He de dir que el títol del llibre em repel·lia. La paraula perfecció em fa venir basques, la considero gairebé tòxica, una font inesgotable de frustracions, ressentiments i dominacions de tota mena. Amb el pas dels anys, però, he anat comprenent que la perfecció... ...que per creure que fas poc no facis res. Aquesta frase de Federico Mayor Zaragoza onejava com a referència del primer Dia del voluntariat que s'ha organitzat a Abertis i en el qual he tingut la sort de participar. Aquesta iniciativa se situa en el marc del programa de voluntariat corporatiu d'Abertis. Afortunadament, la d'Abertis no és una iniciativa única (progressivament, algunes empreses estan desenvolupant els seus plans de voluntariat corporatiu), però és bastant excepcional en el seu plantejament, en la mesura que la iniciativa se situa en el marc d'una estratègia global d’RSE. Els escèptics i els busca-raons, solen mirar de dalt a baix aquest tipus d'iniciatives. Temen que, més que de responsabilitat social corporativa, es tracti de responsabilitat social decorativa. Això és així en aquells casos en els quals es tracta gairebé d'un divertiment, com quan les empreses organitzen un dia d'excursionisme solidari, que semblen una imitació matussera de les excursions que anualment organitzaven els col·legis en el passat o els aniversaris de ludoteca i fast food d'avui. Quan les empreses juguen a la solidaritat, a la responsabilitat social decorativa, el resultat és una obscenitat, amb cobertura mediàtica, sens dubte, però obscenitat al cap i a la fi. Però quan el voluntariat corporatiu és un element més que s'insereix coherentment en una política global d’RSE, una política que va configurant un itinerari, llavors els escèptics i els busca-raons haurien d'aparcar els seus prejudicis i atendre la realitat. A la realitat i, sobretot, a les seves potencialitats, que en molts casos encara estan pendents de ser desenvolupades. La Jornada a què em refereixo era un moment de visibilitat especialment... L'expressió sostre de vidre és, com més va, més popular: no hi ha política progre o directiva amb alts nivells de responsabilitat que no al·ludeixi a ella. No hi ha anàlisi dels consells d'administració i dels comitès de direcció en clau de gènere que no incorpori l'habitual afegitó. El sostre de vidre apunta a l'existència d'un obstacle invisible que impedeix el progrés en la carrera professional de les dones en les empreses (i en tot tipus d'organitzacions), especialment quan s'aproximen al cim. La idea d'invisibilitat del sostre degut precisament a la seva transparència es justifica perquè la seva existència no és explícita, no està formalment establerta: consisteix en un conjunt de creences, pràctiques, tradicions, hàbits, estils de direcció, models organitzatius que es viuen com a una cosa donada, consubstancialment inamovible, una verdadera apoteosi d'una presumpta normalitat. Però les seves conseqüències són molt visibles, i aquí no hi ha dubtes, perquè les dades les mostren: baixa presència de dones en els nivells directius, diferències salarials, desigual càrrega de treball, falta d'equitat en el reconeixement, etc. No hi ha dubte que el sostre de vidre és una imatge potent, que té força, i que transmet gràficament el nucli del que vol fer ressaltar. La pregunta, tanmateix, és si la mateixa expressió ens encamina o no a la solució del problema. L'ús de metàfores i imatges per pensar els reptes de la gestió mai no és gratuït ni innocent i, a més, a la pràctica de la gestió molt sovint pesen més les imatges i les metàfores que els conceptes. Des de la mà invisible fins a les xarxes; des de les màquines i llurs engranatges fins als taurons i els escaladors, les imatges i les metàfores ens han ajudat a pensar les realitats organitzatives,... Carles Campuzano és conegut en el món de l’RSE per ser, juntament amb Ramón Jáuregui, un dels dos parlamentaris que més s’han compromès per impulsar el debat de l’RSE i la seva assumpció en el món polític. Val a dir que, a dia d’avui, em sembla que ambdós han tingut més éxit –en el que pertoca a aquest punt concret- fora de llurs formacions polítiques que no pas dintre. I això que van impulsar, entre moltes altres coses, la creació d’una Subcomissió al Congrés de Diputats per a debatre políticament sobre l’RSE, una iniciativa parlamentària molt interessant, única a Europa, que ha servit per fer passos endavant, però que tenia un potencial molt superior en comparació amb els resultats assolits i que considero que ha estat en bona part desaprofitada, si més no fins ara. Acaba d’aparèixer un llibre que, sota la forma d’una llarga entrevista, ens presenta de manera clara i vigorosa el seu perfil polític, personal i –si la paraula no fa mal als ulls en aquest context, que no n’hauria de fer- professional: Carles Campuzano. El patriotisme a peu de carrer. Hi podrem trobar una reconstrucció del fil conductor de la seva trajectòria política i, alhora, el marc de referència on aquesta trajectòria se situa. Amb honestedat, sense amagar dubtes, interrogants, moments difícils, errors, lleialtats, preferències i conviccions. En aquest sentit, com que el llibre només pot ser biogràfic, precisament per això és molt més que biogràfic: reflecteix i expressa una manera de fer política, una manera d’entendre la política, i una manera de viure la política. Per això goso dir que és exemplar. L’exemplaritat és una paraula que ens hem deixat malmetre, o perquè la trobem carrinclona, o perquè la trobem impossible, o perquè la trobem pretenciosa o, simplement, perquè ens molesta. I cal reivindicar-la perquè en necessitem, d’exemples. L’exemplaritat no té res a veure...
0.863462
curate
{"ca": 0.979080824088748, "hu": 0.0003169572107765452, "pt": 0.004754358161648178, "cs": 0.0006339144215530904, "es": 0.013248811410459587, "fr": 0.00196513470681458}
http://www.josepmlozano.cat/Bloc0/PersonaEmpresaySociedad/tabid/218/BlogId/1459/BlogDate/2010-01-31/DateType/month/language/en-US/Default.aspx
mc4_ca_20230418_5_276709
La reunió de la Mesa Tècnica a Todolella (II) Written by PEU on 05 October 2016 . Posted in Mesa tècnica Com us vam contar en una publicació anterior, el dimecres 28 de setembre vam estar a Todolella realitzant la nostra Mesa Tècnica Itinerant de tots els anys. Després de la reunió al Saló de Plens de l'Ajuntament, va arribar l'hora del "Brunch de muntanya" de productes típics patrocinat per l'Ajuntament i l'assecador de pernils - JAM- de La Todolella. No cal dir lo bo que estava tot, les imatges serveixen per fer-vos una idea. A continuació vam rebre ales persones encarregades de la xarxa de calor que s'ha instal·lat al municipi. Un projecte comunitari molt interessant per la part que té d'innnovador i de ecològic, i a més pel benefici econòmic que suposa al municipi i als consumidors particulars. De les instal·lacions municipals vam anar passejant al lloc on estan ubicades les calderes i la sitja amb estella. A continuació vam fer la visita al nucli del municipi, i vam pujar fins al castell, encara que la visita a l'interior va quedar per a una altra vegada. La passejada pels carrerons, i poder veure les muntanyes amb algunes notes de groc i roig entre tanta quantitat de verd dels pins, va ser la millor manera de fer temps fins a l'hora de dinar, que va ser al restaurant El Guerrer. Un conjunt de plats típics de la zona. Va ser una visita molt profitosa, tant per la reunió, com per suposat la visita al poble i la part gastronòmica, que com sol ser en les activitats en el context PEU solen ser protagonistes. Hem de donar les gràcies i l'enhorabona a Emma Guardiola i a l'ajuntament de Todolella per com va anar tot.I ara, tècnics dels municipis PEU, aneu pensant qui vol acollir la Mesa Tècnica de l'any que ve. Galeria completa de fotografies
0.854929
curate
{"ca": 0.9800683371298405, "en": 0.019931662870159454}
https://peu-uji.es/en/specialist-committee-activity/851-la-reunio-de-la-mesa-tecnica-a-todolella-ii
oscar-2301_ca_20230418_0_314480
Parteixen d’una escolta, s’orienten a partir del lloc i es van configurant en la interacció que s’estableix del contacte. Es mouen en la permeabilitat, practiquen el contagi i s’impregnen de les textures del que va succeïnt al moment.
0.696903
curate
{"ca": 1.0}
http://www.martaricart.cat/processos.html
mc4_ca_20230418_3_787316
"Una esperança per a la Marta" | IRB Barcelona Meritxell Teixidó, investigadora vinculada al projecte, en el qual també participen Macarena Sánchez i Ernest Giralt, destaca: "crec que en un període de 10 o 15 anys hi haurà una teràpia que transformi l'Atàxia de Friedreich en una malaltia crònica". I afegeix que "el somni seria frenar-la completament o, almenys, que degeneri de forma molt més lenta".
0.739642
curate
{"it": 0.115, "ca": 0.885}
https://www.irbbarcelona.org/ca/news/una-esperanca-per-a-la-marta
mc4_ca_20230418_17_734675
Iberdrola beca un jove de Banyoles per ampliar la formació a la UdG - Diari de Girona Iberdrola beca un jove de Banyoles per ampliar la formació a la UdG banyoles | ddg 14.07.2015 | 15:06 L'enginyer industrial de Banyoles Eduard Massaguer ha obtingut una beca Iberdrola per ampliar la seva formació a la Universitat de Girona, on cursarà el màster Generador termoelèctric modular d'energia elèctrica per a aplicacions de recuperació de calor residual en fluïds. Aquest 2015, Iberdrola ha concedit més d'un centenar de beques a joves de cinc nacionalitats que ampliaran els seus estudis d'alt nivell, el curs vinent, en universitats de prestigi d'Espanya, Regne Unit i Estats Units. Els reis Felip i Letizia van entregar les beques, que s'atorguen a estudiants i joves investigadors a través de diferents convocatòries que l'empresa elèctrica ha dut a terme al llarg de l'últim any. El seu objectiu és impulsar la preparació de les noves generacions, sobretot en l'àmbit de l'energia. Enguany, hi ha cinc becats catalans, un de Girona.
0.826807
curate
{"ca": 0.9678675754625121, "en": 0.03213242453748783}
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/07/14/iberdrola-beca-jove-banyoles-ampliar/734299.html
cawac_ca_20200528_0_140838
Els sindicats de RTVV desconvoquen la vaga per defensar-se al jutjat El comitè d'empresa de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) ha decidit que demà serà la última jornada de vaga que convoca perquè creu que la feina per impedir que l'ERO tiri endavant s'ha de continuar en el terreny judicial. Així, les protestes previstes pels dies 22, 24 i 25 d'agost queden suspeses. D'una altra banda, avui s'ha sabut que RTVV ha arraconat el periodista esportiu que el març passat va donar suport a la vaga en directe. Divendres passat, la direcció de RTVV va donar per tancades les negociacions amb el comitè d'empresa i va recuperar la proposta inicial de l'ERO, que preveia 1.295 acomiadaments, i que es votarà en la reunió del consell d'administració de demà. RTVV arracona el periodista que va donar suport a la vaga en antena Després de vint-i-tres anys en antena, la direcció de RTVV ha eliminat de la graella el programa esportiu de cap de setmana 'Punt a punt' de Ràdio Nou i ha reubicat el seu presentador, Vicent Grau, que va anunciar en antena ( àudio ) el seu suport a la vaga del passat mes de març. Grau deixa de tenir una assignació definida, de manera que hi ha més probabilitats que el facin fora amb l'ERO que prepara la direcció. 'Fer vaga contra l'ERO el 18 de març. Després de 23 anys de retransmissions esportives i 10 amb el Llevant, em trauen d'antena. Coincidència? ', es demanava el periodista en un comentari a Twitter, i afegia: 'Jo no sóc notícia, ho és la retirada del carrussel marca de la casa després de 23 anys, i la reassignació de llocs de treball, en un avançament de l'ERO'. Ja al març, pocs dies després de donar suport a la vaga, RTVV va castigar Vicent Grau retirant-li les funcions de presentador del programa en els partits europeus en què jugava el València. Arran de la informació sobre Grau, que publica avui El País, la xarxa s'ha omplert de comentaris de suport al periodista esportiu. Setmanes de protesta Els treballadors de Ràdio Televisió Valenciana van impedir ( vídeo ) el dia 16 de juliol l'emissió de l'informatiu de migdia i d'un programa de tarda; a més, l'informatiu del vespre es va emetre en diferit. Aquesta fou la primera reacció a l'expedient de regulació d'ocupació presentat per la direcció. Des de llavors s'han succeït un seguit de protestes i de vagues.
0.854371
curate
{"ca": 1.0}
http://www.vilaweb.cat/noticia/4035212/20120820/sindicats-rtvv-desconvoquen-vaga-defensar-jutjat.html
racoforumsanon_ca_20220809_3_165688
"No voy a violar el catalán"Johan Cruyff diu que a Holanda "no puedes esperar que todo el mundo hable holandés" El nou seleccionador català de futbol, Johan Cruyff, ha manifestat, durant la roda de premsa de presentació, que no té intenció de "violar el catalán". "Normalmente si haces cualquier proyecto, siempre hay detalles que te gustan más o menos", ha dit el seleccionador, a més de recordar que "yo vengo de un país multilingüe, donde no puedes esperar que todo el mundo hable holandés". "Lo estoy intentando, mi castellano ya lo oyes... inglés un poco mejor... holandés mejor, pero no voy a violar el catalán", ha afegit. http://esports.e-noticies.cat/no-voy-a-violar-el-catalan-34595.html ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ Ja fa temps va dir en públic que no parla català perquè no li dóna la gana, i amb aquestes paraules ha intentat injectar una mica d'elegància a la mateixa idea: que encara que ha estat seleccionador no li dóna la gana de parlar la nostra llengua. Aquest no és el meu equip, jo no puc seguir un equip en què els entrenaments es faran en una llengua estrangera. Per a això ja hi ha la selecció espanyola. Vergonya per aquest individu i vergonya per aquells que l'han nomenat. Aquest any no penso segui el partit de Nadal, perquè aquesta selecció no representa Catalunya prefereixo un espanyol que "viola" el català,perque almenys intenta apendre'l aquest personatge no hauria de formar part de la selecció catalana- hauriem de fer una campanya per fer-lo fora
0.542693
curate
{"es": 0.39987244897959184, "ca": 0.6001275510204083}
macocu_ca_20230731_4_230235
Instruccions accés directe iOS GIRONA - Plaça de la Constitució Dg. 31-Oct-2010 16:30 Activitat: Ballada Cobles/Intèrprets: Baix Empordà, Ciutat de Girona Audició de Fires.
0.51984
curate
{"ca": 0.8994082840236687, "en": 0.10059171597633136}
mc4_ca_20230418_2_700407
Consell Dep. 17 oct — Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya Assumpte: Consell Departamental. Data: Dijous, 17/10/2013 Lloc: Sala de Conferències, Escola d’Enginyeria de Terrassa – TR1-085. C/. Colom, 1 – 08222 - TERRASSA Hora de finalització: 12:00 h (prevista) Aprovació, si s’escau, de l’acta del darrer consell departamental (CD-09-04-2013)(*). Reforma i adaptació del reglament departamental als nous estatuts de la UPC. Qüestions sobrevingudes i afers de tràmit. (*) La pre-acta es pot consultar prèviament a l’apartat EGE Docs de la web departamental (https://www.ege.upc.edu/ca/intranet/doc-intern) – Cal acreditar-se per accedir-hi - S'adjunten els documents-base que han servit com a punt de partida, la normativa bàsica (docs 1 a 4) i l'esborrany sotmès prèviament a la Junta Departamental del 19-07-2013, amb adaptacions i recull d'algunes propostes. - Aspectes rellevants a decidir (entre d'altres): manteniment/supressió de la junta departamental, id. seccions departamentals, representants departamentals als centres, canal-s habituals de comunicació dels acords presos i model de papereta per a la elecció del director del departament. 1. CG Acord 204-2012-Seccions departamentals 2. CG Acord 75-2013 Correccions directrius generals 3. CG Acord 177-2013 Directrius generals reglaments departaments 4. CG Acord 29-2005 Reglament actual 717- a adaptar 5. Esborrany_Reglament_EGE-2013-v Consell
0.685241
curate
{"de": 0.008368200836820083, "ca": 0.9135285913528591, "it": 0.016736401673640166, "en": 0.0020920502092050207, "pl": 0.01882845188284519, "cs": 0.00697350069735007, "es": 0.03347280334728033}
https://ege.upc.edu/ca/noticies/consell-dep.-17-oct
mc4_ca_20230418_18_212635
Inaugurada l'exposició "Sebastiao Salgado. GÈNESI" a la plaça Univers de Reus - OBRA SOCIAL "LA CAIXA" | La Guia De Reus Inici Actualitat Inaugurada l’exposició “Sebastiao Salgado. GÈNESI” a la plaça Univers de Reus –... Inaugurada l’exposició “Sebastiao Salgado. GÈNESI” a la plaça Univers de Reus – OBRA SOCIAL “LA CAIXA” En el marc del Programa Cultural dels XVIII Jocs Mediterranis, l’Obra Social “la Caixa” i l’Ajuntament de Reus presenten el projecte d’aquest fotògraf brasiler que durant vuit anys ha explorat la bellesa de la natura arreu del món Gènesi és un mosaic increïble en què la natura s’expressa en tota la seva grandesa. Després de gairebé tres dècades de reflexió sobre els drames i les tragèdies de la humanitat, el reconegut fotògraf brasiler Sebastião Salgado va iniciar el 2004 aquest projecte centrat en la natura del nostre planeta. «Una oda visual a la majestuositat i fragilitat de la Terra; una advertència sobre tot el que correm el risc de perdre», en paraules del mateix fotògraf. Fins l’any 2012, Salgado va fer un total de 32 viatges per completar aquest recorregut pel món verge, amb aturades a l’Antàrtida, Madagascar, Botswana, el Parc Nacional de Kafue, Zàmbia, l’altiplà del Colorado als Estats Units, Alaska, l’arxipèlag de les Galápagos a l’Equador, Sibèria i la selva de l’Amazones, entre d’altres. La mostra està constituïda per 38 fotografies en blanc i negre, i mostra paisatges, animals i persones que han pogut evitar la influència del món modern en regions polars, boscos i sabanes tropicals, deserts abrusadors, muntanyes dominades per glaceres i illes solitàries. L’exposició Sebastião Salgado. Gènesi forma part del programa Art al carrer, a través del qual l’Obra Social “la Caixa” volen aproximar l’art a les persones fora del marc habitual de museus i sales d’exposicions. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la directora d’Institucions de CaixaBank a Reus, Tatiana Caro; i el representant de l’obra de Sebastião Salgado a Espanya, Miguel González; han presentat avui l’exposició Sebastião Salgado. Gènesi. Art al carrer. Amb el seu programa Art al carrer i en el marc del Programa Cultural dels XVIII Jocs Mediterranis, l’Obra Social ”la Caixa” vol convertir la ciutat de Reus en un museu a cel obert i apropar l’obra d’artistes de renom en el panorama internacional. El programa Art al carrer va engegar l’any 2006, i des de llavors ha acostat al públic les creacions d’artistes contemporanis com Manolo Valdés o Igor Mitoraj, així com a referents de la modernitat com Auguste Rodin o Henry Moore. Les exposicions compleixen una funció social: són una eina de coneixement i d’integració a l’abast de tots, el que representa l’objectiu últim de l’Obra Social “la Caixa” en l’àmbit cultural. Ara, l’Obra Social “la Caixa” presenta, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, l’exposició Gènesi, que mostra el treball excepcional del fotògraf brasiler Sebastião Salgado. Es tracta del seu tercer projecte a llarg termini sobre temes globals, després dels seus anteriors treballs Treballadors i Èxodes. Si en aquells dos projectes va plasmar la condició humana i va evidenciar les desigualtats del món actual per mitjà d’un llenguatge plàstic personal, profund, poètic i d’alta qualitat formal, a Gènesi situa ara el focus en el món natural i ens convida a interrogar-nos sobre l’estil de vida humà actual i l’impacte que té en els recursos naturals del planeta. Gènesi s’estructura en cinc apartats, cadascun dels quals representa una extensa regió amb diversos ecosistemes i col·lectius humans: «Els confins del sud», Geòrgia del Sud, les illes Malvines, la península de Valdés i les illes Sandwich; «Santuaris», les Galápagos, Indonèsia, i els ecosistemes de Madagascar; «Àfrica», del delta de l’Okavango a Botswana i el parc de Virunga a la triple frontera entre el Congo, Ruanda i Uganda, al desert d’Algèria; «Les terres del nord», paisatges d’Alaska i de l’altiplà del Colorado als Estats Units, el Parc Nacional de Kluane a la Terra de Baffin (Canadà) i les regions septentrionals de Rússia, el nord de Sibèria i la península de Kamtxatka; «L’Amazònia i l’aiguamoll», la confluència dels rius Negro i Solimoes a Manaus, els parcs nacionals de Canaima (Veneçuela) i de Xingu (Brasil), i el Pantanal, la zona humida més gran del món, a cavall entre el Brasil, Bolívia i el Paraguai. Article anteriorPresentació del llibre “Continuar? Vendre? Tancar? Apunts d’un empresari familiar” de Jordi Tarragona Article següentEl Centre de Normalització Lingüística ja té a punt l’oferta de cursos intensius d’estiu a Reus i Cambrils
0.867717
curate
{"ca": 0.958498023715415, "es": 0.03842775581906017, "it": 0.0015371102327624067, "tr": 0.0015371102327624067}
https://www.laguiadereus.com/inaugurada-lexposicio-sebastiao-salgado-genesi-a-la-placa-univers-de-reus-obra-social-la-caixa/
mc4_ca_20230418_14_515469
El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III ac ASENSIO, David - ROCS S.C.P., Recerca i Difusió de la Cultura Ibèrica CARDONA, Ramon - Centre d’Estudis Lacetans FERRER, Conxita - Centre d’Estudis Lacetans MORER, Jordi - Recerca i Difusió de la Cultura Ibèrica POU, Josep - Centre d’Estudis Lacetans SAULA, Oriol - Museu Comarcal de l’Urgell En aquest congrés presentem un avenç dels primers resultats de la campanya d’excavacions iniciades l’any 2002 a l’assentament ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell), fins ara pràcticament inèdit. Es configura part d’un nucli ibèric situat al cim d’una elevació, ben estructurat urbanísticament (ara per ara, una bateria de cases grans i complexes adossades a un mur perimetral de tendència circular defensada per un fossar de barrera), el qual, en primera instància, remet als models d’assentaments fortificats de petites dimensions. Parlem d’un nucli d’una grandària estimable inferior als 3000 m2 de superfície urbanitzada. La seva ocupació és curta, amb una fase única centrada a les darreries del segle III aC. La solidesa de la seva construcció i la correcció de la seva planificació urbanística palesen que en un principi el nucli es basteix amb la voluntat de perdurar en el temps i no com una ocupació temporal i/o conjuntural. Aquest fet ens porta a analitzar el procés de fundació de nous establiments i/o d’ocupació i explotació de nous territoris com a conseqüència d’un creixement demogràfic d’àrees o d’altres nuclis propers. Aquest o qualsevol altre panorama possible serà el que caldrà plantejar-se, en un futur, a partir d’una anàlisi territorial del poblament ibèric de la zona. Sembla incontrovertible el fet que foren les esmentades circumstàncies històriques externes (derivades de la Segona Guerra Púnica) les que varen forçar una sobtada desaparició d’aquest assentament entorn el 200 aC., no gaire temps desprès del seu naixement. El notable estat de conservació de la trama urbana de l’assentament així com l’existència d’una sola fase constructiva del segle III aC, sense superposicions estratigràfiques ni de murs d’èpoques diferents ofereix la possibilitat d’estudiar aspectes tan rellevants com són els de l’estructuració social en el món ibèric.
0.857283
curate
{"ca": 0.9624060150375939, "en": 0.018575851393188854, "es": 0.01901813356921716}
http://www.ddgi.cat/iec/activitats/ciap/ciap13/comunicacions/asensio_d.html
acn_ca_20201011_0_18881
AMPLIACIÓ:300 persones guarden un minut de silenci a Caldes de Malavella en record a la nena morta per l'accident a l'inflable L'alcalde assegura que el restaurant mai havia demanat permís municipal, ni per a aquest ni per a cap altre castell ACN Caldes de Malavella.-Unes 300 persones han guardat un minut de silenci a Caldes de Malavella (Selva) en record a la nena de 6 anys que va perdre la vida per l'accident del castell inflable i per transmetre l'escalf de la població als sis infants ferits de diversa consideració. L'Ajuntament en ple ha consensuat un escrit senzill, que ha llegit l'alcalde, on el poble dona el condol a les famílies, diu que la tragèdia ha "colpit" el municipi i decreta dos dies de dol oficial. L'alcalde, Salvador Balliu, ha assegurat aquesta tarda que el propietari del restaurant Mas Oller mai havia demanat el permís municipal obligatori, ni per a aquesta instal·lació ni per a cap altra de més antiga. Tampoc se li havia obert cap expedient sancionador per això. "Els ajuntaments petits quedem desbordats amb mil temes", ha afirmat. Balliu ha fet una crida perquè es prengui consciència de la normativa de seguretat d'aquestes instal·lacions i reitera que el restaurant hauria de continuar tancat mentre duri la investigació. Caldes de Malavella ha celebrat a tres quarts de set de la tarda un ple extraordinari arran del tràgic accident a l'inflable, on va perdre la vida una nena de 6 anys i sis infants més van resultar ferits. L'alcalde, Salvador Balliu, ha llegit l'escrit consensuat per tots els grups. "Aquest fet ha colpit fortament el nostre municipi; manifestem el més sentit condol i la nostra consternació, i declarem dol oficial al municipi fins a la mitjanit del 10 de maig", recull el text. Després de la lectura, i davant l'Ajuntament, unes 300 persones s'han concentrat per guardar un minut de silenci, trencat per una ovació en record a les víctimes. Abans, l'alcalde ha tornat a llegir el manifest consensuat per l'Ajuntament. Moltes famílies amb nens s'han unit a la mostra de dol. Balliu ha explicat que s'ha desplaçat fins a l'hospital Josep Trueta de Girona per visitar les víctimes. Tots els infants que continuen ingressats han evolucionat favorablement i ja estan a planta. L'alcalde ha detallat que el menor de 9 anys ingressat a l'hospital Parc Taulí de Sabadell està pendent d'una intervenció quirúrgica però "no es tem per la seva vida". L'Ajuntament de Caldes ha comprovat que el propietari del restaurant no havia fet els tràmits per demanar permís municipal per tenir el castell inflable, una autorització obligatòria segons la normativa. L'amo hauria hagut de comunicar-ho al consistori, aportar un informe d'un enginyer acreditant que tot estava en regla i el comprovant de l'assegurança. No havia demanat llicència municipal per a l'inflable accidentat ni tampoc per a cap d'anterior. Salvador Balliu no descarta obrir un expedient administratiu i ha afegit que no consta cap sanció prèvia per tenir l'atracció de forma irregular. "Els ajuntaments petits quedem desbordats amb mil temes de disciplina urbanística i de neteja, i no podem donar abast, segurament si s'hagués detectat en el seu moment i s'hauria fet actuació com s'hauria fet en moltes altres actuacions", ha justificat. L'alcalde ha reiterat que l'equip de govern vol que el restaurant estigui tancat fins que acabi la investigació. Si el propietari obre, estudiaran quines opcions tenen a nivell municipal. "Com a ajuntament estudiarem totes les actuacions possibles", ha conclòs.
1
perfect
{"ca": 0.995418098510882, "pt": 0.004581901489117983}
https://www.acn.cat/text/item/300-persones-guarden-un-minut-de-silenci-a-caldes-de-malavella-en-record-a-la-nena-morta-per-l-accident-a-l-inflable-2
mc4_ca_20230418_15_348940
Motor en Malgrat de Mar en Barcelona - Anuncis Gratis Anuncis Gratis de Motor en Malgrat de Mar en Barcelona Abans de 1980 Any963€ caravana tuset - En Barcelona, Malgrat de Mar Abans de 1980 Any3.150€Embeno mercès benz classe i 220 cdi - En Barcelona, Malgrat de Mar 13.800€Renault megane 1.9 cabrio dyn. aã o 2005 km. 30.000 , pell - En Barcelona, Malgrat de Mar 21.900€Mercedes benz classe i 220 cdi navigation system - En Barcelona, Malgrat de Mar 12.500€Remolcs ideal per a mercat - En Barcelona, Malgrat de Mar 1999 Any2.250€ Motor Motos i CiclomotorsAltres VehiclesAnuncis Gratis de Motor en Malgrat de Mar en Barcelona Refina la teva recercaProvíncia BarcelonaAlacantBarcelonaCastellóGironaIlles BalearsLleidaTarragonaValènciaMunicipi Malgrat de MarAbreraAguilar de SegarraAiguafredaAlellaAmetlla del Vallès (L')Arenys de MarArenys de MuntArgentonaArtésAvinyóBadalonaBadia del VallèsBagàBalenyàBalsarenyBarberà del VallèsBarcelonaBeguesBergaCalafCaldes de MontbuiCalellaCallúsCalonge de SegarraCanet de MarCanovellesCànoves i SamalúsCanyellesCapelladesCardedeuCastellar del VallèsCastellbisbalCastelldefelsCerdanyola del VallèsCervellóCollbatóCorbera de LlobregatCornellà de LlobregatCubellesDosriusEsparregueraEsplugues de LlobregatFonollosaFranqueses del Vallès (Les)Garriga (La)GavàGironellaGranada (La)GranollersGurbHospitalet de Llobregat (L')IgualadaLlagosta (La)Lliçà d'AmuntLliçà de VallLlinars del VallèsMalgrat de MarManlleuManresaMartorellMasnou (El)MasquefaMatadeperaMataróMoiàMolins de ReiMollet del VallèsMontcada i ReixacMontmelóMontornès del VallèsNavarclesNavàsNou de Berguedà (La)OlèrdolaOlesa de MontserratPalafollsPalau-solità i PlegamansPallejàPalma de Cervelló (La)Parets del VallèsPieraPineda de MarPrat de Llobregat (El)Prats de LluçanèsPremià de DaltPremià de MarRipolletRoca del Vallès (La)Roda de TerRubíRubióSabadellSallentSant Adrià de BesòsSant Andreu de la BarcaSant Antoni de VilamajorSant Boi de LlobregatSant Cebrià de VallaltaSant CeloniSant Climent de LlobregatSant Cugat del VallèsSant Esteve SesroviresSant Feliu de CodinesSant Feliu de LlobregatSant Fruitós de BagesSant Joan DespíSant Julià de VilatortaSant Just DesvernSant Martí de TousSant Pere de RibesSant Quirze del VallèsSant Sadurní d'AnoiaSant Vicenç dels HortsSanta Coloma de GramenetSanta Eulàlia de RonçanaSanta Perpètua de MogodaSantpedorSentmenatSitgesSúriaTaradellTeiàTerrassaTianaTonaTorderaTorellóTorrelles de LlobregatVacarissesValliranaVicViladecansVilafranca del PenedèsVilanova del CamíVilanova del VallèsVilanova i la GeltrúVilassar de DaltVilassar de Mar
0.846762
curate
{"es": 0.05891533359344518, "ca": 0.8478345688646118, "fr": 0.07374170893484198, "hu": 0.01443620756925478, "pt": 0.005072181037846274}
https://anunciscatalunya.cat/anuncios/motor-en-malgrat-de-mar-en-barcelona_986_8_1
mc4_ca_20230418_14_181771
Buhos, Auxili i Roba Estesa, principals reclams musicals de les festes de Calafell En total s'han programat més de 150 actes per les tres festes dimecres, 26 de juny 2019 - 10:29h Els Buhos actuen a Calafell per les festes majors d'aquest 2019. | Ajuntament de Calafell L'Ajuntament de Calafell ha donat a conèixer els grups que actuaran durant les festes majors del municipi, que comencen aquest cap de setmana al nucli de la Platja. El nom més destacat enguany és local, ja que els calafellencs Buhos actuaran el 15 de juliol a la plaça de Catalunya, dins del 'Concert Bon Carme', impulsat fa dos anys. El grup que encapçalen Guillem Solé i Jaume Nin presentaran a casa el seu últim disc, 'La Gran Vida', que ha tingut una gran rebuda. El concert del dia 15 de juliol començarà a les 23.00 hores i comptarà també amb els grups Auxili i Lildami. El protagonisme dels Buhos no es limita a aquest concert, ja que el dia 12 de juliol faran el pregó d'inici de les festes del Poble, també a la plaça de Catalunya. El grup de Calafell ja fa catorze anys que va iniciar el seu recorregut, amb una segona etapa a partir de l'any 2014 que els ha convertit en un dels principals grups de Catalunya. Aquest estiu també tocaran al Festiuet del Vendrell. Concert a la platja per Sant Pere Una altra actuació musical important és la que es farà aquest divendres 28 de juny, durant la festa de Sant Pere del nucli de la Platja. El tradicional concert a la sorra, al costat del Trajo de l'Espineta, comptarà amb els grups Pupil·les i les tarragonines Roba Estesa, que actuaran a partir de la mitjanit. Els concerts formen part dels més de 150 actes que sumaran les tres festes calafellenques, entre finals del mes de juny i finals del mes de setembre. Aquest 2019 se segueix el model dels últims anys, que mira d'enllaçar les tres celebracions patronals, integrant les seves activitats a l'estiu del municipi. Des de l'Ajuntament de Calafell creuen que amb aquesta fórmula s'ha pogut impulsar «una oferta festiva molt potent, atractiva tant per als residents com per als visitants, que ha estat ben rebuda majoritàriament i que fins i tot ha propiciat l’aparició de nous col·lectius festius». El programa complet de les festes majors de Calafell. Ajuntament de Calafell Calafell música festa major
0.824114
curate
{"ca": 0.9779151943462897, "pt": 0.022084805653710248}
https://tarragonadigital.com/baix-penedes/buhos-auxili-roba-estesa-reclams-festa-major-calafell
mc4_ca_20230418_0_314065
» “Aspirem a ser la llista més votada a Centelles” | EL9NOU.CAT “Aspirem a ser la llista més votada a Centelles” Alfons Giol és el cap de llista d’Ara junts per Centelles-AM | Albert Llimós Després d’haver transcorregut la seva vida laboral com a secretari dels ajuntaments de Balenyà, Tona, Manlleu i actualment Olost, Alfons Giol va fer el salt a la política fa quatre anys al capdavant d’Ara Junts per Centelles. Amb una assemblea ciutadana al darrere, del col·lectiu, que barrejava independents, com és el seu cas, amb la militància d’ERC, candidats procedents d’Alternativa per Centelles i la CUP, aquests últims se’n van desmarcar a mig mandat, formant candidatura pròpia. Els cinc regidors que van treure el 2015, que actualment han quedat en quatre, juntament amb la retirada de l’alcalde dels últims 24 anys, fan que “aspirem a ser la llista més votada a Centelles, som una alternativa clara”, considera Giol, per a qui “el nostre projecte és clarament alternatiu al desgovern que nosaltres constatem que ara hi ha”. Reconeix, però, que amb la presència de sis llistes, reflex que “hi ha molta gent en aquests moments que té ganes d’implicar-se en els afers que són de tots”, caldrà “pensar què passarà l’endemà de les eleccions” i apunta que “els reptes que té plantejats en aquest moment Centelles són d’una envergadura tan important que demanarà una política de consens”. Ara Junts per CentellesGiol “Crec que la Generalitat té un deute pendent amb el Lluçanès”
0.862777
curate
{"ca": 0.9815573770491803, "it": 0.018442622950819672}
https://el9nou.cat/osona-ripolles/general/aspirem-a-ser-la-llista-mes-votada-a-centelles/
mc4_ca_20230418_11_240850
L'Informatiu - Noèlia Beltran: ''El propòsit de la vida no és un altre que el de ser viscuda'' Un tros de paper és un homenatge a la supervivència, a la lluita per viure, a l’amor d’una mare; és un crit a la vida, sovint injusta, i en la qual no s’hi pot confiar doncs el dia que menys ho esperes et colpeja i et canvia el guió que pensaves inquebrantable. Aquesta novel·la és l’experiència personal de Noèlia Beltran i explica a través dels seus ulls l’estada de la seva filla a la unitat de cures intensives neonatal. A través de les seves reflexions, pors, ironies, tendreses i amor, la novel·la presenta una barreja de sentiments i pensaments que connecta amb el lector pel seu realisme més pur. Un tros de paper és un missatge d’amor en majúscules, de tendresa i d’esperança que fa irrompible i etern el lligam entre mare i fill. Ens trobem amb Noèlia Beltran a la Biblioteca de Santa Perpètua i allà parlem del seu primer llibre. Per què decideixes explicar la teva experiència en Un tros de paper? De manera conscient o inconscient, vaig decidir escriure la novel·la durant el temps que la meva filla va passar a la unitat de cures intensives. Allà, sortosament, els familiars teníem la possibilitat de poder estar al costat dels nostres fills les 24 hores del dia, però també hi vaig passar moltes hores mortes. Em vaig adonar que sinó escrivia l’experiència que estava vivint, al cap del temps oblidaria els fets, les reflexions i sensacions, allò que estava vivint... i era una cosa que no volia que passés. Així és com recuperes un vell regal, una llibreta que t’acompanyà tot el procés. Sí, així és com començo a prendre notes i d’alguna manera construir un relat. Quan tot va acabar, vaig desar-la a l’armari i, al cap dels anys, la vaig recuperar per obrirla i rellegir-la amb serenor. Vaig pensar que era una bona història, potser no una història lleugera ni fàcil, però sí una història que dóna sentit a la vida. I un homenatge a la lluita per la supervivència. Un homenatge a la vida, a la meva filla i a tots els familiars que s’han trobat en una situació similar. Un homenatge també al món hospitalari i neonatal, per sort, desconegut per a la majoria. Amb el llibre de la teva història a la mà, com et sents? Tenia ganes de deixar el testimoni d’aquesta història i assolir el repte d’escriure aquesta novel·la amb la humil pretensió que algun dia pogués arribar a publicar-se. I afrontar així l’ofici d’escriure. Sí, quan jo mai m’hi havia posat! Per un cantó m’era fàcil, perquè la història l’havia viscuda en primera persona i, per tant, la coneixia prou bé i sabia tot el desenllaç però, per una altra banda, vaig haver de posar-me davant de l’ordinador i explicar amb paraules tot allò que sentia. Aquí estem! Per què t’ha servit escriure Un tros de paper? Vaig començar el relat per una necessitat de comunicar-me amb la meva filla tot i que només fos un bebè, una necessitat de deixar anar tots els sentiments i reflexions personals, però després perquè tenia clar que l’experiència la volia recordar per sempre. Un tros de paper és una novel·la plena de realisme, de cruesa i tendresa a la vegada. Et va costar mostrar-la tal qual? En cap moment. El meu propòsit era explicar aquesta història i no em vaig plantejar que això comportés perdre certa intimitat. Tenia molt clar que la volia explicar i res més. La narració també mostra l’escenari dels serveis hospitalaris, especialment de la unitat de cures intensives, amb els seus encerts i desencerts i de les relacions entre personal sanitari i famílies. Les famílies que ens hem trobat en situacions com les que descriu la novel·la ho interpretem o ho volem interpretar tot dels metges i del personal sanitari: les mirades, els gestos, el què i com diuen les coses i, una única frase, segons com estigui dita, et pot espantar o tranquil.litzar. Et converteixes en un molt bon observador. Amb què voldries que es quedés el lector després de llegir la novel·la? Hi ha moltes reflexions i missatges que jo deixo caure a la novel·la i cada lector en pot escollir un. Si jo n’hagués d’escollir una seria la frase ‘el propòsit de la vida és el de ser viscuda’. Les cartes vénen mal repartides i a vegades és millor afrontar-les de la millor manera possible. De quina manera t’ha canviat viure una experiència com la que expliques al teu llibre? Quan passes experiències dures o que no t’esperes, el que treus de tot això és la necessitat de viure la vida de manera més intensa i més conscient. Jo n’he tret de tot això que la vida és molt volàtil i que cal viure-la de la millor manera possible i de la manera més feliç. Quines crítitiques està rebent el llibre? Totes les que rebo són bones. Suposo que si n’hi ha de dolentes, no m’arriben! En general, tothom coincideix que és una novel·la que descriu una realitat difícil, la que jo vaig viure, però també hi ha moments per riure i moments d’ironia. És un llibre per reflexionar, per riure, per plorar... que no deixa indiferent. És un cant a la vida. Què t’ha suposat l’experiència de publicar un llibre i com ho estàs vivint? L’experiència està sent absolutament positiva. A més, vaig acabar el llibre al juny i, al setembre, em van comunicar que es publicava. L’editorial que m’ha donat suport també és important i no hi va haver pràcticament retoc al text. L’experiència ha estat sorprenent i satisfactòria per a mí i estic realment contenta. A les portes de Sant Jordi, com afrontes aquesta primera joranda com a escriptora? Amb molta il·lusió! La novel·la ha aparegut un parell de vegades a El Periódico i un cop a La Vanguardia com a un dels llibres més venuts i sembla que l’editorial també aposta pel títol. Durant Sant Jordi, estaré de recorregut per Barcelona fent signatures. I a Santa Perpètua? És probable que, per després de Sant Jordi, es faci una presentació del llibre a la Biblioteca Municipal de Santa Perpètua, la qual cosa em fa especial il·lusió perquè és la població on treballo i hi on hi passo moltíssimes hores. Si et demanem que escriguis una paraula a un tros de paper, quina paraula escriuries? Noèlia Beltran, amb la seva primera novel·la, publicada per l’editorial B, Un tros de paper, a la Biblioteca Municipal Josep Jardí de Santa Perpètua de Mogoda / Josep Cano
0.815691
curate
{"ca": 0.9712895377128954, "es": 0.02335766423357664, "fr": 0.0022708840227088404, "br": 0.0030819140308191405}
http://www.staperpetua.org/linformatiu/index.php/106-actualitat/entrevistes/5821-noelia-beltran-el-proposit-de-la-vida-no-es-un-altre-que-el-de-ser-viscuda?tmpl=component&print=1&page=
oscar-2201_ca_20230904_6_98355
Des d’ahir i fins divendres els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO són de colònies a Sant Hilari Sacalm, Tamarit i La Molina respectivament. Durant aquests dies estan gaudint d’un munt d’activitats tant esportives com culturals, mentre aprenen a conviure i a conèixer nous entorns naturals i històrics. Us desitgem que us ho passeu molt bé! View the embedded image gallery online at: https://www.betania-patmos.org/blogs-m/blog-de-l-escola-m/noticies-m/item/841-convivencies-eso.html#sigProIdf10d5a70f4 04/04/2017 Tweets by BetaniaPatmos Actualitat L'escola Oferta educativa Serveis Activitats Blogs Contacte Escola Betània-Patmos Avinguda Mare de Déu de Lorda, 2-16 08034 Barcelona T. 932 521 900 [email protected] Avís legal Política de cookies Política de privacitat Enllaços d'interès Registre Crèdits: Arquitectura i disseny: www.pixtin.es Programació: www.gna.es × Heu oblidat la contrasenya? Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar la seva navegació, recopilar informació estadística i mostrar anuncis. Per a acceptar l’ús de les cookies pot seleccionar ‘Acceptar cookies i continuar’. Així mateix, seleccionant ‘Configuració’ podrà configurar l’ús de les cookies d’aquest lloc web segons les seves preferències. L’informem de que els tercers Google i Facebook estan ubicats a Estats Units, on la legislació no té un nivell adequat de protecció de dades equiparable a l’europeu. Per a obtenir més informació sobre l’ús de les cookies i els seus drets, accedeixi a la Política de Cookies. Configuració Acceptar cookies i continuar CONFIGURACIÓ SOBRE LA POLÍTICA DE COOKIES Cookies analítiques Les cookies analítiques recullen informació per a poder analitzar i avaluar l’ús i l’activitat del lloc web. Cookies de publicitat Aquestes cookies recopilen la informació sobre els anuncis que es mostren per a poder personalitzar l’experiència d’usuari segons interessos i rellevància. Aquesta informació pot ser compartida amb empreses externes a l'hotel. Cookies de personalització Aquest tipus de cookies permeten analitzar i emmagatzemar les preferències i eleccions de l’usuari durant la navegació. El lloc web recordarà l’idioma, la moneda o la regió predeterminats de cada usuari. També pots consultar informació addicional accedint a la Política de Cookies o a la Política de Privacitat. Cookies funcionals i obligatòries Cookies estrictament necessàries per al funcionament bàsic del lloc web. Dissenyades per a garantir un accés segur, incloent-hi la confirmació de normatives i millorant l’experiència d’usuari.
0.737143
curate
{"ca": 0.8620273531777957, "en": 0.07884151246983105, "it": 0.007240547063555913, "pt": 0.00925181013676589, "fr": 0.01407884151246983, "ru": 0.0056315366049879325, "sv": 0.00925181013676589, "es": 0.004022526146419952, "gl": 0.005229283990345938, "de": 0.004424778761061947}
https://www.betania-patmos.org/blogs-m/blog-de-l-escola-m/noticies-m/item/841-convivencies-eso.html
oscar-2201_ca_20230904_1_79945
Inici Comarques Garrigues El Sr. Postu inaugura aquest dissabte les I Jornades Republicanes a l’Espai... Actualitat Comarques Cultura Garrigues El Sr. Postu inaugura aquest dissabte les I Jornades Republicanes a l’Espai Macià Es tracta d’un cap de setmana dedicat a la cultura i la memòria que s’emmarca dins dels prop d’una trentena d’actes que s’han organitzat per l’Abril Cultural Per teleponent - 12 abril, 2019 0 Facebook Twitter WhatsApp El Sr. Postu imitant a Francesc Macià El Senyor Postu, conegut també com a Postureig Lleida, serà l’encarregat, aquest dissabte a les 10.30 hores, de pronunciar el discurs inaugural de les I Jornades Republicanes a l’Espai Macià. Tindran lloc aquest cap de setmana, 13 i 14 d’abril, coincidint amb el 88è aniversari de la proclamació de la República i el 8è aniversari del centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià. El Sr. Postu participa en un cap de setmana dedicat a la cultura i la memòria que s’emmarca dins dels prop d’una trentena d’actes que s’han organitzat per l’Abril Cultural. Per anar fent boca, aquest divendres, a les 18.30 hores, tindrà lloc l’Hora del Conte especial a la Biblioteca Marquès d’Olivart, amb Nopatiskos Teatre. A les 20 hores, l’Oficina Jove de les Garrigues i Do-Ceo Training han organitzat també un taller de Mindfulness al Casal Marino i, a les 22 hores, a més, el Casal Cívic de les Borges serà la seu d’un Taller de còctels adreçat a majors de 18 anys. Els actes de dissabte Després de la inauguració de les I Jornades Republicanes, durant el dissabte hi ha programades diverses activitats lúdiques i culturals. A les 11.30 hores, l’Esplai Apassomi serà l’encarregat d’organitzar una Gimcana Republicana i, més tard, a les 12.30 hores, Postureig Lleida presentarà, a la Sala Arts 25400, el seu nou llibre ‘Soc més de l’oest’. A més, per la tarda, tindrà lloc un dinar popular al Pavelló de l’Oli, a les 14 hores; un torneig de botifarra, a les 16.30 hores; la presentació de ‘La República i la Guerra Civil a les novel·les de Jaume Barrull’ de Pagès Editors, a les 17.30 hores; i també d’un tast de cervesa Republiq i el concert del grup Julivert a la plaça Ramon Arqués. Les activitats d’aquest diumenge Al llarg del matí de diumenge, 14 d’abril, també hi ha preparada a la Sala Arts 25400 una degustació republicana a càrrec de Red Flavors; signatures de Pau Juvillà i David Marín, autors de ‘Primàries de sang’, a les 11.30 hores; l’actuació del luthier Ramon Elies, a les 12 hores; i una exhibició de sardanes de la Colla Brut Nature de les Borges Blanques a les 12.30 hores a la Plaça Ramon Arqués. Les jornades finalitzaran diumenge a la sala d’actes del Centre Cívic amb la xerrada ‘La República. Ahir, avui i demà’ a càrrec de l’exconseller d’Innovació i Empresa de la Generalitat Josep Huguet. Cal recordar que al llarg de tot el cap de setmana hi haurà diversos paradistes a la Plaça 1 d’octubre que oferiran productes d’artesania i gastronomia de proximitat. ETIQUETES Espai Macià jornades republicanes Sr. Postu Facebook Twitter WhatsApp Article anteriorEl Bus Turístic arrenca la nova temporada de primavera coincidint amb la Setmana Santa Article següentL’Autotrac de Mollerussa obre portes assolint les primeres vendes teleponent Articles relacionatsMés de l'autor Moren tres persones amb coronavirus a Lleida en les darreres hores El Govern transfereix 400.000€ al Conselh Generau d’Aran per adquirir dos vehicles per als Pompièrs Joan Fontcuberta homenatja l’art romànic del Pirineu i de Ponent en el seu primer mural a Lleida FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta Please enter your comment! Please enter your name here You have entered an incorrect email address! Please enter your email address here Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment. Emplenant aquest formulari consentiu que es desi i gestioni la vostra informació en aquest lloc web. Política de privadesa * Δ Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat. Ens trobareu al correu electrònic [email protected]: També als telèfons: 653 970 231 - 636 040 424 +20 ° C H: +20° L: +8° Lleida Lunes, 15 Octubre Previsión para 7 días Mar Mié Juv Vie Sáb Dom +18° +19° +16° +18° +19° +20° +6° +9° +9° +9° +7° +5° Últimes notícies Moren tres persones amb coronavirus a Lleida en les darreres hores redacció - 8 desembre, 2021 0 Joan Fontcuberta homenatja l’art romànic del Pirineu i de Ponent en el seu primer... teleponent - 7 desembre, 2021 0 Sanitat aprova la vacuna contra la covid-19 en menors de 5 a 11 anys teleponent - 7 desembre, 2021 0 Orgull lleidatà amb l’exit d’Àngela Mora: primera atleta amb síndrome de Down que competirà... teleponent - 7 desembre, 2021 0 Qui som Contacte Avís Legal Política de privacitat Política de ‘cookies’ Accés Disseny web: MEDIAPONENT ı Contacte: [email protected] Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si segueixes navegant, entendrem que ho acceptes Més informació
0.684046
curate
{"ca": 0.8827574914033077, "fr": 0.00835107253970853, "es": 0.028655641067627313, "it": 0.010316030784345833, "en": 0.06549860815457671, "ru": 0.0001637465203864418, "sv": 0.0004912395611593254, "pt": 0.0026199443261830688, "no": 0.0011462256427050926}
https://www.teleponent.cat/postu-inaugura-jornades-republicanes/
naciodigital_ca_20220331_0_321550
Neus Munté serà avui a Sant Celoni Foto: DBM La consellera de Benestar i Família del govern de la Generalitat, Neus Munté, explicarà la transició nacional de Catalunya i el paper del Govern i de CiU en un acte que se celebrarà a la Sala Bernat Martorell de Sant Celoni a 2/4 de 9 del vespre i que forma part de la campanya "Què està passant a Catalunya? ", engegada fa un parell de mesos per CDC. En la conferència d'avui és previst abordar temes relacionats amb l'actualitat política, econòmica i social i el futur del país. La campanya s'està portant poble a poble i arreu del país amb la idea d'explicar a la ciutadania que Catalunya rebutja a residualitzar-se i que treballar perquè aquest país pugui decidir el seu futur i al mateix temps oferir respostes en aquest moment excepcional que viu Catalunya.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/2456/campanya-esta-passant-catalunya-arriba-sant-celoni
mc4_ca_20230418_4_424590
Qui utilitza la mudança internacional Madrid | Mudanzas Flippers Qui utilitza la mudança internacional Madrid Qui Utilitza La Mudança Internacional... Categoriesmudances madrid / mudança internacional Com ja t’hem comentat aquí amb anterioritat, Madrid és una ciutat cosmopolita que viu contínuament múltiples mudances locals i estrangeres. Mudança Internacional Madrid Respecte a la mudança internacional Madrid, és interessant explorar el perfil d’aquells que decideixen, ja sigui explorar les opcions a l’estranger d’aquells impatriats que decideixen establir-se de manera definitiva a la capital d’Espanya, o bé que aquells expatriats que tornen a viure a aquesta gran ciutat. En primera instància per entendre la mudança internacional Madrid, concentrem-nos a pensar en qui se’n va de Madrid? Aquesta ciutat no només es tracta de la capital espanyola, sinó que és una de les ciutats més actives econòmica i culturalment de l’occident europeu, de tal forma que són moltes les empreses que tenen grans cases matrius o centres d’operacions a Madrid i precisen de mudança internacional Madrid en algun moment. Com a resultat natural, contracten als seus dirigents d’alts i mitjos càrrecs entre el capacitat personal que pot trobar-se en aquesta ciutat. Després d’anys de bons resultats, moltes d’aquestes empreses decideixen emprendre amb la seva central a Madrid com a punt de partida per estendre els seus horitzons financers a altres països. Aquests executius en general han de romandre en aquests països de l’altre costat de l’Atlàntic entre 5 i 10 anys, per la qual cosa en general, emprenen una mudança internacional Madrid a gran escala, portant amb si mobiliari, pertinences personals, automòbils, mascotes i per descomptat, a tota la seva família. Aquest tipus de mudança internacional Madrid implica una logística molt específica, en la qual som experts aquí a Mudances Flippers i que inclou des de la planificació, a l’assegurança, l’execució de la mudança i el lliurament final de les possessions a la nova llar de l’interessat. A més d’aquest tipus de client de grans empreses, a Flippers estem especialitzats en la mudança internacional Madrid, de personal expatriat i impatriat des dels diferents organismes oficials de l’estat, és a dir, mudances de personal diplomàtic, desplaçat a les localitzacions oficials espanyoles al voltant del món. Qui vénen a Madrid? Ara bé, si parlem d’una mudança internacional Madrid que arriba a la ciutat en lloc de deixar-la, també tenim un perfil de persones que poden recórrer a un servei de mudances tan especialitzat i professional com el qual oferim en Mudances Flippers. En articles previs t’hem esmentat que no és extrany trobar empreses estrangeres que busquen emprendre, per la seva banda, la “aventura europea”, duent a terme la mudança internacional Madrid. Novament ens trobem en aquest cas amb empreses que confien en els seus executius i directius per començar a donar els passos necessaris per implementar les empreses en una economia diferent, com és l’espanyola, de tal forma que el flux migratori que precisa els serveis d’una empresa especialitzada en trasllats internacionals com la nostra, és constant, recíproc i profitós per a tots els països involucrats. Tags: mudança internacional Madrid
0.862514
curate
{"ca": 0.9599507085643869, "pt": 0.034195933456561925, "fr": 0.00585335797905114}
https://www.flippers.cat/qui-utilitza-la-mudanca-internacional-madrid/
oscar-2301_ca_20230418_1_245778
Més de 600 empreses i 1.000 treballadors es beneficiaran de l’aposta de la Diputació de Barcelona per la transformació sostenible del sector de l’automoció – La Revista de Foment Nosaltres Benvinguda del President de Foment Benvinguda de la Presidenta de Fepime Entrevista al responsable de l’Àrea de Negoci de Foment Actualitat Socis Organitzacions Opinió Marketplace Contacte 06 des. 22 Creant connexions creant oprotunitats No Result Veure tots els resultats Nosaltres Benvinguda del President de Foment Benvinguda de la Presidenta de Fepime Entrevista al responsable de l’Àrea de Negoci de Foment Actualitat Socis Organitzacions Opinió Marketplace Contacte No Result Veure tots els resultats No Result Veure tots els resultats Més de 600 empreses i 1.000 treballadors es beneficiaran de l’aposta de la Diputació de Barcelona per la transformació sostenible del sector de l’automoció Vuit consells comarcals reben suport i assessorament de la Diputació per orientar el sector cap a la reindustrialització i la transició de la mobilitat sostenible. 16/12/2021 Temps estimat:4 mins read A A A A Reset PUBLIREPORTATGE La Diputació de Barcelona treballa amb vuit consells comarcals de la província per impulsar la transformació de la indústria de l’automoció cap a la mobilitat sostenible i per revertir els efectes de la crisi que amenaça el sector. La corporació ha destinat 1,5 M€ per assessorar els plans d’acció comarcals orientats a donar suport a les empreses i als treballadors, amb activitats formatives, acreditacions competencials i acompanyament empresarial. El gruix de les accions dels plans es durà a terme al llarg del 2022. A Catalunya la indústria de l’automòbil afronta molts reptes en el futur més immediat i la transformació que viurà capgirarà el sector en tota la seva cadena de valor. “No volem que la província de Barcelona, que té empreses capdavanteres en l’àmbit de l’automoció, perdi el posicionament estratègic que ha assolit durant tots aquests anys. Treballem al costat del sector privat per acompanyar-lo i per facilitar la transició cap a la nova mobilitat i evitar al màxim que tanquin empreses clau”, afirma Eva Menor, diputada de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona. “Volem que la província de Barcelona —afegeix Menor— continuï sent un punt clau al sud d’Europa pel que fa a l’automoció”. El programa de suport a la indústria de l’automoció de la Diputació treballa amb els consells comarcals de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Baix Llobregat, el Garraf, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, les vuit comarques que presenten un índex d’especialització en la indústria de l’automòbil superior al 25%. Per definir els plans d’acció i executar-los, els consells comarcals han rebut suport de la Diputació de Barcelona. El programa preveu també unes accions transversals amb plans d’acompanyament empresarial, recerca d’ajudes, formació per capacitar els treballadors, acreditacions competencials i actuacions preventives per evitar nous tancaments empresarials. En total, s’espera un impacte en més de 645 empreses i sobre més de 1.000 treballadors. El pla per salvar Robert Bosch a Castellet i la Gornal Una de les primeres accions que ja s’ha dut a terme dins d’aquest programa és la reindustrialització de la planta de Robert Bosch a Castellet i la Gornal, a l’Alt Penedès. Evitar com fos la pèrdua d’aquesta indústria va ser un dels objectius que es va fixar el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. A finals de novembre, es va aconseguir presentar la proposta del projecte industrial de GCR Group. “Sense una aposta política clara com la que ha fet la Diputació de Barcelona, que ens va oferir els recursos econòmics, i sense la decisió política del govern del Consell Comarcal per decidir utilitzar una part important d’aquests recursos, hagués estat impossible afrontar el repte de trobar una solució al tancament”, diu Xavier Lluch, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Aquest suport, juntament al de les altres administracions implicades —l’Ajuntament de Castellet i la Gornal, el Ministeri d’Indústria del Govern d’Espanya, i el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya— han permès la reindustrialització de la planta. Una seixantena de treballadors continuaran treballant a Castellet i la Gornal amb la multinacional GCR Group, que podria arribar a ocupar un centenar de persones. Els treballadors que, de moment, quedin fora, formaran part d’una borsa de treball que gestionarà el consell comarcal a través de la xarxa XALOC. Acompanyar la nova mobilitat El Baix Llobregat és la comarca de Catalunya on el sector automobilístic té un pes més important, amb un volum de negoci de més de 19,7 M€ i més de 34.000 treballadors. La situació estratègica de la comarca fa que sigui pol d’atracció per a empreses del sector que ja treballen en la nova mobilitat sostenible, com Silence o Wallbox. La presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez Morales, explica que “ens hem proposat acompanyar empreses de l’ecosistema industrial de l’automoció, en especial proveïdors de segon i tercer nivell, on creiem que el projecte pot tenir un major impacte en termes de suport a la transformació i a l’adaptació a nous models de negoci” i atraure, així, nous inversors. Capacitar els nous treballadors El programa preveu també invertir en formació per capacitar els treballadors en els nous requisits de la indústria i certificar la seva experiència amb acreditacions competencials reconegudes per l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya. La formació es farà amb el suport de l’EOI (Escuela de Organización Industrial) de Madrid. “Volem estar al costat de les empreses de la província i dels seus treballadors. La formació de pimes i treballadors és vital per avançar en el nou paradigma de la mobilitat sostenible”, exposa la diputada Eva Menor. Amb la voluntat de seguir donant suport al sector automobilístic, la Diputació de Barcelona treballa en nous projectes i programes que contribueixin a transformar la indústria de l’automoció cap a la mobilitat sostenible i a combatre els efectes de la crisi que tant ha afectat el sector en aquests darrers anys. Més informació a www.diba.cat/web/economieslocals/ Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8: “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS. Tags: DestacatPublireportatge Notícia anterior Marina Port Vell Barcelona presenta sus exclusivas instalaciones sobre el mar para la celebración de eventos Següent notícia Neix IMPIMET, una plataforma per impulsar projectes de PIMES metropolitanes i facilitar-los l’accés a ajuts públics También te puede interesar No hem trobat cap contingut relacionat amb la teva cerca El més llegit d'avui Mayte Corbinos: “Blue Ocean Nutrition és una biotech que fa arribar els beneficis de l’aigua de mar a la societat” 0 shares Share 0 Tweet 0 Glòria Canals (Aura Fundació): “Acompanyem a les persones amb discapacitat intel.lectual al llarg de tota la seva vida laboral” 0 shares Share 0 Tweet 0 Bové Montero y Asociados es reforça amb tres nous Socis 0 shares Share 0 Tweet 0 FECOM visita El Palet, botiga amb productes socials i d’aprofitament del Banc d’Aliments 0 shares Share 0 Tweet 0 Astrid Camprubí (Aqtiva Data Technologies): “Hem dissenyat una eina nativa en Big Data, IA i Machine Learning que soluciona problemes d’avui amb tecnologies d’avui” 0 shares Share 0 Tweet 0 Marketplace Avantatges i descomptes Fes créixer el teu negoci Formació​ COVID-19 Prevenció de riscos laborals Condicions d’ús Privadesa Política de galetes © 2020 Foment del Treball No Result Veure tots els resultats Nosaltres Benvinguda del President de Foment Benvinguda de la Presidenta de Fepime Entrevista al responsable de l’Àrea de Negoci de Foment Actualitat Socis Organitzacions Opinió Marketplace Contacte © 2020 Foment del Treball Manage Cookie Consent Aquesta web utilitza galetes per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei. Funcional Funcional Sempre actiu The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network. Preferències Preferències The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user. Estadístiques Estadístiques The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you. Màrqueting Màrqueting The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
0.59457
curate
{"ca": 0.8152981116061956, "en": 0.15022278803309994, "es": 0.02875026522384893, "sv": 0.001591343093570974, "fr": 0.003607044345427541, "de": 0.0005304476978569913}
https://larevista.foment.com/2021/12/15/mes-de-600-empreses-i-1-000-treballadors-es-beneficiaran-de-laposta-de-la-diputacio-de-barcelona-per-la-transformacio-sostenible-del-sector-de-lautomocio/
oscar-2301_ca_20230418_1_240336
El Bàsquet Girona ja coneix el seu rival en el debut a l'ACB: s'enfrontarà al Reial Madrid en la primera jornada de la màxima competició nacional. Ho farà a casa, a Fontajau, el dimecres 28 de setembre a les 21.00 hores. És una de les jornades més esperades per l'afició, juntament amb la visita del Barça. Aquesta, però, es farà esperar fins la segona volta, el 2023 i es jugarà el dissabte 28 de gener, en el primer partit de la segona volta i el dia abans que es jugui el Girona-Barça de futbol. L'anada al Palau serà el diumenge 6 de novembre, a les 17h, una jornada on s'espera un gran nombre de desplaçaments. Dimarts 18 d'abril, a les 21h, l'equip s'enfrontarà al Madrid al WiZink Center. 💥 𝑫𝒆𝒃𝒖𝒕𝒆𝒎 𝒂 𝑭𝒐𝒏𝒕𝒂𝒋𝒂𝒖 𝒄𝒐𝒏𝒕𝒓𝒂 𝒆𝒍 @RMBaloncesto! 😍 🏆 Jornada 1 #LligaEndesa 🗓️ Dimecres 28 de setembre ⏰ 21:00h 🏠 Fontajau#HoVolemSeguirPetant 💥 https://t.co/wiGoMktFJr — Bàsquet Girona (@BasquetGirona) 9 de agosto de 2022 · Consulta tot el calendari de la lliga ACB de la temporada 2022/23 En la primera volta, els aficionats gironins han estat de sort i podran gaudir de molts partits a Fontajau durant èpoques de festa. L'endemà de Sant Narcís, el diumenge 30 d'octubre a les 17h, el Bàsquet Girona rebrà la visita de l'UCAM Murcia. Poc abans que arribi el pont dels dies de la Constitució i la Puríssima, a més a més, el pavelló també acollirà un enfrontament d'ACB, contra el Río Breogán, el diumenge 4 a les 12.30h. Aquesta temporada la Lliga Endesa no s'atura per celebrar el Nadal i el nou any. Pel Bàsquet Girona, però, serà una celebració que farà prop de casa. El diumenge 30 de desembre visita el BAXI Manresa a les 21h, en el que serà l'últim partit d'ACB de l'any 2022. Poc després, el dimecres 4 de gener a les 20.30h, el Joventut visitarà Fontajau. En la segona volta, es rebrà la visita dels manresans el dissabte 25 de marça a les 18h i es viatjarà a Badalona el dissabte 15 d'abril, a les 20.45h. Alguns altres partits destacats pels d'Aíto a Fontajau són les visites d'Unicaja, el diumenge 16 d'octubre a les 12.30h, Gran Canaria, el dissabte 19 de novembre a les 20.45h, València, el diumenge 12 de març a les 12.30h, o Baskonia, el cap de setmana del 20 i el 21 de maig, en l'última jornada d'ACB. Pel que fa a la resta d'equips catalans, el Baxi Manresa jugarà en la primera jornada al Nou Congost contra el Lenovo Tenerife el dijous 29 de setembre a les 21.30 hores. El FC Barcelona debutarà a domicili contra el Gran Canària el divendres 30 de setembre a les 21.30 hores. En canvi, el Joventut de Badalona jugarà a casa contra el Bilbao Basket el mateix 30 de setembre a les 21.30 hores. Aquesta temporada, la fase regular de Lliga Endesa es jugarà entre el 28 de setembre i el 21 de maig, sense aturar-se per Nadal. La Copa del Rei, amb els set millors classificats d'una primera volta que acabarà el 22 de gener, es farà a Badalona del 16 al 19 de febrer.
0.790646
curate
{"ca": 0.9427668539325843, "es": 0.05407303370786517, "en": 0.0031601123595505617}
https://www.diaridegirona.cat/esports/2022/08/09/basquet-girona-debutara-lacb-reial-73193785.html
racoforumsanon_ca_20220809_4_159030
Aquest home que d'origen no es pas català, respon clar i catalàno sols d'alguns personatges si no també que cal fer i te ven clar, aviam si ja que ens anomenem catalans anem de forma clara i catalana cap a la solucióuna entrevista mooolt aclaridoraRamón Cotarelo (Madrid, 1943) s’ha instal·lat a Sant Julià de Ramis. Acaba de publicar el llibre Discurso a la nación catalana (Ara Llibres) i ja enllesteix un altre assaig sobre l’esquerra espanyola. Catedràtic emèrit de ciència política de la UNED, intel·lectual i escriptor, s’ha implicat a fons en la causa de la independència de Catalunya. Rep VilaWeb en una cafeteria de Sant Julià de Ramis i respon a les preguntes en un català acabat d’estrenar i que millora cada dia. En algun moment, però, passa al castellà. ‘Els matisos són importants’, diu.Explica que ara té una vida tranquil·la i que, a Madrid, la seva família havia arribat a una situació límit. És partidari de sortir de l’atzucac actual de la política catalana amb una confrontació directa amb l’estat espanyol i creu que la sentència del judici contra el procés ja està escrita, dictada per Felipe VI.—Ara viviu a Sant Julià de Ramis. Com us hi sentiu?—Molt bé. Com a casa. La vida m’ha canviat molt, per bé. És un plaer tenir veïns amb qui pots parlar. A Madrid era impossible.—Parlar de política, voleu dir?—Sí. La política ho envaeix tot. No es pot diferenciar. És present a tot arreu i en tot moment. Sobretot, si tens una certa significació. Els meus veïns a Madrid no són coneguts, però jo sí. Sóc conegut per una certa manera de veure la qüestió catalana, com diuen ells. Estic molt tranquil també pels meus fills. Són adolescents i els assetjaven a l’escola.—Pel fet que defenseu el dret d‘autodeterminació?—Sí, absolutament. Diumenge mateix, el meu fill gran va rebre un whatsapp d’un antic company d’escola que deia ‘Visca Espanya, puta Catalunya’. Això havia anat intensificant-se, i no podíem estar tota l’estona pendents de quines coses els poguessin passar. També em van entrar a casa. A despenjar una bandera republicana espanyola, imagineu-vos! Si hagués arribat a penjar una estelada… [Riu.] Van entrar una nit i la van arrencar. —És a dir, que us vau traslladar a Catalunya per aquesta situació que patíeu a Madrid?—Hi ha tres raons. Una és aquesta, evidentment. Una segona és que si tu expresses una determinada posició que implica una manera de viure i solidaritzar-te, tens l’obligació de predicar amb l’exemple. No n’hi ha prou de parlar, calen fets. Si tu penses, com jo ho penso, que el teu estat és injust i que defensa una injustícia en nom teu, què fas? Pots resistir, comprometre’t, i què més? Pots afegir-te a aquells qui són tractats injustament. La tercera raó és canviar una cultura per una altra. Donar als fills la possibilitat d’aprendre dues llengües, dues cultures. Una que ja tenen i una altra de nova. És molt enriquidor.—Acabeu de publicar el llibre Discurso a la nación catalana. Alerteu que en el judici contra el procés es presenten les opinions com a delictes, que a ulls del tribunal hi ha ‘delictes d‘opinió‘. Ho podeu explicar?—És una vella tradició europea. La llibertat d’expressió com a dret de pensar i expressar allò que penses és un dret molt recent. Les guerres de religió eren guerres de consciència. Tu no pots pensar i creure allò que el poder no vol que pensis ni creguis. Pensàvem que havíem conquerit aquest dret, però els drets no són mai segurs. Els has de defensar contínuament perquè te’ls poden prendre. El franquisme perseguia les opinions i perseguia consciències, tenia presos polítics i presos de consciència. La llibertat d’expressió és el dret més fonamental de tots, perquè sense aquest dret no pots protestar si ataquen els altres drets. És la primera línia de defensa. No pot haver-hi límits a la llibertat d’expressió, com diuen tota una colla d’imbècils. Els jutges, fiscals, mitjans de Madrid i polítics diuen que hi ha delictes d’opinió. L’independentisme és una ideologia, una opinió, i ha de tenir la mateixa llibertat que la resta. No és el cas. Hi ha un substrat previ a la consciència dels jutges que creuen que ser independentista ja és per se un delicte.—Creieu que la sentència ja la tenen escrita?—És una manera de parlar, però sí, és clar. Crec fermament que ja és escrita, per ordre directa del rei. La seva intervenció sobre el judici, fa uns dies, va ser absolutament innecessària. La va fer al Mobile. En un congrés de noves tecnologies. Quin és el sentit d’obviar tot això i tornar a amenaçar i parlar de la constitució sense la por de caure en el ridícul més espantós? Que un rei que deu el seu tron a una decisió d’un genocida parli de democràcia i estat de dret… La monarquia té un principi de legitimitat dinàstic, amb quin dret parla de democràcia als súbdits? És estúpid!—Heu tancat una llista de la CUP i el 21-D vau tancar la llista d‘ERC. Ara que vénen eleccions, us han ofert d’anar a cap llista?—No, no. Però, a més, aquestes ofertes tenen un valor simbòlic. Em van trucar, primer, David Fernàndez i, després, Gabriel Rufián. Vaig dir-li que no m’agradava gens que no hi hagués una llista única, però ho vaig acceptar. Però això no significa res, jo aniria a qualsevol llista independentista si m’ho demanessin, perquè no demano res. No hi ha cap dubte que vinc de l’esquerra i que sóc d’esquerres, però estic d’acord que ara mateix la qüestió nacional té prioritat sobre la qüestió social. Crec que sóc coherent. Aniria una altra vegada a la llista d’ERC, sens dubte. Però no crec que m’ho proposin.—Per què?—Perquè, amb més claredat o menys, tots hem jugat a rebaixar allò que es preveia com una manca de sintonia i acord. Però ha arribat un moment que ja no es pot continuar així. A mi em fot haver d’escriure si són independentistes o no. Però és que no hi ha més remei. Entenc que els electors tenim el dret de saber si votem un partit que només és independentista i vol la República catalana o bé té un pla B per a una hipotètica confederació ibèrica de pobles lliures. ERC no pacta amb independentistes catalans i pacta amb Bildu. No hi tinc res en contra, em sembla meravellós, però són dos discursos que no tenen res a veure. Junqueras presumeix d’historiador, però això és una manca de perspectiva històrica acollonant. Primer, perquè fa la impressió que intenta imitar una cosa absurda. És a dir, que li passarà com a Companys, que va entrar a la presó per trenta anys i al cap de sis mesos era president de la Generalitat. Doncs no. I segon, ostres!, és que no ha quedat clar, des d’una perspectiva històrica, que aquest moment és únic? Si deixem passar aquesta oportunitat, amb el merder que tenen a Madrid, i els donem la possibilitat de guanyar unes eleccions a Catalunya, ens faran miques! És una irresponsabilitat molt gran.—Creieu que la batalla electoral ho empantanega tot?—Sí. És una pena. Crec que l’únic qui no ho fa és Carles Puigdemont. Em fa aquesta impressió. I crec que ho ha demostrat. Les paraules no són suficients, calen fets. Que proposés d’anar segon en una llista unitària a les europees em sembla definitiu. Això és predicar amb els fets. Aquest home, essent ell el president i Junqueras el vice-president, volia anar de segon. Què més vols? Tampoc no puc oblidar haver sentit dir a Joan Tardà, a qui tinc tant de respecte –és això, que fot de tota aquesta història, que els d’ERC són molt bona gent i m’hi duc molt bé–, li he sentit dir que si s’ha de sacrificar Puigdemont, se’l sacrifica. I dius, un moment, com ho he d’entendre, això? Quan em pregunten si dubto si Junqueras mira més pel país que per ell mateix: sí, en dubto. Però si dius que s’ha de sacrificar a Puigdemont, és que ni ho dubtes.—Tardà ha dit en una entrevista a La Vanguardia que el referèndum haurà de ser entre la independència i una proposta que presenti el govern espanyol. Hi esteu d’acord?—Puc dir tranquil·lament que estic d’acord amb moltes coses que ha dit Tardà. Aquesta és la idea d’un referèndum pactat i, és clar, si és pactat és perquè hi ha un acord. Pots pactar això, sí. Per què no? Però a veure, jo vull el referèndum i el meu és: independència, sí o no. Considero que pactar és una concessió per ànim de cordialitat. I dir a uns senyors que no tan sols no s’han guanyat el dret de fer una proposta sinó que ni tan sols la tenen, ja és prou generós. Per què diu, Tardà, que som 50-50, si el CEO diu que vora el 60% dels catalans són favorables a la independència? Per què ho rebaixa? Coi, no ho rebaixis! No ho rebaixis fins on diu el senyor Sánchez. El meu referèndum és sí o no, unilateral i ràpid.—Sou partidari de convocar un altre referèndum, doncs?—Deixeu-m’ho pensar… Dependrà de les circumstàncies. És evident que, en la situació que som, algú o alguna cosa ha de ser un punt de ruptura. Un segon referèndum és un punt possible. Hi ha molta gent que pot dir ‘però si ja en vam fer un’. Sí, però mira on som…—I què canviaria respecte de l’1-O?—Podem esperar la reacció de l’adversari. Estem condemnats a prendre mesures que tinguin un risc de resposta que impliqui aquesta ruptura. Si no vaig equivocat, la tàctica de l’adversari és no moure’s, deixar que això es podreixi. Per això, la millor cosa que podem fer per a ajudar-los és no fer res. La situació només es deslloriga amb una confrontació. I aquesta confrontació ha d’arribar. Hem de provar que sigui incruenta, no violenta i que surti bé. És a dir, convocar un segon referèndum té la funcionalitat de mantenir-nos en la iniciativa política. Una confrontació política, no armada. Tenim el perfecte dret de fer-ho. Algú pot dir que ja ho hem fet, i sí, ens quedem amb l’1-O. Però què proposes ara? Fer-lo eficaç. Digues-me com. Qualsevol cosa que sigui fer eficaç el mandat del Primer d’Octubre és travessar la línia de la legalitat. Em sembla bé, també. Aquest és el joc, estem així. La línia de la legalitat és molt llarga, has de pensar per on entres. Probablement, per on tinguis menys resistència o més suport. Però sigui com sigui, hem de ser nosaltres. Ells es moren de ganes d’entrar aquí, aplicar el 155 i tot a prendre pel sac. Però no ho faran, perquè saben que això és un vesper. Necessiten una causa. La nostra posició és molt fotuda, perquè has de provocar això sense donar peu perquè es justifiqui una repressió. Tinc una gran admiració per Quim Torra. Crec que sense ser un polític de professió, ho fa de meravella.—Al llibre comenteu que els processos d’independència són imprevisibles. Que es pot accelerar tot en quaranta dies o que poden passar quaranta anys. En quina situació es troba el procés català?—Com més aviat, millor, òbviament. Alguna vegada m’han dit que posi data. No pots saber-ho. Hi intervenen molts cercles concèntrics i molts actors. Com diuen els economistes, hi ha el principi de ceteris paribus. És a dir, si es manté tot igual –el context internacional, la situació econòmica…– quin inconvenient hi hauria que a les eleccions catalanes vinents –quan toquin, no pas avançades– hi hagi una majoria independentista clara? Com la que hi ha ara. Que hi hagi unitat d’acció real de les forces independentistes i, efectivament, es reprodueixi la situació, es declari la República i es declari la independència de manera formal. A partir d’aquí, què pot passar? No ho sabem.—Si es torna a declarar la independència i es vol fer efectiva de debò, cal un control del territori, una legitimació interna dels catalans contraris a la independència…—Si hi ha hagut unes eleccions entremig i hi ha un resultat com el que dibuixa el CEO, no estaríem autoritzats a dirigir-nos a la minoria no independentista, donant-los totes les garanties, i forçant el nostre dret de fer eficaç la voluntat reiteradament exposada per l’electorat? Perquè, coi: 2014, 2015, octubre del 2017, desembre del 2017… I una altra vegada quan toqui.—La reacció de l’estat espanyol pot tornar a ser la mateixa.—La de sempre. És clar. Som en una situació en què no ens en sortirem sense una confrontació. El nostre interès és rebaixar la confrontació perquè sigui no violenta, i si n’hi ha, que sigui de l’estat. Però, alhora, el nostre interès és que hi hagi una iniciativa permanent per a assolir el nostre objectiu. Perquè tenir-lo allà i anar esperant… Esperant què? Que hi hagi una reacció de l’estat? No n’hi haurà, si no la provoques. I el joc és que has de provocar-la jugant amb tots els factors. La comunitat internacional ara està freda, però és que es pot posar molt terrible. Tot suma. Mentre les coses siguin com són, què en podem esperar? Però per què hem de suposar que no canviaran? Per què l’esquerra espanyola no pot veure d’una punyetera vegada que és el ximple útil de la dreta? La manera que consideren d’enfocar la qüestió catalana no té sortida. Per això m’hauria agradat que la CUP anés a les eleccions espanyoles, perquè els de Podem els diguessin que són els amics del 3%… Per això ells no convoquen a la manifestació de dissabte a Madrid. Ni Podem ni Esquerra Unida. Hi convoquen els passerells. La situació és volàtil i les fitxes es mouen molt. Els espanyols tenen eleccions. La cosa més probable, tocant ferro, és que la situació es reprodueixi, que no puguin formar majories. L’independentisme pot tenir la clau, però per a fer què? I quin govern no poden formar? Potser pacten el PSOE i el PP, la gran coalició. Com sempre ha volgut Felipe González. La cosa que dóna imatge d’estat, els dos partits dinàstics i tradicionals.—Per què vau dir que la independència podria arribar abans de la segona meitat del 2019?—Perquè quan un paio amb mala llet et pregunta una cosa perquè llepis, la millor cosa que pots fer és llepar. Tant hi fa. Qui pot predir el futur? Demanar a un paio que predigui alguna cosa, que sigui profeta, és demostrar que ets ximple. Sí, el 3 d’abril del 2019. No s’ha complert. I què, pensaves que es compliria?I per què vau demanar al president Mas que escrivís el pròleg del llibre? Ell diu que no ho sap.—Té molta gràcia que l’escrivís, i demostra que té categoria. Perquè l’originalitat del moment actual, d’aquest moviment que pren forma a partir de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, és la transversalitat. És el fet que la reivindicació nacional s’avantposi a la qüestió social. Que la burgesia catalana s’hagi fet independentista és essencial i fonamental, és revolucionari. Pot sembla sorprenent i en podríem parlar durant una setmana. Jo sostinc que la burgesia és una classe revolucionària. És la classe que ha fet les revolucions. Els altres han parlat molt, però ells les han fetes. Podem fer una crítica al capitalisme salvatge establert per la burgesia, sens dubte. Però és una classe revolucionària. Qui ha fet la revolució anglesa, la nord-americana, la francesa? La burgesia.—La revolució russa i les derivades van ser proletàries.—Era una revolució proletària i ha durat el temps que ha durat. Als diferents països. Ho sento molt, però les revolucions proletàries, comunistes, que eren calcades a la francesa, però que volien ser-ne la negació, han donat el resultat que han donat. Més aviat decebedor. En fi, no es tracta de tornar a una vella tendència. Es tracta de reconèixer un fet fonamental. L’independentisme català ha estat sempre dividit per una línia de classe. La burgesia era pactista. Cambó i la Lliga eren com eren i en aquella època els independentistes de pedra picada eren els d’ERC; i els altres, uns botiflers, peix al cove, la puta i Ramoneta i tot això. S’ha acabat. Ara la burgesia és independentista. Per les raons que sigui. La CUP podria fer un seminari per a examinar quines estranyes raons psicològiques han portat la burgesia catalana a fer-se independentista [riu].—…—Això dóna al moviment una legitimitat transclassista que necessitem. No pots identificar un moviment d’alliberament nacional com aquest amb un partit, per molt que no t’agradi. Resulta que, aquí, aquesta parcialitat partidista del moviment independentista s’ha trencat per convertir-se en un moviment emancipador de tota la societat, que aparca els conflictes legítims per a un segon moment. Qui representa això millor que Mas? L’home que té un peu a la tradició burgesa, fins i tot del pujolisme més corrupte, i un altre a l’obertura a l’independentisme? Això va simbolitzar-se amb l’abraçada de David Fernàndez i Artur Mas que el bo de Pablo Iglesias no va entendre, però qualsevol que conegui tot això una mica ho entén. Aquella abraçada té una importància icònica i de profunditat molt forta. Si després recordem que Mas va ser l’objecte de les ires de la CUP per a llençar-lo a la paperera de la història i que va tenir els nassos d’enretirar-se, de posar el moviment davant dels seus interessos personals, crec que és de justícia reconèixer-li aquell mèrit. I si no l’hi volen reconèixer, reconèixer-li que té el patrimoni embargat. Això no ho fa qualsevol. Hi ha moltes circumstàncies que fan que, encara que jo no coincideixi amb Mas en res, cregui que és un deure de justícia de reconèixer el mèrit que té haver obert el camí, haver-se posat al capdavant de la causa, haver-se enretirat en el seu moment i, tanmateix, continuar dins la batalla. No s’hi ha girat en contra. Això és molt important. Si tu lluites contra la injustícia, t’has de situar al costat de qui és tractat injustament. Com Mas. Talegón, Cotarelo, Fachin... tots aquests son del mateix perfil: fracassats de l'òrbita socialista/podemita que quan els van fer fora, van anar a buscar en l'independentisme un nou escenari on guanyar-se els quartos. Estas molt actiu avui, caspanyolot...
0.791593
curate
{"ca": 0.956035032770721, "pt": 0.011020242445333797, "it": 0.004640102082245809, "es": 0.018502407052955167, "ro": 0.004930108462386173, "fr": 0.002030044660982542, "nl": 0.0005220114842526536, "en": 0.0016240357287860333, "la": 0.0006960153123368715}
macocu_ca_20230731_8_189567
Bart Iaccarino deixa de ser entrenador dels Reus Imperials El fins ara entrenador del primer equip dels Reus Imperials, Bart Iaccarino abandona el club per iniciar un nou projecte a Itàlia. El "coach" torna al seu país d'origen deixant a Reus un llegat molt valuós: la primera escola de futbol americà del Baix Camp que ja compta a dia d'avui amb més de 52 nens al planter. Va arribar a Reus l'any 2005 com a jugador i al 2012 va iniciar un dels projectes més ambiciosos dels Reus Imperials. Bart Iaccarino és el fundador de l'única escola de futbol americà del Baix Camp, la qual disposa ara mateix de 52 nens. Ara, el també entrenador del primer equip blanc-i-verd abandona el club per iniciar un nou projecte. Marxa a Itàlia, el seu país d'origen, després d'haver acceptat una oferta que el portarà lluny de l'equip reusenc. Segons afirma el club, per a ell és un salt molt important tan personal com professional. Amb la seva decisió a l'entitat li manca ara un entrenador per al primer equip. Va ser el mateix Iaccarino qui va transportar als Reus Imperials a la màxima divisió estatal de futbol americà i va fer arribar al conjunt a disputar la final contra els Badalona Dracs. El club ha assegurat a Canal Reus Televisió que la gran projecció que mostra l'equip no davallarà amb la marxa de Iaccarino el qual de ben segur s'emporta al cor la ciutat de Reus. La directiva dels Imperials comprèn que "davant aquesta nova oportunitat que se li presenta, i que li permet fer un pas més en la seva carrera en el futbol americà", no hi poden fer res. El president del club, Jaume Agustench, assegura que "Marxa un gran entrenador i una gran persona. Bart sempre tindrà les portes obertes d'aquest club".
0.842578
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2201_ca_20230904_2_157545
Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s'aprova el reglament d'actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics Verificació de documents Registre electrònic Notificacions electròniques Identitat digital Cercador de convenis Organització de la Universitat / Normativa UPF/ Docència/ Programes de Relacions Internacionals/ Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS)/ Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS) Acord de Consell de Govern de 8 de juliol del 2020, modificat per acord de Consell de Govern de 14 de juliol del 2021 i per acord de Consell de Govern de 13 d'octubre del 2021 Article 1. Definició i objectius 1.1 El Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BaPIS) és un programa especial obert a tots els estudiants internacionals i de la UPF. L’arribada dels estudiants internacionals es garantirà per la via de convenis de col·laboració amb altres institucions educatives, i també s’acceptaran sol·licituds de forma individual. La seva especificitat suposa una oferta estable i complementària als cursos regulars de la UPF que permet enriquir la oferta acadèmica tot promovent la transdisciplinarietat i la col·laboració entre àrees de coneixement. 1.2 Els objectius del programa són: Dotar la UPF d’una nova oferta acadèmica de caràcter transversal, interdisciplinari i amb perspectiva global, on conflueixin estudiants UPF i estudiants internacionals. Permetre als estudiants UPF compartir cursos específics i enfocats com a estratègia d’internacionalització a casa i com a part de l’oferta de Formació Transversal de Lliure Elecció (FTLE). Donar la oportunitat als estudiants de seguir cursos innovadors, que estimulin formes de pensament crític i creatiu, tant en els continguts que es proposen com en les metodologies docents. Treballar amb els estudiants per donar-los criteris d’anàlisis que els permetin assolir una visió plural que els ajudi a entendre les diferents realitats científiques, econòmiques, socials i culturals en un marc global, així com les relacions que s’estableixen entre disciplines. 1.3 El programa BaPIS es construeix a partir de l'estudi de matèries de contingut de nivell i format universitari, homologables en les universitats d'origen dels estudiants de fora de la UPF i en els diversos centres per als estudiants de la UPF. Aquesta oferta es podrà complementar amb cursos de llengua espanyola adreçats a estudiants internacionals. Article 2. Estructura acadèmica 2.1. Qui exerceixi la direcció acadèmica del programa BaPIS serà responsable de la preparació de l'oferta, la coordinació i el desplegament dels cursos, com també de supervisar la tasca docent dels professors i del seguiment dels estudiants. El rector ha de nomenar un professor per a desenvolupar aquestes funcions, a proposta del vicerector o vicerectora competent en matèria de Relacions Internacionals. Modificat per acord de Consell de Govern de 14 de juliol del 2021 2.2 L'aprovació de l'oferta acadèmica i el seguiment acadèmic del programa BaPIS correspon a la Comissió del Programa d’Estudis per a Estrangers, integrada pels degans, segons queda regulat per Acord del Consell de Govern de 8 d’abril del 2003, modificat per acord del Consell de Govern de 29 de març del 2006 i per acord del Consell de Govern d’11 de novembre del 2009. La coordinació administrativa del programa es garanteix des del Servei de Relacions Internacionals. Article 3. Requisits d’admissió 3.1 En el moment de sol·licitud d’admissió al programa, els alumnes internacionals han d'estar matriculats en una universitat o institució d’educació superior acreditada en un curs posterior al primer any acadèmic i tenir un expedient acadèmica amb un promig de qualificacions (GPA o equivalent) de 3.0 o superior. Els cursos que es matriculin al programa BaPIS s'hauran d'incorporar a l'expedient acadèmic dels estudiants. A aquest efecte, s'emetrà un certificat de qualificacions per a facilitar aquesta incorporació a les universitats d'origen dels estudiants internacionals. Pel que fa als estudiants de la UPF, les assignatures que cursin al programa BaPIS constaran al seu expedient en forma de crèdits de FTLE. 3.2 D’acord amb els requisits que regulen la FTLE, els alumnes de la UPF només es podran matricular a assignatures BaPIS si estan matriculats en un curs del seu pla que permeti cursar optativitat o quan es cursi com a mínor. És responsabilitat dels estudiants verificar que compleixen els requisits previs fixats per cursar amb èxit les assignatures. 3.3 És altament recomanable que els estudiants que vulguin cursar una assignatura impartida en una llengua diferent a la seva nativa disposin com a mínim d’un nivell B2 o equivalent de la llengua respectiva, que permeti garantir el seu seguiment i aprofitament. 3.4 Per accedir a les assignatures BaPIS impartides en castellà, els estudiants internacionals han de fer una prova de nivell o acreditar un nivell suficient d’acord amb els requisits establerts per a cada assignatura, per assegurar-ne el correcte seguiment i màxim aprofitament. La prova de nivell tindrà lloc la setmana anterior a l'inici dels cursos (intensius i regulars), en una única sessió. Si per motius justificats l’alumne no pot assistir a la prova, se li assignarà un nivell aproximat en base al seu expedient i serà susceptible de canvi durant la primera setmana de classes. Article 4. Calendari 4.1 La durada dels cursos BaPIS és d’aproximadament 12 setmanes que equivalen a 45 hores de classes presencials, combinades amb altres tipus de docència – visites culturals o sortides fora de l’aula, treballs a casa, seminaris online- que poden arribar a les 105 hores. 4.2 Els cursos del programa BaPIS s’estructuren per trimestres seguint el calendari acadèmic de la UPF. La BaPIS s’ofereix en dues edicions per any, una a la tardor (primer trimestre) i una a l’hivern (segon trimestre). El calendari específic i l’oferta d’assignatures per trimestre en cada edició del programa seran fixats pel director o directora acadèmic. Article 5. Establiment de l'oferta acadèmica 5.1 L'oferta del programa BaPIS i el seu calendari s'aprovarà amb un mínim d'antelació de 12 setmanes abans del començament del curs. Els horaris quedaran establerts amb una antelació mínima de 8 setmanes abans de l’inici del curs. 5.2 L’oferta d’assignatures es farà a partir de la selecció de les propostes presentades pel PDI en una convocatòria pública adreçada a tot el personal docent i investigador de la UPF, impulsada per la direcció acadèmica de la BaPIS i on es definiran les àrees d’interès docent. A) Correspondrà a la Comissió del Programa d’Estudis per Estrangers aprovar les assignatures que integren el catàleg de la BaPIS. En el transcurs de la comissió, el director o directora acadèmica del programa BaPIS presentarà les propostes que compleixin els requisits, acompanyades d'un informe valoratiu raonat sobre la conveniència d'incorporar o no cadascuna de les propostes d'assignatures. B) L'adequació de les propostes d'assignatures als perfils temàtics de les àrees d'interès docent fixats pel director o directora acadèmic serà un criteri prioritari per a la seva aprovació. Quan hi hagi un nombre elevat de propostes el criteri de selecció estarà determinat, entre d'altres, la valoració del programa proposat, la qualificació del docent, la seva impartició en cursos anteriors i la seva demanda, entre altres. El director o directora acadèmic de la BaPIS comunicarà per escrit als proposants l'aprovació o no de les seves propostes. C) El director o directora acadèmic del programa BaPIS i els membres de la Comissió del Programa d'Estudis per a Estrangers guardaran la deguda confidencialitat sobre les propostes rebudes, s'incloguin o no en l'oferta docent de la BaPIS. D) El PDI que presenta una proposta a la convocatòria cedirà els drets d’explotació en exclusivitat a la UPF, condicionada a l’efectiva incorporació a la programació de la BaPIS. Per la seva banda, la UPF confiarà la impartició de l’assignatura als professors que l’hagin elaborat. E) Els drets de propietat intel·lectual sobre el programa i els materials de l’assignatura corresponen als professors que l’hagin elaborat. No es podran fer servir sense el consentiment explícit del seu autor. F) Els drets d’explotació corresponen a la UPF. Els professors responsables no podran en cap cas oferir el mateix curs a altres institucions sense l’autorització expressa i per escrit del director o directora acadèmic. G) Per a qualsevol modificació dels cursos aprovats com a oferta docent en el marc de la BaPIS (programa, llengua vehicular, calendari, horaris i requeriments previs, títol de l’assignatura, etc), caldrà l'autorització prèvia del director o directora acadèmic del programa BaPIS. 5.3 La preparació de la programació de la BaPIS correspon al director o directoraa acadèmic del programa. La selecció d’assignatures es farà a partir del catàleg d’assignatures aprovada prèviament per la Comissió del Programa d'Estudis per a Estrangers. Article 6. Nombre mínim d'alumnes 6.1 El nombre mínim d’alumnes per classe en les assignatures de contingut es fixa en 10 estudiants matriculats. 6.2 L'obertura d'assignatures en les quals la preinscripció sigui inferior a 10 resta condicionada a l'autorització del vicerector o vicerectora competent en matèria d’internacionalització a proposta del director o directora acadèmic de la BaPIS. Només en aquest cas, es valorarà l’oportunitat d’oferir el curs com “Independent Study”, amb reducció d’hores de contacte i en la proporció corresponent de la remuneració. Correspon al professor o professora responsable acceptar aquestes condicions per impartir el seu curs en aquesta modalitat. 6.3 El nombre màxim d’alumnes per classe en les assignatures de contingut es fixa en 35 estudiants. A partir d'aquesta xifra es desdoblaran les classes en dos grups, sempre a criteri del director o directora acadèmic de la BaPIS i si és possible. 6.4 El nombre mínim d’alumnes per classe en les assignatures de llengua es fixa en 5. 6.5 El nombre màxim d’alumnes per classe en les assignatures de llengua es fixa en l’entorn de 15 estudiants. A partir d'aquesta xifra es desdoblaran les classes en dos grups, sempre a criteri acadèmic i si és possible. Article 7. Matrícula 7.1 S'obrirà un període de pre-matriculació en el qual les universitats o les institucions estrangeres amb qui s'ha signat conveni hauran de lliurar una llista provisional amb les dades dels alumnes i el detall de les assignatures en les quals es volen matricular. 7.2 Els estudiants que sol·licitin l’admissió individualment s’acolliran al procediment previst pels estudiants visitants. 7.3 Els estudiants UPF es matricularan durant els períodes de matrícula habilitats per a la matrícula de la Formació Transversal de Lliure Elecció i a través dels canals habituals. 7.4 El període i els procediments de matriculació dels cursos de la BaPIS s'anunciaran a la Web de la UPF amb la suficient antelació i no s’estendran més enllà de la primera setmana de classes de la BaPIS. Article 8. Avaluació 8.1 L'avaluació dels coneixements adquirits en la BaPIS es farà en una única convocatòria. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua durant el curs. La forma de aquesta avaluació contínua ha d’incloure un mínim d’una prova final i una prova parcial a meitat del trimestre (o exercicis avaluables equivalents), d’acord amb el format que fixi el professor als criteris d’avaluació. 8.2 Les qualificacions es publicaran al Campus Global en el termini màxim de set dies naturals una vegada fetes les proves finals. 8.3 En el cas que un alumne no pugui assistir personalment a la revisió de l'examen, comptarà amb set dies naturals per fer arribar les seves observacions al professor responsable de l'assignatura a partir del darrer dia de termini perquè les qualificacions siguin publicades al Campus Global. 8.4 En cas de desacord, l'alumne podrà formular per escrit una reclamació de forma degudament justificada i adreçar-les al director o directora acadèmic del programa BaPIS dins del termini de cinc dies naturals, a comptar des de la data de publicació de les actes definitives. En aquests casos, es formarà un tribunal nomenat pel director o directora acadèmic del programa, del qual en formarà part ell mateix i els dos professors que designi, que revisarà els treballs i qualificacions. Abans d'emetre la resolució, el tribunal haurà d'escoltar el professor responsable de l'assignatura. El tribunal resoldrà les sol·licituds de revisió de les qualificacions en el termini de deu dies des de la presentació de la sol·licitud i la seva resolució esgotarà la via administrativa. En tot allò no previst en aquesta normativa s'estarà al que disposa la normativa de revisió d'exàmens de la UPF. 8.5 Els estudiants internacionals rebran el certificat amb les qualificacions finals a l'adreça de contacte facilitada a l’efecte, o a la seva universitat o institució d’origen, si s’escau. El certificat mostrarà les assignatures cursades i la seva qualificació, segons l'escala d’avaluació de la UPF. El certificat serà expedit en anglès i en castellà, segons el format oficial establert pels òrgans competents de la UPF. 8.6 Els estudiants UPF incorporaran les qualificacions obtingudes al seu expedient acadèmic de manera automàtica. Article 9. Professorat 9.1 El professorat de la BaPIS és de la UPF. De forma excepcional, podrà col·laborar professorat extern. 9.2 La remuneració per la docència dels cursos BaPIS s’estableix a través d’una instrucció de Gerència i es a correspondran a les hores de docència realitzades de manera presencial (veure art. 4.1). 9.3 El nombre màxim de cursos que un professor de la UPF amb dedicació a temps complet pot impartir en els Programes Internacionals, és de tres, és a dir, un màxim de 135 hores presencials. 9.4 L’assignació docent d’un curs a la BaPIS es farà prèvia consulta al servei de PDI, que pot considerar traslladar la qüestió als directors de Departament. Modificat per acord de Consell de Govern de 13 d'octubre del 2021 Aticle 10. Normes a l’aula 10.1. Assistència L’assistència a classe és obligatòria i serà supervisada dia a dia pel professor o professora. Els estudiants són responsables de gestionar les seves absències i no es farà cap distinció entre absències justificades o injustificades. Les situacions d'emergència (hospitalització, crisi familiar, etc) seran avaluades per el director o directora acadèmic de la BaPIS cas per cas, si s’escau. En tots els casos els estudiants hauran de presentar documentació apropiada amb aquest objectiu. Els programes docents de les assignatures inclouran detalls sobre com les absències afecten a la qualificació final del curs. 10.2. Honestedat acadèmica i conducta dels estudiants Els estudiants que participen al programa han de participar activament a classe, contribuir-hi amb comentaris a les lectures, estudiar i completar els treballs assignats. S’espera dels estudiants que assisteixin a classe en les condicions adequades i han de respectar els principis generals de la honestedat acadèmica. 10.3. Normativa específica per a les activitats fora del campus Els estudiants de la BaPIS hauran de participar en visites a institucions i museus, itineraris guiats, i altres activitats relacionades amb l’assignatura. Aquestes activitats estan relacionades amb el programa acadèmic i s’han dissenyat per formar part del procés d’aprenentatge i avaluació. Els estudiants han de considerar aquestes activitats com a classes fora de l’aula a tots els efectes i, per tant, durant el transcurs d’aquestes activitats s’espera dels estudiants el mateix comportament i s’apliquen les mateixes normes que a les sessions a l’aula. Disposició addicional. Totes les referències que aquesta o altres normatives facin al director o directora acadèmic del programa BaPIS s’han d’entendre fetes al professor nomenat pel rector per a desenvolupar les funcions en els termes establerts per l’article 2.1. Afegida per acord de Consell de Govern de 14 de juliol del 2021 Catàleg de procediments-Tràmits Factura electrònica Què és la factura electrònica? Com es presenta una factura electrònica a la UPF i accés a la plataforma e.FACT Consulta de factures dels proveïdors Normativa UPF Llei de creació i Estatuts de la UPF Òrgans de govern Estructura acadèmica Comunitat universitària: personal acadèmic, estudiants i personal d'administració i serveis Perfil de contractant Normativa acadèmica d'estudis oficials Docència Recerca Serveis Administració i gestió Règim electoral Distincions Convenis Drets de propietat intel·lectual Dret de propietat industrial Centres adscrits Ètica i Transparència Protecció de dades de caràcter personal i política de seguretat en la informació Normativa relacionada amb el coronavirus (Covid-19) Sobre la seu electrònica Reial Decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s'aprova el reglament d'actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics Verificació de documents Registre electrònic Notificacions electròniques Identitat digital Cercador de convenis Organització de la Universitat Llei de creació i Estatuts de la UPF Llei 11/1990, de 18 de juny, de creació de la Universitat Pompeu Fabra Estatuts de la UPF Òrgans de govern Òrgans unipersonals d'àmbit general Òrgans col·legiats d'àmbit general Estructura acadèmica Normativa que desenvolupa l'article 16 dels Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra Reglaments dels centres Reglaments dels departaments Regulació de l'Escola de Doctorat Unitats de Coordinació Acadèmica Normativa per la qual es regulen els càrrecs acadèmics de la Universitat Pompeu Fabra Comunitat universitària: personal acadèmic, estudiants i personal d'administració i serveis Normativa comuna Personal acadèmic Estudiants Personal d'Administració i serveis Alumni Perfil de contractant Normativa acadèmica d'estudis oficials Graus Màster Universitari Doctorat Normes comunes Normativa anterior de llicenciatura Docència Estudis Oficials Estudis Propis Programes de crèdits de lliure elecció, cursos d'estiu i formació d'adults Programes de Relacions Internacionals Programa Campus Júnior Qualitat i millora docent Règim de la Docència Recerca Normativa reguladora de les figures de recerca Bases reguladores per a la concessió d'ajuts en el marc del Pla de Mesures de Suport a la Recerca per a l'any 2021 Normativa reguladora de la col·laboració del PDI en centres de Recerca i Instituts de Recerca no integrats a la UPF Programa d'Investigadors Visitants (Visiting Scholars) Normativa que regeix la tramitació dels contractes previstos a l'article 83.1 de la LOU Comissió Institucional de Revisió Ètica de Projectes (CIREP-UPF) Bases que regeixen la concessió d'ajuts econòmics per a activitats d'impacte social de la recerca Bases de la convocatòria per a projectes de recerca sobre violència masclista Bases per a la convocatòria d’ajuts per a joves investigadores i joves investigadors amb responsabilitats de cura d’infants menors de sis anys per al curs 2021-2022 Bases de la convocatòria de projectes de recerca sobre el Benestar Planetari (2021) Serveis Biblioteca Equipaments i instal·lacions Idiomes Registre i Arxiu Residències d'Estudiants Sistema d'Informació i Comunicació Electrònica Programa de responsabilitat Social Unitat d'Igualtat Bases del projecte “En residència a l’àrea Tallers” del campus del Poblenou Administració i gestió Administració electrònica Estructura administrativa Procediments administratius Compulses Qualitat i serveis Economia i pressupost Sostenibilitat Política de seguretat en la informació Normativa de creació i funcionament de les càtedres d’empresa a la UPF Tramitació de propostes davant el Consell de Govern Règim electoral Reglament electoral de la UPF Normativa d'aplicació als procediments electorals amb votació electrònica Resolucions i acords d'interès Distincions Reglament de concessió de distincions de la UPF Reglament regulador del procediment per a la concessió del doctorat honoris causa de la UPF Convenis Normativa sobre convenis administratius signats per la Universitat Pompeu Fabra Resolució de 14 de novembre del 2016 d'aprovació dels models normalitzats que formaran part de l'expedient dels convenis administratius Drets de propietat intel·lectual Dret de propietat industrial Centres adscrits Normativa per a l'adscripció de centres docents d'ensenyament superior a la UPF Normativa reguladora dels estudis propis de la Universitat Pompeu Fabra Ètica i Transparència Consell Assessor de la Transparència (CAT) Normativa per la que es desenvolupa la legislació de la Transparència i el dret d'accés a la informació pública a la Universitat Pompeu Fabra
0.643994
curate
{"ca": 0.9538974082602518, "es": 0.0227818333251678, "ru": 0.0007838910391455587, "en": 0.014697956983979226, "it": 0.0011268433687717408, "pt": 0.0020087207878104942, "hi": 0.0004899318994659742, "de": 0.0004899318994659742, "cs": 0.0002449659497329871, "la": 0.0007838910391455587, "fr": 0.0020087207878104942, "eo": 0.000685904659252364}
https://seuelectronica.upf.edu/barcelona-program-for-interdisciplinary-studies-bapis-
wikipedia_ca_20230401_0_696776
Estornell de Swainson L'estornell de Swainson ("Lamprotornis chloropterus") és una espècie d'ocell de la família dels estúrnids (Sturnidae). Habita sabanes i matollars secs de l'Àfrica Central i occidental. També se'l troba en terres llaurables. El seu estat de conservació es considera de risc mínim. El nom comú "de Swainson" fa referència al naturalista anglès William Swainson (1789-1855). Taxonomia. Segons el "Handook of the Birds of the World" i la quarta versió de la "BirdLife International Checklist of the birds of the world" (Desembre 2019) l'estornell de Swainson tindria dos subespècies (veure mapa): "- Lamprotornis chloropterus chloropterus" "- Lamprotornis chloropterus elisabeth" Tanmateix, la llista mundial d'ocells del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, juliol 2022) considera que el tàxon "L. c. elisabeth" constitueix una espècie separada: - "Lamprotornis elisabeth"
1
perfect
{"ca": 0.8260381593714927, "st": 0.04264870931537598, "pt": 0.01122334455667789, "it": 0.04713804713804714, "en": 0.07295173961840629}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=696777
racoforumsanon_ca_20220809_3_669745
Festa de comiat de l'actual Casal Jaume I d'Alacant [28 de febrer] Alacant (l'Alacantí) [] Organitza: Maulets l'Alacantí | arlet@ email.cat Què?? Com?? El meu estimat casal d'alacant tanca les portes?? Weno, esperem q el local on es trasllade el nou casal estiga més ben situat i siga mes vistós jeje. Però q conste q l'alctual tenia de tot i era prou grandet.... Maeu meua, quants records de festes, soparets i concerts deixarem en eixe local......
0.665648
curate
{"ca": 0.9887387387387387, "en": 0.01126126126126126}
oscar-2301_ca_20230418_5_180483
Per a més informació, ompliu aquest formulari i indiqueu amb quina soci de el projecte us interessa posar-vos en contacte. Us respondrem el més aviat possible.
0.643277
curate
{"ca": 1.0}
https://transgrowth.eu/index.php/ca/contacte-2
oscar-2201_ca_20230904_12_35193
Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego) Benvingut (CAT) Bienvenido (ES) (versión en castellano) Ongi etorri (EUS) (euskarazko bertsioa) Benvido (GAL) (versión en galego) Butlletins Portades anteriors Cercador Paraules de cerca: Canals d’EROSKI CONSUMER M. Ambienti Alimentació Salut Seguretat alimentària Bebè Medi ambient i sostenibilitat Mascotes Economia i consum Camí de Santiago Alimentació Menús i receptes Aprendre a menjar bé Infància i adolescència En la cuina Tendències Guies pràctiques Fruites Verdures Peix i marisc Treball i alimentació DESTAQUEM Què significa realment ‘consum ocasional’? Consultori nutricional: pollastre amb hormones i falta de vitamina D POR TIPOS DE CONTENIDO Investigacions Anàlisis comparatives Articles Entrevistes Infografies Vídeos Monogràfics Guies Escoles Salut Prevenció Psicologia i salut mental Problemes de salut Atenció sanitària Recerca mèdica Guies Pràctiques Sexe Esport DESTAQUEM No, els nens no orinen plàstic Millorar el mitjà rural per conservar la naturalesa POR TIPOS DE CONTENIDO Recerques Anàlisis comparatives Articles Entrevistes Infografies Vídeos Monogràfics Guies Escoles Seguretat alimentària Normativa legal Societat i Consum Ciència i tecnologia dels aliments Aliments Riscos DESTAQUEM La seguretat alimentària està a les teves mans POR TIPOS DE CONTENIDO Entrevistes Infografies Vídeos Monogràfics Articles Guies Escoles Bebè Abans de l’embaràs Embaràs Part Lactància Bebès Nens Guies pràctiques Guia pràctica del nadó DESTAQUEM El meu fill entrena a l’excés? Cuidat amb les lesions esportives! POR TIPOS DE CONTENIDO Articles Entrevistes Infografies Vídeos Monogràfics Guies Escoles Medi ambient Naturalesa Energia i ciència Medi ambient urbà Solidaritat Drets humans Economia solidària Projectes i campanyes Guies pràctiques Guia de majors DESTAQUEM Millorar el mitjà rural per conservar la naturalesa És possible una il·luminació navideña ecológica? POR TIPOS DE CONTENIDO Recerques Articles Entrevistes Infografies Fotografies Vídeos Monogràfics Guies Escoles Mascotes Adopció Reproducció i cria Salut Convivència i psicologia Qüestions legals Defunció DESTAQUEM Per què la xocolata no és un bon premi de Nadal per a la teva mascota? Viatjar amb gos no és un problema POR TIPOS DE CONTENIDO Articles Infografies Fotografies Guies Escoles Economia Serveis i Llar Finances Família Societat i consum Treball Motor Comprar i lloguer Manteniment Educació i seguretat vial Viatges Drets del viatger Idees i consells Abans durant i després de les vacances Habitatge Lloguer Compra Tecnologies Internet i telecomunicacions Programari Maquinari Imatge i so Bricolatge Obra de paleta i lampisteria Carpinteria Electricitat Pintura i decoració Jardí Manualitats Educació Escolar Extraescolar Universitat Altres formacions DESTAQUEM Assistents virtuals: altaveus intel·ligents que ens escolten? Com avançar-te a la costa de gener i rebaixar les quotes dels teus préstecs POR TIPOS DE CONTENIDO Recerques Anàlisis comparatives Articles Entrevistes Infografies Vídeos Monogràfics Guies Escoles Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient Tipus de continguts: Tecnologia Recerques Anàlisis comparatives Entrevistes Infografies Vídeos Monogràfics Opinions Notícies Guies Escoles ^ Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí. Millorar el mitjà rural per conservar la naturalesa Diverses iniciatives fomenten la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible de l'entorn rural per preservar el medi ambient Autor: Per Alex Fernández Muerza Data de publicació: Dijous, 27deNovembrede2008 Imatge: viajar24h Si es vol conservar el paisatge, no es pot oblidar el seu paisanaje. Tenint en compte que la naturalesa es troba fonamentalment en l’entorn rural, les actuals fórmules de protecció mediambiental tenen cada vegada més en compte la sostenibilitat del desenvolupament dels seus habitants. Diverses iniciatives, inclosa una llei per a tal efecte, tracten així de millorar les condicions de vida i treball dels habitants d’aquest mitjà i, de pas, les dels seus ecosistemes. El 90% del territori espanyol es troba en un entorn rural (7.789 municipis dels 8.111). Per tant, abasta pràcticament tots els recursos naturals i una gran part del patrimoni cultural, per aquest motiu no es pugui entendre la conservació mediambiental sense garantir el seu desenvolupament sostenible. No obstant això, en el desenvolupament econòmic de les últimes dècades ha prevalgut el mig urbà sobre el rural (el 80% dels espanyols viu en ciutats), la qual cosa ha provocat l’abandó del camp i una deterioració econòmica, social i mediambiental del mateix. Per contrarestar aquesta situació, i contribuir al mateix temps a la millora del medi ambient, s’han engegat diverses iniciatives. Després de pràcticament un any en vigor (el Congrés dels Diputats l’aprovava el 29 de novembre), la Llei per al Desenvolupament Sostenible del mitjà rural integra una triple perspectiva econòmica, ecològica i social, i advoca per la transparència i la participació dels ciutadans en la definició d’actuacions, presa de decisions i gestió territorial. El 90% del territori espanyol es troba en un entorn ruralLa norma tracta d’aconseguir el manteniment de la població rural i la millora de les seves condicions de vida, contribuint així a la protecció de la qualitat ambiental. Entre els seus objectius, es proposa una major prevenció de la deterioració del patrimoni natural, facilitant la seva recuperació mitjançant l’ordenació integrada de l’ús del territori per a les diferents activitats, la millora de la planificació i de la gestió dels recursos naturals i la reducció de la contaminació. En aquest sentit, els habitants del camp que viuen de forma digna i en harmonia amb el seu entorn no són només productors d’aliments i matèries primeres, sinó també importants actors en la conservació i recuperació del paisatge i la biodiversitat. Així, la llei tracta que aquestes persones puguin incorporar en el seu treball l’eficiència energètica i el consum sostenible dels recursos naturals. Per a això, les mesures, incloses al Programa de Desenvolupament Rural Sostenible, seran cofinançades per les administracions central i autonòmica, i, si escau, pels beneficiaris directes. Així mateix, la norma estableix la creació d’una sèrie d’organismes que permetin concretar aquestes mesures. Recentment, el Govern informava de la reunió de la Taula d’Associacions de Desenvolupament Rural i de la constitució al desembre del Consell del Mitjà Rural. La Taula d’Associacions és un òrgan de participació, informació i consulta de les entitats associatives relacionades amb el mitjà rural d’àmbit estatal. Per la seva banda, el Consell del Mitjà Rural és un òrgan col·legiat encarregat de la coordinació i cooperació entre les administracions públiques per fomentar el desenvolupament sostenible rural. Altres iniciatives de desenvolupament rural i ecològic Imagen: viajar24h El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) també destaca la Xarxa Rural Nacional com a element d’integració del món rural. Es tracta d’un sistema integrat que reuneix a les administracions, els agents institucionals i la societat civil per analitzar mesures que permetin el futur d’aquest entorn. L’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (GOSI) enumera diverses iniciatives per incorporar el desenvolupament sostenible al mitjà rural. Entre les més importants, el GOSI subratlla el Pagament per Serveis Ambientals (sistemes de finançament d’inversions per a la gestió sostenible de terres), la diversificació de l’economia rural, la gestió tradicional dels territoris o les noves oportunitats en ocupació rural. Els habitants del camp no són només productors d’aliments i matèries primeres, sinó també importants actors en la conservació del paisatge i la biodiversitatAixí mateix, diverses ONG treballen en projectes molt variats de desenvolupament rural i ecològic. La Fundació Félix Rodríguez de la Font ha engegat el Projecte RuNa (Convergència Rural i Naturalesa), amb el propòsit que el camp pugui ser recolonizado per noves generacions i que la societat de la informació s’implanti en el mitjà rural. Els seus responsables recorden les paraules del propi Rodríguez de la Font, que ja manifestava fa 40 anys que sense l’home rural la naturalesa espanyola no tindria futur. La Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural ha presentat una campanya, subvencionada pel MARM, per ensenyar a 70.000 nens de zones rurals del país hàbits de consum sostenibles i contra el canvi climàtic. La iniciativa inclou un CD amb un joc interactiu d’educació ambiental que es repartirà en els col·legis rurals. Per la seva banda, diverses ONG treballen en projectes de desenvolupament rural ecològic en països del Tercer Món. Els exemples són molt variats: l’Institut Jane Goodall Espanya està duent a terme Ecoviajeros, per fomentar el turisme ecològic en zones naturals; l’organització World Vision treballa en diversos projectes de millora ecològica i social en comunitats rurals de Guatemala i Mali; el Grup Ecològic Sierra Grossa promou la ramaderia ecològica en la reserva de la biosfera Serra Grossa (Mèxic), etc. Europa, a favor del desenvolupament rural sostenible Les polítiques de desenvolupament rural de la Unió Europea (UE), que han de ser assumides per tots els Estats membres, estableixen la unió entre sostenibilitat econòmic-social d’aquest entorn i conservació de la naturalesa. En aquest sentit, el Fondo Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, conegut com a programa FEADER, apunta que les ajudes i mesures per a la millora dels agricultors i silvicultors han de ser compatibles amb la necessitat de preservar el paisatge natural i els recursos naturals. Per la seva banda, la modernització de la Política Agrícola Comuna (PAC) de la UE limitarà les subvencions a la producció agrícola per finançar projectes mediambientals de revitalització del camp. Etiquetes: desenvolupament desenvolupament rural entorn medio rural-ca sostenible Zona relacionada Mostra més sobre Medi ambient I a més ... Com i quant pot afectar l’erupció d’un volcà al seu entorn? Com ser una empresa neutra en carboni Saps com actuar en cas d’apagada energètica? Anota el kit d’emergència Crisi climàtica: cap a un món zero d’emissions Subscriu-t’hi i rep l’últim sobre Consumer Busca a: Receptes Tot EROSKI CONSUMER cerca Et pot interessar: Infografies | Fotografies | Investigacions Eroski Consumer Alimentació Solidaritat Salut Economia Seguretat alimentària Tecnologia Bebè Bricolatge Educació Medi ambient Mascotes D'interès ¿Qui som? Accessibilitat Escriu-nos Hemeroteca Web de premsa Titulars RSS Edició impresa novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 A Eroski Consumer ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI Avís legal | Política de protecció de dades Accessibilitat Cookies : XHTML: CSS: RSS: EROSKI fa ús de galetes pròpies i de tercers. Si accepteu expressament la nostra política de galetes o continueu navegant per diferents pàgines, accedint a diferents àrees i menús, mitjançant aquesta acció afirmativa n’accepteu la instal·lació i ús. Per obtenir més informació, feu clic aquí.
0.525864
curate
{"ca": 0.8727735368956743, "es": 0.04525627044711014, "eu": 0.003544165757906216, "de": 0.01899309342057434, "it": 0.011268629589240277, "fr": 0.00826972010178117, "en": 0.015358051617593602, "el": 0.0036350418029807343, "pt": 0.01708469647400945, "nl": 0.0003635041802980734, "cs": 0.0014540167211922936, "sv": 0.0009996364958197018, "id": 0.0008178844056706652, "uk": 9.087604507451835e-05, "eb": 9.087604507451835e-05}
https://www.consumer.es/ca/medio-ambiente-ca/millorar-el-mitj-rural-per-conservar-la-naturalesa.html
mc4_ca_20230418_1_26242
rba salut i gestió: Avantprojecte de Pressupost 2015 del Departament de Salut Avantprojecte de Pressupost 2015 del Departament de Salut Els treballadors d'EPiC i de l'ICS, així com els funcionaris del Departament de Salut, reben un tracte preferent front a la resta de treballadors del SISCAT Tot i l'augment pressupostari del 2015 respecte del 2014, l'assignació per càpita real pels usuaris del sistema de salut serà en la pràctica la mateixa que l'any passat, atès que l'increment pressupostari serveix quasi únicament per finançar retribucions de personal L’avantprojecte de pressupost del Departament de Salut per l’exercici 2015, arriba a un total de 8.466,99 M€, que representa un 2,1% més que el pressupost de l’exercici 2014. Tanmateix per poder avaluar què significa aquesta xifra respecte a l’any 2014, hauríem de conèixer el tancament real de l’any, que no es coneixerà fins quan l’any vinent es tanqui l’exercici, o una previsió ben feta sobre el mateix, sense factures als calaixos. D’entrada cal dir que aquest 2,1% de més, equival a 176,4 M d’€. D’aquesta xifra, cal descomptar el cost dels serveis sanitaris de Justícia (presons) que han estat traspassats a Salut, amb la seva corresponent motxilla de despeses d’import desconegut (per els ciutadans). També inclou els diners necessaris pel restabliment de la paga extraordinària al personal de l’ICS, i empreses públiques i consorcis, així com la regularització de la jornada i sou del personal interí, que afecta exclusivament a l’ICS i al Departament de Salut. Tampoc es coneix la quantia d’aquesta partida. El que està clar és que dels 176,4 milions d’€ de més ja ens en hem menjat uns quants abans de començar, amb aquestes mesures que acabo d’explicar. Per altre banda, la despesa de la secretaria de Salut Pública s’incrementa en 5,5 M d’€ passant de 123,8 M al 2014, a 129,3 al 2015 que representa un increment de difícil explicació (en relació al increment de l’assistència sanitària pròpiament dita) del 4,4%. La recerca i innovació de la que constantment fem gala i tant en presumim veu reduïda la seva assignació: passa dels 48,42 M d’€ de l’any 2014 a 47,94 M l’any 2015. Com la Innovació i la Recerca, les inversions també es veuen reduïdes: passen de 221,89 (*) M d’€ al 2014 a 211,54 M d’€ al 2015. Ens trobem doncs davant d’una situació del tot contradictòria: esmercem uns recursos que ens fan molta falta en altres àmbits a Salut Pública, per que siguin consumits en forma de sous i salaris, sense cap valor afegit per la societat, mentre disminuïm les aportacions a Innovació, Recerca i Inversions, que en lloc de ser elements de despesa són sempre generadors de riquesa si es tracta de actuacions fetes amb seny. Em costa molt d’entendre que un govern pugui acceptar presentar al Parlament uns pressupostos que conceptualment s’allunyin tant del que tocaria fer en una situació de crisi com la que aguantem des de fa anys: reduir les despeses que no aporten valor afegit, i incrementar aquelles que creen riquesa. Sap greu dir-ho, però a Salut estem actuant en sentit contrari. Per altre banda els pressupostos 2015 del Departament, si es confirmen tal com estan, incorporen situacions que fan créixer les desigualtats en el sector. Mentre s’hi inclou una partida per restablir la paga extra a funcionaris del Departament i de l’ICS, així com al personal de les EpiC, i també es vol revertir la situació dels interins tant retributiva com de jornada, la resta d’institucions que integren el SISCAT es queden com estaven és a dir, amb els seus acords d’empresa, que han consolidat una retallada salarial del 5%, i la no percepció de les DPO en una gran majoria de centres a banda d’altres greuges. Des de Salut es propicia un tracte injust, afavorint a uns i oblidant als altres. Em sembla molt bé que els funcionaris i interins vagin recuperant les seves retribucions, és clar que sí, però aquesta recuperació retributiva en justícia hauria d’afectar a tot el col·lectiu delpersonal que treballa al SISCAT, sense discriminacions. Encara vull ressaltar un altre aspecte d’aquests pressupostos, i és com repercuteixen en cada un dels ciutadans de Catalunya és a dir el pressupost per càpita. Aquest ha experimentat una evolució remarcable des de l’any 2003, quan era de 860,03 € per càpita. Aquesta xifra va anar pujant any rere any fins al 2010 quan va arribar al seu valor més alt, situant-se als 1.297,45 € per càpita. A partir de l’any 2010 s’inicia un pronunciat descens que troba el seu punt més baix a l’any 2013, al situar-se als 1090,49 € per càpita. La pujada experimentada en el 2014 i en les pressupostos 2015, té una certa trampa atès que s’aconsegueix per un doble efecte: d’una banda la disminució de la població amb dret a atenció sanitària a Catalunya (tots els empadronats) i de l’altre, l’assumpció de nous serveis (sanitat penitenciària) que tot i representar un increment en el pressupost d’ingressos, representa també un augment de les despeses per el mateix valor, tenint en efecte nul, sobre els serveis prestats als ciutadans. El mateix es pot dir de la recuperació de les pagues extra i de les recuperacions de les condicions dels interins. Tanmateix, a nivell estadístic, l’assignació per càpita aquest any 2015 serà de 1.120, 52 €, en la pràctica un valor molt similar a la de l’any 2006. Certament, aquests pressupostos inclouen algunes propostes controvertides, o si més no discutibles i d’altres que fomenten un tracte desigual segons la titularitat del centre i la seva propietat. Malgrat això, responen a uns principis generals en els que sens dubte hi estarem quasi tots d’acord: Garantir la cobertura universal, i la confiança dels ciutadans en el nostre sistema sanitari Avançar en un model d’atenció integrada, sanitària i social, centrat en la persona Millorar l’accessibilitat del ciutadà, especialment als col·lectius més vulnerables Avançar cap a un nou model de compromís professional i ciutadà basat en la transparència de resultats, el retiment de comptes i l’ètica de l’ús responsable dels recursos Garantir un sistema sanitari públic de Catalunya sostenible, posant en valor l’esforç que tots els agents del sector salut han fet, continuant amb les reformes necessàries i optimitzant les fonts d’ingressos per a Salut. Ja se que criticar és senzill i que la situació económica actual no permet alternatives, però s’ha de parar compte amb crear riquesa també amb els presuspostos, aportar valor afegir a la societat, i quan més millor. Si els increments de presuspost els dediquem a pagar sous, anem malament (*) segons avantprojecte d’inversions 2014
0.883264
curate
{"ca": 0.9935828877005347, "fr": 0.006417112299465241}
http://rbasalutigestio.blogspot.com/2014/12/avantprojecte-de-pressupost-2015-del.html
grup-elmon_ca_20230726_0_151465
El president a l’exili, Carles Puigdemont contraposa que el govern de Pedro Sánchez anés a la reunió d’aquest dijous al Palau de Pedralbes amb “ponsèties” mentre que l’executiu català hi va anar amb “papers i projecte”. D’aquesta manera s’ha referit al seu compte de Twitter al fet que el cap de protocol de la Moncloa posés una ponsètia vermella al costat de la groga just darrera dels dos presidents. Puigdemont atribueix “pedaços maldestres i improvisats per tapar la realitat” al govern espanyol i “pla de treball sense límits basat en el reconeixement” al govern de Torra. En la reunió entre els dos governs van acordar apostar per un diàleg que vehiculi una “proposta política d’ampli suport” i es van emplaçar a tornar a reunir-se al gener. L’estratègia de la ponsètia, o l’estratègia de la bilateralitat. Pedaços maldestres i improvisats per tapar la realitat, o pla de treball sense límits basat en el reconeixement. Un govern va anar-hi amb ponsèties i l’altre amb papers i pojecte. El resultat? Llegiu Madrid… pic.twitter.com/26rcnSXwbu — Carles Puigdemont (@KRLS) 21 de desembre de 2018
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://elmon.cat/politica/puigdemont-retreu-a-madrid-els-pedacos-maldestres-i-improvisats-per-tapar-la-realitat-149347/
crawling-populars_ca_20200525_19_27405
Es tindran en compte: – Adequació de la titulació al•legada per a l’ingrés. – Mitjana de l’expedient acadèmic en el títol de llicenciatura/grau. – Carta de motivació i de presentació, si escau. – Motivacions, actituds i habilitats interpersonals valorades mitjançant una entrevista. – Experiència acadèmica i professional posterior a la llicenciatura o grau (publicacions científiques, estades acadèmiques en centres de prestigi, experiència investigadora, experiència professional, beques o ajudes, premis, etc.). Els criteris anteriors es valoraran amb el següent barem de puntuació: – Llicenciatura en Psicologia ___ 5 punts – Mitjana de l’expedient acadèmic ___ fins a 4 punts – Altres titulacions afins ___ fins a 3 punts – Lectura i traducció d’idiomes estrangers __ fins a 3 punts – Carta de motivació __ fins a 1 punt – Experiència professional ___ fins a 3 punts – Entrevista (si cal) _____ fins a 3 punts
0.806659
curate
{"ca": 1.0}
: /uvweb/futuros-estudiantes/ca/oferta-postgrau/masters-oficials/masters-ordre-alfabetic/master-universitari-psicogerontologia-1285852739225/Titulacio.html?id=1285874213812&plantilla=Perfil_Futurs_Estudiants/Page/TPGDetaill&p2=4-2
mc4_ca_20230418_1_300364
Enfortiment a la integritat de les dones defensores del dret humà a l’aigua – Fons Pitiús de Cooperació Enfortiment a la integritat de les dones defensores del dret humà a l’aigua Import total: 64.980 € Aportació del Fons: 50.591 € El projecte pretén garantir el dret a la seguretat física i psicològica de les dones defensores del dret humà a l’aigua, integrants de 15 sistemes comunitaris d’abastiment d’aigua, agrupats en l’estructura de segon nivell ASAPS (Associació de Sistemes Autònoms d’Aigua Potable i Sanejament), ubicats als municipis del Puerto de La Libertad, Santa Tecla i Huizúcar (Cordillera de El Bálsamo). Es portarà a terme a través d’un diagnòstic dels riscs i amenaces, l’elaboració de protocols de seguretat, capacitacions i implementacions per millorar la protecció personal i col·lectiva dels sistemes comunitaris d’aigua i les defensores. Amb el suport dels titulars d’obligacions i els titulars de responsabilitats s’establiran mecanismes de coordinació i seguiment amb entitats públiques. Tot això per a l’aplicació de mesures cautelars i provisionals en situacions de risc i garantir el dret a la participació als espais de presa de decisions per part de les dones i les defensores, així com per incidir en l’elaboració d’un marc regulatori que les empari.
0.842465
curate
{"ca": 0.9827721221613156, "en": 0.017227877838684416}
https://fonspitius.org/proyectos/enfortiment-a-la-integritat-de-les-dones-defensores-del-dret-huma-a-laigua-afiliades-a-asaps-a-la-cordillera-de-el-balsamo/
cawac_ca_20200528_7_95441
El meme de la Candelera… Fa uns dies (massa, la meva velocitat de reacció necessita millorar de manera urgent) em va arribar des de ca la Reusenca un Meme Nadalenc, com fins a la Candelera diuen que no s'han de retirar els guarniments nadalencs, encara estic a temps de respondre'l. [@more@] 1.Quan temps portes com a blocaire? Tot i haver passat a la categoria de blocs guadianístics, porto tres anys i un parell de mesos com a blocaire. En concret, des del 16 de novembre de 2004 , vaig fer un article d'aquests que no venen a dir res dient hola i parlava de tenir un dip (diari interactiu personal) en lloc de un bloc, què fort! Això és com preguntat si m'estimo més al papa o a la mama, però és ben cert que alguns dels que coneixo personalment (amb un asterisc als enllaços) sempre em fa més gràcia seguir-los, tot i que hi ha una colla que no els conec i també. Es creen lligams curiosos en això dels blocs. 6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa? Els que ja hi he anat, no compten i els que hi aniré aviat no puc desvetllar els seus noms. Encara queden uns sarrells contractuals que m'impideixen fer-ho públic, de fet, hi ha un rellotge a can Vilapou que… 7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual? Amb cap, encara que amb alguna blocaire potser si. 8. T'has enamorat mai d'algun blocaire? No, que jo sàpiga. 9. Estàs satisfet amb el teu bloc? Cada vegada menys, de fet o el reactivo o l'abandono però en el "sí però no" en el que està inmers no pot continuar. 10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest Même. Ja he fet prou amics regalant memes, a més, a les alçades de calendari en que estem ja l'ha d'haver fet tothom. Bé, si queda algú sense fer-lo i té ganes, endavant.
0.807373
curate
{"ca": 0.9468085106382979, "en": 0.004728132387706856, "pt": 0.020685579196217493, "cs": 0.005319148936170213, "da": 0.001182033096926714, "fr": 0.02127659574468085}
http://desdesantpol.blog.cat/2008/01/24/el-meme-de-la-candelera/
macocu_ca_20230731_6_409400
Pàgines Pupes. En Pupes és un gat, encara no el conec, però estic molt contenta per haver pogut ajudar a que tingui una casa. Si algú vol i pot ajudar, fa molta falta: www.gosmontgat.com. Pupes, espero que demà, quan arribis a casa, t'hi trobis molt bé!
0.64859
curate
{"ca": 0.9759036144578314, "en": 0.024096385542168676}
macocu_ca_20230731_6_499374
Coca de tonyina amb escalivada Saltejat de vieires amb verduretes i ceps Tronc de rap amb cloïsses i sal de garotes
0
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_8_420901
Esteu aquí Exposició Poblenou i el canvi climàtic En el marc del projecte l'AV Poblenou també ha organitzat la xerrada Urbanisme i sostenibilitat al Poblenou el mateix dimecres 18 de maig a les 18.30 hores a la sala d'actes de la biblioteca (Carrer del Joncar, 35) a càrrec de Marike Charlier (enginyera industrial) i Jaume Badenes (arquitecte tècnic).
0.73813
curate
{"es": 0.02857142857142857, "ca": 0.9714285714285714}
mc4_ca_20230418_9_106705
 Villa NaNa Valtura Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Veure tots els 75 allotjaments a Valtura. Valtura 242, Valtura, Valtura, Croàcia, 52100 - Veure al mapa Més informació sobre Villa NaNa Al visitar Valtura, vosté es sentirà com a casa a Villa NaNa, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Villa NaNa asseguren una estada plaentera als seus clients. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, instal.lacions de barbacoa, lloguer de bicicletes, àrea de fumadors. L'ambient de Villa NaNa es reflexa en cada habitació. piscina privada, banyera hidromassatge, aire condicionat, calefacció, escriptori són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Bany, piscina exterior, ping pong, jardí, sala de jocs de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Valtura, faci de Villa NaNa la vostra llar. Tots els tipus de viatgers (11) Famílies amb infants petits (5) Famílies amb infants grans (3) Grups (3)
0.792159
curate
{"ca": 1.0}
https://www.agoda.com/ca-es/villa-nana/hotel/valtura-hr.html
mc4_ca_20230418_9_84371
El 100X100 Fondistes de Tàrrega suspèn la Mitja Marató prevista pel maig | Tàrrega Televisió Arran de les circumstàncies excepcionals que ha suposat la pandèmia del COVID19, la junta del Club d’Atletisme 100×100 Fondistes de Tàrrega ha decidit suspendre la Mitja Marató i 10 km. 13é Memorial Eduard Garcia Piqué prevista per aquest proper mes de maig. Etiquetes 100X100 FondistesMitja Marató Sense resposta per “El 100X100 Fondistes de Tàrrega suspèn la Mitja Marató prevista pel maig”
0.729944
curate
{"ca": 0.918918918918919, "fr": 0.08108108108108109}
https://www.tarrega.tv/el-100x100-fondistes-de-tarrega-suspen-la-mitja-marato-prevista-pel-maig/
mc4_ca_20230418_5_134888
La primera meitat del segle XIX | Web oficial de l'Ajuntament de Fortià Quan l’any 1808 esclatà la Guerra del Francès, Fortià en prou feines havia tingut temps de refer-se de l’impacte -tant demogràficament com pel que fa a danys materials-, produït a la població pels efectes més directes de la Guerra Gran (1793-1795). Durant els anys de la Guerra de Francès (1804-1814), Fortià patí l’ocupació dels francesos que li impedí fer efectiu l’import del cadastre perquè, segons els membres de l’Ajuntament, els documents en qüestió restaren en mans del invasors. En l’aspecte demogràfic, l’evolució de la població en les primeres tres dècades d’aquest període no experimentà cap creixement important: 338 habitants per a l’any 1826, 343 habitants per a l’any 1830 i 337 habitants per a l’any 1838 . La xifra més alta per a la primera meitat del segle XIX ens la dóna el cens de l’any 1841 amb 360 habitants . A partir d’aquesta data s’inicià un procés amb alts i baixos cap a la disminució de població : 282 habitants per a l’any 1843 i 291 habitants per a l’any 1847 , fins a arribar a les 226 ànimes que recull Madoz en el seu diccionari publicat l’any 1849. Segons el Diccionario de Miñano de l’any 1826, Fortià era un centre productor de blat, llegums, vi i oli . Madoz , vint-i-tres anys més tard , relaciona els següents productes : blat i blat de moro en abundància, llegums i altres fruits amb escassedat ; bestiar oví, cavallar i boví, complementat amb la caça de guatlles i perdius i la pesca dels estanys. Quant a l’economia es fa constar que el poble basava la seva riquesa en l’exportació de blat, blat de moro, bestiar i llana ; i amb la importació d’ oli, vi i efectes colonials. La producció bruta del terme s’estimava en uns 5.510,400 rals de billó. En aquesta època, la riquesa de Fortià estava repartida d’una manera desigual. Segons un repartiment de la contribució territorial de l’any 1848, el principal contribuent fou Francesc Pio de Còdol, el qual aportà 2.350 rals del total de 5.640 rals que es recaptaren durant l’ exercici. El seguiren en importància Josep Quintana i Combis, amb 1.128 rals, i Narcís de Bahí, amb 470 . Pel que fa a l’activitat comercial i industrial, sabem que durant bona part d’aquesta primera meitat del segle XIX varen contribuir-hi : un sastre -Bartomeu Perxes-, dos carreters – Narcís Colls i Joan Baldoira-, un cirurgià – Jaume Manegat-, dos flequers – Bartomeu Simon i Andreu Lloveras-, un taverner – Magí Amiel-, i tres moliners -Salvador Pujol, Ramon Puig i Pere Comalat-. Pel Reial Decret de 19 de febrer de 1836 s’inicià la desamortització de Mendizábal que afectà els béns del clergat regular. En el cas de Fortià es posaren a la venda totes les propietats que posseïa el monestir de Sant Pere de Rodes des de l’època medieval en el terme municipal. Pel que fa a les propietats rústiques es varen subhastar 22 finques que sumaren un total de 165’5 vessanes amb un valor de venda de 1.270.230 rals de billó. Entre les propietats urbanes es varen subhastar una casa amb graners al carrer de Baix que va adquirir el veí de Fortià, Ignasi Salleras, i l’heretat coneguda com mas Monaster o Zaimar que va adquirir el veí de Castelló d’Empúries, Josep Gilbert. L’any 1843 amb motiu de la insurrecció centralista que tingué lloc durant l’estiu i la tardor a diverses ciutats de l’Estat espanyol i Catalunya , un escamot de milicians partidaris d’aquesta facció s’endugueren 1.917 rals de billó corresponents al tercer trimestre de les contribucions diposat a l’Ajuntament de Fortià per proveir els insurrectes centralistes refugiats al castell de Sant Ferran de Figueres sota l’amenaça d’emportar-se empresonats tots els membres de l’Ajuntament. Relacionades amb aquesta insurrecció també hem trobat referències del veí de Fortià Pau Cadenas, àlies Avi, que juntament amb el veí de Castelló d’Empúries Joan Jordà, àlies Sisí, eren sospitosos d’haver participat en diversos actes revolucionaris al maig de 1843 amb l’escamot centralista de la banda d’en Felip. I també en relació amb aquest fets, l’any 1844 es va inspeccionar una casa deshabitada de Fortià anomenada la Sínia perquè se sospitava que era un amagatall de malfactors. Després de la inspecció es varen trobar alguns pilots de palla a sobre dels quals semblava que si hi havia dormit a sobre.
0.882926
curate
{"ca": 1.0}
http://www.fortia.cat/coneix/historia/la-primera-meitat-del-segle-xix/
macocu_ca_20230731_2_377058
Últimes fuetades del temporal, però arriba fred de ple hivern i fort vent: Temps a Catalunya dijous 25 Les precipitacions disperses encara cauran a molts llocs dijous, però aniran clarament a la baixa a partir de la tarda. Els dies vinents la notícia serà el fred, les ventades i la nevada al Pirineu El temporal no dona treva i la DANA ha deixat noves pluges amb quantitats totals de l’episodi que fan goig. Les més destacades es troben a l’Ebre i Tarragona, amb alguns valors que superen els 100 o 200 l/m2. Però també tenim molts registres d’entre 40 i 80 l/m2 a diversos punts del territori. Una regada general molt necessària i que encara no s’ha acabat, ja que el temporal deixarà les seves últimes fuetades el dijous, 25 de novembre. Esperem noves precipitacions intermitents a qualsevol punt especialment al matí. Les més destacables tornaran a concentrar-se a punts del litoral i prelitoral sense descartar algun aiguat local. A la tarda no farà net, però s’obriran clarianes i els ruixats seran cada cop més escassos, abandonant comarques especialment de l’interior i sud. Una millora que anirà acompanyada de vent de mestral a l’Ebre i un ambient de finals de tardor o principis d’hivern. Compte amb la neu, seguirà caient a 1200 metres o per sota al Pirineu i de 1000 en avall als Ports i interior de Tarragona. Tot plegat serà el final d’una DANA que donarà pas els propers dies a una forta entrada del mestral i la tramuntana. Ens espera un cap de setmana ventós a moltes comarques, però especialment fred amb clara baixada de les temperatures. L’ambient serà de ple hivern sobretot de nit i arribarà una important nevada a la cara nord del Pirineu a totes les cotes. Últimes hores del temporal De cara a aquest dijous, les precipitacions seguiran caient a molts punts de forma cada cop més dispersa. Al matí pot ploure a qualsevol lloc, si bé els xàfecs més destacats es tornaran a concentrar al litoral i prelitoral amb cel gris. A la tarda els ruixats seran cada vegada més escassos i locals, i fins i tot desapareixeran de moltes comarques, sobretot de l’interior i sud. Un temps encara mogut que anirà millorant a últimes hores de forma clara, ja que la borrasca anirà enretirant-se. La cota de neu seguirà al voltant dels 1200 metres al Pirineu, localment per sota. No obstant, a l’interior de l’Ebre i sobretot als Ports se situarà als 1000 metres o per sota. Tot plegat amb ambient d’avançada tardor o principis d’hivern amb moltes màximes de 8o a 13o, més baixes a zones de muntanya i lleugerament més altes a la costa. Atenció amb el vent de mestral, començarà a manxar a les Terres de l’Ebre i serà el preludi d’una forta ventada. Arriba fred hivernal i una forta ventada De cara als dies vinents, el temporal ens dirà definitivament adeu, però arribaran nous canvis. Entraran forts vents de mestral i tramuntana i el cap de setmana serà ventós a moltes comarques del centre, sud i Costa Brava. Això obrirà la porta a aire encara més fred que farà baixar les temperatures amb ambient de ple hivern. Una situació atípica per l’època que vindrà acompanyada d’un front atlàntic. Això provocarà una important nevada a totes les cotes a la cara nord del Pirineu i ruixats locals al nord-est amb cota 800. Una situació molt interessant que haurem d’anar seguint amb molta atenció.
0.802186
curate
{"ca": 0.9798103395533803, "es": 0.02018966044661976}
crawling-populars_ca_20200525_51_9804
Universitat Pompeu Fabra Edificio Dr. Aiguader (campus del Mar) Doctor Aiguader, 80 08003 Barcelona Teléfono: 93 316 3513, 93 316 3514 y 93 316 3515 E-mail : [email protected] Web : http://www.upf.edu/biomed/ © Universitat Pompeu Fabra Barcelona T.(+34) 93 542 20 00
0.428223
curate
{"ca": 0.5909090909090909, "fr": 0.4090909090909091}
: /web/universitat/-/facultat-de-ciencies-de-la-salut-i-de-la-vida
mc4_ca_20230418_15_108358
Semalt explica per què utilitzar el servei d'escriptura d'articles augmenta les vendes Els nostres clients han confirmat els avantatges d'utilitzar el màrqueting de l'article per a la vostra empresao el lloc web de comerç electrònic supera el seu cost. Quan es publica el vostre article, es converteixuna instal·lació permanent a Internet que sempre us remetrà. Una elaboració precisael contingut és una mercaderia valuosa que li proporciona importants avantatges competitius. Si voleu millorar el rànquing dels motors de cerca de les vostres dades personals, empresarials,o el lloc web de comerç electrònic, un servei de redacció d'articles pot ser molt beneficiós per a vostè. Utilitzantaquest tipus de servei, eliminarà els tediosos treballs de recerca, edició, redacció,i la lectura obligatòria de la informació requerida per completar el contingut textual ded'alta qualitat - Ivan Konovalov, el principal gerent d'èxit de clients de Semalt Serveis digitals, comparteix la visió sobre el benefici del servei de redacció d'articles al vostre negoci. Quan utilitzeu un servei professional, tindreu treball creat de qualitat superior per a vosaltres - vendita marmellate di datterino.Això millora enormement la vostra marca i ofereix als clients potencials una impressió general molt bonadel vostre lloc. Els escriptors professionals saben escriure continguts clars i concisos en l'idioma que millor comprenen els vostres clients. Els serveis de redacció d'articles garanteixen un treball original. El treball original és summament importantpel que fa als rànquings dels motors de cerca, perquè els motors de cerca us penalitzaran sivan determinar que heu copiat i enganxat un altre article o fins i tot seccions d'aquest article per al vostre propi benefici.. També es poden utilitzar articles escrits professionalment per proporcionar contingut qualitatiules vostres pàgines web. El client obté la seva impressió inicial (tal vegada només) del contingutal vostre lloc. Entenent-ho, definitivament, posarà el millor peu possibleper vendre al client fent clic a l'enllaç que el portarà a la pàgina de la vostra cistella de compres. Els escriptors professionals estan capacitats per optimitzar el vostre lloc web, que s'assegura millorrànquings de motors de cerca. L'optimització del motor de cerca és possibleapreneu, però el vostre temps és molt valuós i probablement us voldreu centrarEnergies per mantenir el negoci que té el vostre lloc. Podrà comprar un article per a gairebé totes les assignatures possibleso nínxol de negoci. Podeu fer servir articles escrits professionalment per proporcionar-los clientsque visiten la informació d'experts del vostre lloc o podeu publicar-los en fòrums professionals,publicacions, llocs d'articles, llocs de xarxes socials i blogs. Això us ajudarà a fer-hoediteu la vostra credibilitat com a expert en el vostre camp o nínxol. Els escriptors professionals podran escriure en molts estils diferentsper relacionar-vos millor amb el vostre públic objectiu. Tingueu en compte que el vostre article tindràper comunicar-se directament amb el vostre client objectiu en un idioma que ell o ellaho entendreu. Si no podeu obtenir un missatge clar i ambcisiuel vostre client objectiu, mai guanyarà el seu negoci. També podeu fer servir els escriptors professionals per simplificar el vostre articleper parlar amb un públic molt més reduït dins del vostre públic objectiu. Aquesta és una tàcticaque porta el professional de redacció d'articles, podrà utilitzar-lo al màxim. Recordeu que està en competència amb milions d'altres propietaris de llocs web a Internet.Heu d'utilitzar totes les oportunitats possibles per obtenir l'avantatge de l'empresa. De mitjanael client veurà diversos llocs web si ell o ella està buscant fer una compra. ElL'experiència de Semalt experts demostren que els llocs web amb contingut excepcional sempre guanyenla batalla, portant el teu negoci al següent nivell.
0.856522
curate
{"ca": 1.0}
http://heroteesclub.com/semalt-explica-per-que-utilitzar-el-servei-d-escriptura-d-articles-augmenta-les-vendes
mc4_ca_20230418_2_525605
El Pas de la Casa rebrà aquest hivern 8.300 joves en quatre festivals - El Periòdic d'Andorra El Pas de la Casa rebrà aquest hivern 8.300 joves en quatre festivals La localitat encampadana acull el South Mountain Contest, Snowbreak, Hibernation i Sumol Publicat el Diumenge, 27 de gener de 2019 | 17:00 h Una edició anterior del festival Route du Soleil. | Route du Soleil South Mountain Contest
0.669764
curate
{"ca": 0.8997429305912596, "fr": 0.043701799485861184, "en": 0.056555269922879174}
https://www.elperiodic.ad/noticia/69493/el-pas-de-la-casa-rebra-aquest-hivern-8.300-joves-en-quatre-festivals
naciodigital_ca_20220331_0_211323
El president de la Generalitat, Artur Mas, té el dilluns vinent, 3 d'agost, com a termini màxim per convocar les eleccions del 27 de setembre. Però la vicepresidenta, Neus Munté, ha refusat concretar quan tindrà lloc la convocatòria formal d'eleccions. "És una prerrogrativa exclusiva del president", ha assegurat, i "l'únic que pot respondre és ell". I és que, si Mas decidís signar el decret de convocatòria aquesta mateixa setmana, l'executiu de Mariano Rajoy encara tindria marge per convocar les eleccions espanyoles pel mateix 27 de setembre. La convocatòria d'eleccions tant catalanes com espanyoles es regeix per la mateixa llei, la LOREG. Per tant, els terminis per convocar-les són els mateixos. Així, si Mas s'espera fins l'última hora de dilluns per convocar els comicis, blinda la possibilitat que Rajoy també pugui fer coincidir les dues convocatòries, com s'havia arribat a especular. I Munté ha evitat donar cap pista. Fins i tot, ha assegurat no n'han parlat a la reunió d'avui. Munté sí que ha avançat que, dimarts vinent, Mas compareixerà en roda de premsa. En un primer moment, ha explicat que la compareixença pública seria per "fer balanç de la legislatura", per bé que en un segon moment ha matisat que seria "per fer balanç d'estiu". "No podem saber quan serà que el president convocarà les eleccions, perquè ell és l'únic que té la prerrogrativa per fer-ho, i l'únic que ho pot respondre és ell", ha reblat.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/noticia/91681/consellera-munte-evita-donar-pistes-sobre-quan-es-convocara-27-s
macocu_ca_20230731_9_238052
Mediapro segueix amb Rosell El Barça renova amb l'empresa de Roures que assumeix la gestió de Barça TV El FC Barcelona ha arribat a un acord amb Mediapro per cedir un any més els seus drets audiovisuals i radiofònics. D'aquesta manera, l'acord es manté fins al final de la temporada 2014-15. Al mateix temps, també han acordat que el grup de comunicació liderat per Jaume Roures assumeixi la producció, explotació i difusió del canal Barça TV a partir del proper mes de novembre. El Barça i la gestora televisiva van començar la seva relació al 2006. Tres dies abans de les eleccions de juny del 2010, la junta directiva de Joan Laporta va ampliar l'entesa amb Mediapro. Ara, Rosell amplia un any més un contracte que inclou els partits de Lliga i de la Copa del Rei, excepte la final. Per la seva banda, el club ha assegurat que segueix mantenint la propietat de Barça TV i "fixarà i tutelarà la línia editorial i els continguts del canal". "El FC Barcelona serà l'únic propietari o cessionari legitimat dels continguts del canal", ha afegit. 3 Comentaris
0.781588
curate
{"ca": 0.988527724665392, "es": 0.011472275334608031}
crawling-populars_ca_20200525_41_247146
Menú BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) - La Virreina Centre de la Imatge obrirà aquest dimecres un cicle d'exposicions en línia, en el marc d'un projecte de l'associació Hamaca i comissariat per l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà, ha informat aquest dilluns l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat. 'Mals carrers. Una mirada antropològica a la relació entre cinema i ciutat' és la primera de les tres mostres previstes i coordinades pel grup, i es podrà visitar fins al 22 d'abril de l'any vinent. La mostra es proposa mostrar com es connecten els elements que defineixen la ciutat i rearticular críticament els conceptes d'espai urbà i espai públic, que s'utilitzen com a sinònims per error. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
0.599895
curate
{"es": 0.23464305478693967, "ca": 0.7354731599335916, "en": 0.029883785279468732}
: /gent/noticia-virreina-centre-imatge-obre-cicle-dexposicions-linia-20171218135842.html
naciodigital_ca_20220331_0_49158
Els Sulfitos aquest dijous a la Biblioteca de Sant Celoni Foto: DBM L’Ajuntament de Sant Celoni donarà un nou impuls a la promoció de la música i dels músics del Baix Montseny en el marc de la Biblioteca l’Escorxador. Aquest mes de juny, l’equipament estrena una secció de música local millorada amb la voluntat de recollir i catalogar tots els treballs que aquests grups vagin publicant i fer-los accessibles a la ciutadania. Actualment el fons de música local de la Biblioteca consta de més d’una vintena d’exemplars senyalitzats i ubicats en un espai preferent dins la col·lecció. Per donar a conèixer aquest projecte, s’ha organitzat una exposició que es podrà visitar durant tot el mes de juny a la mateixa Biblioteca, amb fotos de tots els grups que han guanyat alguna de les 8 edicions del Sant Celoni Sona. A més, s’han programat uns concerts dins el cicle Tastets musicals: música nascuda al Baix Montseny, que es faran cada dijous de juny a les 8 del vespre a la sala infantil de la biblioteca; començaran dijous 6 de juny amb Franc Lluís i Toni Solà de Els Sulfitos, dijous 13 actuarà Gregori Hollis, Victor Mirallas, Kquimi Saigi, Joan Pascual i Albert Mateu dels Mandanga , dijous 20 serà el torn de l’Adrià Draper i tancarem cartell amb l’actuació de Joan Colomo, dijous dia 27 de juny. Sant Celoni és una localitat on la música, com a mitjà d’expressió artística, ha estat molt present des de fa una pila anys de forma evident. Davant d’aquesta presència, ja fa vuit anys que des de l’Ajuntament es treballa en un programa amb l’objectiu de donar suport als col·lectius o persones que utilitzen la música com a forma d’expressió. Des del 2009 aquesta proposta també està oberta a tots els músics del Baix Montseny. Aquest programa, bàsicament articulat a través de dues línies de treball dins el mateix projecte: els Sessions’n’sona i el concurs Sant Celoni Sona han anat donat els seus fruits. Alguns dels grups que en aquelles primeres èpoques començaven, ara ja s’han fet un lloc dins el panorama musical i d’altres que tot just comencen ara, també ho fan amb moltes ganes.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/2584/nou-impuls-musica-baix-montseny-marc-biblioteca-escorxador
crawling-populars_ca_20200525_49_130906
DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS Diumenge, 15 de març de 2020 Reus Ploms Salle B - AB Vendrell. Eix S’esperava amb ganes el partit a la pista del Reus Ploms Salle B, un rival assequible pels vendrellencs, per aconseguir la victòria que trenqués la dinàmica negativa que arrosseguen els taronges, a l’hora de la veritat, però, els visitants van sumar una nova desfeta, la setena de consecutiva, pel resultat de 75-72, en un guió de partit massa repetit, en les darreres jornades. Les baixes de Yeison Colon i Marc Amorós, no van poder jugar, sumades a la lesió en el primer quart de Jordi Solé, van deixar un equip vendrellenc molt tocat, malgrat aquets impediments, van saber fer el seu joc, amb un Adrià Trouvé imponent, 29 punts anotats, per dominar gran part del partit, al final, però, les errades en la presa de decisions, en els darrers minuts, la por a guanyar d’un equip molt jove, on no es gestionen bé els finals de partit, va fer que el triomf es quedés a Reus. Els de Dani Ventosa han de començar a mirar la part baixa de la taula, amb un balanç de 7-9, se situen setens, amb dos victòries de marge, respecte als llocs de promoció de permanència. El matx començava amb un triple dels locals, els visitants, contestaven amb dos triples més, de Trouvé i Carlos Harster, que donaven pas a un parcial de 0-10, que posava un 3-10, als 4’ de joc, que donaria pas a un 5-14; amb aquesta embranzida inicial, els del Baix Penedès, aprofitant les ràpides transicions, comandaven el marcador, fins a la fi d’aquest primer quart, al qual s’arribava amb un 16-20, després d’una petita reacció per part dels de Reus. L’inici del segon període, va ser un monòleg dels del Vendrell, la pressió defensiva i un Adrià Trouvé imparable per la defensa local, van marcar un nou parcial de 5-14, que ampliava el marcador fins el 21-34, a poc més de tres minuts per arribar el descans, en uns minuts de partit dominats clarament pels visitants. A partir d’aquí, però, els vendrellencs es van relaxar, les pèrdues de pilota, van donar vida als del Baix Camp, que tancaven aquest quart amb un parcial de 9-2, que deixava un 30-36 al descans. A la represa, nou punts consecutius, de l’altre protagonista del partit, el reusenc Ramon Descàrrega, anotaria 33 punts, mantenint un duel letal amb Trouvé, empataria el lluminós 39-39, amb un Vendrell, que veia com l’avantatge de la primera part s’esfumava; començava un nou partit, on la igualtat seria la tònica habitual, l’intercanvi de cistelles, suposava un 51-54, a manca del quart definitiu. Un últim període que començava amb tres triples dels de Reus, contestant les cistelles taronges, 60-57, els visitants capgiraven el marcador amb el 60-61, a més de sis minuts del final, en un frec a frec constant i amb els dos equips defensant en zona; un parcial de 7-0 favorable al Ploms, fruit de les segones opcions que els donava el rebot ofensiu, posaven el 69-62 a tres minuts de la fi. Després, els tirs lliures convertits pels locals, els mantenien amb la iniciativa, ja en el darrer minut, però, un triple de Harster, ajustava el marcador amb el 73-70; amb 75-72 i amb quinze segons per jugar-se, els reusencs van tenir dos tirs lliures que van errar, però, el rebot el van agafar els locals, deixant als vendrellencs, sense possibilitat de buscar un últim triple que hagués forçat la pròrroga. La victòria no pot esperar més i aquesta setmana caldrà recuperar anímicament l’equip, per buscar un resultat positiu, el proper dissabte, davant el Reus Deportiu, cinquè classificat, que visitarà Coma-ruga. Pel Vendrell van jugar: Joan Solé (9), Nieto (5), Harster (16), Trouvé (29), Cerezo (4), Ruíz, Hugues (2), Vázquez (2), Jordi Solé (2), Fernández (3), Espino i Garcia. Parcials: 16-20, 14-16 (30-36), 21-18 (51-54), 24-18 (75-72). El sènior B no té opcions de victòria a la pista del Reus Ploms Salle C El sènior B, perdia per 76-53 a la pista del Reus Ploms Salle C, en un partit ple d’incidències, doncs, el partit es va començar a jugar al pavelló del col·legi Salle Reus, però, per la humitat a la pista, es va tenir que traslladar al pavelló Joan Sirolla. Pel que fa al matx, els taronges mai es van trobar còmodes, i a partir del 7-6 inicial, sempre es van veure superats per un conjunt local, que dominava 39-21 al descans. Tot i empatar 17-17, el parcial del tercer quart, les possibilitats de remuntada, mai van ser reals. Els taronges, se situen dotzens, després dels resultats d’aquesta jornada, amb un balanç de 4-12, en zona de promoció de permanència. Dissabte caldrà guanyar al Torredembarra. Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura? GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020.
0.858895
curate
{"es": 0.04131534569983136, "ca": 0.9319139966273187, "fr": 0.00906408094435076, "en": 0.01770657672849916}
: /esports/doc/86949/lab-vendrell-segueix-sense-trobar-el-rumb-i-suma-una-nova-derrota.html
mc4_ca_20230418_14_520514
Normes - Club Paddlesurf‎ > ‎ Aquestes instruccions tenen per objectiu conscienciar a totes i tots de la importància en fer un bon ús de les taules de paddle surf de que disposem com a material del Club. El paddle surf es un esport que consisteix en utilitzar la taula i el rem, de forma individual, per fer travessies, agafar onades o simplement passejar mar endins i gaudir. Qualsevol altre ús que es doni a les taules es un ús indegut que pot posar en risc els usuaris, els altres banyistes i el material. Las taules són de gran dimensiones i pes força elevat, el material es delicat i no suporta altes temperatures; està dissenyat per estar a l’aigua o a l’ombra, mai al sol. També té les seves limitacions en quan al pes que pot suportar i en com aquest pes està repartit: no es el mateix una persona que pesa 120 kg al mig de la taula que dues de 60 kg a cada punta. El material simplement no esta dissenyat per portar més d’una persona a l’hora (hi ha alguna excepció, però no amb les nostres taules). Per altre banda, amb el mar molt mogut, l’ús de les taules per part de nens o persones amb poca experiència pot ser temerari tant per els propis usuaris com per tots al que estan al voltant, especialment si no es porten lligades amb el “leash” (cordó que lliga la taula al peu de qui la utilitza) i amb les onades les taules van per tot arreu sense cap control. Fa un parell d’anys un soci va tenir un accident greu amb una taula que li va donar un cop molt fort al cap per la força d’una onada. Les taules son molt perilloses per el pes i dimensió que tenen, i el seu control és responsabilitat de l’usuari que la estigui fent servir. Lligada amb un leash, el radi de perill d’una taula és limitat. Dit això, les normes d’utilització estan penjades al club, i a la pàgina següent les desenvolupem una mica. Si no cuidem entre tots el material del club, ens quedarem sense i en sortim tots perjudicats. Gràcies per la col·laboració de tots. Restem a disposició a [email protected] per a qualsevol aclariment! <Fes "click" aquí per seguir llegint>
0.847628
curate
{"en": 0.006338371526084837, "sv": 0.007313505607020965, "ca": 0.9863481228668942}
http://club.maritimmontgat.cat/paddlesurf/normes
racoforumsanon_ca_20220809_2_846212
Montilla admet que no és "zapaterista" perquè no és mitòman El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha admès que no és "zapaterista", com el seu dia no era felipista, perquè no és mitòman. "Ni era gonzalista ni sóc zapaterista: sóc socialista catalanista", ha assegurat Montilla en declaracions a TV3 recollides per Europa Press. (...) D'altra banda, Montilla ha defensat que Catalunya segueixi pertanyent a Espanya, respecte als qui tenen visions "romàntiques" de la independència que no es corresponen amb la realitat. En aquest sentit, ha recalcat que ell diu clarament i sense embuts que no és independentista, cosa que no poden dir ni Artur Mas ni altres destacats dirigents de CDC, com Oriol Pujol, Francesc Homs i Felip Puig, alguna cosa que prova segons la seva opinió que la Convergència moderada de Jordi Pujol ja no existeix. FonT Sort que la independència no preocupa als catalans, en parla cada dia. Arriba a preocupar als catalans i flipem.
0.789952
curate
{"ca": 0.8548387096774194, "es": 0.14112903225806453, "pt": 0.004032258064516129}
macocu_ca_20230731_2_384572
Publicacions i vídeos &gt; Com dissenyar casals d'estiu des d'una perspectiva d'educació 360? Data 11/03/2021
0.523125
curate
{"ca": 0.8611111111111112, "en": 0.1388888888888889}
wikimedia_ca_20230829_0_3444
Catalunya: Sáenz de Santamaría, més amenaçadora que mai: La vice-presidenta del govern espanyol, , ha tingut avui una clara actitud amenaçadora contra el govern català. , ha dit, i ha evitat dir explícitament si donava credibilitat a l'informe policíac, quan se li ha preguntat per les repetides insinuacions que ha fet en la conferència de premsa posterior al consell de ministres d'avui. Ha donat a entendre que hi ha connivència entre el govern català i la fiscalia superior de Catalunya per una banda i que els tribunals haurien d'investigar el president . Fins i tot ha dit que l'amnistia fiscal aprovada recentment pel govern del PP permetria . Sáenz de Santamaría ha admès que cal investigar la filtració de l'esborrany, però també les acusacions que se'n desprenen. Ha defensat les declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, contra Mas. , ha dit la vice-presidenta. En referència a la fiscalia, ha afegit: . Fonts Europa Espanya Catalunya Independència de Catalunya Política espanyola Política catalana Eleccions catalanes Finançament ocult Crim i llei Artur Mas
0.725454
curate
{"ca": 0.8656015037593985, "es": 0.07800751879699248, "io": 0.02631578947368421, "nl": 0.005639097744360902, "pt": 0.015977443609022556, "en": 0.008458646616541353}
mc4_ca_20230418_3_65358
Apassionada del teatre. 21/06/2012 08/02/2019 0 17/06/2012 03/05/2015 0 05/06/2012 26/04/2015 2 La setmana passada va ser la meva setmana David Hare. L’atzar (o no) ha fet que dues de les seves obres hagin coincidit a la cartellera i jo les vaig anar a veure en dies consecutius, coses del calendari. 02/06/2012 03/05/2015 2 Prometen sexe i no enganyen. De sexe, n’hi ha. De molts tipus, amb moltes intensitats. La roba cau, els cossos es mostren i la temperatura puja. Amb aquesta mena de treballs es corre el risc que els arbres no deixin […] 02/06/2012 02/05/2015 2 Comentava a la primera entrada d’aquest blog que, a més de ser espectadora de teatre, de vegades també em poso a l’altra banda, ja sigui amb la meva companyia de teatre amateur (Companyia soltera busca… ) com, menys sovint, en […] 23/05/2012 02/05/2015 0 Imagina el següent: un dia et lleves al matí molt preocupada perquè estàs embarassada i no estàs convençuda que la teva parella sigui la persona idònia per a portar un nen al món. Aquest mateix dia te’n vas a dormir […] 19/05/2012 02/05/2015 3 El fet que no anés a veure Agost la temporada passada no té res a veure amb que no tingués temps, no m’anés bé de dates o em quedés sense entrades. No, ara no començaré a dir mentides. No hi […] 15/05/2012 25/09/2017 0 Confeso que El sexe dels àngels no va resultar ser res del que jo esperava. Cosa que va resultar genial. Els resums, crítiques i resenyes que m’havien arribat, parlaven d’una obra sobre sexe i discapacitats físics, i el meu cervell […] 14/05/2012 08/02/2019 0 Les tres preguntes bàsiques del mètode Stanislavski bé poden servir per emprendre qualsevol nova aventura. Com ara aquesta. Així que comencem:
0.728064
curate
{"it": 0.11077664057796509, "pt": 0.054184226369656835, "ca": 0.7959060806742926, "hy": 0.010234798314268514, "oc": 0.023479831426851294, "en": 0.005418422636965683}
http://somnisdeteatre.com/author/admin/page/73/
mc4_ca_20230418_17_667465
Avui toca un mexicà | Menjat Barcelona | Descobrim la gastronomia barcelonina Inicio > Restaurant > Avui toca un mexicà amics Barcelona cap de setmana Dinars Menjar mexicà restaurant Sopars Publicación AnteriorCom afrontar un matí improductiu Publicación SiguienteUn oasi al mig de Barcelona 06/07/2017 08/05/2017
0.580313
curate
{"ca": 0.775974025974026, "es": 0.15584415584415584, "it": 0.06818181818181818}
https://www.menjatbarcelona.com/blog/2014/03/21/mexcla/
oscar-2301_ca_20230418_1_273227
El matí del dissabte es va destinar a recollir les diferents visions de l’incendi del 4 de juliol a partir de l’opinió de representants de l’àmbit local, especialment de l’administració, i a fer una valoració d’ara amb fa vint anys en termes de prevenció i gestió forestal. A la tarda es van convidar especialistes que treballen en els incendis forestals, i que ho fan fora de l’entorn local, un fet que ens va servir per tenir una idea més àmplia de la problemàtica dels incendis al nostre entorn i posar-ho en context a la resta del territori català. Dissabte matí: Marc Vinyals, vigilant de Medi ambient i en Francesc Rosa, regidor de Medi Ambient, tots dos de l'Ajuntament Olesa de Montserrat. El vigilant de medi ambient, Marc Vinyals, afirma que si fem la comparació amb vint anys endarrere, veurem que hi han hagut millores en l'àmbit de la prevenció forestal, ja que actualment comptem amb una legislació nova que regula les zones de seguretat i protecció o bé els períodes legals de crema, entre d'altres aspectes. En Marc ens explica que part del treball de prevenció i gestió a l’Ajuntament d’Olesa es coordina entre la Diputació, Ajuntaments i ADF Olesa-Esparreguera. Destaca també la gran tasca que realitzen Xino-xano en la recuperació de corriols i torrents i la necessitat de treballar coordinadament entre les entitats locals de caràcter cívic amb interès pels valors natural, com són la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa de Montserrat o bé l’Agrupament Escolta i Guia Sant Bernat de Claravall, el CAU d’Olesa, entre d’altres. I una de les frases que esmenta, en relació a la importància de la prevenció forestal, és que "els focs s'apaguen a l'hivern". El regidor Francesc Rosa ens parla de les oportunitats i reptes de la situació que tenim actualment davant dels grans incendis forestals (GIF). Segons Rosa cal trobar una estratègia de prevenció, que consisteixi en un bon manteniment de la xarxa de camins i punts d'aigua i "cal treballar perquè els recursos arribin al municipi". També destaca la importància de comptar amb entitats locals com l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF), la Comunitat Minera Olesana, el CMRO, entre d'altres, com a "múscul per poder tirar endavant iniciatives” i fer-ho conjuntament amb l'Ajuntament. Una de les preguntes claus que fa Rosa és: “com fer que tots els plans forestals (PAM, PPI, PPU, PVI, etc) siguin operatius?”. Francesc Rosa fa constar que jornades com aquestes són importants i necessàries, ja que són elements d’anàlisi i discussió que ens ajuden a reconstruir i a prendre consciència del que va passar ara fa vint anys. Rosa comenta que des de la regidoria de Medi Ambient "no hem sabut trobar cap informe de causes i conclusions de bombers que aclareixin què va passar a l'incendi del 4 de juliol de 1994" i que "dels accidents se n'ha d'aprendre, per no tornar a repetir els mateixos errors". Marc Vinyals i Francesc Rosa (dreta a esquerra) Les aportacions del vigilant de Medi Ambient, Marc Vinyals i el regidor Francesc Rosa ens han permès saber l’estat actual del panorama polític en quant a les estratègies de prevenció i gestió forestal al nostre terme i el treball que ja s’està portant a terme. Des de l’equip estem molt contents de comprovar la transparència i bones propostes que ens llancen des de la regidoria de Medi Ambient. Ara només cal que des d’estructures superiors de govern, vegin la importància de destinar suficients recursos perquè totes aquestes bones propostes es puguin dur a la pràctica i amb bones condicions. Dissabte mig matí: Josep Grau ADF Olesa-Esparreguera i Lídia Quevedo, ambientòloga i tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera En Josep Grau ens va explicar la seva experiència com a ADF a l’incendi forestal del 4 de juliol de 1994 i dels mitjans dels que disposaven aleshores. Per descriure la virulència amb la que en Josep Grau va viure aquell 4 de juliol ens explica que “el foc no caminava, corria” i que d’entre altres actuacions, van haver de socórrer a les persones de can Estruch del Cairat o les de can Paloma, que les van resguardar a la colònia Sedó. Sobre l’estat actual del bosc fa evident l’estat actual d’abandonament i ens explica, amb entusiasme i amb grata sorpresa, que la zona de la barraca dels Bous a can Tobella està en procés de reactivació, una bona notícia de cara a la prevenció dels incendis forestals i la recuperació de l’agricultura. Josep Grau ADF Olesa-Esparreguera La Lídia Quevedo ens presenta el resultat del seu treball de doctorat realitzat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals en el qual analitza els canvis en el paisatge ocasionats a partir de la recurrència dels incendis forestals, i el cas de l’aparició de les bosquines d’arboç a can Tobella. La Lídia Quevedo ens explica que la recurrència dels incendis forestals provoca que en determinades ocasions el bosc de pi blanc no es pugui regenerar i que altres espècies, amb major capacitat de rebrot, puguin acabar colonitzant l’antic bosc de pi, com en el cas de l’arboç. La gestió acurada que van fer a les parcel·les d’estudi demostra que aquesta gestió afavoreix la vigorositat de les bosquines d’arboç, al mateix temps que no afecta a la biodiversitat de la zona, la qual van mesurar a partir de les formigues com a bioindicadors (es van detectar fins a 31 espècies diferents!). Els resultats obtinguts són possibles pautes de gestió per aquells propietaris forestals que, havent vist transformats els seus boscos de pi en bosquines d’arboç després dels incendis recurrents, en vulguin treure un aprofitament forestal, com pot ser la fusta de l’arboç o bé utilitzar el fruit per fer melmelada o algun tipus de licor. Lídia Quevedo, ambientòloga i tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Esparreguera pujant cap a Sant Salvador "cireretes de pastor", el fruït de l'arboç La visió de l’equip tècnic de l’Ajuntament d’Esparreguera ens ha permès conèixer una altra situació fora del nostre municipi i veure altres realitats. Entre d’altres percepcions, la Lídia Quevedo creu que actes com aquests permeten ser una plataforma de difusió d’estudis com aquests que acostumen a circular en àmbits acadèmics molt especialitzats i que d’aquesta manera la població hi podria tenir accés. En la següent entrada del blog podrem llegir un breu resum de les jornades de la tarda, amb la geògrafa i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Badia i en Joan Rovira, cap bombers de l'Àrea Metropolitana Sud. Esperem tenir-lo ben aviat i així donar per acabada aquesta llarga jornada que esperem que pugui ser-nos de molta utilitat! Publicat per navab a 11/18/2014 09:14:00 p. m. Cap comentari: Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest dimecres, 12 de novembre de 2014 Resum de les Jornades (part 1) Les jornades dels dies 7 i 8 de novembre que es van celebrar el cap de setmana passat a la casa de Cultura d’Olesa de Montserrat han estat un èxit! I, abans que res, volem donar les gràcies tant als ponents com als oients que van passar per l’auditori, ja que amb les seves inquietuds, aportacions i amb la seva presència van fer que aquesta trobada fos possible. Aquests dos dies ens han servit com a bon punt de partida per debatre i conèixer les diferents opinions sobre la gestió de l'incendi forestal del 4 de juliol de 1994 i, al mateix temps, plantejar nous reptes i oportunitats de cara al futur més immediat sobre com abordar els grans incendis forestals en el nostre municipi. Divendres tarda, 7 de novembre 2014 El biòleg Àngel Manel Hernàndez i Cardona ens explica la seva experiència personal sobre l’abans i els després de l’incendi forestal del 4 de juliol de 1994, ja que poc temps abans del foc havia iniciat el treball de camp per a l’estudi del Premi de Recerques Vila d’Olesa, que feia uns mesos havia guanyat. Una de les idees claus que va remarcar va ser l’enorme quantitat de biodiversitat, tant animal com vegetal, que es va perdre després de l’incendi, i que va quantificar amb 70 bilions d’animals morts, tenint en compte també els animals més petits (cucs, insectes, etc). I també va fer èmfasi en la necessitat de fer una gestió forestal més acurada, posant l’exemple que, en el sotabosc, cal analitzar el comportament davant del foc de cada espècie i gestionar-lo en funció de les característiques de major o menor inflamabilitat de cadascuna. A l'acabar la seva xerrada l'Àngel Manel, molt generosament, ens va repartir un parell d'articles seus que havia preparat per als assistents i ens va regalar nombrosos exemplars dels seu llibre "Escarxols i paperotes". Moltes gràcies Àngel Manel! Dissabte matí, 8 de novembre 2014 Salvador Jorba (regidor medi ambient d’Olesa al juliol de 1994) i Josep Avelaire (pagès i representant de la Fundació Agrícola Olesana) Salvador Jorba ens explica la situació que es va viure des del Consistori d’Olesa aquell 4 de juliol del 1994 i com les condicions de vent, temperatura i humitat feien que el bosc cremés “com si fos gas”, creant una situació general d’alarma. També ens explica que l’organització ciutadana (prop de 700 voluntaris) va ser clau en l’abast de l’incendi, posant d’exemple els veïns i veïnes de les Planes que van apagar el foc just al límit de la urbanització, evitant així que aquest entrés a dins de les cases; o bé la coordinació entre pagesos, ADF i voluntaris com un recurs humà indispensable que va contribuir enormement en l'extinció de les flames. Ens comenta que a les 12-1 de la matinada el foc es donava per apagat a prop del Mimó, a Olesa de Montserrat, gràcies a la quantitat de voluntaris que apagaven el foc amb branques d’olivera i d’altres espècies d’arbres. Algunes de les mesures que es van prendre després del foc van ser arreglar alguns camins de muntanya, habilitar hidrants en entorns forestals o bé l’enorme tasca de regeneració amb roures i alzines que van dur a terme diverses entitats del poble amb col·laboració de l’Ajuntament d’Olesa. L'aportació d'en Salvador Jorba ens ajuda a construir el relat d'aquell 4 de juliol i a reflexionar entorn dels encerts i errors d'aquell fatídic dia, i així ens permet tenir més consciència de com millorar l'estat actual i futur de la prevenció i gestió forestal al nostre terme. Josep Avelaire afirma que part dels terrenys que es van salvaguardar del foc van ser vinyes que estaven treballades, un fet que va evitar que el foc es propagués més enllà. En Josep suggereix que caldria recuperar el paisatge que teníem als anys 50 i 60 en què “hi havia oliveres conreades fins als cims de Puigventós”. Algunes de les seves declaracions alerten de l’estat actual del bosc, i afirma que “al bosc actualment hi puja molta malesa i està molt tupit” i que si l’any vinent tenim un estiu sec “tot això serà matèria per cremar”. Avelaire diu que “el bosc se’ns posarà a dins de casa i arribarà un dia que els esbarzers ens entraran per sota la porta” ja que ell ha vist créixer els esbarzers molt ràpidament els quals “s’estiren com a dimonis”. I, per últim, afegir que en Josep Avelaire s’inquieta pel relleu generacional de la nova pagesia, ja que al seu parer, actualment hi ha una falta de consideració cap al treball en l'entorn agrícola, i que el jovent “només s’acosta a la natura per anar-hi a fer footing”. L'experiència transmesa amb molta claredat i elegància per part d'en Josep Avelaire ens ha permès tenir constància del testimoni d'un dels representants de la pagesia del nostre poble, que han pogut viure el canvi radical que s'ha succeït en els darrers 60 anys. Olesa de Montserrat, juliol 1994 Olesa de Montserrat, actualitat El debat posterior va ser molt enriquidor i esperem presentar alguna documentació properament per donar a conèixer quines van ser les conclusions i preguntes que van aparèixer. I fins aquí una primera crònica del divendres tarda i dissabté matí, anirem publicant la resta de conferències al llarg d'aquesta setmana. Fins ben aviat! Publicat per navab a 11/12/2014 01:49:00 p. m. Cap comentari: Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest dimarts, 4 de novembre de 2014 Jornada atapeïda el 7 i 8 de novembre! CICLE DE CONFERÈNCIES Aquest cap de setmana, tenim una jornada atapeïda de conferències dins de l'esdeveniment cultural "1994 Estiu de Foc" que se celebrarà a la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat (C/Salvador Casas, 26). Us deixem el programa d'actes perquè us podeu organitzar i així poder assistir. Des de la Junta Directiva, esperem la vostra presència! “1994: Estiu de foc. Més enllà de les flames, la cultura al descobert” Del 31 d’octubre al 7 de desembre de 2014. Exposició a Olesa de Montserrat Inauguració: 31 d’octubre a les 19.00 hores a la Casa de Cultura (c/Salvador Casas, 26) Jornades de conferències a Olesa de Montserrat: 7 i 8 de novembre de 2014. Jornades de reflexió i debat Divendres 7 de novembre de 2014 19.00 - Benvinguda i presentació de la primera part de les Jornades a càrrec dels diferents representants dels ajuntaments d’Olesa de Montserrat i Collbató junt amb els organitzadors de les Jornades 19.30 - Conferència: “Impactes de l’incendi del 4 de juliol de 1994 sobre la vegetació del terme d’Olesa de Montserrat i dels entorns”, a càrrec d’Àngel Manel Hernández Cardona 20.00 - Projecció del documental 1994: Estiu de foc 21.00 - Clausura de l’acte Dissabte 8 de novembre de2014 10.00 - Benvinguda i presentació de la segona part de les Jornades a càrrec dels organitzadors de les jornades 10.30 –“Fets i vivències locals”, a càrrec del regidor de Medi Ambient d’Olesa, Salvador Jorba Nadal al juliol de 1994 i representants de la Fundació Agrícola Olesana (FAO) 11.00 –“Reptes i oportunitats sobre l’estat actual de les polítiques de prevenció i gestió dels incendis forestals a Olesa de Montserrat”, a càrrec de Francesc Rosa Gutiérrez, regidor de Manteniment d’Espais Públics i Medi Ambient del’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, i Marc Vinyals Carreras, vigilant de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat 11.30 - Pausa 12.00 -“Actuacions d’extinció i regeneració forestal durant i després de l’incendi forestal del 4 juliol de 1994”, a càrrec de Josep Grau Fabregat, president de l’ADF d’Olesa de Montserrat-Esparreguera 12.30 -“Afectació de la recurrència dels incendis forestals sobre la vegetació del bosc mediterrani: el cas de la comunitat d’arboços a Esparreguera i entorns”, a càrrec de l’ambientòloga Lídia Quevedo Dalmau 13.00 - Torn obert de preguntes 14.00 - Dinar 16.00 -“Els incendis forestals del juliol de 1994 a Catalunya. Reptes i oportunitats per al futur”, a càrrec de Marc Castellnou Ribau, analista en cap dels GRAF i membre de la Fundació Pau Costa 16.30 -“Canvis en els usos i cobertes del sòl, i afectació dels incendis forestals sobre la vulnerabilitat de les zones urbanes d’interfase”, a càrrec de la geògrafa Anna Badia Perpinyà 17.00 - Taula rodona i torn obert de preguntes.Hi intervindran, a més dels ponents anteriors: Eduard Plana Bach, president de l'Associació d'Amics del Projecte Boscos de Muntanya i investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) Un representant de l’empresa Biomassa Forestal Baix Llobregat SL (Biobaix), de Sant Vicenç dels Horts 18.00 -Projecciódel documental1994: Estiu de foc 19.00 - Clausura de les Jornades a Olesa de Montserrat Durant les dates d’obertura de l’exposició al terme d’Olesa de Montserrat (del 31 d’octubre al 7 de desembre) es preveu un col·loqui per recollir l’experiència d’aquelles persones que estan o han tingut relació amb les activitats tradicionals agrícoles, silvícoles o pastorals en el terme d’Olesa i entorns, per tal de poder incorporar aquest coneixement en el discurs de les Jornades que se celebraran posteriorment. PROGRAMA COMPLET Publicat per Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà a 11/04/2014 12:55:00 p. m. Cap comentari: Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: Geografia i Ciències Naturals Missatges més recents Missatges més antics Inici Subscriure's a: Missatges (Atom) El Butlletí del CMRO (consulta) VES-HI En poques paraules... A l'any 1984 el CMRO és nomenat "Col.laborador del patrimoni cultural" pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des del 1980 hem fet espeleologia, escalada, alpinisme, arqueologia, esquí, excursionisme, natura i defensa de patrimoni
0.837026
curate
{"ca": 0.979060485108996, "fr": 0.014184832668099478, "no": 0.0007982806263432606, "es": 0.0038071845256370893, "sv": 0.0007982806263432606, "en": 0.0009824992324224747, "ru": 0.000368437212158428}
https://cmrolesa.blogspot.com/2014/11/
mc4_ca_20230418_7_707803
Hu Cang Huoyan | Lost Canvas Itàlia Avisos etiquetats Hu Cang Huoyan Lost Canvas Gaiden Dohko: Capítol 02 Publicat per Fëanor Spirit of Fire en Crew Base , Lost Canvas , Lost Canvas Itàlia , Lost Canvas Manga Hui de Nou Cues Fox Capítol 47 Total Liu Xing no està disposat a canviar la seva opinió sobre Dohko, fins que arriba a una missió per Bai Hui Ze. Amb ganes de redimir amb el tigre ferotge mostra les seves millores que l'han portat a assolir el nivell espiritual més alt de la Fox, la guineu de les nou cues Fox per ser festa salvatge. No només això, Hui també va ser capaç de portar la tinta Robi, anomenat tatuatge, i no pot esperar per fer front a Dohko posar l'armadura de Lliura .. Bai Ze Dohko White Dragon Blaze Ventafocs Fox Hao Hu Cang Huoyan Hui Lliura Liu Xing- Freguen Shoryu Ell Supremacia Dragon Rising de la Muntanya Ro Taonia Tattoo Ink Robi guineu amb nou cues Xian Jing Lin -Yi Lost Canvas Gaiden Dohko: Capítol 01 Lost Canvas Gaiden Dohko: Capítol 03 Llenç Perdut: Capítol Especial 243 38 Usuaris en línia Dohko segueix encallat en el 78%, hi ha una ànima bona que pot ser el meu llavor? M'encantaria veure l'últim episodi ... fa 5 mesos
0.789664
curate
{"ca": 0.9834638816362054, "es": 0.016536118363794605}
http://www.lostcanvas.it/ca/tag/hu-cang-huoyan/?gltr_redir=http%3A%2F%2Ftranslate.google.com%2Ftranslate%3Fhl%3Den%26sl%3Dit%26tl%3Dzh-CN%26u%3Dhttp%253A%252F%252Fwww.lostcanvas.it%252Ftag%252Fhu-cang-huoyan%252F
mc4_ca_20230418_18_57587
Sitges NewsSitges commemora el Dia Internacional contra l’Homofòbia, Lesbofòbia i Transfòbia Sitges commemora el Dia Internacional contra l’Homofòbia, Lesbofòbia i Transfòbia Publicat el 13 Maig 2016 Sitges commemora el Dia Internacional contra l’Homofòbia, Lesbofòbia i Transfòbia L’Ajuntament de Sitges impulsa diversos actes que tindran lloc el 17 i 18 de maig. La commemoració començarà amb la penjada de la bandera de l’Arc de Sant Martí al balcó de la Casa de la Vila Amb la penjada de la bandera de l’Arc de Sant Martí al balcó de la Casa de la Vila, el dimarts 17 de maig, a primera hora del matí, l’Ajuntament de Sitges inicia els actes commemoratius del Dia Internacional contra l’Homofòbia, Lesbofòbia i Transfòbia. La regidora de Benestar i Família, Mireia Rossell, ha assegurat que “amb aquest gest simbòlic volem continuar reivindicant, un any més, el nostre rebuig a l’homofòbia, així com el nostre suport a les persones que senten agredits els seus drets i la seva integritat personal per la seva condició sexual i identitat de gènere”. Els actes continuaran a dos quarts de set de la tarda, al Saló de Plens de l’Ajuntament, on tindrà lloc l’acte institucional, que servirà per difondre per què a dia d’avui encara és necessària aquesta commemoració. El col·loqui Família homoparental, homomarental: prejudicis i reptes de futur, a càrrec d’Ángeles Ruiz i Gemma Sanchez de l’Associació ACORD, tancarà la programació el 18 de maig, a les set de la tarda, a l’Edifici Miramar. A la xerrada s’explicaran aquests nous models de família i els reptes del dia a dia com de quina forma han d’afrontar les preguntes dels seus fills. També es parlarà sobre com es preveu el futur per a aquests nous models i altres qüestions referents a la legislació actual. Un cop finalitzada la ponència s’obrirà un torn de preguntes perquè el públic pugui resoldre dubtes. Tweet Archivo de noticias
0.873361
curate
{"ca": 0.9867233138608603, "es": 0.013276686139139671}
http://www.visitsitges.com/ca/sitges-news/2953-sitges-commemora-el-dia-internacional-contra-l-homofobia-lesbofobia-i-transfobia
cawac_ca_20200528_8_265206
Enviar a un amic La cercavila nocturna el 14 d'agost va portar a moltes famílies de festa per diferents carrers d'arenys. Una ruta amb uns guies d'excepció: els nostres gegants. I com a bon acabament una mica de ballaruca amb la Salseta del Poble Sec. La branca de Dones Anna Saez i el grup Cop de Clown al Cap van ser els encarregats d'animar la tarda del 15 d'agost. Una musclada popular i un espectacle de pallassos van atraure a grans i petits a la Plaça de l'Esglèsia.
0.727
curate
{"it": 0.03418803418803419, "ca": 0.9658119658119658}
http://www.arenys.cat/send/send/735
racoforumsanon_ca_20220809_0_878416
Extret de: annanoticies En Diego Arcos és militant o dirigent d'ERC? Dirigent no, i militant diria que tampoc, però tampoc t'ho juraria.
0.59819
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2301_ca_20230418_4_285244
MONZO GOMEZ, JOAQUIM GRANS EXITS, S.L. Ref. 9788482410012 Veure altres llibres de la mateixa col·lecció Veure altres llibres del mateix autor Peso: 250 gr Descatalogat 5,81 € Descripció ISBN : 978-84-8241-001-2 Data d'edició : 13/01/2009 Any d'edició : 0 Autors : MONZO GOMEZ, JOAQUIM Nº de pàgines : 0 Col·lecció : BIB. GRANS PREMIS NumeroColeccion : 0 Amb la col·laboració de Seccions Rocaguinarda Inici Catàleg Nosaltres Pàgines legals Avís legal Condicions generals Politica de cookies Configurar cookies © Copyright Rocaguinarda Cooperativa Cultural Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte. política de cookies Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies Essencials Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes. Personalització Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba. Anàlisi Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima. Marketing Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
0.725161
curate
{"uk": 0.02199074074074074, "en": 0.0625, "ca": 0.8449074074074074, "sr": 0.006944444444444444, "fr": 0.010416666666666666, "es": 0.036458333333333336, "gl": 0.01678240740740741}
https://llibreria.rocaguinarda.org/products/241760-illa-de-maians-l.html
racoforumsanon_ca_20220809_2_855685
.............. . Llop, ja t'ho han dit, però enhorabona pel fil!! ! Molt bo el fil Llop felicitats Ja erstic pensant alguna cosa amb lo Crom..... No em plagis http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=13&fil=2853
0.295118
curate
{"pt": 0.4084507042253521, "ca": 0.5868544600938967, "fr": 0.004694835680751173}
mc4_ca_20230418_11_112938
Caixa Fosca - Benimaclet Entra Dl-Dv 10-14h 17-20h 646 258 992 facebook / caixafosca Passant per davant d’aquest xicotet lloc de Benimaclet és impossible no preguntar-se: Què és aquest lloc? Caixa Fosca? Però, si està ple de llum! A l’altra part del vidre, dues persones treballen intensament, mà a mà, són Julia i Sven. Dues persones que han vingut de molt lluny però que han trobat a Benimaclet sa casa i sa família. La seua professió: la fotografia, la fotografia humana, aquella que extrau de la gent el que hi ha al seu interior.
0.693086
curate
{"pt": 0.12, "fr": 0.05714285714285714, "ca": 0.8228571428571428}
https://benimacletentra.org/portfolio-item/552/
macocu_ca_20230731_10_467857
Maria Campillo i Guajardo (Alhama de Aragón, 9 d'abril de 1953) és professora de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i vicedirectora del CEFID (Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica). Ha publicat estudis d'història cultural, entre els quals Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939 (1994), i sobre diferents períodes i autors de la literatura catalana del segle xx. Ha fet diverses contribucions a l'estudi de la narrativa dels exiliats, n'ha editat correspondència i ha estat assessora científica de l'exposició "Literatures de l'exili" produïda pel CCCB de Barcelona l'any 2005. És membre del consell de redacció de L'Avenç. El 2010 va publicar a L'Avenç Allez! Allez! Escrits del pas de frontera, 1939. [1]
0.750947
curate
{"ca": 0.9445876288659794, "pt": 0.007731958762886598, "fr": 0.04381443298969072, "uu": 0.003865979381443299}
macocu_ca_20230731_7_331264
Formulari de cerca Oriol Torres Soriano Biografia: Nascut a Alcanar el 15 de març de 1982. És llicenciat en Història per la UB i Post-Graduat en Administració i Gestió de Pimes. Ha treballat com a gestor administratiu en diverses empreses i també com a auxiliar d'excavacions arqueològiques al nostre municipi. El 2011 va assumir la direcció comercial de l'empresa Serveis i Neteges Brill S.L. Des del 2016 és també el president del Club Deportiu Alcanar. A més, és aficionat al cinema, el running i l'airsoft. Retribucions: Inclòs dintre el règim d’indemnitzacions, com a membre de la Corporació, per assistència a: - Ple 238 euros/sessió. - Comissió Informativa "Alcanar de les Persones" 143 euros/sessió (vocal titular), Comissió Informativa "Alcanar Emprenedor" 143 euros/sessió (vocal titular), Comissió Informativa "Alcanar de les Persones" 143 euros/sessió (vocal titular). - Comissió Especial de Comptes 143 euros/sessió (vocal titular). - Junta de Portaveus 67 euros/sessió (vocal titular).
0.719569
curate
{"es": 0.018218623481781375, "en": 0.020242914979757085, "ca": 0.9615384615384616}
crawling-populars_ca_20200525_5_75332
n José Corbacho és un dels nous concursants de Tu cara me suena, que aquesta nit estrena la seva setena temporada a Antena 3, i s'ho ha pres tan seriosament que fins i tot rep classes de cant, tot i que admet que la seva «més que cantar és parodiar» i augura un «podi molt femení». Corbacho competirà amb Anabel Alonso, Brays Efe, Carlos Baute, Jordi Coll, Manu Sánchez, María Villalón, Mimi Doblas i Soraya Arnelas per convèncer el jurat integrat per Lolita, Chenoa, Carlos Latre i Àngel Llàcer en aquest programa d'entreteniment que torna a tenir com a presentador Manel Fuentes. Corbacho, a més d'apostar per si mateix –«puc ser el tapat d'aquesta edició», diu en una entrevista telefònica–, ho fa per la cantant malaguenya María Villalón, que ja va guanyar Factor X el 2007. «El públic no té la sort de conèixer-la tant com altres concursants, i la sorpresa serà un punt al seu favor. Crec que el podi serà molt femení perquè s'han ajuntat veus excepcionals», assegura. El programa, que en la seva sisena temporada va tenir una mitjanda de gairebé tres milions d'espectadors i una quota de pantalla del 20,7 %, incorpora ara novetats com la possibilitat que un concursant pugui «robar» la imitació a qualsevol dels seus companys i que, en cas d'empat en els vots de jurat i públic, siguin els mateixos participants els encarregats de desempatar. A aquest polifacètic barceloní li venia de gust participar en un concurs que considera «un Homo Zapping musical» perquè gaudeix ficant-se en la pell de personatges diferents, tot i que reconeix que el món de la música no li és «gaire familiar», de manera que s'ha apuntat a classes de cant «per millorar». «Soraya, María Villalón, Carlos Baute i Mimi Doblas canten i fan coses que jo no podria fer. Jo ho intento portar per l'humor, la paròdia, intentant no desafinar gaire. Em sento més a gust amb personatges que donen per a la comèdia», admet. Corbacho torna a un talent després del seu pas pels fogons de Masterchef 2.
0.903139
curate
{"ca": 0.9531090723751274, "es": 0.046890927624872576}
: /televisio/2018/09/28/jose-corbacho-creu-que-podi/500294.html
mc4_ca_20230418_11_393041
Lectura i plaer van de la mà Fomentar i potenciar l’hàbit de llegir és una responsabilitat que han de compartir la família i l’escola, els infants s’hi han de sentir acompanyats Poder accedir a la lectura obre els infants a una etapa de descobriments que fins a aquest moment estaven amagats i fora del seu abast. A poc a poc, quan la lectura ja està totalment integrada i hi ha una bona comprensió del que l’infant llegeix, el conte, el llibre, el còmic esdevé un element d’evasió que li permet remuntar-se a mons de somni i fantasia, li obre les portes del coneixement, li fa entendre el món que l’envolta... Si els nostres infants i adolescents tenen accés a un ventall de possibilitats de contes, novel·les, obres teatrals, còmics, etc. adaptats a les seves edats i als seus interessos reals, serà molt més fàcil i agradable fomentar hàbits de lectura, sempre des del plaer. Aquesta actitud oberta permetrà començar a desenvolupar-hi capacitats crítiques i analítiques des d’edats primerenques. Fomentar i potenciar l’hàbit de la lectura és una responsabilitat que hem de compartir la família i l’escola, per la qual cosa tots dos han d’exercir un paper decisiu en com s’acostarà l’infant a aquest meravellós procés de poder desxifrar i llegir uns dibuixos (lletres), saber com sonen, ajuntar sons, crear síl·labes, paraules, frases i així arribar a tot un ventall d’estupendes experiències. Podem motivar i cridar l’atenció dels nostres infants i adolescents des d’una cosa anomenada ‘lectures obligatòries’? Som conscients que cada nin és diferent i que no tots els mètodes de lectura poden ser beneficiosos per a tots? Com pot un infant en plena fase de desenvolupament i amb curiositat odiar la lectura? N’hi ha prou que un infant vegi els seus pares llegir? Serà menys intel·ligent un infant o un adolescent que presenti dificultats en la lectura? És realment necessari poder reflexionar i cercar respostes si volem que els nostres fills i alumnes tinguin un clima facilitador, se sentin acompanyats durant aquest procés, compresos en els seus gustos, i accedeixin a través del plaer a la lectura. Una de les funcions principals i, per què no dir-ho, un dels reptes dels centres educatius és promoure la lectura en els alumnes com a part de les eines necessàries per al seu ple desenvolupament. Per això, precisament, és summament important i vital la manera com un infant accedeix a aquest moment. Les sensacions, les emocions i els records que puguem generar i activar durant aquest procés l’acompanyaran per a sempre, en l’adolescència i en la vida adulta. Algunes recomanacions per motivar i facilitar aquest procés a casa: - Mai obligar un infant a llegir. - Oferir a l’infant o adolescent una lectura que estigui adaptada al seu nivell lector, mai per sobre perquè podem generar frustració. - Siguem nosaltres, els adults, els lectors diaris abans de dormir, ara en vacances, cercant moments de relaxació a la platja, etc. Els hem d’apropar a mons plens de fantasia i màgia. Si al nostre fill no li ve de gust llegir, respectem la seva voluntat. Si vol participar-hi, facem que l’al·lot llegeixi les primeres línies, ja que, d’aquesta manera, podrà després relaxar-se i gaudir de la lectura que facem. Si per contra vam començar nosaltres, ell estarà més pendent de quan li toca llegir que de gaudir de la lectura. - Cercar fórmules diferents tenint en compte accions diàries que puguem convertir en moments especials i de joc. Per exemple, una estupenda eina al nostre abast és el creatiu món de la cuina, on ells poden crear una recepta, escriure-la, cuinar-la, compartir-la, crear un receptari o un àlbum de fotos... - Imaginar un conte, crear personatges i després donar-li forma... oral, escrita, teatral, etc. - Acompanyar el moment de la lectura d’algun element perquè la lectura sigui més emocionant (lectura multisensorial). Si vol llegir un conte sobre pirates, cercar elements com una espasa, un pegat, un mocador... perquè es pugui disfressar segons els personatges. - Permetre que els infants puguin dibuixar, escriure o subratllar mentre llegeixen perquè el conte o llibre adquireixi vida. - Deixar dur a terme una lectura d’una frase, un acudit i després escenificar-la. - Tenir en compte els drets del lector elaborats per Daniel Pennac (escriptor francès): 1. Dret a no llegir, 2. Dret a botar pàgines, 3. Dret a no acabar un llibre, 4. Dret a rellegir, 5. Dret a llegir qualsevol cosa, 6. Dret a llegir el que m’agrada, 7. Dret a llegir en qualsevol part, 8. Dret a espipellar, 9. Dret a llegir en veu alta i 10. Dret a llegir en silenci. En definitiva, utilitzem ingredients com la fantasia, la creativitat, la imaginació, la paciència, el joc i sobretot el respecte. Respecte pels infants i adolescents a qui no els agrada llegir, respecte pels seus gustos, respecte pels seus temors a una lectura davant de tots, respecte per llegir menys, respecte per llegir en veu molt baixa, respecte per llegir lent, per no entendre el que es llegeix, fins i tot respecte per odiar la lectura -segurament hi ha una raó que els adults no han sabut o no han pogut desxifrar-. Allunyem la lectura de la pressió, de les qualificacions, de les comparacions, de frases per part dels adults que generen por, frustració, vergonya, i convertim el repte de l’amor per la lectura en una història plena de moments especials i viscuts amb plaer.
0.836872
curate
{"ca": 0.9815477311240821, "oc": 0.006213519111278478, "de": 0.0035774807004330636, "en": 0.003954057616268123, "es": 0.004707211447938241}
http://criatures.ara.cat/Lectura-plaer-ma_0_1841215913.html
mc4_ca_20230418_10_714395
Cerca totes les ofertes d'hotels a Caslano Entrada: 1 ComentarisHotel Gardenia...Habitacions per nit per només512 EUR Caslago...Habitacions per nit per només710 EUR Holiday home Casa Serena Caslano...Habitacions per nit per només1.127 EUR Parcolago (Utoring)...Habitacions per nit per només Parcolago (Utoring) 1...Habitacions per nit per només Parcolago (Utoring) 2...Habitacions per nit per només Parcolago (Utoring) 4...Habitacions per nit per només Parcolago (Utoring) 5...Habitacions per nit per només Parcolago (Utoring) 3...Habitacions per nit per només Hotel Fonte dei Fiori...Habitacions per nit per només Més zones a Lugano Més de 1.150.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 30.500.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Caslano Museus i galeries d'art Caslano és en dels molts llocs de Lugano que els viatgers gaudeixen de visitar. És reconeguda per les molt desitjades atraccions com ara Museo del Cioccolato Alprose. Una destinació d'innegable popularitat , Caslano ofereix una escapada memorable amb els seus famosos llocs i bon menjar. Trobar una bona oferta és fàcil amb Agoda.com, oferint hotels barats a Caslano o qualsevol altra àrea a Lugano. Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Trobi les més bones ofertes en hotels a Caslano emplenant les dates d'estada a la pestanya de recerca. Hotels destacats a Caslano, Lugano Àrea Caslano Albergo Gardenia, ubicat a Caslano, Lugano, és una destinació popular per a viatgers. Des d'aquí,... Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Caslano, Caslago és l'el·lecció... Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Casa Serena Caslano està situat idealment a... Al visitar Caslano, vosté es sentirà com a casa a Parcolago 2, què li ofereix un allotjament de... Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Caslano, Parcolago 3 és l'el·lecció... Al visitar Caslano, vosté es sentirà com a casa a Parcolago 4, què li ofereix un allotjament de... Convenientment situat a Caslano, Parcolago 6 és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat... Al visitar Caslano, vosté es sentirà com a casa a Parcolago 7, què li ofereix un allotjament de... Al visitar Caslano, vosté es sentirà com a casa a Apartment Caslano, què li ofereix un allotjament... Al visitar Caslano, vosté es sentirà com a casa a Hotel Fonte dei Fiori, què li ofereix un... Hotels a Caslano: Albergo GardeniaApartment CaslanoCaslago Parcolago 3Parcolago 4 Parcolago 6Parcolago 7 Llocs d'interès a Caslano: Museo del Cioccolato Alprose
0.75437
curate
{"ca": 0.9495361781076067, "es": 0.01261595547309833, "en": 0.021521335807050092, "it": 0.0163265306122449}
https://www.agoda.com/ca-es/caslano/maps/lugano-ch.html
oscar-2301_ca_20230418_8_31968
Aquest mes de novembre ha sortit el nou "TRUC", la revista que ens posa al dia a nivell de vida parroquial. Amb un nou equip i disseny, s'estrena amb la col·laboració de diverses monitores i monitors de l'esplai. La Cristina i la Maria ens expliquen com van viure el voluntariat que van fer durant l'estiu al pavelló dels temporers: "Com cada estiu, la nostra ciutat i els pobles del voltant s’emplenen de gent a la recerca d’una feina durant la temporada de la collita. Fa dècades que les administracions miren de reüll aquest drama campanya rere campanya. Però aquest any, la pandèmia mundial del coronavirus ha extremat la misèria dels temporers al mateix temps que la por als contagis. Aquest any s’han obert dos pavellons de la Fira de Lleida per tal de donar aixopluc a aquesta gent, que en altres condicions dormirien al carrer. A través d’associacions com Arrels o la Creu Roja es van organitzar els espais de dutxes, del menjador i de la zona dormitori. És aquí on es va proposar a la gent de Lleida donar un cop de mà en algunes tasques que s’havien de fer al pavelló. Nosaltres dues vam tenir l’oportunitat de passar alguns dies al menjador, on servíem el menjar, netejàvem les taules o controlàvem les llistes d’entrada. Amb pocs dies vam poder conèixer a gent extraordinària que ens va obrir una mica la porta de les seves vides. Ens explicaven com havia estat el seu dia, d’on venien, si els hi agradava el menjar o què volien fer quan acabés la campanya de la fruita. Irònicament ens van acollir a la seva “casa”, fet que la nostra ciutat no ha sabut fer en molts anys. És per això que creiem que hem d’aprendre d’aquesta situació i trobar una nova manera d’acollir a aquesta gent que acaba als carrers o dormint en pavellons i magatzems en situacions precàries cada any i que, fins que no ha arribat una situació tan extrema com la pandèmia, no s’ha reaccionat en la mesura que s’havia de fer. Encara queda molt camí per fer, és necessari que aquestes persones que venen a buscar feina durant la temporada de collita siguin tractades dignament i acollides com cal, i sobretot, és molt important conscienciar a la població de la situació que passen. És una realitat que ha passat desapercebuda any rere any i si no es fa alguna cosa, seguirà sent així." Maria i Cristina 1 Comentario Reeva Mills link 18/3/2021 05:51:03 Thhank you for this Responder Deja una respuesta. ​També pots seguir-nos a les xarxes socials: TRUC INFORMATIU El Truc informatiu és la publicació mensual de la Parròquia, en aquest trobareu les novetats i activitats realitzades per tots els grups.
0.80072
curate
{"ca": 0.9515246286161063, "pt": 0.006254886630179828, "es": 0.012118842845973418, "en": 0.023064894448788117, "fr": 0.007036747458952306}
http://www.esplaistignasi.org/noticies/cap-a-una-nova-manera-dacollir
cawac_ca_20200528_11_141356
El ple extraordinari sobre l’estat del municipi demostra la paràlisi que viu el municipi després d’un any de govern de CiU-ERC Dimarts passat, 1 de juliol es va celebrar, a petició del grup municipal del PSC de la Roca, un Ple Extraordinari per a debatre l’estat de paràlisi i decepció que viu el municipi després d’un any de govern de CiU i ERC, i per a evitar que aquest darrer any de govern perdut es converteixi en un mandat perdut . Estem molt decebuts perquè l’equip de govern no ha concretat res: ni quan es presentarà el Pla d’Actuació Municipal, ni quant començarà l’habitatge públic, ni cap de la quarentena de projectes que estaven en marxa en el moment del canvi de govern Mentre l’oposició del PSC parlava dels projectes de futur del municipi, CiU-ERC sols han parlat de retrets i crítiques al passat. No pot anar mai bé un Ajuntament preocupat sols en fer oposició de l’oposició, enlloc de resoldre els problemes del municipi. Tot i això acceptem l’oferiment de col·laborar per a millorar el municipi, sempre i quan es deixi de fer campanyes de difamacions i es tracti amb el respecte que es mereix el PSC de la Roca i els seus votants.
0.84886
curate
{"ca": 1.0}
http://miquelestape.cat/diari/2008/07/03/el-ple-extraordinari-sobre-estat-del-municipi/
oscar-2201_ca_20230904_13_79722
Ja hem parlat en aquest blog d'Embolic de poemes amb motiu de la publicació i per altres raons. Aquesta vegada Isabel Mingo ens ha fet una visita a la nostra Tv Bullent i ací ens queda el video, en que ens parla del llibre: A més, us posem un enllaç als recursos didàctics digitals del llibre on, a més del tradicional pdf de propostes didàctiques, hi hem incorporat un jclic amb algunes activitats per als xiquets.
0.794908
curate
{"ca": 1.0}
https://bullent.blogspot.com/2011/10/video-disabel-mingo-i-embolic-de-poemes.html
mc4_ca_20230418_13_117943
El plataner de la plaça de la Catedral, un dels protagonistes de L’Ecològica | Nació Solsona per Redacció, Solsona, 17 de juliol de 2019 a les 14:53 | Plataner de la Plaça de la Catedral | Víctor Pallarés Els imperdibles, Cultura, plataner, L'Ecològica Protegim-lo. Aquest arbre ens guaitarà el dia que ens enterrin (si fan la cerimònia de l'enterrament a la catedral).
0.650001
curate
{"ca": 0.8214285714285714, "es": 0.14560439560439561, "pt": 0.03296703296703297}
https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/30273/plataner/placa/catedral/dels/protagonistes/ecologica
racoforumsanon_ca_20220809_4_154983
Vagi per endavant que és un gran entrenador, però a mi personalment és un paio que sempre m'ha caigut una mica gordo. Sempre tant políticament correcte però matant-les per darrera...Se'n va anar del Barça quan tothom li suplicava que es quedés. Va fer-li un lleig enorme a la família d'en Tito Vilanova quan aquest va morir... ara amb el Bayern tots li demanen que es quedi i ell suda de la seva cara i se'n va al City. És com una mica...estúpid? Per més inri, sembla que li agradaria comptar amb en Busi al City...està clar que hauran de fitxar a un migcampista perquè tinc entès que en Yaya Touré no el vol veure ni en pintura a en Guardiola.Hi ha més d'un jugador que va acabar atravessadíssim amb ell: Bojan, Eto'o, Touré, Ibrahimovic...són tot casualitats? És en Guardiola més mala persona i cabró del que ens hem volgut creure? Seria capaç de destrossar el Barça comptant amb el poder econòmic del City? Tant de bo.
0.824635
curate
{"ca": 0.9879649890590809, "es": 0.012035010940919038}
mc4_ca_20230418_16_247205
About the programme - Àrea metropolitana de Barcelona El Programa Metropolità d'Educació per a la Sostenibilitat "Compartim un futur" de l'AMB té com a finalitat sensibilitzar i educar sobre medi ambient. Fomenta hàbits sostenibles entre la població, promou el pensament crític i ofereix als ciutadans eines i valors necessaris per forjar un futur sostenible. El precedent a l'actual Programa d'Educació per a la Sostenibilitat és el programa conegut com Compartim un Futur. El Programa d'Educació per a la Sostenibilitat, entre altres novetats, incorpora les qüestions de canvi climàtic, energies renovables i salut ambiental, intensifica la relació escola, família i entorn i profunditza en mètodes pedagògics participatius i experimentals. Aquesta voluntat de sensibilització es fa palesa en tres plans o programes de l'AMB que la incorporen en la seva estratègia: Pla d'actuació metropolitana 2011-2015 Pla de Sostenibilitat de l'AMB (PSAMB) Programa metropolità de gestió de residus municipals 2009-2016 (PMGRM) El programa respon a la voluntat de sensibilitzar i educar sobre el medi ambient la ciutadania i els ens metropolitans. L'AMB, a través de diverses accions, ajuda la ciutadania a incorporar hàbits més sostenibles en la seva activitat diària. L'Educació per a la Sostenibilitat és un eix transversal als objectius i reptes ambientals que té l'AMB al territori metropolità i persegueix capacitar la societat per fer front als reptes ambientals. Web sobre l'Educació per a la Sostenibilitat de la UNESCO El Programa metropolità d'educació per la sostenibilitat de l'AMB té com a missió promoure la sostenibilitat ambiental, social i econòmica al territori metropolità i, a llarg termini, aconseguir que els ciutadans incorporin en el seu comportament quotidià hàbits més sostenibles. És un instrument educatiu basat en la participació ciutadana, la planificació estratègica i la coresponsabilitat social en l'educació i expressa la vocació de l'àrea metropolitana com a territori educador. L'AMB comparteix amb el desenvolupament d'aquest programa el propòsit de les Nacions Unides de la Dècada de l'Educació per al Desenvolupament Sostenible i de RIO+20, que es fonamenta en el fet que l'Educació per a la Sostenibilitat és un factor bàsic per promoure i assegurar el progrés, la integració i la cohesió social. Els principis del programa d'Educació per a la Sostenibilitat són els establerts per la declaració de Tbilisi i corroborats en posteriors actes. Es basa en diversos conceptes. Amb l'objectiu d'afavorir l'augment de sensibilitat vers el medi ambient i els seus problemes. Ajuden a augmentar la comprensió sobre el medi ambient i la relació entre les persones i el medi i, per tant, fomentar la responsabilitat crítica. Afavoreixen l'adquisició de valors socials i l'interès vers el medi ambient per impulsar a participar activament en la seva protecció i millora. Aptituds i capacitat d'avaluació Faciliten que els ciutadans adquireixin les aptituds necessàries per resoldre els problemes ambientals. Fomenta el sentit de responsabilitat vers el medi ambient i desenvolupa la confiança en l'acció individual i col·lectiva, per tal d'entendre que l'acció humana afecta el medi ambient. Transversalitat, coresponsabilitat, proximitat i globalització, transferibilitat, voluntat de formació ciutadana i redistribució dels recursos. Tots, amb la finalitat d'afavorir la transició cap al desenvolupament sostenible. El programa d'Educació per a la Sostenibilitat té com a principals objectius donar a conèixer la tasca que realitza l'AMB en matèria de sostenibilitat i estimular la participació dels ciutadans en aquest àmbit. A través d'aquest programa, l'AMB proposa pràctiques que afavoreixen un canvi en les decisions de consum individuals per tal que no es basin només en els beneficis econòmics i a curt termini, sinó que també tinguin en compte altres aspectes com els costos ambientals i energètics o les emissions de CO2. Sobre canvi climàtic, energia, salut ambiental Conèixer el canvi climàtic i els seus efectes sobre el territori metropolità. Veure la relació entre la gestió dels residus municipals, l'energia i el paper de les energies renovables. Divulgar el concepte de salut ambiental i els factors que hi influeixen (contaminació acústica, odorífera, lumínica, de l'aigua, del sòl o de l'aire). Sobre cicle de la matèria i residus Conèixer la gestió metropolitana dels residus municipals i els diferents tipus de tractament de residus municipals que realitza l'AMB. Sensibilitzar per influir en els hàbits dels ciutadans respecte de la separació de residus i millorar la recollida selectiva, especialment la de la fracció orgànica. Fomentar en el ciutadà capacitats per fer front als canvis que afecten el model de recollida i tractament de residus mitjançant processos d'aprenentatge fonamentats en la reflexió crítica. El Programa d'Educació per a la Sostenibilitat també aborda la jerarquia europea en la gestió dels residus municipals i dóna a conèixer els diferents tipus de valorització energètica. Educació per a la Sostenibilitat del PMGRM (2009-2016) Sobre el cicle integral de l'aigua Conèixer el funcionament de les instal·lacions de tractament d'aigua depurada, regenerada i la xarxa metropolitana de col·lectors. Ajudar a canviar els hàbits dels ciutadans en el consum i ús de l'aigua i fomentar la seva coresponsabilitat amb l'administració pública en la gestió dels recursos hídrics. Donar a conèixer la Directiva marc de l'aigua, la qual inclou conceptes com l'estat integral de les masses d'aigua, l'anàlisi integrat del medi, la recuperació de costos dels serveis i la participació pública i transparència en les polítiques de l'aigua. Apropar i difondre els beneficis de l'aigua regenerada, un recurs hídric encara no gaire conegut a casa nostra. Les estratègies del Programa metropolità d'educació per a la sostenibilitat es basen en els següents punts: Reforçar la base territorial tot incorporant recursos i activitats estretament vinculats al medi natural i urbà: espais verds urbans i periurbans, ecosistemes fluvials, litoral metropolità, mobilitat, etc. amb l'objectiu d'afavorir el coneixement del medi metropolità i, per tant, el sentiment de pertinença al territori. Impulsar les xarxes i les sinergies entre els programes educatius dels municipis metropolitans. Incorporar com a eixos transversals qüestions estretament vinculades a la gestió metropolitana per a la protecció del medi, com canvi climàtic, energia, olors, salut o mitjans de producció i consum. Adaptar el programa a un públic cada vegada més divers: unitats familiars, tercera edat i nouvinguts, però mantenint el punt focal en el públic escolar, considerat el motor del canvi. Integrar les TIC i les xarxes com una oportunitat per arribar a una societat i a un alumnat cada vegada més tecnològic, però tenint en compte la fractura digital i garantint la universalitat del programa. Innovar en les metodologies didàctiques i pedagògiques estrenyent el vincle amb la universitat i la comunitat educativa mitjançant convenis de col·laboració. Diversificar el tipus d'activitats potenciant les més vivencials i participatives, en les quals s'aprengui fent, des de l'acció i la implicació. L'Educació per a la Sostenibilitat no és només cosa dels més petits, de manera que continuarem treballant per arribar als adults i a les famílies.
0.828356
curate
{"ca": 0.9958999589995899, "es": 0.004100041000410005}
http://www.amb.cat/en/web/medi-ambient/sostenibilitat/educacio-per-a-la-sostenibilitat/presentacio
mc4_ca_20230418_16_76375
La Pepica podria canviar de mans - Actualitat Valenciana -Select Menu- Poble a poble “Transparencia y Participación” l’opinió de Maria José Pla“Les floretes del PP” per Mónica Álvaro Gastronomia La Pepica podria canviar de mans La història de la Pepica es remunta més d’un segle arrere, quadre Josefa (Pepica) venia entrepans al voltant del port i obstinava les estovalles per a poder donar menjars. Poc temps després Josefa va pensar que en lloc de vendre pel port es dedicaria a vendre en el seu propi local, així que quan es van concedir els barracons de la platja ella va optar per un i va començar a portar el restaurant. El seu nom va quedar gravat i 116 anys després La Pepica segueix abanderant la platja valenciana. El boca a boca ha sigut i és l’ingredient indiscutible del restaurant. El tracte proper i amigable ha creat una fidelitat amb el client que s’ha mantingut al llarg dels anys. Un ambient diferent d’altres restaurants que fa tornar al comensal. Les visites que han passat per ací han quedat immortalitzades en les parets. El cinema, el toreig, l’art, el periodisme o l’esport han escrit la història de la Pepica. La Casa Reial o la Casa d’Alba, Manolete, Vicente Blasco Ibáñez, Xavier Cugat i Abbelane, Richard Chamberlain, Andy McDowell tenen el seu raconet en la paret de la Pepica. Però el millor ambaixador de tots ha sigut el mític Ernest Hemingway, que va dedicar unes paraules a la Pepica en la seua obra ‘Un estiu perillós’. Però malgrat que ha rebut tantes personalitats ací s’atén igual a uns que a uns altres. La taula es personalitza a gust del client però el tracte és el mateix per a tots. Açò fa que este restaurant tinga eixe aura especial que et fa sentir-te com a casa. Esta és la tercera generació. Ara estan al comandament Pepe, Amador, Rosita, Victoria i Juanita, que el millor que saben fer és treballar el restaurant amb passió. El truc per a mantenir-se en el candeler gastronòmic és la dedicació i l’amor amb el qual s’han lliurat a este restaurant. La passió per la cuina local ha mantingut a la Pepica com a far de referència en el port de València, que ha vist passar més d’un segle indemne i inamovible. Algunes modificacions li han fet guanyar terreny al passeig marítim, i avui dia és el restaurant més gran de tota la platja. Però el que no ha canviat en absolut és la seua essència familiar i la seua estètica tradicional de restaurant mariner que combina una espectacular vista al mar amb una senzilla i encertada carta de cuina valenciana. La clau està en l’arròs. Un arròs que li fa un molí expressament per a ells i que ha encertat amb el punt de midó que millor va amb l’aigua de València. Després li segueixen els productes de la terra, hortalisses de l’horta que envolten tota la ciutat de València i ací tenen un sabor especial. I els productes del mar; peixos i els mariscs que arriben cada matí arreplegats la nit anterior per una barca que solament treballa per a la cuina de la Pepica. Llenguados de platja, gambes del Mediterrani, gall, clòtxines i tellines de platja tan fresques que es converteixen en els millors aperitius per a obrir boca abans de la paella; el pa torrat a l’all, que ho serveixen amb tomaca i allioli, o calamars a la planxa, pescats eixa mateixa nit. La carta de la Pepica és tan senzilla com apetitosa. L’especialitat és l’arròs Pepica, (paella de marisc pelat). Es va fer per primera vegada al pintor valencià Joaquín Sorolla quan va visitar el restaurant acompanyat d’altres artistes. Josefa li va preparar l’arròs de sempre però amb el marisc pelat per a evitar que s’embrutara. La visita de la Reina Sofia també va fer que s’integrara un altre arròs en la carta, ja que en ser vegetariana se li va fer una paella de verdures. Avui es manté com una varietat més de les paelles de la Pepica. I és que esta cuina és especial en tots els sentits. Situada en l’entrada principal del restaurant i a la vista de tots, la cuina de la Pepica és un tràfec de cambrers, fogons en flames i xivarri. Un anar i venir de plats que malgrat que les carreres manté en un estudiat tràfic. És digne de veure. El pas al menjador és per la cuina perquè en ser un antic barracó no cabia en una altra part. Està a la vista només per espai, però la realitat és que és un ganxo que atrau molts curiosos. La gent s’estranya perquè creu que entra equivocada per la cuina. És un espectacle sense parany ni cartó. La cuina de la Pepica i el seu saborós arròs, les vistes al mar, el sol i el bon ambient són el millor atractiu d’un restaurant que va camí dels seus 120 anys d’història. TagsCabanyal La Pepica València Santiago Calaforra Ramada PreviousMina passa la nit en el calabós i és jutjat per presumptes abusos sexualsNextSánchez mostra la seua Executiva amb representació valenciana RELATE POSTS0Successos El Jutjat estima la petició de la Universitat i ordena el desallotjament del Col·legi Major Luis VivesSuccessos 4 hrs0Successos Detingut un home per estafar a un agricultor més de 30.000 eurosSuccessos 20 hrs0Societat Més de 30.000 membres del col·lectiu LGTBI desfila amb orgull pels carrers de ValènciaSocietat juny 25, 2017 Deixar un comentari - Cancel·la respostaHeu d'iniciar la sessió per escriure un comentari. Hui és Tú tens la paraula Fotodenúncia Publicitat Publicitat Qui som
0.850482
curate
{"ca": 0.9841117917304747, "pt": 0.015888208269525268}
http://actualitatvalenciana.com/2017/06/18/pepica-podria-canviar-mans/
mc4_ca_20230418_14_23736
Seguim en MODE ON! « aecop catalunya, coaching ejecutivo aecop, aecop catalunya, noticies Vosté està aquí: Home » aecop » Seguim en MODE ON! Seguim en MODE ON! Escrit per Aecop Catalunya, Publicat a aecop, aecop catalunya, noticies | Deixa un comentari Després del Fòrum Científic de febrer i el Congrés de març, AECOP estarà present en els esdeveniments més importants de l’any potenciant la difusió del coaching executiu. I tu? Segueixes en mode on? T’ho posem fàcil. Participa amb nosaltres i aprofita els excel·lents descomptes que hem aconseguit per als nostres SOCIS. AECOP estarà present de manera molt activa en la III edició de Expocoaching, que se celebrarà a Madrid el 15, 16 i 17 d’abril. Tindrem un estand a la zona d’expositors on donarem a conèixer la nostra associació i, sobretot, els avantatges i virtuts del coaching executiu. A més, som els patrocinadors de les sessions de Coaching Exprés. Tots els socis de AECOP podran assistir a Expocoaching amb un descompte del 20%. Per a això, en comprar les entrades cal utilitzar el codi promocional “ExpoCoaching16”. Pel que fa a Àgora Benestar, AECOP col·labora com a membre del comitè organitzador i ha aconseguit per als seus socis un descompte del 50%. A l’esdeveniment, que se celebrarà a València els dies 19 i 20 de maig, hi assistiran, entre d’altres, Elsa Punset, una de les principals referències en l’àrea de l’aplicació de la intel·ligència emocional com a eina per al canvi positiu; i Javier Iriondo, escriptor, ex esportista d’elit, formador de HNP consultant, i especialitzat en màrqueting, lideratge i transformació personal. AECOP participa al programa amb la ponència sobre coaching executiu i benestar en les empreses impartida per José Juan Agudo, Coach Certificat Sènior AECOP, i amb una demostració pràctica de sessió de coaching de la mà de Nevena Vujosevic, presidenta de AECOP Llevant. S’esperen coaches, responsables de recursos humans, de comunicació, psicòlegs, metges, treballadors socials i educadors. Aquells que influeixen en el benestar de les nostres empreses i, per tant, de la societat. AECOP és Partner Estratègic a la Fira d’Ocupació, un congrés de RRHH i d’Intel·ligència Artificial, que se celebrarà els dies 24 i 25 de maig en la seva primera tanda, i el 15 i 16 de novembre a la segona. Aquest format garanteix que les empreses puguin aconseguir els seus objectius i cobrir necessitats durant tot l’any. AECOP tindrà un estand a la zona d’exposició, serà la coordinadora de les sessions de coaching solidari, que tant d’èxit van tenir en la convocatòria anterior, i impartirà una ponència dins el programa de l’esdeveniment. Cal assenyalar que a la Fira d’octubre vam comptar amb la visita al nostre estand de la ministra Fátima Báñez, qui ens va felicitar personalment per la tasca altruista realitzada en les sessions de coaching. En virtut de l’acord amb la Fira, AECOP habilitarà estands per a les entitats que acudeixin amb la seva referència, obtenint més visibilitat que amb la modalitat estàndard. Per a això, els socis de AECOP compten amb el codi “FEEDbyAECOP”, amb el qual se’ls aplicarà el 10% de descompte i les condicions especials de l’espai. No ho dubtis !. Si ets coach certificat per AECOP i vols participar en les sessions de Coaching Exprés de Expocoaching i / o en les sessions de Coaching Solidari de FEED 2016, contacta amb nosaltres. En l’última Fira de l’Ocupació de octubre 2015 coordinem les Sessions de Coaching Solidari i va resultar ser una experiència realment enriquidora per als coaches participants. A més, les hores de participació en les sessions es contemplaran com a hores certificades per AECOP acreditat mitjançant document que t’enviarem en els dies posteriors. Envia’ns un e-mail a [email protected] amb la següent informació: – Localitat – Nombre de coach certificat INSCRIU-TE JA. PLACES LIMITADES
0.794105
curate
{"ja": 0.013126804935678657, "es": 0.009713835652402206, "ca": 0.9642950905749541, "la": 0.0013126804935678655, "fr": 0.011551588343397217}
http://www.aecop-catalunya.com/seguim-en-mode-on/
mc4_ca_20230418_10_73257
Advèrbia: Pot nevar en gotes baixes! Pot nevar en gotes baixes! Aquest torna a ser un apunt més aviat lúdic, però amb una clara incidència en la vida meteorològica que avui mateix m'ha tocat de viure, tal com ho demostra el missatge d'alerta que ahir em va adreçar una familiar nostra de Manlleu: Pot nevar en gotes baixes! Assabentats d'això, el nostre esmolat esguard s'hauria de posar, doncs, en l'equivalència acústica que trobareu al bell mig de l'enunciat, car la confusió la protagonitzen avui els sons oclusius [k] i [g], ben habituals en aquesta mena de combats acústics, i encara més quan hi concorre, com en aquest cas, algun element culte de mal rosegar. Torelló, 3 de març de 2011 El dibuix, no cal dir-ho, és manllevat del blog poètic de Carme Rosanes, al qual us recomano d'acudir. La recomanació de visita l'estenc, igualment, al blog atmosfèric de Jordi Pamplona. Publicat per Per la foto sembla que a Torelló avui hi havia gotes baixes... :) 3 de març de 2011 a les 14:54 molt bona aquesta je je je.. 3 de març de 2011 a les 17:54 m'he rist molt, molt bona!! ! 3 de març de 2011 a les 22:47 Carme, El dibuix em sona. Anna, Sí: molt bona, i ben real. Iris, És un plaer. 4 de març de 2011 a les 15:18 M'ha costat de capir, sempre tan esmolat, el teu esguard! 5 de març de 2011 a les 10:59 Helena,Ho aprenc en altres llocs. 5 de març de 2011 a les 12:56 Sol rajant Ja heu trobat els toros? Pairar-se La sarment de la Pauleta Anar a parar al Pujolet O predicar o deixar el Sant Crist! Un sarpat Jugar a petanga Fa un dia enxixat Anar a Manlleu Quan Santa Bàrbara porta capell, pluja pel clatell... El sabater de baix 80 anys del primer curs de català a Sta. Coloma de... Tocats de l'os alegre El tapamorros de Mallorca La barjola de Viladrau
0.759825
curate
{"ca": 0.8776223776223776, "it": 0.0168997668997669, "sk": 0.016317016317016316, "fr": 0.005827505827505828, "pt": 0.026806526806526808, "en": 0.005827505827505828, "es": 0.050699300699300696}
http://dorcajordi.blogspot.com/2011/03/pot-nevar-en-gotes-baixes.html
macocu_ca_20230731_6_137285
Joc Ice Princess Pregnant Caring Elsa està embarassada. Avui és l'única a casa, però fa una cita per anar a l'hospital perquè l'examinin. Pots tenir cura d'Elsa en aquest dia? Si us plau, ajudi a Elsa a refrescar-se i després acompanyeu a l'hospital perquè l'examinin. Després que Elsa torni a casa, Ajudeu a preparar un sopar deliciós.
0.661052
curate
{"en": 0.09667673716012085, "ca": 0.9033232628398792}
mc4_ca_20230418_3_67854
L’esquí té nom al Pallars Sobirà: Espot i Port Ainé - El Temps L’esquí té nom al Pallars Sobirà: Espot i Port Ainé El Pallars Sobirà és la comarca amb més zones protegides de tot Catalunya. Situada al nord-oest del país, s’estén des del congost de Collegats i fins al poble d’Alòs d’Isil tot recorrent el curs del riu Noguera Pallaresa. En un marc natural incomparable, entre muntanyes altes, fauna salvatge i estanys glacials, s’hi erigeixen dues de les seves grans atraccions: les estacions d’esquí de Port Ainé i d’Espot. Tots dos equipaments estan separats per una hora en cotxe i ofereixen, més enllà de l’esquí, altres activitats com sortides amb raquetes de neu, el busseig sota el gel o la construcció d’iglús durant l’hivern i ràfting, canoes i caiacs o passejos amb cavall o quad durant l’estiu. Tant Port Ainé i Espot formen part de les valls d’Àneu, un paratge del Pirineu que compta amb racons increïbles i que s’ha sabut adaptar, a nivell turístic, al públic familiar i també als amants de la muntanya. Aquests tenen al seu abast una àmplia oferta d’activitats que permeten descobrir l’entorn, ja sigui caminant, anant en BTT o agafant les canyes de pesca i, per als més atrevits, l’escalada o el descens per barrancs. Totes elles ben maridades amb una gastronomia de temporada basada en el producte sorgit del territori. Port Ainé, família i paisatge Port Ainé és considerada, per molts, l’estació d’esquí amb la millor neu del Pirineu. Va ser inaugurada el 1986 i dissenyada partint de l’orografia del terreny del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquesta decisió s’emmarca en la voluntat d’evitar l’impacte ambiental negatiu respecte l’alt valor ecològic de què gaudeix l’indret. La seva localització, a l’àrea d’influència del municipi de Rialp, sota el massís de l’Orri (2.440 m), amb el 95% de les pistes orientades cap al nord, li confereix un microclima molt favorable. Tant, que fins i tot en temporades en què les nevades són escasses, la neu pols que s’hi acumula és òptima per esquiar-hi de desembre a abril, cosa que suposa gran part de la temporada. L’equipament compta amb gairebé 30 km de pistes i 800 metres de desnivell, que s’allarguen des del capdamunt del massís, a 2.440 metres, i fins als 1.650, on hi ha situada la cota mínima. Un dels principals trets que defineixen Port Ainé és que la majoria dels seus espais són aptes per a tots els nivells. Així, està enfocada sobretot a un públic familiar i també per a aquelles persones que s’inicien en la pràctica de l’esquí. En aquest sentit, una de les activitats de més èxit de les que ofereix el parc és el bateig de neu. Durant un matí, els participants podran prendre part en una classe teoricopràctica i un curset a la zona de l’estació dissenyada per a debutants. El pack també inclou el forfet i el lloguer del material per a tota la jornada, fet que brinda l’oportunitat de posar en pràctica tot allò que s’ha après durant el bateig. Però Port Ainé no és només per a principiants. I així ho demostra la varietat de pistes amb què compta: 6 de verdes, 4 de blaves, 11 de vermelles i 4 de negres. D’entre les 25, en destaca una: la Bellavista, que consisteix en un recorregut senzill de més de 3 quilòmetres que dona la volta a tot el perímetre de l’estació i permet gaudir d’un paisatge amb vistes immillorables. Esquí i més Per a aquells que estimen la neu però que no volen calçar-se uns esquís o una taula de snowboarding, l’estació també els ofereix altres activitats, a vegades, més relaxades. És el cas, per exemple, del Parc Lúdic i d’Aventura. Equipat amb pistes de trineu i de tubbing (dònut pneumàtic amb base de plàstic), amb dos parcs d’aventura als arbres i amb un jardí de neu, famílies senceres tindran la possibilitat de fer activitats que, a més de la neu, sumen activitat física i coneixement de l’entorn. Una altra opció que no requereix esquis són les raquetes de neu, les quals brinden l’oportunitat de gaudir de l’espai d’una manera diferent. Es tracta d’una activitat senzilla i accessible a diversos nivells i és atractiva per a famílies amb nens o per a grups d’amics. A més, podran escollir entre dues rutes. En la primera, els que hi prenguin part aniran acompanyats d’un guia oficial que els descobrirà les principals plantes i animals que viuen al Parc Natural de l’Alt Pirineu. També acompanyats d’un guia que els anirà fent explicacions del medi, els caminadors que triïn la segona opció podran realitzar una volta sencera a l’estació de Port Ainé, la qual els portarà fins als dos miradors del pic de l’Orri, des d’on podran contemplar el Pirineu en 360 graus. L’altra activitat que poden dur a terme és el Busseig Sota Gel. Pels que l’han provat, es tracta d’una de les experiències més emocionants i atrevides que s’hi poden fer, ja que hi entren en joc factors que en un primer moment podrien semblar impossibles d’unir: una alçada de 2.200 m, les plaques de gel que s’hi formen i el busseig. L’activitat, que està guiada per personal qualificat i es desenvolupa amb vestits secs que toleren les baixes temperatures del gel, assegura una vivència única pels colors que adopta la llum sota l’aigua i per com la sensació de fred t’atrapa fins al moll de l’os. Espot, 50 anys d’esquí Molt a prop de Port Ainé, i també al Pallars Sobirà, hi trobem, des de fa més de 50 anys, l’estació d’Espot Esquí. Tal com li passa a la seva veïna, aquesta també gaudeix d’una situació privilegiada als Pirineus. En aquest cas, però, es troba al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. La seva principal característica és que les seves més de 20 pistes es troben enmig de frondosos boscos de pi negre, fet que provoca que l’esquiador se senti en plena natura alpina. I més si dona un cop d’ull al seu entorn, ja que es trobarà rodejat de muntanyes de més de 3.000 metres. El 2013 Espot es va convertir en la primera estació d’esquí i muntanya del Pirineu que va obtenir el segell de qualitat turística “Destinació de Turisme Familiar”, atorgat per l’Agència Catalana de Turisme. Aquesta és una característica que se suma a l’altra gran potencialitat de l’equipament: compta amb tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals. Així, Espot té la capacitat de combinar el públic familiar, els esquiadors novells i els experts que busquen sensacions trepidants. A Espot, així com a Port Ainé, els visitants poden debutar en la pràctica de l’esquí gràcies al bateig de neu, gaudir d’un parc amb pista de trineus i tubbing, un jardí de neu i també la pràctica de les raquetes de neu. Els dos itineraris perfectament senyalitzats que s’hi poden dur a terme són, per una banda, el de Les Picardes, que consisteix en una volta des de la cota 2.000 de l’estació i fins a la Bassa per la zona anomenada Clots de la Bassa. Des d’allà, es pot observar la vegetació i l’imponent pic de Les Picardes. I per l’altra, el de la Creu de l’Eixol, que també parteix de la cota 2.000 i arriba fins a un espectacular mirador del Pirineu i de la vall contigua anomenada Quatre Pins. La cursa vertical d’Espot Una de les joies de la corona d’Espot és la seva cursa vertical. I és que la població situada a només 2 km s’ha convertit, des de la posada en marxa del centre de Trail Running del Pirineu, en un paradís per a tots els apassionats de les curses de muntanya i el senderisme. Així, tots aquells que vulguin prendre part en un km vertical envoltats de muntanyes de 3.000 metres, només s’han de descarregar l’aplicació. Un cop obtinguda, podran competir, en qualsevol moment, sols o acompanyats, ja no sols contra ells mateixos, sinó també amb la resta de competidors que ja l’hagin realitzat. Hi ha, però, dues condicions: fer-la durant la temporada d’esquí i sempre que la meteorologia ho permeti. El Pallars Sobirà, a banda de neu, també gaudeix de racons increïbles. Un d’ells és el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, que la comarca comparteix amb l’Alta Ribagorça, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà. És, segons els experts, la representació més genuïna de l’alta muntanya pels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que l’habita. A més, els pobles que l’envolten han conservat un ric patrimoni històric i cultural que també paga la pena visitar. La millor manera de descobrir les seves muntanyes, valls, estanys com el Monestero o Subenuix i veure animals com l’isard, el gall fer, la marmota o el trencalòs és a través d’excursions per les seves rutes. D’aquesta manera, els que hi prenguin part quedaran meravellats amb l’estany de Sant Maurici i el pic dels Enamorats, les agulles d’Amitges, el Potarró d’Espot, que uneix les valls d’Espot i Sant Nicolau, el bosc de la Mata de València, on hi ha el parc d’avets més gran de la península Ibèrica, la Vall de Peguera o, per últim, els estanys de Mainera. Tots aquests racons són només un tastet imprescindible de l’únic paratge de tot Catalunya que compta amb la distinció de Parc Natural. Una dieta de muntanya No hi ha millor manera per refer-se d’una intensa esquiada, caminada o cursa per la muntanya que amb un bon àpat. I, en aquest aspecte, el Pallars Sobirà tampoc no decep. I és que en poden gaudir tant els amants de la cuina més tradicional, basada en els productes que sorgeixen de la muntanya i amb plats generosos per aquells que tinguin ganes d’atipar-se, i també de la més moderna, que parteix i reescriu les receptes més tradicionals per buscar-hi noves textures i sensacions. El Pallars Sobirà va ser, durant molt temps, una comarca aïllada. Aquest fet ha provocat que la seva gastronomia s’hagi vist reduïda als aliments que podia produir ella mateixa. Com a conseqüència, els aliments dels plats estrella contenen els bolets, les carns de xai, porc i vedella i de caça i els formatges. En són exemples, la girella, un embotit fet amb estómac de corder; el tupí, un formatge fet amb llet d’ovella i aiguardent; l’escudella coneguda com la vianda; l’arròs amb carreretes, el més conegut de la cuina pallaresa i, per últim, el palpís, també fet a base de corder. A tots aquests imprescindibles no hi poden faltar alguns dels monuments que s’hi alcen: el castell dels Comtes de Pallars, les esglésies de Sant Serni de Baiasca, Sant Pau i Sant Pere o de Santa Maria de Ginestarre per als amants de les pintures murals i romàniques. I aquells que vulguin conèixer altres tradicions i més història del Pallars Sobirà no poden deixar de visitar la Serradora d’Àreu, els Salins de Gerri de la Sal o el desplobat medieval de Santa Creu de Llagunes.
0.874349
curate
{"ca": 0.997598232298972, "de": 0.0024017677010279566}
https://www.eltemps.cat/article/5715/lesqui-te-nom-al-pallars-sobira-espot-i-port-aine
racoforumsanon_ca_20220809_1_179617
El 2 de novembre, Rockstar Games ens oferirà el primer vídeo de la nova entrega de Grand Theft Auto. En el seu habitual secretisme, encara no sabem quan sortirà a la venda, però possiblement sigui cap a finals del 2012 o principis del 2013. EL NOU TRÀILER JA ES POT VEURE AL WEB OFICIAL DE ROCKSTAR!!! http://www.rockstargames.com/ El web oficial de Rockstar Games acaba de despertar l'interès dels jugadors amb l'anunci del primer tràiler de Grand Theft Auto V per al proper 2 de novembre del 2011. Amb un logotip de grans proporcions i un simple "Trailer 11.02.11", la companyia desenvolupadora de videojocs ha acabat amb els rumors sobre la pròxima entrega de la prolífica saga de màfies, conducció i acció.Veient només el teaser amb imatge, no és possible discernir què s'amagarà darrera de la cinquena entrega numerada de la saga. Rockstar utilitza números romans i la paraula "Five" per catalogar aquest nou lliurament, al que afegeix tons verds amb cercles dins de la lletra. Segons els rumors, GTA V podria ambientar-se en la ciutat de Los Santos, mostrada per primera vegada en Grand Theft Acte Sant Andreas.Tampoc hi ha dades sobre les plataformes de destinació del joc. Previsiblement arribarà a Playstation 3, Xbox 360 i PC, encara que s'ha especulat amb l'arribada d'un joc de la sèrie a Wii U. La presentació de Grand Theft Auto V coincideix amb el desè aniversari del llançament de Grand Theft Auto III a Playstation 2. El tercer lliurament de la sèrie també s'estrenarà en dispositius mòbils amb iOS i altres sistemes. Primer tràiler del Grand Theft Auto V!! Segon tràiler I si encara voleu veure més, en aquest enllaç podreu veure unes magnífiques captures de pantalla. Això serà un puto espectacle... fa molt que pràcicament no jugo, però aquest cau segur! El col·lega apretant la cama wàter avall.... Jo també fa anys que no he jugat a cap videojoc, el darrer va ser el GTA San Andreas. Jo sense GTAs no tenc motius per jugar. Jo el IV però tant a XBOX com a PS3 se'm relentitzava massa, hi apareixia un efecte xungo que es deia popping que feia que les textures triguessin molt a carregar quan anava a molta velocitat pel mapa... espero que s'hagi resolt. Uff... pel que veig tant la PS3 com la Xbox360 tenen fama d'espatllar-se molt fàcilment i anar fatal... Molt, la PS3 més per això. Al final vaig acabar jugant amb la XBOX.
0.849496
curate
{"ca": 0.9742268041237113, "ja": 0.02577319587628866}
cawac_ca_20200528_11_37900
Projecte de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, l'objectiu del qual és “afavorir l’entrada de Vilafranca en la societat de la informació i el coneixement tot aprofitant el seu potencial de creixement i d’integració, de forma que incideixi en la millora de la qualitat de vida de les persones i en el desenvolupament sostenible de la ciutat. El web d'aquest organisme aspira en convertir en referent dins l'àmbit de les Telecomunicacions a Catalunya, aglutina els/les professionals d'aquest sector, i ofereix recursos com l'agenda d'esdeveniments i formació. Aquest òrgan regional de govern de Denver promou la cooperació entre les administracions dins l'àmbit regional. Ha posat en marxa diversos programes de teletreball, per tal de millorar la rendibilitat de les empreses, i alhora reduir els nivells de contaminació (en anglès). MIRTI, Model of Industrial Relations in Telework Innovation , va ser un projecte de desenvolupament de directrius reguladores per tal d'estructurar i reglamentar el teletreball a Europa, amb el suport de la comissió europea. Es pot consultar els informes i resums dels acords en vàries llengües. ISdAC és l'acrònim de l' International Society DisAbility Challenge , associació internacional sense ànim de lucre que promou l'opció del teletreball entre les persones discapacitades (web en anglès i neerlandès).
0.884273
curate
{"ca": 1.0}
http://punttic.cat/taxonomy/term/2718?page=2
cawac_ca_20200528_10_73901
Aquest dijous a les 17,30 hores s’inaugurarà el pas soterrat per a vianants de la Plaça dels Carros. El pas soterrat ha tingut un cost de més de 3 milions d’euros i es va iniciar el maig de 2011. Una obra que ha vist endarrerida la seva finalització en diverses ocasions, així com un cop finalitzada el passat mes d’octubre no es va obrir per manca de subministrament elèctric. Les obres del pas a nivell de la Plaça dels Carros resten pendents de la segona fase, que amb un pressupost de 5 milions hauria de permetre el pas de vehicles, malgrat no té data d’inici en no disposar encara de consignació pressupostària. El mateix succeeix amb la més que necessària segona fase de la remodelació de l’Estació de Tarragona, adreçada principalment a la supressió de barreres arquitectòniques per a les persones amb mobilitat reduïda, amb la instal•lació d’escales mecàniques i amb l’ampliació de les andanes, entre d’altres obres. JBL, no sigui catastrofista, en realitat el pas crea una oferta plutifuncional: pixadero, picadero, dormitori, sala d'exposicions per a grafiteros, punt d'intercanvi comercial per a trafiques, àrea de negocis per atracadors, espai de sexualitat oberta al servei de violadors, etc, etc. A Reus ja ho haurien proclamat arreu del món. JBL 21/12/2012 07:17 Ja tenim un urinari gran, ben ventilat i luxòs. I no descarto que més d'un, ja posats, també ho faci servir de comuna. Perfecte!
0.815066
curate
{"ca": 0.9806451612903225, "ru": 0.002150537634408602, "it": 0.013620071684587814, "zh": 0.0035842293906810036}
http://www.tottarragona.cat/ca/urbanisme/13029-aquest-dijous-sinaugura-per-fi-el-pas-soterrat-de-la-placa-dels-carros.html
mc4_ca_20230418_3_156324
A gust amb la vida - Anna Gavalda | Grup62 Sinopsi de A gust amb la vida: En Simon, la Garance i la Lola, tres germans que ja han passat de la trentena, intueixen que la celebració del casament del seu cosí serà d'allò més avorrida i pesada. Així, de sobte, just quan la cerimònia comença, decideixen escapolir-se i agafar el cotxe per anar a visitar el seu germà petit, en Vincent, que treballa com a guia turístic en un antic castell. Al llarg d'unes hores, els quatre s'oblidaran dels fills, les parelles, els divorcis i les mil i una mundanitats quotidianes per reviure els temps feliços de la infantesa, un darrer dia meravellós robat als altres en el qual seran capaços de recuperar la sinceritat i complicitat de la seva infància. Sobre l'autor de A gust amb la vida Data de publicació: 13/05/2010 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-6628-8 | Codi: 387770 | Format: 1 x 1 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: El Balancí | Traductor: Oriol Sánchez Vaqué 9788429766288 Totes les opinions de A gust amb la vida
0.79639
curate
{"ca": 0.9872673849167483, "en": 0.012732615083251714}
https://www.grup62.cat/llibre-a-gust-amb-la-vida/94938
oscar-2301_ca_20230418_0_146137
Totes les categories Cistelles ecològiques Verdura ecològica Fruita ecològica Selecció de Nadal Regal eco Pasta i brou ecològica Pa i farina Proteïna vegetal Lactis i ous Cereals i llegums Galetes i mueslis Conserves ecològiques Algues i bolets Fruits secs i llavors Sal, oli i especies Mel i edulcorants Cafè i xocolata Postres Snacks Sucs i begudes Vi i cervesa Carn i embotits Herbes medicinals - - Shoti Maa - - Artemis - - Herbes del Molí Complements Sense gluten Bebès Superaliments Alimentació anticàncer Línia Esport Cosmètica i higiene Comerç Just Neteja llar Llar ECOlibreria - - Ecología aplicada - - Outlet - - Alimentació alternativa - - Salut i benestar - - Ioga i filosofia oriental - - Creixement personal - - Packs regal Sense lactosa Selecció vegana Zona SQM Oli per a massatge Inici Cosmètica i higiene Oli per a massatge Oli per a massatge Referència: GI28 10,50 € per Unitat Envàs 250 ml Quantitat  Afegir al carret Afegir a la llista de desitjos Compartir Compartir Tuit Pinterest attach_money En comprar aquest producte pots acumular fins a 2 ecopunts. Total cistella 2 ecopunts que es pot convertir en un cupó de 0.20 €. Més informació Sobre la marca Ingredients: Prunus dulcis oil, Helianthus annus oil, Calendula off., Hypericum perforatum, Arnica montana, Eucalyptus globulus oil, Camphor. Es recol·lecten les plantes fresques i es maceren amb oli d’ametlles. Aquest oli està indicat per a dolors reumàtics, contusions, esquinçaments, alhora que protegeix la pell. És antiinflamatori, antisèptic, cicatritzant, estimulant, vasodilatador i balsàmic. Productor: Giura. Certificat de cosmètica ecològica bio.inspecta. Cosmètics Giura-Tort neix a Calonge (Girona) en 1992, produint formulacions pròpies que aviat van aconseguir una gran acceptació. El seu tap de suro les fa fàcilment reconeixibles. De producció artesanal, en general a partir de cultius ecològics propis, actualment els seus productes estan certificats per bio.inspecta. Referència GI28 Envàs 250 ml Productes relacionats Afegir Productes Relacionats a la línia setmanal Afegir a la llista de desitjos Vista ràpida Exhaurit Giura Oli personal Per a ús íntim i de parella. Envàs 50 ml. Preu 17,19 € per Unitat add_shopping_cartAfegir al carret Disponibilitat: Esgotat Afegir a la llista de desitjos Vista ràpida Artemis Tisana antiestrès Capsa amb 20 sobres Preu 2,62 € per Capsa add_shopping_cartAfegir al carret Disponibilitat: 2 In Stock Afegir a la llista de desitjos Vista ràpida Masaje antiestrés Aquest llibre li permetrà realitzar exercicis per descarregar tensions i també coneixerà com aplicar-se un automasaje.
0.62362
curate
{"ca": 0.8600469116497264, "pt": 0.007036747458952306, "nl": 0.008209538702111024, "en": 0.06919468334636435, "es": 0.04534792806880375, "it": 0.010164190774042221}
https://www.ecoalimentaria.es/ca/cosmetica-i-higiene/939-oli-per-a-massatge.html
mc4_ca_20230418_11_732581
Lleó i Astorga | miquelcolomer ← Terra del Pa, Terra del Vi Les coses van sortint → Pàgina d'inici » Dietari » Lleó i Astorga Lleó i Astorga Posted on 20 Agost 2015 by miquelcolomer Sortida cap a Lleó (no estic segur que es pugui dir així, però ho dic) a quarts de nou. 142 quilòmetres des de Zamora. Com que l’autovia Ruta de la Plata (Gijón-Cadis) és ja del tot acabada -el tram que faltava, entre Zamora i Benavente, l’inauguraren aquest juny passat-, el trajecte es fa amb a penes hora mitja. La magnificència de l’Hostal San Marcos, sala capitular i claustre inclosos, la brillantor de la Catedral, excelsos vitralls, Plaça Major, Gaudí i la Casa Botines, efígie discreta de l’arquitecte, cap cot llibreta i ploma de prendre notes, absent del que ocorre al seu voltant i encara més d’aquells/es -sobretot- que s’asseuen al seu costat per a la inevitable selfie. Bé. Basílica san Isidor, tresor romànic. Bona acollida lleonesa, cal dir-ho, fins i tot quan a la conversa de restaurant apareix lògicament el gran tema de Catalunya. La independència els sabria molt de greu. No entenen ni saben, ni volen saber res. Ja ho sabem. El to, però, és ben amable i el dinar molt més que correcte. Després del cafè, Astorga, a menys de 40 minuts de distància. Més Gaudí, esclar. I també la catedral, del tot eclèctica. Normal si tenim en compte que la construcció s’allargà més de tres segles. La façana, per exemple, és del tot barroca. Passejada tranquil·la, després, fins a l’ajuntament, també de façana barroca en què cada hora els cèlebres “maragatos” articulats (Astorga és capital de la Maragateria) fan veure que repiquen la campana. I l’Ergàstula romana (presó d’esclaus). Cafè tot seguit a la veïna plaça Santocildes. Tranquil·litat d’aquesta hora de mitja tarda abans de decidir el regrés cap a Zamora des d’on teclejo amb incomoditat aquestes quatre ratlles havent sopat. Incomoditat d’escriure a la pantalla del telèfon. Dia d’una claror fantàstica i de temperatura gairebé agradable. Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari i etiquetada amb campanar, Casa Botines, claror, Ergàstula, Gaudí, hostal San Marcos, plaça Santocildes, vitralls, Zamora. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. One thought on “Lleó i Astorga” Ramon Batalla ha dit: 20 Agost 2015 a les 11:57 am | Resposta RT @RevistadeCat: La Unió Europea hauria d'aplicar el 155 a la Moncloa. 43 minutes ago Adéu, Espanya miquelcolomer.cat/2017/09/20/ade… https://t.co/Vs9y2hgxHV 3 hours ago
0.781319
curate
{"ca": 0.8714579055441478, "es": 0.02915811088295688, "fr": 0.00944558521560575, "en": 0.06899383983572896, "pt": 0.020944558521560575}
https://miquelcolomer.cat/2015/08/20/leo-i-astorga/
macocu_ca_20230731_2_15686
Premis d'Arquitectura al COAC Alt Empordà La Delegació del COAC a l'Alt Empordà exposa els Premis d'Arquitectura de les comarques de Girona 2014 a la sala de la seu de Figueres, Plaça de l'Església, 6 de Figueres. La inauguració tindrà lloc el 14 de novembre a les 20 h. en un acte presidit per l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip i el delegat del COAC a l'Alt Empordà, Antoni Vilanova. L'exposició ensenya les 31 propostes seleccionades en l'edició d'enguany dels premis.
0.757695
curate
{"ca": 1.0}
racoforumsanon_ca_20220809_1_651332
La CUP es reubica i mira Colau21 DESEMBRE 2015Quico SallésNomés queden dues reunions per tancar el cicle de converses entre JxSí i la CUP. La casualitat ha volgut que siguin just després de les eleccions espanyoles que han atorgat la victòria a la confluència d’En Comú Podem que defensa el referèndum. Uns resultats que han fet mirar amb una mica més de perspectiva la situació i l’estratègia de cara l’assemblea del 27D. La CUP s’ha reubicat gràcies al 20D tot mirant el fenomen de En Comú Podem i, més concretament el magnetisme d’Ada Colau.Els resultats a Catalunya van fer reaccionar immediatament la CUP que a una setmana de l’assemblea va remetre un comunicat a la una de la nit, amb el que insistia a Junts pel Sí per tal que presentés un candidat alternatiu a Artur Mas per presidir la Generalitat. Segons la tesi de la CUP, el resultat del 20D a Catalunya, amb En Comú Podem i ERC a dalt de tot del podi també obliga els junters a “millorar el pla de xoc”.Aprofitar el desconcertLes reaccions han continuat a través de diverses veus influents en la biosfera cupaire. Per exemple, l’antropòleg Manuel Delgado, que va tancar la llista de la CUP el 27S, ha escrit al seu Facebook que En Comú Podem ha arrabassat vot a la CUP i que “la situació d’inestabilitat política que s’augurà a Espanya fa imminent un acord CUP-Junts pel Si i una represa -ara ja irrevocable- del procés”. Per a Delgado, cal aprofitar que “davant no hi ha ningú”.“Hi ha un gran caos sota el cel, la situació és excel.lent”. Aquesta ha estat la frase del diputat Albert Botran que ha manllevat a Maria Del Pilar per glossar el resultat del 20D. Botran, membre de Poble Lliure, sector més partidari a l’acord amb JxSí. De fet, moltes de les veus cupaires abonen la teoria que el desgavell del resultat electoral és una oportunitat per bastir la república.Pressió cap a ERCAltres veus dins la CUP insisteixen que no es pot investir president el cap de files d’una formació que és la cinquena força política a la demarcació de Barcelona. “Els resultats enforteixen els que no volen Mas ni en pintura”, afegeixen les mateixes fonts. Per això, molts cupaires miren ara ERC per tal que colli dins JxSí i ajudi a canviar el candidat en pro d’un acord.Front popular pel referèndum?Per altra banda, els sectors més escorats a l’esquerra de la CUP també sospesen a l’assemblea de diumenge bloquejar una virtual investidura de Mas per anar a eleccions al març. Aquesta estratègia passaria per agrupar en un mateix front els colauistes, ERC, la CUP i els grups que els hi fan suport al voltant del dret a decidir o el referèndum.Una possibilitat que dirigents d’En Comú Podem miren amb més que simpatia. Fins i tot, els confluents destaquen que la CUP va posar sobre la taula de l’acord amb JxSí la possibilitat d’entesa amb Catalunya Sí Que Es Pot. Una idea que es manté oberta perquè una de les quatre preguntes que es formularà a les bases cupaires durant l’assemblea és si farien costat a negociar una investidura amb JxSí amb dues abstencions de CSQP.Una confluència sobiranista que podria arribar a la majoria social que ara hauria quedat curta amb el procés de ruptura. Així mateix, els spin-doctors d’aquesta teoria calculen que el suport al referèndum podria ser ampliat al Parlament gràcies a CDC que no hi podria renunciar. Comptat i debatut, els impulsors d’aquesta estratègia contemplem que el referèndum tindria el suport i amb escreix dels dos terços de la cambra.http://www.elnacional.cat/ca/la-cup-es-reubica-i-mira-colau/ La CUP porta mesos mirant Colau, ja li van regalar un vot de franc per la seva investidura com alcaldessa, no és nou d'ara Cert !
0.883081
curate
{"ca": 0.9983411667127454, "de": 0.0016588332872546309}
naciodigital_ca_20220331_0_246095
"El govern espanyol avisa a Catalunya que, en el cas d'independitzar-se, els seus ciutadans no podran concursar a Gran Hermano", ha dit aquest matí El Mundo Today. És la última notícia falsa d'aquest diari satíric, que està corrent per la xarxa, i que redacta en to de broma una roda de premsa de Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol. L'article explica la preocupació d'Artur Mas davant d'aquesta "nova amenaça" i posa en boca de Mercedes Milà, la presentadora del concurs, que "Catalunya és una peça fonamental de Gran Hermano". El text acaba dient que el govern central no descarta "que acabi sent l'audiència la que decideixi el futur dels catalans, que de moment estan nominats per culpa dels seus propis representants". La broma ve precedida per la polèmica que ahir va sacsejar la xarxa, davant dels sis catalans que participen en la nova edició del concurs de Telecinco.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/noticia/94352/catalans-no-podran-entrar-gran-hermano-si-independitzen-mundo-today
racoforumsanon_ca_20220809_1_487555
Veient l'interès que genera aquest tema, crec que és una bona idea dedicar-hi un fil. Aquí podem anar recopilant anècdotes, curiositats, imatges, mapes, vídeos, bibliografia, enllaços d'interès i comentaris diversos sobre el conflicte que va sacsejar el món entre el 1939 (1937 en el cas de l'Àsia) i el 1945. Evidentment, també s'hi poden enllaçar fils relacionats que parlin de temes concrets sobre la WWII.Fils relacionats:https://www.racocatala.cat/forums/fil/195247/14-armes-secretes-mes-estranyes-impactants-dels-nazis https://www.racocatala.cat/forums/fil/204558/franco-limperi-japones-damics-enemics Corsaris alemanysL'entrada que llegireu a continuació és conseqüència d'una curiositat que vaig descobrir sobre la segona guerra mundial. Sens dubte la guerra de les sorpreses, ja que per molt que un pugui llegir sobre ella, sempre s'acaben descobrint fets curiosos. Buscant informació sobre batalles navals, vaig topar amb els coneguts com corsaris alemanys. Em va resultar xocant que en ple segle XX i durant una de les guerres més importants de la història, hagués lloc a aquests fets. Però a grans mals, grans remeis, i moltes van ser les tàctiques utilitzades per tal de guanyar aquesta cruenta guerra. I un d'aquests vaixells va jugar un paper molt important en el desastre britànic a Singapur. Vegem.ORIGEN DELS VAIXELLS CORSARISUna de les primeres coses a assenyalar i que molts sabreu, el trobem en la comparació de la flota de guerra alemanya (Kriegsmarine) amb la britànica (Royal Navy). No hi havia color. És cert que els alemanys van desenvolupar vaixells veloços i potents, però el seu nombre era molt inferior a la Royal Navy. Alguns vaixells germans van recórrer les aigües de l'Atlàntic a la recerca de preses, com ara el Graf Spee, el Gneisenau i el Scharnhorst, però a la llarga la flota britànica s'acabava imposant.Els alemanys van intentar pal·liar aquesta inferioritat amb els coneguts com U-Boat, flota de submarins que van atacar els vaixells mercants aliats durant tot el conflicte. La idea era simple; N'hi havia prou amb situar diversos submarins (anomenats rajades de llops) a les principals rutes comercials a les illes britàniques. Però aquesta tàctica es va complementar transformant un seguit de creuers lleugers en vaixells de guerra. D'on van treure la idea? Viatgem a la primera guerra mundial.Submarí O-Boat alemany, terror dels combois aliatsEn aquest terrible conflicte, els submarins alemanys també van ser un maldecap per als britànics. Els mateixos sortien a superfície prop de les seves víctimes, els amenaçaven i segons les regles de guerra, la tripulació havia d'abandonar el vaixell abans de procedir al seu enfonsament. Per evitar aquest degoteig incessant de captures, els aliats van prendre diverses decisions. La més coneguda va ser la de crear un sistema de combois escortats per vaixells armats (a l'estil del comerç espanyol amb el continent americà a l'edat moderna), però hi va haver una altra menys coneguda. Es tractava de camuflar vaixells amb armament i utilitzar-los com esquer per atraure els submarins. En sortir a la superfície i apropar-se, els vaixells apuntaven els seus canons i manaven en orris al submarí. Aquests vaixells, coneguts com vaixells Q, van causar les suficients baixes com perquè els alemanys els utilitzessin com a excusa per aplicar la seva política d'atac sense restriccions. Assenyalar també que els alemanys també van fer ús de vaixells corsaris durant aquest conflicte.Vaixell Q britànic HMS TAMARISKTornant a la segona guerra mundial, els alemanys van pensar en fer el mateix i en situar aquests vaixells al llarg dels oceans Atlàntic, Índic i Pacífic. Per a això van adaptar un total de 10 creuers auxiliars seguit d'un altre adaptat posteriorment. Les cobertes van ser reforçades per allotjar canons de variats calibres, tubs llançatorpedes, equip per al llançament de mines i un hidroavió de reconeixement per a l'albirament d'objectius.Però els nazis sabien per endavant que aquesta força era irrisòria per fer front a la Royal Navy. Realment no buscaven això. La seva missió principal era la de sembrar el pànic i provocar que importants recursos navals haguessin de ser desviats cap a les llunyanes aigües de l'Atlàntic sud o d'Àsia. D'aquesta manera aquests recursos no podrien ser utilitzats en defensar les aigües de l'Atlàntic nord i els submarins ho tindrien més fàcil a l'hora d'atacar els combois britànics. A més, aquest degoteig podria reflectir la debilitat britànica a Àsia i animar els japonesos a emprendre grans ofensives, alguna cosa que va acabar passant.Abans de passar a la següent secció, aquests van ser els noms dels vaixells utilitzats per a tal fi.Atlantis, Hansa, Komet, Kormoran, Michel, Orion, Pinguin, Stier, Thor, Widder i Togo (vaixell de guia per a caces nocturns). Aquest últim cas és especial ja que la seva vida com corsari, sota el nom de Coronel, va ser curta i sense captures.Vegem ara els casos de tres d'ells pel particular de les seves accions.Pinguin I KormoranAquests dos vaixells amb noms d'animals van jugar un paper cridaner en l'àmbit corsari.HMAS Sydney, enfonsat pel KormoranEl Kormoran, va passar a la fama principalment a causa del combat suïcida que va lliurar amb el creuer lleuger australià HMAS Sydney. L'artilleria del mateix era superior al Kormoran i cal assenyalar que es tractava d'un dels vaixells tecnològicament més punters de la marina australiana. Sabent que el navili alemany estava obtenint captures al voltant de les aigües australianes, es va decidir a fer servir el Sydney com escorta dels combois.El Kormoran intentava evitar en la mesura del possible a aquells combois escortats per navilis armats, però al novembre de 1941 tots dos vaixells es van topar de morros. I arribats a aquest moment, el Kormoran es va llançar de manera suïcida a pel Sydney. Malgrat que tot feia presagiar que l'alemany s'aniria en orris, el que va passar va ser molt cridaner: Els dos vaixells van patir danys greus. El Sydney, per a horror de la flota aliada es va anar en orris i el Kormoran es va allunyar de l'escena fumejant. Després d'observar que els danys eren irreparables, la tripulació va abandonar el vaixell i el va enfonsar per evitar que caigués res en mans aliades.Felix Kruder, capità del Pinguin, vaixell corsari amb major nombre de baixes en el seu haverEl cas del Pinguin va ser també cridaner per ser el navili que major nombre de baixes va fer a la flota aliada. Va capturar 16 vaixells (molts d'ells eren baleners noruecs que operaven al voltant de l'Antàrtida) i va enfonsar a 12 (4 d'ells per l'esclat de mines). En total, el botí capturat i enfonsat va superar les 150.000 tones. Com us podeu imaginar, aquest navili es va convertir en un maldecap per a la flota aliada i van ser variats els recursos que es van destinar a la seva captura. Però el vaixell, capitanejat per Felix Kruder va seguir campant al seu aire pels oceans Atlàntic, Índic i Antàrtic. Però, una de les seves últimes víctimes, el porta contenidors British Emperor, va donar un avís d'emergència abans d'enfonsar-se, el que va atreure al creuer HMS Cornwall. Un dia després, el Cornwall va envoltar l'Pinguin i després de diverses andanades, el va deixar fora de combat. La tripulació va decidir abandonar el vaixell en bots salvavides, però el seu capità, l'esmentat Felix Kruder, fent honor al seu vaixell, va decidir enfonsar-se amb ell. Queia així un dels majors mals de cap alemanys per als aliats en l'hemisferi sud.ATLANTIS, Automedon I SINGAPURArribem al Atlantis, navili corsari que va arribar a ser el més famós causa de les seves accions, capturant important informació secreta dels aliats.I és que a les gairebé 150.000 tones que va capturar / enfonsar cal sumar-li una multitud de llibres de codis i un informe sobre el mal estat de les defenses de Singapur, enclavament importantíssim britànic en el sud-est asiàtic.Creuer auxiliar Atlantis, navili corsari que va segellar el destí de SingapurL'11 de novembre de 1940, en els estrets de Java enfront de Sumatra (Indonèsia), l'Atlantis es va albirar a vaixell de càrrega britànic Automedon. Després aproximar prou, treure el cap els canons i el va obligar a rendir-se. Ràpidament un destacament de marins va assaltar el vaixell i va començar a buscar documentació. A la caixa forta del mateix, a més de llibres de codis navals, van trobar un tresor de valor incalculable.I com ja he deixat caure, es tractava d'un informe pessimista sobre el mal estat de les defenses de Singapur. A més s'afegia que la Royal Navy no es trobava amb la suficient força per poder defensar satisfactòriament Singapur al cas que fos necessari. Si a això li sumem un recompte de les forces disponibles i les defenses existents, estem davant d'un secret d'estat que sota cap concepte havia de caure en mans enemigues.AutomedonSS AutomedonL'informe, que havia d'acabar en mans del comandant en cap de l'Extrem Orient, Robert Brooke, no va ser llançat per la borda per la tripulació (tenien ordre de fer-ho en cas de perill). Ja sigui per la rapidesa alemanya o pel descuit, això no es va fer malgrat que els britànics van pensar que sí a l'assabentar-se del destí del vaixell. És per això que no van fer cap modificació al respecte.Què fer amb semblant informe? El capità de l'Atlantis, Bernhard Rogge, ho tenia clar. Després de consultar amb el seu agregat naval, l'informe va acabar arribant a les mans de les autoritats japoneses. Aquestes, després d'observar la veracitat del mateix, van decidir planejar un atac a Singapur.Bernhard Rogge, capità de l'AtlantisAl febrer 1942, després de l'entrada a so de bombo i platerets del Japó en el conflicte mesos abans, aquests van assaltar l'enclavament de Singapur. El seu nombre era tres vegades inferior als britànics, però amb les dades de l'informe, l'assalt va ser un èxit. Si us dic que aquesta caiguda és considerada com una de les majors derrotes britàniques de tots els temps, us podreu fer una idea de la magnitud del desastre. Més De 80.000 britànics van ser fets presoners, els japonesos van capturar abundant material de guerra i es van fer durant algun temps amb el control dels mars del sud-est asiàtic.Per l'obtenció i lliurament d'aquesta documentació, els nipons van condecorar a Rogge amb una espasa de Samurai, un honor que només rebre 3 alemanys durant la guerra: Hermann Goering, Erwin Rommel (Guineu del Desert) i el propi Bernhard Rogge.XIFRES TOTALSFem un petit resum de les xifres totals que aquests vaixells van arribar a tenir en el seu haver. He intentat consultar diverses fonts i la veritat és que les xifres (sobretot les de tonatge) varien, però aquí us presento les que m'han semblat més consistents:CONSEQÜÈNCIESLa pregunta crec que no sorprendrà a ningú: ¿Van jugar aquests vaixells un paper important?La resposta lògicament depèn de quin d'ells. Si ho veiem globalment, la captura de l'informe sobre el mal estat de les defenses de Singapur, lligats a l'enfonsament d'un tonatge important ens fa pensar que van tenir un èxit més que raonable en el conflicte. Però és cert que la manca de més suport per part d'Alemanya i la falta d'una estratègia conjunta van poder evitar que el seu mal fos més gran.Tanmateix, el incordi per als britànics va ser més que evident i els recursos assignats a la seva captura van donar una mica més de temps a l'Atlàntic als nazis; Fins a l'arribada dels nord-americans, és clar. Zones operatives dels diferents corsaris:Se'n va fer una pel·lícula i tot del corsari més famós, l'Atlantis.
0.892028
curate
{"ca": 0.9978997112102914, "nl": 0.002100288789708585}
mc4_ca_20230418_15_90754
La subhasta de '1 in 11' a Sotheby’s recapta més de 3 milions d'euros - FC Barcelona HomeClubNotíciesLa subhasta de '1 in 11' a Sotheby’s recapta més de 3 milions d'euros La subhasta de '1 in 11' a Sotheby’s recapta més de 3 milions d'euros La sessió ha tingut lloc aquest vespre a la seu de Sotheby’s a Londres i els seus fons serviran per impulsar projectes educatius de la mà de l’Unicef a Bangla Desh, el Nepal i Indonèsia Edmilson, amb la pilota del projecte dissenyada per Murakam i signada per Messi / VÍCTOR SALGADO - FCB L’esperada subhasta del projecte ‘1 in 11’ ha tingut lloc aquest vespre a Londres amb un èxit de recaptació. Les 17 creacions, les dues experiències blaugrana i la pilota del projecte signada per Messi han aconseguit sumar al voltant dels 3 milions d’euros. Uns diners que aniran directament a l’Unicef per impulsar projectes educatius que fomentin l’educació a través de l’esport a Bangla Desh, el Nepal i Indonèsia. L’objectiu és contribuir rebaixar la xifra de 58 milions d’infants que no tenen l’oportunitat d’anar a l’escola, és a dir, 1 de cada 11 al món. La sessió ha començat puntual a les 20.30 (hora catalana) a la seu londinenca de Sotheby’s. A més de representants de l’Unicef i de ROTA, per part de la FC Barcelona hi han assistit els directius i vicepresidents de la Fundació, Ramon Pont i Ramon Cierco, a més del directiu Silvio Elias i l’exblaugrana José Edmílson, que ha estat el representant de l’àmbit esportiu. A la subhasta han assistit unes 250 persones i les licitacions han estat tant presencials com per telèfon i ‘on line’. L’alte ha estat caracteritzat per un ambient festiu i distès. La subhasta ha començat trencant el protocol fent pujar a José Edmilson a la tarima per fer els 11 tocs característics del projecte, amb la pilota especialment dissenyada per Murakami i signada per Leo Messi. Les obres blaugrana a subhasta Els artistes que han participat en aquesta subhasta solidària van ser convidats a cedir una de les seves obres o bé a crear-ne, lliurement, una de nova inspirada en el Barça. Tres d’aquests artistes (Takashi Murakami, Damien Hirst i Francesco Vezzoli) van optar per la segona via. Leo Messi, imatge del projecte ‘1 in 11’, és el protagonista de dues de les creacions. D’una banda, l’aportada per l’artista japonès Takashi Murakami, anomenada ‘Lionel Messi i un univers de flors’ (2014), en la qual l’argentí apareix envoltat d’unes flors somrients, anomenades ‘Kaikai Kiki’, molt habituals en els treballs d’aquest autor toquiota. D’altra banda, el ‘10’ del Barça ha estat també la font d’inspiració de ‘Preciosa pintura centrífuga de Messi per a One in Eleven’ (2014), signada ni més ni menys que per Damien Hirst, considerat l’artista viu més ben pagat del món. Finalment, l’artista italià Francesco Vezzoli s’ha inspirat en Gerard Piqué i en el món clàssic per crear ‘Retrat de Gerard Piqué com l’Apol·lo del Belvedere’. L’autor ha reproduït la cara del central del Barça en un bust de l’escultura de l’Apol·lo del Belvedere, icona de l’escultura romana, al qual ha afegit unes llàgrimes, signe d’identitat de la seva obra. A més de pintures, el catàleg l’han completat obres artístiques en vidre, de disseny de mobiliari i fotografies que han donat autors de prestigi internacional com Cai Guo Qiang, Dia Azzawi, El Seed, Etel Adnan, Jeff Koons, Jenny Holzer, Luc Tuymans, Manal Al Dowayan, Marc Newson, Richard Serra, Shirin Neshat, Wael Shawky, Yan Pei-Ming i Yousef Ahmad. DECLARACIONS DE GÉRARD BOUQUENET, director de captació de fons privats i aliances de l’UNICEF “Tots els que participem a ‘1 in 11’ –tant la Fundació FC Barcelona com a ROTA i l’UNICEF– estem absolutament encantats per la quantitat recaptada en la subhasta. Tots els nens, allà on visquin, tenen el dret d’aprendre, jugar i créixer, i aquesta nit l’art i el futbol s’han unit de manera única per ajudar a assegurar que més nens gaudeixen d’aquest dret”. DECLARACIONS DE RAMON PONT, vicepresident primer de la Fundació FCB “Ha estat extraordinari. És una xifra espectacular, estem molt contents. Per a la Fundació FCB és una prioritat l’aliança amb l’Unicef i per aquest motiu ens sentim molt satisfets de la difusió de la campanya ‘1 in 11’, que avui arriba al seu punt àlgid. Els valors són un llenguatge universal del qual l’esport és un fantàstic altaveu. I aquest projecte està al servei d’aquesta causa. La subhasta d’avui a Londres és un triomf per a aquells que creuen en l’esport com a eina social. Un partit en el qual la Fundació i l’Unicef no defalliran mai. L’expectació a Sotheby’s és màxima. Però avui, a més de l’art i els cracs que han inspirat les obres, els protagonistes són els infants del Nepal, Indonèsia i Bangla Desh, que tindran més facilitats per anar a l’escola i complir els seus somnis”. DECLARACIONS DE JOSÉ EDMÍLSON, exjugador FC Barcelona “Ha estat una xifra fantàstica. Aquestes són unes obres meravelloses, i els artistes tenen el mateix nivell dels jugadors del Barça, perquè són molt bons. Messi és una bona inspiració perquè porta deu anys fent coses enormes al Barça, coses sobrenaturals. La seva inspiració ha aconseguit fer unes pintures molt brillants”.
0.86195
curate
{"ca": 0.9941348973607038, "fr": 0.005865102639296188}
https://www.fcbarcelona.cat/club/noticies/2014-2015/tot-a-punt-a-sothebys-per-a-la-subhasta-solidaria-a-favor-dunicef
racoforumsanon_ca_20220809_2_655111
El nazisme espanyol ha d'entendre els resultats del referèndum vinculant que va guanyar l'independentisme: el 90% de catalans vol la independència. Han perdut la batalla. I per molt que hi insisteixin no canviaran res. I això es pot veure a cada manifestació i és que ni portant gent de fora són capaços de mobilitzar un 0'1% del que mobilitzem les forces democràtiques, o sigui l'independentisme.Que deixin doncs de fer el ridícul, que deixin de gastar-se diner públic en busos i entrepans per manifestants vinguts d'Espanya i que acceptin la derrota. No hi ha altre camí. Es per tothom evident menys per ells. Van d'un fracàs al següent perdent la dignitat en cada pas.Per no parlar dels insults als Mossos, a la democràcia, les agressions contra nens, avis, dones i homes i l'odi que es respira contra els catalans en cada manifestació. tens tota la raó. Respiren odi, però no és d'ara. Ja quan jo era petit vaig tenir l'ocasió de comprovar-ho nombroses vegades.I si, jo també crec que no eren ni 50.000 a la mani d'avui.Per cert, diuen que són "gente de paz" Avui mateix han apedregat una finestra d'un balcó que tenia penjada una estelada. També han fet un intent d'assalt al parlament i al palau de la Generalitat.Mossos d'Esquadra al nostre costat! Hauriem de crear també una milicia popular d'autodefensa. Per desgràcia amb aquesta gent, si no ensenyes les urpes, no et respecten.I per cert un altre comentari. Això de la "revolució dels somriures" d'anar regalant flors i de manifestacions de caire festiu... doncs que voleu que us digui....Ni vull regalar cap flor, ni tinc ganes de somriure ni estic de festa quan vaig a una concentració. Després de veure com ens atonyinen, ens insulten i humilien. Això de parar l'altre galta quan t'hostien... Tenim el dret de defensar-nos! ! Ànims, xato.
0.834125
curate
{"ca": 0.9927170868347339, "fr": 0.0005602240896358543, "hy": 0.0067226890756302525}
oscar-2301_ca_20230418_0_369318
Justificant del lliurament certificat, firmat electrònicament amb segell de temps i amb el detall de la firma del destinatari, enviat mitjançant un fitxer PDF. Amb tota la garantia de Correos. Es pot comprovar a través del visor de CSV (Codi Segur de Verificació) que et permet descarregar el fitxer per a verificar la integritat i autenticitat del segell de temps i de les firmes que hi conté. Avís de rebut Confirmació de lliurament per escrit, de manera que quede constància de quan i qui va rebre l’enviament. Veure països de destinació Veure països de destinació Si el teu enviament és internacional, cal que el país de destinació admetaeste servici. Països que admeten avís de rebut per a cartes Països que admeten avís de rebut per a paquets Justificant de recepció Et confirmem per escrit el lliurament del teu document telegràfic, perquè quede constància tant de la persona que el va rebre com la data i hora de la recollida. Certificació de contingut Et certifiquem el contingut del missatge enviat per burofax, que té valor de prova legal davant tercers. Es pot sol·licitar fins i tot cinc anys després de l’admissió de l’enviament. Certificacions Per a enviaments registrats, servei addicional de Certificació de lliurament perquè conste a les finalitats que calga i amb validesa legal davant tercers. Còpia certificada Com a remitent, quede’s una còpia autentificada de la seua comunicació enviada per Burofax o telegrama. Pot sol·licitar este servici en el moment de la imposició de l’enviament o posteriorment. Amb validesa legal davant tercers. Custòdia 120 mesos Sol·licita que guardem el teu enviament durant més temps, des de 60 a 120 mesos, per si durant eixe termini necessites demanar-nos una certificació de contingut. 1 <b>Registra’t a Mi Oficina</b>. És ràpid, senzill i gratuït! 2 <b>Prepara el Burofax</b> pujant el document que vols enviar en format PDF. Recorda que només pot tindre fonts vàlides o incrustades. 3 <b>Afig els destinataris</b> d’un en un, carregant un fitxer o reutilitzant destinataris d’enviaments anteriors. Sol·licita els servicis addicionals que oferix este producte. 4 <b>Fes el pagament</b> amb targeta de crèdit, dèbit o PayPal o amb càrrec a contracte de Correos. Registra’t a Mi Oficina. És ràpid, senzill i gratuït! Prepara el Burofax pujant el document que vols enviar en format PDF. Recorda que només pot tindre fonts vàlides o incrustades. Afig els destinataris d’un en un, carregant un fitxer o reutilitzant destinataris d’enviaments anteriors. Sol·licita els servicis addicionals que oferix este producte. Fes el pagament amb targeta de crèdit, dèbit o PayPal o amb càrrec a contracte de Correos. Informació del producte Descripció Amb el Burofax Premium de Correos podràs realitzar els teus enviaments més urgents amb la màxima seguretat, ja que el lliurament queda registrat davall firma del destinatari i servix com a prova amb validesa legal davant tercers. Detalls d’enviament El servici Burofax Premium permet l’enviament urgent dels teus documents més importants en qualsevol moment i sense moure’t de casa. Modalitat d’enviament. Presencial, acostant-te a qualsevol oficina de Correos. En línia i des de qualsevol part, a través del servici de Mi Oficina del nostre web. Ja només cal que ens digues on vols que el portem: Domicili del destinatari. Oficines de Correos. Apartat de Correos. Garanties i terminis d’entrega Per demora atribuïble a Correos, es torna la tarifa corresponent al Burofax sense incloure els valors afegits. Burofax nacional: Terminis per a poder formular una incidència o reclamació: mínim 1 dia i màxim 6 mesos. Condicions: el lliurament es fa el mateix dia o al matí del dia hàbil següent. El lliurament el mateix dia estarà garantit en els mesos de juliol, agost i setembre. Burofax internacional: Terminis per a poder formular una incidència o reclamació: mínim 3 dies i màxim 4 mesos. Condicions: Es permet l’enviament de burofax internacional a: Països Zona A: Europa, Turquia, Algèria, Líbia, Marroc i Tunísia. Països Zona B: Resta de països (Consulta a la teua oficina els països que l’admeten) Recorda que els terminis de lliurament només es compliran si el procés d’admissió en línia s’ha completat abans de les 13:00 i la destinació de l’enviament són localitats amb Unitats de repartiment especial.
0.688785
curate
{"ca": 0.9245104977589054, "es": 0.044821891955649916, "en": 0.00023590469450342062, "eo": 0.012974758197688134, "sv": 0.00023590469450342062, "fr": 0.007313045529606039, "de": 0.00023590469450342062, "ru": 0.004482189195564991, "ce": 0.005189903279075253}
https://www.correos.es/es/va/empreses/envia/comunicaciones-postales-para-empresas/burofax
racoforumsanon_ca_20220809_3_620096
No fer res en veure com crema una bandera espanyola, un delicte?La plataforma Enraizados insta la Fiscalia a investigar l'Ajuntament de Mataró per omissió i per permetre una estelada al balcó del consistori La plataforma Enraizados ha presentat un escrit davant de la Fiscalia General de l'Estat per tal que actuï contra l'alcalde de Mataró, Joan Mora, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Fernández, i el regidor de les CUP, Xavier Safont-Tria Ramón. Haurien comès un presumpte delicte d'omissió d'impedir delictes o promoure la seva persecució per no fer res en veure la crema d'una bandera espanyola davant del consistori. A més, la plataforma també els acusa de "no impedir" que en el balcó de l'Ajuntament de Mataró es pengés una estelada ja que, segons el seu portaveu, José Castro Velarde, es tracta d'una bandera no institucional. Segons Enraizados, el regidor de les CUP Xavier Safont-Tria va ser l'encarregat de penjar l'estelada al balcó "mentre l'alcalde i el primer tinent d'alcalde no només no ho van impedir ni denunciar, sinó que a més van participar en el fet, van fer costat als qui cridaven independència a la plaça". Castro Velarde apunta que aquest delicte d'omissió està tipificat a l'article 450 del Codi Penal i que s'hauria pogut evitar l'estelada.FONT: NACIÓ DIGITAL C's denuncia la crema de banderes espanyoles a MataróTambé acusen el seu alcalde d'enaltir "consignes independentistes" durant les festes de Les Santes 30/07/2013El portaveu de Ciutadans (C's) a Mataró, Juan Carlos Ferrando, ha denunciat la crema de banderes espanyoles durant la festa de Les Santes en aquesta localitat. A més, Ferrando ha alertat de l'actitud "clarament exaltada" per part de l'alcalde de la ciutat, Joan Mora, i del seu primer tinent d'alcalde, Joaquim Fernández en “"l'enaltiment de consignes independentistes" mentre es permetia al regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria Ramon, penjar l'estelada’al balcó del consistori davant de "la impassibilitat dels diferents representants de l'equip de govern municipal". El Portaveu de C's a Mataró ha lamentat que els òrgans de govern consistorial "permetin, i enalteixin públicament aquests fets" en comptes de "fer la seva funció de servidors públics i defensar els drets i les institucions que han jurat defensar amb el seu càrrec". Així mateix, Ferrando ha declarat que "tenir uns representant incapaços de reaccionar enfront de fets intolerables, empobreix la qualitat democràtica de les institucions" i "afavoreix, desafortunadament, la confrontació ciutadana". Juan Carlos Ferrando ha qualificat d' "intolerables" les institucions que, com en el cas del consistori de Marató, "no compleixen amb els principis fonamentals de qualsevol societat democràtica" i ha afegit que la seva formació és contrària a "qualsevol fet que contradigui els principis de llibertat i convivència".FONT: NACIÓ DIGITAL Els problemes reals de la gent
0.85173
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_0_667073
Dimarts 17 de setembre: sessió sobre la llei de contractes de serveis a les persones i xerrada sobre seguretat al Priorat | Blog d'Agnès Ferré Dimarts 17 de setembre: sessió sobre la llei de contractes de serveis a les persones i xerrada sobre seguretat al Priorat Dimarts 17 de setembre: matí a Vilafranca a la sessió de llei de contractes de serveis a les persones i per la tarda a la xerrada de seguretat al Priorat A quarts de 10 del matí la Judith, una funcionària de l’Ajuntament i jo anem a la xerrada per donar a conèixer la Llei de Contractes de Serveis a les Persones, que actualment s’està tramitat al Parlament de Catalunya. Anem convidades, com la resta de municipis de la Vegueria Penedès, pel Delegat del Govern al Penedès en Pere Regull. Comptem amb la presència de la Sra. Mercè Corretja, directora general de Contractació Pública i el Sr. Jordi Albert, diputat al Parlament de Catalunya i coordinador de la ponència parlamentària. Aquesta proposta de llei es va admetre a tràmit el 2018 i ara es treballa la ponència amb totes les esmenes presentades. Esperem que ben aviat s’aprovi! A quarts de 7 de la tarda anem al local social del Priorat on el Félix ha organitzat la primera de les xerrades de seguretat per part de Mossos d’Esquadra. El Félix és el regidor de seguretat ciutadana i ha organitzat, conjuntament amb Mossos d’Esquadra, xerrades de seguretat a tots els locals socials del municipi i al nucli. Avui és la primera i és al Priorat. La Mossa d’Esquadra que fa la xerrada en sap moltíssim, molt didàctica i als més de 40 veïns i veïnes assistents els ha semblat molt interessant. Us animo a assistir a les properes que s’aniran fent aquestes setmanes. Moltes gràcies al cos de Mossos de la comarca! Agnès FerréAl govern (2019/23), Alcaldessa, Compromís amb la Bisbal, PlensBisbal, compromís, formació, Priorat, seguretat Dimecres 18 de setembre: taula social, reunió pel PUOSC, Consell d’alcaldes i CUBP Dilluns 16 de setembre: celebració de casament i Ple ordinari
0.827202
curate
{"ca": 0.9843513377082281, "es": 0.015648662291771833}
http://agnesferre.cat/blog/2019/09/17/dimarts-17-de-setembre-sessio-sobre-la-llei-de-contractes-de-serveis-a-les-persones-i-xerrada-sobre-seguretat-al-priorat/
mc4_ca_20230418_6_407619
Moments d'òpera | Il corsaro (G. Verdi) La Gioconda (A. Ponchielli) Serse (G. F. Händel) By momentsdopera On 2 abril 2019 · Add Comment Il corsaro és una òpera dividida en tres actes, amb música de Giuseppe Verdi i llibret en italià de Francesco Maria Piave, tot i que basat en el poema The Corsair de Lord Byron. L’estrena va ser el 25 d’octubre de 1848 al Teatro Verdi de Trieste. El compositor va expressar el seu interès en el poema de Byron The Corsair l’any 1844 quan estava planejant una òpera per a Venècia, però no hi havia un baríton que fos l’adequat. L’any 1845 havia de compondre tres òperes, una per a ser estrenada a Londres, però es va trobar amb diverses dificultats, tal i com ja vam comentar al programa dedicat a I masnadieri, l’òpera que finalment va estrenar a Londres, tot i que la seva idea inicial era que fos Il corsaro, però Verdi ho va descartar en trobar l’òpera massa freda i teatralment ineficaç. Per tant, I masnadieri es va convertir en l’òpera per a Londres, i Verdi (i el seu ajudant, Emanuele Muzio) va viatjar a la capital britànica a finals de maig de 1847 per a la seva estrena que es va celebrar el 22 de juliol de 1847, després el compositor va tornar a París, on va romandre durant dos anys, mentre que Muzio va tornar a Milà. Després de I masnadieri, i per tal de satisfer l’òpera que tenia pendent per a Lucca, Verdi va proposar Il corsaro, se li va oferir una contra-proposta que va rebutjar, i des de París al febrer de 1848 Verdi va enviar la partitura completa a Lucca a través de Muzio. Malgrat que Verdi ja era un compositor de gran èxit a Itàlia, l’estrena va passar molt desaparcebuda, en bona part a causa de diversos problemes a l’hora de posar en escena el títol. Tanmateix, a més de la ciutat de Lucca, l’òpera es va representar a les ciutat s de Milà, Torí, Mòdena i Venècia, l’any 1853. Tagged with → ALBERT GALCERAN • CABALLÉ • CARRERAS • IL CORSARO • JESSYE NORMAN • MOMENTS D'ÒPERA • SONDRA RADVANOVSKY • VERDI
0.846654
curate
{"fr": 0.01989795918367347, "it": 0.024489795918367346, "en": 0.08775510204081632, "ca": 0.8678571428571429}
http://blogs.laxarxa.com/momentsdopera/2019/04/02/corsaro/