id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_6_746174 | Valleyview - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Localització de Valleyview a Ohio
1.502,5 hab/km²
39° 57′ 54″ N, 83° 4′ 22″ O / 39.96500°N,83.07278°O / 39.96500; -83.07278Coord. : 39° 57′ 54″ N, 83° 4′ 22″ O / 39.96500°N,83.07278°O / 39.96500; -83.07278
Valleyview és una vila dels Estats Units a l'estat d'Ohio. Segons el cens del 2000 tenia una població de 601 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Valleyview tenia 601 habitants, 258 habitatges, i 168 famílies. [2] La densitat de població era de 1.547 habitants per km². [3]
Dels 258 habitatges en un 24,8% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 52,3% hi vivien parelles casades, en un 8,9% dones solteres, i en un 34,5% no eren unitats familiars. En el 28,7% dels habitatges hi vivien persones soles l'11,6% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,33 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,86. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 21,5% tenia menys de 18 anys, un 5,2% entre 18 i 24, un 31,6% entre 25 i 44, un 26,5% de 45 a 60 i un 15,3% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 39.554 $ i la renda mediana per família de 45.455 $. Els homes tenien una renda mediana de 31.842 $ mentre que les dones 27.417 $. La renda per capita de la població era de 19.445 $. Aproximadament el 3% de les famílies i el 5,7% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Grandview Heights (3 km)
Lincoln Village (5 km)
Marble Cliff (2 km)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Valleyview». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Valleyview». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valleyview&oldid=14937938» Categoria: Viles del Comtat de Franklin (Ohio)Categories ocultes: Articles amb coordenadesArticles d'Amèrica que necessiten una foto Menú de navegació
العربيةEnglishEspañolفارسیKreyòl ayisyenMalagasyNederlandsPortuguêsSrpskohrvatski / српскохрватскиСрпски / srpskiTiếng ViệtVolapükBân-lâm-gú Modifica els enllaços Darrera modificació de la pàgina: 23 feb 2015 a les 03:58. | 0.616367 | curate | {"ca": 0.8306926210955183, "wl": 0.006790402897238569, "en": 0.12222725215029426, "uu": 0.001358080579447714, "mk": 0.001358080579447714, "ru": 0.03757356269805342} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Valleyview |
racoforumsanon_ca_20220809_2_177950 | ...jutjat aquests dies al tribunal de la Haia com a pressumpte criminal de guerra per la neteja ètnica contra els serbis de la Krajina, serbis que vivien en aquell territori des de l'alta Edat Mitjana. En canvi, per a UNC Gotovina "és un heroi" i un model a seguir, com podem llegir en el seu fòrum. Fins i tot donen adreces per enviar-li missatges, cartes de suport, etc. També hi ha apareixen fotos dels ustaches, principals col.laboradors dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. I és que els nazis, siguin catalans o croats, al cap i a la fi, sempre acaben coincidint.
Cou molt el tema de Poblet, oi?
T'extranya? L'avanç aclaparador d'UNC que demostra la seva incidència dins de la vida política catalana amb una presència massiva dels seus militants (de ben segur que allà hi havia tres quartes parts del total del partit) a Poblet, ens obliga a buscar arguments sota les pedres per tal de desprestigiar un partit que no és ni de dretes ni d'esquerres però que reivindica figures com la d'Ante Govina...
Jaume I va néixer a Montpeller. | 0.84896 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_6_70980 | Fa 74 anys que cap equip li marcava 8 gols al Barça, concretament va ser en un partit de Copa del Rei contra el Sevilla (8-0) l’any 1946. Ahir es va tornar a repetir, però en el partit de quarts de finals de la Champions contra el Bayern de Munich (2-8).
L’únic jugador que va parlar ahir en acabar el partit va ser Gerard Piqué, que ho va qualificar de vergonya afegint que han tocat fons, que es necessita un canvi i que ell és el primer disposat a deixar el Barça si és necessari, perquè entri sang nova.
Bartomeu, ho va qualificar de desastre i que s’han de prendre mesures, algunes d’elles diu que ja fa dies que les tenen pensades. Serà la destitució de Setién que fa pocs dies va anunciar que tenien tota la confiança en ell? Seurà a la banqueta un anti barcelonista de mena com Pochetino? Dimitirà ell mateix?
Moltes han estat les reaccions a les xarxes socials a aquesta derrota tan humiliant del barcelonisme.
Després d’aquesta dolorosíssima derrota, les declaracions del President Bartomeu són, un cop més, una mostra de covardia i ineptitud.
La incompetència d’ell i la seva junta els inhabilita per prendre més decisions que condicionin el futur del Barça.
— Joan Laporta Estruch🎗 (@JoanLaportaFCB) August 14, 2020
Ja son massa anys de tristesa i vergonya, però això d’aquesta nit només té un nom: humiliació. No allarguem més l’agonia ni perdem més un temps preciós. Bartomeu dimissió, eleccions com més aviat millor i entre tots, reconstruïm el Club i tornem la il•lusió al Barça! !
— Víctor Font (@victor_font) August 14, 2020
🔊 @3gerardpique
Declaracions a Movistar+ pic.twitter.com/YESCsONxqQ
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) August 14, 2020
La millor manera d'arreglar les coses SEMPRE és VOTAR.
Ara, cal votar BÉ.
Després TOTS a una i pas a pas. Serà, HA DE SER un camí llarg.
Visca el BARÇA i Visca CATALUNYA. pic.twitter.com/D3nIjDuTOZ
— PB.AlmogàversEmpordà🎗 (@AlmogaversEmp) August 15, 2020
Tags: BARÇA
Notícies semblants:
ACTUALITAT
La família del jugador de rugbi desaparegut a Barcelona ofereix una recompensa d’11.500 € a qui tingui alguna pista.
fa 8 hores
ACTUALITAT
Les bosses de mà fetes a Catalunya, amb materials reciclats, que triomfen als Estats Units
fa 15 hores
ACTUALITATESPORTS
Una estació d’esquí catalana entre les 10 millors d’Europa i la millor d’Espanya.
fa 17 hores
Últimes Notícies
La família del jugador de rugbi desaparegut a Barcelona ofereix una recompensa d’11.500 € a qui tingui alguna pista.
Les bosses de mà fetes a Catalunya, amb materials reciclats, que triomfen als Estats Units
Una estació d’esquí catalana entre les 10 millors d’Europa i la millor d’Espanya.
Personatges de la talla de Pep Guardiola o Richard Gere protagonistes de la darrera campanya d’Open Arms.
Un grup de militars de la Caserna del Bruc fan una rifa on el premi és una estona amb una prostituta.
Títol
Facebook
Instagram
LinkedIn
Twitter
YouTube
Pinterest
Telegram
© 2022 M’agrada Catalunya – POLÍTICA DE XARXES SOCIALS – POLÍTICA DE PRIVACITAT – POLÍTICA DE COOKIES
Menú
La seva privacitat és important per nosaltres
Amb el seu acord, nosaltres i els nostres socis usem cookies o tecnologies similars per a emmagatzemar, accedir i processar dades personals com la seva visita en aquest lloc web. Pot retirar el seu consentiment o oposar-se al processament de dades basat en interessos legítims en qualsevol moment fent clic en "Denega" o en "Veure Preferències". Nosaltres i els nostres socis fem el següent tractament de dades: Emmagatzemar o accedir a informació en un dispositiu, anuncis i contingut personalitzats, mesurament d'anuncis i del contingut, informació sobre el públic i desenvolupament de productes, Cookies necessàries per al funcionament de la web, dades de localització geogràfica precisa i identificació mitjançant les característiques de dispositius.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per a la finalitat legítima de possibilitar l'ús d'un servei concret sol·licitat explícitament pel subscriptor o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a partir d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferences Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una citació, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar normalment per identificar-vos.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, anuncis personalitzats i/o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.69465 | curate | {"ca": 0.8277598710717163, "en": 0.10717163577759871, "fr": 0.009468170829975826, "ja": 0.015511684125705076, "pt": 0.00684931506849315, "es": 0.03323932312651088} | https://www.magradacatalunya.cat/2020/08/15/vergonya-es-el-que-van-sentir-molts-culers-ahir-despres-de-la-derrota-per-2-8/ |
wikipedia_ca_20230401_0_642608 | Portada/article juliol 20 | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=642609 |
macocu_ca_20230731_8_236744 | Elna
La consellera Ciuró destaca el testimoni de Remei Oliva i l’erigeix en símbol “de totes les dones víctimes de l’exili”
Bruno Salvador en va acabar imprimint 7 milions al seu taller d’Elna en un temps rècord i treballant amb la màxima discreció
El president legítim s’ha desplaçat a la Catalunya Nord per impartir una xerrada a la Universitat Catalana d’Estiu | 0 | curate | {"pl": 0.011111111111111112, "ca": 0.9888888888888889} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_128353 | Llei 10/1997, de 16 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Taxes per Inspeccions i Controls Sanitaris d'Animals i Productes.
Decret Legislatiu 1/2005, de 25 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Taxes de la Generalitat. (Títol VI. Taxes en matèria de sanitat).
Llei 16/2010, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat.
Ordre de 8 de juny de 1992, de la Conselleria de Sanitat i Consum, sobre mesures de gestió en les institucions sanitàries públiques.
Orde de 5 de desembre de 2003, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es crea la Comissió de Seguiment del Pla de Manteniment d'Infraestructures Sanitàries (PLAMIS).
Orde 2/2011, de 7 de febrer, de la Conselleria de Sanitat, per la qual regula l'organització i el funcionament de la Central de Compres de Béns i Servicis.
Orde 1/2013, de 26 d'abril, conjunta de la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública i de la Conselleria de Sanitat, per la qual s'aprova el model d'autoliquidació de les taxes per inspeccions i controls sanitaris d'animals i els seus productes, es determina el lloc i els terminis de presentació d'esta i s'establix el procediment per al reconeixement de l'aplicació de les deduccions en la quota de les taxes esmentades.
Ordre 3/2017, d'1 de març, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es regula l'acció concertada per a la prestació de serveis a les persones en l'àmbit sanitari
Llei 7/2017, de 30 de març, de la Generalitat, sobre acció concertada per a la prestació de serveis a les persones en l'àmbit sanitari. | 0.811467 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.san.gva.es/ca/web/secretaria-general-administrativa/normativa-economica |
mc4_ca_20230418_16_244799 | IniciConeix ESDiNotíciesL’ESDi dóna un nou pas Smart amb la creació d’un banc de recàrrega per a mòbils | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://webprod.esdi.es/coneix-esdi/noticies/esdi-dona-un-nou-pas-smart-amb-la-creacio-banc-de-recarrega-per-a-mobils-/ |
dogc_ca_20230901_0_21897 | ORDRE de 24 de febrer de 1986, per la qual es reestructura el Patronat de la cala de Port Lligat.
Pels Decrets de 9 d'octubre de 1953 i de 15 de setembre de 1972, va ser declarada com a paratge pintoresc la cala de Port Lligat. Actualment, per prescripció de la disposició addicional primera de la Llei 16/1985, del Patrimoni històric espanyol, ha quedat qualificada com a bé d'interès cultural;
Per Ordre de 24 de febrer de 1958, va ser aprovat el Reglament del Patronat de la cala assignant-li una composició i unes funcions que han quedat desfasades;
En conseqüència, per tal d'adaptar el Patronat de la cala de Port Lligat a les necessitats actuals,
Ordeno:
Article 1
El Patronat de la cala de Port Lligat estarà integrat pels membres següents:
President: L'Excm. senyor Salvador Dalí, Marquès de Dalí de Púbol.
Vice-president: El Director General del Patrimoni Artístic, que podrà delegar les seves funcions en qualsevol dels vocals.
Vocals:
Tres representants del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L'Alcalde de Cadaqués.
Dues persones designades per l'Excm. senyor Salvador Dalí, o bé per la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Secretari: Un funcionari del Departament de Cultura amb veu i sense vot.
Article 2
El Patronat tindrà per funcions:
a) Elaborar i aprovar el seu reglament de règim interior.
b) Vetllar per la conservació i protecció de la bellesa i del caràcter propi de la cala de Port Lligat.
c) Supervisar que les obres i, en general, qualsevol activitat que impliqui una alteració externa de la cala, es cenyeixin estrictament als projectes aprovats pel Departament de Cultura de la Generalitat, i controlar el compliment de la normativa que afecti la cala. El Patronat denunciarà davant la Comissió Tècnica de Girona del Consell del Patrimoni Cultural qualsevol incompliment que detecti.
d) Emetre informe preceptiu previ a l'autorització de qualsevol actuació susceptible de produir una alteració externa de la cala. Amb aquest fi, la Comissió Tècnica de Girona del Consell del Patrimoni Cultural trametrà al Patronat tots els projectes d'actuació que afectin la cala de Port Lligat.
e) Proposar als òrgans competents les mesures que es considerin convenients per a la conservació i defensa dels valors naturals, paisatgístics i culturals de la cala.
Article 3
El Patronat es reunirà sempre que sigui convocat, per escriti amb indicació de l'ordre del dia, pel President o pel Vice-president, els quals hauran de cursar obligatòriament la convoctòria quan ho sol·licitin tres dels seus membres.
Barcelona, 24 de febrer de 1986
Joaquim Ferrer i Roca Conseller de Cultura | 1 | perfect | {"ca": 0.9464493597206054, "it": 0.002716336825766395, "en": 0.02017850213426465, "gl": 0.008537058595265812, "es": 0.02211874272409779} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_286663 | És l'opció més innovadora per a la reducció d'arrugues, línies d'expressió, combatent taque, la flaccidesa i estries. És la revolució de l'estètica no invasiva antiage amb resultats intensos de forma ràpida, indolora i efectiva. Amb mínima recuperació.
Què és radiofreqüència fraccionada?
La radiofreqüència és coneguda per la seva capacitat de regenerar les fibres de col·làgen de la pell, encarregades de mantenir ferma el teixit per produir un estímul de formació de nou col·làgen a nivell dèrmic, amb un dany en l'epidermis mínim, en deixar zones sense lesionar, amb el que la recuperació és molt primerenca i els resultats evidents des de la primera sessió. El resultat és una pell amb aspecte més ferm i rejovenit.
Quantes sessions haig de fer?
Es recomanen protocols de tractament que incloguin 3 sessions a intervals de 6-8 setmanes.
Procès
És un tractament que es pot realitzar en qualsevol època de l'any, ja que la recuperació és ràpida,una sessió dura aproximadament 30-60 minuts i no requereix anestesia.
Es pot produir una lleugera inflamació després de la sessió, però remitent a les poques hores. En un termini de 24-48 hores pots tornar a la teva vida social habitual, mantenint unes cures bàsiques de fotoprotección solar i hidratació de la zona de tractament.
Efecte
Estimula l'activitat de les cèl·lules que s'encarreguen de produir les fibres de col·làgen, millorant així arrugues fines, textura, qualitat i flacidez de les pells prematurament envellides.
Es poden tractar arrugues fines o moderades, cicatrius postacneicas, estries blanques, porus dilatats… i la flacidez cutània.
Els resultats són visibles des de la primera setmana i van augmentant durant les 4-6 setmanes posteriors. La durada dels efectes anirà en funció del grau de les lesiones tractades i del nombre de sessions recomanades, però seran de llarga durada ja que produïm una formació de nou col·làgen. | 1 | perfect | {"ca": 0.9968051118210862, "fr": 0.003194888178913738} | |
cawac_ca_20200528_4_27477 | Bon dia a tots, companys i companyes del PSM i seguidors del menorquinisme polític. Gràcies per ser aquí, perquè és l’hora d’explicar –i convèncer amb la força de les paraules i dels fets- a la gent de la necessitat i la bondat del nostre projecte. De la necessitat i la bondat de l’horitzó que el PSM-Més per Menorca proposa per aquesta illa. Efectivament, proposam un nou horitzó d’illa. Deixau-me idò obrir la meva intervenció fent un apunt –breu- del menorquinisme. D’aquesta forma de mirar Menorca, i d’aquesta forma de mirar l’horitzó des de la vorera de la mar. Una vorera de la mar que no és anecdòtica com es pensen alguns sinó el nostre límit de definició. És la nostra definició. Som illa perquè estem definits pel límit de la terra i el mar. Un límit que de vegades s’ha gestionat com una càrrega i fins i tot com un aïllament, i d’altres vegades com una riquesa i una illaïtat. L’actual transport aeri és una d’aquestes càrregues. I la bellesa i calidesa de les nostres platges una riquesa. Dèia que el menorquinisme és estar a la vorera de la mar, però també mirant l’horitzó. L’horitzó és un altre límit, irreal, líquid, però meravellós. Un horitzó-utòpic fet d’allò desitjable, d’allò irrenunciable. El menorquinisme és idò aquest pont entre els límits –bells i estranys- de l’illa amb els límits del somni i del desig. No hi ha illa sense límit de vorera, però tampoc hi ha illa sense el límit d’horitzó.
Menorca no és defineix només pel que és sinó també per l’horitzó. Per açò, tot i que tots vivim aquí no tots veiem l’illa de la mateixa manera, perquè no tots volem el mateix per a ella. I aquesta és la diferència entre la visió menorquinista i la visió espanyolista, entre el PSM i Més per Menorca i el PSOE o PP. Aquests darrers tenen un horitzó d’illa elaborat i decidit des de les sèus dels seus partits de Madrid. Madrid mana a callar, i els d’aquí callen. “Ara no toca” –diuen-, o bé “es necessita un estudi”. I d’estudi en estudi, i de callada en callada, arribem a tenir el que tenim. Pobre Madrid, dèia Baron Rojo, tothom la fa culpable de tots els mals. És l’hora, dèien els heavys en castellà més universals, que Madrid havia de reclamar la seva independència. Però no ens confonguem: el problema no són els habitants de Madrid ni la rica activitat social i cultural de la ciutat, sinó del pensament polític centralista i uniformitzador instal•lat a la capital espanyola.
Bé idò, anem a parlar dels límits de vorera i dels seus corresponents límits d’horitzó. Anem a parlar d’allò que ens limita com a illa, i d’allò que volem com a país.
Diu un poeta de les nostres files que el PSM és un partit menorquinista, ecologista i d’esquerres. I si ho diu un poeta deu ser ver. També ho diuen els nostres estatuts, però açò és una altra història. A jo, sense cap voluntat de renunciar, m’agrada dir que el menorquinisme del PSM és el menorquinisme del benestar, del paisatge i de la sobirania. Per què? Per una qüestió de connectivitat, només. Tan mateix el benestar i la justícia social són el sentit de l’esquerra. El paisatge és el resultat d’una acció sostenible i ecològica del territori. I la sobirania és l’afirmació de què Menorca és un subjecte polític que a més d’existir vol decidir.
Voldria per tant avui dir-vos algunes coses d’aquest benestar, d’aquest paisatge i d’aquesta sobirania que defensem els optimistes i utòpics del PSM, des d’una posició positiva i constructiva, però també des d’una posició crítica, no criticona però sí exigent i fins i tot autoexigent.
Benestar
Els doblers no fan la felicitat, però donen benestar. I tenir ingressos, per a la majoria de mortals, significa tenir feina. Però avui a Menorca hi ha uns 7000 aturats, i açò significa en la immensa majoria de casos tenir dificultats econòmiques per a respondre als compromisos hipotecaris, pagar una escoleta i comprar els queviures de quatre llargues setmanes fins que no arriba una nova paga. Malauradament emperò aquesta no és l’única forma de pobresa que sobreviu a l’illa. També tenim d’aquella pobresa grisa i fosca de la gent que no arriba a final de mes perquè ni tan sol té un ingrés per a començar el mes. Per tant, abans de parlar de treball hem de parlar d’un mentre. Mentre feim el possible per generar llocs de feina hem de fer l’impossible per generar fórmules de renda mínima per accedir als aliments, a la vivenda, a la higiene,…. I mai, mai, renunciar a allò que forma part de l’Estat del Benestar: assegurar l’accés de tothom a l’educació, la sanitat o els serveis socials, que, per cert, hauríem d’anomenar Estat autonòmic del Benestar, perquè efectivament són les CA les que gestionen aquestes competències.
Però sí, efectivament, una vegada dit açò hem de constatar de forma clara i inequívoca que la prioritat d’avui és generar llocs de feina, i açò vol dir generar confiança i dinamisme econòmics. Una confiança i dinamisme que des del nostre punt de vista s’han d’assolir a través d’una administració més propera al ciutadà, més àgil, menys burocràtica, que incentiva les iniciatives emprenedores, la formació permanent, la modernització tecnològica. I repeteixo sense malmetre els grans valors de Menorca com a país: el paisatge i la justícia social que va lligada a una bona educació i una bona sanitat públiques.
Però tenir una bona educació i una bona sanitat implica com a condició necessària, encara que no suficient, disposar els recursos. Els mateixos recursos, ni més ni manco, que tenen la resta de comunitats autònomes mentre el sistema distributiu sigui el que és, un sistema centralista i de caixa única. Mentre qui reparteix i decideix sigui Madrid. Però no és així: les Illes i Menorca es troben, a pesar de les promeses del PSOE (del model de finançament d’Aznar o de Zapatero), a la cua en finançament autonòmic i en inversions de l’Estat, fets aquests que generen un dèficit fiscal (entre allò que aportam i allò que rebem) de més de 3000 milions d’euros anuals. Clar, diuen els del PSOE i PP, però açò és perquè tenim una renda mitjana alta. D’acord, els ciutadans de les Illes com els d’arreu de l’Estat hem de contribuir de forma progressiva segons la seva riquesa patrimonial i de treball, però tots els ciutadans també han de poder accedir a uns serveis públics equiparables. I aquí és on les caixes no encaixen. Perquè si no és així seran –són- les capes més necessitades de la població les que més pateixin el dèficit de serveis públics. El que passa avui és que els pobres de les regions riques acaben per finançar els rics de les regions pobres. “no conec cap altre lloc al món amb el dèficit fiscal de les Balears”, ho diu el menorquí Guillem López Casanovas, professor d´Economia de la Universitat Pompeu Fabra i membre del consell assessor del Banc d´Espanya.
És per açò que el proper Parlament de les Illes haurà de fer front comú, i així ho defensarem noltros, perquè hi hagi un model de finançament que equipari la despesa pública per càpita a la mitjana estatal; que reclami el dèficit acumulat al llarg de 30 anys de finançament injust i de despesa estatal molt inferior a la mitjana; i que compensi el sobrecost de la insularitat. Només així, creieu-me, serà possible assolir uns serveis públics educatius i sanitaris dignes. La resta són mentides, o mitges veritats. És una mentida o una mitja veritat dir que demà s’ampliarà el nombre d’especialistes mèdics al Mateu Orfila o que demà tots els nostres alumnes tindran un ordinador portàtil, com tenen per exemple a Andalusia o Extremadura, si abans no ens diuen d’on treuran els doblers? Perquè els doblers d’aquesta comunitat només vénen del que es recapta o del que aportat l’Estat. I no sé perquè, però ni PSOE ni PP diuen res mai d’açò.
Benestar-paisatge-sobirania
Però parlem també d’un altre tema essencial per a Menorca: el tema del transport aeri. Una qüestió fonamental de la qual depenen tant la dinamització econòmica, com la possibilitat de ser un destí turístic competitiu, com l’accés a aquella part del benestar sanitari i educatiu que Menorca, pel seu tamany poblacional, no podrà oferir directament a l’illa. I avui per avui, el transport aeri és per a Menorca una realitat ruïnosa, inacceptable i injusta. Ho és a pesar de les millores introduïdes per la nefasta Obligació de Servei Públic en els vols entre illes, obra del llegendari president Aznar, o per l’increment del descompte de resident que el Sr. Blanco tan ens recrimina. A pesar d’aquestes minúcies inútils el tema del transport no està resolt, ni fer-hi a prop. I no hi estarà mentre entre illes o entre illa i península les freqüències siguin tan baixes, mentre no hi hagi horaris més raonables, i mentre el cost no sigui equiparable al d’un mateix recorregut entre dues ciutats peninsulars. Avui mateix volar a Mallorca costa 116 euros, i anar a Madrid, amb la tarifa més barata 270 euros. És a dir que volar des de Menorca és un 52% més car de mitja que fer-ho des de la península. I amb el descompte de resident pagam un 17% més de mitja que trajectes similars dins la península, sense tenir en compte, a més, que les ciutats peninsulars tenen altres alternatives com el transport per carretera, el tren o l’AVE. I a tot açò sempre hi podem afegir més greuges que des de Madrid no assimilen: la urgència d’agafar un vol i la carència d’alternatives marítimes fa que una persona no resident hagi d’arribar a pagar més de 770 euros en la tarifa més econòmica per a fer un trajecte Menorca-Madrid.
Davant tot açò el PSM-Més per Menorca ha definit objectius i propostes clares. Objectiu: un menorquí ha de tenir un sistema de transport aeri equiparable, en freqüències i horaris i preus, al de la resta de l’Estat. Un menorquí i un no menorquí també, perquè de res servirà aconseguir preus justos per als menorquins si un turista alemany o rus viatge a més bon preu des de la seva ciutat fins a Madrid o Barcelona, que de aquestes ciutats a Menorca. I propostes clares: l’Obligació de Servei Públic com la tenen a Sardenya o Sicília, amb fins a 16 declaracions cada una feta per a una franja horària, amb un preu i una capacitat mínima definides a través d’un concurs públic. Açò sí, amb aportació econòmica de l’Estat. Sí, a diferència del PP i del PSOE que no volen Obligació de Servei Públic noltros sí que la volem i volem que l’Estat hi aporti recursos com ho fa per exemple amb l’AVE.
Sí, el transport aeri té per a Menorca i per a les Illes la dimensió i la magnitud de l’interès públic o general o d’utilitat pública (triau el que més vos agradi) perquè d’ell depèn la viabilitat econòmica, cultural i vital de tot un poble, al mateix nivell que l’educació o la sanitat. Si algún dia s’ha de redactar l’estatut del menorquinisme en aquest el transport ocuparia el lloc de dret fonamental. Som una illa, però no volem viure aïllats.
Santiago Tadeo, el candidat del PP, ho planteja a l’inrevés: diu feis més atractiu el producte i segur que hi haurà més moviment i més companyies que vulguin volar a Menorca. Tadeo i Marc Pons responden el mateix quan se’ls demana pel transport aeri: no a les subvencions de l’Estat i un no a la declaració de Servei Públic. Aquesta és la forma de fugir de la responsabilitat dels partits sucursalistes. Perquè ho hem de dir clarament, tant el PP com el PSOE d’aquí han acotat el cap quan el PP i el PSOE d’allà els han dit “ara no toca”. L’únic que manté la fermesa de la realitat illenca i l’horitzó d’un transport just ha estat un nacionalista, la veu lliure i compromesa del senador Pere Sampol. La resta de senadors i diputats illencs i menorquins han acotat el cap i declinat de defensar els nostres interessos.
He parlat de treball, educació, sanitat, paisatge, transport,…. i he parlat de finançament. Dèia que aquest era una condició necessària per a tenir una educació i sanitat dignes, Ara he de dir emperò que aquesta condició necessària no és suficient. El nostre projecte menorquinista va més enllà, i reclama la capacitat i la voluntat dels menorquins de decidir sobre allò que és important per a Menorca. Coses importants com el capital humà, o fer front a l’absentisme i al fracàs escolar, o definir un projecte educatiu d’illa adequat a les pròpies necessitats, o participar en la gestió de l’aeroport, o definir un model econòmic i turístic propi, etc., etc.
I per fer possible tot açò necessitam un marc institucional, una arquitectura institucional, adequada, àgil, transparent, propera i que permeti als menorquins ser menorquins que poden decidir el seu futur. La constitució espanyola no és generosa en aquest sentit, ni ho és tampoc l’actual Estatut. Però així i tot val a dir que aquest Estatut, tot i no ser l’estatut del menorquinisme polític, sí que és un esplèndid full de ruta per a fer camí. No es estrany que sigui així: el PSM va treballar amb intensitat i il•lusió en la seva redacció. Quasi, quasi, es podria dir que molta de la lletra d’aquest Estatut és del PSM, i la seva cal•ligrafia de n’Eduard. Però el cosit i descosit és del PSOE i el PP. A pesar de la gran oportunutat d’aquest Estatut, -que el PSM no va votar-, la visió centralista i balearista del PSOE i del PP el converteixen en un llistat d’incompliments per evitar allò que és un dels seus nuclis: els Consell Insulars són CA al mateix nivell que el GIB. El CIM són governs insulars. I noltros volem que siguin els Governs insulars, els autèntics instruments executius de la CA, relegant al GIB una altra funció diferent. I açò vol dir moltes coses com exercir (no transferir): les competències pròpies, exercir la capacitat reglamentària del CIM, complir la revisió del finançament, transferir competències no pròpies (com educació i sanitat), etc… I tot açò no és així perquè el GIB no ho ha facilitat, i de vegades perquè ho ha dificultat, i sempre perquè PSOE i PP no creuen en aquest Estatut. I en aquest sentit hem de ser molt clars: no donarem suport a cap govern que no es comprometi al compliment datat de l’Estatut. No podem ni volem acceptar més una arquitectura institucional absurda que converteix cada transferència en un augment sense sentit del cos i del cost burocràtic. No ho acceptem des de Madrid fins a la CA, ni d’aquesta fins a Menorca. L’administració ha de ser més horitzontal (en comunicació i confiança) i més propera (en subsidiaerietat i sobirania). No té sentit que si cultura és una competència de les comunitats autònomes hi hagi un Ministeri de Cultura. No té sentit que si agricultura és una competència de Menorca hi hagi una conselleria d’agricultura carregada de funcions que ja no li pertoquen.
I aquesta ha de ser la feina del PSM-Més per Menorca al parlament de les Illes: fer que Menorca tengui la capacitat de decidir i gestionar el seu futur, a través d’un Consell insular referent primer de la resta d’administracions tan central com autonòmica. No ens ho posaran fàcil, perquè molts miren cap a un altre horitzó. El nostre, ja ho sabeu, està fet de mar.
————————–
(*) Text modificat de la meva intervenció en la presentació de les candidatures del PSM-Més per Menorca al Consell i al Parlament | 0.84666 | curate | {"ca": 0.9912599166330509, "es": 0.003563264757294608, "ro": 0.002218636546994756, "en": 0.0005378512841199408, "pt": 0.0018152480839048004, "zh": 0.0006050826946349334} | http://www.nelmarti.cat/2011/04/18/horitzo-dilla/ |
wikipedia_ca_20230401_0_360871 | Synasellus longicauda
Synasellus longicauda és una espècie de crustaci isòpode pertanyent a la família dels asèl·lids.
Distribució geogràfica.
Es troba a la península Ibèrica: Portugal. | 1 | perfect | {"sv": 0.11538461538461539, "ca": 0.8846153846153846} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=360872 |
crawling-populars_ca_20200525_3_2717 | * Camps obligatoris
Noves plataformes: els petits satèl·lits i el programa HUMIT
Els petits satèl·lits representen en l'actualitat una tecnologia madura i de qualitat per observar el territori des de l'espai, sobre unes bases repetitives i estables. Catalunya s'ha de poder posicionar en el nou escenari d'accés a l'espai i d'utilitat que ofereixen els nous sistemes de satèl·lits d'observació de la Terra i continuar, així, generant excel·lència i massa crítica en tota la cadena de valor en el sector de l'Observació de la Terra i les noves tecnologies de la geoinformació.
Una cadena de valor que va des de la infraestructura a l'espai (satèl·lit), passant per la infraestructura de control i explotació a terra, fins a la generació de coneixement i d'impuls en el teixit de recerca, de valorització tecnològica, indústria i explotació de noves tecnologies i de valor afegit i utilitat a partir de les dades, en forma de productes i serveis i la seva comercialització.
Els potencials en aplicacions, utilització, generació d'activitat econòmica i d'excel·lència, cal adaptar-los a la realitat i a les necessitats catalanes. El programa MOTS_6U (Missions Observació de la Terra a l'Espai en plataforma de 6 unitats) ha de permetre el desenvolupament, la integració i l'explotació de missions satel·litàries dimensionades, viables tècnicament i operativament, i que responguin a les necessitats del territori, en particular per a la determinació de la humitat del sòl (programa HUMIT). És en aquest sentit que el programa MOTS_6U treballarà amb una plataforma de 6 unitats, que ens permetin els requisits tècnics de revisita, resolució espacial o espectral entre d'altres, que el territori requereix, amb l'experiència en generació de geoinformació i anàlisi de missió de l'ICGC i la de desenvolupament tecnològic en cubesats de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Actualment el programa MOTS_6U és objecte d'un doctorat industrial entre la UPC i l'ICGC iniciat l'any 2016 i que finalitzarà en una tesi doctoral el 2019. La validació de tecnologies s’ha portat a terme en unes primeres proves aeroportades, on s’ha equipat amb els sensors òptics tèrmics i visible-infraroig proper, així com amb les microones passives a partir d’un radiòmetre (Balamis) i GNSS_R (U.P.C.). La campanya aeroportrada s’ha complementat amb treball de camp, liderat per ICGC en la zona de validació, així com la veritat terreny de les estacions ICGC a Tremp de la Xarxa d'instrumentació NETMON.
Proposta de plataforma i requeriments MOTS_6U desenvolupats i estudiats entre l'ICGC i la UPC (Dept. Teoria del Senyal - NanoSat Lab)
Webs relacionats
Ajuda
Connecta
Connecta
Avís legal : ©L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
Avís legal : ©L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica. | 0.733306 | curate | {"en": 0.011051468266498263, "ca": 0.9873697505525734, "pt": 0.0015787811809283233} | : /Innovacio/Projectes-R-D-i/MOTS_6U |
cawac_ca_20200528_10_219173 | Avui que el dia ha començat amb un despertador. Avui que el trànsit ha tornat a ser aquell embús que no té ni fi ni compte. Avui que ja a la ràdio hi havia en Basses i els programes tenien els seus locutors habituals. Avui que he descobert que no m'havien tret la taula i hi havien posat el reciclatge de paper, sinó que la pila de papers s'aguantava per l'estructura de la taula.
Avui que retrobo el mouse i el teclat que tant poc he enyorat.
Avui que sembla que fa mil anys que vaig sortir per la porta i no, només fa quatre dies.
Avui, retorno doncs, a la meva normalitat més absoluta. Que tingueu un molt bon primer dia de feina!!!! (I si no heu fet vacances, com és el meu cas, consoleu-vos! Avui tothom feineja!)
Aquest matí l'Estel i jo ens hem disposat a construir el porquet que li va cagar el tió (i mai millor dit, això de cagar , que la manualitat en qüestió és per nens de més de 8 anys, eh!). Tot anava la mar de bé, és a dir, jo ho anava fent tot i l'Estel m'anava preguntant quan podria posar la cola, si em faltava gaire, que s'avorria…
I de sobte, quan vaig a diluir la cola amb aigua, havia desaparegut!
L'hem buscat durant mitja hora i… res! Ho hem deixat estar una estona, per no capficar-nos i hem tornat a buscar-la i… res! La cola ha desaparegut del mapa!
I, per acabar-ho de rematar, l'Estel em va donant solucions alternatives com ara barrejar sabó amb aigua i cola de barra, tot ben remenadet, eh, mama!
Així que si veieu una bosseta de plàstic blanca que posa GLUE , ja ho sabeu, és nostra!
Aquesta nit s’acostarà molt a poc a poc, la tarda, tot i ser molt curta, serà la més llarga del món! I l’hora de sopar no arribarà! Parar taula serà qüestió d’hores, a poc a poc la porta s’anirà obrint, i anirant entrant, un per un, tots els que hi han de venir. Reiures i més riures, moments per recordar també aquelles cadires biudes (sense tu no és el mateix! ), i fer allò que fa tants i tants anys que fem: el sopar de Nit Bona.
El sopar també serà llarg, primer vermut i pica-pica, després aquella “Zarzuela” que amb maestria ha fet sempre la mare (o li hem de dir àvia?). La quitxalla estarà ja impacient…els adults també. Tots tindran ganes de començar, els nens segur que no acabaran de sopar mentre miren si la panxa del tió encara està calenta. Els adulta seguiran tot el ritual: postres, torrons i cava i…
“Caga tió,
tió de Nadal
(…)
Donaré cop de bastó!”
Ràpid a amagar-se i cantar, amb l’orella ben parada per si sentim com el tió fa un pet com una gla i ens porta tot allò que desitjàvem! Patapam!
Corredisses amunt i avall, a veure què ens han portat i, al final de la nit, pensarem que sembla que aquest any no ens devem haver portat tant malament!
Desde aquí, desde aquest racó blocaire anomenat Aravenadal, ara que ja ha arribat, us desitgem a tots els que formeu part del nostre univers:
Doncs si! Ara fa uns mesos em va venir la proposta, per part d'en Maso, de fer una "Eternal Running". I jo, com que no sabia gaire de què anava ( "Una cursa amb obstacles" ) doncs vaig dir-me "Va tira! Si!"
El cas és que ja em veus a mi aquest diumenge passat anant cap a Aiguafreda a buscar en Maso i a Vic a esperar en Coro…a -7º…genial! "A cóorer, anem, no?" Arribem a Igualada, un fred de collons, em trobo cunyas i amics (cunyats per banda Txell…que no estan gaire p'allá), ho agafem tot i a punt per anar cap a la sortida.
Arriben uns vestits de pastanaga, uns de pare noel, altres d'escolars, uns d'AVE (Avé cuando llega el tren) amb un entrepà de metro i mig, uns d'aerobic…i d'altres amb cara de córrer molt.
La cursa comença bé (normal) amb un parell d'obstacles en els que perds ja 20 minuts i aleshores a córrer…però no normal, no! Una pujada per marges que no hi havia manera! Córrer per la mntanya, pel bosc, a mitj acursa habituallament…tot molt bé fins que arriba el Km 6: un riu que havia estat glaçat i trencat, amb uns blocs de gel de tres dits i tu havies de córrer per dins amb aigua fins a la cintura!!!! Quin fred! Hi entraves i hi sorties un parell de cops més (una 20 de metros cada cop) i a continuar corrent fins al darrer kilòmetre on, ja en plena destrossa humana, et trobaves amb piscines de fang 1.50 de fondària) , muntanyes de fang, filats amb terra de fang, més piscines de fang, més muntanyes, dues piles de canonades de claveguera de tres tubs d'alçària i una pila 'uns tres metres de palla que també havies de superar.
La cursa va se esgotadora, però a dir veritat, l'acabar-la et fa sentir d'allò més bé! Després dutxeta amb aigua freda a l'exterior (que a aquestes alçades ja t'és igual) i robeta seca perrecollir els premis, un entrepà de botifarra (que se't posa de muerrrte) i a escoltar el Mikel Erentxun que tambe corria la cursa.
Fa dos dies que en Blai va prendre una decisió i que la manté i n'és concient.
I jo, que fa dies que intento prendre la decisió de què li regalo a la Gràcia i encara no m'he decidit! I és que el nen és més atrevit que jo, ja que jo el que em jugo és que a la gràcia no li agradi i el vagi a canviar, mentres que el Blai pren una decisió que li canvia tota la vida! Si n'és de complexe el tema!! !
Bon dia amb molt de retràs! (Per cert la culpa és de RENFE i de la feina que tinc!!!)
Màster & Froi , crec que la noia en qüestió us agradava no? Doncs malauradament ella també s’ha apuntat a la moda Sarko el superpresident , des de la seva victòria corró fins al salvament en persona de les hostesses a lo Harrison Ford a Air Force One i ara competint amb els artistes de cinema i corredors de Fórmula 1 per aconseguir 'la peça més preuada'.
Veient això, crec que el seu gran amic Ansar ha equivocat el camí, ell va triar ser un pensador, deixant-se melena i escrivint un assaig político-filosòfic per ésser recordat dins del repoker intelectual Aristòtil – Plató – Descartes – Kant – Ansar però ara haurà de variar de rumb, li proposo que es lligui a la Pantoja quan quedi lliure
I és que aquestes dates, amb nens, és quan prenen tota la profunditat i el sentit. Diumenge vam adoptar un tió, per la mòdica quantitat de 24 euros (caga't-hi!) com que naltros vivim a ciutat els tions no s'agafen dels parcs i jardins de Barcelona, car el nostre Alcalde regala al Woody Allen 1.000.000 d'euros i hem de treure calés d'on sigui (és a dir dels barcelonins), per cert, aquest any hem estalviat àdhuc en la felicitació de l'Alcalde, però això mereixerà un altre post, segurament…
I el que volia comentar és això, que aquesta nit passad vam deixar al tió galetes, cereals i un gitet d'aigua. Avui una mandarina i una galeta d'aquelles escoceses, que es veu que li agraden més segons el Blai. I és així com el nostre fill espera que el tió el dia 25 o 26 fagi un pet i en comptes de sortir el Patufet surti regals, quants, per ell, pel papi i per la mami.
Aquesta nit la meva vida canviarà. La Froilaneta ahir va acabar la feina que tenia pendent de l'escola: tot corregit, tot endreçat, tot organitzat. "Això és per la Pilar, això per la Ainhoa, això li dones a …". Hem anat al Caprabo i hem gastat el doble del que gastem normalment (en comptes de 6 de llet, dotze, en comptes de 3 de cafè 6…i així amb tot). La casa està neta. Tot a punt.
La Froilaneta em despretarà i em dirà: "Contraccions cada 5 minuts desde fa una hora". Aquesta frase em despertarà més que tres litres de cafè tot i ser ben entrada de matinada. Es dutxarà. Em dutxaré. Veurem una pel·lícula en blanc i negre a la tele i anirem a l'hospital.
Ens diran que si, que va en sèrio, que anem de part. Ens mirarem amb aquell neguit de "Tot anirà bé, oi?" i trucarem a la família i li direm "No vingueu encara, que anem cap a la sala de parts i això pot ser llarg", frase que ignoraran per complert vestint-se i anant a l'hospital d'immediat. El part serà dur (per ella, no per mi) amb un petit ensurt de darrera hora que ràpid quedarà solventat.
Ella mig adormida tot el dia per l'anestèsia i jo atontat anant amunt i avall abraçant a tothom i molt contents passarem el nostre primer dia com a pares. A la nit, quan ja no quedarà ningú, ens mirarem i ens posarem a plorar mirant en Jan i pensant que som pares d'una criatura que serà la més preciosa del món (com la de tots els pares i mares).
Això va passar fa 5 anys, i demà el Jan en farà 5. Ara es passa el dia perseguint pilotes, dibuixant, escrivint i jugant al Scalèxtric (jeje, he guanyat una batalla). És el meu fill. Me l'estimo amb bogeria. Em diverteixo molt amb ell i mai se m'ha fet una càrrega. Me l'estimo desde fa 5 anys menys un dia, i si algú m'hagués dit ara fa 5 anys que me l'estimaria tant jo li hauria contestat que no és possible…però si.
Com que ara ja fa tres setmanes que aquell energúmen del vallès ens va fer un toque d’excepció al cotxe, he pogut portar el cotxe a peritar. Ja el tinc peritat i aviat ens donaran cita per arreglar-lo.
No sé si ho sabeu, però la companyia d’assegurances (o haig de dir: les companyies d’assegurances) han decidit que la culpa de la maniobra és meva, i per tant que el seguru no em pagarà la reparació, jo pagaré 400 euros i el resto va a càrrec d’ells. La qüestió és que em toca la pera afluixar la mosca per una cosa que realment no és culpa meva (digui el que digui aquesta petuleia) perquè no veig jo com podia evitar l’accident… perquè prudent ja hi vaig jo…
Per cert, per si no ho sabeu els portem a judici… i a veure què surt, de moment estic disposat a provar la meva innocència devant dels tribunals. Per cert, si coneixeu a algú que estigués al lloc dels fets (carretera de Lliçà a Santa Eulàlia a l’altura del supermercat SUMA) el dia dels fets (17 de novembre dissabte per a més senyes) ens anirà bé que es posi en contacte amb nosaltres. | 0.835924 | curate | {"ca": 0.9616918555835432, "sv": 0.002204030226700252, "pt": 0.017842149454240133, "es": 0.006821998320738875, "zh": 0.00031486146095717883, "en": 0.001889168765743073, "hu": 0.0009445843828715365, "it": 0.003988245172124265, "fr": 0.003148614609571789, "la": 0.0011544920235096558} | http://aravenadal.blog.cat/page/37/ |
mc4_ca_20230418_3_241959 | Relats conjunts : MAINOESTARD MAINOESTARD: Relats conjunts
>> dimarts, 7 de juny de 2011
- Fes-te enrera cap de cogombre! No em fas gens de por!.
En Màrius feia veure que no estava aterrit, però...
Després d'haver vist les notícies es va quedar una estona sense alè. No tenia força ni per pensar que era el que podia passar. Esmaperdut, només va sortir de la tonteria quan l'aparell de televisió va fer pufff, com si petés un souffflé. Llavors li va entrar gana i no se li va acudir altra cosa que fer-se una llesca de pa amb tomàquet i pernil. Però no hi havia pa, així que va agafar les claus per sortir a comprar-ne. Va ser llavors quan, palplantat a la porta, va veure aquell ésser d'una galàxia de nom impossible. Ja eren aquí??? Ho havia dit la tele feia uns instants que la invasió era qüestió de minuts, que venien en unes naus ultramegaràpides, però tant, tant, ràpides? Doncs sí, allà els teníem, disposats a envair la terra i a fer la vida impossible als terraquis.
- Fes-te enrere, cap de cogombre! - repetia incansablement en Màrius.
No sabia que els caps de cogombre ni sentien res ni parlaven, que en realitat es comunicaven amb un sistema difícil d'entendre pels humans. El cap de cogombre només estava allà, dret, sense immutar-se. Com si fos una figureta de Lladró... De moment no presentava batalla. Quin descans. Però en Màrius anava barrinant què podia fer, un cop passat el primer ensurt. I de cop, li va venir una idea estrafolària. Sí, ho era. Però ... I si funcionava?
Excitat, se'n va al rebost amb l'esperança de trobar taronges o llimones, algun cítric. Uff! encara sort que n'hi havia. Una llimona. Només una. Però grossa i sucosa. La parteix pel mig i sense pensar-s'ho corre a la porta, s'encara amb el cap de cogombre i es posa a esprémer la llimona en aquella superfície estriada. I llavors comença a regalimar aquell suc àcid que a mesura que baixa per aquelles cames llargarudes va corroint aquella pell metàl·lica, alumínica, sideral...
No en va quedar res del cap de cogombre.
I en aquell moment en Màrius, esverat com mai, va saber que la humanitat podia vèncer els enemics cap de cogombre arribats de no sé quina galàxia.
I a sobre fer-se una excel·lent llimonada.
Ves quina cosa.
Publicado por llum en 11:42
òscar, 7 de juny de 2011 a les 11:56
La memòria televisiva i cinematogràfica m’indica que sempre, en un primer moment, els invasors d’altres galàxies es mostren dòcils i col•laboradors amb els humans. Que en Màrius no es refiï massa.
Bon i divertit relat, Llum!! !
llum, 7 de juny de 2011 a les 12:05
Òscar, és veritat, no te'n refiis mai dels que et fan la gara-gara. Segur que són alienígenes. I n'hi ha molts per aquí. Vés en compte!
garbi24, 7 de juny de 2011 a les 12:56
de vegades la solució es tant fàcil....que només ens cal fixar-no'hi.
llum, 7 de juny de 2011 a les 13:04
òscar, 7 de juny de 2011 a les 17:18
Upppps LLum ... els gosthbuster's només capturaven fantasmes o també, si cal, podien fer el mateix amb els alienígenes??? :)
llum, 7 de juny de 2011 a les 18:53
Uff! Em sembla que els ghostbusters també eren ells mateixos uns bons fantasmes. No hi comptis massa amb ells. Jo de tu vigilaria.
Isabel, 8 de juny de 2011 a les 22:14
Uff i reuff!! !
molt bo :)
llum, 8 de juny de 2011 a les 22:47
Assumpta, 9 de juny de 2011 a les 22:15
Hahahaha és boníssim!! ;-))
llum, 9 de juny de 2011 a les 23:38
Assumpta, moltes gràcies!
Quadern de mots, 10 de juny de 2011 a les 10:55
Vaig a comprar llimones i que vingui qui vulgui, vingui d’on vuingui, no ens haurem de preocupar. Divertit relat.
llum, 10 de juny de 2011 a les 11:56
Quadern, la llimona és un fruit que sempre cal tenir a ma, sí senyor!
Eva, 11 de juny de 2011 a les 14:22
Però com se li va acudir? Hauré de mirar més pel·lícules d'estranyes i subtils invasions alienígenes...
XeXu, 11 de juny de 2011 a les 15:10
Una mica en la línia de la pel·li Mars Attack!, la manera de vèncer-los està a l'abast de la mà. Però si no feia res el pobret allà a la porta, no? Es tracta de guerra preventiva?
llum, 12 de juny de 2011 a les 22:16
Xexu, mai es pot refiar un d'algú que es queda a la porta sense fer res. Que volia? vendre una assegurança multirisc, una biblia, un robot de cuina?
Eva, els alienígenes fa temps que estan entre nosaltres. Vigila perquè un dia pots estar fent un cafè amb llet amb algun d'ells.
La Meva Perdició, 13 de juny de 2011 a les 20:47
La invasió d'extraterrestres més curta de tota la història! ^_^ Aquests conqueridors s'ho pensaran dos cops abans de tornar-hi, o com a mínim primer buscaran un aliatge més protector.
llum, 13 de juny de 2011 a les 21:38
Va ser una microinvasio, he he.
el paseante, 19 de juny de 2011 a les 1:34
Mira que confondre un Philippe Starck amb un Lladró. Dones...
llum, 19 de juny de 2011 a les 13:46
Que n'has de dir de Lladró, eh? El millor que mai ha tingut Españññña i que li passa la cara a aquest Starck i a 50 com ell. ;D | 0.731683 | curate | {"ca": 0.876977518734388, "fr": 0.016860949208992507, "pt": 0.010199833472106578, "es": 0.0466278101582015, "en": 0.00749375520399667, "it": 0.029766860949208992, "uz": 0.00041631973355537054, "ro": 0.005203996669442132, "st": 0.006452955870108243} | http://mainoestard.blogspot.com/2011/06/relats-conjunts.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_243096 | Hi ha alguna cosa darrere del genoma? Ens podem preguntar una mica escèptics. I, tanmateix, és ben possible que, quasi sense adonar-nos-en, aquests dies estiguem assistint a una de les revolucions més importants de la ciència. Com escriu el professor Fernando González Candelas, coordinador d’aquest número i un dels científics capdavanters de la nostra universitat, el projecte del Genoma Humà està marcant un abans i un després d’entendre la biologia i totes les disciplines relacionades, especialment la medicina. Això vol dir que, en efecte, darrere del genoma hi ha moltes coses, i que aquestes són d’enorme importància, no sols pels avenços que implicaran en la medicina i la farmàcia tradicional (en aquestes pàgines es parla de farmacogenòmica, de genoteràpia, d’alimentació al passaport genètic, etc. ), sinó també pel progrés cabdal que significa en l’estudi de l’evolució de la vida.
No obstant això, en aquest nou número de Mètode trobareu moltes propostes més, com una anàlisi de la ciència-ficció en el mític any 2001, unes suggerents entrevistes amb el destacat ginecòleg valencià Miguel Tortajada o amb el prestigiós antropòleg Philipp Tobias, o un extens reportatge sobre les últimes barraques de l’horta valenciana. Alhora iniciem la secció “Document”, un espai que volem dedicar a articles que tracten en profunditat algun tema relacionat amb la ciència, i que siguen suggerents i força divulgatius. En aquest sentit, Sylvain Réault, professor de la Universitat de Regina (Canadà), ens ha lliurat un interessantíssim text sobre les relacions del filòsof Jean-Jacques Rousseau amb la botànica, i com aquesta va quedar reflectida de forma ben extensa en la seua obra.
Com veieu, un altre número de Mètode a vessar de nous temes. Des dels pètals d’ADN (com escriu la primmirada poetessa lleidatana Rosa Fabregat) fins al decàleg de ciència-ficció proposat per l’escriptor Antoni Munné-Jordà. Tot un seguit d’idees que esperem que siguen del gust de tothom.
© Mètode 2002 - 32. Què hi ha darrere del genoma? - Hivern 2001/02
POST TAGS:
genomagenòmica
Martí Domínguez
Director de Mètode.
@MartiDominguezR
RELATED ARTICLES
Filter by
Post type
Post Page
Category
Monogràfic Monstres invisibles Especial COVID-19 Article Gens i gents Entrevistes
Sort by
Title
Relevance
Millorament humà i diversitat funcional
1
Tocar sostre
1
La vida acadèmica del doctor Prevosti
1
Som un trencadís
1
Entrevista a Iñaki Comas
1
Què hi ha darrere del genoma?
Les noves aplicacions de la genòmica
Mètode 32. Hivern 2001/02. 88 3,60
Tots els números
Sobre Mètode
Comitè científic
Indexació
Envia el teu article
Convocatòries obertes
Mètode
Què és Mètode?
Envia el teu article
Convocatòries obertes
Normes d’edició
Sobre el procés de revisió cega
Indexació
Qui som
Comitè científic
Consell assessor
Equip de redacció
Contacte
Subscripcions
Subscriu-te a Mètode
Subscriu-te a Mètode SSJ
Subscriu-te al nostre butlletí
Contacte
Mètode.
Jardi Botànic de la UV.
Tel. : +34 96 315 68 28 / 00
Vendes: +34 96 386 48 47
C/ Quart, 80.
46008 – València.
[email protected]
© Mètode - Web desenvolupada per Doowebs
Avís Legal
Política de privacitat
Política de cookies
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l'experiència més rellevant recordant les vostres preferències i visites repetides. En fer clic a "Accepta totes", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar "Configuració" per proporcionar un consentiment controlat. Llegeix més
ConfiguracióRebutjarAccepta totes
Manage consent
Tanca
Privacy Overview
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquests, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies es guardaran al navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes galetes. Però optar per algunes d’aquestes galetes pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies asseguren les funcionalitats bàsiques i les funcions de seguretat del lloc web de manera anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 months Aquesta cookie l'estableix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional 11 months La cookie està configurada per GDPR Cookie Consentiment per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Funcional".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “necessària”.
cookielawinfo-checkbox-others 11 months Aquesta Cookie està configurada pel complement de consentiment de Cookies GDPR. La Cookie s’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “altres.
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy 11 months La cookie està configurada pel complement de consentiment de galetes GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema dades personals.
Funcionals
Funcionals
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recollir comentaris i altres funcions de tercers.
Rendiment
Rendiment
Les cookies de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuda a oferir una millor experiència d’usuari per als visitants.
Analytics
Analytics
Les cookies analítiques s’utilitzen per comprendre com interaccionen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre les mètriques el nombre de visitants, la taxa de rebot, la font de trànsit, etc.
Publicitàries
Publicitàries
Les cookies publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants de llocs web i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Altres
Altres
Altres cookies no categoritzades són les que s’estan analitzant i encara no s’han classificat en una categoria. | 0.626302 | curate | {"ca": 0.919226734602128, "es": 0.019781207852540086, "sv": 0.002397722163944253, "de": 0.005095159598381537, "ja": 0.002397722163944253, "en": 0.028472950696838004, "it": 0.0035965832459163793, "fr": 0.006893451221339727, "no": 0.0010490034467256107, "cs": 0.0007492881762325791, "pt": 0.009441031020530496, "eb": 0.0008991458114790948} | https://metode.cat/revistes-metode/editorial/editorial-num-32.html |
crawling-populars_ca_20200525_12_400347 | Sessions informativesde formació permanent
Lliure accés als recursos digitals
Treballs fi de grau, projectes fi de màster i tesines dels estudiants UPC
La comunitat culturalde la UPC.
La biblioteca digitalde la UPC.
Galeria de fotos
El mètode desenvolupat s'ha utilitzat en simulacions de moviment de pèndols, de la marxa humana i de moviment col·laboratiu entre persona i exoesquelet.
Un equip d’investigadors de les universitats Katholieke Universiteit Leuven (Bèlgica), Stanford University (Estats Units) i de la UPC han millorat l’eficiència de softwares de simulació biomecànica per tal que realitzin simulacions a una velocitat fins a 20 vegades més alta. Els resultats de la recerca s’han publicat recentment a la revista ‘PlosOne’.
08/01/2020
Els investigadors Gil Serrancolí, del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), i Antoine Falisse, de la Katholieke Universiteit Leuven (KU Leuven, Bèlgica), han aconseguit integrar eines de diferenciació automàtica en els programaris de biomecànica OpenSim i Simbody que permeten fer simulacions biomecàniques fins a 20 vegades més ràpid que els mètodes basats en diferències finites.
Aquestes eines de diferenciació automàtica permeten calcular derivades d’expressions matemàtiques de manera més eficient que utilitzant diferències finites, i són molt útils per a la resolució de problemes d’optimització que necessiten el càlcul de milers o milions d’avaluacions de derivades. I és que les simulacions biomecàniques que tenen per objectiu calcular trajectòries òptimes es basen habitualment en la resolució d’un problema de control òptim (optimització dinàmica). Precisament és en aquest tipus de simulacions on els autors han aplicat el mètode desenvolupat, que s’ha aplicat en simulacions de moviment de pèndols, de la marxa humana i de moviment col·laboratiu entre persona i exoesquelet.
Col·laboració amb StanfordL’any 2017, els investigadors Falisse i Serrancolí van ser escollits com a OpenSim Visiting Scholars per fer una estada d’un mes i desenvolupar el projecte a la Stanford University. Els resultats d’aquest treball, liderat per Friedl De Groote (KU Leuven), han donat lloc a la publicació d’un article científic a la revista PlosOne, en el qual es compara l’eficiència de les optimitzacions de simulacions biomecàniques utilitzant la diferenciació automàtica i les diferències finites.
L’investigador Gil Serrancolí, del Simulation and Movement Analysis Lab (SIMMA Lab) i professor de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), ha utilitzat aquest mètode per estimar els paràmetres de models de contacte entre persona i exoesquelet, i entre peu i terra, i predir posteriorment nous moviments col·laboratius entre persona i exoesquelet. Aquest estudi s’emmarca en el postdoc que va realitzar a KU Leuven, els resultats del qual es van publicar a la revista IEEE Transactions on Neural Systems and Rehabilitation Engineering.
Per la seva banda, l’investigador de la KU Leuven Antoine Falisse ha utilitzat aquest nou mètode per obtenir prediccions de la marxa humana i estudiar diferents estratègies de control, els resultats del qual han estat publicats al Journal of the Royal Society Interface.
El mètode desenvolupat s'ha utilitzat en simulacions de moviment de pèndols, de la marxa humana i de moviment col·laboratiu entre persona i exoesquelet.
© UPC Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech | 0.799871 | curate | {"ca": 0.9833187006145742, "es": 0.013754755633596722, "en": 0.0029265437518290896} | : /ca/sala-de-premsa/noticies/aconsegueixen-fer-simulacions-biomecaniques-fins-a-20-vegades-mes-rapid |
cawac_ca_20200528_5_153090 | Ara que ja han passat uns dies, sembla que ja ningú hi pensi
6 d’agost, un dia que tindria rellevància a la meua particular història, per un altre va ser com veure que la llum que durant 75 anys havia brillat amb insistència s’apagava, començava a afeblir-se inútilment s’acostava l’hora d’anar-se’n a descansar . Durant anys havia fet feina i com es va demostrar no tota, encara tenia força per dir unes quantes veritats a aquells que mereixien sentir-les. Va fer servir les paraules per bales, i com el gran home que era va aguantar sempre amb força, i no es va rendir tot i la repressió . Ens va encoratjar a molts per creure i continuar lluitant, per una causa que sempre han volgut silenciar sense poder, i que mai,MAI, ens havíem de rendir. I ara es quan hem de prendre més exemple d’ ell, perquè fins ara poques veus es feien sentir , una d’elles la seva i ara la seva l’intentaran silenciar i si no ho evitem i cridem naltres caurà en el silenci com ells volen. Cal que continuem avançant i seguim els seus passos, per tal de fer-nos sentir i que un dia ell i tots els altres puguin veure des d’allà on siguin que el seu somni s’ha complert ala fi, encara que el seu cos ja no es mogui entre naltres les seves animes continuen al nostre costat i mai moriran perquè sempre ens en quedarà el record!
[@more@] El dia 11 vas marxar definitivament, silenciós i discret, demanant el mateix silenci i la mateixa discreció que tu havies tingut a l’hora d’anar-te’n, però no va ser així, ell teu cos no es va fondre amb la natura com segurament desitjaves en aquell indret del Ripollès i dijous et posaran en una caixa per sempre més, a hores d’ara el silenci i la discreció són inimaginables . De segur que aquest no era el final que volies però altre cop no has pogut decidir tu. Simplement es la meva forma de dir-te bon viatge i de recordar-te que en l’anonimat que tenim,som moltes persones les que encara ens queden moltes forces per lluitar i no abandonar aquesta causa tan noble que devem a la nostra terra, perquè aquesta lluita no l’hem perdut i no la pensem perdre! Sempre seràs en nosaltres! Salut company, Bon viatge!
Ho publico ara , perquè sembla que un cop passat el "boom" que va provocar la noticia de la pèrdua de Xirinacs sembla que s'hagi oblidat per part de tots, per aquest motiu vaig decidir publicar l'escrit uns dies després de l'efecte que produiria, tot i això l'escrit es fet pocs dies desprès de la noticia de la seva mort i dies abans del seus enterrament.
Quant a catanoia
Em diuen Maria, Mia, Estel....cadascú em diu com vol, però no crec que un nom em pugui definir. Sóc una persona amb pensaments, una bola de sentiments i emocions, pensaments i reflexions, embolcallats per un seguit de teixits. Una fotografia tampoc em definiria, ja que sóc molt més que un simple cos, sóc molt més que allò ue es veu fisicament, sóc moltes coses al igual que la resta de persones que existeixen, no sóc ningú especial, ni pretenc ser-ho, però escric i no m\'agrada guardar-m\'ho per mi, i aqui des de l\'\"anonimat\" que em permet el bloc deixo tot allò i dic tot allò que també froma part de mi, així que jo també sóc tot el que hi ha aquí. Si voleu llegiu si no, no hi esteu pas obligats. | 0.881996 | curate | {"ca": 0.9652473387601753, "en": 0.005009392611145898, "pt": 0.029743268628678772} | http://iraila.blog.cat/2007/08/20/ara-que-ja-han-passat-uns-dies-sembla-que-ja-ning-hi-pensi/ |
mc4_ca_20230418_0_55760 | Descobrim la llum! – Mainada
Hola mares i pares dels Verds!
Sabeu que amb les llums podem fer moltes coses? Els Verds ha descobert que amb les llanternes podem fer llums de diferents colors i també que amb l’ajuda d’un projector i un llençol observem la nostra pròpia ombra! !
Sabeu què és la taula de llums? És un aparell de fusta que projecta llum sobre una superfície plana, és fantàstic! Hi podem proposar diverses activitats i és una altre manera d’adquirir nous aprenentatges i passar-ho bé. Podem interactuar amb diferents objectes, dibuixar amb pintura, fer ombres, jugar amb sorra… Nosaltres hem mirat a través d’unes rodones i hem vist les seves mides i els diferents colors. Ells s’ho passen pipa a l’escola!
L’altre dia ens vam ficar dins d’unes tendes de campanya per veure un altre tipus de llum que canvia el color de les figures, les feia fluorescents, era xulíssim! !
Aquí us deixem un petit recull de les nostres experiències , esperem que us agradin, fins la pròxima! ! | 0.64133 | curate | {"st": 0.018480492813141684, "es": 0.009240246406570842, "ca": 0.9353182751540041, "fr": 0.003080082135523614, "ru": 0.033880903490759756} | http://www.mainadaei.com/ca/descobrim-la-llum/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_515263 | Segons el darrer CIS de comportament postelectoral:Vot en el grup d´edat 18-24 anys: 1. ERC: 26.7% 2. JxCat: 18% 3. CUP: 15.1% 4. Cs: 12.1% 5. Comuns: 10.2% 6. PSC: 5% 7. PACMA: 3.3% 8. BLANCO: 2.3% 9. NULO: 0.8% 10. PP: 0.3%Pur divertimento, posant els % que surten a un simulador d´hondt i amb cincunscripció única.ERC (28.13%): 41JXCAT (18.75%): 27CUP (15.63%): 23CS (12.50%): 18COMUNS (10.42%): 15PSC (5.21%): 7PACMA (3.13%): 4 El futur no pinta tan malament
Ens agraden les bones notícies, i és genial que el jovent pugi indepe. Però aquest actiu no serveix de res que per alertar-nos que hem de començar a treballar pensant a llarg termini i de forma estratègica JA, cosa que l'independentisme mai ha fet. Més sabent que l'estat està disposat a fer el que calgui. Què passarà quan aquests joves independentistes comencin a intentar guanyar-se la vida, provant per exemple a fer producció cultural en català, i el seu progrés es vegi tallat o amenaçat per la xenofòbia o el boicot i atac de l'estat? Què passarà quan comencin a fer vídeos per explicar la seva perspectiva política, i youtube i facebook els silenciïn gràcies a les pressions de l'estat espanyol? Què passarà quan vagin pel carrer sols amb un llacet groc, i un subnormal xenòfob que li treu 10 anys amenaci o fins i tot fereixi la seva integritat física? Seguiran aquests joves donant suport a la independència, o s'amagaran per la seva seguretat i necessitats professionals? Què passarà quan el CNI comenci a identificar potencials futur líders independentistes, i comenci a dissenyar plans individuals per bloquejar les projeccions d'aquestes persones? O quan decideixi per exemple que ningú sospitarà d'ells quan un jove que podria haver suposat un problema en el futur mori mentre es troba d'intercanvi a un país llunya. I si l'estat comença a donar beques a estudiants i treballadors de l'estat per "facilitar" la convivència, tot facilitant posteriorment el seu registre com a ciutadans catalans? Creieu que l'estat no és capaç d'impedir que aquests joves independentistes accedeixin a llocs de treball importants en institucions, empreses, o mitjans de comunicació internacionals que puguin tenir un component estratègic important? Estic segur que els espanyols no volen un indepe com a cap de comunicació a la ONU, New York Times, o Xiaomi, tot i que per talent tindríem moltes possibilitats de que això passi. Hi ha tantes possibles formes en que ens poden fotre! Més ens val estar molt molt atents, i fer tot el que estigui en les nostres mans per prevere-les i combatre-les. Per uns joves que no tindran potser totes les facilitats que el sistema els ha venut, ser independentista suposa una aposta arriscada que en el context actual, tot i ser evidentment la més digna, gairebé només comporta costos desagradables que tothom voldria estalviar-se. En això l'estat està guanyant la partida. Evidentment, creure i donar suport a la independència ha de comportar sacrificis, i segurament els joves ho aniran aprenent i assimilant. Però hem d'espavilar ja en tornar a plantar cara davant els atacs rebuts, i començar a transmetre que podem tornar a protegir i defensar els interessos dels independentistes des de vies institucionals, amb major altaveus i més recursos.
"pensar a llarg termini"Aixó em recorda... Vell pelegrí, jo vaig fent via, ja sento pròxim el Jordà....Passa que jo era un jovenet quan ho cantava.Tingueu-ho en compte els jovenets, i enrecordeu-vos'en quan el carrousel us torni a portar al mateix lloc. | 0.836135 | curate | {"ca": 0.9654178674351584, "en": 0.02363112391930836, "id": 0.0037463976945244955, "cs": 0.002881844380403458, "ar": 0.004322766570605188} | |
naciodigital_ca_20220331_0_765912 | NUNCA ES DEMASIADO TARDE (Still life)
HORARIS:
Divendres 21: 17:30 / 19:45 / 22:15h VOSE
Dissabte 22 i diumenge 23: 17:30 / 19:45 / 22:15h
Dimecres 26: 17:30 / 19:45h.
Dijous 27: 17:30 / 19:45 / 22:15h
(Regne Unit, Itàlia, 2014). 92 minuts. Digital. Doblada i VOSE.
Direcció: Uberto Pasolini. Intèrprets: Eddie Marsan, Joanne Froggatt, Karen Drury
El treball de John May consisteix en trobar els familiars dels que han mort sols. Meticulós fins a l’obsessió, John va més enllà del deure en la seva feina i s’involucra al màxim. La seva vida és tranquil·la i ordenada fins que el seu cap li dóna una notícia devastadora: el seu acomiadament per retallades. Immers encara en el seu últim cas, John s’allibera de les rutines que l’han governat. I per primera vegada sent la vida amb la seva excitant i perillosa imprevisibilitat.
4 Premis al Festival de Venècia
DIPLOMACIA (Diplomatie)
HORARIS:
Divendres 21: 17:30 / 19:45 / 22:15h VOSE
Dissabte 22 i diumenge 23: 17:30 / 19:45 / 22:15h
Dimecres 26: 17:00 i 22:00h.
Dijous 27: 17:00 / 19:30 / 22:00h.
(França, Alemanya, 2014). 84 minuts. Digital. Doblada i divendres nit VOSE
Direcció: Volker Schlondorff. Intèrprets: Niels Arestrup, André Dussollier...
25 d’agost de 1944. Els aliats entren en París. Poc abans de la sortida del sol, Dietrich von Choltitz, governador militar alemany, es prepara per executar les ordres de Hitler de volar la capital francesa. No obstant això, París no es destrueix. Per quines raons von Choltitz es nega a portar a terme les ordres del Führer, malgrat la seva lleialtat sense límits al Tercer Reich? Va ser Raoul Nordling, cònsul general suec a París qui va fer canviar d’opinió al general?
Premi millor director i premi millor actor a la Seminci.
ÒPERA EN DIRECTE
L’ELISIR D’AMORE
Dimecres 26, a les 20:15h.
En directe des del Royal Opera House de Londres
Director d’orquestra: Daniele Rustioni.
Intèrprets: Lucy Crowe, Vittorio Grigolo, Bryn Terfel, Levente Molnár, Kiandra Howarth, Royal Opera Chorus, MasterSergey Levitin.
No és una campanya del vi de Bordeus, sinó una de les òperes més populars i la més coneguda de Gaetano Donizetti. L’elisir d’amore parla de l’amor, del flirteig i de la necessitat que a vegades tenim els humans de voler ser enganyats i negar l’evidència. Nemorino estima amb bogeria a Adina. Aquesta també, però juga amb els seus sentiments, anunciant el seu compromís amb el sergent Belcore. Nemorimo no reacciona com ella espera i les coses es van complicant. Una situació a la qual no és aliè un xerraire ambulant, Dulcamara, que ven al desesperat enamorat un suposat elixir que no és res més que vi de Bordeus. I tot plegat sense perdre l’humor en una desenfadada òpera còmica.
Entrades anticipades fins diumenge 23.
DONES:
CAOS
Dilluns 24, a les 16:30h. Cinefòrum
Tema: Les violències masclistes.
(França, 2001). Doblada 35mm.
Direcció: Coline Serreau.
Intèrprets: Catherine Frot, Vincent Lindon, Rachida Brakni, Line Renaud...
La Malika, una jove prostituta, és salvatgement atacada al carrer just davant d’una parella de burgesos, l’Hélène i el Paul, que opten per no sortir del seu cotxe. L’Hélène, plena de remordiments, visita la jove a l’hospital on aquesta es troba en coma i decideix cuidar d’ella, abandonant temporalment el seu marit i el seu fill.
Aquesta sessió no serà subtitulada per a persones sordes
Entrada 2€. | 1 | perfect | {"en": 0.13788895668090298, "et": 0.004881025015253203, "de": 0.03477730323367907, "ca": 0.687614399023795, "es": 0.03355704697986577, "fr": 0.0677242220866382, "nl": 0.007016473459426479, "pt": 0.012202562538133009, "sv": 0.008541793776693105, "ru": 0.005796217205613179} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/37328/cartellera-cinema-catalunya-fins-al-27-novembre |
mc4_ca_20230418_2_732548 | Uns 7,6 milions de persones tenen cobertura sanitària a Catalunya
La població amb dret a medicaments gratuïts genera el 80% de la despesa farmacèutica
Un total de 7.646.944 persones tenien cobertura sanitària a Catalunya el 2010, de les quals un 15,9% són estrangers, a més, 1,7 milions reben els medicaments de forma gratuïta, segons l'informe elaborat per la Central de Resultats, un organisme que depèn del Departament de Salut
EFE Barcelona Actualitzada el 09/06/2011 18:17
L'informe, fet a partir de 134 indicadors sociodemogràfics, d'estils de vila i estats de salut, d'ús dels serveis, de qualitat i de sostenibilitat, pretén ser un instrument per dissenyar polítiques sanitàries efectives i tenir una visió territorial dels serveis sanitaris.
Segons aquest informe, a Catalunya es van fer el 2009 un total de 147.582.927 receptes, fet que suposa 19,39 per habitant, davant les 19,07 de l'any 2008. Les dones, segons les dades que s'han presentat avui, van generar un 44% més de receptes que els homes.
Constata l'estudi que la necessitat de medicaments augmenta amb l'edat, fins al punt que un ancià de 85 a 89 anys consumeix 23 vegades més que un nen d'entre 5 i 9 anys i 17 vegades més que un adult d'entre 30 i 34 anys, el que significa que el 36% de les receptes es concentren en els més grans de 75 anys.
Això significa que la població amb dret a medicaments gratuïts, que són un 22%, generen el 80% de la despesa farmacèutica i consumeixen 9,8 vegades més receptes que la població que ha de pagar part dels medicaments.
L'informe servirà, segons la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernández, com mecanisme regulador per incentivar la introducció de millores en els àmbits claus de responsabilitat, perquè els usuaris tinguin un major coneixement del sistema, poder incrementar la seva capacitat d'elecció i fer un millor ús dels recursos.
Un exemple del potencial d'aquest informe és el fet que s'ha detectat que els hospitals que tenen un nombre de parts més alts són els que tenen percentatges de cesàries més baixes, o que la majoria dels equips de primària tenen una cobertura de vacunes superior al 80%.
Una altra dada que constata l'estudi és que la mortalitat per càncer de pulmó en les dones ha crescut un 40,5% els últims anys, i que en els homes es manté estable, o que s'han reduït les morts prematures, com les produïdes en accidents.
Segons Fernández, per a l'administració sanitària aquest informe servirà per rendir comptes dels resultats de les polítiques de salut, donar informació sobre l'organització i millorar l'assignació dels recursos partint de la informació recollida gràcies a les noves tecnologies de la informació. | 0.862648 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ara.cat/societat/milions-persones-cobertura-sanitaria-Catalunya_0_496150947.html |
crawling-populars_ca_20200525_3_19171 | Canal Web
Programes » A la vostra salut
Comparteix:
El ritme de vida accelerat de la societat actual sovint propicia pràctiques poc saludables com el sedentarisme, la reducció de l’activitat física o menjar ràpid i malament. És per això que, avui, és més important que mai ser conscients de la importància de cuidar-se.
En aquest context neix 'A la vostra salut', una sèrie de càpsules divulgatives en què posem èmfasi en tots aquells hàbits saludables que, sense grans sacrificis, poden ajudar-nos a millorar la nostra qualitat de vida. Cada setmana coneixerem un consell alimentari o d’activitat física fàcil d’incorporar al nostre dia a dia centrat en allò que podem fer per millorar la nostra salut i no en aquelles conductes que cal evitar.
'A la vostra salut', de dilluns a divendres, abans de L'Informatiu Migdia i de l'Informatiu Vespre, per Andorra Televisió i www.andorradifusio.ad.
Les ferides són lesions a la pell que acostumen a ser superficials però molt freqüents, sobretot durant la infantesa. Per aquest motiu, és important saber curar-les correctament i així evitar que s'infectin o s’alteri el seu procés de recuperació. T'expliquem com fer-ho.
Tuits de @rtvandorra !function(d,s,id){var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0],p=/^http:/.test(d.location)? 'http':'https';if(!d.getElementById(id)){js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=p+"://platform.twitter.com/widgets.js";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);}}(document,"script","twitter-wjs"); | 0.635089 | curate | {"es": 0.006202618883528601, "it": 0.019986216402481046, "ca": 0.7532736044107512, "fr": 0.015851137146795313, "en": 0.20468642315644384} | : /programes/a-la-vostra-salut/a-la-vostra-salut---curar-correctament-les-ferides |
macocu_ca_20230731_4_250710 | Què és un sistema tancat?
Un sistema tancat en un sistema físic és un sistema en què els materials continguts en el sistema no es veuen afectats per altres agents físics externs.
En termodinàmica, un sistema tancat pot intercanviar energia (com a calor o treball) però no hi ha intercanvi de matèria amb el seu entorn.
D'altra banda, un sistema obert pot intercanviar matèria i energia. Per exemple, en una central hidroelèctrica es produeix un intercanvi d'd'energia i matèria.
De vegades es confonen els sistemes tancats amb els sistemes aïllats. Un sistema aïllat no pot intercanviar calor, treball o matèria amb l'entorn, mentre que un sistema tancat sí que ho pot fer.
Un sistema termodinàmicament tancat es pot imaginar clarament com un recipient hermètic. És un sistema les parets són conductores de calor i pot ser deformable, és a dir, pot variar el seu volum.
Exemples de sistemes tancats
Per entendre millor el concepte d'aquest tipus de sistemes enumerem alguns exemples:
La Terra es considera un sistema tancat. La Terra és una porció de l'univers que rep energia solar, mentre que la massa total es manté constant, sense (gairebé) cap intercanvi des de l'espai.
Una olla a pressió que no permet fuita de gasos experimenta una variació d'energia però no de la seva massa. Els aliments que cuinem reben energia calorífica però no varien la seva massa.
Un motor Stirling intercanvia energia amb l'exterior sense variar la seva massa. Aquest tipus de motor rep energia tèrmica externa i subministra energia mecànica.
Un sistema solar tèrmic capta l'energia de el Sol i poroporciona energia tèrmica a un altre sistema. No obstant això, la massa total es manté constant.
Segons la primera llei de la termodinàmica per a aquests sistemes el canvi en l'energia interna és igual a la suma de la feina i la calor afegits.
Segons la segona llei de la termodinàmica, l'entropia en el sistema tancat augmenta amb la calor absorbida i el treball dissipat.
En aquest tipus de sistemes també es pot aplicar la la conservació de masses de la física clàssica en què la massa es manté constant.
En la física relativista, però, la disminució de l'contingut d'energia de sistema condueix automàticament a una disminució de la massa de el sistema.
report this ad | 0.78328 | curate | {"ca": 0.9632451815329449, "fr": 0.012550425818018825, "es": 0.017929179740026894, "en": 0.0062752129090094125} | |
macocu_ca_20230731_8_16353 | Desig complert 4357
En José Antonio ha viatjat per veure el seu equip favorit, l'Atlético de Madrid, i saludar els seus jugadors, sobretot a Fernando Torres. Ha estat el seu #desigcomplert tot i que havia viatjat pensant que anava a la ciutat a trobar-se amb altres nens als quals ajudar. Es va fer fotos amb els jugadors i li van signar la seva samarreta de l'equip i per a José Antonio "ha estat un dels dies més feliços de la meva vida!". Li donem les gràcies a l'Atlético de Madrid per fer realitat el somni d'en José Antonio i a la nostra voluntària Joana pel seu afecte. | 0.778377 | curate | {"en": 0.033216783216783216, "ca": 0.9667832167832168} | |
mc4_ca_20230418_15_632093 | Inici » Inventari » Sant Jaume d'Enveja » Aldover » TERRES DE L'EBRE » Riba-roja d'Ebre » Activitats productives, processos i tècniques | 0.676063 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ipcite.cat/ipcite/cercador-activitats-productives-processos-i-tecniques?f%5B0%5D=field_localitzacio%253Afield_localitzacio_activitats%3A558&f%5B1%5D=field_localitzacio%253Afield_localitzacio_activitats%3A437&f%5B2%5D=field_localitzacio%253Afield_localitzacio_activitats%3A432&f%5B3%5D=field_localitzacio%253Afield_localitzacio_activitats%3A431 |
oscar-2201_ca_20230904_10_107369 | decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): de la Mai és La Giberga i la Giberga és la Mai.
dimarts, 5 de novembre de 2013
de la Mai és La Giberga i la Giberga és la Mai.
La Mai Martí és la Giberga i la Giberga és la Mai.
En ple centre de Reus es troba aquest local de linies obertes i esperit guerrer. On la Mai Martí cuina cada dia plats amb productes de proximitat. Proximitat a qué? Doncs al seu cor, obviament.
Perque cada detall que trobes a La Giberga et parla de la passió d'aquesta cuinera, del seu somni. La cuina que comparteix amb el seu fill (joder, puja ferm el xaval. S'ha de veure com apreta al donar la ma) i on a la limitació dels metres hi aboquen ganes, ofici i talent. Ofici i talent.
Hi vem anar tot un grup de Gastroblocaires, gent de morro fi i que a més ja veniem tocadets de la prèvia a Vermuts Miró. Tot i això els plats van quedar nets com una patena i més d'un va repetir. Som, en efecte, uns pecadors.
Nota: les fotos dels plats són de l'Ana Casanova (lovefood)
D'entrada el millor plat de la jornada, setmana, set y partido.
Uns ravioli de melós de bou que encara m'emocionen al recordar la seva textura. Suaus, sedosos i fundents. I amb una intensitat de sabor concentrada i aguda per la reducció dels sucs de cocció. Essència i més essència servida en plat quadrat. Geometria del sabor. Emocionant.
De segon un civet de senglar que ja de per sí és un regal. Aquests plats de caça no son habituals a la nostra dieta i sempre signifiquen festa, alegria i xerinola. En aquest cas un clàssic civet amb intensitat i bosc, acompanyat d'uns bastonets de moniato que encara posàven més la tardor a taula.
També vaig poder tastar un interessant bacallà amb salmorejo, on el joc visual del salmorejo et porta a imaginar una salsa de tomàquet dolcenca quan la cullera viatja a la boca. Però al primer contacte notes l'acidesa controlada d'aquesta crema fresca del sud i tot es capgira, en un joc divertit i saboròs que és tot un encert de la cuinera. Ens agrada jugar!
Talent i ofici. Talent per cuinar uns ravioli que sonen a Stradivarius, ofici per servir-nos un menú deliciós malgrat un terrible mal d'esquena. I una capacitat i força interior que s'encomana quan veus com aquesta cuinera de raça t'examina el fons de les retines, cercant la veritat per saber si t'ha fet feliç amb la seva cuina.
Sí noia sí, hem gaudit, volem tornar i aquests ravioli valen un imperi. Omaigot.
LA GIBERGA
Carrer d´en Vilàr nº 12 local 2, 43201 Reus
Tel. 977 34 29 47
www.facebook.com/lagiberga
Publicat per starbase a dimarts, de novembre 05, 2013
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: gastroblocaires, la giberga, restaurantes, Restaurants, trobada gastroblocaires, xefs
8 comentaris:
Marta Padenous ha dit...
Us costa baixar, però sempre q veniu en quedeu enamorats!!!! La Mai s'ho curra!! Un petonàs amb permís de la reina del teu cor!
5 de novembre de 2013, a les 23:54
Marta Padenous ha dit...
Us costa baixar, però sempre q veniu en quedeu enamorats!!!! La Mai s'ho curra!! Un petonàs amb permís de la reina del teu cor!
5 de novembre de 2013, a les 23:55
Unknown ha dit...
Els ravioli no els vaig tastar, però el bacallà era 'superior', els fideus i els calamarsons, tampoc desmereixien, i si, per descomptat que cal tornar. Una abraçada ! ! | 0.660952 | curate | {"ca": 0.786577992744861, "fr": 0.02992744860943168, "hu": 0.029322853688029022, "pt": 0.049879081015719466, "es": 0.041414752116082226, "en": 0.012091898428053204, "it": 0.034159613059250304, "de": 0.011487303506650543, "co": 0.005139056831922612} | http://www.decuina.net/2013/11/de-la-mai-es-la-giberga-i-la-giberga-es.html |
naciodigital_ca_20220331_0_348932 | Manresa
CARME CASASAYAS PUJOL
Ha mort a l'edat de 93 anys.
La cerimònia tindrà lloc a la Sala Montserrat (Fontanova, c/ Bruc 11-13) el diumenge a les 11 del matí.
MARIA CARME JUNYENT SANZ
Ha mort a l'edat de 58 anys.
El funeral tindrà lloc a l'església parroquial Sant Josep del Poble Nou el diumenge a 2/4 de 12 del matí.
Navarcles
DOLORES ROMERO MURIANA
Ha mort a l'edat de 80 anys.
El funeral tindrà lloc a l'església parroquial de Navarcles el diumenge a les 5 de la tarda. | 1 | perfect | {"es": 0.014989293361884369, "ja": 0.09207708779443255, "ca": 0.8222698072805139, "en": 0.05139186295503212, "de": 0.019271948608137045} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/69807/obituari-9-9-17 |
crawling-ib3_ca_20230205_0_43010 | L’associació de consumidors Consubal calcula que a les Illes Balears hi ha 45.000 clients afectats per les despeses de gestió dels viatges de l’Imserso. Les agències de viatges consideren que ells no han de tornar les seves despeses de gestió, que són d’entre 12 i 15 euros.
El president d’AVIBA, Xisco Mulet, argumenta que ells ja han fet la feina i que, a més, ha estat doble (pel fet d’haver de gestionar la cancel·lació dels viatges).
El fet és que l’Imserso ha rectificat i obliga ara a les empreses adjudicatàries del programa, Mundiplan i Turisme Social, a tornar íntegrament el cost abonat pels viatges cancel·lats, incloses les despeses de gestió que fins ara no contemplava. Aquestes despeses representen el 6,2% de cada viatge i, en total, sumen una xifra important de milions que es quedaven les empreses.
En una nota publicada aquest dimarts, l’Imserso diu que no es poden cobrar als majors ni despeses de gestió ni de cancel·lació pels viatges que varen ser anul·lats per la crisi de la Covid 19. Per tant, aquells clients que encara no havien rebut els doblers, hauran de percebre l’import total que varen abonar. En el cas dels que ja han rebut els doblers, tindran el seu reemborsament sense necessitat de fer una nova sol·licitud.
Aquestes sol·licituds ja es van realitzant des del 7 de maig. Associacions de pensionistes i consumidors havien protestat perquè consideraven injust que no hi hagués un reemborsament de les despeses de gestió.
PDF | Consulta aquí les passes per a fer una reclamació | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/45-000-clients-afectats-per-les-despeses-de-gestio-dels-viatges-cancellats-de-limserso |
oscar-2301_ca_20230418_4_315754 | Faràs un screencast (video) de tota la sessió. A partir de totes les comandes de la xuleta, pots fer copy/paste per anar ràpid.
El screencast (video) ha de tenir so, i has d'explicar mínimament el que fas (no cal entrar en molt nivell de detall, però suficient perquè no sigui una cosa mecànica de copiar i enganxar).
NOTA: usuaris de Windows podeu utilitzar el OBS Studio per fer els screencasts. Usuaris de Linux: hi ha la utilitat simplescreenrecorder que és senzilla i funciona bé.
Entrega
Entregaràs, dins del temps previst, el video (o l'enllaç del video) i la xuleta. Ha de quedar clar que el video l'has fet tu, amb els teus noms d'usuari, la teva veu, i la teva màquina.
Si alguna persona té problemes per fer el video que ho comenti al professor.
Obtingut de «http://wiki.joanillo.org/index.php?title=Pràctica_Usuaris_i_Permisos_II:_Rols&oldid=298652» | 0.725378 | curate | {"ca": 0.9917840375586855, "es": 0.008215962441314555} | https://wiki.joanillo.org/index.php/Pr%C3%A0ctica_Usuaris_i_Permisos_II:_Rols |
oscar-2201_ca_20230904_2_144827 | La Biblioteca del Museu de Prehistòria de València té com a funció donar suport a la tasca investigadora, educadora i difusora que du a terme el Museu, i també a qualsevol usuari que necessite aquest fons documental per a finalitats d’investigació i d’estudi.
Des de la seua creació el 1927, com una de les seccions del Servici d’Investigació Prehistòrica, la Biblioteca ha reunit monografies, publicacions seriades i altres materials sobre la història de la humanitat, des dels seus orígens fins a l’època romana i medieval, i s’ha especialitzat en el territori de la Comunitat Valenciana. També disposa d’una interessant col·lecció de museologia, restauració, numismàtica i epigrafia. En l’actualitat el fons documental que ofereix supera els 70.000 volums.
Fons
Consultar el catàleg per internet
En l’actualitat la col·lecció està formada per més de 22.000 monografies i més de 1.450 publicacions periòdiques. Els materials, una gran part dels quals, es d’accés lliure, estan distribuïts per a facilitar-ne la consulta en monografies (organitzades per matèries) i publicacions periòdiques, al costat d’obres de referència com ara enciclopèdies, diccionaris biogràfics, temàtics i tècnics, etc.
Monografies
Reuneix una àmplia i variada selecció de títols que van des del Paleolític a l’estudi dels pobles germànics i l’època medieval, passant pel Neolític, l’edat del ferro, les colonitzacions, la cultura ibèrica i l’època romana, les civilitzacions antigues del Pròxim Orient i l’arqueologia clàssica. A més, disposa d’interessants fons de museologia i museografia, restauració, numismàtica, epigrafia, fauna i biblioteconomia, un important conjunt d’obres de referència i una secció dedicada al còmic. Hi ha servei de préstec.
Publicacions periòdiques
La col·lecció de publicacions periòdiques arreplega estudis sobre prehistòria i arqueologia, però hi ha títols dedicats a la museografia, la restauració, la fauna, la religió, la numismàtica o diferents aspectes de la metodologia. Els fons comprenen des de les últimes dècades del segle XIX fins a l’actualitat. També hi ha revistes infantils.
Biblioteca Infantil
Ampli fons dedicat al públic infantil i juvenil, perquè estudien i gaudisquen de la prehistòria i l’arqueologia. Recull més de 900 monografies i títols de revista amb distintes matèries: origen de la Terra, la prehistòrica, l’antiguitat, l’edat mitjana, temes generals i arqueologia, museus i biblioteques. Els llibres són prestables.
Filmoteca
Reuneix un fons, una col·lecció de pel·lícules i documentals sobre temes relacionats amb l’àmbit de les competències del Museu. Es troben a disposició dels usuaris, en préstec domiciliari, tant els títols més actuals com d’altres que formen part de la història del cine. És material prestable.
Fullets i material efímer
En aquesta secció hi ha una col·lecció important de separates que comprén més d’11.000 títols. A més hi ha una secció amb el material efímer, catàlegs i guies d’altres museus o conjunts arqueològics.
Publicacions d’especial valor bibliogràfic
Aquesta secció reuneix més de 200 publicacions rellevants pel seu paper en la historiografia arqueològica o prehistòrica. Són obres d'alt valor bibliogràfic per ser primeres edicions, contenir gravats, tenir una molt acurada edició, etc.
Arxiu
Actualment es treballa en el procés tècnic d'aquest fons, que reuneix la documentació que ha generat l'activitat del Museu i algunes donacions de conjunts documentals com el de Vilanova i Piera, Domingo Fletcher Valls i Isidro Ballester.
Serveis
Serveis
La Biblioteca té com a objectiu constituir-se com un centre d’investigació i estudi en l’àmbit de les seues especialitats: la prehistòria i l’arqueologia. Per a això, presta als seus usuaris diversos servicis encaminats a facilitar-ne l’accés als fons i d’esta manera col·labora en la seua difusió.
Consulta en sala
La sala de lliure accés disposa de vint-i-huit punts de lectura, ofereix connexió per a ordinadors portàtils i també de connexió wifi. La majoria dels fons ingressats des del 1985 estan automatitzats i es pot accedir-hi per mitjà dels ordinadors disponibles a la sala. La resta dels fons que completen la col·lecció poden consultar-se en els fitxers manuals. En aquesta sala es troben els prop de 25.000 volums de lliure accés que estan a disposició dels usuaris.
Informació dels últims títols
A la sala de lliure accés, en un expositor independent, els usuaris podran consultar els títols incorporats en l’últim mes. També es pot trobar aquesta informació a l’OPAC.
Préstec
Tant els llibres de la Biblioteca Infantil com les pel·lícules i els documentals es troben a disposició dels usuaris, en préstec domiciliari, per un període d’una setmana. La resta de publicacions segueixen un normativa que pots consultar ací.
Sol·licitud d’adquisicions
Els lectors poden sol·licitar que s’hi adquirisca qualsevol tipus de material que consideren adequat per a l’especialització de la biblioteca i a les seues necessitats d’informació. Les sol·licituds poden fer-se personalment o també poden enviar-se per correu electrònic a: [email protected]
Reproducció de fons i accés al document
La Biblioteca disposa d’una fotocopiadora amb escàner en règim d’autoservici. La reproducció dels documents es farà per a ús privat amb fins exclusivament d’investigació i respectant la normativa establida per la Llei de Propietat Intel·lectual.
Tarifes:
Fotocòpies en blanc i negre: 0,03 € (A4); 0,06 € (A3)
Fotocòpies en color: 0,45 € (A4) ; 0,90 € (A3)
Escàner: 0,02 € (A4) ; 0,04 € (A3)
Intercanvi bibliogràfic
La Biblioteca gestiona l’intercanvi bibliogràfic de les publicacions del Museu de Prehistòria de València amb 400 institucions internacionals de l’àmbit de la prehistòria i l’arqueologia.
Adreça de contacte: [email protected]
Préstec interbibliotecari
Dirigit a institucions. Els documents han de ser sol·licitats amb dades bibliogràfiques suficients per a la seua identificació.
Per a més informació: [email protected]
Informació general
Adreça
Museu de Prehistòria de València – Biblioteca
c/ Corona 36
4003 València
Contacte
Tel. 963 883 600
mail: [email protected]
Horari
Dilluns a divendres, de 9:30 a 14:00 h
Accés
S’accedeix a la Biblioteca per l’entrada de la façana posterior del Museu (carrer sense eixida entre el Museu de Prehistòria de València i l’IVAM).
Els dimarts, a partir de les 15 h, l'accés es realitzarà per l'entrada principal del Museu (carrer Corona, 36).
Normes d'ús
• Per accedir a la Biblioteca cal identificar-se amb el DNI o el permís de conduir.
• Una part important dels fons és de lliure accés, la resta s’ha de sol·licitar al personal de la Biblioteca.
• Tots els materials, bibliogràfics o no, han de tractar-se amb cura per evitar el seu deteriorament. Els lectors són els responsables del material que utilitzen.
• La reproducció de documents s'atindrà a allò establit per la Llei de la Propietat Intel·lectual i es podran excloure determinats fons per raons com la conservació.
• Després d’utilitzar els llibres s’han de deixar sobre les taules i en cap cas es col·locaran a les prestatgeries.
• S’ha de guardar silenci, evitar conversacions i desconnectar el so de portàtils i telèfons mòbils. No s’hi pot entrar menjar ni beguda.
• Els xiquets i les xiquetes poden utilitzar la biblioteca si van amb companyia d’una persona adulta. | 0.774064 | curate | {"ca": 0.9593922651933702, "nl": 0.0020718232044198894, "oc": 0.0033149171270718232, "es": 0.013535911602209945, "pt": 0.004005524861878453, "fr": 0.013674033149171271, "en": 0.0016574585635359116, "da": 0.0015193370165745856, "it": 0.0008287292817679558} | http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/?q=va/biblioteca |
mc4_ca_20230418_8_272182 | Resurge en Barcelona el movimiento contra la guerra y la OTAN | Assemblea Sant Marti
← Dissabte 23 de gener: Concentració contra la guerra i l’OTAN a Barcelona
12 de març: Manifestació a Barcelona per la Pau a l’Orient Mitjà →
Posted on 26 gener 2016 by Assemblea Sant Martí | 0.49195 | curate | {"es": 0.30996309963099633, "ca": 0.5166051660516605, "en": 0.17343173431734318} | https://assembleasantmarti.wordpress.com/2016/01/26/resurge-en-barcelona-el-movimiento-contra-la-guerra-y-la-otan/ |
racoarticles_ca_20221005_1_11087 | RESUM: L'article presenta dues parts: en la primera es descriu la presència anecdòtica del fet taurí a Catalunya, Lleida i el Pla d'Urgell. En la segona es dona a conèixer els orígens i context més immediat del torero modernista mollerussenc Eugeni Ventoldrà Niubó.
PARAULES CLAU:
Eugeni Ventoldrà Niubó, torero, Mollerussa, toros, braus, fet taurí.
El primer que sobta és presentar a unes jornades d'estudis del Pla d'Urgell una comunicació de toros i, a més, d'un torero famós nascut a la seva capital.
De fet molta gent del mateix Mollerussa desconeix que hi va haver un personatge taurí que va fer "càtedra" entre els assabentats en aquest món. Fins i tot parlar de toros en aquestes contrades ja de per sí és un fet estrany.
Però els braus i els toros a Catalunya, Lleida i el Pla d'Urgell sí que han existit i han tingut els seus propis moments "històrics" i, si més no, curiosos.
La primera pregunta que ens podem fer és: per què precisament el toro ha estat l'animal escollit per a la festa taurina? El sobrenom científi c del brau és primigènius, que indica que d'ell neix la vida, els homes, els fruits i cereals. Per tant, si ens endinsem breument en l'estudi del simbolisme animal i, sobretot, dins la cultura medieval, se'l considerava com un dels pilars essencials del món. 1 El sacrifi ci del toro representava el desig d'una vida espiritual, que havia de permetre l'home triomfar sobre les passions animals primitives i obtenir així la pau.
Però, per altra banda, tot i ocupar una posició de prestigi, 2 el brau solia infondre sospites paganes, per la qual cosa la seva valoració, en general, era més aviat negativa, i encara més si aquest era de color negre. L'antítesi del brau era el bou, símbol de l'evangelista Sant
Mateu. MORALES (1996: 225-229).
A Lleida, Balaguer, Àger, Agramunt, en fi , a tots els pobles d'alguna importància de les nostres comarques lleidatanes, a mitjans del segle XV, es feien curses de braus a les places majors, on actuaven els mossos més valents del lloc. Josep Lladonosa fa referència a les aficions taurines entre els estudiants lleidatans del segle XV que es descriuen en els Llibres de Prohomenia de l'Arxiu de la Paeria de Lleida de l'any 1475: Los quals Prohoms... que allí eren venguts certs estudiants de part del honorable mossèn Miracle. Rector del Studi per pregar a ells los donarie licencia del córrer bous en la plaça que ells se haurien bous mas que els fos plassent los fessen fer les barreres així quel placie darlos hi concell. Acordaren i deliberaren que en lo nom de Déu los puxen corre lo dia de las Ascenció e que la Ciutat los face les barreres. Eugeni Ventoldrà Niubó, torero modernista mollerussenc.
Jaume Suau Castro
Universitat de Lleida
1 Cal recordar la seva nombrosa presència en la mitologia, amb la fi gura del Minotaure (meitat home i meitat brau) o bé la relació amb Zeus. 2 Com per exemple en les escultures de la catedral de Lleó o la seva presència en diversos escuts heràldics.
La consolidació de l'afi ció taurina a Catalunya va fer que es construïssin places de toros estables i també de desmuntables. A Barcelona l'any 1834 es va inaugurar la primera amb el nom d'El Torín al barri de la Barceloneta, que va ser un encàrrec de la Casa de la Caritat, ja que celebrava diverses curses per fi nançar les seves despeses. A Olot, al carrer Roser, l'any 1859 se'n va construir una que encara existeix. A Barcelona, Las Arenas data de l'any 1900 i la d'El Sport de l'any 1914, més coneguda com la Monumental, per l'empresa Milà i Camps propietària de la Casa Milà del Passeig de Gràcia.
A Lleida, hi van haver places desmuntables com la de la mateixa capital, la de Tàrrega o la de Vielha. Lleida en va tenir una a Cappont, entre el camí d'Albatàrrec i el riu, que deuria durar fi ns la guerra. També n'hi va haver una altra a l'antiga avinguda de General Mola i, encara, una tercera situada a la cantonada de Prat de la Riba amb Ricard Vinyes.
Jaume Suau Castro
Dels toreros catalans, el més antic va ser el lleidatà Juan Fernández, amb el renom d'El Catalán, nascut el dia 16 d'octubre de 1795, però criat a Sevilla amb un tiet seu que era canonge de la catedral. No va arribar a prendre mai l'alternativa i va morir assassinat a la porta d'un convent de Sevilla l'any 1829. Diverses manifestacions taurines ha tingut Lleida en la seva història recent que van contribuir a omplir les activitats festives de la ciutat.
ELS TOROS AL PLA D'URGELL
Com a notes anecdòtiques que relacionen la nostra comarca amb la festa taurina, cal citar les curses celebrades a Mollerussa, Bellvís i Palau d'Anglesola. Aquestes poblacions van incloure La Fiesta en alguna de les seves festes majors.
A Mollerussa, per Sant Josep de l'any 1962, Josep Botellé Freixes va encapçalar la demanda d'uns afi cionats per instal•lar una plaça de braus portàtil amb una important capacitat. Segons l'acta de la comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Mollerussa del dia sis de març de 1962, consta que dada cuenta de una instancia suscrita por el vecino José Botellé Freixes, de fecha 23 de febrero último, en la que solicita permiso municipal, para la instalación y funcionamiento de una Plaza de Toros, en este término para la próxima Feria de San José, se acuerda conceder el permiso solicitado, a condición de que exhiba en su día la pertinente autorización de la Autoridad gubernativa provincial y Impuesto de consumos de lujo y demás derechos municipales.
Miquel Polo Silvestre també fa un comentari de la celebració de la cursa de braus a Mollerussa: La notícia de la celebració de la festa taurina a Mollerussa també va ser recollida per la premsa lleidatana que va fer seguiment a través de diversos articles. En el primer, el diari La Mañana va publicar el titular següent: "Planes taurinos en Mollerussa. Se afi rma que se daran tres festejos en la pròxima feria de San José".
I a manera d'entrevista a Antonio Ortega, que en aquells moments era un dels pocs representants en actiu de la festa taurina a Lleida, el periodista va aprofi tar per informar als lectors de la possible celebració de la cursa de braus a Mollerussa: Los taurinos leridanos, si no muy numerosos, son de un entusiasmo a toda prueba y no pierden ocasión ni momento para laborar en pro de su diversión favorita. Cualquier actividad de tipo taurino es acogida con autentico entusiasmo y montan sobre su Castillo de ilusiones. Ayer recibimos la visita de Antonio Ortega, personaje muy popular en nuestra Ciudad, que bajo el apodo de "El Málaga" y en la especialidad de mozo de espadas, es el único representante en activo de la Fiesta Nacional en Lérida" (La Mañana, 23 de febrero de 1962: 4).
Aquest personatge es preguntava com podria haver cursa de toros a Mollerussa si no hi havia cap plaça de toros. El periodista li va aclarir tot dient-li que es tractaria d'una plaça de toros portàtil que ja havia funcionat a Fraga durant la passada festa del Pilar i que aquesta reunia totes les condicions i que, a més, disposava d'un carreró amb capacitat més que sufi cient. L'empresa la va programar per als dies 11, 18 i 19 de març. Una d'aquelles funcions seria a base d'"El Empastre", una altra amb "La Revoltosa" i una cursa seriosa amb la rejoneadora
Jaume Suau Castro
Paquita Rocamora i el noveller Alfonso Ramiro, que aquell any, poc desprès, va prendre l'alternativa a Tarragona. Val a dir que la mateixa empresa va iniciar converses negociadores amb la comissió de festes de Lleida per muntar la plaça portàtil durant la festa major a la capital. Pocs dies desprès el mateix diari va confi rmar el muntatge de la plaça:
Habrá festejo taurino en Mollerussa. Dentro de breves días comenzará el montaje de la plaza. Ayer estuvimos en Mollerussa unes horas y pudimos confi rmar, según nos dijeron algunos aficionados, que efectivamente todo está dispuesto para levantar la fl amante plaza y convertir Mollerussa en la adelantada taurina de la provincia... Por cierto y ya que hablamos de toros les diremos que hemos recibido una carta fi rmada por don Matías Expósito en la que nos dice que en Lérida, además de "El Málaga", hay en activo dos mozos de espadas, un matador de novillos-toros y dos matadores de novillos. Celebramos que el número de aspirantes a fenómeno y diestros aumente en nuestra Ciudad porque ello ha de redundar asimismo en un incremento del número de afi cionados a la fi esta, que es lo que hace falta para que la plaza leridana sea una realidad (La Mañana, 28 de febrer de 1962: 8).
En una tercera noticia es va publicar la crònica de com havia anat la corrida de toros. De la primera faena deia: Alfonso Ramiro triunfa en Mollerussa. En Mollerussa se celebró la novillada anunciada con el siguiente cartel: tres novillos de la ganadería de doña Carmen Fraile, de Sariñena, dos para Alfonso Ramiro y uno de rejones para Paquita Rocamora. 1.-Negro, zaino, marcado con el número 1, Ramiro lo recibe con cuatro verónicas muy ceñidas que se aplauden, tres pares de banderilla y el matador, tras brindar a su Peña de Lérida, la cual luce una hermosa pancarta, liga tres derechazos, dos en redondo, tres naturales con la izquierda, entra a matar señalando un pinchazo; el toro no se fi ja y tras varios muletazos de tanteo da una media que basta. Muchas palmas y saludo desde el tercio (La Mañana, 21 de març de 1962: 5).
De la segona, i després de descriure com havia anat, cal dir que es va endur el favor dels espectadors i, amb música i tot. El públic va demanar les dues orelles i la cua, que la presidència va atorgar. Tot seguit va donar tres voltes a la plaça.
Pel que fa a la rejoneadora Paquita Rocamora, es veu que va agradar molt, tot i que no es va poder lluir massa amb el toro en qüestió perquè aquest no feia gaire cas al cavall. El va matar "Currito de la Cruz". La novillada la va presidir l'alcalde de la localitat, assessorat per Antonio Santillán. En una nota fi nal diu que els braus van donar una mitjana de 170 quilos en canal.
L'any 1943 es van celebrar a Bellvís dues corrides. Una colla de joves, coneguts com "Els banyuts", van organitzar per la festa major d'aquell any dos festivals taurins de caràcter benèfi c. Per poder tirar-ho endavant calia, lògicament, comptar amb una plaça de toros a la població. La colla la va llogar i es va instal•lar al camí de Sidamon. Diuen que era tan gran que es van necessitar nou vagons de tren per portar tota la fusta. SANS (2010:53) Va ser tot un èxit de públic donada la novetat. El 26 d'octubre, primer dia del festival, va ser el més seriós, i tal i com diu el programa:
Se lidiarán, banderillarán y serán muertos a estoque 5 hermosos novillos erales de la acreditada ganadería de M. Centurión de Sevilla, con divisa verde y encarnada por los famosos matadores de toros de gran cartel Pedro Basauri "Pedrucho", Aurelio Puchol "Morenito de Valencia" y el afi cionado sporman Manuel Ayala, con sus respectivas cuadrillas. Banderilleros: Maesa, Valencia, Juan Días y Corpas.
El segon dia va començar amb una xarlotada a càrrec dels artistes còmics Charlots, Baños i Rampe, que van donar mort a un vedell dels tres que va proporcionar la mateixa "ganadería sevillana". La festa va continuar amb la intervenció de la pròpia colla de "Els Banyuts", que van torejar els altres dos vedells. El primer a fer-ho va ser José Massana que es va autoanomenar "El aristócrata del toreo" i en el segon va actuar de matador Eugeni Colell. En les quadrilles van prendre part components de la mateixa colla: Paco Garriga, Laureano Salvia, Francisco Salvany, Cornelio Torrent, Serafí Gener i Magín Torrent. El genet Juan Blaya va executar tot un seguit d'exercicis d'equitació sense brida ni estrep.
A Palau hi va haver un intent de corrida. Diem intent perquè segons sembla els toreros no se'n van sortir de matar els toros i va haver de ser la guàrdia civil que els va abatre a trets. 4
EUGENI VENTOLDRÀ
I arribem al nostre personatge: Eugeni Ventoldrà Niubó. Eugeni Ventoldrà no tenia la imatge típica de torero d'aquell temps que hom es podia imaginar: Ventoldrá, que parece un ciudadano de la "rubia Albión", con su cara rasurada y sonrosada, su cabellera dorada, como una onza... Tiene Ventoldrá un tipo de viajante de paños de Tarrasa, que asusta. A todo se parece, en su exterior, menos a un torero, sobre todo, pensando en que es catalán ¡Un torero catalán! ¡Si siquiera fuera de Bilbao! (El Adelanto, 9 de desembre de 1921).
Ventoldrá era una persona culta i modesta. Sabia idiomes, va estudiar dibuix lineal i matemàtiques. Va cursar tenidoria de llibres i de bon principi el seu pare volia que fos enginyer, tot i que ell es va decantar per la carrera taurina: − ¿Cómo fue usted torero? − Porque no quise ser ingeniero. −¡Atiza! ¿Ingeniero nada menos? − Sí, señor; mi padre me envió a Madrid. Creía que ingresaría en la Escuela, y donde ingresé fue en la escuela de Frascuelo (El Adelanto, 9 de desembre de 1921: 4).
NOTES BIOGRÀFIQUES
Molts dels seus biògrafs van afi rmar que era originari de Barcelona, però Ventoldrá sempre va manifestar que havia nascut a Mollerussa. El setmanari gràfi c de toros El Ruedo va dedicar la seva pàgina de "remembranzas taurinas" a Eugeni Ventoldrá. L'article comença dient: I efectivament al registre civil de Mollerussa es troba la inscripció del natalici d'Eugeni Ventoldrá. Molt probablement va néixer en una casa de la plaça Manuel Bertrand (podria ser el número 16 de l'antiga Plaça Major), a les vuit de la nit del dia 15 de novembre de 1894. El seu pare Buenaventura Ventoldrá, natural de Besora, 5 va venir a treballar a Mollerussa de fariner. Els seu padrí patern, Francisco Ventoldrá, també era de Besora i fariner; i la padrina Maria de Navès. La seva mare, Carme Niubó Sabaté, era nascuda a Mollerussa. El seu padrí matern Antonio Niubó era natural de Castellnou de Seana i la seva padrina Bonaventura Sabaté d'El Palau d'Anglesola, però domiciliada a Mollerussa. Se li va posar el nom d'Eugenio José sota la fórmula religiosa. Els testimonis van ser Isidor Tàssies i Francisco Graus.
Romero.
El 15 de juliol va fer la seva presentació a Barcelona on va ser premiat amb quatre orelles i la cua, sortint a espatlles dels afi cionats i torejant, per fi , divuit curses més. A partir d'aquell moment ja va ser fi gura coneguda.
El dia triat per prendre l'alternativa va ser el 5 d'agost de 1923 a Barcelona. Fins aquell moment matat 263 toros i torejat 129 curses en més de 50 places. L'alternativa li havia de donar Julián Sáiz Saleri, però en aquella corrida va sofrir una greu cornada de 10 cm de llarg per 15 cm de profunditat a la cuixa esquerra. L'alternativa es va haver de retardar fi ns el dia 4 d'octubre del mateix any; aquesta vegada la va rebre de mans d'Antonio Márquez.
L'any 1925 va confi rmar l'alternativa a Madrid. El seu apoderat era el seu amic íntim César Álvarez Nieto. 6
EL REY DEL VOLAPIÉ
De bon principi es va reconèixer a Ventoldrà valor i voluntat dins l'art taurina i va tenir fama com a matador de toros a l'hora d'executar l'estocada: "Con Seguridad que desde muchos años no se habrá celebrado en Gerona una corrida de tanta importancia y novedad [...] dar a conocer a este público un gran torero de la tierra, el catalán Eugenio Ventoldrá, de quien se dice en Madrid y en toda España, que desde los tiempos de don Luís Mazzantini, no ha habido ningún matador de toros, que ejecute la suerte de matar con la verdad y estilo que él la ejecuta. Por todo ello, es indudable que el domingo se llenará la plaza de toros de Santa Eugenia (El Autonomista, 27 d'octubre de 1917: 3).
La manera i contundència a l'hora d'executar aquell moment li va valdré el "títol" de El Rey del Volapié: 7 Decir Ventoldrá es decir el maestro del volapié, el "AS" de espadas, EL MEJOR, aunque no quieran algunos. La afi ción madrileña vería con gusto incluido con alguna de las próximas corridas el nombre de Ventoldrá junto al de otros que se dicen MATADO-RES (El Toreo, 4 de juny de 1927: 1).
Sembla ser que el propi Eugeni escrivia una mena de diari o de relat autobiogràfi c. D'ell s'han pogut extreure algunes dades que ens permeten conèixer com varen ser els seus primers anys:
Als deu anys va sortir amb la seva família de Barcelona sense saber absolutament res de castellà per anar cap a Albacete, on va començar a estudiar el batxillerat l'any 1906. A causa que els seus pares van haver de marxar a Gijón; allí hi va acabar el batxillerat. Un altre trasllat cap a La Corunya i després a Aranjuez. L'any 1910 el seu pare l'envià a Madrid a estudiar idiomes, dibuix lineal y matemàtiques. Va ser a la capital on va conèixer un veí afi cionat als toros, César Álvarez, amb qui va arribar a tenir una íntima amistat, i li va fer entrar l'interès per la tauromàquia. Va decidir renunciar als estudis i el cinc de maig de l'any 1911, a la placeta de "Bonifa", va torejar per primer cop un vedell. L'estrena del "traje de luces" va ser el 9 d'octubre del mateix any a Candencia de la Sierra (Madrid). Però li van oferir poques corrides i ho va haver de deixar córrer per dedicar-se de nou als estudis. Aquesta vegada va optar per la tenidoria de llibres. Quan estava a punt de començar a treballar en aquest ofi ci li va entrar de nou l'afi ció pels toros i el mes de març de 1914 va fer la seva presentació a Aranjuez com a matador en una corrida sense picadors, on va ser premiat amb una orella i portat, enmig de l'entusiasme general, fi ns a casa seva. Després de torejar a Toledo i Sevilla, l'any següent va anar cap a Barcelona amb recomanacions sota el braç però no li van oferir corridas. La seva família només li pagava l'estada i la manutenció, per la qual cosa es va posar a treballar fent "motxilles" a casa seva, guanyant de 2 a 2,50 pessetes. De la desesperació que va agafar li va sortir una urticària. En aquesta situació va estar tres mesos. Finalment, desenganyat, va tornar amb els seus pares.
Va pensar en abandonar defi nitivament els toros, però l'any 1917 un amic seu, Francisco Graciani, va pagar 300 pessetes a l'empresa d'Oviedo perquè Ventoldrá pogués torejar. Ho va fer a la plaça de toros de la carretera d'Aragó de Madrid, davant un vedell d'Àurea Gómez. Tot i així la presentació ofi cial com a "novillero" va ser la tarda de l'onze d'agost de 1918 amb reses de Pablo Eugeni Ventoldrà Niubó, torero modernista mollerussenc.
6 Amic íntim d'Eugeni Ventoldrá. Domiciliat al Paseo del Prado, 50 de Madrid. Informació extreta de la publicació Toros y Toreros (3 de juliol de 1917: 2). 7 El volapié és una especialitat d'estocada per donar mort al toro en el que es parteix de la lleugeresa dels peus, per això se li diu "volapiés". Segons descriu Tomás Orts-Ramos, amb el pseudònim de Uno al Sesgo, autor del llibre dedicat a Eugeni Ventoldrá: "se ejecuta cuando se trata de un toro que no ha de hacer nada para el diestro, o está en actitud defensiva en las tablas. El volapié se ha de ejecutar dejándose ver del toro, yendo a él despacio, mirando el morrillo".
El doctor Vila, en cuanto el diestro llegó a la enfermería, procedió a sondar cuidadosamente la herida, extrayendo una esquirla de la cuarta costilla, que está fracturada. El pulso del herido decaía visiblemente, por lo que se le aplicaron unas inyecciones de cafeína y suero. Ventoldrá estaba muy abatido y los médicos hacían lo posible por evitar la probabilidad de un colapso.
Antes de terminar la corrida, el diestro fue trasladado en una camilla, y con las debidas precauciones, a su domicilio. Como éste está situado en el paseo número 50, fue preciso hacer un alto en el camino y aplicar al herido una inyección de cafeína. Al llegar a la puerta del domicilio del diestro había allí gran cantidad de público, siendo preciso que los guardias despejasen la entrada para que la camilla pudiese entrar sin difi cultad. Ya en el piso, se hallaban la madre y una hermana de Ventoldrá, que aguardaban con la impaciencia que es de suponer la llegada del herido. Éste seguía postradísimo […]. De madrugada seguía Ventoldrá en el mismo estado de postración. El domicilio estaba lleno de gente, pero estaba terminantemente prohibido ver al herido. La familia y el apoderado del diestro, Sr. Álvarez Nieto, reciben infi nidad de telegramas de toda España pidiendo detalles de la lesión del pundoroso torero" (ABC, 22 de setembre de 1919: 15). L'any següent a Puertollano, en fer una verònica, el toro li va donar un banyada al genoll dret que li va produir la desviació de la ròtula i un vessament sinovial, amb el risc de deixar-lo pràcticament inútil. Dos mesos
Jaume Suau Castro
Prova d'aquest valor el tenim en la quantitat de cornades que va patir: l'any 1918 a Bilbao un brau de Miura li'n va fer una altra de 12 cm. al gluti dret. 8 El mes de maig de l'any 1919 a Madrid una altra de 10 cm. a l'engonal dret. També aquell any i a Madrid en va tenir una altra el mes de setembre de molt important al tòrax, que li va perforar el pulmó desprenent-li la pleura. En aquesta cornada es va arribar a témer per la seva vida. El diari ABC va descriure les primeres cures que se li van aplicar: després, en entrar a matar un toro, l'espasa va sortir-se'n i li va travessar la mà dreta. L'any 1921, una nova cornada a la part alta de la cama fi ns l'escrot amb una greu hemorràgia. L'any 1922 el toro li va trepitjar la mà dreta produint-li una artritis traumàtica amb fractura del quart metacarpià. L'any següent, el dia de l'alternativa a Barcelona, va sofrir una greu cornada de 10 cm. de llarg per 15 cm. de profunditat a la cuixa esquerra.
Eugeni Ventoldrá va ser portada en diverses revistes taurines especialitzades, i també es va publicar un llibre monogràfi c de la col•lecció Los Ases del Toreo dedicat a ell (ORTS, 1925). El seu nom va aparèixer anunciat en majúscules en els cartells de les corrides que va fer.
LA FAMÍLIA
Ventondrà es va casar amb Gabriela Fernández Vaquer, nascuda el 18 de març de 1898, i que va ser la primera alumna ofi cial de la Universitat de Múrcia. Va ser estudiant del curs preparatori comú de diverses disciplines encarades als estudis de ciències. Tenia setze anys el curs acadèmic 1915-1916. Hi va ser un any i posteriorment va realitzar el trasllat de matrícula. El curs el va aprovar bé si tenim en compte la nota publicada a La Vanguardia:
Se ha examinado con éxito y brillantez, de las asignaturas preparatorias de Ciencias la señorita Gabriela Fernández Vaquer, hija del presidente de la Segunda Sala de esta Audiencia provincial don Gabriel Fernández Céspedes (La Vanguardia, 27 de maig de 1916: 14).
Posteriorment va formar part del cos general de funcionaris d'higiene de l'ajuntament de Barcelona com a tècnic numerari des del dia 3 d'abril de 1923. 12 No hem trobat cap referència al fet de si van tenir fi lls.
Sabem que Ventoldrà va tenir dues germanes:
Eugenio Ventoldrá tiene dos Hermanas que son artistas, exquisitas, notabilísimas. Una de ellas, "Quinita", toca la guitarra admirablemente, con mucho gusto, con sentimiento. Es una concertista. La otra, Estrella, toca la bandurria y el laúd con un arte y una afi nación irreprochables. Es una virtuosa de tales instrumentos. (GAYA 1917: 4-5).
La vida de les dues germanes, Joaquima Ventoldrá a Barcelona, i Estrella Ventoldrá a Madrid, va ser força Com a curiositat, Santiago Rusiñol, a l'hora d'escriure El català de la Manxa, paròdia del Quixot que segueix l'estructura i el to de la literatura picaresca, molt probablement es va inspirar en Eugeni Ventoldrá, com així afi rma José Gaya Picón i Joaquín Montaner. El primer encapçala el seu article dient: "El catalán de la Mancha, Eugenio Ventoldrá, me dijo una tarde paseando por la Puerta del Sol..." (GAYA, J. 1917: 4-5).
La darrera corrida que va torejar va ser l'any 1938 a França.
En els darrers anys Ventondrà va ser funcionari en un establiment bancari de Madrid, ciutat on va passar els darrers anys i on va morir el 7 d'abril de 1987 als 93 anys. 11 El funeral va tenir lloc a l'església de San José, al carrer d'Alcalà de Madrid.
Jaume Suau Castro
11 El seu domicili era al carrer Antonio Toledano, núm. 25, de Madrid. L'any 1969 se li va concedir l'expenedoria de tabac número 411 de Barcelona a través de la resolució del concurs per les vacants d'Expenedories de tabacs existents. 13 Joaquima Ventoldrá Niubó està enterrada al cementiri de Sant Andreu (número 6.269, pis 4, nínxol departament 3r.). El seu marit, César Sánchez Catalina, també està enterrat al mateix cementiri (número 891, pis 5, nínxol departament segon). Van tenir una fi lla, Carmen Sánchez Ventoldrá, propietària d'un estanc situat al passeig de Verdún de Barcelona.
La vida d'Estrella Ventoldrá Niubó va ser molt moguda entre la societat madrilenya. Es va casar a Madrid Eugeni Ventoldrà Niubó, torero modernista mollerussenc. 13 BOE núm. 255 (24 d'octubre de 1969: 16.623). amb l'industrial Pedro Aguado Ramos, que va morir el 8 d'agost de 1946, i va ser enterrat al cementiri de La Almudena. El seu germà, Máximo Aguado Ramos va morir assassinat la matinada de l'11 al 12 de novembre de 1938 prop del cementiri de Vallecas, als 49 anys d'edat. Estrella Ventoldrá va tenir tres fi ls: Maria Estrella, Francisco i Máximo Luís. Aquest darrer es va casar amb Maria de la Concepción Gómez Portolés, fi lla de Pedro Gómez Aparicio, president de la Federación de Asociaciones de la Prensa de España. Com a testimoni de la boda va signar, entre altres, el Ministre de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne. Al llarg del casament es va fer lectura d'un telegrama del Vaticà on es donava la benedicció als nou matrimoni. Concepción Gómez va morir als 33 anys. Máximo Luís va morir als 75 anys el 7 de juny de 2007. L'altre fi ll, Francisco va morir el dos de maig de 1988. Estrella Ventoldrá va morir el 29 de desembre de 1981 i va ser enterrada al cementiri de La Almudena.
3Ç
L
. El procés de formació del proletariat en un barri industrial. El cas de Sant Martí de Provençals: integració i diferenciació social, 1862-1925. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. MORALES, M.C. (1996). El simbolismo animal en la cultura medieval. Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia Medieval, 9, | 1 | perfect | {"ca": 0.6816082586253736, "zh": 0.0009314239143089998, "pt": 0.0005433306166802499, "es": 0.3107463034113401, "en": 0.004036170295338999, "de": 0.0014359452012263749, "eo": 0.00027166530834012495, "fr": 7.761865952574999e-05, "ja": 0.00034928396786587494} | |
crawling-populars_ca_20200525_35_18347 | 6/03/09 - Tarragona - EL PUNT / ACN
Adif i Renfe suprimiran, segons el sindicat CGT, més de vint llocs de treball a les estacions de Tarragona, Reus, Tortosa, Móra d’Ebre, Cambrils, Flix, Riba-roja i Ascó. La CGT diu que amb les hores extres que fan els seus empleats es podrien crear 42 llocs de treball nous. «És una pràctica insolidària» amb la situació de crisi que es viu actualment el fet de tenir els treballadors «captius» fent unes hores extres «excessives», van dir els representants sindicals. La CGT denuncia que s’estan reduint serveis a moltes estacions, cosa que comporta una reducció de personal que ja s’està fent efectiva. La mateixa circumstància es dóna amb el nou quadre horari dels treballadors, que ha d’entrar en funcionament en el termini d’un mes, aproximadament.
L’estació de Tarragona ja ha perdut set treballadors; la de Reus, dos més, perquè s’ha suprimit el torn de nit, unes sis hores en què a l’estació no hi haurà personal ni s’anunciaran els quatre trens que hi tenen parada; a Cambrils no hi haurà personal a les tardes ni els caps de setmana ni festius i a Tortosa s’elimina també un lloc de treball, com a Cambrils. Pel que fa a Móra d’Ebre, s’eliminarà també el torn de nit i es preveu que al 2010 s’externalitzi la venda de bitllets, com ja passa per exemple a Tarragona i Torredembarra. Ascó ja s’ha convertit «en un simple baixador». La CGT ja ha enviat cartes a Inspecció de Treball, a Foment i als grups polítics parlamentaris perquè intentin trobar-hi una solució. També reclama a la Diputació i als ens locals i comarcals que s’hi impliquin atès que «no estan reaccionant tal com ho haurien de fer». Fins i tot admeten que actuen amb desídia perquè estan enlluernats per la posada en funcionament d’un servei ferroviari elitista com és el TAV.
Noticia extreta del Punt
Això a nivell de comarques tarragonines, a nivell de tot l’Estat espanyol:
1.600.000 Hores Extres a ADIF
1.000.000 Hores Extres a RENFE
el que suposaria 1.500 llocs de treball
www.sff-cgt.org/ | 0.83287 | curate | {"es": 0.017587939698492462, "ca": 0.9743718592964824, "en": 0.008040201005025126} | : /spip.php?article2748 |
oscar-2301_ca_20230418_4_65126 | Tipus de contracte Tots Obres Serveis Subministraments Concessió d'obra pública Concessió d'obres Gestió de serveis públics / Concessió de serveis Concessió de serveis Col·laboració Públic-Privat Privat d'Administració Pública Administratiu especial Altra legislació sectorial
Hi ha 3 Adjudicacions
Adequació edifici per trasllat de menjador i cuina al CEIP Sant Isidre - ZER Ponent
Data de publicació: 23/05/22 13:30 h
Servei de desinfecció, desinsectació i desratització, control i tractament de la legionel·la en les vies públiques i edificis municipals de Gimenells i control d'aus | 0.740486 | curate | {"ca": 1.0} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/awardnotice.pscp?reqCode=searchPcan&idCap=29453529&lawType=2&aggregatedPublication=false&pagingPage=0 |
mc4_ca_20230418_7_45076 | Imma Mestre Cunillera: Joc descarregable per anar en cotxe
Joc descarregable per anar en cotxe
Quan era petita, sovint jugava a comptar matrícules de cotxes o a comptar quants cotxes del mateix color passaven. No heu jugat mai? Jo em
passava estones jugant a això des del balcó de casa l'àvia de Barcelona o quan anàvem de viatge en cotxe. De passada, també servia perquè no em maregés!
Aquesta és la meva versió del joc, i he pensat que potser hi ha algú que també hi jugava i que ara vulgui recordar aquells moments, aprofitant la tornada de les vacances, descarregant-se aquest joc que he il·lustrat expressament i que espero que us agradi.
Així doncs, per
aquella família que tingui fills, néts, nebots, germans, cosins (o per qui vulgui) us podeu descarregar el troquel que he preparat. Només heu de clicar a la imatge de sota:
Un cop descarregat, els passos a seguir són ben senzills:
Retallar per la línia contínua
Doblegar per la línia discontínua
Enganxar la guia, amb cola, allà on marquen les creuetes del troquel (S'ha de fer per la part interior. Al cantó contrari d'on hi ha el nom del joc i la meva signatura)
Enganxar amb cola les pestanyes.
Nota: les peces dels diferents tipus de vehicles poden anar per separat, però jo les enganxaria, de manera que fos un mateix paper amb dues cares de vehicles pintats. Així és més difícil que es perdi.
És ben fàcil! espero que us agradi!
Ja m'explicareu com ha anat!
TuMiniTú:dimecres, 04 de setembre, 2013Súper molón! :)ResponEliminaRespostesImma Mestre Cunilleradimecres, 04 de setembre, 2013gracias, guapa! me alegro que te guste! ;)ImmaEliminaResponAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.772433 | curate | {"ca": 0.8611967921036398, "es": 0.03763109191856878, "pt": 0.08389882788402221, "fr": 0.01727328809376928} | http://immamestrecunillera.blogspot.com/2013/09/jugar-a-comptar-cotxes.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_64400 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | CASSA, U.D.,A - CAL AGUIDO, A.D.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1792376317923763, "ca": 0.6098945660989457, "en": 0.08759124087591241, "pl": 0.012976480129764802, "nl": 0.0227088402270884, "pt": 0.0267639902676399, "fr": 0.05596107055961071, "id": 0.004866180048661801} | : /acta/1920/futbol-11/cadet-primera-divisio/grup-16/1c/cassa-ud-a/1c/cal-aguido-ad-a |
mc4_ca_20230418_11_188527 | Les vuit-centes cares: d’octubre 2008
Discernir és un indicador de consciencia.
No saber-ne un indicador de grolleria.
Una cosa es usar i l'altre consumir.
Una cosa es prosperar i l'altre l'afany de lucre.
Saps distinguir-les ?
a 9:42:00 a. m. 0 comentaris
Trenca les regles.
Perdona ràpid.
Fes petons lentament.
Estima de manera veritable.
Riu incontrolablememnt.
I mai t'arrepenteixis de res que t'hagi fet somriure.
La vida pot no ser la festa que esperem, però mentre estem aquí... hauríem de ballar.
a 9:35:00 a. m. 0 comentaris
Que siguis tan feliç com vaig somiar que ho erem junts.
a 3:16:00 p. m. 0 comentaris
Si no hi haguès tants historiadors, la memòria històrica no interessaria a quasi ningú.
El futur és alguna cosa que no imaginem.
Podriem però no en sabem.
He tingut la temtació d'escriure
"podrieu però no en sabeu".
Si les temtacions fossin de franc,
No en deixaria passar cap sens caure-hi
de quatre grapes amb gust i ganes.
Madurar es aprendre que no hi ha res de franc.
Hi ha quatre classes de capacitats :
les que tens,
les que no tens,
les que aprens,
i les que perfecciones.
Jo se moltes coses,
puc fer raonaments fins i complexes,
puc agafar un aire sofisticat,
puc escriure paraules belles i sonants
amb aires de trascendencia i importancia.
Però, tu tens alegria de viure a cor que vols,
com t'envego ! !
Ho vaig saber l'altre dia,
quan discretament, sense que t'en adonessis,
et mirava els pits .
a 9:10:00 a. m. 0 comentaris
Sovint amics o coneguts m'envien coses que troben per internet. Si m'ne envien masses em canso, de tan en tan però arriben coses amb gracia. Com avui :
a 10:03:00 a. m. 1 comentaris
a 5:12:00 p. m. 1 comentaris
La meva atenció és feble,
la responsabilitat prima,
la disciplina tova,
l’amor poruc,
l’alegria impensada,
la tristesa dolça,
la ràbia, present
i la por...
i el plaer...
ara sol i vent,
ara boira i lluna.
I fora, els altres, tan estranys,
just una escletxa;
emoció, pas, flama i aigua.
Ara boira i lluna,
ara sol i vent.
Amor ignorant, vida crua,
si jo sabés patir,
quan aprendria !
Unides pel revés ferida i estima.
Es trist, ermosa,
no en varem saber,
lligats pel dit, mal dit, res dit.
Amor desdit, temps que rodola.
M’afino, ara sens dubte,
cap a l’esfera de la llum,
i més enllà,
on no hi ha ni ombra ni clar...
ni cal cap paraula.
a 4:52:00 p. m. 0 comentaris | 0.456425 | curate | {"ca": 0.6162377994676131, "es": 0.11047027506654836, "it": 0.03593611357586513, "en": 0.04214729370008873, "lt": 0.037267080745341616, "fr": 0.06743566992014197, "gl": 0.037267080745341616, "ar": 0.012866015971606033, "ru": 0.005767524401064774, "pl": 0.0048802129547471165, "de": 0.0075421472937000885, "tl": 0.013753327417923691, "id": 0.008429458740017746} | http://vuitcentescares.blogspot.com/2008/10/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_822149 | Adéu, tal com vaig dir plegava als 20000 missatge, i és este. Ha estat un plaer compartir moments d'aborriment en tots vatros. Tinc un altre usuari registrat de fa uns dies, havia pensat en "muta-me" però crec que només utilitzaré en ocasions molt i molt puntuals . La majoria vos alegrareu que marxe. Però bé jo seguiré sempre fidel als meus ideals la defensa del meu territori el delta i les terres de l'ebre i com no la lluita per la independència de Catalunya i de la resta dels Països Catalans, i com no continuaré militant i defensant el millor projecte nacional i social que es diu Esquerra Republicana de Catalunya, encara que al logo surte només la paraula Esquerra, amb el triangle de la lliberat i les quatre barres. No em vull fer més pesat. ADÉU. "ANDUSSIEN"
Isona Style! http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=7&fil=12732&pag=1#missatge_3027179
Aquí expliques qualsevol cosa d'infantesa i ja et tracten de criminal... La majoria de gent del racó son i han set tots nens i nenes modelics que no han trencat mai un plat ni han dit ni fer res dolent...
Va confesso, quant tenia 11anys vaig tirar un pedrot a un iaio i va caure estabornit, al dia següent em vaig assabentar que va morir, era l'avi d'un company de classe. Era petit i no sabia el que feia i per una simple rabieta sense voler vaig matar l'avi d'un company de classe que m'havia enfadat perquè havia fet trampes a una partida de tazos. Si ja se que l'avi no tenia la culpa, però m'ho vaig passar molt bé quant el vaig tocar de ple a la calba del iaio.
S'ho mereixia! | 0.832985 | curate | {"ca": 0.9817589576547231, "ru": 0.003257328990228013, "en": 0.01498371335504886} | |
mc4_ca_20230418_14_654741 | El virgo de Vicenteta (pel·lícula) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vicente Escrivá (fill)
Antonio Fos i Vicente Escrivá
Basat en l'obra homonima de Josep Bernat i Baldoví
El virgo de Visanteta és una pel·lícula dirigida per Vicente Escrivá inspirada en el sainet homònim escrit per Josep Bernat i Baldoví el 1845. Quan s'estrenà (l'any 1979), es va fer molt popular, i continua sent un mite de l'imaginari col·lectiu valencià. Hi va haver una segona part, anomenada Visanteta, estate queta.
Es tracta d'una adaptació de l'obra del valencia Bernat i Baldoví amb tocs humorístics del cinema espanyol de l'època coneguda com "el destape" on se succeeixen escenes i diàlegs farcits d'erotisme. La trama ocorre al poble de Favara (Ribera Baixa) i narra dues històries entrellaçades: la d'una jove i virginal Visanteta (interpretada per la italiana Maria Rosaria Omaggio) que, a partir de la seva interpretació de Santa Bàrbara en una obra folklòric-religiosa, compta amb una mena de força sobrenatural al seu favor, que consisteix en una ajuda divina que sorgeix cada vegada que està a punt de tenir una relació sexual; la segona mostra la relació entre un matrimoni del poble.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_virgo_de_Vicenteta_(pel·lícula)&oldid=23029935»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 26 març 2020 a les 02:34. | 0.828986 | curate | {"ca": 0.9785025945144552, "it": 0.021497405485544848} | https://ca.wikipedia.org/wiki/El_virgo_de_Vicenteta_%28pel%C2%B7l%C3%ADcula%29 |
oscar-2301_ca_20230418_2_198700 | Després d’un dia esgotador tornem a ‘casa’ amb temps encara per fer alguna foto. Els núvols són impressionants, quasi tocant la caseta. Però, ja se sap, ací és ben normal, si no no hi hauria tant de verd. 🙂
Allà dalt es troba la caseta de Därligen
Hui comencem amb una visita a la ciutat francòfona de Friburg. A Suïssa es parlen quatre llengües que per nombre de parlants són: l’alemany, el francés, l’italià i el romanx. La primera ocupa la part central de nord a sud, la part francòfona es troba a l’oest, i les dues altres es reparteixen el sud-est. És curiós, especialment des de la meua òptica, el tractament que es dóna ací a les llengües. Totes són oficials excepte el romanx que ho és només per als seus parlants. Però això no vol dir que la retolació es faça en les tres llengües. La gran majoria dels cantons són monolingües, cosa que no vol dir que els seus habitants ho siguen. Simplement significa que ningú no té l’obligació de saber la llengua del veí i, per tant, els cartells es posen només en la llengua del cantó i en l’ensenyament passa completament igual. Imagineu-vos això en Espanya! !
Friburg es troba edificada sobre una península rocosa en una revolta del riu Sarine. Això fa que es diferencien dues parts: l’alta i la baixa. Comencem per la primera i arribem a l’Ajuntament, del segle XVI, amb torre i rellotge inclosos. Carai! Hui hi ha mercat instal·lat en la Grand-Rue, com en l’Edat Mitjana. Fem un passeget. Les parades són totes de productes artesans i casolans, especialment de menjar. Se’ns fa la boca aigua davant del pernil fumat, de la varietat quasi infinita de formatges, dels menjars fets a casa. No ens podem resistir als dolços. Excel·lent!
L’Ajuntament i el Mercat: presideix la plaça la font de Sant Jordi
Les cases de la Grand-Rue conserven l’aire medieval encara que algunes han estat restaurades adquirint l’estatus de palauet barroc d’estil francés. Seguim la ruta i arribem a la catedral gòtica de Sant Nicolau.
La catedral: difícil fer-li una foto que diguera mínimament alguna cosa
Teranyina: la xarxa de fils del tramvia omple l’espai aeri
Ens dirigim a la part baixa però primer cal fer una panoràmica. Només he necessitat cinc fotos de cara al sol i Lola aguantant com una cosaca. La vista s’ho mereixia. 🙂
Dalt i baix: la torre de l’Ajuntament dominant el panorama a
l’esquerra i a la dreta el barri medieval d’Auge
Arribem finalment a la part baixa després de superar una costera empinadíssima. Ja vorem després qui la puja! 😉 Passegem pel barri i fem cap al Pont de Berne.
Esquerra: vista del Bauge
Enmig: Fontaine de Sainte Anne
Dreta: Carrer de les esposes fidels i racó dels marits modèlics
Pont de fusta
La muralla: tanca la ciutat per darrere
Friburg des del riu Sarine
Texto en español
Text in english
Next Page ›
‹ Previous Page
Comparteix això:
Correu electrònic
Facebook
Twitter
Més
Imprimeix
Tumblr
Pinterest
LinkedIn
Reddit
Like this:
M'agrada S'està carregant...
Posted in Fotos urbanes, Monuments, panorama, PersonesTagged 2011, aak, ajuntament, Albert Andreu, Bauge, catedral, Catedral de Sant Nicolau, font, Font de Sant Jordi, Fribourg, Friburg, Grand-Rue, Juliol, riu, Sarine, Suïssa, Switzerland, torre, viatge
Navegació d'entrades
DdSaA – FSwL 7: Aareschlucht o la gola de l’Aar
DdSaA – FSwL 9: Gruyères, el poble – the village (1)
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris. | 0.743357 | curate | {"ca": 0.8805882352941177, "vi": 0.000588235294117647, "fr": 0.00411764705882353, "id": 0.0017647058823529412, "oc": 0.004705882352941176, "nl": 0.009705882352941177, "es": 0.03294117647058824, "de": 0.022647058823529412, "en": 0.04029411764705882, "pt": 0.0026470588235294116} | http://aandreu.com/des-de-suissa-amb-amor-from-switzerland-with-love-8-friburg-i-la-zona-francofona-2388/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_160965 | Washingtònia (Washingtonia) és un gènere de palmeres, originari del sud-oest dels Estats Units (al sud de Califòrnia, sud-oest d'Arizona) i del nord-oest de Mèxic (al nord de Baixa Califòrnia i Sonora). Les dues espècies de Washingtonia són molt cultivades en jardineria als Estats Units, Orient mitjà, el sud d'Europa i el nord d'Àfrica on s'han hibridat molt entre elles.
Washingtònia
Washingtonia
Palmeres del gènere Washingtonia a la plaça Letamendi de Barcelona. Els seus llargs estípits fan que siguin les plantes més altes de la ciutat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Arecales
Família Arecaceae
Gènere Washingtonia
H.Wendl., 1879
Nomenclatura
Epònim
George Washington
Espècies
Washingtonia filifera
Washingtonia robusta
Són palmeres de la tribu Corypheae que tenen les fulles palmades no pas pinnades. Les flors es formen en inflorescències denses i els fruits són drupes marronoses de 6-10 mm de diàmetre amb una capa fina de polpa dolça sobre la llavor[1]
EspèciesModifica
Washingtonia filifera (Lindl. ex André) H.Wendl. de 23 m d'alçada amb pecíol de 2 metres de llarg. La inflorescència fa 5 metres de llargada;flors blanques; fruits ovals. Originària del sud-oest dels Estats Units fins a l'extrem nord-oest de Mèxic.
Washingtonia robusta H.Wendl. De 25 m d'alçada; fulles més menudes, pecíol de fins a un metre de llarg, i folíols també d'un metre de llargada. Inflorescència de 3 m de longitud; flors pàl·lides de color rosat-taronja; fruit esfèric. Nord-oest de Mèxic.
El fruit és comestible, i havia estat usat pels indígenes nord-americans com a aliment secundari. També se'ls mengen els ocells que en dispersen les llavors després de digerir-ne els fruits. Entre els lepidòpters que se n'alimenten hi ha espècies com Paysandisia archon.
Les dues espècies són cultivades com a planta ornamental principalment a Califòrnia però també a Florida, extrem sud-oest de Utah, sud d'Arizona, sud de Nou Mèxic, oest i sud de Texas, la Conca del Mediterrani, parts d'Austràlia i de Hawaii. Malgrat els intents fets, no prospera a llocs més freds com són l'oest d'Oregon i l'estat de Washington, la conca del riu Colúmbia, i les parts de clima més suau del sud de les Illes Britàniques. W. filifera és una palmera força resistent en climes secs i pot aguantar glaçades de fins -15 °C en cas que el sòl i l'aire no sigui massa humit, i les temperatures del vespre no siguin gaire fredes. La intolerància a la humitat afegida al fred perllongat és la principal raó per la qual la Washingtonia filifera no creix bé sota climes temperats marítims. W. robusta és menys sensible a la humitat que la W. filifera, però el fred la perjudica molt més.
ReferènciesModifica
↑ Riffle, Robert L. and Craft, Paul (2003) An Encyclopedia of Cultivated Palms. Portland: Timber Press. ISBN 978-0881925586 i ISBN 0881925586 | 0.759471 | curate | {"ca": 0.8715925394548063, "en": 0.05667144906743185, "pt": 0.009325681492109038, "da": 0.007532281205164993, "it": 0.012195121951219513, "es": 0.021162123385939743, "nl": 0.00824964131994261, "de": 0.01327116212338594} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Washingtonia |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_289875 | El dijous 4 de juny a les 19 h i fins a les 21 h fem la primera jornada preparatòria de treball de l’Assemblea General 2020 de Som Mobilitat.
La jornada té per objectiu debatre i compartir els posicionaments sobre temes estratègics que guiaran el camí a seguir en els pròxims anys i amb la mirada posada en sortir reforçats de la situació actual provocada per la COVID 19 i per avançar col·lectivament en el disseny de serveis més resilients per garantir la mobilitat de les persones sòcies i la sostenibilitat de la cooperativa.
La jornada està dividida en dues parts. Una primera on s’abordaran millores en les condicions d’ús i en les tarifes del servei de mobilitat elèctrica compartida i, una segona part on el debat se centrarà en la posada en funcionament de nous serveis de mobilitat elèctrica compartida.
Hi ha previst una segona jornada preparatòria pel 18 de juny on s’abordaran estratègies per enfortir la xarxa territorial de Grups Locals de Som Mobilitat per avançar en reforçar mecanismes participatius i afavorir espais de coneixement oberts i compartit.
Els resultats de les dues jornades preparatòries de treball es portaran a l’Assemblea General Ordinària 2020 de Som Mobilitat del 27 de juny per la seva ratificació i si s’escau aprovació.
Aquest tres espais participatius estan oberts a totes les persones sòcies de la cooperativa prèvia inscripció al següent enllaç. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_40574 | Cardenal Gistrau, Sol. 1996. «RESEÑA De: Ferrer, F. Els Sistemes d’accés a La Universitat Des d’una Perspectiva Internacional. Barcelona: Consell Interuniversitari De Catalunya, 1996». Revista Española De Educación Comparada, n.o 2 (enero):259-61. https://revistas.uned.es/index.php/REEC/article/view/7228. | 0.371646 | curate | {"es": 0.4735099337748344, "uk": 0.016556291390728478, "ca": 0.5099337748344371} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_211653 | Els carnavals al Pirineu són festes tradicionals i plenes de propostes per tots els públics.
Web Pallars Sobirà | 0.610567 | curate | {"ca": 1.0} | : /pirineus/agenda/2020/carnaval-desterri-daneu/152679 |
oscar-2301_ca_20230418_8_151396 | Tens un comerç i voldries tenir presència a la Fira d'Artesania de la Festa Major de Viladecavalls? Contacta amb el Servei de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Viladecavalls enviant un correu electrònic a [email protected] i t'assessoraran. | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.viladecavalls.online/festamajor/ca/participa/fira-artesania |
racoforumsanon_ca_20220809_1_212478 | Jornada 7 (03/11/2019) BarçaFuenlabrada87-74BaskoniaR. Madrid89-91ValènciaHerbalife GC86-88MoraBancUCAM Múrcia86-89UnicajaBetis79-71EstudiantesIberostar72-74BurgosCasademont Sarag.69-78JoventutObradoiro101-77Baxi ManresaBilbao101-97 Classificació TOTALSCASAFORAPos.EquipPJGPPFPCPJGPPFPCPJGPPFPC1R. Madrid7770597493333025918844403383052Casademont Sarag.6761570508333026920834313013003Barça5752627591444036833013122592614Iberostar4743549527141330631433302432135Unicaja4743524510242229829123212262196Bilbao4743589584333025423414133353507Burgos4743538552242229531523212432378València3734596542242233330713122632359Baskonia37345965762422355324131224125210Joventut37345545632422322323131223224011UCAM Múrcia37345645752321269246141329532912MoraBanc37345545713431338316030321625513Estudiantes37345515692321241231141331033814Herbalife GC37345375561312221225242231633115Betis27255445882321250240040429434816Baxi Manresa27255335822422315322030321826017Fuenlabrada27255315932321244246040428734718Obradoiro272557464813122602711413314377----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Jornada 6 (01/11/2019) Estrella RojaKhimki90-78PanathinaikòsAnadolu Efes86-70AX MilàBarça83-70ValènciaAsvel81-72ZenitCSKA70-87FenerbahçeZalgiris76-79OlympiacòsMaccabi65-90BaskoniaBayern93-60R. MadridAlba Berlín85-71Classificació TOTALSCASAFORAPos.EquipPJGPPFPCPJGPPFPCPJGPPFPC1CSKA5651522445232125723833302652072Barça5651490436222018616134313042753AX Milà5651479459333025522523212242344Maccabi4642485427333022718713122582405Khimki4642522508333027124513122512636Anadolu Efes4642484473343133130912111531647Baskonia3633464416222017512614132892908Panathinaikòs3633504472232125121113122532619Bayern36334794723431351300020212817210Zalgiris36334444422422284281121116016111R. Madrid36334714903330252233030321925712Asvel36334184593330227204030319125513Olympiacòs26244354731312222230131221324314Estrella Roja26244244632321223207030320125615Zenit26244364860303212263232122422316Alba Berlín16154895221312229228030326029417Fenerbahçe16154254621211163159040426230318València161543349913122302510303203248-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Com Com l'any passat, obro aquest fil per anar comentant la pretemporada, la supercopa, cada jornada de la lliga i copa i també de l'Eurolliga quan arrenqui.Per la meua part prestaré especial atenció al Barça evidenment, que la resta de usuaris faci el mateix amb els seus equips respectius.Visca el bàsquet!! !
El Reial Madrid no necessita la seva millor versió per guanyar un Barça sense intensitat (85-69)L'endemà de confirmar que quedava fora dels quarts de l'Eurolliga, el FC Barcelona no ha mostrat cap capacitat de reacció anímica per afrontar el tram final de la Lliga ACB, l'únic títol que encara pot guanyarDaniel Alento 23 Mar 2017 - 11.34 El Reial Madrid, sense fer el seu millor joc, ha superat el FC Barcelona Lassa 85 a 69 en el primer partit dels blaugrana després de quedar fora matemàticament dels quarts de final de l'Eurolliga. Els de Pablo Laso, que sempre han anat al davant, han tingut prou per guanyar amb uns minuts d'inspiració de Sergi Llull (21 punts, 6 assistències). Els madridistes, amb aquesta victòria, s'han assegurat l'avantatge de camp en els quarts de final.El Barça ha començat el partit malament, amb 3 pilotes perdudes i dos llançaments errats en els seus primers atacs. El Madrid s'ha avançat amb 2 triples, i després d'uns minuts dolents ha marxat en el marcador quan ha recuperat l'encert. Stratos Perperoglou i Petteri Koponen (11 punts) han estat els únics blaugrana que han rendit a un bon nivell en un primer quart que ha acabat 22 a 13, amb 7 pilotes perdudes pels de Georgios Bartzokas.Un triple afortunat d'Alex Renfroe i un altre d'Aleksander Vezenkov a l'inici del segon quart han acostat els blaugrana en el marcador, 22 a 20. Moussa Diagné, molt actiu, dominava el rebot. Fins aquí ha arribat la inspiració de l'equip, i amb Diagné a la banqueta, també la seva defensa. Després de dues tècniques a Bartzokas per les seves protestes davant d'un fluix arbitratge, el Madrid ha arribat al descans 41 a 27 amb un triple sobre la botzina de Sergi Llull després d'un camp enrere.Llull remata la feinaAmb el seu entrenador expulsat, els barcelonistes han reduït el seu desavantatge a 9 punts en el tercer quart, però Llull ha encadenat 2 triples. El menorquí ha protagonitzat un interessant duel anotador en aquest període amb Tyrese Rice (12 punts). El base del Madrid, a més, s'ha adornat en algunes de les seves accions. El joc fluïa sense gaire tensió, alternant fases d'encert amb seqüències d'errades, per arribar al final del període 64 a 51.A l'últim quart, la resistència del Barça ha desaparegut de sobte. Trey Thompkins, amb un triple, ha anotat el 73 a 55. Els madridistes podien circular la pilota sense cap mena de pressió per sumar punts fàcils, especialment a càrrec de Gustavo Ayón (14 punts, 5 rebots) gràcies a la visió de joc de Luka Doncic (5 punts, 6 rebots, 4 assistències, 3 recuperacions). Amb la victòria assegurada, els jugadors de casa han perdut la tensió competitiva en els últims minuts. Els blaugrana, però, no ho han sabut aprofitar.Bé, ja estaven eliminats abans de jugar el partit i tot. | 0.566076 | curate | {"es": 0.009863013698630137, "ca": 0.7132420091324201, "ru": 0.27671232876712326, "fr": 0.00018264840182648402} | |
mc4_ca_20230418_4_517036 | El fundador de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, ha assegurat que un total de 87 persones han estat rescatades aquest dijous en aigües del Mediterrani després d'estar "dues nits a la deriva" i "més de 50 hores amuntegats en un pot entre gasolina vessada i altres fluids ".
A través del seu perfil personal de Twitter, Camps ha alertat d'aquesta situació. "Podríem haver-nos quedat a casa però aquestes 87 vides s'haurien enfonsat sense sentit. Ningú mor per a la UE, només desapareixen i ningú paga per això", ha assenyalat en el missatge publicat.
En un altre missatge posterior, s'ha dirigit al comissari europeu de Migració, Dimitris Avramopoulos, que precisament aquest divendres s'ha reunit amb membres del Govern espanyol per abordar la situació migratòria.
"En comptes de 2 dies a la deriva, els deixem 3 així s'ofeguen tots. Nosaltres ens estalviem uns pocs milers d'euros en gasoil, segurament la mateixa quantitat que vostè es gastarà en tres viatges en primera classe i ells desapareixen sense testimonis", ha afirmat.
El ministre d'Interior italià, Matteo Salvini, ha respost al portaveu de Proactiva Open Arms tirant d'ironia: "El vaixell espanyol Open Arms ha socorregut a uns 90 immigrants a les aigües líbies. Atès que fa 20 dies van declarar que" els ports italians no són segurs 'perquè està Salvini, estic segur que portaran a aquests immigrants a qualsevol altra part, abans que a Itàlia. Bon viatge ", ha escrit el polític italià al seu compte de Twitter. | 0.859712 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1153599/nou-picabaralla-entre-open-arms-i-matteo-salvini |
mc4_ca_20230418_13_174503 | Pots contactar amb nosaltres mitjançant el següent formulari per fer-nos arribar qualsevol tipus de dubte. Et respondrem amb la màxima brevetat possible.
Camping Stel | Puigcerdà, Girona | Carrer Llívia, s/n, 17520 | 0.643747 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.stelpuigcerda.com/ca/contacte/ |
crawling-populars_ca_20200525_30_335702 | En honor de Sant Cosme i de Sant Damià, se celebrarà la Festa Major de Vandellòs del 26 al 29 de setembre.
Entre la quarantena de propostes incloses al programa de la festa, destaquen els actes tradicionals, com ara la XXIV Clotxada Popular; el 31è Gran Correfoc de Nit; la Plantada de Gegants i Capgrossos, l’Homenatge a la Vella Pagesia (previst enguany a la Plaça Drs. Gil-Vernet en lloc de al pavelló esportiu); l’exposició fotogràfica ‘Un Tomb per la història de Vandellòs” (aquest 2019, dedicada a les masies i masos), les sardanes i els balls amb orquestra (en el de divendres, com ja és habitual, es durà a terme els Balls del Ram i Fanalet i els diners recaptats aniran destinats a la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre).
Consulteu aquí el programa de la Festa Major de Vandellòs »
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares. Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa.
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692 | 0.753114 | curate | {"ca": 1.0} | : /festa-major-de-vandellos-el-baix-camp/ |
crawling-populars_ca_20200525_16_2594 | Ara mateix la banda es troba treballant en els nous temes del primer àlbum de llarga durada que estan preparant per gravar a finals del 2018 (Aquest Abril han gravat 2 singels que properament publicaran en format videoclip, però han decidit incloure els temes al Reussona com a primícia). A més a més, segueixen presentant el seu EP arreu de la província de Tarragona i buscant concerts per la resta de l’Estat.
C/de Castellvell, 24 · 43202 · Reus
[email protected]
Tel. 977 010 268 · Fax. 977 010 269
© Ajuntament de Reus Plaça del Mercadal · 43201 REUS
[email protected] · T. 977 010 010 · F. 977 010 210
Accessibilitat · Nota Legal · Informació addicional RGPDUE · Mapa web | 0.753381 | curate | {"ca": 0.9154302670623146, "fr": 0.07863501483679525, "en": 0.005934718100890208} | : /reussona/stonevibe |
mc4_ca_20230418_4_344837 | El dimecres 29 de juliol, 6è dia dels Jocs, es van celebrar les competicions de:
Es van repartir 17 medalles. | 0.533466 | curate | {"ca": 0.7407407407407407, "es": 0.25925925925925924} | http://barcelonaolimpica.cat/tema.asp?id_bloc=1&id_tema=175 |
mc4_ca_20230418_6_35129 | Empreses – Fundació Aspros
EmpresesFundacio Aspros2020-04-27T11:06:41+02:00
Volem donar les gràcies a les empreses que ens ajuden a fer possible el nostre projecte a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió.
Sou empreses que ens feu un donatiu anual, que ens permet millorar el dia a dia de les persones.
Empreses que directament milloreu el món! Es tracta de projectes empresarials, econòmicament sostenibles, dissenyats entre l’empresa i la fundació, amb la idea de crear noves línies de negoci i serveis d’alt impacte social.
Són moltes les vegades que necessitem que les empreses ens puguin oferir sense cost econòmic: materials, productes i/o serveis. Hi ha opcions infinites i sou imprescindibles. | 0.73261 | curate | {"ca": 0.934156378600823, "en": 0.06584362139917696} | https://aspros.cat/empreses/ |
cawac_ca_20200528_8_173666 | En el marc del festival literari europeu “ vielSeitig ” a Siegen i de la Celebració de la “XII Settimana della lingua italiana nel mondo”, el Departament de Llengües Romàniques de la Facultat de Filosofia de la Universität Siegen , Alemanya, va estrenar el passat 26 d’octubre l’espectacle “Veus d’amor en italià, català i occità” a la sala Artur-Woll-Haus de la Universität Siegen .
En aquest espectacle es van presentar diferents obres de literatura i música clàssica i pop en català, occità i italià. Entre d’altres, els estudiants de Siegen van recitar poemes de Guillaume de Poitiers, de Jaufré Rudels, d’Anselm de Turmeda, Ramon Llull, Dante i Ungareti, van representar escenes de “El perquè de tot plegat” de Quim Monzó i van cantar “Per què ha plorat” de Dagoll Dagom i “Boig per tu” de Sau.
Després de l’èxit obtingut a Siegen, amb més d’un centenar d’espectadors, aquest divertit i variat espectacle es va repetir el dissabte 27 d’octubre a la sala d’actes de l’Istituto Italiano di Cultura de Colònia. | 0.831477 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.xarxallull.cat/moodle/mod/forum/discuss.php?d=2591&parent=3169 |
oscar-2301_ca_20230418_5_133460 | Una nova tanda de material arriba a la fundació El Trampolí, de Girona. Aquest passat cap de setmana, Ginés Guillén, President de Rotary Club de Girona, va fer entrega de joguines, calçat i roba d’abrigar per als usuaris de la fundació. El Trampolí, a més...
Entrades recents
41 Premi Manuel Bonmatí
Entrega dels fons de la Cursa Popular del carrer Nou
Torna el Circ Solidari!
Artur Mas al Cicle de Xerrades Bonmatí
Arxius
Arxius Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 març 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 desembre 2015 novembre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 juliol 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 setembre 2011 juny 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 juliol 2010 | 0.755828 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.rotaryclubgirona.com/tag/donacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_711891 | ITÀLIA, 1 - *EE. *UU, 1. Itàlia i *EE. *UU segueixen 1-1 en un duel marcat per les expulsions 22:28 17/6/2006 Redacció Les coses se li estan posant difícils a Itàlia en el seu partit d'aquesta nit davant EUA El combinat *transalpino s'ha avançat en el marcador gràcies a un gol de *Gilardino (20'), però poc després, *Zaccardo ha empatat amb un gol en pròpia meta (26'). Els *transalpinos estan jugant amb deu homes i els *norteamiericanos amb nou per culpa de les expulsions. El duel entre Itàlia i *EE. *UU està resultant de *electrizante. *Gilardino ha avançat a l'esquadra '*azzurra' amb un bell *cabezazo en planxa després del servei d'una falta lateral treta per *Pirlo (1-0, minut 20). No obstant això, les coses se li han començat a complicar als de *Lippi quan, en el 26', *Zaccardo, a l'intentar desviar un baló en l'àrea, ha introduït en la seva pròpia porteria un servei de falta de *EE. *UU (1-1). Poc després, en el 28', l'àrbitre ha expulsat a De *Rossi per propinar un fort *codazo en la cara a *McBride al saltar per un baló en la mitjana. El migcampista nord-americà ha hagut de ser atès al sagnar per una bretxa. La superioritat numèrica de *EE. *UU, de totes maneres, va resultar efímera. I és que, ja al caient del descans, també es va quedar amb deu per expulsió directa de *Mastroeni, que va veure la vermella per una dura entrada amb els tacs per davant a *Totti, a l'altura de la canyella. Gens més iniciar-se la segona meitat, l'àrbitre es va mostrar molt sever expulsant a *Pope per una entrada per darrere a *Gilardino. La polèmica ha continuat quan, en el 64', el col·legiat *Larrionda ha anul·lat un gol al nord-americà Bocanegra per un fora de joc *posicional de *McBride. Aquest últim es trobava davant el porter i va aixecar la cama per a no interceptar el baló. v Italia-Usa: 1-1 con rimpianti Gli azzurri in rete al 22' con Gilardino, poi al 26' l'autogol di Zaccardo e l'espulsione di De Rossi. Nella ripresa azzurri in 10 contro 9, ma il successo non arriva Reyna, 33 anni, contrasta Del Piero, 31. Ap KAISERSLAUTERN (Germania), 17 giugno 2006 - Finisce 1-1 tra Italia e Stati Uniti nel secondo turno del gruppo E. Gli azzurri conducono ora il girone con 4 punti contro i 3 di Repubblica Ceca (avversaria di giovedì alle 16) e Ghana e l'1 degli Usa. Italia in gol con Gilardino al 22', poi al 26' clamoroso autogol di Zaccardo. Subito dopo espulso De Rossi, ma poi l'Italia, complici i cartellini rossi di Mastroeni e Pope, gioca a lungo in 10 contro 9 senza riuscire a sbloccare il risultato.
Itàlia és un pais meravellós, però el seu fútbol és més que fastigós, haurien de multarles cada cop que surten al camp de joc, aaaagggggggg, que es fotin, cap a casa oeeeeeeeeee, cap a casa oaaaaaaaaaaaaaa, cap a casa oeeeeeeeeee. | 0.709001 | curate | {"es": 0.005843681519357195, "fi": 0.002556610664718773, "ca": 0.7213294375456537, "el": 0.003652300949598247, "it": 0.266617969320672} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_31283 | (Pàgina nova, amb el contingut: «'''Escumant''' és un additiu que redueix la densitat d'un material. L'escuma es relaciona principalment a processos de saponificació, com en [[Sabó|s...».)
Revisió del 19:37, 17 des 2008 (modifica) (desfés)
79.151.157.187 (discussió)
(→Polímers)
Edició següent →
En els [[polímer]]s, els escumats són additius opcionals que produeixen una reacció química al arribar a certa temperatura durant el procés de [[injecció]] o [[extrusió]], formant petites bombolles en la matriu del plàstic. L'objectiu sol ser que la peça tingui menor [[densitat]] (sigui més lleugera), però també ajuda a les propietats mecàniques com [[resistència a l'impacte]] i [[resilencia]]. | 0.6641 | curate | {"ca": 0.9272197962154294, "es": 0.07278020378457059} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/3041082 |
oscar-2201_ca_20230904_3_25475 | Instagram del programa, obre en finestra novaYoutube del programa, obre en finestra novaSpotify del programa, obre en finestra nova
Seccions del programa
Capítols
Articles
Equip
MenúDesplegar menú
Capítols
Articles
Equip
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons
Engegar/Aturar
Silenciar
Pujar el volum
Disminuir el volum
Instruccions per interactuar amb el player
Gairebé tots els secrets surten a la llum
"Les de l'hoquei" se la juguen a la gran final (Espòilers totals)
A l'últim capítol de la temporada, l'equip viu la vigília de la gran final que ha de permetre l'ascens a l'OK Lliga: el gran somni de la Terrats. Però les noies, a punt de deixar el Minerva, s'adonen que l'Anna no compta amb elles de titulars. Una Anna que també té un peu i mig fora del club.
Carles Claret Vilaseca 22/06/2020 - 23.10
compartir a Whatsapp
compartir a Facebook
compartir a Twitter
L'Anna estrena furgoneta. No és com la que havia tingut però li fa molta il·lusió. Té decidit que marxa a Gijón a entrenar en acabar la temporada. Però la Núria intenta persuadir-la.
Anna: Tinc ganes de nous reptes. M'entens, no?
Núria: I marxar lluny, potser?
Anna: Marxar lluny
Núria: Marxar lluny... de la Júlia.
Anna: ...la Terrats i jo tenim maneres diferents de veure les coses, suposo.
L'Emma se'n riu de la nova furgo de segona mà. Troba que és molt "cutre". La seva germana li demana que no digui res de la marxa a Astúries a la resta de l'equip, podria distreure-les de cara a la final.
Samarretes verdes noves
Les noies són al parc esperant la Berta.
Emma: No creieu que l'estem cagant molt marxant del Minerva?
La veritat és que la resta de components de l'equip tampoc semblen massa convençudes. Arriba la Berta amb una caixa de cartró. En treu les samarretes noves, de color verd.
Del groc del Minerva, al verd del Mundial (CCMA)
En aquest moment el grup se n'adona que la proposta és seriosa. La capitana explica que el Mundial està molt content d'acollir-les. La decisió és dura, però els servirà per conservar els seus valors.
Guanyar tant sí com no
Al centre de la pista del pavelló es reuneix tot l'equip, amb la presència de l'Anna i la Terrats. Totes aplaudeixen la Flor, que s'asseurà a la banqueta durant el partit.
La Terrats, atabalada quan li truca el mòbil i ha de marxar, els demana que, l'endemà, han de guanyar tant sí com no. El rival, l'Industrial, les va derrotar a casa, just el dia que van insultar la Laila i la Lorena s'hi va encarar.
Només hi ha una tàctica per a la final: guanyar (CCMA)
La Janina diu que són un equip molt físic, però l'Anna explica que elles ho contrarestaran amb tècnica. Cal deixar de banda els retrets i jugar amb intel·ligència. Al cinc inicial que planteja l'entrenadora, només hi ha l'Emma i la Janina, la màxima golejadora a qui cal focalitzar el joc.
Les jugades dissenyades a la pissarra no contemplen que juguin la resta de noies. La Lorena se'n queixa, pensa que no tindran gens de presència al partit. L'Anna assegura que el que vol és la victòria.
Lorena: A tu t'és igual si juguem o no, l'únic que t'importa és que guanyem.
Anna: Jo vull que guanyem.
I es queda estranyada de la poca il·lusió que veu a la cara de les noies.
La Raquel vol el compromís del Ricard
Al parc, la Raquel reconeix a totes que el Ricard li agrada molt i que mai havia disfrutat tant el sexe com amb ell.
Raquel: Però, després, quan acabem, fa com si no hagués passat res entre nosaltres.
Costa trobar el punt just entre nòvio i "follamic". Com li fa veure l'Emma, no en vol ser la nòvia, però tampoc només una amiga. La Flor i la Lorena, ben curiosament, pensen igual: el respecte i poder decidir per una mateixa és vital en qualsevol relació.
Més tard, en sortir del pavelló després de la reunió, la Raquel es creua amb el Ricard, que la saluda amb un petó a cada galta. Abans de marxar, se sincera:
Raquel: No vull ser la que et folles del Minerva. Al seu moment m'hagués estat bé, però ara ja no vull això.
La Raquel no vol que el Ricard només sigui un "follamic" (CCMA)
El Ricard diu que ha estat honest sempre, que ho ha deixat clar, que només són col·legues. I la Raquel li respon que, de col·legues, ja té la resta de nois del masculí. I es resigna.
Raquel: Potser, amb tu, m'esperava alguna cosa més.
Li diu clarament que no vol continuar la relació amb les condicions d'ara. Ell marxa molt confós.
La Janina, sospitosa
La Berta, que espera a la sortida del pavelló aixoplugada perquè plou, veu sortir la Janina, que ni s'adona que hi és. L'observa amb deteniment com puja a un cotxe que hi ha aparcat a la vorera. Al cap de pocs instants, en surt.
El vehicle arranca i s'atura just el davant d'on és la Berta i ella veu el conductor del cotxe abans de seguir endavant. L'interromp la Raquel, que la convida a passar pel Pipa. La Berta l'adverteix, després del que ha vist, que desconfiïn de la Janina.
Raquel: Tranqui, la Janina el que vol és guanyar.
Més que amigues
Al vestidor, a la penombra, la Lorena està asseguda, sola. Pensa en el futur fora d'aquell lloc. Uns segons després, s'obre la porta i apareix la Flor que diu que l'estava buscant.
S'asseu al seu costat i l'anima per al partit. La Lorena li dona les gràcies i somriuen. Es fa un silenci mentre mantenen les distàncies. La Lorena, acostant-se una mica més a la Flor, li agraeix que mantingui el bon rotllo amb ella... després de tot.
Lorena: Et vull demanar una cosa. No deixis de ser la meva amiga, sisplau... Tinc la sensació que totes les persones que m'estimen acaben desapareixent de la meva vida...
La Lorena i la Flor són més que bones amigues (CCMA)
El Pela, la Gina, recentment l'Òscar. Té por de quedar-se sola. La Flor, amb els ulls plorosos, però somrient, li acarona la cara...
Flor: Vos me cuidaste y aguantaste todas la rayadas. ¿Cómo voy a dejar de ser tu amiga?
De la butxaca en treu un escut amb la bandera de l'arc de Sant Martí que, espera, puguin tornar a lluir juntes. L'Òscar va moure fitxa, i ara li toca a ella. Es miren i s'acosten molt delicadament fins que es fan un petó de reconciliació.
El futur de l'Anna
A la furgoneta nova, enmig del bosc, l'Anna fa l'amor amb el Jordi, que resulta ser un expert en sexe tàntric. Ella n'està encantada. Quan el Jordi parla de la temporada que ve al Minerva, l'Anna es veu obligada a comentar-li que potser no n'hi haurà, de pròxima temporada.
Li deixa clar al Jordi que té ganes de començar de zero a Gijón i allunyar-se de la Terrats. En els darrers temps, s'han fet molt mal l'una a l'altra. Ell reacciona contrariat.
El Jordi no sap que, si vol seguir amb l'Anna, potser haurà de traslladar-se amb ella a Gijón (CCMA)
Jordi: Només penses en tu, no, quan prens aquestes decisions?
Anna: Vaig decidir que no canviaria res de la meva vida per un tio. No vull renunciar als meus somnis.
I el tempteja perquè sigui ell qui vagi a Astúries amb ella.
La Terrats no pot més
Una altra dona que vol assumir-ho tot de ple, la Terrats, se n'adona que no dona a l'abast. El petit Arnau l'absorbeix i no para de plorar. L'endemà, diumenge, abans de la final, va a trobar el Santi que està esmorzant al Pipa.
La Terrats necessita el Santi per continuar endavant (CCMA)
Fa cara de no haver descansat, ell ho veu i l'hi comenta amb ironia. Però la Terrats afluixa i no dubta a demanar que tingui cura de la criatura. No pot amb tot.
Santi: Deus estar molt desesperada, eh, per abaixar-te els pantalons i demanar ajuda?
Terrats: Santi, no siguis cruel amb mi.
Santi: Jo crec que, abans, tu i jo tenim una conversa pendent.
Li fa veure que l'ha fet fora de tot: de la seva vida, del club i de poder gaudir de la paternitat amb l'Arnau. Ella contesta que vol recuperar el seu millor amic i que formi part de la seva vida. El Santi agafa el seu fill i ella surt disparada cap al pavelló.
Una cantant rebel
Abans de la final, al bar, l'Emma i la Berta esmorzen amb el Lluc, el Ricard, el Nil i el Putxi. Parlen de l'Òscar, que fa dues setmanes que no dona senyals de vida. Tant el Putxi com el Ricard reconeixen que no el van tractar gens bé i el Lluc és qui, després de tot, més proper s'hi troba.
La Berta veu entrar al pavelló l'home a qui va veure parlant amb la Janina. El Lluc li diu que és el vicepresident de l'Industrial, el contrincant a la final.
L'Emma rep un missatge del Toni demanant que necessita rescindir el contracte. El Putxi se li acosta content perquè sap que ha deixat l'Alcober. Li suggereix que, ara que té un peu dins del sistema, aprofiti per dinamitar-lo per dins fent un canvi per sorpresa i cantant les seves pròpies cançons al festival. Ella ho troba molt bona idea.
La final
La pista està gairebé plena. El Santi hi apareix amb l'Arnau i s'asseu al costat de la Terrats, cosa que no sorprèn gens la Núria, que també és a la grada.
L'Emma s'acosta a la banqueta i demana a la Raquel, la Lorena i la Laila que s'escalfin. Al capdavall, aquell serà l'últim partit amb el Minerva i han d'animar. La Flor diu que té raó i les encoratja a saltar a la pista.
Al principi de la final, a la banqueta, les cares són molt llargues (CCMA)
Abans de posar la bola en joc, la Janina mira a la graderia i hi localitza el vicepresident del Mundial. La Berta s'adona que es miren l'una a l'altre.
A les primeres jugades, hi ha tensió i oportunitats per a tots dos equips. La Janina falla un primer xut. Des dels seients del pavelló, els nois se n'adonen que l'Òscar és allà i s'abraça amb la Sílvia. Porta la bufanda del Minerva al coll.
L'Òscar torna per veure la final (CCMA)
El Putxi el crida perquè vingui a asseure's al seu costat. Quan la Lorena, des de la banqueta, el veu a la grada també se n'alegra molt.
La Janina, que va a totes, marca, però es ressenteix de la lesió a la cuixa. Cau en un lateral de la pista lesionada. El pavelló es queda en silenci. Després de parlar amb el Jordi, demana el canvi.
La Janina "es trenca" després del primer gol (CCMA)
La Laila salta a la pista, mentre la Janina crida de ràbia i la Terrats confirma que no podrà seguir. A la Berta, a la graderia, els dubtes li augmenten. Pensa que fa comèdia.
L'Industrial empata... i també fa el segon. Hi ha cares llargues. La Bruna, la portera, fa la traveta amb l'estic a una rival a l'àrea. És penal i targeta blava d'expulsió. És el torn de la Raquel. Defensa bé la porteria i el xut del penal surt massa alt.
Ha estat un any molt dur, però la Raquel està a punt per defensar la porteria (CCMA)
Arriba la mitja part i l'Anna busca als llibres d'entrenadora, no sap què fer. L'Emma se li atansa i li demana que juguin totes, amb tanta passió que xerra un xic massa.
Emma: Anna, és el nostre últim partit i ho donarem tot.
Acaba de revelar que deixen el club i ja tenen una alternativa per l'any que ve. En el fons, les dues germanes saben que és impossible fer entrar en raó la Terrats. L'Anna, com li recorda l'Emma, tampoc li ha dit que deixa l'equip. L'entrenadora està en estat de xoc davant de tot plegat.
Emma: Estic segura que guanyarem si juguem juntes.
L'Emma revela a la seva germana que és el seu últim partit de groc (CCMA)
Punt d'inflexió
La Berta entra al vestidor d'una revolada i acusa la Janina de mentir sempre i haver-se venut simulant una lesió. Es barallen fort i les han de separar.
Janina: Potser no soc del Minerva de tota la vida, però jo vull pujar a l'OK Lliga i ho he donat tot per aconseguir-ho. I no sé si tu pots dir el mateix.
La Berta està convençuda que la Janina s'ha venut (CCMA)
Admet que l'Industrial li va oferir molts diners, però que no els va acceptar. L'Anna contempla el final de l'escena i demana calma, però no pot evitar que la Janina marxi molt enfadada del vestidor.
L'entrenadora fa asseure les noies i comença per reconèixer que la temporada ha estat "dura en excés". Confessa que, probablement, ella no ha estat a l'altura.
Neguitosa, com que ja sap que marxen del Minerva, també explica que ella també se'n va, a Gijón. Rememora el dia que les va veure fent un partidet a la pista exterior... només per amor a l'hoquei...
Anna: Teniu una química que jo no he vist mai en els equips que he jugat. (...) Créixer és entendre que, de vegades, les coses no surten com tu vols. (...) I que la vida va d'això: de victòries i derrotes.
L'Anna demana un últim gran partit al Minerva, per no oblidar mai més a la vida (CCMA)
I acaba apel·lant a l'escletxa que sempre hi ha per remuntar. Totes l'escolten assentint amb el cap engrescades.
Anna: Si aquest és l'últim partit que fem al Minerva, crec que hem de fer el que sabem fer, jugar amb cos i ànima, juntes, com un equip.
Demana a la Berta que es canviï i torni a la pista. La necessitaran. La Flor es treu la seva samarreta de joc i l'hi dona a la Berta i la Lorena li passa el braçalet de capitana. Aquest cop, estan disposades a patinar, jugar i guanyar, juntes!! !
Segona part
Les noies tornen a la pista. Tothom se sorprèn de veure la Berta a punt per jugar. El Lluc, a la graderia, l'anima entusiasmat. Comença la segona part amb el cinc titular de "Les de l'hoquei" originals: la Raquel, l'Emma, la Lorena, la Flor animant a la banqueta, i la Berta que arenga la pinya.
Berta: Només nosaltres i l'hoquei!
"Les de l'hoquei", per fi, tornen a jugar juntes (CCMA)
La Raquel, amb el suport incondicional del Ricard entre el públic, està molt atenta i para els xuts, però les jugadores de l'Industrial volen provocar la Lorena. La Laila s'encarrega d'asserenar els ànims i demanar a la seva companya que estigui per la feina.
Malgrat tot, el Minerva encaixa el tercer gol. Però, la Laila, més segura de si mateixa que mai, amb un xut arrossegat i llunyà marca el 2-3. L'Emma, per rematar-ho, no tarda gens a empatar el partit (3-3).
La Laila marca un golàs (CCMA)
L'Anna crida "així, sí!" Falten quatre minuts i hi ha temps mort. La Flor, al seu costat, li explica que la Berta i la Lorena van assajar una jugada brutal als partidets de la pista contigua al pavelló. I és la mateixa Flor qui, amb el vistiplau de l'entrenadora, pren la iniciativa en la xerrada.
Flor: Lore, Berta tienen que hacer su jugada.
La Flor té esperit d'entrenadora i indica el camí cap a la victòria (CCMA)
Ara els ànims han pujat fins al capdamunt, però la tensió i els nervis a la pista estan a punt d'esclatar.
Finalment, la Berta inicia una jugada en què s'escola i, amb una passada d'esquena per entremig dels patins, passa la bola a la Lorena, que, l'aixeca amb l'estic i, de volea, afusella la portera.
Ha marcat un golàs i corre a la grada a abraçar l'Òscar ben fort. Es fa una pinya a què s'acaben sumat les resta de noies i l'equip masculí.
La passada de la Berta és de fantasia (CCMA)
La rematada a gol de la Lorena és una fuetada imparable (CCMA)
Només queda congelar el partit els darrers trenta segons per guanyar la final. Hi ha alegries generalitzades i invasió de la pista. Tothom ho celebra. Els jugadors i jugadores del Minerva mantegen l'Anna, mentre la Janina, plora sola a la banqueta.
L'Anna és la gran artífex del triomf del Minerva (CCMA)
I l'entrenadora, quan topa de cara amb el Jordi, no pot estar-se de fer-li un petó que sorprèn tothom. La Terrats, també la felicita efusivament.
Terrats: Tu i jo fem el millor tàndem de la història de l'hoquei.
La presidenta no percep la cara de l'Anna que mira al Jordi amb la complicitat de qui sap que ha escollit un altre camí. Les jugadores ho celebren remullant-se totes vestides a la dutxa.
Una dutxa per celebrar la victòria (CCMA)
Coses que canvien... i d'altres, no
El Ricard es troba amb la Raquel quan surt del pavelló. La felicita amb un petó als llavis. Ella li recorda, de seguida, què va dir-li...
Ricard: No tinc clar què vull fer amb la meva vida, però el que tinc clar és que vull que estiguem bé. M'agrades molt, Raquel.
I demana que no etiquetin allò que tenen. Aquest cop, però, sembla que el Ricard ha pillat del tot la indirecta.
El Ricard no vol perdre la Raquel (CCMA)
Mentrestant, el Lluc crida a la Janina quan surt del vestidor. Li sap greu que hagi acabat lesionada.
Lluc: Sigui com sigui, has fet una gran temporada.
Ella li salta al coll, en principi, en senyal d'agraïment. Però se n'aprofita i se li acaba insinuant fent-li un petó als morros que ell, d'entrada, no rebutja. Tot i així, se n'acaba apartant.
Janina: Ai, Lluquet, hi ha coses que no canvien...
Punt final
La Terrats rep tot l'equip i l'entrenadora al despatx de presidència. Fa un brindis per la victòria i "un futur prometedor al Minerva". Però les noies no aixequen les copes. La Berta trenca el silenci.
Berta: Tieta, no hi haurà any que ve.
Terrats: Com que...?
Berta: Marxem del Minerva.
La Terrats es queda de pedra en sentir el que diu la seva neboda, que també explica que jugaran al Mundial. Demana a l'Anna que les segueixi entrenant, si ho vol. Però l'Anna no té més remei que dir que també plega. Se'n va a entrenar a Gijón.
El brindis de la Terrats, de seguida queda aigualit (CCMA)
Terrats: És una broma de mal gust, no?
Se sent menystinguda i parla de desagraïment de les noies després de l'esforç del club. Però la Laila li recorda que, si fos per ella, algunes ja no hi serien.
Berta: La Laila té raó. Ho has fet tot per pujar a l'OK Lliga, però no has fet res per a nosaltres.
Terrats: Em pensava que totes volíem pujar a OK Lliga.
Berta: Doncs no, nosaltres només volíem jugar.
La mestra i l'alumna
A la grada del pavelló, la Terrats escura una ampolla de cava amb una copa de plàstic. L'Anna creua la pista, se li acosta i la mira. La Júlia no diu res fins que se li asseu al costat.
Terrats: Em sap greu si t'he fallat, Anna, però suposo que és llei de vida.
La Terrats, en el fons, sap que no hi haurà mai més ningú que l'hagi admirat com l'Anna (CCMA)
I li recorda quan era petita i no se la podia treure de sobre. Sempre volia aprendre. Ara l'alumna ha superat la mestra. Se sent orgullosa d'ella, perquè és l'única que hi ha cregut i, malgrat tot, l'ha mirat amb bons ulls. L'Anna, amb afecte, li recolza el cap sobre l'espatlla.
Epíleg
Al cap d'una setmana, l'Anna arriba amb la furgoneta al costat de la pista exterior del pavelló. Ha quedat amb l'Emma, li truca i la veu aparèixer amb totes les noies. Li regalen una samarreta firmada amb dedicatòria. Els hi dona les gràcies per tot, el bo i el dolent, molt emocionada. Totes ploren abraçades.
Les noies s'acomiaden de l'Anna molt emocionades (CCMA)
Puja a la furgoneta i, abans d'emprendre el camí cap a Gijón, l'Emma fa que totes repeteixin, per últim cop, el seu crit de guerra. L'Anna ho fa dreta, enfilada a la porta de la furgo. | 0.733688 | curate | {"es": 0.07013287754314385, "ca": 0.9011413133373767, "en": 0.002150300490709599, "pt": 0.008104978772674644, "it": 0.004190329161382809, "fr": 0.010200143353366047, "ie": 0.0007167668302365329, "nl": 0.001874620940618625, "eo": 0.0014886695704912608} | https://www.ccma.cat/tv3/les-de-lhoquei/encara-no-ho-has-vist-tot-gran-final-de-temporada-a-les-de-lhoquei/noticia/3025920/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_617822 | El govern basc prohibeix la manifestació independentista de demà a Sant Sebastiàwww.Vilaweb.cat El Departament d'Interior del govern basc ha prohibit una manifestació convocada per l'esquerra independentista per a demà a Sant Sebastià, coincidint amb el començament de les festes de la Setmana Gran, sota el lema 'En el camí de la independència, pel canvi polític i social'. El govern del País Basc considera que la manifestació podia 'causar desordres públics' i posar 'en perill' els béns i la seguretat de la ciutadania, i per això l'ha prohibida.En un comunicat, l'Ertzaintza ha assenyalat que la persona que figurava com a convocat de la manifestació, a la qual va donar suport ahir l'esquerra independentista basca, tenia 'una àmplia trajectòria de vinculació a organitzacions actualment il·legalitzades.' Per la seva banda, el govern basc ha considerat un motiu per a prohibir la marxa de demà que en la roda de premsa en què es feia la convocatòria van participar 'de manera activa' persones que 'han estat vinculades a organitzacions il·legalitzades.' Segons Interior, aquesta manifestació, que es fa cada any per aquestes dates, 'ha estat històricament instrumentalitzada i utilitzada per organitzacions polítiques avui il·legalitzades i dissoltes.' El govern també ha prohibit una altra manifestació, en aquest cas prevista per a aquest vespre i convocada pels moviment juvenil de l'esquerra independentista. Enllaç
Clar, i les manifestacions d'E2000 no causen "desordres públics" ni "posen en perill bens públics" Per això les deixen fer | 0.87098 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_12144 | Molts arenyencs estan responent a la crida del Gran Recapte d’Aliments que organitza avui i demà el Banc d’Aliments de Catalunya. A Arenys de Mar hi ha quatre punts de recollida davant dels supermercats Caprabo, Lidl, Dia i l’estrenat Mercadona que ha registrat un gran volum de cues en el seu primer dia d’obertura.
L’objectiu és recollir el màxim possible d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades a Catalunya rebin ajuda alimentària. L’any passat es van aconseguir 2 milions 700 mil quilos i davant la situació actual, s’espera superar aquesta xifra. Es demana llegums secs, oli, llet, llaunes de conserva de peix i aliments infantils. Un dels voluntaris a la nostra vila s’ha mostrat satisfet davant la resposta dels arenyencs que hi ha hagut fins ara. Tot i això, fa una crida especialment perquè es porti llet i menjar per a nadons.
La distribució posterior dels aliments que es recaptin es portarà primer a Mataró, un dels dos centres de distribució que hi haurà al Maresme juntament amb Calella. La idea és que els aliments que es recullin a la nostra vila s’entreguin a les entitats solidàries d’Arenys.
Ràdio Arenys també ha fet la seva aportació al Gran Recapte. En concret, amb els 250 euros aconseguits en la musclada de la festa dels 20 anys d’El Dominical hem comprat sobretot llet i menjar per nadons. Una de les voluntàries, Conxita Nogueras, ha agraït l’aportació i també ha aprofitat per fer una crida a l’aportació dels arenyencs.
Com dèiem, el Gran Recapte d’Aliments ha coincidit avui amb l’obertura del supermercat Mercadona i molts dels clients han aprofitat la seva primera compra per fer també la seva aportació solidaria. Aquest matí han estat nombroses les cues de vehicles per poder accedir-hi, així com de compradors per pagar a les caixes. Entre altres, han fet la seva visita l’Alcalde, Estanis Fors, i diversos regidors de govern. Fors ha afirmat que el pàrking del nou Mercadona s’ha obert i ja ha quedat petit per la gran quantitat de cotxes que hi havia. De fet, l’Alcalde ha avançat que des de la direcció del supermercat ja s’ha demanat fer un aparcament subterrani. | 0.873972 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioarenys.cat/noticia/els_arenyencs_responen_a_la_crida_del_banc_d_aliments |
mc4_ca_20230418_9_269399 | Terminologia del processador multicèntric - Exposició - PANASYS
Els termes multi-core i dual-core solen referir-se a algun tipus d'unitat de processament central (CPU), però de vegades també s'apliquen als processadors de senyals digitals (DSP) i al sistema en un xip (SoC). Els termes s’utilitzen generalment per referir-se a microprocessadors multicèntric que es fabriquen en el mateix troquel de circuit integrat; Els troquelats separats del microprocessador al mateix paquet es refereixen generalment per un altre nom, com el mòdul multi-xip. Aquest article utilitza els termes "multi-core" i "dual-core" per a CPUs fabricades en el mateix circuit integrat, llevat que s'indiqui el contrari.
A diferència dels sistemes multi-nucli, el terme multi-CPU fa referència a múltiples unitats de processament separades físicament (que sovint contenen circuits especials per facilitar la comunicació entre si).
Els termes multi-core i multi-core són de vegades utilitzats per descriure arquitectures multicèntrics amb un nombre especialment elevat de nuclis.
Alguns sistemes utilitzen molts nuclis microprocessadors tous col·locats en una sola FPGA. Cada "nucli" es pot considerar un "nucli de propietat intel·lectual de semiconductors", així com un nucli de CPU.
Un parell de: Processador multi-nucli
Següent: Processador multi-nucli Factors tècnics | 0.809823 | curate | {"ca": 0.9723053892215568, "en": 0.027694610778443114} | http://m.ca.panasystech.com/info/multi-core-processor-terminology-35974019.html |
crawling-populars_ca_20200525_13_25176 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
“Algun cop t’has preguntat per què valen tants diners les ulleres de marca? No té gaire misteri: estàs donant de menjar massa gent, però això és cosa del passat. A Lobster només pagues disseny i qualitat”. Així es presenta en la seva pàgina web Project Lobster, una marca d’ulleres que, nascuda a Barcelona, vol ser una alternativa a les marques gegants que dominen el mercat.
Més info: PaperEyes, origami a la vista
Óscar Valledor, el seu creador, va tornar d’un viatge d’estudis a Montreal reflexionant sobre una manera de fer negocis que, tal com explica ell mateix, “era el futur”. Al Canadà, va comprovar “com de bé funciona la venda sense intermediaris” i, en arribar a Catalunya, va tenir molt clar que havia d’aplicar-ho al mercat català i estatal.
Óscar Valledor aposta per la venda de productes sense intermediaris
A més, des del primer moment, Valledor va voler que Project Lobster representés quelcom més que una marca d’ulleres. Ell persegueix identificar el seu producte amb un estil de vida i un perfil concret de client.
– Les ulleres Lobster són perfectes per a un client urbanita amb ganes de ser diferent, o bé de fer un canvi.
– I com heu aconseguit això?
– Nosaltres apostem pels dissenys propis i exclusius i per fer poques unitats de cada disseny.
Però això no vol dir que a les botigues que tenen a Barcelona i València (o bé a la seva botiga online) hi hagi poques unitats. Project Lobster també aposta per trencar amb el costum de treure només una col·lecció per estació –o, fins i tot, una per any– que tenen la majoria de marques. Óscar Valledor vol que les col·leccions surtin amb molta més agilitat al mercat, per tal que els clients no parin de trobar nous dissenys que els puguin anar encaixant a cada moment.
Óscar Valledor vol que les col·leccions surtin amb molta més agilitat al mercat, per tal que els clients no parin de trobar nous dissenys que els puguin anar encaixant a cada moment
El creador i CEO de Project Lobster va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i després de realitzar estades a l’estranger va decidir emprendre. Actualment, la seva empresa ha facturat un milió d’euros des del 2016, quan va obrir. Això no obstant, la seva startup, que actualment està incubada al Barcelona Activa, va haver de passar per diferents fases abans de sortir al mercat. De fet, abans d’arribar a la citada incubadora, ja va estar una temporada en una altra, la del Banc Santander, i, també, a Lanzadera de Juan Roig.
Ulleres Project Lobster del model Charles | Cedida
“Per treure al mercat un producte com el nostre amb garanties calen dissenyadors, optometristes, fabricants de lents, desenvolupadors de producte...” L’equip de Project Lobster el formen un total de deu persones. Es tracta d’un nombre que haurà de créixer si es fan realitat les intencions d’Òscar Valledor, que vol obrir dues botigues més en un futur no gaire llunyà: una a Madrid i una altra en alguna ciutat d’Andalusia.
A banda de la de Barcelona i la de València, Project Lobster vol obrir dues botigues més: una a Madrid i una altra a Andalusia.
Amb tot, l’startup catalana amb influències canadenques ofereix un producte “de molta qualitat i exclusivitat” a un preu reduït gràcies a l’eliminació dels intermediaris. Un producte amb filosofia al darrera. La filosofia del canvi, la modernitat, l’atreviment i el dinamisme. De vegades, mirar el món amb uns altres ulls pot resultar difícil. Sabent-ho, Óscar Valledor proposa mirar la vida amb empenta i gosadia. Proposa mirar el món amb ulls –o ulleres– Lobster.
Una idea, una empresa
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.661116 | curate | {"ca": 0.9501163091238046, "oc": 0.012406306539157405, "en": 0.01705867149134143, "es": 0.005427759110881365, "no": 0.014990953734815198} | : /empren/project-lobster-startup-ulleres_1936333_102.html |
mc4_ca_20230418_18_132019 | Actualitzada 07/12/2017 a les 13:04
© “A por ellos”
Les enquestes són tan desfavorables per al Partit Popular a Catalunya que el candidat Xavier García Albiol ha decidit posar-hi el coll i apuntar-se sense decòrum al radicalisme més futbolístic. Si ja feia vergonya veure la gent senzilla cridar “A por ellos” als policies destinats a Catalunya per reprimir el referèndum del passat 1
d’octubre, la mateixa frase –si és que assoleix la categoria de frase– pronunciada pel cap de llista d’un partit polític amb vocació de govern només pot sonar a deliri, a l’excitació dels pitjors ressentiments. Tret que García Albiol tingui l’encàrrec de pensar més en Espanya que en Catalunya i que tant li faci si, al final, arriba o no als set diputats, sinó que els sectors més radicals de l’electorat espanyol abandonin la deriva cap a Ciutadans i es mantinguin fidels al Partit Popular més dretà. És sabut que la dreta sempre ha tret partit de la catalanofòbia a la resta d’Espanya, on no només es desconeix la realitat cultural diferent, sinó que, a més, es veu com una amenaça. I el pitjor és que els polítics de la dreta –incloguem-hi aquí Albert Rivera i Mariano Rajoy– estiguin disposats a posar en risc la unitat d’Espanya a canvi d’un grapat de vots a Castella, a Múrcia o a Andalusia. Quan hagin transcorregut prou anys, podrem valorar la responsabilitat d’aquests polítics –sobretot, dels que han exercit responsabilitats de govern– a l’hora de provocar un divorci entre Catalunya i Espanya que tardarà generacions a resoldre’s. Si és que algun dia s’estronquen les profundes i doloroses ferides d’aquest xoc polític i emocional. | 0.887397 | curate | {"ca": 0.9907407407407407, "pt": 0.009259259259259259} | https://www.segre.com/noticies/opinio/la_peixera/2017/12/07/por_ellos_34636_1124.html |
mc4_ca_20230418_0_619533 | La moda del ferro rovellat o corten | Esteve Roure
← Comentaris sobre la carta de l’Alcalde d’Olot de 16-09-2010 ( I )
Que jo recordi deu fer uns quaranta anys que a casa nostra es començà a utilitzar el ferro rovellat d’una forma esporàdica, n’és una mostra el coronament dels tres magnífics blocs del carrer Panyò, obra del prestigiós arquitecte Quico Vayreda, a més de funcional és decoratiu. Si no recordo malament es feu amb planxa de ferro normal deixant-la rovellar i vernissant-la amb productes adequats. També es feien i es fan encara, peces interiors, com per exemple: per protegir el parquet del contorn immediat de la llar de foc i també altres peces decoratives i funcionals, com ja fa alguns anys làpides del cementiri tractades una vegada rovellades. No es parlava de Cor-Ten o corten, que és una marca registrada en el 1935 per la A.S. and T. P. Company i ara propietat de United States Steel Corporation, perquè ben segur que aquí encara no es coneixia. La designació de corten – acer amb alts continguts de coure, crom i níquel — s’aplica a tota una tipologia de productes que es caracteritzen per tenir una capa d’òxid superficial i la corrosió queda interrompuda. La designació de corten ha quedat per tots aquests productes com una caramel amb un pal se sol dir sempre un Chupa Chups.
Ara el corten està de moda i s’utilitza d’una forma abusiva i quan no es tracta – hi ha vernissos especials que milloren molt el seu aspecte — té els seus inconvenients: visualment és lleig, amb la pluja taca qualsevol superfície per on circuli l’aigua si no es condueix i pot ser que despengui un polsim molt fi que poden notar els veïns en la roba estesa blanca. Artistes com Eduardo Chillida, Josep Plandiura, Jorge Oteiza o Richard Serra l’utilitzen freqüentment en les seves obres. Un altra Vayreda em comentava en certa ocasió: Dostoyevski deia que la bellesa és el que salvarà el món; si és així estem perduts; l’horripilant construcció sobre el que era el Puig del Roser en el que hi podia haver florit la cultura, ara els llibres s’hi floreixen, ja que sempre serà com un soterrani humit. Tants llocs que hi ha en la ciutat que són idonis per fer-hi un arxiu!. .
Tot i que fa 75 anys que s’utilitza el corten, no podem assegurar que un dia no tinguem una desagradable sorpresa, com ha passat a vegades amb nous productes, com fou el ciment aluminós – actualment prohibit — que provocà l’aluminossi o l’amiant que ara diuen és cancerígen, per posar un parell d’exemples. | 0.877105 | curate | {"it": 0.020234722784297856, "es": 0.027114528530959126, "ca": 0.9522460542290571, "fr": 0.0004046944556859571} | http://roure.cat/2010/11/04/la-moda-del-ferro-rovellat-o-corten/ |
mc4_ca_20230418_4_642560 | YA SE PUEDEN VOTAR LAS PROPUESTAS VECINALES A LOS PRESUPUESTOS DE 2018 | WEBSEGUR.com
YA SE PUEDEN VOTAR LAS PROPUESTAS VECINALES A LOS PRESUPUESTOS DE 2018
La ciutadania de Calafell pot votar, a partir d’aquest dilluns 16 d’octubre, entre les propostes finalistes del procés de pressupostos participatius endegat per l’Ajuntament. A aquesta fase final hi han arribat 18 de les propostes presentades pels mateixos ciutadans en la primera part del procés i, ara, les que obtinguin més vots, fins exhaurir una partida de 400.000 euros, s’incorporaran al pressupost municipal de 2018.
–Pàrquing municipal al Clos del Becu. Fer un pàrquing per donar servei a la nova biblioteca, als locals comercials, fires...: 80.000 euros
Totes les propostes, també les descartades
Horaris del SAC per anar a votar | 0.728979 | curate | {"es": 0.1964512040557668, "ca": 0.8035487959442332} | http://www.websegur.com/2017/10/ya-se-pueden-votar-las-propuestas.html |
mc4_ca_20230418_15_543273 | Appartement Domaine Maxime Park Sainte-Maxime França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
103 Route Du Plan de la Tour, Sainte-Maxime, Sainte-Maxime, França, 83120 - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Appartement Domaine Maxime Park
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Sainte-Maxime, Appartement Domaine Maxime Park és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Sainte-Maxime. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen habitació familiar, instal.lacions de barbacoa.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, estació d'Ipod, ventilador per satisfer els clients més exigents. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com camp de golf (a 3 km), piscina exterior, jardí. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Sainte-Maxime, faci de Appartement Domaine Maxime Park la vostra llar. | 0.795961 | curate | {"ca": 0.9114906832298136, "fr": 0.08850931677018634} | https://www.agoda.com/ca-es/appartement-domaine-maxime-park/hotel/sainte-maxime-fr.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_55384 | Us oferim un fragment de lectura del conte El col·leccionista, de Ricart Siscart, el segon conte de l’Inèdits d’abril 2018, il·lustrat per Sofia Gómez Barroso.
Tagged Arxiu Sonor, Contes en català, El col·leccionista, Inèdits Núm 14, Revista literària, Robert Siscart, Sofia Gómez Barroso
maig·29
Sofia Gómez Barroso, il·lustradora de El col·leccionista.
Posted by ineditsrevista
0
Gaudeixo amb històries de tot tipus, sempre que no guanyin els avorrits de torn, encara que siguin els bons. Una bona novel·la negra sempre és ben rebuda. Sóc fan de la sèrie “L’escurçó negre” i de “Faemino y Cansado”. I si parlem de futbol, parlem de Messi.
Si vols veure el meu treball pots visitar el meu blog: dgomezsof.blogspot.com. Pots seguir-me per facebook i twitter o passar de les xarxes, font de frases motivadores inútils.
I pel disseny: trasgrafica.com.
Tagged El col·leccionista, Il·lustradors, Inèdits Núm 14, Revista literària, Sofia Gómez Barroso
maig·24
Inèdits núm. 14. Editorial
Posted by ineditsrevista
0
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí
Fa unes setmanes la primavera va trucar a les portes de casa nostra per instal·lar-se, a poc a poc, entre nosaltres. I amb ella arriba el mes d’abril, un mes literari per excel·lència perquè ens porta la diada de Sant Jordi amb tot el seu ampli ventall de novetats editorials i de propostes creatives. Des d’Inèdits, com hem fet al llarg dels darrers anys, ens volem sumar a aquesta celebració i amb el número 14 de la revista us oferim tres contes que, esperem, us aportin una bona estona de lectura.
En Pol Alonso, amb el seu conte Digitalització extrema, ens fa viatjar cap a un remot extrem de la Via Làctia, més enllà de qualsevol estel visible des de la Terra. En aquest espai el coronel Lester Rox, acompanyat del robot Squan, haurà de complir una missió que, a priori, se’ns presenta com a purament administrativa i de control. Però en realitat el que trobarà en el planeta Tet, el seu destí, convertirà la missió de tràmit en tota una perillosa aventura. L’artista Marga Cruz ha estat l’encarregada de mostrar-nos gràficament aquesta amalgama de planetes i estrelles on es desenvolupa l’acció del conte.
La segona obra que us oferim fa un canvi total de paisatge. Robert Siscart, l’autor del conte El col·leccionista, ens descriu la passió amb què el protagonista d’aquesta història viu la seva gran afecció: col·leccionar estilogràfiques que han pertangut a personatges de renom. Però una tarda, en desembalar el petit paquet de l’última comanda efectuada, hi troba, a més, un curiós i impensable objecte. Sofia Gómez Barroso il·lustra aquest conte, i amb la imatge que ens ofereix, perfila clarament la qui havia estat propietària de l’última estilogràfica comprada pel nostre col·leccionista.
I per acabar tenim La trobada, de Jordi Tomàs, on se’ns planteja una situació que de ben segur heu viscut en alguna ocasió: rebre la invitació per assistir a un sopar d’antics companys d’estudis. Això és el que li passa al protagonista, però quan arriba al lloc indicat i se submergeix en el record i l’evocació del passat compartit, tot d’una el present, la vida sencera que ha viscut al llarg d’aquests anys, comença a trontollar. A causa d’aquesta agitació haurà d’enfrontar-se a alguns terribles secrets d’aquella època. Toni Arencón ha estat l’encarregat d’oferir-nos, amb una terrorífica imatge d’aquell passat obscur, la seva interpretació artística del conte.
Aquests són els tres contes de la nostra primavera literària, i cadascun d’ells podria ser catalogat en un subgènere diferent. Us animem a submergir-vos en la seva diversitat i gaudir d’aquestes històries.
Bona lectura!
Equip editorial
Tagged Contes en català, Digitalització extrema, El col·leccionista, Inèdits Núm 14, Jordi Tomàs, La Trobada, Marga Cruz, Pol Alonso, Revista literària, Robert Siscart, Sofia Gómez Barroso, Toni Arencón
abr.·26
Lectura de “Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part”
Posted by ineditsrevista
0
Us oferim un fragment de lectura del conte Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part, de Xavier Costa, el darrer conte de l’Inèdits de gener 2017, il·lustrat per Sofia Gómez Barroso.
Tagged Arxiu Sonor, Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part, Contes en català, Inèdits Núm 10, Revista literària, Sofia Gómez Barroso, Xavier Costa
març·29
Sofia Gómez Barroso, il·lustradora de “Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part”
Posted by ineditsrevista
0
Gaudeixo amb històries de tot tipus, sempre que no guanyin els avorrits de torn, encara que siguin els bons. Una bona novel·la negra sempre és ben rebuda. Sóc fan de la sèrie “L’escurçó negre” i de “Faemino y Cansado”. I si parlem de futbol, parlem de Messi.
Si vols veure el meu treball pots visitar el meu blog: dgomezsof.blogspot.com. Pots seguir-me per facebook i twitter o passar de les xarxes, font de frases motivadores inútils.
I pel disseny: trasgrafica.com.
Tagged Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part, Il·lustradors, Inèdits Núm 10, Revista literària, Sofia Gómez Barroso
març·23
Navegació d'entrades
← Entrades més antigues
contacte:
[email protected]
Cerca
Follow ineditsrevista on WordPress.com
Inèdits disponibles (clica sobre la imatge)
Vols enviar un original?
Pot enviar un original qualsevol persona física major d’edat.
El treball, que s’enviarà per correu electrònic en arxiu annex, ha de complir les següents característiques:
• Escrit en català i en arxiu word amb la indicació del títol del conte i el nom de l’autor o autora.
• Extensió mínima de 15 pàgines i màxima de 25 pàgines.
• Tipus de lletra: Times New Roman o Arial.
• Cos de lletra: 12 .
• Interlineat: 1’5.
• Disseny de pàgina: 30 línies de 70 espais, aproximadament.
El treball s’enviarà a [email protected]
Recepció d’originals
A la recepció de l’original t’enviarem un correu confirmant la correcta rebuda.
Si el teu conte sí és acceptat:
• T’ho comunicarem per correu electrònic.
• Et farem arribar el Full d’autorització corresponent, que hauràs d’emplenar, signar i retornar amb una fotocòpia del document d’identitat.
Important: abans d’enviar-nos el teu original llegeix atentament el Full d’autorització que pengem al blog a títol informatiu (clica aquí). En ell s’especifiquen i detallen les condicions vigents que et cal conèixer per poder publicar a INÈDITS. Revista de creació literària.
L’Equip editor d’INÈDITS podrà resoldre qualsevol contingència no prevista en aquestes bases, sense dret a cap tipus de reclamació sobre cap decisió.
Arxius
Octubre 2018
Juny 2018
Mai 2018
Abril 2018
Març 2018
febrer 2018
gener 2018
Setembre 2017
Juliol 2017
Juny 2017
Mai 2017
Abril 2017
Març 2017
febrer 2017
gener 2017
Desembre 2016
Novembre 2016
Octubre 2016
Setembre 2016
Agost 2016
Juliol 2016
Juny 2016
Mai 2016
Abril 2016
Març 2016
febrer 2016
gener 2016
Desembre 2015
Novembre 2015
Octubre 2015
Juliol 2015
Juny 2015
Mai 2015
Abril 2015
Març 2015
febrer 2015
gener 2015
Desembre 2014
Novembre 2014
Octubre 2014
Setembre 2014
Juliol 2014
Juny 2014
Mai 2014
Abril 2014
Març 2014
gener 2014
Desembre 2013
Etiquetes
Adéu Caterina! Alícia Gili Ampolla al Mar Anna Porquet Arxiu Sonor Berta Gómez Barroso Carla Soza Carles Castell Carme Ripoll Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part COM PUBLICAR Concurs Biblioteques Contes en català Contes per a adults Corrents del riu del temps De llops i lleons Digitalització extrema Diuen que... Dolors Mas Editorial El bandoler ferit El col·leccionista El llit tretze de l'UCI El pacte El qüestionari El rei del bricolatge El testament Enric Bassegoda Eva Pelegrí Fent feina Ferran Costa Ferran d'Armengol Ficció Finestres que aturen la foscor Francesc Barrio Gabriel Lemkow Història de M Històries de família Ignasi Carbonell Il·lustradors Inèdits Inèdits Núm 1 Inèdits Núm 2 Inèdits Núm 3 Inèdits Núm 4 Inèdits Núm 5 Inèdits Núm 6 Inèdits Núm 7 Inèdits Núm 8 Inèdits núm 9 Inèdits Núm 10 Inèdits Núm 11 Inèdits Núm 12 Inèdits Núm 13 Inèdits Núm 14 Jim Nash Joan Carrió Joan Gausachs Jordi Masó Júlia Lancho L'home que llegia l'Eneida La corda La Diana mare La forja d'un heroi La noia que va robar la torre Eiffel La pedra i el Corriol La Presó de llibres La terra de l'aigua sòlida La Trobada Leonor i el malestar de l'ésser Les sopes Lluís Julian Lucrècia Lu Garriga Marc Martorell Margarides arran de mar menut Mercè Bellfort Merles M Jesús Royo M Rosa Dachs M Victòria Lovaina Nicanor i l'oca Sió Novetats editorials Núm Especial Presentacions Ramona Solé Revista literària Roser Blàzquez Sant Jordi Secrets Silenci de dames Sofia Gómez Barroso Sílvia Armangué Sílvia Cano Toni Arencón Una nit d'insomni Xavi Ballester Xavier Valeri Yves Gerbeau
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.679434 | curate | {"ca": 0.9365684575389948, "en": 0.023339110340843443, "cs": 0.0003466204506065858, "es": 0.01051415366839977, "ro": 0.0010398613518197574, "el": 0.0028885037550548816, "it": 0.0064702484113229345, "fi": 0.00219526285384171, "de": 0.00462160600808781, "pt": 0.007972270363951473, "fr": 0.004043905257076834} | https://ineditsrevista.wordpress.com/tag/sofia-gomez-barroso/ |
mc4_ca_20230418_2_299585 | Tamany: 28.53 Mb
Els mapes Piolet, i en concret Piolet Vall de Lord, destaquen per la meticulositat amb la qual descriuen zones de gran interès. Aquests mapes topogràfics inclouen variada i precisa informació: corbes de nivell, vies transitables (des d'autopistes fins camins), punts d'interès, pobles, ciutats, parcs naturals... tot a escala 1:20.000 i amb una resolució de 1.7 m/px. Per tal d'obtindre un major grau de realitat utilitza la funció 3D per visualitzar aquests mapes tridimensionalment. | 0.71586 | curate | {"en": 0.0321285140562249, "ca": 0.9678714859437751} | https://www.twonav.com/ca/mapes/piolet-vall-de-lord |
racoforumsanon_ca_20220809_0_715336 | Algu em pot explicar la reacció del beilis amb cola? PD: de llegendes urbanes ja en se forçes
pots veure tranquilament encara que no com a copa habitual. Normalment el Bayleis es veu sol. /è | 0.576578 | curate | {"ca": 0.7741935483870968, "cy": 0.21505376344086022, "it": 0.010752688172043012} | |
cawac_ca_20200528_4_170601 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Lapiedra, en una imatge del seu web
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
La actriu porno Maria Lapiedra, en una entrevista a Araponent.cat , deixa clar que "sempre he cregut en Catalunya, en la seva independència i en la llengua catalana, per això em vaig llicenciar en Filologia Catalana i, a més, sóc simpatitzant de les JERC. Evidentment, vull exercir el meu vot com a catalana".
L'actriu explica que "he hagut d'anar a viure a Madrid per treballar d'allò que em feia feliç i no me'n penedeixo de res. A més, vaig sovint a Mollerussa a veure la família". També revela que als seus companys de professió "no els ha agradat massa" que participi a les consultes.
També lamenta que "a Catalunya som molt més tancats en quasi tots els aspectes relacionats amb coses vanals, com la premsa rosa i l'erotisme. És habitual que els catalans diguin que no acostumen a 'perdre el temps d'aquesta manera'".
Mr. X... téns raó...anar de putes és un món desconegut per mi...això ho deixo pels lletxos com tu...q pagant Sant Pere canta. David(Cornellà): q tu siguis homosexual, no significa q els altres siguem de la teva condició...
Amo Cacique (Fran LLinars): No subestimis tant el que no coneixes. Si se't fot davant la Maria Lapiedra aquesta et fa independentista en deu minuts, jiji
-1
.
.
#21 amoscaciques, girona. 17/04/2010 - 15:22
Valorar
putaspaña:: amb aquest nom q t´has posat crec q fas un fluix favor a l´independentisme,igual com va fer en Rubianes. Com t sentiries si algú posés un nick putacatalunya"? hauries de ser més respectuós. No insultis i no t´insultaran
-1
.
.
#20 Fran, Llinars. 17/04/2010 - 14:34
Valorar
No cal q jo desprestigii l´independentisme,ho ell mateix,nomes es t q veure el resultat d les consultes i la quantita d partidets q passen d´unir-se x fer força i es dediquena buscar el troç d pastis gran que poden aferrant-se a la poltrona propera.
Mr. X... téns raó...anar de putes és un món desconegut per mi...això ho deixo pels lletxos com tu...q pagant Sant Pere canta. David(Cornellà): q tu siguis homosexual, no significa q els altres siguem de la teva condició...
Amo Cacique (Fran LLinars): No subestimis tant el que no coneixes. Si se't fot davant la Maria Lapiedra aquesta et fa independentista en deu minuts, jiji
-1
.
.
#21 amoscaciques, girona. 17/04/2010 - 15:22
Valorar
putaspaña:: amb aquest nom q t´has posat crec q fas un fluix favor a l´independentisme,igual com va fer en Rubianes. Com t sentiries si algú posés un nick putacatalunya"? hauries de ser més respectuós. No insultis i no t´insultaran
-1
.
.
#20 Fran, Llinars. 17/04/2010 - 14:34
Valorar
No cal q jo desprestigii l´independentisme,ho ell mateix,nomes es t q veure el resultat d les consultes i la quantita d partidets q passen d´unir-se x fer força i es dediquena buscar el troç d pastis gran que poden aferrant-se a la poltrona propera.
1
.
.
#19 Joan, Malgrat de Mar. 16/04/2010 - 18:39
Valorar
Almenys els amics del PSC no podran dir que aquesta jove va mal follada. Ja hi hem guanyat. | 0 | curate | {"ca": 0.8970358814352574, "en": 0.013104524180967239, "es": 0.032137285491419657, "pt": 0.03868954758190327, "it": 0.008112324492979718, "fr": 0.0031201248049922, "eo": 0.0078003120124804995} | http://societat.e-noticies.cat/maria-lapiedra-es-simpatitzant-de-les-jerc-39789.html |
wikipedia_ca_20230401_0_465720 | Nyasa
El Nyasa són un poble d'Àfrica oriental, concentrats principalment a Malawi, al sud-oest de Tanzània i parts del nord de Moçambic. Aquest poble també se'ls coneix com a Kimanda, Kinyasa i Manda.
La major part dels Nyasa viuen al llarg de les costes del nord-est del llac Malawi.
Molts Nyanja de Malawi es refereixen a si mateixos com a Nyasa; en 2010, més o menys 500.000 persones van reivindicar ser Nyasa. | 1 | perfect | {"en": 0.012224938875305624, "ca": 0.9877750611246944} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=465721 |
macocu_ca_20230731_3_138729 | Funcions
Al Servei de Coordinació de Programes de Protecció li corresponen les funcions següents: a) Supervisar la implementació dels programes de control oficial, l'elaboració dels informes periòdics de seguiment i resultats de l'activitat, i analitzar-ne l'impacte mitjançant quadres de comandament i altres instruments de seguiment de resultats. b) Avaluar l'efectivitat dels programes elaborats en relació amb els objectius establerts. c) Supervisar la tramitació de peticions que derivin de l'activitat parlamentària o d'altres òrgans de control relacionades amb la protecció de la salut i donar-hi suport. d) Coordinar l'atenció i resposta a les activitats d'auditoria i supervisió que la Subdirecció General rebi d'organismes externs o per encàrrecs d'autoavaluació. e) Elaborar objectius i programes en relació amb les zoonosis que tenen repercussions en l'àmbit de la salut pública i que no són de transmissió alimentària, sens perjudici de les competències del departament competent en matèria de ramaderia. f) Dur a terme la coordinació de la formació en l'àmbit de competències de la Subdirecció General. g) Dur a terme les actuacions de coordinació interadministrativa i interdepartamental en relació amb les seves activitats. h) Establir criteris d'harmonització respecte als objectius, els programes, els indicadors i les activitats que proposin les diferents unitats i serveis de la Subdirecció General. i) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada pels seus superiors jeràrquics. | 0.870867 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_9_36582 | Per al partit de Lliga entre el Barça i el Getafe de dimarts, 10 d’abril, que tindrà lloc al Camp Nou, a partir de les 21.00 hores, TMB reforçarà el seu servei. Els serveis i reforços previstos són els següents:- Metro: Es reforçarà amb més personal a les estacions properes a l’estadi i amb més trens en circulació. Les línies i estacions de metro que donen accés al Camp Nou són Badal i Collblanc, de la línia 5, i Maria Cristina i Les Corts, de la línia 3. El metro funcionarà fins a les 12 de la nit.- Autobusos: Es reforçarà el servei de les línies 15, 43 i 56 en funció de la demanda que es pugui produir i a la sortida es posaran en funcionament dues línies especials entre el Camp Nou i plaça de Catalunya i entre el Camp Nou i Mossèn Cinto Verdaguer. El bitllet val 2,70 €. | 0.830137 | curate | {"ca": 0.9717223650385605, "es": 0.028277634961439587} | : /print/2701 |
macocu_ca_20230731_7_225738 | Comandaments de recanvi SUPERVOX Qualsevol d'aquests comandaments de substitució serveix per poder realitzar el 100% de les funcions del comandament original | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_199090 | La Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové fou concebuda per Josep Guinovart i inaugurada l’any 2010 celebra enguany la seva desena edició. Actualment, compta amb 10 obres exposades de forma permanent enmig del pintoresc paisatge de La Pobla de Cérvoles i a partir d’aquest 6 de juliol comptarà amb una nova adquisició.
Guardonada, entre altres, amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques d’Espanya el 1994, el Premi Tomás Francisco Prieto de la Reial Casa Nacional de la Moneda el 2009 i el Premi MAV de les Dones en les Arts Visuals el 2010 i el Premi de la Fundació Art i Mecenatge al 2013, ha fet exposicions a algunes de les millors galeries i museus del món.
L’Eva Lootz és una artista amb un estil propi, amb registres molt heterogenis i una obra marcada per la interacció de matèria i llenguatge. A partir de la recerca i el qüestionament continuu, crea espais i obres alienes a la moda, molt personals i experimentals que transiten per la pintura, els materials efímers, la tridimensionalitat... Practicant una reflexió contínua entre matèria, llenguatge i art.
L’obra, “La Huella”, concebuda per La Vinya dels Artistes és una gran petjada el taló de la qual sobresurt de la terra i alberga una olivera trasplantada des del mateix camp d’oliveres on està situada. El conjunt està construït amb pedra seca en referència als murs que formen terrasses a la finca del celler.
La inauguració que es celebrarà el proper 6 de juliol comptarà amb uns 450 assistents que també podran visitar altres escultures que es troben a La Vinya dels Artistes, així com l’impressionant obra de 60m. “Entre el Cel i la Terra” que el pintor Gregorio Iglesias va crear durant dos mesos enmig de La Vinya dels Artistes i que actualment recobreix les quatre parets de la sala de bótes del celler.
La festa a l’aire lliure comptarà amb un solo de percussió de Luis Tabuenca, músic que recentment ha estrenat l’òpera de càmera “Hor” a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, continuarà amb un sopar sota les estrelles maridat amb els vins Petit Blanc Saó, Saó Blanc, Saó Abrivat i Saó Expressiu del celler i després els convidats podran ballar amb el DJ Miquel Salla i gaudir d’una barra lliure sota les estrelles. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5881/cursa/cava/amb/lluita/contra/malalties/cor |
oscar-2301_ca_20230418_6_71264 | Avui és previst que s’obri la inscripció per a participar a El joc de Badalona, un joc de preguntes sobre la ciutat.
Més informació a Badalona bitàcola, i també a l’edició badalonina de Vilaweb.
Navegació per les entrades
Entrada anteriorSiri Hustvedt: Elegia per un americàSegüent entradaSant Jordi 2009
Deixa un comentari
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
blog personal de Gabriel Massip
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2022 (1) octubre 2022 (1) agost 2022 (4) juliol 2022 (1) juny 2022 (4) maig 2022 (2) març 2022 (1) febrer 2022 (1) gener 2022 (4) desembre 2021 (4) novembre 2021 (3) octubre 2021 (4) setembre 2021 (4) agost 2021 (3) juny 2021 (7) maig 2021 (4) abril 2021 (4) març 2021 (1) febrer 2021 (3) gener 2021 (9) desembre 2020 (4) novembre 2020 (4) octubre 2020 (5) setembre 2020 (8) agost 2020 (4) juliol 2020 (1) juny 2020 (4) maig 2020 (3) abril 2020 (4) març 2020 (5) febrer 2020 (7) gener 2020 (5) desembre 2019 (5) novembre 2019 (4) octubre 2019 (4) setembre 2019 (4) agost 2019 (3) juliol 2019 (3) juny 2019 (2) maig 2019 (1) abril 2019 (2) març 2019 (3) febrer 2019 (1) gener 2019 (7) desembre 2018 (7) novembre 2018 (3) octubre 2018 (5) setembre 2018 (4) juliol 2018 (4) juny 2018 (2) maig 2018 (3) març 2018 (2) febrer 2018 (3) gener 2018 (3) desembre 2017 (1) novembre 2017 (2) octubre 2017 (7) setembre 2017 (8) agost 2017 (3) juliol 2017 (3) juny 2017 (2) maig 2017 (2) abril 2017 (6) març 2017 (7) febrer 2017 (6) gener 2017 (4) desembre 2016 (2) octubre 2016 (2) setembre 2016 (3) agost 2016 (7) juliol 2016 (2) juny 2016 (1) maig 2016 (6) abril 2016 (1) març 2016 (6) febrer 2016 (5) gener 2016 (8) desembre 2015 (8) novembre 2015 (5) octubre 2015 (6) setembre 2015 (3) agost 2015 (6) juliol 2015 (9) juny 2015 (8) maig 2015 (3) abril 2015 (5) març 2015 (5) febrer 2015 (1) gener 2015 (5) desembre 2014 (5) novembre 2014 (4) octubre 2014 (3) setembre 2014 (3) agost 2014 (5) juliol 2014 (4) juny 2014 (2) abril 2014 (3) març 2014 (3) febrer 2014 (6) gener 2014 (3) desembre 2013 (9) novembre 2013 (6) octubre 2013 (3) setembre 2013 (13) agost 2013 (3) juliol 2013 (3) juny 2013 (6) maig 2013 (6) abril 2013 (8) març 2013 (7) febrer 2013 (7) gener 2013 (5) desembre 2012 (9) novembre 2012 (5) octubre 2012 (6) setembre 2012 (5) agost 2012 (8) juliol 2012 (2) juny 2012 (4) maig 2012 (8) abril 2012 (7) març 2012 (3) febrer 2012 (9) gener 2012 (3) desembre 2011 (2) novembre 2011 (7) octubre 2011 (5) setembre 2011 (5) agost 2011 (3) juliol 2011 (4) juny 2011 (6) maig 2011 (8) abril 2011 (8) març 2011 (11) febrer 2011 (5) gener 2011 (9) desembre 2010 (12) novembre 2010 (8) octubre 2010 (6) setembre 2010 (4) agost 2010 (3) juliol 2010 (4) juny 2010 (6) maig 2010 (5) abril 2010 (14) març 2010 (2) febrer 2010 (4) gener 2010 (3) desembre 2009 (8) novembre 2009 (4) octubre 2009 (6) setembre 2009 (5) agost 2009 (7) juliol 2009 (4) juny 2009 (9) maig 2009 (6) abril 2009 (11) març 2009 (7) febrer 2009 (1) gener 2009 (3) desembre 2008 (5) novembre 2008 (3) octubre 2008 (3) setembre 2008 (9) agost 2008 (4) juliol 2008 (5) juny 2008 (7) maig 2008 (9) abril 2008 (13) març 2008 (5) febrer 2008 (4) gener 2008 (7) desembre 2007 (4) novembre 2007 (6) octubre 2007 (8) setembre 2007 (10) agost 2007 (6) juliol 2007 (14) juny 2007 (7) maig 2007 (7) abril 2007 (6) març 2007 (4) febrer 2007 (3) gener 2007 (12) desembre 2006 (7) novembre 2006 (9) octubre 2006 (5) setembre 2006 (5) agost 2006 (11) juliol 2006 (8) juny 2006 (16) gener 2006 (1) novembre 2005 (3) octubre 2005 (1) agost 2005 (1) juliol 2005 (2) juny 2005 (2) gener 2005 (2) desembre 2004 (1) juny 2004 (1) juny 2003 (1) febrer 2003 (1) maig 2002 (1) abril 2002 (3) març 2002 (1) agost 2001 (1) desembre 2000 (3) juliol 2000 (2) maig 2000 (1) abril 2000 (2) gener 2000 (1) octubre 1999 (3) setembre 1999 (7) agost 1999 (1)
Comentaris recents
Jesús M. Tibau en Pauta completa
uWGSI | Un xic de llum en Canvi a nginx unit
Wifi, bluetooth… | Un xic de llum en Plantronics Voyager 5200
nftables | Un xic de llum en Canvi de servidor
Josep Puig Torné | Un xic de llum en Sarral
Altres continguts
massipfons.com (antic)
Ramon Massip i Buxó
Informació general
Gràcies per la visita
Política de privacitat
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2022 (1) octubre 2022 (1) agost 2022 (4) juliol 2022 (1) juny 2022 (4) maig 2022 (2) març 2022 (1) febrer 2022 (1) gener 2022 (4) desembre 2021 (4) novembre 2021 (3) octubre 2021 (4) setembre 2021 (4) agost 2021 (3) juny 2021 (7) maig 2021 (4) abril 2021 (4) març 2021 (1) febrer 2021 (3) gener 2021 (9) desembre 2020 (4) novembre 2020 (4) octubre 2020 (5) setembre 2020 (8) agost 2020 (4) juliol 2020 (1) juny 2020 (4) maig 2020 (3) abril 2020 (4) març 2020 (5) febrer 2020 (7) gener 2020 (5) desembre 2019 (5) novembre 2019 (4) octubre 2019 (4) setembre 2019 (4) agost 2019 (3) juliol 2019 (3) juny 2019 (2) maig 2019 (1) abril 2019 (2) març 2019 (3) febrer 2019 (1) gener 2019 (7) desembre 2018 (7) novembre 2018 (3) octubre 2018 (5) setembre 2018 (4) juliol 2018 (4) juny 2018 (2) maig 2018 (3) març 2018 (2) febrer 2018 (3) gener 2018 (3) desembre 2017 (1) novembre 2017 (2) octubre 2017 (7) setembre 2017 (8) agost 2017 (3) juliol 2017 (3) juny 2017 (2) maig 2017 (2) abril 2017 (6) març 2017 (7) febrer 2017 (6) gener 2017 (4) desembre 2016 (2) octubre 2016 (2) setembre 2016 (3) agost 2016 (7) juliol 2016 (2) juny 2016 (1) maig 2016 (6) abril 2016 (1) març 2016 (6) febrer 2016 (5) gener 2016 (8) desembre 2015 (8) novembre 2015 (5) octubre 2015 (6) setembre 2015 (3) agost 2015 (6) juliol 2015 (9) juny 2015 (8) maig 2015 (3) abril 2015 (5) març 2015 (5) febrer 2015 (1) gener 2015 (5) desembre 2014 (5) novembre 2014 (4) octubre 2014 (3) setembre 2014 (3) agost 2014 (5) juliol 2014 (4) juny 2014 (2) abril 2014 (3) març 2014 (3) febrer 2014 (6) gener 2014 (3) desembre 2013 (9) novembre 2013 (6) octubre 2013 (3) setembre 2013 (13) agost 2013 (3) juliol 2013 (3) juny 2013 (6) maig 2013 (6) abril 2013 (8) març 2013 (7) febrer 2013 (7) gener 2013 (5) desembre 2012 (9) novembre 2012 (5) octubre 2012 (6) setembre 2012 (5) agost 2012 (8) juliol 2012 (2) juny 2012 (4) maig 2012 (8) abril 2012 (7) març 2012 (3) febrer 2012 (9) gener 2012 (3) desembre 2011 (2) novembre 2011 (7) octubre 2011 (5) setembre 2011 (5) agost 2011 (3) juliol 2011 (4) juny 2011 (6) maig 2011 (8) abril 2011 (8) març 2011 (11) febrer 2011 (5) gener 2011 (9) desembre 2010 (12) novembre 2010 (8) octubre 2010 (6) setembre 2010 (4) agost 2010 (3) juliol 2010 (4) juny 2010 (6) maig 2010 (5) abril 2010 (14) març 2010 (2) febrer 2010 (4) gener 2010 (3) desembre 2009 (8) novembre 2009 (4) octubre 2009 (6) setembre 2009 (5) agost 2009 (7) juliol 2009 (4) juny 2009 (9) maig 2009 (6) abril 2009 (11) març 2009 (7) febrer 2009 (1) gener 2009 (3) desembre 2008 (5) novembre 2008 (3) octubre 2008 (3) setembre 2008 (9) agost 2008 (4) juliol 2008 (5) juny 2008 (7) maig 2008 (9) abril 2008 (13) març 2008 (5) febrer 2008 (4) gener 2008 (7) desembre 2007 (4) novembre 2007 (6) octubre 2007 (8) setembre 2007 (10) agost 2007 (6) juliol 2007 (14) juny 2007 (7) maig 2007 (7) abril 2007 (6) març 2007 (4) febrer 2007 (3) gener 2007 (12) desembre 2006 (7) novembre 2006 (9) octubre 2006 (5) setembre 2006 (5) agost 2006 (11) juliol 2006 (8) juny 2006 (16) gener 2006 (1) novembre 2005 (3) octubre 2005 (1) agost 2005 (1) juliol 2005 (2) juny 2005 (2) gener 2005 (2) desembre 2004 (1) juny 2004 (1) juny 2003 (1) febrer 2003 (1) maig 2002 (1) abril 2002 (3) març 2002 (1) agost 2001 (1) desembre 2000 (3) juliol 2000 (2) maig 2000 (1) abril 2000 (2) gener 2000 (1) octubre 1999 (3) setembre 1999 (7) agost 1999 (1)
Categories
Àlbums (56)
Android (33)
Fotografia (29)
General (409)
Informàtica i comunicacions (218)
Llibres (222)
Música (35)
Perles (72)
Cerca:
Darrers comentaris
Jesús M. Tibau en Pauta completa
uWGSI | Un xic de llum en Canvi a nginx unit
Wifi, bluetooth… | Un xic de llum en Plantronics Voyager 5200
nftables | Un xic de llum en Canvi de servidor
Josep Puig Torné | Un xic de llum en Sarral
Altres continguts
massipfons.com (antic)
Ramon Massip i Buxó
Política de privacitat Gràcies al WordPress.
unxicdellum.cat fa servir "galetes" (en anglès, "cookies") per fer més fàcil l'ús de la web i per recollir dades estadístiques de les visites. Si continueu navegant s'entén que hi esteu d'acord. Entès No ho accepto Més informació
Política de privacitat i cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0 | curate | {"ca": 0.849371522769421, "pt": 0.005460539872243973, "es": 0.007727179064496188, "fr": 0.007624150010302906, "ru": 0.0001030290541932825, "en": 0.12703482382031733, "it": 0.0021636101380589326, "cs": 0.0005151452709664126} | https://unxicdellum.cat/2009/04/el-joc-de-badalona/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_64898 | La necessitat d'unitats especialitzades en centres terciaris, estratègicament triats, i establir plans estructurals per al tractament de patologies poc prevalents com els tumors orbitaris, va portar a la creació de la Unitat de tumors orbitaris de l'adult.
Les raons fonamentals que justifiquen la creació d'aquestes unitats es resumeixen en:
1. Patologia poc freqüent: els tumors orbitaris són una patologia poc freqüent. La centralització de la seua atenció millora el seu maneig en ser realitzat per un equip especialitzat, amb formació específica i que realitza un volum de cirurgies que assegura el manteniment de les seues habilitats.
2. Complexitat: El diagnòstic i maneig quirúrgic dels tumors orbitaris implica, en moltes ocasions, la participació d'unitats col·laboradores altament especialitzades que se situen en hospitals terciaris.
3. Formació continuada i innovació en tractaments: la possibilitat d'incloure pacients amb tumors no resecables en assajos clínics que es desenvolupen en el si del nostre hospital, la formació continuada dels professionals implicats i la participació en comités multidisciplinaris assegura la millor qualitat assistencial possible per als pacients afectes de tumors orbitaris de l'adult. | 0.809572 | curate | {"ca": 0.9951020408163266, "cs": 0.004897959183673469} | http://www.lafe.san.gva.es/ca_ES/tumoresorbitariosadulto;jsessionid=F4EFB5AE98DF88A274451BF1AE86CD5A |
mc4_ca_20230418_10_508988 | Golda Sol Santa Bárbara De Nexe Portugal - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Lugar Alfarrobeira nº 690/696, Santa Barbara de Nexe, Santa Bárbara De Nexe, Portugal - Veure al mapa
Més informació sobre Golda Sol
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Golda Sol és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Alfarrobeira. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Golda Sol també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Alfarrobeira. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, aparcament de cotxes.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, escriptori, mini bar, balcó/terrassa per satisfer els clients més exigents. Piscina exterior, pesca, billar, ping pong, jardí de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Golda Sol.
Número de Identificación Fiscal: 7347/12TIPOAL | 0.768753 | curate | {"ca": 0.8877005347593583, "es": 0.11229946524064172} | https://www.agoda.com/ca-es/golda-sol/hotel/santa-barbara-de-nexe-pt.html |
cawac_ca_20200528_5_162039 | Uneix-te al nostre Twitter
Et recomanem:
EsportCatalà.cat.- El seleccionador català amateur, Toni Almendros, ha fet pública la llista de jugadors per disputar la Copa Regions UEFA. Una convocatòria que ha tingut a dos grans protagonistes, el Terrassa FC i AE Prat . Ambdós conjunts, ubicats a la part alta de la taula de Tercera Divisió Grup V, han aportat quatre jugadors. Entre d'altres, el millor porter de la categoria, juntament amb Edgar Badia del RCD Espanyol B, el potablava Toni Texeira (només ha encaixat set gols) o el pichichi egarenc Carlitos . Catalunya amateur afrontarà el proper mes de desembre es mesurarà contra Extremadura i País Basc, a València.
A més de la gran aportació de vallesans i baixllobregatins, cal assenyalar la del UD Cornellà , la tercera millor defensa de la Lliga. O el golejador Miguel de l'Amposta. Aquest dimecres ja s'aplegaran tots just al Narcís Sala per mesurar-se a la UE Sant Andreu en un partit amistós.
A continuació s'exposa el llistat elaborat pel seleccionador de Catalunya amateur: | 0.764939 | curate | {"it": 0.025390625, "pt": 0.0126953125, "ca": 0.927734375, "es": 0.0341796875} | http://www.esportcatala.cat/cms2/index.php?option=com_content&view=article&id=5345:el-bon-curs-de-prat-i-terrassa-es-tradueix-en-la-llista-de-catalunya-amateur-&catid=1:futbol&Itemid=3 |
mc4_ca_20230418_15_467432 | Dues escoles de cinema representen a Catalunya en un Festival Independent a Cracòvia - FOCIR
Dues escoles de cinema representen a Catalunya en un Festival Independent a Cracòvia
Publicat per FOCIR 27 Abr 2011 / 0 Comentari
La participació de les escoles catalanes sorgeix de la col·laboració de la FOCIR amb la corresponsal polonesa Ewa Wysocka qui ha coordinat el projecte a Catalunya. La iniciativa també ha comptat també amb el suport de l’Acadèmia del Cinema Català.
OFF PLUS CAMERA és l’esdeveniment de cinema independent més important d’Europa de l’Est i el més significatiu per als joves creadors polonesos. En el marc del Festival, que va tenir lloc del 8 al 17 d’abril a Cracòvia, es van poder veure un total de setze curtmetratges catalans dels alumnes de les escoles Bande a Part i del Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Aquests treballs es van exhibir a la secció “Confrontacions” on es van presentar els films més interessants de joves valors del cinema de Polònia i es van contraposar amb treballs de la Índia, de la República Txeca i de Catalunya.
L’objectiu de “Confrontacions” va ser l’intercanvi d’idees i experiències entre els estudiants que hi van participar i va suposar una oportunitat per crear xarxa i establir futures col·laboracions. En aquest sentit, les projeccions dels treballs van anar acompanyades de debats sobre les diferents tècniques i visions a l’hora de fer cinema. Els debats van ser moderats per Slawomir Idziak, gran operador de cinema polonès i mentor del projecte. | 0.854043 | curate | {"ca": 1.0} | http://focir.cat/ca/dos-escoles-de-cinema-representen-a-catalunya-en-un-festival-independent-a-cracovia-2/ |
macocu_ca_20230731_2_394660 | Deu anys i mig de presó per intentar matar dos companys de pis a punyalades a la Selva
Redacció 04/02/2020 18:24h
L'home va actuar de matinada, provocant diverses ferides a les víctimes. El processat s'enfrontava inicialment a una condemna de 19 anys de presó per dos homicidis en grau de temptativa i el trencament d'una mesura cautelar imposada aquell mateix any pel Jutjat de Violència contra la dona. Finalment, en considerar que en el moment dels fets estava begut, se li ha rebaixat la pena; tot i això, l'home també haurà de complir 16 anys de llibertat vigilada.
Els fets van passar a mitjanit
Al voltant de la mitjanit d'aquell dia, l'encausat va entrar al lavabo del pis, on es trobava la que llavors era la seva parella, i la va intentar agredir amb un ganivet. Tal com ha relatat la dona durant el judici, «em va insultar i em va dir que em mataria». La víctima ha explicat que la va empènyer contra la paret i li va intentar clavar el ganivet. Ella ho va poder evitar, tot i que va resultar ferida a la mà.
Just després l'encausat es va dirigir a l'habitació de l'altre company de pis amb el ganivet a la mà i li va intentar clavar primer al coll, i després a l'alçada del cor. La víctima li va poder agafar l'arma en un primer moment, però igualment va rebre una ganivetada al costat esquerre del tors.
Els dos homes van baixar les escales de l'edifici i van continuar forcejant a fora el carrer, on l'acusat li va clavar una segona ganivetada a la part alta de l'estómac. Com a conseqüència d'aquests fets la víctima va requerir d'intervenció mèdica i, tal com ha explicat durant el judici, encara pateix les seqüeles. «Em costa dormir a les nits, qualsevol petit soroll em desperta» ha lamentat.
Una pena de 10 anys i mig de presó
Tot i que en un inici la fiscalia demanava 19 anys de presó per l'acusat, finalment li ha reduït la pena pràcticament a la meitat. Durant el judici l'home ha reconegut els fets i el seu advocat, Xavi Gómez, ha signat un acord de conformitat juntament amb la resta d'acusacions. Se li han retirat els agreujants d'abús de superioritat en relació als dos delictes d'homicidi i, en canvi, se li ha imposat una atenuant al·legant que en el moment dels fets tenia «les capacitats afectades pel consum d'alcohol».
L'encausat també haurà de passar-se 16 anys en llibertat vigilada i pagar més de 73.000 euros d'indemnització. D'aquests, 3.200 són per a la seva exparella. I els altres més de 70.000, per a l'altre company de pis pel temps que va estar-se hospitalitzat, els dies que va passar de baixa i les seqüeles que li han quedat de l'agressió. | 0.839999 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_297274 | L'Orquestra Simfònica Sant Cugat i TV Sant Cugat han signat, un any més, el conveni de col·laboració per la difusió de la cultura. En l'acte de signatura hi han assistit Flora Puntós, presidenta de la Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra, Josep Ferré, director de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, i Romà Ventura, director de TV Sant Cugat. Podeu veure la notícia que va publicar TV Sant Cugat en el seu canal de Youtube. | 0.790153 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_73139 | El president inicia un viatge de quatre dies en el qual no s’entrevistarà amb Biden perquè l’objectiu és «col·locar Espanya al radar» de les grans empreses
Vola fins al cor financer (NY), audiovisual i de l’espanyol (Los Angeles) i tecnològic (San Francisco). Reyes Maroto sí que es veurà amb el Govern de Biden
EFE
9
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Ubicada/t a Madrid
ver +
Per què confiar en El Periódico
20 de de juliol del 2021. 11:10
0 Comentaris
‘Recuperació’ és la paraula fetitxe de l’Executiu. La que també explica, oficialment, la crisi de govern precipitada fa una setmana i la que sustenta la gira als Estats Units que Pedro Sánchez arrenca aquest dimarts, 20 de juliol, i que el portarà fins a Nova York, Los Angeles i San Francisco, ciutat des d’on tornarà a Espanya dissabte 24. Es tracta d’un viatge purament «econòmic», com s’han afanyat a insistir a la Moncloa. L’objectiu és atraure inversions, aprofitar les oportunitats que ofereix el pla de recuperació aprovat ja per la Unió Europea i que suposarà el desemborsament de 140.000 milions d’euros d’aquí al 2026, tot i que els primers 9.000 s’alliberaran ben aviat.
Sondeig del GESOP després dels canvis en l’Executiu
Enquesta eleccions generals Espanya: El nou Govern comença a caminar amb el PP trepitjant-li els talons
El president no s’entrevistarà amb Joe Biden a la Casa Blanca, ni tampoc despatxarà amb cap membre de la seva Administració. La ministra d’Indústria, Reyes Maroto, que va volar aquest diumenge cap a Pittsburgh (Pennsilvània) per entrevistar-se amb els màxims responsables d’Alcoa, sí que es reunirà amb dos membres del Govern americà a Washington, la secretària de Comerç, Gina Raimondo, i la responsable de l’Oficina del Representant Comercial dels EUA, Katherine Tai. Maroto després s’unirà a Sánchez a Nova York, Los Angeles i San Francisco.
El cap de l’Executiu despatxarà amb empresaris i representants del sector financer, audiovisual i tecnològic. Aquest és l’enfocament de la seva gira, precisen a la Moncloa, a la qual cosa se suma una pota cultural, ja que pretén potenciar Los Angeles com a «casa de l’hispà». Fonts governamentals indiquen que la gira pels EUA «no té un objectiu polític», perquè «no és el moment per a reunions al màxim nivell» amb l’Administració Biden. És més, no s’han sol·licitat. La relació diplomàtica entre els dos països és «extraordinàriament estreta», però, en coordinació amb Exteriors, s’ha entès que ara és prioritari per a Espanya acudir als centres neuràlgics del país: Nova York, la capital financera del món; Los Angeles, com a punt de referència de l’univers audiovisual, i San Francisco, per la seva importància en la transformació tecnològica i digital. «Ja hi haurà ocasió d’estrènyer els contactes polítics. Aquest és el tipus de viatge que calia fer ara», justifiquen.
En l’Executiu expliquen que moltes grans empreses estan a punt de prendre decisions d’inversió de molt pes, i per això és clau «col·locar Espanya al radar». L’aprovació del pla de recuperació, el final de la pandèmia i la bona marxa de la vacunació ajuden, creuen, a assolir aquest objectiu. Posen com a exemple l’anunci que va fer dimarts el grup Volkswagen –en el qual s’integra Seat–: instal·larà a Espanya una tercera fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics, després de les d’Alemanya i Suècia, aprofitant l’aprovació del primer Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE), acordats pel Govern per impulsar el cotxe elèctric i connectats.
Pedro Sánchez, en la presentació del PERTE per al desenvolupament del vehicle elèctric i connectat, el 12 de juliol a la Moncloa. / EFE
MNSBC, Reuters, CNN, Bloomberg
Els senyals de la remodelació de l’Executiu
Sánchez greixa el seu Govern i el sintonitza amb el PSOE
A la Moncloa posen èmfasi en el fet que el tipus de reunions, de primer nivell, de caràcter econòmic, i l’atapeïda agenda de Sánchez a les tres ciutats americanes ja justifica el viatge per si mateix. A més de la seva exposició en mitjans nord-americans, en els quals podrà vendre Espanya a grans audiències. El dimecres 21, de fet, el president arrenca jornada amb una entrevista a l’espai ‘Morning Joe’ de la cadena de televisió MSNBC, programa matinal presentat per Joe Scarborough. Després, Sánchez mantindrà reunions amb una dotzena de grans fons d’inversió (JP Morgan, Goldman Sachs, Soros Fund Management, BlackStone...). Al migdia dinarà amb Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York, excandidat a les primàries demòcrates de 2020 (que va guanyar Biden) i magnat de la informació econòmica. Després es veurà amb Larry Fink, CEO de BlackRock, la gestora d’inversions més gran del món.
Cap a les 15.30 de dimecres, el cap de l’Executiu serà entrevistat per l’agència de notícies Reuters, per un temps de 30 minuts, a la seu de l’Institut Cervantes, a Nova York. I cap a les cinc inaugurarà l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a la ciutat americana, amb presència d’empreses espanyoles, en un edifici icònic a l’‘skyline’ de la metròpolis, el Chrysler Building, al carrer 42 amb Lexington Avenue, al cor de Manhattan.
Entrada la tarda, Sánchez i la seva delegació volaran cap a Los Angeles. Dijous al matí 22, serà entrevistat per la CNN en espanyol i visitarà el Jet Propulsion Laboratory de la NASA, que ha llançat els ‘rovers’ que han viatjat a Mart, com l’‘Spirit’, l’’Opportunity’, el ‘Curiosity’ i l’últim, el ‘Perseverance’, enviat al planeta vermell el 30 de juliol del 2020. Algunes de les peces han sigut fabricades al Centre de Comunicacions de l’Espai Profund de Madrid, a la localitat de Robledo de Chavela. El Govern vol «impulsar» i reforçar la col·laboració amb l’agència espacial nord-americana.
L’estratègia dels conservadors
Casado centrarà la crítica en Sánchez i el repartiment de fons després de la crisi de Govern
A la tarda, el cap de l’Executiu s’acostarà als estudis Universal, la meca del cine, on es reunirà amb els CEO de les més importants productores (Netflix, Disney, Warner...). El Govern vol fer d’Espanya el ‘hub’ audiovisual d’Europa, i ha aprovat un pla d’inversió pública de 1.603 milions d’euros per al període 2021-2025 i que té com a meta augmentar un 30% la producció audiovisual realitzada a Espanya al final del període. Indústria també ha firmat un acord amb Netflix per utilitzar les sèries i pel·lícules rodades al nostre país com un recurs turístic que ajudi la recuperació del sector després de la forta caiguda de la demanda internacional ocasionada per l’esclat de la crisi de la Covid.
El magnat Michael Bloomberg, exalcalde de Nova York i candidat a les últimes primàries presidencials demòcrates, el 19 de febrer del 2020. / REUTERS / DOUGLAS STRICKLAND
Obertura del nou Cervantes
Etapa de distensió
El Govern i la Generalitat acorden reunir la comissió bilateral el 2 d’agost
La breu estada a la ciutat servirà a Sánchez per ancorar la faceta cultural del viatge. Pronunciarà una conferència a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) sobre la necessitat de fomentar l’ensenyament de l’espanyol als EUA. La xerrada arribarà tot just una setmana després que el Consell de Ministres aprovés l’obertura d’un centre de l’Institut Cervantes a la ciutat de Los Angeles. La presència del centre oficial de difusió de l’espanyol és reduïda als EUA –té centres a Nova York, Chicago i Alburquerque, a més d’una aula a Seattle i l’observatori de l’espanyol a Harvard–, i per això Sánchez va anunciar, en la seva anterior visita, el 2018, l’arrencada dels tràmits per a la inauguració d’una nova seu. L’Executiu, al seu reial decret del 13 de juliol, autoritza la creació d’un nou centre les despeses d’obertura, instal·lació i funcionament del qual es cobriran amb càrrec al Cervantes, assignats en la llei de Pressupostos de l’Estat del 2021 i ascendeixen 1.158.740 euros.
L’Executiu busca que la seu de LA es converteixi en un potent far, a la «casa de l’hispà», en el referent de l’espanyol per a Amèrica. Ara mateix, segons dades del Govern, hi ha 43 milions de parlants natius d’espanyol, més 11,6 milions de bilingües i 16 milions més amb coneixements més limitats de la llengua. S’espera que el 2060 els Estats Units siguin el segon país en xifra d’hispanoparlants del món, només darrere de Mèxic. El líder socialista serà el ‘keynote speaker’, però també hi participaran el director del Cervantes, Luis García Montero; el rector de l’UCLA i l’acadèmica Barbara Fuchs, a qui el centre acaba de concedir el premi Ñ, que li serà entregat pel Rei a l’octubre. García Montero estendrà a Fuchs el dijous 22 el diploma acreditatiu del guardó.
Balanç de la gira de tres dies
Sánchez ofereix suport als bàltics en la seva tensió amb Rússia i busca el seu suport a la frontera sud
L’arribada a San Francisco, l’última etapa de la gira, serà ja dijous al vespre, però l’activitat no començarà fins al matí. Sánchez visitarà posteriorment el campus d’Apple a Cupertino, on s’entrevistarà amb el seu director executiu, Tim Cook –l’empresa de la poma podria anunciar inversions a Espanya–, i després mantindrà a Palo Alto una trobada primer amb els CEO de HP, Intel, PayPal, Qualcomm i Levi’s) i més tard amb una vintena de ‘venture capitalists’ i emprenedors espanyols a la seu de HP. Després d’una entrevista a Bloomberg Technology, hi haurà un esdeveniment amb emprenedors i talents espanyols a Silicon Valley i, finalment, una sopar esdeveniment exclusiu que organitza l’AmChamSpain amb una dotzena de CEOs de grans companyies tecnològiques (Zoom, YouTube...). El president no es veurà amb directius d’altres gegants tecnològics, com Google i Amazon, perquè el temps és «limitat» i no tots els grans executius són a la costa Oest.
El CEO d’Apple, Tim Cook, mostra l’iPhone 12 Pro a la seu de la companyia, a Cupertino, Califòrnia, EUA, el 13 d’octubre del 2020. / APPLE INC. / BROOKS KRAFT
«Mobilitzar capital privat»
Com en altres viatges, Sánchez volarà en el seu Airbus acompanyat d’empresaris. En aquest cas, amb representants de cinc ‘empreses emergents’: Red Points (Laura Urquizu), RatedPower (Andrea Barber), Adara Ventures (Alberto Gómez), Wallbox (Enric Asunción) i Carto (Javier de la Torre).
A la Moncloa recalquen que l’agenda, intensa –i per ara sense rodes de premsa amb els periodistes que volen fins als EUA i que viatjaran amb ell en els salts intermedis a Los Angeles i San Francisco-, és «bastant potent» tal com està configurada. Però que no hi hagi trobades polítiques amb l’Administració Biden dibuixa una gira de molt diferent caràcter, que no pot superar el fiasco del brevíssim contacte que Sánchez va mantenir amb el mandatari americà en la cimera de l’OTAN a Brussel·les, el 14 de juny. No obstant, Maroto sí que es veurà amb les dues membres del Govern del demòcrata citats, Gina Raimondo i Katherine Tai.
El president del Govern, Pedro Sánchez, i el president dels EUA, Joe Biden, durant la cimera de l’OTAN a Brussel·les, el 14 de juny. / EFE / HORST WAGNER
Les trobades de Sánchez seran, bàsicament, amb el sector privat. A la Moncloa remarquen que no s’anunciaran al·licients fiscals per atraure inversions. El líder socialista dirigeix un «Govern seriós» que no arriba a una reunió i ofereix «regals rere les cortines». S’exposaran, asseguren, les oportunitats de negoci, els plans de l’Executiu per als pròxims anys i l’aprofitament dels fons europeus. «Es necessita mobilitzar capital privat, i ningú millor que el president per explicar a totes aquestes empreses quins són els projectes del seu Executiu», incideixen.
Notícies relacionades
El despatx de Garzón carrega contra l’Associació de Fiscals per Stampa
Dimiteix el secretari d’Estat de Justícia, Pablo Zapatero
«Un bon país per invertir»
Sánchez viatja als EUA però no veurà Biden: és una visita «de caràcter econòmic»
La que arrenca aquest dimarts serà la primera sortida fora d’Espanya de Sánchez després de la remodelació del seu Gabinet. A primers de mes, es va desplaçar fins a Estònia, Letònia i Lituània, en un viatge molt més polític, en el qual va oferir ajuda als països bàltics a canvi del seu suport al front sud. En aquella ocasió, va volar sense empresaris i sense membres del seu Executiu. Ara l’acompanyaran emprenedors i Maroto, però no el nou titular d’Exteriors, José Manuel Albares. A la tornada, l’espera la Conferència de Presidents, el 30 de juliol a Salamanca. I, per a finals d’agost, una nova gira per l’Àfrica. En principi, per Egipte i Kenya, però els detalls encara s’estan preparant.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors d’El Periódico.
Per disfrutar d’aquests continguts gratis has de navegar registrat.
Registra’t gratis
Temes:
José Manuel Albares Salamanca Kenya Start-ups Cotxes elèctrics Youtube Netflix Amazon Seat Volkswagen iPhone Egipte Canvi de Govern Àfrica Canvi climàtic Google PSOE Govern Pedro Sánchez Estats Units Felip VI Apple Fons europeus Joe Biden Taxa Google Castellà Idiomes Califòrnia Washington Nova York Los Angeles Disney Ministeri d'Indústria Ministeri d'Afers Exteriors
VEURE COMENTARIS
Inicia sessió 0 Comentaris
El més llegit
El més comentat
Conduïa sense permís Així actuava el punxa-rodes detingut pels Mossos a l’AP-7 a Tarragona
La lluita contra la pandèmia Com obtenir el passaport Covid a Catalunya en tres passos
Crítiques per un nomenament Casado ordena a Bou que faci fora el seu cap de gabinet
Tiroteig fatal Alec Baldwin: «Jo no vaig prémer el gallet»
Xoc entre socis ERC no presentarà esmena a la totalitat als Pressupostos al Senat
Covid-19 El líder antivacunes d’Itàlia, penedit després de ser ingressat amb Covid-19: «S’ha de fer cas de la ciència»
Reduït després d’un aldarull Mor un home a Badalona després de la descàrrega d’una tàser dels Mossos
Nou edifici Així són els àtics (milionaris) més espectaculars de Barcelona al Fòrum
Crisi sanitària global Alemanya amplia les restriccions als no vacunats i planteja la immunització obligatòria
Televisió José Luis Gil, l’actor que interpreta Juan Cuesta a ‘La que se avecina’, es recupera d’un infart cerebral
Facebook
Twitter
Instagram
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat i cookies Preferències de privacitat
Altres webs de Prensa Ibérica Media:
Buscandorespuestas.com Cartoon Network Coche Ocasión CompraMejor Cuore Diario Córdoba Diari de Girona Diario de Ibiza Diario de Mallorca Iberpisos El Día Tenerife Sport El Periódico de Aragón El Periódico de Catalunya El Periódico Extremadura El Periódico Mediterráneo Faro de Vigo Fórmula1 Guapísimas Iberempleos Información Alicante Información TV La Crónica de Badajoz La Nueva España La Opinión La Opinión La Opinión La Opinión La Provincia Levante Levante TV Empordà Lotería Navidad Mallorca Zeitung Neox Kidz Premios Goya Premios Oscar Regió7 Stilo Superdeporte Tendencias21 Tucasa Viajar Woman Cambalache | 0.827931 | curate | {"ca": 0.9421425650810958, "de": 0.001908136840670574, "sv": 6.814774430966335e-05, "es": 0.04334196538094589, "ja": 0.00034073872154831674, "en": 0.00831402480577893, "id": 0.0016355458634319203, "hu": 0.001158511653264277, "fr": 0.0010903639089546136} | https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20210720/pedro-sanchez-gira-economica-estats-units-joe-biden-11921081 |
mc4_ca_20230418_14_170369 | LA CERDANYA ACULL ELS CAMPIONATS D’ESPANYA ALEVÍ DE SELECCIONS TERRITORIALS DE FUTBOL SALA — Ajuntament de Puigcerdà
Esteu aquí: Inici → NOTÍCIES → LA CERDANYA ACULL ELS CAMPIONATS D’ESPANYA ALEVÍ DE SELECCIONS TERRITORIALS DE FUTBOL SALA
Del 20 al 24 d’abril la Cerdanya acollirà els Campionats d’Espanya Aleví de Seleccions Territorials de Futbol Sala. Els partits tindran lloc al Club Poliesportiu Puigcerdà, al Palau d’Esports i de Congressos d’Alp i al Poliesportiu de Llívia.
Anteriorment, aquestes tres poblacions ja havien acollit conjuntament altres competicions esportives com els Campionats d’Espanya Universitaris o els Campionats d’Espanya de Futbol Sala de Seleccions Territorials SUB-16.
La Federació Espanyola de Futbol és l’organitzadora d’aquests campionats, que compten amb el suport de la Federació Catalana de Futbol, els ajuntaments de Puigcerdà, Alp i Llívia i l’Associació Esportiva Escolar Vedruna.
Hi participaran un total de 15 seleccions autonòmiques, repartides en quatre grups: grup A (Aragó, Melilla, Extremadura i Castella i Lleó), grup B (Andalusia, Illes Balears, La Rioja i Cantàbria), grup C (Madrid, Múrcia, Galícia i Castella-la Manxa) i grup D (Catalunya, Comunitat Valenciana i Ceuta). Els campions dels grups A i C, per un costat, i els campions dels grups B i D, per l’altre, s’enfrontaran a les semifinals. | 0.825458 | curate | {"ca": 0.9098360655737705, "es": 0.09016393442622951} | http://ajpuigcerda.semicinternet.com/noticies/la-cerdanya-acull-els-campionats-d2019espanya-alevi-de-seleccions-territorials-de-futbol-sala |
mc4_ca_20230418_17_437073 | A Tega Gestió Ambiental som especialistes en assessorament i gestió integral de residus industrials, neteges industrials i valorització de matèries primeres
Manteniment integral de tot tipus de tancs (petroliers, químics, de procés, residuals …) utilitzant protocols d’entrada de persones en espais confinats.
Cada dia es generen tones de residus que poden afectar el medi ambient. Però no tots són nocius per a l’home, com els denominats “residus no perillosos”.
Valorització de materies
Del total dels residus produïts en els processos industrials i comercials, més del 80%, són aprofitables. Oferim models de valorització dels materials. | 0.740413 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tega.es/transport-gestio-ambiental/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_15_5084 | Llei 23/1983, de política territorial | Fundació Agroterritori
« Decret 169/1983, sobre unitats mínimes de conreu
(Andalucía) Ley 8/1984, de reforma agraria »
Llei 23/1983, de política territorial
Published 21 noviembre, 1983
La llei estableix les directrius de planejament territorial català. Constitueix el marc de referència per a tots els plans parcials i sectorials que preveu elaborar.
L’article 5 estableix que el Pla General Territorial de Catalunya ha de definir «les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat». Aquestes terres agrícoles podran ser de règim de protecció especial (art.16). | 0.737416 | curate | {"ca": 0.8968481375358166, "es": 0.06303724928366762, "an": 0.04011461318051576} | http://www.agroterritori.org/web2/?p=877 |
crawling-populars_ca_20200525_52_63367 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
CHAPEL BLANCO, ORIOL
BISBALENC, AT.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1962540716612378, "ca": 0.6123778501628665, "en": 0.08794788273615635, "pl": 0.013029315960912053, "nl": 0.02280130293159609, "pt": 0.02687296416938111, "fr": 0.02280130293159609, "id": 0.004885993485342019, "oc": 0.013029315960912053} | : /jugador/1920/infantil-primera-divisio/infantil-primera-divisio/grup-18/35663725/20645946 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_355240 | Quadern de bitàcola (interminent però no massa). Pensaments, quimeres i enrònies diverses des d'aquest racó de la Ribera del Xúquer. Escric per no callar.
dissabte, 28 de gener de 2017
Reinventar un univers entre quatre parets
Seure davant d’una pantalla, fer relliscar els dits entre un munt de botons, tant se val que siguen d’un comandament a distància, del ratolí de l’ordinador o els quasi imperceptibles dels mòbils, i deixar que les hores passen mentre s’aboquen a un passeig virtual per altres èpoques, altres ciutats, altres mons...
Quan la natura esdevé només el paisatge de fons d’un joc d’ordinador, quan les converses eternes amb els amics es redueixen a missatges intel·ligibles transmesos amb un mòbil, quan l’esport resta com una activitat accessòria, i ja no física sinó visual, quan la lectura és substituïda per sèries baixades d’Internet, és aleshores quan hem d’advertir que l’adolescent no és submergeix en un ventall divers d’activitats d’oci sinó que esdevé un captiu solitari en una presó amb els barrots d’or.
Amb un munt de companys de joc (tots ells electrònics), amb uns armaris plens a caramull de roba, amb mòbils d’última generació, amb moderns equips de música... és complicat que s’hi valore l’esforç que s’ha de realitzar per aconseguir-los i molt més que renuncie a la seua companyia.
Ara l’adolescent en la seua recerca d’intimitat troba un lloc de recolliment perfecte on té ben a l’abast tot allò que creu que li cal, fomenta sense adonar-se’n molt més el seu jo, però ho fa en detriment del seu nosaltres.
Per això, quan xarres amb altres docents, constates que és comuna la percepció que entre l’alumnat hi ha una major dificultat (i complexitat) en la seua relació dins l’aula, cada vegada augmenta l'enrocament en la seua circumstància, que sovint es manifesta en forma d'apatia, i augmenta el seu materialisme i el seu localisme; indubtablement exigeixen més temps, de fet, no dubten a reclamar-te'l en detriment d'allò que tu els hi proposes, però no per aprofitar-lo sinó per a ofrenar-lo a activitats que absorbeixen la seua col·lectivitat.
Per tant, ha de ser una tasca prioritària en el nostre quefer diari a l’escola afavorir la seua interrelació amb la resta de companys, realitzar propostes que conjuguen allò lúdic i didàctic, reforçar els seu sentiment d’adscripció a un col·lectiu, fomentar hàbits que els formen i a l’hora bandejar aquells que els deformen; però per damunt de tot, educar el seu esperit crític que serà a curt, i sobretot a llarg termini, el que els permetrà des de la seua llibertat escollir allò que els siga més adient i comprendre de primera mà, i sense la necessitat d'intermedaris ni de mitjans que els desorienten la realitat que els envolta.
Aquest objectiu però, serà inabastable, restarà del tot incomplet, si no comptem amb la col·laboració i el suport dels pares i mares, els seus primers i principals educadors, amb la complicitat dels fills, destinataris ineludibles, i amb un marc d’actuació, com és la societat dels nostres dies, a hores d’ara tampoc propícia, que prima l’hedonisme, la imatge i l’èxit, i que menysprea els mitjans i els recursos que s'hi necessiten i vanagloria els fins que socialment es publiciten.
Vicent Climent
Publicat per Vicent J Climent a 20:28 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dissabte, 21 de gener de 2017
ALUMNESCENTS
Com tothom sap, els setze anys són una edat extremament complicada. Només penses en banalitats, no tens cap perspectiva objectiva per saber on et trobes, t’enutges per ximpleries i estàs carregat de complexos inexplicables. A mesura que et fas gran, però, l’experiència t’ensenya a agafar el que necessites, i al final t’adones (o et resignes a pensar) que, com que els defectes que tens són infinits, val més que sàpigues quines són les poques virtuts que tens i que aprengues a utilitzar-les per sobreviure.
Haruki Murakami
Considere que molt sovint la major part de les desil·lusions que se’n deriven de la nostra tasca docent amb alumnes de Secundària no ve motivada per mancances metodològiques (encara que aquest factor pot contribuir-hi decisivament) sinó per la falta de sintonia que freqüentment tenim amb el factor humà amb què ens toca treballar.
Perquè així com els aficionats a la fotografia saben que és força complicat obtenir una bona instantània d’un objecte en moviment i que cal posar-hi esment, tampoc no resulta gens fàcil retratar o capturar-ne l’essència d’uns alumnes immersos de ple en un procés de maduració personal.
Amb els anys he constatat que abans eren els pares els qui recorrien a l’adolescència per tractar de disculpar algunes reaccions o actituds difícilment justificables dels seus fills; ara resulta que molt vegades són els mateixos alumnes els qui tiren mà d’aquest recurs d’última instància per tal d’excusar alguns dels seus propis actes.
Doncs bé, no obstant això, és ben evident que durant aquesta etapa vital moltes són les coses que estan canviant de forma constant i quasi sense adonar-se’n: trets físics, aficions, manera de pensar, relacions amb els amics, aprofitament del temps lliure... I és precisament aquest procés inajornable el que provoca que siga molt difícil arribar a conéixer un alumne i aconseguir aprehendre la seua circumstància perquè sovint són ells mateixos els que són incapaços de reconéixer-se en moltes de les seues accions quotidianes.
Per tant, crec que uns dels errors més freqüents en els quals incorrem els educadors és el fet de centrar el focus de l’aprenentatge en la figura del docent i no projectar-lo sobre els vertaders protagonistes i receptors de la nostra tasca educativa. És indubtable (encara que no aconsellable) que és molt més senzill educar a partir de la figura del mestre (principi d’autoritat més major edat i formació) i del seu organitzat pla de treball que de la de l’alumne (menys edat i sovint també menys motivació).
Aquest fet sol provocar sorolloses decepcions entre aquells docents que a més d’exercir la seua feina de forma responsable pretenen transcendir en el seu alumnat, i no per falta de ganes, d’aptitud o de dedicació (per descomptat!) sinó per una simple qüestió de manca de perspectiva; doncs ni des de l’ullal se sol albirar la desembocadura del riu ni la collita acostuma a arribar l’endemà de sembrar-ne la llavor. Però a la fi, cada gota compta i cada llavor germina; només és qüestió de temps. | 1 | perfect | {"ca": 0.990318550905684, "pt": 0.0032792004996876956, "en": 0.00452841973766396, "de": 0.0018738288569643974} | |
mc4_ca_20230418_0_724493 | Inici campanya de renda - Assessoria Oliveras
abril 30, 2016 In fiscal
El dia 2 de maig de 2016 iniciem el període de les declaracions de Renda i Patrimoni corresponents a l’exercici 2015.
A continuació li recordem quina és la documentació necessària que cal aportar per tal d’estudiar i formalitzar correctament les seves declaracions tributàries, tant de la Renda com, si s’escau, de Patrimoni.
Recordi que la data límit per la presentació de les declaracions és el dia 30 de juny de 2016. Per tal d’evitar aglomeracions d’última hora i, accelerar la devolució si és el cas, li aconsellem es posi en contacte amb aquestes oficines el més aviat possible.
Tingui present que ja no rebrà de l’Administració d’Hisenda, per correu ordinari les seves Dades Fiscals corresponents a l’exercici 2015, i per tant, les descarregarem telemàticament en el moment que ens porti la documentació.
DADES I JUSTIFICANTS QUE CALEN PER A COMPLIMENTAR DEGUDAMENT LES DECLARACIONS DE RENDA I PATRIMONI 2015
•DADES PERSONALS :
-Fotocòpia DNI de tots els integrants de la Unitat Familiar (fills / ascendents). Recordi revisar l’import dels possibles rendiments que poden haver obtingut fills i ascendents amb els quals conviuen, a efectes d’aplicar correctament les reduccions.
•INGRESSOS I DEPESES:
-Certificats de Treball, Pensió, Invalidesa, Viduïtat o similars. Quotes pagades a sindicats i Col·legis Professionals obligatoris.
-Certificats Bancaris de Llibretes d’Estalvi, Fons d’Inversió, Accions, Lletres del Tresor o altres productes financers.
-Ingressos per rescats de Plans de Pensions, de Jubilació, Asseg. de Vida, d’Invalidesa…
-Rebuts d’IBI (contribució) dels immobles, terrenys…, de la seva propietat. Si no es disposa de rebut d’IBI, aportar títol d’adquisició.
-Import dels ingressos per arrendaments cobrats de cadascun dels immobles arrendats.
-Despeses de cadascun dels immobles arrendats (IBI i altres tributs, despeses per obres, assegurances, comunitat, préstecs per l’adquisició, …)
-Rebuts Hipoteques o Préstecs per Immobles.
-Justificants dels guanys o pèrdues Patrimonials: Vendes d’immobles (escriptures de compra i venda, despeses inherents, plusvàlua Ajuntament …) Venda de fons d’inversió (certificats entitats financeres) Venda d’accions (dates i imports de compra i venda).
-Activitats Empresarials o Professionals: Llibre d’ingressos i despeses, certificats de retencions, còpies model 130 o 131, i si forma part d’una SC o CB el model 184.
-Subvencions rebudes de la Generalitat, Estat o d’altres, tant per habitatge com per altres conceptes, com per exemple els ajuts en la compra de vehicles (Pla Pive), o altres ajuts.
-Altres Ingressos (Dividends d’accions o participacions, tala d’arbres, cessions de drets d’imatge, interessos de préstecs privats …)
•POSSIBLES REDUCCIONS :
-Familiars : fills, ascendents, Invalidesa. És molt important tenir la informació de les rendes, de qualsevol tipus, dels fills i/o ascendents que puguin donar dret a deducció (menors de 25 anys o majors de 65 anys, que convisquin amb els titulars … )
-Pensions compensatòries a favor del cònjuge i Anualitats per aliments a favor dels fills.
-Aportacions a Plans de Pensions o sistemes de previsió similars.
•DEDUCCIONS :
-Deducció per adquisició de l’habitatge habitual: també construcció, i en alguns casos ampliació o rehabilitació ( Factures, rebuts dels préstecs o hipoteques i NIF del promotor en els casos de construcció) sempre que la data de compra sigui fins a 31-12-12.
-Deducció per lloguer de l’habitatge habitual: No tots els lloguers són deduïbles, però cal estudiar cada cas personalment. Import pagat i NIF del propietari.
-Deducció per donacions a Entitats (Creu Roja, Església o d’altres similars). És important aportar els justificants i certificats.
•ALTRE INFORMACIÓ IMPORTANT :
-Número de compte format IBAN (24 dígits) per on es vol efectuar el pagament o rebre la devolució, si s’escau.
-Referència cadastral de l’habitatge habitual (tant si és pròpia, com arrendada).
-Atenció si és titular de bens o drets situats a l’estranger. Recordi que cal declarar els rendiments / guanys obtinguts així com el seu valor en patrimoni.
-Si percep una pensió, sigui pública o privada, de qualsevol altre país, també cal que ens informi per valorar si està subjecte a tributació aquí.
Política de Cookies - Avís legal - Protecció de dades | 0.808449 | curate | {"pt": 0.01603532419242389, "ca": 0.9095979549151755, "es": 0.04183128050197537, "en": 0.014408552172902626, "fr": 0.01812688821752266} | http://assol.com/inici-campanya-de-renda/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_720607 | La premsa turca recull la detenció de l'alcaldessa de Berga i la posa com exemple "contra la retòrica separatista" https://t.co/jhTx4g2azb— KurdisCat Joaquim) 5 de novembre de 2016
Estic totalment segur que els kurds firmarien abandonar qualsevol tipus de lluita a canvi de gaudir de l'autonomia i els drets que tenen els catalans dins d'Espanya.
Estic totalment segur que si Espanya pogués ens mataria de la mateixa manera que Turquia mata els kurds.
Jo estic totalment segur que si gran part dels separatistes creguessin que matant espanyols aconseguirien la secessió, no dubtarien ni un moment. De fet només cal mirar els fils d'ETA en aquest fòrum.
Sí, a l'igual que si Espanya no tinguès la ruina assegurada amb una segona guerra civil, estaria enviant tancs i soldats per matar civils en un dia tan important com l'11 de setembre i faria una cassa de bruixes per totes les cases que tenen fixades on han vist una estelada penjada al balcó. I com que d'això ja n'hi ha antecedents històrics, és bastant més plausible que el que tu dius.
Antecedents historics on els bascos ereu al costat dels castellans masacrant Catalunya. No te'n oblidis.
Sí, i on també els bascos han rebut, ens ha fotut. Que de quina mena de bascos m'estàs parlant? Dels tipus Rosa Díez? Mayor Oreja? L'avi de l'Espe Aguirre i l'Aznar (que fins i tot es va canviar de nom)? Perquè si aleshores m'estàs posant aquesta gent com a paradigma de lo basc, haurem de posar a gent com l'Albert Rivera, la Carme Chacon i la caracavall com a paradigma de lo català també.
Clar, perque jo quan parlo d'aconteixements historics et parlo de l'epoca de la Rosa Díez, sí. Clar.
Clar, perquè jo quan parlo de personatges com aquests que tenim tots dos a les nostres societats/cultures, parlo de personatges sociohistòrics que només han existit al segle XX/XXI, sí. Clar. | 0.766528 | curate | {"ca": 0.9790402647545504, "ur": 0.008825151682294538, "id": 0.006618863761720904, "tr": 0.005515719801434087} | |
mc4_ca_20230418_2_245030 | Alta Vista (Kansas) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
38° 51′ 49″ N, 96° 29′ 21″ O / 38.86361°N,96.48917°O / 38.86361; -96.48917
Comtat Wabaunsee County
479,93 hab/km²
0,92514 km²
Alta Vista és una població dels Estats Units a l'estat de Kansas. Segons el cens del 2000 tenia una població de 442 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Alta Vista tenia 442 habitants, 190 habitatges, i 126 famílies. [2] La densitat de població era de 474 habitants per km². [3]
Dels 190 habitatges en un 30% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 52,1% hi vivien parelles casades, en un 10,5% dones solteres, i en un 33,2% no eren unitats familiars. En el 31,1% dels habitatges hi vivien persones soles el 16,8% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,33 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,9. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24% tenia menys de 18 anys, un 7,7% entre 18 i 24, un 25,3% entre 25 i 44, un 27,4% de 45 a 60 i un 15,6% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 41 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 103,6 homes. [2]
La renda mediana per habitatge era de 32.159 $ i la renda mediana per família de 38.542 $. Els homes tenien una renda mediana de 29.167 $ mentre que les dones 20.833 $. La renda per capita de la població era de 15.885 $. Entorn del 8% de les famílies i el 9,9% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Alma (24 km)
Council Grove (23 km)
Dwight (9 km)
Parkerville (19 km)
White City (23 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Vista (Kansas)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Alta Vista». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Alta Vista». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alta_Vista_(Kansas)&oldid=17311397»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 14 ago 2016 a les 19:47. | 0.583212 | curate | {"ca": 0.7961500493583415, "en": 0.10118460019743336, "wl": 0.006910167818361303, "uk": 0.005429417571569595, "uu": 0.0014807502467917078, "mk": 0.0029615004935834156, "ru": 0.0192497532082922, "es": 0.02171767028627838, "de": 0.04491609081934847} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Alta_Vista_(Kansas) |
mc4_ca_20230418_7_457324 | Auckland i península de Coromandel | Gloria Condal
← Auckland – Cap Reinga. Nova Zelanda
Waitomo, Rotorua, Tongariro. Nova Zelanda →
Auckland és la ciutat més gran de Nova Zelanda, encara que no sigui la capital, construïda sobre terra volcànica, entre dos mars, el Pacífic a l’est i el mar de Tasmània a l’oest. Edificada sobre 50 volcans, té una reserva de magma de 100 km que va fent xup-xup. L’última explosió va ser la del Rangitoto, d’on va néixer una illa.
Llevar-se i veure el mar és un privilegi. Mentre fem el te, xerrem amb la Heather, àvia de 7 néts, una dona lluitadora que ara fa de voluntària en un hospital infantil; ens ensenya un video d’un nét fent un haka a l’escola (ceremònia de benvinguda moarí on donen cops al terra amb llances, fingeixen atacs i fan gestos als rivals). Traduït, significa que ets benvingut, però jo no sóc tonto.
Auckland, NZ. Skyline. Foto: gloriacondal
Per conèixer el centre fem un recorregut que comença al port, a Viaduct Harbour, amb bars i restaurants. L’Skyline té uns quants gratacels (el més destacat, la Skytower). Queen és el c/comercial per excel·lència; amunt, els jardins d’Albert Park i la Auckland Art Gallery. A la placeta de Jartum veiem uns mosaics i una font en memòria de les dones sufragistes. Aquí, les dones manen molt; es nota que han hagut de lluitar i s’ho fan valer. A la cantonada de Wellesley amb Queen hi ha una joia, el Teatre Cívic (1929); ara hi estan fent el musical Priscilla. Una mica més amunt, la plaça Aotea, el cor de la ciutat, i l’Ajuntament. Més amunt, els jardins de Myers park, amb una curiosa còpia del Moisès de Miquel Àngel. Pugem unes escales i ja som a l’entrada de les galeries de Kevins Arcade, que donen a Karangahape road, amb botigues i un restaurant amb vistes. Un vespre ens sorprèn una gran festa de gent hindú i pakistanesa, a Queen, saltant i ballant al ritme de música de Bollywood, amb paradetes d’artesania i menjar, una mostra de la diversitat d’aquesta ciutat.
Auckland. Jartum sq. Homenatge a les sufragistes
Un dia anem a Devonport amb ferri, un poble mariner abans base naval i ara amb galeries d’art, una fabriqueta de xocolata, modes, cafeteries, vins i moltes llibreries, sempre un senyal de bona salut mental. Té dos punts d’interès: el cim Victoria i North Head, tots dos fortificacions maorís. El Victoria és un volcà amb vistes a la ciutat i al golf d’Hauraki. North Head era zona militar amb búnquers del s XIX, perquè temien una invasió russa. Des de dalt, vistes de la platja de Cheltenham. El c/King Edward és ple de cases victorianes; cap al final, una de molt gran que fins el 1991 allotjava les dones marineres, fins que es va tancar.
Auckland des de Devonport. Foto: gloriacondal
El golf d’Hauraki té 47 illes. Nosaltres visitem Rangitoto, la més jove, «només» té 600 anys. S’hi van fer algunes cabanes però l’any 1937 es va prohibir construir-hi més. La pujada al cim (259 m), es fa amb una hora aprox. A més, es pot donar la volta al cràter, verd i luxuriós. De nou, vistes superbes. Baixant, ens desviem per un camí estret i enfangat per anar a les coves de lava i ens fiquem en un parell. Baixant, ens aturem en un banc enmig de la lava, amb vistes, i mengem el pa amb salmó que hem portat. Una cervesa no hauria estat malament, però hem begut aigua, que és el que hi havia.
Illa de Rangitoto des de Devonport. Foto: gloriacondal
Dediquem un dia a fer els dos volcans més alts de la ciutat. El primer és el Mont Eden (196 m). El bus ens deixa al peu i pugem un camí fàcil fins dalt. Les vistes a 360º són fantàstiques, com el dia, assolellat, però ventós.
Auckland des del Mt Eden. Foto: gloriacondal
Des d’allà veiem altres cons dels volcans, com el de Hobson i el de One Tree Hill. Anem a aquest pel sender «Coast to coast walk», baixant per un lloc diferent d’on hem vingut. Caminar per aquests barris ens permet veure les cases, els jardins i les plantes, les escoles, les botigues… i fer-nos una idea de com viu i treballa la gent. Barreja racial permanent. No hi ha pisos Arribem a Cornwall park i pugem a One Tree Hill, (182 m), on els maorís hi vivien des de feia 800 anys quan van arribar els blancs. Això sí, es barallaven entre tribus. El grup musical U2 va fer una cançó sobre el turó el 1987 i el va fer famós arreu del món.
One Tree Hill. Auckland. Foto: gloriacondal
La banda oest d’Auckland és la que dona a la mar de Tasmània. La serra Waitakere abans era ple de kauris, però se’ls van polir per fer-ne fusta. En aquesta banda hi ha una sèrie de platges espectaculars, on solen anar la gent d’Auckland. Al nord, Murawai, de sorra negra i onades fortes. No veiem el mar perquè el tapen les dunes, sempre és així. A la gespa, famílies jugant, menjant, dormint… Pugem al petit promontori per veure milers de mascarells que coven els nius (a l’hivern se’n van a Austràlia, a 2.000 km i després retornen).
Platja de Murawai. Auckland. Mascarells. Foto: gloriacondal
La següent platja és Te Henga (Bethells), Allà pugem per un sender per tenir les primeres vistes i després voregem el riu fins al mar. Famílies, nens jugant, mullant-se, embrutant-se, gossos, cavalls, alguns 4×4… Ningú a l’aigua, només aloguns grupets asseguts a la sorra, xerrant. Cel tapat però no amenaçador.
Platja Te Henga, Auckland. Foto: gloriacondal
Nova baixada ara cap a Piha, una platja molt llarga, o millor dit, diferents platges. Baixant ja hem vist la silueta del Lion rock, una roca famosa on es pot pujar a dalt, però nosaltres preferin caminar per la platja cap al sud, així veiem la illeta de Taitomo, Nun Rock, Blowhole (una cova amb entrada del mar) i The Gap, una piscineta d’aigua turquesa. Molta gent fent surf. Enganxats a les roques, milers de petits musclos verds. Després pugem cap al nord i tenim noves perspectives de les roques. Vegetació frondosa, subtropical, com tota la que hi ha per aquí.
Platja de Piha. Lion Rock. Foto: gloriacondal
L’última platja és Karekare, després d’una carretera de revolts que baixa d’una manera impressionant, sense gens de marge als vorals… Al mig del mar, el petit illot de Paratahi i gent fent surf, però la marea puja i ja estan plegant.
La península de Coromandel (a 200 km d’Auckland, 3 h), on també es pot arribar en ferri) tanca el golf d’Hauraki per l’est. Els blancs (anomenats kiwis) van explotar la fusta de kauri i l’or que es va descobrir per primer cop a prop de Coromandel. Pugem per la costa de Thames i anem tirant amunt arran de mar, amb revolts, platges, vegetació i rieres. Uns km abans d’arribar, Te Kouma, el moll on arriben els ferris d’Auckland. Coromandel és un poble coquetó, tranquil, de pescadors, restaurants i galeries d’art on amb l’edifici de l’Ajuntament del 1873, amb un obelisc dedicat a la coronació d’Eduard VII, un memorial del 1923 en record dels morts del poble a les guerres mundials i a la guerra de Sudàfrica. Hi ha un parell de caminades d’1 h cadascuna que permeten conèixer l’entorn: Long Bay Walk, des de Long Bay, al final de la carretera on hi ha un càmping, i Kauri Block Walk, entre McGregor Bay i el moll comercial. Ambdues, entre senders que pugen i baixen entre boscos d’arbres, sobretot kauris.
A la punta nord de la península hi ha Port Jackson i el cap Colville. A prop, es pot fer una excursió des de Fletcher Bay (Coromandel coastal walkway) -3 h anada- amb dues opcions: haver llogat un tour i t’esperen al final, a Stone Bay, o tornar a fer 3 h més per tornar (és a dir, 6). Nosaltres decidim creuar la península pel port de Charles fins a l’altra banda, a Waikawau (12 km- 4 h total). El tros de costa des del poble de Coromandel fins a Colville (a 26 km) és preciós: badia d’Omaru, Shelley beach, Paparoha i Amadeo Bay, petits nuclis. La carretera acaba a Whangaahei on deixem el cotxe per caminar. I com que acabem amb èxit, anem a The Coromandel smoking Co. Seafood. a comprar musclos i salmó.
Acabem la península baixant per la costa est: a Whitianga, la Cova de la Catedral i Hot Water Beach, i molt més avall, a Waihi, amb la immensa mina a cel obert i a prop, la gorja de Karangahake.
Cathedral Cove. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
Hot Water Beach. Les iaies van a prendre les aigües calentes. Foto: gloriacondal
Mina Martha, Waihi. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal
L’est i l’oest, tan diferents i que bé es complementen!
Aquesta entrada s'ha publicat en Viatges pel Pacífic i etiquetada amb Auckland, Coromandel, Nova Zelanda, Pacífic. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.656587 | curate | {"es": 0.02933397451310411, "ca": 0.8911998076460688, "it": 0.005049290694878576, "en": 0.026809329165664822, "de": 0.026809329165664822, "fr": 0.017311853811012263, "pt": 0.0034864150036066363} | https://gloriacondal.com/2016/10/28/auckland-i-peninsula-de-coromandel/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_245037 | L’abans i el després de la visita pastoral http://bisbat.semicinternet.com/ca/bisbe/cartes-dominicals/l2019abans-i-el-despres-de-la-visita-pastoral http://bisbat.semicinternet.com/@@site-logo/logo-bisbat-de-terrassa.png
La visita pastoral del bisbe a una comunitat és abans que res un gest de fraternitat. Així ho he volgut recordar en els meus escrits precedents, per anar preparant el camí. Aquesta reflexió d’avui la dedico a l’abans i al després de la visita. Perquè el fruit serà abundant si ens esmercem a la preparació, si la realització és seriosa i adient i també si hi ha continuïtat a la vida de les comunitats.
Per tal que la visita sigui un esdeveniment de gràcia cal que sigui preparada en especial amb la pregària. Tant per part del bisbe com per la comunitat. Li demano a l’Esperit que per a vosaltres i per a mi sigui una ocasió de gràcies i d’amistat, perquè sé que el Senyor em parlarà per mitjà vostre. Desitjo anar a veure-us com ho faria Jesús, a qui Sant Pere anomena “pastor i bisbe de les nostres ànimes” (1 Pe 2,25) i, al final de la seva primera carta, anomena també “pastor suprem” (1 Pe 5,4) a Jesús. No tindria cap sentit anar a trobar-vos si no fos “en el Nom del Senyor”, en el nom de Jesucrist ressuscitat i viu, real i misteriosament present entre vosaltres.
No es pretén angoixar les comunitats amb nous treballs amb motiu de la visita, però aquesta ha de ser preparada. És una ocasió per revisar com estem i per compartir-ho amb el pastor de la diòcesi i amb els seus immediats col·laboradors en la realització de la visita.
Serà un moment oportú per prendre consciència de la pròpia realitat, de la riquesa o pobresa dels nostres mitjans per la evangelització, de la il·lusió o el desànim dels col·laboradors de la tasca pastoral, del grau de compromís i entrega al servei dels més desfavorits de l’ambient humà en que està inserida la comunitat cristiana. No es tracta de “quedar bé”, o de “daurar la píndola”, perquè això fora enganyar-nos. Siguem verídics i realistes, el que correspon a la millor tradició cristiana. Personalment, desitjo poder acomplir allò que aconsella el Directori per al ministeri pastoral dels bisbes: “que arribin a totes les categories socials i a totes les persones, incloent-hi les persones allunyades de la pràctica religiosa”.
Cal que el bisbe es prepari adientment per efectuar la visita, tot informant-se amb anticipació sobre la situació socio-religiosa de la parròquia. Aquestes dades li poden ser útils a ell i a les seccions diocesanes interessades per tal de tenir un quadre real de l’estat de la comunitat i de decidir les mesures oportunes.
Acabada la visita pastoral a les parròquies, és oportú que es redacti un document en el que es recordi el desenvolupament de la visita, es reconeguin els esforços pastorals i s’assenyalin els punts per a un camí més coherent i més missioner de la comunitat. “Sense ometre –assenyala també el Directori citat abans- les indicacions sobre l’estat de les estructures físiques, de les obres pastorals i d’altres eventuals institucions pastorals”.
En resum: tots aquells que col·laborem a la visita pastoral hem de tenir el ferm propòsit de dur-la a terme de tal manera que sigui un autèntic moment de gràcia per la diòcesi i per cada comunitat parroquial, educativa o de caràcter social o apostòlic. | 1 | perfect | {"ca": 0.9863429438543247, "it": 0.013657056145675266} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_619070 | Uns feixistes llancen plàtans a la ministra italiana d'origen congolès que va ser comparada amb un orangutanRedacció - 27/07/2013 - 18.32h.Cécile Kyenge, d'origen congolès, és ministra d'Integració. (Foto: EFE)Després de ser comparada pel vicepresident del Senat amb un orangutan, la ministra italiana d'Integració, Cécile Kyenge, d'origen congolès, ha estat objecte d'un altre acte d'intolerància i menyspreu cap a la seva persona. Els fets van passar en una festa del progressista Partit Democràtic (PD) del primer ministre,Enrico Letta, a la localitat de Cervia, al nord-est d'Itàlia, quan militants del moviment d'extrema dreta Forza Nuova infiltrats van llançar plàtans a l'escenari on la ministra intervenia. "Amb la gent que mor de fam i la crisi és trist desaprofitar menjar així", ha afirmat Kyenge en un missatge a través del Twitter.Donat l'alt nivell de crispació generat en l'extrema dreta al voltant de la primera ministra negra d'Itàlia, la presència policial durant la festa no va ser suficient per evitar el llançament de plàtans. "Hi havia un grupet d'opositors, però ningú els va veure. Es van escapar de seguida. Ha de ser gent que a la vida recull el que sembra" ha declarat Paola de Micheli, del PD. "La ministra no va comentar l'episodi de manera particular, també perquè és una persona educada", va dir als periodistes Micheli, que era present en el moment dels fets.La vigília de la festa, també militants de Forza Nuova van posartres maniquins tacats amb pintura que simulava sang en el mateix lloc on es va celebrar la festa del PD. Al costat, van deixar pamflets contra el pla del govern italià per donar la nacionalitat als fills d'immigrants nascuts a Itàlia, perquè, segons ells, "la immigració mata".Aquests últims episodis se sumen a altres agressions ofensives contra la ministra, començant pel comentari, el juny, d'una exconsellera de la secessionista Lliga Nord, Dolors Valandro, a través del Facebook. Valandro, expulsada del partit per això, va ser condemnada a 13 mesos de presó i 3 anys d'inhabilitacióper instigació a cometre actes de violència sexual per motius racials després d'haver preguntat si no hi hauria ningú que "violés" Kyenge després que aquesta va defensar els immigrants un cop es va saber que un home d'orígen africà havia intentat abusar de dos joves.En la nit del 13 de juliol, el vicepresident del Senat i exministre de Simplificació Normativa, Roberto Calderoli, també de la Lliga Nord, va provocar una gran polèmica en comparar Kyenge amb un orangutan, pels seus trets físics, comentari pel qual la majoria de grups polítics van demanar, sense èxit, la seva dimissió.Font: http://www.324.cat/noticia/2155273/mon/Uns-feixistes-llancen-platans-a-la-ministra-italiana-dorigen-congoles-que-va-ser-comparada-amb-un-orangutan
Itàlia és un estat infinitament més racista que Espanya. El nord, el centre i el sud. Què no veieu la que es munta perquè Balotelli, Motta o Osvaldo juguen a l'azzurra? La meitat no els consideren italians, i diuen que un negre no pot ser italià en la vida. Hi ha càntics racistes a cada partit. Són en general una societat més catòlica, racista, masclista, homòfoba, etc, que la que coneixem.
Que tu parlis de racisme i homofòbia...
Home, si ho és, sabrà del que parla.
Doncs sí, ni tan sols he dit que em semble malament o bé. Perfectament podria estar 100% d'acord amb que llencen plàtans a la tia aquesta (que no és el cas, però bé), però aquí n'han d'haver que salten abans d'hora a dir la seua | 0.894292 | curate | {"ca": 0.9670805659832515, "es": 0.03291943401674848} | |
macocu_ca_20230731_7_29953 | Harlem Nocturne
Crec que no podia acabar l'any d'una altra manera que no fos amb la narració de la darrera compulsió llibresca d'aquesta trista esclava de la literatura.
Ahir em trobava a l'FNAC de l'Illa Diagonal, fent de reina d'Orient per a la meva família, quan, com per art de màgia, em vaig veure situada enmig d'un ampli expositor dedicat a la novel·la negra. No el vaig buscar. Simplement, l'expositor era allà. I jo, la pobra Anna Maria, també.
Total, que malgrat la meva lluita per mantenir-me ferma, la feblesa em dominà irremeiablement. El resultat podeu imaginar-lo, tot i que fou relativament controlat.
Només dos exemplars. Un, un títol desconegut de novel·la nòrdica. L'autor: Thomas Kanger. El nom del llibre: "Tierras de frontera". L'opinió del diari Dagens Nyheter: "Si hay un personaje de novela policiaca que merezca ser comparado con la Lisbeth Salander de Stieg Larsson, es la inspectora Elina Wiik de Thomas Kanger".
Ja em direu, davant d'aquesta manifestació i del meu reconegut enyor pel que fa a la Lisbeth, no em podia resistir.
El segon, un clàssic. Un clàssic que es va enganxar a les meves mans i que vaig olorar amb fruïció reverencial: Charles Dickens, "Para leer al anochecer. Historias de fantasmas". Per Déu. El vaig fullejar i és ple de relats tan prometedors que ja se'm fa la ment aigua. O sigui, que no tinc remei.
Encara no els portat a la lleixa conflictiva. Ja veurem com m'ho munto. Potser ho faré d'amagatotis aquesta nit, aprofitant que els llibres que fan cua estaran una mica borratxos a causa de la celebració de l'entrada de l'any (sempre beuen més del compte, és una manera d'ofegar les seves penes).
I per a vosaltres, fidels negrots, l'esperança que ho passeu molt bé, que us divertiu i que el 2010 ens depari a tots plegats molta felicitat.
Ah, i molta, però que molta, negror literària. Fins l'any que ve!! !
La ressenya d'avui serà necessàriament breu. El llibre al qual fa referència també ho és i, endemés, ha sortit fa molt poc. Per tant, la majoria de la gent no l'ha llegit. D'altra banda, tampoc no es tracta en realitat d'una novel·la negra, de manera que només us en faig cinc cèntims per animar-vos a llegir-lo.
Andrea Camilleri, tot i ocupar-se d'una temàtica ben allunyada de la criminal, no pot evitar envoltar d'un hàlit d'intriga i de suspens l'edició d'un estrany diari personal i inèdit de Caravaggio, el qual arriba a les seves mans per circuits força misteriosos en un lloc remot de l'illa de Sicília.
El personatge que li facilita la lectura del manuscrit és un fugitiu de la justícia, de manera que tot plegat, malgrat tractar-se d'un relat històric, culte i biogràfic, pren la forma d'una història de gènere. És una idea bona, perquè, amb aquest format, Camilleri aconsegueix segurament arribar a un públic més ampli. Un públic divers que, d'aquesta manera, tindrà l'oportunitat d'accedir al coneixement d'un personatge tan fascinant com el pintor capdavanter de la tècnica del clarobscur.
I ja no dic res més, tret del fet que el text només és un tast. M'ha deixat amb un regust de mancança i de buidor que m'obliga sense pèrdua de temps a continuar informant-me sobre la figura del pintor italià. Sobretot perquè apunta una sèrie de qüestions sorprenents i insòlites que jo desconeixia absolutament.
Per tant, us el recomano, negrots i no tan negrots. Però, com qui avisa no és traïdor, us repeteixo que us semblarà massa poc.
Bé, ja està. Ja he acabat l’última novel·la de Henning Mankell protagonitzada per l'inspector de la policia sueca Kurt Wallander. Des que fa un parell d’estius el meu cosí Ramon me’l va recomanar (com pot ser, us preguntareu, que no el conegués: jo mateixa també m’ho pregunto), no he parat fins que n'he devorat la sèrie completa. I ara prou. L'adéu. Evidentment, dintre d’un temps podré rellegir, però mai no serà el mateix. L’home inquiet és un llibre diferent de la resta. Wallander ja ha complert seixanta anys i ha fet realitat el seu somni sempitern d’adquirir una casa fora de Ystad i de tenir un gos. A més, la seva filla Linda, que també és policia, li ha donat finalment una néta, Klara. Wallander podria sentir-se molt feliç, però té alguns motius per al contrari. En primer lloc, hi ha la investigació criminal, de la qual se n’ocupa tot sol perquè es troba de vacances. És un fet irregular, però ho fa perquè les dues persones que desapareixen sense deixar rastre són ni més ni menys que els seus consogres. No patiu. No explico res més sobre aquesta qüestió. No vull desvetllar coses que perjudiquin els negrots que no hagin llegit la novel·la. En segon lloc, atès que es tracta d’un capítol final sense possibilitat de tirar enrere (i espero que sigui així, en nom de la serietat i del decòrum), L’home inquiet tanca un cercle pel que fa a la vida de l’estimat inspector. El mateix títol té una doble lectura, perquè la inquietud de l’home tant pot fer referència a l’estat d’ànim d’un dels desapareguts com del mateix Wallander. Mankell demostra la seva capacitat com a escriptor amb majúscules, de força més volada que altres autors del gènere. No debades és un dramaturg seriós molt reputat a Suècia. La novel·la esdevé una indagació al voltant del pas del temps, del sentit de la vida, de la por a la malaltia, a la degradació física i a la mort. Però, sobretot, una reflexió entorn del pànic a la vellesa, a la soledat i a la incertesa envers el futur. Mentre va resolent el cas amb la seva contrastada eficàcia, Wallander viu una mena de viatge interior (ja anunciat en els títols anteriors, sobretot a partir de la mort del seu pare) on es formula les preguntes més transcendents de l’existència humana. I tot això amb la ment ennuvolada per l’ombra perseguidora d’una malaltia sense retorn, el nom de la qual no cal esmentar però que tots coneixem. Wallander és un personatge extraordinàriament humà. Hem anat constatant al llarg de la sèrie les seves febleses, la seva incapacitat de relació, la seva ira, l’amor immens per la seva filla, l’honradesa, la capacitat de treball, la dependència del pare, el patiment, la solitud, la ràbia, el cansament, l’enyor. Mankell no ha creat un antiheroi, ha creat un home. Un home protagonista de novel·les policíaques que és competent en unes coses i té mancances en unes altres. Com tots nosaltres, vaja. Com tothom. L’home inquiet no descura el detall de fer-nos cinc cèntims de tot allò que és important en el conjunt dels llibres. En especial dels personatges: Baiba, Mona, Martinsson i sobretot Linda, l’única que podria continuar la nissaga dels Wallander com a policia de la petita població d’Escània. Gràcies a Mankell, avui coneixem de Suècia un munt de coses que abans ignoràvem. De la geografia, de la manera de viure de la gent, de la quantitat de dialectes que parlen. Ara sé col·locar Escània, Ystad, Lund i Malmö en el mapa. I un grapat d'illes i d'illots que no sabia ni que existien.
Perdoneu-me, no vull convertir aquest article en un rotlle desagradablement llarg. Qui no conegui en Kurt Wallander, que s’hi posi. I a la resta, què més us puc dir?. De segur que em comprendreu. Amb tot, em formulo una pregunta: Què m’ha agradat més de les novel·les de la sèrie Wallander?
Doncs, a veure: diria que el diàleg interior del personatge. Tot i que el narrador sempre ha estat en tercera persona, bàsicament hem viscut els fets a través dels ulls de l’inspector. Aquest conviure amb ell, amb les seves matinades inclements, borratxeres, oblits, pressentiments, reunions maratonianes, viatges, sopars en solitud, crims abominables, mals humors i deglució de litres i litres de cafè, m’han fet passar estones magnífiques. Ehem. No em vull posar tova. Us deixo, negrots, abans que la nostàlgia no sigui massa forta.
Des que vaig iniciar el bloc, sabia que en aquestes dates dedicaria un article al Conte o Cançó de Nadal de Charles Dickens (1812-1870). I de fet frisava per fer-ho, perquè es tracta d'un relat (una short story, com diuen els anglesos) que m'ha agradat molt des que era una nena. Com que ha estat considerada d'ambient gòtic i hi apareixen fantasmes, està més que justificat que li dediqui unes ratlles.
No vull escriure un text feixuc que enfoqui la qüestió des d'un vessant de crítica o d'anàlisi literària. Tots sabem qui fou Dickens, tots coneixem les seves famoses novel·les (Oliver Twist, David Copperfield, Grans Esperances, Història de dues ciutats, etc.) i tots hem gaudit repetidament amb les versions cinematogràfiques i televisives que se n'han fet. A més, la història que avui comentem és una de les més versionades.
D'allò que jo vull parlar és de l'emoció que sempre m'ha generat La cançó de Nadal. No importa que em prengueu per bleda. La petita novel·la em remet irremissiblement a la meva infantesa, quan la vaig llegir per primer cop. Desperta en mi sensacions conegudes, ressons del passat. El típic ambient anglès tan fosc, fred, boirós, nevat. La misèria de la gent i les diferències socials que Dickens va dibuixar amb tant d'encert. El cantó més humà de la trama, amb la pobra família de l'empleat del protagonista i el seu fill malalt: el petit Tim, que sap animar tothom malgrat la seva precària salut. I els tres famosos fantasmes -Nadal passat, present i futur- que fan viatjar en el temps per mostrar els errors ja comesos i les amenaces pendents. Però, sobretot, em subjuga l'Ebenezer Scrooge. Un personatge pla segons l'esquema de Forster -ja ho sé (disculpeu la breu digressió teòrica)-, però no per això menys fascinant. Un suposat home cruel, gasiu, misantrop fins a la medula, esquerp i malcarat.
En canvi, a mi, des de ben petita, la vida de Mr. Scrooge sempre m'ha semblat molt buida i molt trista. És ell mateix qui esdevé la principal víctima de la seva pròpia incapacitat per relacionar-se amb l'entorn, de la seva immaduresa emocional i de la seva dificultat per estimar. I aquesta és la idea que, en el fons, li transmeten els fantasmes que volten impunement per casa seva durant el Nadal glaçat. Quan el fantasma del futur li ensenya la seva solitària mort, la desolada tomba, està reflectint tot allò que ha estat realment la seva existència.
Entenc perfectament el missatge moralitzant de la història de Dickens, encara que hom no pugui precisament considerar que aquest aspecte defineixi la seva literatura. Ans al contrari. Sovint, des de la ficció, l'autor va fer paleses les injustícies d'una Anglaterra amb grans problemes socials i massa diferències de classe. De qualsevol manera, si en aquest cas la intenció final era convèncer-nos que el món necessitava una mica més de tolerància, bondat i generositat, benvinguda sigui. Al cap i a la fi, continua essent totalment vigent. En fi, no em vull allargar. Però recomano vivament, amb molta il·lusió, aquesta preciosa novel·la. Segur, segur, que la seva remembrança ens pot fer contents a tots plegats.
Tot recordant l'exímia Rodoreda i una de les frases paradigmàtiques de La plaça del Diamant, vull dedicar aquest breu article a la meva amiga Maria, ànima en l'ombra (i mai millor dit per la coincidència del títol) d'aquest bloc negre.
La meva amiga viu en un poble. No es tracta d'un poble petit ni desconegut, però ara fa molt mal temps, ha plogut i nevat i la pobra està semi (només semi) aïllada a causa de les inclemències meteorològiques.
El cas és que l'esmentada Maria és una erudita de nassos, experta en manuscrits medievals, renaixentistes, etc. Capaç de reconèixer i datar escriptures i lletres sense tremolar. Paleografia pura. Però, curiosament, és també una amant compulsiva del gènere negre.
I aquí arriba el problema. Al poble petit i no desconegut envoltat de mal temps, no hi ha llibreria. I la pobra Maria es troba que està a punt d'acabar la novel·la criminal que té entre mans i que no li'n queda cap altra. I ara què fa? No hi ha lloc on comprar-ne una de nova. Es veu obligada a repassar la seva biblioteca casolana (jo crec que ben nodrida) i a triar quelcom ja llegit, o quelcom que no li ve de gust, o quelcom que no li va agradar en temps pretèrits.
I se'm queixa per correu. Però jo no hi puc fer res. I va i clama per un manuscrit antic, que això sempre l'alegra. Serà possible!
Maria, reina, l'únic que em veig capaç de dir-te és: ànims des del bloc i fes una campanya al teu poble perquè hi instal·lin una llibreria. O, si no, baixa a Barcelona, que els malaïts urbanites sempre et podrem oferir un espai per calmar problemes compulsius.
La teoria literària de la recepció, que estudia la rebuda de la literatura des del punt de vista de la societat i del lector, va encunyar el concepte que coneixem com "horitzó d'expectatives". Segons aquesta idea, cada època i cada lector posseeixen un horitzó d'expectatives determinat, el qual té a veure amb els gustos personals, els valors, les modes, els coneixements i les aspiracions. Una obra s'acosta més o menys a aquest horitzó en un moment concret o en un lector concret. Això explica de vegades l'èxit desmesurat d'un llibre o el seu fracàs estrepitós. Ha estat sorprenent com s'han produït al llarg del temps desplaçaments curiosos. Robinson Crusoe i Els viatges de Gulliver foren a la seva època dues novel·les amb una profunda càrrega crítica, rupturistes, de denúncia. I, decididament, adreçades als adults. Van causar força enrenou. Posteriorment, el canvi d'horitzó del lector i de la societat les ha relegades a l'àmbit de la literatura juvenil.
En les meves indagacions literàries, també he descobert un altre fenomen relacionat amb la recepció. Em refereixo al fet que certes obres esdevenen extraordinàriament famoses, conegudes arreu i sobre les quals qualsevol lector mitjà s'atreveria a opinar.
Sóc conscient que altres disciplines/invents (cinema, còmic, televisió) han influit poderosament en el procés que ara esmentaré. Tanmateix, em sembla que no podem negar l'existència d'un munt de títols, de vàlua contrastada, l'autor dels quals el gran públic pràcticament no coneix. Aquest és, si no m'erro, el cas de Frankenstein, que vam comentar recentment; d'El geperut de Notre Dame, Els tres mosqueters o Moby Dick, per posar només alguns petits exemples. Molt em temo que una circumstància similar envolta les grans històries sorgides de la ploma de Robert Louis Stevenson (1850-1894).
Ja sé, negrots, que els lectors d'aquest bloc sou gent preparada. Per tant, tots esteu pensant que m'equivoco i que coneixeu perfectament qui va escriure aquestes obres. Però jo, tossuda que tossuda, no m'hi jugaria gaire res en una enquesta de carrer. Tothom coneix L'illa del tresor i L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, però no sé quanta gent superaria la pregunta del milió.
La introducció em serveix per referir-me al darrer títol que acabo de citar, que el meu amic Yves ha llegit després de Dorian Grey i que m'ha semblat que era una altra assignatura pendent en aquest bloc.
Una novel·la del gènere fantàstic i de terror tan important no podia passar més temps allunyada d'aquí. L'argument tothom el sap, no paga la pena explicar-lo. Ara bé, des de l'hermenèutica senzilla d'aquest breu article, val a dir que estem parlant d'un magnífic i original relat sobre la dualitat de l'home, la coexistència en el seu interior del bé i del mal, els límits ètics de la ciència i el desdoblament de la personalitat. Recursos molt rendibles actualment en la literatura i el cinema (transtorns de personalitat múltiple, esquizofrènia, medicaments perillosos, drogoaddicció) tenen la seva arrancada en l'obra de Stevenson.
Evidentment, se n'han fet un munt d'estudis i d'interpretacions. A banda de la qualitat literària i del crescendo d'intriga que culmina amb el recurs fascinant de les cartes, personalment em subjuga (també em passa de vegades amb Jules Verne) com s'avança l'autor a teories que havien d'arribar dècades després. La psicoanàlisi no havia aparegut, les pulsions sexuals, agressives, desdoblades, ferotges, encara no estaven científicament descrites. Però el geni de Stevenson ens hi endinsa amb la mateixa naturalitat amb què, de la mà de Mr. Hyde, ens guia per les terribles ombres del Londres més obscur. Les descripcions són fantàstiques, evocadores de la brutícia i la foscor de la ciutat i, simultàniament, de la naturalesa humana.
No vull ni puc afegir res més. Seria excessiu per a un bloc. Però, de qualsevol manera, la recomanació és ben clara. També voldria que la reflexió de l'inici resultés útil per a algun tipus de debat. Què en penseu de tot plegat? Ja me'n direu quelcom i, de cara a aquestes festes, no deixeu de proposar-vos la lectura o la relectura de L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Ni tan sols no és un text massa llarg. La història de la literatura universal ens ofereix de tot. Què més podem demanar?
Frankenstein o el modern Prometeu, història que ens llegà la ploma de l'escriptora Mary Shelley, va ser publicada el 1818.
Considerada la primera mostra de terror gòtic, també se'n parla com del text iniciador de la ciència-ficció. Està inspirada en una de les interpretacions tardanes del mite grec de Prometeu, segons la qual aquest personatge fou el creador de l'home.
No insistiré en acumular dades que podeu trobar fàcilment en qualsevol enciclopèdia, però em semblava que aquest bloc no podia continuar sense dedicar un article a un text que a hores d'ara ha esdevingut un clàssic i que ha generat un munt d'enrenou al seu voltant. Perquè no cal recordar el nivell de fama de la història, de la qual se n'han fet còmics, llibres infantils, rèpliques, pel·lícules -antològiques, mediocres i dolentes- i fins i tot paròdies.
Frankenstein és una peça literària estranya i única. Recordo molt bé quan vaig afrontar la seva lectura, ja fa uns anys. M'havien regalat el llibre i el vaig començar sense unes expectatives exagerades. Tanmateix, haig de confessar que em va captivar ràpidament. No m'estendré en tot allò que fa el text tan atractiu: l'obsessió científica del doctor Frankenstein, la utilització d'uns instruments que podem relacionar amb els inicis de la tècnica aplicats a la medicina, l'esperit d'experimentació hereu del pensament il·lustrat, l'originalitat argumental al voltant del desig d'insuflar vida a qualsevol preu, l'encertat desenvolupament de la sinistra trama, l'encís de la recreació ambiental. Tot això, inclòs el fet certament morbós que l'autora s'inspirà en les activitats del Dr. Crosse, un metge real, no es pot comparar amb el sentiment que em generà el personatge del "monstre", sorgit de la unió de diversos cadàvers disseccionats. Perquè la suposadament "horrible criatura" em va omplir el cor de tendresa i afecte. I aquesta sensació, que no esperava, va recobrir per sempre les pàgines del llibre d'un hàlit de meravella.
Frankenstein de Mary Shelley és una lectura absolutament imprescindible, en especial perquè tots creiem conèixer la història, però no és veritat. Ha estat tan desvirtuada, modificada i sacsejada per mans i ments alienes, que només podrem copsar el seu valor (com sempre, dit sigui de pas), anant a la font primigènia. D'una altra manera, en serem totalment ignorants.
On són els límits?, ens podem preguntar. On la bondat i l'ètica? On la sinceritat, el seny i la tolerància? El debat que proposa la novel·la, si això us pot acabar de convèncer, val a dir que és ben actual.
En resum, que per res del món permeteu que se us escoli el temps sense detenir-vos en les pàgines d'aquesta joia literària. És la meva recomanació d'aquest divendres. I és molt seriosa, negrots.
L'anhel humà d'assolir l'eterna joventut, compartit per totes les cultures del planeta, es perd en la nit dels temps.
El desig inabastable de no envellir i de viure per sempre ha esperonat durant segles les activitats de metges, químics, físics, nigromàntics. Fou una de les fites perseguides pels alquimistes, els quals cercaven "l'elixir de la vida", la legendària poció que havia de garantir l'existència eterna. L'alquímia maldava per trobar la "panacea", remei que curaria totes les malalties i asseguraria la immortalitat. Tot plegat tenia relació amb la famosa "pedra filosofal", la qual suposadament posseïa la facultat de transformar els metalls en or i podia contribuir a la creació de l'elixir.
Com sovint succeeix amb les històries del passat, aquesta és una veritat a mitges, ja que en realitat els alquimistes no eren éssers estranys que jugaven malvadament amb la vida i la mort, amb substàncies misterioses i verins perillosos, sinó senzillament els precursors dels químics i dels científics, uns homes interessats en el saber i en el coneixement. Sigui com sigui, l'esdevenir del temps ens ha llegat un imaginari riquíssim entorn del tema. Un imaginari que, evidentment, té un reflex molt important en la literatura i en l'art. En si mateixa, la qüestió no hauria d'implicar cap vinculació amb el mal, el terror, el fantàstic o la foscor, però a la pràctica està revestida d'un halo màgic i enigmàtic que ha fascinat des de sempre escriptors i lectors. Com a conseqüència, no resulta sorprenent el gran nombre de textos que s'ocupen del desig humà d'aconseguir la joventut eterna i la immortalidad.
El meu amic Yves, que no és un amant del gènere negre però sí de la bona literatura, m'ha dit que té entre les mans El retrat de Dorian Grey. Naturalment, està gaudint de valent, fins el punt que es pregunta com ha pogut trigar tant a llegir la novel·la. Jo, que per parlar d'Oscar Wilde no tinc mai mandra, he pensat immediatament que seria bo dedicar unes línies al tema.
No puc fer un inventari de la munió d'obres que s'han construït a partir del motiu de l'eterna joventut. Però sí que puc dir que la novel·la de l'admirat irlandès, publicada l'any 1890, n'és una de les més reeixides. L'element fantàstic hi té un paper important. Dorian Grey és un jove molt bell. El retrat que li dedica Basil Hallward es converteix en la millor obra del pintor. Tanmateix, algun fet màgic es produeix, perquè, mentre que el quadre acusa dia a dia la perversió de l'ànima de Dorian, ell no envelleix ni canvia. La novel·la conté una recreació del mite de Narcís. El culte a la pròpia imatge és el motor del desig de Dorian, el desig que formula i que, misteriosament, li és atorgat: mantenir-se sempre jove, no envellir mai. L'atractiu extern no va lligat a una conducta recta ni a un cor bell i generós, de manera que el retrat es va transformant progressivament, receptor del pas del temps i de les terribles marques provocades pels cruels actes del protagonista.
I tot això ens remet inevitablement al Faust de Goethe, una de les obres més importants de la literatura universal, en la qual Wilde de ben segur que hi va pouar. En la recerca de la joventut eterna i del coneixement, en la persecució de l'amor no correspost, Faust no té inconvenient en assumir grans riscos, en acostar-se a abismes de perill inconegut fins que no pot resistir-se i ven l'ànima al diable. I aquí apareix un altre dels vessants del motiu que tractem, perquè són moltes les obres que recreen el mite i que recullen intercanvis diversos amb el Senyor de les tenebres, amb Mefistòfil.
Un altre dia puc explorar amb més deteniment aquest aspecte concret. Ara només espero que em perdoneu, negrots, una anàlisi tan pobre, matussera i parcial. Ja sabeu que tan sols es tracta d'un apunt, i no crec aconsellable allargar-me massa. En la meva voluntat de fer del bloc quelcom més que un espai de ressenyes, m'agrada que hi apareguin qüestions que tenen relació amb l'immens conjunt de motius, temes, tòpics, mites, etc. que configuren l'univers de la literatura. En aquest bloc, òbviament, ens interessa que els elements màgics, misteriosos i obscurs hi juguin un paper.
És clar que tant l'obra magna de Goethe com la novel·la de Wilde entranyen una profunda reflexió sobre la condició humana. Són obres mestres!. Però, ara i aquí, l'article no és tan ambiciós. Es tracta, simplement, d'un altra història. Gràcies, negrots.
Encara no havia dedicat gaire espai en aquest bloc a Agatha Christie, perquè, com podeu comprovar, la idea és anar tocant tots els temes, clàssics i no tan clàssics, de mica en mica.
Avui, però, m'ha vingut de gust referir-me a les novel·les protagonitzades per la valenta, intrèpida i inefable senyoreta Marple.
Dins de la producció de Christie, per a mi destaquen sens dubte els títols on la protagonista és Marple. I no perquè no m’agradi l’altra estrella de la reina del crim, el famosíssim detectiu Hércule Poirot. El belga baixet i bigotut -del qual ja en parlaré algun dia- em cau força bé, però no em genera, en la lectura, la mateixa sensació de benestar. Les investigacions casolanes de Marple, la seva lògica quotidiana, seny, agut sentit de l’observació i intel·ligència natural, amagat tot plegat rere el posat d'indefensa mestressa de casa, em suggereixen tardes de sofà amb manteta damunt les cames, pluja darrere els vidres i escalfor de llar. Lectura calmosa i lenta per pur gaudi de l’esperit, per pura evasió sense complicacions, per la simple diversió que atorga el convencionalisme literari del gènere negre. M’evoca jerseis gruixuts, cortines de flors i finestres quadriculades. Fred a l’exterior i caloreta a dins. I tot això -mmmmm- m’encanta. Els casos de Marple, en general esdevinguts en els petits pobles del camp anglès que tant m’agrada, farcits d’embolics de família o d’amics que acaben en assassinat, em semblen fascinants. Molt més que les intrigues internacionals de Poirot, situades en creuers pel Nil o en trens luxosos que travessen Europa.
El cinema ens ha llegat un nombre significatiu de senyoretes Marple, la més famosa Margaret Rutherford (a la fotografia). El personatge fins i tot ha inspirat declaradament la famosa investigadora-escriptora televisiva de “S’ha escrit un crim”, la Jessica Fletcher, que també té alguna cosa a veure amb la pròpia personalitat d’Agatha Christie. Què puc afegir, negrots. Misteris casolans, enigmes a l’Anglaterra verda, boirosa, freda i antiga que forma part de l’imaginari que hem adquirit a través de la literatura i del cinema. Un ambient que no puc amagar m’ha resultat atractiu des de sempre. Si fa temps que no recordeu Christie i que no recordeu Marple, tal vegada l’hivern és una bona ocasió per rellegir els seus llibres. És, amics negrots, la meva recomanació d’avui.
Continuant amb el propòsit d'atorgar a aquest bloc un aire variat, avui he decidit dedicar l'article al microconte. Amb una llarga tradició, fou un gènere que agafà força embranzida al llarg del segle XX. Els escriptors hispano-americans en van ser especialment afeccionats. Com indica la seva denominació, ens referim a relats brevíssims i condensats, capaços d'expressar en poques línies tot un món de sensacions. N'hi ha molts que podem encabir dins de la temàtica del misteri, el terror, fantàstica, de ciència-ficció, policíaca, de fenòmens estranys i inexplicables... A més, sovint posseeixen un final obert, que accepta diverses interpretacions i que els fa terriblement atractius. Com que no hi ha res millor que anar a les fonts, us en copio alguns, tots d'autors coneguts. Espero que us agradin, negrots, i ja me'n direu alguna cosa. A mi, personalment, és una literatura que m'encanta.
La cabeza del perro de Sir Arthur Conan Doyle Estoy arrellanado en el sillón junto a la chimenea en que crepita el fuego. Tengo la copa de coñac en la mano derecha. Con la mano izquierda, caída descuidadamente, acaricio la cabeza de mi perro... hasta que descubro que no tengo perro. Final para un cuento fantástico de I. A. Ireland -¡Qué extraño! -dijo la muchacha avanzando cautelosamente-. ¡Qué puerta más pesada! La tocó, al hablar, y se cerró de pronto, con un golpe. -¡Dios mío! -dijo el hombre-. Me parece que no tiene picaporte del lado de adentro. ¡Cómo, nos han encerrado a los dos! -A los dos no. A uno solo -dijo la muchacha. Pasó a través de la puerta y desapareció.
Historia fantástica de Augusto Monterroso Contar la historia del día en que el fin del mundo se suspendió por mal tiempo.
Página asesina de Julio Cortázar En un pueblo de Escocia venden libros con una página en blanco perdida en algún lugar del volumen. Si un lector desemboca en esa página al dar las tres de la tarde, muere.
¡Ése soy yo! de Ramón Gómez de la Serna Cuando vi sacar aquel cadáver del agua, grité: -Ése soy yo... Yo. Todos me miraron asombrados, pero yo continué: "Ése soy yo... Ése es mi reloj de pulsera con un brazalete extensible... Soy yo". -¡Soy yo!... ¡Soy yo! -les gritaba y no me hacían caso, porque no comprendían cómo yo podía ser el que había traído el río ahogado aquella mañana.
L'autor, Matthew Pearl, ha intentat conjuminar el gènere negre amb la novel·la històrica. Tal vegada la idea era confegir un producte -alhora comercial i culte- amb la pretensió d'emular El nom de la rosa d'Umberto Eco. El cas és que, tot i que alguns crítics les han comparades, ambdues obres no tenen res a veure.
El club Dante narra uns esdevenimens que tenen lloc a la ciutat de Boston l'any 1865. Un seguit de terribles assassinats es produeixen tot imitant fil per randa les tortures que Dante Alighieri va imaginar per als pecadors als seus cercles de l'Infern. Els quatre integrants de l'anomenat Club Dante, tres poetes reals de gran renom en la història de la literatura nord-americana i el seu editor (que estan duent a terme en aquell moment la traducció a l'anglès de la Comèdia), seran els encarregats, juntament amb el primer policia negre de la ciutat, de trobar el criminal. Aquesta és la trama policíaca. I aquesta trama no funciona, especialment per la poca versemblança del perfil de l'assassí i per la seva introducció diríem que matussera enmig de l'argument. En una novel·la tan ambiciosa, era important que el culpable fos un personatge rellevant, algú que tingués la capacitat de sorprendre el lector, exactament com va aconseguir Eco culpant Jorge de Burgos. No és el cas de Pearl, que fa assassí un soldat insignificant i analfabet difícilment capaç de copsar la grandesa de l'obra de Dante, fet indispensable per tal que l'argument rutlli.
Tampoc la figura del policia negre no està ben definida i queda desdibuixada quan en realitat hauria de jugar, si més no simbòlicament, un paper important.
Segon problema. En la part històrica, l'autor no sap enganxar el públic per fer-li entendre la magnitud de la Comèdia dins la Història de la Literatura Universal. Però Pearl hauria de poder fer-ho. És graduat en Dret per Yale i en Literatura Anglesa i Nord-americana per Harvard. Així com Eco va aconseguir transmetre a tothom la rellevància de la pèrdua del segon llibre de la Poètica d'Aristòtil, Pearl, per molt que ho intenta, no sap involucrar en la part seriosa de la trama un lector sense coneixements literaris profunds. El seu entusiasme, que hi és, no traspassa les pàgines del llibre. No genera emoció. Dóna moltes qüestions per suposades o les refereix de tal manera que dubto que algú simplement afeccionat al gènere negre acabi entenent el paper de Dante en la història de la cultura occidental.
Tanmateix, com que de tot se n'aprèn, jo he après moltes coses. He après qui eren Henry Wadsworth Longfellow, Oliver Wendell Holmes i James Russell Lowell, tres personalitats importantíssimes de les lletres nord-americanes del segle XIX. He conegut la mala rebuda de Dante als Estats Units, a les tancades i puritanes ments de Nova Anglaterra, que el consideraven un perill moral i religiós. He sabut que Longfellow fou veritablement el traductor de l'Infern a l'anglès. He recordat aspectes de la Comèdia que em dormien a la memòria i he confirmat que la Guerra de Seccessió americana poc va tenir a veure amb abolir l'esclavitud.
La lectura no és desplaent. És distreta, malgrat la llargària. Però de cap manera podem considerar El club Dante una fita significativa, ni dins del gènere històric ni tampoc del negre. Tanmateix, qui tingui ganes de remembrar certs aspectes de l'obra d'Alighieri, pot arriscar-se a enfrontar-se amb el text. Tampoc no li passarà res.
Tantes vegades que he parlat de la compulsió a l'hora de comprar llibres i, en canvi, encara no he dit res de l'estranya sensació que em domina en el moment d'escollir nova lectura.
És allò que anomeno: "L'emoció de la tria".
M'explico:
Ara estic acabant una novel·la negra que aviat comentaré. Normalment, quan ja em falten poques pàgines per arribar al final dels llibres, començo a sentir-me sacsejada per un nerviosisme especial, una mena d'agitació que tinc, malgrat tot, molt ben localitzada. Es tracta del pessigolleig que precedeix la decisió al voltant del nou llibre que es convertirà en el meu objecte de lectura.
Aquesta sensació implica diverses fases. Primera, la fase intel·lectual, que correspon tan sols a la idea d'haver de dur a terme el procés. Primer plaer. Em passen pel cap tots els llibres que s'estan esperant i començo a repassar-los. El record de les meravelles que encara no he descobert em fa sentir magníficament bé.
Segona, la fase d'apropament. M'acosto a les lleixes d'espera i faig una primera mirada. Això implica descobrir alguns llibres que havia mig oblidat, atesa la magnitud de la compulsió. És normal que n'hi hagi molts que fan cua i que no els tingui tots presents. Més plaer.
Tercera, la fase de neguit. És quan, a poques pàgines d'acabar la novel·la vigent, quasi no puc resistir que el temps es converteixi en un lent esdevenir que m'impedeix encara prendre la decisió final.
Quarta i darrera. El triomf. Anar a la prestatgeria, agafar diversos exemplars, acaronar-los, mirar-los, olorar-los (per descomptat, Maria), rellegir les sinopsis i, per fi, sospesar motius diversos per acabar agafant-ne un entre els dits. Magnífic moment. La novel·la se sent feliç de ser l'escollida i jo sé que ens farem amigues durant uns quants dies i que, després, l'amistat durarà per sempre. No hi ha res comparable.
Creieu que m'he trastocat, negrots? Podeu opinar sense por, que jo continuaré amb la meva obsessió lectora. Tal vegada és l'única addicció que mai no he sentit que sigui nociva.
Com sabeu, la meva amiga Maria és una negrota de primera, instigadora de la creació d'aquest bloc i devoradora de llibres foscos de qualitat. Per tant, jo em deixo aconsellar amb total confiança per les seves recomanacions. Total, que se m'ha despenjar amb aquest llibre, Una tumba en Gaza, escrit per Matt Beynon Rees i que narra les aventures del primer investigador palestí que, si més no nosaltres, coneixem.
Em diu que està molt bé, que és molt distret i que presenta diversos atractius que ara no desvetllaré.
Haig de confessar que encara no m'he deixat portar per la compulsió de baixar a la llibreria a comprar-lo, però us garanteixo que és qüestió de temps i que en breu engreixarà la meva prestatgeria de compàs d'espera.
Mentrestant, m'ha semblat obligatori compartir la informació amb vosaltres.
No cal dir que si algú l'ha llegit i vol dir-hi la seva, serà molt ben rebut.
Encara no he parlat aquí d'una de les meves heroïnes favorites pel que fa a la novel·la negra actual. Em refereixo a la Kinsey Millhone, sorgida de la ploma de l'escriptora americana Sue Grafton.
Fa molts anys que la Kinsey i jo som com de la família, des que, quasi per casualitat, vaig comprar el primer llibre del seu "Abecedari del crim", l'A d'Adulteri.
Cada lletra correspon a una novel·la. Fixeu-vos, doncs, si la cosa fa anys que dura. El darrer títol aparegut al nostre país fou l'any
passat la T de Trampa, ràpidament adquirit i llegit per una servidora i per la Maria, a la qual vaig afeccionar a la Kinsey i que també ara la considera de la seva xarxa social.
L'actractiu de les aventures de la Kinsey Millhone rau en el gran coneixement que el lector té de la protagonista, amb la qual aconsegueix identificar-se. La Kinsey és com qualsevol persona, però fa de detectiva i normalment l'encerta, no sense sovint patir de valent. És planera, de vegades insensata, gens sofisticada i força solitària. No li resulta fàcil fer amics i sent passió per les hamburgueses i les patates fregides, addicció que contraresta corrent cada dia 5 quilòmetres al llarg del litoral de Califòrnia. Els casos són distrets i força variats i es llegeixen en un tres i no res. Total, que els fans ja estem fa dies esperant la lletra U "en candeletes".
I ara arriba la notícia, perquè la desitjada U ja ha sortit en anglès. Per tant, hem de suposar que aviat podrem gaudir de la traducció en català i castellà.
Només em pregunto una cosa, que em té un xic preocupada: Què passarà quan arribem a la Z, negrots?
Un altre espai negrot | 0.802491 | curate | {"en": 0.0015002917233906594, "ca": 0.9334315005695552, "es": 0.048453866029505736, "pt": 0.0076403745172672465, "fr": 0.0031950657072208487, "it": 0.003945211568916178, "de": 0.00013891590031394995, "nl": 0.0010557608423860194, "mo": 0.0006390131414441697} | |
mc4_ca_20230418_17_71219 | ERC (1.400) i JxCat (1.310), els partits que han recorregut més quilòmetres a Catalunya La República
ERC (1.400) i JxCat (1.310), els partits que han recorregut més quilòmetres a Catalunya
A banda d’aquests 1.310 quilòmetres, JxCat també ha fet un acte de campanya a Waterloo, on es va reunir amb el seu líder, Carles Puigdemont, i des d’on va oferir una roda de premsa. De Barcelona a Waterloo hi ha 1.300 quilòmetres, de manera que JxCat n’ha sumat 2.610 en total, si es té en compte el viatge a l'”exili”.
La cap de llista de la CUP-PR per Barcelona, Mireia Vehí, ha recorregut durant aquesta campanya poc més de 500 quilòmetres, ja que només s’ha desplaçat fora de Barcelona per l’arrencada, que va ser a Girona, i per a fer un míting a Lleida. Si bé la candidatura ha celebrat en total una desena d’actes electorals i ha anat fins a poblacions com Reus o Vic, la número u només ha participat en un parell – a Lleida i Barcelona-, a més de ser-hi durant el tret de sortida que es va fer a Girona. La formació tancarà la campanya aquest divendres a la Plaça de les Dones del Tèxtil de Sabadell, amb Vehí i altres candidats de la llista.
Els antidisturbis desplaçats a Catalunya amenacen d’impugnar les eleccions
També han recorregut molts quilòmetres per arribar a Catalunya els gairebé 3.000 agents dels cossos de seguretat de l’Estat desplaçats al país, que ara amenacen d’impugnar les eleccions espanyoles si finalment no poden votar. Els sindicats policials van demanar mesures excepcionals a la Junta Electoral Central però aquesta ha resolt que “no és possible accedir” a la seva petició. Com a resposta, ja han anunciat un recurs i han obert la porta a torpedinar la celebració del 10-N.
La reunió entre Sánchez i Torra serà el 6 de febrer
El PSC titlla la comissió del 155 com “un espai de propaganda independentista”
Contundent resposta de Turull a Ciutadans: “A la presó hi ha molta més humanitat que la que desprenen aquestes persones”
El Tribunal de Comptes reclama 4,1 MEUR al Govern de Puigdemont i alts càrrecs per l’1-O
Turull: “Estem disposats al diàleg, però no per marejar la perdiu” | 0.867879 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.larepublica.cat/noticies/erc-1-400-i-jxcat-1-310-els-partits-que-han-recorregut-mes-quilometres-a-catalunya/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_286293 | http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/una-catalunya-comu-disputaria-victoria-llista-del-president-4302637
L'objectiu de El Periódico i la resta de diaris unionistes és influir i modificar l'opinió pública. A Barcelona van aconseguir-ho i ara intentaran fer el mateix el 27S amb una suposada candidatura de l'esquerra espanyola. I penso que segurament s'acabarà fent. Almenys ICV està frisant perquè passi. ICV està desitjant posar el culet perquè Podemos se'l peti, ja que si no acabarà com IU a la resta de l'estat: engolida i agonitzant. I segurament estarà disposada a renunciar a qualsevol cosa per anar de la maneta dels Pablemos. Ara bé, gràcies Mas per cagar-la amb això dels 'Sí se puede'. Els ha regalat en safata una basa electoral... i ara tots els mitjans espanyolistes en trauran profit, com bé demostra la portada del Periódico: la llista del 'sí se puede'. Ja es pot espavilar l'esquerra catalana a articular una bona candidatura per evitar que es perdin vots independentistes en aquesta amalgama espanyolista que representa Podemos. PD: Esquerra ho està fent com el cul, però pobreta sempre acaba rebent a les enquestes. Després del creixement a les municipals, com pot ser que de sobte s'estanqui i/o perdi suport? Segurament el seu creixement s'ha alentit força, però aquesta davallada no me l'acabo de creure. Tenen tanta por que superi els 23 escons del 2003?Deixant de banda això jo crec que el gol ja ens l'han fotut. Tot s'ha gestionat com el cul i no s'ha fet la gran campanya que aquestes eleccions necessitaven, sobretot quan tens a tots els mitjans en contra i escampant merda a tort i a dret (a més de les cagades típiques de la nostra classe política i debats i picabaralles estèrils de llistes i altres parides). Anàvem molt justos i hem perdut mesos i mesos barallant-nos en comptes d'articular unes candidatures potents. Amb 3 mesos poca cosa es pot fer, però almenys si fracassem que sigui fotent tota la carn a la graella i arrabassant algun escó a l'espanyolisme light.
T'ho compro tot, de dalt a baix. | 0.84072 | curate | {"es": 0.05665024630541872, "ca": 0.9433497536945813} | |
macocu_ca_20230731_8_589145 | Fitxa del llibre 978-84-370-5242-7: «Agrupaciones locales para el desarrollo rural integrado en España»
Guía de recomendaciones prácticas
València: Publicacions de la Universitat de València, 2001 · Departament de Geografia 40 p. · 16 x 24 cm · Rústica, butxaca · ISBN 978-84-370-5242-7 · 9 € · castellà Matèria: Economia, finances, empresa i gestió | 0.66393 | curate | {"ca": 0.9048991354466859, "es": 0.09510086455331412} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_436847 | Aquesta és la meva afirmació de que ICV-EUiA demanarà el vot Sí-Sí al setembre/octubre del 2014. Abans? no ho faran. Voleu fer apostes? jo no tinc cap problema, jo aposto tranquil·lament 50.000 euros. Per certa gent d'aquest fòrum que dieu que ICV-EUiA són uns espanyolistes, no tindreu cap problema en apostar contra mi, veritat? o en veritat només voleu intoxicar ICV-EUiA? Que comencin les apostes o el vostre silenci us delatarà. Aquest fil a la data acordada, reviurà.Editat 23-9-2014: L'aposta l'apujo a 75.000 euros, aposteu o no? l'aposta inclou els secrets d'en Alfons Lopez Tena i els pseudonims que usa o solia usar a certs forums catalans. Jo si perdo, els diners els dono i revelaré per privat els secrets d'en Alfons Lopez Tena la gent que m'hagi guanyat.
A pagar!!!!! ! | 0.715715 | curate | {"ca": 0.9365284974093264, "en": 0.007772020725388601, "pt": 0.054404145077720206, "fr": 0.0012953367875647669} | |
mc4_ca_20230418_3_12297 | Lectura de tesi doctoral: «Usos periodísticos de Twitter. Una comparativa entre redacciones tradicionales y digitales en Catalunya y Bélgica» – Susana Pérez-Soler
Em fa molta il·lusió escriure aquesta entrada al bloc per anunciar-vos que aquest dijous 3 de març a les 12:30h., a l’aula 201 de la facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (plaça Joan Coromines), tindrà lloc la lectura de la meva tesi doctoral: “Usos periodísticos de Twitter. Una comparativa entre redacciones tradicionales y digitales en Catalunya y Bélgica”.
En aquest bloc he deixat algunes reflexions sobre els interessos i els resultats de la meva recerca. Tot sigui dit de pas, he fet menys entrades de les que voldria. A partir d’ara em proposo escriure més sovint i seguir compartint i debatint amb vosaltres reflexions al voltant de la Comunicació digital.
Tots els que vulgueu venir a la defensa de la tesi, esteu més que convidats. Per a més informació, us dirigeixo a la web de la facultat. | 0.718597 | curate | {"es": 0.24873096446700507, "ca": 0.751269035532995} | https://susanaperezsoler.wordpress.com/2016/02/29/lectura-de-tesi-doctoral-usos-periodisticos-de-twitter-una-comparativa-entre-redacciones-tradicionales-y-digitales-en-catalunya-y-belgica/ |
macocu_ca_20230731_9_82067 | CAMPIONAT DE CATALUNYA JUVENIL Aquest dissabte 28 de juny, s'ha disputat la tretzena edició del Campionat de Catalunya Juvenil a l'Estadi Josep Maria Pallàs de Vic. S'han batut tres rècords dels campionats a càrrec d'Abdelaziz Merzougui (MS Lleida) en els 1.500 metres amb una marca de 3'56”74, Aida Vallès (CA Igualada) en els 2.000 m obstacles amb 7'33”41, i Claudia García (CE Universitari) en salt d'alçada amb una marca de 1'68 m. El premi “Memorial Josep Maria Vilà” ha estat pels atletes amb la millor marca segons la puntuació de Taula Internacional. En homes, el guanyador ha estat Arnau Erta (FCB) que ha marcat 14”48 en els 110 m tanques. Aquest atleta també ha guanyat els 400 m tanques amb 56”16. En dones, el premi ha estat per Cristina Galán (Aq. GEiEG) amb els 12”44 dels 100 m llisos. Atleta que també s'ha imposat en els 200 metres amb un registre de 26”27. *Resultats* / *Fotografies* / *+ Fotografies* | 0.839982 | curate | {"ca": 0.9507658643326039, "da": 0.04923413566739606} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.