id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_8_77325 | Blog
09/09/2012: La noia dels 3.000 gats
I avui, per acabar, una història de solidaritat. La Maga Barzallo Sockemtickem és una noia de 16 anys, malalta de leucèmia, que es recupera en un hospital de Seattle, a l'estat de Washington, al nord-oest dels Estats Units, d'un trasplantament de medul·la. La seva passió són els gats, i el que trobava més a faltar era la companyia del seu gat Merry. Doncs bé, davant la impossibilitat de dur-li l'animal a l'habitació, per raons sanitàries, els responsables de l'hospital van optar per posar en marxa l'anomenat Cat Immersion Project .
El 20 de juliol van demanar la col·laboració de tothom a Facebook per recollir fotografies de gats, i quan ja en tenien més de 3.000 -recollides en menys d'una setmana-, van idear un sistema per projectar-les en una mena de carpa, situada sobre el llit, acompanyades de gravacions de miols i roncs. La noia ha quedat encantada amb la idea, que l'ha ajudat a retrobar-se amb els seus animals favorits, si bé que, de moment, només de manera virtual. Segons els metges, amb aquest al·licient la Maga es recuperarà més contenta i motivada.
Tot plegat s'ha recollit en aquest vídeo penjat a Youtube. Si volen veure totes les fotos que es van rebre al Cat Immersion Project, poden anar a aquest enllaç . | 0.819473 | curate | {"es": 0.00315955766192733, "ca": 0.9968404423380727} | http://blogs.324.cat/print.php?itemid=47399 |
mc4_ca_20230418_11_598967 | Prohens i Salom reclamen una millora «urgent» de les condicions dels funcionaris de presons
Prohens i Salom durant la reunió mantinguda amb els funcionaris de presons.
13-09-2019PP
La diputada del PP per les Balears al Congrés, Marga Prohens, i la senadora Maria Salom, s'han reunit aquest divendres, a la seu del partit a les Balears, amb representants dels funcionaris de presons de la comunitat davant dels quals s'han compromès a «continuar defensant davant el Govern central la millora urgent de les seves condicions laborals».
En aquest sentit, Prohens ha argumentat que «la seva tasca ha d'estar millor reconeguda i han de comptar amb més seguretat, ja que és essencial per a la democràcia» i ha reclamat que s'ha de millorar la seva retribució, s'han d'ampliar les plantilles i «cal garantir el seu caràcter d'agents d'autoritat». Per part seva, Salom ha recalcat que «millorar la seva formació és garantir, també, la reinserció i resocialització dels reclusos».
Durant la reunió, Prohens i Salom han estat d'acord, també, en el fet que s'ha de resoldre la problemàtica que tenen els funcionaris de presons que vénen de la península; alguns dels quals consideren que la nostra «no és una comunitat atractiva per venir pel sobrecost de la insularitat, que des del PP trobem que també cal reconèixer».
S'ha de recordar que el Grup Parlamentari Popular ha presentat una Proposició no de Llei per instar el Govern a millorar de forma global les condicions professionals dels funcionaris adscrits als cossos penitenciaris. En aquest sentit, exigeix incrementar amb «urgència la seva retribució, perquè estigui en consonància amb la tasca que desenvolupen, essencial per a la democràcia: la reinserció i la resocialització reeixida dels reclusos».
És molt lògica la seva petició, bona part dels seus companys de partit hi acaben per corruptes; amb això deuen intentar millorar el tracte rebut.
Per Teatret barat, fa 5 mesos
I com aixî no ho arreglaren quan governaven els seus?
Que consti que tots els treballadors, siguin públics o siguin privats, se mereixen unes bones condicions de treball i un salari digne, pero amb tants d'anys com ha governat el PP, que ara facin renou per problemes que han generat ells, és miserable, amoral, i ridicul. | 0.883525 | curate | {"ca": 0.9816636851520573, "nl": 0.005366726296958855, "sv": 0.0129695885509839} | https://www.dbalears.cat/balears/2019/09/14/331019/prohens-salom-reclamen-millora-urgent-les-condicions-dels-funcionaris-presons.html |
mc4_ca_20230418_13_436425 | Referéndum a Itàlia: Matteo Renzi dimiteix després de la seva derrota en el referèndum per la reforma constitucional | Internacional | EL PAÍS Catalunya
Matteo Renzi dimiteix després de la seva derrota en el referèndum per la reforma constitucional
"El resultat és molt clar. La victòria del 'no' ha estat extraordinària", ha assegurat el primer ministre italià
Roma 5 DES 2016 - 08:21 CET
Matteo Renzi va jugar fort, va perdre de forma clamorosa i ni va esperar al final del recompte de vots per, com havia promès, presentar la dimissió si el seu projecte de reforma constitucional no superava la prova del referèndum. “Assumeixo tota la responsabilitat de la derrota”, va dir l'encara primer ministre després de felicitar els partidaris del no, “i quan un perd no se'n va a dormir xiulant com si res. Aquí s'acaba la meva experiència de Govern”. Els italians van acudir en massa a les urnes a expressar el seu rebuig al pla de Renzi. El president de la República decidirà ara qui agafa les regnes de l'Executiu.
Matteo Renzi, després d'anunciar diumenge a la nit la seva dimissió. ANDREAS SOLARO AFP
Aquest dilluns, després de reunir-se amb els seus ministres, Matteo Renzi pujarà al palau del Quirinal per presentar la seva dimissió al president de la República, Sergio Mattarella. Una renúncia que, tan bon punt es van tancar les urnes i es va conèixer la rotunditat de la derrota a través dels primers sondejos a peu d'urna, ja li havien sol·licitat els representants de l'oposició.
El primer va ser Matteo Salvini, el líder de la Lliga Nord, que va aprofitar la conjuntura per proferir "visques" a Donald Trump, a Vladímir Putin i a Marine Le Pen. Més tard va ser Renato Brunetta, un dels homes de confiança de Silvio Berlusconi, qui va advertir: “Si els sondejos a peu d'urna es confirmen, Renzi ha de dimitir. Quan i com, ho ha de decidir ell, però se n'ha d'anar”. L'últim va ser Beppe Grillo, el líder del Moviment 5 Estrelles (M5S), que va demanar que es convoquin eleccions.
L'oposició i els crítics del Partit Democràtic (PD) de l'encara primer ministre pugnaran a partir d'ara per repartir-se la túnica de Renzi, que fa només uns mesos semblava invencible, l'única figura de pes en la política italiana, i que ha caigut per un error de càlcul només atribuïble al seu excés de confiança. El seu projecte de donar més poder al Govern —a través d'una reforma de la llei electoral que penalitzava els partits petits i traient al Senat el seu poder de bloqueig— va ser entès per l'oposició i bona part de la ciutadania com un intent de perpetuar-se en el poder, un poder al qual va accedir sense passar per les urnes —després d'arrabassar-li el Govern al seu company de files Enrico Letta—, però que sí que perdrà democràticament.
Viva Trump, viva Putin, viva la Le Pen i visqui la Lega! https://t.co/r8fxztp9am
— Matteo Salvini (@matteosalvinimi) 4 de desembre de 2016
En pràcticament un mes, Renzi ha passat de ser l'últim president estranger que ha rebut Barack Obama amb tots els honors a la Casa Blanca a ser el responsable d'una maniobra que ha dividit Itàlia i que la llança a un futur incert.
Sobretot perquè, més enllà de les reformes concretes i d'una única pregunta enrevessada per modificar 47 articles de la Constitució, rere la qual hi havia subjacent un vot de confiança cap a Renzi. El jove exalcalde de Florència havia convertit la consulta en un plebiscit sobre el seu lideratge. I li ha sortit malament. A la una de la matinada, i amb gairebé la meitat dels vots escrutats, el no s'adjudicava el 59,6% i el sí només un 40,4%. La participació va ser massiva, amb el 68,2% dels electors. Només dues regions van donar el seu suport a la reforma del primer ministre: la seva Toscana natal i el Trentino. A la resta del país, el rebuig es va imposar inexorablement.
Caiguda de l’euro
Els partits italians de l'oposició, sempre enfrontats, van saber en aquesta ocasió unir-se en un front comú —“un batibull”, en paraules de Renzi— i arrabassar el discurs del primer ministre, acusant-lo de sustentar la seva reforma en el suport i els interessos de banquers i grans empresaris. L'estratègia va donar resultats, i el no al referèndum es va convertir en un vot antisistema, de rebuig als poders forts o a la casta.
La derrota de Renzi llança nous dubtes sobre el projecte europeu i així ho reflectia la divisa comuna, que queia més d'un 1% en el seu canvi amb el dòlar després que es conegués la derrota de Renzi, fins a cotitzar a 1,055 unitats per bitllet verd.
Renzi va voler atribuir-se la total responsabilitat de la derrota. “L'experiència del meu Govern s'acaba aquí” va anunciar, “jo volia reduir el nombre dels escons i la butaca que ha saltat és la meva. El resultat és clar. La victòria del no ha estat extraordinària. He perdut, i encara que en la política italiana no perd mai ningú, vull repetir-ho en veu alta. Jo he perdut. Sóc diferent i ho dic amb un nus a la gola. Crec en la democràcia. Me'n vaig sense remordiments”. Deixa, però, la incògnita de si se'n va per sempre o per preparar el retorn.
Per destacar la necessitat de la seva reforma, que ja va aprovar el Senat l'octubre del 2015 i la Cambra de Diputats l'abril, Renzi solia recordar que el seu Govern era el número 63 en 70 anys de democràcia. Itàlia haurà de buscar ara al seu cap de Govern número 64 en només set dècades. | 0.83246 | curate | {"ca": 0.9368840030326004, "fr": 0.009666413949962092, "fa": 0.003411675511751327, "es": 0.032600454890068235, "it": 0.01061410159211524, "en": 0.004359363153904473, "eu": 0.0024639878695981803} | https://cat.elpais.com/cat/2016/12/04/internacional/1480882728_987666.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_333965 | VISCA L'ESPANYOL!
Última oferta 16 kilos per Osvaldo, espanyolistes. O l'agafeu o...
...o es queda.
És clar, oblidava que a Cornellà aneu fors de calers...
Forts. | 0 | curate | {"en": 0.1464968152866242, "ca": 0.6687898089171974, "fr": 0.09554140127388536, "es": 0.08917197452229299} | |
mc4_ca_20230418_11_685942 | Josep Maria Ballarín i Monset - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mossèn Ballarin al col·legi Sant Ignasi de Sarrià, a Barcelona.
8 febrer 1920
18 març 2016 (96 anys)
Cementiri de Gósol
Escriptor i sacerdot
*Creu de Sant Jordi (1995)
Premi Ramon Llull (1996)
Josep Maria Ballarín (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016)[1][2] fou un capellà i escriptor català.
Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com Mossèn Tronxo i Santa Maria, pa cada dia. [3]
2.2 Novel·la[4]
2.3 Prosa de no ficció
2.4 Prosa no de ficció (periodisme literari)
2.5 Teatre infantil i juvenil
2.6 Altres[4]
2.7 Altres (assaig no literari)
Placa del carrer destinat a Josep Maria Ballarín a Gósol.
Estudià batxillerat als Escolapis. Després visqué l'inici de la Guerra Civil i formà part de la lleva del biberó. Acabada la guerra va ser deportat a un camp de concentració franquista, on agafà la tisi i fou destinat a Zamora. Visqué sis anys de greu malaltia a Matadepera. Als 26 anys, entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia. [4] Els Felipons l'enviaren a estudiar al seminari de Solsona. Després, en fou prefecte i formador sis anys més. De tots aquests anys ens diu: «Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera». El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral.
Va col·laborar a diverses publicacions periòdiques com l'Avui, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull, L'erol i a diversos programes de ràdio i televisió de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel. El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om. [5]
El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. [6]
Fins al 7 de març de 2016 va publicar un breu pensament cada dia al diari El Matí Digital, una activitat que va haver de suspendre degut a la seva delicada salut. [7] Els últims versos de Ballarín en aquest mitjà deien: «Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca»..[8][9]
El bon déu dels bolets. Barcelona: Editorial Planeta, 1999[4]
Novel·la[4][modifica]
Francesco. Barcelona: Edicions 62, 1967
Ai Francesc, si aneu a les valls d'Andorra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982
Mossèn Tronxo. Barcelona: Club Editor, 1989
Tronxo, m'hi torno. Barcelona: Club Editor, 1994
Santa Maria, pa cada dia. Barcelona: Planeta, 1996
L'illa del Guacamai. Barcelona: Dèria, 2006
Pluja neta, bassals bruts. El Papiol: Efadós, 2013
Prosa de no ficció[modifica]
Mil anys i més d'un dia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
Més d'un dia de mil anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1989
Mn. Ballarín: retrat d'una vida (amb Maria Teresa Pous Mas). Barcelona: Columna Edicions, 1993
Terra Santa i torna a Gósol. Barcelona: Planeta, 1997[4]
Catalunya, terra de mar menuda. Barcelona: Planeta, 1998[4]
Poblet: monjos. Poblet, 2002[4]
L'Església amb cabres i tot : signes dels temps. Barcelona: Columna, 2004[4]
La Flor de l'esperança. Berga: L'Albí, 2009[4]
Carta de Nadal: sense més mots. Abadia de Montserrat, 2012
Prosa no de ficció (periodisme literari)[modifica]
Pregària al vent. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978[4]
Torrent avall. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982
Vent sense paraules. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1982[4]
De Nadal a Reis. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1984
Vigília de Nadal. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987
Gent i ninots. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1990
Pauses (3 vol.). Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 1992 - 1995
Nadals i nadales. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995
Un any i un altre : fins als vuitanta, que Déu n'hi do. Barcelona: Planeta, 2000[4]
Els Pastorets de Gósol. Amb les cançons de l'àvia Teresa [text i dibuixos de Josep M. Ballarín]. Barcelona: Dèria, 2006.
Altres[4][modifica]
Quaderns autobiogràfics : Santa Teresina de Lisieux. Barcelona: Edicions 62, 1964
Sant Benet, mil cinc-cents anys. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980
Sant Francesc, vuit-cents anys. Barcelona: Comissió VIII Centenari Any Franciscà, 1982
El Loiola i els seus. Barcelona: Columna, 1991
La mainada del bon Déu: xerrada amb savis menuts. Barcelona: Columna, 2001
Altres (assaig no literari)[modifica]
Paràbola dels retorns. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1980[4]
"Logos", teologia i teòlegs. Barcelona: Institut de Teologia, 1989
Barcelona. Barcelona: Columna, 1992
Camins i silenci: de Queralt estant. Berga: L'Albí, 1995
El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària.
El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de novel·la amb l'obra Santa Maria, pa cada dia. [4]
El 2004 li fou concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.
↑ Morales, Aida. «Mor mossèn Ballarín als 96 anys». Nació Digital. [Consulta: 18 març 2016].
↑ Rafart, Benigne «Dietari». Erol, L': revista cultural del Berguedà, 0, 128, 2016, pàg. 66–68. ISSN: 2385-3492.
↑ Nopca, Jordi. «Mor Josep Maria Ballarín, autor de 'Mossèn Tronxo', als 96 anys». Diari Ara. [Consulta: 18 març 2016].
↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 «Josep Maria Ballarín i Monset». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Mossèn Ballarín tancarà la llista de Junts per Sí a Lleida». Ara.cat, 08-08-2015.
↑ «Pendents de la salut de mossèn Ballarín» (en català). CatalunyaReligió.cat, 13-03-2016. [Consulta: 13 març 2016].
↑ Ballarin, Josep Maria «Pensament del dia». El Matí Digital, 07-03-2016 [Consulta: 18 març 2016].
↑ «Mor mossèn Ballarín, el rector de Catalunya». CatalunyaReligió.cat. [Consulta: 18 març 2016].
«Josep Maria Ballarín i Monset». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
IMDB (anglès)
"El convidat" amb Mossèn Ballarín
"L'adéu a mossèn Ballarín" Benigne Rafart
CANTIC: a10454937
BNE: XX857290
BNF: cb12877414r
GND: 119228254
LCCN: n79095538
VIAF: 82594923
ISNI: 0000 0000 8160 2900
SUDOC: 069270384
DLC: 7057
GEC: 0007057
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Ballarín_i_Monset&oldid=24195631»
Preveres barcelonins
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 jul 2020 a les 09:23. | 0.616137 | curate | {"ca": 0.8171218655166906, "fr": 0.012298354895384124, "es": 0.047436511739338764, "en": 0.043283820475962305, "it": 0.009902571474205398, "eu": 0.005430442421338445, "uz": 0.0004791566842357451, "mk": 0.0004791566842357451, "jv": 0.002236064526433477, "hu": 0.0036735345791407124, "eo": 0.0004791566842357451, "pt": 0.004472129052866954, "de": 0.01581217057977959, "cs": 0.003513815684395464, "nl": 0.002555502315923974, "uu": 0.0004791566842357451, "ru": 0.027950806580418465, "tr": 0.002395783421178726} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Ballar%C3%ADn_i_Monset |
macocu_ca_20230731_3_603847 | Com a poeta ha publicat Poema de Calipso (1995), La reconstrucció de l’aristocràcia (1999), La revolució silenciosa (2001), pel qual obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, i Les genives cremades (2004), Premi Ciutat de Palma. L’any 2003 fou guardonat amb el premi Josep Pla de narrativa per la novel·la l’Últim Evangeli. Com a jurista és autor de tres llibres i de desenes d’articles científics. L’any 2004 publicà el seu assaig La independència i la realitat, que ha esdevingut el text de referència del nou sobiranisme a Catalunya. Ha publicat, juntament amb Sebastià Alzamora i Manuel Forcano, Dogmàtica imparable, on adverteixen que “un món ha d’acabar perquè n’esdevingui un altre”. | 0.824687 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_230794 | Concert de Nadal a l’Auditori Juan Varea de Borriana - Fundacio General - FGUV
Estàs a: Inici > Arxiu de notícies > Concert de Nadal a l’Auditori Juan Varea de Borriana
Concert de Nadal a l’Auditori Juan Varea de Borriana
L’Orfeó Universitari de València, sota la direcció de Francesc Valldecabres, ofereix el primer espectacle dins del marc dels Concerts de Nadal 2012, organitzats per la Universitat de València i el Patronat d’Activitats Musicals de la seua Fundació General, amb el patrocini del Santan.jpg
L'Orfeó Universitari de València, sota la direcció de Francesc Valldecabres, ofereix el primer espectacle dins del marc dels Concerts de Nadal 2012, organitzats per la Universitat de València i el Patronat d'Activitats Musicals de la seua Fundació General, amb el patrocini del Santan.
El concert començarà a les 22:30 hores, a l'Auditori Juan Varea de Borriana. L'entrada és gratuïta i l'aforament limitat a la capacitat de la sala. | 0.792712 | curate | {"es": 0.08315565031982942, "ca": 0.8614072494669509, "de": 0.05543710021321962} | http://www.fundacio.es/noticies.asp?noticia=2308 |
crawling-populars_ca_20200525_28_27268 | Consorci per a la Normalització Lingüística
RSS
Karma
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
RSS dels comentaris
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
C/ Carabassa, 15 08002 Barcelona
Tel. 934127224 Fax 933428075
[email protected]
De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dimarts també de 16 a 20 h | 0.55765 | curate | {"ca": 0.8709055876685935, "fr": 0.005780346820809248, "en": 0.017341040462427744, "es": 0.06165703275529865, "sk": 0.04431599229287091} | : /ciutatvella/2018/04/03/literatura-i-roses-a-ciutat-vella/karma-2/ |
mc4_ca_20230418_12_58250 | FC Groningen 0 - Ajax 2
Als Països Baixos ja ha començat el campionat de Lliga neerlandés 2009/2010, l'Eredivisie.
Per a l'Ajax ha començat molt bé ja que l'equip d'Amsterdam ha guanyat per 0 gols a 2 el Groningen a l'estadi Euroborg.
Malgrat ser el primer partit de la temporada, l'Ajax ha demostrat estar totalment en forma ja que ha dominat el partit des del començament.
Oleguer no ha estat convocat per a aquest primer partit de la temporada, malgrat açò, esperem que continue en la línia de la temporada anterior en la qual el de Sabadell era titular gairebé sempre.
Publicat per alba f. a 17:19 6 comentaris:
Sparta 4 - Ajax 0
Un empat i una derrota de l'Ajax als dos últims partits jugats.
El primer, davant el campió, l'AZ Alkmaar on el resultat final fou d'empat a 1.
En aquest partit Oleguer va haver de ser substituït per un colp al genoll, del qual es recuperà sense problemes.
El segon partit acabà amb derrota per 4 gols a 0 i Oleguer expulsat al minut 76 per una falta comesa sobre Duplan.
Malgrat aquests resultats, l'Ajax manté la 3a posició a l'Eredivisie, lloc que li permet disputar la lligueta de classificació per a la Champions League de la temporada vinent.
El proper partit, serà diumenge vinent davant el Twente.
Publicat per alba f. a 20:58 3 comentaris:
Publicat per alba f. a 22:47 1 comentari:
Espectacular golejada de l'Ajax davant el Willem II a l'Amsterdam Arena.
Fins a 7 gols en una vesprada memorable en què els jugadors ajacied han fet el seu millor joc per deixar aquest marcador.
Hat trick de Luis Suarez i altres tants gols de la resta de jugadors de l'equip d'Amsterdam.
Oleguer ha jugat els 90 minuts fent també una gran treball a la rereguarda neerlandesa.
L'Eredivisie arriba a la seua fi i la setmana vinent es diputa una de les últimes jornades ja. L'Ajax jugarà a Eindhoven davant el PSV.
Publicat per alba f. a 22:19 1 comentari:
Roda 1 - Ajax 2
Nova victòria de l'Ajax a domicili, aquesta vegada davant el Roda.
El primer gol, obra de Luis Suarez, ha estat un dels gols més matiners de l'Eredivisie, al minut 2 ja havia batut la porta rival.
3 punts que volen direcció Amsterdam i que deixen l'equip de Marco van Basten amb 61 punts, a 1 del Twente, 2n classificat.
Oleguer ha fet un partit molt complet durant els 90 minuts, demostrant que el lloc de titular se l'ha guanyat amb el seu esforç.
Ara ja sense 'virus FIFA', el proper partit serà diumenge 12 a casa davant el Willem II.
foto: http://www.ajax.nl/
Publicat per alba f. a 16:32 4 comentaris: | 0.797777 | curate | {"nl": 0.01940962393853619, "ca": 0.9676506267691064, "fr": 0.006874241811564901, "it": 0.00606550748079256} | http://oleguerpresas.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_9_8422 | Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada | Ral·lis | L'Esportiu de Catalunya
Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada + Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada E-mail
25 octubre 2018 22.26 h
Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada
Les proves matinals a Salou jordi biel
Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada Ogier comença manant al ral·li Catalunya Costa Daurada E-mail
El 54è ral·li RACC Catalunya Costa Daurada ha arrencat avui a Montjuïc i Sébastien Ogier ha estat el més ràpid en el tram de 3,2 quilòmetres a l’Avinguda Maria Cristina, que s’ha omplert amb milers d’aficionats. El francès li ha tret 3”7 a Thierry Neuville i 4”2 a Ött Tänak, amb la quarta posició per al noruec Andreas Mikkelsen. Qui ha tingut una jornada més complicada ha estat Neuville, que ha bolcat en el tram de proves al matí a Salou. | 0.751014 | curate | {"ca": 0.9495450785773366, "es": 0.01902398676592225, "en": 0.03143093465674111} | https://www.lesportiudecatalunya.cat/motor/article/1491700-ogier-comenca-manant-al-ral-li-catalunya-costa-daurada.html?vermobil=1 |
mc4_ca_20230418_14_401828 | Inici » Recursos Documentals » conreu » En suport físic » Receptaris » Salut, alimentació i gastronomía » Carnaval » Dolç » Cerca Recursos Documentals | 0.680622 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B1%5D=field_format_rec_doc%3A2&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A452&f%5B3%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A6&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A469&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2380 |
crawling-populars_ca_20200525_30_333004 | El curt d’animació d’avui va de gossos. Gossos que canvien de color, desapareixen, viuen situacions surrealistes.. Per què es multipliquen i es divideixen? Només els gossos s’ho prenen amb normalitat.
Socpetit.cat som el portal de referència per a Pares i Mares; des de l'any 2005 t'oferim un portal pels nens amb agenda, jocs, dibuixos, fòrum pels pares. Si busques, esperes o en tens, aquí trobaràs el fòrum de pares i mares més participatiu de tota la xarxa.
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692
© 2005-19 Socpetit.CAT Grup de comunicació: Creacions.com Cermeño 7, 3-R 08003 Barcelona T. 93 114 96 32 - 657 688 692 | 0.640784 | curate | {"ca": 1.0} | : /gossos-surrealistes/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_15027 | Amb la tardor poden aparéixer noves necessitats visuals, a Òptica Agustí hem preparat les millors promocions en ulleres graduades i lents de contacte pels ùltims mesos de l'any.
Amb l’arribada de la tardor t’has adonat que ja no hi veus tan bé amb les teves ulleres progressives? Doncs ara es moment de renovar-les. A Òptica Agustí t’hem seleccionat una amplia gama de muntures de primeres marques, per tots els gustos: d'acetat, metàl·liques o ranurades.
PROGRESSIUS ORGÀNICS ANTIREFLEXANTS 249 €
Potser t’agradaria fer-te unes ulleres graduades de recanvi o simplement renovar-les? Aprofita la nostra promoció, i emporta’t unes ulleres resistents, lleugeres i sobretot amb unes lents de bona qualitat òptica a un preu molt interessant.
ULLERA AMB VIDRES ORGÀNICS ANTIREFLEXANTS 95.00 €
Estàs cansat de portar ulleres tot el dia i t’agradaria combinar-les amb unes lents de contacte? Ara ja no tens excusa per no provar-les. Gaudeix de la llibertat i la comoditat de portar unes lents de contacte mensuals. | 0.75034 | curate | {"ca": 0.8746238716148446, "es": 0.035105315947843524, "en": 0.09027081243731194} | https://www.opticaagusti.com/ca/bloc/arriba-la-tardor-posa-li-color-amb-optica-agusti/ |
cawac_ca_20200528_11_186577 | El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz és president de Know-How-Advicers SL, una consultoria privada del sector de la salut que dirigeix els seus serveis “a les administracions...
La societat editora va començar a trontollar a principis de 2012, quan els treballadors van veure com s’endarrerien els cobraments de les nòmines. Després, van començar els primers acomiadaments i una progressiva degradació de les condicions laborals. Segons relaten els periodistes afectats, la situació era cada dia més pèssima per la nul·la capacitat de...
El jutjat penal 28 de Barcelona ha imputat a tres joves i els ha citat a la vista oral de demà sota l'acusació d'haver mogut diversos contenidors i haver-ne danyat un d'ells durant els piquets de la...
Última hora
17/01 · 18:48
Manifestació dret al propi cos
L'Assemblea de dones feministes de Gràcia, convoca una manifestació dissabte 18 a les 12h del migdia a la Plaça de la Virreina. Amb el lema "avortem la contrareforma" inicien així una campanya per l'avortament lliure i gratuït que compta amb el suport de vint-i-cinc col·lectius del barri.
16/01 · 20:27
35 oficines de Bankia ocupades
La PAH ha ocupat 35 oficines del banc a Catalunya per aconseguir un nou protocol de negociació bilateral, després de l'"incompliment sistemàtic" dels acords presos per Bankia fa dos mesos. Segons la PAH, l'entitat no ha signat cap condonació per escrit durant el 2013 i tampoc ha complert pel que fa a lloguers socials i dacions en pagament.
16/01 · 18:00
Ocupat un segon CAP a Mataró
Prop de 300 persones van ocupar dimecres 15 de gener el mataroní CAP de Gatassa. L'acció se suma a la tancada al CAP de Rocafonda, que ja fa una setmana que dura. Veïnes denuncien l'acomiadament del servei de mediació intercultural i que ja fa tres anys que demanen una pediatra.
13/01 · 20:08
Fi del toc de queda a Hamburg
La policia d'Hamburg anuncia la fi del toc de queda i de la zona de perill després de 9 dies d'implementació. La repressió i les identificacions arbitràries i els controls han sigut diaris així com les mostres de rebuig i els actes i manifestacions espontànies de desobediència ciutadana i dels moviments socials.
11/01 · 18:14
Concentració al CIE Zona Franca
700 persones es concentren a les portes del CIE de Zona Franca sota el lema "Les migrants no som mercaderia d'usar i tirar, els CIEs tancament ja". Els i les manifestants porten cartells de les 4 víctimes mortals que hi ha hagut fins al moment i també torxes. Hi ha un dispositiu de 10 furgons policials.
11/01 · 18:02
Repinten mural a Vic
Una trentena d'activistes repinten aquesta tarda a Vic el mural de la CUP per la despenalització de l'avortament que l'Ajuntament va fer esborrar després que Josep Anglada (PxC) ho demanés en un ple. L'Ajuntament el va esborrar dijous adduint que era propaganda política.
Habitatge: dret o privilegi? - La lluita en defensa del drets fonamentals
Adreça
Seu de la FAVB. Carrer Obradors, 6-10 baixos. Ciutat Vella. Barcelona
Descripció
A la segona edició dels “Diàlegs antiracistes” volem debatre sobre l’accés a la vivenda, un dret recollit a la Constitució Espanyola que lluny de ser protegit, s’ha convertit en un negoci amb molt rèdit per unes poques persones i amb greus conseqüències per la població en general. Hi ha conceptes familiars per tothom: especulació, bombolla immobiliària, hipoteques abusives, desnonaments... … Però també volem destacar que encara es dóna discriminació en l’accés a l’habitatge, fet que dificulta encara més la situació per a les persones d’origent immigrant.
Persones expertes en el tema i membres de diferents entitas de referència, com la PAH, l’Observatori DESC, la FAVB i SOS Racisme, ens ajudaran a descubrir com s’ha arribat a aquesta situació, què està fent la societat per pal•liar-ho i què podem fer per canviar aquest sistema injust.
Trenquem amb les visions etnocentristes, en les que el personatge masculí i blanc és el bó i salvador, i la cultura es mesura pel barem occidental. Volem que les històries siguin explicades en primera persona per conèixe'ns i construir un punt de vista diferent de la realitat que ens envolta.
Des del 6 de novembre i fins el 4 de desembre, cada dimecres a les 20.30h, ens endinsarem a una cultura o un país diferent a través del seu cinema.
Hostal Fugarolas Espai d’Art és un projecte ideat i impulsat per Excèntrica , associació sense afany de lucre dedicada a impulsar l’art i els artistes de Sant Hilari i les Guilleries. Aquest espai vol ser una iniciativa que promogui l’art, la cultura i la vida social a Sant Hilari i el seu entorn.
De les activitats que hem començat a fer per tal de donar una empenta a l’hostal és la festa del Tornemi. El tornemi és el nom típic que els hilariencs anomenem del pastisset de pasta de brioix amb crema i ensucrat, el xuxo de crema. Durant la festa, tots els artistes treballen un mateix tema i les obres s’exposen a l’hostal. A més a més es fan alguns cursos, concerts, performance, instal•lacions, dinars populars, mercat d’art, subhasta d’art, etc.
El Casal l'Escletxa Fosca de Sant Martí Sarroca organitza el propeer divendres dia 6 de desembre, una Recollida solidària d'aliments i joguines. Tot el que es recapti anirà destinat a la PAH de l'Alt Penedès, que ja ha confirmat la seva presència al llarg del matí.
Dimarts 10 i 17 de desembre l’assemblea veïnal convocada per la Ribera Digna i Obrim Vies, faran assemblees informatives sobre el projecte “solars buits solars sense vida”. Aquest projecte iniciat per l’assemblea de veïns i veïnes en defensa del medi ambient (Obrim Vies) vol obrir el debat al carrer sobre els problemes que suposen mantenir espais tancats com el solar de Valentine i el solar de l’Intorsa en el cas del barri de La Ribera, i reivindica l’obertura dels solars de la Valentine i l’Intorsa com a solució a l’encaixonament que pateix el barri de la Ribera. Tant el (avui) dia 10 i el pròxim dimarts 17 de desembre es faran assemblees per continuar acostant al veïnat de Montcada i Reixac aquestes propostes que es recullen al projecte “solars buits solars sense vida”, l’horari previst de les assemblees és de 17:30h a 20h dins del Centre Cívic de La Ribera.
També pel dissabte 21 de desembre, l’assemblea veïnal convocada per la Ribera Digna i Obrim Vies convoquen un acte al matí al barri de La Ribera, amb diferents actes al carrer.
L'Anàlisi Crítica del Discurs (ACD) és una postura de recerca que s'interessa especialment a dilucidar la manera en que l'abús de poder, la desigualtat i la injustícia social es reprodueixen a través de les pràctiques discursives, en contextos polítics, educatius, periodístics, legals, publicitaris, entre uns altres.
El ACD s'exerceix des d'un punt de vista multidisciplinari, abasta les Ciències del Llenguatge, les Ciències Socials i les Humanitats. Com a eina social i política, el ACD és fonamental per construir un coneixement i un discurs de resistència que estigui a favor dels sectors socials exclosos, marginats, explotats o discriminats.
En aquest any, des de l'estiu passat, comencem a realitzar un Taller d'Anàlisi Crítica del Discurs. Des de la primera edició del Taller es va comptar amb una àmplia participació de persones de diverses professions o que participen en diferents projectes socials o polítics de caràcter crític. Per acabar l'any, convoquem a un Quart Taller del ACD, amb l'afany de seguir impulsant l'anàlisi crítica, una pràctica essencial per construir una societat més democràtica i més justa.
Objectius
L'objectiu del Taller és descriure les principals eines teòriques i analítiques que se sol emprar en el ACD. Així mateix, s'examina alguns textos per exemplificar algunes de les formes en les quals es realitza l'anàlisi discursiva en el ACD.
Al final de les sessions que componen el Taller el propòsit és que els assistents coneguin en què consisteix l'Anàlisi Crítica del Discurs, quin és la seva rellevància a nivell acadèmic, social i polític, i quins són algunes de les formes en les quals s'aplica el ACD.
El Taller també té la intenció de formar un grup de treball per a la realització d'un projecte d'anàlisi crítica del discurs, amb un tema que sorgeixi de les persones interessades en aquest projecte.
Dirigit a
El Taller està dirigit principalment a estudiants o investigadors que directa o indirectament treballen amb el discurs. El Taller és útil sobretot per a estudiants de Grau, Màster o Doctorat, que estan realitzant la seva tesi o algun tipus d'estudi relacionat amb el discurs. No obstant això, el Taller també està confeccionat per al públic en general, que estigui interessat és conèixer en què consisteix l'Anàlisi Crítica del Discurs.
Material
A les persones interessades en el Taller se'ls farà arribar via correu electrònic un conjunt de lectures que s'emprarà durant la sessions de treball.
Sessions i contingut
Primera Sessió
Què és l'anàlisi crítica del discurs? Quins són els seus objectius? Quins són els seus abastos i els seus límits? Exploració d'alguns conceptes clau en el ACD: ideologia, poder, contrapoder, discurs i societat.
Segona Sessió
Com fer l'anàlisi crítica del discurs? Per on començar? Quines estructures del discurs són rellevants? Quina metodologia emprar? Per a aquesta sessió es proposa l'anàlisi de la representació d'actors socials: com són nomenats els actors en un discurs, quines accions se'ls adjudica, quins esquemes, prejudicis o estereotips es manegen en el text? En la sessió s'examina diverses mostres textuals aportades per l'encarregat del Taller.
Tercera sessió
En aquesta sessió, els assistents del Taller exposen i analitzen una mostra textual, proposta per ells mateixos, i expliquen com es representa als actors socials en aquesta mostra discursiva.
Taller a càrrec de
César Rojo. Finalitza el doctorat en Comunicació Lingüística i Mediació Multilingüe a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Investiga la representació de moviments socials en la premsa des de la perspectiva de l'Anàlisi Crítica del Discurs. Ha cursat la Llicenciatura en la Llengua i Literatura Hispàniques a la Universitat Veracruzana (Mèxic) i el Màster en Lingüística i Aplicacions Tecnològiques en la UPF. S'exerceix com a periodista i productor de ràdio; així mateix ha estudiat Història de les religions, paleografia (transcripció de textos jurídics novohispanos), i col•labora amb diverses organitzacions socials.
Calendari de les sessions
Dimarts 10 de desembre de 18:00 a 19:30 Dijous 12 de desembre de 19:00 a 20:30 Divendres 13 de desembre de 19:00 a 20:30
Intervindrà: Felipe Moreno. Querellant i representant de la Xarxa Catalana i Balear de suport a la Querella argentina contra els crims del franquisme. Ha declarat a Buenos Aires recentment davant de la jutgessa que porta la causa oberta contra els crims de lesa humanitat comesos per la dictadura franquista.
15h- Xerrada / Taula Rodona, "El feixisme als carrers" amb: - Pablo (membre de la CUP i de la Plataforma Antifeixista de Sabadell). - David Bou (membre de "La Directa" i expert en Grècia). - Anna Lara (membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca). - Júlia (membre de l'Associació de Veïns i Veïnes de Torreguitart i de la PAS). - Regina (membre de la plataforma (Clot sense Nazis").
Us presentem les Jornades Culturals d’Esport i Anarquisme que realitzarem conjuntamnet amb lxs companyxs d’Atletes Vegetarians sense Límits a la ciutat de Badalona els propers dies 14 i 15 de Desembre!
Us presentem les Jornades Culturals d’Esport i Anarquisme que realitzarem conjuntamnet amb lxs companyxs d’Atletes Vegetarians sense Límits a la ciutat de Badalona els propers dies 14 i 15 de Desembre!
Durant tot el mes de desembre projectarem un nou cicle de cinefòrum sobre muntatges i repressió, cada diumenge a les 19.00. Hi haurà mantetes i infusions per escalfar-nos.
Diumenge 15D 19.00h: En el nombre del Padre Jim Sheridan: 1993, 135′ Confessió forçada d’un home acusat d’un atemptat de l’IRA que mai va cometre. Un advocat britànic l’ajudarà a combatre per la seva llibertat.
Contaminació i nou pla de qualitat de l'aire a Catalunya: problemes i solucions des de la societat civil.
Adreça
seu de la UGT de la Rambla Santa Mònica, 10 (Sala de les Columnes).
Descripció
La Confederació d`Associacions de Veïns de Catalunya, CCOO, UGT, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic i Ecologistes en Acció de Catalunya hem realitzat una valoració inicial del nou pla per a la millora de la qualitat de l'aire que ha presentat la Generalitat.
A la nota de premsa conjunta que vàrem difondre a començament de mes, aquestes entitats ja anunciàvem que la proposta del Govern no respon a un dels problemes greus de salut pública que pateix Catalunya. Al mateix comunicat ens comprometíem a organitzar una jornada tècnica sobre aquesta qüestió que serà realitzada el proper 17 de desembre de 10 a 14 hores.
L’acte estarà organitzat en dues taules de debat. La primera serà més expositiva, i es centrarà en la situació de la qualitat de l’aire en l’actualitat i els problemes per a la salut que se’n deriven des del punt de vista científic. La segona serà més valorativa. Partirà d’una introducció sobre les mesures incloses a la proposta que està tramitant la Generalitat, i també es presentaran valoracions per part de representants de la societat. Així mateix, es presentaran alternatives que estan en marxa a altres Estats de la UE. Ambdues taules comparen amb debats oberts als assistents.
La jornada està adreçada a tota la ciutadania. Els organitzadors convidem de manera específica als representants polítics i de les administracions implicades per tal de contrastar opinions i arribar a conclusions constructives i eficaces.
Amb l’objectiu de promoure la reflexió, el debat i l’activisme a través de la lectura, el Grup de Lectura Activa (GLA) vol obrir la biblioteca als moviments socials perquè, guiats per la seva experiència, puguem compartir coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. D’aquesta manera, la biblioteca serà un espai de participació i convivència, un lloc per al desenvolupament personal i la formació compartida entre les persones. Partim del funcionament dels clubs de lectura que funcionen a les biblioteques: un grup de persones ens trobarem un cop al mes per comentar un llibre llegit prèviament. En el GLA els moviments socials conduiran les sessions del grup de lectura. Cada col·lectiu ha proposat un document per comentar, relacionat i representatiu de la tasca que desenvolupa. Aquest document, que pot ser un text (llibre, article de revista, post d’un bloc...) o un document audiovisual (DVD documental), es posarà en comú entre els participants del grup de lectura un dia concret.
Sanitat: pública i universal? - La lluita contra les retallades de drets
Adreça
Seu de la FCONG. Carrer de les Tàpies, 1-3. El Raval. Barcelona
Descripció
La darrera edició dels “Diàlegs antiracistes” del 2013 la volem dedicar a analitzar la situació de la sanitat un any després de l’entrada en vigor del Reial Decret Llei 16/2012, que trencà el caràcter gairebé-universal del sistema sanitari estatal, afectant principalment a les persones immigrades en situació irregular. També volem analitzar les conseqüències de l’aplicació de la instrucció catalana 10/2012, que es va dictar en principi per pal•liar els efectes de la llei estatal, però que aplica un sistema d’accés gradual al sistema sanitaria gradual que torna a deixar fora de l’accés a l’atenció sanitària a algunes persones, entre ells dones embarassades i menors.
De la mà de persones expertes de diferents àmbits relacionats amb la salut, volem analitzar quines són les motivacions reals d’aquest canvi de paradigma, quines repercussions té per la ciutadania i què s’està fent i què podem fer per donar resposta a les conseqüències d’aquestes normatives.
El Nadal, a les teves mans. Jornada de Reflexió sobre Infància i Joguines
Adreça
Espai Germanetes, C/Viladomat amb Consell de Cent
Descripció
Arriba el Nadal i volem gaudir de les Festes sense la necessitat d’educar els infants en els patrons del consumisme compulsiu i el materialisme. La paraula clau no hauria de ser comprar, sinó el nostre desig de fer un regal. És per això que des de l'Esquerra de l'Eixample hem organitzat ‘El Nadal, a les teves mans. Jornada de Reflexió sobre Infància i Joguines’.
El dissabte 21 de 10 a 14 hores us convidem a grans i petits a conèixer l'Espai Germanetes i a participar en un Mercat d’Intercanvi de joguines per enfortir els vincles solidaris i de cooperació del nostre barri. A més, començarem la jornada amb una xocolatada i música infantil, i seguirem amb diverses activitats:
- Construcció col·lectiva de la ‘Germaqueta’. Vine a resoldre el trencaclosques del barri amb el col·lectiu Raons Públiques. Un projecte desenvolupat en el marc de ID Barri DISPOSITIUS POST.
- Taller d’estampació de postals. Deixa volar la teva imaginació, te n'adonaràs que no cal massa per passar-ho bé i poder fer un regal.
- Xerrada informativa: ‘Que no juguin amb tu: consum responsable per al bon desenvolupament infantil’, a càrrec de la Lorena B.V, psicòloga infantil
- Conta Contes pedagògics amb Lola l’encantadora de contes
Participa! Porta articles dels quals ja no facis ús, però que poden ser regals per a les altres persones, en especial, per als infants (de 0 a 12 anys), per poder-los intercanviar. Ah! I tampoc t’oblidis de les ganes de passar-ho bé!
T’hi esperem! Dissabte 21 a partir de les 10 hores a l’Espai Germanetes (Entrada al Carrer Viladomat amb Consell de Cent).
Esdeveniment
Mercat Somiatruites
Adreça
Plana de l'Om, Manresa
Descripció
L'Associació Somiatruites organitzem un nou mercat d'Art i Artesania el dia 21 i 22 de Desembre. Amb la nostra associació pretenem reactivar les places per a potenciar la creació i l'originalitat, per a què les persones amb inquietuds artístiques puguin donar a conèixer les seves creacions en un ambient cultural, proper i quotidià. Les nostres creacions són úniques, artístiques, amb ànima i artesanals.
Jornada contra l'encaixonament del barri de La Ribera, “solars buits solars sense vida”.
Adreça
Plaça de La Ribera, La Ribera. Montcada i Reixac.
Descripció
TIREM LES BARRERES, FEM JUSTÍCIA, DIGNIFIQUEM EL BARRI...
dissabte 21 de desembre, l’assemblea veïnal convocada per la Ribera Digna i Obrim Vies convoquem un acte al matí al barri de La Ribera on s’instal•larà una carpa per recollir signatures i xerrar amb els veïns i veïnes del projecte “solars buits solars sense vida”.
programa d’activitats.
11h. Obrim Carpa i Xocolatada.
11:30h. Música i Performance.
12:30h. Assemblea Veïnal.
El projecte “solars buits solars sense vida” iniciat per l’assemblea de veïns i veïnes en defensa del medi ambient (#ObrimVies) vol obrir el debat al carrer sobre els problemes que suposen mantenir espais tancats com el solar de Valentine i el solar de l’Intorsa en el cas del barri de La Ribera, i reivindica l’obertura dels solars de la Valentine i l’Intorsa com a solució a l’encaixonament que pateix el barri de la Ribera.
Manifest contra “l’encaixonament” del barri de La Ribera.
La Ribera som un barri viu amb ganes de dignificar el nostre espai, que des dels seus inicis ha patit un aïllament sistemàtic degut a un urbanisme dedicat en el benefici industrial privat i no en el interès de les persones que vàrem acabant vivint.
En l’actualitat res ha canviat, continuem essent un barri presó, envoltats per les vies del tren, la llera del riu i unes tanques d’alumini que substitueixen les antigues parets de la Valentine. Barreres que ens segueixen perpetuant a un aïllament i marginalitat normalitzada en les nostres vides.
Ara la gran barrera que ens separa amb la resta del poble és el solar tancat de l’antiga fàbrica Valentine. Unes tanques provisionals que s’estan perpetuant en el barri i que estan generant problemes quotidians més enllà d’incomunicar el barri. Com podem veure el solar abandonat s’està convertint en una abocador, on cada cop hi ha més porqueria i objectes robats llançats des de l’exterior. D’altra banda, serveix d’aixopluc de rates i infeccions. A més de significar un focus de perill per les persones que salten puntualment.
En el solar actualment abandonat s’havia de fer el nou institut, una zona verda, un fet que possibilitaria la recuperació de la façana del riu Besòs, i s'havia de crear una nova gran zona verda constituïda per l’espai central interior situat a l’eix del carrer Conca. L’edificabilitat total estava prevista en 48.212 m2 de sostre, amb un mínim del 10% per a activitat comercial, i, per tant, 43.391 m2 de sostre residencial, cosa que equival a 482 habitatges. Un 30% haurien de ser de protecció oficial: un 20% (96) de règim general i un 10% (48) a preu concertat. El pla preveia també un espai de 8.950 m2 per aparcament soterrat.
Des de la crisi del sistema tot s’ha paralitzat i des de les institucions que veuen la Ribera com un focus de problemes, la seva única resposta passa per enviar de tant en tant a la policia. En canvi no ens donen solucions a una cosa tan senzilla com netejar i obrir el solar, és a dir, dignificar i comunicar el nostre barri amb la resta del municipi.
Davant d’aquesta situació denigrant i d’abandonament del barri en general, s’està generant un moviment veïnal per aconseguir uns mínims en relació al solar i obrir possibilitats en la millora del nostre entorn. Dins d’aquests mínims per començar exigim:
1.-Que l’empresa responsable del solar netegi i tregui les balles. 2.-Que l'ajuntament assumeixi la seva responsabilitat i prengui les mesures necessàries de la manera més ràpida possible per dotar d'usos socials els solars.
3.-Que s’escolti A les demandes dels veïns/es de la Ribera, sobre el que volem que es faci amb el solar abandonat.
Així que estigueu atents/es a les convocatòries d’assemblees on es decidirà quines accions emprendre per recuperar el solar pel barri. També animem a participar a l’altra part de la Montcada afectada, ja que és un interès de tot el poble.
Dissabte 21 ens trobem totes a les 18h al Forat de la Vergonya, un cop més, per mostrar la nostra solidaritat.
El passat 13 de novembre van ser detingudes a Barcelona per la policia nacional, 5 companyes anarquistes sota la incomunicació de la llei antiterrorista. Aquestes detencions formen part d'una persecució policial i mediàtica al moviment anarquista contra el qual consideren que, davant el context actual, cal dirigir la repressió de manera exemplar.
Dissabte 21 vine a mostrar tota la solidaritat amb les detingudes, els perseguits, els empresonats, les represaliades arreu del món.
L'Associació Somiatruites organitzem un nou mercat d'Art i Artesania el dia 21 i 22 de Desembre. Amb la nostra associació pretenem reactivar les places per a potenciar la creació i l'originalitat, per a què les persones amb inquietuds artístiques puguin donar a conèixer les seves creacions en un ambient cultural, proper i quotidià. Les nostres creacions són úniques, artístiques, amb ànima i artesanals.
Amb motiu dels 10 anys de la desaparició de Juan José Moreno Cuenca, conegut popularment com "El Vaquilla", el proper Diumenge 22 de Desembre organitzarem un homenatge punk a la cultura quinqui, als barris marginals i a tota una generació de delinqüents sense més llei que la pròpia.
Com cada any, l'associació de joves ''Pinyol Vermell'' organitza un acte al poble de Sa Pobla en marc de la Diada de Mallorca. Aquest 2013 la Diada, que a Sa Pobla es celebrarà el 27 de desembre, ve carregada d'activitats! | 0.738178 | curate | {"ca": 0.977961432506887, "pt": 0.006456611570247934, "fr": 0.00525137741046832, "es": 0.007963154269972452, "en": 0.0018078512396694215, "de": 0.00038739669421487604, "uz": 0.0001721763085399449} | http://directa.cat/tag/patronal?page=3&mini=calendar%2F2013-12 |
macocu_ca_20230731_7_53118 | EL CONCURS
Benvolguts concursants, El mes passat heu arrasat (molt bé aquest “nen” que tots porteu dins). Donades les circumstancies aquest mes ens veiem “obligats” a complicar-vos-ho una mica.. Us recordo de nou l’adreça a la que cal enviar les respostes: [email protected] (un punt per resposta endevinada! ).
Aquest mes es tracta d’endevinar una sèrie televisa,
La sèrie:
La sèrie d'aquest mes, americana per més dades, es va iniciar al segle XX i va acabar al segle XXI
Va tenir una durada d'11 temporades
El personatge principal de la sèrie apareixia en una sèrie anterior de gran èxit
La sèrie escenifica les urbanites aventures i desventures de 2 metges, el seu pare, un gos de mirada fixa i una minyona anglesa amb poders sobrenaturals
Resposta del “De què es tracta?” del mes d'agost:
2- La composició del mes passat era "El Danubi blau", composada per Johann Strauss fill. | 0.751811 | curate | {"en": 0.011363636363636364, "ca": 0.9863636363636363, "es": 0.0022727272727272726} | |
mc4_ca_20230418_12_27408 | Parròquia Crist Rei - Reus: d’octubre 2011
Diumenge XXX.- El manament d'or
Diumenge 30 del Temps Ordinari. Cicle A.
La Paraula de Déu és sempre viva i actuant. El Senyor cada diumenge ens diu una paraula “nova”, perquè la situació de la vida és sempre canviant. I, encara que de petits sapiguem que hem d’estimar Déu amb tot el cor i amb tota l’ànima, l’Evangeli d’aquest diumenge ens diu: que això no està pendent de fer per un altre temps; sinó que ho hem de fer ara, avui, aquesta setmana i sempre.
El fariseu que li pregunta: quin és el manament més gran de la Llei? Prou que ho sabia. Prou que ho sabem també nosaltres que l’hem d’estimar; ho sabem des de sempre i també sabem que en aquest món mai el podrem estimar del tot i amb tota perfecció. Això sí que és inverificable. Però el que sí és verificable és el manament que li és semblant (de fet, és una mala traducció, en grec vol dir, un manament que li és igual) i aquest és estimar l’altre com a tu mateix. Es el manament d’or. Estimar l’altre com m’estimo a mi mateix. Està aviat dit!
L’amor dels cristians pot arribar a ser tant gran que la vida d’aquell/a que estimo pot tenir tant de valor que la meva pròpia vida, i el seu bé, justament, perquè l’estimo tant, és el bé que desitjo per a mi mateix. Això no és tant estrany i hom pot posar un exemple corprenedor: quina mare no estima més la vida del fill que la seva pròpia? I si li pregunten; qui és que vols que estigui malalt, tu mateixa o el teu fill? La mare respondria sense dubtar-ho: jo mateixa!, mils de vegades abans que veure el meu fill malalt. I si es pot dir de l’amor filial es pot dir de l’amor esponsal, i de l’amor amb què s’estimen els amics.
Però el Senyor és encara més exigent, i al llevant taula del sant sopar, dirà als deixebles: Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat. La mesura de l’amor ja no serà la mesura del “com jo m’estimo”, sinó del “com Ell ens ha estimat”. Es una altra tesitura, molt més alta. Tant en el primer com en el segon cal la gràcia i la caritat sobrenatural, aquella que hem de demanar a Nostre Senyor moltes vegades i cada dia. Es així que quan portem l’amor de Déu dins del cor, Ell que és Bondat Infinita, acollim i sortim a l’encontre de l’altre amb un cor net i compassiu, i l’aprens a mirar i a estimar, tal com Déu l’estima.
Això ho han fet els sants en grau altíssim: penseu per exempre amb el Pare Damià Veuster, que morí entre els leprosos, i que per a confessar-se calia que ho fés del bot, mentre que un altre prevere li donava l’absolució des del vaixell, perquè ni un podia baixar ni l’altre pujar. Enmig hi havia l’estigma de la lepra i la quarentena. Així és com els sants (aquest és només un exemple) han estimat a Déu amb tot el cor i als altres amb l’amor que el Crist els té: més si són pobres, desvalguts, malalts i estrangers.
Podeu veure aquesta película, és subtitulada, però és bellíssima, sobre la vida del Pare Damià. Passareu una estona preciosa.
a 22:04:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Apunt de predicació, Homilíes dominicals, Pel·lícula, Rafael Serra, Vídeo
Ara que comencem un nou curs, és el moment idoni per anar aprofundint en la virtut del silenci.
Saber fer silenci és molt difícil ja que vivim en una societat on hi ha un abús del soroll, de la informació i la comunicació virtual: Internet, que ens comunica amb el món sencer, facebook, twitter, missatges dels mòbils, correus electrònics, etc. Tot plegat, realment, són avenços de les noves tecnologies, molt útils quan en sabem fer un ús adequat i quan no dominen la nostra persona.
Enmig d’aquest garbuix de comunicació, ens fa por el silenci, perquè en el silenci es manifesta allò més íntim de cadascú. El silenci propicia el viatge cap a la interioritat i aquest viatge és el que fa por, el que preocupa, el que ens interroga, ja que significa el descobriment d’un mateix.
Ens és molt difícil pensar que el silenci pugui existir en la nostra vida, ja que significa buidar-nos de tot allò exterior per conèixer-nos, saber qui som, què volem i cap on caminem. Estar en silenci amb un mateix és un bé molt escàs, el silenci ens intranquil·litza. El fet d’anar tan accelerats ens impedeix també aturar-nos per poder reflexionar, i pensar que la vida no és només treballar, guanyar diners, gaudir i anar vivint, hi ha quelcom més important que ha d’omplir la nostra vida. Per això és necessari recuperar el silenci perdut en la nostra societat.
El silenci és també un element fonamental en les relacions d’ajuda a les persones malaltes, que pateixen una greu malaltia i potser la cadira de rodes és el seu únic company de camí. No oblidem que el silenci i el saber escoltar són necessaris per a una bona relació d’ajuda.
Actualment no estem preparats per conviure en silenci i aquest és imprescindible per contemplar el món. El silenci i la contemplació estan íntimament lligats. Si llegim l’Evangeli ens trobem que Jesús, el nostre Mestre i model, es retirava sovint a la muntanya, ell tot sol, lluny del soroll, i restava en silenci i pregava al Pare del Cel. Es
trobava reconfortat i llavors també prenia les grans decisions: El Sermó de la Muntanya, l’elecció dels Dotze, Jesús camina sobre l’aigua, l’acceptació de fer la voluntat del Pare sobretot abans de la seva Passió…
Així doncs, serà bo que ens esforcem en copsar el valor del silenci i dediquem algunes estones cada dia o cada setmana a reconèixer-lo.
(Aquesta reflexió ha estat publicada al darrer número de La Veu de la Parròquia de 16 d'octubre de 2011)
a 22:55:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Fina Prat, Reflexió
El treball és, per sobre de tot, un camí per a créixer,
un camí per esdevenir i realitzar-se com a persones compromeses.
Nosaltres n'hem fet un mètode només per guanyar diners.
Perquè al cim de tot hi hem posat el posseir i,
d'entre les possessions, la més preuada és la dels diners.
Et preguem, Pare, per la Joventut.
Per les persones que tot just acabant els seus estudis,
volen iniciar una nova etapa a les seves vides tot incorporant-se al món laboral.
Què difícil que els hem posat el seu creixement!
I encara els demanem compromís!
Ens han enlluernat tant amb miratges econòmics,
que ara no sabem com sortir-nos-en.
Però sabem ben cert que el teu Fill, Jesús, hauria de ser l'únic espill per nosaltres.
Reflectint-nos en Ell podrem vestir, encara avui, un món millor.
Emmirallant-nos en les seves obres omplirem tothom d’oportunitat de Felicitat.
Predicant com Ell el teu Regne, oferirem esperança.
Et preguem pel treball, pel seu repartiment equitatiu,
per aquells que són explotats, per aquells que són enganyats i,
també, per tots aquells que utilitzen la mateixa crisis que han ajudat a crear com a excusa per afeblir un xic més els altres i acumular més riquesa.
Tant lluny de tu, necessiten que els abrusis el cor amb Amor, Senyor!
(Aquesta reflexió feta pregària ha estat publicada al darrer número de La Veu de la Parròquia de 16 d'octubre de 2011)
a 11:52:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Pregària, Reflexió
Diumenge XIX.- No donem al món allò que el món ja té.
Diumenge 29 del Temps Ordinari. Cicle A.
Es cèlebre la resposta de Jesús als maliciosos que el volien comprometre: Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, el que és de Déu. Es veritat, al Cèsar no li devem res, però a Déu li devem tot. Perquè no hem estat creats a imatge del Cèsar, sinó a la imatge del Déu Vivent, i a més hem estat redimits per la sang preciosa del seu Fill, Jesucrist.
El poder del Cèsar arriba fins on arriba el poder de la seva moneda i, per tant, és finit. Però l’amor de Déu, aquest és el seu poder, és il·limitat i transcendent. El poder del Cèsar, que simbolitza la ciutat mundana, engreixada, la fascinació alienadora del poder econòmic i polític (sempre tan vinculats) ja està ben servit i ben encensat.
Els cristians devem a Déu el do de la fe, de l’esperança i de la caritat. I no podem fer les dues coses, per una banda adorar el Déu Vivent i, per altra, cremar encens als ídols d’aquest món. Així doncs, les nostres comunitats parroquials s’han d’identificar amb la comunitat de Tessalònica, a la qual Pau escriu (2ona lectura) i els diu que no para de donar gràcies a Déu i de pregar per ells, ja que recorda: com la seva fe treballa per propagar-se, la caritat no es cansa de fer el bé, i l’esperança en Jesucrist aguanta, malgrat les adversitats.
En resum, no cal que anem a servir al Cèsar que prou que té, servim també a Déu. I, per tant, hem de recuperar el catolicisme viscut amb alegria i senzillesa de cor. Es tracta simplement de viure, segons l’Esperit i la generositat de cadascú, les virtuts teologals i donar el testimoni d’una vida honrada sense dissociar mai la nostra professió de la nostra condició de creients. Fer les petites coses amb amor i per amor. Tractar amb justícia i caritat als altres. No desesperar mai de la misericòrdia de Déu si pequem. Pregar i esperar cada setmana la celebració de l’Eucaristia. I allí rebre amb un immens amor el Cos de Crist. Què hem de fer més? Si en Déu tot és incalculable. Es així que esperem l’adveniment del Regne de Déu. Es així que donem a Déu el que és de Déu. I, quan ho fem, Déu no pren res de la nostra humanitat, ni perdem res, ans el contrari, rebem més. No donem al món allò que ja té, donem una mica del cor a Déu, que per això serem salvats.
a 19:44:00 Cap comentari:
Bona feina, mossèn Joan Francesc! !
El dia 10 de setembre mossèn Joan Francesc Amigó, fins aquell dia vicari de la nostra parròquia, prenia possessió, de la mà del nostre bisbe Jaume, de la parròquia de Santa Coloma, verge i màrtir, a Santa Coloma de Queralt, de la que des d’aquell dia és rector. També feia el mateix a d’altres poblacions de la comarca com Les Piles, Savallà del comtat i Conesa, entre d’altres. En aquesta presa de possessió va estar acompanyat per familiars, feligresos de les seves noves parròquies, per mossèn Joan Maria Padrell, fins aleshores rector de Santa Coloma i per alguns membres del Consell Pastoral de la nostra parròquia, que després, el van acompanyar una estona per desitjar-li la Llum i la Guia del Senyor en la seva nova missió encomanada i compartir taula i xerrada.
Dies després, concretament el darrer dia del mes de setembre, la nostra parròquia va aplegar-se per celebrar junt amb ell i el nostre rector l’Eucaristia i acomiadar-lo. S’hi van aplegar un bon nombre de catequistes, feligresos de les Assemblees familiars que ell dirigí i la pràctica totalitat del Consell Pastoral, per compartir l‘Eucaristia. Mn. Joan Francesc va dirigir unes belles paraules de comiat, que després va lliurar per escrit a cadascú, en un gest molt celebrat. Tanmateix, alguns membres de la comunitat de Crist Rei van prendre la paraula en nom de tots i li van lliurar alguns obsequis.
A la fi, tots plegats, van compartir una estona al locals del centre pastoral. Bona feina pel Regne de Déu, Joan Francesc!.
a 21:57:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Notícies de la parròquia, Vida
Diumenge XXVIII.- Anar a Missa no és anar a un bar.
Diumenge 28 del Temps Ordinari. Cicle A.
La vida cristiana comença quan hom aprèn a sentir la mirada del Crist, Senyor, els seus ulls de foc, sobre cadascú de nosaltres. Aquest és l’origen de tot. La mirada del Senyor posada sobre cadascú de nosaltres. I pregar és “mirar Aquell que ens mira”. Gosar aixecar els ulls i trobar els seus. Llavors poden passar coses meravelloses en la nostra vida. I el salm d’aquest diumenge adquireix sentit: El Senyor és el meu pastor no em manca res. I això vol dir: que si no tinc el Senyor em falta tot, i que tenint-lo a Ell ho tinc tot. Però qui de nosaltres és capaç d’aixecar els ulls per veure el Rostre del Senyor; un Rostre alhora sofrent i gloriós? Qui pot suportar al seva mirada? Només els sants.
Aquest és el Rostre de Jesús, del Crist de Sant Damià,
que colpí el cor de Sant Francesc, el pobrissó d’Assís.
L’Evangeli d’aquest diumenge ens parla de la Paràbola del Rei que preparava les noces del seu Fill i els convidats no hi van voler anar. Uns tenien massa feina i altres tenien negocis importants a fer. El rei queda ofès. Amb raó: imagineu-vos que nosaltres que organitzem festes per les persones que estimem, ens diguessin que no hi volen venir, perquè tenen altres coses a fer. El Rei de la paràbola, diu: ah sí, doncs aneu i als primers que trobeu digueu que són convidats. I continua dient que la sala del banquet s’omplí de gent, de gent bona i gent dolenta. I tant sí hi van anar, a noces em conviden!
El sentit de la paràbola és clar: el Pare del cel és l’amfitrió, que ha preparat les noces del seu Fill. Són les noces del Fill amb la humanitat. I el banquet és l’Eucaristia, en què l’Església esdevé esposa. Tots hi som convidats, bons i dolents. Però cal vigilar, perquè quan el Senyor ens convida, no hem de fer com la gent de la paràbola, uns menypreen la invitació, d’altres diuen que sí, però que tenen feina i negocis, i no hi poden anar.
Però el que és pitjor és anar-hi com aquell que no es va mudar, això és, hi va anar amb una gran indiferència, sense donar-hi importància.
No veus que estàs convidat a un banquet en el qual se’t dóna un menjar que només Déu pot donar? Anar a missa no és anar a un bar, és participar del Banquet en què el Rei del cel dóna el Pa de la Vida eterna. I, per tant, cal anar mudat. Mudat de fe, d’esperança i caritat. No val anar-hi per rutina i amb indiferència. Diu que aquell convidat no va obrir la boca. Va quedar avergonyit. No havia valorat ni Qui l’havia convidat, ni el perquè l’havien convidat, ni el menjar que se li donava. Era un egoista. Va ser tret fora. No n’era digne. Però fóra, és a dir, lluny del banquet del Senyor, diu l’evangeli, hi ha tenebra i cadenes. En l’Eucaristia tot és llum i llibertat.
TEXT: David Jou és un catedràtic de física, i alhora poeta i místic. De la seva obra extrec el començament del seu càntic espiritual. Ve a dir: només la mirada de Déu sobre nosaltres ens fa ser, altrament som opacitat. Llegiu-lo i pregueu-lo.
Quan em mires sóc més, creixo, existeixo més rotundament
que no pas quan, esvaint-me, em retires Ta mirada:
sigues, doncs, clement:
mira’m, crida’m, fes-me ser en la Teva ment
una plenitud en el Teu amor salvada.
Si em deixes de mirar sóc una estranya opacitat,
esdevinc objecte sense dret ni fonament (...)
Fragment del Cant espiritual, de David Jou,
del seu llibre “l’èxtasi i el càlcul” Obra Poètica 1, p. 441s
a 21:17:00 Cap comentari:
Diumenge XXVI.- La veritat no tan sols es diu, es fa.
Diumenge 26 del Temps Ordinari. Cicle A.
El diumenge passat vaig disposar que féssim les lectures del diumenge anterior, omeses a Reus per la Solemnitat de Misericòrdia. La paràbola dels dos germans a qui el Pare mana que vagin a la vinya m’agrada tant, que em va doldre no predicar-ho. I, en l’Evangeli, el Senyor ens explicà una paràbola sobre la qual no es pot fer cap objecció: qui dels dos germans, als quals el Pare va manar que anessin a treballar a la vinya, va complir amb la seva voluntat? Naturalment el qui hi va anar, no el que va dir que hi aniria, i després no hi va anar. Això ens ensenya que la veritat cristiana no es diu només, es fa. Perquè també el Senyor va dir en un altre lloc del seu Evangeli: No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. (Mt 7,21)
I la Veritat és el Crist. La Veritat, per a nosaltres, és una persona. La persona de Crist, Ell, que com diu Tertul·lià, no es definí a sí mateix com una “opinió”, sinó com la “Veritat”. I viure segons la Veritat, és viure segons el Crist. I la Veritat, per dir-ho així, no la produeix la ment humana, sinó que la Veritat es troba i un ha de deixar-se trobar per la Veritat. Penseu-ho això!
El segon fill, el qui va dir que aniria, però no hi va anar, no és del Crist. Només va fer ostentació de la seva falsedat. El cristià no tant sols diu la veritat, sinó que la fa. Com Crist a la creu (2na lectura) Però, tot i així, sempre hi deu haver misericòrdia per a nosaltres que tantes vegades hem dit que aniríem a treballar a la vinya, i de fet, no hi hem anat.
Siguem, treballador humils, de la Vinya del Senyor, que és el món. I que la pregària d’aquesta setmana sigui aquesta: Senyor, que tingui els vostres mateixos sentiments. Com la vella jaculatòria: Senyor, Jesús, doneu-me un cor semblant al vostre. Viure en la veritat, amics meus, dóna pau. Viure en la mentida crea tristesa interior i divisió. Podem enganyar els altres, podem enganyar-nos a nosaltres mateixos fins i tot, però no podem enganyar a Déu.
Els publicans i les dones de mala vida us passen al davant en el Regne de Déu.
Es tant preciosa i consoladora aquesta paraula de Jesús! Es el món sorprenent de Déu. Tot ho capgira. Aquells que es creien ser els primers passen a ser els últims. Com quan fèiem fila a l’Escola. Quan sabies una cosa, el bon germà de la Salle et feia passar al primer. I, com per una decisió imprevisible, et trobaves que aquell que anava davant teu, passava darrera teu.
Aquesta paraula de Jesús ens diu que en la vida cristiana mai ens hem de considerar els primers, sempre hem de ser dels últims. I considerar-nos-hi realment. Quan un aprèn a viure així té pau. En el darrer lloc el Senyor també hi és, perquè Ell, a la creu, va ocupar l’últim lloc, i Maria, que era immaculada des de la seva concepció, estava enmig dels pecadors que crucificaven el Fill. I Santa Teresa, la petita, deia a la seva germana, “anem, anem, germaneta meva, ocupem l’últim lloc, que no ens el prendrà ningú”.
Al cel, ja m’ho veig venir, tindrem unes sorpreses... perquè el Senyor demana de nosaltres, una gran humilitat i senzillesa de cor. I aquests que en el món s’han cregut sants i amb mèrits, també entraran al cel, només per la gran misericòrdia de Déu. I portaran a l’espatlla, com una llufa, els seus mèrits penjats i, confosos, veuran que aquells a qui han menyspreat són abans que ells, només perquè eren humils i havien après a dir: Tingueu misericòrdia de mi, que sóc pecador.
"Si em preguntàveu quina cosa és la més essencial en el seguiment de Crist us respondré: primer és la humilitat, segon, la humilitat, i tercer, la humilitat." (Sant Agustí, Epíst. 118, 22.)
a 1:45:00 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Apunt de litúrgia, Apunt de predicació, Rafael Serra
Twitter del Papa Francesc
Goigs a la Mare de Déu de la Pineda. Vila-seca (Tarragonès, Tarragona).
Resum de la missa del diumenge 13-10-2019
MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA
Apunt de litúrgia (5)
Arquebisbe Joan (1)
Catalunya Cristiana (1)
Confirmacions (1)
Consagració (1)
Església (77)
Evangeli (5)
Evangelis (56)
Homilia (35)
Homilíes dominicals (80)
Litúrgia (11)
Mare de Déu (56)
Notíces (4)
Notícies de la parròquia (168)
Papa Francesc (56)
Paràbola (2)
Rafael Serra (516)
Reflexió (296)
Santa Teresa de l'Infant Jesús (1)
Diumenge XIX.- No donem al món allò que el món ja ...
Diumenge XXVIII.- Anar a Missa no és anar a un bar...
Diumenge XXVI.- La veritat no tan sols es diu, es ...
2018 (1) Activitats (1) Actualitat (99) Adoració (1) Advent (20) Agenda (1) Andreu Ferre (1) Antonio Picher (6) Any de la Misericòrdia (6) Any Litúrgic (27) Any Nou (1) Apunt de litúrgia (5) Apunt de predicació (38) Arquebisbe Joan (1) Art (3) Arxiprestat (1) Assumpta Casadejús (152) Avís d'horaris (9) Beatificació (2) Bíblia (4) Biografia (1) Cant (1) Cap d'Any (1) Càritas (22) caritat (1) Carles Ferrer Nogués (1) Catalunya (1) Catalunya Cristiana (1) Catequesi (37) Catequesi d'adults (1) Cinema (5) Clara (1) Comentant l'Avemaria (6) Completes (1) Concert (1) Conferència (4) Confirmacions (1) Consagració (1) Corpus (1) Crist Rei (6) Cristianisme (1) Cultura (13) Déu és amor (1) Dijous Sant (4) Dimecres de Cendra (4) Dissabte Sant (1) Diumenge de Quaresma (6) Diumenge de Rams (5) Divendres Sant (5) Dogmàtica (1) Domund (1) Ecumenisme (3) El nostre estimat Saltiri (1) Els tuits del Sant Pare (7) Encíclica (2) Entrevistes (12) Epifania (1) Escola de Pregària (6) Església (77) Esperança (2) Eucaristia (2) Evangeli (5) Evangelis (56) Evangelització (1) Explicacions sobre la Quaresma (1) Família (1) Felicitació (6) Fi de Curs (1) Fina Prat (20) Fotografia (12) Francesc Aixalà (2) G. Bernanos (1) Guerres (1) Història (1) Homilia (35) Homilíes dominicals (80) Homilies Sant Pare (12) Hora (1) Humor (1) Imatges (3) Immaculada (2) Immigració (1) In memoriam (1) Informació (3) Instagram (1) Joan Francesc Amigó (1) Jordi Mallafré (1) Jordi Rovira (1) Josep Masdéu (1) Josep Moncusí (1) Joves (1) Junqueras (1) Justícia (2) Kalenda de Nadal (1) La Presentació del Senyor (2) Les Benaurances (4) Litúrgia (11) Llibres (6) Lluc (1) Mare de Déu (56) Mare de Déu de Fàtima (1) Mare de Déu de l'Alba (1) Mare de Déu de la Pineda (1) Mare de Déu de la Pobla de Montornès (1) Mare de Déu de la Roca (1) Mare de Déu de Mas d'en Bosch (1) Mare de Déu de Masricart (1) Mare de Déu de Misericòrdia de Reus (1) Mare de Déu de Montserrat (3) Mare de Déu de Paret Delgada (1) Mare de Déu de Puigcerver (1) Mare de Déu del Camí (1) Mare de Déu del Carme (2) Mare de Déu del Carme de Baix a Mar (1) Mare de Déu del Mainell (1) Mare de Déu del Mar (1) Mare de Déu del Roser (1) Mare de Déu dormida (1) Maria (2) Maria mare de l'Església (1) Maria Rosa Climent (1) Maria Teresa Corts (1) Marta Bonet (9) Meditació (2) Miquel Marimon (13) Misericòrdia (2) Missa del Gall (1) Missions (1) Mn. Ricard Cabré (7) Montserrat Ral (2) Mullerat (3) Música (142) Nadal (37) nadales (1) Notíces (4) Notícies de la parròquia (168) Notre Dame (1) Pantocràtor (1) Papa Francesc (56) Papa Francesc a Amèrica (1) Papa Francesc a Brasil (1) Papa Francesc a Colòmbia (1) Papa Francesc a Israel (1) Paràbola (2) Parenostre (1) Paris (1) Pasqua (32) Pastoral (6) Pau (3) Pau VI (2) Pel·lícula (6) Pentecosta (7) Pere Valls (7) pobres (1) Poesia (4) Pregària (135) Programació setmanal (11) Punt de catequesi (2) Puríssima (1) Quaresma (98) R.serra (2) Rafael Serra (516) Recés (2) Recés quaresmal (2) Reflexió (296) reflexió. (6) Refugiats (1) Regina Caeli (1) Reus (1) Sagraments (3) Salms (7) Salms Quaresmals (6) Sant Francesc (1) Sant Joan Crisóstom (1) Sant Joan Crisòstom (1) sant Joan Pau II (1) Sant Joan XXIII (1) Sant Pere (1) Santa nit (1) Santa Teresa de l'Infant Jesús (1) Santoral (22) Sants (1) Setmana Marco Frisina (6) Setmana Santa (16) Sínode (1) Solidaritat (32) Televisió (2) Tendresa (1) Teologia (3) Testimoni (39) Testimonis (2) Tots Sants (2) Tríduum Pasqual (8) TVE (1) Twitter (7) Unitat cristians (2) Vellesa (4) Vetlla Pasqual (3) Via Crucis (2) Vida (40) Vídeo (112)
Evangeli del Diumenge XXVII del Temps Ordinari.- Només que tinguéssiu fe
Evangeli del Diumenge XXVI del Temps Ordinari.- De la paràbola de Llàtzer, el pobre.
Refugiats i immigrants...
Conferència sobre Santa Teresa de l'Infant Jesús
Celebrem el do més gran: preparem-lo
Deixem que l'orgue pregui per nosaltres
Explicacions sobre la Quaresma (I) | 0.779078 | curate | {"ca": 0.9555427762540918, "en": 0.0066796425727682915, "pt": 0.015571087321949924, "es": 0.013359285145536583, "fr": 0.0032292311775634786, "eo": 0.0001327081305848005, "no": 0.0016809696540741395, "it": 0.002919578872865611, "cs": 0.0008847208705653366} | http://cristreireus.blogspot.com/2011/10/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_194089 | Reservant aquestes experiències fas que el turisme tingui un impacte directe i positiu a la nostra comunitat i al barri.
En el marc del nostre projecte “Aliances per a un turisme sostenible al Raval hem posat en marxa “Autèntic Raval”, una iniciativa en la que les entitats socials i culturals del barri ofereixen un recull d’experiències destinades al públic visitant amb el propòsit de garantir un impacte positiu al territori.
“Autèntic Raval” proposa conèixer els colors i les formes del barri, la seva gent, el seu dia a dia, les seves històries i la seva diversitat. Un viatge quotidià però extraordinari, amb parades en llocs emblemàtics que treballen de manera sostenible i generen un fort impacte social positiu al barri.
Els participants en aquestes experiències viuran de prop la diversitat cultural, l’art local, la gastronomia i activitats que ja han fet arrels al territori. No es tracta d’una ficció de parc temàtic, sinó de veritat, d’autenticitat, i d’una forta voluntat d’experimentar el barri per tal que, per uns moments, les persones que el visitin se’n sentin part.
Descobreix el veritable Raval: la seva gent i les entitats t’ofereixen cultura i art de proximitat!
"RUMB A LA RUMBA'
Visita a l’EcoMuseu Gitano, ruta pel carrer de la Cera i vermut o refresc a ritme de rumba catalana!
Valor Social: Suport a l'associació Carabutsí, que dinamitza, difon i preserva la cultura de la comunitat gitana, amb quasi 600 anys d’història a la ciutat.
Reserves: [email protected] / T. +34 617 259 672 / www.emugba.org
"DEL XINO AL RAVAL"
Ruta històrica, urbanística i antropològica pels carrers del Raval per conèixer el nostre barri de cap a peus!
Valor Social: Suport a l'associació Inter-Acció, que treballa en i des de la interculturalitat per aconseguir la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.
Reserves: [email protected]
“VIU L'EMOCIÓ A PROP. VIU LA CULTURA DES DELS SEUS ORÍGENS”
Funció de teatre de proximitat on viuràs l’emoció com mai ho havies fet abans en un teatre. I a la postfunció podràs trobar-te amb els actors i artistes de la petita galeria d'exposició d'art local.
Valor Social: La Sala Fènix realitza teatre de petit format d'artistes locals amb temàtiques de crítica social, antiracisme, memòria històrica, feminisme i identitat. Periòdicament fa la sessió “Teenfridays”, gratuïta per als joves del Raval.
Reserves: [email protected] / www.salafenix.com
“EL QUE NO S'EXPLICA DEL RAVAL"
Xerrada col·loqui sobre el Raval en temes de sociologia, migració, urbanisme i història, amb el director del Periódico El Raval.
Valor Social: Ajudaràs a finançar aquest diari de barri i la seva tasca de comunicació i enllaç amb el teixit social, i alhora millorar la imatge pública del barri, injustament estigmatitzada.
Reserves: [email protected] / T. 617 928 503
"MIGRANTOUR BARCELONA"
Rutes interculturals per veure la cara invisible de Barcelona. Una ruta que realça la riquesa intercultural, mostra la resiliència del Raval i lluita contra el racisme i l'estigma.
Valor social: Contribuiràs a que persones migrants es formin perquè siguin acompanyants interculturals i expliquin la seva cultura, la seva història personal i la cara més invisible de la Barcelona on viuen.
Reserves: [email protected] / T. 677 781 303 / Web
“RAVALOPOLY: UNEIX-TE, EL BARRI ESTÀ EN JOC!”
A través de l’univers “Ravalopoly” experimenta les rutes històrica, cultural, comercial i gastronòmica al teu ritme a través de l’app d’Explorins.
Valor social: Dinamitzar i rescatar la riquesa del Raval, donar suport a la seva comunitat i reactivar l'economia local per mitjà de rutes interactives disponibles per a tota la ciutadania. Tots els diners recaptats es destinen a 4 fundacions del barri Raval.
https://www.explorins.com/universe/ravalopoly No necessiteu reserva prèvia, totes les rutes estan disponibles des de l'aplicació 24/7 | 0.778562 | curate | {"ca": 0.8939632545931758, "it": 0.010236220472440945, "en": 0.07795275590551182, "es": 0.01784776902887139} | http://totraval.org/ca/projectes/turisme-sostenible/autentic-raval |
mc4_ca_20230418_4_701254 | Lluís IV de Hessen-Darmstadt - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Lluís IV de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1837 - 1892). Gran duc de Hessen-Darmstadt (1877 - 1892). Nebot del gran duc Lluís III de Hessen-Darmstadt, espòs de la princesa Alícia del Regne Unit, descendents seus són lord Lluís Mountbatten o el príncep Felip de Grècia.
12 setembre 1837
13 març 1892 (54 anys)
Carles de Hessen-Darmstadt, Elisabeth de Prusse
Anne de Hesse-Darmstadt, Heinrich Hessen i Guillaume de Hesse et du Rhin
(1r maig 1882) Commander of the Military Order of William
El gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt
Nascut a Darmstadt el 12 de setembre de 1837, fill del príncep hereu Carles de Hessen-Darmstadt i de la princesa Elisabet de Prússia, filla del príncep Guillem de Prússia i de la landgravina Frederica de Hessen-Homburg, per part de pare era néta del rei Frederic Guillem II de Prússia.
El príncep era, a més a més, nebot de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt i del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt del qual descendeixen els prínceps de Battenberg i la família Mounbatten.
L'1 de juliol de 1862 es casà amb la princesa Alícia del Regne Unit i tingueren set fills:
SAR la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1864 i assassinada a prop de Iekaterinburg pels bolxevis l'any 1918. Es casà amb el gran duc Sergi de Rússia.
SAGD el gran duc Ernest Lluís IV de Hessen-Darmstadt, nascut a Darmstadt el 1868 i mort el 1937. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Victòria Melita del Regne Unit de la qual es divorcià l'any 1901, i es casà el 1905 en segones núpcies amb la princesa Elionor de Solms-Hohensolms-Lich.
Durant la guerra austroprussiana el gran ducat de Hessen-Darmstadt donà suport a l'emperador Francesc Josep I d'Àustria en contra de Prússia, la guerra fou perduda i Hessen ocupada. Malgrat això mantingueren la seva sobirania a canvi de la col·laboració durant la guerra francoprussiana de 1870.
Després de la mort de la seva esposa es tornà a casar de forma morganàtica amb la senyora Alexandrina Hutten-Czapska, dona del delegat de negocis de l'ambaixada russa a Darmstadt. El matrimoni fou anul·lat un any després a causa del malestar de la família gran ducal. A la senyora Alexandrina se li donà el títol de comtessa de Romrod.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Lluís IV de Hessen-Darmstadt
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_IV_de_Hessen-Darmstadt&oldid=22053459»
Darrera modificació: 6 oct 2019 a les 20:30 | 0.769228 | curate | {"ca": 0.8495754144763445, "es": 0.021431459765467044, "fr": 0.06550748079255965, "en": 0.023048928427011728, "de": 0.040436716538617065} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_IV_de_Hessen-Darmstadt |
oscar-2201_ca_20230904_6_146456 | Surt en llibertat l'alcalde de Celrà, detingut en l'operatiu pel tall del TAV l'1-O - El Gerió Digital
Mostra la navegació
Dimecres, 1 de desembre de 2021
Comarca
Alt Empordà
Baix Empordà
Cerdanya
Garrotxa
Gironès
La Selva
Pla de l'Estany
Ripollès
Esports
Urbanisme
Comunicació
Nacional
Cultura
Societat
Economia
Política
Entrevistes
Opinió
Vídeos
Imatges
Llibres
Qui era Gerió?
Cercador
Societat
Surt en llibertat l'alcalde de Celrà, detingut en l'operatiu pel tall del TAV l'1-O
Des de quarts d'una del migdia comencen a sortir les onze persones arrestades
Dimecres, 16 de gener de 2019 14:00h
L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, sortint en llibertat de la comissaria de la policia espanyola, aquesta tarda © ACN
ACN / Gironès / Girona
L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha quedat en llibertat sobre les dues del migdia, després que aquest dimecres hagi estat detingut per la Policia Nacional.
Posteriorment ha estat traslladat a la comissaria de Pedret, a la ciutat de Girona, on ha hagut de respondre sobre l'ocupació de les vies del Tren d'Alta Velocitat (TAV) a la capital gironina durant el primer aniversari de l'1 d'octubre.
Abans de Cornellà, ja havien sortit part dels onze detinguts per la mateixa causa. Un d'ells ha estat l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, qui ha sortit de la comissaria a les 13.00 hores. Des de quarts d'una del migdia van sortint les onze persones en comptagotes. Es tracta de detencions policials, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aclarit que el jutge no havia decretat cap ordre de detenció. | 0.709993 | curate | {"ca": 0.9375, "it": 0.004605263157894736, "pl": 0.005263157894736842, "de": 0.005263157894736842, "en": 0.004605263157894736, "fr": 0.0059210526315789476, "es": 0.031578947368421054, "pt": 0.005263157894736842} | https://www.gerio.cat/noticia/480238/surt-en-llibertat-l-alcalde-de-celra-detingut-en-l-operatiu-pel-tall-de-l-ave-l-1-o |
macocu_ca_20230731_3_379845 | Ens vam divertit molt seguint les ordres del Rei Carnestoltes. Vam fer una corbata, unes ulleres i una corona d’indi amb plomes súper “xula”! I si si...Nosaltres anàvem disfressats d’indis!
Els alumnes d’ educació infantil hem estat treballant les festes de la Tardor, els gegants, els capgrossos, els castellers, lo Marraco... Hem guarnit el nostre passadís amb cartells fets per nosaltres i amb molts capgrossos. També hem realitzat activitats relacionades al nostre laboratori de llum. Aquí us... Llegeix més»
Els alumnes de P5 hem fet un projecte sobre els dinosaures i una de les activitats més interessants i divertides ha sigut fer de paleontòlegs al pati d’ educació infantil. Ens voleu veure?.
Els alumnes d’ educació infantil hem passat una setmana molt divertida preparant el Carnestoltes.. Hem fet tallers internivells, ens hem maquillat, hem fet màscares, hem treballat al laboratori de llum, hem cantat cançons, hem seguit les ordres del senyor Carnestoltes i hem preparat les nostres... Llegeix més»
Avui els alumnes d’ educació infantil han marxat cap a casa molt contents amb les seves samarretes estampades i el seu lapbook sobre la grafitera Lily Brik. D’ aquesta manera donem per finalitzat el nostre projecte d’ art sobre aquesta artista lleidatana que ens va... Llegeix més» | 0.808346 | curate | {"ca": 0.9867807153965785, "ml": 0.013219284603421462} | |
cawac_ca_20200528_8_26348 | Tant el Centre de Dia de Sarrià com la Residència Fontajau, han viscut aquestes passades festes de Nadal molt intensament, farcides d’activitats diàries divertides i entretingudes. Han fet un pessebre, han cagat el tió, han tingut la visita de ses Majestats els tres Reis Mags d’Orient, i han celebrat el cap d’any amb una gran festa. +
19/12/2013
FESTA DE NADAL DELS CENTRES DE SARRIÀ I FONTAJAU
El Centre de Dia de Sarrià i la Residència Fontajau varen celebrar la festa Nadal el dia 10 de desembre amb tots els seus amics i familiars. Primer de tot es va passar una projecció d’un recull de fotografies de totes les activitats dutes a terme durant l’any. +
18/12/2013
FESTA DE NADAL AL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI
El dimecres 18 de desembre per la tarda va tenir lloc la festa de Nadal que se celebra anualment per aquestes dates al Centre Ocupacional Montilivi, i que consta d’un dinar conjunt i diferents activitats de música i ball. +
17/12/2013
DE VISITA AL CAMP NOU A VEURE UN PARTIT DEL BARÇA
El dimarts 17 de desembre un grup de nois de la Fundació Ramon Noguera van anar a Barcelona, al Camp Nou, on es disputava un partit de la Copa del Rei que enfrontava l’equip local, el Futbol Club Barcelona, contra el Futbol Club Cartagena, equip de segona divisió. +
14/12/2013
SORTIDA A LA CASA DE COLÒNIES MAS SURO
El dissabte 14 de desembre un grup de nois de la fundació van anar a passar el dia a la casa de colònies Mas Suro, que es troba situada a Cartellà (Sant Gregori), on van poder gaudir de diferents activitats. +
El Centre d’Art Contemporani El Bòlit juntament amb l’Ajuntament de Girona han creat un projecte molt innovador i experimental d’intercanvi d’idees, creacions i recursos artístics en què participa el Centre Ocupacional Montilivi conjuntament amb dos artistes. +
Al llarg del mes de novembre, mitja dotzena de nois i noies del Centre Ocupacional Montilivi han participat en un taller de música convocat per la Fundació “La Caixa” al Caixa Fòrum de Girona. Es tracta, tal i com diu el nom del projecte, “Escolta, descobreix i crea la teva música”, d’aproximar el col•lectiu de persones amb discapacitat intel•lectual a l’art i en concret a la música en totes les seves vessants. +
23/11/2013
SORTIDA A MAS BATLLORI
El dissabte 23 de novembre, un grup de nois i noies de la fundació van anar de sortida mensual a la casa de colònies Mas Batllori, a Pujals dels Cavallers (Cornellà del Terri), on els tenien preparades algunes activitats entretingudes per passar el dia. +
14/11/2013
L’OBRA “ALADDÍ” AL TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA
Aquest dijous 14 de novembre un grup de nois i noies del centre de Sarrià varen anar a veure l’obra de teatre “Aladdí” al Teatre Municipal de Girona, dins del programa “Apropa Cultura”. +
30/10/2013
PASSEJADA PER LES FIRES DE GIRONA
Tots els usuaris dels centres de Sarrià i Fontajau van poder gaudir de diferents passejades per les fires de Girona, tant per les atraccions de la Devesa com per la Fira de Mostres o per les paradetes instal•lades per les zones de Pont de Pedra, plaça Independència, etc. +
30/10/2013
CELEBREN LA CASTANYADA AL CENTRE DE SARRIÀ
Aquest dimecres 30 d’octubre s’ha celebrat la castanyada al centre de Sarrià juntament amb els companys de la residència Fontajau. Han cuinat les castanyes al pati tot escoltant música i ballant. Mmmmm… han quedat boníssimes!!! +
Aquest mes d’octubre el centre de Sarrià i la residència Fontajau han tingut les visites de dos grups d’estud¡ants de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE). +
29/10/2013
L’OBRA “CONSTELACIONES” AL TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA
El passat dimarts 29 d’octubre un grup de la residència Fontajau va gaudir d’una tarda al Teatre Municipal de Girona amb l’obra “Constelaciones”, del director Enrique Cabrera i portada a terme per la companyia Aracaladanza. +
26/10/2013
SORTIDA A CAN CABALLÉ
El dissabte 26 d’octubre, un grup de nois i noies de la fundació van anar de sortida a la casa de colònies Can Caballé, situada a Estanyol, on van fer diverses activitats durant tot el dia. +
24/10/2013
NOIS I NOIES DEL CENTRE OCUPACIONAL A L’ACELL DE FUTBOL
El dijous 24 d’octubre es va realizar al pavelló de Palau la competició Acell de futbol de la Federació Catalana d’esports per a persones amb discapacitat intel•lectual. +
El passat divendres 11 d’octubre ens va visitar el president i fundador de la ONG “Sonrisas de Bombay”. +
05/10/2013
ESQUILADA DE XAIS
El dissabte 5 d’octubre, un nombrós grup de nois i noies dels habitatges de la fundació van fer una sortida al Mas Marcè, on van poder descobrir tot el procés, evolució i producció natural de la llana, des que s’esquila l’ovella fins que es fa el cabdell de llana. +
29/09/2013
SORTIDA AL PARC D'ATRACCIONS TIBIDABO
El dissabte 28 de setembre, un grup de nois i noies de la fundació van anar a passar el dia al parc d’atraccions Tibidabo, a Barcelona. +
Durant el setembre, el Centre de Dia de Sarrià va participar a l’exposició d’Espantaocells que es va organitzar dins de les activitats de la Festa Major de Sarrià de Ter. Els nois i noies del centre van elaborar un espantaocells artesanal, i després es va exhibir a la mostra. El dia 8 del mateix mes es va recollir un obsequi per haver participat a l’exposició. +
31/07/2013
SORTIDES PER DIFERENTS PLATGES DE LA COSTA BRAVA
Durant el mes de juliol, des del programa de Lleure de la fundació, s’han fet tres sortides a la platja. +
31/07/2013
SORTIDES PER DIFERENTS PLATGES DE LA COSTA BRAVA
Durant el mes de juliol, des del programa de Lleure de la fundació, s’han fet tres sortides a la platja. +
30/07/2013
EXCURSIONS D’ESTIU DELS NOIS I NOIES DEL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI
Durant els mesos de juny i juliol, els usuaris del Centre Ocupacional Montilivi han realitzat diverses sortides ben variades per diferents indrets de la nostra geografia. +
29/06/2013
ESTRENA DE L’OBRA “MIRACLES D’ANAR PER CASA” A LA SALA LA PLANETA
El 29 de juny, el grup de teatre de la fundació va representar l’obra “Miracles d’anar per casa” a la sala La Planeta, un espectacle sobre la vellesa i les segones oportunitats que ells mateixos van crear i que havien estat preparant durant els últims mesos. +
27/06/2013
FESTA D’ESTIU A LA RESIDÈNCIA FONTAJAU
El dia 27 de juny va tenir lloc la festa d’estiu que se celebra cada any a la Residència Fontajau juntament amb els usuaris del Centre de Sarrià. La festa va començar a les 15:30h i van assistir-hi famílies i amics. Tots plegats van començar ballant les cançons que el músic Isidre posava, i seguidament es va fer un berenar de què tothom va poder gaudir. Va ser una tarda molt animada. +
26/06/2013
BERENAR DE FINAL DE LA TEMPORADA ESPORTIVA
El dimecres 26 de juny, l’equip de futbol i l’equip de bàsquet de la fundació van celebrar el berenar de final de la temporada d’entrenament i lliga al Bar-Restaurant La Farinera. +
18/06/2013
PARTIT ANUAL DE MONITORS CONTRA JUGADORS DE LA FUNDACIÓ
El dimarts 18 de juny es van portar a terme els tradicionals partits anuals entre els monitors i els jugadors al Pavelló de Santa Eugènia. +
16/06/2013
FINAL DE LA TEMPORADA ESPORTIVA
El 16 de juny, l’equip de futbol de Fundació Ramon Noguera va assistir a Olot a la jornada que se celebra cada any al final de la temporada, conjuntament amb tots els equips que participen a la lliga intercomarcal de futbol adaptat. +
15/06/2013
SORTIDA AL CIM D’ÀLIGUES
El dissabte 15 de juny, un grup de nois i noies de la fundació van fer la sortida mensual i aquesta vegada van anar d’excursió al Cim d’Àligues, on van poder gaudir d’una sessió de vol de diferents ocells. +
05/06/2013
PARTIT DE FUTBOL ENTRE FRN I BELL-LLOC
El 5 de juny, l’equip de futbol de la Fundació Ramon Noguera va disputar un partit amistós contra un equip del Bell-lloc. Tot va anar molt bé, tant els nostres nois com els del Bell-lloc van gaudir molt de l’activitat. +
02/06/2013
“EL REPTE”, GUARDONAT AMB UN PREMI ALVENT
El diumenge 2 de juny, va tenir lloc la celebració del lliurament dels premis Alvent de Narrativa per a persones amb discapacitat intel•lectual. Enguany, en la què ha estat la 5a. edició, es va proclamar guanyador “El Repte”, presentat per integrants de la Fundació Ramon Noguera. +
Un grup de nois i noies del Centre Ocupacional Montilivi van poder assistir al taller de formació que va organitzar Raffel Pagès en un dels seus salons de perruqueria. L’activitat, que va tenir lloc el 27 de maig durant tot el matí, va crear una gran expectació entre els mitjans de comunicació i va suposar un canvi d’imatge i una millora de l’autoestima per tots els assistents. +
26/05/2013
PARTIT GIRONA FC – FC BARCELONA B
El diumenge 26 de maig a les 12h es va disputar el partit Girona FC contra el FC Barcelona B. Un grup de nois i noies de la fundació va anar a veure’l i s’ho van passar molt bé. Tots van animar molt al Girona FC i finalment van poder gaudir d’un gol i de la victòria de l’equip local. +
25/05/2013
SORTIDA A SIGEAN
El passat dissabte 25 de maig, un grup de nois i noies de la fundació van fer una sortida a la Reserve Africaine de Sigean. Van poder fer fotos a molts animals, tot i que no els van poder veure tots per la pluja que va caure en algun moment. +
16/05/2013
CLOENDA DELS CAMPIONATS TERRITORIALS ACELL
El passat dia 16 de maig es va celebrar la cloenda dels Campionats Territorials de Girona de la temporada 2012-13 de l’ACELL que va tenir lloc a la població de Ripoll, i en la qual van participar nois i noies de Sarrià i de Fontajau. +
14/05/2013
VISITA D’ESTUDIANTS A FONTAJAU
El passat 14 de maig, un grup d’estudiants del Cicle Formatiu d’Integració Social de l’IES Montilivi de Girona van visitar la Residència Fontajau. Van poder veure les nostres instal•lacions i com és el dia a dia de les persones que hi viuen. +
11/05/2013
ELS JUGADORS DEL MIC INTEGRA CONVIDATS AL PARTIT GIRONA-XEREZ
El Girona FC va convidar els 12 equips participants del torneig de futbol MIC Integra, entre ells l’equip de Fundació Ramon Noguera, a un partit de lliga de 2a. divisió. Els jugadors d’aquesta nova categoria del torneig internacional van poder gaudir dissabte 11 de maig d’un Girona-Xerez acompanyats d’algunes autoritats polítiques. +
08/05/2013
TALLER DE CUINA D’AMANIDES I LLIBRETS
Un grup de nois i noies que viuen a la llar 8-A de la Fundació Ramon Noguera van participar en un taller de cuina durant el mes de maig. El taller consistia en aprendre a fer amanides variades i llibrets de pernil dolç i formatge. Tots els nois i noies van participar en l'elaboració i la cuina dels plats. +
27/04/2013
SORTIDA A LA CASA DE COLÒNIES MAS BATLLORI
El 27 d’abril, un grup de nois i noies de la Fundació Ramon Noguera van fer una sortida a la casa de colònies Mas Batllori de Cornellà, on van poder participar en diferents activitats de treball artesanal i cuina. +
24/04/2013
SORTIDA A LA DISCOTECA MONDO
El 24 d’abril, nois i noies de la fundació van poder gaudir d’un vespre animat amb música i ball a la discoteca Mondo de Girona. +
20/04/2013
NOIS DE LA FUNDACIÓ ASSISTEIXEN AL PARTIT GIRONA F.C. – C.D. LUGO
El dissabte 20 d’abril un grup de nois de la fundació van anar a veure un partit del Girona F.C. contra el C.D. Lugo a l’Estadi de Montilivi. +
11/04/2013
DIA MUNDIAL DE L’ACTIVITAT FÍSICA
El dia 11 d’abril, un grup de nois i noies de la Fundació Ramon Noguera van participar en les activitats proposades a Girona per celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física, tot fent un recorregut per la ciutat sota el lema “Activitat física sense barreres”. +
04/04/2013
VISITA I TASTET A GALETES TRIAS DE SANTA COLOMA
El passat 4 d’abril, un grup de nois i noies del Centre Ocupacional Montilivi van fer una visita a la fàbrica de galetes Trias de Santa Coloma i van poder gaudir d’un tastet al final del recorregut. +
30/03/2013
L’EQUIP DE FUTBOL DE GRUP FRN PARTICIPA AL TORNEIG MIC INTEGRA 2013
El dissabte 30 de març es va disputar la competició de la categoria Integra per a persones amb discapacitat intel•lectual dins del Torneig Internacional de Futbol Base MIC a les instal•lacions esportives de Palamós, en què va participar l’equip de futbol de Grup Fundació Ramon Noguera. +
23/03/2013
TALLER I ESPECTACLE AL CIRC A LES FEIXES
El 23 de març, nois i noies de la Fundació Montilivi van participar en un taller de circ i, a continuació, van assistir a un espectacle organitzat per Tot Circ al Circ a les Feixes. En el taller van poder aprendre tècniques de circ i es van disfressar, i a la tarda van gaudir de l’espectacle d’humor amb els pallassos. +
22/03/2013
TALLER D’ESTIMULACIÓ COGNITIVA MITJANÇANT NOVES TECNOLOGIES
El passat 22 de març, un grup d’usuaris de la fundació va assistir a un taller d’estimulació cognitiva a través de noves tecnologies, organitzat per CaixaForum i inclòs dins del programa d’activitats dirigides a col•lectius amb necessitats especials. +
21/03/2013
VISITA AL CAMP DE FUTBOL DEL GIRONA F.C.
Un grup de cinc alumnes de 4t. d’ESO de la Salle de Girona estan fent un treball sobre la Fundació Montilivi, i com a complement d’aquest treball van organitzar una excursió amb grup d’usuaris del centre ocupacional. Van escollir anar a visitar les instal·lacions del Girona Futbol Club.
El dijous 21 de març es va portar a terme l’excursió amb el grup de nois de la fundació que practiquen futbol. Un cop a les instal·lacions esportives, els va rebre un guia que els va mostrar i explicar cadascun dels espais. En definitiva, van poder visitar el camp, els vestidors, la sala de premsa i, finalment, van coincidir amb en Marcos Tébar, el capità del primer equip, i amb en Rubi, l’actual entrenador.
A l’última part de la visita van poder accedir a la tribuna del president i de les persones importants, on hi ha la sala VIP, i van fer un pica-pica i un refresc mentre miraven els vídeos més emotius del Girona F.C. Tots els nois van sortir molt contents i satisfets de la visita.
Fer clic a la foto per veure la galeria d'imatges
Opinió del lector
El 17 de març va tenir lloc el 22è. Campionat de Catalunya de Bàsquet Special Olympics-ACELL a Blanes, en què va participar l’equip de bàsquet de Fundació Montilivi, en una jornada intensa que va durar tot el dia. +
17/03/2013
ESPECTACLE “RIU DE LLUNA” AL TEATRE DE SALT
El 17 de març, un grup d’usuaris de la Residència Fontajau van poder gaudir de l’espectacle “Riu de Lluna”, una obra de dansa, llums, colors i música, escenificada al Teatre de Salt dins la programació d’El Planter. +
El dia 7 de març es va celebrar el Campionat Territorial d’Atletisme de Girona Special Olympics on van poder participar catorze usuaris del Grup Fundació Ramon Noguera. La competició es va dur a terme a l’estadi Josep Pla de Palafrugell i va reunir prop de 300 esportistes. +
03/03/2013
UNA RUTA PEL BAIX EMPORDÀ
El passat 3 de març de 2013, usuaris i monitors de quatre pisos tutelats del Grup Fundació Ramon Noguera van fer una sortida animats pel bon dia que estava previst. A l’excursió van poder gaudir dels paisatges marítims del Baix Empordà i així van escapar de la rutina i del mal temps dels últims dies. +
El passat 1 de març, un grup de nois i noies del Centre d’Atenció Especialitzada de Sarrià van anar al Teatre de Salt a gaudir de l’espectacle de dansa “Els músics de Bremen” inclòs dins del programa Apropa Cultura. +
21/02/2013
PROGRAMACIÓ DEL SERVEI DE LLEURE I ESPORT 2013
Ja està disponible la programació d’activitats del Servei de Lleure i Esport de la Fundació Montilivi per a l’any en curs. +
Els usuaris de la Residència Fontajau van participar del Carnestoltes organitzat per l’associació de veïns del barri i es van disfressar de cartes de pòquer, una disfressa que van confeccionar ells mateixos. +
El dia 9 de febrer, el grup de teatre de la Fundació Montilivi va anar a l’estrena del documental “Poca Vergonya”, una pel•lícula basada en l’experiència d'un col•lectiu de teatre que treballa amb persones amb risc d’exclusió social. +
07/02/2013
GRAN FESTA DE CARNESTOLTES AL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI
El dijous llarder va tenir lloc la festa de Carnestoltes al Centre Ocupacional Montilivi, a la qual va assistir-hi un grup d’alumnes de l’IES Vallvera que va participar en les activitats. +
07/02/2013
EL CENTRE DE SARRIÀ CELEBRA EL DIJOUS LLARDER
El 7 de febrer, el Centre d’Atenció Especialitzada de Sarrià va celebrar el dijous llarder juntament amb els companys de la Residència de Fontajau. +
02/02/2013
EXCURSIÓ A LA NEU
El cap de setmana del 2 i 3 de febrer, des del Servei de Lleure i Esport, hi havia prevista una sortida per anar a esquiar, però degut al mal temps, finalment es va convertir en una visita a la neu on es van improvisar diferents activitats. +
26/01/2013
SORTIDA A LA CASA DE COLÒNIES L'OCELL
Un grup de nois i noies de la fundació fa una sortida a la casa de colònies l’Ocell de Corçà on hi porten a terme diferents activitats: des de la visita als animals de la granja, fins una passejada per l’entorn, passant per l’elaboració de pa. +
24/01/2013
EL CENTRE MONTILIVI SE’N VA A LA PISCINA
Un grup d’usuaris, amb 3 monitors i 2 voluntaris del Centre Ocupacional Montilivi van marxar del centre amb autocar per participar a l’Acell de natació que enguany es celebrava a Roses, el passat 24 de gener. +
05/01/2013
VISITA AL CAMPAMENT BASE DELS TRES REIS D’ORIENT
Usuaris de la residencia de Fontajau van visitar el Camp base que tenien preparat els 3 reis d’orient al costat de les muralles de Girona. +
24/12/2012
NADAL AL CENTRE DE SARRIÀ
Aquest Nadal, al Centre de Sarrià hi ha hagut la visita molt especial, primer del tió i després dels Tres Reis d’Orient. +
19/12/2012
ARRIBA EL NADAL AL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI
Usuaris del Centre Ocupacional Montilivi van organitzar la festa tradicional de Nadal amb l’elaboració d’ornaments propis per al menjador i la sala d’estar del centre, i un bon àpat nadalenc.
13/12/2012
USUARIS DEL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI A L’ACELL DE BASQUET
Una vintena d’usuaris del Centre Ocupacional Montilivi van participar el passat 13 de desembre a l’Acell de Bàsquet celebrat a Olot. +
13/12/2012
CAMPIONATS TERRIOTIRALS DE BASQUET A OLOT
Un equip esportiu format per usuaris del Centre Sarrià de Dalt i de la Residència Fontajau varen participar el passat 13 de desembre de 2012 als Campionats Territorials de Bàsquet organitzats per l’Acell a Olot. +
04/12/2012
PASSATGERS AL TREN!
Un petit grup de nois del Centre Ocupacional Montilivi varen fer una sortida matinal el passat 4 de desembre fins a Fornell de la Selva. +
29/11/2012
DOS GRUPS DEL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI PARTICIPEN AL C.A.F.E.
Dos grups del Centre Ocupacional Montilivi van participar a la II Jornada Lúdico-Esportiva del CAFE celebrada el passat 29 de novembre al pavelló municipal de Salt i organitzada pels alumnes de les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de l’Universitat de Girona. +
28/11/2012
LA FUNDACIÓ MONTILIVI GAUDEIX D’UN PARTIT DEL BARÇA AL CAMP NOU
Un grup de nois de la Fundació Montilivi van anar a veure un partit del Futbol Club Barcelona contra l’Alabés, al Camp Nou el passat dimecres 28 de novembre. +
27/11/2012
JORNADES ESPORTIVES AL PAVELLÓ DE SALT
Usuaris del Centre de Sarrià de Dalt i la Residència Fontajau, varen participar en unes jornades esportives en el pavelló municipal de Salt el passat 27 de novembre. +
08/11/2012
EL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI PARTICIPA A L’ACELL DE FUTBOL SALA
Una vintena d’usuaris del Centre Ocupacional Montilivi van assistir a la diada de futbol sala de l’ACELL al pavelló de Palau de Girona que es va celebrar el passat 8 de novembre. +
28/09/2012
FUNDACIÓ MONTILIVI VISITA L'AUTOBÚS ALÍCIA PER MENJAR SA I MILLOR
Un grup del Centre Ocupacional Montilivi visita l’autobús Alícia de l’obra social de Catalunya Caixa que la setmana passada es trobava estacionat al centre de Girona per informar al públic de la seva campanya promocional sobre els bons hàbits alimentaris. +
22/09/2012
DE COLÒNIES A CAN MAIOL DE SANT ANDREU DE SALOU
Un grup de nois i noies de la Fundació Ramon Noguera van anar de colònies a Can Maiol, a Sant Andreu de Salou el passat 22 de setembre. La jornada va ser molt productiva ja que van fer activitats diverses. +
Una colla de nois i noies del Centre Ocupacional de Montilivi van anar el passat 19 de setembre a fer una excursió a la platja de Blanes, on van passar el dia jugant a l’aigua i buscant petxines. +
02/09/2012
VACANCES PEL MEDITARRANI A BORD DEL GRAN HOLIDAY
Un grup de la Fundació Montilivi va anar de vacances en creuer pel Mediterrani amb el vaixell Gran Holiday, durant la setmana del 26 d’agost al 2 de setembre. +
30/07/2012
GRAN FESTA D’ESTIU AL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI
El Centre Ocupacional Montilivi va celebrar el passat 26 de juliol la Gran Festa d’Estiu en què usuaris, familiars i treballadors del centre van participar junts a diferents actes que la fundació va organitzar per l’esdeveniment. +
07/07/2012
SORTIDES A LA PLATJA DURANT EL MES DE JULIOL
Els tres primers caps de setmana del mes de juliol, un grup de nois i noies de la Fundació Montilivi s’han apuntat a passar el dia a la platja de diferents indrets del Baix Empordà. El primer dissabte, van anar a la platja de Sant Martí d’Empúries. El següent, la platja de l’Estartit. I finalment, l’últim dia de sortida a la platja el van passar a Riells (L’Escala). +
La Carme, la Romina, l’Asen i l’Antònia, usuàries del Taller Ocupacional Montilivi, posen el seu gra de sorra en el Projecte Micky, que consisteix en la confecció dels anomenats coixins del cor, uns coixins que ajuden a pal•liar les molèsties de les pacients durant el post-operatori de cirurgia mamària. +
16/06/2012
USUARIS DE FUNDACIÓ MONTILIVI VISITEN EL TIBIDABO DE BARCELONA
Un grup d’usuaris de Fundació Montilivi visiten el parc d’atraccions del Tibidabo, a Barcelona, el passat 16 de juny. +
14/06/2012
EL GRUP DE TEATRE DE FUNDACIO MONTILIVI ACTUA A BANYOLES I GIRONA
El grup de teatre de Fundació Montilivi presenta l’obra “La guapa i el monstre” dins el programa d’Escenaris Especials 2012. +
12/06/2012
MONITORS JUGUEN CONTRA USUARIS DE FM EN UNA JORNADA ESPORTIVA
Monitors juguen contra usuaris de la Fundació Montilivi en una jornada esportiva celebrada el passat 12 de juny i que correspon al programa d'activitats lúdiques que organitza el centre cada any. +
Usuaris del centre de Sarrià de Dalt i de la Residència Fontajau varen participar el passat 8 de juny en una activitat d’habilitats cognitives organitzada per la Fundació “La Caixa”. +
07/06/2012
VISITA AL CENTRE D’HÍPICA LA CRINERA DE SALT
El centre d’hípica la Crinera de les Deveses de Salt va ser el punt de trobada, el passat 7 de juny, dels usuaris del centre de Sarrià de Dalt per a experimentar el contacte amb els animals de la granja i gaudir d’un dia d’excursió a l’aire lliure. +
06/06/2012
L’EQUIP DE FUTBOL DE FUNDACIÓ MONTILIVI JUGA CONTRA EL BELL-LLOC
L’equip de futbol de la Fundació Montilivi van jugar un partit amistós amb el grup esportiu de 3r i 4t d’ESO de l’escola Bell-Lloc. +
17/05/2012
FUNDACIÓ RAMON NOGUERA PARTICIPA A LA MARXA POPULAR DE BANYOLES
Federats a l’ACELL del centre de Sarrià i la residencia de Fontajau participen a la marxa popular de Banyoles, organitzada el passat 17 de maig per la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics (ACELL). +
17/05/2012
UN GRUP DE NOIS DE FUNDACIÓ RAMON NOGUERA VA DE COLÒNIES
Un grup de nois i noies de Fundació Ramon Noguera van anar de colònies tot el dia del dissabte 14 d’abril, a la casa Mas Batllori, a Pujals dels Caballers. +
12/05/2012
EXCURSIÓ DE FUNDACIÓ RAMON NOGUERA A SANT MIQUEL DEL FAI
Un grup de nois i noies de Fundació Ramon Noguera fan una excursió a l’espai natural de Sant Miquel del Fai. La sortida, celebrada el 12 de maig, va estar dirigida per un guia que va explicar tot el procés i curiositats relacionades en aquest àmbit natural de les valls de Tenes. +
El Grup Fundació Ramon Noguera col•labora a la Final de la Lliga Catalana de Bàsquet en Cadira de Rodes organitzada pel CB MIFAS Esplais i la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física al Pavelló de Fontajau. +
El passat dia 2 de Febrer de 2012 té lloc una nevada esporàdica a cotes molt baixes que deixa emblanquinat el paisatge de Catalunya +
26/01/2012
COMPETICIÓ EN NATACIÓ ORGANITZADA PER L’ACELL A ROSES
El passat 26 de gener de 2012 una vintena de nois i noies del centre ocupacional Montilivi (COM) varen participar en una competició en l’activitat de natació organitzada per l’ACELL a la vila de Roses. Varen competir amb altres nois i noies a la piscina municipal de Roses amb la finalitat de passar-ho bé i guanyar una medalla. +
24/01/2012
VISITA AL POBLE DE BESALÚ
El passat 24 de Gener de 2012 un grup de nois i noies del Centre Ocupacional Montilivi (COM) realitzen una excursió en un dels pobles més històrics de la província de Girona, el poble de Besalú. +
21/01/2012
SORTIDA A LA CASA DE COLÒNIES L’OCELL
El passat dissabte dia 21 de Gener de 2012, un grup de nois i noies de la Fundació Montilivi varen fer la primera sortida de l’any i del nou programa de lleure 2012. La sortida va tenir lloc a la casa de colònies L’Ocell, de Corçà. +
19/01/2012
ACTIVITAT SETMANAL DE AERÒBIC
Cada dimecres de les 11:30 a les 12:30 un grup format per l’Anna Grau, Mª José Blázquez, Encarna Garcia, Isabel Muñoz, Isabel Morales, Pepi Sencianes, Antonia Boada i Josep Vila, acompanyats per l’Emma (monitora); marxen del centre per anar al G.E.I.EG de Sant Narcís a fer classes d’aeròbic. +
El dimarts dia 10 de gener de 2012 un grup de nois i noies del Centre Ocupacional Montilivi varen fer una sortida a la costa brava. Decidiren anar a Platja d’Aro a fer una volta pel passeig marítim, tot seguit passar pel carrer comercial i veure els aparadors preparats per les rebaixes.
09/01/2012
NEIX EL GRUP DE NOTÍCIES DEL CENTRE OCUPACIONAL MONTILIVI
Al Centre Ocupacional Montilivi de la Fundació Montilivi s’ha creat un petit grup de 4 usuaris que setmanalment seran els responsables de divulgar les activitats, excursions, festes, visites i altres novetats d’interès general del nostre centre, amb la finalitat de passar-les al departament de comunicació del Grup FRN i així penjar-les a la xarxa. + | 0.574748 | curate | {"ca": 0.8655664967111665, "fr": 0.010275172225898105, "it": 0.020861713307126453, "es": 0.045304168450550734, "sv": 0.0012065543144047016, "ml": 0.0008173432452418947, "pt": 0.00836803798700035, "en": 0.037948079243373685, "de": 0.004826217257618806, "ja": 0.0033861363017164206, "ru": 0.001440080955902386} | http://grupfrn.cat/noticies.php?p=visita-campgirona-com |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_174147 | Visita a les marjals de la Safor, on es podrà visitar el patrimoni natural, avistar aus i peixos. Es recomana portar un binocle.
– INSCRIPCIÓ: per correu electrònic a: [email protected] indicant el vostre nom, cognoms, any de naixement, NIF, telèfon de contacte.
CEIC
Categories
Categories Selecciona la categoria Artista del mes (9) Beques (22) Convocatòries (7) Resolucions beques i premis (6) CEIC (6) Centenari Josep Camarena (9) Conferències Centenari Camarena (3) Cicles Temàtics (72) Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor (18) Cicle Conferències de Ciència i Tecnologia a la Safor 2016 (6) Cicle Conferències de Ciència i Tecnologia a la Safor 2017 (8) Cicle Conferències de Ciència i Tecnologia a la Safor 2019 (3) Cicle Guerra Civil a Gandia (5) Cicle Moriscos a Gandia (3) Dones Sàvies (26) Dones Sàvies I (5) Dones Sàvies II (12) Dones Sàvies III (7) Dones Sàvies IV (1) Setmana de la Ciència (19) Setmana d la Ciència 2018 (2) Setmana de la Ciència 2017 (2) Setmana de la Ciència 2019 (2) Setmana de la Ciència 2020 (7) Setmana de la Ciència 2021 (1) Conferència (50) Conferències (341) Els nostres Clàssics (1) En primera persona (4) Entre Lletres (28) Event Reviews (4) Experience (5) Exposició (19) Homenatge a la paraula (15) Homenatge a la Paraula 2016 (2) Homenatge a la Paraula 2017 (3) Homenatge a la Paraula 2018 (2) Homenatge a la Paraula 2019 (1) Homenatge a la Paraula 2020 (3) Homenatge a la Paraula 2021 (2) Homenatge a la Paraula 2022 (1) Management (4) Opinions (4) Patrimoni (3) Premi llibrets de falla (3) Premis (4) Propostes culturals per a temps de Coronavirus (6) Publicacions (46) Reflexions a peu d’obra (42) Alfons Roig (6) Més enllà de Sant Joan (6) Revista de la Safor (7) Safor de Lletres (8) Homenatge a la Paraula 2012 (1)
Arxius
Arxius Selecciona el mes abril 2023 març 2023 febrer 2023 gener 2023 desembre 2022 novembre 2022 setembre 2022 juliol 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 juliol 2021 juny 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 abril 2016 desembre 2015 novembre 2015 novembre 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 març 2014 febrer 2014 desembre 2013 novembre 2013 juny 2013 desembre 2012 novembre 2012 setembre 2012 maig 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 desembre 2008 novembre 2008 gener 2008 | 1 | perfect | {"ca": 0.9862112190535882, "es": 0.00940144155437167, "en": 0.0012535255405828893, "pt": 0.0031338138514572234} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_742134 | ICV vol treure profit de la via socialdemòcrata d'ERC Cristina Palomar Un informe elaborat per la direcció d'Iniciativa per Catalunya-Verds sosté que la deriva d'ERC cap a posicionaments socialdemòcrates "està permetent obrir una escletxa" dins l'electorat dels republicans que beneficiarà els ecosocialistes en el pròxim cicle electoral. Segons les dades recollides al document elaborat pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat sobre l'índex de satisfacció política a Catalunya, ICV ha detectat un transvasament de vots d'ERC cap a Iniciativa que xifra en un 4% d'electors insatisfets. El transvasament de vots cap a ICV també es produiria des de files de CiU però en un percentatge més petit: el 0,8 %. La col·laboració parlamentària dels republicans a Madrid -als quals Iniciativa ha acusat de fer seguidisme sobretot a la política econòmica de Zapatero-, la seva intenció d'incorporar-se a la Internacional Socialista i l'aparició d'Iniciativa "com a força política amb posicions fermes sobre el fet nacional" són algunes de les raons que, segons ICV, expliquen el canvi de criteri de l'electorat republicà, sobretot el més jove. Pels ecosocialistes, el fet que ERC vulgui sumar l'ideari socialdemòcrata a la seva identitat independentista aclareix molt el panorama català perquè fins ara ERC havia apostat per l'equidistància.
Els d'IC s'omplen molt la boca, però jo contniuo sense veure el seu projecte social per enlloc i allà on han diferit amb el PSC-PSOE - túnel de Brians, sanitat als pressupostos...- també ho ha fet ERC. A nivell socioeconòmic ERC està potser lleugerament a la dreta d'IC, però a nivell social-cultural ERC està més a l'esquerra, és una esquerra més crítica ( crítiques a la corona, tortura, transparència...)... pero vaja, amb una acceptació de tots d'un model neoliberal o social-liberal que acaben aplicant i que fa que a l'hora de la veritat ni socialdemocrates, ni ecosocialistes ni res de res. Centre, pur i dur. | 0.901054 | curate | {"ca": 0.9907597535934292, "tr": 0.009240246406570842} | |
crawling-populars_ca_20200525_47_28784 | Avui s’han realitzat les eleccions sindicals a la Clínica Secretari Coloma de Barcelona. CCOO ha aconseguit per primera vegada representació sindical. Els resultats han estat els següents:
· CCOO: 2 delegades/delegats.
· UGT: 3 delegades/delegats.
Drets
INTEGRA
Participa »
Via Laietana, 16, 4a 08003 Barcelona
Tel. 93 481 28 45 [email protected] | 0 | curate | {"ca": 0.7210682492581603, "sv": 0.01483679525222552, "es": 0.12759643916913946, "fr": 0.032640949554896145, "en": 0.10385756676557864} | : /sanitat/noticia/191224/eleccions-sindicals-a-la-clinica-secretari-coloma |
oscar-2301_ca_20230418_2_86765 | 27 dels 30 municipis del Maresme han tancat el 2020 amb xifres negatives de l'atur en comparació amb el curs anterior
La crisi econòmica generada per la Covid ha provocat estralls al Maresme. La comarca va tancar el 2020 amb 30.644 aturats, un 23,16% més que l'any anterior. Només tres municipis de la comarca van acabar l'any amb xifres positives pel que fa a l avariació intermenusal de l'atur, mentre que la resta han sumat persones en situació de desocupació
Amb aquestes dades, la taxa d’atur maresmenca (14,76%) continua sent més elevada que la provincial (13,19%) i que la catalana (13,58%). Durant el desembre, el sector de la construcció ha estat el més afectat respecte a la pèrdua de llocs de treball, seguida de la indústria i els serveis (els dos sectors reflecteixen una pujada del 2,18%) i l’agricultura un 1,78%.
Pel que fa al comportament municipal, només 3 de les 30 poblacions del Maresme han tancat el mes de desembre amb menys persones a l’atur de les que tenien registrades el mes de novembre. Són Alella, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta. En termes interanuals, però, l’increment de l’atur és general als 30 municipis amb variacions que oscil·len entre l’augment de l’11,04% de Caldes d’Estrac i el 51,52% de Sant Iscle.
A la capital del Maresme, la Covid també ha tingut efectes molt negatius en l'àmbit laboral, ja que la ciutat va tancar 2020 amb 1.800 aturats més que quan va començar.
Comentaris (1)
Marta Fa 1 any
Cada dia més aturats i l'ajuntament apujmat impostos, que també paganels aturats. Mentre, els que ni pagan ni pensen treballar fan d'okupes, colapsan les urgencies, consumeixen els recursos de la societat, porten els nens als colen que pagem els altres i... no s'integren de cap manera. | 0.853246 | curate | {"ca": 0.9918793503480279, "pt": 0.008120649651972157} | https://www.capgros.com/negoci/actualitat-empresa/maresme-tanca-2020-30000-aturats-23-mes-any-anterior_801708_102.html |
oscar-2201_ca_20230904_0_43232 | Els canvis de temporada ens suposen nous reptes que volem assumir, a vegades amb pressa. Saben per experiència que les presses no són mai bones però, fer canvis per millorar sempre seran benvinguts. I si ens proposem pensar una mica més en nosaltres millorant la nostra alimentació? Voleu propostes que us puguin ajudar saludablement? En parlarem en aquest pròxim curs de cuina. | 0.675179 | curate | {"ca": 0.8636363636363636, "pt": 0.13636363636363635} | https://antonietabarahona.com/events/1400/ |
mc4_ca_20230418_0_724497 | abesten Quartet de corda núm. 3 El timbaler del Bruc passeport Palau insòlit Musica orquestra i cada instrument cançoner abesten 3 Da Camera 22 corda acompañamiento de canciones infantiles Sonatina de Nadal partitura tot ho podem expressar abesten 4 Carnestoltes soliloquis cançó els músics més petits cantata nadalenca nit de vetlla can abesten 2 Da Camera 22: Tres danses americanes per a quartet de corda flauta somnis musica 2 nadal Literatura e interpretación de la trompeta piano | 0.784713 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.dinsic.com/es/publicaciones-clasificacion-general/path/card/pdf-dc3302p-peca_facil_num_2_en_forma_de_duet |
macocu_ca_20230731_4_473103 | ESPECIAL
Esteu aquí
PIMEC demana un canvi en el model dels peatges catalans
ACN
09-05-2021
Pimec ha insistit en un canvi de model en els peatges de la xarxa viària catalana ja que considera que l'actual és "incoherent". La patronal catalana aposta per un model independent de la titularitat de la infraestructura, amb un sistema tarifari flexible, compatible amb l'eurovinyeta i que –en l'accés a les àrees metropolitanes- es podria integrar com un element de la T-Mobilitat. "La infraestructura ha de tenir en compte els avenços tecnològics i s'ha de pagar i mantenir a partir d'un peatge finalista del seu ús. De manera que, qui més l'usa, més paga", ha apuntat el president de Pimec-Logística, Ignasi Sayol, que també ha parlat d'evitar un sistema que només cobreixi les necessitats financeres "a curt termini".
"El peatge podria tenir dos nivells, d'una banda la xarxa bàsica d'alta capacitat i, d'altra banda l'accés a les urbs, tot i que a nivell tecnològic es puguin integrar els dos àmbits", ha explicat Sayol. En relació a la xarxa viària d'alta capacitat, el president de Pimec Logística ha detallat que ha de ser compatible amb l'eurovinyeta i prioritzar els usos empresarials enfront del vehicle privat, sobretot si es vol consolidar Catalunya com a plataforma logística del sud d'Europa.
"Aquest model seria incompatible amb el model imperant al conjunt de l'estat espanyol", ha reconegut Sayol. "Si a Catalunya s'implementa amb les característiques descrites i a l'Estat no, estaríem pagant les infraestructures catalanes a partir dels peatges i les espanyoles a partir d'impostos", ha alertat el president de Pimec Logística. "Per això, apostem per pactar algun tipus de disposició addicional pel que fa al finançament d'aquestes infraestructures", ha conclòs Sayol. | 0.850174 | curate | {"ja": 0.004524886877828055, "es": 0.005656108597285068, "ca": 0.9824660633484162, "en": 0.0016968325791855204, "nl": 0.005656108597285068} | |
mc4_ca_20230418_1_340956 | Pau Carrió i La Llançadora + Fora de quadre, finalistes del Premi Quim Masó 2019 – Fundació Ciutat Invisible
Actualitat > Premi Quim Masó > Pau Carrió i La Llançadora + Fora de quadre, finalistes del Premi Quim Masó 2019
Presentem la programació de TA19: de l’escenari al món
El professorat de Girona i Salt ja pot portar Temporada Alta a l’escola | 0.711114 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ciutatinvisible.org/finalistes-del-premi-quim-maso/ |
mc4_ca_20230418_16_52052 | Badalona disposarà de tres instituts escoles el curs vinent | El Diari de Badalona
Inici Badalona disposarà de tres instituts escoles el curs vinent
Tres centres educatius de Badalona passaran a ser instituts escoles a partir del curs vinent, així ho ha anunciat el conseller d’Educació Josep Bargalló aquest dilluns. D’aquesta manera, les escoles Rafael Alberti de Llefià, Sant Jordi de Pomar, i Baldomer Solà de Sant Roc, ampliaran la seva oferta des de P3 fins a 4t d’ESO. Aquesta ampliació no implica la realització d’obres en aquests centres, sinó una redistribució dels seus espais.
L’alcalde de Badalona Àlex Pastor ha destacat “la feina portada terme entre Ajuntament i Generalitat per cobrir les necessitats de les famílies d’aquests barris”, assenyalant que “ens queda molta feina per fer” en referència a la necessitat d’ampliar l’oferta educativa en altres barris de la ciutat. | 0.849297 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/badalona-disposara-de-tres-instituts-escoles-el-curs-vinent/ |
macocu_ca_20230731_0_378791 | The Fonix, és un concurs escolar d’expressió oral i en públic en llengua anglesa, dissenyat per afavorir l’aprenentatge d’ aquest idioma dels alumnes de primària, secundària i batxillerat. La participació en el concurs es fa exclusivament a través del centre on l’alumne està matriculat... Llegeix més» | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_292068 | Sinopsi
Comentaris
Altres capítols
06/07/2022
Alacarta.cat - Aprendre anglès, d'una manera divertida, durant el confinament | 0 | curate | {"hu": 0.058823529411764705, "es": 0.08403361344537816, "ca": 0.773109243697479, "fr": 0.08403361344537816} | |
mc4_ca_20230418_15_500382 | Col·legi Beata Francinaina Cirer - Projecte educatiu
Molt més que una escola, un projecte de futur per als vostres fills
El Col·legi Beata Francinaina Cirer és una escola amb més de 50 anys d'experiència que evoluciona per a garantir l'educació de futur dels alumnes. Som conscients dels aspectes educatius essencials que cal mantenir i també de la necessitat d'actualitzar-nos perquè hem d'atendre el repte d'educar persones competents per al món de demà.
Durant aquests 50 anys, s'han mantengut uns pilars bàsics entorn dels quals s'estructura tota la tasca educativa:
Educam en una estreta col·laboració família-escola. Entenem que els pares són els responsables de l'educació dels seus fills i a qui correspon la principal tasca d'orientació. El seu acord i compromís amb el Projecte de l'Escola, la mútua comunicació, col·laboració, treball conjunt i suport són elements fonamentals per dur a terme la nostra tasca: ajudar els infants a educar-se.
Educam en l'esforç i l'autoexigència. L'element clau per a nosaltres és la superació personal, molt més que la capacitat; mitjançant l'esforç es poden millorar les aptituds, perfeccionar el caràcter i assolir l'equilibri en el temperament. El nostre model educatiu garanteix l'exigència diferencial dels nostres alumnes, és a dir, els ajudam a conèixer les seves aptituds i els seus interessos i els estimulam a créixer, basant-nos en la seva autoestima i en la seva capacitat de superació personal.
Educam en valors i potenciam les virtuts més importants de la persona. Ens proposam aconseguir que els nostres alumnes siguin persones íntegres, bons ciutadans, que tenguin opinió pròpia i sàpiguen fer valoracions amb sentit crític, que siguin capaços de desenvolupar amb creativitat el seu compromís per aconseguir una societat millor.
El nostre projecte té com a objectiu aconseguir que cada alumne arribi a ser el que potencialment pugui capaç de ser. La nostra experiència ens ha donat un estil propi i molt enriquit que es posa de manifest dia rere dia. Fomentam l'educació integral: intel·lectual, física, social, ètica i religiosa.
Dotam els nostres alumnes amb els fonaments bàsics de l'èxit, així com estratègies de benestar social i emocional per tal de poder fer front a la vida quotidiana. Per a nosaltres, el seu valor primordial resideix en el desenvolupament del potencial que tot infant posseeix en aspectes com l'acadèmic, intel·lectual, espiritual, interpersonal i emocional. Tot això mitjançant cinc principis fonamentals:
Confiança, Persistència, Organització, Interacció personal i Capacitat de recuperació davant situacions conflictives.
En aquesta línia, fonamental del nostre projecte educatiu, el Col·legi Beata Francinaina Cirer és pioner en l'aplicació de mètodes per desenvolupar les potencialitats de cada alumne. Al mateix temps, fomentam el desenvolupament de totes les intel·ligències múltiples (lingüística, lògico-matemàtica, espacial, corporal, musical, interpersonal, intrapersonal, ètica i de la natura) a partir de l'atenció individualitzada dels alumnes.
Amb tot això, som una escola viva, conscient que la societat en què es troba està subjecta a uns canvis continuats. Per això, evolucionam també constantment en els mitjans i en la manera de transmetre aquests valors i aquests objectius, per tal d'adaptar-nos a la realitat de cada moment, ajudant els nostres alumnes a ser persones íntegres, homes i dones del seu temps.
El nostre model educatiu es caracteritza per educar
En col·laboració amb les famílies
La nostra responsabilitat s'emmarca en el fet de garantir la millor resposta al compromís mutu que contreim amb les famílies quan ens trien com els seus col·laboradors en una part del procés educatiu.
El sentit cristià de la vida
Tenim com a fonament educatiu les essències dels valors cristians que han de marcar el clima en què s'ha de desenvolupar la vida de l'escola en la que qualsevol creença personal és respectada. Volem educar bones persones que estimin i respectin la vida i les persones que l'envolten.
El desenvolupament integral i satisfactori del nostres alumnes
Aquest és el principi bàsic de l'esforç de l'alumne, de la competència del professor, de l'educació de qualitat. Una bona escola és la que té la capacitat d'oferir el que cada alumne necessita en cada moment.
Cal assegurar que el procés educatiu se centra en l'aprenentatge significatiu de l'alumne adquirit amb esforç i entusiasme. Concebem la nostra tasca en l'educació com l'ajuda en un procés de millora contínua, en el qual l'alumne desenvolupa al màxim les seves aptituds, aprèn a gestionar-les adequadament i es capacita així per a la seva vida d'adult i en la societat.
Per a nosaltres, l'educació satisfactòria és aconseguir en cadascun dels àmbits educatius el rendiment òptim de cada alumne en funció de les seves aptituds i interessos.
Pretenem aconseguir per als nostres alumnes una sòlida formació intel·lectual i competencial, i volem que actuïn en tot moment posant l'esforç necessari per aconseguir la seva obra ben feta.
L'experiència de la comunicació personal i de l'afecte en les relacions personals
Un tret essencial de la nostra Escola és l'ambient afectuós de relació entre tots els integrants de la nostra Comunitat Educativa.
Creim en relacions humanes basades en el respecte i la confiança, la tolerància i l'autoritat guanyada amb prestigi.
L'experiència de la comunicació personal i de l'afecte en les relacions humanes ha de ser un element essencial de l'educació dels nostres alumnes, als quals cal ajudar a posar en pràctica el sentit profund de l'amistat com a línia fonamental del seu desenvolupament personal.
El sentit de col·laboració i solidaritat amb les diferents realitats socials
Cal educar en els alumnes el sentit de la col·laboració, del compromís social i de la solidaritat, amb la consciència que «han de dedicar les seves energies i aptituds al servei dels altres», segons assenyala la Declaració dels Drets dels Infants.
Així doncs, l'escola s'ha de convertir en àmbit de participació real i d'aprenentatge de la convivència, estimulant el treball en equip, la participació, la presa de decisions adequada i responsable, i ajudant a adquirir el valor de la solidaritat en el nostre entorn proper. | 0.845822 | curate | {"ca": 1.0} | https://sites.google.com/bfcinca.net/web/programes-educatius/projecte-educatiu |
oscar-2301_ca_20230418_1_211292 | avui hem comencat a parlar de la tardor avui a la classe no hem fet el resum de la setmana.hem comencat a parlar de la tardor.tambe hem escolat aquesta canco..... | 0.72478 | curate | {"ca": 1.0} | https://cicleinicialmitja.blogspot.com/2020/10/avui-hem-comencat-parlar-de-la-tardor.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_271711 | Els barcelonins celebren cada any una Assemblea General Ordinària per a donar veu i vot als membres de la colla en els temes que envolten l’entitat. Enguany va ser el dissabte 14 de gener del 2017; va començar a les 17.30h, en segona convocatòria i va tenir lloc a la seu social dels de Barcelona: La Casa dels Entremesos.
Després d’estar al votant de 5 hores reunits, els càrrecs que van sorgir escollits van ser els següents:
Presidència Manel Chao
Vice-presidència Cristina Moevius
Secretaria Samuel Sotil
Tresoreria Juan Aguilera
Cap de Músics Talia Salvador i Roger Moret (en comissió)
A falta de saber qui ocuparà el lloc de cap de colla, la junta entrant assumirà les funcions tècniques fins que trobi un representant. Tot i així, de moment ja han convocat assaig pel proper divendres 20 de gener, de 20.30h a 23h al gimnàs de l’escola Pere Vila.
Santa Eulàlia 2016: 13 anys de Falcons a Barcelona
Published febrer 15, 2016 Altres , Falcons de Barcelona , Història falconera Leave a Comment
Etiquetes: Falcons de Barcelona, Santa Eulàlia 2016
El divendres 12 de febrer els Falcons de Barcelona van participar a les Festes de Santa Eulàlia; també conegudes per molts com la Festa Major d’Hivern de Barcelona. Unes festes molt especials per a la colla falconera perquè ara fa 13 anysque es van presentar oficialment davant de la ciutat.
A més a més, l’Albert i la Júlia, pare i filla, feien la seva primera actuació com a falconers. I també tenia quelcom d’especial per a una de les enxanetes barcelonines,la Laia, que celebrava el seu Sant.
L’actuació es va dividir en tres parts. La primera part va tenir lloc a Plaça Nova, on vam realitzar una tripira 4-4, cinc piràmides de drets i dues pires 4-4 simultànies. Tres figures a mode de tast que convidaven al públic allà present a acompanyar-nos fins a Plaça Sant Jaume.
A continuació, gran part del públic present van seguir la breu cercavila pel carrer del Bisbe, encapçalada per la canalla i el Niku (la mascota dels falconers barcelonins en format gegantó) on van poder veure dues quadrigues i tres pilars de 3 caminats.
En arribar a Plaça Sant Jaume, els Falcons de Barcelona van entrar amb una escala caminada i dos pilars de tres caminats. A dalt de l’escenari, van presentar al nombrós públic present una serra de 9 puntes amb un pilar de tres al mig, dos avets de 7, una pira 5-4 flanquejada per dues pires 3-2, dos vols de 4 acompanyats per dos vols de 3, tres planxes amb dos ventiladors, la tripira 4-4 i l’escala de 8.
La representació dels Falcons de Barcelona a les Festes de Sta. Eulàlia va acabar diumenge al matí amb la participació dels músics barcelonins a les tradicionals matinades de Festa Major pels carrers del Barri Gòtic barceloní.
Els FdB han començat temporada acompanyats
Published gener 26, 2016 Falcons de Barcelona Leave a Comment
Etiquetes: Falcons de Barcelona, Inici temporada, Som Cultura Popular
El món de la cultura popular ha tingut aquest cap de setmana una cita al barri barceloní de Sant Andreu on, del 21 al 24 de gener, ha tingut lloc la mostra de patrimoni immaterial “Som cultura popular”.
El món falconer s’ha fet present a la mostra amb un estand informatiu i amb l’actuació de quatre de les colles existents als Països Catalans: Piera, Vallbona d’Anoia, Capellades i Barcelona.
Aquesta actuació ha sigut la primera que dirigien la nova Tècnica barcelonina i han demostrat una gran capacitat de gestió, de coordinació i de transmissió de seguretat i tranquil·litat. Fruit d’això ha estat una actuació fluida i sense cap contratemps.
L’actuació ha constat de dues parts. A la primera, cada colla tenia un quart d’hora d’actuació en solitari. Els Falcons de Barcelona han fet, com a entrada a plaça, dues quadrigues, dos pilars de 3 i dos pilars de 2. A continuació, tres planxes (amb els seus respectius pilars de 3) i un ventilador, dues pires 4-4 simultànies i 5 piràmides de drets.
Acabades les actuacions individuals, ha arribat la segona part, on totes les colles actuaven alhora fent diferents figures durant un quart d’hora. Per a l’ocasió, els barcelonins han presentat una serra de 9 puntes, dos avets de 6, cinc vols de 3 i una escala de 7.
Els Falcons de Barcelona tindran una nova cita el divendres 12 de febrer, a les Festes de Sta. Eulàlia. Una actuació molt especial per als de faixa vermella, ja que a les festes de Sta. Eulàlia de 2003 es van presentar oficialment a la ciutat com a nova colla falconera.
Calendari de Publicacions i Actuacions
Desembre 2022
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« gen.
Cròniques
Barcelona engega motors amb l’Assemblea General Ordinària
Els Falcons de Vilafranca a la Festa Catalana de la Bolquère (França)
Els Falcons de Vilafranca a la Festa Major de les Cabanyes 2016
Els Falcons de Vilafranca al XXIX Aplec Internacional Adifolk a Perpinyà
Els Falcons de Vilafranca a la Festa Major d’Olivella 2016
Els Falcons de Vilafranca a la Festa Major de Pontons
Miriam Sellarès nou escut de Plata de la Colla Falcons de Vilafranca
Els Falcons de Vilafranca per terres basques
Els Falcons de Vilafranca a les Fires de Maig de Vilafranca del Penedès
XV Trobada Nacional de Falcons a Vallbona d’Anoia
Colles amb web
Falcons de Barcelona
Falcons de Castellcir
Falcons de Malla
Falcons de Piera
Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilanova
Falcons del País del Cava
Falcons del Riberal
Contacta amb nosaltres
Presentació i contacte
Enllaços
Administració
Dosier de falcons (La Fura)
Els falcons i el món casteller (laPinya.cat)
TradiBloc
Pàgines no-oficials
Fotolog de Barcelona
Fotolog de Vilafranca
Fotolog de Vilanova
Categories
Actuacions històriques
Altres
Amunt, va!
Colles no actives
Enquestes
Falcons de Barcelona
Falcons de Castellcir
Falcons de Llorenç del Penedès
Falcons de Malla
Falcons de Piera
Falcons de Vallbona
Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilanova
Falcons del País del Cava
Falcons del Riberal
Federació de Colles de Falcons de Catalunya
Història falconera
La Canalla
Noves colles
Bloc a WordPress.com.
RSS Entries and RSS Comments
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.676119 | curate | {"ca": 0.908911217262395, "en": 0.028660846647998683, "es": 0.009059463020919124, "it": 0.009388898039861638, "de": 0.0037885027178389064, "pl": 0.0004941525284137704, "wa": 0.0004941525284137704, "cs": 0.0004941525284137704, "hi": 0.0004941525284137704, "fr": 0.032119914346895075, "eo": 0.004447372755723934, "pt": 0.001647175094712568} | https://anemdeblanc.wordpress.com/tag/falcons-de-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_9_500390 | Eco Sant Cugat 2018
El divendres 28 hi haurà la conferència Claus de la salut emocional, a càrrec de l’escriptor, periodista i director del programa “L’ofici de viure” a TV3 i Catalunya Ràdio, Gaspar Hernàndez.
El dissabte 29 arribarà la quarta Mostra Audiovisual de Medi Ambient del Penedès, amb diferents projeccions a l’auditori del centre cívic. | 0.72138 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_118849 | Durant aquest segon trimestre, cada dia, després del pati, hem estat tastant la robòtica amb els nens i nenes de primer i segon.
Aprofitant les estones de racons de cicle inicial, i dividint el grup de 12 en grupets de 3 o 4 alumnes (tant de 1r com de 2n), hem organitzat unes 4 sessions de tal manera que, mentre uns grupets s’iniciaven en la programació amb alguns dels jocs que recomanem a la secció «Recursos», els altres ho feien amb l’mBot, a través de la programació per blocs tipus «Scratch». Continua… →
A l’escola…
A la xarxa…
Tweets by projectemogino
Entra
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons | 0.748005 | curate | {"ca": 0.9094890510948905, "pt": 0.016058394160583942, "ru": 0.032116788321167884, "en": 0.035036496350364967, "es": 0.0072992700729927005} | http://ino.mogent.cat/categoria/grups/ |
cawac_ca_20200528_10_176293 | sant joan despí
Ja arriba el solstici d'estiu i, com cada any, el país està de festa i els Cargolins també! Tenim un cap de setmana ben atapeït d'actes i festes, des de divendres a la tarda fins a l'actuació a Sant Joan Despí de dilluns al vespre. | 0.693145 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cargolins.cat/etiquetes/sant-joan-desp%C3%AD |
mc4_ca_20230418_12_50693 | "En Memoria de PePe" una Visio que engresca i que "demana" definir metes facils assequibles utils i divertides
L'equip promotor de la Associacio Orient@-T , anuncia la estensio de la xarxa als municipis de el Valles Oriental al llarg del primer trimestre de 2013 i la convocatoria de una gran festa el dia de l'inici de la Primavera
LA GRAN FESTA DE PRIMAVERA en Cal Puigoriol Xic en Canoves , UNA GRAN SARDINADA a la que asisteixin els alcaldes de Granollers Cardedeu Sant Celoni i Mollet
Tots plegats expliquen algunes de les idees que han tingut els departaments de cultura dels seus consitoris per donar suport a una Xarxa que ha demostrat que es un "motor per la generacio" de noves ocupacions i noves fonts de ingres per homes i dones nascuts a finals dels 40's i principis dels 50's
La GenT Generosa de les companyies grans que ha esponsoritzat el naixement i els primers passos de "GeobiografOS en accio" explica l'impacte que ha ocassionat aquesta actuacio en la millora i / o recuperacio de la "reputacio perduda" i en els resultats de les seves comptes de explotacio
MATEU PUIG , president de una de Les associacions beneficiaries de la actuacio "Viure l'Ictus" explica com han desenvolupat una Xarxa semblant en Sant Boi de Llobregat i quins passos tenen prevists per la.estensio al llarg dels municipis del Baix Llobregat desbde el Prat fins Olessa
MATEU DIU que estan molt contents per haver trobat una font de obtencio de recursos que no esta basada en les tipiques subvencions en les que "es veien com demanant almoina" | 0.866408 | curate | {"es": 0.07194244604316546, "ca": 0.9280575539568345} | http://losmayorespuntocom.blogspot.com/2012/10/el-dia-menys-pensat.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_3701 | Llegiu l'entrevista sencera sobre la lluita no violentawww.vilaweb.cat/noticies/engler-catalans-guanyar-polaritzar-escalar-mes-acceptar-alts-nivells-sacrificis/
I uns liders que no ens rendeixin.
Llegiu la maleïda entrevista | 0.483802 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_293542 | Pàgines
Parlar de República es pot fer des de moltes perspectives. Ara sabem què va passar després, i això ens condiciona. No vull caure en la temptació de fer una anàlisi històrica crítica per saber per què va fracassar. No. El 14 d'abril de 1931 va ser un moment especial, un dia veritablement històric. Els fets són prou coneguts. S'ha dit molts altres cops: Espanya es va llevar monàrquica i se'n va anar va dormir republicana. Dos dies després d'unes eleccions municipals, que en realitat van suposar un plebiscit per la monarquia. La República va ser matinera a Eibar i es va anar estenent per tot arreu, aquí a Catalunya amb el conegut discurs de Macià. Al començament la gent ni s'ho creia. Després la ràdio ho va anunciar i va venir l'esclat de l'alegria. Els carrers plens de gent que s'abraçava. L'alegria pacífica i desfermada, la pintura violeta que tenyia els estancs, les banderes republicanes improvisades, cants de la marsellesa... Un moment alegre i ple d'il·lusió pel futur. Personalment, m'agradaria tenir el meu 14 d'abril. No em doneu pas un 10 de juliol, molt soroll per a res. Doneu-me un 14 d'abril ple i real. Un 14 d'abril durador. Un 14 d'abril definitiu. Que no tingui mai un 18 de juliol que el segueixi. No perdo l'esperança, diuen que a la tercera va la vençuda. Visca la República!
30 comentaris:
Que xulo, Eulàlia. . .i la col·laboració, espectacular!!! Mai més cap 23 de febrer ni 18 de juliol com aquell! Salut.
El catorze d’abril a casa es celebren tres aniversaris:: •El dia del naixement de la meva mare. •El dia que es van casar el pare i la mare. •El dia d’adveniment de la República. Cap dels tres ha sobreviscut el pas del temps i ja no existeixen. Salut i república!
Sembla que avui dia la “classe política” no està massa per la feina. Ni tan sols aquells partits que es diuen republicans. Aquest llop, habitualment llunyà de sistemes polítics, avui deixa anar una forta udolada per a La República.
Genial! Malgrat que els alfils, les reines, les torres puguin malmetre un somni, hi hem d'insistir encara de ser titllats d'innocents. L'alegria no es pot perdre mai a més de l'esperança.
Carme J. , sense la col·laboració per fer el video ja no seria el mateix. Va ser una forma lúdica d'intentar explicar què és una república. Aquesta part, no apareix al video ;-)
McAbeu Jo espero que sigui possible una república ben aviat...
Al 10 de juliol va ser una catarsi col·lectiva, però a diferència del 14 d'abril no es canviava res de res. Va ser el dret a la pataleta i prou...
LLop, em temo que tens raó que no es posen mans a la feina. Nosaltres també en som responsables... En aquesta pantomima de transició que ens ha tocat viure la república va quedar aparcada i ningú no gosa parlar-ne seriosament, tema tabú. Juancarlistes, se'n diuen, no?
Eulàlia, és la posada en escena més senzilla, elegant i enginyosa que he vist mai de la república. Visca la República!
Aris era això, sí... a mi m'agradaria que fos festa, perquè la raó seria que estaríem a una República... a sobre seria la mateixa, que voldria dir que no hi hauria hagut guerra civil ni dictadura franquista... Però és clar probablement jo no estaria escrivint això, tampoc...
Galderich, suposo que és això. Potser hem de ser una mica més ingenus i arrauxats. Si ens quedem en "això no canviarà", segur que no canvia (i ara estava pensant en la crisi..)
Leb al final em fareu posar vermella (i groga, i morada...). Felicitats a tu i en Galderich per la proposta...m'ho estic passant pipa passenjant pels blogs!
Després va passar el que va passar, però viure aquells moments debia ser extraordinari. Ai qui pogués!
10 de juliol i 10 d'abril i a la tercera sí malgrat que els polítics van cap una altra banda....salut i república catalana!
Potser els hem de fer veure als polítics que cal anar cap a una altra banda, Elfreelang. I això es fa a les urnes. I què hem votat? Neocons conservadors que retallen serveis socials a l'empara de la crisi que han provocat ells mateixos amb les seves polítiques neoliberals... en fi... | 0.76211 | curate | {"ca": 0.9213313161875946, "en": 0.0025214321734745334, "pt": 0.047655068078668684, "fr": 0.00529500756429652, "es": 0.015632879475542108, "id": 0.007564296520423601} | |
macocu_ca_20230731_0_143386 | La portalada de l'església de Santa Maria és barroca, construïda al segle XVIII després de l'esfondrament de l'edifici primitiu. La seva singularitat rau en el fet d'haver incorporat a l'obra els caps dels dotze apòstols esculpits per Jean de Tours en pedra nummulítica a mitjan segle XVI i que havien format part de l'altar major. Les testes en relleu dels dotze apòstols estan repartides en una mena de làpides als laterals de la portada. Sobta el contrast de la pedra blanca d'aquests relleus amb el color ocre de la resta de la façana. Jean de Tours va morir a Calella l'any 1563. | 0.807095 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_102077 | El futur alcalde del Catllar es posa com a prioritat la lluita contra l’atur
11/06/2014
Antonio López prendrà el relleu a l'alcaldia del Catllar.
Antonio López ha explicat que en breu es procedirà a consolidar la restauració de l’ermita de Sant Ramon com a centre d’interpretació del riu Gaià, incloent tant la fauna i la flora pròpia del riu com els usos industrials que històricament han deixat la seva empremta al curs fluvial.
«Així mateix, endegarem varies accions de petita dimensió però que són àmpliament demandades pels veïns del poble com ara la instal·lació d’una aula d’informàtica a la biblioteca de manera que pugui ser emprada per la gent gran i també pels alumnes dels centres educatius del Catllar». | 0.823026 | curate | {"ca": 0.9859550561797753, "pt": 0.014044943820224719} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_242138 | Fa un any, per aquestes hores de la matinada, era assassinat en Josep Maria Isanta. No t'oblidarem.
No fa gaire vaig legir aqui al xat que una noia havia declarat en el judici que aquell dia la colla deia quelcom semblant a :"Vamos a matar catalufos". Que s'en sap (fonts contrastades sisplau)? Era una noia del mateix grup agressor? Es va admetre la declaració en el judici?
Ho va dir una coneguda del grup que era amb la xusma aquesta abans de què sortissin, i va formar part de la seva declaració al judici. Fa unes tres setmanes es va publicar a El Punt, però una expressió tan forta va ser SILENCIADA per la resta de premsa -que jo sàpiga, a El Periodico i La vanguardia-. Perquè demostra la xenofòbia espanyola contra els catalans. Així de clar. Per cert, xeno/fòbia és "odi al de fora", curiós pais el nostre en què qui pateix fòbia és el d´aquí. Massa xusma espanyolista i molt poc llibre... | 0.76285 | curate | {"ca": 0.9358108108108109, "fr": 0.06418918918918919} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_126434 | Fa temps algu va preguntar s'hi havia una web per allotjar videos i altres arxius doncs avui n'he trobat una que permet allotjar qualsevol arxiu .ZIP o .RAR . MP3 ... fins a 1 GB de capacitat maxima.La web es: http://www.yousendit.com/ Per imatges feu servir aquest: http://imageshack.us/
(3GB) http://www.sendyourfiles.com/ (1GB): http://www.yousendit.com/
I.R.A. | 0.537394 | curate | {"ca": 0.7950138504155124, "en": 0.1883656509695291, "ru": 0.01662049861495845} | |
mc4_ca_20230418_17_700999 | Kairat Almaty – Barça Alusport: Adéu al somni europeu (5-4) - FC Barcelona
HomeSeccionsFutbol SalaPrimer EquipNotíciesKairat Almaty – Barça Alusport: Adéu al somni europeu (5-4)
Kairat Almaty – Barça Alusport: Adéu al somni europeu (5-4)
Roger Bogunyà - 26/04/2013 | 00:00
Tres gols de Fumasa i un gran partit del porter Higuita atorguen la victòria al conjunt del Kazakhstan, que supera els de Marc Carmona a la segona semifinal de la Final a Quatre A l’inici de la segona part, amb 2-3 a favor del Barça Alusport, Lozano ha estavellat al pal una pilota que hauria pogut canviar el rumb del matx Ara, els blaugrana hauran d’enfrontar-se diumenge a l’Iberia Star en el partit pel tercer i quart lloc (16 hores)
Fernandao lamenta una de les ocasions perdudes / FOTO: GERMÁN PARGA-FCB
El Barça Alusport no jugarà la final de la UEFA Futsal Cup. El Kairat Almaty kazakh l’ha eliminat en la segona semifinal i ha evitat que es repetís la gran final de la temporada passada contra el Dinamo de Moscou. Tot i capgirar dos cops l’avantatge rival i posar-se per davant a l’inici de la segona part (2-3), el Barça Alusport ha vist com els gols de Fumasa i el gran encert del porter Higuita l’allunyaven de la final de diumenge. Ara tocarà lluitar contra l’Iberia Star en el partit pel tercer i quart lloc (diumenge, 16 hores).
Fumasa sorprèn el Barça Alusport
La segona semifinal no ha concedit ni un segon de treva. Des del xiulet inicial tots dos equips han anat sense miraments cap a la porteria rival. El brasiler Joan ha estavellat una pilota al pal al primer minut de partit i Fernandao n’ha tingut dues més abans del segon. En el tercer Fumasa ha avançat el Kairat Almaty en aprofitar un refús de Sedano. El gol ha arribat en la primera acció d’Higuita com a porter-jugador.
La resposta blaugrana s’ha fet esperar tres minuts. Lin ha connectat un míssil des de molt lluny que ha sorprès Higuita i ha suposat l’1-1. Sense temps per assaborir l’empat ha tornat a arribar el gol de Fumasa, decisiu amb una rematada des de la frontal. Era el segon avantatge per als kazakhs.
Torras i Wilde ho capgiren
El tram final de la primera part ha estat blaugrana. Una jugada d’estratègia dels de Carmona ha permès a Torras igualar el marcador. Abans de la mitja part, una canonada d’Higuita des de prop del migcamp ha acabat al pal. El Kairat Almaty rendia a gran nivell.
La remuntada culer s’ha culminat amb una gran sortida a la represa. Lozano s’ha inventat una jugada individual brillant que ha rematat Wilde a gol. En mig minut, el Barça Alusport havia acabat amb les instruccions de Cacau a la mitja part.
Resposta fulminant
El partit hauria pogut acabar vist per a sentència a 17 minuts per al final. Ha estat l’instant en què Lozano ha robat una pilota a Higuita i ha enviat la pilota a la fusta. Del possible 2-4 s’ha passat al 3-3, obra de Joan. A falta de 15 minuts per al final, sense Saad en pista (s'ha hagut de retirar per un esquinç al turmell esquerre), el partit començava de nou. I ha estat per al Kairat Almaty, que s’ha avançat mitjançant una jugada desgraciadíssima per al Barça Alusport. Moraes ha signat el 4-3 i ha obligat els culers ha jugar amb porter-jugador.
Amb Lozano fent de cinquè home, les ocasions s’han succeït una rere l’altra. Cap amb sort. Fernandao i Aicardo han vist com Higuita evitava repetidament l’empat i una pèrdua de Lozano al migcamp ha permès a Fumasa fer el 5-3 a plaer des de camp propi.
El somni europeu s’acabava i ni tan sols una brutal diana de xilena de Fernandao a dos segons per al final ha pogut alleugerir una derrota que ha fet mal. El vigent campió d’Europa no jugarà la final de diumenge.
Kairat Almaty (2+3): Higuita, Leo Santana, Fumasa, Leo, Joan (cinc inicial), Betao, Moraes, Euler
Barça Alusport (2+2): Sedano, Lozano, Saad, Fernandao, Gabriel (cinc inicial), Wilde, Torras, Lin, Aicardo, Tolrà
Gols: 1-0, Fumasa (min 3); 1-1, Lin (min 7); 2-1, Fumasa (min 8); 2-2, Torras (min 16); 2-3, Wilde (min 21); 3-3, Joan (min 25); 4-3, Moraes (min 35); 5-3, Fumasa (min 39); 5-4, Fernandao (min 39)
Àrbitres: Massini (ITA) i Fernandes (POR) | 0.753838 | curate | {"ca": 0.8514215080346106, "en": 0.03238566131025958, "es": 0.04672435105067985, "it": 0.05488257107540173, "pt": 0.004449938195302843, "fr": 0.010135970333745364} | https://www.fcbarcelona.cat/seccions/futbol-sala/primer-equip/noticies/2012-2013/kairat-almaty-barca-alusport-adeu-al-somni-europeu-5-4 |
macocu_ca_20230731_6_202390 | Llançà com cada any organitza actes per la campanya Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple que organitza la Fundació d’Esclerosi Múltiple. Hi havia diverses activitats programades, venta de marchandising, una nedada, passejos en caiac, ballaruca de la mainada i la Guerrilla de ganxet PimPamPunt que per primera vegada va col.laborar. Van promoure una cadeneta de drapet solidària (10 cadenetes = 1 euro) i que amb molt de gust vam regalar el material. | 0.780277 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_146158 | La reacció de tot infant, quan un altre una mica més gran l’atonyina o li pren allò que és seu, sol ser la de quedar-se quiet, desconcertat, i mirar si l’agressió ha estat observada per algun adult. L’infant, com és lògic, conscient de la seva indefensió, espera que l’adult blasmi l’agressor i imparteixi justícia. Si això s’esdevé, l’infant es tranquil·litza i renova la seva fe en el sentit de l’equitat dels adults; si, en canvi, l’adult es fa l’orni, la decepció de l’infant és majúscula, i també ho són la malfiança i la desafecció que sent vers els qui haurien de ser els seus referents.
En el món adult, especialment en els casos en què hi ha una gran desproporció entre agredit i agressor, a favor del segon, ja sigui per força física o per força armada, també es produeix una reacció similar a la de l’infant; també espera l’adult agredit que un testimoni ocular intervingui i l’ajudi. I si el testimoni s’ho mira impertèrrit, adduint que aquella agressió és només un afer intern entre l’agressor i la víctima, la seva malfiança i desafecció vers la societat creixeran exponencialment.
Quan les forces entre agressor i agredit estan equilibrades, el més probable és que l’agredit es defensi per si mateix sense esperar que ho faci un tercer. Catalunya, és obvi, no té una força equiparable a la d’Espanya que li permeti defensar-se en un pla d’igualtat i per això mira Europa. Catalunya té urnes, moltíssimes urnes, però Espanya té porres, milers de porres. I com que Espanya odia les urnes, perquè no té cultura democràtica i el règim actual és només una mascarada forçadament contemporitzadora, les il·legalitza, treu les porres al carrer, apallissa la gent, agafa pel coll i pels peus els votants i, com al Xile de Pinochet, els llança enlaire com si fossin escòria. I després, tots aquells que hagin tocat un independentista, seguint el manual racista de José Borrell, s’han de “desinfectar”.
El més greu, sumant-hi els exiliats i els ostatges polítics catalans, és que tot plegat passa davant dels ulls de la Unió Europea, un organisme supranacional que es vanta de ser el tòtem de la democràcia, de la llibertat i del respecte pels drets humans. És cert que protegeix els exiliats, però ho fan els seus tribunals, no els seus governs, i també és cert que l’1 d’octubre de 2017 intervé i que gràcies a això, al migdia, s’atura la violència espanyola. Però és una intervenció d’aquelles que es fan d’amagat, per no posar en evidència l’agressor. O millor dit, perquè l’agressor deixi de posar en evidència l’observador passiu.
Catalunya, certament, hauria de deixar de comportar-se com l’infant desvalgut que ho confia tot a la bona voluntat de l’observador, sobretot tractant-se d’un observador que té com a divisa principal posar els seus interessos econòmics per damunt dels drets humans. Tanmateix, mentre no es vegi amb cor de ser conseqüent amb la seva aspiració de llibertat, Catalunya no pot esperar que altres països se signifiquin en favor seu i li facin la feina. Si ja no ets un infant, si ets un adult de cap a peus i, malgrat això, no goses treure’t tu mateix les castanyes del foc, t’estàs llevant el dret de menjar-te-les. Ras i curt: per molt adult que siguis, si et comportes com un infant, el món et tractarà com un infant.
Dit això, és ben segur que una Unió Europea basada en un mer aplec d’interessos econòmics no té cap futur. Cap ni un. Més enllà de la bona tasca de molts eurodiputats i la convicció europeista de molts ciutadans, una Unió Europea com l’actual, que renuncia a l’humanisme, que estableix jerarquies entre els pobles que la integren, que es fa el desentès davant la gent desesperada que truca a les seves portes perseguida per la fam i la mort, que qualifica “d’afer intern” la violació flagrant dels drets civils duta a terme per l’Estat espanyol, que és incapaç de fer que aquest Estat compleixi la resolució de les Nacions Unides del 1966 (ratificada per Espanya el 1977), que estableix per damunt de totes les lleis estatals el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans, i que tampoc no l’amenaça amb sancions en cas que no permeti un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, no és cap Unió Europea. És una Unió d’Hipòcrites, una Unió de Cínics.
Cap violació dels drets humans és un “afer intern”; cap barbaritat política, policial i jurídica, com les que està cometent Espanya amb Catalunya, és “afer intern” d’un Estat, perquè, en el supòsit que ho fos –que no ho és ni ho serà mai–, seria un afer intern de la Unió Europea. Catalunya és una nació de la Unió Europea, n’és contribuent net, i res del que faci o deixi de fer és aliè al conjunt de la Unió. Estem parlant d’una nació amb mil anys d’història sense la qual és impossible explicar la història d’Europa.
No tinguem cap dubte que, tard o d’hora, dissortadament, hi haurà morts a Catalunya provocats pel paroxisme nacionalista espanyol. És un miracle que fins ara no n’hi hagi hagut. De fet, fins i tot sense intenció que n’hi hagués, l’1 d’octubre de 2017 podia haver estat un jorn luctuós, ja fos per un cop de porra desviat uns centímetres més amunt, per caps oberts en caure les persones que eren llançades brutalment per aquella horda salvatge d’individus uniformats o per atacs de cor soferts per la ciutadania que va ser agredida a les portes dels col·legis electorals. No n’hi hagut, de morts, i això és bo. Però quan la ‘cerrazón’ és transversal, com passa en els poders de l’Estat espanyol, pot passar de tot. I si hi ha morts, caldrà responsabilitzar-ne també la Unió Europea per la seva desídia. Potser aleshores la causa de Catalunya deixarà de ser un “afer intern espanyol”, però ja serà tard per salvar la vida de les víctimes. És ben trist que la major part de les conquestes socials i de llibertat que ha fet la humanitat al llarg dels segles hagi tingut un cost tan sagnant. Passen els anys, passen els segles, passen els mil·lennis, i el supremacisme, amb la complicitat dels cínics, que s’ho miren des de la seva torre d’ivori, continua dient quin poble pot ser lliure i quin no. Encara estem així. | 1 | perfect | {"ca": 0.998342175066313, "su": 0.0016578249336870027} | https://elmon.cat/opinio/el-cas-de-catalunya-davant-d-europa-15236/ |
mc4_ca_20230418_8_511513 | (Manolo García / Quimi Portet, Astronomía razonable, 1993)
Serveixin les paraules de la popular cançó del grup musical 'El último de la fila' com a il·lustració de la gran (pos) veritat material dels nostres temps. Són diverses les variants d'aquesta filosofia de vida afavorida per un capitalisme rampant que tot ho condiciona. La finalitat última és el d'incrementar el nivell de rendes de la gent; perquè si no, s'argüeix, vals poc o gens. És una regla fins i tot en situacions de desamor com resa l'al·ludida cançó. Tot sigui pels diners i la prosaica adoració del vedell d'or.
Dels tres desitjos vitals populars (salut, diners i amor), el central d'adagi depreda als altres dos. Pel que fa a la nostra reflexió d'avui, el citat en primer lloc també se supedita a tenir recursos per poder pagar, per exemple, la factura mèdica del sector sanitari lucratiu. Així, els pobres que es queden al paire dels sistemes universals de la salut afronten la malaltia i l'absència de 'qualitat de vida' com una cosa ominosa i irreversible. Per a aquells de vostès que no l'hagin vist, els recomano vivament la pel·lícula ' Sicko ' del singular cineasta Michael Moore (disponible i gratis a internet).
Alguns diran que el rondinaire de la gorra de beisbol és un extravagant cercador de notorietat fàcil mitjançant denúncies estrambòtiques i exagerades. No sol ser així en la majoria dels seus films, com succeeix amb la seqüència en 'Sicko' de la velleta desnonada d'un hospital nord-americà perquè la seva assegurança privada s'ha negat a abonar els costos de la seva perllongada malaltia i que no cobreix la prima abonada per la pacient. El atònit espectador europeu assisteix incrèdul a l'escena de la pobra vella a la llitera mòbil entubada i enmig del carrer, com a conseqüència d'un desnonament metge per insolvència financera.
La situació abans descrita va ser valentament confrontada per Barack Obama i la seva Llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible (Obamacare), la qual pretenia la cobertura de 30 milions de nord-americans sense prestació mèdica. Les asseguradores privades, fidels seguidores dels principis mercantils de la maximització de beneficis, van rebre els plans del 'socialista' Obama com un afront als valors democràtics i fins cristians de la civilització nord-americana. Després de créixer amb tot tipus tipus d'argúcies de filibusterisme parlamentari, simplement, de compra de voluntats polítiques dels congressistes nord-americans després de l'elecció de Trump, aquest va signar un decret presidencial que va iniciar el desmantellament de la reforma d'Obama.
Així que als pobres, com els desenamorats, només els resta anar-se'n a remar a les galeres de les penalitats materials i afectives.
Per contrast, què passa amb els que tenen molt i fins poden 'comprar' l'afecte? Dirigeixin la pregunta a Carlos Ghosn, el capitost de la indústria de l'automòbil que fins fa pocs dies gestionava el primer conglomerat mundial dels cotxes després de l'aliança de Renault-Nissan-Mitsubishi. La seva detenció al Japó ha estat per suposada evasió fiscal, entenent-se que l'ús del vocable 'suposada' és una argúcia retòrica per temperar les dimensions de la malifeta sota sumari.
Segons les informacions aparegudes en els mitjans del país del sol naixent, la suma no declarada a les autoritats fiscals per l'empresari global de la indústria automobilística podria ascendir a 5.000 milions de iens (uns 38,5 milions d'euros, aproximadament).
El cas de Ghosn és emblemàtic de la conducta de l'individualisme possessiu que indueix a molts dels nostres joves a seguir un exemple d'èxit personal mitjançant l'acumulació del peculi propi. Resten inoculats per l'enganyós 'miratge de la riquesa' associat a un consumisme sumptuari sense límits, i ara promocionat sense embuts per l'anglobalització de trumpistes i brexiters. Un consumisme il·lusori que porta de la mà les pràctiques del risc moral responsables d'incentivar despeses i deutes sense base en les possibilitats reals de l'economia, sigui individual o col·lectiva.
En una recent reunió d'un projecte científic europeu seguia amb atenció la ponència presentada per la meva col·lega de la Universitat de Torí, Elsa Fornero, antiga Ministra de Treball en el Govern Monti (2011-13), que va afavorir una reforma per posar una mica d'ordre en el galimaties del sistema de pensions italià. Com saben, la Fornero ha estat injuriada i vilipendiada sense pietat pels partits que ara componen l'actual govern populista i parafeixista italià. En la seva presentació parlava l'exministra de la necessitat de propiciar un alfabetisme financer bàsic per al comú de la gent. Per dur a terme les grans reformes s'hauria de saber quants diners tens i pots emprar sense posar en perill un bé comú que es dóna com a permanent i immutable (seguretat social). Paraules que tristament cauen en sac foradat en el discurs polític del Bel Paese transalpí.
El poder glamurós estès entre amplis sectors socials per posseir més i més és un cascall l'efecte interessat del qual promou un tipus de capitalisme global.
Passa que, malgrat estar advertits, els admiradors de l'egoisme depredador representat per l'àvid Ghosn no renunciaran a validar la màxima del 'tant tens, tant vals'. No obstant això, les brases per la lluita ideològica estan lluny d'apagar-se per molt que ho proclamin els proponents del TINA (There Is No Alternative). Alternatives clar que n'hi ha, com són les de reformar i preservar el nostre model social europeu i la seva institució emblemàtica, l'Estat del Benestar. Per aconseguir aquests objectius no ens queda una altra que remar i seguir remant, encara que sigui en les galeres del desamor asocial... | 0.879468 | curate | {"es": 0.010287335934728628, "ca": 0.9897126640652714} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1271454/tant-tens-tant-vals |
cawac_ca_20200528_2_74084 | Els suplements de l' Ara que es lliuraran avui varen ser impresos anit en les rotatives del Grup Serra. Foto: P. Bota
Avui comença una nova etapa per al reforçament i la consolidació de la premsa escrita en català a les Balears. Les empreses editores de dBalears i de l'Ara, de Barcelona, han arribat a un acord per distribuir de manera conjunta les seves publicacions a tot l'Arxipèlag. Es tracta d'un projecte innovador destinat a millorar els continguts informatius i editorials des d'una perspectiva que ens és comuna.
dBalears, que hi aporta quinze anys d'experiència des de la seva creació, centrarà els esforços en la informació i l'opinió locals de la nostra Comunitat. El seu lector trobarà tota la informació del Principat, de l'Estat i de la resta del món en les planes de l'Ara, juntament amb l'opinió de reconeguts articulistes de Catalunya. D'aquesta manera, dBalears trenca amb la dependència de les agències de notícies de Madrid que, per força, aporten una visió d'àmbit central dels esdeveniments més importants. A partir d'avui, ambdues capçaleres en surten afavorides i avancen al ritme que imposen els nous temps, en què la coordinació d'esforços permet aportar una visió més coherent de la nostra societat, sacsejada per la crisi econòmica i un grau notable de confusió política.
És en aquests moments que la defensa i la preservació dels valors propis esdevé essencial per encarar el futur amb garanties. dBalears incrementa i potencia la seva informació local gaudint de l'empara d'un gran cos comunicatiu fet a Barcelona. El conjunt és un producte d'una extraordinària força i precisió.
Els lectors de dBalears també podran tenir accés al servei Premium de l'Ara, una oferta molt novedosa i creativa que incorpora també els pdf de l'edició catalana. Tot plegat fa que aquesta aliança entre la nostra publicació i l'Ara representi una macrosíntesi informativa, sempre al servei del país i de l'enfortiment i l'ennobliment de l'autoconsciència dels balears.
COMENTARIS
Gàcies i per molts anys. Només una cosa a comentar: al principat també volem dbalears!!! I de cara al futur, per què no fer un únic diari al conjunt dels Països Catalans? (de fet, suposo que la idea que teniu al cap deu ser aquesta! ).
Enhorabona per la decissió. tots sortim guanyant. Som lectors de l'ara des de el principi i sempre hem pensat que ens mancava informació local. Aquesta fòrmula és perfecta per a nosaltres. Ara només ens manca informació dels altres territoris de parla Catalana. Després del que passa avui, ha estat molt important aquesta notícia. Això gira malament! Salut.
Per jo s'única pega és que sa secció d'Esports no queda ben integrada entre un diari i s'altre. Està molt bé, i ajudarà molt a sa difusió del català i de notícies independents sense haver de dependre de Madrid. Així que si amb el temps treballau conjuntament per integrar al 100% ses diferents seccions sense que (com avui per exemple) la secció de local queda tallada per la meitat, esports tens dues pàgines del Barça a l'ARA i deu pàgines després venen els esports d'aquí, cosa que ho fa bastant embullós, però els articles d'opinió d'Ara i Dbalears són estupendes. De totes formes, agafau-ho com una crítica positiva, per anar millorant poc a poc i sobretot, enhorabona i gràcies per fomentar sa nostra llengua!
Enhorabona, és una gran notícia per al país. Cal construir un espai comunicatiu comú que permeti projectes més grans i de més qualitat. Hem de superar aquesta absurda separació que afebleix la nostra llengua i la nostra cultura. Endavant.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som. | 0.797749 | curate | {"ca": 0.9865519096288327, "es": 0.0026896180742334587, "id": 0.0017930787161556392, "fr": 0.0019723865877712033, "en": 0.002868925945849023, "mn": 0.0010758472296933835, "it": 0.0030482338174645865} | http://dbalears.cat/actualitat/balears/dbalears-refor-a-amb-l-ara-l-oferta-en-catala.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_385294 | Àngel Colom: “Molts no hi van anar per por de les amenaces de Madrid” El secretari d'immigració de CDC i president de la Fundació Nous Catalans, Àngel Colom, ha lamentat que “només 4.000 immigrants van anar a votar ala consulta”. Colom, que ja va avisar de nacionalitzacions massives per condicionar el 9N, ha dit en una entrevista per a e-notícies que “molts no hi van anar per por de les amenaces de Madrid”.- Quan deixa un ciutadà de ser nou català per passar a ser català?El concepte de nou català és transitori i amb un objectiu: arribar a ser català. És el pas de la consideració d’emigrant a la de ciutadà català i prou, ni nou ni vell.- Vostè va viure uns quants anys a Casablanca. Se sentia nou marroquí?No especialment. Tampoc tenia la intenció de quedar-m’hi. Però sempre em van tractar com un dels seus . Segons com sí que m’hi sento. Jo sóc català i mentre Catalunya no sigui independent, continuaré lluitant perquè ho sigui. Però també em sento una mica marroquí com em sento una mica francès, perquè a França hi tinc molts referents. En canvi no em sento espanyol.- Quants nous catalans creu que votaran NO en un futur referèndum per l’amenaça de perdre els papers?Potser força. Hem d’entendre que per al foraster que ve de lluny el fet de disposar la plena ciutadania és molt important. Si uns els amenacen així i nosaltres som incapaços de fer-los veure i demostrar que en un nou estat independent tots partirem de zero, això explica el “força” d’abans. - I quants catalans votaran SÍ perquè els prometen papers ja?La promesa que tindran papers, o una vida millor, ningú no els la pot fer. Els que volem un estat propi l’únic que podem fer és dir-los: bé, sereu ciutadans com nosaltres, si voleu ser-ne. Tos els catalans tindrem les mateixes oportunitats, els nous i els vells.- Quants simplement no aniran a votar?En la primera consulta convocada pel president Mas (la recorreguda i suspesa) dels nou-cents mil immigrants censats només van anar a inscriure-s’hi quatre mil. Això és molt negatiu. Potser no estaven motivats, i hem de reconèixer que hem de fer un esforç més gran per convèncer-los dels avantatges d’un nou estat. Però he constatat que molts no hi van anar per por de les amenaces de Madrid. Tres o quatre cents mil tenen reconeguda la ciutadania i no oblidem que en cas de ser vistos votant en una imatge de facebook, o en un diari, per exemple, podria arribar a passar que la perdessin perquè els van fer jurar fidelitat a Espanya. Tenen por de perdre els seus drets adquirits.- Vostè és el Josep Maria Sala de CDC?No! No hi tinc res a veure. Jo treballo per encaixar tota aquesta nova gent...- Josep Maria Sala també m’ho hauria dit, això...Potser, però amb tots els respectes, ell no ho fa. Jo sí.- Li fa por que a la llarga no tinguem nous catalans allistats a la gihad islàmica?Sempre pot passar. M’agradaria, és clar, que no passés. Hem de fer bé la feina. L’ADN de Catalunya és integrador. Un gihadista ho és perquè s’ha quedat sense referents i busca quimeres. Ho hem d’evitar. /Una entrevista de Ramon Sargatal
crec que alguns esteu confosos..quan es diu que només van votar 4.000 es refereix a 4.000 dels que normalment no poden votar perquè no estan al censhi han molts altres inmigrants que si estan censats i van votar, i aquests no estan dins dels 4.000s´ha de dedicar esforços aquests que si podran votar,als 900.000 que no podran votar en un referèndum oficial és igual
Si et llegeixes l'entrevista no diu ni una cosa ni l'altra, diu els que es van registrar per votar a la consulta inicial abans que el govern la cancel·lés. Després e-brutícies ha fet un titular inventat per cridar l'atenció.Els que van votar al 9N no els han dit (que es podria saber, però no ho han publicat). | 0.839291 | curate | {"ca": 0.968361276365603, "es": 0.019469983775013522, "pt": 0.012168739859383451} | |
mc4_ca_20230418_1_155039 | "Mercè 2019" : "Back 2 Classics" a càrrec de Planeta Trampolí, dins del "MAC Festival" | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona "Mercè 2019" : "Back 2 Classics" a càrrec de Planeta Trampolí, dins del "MAC Festival"
"Mercè 2019" : "Back 2 Classics" a càrrec de Planeta Trampolí, dins del "MAC Festival"
Planeta Trampolí (Catalunya): Back 2 Classics
L´artista Àngel de Miguel Garcia us demostrarà que un llit elàstic pot ser molt més que un simple llit elàstic... Ho veureu en aquesta proposta fresca, íntima i propera on hi ha circ del més clàssic, però també cultures urbanes, ball, música i una exhibició de turntablism (l´art de fer scratch amb vinils). Les bogeries d´aquest protagonista us enamoraran i us sorprendran a parts iguals. Qui ho havia de dir, que es podia fer poesia amb un llit elàstic?
Dissabte i diumenge a les 12:00h i a les 16:30h Entrada Gratuïta.
"Mercè 2019": Diada castellera de la MercèPlaça de Sant Jaume24/09/2019
"Mercè 2019": Concert "Arlo Parks", dins del "BAM - Barcelona Acció Musical"Plaça dels Àngels20/09/2019
"Mercè 2019": Diada Castellera històrica de la MercèPlaça de Sant Jaume22/09/2019 | 0.786898 | curate | {"ca": 0.9291338582677166, "en": 0.07086614173228346} | https://guia.barcelona.cat/ca/detall/merce-2019-back-2-classics-a-carrec-de-planeta-trampoli-dins-del-mac-festival_99400299053.html |
mc4_ca_20230418_16_488058 | DEPORTE: UNA FORMA DE VIDA: EL GUIÓN PREVISTO
Publicado por Miguel Angel "almunia" en 2.12.08
estava cantat com sempre, el que mes titols guanya, aquest se'n duu el premi, però n opas al millor jugador, pq està clar qui és..... | 0.471448 | curate | {"es": 0.4088888888888889, "ca": 0.5911111111111111} | http://masquedxrte.blogspot.com/2008/12/el-guin-previsto.html |
cawac_ca_20200528_8_149333 | Arxiu per a l'etiqueta ‘Segona’
Avui s’escau el vint-i-quatre aniversari de la mort del pare i, casualitats de la vida, també acompleix divuit anys la meua neboda Maria, la filla petita d’en Xavier i na Montserrat. Pel doble aniversari d’aquest 24 de març, en aquesta data a la nostra família hi campa un sentiment agredolç.
Remenant papers he trobat la còpia —la demaní el 1993 a l’Arxiu Nacional de Catalunya— de l’expedient de presó del pare per la seua llarga estada al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, és a dir, la Presó Model o, com li era grat de dir al pare, el «Gran Hotel», on s’hi hostatjà des del 24 de febrer del 1946 fins el 9 de maig del 1950.
Sabia que al pare l’havien castigat durament per haver cridat al capvespre d’un 14 d’abril, fort i des de dins la cel·la, «Visca la República!»; per la seua poderosa veu el crit retrunyí en totes les galeries i motivà l’adient resposta per part d’altres presos. Ell mateix em contà com es passà un mes en calçotets —tal i com era en proferir el crit de rebel·lia, sense cap altra peça de roba— en la cel·la de càstig del Soterrani de la Primera Galeria. Doncs bé, n’he retrobat la prova escrita a l’expedient de presó, just datada demà, però seixanta-tres anys arrere; no sé perquè esperaren onze dies a fer l’anotació. Us tradueixo literalment aquesta i les següents sobre el mateix càstig:
«12 de maig del 1946.— La Junta de Disciplina acorda el trasllat del titular a la Quarta Galeria on extingirà un mes d’arrest.»
«14 de juny del 1946. Alçament de sanció.— S’hi uneix ordre de la Direcció disposant l’alçament de l’arrest a què es refereix l’anotació anterior i el seu trasllat a la Sisena Galeria.»
Hom pot adonar-se que aquell «Visca la República!» li costà al pare dos mesos de penes, afegides a la principal de privació de llibertat. També he retrobat la prova d’una sospitosa excarceració —il·lustra aquest apunt— produïda onze mesos abans no obtingués la llibertat «vigilada». És un afer molt obscur que el pare m’havia explicat com una horrible experiència. Del 7 al 12 de juny del 1949 fou «segrestat» pels sicaris de la Segona Bis de l’Estat Major de la Capitania General i sotmès a tortures i interrogatoris en una «txeca» clandestina de la mateixa Segona Bis al carreró lateral de Capitania. Després de les pallisses el més greu succeí en la nit prèvia al seu reingrés a presó, atès que fou dut a la carretera de l’Arrabassada i després de fer veure que li anaven a fotre el «tret de gràcia» perquè no es donava, intentaren d’aplicar-li la «llei de fugues».
Totes les maldats per les quals jutges espanyols han condemnat a militars sud-americans —els quins, en realitat, només eren simples aprenents de Franco—, al Regne d’Espanya segueixen impunes, per exprés i ferm desig del dictador mantingut viu per l’actual cap de l’estat i de l’exèrcit espanyols, el Borbó. | 0.897856 | curate | {"ca": 1.0} | http://enricborras.cat/?tag=segona |
cawac_ca_20200528_5_18794 | Habitatge i rehabilitació
Festa Major d'Hivern 2010
La Festa Major d'Hivern se celebra al voltant del 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià.
Al llarg de diversos dies, la ciutat gaudeix d'activitats lúdiques i culturals molt diverses, adreçades a grans i petits. En el programa es poden trobar actuacions musicals i teatrals, exposicions, balls populars, contes per a infants i a adults i moltes coses més. | 0.692751 | curate | {"ca": 0.9382716049382716, "fr": 0.06172839506172839} | http://www.viladecans.cat/Plantilles/directori_presentacio/_JNJtGAWc42bqiRP8CFcXKs1Y1VOz2IYeHAIeBbEB7QwOu26WFuC_5w7gVacNSCF9nq5_qSngu1s |
macocu_ca_20230731_1_177678 | Deu zones especialment hostils per a l’independentisme i que poden ser clau el 21-D
Una de les grans incògnites del 21-D és si es pot mantenir (o pot créixer) la majoria independentista al Parlament. CRÍTIC radiografia els municipis i les comarques on l'independentisme té menys suport i explica les estratègies que han preparat els partits per acostar-s'hi.
Marc Font / marcfontribas
14/12/2017 | 19:00
Totes les enquestes dibuixen un panorama molt obert en les eleccions del 21 de desembre. En l’espera que els ciutadans passin per les urnes, hi ha molts escenaris possibles, com va resumir Roger Palà. Una de les grans incògnites és si es mantindrà una majoria independentista al Parlament. Perquè això passi, les tres formacions que defensen aquesta opció (Junts per Catalunya, ERC i la CUP) necessiten apropar-se als resultats obtinguts en els comicis del 27 de setembre de 2015, quan entre Junts pel Sí i el partit de l’esquerra independentista van sumar gairebé el 48% dels vots. I, òbviament, l’objectiu serà molt més assequible si aconsegueixen millorar el suport en aquelles zones tradicionalment més hostils –electoralment parlant– per a l’independentisme.
Quines són? Des d’un punt de vista territorial, el vot a Catalunya és molt divergent, ja que, mentre bona part de les comarques gironines i lleidatanes es decanten massivament pel sobiranisme, la situació és molt diferent en parts importants de les demarcacions de Barcelona i de Tarragona. L’àrea metropolitana de Barcelona i el Tarragonès, per exemple, són àrees en què les opcions independentistes obtenen resultats especialment baixos. Tot i que hi ha molts matisos, en general parlem de zones en què la població castellanoparlant és majoritària i en què tradicionalment la indústria hi ha tingut un pes important, encara que la situació també es repeteix en nuclis turístics, com Lloret, Blanes, Salou o Vila-seca, entre d’altres. En el referèndum de l’1 d’octubre o en la consulta del 9 de novembre de 2014 també van registrar una participació clarament més baixa que la mitjana catalana.
Com encaren la campanya les tres candidatures independentistes? CRÍTIC ha parlat amb responsables de les tres i hi ha diferències importants. Jaume Clotet, director adjunt de campanya de JuntsxCat, explica que “partim de la base que aquestes no són unes eleccions sobre la independència i, per tant, no fem un discurs específic per a aquestes zones que les distingeixi del que fem a la Garrotxa. Plantegem les eleccions com un plebiscit sobre el 155, és a dir, en clau de dignitat democràtica i nacional”. Clotet, també director de Comunicació del Govern durant la legislatura passada, hi afegeix que “hem de tornar a posar els senyors Puigdemont i Junqueras als llocs on ja estaven; perquè que hi estiguin, ho ha de decidir la gent, no Rajoy. Bàsicament, el que fem és apel·lar tota la gent que té respecte a les institucions nacionals, siguin independentistes o no”.
ERC, en canvi, aposta per treballar amb “missatges segmentats”, en funció de la zona. Així ho detalla el seu cap de campanya, Sergi Sabrià. “Prioritzem aquestes zones on el vot és més difícil, perquè el nostre interès sobretot és fer créixer la base social de l’independentisme”. A la pràctica, això es tradueix en material diferenciat tant a la xarxa com el que s’envia a les llars i amb una major presència física de les figures d’aquestes zones, com ara Gabriel Rufián, Joan Tardà o l’escriptora Jenn Díaz, número 8 de la candidatura a Barcelona i veïna de Sant Andreu de la Barca. “Sabem que és lent que el missatge cali i que requereix molta constància i picar molta pedra; però, per exemple, per a l’1-O ja vam fer campanya sobretot a l’antic ‘cinturó roig’. Sabem que és l’espai on hi ha més marge de guany”. De fet, la tarda del referèndum es va produir un increment important de vot a l’àrea metropolitana, que va interpretar-se com una reacció a la violència policial. “Aquesta gent es va sentir interpel·lada, fos independentista o no. Segur que hi ha una manera d’arribar-hi i en això estem”.
El número tres de la CUP a la demarcació de Barcelona és l’advocat del Col·lectiu Ronda Vidal Aragonés, fins ara cap de l’oposició a Cornellà com a regidor de Cornellà en Comú – Crida per Cornellà. Per a ell, per millorar l’arrelament de l’independentisme en zones com la seva pròpia ciutat, cal fer-ho en tres nivells: “Primer, a través de la intervenció política. Hi ha un sector de les classes treballadores que no s’ha sentit atret pel procés d’alliberament nacional i, en els casos en què no és per animadversió, només s’hi pot entrar amb un programa social contundent, que ajudi a millorar les seves vides”. Aragonés hi afegeix un segon element i és “la implantació i la intervenció als barris”, i admet que ara mateix “no hi ha cap organització que tingui una implantació real entre les classes treballadores”, com en altres moments històrics la van tenir el PSUC o la CNT.
El segon nivell seria “arribar a la gent, més enllà de tenir un programa de transformació”. És per això que reivindica recuperar el “debat amb la gent. Has d’anar plaça a plaça, mercat a mercat, als bars, al carrer, però no a alliçonar, sinó a debatre i a escoltar. I en temes com qüestionar la pertinença a la UE o la necessitat de trencar amb el sistema capitalista ara et trobes amb molta més gent disposada a parlar-ne que no pas fa 10 anys”. Finalment, Aragonés subratlla, com a element necessari per fer créixer l’independentisme que el programa i el discurs polític “es traslladin amb coherència a les institucions perquè, si no, no serveixen”. “No pot ser que parlem de com fer un país més lliure i tinguem uns pressupostos realment antisocials. Així és impossible arribar a la majoria de les classes populars, tot i que a poc a poc ho anem fent”, conclou.
Nou Barris és l’autèntic forat negre de l’independentisme a Barcelona. Entre Junts pel Sí i la CUP van superar el 47% dels vots a la ciutat en les eleccions del 27 de setembre de 2015. La suma de les dues formacions independentistes va registrar més del 40% dels sufragis emesos en cadascun dels 10 districtes del cap i casal menys a Nou Barris, on ni tan sols va arribar al 30%. En concret, JxSí va obtenir-hi el 21,7% dels vots, i la CUP, el 7,4%. La caiguda respecte a la mitjana va ser especialment destacada en el cas de la coalició entre CDC i ERC, que va obtenir 15 punts menys a Nou Barris que en el conjunt de Barcelona (el 37,1% en total), mentre que la CUP va quedar-se 2,6 punts per sota de la mitjana barcelonina. L’opció més votada va ser Ciutadans, amb el 22,6%. Entre els tres partits que han avalat l’aplicació del 155 (C’s, el PSC i el PP) van acumular el 53% dels vots a Nou Barris, 15 punts per damunt de la seva mitjana a la ciutat. En alguns dels barris del districte, l’independentisme no va arribar ni al 20% dels vots. Els tres casos més extrems van ser Ciutat Meridiana (el 15,3% entre JxSí i la CUP), Torre Baró (el 18,3%) i les Roquetes (el 19,7%). A més a més, en els tres barris la suma entre C’s, el PSC i el PP va enfilar-se per damunt del 60%.
Tot i que amb matisos, les quatre ciutats del que podríem denominar ‘eix del Besòs’ són un territori històricament complicat per a l’independentisme, amb Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs com els exemples més extrems. Al primer municipi, governat per la socialista Núria Parlon, el 27-S també el PSC va ser la primera força (el 25,3%), seguit de C’s (el 23,5%) i del PP (el 13,9%). JxSí tot just va sumar-hi el 13,6% dels sufragis, i la CUP, el 5,6%, és a dir, que l’independentisme no va arribar al 20% dels vots. A més, tant en la consulta del 9 de novembre (el 17,7%) com en el referèndum de l’1 d’octubre (el 20,9%), la participació va estar clarament per sota de la mitjana obtinguda a la demarcació de Barcelona.
A Sant Adrià, l’independentisme no va arribar al 23% dels sufragis fa dos anys i C’s va ser l’opció preferida (el 24,1%). Tot i que una mica més alta, la participació en el 9-N (el 21,7%) i en l’1-O (el 24,3%) també va ser baixa. A Montcada i Reixac, JxSí sí que va guanyar el 2015, amb el 24,2% dels vots, tot just avançant C’s en sis dècimes. Amb la suma de la CUP, l’independentisme va superar el 30% (el 30,7%, concretament), però no deixa de ser un resultat 14 punts per sota de l’obtingut de mitjana a la província de Barcelona. La participació de l’1-O a la ciutat vallesana també va quedar per sota de la mitjana provincial, en aquest cas set punts. Els resultats de Badalona són molt similars als de Montcada. La tercera ciutat més gran de Catalunya té una alcaldessa, Maria Dolors Sabater, independentista, però alhora és un dels principals feus del PP al Principat. El 27-S això va traduir-se en una ajustada victòria de JxSí (el 24,6%) per davant d’un PP que, amb el 22,7% dels vots, va assolir el seu millor resultat en una gran ciutat catalana. En aquest cas, l’efecte del seu candidat i exalcalde, Xavier García Albiol, va ser evident. A Badalona la participació de l’1-O no va ser especialment baixa (el 35,3%), però sí que va quedar per sota de la mitjana a la demarcació.
Tant la segona ciutat de Catalunya com el Baix Llobregat són territoris especialment complicats per a l’independentisme. A l’Hospitalet, l’independentisme en conjunt va quedar-se per sota del 25% dels vots i tant C’s (el 23,6%) com el PSC (el 23%), que hi governa des del 1979, van superar JxSí. La participació tant en el 9-N (el 20,5%) com en l’1-O (el 23,1%) va estar clarament per sota de la mitjana catalana, si bé cal matisar que, en el segon cas, la policia espanyola va carregar a la ciutat contra votants, un fet que probablement va condicionar la decisió d’acudir a les urnes d’algunes persones.
El Baix Llobregat va ser la segona comarca on l’independentisme va obtenir el pitjor resultat en les eleccions de fa dos anys; al davant hi havia només la Vall d’Aran, si bé en aquest cas, pel seu pas demogràfic, la influència electoral és molt més baixa. Entre JxSí (el 26,2%) i la CUP (el 6,4%) tot just van arribar al 32,6% dels vots en les eleccions del 27-S, amb uns resultats especialment negatius a Cornellà (el 21,9%), a Viladecans (el 22,4%), a Sant Andreu de la Barca (el 24,2%), al Prat (el 25%), a Sant Boi (el 26,7%) o a Esplugues (el 29,5%). De fet, C’s va ser la força més votada en bona part de les ciutats més poblades –Gavà, el Prat, Sant Boi, Castelldefels, Esplugues, Sant Andreu o Esplugues– i el PSC va imposar-se a Cornellà, un dels seus grans bastions. Pel que fa al referèndum de l’1 d’octubre, la participació a la comarca va ser del 33%, només més alta que la de l’Aran i del Tarragonès. L’assistència va ser molt baixa a Sant Andreu (el 14,9%) –on va haver-hi càrregues violentes de la Guàrdia Civil–, a Cornellà (el 21,8%), a Viladecans (el 24,2%) i al Prat (el 27,1%).
La ‘perifèria’ del Vallès Occidental
La segona comarca més poblada de Catalunya –té més de 900.000 habitants– no és un territori especialment negre per a l’independentisme, que el 2015 va acumular-hi gairebé el 41% dels vots (el 33,1% JxSí i el 7,7% la CUP). Ara bé, això és així perquè les tres ciutats més poblades –Terrassa, Sabadell i Sant Cugat– mouen o milloren la mitjana comarcal. En altres municipis, els resultats sí que són molt més fluixos. El cas més paradigmàtic és Badia del Vallès, on JxSí ni tan sols va arribar al 10% (el 9,6%) i la CUP va quedar-se en el 5%, però també cal destacar nuclis més poblats com Ripollet (el 26,6%), Barberà (el 26,5%), Santa Perpètua de Mogoda (el 31,5%) o Rubí (el 32,3%). C’s va imposar-se en tots aquests municipis menys a Badia, on va fer-ho el PSC. La comarca va registrar una participació del 44,8% l’1-O, és a dir, superior a la mitjana catalana. Però Badia (el 19,5%), Ripollet (el 26%), Barberà (el 29,8%) o Rubí (el 31,1%) van quedar molt per sota.
El sud del Vallès Oriental
Al Vallès Oriental, les dues opcions independentistes van rebre el 47% dels sufragis en els anteriors comicis parlamentaris, un percentatge gairebé calcat del del conjunt del Principat i superior a la mitjana de la província. Ara bé, això no significa que la comarca sigui homogènia i als municipis de l’entorn de la capital, Granollers, o als més propers a Barcelona, els resultats són significativament diferents. Així, per exemple, a la Llagosta l’independentisme va quedar-se per sota del 20% dels vots, amb el 14,8% per a JxSí i el 4,2% per a la CUP. Montornès (el 25,5%), Canovelles (el 26,3%) i Mollet (el 32%) també van registrar resultats significativament més baixos que la mitjana comarcal. En els tres primers municipis, a més a més, C’s va ser la força més votada. A la Llagosta, a Montornès i a Canovelles la participació l’1-O va situar-se entre el 25% i el 27% del cens, uns 20 punts per sota de la mitjana comarcal. Al Mollet va ser del 32,6%.
L’Anoia és una comarca on l’independentisme és majoritari i, de fet, JxSí i la CUP van superar el 52% dels vots el 2015 i la participació l’1-O va superar el 45%. Ara bé, les xifres són notablement més baixes als municipis del sud de la Conca d’Òdena, és a dir, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i la Torre de Claramunt. Entre tots tres sumen uns 25.000 habitants i als dos primers l’independentisme no va arribar ni al 28% dels vots, mentre que a la Torre de Claramunt va obtenir el 41,5%. A Vilanova i a Santa Margarida, el partit més votat el 27-S va ser C’s. En aquests dos municipis, a més a més, la participació l’1-O va ser especialment baixa, amb el 26,6% i el 24%, respectivament.
El Tarragonès
L’independentisme va arribar al 49% dels vots el 27-S a la demarcació de Tarragona, però precisament a la comarca on s’ubica la capital provincial el suport va ser molt més baix, amb el 36,6% (el 30,3% per a JxSí i el 6,3% per a la CUP). A la ciutat de Tarragona, el resultat fins i tot va ser inferior (el 36,1%) i C’s va quedar molt a prop de JxSí. Però l’independentisme encara ho té més complicat en altres municipis de la comarca, com Salou o Vila-Seca, el segon i tercer nuclis més poblats del Tarragonès. En ambdós, C’s va ser l’opció preferida el 2015 –amb aproximadament un terç dels vots emesos– i entre JxSí i la CUP van sumar el 31,2% de les paperetes a Salou i el 25% a Vila-Seca. A la Canonja, l’independentisme va quedar-se en el 23,4% –el pitjor resultat de la comarca–, i a Constantí, en el 31,8%. Durant l’1-O, la participació a la capital va ser especialment baixa (el 22,8%), però cal tenir en compte que s’hi van produir càrregues de la Policia Nacional. A Vila-Seca i a Salou la participació tampoc no va arribar al 25% del cens i a la Canonja es va superar pels pèls.
El Baix Penedès
És l’altra comarca tarragonina especialment complicada per al sobiranisme, fins al punt que la participació de l’1-O va ser tot just d’un terç dels votants i el 27-S la CUP i JxSí van acumular menys del 40% dels sufragis. Entre els municipis més poblats, el més difícil electoralment parlant per a l’independentisme és Cunit, on entre les dues opcions que defensaven aquesta via van sumar, fa dos anys, el 28,1% dels vots i C’s (el 26,8%) es va imposar. El Montmell –el 28,6% de vots independentistes i també victòria de C’s– i Calafell (el 37,7% de vot independentista) també són places que teòricament no són favorables per a JxCat, ERC i la CUP. A Cunit i al Montmell l’1-O hi van votar menys del 30% dels ciutadans amb dret a fer-ho.
Lloret i Blanes
Girona és una demarcació on l’independentisme hi obté un suport massiu. En les eleccions al Parlament del 2015, entre Junts pel Sí i la CUP van apropar-se al 65% dels vots i la llista que encapçalava Lluís Llach va obtenir 11 dels 17 diputats en joc, mentre que els cupaires en van sumar un. Ara bé, també hi ha variacions notables i, per exemple, el suport a l’opció rupturista és molt menor al tercer i quart municipis més poblats de la província, Blanes i Lloret de Mar, ambdós a la Selva. Al primer, entre Junts pel Sí i la CUP van sumar el 40,3% dels vots el 27-S, és a dir, 24 punts per sota de la mitjana provincial. A Lloret, la xifra va baixar fins al 38,7%, amb només el 4,6% per a la CUP. Als dos municipis, la participació l’1-O va moure’s al voltant del 30%, lluny del 53,3% de la província. Tot i que més matisat, el suport a l’independentisme també cau respecte a la mitjana provincial als nuclis més poblats de l’Alt Empordà. A la capital, Figueres, va elevar-se fins al 52%, mentre que a Roses va quedar per sota del 45%. Així mateix, l’1-O la participació va situar-se al voltant del 33%.
Lleida ciutat i l’Aran
Lleida és una demarcació marcadament sobiranista però amb una excepció molt clara, que és l’Aran, la comarca on tradicionalment l’independentisme obté els seus pitjors resultats. Al conjunt de la província, JxSí va arrasar el 27-S, amb el 55,2% dels vots, mentre que la CUP en va rebre el 8,2% i va ser la quarta força més votada, a tocar de la tercera, el PSC. Ara bé, a Lleida, que és amb diferència la ciutat més poblada, el resultat va ser força diferent i l’independentisme va quedar per sota del 50% dels vots. A Gimenells, també a la comarca del Segrià, ni tan sols va arribar al 40%. Gimenells, de poc més de 1.000 habitants, tenia fins fa poques setmanes un alcalde del PSC, Dante Pérez. Després de l’acord d’Iceta amb Units per Avançar, la formació que lidera Ramon Espadaler i una de les forces hereves de l’antiga Unió, Pérez va estripar el carnet i va incorporar-se al PP, I el 21-D ocupa el segon lloc de la llista popular.
Només el 24,4% dels ciutadans de l’Aran amb dret a vot van acudir a les urnes l’1 d’octubre, la participació més baixa de totes les comarques catalanes. No va ser una sorpresa. El 27-S tot just el 31% dels votants del territori occità van optar per una llista independentista. La tradicional punxada sobiranista a l’Aran, però, no té una especial incidència en els resultats provincials, ja que només representa el 2,2% del cens electoral. A la capital, Vielha, l’independentisme va sumar el 31,8% dels sufragis, a Bossòst, el 22,4%, i a Naut Aran, el 34,2%. A Bossòst, C’s va aconseguir la seva única victòria a Lleida del 27-S. | 0.817144 | curate | {"ca": 0.9976012495816133, "fr": 0.0013946223362713377, "it": 0.001004128082115363} | |
mc4_ca_20230418_17_425026 | Rellotge Ingersoll The Protagonist Automatic I08901 de la nova col·lecció 2019. Un rellotge elegant i únic, ja que recorda els rellotges de butxaca amb la forma de la seva caixa rodona en acer inoxidable i les anelles... | 0.690575 | curate | {"ca": 1.0} | https://rosichjoiers.com/ca/brand/13-ingersoll |
wikipedia_ca_20230401_0_593693 | Monès Chéry
és un futbolista haitià de la dècada de 2010.
Fou internacional amb la selecció d'Haití. Pel que fa a clubs, destacà aRacing Club Haïtien. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=593694 |
macocu_ca_20230731_2_234499 | Amadem estrena este divendres a Pedreguer el seu documental sobre la salut mental
Després de dos anys de treball, s'estrena este divendres, a les 20 hores en l'Espai Cultural de Pedreguer, A prop de la Salut Mental, el documental produït per l'ONG comarcal Amadem i dirigit per Ignacio Rodríguez que té com a objectiu "donar a conèixer la tasca de l'associació, sensibilitzar al públic en general sobre la qüestió de la salut mental i mostrar, a més, la situació de falta en què viu la Marina Alta", en paraules del seu director a la Marina Plaça.
Una de les premisses de l'audiovisual és que la salut mental és una qüestió complexa que va, o almenys hauria d'anar, més enllà de la malaltia. Per això, el documental enfoca el tema "des d'un punt de vista diferent, no des de la malaltia com és habitual, sinó des de la salut, el que és un canvi de paradigma. No debades, el lema de l'Organització Mundial de la Salut en este àmbit per a 2017 resa així: la salut mental és cosa de tots".
Per això el documental dóna veu a més de 30 entrevistats, entre els quals es troben usuaris de l'associació i els seus familiars, així com a professionals del sector com treballadors socials, un psiquiatra i una infermera. Al llarg de l'audiovisual, tots ells aborden qüestions claus i d'actualitat al voltant de la salut mental com "l'estigma amb què la societat condemna als malalts mentals; la necessitat d'empoderament d'estes persones; la família com a pilar bàsic, però no l'únic, en el qual es poden donar suport; la necessitat de recursos accessibles, pròxims i coordinats; alternatives a les teràpies farmacològiques; l'aspiració a una vida plena; el tema de la resiliència; el treball com una de les claus per a la rehabilitació psicosocial; o la necessitat de models d'intervenció de caràcter comunitari", afirma Rodríguez.
Fotograma del documental
Però el documental va més enllà, ja que, d'una banda, mostra la feina que Amadem fa en pro de la salut mental i, a més, exposa quin és el model d'atenció de la Marina Alta, així com també fa un repàs a les infraestructures existents, mostrant la situació de falta sociosanitària que viu el col·lectiu i que converteix la comarca en una de les zones de la Comunitat Valenciana amb un major dèficit d'atenció als malalts mentals.
Un documental realitzat en La Marina
El documental, que es va iniciar el 2015, ha sigut gravat a Dénia, Alacant, Gandia i València. Ignacio Rodríguer, el seu director i tècnic d'Amadem, ha comptat per a la seua realització amb el suport de tècnics de la Marina: Marc Expósito ha sigut càmera i editor, tasca en la qual també ha participat el documentalista denier Pau soler.
Produït per Amadem, l'audiovisual ha sigut possible gràcies al finançament de l'Ajuntament de Pedreguer i la Diputació d'Alacant. A més ha comptat amb el suport d'entitats tan diverses com el Col·lectiu ObertaMent de Gandia, el Centre Doctor Esquerdo d'Alacant, la Federació de Salut Mental de la Comunitat Valenciana, amb seu a València, l'Hospital Comarcal i Marina Salud, el Tapis de Dénia, l'Espai Social del Campell de Pedreguer, les empresa Rolser i Baleària, IECMA i l'Ajuntament d'Ondara
Amadem, 19 anys treballant per la salut mental
Constituïda el 1999, Amadem és una associació sense ànim de lucre que s'ha convertit en tot un referent a la comarca. El seu objectiu principal és la integració social de les persones amb malaltia mental i els seus familiars a través de la creació d'una xarxa de serveis públics de caràcter preventiu, assistencial i rehabilitador.
L'entitat aborda tot tipus de trastorns emocionals, i no només diagnòstics més greus, per al que compten amb un equip de psicòlegs, educadors, treballadors socials i terapeutes que atenen necessitats individuals dels usuaris de l'associació, alhora que realitzen activitats en grup, entre les quals es troben tallers participatius -de estimulació cognitiva, d'integració social, cuina, vela o natació-, excursions, activitats d'oci, art-teràpia... | 0.872004 | curate | {"es": 0.02654867256637168, "ca": 0.9734513274336283} | |
mc4_ca_20230418_13_672434 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Llegenda » Llibre » Pedra en sec » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A503&f%5B4%5D=field_tipologia_rec_doc%3A6&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A450 |
macocu_ca_20230731_8_121711 | Jornades
Publicat per Arnau Guix Boira el 06/10/2020 - 11:14
Publicat per Ana Tapia Aquino el 05/10/2020 - 09:33
Publicat per Andreu Artés Vivancos el 02/10/2020 - 08:00
Publicat per Andreu Artés Vivancos el 01/10/2020 - 10:36
Publicat per Andreu Artés Vivancos el 01/10/2020 - 08:58
Publicat per Andreu Artés Vivancos el 28/09/2020 - 15:41
Publicat per Andreu Artés Vivancos el 22/09/2020 - 15:29 | 0.552878 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_159494 | Oliveras: «Tinc l'esperança que Espanya surti de l'euro»El president de Justícia i Pau sosté que "l'euro és una aberració que no s'hauria d'haver creat mai" Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau. Foto: ACN El president de Justícia i Pau, l'economista Arcadi Oliveras, ha declarat aquest dimarts al matí en una entrevista als Matins de TV3, que "té l'esperança que Grècia surti de l'euro i espero Irlanda, Itàlia i Espanya n'acabin sortint, perquè no surt en cap manual d'economia que països amb sistemes fiscals, renda i deute diferent, comparteixin la mateixa moneda". Per tot plegat, ha afirmat: "L’euro és una aberració, no s’hauria d’haver creat mai. "Un any després de l'esclat del moviment dels indignats, Oliveras valora que el 15 M ha servit perquè la classe política parli de temes com els de les hipoteques, perquè sinó "tant Rubalcaba com Rajoy no haguessin parlat del tema a la campanya electoral". Respecte la situació del sistema financer espanyol, l'economista ha reclamat una auditoria per separar el deute públic del govern espanyol i el generat pels bancs. Oliveras ha criticat la valoració que se li dóna a la prima de risc, justificant que aquesta tasca la realitzen empreses dirigides “per un magnat de l'especulació com és Warren Buffet. Font: http://www.naciodigital.cat/noticia/42885/oliveras/tinc/esperanca/espanya/surti/euro
Catalunya hauria de sortir d'Espanya, i punt.
Exactament, la resta son romanços. | 0.83216 | curate | {"ca": 0.9132867132867133, "es": 0.08671328671328671} | |
mc4_ca_20230418_16_57258 | Contacta amb nosaltres+376 844 375
Optometria Tomatis
Processament auditiu
Estimulació neuromotora
Està relacionada la visió amb problemes d’aprenentatge? ¡És clar que Sí!.
Recordem que aproximadament el 80% de la información que reb el nostre cervell és visual. Tot el nostre coneixement, la manera d’interpretar-ho i donar-li sentit ha estat après en funció de l’experiència visual prèvia al llarg dels anys. Per exemple, si pensem en un objecte, primer el “visualitzem”, busquem la representació mental que tenim d’ell (l’experiència prèvia d’haver-lo vist, tocat o tastat). Tota aquesta experiència multisensorial a través de la vista, el tacte, el gust i el concepte ens permet donar un significat i representació d’aquest objecte.
Si algun dels canals no està actuant adequadament la informació arriba de forma incomplerta i comencem a tenir problemes per interpretar, descodificar i donar sortida a la informació que rebem i no podrem donar-li el sentit correcte a aquest aprenentatge.
La ruta visual, la ruta auditiva i la ruta motora han de treballar de forma conjunta i coordinada.
Val la pena realitzar una bateria de proves específiques on s’avalui al nen totes les habilitats visuals, auditives, de motricitat i coordinació sensorial.
Existeixen diagnòstics d’hiperactivitat que poden tenir signes i símptomes similars a dificultats d’integració de reflexes o com el cas de la dislèxia on la majoria de nens presenten dificultats del processament de la informació visual, d’integració de la línia mitja i lateralitat.
Entrenament de l’atenció i la memòria
Teoria de Stress del Dr. Pepper
Dr Robert C. Pepper, optometrista, de Lake Oswego, Oregon, ha desenvolupat la teràpia d’aprenentatge en el punt d’estrès. Aquesta teràpia es basa en principis i exercicis que funcionen enriquint la xarxa de connexions neuronals sota condicions d’estrès. Això millora les habilitats d’atenció, memòria, motores, d’aprenentatge i rendiment, que posteriorment es transfereixen a l’aprenentatge en el món real. Un entrenament efectiu requereix que la dificultat de la tasca es correspongui amb les habilitats d’atenció de la persona.
El punt d’estrès s’assoleix quan una tasca que el pacient està aprenent es fa just una mica més difícil que l’habilitat que ha de realitzar bé. En aquest punt el normal és que al principi es produeixin errors, però després de diversos intents aconsegueixi fer-ho bé. Conforme les tasques simples es realitzen de forma exacta, a un nivell fluid i automàtic, es prescriuen tasques més difícils fins que les habilitats es facin més fortes i automàtiques i s’aconsegueix que el cervell estigui cada vegada més alerta i completament centrat.
Els problemes d’aprenentatge, bloquejos de lectura o mal rendiment en els esports, són sovint provocats per defectes en els mecanismes cerebrals del control del temps.
L’aprenentatge rítmic del Dr Pepper organitza el cervell i coordina els sentits.
Aquest entrenament d’habilitats d’atenció i memòria és beneficiós per a qualsevol persona. Es pot utilitzar tant en pacients amb problemes, com nens amb danys o retards de naixement, pacients amb trauma cerebral, pacients amb problemes visuals, amb problemes d’aprenentatge o lectura, adults amb declivi cognitiu, com en persones que ja estan funcionant a un nivell elevat, com a estudiants i adults que vulguin millorar el seu rendiment, i especialment en estudiants d’alt rendiment i atletes.
Vols trobar alguna cosa en concret?
Av. Verge de Canòlich, 58 entl 2 AD600 Sant Julià de Lòria Principat d’Andorra
info(arroba)optometria-tomatis.com
Més sobre Auvis.
Designed by Areafdesign - 2015 - Tots el drets reservats © | 0.794588 | curate | {"ca": 0.936754507628294, "en": 0.030513176144244106, "es": 0.03273231622746186} | https://www.optometria-tomatis.com/aprenentatge/ |
vilaweb_ca_20220728_0_42238 | Josep Casadevall (Girona, 1946), ex-jutge i ex-vice-president del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), té un ampli coneixement del tribunal on els presos polítics demandaran l’estat espanyol per vulneracions de drets fonamentals. La resolució del Tribunal Constitucional espanyol sobre el primer recurs d’empara, el de Jordi Turull, ha obert l’accés a la justícia europea, que tardarà mesos o potser un any o dos a pronunciar-s’hi, a mesura que els presos independentistes presentin les demandes.
Casadevall fou el jutge representant d’Andorra al TEDH durant nou anys. En aquesta entrevista, valora els darrers esdeveniments judicials i explica el funcionament del Tribunal d’Estrasburg, ara que s’acosta el moment que els presos fa temps que esperen. Creu que les seves demandes passaran el filtre i s’admetran a tràmit –només se n’admeten el 5% de les que es presenten cada any–, i que hi ha matèria per a estudiar. També assegura que si Estrasburg els dóna la raó i continuen empresonats, podria ordenar l’alliberament dels presos. Però adverteix que no revocarà la sentència del Tribunal Suprem espanyol. A tot estirar, constatarà la violació de drets fonamentals i l’estat espanyol haurà de reparar-ho.
—Dos magistrats del Tribunal Constitucional espanyol han fet un vot particular prou contundent respecte de la sentència sobre el recurs d’empara de Jordi Turull. Constaten que s’han vulnerat drets fonamentals i que la condemna és desproporcionada. Com de rellevant pot ser per al TEDH?
—Té la seva importància. No és igual una sentència unànime que una amb vots particulars, tenint en compte els arguments que donen. És important, un element a explotar per part dels advocats. Quan facin la demanda a Estrasburg, hauran d’indicar quins drets estimen que s’han violat. Si és la llibertat individual, la presumpció d’innocència, etc. Hauran de donar els seus arguments per a sustentar-ho. És aquí on poden dir que consideren que s’han violat aquests drets, i afegir que també ho consideren els jutges dissidents de la sentència del Tribunal Constitucional. Han d’explotar els arguments dels jutges que han emès els vots particulars.
—Els vots particulars poden anticipar una revocació de condemna al TEDH?
—El Tribunal d’Estrasburg pot dir si s’han comès violacions de drets fonamentals protegits en el Conveni Europeu de Drets Humans. Estrasburg no té competències per a revocar una sentència. Passa que després d’una sentència del TEDH, si ha detectat violacions de drets fonamentals, es pot demanar una revisió de la causa. La llei espanyola permet que després d’una sentència del TEDH que hagi trobat violacions de l’article 6 del conveni –presumpció d’innocència, jutge imparcial, dret de defensa…– es pugui demanar al Tribunal Suprem la revisió de la sentència. Les sentències són definitives, però hi ha unes excepcions que permeten de revisar-les si apareixen fets nous que no es van poder acreditar durant el judici, si es demostra que aquella persona condemnada és innocent… Espanya va afegir un supòsit que diu que en el cas d’una sentència sobre la qual el TEDH ha trobat violacions de drets, l’interessat podrà adreçar-se al Tribunal Suprem demanant la revisió del cas o la reobertura. Tampoc diu que el Suprem tingui l’obligació de fer-ho.
—Fa pocs mesos, el Suprem va ordenar la repetició del judici contra Arnaldo Otegi, després de la condemna del TEDH a Espanya perquè no havia tingut un judici just a l’Audiència Nacional espanyola.
—No tinc coneixement de si és una repetició o una revisió. Estrasburg no revoca la sentència, no té el poder per a fer-ho. Es limita a constatar que hi ha hagut violacions de determinats articles protegits al conveni. I diu a l’estat que prengui les mesures convenients per redreçar o reparar aquestes violacions. Aquí és on entra aquest procés de revisió.
—Si els presos polítics continuen empresonats i el TEDH constata que s’han vulnerat els seus drets…
—Caldrà que el Tribunal d’Estrasburg faci una declaració expressa. Si es constata alguna violació de drets de l’article 6 i continuen en situació de privació de llibertat, hi ha precedents perquè el tribunal n’ordeni l’alliberament –no dic que ho faci. Sovint, quan hi ha una sentència, les persones ja són en llibertat, perquè passa temps. Però en algun cas, la persona afectada encara era a la presó i Estrasburg n’ha ordenat l’alliberament. Són casos comptats.
—Aleshores, el fet que romanguin empresonats accelera la revisió del cas.
—A Estrasburg hi ha un barem d’ordre de prioritats per a tractar les demandes. Abans hi havia un ordre per recepció, però des de fa uns deu anys va establir-se un esquema de prioritats. Per exemple, si el demandant té 85 anys, passa davant. Si és a la presó, és prioritari. Hi ha una sèrie de casos que s’acceleren. Si és una demanda que afecta el dret de la vida, l’article 2, passa davant una demanda que afecta drets de l’article 6. Hi ha uns propòsits que es consideren prioritaris. El fet que siguin tancats pot ser un element que els apressi a analitzar la demanda.
—Són nou presos polítics. Han de presentar una demanda conjunta o una per cap?
—Són ells qui ho han de decidir. Poden fer-ne una de conjunta si els greuges són conjunts. O poden fer-la per separat. Això és igual. Els advocats han de decidir com ho volen formular.
—Les sentències de Bèlgica i Alemanya poden ser arguments potents a les demandes? A més de les resolucions del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU, els posicionaments d’organitzacions com Amnistia Internacional…
—Naturalment, poden aportar-se. Els advocats han d’explotar tots els mitjans al seu abast. Primer han de veure si alguns greuges poden explicar-los clarament i que s’entenguin a Estrasburg.
—El primer d’agost entra en vigor el protocol 15, que endureix les condicions d’admissibilitat de les demandes al TEDH.
—Us en faig cinc cèntims. El protocol 15 va aprovar-se el 2013 després d’una conferència a Brighton dels alts representants dels estats membres del Consell d’Europa. Va acordar-se per la pressió dels quaranta-set estats del Consell d’Europa, no del TEDH. S’han de dir les coses com són, els estats volen que s’acceptin menys demandes a Estrasburg.
—De quin volum parlem?
—S’escombren gairebé el 95% de les demandes que es reben. Es declaren inadmissibles. En queden un 5%, però no totes són finalment admeses i arriben a sentència. Se’n reben moltes, 50.000 o 60.000 cada any. Un 5% continuen essent moltes, són unes 6.000. El TEDH no té mitjans per a tractar tantes demandes. Els estats pressionen perquè els molesta molt quan els condemnen. Alguns més que altres. El Regne Unit, Rússia, Turquia fan molta pressió perquè Estrasburg afluixi la corda. Van lluitar molt perquè es modifiqués el preàmbul del conveni.
—Expliqueu-vos.
—Només actua per defecte dels tribunals interns, i només en última instància i últim recurs. També van fer posar el marge d’apreciació dels estats. És a dir, que el conveni hi és, però que els estats gaudeixen d’un marge d’apreciació per a aplicar-lo. Això no figura dins el dret substantiu, però sí al preàmbul. No és una bona notícia. També redueixen de sis mesos a quatre el termini per a presentar una demanda des de la data de comunicació de l’última sentència nacional. Això no em sembla greu, quatre mesos encara és un termini raonable, tot i que els advocats a vegades s’esperen a última hora.
—Aquest marge d’apreciació dels estats què pot implicar?
—En certs articles (8, 9, 10 i 11) es defineixen drets i es diu que els estats podran restringir-los en determinades situacions. Per exemple, amb la situació d’estat d’alarma actual a Espanya hi ha drets, com la llibertat de circulació, que no han estat suprimits però sí restringits. Els articles del conveni que preveuen la restricció de drets tindran més marge d’apreciació per part dels estats. El mateix TEDH ho ha dit sempre, això. El fet curiós és que, a les sentències, Estrasburg a vegades juga el mateix joc i diu als estats que tenen un cert marge d’apreciació, un petit marge… El tribunal mateix ho utilitza com una goma.
—Aquestes modificacions que entren en vigor poden influir en el cas dels presos polítics?
—Això ja es feia, passa que ara quedarà per escrit. Per la resta no, perquè no els afectarà en el termini de la presentació de les demandes. També hi ha una excepció que diu que les decisions internes dictades abans de l’entrada en vigor del protocol no afectaran les demandes. La reducció del termini no tindrà incidència.
—Creieu que les demandes dels presos polítics poden passar el filtre de l’admissibilitat, per les vulneracions de drets que voldran que s’examinin al TEDH?
—A aquest nivell, veig difícil que les declarin inadmissibles d’entrada. Per la matèria i pels personatges que les presentaran. Penso que aquestes demandes passaran el primer filtre, al marge que quan s’entri al fons diguin una cosa o una altra, això ja ho veurem. Però els fets que es denunciaran són importants, els afectats són tancats a la presó… Hi ha una sèrie d’elements que fan pensar que s’ho miraran.
—Com es decideix l’admissibilitat d’una demanda?
—Hi ha una secció de filtratge que rep les demandes i fa el filtratge preliminar. Tot allò que a priori li sembla que val molt poca cosa, o que és inadmissible perquè és banal, ho envia directament a un jutge únic perquè ho desestimi, encara que no està obligat a fer-ho. També hi ha un requisit de verificació administrativa, és a dir, que les demandes siguin correctes dins el termini i en la forma escaient, per descomptat. En el filtratge, segons els indicis de la demanda, l’envien cap a una sala o un comitè de tres jutges perquè veuen que pot haver-hi substància, sense perjudici que encara la puguin declarar inadmissible en un estadi superior. Normalment, en aquest estadi la demanda ja hauria d’entrar i ser comunicada al govern de l’estat afectat, cosa que vol dir que ja està ben encaminada. Independentment de determinar-ne el resultat final.
—Vegem el recorregut de la demanda. Arriba al comitè de tres jutges o en una sala amb set magistrats, entre els quals hi ha el jutge de l’estat afectat.
—El jutge nacional sempre en forma part. És una cosa una mica estranya, però sempre ha estat així. S’entén que és el jutge que coneix més bé el dret intern i que pot informar més bé els altres. Això no vol dir que faci d’advocat. Si és jutge i és imparcial i independent, ha d’actuar com un més.
—De què depèn que una demanda passi al comitè de tres jutges o a la sala de set?
—Ho decideix la secció de filtratge segons la importància. El comitè de tres jutges s’ocupa d’afers repetitius o clònics sobre els quals el TEDH ja té establerta una jurisprudència continuada.
—A la sala de set, els altres sis jutges s’elegeixen aleatòriament o són sales ja formades?
—Les sales estan fetes per un sistema representatiu d’arreu d’Europa. A cada sala hi ha un jutge nòrdic, un del sud d’Europa, un de l’est… També hi ha un repartiment per sexes. S’intenta que siguin sales representatives d’aquesta Europa multicultural i multilingüística.
—Aquesta sala de set jutges pot emetre una sentència, però també hi ha la Gran Sala.
—Això seria després. La sala emet una sentència, i després, en determinats supòsits, la part que no ha vist admeses les seves pretensions, sigui l’estat o el demandant, pot demanar que l’afer sigui revisat per la Gran Sala o tornat a jutjar.
—Per tant, és una mena de segona instància dins el TEDH.
—Sí, però sense ser-ho. No es considera un recurs ni una segona instància. És la possibilitat de demanar una segona vista o revisió. La Gran Sala pot canviar la primera sentència o confirmar-la, però això és una segona fase.
—Pel coneixement del cas i per la seva experiència, tenint en compte que són persones empresonades, quin termini preveieu que hi pot haver?
—No ho sé, és difícil de dir. Cada estat va lligat al nombre de demandes que rep, i a Espanya en són 500 o 600 cada any. No en són gaires, si ho comparem amb els milers d’altres estats. He vist resoldre alguns afers espanyols en divuit mesos. Altres, en dos anys, dos anys i mig… Tot i que es diu que a Estrasburg es triga molt, si es mira bé, sovint dura més el recorregut en el dret intern que no a Estrasburg, perquè hi ha tots els recursos a totes les instàncies internes. Quan diuen que passen set anys o vuit des dels fets, sí. Però sis passen dins els recursos interns, potser. Si mires el cas Otegi, t’adones que no és pas Estrasburg qui ha trigat més.
—Com valoreu que els presos polítics hagin posat totes les esperances a Estrasburg?
—Les tenen i comprenc que les tinguin. Estrasburg és l’última instància i quan s’hagi acabat això, s’haurà acabat el bròquil. És lògic i humà, tant de bo tinguin sort.
—Però és raonable?
—Hi ha elements i matèria per a presentar les demandes. Una altra cosa serà com les apreciarà el TEDH. No sóc capaç d’aventurar-me a dir-ne res. Però elements per a formular una bona demanda a Estrasburg, amb la lectura de la sentència i tal com ha anat tot el procés… De greuges, se’n poden presentar.
—Us han contactat o demanat consell, els advocats de la defensa?
—Fins al punt de demanar consell, no. Però he tingut contactes amb alguns d’ells per donar-los alguna opinió.
—Sobre algun element en concret?
—No, en general. Algunes preguntes que em feu ara, me les han fetes. Més per l’experiència processal que no pel fons. Ells ja poden veure el que hi ha i coneixen el conveni.
—Volia acabar demanant-vos què us va cridar l’atenció de l’entrevista publicada a la jurista Neus Torbisco.
—Em va agradar l’anàlisi que feia, en general. No m’agrada ficar-me en el procés català, per una qüestió de nacionalitat. L’anàlisi, sense entrar en detalls sobre qui l’ha pifiada ni prendre posició, em sembla bona. | 1 | perfect | {"ca": 0.986436679935132, "es": 0.007739938080495356, "fr": 0.0011057054400707652, "it": 0.004717676544301931} | https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-josep-casadevall-tribunal-estrasburg-presos-politics-tedh/ |
macocu_ca_20230731_9_577729 | Rentar a màquina a 30 ° C No blanquejar No assecar a màquina No planxar No rentar en sec Pengeu-lo en sec | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_529065 | Cucalòcum arrenca amb força
Data de publicació: 27/12/2019
L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo incideix en el vessant cívic i social del Saló de la Infància i la Joventut de Lleida, que ha obert amb cues a diverses activitats
Cucalòcum i Cucaesport han arrencat aquest matí amb força, registrant la presència de centenars d’infants desitjosos d’“estrenar” la nova edició del parc. Els petits han pogut elegir entre una cinquantena de propostes lúdiques, formatives i esportives. Moltes activitats han registrat fins i tot cues, la qual cosa “demostra que el saló està plenament consolidat i els nens i nenes de Lleida esperen amb il·lusió aquesta cita lúdica”, segons ha afirmat Oriol Oró, director general de Fira de Lleida. Oró ha incidit que l’oferta del parc inclou des d’activitats de lleure i d’exercici físic, a iniciatives culturals i relacionades amb la tradició, accions solidàries i formatives, així com de sensibilització social sobre temes de salut o sostenibilitat. Tall de veu d'Oriol Oró
L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha inaugural aquest migdia Cucalòcum i ha destacat que aquest saló és una de les màximes expressions del compromís cívic i social de Fira de Lleida amb la ciutat. El paer en cap ha afegit que propostes socials com el parc de la infància són el complement idoni a les fires de negoci, algunes internacionals, que organitza la Institució firal lleidatana. Tall de veu de Miquel Pueyo. L'acte inaugural ha comptat també amb la presència del tinent d'alcalde Paco Cerdà i dels regidors Ignasi Amor i Marisa Xandri.
La 29a edició de Cucalòcum (Saló de la Infància i la Joventut de Lleida) i la 14a edició de Cucaesport es desenvolupen entre avui divendres i el dia 4 de gener als pavellons 3 i 4 de Fira de Lleida. El parc té el doble objectiu de posar a disposició dels infants una oferta d’activitats lúdiques, educatives, culturals i de sensibilització durant les vacances de Nadal, i d’afavorir la conciliació de la vida familiar i la vida laboral.
Enguany el parc oferirà noves propostes com ara l’escape room familiar “Podreu salvar al Pitxo?”, que es fa cada dia a les 10.00, 12.00, 16.00 i 18.00 h, o l’activitat “Juguem amb les cigonyes de Lleida”, que fa l’entitat ecologista Ipcena per tal de posar en valor la necessitat de protegir aquestes aus. L’horari de Cucalòcum i Cucaesport va de les 10 a les 14 h i de les 16 a les 20 h. El dia 1 de gener el recinte romandrà tancat.
El preu de l’entrada és de 4,5 euros (infantil) i 2 euros (adult). Els menors d’1 any no paguen. Hi ha abonaments especials de 5 usos (15 euros per als infants i 7,5 per als adults) i de 10 usos (25 per a nens i nenes i 10 euros per als adults). | 0.864646 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_59730 | Messier 108 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Galàxia M108
Galàxia espiral tipus Sc
19 febrer 1781
11h 11m 31,29s
+55° 40′ 31,0′'
9,9 i 10,7
8 x 1 minuts d'arc
Messier 108 (M108 o NGC 3556) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de l'Óssa Major. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 19 de febrer de 1781, posteriorment va ser observada per Charles Messier el 24 de març del mateix any, però no va ser inclosa al seu catàleg en la seva època. Va ser descoberta independentment per William Herschel el 1789. Va ser afegida finalment al catàleg Messier per Owen Gingerich el 1953.
M108 està classificada com de tipus Sc a la seqüència de Hubble. Des de la Terra aquesta galàxia es mostra de costat, i presenta per tant una forma fina i molt allargada (8x1 minuts d'arc), sembla no tenir ni bulb ni nucli; és per la seva forma que Scott D. Davis va suggerir el nom de galàxia planxa de surf (surfboard galaxy en anglès). Està situada a uns 45 milions d'anys llum del sistema solar, del qual s'allunya a una velocitat de 772 km/s.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 108
Noms comuns dels objectes de Messier (anglès)
Messier: M106 - M107 - M108 - M109 - M110
NGC: NGC 3554 - NGC 3555 - NGC 3556 - NGC 3557 - NGC 3558
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Messier_108&oldid=20526830» | 0.735902 | curate | {"ca": 0.8199697428139183, "en": 0.02193645990922844, "fr": 0.05219364599092285, "mk": 0.04311649016641452, "de": 0.06278366111951589} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Messier_108 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_349623 | L'escriptora nord-americana ha traspassat avui a l'edat de 88 anys. A més d'una escriptora molt bona que va trencar esquemes (va escriure fantasia i ciència ficció amb temàtica anarquista) tothom diu que era una bona persona, la típica iaia de bon cor que et convida a te i pastes a casa seva. En pau descansi.https://www.nytimes.com/2018/01/23/obituaries/ursula-k-le-guin-acclaimed-for-her-fantasy-fiction-is-dead-at-88.html Quins llibres heu llegit d'ella? Què us van semblar? Fem-li una mica d'homenatge.
La mà esquerra a la foscor (1969) és un dels seus llibres famosos. Crec que volien fer-ne una sèrie de televisió, no sé si el projecte va tirar endavant. Passa a un món on els seus habitants són hermafrodites. Vaig llegir un cop en una entrevista seva, que Le Guin confessava que li havia encantat escriure la frase "el rei estava embarassat".
ooooooooh...Per a mi, però, serà sempre l'escriptora del Món de Rocannon
https://goo.gl/images/eaYxYX | 0.600047 | curate | {"ca": 0.7200424178154825, "en": 0.20360551431601273, "it": 0.07635206786850478} | |
macocu_ca_20230731_6_332260 | Sciència.cat DB
Hernando, Josep - Ibàñez, Àngels, "El procés contra el convers Nicolau Sanxo, ciutadà de Barcelona, acusat d'haver circumcidat el seu fill (1437-1438)", Acta historica et archaeologia mediaevalia, 13 (1992), 75-100.
Resum
Esudi (sobretot sobre la circumcissió) i edició del procés de la inquisició episcopal (ADB, Processos, núm. 762, 1437-1438) contra Nicolau Sanxo, coraler, de Barcelona, convers de jueu, per suposadament haver circumcidat un fill i possible criptojudaisme. L'acusat era parent del metge convers Frances (II) de Pedralbes. Inclou interessants declaracions de dos notables metges (Pere Pau i Gabriel Garcia) i de la llevadora (Salvadora, esposa de Gerard Sust).
Matèries
Dret - Processos Història de la medicina Conversos | 0.701891 | curate | {"ca": 0.9933155080213903, "en": 0.0066844919786096255} | |
mc4_ca_20230418_12_543697 | . : de juny 2014
SOPAR DE LLIURAMENT DE PREMIS DE LA 10a LLIGA SOCIAL
Pere G Egby va rebre el guardó que l’acredita com a guanyador de la 10a Lliga Social de l’Agrupació fotogràfica d’Arenys de Mar en el transcurs del sopar de lliurament de premis que es va celebrar el divendres 13 de juny al bar del Seràfics.
Miquel Casals va recollir el segon premi i Txeni Gil el tercer. Sussi Xiberta va emportar-se el premi totxo d'aquesta edició. Agustí Espallargas, Eduard Bartoll, Pere G Ejby, JM Saurí i Enric Pera varen rebre el premi de guanyador d’algun del 6è lliuraments.
Tots el participants a la lliga varen ser obsequiats amb un premi de participació, i tots els assistents amb una galeta feta especialment per la ocasió.
En aquest enllaç podeu veure imatges del sopar.
Moltes gràcies a tots i fins l’any vinent.
IMATGES DEL 6è I DARRER LLIURAMENT DE LA 10a LLIGA SOCIAL
Si no podeu acostar-vos fins al bar dels Seràfics a veure l'exposició de les imatges del 6è. Lliurament, podeu visionar-ne alguna d'elles clicant sobre la imatge.
PERE G. EJBY GUANYA LA 10a LLIGA SOCIAL
Pere G. Ejby guanya, després dels 6 lliuraments, la 10ª Lliga Social de Fotografia de l’AFA. Dos primers llocs, un tercer i una bona puntuació a la resta dels lliuraments li han donat el primer lloc de la taula final. El segon premi és per en Miquel Casals i el tercer per en Txeni Gil.
Moltes felicitats als tres primers classificats, a tots als guanyadors d’algun dels 6 lliuraments i a tots els participants.
Enric Pera guanya el 6è lliurament de la 10a Lliga Social de l'AFA amb tema obligat: llums i ombres. Segon lloc per Miquel Casals i tercer per Pere G. Ejby. Agraïm molt sincerament a l'Antoni Marpons la seva col·laboració com a comentarista/jurat d'aquest darrer lliurament.
Foto de Pere G. Ejby
El sopar de lliurament de premis de la 10a Lliga Social de l'AFA serà el proper divendres 13 de juny a 2/4 de 10 del vespre al bar del Seràfics.
En aquest enllaç podeu veure la classificació d’aquest 6è. Lliurament i la Classificació Final de la 10ª lliga, i en aquest altre un resum dels guanyadors d’aquestes 10 primeres edicions de la Lliga Social.
Moltes gràcies a tots i fins la 11ª edició. | 0.762603 | curate | {"fr": 0.00046425255338904364, "ca": 0.9480037140204272, "pt": 0.02414113277623027, "en": 0.018105849582172703, "es": 0.009285051067780872} | http://afaarenys.blogspot.com.es/2014/06/ |
macocu_ca_20230731_6_402263 | Trance
TRANCE és un viatge al cor de la música flamenca de Jorge Pardo, un artista essencial per entendre l'evolució del flamenc contemporani. Durant dos anys, el director Emilio Belmonte i el seu equip acompanyen el llegendari flautista i saxofonista del sextet de Paco de Lucía en els seus viatges per Espanya i el món per conèixer músics excepcionals (Chick Corea, Niño Josele, Duquende, Ana Morales, entre d'altres) per tal d'organitzar un concert especial, un espectacle que es dirà TRANCE. Aquesta road movie flamenca té moments musicals excepcionals i moltes dificultats per al mestre de la fusió flamenc-jazz. El carisma de Jorge Pardo, la seva concepció de l'art com a vida i la vida com a art són el motor de TRANCE, una de les pel·lícules musicals més ambicioses dels darrers anys. | 0.834106 | curate | {"en": 0.007614213197969543, "ca": 0.9923857868020305} | |
mc4_ca_20230418_13_353999 | Guinea Equatorial, història en blanc i negre. - Gustau Nerín | Grup62
Dones negres i homes blancs a la Guinea Equatorial (1843-1968)
Les barbaritats de la colonització espanyola, al descobert.
Sinopsi de Guinea Equatorial, història en blanc i negre. :
La literatura colonial ofereix una visió ambigua dels colons espanyols a la Guinea Equatorial. Aquesta obra se submergeix, amb una ironia despietada, en els textos del període colonial, rescatant de l'oblit algunes joies del pensament africanista espanyol. Comparant els testimonis de missioners, colons, administradors, prostitutes, viatgers, cabdills, catequistes, escriptors, historiadors, antropòlegs i fins i tot ministres, l'autor analitza el conflicte colonial en aquest petit territori africà.Gustau Nerín (Barcelona, 1968) és antropòleg, s'ha especialitzat en història de la Guinea Equatorial i ha viatjat amb freqüència per l'Àfrica central per realitzar els seus estudis.
Data de publicació: 14/01/1998 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-7596-566-6 | Codi: 10030675 | Format: 13,5 x 20 cm. | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
9788475965666
Totes les opinions de Guinea Equatorial, història en blanc i negre. | 0.73746 | curate | {"ca": 0.9691151919866444, "es": 0.019198664440734557, "fr": 0.0008347245409015025, "en": 0.010851419031719533} | https://www.grup62.cat/llibre-guinea-equatorial-historia-en-blanc-i-negre/107268 |
crawling-populars_ca_20200525_52_113435 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | JUVENTUS, A.C.,A - ESCOLA FUTBOL MATARO C.E,C
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21945337620578778, "ca": 0.6045016077170418, "en": 0.08681672025723473, "pl": 0.012861736334405145, "nl": 0.022508038585209004, "pt": 0.02652733118971061, "fr": 0.022508038585209004, "id": 0.00482315112540193} | : /acta/1920/futbol-7/benjami-7-segona-divisio/grup-6/72b/juventus-ac-a/72b/escola-futbol-mataro-ce-c |
cawac_ca_20200528_9_17697 | I Trobada tècnica de la recollida selectiva porta a porta: el paper respecte la prevenció de residus
Els residus són un problema que no para de créixer dia a dia. L’increment en la generació de residus està propiciat en bona part per la utilització de productes d’un sòl ús i de vida cada cop més curta. Aquest constant creixement esdevé un greu problema ambiental.
En aquest sentit, la nova legislació en matèria de residus dóna prioritat a la prevenció dins la jerarquia de residus per tal d’aconseguir reduir la seva generació.
Dins aquest context neix la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que es realitza del 21 al 29 de novembre del 2009.
L’experiència de diversos municipis que han implantat la recollida selectiva porta a porta ha demostrat que l’aplicació d’aquest sistema redueix la generació de residus en un percentatge força important.
Segons càlculs realitzats sobre la generació d’aquests residus abans i després d’implantar la recollida porta a porta en els municipis catalans, el percentatge mig de disminució ponderat per població és d’un 11,26%.
Per aquest motiu, des de l’Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Selectiva Porta a Porta, s’ha considerat important tractar aquest tema en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Realitzant una jornada tècnica per tal de debatre i posar en comú diferents experiències de prevenció en relació a la recollida porta a porta així com altres aspectes de la gestió dels serveis de recollida selectiva porta a porta. | 0.853693 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.portaaporta.cat/ca/document.php?idDocument=63 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_216410 | escolto "hotel california", dels Eagles. disc: Hell Freezes Over fantàstica! n n
skamarlana ho aprova! | 0 | curate | {"ca": 0.7575757575757576, "de": 0.030303030303030304, "pt": 0.21212121212121213} | |
macocu_ca_20230731_0_123396 | Analítica arqueta pl/ del Mar 19/07/16
Analítica de la xarxa municipal d'aigua realitzada, en data 19/07/16, en l'arqueta de la plaça del Mar. | 0.505083 | curate | {"es": 0.2695035460992908, "ca": 0.7304964539007093} | |
mc4_ca_20230418_3_173899 | 22/03/2016 | Secció de Dret Mercantil
Instrucció de 9 de febrer de 2016, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre qüestions vinculades amb el nomenament d'auditors, la seva inscripció al Registre Mercantil i altres matèries relacionades
Informació facilitada per la Secció de Dret Mercantil. Adjuntem document. | 0.688903 | curate | {"ca": 0.9447852760736196, "en": 0.05521472392638037} | http://www.icab.cat/?go=564c36a2d614d0c42b448421d282c65a478a9d0798b54a954e96edb2b07540112e50982fa76c601c9adbf7c798d236fdb5ef3835834bff4d4f7eb43b394f6d2037b2bf40459efc024badf7190b79f11a1a5832aabb9c3c30beb3a95c30501ffb3c66593bdc61a9615b2d05e8e48f38b99beafb3433c2654a63262d01643c5b06df5ce2941d4313edc50e1ab902a1b1c7b5e6841006bbb4aaeca7376acc524b50dce1e1300a81d27407ce88e2bb5e56d692d7bc71b1f2eddc1bb26359a71fba3c657b680a74568660671b78dbb2b8fa83030bae7f29684b01a33b8871843013ca8bf82317354a0ac8430875f36e0e37fab03592a30a48e67601914e0e75bc45f20edecc5812a4681ccbfda35bec6eb50845470fa21600b7fc66d5ad076e5ad5c78e1a4a70d9679a6a586f8f081c21bc275d4f1afb0142bdfaf38535459fc8eea2478b960e62cdfaee086a4191010208776e2ea2935f31ffe5162212a914edde6e0c84dd98e664b24f6a933259b9063b27ad6cd88a3c0aca033d477f5a6f4420283a81c501d5e099b86862226634cd777a2fa799b8919016fadea754531b81e56e86a1f4e8257e30a6699ee4ba64ab849cfc45aa0b56f755ed47e16efc06d1e3f188033226af95d8cd3429d18656d6ca8317d067c3673d54f27477ce4ee516201bade3039c00a1839e5155bf41d7ff25cf2e5d40e0724e36221abb99ce2696056893fea45bc7137071284e6d8c7fff36bcc95f0cd4ca3d5b32e131829f43384fa5f1e511406dc337b42db4fcc8abfd2b0752f13c45b5eb2f1b032181f93f14426db6294871184e2378fc87bf2cafb89c0a9e673d91a3857c88c9a42a6607853412985940cc74905e382795cc316218d70c |
racoforumsanon_ca_20220809_0_917063 | No us heu fixat mai, anant per la carretera, de la quanitat de murals independentistes que hi ha arreu del territori? Us proposo fer servir aquest fòrum per penjar aquells que us hagin semblat més atractius. Començo jo amb un parell d'aportacions d'usuaris: Es tracta d’un mural (fet conjuntament per mil. de l'espenta i de maulets) que, per les seves dimensions, poder es tracta d’un més dels més grans que s’han fet a les nostres comarques. 56 m2 pintats en una llargada de 16 m i 3.5 d’alçada. El millor de tot és la localització del mateix, ja que esta a escassos 15 metres de la autovia A2 Lleida- Barcelona, a l’alçada del terme de Bell·lloc d’Urgell (Plana d’Urgell) direcció Barcelona a la dreta. És difícil no veure’l!. Per l’autovia A2 Lleida- Barcelona passen diàriament una mitja de 25.000 vehicles, es a dir, feu comptes i sabreu quanta gent el veurà. Aquesta és una senyera gegant apareguda el dissabte 23 d'abril d'aquest any entre les sortides d'Òdena i el polígon d'Igualada a l'autovia A-2 en direcció Lleida. És quasi impossible passar-hi i no veure-la. Va... algú en penja alguna?
Com que em quedava la imatge massa gran l'he posada a aquest enllaç. http://img284.echo.cx/img284/8611/dscf17844dw.jpg Per cert ja hi han tres fotos de murals fets per maulets ponent el de d'alt de tot vora 4 metres per 16 de llarg... diria que un o el més gran dels païso catalans, el del treball temporal una mica cutre... i el d'aquest enllaç. Fins que no siguem lliures, les parets no callaran!! !
Menys criticar, i més pintar!
No has entés res. Els tres els he fet jo. Per tant critico i pinto com em dòna la gana. PD: de bon rotllo suposo que ha sigut un mal entés.
Ok! Les meves disculpes, em pensava que eres un d'aquells que es queda a casa criticant i sense fotre res. A més m'ha donat la impresió que el criticaves per què era de JERC, les meves disculpes. | 0.799524 | curate | {"ca": 0.9219934994582882, "es": 0.04225352112676056, "fr": 0.0005417118093174431, "en": 0.010834236186348862, "pt": 0.02437703141928494} | |
macocu_ca_20230731_0_334441 | Primera funció en registre: 27/01/1857 Última representació: 13/03/1873 Total representacions al Liceu: 3 | 0.542139 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_72337 | Sóc llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Pompeu Fabra (upf.edu) i traductor autònom professional des de 1999. Al llarg d’aquests anys de treball, he adquirit experiència en diferents àmbits de la traducció i la interpretació per a empreses de traducció, editorials i organismes públics i privats. També he fet tasques de gestió i administració com a coordinador de projectes per a l’empresa privada, i d’organització de cursos de formació i altres activitats per a entitats associatives. Així mateix, he impartit cursos de formació per a traductors en l’àmbit de la traducció assistida. D’altra banda, complemento l’experiència que vaig adquirint a través del treball i la investigació diaris amb la formació contínua i participant activament en el debat i la reflexió entre professionals. Aquesta formació i aquestes activitats em permeten treballar amb més i millors garanties en els encàrrecs que assumeixo. Podeu veure el meu CV aquí. | 0.826451 | curate | {"ca": 1.0} | https://fmassana.wordpress.com/2015/04/23/francesc-massana-traductor-interpret/ |
mc4_ca_20230418_16_624712 | Van Gaal compara Riquelme amb Maradona durant la presentació del nou crac del Barça
Envoltat d'una gran expectació i amb una mica de retard, l'argentí Juan Román Riquelme ha estat presentat com a nou jugador del Barça. L'argentí s'ha mostrat content de la seva arribada a Catalunya i Louis van Gaal, que l'ha comparat amb Maradona, li ha donat la benvinguda. De la possibilitat que el crac argentí i Rivaldo juguin junts, Van Gaal diu que s'haurà d'esperar per veure els primers entrenaments.
L'arribada de l'argentí a Barcelona ha causat un enrenou a l'aeroport del Prat, on dotzenes d'aficionats l'estaven esperant des de primera hora del matí per vitorejar-lo. A la sortida del jugador per la terminal B de l'aeroport, la histèria per tocar l'ídol i per animar-lo ha provocat la bogeria a la zona, una situació molt similar a la viscuda fa un any quan el també argentí Javier Saviola va aterrar a Barcelona. Riquelme ha quedat totalment desbordat per la situació, mentre dos membres de la seguretat del Barça intentaven fer-se pas fins al vehicle que l'ha traslladat a Sant Cugat, a passar la revisió mèdica. Allà ha firmat amb més tranquil·litat els primers autògrafs. Després, ha arribat al Camp Nou i al centre mèdic del club s'ha permès obtenir imatges de les proves físiques. A partir d'ara, l'entrenador haurà de decidir si compta amb ell o si el deixa marxar cedit. Avui encara no s'ha entrenat. A partir de demà espera començar a demostrar que ha estat un fitxatge encertat.
El Barça s'entrena en doble sessió a l'espera de l'arribada, demà, de l'argentí Riquelme
Geovanni, que sona com a extracomunitari descartable, promet que aquest any es veurà el seu autèntic potencial
Primer entrenament de la plantilla blaugrana, amb l'absència dels mundialistes i Riquelme
Louis van Gaal decideix el futur immediat de Riquelme, que podria anar cedit
Si el Barça no resol l'excés d'extracomunitaris cedirà Riquelme el primer any
Riquelme portarà la samarreta blaugrana les pròximes cinc temporades | 0.858364 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/van-gaal-compara-riquelme-amb-maradona-durant-la-presentacio-del-nou-crac-del-barca/noticia/15156/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_136622 | http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2812428 Laporta dóna 350.000 euros d'un Barça-Madrid a la Federació Llull En el marc d'un homenatge a Jaume I amb entitats d'arreu del país, perquè continuï fomentant la llengua El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha lliurat a la Federació Llull 350.000 euros que va recaptar al partit contra el Madrid del desembre de l'any passat. Laporta vol que la federació prossegueixi fomentant la llengua arreu del país i diu que és responsabilitat del club de fomentar la llengua i la cultura catalanes 'per dignitat nacional, agraïment i responsabilitat. Volem tornar al país part del que ens ha donat'. El lliurament s'ha fet en el marc de l'homenatge que la federació, la Institució Joan Fuster i d'altres entitats culturals i partits han retut a migdia a Jaume I, coincidint amb el 800 aniversari del seu naixement. A la capella de Santa Àgueda de Barcelona, han volgut expressar els vincles i relacions que uneixen històricament tots els territoris de parla catalana, i els interessos de futur que també tenen conjuntament. Hi han assistit també el president de l'IEC, Salvador Giner; el filòleg i medievalista expert en Jaume I Stefano Maria Cingolani, de la Universitat la Sapienza de Roma, i representants del PSC, PSIB, PSPV i el PSOE d'Aragó, Convergència i Unió, Esquerra, Iniciativa per Catalunya i Iniciativa del Poble Valencià, PSM, Unió Mallorquina i Esquerra Unida de les Illes. (Fotografies: ACN.)
Ben fet!! A veure si segons quins usuaris comencen a entendre perquè s'ataca tan al Laporta, que sembla que encara es pixin al llit. | 0.875671 | curate | {"ca": 0.9879974731522426, "de": 0.012002526847757423} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_118166 | Dipsalut ofereix tres tipus de cursos relacionats amb els desfibril·ladors: la formació reglada (per als usuaris intensius no sanitaris com, per exemple, policies locals); els cursos de renovació, per a aquests mateixos usuaris; i, finalment, formació més bàsica, dirigida a la ciutadania en general.
Aquests darrers cursos, de només 4 hores de durada, transmeten els coneixements necessaris per poder aplicar els protocols de suport vital bàsic i per utilitzar idòniament els desfibril·ladors d’ús públic implantats arreu de la demarcació amb el programa "Girona, territori cardioprotegit". Van adreçats a totes aquelles persones, sense formació sanitària, interessades a aprendre a actuar en cas d'aturada cardíaca.
La formació es proposa familiaritzar els alumnes amb aquests aparells. També procura que s'adquireixin els coneixements i les habilitats necessàries per ser capaços d’afrontar amb diligència situacions d’aquest tipus.
En total, aquest primer semestre, s'ha programat 26 cursos dirigits a la població en general. Se'n faran, des del març fins al juny, a la ciutat de Girona, a La Jonquera, Platja d'Aro, La Bisbal d'Empordà, Celrà, Sant Hilari Sacalm i Santa Coloma de Farners.
Pel que fa a les inscripcions, són obertes des d'aquest 10 de febrer. Es poden realitzar, des del lloc web de Formació.
Cal recordar que, en cas de necessitat, qualsevol persona pot fer servir els desfibril·ladors sense necessitat d'haver cursat formació prèvia, ja que són automàtics (monitoritzen la víctima i decideixen si és convenient administrar la descàrrega) i molt senzills d'utilitzar (només cal seguir les instruccions de veu que donen). No obstant, des Dipsalut oferim aquests cursos per tal que tothom qui ho desitgi pugui habituar-se a aquests aparells i aprendre les tècniques de suport vital bàsic. | 0.874963 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gironaterritoricardioprotegit.cat/noticies/formacio-en-suport-vital-basic-i-desfibril-ladors/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_152999 | Update Required To play the media you will need to either update your browser to a recent version or update your Flash plugin.
Queden sis punts en joc a Tercera Catalana i el Tibidabo Torre Romeu ho té tot de cara per assolir el campionat i l'ascens directe. Els blanc-i-vermells se situen primers amb tres punts d'avantatge sobre el Badia, segon classificat, i amb el 'goal-average' a favor. Per tant, aquest diumenge (12h) afronten una autèntica final al camp de l'Escola de Futbol Barberà Andalucía amb l'objectiu de certificar la lliga. El tècnic Jesús Díaz 'Vaquero' considera que la unió els ha fet més forts: "Tots els jugadors estan molt implicats i els bons resultats ens han ajudat a guanyar confiança". El Tibidabo arriba en un excel·lent estat de forma que ha estat clau per aconseguir 22 dels últims 24 punts. Tot i això, 'Vaquero' no es confia: "Hem d'anar amb compte i evitar despistar-nos. Ells no es juguen res, però hem d'entrar forts al partit per evitar que puguin desplegar el seu futbol".
D'altra banda, el Can Rull Rómulo Tronchoni va caure de la zona privilegiada el darrer cap de setmana després de no passar de l'empat davant del Cerdanyola 'B' (0-0). Els blanc-i-vermells se situen a un punt dels badiencs i han de tornar al camí del triomf aquest diumenge (12:15h) contra el Castellbisbal. "Tenim al cap l'última jornada a Badia, però som conscients que primer hem de treure els tres punts aquesta setmana", comenta el màxim anotador del Can Rull Álex Soto. El davanter blanc-i-vermell recorda que en la primera volta només van rascar un punt del camp del seu proper rival (1-1), fet que han de tenir present per no tornar a fallar: "Ells van estar seriosos i a mi em va agradar molt com jugaven". Jose García 'Numosky' no podrà comptar amb els lesionats Fran i Ayoub. Per la seva banda, el Llano encara té alguna opció remota d'assolir la segona plaça, però com a mínim, haurà de fer els deures a casa contra La Romanica (diumenge 11:30) si vol optar-hi.
El Cercle es juga l'ascens davant el Vista Alegre 'B'
El Cercle Sabadellès 1856 va acabar segon a Quarta Catalana després de vèncer en l'última jornada davant del Sant Quirze 'B' (3-0) en un duel dalt voltatge a la zona alta. L'equip de la carretera de Bellaterra s'enfronta dissabte (18h) al Vista Alegre 'B' en l'anada del playoff d'ascens a Olímpia. El seu rival ha quedat també en segon lloc en un altre grup de la mateixa categoria i arriba en bona dinàmica després d'acumular sis enfrontaments sense caure derrotat. "És un equip seriós, rocós, defensivament fort i que va a tot. Ens costarà molt", admet el tècnic del Cercle Pablo Arnáiz. Un dels factors a tenir en compte per explicar aquesta regularitat dels sabadellencs és que s'han mostrat intractables a casa, on han aconseguit 36 punts dels 39 possibles. "Hem fet una bona temporada, però ens queda el més important. Si no pugem, acabarem amb mal sabor de boca", comenta Arnáiz. | 1 | perfect | {"en": 0.043403375818119184, "ca": 0.9565966241818809} | |
mc4_ca_20230418_6_348645 | La nena de davant meu | Catorze.cat
Jenn Díaz | 22/02/2017 a les 13:42h
Foto: Philip Dean
Tinc una germana petita i és tan petita que quan es mira al mirall, no es reconeix. Comença a tocar la nena que hi ha davant sense sospitar que aquesta nena és ella mateixa, i de vegades riu mirant-se i fa molta gràcia, la meva germana, i una prova és posar-li alguna cosa al cap, un barret o alguna cosa, i ella s'apropa al mirall per treure-ho a la nena de davant, i seria més fàcil agafar-s'ho del cap però la pobra és massa petita.
Una nit vaig tancar-me al bany per poder-me mirar bé al mirall i va ser molt fàcil, perquè em mirava i sabia perfectament qui era jo, i si em posava alguna cosa al cap, sabia perfectament com agafar-la, i em mirava i tot era ben fàcil i vaig pensar que la meva germana petita encara era molt petita, si no sabia com mirar-se en un mirall, i tot això ho pensava mentre seguia observant la persona que tenia davant, que era jo mateixa, però de cop ja no era jo, sinó que era una altra nena, no sé com dir-ho, sabia que era jo perquè aquestes coses se saben, però alhora no ho era i no entenia res, era com quan dius moltes vegades seguides una paraula, got, got, got, got, a mi em passa sovint amb la paraula got, que la dic moltes vegades i arriba un moment que no sé què vol dir got, no us passa?, que dius, got, got, got, got, i al cap saps quina forma té el got, saps que és un objecte de vidre que serveix per beure aigua, o vi, però els nens només aigua, i ho saps, el teu cap ho sap, però alhora estàs estranyat de la paraula got i llavors comences a pensar si de veritat G-O-T vol dir got, allò que tu saps que és un got, i també comences a pensar en qui va ser el primer que va dir got, i per què va decidir que got fos un got, per què no pot dir-se cotxe un got, i un cotxe dir-se got.
I vaig començar a plorar, no?, perquè m'estava ja marejant de tant pensar, i quan vaig començar a plorar seguia davant del mirall i la nena que tenia davant també plorava, i vaig pensar, sóc jo, però d'aquella manera que no t'ho acabes de creure, i tenia un neguit i una angoixa i una angúnia al pit que no me les podia treure de sobre, i vaig pensar que potser mai més me les podria treure de sobre, perquè un cop saps això, que Jo també pot ser una altra cosa que no sigui estrictament Jo, un cop ho saps ja mai no ho pots oblidar. ¿I si a l'altra banda del mirall hi ha una vida com aquesta i quan ens apropem ens imiten, però la resta del temps estan fent la seva?
I vaig pensar en la mare, que sempre s'està mirant al mirall, en porta un de petit al bolso i de tant en tant el treu i s'hi mira, i vaig pensar en la pobra dona que viu a l'altre costat del mirall, sempre pendent de la mare, de si treu o no treu el mirallet, i vaig decidir que jo deixaria viure tranquil·la la nena de davant del mirall, i després vaig començar a riure, perquè estava pensant bestieses, com sempre em passa, i ja ho diu, la mare, que he de deixar de pensar tant, que ja em complicaré la vida quan sigui més gran, però no ho puc evitar i quan vaig riure i em vaig veure rient al mirall, vaig pensar que potser era així com es curava el pensament, que és una cosa que sabem què vol dir però que és encara més complicat que mirar-se al mirall, i el pensament és una cosa que es cura amb el riure i quan em vaig veure les dents al mirall vaig pensar en la meva germana petita, que potser és l'única que entén de què va tot plegat, vull dir la vida.
Anònim, 25/02/2017 a les 19:33
Preciós escrit, impactant!
Ares S., 12/03/2017 a les 23:23
Em passa el mateix pel cap. M'encanta | 0.8254 | curate | {"ca": 0.9669097027481772, "fr": 0.00981491867638811, "en": 0.0047672462142456535, "st": 0.007291082445316881, "ru": 0.008693213684800897, "oc": 0.0025238362310712283} | https://www.catorze.cat/noticia/485/nena/davant/meu |
crawling-populars_ca_20200525_9_23123 | Amb més de 102 anys d'existència com a fabricant japonès que opera en els sectors de l'automoció i l'aeronàutica, Subaru s'ha caracteritzat per una concepció mecànica dels seus automòbils molt particular, i equipa els motors Boxer de cilindres oposats i sistema de tracció total permanent.
En aquest segle, Subaru gairebé ha fabricat 20 milions de motors Boxer, així com 18,5 milions de sistemes de tracció total (AWD). Tot plegat, unes xifres extraordinàries per a una marca que a final d'any aconseguirà el seu vuitè rècord mundial de vendes, haver posat en circulació més d'1 milió d'unitats i que al mercat espanyol, l'any 2018, va aconseguir un 38% de creixement, el setè any consecutiu que creix.
Avalada pels seus sistemes mecànics de seguretat, Subaru incideix amb el model Forester, un dels seus SUV més destacats. Tota la gamma de models disposa de sistemes Eco, i com no podia ser d'una altra manera el nou Forester Eco Hybrid té dos motors, un de combustió que desenvolupa 150 cv i un altre d'elèctric que rendeix 12,3 kW i va associat a una bateria de 118 volts. Tots aquests elements mecànics van transmetent la seva força a l'asfalt mitjançant una caixa de canvis automàtica Lineartronic, que distribueix la potència de forma permanent entre els dos eixos.
Aquest Forester de cinquena generació, que creix en totes les seves dimensions respecte al seu predecessor, s'ha desenvolupat sobre la reeixida Plataforma Global de Subaru, estrenada per l'Impreza i el crossover XV. Es tracta d'un xassís que aconsegueix una millora significativa pel que fa a comportament dinàmic, nivell de dinamisme i estabilitat, així com més capacitat per esquivar riscos imprevistos, una direcció més sensible i unes vibracions excepcionalment baixes. Tot plegat es tradueix en un gran confort de marxa.
Exteriorment, el Subaru Forester Eco Hybrid presenta un disseny més musculós i robust, basat en la filosofia Dynamic x Solid amb unes línies de cintura que envolten el cotxe per emfatitzar la seva alçada i fortalesa.Els seus generosos passos de roda fan ressaltar la funcionalitat del sistema de tracció integral permanent i la seva capacitat per circular amb total seguretat dins i fora de l'asfalt.
Respecte de l'anterior generació, l'interior del Forester Eco Hybrid millora la seva qualitat, és més tecnològic i més sofisticat. Ofereix més espai i una capacitat de càrrega millorada, amb un ampli habitacle per a 5 passatgers i un versàtil compartiment de càrrega on la compacta bateria no afecta l'espai màxim disponible tant pel que fa a l'habitacle, que creix en totes les seves cotes, com en el maleter, que augmenta la seva capacitat màxima fins als 509 litres (+4), i millora de manera substancial la comoditat dels seus ocupants.
Amb 22 centímetres d'altura lliure al terra i generosos angles d'entrada, ventral i de sortida, el nou Forester augmenta la seva llegendària capacitat per afrontar amb total seguretat qualsevol desplaçament, siguin quines siguin les condicions meteorològiques i el terreny.
Ajudat per la potència elèctrica addicional, també millora la seva capacitat de tracció en les situacions més difícils. La tecnologia e-BOXER unida a sistema X-Mode ofereix com a novetat dos modes d'ús addicionals: neu/grava i neu/fang, per afrontar amb garanties els trajectes més difícils lluny de l'asfalt.
Més segur que mai, el nou Forester Eco Hybrid és el Subaru més avançat tecnològicament de l'actual gamma europea de la marca, ja que està equipat amb les més modernes tecnologies de seguretat avançada, que li han servit per ser reconegut com el vehicle més segur de la història a les proves de xoc del Programa d'Avaluació de Vehicles Nous del Japó. El sistema Subaru Eyesight, que ja forma part de l'equipament de sèrie dels Impreza, XV, Levorg, Outback i del Forester d'anterior generació, es complementa ara amb el sistema DMS. Una tecnologia innovadora i única al món que utilitza el reconeixement facial per monitorar el conductor i detectar distraccions o situacions de fatiga al volant.
Comercialment el nou Forester Eco Hybrid tindrà 3 acabats (Sport Plus, Executive i Executive Plus) i un preu de partida de 32.450 euros. | 0.881227 | curate | {"ca": 1.0} | : /motor/2020/03/10/subaru-forester-ecohybrid-hibrid-traccio/1033566.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_234670 | Jo personalment considero molt divertit i maco, fe festa, farra ... per la victoria del teu equip, però una altra és passar-se trencant mobiliari urbà... i mira sí només fossin paperes, banc.. dius mira.. pot passar... ara que trenguin l'estimada canaletes.... joder si es veu que més gent no s'hi pot pujar, doncs que esperi a que els altres baixin!!!!!!!!!!! SI US PLAU UNA MICA DE DECÈNCIA tb critico la actuació dels mossos d'esquatra atacant a tort i a dret... Per més informació http://www.vilaweb.cat/www/especials/especial?id=1889965 VISCA EL BARÇA A més de les llaunes de cervesa que es venien pel carrer, fins i tot hi ha hagut qui ha improvisat una barra de bar al mig de la Rambla amb una fusta, dos cavallets, i tota mena d'alcohol i refrescs per barrejar-ho. La gent enfilada al mobiliari urbà ha causat algunes destrosses; un dels semàfors del pas zebra entre la plaça de Catalunya i la Rambla ha quedat decapitat i fins i tot ha caigut un dels fanals de la font de Canaletes. El dispositiu dels Mossos constava de desenes de furgonetes aparcades a la part dreta de la Rambla, però no han pogut evitar algunes destrosses en comerços de la zona, tot i que sembla que han estat de poca importància. Un grup de persones ha forçat l'entrada al Burguer King del capdamunt de la Rambla, i cap a les dues de la matinada també s'ha trencat l'aparador de la botiga de roba Springfield. Els Mossos han respost amb càrregues policials i també han disparat pilotes de goma contra la multitud. Molts s'han queixat de que s'atacava a tothom, tingués a veure o no amb les destrosses. El Passeig de Gràcia a les nou del vespre, quan el partit ja havia començat. Els Castellers de la Vila de Gràcia celebrant el gol d'Eto'o. Un grup d'afeccionats del Barça que va cap a Canaletes després del partit. Barcelonistes celebrant la victòria al carrer Tallers. Fotografia de la Rambla de Barcelona a les dotze de la nit. Seguidors del Barça damunt el quiosc de davant del Triangle, a la Plaça de Catalunya. Una noia enfilada en un semàfor de la Rambla, al costat d'una bengala encesa. Imatge del capdamunt de la Rambla cap a la una de la nit. Grup d'feccionats enfilats al capdamunt de la font de Canaletes, incloent-n'hi un vesti d'spiderman. Fanal trencat de la font de Canaletes. Un grup d'incontrolats saqueja una botiga de roba Antiavalots dels Mossos d'Esquadra amb un jove ferit al terra
nan
Jo a les fotos no hi veig gaires cap rapats eh..
Siguin caps rapats o no, són una colla de garrulos. Com es pot aprofitar cel·lebracions esportivos per saquejar botigues? Però no puc dir gran cosa per que quan va començar tot jo ja havia marxat. | 0.854953 | curate | {"ca": 0.9843092231151933, "es": 0.01454267125908917, "ht": 0.001148105625717566} | |
mc4_ca_20230418_15_220423 | Socialistes, Compromís i Podem pacten un programa de govern | Espanya | EL PAÍS Catalunya
València 8 JUN 2015 - 23:10 CEST
Representants del PSPV-PSOE, Compromís i Podem durant la negociació. Mònica Torres
Delegacions del PSPV-PSOE, Compromís i Podem han acordat aquest dilluns, poc després de les 20.15 h, les bases programàtiques d'un canvi d'esquerres a la Generalitat Valenciana. La segona trobada entre les tres delegacions (la primera va ser el 3 de juny) s'ha celebrat en una sala de reunions del Jardí Botànic de València. Si Compromís va ser l'amfitrió de la primera trobada, en aquesta ho era Podem. La reunió ha durat més de tres hores i ha conduït a un document de tipus programàtic, que es farà públic dimecres, al voltant de tres idees centrals: reconvertir la Generalitat en una Administració més austera i eficaç, implantar mesures de xoc contra la pobresa i l'exclusió social i adoptar iniciatives polítiques per reclamar un finançament autonòmic just.
Una conversa de 15 minuts mantinguda a part entre Pasqual Mollà, de Compromís, i Ciprià Ciscar, del PSPV-PSOE, i d'aquest últim amb dos dels representants de Podem va servir al llarg de la tarda per desbloquejar les converses en moments de dificultat. Mollà va assegurar al final de la reunió: "S'han complert els objectius". Al seu torn, Ciscar va dir que els acords aconseguits no van contra l'objectiu d'evitar un endeutament més alt de la Generalitat Valenciana, com havia advertit al matí Ximo Puig. Al seu torn, Àngela Ballester, de Podem, va apuntar que la seva formació "pot votar a favor d'un govern que apliqui aquestes línies programàtiques o pot no obstaculitzar-ho".
Després de la ratificació del document, en la reunió de dimecres, els negociadors entraran ja a parlar de qui formarà part del futur Govern valencià. Allà es parlarà de la constitució de la Mesa de les Corts Valencianes prevista per dijous i, eventualment, també de la presidència del Consell, que PSPV-PSOE i Compromís reclamen.
Ciutadans acusa Compromís de "separatista" i intenta sense èxit desfer el pacte d'esquerres
La negociació es va produir mentre Ciutadans tractava de desfer el pacte d'esquerres, amb un argument resumit pel seu líder, Albert Rivera, en un missatge a Twitter en què col·locava Compromís amb ERC i CiU al sac dels “separatistes”. Afirmació per la qual Enric Morera, dirigent de Compromís, li va exigir disculpes en considerar-la “calumniosa”. Ciutadans, a través del seu secretari d'Organització, Fran Hervías, va plantejar donar suport a Ximo Puig com a president de la Generalitat a canvi que els socialistes donessin suport al seu candidat Fernando Giner com a alcalde de València en lloc de Joan Ribó, de Compromís, cosa que en tots dos casos implicaria també el PP en la maniobra. Els socialistes van rebutjar rotundament la possibilitat. “Per coherència donarem suport a Joan Ribó encara que ens costi el suport de Ciutadans a la Generalitat”, van indicar.
El líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig, va assegurar al matí que “aquesta setmana serà decisiva” per al pacte d'un nou Consell, que obri una altra etapa després de 20 anys d'hegemonia del PP. Poc després, al recinte de les Corts Valencianes va tenir una trobada amb la líder de Compromís, Mònica Oltra. La conversa, la primera de les dues després de la reunió de l'1 de juny amb el dirigent de Podem Antonio Montiel, no estava prevista i no en va transcendir el contingut, però Puig hi va mantenir com a innegociable la seva aspiració a presidir el pròxim Govern valencià, mentre Oltra es reafirmava en la necessitat que sigui “un Consell de 55”, en referència als parlamentaris que sumen el PSPV-PSOE (23), Compromís (19) i Podem (13).
Oltra insisteix que Podem no es limiti a un suport parlamentari al Consell sinó que s'hi incorpori. L'entrada en aquest Govern és una cosa que Montiel, líder valencià de Podem, i el mateix dirigent estatal del partit, Pablo Iglesias, ja han advertit que només es produirà si la presidenta és Oltra. Els socialistes van interpretar la trobada com un primer pas per desbloquejar la situació creada per l'aspiració de tots dos, Puig i Oltra, d'aconseguir la presidència.
Dijous que ve es constitueixen les Corts Valencianes, cosa que aclarirà ja alguns aspectes del possible pacte. Puig es va mostrar disposat al fet que Compromís (el “soci prevalent” del Govern, va dir) tingui la presidència de la Cambra, però la coalició valencianista i d'esquerres no vol que aquest fet condicioni les aspiracions d'Oltra a la presidència i prefereix, en principi, renunciar a presidir el Parlament valencià. | 0.871396 | curate | {"ca": 1.0} | https://cat.elpais.com/cat/2015/06/08/espana/1433784721_908121.html |
wikipedia_ca_20230401_0_502954 | Julgoldita-(Mg)
La julgoldita-(Mg) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyïta. Rep el seu nom de Julian Royce Goldsmith, mineralogista i geoquímic de la Universitat de Chicago, Estats Units, i del seu contingut en magnesi.
Característiques.
La julgoldita-(Mg) és un sorosilicat de fórmula química Ca₂(Mg,Fe2+)(Fe3+,Al)₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la julgoldita-(Mg) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments.
Va ser descoberta a Sugashima, a la ciutat de Toba de la prefectura de Mie (Regió de Kinki, Japó), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. | 1 | perfect | {"es": 0.00881316098707403, "ca": 0.9911868390129259} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=502955 |
mc4_ca_20230418_12_368228 | Vetlla de pregària interparroquial a Navàs - Bisbat Solsona
El divendres 14 de desembre, els cristians de Navàs, Balsareny i comunitats veïnes es van reunir a les 8 del vespre a la capella de La Llar Parroquial de Navàs per compartir una breu pregària conjunta, com és costum al temps d’Advent (l’any passat ho feren a Balsareny) i al de la Quaresma.
Aquestes trobades de pregària ajuden a enfortir els lligams entre fidels de les diverses parròquies, animen a viure i a pregar més en comunitat i ajuden a celebrar les festes (en aquest cas el Nadal) des de perspectives potser noves. | 0.811406 | curate | {"ca": 1.0} | https://bisbatsolsona.cat/2018/12/vetlla-pregaria-interparroquial-navas/ |
cawac_ca_20200528_4_172273 | TEMA: MULTES PER APARCAR AUTOCARAVANES: PERSECUCIO POLICIAL! !
La policia local de Mollet sembla ser que ha iniciat una guerra contra els autocaravanistes que aparquem al carrer. En una setmana he rebut dos multes per aparcament. Concretament, el motiu de la denuncia es el següent:
"Estacionar un vehiculo autocaravana en la via pública"
Precepte infringit: Article 102 LSV - OM
Us ben asseguro que l'autocaravana esta aparcada correctament.
He mirat per internet l'article 102 del codi de circulació i fa referencia al "deslumbramiento ", o sigui que no té res a veure.
Algú sap en quin article es poden basar per a la denúncia? ?
jauarizona
L'administrador ha deshabilitat l'escritura als usuaris no registrats.
Jaume, per les sigles que hi poses, deu ser alguna ordenança municipal, i suposo que primer caldria saber quina és, per tal de saber com recoòrrer la multa. Les dues multes són per estar al mateix lloc, és a dir, sancionen exactament el mateix una altra vegada?
Ara mateix envio un mail a una amiga que tinc a la policia i l'hi pregunto a veure que ha passat, a més ella te camper i ara està mirant una auto. Al meu barri som tres els que estem aparcats, però ben aparcats, aixó no es normal, pagem l'impost de circulació com tothom i tenim tot el dret.
Per trobar aquesta ordenança, he entrat al web del ajuntament de mollet i he fet una cerca posan-hi "ordenança de circulació" i això és el que ha sortit, però em fa l'efecte que no és molt actual donat que els preus encara surten amb pts i al encapçalament diu que és va publicar al març de 1999. Caldrà esbrinar si aquesta es la darrera ordenança o no, jo crec que no deu de ser la actual, però no he trobat res mes.
Enyorar el passat, és córrer rera el vent<br>
L'administrador ha deshabilitat l'escritura als usuaris no registrats.
Que no et deixin aparcar a la costa té nassos, però tenen certs arguments (i no penseu que els defenso) que si les aglomeracions a l’estiu, que si hi ha gent que pensa que el carrer es el seu apartament…. Però que no et deixin aparcar a la porta de casa teva es intolerable. No sé on volen que ens fiquem les autos. A la hora de cobrar els impostos no posen cap inconvenient. De moment en Sabadell no hem tingut mai cap problema i esperem que tot continuí igual que fins ara.
Be, he estat llegint l'ordenança que ha trobat en Rodamon i no parla res de res de caravanes o autocaravanes, l'unic que pogués ser, es que estigues malament aparcada, fes nosa, o com diu també l'ordenança, que estigués més de 15 dies al mateix lloc, i tu mateix vas dir, Jaume, que els veins et miraven malament i que no els hi feia gracia que els "hi treguesis el lloc per aparcar ells", l'enveja es mooolt dolenta, (no vull ser mal pensat :twisted: )
La LSV entenc que és la Ley de Seguridad Vial, i OM pot ser Ordenança Municipal. Cap dels dos textos fa referència a aquesta infracció. S'ha de recòrrer, per descomptat. Si vols aqui pots trobar arguments: www.viajarenautocaravana.com/LegislaciOn/hojadefensapropia.htm Una altra cosa és e temps que a la vostra localitat pot estar un vehicle estacionat en el mateix lloc sense moure'l, això és competència de ajuntament i pot variar entre els 2 i els 15 dies; més enllà et poden sancionar per ocupar la via publica, no per ser una autocaravana.
Crec que per començar-hi a posar mà em tot aixo, es tindria de fer una copia de la denuncia i portar-la a qui et va vendra l'ac i explicar-li que t'ha venut un aparell que no es pot fer servir, ja que si fos un vehicle tindria els mateixos drets que els altres. Pero aixo tindria de ser una vegada si una altre tambe ha veure si d'una vegada els qui realment poden fer força que son els de les arees de ventes, s'espavilen :evil: o si mes no els tridrem d'espavilar :twisted:
L'administrador ha deshabilitat l'escritura als usuaris no registrats.
Gracies a tots per les vostres respostes, comentaris i suggerències. Dir-vos que ambdós recursos ja estan en marxa, i he adjuntat la reglamentaciò que feia referència en Toni de Ros, jo ja la tenia impresa per si alguna vegada tenia algun problema.
Evav, la primera multa està redactada com que estic invadint pas de peatons. Quan vaig aparcar per la nit, es cert que uns centímetres tocaven el pas. Vaig parlar amb una patrulla que estava per la zona, els vaig comentar la situació i que l'havia de treu-re al dia següent a primera hora. S'ho van estar mirant, i em va din que cap problema, que encara que toqués una mica el pas, hi havia pas suficient, i la rampa d'accés per a minusvàlids estava completament lliure. O sigui que la podia deixar. Pel mati següent, altres companys seus amb altres criteris, me la van multar a les 07,55 h. matí (diumenge).
Al cap de 3 dies, vaig aparcar de nou al mateix carrer però de manera totalment correcta, sense trepitjar pas de peatons, cap placa que impedís aparcar, etc. I em multen com ja us vaig dir per : "estacionar autocaravana en via pública"· Aixi mateix.
L'article 102 de les ordenances municipals ningu sap a que fa referencia. He parlat amb policies i no em saben dir res. Es tracta d'un error, es el que m'han dit.
La cosa es que per el mateix barri aparca una altra autocaravana que esta tapant un semafor i porta molts dies aparcada. I suposo que algun vei va denunciar que hi havia una autocaravana mal aparcada i quan han fet la ronda hem pagat també justos per pecadors.
Una abraçada a tots!! !
jauarizona
L'administrador ha deshabilitat l'escritura als usuaris no registrats.
En aquest lloc usem galetes i tecnologies similars per fer més agradable la teva navegació
Mentre no canviïs la configuració del navegador, clicant, acceptes l'ús. Llegir més
Tanca
Desitgem informar-te que la nostra pàgina web utilitza cookies per analitzar la navegació dels usuaris.
Les cookies (galetes) són fragments d'informació que els servidors web emmagatzemen per recopilar i recordar dades d'interès sobre els seus visitants i els seus hàbits de navegació. No són virus, ni arxius espia ni tenen la finalitat de generar correu brossa. S'instal·len a l'equip des del qual accedeixes a la nostra web amb les finalitats que es descriuen a continuació:
Les cookies són uns arxius que s'instal·len a l'equip des del qual accedeixes a la nostra web amb les finalitats que es descriuen:
Aquesta aplicació ha estat desenvolupada per Google, que ens presta el servei d'anàlisi de l'audiència de la nostra pàgina. Aquesta empresa pot utilitzar aquestes dades per millorar els seus propis serveis i per oferir serveis a altres empreses.
Amb aquesta eina no obtenim dades dels noms o cognoms dels usuaris ni de l'adreça postal des d'on es connecten . La informació que obté està relacionada amb el nombre de pàgines visites, l'idioma, xarxa social en la qual es publiquen les nostres notícies, la ciutat a la qual està assignada l'adreça IP des de la qual accedeixen els usuaris, el nombre d'usuaris que ens visiten, la freqüència i reincidència de les visites, el temps de visita, el navegador que fan servir, el sistema operatiu, el tipus de terminal des del qual es realitza la visita, etc.
Aquesta informació la fem servir per millorar la nostra pàgina, detectar noves necessitats i valorar les millores a introduir amb la finalitat de prestar un millor servei als usuaris que ens visiten.
Per permetre, conèixer, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el teu equip pots fer-ho mitjançant la configuració de les opcions del navegador del teu ordinador.
Actualment pots trobar informació sobre com fer-ho en el cas que facis servir com a navegador: | 0.739305 | curate | {"en": 0.01341381623071764, "fr": 0.00040241448692152917, "ca": 0.967270288397049, "es": 0.012743125419181758, "eu": 0.0026827632461435278, "pt": 0.0028169014084507044, "cs": 0.0006706908115358819} | http://totcamping.cat/forum/calaix-de-sastre-general/4822-multes-per-aparcar-autocaravanes-persecucio-policial |
mc4_ca_20230418_3_704317 | Vístula | www.ladupla.com
Tag Archives: Vístula
Posted in Polònia Tagged Cracòvia, holocaust, Krakow, Polònia, shoah, Vístula, Wisla Records de l’interrail: Arribada a terres poloneses
Posted in Polònia, Rutes Tagged Cracòvia, Interrail, Katowice, Kazimierz, plugim, Vístula, WIZZ, Wizz Air, zona D Català Automatic translator
Javascript is required to use this website translator, site translator, automatic translation, free translationDirectori oficial d’allotjaments Catalunya FACEBOOK Twitter @ladupla_Karl Marx Alle. No, és broma, és GV-Pg Gràcia, però podria ser-ho! http://t.co/560PTu3XhL about 6 hours ago from Twitter for AndroidEl meu estimat Babelsberg03 ha baixat de categoria :_( 03:05:36 PM maig 18, 2013 from webRT @Aramrp: Avui cultura popular al barri. #femmaig Festes de Maig del Poblenou. http://t.co/ZHXoWpm8Wa 07:42:04 PM maig 17, 2013 from webRT @La_Directa: Nota de premsa de la campanya de micromecenatge #laDirectaesTransforma. Agraïdes si en feu difusió! Aviat bànners. http://t… 04:41:25 PM maig 17, 2013 from Twitter for AndroidAvui, dia internacional contra l'homofòbia, ensenyar que també des del futbol s'hi pot lluitar: http://t.co/UmKi10xVDU 09:08:42 AM maig 17, 2013 from web@ladupla_ Posts recents Museus gratuïts de Berlín | 0.527746 | curate | {"cs": 0.020032051282051284, "ca": 0.655448717948718, "en": 0.15625, "pt": 0.15705128205128205, "vi": 0.011217948717948718} | http://www.ladupla.com/tag/vistula/ |
mc4_ca_20230418_6_559558 | Striptease D'Histories: L'AMOR TE QUE ESSER LLIURE.
Com sempre..... tens raó!El noi del final... je je tens el seu tf? ?, m'agrada el seu vestit! :)Bon dia!
18 de març de 2009 a les 7:38
Eròtica dius.. a mi m'ha fet riure, perque no m'ha havia adonat del que penjava... ja,ja,jaQue tinguis un bon dia guapo! ;-D
18 de març de 2009 a les 7:46
Libres los dos.Y ahora lo importante de la entrada, la foto no es que sea erótica es una incitación, por favor STRIPER QUE ESTÁ LLEGANDO LA PRIMAVERA.Ten compasión de nosotros, que somos pecadores.BEsos
Estic molt content , ami la foto no hem posa :) , m'agraden molt les dones i amb molt d'amor millor , sense perdre la llibertat i gaurdant sempre un gran respecte.
18 de març de 2009 a les 8:18
Jo no penso que l'amor ha de ser lliure, sino que la llibertat ha de ser una de les qualitats de l'amor, com el respecte o la passió.I la foto no em posa gens... Petons guapissim!! !
18 de març de 2009 a les 8:36
aix...la llibertat...tens raó, estimar i llibertat van de la mà...però esteu segurs que som i deixem ser lliures?fins a on?si això és així...podem estimar molta gent...perquè ens "obliguem" a estimar només a una persona si en podem estimar més?esteu segurs que som i deixem ser lliures en l'amor?jo no ho tinc tan clar...per cert, el de la foto... no m'agrada... per a mi és pornogràfica directament, l'erotisme és més subtil, més sensual... no tan evident...un petonet guapo!
18 de març de 2009 a les 8:53
Podríem parlar tant del concepte de llibertat...En fi, que no, que la foto del final no em sembla gens eròtica! :P
llibertat, sinceritat o autollibertat o autosinceritat.I la ment lliure també.
18 de març de 2009 a les 10:10
Bon dia!Exactament, l´amor és lliure i cosa de dos... ningú s´ha de ficar pel mig... La foto, eròtica? Per a mi no? JajajajaUn petonàs!
18 de març de 2009 a les 10:43
Ara que m'estic acabant el cafetó de mig matí, et faig el comentari, Joan:Com bé dius la llibertad está lligada a l'amor, no pots estimar si estás si hipotecas la llibertad del altre, estimar per mí significa: donar i rebre sense imposició, sense condicions, sense contencions, deu ser algo mutu, respectant les preferencies del altre,aceptar tal com es amb els seus defectes i virtuts, tenint empatía, ocupant el joc que tens al seu costat.La llibertad a de ser cosa de dos igual que estimar si això no existeix es que no serveix de res dir t'estimo, perque no es veritat.I en quan a la foto que vols prefereixo las titas de la terra..no em provoca res.Maco el poema! !Petons guapo
18 de març de 2009 a les 10:59
Preciosas fotos, Joan jajajajajajaSinceramente, no encuentro erótica la foto, más bien me produce risa, es simpática.Quizás metiéndome más en situación... jajjajajajaEl poema, genial! !Besos, niño guapo!! !
18 de març de 2009 a les 11:45
M'ha agradat molt el poema d'avui. I no, no trobo gens reixida la foto final d'avui.
Tens tota la raó del món, l'amor ha de se lliure, hi ha d'haver respecte, confiança, comunicació... i quant està tot assolit, hi ha llibertat.La foto ultima? jejej.. gens eròtica. Em fa pensar amb uns d'aquells exhibisionistes, malalts mentals! jajajaajPer ser eròtica hauria d'ensinuar, no ensenyar. Perquè després fas córrer la imaginació, però un cop ho veus, perd l'erotisme, no? ;-)
18 de març de 2009 a les 12:20
Que bonito lo que has escrito sobre la libertad en el amor,quien nos ama nunca nos pone en una jaula,cuando uno es aceptado tal cual es,y se siente libre dentro de una relación todo es mejor! yo estoy estrenando una vida así y me siento muy feliz! Mi esposo y yo hemos mejorado mucho nuestras vidas desde que nos aceptamos como somos,y las puertas se abrieron para mi!Antes eramos un matrimonio a la antigua hoy,SOMOS FELICES!!!! !
Yo en mi libertad elijo ser fiel y espero que conmigo haga lo mismo, pero no lo exigo, ni lo pregunto..prefiero darlo por hecho y no hablo del temaLa foto por la que preguntas a mi gusto no la veo erótica, porque es visualmente muy plana, es todo gris sin nada de contraste. Me atraería si tuviera el fondo y chaleco blancos, porque se me iría la vista a lo que le asoma en los pantalones al quedar resaltado.Ya me ha salido la vena profesional jaja, las de arriba las veo mejores, esas si tienen contraste.bessetes
Totalment d'acord Striper!! Sols amb llibertat es pot estimar de debó.Les primeres fotos m'agraden molt, però la ultima....no sé, no sé... més bé em sembla ridícula..saps? m'he imaginat la trompa d'un elefant!!! Jajajajaaja
18 de març de 2009 a les 13:22
estimar i sentir-nos estimats ens fa lliures. Suposo que de vegades es confon l'amor amb el "suposadament amor" que tu nombres. Ja ho dius que no som perfectes, però si en algun moment podem sentir l'amor i la llibertat dins nostre, doncs això ja és perfecte.I pel que fa a la foto, no la trobo gens eròtica.Una abraçada! :-)))
18 de març de 2009 a les 17:35
sembla una botifarra jajajajajaja
la primera foto m'ha deixat ... amb la mel als llavis ... salut
18 de març de 2009 a les 19:24
M'encanta el teu cant a la llibertat! La foto no! eròtica gens....
18 de març de 2009 a les 20:26
la foto no té gaire èxit jaja. Jo al principi no veia el què. A mi també em recorda un exhibicionista. Clar que a la vida, els dos que m'he creuat , ecsss,anaven amb xàndall (més elàstic)Xantatges amorosos no m'agraden gens
18 de març de 2009 a les 20:31
Libre el poema... como deberia ser el amor...el verdadero amor...dar sin esperar nada a cambio..Un beso...Es más erótico insinuar que enseñar..jajajaja
18 de març de 2009 a les 20:58
D'eròtic, gens, si veiés algú que entra per la porta d'aquesta manera, em moriria de riure...
18 de març de 2009 a les 21:02
Me olvidé de comentar sobre la foto,no es erótica,ni sensual,me gusta ver menos e imaginar mucho!
amor i llibertat, compaginen la mar de bé.Quant a la trompa aquesta del de la foto... què vols que et digui? a mi em sembla ridícula al mil per mil!petonetsssss
18 de març de 2009 a les 23:56
El poema, senzillament impactant en la seva lletra.L'última imatge no em diu res de res...
19 de març de 2009 a les 0:25
Striper, les fotos són boniques, tens raó.El teu escrit sobre la llibertat és preciós i valent. M'ha agradat molt.La foto del pengim...jajaja...!!! M'encanta.Petonets noctàmbuls.
19 de març de 2009 a les 2:07
Hola Striper,L'amor............. que ne's de dificil a vegades.La foto la considero tremendament morbosa.T'envio una fortissima abraçada
La llibertat és dels aspectes més importants de la persona. I en l'amor també és esencial. Això si, l'amor, com ja han dit molts, és cosa de dos, i la llibertat d'un acaba on comença la de l'altre. La gràcia està, entenc, en anar els dos del braçet.La foto,.... no m'agrada massa, la veritat
20 de març de 2009 a les 0:25
Això que visqui l'amor lliure i la llibertat d'estimar :)La foto no, gens eròtica. Ho són molt més les primeres que has posat :)
20 de març de 2009 a les 0:39
La foto es asquerosa, quina polla mes lletja coi. buaggggggggggErotic? aixo fa vomitar. jejejejNo hi ha res com una polla sense gavardina jejeje deu meu si ahi dintre pot guardar el mocador...jajajaquin fastic,per altre vanda jo vui comprarme un liguero avere que diu el meu nen cuan toqui sota la falda jejeje
20 de març de 2009 a les 9:10
Noi! Feia dies que no et visitava! I em trobo d'entrada amb unes fotos boniques i ben fetes, unes reflexions encertades i un paio amb una trompa pengim penjam més aviat ridícul... Si l'amor no és lliure no deu ser amor, serà una altra cosa.
20 de març de 2009 a les 10:46
Passava a desitjar-te i un bon cap de setmana, Joan
21 de març de 2009 a les 11:45
Vas guanyant en comentaris a aquell post memorable, on et sinceraves dels teus problemes amb els sostenidors.Encara ric. (Auto-spam per inducció).
21 de març de 2009 a les 14:11
el dia que el amor te duela tanto por amar, no lo encontraras tan libre. Ni seras tan altruista.un beso.
21 de març de 2009 a les 20:31
l'estimar és un sentiment lliure, l'embolic ve quan s'hi mesclen altres sentiments i pensaments.... possessió, gelos, por, dependència, manipulació.... aleshores l'estimació queda relegat a un segon plà.una abraçada*
21 de març de 2009 a les 21:23
per cert, la foto no l'he trobat gens eròtica, més aviat decadent.... potser per la postura decaiguda q s'hi veu ::)
No, la foto em recorda un d'aquells que s'obre la gavardina quan passes sortint de l'institut...i la'mor...l'amor no es pot explicar...
21 de març de 2009 a les 22:24
Amb això hi estic d'acord... l'amor ha de ser de dins i ha de sorgir i durar... i fer-se notar...
21 de març de 2009 a les 22:47
Em sap greu no poguer contestar un per un dir-vos que l'amor lliure i mai es pot obligar a ningú a res aprofitant del seu amor que a vegades ja no es amor es humanitat, respecte a la foto , jo no la trobo gens eròtica potser un punte't de morbo, petons a tothom.
22 de març de 2009 a les 8:10
El difícil de la llibertat en l’amor és la “corresponsabilitat”. No sempre l’esperit lliure de la persona és ben entès i això pot provocar conflictes. El meu amor sempre ha estat lliure i jo sola, aquesta és la realitat! És complicat perquè aquesta llibertat de pensament, de sentiment, no és sempre ben interpretada. Què més maco que saber que estàs i estar junts, lliurement, perquè hi vols i vol estar.... fer entendre això no sempre és fàcil!La foto: horrible! Gens eròtica!
22 de març de 2009 a les 12:56
juas juas juas ....eròtica diu??? jajajaj es horrorosa. a més.. (apreciació meva) no li penja de massa amunt??? jajajja
El amor sólo es amor verdadero si se ejerce desde una libertad consensuada entre las dos partes.Por cierto la foto no me parece nada erótico, parece que el tipo ha ido a mear y se ha olvidado de metersela dentro, y además tan tristona y gris... ainsssssss da grimapetons
26 de març de 2009 a les 0:20 | 0.657084 | curate | {"en": 0.007865866280273236, "ca": 0.7395984268267439, "ms": 0.0010349824052991099, "es": 0.2222107224177189, "fr": 0.000310494721589733, "it": 0.002794452494307597, "id": 0.005381908507555371, "pt": 0.015421237838956738, "de": 0.000310494721589733, "fi": 0.001138480645829021, "eo": 0.0032084454564272405, "hu": 0.000724487683709377} | http://dhistories.blogspot.com/2009/03/lamor-te-que-esser-lliure.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_223665 | Els alumnes de l’Escola Roc Blanc; l’Èric Riera i el Lluc Torío de 6è, i la Clara Torío de 3r, han estat premiats aquesta setmana en dos concursos escolars.
L’Èric Riera, alumne de sisè de primària va rebre el primer premi de prosa en la cinquena edició dels Jocs Florals del Vallès Occidental, celebrats el passat 16 de maig al Casal Pere Quart de Sabadell. L’Èric ha aconseguit aquest guardó amb el treball titulat “Enderroc”, presentat sota el pseudònim Sherlock en la categoria C del certamen. La Clara Torío de tercer de primària també va estar guardonada com a finalista en el mateix concurs literari.
Un tercer alumne de l’Escola Roc Blanc, el Lluc Torío de 6è, va rebre la medalla d’or de les “Proves Cangur” de Catalunya, el passat 15 de maig al teatre Poliorama de Barcelona, en obtenir el primer premi de la seva categoria d’aquest concurs de matemàtiques. Cal destacar que el Lluc va encertar el 100% de les proves, un resultat que només han aconseguit 20 alumnes dels 13.900 participants a Catalunya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/viladecavalls/premis-tres-alumnes-lescola-roc-blanc-viladecavalls-59932/ |
mc4_ca_20230418_2_19313 | El blog de la Maria Carme: de setembre 2010
El nom de Dràcula, ve del sobrenom que rebien els prínceps de Valàquia o de Transilvània. No sabem ben bé si perquè aquest era el nom del mític Dragos, fundador de Moldàvia, que juntament amb les altres dues regions formen la Romania actual. El cert, però, és que Dràcula, vol dir fill del Dragó. En alguns llocs es traduït com a fill del Diable, perquè sembla que els dragons sortien de l’Infern. Avui, però, i degut a B. Stoker, Dràcula s’associa a vampirs i a personatges que et claven els ullals i xuclen la teva sang.... Cap d’aquests personatges imaginaris va viure al castell de Bran que és on l’irlandès Stoker situa el llegendari príncep -que no compte.
Diuen que una bella princesa d’aquells indrets li agradava banyar-se amb la sang de donzelles joves perquè això la rejovenia.... També és cert que un dels prínceps de Valàquia, Vlap Tepes, conegut per la posterioritat amb el nom de l’Empalador, va ser conegut arreu per la forma de torturar als seus enemics... Unes i altres històries varen inspirar a B. Stoker i la seva novel•la de vampirs, avui de domini universal.
El castell de Bran, una fortalesa de finals de l’edat mitjana, era una torre de defensa situada en un pas estratègic que al mateix temps exercia de burot –control comercial- entre la Valàquia i la Transilvània, i pel que sembla no hi va viure cap dels personatges citats.
De vampirs, però, i d’altres tipus d’Empaladors, de persones que fan mal, que claven “les ungles” de la maldat i de la mesquinesa n’hi ha un munt. I només amb la intenció de fer mal a l’altre. No cal anar massa lluny per a trobar “vampirs” del segle XXI. A casa nostra n’hi ha un piló. En parlarem; avui, però, només mostrem el castell de Bran, visitat pels romanesos per tot el que va suposar al llarg de la seva història i pels turistes, per tot allò que n’han explicat i que només és llegenda
Etiquetes de comentaris: .
posted by Maria Carme Maltas @ 2:29 p. m. 0 comments
Més enllà dels boscos i fins els Carpats que la delimiten pel Nord, per l’Est i pel Sud es troba la regió de Transilvània. Una regió que ha estat cobejada al llarg de la història per diferents “invasors”. Els primers en arribar foren els romans que traspassaren el Danubi per ocupar aquesta regió on hi vivien els “dacis” incorporant-la a l’imperi romà sota la denominació de la Dàcia romana i que saltant els Carpats, perllongarien fins el mar Negre. Als “invasors” romans deuen la llengua que avui parlen: la romanesa, en una àmplia zona rodejada per diferents llengües eslaves. Tot i amb això, cal fer esment que a la Transilvània –amb Dràcula comprés- s’hi parlen altres llengües: l’hongarès i l’alemany. L’hongarès degut a la seva proximitat amb Hongria i perquè durant moltes dècades aquesta regió havia format part de l’imperi austro-hongarès. L’alemany, perquè al segle XII gran part d’aquesta regió fou repoblada per “alemanys”, millor dit, per saxons que hi han mantingut la seva llengua al llarg del temps. Els saxons i els hongaresos que habitaven la Transilvània vivien bàsicament als burgs o a les ciutadelles fortificades, que encara avui es poden visitar, com Sighisora, mentre els “romanesos-romanesos” que parlaven el romanès vivien al camp i només en períodes de lluita contra alguns dels nombrosos “invasors” que passaren per aquestes terres els era permès d’entrar a les ciutats fortificades per a poder-se defensar de l’invasor. Un d’aquest exemple seria la ciutat medieval de Prejmec on a l’entorn de la muralla fortificada s’hi poden veure petites cel•les, una per família, que ocupaven els camperols en temps d’invasió.
Transilvània és, però, un país verd i frondós, amarat de prats i pujols suaus i de muntanyes encrespades on a part dels llops i els óssos –pares dels actuals óssos pirinencs - hi habita l’ombra del compte Dràcula i tota la seva llegenda.
posted by Maria Carme Maltas @ 2:42 p. m. 0 comments
El monestir de Voronet és un dels nombrosos monestirs de Bucovina,
que per la seva bellesa és anomenat la capella Sixtina d'Orient.
Els seus frescos, dominants pel color blau -perquè sempre que un dels materials utilitzats és el "llapislázuli"- expliquen la vida de Jesús, i diferents passatges de la Biblia, entre els quals destaca el judici final, que ocupa tot el pòrtic d'entrada. El monestir està dedicat a Sant Jordi que és un dels sants més admirats de l'Orient i fou fet construir l'any 1488 pel príncep moldau Esteve el Gran. És tracta d'una construcció gòtica tal i com testifiquen les seves finestres i elseu interior ( que no es pot fotografiar).
El monestir, com la resta de monestirs de Bucovina està regentat per monjes ortodoxes que viuen amb petites cel·les individuals al seu entorn.
El que és curiós és que aquests monestirs situats a la Moldàvia romanesa, al Nord Est de l'actual Romania, han estat respectats al llarg dels anys: ni els invasors del Nord, ni del Sud, ni el recent derrocat règim comunista han anul·lat la vida religiosa d'aquests monestirs ni per tant d'aquestes regions. A l'època otomana, quan l'imperi turc ocupava tots aquests països de l'Europa Oriental, diferents pactes de "vassallatge" amb els senyors o prínceps feudals de Moldava permeteren que aquests i d'altres monestirs seguissin fent culte al seus fidels. També, darrerament, corrent molt dins de la història, quan Romania pels diferents tractats després de la II guerra mundial va "caure" en mans comunistes la religió va seguir essent permesa. No se'n sap el preu, ni el què, perquè n'hi ha que diuen que mentre els religioses ortodoxes esdevingueren "còmplices" del règim, els catòlics, en canvi, foren perseguits. Deixant aquests termes per als historiadors, perquè estudiin la pervivència de la religiositat dels romanesos encara avui, seguirem contemplant aquests bonics monestirs que formen part de la història d'aquest país.
posted by Maria Carme Maltas @ 8:50 a. m. 0 comments | 0.864509 | curate | {"ca": 0.9638225255972697, "es": 0.00955631399317406, "en": 0.026621160409556314} | http://mariacarmemaltas.blogspot.com/2010/09/ |
mc4_ca_20230418_17_444730 | Aquesta senzilla paraula - Cath Crowley | Grup62
Aquesta senzilla paraula
Temàtica: Juvenil | A partir de 14 anys
Temàtica: Novel·la romàntica | Novel·la romàntica contemporània
Traductor: Lluís Delgado Picó
Nombre de pàgines: 304
Una història d’amor entre llibres.
Sinopsi de Aquesta senzilla paraula:
Aquesta és la història de la llibreria Howling Books, on els lectors escriuen cartes a estranys, a amants, a poetes, i les amaguen entre les pàgines dels llibres.
I és la història d’en Henry Jones i la Rachel Sweetie, que van ser bons amics fins que ella se’n va anar a viure a prop del mar. Ara la noia ha tornat, treballa a la llibreria, està de dol pel seu germà Cal i busca el futur en els llibres que la gent estima i en les paraules que deixen enrere.
Semblaria una història corrent, si no fos per la carta que la Rachel va escriure abans de marxar, una carta d’amor que va amagar en un llibre perquè ell la trobés...
Aquesta_senzilla_paraula.pdf
Descarregar 695,05 K
Javier Ruescas | Francesc Miralles
K-pop: Love story
Heartstopper 1. Noi coneix noi
Ni en el millor dels meus somnis
Els Jocs de la Fam II. En flames
Els Jocs de la Fam III. L'ocell de la revolta
Data de publicació: 04/09/2019 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-17515-00-3 | Codi: 10224564 | Format: 14 x 21,5 cm. | Tinta: Integradas en b/n | Presentació: Rústica amb solapes | Col·lecció: Ficció | Traductor: Lluís Delgado Picó | Sentit de lectura: Occidental
9788417515003
Totes les opinions de Aquesta senzilla paraula | 0.774725 | curate | {"pt": 0.032432432432432434, "ca": 0.8648648648648649, "es": 0.04256756756756757, "en": 0.02027027027027027, "de": 0.010135135135135136, "it": 0.00945945945945946, "fr": 0.02027027027027027} | https://www.grup62.cat/llibre-aquesta-senzilla-paraula/273031 |
oscar-2301_ca_20230418_7_19136 | Empresa especialitzada en la importació i distribució de material d’ortodòncia, estètica i odontologia. Distribueix els seus productes a ortodoncistes, propietaris de clíniques, hospitals, universitats i asseguradores, i ho fa de forma ràpida i eficient gràcies a Tryton.
Aquest potent ERP en open source els ha permès integrar tots els processos de gestió en una eina escalable i flexible. Dit d’una altra manera, disposen d’una eina que s’ha adaptat a les seves necessitats, i l’empresa no ha hagut d’adaptar-se a la manera de fer de l’ERP. En paraules seves, “Tryton ens ajuda a fer el mateix negoci però d’una manera diferent”.
La recerca
No tothom ho té tant clar, però els seus impulsors sabien que una de les claus de l’èxit de la seva empresa era integrar tots els processos de gestió en una sola eina informàtica. Per això no van arrencar el seu projecte fins haver triat la plataforma tecnològica que l’havia de fonamentar. Es tractava de buscar un ERP que ho cobrís tot: des del magatzem a la comptabilitat, passant pel màrqueting, les vendes, la logística, les reclamacions... I va començar la recerca.
Santiago R. C., CEO i co-fundador de l'empresa, explica que “com és habitual, sempre comences intentant limitar la inversió inicial i vam pensar en tenir solucions individuals per atendre cadascuna de les necessitats que podríem tenir en la gestió del nostre negoci”. Però a mesura que anaven explorant les possibilitats veien que aquesta fórmula no seria efectiva. Santiago també afegeix que “més d’hora que tard vam arribar a la conclusió que era inviable cobrir les nostres necessitats amb aplicacions separades, ens calia una eina que sincronitzés tots els processos de gestió, i vam començar a buscar un ERP”.
Santiago destaca que “no teníem cap prejudici ni a favor ni en contra de l’open source, però el llarg procés de selecció ens va portar de forma gairebé natural fins a Odoo, que llavors es deia OpenERP”. Per què? dos aspectes van ser claus a l’hora de prendre la decisió definitiva: “per un costat vam veure que hi havia empreses altament especialitzades i amb molta experiència en el desenvolupament d’aquests projectes, i per altra banda vam comprovar que aquest ERP tenia la flexibilitat de poder evolucionar en paral·lel a les necessitats que anessin apareixent”. La descàrrega d’una demo els va acabar de convèncer que havien trobat l’eina que buscaven.
La implantació
Al 2012 es va desplegar OpenERP, actualment Odoo, i el negoci va començar a rodar i a una velocitat prou interessant. Els primers mòduls implantats van ser els de clients i proveïdors (coneguts com a tercers), compres, vendes, logística i comptabilitat. Però ràpidament van arribar els resultats, i amb ells noves necessitats per atendre.
Mica en mica el projecte creixia, gairebé al mateix temps i ritme que OpenERP/Odoo abandonava el seu esperit i model de negoci fundacional. Mantenir al dia l’ERP, accedir i crear nous mòduls i compartir lliurement i sense restriccions el codi programat per desenvolupar l’eina era cada cop més complicat. L'empresa va comprendre que si continuaven per aquell camí cada vegada estarien més lligats a l’empresa que desenvolupava OpenERP/Odoo, i això era quelcom que no els convenia.
Afortunadament hi havia una alternativa: Tryton. Santiago assegura que “quan ens van plantejar passar a Tryton vaig mirar amb molt detall quina era la proposta tecnològica, però encara amb més profunditat quina comunitat de desenvolupadors hi havia al darrera, i de seguida vaig veure que hi havia molta gent interessada en fer evolucionar aquest projecte, i això és molt important per nosaltres”.
"No va ser especialment complicat prendre la decisió de migrar a Tryton. Els mateixos arguments de flexibilitat, transparència i llibertat que ens havien portat inicialment fins a OpenERP/Odoo eren els que ara ens portaven fins a Tryton”.
Santiago R. C., CEO i cofundador
El present
Al desaparèixer el proveïdor tecnològic original, el projecte va recaure en NaN-tic. Aquesta és una de les moltes avantatges de l’open source respecte a desenvolupaments privatius a mida: si el teu proveïdor no pot assumir el projecte en trobaràs un altre que podrà veure i analitzar amb exactitud la feina feta i reprendre’l en el punt en el que es trobi.
Ràpidament NaN-tic va fer una diagnosi de la situació i va dibuixar un full de ruta de necessitats i prioritats, que actualment està atenent de forma satisfactòria segons els propis directius de l'empresa. Santiago apunta que “tot i que la relació és incipient, hem comprovat que NaN-tic és una empresa professionalitzada i en les que les responsabilitats i les respostes que han de donar al client estan ben estructurades”.
“La resposta que dóna NaN-tic sempre és ràpida, a vegades més que la nostra pròpia capacitat de detectar i definir les necessitats que tenim”.
Santiago R. C., CEO i cofundador
Els resultats
Han passat cinc anys anys des de que es va començar a plantejar-se la necessitat d’instal·lar un ERP. Quina valoració fan de la seva aposta? Què els està aportant Tryton? “Avui encara estem més convençuts que el primer dia que la integració absoluta i total dels processos que integren una empresa és crítica” explica Santiago, que afegeix “per això sabem que no ens vam equivocar, i molt especialment un cop hem migrat el sistema de gestió a Tryton”.
Aquest cas és força habitual avui en dia. L'empresa utilitza Internet per facilitar la venda al seus comercials i la compra dels seus clients habituals. L’aposta pel comerç electrònic requereix indiscutiblement d’una tecnologia avançada i fiable. Integrar la botiga online amb l’ERP genera beneficis immediats tant a l’usuari com a l’empresa. Mantenir els preus sempre actualitzats a la botiga online, mostrar l’estoc i la disponibilitat dels productes en temps real o registrar instantaniament les vendes, el pagament i les dades del clients són només alguns exemples.
Tot això vol dir que es millora l’atenció al client, es redueixen els terminis de lliurament i es retallen dràsticament el nombre d’incidències i devolucions. I, per suposat, s’abarateixen els costos de manteniment de tota la plataforma tecnològica. I si la plataforma és Tryton, encara hi ha més valor afegit.
“Tryton és un dels eixos principals en l’estratègia de la nostra empresa. El negoci es pot fer igual, amb Tryton o amb altres ERP, però Tryton ens ajuda a fer el negoci d’una manera diferent, sense haver de renunciar al què som. Poder comptar amb Tryton i NaN-tic és un avantatge competitiu”. | 0.824947 | curate | {"ca": 0.9869767441860465, "es": 0.011472868217054264, "en": 0.0015503875968992248} | https://www.nan-tic.com/ca/clients/erp-i-botiga-online-en-un-sol-programa |
racoforumsanon_ca_20220809_1_6416 | Lo millor de la paella és lo socarrat?
socarraet pero no cremaet es bo... pero per mi no es el millor una mica rarota has plantejat l'enquesta
Si q l'ha fet rara si. Te conteste a tu perq al fil general no sé perq no em deixa. En principi si la paella es menja en plat no li ha de tocar socarrat a ningú. (llevat del xiquet de la casa, clar) El socarrat és per a qui ha complit i s'ha acabat el seu plat, i això li dona llicència per provar la delicatessen màxima del diumenge. Sino és així seria com negar-li el fetge al cuiner.
Molt ben raonat | 0.707387 | curate | {"ca": 0.8475836431226765, "it": 0.040892193308550186, "pt": 0.11152416356877323} | |
mc4_ca_20230418_8_641698 | Un ‘escape room’ amb Joel Joan al Teatre de l’Ateneu de Cerdanyola - Línia Vallès ed. Cerdanyola
Redacció|2019-04-16T10:22:58+02:0016 Abril 2019|Cerdanyola|Línia Vallès ed. Cerdanyola
El Teatre de l’Ateneu acollirà el 26 d’abril l’obra teatral Escape room, que compta amb la interpretació d’actors reconeguts dins del panorama català com Joel Joan. La funció, que començarà a les nou de la nit, va aconseguir esgotar totes les entrades setmanes abans de la seva data d’estrena.
La representació explica la història de dues parelles que queden per fer un escape room al barri d’Hostafrancs de Barcelona, on recentment s’ha trobat en un contenidor el cadàver d’un home esquarterat. Els quatre amics pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, però quan entren a l’habitació, la porta es tanca de manera sobtada i comencen a succeir coses estranyes.
Arribats a aquest punt, els protagonistes de la funció s’adonaran que sortir de l’escape room no serà gens fàcil, ja que el joc es convertirà en un infern per a ells i per a la continuació de la seva amistat.
D’aquesta manera, els espectadors podran gaudir d’una funció teatral que barreja la comèdia amb el terror i que compta amb la interpretació del popular actor Joel Joan, conegut pel seu paper a la sèrie Plats bruts. La llista d’intèrprets que pujaran el 26 d’abril a l’escenari del Teatre de l’Ateneu es completa amb Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives. | 0.728333 | curate | {"ca": 0.9858557284299858, "id": 0.014144271570014143} | https://liniaxarxa.cat/liniavalles-cerdanyola/noticies/un-escape-room-amb-joel-joan-al-teatre-de-lateneu-de-cerdanyola/ |
mc4_ca_20230418_17_258298 | Activitats Espai Natura Fundació Sabadell 1859 - Week& Sabadell
Inici Agenda Familiar Activitats Espai Natura Fundació Sabadell 1859
Tots els diumenges de l’any (excepte agost)
Masia de Can Deu. Carrer de la Prada s/n
L’Espai Natura està situat al nord de Sabadell, en una finca de 86 hectàrees de bosc protegit que compren la Masia de Can Deu, el Museu de la Vida al Camp, el bosc de Can Deu, la granja i l’església de Sant Vicenç de Verders, recuperada del pantà de Sau per Caixa Sabadell.
Taller d’una hora de durada per conèixer la fauna de la granja tradicional, on podrem tocar i alimentar als animals i descobrirem de prop la seva alimentació, els trets físics més importants, la seva reproducció i l’aprofitament.Recomanat per a nens/es majors de 2 anys.
Hora. 11.00 h
Preu: 7,00 €/persona. Menors de 2 anys gratuït.
Per a grups de famílies (AMPA, grup d’amics…) teniu la possibilitat de fer activitats de dues hores, en dates a convenir, i podeu triar entre:
L’oli. El conreu tradicional de l’olivera
Preu: 180,00 €/grup en cap de setmana
Trindreu la possibilitat de recrear la vida quotidiana al món rural tot veient les diferents estances de la masia i conèixer els cicles productius i les eines emprades en el conreu tradicional del blat, la vinya i l’olivera i les feines complementàries al bosc i del transport a través de l’exposició i de l’atenció especialitzada del guia.
En la visita comentada es fa un recorregut pels diferents espais de la masia i del museu d’uns 90 minuts de durada.
Hora: Individualment, diumenges de 10:30 a 14:30h, amb visita guiada a les 12:30h. Grups a concertar.
Més informació: 93 716 47 81 o per correu | 0.820271 | curate | {"ca": 0.9760589318600368, "pt": 0.003069367710251688, "eb": 0.004297114794352364, "es": 0.01289134438305709, "ru": 0.003683241252302026} | http://www.weekand.net/2017/09/activitats-espai-natura-fundacio-sabadell-1859/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.