id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_42_77703 | 1 min. 09/10/2011 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
192 Comentaris
14 Comentaris
8 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.04220779220779221, "en": 0.1266233766233766, "ca": 0.5714285714285714, "de": 0.012987012987012988, "es": 0.20454545454545456, "br": 0.04220779220779221} | : /firmes/ariadna_trillas/Despres-rialles-venen-Moodys_0_569343116.html |
mc4_ca_20230418_4_665725 | A les tres a casa ? |
Pàgines visitades A les tres a casa ?
Actualitzat el dia: 30/03/2012
Aquest deu ser un dels temes que més cou entre el professorat. Perdó, ens cou. Vagi per endavant que sóc partidari de la jornada intensiva. Però, ara per ara no en puc justificar un interès social ni educatiu. Només un interès personal, per tant, descartable. L’experiència de molts anys de classe em porta a tenir una idea clara del tema que no s’allunya gens de l’informe elaborat per la Dra. Elena Sintes.
La pregunta que no aconsegueixo respondre és; Com potser que una reivindicació tan antiga s’hagi pogut resoldre en un obrir i tancar d’ulls? A veure si resultarà que només es tracta d’una senzilla lliçó econòmica de reducció de la despesa educativa? Sí fos així, tampoc seria nou, veritat ? Lamentablement la història de l’educació se n’ha fet un fart de justificar pedagògicament allò no justificable. La Jornada intensiva només té sentit per l’alumnat que pot disposar d’una família amb recursos econòmics suficients per complementar les activitats “extraescolars”. Una famíla amb capacitat per poder conciliar la vida laboral amb l’escolar. Per a la resta de famílies la jornada intensiva és un maldecap increïble. Quin percentatge trobarem en cadascun dels dos grups exposats? Es miri per on es miri, a dia d’avui, la jornada escolar intensiva no deixa de ser un element més de diferenciació de classe social entre l’alumnat.
. Es replatejarà l’horari intensiu als instituts si no se’n comprova el benefici . Adéu al migdia: la reforma laboral al detall
. Diari de l’Iris
. Iniciativa per a la reforma horària
. Una experta afirma que l’únic criteri que justifica la jornada intensiva és l’econòmic
. El Plan piloto para aplicar la jornada continua en la ESO mejora los resultados
. L’hora d’entrada a l’institut afecta els resultats dels adolescents
. A les tres a casa ? L’impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua
Jornada Escolar per: Mariano Fernández Enguita (Catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid).
3. A quién conviene qué jornada
6. La jornada Escolar: Elegir todos sin imponerse a nadie | 0.641409 | curate | {"ca": 0.9042857142857142, "eb": 0.0004761904761904762, "es": 0.08285714285714285, "fr": 0.010476190476190476, "cs": 0.0019047619047619048} | http://graciesescola.com/a-les-tres-a-casa/ |
cawac_ca_20200528_7_14713 | Detinguts tres membres d'una banda a Salou, Vila-seca i Cervera que robava tractors a França i els venien en altres països de la UE
11:50 23.01.2014
Barcelona (ACN).- La Guàrdia Civil ha detingut tres persones a Salou, Vila-seca i Cervera i una quarta a Vila-real que pertanyien a una banda que robava tractors a França i els venia en altres països de la Unió Europea, concretament 42 vehicles valorats en 3,2 milions d'euros. En total, s'han arrestat vuit persones -tres més a Romania i una a França- i s'han registrat deu registres domiciliaris en una operació en què també hi han participat la gendarmeria francesa i les policies alemanya, romanesa i austríaca. Els detinguts a Catalunya i el País Valencià són els qui presumptament cometien el robatori i quedaven amb conductors de camió tipus 'gòndola' que s'enduien el tractor a Romania i altres països limítrofes. | 0.819317 | curate | {"ca": 0.9815242494226328, "de": 0.018475750577367205} | http://m.vilaweb.cat/acn/societat/4168774/20140123/detinguts-membres-banda-salou-vila-seca-cervera-robava-tractors-franca-venien-paisos-ue.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_282473 | Relevance New products first Name, A to Z Name, Z to A Price, low to high Price, high to low In stock Random
2
15 25 35
-2,01
Tovallons de tela
Le Nappagage Arts of the Taula 20 tovallons Guata 33 x 33 cm amb 3 dolçor (73146h) 3 capes
LE NAPPAGE
00204120
0,99 € 3,00 €
Alta qualitat: fabricada en burlar de cel·lulosa, aquestes tovalloles de dolçor de paper de tres capes tenen un alleujament perifèric que garanteix la consistència de les arrugues. Amb un bon gruix i imprès amb una bonica decoració, serà adequat per a tots els vostres esdeveniments finals de l'any i nadalencs en què vulgueu proporcionar una decoració...
Afegir a la cistella
-11,01
Només 1 unitat disponible
Tovallons de tela
Toques de noces de casament grubly White Wedding GoFrado ornamental, tovallons de paper...
GRUBLY
00265309
6,99 € 18,00 €
La millor qualitat i el millor disseny per als vostres convidats: la indústria de càtering de luxe utilitza diàriament els tovallons de decoupage airiraid! Amb aquest bonic tovalló de paper de decoupage d’alta qualitat, brillarà els ulls dels vostres convidats. El fort motiu ornamental dels tovallons decorats serà realment cridaner a la vostra festa!... | 0.614296 | curate | {"en": 0.18560277536860365, "sv": 0.0008673026886383347, "de": 0.020815264527320035, "uk": 0.004336513443191674, "fr": 0.05290546400693842, "ca": 0.7302688638334779, "ka": 0.005203816131830009} | https://outlet-pc.cat/4675-servilletas-de-tela |
mc4_ca_20230418_14_705371 | Patrimoni Gencat ens diu que és un temple de planta basilical formada per tres naus paral•leles amb tres absis semicirculars orientats a l'est. La nau central està coberta amb volta de canó i tres arcs torals de mig punt sobre pilastres adossades. Les naus laterals també presenten tres arcs torals sobre pilars i estan cobertes amb volta d'arestes a la part de llevant, volta de quart de cercle a la part oest i volta de canó la resta de l'espai. La coberta és única per a les tres naus, de doble vessant i coberta amb lloses de pissarra, igual que els tres absis. Els arcs formers primitius que comunicaven les naus foren substituïts tardanament per altres de rebaixats sobre columnes cilíndriques. Dels primers encara s'aprecien vestigis a l'interior de la nau. A l'extrem occidental de les naus hi ha dues capelles laterals, de construcció més tardana, a mode de transsepte. L'aparell és de carreuons petits i rectangulars de granit i pissarra, desbastats. La capçalera presenta decoració llombarda d'arcuacions entre lesenes a l'exterior, i també a l'interior de l'absis central, el qual exteriorment també incorpora grans finestres cegues. L'obertura de les finestres romàniques -una a cada absis -és de doble biaix, amb arc extradossat amb fragments de bipètals romans. N'hi ha una de cruciforme al mur oriental del temple. A la façana oest s'hi va afegir una mena de pòrtic clos, modern, que fou enderrocat. Al centre del mur hi ha una gran finestra cruciforme i, a banda i banda dues finestres més d'arc rebaixat de pedra. Per damunt seu hi ha el campanar d'espadanya, format per tres pilars de pedra amb els arcs bastits amb maons. Hi ha dues campanes. L'entrada actual al temple es fa per la façana sud. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt adovellat, en part reconstruït. A l'interior del temple es conserva una pila baptismal monolítica, sense decoració, en forma de gran copa ovoide, actualment col•locada a l'absidiola meridional. | 0.826587 | curate | {"ca": 0.9725530813050233, "es": 0.027446918694976695} | http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/01/esglesia-de-sant-joan-baptista-de-palau.html |
mc4_ca_20230418_1_412430 | Enjoy Lisbon Graça Lisboa Portugal - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Enjoy Lisbon Graça
Ideal tant per a la diversió com per al relax, Graça António House es troba a la zona de Alfama de la ciutat de Lisboa. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Graça António House ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara balcó/terrassa, ventilador, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, cuina americana per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Graça António House és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Lisboa.
Número de Identificación Fiscal: 12376/AL
A partir de l’1 de gener de 2016, el preu total no inclou un impost municipal d’1 EUR per persona i nit que cal pagar en arribar a l’allotjament. Aquest impost s’aplica a les persones de 13 anys o més i pot arribar fins a un màxim de 7 EUR per persona. Cal que informeu el Enjoy Lisbon Graça de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. Número de llicència: 12376/AL | 0.826863 | curate | {"ca": 0.9750608272506083, "es": 0.024939172749391728} | https://www.agoda.com/ca-es/enjoy-lisbon-graca/hotel/lisbon-pt.html |
mc4_ca_20230418_14_408382 | Qui som? - Tallers Bellvitge
Portada > Qui som? Qui som? Som una associació sense ànim de lucre que el seu principal objectiu és la integració i promoció personal, laboral i social de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual, física i/o malaltia mental.
Per portar-ho a terme tenim dos serveis Centre Especial de Treball i Centre Ocupacional. "Volem constituir una alternativa real d’aprenentatge i de qualificació professional pels nostres treballadors" Butlletí electrònic | 0.598426 | curate | {"oc": 0.033402922755741124, "ca": 0.9665970772442589} | http://www.tallersbellvitge.com/ca/qui-som |
mc4_ca_20230418_12_12500 | El Govern Municipal Rural de Nepal ens agraeïx la feina feta
Avui nova sorpresa, estàvem convocats a una reunió amb el Govern Municipal Rural a les 11, però aqui el"nepali time" va a un altre ritme i sempre es una hora mes tard meso menys.
Ens hem mudat, em anat a la Municipality on ens esperaven una pila de responsables de la zona. Hi han hagut uns quants discursos agrarïnt la col·laboració de la Neus, meva i sobretot de la nostra Associació Pont Solidari al Món en l'Aatmiya Community Hospital.
A nosaltres també ens ha tocat parlar. hem quedat molt be, ens ha posat collarets de flors, un mocador nepalès, un xal molt bonic. Ens han posat uns polvos fucsia al front en senyal de respecte i oferit una bonica placa d'agraïment.
Ens hem emocionat per que ho han fet de tot cor.
Publicat per Associació Pont Solidari al Món a 17:34 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Donant a coneixer L'Aatmiya Community Hospital als pobles mes llunyans
Aquests dies hem estat voltant pels pobles enfilats dalt les muntanyes donant a conèixer l'hospital. Els expliquem els serveis que donem, i que sobretot no ens vinguin quan ja fa dies i dies que estan malalts, que vinguin abans, molts malalts ens venen tan apurats que llavors els hem d'enviar a Kathmandú i sabem que es un gran trasbals per a ells i les famílies.
N'hem trobat algúns que han vingut algun cop molt agraïts, hem trobat el nen que varem enguixar l'altre dia molt content, a un senyor que li han curat la tuberculosi, va venir molt apurat i que també ens està molt agraït.
Ens han donat taronges, llimones, espinacs....
També els hem explicat que si no volen venir al hospital, que es rentin les mans amb aigua i sabó abans de fer el menjar, després de treballar la terra o amb els animals i al sortir de la latrina; que les maretes es netegin el pit abans de donar de mamar, que beguin aigua bullida.... una mica de cura per una bona salut sempre es un bon consell.
Ens ho hem passat molt be recorrent aquests poblets tot i que la carretera es un caminot polsos amb uns barrancs que esparveren i com no! a Nepal sempre passa, el cotxe tot de cop es trenca, dúiem el tub d'escapament arrosegant per terra. Amb un tros de filferro l'han collat una mica i cap a casa.
En arribar just davant de l'hospital nova sorpresa, una excavadora nova de trinca, que començava a fer una carretera, se li ha esllavissat un tros de muntanya i ha anat a para daltabaix rebentant el muro que feia una setmana que havia estat construint. Fa una pena veure-la cap per avall ! ! !
Nepal es així !
Ells sempre somriuen, mai desesperen i nosaltres aquí ja som quasi com com ells.
Recorregen aquests poblets hem vist moltes cases que havien sigut destruïdes pel terratrèmols de fa tres anys reconstruïdes o noves. El govern els ha ajudat cobrint un 30% de les despeses i els ha donat unes normes a seguir per a una construcció segura. Poc a poc van recuperant-se i ha sigut una sorpresa, per que l'any passat encare estava tot destruït.
Marta i Neus
Publicat per Associació Pont Solidari al Món a 19:00 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
RESUM DEL PROJECTE DE LIMPIO, PARAGUAI, per la coordinadora Marilé Espinoza
Durante 5 años de la ejecución del PROYECTO en la escuela “Sagrada Familia” (2011-2016) los profesionales observaron un nivel socio económico de medio a bajo, lo que influye directamente en el rendimiento del/la niño/a debido a los estímulos a los que están expuestos día a día. En la mayoría de los casos una deprivación económica, conflictos en el núcleo familiar, padres con bajo nivel cognitivo lo que genera un entorno poco estimulante para el niño, en algunos casos niños con problemas de salud, niños con carencia de cuidados. Toda esta combinación de factores ejerce una influencia en el desarrollo de los niños.
El principal problema detectado fue la falta de concientización de los padres para acudir a profesionales externos a la escuela (psicólogos, psicopedagogos, neurólogos, etc. ), pero que fue trabajado durante el proyecto mediante la creación de espacios de formación para los padres (talleres de padres) dirigido por los propios profesionales externos contratados por el proyecto. Sin olvidarnos también el apoyo a la formación de los docentes mediante círculos de aprendizaje con el objetivo de guiarlos y darles las herramientas adecuadas para el acompañamiento de los alumnos con necesidades en el aula.
Fueron años donde vimos crecer a la comunidad del centro, donde acompañamos la necesidad que tenían las docentes de contar con un apoyo externo de profesionales capacitados en las áreas de psicología y fonoaudiología. En cada uno de los casos de forma individual se logró un proceso de evaluación, diagnóstico y seguimiento de las dificultades específicas. Se realizaron las devoluciones pertinentes de cada paciente tanto a padres como a docentes.
Teniendo en cuenta el derecho a la educación, en el cual está encaminado a desarrollar la personalidad y preparar al niño para su futura vida responsable; este proyecto contribuyo al desarrollo cognitivo del niño, al evaluar cuáles son las dificultades que interfieren en el proceso de aprendizaje y al tratar dichas dificultades ayudamos al niño a una mayor participación y aprovechamiento dentro del sistema escolar.
El proyecto llega a culminar en la escuela Sagrada Familia puesto que en el centro de salud de la ciudad ya existe la atención de los profesionales, los padres ya están concientizados de acudir a profesionales y la escuela opto por contratar a un profesional que acompañe los casos con dificultades y realizar las derivaciones correspondientes a los profesionales externos (guiando siempre a los padres de los lugares donde pueden recurrir). No podemos olvidar que con la construcción del NUEVO VIADUCTO en la Ciudad de Limpio facilito el tránsito, creo puestos de trabajo y amplio los servicios con que contaba la comunidad.
Por lo que entendemos que otra comunidad nos necesita para seguir ayudando a crecer en una cultura de acompañamiento y prevención de las dificultades de aprendizaje. Entendemos que muchos niños aún necesitan de un mejor acompañamiento durante su proceso escolar y más en las primeras etapas donde se fortalece la lectoescritura.
Publicat per Associació Pont Solidari al Món a 14:08 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
PARAGUAI - ESCOLA SAGRADA FAMILIA DE LIMPIO. FINAL DEL PROJECTE A LIMPIO.
Entre 2011-2016 vam assessorar i col.laborar amb el projecte “Por la Salud Integral de los niños en su etapa escolar” amb la Escuela Sagrada Familia de Limpio, fent de pont amb la Fundación Isolana que va aportar el finançament durant aquests anys.
El projecte va finalitzar amb els objectius aconseguits amb escreix.
· Els nens i nenes acompanyats pels professionals van fer millores de gegant en el seu procés d’aprenentatge.
Al mateix temps, es va instaurar a la comunitat local la consciència d’estar atents i atendre les necessitats dels nens i demanar ajuda els primers anys de la primària. Paral.leament, el 2017 la Escuela va contractar un professional per acompanyar els nens amb dificultats escolars i fer les derivacions corresponents als professionals externs, guiant als pares sobre on poden recórrer. Això ha estat possible degut a la creació al centre de salut de la ciutat de Limpio del servei d’atenció especialitzada als nens i nenes amb dificultats escolars (fonoaudiologia, neurologia...) que abans no existia.
· Tot això facilitat per la construcció d’un viaducte a la ciutat de Limpio que ha creat llocs de treball, ha millorat les comunicacions i ha derivat en l’ampliació dels serveis a la comunitat.
· El 2017 també hem orientat i supervisat els informes de finalització del projecte a Limpio.
Publicat per Associació Pont Solidari al Món a 13:15 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
▼ de novembre 2018 (6)
El Govern Municipal Rural de Nepal ens agraeïx la ...
Donant a coneixer L'Aatmiya Community Hospital als...
RESUM DEL PROJECTE DE LIMPIO, PARAGUAI, per la coo...
PARAGUAI - ESCOLA SAGRADA FAMILIA DE LIMPIO. FINAL...
Amb la Policia de Nepal
A Nepal altre cop | 0.596284 | curate | {"ca": 0.5645443196004993, "pt": 0.011735330836454432, "fr": 0.00299625468164794, "es": 0.40087390761548064, "en": 0.016729088639200997, "it": 0.003121098626716604} | http://pontsolidari.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_6_131706 | Universitat de Palència (històrica) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Universitat de Palència (històrica)
El studium generale de Palència, conegut col·loquialment com a Universitat de Palència fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dels primers de tota Europa. En ell s'ensenyaven Teologia i Art (Trivium i Quadrivium).
Durant el segle XIII, la Corona de Castella, de la mateixa manera que s'estava fent a altres regnes d'Europa, va afavorir la creació d'institucions d'ensenyança participant activament al seu desenvolupament. El sorgimient de les universitats a Castella fou impulsat per iniciativa dels monarques, aprofitant l'existència d'escoles episcopals.
El primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana fou el de Palència, aparegut l'any 1208 gràcies a l'impuls del bisbe Tello Téllez de Meneses i el monarca Alfons VIII de Castella, transformant en Estudi General una escola episcopal ja existent. A aquesta escola, anteriorment a la fundació universitària, ja hi va estudiar Sant Domingo de Guzmán l'any 1184, i s'han conservat diverses lliçons impartides a Palència pel mestre Ugolino de Sesso cap al 1196.
Alfons VIII de Castella afavorí enormement la universitat palentina dotant-la d'importants recursos econòmics i contribuint a elevar el nivell de l'ensenyança impartida a les seves aules amb mestres estrangers, sobretot de França i Itàlia.
Després de la mort d'Alfons VIII | 0.8405 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Pal%C3%A8ncia_(hist%C3%B2rica) |
mc4_ca_20230418_11_386795 | L'Informatiu - Nova edició del dispositiu d'inserció laboral per a joves Engega't
Nova edició del dispositiu d'inserció laboral per a joves Engega't
L’Ajuntament ha iniciat una nova edició del dispositiu d’inserció laboral Engega’t, que s’adreça a joves de 16 a 29 anys del municipi en recerca de feina i formació.
La gamificació, com a eix vertebrador, i les noves tecnologies són les principals eines de transmissió dels continguts d’aquest dispositiu que pretén facilitar el contacte dels joves amb el món laboral, a través d’accions dissenyades a mida de les seves necessitats. Durant el programa s’introdueixen elements de joc per a facilitar la relació i la implicació dels joves, així com la motivació per dur a terme les diferents accions que es desenvolupen, tant grupals com individuals. També s’ofereixen pràctiques a les empreses a través de convenis de col·laboració, sense que això requereixi d’un procés formatiu en sí mateix.
Foto: Participants en una de les edicions de l'Engega't / Desenvolupament Local | 0.83625 | curate | {"ca": 1.0} | http://staperpetua.org/linformatiu/index.php/economia/9392-nova-edicio-del-dispositiu-d-insercio-laboral-per-a-joves-engega-t |
acn_ca_20201011_0_60119 | Els estudiants ebrencs es congratulen de poder acabar el magisteri musical a Tortosa
La URV fa marxa enrere i accepta que els joves finalitzin els estudis d'aquesta especialitat que es deixarà d'impartir al Campus Terres de l'Ebre
ACN Tortosa.-Els estudiants ebrencs es congratulen que la Universitat Rovira i Virgili (URV) hagi fet marxa enrere i hagi escoltat la seva demanda de continuar i acabar els estudis de magisteri musical a Tortosa, una especialitat que la Universitat vol centralitzar a Tarragona. Davant l'anunci de la URV de deixar d'impartir l'especialitat des d'aquest curs, a pocs dies de la matriculació, els joves, que ja havien començat aquests estudis, van demanar de poder-los finalitzar al Campus Terres de l'Ebre. Així, els nois que havien cursat primer de la menció de música, podran seguir fent segon, tercer i quart a Tortosa, i no a Tarragona, com es pretenia en un primer moment. Els estudiants ebrencs es mostren molt satisfets que la seva demanda hagi estat acceptada pel rectorat de la URV, reunit aquest dilluns per tractar aquesta problemàtica.
Els afectats, estudiants dels graus d'Educació Infantil i Primària en l'especialitat de música i dansa, agraeixen el suport rebut per persones i institucions del territori, però continuen pensant que la desaparició dels estudis musicals del Campus Terres de l'Ebre "representa un greuge per a les nostres terres i la nostra gent". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-estudiants-ebrencs-es-congratulen-de-poder-acabar-el-magisteri-musical-a-tortosa |
mc4_ca_20230418_4_6829 | Miquel López Crespí - Memòria històrica | El Bloc: debat Josep Valero (EU)-Miquel López Crespí (nacionalista d'esquerra). Per un Bloc d'esquerra nacionalista com cal
El Bloc: debat Josep Valero (EU)-Miquel López Crespí (nacionalista d'esquerra). Per un Bloc d'esquerra nacionalista com cal
pobler | 04 Gener, 2007 09:12
"Caldria assenyalar a l'amic Valero que per a anar bastint aquesta 'cultura col·lectiva de participació' s'hauran de vèncer molts antics costums de l'excarrillisme illenc. I Valero sap perfectament del que parl. Parl d'aquesta història contínua i vergonyosa de la demonització de la dissidència. Que recordi el que alguns d'aquests 'defensors de la participació' em feren quan vaig publicar el llibre de memòries antifranquista L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970). No recorda l'amic Valero la criminalització contra el llibre, els pamflets plens de mentides, calúmnies i tergiversacions signades per personatges com Antoni M. Thomàs, Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catalán, José M. Carbonero, Jaime Carbonero i Salvador Bastida? No recorda la criminalització de Joan Buades i Margalida Rosselló en temps del Pacte? Que no sap el que va fer la direcció d'Izquierda Unida a la seva consellera de Benestar Social, Nanda Caro, quan volgué opinar sobre les mancances del Pacte de Progrés i va ser obligada a callar per molts dels que ara parlen de 'bastir una cultura de la participació'? Una mica de memòria, amic Pep Valero, i sobretot, canvi real en les actituds i comportaments si en veritat volem bastir, entre tots, aquesta nova força política del futur. I una sana autocrítica per tot el mal que s'ha fet a les persones i a la societat, a l'esquerra en general, per poder copsar de veritat, i no de boqueta, que es vol anar avançant envers aquesta necessària unitat de l'esquerra alternativa de les Illes". (Miquel López Crespí)
Coberta del llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) editat per l'editor Lleonard Muntaner l'any 1994 i que va ser demonitzat per una colla de dogmàtics i sectaris que no volien que hi hagués històries de la lluita antifranquista alternatives a les mentides i tergiversacions del carrillisme..
Ciutat de Mallorca (9-V-06) | 0.793747 | curate | {"ca": 0.9823129251700681, "es": 0.017687074829931974} | http://pobler.balearweb.net/post/27163 |
oscar-2301_ca_20230418_9_227023 | Evoca, centre de Psicoteràpia a Girona. Psicoteràpia per adults, psicoteràpia de parella i teràpia de grup
Inici
El centre
Nosaltres
Serveis i models d'intervenció
Blog
Contacte
Centre de
psicoteràpia
"En les runes es troben els tresors..."
CA | ES
Inici
El centre
Nosaltres
Serveis i models d'intervenció
Blog
Contacte
CA | ES
evoca
S’ofereix un espai integral de psicoteràpia, perquè es fan servir diferents enfocaments teòrics els quals optimitzen i afavoreixen una intervenció personalitzada.
Perquè atendre a la dimensió psicològica de l'esser humà suposa entendre el seu món emocional i requereix un context d'escolta, respecte, reflexió i anàlisi sistematitzat i rigorós a la fi d'assolir objectius.
La fita, que la persona pugui descobrir en companyia tot el seu potencial, identificant i posant en valor els recursos existents i també les mancances la qual cosa guiarà la intervenció.
Novetats
2 d'Agost de 2022
EL FASTIGÓS DE NO SER
......seguir lleguint en el blog.
Segueix llegint
1 d'Agost de 2022
INTERVENCIÓ ON-LINE
Perquè la pantalla ha deixat de ser un obstacle oferim sessions on-line. Primera sessió 90’: conceptualització de la dificultat o problema objectiu de la intervenció....
Segueix llegint
31 de Juliol de 2022
VACANCES
Romandre'm tancats per vacances des de 1 d'agots fins el 5 de setembre. Bon Estiu!
Segueix llegint
El centre
Serveis i models d'intervenció
Blog
Parlem
Si necessites informació, orientació o assessorament, posa't en contacte amb nosaltres mitjançant trucada telefónica o deixa'ns les teves dades, ens possaren en contacte amb tu. | 0.531177 | curate | {"ca": 0.8904823989569752, "es": 0.03585397653194263, "fr": 0.05084745762711865, "de": 0.013689700130378096, "ja": 0.005215123859191656, "it": 0.003911342894393742} | https://evoca.cat/ca/index.php |
cawac_ca_20200528_1_120867 | Menú principal
El president del Parlament ens rep!
Ja fa uns quants dies vaig rebre un correu des del Parlament: el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, em rebria per parlar de la situació de l’iPhone, i Apple en general, i el català.
Així que el Jordi Gomez i un servidor, com a responsables de l’iPhoneCat, vam decidir anar-hi plegats.
Ahir va ser el dia, ens vam plantar al Parlament, i després d’esperar una estona en diferents estàncies del Parlament, va aparèixer l’Ernest.
Va ser una trobada bastant informal, asseguts al sofà d’una gran sala de reunions:
Nosaltres li vam exposar la situació actual en que ens trobem, la dificultat de tenir les aplicacions i els iPhones en català (i mai gràcies a Apple)…
Parlant que l’iPhoneCat s’ha instal·lat a més de 4.000 iPhones/iPod Touch i que el ritme de vendes dels productes d’Apple estan creixent de manera vertiginosa (actualment a Catalunya es venen prop de 10.000 macs al trimestre ! I per la propera campanya de nadal l’expectativa és més gran).
I que consideràvem que Apple ja havia de tenir en compte el català de manera oficial.
L’Ernest ens va estar escoltant, i durant la conversa es va treure de la butxaca un iPhone 3G (el seu telèfon personal, ja que al Parlament empreserialment s’utilitza Black Berry).
Finalment ens va dir que estudiaria el tema, va proposar diferents vies per arrancar el procés, en diferents departaments del govern, i que ens informaria en tot moment de com avançaven els temes.
Ara restem a l’espera de la seva resposta!
Crec que, si mica en mica, es van fent accions per tal d’aconseguir que la nostra llengua arribi a les eines que utilitzem al dia a dia, finalment aconseguirem la nostra meta.
Està molt bé Miquel i companyia. Els vostres granets de sorra van donant els seus fruits. En veu sortir amb bones vibracions de la reunió, però? De fet si en Benach és usuari interpreto que possiblement disposem d’un plus d’entusiasme o perseverança (que de fet és la mare dels ous).
Felicitats a tots dos. De fet, les institucions de Catalunya son les úniques que poden fer quelcom per els usuaris de Mac que voldríem que la nostra llengua fos d’ús normal amb aquesta eina meravellosa.
Fantàstic!!! Això contribueix moltíssim en aconseguir uns productes i serveis -en aquest cas d’Apple- en català! És una lluita difícil i dura, que difícilment es podrà aconseguir guanyar mentre siguem una regió més d’un país que ignora la nostra llengua com a tal, però que això ens apropa l’anhel per la victòria! Enhorabona, de veritat, i moltes gràcies. Amb això heu fet molt pel català! Ara, a partir d’aquí, ja està a les seves mans…
Felicitats a tots 2 pel pas ! No soc usuari de iPhone, però entenc la problemàtica i conec el tema de primera mà perquè en Miquel m’ho va estar comentant el dia de la Wordcamp a Barcelona.
Tot és començar, i el fet que l’Ernest sigui usuari de iPhone crec ja hi ha una petita part guanyada, ara com sempre amb això del “politiqueo”, cal carregar-se de paciència perquè em sembla que va per llarg el tema.
És un bon primer pas. Ara cal seguir apretant per no deixar que s’adormin. Si, com sembla, el governestà disposat a fer front a les “majors” amb la nova llei del cinema, i posar multes quan calgui, cal que també sàpiguen pressionar a Apple. Enhorabona. | 0.818373 | curate | {"en": 0.0043023970497848806, "ca": 0.9769514443761524, "fr": 0.015365703749231715, "pt": 0.003380454824830977} | http://apple.bloks.cat/catala/el-president-del-parlament-ens-rep/?replytocom=4449 |
mc4_ca_20230418_13_285663 | El recompte definitiu confirma el tercer regidor del Poble Actiu a Sarrià de Ter
El reconeixement de les dades oficials de recompte consolida el PAS com a segona força més votada, amb 3 regidors, en les primeres eleccions en les quals s’ha presentat, trencant la majoria absoluta d’ERC.
Finalment, el recompte definitiu de la Junta Electoral de Zona, actes en mà, confirma la tercera regidora de Poble Actiu Sarrià de Ter al ple del consistori. La nova composició queda doncs, amb 6 regidors per ERC, 3 regidors pel PAS, 2 pel PSC, 1 JxCat i 1 Cs.
El reconeixement de les dades oficials de recompte consolida la segona força del PAS en les primeres eleccions en què s’ha presentat, i ERC perd una de les majories absolutes més consolidades de les comarques gironines.
Un error en la transcripció de dades de dues meses electorals atorgava inicialment un regidor a JxCat enlloc del PAS. Aquest és un dels molts errors que s’han comès en la publicació dels resultats provisionals d’aquestes eleccions municipals 2019.
Cal recordar que els resultats publicats fins ara són resultats provisionals, que responen a la demanda d’immediatesa informativa a la que estem acostumats. Les juntes electorals tenen fins a tres dies per al recompte i el BOE té un termini màxim de 40 dies per publicar els resultats.
La candidatura de Poble Actiu Sarrià de Ter està formada per persones del municipi, actius en diverses associacions i moviments socials, que volen portar al consistori els valors pels quals han treballat des de diversos sectors. Denuncien la poca transparència i participació d’ERC en les darreres legislatures, i aposten per fer de Sarrià de Ter un municipi republicà i sostenible, un poble educador i feminista, que doni veu als veïns i veïnes, recuperi la identitat de poble, la cohesió social i vetlli pel seu patrimoni cultural, natural i arquitectònic.
La història del municipi passa per 3 formacions: ERC, PSC i JxS (antiga CiU) que s’han anat debatent la representació del ple amb diversos percentatges. En les dues últimes legislatures, amb Roger Torrent al capdavant, ERC havia obtingut la majoria absoluta amb 9 dels 11 regidors. Semblava tenir blindada la seva representació, però el PAS arriba amb força per capgirar-ho tot: “volem canviar la forma de fer política”, afirma Edgar Castellanos, el cap de llista del PAS.
Enguany, el municipi augmenta el ple amb 13 regidors, dels quals el PAS n’ha obtingut 3, amb un total de 526 vots. És un gran èxit, tenint en compte que es presenten per primera vegada, sense cap història al municipi i, el més important, fer front a la majoria absolutíssima d’ERC. | 0.880362 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.llibertat.cat/2019/05/el-recompte-definitiu-confirma-el-tercer-regidor-del-poble-actiu-a-sarria-de-ter-45370 |
mc4_ca_20230418_10_44957 | Front Polisario | nacionalitats
Arxiu d'etiquetes: Front Polisario
Publicat dins de Estudis nacionals, Guerra, Internacionalització, Processos de pau | Etiquetat com a Abkhàzia, Caixmir, Carne Ross, Catalunya, Convenció de Montevideo, España, EUA, Front Polisario, Hillary Clinton, Independent Diplomat, israel, Iugoslàvia, Kosovo, Montenegro, Níger, NN.UU., Orient Mitjà, Ossètia del Sud, OTAN, Palestina, Papua Occidental, Sàhara, Sèrbia, Somalilàndia, Sudan del Sud, The Indepemdent, Timor Oriental, Titol del Sud, UE | 12 respostes | 0.706702 | curate | {"ca": 1.0} | https://nacionalitats.com/tag/front-polisario/ |
macocu_ca_20230731_2_330259 | "Descobrint el barri gòtic i els dracs de la ciutat" és una sortida d'anglès que han fet avui els nois i les noies de cicle superior. | 0.752527 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_245406 | En un estudi biomecànic es podran veure les possibles patologíes que podrien aparèixer en un futur i gràcies a unes plantilles personalitzades i úniques de cada pacient es podran evitar. | 0.69598 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.kalmacentreterapeutic.com/plantillas/plantillas-preventivas |
mc4_ca_20230418_12_788841 | Cartera de Pisos en venta a Vilassar de Mar Propietats
Següent Mostrant 1 a 4 de 4 La nostra selecció de Pisos en venta a Vilassar de Mar
360.000 € 380.000 € 130 m24 Habitacions2 Banys
420.000 € 120 m23 Habitacions2 Banys | 0.601276 | curate | {"es": 0.24770642201834864, "ca": 0.7522935779816514} | http://www.oirealtor.com/ca/venda/pisos/vilassar-de-mar |
mc4_ca_20230418_2_90501 | Ningú pot amb Hamilton (Declaracions Top3) :: FormulaRapida.net
Formula Ràpida > Ningú pot amb Hamilton (Declaracions Top3)
Lewis Hamilton ha obtingut la seva tercera Pole Position en aquesta nova temporada. El britànic s'ha lluït sota la pluja de Xangai, on els dos Red Bull han pogut superar l'altre Mercedes i situar-se els dos dins del Top3, amb Daniel Ricciardo davant del tetracampió del món, Sebastian Vettel.
1r classificat Lewis Hamilton (Mercedes AMG Petronas): "Clarament estic satisfet i més quan està plovent. Rellisca tant d'intentar no cometre errors i fer una bona volta amb ells ficant pressió és molt difícil. Ha estat una sessió molt complicada però el cotxe s'ha comportat molt bé. Sempre hi ha coses que podem millorar però l'equip ha fet un treball fantàstic aquest cap de setmana".
2n classificat Daniel Ricciardo (Red Bull-Renault): "Ha estat un gran plaer poder haver-ho fet al final, ho he tingut molt difícil per ser sincer durant totes les sessions però amb aquesta gestió dels pneumàtics intermedis al final, la volta ha estat bastant bona. Molt satisfet amb la posició de sortida.
3r classificat Sebastian Vettel (Red Bull-Renault): "En condicions de mullat crec que sí que tenim alguna oportunitat més que en sec però els Mercedes segueixen sent molt ràpids. Una mica massa lluny de nosaltres. La previsió meteorològica de demà ens dóna sec així que veurem que passa. intentarem posar-ho més difícil. | 0.815207 | curate | {"ca": 1.0} | https://formulavalles.webnode.es/news/ningu-pot-amb-hamilton-declaracions-top3-/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_2529 | Illes Balears Qualitat - Productes agroalimentaris autòctons, denominacions d'origen i productes de qualitat - Gastronomia balear i rutes gastronòmiques - Oleoturisme - Cuiners i receptes
Illes Balears Qualitat
Denominacions i marques
Vins
Denominacions d'origen
Indicacions Geogràfiques Protegides
Begudes Espirituoses
Marques de Garantia
Seccions destacades
Estadístiques
Estadístiques
Estadístiques globals
Legislació
Aliments Tradicionals
Informació
Catàleg
Estudis
Enoturisme
Gastronomia
Gastronomía
Receptes per producte
Receptes per còctel
Agrorutes
Cerca per producte
Cerca per zona
Oleorutes
Oleorutes
Olivars i oliveres
Rutes
Visita a tafones
Agroturismes
Restaurants
Establiments d'Or oleorutes
Establiments d'Or
Recursos
Activitats
Unitats didàctiques
Infografies
Llibres de consulta
Galeria d'imatges
Vídeos
Pósters
Productes
Actualitat
IQUA
Preguntes
Enllaços
Agenda d'esdeveniments
Oleorutes
Rutes
Les rutes oleoturístiques
«Descobriu una altra manera de conèixer Mallorca. Aquestes són les rutes proposades, però existeixen moltes d'altres per tot Mallorca que també ens permetran endinsar-nos en l'art de la natura. Es tracta de simples passejades pels olivars de Mallorca o de visites a museus naturals a l'aire lliure?... Jutjau-ho vosaltres mateixos.»
1 EL CAMI DE MULETA
Distància: 4,8 km
Aquesta primera excursió comença a la carretera que uneix Sóller amb Deià (carretera MA 10), al punt quilomètric 56,950. D'allà parteix un camí asfaltat que es dirigeix cap a vora la mar, que prendrem: ...
2 EL BARRANC DE BINIARAIX
Distància: 2 km
Donam el sus a la nostra passejada al bell llogaret de Biniaraix, a la vall de Sóller. D'allà hem de prendre per una pista forestal (GR221) que trobarem a la dreta de la carretera de sortida de Biniaraix, en direcció a Fornalutx: agafam aquest camí en direcció al barranc i ...
3 CAMÍ DE LA FONT GARROVER
Distància: 2,4 km
Aquesta excursió comença a la vila de Mancor de la Vall, al vessant nord-oriental de la serra de Tramuntana. Cal advertir que, atesa la titularitat privada del darrer tram de l'excursió, cal concertar prèviament la visita amb el propietari d'Olis de Sa Font Garrover (tel. ...
4 L'OLIVAR DE COMA-SEMA
Distància: 2,6 km
Aquesta passejada, la podem iniciar al meravellós llogaret d'Orient, al fons de la vall del mateix nom, al vessant central i oriental de la serra de Tramuntana. D'Orient prenem per la carretera en direcció a Bunyola i, a uns cent metres a mà dreta, trobam l'entrada al camí ... | 0.541577 | curate | {"ca": 0.8300083125519534, "co": 0.00914380714879468, "en": 0.03615960099750624, "es": 0.03408146300914381, "fr": 0.03117206982543641, "eo": 0.0029093931837073984, "it": 0.02119700748129676, "no": 0.003740648379052369, "vi": 0.011221945137157107, "pt": 0.0033250207813798837, "de": 0.00457190357439734, "uk": 0.0016625103906899418, "sh": 0.0012468827930174563, "ja": 0.009559434746467166} | http://www.illesbalearsqualitat.es/iquafront/oleoturisme/llistatRutes;jsessionid=CAD4EA84DABD2CAE2A29C8586722DEAF |
mc4_ca_20230418_2_36189 | GRAN ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC A L’ACTE “LA CONSERVACIÓ DE L’ÀLIGA PERDIGUERA A CATALUNYA”
El passat 30 de novembre es va celebrar a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona l’acte “LA CONSERVACIÓ DE L’ÀLIGA PERDIGUERA A CATALUNYA” en el que es van donar a conèixer les accions realitzades per protegir aquesta espècie mediterrània des de l’any 1992 per l’Equip d’Estudi de l’Àliga Perdiguera amb el suport de la Fundació Miquel Torres.
L'acte va ser presidit pel senyor Joan Tugores, rector de la Universitat de Barcelona, i va comptar amb la intervenció del senyor Miquel Àngel Torres, president de Cellers Miquel Torres, que va explicar el compromís de la seva empresa amb la protecció del medi ambient i les raons que van motivar que s'impliqués en la protecció de l'àliga perdiguera. A continuació, el doctor Gérard Rocamora, del Centre de Recherche sur la Biologie des Populations d'Oiseaux del Muséum National d'Histoire Naturelle de Paris, va explicar la situació de l'espècie a Europa i el doctor Joan Real, director de l'Equip de Biologia de la Conservació - Àliga Perdiguera de la Universitat de Barcelona, va repassar les accions de recerca, conservació i divulgació realitzades al llarg d'aquests darrers 13 anys. Finalment, el senyor Martí Doménech, cap de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i el senyor Ramon Luque, director general de Medi Natural del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, van comentar les mesures preses per les seves respectives administracions per garantir el futur de l'espècie a Catalunya. Per finalitzar l'acte es presentà oficialment la web de l'Equip d'Estudi de l'Àliga Perdiguera i es projectà el DVD "L'àliga perdiguera: la protecció d'una espècie mediterrània emblemàtica" del qual s'obsequià una còpia a tots els assistents.
A l'acte hi van assistir prop de 350 persones que van poder gaudir d'un refrigeri amb alguns dels excel·lents vins de Cellers Miquel Torres. L'Equip d'Estudi de l'Àliga Perdiguera vol agrair molt sincerament aquesta gran mostra de recolzament, tant als assistents com a totes aquelles persones que no van poder assistir a l'acte però que ens han expressat també el seu suport.
Moltes gràcies a tots. Us garantim seguir treballant per la conservació de l'àliga perdiguera amb la mateixa dedicació durant molts anys més. | 0.883881 | curate | {"en": 0.036626916524701875, "ca": 0.9633730834752982} | http://www.ub.edu/aligaperdiguera/EEAPcat/actual5.htm |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_162874 | Troben dues campanes robades a la Segarra a Miralcamp Van desaparèixer l'any 2019 d'un santuari de Massoteres, trobades en una séquia de reg al Pla d'Urgell https://www.massoteres.cat/actualitat/noticies/troben-dues-campanes-robades-a-la-segarra-a-miralcamp https://www.massoteres.cat/actualitat/noticies/troben-dues-campanes-robades-a-la-segarra-a-miralcamp/@@download/image/massoteres.jpg
Troben dues campanes robades a la Segarra a Miralcamp
Van desaparèixer l'any 2019 d'un santuari de Massoteres, trobades en una séquia de reg al Pla d'Urgell
Mossos recuperant les campanes imatge extreta de mossos.gencat.cat
DIMECRES 20 OCTUBRE 2021
Trobades finalment les campanes del santuari de Camp-real, a Massoteres, que van ser robades fa gairebé dos anys, a començaments de novembre del 2019. Un veí de Miralcamp, Antonio Almodóvar, va trobar divendres una campana de bronze, d'uns 40 quilos de pes i amb la inspiració de la parròquia, en una séquia entre restes de llots i vegetació. El veí va donar l'avís als Mossos i es va poder identificar com una de les que es van robar a camp-real.
Fonts dels Mossos van explicar que davant de la possibilitat que la segona campana, la més gran, es trobés als voltants o submergida a la séquia, es va sol·licitar la col·laboració dels Tedax per intentar trobar-la amb equips de detecció de metalls. Per això, durant el matí d'ahir un equip d'aquest servei es va incorporar a la recerca i va ser finalment trobada dins de la séquia. Els agents van baixar a l'aigua per retirar la vegetació i el llot que cobria la campana i lligar una corda per poder elevar-la, ja que pesa més de setanta quilos.
Les mateixes fonts van assenyalar que qui va robar les dues campanes les hauria amagat per vendre-les passat un temps. D'altra banda, demà a la tarda està previst que membres de la parròquia acudeixin a la comissaria dels Mossos a Mollerussa per recollir-les.
L'aïllament del santuari de Camp-real, a mig camí entre els pobles de Massoteres, Talteüll i Palouet, va facilitar que els lladres poguessin sostreu-re les dues campanes sense que ningú se n'adonés fins diversos dies després, com va explicar el SEGRE. Tot apuntava llavors que els autors les van enderrocar des de l'espadanya de la façana de l'església, ja que a terra van quedar les profundes empremtes que van deixar les dues pesants peces al caure.
Després del robatori, es va decidir no reposar-les al no poder vigilar al temple.
S'ha de recordar que el 2011 van sostreure també les campanes de l'església romànica de Sant Jaume de Granollers de Segarra, a vuit quilòmetres de Massoteres. El 2013 van robar les de Sant Pere de Castellnou d'Ossó, a l'Urgell. | 1 | perfect | {"ca": 0.9909056460780599, "en": 0.00909435392194013} | |
macocu_ca_20230731_6_506698 | tickets-mobile
Aquesta gasela és una subespècie de la gasela dama, que habita a les regions subdesèrtiques del sud del Marroc i el Sàhara Occidental.
Extingida en llibertat, el 1971 l’Estació Experimental de Zones Àrides d’Almeria, depenent del CSIC, va iniciar un programa de cria en captivitat, l’èxit del qual ha permès reintroduir-la al Senegal, al Marroc i a Tunísia.
Programa de Cria
Des del sud del Marroc fins al Sàhara Occidental i el Senegal.
Biologia
Reproducció
La gasela dama és un antílop de mida mitjana, prim i estilitzat, de coll considerablement llarg i potes també llargues. Les banyes són presents en ambdós sexes, encara que més grans i més gruixudes en els mascles, i no són gaire llargues, només d’entre 20 i 43 cm de longitud. El coll i l'esquena són de color marró vermellós, mentre que el cap, les parts inferiors del cos i la cua són de color blanc.
La gestació dura uns sis mesos i normalment neix una sola cria en cada part. Els primers dies, la cria es manté quieta al terra per passar desapercebuda i la mare, si detecta depredadors per les proximitats, corre i es mou de manera cridanera en una altra direcció per tal d’allunyar-los de la seva posició.
D’hàbits diürns, viu en petits ramats de no més d’una desena d’individus formats per un mascle adult, algunes femelles, joves i cries, encara que en ocasions es poden agrupar en bàndols més grossos. De comportament nòmada, es mou contínuament a la recerca dels escassos recursos tròfics que es troben al seu àrid hàbitat. A part de l’ésser humà, els principals enemics són les hienes, els xacals, els lleons i els guepards.
Extingida en llibertat, l'Estació Experimental de Zones Àrides d'Almeria, un centre de recuperació de fauna sahariana que depèn del CSIC, va iniciar l'any 1971 un programa de cria en captivitat d'aquest animal per tal d'evitar-ne l’extinció total.
Aquest programa va començar amb un mascle i sis femelles originaris d'una col·lecció particular i ha tingut tant èxit que els darrers anys han pogut ser ja alliberats exemplars en alguns parcs nacionals africans, així com enviar nombrosos animals a diferents zoològics del món, entre ells el de Barcelona, que participa en l’EEP de l’espècie. | 0.86201 | curate | {"en": 0.00641319285387082, "ca": 0.9825927622537792, "es": 0.007329363261566651, "pt": 0.0036646816307833257} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_207618 | Em fot molt però serà així a no ser que ERC pugi a costa de CiU i altres votants de SI o abstencionistes. Si la participació puja molt, el més probable és que el PP lideri la oposició. La intenció de vot del PSC cada cop baixa més i la del PP puja, ja hi ha enquestes que els hi donen 19 escons, per tant, crec que amb el vot ocult que te podria arribar fins i tot als 20. Esperem que no, m'agradaria fallar però temo que passarà aixó i no sé per què al racó es comenta molt poc aquesta possibilitat. Ja he llegit que el CIS d'aquest divendres donarà una sorpresa (segurament desagradable) en quant als resultats del Partit Popular.
No ens alarmem... El PP no crec que superi els 18 escons.Així que tot dependrà de com baixi el PSC. Crec que és millor tenir un PSC d'oposició que un PP. Perquè amb les mitjes tintes el PSC va apropant gent cap a l'autodeterminisme, i un PP hoohligan posaria al PSC en la centralitat entre CIU i PP.Per altra banda, una oposició molt españolista faria irreductibles els independentistes i cada cop seriem més ferms pel Si, tot i això li veig masses perills. ICV arribarà als 12 segur.ERC arribarà als 14 segur.La CUP tindrà 1 segur.CIU no baixarà de 60 segur.Així que segur segur 87 diputats, però segurament CIU no baixarà, així que els 90 els tindrem. PD: C's no superarà els 5. Només ho faria en cas que entri per Tarragona i fes un megaresultat a BCN, però inclús entrant per Tarragona no crec que superin els 5.
CUP 4, això pot fer ballar algun d'ICV, PSC, PP o CiU | 0.882539 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_395688 | I vosaltres quines accions feu per donar-hi suport? | 0.579441 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_197064 | Aïllen la partícula de la corrupció en l'accelerador de Suïssa
Científics del centre de Suïssa han aconseguit tancar la partícula de la corrupció en un camp electromagnètic anomenat Spanistan per la quantitat de partícules virulentes i verinoses com ara Robex, Subornus, Black Targetus, o Malversacionus que pul·lulen lliurement per l'atmosfera. Aquestes partícules estaven fent irrespirable l'aire d’eixe camp i, per , es feia necessària aquesta investigació. La proximitat dels bancs suïssos, farcits de bitlletus tòxics, ha fet possible el resultat final: aïllar les molècules nocives com Barcenus, Ratus, Gürtelus, Fabrus, Ritus Barberus, Russus, Granadus, Blesus, Imelsus, Punicux o Blascus contingudes totes elles en una nau de nom Gaviotux pilotada pel comandant Rajoyux, el qual ha mostrat una perícia inigualable evitant que li tocaren ni tant sols la punta del nas. No obstant això, davant la pudor creixent que feien aquestes partícules podrides, el comandant Rajoyus deia "tan sólo son unas pequeños casos aislados", fins que esclataren i l'esguitaren la cara d'excrements, és a dir merda. El doctor Hans Ur Microbius, director del projecte, s'ha mostrat molt satisfet per la troballa científica i ha assegurat que si no destrueixen les partícules bombardejaran Spanistan amb el perfum “Eau de merde”. “Es una mesura radical, però la prendrem sense dubtar”, ha conclòs. | 0.876299 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_68836 | Cronica de Festes 2004 by Cesar Mariel - issuu
Crònica de Festes 2004CRÒNICA DE FESTES 2004
Cronista Oficial de Festes
Acabat de ser anomenar per al càrrec, vaig iniciar un procés de documentació en internet i
entre els materials trobats destacaré un article del Dr. José Enciso Contreras, excronista de
l'Estat de Zacateques (Mèxic), del qual vos cite un paràgraf: “La memòria és la virtut de
registrar mentalment el temps i els esdeveniments amb què el recordem. I hem d'acceptar que
les comunitats humanes solen tindre una imatge de si mateixes. No sempre s'aconseguix que
la imatge que el col·lectiu es forma sobre la seua identitat corresponga plenament amb la
realitat. El cronista pren ací el paper de memoriós. De registrador del seu succeir, evocador
per excel·lència dels fets pretèrits de la comunitat a què pertany; gestor de la memòria
històrica de la tribu”.
No obstant, estes paraules pertanyen a altres temps. Hui vivim en l'era del multimèdia, CD's,
videos, DVD's han inundat la nostra vida i la crònica escrita, a la manera antiga, ha quedat
com una reminiscència del passat. Quan generacions futures vullguen conéixer les festes del
2004 acudiran a altra crònica, la que està en altres suports audiovisuals; esta serà merament
testimonial. Per estos motius intentaré aportar detalls que difícilment poden ser reproduïts en
arxius d'imatge i so.
Bé, es comprendrà que al ser este el meu debut com a cronista, faça una obligada referència a
la figura del meu predecessor en el càrrec. És un tòpic dir allò que les comparacions són
odioses, però en este cas, a més, són impossibles; ja m'agradaria que la meua crònica tinguera
el nombre de lectors aconseguit per José María Ramírez.
Pretenc fer referència en les meues cròniques a tot alló bo i roín, intentant mantindre la
màxima imparcialitat i fugir de triomfalismes facilons. M'agradaria ser el més objectiu
possible, però advertisc que no renunciaré a donar la meua opinió personal.
Començaré la meua crònica fent referència a la situació sociopolítica quan arranca el mes de
setembre de l'any 2004, amb el món en situació d'alarma permanent: La guerra d’Iraq, el
segrest de l'escola pels txetxens, que finalitza el 3 de setembre, i el preu del petroli en alarmant
ascens. Europa amb un projecte de Constitució sobre la taula que pot canviar la història del
vell continent. Espanya de dol després de l'atemptat de l'11 de març, amb un nou Govern
encapçalat pel president Rodríguez Zapatero, i amb la preocupació creixent pel tema de la
seguretat en els explosius que tant està influint en la qüestió de la pólvora que necessitem per a
celebrar els Alardos. I a Ibi, una nova corporació municipal que va guanyant maduresa i un
gran nombre d'empresaris esperant l'entrega de les parcel·les en el nou polígon industrial
l'Alfaç III.
Concretament respecte a la Comissió de Festes diré que quan vaig començar a redactar el text
definitiu d'esta crònica sonaven rumors de crisi. El projecte que naixia amb tanta il·lusió
desembocava massa prompte en una ruptura de la qual no coneixem realment les causes o
motius. Dividir als protagonistes d'esta crisi en bons i roïns és un mètode massa simplista per aPàgina 1 de 7Crònica de Festes 2004analitzar estes situacions. Potser amb el temps, que tot ho cura, sabrem realment el que va
pasar i podrem traure les nostres pròpies conclusions.
Hui la crisi està superada i estic segur que el nou president de la Comissió estarà a l'altura de
les circumstàncies i garantirà la continuïtat de la nostra associació, perquè m'apunte al bàndol
dels què no estan d'acord amb què les competències delegades en la Comissió de Festes,
passen novament a l'Ajuntament d'Ibi i perdre esta autonomia que tant ha costat guanyar i
mantindre.
Centrant-nos en l'objecte concret d'esta crònica, és a dir, en les festes de Moros i Cristians,
forçós serà referir-se a aquells moments claus que van precedir a la seua celebració en el mes
de setembre. Tancat el parèntesi estival, entràvem de ple en el calendari fester, que enguany, al
ser dia 1 primer dimecres de setembre, obligava a avançar les tasques; treball frenètic en la
Comissió per a acomplir terminis, reunions en les comparses a finals d'agost i, en general, tots
els festers ultimant preparatius.
Va arribar el dijous 26 i ens vam reunir en la Casa Gran per a la presentació del programa de
festes. Va haver-hi un ple total, mostra inequívoca de l'expectació que desperta en tot el poble
la presentació de la nostra revista. A penes amb un dia d'antelació se'm va encarregar introduir
la presentació i ho vaig fer referint-me a les novetats que presentava esta nova edició, sobretot
quant a la millora del tractament de les “Abanderaes” i l'abundància de material fotogràfic.
L'acte es va tancar amb la intervenció de l'alcaldessa d'Ibi que va pronunciar una al·locució
desbordada d'entusiasme.
La Comparsa dels Contrabandistes commemorava el 75 aniversari de la seua fundació i en el
marc dels actes organitzats va destacar l'homenatge que se li va fer el dia 27 d'agost a Antonia
Martínez Valero, primera “Abanderá” de la Comparsa en 1929, seguit del nomenament de set
Contrabandistes d'Honor.
El dimarts 31 d'agost vam celebrar el tradicional sopar de “la prova de l'enllumenat”. Va
haver-hi gran assistència de persones amb ganes de començar a desfilar. No en va es considera
este sopar una primícia per als festers més compromesos. He de destacar l'ambient entusiasta
del nou equip de la Comissió, amb l'Alcalde de Festes totalment entregat.
Durant estos dies va tindre lloc un lamentable incident en relació amb la pancarta col·locada
en una frontera de la plaça de l'Església, del qual Escaparate, el periòdic local, va servir com a
caixa de ressonància. Crec que tots estem d'acord a lamentar que un espai públic tan
emblemàtic estiga enlletgit per una frontera en tan deplorables condicions (reflex de l'abandó
general en l'atenció del nostre nucli antic). Ara bé, açò no significa que tota la responsabilitat
haja d'atribuir-se als propietaris ni, molt menys, dubtar de les bones intencions del Regidor de
Només iniciar-se setembre, el dimecres 1 va tindre lloc la inauguració de l'enllumenat
extraordinari; s’estrenaren les noves lluminàries amb motius autòctons i amb les qual es pretén
dotar d'una certa uniformitat i coherència al conjunt de carrers il·luminats, projecte de la
Regidoria de Festes que es rematarà en el 2005. Se sentia el típic ambient de festa en el carrer
Les Eres, amb el públic expectant davant de l'esplèndid castell de focs artificials que es vaPàgina 2 de 7Crònica de Festes 2004poder contemplar, ambient que es va prolongar fins a la nit amb les primeres “Entraetes”, a
càrrec de Maseros i “Argelianos”, amb prou espectadors a pesar de l'hora tan avançada.
Amb motiu de la seua quinta capitania, la Comparsa “Cides” va organitzar una exposició
fotogràfica que arreplegava la trajectòria de la comparsa des de la seua fundació, inaugurant-se
el dia 28 d'agost en presència d'autoritats i càrrecs festers.
En esta ajustada agenda vam ser molts els que vam fer un buit per a assistir, el dimecres 1 i/o
el dijous 2 a la representació del sainet fester Especial i Façedura, els coautors del qual són
Juan Diego Ferre Doménech, José Luis Coloma Blanes i Javier Navarro Victoriano. Va haverhi un ple total en ambdós representacions, en les quals vam poder riure sense parar en una
actuació memorable, destacant el paper de Nacho Sánchez, pletòric, i de “Juanro”, que sense
dir ni una paraula ens va tindre a tots els espectadors pendents dels seus gestos.
El divendres 3, en el Centre Cultural, va tindre lloc l'acte d'Agermanament Almoràvit,
culminació dels actes organitzats amb ocasió del seu 25 aniversari. Va ser presentada una
extraordinària obra multimèdia amb imatges i vídeo de totes i cada una de les persones que
han ostentat càrrecs de rellevància en la comparsa el que, unit als homenatges posteriors, va
provocar escenes d'intensa emoció entre els assistents.
I va arribar l'Exaltació Festera, el dissabte 4 en el Col·legi Salesià. Crec que no exagere si
qualifique d’atrevit l'inici de l'acte, amb un grup teatral que va escenificar alguns contes de
contingut picant. No obstant, cal reconéixer que va ser molt original, com a original va ser el
mantenidor a l'intercalar fragments musicals entre la seua al·locució; tota una classe magistral
de música festera a càrrec de José Francisco Mira Marín, un dels músics més rellevants de la
El diumenge 5 vam poder assistir a un magnífic concert de música festera organitzat per la
Comparsa Tuareg en el Centre Cultural, com a homenatge al seu Capità i “Abanderá”. El saló
d'actes estava de gom a gom i van haver escenes d’emoció al recordar als absents (al
presentador no li eixia la veu). Carlos Valls Payá i Pilar Cremades Bernabeu es van emportar
una grata sorpresa amb la projecció d'una pel·lícula que donava un repàs a la seua vida des de
la més tendra infància. Les llàgrimes no van tardar gens a aflorar i així van estar tota la nit
(plorant i donant les gràcies a tots), especialment després de l'estrena, també de sorpresa, de la
marxa Al Mellat, composta per Francisco Valor, una peça amb tints àrabs, d'acord amb el que
dies després seria el “boato” del Capità en l'Entrada.
Tant l'acte dels “Almorávides” com el dels Tuareg són d'eixos que no s'obliden, que reforcen
la Comparsa perquè es perceben sentiments grans i bonics. Un homenatge als Capitans i
“Abanderaes” que conté un homenatge a tots nosaltres, perquè ens identifiquem amb ells,
perquè ens agradaria estar en el seu lloc i perquè, en el fons, ells són nosaltres i per això ens
Un altre dels moments que comencen a arrelar és el Concert de Música Festera interpretat
enfront del Castell per la Unió Musical d'Ibi, dirigida per Jaume Francesc Ripoll Martins, que
enguany es va celebrar la nit del dimarts 7 de setembre. El director va intentar muntar un
repertori variat, amb peces d'autors clàssics, com Amando Blanquer o Julio Laporta, fins a
Pàgina 3 de 7Crònica de Festes 2004altres contemporanis com José Rafael Pascual, sense oblidar el compositor local Benedicto
Ripoll Martínez. La novetat era que el concert s'anava a gravar en directe per a la posterior
edició d'un disc compacte que inaugurava una sèrie monogràfica titulada En Directe, produïda
per l'empresa Audioart. Per cert, la presentació d'esta gravació es va fer el passat 29 d'octubre
en el Centre Social Polivalent.
L'endemà, dimecres 8, la “Verbena del Fester” va tornar a la Glorieta d'Espanya amb una
nombrosa assistència de públic, la qual considerem un aperitiu dels dies grans que estan a punt
Així, quasi sense adonar-nos, vam arribar a la Nit de l'Olla, precedida pel tradicional rés de
l’Àngelus i pregó de l'alcaldessa des del balcó de l'Ajuntament, amb els que les màximes
autoritats civil i religiosa aperturen oficialment les nostres Festes.
De la Desfilada de l'Olleta poc es pot dir. No van faltar els coneguts talls que van ralentitzar la
desfilada, que a pesar de tot va acabar abans de l’hora prevista. La disfressa està implantada
però no és menys cert que més d'un se sent un poc ridícul amb ella. Som molts els que en el
seu dia no érem partidaris de la disfressa, però forçós serà acceptar que, mentres no hi haja un
acord exprés en la Comissió, cada comparsa té llibertat i autonomia per a decidir sobre la
qüestió. Ara bé, el que potser ja no té tanta justificació és l'abús que es comet sistemàticament
en el consum de begudes alcohòliques (i altres substàncies), tota una irresponsabilitat a què
hauríem d'intentar posar límit entre tots. Este abús és un greu problema social i resulta
lamentable que per a molts jóvens l'Olleta siga el ritu d'iniciació en qualsevol
No obstant, un bon nombre de festers no volien abusar, perquè l'endemà, de bon matí, havien
d'estar vestits de gala per a participar en la Diana Festera. A pesar de la primerenca hora, cal
reconéixer que cada any es nota un augment de públic, il·lusionat per contemplar la desfilada
de les esquadres, perfectament abillades, des de la plaça de l'Església fins als seus respectius
“socos”.
Poc més tard, amb un sol que prometia ser de justícia, tenia lloc l'arrancada de l'Entrada
Cristiana. Eren moments de tensió i nervis. Havia d'estar tot a punt, tindre localitzats als
músics, les carrosses, els cavalls, però tot va eixir bé. El Capità dels “Cides”, Vicente
González Quintana, exultant, baixava per l'avinguda muntat en una espectacular plataforma
que representaba la figura d'un grifo (animal mitològic amb cos de lleó i ales i bec d'àguila).
Integrant el “boato” de la Capitania, els grups locals Castell Vermell i Font Viva interpretaven
en estrena la fanfàrria Mandobles, de Bene Ripoll Belda alhora que un nombrós grup d'artistes
recreaven un espectacle circense medieval. Del “boato” del Capità mereix destacar-se
l'abundància de genets a cavall, reflex de la passió de Vicente per estos animals.
Seria prolix enumerar cada un dels detalls de bon gust que vam tindre ocasió de contemplar al
llarg de la desfilada. L'Entrada Cristiana va abandonant la sobrietat d'antany i s'enriquix amb
detalls que intenten situar-nos en ambients de l'Edat Mitjana. Tot adornat de coreografies,
garlandes de flors, carros tirats per bous, justes i perilloses competicions sobre enormes
plataformes. Només em resta exalçar l'esforç de tots i totes i donar-los l'enhorabona en
Pàgina 4 de 7Crònica de Festes 2004En l'aspecte negatiu cal destacar la poca varietat en les peces musicals interpretades, amb
notable absència de pasdobles i reiteració d'arxiconegudes marxes cristianes. Crec prou
complicat que les comparses puguen posar en comú totes les interpretacions previstes (potser
perquè, realment, moltes són imprevistes), però potser bastaria exigir a les bandes un repertori
més variat.
Quant a l'Entrada Mora resulta ineludible començar elogiant el “boato” del Capità, recreació
quasi perfecta de la típica caravana de mercaders del desert, fruit del treball i de la imaginació
de Pilar Sánchez i en la qual es van implicar gran quantitat d'amics i familiars. Integrat en el
“boato”, el grup Castell Vermell va estrenar la peça Sarraïna, de Bene Ripoll Belda. Capità i
“Abanderà”, compartint carrossa, van anar acompanyats per la Banda de l'Ateneu Musical de
Cocentaina que interpretava la peça Al Mellat, de Francisco Valor, estrenada en el concert dels
Tuareg al qual m'he referit amb anterioritat. Si el cavall s'erigia en protagonista del “boato” del
Capità Cristià, el dromedari ho seria en el del Moro, del que igualment cal destacar la
coherència de les vestimentes, totes en distints tons de blau.
També en l'Entrada Mora vam assistir a profusió de detalls exòtics: Serps, elefants, faquirs,
malabaristes, saltimbanquis, dansarines i haimes. No puc deixar de mencionar la participació
d’“Abanderaes” i Capitans de la Comparsa “Almoràvides” que van precedir al “boato” de la
seua “Abanderà” en el colofó de les celebracions organitzades amb ocasió del seu 25
Contemplar tots els “boatos”, l'abundància de bandes de música i el malbaratament de mitjans
materials i humans que fem els festers (tant moros com cristians) obliga a preguntar-se una
vegada més com és possible que no hàgem aconseguit una declaració d'interés turístic per a les
nostres festes.
No obstant, hem de reconéixer que hi ha alguna cosa que no funciona. No podem continuar
consentint que l'excessiva duració de la desfilada acabe descoratjant a gran nombre
d'espectadors. El sacrifici té un límit i no són pocs els que se’n van a dinar abans que hagen
passat tots els festers. És una llàstima i cal posar solucions com més prompte millor. Potser
haurem de sacrificar-nos nosaltres també i marcar un control més restrictiu a la participació
(per què no comencem per marcar un límit a les bandes de música o als ballets? ).
En un altre orde de coses, em resulta imprescindible al·ludir a les retransmissions que Tele Ibi
va realitzar d'ambdós entrades. No hi ha dubte que els comentaristes, entre els que m'incloc,
no resulten del grat de tots els espectadors. En la nostra defensa diré que se'ns va convidar amb
molt pocs dies d'antelació (jo, gràcies a les notes que em va proporcionar el meu col·lega
Carlos Valls, només vaig poder parlar amb certa comoditat pel que respecta al “boato” del
capità moro). Resulta certament complicat comentar les entrades sense tindre a mà
documentació i dades interessants de cada Comparsa i de cada “Abanderà”. El repte és de Tele
Ibi, que comptarà amb la col·laboració desinteressada de molts voluntaris, però cal prepararho amb temps i insistir a les comparses en la importància de subministrar dades.
El segon dia de la trilogia festera, dissabte 11, arranca amb la Diana Despertà, la Missa del
Fester i la Desfilada Infantil. D'este últim he de destacar el creixent esforç de les comparses a
Pàgina 5 de 7Crònica de Festes 2004adornar l'acte. Menció especial es mereixen els Maseros (gràcies novament a Jesús Reig) i els
“Mudéjares” (baix la responsabilitat de Palau i Amorós). A continuació, l’“Entrada del
Contrabando” a càrrec de Maseros i Contrabandistes.
A la vesprada té lloc l'Alardo, malbaratament de pólvora i soroll a què contribuïxen un nombre
cada vegada menys nodrit de festers tiradors. No podem permetre que les dificultats
burocràtiques posen en perill una tradició tan arrelada, punt neuràlgic de les nostres festes. És
obligat conscienciar a totes i cada una de les comparses de la importància d'este simulacre i
exigir-los l’adopció de mesures per a potenciar la participació d’un nombre més gran dels seus
components. És un esforç del què no ens penedirem mai.
Quant als Cops, he de confessar que em va sorprendre el dels “Templarios”, a càrrec de Paco
Navarrete, José Ramón Navarro i Francisco José Vicedo, que van demostrar que la joventut de
la seua comparsa està en relació inversa a l'experiència i bones formes en el tir; se'ls va acabar
la pólvora abans de lo previst, però amics i coneguts es van mobilitzar i es va arreplegar
pólvora suficient per a acabar els Alardos. Román Picó i Antonio Martí, per part dels
“Chumberos” van donar un autèntic recital sonor, sense escatimar pólvora i esforç, i em
confessen que no es van lesionar les mans gràcies als bons oficis d’Aranya en l'embenat.
En l'Ambaixada Mora, ambdós ambaixadors, Rámirez i Bonillo, revivint sensacions, van estar
a l'altura de les circumstàncies i vam poder disfrutar d'una magnífica representació, finalitzada
la qual el pendó musulmà va iniciar el seu efímer onejar des dels merlets més alts del Castell.
Va destacar l'intent per part de la Comissió d'innovar en un acte que porta 30 anys sense a
penes variacions, introduint unes peculiars crides d'ambaixadors utilitzant la fanfàrria El
Pregó, així com la interpretació de dos peces: L'Entrà dels Kabiles i El Rei de Dinamarca, a
càrrec tot això del grup Castell Vermell.
A la nit arribà este moment tan esperat per molts, especialment dones, que amb les seues
millors gales inicien l'Ofrena de Flors a la Patrona, un acte que gaudix d'una amplíssima
participació popular i nombrosa assistència de públic i després del qual queda la imatge de la
Verge surant sobre un bell pedestal florit.
I va passar el que passa tots els anys, que sense adonar-nos se'ns acaben les festes. No obstant,
són molts els que van preferir el llit a matinar i participar en la “Guerrilla”, que al meu modest
entendre és un dels moments més bonics i entranyables de les festes. Després d'ella, el conegut
Juí Sumaríssim i Afusellament del Moro Traïdor a càrrec dels “Chumberos” que van
escenificar este acte amb noves variants al·lusives a moments i personatges de la vida pública.
Quasi al migdia es va celebrar la Missa Major i potser siga jo el menys indicat per a opinar,
però arreplegant el sentir de molts dels assistents diré que el sermó va deixar prou a desitjar i
no va passar de ser una apologia de principis que no compartixen la majoria dels ciutadans,
adornat d'al·lusions improcedents a festers i Comissió (moltes persones m'han reconegut que
no era ni el moment ni el lloc). Però en la missa, i per quart any consecutiu, va tindre lloc una
esplèndida actuació de la Coral Ibense i, al final, l'emotiva despedida de D. Jesús Franco, el
rector des de feia molts anys, la qual cosa va fer que els presents partiren amb bon sabor de
boca.Pàgina 6 de 7Crònica de Festes 2004A la vesprada el cel amenaçava tempestat, a pesar de la qual cosa es va celebrar el segon
Alardo i l'Ambaixada Cristiana a què va seguir un ruixat dels més grans que recorde en festes.
Els espectadors a penes van tindre temps de protegir-se, però van ser molts els que,
esperançats que amainara, van aguantar estoicament per si al final se celebrava la Volta al
Castell. Amb un retard horari més que justificat vam poder disfrutar d'eixe moment àlgid que
és la Volta, eixe compromís per a les festes següents que prenem abans d'acabar les presents.
Eixe moment que sol ser d'immensa alegria, va ser per a algunes comparses moment de
tristesa, al no comptar amb una persona que prenguera la decisió d'abanderar a la seua
Comparsa (“Beduinos”, “Argelianos” i “Chumberos”). I el que diuen alguns: Tant que es lluita
per la igualtat de sexes, no hi haurà algun dia un valent que vullga ser “Abanderat” d’una
Els que van viure el seu moment de glòria van ser els “Mozárabes” i “Mudéjares”, a qui en
este peculiar cicle fester els correspon ostentar la Capitania en les festes del 2005. Ramón
Climent Bernabeu i Jaime Jover Belmonte respectivament, abrigats per multitud d'amics i
familiars, van complir l'emocionant ritual de la Volta enfront d'un públic entregat en cos i
La tempestat va obligar a retardar el començament de la Processó, eixe acte que per a molts
resulta ser la culminació de la trilogia festera, moment en què tots els creients s'emocionen al
recórrer els carrers d'Ibi acompanyant la imatge de la seua Patrona, la Mare de Déu dels
Desemparats.
També la tempestat va ser la responsable que no poguera disparar-se el tradicional castell de
focs artificials que posa colofó tots els anys a les festes i que va acabar sent disparat el Dia del
Descans a la nit.
M'agradaria fer una reflexió final sobre el contrast entre l'evident sacrifici econòmic que
suposen les festes (recursos monetaris no falten, sense dubte) i, al contrari, la falta de
voluntaris a ocupar càrrecs en la Comissió (falten recursos humans). Potser serà necessari
plantejar-se destinar part del nostre pressupost (individual i de comparsa) a pagar pel temps
que un reduït grup de festers dediquen a organitzar la festa tots els anys. Si no ho fem
nosaltres ho acabarà fent l'Ajuntament (per a alegria de molts) i el que pot vore's com un
estalvi té una cara oculta en què pot desaparéixer la influència dels festers en la presa de
decisions respecte d'això. Pactem amb l'Ajuntament la distribució dels gastos; que la Comissió
i els festers assumim una part d'estos gastos i que l'Ajuntament faça el propi, perquè no en va
es tracta de la Festa Major d'Ibi.
Ja acabe, però no sense abans demanar disculpes pels possibles oblits o omissions (que segur
han sigut involuntaris però que sempre són imperdonables) i en el meu descàrrec diré
únicament que “...es la meua primera vegada”. Agraïsc la documentació facilitada per Castell
Vermell, vos recorde a tots que qualsevol aportació serà ben rebuda i demane que se'm remeta
qualsevol comentari o suggeriment a la següent adreça de correu electrònic:
Pàgina 7 de 7All pages:1234567InfoSaveLikeShareDownloadMoreCronica de Festes 2004 Published on Mar 29, 2010 Cronica de festes del any 2004 per Jose Vicente VerduguaitaaaFollowRead moreRead moreSimilar toPopular nowJust for youGo explore | 0.765015 | curate | {"en": 0.018638608546274426, "ca": 0.9212797938587073, "es": 0.04371913248872665, "ku": 0.00038651492377066784, "pt": 0.006613699806742538, "fr": 0.004337556366759717, "id": 0.0008159759501825209, "la": 0.00042946102641185313, "it": 0.0035215804165771958, "sv": 0.0002576766158471119} | https://issuu.com/guaitaaa/docs/cronica_de_festes_2004__valencia |
mc4_ca_20230418_8_3083 | salvatblog: El Senat
A les Espanyes han fet bullir l’olla nacionalista aquesta setmana amb el Senat i la traducció simultània de les intervencions en català, euskera i gallec. És l’enèssima demostració que a Madrid i molts altres llocs de l'Estat no comprenen que a Espanya es parlen quatre llengües diferents i que en una teòrica cambra territorial el més normal és que es puguin parlar aquests quatre idiomes que demostren la plurinacionalitat de l’estat. Però és que el gran problema és que el Senat no és ni ha estat mai una cambra de representació territorial. Corregeixo. El gran problema és per a què serveix el Senat.
Des del PP i certs sectors del PSOE s’han afanyat a criticar amb duresa la despesa que representa la traducció simultània a la cambra alta. Doncs jo em pregunto si val la pena tenir una segona cambra legislativa on hem vist més d’un cop que tot i tombar els pressupostos generals de l’Estat, aquests tornen al Congrés i s’aproven sense cap problema. Al Senat hi van a parar moltes velles glòries dels partits o gent que no saben on col·locar. Només cal repassar els noms de senadors i senadores. El darrer exemple el trobem amb Joan Saura. L’exconseller d’Interior ha trobat una jubilació daurada en els escons de la cambra alta.
La tercera cambra, la verdaderament efectiva i eficient és el Tribunal Constitucional. Només hi ha dotze magistrats i les seves decisions si que van a missa, per molt que el Congrés i el Senat hi hagin dit la seva abans. I això que no els vota ningú. El Constitucional ens surt molt més barat. Potser seria allí on hauríem de posar traducció simultània perquè el flamant nou vicepresident, Eugeni Gay, pugui parlar en català. Però és que em sembla que ni parlant en castellà l’entendran.
Publicat per jordi salvat els 9:20 p. m. | 0.825795 | curate | {"ca": 0.9937712344280861, "pt": 0.00622876557191393} | http://salvat.blogspot.com/2011/01/el-senat.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_881574 | PUTRUM PUTRUM ! !! Apa noi a fer la mà, i a fer la mà l'espanyolam del nacionaldeportismo. 2007 l'any de la bona sort d'Ejpain: ÑBA team (Gasol & Cia) i ara l'Alonso. De la selecció de futbol no cal ni parlar-ne, sempre seran uns paquets i les seves dificultats per classificar-se per a la propera eurocopa, al grup de la mort (de riure), només fa que desitgi que es classifiquin per a major glòria de les seva propera fase final memorable (la tradicional i entranyable eliminació ridícula a quarts de final). Petons als pañols que m'estiguin llegint Edito per dir que a part ha guanyat HAMILTON i que per tant el títol ja és gairebé britànic.
llàstima que ell no hagi quedat igual que el cotxe | 0.785369 | curate | {"de": 0.02180232558139535, "en": 0.0029069767441860465, "ca": 0.9752906976744186} | |
mc4_ca_20230418_9_446746 | 28 de febrer de 2007 Anècdotes d’un polític aficionat
A Malgrat de Mar, fa 30 anys es va crear una revista mensual en català per tal de poder donar veu als ciutadans de la meva estimada i acollidora vila.
La revista “Som-hi” sempre s´ha caracteritzat per l’aportació oberta i independent de tothom que vulgui escriure sobre qualsevol tema relacionat amb Malgrat de Mar.
Ara es veu que l’actual equip de govern de l’Ajuntament ha decidit fer una denuncia per calumnies per la via penal i civil contra la revista degut alguns dels articles escrits.
En el bloc Malgrat Confidencial podeu trobar-hi aquest escrit del membre de la redacció de la revista amb el títol: Acció penal i civil contra “som-hi!”
L’actual alcaldessa la Sr. Campoy del PSC-PSOE ha fet coses bones i de no tant bones, però segons la meva experiència sempre s’ha caracteritzat per voler mantenir-se al poder costi el que costi. Si per això sempre ha pactat amb totes les formacions possibles independent del seu programa polític o ideologia, ho fa sense cap escrúpol. Actualment esta manant amb un pacte amb CiU i amb el PP!. Mentre que ERC i IC estan a la oposició: Es increïble!.
Per experiència pròpia, ser que la Sr. Campoy fara servir tots els mitjans a l’abast, siguin legals i no tant legals per tornar guanyar les eleccions…
Quan jo era el president de la Secció Local d’ERC, uns mesos abans a les eleccions municipals, varem decidir realitzar una serie de reunions sectorials dels sectors que per Malgrat hi tenen importància: Turisme, Indústria, Comerç, Pagesia, Habitatge, Joves, Salut, Urbanisme…etc. Varem convocar a totes les persones i entitats que podien aportar idees i propostes. El nostre objectiu era per una banda, plasma aquestes idees i propostes en el nostre programa electoral per les municipals i pel altre costat, conèixer nous possible candidats per la llista municipal. En aquells moments, teníem una posició molt feble, ja que feia poc de la fugida d’en Colom i al Rahola i a més a més nosaltres teníem un trànsfuga en el consistori.
Aquest trànsfuga, malgrat que havia estat expulsat d’ERC oficialment, va continuar (i cobrant) dins de l’equip del govern municipal donant-li suport a la Sr. Campoy, malgrat que no era necessari per aconseguir la majoria absoluta.
En la vintena de les reunions que varem fer, des de el primer moment va venir una noia, que era advocada , i que inicialment es va definir com una persona que no creia gaire amb la política, però que estava interessada amb participar en les reunions.
Aquesta noia, quasi no va fallar en cap reunió i malgrat que va participar poc en el debat, vaig considerar que podria ser una bon fitxatge cara la llista que teníem que elaborar.
Li vaig demanar si volia venir en la nostra llista, i hem va contestar que no es sentia preparada, li vaig insistir que si volia li podria posar cap al final, només per cobrir l’expedient, i ella en va contestar que no, que no volia participar en cap llista política.
Ho vaig deixar corre i al cap d’uns dies , en el moment de que la Sr. Campoy va presentar la llista del PSC-PSOE, la noia era en les primeres posicions. Com podeu imaginar, el programa del PSC-PSOE era una copia del nostre!.
Al final la Sr. Campoy va guanyar amb majoria absoluta i la noia va rebre el seu premi per la seva feina i va cobrar el seu sou com regidora i membre del Govern Municipal de Malgrat de Mar.
En fi, a vegades les polítiques locals poden superar la ficció de les millors pel·lícules d’espionatge.
Espero que ara la Sr. Campoy no prengui accions penals i civils amb el que he dit contra Vilaweb tal com ha fet contra la revista “Som-hi”!.
Des de aquí vull donat tot el meu suport a la revista “Som-hi” per aquest atac a la llibertat d’expressió que el PSC-PSOE, CiU i el PP han decidit fer.
Endavant “Som-hi”.
6 Respostes a "Per l’Alcaldia de Malgrat tot s’hi val!"
Xavier Graupera ha dit:
1 de març de 2007 a les 12:49
Podries donar el nom d’aquesta advocadessa o si més no ampliar-ne
l’informació sobre el tema. Cal saber qui són els nostres veïns per no
anar fent el pasarell. Mercès i salutacions
4 de març de 2007 a les 19:41
quins son els simptomes de no honestedad o de no eticament correcte, en pot dir algun? | 0.835244 | curate | {"ca": 0.973109243697479, "es": 0.017046818727490996, "en": 0.004321728691476591, "it": 0.005522208883553421} | https://blocs.mesvilaweb.cat/mba4639/?p=41209 |
mc4_ca_20230418_0_510474 | Actualitzada 21/10/2017 a les 20:44
© El president del Govern, Mariano Rajoy
El Govern proposarà al Senat de cessar el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i tots els consellers, limitar les funcions del Parlament català i que el cap de l’Executiu, Mariano Rajoy, assumeixi les competències per convocar eleccions autonòmiques en un termini de sis mesos.
A l’empara de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, aquestes són les principals mesures aprovades avui per Consell de Ministres, reunit en sessió extraordinària, i que es plantejaran per a la seua aprovació en el ple del Senat, presumiblement a finals de la propera setmana.
Rajoy ha comparegut al Palau de la Moncloa per donar compte d’aquestes mesures, amb les quals el Govern pretén restaurar l’ordre constitucional i l’Estatut d’Autonomia.
La proposta inclou cessar Puigdemont i el seu vicepresident, Oriol Junqueras, així com a tots els membres del Consell de Govern, i que l’exercici de les esmentades funcions s’encarregui als òrgans i autoritats que creï o designi el Govern, encara que la idea és que les competències les assumeixin els ministres. A més, el Govern limitarà les funcions del Parlament català perquè la Cambra no pugui proposar candidat a la Presidència de la Generalitat i que no pugui celebrar el debat i votació d’investidura. Segons Rajoy, les facultats de control recauran en l’òrgan que designi el Senat i el Parlament no podrà adoptar iniciatives contràries a la Constitució ni a l’Estatut, mentre que el Govern tindria un termini de 30 dies per exercir el seu dret a veto.
El parlament de Catalunya, segons Rajoy, exercirà la funció representativa que té encomanada "per garantir el ple respecte a l’Estatut i la Constitució". Rajoy assumeix en persona la competència de dissoldre el parlament català i de convocar eleccions autonòmiques, i espera fer-ho en un termini de sis mesos.
El Govern proposa el cessament de Puigdemont i de tots els consellers | 0.889292 | curate | {"ca": 0.9796230259806419, "en": 0.020376974019358125} | https://www.segre.com/noticies/panorama/2017/10/21/cessament_del_govern_limitacio_del_parlament_eleccions_mesos_amb_155_30881_1106.html |
macocu_ca_20230731_6_141077 | Susqueda
POLÍTICA
Crims
Han convocat un concurs per contractar experts en so perquè els ajudin a saber d’on podien venir els trets vora el pantà el dia que s’ha fixat com la data de l’assassinat de Marc i Paula
Misteris
L’únic investigat pel doble crim presenta una demanda de protecció del dret a l’honor i a la presumpció d’innocència i reclama 30.000 euros al mosso que el va assenyalar públicament | 0.628806 | curate | {"es": 0.04040404040404041, "en": 0.012626262626262626, "ca": 0.9267676767676768, "fr": 0.020202020202020204} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_143480 | El candidat de CiU a Barcelona qualifica "d'insuportable" el "grau de dependència de Madrid" que té Catalunya
Barcelona (ACN).-
El candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, ha fet aquest divendres una crida directa a l'elector sobiranista per "concentrar el vot" en la seva formació de cara a les eleccions del 24-M. En la seva "obsessió" per reclamar que els barcelonins li atorguin un resultat amb el suficient suport com per poder negociar "i tenir un govern fort", Trias ha apel·lat en aquesta ocasió al sentiment nacionalista, independentista i autodeterminista. "Vull ser l'alcalde dels que creuen en el nostre país, dels que creuen en el dret a decidir, dels que creuen que no podem continuar amb el grau de dependència de Madrid", ha dit, tot afegint que la situació de Catalunya a Espanya "és insuportable".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.587242 | curate | {"ca": 0.7136950904392765, "es": 0.2656330749354005, "en": 0.020671834625323} | : /catalunya/territori/noticia-trias-fa-crida-directa-votant-sobiranista-creu-dret-decidir-20150515205451.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_243854 | Aquesta iniciativa aglutina 60 establiments els quals han posat flors als seus comerços per tal de donar vida i color a la nostra ciutat.
Cada 3 mesos fem un canvi i posem floreta de temporada.
Anem comerç per comerç i canviem la flor antiga per una de nova, en aquesta temporada posarem les begònies. | 0.712252 | curate | {"ca": 1.0} | https://laviat.com/flors-al-carrer/ |
macocu_ca_20230731_7_526675 | Maria Planellas ens ofereix un assaig completíssim i necessari sobre la gran figura que fou Apeles Mestres. A cavall entre Renaixença i Modernisme, Mestres és una de les figures més representatives del món literari i artístic català del tombant de segle XIX. Joaquim Molas deia d'ell que «fou, dins el clos de les lletres catalanes, el primer que plantejà en termes moderns les relacions de l'artista amb la nova societat industrial». Mestres se'ns mostra com un artista amb voluntat de fer un art total, al marge d'especialitzacions. | 0.797163 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_413 | Els Serveis educatius dels Serveis territorials d’Educació al Baix Llobregat, junt amb la Diputació de Barcelona, el Consell comarcal del Baix Llobregat i el teixit d’entitats de la comarca, impulsen des del curs 2012-2013 el reconeixement dels treballs de recerca que duu a terme l'alumnat de batxillerat de la comarca. L’objectiu principal és crear espais que permetin la vinculació entre alumnat, docents i entitats. La intenció és establir contactes d’enriquiment mutu on els protagonistes siguin els treballs de recerca vinculats a les entitats, com també el reconeixement a l’alumnat, docents i centres protagonistes dels projectes.
DRETS. Per tal de facilitar la difusió del treball, amb l’acceptació del premi l’autor/a o autors/es cedeixen sense límit temporal el dret a publicar el treball i/o la seva comunicació pública a la pàgina web d'EduRecerca i de les entitats col·laboradores i promotores. En la difusió s’indicarà el nom de l’autor/a o dels autors/es, el dels tutors/es i el nom del centre educatiu al qual pertanyen, d’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, del 13 de desembre de protecció de dades.
Recent Submissions
Oci i consciència de classe: estudi de la relació de l’oci amb el moviment obrer a Cornellà (2016)
Amillano Jiménez, Iker; Otón Catalán, Josep (tutor); Institut Joan Miró (Cornellà de Llobregat, Catalunya); Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Integració de la població adolescent immigrant a Castelldefels (2016)
del Hoyo Corral, Clara; García Castillo, Maria; Ortís, Joan (tutor); Institut Les Marines (Castelldefels, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
La pervivència de la rialla: Plaute i la Sitcom (2016)
Palomar Gonzalo, Júlia; Soneira, Teresa (tutora); Institut Francesc Macià (Cornellà de Llobregat, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
Com es resolen els conflictes escolars en l’àmbit educatiu? Estudi de l’ús de la mediació en els centres educatius (2016)
García Moreno, Encarna; Rubio Chamblas, Fernanda; Calamonte Chamorro, Laura (tutora); Institut El Castell (Esparreguera, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
La Guerra del Francès al Baix Llobregat: la batalla de Molins de Rei i la línia del Llobregat (2016)
Gil, Albert; Honorato, Antonio (tutor); Institut Gabriela Mistral (Sant Vicenç dels Horts, Catalunya); Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
El maltractament infantil (2016)
Garcias Mayor, Roger; Benítez, Rafael (tutor); Institut Corbera de Llobregat (Corbera de Llobregat, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
Banca ètica: realment poden anar de la mà banca i ètica? (2016)
Pons, Sergi; del Hoyo, Vicenç (tutor); Col·legi Mestral (Sant Feliu de Llobregat, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
El llarg camí cap a l’exili (2016)
García Arcos, Elena; Merino Tena, Tina (tutora); Institut La Mallola (Esplugues de Llobregat, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Tortugues marines: tresors en perill d'extinció (2016)
Montalbán Martínez, Sara; Arnó, Anna (tutora); Institut Joanot Martorell (Esplugues de Llobregat, Catalunya); Fundació CRAM (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb la Fundació CRAM
L’acidificació dels oceans (2016)
Baena Ávila, Javier; Arpio Herrera, Enric (tutor); Institut Francesc Macià (Cornellà de Llobregat, Catalunya); Fundació CRAM (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb la Fundació CRAM
Casal d’estiu Clauskids (2016)
Valls, Clàudia; Sogas, Clàudia; Dorado, Jesús (tutor); Institut Les Marines (Castelldefels, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
El silenci de la muntanya: un estudi sobre la vida ermitana a Montserrat (2016)
Jiménez Moreno, Ivet; Oquendo López, Noor; Prats Aymerich, Mònica; Folqué Nicolau, Joan (tutor); Col·legi Salesians (Sant Vicenç dels Horts, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Estudi de l’avifauna de Sant Andreu de la Barca i rodalies (2016)
Nova Royo, Genís; Abajo, Clemente (tutor); Institut El Palau (Sant Andreu de la Barca, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Creativity and arts in education (2016)
Marín Quesada, Dèlia; Ribas, Maria Teresa (tutora); Bertrán, Mar (tutora); Institut Marianao (Sant Boi de Llobregat, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Spàrrek TR: creació, gestió i producció d'un festival de música de grups emergents (2016)
Amezcua Rodríguez, Sheila; Sancho Gervás, Gerard; Reynés, Carles (tutor); Institut El Cairat (Esparreguera, Catalunya); Innobaix (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb Innobaix
Axe fresh: marketing y publicidad de un nuevo producto (2016)
Granados, Alba; Sacristán, Paula; Mouagni, Maryam (tutora); Institut de Sales (Viladecans, Catalunya); Innobaix (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb Innobaix
El màrqueting a Inditex (2016)
Mesià Segura, Helena; Núñez Lanuza, Julio (tutor); Col·legi La Ginesta (Castelldefels, Catalunya); Innobaix (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb Innobaix
Goal: un pla d'empresa (2016)
Gómez Cuyàs, Pol; Esquivel, Sonia (tutora); Col·legi Isabel de Villena (Esplugues de Llobregat, Catalunya); Innobaix (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb Innobaix
Aprendre a emprendre (2016)
Olivares Guillén, Silvia; Ordoño Manzanas, Roger; Fernández, Josep (tutor); Col·legi Salesians (Sant Vicenç dels Horts, Catalunya); Innobaix (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb Innobaix
Una mirada àuria a Cornellà de Llobregat (2016)
Vivancos Peña, Sofia; Fornals Sánchez, Pura (tutora); Institut Francesc Macià (Cornellà de Llobregat, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
More
Contact Us | Legal notice | Cookies policy | About This Repository | Accessibility
With collaboration of
Search repository
This Collection
Browse
All of repositorySections & CollectionsBy Issue DateAuthorsTitlesSubjectsThis CollectionBy Issue DateAuthorsTitlesSubjects
My Account
LoginRegister
Filter
AuthorSant Feliu de Llobregat (Catalunya). Ajuntament (16)Fundació Orienta (15)Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (11)Consell Esportiu del Baix Llobregat (11)Consell de Dones del Baix Llobregat (10)Innobaix (10)Universitat Politècnica de Catalunya. Campus del Baix Llobregat (9)Parc Agrari del Baix Llobregat (8)Universitat Politècnica de Catalunya (Campus del Baix Llobregat) (7)Consorci de Turisme del Baix Llobregat (6)... Show moreSubjectBatxillerat - Investigació (114)Trastorns de la conducta alimentària - Investigació (4)Anorèxia nerviosa - Investigació (3)Aplicacions mòbils - Investigació (3)Aerodinàmica - Investigació (2)Bulímia - Investigació (2)Festivals de música (2)Làsers - Investigació (2)Adolescents - Psicologia - Investigació (1)Aerodinàmica (1)... Show moreIssue Date2016 (60)2015 (54) | 0.537673 | curate | {"ca": 0.9351405847429147, "en": 0.039879018707292484, "es": 0.010305813823232889, "pt": 0.01321832642545088, "de": 0.0014562563011089951} | https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/1544;jsessionid=3251D969D0028468272C0C3244EA17DB |
crawling-populars_ca_20200525_13_112363 | Tot seguit pots veure el més destacat prop de O Mosqueiro (Pontevedra). Si t'interessa O Mosqueiro i el seus voltants, et recomanem que visitis Pontevedra.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a O Mosqueiro per organitzar la teva escapada rural. | 0.514847 | curate | {"ca": 0.6819923371647509, "pt": 0.31800766283524906} | : /que-fer/o-mosqueiro |
macocu_ca_20230731_6_174344 | DESPESES VIATGES CÀRRECS ELECTES
Es mostra a continuació la informació en relació al volum anual de la despesa destinada a la realització de viatges per part dels càrrecs electes: | 0.586745 | curate | {"en": 0.1797752808988764, "ca": 0.8202247191011236} | |
cawac_ca_20200528_8_261293 | Veig que el nacionalisme ha caigut en un estat de frustració que sap greu. La lectura que Convergència més Esquerra reculen 4 diputats (sobre 18 que en tenien) és incontestable. Però a la vida s'ha de ser optimista, què carai. Per això, he estat pensant que els déus de l'independentisme tenen camins inescrutables, i segurament ho tenen tot previst, de forma que he arribat a les següents conclusions:
1. Esquerra no volia ajuntar-se amb Convergència per la Generalitat, perquè li semblava que ambdós competien pel mateix segment de l'electorat, i li feia por ser abduïda pels convergents. Potser ara s'adonarà que el llop de debò eren els socialistes, i que els convé sortir per cames d'aquesta Generalitat espanyolista.
2. Últimament, sentia dir que el PP perd però les seves idees sobre Catalunya s'imposen, per la pressió que fan sobre el PSOE (es veu que canviaran la llei electoral per fer la punyeta als nacionalistes). Entre altres coses perquè els catalans hem de triar entre el dolent i el pitjor. Si el PP hagués estat menys anticatalà (a un nivell d'anticatalanisme estàndar, com els socialistes, per dir alguna cosa), ara estaria fregant la majoria absoluta: si es sumen PP, Convergència, els bascos i els canaris els en falten només dos. En el passat, quan eren menys anti catalans i anti bascos, ja hi havien pactat. O sigui que una cosa bona podria ser que el PP tornés al centre i busqués un futur acord amb els nacionalistes.
3. Els valencians i els mallorquins no tenen ni un diputat nacionalista des de la nit dels temps i encara no s'han mort.
4. Fa gràcia veure com d'espantats estan els socialistes per la caiguda dels socis del tripartit. Es veu que els socialistes catalans estan pensant en fer campanya a favor d'Esquerra en les properes eleccions. Estan cagats de por que els d'Esquerri tornin a les barricades (i ells a l'oposició).
5. Els del PP podrien tornar a fitxar l'Aznar. Com és sabut, l'Aznar és la persona que més ha fet per l'independentisme català des de Valentí Almirall.
6. L'amic Duran i Lleida ha conseguit no obtenir els pitjors resultats de la història de CiU (que continuen sent els del 2004, que ell encapçalava la llista), per la qual cosa està tot cofoi, i la seva salut millora a ulls vista.
La única cosa que em sap una mica de greu és que al pobre Daniel Sirera el botaran en quatre dies. Tanta gràcia que fa, pobre noi, amb allò que diu sempre d' Espanya | 0.824523 | curate | {"ca": 0.9949664429530202, "cs": 0.0050335570469798654} | http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/84901 |
mc4_ca_20230418_13_18531 | Generant confiança : de maig 2016
Dona jove, dona gran, dona del nord , dona del sud, dona emprenedora , dona re emprenedora, dona sense feina, dona amb molta feina que no li veus el profit ,Dona que vols despertar vine a la presentació de "El Despertar" i deixa't despertar en els 100 minuts que durarà l'acteDona Acompanya'ns i porta a les teves amigues, veïnes i familiarsel proper 4 de Juny en la Biblioteca de Sant Feliu de GuíxolsPresentem un llibre de poesia, escrit amb el cor i solidariPresentem El Despertar de una dona, de Huesa (Jaén ) que viu i estima Palamós , Andalusia i Catalunya El Despertar de una dona , treballadora, empesaria, comerciant i autònomaEl Despertar de una dona , la dona del seu marit el que li va demanar per casar se en la primera presentació de la Ruta de El Desperta ren les biblioteques El Despertar de una dona filla i mare El Despertar de una dona germana El Despertar de una dona amiga dels seus i les seves amigues
anticipat a anticipa : Anticipa que es ? el tercer...
Dona Acompanya'ns i porta a les teves amigues, veï... | 0.822171 | curate | {"ca": 0.9010367577756834, "es": 0.049010367577756835, "pt": 0.04995287464655985} | http://generadorconfiar.blogspot.com/2016/05/ |
crawling-populars_ca_20200525_26_106392 | Dins la setmana «El Domund al descobert» a Tarragona, es va celebrar la següent conferència per convocar el laïcat missioner, per presentar la realitat de la vocació específica missionera dels laics; descriure algunes experiències missioneres protagonitzades per ells mateixos o per altres laics de la seva comunitat o associació; reconèixer i agrair la tasca missionera de tants laics i laiques, molts d’ells famílies al servei de la missió, i promoure la cooperació amb l’activitat missionera de la Coordinadora d’Associacions de Laics Missioners (CALM).
Enllaços[1] https://www.catalunyareligio.cat/ca/veurelafe/domund-al-descobert-laicat-missioner-210784 | 0.763591 | curate | {"ca": 1.0} | : /print/node/210784 |
cawac_ca_20200528_10_200136 | Fa unes setmanes vaig fer una actualització del portàtil, a Debian testing actual. Abans tenia una Debian testing de feia 8 o 9 mesos almenys, o potser més.
L’actualització m’ha portat un nou KDE (KDE 4.3.1, abans tenia el 3.5) amb totes les noves aplicacions. També actualitzacions variades del sistema, geeqie en català (traduït per Catux ), he aprofitat per posar Grub2 (en principi serà per el que vindrà per defecte a l’Ubuntu 10.04), Kernel 2.6.31. També vaig aprofitar per posar la Wifi amb WPA-2 (abans no tenia el wpasupplicant. Llegir la resta de l’entrada »
Fa unes setmanes estava força perdut a una ciutat. Vaig pensar en agafar un taxi per arribar a l’hotel, però volia saber més o menys quan em costaria. En altres països mai se sap, millor demanar abans que no tenir ensurts!
Era una zona de bars. Vaig anar diligentment al primer taxi i li vaig demanar si sabia on era l’hotel Laguna (va dir que sí) i li vaig dir que em semblava que estava aprop si em podia dir qual costaria aproximadament. Em va mirar i va dir que el què digués el taxímetre. Li vaig dir que ja ho sabia, però si seria una cosa tipus 10 lliures o 50 lliures (era una mica exagerat, jo ) i em va dir que ell què sabia, que si jo em pensava que anava d’aquí a allà mirant el taxímetre cada dia i que si havia de discutir amb ell no em volia i em va tancar la finestra! (i em vaig quedar amb un pam de nas). Vaig pensar que seguiria caminant abans d’agafar aquest taxi. Llegir la resta de l’entrada »
Fa un mes aproximadament vaig intentar fer una re-càrrega al mòbil britànic amb la tarja de dèbit britànica i no va funcionar. Vaig pensar que seria culpa de l’operador mòbil, que no és diríem de la més alta qualitat ( ja en vaig parlar ).
Vaig intentar fer un parell de cops la compra i no va funcionar. Vaig mirar a la banca per Internet que tot estigués bé i semblava tot correcte.
Vaig intentar fer la càrrega per telèfon ( dient a un Sr. els 16 dígits de la tarja de dèbit!) i tampoc li va funcionar, vaja! Llegir la resta de l’entrada » | 0.709756 | curate | {"ca": 0.9645885286783042, "pt": 0.02493765586034913, "it": 0.010473815461346634} | http://pintant.cat/page/18/ |
macocu_ca_20230731_3_479657 | L’Escaldà ja és Bé d’Interès Cultural Immaterial
4 d'agost de 2018 No hi ha comentaris
Demostració de l’Escaldà a Fitur
L’Escaldà, denominació que fa referència al procés de transformació del raïm de moscatell en pansa, es fa a les comarques de la Marina Alta, La Marina Baixa, La Safor i La Vall d’Albaida. Per a Javier Scotto, a partir d’ara comença “un present cultural emocionat i un futur prometedor”.
A partir d’ara, esperen “realitzar accions de preservació, conservació i impuls perquè siga conegut no només per turistes, sinó també pels propis veïns”.
Per al batle de Jesús Pobre és necessari protegir el cultiu i promoure un sector que a poc a poc s’estava perdent. No s’ha d’oblidar que els orígens d’aquest costum es remunten a l’època romana i es va mantindre sense canvis des de l’època medieval.
En un futur, esperen realitzar accions amb la Generalitat Valenciana. “Hi ha moltes mesures possibles”, des “d’un museu, tallers, demostracions”. Totes elles estaran enfocades a conservar i protegir des del camp tots els elements que acaben transformant el raïm de moscatell. | 0.792672 | curate | {"hu": 0.04460966542750929, "ca": 0.9553903345724907} | |
mc4_ca_20230418_9_285053 | Joves amb Iniciativa – Compromís celebra, el proper 16 de desembre, la seua Assemblea Nacional, “Joventut en moviment”
Joves amb Iniciativa – Compromís celebra el proper 16 de desembre la seua assemblea a Alacant (l’Alacantí), amb el lema “Joventut en moviment”. Tindrà lloc l’Edicifi Públic ‘El Claustro’ (C/Labradores, 6) a partir de les 11h. Més informació : Twitter… | 0.704148 | curate | {"ca": 1.0} | http://jovesambiniciativa.compromis.net/category/general/ |
mc4_ca_20230418_6_604118 | Noticies - Pàgina 196 de 215 -
Posted on 15 març 2015
Després d’un llarg debat amb intervencions molt vives per part de gairebé tots els assistents, l’Assemblea Comú ha acordat presentar-se a les eleccions municipals com […]
« Entrades anteriors 1 … 191 192 193 194 195 196 197 198 199 200 201 … 215 Entrades següents » | 0.685187 | curate | {"ca": 1.0} | https://comudelleida.cat/noticies/page/196/ |
cawac_ca_20200528_9_178872 | Estem al Facebook!
Ahir tocava sortideta light amb tota la family i vam anar d’excursioneta a les Fonts del Llobregat i a Castellar de N’Hug.
Avui, tocava el plat fort! Així que, com diumenge, tocava matinar, esmorzar bé, posa-mos la roba i sabates corredores i ………… cap a Saldes! Hi hem anat Xavi, el Quim i jo perquè Xavi fa la cursa l’1 d’octubre i volia fer un tast per ser conscient del que l’espera.
Hem deixat el cotxe al mirador del Gresolet, i d’allí ……. cap al refugi Lluis Estasen, als peus del Pedraforca.
Allí començava el nostre recorregut d’avui, amb la idea de fer:
Xavi i Quim, ruta del Lluis Estasen fins a Bagà (uns 30 kms).
Una servidora, Lluis Estasen-Gresolet i tornar a pujar al mirador, agafar el cotxe, anar cap a Bagà, pujar caminant a Grèixer i alli esperar als xics (uns 12 kms).
La ruta, com diu Xavi, ESPECTACULAR! De camí al Refugi de Sant Jordi, fins i tot ha n trobat uns salts d’aigua on banyar-se i refrescar-se una mica.
El dia ASTUPENDO! Ha fet bon temps i la calor era soportable.
La companyia FANTASTICA!
Conclusions d’avui:
Hem de fer Cavalls del Vent al completo (a part del dia de la cursa).
El Quim s’ha d’orientar millor (eh Quimet??)
Hem de portar una càmara amb piles
Ara, uns dies de relax a Menorca
Al setembre, Sant tornem-hi! Entrenos entre setmana i curses el cap de setmana. | 0.75742 | curate | {"es": 0.013793103448275862, "ca": 0.9080459770114943, "nl": 0.04061302681992337, "en": 0.013026819923371647, "pt": 0.024521072796934867} | http://www.muntanyesdetivissa.cat/2011/08/pel-bergueda/ |
mc4_ca_20230418_5_205350 | Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012.OK | Mes informacióCurset, Sala Mossèn Pere Devesa, TONA, 2017-04-22, 10:30:00 :: Portal Sardanista Entra
TONA - Sala Mossèn Pere Devesa Activitat: Curset Durada del curset: ds. 22-abr-2017 a ds. 27-mai-2017 La vostra col·laboració és clau per a la fiabilitat de PortalSardanista. SI FALTA INFORMACIÓ O DETECTEU ERRORS, ENVIEU UN CORREU A L'EQUIP D'INFOSARDANA. | 0.699174 | curate | {"ca": 0.9657258064516129, "en": 0.034274193548387094} | https://portalsardanista.cat/agenda/fitxa/1000187 |
oscar-2201_ca_20230904_3_60657 | Aquests dies estem treballant la fotosíntesi i la respiració i potser molts no heu pogut copiar els dibuixos de la pissarra, aquí us penjo una imatge amb conceptes de la nutrició autòtrofa dels vegetals. Caldria desar-la i l'ordinador per veure tots els detalls. Ànims! ! | 0.689331 | curate | {"ca": 0.996268656716418, "fr": 0.0037313432835820895} | https://aprenemnaturals.blogspot.com/2013/02/ |
mc4_ca_20230418_8_456557 | L'Escola Vedruna celebra aquest cap de setmana el II Torneig Internacional de Cub de Rubik
Per Balaguer Televisió | on 19 febrer 2019 | Comenta
L’Escola Vedruna de Balaguer es prepara per celebrar aquest cap de setmana el 2n Torneig Internacional de Cub de Rubik. Després de l’èxit de participació al 2018 el centre ha apostat per repetir el torneig que ja compta amb més de 50 inscrits dels quals un 20 per cent són alumnes del centre.
Aquesta és la única competició oficial que se celebra a les Terres de Lleida i reunirà una vegada més participants de totes les edats i arribats d’arreu del territori.
Des de la celebració del primer campionat al centre ha crescut l’afició per solucionar el Cub de Rubik. Els alumnes entrenen de valent aquests dies tot i que destaquen que el més important dels tornejos és l’ambient entre els participants i veure la seva pròpia evolució.
En total hi haurà 12 proves diferents per solucionar el Cub de Rubik. La competició que durarà tot el cap de setmana del 23 i 24 de febrer oferirà com a novetat un taller d’iniciació a la resolució del Cub de Rubik obert a tots els públics.
Sense resposta per “L’Escola Vedruna celebra aquest cap de setmana el II Torneig Internacional de Cub de Rubik” | 0.817617 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.balaguer.tv/escola-vedruna-celebra-aquest-cap-setmana-2-torneig-internacional-cub-rubik/ |
mc4_ca_20230418_8_84642 | La Generalitat estudia que a la Seu es pugui cursar el Batxillerat en francès – FÒRUM.ad
La Generalitat estudia que a la Seu es pugui cursar el Batxillerat en francès
el: 27/04/16 17:14
La Seu d’Urgell podria incorporar a la seva oferta formativa l’opció de cursar el Batxillerat en francès. L’alcalde urgellenc, Albert Batalla, ha assegurat que aquesta és una possibilitat que s’està estudiant per tal de donar una millor resposta a la condició fronterera de l’Alt Urgell i millorar les sortides laborals dels alumnes, tot i que des de l’Institut Joan Brudieu apunten que de moment no està previst a curt termini.
En una entrevista a RàdioSeu, Albert Batalla ha detallat que el Departament d’Ensenyament està treballant en la possibilitat d’implantar el BatxiBAC a la ciutat. És a dir, que els alumnes que ho desitgin puguin cursar una part del Batxillerat en llengua francesa i seguint el sistema de l’estat veí. Això permet que els estudiants obtinguin tant el Batxillerat català com el BAC francès.
L’alcalde de la Seu assegura que l’ajuntament està interessat que aquesta oferta tiri endavant tenint en compte no només les relacions socials i econòmiques existents amb França sinó també el fet que una part important de les sortides laborals per als veïns de la Seu són a Andorra, on el coneixement del francès és imprescindible en molts llocs de treball. Batalla espera que properament esdevingui “una oferta més per als estudiants urgellencs”.
De la seva part, el director de l’Institut Joan Brudieu, Xavier Falcó, coincideix a dir que la implantació del BatxiBAC seria molt positiva per als estudiants de cara a ampliar els seus horitzons de formació i feina. Tot i això, Falcó afirma que de moment el projecte encara està poc desenvolupat i només s’està estudiant. En aquest sentit, Falcó subratlla que, per fer-lo realitat, és imprescindible dotar el centre educatiu dels recursos materials i humans necessaris, ja que amb l’actual infraestructura no es pot afrontar. Això passaria principalment perquè l’institut disposi de professors capacitats per impartir en francès les assignatures que corresponguin.
El programa BatxiBAC s’ofereix actualment de manera optativa en una quarantena de centres de Catalunya. Entre aquests hi ha, pel que fa a l’Alt Pirineu, els instituts Pere Borrell (Puigcerdà), Aran (Vielha) i INS La Pobla de Segur. A la regió de Girona, també fronterera amb l’Estat francès, es pot fer en poblacions com ara Girona, Olot, Figueres, Llançà, Roses i Platja d’Aro. També l’imparteixen, entre d’altres, en set centres de la ciutat de Barcelona, cinc del Maresme, tres de la Catalunya Central, tres més de Tarragona i dos de les Terres de l’Ebre.
Entrada Anterior: El cineclub la Seu projectarà demà la pel·lícula “El loco del pelo rojo” de Vicent Minnelli
Entrada següent: Reunió de poble a Escaldes per informar sobre la situació del subministrament d’aigua | 0.880032 | curate | {"ca": 0.9937260369466713, "en": 0.006273963053328686} | http://forum.ad/la-generalitat-estudia-que-a-la-seu-es-pugui-cursar-el-batxillerat-en-frances/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_837681 | Prou imposicions, independència és democràcia! Ja fa tres segles que els Països Catalans vam perdre les nostres institucions, la nostra sobirania nacional i en definitiva, les nostres llibertats com a poble. Tot plegat arran d'una desfeta militar davant l'exèrcit borbònic que va iniciar el que seria una llarga imposició per la força: la de la unitat "d'Espanya". Des d'aleshores, ni monarquies, ni repúbliques, ni "democràcies", ni dictadures no ens han permès decidir el nostre futur, ans al contrari, sovint ens han volgut esborrar de la memòria el nostre passat.Malgrat totes les dificultats, hem sobreviscut com a poble, unes vegades suportant imposicions més ferotges i evidents, i altres vegades patint de més dissimulades i difícils de percebre, però que han tingut en comú el fet de vulnerar els nostres drets. Dels Decrets de Nova Planta fins als Estatuts d'Autonomia, portem 300 anys regits per unes lleis i unes institucions que no ens són pròpies, que se'ns han imposat.Ara fa més de 35 anys, amb la mort del dictador feixista Francisco Franco, la societat civil organitzada al Principat de Catalunya, que tenia com a màxim exponent l'Assemblea de Catalunya plantejava quatre reivindicacions bàsiques: 1) Drets i llibertats democràtiques 2) Accés del poble al poder econòmic 3) Accés del poble al poder polític 4) Reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble català.Aquestes reivindicacions van ser parcialment recollides en la Constitució espanyola i en els Estatuts d'Autonomia, però com era evident, el dret a l'autodeterminació, el dret a decidir del nostre poble, que era allò que més molestava (i molesta) a la classe dominant, va ser allò que amb més insistència van intentar apartar perquè no se'n parlés i quedés en l'oblit.Tanmateix, i malgrat la gran decepció que va generar això, el sol fet d'haver deixat enrere un règim despòtic i dictatorial i d'haver assolit un cert nivell d'autogovern tutelat, va ser suficient per acontentar una part significativa de la població i condemnar a la resignació als i les que volien un canvi real. Per l'aristocràcia i els sectors dominants, les renúncies parcials en favor d'un sistema més democràtic (tot i seguir controlant en gran mesura el poder polític, econòmic i judicial) van ser acceptades i promogudes ja que els hi garantien conservar gran part del seu poder i les podien utilitzar per apaivagar les demandes dels moviments socials on se situava l'independentisme, que reclamaven una ruptura real amb la dictadura franquista.Amb el pas dels anys, l'evidència d'un nivell d'autogovern insuficient i la percepció d'un greuge comparatiu entre els Països Catalans i la resta de l'Estat espanyol, donà força a les reivindicacions sobiranistes. Així doncs, amb la idea de la sobirania cada cop més present en diferents sectors de la societat, les pressions per millorar l'autogovern es van materialitzar en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de mitjans de la dècada passada. En un inici el nou Estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya l'any 2005 amb el 89% dels vots a favor, Tanmateix, l'Estatut, insuficient però ambiciós, no va tornar sencer de Madrid: primer amb el pacte Mas-Zapatero, que va suposar la primera retallada de l'Estatut a Madrid. I després d'un referèndum que ja no generava cap il·lusió col·lectiva, però que tanmateix va aprovar la ciutadania, arribà la segona retallada, perpetrada pel Tribunal Constitucional espanyol i que representà la prova definitiva de que les institucions espanyoles estan per sobre la voluntat dels catalans i les catalanes. És la constatació de la imposició constant de l'Estat espanyol sobre els Països Catalans i l'evidència de que els projectes autonomistes i federalistes són irrealitzables, morts i enterrats.Durant aquestes tres dècades de pretesa democràcia, les imposicions que ha patit el nostre poble s'han fet evidents en qüestions ben diverses:-Una espoliació fiscal d'entre 16.000 Milions i 22.000 Milions d'€ anuals, només al Principat de Catalunya.-Una gestió de les nostres infraestructures infame i a la nostra contra. (Aeroports i ports de segona, nul·la inversió en les xarxes de rodalies i transports públics, etc)-Un atac constant a la nostra llengua, atorgant-li un paper merament folklòric i marginal, dividint-la i creant confrontació entre els seus parlants i amb els parlants d'altres llengües, impedint el seu ús a les institucions polítiques i judicials, des de les més baixes instàncies fins al Parlament europeu.-Un marc de relacions laborals allunyat de la realitat dels treballadors i les treballadores dels Països Catalans que ens perjudica directament.-Un atac a la nostra identitat col·lectiva (allò que fa palpable que som una realitat nacional diferenciada), negant els nostres símbols, amagant la nostra història, boicotejant als nostres esportistes i les seleccions esportives catalanes.Totes aquestes imposicions, que sovint afecten el nostre dia a dia, són fruit de la negació d'un dret reconegut internacionalment per l'ONU com l'autodeterminació. La negativa, en conclusió, de reconeixe'ns com a poble, com a nació, com a subjecte de sobirania.Durant l'últim any un nou actor ha entrat en escena, el moviment 15-M, que ha aparegut durant l'actual crisi econòmica per qüestionar-se el model polític actual, tot demanant una "democràcia real" i centrant el seu discurs en la "cràcia", la forma de Govern, que hauria de recaure veritablement en el poble.Però per nosaltres també és evident que una veritable democràcia només ho és si reconeix el "demos", és a dir, el poble que pretén governar-se. Els Estats espanyol i francès han negat durant segles la realitat del poble català, intentant reduir els nostres trets d'identitat a un simple folklorisme regionalista. I és per això que davant d'aquestes evidències reivindiquem que l'únic camí possible cap a una democràcia real passa per l'alliberament nacional del nostre poble, la construcció de l'Estat Català.A Catalunya són molts els sectors socials que se n'han adonat d'aquesta situació i el suport a la independència ha anat guanyant suports progressivament al llarg dels últims anys. Les iniciatives endegades per la societat civil, com ara les consultes sobre la independència, la manifestació del 10 de juliol del 2010 o la recent creació de l'Assemblea Nacional Catalana en son una bona mostra i en donen testimoni.És per això que des de les JERC Eixample volem contribuir a la construcció de la República dels Països Catalans, que se'ns mostra com l'única possibilitat de superar les imposicions que els Estat espanyol i francès exerceixen sobre nosaltres, amb una campanya, aquesta, que pretén assenyalar els perjudicis que ens provoca diàriament la submissió a les lleis espanyoles. Tot plegat, des de la convicció que podem guanyar-nos un futur digne si ens organitzem, ens mobilitzem i treballem amb la determinació necessària per recuperar amb les urnes i amb l'esforç allò que ells ens van prendre per la força de les armes. www.jerc.cat/eixample ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Presentació de la campanyaDesprés de més de tres segles d'imposicions sobre els Països Catalans, la independència de la nostra nació se'ns mostra com a sortida cap a una veritable democràcia. Vols saber com t'afecten les imposicions d'Espanya i França en àmbits tan diversos com els drets laborals, la gestió dels nostres espais naturals, l'administració de la nostra economia o la vitalitat de la nostra llengua i cultura? Vine a descobrir-ho!El proper divendres 24 de febrer al Casal Pi i Sunyer de l'Eixample (c/ Villaroel 107, BCN):20h 30: Presentació de la campanya "Prou imposicions, independència és democràcia! "21h: Actuació musical a càrrec d'en Quico PalomarI després pica-pica pels assistents,sopar d'entrepans i barra a preus populars!
Fil actualitzat!
Després del "Prou imposicions" i els Països Catalans, podria sortir ben bé el logo de valenciafreedom XD
èpic troll xD
El dissenyador us l'ha jugada xd
això sembla | 0.867376 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_24931 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Holaluz començarà a cotitzar al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) a finals de novembre. La comercialitzadora d'energia preveu captar entre 30 i 40 milions amb la sortida a borsa d'una part del seu capital, que han de servir a l'empresa per finançar el seu pla de creixement. L'estratègia és arribar al milió de clients i les 50.000 instal·lacions fotovoltaiques a finals del 2023.
Els seus tres fundadors, Carlota Pi, Oriol Vila i Ferran Nogué conservaran la majoria del capital, tal com han anunciat a través d'un comunicat: "Aquesta operació manté intacta la nostra visió de dotar la companyia de sentit i propòsit transcendent". Ara, comença una etapa en què la presidenta i la resta de socis presentaran la seva empresa i els seus plans de futur davant els principals inversors qualificats de referència a Espanya i Europa.
"Aquesta operació suposa un pas dins la nostra estratègia a mitjà termini de cotitzar al mercat continu", explica Pi. Al setembre, la companyia va anunciar l'entrada de Geroa EPSV al capital amb 10 milions d'euros i un lloc al consell d'administració. La directora del fons de pensions basc, Virginia Oregui, és la seva representant a l'òrgan directiu d'Holaluz.
Més info: Geora entra en el capital d'Holaluz
Per la seva part, Axon Partners Group manté la seva part de l'accionariat -que té des del 2016- i el seu lloc al consell. Holaluz va tancar l'any passat amb una facturació de 180 milions d'euros.
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.567714 | curate | {"ca": 0.9297235023041475, "oc": 0.027649769585253458, "no": 0.03341013824884793, "en": 0.009216589861751152} | : /empresa/holaluz-borsa-novembre_2074745_102.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_22480 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
MOLINILLO VALDERRAMA, MARIA
BELLAVISTA MILAN, C.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1998388396454472, "ca": 0.6059629331184528, "en": 0.10475423045930701, "pl": 0.0128928283642224, "nl": 0.022562449637389202, "pt": 0.0265914585012087, "fr": 0.022562449637389202, "id": 0.004834810636583401} | : /jugador/1920/femeni-amateur-f-7/femeni-amateur-f-7/grup-3/36824569/30195401 |
mc4_ca_20230418_12_230764 | S’entrega contenidors per a envasos i vidre, i díptics informatiu, alhora que s’ofereix la possibilitat de gaudir d’un servei de recollida porta a porta de cartró als establiments que ho necessitin, amb recollida setmanal.
Aquestes visites també permetran conèixer les necessitats de cada establiment i així ajustar el servei a la realitat.
Es revisaran l’estat dels contenidors de vorera i s’afegirà nous adhesius per tal de concretar el que va a cada contenidor.
Posteriorment a aquestes visites es farà un seguiment per avaluar els resultats assolits.
Totes aquestes accions han de permetre millorar la quantitat i la qualitat de la recollida en totes les fraccions. | 0.811256 | curate | {"ca": 1.0} | https://pallarsjussa.org/noticies/noticies/2903-campanya-de-sensibilitzacio-a-grans-productors-per-a-la-millora-de-la-recollida-selectiva-2 |
oscar-2301_ca_20230418_5_162494 | Tim (Ben Stiller) i Nick (Jack Black) són íntims amics, veïns i companys de feina. Però l'èxit que tindrà Nick amb un invent seu, una idea rebutjada per Tim i de la qual no va voler prendre part, farà que aquest, Tim, es mori d'enveja davant la nova fortuna del seu amic. | 0.752527 | curate | {"ca": 1.0} | https://sopa.musaik.net/content/envidia |
mc4_ca_20230418_7_194967 | Sal 90, 1-15
1ª setmana de quaresma
En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà. L'Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Però Jesús li va respondre: «L'Escriptura diu: ‘L'home no viu només de pa’».
Cada any, el primer diumenge de Quaresma escoltem la narració de les temptacions de Jesús al desert. Avui hem escoltat la que ens ofereix l’evangelista Lluc (4,1-13). ¿Què signifiquen aquestes temptacions? ¿És que podem imaginar un Jesús temptat de fer el mal? ¿És que Jesús sentia l’atracció per aquest mal que tantes vegades es disfressa sota la capa de bé? Se’ns fa difícil d’imaginar-ho. Pot semblar un error pensar que Jesús també va sofrir el risc o la temptació d’apartar-se del seu camí o posar-se d’esquena a Déu. Un pensador d’avui escriu: “Els cristians de la primera generació ben aviat s’interessen per les temptacions de Jesús. No volien oblidar el tipus de conflictes i de lluites que va haver de superar per mantenir-se fidel a Déu”. Un intèrpret del Nou Testament afirma: “La base real en la vida de Jesús és el fet mateix de la temptació o de la prova que va haver d’afrontar”.
Si recorrem als escrits del Nou Testament, trobem afirmacions ben clares en aquest sentit. La carta als hebreus diu: No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell,º de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar (He 4,15. Són unes paraules ben conegudes. Jesús va passar proves, problemes, dificultats, que podien allunyar-lo de Déu. Tot això ve escenificat en la narració de les temptacions de Jesús al desert. Podríem dir que les temptacions del desert són la síntesi d’una vida en lluita que supera el mal i es manté fidel. Com escriu un altre pensador d’avui, podem dir que els evangelistes ens presenten les temptacions de Jesús en una narració “simbòlica”. “Aquestes temptacions no varen ser cosa dels dies del desertsinó que varen acompanyar Jesús fins a la seva mort”. Mirem breument les escenes que ens explica sant Lluc.
Convertir la pedra en pa.- Jesús s’enfronta amb el repte de fer servir els seus poders buscant el seu propi bé, cosa que no tenia res a veure amb la seva missió. Jesús no obra miracles en benefici propi. Ell està al servei dels altres. No se centra en si mateix. Viu de la Paraula de Déu en la qual es recolza per sortir del risc de l’egocentrisme, de viure per a si mateix, usant els seus poders extraordinaris. Digues a aquesta pedra que s torni pa. Jesús respon amb unes paraules de la Bíblia:L'home no viu només de pa(Dt 8,3). Aquí tenim una referència al poble d’Israel que, en ple desert, sospirava per les olles de carn i pa que menjaven a Egipte. Volien un aliment que no entrava en els plans de Déu. El poble va cedir als seus desigs sense tenir en compte el que Déu havia planejat per a ells. Va sucumbir a la temptació i va haver de reconèixer la seva falta de fe en Déu. Jesús rebutja la temptació i es manté fidel a Déu, no en aquesta ocasió sinó en tota la seva vida.
Adora el Senyor.- Jesús s’enfronta amb un altre repte: acceptar el domini sobre tots els regnes del món que li ofereix algú que no és el seu Déu. Comportar-se com a amo i senyor, dominant les persones. El risc de la temptació consistia a reconèixer com a amo i senyor algú que no era Déu, el seu Pare. Diu el diable: Et puc donar el poder i la glòria d’aquests reialmes adora’m i tot serà teu. El poder i la glòria no són pas déus que mereixin l’adoració, encara que hagin atret tantes persones al llarg de la història. Jesús no cedeix a aquest afany de domini o de poder que corromp moltes persones. La resposta de Jesús és clara: Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l a ell sol (Dt 6,13). Tenim aquí també una referència al pas pel desert. Moisès deia al poble que no es deixessin enlluernar per déus estanys i no posessin la seva confiança en poders estrangers. Jesús rebutja la temptació de retre homenatge a algú altre que no sigui Déu, el seu Pare. Va viure totalment per Déu i servint els altres, no dominant-los.
Tira’t daltabaix.- Jesús supera un altre repte que consistia a usar els seus poders per a manifestar-se amb tota ostentació davant dels seus contemporanis. Així donaria resposta a allò que esperava molta gent: el que havia de ser un veritable líder del poble. Era freqüent que els qui es tenien per profetes s’atribuïssin poders extraordinaris. Des d’un lloc alt del temple es diu a Jesús: Tira’t daltabaix. La resposta de Jesús és una cita del Deuteronomi: No poseu a prova el Senyor, el vostre Déu (Dt 6,16). És la resposta de Moisès al poble que s’havia revelat contra el Senyor exigint aigua. Equivalia a posar a prova Déu. Jesús no demana a Déu cap intervenció prodigiosa per donar crèdit a la seva missió, sinó que li és fidel tota la vida.
Girona, 17 de febrer de 2013 | 0.786774 | curate | {"en": 0.0024390243902439024, "es": 0.02378048780487805, "ca": 0.9676829268292683, "pt": 0.006097560975609756} | http://hijosdelaiglesiabcn.com/evangeli%20mn%20francesc%20planella/cicle%20C/quaresma/diumenge%20I%20de%20quaresma.htm |
mc4_ca_20230418_7_579170 | Auto-lideratge: comença a ser un bon líder - Pime al dia
En l’actualitat es parla de lideratge, de que les empreses han de passar de tenir caps, a tenir líders, doncs bé, per on es comença a ser un bon líder? Es pot estudiar? Com puc adquirir les competències del bon lideratge?
Abans de liderar a l’altre, el líder ha de començar primer per si mateix
Des de l’autoconeixement i amb humilitat
Aprenent quins són els seus punts febles, en quines àrees pot millorar
Sabent escoltar al seu equip, des de l’escolta activa
Sent empàtic
Sent assertiu i sabent posar límits desde la tranquil·litat
Motivant-se i empoderant-se ell, per després poder fer-ho en el seu equip
Treballant les seves pors i inseguretats
Aprenent a lidiar amb la incertesa i les emocions
Comunicant molt bé al seu equip el que vol i com es sent
Gestionant el temps i sabent planificar
Sent decisiu
Sent un visionari
Sent emocionalment estable
Sent proactiu, actuant amb l’exemple
Fent-se responsable del que passa al seu equip
Sent proper
Per a ser un bon líder és necessari passar per un procés de sinceritat amb un mateix i autoconeixement per tal de treure a la llum tots els recursos intens ja treballats. Intentar ser un bon líder a la pràctica sense haver treballat en el teu interior no té ni validesa ni lògica ja que sembla “consells venc que per a mi no tinc”.
Així que si ets líder d’una empresa i vols aconseguir grans resultats en la teva organització, passar per un procés d’auto-lideratge t’ajudarà a crear equips d’alt rendiment i aconseguir ser un referent en el teu equip.
Naiara Pereyra, Coach de Carrera i Creixement Professional
Article anterior Màrqueting per a Nadal; Comencem a pensar en idees?
Article següent Una sentencia de la UE considera il•legal la renovació de contractes temporals de manera successiva | 0.796787 | curate | {"ca": 0.9516310461192351, "en": 0.012935883014623173, "id": 0.009561304836895388, "pt": 0.025871766029246346} | http://www.pimealdia.org/auto-lideratge-comenca-a-ser-un-bon-lider/ |
macocu_ca_20230731_8_199634 | El Hub Foodtech & Nutrition impulsa la transformació del territori
En un territori en el qual destaquen sectors econòmics com el turisme o el químic, d'altres com l'alimentari tindrà ara l'oportunitat de reinventar-se. Estem parlant d'un sector que mou, actualment, un centenar d'empreses a la demarcació, amb més de 6.000 treballadors i prop de 2.500 milions d'euros de facturació anual. L'alimentari, amb l'oli d'oliva i la fruita seca al capdavant, és estratègic a la ciutat de Reus i també encapçala bona part de les investigacions en l'àmbit de la nutrició que es dirigeixen des de la URV o des d'EURECAT, a més d'altres organismes acadèmics. El nou HUB permetrà connectar aquests valors empresarials amb les noves tecnologies a través del Clúster TIC.
Fons Next Generation
El HUB Foodtech and Nutrition forma part dels 27 projectes emblemàtics als quals el Govern de la Generalitat dona suport per rebre els fons Next Generation. La seu del HUB serà al Campus Bellissens, en un edifici que permetrà connectar amb l'Eurecat, en centre de Ciències Òmiques i els serveis d'investigació de la URV. | 0.820836 | curate | {"ca": 0.9817518248175182, "en": 0.01824817518248175} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_96075 | La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat aquest dimecres que pertocarà al Parlament de Catalunya “posicionar-se enfront de la sentència” d’inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, quan aquesta sigui ferma. “El Parlament rebrà la sentència on se li dona la instrucció que haurà de resoldre, òbviament”, ha manifestat Budó, sense especificar quina resolució creu que se li hauria de donar. Budó no ha mencionat la paraula “desobediència” però la conclusió de la seva exposició és que el Govern creu que el Parlament té alternatives a acatar al sentència. La portaveu s’ha referit a un “posicionament” de la cambra, però també que es podria obrir el procés per anar a eleccions, si aquest posicionament fos favorable a la sentència del TS.
Budó ha explicat que s’està elaborant el recurs de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per presentar davant del Tribunal Suprem (TS). El termini per fer-ho acaba la primera setmana de febrer.
El Govern ha rebut aquest dimecres un informe dels serveis jurídics de la Generalitat que confirmen que la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) sobre Torra i la seva inhabilitació “no pot comportar el cessament del president”. “La conclusió de l’informe és clara, una interpretació extensiva de les causes del cessament del president suposaria una violació del dret fonamental de participació política i contemplar una causa de cessament del president que no existeix en el marc estatutari legal i aplicable”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/budo-espera-parlament-posicioni-inhabilitacio-torra-confirma-50199/ |
macocu_ca_20230731_8_199374 | La Federació de Rugby de la Comunitat Valenciana (FRCV) publica a la seua web que dimecres passat es van reunir a Vinaròs el regidor...
Vinaròs News | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_313830 | Francesco Redi (1626-1697) va ser un important metge, naturalista i filòleg italià del segle XVII. Com la majoria d'artistes i cientifics de la época, Redi va rebre el patronatge de la familia Medici a Florencia, on treballava de metge per a la cort. És famós principalment pels seus esforços per a aconseguir desprovar la teoria de la generació espontània. Per a aconseguir-ho, va crear aquest experiment:
Per desgràcia, el seu experiment va tenir el problema de que només funcionava a vegades. Ell fou incapaç de explicar per què a vegades apareixien cucs al pot tancat hermeticament, així que la teoria de la generació espontània va seguir intacta. Amb els nostres coneixements actuals, ara sabem que això era per què els trossos de carn que Redi utilitzava prodrien haver set contaminats abans de ser aïllats. També va demostrar que els efectes del verí podien estar relacionats amb el mos d'una serpent, cosa contraria a la creença popular.
Publicat per Serra a 8:14 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: U2 Teoria de la generació espontànea
Louis Pasteur
Louis Pasteur (1822-1895) va ser un químic francés que va fer importants contribucions en aquest camp, principalment la pasteurització, que porta el seu nom.
Ens interesa principalment per què va aconseguir desprovar la teoria de la generació espontània després de més de dos mil anys. Ho va aconseguir posant brou a un recipient amb coll llarg, bullint el brou i després calentant el vidre per a alterar la forma del coll, impedint així l'entrada de microorganismes, els quals es depositaven al coll. A més, va demostrar que ells eren els causants d'aquella suposada generació amb el fet de que si girava el recipient fins que el brou toqués els microorg., el brou més tard s'infectava.
Publicat per Serra a 8:06 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: U2 Teoria de la generació espontànea
Lazzaro Spallazoni i John Tuberville Needham
Lazzaro Spallanzani (1729-1799) va ser un naturalista i sacerdot católic.
John Tuberville Needham (1713-1781) també ho va ser.
Aquests dos naturalistes varen tenir una gran rivalitat que va començar amb un experiment de Needham. En aquest, ell agafava un brou i el calentava, deixant-lo a l'aire lliure. Després d'un temps, hi va observar colonies, així que això provava la teoria de la generació espontània.
Spallanzani, no massa convençut, va replicar l'experiment, però en un dels seus intents, va tapar el recipient on es trobava el brou. En el recipient tapat no hi aparegueren colònies, però això no va ser considerat com prou prova per alguns, així que la teoria de la generació espontània una altra vegada seguia intacta.
Publicat per Serra a 7:57 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: U2 Teoria de la generació espontànea
Jan Baptist Van Helmont
Jan Baptist Van Helmont (1580-1644) va ser va ser un químic, filòleg, metge i fisiòleg nascut a Bruseles. Va estudiar vàries branques científiques, i es dedicà a viatjar per Suïssa, Itàlia, França i Inglaterra. Es va casar al 1609 i a partir d'aquell moment va començar a centrar-se només en la química.
Apart de la seva defensa de la teoria de la generació espontània, Helmont també va ser rellevant pel seu descobriment del diòxid de carboni expulsat per les plantes i per introduir la paraula "gas" en el vocabulari cientific. | 0.668703 | curate | {"ca": 0.9569135454801464, "fr": 0.0036609405801182764, "en": 0.018867924528301886, "es": 0.0205575894114334} | https://janj-cc-1819.blogspot.com/2018/12/ |
macocu_ca_20230731_8_483922 | A casa (Kabul)
Sinopsi
Mario Gas dirigeix Vicky Peña interpretant un text del dramaturg nord-americà Tony Kuschner
Asseguda a la seva confortable casa de Londres, llegint una guia turística de Kabul, una dona ens convida a emprendre un viatge que ella mateixa ha començat fa un temps.
A reflexionar sobre les corrents i les derives que ens han transportat i que encara ens porten. A tots nosaltres. A cada un de nosaltres al llarg de la història. O fa quinze anys. O ahir a la nit. A ser testimonis d'un naufragi personal i col·lectiu. Amb humor. Amb rigor. | 0.716931 | curate | {"nl": 0.02564102564102564, "hu": 0.01282051282051282, "ca": 0.9615384615384616} | |
mc4_ca_20230418_9_51071 | Soizy-aux-Bois - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
48° 48′ 36″ N, 3° 43′ 51″ E / 48.81°N,3.7308333333333°E / 48.81; 3.7308333333333
Soizy-aux-Bois és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est. L'any 2007 tenia 141 habitants.
El 2007 la població de fet de Soizy-aux-Bois era de 141 persones. Hi havia 56 famílies, de les quals 12 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 4 dones vivint soles), 20 parelles sense fills, 20 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 68 habitatges, 56 eren l'habitatge principal de la família, 7 eren segones residències i 5 estaven desocupats. 58 eren cases i 10 eren apartaments. Dels 56 habitatges principals, 40 estaven ocupats pels seus propietaris, 15 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 1 estava cedit a títol gratuït; 5 tenien dues cambres, 13 en tenien tres, 8 en tenien quatre i 30 en tenien cinc o més. 49 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 31 habitatges hi havia un automòbil i a 23 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Soizy-aux-Bois el 2009[3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 97 persones, 82 eren actives i 15 eren inactives. De les 82 persones actives 70 estaven ocupades (38 homes i 32 dones) i 12 estaven aturades (5 homes i 7 dones). De les 15 persones inactives 9 estaven jubilades, 3 estaven estudiant i 3 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Soizy-aux-Bois hi havia 60 unitats fiscals que integraven 159 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.289€. [5]
L'any 2000 a Soizy-aux-Bois hi havia 4 explotacions agrícoles.
La Villeneuve-lès-Charleville (2,9 km)
Talus-Saint-Prix (3,0 km)
Oyes (4,0 km)
Corfélix (4,1 km)
Mondement-Montgivroux (4,4 km)
Lachy (4,7 km)
Charleville (4,7 km)
Reuves (5,5 km)
Villevenard (5,5 km)
Le Thoult-Trosnay (5,6 km)
Baye (5,7 km)
Broyes (6,0 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soizy-aux-Bois
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Soizy-aux-Bois a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Soizy-aux-Bois a l'INSEE
BNF: cb15263136f
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Soizy-aux-Bois&oldid=19578517» | 0.69088 | curate | {"ca": 0.8028673835125448, "eb": 0.03718637992831541, "mk": 0.0013440860215053765, "uu": 0.0013440860215053765, "uz": 0.0013440860215053765, "fr": 0.06765232974910394, "en": 0.023745519713261647, "pl": 0.0062724014336917565, "de": 0.01971326164874552, "ja": 0.03853046594982079} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Soizy-aux-Bois |
crawling-populars_ca_20200525_41_6243 | BARCELONA, 23 oct. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; la de Badalona, Dolors Sabater; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el regidor de Nova Economia de Sabadell, Albert Boada, han signat aquest divendres una declaració conjunta per treballar per una xarxa de municipis d'economia social i solidària, que inclou un total de 18 ajuntaments.
La declaració, signada en la Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària, inclou 18 municipis de l'àrea de Barcelona i representa el primer pas d'una xarxa d'ajuntaments catalans compromesos amb el desenvolupament de l'economia social i solidària en el seu context local, ha informat l'Ajuntament de la capital catalana en un comunicat.
A més dels quatre municipis que han signat aquest divendres, s'han adherit Celrà, Santa Margarida i els Monjos, Mieres, Navàs, El Prat de Llobregat, Arbúcies, Manlleu, Cardedeu, Vallirana, Cerdanyola, Terrassa, Viladecans i Viladamat.
En la trobada també s'ha acordat que Badalona sigui la ciutat que aculli el pròxim trobada d'aquesta xarxa de municipis per l'economia social.
El text acorda buscar sinergies entre els municipis a l'àmbit de l'economia social i solidària per explotar un nou model de desenvolupament territorial que mobilitzi millor els recursos endògens i prioritzi les dimensions socials, ambientals i humanes de l'economia per resoldre eficaçment les necessitats de la ciutadania.
Pisarello ha celebrat que els municipis col·laborin per "impulsar noves formes de produir i de consumir, basades en el cooperativisme i més eficients, per fer una transició cap a un model econòmic més participatiu i més resistent als efectes de les grans crisis econòmiques".
"Tenir una xarxa supramunicipal ens ha d'ajudar a abordar qüestions que no es poden abordar des d'un sol municipi, com la municipalització del servei de l'aigua o l'impuls de polítiques d'habitatge cooperativa", ha destacat.
Ha ressaltat que l'economia social i solidària compte a Catalunya amb 4.172 empreses, que generen 30.000 llocs de treball i tenen al voltant de mig milió de clients i consumidors.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.723049 | curate | {"en": 0.023277467411545624, "ca": 0.8224705152079453, "es": 0.154252017380509} | : /catalunya/noticia-barcelona-17-ajuntaments-mes-formen-xarxa-municipis-per-leconomia-social-solidaria-20151023161758.html |
mc4_ca_20230418_9_516354 | Els treballadors de BPA aproven per majoria el conveni amb l'AREB - FÒRUM.ad
Els treballadors de BPA aproven per majoria el conveni amb l’AREB
On: 26/08/15 20:46
Els treballadors de BPA han aprovat, finalment, per una àmplia majoria de 143 vots favorables i 72 en contra, el conveni amb l’AREB. L’Agència de Resolució i Reestructuració d’Entitats Bancàries es reuneix demà i en principi ha de validar també aquest acord.
Dels 237 treballadors de BPA cridats a votar el conveni amb l´AREB, un 60% han donat el vistiplau a aquest acord. Els empleats que estaven suspesos per la seva presumpta implicació no han participat en el procés de sufragi. La votació s´ha dut a terme a la seu social de l´entitat financera entre ahir i avui i ha comptat amb la participació d´un 90% dels empleats. L´AREB es reuneix aquest dijous i en principi hauria de ratificar l´acord. La votació del conveni es va haver d´ajornar perquè alguns empleats van presentar alguns dubtes que, finalment, es van resoldre amb un redactat més clar de l´acord en alguns punts.
Els representants dels empleats de BPA han afirmat que el conveni presenta alguns avantatges ja que inclou les baixes voluntàries i que els acomiadats puguin tenir cobertura sanitària fins a 12 mesos. També han afirmat que entenen que un cop estigui aprovat l´acord, començarà la negociació individualitzada entre els empleats i l´AREB per saber quants treballadors passen a formar part de Vall Banc. Apunten que el procés hauria de ser el més ràpid possible ja que hi ha un gran neguit entre la plantilla del banc intervingut pel seu futur laboral. De fet, ja hi ha hagut algunes baixes per depressió.
Previous Post: Una padrina resulta ferida en xafar-li un peu l’autobús del que baixava
Next Post: La policia es va personar anit a Santa Coloma per la presumpta agressió a una menor
Com els acomiadats de Bancs Andorrans a Seguriser?. 12 mesos?. Si per a tu. Quin peix.
27/08/15 10:47
Distingits senyors ministres i en especial el nostre molt il.lustre cap de govern Sr. Martí espero i,desitjo que la,cobertura sanitària a la cass per 12 mesos,per als empleats de B.P.A. No sigui un benefici exclusivament per els acomiadats d’aquesta entitat financera o aquells que es prejubilacions o arribin a un acord per rescindir el seu contracte laboral amb aquesta entitat, espero que aquesta cobertura sanitària per 12 messos sigui per tota la gent assalariada del país que sigui acomiadada del seu lloc de feina i que no sigui,una situació dè favor només per la gent de là B.P.A .
Súpermanga
26/08/15 22:21 | 0.797826 | curate | {"ca": 0.9690598968663229, "en": 0.01824672748909163, "gl": 0.003966679888932963, "it": 0.004760015866719556, "es": 0.003966679888932963} | https://forum.ad/els-treballadors-de-bpa-aproven-per-majoria-el-conveni-amb-lareb/ |
mc4_ca_20230418_10_325754 | [Manresa] 22N. Docu de la ràdio lliure Zintzilik Irratia + Sopador | B Llibertari
19-novembre-2014 - Ràdio Bala - Apunt sobre: Mitjans, projecció, sopar
Cartell Zintzilik
Dissabte 22N a les 20h. a l’Ateneu La Sèquia. Organitza: Ràdio Bala
Zintzilik Irratia, la ràdio lliure d’Orereta (Renteria, Gipuzkoa), neix als anys 80 dins del context i filosofia de les ràdios lliures d’Euskal Herria. Creada per persones dels moviments socials de Orereta per a donar veu a les qui no la tenen en la resta de mitjans oficials (insubmissió, feminisme, ecologia, homosexualitat, euskera,…) i informar per i per al poble.
Aquest documental no només explica la història de la ràdio sinó que recull una petita part de la lluita política i social d’Orereta. Des de les assemblees populars dels anys 70 fins als nostres dies, una història explicada a través dels micròfons de Zintzilik Irratia.
Ens acompanyaran companyes de Zintzilik Irratia i hi haurà sopador de pizzes per acompanyar la tertúlia. | 0.762552 | curate | {"sr": 0.01443298969072165, "ca": 0.9680412371134021, "eu": 0.01752577319587629} | http://www.bllibertari.org/manresa-22n-docu-de-la-radio-lliure-zintzilik-irratia-sopador.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_479220 | Pi i Margall, Francesc (Barcelona 1824 – Madrid 1901). Polític i escriptor republicà. Estudià al Seminari (1831-37) i posteriorment cursà la carrera de Dret. Durant els anys formació formà part de la ... | 0.596154 | curate | {"ca": 1.0} | http://almirall.ateneubcn.cat:9080/Almirall/Search.do?sortBy=score&rows=20&filterType=autor&relatedSearch=autor:107&lastURL=index&hideFilters= |
racoforumsanon_ca_20220809_3_658025 | Rosa Díez: 'Si no fos perquè a Euskadi ens mataven, això de Catalunya seria pitjor'Incendiàries declaracions de la dirigent d'UPyD La dirigent d'UPyD, Rosa Díez, ha apujat el to contra el procés a Catalunya amb unes declaracions incendiàries quan creix l'expectació per la convocatòria per d'Artur Mas de la consulta del 9-N. Díez, en la clausura d'unes jornades organitzades per UPyD a Gijón, va dir ahir: 'Si no fos perquè a Euskadi ens mataven, això de Catalunya seria pitjor'. Així ho recull el diari Elcomercio.com, Díez va afegir: 'A Catalunya tot semblava tan normal, tan europeu, que ha anat germinant. La societat ha anat acceptant aquest discurs en què el nacionalisme sembla allò modern, "progre", fins que finalment s'ha vist com és de perillós'.Vilaweb
Com els agradaria que hi hagués violència a Catalunya per justificar la política repressiva amb què somien.
Cert se'ls hi nota taaaant....
Se li nota un odi terrible! Fa por.
Diuen que aquesta dona va inventar l'expressió d'anar partit a partit... Però no precisament en el context futbolístic. | 0.827461 | curate | {"ca": 0.9392212725546059, "da": 0.02849002849002849, "es": 0.032288698955365625} | |
vilaweb_ca_20220728_0_41918 | Condemnat per ultratge a la bandera: “Estrasburg em donarà la raó, però això s’anirà repetint”
Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/portades-diaris-23-desembre-2020/ |
mc4_ca_20230418_15_183450 | Filed under Patrimoni …
El Romànic sota la ratlla de França: Camprodon, Beget i Molló
Dissabte, 3 d’octubre de 2015 Itinerari guiat amb visita a les esglésies de Sant Cristofol de Beget, Santa Cecília de Molló, Santa Maria de Camprodon i el Monestir de Sant Pere de Camprodon Programa Preu: 30 euros Més informació i reserves: [email protected] /T. 693 720 202 Més informació a Catalonia Sacra i al lloc web … Continua llegint →
Tota la informació a http://www.cataloniasacra.com o al web de la vall | 0.745516 | curate | {"en": 0.04554455445544554, "ca": 0.9544554455445544} | https://lavallbatega.wordpress.com/category/patrimoni/ |
crawling-populars_ca_20200525_15_81902 | En aquest article, l’autor recorre tota la història de Gènesi 1-11 considerada aquí com una unitatliterària de gran riquesa narrativa. La seva atenció se centra en el personatge de Déu que es revela apoc a poc, primer a través de la realització de l’obra de la creació prevista des de dos punts de vistadiferents, on assumeix el risc de la llibertat de la ser humà. En segon lloc, analitza les successivesreaccions divines davant les desafortunades eleccions dels humans que comprometen el futur delmón creat i que el revelen com un Déu que no es resigna davant el mal amb l’esperança que la benediccióprevalgui. El propòsit de l’autor és posar en relleu les tècniques narratives adoptades en aquestrelat per permetre al lector seguir de prop el personatge diví: la gestió de la temporalitat en la història,el ritme de la qual s’alenteix a l’hora d’explicar la relació entre Déu i els humans; la repetició d’escenarisque ajuden a mantenir el suspens en el relat de la seva interacció; així com el coneixement dellector i la seva posició respecte als personatges, determinants per orientar-lo en el descobrimentdel personatge de Déu conreant l’empatia amb ell.
Coneix RACO | 0.856377 | curate | {"ca": 1.0} | : /index.php/RevistaTeologia/article/view/364739 |
macocu_ca_20230731_6_477912 | L’ICS mostra paradoxals senyals d’estalvi en temps de retallades
Memòria 2012/ Augmenta l’activitat quirúrgica de cirurgia major gairebé un 5%
br
El conseller de Salud, Boi Ruiz, anuncià al 2012 que l’Institut Català de la Salut (ICS) comptaria amb un pressupost inicial de 2.727 milions d’euros. Això suposava un 1,6 per cent menys que al 2011, tot i deixar entendre que el pressupost consolidat de l’Institut és tres cops superior al previst. Des del 2010 i en només dos anys, l’Institut Català de la Salut ha retallat el seu pressupost un 14,6 per cent. Dit d’una altra manera: dels 3.069 milions gastats per l’ICS al 2010 fins als 2.783 milions del 2011 i els 2.618 milions del 2012 hi va ben bé això. En declaracions recents a Europa Press, el director gerent de l’Iinstitut Català de la Salut, Joaquim Casanovas, ha explicat que la diferència obeeix a les “modificacions” que s’han dut a terme i a mesures tan concretes com la supressió d’una paga extraordinària als funcionaris. Casanovas ha reconegut que l’Institut inicià el present curs amb una assignació de 2.655 milions, 37 milions més del gastat, afegint que això ha permès reduir el deute contret amb els proveïdors des del 2010, que ha passat dels prop de 200 milions a 150 (25 per cent menys).
Xifres sorprenents
El director gerent de l’Institut català de la Salut, tot presentat la Memòria del 2012 abans de les vacances d’estiu, subratllà un augment del 5 per cent en les intervencions de cirurgia major a Catalunya, fet que ha comportat que vuit hospitals de la xarxa pública superin les 100.000 intervencions quirúrgiques. Les urgències, d’altra banda, han caigut al Principat un 2,74 per cent (696.000 visites) i, al llarg del 2012, els 288 equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut van comptabilitzar un total de 35,7 milions de visites de medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia y treball social, de les quals més de tres milions es van fer per telèfon. Segons la Memòria del 2012, en un sol dia els professionals de l’Institut Català de la Salut realitzen a tot Catalunya més de 152.000 visites d’atenció primària, 720 intervencions quirúrgiques, 1.900 visites d’urgències, 10.900 visites de consultes externes i 870 sessions d’hospital de dia. | 0.864639 | curate | {"fr": 0.02857142857142857, "ca": 0.9705357142857143, "pt": 0.0008928571428571428} | |
cawac_ca_20200528_0_133273 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Els jugadors del Barça celebren la victòria sobre la gespa del Bernabéu
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
Històric. El FC Barcelona ha aconseguit un resultat històric en la seva visita al Santiago Bernabéu al vèncer el Reial Madrid per 2-6. Mai a la història de la Lliga el Barça havia fet sis gols al seu etern rival en camp contrari. El 2-6 supera un altre marcador històric, el 0-5 del Barça de Johan Cruyff a la temporada 1973-74. Després del 2 a 6 ja no hi ha cap dubte de qui serà el campió de Lliga. El Barça ho podrà ser, de manera matemàtica, a la propera jornada. Però abans, dimecres, el Barça es juga el passi a la final de la Champions a Stamford Bridge davant el Chelsea. Per classificar-se, el Barça ha de fer almenys un gol. La màquina està engreixada.
El partit, però, no havia començat bé pel Barça, què als 13 minuts perdia per 1-0. Higuaín havia aprofitat una centrada des de la dreta de Sergio Ramos per posar emoció a la Lliga. Però la reacció del Barça ha estat d'autèntic campió. Els homes de Josep Guardiola han estat una piconadora. No han donat cap opció al Reial Madrid. I els gols del Barça han anat caient un rere l'altre.
Henry ha fet l'empat al superar Casillas amb un toc suau, als 17 minuts. Tres minuts més tard, Xavi ha tret una falta al segon pal i Puyol ha fet el gol que posava el Barça per davant en el marcador. Lluny d'aixecar el peu de l'accelerador, el Barça ha seguit buscant la porteria de Casillas, el millor del seu equip, tot i rebre el tercer als 35 minuts, quan Messi l'ha superat en el mà a mà.
Fins al descans, el domini del Barça ha estat incontestable, tocant la pilota al mig del camp i arribant amb perill fins a la porteria de Casillas. L'1 a 3 de la primera part ha estat fins i tot curt pels mèrits i les oportunitats del dos equips.
A la segona meitat, el Barça ha perdut la primera opció de gol i Sergio Ramos, en canvi, ha escurçat el marcador (2-3). El lateral andalús ha rematat una falta mal defensada per la defensa blaugrana. Això passava als 55 minuts i un més tard Henry ha tornat a donar un avantatge de dos gols al Barça (2-4). El Reial Madrid no ha tingut ni temps de celebrar el gol de Ramos. Poc després, al quart d'hora de la segona meitat, el bigolejador Henry ha estat substituït per Keita.
El Bernabéu ha quedat mut després del 2 a 4. Per contra, el Barça ha jugat a plaer, com ha vingut fent en la majoria de partits d'aquesta temporada. Messi i Piqué han certificat un resultat històric amb dos nous gols. A partir d'aquí, l'estadi del Reial Madrid s'ha anat buidant de gent, malgrat que encara faltava un quart d'hora per a la finalització de l'encontre.
Si Jose (LH), tothom sap què representa el Barça i tothom és lliure de ser aficionat d'un club o un altre, per això jo prefereixo ser amic d'un espanyol del Barça que no pas d'un català del Madrid, i això no vol dir apropiar-se de res
-
.
.
#18 Jose, LH. 03/05/2009 - 18:25
Valorar
A pere (bcn) 02/05/2009 23:19 i resta de nacionalistes: no us apropieu del Barça. Que si és més que un club, és gràcies a que és un club estimat no només a Catalunya. Dit això, Visca el Barça ( i Visca Catalunya ! )
-
.
.
#17 Xavi, .... 03/05/2009 - 15:23
Valorar
El miércoles toca el partido con los adultos.
-
.
.
#16 DLM, Barcelona-España. 03/05/2009 - 11:21
Valorar
Mi ENHORABUENA a toda la afición Culé y al fenomenal conjunto azulgrana. Mucha suerte la próxima semana en Inglaterra. Un Madridista de toda la vida.
Si Jose (LH), tothom sap què representa el Barça i tothom és lliure de ser aficionat d'un club o un altre, per això jo prefereixo ser amic d'un espanyol del Barça que no pas d'un català del Madrid, i això no vol dir apropiar-se de res
-
.
.
#18 Jose, LH. 03/05/2009 - 18:25
Valorar
A pere (bcn) 02/05/2009 23:19 i resta de nacionalistes: no us apropieu del Barça. Que si és més que un club, és gràcies a que és un club estimat no només a Catalunya. Dit això, Visca el Barça ( i Visca Catalunya ! )
-
.
.
#17 Xavi, .... 03/05/2009 - 15:23
Valorar
El miércoles toca el partido con los adultos.
-
.
.
#16 DLM, Barcelona-España. 03/05/2009 - 11:21
Valorar
Mi ENHORABUENA a toda la afición Culé y al fenomenal conjunto azulgrana. Mucha suerte la próxima semana en Inglaterra. Un Madridista de toda la vida.
El problema és que mentre el Barça continui jugant tant bé no farem el pas realment definitiu de la independència. Ens pensem qu guanyant al Madrid hem guanyat Espanya i el problema de veritat no és aquí...
-
.
.
#13 pere, bcn. 02/05/2009 - 23:19
Valorar
Visca el Barça i visca Catalunya! Això és el q es crida a les celebracions. I potser el 30% dels qui hi van son immigrants de l'última fornada. Convé anar a les celebracions i anar cridant aquest eslògan. Que tinguin ben clar què representa el Barça
-
.
.
#12 Papitu, Barçalona. 02/05/2009 - 22:58
Valorar
EA EA EA EL MADRIT NO XORREA
-
.
.
#11 Ona, Valls. 02/05/2009 - 22:49
Valorar
Sambla S. Joan molts petars, cantics i bocines per els carrers de Valls, Visca CATALUNYA!! !
-
.
.
#10 Espiritu Juanito, la casta del Bernabeu. 02/05/2009 - 22:45
Valorar
I per la porta gran a domicili i sis golets, el espiritu Juanito hoho i la casta haha
-
.
.
#9 A UN PUNTO, VISENTE BOLUDA. 02/05/2009 - 22:43
Valorar
Ara vuig veure a tota aquesta colla de ressentits envejosos parikituus que diran, i aquest del mandril amb el rotllo 4,3,2,1 si si amb vaselina xating
-
.
.
#8 Rovirola, .. 02/05/2009 - 22:34
Valorar
LaLlAlAlalalaáa que Visca el Barça!!!! el millor equip d\'Espanya i el món ! :D :D
-
.
.
#7 Sensat, BCN. 02/05/2009 - 22:24
Valorar
No confunguem les coses. Ha guanyat un club de futbol que es diu FC Barcelona. Catalunya i els catalans no em ganyat res. Mes al contrari tan futbol atonta a las masas.
-
.
.
#6 PPitus, Arrahona. 02/05/2009 - 22:22
Valorar
Zapatos: tu eres la excepción que debe confirmar la regla.
-
.
.
#5 SIS PAPINUS, i a DOMICILI. 02/05/2009 - 22:12
Valorar
Schuster Madriditis el Barça????? ets un BOCAS PALLASSO!!! !
-
.
.
#4 Xorreo Xorreo, Can Cagómetro. 02/05/2009 - 22:12
Valorar
Cagómetro???? qui és els del cagómetro???? les calces ben cagadetes oi merengons i pariKitus os foteu per xulos i ressentits!!! !
-
.
.
#3 Xorreo xorreo, Barçalona. 02/05/2009 - 22:10
Valorar
Aquest Boluda és gafe, les vamos a acojoná saldran con solo un punto y el Villareal les machacará y nosotros ganaresmo al Valensia hehe | 0 | curate | {"ca": 0.7143301212309605, "en": 0.015697855144544606, "es": 0.16583773702207025, "it": 0.010258004351880633, "fr": 0.024712465029530617, "pt": 0.053932235001554245, "id": 0.0034193347839602114, "de": 0.004351880634131178, "la": 0.003108486167236556, "gl": 0.004351880634131178} | http://esports.e-noticies.cat/ara-el-chelsea-28714.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_229837 | L'Anuari 2011 de la Fundació Jaume Bofill està dirigit per Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l'educació a la Universitat de Barcelona, i Bernat Albaigés, investigador en l'àmbit de l'educació, i ha comptat amb la col·laboració d'un ampli equip d'experts. Es tracta d'una anàlisi exhaustiva i ambiciosa de l'estat de l'educació -formal, no formal i al llarg de la vida- al nostre país.
CCCB | 0.762074 | curate | {"ca": 0.9898477157360406, "pt": 0.01015228426395939} | : /videos/roda-de-premsa-de-presentacio-de-lanuari-2011-lestat-de-leducacio-catalunya-0?lg=en |
mc4_ca_20230418_1_111312 | Lleugerblog: 18ª Marxa del Port
Que me passa pel cap
atictes (6)
hp6915 (1)
japo (7)
PDE transvassament (7)
terres ebre (2)
Segona xerrada de les Nits a l'Atic
Me canvio de companyia de mòbil i de mòbil
18ª Marxa del Port
Avui MayuMana
Ja vam provar el Mini
La sort és de qui la busca.
Arròs en verdures
Fa unes hores que acabo d'arribar de fer la Marxa del Port en la seva edició XVIII. Estic una mica cansat, sentadet el sofaret del pis d'Amposta però molt satisfet. He de felicitar a la UEC de Tortosa per la seva perfecta organització així com per la selecció del recorregut. Estic encantat per lo que he disfrutat fent la Marxa.
L'inici començava a la Cova Avellanes i passava per Clots del Pastor, Barranc de Capatx, Font del Teix, Clot de Massana,Coll de Nàvic, Millers i acabant un altre cop a l'Àrea d'esbarjo de la Cova Avellanes. En total uns 20Km per fer-los en un màxim de 6hores. Jo he tardat unes 4h. i 25min. Per qui no volia fer tot el recorregut també podia acursar camí. S'ha de pensar que tot i que hi ha premis per als primers classificats, és una marxa merament popular.
Un cop arribats a Cova Avellaners, mos esperava un dinaret a base de caldo i salsitxes i butifarres en fesols. Per cert les butifarres estaven de muerte. A més teníem vi de la terra així com Coca-Cola o Fanta i per postres, mandarines i un pastisset en mistel·la. Després d'això m'he quedat com a nou.
Me sap mal haver-me deixat la càmara de fotos perquè les vistes han sigut impressionants i a més, feia un dia molt clar.
escrit per Ferran hora -> 18:44
Ferran tu vas per la caminada o pel jalo, ja et val!
home, el jalo estava però jo anava a caminar. Com portava pressa no pensava ni en quedar-me al dinar però com ens vam haver d'esperar vaig aprofitar. I ben aprofitat! !
Original Design: Greenway LCR by HSO + MM
Converted to Blogger by Dafool.com
Lleugerblog © 2008 | 0.77829 | curate | {"ca": 0.8763676148796499, "pt": 0.01477024070021882, "it": 0.005470459518599562, "en": 0.07439824945295405, "fr": 0.0087527352297593, "es": 0.011487964989059081, "br": 0.0087527352297593} | http://lleuger.blogspot.com/2006/11/18-marxa-del-port.html |
mc4_ca_20230418_0_171342 | Resultats electorals a les Comarques Centrals Valencianes | Les Muntanyes | Diari de l'Alcoià i les comarques centrals valencianes
· Els resultats autonòmics han avalat a les forces d’esquerra i l’Acord del Botànic · El total de valencianes i valencians votants han sigut 2.671.998, una participació del 75,80%
Tags: Comarques centrals valencianes, Eleccions 2019
Conclouen les eleccions generals i valencianes del 2019. Els resultats generals, que deixen en bon lloc a l’esquerra i no tant a la dreta, han sigut els següents.El PSOE ha sigut el guanyador, amb 123 escons. Li segueix el PP, amb 66. Ciutadans ha obtingut finalment 57 diputats. Unides Podem – Esquerra Unida ha aconseguit 42. I Vox 24 dels escons. Per altra banda, Compromís ha obtingut 1 escon. Esquerra republicana 15. El PNV 6. EH Bildu 4. I Coalició Canària 2.
Pel que fa al Senat, la majoria absoluta deixa de ser del PP, que es queda amb 56 representants, per a passar al PSOE, que obté 121. Esquerra republicana obté 11. El PNV 9. Ciutadans, 4. Junts per Catalunya 2. Bildu 1.
Els resultats autonòmics han avalat a les forces d’esquerra i l’Acord del Botànic. Les valencianes i valencians han tornat a triar majoritàriament al PSOE, amb 27 escons. El PP ha quedat en el segon lloc, amb 19 diputats. Li segueix Ciutadans, amb 18 diputats. Compromís és la quarta formació més votada, amb un total de 17 escons. Vox entra a Les Corts Valencianes amb 10 diputats. I Unides Podem-Esquerra Unida es queda amb 8 diputats.
Per comarques, el PSOE ha obtingut el primer resultat en l’Alcoià, amb 17.840 vots, el 26,70% dels electors. També de La Costera, amb 10.032 vots, el 23’63%. De la Marina Baixa, 19.332, el 24’95%. De la Canal de Navarrés, amb 2.958 vots, el 30,25%. I de la Marina Alta, amb 33.307 vots, el 25’14%.
Compromís ha sigut la formació més votada d’El Comtat, amb 4.333 vots, el 25,03%. També de la Safor, amb 23.503 vots, el 25’60%. I de La Vall d’Albaida, amb 15.024 vots, el 28’26%.
A Alcoi la majoria del PSOE ha sigut molt destacada, amb 10.715 vots. Quasi el doble que Compromís, que ha tret 5.824. Li segueix Ciutadans, amb 5.533. Després el PP, amb 4.837. El Unides Podem-EUPV ha obtingut 4.002. I Vox 3.038.
El partit més votat de Gandia ha sigut el PSOE, amb 8.435 vots. Li segueix el PP, amb 7.578. Després Compromís, amb 7.382. Ciutadans obté 5.486. Vox 3.604. I Unides Podem-EUPV 2.556.
Compromís ha sigut la formació més votada en Ontinyent, amb 5.939 vots. Li segueix el PSOE, amb 4.306 vots. Després Ciutadans, amb 3.214. El PP obté 3.127 vots. Unides podem-EUPV 1.724. I Vox 1.569.
El PSOE ha sigut el més elegit també a Xàtiva, amb 4.032 vots. El segon lloc és de Compromís, amb 3.229. Li segueix Ciutadans, amb 2.703. Després el PP, amb 2.599. Unides Podem-EUPV obté 1.391. I vox 1.349.
El total de valencianes i valencians votants han sigut 2.671.998, una participació del 75,80%, 6 punts per damunt de la participació del 2016, que va ser del 69,56%. | 0.660921 | curate | {"ca": 0.879363982025579, "pt": 0.04701002419633599, "es": 0.04113377117179399, "de": 0.006567576909782233, "en": 0.015900449360525405, "fr": 0.010024196335983409} | https://www.lesmuntanyes.com/2019/05/11/resultats-electorals-a-les-comarques-centrals-valencianes/ |
macocu_ca_20230731_10_483208 | Continuar vetllant
Es va fent fosc. Tot és al seu lloc, però sembla que el paisatge es va difuminant, va perdent els colors i va entrant en ombra. Aquesta situació afecta el pelegrí, que experimenta com una enorme foscor va envaint el seu cor. Moltes imatges passen per la seva ment: naufragis, terrorisme, morts de fam, revoltes sagnants i, especialment, la misèria de la major part de la humanitat. Des del més profund del cor exclama: “Que no ho veus, Déu meu, el que està passant? Com és que calles?”
Silenci. Aquell silenci extern del capvespre, quan ja els ocells mateixos han acabat la seva festa final del dia; i també aquell altre silenci interior de no tenir cap resposta, ni una petita llum que indiqui el camí. “Que no ho veus, Déu meu, el que està passant? Com és que calles?“ Silenci, buidament quasi absolut, a la frontera de l’absurd, sense arribar-hi. El pelegrí entra a la cabana i regira la seva Bíblia cercant una resposta. No la troba, aquest vespre. La Bíblia li cau de les mans i torna a sentir el silenci de la Paraula de Déu. Són històries, salms, profecies... potser belles i fondes, però en la nit d’avui li semblen massa conegudes, mil vegades subratllades, distants del que ha escoltat i llegit sobre la nostra societat, la nostra terra, les matances, la corrupció i les opressions. Silenci. Li costa poc dormir en el sac. La tristesa i la soledat li obren la porta a un son profund, buit d'imatges, en el qual el neguit es va fonent i va entrant en l’oblit del dia. Cap a mitja nit té un somni. Es troba caminant per un bosc de roures, semblant a aquell que fa anys va travessar anant a Sant Llorenç del Munt. En sentit contrari veu venir un caminant, de mitjana edat, amb motxilla i bastó. Quan arriba al seu costat s’atura, el mira fit a fit i li diu: “Continua vetllant”. El pelegrí es desperta. Pau, serenitat, certa emoció continguda i sobretot claredat espiritual: sí, és cert, temps de vetlla, temps de molta atenció al que passa, temps d’informació –cercar-la de fonts fiables–, temps de confiança, temps d’espera i, sobretot, de no voler marcar el ritme del temps de Déu per tal que coincideixi amb el nostre. Pau. Quan començava la primera llum, el pelegrí marxava cap al cim i anava cantant en el seu interior una acció de gràcies. Havia après que ara la seva vida era de vetlla. Activa vetlla, ulls oberts i cor obert per a un nou dia. Segurament en el seu entorn trobarà la petita possibilitat de fer quelcom humà. De la vetlla a la possibilitat. TEMPS DE VETLLA ACTIVA. | 0.774402 | curate | {"ca": 0.9613370922271446, "eo": 0.00644381796214257, "es": 0.02134514699959726, "oc": 0.0016109544905356424, "en": 0.009262988320579944} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_236832 | M’agraden els esports que vas sobre rodes, com per exemple els patins en línia, però tot just m’aguanto damunt d’ells. Ja m’agradaria tenir el domini que té aquesta gent. [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ArnqXMAcfA8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
This entry was posted in Esports on 6 agost 2009 by jbaiges2.
ZER RIU I SERRA
1 Reply
Aquest proper curs 2009-2010 formaré part de l’equip de mestres de la ZER Riu i Serra que agrupa els següents pobles: Benifallet, Aldover i Paüls.
És una ZER on no hi he treballat mai. El que m’ha quedat força clar després d’investigar una mica a través de la xarxa és que les seves escoles fan molt ús de les noves tecnologies: blocs, pàgines web. Ah! … també tenen l’intranet, serà la primera zona on trobo aquest servei en funcionament. | 1 | perfect | {"ca": 0.7559748427672957, "en": 0.24025157232704403, "pt": 0.0037735849056603774} | |
mc4_ca_20230418_17_174924 | Un centenar de veïns de Real de Gandía i Gestalgar visiten la Diputació de València | Valencia Extra
Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Real de Gandía i Gestalgar han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.
Junt a l’alcalde de Gestalgar, Raul Pardos, el regidor de Gestió Ciutadana, Ignacio Marzal, la presidenta de l’Associació de Mestresses de casa Tyrius de Real de Gandía, Antonia Camarena, i la presidenta de la Llar del Jubilat del mateix municipi, Ana Carbó, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l’oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d’ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.
Berenguer ha aprofitat l’acte per a reconèixer “l’enorme patrimoni de la Diputació, que és de tots nosaltres” i convidar als assistents a l’exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, una selecció d’obres pictòriques i escultòriques que podrà contemplar-se a Requena a partir d’aquest divendres 26 de maig. La mostra és una selecció del llegat de més de 2.000 obres, dels fons de la Diputació de València, amb Sorollas, Pinazos, Benlliures i obres d’Equip Crònica. Aquestes peces són fruit de les cessions d’obres dels primers pensionados i becats de la Corporació provincial, entre elles, moltes creacions que mai abans havien vist la llum.
“Acostar a la gent gran a València per a conèixer la ciutat és fonamental, sobretot per als pobles d’interior. Aquesta activitat ofereix l’oportunitat de visitar el gran patrimoni de la Diputació, que d’una altra forma no coneixeríem”, ha manifestat l’alcalde de Gestalgar. Per la seua banda, Pardos ha recordat als seus veïns i veïnes que gràcies a l’àrea de Benestar Social, el municipi gaudeix de nombroses iniciatives com els tallers de memòria i els cursos d’aquagym per als més majors. | 0.888997 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/un-centenar-de-veins-de-real-de-gandia-i-gestalgar-visiten-la-diputacio-de-valencia/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_31424 | La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!
Fes un donatiu
Tanca
Català
Español
Malagasy
Italiano
Français
Nederlands
русский
українська
عربي
Esperanto
polski
Română
srpski
日本語
Português
Ελληνικά
Dansk
English
বাংলা
bahasa Indonesia
Shqip
Yorùbá
Deutsch
नेपाली
македонски
Filipino
繁體中文
Igbo
Swahili
فارسی
ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ
čeština
हिन्दी
Қазақша
Türkçe
한국어
ਪੰਜਾਬੀ
Български
Svenska
Ўзбекча
اردو
Aymara
简体中文
ଓଡ଼ିଆ
አማርኛ
Magyar
كوردی
မြန်မာ
پښتو
ⲛογπίⲛ
עברית
Tetun
ភាសាខ្មែរ
Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.
Saber més sobre Traducció Lingua »
Sobre nosaltres
Translator Application Form
Què és Global Voices?
Col·laboradors
Contacte
Socis
Tots els temes ÀfricaAmèricaÀsiaEuropaOrient MitjàCOVID-19PolíticaCulturaDrets HumansActivisme digital
Activisme digital
Bones notícies
Censorship
Ciència
Cinema
Conflictes i guerres
Cultura i arts
Desastres naturals
Desenvolupament
Dona i gènere
Dret
Drets Humans
Drets LGBT
Economia
Educació
Eleccions
Esports
Ètnies i races
Fotografia
Govern
Història
Humor
Idees
Immigració
Indígenes
Joventut
Literatura
Llengua
Llibertat d'expressió
Medi ambient
Menjar
Música
Notícies dels ciutadans
Política
Premsa i mitjans de comunicació
Protesta
Refugiats
Relacions internacionals
Religió
Resposta humanitària
Salut
Tecnologia
Treball
Última Hora
Viatge
Rússia és una enemiga d'internet?
Escrit perGregory Asmolov
Traduït perMercè Badia
Traducció publicada 19 abril 2010 21:50 GMT
Comparteix-ho:
Traduccions
Llegeix aquesta notícia a Français, English
El grau de llibertat a la internet russa és tema de debat. Alguns situen Rússia a la llista d’”enemics d’internet” amb la Xina i l’Iran. Alguns altres s’oposen totalment a aquesta mena de generalitzacions i afirmen que la xarxarussa és l’esfera pública més lliberal i la menys restringida del país.
El recent informe Internet enemies [ANG], elaborat per l’organització no governamental Reporters Sense Fronteres, intentava posar una mica d’ordre respecte al lloc de Rússia en l’escala de llibertat a internet. L’organització situava el país a la llista de “països sota vigilància”. Aquest emplaçament, i especialment la justificació donada pels autors de l’informe, va aixecar debat i desacord a Rússia.
L’informe original diu [ANG]:
Després de la presa de poder, per part del Kremlin, dels mitjans audiovisuals al començament de l’era Putin, internet va esdevenir el lloc més lliure per a la discussió i l’intercanvi d’informació a Rússia. Tot i així, la seva independència és amenaçada per les detencions i persecucions de blocaires, i el blocatge de webs independents etiquetades d'“extremistes”. El web ha esdevingut, a més, una esfera d’activitat de primer ordre per a la propaganda governamental, i pot esdevenir un mecanisme de control polític.
S'hi esmenta una llarga llista d’activitats afiliades al govern que haurien de ser considerades una limitació de la llibertat d’internet. Entre aquestes activitats hi ha el sistema de vigilància de webs “SORM-2”, que permet a les agències de seguretat monitoritzar continguts en línia. L’informe també apunta el fet que algunes de les plataformes de mitjans socials més importants van ser comprades per oligarques amb lligams estrets amb el govern. Reporters Sense Fronteres esmenta, a més a més, el blocatge de webs de l’oposició per part del proveïdor d’internet WIMAX Yota, ciberatacs contra pàginesliberals i persecucions a blocaires.
Però hi ha algunes afirmacions més optimistes. L’informe suggereix que “internet s’ha convertit en un espai on la gent pot denunciar la corrupció dels oficials russos”. Tanmateix, conclou que “l’impacte d’aquestes mobilitzacions en línia, dels blocs i dels nous mitjans a Rússia encara és relativament limitat”, i adverteix que la censura a la RuNet (la internet russa) pot augmentar.
Just després de fer-se públic l’informe, Ràdio Europa Lliure/Ràdio Llibertat (RFE/RL), una emissora fundada pel Congrés dels Estats Units, va demanar a alguns experts en internet russos que el comentessin. El famós blocaire i periodista Oleg Kozyrev va dir [RUS] a RFE/RL:
Мы живем в ситуации, когда любой блогер может стать участником уголовного дела. Но тотального преследования блогеров, конечно, сейчас в России нет. Есть просто эпизодические удары по некоторым гражданским активистам. Я бы разделил ситуацию с блогерами на два типа: собственно преследование государства – силами правоохранительных структур, провластных политических организаций. И когда блоггер подпадает под административные или уголовные правонарушения из-за того, что законодательство его надежно не защитило.
Vivim una situació en què qualsevol blocaire pot esdevenir sospitós d’un cas criminal. Però no hi ha una persecució total dels blocaires a Rússia. Hi ha uns quants atacs episòdics contra alguns activistes civils. Jo dividiria la situació dels blocaires en dues parts: la persecució del govern amb l’ajuda de les autoritats, i la situació en la qual un blocaire cau sota violacions administratives o criminals perquè la llei no el protegeix de manera eficaç.
El director executiu de l’agència Social Networks, Denis Terehov, s’oposa a la idea de censura a la RuNet:
О какой цензуре можно вести речь, если на сегодняшний день в Рунете есть 60 млн. аккаунтов сети в “Контакте”, 50 млн. аккаунтов в “Одноклассниках” и 2 млн. дневников в “Лайф Джорнале”. Кто кого контролирует? Кто кому не дает писать? Мы же не в Китае, где цензурируют “Гугл”. Мы же не в Казахстане, где отключили “Лайф Джорнал”. Никто никому не запрещает писать, объяснять свою позицию.
De quina mena de censura podem parlar quan hi ha seixanta milions de comptes a Vkontakte.ru, cinquanta milions de comptes a Odnoklassniki.ru i dos milions de diaris en línia a Livejournal.com? Qui impedeix escriure a qui? No som a la Xina, on se censura a Google. No som al Kazakhstan, on van desactivar Livejournal.com. Ningú prohibeix a ningú escriure i expressar la seva posició.
El cap de la Fundació de Protecció de la Llibertat d’Expressió, Aleksei Simonov, posa l'èmfasi [RUS] en la diferència entre internet i els mitjans tradicionals russos, en els quals els editors i els reporters saben amb antel·lació què no estan autoritzats a dir:
Что касается Интернета, то там цензуры не может быть. Цензура – это предварительный просмотр перед публикацией. Но ведь невозможно предварительно посмотреть, например, блог, верно? Вопрос не в том, чтобы не дать этому выйти, а в том, чтобы наказать за то, что уже вышло. А это уже называется по-другому.
Respecte a internet, no hi pot haver cap censura. La censura és una anàlisi preliminar abans del procés de publicació. Però ningú pot revisar un bloc amb antel·lació, no? La qüestió no està a impedir que es publiqui quelcom, sinó a castigar algú per quelcom que ja s’ha publicat. I es diu d’una altra manera”.
Tanmateix, més enllà de la discussió sobre si la internet russa és censurada o no, la manera en què aquesta qüestió va ser explicada per l’informe “Enemics d’internet” va encendre el debat. Alexander Amzin, expert en internet de l’agència de notícies en línia Lenta.ru, va escriure un article que discuteix la majoria de fets inclosos al capítol rus de l’informe de Reporters Sense Fronteres.
Amzin escriu [RUS]:
Эти шесть страниц – самое удивительное собрание мифов и легенд Рунета последних нескольких лет.
“Aquestes sis pàgines són la col·lecció més impressionant de mites i llegendes sobre la RuNet d'aquests últims anys.”
Segons Amzin, algunes de les dades a l’informe són sobradament conegudes. Per exemple, el sistema SORM-2 funciona des de l’any 2000 i no hi ha cap evidència clara que hagi comportat cap acció repressiva. A més, Amzin recorda que la majoria de països al món tenen algun sistema de monitorització del trànsit a la xarxa. També és ben coneguda la compra de Livejournal.com per part d’un oligarca rus amb lligams amb el Kremlin. Però tampoc hi ha evidències clares que això hagi tingut impacte en la llibertat d’expressió a la plataforma de blocs més important del país.
Amzin també recorda que el blocatge de webs al proveïdor Yota incloïa pàgines governamentals. Afirma que en el desenvolupament posterior d’aquest incident es va veure que no es tractava de censura, sinó d’un problema tècnic. L’expert de Lenta.ru apunta que Vadim Txaruixev, que va ser tancat en un hospital psiquiàtric en contra de la seva voluntat, no va ser el creador de la xarxa social Vkontakte.ru, tal com diu l’informe, sinó que era un activista a la xarxa. Amzin també està en desacord amb l’afirmació que la llei russa autoritza el govern a interceptar dades del web sense una ordre judicial prèvia.
El que més va escandalitzar Amzin va ser la part de l’informe on es parlava sobre un grup anomenat la “Brigada”, que inclou gent que deixa comentaris pro governamentals (alguns dels quals suposadament per diners).
К сожалению, аналитикам “Репортеров без границ” никто не объяснил, что “бригада” является городской легендой Рунета. Говорят, что у всех популярных блогеров есть куратор в органах. Говорят, что все патриоты сидят на зарплате. Говорят, что власти специально организуют распределенные атаки на оппозиционные сервера. Все это слухи одного порядка, для критического анализа которых достаточно бритвы Хэнлона
Malauradament, ningú va explicar als experts de Reporters Sense Fronteres que la “Brigada” és una llegenda urbana de la RuNet. Es diu que cada blocaire popular té un comissari en organitzacions de seguretat. Es diu que cada patriota rep un sou. Es diu que les autoritats organitzen atacs DDoS contra els servidors web de l’oposició. Tot això són rumors amb el mateix origen. Per acostar-s’hi de manera crítica es pot usar simplement el principi de Hanlon («Mai no atribueixis a la malícia allò que es pot explicar amb l'estupidesa»).
Amzin també diu que l’afirmació que la mobilització en línia és limitada a la RuNet no es correspon amb la realitat. Tanmateix, hi ha un aspecte amb el qual l’expert rus combrega:
Может создаться впечатление, что отчет состоит из одних ошибок. Это не так. Серьезная часть документа занимает ровно одну страницу. Там перечислены блогеры, которые за свои высказывания понесли уголовную ответственность или просто стали фигурантами уголовных дел. Блогеров действительно сажают, и это действительно очень плохо.
Es pot tenir la impressió que l’informe inclou només errors. Això no és cert. Hi ha una part seriosa en aquest document que ocupa una pàgina. És una llista de blocaires que van ser perseguits judicialment per la seva opinió, o que es van convertir en subjectes de casos criminals. És més, els blocaires van a la presó i això és molt negatiu.
L’article d’Amzin també va obrir un debat entre els usuaris de la RuNet. Alguns van afirmar que el mateix Amzin demostra un patriotisme exagerat, i van mencionar algunes històries molt recents que van aixecar una falta de confiança a la RuNet, incloent-hi el tancament de les webs Torrents.ru i Ifolder.ru. També es recorda el cas del tancament dels ràtings de blocs a Yandex [ENG], que va eliminar una de les plataformes més poderoses de l’agenda alternativa a la RuNet.
Un dels comentaris a la crítica d’Amzin, amb tot, s’oposa [RUS] a l’afirmació que la “Brigada” és només una llegenda urbana.
Тролли есть. Все сайты где обсуждается наше родное дерьмо валят тупыми однотипными комментами с целью свести обсуждение на банальные оскорбления. И за это начисляется зарплата. И есть кураторы. Автор, Вы не из них? Истеричное выдергивание ошибок списка “врагов интернета” выдается как необъективность всего списка. Автор считает, что “Репортеры без границ” не в состоянии мониторить инфу про Рунет?
Hi ha trolls [a la xarxa]. Totes les webs on la gent discutim les nostres coses estan inundats de comentaris estúpids d’un personatge amb el propòsit de reduir la discussió a insults banals. I hi ha una persona a qui li paguen un sou per fer-ho. I hi ha comissaris. Autor, n'ets tu un? L’intent histèric de demostrar que l’informe “Enemics d’Internet” és un error total es presenta com una prova de la falta d’objectivitat de tot el capítol. Creu l’autor que Reporters Sense Fronteres són incapaços de monitoritzar informació sobre la RuNet?
La controvèrsia al voltant del capítol rus de l’informeposa l’accent en l’alt grau de complexitat de la realitat al segment rus d’internet. Les preguntes sobre la naturalesa de la participació del govern, la censura i la limitació de la llibertat d’expressió no tenen una resposta senzilla. La RuNet ha d’estar sota vigiliància. Incloure Rússia a la llista de països que ens haurien de preocupar està justificat. Però també requereix una aproximació prudent que pugui distingir els mites dels fets, que intenti investigar la complexitat, i evitar un enfocament del tipus “blanc o negre” que categoritzi alguns processos com si fossin proves d’accions repressives del govern.
Categories
Achievements
Publicació popular
Regions del món
Rússia
Temes
Activisme digital
Llibertat d'expressió
Notícies dels ciutadans
Política
Tecnologia
Escrit perGregory Asmolov
Traduït perMercè Badia
Comparteix-ho: twitterfacebookreddit
Email
Versió per imprimir
Articles recents a Rússia
15 març 2018Àsia Oriental
Totes les pel·lícules de la Unió Soviètica guardonades amb un Òscar estan disponibles legalment i gratuïta a Internet
1 juny 2016Europa Central i del Est
L'únic heroi a Rússia que no es diu Putin
19 abril 2016Europa Central i del Est
Els papers de Panamà: una enorme filtració que involucra els presidents de Rússia i Ucraïna
més »
Els articles més populars
26 gener 2021Àsia Oriental
Revivint l'bokator, l'antiga art marcial de Cambodja
14 octubre 2020Àsia del Sud
Facebook nega atiar els discursos d'odi a l'Índia
3 juliol 2014— Carib
Haití i França commemoren l'abolició de l'esclavitud
Cancel·la la resposta
Comença la conversa
Autors, si us plau, Obre sessió »
Nom (Necessari)
Correu electrònic (no es publicarà) (Necessari)
Lloc web
Subscriu-te als comentaris d'aquesta notícia via correu electrònic
Pautes
Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.
Menú
Sobre nosaltres
Translator Application Form
Què és Global Voices?
Col·laboradors
Contacte
Socis
Subscriure's
Finançadors
Global Voices is supported by the efforts of our volunteer contributors, foundations, donors and mission-related services. For more information please read our Fundraising Ethics Policy. | 0.637334 | curate | {"ca": 0.7448418156808804, "cs": 0.000343878954607978, "es": 0.006602475928473178, "en": 0.024277854195323245, "it": 0.004814305364511692, "fr": 0.007015130674002751, "nl": 0.001513067400275103, "uk": 0.000687757909215956, "ar": 0.0006189821182943604, "eo": 0.0006189821182943604, "pl": 0.0004126547455295736, "ro": 0.0004126547455295736, "sh": 0.0008940852819807428, "ja": 0.0006189821182943604, "pt": 0.019944979367262722, "el": 0.0010316368638239339, "da": 0.0007565337001375515, "bn": 0.000343878954607978, "id": 0.0011004126547455295, "sq": 0.000343878954607978, "de": 0.00048143053645116916, "ne": 0.0004126547455295736, "mk": 0.000687757909215956, "zh": 0.0010316368638239339, "fa": 0.000343878954607978, "hi": 0.0004126547455295736, "kk": 0.00048143053645116916, "tr": 0.0004126547455295736, "ko": 0.0002063273727647868, "pa": 0.0004126547455295736, "bg": 0.0006189821182943604, "sv": 0.0019944979367262725, "ur": 0.0002751031636863824, "hr": 0.0004126547455295736, "or": 0.000343878954607978, "am": 0.0002751031636863824, "hu": 0.0004126547455295736, "my": 0.0004126547455295736, "ps": 0.0002751031636863824, "he": 0.000343878954607978, "km": 0.0006189821182943604, "sk": 0.0009628610729023383, "ru": 0.16451169188445666, "no": 0.0038514442916093533, "oc": 0.0013067400275103163, "la": 0.0013067400275103163} | https://ca.globalvoices.org/2010/04/es-russia-una-enemiga-dinternet/ |
mc4_ca_20230418_16_401734 | Els comerciants de Sants, a favor de les novetats en circulació | betevé
La via es tancarà al trànsit un cap de setmana al mes i també es reduirà la velocitat a 30 km/h
Sandra García Prat | Divendres, 14 de Feb del 2020, a les 16.38
El districte de Sants-Montjuïc se suma a la pacificació dels carrers que, a poc a poc, s’està estenent per molts barris de la ciutat. L’eix de Creu Coberta i la seva continuació, el carrer de Sants, es tancaran al trànsit un cap de setmana al mes i també s’hi imposarà una reducció de la velocitat.
Aquesta serà la primera via de la xarxa bàsica a transformar-se en un carrer amb un límit de 30 km/h, una mesura que l’Ajuntament veu necessària per millorar la mobilitat dels vianants i reduir l’accidentalitat. Els comerciants de la zona valoren positivament la iniciativa: “Havia de passar tard o d’hora perquè hi ha molta pol·lució, els negocis s’embruten de tota la pols que es genera i reduir la velocitat és un tema de seguretat”, afirma Joan Galimany, de la pastisseria Kessler Galimany.
Per garantir que els conductors respectin el límit de 30 km/h, s’hi instal·laran coixins berlinesos a la calçada, s’hi faran passos de vianants elevats, hi haurà senyalització amb semàfors i també s’hi col·locaran radars pedagògics i sancionadors.
Un cap de setmana al mes: Obrim carrers
A més, al març començarà el projecte Obrim carrers en aquesta via. Això vol dir que el primer cap de setmana de cada mes es tallarà el trànsit dels carrers de la Creu Coberta i de Sants, entre la plaça d’Espanya i el carrer d’Arizala. Aquesta proposta, segons diuen, podria incentivar el comerç de la zona.
L’objectiu de l’Ajuntament és que Obrim carrers permeti que tota la via estigui a disposició del veïnat per poder passejar, jugar i fer esport o activitats comunitàries.
Els veïns veuen amb bons ulls la iniciativa, però tenen alguns dubtes. Per exemple, volen saber què passarà amb els autobusos: “Les persones amb problemes de mobilitat on hauran d’anar a buscar els autobusos i on podran baixar?”, es planteja Jordi Clausell, de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs. L’entitat demana que el consistori escolti els dubtes dels veïns i doni una resposta.
— contaminació atmosfèrica — eixos comercials — seguretat viària — trànsit | 0.859383 | curate | {"ca": 0.9717994628469113, "fr": 0.02820053715308863} | https://beteve.cat/mobilitat/comerciants-transit-creu-coberta/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_108521 | Avui estic un poc xof, me queden 3 dies de vacances i pens que no he fotut res de profit i això me fa ràbia. Val que el tema econòmic m'ha limitat bastant (això de ser una dona independent és una ruïna) i que la cremada que vaig agafar fa 10 dies no m'ha deixat anar a la platja (ara estic sofrint un peeling corporal extrem), però hauria d'haver fet més coses.
També he de reconèixer que hi ha unes persones que me fan falta... uns més que els altres: un d'enfora que és de vacances i deu estar més vigilat que el banc d'Espanya, el de prop és mr. ocupat, mr. massa ocupat.
He llegit, sí. He estudiat un poc. He estat pendent dels geganters i ara també començarem amb l'associació. He estudiat dues àries del Messies que tenia pendents. He fet la casa neta a fons i ara no me fa vergonya que vengui gent (a veure quin temps dura). M'he decidit per la prestatgeria de ferro feta den Santi. He anat a Ikea a comprar cosetes per posar ordre. Ah! i molt important, estic escrivint al Singular. Però això no té res d'especial... necessit alguna coseta que me doni videta.
Vaig a fer el dinar.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
1 comentari:
Anònim ha dit...
Hola bombon! !
ya sabes q lo nuestro es reciproco, asi q cuando quieras huir de la monotonia y cambiar de aires: aqui me tienes, en la capital del reino, pero no te olvides el pasaporte jejeje
Muchos besos,
Angel
22 d’agost de 2007, a les 11:12
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Calaix de mudes netes
Chis
Can Loi és el meu present i el meu futur. Can Loi és la meva vida. Can Loi som jo. Can Loi is my present and my future. Can Loi is my life. Can Loi is me. Can Loi es mi presente y mi futuro. Can Loi es mi vida. Can Loi soy yo.
Visualitza el meu perfil complet
Calaix dels embulls
7 canibales
Aerumblog
Apartament Therapy (en anglès)
Aprendiz de panadera
Blog de Bertus
Blog de Jose David Ortiz
Blog del cuiner Dani Albors
Blog del cuiner Jose Lacambra
Blog den Flappy
Blog den Francesc
Blog den Jordi Cabré
Blog den Kelete
Cal Dani (restaurant Alcoi)
Chef's Pencil (en anglès)
El cafè de nit
El gastronómico, revista online
El singular digital
Es colmado den Xisco
Espai taujà
Estanislau Verdet
Fernandez Coca
Finecooking (en anglès)
Gegants Taujans
HEMC blog de cuina
Honey and Jam (en anglès)
Humor tonto
Kirai, un geek a Japó
La Casa Azul
La cuina vermella
La màgia de les matemàtiques
Made in kitchen
Mallorca Verbena Tour
Menja Sa
Menú del día
Ondakin
Pepekitchen
Robin Food
The Daring Kitchen
Tiritinyam, blog de gastronomia
traductor català-castella (per si algú el necessita)
Una poma i un iogurt
Universitat Oberta de Catalunya
web de la segona edat
Zuccheriera, blog de cuina italiana
Etiquetes
cuina
De mallorquins de fora
pensaments en veu alta
personal
restaurants
Cercar en aquest blog
Calaixos d"estotjar
Calaixos d"estotjar de juliol 2013 (3) d’abril 2013 (1) de juny 2012 (1) d’abril 2011 (1) de març 2011 (3) de febrer 2011 (3) de gener 2011 (1) de desembre 2010 (1) de novembre 2010 (1) de setembre 2010 (2) de juliol 2010 (1) de juny 2010 (3) de maig 2010 (4) d’abril 2010 (6) de març 2010 (12) de febrer 2010 (3) de gener 2010 (11) de desembre 2009 (6) de novembre 2009 (7) d’octubre 2009 (4) de setembre 2009 (10) d’agost 2009 (5) de juliol 2009 (13) de juny 2009 (14) de maig 2009 (28) d’abril 2009 (2) de març 2009 (15) de febrer 2009 (13) de gener 2009 (19) de desembre 2008 (16) de novembre 2008 (14) d’octubre 2008 (16) de setembre 2008 (11) d’agost 2008 (11) de juliol 2008 (16) de juny 2008 (17) de maig 2008 (13) d’abril 2008 (13) de març 2008 (1) de febrer 2008 (21) de gener 2008 (14) de desembre 2007 (36) de novembre 2007 (16) d’octubre 2007 (20) de setembre 2007 (18) d’agost 2007 (10) de juliol 2007 (27) de juny 2007 (15) de maig 2007 (14) d’abril 2007 (9) de març 2007 (15) de febrer 2007 (15) | 0.653617 | curate | {"ca": 0.733852140077821, "ga": 0.0036316472114137485, "es": 0.1265888456549935, "pt": 0.013748378728923476, "it": 0.014007782101167316, "eo": 0.0031128404669260703, "fr": 0.008300907911802853, "de": 0.012451361867704281, "en": 0.07600518806744487, "no": 0.0038910505836575876, "vi": 0.0023346303501945525, "ms": 0.0020752269779507134} | http://canloi.blogspot.com/2007/08/feia-dies-que-no-parlava-de-mi.html |
acn_ca_20201011_0_108948 | Irene Rigau es jubila com a funcionària docent
L’exconsellera signa els documents que posen fi a 45 anys vinculada al sistema educatiu públic
ACN Barcelona.-L’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau ha signat els documents que oficialitzen la seva jubilació forçosa com a funcionària docent de la Generalitat. Ella mateixa ho ha fet públic al seu perfil de Facebook expressant el seu agraïment a les persones amb quals ha treballat en diferents àmbits de l’Administració de la Generalitat i a les escoles on va exercir de mestra. “Hauran estat 45 anys de treball: des de setembre del 71 fins a setembre de 2016”, ha escrit Rigau, afegint un record explícit per als seus pares als quals agraeix “el principal tresor que es pot transmetre: l’educació i la formació”. L’exconsellera ha anunciat que, tot i la seva jubilació com a docent, seguirà exercint com a diputada al Parlament de Catalunya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/irene-rigau-es-jubila-com-a-funcionaria-docent |
mc4_ca_20230418_16_383246 | Un ballo in maschera: la maduresa verdiana arriba al Liceu - Teatre Barcelona
Un ballo in maschera inaugura la temporada del Gran Teatre del Liceu amb la direcció d’escena de Vincent Boussard, que proposa una estètica fosca i de misteri.
Text: Jordi Vilaró
Un ballo in maschera: Giuseppe Verdi
Elegant joc de seducció i traïció amb el retorn de Piotr Beczala Enveges i conspiracions, però també passions amoroses, gelosia, venjances i el perdó nal con ueixen en una obra mestra de Verdi que va despertar les ires i prohibicions de la censura del moment ns a l’obligació a compositor i llibretista de fer-hi canvis: de la Suècia original al llunyà Boston. Torna al Liceu el gran tenor polonès Piotr Beczala amb un dels seus títols de capçalera, al costat de la soprano Ekaterina Metlova. […] | 0.756926 | curate | {"es": 0.09821428571428571, "ca": 0.8520408163265306, "it": 0.04591836734693878, "mk": 0.003826530612244898} | https://www.teatrebarcelona.com/revista/ballo-in-maschera-maduresa-verdiana-arriba-liceu |
oscar-2201_ca_20230904_11_6806 | Argument: Amb 19 anys, la jove Linnéa deixa enrere la seva vida a Suècia per volar a Los Ángeles i convertir-se en Bella Cherry, la propera gran estrella del porno. Començant des de baix, Bella va entrant a poc a poc en el món jeràrquic del cinema per a adults, descobrint que el camí a la fama li exigeix practicar trucs cada cop més angoixants i difícils. | 0.77974 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.elpuntavui.cat/cinema/cercar/cinema-peli/524092-pleasure.html |
crawling-populars_ca_20200525_27_15259 | La Taula del Tercer Sector lamenta que els tràmits "posin en risc" el dret a l'ajuda
4 min. Barcelona 20/05/2019 15:06
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Sorpresa i indignació entre les entitats socials i la resta d'agents del sector davant les noves incidències en la gestió de la renda garantida de ciutadania que avança aquest dilluns l'ARA i que tenen a veure amb els retards en les comunicacions de la Generalitat als possibles beneficiaris.
David Fernàndez
82 Comentaris
16 Comentaris
12 Comentaris
16 Comentaris
9 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.538921 | curate | {"ca": 0.7965860597439545, "eo": 0.01849217638691323, "pt": 0.03698435277382646, "en": 0.032716927453769556, "de": 0.005689900426742532, "es": 0.09103840682788052, "br": 0.01849217638691323} | : /societat/Taula-Tercer-Sector-Govern-dificultats-denuncia-renda-garantida_0_2237176407.html |
crawling-populars_ca_20200525_31_18285 | METEOROLOGIA
La nit de dimarts a dimecres els termòmetres baixaran sota zero gairebé arreu. Els pròxims dies les temperatures s'aniran recuperant molt lentament
5 min. Barcelona 17/01/2017 08:40
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
A l’hivern fa fred, però uns dies més que d’altres. Si es compleixen les previsions, avui i demà es registraran algunes de les temperatures més baixes dels últims cinc anys. Aquest migdia l’ambient serà clarament i sobtadament més fred que ahir, fins a 10 graus més fred en algunes comarques de la Catalunya Central, i la pròxima matinada els termòmetres tocaran fons a la majoria d’indrets, amb temperatures mínimes que s’enfonsaran per sota dels -5 graus en moltes comarques interiors. A Vic s’espera que el termòmetre baixi fins als -6 graus, a Olot fins als -7, a Solsona i a Cervera la mínima podria caure fins als -8, i a Lleida fins als -5.
Una dada que pot anar bé per posar en context aquest fred és, per exemple, que tot i que a Lleida el dia de Reis d’aquest any es va arribar exactament a -5 graus, no hi ha hagut cap temperatura inferior a aquest valor d es del 12 de desembre del 2012. En aquest cas, l’excepcionalitat, però, és més aviat la falta de fred dels últims hiverns, ja que mirant dades dels últims 30 anys es pot comprovar que el normal ha sigut que cada any hi hagi hagut de mitjana entre 3 i 4 dies amb una mínima per sota dels -5 graus a la capital del Segrià.
540x306 Temperatures mínimes previstes per dimecres Temperatures mínimes previstes per dimecres
A les valls del Pirineu dimecres i dijous cal esperar mínimes de fins a -10 graus, i a la costa i prelitoral pocs seran els termòmetres que es mantinguin amb valors positius. A Barcelona s’espera una mínima al voltant d’1 grau, a Tarragona i a Blanes de 0, a Terrassa i a Reus de -2, i a Girona de -3. També seran molt baixes les temperatures del migdia. Per exemple, avui a l’aeroport de Girona s’espera una màxima de només 5 graus i si es compleix la previsió, serà també la temperatura màxima més baixa des del febrer del 2012 a Vilobí d’Onyar.
Un factor que ajudarà a fer que els termòmetres toquin fons serà la disminució del vent, que aquesta nit ha bufat amb ratxes fortes, sobretot en punts alts. Destaquen els 138 km/h del Puig Sesolles, al Montseny, els 118 del Refugi J.M. Blanc, però també els 93 km/h del Pantà de Boadella, els 80 de Castellbisbal o els 78 de l' Observatori Fabra de Barcelona. Això ha fet que aquesta nit pràcticament només hagi glaçat en punts del Pirineu. A les cotes altes de la serralada l'entrada d'aire molt fred hi és evident, a la Pica d'Estats s'ha arribat a -25º aquest matí, segons dades de l'estació de Méteo Valls d'Àneu.
La neu, menys probable
A més llarg termini, un altre element a tenir en compte pot ser l’aparició de la neu a cotes baixes. Tot fa pensar que a partir de dijous es formarà una borrasca al Mediterrani que podria deixar precipitacions abundants en alguns sectors, algunes de les quals amb cota de neu força baixa. Com sol passar en aquest tipus de pertorbacions mediterrànies, l’escenari que ofereixen els models meteorològics canvia molt d’una actualització a l’altra i, si bé diumenge hi havia més opcions d’una nevada extensa en cotes relativament baixes, els últims mapes han anat rebaixant força les expectatives que això passi. Sembla clar que la borrasca afectarà amb ganes el sud del País Valencià, però no està tan clar que la neu arribi a molts indrets de Catalunya. Quan hi ha més opcions que nevi és divendres, especialment a les Terres de l’Ebre i a les comarques de Girona. Si la borrasca arriba a deixar precipitacions, en el primer moment de la nevada, la cota podria arribar a ser fins i tot inferior als 500 metres, però aniria pujant amb el pas de les hores.
540x306 Precipitacions previstes de cara a divendres Precipitacions previstes de cara a divendres
Procicat activat
Davant d’aquestes previsions, Protecció Civil de la Generalitat ha activat la fase d’alerta del pla Procicat, ja que segons va explicar ahir el conseller d’Interior, Jordi Jané, la irrupció d’aire provinent del nord d’Europa portarà una onada de fred “intens, rigorós i excepcional” que situarà les temperatures sota zero a tot Catalunya.
Jané va instar a evitar situacions de risc i va demanar no anar “a fer experiències úniques”, mentre recordava el cas d’una família que diumenge va quedar atrapada tota la nit per la neu a Setcases. De moment, la nevada només ha sigut important en indrets de muntanya, però ja ha obligat a interrompre una setantena de rutes escolars, fet que ha deixat sense escola uns 800 alumnes.
El conseller Jané també va instar a no regar els carrers per evitar plaques de gel i va recomanar als conductors que surtin amb el dipòsit ple, mantes i bateria suficient al mòbil. Protecció Civil va instar també a parar especial atenció a la gent gran que viu sola.
Diversos ajuntaments han posat en marxa els seus plans per augmentar l’assistència a les persones sense sostre. A Barcelona s’ha activat l’Operació Fred, es reforçaran els equips d’emergències socials i es posaran 100 llits més dels habituals a disposició de les persones més vulnerables. Ciutats com Badalona, Sabadell i Vilanova i la Geltrú també tenen previstes mesures especials per atendre les persones més vulnerables.
Més continguts de
16 Comentaris
9 Comentaris
8 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.795775 | curate | {"pt": 0.0021889821233126595, "ca": 0.9693542502736228, "eo": 0.0023713973002553812, "en": 0.00893834367019336, "de": 0.0007296607077708865, "nl": 0.002918642831083546, "es": 0.01112732579350602, "br": 0.0023713973002553812} | : /firmes/miquel_bernis/Arriba-pic-lonada-fred_0_1725427511.html |
macocu_ca_20230731_0_317741 | espetegar (Diccionari)
espetegar
1. v. intr. Fer un espetec o espetecs.
2. v. intr. [ pop. ] Xocar violentament; estavellar-se. La bicicleta va espetegar contra un mur.
3. anar a espetegar [ pop. ] Anar a parar, arribar a un lloc sense voler-ho. Tu continua així i voràs com aniràs a espetegar a l'hospital.
espetegar (Traducció Valencià-Castellà)
espetegar v. intr. 1. chasquear, tabletear.
2. anar a espetegar ir a parar.
Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb espetegar (Verb Valencià) | 0.323113 | curate | {"es": 0.12474849094567404, "hu": 0.018108651911468814, "en": 0.0925553319919517, "it": 0.052313883299798795, "hr": 0.01609657947686117, "ca": 0.5412474849094567, "bs": 0.056338028169014086, "pt": 0.03621730382293763, "gl": 0.06237424547283702} | |
cawac_ca_20200528_11_139856 | Recital de poesia
Detalls
Creat el Diumenge, 26 Octubre 2008 19:06
Escrit per Jordi Estrada
Vist: 805
Coincidint amb aquest acte, l'alumnat del CFGS d'Animació sociocultural va dur a terme una visita guiada a les instal·lacions del teatre, en què van participar els dos-cents alumnes assistents al recital. | 0.635736 | curate | {"ca": 0.8372093023255814, "es": 0.132890365448505, "de": 0.029900332225913623} | http://inskta.cat/index.php/notes-mainmenu-2/noticies-del-batxillerat/256-recital-de-poesia |
mc4_ca_20230418_5_438517 | Fundació Miquel Agustí Recuperació de varietats tradicionals del Parc Natural de la Serra de Montsant - Fundació Miquel Agustí
Recuperació de varietats tradicionals del Parc Natural de la Serra de Montsant
admin January 28, 2019 Projectes, Recerca i transferència, Transferència Comentaris tancats a Recuperació de varietats tradicionals del Parc Natural de la Serra de Montsant
L’agricultura al Parc Natural del Montsant està principalment dominada per cultius llenyosos com la vinya i l’olivera, mentre que l’horticultura queda reduïda a petits horts domèstics. En aquests horts les varietats tradicionals han estat fortament substituïdes per varietats modernes, sovint més fàcils d’aconseguir a través dels planteristes establerts. Amb aquest projecte s’espera revertir aquesta tendència, generant coneixement agronòmic i etnobotànic sobre aquestes varietats tradicionals que en permeti la revalorització i recuperació del seu ús.
El projecte té els orígens a l’any 2017, quan des del Parc Natural de la Serra de Montsant es va fer una tasca de col·lecta i recollida d’informació etnobotànica i on es va identificar i recol·lectar llavor de varietats de cultius tradicionals. A més de fruiters i altres cultius, es van col·lectar 39 varietats d’horta, pertanyents a 12 espècies diferents (entre les quals tomàquets, enciams, faves, mongetes, carbasses, bledes…). Els materials col·lectats han estat estudiats per l’equip de la Fundació, en un assaig de camp en què s’ha fet una caracterització agromorfològica i per paràmetres de qualitat, així com s’ha regenerat el material de propagació. Les llavors seran conservades en condicions òptimes de temperatura i humitat al Banc de Germoplasma de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Simultàniament s’està iniciant la distribució d’aquestes llavors entre els agricultors de la zona que desitgin incorporar-les a les seves explotacions.
La col·laboració s’allargarà també al llarg d’aquest any 2019, on s’espera obtenir més informació d’aquestes varietats en la seva zona d’origen, per així identificar quins cultius poden tenir un interès elevat de cara a crear un producte diferenciador, d’alta qualitat i propi de la zona que contribueixi a la dinamització i diversificació del sector rural del Parc Natural i el seu entorn.
Un projecte realitzat amb la col·laboració de:
DESCARREGA’T EL DOCUMENT COMPLET
Fitxes descriptives de les varietats | 0.873406 | curate | {"ca": 0.9865996649916248, "es": 0.01340033500837521} | http://fundaciomiquelagusti.com/2019/01/28/recuperacio-de-varietats-tradicionals-del-parc-natural-de-la-serra-de-montsant/ |
mc4_ca_20230418_6_255543 | SILVIA: 2010
Sabieu que el rei de França, Francesc I, va establir un protocol molt curós per quan anés a defecar ? Va instaurar el càrrec de "portador de la cadira foradadada" (chaise percée), molt cobdiciat per les persones de la seva cort. Els dignataris honorats amb aquest càrrec anaven vestits amb uniformes especialment dissenyats per aquesta funció, coberts de medalles i portant una espasa. Si aquesta tasca era tan cobdiciada era perquè quan el trànsit intestinal del rei era satisfactori, sa majestat dispensava els seus favors amb generositat. L'aconteixement solia ser públic.A Lluís XIV aquesta parafernàlia no li va semblar del tot bé i la va modificar. Quan utilitzava "la cadira foradada", durant mitja hora, tan sols permetia la presència dels prínceps i princeses de sang, de madame de Maintenon, dels seus ministres i dels principals dignataris de la cort. Unes cinquanta persones. (Extret de l'article "la Estupidez" de J.Antonio Marina)
El 24 de juliol en Juan José López Burniol va publicar un escrit a La Vanguardia titulat "Los años sesenta". Us el recomano, tant als que hagueu viscut aquella dècada com als que encara no havieu nascut o ereu massa joves per recordar-la. Desvetlla moltes situacions poc exemplars i força desconegudes per "les masses", en la qual m'incloc jo, sobre personatges de la vida política mundial d' aquella dècada, inclosa la fascinadora família Kennedy que jo admirava quan era jove i necessitava creure en la bona fe d'algun polític.Cap al final d'aquest article en López Burniol escriu :(...) En 1968 estalló la fiesta y tuvo lugar, en todo el mundo, una eclosión de espíritus rebeldes. La generación que creció después de la Segunda Guerra Mundial se rebeló en Francia, Polonia, Estados Unidos y México, por razones bién distintas, pero unidas todas por un denominador común : la rebelión ante la escala de valores heredada, el sentimiento de rechazo al poder constituído y una profunda abominación del totalitarismo en cualquiera de sus formas. Se ha dicho con razón que lo más incitante del año 1968 es que fué un tiempo en que el que una parte significativa de la población de todo el globo se negó a guardar silencio sobre las muchas cosas que estaban mal en el mundo. No se les podía acallar : eran demasiados. Y eso le dió a la humanidad una esperanza que rara vez ha tenido : la sensación de que allí donde haya injusticia siempre habrá alguien que la desenmascarará y tratará de corregirla.Nada que ver con lo que hoy sucede, cuando prevalece el silencio de los instalados en una sociedad ahita de bienes adquiridos a crédito. La política está reducida a una obscena lucha cainita por la ocupación del poder; los ciudadanos viven encerrados en una privacidad ensimismada y plagada de gratificaciones sensibles; el poder financiero medra blindado en altas cotas de opacidad y desvergüenza y el debate intelectual languidece por el sectarismo ramplón y garbancero de unos y otros. Pero hay esperanza : en toda crisis se halla siempre el germen de la regeneración.--------------------------------Amén.
Pels que heu tingut la paciència de llegir el que vaig escriure anteriorment.Entre les noves generacions de magrebines que viuen a Barcelona i que conec més o menys, hi ha la de les noies acabades de casar, amb o sense fills, que van venir abans del catacroc mundial. Fa quatre anys la majoria havien anat a escola fins als 12 o 16 anys (no totes) i s'havien casat amb homes, triats per la família (sovint cosins) que ja tenien la residència i el permís de treball a Espanya (entre elles algunes llicenciades en dret o en religió islàmica). Totes aquestes dones manifestaven una agilitat mental molt per sobre de les altres dones deu o vint anys més grans que elles. Aprenien amb facilitat el llenguatge i l'escriptura del castellà. Quan tenien un fill deixaven de venir a classe però, tan bon punt el podien treure de casa, tornaven a venir. De vegades n'hi havia que ho feien d'amagat dels seus marits, aprofitant que a les hores de classe el marit treballava.Faig un incís. Ara, tot i que els marits estan tots a l'atur, les mares que tenen permís per venir a classe ho han de fer amb les criatures perquè el pare no se'n vol fer càrreg. I si una criatura es posa malalta la mare s'ha de quedar a casa sempre, no en pot marxar ni l'estona que dura la classe.Però el fet essencial és que aquestes dones fan l'impossible per aprendre i, d'alguna manera, han fet un pas endavant en relació a les dones que tenen 15 o 20 anys més que elles.Pel que fa als fills de les dones immigrants, tant els que han nascut fora d'Espanya com els que han nascut aquí es presenten diverses situacions.Jo puc parlar més de les noies, perquè són les que veig al Casal.Les que han nascut fora d'aquí i han arribat de petites o de jovenetes al nostre paíss'han trobat amb el problema de l'idioma i d'escolarització. El que havien après al seu país no concordava amb l'ensenyament de Catalunya i han tingut dificultats per tirar endavant. Sense una ajuda extra, com la d'un Casal, no se'n surten. Segueixen els estudis obligatoris i després, si no troben cap sortida, tenen l'empar de casa, l'empar i la supeditació,mentre la família espera poder-les casar. Però aquestes noies no han viscut només l'ambient familiar, han viscut un ambient escolar, parlen català i castellà, han estat en contacte amb altres idees, han passejat pels carrers, vesteixen de manera diferent, portin o no portin mocador al cap, i han sortit del gheto. Potser es casaran amb l'home que haurà triat la família, però ja no serà el mateix que per la seva mare.I les nenes nascudes a Barcelona, que parlen amb la mateixa soltura el català i el castellà com l'àrab, de segur que faran un pas més que les seves germanes.Crec que en el nostre país hem de preservar els drets humans que protegeixen totes les criatures del món, però els veritables canvis en la societat musulmana dins el nostre país estic segura que l'han de fer les dones, pas a pas, dins la seva família, el seu entorn, el seu gheto.Nosaltres hi podem fer molt donant.los escalf, comprensió, i diàleg. Però la "revolució de la dona islàmica" ha de sortir del conjunt de la societat feminina islàmica. Elles ho han de voler i elles ho han de batallar. Sinó, res no té validesa.
Dic que només trec el nas perquè després de tants mesos de no acostar-me al blog no sé si hi seré fidel. En tot cas miraré d'escriure-hi de tant en tant.Fa vuit mesos que el tinc totalment abandonat.En aquest temps no he fet gaire res de bo. La feina al Raval i el curs de Conte a l'Ateneu.El que potser té més interès pels qui es posin en contacte amb mi és, sens dubte, el que pugui dir sobre el Raval.El món Islàmic acapara diàriament les informacions de tots els mitjans. Les guerres, el terrorisme, la burka a occident... Jo, cada dia que vaig al meu centre del Raval, em trobo amb una realitat quotidiana, feta de dones musulmanes que abans que res són dones, casades, vídues o divorciades, mares, àvies, dones joves, de mitjana edat o prematurament velles. Són dones que tenenen comú una religió, però gosaria dir que això no és pas el que les aglutina més sinó el fet de ser dones immigrants, amb pocs recursos econòmics i una munió de problemes de tot tipus que s'han d'empassar en solitud. I perquè viuen en un "gheto" que les aïlla del país en el què viuen. I el fet de ser musulmanes és un "plus negatiu" que les afecta a totes. Perquè si busquen feina ho tenen molt més cru que les dones llatinoamericanes, les romaneses o les russes.Xador a part, hi ha diversos motius per aquest rebuig.Moltes dones tenen permís de residència però no pas de treball. Per tant només els queda l'opció de ser feineres en cases particulars. Les magrebines que han arribat al nostre país amb més de 35 anys, la majoria d'elles no han anat a escola i tenen dificultats per aprendre el castellà o el català. No estan avesades a prendre cap iniciativa fora de la seva llar. Sovint tenen l'oposició del marit per treballar fora de casa i, val a dir-ho, tampoc estan avesades al tipus de neteja que les dones d'occident exigim que es faci a casa nostra.Quatre anys enrera, quan vaig aterrar al Raval, tenia alumnes amb permís de treball i un castellà acceptable, que feien la neteja d'oficines, restaurants etc. Ara, amb la crisis han perdut la feina i seran les darreres en recuperar-la. He de dir que entre aquestes dones, les més joves, n'hi havia de llicenciades en alguna Universitat del Marroc o d'Argèlia, que dominaven el castellà i el francès, alguna fins i tot l'anglès. Aquestes dones ara no tenen ni atur ni feina. Els seus marits tampoc. Estan en un atzucac angoixant. No hi ha dia que em preguntin quan s'acabarà la crisi.Força famílies han hagut d'abandonar la seva llar per anar-se'n a viure a casa d'uns parents a Badalona, a Santa Coloma, a Ciutat Meridiana. Els acullen perquè els vincles familiars són molt potents entre els magrebins( no sé si entre tots els musulmans) però els conflictes que es generen en un pis petit compartit amb dotze o quinze persones són inevitables. I la família acollida en pateix intensament. I enyoren el Raval, les amigues, les botigues on compraven i el nostre Casal que visiten de tant en tant. Tanmateix hi ha algunes dones que es desplacen cada dia per venir a classe i trobar un escalf i un parell d'hores de distenció, d'oxígen per poder tornar a la seva dura realitat.Entre les meves alumnes no n'hi ha cap que es plantegi el retorn al seu país de moment. Totes tenen l'esperança que la situació millori. D'altra banda saben que al seu país no els espera cap futur. I resisteixen i resisteix com poden.En elmeu "proper reportatge" parlaré de les noves generacions, les nascudes o crescudes a Catalunya.Sílvia Puigvert.Cal Corneta.Berga.
La "resaca" de les festes ja s'ha acabat.En Fernando Onega, que és un periodista que admiro molt, va enviar una felicitació a alguns amics que deia (més o mensy) : Las fiestas navideñas han llegado a su fin. Felicidades !És una acudit però que és força real per a la majoria de les persones.Massa àpats, segur. Massa preocupació pels regals, també. Però al marge d'això crec que hi ha un sentiment força generalitzat, però que no comparteixo, que aquestes festes són un "pal". Suposo que hi ha famílies que es veuen forçades a compartir aquests dies amb familiars amb els quals no s'avenen. Persones que es veuen forçades a celebrar el que no els ve de gust de celebrar. Persones a les quals aquestes diades no els diuen res i és una càrrga feixuga.Els que heu llegit el meu darrer escrit en el blog ja sabeu que, per a mi ,aquestes festes sempre han estat un motiu d'alegria, de retrobament feliç amb la família. I que això em ve de petita. De tota manera penso que aquests sentiment creixent que el Nadal és feixuc i gairebé un sacrifici, és perquè (al marge de si es té algun sentiment religios o no) hi ha un factor preocupant. A les persones cada cop ens costa més reunir-nos, compartir possibles alegries, conviure hores i hores, dia rera dia, amb la família que no és, de vegades, la més propera. I, sobretot, penso que el mal rau en haver perdut la capacitat d'il.lusionar-nos, d'haver deixat morir l'infant que tots portem encara a dins però que hem enterrat per mil motius. I això empreocupa.Perquè ens hem fet grans ja no ens podem il.lusionar ni tenir petits somnis ? L'única il.lusiói l'únic somni és que ens toqui la Grossa de Nadal ? Ai qui greu !S'han acabat les festes però, personalment, espero amb il.lusó el proper Nadal.Fa un temps em vaig trobar amb una amiga que em deia que ha perdut la capacitat de riure sovint. Des d'aquell dia he observat que molta gent de la meva edat,amb qui he mantingut sempre una continuada relació, certament riuen molt menys que quan eren joves.La meva àvia i la meva mare van mantenir, fins que es van morir, la capacitat de riure. Jo he heretat el seu riure, sovint massa escandalós. Espero que l'edat no faci desaparèixer el meu riure espontani i escandalós. Perquè sempre que ric m'allibero dels problemes i em sento molt més jove.És una mica preocupant que es facin teràpies del riure. Com ens hem tornat que necessitem una teràpia per retrobar la capacitat de riure ?Anem malament ! Molt malament ! | 0.847212 | curate | {"it": 0.0009900990099009901, "ca": 0.8673267326732673, "fr": 0.006023102310231023, "es": 0.12566006600660065} | http://silvia-puigvert.blogspot.com/2010/ |
naciodigital_ca_20220331_0_209074 | Aigües de Reus ha començat el 2022 amb obres de reparació i renovació de les xarxes de sanejament i abastament. Segons la companyia, els dos primers mesos de l’any s’hauran acabat o iniciat intervencions en un total de 16 carrers de la ciutat. Al llarg de 2021 es van fer 36 obres amb un cost total de 1.910.000 euros.
Les obres programades poden consistir tant en la renovació total d’un tram de xarxa, atès el seu envelliment, o una reparació parcial de les canonades després de detectar-hi problemes de degradació, segons s'ha apuntat. Òbviament, el pressupost anual també incorpora una partida per a la intervenció d’urgència en cas d’avaries.
Sense despesa per als veïns
Pel que fa a reparacions i renovacions, aquest principi d’any ja s’han finalitzat diverses obres, mentre que n’hi ha d’altres programades però que encara no han estat iniciades. El total dels treballs tindrà un cost estimat, ara mateix, en 1.540.000 euros.
En tots els casos, i com és habitual, els treballs que es duen a terme no representen cap despesa per als veïns dels carrers afectats, sinó que estan finançats íntegrament per l’empresa municipal d’aigües.
Totes aquestes obres estan estan en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal 2019-2023, que incorpora “la priorització de l’aigua com a element de gestió urbana”. L’inici dels treballs sempre es comunica prèviament als afectats i a les associacions veïnals respectives. Com és habitual en totes les obres que impulsa a la ciutat, Aigües de Reus posa a disposició dels veïns de l’àrea un telèfon durant l’horari laboral (977345843) per a qualsevol consulta durant les obres.
Codis QR
Paral·lelament, Aigües de Reus ha incorporat per primer cop codis QR com a mitjà d’informació per al veïnat. El codi QR figura en els fulls que es distribueixen, mitjançant bustiatge, en els domicilis dels veïns afectats i també en els cartells que s’enganxen en les tanques perimetrals de les obres. El codi, a través d’una aplicació de mòbil, permet accedir a la web d’Aigües de Reus on hi figura un resum del projecte i informació detallada sobre les obres en curs. Aigües de Reus és, de fet, una de les primeres empreses subministradores d’aigua que posa en marxa aquest sistema d’informació a la ciutadania a Catalunya. | 1 | perfect | {"ca": 0.9847228284591881, "nl": 0.01178524661719773, "it": 0.003491924923614142} | https://www.reusdigital.cat/noticia/91184/reus/obres-de-reparacio-i-renovacio-de-la-xarxa-daigua-en-setze-carrers-els-dos-primers-mesos-de-lany |
wikipedia_ca_20230401_0_254539 | Brentwood (Nou Hampshire)
Brentwood és una població dels Estats Units a l'estat de Nou Hampshire. Segons el cens del 2007 tenia una població de 3.904 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Brentwood tenia 3.197 habitants, 911 habitatges, i 777 famílies. La densitat de població era de 73,4 habitants per km².
Dels 911 habitatges en un 45,2% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 76% hi vivien parelles casades, en un 6,8% dones solteres, i en un 14,6% no eren unitats familiars. En el 10,8% dels habitatges hi vivien persones soles el 3,6% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,99 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,22.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24,7% tenia menys de 18 anys, un 0% entre 18 i 24, un 30,3% entre 25 i 44, un 23,5% de 45 a 60 i un 14,8% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 39 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 103,7 homes.
La renda mediana per habitatge era de 68.971$ i la renda mediana per família de 71.875$. Els homes tenien una renda mediana de 46.081$ mentre que les dones 33.359$. La renda per capita de la població era de 22.027$. Entorn del 3,3% de les famílies i el 3,7% de la població estaven per davall del llindar de pobresa. | 1 | perfect | {"en": 0.01882530120481928, "ca": 0.9728915662650602, "pt": 0.008283132530120483} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=254540 |
mc4_ca_20230418_5_461369 | ERC presenta els deu primers candidats per capgirar Vilafranca | La Fura
Inici Noticiari Alt Penedès ERC presenta els deu primers candidats per capgirar Vilafranca
ERC va presentar dimarts els deu primers noms que configuraran la seva candidatura per guanyar les eleccions i accedir al govern de l’Ajuntament de Vilafranca. Per darrere de la cap de llista Mònica Hill hi haurà, en aquest ordre, el també regidor Pere Sàbat; la periodista i emprenedora Gemma Urgell, que agafa el relleu al regidor Josep Àlvarez com a núm. 3; el professor i historiador Salvador Campamà; la presidenta local d’ERC, Montse Espinosa; la infermera especialitzada en geriatria i actual directora general d’Ordenació Sanitària de la Generalitat, Maria Sardà; l’electromecànic i expresident de l’AVV de les Clotes, Juanma Torralba; l’estudiant de dret i membre dels Castellers, Lisbeth Murga; l’arquitecte Josep Oller; i la vilafranquina d’origen romanès Georgiana Ciupag.
La candidatura s’ha presentat sota el lema “Fent equip Guanyem!”; combina renovació i l’experiència dels darrers quatre anys i segons la cap de llista, Mònica Hill, formen un grup “amb capacitat per donar la volta que Vilafranca necessita i capacitat per governar”. Conscients que no ho podran fer sols, també han avançat que l’única línia vermella per arribar a acords són els partits que van donar suport i van ser còmplices del 155 i de l’empresonament dels presos polítics catalans. | 0.872502 | curate | {"ca": 1.0} | https://lafurapenedes.cat/erc-presenta-els-deu-primers-candidats-per-capgirar-vilafranca/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_197426 | Recorda'm
El Vic no ha pogut superar la qualitat del Lodi (6-3), el líder de la lliga italiana, i ha quedat eliminat en la lliga europea d'hoquei sobre patins. Els transalpins acompanyen al Benfica, el campió del grup B, i jugaran davant de l'Oliveirense dels catalans Jordi Bargalló, Xevi Puigbí i Jepi Selva El Barça Lassa, per la seva banda, ha segellat contra el Merinhac francès (5-1) el primer lloc del grup B i s'enfrontarà al Forte dei Marmi, el segon classificat de la lliga italiana. El Reus La Fira, que ja era primer de grup C, ha perdut a la pista del l'Sporting (6-3) un partit intranscendent i el seu rival serà el temible Porto de Guillem Cabestany. L'altre duel el jugaran el Liceo i el Benfica, el vigent campió d'Europa. Les eliminatòries es jugaran els dies 11 de març i 1 d'abril.
Dissabte,21 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.736273 | curate | {"ca": 0.991575400168492, "it": 0.008424599831508003} | : /hoquei/article/1073911-dos-equips-catalans-als-quarts-de-la-lliga-europea.html?vermobil=1 |
mc4_ca_20230418_13_502491 | 2 En la teoria de la informació
3 Relació entre ambdues
L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.Des de la seva introducció per Rudolf Clausius l'any 1865,[1] han aparegut diverses definicions d'entropia, la més rellevant de les quals (elaborada per Ludwig Boltzmann) va relacionar el concepte d'entropia amb el grau de desordre d'un sistema. [2] Aquesta nova perspectiva de l'entropia va permetre estendre el concepte a diferents camps, com ara a la teoria de la informació, la intel·ligència artificial, la vida o el temps.
dS=dQ/T{\displaystyle dS=dQ/T\,}
Així, si un cos calent a temperatura T1{\displaystyle T_{1}} perd una quantitat de calor Q1{\displaystyle Q_{1}}, la seva entropia disminueix en Q1T1{\displaystyle {\frac {Q_{1}}{T_{1}}}}, si cedeix aquesta calor a un cos fred a temperatura T2<T1{\displaystyle T_{2}<T_{1}} l'entropia del cos fred augmenta més del que ha disminuït l'entropia del cos calent perquè Q1T1<Q1T2{\displaystyle {\frac {Q_{1}}{T_{1}}}<{\frac {Q_{1}}{T_{2}}}}. Una màquina reversible pot, per tant, transformar en treball una part d'aquesta energia calorífica, però no tota. Si l'entropia que perd el cos calent és igual a l'entropia que guanya el cos fred es té que la quantitat de calor que es pot transformar en treball és:
Q2T2=Q1T1{\displaystyle {\frac {Q_{2}}{T_{2}}}={\frac {Q_{1}}{T_{1}}}}
Q2=Q1T2T1{\displaystyle Q_{2}=Q_{1}{\frac {T_{2}}{T_{1}}}}
W=Q1−Q2=Q1−Q1T2T1{\displaystyle W=Q_{1}-Q_{2}=Q_{1}-Q_{1}{\frac {T_{2}}{T_{1}}}}
W=Q1(1−T2T1)=Q1T1−T2T1{\displaystyle W=Q_{1}\left(1-{\frac {T_{2}}{T_{1}}}\right)=Q_{1}{\frac {T_{1}-T_{2}}{T_{1}}}}
Per tant, el rendiment que dóna la màquina reversible (que és el màxim que pot donar qualsevol màquina) és:
η=WQ1{\displaystyle \eta ={\frac {W}{Q_{1}}}}
η=T1−T2T1{\displaystyle \eta ={\frac {T_{1}-T_{2}}{T_{1}}}}
En els anys 1890-1900, el físic austríac Ludwig Boltzmann i altres desenvoluparen les idees del que avui en dia es coneix com a mecànica estadística, teoria que permet interpretar el significat de temperatura i d'entropia.Segons aquestes idees, l'entropia queda definida per l'equació:[3]
S=kln(W){\displaystyle \,S=k\ln(W)}
en què S és l'entropia, k la constant de Boltzmann, ln és la funció de logaritme natural i W el nombre de microestats possibles per al sistema.L'equació està gravada sobre la làpida de la tomba de Boltzmann al Zentralfriedhof de Viena. Boltzmann es va suïcidar el 1906 profundament deprimit per la poca acceptació de les seves teories en el món acadèmic de l'època.El significat literal de l'equació és el següent:la quantitat d'entropia d'un sistema és proporcional al logaritme natural del seu nombre de microestats.Ara bé, el seu significat final és encara matèria de discussió en la física teòrica, per l'abast que té.
Una possible interpretació és aquella que postula:el temps com nosaltres el coneixem és la direcció en què l'entropia creix.
En la teoria de la informació[modifica]
En la teoria de la informació, l'entropia, coneguda com a entropia de Shannon en aquest àmbit, és la magnitud que mesura la informació continguda en un flux de dades, és a dir, el que ens aporta sobre una dada o fet concret.Per exemple, que ens diguin que els carrers són molls, sabent que acaba de ploure, ens aporta poca informació, ja que això és l'habitual. Però si ens diuen que els carrers són molls i sabem que no ha plogut, això aporta molta informació (ja que no els reguen cada dia). Noteu que, en l'exemple anterior, la quantitat d'informació és diferent, malgrat que es tracta del mateix missatge: "els carrers són molls". En això es basen les tècniques de compressió de dades, que permeten comprimir la mateixa informació en missatges més curts.La mesura de l'entropia pot aplicar-se a informació de qualsevol naturalesa, i permet codificar-la adequadament, perquè indica els elements de codi necessaris per a transmetre-la i elimina tota redundància. Per exemple, per a indicar el resultat d'una cursa de cavalls, només cal transmetre el codi associat al cavall guanyador, no cal indicar que es tracta d'una cursa de cavalls, i molt menys com ha anat la cursa.L'entropia indica el límit teòric per a la compressió de dades.
Donada una variable aleatòria discreta X que pren valors x sobre l'alfabet X{\displaystyle {\mathcal {X}}} amb una distribució de probabilitat {p(x)}, en què p(x) és la probabilitat que X tingui el valor x, l'entropia H(X) de la variable aleatòria es defineix com:
H(X)=−∑x∈Xp(x)logp(x){\displaystyle H(X)=-\sum _{x\in {\mathcal {X}}}p(x)\log p(x)}
H(Moneda)=−p(cara)log2p(cara)−p(creu)log2p(creu)=−0.5log20.5−0.5log20.5=0.5+0.5=1 bit{\displaystyle {\begin{array}{lcl}H({ ext{Moneda}})&=&-p({ ext{cara}})\log _{2}p({ ext{cara}})-p({ ext{creu}})\log _{2}p({ ext{creu}})\\&=&-0.5\log _{2}0.5-0.5\log _{2}0.5\\&=&0.5+0.5\\&=&1{ ext{ bit}}\end{array}}}
Relació entre ambdues[modifica] | 0.692001 | curate | {"ca": 0.8198694410444717, "en": 0.18013055895552835} | http://we-edit.de/ca/Entropia |
racoforumsanon_ca_20220809_3_575133 | vicent partal @vpartal1mULTIMA HORA: les dues Generalitats pacten la recepció de TV3 al PV i C9 a Cat. Ho expliquem a http://vilaweb.cat Acord de reciprocitat perquè es vegi TV3 al País Valencià La Generalitat de Catalunya ha arribat a un acord amb la Generalitat Valenciana per signar un acord de reciprocitat que permeti de veure TV3 al País Valencià i Canal 9 al Principat. L'acord, l'anunciarà avui el govern català, segons que ha avançat Las Provincias i han confirmat fonts de l'executiu català a VilaWeb. Segons Las Provincias, l'acord preveu que 'es respectin les senyes d'identitat de les dues autonomies'. Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4110593/20130430/acord-reciprocitat-vegi-tv3-pais-valencia.html
Mira ... em sembla bé. Fins que no hi hagi majoria valencianista al PV, les coses no poden canviar. Si els valencians volen dir-se País Valencià el que han de fer és votar a un altre partit , i no al PP. No serem els catalans els que hem de dir a altres el que són. I malauradament, de moment els valencians van votar per '' Comunitat Valenciana '' votant al PP. Veurem a les properes eleccions com va la cosa.
No, el poble valencià va votar País Valencià durant la transició i Madrid va dir que no, serien 'Comunitat Valenciana'.
Pels que ens interessa si ens agrada la transició ? Flipant. Els pobles van evolucionant cap a millor o pitjor. I així ha sigut el cas del PV, cap a pitjor. Es pot canviar ? tant de bo
Precisament diu que no li agrada la transició. | 0.790179 | curate | {"ca": 0.9726402188782489, "pt": 0.015047879616963064, "en": 0.005471956224350205, "fr": 0.006839945280437756} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_714339 | Hallo liebe freunden, M'estic tornant foll cercant un traductor català-alemany/alemany-català a la xarxa . És que m'estic mailejant amb una amistançada que tinc a Àustria i hi ha vegades que cuido parar ximple per entendre tot el que em diu. De la mateixa manera, el meu alemany és molt precari i sense suport tècnic, no em veig amb cor d'escriure-li. Li podria escriure en anglès, però em toca els pebrots . Podria recórrer a un traductor espanyol-alemany, però encara me'ls toca més . Per això, estaria molt agraït a qui em donés l'adreça d'un programa de traducció català-alemany online.
Comprendium ist eine gute Seite , aber gib doch einfach mal in google irgendwas ein, vielleicht wirst du fündig. Au, salut
GRÀCIES A TOTS ! ! ! | 0.612731 | curate | {"ca": 0.830110497237569, "de": 0.15469613259668508, "fr": 0.015193370165745856} | |
macocu_ca_20230731_9_378903 | Característiques: Capacitat: 3-20 l La premsa manual està equipada amb una estructura dâ€TMacer fixada sobre una base de suport de fusta. El premsat es realitza mitjançant una placa dâ€TMaccionament manual que comprimeix el producte inserit a la cistella perforada. El producte espremut es transporta a la conca de recollida. Està equipat amb un marc mÃ2bil per simplificar les operacions de neteja i garantir una excel·lent accessibilitat. COM UTILITZAR-HO? 1 ° Gireu el manillar en sentit antihorari fins que la placa surti de la cistella 2 ° Desenrossegueu els poms i plegueu l'estructura de la premsa a 45 ° 3 ° Introduir el producte a processar i tornar la premsa a la posiciÃ3 de treball 4 ° Gireu el manillar en el sentit de les agulles del rellotge fins que premeu el producte 5 ° Repetiu el quart punt a intervals puntuals fins que s'hagi esgotat el suc 6 ° Recolliu el suc de la conca de recollida | 0.85605 | curate | {"ca": 0.9157427937915743, "es": 0.08425720620842572} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.