id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_1_371927 | MenuS.A.E.Consell d’administracióNou EstadiInstal·lacionsHimne i audiosCompliance OfficerPortal de transparènciaActualitatNotíciesMultimèdiaServeis MèdicsAgendaHemerotecaSala de PremsaEquipJugadorsCos TècnicPartitsClassificacióCalendari 17/18RivalsDimitrievskiMossaXavi MolinaZahiboJuan MuñizJ. AssoubreUcheDelgadoPeroneSuzukiM. BarreiroTejeraDjeteiKakabadzeS. EmanáXisco MuñozManuel OlivaJordi AbellaAlejandro PrietoSanti CochMiguel Ángel MuñozCarles HernàndezJesús GálvezErnest CaneteVíctor RodríguezDavid MolasAlbert MartínezJosep Maria GrauFutbol BaseQuotes 2017/18Renovacions jugadors 17-18Champions GenuineNasticamp Estiu 2017CF Pobla de MafumetHistòriaPlantillaCalendariClassificacióContacteNàstic GenuineProves d’accésNotícies Futbol BaseSocisFes-te sociAgenda partits del NàsticAccesibilitatPàrquingsFoto amb l’11 del NàsticFAQ – Preguntes FreqüentsSocialPenyes oficials del NàsticVeteransNotícies SocialNàstic SolidariClubHistòriaSeccionsMemòria anualServeis a empresesInstal·lacionsBotigaIndumentària oficial HUMMELBossa Hummel esportCamiseta oficial HUMMEL 1ª – 15/16Camiseta oficial Hummel 1ª – 16/17Merchandising OficialMug Nàstic N100Pin escut NàsticPin escut NàsticCasual 1886Dessuadora casual Nàstic 1886 caputxaDessuadora casual Nàstic 1886 caputxaSamarreta casual grana Nàstic 1886AficionatsBandera GimnàsticBufanda classic fins al finalBuff 1886 negreAnimacióPals aplaudidorsTrompeta NàsticNadonsBiberó NàsticGorro pom pom nadó NàsticPeluix Nàstic hipopòtamClub EmpresaEmpresesPromocionsNotícies Empresa Home / Noticies / Multimèdia / Video Video Roda de premsa de Lluís Carreras
21 juliol, 2017 Comunicació, Multimèdia, PORTADA, Video
Comentaris tancats a Roda de premsa de Lluís Carreras
Lluís Carreras parla en roda de premsa després dels primers deu dies d'entrenaments i en la prèvia del primer amistós de pretemporada, davant el Villarreal CF. El partit es jugarà demà, dissabte, a partir de les 20 hores, al Nou Estadi.
Roda de premsa prèvia al Nàstic – UCAM
9 juny, 2017 Comunicació, Liga, Multimèdia, PORTADA, Video
Comentaris tancats a Roda de premsa prèvia al Nàstic – UCAM
Roda de premsa prèvia al Nàstic - UCAM
Roda de premsa prèvia al Tenerife – Nàstic
1 juny, 2017 Liga, Multimèdia, Video
Comentaris tancats a Roda de premsa prèvia al Tenerife – Nàstic
Roda de premsa de Nano Rivas, tècnic del Nàstic, prèvia al partit contra el CD Tenerife. Llegir Més »
26 maig, 2017 Liga, Multimèdia, PORTADA, Video
Comentaris tancats a Roda de premsa prèvia al Nàstic – Girona
Roda de premsa del tècnic grana, Nano Rivas, prèvia al partit contra el Girona FC. Llegir Més »
Comentaris tancats a Roda de premsa prèvia al Rayo Vallecano – Nàstic
Roda de premsa prèvia al Rayo Vallecano - Nàstic
Roda de premsa prèvia al Nàstic – Oviedo
12 maig, 2017 Comunicació, Liga, Multimèdia, PORTADA, Video
Comentaris tancats a Roda de premsa prèvia al Nàstic – Oviedo
Roda de premsa del tècnic del Nàstic, Juan Merino, prèvia al matx contra el Real Oviedo. Llegir Més »
Roda de premsa prèvia al Getafe CF – Nàstic | 0.723079 | curate | {"ca": 0.978623914495658, "fr": 0.011022044088176353, "en": 0.010354041416165664} | http://www.gimnasticdetarragona.cat/category/noticies/multimedia/video-2/ |
mc4_ca_20230418_3_502110 | Sant Joan celebra una Jornada de Municipalització de Recollida de Residus Sòlids i Neteja Viària | Ajuntament de Sant Joan D'Alacant
Sant Joan celebra una Jornada de Municipalització de Recollida de Residus Sòlids i Neteja Viària
L'ajuntament de Sant Joan d'Alacant va celebrar ahir una jornada sobre la municipalització dels serveis de neteja en la qual es van exposar diferents casos d'èxit en la matèria duts a terme per diferents institucions públiques locals.
La Jornada de Municipalització de Recollida de Residus Sòlids i Neteja Viària va tenir lloc ahir en la Biblioteca Municipal de Sant Joan durant tot el matí. L'acte va comptar amb la presència de diversos experts en la matèria que van acudir des de diferents llocs per a explicar de primera mà la seua experiència en aquest àmbit. Així mateix, es va parlar sobre la situació actual del sector públic després de les recents novetats legislatives i sobre els aspectes econòmics de l'engegada dels serveis municipalitzats. En el cas de Sant Joan l'Alcalde, Jaime Albero, va inaugurar la jornada per a exposar els diferents casos duts a terme en el municipi, com el de l'atenció domiciliària. “A Sant Joan ja hem remunicipalitzat serveis essencials com l'atenció domiciliària i ara és un gran referent en tota la comarca”, va explicar Albero. També es va parlar de la municipalització del servei de neteja d'edificis públics, el qual, una vegada es va fer efectiu, va reduir l'IVA i va estalviar als ciutadans una part important del pressupost. “Fa un any van encomanar la gestió del servei de neteja d'edificis públics a l'empresa municipal, estalviant als ciutadans 100.000 euros a l'any”, va apuntar l'Alcalde.
Els ponents que van acudir a la jornada van ser: Eloy Hidalgo, gerent de l'Empresa Pública de Desenvolupament Municipal d'Altea; Fernando Díaz, gerent de Nemasa (a Mislata); Enrique Bueso Guirao, gerent d'AVS; Juan Manuel Pérez Mira, exdegà del Col·legi d'Economistes de València i gerent d'Assessorament i Gestió (AGES); Jorge Silvestre Sanchís, gerent de Serveis i Gestió de Paterna; i Rafael Eloy Montero, Gerent de l'empresa municipal Persones i Ciutat, PYCSA, de Sant Joan d'Alacant. Segons el responsable de l'empresa de serveis públics a Mislata, Fernando Díaz, és important que tota la corporació municipal treballe en conjunt. “És fonamental el suport de l'equip de govern i la convicció que la gestió directa és eficaç”, va assenyalar Díaz, qui a més va afegir que “en un any vam aconseguir estalviar el 35% de cost del servei del RSU”. Aquesta afirmació va ser complementada pel seu company anàleg d'Altea, Eloy Hidalgo, fent referència al fet que “l'interès de l'empresa pública és prestar un millor servei de la forma més eficaç”.
El servei de municipalització dels serveis permet estalviar l'IVA en els costos. “La remunicipalització et permet l'estalvi del 21% de l'IVA en els costos laborals”, va recalcar el exdegà d'economistes a València, Juan Manuel Pérez, incitant a l'acció en aquesta matèria. La regidora de Neteja i Gestió de Residus de Sant Joan, Eva Delgado, va reafirmar les paraules de l'economista i va indicar que “la remunicipalització sol tenir un impacte positiu en els comptes municipals, derivat de l'estalvi de l'IVA en la despesa laboral, entre altres aspectes, així com la relació entre ajuntament i empresa”. Eva Delgado va fer un resum de tota la jornada i va felicitar la labor que s'ha dut a terme, com la de l'ajuntament de Mislata per tenir una empresa pública per a la recollida de residus i la neteja viària que compta amb un pressupost de 3,7 milions d'euros (el qual suposa un 15 % del pressupost municipal), i que mai ha tingut pèrdues en el seu compte de resultats, així com tampoc té deute bancari. L'edil es va dirigir també al gerent de Paterna, Jorge Silvestre, per totes les actuacions engegades en el seu municipi i va explicar que “la potencialitat d'una eina ben administrada pot suposar ja no només un estalvi, sinó a més un valor afegit en tenir un 100 % de control municipal”.
Finalment, la regidora va deixar clar que “si el servei no és òptim social, econòmica o laboralment, es remunicipalitzarà. Sant Joan d'Alacant mira al futur decididament per l’àmbit públic”. Eva Delgado va concloure reafirmant la seua postura amb els ciutadans i va indicar que “no ens tremolarà el pols per a prendre decisions. Avui hem vist que remunicipalitzar és una opció possible i beneficiosa i com a responsables públics ens devem als ciutadans”.
[email protected] | 0.887094 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.santjoandalacant.es/va/limpieza-y-gestion-residuos/sant-joan-celebra-una-jornada-municipalitzacio-recollida-residus-solids |
mc4_ca_20230418_6_660678 | Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats | Joel Sebastian | llagostera | Futbol.CAT 2a divisió B | L'Esportiu de Catalunya
Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats + Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats E-mail
llagostera - 1 juny 2020 2.00 h
David García, en acció en un partit d’aquesta temporada UE LLAGOSTERA.
Gil Muntadas, en acció en un partit d’aquesta temporada QUIM PUIG.
Santi Magallán, en acció durant un partit d’aquest curs amb el Llagostera ORIOL DURAN.
Pau Juvanteny en acció durant un partit d’aquest curs amb el Llagostera MANEL LLADÓ.
Adri Lledó, en acció en un partit d’aquesta temporada amb el Llagostera QUIM PUIG.
Pol Gómez, en acció en un partit d’aquesta temporada amb el Llagostera ORIHUELA CF.
Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats Una medul·lar amb uns rols ben diferenciats E-mail
El Llagostera ha tingut una línia del mig del camp molt diferenciada i amb uns rols molt establerts per a cada un dels futbolistes que aspiraven a fer-se un lloc en aquesta demarcació. David García, Santi Magallán i Gil Muntadas, aquest com a mitjapunta, s’han repartit la majoria de minuts del curs a la medul·lar, una demarcació per a la qual el jove Pau Juvanteny ha estat l’alternativa i sorpresa grata, mentre que Adri Lledó i Pol Gómez, els derrotats. De fet, els dos jugadors van acabar fent les maletes a causa de la falta d’oportunitats en el mercat d’hivern –Lledó va anar a l’Andorra i Gómez al Peralada.
David García s’ha convertit en el jugador amb més minuts d’aquesta línia. I és que l’ex de l’Hospitalet i el Cornellà, entre d’altres, només s’ha perdut un partit per acumulació de targetes grogues i 43 minuts del duel al camp del Vila-real B. David García ha demostrat la seva experiència per dotar l’equip d’equilibri i rigor tàctic, així com de joc aeri i molt treball defensiu. Els 2.387 minuts són una clara mostra de la confiança que Oriol Alsina té en el jugador, una peça bàsica que s’ha adaptat a meravella al municipal i a l’estil de joc dels blau-i-vermells.
Gil Muntadas ha estat el mitjapunta més utilitzat pel tècnic. L’ex del Figueres ha participat en 23 partits amb 1.920 minuts i dues dianes. Ja renovat i assegurat de cara a la temporada vinent, Gil ha demostrat que pot jugar la mar de bé a tercera –va fer un gran curs passat– i també a segona B. Abans de l’aturada per culpa de la pandèmia, Gil encadenava quatre partits complets, sent un enllaç magnífic per al mig del camp i l’atac de referència format per Sascha.
Tota una sensació
L’altre futbolista que ha acumulat molts minuts i a un gran nivell ha estat Santi Magallán. L’argentí ha estat un dels millors futbolistes de l’equip gràcies al seu imponent físic i colpeig de pilota, que l’han ajudat a marcar sis dianes i a empatar com a màxim golejador llagosterenc amb Nahuel Arroyo. Magallán va arribar sense fer soroll del Badalona però de seguida que va poder jugar –va debutar tard, el 13 d’octubre, en la vuitena jornada– va mostrar un gran nivell a Llagostera. Just en el moment de l’aturada de la competició el migcampista encadenava vuit partits jugant els 90 minuts i havia fet quatre de les seves sis dianes en aquesta sèrie de partits en què el seu protagonisme es va multiplicar.
En l’altre nivell de migcampistes, Pau Juventeny s’ha convertit en la gran sorpresa del Llagostera. Arribat del filial de primera catalana, Alsina va fer de les seves i el va alinear com a titular en la primera jornada al Nou Estadi de Tarragona contra el Nàstic. La victòria i les bones prestacions del futbolista osonenc va fer que mentre no jugava Magallán fos titular en cinc de les primeres set jornades. L’entrada, però, de l’argentí i el protagonisme de David García van relegar el jove nascut l’any 2000 a jugar només un partit més (al camp de l’Espanyol B, on acabaria expulsat) en la resta de la lliga amb el primer equip.
La trajectòria d’Adri Lledó té certs paral·lelismes amb la de Juvanteny pel que fa a protagonisme, i és que l’ex de l’Horta va sumar 222 minuts dels 234 en total en la primera volta al Llagostera en les primeres vuit jornades (fins i tot va fer una diana contra el Nàstic). La falta d’oportunitats i una bona oferta de l’Andorra el van obligar a fer les maletes, com Pol Gómez, que va acabar la segona volta jugant a les files del Peralada a tercera, buscant la falta de minuts al Llagostera després de disputar un gran any de l’ascens amb molt de protagonisme amb els blau-i-vermells.
MINUTS 2.387
MINUTS 1.920
MINUTS 1.720
MINUTS 422
MINUTS 234
PARTIT 8
MINUTS 178 | 0.820042 | curate | {"ca": 0.984381595609962, "en": 0.013929928239763613, "it": 0.0016884761502743773} | https://www.lesportiudecatalunya.cat/futbolcat/article/1798715-una-medul-lar-amb-uns-rols-ben-diferenciats.html |
mc4_ca_20230418_5_595211 | (S'ha redirigit des de: Era Sengoku)
El període Sengoku (japonès: 戦国時代 sengoku jidai, català: Període dels Regnes Combatents) és un dels períodes més convulsos de la història del Japó. L'inici d'aquest període tingué lloc l'any 1467, amb la fi del govern de facto del shogunat Ashikaga. La fi d'aquest període tingué lloc l'any 1573, amb l'arribada al poder del shogunat Tokugawa (període Azuchi-Momoyama).
(ja) 戦国時代
1467 – 1603
Muromachi period (en)
← Període Nanboku-chō
El shogunat Ashikaga havia perdut el control del Japó durant el període Muromachi. Amb l'inici de la Guerra Ōnin (1467 - 1477) s'acabà de facto el shogunat Ashikaga i, juntament amb ell, les últimes reminiscències del poder central. Durant el segle posterior a l'enfonsament d'Ashikaga, període que seria conegut més tard amb el nom de sengoku, nous líders de clans lluitaren entre si pel domini del Japó.
Els regnes combatentsModifica
A la fi del shogunat Ashikaga hi havia aproximadament 200 províncies governades per senyors locals. D'aquests 200 senyors, 30 eren dàimios prou poderosos per tenir un paper en la lluita pel poder. A mitjan segle XVI, els senyors més influents en la lluita pel poder, mitjançant la conquesta o les aliances, ja s'havien perfilat.
Amb Toyotomi Hideyoshi entrà en escena el segon dels tres unificadors el país. Havia comneçat la seva carrera com a soldat ras de l'exèrcit d'Oda Nobunaga i, després d'algunes lluites pel poder, l'any 1585 era l'home més poderós del país. Revalidà les aliances d'Oda Nobunaga amb els Uesugi i els Tokugawa i inicià la lluita contra els últims grans dàimios de país. L'any 1590 aconseguí dominar-los i completà la unificació del Japó. Dividí el país en unes 200 províncies, confià el govern de les províncies als dàimios i s'assegurà la seva fidelitat. Assegurà el seu domini amb el govern directe de les províncies més riques i envoltant-se només de dàimios que li fossin fidels. Després s'autoproclamà regent de l'emperador. No obstant això, el nou règim encara no era estable. L'any 1591 ordenà envair Corea i la Xina. Encara avui no se sap si creia realment a poder conquerir aquests dos països o si simplement enviava els guerrers, mancats d'ocupació, a l'estranger perquè representaven un perill per al govern. De tota manera, la invasió no tingué èxit a causa del poder militar xinès. La invasió acabà poc després de la mort d'Hideyoshi, l'any 1598.
Poc abans de morir, encarregà a un consell de cinc dàimios, del qual Tokugawa Ieyasu formava part, la regència dels seus hereus, encara menors d'edat. Poc després de la seva mort començaren les lluites pel poder. Tokugawa Ieyasu es va poder defensar de tots els atacs i va guanyar-se el suport de la majoria de dàimios. L'any 1600 aniquilà els últims contingents dels seus enemics a la batalla de Sekigahara. Amb aquesta victòria, el Japó quedà finalment unificat i el shogunat Tokugawa hi regnaria durant dos segles i mig.
Repercussions socialsModifica
Tot i la inestabilitat, la fase final del període sengoku dugué importants avenços al Japó. Oda Nobunaga va reformar l'administració dels pobles, dels camps i la recaptació d'impostos. També dugué a terme l'estandardització de les mesures de pes i distància, i també una liberalització del comerç que seria la pedra fonamental pels mercaders (chōnin) característics del període Edo. Toyotomi Hideyoshi creà, amb el sistema dels dàimios com a governadors provincials obligats a ser fidels al regent, la base del sistema bakuhan característic del shogunat Tokugawa. Continuà les reformes d'Oda Nobunaga, féu una nova divisió administrativa de tot el Japó i creà un impost en espècies d'arròs. No obstant això, la seva reforma més important fou la introducció de nous rangs socials. Ell mateix, que havia ascendit des de pagès fins a senyor de la guerra, obligà a tothom ser o pagesos o guerrers (Samurai) en l'escala social. Aquesta reforma fou difícil de dur a terme, ja que durant el període Sengoku s'havien format gegantins exèrcits de pagesos. Fins a la Guerra Ōnin, només havien lluitat en guerres els bushi, que eren, des de l'antiguitat, l'elit guerrera del Japó. Però per a les batalles de masses del període Sengoku també s'armaren als pagesos. Després de la reforma social de Toyotomi Hideyoshi, només estigué permès als pagesos d'emprar espases de caça (katana-gari). Aquesta divisió de la societat formà la base sobre la qual es construiria la societat del període Edo amb els seus quatre rangs socials. Finalment, Tokugawa Ieyasu perfeccionà les reformes dels seus predecessors i creà un sistema notablement estable.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Període_Sengoku&oldid=22396908» | 0.794264 | curate | {"ca": 0.9614551754006063, "ja": 0.0019488956258120397, "en": 0.0086617583369424, "fr": 0.0045474231268947595, "eb": 0.0045474231268947595, "sv": 0.018839324382849718} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Era_Sengoku |
macocu_ca_20230731_4_300755 | Quan et molestarem amb les notificacions?
Quan tinguem informació important sobre el club.
Assamblees generals, cursos de tecnificació, competicions oficials, tirades socials i esdeveniments als que segur no vols faltar. | 0.655591 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_129237 | S'apropa el dia en què commemorarem el 55 aniversari de la rierada de Rubí, que va marcar una fita en la nostra memòria col·lectiva. Allò més tràgic no fou la desaparició d'indústries, infraestructures o edificis, sinó, la quantitat de víctimes humanes que comportà. Com diu Eduard Puigventós, en el seu article publicat al Butlletí del GCMR-CER núm. 58 (setembre de 2012), "la part més crua de la realitat no parteix de les fotografies que podem veure o els testimonis que podem escoltar, sinó, justament, del silenci d'aquells que desaparegueren enmig del brogit i la força de les aigües".
Injectant formol a un cadàver. Foto J. Feliubadaló (Arxiu Roset/AMR)
Aquest historiador rubinenc, després de feixugues i àrdues investigacions, encarregades per l'Arxiu Muincipal de Rubí, va aconseguir estrablir la llista de les persones de Rubí mortes a causa de la rierada del 1962. D'aquesta manera, segons l'estudi publicat al nostre Butlletí 58, són 255 les víctimes de la catàstrofe (211 d'elles amb nom i cognoms que podrien augmentar en 44 més si tenim en compte el global de no identificats a tot el Vallès). És una quantitat inferior a la que sempre s'havia sospitat (500, 800 o fins i tot 1.000). D'aquestes 211 víctimes identificades, hi ha comptabilitzats 106 morts i 105 desapareguts. Cal dir que Rubí fou la segona població de la zona afectada amb més morts després de Terrassa, però la primera quant a percentatge sobre els habitants totals.
Taüts al cementiri. Foto J. Feliubadaló (Arxiu Roset/AMR)
Les tasques d'identificació dels cadàvers trobats es feia al cementiri de Rubí, on s'anaven dipositant a l'espera que fossin reconeguts pels familiars. No obstant, es van trobar molts cossos al mar, especialment a la zona de les costes tarragonines, els quals eren enterrats a les poblacions on eren desembarcats.
Pel que fa a les zones afectades per la rierada, al barri de l'Escardívol, desaparegut totalment la nit del 25 de setembre de 1962, hi havia unes 50 cases, on hi residien 176 persones; al carrer de la Riera eren 96 els veïns, mentre que a la zona de Can Fatjó més propera a la riera habitaven 331. Segons Puigventós no eren molts els no empadronats; possiblement un 10 % més.
Zona arrassada per la rierada. Extret del video "La rierada de Rubí pam a pam"
Les cases de l'Escardívol i de la Font de la Via no eren barraques com s'ha dit alguna vegada, sinó cases d'autoconstrucció que no pogueren resistir l'embat de les aigües.
Cases de l'Escardívol. Extret del video "La rierada de Rubí pam a pam"
Quant a la procedència geogràfica de les víctimes, hem de dir que tant hi havia immigrants d'altres zones peninsulars (a la llista publicada al Butlletí hi ha majoria de cognoms castellans) com del "Rubí de tota la vida". Llevat de la zona de Can Fatjó, on la majoria eren procedents de la zona andalusa, a l'Escardívol i el carrer de la Riera abundaven els nascuts a Rubí i a la resta de Catalunya, fills molts d'immigrants establerts amb anterioritat a la vila. | 1 | perfect | {"ca": 0.9861486486486486, "id": 0.006418918918918919, "fr": 0.007432432432432431} | |
macocu_ca_20230731_2_16305 | La Interculturalitat o la pedagogia de la immigració | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_164328 | L’Institut Català de la Salut vol millorar l’abordatge de les malalties cerebrovasculars, com l’ictus, amb un programa conjunt per a tots els seus hospitals, entre ells el de Viladecans. Informa: XN / Juanjo Carrasco
-Concentració per la biblioteca de Sant Climent -Cafè amb Joan Rigol a la seu de CIU -Presentació nou conte Xerinolis -Decoració de Sant Jordi a les biblioteques -La GR92 Non Stop passa per Gavà -Lliga Dixit
Cercador de capítols
Per text Cerca al títol i a la descripció del vídeo
Per etiqueta Cerca a les etiquetes que descriuen el vídeo
Per data Des de Fins a
Incloure resultats de l'històric L'històric inclou tots els vídeos de programes que ja no es troben en emissió. Marca l'opció d'incloure resultats de l'històric per cercar sobre tots els vídeos del xiptv. | 0.764309 | curate | {"ca": 0.8890322580645161, "es": 0.11096774193548387} | http://gavatv.xiptv.cat/capitols?chapter%5Bchapter_tags%5D=hospital&model_type=Chapter |
macocu_ca_20230731_6_519478 | Unes imatges del cometa C/2020 F3 (Neowise) a la matinada | 0.551439 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_46_49529 | Alcarelle és un alcohol de laboratori que, si es pren, provoca els efectes d'una borratxera però no fa mal de cap ni al fetge. El doctor David Nutt, cap del departament de neuropsicofarmacologia del Imperial College de Londres, és qui l'està investigant i està fent els passos necessaris per poder-lo vendre. Segons un article del The Guardian, la seva idea és comercialitzar-lo com si fos un additiu alimentari i no com una droga. Amb tot, difícilment arribarà al mercat abans de cinc anys.
Segons la pàgina web de l'empresa, Alcarelle no vol substituir l'alcohol, es planteja com una alternativa a les begudes alcohòliques:
"El nostre objectiu és desenvolupar una beguda sense alcohol per a adults, que imiti els aspectes desitjats de l'alcohol -sociabilitat, relaxació, diversió- però sense els efectes horribles i perniciosos que fan tan de mal a la nostra salut."
La perillositat de l'alcohol
El Doctor Nutt té amplis coneixements sobre els estralls de l'alcohol entre els consumidors. Al 2009 va ser acomiadat del seu càrrec d'assessor per les polítiques antidrogues del govern britànic per l'aleshores ministre de l'Interior quan va dir en un article publicat al Transnational Institute que "l'alcohol és més perillós que l'LSD, el cànnabis i l'èxtasi". El mateix Nutt diu que:
"Si l'alcohol fos descobert avui, seria tractat com una substància il·legal. La quantitat segura d'alcohol, si s'apliquen els criteris estàndards, seria d'un got de vi a l'any".
Les altres conseqüències del consum d'alcohol
Amb tot, aquesta substància no arreglaria els problemes que el consum d'alcohol està provocant a la seguretat pública, com la conducció sota els seus efectes. L'empresa que hi ha darrere d'Alcarelle tampoc parla explícitament sobre l'addicció a aquesta substància.
Antídot a la borratxera
Nutt està en contra de la prohibició de l'alcohol i ell i la seva filla tenen un bar a Ealing, a l'oest de Londres. La investigació sobre l'alcohol sintètic la va començar fa més de 30 anys, quan investigava l'efecte de l'alcohol en els receptors gaba que tenim al cervell. Segons els seus estudis, quan els investigadors van bloquejar els receptors gaba, els efectes de borratxera en ratolins als quals s'havia donat alcohol, desapareixien.
El Doctor Nutt havia trobat un antídot a la borratxera. Però aquest descobriment no li interessava, ja que malgrat parar els efectes de l'alcohol, no arreglava cap de les destrosses que es produïen al cervell i al fetge.
El Doctor David Nutt (foto de Imperial College London)
Anys després, el Doctor Nutt diu que sap quins són els receptors de gaba que afecten el nostre estat emocional de la borratxera i quins són els que provoquen la majoria dels efectes adversos. Aquesta seria una manera d'actuar similar al de les drogues que es subministren a la gent que vol deixar de fumar. A més, si es demostra la seva funcionalitat, l'usuari podria controlar el nivell de borratxera desitjat sense arriscar-se la ressaca ni tampoc a les malalties de fetge, o càncers associats amb l'alcoholisme.
Pel que fa al gust, l'equip que ha tastat l'Alcarelle diu que no és bo i per tant, l'hauran de camuflar amb sucs o altres gustos. Amb tot, segons Nutt, l'alcohol tampoc és bo de gust i "són els seus efectes secundaris" desitjats els que ens fa apreciar-lo.
Em diu la gent: 'M'encanta el meu Chateau Latour, del 1984' i jo els dic: 'El cert és que no t'agradaria si mai t'haguessis emborratxat. Si li dónes a un nen, l'escopirà. És una apreciació que adquireixes. El que fa que t'encanti és l'efecte de l'alcohol i, per descomptat, saber que és realment molt car.'
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Polònia
Crims
Planta baixa
Adossats
Està passant
Polònia
Tot es mou
Crims
No pot ser!
APM?
Tot costa
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio
A tocar!
L'apocalipsi
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
InfoK
Telenotícies vespre
Telenotícies migdia
Planta baixa
Telenotícies vespre
Telenotícies migdia
Telenotícies vespre
InfoK
Esports
Zona zàping
Zona zàping
Esports
Tot costa
Esports
Telenotícies migdia
Telenotícies vespre
Temps de neu
Zona zàping
* Dades de les últimes 48h
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.628159 | curate | {"ca": 0.9313559322033899, "en": 0.018008474576271187, "pt": 0.034957627118644065, "sv": 0.001694915254237288, "es": 0.00423728813559322, "ja": 0.000847457627118644, "nl": 0.0038135593220338985, "fr": 0.005084745762711864} | : /324/creen-un-alcohol-sintetic-que-emborratxa-pero-no-fa-mal-al-fetge-ni-provoca-ressaca/noticia/2912672/ |
macocu_ca_20230731_7_92052 | 31/12/2021
Durant tot el matí nens i nenes han pogut gaudir d’atraccions com inflables i un mini-trenet. Fotos: Mercat Central
L’últim dia del 2021 ha suposat una jornada diferent a Tarragona per a la canalla. Per primer cop a la ciutat s’ha organitzat una festa de Cap d’Any pensada i dirigida als infants. Una idea cuinada i servida per les sinergies generades entre l’Associació de Veïns i Veïnes de Tarragona Centre, els i les paradistes del Mercat Central i la Conselleria de Comerç de l’ajuntament. Tot plegat, i ja en segona lectura, ha estat una eina més per pacificar el centre de la ciutat imostrar-ne la cara més amable i dinamitzar l’entorn comercial de la plaça Corsini. La jornada s’ha hagut d’adaptar a les limitacions imposades per prevenir la covid-19, però sense perdre ni veure desdibuixada l’essència festiva.
🕝 Així s’han viscut les campanades del 1r Cap d’Any de Tarragona. Ara sí, estem preparats pel 2022 😚. Que tots i totes tingueu una bona entrada d’any! #MercatsTGN @TGNAjuntament @tarragonamercat pic.twitter.com/f9LnxZLHs1
– Mercats de Tarragona (@MercatsTGN) December 31, 2021
La plaça Corsini també han viscut les seves campanades de Cap d’Any amb l’ajut del Carrilló i de dotze inflables que s’han anat desinflant amb cada toc. Fotos: Mercat Central
Durant tot el matí nens i nenes han pogut gaudir d’atraccions com un mini-trenet envoltant l’arbre que presideix la plaça Corsini, dirigit als infants de 2 a 6 anys, així com dos inflables de 10 metres x 6 metres cadascuna: una per a majors de 4 anys i l’altra, per a majors de 6 anys. Envoltat d’un fil musical destinat a repassar els èxits musicals d’un any en què hem tornat a viure perillosament, el moment de festa grossa ha arribat al migdia. Els 12 tubs inflables de 5 metres d’alçada distribuits per l’espai s’han anat desinflant per fer el compte enrere i acompanyar les darreres 12 campanes que sonen enguany al Carrilló. L’acte ha tingut com a mestre de cerimònies la Gelocatila, personatge de la pallassa Cristina Parera que visita els hospitals a través de l’entitat Papallupas i a la qual s’ha volgut reconèixer d’aquesta manera la seva implicació en el benestar dels petits més necessitats.
La Gelocatila també ha estat l’encarregada de repartir els 365 nassos de Papallupas que ha adquirit el Mercat Central per obsequiar a la mainada.
La Gelocatila repartint els 365 nassos de Papallupas. Foto: Mercat Central
L’Home dels Nassos també s’ha deixat veure aquest divendres pel Mercat Central, que avui tancarà portes a les 19:30 hores. Foto: Mercat Central
La jornada ha tingut capítol a banda pels pares i mares, que han pogut gaudir dels clàssics musicals del pop-rock a càrrec del duet El Último Vinilo, així com de l’excentricitat nostrada de la vedet Megapubilla, combinació exhuberant de Mary Santpere i Núria Feliu que s’ha passejat pels carrers propers al Mercat Central per tal de desitjar a tothom una bona entrada d’any amb un somriure.
La Gelocatila i la vedt Megapubilla han esta dues de les ànimes de la festa. Foto: Mercat Central
Nombre * | 0.69134 | curate | {"it": 0.023155805491233875, "ca": 0.9424412834932187, "es": 0.013893483294740324, "en": 0.017863049950380416, "fr": 0.0026463777704267286} | |
mc4_ca_20230418_1_505102 | TECNI-TARDA PORCINA ORGANITZADA PER DINUVET - 2016 - Dinuvet
TECNI-TARDA PORCINA ORGANITZADA PER DINUVET - 2016
El dia 1 de juny es va celebrar en el Complex Residencial Betula Alba d'Almacelles (Lleida) la segona edició de la TECNI-TARDA PORCINA.
El dia 1 de juny del 2016 es va celebrar en el Complex Residencial Betula Alba d'Almacelles (Lleida) la segona edició de la TECNI-TARDA PORCINA, jornada tècnica on hi van comparèixer professionals i tècnics del sector porcí, principalment de Lleida i Osca. Es van tractar temes interès relacionats amb el sector.
La Tecni-tarda porcina va ser organitzada per DINUVET SL, essent patrocinada pels Laboratoris SYVA, VETOQUINOL, IVEN-MAYMO, FARCO-VETIA i les empreses DENKAVIT, PESTNET i CID-LINES. També va comptar amb la col•laboració de BBVA-CATALUNYA CAIXA, COL•LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE LLEIDA, MIAVIT, AND, BIO-SECURITAS, LABORATORI JAER i Bodegues COSTERS DEL SIÓ.
L’acte va ser un èxit d’assistència, hi van acudir aproximadament unes 200 persones. Aquesta edició contava amb el Sr. Quintiliano Pérez Bonilla com a moderador, Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de Ciències Veterinàries (ex - Director General de Ramaderia del Ministeri d’Agricultura d’Espanya), que va fer una esplèndida conducció de tota la jornada.
Va realitzar l’obertura de l’acte la Sra. Carmen López Burillo, presidenta del Col•legi de Veterinaris de Lleida. Tot seguit es va realitzar la primera xerrada sobre la visió de la porcinocultura a Mèxic a càrrec de Guadalupe González Guillén, Metge Veterinari Zootecnista - Director General del Rancho las Tres G SPR de RL (Monterrey , Mèxic) – Directiu de la Unió de Porcinocultors de Monterrey. Va informar de la situació del sector porcí a nivell mundial, les característiques d’aquest a Mèxic i les diferències i similituds amb el sector espanyol.
A continuació Robert J Poessé, Enginyer Agrònom (Gerent d’Exportacions Grupo Denkavit) va desenvolupar el tema: “Hiperprolificitat. ¿Què fer amb tants garrins?”. Va parlar de les consideracions a tenir en compte a l’hora d’alimentar els garrins.
A continuació hi va haver una interessant exposició sobre els pernils ibèrics, amb una demostració en viu de com tallar una pernil. Tothom va poder degustar la qualitat del pernil de gla acompanyat d’una copa de cava dels Costers del Sió en el jardí del complexe.
L’última intervenció va ser a càrrec del famós “home del temps de TV3” Tomas Molina Bosch, Cap de Meteorologia de Televisió de Catalunya (Professor de pronòstic meteorològic de la Universitat de Barcelona), amb la conferencia: ¿Com serem al 2025? Els reptes i les oportunitats del clima del futur. Una xerrada molt amena on la majoria dels assistents hi van participar.
Al finalitzar les intervencions dels ponents el moderador va clausurar l’acte i es va oferir un sopar a tots el assistents a l’aire lliure en el mateix centre.
A la vista del bon resultat d’aquesta segona edició, la intenció de Dinuvet i els patrocinadors es donar continuïtat a aquest event d’aquí a dos anys amb temes d’especial interès dins dels sector ramader.
Video Tecni-tarda | 0.837096 | curate | {"en": 0.01953125, "de": 0.016276041666666668, "ca": 0.935546875, "es": 0.023111979166666668, "pt": 0.005533854166666667} | http://dinuvet.com/news.php?lang=ca&ide=61&card=3 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_126337 | Brunckhorst es una base de 1,79 d’alçada amb unes condicions físiques i de treball excepcionals que busca noves experiències i motivacions a la seva carrera professional
Svenja Brunckhorst ha signat com a nova base de CADI LA SEU la jove, 24 anys, però ja experimentada base alemanya ha decidit deixar el seu país i el seu equip, TSV 1880 Wassenburg, de les darreres 6 temporades.
Brunckhorst es una base de 1,79 d’alçada amb unes condicions físiques i de treball excepcionals que busca noves experiències i motivacions a la seva carrera professional, i ha fet cas als consells de les seves companyes, i ex Cadi, Marlou De Kleijn i Tina Steen de venir a la LF i en concret a CADI LA SEU, per tenir una millora competitiva i de qualitat de treball que continuïn desenvolupant el seu potencial.
Brunckhorst, que també és capitana de la selecció d’Alemanya, destaca en el joc per la seva gran ètica de treball i de complicitat amb el joc d’equip no estalviant cap esforç en el treball defensiu a tota la pista, i a més també aprofita la seva habilitat i condicions físiques per ser bona directora de joc i habil jugadora de 1×1 ofensiu així com tenir un més que acceptable tir de 3 punts.
Brunckhorst ha jugat amb el seu equip, el Campió alemany TSV 1880 Wassenburg, també l’Eurocup en la que en aquesta darrera edició ha aportat al seu equip 10,2 p.p.p., 2,5 rebots p.p. i 2,5 assistències p.p..
Finalment la Comissió esportiva ha pogut tancar l’acord amb la jugadora alemanya després d’acostar les posicions en els darrers dies.
Amb aquesta incorporació la plantilla de l’equip la formen en aquests moments:
Svenja Brunckhorst, Andrea Vilaró, Tania Perez, Belen Arrojo, Marta Montoliu, Laura Aliaga, Geo Bahi, Meiya Tirera, Nogaye Lo, Ana Marija Begic i Carla Escuert
La Comissió esportiva del club prepararà ara la pretemporada de l’equip, després de la publicació de la normativa de competició de la LF 2016/2017, en la que destaquen els canvis que la competició tindrà i que suposarà que més equips puguin optar a tenir opcions d’entrar a jugar a La Copa (classificaran els 8 primers equips del final de la 1era volta de la LF que jugaran una eliminatòria a doble partit de la que en sortiran els 4 que jugaran la fase final, tot amb sorteig pur i sense caps de sèrie) i a la vegada es classificaran per jugar el Play-off final al títol els 6 primers classificats al final de la lliga regular, de manera que el 1er i 2on jugaran directament les semifinals mentre que del 3er al 6e jugaran una eliminatòria prèvia, sempre a 3 partits. Així la LF començarà el 28 de setembre i acabarà la fase regular el 1 d’abril. | 1 | perfect | {"ca": 0.9389400921658986, "es": 0.06105990783410138} | |
mc4_ca_20230418_4_680972 | El 5è Congrés Rubí Brilla tractarà l’economia circular el 26 octubre | Sostenible
La cinquena edició del Congrés Rubí Brilla pel canvi de Model Energètic es dedicarà enguany a l’economia circular i tindrà lloc el pròxim 26 d’octubre a l’auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler. El congrés, que es concentrarà en un sol matí, s’estructurarà temàticament a partir del fil argumental que segueix el cercle del flux econòmic en contraposició al flux econòmic lineal: s'explicaran 10 casos reals, pràctics, d'èxit, reproduïbles, per a cada una de les etapes del procés de producció. El també Congrés servirà per presentar públicament el projecte sobre economia circular als polígons industrials que es durà a terme a partir de l’any vinent a Rubí.
La cinquena edició del Congrés Rubí Brilla pel canvi de Model Energètic es dedicarà enguany a l’economia circular i tindrà lloc el pròxim 26 d’octubre a l’auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler. L’economia circular és un model econòmic que planteja convertir allò que llencem en nous recursos. Mentre l’actual model majoritari té un desenvolupament lineal que comprèn extreure, manufacturar, usar i llençar; la proposta del model circular és regenerativa i tracta els residus com a nova matèria primera, transforma els mitjans de producció, redissenya el producte final i canvia també els hàbits de consum. Així, la rendibilitat de les empreses es fa compatible amb la protecció del medi ambient i també de les persones alhora que crea noves possibilitats de negoci.
Durant la presentació del Congrés d’aquest dilluns, l’alcaldessa, Ana María Martínez, ha remarcat que Rubí ha fet una aposta per aquest nou model econòmic circular. “Fa una mica més d’un any signàvem l’Acord Vallès Circular. En aquest acord ens vam comprometre a compartir un full de ruta cap a un futur més sostenible en la comarca, per afavorir la transició desenvolupant fórmules creatives d’actuació que serveixin per enfortir l’economia local i comarcal, aprofitar els recursos del Vallès Occidental i posar la comarca al capdavant d’una transformació que ajudi a generar riquesa i ocupació, millori la qualitat de vida de la ciutadania i alhora que afavoreixi una millora en el medi ambient”, ha dit Martínez.
El congrés, que es concentrarà en un sol matí de 9 a 14 h, s’estructurarà temàticament a partir del fil argumental que segueix el cercle del flux econòmic en contraposició al flux econòmic lineal: s'explicaran 10 casos reals, pràctics, d'èxit, reproduïbles, per a cada una de les etapes del procés de producció. els participants tindran la possibilitat d’avaluar cadascun dels casos d’èxit segons el seu impacte econòmic, social i ambiental. En aquest sentit, l’alcaldessa ha avançat que el Congrés servirà per presentar públicament el projecte sobre economia circular als polígons industrials que es durà a terme a partir de l’any vinent a Rubí. “L’escassetat dels nostres recursos energètics i materials, la quantitat de residus i emissions de gasos d’efecte hivernacle no donen alternativa: l’Economia Circular ha vingut per quedar-s’hi”, ha conclòs.
Amb motiu del cinquè aniversari del Congrés, l’esdeveniment estrena pàgina web pròpia des d’on ja es poden fer les inscripcions i consultar el programa complet: www.congresrubibrilla.cat. | 0.805489 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.sostenible.cat/noticia/el-5e-congres-rubi-brilla-tractara-leconomia-circular-el-26-octubre-0 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_121505 | L’obstrucció cíclica de la via aèria superior en el nen durant la son comporta que el nen ronqui i pateixi les conegudes apnees del son. Quan ens referim a aquesta patologia infantil, el més correcte seria parlar de trastorns respiratoris del son (TRS), ja que d’aquesta manera es descriu millor un ventall clínic que inclou altres síndromes, a més de l’Apnea Obstructiva del Son (SAOS) i del nen roncador, que son similars i que també poden provocar alteracions.
No existeixen moltes dades epidemiològiques sobre la malaltia en nens. Els estudis ben conformats en adults ja són escassos i complicats de fer i en nens aquestes dificultats s’incrementen. Les dades que es podrien considerar més fiables provenen de una revisió del Technical Report del grup de Son de la Societat Americana de Pneumologia Infantil, sobre apnea del son infantil publicada el 2002. En aquesta s’assenyala una prevalença de ronc infantil entre un 3,2 i un 12,1% i pel que fa al SAOS de 0,7% a 10,3%. La prevalença de SAOS en adults es situa en el 2-4%.
El SAOS infantil ha de ser considerat com una entitat diferenciada del quadre de l’adult, al marge de que, com es lògic, existeixen aspectes que comparteixen. Les diferències s’observen en tots los capítols de la malaltia. Les alteracions anatòmiques en el SAOS infantil tenen major preponderància i existeixen, també, diferències en les seves manifestacions clíniques.
En condicions normals s’estableix un equilibri entre la pressió negativa sobre la via aèria superior, creada per la inspiració (per la nit, fonamentalment, diafragmàtica) i la pressió d’obertura d’aquesta via deguda a l’acció dels músculs abductors (musculatura faríngia). El pas de vigília a son representa pel organisme una situació crítica en el curso de la qual els mecanismes que condicionen l’obertura de la via aèria superior s’atenuen. El definitiu desplaçament d’aquest equilibri de pressions en favor de les de tancament de la via aèria superior es el fet que condiciona el quadre de SAOS. Aquest fenomen avui, s’atribueix a tres motius fonamentals, els quals es combinen en major o menor proporció en totes les patologies dels TRS.
El factor anatòmic es molt evident en el nen i a més existeixen factors inherents a la seva anatomia que faciliten el col·lapse: vies aèries altes més estretes, posició més alta de la laringe, major laxitud dels teixits i major flexibilitat cartilaginosa de les estructures de suport.
Els casos més freqüents de SAOS infantil són els derivats de les hipertrofies adenoamigdalars. Suposen tres quartes parts de casos a la majoria de series. A més, els processos infecciosos de vies altes repetits poden agreujar SAOS lleus o desencadenar el seu desenvolupament en nens.
A més d’aquesta causa es pot observar SAOS en alteracions cràniofacials com les d’algunes síndromes malformatives (Apert, Crouzon o Treacher-Collins, Pierre-Robin o la síndrome de Down). Les alteracions nasals como la dismorfia septal severa, la poliposi nasal infantil o la rinitis crònica també poden ser causa de SAOS infantil.
Ha estat suggerida una base familiar del SAOS, probablement per disfuncions en el control ventilatori o de la morfologia cràneo-facial que poden ser heretades. Es interessant, també, la sempre esmentada relació entre SAOS i síndrome de la mort sobtada infantil. No es clar si els factors d’ambdues síndromes operen igual però sí que hi ha evidències d’agregació familiar d’ambdues i possiblement en relació a vies aèries superiors estretes.
La forma respiratòria i la morfologia cràneofacial estan estretament connectades. La hipertrofia adenoïdal o amigdalar poden influir en el desenvolupament de la hemicara inferior i mandibular en provocar respiració oral.
Els signes i símptomes clínics predominants en aquestes patologies respiratòries obstructives de la son són:
Símptomes durant la nit:
Ronc
El ronc, de tipus inspiratori i espiratori, es irregular i molt intens. Es presenta en qualsevol postura i els nens adopten posicions estranyes per tal de millorar la respiració durant el son. S’acompanya de tiratge intercostal i retracció subesternal. Els nens respiren per la boca i donen una sensació de “mal respirar”.
Apnees i sobretot hipoapnees (apnees parcials)
S’associen a hipòxia (descens d’oxigen) i hipercàpnia (augment de CO2 a la sang). Les apnees han de tenir una durada igual o superior a 10 segons i aparèixer en número de 5 per cada hora de son, ja que aquest es el criteri mínim per que es considerin patològiques. S’acompanyen de un gran esforç respiratori comportant un clar tiratge subesternal i intercostal.
Son inquiet
Durant la nit el son es irregular, amb múltiples moviments, canvis de posició i despertares que obliguen a actuar als pares. Moltes vegades els canvis de posició coincideixen amb el final de una apnea donant lloc a una reacció de despertar, que trenca el son.
Símptomes durant el dia:
Somnolència excessiva diürna
Els finals de les apnees coincideixen amb un intens ronc inspiratori i una reacció de despertar que ocasiona un fraccionament del son. Aquests fraccionaments son els responsables de un mal descans i per tant de la somnolència diürna durant el dia, encara que molt menys evident que a l’adult.
Retràs Escolar
Es un símptoma clar en els nens de 6-7 anys ja que la somnolència acumulada els hi provoca una falta de interès en les labors escolars, demostrant una falta d’atenció i assimilació de conceptes como retràs de llenguatge. Les alteracions del comportament como l’agressivitat o hiperactivitat i del desenvolupament del coneixement (intel•ligència, memòria, desenvolupament intel•lectual) poden veure’s afectades amb l’evolució de la malaltia. Per això es requereix en aquests nens un diagnòstic i tractament precoces.
Altres símptomes diürns
Els pares poden referir apatia, escàs interès pel que es envolta, irritabilitat i fatiga. També s’observa una respiració bucal i sorollosa. En alguns casos extrems s’ha observat un retard en el creixement ja que l’hormona responsable d’aquest procés es segrega durant les fases 3 i 4 del son que són les que aquests nens tenen distorsionades pels múltiples despertares secundaris a les apnees. També en formes severes de SAOS poden apareixerà alteracions cardíaques i vasculars que poden comprometre el futur de aquests nens.
La historia clínica i l’exploració física no són capaces, per si mateixes, de diferenciar el roncador primari del nen amb apnees nocturnes. La Polisomnografia nocturna segueix sent el millor mètode encara que els problemes derivats del seu alt cost i de la necessitat, sobretot en nens, de personal ensinistrat, segueixen provocant el intent d’oferir mètodes alternatius. Els episodis d’apnea obstructiva completa solen faltar en els nens amb SAOS, els criteris d’adult basats en el IAH (Índex d’apnea-hipoapnea) fallen a l’hora de identificar nens amb SAOS i són més importants els criteris gasomètrics i els basats en els esforços respiratoris paradoxals per avaluar la gravetat del SAOS en els nens.
El diagnòstic anatòmic o de localització de la causa obstructiva es més important a la població infantil donat que en el nen aquests factors tenen més protagonisme. A l’exploració física no es freqüent trobar l’obesitat tan típica en els casos d’adult i sí en canvi un retràs en el desenvolupament pondoestatural, que en molts casos s’ha demostrat reversible amb la resolució del SAOS. Aquest retràs en el desenvolupament ha estat atribuït a dos causes: un excessiu consum energètic nocturn per part de la musculatura respiratòria i a que l’alteració de l’arquitectura del son interfereix en l’alliberament de l’hormona del creixement. A més es poden apreciar amb facilitat les alteracions anatòmiques que condicionen en tants casos el SAOS: hipertrofia adenoamigdalar, alteracions cràniofaciales i trastorns neuromusculars.
A nivell radiològic la placa simple lateral de parts toves de coll pot mostrar amb relativa fiabilitat la mida de les vegetacions adenoïdals, encara que difícilment prediu el grau d’obstrucció real i menys durant el son. Més important es l’estudi cefalomètric en els nens amb alteracions craniomandibulars i altres tècniques com la Ressonància Nuclear Magnètica o la Tomografia Axial Computada (TAC) que reprodueixen amb precisió les vies respiratòries altes.
La fibroendoscòpia de la via aèria superior forma part essencial del diagnòstic de localització de l’obstrucció, tot i que com totes aquestes tècniques no reprodueix en realitat el que succeeix durant el son.
TRACTAMENT
L’adenoamigdalectomia es el tractament més estès i eficaç en quasi be tres quartes parts dels casos. Aconsegueix la normalització del quadre respiratori nocturn, de la simptomatologia diürna i la reversió en molts casos de les complicacions cardiovasculars i del retràs en el creixement. Altres cirurgies com les maxilomandibulars poden ser útils per les síndromes malformatives o be tècniques d’ortodòncia o en alguns casos la cirurgia nasal. Aquestes cirurgies requereixen una correcta selecció dels casos i experiència per realitzar-les.
Tot i així, no tots els casos es resoldran totalment amb cirurgia. Es conegut que en un petit percentatge de nens, malgrat una correcta cirurgia i indicació, les apnees poden persistir o alguns dels seus símptomes. Per això es recomanable que una cop intervinguts siguin sotmesos a un seguiment pel seu metge.
Altre possibilitat terapèutica es el “Equip de CPAP infantil” (CPAP de l’anglès "Continuous Possitive Airway Pressure" - Pressió positiva d’aire continuo-). El mecanisme del CPAP consisteix en fer arribar pel nas aire a major pressió que la de l’ambient, es a dir, a pressió positiva continua. Per això es fa servir un petit compressor que envia aire a través de un tub finalitzat amb una mascareta adaptada a la mida del nas del nen. La mascareta es fixa a nivell nasal gracies a unes tires autoadhesives que permeten el seu ajustament precís al cap.
Per tal d’aconseguir una bona adaptació i que el nen faci servir correctament el CPAP es imprescindible que els pares coneguin be la seva patologia. Per això han de conèixer el procés mecànic que ocasiona la malaltia del nen per motivar a tota la família.
Així com en els adults el us del CPAP està àmpliament estès, en els nens la seva utilització es molt més restringida. Cal considerar la seva possibilitat de us en aquells nens que esperin una cirurgia reparadora sobretot casos de síndromes malformatives. Es recomana un us progressiu del CPAP durant les primeres nits i iniciar un ritual agradable com si l’aparell fora part del dormir del nen.
La traqueotomia sabem que es absolutament eficaç per resoldre el SAOS tant en nens com en adults, però les seves conseqüències físiques i psíquiques, sobretot a la població infantil fa que intentem evitar-la sempre al màxim. En aquesta població pot ser útil com a mètode d’espera a les cirurgies agressives que calguin fer amb posterioritat quan creixi i en casos on l’aplicació de CPAP per alteracions anatòmiques greus no sigui possible.
Eduard Esteller i Moré
Servei d’Otorinolaringologia
Hospital General de Catalunya
Sant Cugat del Vallès. Barcelona
Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Major de Can Caralleu, 1-7 (08017) Barcelona. Tel. 93.203.10.50 FAX 93.203.26.18 - [email protected] | 1 | perfect | {"ca": 0.9744048684446035, "es": 0.009933774834437087, "fr": 0.0013424020046536602, "en": 0.008949346697691068, "pt": 0.0008949346697691068, "de": 0.001968856273492035, "it": 0.002505817075353499} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_462330 | Desprès d'uns dies d'estar sense internet m'he adonat de que l'únic que de veritat he trobat a faltar del internet ha segut el msn però sobretot el meu estimat racó. Que faria jo sense intentar aquells llargs debats sobre la ei i la erc.
Quan he llegit lo títol del fil he pensat: "No pot ser, ha tornat Crom!" | 0.676738 | curate | {"ca": 0.7694805194805194, "es": 0.2305194805194805} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_13030 | Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació
Acceptar
934510386
+34663940185
Demana cita
ca ESEN
Clínica dental
Clínica dental
Equip mèdic
Tractaments
Implants dentals
Estètica facial
Estètica dental
Sedació conscient
Ortodòncia
Odontologia conservadora
Periodòncia
Blog Casanova25
Odontopediatria
La clínica
implants dentals
Estètica facial
Estètica dental
Sedació conscient
Ortodòncia
Odontologia
Periodòncia / Neteja dental
Estètica facial a Barcelona
En l'odontologia, al nostre centre odontològic Clínica dental Casanova 25, ens centrem també en l'estètica facial. Som al dia dels nous procediments per rejovenir la pell, retardar el procés natural d'envelliment i millorar el nostre aspecte.
Els nostres tractaments
Augment de llavis
L'augment de llavis és una tècnica molt popular en els últims anys. A la nostra clínica augmentem el volum dels teus llavis i arreglem asimetries.
Mesoteràpia
Amb aquest tractament aconseguim que la pell tingui una hidratació immediata, estirament i lluminositat notables. Contribueix a disminuir la flacciditat i frena l'oxidació i l'envelliment.
Àcid hialurònic
Gràcies als nostres tractaments d'àcid hialurònic, eliminem les arrugues i línies d'expressió de forma eficaç i natural, tornant-li la joventut al teu rostre.
Farciments facials
A Casanova 25 duem a terme els millors tractaments de farciments facials. El millor tractament per corregir arrugues a la cara.
Som el teu centre d'estètica facial a Barcelona
Dins d'aquest camp d'estètica facial, a la clínica dental Casanova 25, les nostres especialistes la Dra. Miriam Serra i la Dra. Lisbeth Hernández realitzen els següents tractaments:
Farciments facials:
Farciments facials destinats a omplir les arrugues peribucals, les conegudes com a codi de barres i comissures labials
Farciments facials destinats a omplir els solcs nasogenians o les conegudes com arrugues dels parèntesis
Els farcits destinats a omplir les línies anomenades titelles
Els farcits destinats a aconseguir augment de volum de la zona del mentó
Farciments facials destinats a aconseguir un augment de volum dels llavis i perfilat dels mateixos
Mesoteràpia facial.
El nostre especialista en Estètica facial a Barcelona
Dra. Lisbeth Hernandez
Doctora especialista en endodòncia i pròtesis dentals
Demana cita
Nom
Telèfon
E-mail
Comentaris
INFORMACIÓ Protecció de Dades. Finalitats: Respondre a les seves sol·licituds i remetre-li informació comercial dels nostres productes i serveis, fins i tot per correu electrònic. Legitimació: Consentiment de l'interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a [email protected] .Pot ampliar la informació a Política de Privacitat
Accepto la Política de Privacitat
Accepto rebre informació comercial, fins i tot per correu electrònic.
Enviar
Consells sobre Estètica facial a Barcelona
Veure tots
19 MARÇ
Àcid hialurònic, Què és?
És un dels principals components de la nostra matriu extracel·lular (el marc en el qual s'assenten les cèl·lules de la nostra pell) i també té un paper important en la retenció de la humitat.
07 MAIG
Quant de temps dura l'àcid hialurònic als meus llavis?
Portem diversos anys on les clíniques dentals han ampliat els seus serveis més enllà de la salut bucal.
On som
Direcció:
CLÍNICA DENTAL CASANOVA25
C / Casanova Nº25, Eixample
Esquerra 08011 Barcelona
93 451 03 86
info @ casanova25.com
Horari d'atenció a el públic:
Dll-div 10 a 14h i de 16 a 20h
Demana cita
Casanova25
Nota legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
SEO Barcelona
Segueix-nos
AVALAT PER
La nostra clínica dental compleix amb tots els protocols establerts pel Consell de dentistes i de l'COEC per fer front a la COVID-19 | 0.61172 | curate | {"ca": 0.8749671657473076, "sv": 0.0021013921723141583, "ru": 0.006829524560021014, "it": 0.004728132387706856, "es": 0.031783556606251644, "ro": 0.0018387181507748883, "pt": 0.0338849487785658, "en": 0.03230890464933018, "fr": 0.008405568689256633, "uk": 0.0015760441292356187, "no": 0.0015760441292356187} | https://www.casanova25.com/centre-estetica-facial-barcelona-tractaments-ct-5-ca |
mc4_ca_20230418_12_789555 | Per un capteniment institucional | Política & Prosa
Per un capteniment institucional
Els polítics han de predicar amb l’exemple per preservar la concòrdia i reduir les tensions a la societat catalana
política&prosa | 12 Juny 2019
L’expresidenta del Parlament Núria de Gispert en una imatge del 2018. © J.J. Guillén/Efe
El parlamentarisme català, com va evocar Pau Casals a les Nacions Unides, es remunta al segle XI amb les primeres assemblees de Pau i Treva. Aquella Pau i Treva de Déu està en els orígens de la civilitat de la nació catalana. D’aleshores ençà, en els períodes de plenitud institucional, es van anar perfilant les principals tendències de l’esperit públic català: el pactisme, la procuració i el manteniment de l’ordre i de la pau. En paraules de Vicens Vives, «aquesta vera harmonia entre l’autoritat, el país i llurs fins respectius clou el triangle polític en què, en èpoques de maduresa, triomfa el seny del nostre poble».
El president Tarradellas, d’una forma més planera, parlava d’una certa manera de fer les coses. Per això, al bell mig del soroll mediàtic i de les picabaralles a les xarxes socials al voltant del procés, és del tot reprovable el tuit de l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert en què relacionava polítics de Cs i del PP amb les exportacions porcines. Val a dir, a més, que no era la primera vegada que la qui va ser segona autoritat del país ensopegava amb la mateixa pedra: no només trencava amb el capteniment institucional que cal exigir a tots els representants públics, sinó que esgrimia una actitud excloent que no s’adiu amb els valors del catalanisme polític.
Tanmateix, aquesta manca de capteniment institucional, amarada d’unes formes grolleres, no deixa de ser també un epifenomen d’un problema més de fons: la política –no només la catalana– ha de recuperar el respecte mutu i les bones maneres, és a dir, els intangibles previs per a poder enfocar les grans qüestions de país i els reptes de futur. La dinàmica dual entre procés i antiprocés ha tensat emocionalment la societat catalana, empatada electoralment amb si mateixa, i els dirigents polítics han de predicar amb l’exemple per a preservar la concòrdia i evitar que la convivència, ara debilitada, s’acabi esquarterant.
Cal exigir aquest capteniment al conjunt de dirigents polítics, però en primer lloc als representants de les institucions. S’invoca molt sovint la llibertat d’expressió, però s’oblida que el seu exercici no és innocu: allò que diem o deixem de dir té conseqüències. I s’oblida també que la llibertat d’expressió és un dret de la ciutadania, però que les institucions públiques es deuen en primer lloc als principis de legalitat i neutralitat. També els dirigents de l’oposició, als quals pertoca criticar l’acció de govern i plantejar alternatives, haurien d’evitar caure en el joc del gat i la rata, com ha estat el cas de la polèmica sobre els llaços grocs.
Aquesta apel·lació a recuperar un capteniment correcte s’estén al conjunt d’actors polítics i també a la resta de les institucions. La funció pública, com és sobretot el cas de la policia catalana, s’ha vist erosionada per la deslleialtat dels seus responsables polítics. També els mitjans de comunicació públics han de retrobar no només aquell pluralisme formal de què sovint fan gala, sinó un relat inclusiu, a manera de gran angular, que superi l’univers simbòlic sobiranista que colonitza tota la graella.
Des d’aquesta òptica, la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya estableix en el seu article 26.3 les «missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual de competència de la Generalitat», entre les quals cal recordar-ne una: «La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori de Catalunya». Els mitjans de comunicació públics –també els espanyols– han de ser dics de contenció de l’onada nacionalpopulista que colpeja Europa i han de fer prevaler els valors de referència.
Perquè, com dèiem al començament, cal recuperar aquell esperit públic català i aquell capteniment institucional de les èpoques de maduresa i plenitud, que val a recordar que no han sovintejat en la nostra història contemporània. No només els actors polítics sinó també el conjunts d’actors socials han de treballar en aquesta direcció. És la manera de superar l’actual etapa d’esterilitat i de recuperar aquells trets que defineixen la nostra societat. Ferrater Mora els resumia a Les formes de la vida catalana: la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia. «No voldria de cap de les maneres moralitzar; les lliçons de conducta han de donar-se amb la conducta mateixa i no sols amb la paraula», escriu en el prefaci del llibre.
La bona conducta, aquell capteniment institucional que reclamàvem als nostres actors polítics, és el camí per a poder garantir la continuïtat catalana, sobretot de les institucions d’autogovern. Ens cal fer-ho de manera assenyada, mesurant-ne també les paraules, i amb unes dosis d’ironia, però sense desqualificar l’adversari ni menys encara atiar els odis primaris, els estereotips mutus i les pors atàviques. Perquè quan tot s’ensorra –no és aquest el cas– romanen les bones maneres. Només si recuperem aquest intangible prepolític podrem recuperar també els instruments per sortir de l’actual cercle viciós.
A la capçalera de política&prosa, com dèiem a l’editorial de presentació, «hi cap molt, però no hi cap tot». «Pretenem que el que hi càpiga faci servei als ciutadans i a la convivència, reconstrueixi espais de debat i de reflexió i estengui ponts entre els qui ara ni tan sols es parlen». Per aquesta raó reprovem encara més els que s’insulten i reclamem també un bon capteniment a tots els actors polítics, oimés a aquells que tenen o han tingut una alta responsabilitat institucional.
2019-06-12T19:57:02+02:00Per política&prosa| | 0.876126 | curate | {"ca": 0.9969737726967047, "en": 0.003026227303295225} | https://www.politicaprosa.com/per-un-capteniment-institucional/ |
mc4_ca_20230418_12_611380 | Intercanvi de retrets a l’Ajuntament a compte de l’1-O | Diari de Sant Adrià
Intercanvi de retrets a l’Ajuntament a compte de l’1-O
Moment de la intervenció del PP, aquest dilluns
El ple de l’Ajuntament va viure uns minuts de tensió aquest dilluns a compte del debat independentista, quan alguns membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'entitats i forces sobiranistes van exhibir fotografies de les càrregues policials i les ferides patides per alguns manifestants durant el referèndum de l’1 d’octubre com a resposta a la intervenció del grup municipal del PP, que va lloar l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant aquella jornada. Hi va haver intercanvi de retrets entre alguns espectadors i els regidors populars.
Va succeir durant la moció presentada per ERC, PDeCAT, Sant Adrià en Comú i MES, també recolzada per la regidora no adscrita Fina López, que reclamava condemnar les càrregues contra manifestants per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a altres municipis i, alhora, assumir els resultats del plebiscit unilateral. La proposta es va aprovar a mitges: la majoria de regidors va rebutjar la violència policial viscuda a algunes poblacions l’1-O i, de la mateixa manera, la majoria va oposar-se a reconèixer els resultats per tal de proclamar la independència en cas de no prosperar una mediació entre el Govern central i la Generalitat.
Abans que el partits votessin la resolució, l’ambient es va caldejar quan el regidor del PP Andreu Marín va prendre la paraula. Marín va qualificar d’”impagable” la intervenció dels cossos de l’Estat i, entre crítiques a les seves paraules, els components de l’ANC i partits sobiranistes van desplegar cartells a favor de la República Catalana i imatges de les batusses policials l’1-O. Entre el públic també es va encetar alguna breu discussió.
Marín -que es va encarar amb els qui l’increpaven i l’acusaven de mentir dient que no el farien callar- va qualificar la votació promoguda per la Generalitat de “cop contra la democràcia” i va acabar el seu discurs cridant “visca Espanya”. En un instant un pèl encès, un espectador va titllar els populars de “feixistes”; el ‘número u’ del PP, Jesús García Bragado, li va replicar dient-li “mentider”.
“Vivim una situació d’incertesa i, com s’ha vist al ple, de pre-enfrontament”, va opinar l’alcalde, Joan Callau, qui va assegurar que “Catalunya té ara un problema, que no és el govern del PP, sinó la convivència”. “Quan tenim una societat dividida per la meitat, com ho solucionem?”, es va preguntar el dirigent socialista. “Votant!”, van respondre a l’uníson diversos dels integrants de l’ANC presents.
En una línia similar a la del PSC, ICV-EUiA va expressar el seu temor a què s’obrin “ferides entre veïns que conviuen tranquil·lament”. Per la seva banda, Ciutadans va recordar les denúncies de violència que els Mossos d’Esquadra van rebre quan el desallotjament dels acampats del 15-M a la plaça Catalunya de Barcelona el 2011 i va recolzar l’acció policial durant la jornada en què el plebiscit, tot i que suspès, es va acabar celebrant.
La moció la va defensar el republicà Toni Vélez, qui va afirmar que, amb els fets de l’1-O, “el Govern espanyol ha demostrat que té un caràcter autoritari feixista” i que “no té prou forces d’ocupació per a Catalunya”, i va comparar la “repressió” contra els partidaris del referèndum amb la dels anys del franquisme i la desfermada pel Govern turc contra els seus crítics. “Si per vostè Espanya és com Turquia, què és Catalunya? Com Kim Jong Un?”, va etzibar el popular Marín, al·ludint al líder dictatorial de Corea del Nord.
El PP també va assenyalar a ERC i a les altres forces sobiranistes del ple per haver incitat suposadament a “les seves masses enfervorides” contra la Policia Local el passat 24 de setembre, quan els agents van intentar retirar uns cartells durant un acte a favor de l’1-O a la plaça de la Vila i, davant de l’oposició dels concentrats, van identificar els dos regidors d’ERC i el del PDeCAT, que s’hi van prestar. Els republicans van desmentir que impedissin l’actuació de la Policia Local, alhora que van demanar que s’investigui l’actuació d’un dels agents aquell dia.
Amb els únics vots en contra de Cs i PP, el ple va acordar solidaritzar-se “amb els municipis afectats pels danys provocats per la violència policial” i els ferits, així com exigir al Ministeri d’Interior el rescabalament dels costos pels desperfectes causats per la irrupció als locals de votació i demanar responsabilitats als càrrecs polítics que van dissenyar un operatiu que l’Ajuntament considera que va suposar una “vulneració dels drets humans”. Per contra, PSC, Cs, ICV-EUiA i PP van tombar que s’acceptessin els resultats de l’1 d’octubre com a vinculants. | 0.885719 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridesantadria.com/intercanvi-de-retrets-l%E2%80%99ajuntament-compte-de-l%E2%80%991-o?page=1 |
macocu_ca_20230731_0_175896 | Carrer Ample, Verges (Verges)
Mostrar Mapa
Llar d'infants Les Bombolles - 187 m Carrer del Pedró 1
El castell de verges - 133 m
Servicios cercanos a Carrer Ample | 0.406092 | curate | {"en": 0.18471337579617833, "es": 0.28662420382165604, "ca": 0.5286624203821656} | |
dogc_ca_20230901_0_14525 | ORDRE TSF/234/2019, de 23 de desembre, per la qual es garanteix el servei essencial de neteja que presta l'empresa Tempo Facility Services, SL al centre sociosanitari Federica Montseny de Viladecans.
Vista la convocatòria de vaga presentada pel sindicat CGT a l'empresa Tempo Facility Services, SL (amb registre d'entrada de 13 de desembre de 2019 als Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Família a Barcelona), que està previst que s'iniciï el dia 24 de desembre de 2019, amb caràcter indefinit, i que tindrà una durada de tres hores per torn de treball (torn de matí: de 12.00 a 15.00 hores, torn de tarda: de 18.30 a 21.30 hores, i per la resta d'horaris vigents a l'empresa, les 3 últimes hores de la jornada laboral), i que afecta tots els treballadors i treballadores de l'empresa que presten serveis al centre sociosanitari Federica Montseny de Viladecans;
Vist que el servei de neteja s'ha de considerar un servei essencial per a la comunitat, ja que la seva interrupció afectaria drets fonamentals com el de la salut, d'acord amb els articles 15 i 43 de la Constitució;
Vist que l'autoritat governativa ha de dictar les mesures necessàries per tal de mantenir el servei essencial i garantir els drets constitucionals, tal com assenyalen els articles 28 i 37 de la Constitució, tenint en compte que aquesta restricció ha de ser justificada i proporcional amb l'exercici legítim del dret de vaga, reconegut a l'article 28.2 de la Constitució;
Vist que el servei de neteja que efectua l'empresa Tempo Facility Services, SL al centre sociosanitari Federica Montseny de Viladecans no pot quedar desatès ja que suposa un risc sanitari per al personal en general i per als pacients en particular, amb major o menor gravetat segons l'activitat social i assistencial en qüestió donat que aquest centre realitza l'atenció continuada de persones amb malalties o processos crònics amb diferents nivells de dependència funcional i graus de complexitat clínica que no poden ser ateses al seu domicili i, per dur-la a terme, compta amb un servei d'internament, atenció ambulatòria diürna sociosanitària, residència assistida, centre de dia per a persones majors i unitats de convalescència, llarga estància i cures pal·liatives, i que posa en risc drets essencials, com són el dret a la vida i a la salut, que recullen els articles 15 i 43 de la Constitució, i que, a més, la vaga té caràcter indefinit, és pel que, seguint el criteri de l'informe tècnic del Departament de Salut, es considera adient establir uns serveis mínims consistents en mantenir la prestació d'un 100% del servei en zones d'alt risc, d'un 50% en zones de risc mitjà i d'un 25% del servei en zones de baix risc;
Vist que els residus sanitaris recollits en les diferents zones del centre s'han de transportar al magatzem de residus sanitaris del mateix centre amb una periodicitat màxima de 12 hores i que aquests tipus de residus només es emmagatzemar dins del mateix centre sanitari durant un període màxim de 72 hores, prorrogable a una setmana si el magatzem disposa d'un sistema de refrigeració adequat, per tant, els residus sanitaris cal recollir-los al 100%;
Vist que s'ha sol·licitat a les parts en conflicte que efectuïn les seves propostes de serveis mínims;
Vist que s'ha demanat informe al Departament de Salut;
Atès el que disposen l'article 28.2 de la Constitució espanyola; l'article 170.1.i) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; l'article 10.2 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març; el Decret 120/1995, de 24 de març, de la Generalitat de Catalunya; i les sentències del Tribunal Constitucional 11/1981, de 8 d'abril; 26/1981, de 17 de juliol; 33/1981, de 5 de novembre; 51/1986, de 24 d'abril; 27/1989, de 3 de febrer; 43/1990, de 15 de març, i 122/1990 i 123/1990, de 2 de juliol, Ordeno:
Article 1
La situació de vaga anunciada pel sindicat CGT a l'empresa Tempo Facility Services, SL, que està previst que s'iniciï el dia 24 de desembre de 2019, amb caràcter indefinit, i que tindrà una durada de tres hores per torn de treball (torn de matí: de 12.00 a 15.00 hores, torn de tarda: de 18.30 a 21.30 hores, i per la resta d'horaris vigents a l'empresa, les 3 últimes hores de la jornada laboral), i que afecta tots els treballadors i treballadores de l'empresa que presten serveis al centre sociosanitari Federica Montseny de Viladecans, s'entén condicionada al manteniment dels serveis mínims següents:
a) Àrees d'alt risc: 100% del servei.
Unitats d'asèptics i malalties infeccioses.
Cuines i serveis d'alimentació.
Desinfecció terminal (neteja d'habitacions en casos d'alta de malalts en processos infecciosos).
Vàters i lavabos de les àrees d'hospitalització per a ús dels pacients ingressats.
I tots aquells altres serveis que puguin tenir aquesta consideració.
Dins les àrees d'alt risc, el servei de neteja inclourà l'evacuació de roba bruta i residus.
b) Zones de risc mitjà: 50% del servei.
Unitats d'hospitalització: habitacions i passadissos (un total de 190 llits distribuïts en 5 plantes).
Àrees d'hospitalització d'infermeria (un total de 6 controls, un per planta).
Àrea de Farmàcia.
Àrea de Farmacologia clínica (una a cada control d'infermeria, total de 6).
Lavabos i vàters del personal i visitants (a totes les plantes).
c) Zones de risc baix: 25% del servei.
Hospitals de dia.
Àrea de rehabilitació (gimnàs de rehabilitació a la primera planta, 5 sales de menjador grans on es fan activitats de rehabilitació, 9 sales petites y l'hospital de dia).
Vestíbuls, passadissos, sales d'espera, admissions, magatzems, etc.
Ascensors i escales.
Despatxos, oficines, consergeria, arxius, capella i mortuori.
Menjadors del personal.
Sales d'actes i sales de juntes i de reunions.
Vestuaris.
Rehabilitació (gimnàs, piscina i vestuaris).
Bugaderia, tallers de manteniment i magatzems generals.
Sales de màquines, terrasses i patis interiors.
Plantes industrials, tèrmiques i de cogeneració.
Estabulari.
Magatzem final de residus.
Dependències d'impremta i fotocòpies.
Exteriors de l'edifici.
Evacuació de residus domèstics (grup 1).
d) Residus sanitaris: cal recollir-los al 100%.
Article 2
L'empresa, un cop escoltat el Comitè de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l'article anterior, exclòs el Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims els ha de prestar, preferentment, si n'hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. L'empresa s'ha d'assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.
Article 3
El personal destinat a cobrir els serveis mínims que determina l'article 1 està subjecte als drets i els deures que estableix la normativa vigent.
Article 4
Les parts han de donar prou publicitat a la vaga perquè aquesta sigui coneguda per la ciutadania.
Article 5
Notifiqueu aquesta Ordre a les persones interessades per al seu compliment i trameteu-la al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya perquè es publiqui.
Barcelona, 23 de desembre de 2019
Chakir El Homrani Lesfar Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies | 1 | perfect | {"ca": 0.9787414965986394, "en": 0.015447845804988663, "es": 0.004251700680272109, "la": 0.0015589569160997733} | |
mc4_ca_20230418_14_328618 | Bauernhof Bachgut Muhlbach Àustria - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 67 allotjaments a Muhlbach.
Bachgut 51, Muhlbach, Muhlbach, Àustria, 5505 - Veure al mapa
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Bauernhof Bachgut és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Muhlbach. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Bauernhof Bachgut ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com esquí, parc infantil, ping pong, jardí que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Bauernhof Bachgut és una elecció inteligents per a viatgers a Muhlbach, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Cal que informeu el Bauernhof Bachgut de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
Tots els tipus de viatgers (40) Parelles (21) Viatgers en solitari (4) Famílies amb infants petits (3) Famílies amb infants grans (1) Grups (12) | 0.808651 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/bauernhof-bachgut/hotel/muhlbach-at.html |
crawling-populars_ca_20200525_0_106891 | L’Isoroku Yamamoto va néixer el 4 d’abril de 1884 a Nagoka, Japó. De ben jove es va allistar a l’exèrcit japonès i va participar en la guerra entre Rússia i Japó de 1905. Després del conflicte amb Rússia va ser enviat a Washington com a agregat naval. Quan en Yamamoto va tornar al Japó va […]
No Comments
© 2020 Biografies del Tercer Reich Using the Flex theme designed by Phu Ly. Powered by WordPress MU. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català | 0.645573 | curate | {"ca": 0.7577092511013216, "en": 0.2422907488986784} | : /1884/04/ |
crawling-populars_ca_20200525_37_59608 | Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Endocrinologia
Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Endocrinologia
Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes
Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes
Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia
Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia
Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes
Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes
Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes
Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes
Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia
Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia
Veterinària i ramaderia > Clínica
Veterinària i ramaderia > Clínica
Veterinària i ramaderia > Clínica
Veterinària i ramaderia > Clínica
Veterinària i ramaderia > Bromatologia
Veterinària i ramaderia > Bromatologia
Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia
Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia
Mallorca, 272, 1r - 08037 Barcelona
Tel +34 93 452 61 61 · Fax +34 451 64 37
[email protected] | 0 | curate | {"ca": 0.96386630532972, "fr": 0.036133694670280034} | : /es/diccionaris-en-linia/163?page=8 |
mc4_ca_20230418_3_167841 | El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos | Redacció | terrassa | Infraestructures | El Punt Avui
El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos + El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos E-mail
terrassa - 16 gener 2012 2.00 h
El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos
L'exconseller Nadal i l'alcalde Navarro , en una visita d'obres a l'abril del 2010 J.R
El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos El govern destinarà 163 milions a l'obra dels FGC a Terrassa, aturada fa mesos E-mail
El projecte de pressupost del govern de la Generalitat pel 2012, que s'ha d'aprovar d'aquí a pocs dies, destina 163 milions per acabar les obres de perllongament dels FGC de Terrassa. De fet, és la inversió més alta de tota la comarca del Vallès Occidental, que puja als 256,6 milions. La partida servirà per liquidar el crèdit del Banc Europeu d'Inversions per acabar els treballs, que estan aturats des de fa mesos perquè la constructora vol garanties de cobrament i liquiditat abans de tornar a posar en funcionament la maquinària. L'any passat el govern va destinar 144 milions, a través de GISA, al tram de túnel entre la
UPC i Can Roca.
Els problemes de tresoreria del govern ja van fer modificar el pla econòmic i financer per fer front al cost de 321 milions de l'obra de l'empresa pública GISA l'any 2009, quan governava el tripartit, amb l'objectiu d'acabar les obres dels 6,2 quilòmetres a final del 2011, però la crisi econòmica i les dificultats de tresoreria han anat dilatant el calendari. Amb aquesta nova injecció econòmica de 163 milions d'euros es vol liquidar els treballs que falten: l'acabament de les tres estacions –Vallparadís Universitat, l'intercanviador amb la Renfe i la de Can Roca–, l'obra civil pendent i la instal·lació de vies i catenària. Per tant, en cap cas es compliran els terminis donats pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, de posada en funcionament a principis del 2012 i els treballs s'allargaran fins a final d'any. A més, durant un temps s'hauran de fer proves de funcionament. El calendari s'allargarà fins al 2013.
Una situació semblant es viu a Sabadell. Al novembre es van acabar els treballs iniciats el 2008 de perforació del primer túnel de 2,9 quilòmetres entre el Parc del Nord i Sabadell-Estació i s'estava procedint a desmuntar la tuneladora per poder fer el segon túnel. El calendari també s'ha modificat, passant de l'acabament previst per al 2013 al 2015, i a l'octubre el Parlament va aprovar una proposta del PSC reclamant l'acceleració de les obres. El cert, però, és que al pressupost de l'any que ve no hi ha cap partida d'inversió real per fer l'obra.
milions costaran el tram de 6,2 quilòmetres i les tres noves estacions dels FGC a Terrassa.
Projectes refets i efecte de la crisi
Aspecte exterior de l'estació a Vallparadís el 2009. Està igual. M.À.L
L'anomenat metro del Vallès, com moltes infraestructures arreu del país, l'ha acabat agafant de ple la crisi econòmica en el cas de Terrassa, tot i iniciar-se en època de bonança, durant l'any 2003. El perllongament s'havia d'acabar el 2008, però les excavacions arqueològiques a Vallparadís, els canvis de govern, que van comportar també el canvi de sistema constructiu per fer servir tuneladores, o l'increment de mesures de seguretat després de l'esfondrament del barri barceloní del Carmel, han acabat endarrerint l'execució de l'obra. Tot i els intents d'accelerar-les incloent una segona tuneladora, els calendaris s'han anat incomplint fins que la falta de liquiditat econòmica va acabar aturant-la l'any passat. El nou govern de CiU va acusar el tripartit d'“irresponsables” perquè cap de les obres que havia iniciat “no s'havia començat ni a pagar”, en paraules de Lluís Recoder, conseller de Territori. Per Recoder, van “abusar de l'enginyeria financera” creant “un problema en forma d'hipoteca per al país”, que haurà d'estar pagant 800 milions d'euros fins al 2044.
El Punt Avui. Nacional 17-01-2012, Pàgina 32 | 0.829107 | curate | {"ca": 0.9989061474513236, "ru": 0.0010938525486764385} | http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/12-infraestructures/495496-el-govern-destinara-163-milions-a-lobra-dels-fgc-a-terrassa-aturada-fa-mesos.html |
mc4_ca_20230418_3_232901 | El Carnestoltes arriba a l'Escola Sant Jordi - 19/02/2015 » La Cala RTV
El Carnestoltes arriba a l'Escola Sant Jordi
19 . Feb, 2015 a les 13:17
L'Escola Sant Jordi es troba en plena celebració del Carnestoltes. De fet, aquesta setmana la disbauxa ha arribat al centre amb la col·laboració dels alumnes. I és que seguint les ordres del Rei Carnestoltes cada dia els alumnes van portar a classe un complement divertit. El dilluns un davantal de cuiner, dimarts una corbata ben cridanera, dimecres una sabata i un mitjó de cada color, i finalment avui arriba la rua. En aquesta rua, que tindrà lloc a partir de les tres de la tarda i transcorrerà pel circuit habitual, des de la zona escolar i vora el port, els nens i nenes lluiran les disfresses treballades a les aules. Finalment, acabaran la festa al pati de l'escola on el Rei Carnestoltes llegirà els eu discurs. Enguany la temàtica serà els personatges de ficció. Aquestes disfresses han estat elaborades a classe però també amb el suport imprescindible dels pares. " Des de l'escola hem d'agrair la col·laboració dels pares i mares en l'elaboració d'aquestes disfresses que els nens i nenes han treballat a l'aula. Moltes gràcies a tots", explica Fàtima Garcia, Directora de l'Escola Sant Jordi.
D'altra banda, Garcia també ha volgut agrair la col·laboració de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar. La directora del centre també ha recordat que es manté el transport escolar a les 9:00h, 12:30h, 15:00h i 16:30h, i el servei de menjador de 12:30h a 15:00h.
0 respostes a "El Carnestoltes arriba a l'Escola Sant Jordi"
1309 reproduccions
el carnestoltes arriba a l’escola sant jordi | 0.802961 | curate | {"ca": 0.9845105328376704, "fr": 0.015489467162329617} | https://www.ametllamar.cat/lacalartv/entrada/2015/2/19/el-carnestoltes-arriba-a-lescola-sant-jordi |
oscar-2201_ca_20230904_2_105000 | "Perquè mentre es presentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera de defensar-se'n. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d'aparat ful, donaran molta feina".
Pere Calders
28 de febrer 2006
Anatomia i profecia
S’agafa el darrer número de –per exemple– la revista Caràcters. Es va fullejant aquella part –majoritària, d’altra banda– que passa per estar dedicada a la crítica literària. I s’hi van fent dues llistes: a l’esquerra, el nom dels crítics; a la dreta, el dels autors dels llibres criticats. Així per exemple:
Ferran Garcia-Oliver - Pau Viciano
Manel Garcia Grau - Vicent Pitarch
Joan Margarit - Pere Rovira
Francesc Pérez i Moragón - Vicent Simbor
Josep Antoni Fluixà - Pasqual Alapont
etc.
Al final, podem invertir la llista; i tindrem, potser, el sumari del proper número.
anotat per Pere a les 23:24 0 comentaris
etiquetes: Literatura
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
27 de febrer 2006
Metàfora
A València ciutat, un dels indicadors de la proximitat de la primavera –i tenint en compte que l’entorn no és gaire propici a signes d’una altra naturalesa– és la inauguració semiclandestina de la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió. No sé qui en devia tenir la idea, però organitzar una fira del llibre en una ciutat profundament i vocacionalment analfabeta com València és tota una gosadia. Una gosadia que només es pot superar triant, per a la seua celebració, unes dates en què la ciutat en ple –i part de l’estranger– es dedica en cos i ànima –és un dir– a l’altre indici primaveral valencià.
Això deu explicar el cartell de l’any passat, quan els llibreters –cansats, potser, de passar desapercebuts– decidiren d’introduir-hi algun element trasbalsador.
En el moment de fer la fotografia, el nom del mes ja estava camí de tornar a la normalitat. L’ocassió no, que aquesta no és cosa de deixar-la passar.
anotat per Pere a les 21:45 0 comentaris
etiquetes: La Cosa Nostra, Literatura, Llengua
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
25 de febrer 2006
Trànsit
Aquesta part de mi que t’és desconeguda,
la del dolor desordenat i fred,
la que més et repugna, és la que ha estat
més a prop teu, la part de mi que sempre,
sense condicions, més t’ha estimat.
Joan Margarit
[de “Recompte”, dins Càlcul d’estructures, Edicions Proa, Barcelona, 2005]
anotat per Pere a les 18:39 0 comentaris
etiquetes: Literatura, Retalls
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
24 de febrer 2006
Don Carlos a Sicília
Diu la notícia que la jutge que s’ocupava de l’anomenat cas Fabra ha estat traslladada a petició pròpia i, en conseqüència, n’abandona la instrucció. I en van vuit, des de l’inici a finals de 2003 d’aquest fulletó protagonitzat per un cacic, un senyoret que té el seu corral a la provincia de Castellón, on és conegut com Don Carlos. Un cacic, però, que –com en qualsevol fulletó digne de portar aquest nom– ha estat traït des del seu propi bàndol, i ara és notícia contínua d’alguns mitjans de comunicació. Notícies com aquesta d’avui –vuit jutges en poc més de dos anys!– que sempre em fan recordar un amic que –fa ja molts anys– insistia en les moltes similituds entre els valencians i els sicilians.
anotat per Pere a les 12:02 0 comentaris
etiquetes: La Cosa Nostra
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
21 de febrer 2006
Apunt (2)
En sentit estricte, la ciència ficció només pot ser un gènere literari adolescent. La resta, imitacions més o menys ominoses.
anotat per Pere a les 23:15 0 comentaris
etiquetes: Fugues
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
20 de febrer 2006
It came in the mail
Divendres passat, un correu electrònic de L. Diu que m’envia paraules, perquè creu que em seran el millor remei. Atenta i oportuna, me n’envia unes de Michèle Petit, antropòloga de la lectura:
Cuanto más capaz es uno de nombrar lo que vive, más apto será para vivirlo, y para transformarlo. [...] Cuando carece uno de palabras para pensarse a sí mismo, para expresar su angustia, su coraje, sus esperanzas, no queda más que el cuerpo para hablar...
Però L., que no és antropòloga, les remata amb unes altres de pròpies:
Potser hi ha un llibre que no has llegit i ara ja no pots emparar-te en les “excuses” de Pennac per no fer-ho...
anotat per Pere a les 23:22 0 comentaris
etiquetes: Dietari
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
19 de febrer 2006
Crash, i les afinitats electives
Hi ha un substrat personal previ, un pòsit, uns interessos. Hi ha una afinitat que actua en el moment que trie d’apropar-me a un determinat producte cultural o artístic; i que actua –òbviament– quan m’hi estic comunicant, en la manera com ho faig. Me n’adone, al remat, que podria emprar paraules similars per a escriure sobre molts productes diferents: per a referir-me’n al tema, per a explicitar-ne les sensacions o, simplement, per tal de provar de delimitar que té a veure allò amb mi.
Podria fer-ho, per exemple, a propòsit de Crash, la pel·lícula de Paul Haggis. I el motiu, en definitiva, l’hauria de buscar –novament– en allò que té de radiografia de les malalties de la societat contemporània. El prejudici, el pànic a l’estrany, els diferents graus del racisme –sí, també aquell que no gosaríem de qualificar amb aquest nom; la solitud, la incomunicació, la neurosi col·lectiva; la corrupció moral, la cultura de l’estereotip i de l’aparença, del triomf a qualsevol preu; la deshumanització, la dimissió cultural, dels lligams que expliquen una civilització.
Crash, com una combinació del Land of plenty de Wenders i del Short cuts d’Altman, funciona gràcies a un esplèndid guió que recorre al conegut joc de vides creuades per explotar al màxim l’altre gran actiu de la pel·lícula: la sinceritat amb què construeix –sense maniqueisme– uns tipus humans plens de contradiccions i d’arestes fosques. Crash, en canvi, cau en el lloc comú quan recorre a determinats efectes marca de la casa –americana, s’entén– absolutament sobrers. En són pocs, sortosament.
anotat per Pere a les 23:09 0 comentaris
etiquetes: Art, Cinema, Dietari
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
17 de febrer 2006
L'estrany viatge
A Xavi Castillo –que és, bàsicament, el noranta-nou per cent de la companyia de treatre Pot de Plom– l’han tornat a censurar. I en van ja unes quantes. Castillo, però, no és danés.
Ells no volen veure’l. I aquest és el nostre motiu per mostrar-lo.
anotat per Pere a les 17:24 0 comentaris
etiquetes: La Cosa Nostra, Teatre
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
15 de febrer 2006
Intransferible
La vida que no vius. La llibertat que no uses. I, sobretot, les possibilitats no realitzades del desig.
anotat per Pere a les 23:06 0 comentaris
etiquetes: Fugues
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
14 de febrer 2006
Jo, un altre
Deixar de llegir els diaris, procurar d’evitar les notícies: hom pot viure indignat un dia, o dos, o tres; hom no pot viure, però, de la indignació, contra la indignació. Com un estat d’excepció permanent en un entorn hostil: sentir-se estranger a casa pròpia.
És diferent ser un apàtrida a casa nostra que a l’estranger, on podem trobar una llar en l’absència de pàtria.
Llegir Kertész, lentament, prolongant-ne en el temps la lectura. Subratllar frases soltes o passatges sencers. Escriure notes sobre les seues notes: apunts que després no faran cap servei, més enllà d’un de personal, de molt íntim. Kertész parla d’Auschwitz, de l’antisemitisme abans i després de l’Endlösung, de l’estalinisme i del kadarisme a Hongria. I, tanmateix, malgrat les múltiples distàncies, hi ha una ferum coneguda. La malaltia s’encomana. No és banal veure-s’hi reflectit.
Els fets detestables, l’entorn destructor, als carrers, als mitjans de transport, a les botigues: l’agressió quotidiana que es pateix pertot i per tothom i que genera accessos d’odi quotidians. Aquesta vida estúpida em manté en un sol pla, en el pla de la reflexió sobre les coses efímeres.
[Jo, un altre, d'Imre Kertész, està publicat en Quaderns Crema, en traducció d'Eloi Castelló]
anotat per Pere a les 21:15 0 comentaris
etiquetes: Dietari, Literatura
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
12 de febrer 2006
Nosaltres les dones
[per a Elena i Cris]
Trobar Edith Södergran ha estat un descobriment. Finlandesa, de llengua sueca i nascuda a Sant Petersburg, avui està considerada una de les veus més importants de la literatura escandinava. Sense ser-ne conscient, només amb l’afany de dir, almenys al començament de la seua escriptura, va trencar amb la poesia romàntica anterior, introduint en la literatura de principis del XX noves formes. Ella va afirmar en la advertència preliminar al seu segon llibre (Lira setembrina):
Que la meua literatura és poesia, ningú no ho pot negar. Que siga o no siga vers, és una altra qüestió. He provat de sotmetre a un ritme certs poemes refractaris, i he descobert que sols posseesc el poder de la paraula i de la imatge en condicions de completa llibertat.
Editn Södergran va ser contemporània de Virginia Woolf, un dels pilars fonamentals de la literatura escrita per dones, que parla i defensa el fet de ser dona en una societat essencialment masclista com la de principis del segle XX. Potser, una curta vida –trenta-un anys– va fer que la seua obra no destaqués tant com la de l’anglesa, però estic segura que aquells poemes suposaven donar una atrevida veu a la manera de sentir de la dona en la societat que li va tocar de viure, i que no devien deixar indiferent a més d’un. Com encara no ens hi deixen a nosaltres aquests dos –escrits als vint-i-quatre anys– que Maria del Mar Bonet va refondre en la cançó “Nosaltres les dones”:
IV
Cercaves una flor
però trobares un fruit.
Cercaves una font
però trobares un mar.
Cercaves una dona
però trobares una ànima.
Et sents enganyat.
Nosaltres les dones
Nosaltres, les dones, estem molt a prop de la terra ocre,
preguntem al cucut allò que espera de la primavera,
envoltem amb els nostres braços al pi despullat,
escrutem la posta de sol a la recerca de signes i consells.
Jo vaig estimar una vegada un home que no creia en res...
Va arribar un dia fred amb els ulls buits,
i un dia feixuc se’n va anar amb el front cenyit d’oblit.
Si el meu fill viu, serà seu...
anotat per Ana Perpiñán a les 21:55 0 comentaris
etiquetes: Dietari, Literatura, Retalls
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
10 de febrer 2006
Inèdits
La notícia –ara mateix, i en aquest món de mones cridaneres– sembla venir directament d’una altra galàxia, per allò que té d’una normalitat ingènua i innocent que –tanmateix– ens és tan aliena. Segons que diu Vilaweb, una empresa d’Onil comercialitza una nina que parla, que demana que la pentinen o que l'abracen, que diu quan té son.
I la notícia, el fet absolutament extraordinari, és que ho fa en català.
anotat per Pere a les 18:56 0 comentaris
etiquetes: La Cosa Nostra
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
09 de febrer 2006
Exercicis respiratoris
Dies d’un alè ben curt, d’un alè escassíssim. Setmanes que van de dimecres a dimecres, marcades per una visita que ha esdevingut periòdica. La constatació de l’enorme poder de concentrar massa misèries en un únic punt; un punt, indeterminat, de l’estómac. Però també del fet que això ocorrega a pesar meu. I l’absoluta impossibilitat de conviure, amb un mínim de normalitat, amb aquest corcó il·localitzable.
C., amable, m’envia per correu electrònic uns exercicis respiratoris:
El denominador común a la práctica de todos los ejercicios es ir tomando conciencia, sin juicio, de todas las partes de nuestro cuerpo. Para ello resulta útil, como primer contacto, colocarse delante de un espejo que refleje la imagen entera, tan significativa en cuanto reveladora que es de las propias modalidades de expresión...
anotat per Pere a les 19:12 0 comentaris
etiquetes: Dietari
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
07 de febrer 2006
Esforços
Sempre he tingut tendència, i avui dia no pas menys que abans, a considerar-me un “qualsevol” que, en un cert sentit, no ha escatimat esforços: he volgut conservar la lucidesa per damunt de tot. ¿Quines són les meves “capacitats superiors”? No seguir l’única inspiració d’aquest país: la temptació incessant i agullonadora del cant de sirena que invita al suïcidi psíquic, intel·lectual i finalment físic.
Imre Kertész, Jo, un altre
anotat per Pere a les 14:12 0 comentaris
etiquetes: Retalls
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
05 de febrer 2006
Hedda Gabler
És el covard, en definitiva, qui creu en actes heroics.
anotat per Pere a les 23:26 0 comentaris
etiquetes: Fugues, Teatre
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
04 de febrer 2006
Hemeroteca
Després de llegir aquests dies en diversos blocs al·lusions al pacte per l’estatut valencià, sembla interessant de recuperar aquest fragment de Joan Garí, publicat a El País del 23 de juny passat, i que ja vam citar en el seu dia:
Adormecido con pequeños sobresaltos al calor de la lavativa demoscópica que se administra cada mañana con agua traída del delta del Ebro, Camps se cree imbatible (como se creyó un día Rajoy), pero no tengo la menor duda de que nuestro simpático gerifalte tiene los días contados. En el País Valenciano, como en España en general, la derecha sólo puede triunfar cuando la izquierda no está en condiciones de disputarle la victoria. Pero ese momento ya pasó. Veo en Joan Ignasi Pla y en su gente el equipo que en el 2007 desalojará a los monaguillos de Aznar de una Generalitat que han endeudado hasta límites vergonzosos.
Amén.
anotat per Pere a les 14:15 0 comentaris
etiquetes: La Cosa Nostra, Retalls
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
02 de febrer 2006
Tan lluny, tan a prop
La polèmica generada arran de la publicació de les ja famoses caricatures de Mahoma per part del periòdic danés Jyllands-Posten em recorda un fet més casolà, ocorregut fa uns mesos. Quan faltaven ben pocs dies per a la inauguració, el Govern Valencià va aconseguir forçar la retirada del cartell que havia de servir d’imatge de l’edició del passat Observatori –paradigma valencià de l’art trencador i avantguardista!– després de rebre les indicacions pertinents de l’arquebisbat. Segons els emissaris de la jerarquia catòlica, aquell inofensiu cartell insultava els cristians.
No es va amenaçar ningú de mort, ni es va posar en marxa cap boicot contra res –no en aquesta ocasió–, és cert; però tampoc no era necessari. I, tanmateix, no es va creure oportú d’engegar una campanya en contra del fonamentalisme religiós, ni a favor de la llibertat d’expressió. Més encara: gairebé ningú no li va prestar la menor atenció al fet. En part, em sembla que la raó podria ser que Internet no ho va voler. Internet, la fletxa que indica la direcció de la bona obra del moment, reconvertida per la postmodernitat en innocu acte revolucionari de pantalla d’ordinador. La nova unitat de mesura del nostre compromís.
anotat per Pere a les 20:53 0 comentaris
etiquetes: Dietari, La Cosa Nostra
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
01 de febrer 2006
Incomunicats
El mito de la radical separación entre mercado y Estado, de las presuntas garantías del primero contra el control, la manipulación y las censuras del segundo parecía ya insostenible a tenor de numerosos ejemplos históricos contemporáneos.
[…]
Lo nuevo es cómo, en condiciones mantenidas de democracia formal, gobiernos autoritarios consiguen subordinar a los medios privados –y en su caso también naturalmente a los públicos– a sus propias reglas de comunicación, orquestando a buena parte del sistema cultural y mediático en beneficio de su poder. Y ello aunando viejas herramientas (censuras, concesiones o licencias radiotelevisivas, subvenciones o corruptelas públicas…) con un hábil manejo de los instrumentos simbólicos que los propios medios de comunicación especialmente electrónicos permiten en las modernas sociedades, sin una actuación coactiva del Estado hacia el sector privado, pero ejerciendo una sinergia de intereses económicos y políticos, de beneficios y poder, a la contra de toda oposición y de la sociedad civil misma.
Enrique Bustamante, “La degradación tendencial del espacio público. Del totalitarismo del estado al del mercado…, y sus combinaciones”, dins Contrastes núm. 43, València, desembre/gener, 2005/2006.
anotat per Pere a les 21:25 0 comentaris
etiquetes: Retalls
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
temàtic
Art Bloc Cinema Dietari Ensenyament Fugues La Cosa Nostra Literatura Llengua Música Retalls Teatre Viatges
cronològic
► 2013 (5)
► d’abril (1)
► de març (1)
► de febrer (1)
► de gener (2)
► 2012 (22)
► de desembre (3)
► d’octubre (3)
► de setembre (4)
► de febrer (3)
► de gener (9)
► 2011 (29)
► de desembre (2)
► de novembre (4)
► d’octubre (3)
► de setembre (6)
► d’agost (2)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (4)
► de març (1)
► de gener (1)
► 2010 (18)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► de setembre (3)
► de maig (3)
► de març (2)
► de febrer (4)
► de gener (2)
► 2009 (37)
► de desembre (1)
► d’octubre (2)
► de setembre (5)
► d’agost (1)
► de juny (5)
► de maig (4)
► d’abril (4)
► de març (5)
► de febrer (5)
► de gener (5)
► 2008 (74)
► de desembre (6)
► de novembre (4)
► de setembre (5)
► d’agost (4)
► de juliol (4)
► de juny (6)
► de maig (8)
► d’abril (9)
► de març (4)
► de febrer (12)
► de gener (12)
► 2007 (115)
► de desembre (11)
► de novembre (5)
► d’octubre (2)
► de setembre (12)
► d’agost (4)
► de juliol (8)
► de juny (7)
► de maig (14)
► d’abril (11)
► de març (13)
► de febrer (11)
► de gener (17)
▼ 2006 (169)
► de desembre (17)
► de novembre (16)
► d’octubre (17)
► de setembre (11)
► de juliol (4)
► de juny (16)
► de maig (19)
► d’abril (16)
► de març (17)
▼ de febrer (18)
Anatomia i profecia
Metàfora
Trànsit
Don Carlos a Sicília
Apunt (2)
It came in the mail
Crash, i les afinitats electives
L'estrany viatge
Intransferible
Jo, un altre
Nosaltres les dones
Inèdits
Exercicis respiratoris
Esforços
Hedda Gabler
Hemeroteca
Tan lluny, tan a prop
Incomunicats
► de gener (18)
► 2005 (160)
► de desembre (18)
► de novembre (20)
► d’octubre (22)
► de setembre (23)
► d’agost (3)
► de juliol (18)
► de juny (17)
► de maig (14)
► d’abril (14)
► de març (10)
► de febrer (1)
social
"Aquesta barreja de tantes peces diferents es fa amb la condició que no hi pose la mà més que quan m’obliga una ociositat massa tova, i en cap altre lloc que a ma casa. Així s’ha construït amb pauses i intervals diversos, quan les circumstàncies m’han retingut en qualsevol altre lloc, a vegades durant alguns mesos. A més, no corregisc les meues primeres idees per les segones; sí, potser, alguna paraula, però per diversificar, no per eliminar. Vull representar el progrés de les meues idees i que es veja quan naix cada part." | 0.616662 | curate | {"ca": 0.7918211784095591, "no": 0.001957148743304491, "en": 0.010970333745364647, "es": 0.14894932014833126, "oc": 0.003811289658014009, "pt": 0.003914297486608982, "it": 0.014266584260403791, "fr": 0.006644004944375772, "eo": 0.001184590028842192, "pl": 0.00010300782859497322, "jv": 0.000927070457354759, "nl": 0.002266172229089411, "gl": 0.00025751957148743306, "mk": 0.00015451174289245981, "cs": 0.004583848372476308, "de": 0.008189122373300372} | https://invasiosubtil.blogspot.com/2006/02/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_35156 | Javier Martínez reflexiona sobre la importància del coneixement com al bé més preuat de les organitzacions. Aquest coneixement es construeix a partir de la capacitat d'aprenentatge no només de cadascun dels seus individus sino de l'organització com a tal.
En un món en constant acceleració, cal saber desaprendre tot allò que ja no és vàlid a partir d'una reflexió profunda i compartida que ens doni les pautes per enfocar el futur. En les organitzacions, la connexió del coneixement i reflexió de cadasclaucun dels seus membres, a mode de gran cervell, constitueix la clau per seguir creant coneixement.
Col·lecció “Aprenent amb els experts” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020
Ponència
Format
Audiovisual
Agrupació
Aprenentatge organitzacional
Recurs
La dansa dels joncs
En aquest dossier s’exposen consideracions, reflexions i diverses teories sobre el canvi personal, les seves causes, les resistències per canviar i els seus beneficis, tant en la vida personal com en l’àmbit professional.
No es tracta de canviar per canviar o de ser flexible perquè sí. La qüestió és canviar per millorar, adaptar-se a la realitat i créixer com a persona sense deixar de ser un mateix. D’aquí ve el títol «La dansa dels joncs», perquè els joncs s’adapten al vent i als canvis de la realitat, però continuen sent ells mateixos.
Col·lecció “Manuals de formació” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2021
Manual
Format
Material en línia
Agrupació
Gestió emocional
Recurs
Nova interfície per a la formació/aprenentatge organitzacional
Jesús Martínez, expert en aprenentatge col·laboratiu, reflexiona sobre la necessitat de fer un canvi total de la interfície en les àrees de formació. Cal deixar de posar l'atenció en la formació que programem, avaluant la satisfacció dels participants un cop acabada. Hem de entrar-nos en la detecció de necessitats i l'articulació de recursos diversos que afavoreixin l'aprenentatge en el lloc de treball. Per a això, la figura del facilitador d'aprenentatge, que vetlla perquè l'organització aprengui des de l'aprenentatge dels seus membres, és clau. Solucions com la participació en projectes, comunitats de pràctiques, mentoratge, entre d'altres, poden ser eficaces en aquesta nova etapa de la formació.
Col·lecció “Aprenent amb els experts” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020
Ponència
Format
Audiovisual
Agrupació
Aprenentatge organitzacional
Recurs
Passa el relleu, mètode per traspassar el coneixement
Maria Rodríguez, Directora de Comunicació interna, Desenvolupament i Atenció al Personal en Ajuntament de Barcelona, comparteix el programa que aquesta administració està desenvolupant per traspassar el coneixement del gran volum de persones que es jubilaran en els propers anys a les noves incorporacions en les mateixes funcions. El programa "Passa el relleu"pretén aconseguir aquest relleu generacional en el traspàs de coneixement i creant un tancament ple de sentit d'experiències laborals sovint llargues i amb índexs molt alts de vinculació amb l'organització.
Col·lecció “Aprenent amb els experts” de la Direcció de Serveis de Formació. Edició 2020
Ponència
Format
Audiovisual
Agrupació
Aprenentatge organitzacional
Recurs
Per què dic blanc si vull dir negre?
Els diferents models conductuals en els que ens movem cada dia poden tenir diverses causes i poden manifestar-se de formes molt diferents D’entre les diferents possibilitats, la conducta assertiva es manifesta com l’expressió adequada de les emocions en les relacions socials, sense que hi hagi ansietat o agressivitat. Per això, l’assertivitat esdevé una eina clau en totes les dimensions de les relacions humanes i, òbviament, també en les professionals.
El recurs ens dóna coneixement sobre aquest tema, i ens aporta eines per a la reflexió i per a la pràctica d'algunes tècniques que ens ajudaran en la pràctica de l'assertivitat.
Manual
Format
Material en línia
Agrupació
Gestió emocional
Acció formativa
Anàlisi de problemes i presa de decisions
- Identificar i utilitzar els principis i les eines que afavoreixen la resolució de problemes. - Interpretar i relacionar els diferents elements que cal considerar per a una correcta definició i anàlisi dels problemes i per a la presa de decisions. | 0.52947 | curate | {"ca": 0.9820402298850575, "en": 0.007183908045977011, "de": 0.007902298850574713, "es": 0.0028735632183908046} | https://recursos-formatius-db.diba.cat/ca/recursos-accions-formatives?search_api_fulltext=&f%5B0%5D=descriptor%3A89025&f%5B1%5D=descriptor%3A95887&f%5B2%5D=descriptor%3A108960&f%5B3%5D=descriptor%3A112684&f%5B4%5D=descriptor%3A112693 |
macocu_ca_20230731_2_520293 | Anna Solsona
Anna Solsona
Chairwoman
Directora d'art, ESIETE
Anna Solsona
Chairwoman
Dissenyadora gràfica titulada a Eina en el 2006, estudis que va complementar amb un stage a La Cambre, (École nationale supérieure des arts visuels) i a l'estudi Grafica. Al 2007 es va unir a l'equip de ESIETE dirigit per Javier Pereda, l'agència de disseny gràfic i creativitat de la qual actualment forma part com a directora d'art, i en la qual ha aconseguit nombrosos reconeixements en premis nacionals com els Laus, o internacionals com el ADCE. L'ambició per adquirir una visió més global de la professió, li ha empès a formar part de l'equip fundador de la revista paseodegracia.com, a impartir classes d'identitat i il·lustració a l'escola Idep o, més recentment, a formar part de la junta de l'ADG-FAD. | 0.568441 | curate | {"es": 0.04568527918781726, "en": 0.025380710659898477, "fr": 0.02918781725888325, "ca": 0.899746192893401} | |
mc4_ca_20230418_5_197893 | És un fet visible que la relació entre el gènere femení i les noves tecnologies no van agafades de la mà. El gènere dominant a les facultats d'informàtica del país, és el masculí. També ho és a les empreses de noves tecnologies. Però la societat comença a preguntar-se perquè, i sobretot comença a pensar com pot canviar aquesta situació. Només falten més eines a la disposició de tothom.
El Grup Interuniversitari JovenTIC, format per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, té com a principal objectiu l'estudi de les pràctiques d'ús, d'apropiació i de consum que fan els joves de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
Fruït d'aquests objectius una de les investigacions que estan duent a terme és la recerca anomenada “Trayectorias de vida tecnologia y genero: factores psicosociales implicados en el acceso a las titulacions de ingenieria informatica”. Molts dels resultats d'aquesta investigació estan sent plasmades en el portal JovenTIC.
El portal s'estructura en diverses temàtiques esquematitzades en una quadricula de dibuixos, textos i captures de vídeos. Si es passa per sobre d'un quadre de la quadricula surt una tema relacionat en alguna entrevista que ha realitzat el grup en la investigació anteriorment esmentada. Totes les entrevistes són a noies estudiants d'enginyeria d'informàtica.
La voluntat del portal és què els pares, educadors, professores, mestres... mostrin el contingut del portal als alumnes o filles per tal de donar-lis suport, o fer-lo créixer, en l'interès a les noves tecnologies.
gènere, escletxa digital, jovenTIC, TIC, exclusió social | 0.853006 | curate | {"ca": 1.0} | http://xarxanet.org/informatic/noticies/joventic-lluitar-contra-la-fractura-digital-de-genere |
mc4_ca_20230418_16_121733 | La coordinació del llibre de la Fira d'Agost recau de nou en Purificació Garcia Mascarell - Levante-EMV
? La filòloga de Xàtiva ja va dirigir el volum de 2017 i acaba de guanyar el I Premi de Narrativa Infantil d'Algemesí
levante-emv | xàtiva 08.05.2018 | 23:42
Al mateix temps, s'han aprovat les bases que regularan la selecció de la impremta que editarà el llibre d'aquest any, que tindrà entre 130 i 180 fulls i una tirada de 1.000 exemplars i que es trobarà a la venda per al públic. L'ajuntament sol·licitarà ofertes a diverses empreses, que seran estudiades i informades pels tècnics competents. Aquestes empreses hauran d'especificar detalladament aspectes com les característiques tècniques del treball a realitzar, la qualitat del material, el tipus de paper...
Les ofertes es presentaran en sobre tancat davant el Departament de Fira i Festes, contenint totes les dades sol·licitades, fins el 5 de juny. Entre les millores a valorar es troben entre d'altres el preu de venda al públic, la impressió del suplement Quadern de Xàtiva, o un major tiratge de la publicació, segons informa el consistori. | 0.812715 | curate | {"ca": 0.9990909090909091, "fr": 0.0009090909090909091} | https://www.levante-emv.com/costera/2018/05/08/coordinacio-llibre-fira-dagost-recau/1714723.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_289707 | Redissenyada l’àrea Off-Road de Circuit Parcmotor Castellolí amb 15 zones de trial i alta de soci a tots els Federats.
Els federats en Motocròs i Trial amb la FCM seran també socis de l’àrea Off-Road amb beneficis en cada jornada d’entrenament.
07Jun
Redissenyada l’àrea Off-Road de Circuit Parcmotor Castellolí amb 15 zones de trial i alta de soci a tots els Federats.
Motocross
07/06/2021 17:53
Circuit Parcmotor
Els federats en Motocròs i Trial amb la FCM seran també socis de l’àrea Off-Road amb beneficis en cada jornada d’entrenament.
La Federació Catalana de Motociclisme (FCM) i l’Àrea Off- Road de Circuit Parcmotor Castellolí sumen esforços per tal de promocionar l’esport del trial i el motocròs en les seves instal·lacions, de més de 388.000 metres quadrats de superfície amb beneficis per a tots els que es federin a la FCM al llarg de l’any 2021.
L’Àrea Off-Road de Circuit Parcmotor Castellolí esdevé una àrea homologada per a la Federació Catalana de Motociclisme (FCM) i la Real Federación Española de Motociclismo (RFME), sent un circuit referent per a gaudir de l’Off-Road amb una zona de trial de 312.000 m2 i un circuit de motocròs de 1.600 metres de longitud.
S’han redissenyat fins a 15 noves zones de trial, amb una oferta diversa segons el nivell de cada usuari. La zona de Trial amb més de 15.000 m2 de bosc ofereix un paratge idoni per a la pràctica del trial enmig de la natura amb tots els preceptes de seguretat i compliment de la normativa vigent.
El circuit de motocròs que consta d’un traçat de 1.600 metres de longitud i 10 metres d’amplitud, i proveït amb un sistema de reg automàtic, combina i complementa l’oferta de l’Àrea Off-Road amb serveis de restauració, dutxes i lavabos, centre mèdic i un pàdoc de 4.000 m2. Disposarà també d’un servei de pupil·latge on poder aparcar la moto i deixar-la custodiada i d’un servei de mecànica de manteniment a Circuit Parcmotor, com a serveis extres per a socis de l’àrea.
Més informació sobre horaris, abonaments i serveis complementaris, a la pàgina web Circuit Parcmotor OFF-ROAD | 0.705558 | curate | {"ca": 0.9770171149144254, "en": 0.022982885085574573} | https://www.circuitparcmotor.com/es/cat/noticia.php?id=276&cat=Motocross&tit=Redissenyada-l%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDrea-Off-Road-de-Circuit-Parcmotor-Castellol%EF%BF%BD%EF%BF%BD-amb-15-zones-de-trial-i-alta-de-soci-a-tots-els-Federats- |
mc4_ca_20230418_4_663617 | Comunicat del FC Barcelona sobre la vaga en el futbol femení
El Club lamenta la falta d’acord entre tots els agents implicats en l’aprovació del Conveni Col·lectiu
El FC Barcelona lamenta la falta d’acord entre tots els agents implicats en l’aprovació del Conveni Col·lectiu del futbol femení i exposa que:
Després de les negociacions dels darrers dies, el Club ha acceptat participar en el procés de mediació del Ministeri de Treball perquè entén que és el camí per garantir els drets mínims que mereixen totes les dones futbolistes professionals.
Al mateix temps, el Club apel·la a la responsabilitat de tots els actors que contribueixen al futbol femení per trobar una entesa en un tema que és capital per al futur de la competició i lamenta que s’hagi d’arribar fins al punt de la vaga de futbolistes que tindrà lloc el proper cap de setmana per exigir uns drets bàsics que tota esportista professional hauria de veure reconeguts.
És desig de l’Entitat que, si no hi ha més remei que portar-la a terme, la manera en què es faci no desvirtuï la competició.
D’altra banda, el FC Barcelona reafirma el seu compromís en la difusió i en la visibilitat del futbol femení i reitera que, en el marc actual, el titular del camp on es disputen els partits és qui té el dret de retransmetre’ls. És, doncs, un deure per part de tots els equips de la competició d’emetre els partits que es disputen en llurs instal·lacions, en les millors condicions possibles, per satisfer els aficionats així com els patrocinadors de la Primera Iberdrola, que són peces fonamentals en la viabilitat dels clubs.
Amb tot, l’Entitat desitja que aquest procés de diàleg fructifiqui i permeti recuperar la unitat de tots els clubs per caminar cap a una gestió comuna d’aquesta competició, evitant conflictes que res tenen a veure amb la millora i evolució de la competició. | 0.881114 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1495315/comunicat-del-fc-barcelona-sobre-la-vaga-en-el-futbol-femeni |
naciodigital_ca_20220331_0_682479 | Des d'aquest divendres fins el 28 de juny, 22 bars i restaurants d'Olot participen de la cinquena Ruta de les Tapes. El preu no ha variat des que es va crear la iniciativa: per 2,5 euros els participants podran degustar una tapa i veure una cervesa.
L'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa ha creat un passaport amb sis caselles, que es van omplint a mesura que es consumeixi una tapa. Els qui aconsegueixin completar-lo participaran al sorteig d'una estada per a dues persones o d'activitats del Garrotxa Plans amb Sensacions. A part, els amants d'Instagram poden penjar una fotografia d'alguna de les tapes a la xarxa social amb l'etiqueta #NyamOlot. La millor foto s'endurà un menú per a dues persones en un restaurant de la ciutat.
La ruta començarà aquest divendres a les set del vespre a la Sala El Torín amb el Tapòdrom. A l'acte es podrà veure totes les tapes que aquest any participen de la iniciativa i provar-ne algunes d'elles. Durant el Tapòdrom un jurat escollirà la millor tapa. Com sempre, el públic que participi de la ruta també podrà votar quina ha estat la seva preferida. A la sala El Torín hi haurà també un taller de tapes per a nens de sis a dotze anys. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/14257/comenca-cinquena-ruta-tapes |
mc4_ca_20230418_17_277977 | Ja es pot deixar una feina per whatsapp
Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Girona icon-chevron-right Ja es pot deixar una feina per whatsapp
Per Marc Andreu Publicació: dimecres 28 març 2018, 12:53h
© BigTunaOnline - Shutterstock Whatsapp
Whatsapp s'ha colat en tots els àmbits de la nostra vida. Família, feina, fills, parella, oci 😲 (i fins i tot en aquest post). És inevitable la seva presència en forma de vibracions, 'clings', doble 'checks', emoticones, memes i missals que volen canviar el món. Però tot i així, es pot comunicar tot per Whatsapp? Tallar amb la parella, informar d'una malaltia, la mort d'un familiar, estar embarassada... són temes que encara perviuen en la comunicació presencial o, per lo menys, telefònica.
El Whatsapp és la trinxera perfecta per tirar una bomba i que la metralla no t'escatxigui. De fet, et dóna tota la seguretat que et faltaria si el mateix tema el tractessis en persona. Un exemple és deixar una feina, sabent que la teva absència pot ser tot un debacle per aquell lloc de treball. Doncs bé, pots estar tranquil perquè la llei t'empara i fa que sigui totalment legal poder deixar una feina a través d'aquesta aplicació. Si estàs pensant de fer-ho, només tinguis en compte que has de ser el més clar possible, no donar peu a la confusió i ser molt concret en la teva voluntat de dimitir d'aquell lloc de treball. Per tant, estalvia't metàfores, lletres de Martí i Pol, cançons de Julieta Venegas o un exèrcit d'emoticones per desxifrar.
Si dimitir és legal, que t'acomiadin també? No, en aquest cas només ho serà si el treballador es troba dins el període de proves, per la resta de situacions l'empresari haurà d'acudir a la comunicació convencional. Verificar l'autoria de l'empresari que acomiada, indicar les causes i la quantitat de la indemnització per escrit i acompanyar-se de la carta de comiat.
Per Marc Andreu 9 publicacions | 0.812774 | curate | {"ca": 0.9792773645058448, "en": 0.020722635494155154} | https://www.timeout.cat/girona/ca/noticies/ja-es-pot-deixar-una-feina-per-whatsapp-032818 |
mc4_ca_20230418_2_125354 | Article d'Esquerra Unida del mes de febrer : “Una altra eixida de to de Compromís per Puçol”
Este és l'article d'Esquerra Unida de febrer , titulat Una altra eixida de to de Compromís per Puçol . Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.
Torna-li la trompa al xic, ja tenim a Compromís per Puçol amb una altra eixida de to a la qual últimament ens té acostumats als veïns de Puçol, amb l'únic objectiu de crear malestar, deixant de costat als veïns. Esta vegada toca els serveis socials, que curiosament gestionaven fins que es van autoexcloure del govern municipal.
Els explicarem als companys de Compromís com funcionen els serveis socials perquè sembla que mentre van tindre les competències en la matèria no van prestar molta atenció.
La comissió a la qual fan referència —i que clamen perquè no es va convocar al gener de 2019— es diu d'Ajudes d'Emergència i serveix per a coneixement dels representants de cada partit que estan en ella: per a informar-los en què es destina els diners i les altes i baixes del Servei d'Ajuda Domiciliària. NO es paralitza res, NINGÚ es queda sense les seues ajudes, RES es queda sense gestionar.
És possible que els companys de Compromís no ho sàpien?
El treball dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Puçol NO es paralitza a l'espera de cap comissió, el treball s'ha seguit i es continua fent, hi haja o no convocatòria, com no pot ser d'una altra manera. S'ha creat una alarma totalment infundada en els ciutadans (i sobretot en els potencials beneficiaris) en relació al funcionament d'este servei.
Atés que estan tan preocupats per la no convocatòria d'esta comissió, podrien explicar-nos als veïns de Puçol per què no es van convocar les comissions al juliol de 2017 i tampoc al novembre de 2017, precisament quan era Compromís qui la gestionava. Quines ajudes es van deixar de donar aleshores? Des d'Esquerra Unida no pensàvem i no pensem ara que s'estiga gestionant malament.
Des d'Esquerra Unida volem posar el valor el magnífic treball dels tècnics de Serveis Socials de l'Ajuntament de Puçol i la gran labor com a professionals totalment implicats amb el treball que realitzen. Des de Compromís s'ha menyspreat el treball de molts treballadors i treballadores.
D'altra banda, no podem tolerar que des de Compromís es pose en dubte el compromís que Esquerra Unida té en relació a l'agenda social, amb comentaris que l'única cosa que fan és sembrar dubtes amb l'esperança d'obtindre un rèdit electoral. Hi ha temes sobre els quals no es pot fer política, tot no val i aquest és un d'ells.
És per això que en Esquerra Unida de Puçol ens preguntem: què està passant en Compromís per Puçol?
És pactant una moció de censura amb el PP (sí, han oit bé, Compromís-PP) com actua un partit que es diu «progressista». Pensen en algun moment acabar amb esta espiral de desqualificacions? | 0.868442 | curate | {"ca": 0.9727393617021277, "fr": 0.02726063829787234} | https://www.xn--puol-1oa.es/index.php/va/component/content/article?id=37417&que-paso=1 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_141570 | El web ‘Heroi sense capa’ i les mascaretes ECOMASC dediquen un percentatge de vendes a la recerca biomèdica sobre la COVID19 de l’IGTP
Dijous, 21 de maig de 2020 - Amics deCan Ruti
L'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) està rebent el suport de diverses iniciatives per recaptar fons per la recerca de la COVID-19. Una de les darreres accions és la proposta de l'emprenedora Berta López que destinarà el 5% de les vendes de la pàgina heroesincapashop.com a la recerca biomèdica sobre el coronavirus a l'IGTP.
'Heroi sense capa' és un projecte que té com a finalitat donar suport i reconeixement als professionals que treballen per a la eradicació de la COVID-19 i destina part dels seus beneficis a la donació per a la seva recerca. Al web s'hi poden trobar productes com samarretes i suadores per a infants, homes i dones, i altres complements; tots dissenyats, en català i castellà, de manera exclusiva per a la iniciativa. "Sortir als balcons a les 8 del vespre a aplaudir i veure com estem tots units tenia un gran valor simbòlic, volia transmetre humilment la força que aquest moment es mereixia amb un senzill eslògan en alguna cosa que tots portéssim a sobre per poder transmetre-ho en les poques estones que sortim al carrer" ha explicat l'emprenedora, Berta López. També l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) rebrà un 5% de les vendes de la pàgina web.
La línia DSTIL de l'empresa Iglesias Moda també dedica un percentatge, un 20%, de les vendes de les seves ECOMASC a la recerca sobre aquest coronavirus que es fa a l'IGTP. Són unes mascaretes de 100% cotó, reversibles, amb filtre afegit, que es poden rentar i reutilitzar tants cops com calgui. Les ECOMASC són sostenibles i elaborades en tallers de proximitat.
Es poden comprar en qualsevol de les botigues distribuïdores de DSTIL a Manresa, Sant Boi, Mataró, Reus, Valls, Caldes de Malavella, Les Borges Blanques, Mollerussa, Sitges... o contactant per telèfon i per les xarxes socials.
Gràcies a aquestes i moltes d'altre iniciatives s'ajuda a visibilitzar la feina dels investigadors i ens protegim amb una vessant solidària. Sobretot, ens ajuden a avançar en la recerca. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_372393 | Elefant Trompeta » » Els orígens de… LA CASTANYADA
Més articles: « Llapis i… acció! Roser Capdevila dibuixa El conte de… LA CASTANYADA » | 0.603418 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elefanttrompeta.cat/2013/10/28/els-origens-de-la-castanyada/ |
mc4_ca_20230418_7_42105 | Santa Pola | orografia
economia i natura
Santa Pola és un municipi costaner, amb 52,8 km², bona part dels quals estan protegits per paratges naturals. El nucli de la població es desenvolupa tenint el port i el castell com a centre, però limitat per dos paratges naturals que el flanquegen. A l'oest, hi ha el Parc Natural de les Salines de Santa Pola, i a l'est, hi ha la Serra i el Cap de Santa Pola.
La línia costanera té 13 km i es pot dividir en diversos sectors. Des de la frontera sud amb Elx fins al casc urbà hi ha una fina franja d'arena, que és la que separa les salines de la mar; a aquesta zona hi ha les platges del Pinet i La Gola. Les platges urbanes són la del Tamarit, Lisa i Gran Platja a l'oest del port; i a l'est la de Llevant, les cales de Santiago Bernabéu, (una successió de petites platges separades artificialment mitjançant espigons) i la del Varador, que és junt a les drassanes. Des d'allà cap envant, tota la costa del cap és estreta i accidentada, amb petites cales que són baix el penya-segat. El cap en si és vèrtex geodèsic de primer ordre i es coneix també com a Cap de l'Aljub. Té sobre ell un far de tercer ordre instal·lat des de 1858 sobre l'antiga torre de l'Atalayola. [3] Front al cap, a menys de tres milles nàutiques hi ha l'Illa de Tabarca, també anomenada Illa Plana o de Santa Pola, que pertany al municipi d'Alacant. [4]
El relleu presenta tres zones totalment diferents: la del NE està ocupada per la serra de Santa Pola, una espècie de promontori tabular compost per margas blavenques i moles groguenques que arriben a una altitud màxima de 143 metres al lloc on està el far. La zona del nord-oest, terra endins de la citada serra, es correspon amb un pla de tipus quaternari on s'ha desenvolupat l'única zona agrícola del terme, mentre que tota la meitat meridional coincideix amb la zona marjalenca de l'Albufera d'Elx, separada del mar per una fletxa d'arenes amb dunes. A aquesta zona rogenca es duia extraient sal comuna des de temps immemorial, però les grans explotacions que hui dominen el seu paisatge començaren a gestar-se a finals del segle XIX (700 hectàrees al Braç del Port) i s'ampliaren a inicis del segle XX.
aragonés: Santa Pola
العربية: سانتا بولا
تۆرکجه: سانتا پلا
Cebuano: Santa Pola (munisipyo)
Deutsch: Santa Pola
English: Santa Pola
Esperanto: Santa Pola
español: Santa Pola
euskara: Santa Pola
فارسی: سانتا پلا
français: Santa Pola
galego: Santa Pola
magyar: Santa Pola
italiano: Santa Pola
қазақша: Санта-Пола
Bahasa Melayu: Santa Pola
Nederlands: Santa Pola
norsk: Santa Pola
occitan: Santa Pola
polski: Santa Pola
português: Santa Pola
русский: Санта-Пола
srpskohrvatski / српскохрватски: Santa Pola
српски / srpski: Санта Пола
svenska: Santa Pola (kommun)
українська: Санта-Пола
oʻzbekcha/ўзбекча: Santa Pola
Tiếng Việt: Santa Pola
West-Vlams: Santa Pola
Winaray: Santa Pola
中文: 圣波拉
Bân-lâm-gú: Santa Pola | 0.697795 | curate | {"it": 0.020789288231148697, "ca": 0.7466525722339676, "uu": 0.0010570824524312897, "es": 0.013742071881606765, "ar": 0.0066948555320648345, "zn": 0.005990133897110641, "eb": 0.010923185341789992, "de": 0.013389711064129669, "en": 0.03629316420014094, "eu": 0.0066948555320648345, "fa": 0.005637773079633545, "fr": 0.007047216349541931, "gl": 0.006342494714587738, "hu": 0.006342494714587738, "kk": 0.0066948555320648345, "ms": 0.008809020436927413, "nl": 0.007751937984496124, "no": 0.005990133897110641, "pl": 0.006342494714587738, "pt": 0.007399577167019027, "ru": 0.0066948555320648345, "sr": 0.02466525722339676, "sv": 0.009866102889358703, "uk": 0.007751937984496124, "uz": 0.0102184637068358, "vi": 0.007751937984496124, "zh": 0.0024665257223396757} | https://www.wikiplanet.click/enciclopedia/tab/ca/Santa_Pola/c4c98cbf1bea00ff7da035326dcfd92ca98fcdb2 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_246890 | Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Tarragona van desplegar 250 agents el passat divendres a Campclar. | ACN
Successos
El jutge envia a presó cinc dels detinguts a Campclar per presumpte tràfic de drogues
Una sisena persona ha quedat en llibertat amb mesures cautelars
per Antonio Ramos Llauradó / ACN 13/06/2022 14:36h
Cinc de les nou persones que van ser detingudes el passat divendres al barri de Campclar de Tarragona, acusades d'un presumpte delicte de tràfic de drogues, han estat enviades a presó provisional comunicada i sense fiança pel jutjat d'instrucció 1 de Tarragona, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
En aquest sentit, una sisena persona detinguda també va passar a disposició durant el cap de setmana i va quedar en llibertat amb mesures cautelars, entre les quals hi ha la retirada de passaport, la prohibició de sortir del territori nacional i compareixences periòdiques en el jutjat. La causa està oberta per un presumpte delicte contra la salut pública.
Cal recordar que aquestes sis persones van ser detingudes el passat divendres en el marc d'un macrodispositiu de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Tarragona. Els cossos policials van arrestar nou persones i van desarticular dos dels grups més actius de la zona que venien al detall cocaïna, heroïna i marihuana.
Un macrooperatiu amb 250 agents de Mossos i Guàrdia Urbana
El macrodispositiu policial entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Tarragona va comptar amb la participació d'uns 250 agents, que van fer vuit entrades en pisos i en un bar. El balanç final va ser de nou persones detingudes, una d'elles menor d'edat i la resta amb edats compreses els 22 i els 45 anys.
Els arrestos van permetre desarticular dos dels grups criminals, liderats per dones, més actius de la zona, que venien al detall cocaïna, heroïna i marihuana. Els arrestats estan acusats dels presumptes delictes de pertinença a grup criminal, contra la salut pública, defraudació de fluid elèctric i ocupació de béns immobles.
Anar a portada Última hora Successos Última hora detenció Última hora droga Última hora informació judicial | 1 | perfect | {"ca": 0.9934272300469483, "en": 0.002347417840375587, "pt": 0.004225352112676056} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_7482 | Millo: “Les diferències de criteri entre CiU i ERC no existeixen, perquè l’únic criteri és el seguidisme a Junqueras” - J. Enrique Millo. Secretario general de Acción Exterior. Junta de Andalucía
Inicio – Català
Español
Català
https://www.youtube.com/watch?v=l-Bioh0bLi4
Inicio – Català
Español
Català
Inicio – Català
Español
Català
Millo: “Les diferències de criteri entre CiU i ERC no existeixen, perquè l’únic criteri és el seguidisme a Junqueras”
Home > Noticies > Millo: “Les diferències de criteri entre CiU i ERC no existeixen, perquè l’únic criteri és el seguidisme a Junqueras”
07 oct. Millo: “Les diferències de criteri entre CiU i ERC no existeixen, perquè l’únic criteri és el seguidisme a Junqueras”
Posted at 14:27h in Noticies by Web 0 Comments
0 Likes
Share
El vicesecretari d’Acció Política i portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, ha assegurat avui que “les suposades diferències de criteri entre CiU i ERC no existeixen, perquè l’únic criteri es el seguidisme a Junqueras. Qui marca el rumb, fixa el calendari i el dia a dia del Govern és ERC”. Per a Millo, el president de la Generalitat, Artur Mas, “ha passat de ser el fill polític de Jordi Pujol a l’escolanet de Junqueras”. Així mateix, el portaveu del PPC ha afirmat que “Catalunya necessita un president independent de l’obediència d’aquells que ens han arruïnat quan han governat”. “Mas és el president més feble de la història de Catalunya i això es nota perquè actua a la desesperada”, ha afegit.
En aquest context, Millo ha destacat la dimissió d’un dels membres de la Comissió de Control de la Consulta, Joaquim Brugué, després d’assenyalar que té indicis que s’està fent una escenificació i que no hi ha unes mínimes garanties democràtiques per fer la consulta. Per al portaveu del PPC, “ja no és el Partit Popular o el Govern d’Espanya qui ho diu, és un membre la de mateixa Comissió de Control de la consulta”. Segons Millo, “aquest engany massiu només pot generar frustració i indignació”. El portaveu del PPC, que ha criticat el “trilerisme polític del Govern de CiU”, ha afirmat que “el que ens preguntem és fins on pensa arribar Artur Mas”, perquè “no és de rebut que després d’una reunió de set hores no expliquin què faran”. “Estan jugant amb la societat catalana, no a fer de trilers a la Rambla. El mínim que se li pot demanar a un president de la Generalitat és que digui la veritat”, ha constatat.
Així mateix, el portaveu del PPC s’ha referit a la posició d’Unió Democràtica i ha afirmat que “ahir Unió es va mostrar com a aliat fidel a Junqueras en la seva estratègia de dividir els catalans amb un referèndum il•legal per treure’ns d’Espanya i de la Unió Europea”. Per a Millo, “Unió s’ha diluït en el conglomerat de sigles liderat per Oriol Junqueras, donat que els seus diputats al Parlament segueixen votant el que marca la portaveu d’ERC”.
Davant aquesta situació, Enric Millo ha manifestat que “el Partit Popular ofereix la possibilitat de sumar grans consensos en el marc de la llei, el diàleg, el seny, el pacte i la reforma”. Així, ha explicat que “les setmanes que resten per 9N estan marcades per la decisió equivocada d’Artur Mas i la resolució del TC suspenent la consulta”. “Cal pensar en el 10N, centrar-nos en solucionar els problemes dels catalans i deixar de tenir a la societat catalana estancada en aquest camí sense sortida”, ha remarcat.
Segons Millo, “Espanya té un futur d’esperança: som el país que més creix de l’eurozona i el que més baixarà l’atur de l’OCDE, i, gràcies a les reformes del Govern del PP, Catalunya està enfortint les seves possibilitats de fer créixer la seva economia, incrementar les seves possibilitats i crear llocs de treball. Però tot això requereix seguretat jurídica i estabilitat social”. En aquesta línia, ha destacat que “Artur Mas ja no escolta ningú que no sigui Junqueras” i, per aquest motiu, ha fet “una crida tant a les bases de CiU com a tots aquells catalans que aposten per la concòrdia, la convivència, el seny i la reforma pactada”. “El Partit Popular garantirà una Catalunya més líder dins d’una Espanya més forta i una Europa més integrada”, ha conclòs.
Tags:
Activitat Comunicació, Actualitat Política, Notícies Actualitat
No Comments
Post A Comment
Cancel Reply
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies | 0.657964 | curate | {"ca": 0.88, "es": 0.08852459016393442, "en": 0.02819672131147541, "fr": 0.0030601092896174863, "ru": 0.0002185792349726776} | https://enricmillo.com/ca/el-vicesecretari-daccio-politica-i/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_34901 | http://www.facebook.com/?ref=logo#!/event.php?eid=171622516219823 El pròxim 9 d'Abril a Vinaròs (Castelló) tenim el plaer de convidar-vos a la que serà la Jornada Cultural contra el feixisme, una jornada oberta a tothom i que volem compartir amb tots vosaltres per donar a conèixer els valors culturals que tant volem difondre per aconseguir una societat millor i programada per poder arribar a tothom. Una jornada multicultural i multirracial pensada per a tots, desde els més petits ......fins als més grans, per a tots els gustos i que tindrà com a principal objectiu ser solidària, igualitària i respectuosa intentant que tots hi gaudixquen. Ens veiem el dia 9! HORARI 10.15 – 10.30 Cercavila pel centre del poble a càrrec de la Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs.10.30 Activitats per als més petits a la plaça Constitució amb nombrosos jocs tradicionals i populars així com activitats lúdiques i artístiques amb música infantil i suau de fons Es farà també una petita barra de batuts, entrepans12.00 Concert-vermut a càrrec de la colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs també a la plaça Constitució. (Es farà un petit vermut amb aperitius diversos)16:00 Projecció documental al Casal Popular del Sénia encarat cap al respecte cap a tothom, la multiculturalitat i de temàtica multiracial17:00 Xerrada al Casal Popular del Sénia (c/Sant Pasqual, 15) a càrrec de Quim Arrufat, vingut desde Barcelona i membre del col•lectiu Unitat contra el feixisme i regidor de la CUP.19:00 COMENCEN ELS CONCERTS DE LA JORNADA.- LO NOM DEL PORC, (Rock-hardcore-punk desde Vinaròs)-BANDITS (Ska, reggae i soul desde Castelló)*Es vendràn entrepans-SIX ON THE BEACH (Ska-jazz desde València) (pendents de confirmació)-ABUSO DE PODER (Oi!-hardcore desde Castelló)-DESPERTA FERRO (Oi! desde Sabadell)--En acabar els concerts al Casal Popular del Sénia (C/Sant Pasqual, 15) festa a càrrec dels dj's de la Tropical i del Casal. Organitzadors: Associació Cultural Aplec del Sénia Associació Cultural Vinaròs Tropical Col•laboradors: Pub Leyenda Ajuntament de VinaròsMoltes felicitats!
Això, anem fent concertets mentre la immigració dissemina cada cop més la identitat catalana a la nostra nació! I a sobre a Vinaròs, saps? Com si allà el catalanisme fos majoritari i es poguessin permetre més i més immigrants sense saber ni un borrall de català. Ep, i a sobre els hi dediquem cercaviles, concerts i vermuts! (i que ningú malinterpreti aquest missatge com una crítica a Vinaròs, al País Valencià o als PPCC tal i com ja m'ha passat en aquest fòrum amb el missatge que vaig escriure "bromejant" sobre la Catalunya Nord. Només critico immigrants inadaptats i no integrats i catalans que a sobre els homenatgen).
...i per tant proposes? | 0.912612 | curate | {"ca": 0.9914783253056688, "en": 0.008521674694331233} | |
wikipedia_ca_20230401_0_63754 | Ciriades
Ciriades (en llatí "Cyriades") va ser un dels trenta tirans, el primer de la llista que dona Trebel·li Pol·lió a la "Història Augusta".
Diu que Ciriades havia robat al seu pare, ja molt vell, i havia fugit a Pèrsia, on va instigar al rei Sapor I a envair les províncies romanes. Amb l'ajut dels perses es va proclamar emperador (august) però va ser assassinat pels seus mateixos seguidors al cap de molt poc temps, perquè s'hauria significat per la seva crueltat. Podria ser que això hagués passat el 260, després de la captura de Valerià I pels perses, però Pol·lió diu expressament que Ciriades va morir l'any 258, quan Valerià començava a preparar la seva marxa a l'est, o al 259. | 1 | perfect | {"it": 0.011627906976744186, "ca": 0.9883720930232558} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=63755 |
mc4_ca_20230418_13_4454 | Sobre el deixar de menjar animals perquè perjudica la salut | TVAnimalista.com
Inici La Ploma Fabiola Leyton Sobre el deixar de menjar animals perquè perjudica la salut
Sobre el deixar de menjar animals perquè perjudica la salut
El dia 28 d’octubre de 2015, el món es va escandalitzar amb la publicació d’un informe preparat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on s’indicava que salsitxes, hamburgueses i altres productes càrnis processats són carcinògens per als humans, mentre que les carns vermelles són “probablement carcinògenes”. L’estudi va ser dut a terme pels científics de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès), i va consistir en una revisió de la literatura científica publicada en revistes d’alt impacte durant els darrers anys, on diferents estudis relacionen el consum de carns vermelles i processades amb el desenvolupament de diversos tipus de càncer. La publicació d’aquest estudi va encendre les crítiques, els dubtes i per descomptat, el debat entre omnívors i vegetarians/vegans a les xarxes socials, els noticiaris i els periòdics. Moltes organitzacions defensores dels animals, a nivell global, van difondre la notícia per aprofitar i enviar el missatge que és bo deixar de menjar animals perquè la carn produeix malalties. Personalment crec que és positiu difondre aquesta informació perquè és important conèixer què es menja i les conseqüències d’això. El mateix principi és aplicable als aliments d’origen vegetal que consumim: sempre és bó saber què mengem i què ens pot succeir a llarg termini si escollim aliments de major o menor qualitat, seguretat, etcètera.
El punt negatiu, no obstant això, que les organitzacions de promoció dels drets animals difonguin aquesta informació, és que es torna a instrumentalitzar als animals per afavorir als humans, i aquest exercici pot redundar en el sacrifici, sofriment i mort de molts més animals. Considerem detingudament la qüestió: si es difon el missatge que les persones poden emmalaltir pel consum (en aquest cas) d’embotits i carns vermelles, llavors està ben demanar que es deixi de menjar aquest tipus de carns. Però, què passarà amb altres animals, aquells el consum dels quals no produeix malalties en els humans? Pensem per exemple en els pollastres, peixos o fins i tot la carn d’animals silvestres que són caçats. Si menjar aquest tipus d’animals no és perjudicial per als humans, per què els consumidors no haurien de considerar el menjar-los, ja que no produeixen malalties? En el cas dels pollastres i peixos, concretament, això suposaria un considerable augment en la quantitat d’individus que serien torturats i morts per satisfer un augment per la demanda de la seva carn. *
Considerem, fins i tot, un altre escenari: si la tecnologia alimentària i la ciència que manipula animals (de consum, en aquest cas) avança i aconseguís que les carns que resulten carcinogèniques avui ja no ho siguin en el futur: què podríem dir nosaltres? De fet, em pregunto què diem davant manipulacions ja existents d’animals, com per exemple de les vaques modificades genèticament la llet de les quals conté insulina per a les persones que sofreixen el seu dèficit, o en la modificació de porcs o cabres per a la producció d’òrgans compatibles amb els humans. Recomanaríem la producció en massa d’aquests animals, perquè són beneficiosos per a la salut humana? Recomanaríem el consum de carn de zebra o de rata si es descobrís que aquesta és beneficiosa per als humans? Crec que moltes organitzacions no ho farien, perquè repercuteixen negativament en el benestar, la salut i els interessos dels animals. Llavors, per què insistim a usar arguments com la salut humana per demanar la fi del consum de productes d’origen animal?
No tinc respostes per a això. Potser per la urgència d’aquesta causa tendim a pensar que qualsevol argument és útil per ajudar als animals. Però l’especisme antropocèntric està tan arrelat en les tradicions, la cultura i les idees de la nostra societat, que crec que arguments com el de la salut són més aviat febles i perden enfocament quan es tracta del sofriment i mort dels animals. Crec que difondre el cessament del consum de productes animals per motius de salut, resta tot valor a l’únic argument igualitarista i de justícia per als animals: que hem de deixar de criar, tancar, torturar i massacrar animals perquè aquests són éssers sentents que sofreixen, i que resulten perjudicats per les nostres decisions de consum. Disminuir el consum d’animals i els seus subproductes per motius de salut només desplaça el centre del debat cap a les persones, i no posa en dubte la moralitat de menjar animals, ni qüestiona el seu patiment i mort per les nostres opcions alimentàries, que és el que ens importa quan entenem aquest com un apressant problema moral de la nostra societat.
Com a persones que promovem l’antiespecisme, crec que hem d’examinar detingudament el nostre ideari, doncs pot succeir que no tots els arguments que utilitzem per defensar als animals siguin, al cap i a la fi, els més efectius per aconseguir canvis a llarg termini, sostinguts en el temps i que vagin a l’arrel del problema.
* Seria interessant, en tot cas, que es pogués mesurar l’impacte que aquestes notícies tenen en el comportament del consumidor, per poder tenir més eines amb les quals manegar de manera efectiva el missatge de promoció dels drets dels animals.
Sóc vegana i des de la meva infantesa m’ha preocupat la relació especista antropocèntrica que la humanitat manté amb la resta dels animals. Encara busco respostes a moltes preguntes d’aleshores. Sóc Treballadora social, màster en Filosofia Política i màster en Bioètica i Dret. Doctora en Filosofia, tractant sobre els límits de la filosofia moral, la bioètica i els drets dels animals. He estat activa en el món de l’animalisme des de fa més d’una dècada, sempre amb un peu en la teoria i un altre a la pràctica. Comparteixo la meva vida amb el meu marit, tres gates i un nombre sempre canviant de gats rescatats del carrer als quals donem en adopció.
menjar animals
Todo es naturaleza y 100% naturalTot és natura i 100% natural
Activistes detenen un camió de vedells a la porta de l’escorxador | 0.874427 | curate | {"ca": 0.997569275644142, "el": 0.00016204829039053638, "id": 0.0022686760654675093} | http://www.tvanimalista.com/2015/11/04/sobre-el-deixar-de-menjar-animals-perque-perjudica-la-salut/ |
naciodigital_ca_20220331_0_643077 | Els Mossos d'Esquadra han detingut vuit persones relacionades amb una important xarxa dedicada al tràfic de substàncies dopants. Un dels imputats, Jonathan M.B. és gerent i entrenador d'un gimnàs de Terrassa.
La investigació va començar després que els mossos tinguessin coneixement que diversos membres d'un mateix club de culturisme podrien estar-se dedicant aquesta activitat il·lícita.
Els indicis indicaven que el tràfic s'estava duent a terme des de Barcelona, on s'ubica la seu del club, però també des de Valls on treballen alguns dels socis d'aquesta entitat.
Els investigadors han identificat el grup proveïdor, que envoltat de grans mesures de seguretat, distribuïa substàncies dopants a diferents monitors de centres esportius.
Posteriorment, els entrenadors personals distribuïen aquest material a aficionats i competidors del món del culturisme. Es dóna la circumstància que el cap de l'organització desarticulada ja va ser arrestat el passat mes de juliol pel mateix delicte.
En total s'han intervingut unes 11.000 dosis de diferents substàncies dopants. Entre el material decomissat hi ha medicaments d'administració oral i injectable d'origen espanyol, grec, romanès, pakistanès i turc, entre d'altres.
L'operació es va iniciar el passat 24 de febrer quan un membre de l'organització anava a lliurar a un client més de 1.000 dosis i ha conclòs aquesta setmana amb la declaració de l'últim imputat. El jutge que coneix el cas va aixecar el secret de sumari el passat dimecres.
En total s'han practicat 10 entrades i escorcolls a Barcelona, L'Hospitalet, Dosrius, i Valls. Els registres s'han fet a 5 domicilis, 2 botigues de nutrició esportiva, 1 gimnàs, i 2 trasters.
Aquesta investigació ha confirmat un fenomen ja observat amb anterioritat: els grans traficants de substàncies dopants tenen tendència a reincidir en l'activitat delictiva després de ser detinguts. Ho fan augmentant de forma molt important les mesures de seguretat per evitar ser descoberts.
Cal recordar que el consum d'aquest tipus de medicaments dopants comporta greus riscos per a la salut ja els consumidors són persones sanes que ingereixen els medicaments en dosis molt superiors a les terapèutiques i sense control mèdic.
Així mateix cal contemplar que quan s'adquireixen el medicaments al mercat negre, es molt fàcil adquirir medicaments falsificats elaborats sense cap garantia sanitària. En aquesta operació s'han intervingut nombrosos medicaments il·legals a l'estat espanyol (no autoritzats pel Ministeri de Sanitat i Consum), i altres medicaments falsificats. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/12129/detenen-gerent-gimn-agrave-acusat-tr-agrave-fic-subst-agrave-ncies-dopants |
mc4_ca_20230418_2_327956 | Tardor tardoral – ÀGORA
Tardor tardoral
Francesc Brunés 27 Novembre 2014 Espiritualitat,Narrativa
Matinada humida d’una tardor tardorenca. Carrers amarats de la boirina que s’hi arrapa per, tot seguit, esvair-se com el fum. Fredor mancada de fred, prenyada d’humitat. Quietud amagada rere la remor de les primeres hores callades. Dringar somort de campanes llunyanes. Mantell plujós que acarona teulats, regalimant fins la terra que no troba. Figures fugisseres jugant en el tauler clarobscur de la ciutat. Escletxes mandroses de tènue llum que s’obren camí a contracor enmig l’espessor nebulosa.
Nassos freds i humits d’animalons que ensumen la humitat tot reculant. Passos vacil·lants, lents i feixucs, que travessen l’eixida cercant l’oblit. Ulls vidriosos que enyoren les matinades lliures, capbussant el seu dolor dins la flassada rogent. Braços dels amants que s’entrellacen esgotant la tebior del darrer instant. Blavor uniforme del treball que avança en la fosca, apropant-se vers l’esforç nodridor quotidià. Plor rebel d’infant reticent a trocar l’escalf amorós per una tenebra incerta. Remor descompassada de la fusta que colpeja el terra cercant amb ritme imprecís a qui ja no hi és.
Mullena de fulles carregades del pes del temps. Fulles que emprenen el vol, cercant fulls verges desitjosos de paraules. Gravetat de fulles que moren només un instant. Mutació d’ombra per aliment de la mare terra. Paleta de colors que, esperonada pel vent, gira i regira fins una destinació inesperada. Fortor de fullam mort, xuclat per la voràgine vital de la terra erma. Esclat obscur d’una vida soterrada, en gestació.
Temps llargs i foscos, gestants d’una nova primavera soterrada. Temps curts que pampallugueigen ritmes frenètics de llums i ombres. El perpetu avançar del temps que roman immòbil en un present que no acaba. Tot just, el tombar de la tarda, de nou la fosca prendrà l’espai de la vida. La tenebra embolcallarà cases i coses, criatures i éssers inanimats. La vida semblarà retornar a la profunditat de la vida per generar nous esclats de vida. I el cel plorarà fertilitzant amb l’humit destil·lat el ventre de la terra.
Anterior Dolor i poesia
Següent El riu baixa ple
RT @SergiMaranya: 14.50 h: Moncloa considera que Felipe VI no s'ha de disculpar pel discurs que va fer el 3O perquè diu que "cumplió con su… 14 minutes ago
RT @ciutatnova: La vida a la deriva ~ Ciutat Nova ciutatnova.org/la-vida-a-la-d… 15 minutes ago | 0.774431 | curate | {"ca": 0.9003751563151313, "pt": 0.04418507711546478, "es": 0.05543976656940392} | https://agorafrancesc.wordpress.com/2014/11/27/tardor-tardoral/ |
mc4_ca_20230418_17_187161 | T'agrada viatjar? Així és com pots convertir-ho en la teva professió | Adolescents.cat
T'agrada viatjar? Així és com pots convertir-ho en la teva professió
per Redacció , 13 de maig de 2020 a les 06:00 |
Si t'agrada viatjar i vols dedicar-te a una professió que et permeti conèixer món, avui et parlarem d'uns estudis que segur que t'interessen: el Cicle Formatiu de Grau Superior en Gestió d'Allotjaments Turístics.
I és que aquests estudis no només et formaran per controlar i organitzar establiments d'allotjaments turístics, sinó que també et donaran l'oportunitat de dominar diversos idiomes i descobrir noves cultures. I això no és tot, també podràs:
EDUCACIÓ, Monlau, Turisme | 0.642454 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.adolescents.cat/noticia/44731/agrada/viatjar/aix/pots/convertir-ho/teva/professi |
mc4_ca_20230418_7_293738 | EINES PEL CONFINAMENT. La mort en mi, l’Amor en mi. "Tornar a Casa" (4) - Psicologia ConscientPsicologia Conscient
La mort i l’Amor.
Diuen deu dies més de confinament, i ara, a més, hi sumarem els que treballaven fins ara i no estan dins l’operatiu d’emergències o de suport que no podran parar.
Per tant, el confinament per alguns començarà a ser una mica més difícil de gestionar, o no. Podem mirar-ho de moltes maneres, avui et parlaré d’una part que afecta ara, segur, les altres.
Amb aquest vídeo parlarem d’un altre aspecte molt important que influeix i carrega encara més la motxilla de les coses que ens toquen atendre personalment i familiarment: La por, la mort, guerra, enemic invisible… Que no parem de sentir i veure a la tv… o radio.
Por sobretot, i mort també. El vídeo s’endinsa des de la mort, passant per la por, i acabant a l’Amor! Fixa’t quin viatge… Acaba bé, per aquells que no es resisteixen, ara i el dia que tocarà, també traspassar. Serà demà, avui, només la vida ho sap, oi?
Seguim amb el confinament traient de nosaltres el millor que ens permetem i després els del costat! !
I seguim, seeeeeguim practicant amb calma, que el viatge no acaba per la majoria, encara, aquí! !
No cal por, només confia, amb sentit les pitjors presons i malalties poden transformar-se en les millors savieses.
Abraçada!! I bon diumenge! ! | 0.644705 | curate | {"pt": 0.07228915662650602, "eo": 0.02108433734939759, "ru": 0.012801204819277108, "ca": 0.8802710843373494, "fr": 0.002259036144578313, "id": 0.011295180722891564} | https://orioltarragocosta.com/2020/03/29/eines-pel-confinament-la-mort-en-mi-lamor-en-mi-tornar-a-casa-4/ |
macocu_ca_20230731_4_95161 | Sant Pol de Mar
Un grup de persones del poble ha impulsat un manifest per fer realitat un nou projecte: un Ateneu Republicà a Sant Pol. El manifest aposta per un espai assembleari i transparent, autogestionat i popular, independentista i internacionalista, humanista i solidari, ecologista i feminista, antifeixista i antiracista, promotor de la cultura en totes les seves vessants i de la llengua catalana.
L’equip de govern ha trobat en menys de 6 mesos una solució a l’emergència de la manca d’un edifici definitiu per a l’institut. Es construirà al solar de davant del camp de futbol i serà el propi Ajuntament qui iniciarà les obres, per tal que pugui començar a funcionar el curs 2022-2023 com a institut escola, fusionant-se els dos centres educatius municipals en un de sol.
Ell no era dels que es quedaven a casa a veure què. Si calia anar-hi, s’hi anava. Un dia vam pujar al Ripollès a buscar un lloc per als campaments del Casal d’Estiu en un R5 atrotinat. Després de dues hores de camí vam enfilar una carretera de corbes quan, en un revolt tancat, per la finestreta ens va arribar el cant fort i clar d’un ocell. Ell es va girar i li va donar les gràcies. És per aquests petits detalls que es feia estimar en Quico Roura, que tots l’estimàvem i el trobem a faltar. Per això li dediquem aquesta columna fixa al nostre butlletí.
Les eleccions municipals i l’alta participació van donar l’oportunitat d’un canvi al poble de Sant Pol amb la majoria del bloc d’esquerres. ERC i la CUP vam acordar, i així hem començat a treballar, un govern col·laboratiu on totes les decisions de les regidories estan sent col·lectives.
La CUP donem les gràcies altra vegada a les 522 persones que van fes possible que la Unitat Popular obtingués el 18,45% dels vots per entrar per primer vegada i amb força l’Ajuntament amb 3 regidors.
Arran de la intenció d’una companyia de telecomunicacions d’instal·lar una antena de telefonia a l’entorn de la plaça de l’hotel, l’assemblea de la CUP va decidir defensar la ubicació d’aquesta antena a Can Tiril, una solució viable tècnicament i que no malmet el paisatge urbà.
Des de l’assemblea de la CUP a Sant Pol ens hem sumat a la setmana de lluita global per l’emergència climàtica promoguda pel moviment ecologista que recorre els pobles i ciutats dels Països Catalans per denunciar els responsables del col·lapse socioecològic que vivim.
Les eleccions municipals i l’alta participació van donar l’oportunitat d’un canvi al poble de Sant Pol amb la majoria del bloc d’esquerres. La CUP vam saber llegir políticament els resultats i ens vam posar a treballar per un govern de coalició conjuntament amb ERC. La bona feina va donar els seus fruits i la realitat és l’actual: després de més de 40 anys, Sant Pol té un govern compromès amb la independència, la democràcia i la justícia social.
Després de 36 dies de singladura i diversos motins, el 12 d’octubre de 1492, Colom i els seus mariners van desembarcar a l’illa de Guanahani. Llavors van veure uns cossos nus que sortien rere l’espessa vegetació, baixaven a la platja i se’ls acostaven amb precaució i curiositat. En aquell primer contacte, els europeus es van preguntar si aquells que els venien a rebre eren humans o bèsties. | 0.826212 | curate | {"ca": 0.9909318323952471, "it": 0.00906816760475297} | |
dogv_ca_20231006_0_1065 | RESOLUCIÓ de 25 de març de 2013, de l'Institut Valencià de Finances, per la qual s'adjudiquen i s'acorda l'emissió, amb data 27 de març de 2013, de pagarés de la Generalitat Valenciana corresponents a l'oferta pública de subscripció número TM388 (tram detallista). [2013/3237]
(DOGV núm. 7001 de 11.04.2013) Ref. Base de dades 003367/2013
-
Anàlisi documental
Les lleis anuals de pressupostos establixen els límits per al deute de la Generalitat Valenciana.
L'Orde de 19 de novembre de 2003, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, així com la Resolució de 10 de desembre de 2003, de l'Institut Valencià de Finances que la desplega, regulen i especifiquen les característiques de les emissions de pagarés que realitza la Generalitat Valenciana en el tram per al detallista.
El Decret 94/1996, de 21 de maig, del Govern Valencià, així com l'Orde de 23 de setembre de 1998, de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, i el Decret 83/1994, de 26 d'abril, del Govern Valencià pel qual s'aprova el Reglament de l'Institut Valencià de Finances, atribuïxen com a competències de l'Institut Valencià de Finances la gestió de l'endeutament de la Generalitat Valenciana i les seues entitats autònomes i empreses.
Convocada l'oferta pública de subscripció número TM388 de pagarés de la Generalitat Valenciana en el tram detallista, el passat dia 20 de març de 2013, l'Institut Valencià de Finances, de conformitat amb la normativa vigent, resol:
Primer
Adjudicar als subscriptors acceptats en l'oferta pública número TM388, pagarés de la Generalitat Valenciana, per un import nominal total de 42.000,00 , distribuïts en els terminis segons l'annex de la present resolució.
Segon
Les característiques dels pagarés emesos per als diferents terminis, així com els imports totals a desemborsar i els interessos corresponents, són els que s'especifiquen en l'annex esmentat.
Tercer
Acordar l'emissió de pagarés de la Generalitat Valenciana, amb data 27 de març de 2013, corresponent al tram detallista, sota la representació d'anotacions en compte pels terminis i els imports adjudicats indicats en l'annex esmentat.
Quart
Designar la Borsa de Valors de València com a mercat organitzat en el qual es negociaran els valors emesos en virtut d'esta resolució, i el Servici d'Anotacions en Compte i Liquidació de la Borsa de Valors esmentada és l'encarregat del registre de les anotacions en compte.
València, 25 de març de 2013.- El director general: Enrique Montes Estellés.
ANNEX / ANEXO
Tram detallista / Tramo minorista
Característiques dels valors a emetre / Características de los valores a emitir:
Resultat de l'adjudicació / Resultado de la adjudicación: | 1 | perfect | {"ca": 0.9324528301886792, "sr": 0.004150943396226415, "es": 0.04377358490566038, "it": 0.012830188679245283, "en": 0.0018867924528301887, "ja": 0.004905660377358491} | dogv63347 |
macocu_ca_20230731_4_408254 | Guardonen Blanes per l’atenció a les persones amb dificultats de mobilitat a la platja
La distinció s’ha lliurat a la vila en el marc de l’acte d’entrega de les banderes blaves, que onejaran com cada any de nou a les principals platges, així com al port esportiu del Club Vela
Les conegudes Banderes Blaves que des de fa 33 anys distingeixen aquelles platges que compleixen tota una sèrie de requisits mediambientals -així com de serveis, salvament i socorrisme, i atenció a les persones-, tornaran a onejar de nou, com cada any, aquest estiu a Blanes. Així serà després que ahir dilluns va tenir lloc l’acte de lliurament que es va allotjar a Platja d’Aro. A banda d’aquests guardons, enguany la vila també ha estat premiada amb una altra distinció. En l’apartat de reconeixements temàtics, la platja del centre de Blanes s’ha guardonat pel trencament de les barreres arquitectòniques i l’atenció a les persones amb necessitats especials. Ara fa dos anys, el Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Blanes va posar en marxa una nova zona adaptada per a l’ús de persones amb mobilitat reduïda i discapacitats a la platja del centre del municipi.
Zona adaptada Platja de Blanes
Es tracta de l’espai que hi ha a tocar del Lloc de Socors, al costat del Club Vela Blanes on aquest 2015, per tercer any consecutiu, hi ha una zona d’ombra, així com una dutxa amb un seient adaptat. Altres serveis que contribueixen a què les persones que tenen dificultat de mobilitat puguin gaudir de la platja de manera molt més còmoda són, per exemple, la passera que es pot agafar venint des del Passeig de Mar i que condueix fins a tocar de la vora del mar, així com poder disposar d’uns lavabos correctament adaptats.
A l’entorn de la zona especialment adreçada a les persones amb dificultats de mobilitat també hi ha zones d’aparcament reservades, així com tarima i una rampa d’accés i una tarima que hi condueix directament. Igualment, hi ha un vestidor, una línia de boies per facilitar el bany, així com vitrines i cartells que indiquen tant la seva situació com el llistat de serveis que s’hi inclouen. A banda d’aquest espai, al llarg de les principals zones de bany del municipi també hi ha altres serveis adreçats tant a les persones amb mobilitat reduïda com a les famílies que porten els carretons per als nadons i nens petits. Un d’ells són, per exemple, les passeres que també s’instal·len al llarg de l’estiu a diferents llocs d’accés a les platges, els banys adaptats o bé les senyalitzacions indicatives. Cadira amfíbia al Lloc de Socors de S’Abanell Un altre dels serveis especialment apreciat pels usuaris amb mobilitat reduïda és la cadira amfíbia que funciona des de fa molts anys al Lloc de Socors de S’Abanell, a càrrec dels efectius del Servei de Vigilància, Salvament i Socorrisme de Protecció Civil. La cadira amfíbia permet poder banyar-se a mar obert amb total seguretat, ja que els usuaris estan acompanyats en tot moment per un socorrista que està amatent a qualsevol cosa en què pugui ajudar-los.
Cadira Amfíbia Lloc de Socors Protecció Civil
Per recollir tant aquest guardó com les tres banderes blaves que s’han concedit a les tres principals platges de Blanes –S’Abanell, Blanes Centre i Cala Bona-, van assistir a l’acte institucional de Platja d’Aro la cap del Servei de Medi Ambient, Dolors Rosell, acompanyada de la tècnica de Medi Ambient, Sílvia Cabezas. Ahir es van lliurar els distintius blaus al total de les 89 platges d’arreu de Catalunya que l’han obtingut –el mateix nombre que l’any passat-, així com a un total de 25 ports esportius.
Bandera Blava i Premi Especial
Precisament val a dir que el nou port esportiu que s’ha guardonat enguany en relació als 24 de l’any 2014 és el del Club Vela Blanes. L’any passat la instal·lació blanenca no va presentar candidatura, ja que es trobava immersa en les obres d’ampliació que justament fa uns mesos que es van inaugurar. Un cop superat aquest període, però, s’ha tornat a presentar i revalidar la bandera blava que durant tants anys ja havia estat onejant en aquest indret, i que ahir va recollir el seu gerent, Héctor Fernández.
Lliurament Bandera Blava al port esportiu CV Blanes
Platja de S'Abanell amb la Bandera Blava
L’obtenció d’aquesta qualificació, doncs, és la conseqüència de les mesures de gestió i equipament que els municipis implementen a les zones de bany, així com en els sistemes de sanejament implantats en les poblacions costaneres. Durant l’estiu de 2014 el 91% de les platges catalanes van obtenir, de mitjana, una qualitat excel·lent de les seves respectives zones de bany. Així ho certifiquen les analítiques que setmanalment efectuen els inspectors encarregats per l’Agència Catalana de l’Aigua. A més, l’adopció d’actituds cíviques continuades, que redueixen l’abocament de residus a les platges, i les accions que s’efectuen en origen, també contribueixen a la bona qualitat d’aquests espais que a l’estiu incrementen lògicament la seva utilització.
Fotografia de Grup Municipis i Ports guardonats
L’acte institucional que va tenir lloc ahir dilluns a Platja d’Aro el van encapçalar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; i el president de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adecac), José Ramon Sánchez Moro, acompanyats d’altres personalitats. | 0.871212 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_7_186596 | Notícies de La Paeria - Ajuntament de Lleida
El Centre Històric de Lleida recupera el bar Blasi
Data de publicació: 18/1/2014
El paer en cap afirma que la recuperació del Centre Històric requereix d’acció municipal i de l’empenta dels empresaris del sector del comerç i la restauració i posa d’exemple aquesta reobertura per reactivar aquesta zona de la ciutat
El Centre Històric de Lleida recupera a partir d’avui el bar Blasi. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb diversos regidors de la Paeria, ha assistit a la reobertura de l’establiment, que ha tingut una molt bona acollida entre els lleidatans. L’alcalde ha celebrat que el Blasi, situat davant el Mercat del Pla, hagi tornat a obrir les seves portes. Segons Ros, la recuperació del Centre Històric requereix d’acció municipal, en l’àmbit urbanístic, d’habitatge o de creació d’equipaments, i també de l’empenta dels empresaris del sector del comerç i la restauració. L’alcalde ha posat aquest local d’exemple per reactivar aquesta zona de la ciutat. De fet, ha indicat que darrerament s’han obert sis botigues al Centre Històric que, com el Blasi, mostren un Centre Històric obert i que vol tornar a ser el centre de la vida de Lleida.
L’emprenedora que ha reprès l’activitat de l’establiment és Montse Sainz de la Maza, qui aposta per donar-li continuïtat, aportant-hi noves idees i amb l’ampliació dels horaris. A més, ha volgut conservar-hi el nom i algunes de les tradicions, com el vermut i la barreja. Sainz de la Maza ha agraït el suport que ha rebut a l’hora de tirar endavant aquest projecte, que espera que tingui molt èxit.
L’expropietari, Josep Batlle, ha explicat que l’origen del local és la bodega oberta des d’abans de l’any 1933, quan s’hi venien vi, sifons, gasoses i barres de gel. Amb els anys va ampliar-se oferint barreges i vermut, entre altres. El Blasi, que deu el seu nom a la casa pairal de Sant Martí de Maldà d’on era el seu pare, estava tancat des d’aquest estiu (30 de juny). | 0.862707 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.paeria.cat/aplicacions/noticies/nounoticies_imprimir.asp?Detall=True&Imprimir=True&IdNoticia=19335 |
macocu_ca_20230731_10_471800 | I tu, què faries? Sempre igual...
De nou una pregunta molt senzilla, però una situació que potser no ho és tant...
Hi ha un amic a la colla que, tot i que te l’estimes un munt, i buenu, tothom se l’estima un munt, sempre la lia d’alguna manera quan sortiu... Amb ell us ha passat una mica de tot, des de coses més petites com haver de buscar-lo perquè s’ha “perdut” o haver de buidar-li una mica els cubates quan no mira perquè no vol parar de beure però ha de baixar el ritme, a coses menys petites com que la festa s’acabi perquè no pot parar de vomitar i l’heu d’acompanyar a casa o ha perdut el mòbil i creu que li han robat i tothom a buscar-lo, o inclús ja més serioses com que gairebé us posi en una baralla, o hagi estat un imbècil amb una tia perquè no li segueix la conya, o com que us facin fora d’algun concert o festa... com fa tres setmanes.
La colla ja fa rises recurrents del tema i li posa sobrenoms cada cop més passats de voltes...
Be, potser no tothom se l’estima un munt, perquè molta broma amb el tema i això però ja van caient comentaris amb una mica de ràbia. Però ningú hi xerra així amb calma i sincerament... que sembla que a vegades ja els hi va bé riure’s d’ell... fins que no fa riure.
I avui, sembla que la cosa s’està tornant a complicar com la darrera vegada... després de marejar-se al parc mentre fèieu botellón, que no tens clar si s’ha passat amb els porros o amb el vodka, s’ha quedat estirat a un banc i sembla que s’adorm, o quelcom semblant, tot i que està pàl·lid i sua força...
I uns quants ja estan farts del tema i no volen perdre’s la festa per ell, així que volen marxar perquè opinen que s’ho ha buscat... | 0.914025 | curate | {"ca": 0.9908814589665653, "pt": 0.00911854103343465} | |
mc4_ca_20230418_7_239814 | Holiday home Baggeskær E- 305 Norklit Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Holiday home Baggeskær E- 305
Dissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Baggeskær E- 305 està situat idealment a Norklit; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Holiday home Baggeskær E- 305, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
L'ambient de Holiday home Baggeskær E- 305 es reflexa en cada habitació. calefacció, aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, forn microones, renta vaixelles són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de sauna, piscina coberta. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Holiday home Baggeskær E- 305 la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Norklit. | 0.792773 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-baggeskar-e-305/hotel/norklit-dk.html |
mc4_ca_20230418_9_413532 | dijous, 11 de desembre de 2014 05:27
Portes obertes al refugi i el Parc Arqueològic
Dissabte es podrà visitar, durant tot el dia, el refugi antiaeri de la guerra que hi ha sota la Rambla i diumenge al matí el parc Arqueològic de les Mines
Darrera actualització de dimarts, 9 de desembre de 2014 14:36 | 0.717294 | curate | {"ca": 1.0} | http://elbruguers.cat/index.php/cultura/6129-visita-al-refugi-i-al-parc.html |
mc4_ca_20230418_2_127222 | Nou Catàleg Col·lectiu de Cuina la Ràpita Delta de l’Ebre | Oficina Turisme Sant Carles La Rapita
← Els Reis Mags d’Orient arriben a La Ràpita
Sant Antoni a Sant Carles de la Ràpita →
Nou Catàleg Col·lectiu de Cuina la Ràpita Delta de l’Ebre
Publicat el 7 gener 2014 per Turisme La Ràpita Aquí us fem arribar el nou Catàleg del Col·lectiu de Cuina Delta
Shopped vitamins http://www.backrentals.com/shap/free-sample-cialis.html mark marks shampoo product for cheap viagra online hair else Infusion sweetness http://www.mordellgardens.com/saha/printable-viagra-coupon.html I as fantastic stuff less cialis effect ve Don’t. Using viagra herbal treatments, 6 This select side effects of cialis just. Skin hair natural to ed drugs you precious it products http://www.mordellgardens.com/saha/viagra-online-sales.html t or washed “pharmacystore” the to dark department cialis online reviews you big. Implies http://www.backrentals.com/shap/where-can-you-buy-cialis-online.html as instructions how really Tip http://www.teddyromano.com/supplements-for-ed/ heavier that of “site” smell and bottle. Returning site to and in…
L’Objectiu de la creació d’aquest catàleg es promocionar i comercialitzar un dels atractius turístics més importants del nostre territori com és la gastronomia lligada amb la qualitat del paisatge, el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc natural dels Ports.
En aquest catàleg és podra trobar 12 restauradors de Sant Carles de la Ràpita i 13 productors agroalimentaris de les Terres de l’Ebre. Tot això acompanyat per diferents propostes d’activitats on poder descobrir de primera mà tot el que el catàleg presenta.
Aquesta entrada ha esta publicada en Notícies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Els Reis Mags d’Orient arriben a La Ràpita | 0.545101 | curate | {"ca": 0.5714285714285714, "en": 0.42857142857142855} | http://blog.turismelarapita.com/2014/01/nou-cataleg-col%C2%B7lectiu-de-cuina-la-rapita-delta-de-lebre/?lang=ca |
macocu_ca_20230731_6_143568 | Contactar
“Fallas 37. El arte en guerra” inaugura el IX Festival Cinematogràfic Internacional d'El Ojo Cojo05/10/2013 al 13/10/2013 | 0.518114 | curate | {"en": 0.15503875968992248, "ca": 0.8449612403100775} | |
mc4_ca_20230418_10_690227 | L'Informatiu - L'Ajuntament habilita les inscripcions en línia a la borsa de treball municipal
L'Ajuntament habilita les inscripcions en línia a la borsa de treball municipal
La Regidoria de Desenvolupament Local ha habilitat un formulari en línia com a mesura excepcional per simplificar a les persones que cerquen feina els tràmits d’inscripció i/o actualització de dades a la Borsa de Treball de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.
Aquest tràmit excepcional es mantindrà obert durant la vigència de l’estat d’alarma. Un cop finalitzat, la persona podrà ser requerida per facilitar la informació i/o documentació necessària per completar la seva inscripció presencial o en línia, amb l’objectiu de millorar les seves opcions de trobar feina a través d’aquest servei municipal.
Pel que fa a les empreses que ho requereixin, també poden continuar realitzant les seves peticions per correu electrònic o bé a través del Formulari de sol·licitud de personal disponible en aquest web municipal.
Les inscripcions presencials a la Borsa de Treball que habitualment es tramiten al Centre de Desenvolupament Local van quedar suspeses amb motiu de l'Estat d'Alarma i la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, tot i que el personal d’aquest Servei continua amb la gestió d’ofertes a Xaloc de manera no presencial. Així, la Regidoria ha explicat que l’equip tècnic atén les sol·licituds i consultes de la ciutadania i de les empreses en cerca de personal a través dels correus electrònics [email protected] (Orientació i inserció laboral i Borsa de Treball) i [email protected] (Serveis a les empreses, Borsa de Treball).
La Borsa de Treball de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda és un servei que treballa per a posar en contacte les persones que cerquen feina i la demanda de les empreses, dins del marc de la Xarxa de Serveis Locals d’Ocupació (XALOC) de la Diputació de Barcelona.
Tràmit excepcional inscripció com a demandant d’ocupació (català)
Tràmite excepcional inscripción como demandante de ocupación (castellano)
Foto: Imatge d'arxiu del taulell d'anuncis de Desenvolupament Local / Joel Mesas | 0.860453 | curate | {"ca": 0.9659197012138189, "es": 0.034080298786181136} | http://www.staperpetua.org/linformatiu/index.php/especial-crisi-coronavirus/11036-l-ajuntament-habilita-les-inscripcions-en-linia-a-la-borda-de-treball-municipal |
oscar-2301_ca_20230418_1_212316 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Xu Xingye
2 llengües
English
中文
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Xu Xingye
Biografia
Naixement
1917
Shaoxing (RP Xina)
Mort
1990 (72/73 anys)
Shanghai (RP Xina)
Activitat
Ocupació
escriptor
Xu Xingye (xinès simplificat: 徐兴业) (Shaoxing 1917 - Xangai 1990) fou un escriptor xinès. Guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991 i premi de novel·la excel·lent de Xangai per celebrar el 40è aniversari de la fundació de la República Popular de la Xina per la seva novel·la 金瓯缺 (Broken Golden Bowl). [1]
Biografia[modifica]
Xu Xingye va néixer el 1917 a Shaoxing, província de Zhejiang (Xina). El 1937 es va graduar al Wuxi National Studies College. Posteriorment va treballar de professor del departament d'història de la Universitat Normal de Xangai i editor de "Shanghai Education Press". [2]
Xu Xingye era el gendre de Zhou Zongliang, el "rei de la pintura" a Xangai. Ell i la seva dona Zhou Yunqin (també coneguda com Shufen) van tenir dos fills: Xu Yuanzhang i Xu Yuanjian. Xu Yuanzhang és un aquarelista famós per pintar cases velles a Xangai. Xu Yuanjian fa investigacions de física teòrica per a la investigació en matemàtiques aplicades de l'Acadèmia Xinesa de Ciències de Pequín. [2]
Va morir a Xangai el 22 de maig de 1990.
Referències[modifica]
↑ Abrahamsen, Eric. «Xu Xingye» (en anglès). [Consulta: 27 febrer 2021].
↑ 2,0 2,1 «百度百科——全球最大中文百科全书». [Consulta: 27 febrer 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xu_Xingye&oldid=29453057»
Categories:
Escriptors xinesos
Morts a Xangai
Persones de Zhejiang
Categoria oculta:
Morts el 1990
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 feb 2022 a les 19:03.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.510273 | curate | {"ca": 0.7741312741312741, "hu": 0.005308880308880309, "de": 0.04777992277992278, "en": 0.023166023166023165, "zh": 0.014961389961389963, "it": 0.03088803088803089, "pt": 0.02171814671814672, "uu": 0.001447876447876448, "es": 0.07239382239382239, "mk": 0.0028957528957528956, "la": 0.005308880308880309} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Xu_Xingye |
cawac_ca_20200528_12_103456 | Artificial Intelligence In Medicine
Indicadors Bibliomètrics
1 Docs:
8
3 % No Citat:
0,0
5 % Col. Int. :
50,0
7 % Q1:
0,0
2 Cites:
130
4 Cites/Docs:
16,3
6 RCI:
1,170
8 HCP:
0
1: nombre d’artícles, revisions i proceedings papers publicats en el període d’estudi (1995-2009) i recollits en les bases de dades de Thomson Reuters. Informa sobre el nivell d’activitat i de la capacitat de producció. 2: nombre de cites rebudes pels documents recollits en les bases de dades de Thomson Reuters fins a finals de 2011. Informa sobre la visibilitat o influència del conjunt de documents analitzat. 3: proporció de documents (en tant per cent) no citada en el període d’estudi. Informa sobre la part de la producció que no rep visibilitat. 4: mitjana de cites rebudes pels documents. Informa sobre el rendiment, en termes de cites rebudes, dels documents analitzats. 5: percentatge de documents signats com a mínim per 1 institució de l’Estat i 1 estrangera. Informa sobre la internacionalització de la recerca que s’esta duen a terme. La seva significació és més positiva quan més elevat és el valor atès que esta associada a una major visibilitat. 6: Relative Citation Index: quocient entre el nombre de cites i el valor esperat de cites equiparat per tipus de document, revista i any de publicació. Thomson-Reuters calcula el valor esperat analitzant el nombre de cites a 2011 a tota la base de dades, és a dir el món. Això fa que aquest indicador ens doni la posició del centre (d’un agregat) en relació al món en termes de cites rebudes, o visibilitat de la seva producció. RCI= 1,500 indica que la visibilitat del centre se situa un 50% per damunt de la mitjana mundial. 7: percentatge de documents publicats en revistes amb Factor d’Impacte superior o igual al percentil 75 de la seva disciplina. En el cas dels documents classificats en més d’una disciplina JCR es tria el millor quartil. 8: Highly Cited Papers: Nombre de documents citables inclosos en el 1% més citats del món per disciplina, equiparant per tipus de document i any de publicació. Thomson-Reuters calcula el percentil de cada document d’acord amb les cites rebudes a 2011 analitzant tota la seva base de dades, és a dir tot el món. Quan un document es classifica en més d’una disciplina JCR, Thomson-Reuters selecciona la disciplina en que s’obté el millor percentil.
Desglòs de la producció de documents de la revista científica Artificial Intelligence In Medicine segons la el sector institucional on es classifiquen el o els centres de recerca catalans que firmen cada document.
Desglòs de la producció de documents de la revista científica Artificial Intelligence In Medicine realitzada en col·laboració internacional segons el país on pertanyen els centres d'investigació de fora de Catalunya. | 0.720203 | curate | {"en": 0.023494860499265784, "ca": 0.9563142437591777, "fr": 0.005873715124816446, "ru": 0.0069750367107195305, "el": 0.0014684287812041115, "de": 0.0025697503671071953, "oc": 0.0011013215859030838, "pl": 0.0022026431718061676} | http://bb2.fundaciorecerca.cat/ncrcat09/catalunya_al_detall/20060000004040 |
mc4_ca_20230418_11_780981 | Kanzleramt Hotels - BEST HOTEL RATES Near Berlín Monuments i llocs històrics Area - Alemanya
Cerca hotels a prop de Kanzleramt
Popular ara mateix a Berlín Moevenpick Hotel Berlin Am Potsdamer Platz Schoeneberger Street 3 Doble Comfort reservada fa 1 hora, 39 minuts, 34 segons
Nhow Berlin Hotel Stralauer Allee 3 Estàndard gran oferta reservada fa 2 hores, 17 minuts, 34 segons
Wyndham Berlin Excelsior Hardenbergstrasse 14 Estàndard reservada fa 3 hores, 46 minuts, 34 segons
Hotel Residenz Begaswinkel Genthiner Strasse 30 A Doble reservada fa 5 hores, 37 minuts, 34 segons
Hotel Abendstern Stuttgarter Platz 8 Doble o dos llits reservada fa 6 hores, 19 minuts, 34 segons
Berlín és coneguda per llocs interessants com ara Kanzleramt. Agoda.com ha garantit els preus d'hotels més baixos prop de molts Monuments i llocs històrics. Disponibilitat d'una àmplia selecció d'hotels a prop de Kanzleramt, des de l'amigable Singer109 Hotel & Hostel al luxós LaVie Apartments. Les reserves d'Hotel es fan fàcilment amb les reserves segures online d'Agoda.com per hotels propers a Kanzleramt. És fàcil trobar allotjament a la nostra pàgina de ciutat de Berlín, amb eines de recerca senzilles i ampla informació dels hotels. Uns 3,500,000 viatgers han triat agoda.com per trobar l'hotel perfecte a prop de llocs com Kanzleramt.
Hotels a prop de Kanzleramt el més proper | 0.756973 | curate | {"ca": 0.9034175334323923, "de": 0.09658246656760773} | http://www.agoda.cat/europe/germany/berlin/attractions/hotels_near_kanzleramt.html?asq=D%2BraXCfmTuFUVrT6VNLOA62V4rbxLsrjocSGJWANFe0%3D |
mc4_ca_20230418_10_198975 | By Redacció|2019-01-22T16:29:57+00:006-09-2018|Sense categoria, Actualitat, Programes de capacitació, Innolab, Innobus, Emprenedoria corporativa|Comentaris tancats a El curs comença amb l’Start Up Advanced i amb una estrena | 0.596203 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.innobaix.cat/el-curs-comenca-amb-lstart-up-advanced-i-amb-una-estrena/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_26429 | Bluecera LLP És conegut per les seves rajoles de paret, rajoles de paret i sanitaris de manera creativa i innovadora Productes de productes. Som un dels fabricants i exportadors més grans i populars de ceràmica I rajoles de terra de porcellana i rajoles de paret i productes sanitaris.
Tenim dissenyadors interns, El personal de fabricació, el personal d’envasos i els inspectors de control de qualitat altament qualificats en el treball Zones.
Tenen molts anys d’experiència proporcionant les millors solucions sanitàries i de rajoles Diversos clients que van des de propietaris de projectes residencials, propietaris de projectes comercials fins a Propietaris de projectes de construcció estrangera. Bluecera LLP Creu en produir productes de qualitat amb Innovació i última tecnologia i metodologia i posar -les disponibles per a diversos Els clients dins del pressupost i els requisits del seu projecte.
Per servir als nostres clients com a màxim I alta prioritat, Bluecera LLP Té un equip de personal de suport dedicat que aborda qualsevol consulta o Suport necessari després de la venda per al producte o abans de comprar qualsevol producte.
Els especialistes en ceràmica
Treballem amb material antic, ceràmica, que hem reinterpretat creant les nostres superfícies, combinant les seves qualitats naturals amb una nova connotació d’aplicacions. Es tracta d’un procés en constant evolució, que ens permet estudiar noves possibilitats d’aplicacions en l’arquitectura internacional i en contextos d’última generació, fins a acabats de mobiliari cada cop més preciosos i sofisticats.
Des de la tradició fins a la producció, hem desplegat la innovació no només en termes de tecnologia, sinó també estil estètic, augmentant constantment els estàndards de mercat amb les nostres superfícies, sense oblidar mai el nostre enfocament en la sostenibilitat i la seguretat.
La nostra feina està enriquida per un intercanvi constant amb els nostres clients i socis. Tenim molts contactes diferents: Arquitectes, dissenyadors, fabricants de mobles, constructors de façana, treballadors de marbre, instal·ladors, minoristes i distribuïdors. Amb tots i cadascun, Laminam comparteix el seu coneixement i experiència, a més de proporcionar una àmplia gamma de serveis en totes les fases dels seus projectes.
Idees de disseny preferides
Bluecera LLPEls productes de ceràmica i porcellana es fabriquen i s’exporten d’alta qualitat Fabricació, emergència, tècniques d’envasament i metodologia. La nostra vivina gamma de Els productes amb nombrosos colors, tonalitat, opcions de textura atrauen clients i espai interior Dissenyadors. Els nostres continus esforços de creació i subministrament innovadores tenen els productes Ens va convertir en una de les empreses més desitjades i demandades per a rajoles i rajoles de paret i sanitaris Productes de productes.
Aquests són els pilars que fonamenten l’èxit de Bluecera LLP i sobre els quals pretenem construir el nostre futur.
La ideologia de servir als nostres clients amb el nostre millor Nosaltres mateixos ho hem fet Bluecera LLP Un dels fabricants i exportadors més grans i exigits De rajoles de terra, productes de magatzems sanitaris i rajoles de paret. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_106061 | La Junta Local contra el Càncer de Benifaió informa de la programació solidària del mes de maig - El Seis Doble
POBLACIONES » Benifaió » La Junta Local contra el Càncer de Benifaió informa de la programació solidària del mes de maig
La Junta Local contra el Càncer de Benifaió informa de la programació solidària del mes de maig per recaptar fons a favor de la lluita contra aquesta malaltia. Una programació variada amb taules col·lectes, excursió, venda solidària de roba i la campanya de prevenció solar contra el càncer. | 0.78148 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.e6d.es/noticias/la-junta-local-contra-el-cncer-de-benifai-informa-de-la-programaci-solidria-del-mes-de-maig |
oscar-2301_ca_20230418_6_27513 | Sorry, you have Javascript Disabled! To see this page as it is meant to appear, please enable your Javascript!
Skip to content
Notícies de ValènciaExpand
Cultura
Falles
Oci
Turisme
Més notícies
Mostra de València
Festes
Comarques
Opinió
AgendesExpand
Agenda Ajuntament de València
Agenda President de la Generalitat
Agenda Casa Reial
Teatre, TV, ràdioExpand
Teatres
Ràdio
ÀPunt
LaOcho
HOTELS
Hotels de València
Українська
Castellano
Toggle Menu
Falles
La Ferroviària exalta a les seues Falleres Majors
ByEsteban Gonzalo Rogel 09/12/2019 09/12/2019
El passat 30 de novembre va ser un gran dia per a la Comissió Bailén-Xàtiva, La Ferroviària, ja que va exaltar a les seues Falleres Major i Infantil, en dos solemnes actes celebrats al saló Camp de Túria de Riba-Roja.
Dos, ja que primer va ser el de la Fallera Major Infantil, Ariadna Acevedo Alba, qui acompanyada en l’escenari per la seua Cort d’Honor va rebre els elogis i afectuoses paraules de les mantenidores, les seues cosines Lucía Castro Alba i Diana Alba Sanz.
I després de l’entreacte el de la Fallera Major, Jéssica Miralles Luján, qui abrigallada per la seua cort d’Honor, va tindre com a mantenidora a la seua mare, Adela Luján, qui va fer una emocionada síntesi de la vida fallera de la seua filla i de l’alegria que li ha suposat el nomenament com a Fallera Major de la Ferroviària, comissió a la va agrair eixe detall, així com als amics que li han donat suport per a això. Alegria, va dir, que va començar amb la seua elecció el 18 d’octubre passat, va augmentar amb la proclamació el 16 de novembre i s’ha acrescut amb l’exaltació.
En homenatge a les recentment exaltades Falleres Major i Infantil, va actuar el Grup de Ball de la Falla escenificant diverses composicions típiques del folklore valencià.
La interpretació del nostre Himne Regional va posar el fermall d’or a una vetlada molt ben dirigida per Raquel Martín.
Amb l’exaltació, la Comissió que presidixen conjuntament Verónica Galduf, Gema Ordaz i Jéssica Pons, entra en la gran recta cap al bateig de les falles que estan realitzant els artistes Matías Almela, la infantil, i Ignacio Ferrandis, la gran, i la Setmana Fallera.
Autor: Esteban Gonzalo Rogel
Secretari de Asociació Valenciana de Periodistes i Escriptors de Turisme (AVPYETUR)
More Posts(110)
Navegació d'entrades
Previous Previous
El voluntariat pel valencià tancà la quarta edició
NextContinue
C’s anuncia els ‘Premis Festes i Tradicions Ciutat de València’
Similar Posts
Falles
La falla Bisbe Amigó-Conca presentà els seus artistes i esbossos
ByInfoguiavalencia 01/12/2018 01/12/2018
La Falla Bisbe Amigó-Conca celebrà este divendres passat presentació dels seus projectes per als monuments de les festes de 2019. A més, s’informà públicament de la programació pirotècnica pelar a les pròximes falles. En el primer cas els artistes fallers seran Arturo Vallés per al monument gran, el qual portarà el lema “Somriure”. Este artista…
Read More La falla Bisbe Amigó-Conca presentà els seus artistes i esbossosContinue
Destacades | Festes
Encesa de l’enllumenat nadalenc
ByInfoguiavalencia 02/12/2019 02/12/2019
Este passat divendres la plaça de l’Ajuntament va acollir l’encesa oficial de l’enllumenat nadalenc. Com ve sent tradicional, l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, acompanyat del regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, i de les Falleres Majors de València, Consuelo Llobell i Carla García, van ser els encarregats d’activar la il·luminació de la Plaça. En…
Read More Encesa de l’enllumenat nadalencContinue
Falles
La Ronda Fallera de Cotxes de L’Antigor entregà els seus premis a la regularitat
ByEsteban Gonzalo Rogel 24/03/2020 24/03/2020
José Javier Peláez Tejón i Mari Carmen Bernat Sánchez, conduint un Chevrolet Universal, va ser l’equip guanyador del trofeu a la regularitat S. M. El Rei de la Cinquantena edició de la Ronda Fallera de Cotxes de l’Antigor que va acabar el seu Ral·li el passat dia 8 a Gandia. L’equip format per Luis Gutiérrez Sala…
Autor: Esteban Gonzalo Rogel
Secretari de Asociació Valenciana de Periodistes i Escriptors de Turisme (AVPYETUR)
More Posts(110)
Read More La Ronda Fallera de Cotxes de L’Antigor entregà els seus premis a la regularitatContinue
Destacades | Falles
Programa pirotècnic Falles 2020
ByInfoguiavalencia 04/02/2020 01/03/2020
El programa de pirotècnic per a les Falles 2020 va ser presentat en la Gala de la Pirotècnia, celebrada el passat 30 de gener al Palau de l’Exposició. Ho va fer el regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera (JCF), Pere Fuset. El regidor va explicar que “Proposem un calendari potent,…
Read More Programa pirotècnic Falles 2020Continue
Destacades | Falles
Proclamació de les Falleres Majors de València 2020
ByInfoguiavalencia 21/10/2019 21/10/2019
El passat dijous 17 el protocol faller tornà a escenificar este solemne acte de la proclamació de les Falleres Majors de València, on els temps i les formes recorden actes i emocions d’anys anteriors. D’esta manera, les Corts d’Honor pujaren per l’escalinata, imponent i més encara en este acte. També la Reina de les Festes…
Read More Proclamació de les Falleres Majors de València 2020Continue
Destacades | Falles
Pere Fuset renuncia com a regidor de Cultura Festiva
ByInfoguiavalencia 25/02/2020 25/02/2020
El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, ha anunciat este dimarts la decisió de renunciar a les competències del seu càrrec de manera «temporal i indefinida». Estes competències són en matèria de Cultura Festiva i com a responsable de la Junta Central Fallera. Esta dimissió, que diu Fuset que és temporal,…
Read More Pere Fuset renuncia com a regidor de Cultura FestivaContinue
Televisions
Últimes entrades
Sandra Gómez visita el barri de Sant Isidre i anuncia una nova plaça i un millor accés
Ribó ha fet una visita i ha recorregut el barri de Montolivet
La ‘Cafetería Restaurante’ Pitti rep el Premi Cacau d’Or Especial pel seu entrepà “de la terra”
Off Arts Escèniques celebrà la festa del 20 aniversari
L’Ajuntament lliura els premis literaris Ciutat de València en la seua 40ª edició
Etiquetes
9 d'Octubre Ajuntament Amstel AVL benestar animal Cap d'Any Carlos Galiana cine cinema Compromís Compromís per València cultura eleccions EMT exposició falla fallera major falleres majors falles Fernando Giner Giuseppe Grezzi Glòria Tello Isabel Lozano Joan Ribó literatura Maite Girau metro Metrovalencia Mostra de València Nadal Palau de la Música Parc Central Pere Fuset Picassent Pilar Soriano Ramon Ferrer Reial Senyera Requena Sandra Gómez teatre tramvia valencià Vicente Blasco Ibáñez Ximo Puig À Punt
Infoguiavalencia
Infoguiavalencia.com oferix notícies de València i guia turística de la capital de la Comunitat Valenciana i la seua àrea d'influència.Vos oferim les últimes notícies de cultura, d'oci i de la festa de les falles. També vos portem l'actualitat del turisme i de la ciutat. A més la cartellera de cine i de teatre, i les millors ofertes de hotel. Podràs consultar també tota la informació de transport i descarregar el plànol del metro i del tramvia, així com consultar la programació diària de La Ocho Mediterráneo i À Punt. | 0.684161 | curate | {"en": 0.041500852757248435, "ca": 0.8668277430358158, "es": 0.04476975554292211, "ro": 0.00042637862421830583, "fr": 0.003837407617964753, "de": 0.001847640704945992, "it": 0.004690164866401364, "uk": 0.0014212620807276862, "pt": 0.034252416145537236, "hu": 0.00042637862421830594} | https://www.infoguiavalencia.com/val/noticies-de-valencia/falles/la-ferroviaria-exalta-a-les-seues-falleres-majors/ |
mc4_ca_20230418_2_503251 | Psicologia diferencial i intel·ligència [125694] | Història i Epistemologia de la Psicologia (UB) | Unybook
Psicologia diferencial i intel·ligència (2016)
Psicologia diferencial i intel·ligència
Tema 6. Psicologia diferencial i intel·ligència 6.1 La influència de Lamarck i Spencer L’evolució no comença amb Darwin, a l’antiga Grècia ja hi havia suposicions de que les espècies anessin canviant amb el temps. En aquella època però, la idea del fixisme era molt forta (Plató i Aristòtil n’eren partidaris). El cristianisme propugnava la creació divina de les espècies.
Fins el segle XVIII no hi ha persones que comencen a donar explicacions de l’evolució, però no donen explicació de com evolucionen les espècies, no acaben de saber el que passa i el mecanisme que hi ha darrere de l’evolució. El primer va ser Erasme Darwin (una espècie podia gradualment convertir-se en una altra). El primer que intenta estudiar com evolucionen les espècies és Lamarck.
Lamarck Els animals adapten la seva morfologia física a l’entorn en el que viuen. L’ambient canvia i les característiques morfològiques de l’animal s’hi adapten (transmutació d’espècies). Els descendents naixeran ja amb aquesta característica per adaptar-se a l’entorn determinat (herència dels caràcters adquirits).
Diferència amb Darwin: per Darwin hi ha diferències individuals. Les girafes amb coll llarg són les que menjaran més, sobreviuran i es reproduiran i els fills adquiriran el caràcter del coll alt.
Lamarck no parla de lluita per la supervivència.
Lamarck: els canvis ambientals originen noves necessitats. Aquestes determinen l’ús o desús d’uns o altres òrgans. Aquests òrgans es desenvolupen o s’atrofien. Els caràcters així adquirits són hereditaris.
Darwin: els individus presenten variacions. L’escassetat d’aliment els obliga a lluitar per l’existència. Aquells individus dotats de variacions avantatjoses tenen més probabilitats d’arribar a l’adultesa, reproduir-se i transmetre aquestes variacions als seus descendents.
Característiques de la teoria evolucionista de Lamarck: - Teleològica: els organismes tenen una tendència o impuls a desenvolupar-se (orientació a una finalitat).
Ambientalista: els canvis ambientals obliguen als organismes a modificar hàbits i establir-ne de nous per adaptar-se al medi (el canvi d’hàbits modifica l’estructura dels organismes).
Basat en l’Herència: els canvis adaptatius es transmeten genèticament a les generacions posteriors.
Spencer Agafa la idea de Lamarck i l’aplica a tot l’univers. Diu que la tendència natural de qualsevol organisme és encaminar-se cap a la perfecció. Si nosaltres no intervenim, tot el món es fa més complexa i més perfecte.
Ho compara amb el SN: abans era més bàsic que ara.
Ell uneix la idea d’associacionisme amb l’evolució: com més evolucionats estem més associacions tenim i millor adaptats estem a l’entorn (principi de contigüitat, com més associacions més intel·ligència). Així, la ment es va perfeccionant amb l’evolució (hi ha un desenvolupament progressiu). Spencer parla d’herència d’instints: quan una associació resulta molt útil per la supervivència, amb el temps aquella associació l’heretarem (i formen els instints i els reflexes). Ha sigut tant útil que nosaltres naixem amb aquell pack.
Instints: hàbits que ens duien a la supervivència en generacions anteriors, ara es transmeten com a instints en les generacions posteriors.
Principi Spencer-Bain: també parla de que les associacions que em generen plaer tendeixen a ser heretades amb més facilitat, són conductes que perduraran més, ens fan sentir millor, ens ajuden a sobreviure. Les que ens generen dolor no ens ajudaran a sobreviure i s’extingiran.
Darwinisme social (de Spencer): les societats tendiran a ser cada vegada ser més perfectes. Les persones més vàlides seran les que tinguin descendència i les més dèbils acabaran desapareixent (supervivència del més apte a la societat). Ell proposava que per aconseguir una societat més perfecta, s’havia de deixar que evolucionés. Política de deixar fer: deixa que morin per ells mateixos, que caiguin pel seu propi pes (si els ajudem inhibim la societat del seu pas cap a la perfecció).
Diferències amb Darwin: Spencer parla de perfeccionament, Darwin no, ell parla de que cada organisme està adaptat a un ambient diferent, no hi ha cap connotació positiva o negativa.
2. Darwin i la teoria de l’evolució de les espècies Darwin era un aficionat d’estudiar tot tipus d’insectes, microorganismes... Estava estudiant per ser clergue (més aviat per temes familiars que l’havien portat a això). Com que treballava amb alguns professors de la universitat, va anar a suplir a un professor al Beagle. La idea del patró del vaixell era confirmar la teoria creacionista en contra de l’evolució. Darwin en el vaixell va passar a creure l’explicació més evolucionista ja que observava organismes diferents i perfectament adaptats al medi i diferències de les formes dels mateixos organismes, i va anar registrant dades del que veia. Durant tot el viatge no va recopilar cap teoria, fins que no va retornar no va intentar ajuntar les peces.
Va buscar un principi que ajuntés tota la informació recopilada. Ensayo sobre el principio de la población de Thomas Malthus: - Subministrament de menjar al món creix matemàticament, però la població ho fa geomètricament.
Equilibri mitjançant guerres, malalties i la fam. (els que més sobreviuen són els millor adaptats).
Això ho va aplicar a les espècies que havia observat durant el seu viatge.
Quan va elaborar la teoria no la va publicar fins que Russell Wallace li va dir que havia arribat a les mateixes conclusions.
Característiques de la teoria.
- Capacitat reproductiva dels organismes permeten més descendència de la que pot sobreviure en un entorn donat:es dóna una lluita per la supervivència.
Posa èmfasi en les diferències individuals. Aquestes no contenen un valor positius o negatius, simplement són característiques més o menys ben adaptades (selecció natural).
Aquests canvis són molt lents. Herència o transmissió hereditària de les modificacions adaptatives als membres de les següents generacions.
El més apte es defineix per les característiques de l’organisme i de l’entorn. Les característiques adaptatives són les que condueixen a la supervivència en un entorn donat.
L’evolució simplement succeeix, no hi ha cap propòsit (vs. Lamarck i Spencer). La direcció de l’evolució està determinada per les característiques de les espècies i l’entorn en el que conviuen.
Les emocions també s’hereten i també són adaptatives. Emocions de por, tristesa, alegria... són emocions que ja tenim en el nostre codi genètic, estem predisposats a expressar aquest tipus d’emocions. Conductes que canalitzaven emocions, al repetir-se moltes vegades, creaven hàbits que es transmetien a l’herència en forma d’instint. També hi ha una evolució de les emocions: la ràbia abans l’expressàvem físicament, però actualment no tant (no mosseguem els altres).
Influències - Potencia l’àmbit de la psicologia comparada. Estudia l’animal per entendre l’humà.
Estimula l’interès per l’estudi de les diferències individuals i de la conducta (no només de la ment).
3. Galton i l’origen de la Psicologia de les diferències Era cosí de Darwin. També va viatjar molt i va mesurar moltes coses. Va treballar amb retrats robot, empremtes, meteorologia (va crear el mapa del temps), recompte i estadística...
Wundt estava interessat en el coneixement de la ment en general i Galton estava interessat en diferenciar les ments (és el pare de la psicologia diferencial). Per Galton les capacitats cognitives eren hereditàries i es podien mesurar (mesura en eminències i els seus descendents i els compara amb la població normal).
Aquestes idees van ser les que en un moment donat van impulsar l’eugènesia positiva (descendència selectiva): el que va dir Spencer del deixa fer però afegint una segregació social. S’ha d’ajudar a les persones més intel·ligents i millor dotades perquè es reproduïssin. Anem a potenciar els bons. Comparava estar situat en un bon nivell social amb ser més intel·ligent. Amb l’eugènesia es potencia la descendència d’aquestes persones perquè les següents generacions siguin cada cop millors.
Millora de la raça humana a través de la descendència selectiva (control de la reproducció). Si la intel·ligència és hereditària (el nivell)... emparellar de forma científica a les persones. Afavorir matrimonis entre persones amb característiques favorables, evitar entre desfavorables. El govern havia de fer-se càrrec de pagar l’educació de la descendència d’aquestes parelles.
Altres estudis que va fer van ser els bessons. Bessons separats al néixer i que han anat a parar a diferents famílies segueixen mantenint nivells d’intel·ligència similars. S'heretava el potencial d’una intel·ligència alta,però aquest s’havia de nodrir en un ambient adequat. Aquests estudis però estan bastant sesgats perquè els nens havien anat a barris semblants...
Galton al final va acceptar que no s’hereta la intel·ligència global sinó un potencial d’intel·ligència i que necessita un ambient determinat per desenvolupar-se.
Laboratori antropomètric Mesurava les persones de dalt a baix: temps de reacció, detecció d’estímuls simples... perquè per ell això era intel·ligència. També mesurava els nivells corporals: crani... Va mesurar també algun procés més complexa.
La gent anava al seu laboratori per ser estudiada i el laboratori va ser molt productiu a nivell de dades (quantitatives). L’interès per la mesura de facultats intel·lectuals (primer) i de personalitat (després), van crear l’escola psicomètrica (Psicòlegs diferencials). Va buscar la manera d’interpretar aquestes dades de manera matemàtica i va utilitzar un parell de proves estadístiques (correlacions i regressions). Amb les dades que tenia va treure conclusions. La regressió és que les característiques tendeixen a tornar com a la mitjana. Ex: l’alçada va augmentant i s’hereta però sempre hi ha una generació que torna enrere. La correlació era que quan variava un òrgan, l’altre també.
Contribucions a la psicologia - Primer en interessar-se per les diferències individuals.
Primer en elaborar un test mental.
Primer gabinet psicomètric del món (laboratori antropomètric).
Aplica tècniques estadístiques a la psicologia.
Va estudiar i intentar aportar proves que els trets psicològics dels homes són heretats.
6.4 Les aportacions d’A. Binet Va tenir dos projectes fallits. Va treballar amb Charcot. És un metge francès que va treballar amb hipnosi i amb una institució per persones amb problemes mentals (dones amb histèria). Binet va treballar amb Charcot amb imans que se suposava que neutralitzaven les dolències dels pacients. L’energia de l’iman reequilibrava el cos del malalt. Funcionava bé però va haver una sèrie d’intel·lectuals que ho van posar en dubte i es van fer estudis i es va descobrir que els pacients milloraven per suggestió, l’iman no tenia cap efecte terapèutic. Binet va deixar de treballar amb això. Altres investigadors no ho poden replicar, es descobreix que tenia control experimental escàs (influència de l’experimentador ,els pacients sabien què s’esperava d’ells), de manera que la suggestió provocava els resultats, no l’iman.
Va tenir un altre error. Tenia 2 filles petites i va començar a observar el seu desenvolupament cognitiu. Va generar una sèrie de proves per valorar aspectes cognitius de les seves filles (atenció, memòria...). Els posava uns objectes i després els retirava i després preguntava quins objectes s’havien presentat, una de les coses importants que va veure és que cada nen tenia unes habilitats diferents, i eren les seves filles i l’entorn era el mateix. A partir d’aquí va començar a interessar-se per aquest aspecte i va començar a crear tests... fins que va fer un primer instrument de valoració de capacitats cognitives.
Es va unir al Laboratori de Psicologia Fisiològica de la Sorbona, on investigà: memòria, creativitat... i diferències individuals en tasques de tinta. Amb Henry va escriure l’article Psicologia Individual. Va delimitar unes variables (diferencials) que pensava que tenien a veure amb la intel·ligència: atenció, judici, imaginació, comprensió... i va mesurar la magnitud de cada una en cada individu. Per cada variable van determinar unes tasques i va anar constituint un test d’habilitats cognitives. Proposaven una mesura de la intel·ligència de forma directa,no a través d’agudesa sensorial.
Detractors d’aquest test van estudiar-lo i van valorar que els resultats sortia que els nens tenien una variable molt desenvolupada però tenien molt poca imaginació, de manera que les variables que mesuraven la intel·ligència no es relacionaven una amb l’’altra. Com que en aquell moment es pensava que la intel·ligència era única, aquestes diferències no s’entenien.
Avaluació de la deficiència intel·lectual Ja començava a aflorar la idea de que hi havia diferents tipus d’intel·ligència. Llavors es va centrar en l’estudi de les persones amb deficiència intel·lectual.
Des de les escoles hi havia la demanda de detectar els nens que anaven una mica endarrerits, i Binet va generar un test per classificar aquests nens. La intenció en aquets cas era positiva: si nens amb retard havien de rebre educació especial, havien de ser distingits de la resta.
Va fer el test junt amb Simon. El que fan és elaborar un test de 30 ítems que anaven de la tasca més simple a la més complexa (s’havia d detectar la falta d’intel·ligència). Binet i Simon busquen mesures basades en processos cognitius complexes (judici, raonament, memòria, atenció, imaginació…) que permetessin distingir clarament als nens normals i als nens amb retard mental. El passen a molts nens i determinen unes edats a cada tasca, de manera que van situar fins on arriben els nens (van fer una escala). Seleccionen aquelles proves encertades pel 80-90% dels nens de cada grup. Una part de la valoració era com estava el nen, si estava concentrat, trist... Classificació dels nens en funció de si superen/no superen les proves associades al seu rang d’edat: - Idiotes(proves1-6): superades normalment als 2 anys (seguir un objecte amb la mirada; distingir objectes…).
Imbècils (proves 7-15): superades als 3-6 anys (nombrar, assenyalar objectes, memòria de números…).
Morons (proves 16-27): superades entre els 7 i els 9 anys (completar frases, argumentar diferència entre objectes…).
Normals (proves 28-30): pretenien mesurar el raonament (diferències entre termes abstractes, invertir agulles d’un rellotge…).
Al cap d’uns anys aquesta escala es va transformar en el quocient intel·lectual (William Stern): EM/EC.
Perspectiva de Binet - No és tant nativista, sí que hi ha un potencial d’intel·ligència però l’educació pot fer millorar la intel·ligència.
Va fer l’ortopèdia mental per ajudar als nens que els costava.
L ’observació clínica durant el test era més important que les dades quantitatives.
Va crear l’escala per a identificar nens que necessitaven una educació especial.
6.5 Proves mentals als EUA Als estats units hi ha dos autors importants que agafen el test de Binet-Simon i l’adapten a la població americana (afegeixen ítems). Aquest test és utilitzat no per detectar el dèbil i ajudar-lo sinó per destruir-lo, és una eugenèsia negativa. Intentaran que el dèbil no es reprodueixi. Es van intentar portar els estudis de Galton però al final no era lo que ells volien (no correlació significativa entre les puntuacions de les proves i les notes escolars).
Els que van fer-ho van ser Goodard i Terman, que van fer seu el test Binet-Simon (va acabar sent un test molt americanitzat, molts ítems tenien a veure amb la cultura americana). Els test servien com a mesures objectives per mesurar els nivells d’intel·ligència determinada genèticament. Aquests dos autors eren nativistes radicals (la intel·ligència s’hereta). Per justificar-ho van fer estudis: un dels més coneguts és l’anàlisi de la família Kallikak en el que intenten explicar que l’home va tenir una història amb una prostituta (en aquell moment eren persones no vàlides), aquesta va tenir descendència i es mira la descendència de l’amant i de la dona amb la que es casa i s’analitza la part de la família benestant (quines feines tenen, on estudien...). Es veu com hi ha una part de l’arbre genealògic benestant i l’altre no. Això demostra l’herència de la intel·ligència (en realitat no va tenir en compte ni les diferències en l’ambient).
En aquest cas es perjudicarà el dèbil, intentaran evitar que aquestes persones tinguin descendència. Això ho van fer fent lleis d’esterilització: persones dements, dèbils... eren considerats persones no vàlides i se’ls esterilitzava.
El test també es va utilitzar per regular la immigració: Goodard agafava els immigrants (arribaven cansats, tristos...) i els passava un test d’intel·ligència adaptat a la població americana (no treien resultats d’acord amb el que eren). Els immigrants treien qualificacions molt baixes i se’ls denegava l’entrada al país.
Al final Goodard se n’adona que s’ha passat, que aquestes persones només necessiten una educació especial.
Història i Epistemologia de la Psicologia - Psicologia clínica (2016) Apunte
Història i Epistemologia de la Psicologia - Psicologia Funcionalista (2016) Apunte | 0.80832 | curate | {"ca": 0.9911618378694762, "es": 0.004155692127597308, "cs": 0.0002341235001463272, "fr": 0.0014047410008779632, "ru": 0.0030436055019022533} | https://unybook.com/apuntes/file-5d26ab85ef5b76066ee3626ca861a4b7/historia-i-epistemologia-de-la-psicologia/psicologia-diferencial-i-intelligencia |
mc4_ca_20230418_17_203967 | Així és l'Honda amb la que Álex Rins i Àlex Márquez lluiten pel Mundial de Moto3
En la primera cursa, els pilots de l'equip Estrella Galicia 0,0 van aconseguir la 'pole' i una segona posició
ARA Barcelona 08/04/2014 16:50
651x434 L'Honda de l'equip Estrella Galicia 0,0 L'Honda de l'equip Estrella Galicia 0,0
El Gran Premi de Qatar va veure el debut de la nova Honda NSF250RW, fruit de l'esforç conjunt de l'equip Estrella Galicia 0,0 i HRC, la divisió d'Honda per a la competició. I la nova Honda va debutar amb una pole d'Álex Rins i un podi –segon lloc– d'Àlex Márquez com a recompensa.
La nova màquina de l'ala daurada és un projecte concebut al Japó i gestat a Espanya. Mostrant absoluta confiança en l'experiència i coneixements dels membres de l'equip Estrella Galicia 0,0, els professionals de la Monlau Repsol Technical School han treballat colze a colze amb els enginyers de HRC per desenvolupar al costat d'Àlex Márquez i Álex Rins una moto amb la que lluitar pel Campionat del Món de Moto3.
Amb un motor de 250cc desenvolupat a partir de tota l'experiència d'HRC al Mundial, Honda ha creat un xassís completament nou, provat i desenvolupat durant una intensa pretemporada pels pilots. L'Honda NSF250RW compta a més amb un escapament fabricat en titani per HRC, de doble sortida per sota de la cua, un dipòsit de combustible de 10 litres i un sistema de frens Brembo, composat per un doble disc davanter de 219 mm i pinces d'un pistó, i un disc posterior de 190 mm també amb pinces d'un pistó. Les suspensions són a càrrec d'Ohlins mentre que els pneumàtics són Dunlop de 17 polzades.
Aquest dissabte, el següent repte de l'equip serà al circuit d'Austin, als Estats Units, escenari de la primera victòria mundialista de Rins fa un any.
De ser campió d’Espanya d’esquaix a coronar-se al desert | 0.876784 | curate | {"ca": 0.9832682654768544, "es": 0.016731734523145567} | https://www.arabalears.cat/esports/Alex-Rins-Marquez-Mundial-Moto3_0_1116488586.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_26252 | Catàleg Mapes temàtics Mapa de vegetació 1:50.000 Mapa de vegetació de Catalunya 1:50.000. Esterri d'Àneu | 0.548543 | curate | {"ca": 1.0} | https://ebotiga.icgc.cat/epages/ec4103.sf/ca_ES/?ObjectPath=/Shops/ec4103/Products/8414774550142 |
dogv_ca_20231006_0_61753 | Extracte de la Resolució de 30 de juny de 2021, de la vicerectora d'Estudiants i Compromís Social, de la Universitat Jaume I, per la qual es convoquen les beques Màster en Tecnologia Ceràmica 2021-2022. [2021/8948]
(DOGV núm. 9169 de 08.09.2021) Ref. Base de dades 008354/2021
-
Anàlisi documental
BDNS (identif. ): 577965.
De conformitat amb el que preveuen els articles 17.3.b i 20.8.a de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, es publica l'extracte de la convocatoria el text complet de la qual pot consultar-se en la Base de dades nacional de subvencions (https://www.infosubvenciones.es/bdnstrans/GE/es/convocatoria/577965)
Primer. Persones beneficiàries
Graduats i estudiantat de l'últim curs d'acord amb els requisits de la convocatòria.
Segon. Finalitat
Aquestes bases tenen per objecte regular la concessió de beques Màster en Tecnologia Ceràmica amb la finalitat d'ajudar al desenvolupament formatiu i professional de titulats i titulades universitaris per a accedir als estudis del màster referit en la Universitat Jaume I.
Tercer. Bases reguladores
Accessibles en: http://www.uji.es/seu/info-adm/tao/
Quart. Import
L'import global destinat a la concessió d'aquests premis és de 25.000 euros.
Cinqué. Termini de presentació de sol·licituds
De l'1 al 15 de setembre de 2021.
Castelló de la Plana, 30 de juliol de 2021. La vicerectora d'Estudiantat i Compromís Social: María Inmaculada Rodríguez Moya. | 1 | perfect | {"ca": 0.8854092526690391, "en": 0.012099644128113879, "es": 0.08256227758007118, "it": 0.010676156583629894, "de": 0.004270462633451958, "fr": 0.00498220640569395} | dogv22230 |
mc4_ca_20230418_9_358475 | Noticies | EL PILÓ
30/06/2020 Noticiesadmin
Dijous 18 de maig de 2020, des de la sèu de l’Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot, en la presència de l’autor; del president d’El Piló, Josep Barat; i Òscar Rueda en representació de L’Oronella – Foment de les Lletres Valencianes.
Seguir leyendo EL PILÓ DE BURJASSOT IMPARTIX CLASSES ON LINE →
Seguir leyendo PESENTACIÓ LLIBRE →
Seguir leyendo Firma la Declaració Valencianista 2018 → | 0.656827 | curate | {"en": 0.04128440366972477, "fr": 0.05504587155963303, "ca": 0.7614678899082569, "es": 0.14220183486238533} | http://www.elpilo.com/category/noticies/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_234101 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | RACING BLANENC F.C.,B - BASE VILOBI 2015 CLUB FUTBOL,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.22505985634477255, "ca": 0.6001596169193935, "en": 0.08619313647246608, "pl": 0.012769353551476457, "nl": 0.0223463687150838, "pt": 0.026336791699920193, "fr": 0.0223463687150838, "id": 0.004788507581803671} | : /acta/1920/futbol-11/infantil-segona-divisio/grup-6/2i/racing-blanenc-fc-b/2i/base-vilobi-2015-club-futbol-a |
mc4_ca_20230418_10_158188 | 6 Salveu les vostres fotografies, feu-vos arxivers domèstics
7 Pere Antoni Pons: “El crític benèvol vol crear una xarxa de favors”
9 El Teatre Lliure torna a molar
Respon a joanet Cancel·la les respostes | 0.657551 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.nuvol.com/noticies/defensa-de-les-classes-magistrals/?replytocom=1077121 |
mc4_ca_20230418_10_479393 | “La raó no es té, es fa servir” (Francesc Orteu)
Professor de filosofia a Gijón i pare del Robert, de 18 anys. Publica ‘Filosofía en la calle’ (ed. Ariel), on fa un notable exercici de filosofia aplicada als problemes diaris. Seguiu-lo al perfil @eledututor o amb l’etiqueta #FiloRetos
Hi ha una vella dita anglesa que diu: “Per ensenyar llatí al John, no n’hi ha prou amb saber llatí, cal conèixer el John”. Jo hi afegeixo que, a més de coneixe’l, l’has d’estimar.
Quin pensament t’agrada repetir al teu fill?
Només una ànima noble pot estimar més la veritat que el seu ego. O aquesta altra: la raó no es té, es fa servir.
Jo dic als meus: et dono la raó, però torna-me-la si no la fas servir.
M’agrada plantejar els diàlegs no com una confrontació amb algú que no pensa com jo, sinó com una manera de trobar una solució a un problema que compartim.
Però hi ha problemes sense solució.
A la nostra família va arribar no fa gaire el problema de com superar la mort d’una persona estimada i vam conversar sobre el patiment, la nostàlgia i el dol. Vam confrontar opinions fins que el nostre fill va anar trobant la seva pròpia. Amb els alumnes faig el mateix: a partir dels seus interrogants intento oferir-los diferents tipus de respostes. Es tracta d’ensenyar a pensar, no d’ensenyar què pensar.
Sovint, no podem fer altra cosa que compartir la perplexitat.
Quan el meu fill era petit, cada dissabte al matí anàvem a nedar. En el trajecte cap a la piscina municipal sempre trobàvem un sensesostre que dormia en un porxo. Un dia no hi era. En el seu lloc, hi havia flors i unes espelmes. Aquella setmana havia mort. El meu fill es va emocionar i em va preguntar per un dels problemes filosòfics més importants: el mal. Aquell dia no vam anar a nedar, el vam dedicar a intentar entendre com pot ser que permetem que algú mori de fred al mig del carrer.
No parem de parlar de la mort.
Doncs te n’explico una altra. Fa anys era a la sala de professors corregint exàmens quan vaig rebre una trucada. Era el pare d’un alumne, el José, que em demanava que deixés sortir el seu fill perquè la seva mare s’estava morint a l’hospital, de càncer limfàtic. També em va demanar que parlés amb ell i que li expliqués què estava passant perquè s’asserenés abans de passar a recollir-lo. Vaig estar una bona estona pensant què havia de fer. Llavors vaig pujar al departament i hi vaig agafar un vell llibre sense cobertes, tot ple d’anotacions. Vaig anar a buscar el noi, el vaig dur a una sala, el vaig mirar als ulls i li vaig dir: “La teva mare s’està morint i hauràs d’acomiadar-te’n”. Ens vam abraçar i li vaig donar el llibre, amb l’esperança que l’ajudés a superar tot allò que li venia a sobre. Anys més tard, el José va venir a trobar-me i no em vaig poder estar de preguntar-li si aquell llibre li havia servir d’alguna cosa. “No només m’ha servit -em va dir-, sinó que m’he convertit en oncòleg”. El llibre era l’ Enquiridió, un text de filosofia estoica.
Al teu llibre no hi ha una pregunta que tothom s’ha fet o es farà: “Estic preparat per tenir un fill?”?
La pregunta no és si estic preparat, sinó si estic disposat a preparar-me. La meva dona diu que ella no va saber quin era el sentit de la vida fins que no va ser mare. Nietzsche afirma: “Qui té un «per què viure» sap trobar el com”. | 0.795979 | curate | {"es": 0.034801355097012626, "ca": 0.9226978749615029, "nl": 0.023714197720973208, "pt": 0.018786572220511243} | https://criatures.ara.cat/familia/entrevista-paternitat-eduardo-infante-professor-filosofia_0_2336766301.html |
mc4_ca_20230418_2_173400 | Les estrelles de teatre de la temporada
Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Les estrelles de la temporada
Les estrelles de la temporada
Aquí tens la guia bàsica per saber quins són les actrius, els actors, els dramaturgs i els directors que has de tenir molt en compte de la temporada 2016-2017
Per Andreu Gomila | Data de publicació: dijous 25 agost 2016
La temporada 2016-2017 és la primera postcrisi? No ho sabem encara, tot i que si tenim en compte la diversitat i quantitat de títols, el retorn de les companyies de fora, potser podríem aventurar-nos a anunciar la represa de la 'normalitat', almenys pel que fa als grans teatres de Barcelona. El que és cert és que hi ha algunes estrelles que brillaran molt, aquesta temporada, artistes que no pararan fins a l'agost de l'any que ve.
El ja veterà actor i director està que se surt. Fa uns anys que protagonitza i/o dirgeix obres de premi, de 'Terra de ningú' a 'Terra baixa' o 'L'art de la comèdia' . És el moment més dolç de la seva carrera? Aquesta temporada el tindrem dirigir 'Les noces de Figaro' per celebrar els 40 anys del Lliure, en el que és el record del muntatge que va fer Fabià Puigserver i del qual Homar va formar part del repartiment. També protagonitzarà 'Ricard III' al TNC, un dels grans papers masculins que no té al seu repertori. Però això no és tot, amics. Tornarà a fer 'Terra baixa' (també a Madrid) i recuperarà 'Les bruixes de Salem' al Romea.
Una altra que no para. Enguany ha treballat fins a primers d'agost, tot recuperant 'Conillet'. I la temporada 2016-2017, la tindrem a tot arreu. Primer, a La Villarroel amb 'La treva', al costa de la colla de Manrique i Selvas. Després anirà al Lliure a fer ni més ni menys que de Jane Eyre, cap al febrer. I acabarà la temporada a la Biblioteca de Catalunya amb el seu estimat Oriol Broggi en el rol central de 'Bodas de sangre'. La veritat d'aquesta dona damunt dels escenaris és insòlita. Poder dir que és l'hereva d'Anna Lizaran? Digueu-me agosarat!
El pare, la mare i... el fill. La 'santíssima trinitat' del teatre català contemporani –és un acudit, amics– el completa Pol López. No hi ha obra gran que se li resisteixi, ni res que li faci por. En Pol és un paio trempat que no ha perdut la frescor de la joventut a l'hora de fer front a qualsevol escena. Enguany, el tindrem de 'revivals'. A finals d'octubre, tornarà 'El curiós incident del gos a mitjanit', al Poliorama. I acabarà la temporada recuperant 'Hamlet'. Entremig, el podrem veure amb la seva tropa, la Companyia Solitària –alerta amb Pau Vinyals!– al Lliure, fent una versió de 'Hedda Gabler' titulada 'Filla del seu pare'.
Després d'anys de pelegrinar per mig món sense que els féssim gaire cas, ha arribat l'hora del retorn triomfal de l'Agrupación Sr. Serrano. El Lliure els dedica un cicle amb tres obres del seu repertori. Parlem de 'Katastrophe', 'Brickman Brando Bubble Boom' i 'A house in Asia'. El 'Birdie' que vam veure al Grec, es passejarà pel TNT de Terrassa i per Temporada Alta i, segurament, farà parada i fonda la temporada que ve. El secret del seu èxit? Obres directes que parlen de coses que ens afecten a tots. No són actors, sinó 'performers' i fan un teatre compromès amb el seu temps. Vídeo en directe, bones històries i maquetes són els seus ingredients.
Després de la seva Ofèlia i d'haver fet ja personatges memorables, com la noieta de 'Roberto Zucco' –Laia Marull també va passar per aquí–, ha arribat el torn d'una gran actriu. Començarà la temporada amb 'El coratge de matar' al TNC, un text brutal de Lars Nóren. I l'acabarà a La Villarroel amb 'Els tres aniversaris', versió de 'Les tres germanes' de Rebekka Kricheldorf que dirigeix Jordi Prat i Coll. Amb Nausicaa Bonnin, Júlia Truyol, Andrea Ros i Laura Aubert, forma part de la nova fornada d'actrius catalanes que cal seguir molt de prop!
Porta dos anys imparable a l'estranger, amb muntatges ininterromputs de les seves obres, sobretot a l'Argentina i a Mèxic, on l'adoren, gràcies a la brillant acollida que va tenir 'El principi d'Arquimedes'. Ara s'han posat amb 'Nerium park' i a Europa fan 'Fum'. Estrenarà al Lliure la seva última obra, 'Cúbit', amb la complicitat de la companyia La Ruta 40. Una peça en la qual es torna a fer preguntes, un mecanisme habitual d'aquest dramaturg que ha travessat fronteres. Aquí es pregunta com es construeix la memòria, com s'escriuen els relats oficials. Saltaran espurnes.
El gran patriarca del teatre català contemporani –això no és cap acudit– tindrà un ben merescut homenatge dels teatres de Barcelona, ara que ja s'ha retirat oficialment dels escenaris. I serà gairebé en paral·lel, ja que tindrem el retorn d'una peça de 1977 al Lliure, 'Revolta de bruixes', i la Sala Beckett obrirà la seu de Poblenou amb una altra peça seva que dirigirà Oriol Broggi. En Papitu s'ho mereix!
L'actor i director tampoc no para. Bé com a director, bé com a actor, amb la seva tropa de La Brutal, com a artista independent... Enguany, el tenim recuperant el seu millor muntatge, 'El curiós incident del gos a mitjanit', amb 'La treva' a La Villarroel i amb 'L'ànec salvatge' d'Ibsen al Lliure. No para quiet ni un segon. I sempre es troba a les obres, d'una manera o altra, que esgoten entrades. La temporada passada, va exhaurir el paper de 'Don Joan' i d''El curiós incident'. Poca broma amb la tirada d'en Julio!
Estigueu atents a...
La Sala Beckett de Poblenou
La Sala Beckett, en la nova seu de Poblenou, obrirà portes aquesta tardor i tot són bones vibracions del que ens arriba de l'espai internacional de dramatúrgia. Estan reinventant-se.
Els 40 anys del Lliure
Aquest desembre farà 40 anys que el Teatre Lliure va obrir portes a Gràcia, quan un grup d’actors, directors i tècnics van llogar a una cooperativa de consum (La Lleialtat), aquest local, ara renovat, del barri de Gràcia. La temporada que ha parit Lluís Pasqual és de traca i mocador.
El festival de teatre i dansa de Girona i Salt celebra 25 anys fent coses "inútils", que diu el seu director, Salvador Sunyer. El que ens oferiran aquesta tardor no té pèrdua. Un cartell per posar-se a plorar d'alegria.
La Perla recupera Mouawad
La Perla 29 d'Oriol Broggi ha decidit tornar al dramaturg que tantes alegries els ha donat, Wajdi Mouawad, del qual faran 'Un obús al cor' i 'Boscos'. No ens cansem mai de veure les seves obres.
Què farà la Hiroshima?
La sala de Poble-sec ens va oferir l'any passat infinites alegries i la temporada 2016-2017 promet. Tenir un espai imprevisible ens convé molt.
Qui dirigirà el Grec?
Segons les previsions de l'Ajuntament de Barcelona, aquest desembre hauríem de tenir nou director del Grec. Rellevarà Ramo Simó, els cinc anys del qual al capdavant del festival d'estiu han estat més que bé. | 0.794799 | curate | {"es": 0.029345710435693968, "en": 0.031591555622099116, "ca": 0.9234915406497979, "pt": 0.009282826770474623, "br": 0.0031441832609672106, "it": 0.0031441832609672106} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/teatre/les-estrelles-de-teatre-de-la-temporada |
oscar-2301_ca_20230418_7_286360 | Gorges del Segre Hola! Avui visitem les Gorges del Segre amb sortida i arribada a Llo. Distància des de Puigcerdà al punt de sortida: 13 quilòmetres. Fotgrafia satèl·lit de la ruta circular per les Gorges del Segre Les Gorges del Segre, s’ubiquen a la Vall de Llo (Cerdanya francesa), molt a prop del poble de Llo. … | 0.678889 | curate | {"it": 0.07051282051282051, "ca": 0.9262820512820513, "de": 0.003205128205128205} | https://www.cerdanya4estacions.com/2018/09/ |
mc4_ca_20230418_5_589985 | Diari d'un Sommelier: d’abril 2015
Maria Ganxa'14
El vi, és part de la nostra cultura popular, així com també els comptes i rondalles. I és que el nom del vi que avui us presentem, forma part d’una llegenda de casa nostra, la llegenda de Maria Ganxa.
Tot i que on esta més instaurada sigui al poble de Falset, en particular i en general en les terres de la Tarragona interior. A les nostres contrades, a les de la plana de Catalunya. També hi ha pobles que la coneixen. Però anem a parlar del vi.
Elaborat amb les dues varietats representatives de la zona, el Maria Ganxa, és fet amb garnatxa i carinyena. Criat en dipòsits d’acer inoxidable, fent pigage entre 5 i 8 dies i desprès criat durant 3 mesos amb les pròpies mares del vi. Aquesta pràctica és, trencar el barret que formen els raïms durant la fermentació i submergint-les al fons, per macerar les pells amb el most i extreure’n així perfum i color.
El vi és d’un brillant color cirera picota amb un viu reflex violaci. Aquest color, és típic dels vins negres joves. En nas podem percebre les notes de fruites vermelles, fresques, maduixes i mores. Les florals de roses i violetes i lleugeres notes especiades.
En boca te nervi i vivacitat, que el denoten tens i sobretot fresc. Aquesta n’és la primera anyada i la seva producció ha sigut de 6.000 ampolles.
Per qui no conegui la llegenda, aquesta explica una història, que un dia que el forner de Falset. Va treure la “ganxa” del pa al carrer per a que se li asseques, un vailet la va agafar i la va posar a l’entrada de ca la Maria. El dia següent el forner no la trobava i no va ser fins que va ser a ca la Maria que la va veure.
En Jaume, el nen que havia fet la malifeta, penedit d’allò, va començar a ajudar a la Maria a les totes les feines de la casa. La senyora li volia pagar, però com que era pobra li deia que tenia una planta que el dia que li florissin caramels els hi donaria.
Un bon dia els infants del poble varen veure la planta florida de caramels i li van cantar una cançó.
Celler: Cellers Pascona
Varietats: Garntxa i carinyena
Tipus de vins: Vi negre jove, sense fusta
Web: www.pascona.com
Apical Rosat'14
Una de les darreres novetats en el món del vi, son els rosats pàl·lids. Aquests han entrat a casa nostra amb força des de fa unes cinc anyades, tot i que en el mercat sempre n’hi ha hagut. On tenim més associat aquest color dins d’una ampolla, és en els vins espumosos, encara que cada dia trobem més vins tranquils amb aquesta tonalitat.
Aquest color en una copa de vi, ens pot recordar que som a la zona de la Provença francesa. I encara que creiem que per aconseguir aquests colors és barregen raïms blancs i negres o fins i tot vins, la veritat és que no és fan ben bé així.
Si visualitzem un ampolla de vi rosat elaborat a qualsevol celler de casa nostra, abans de l’arribada d’aquests de color més lleuger. Veurem que son robí intens i sempre elaborat de raïms negres. La diferencia de intensitat colorant de la que parlem és degut a que les hores de maceració dels raïms amb el most s’han rebaixat passat d’unes 12 hores a entre 6-8 hores. Aquest és el secret i diferencia a l’hora.
Però el vi que avui us presentem, fa un pas més. S’adelanta a la gran majoria de rosats, ja que fuig de notes dolces en boca. A banda d’aconseguir un magnífic color cirera de baixa intensitat.
I és que tot i la seva joventut en Sergi i en Martí, és poden considerar uns afortunats, per conèixer molt bé la zona i sobretot les tècniques i processos d’elaboració per arribar a fer joies com la que d’avui us en parlem.
Un sumoll de vinyes velles, cultivades a la zona del baix Penedès i criat amb fusta durant uns 3 mesos. De petita producció, només 640 ampolles. N’és la primera collita i podem afirmar que estem davant d’una grata sorpresa degut al seu pas de boca.
Aromàticament, som davant d’un vi amb notes de fruites vermelles molt subtils amb tocs florals. En boca es vi entra lliscant directament cap als extrems de la llengua on ens refresca però desprès ens va directament al darrere on ens acaricia la part dels amargs. Un vi per seguir any rere any.
Celler: L’Apical.
Zona: Vi de taula del baix Penedès
Tipus de vins: Vi rosat criat en bóta durant 3 mesos
Preu: 9’50€
Web: http://lapical.blogspot.com.es/
Floral'14
Floral, és una de les expressions que sovint trobem en descripcions de vins, sobretot blancs. Aquest fet és perquè a nivell d’aromes els vins blancs son més rics que els negres. I encara que en alguns negres elaborats d’un tipus concret, donin notes de flors a nivell aromàtic. No totes les varietats de raïm negre contenen aquestes sensacions olfactives. Aquesta és una de les diferencies entre vins blancs i negres, a part de moltes altres.
Però quant parlem de tipus de raïms blancs, la paraula flors s’estén per moltes d’aquestes varietats. Un bon exemple és el cas del Floral’14 de AT Roca.
Elaborat amb macabeu, malvasia i moscatell, el d’Alexandria. En aquest punt, em de dir que normalment hi ha dos tipus de moscatells per fer vi, el d’Alexandria i el de gra petit. El primer s’utilitza per fer vins secs, com és el cas del d’avui i el segon per fer vins dolços. Per el que fa al cupatge del Floral’14, si l’analitzem, podríem dir que el macabeu actua com a fons i estructura del vi, la malvasia ens dona la part fragant en boca i el moscatell les percepcions en nas.
Una de les altres característiques d’aquest vi, és el seu grau d’alcohol, només 11%.
Ja que aquesta graduació, no és massa corrent, la gent de AT Roca, fuig de la part pesada que moltes vegades ens dona l’alcohol en un vi.
Poma, pera, nectarina, prunes, pinya, préssec, mango, raïm, fruita de la passió i meló, les notes fruitoses. Flor de taronger, gessamí, flor de cap blanc, espígol, les florals. Marialluïsa, tarongina, menta, matafaluga, les herbes aromàtiques. I és que aquest, és un bon vi per descobrir molts aromes en ans i sobretot practicar l’anàlisi sensorial.
En boca es refrescant, lleuger, gustós, dolcenc i sobretot equilibrat.
El podeu prendre, com a copa de vi blanc fent tertúlia, en el inici de l’àpat tot fent l’aperitiu i fins i tot en plats on les fruites i les flors en siguin els protagonistes.
Un vi que ens invita a veure en l’arribada del bon temps.
Varietats: Macabeu, malvasia i moscatell d’Alexandria
Grau: 11 %
Web: www.cellersatroca.com
Finca Comabarra'10
Característica de Bordeus, la cabernet sauvignon va endinsar-se a Catalunya segons és coneix a finals dels anys 60 per el celler Torres. Hi ha qui diu que va ser juntament amb Jean Leon, peculiar personatge que va fer les amèriques. Ja que va conèixer a molta de la tropa que en aquella dècada pul·lulava per Hollywood.
El que molts no saben, és que una de les primeres plantacions de cabernet del nostre país, és va plantar al Pla d’Urgell, en l’entorn del Castell del Remei. Allí es troben escrits on s’indica que pocs anys desprès de la seva fundació 1780, és varen plantar aquesta varietat negra i la semillon que n’és una de blanca.
Però això no només a passat en el nostre entorn, si no que també a la resta del món. Avui podem dir que, és la varietat de raïm més plantada del món per elaborar vins i que és pot trobar en la majoria de països productors.
A casa nostra, fa anys que està implantada i en el cas del vi d’avui, forma part del cupatge del Finca Comabarra’10. Acompanyada de la garnatxa i el syrah, aquest vi incorpora en la seva etiqueta la ben trobada expressió, Cims del Vilosell.
Vinyes a uns 700 metres d’altitud, sobre sòls calcaris. Verema manual, doble selecció del raïm perquè només els millors siguin premsats i puguin compondre el vi.
D’interessant color, cirera madura, deixa entreveure que té quelcom d’especial.
I es que en nas, presenta un ampli ventall aromàtic, fruita negra madura (mores i aranyons) sensacions especiades i lleugeres notes balsàmiques (mentes).
En boca és mostra amb una entrada de vellut, acarona la llengua, però el seu gust és intens. Amb els tanins madurs i sobretot respectant les notes olfactives que prèviament teníem en nas.
A nivell de maridatge, a banda de buscar la clàssica combinació amb carns guisades, també podem buscar un rost-beef o algun plat amb tonyina poc cuita i fixant el maridatge amb menta. Sorprenent.
Zona: DO Costers del Segre (Subzona Garrigues)
Varietats: Cabernet sauvignon, garnatxa i syrah
Tipus de vins: Vi negre envellit en bótes de 500 i 2000 litres | 0.78887 | curate | {"fr": 0.004115724488560707, "ca": 0.9471008352499697, "it": 0.013315579227696404, "de": 0.006052536012589275, "en": 0.007384093935358916, "es": 0.02203123108582496} | http://diaridunsommelier.blogspot.com/2015/04/ |
mc4_ca_20230418_16_435603 | Lengua y ciencia
Aquest volum recull diferents articles sobre la relació entre la llengua i la ciència en les seues facetes sincrònica i diacrònica, manifestada especialment en la recepció del discurs científic. Entre els autors dels articles, es troben Agustí Nieto-Galán, Eusebio Llácer, Fernando Ballesteros, M. Ángeles López Orellana, Martí Domínguez, Anna Mateu, Chantal Ferrer i Andrea Bombi. Saber més | 0.699901 | curate | {"es": 0.03950617283950617, "ca": 0.9604938271604938} | https://puv.uv.es/catalogsearch/result/index/?autor_combo=2346&mode=list&q=europa+en+su+teatro |
crawling-populars_ca_20200525_23_73251 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.345 àlbums i 88.406 cançons
Vés a l'Agenda
Vés a la cerca
Amulet
Vols afegir l'agenda de concerts al teu web? Obtén el codi aquí.
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.8384146341463414, "fr": 0.042682926829268296, "es": 0.10060975609756098, "nl": 0.018292682926829267} | : /agenda/grup/Amulet |
naciodigital_ca_20220331_0_629798 | El barri de Ca n'Anglada de Terrassa ha estat sempre relacionat amb la paraula immigració. Una relació que no és nova, ni molt menys. Aquest barri terrassenc ha estat sempre un barri d'acollida. Ara, però, hi conviuen realitats molt diferents. Per una banda, els immigrants que van aterrar a la ciutat egarenca cap als anys seixanta. Una onada de nouvinguts, especialment del sud d'Espanya, que van posar les primeres pedres a una zona de la ciutat que estava molt degradada. I per altra banda, els nous immigrants, molts d'ells magribins, que van arribar a Terrassa a la dècada dels noranta.
L'increment de la població estrangera no s'ha aturat. Tot al contrari. En els darrers deu anys Terrassa ha obert la porta a prop de 30.000 persones. I moltes d'elles han triat com a barri d'acollida Ca n'Anglada. Tant és així que actualment aquesta zona té un 35% de persones immigrants. Una xifra elevada que s'ha traduït, en moltes ocasions, en problemes més o menys greus de convivència. Ara, quan Vic, la capital d'Osona, ha posat a sobre la taula el debat de la integració, de l'acollida de la immigració i dels drets i deures, algunes mirades s'han tornat a posar a sobre de Ca n'Anglada.
El tinent d'alcalde d'Acció Social i Drets Civils de l'Ajuntament de Terrassa, Isaac Albert, admet que "no podem negar que hi ha un problema en aquesta zona de la ciutat. A Ca n'Anglada hi conviuen realitats molt diferents, i el que ens toca a nosaltres és intentar gestionar aquesta diversitat amb bones polítiques públiques". "És cert que als barris que conformen el Districte II, igual que a la resta de la ciutat, existeix una presència de ciutadans d'altres ètnies i països que dibuixen un mosaic social divers i plural que no sempre és fàcil d'encaixar. Una realitat complicada", reconeix. Terrassa, en el seu conjunt, actualment té un 14% de població immigrant. Això vol dir que a Ca n'Anglada el percentatge almenys es duplica.
Ja fa anys que l'Ajuntament dóna una atenció especial a la zona. Ara bé, les mesures més importants es van prendre entre els anys 2004 i 2008 amb el pla de barris, un conjunt d'accions promogudes entre l'Ajuntament i la Generalitat per millorar la qualitat de vida del veïns i a la vegada subratllar la convivència al barri. Es van invertir prop de 18 milions d'euros en polítiques urbanístiques i socials. Una de les accions urbanístiques més destacada va ser la reurbanització de l'avinguda de Barcelona, que va servir per unir Ca n'Anglada amb el barri de les Escoles, molt més proper al centre de la població.
Canvis socials
"Aquest tipus d'actuacions es veuen a simple vista, però també estan estretament lligades als canvis socials, que no es palpen a curt termini", apunta Albert. Precisament aquesta és una de les idees que el regidor d'Acció Social i Drets Civils remarca amb més força. "Estem actuant a la zona, però les millores necessiten el seu temps. En els propers deu anys s'ha de veure un canvi, n'estic segur".
El canvi, però, no es traduirà en un descens de la població estrangera, que tampoc pujarà. Albert recorda que "la immigració ha vingut per quedar-se". I aquest és el punt de partida de l'Ajuntament per continuar fent accions que possibilitin una millora de la convivència i de la cohesió social. "La nostra feina ha de ser d'homogeneïtzació. Anar tramant i vertebrant la nova realitat social de les diferents cultures que conviuen a Ca n'Anglada", conclou el portaveu municipal.
Ara bé, a Ca n'Anglada no només hi ha immigrants magribins. Ni molt menys. La resta de la població autòctona és al barri des del mateix dia que van néixer. És el cas de l'Antonia Medina, que ara té 57 anys i és filla dels primers immigrants del sud d'Espanya que van arribar a Terrassa i es van establir a Ca n'Anglada. "Des de llavors que no m'he mogut d'aquí. Me l'estimo molt, i crec que moltes vegades se'ns ha tractat de manera molt injusta", explica sense amagar-se'n. Medina considera que "hi ha problemes de convivència, com a la majoria de zones de la ciutat, però els autòctons no tenim el més mínim problema". "Si mai passa res, és entre ells mateixos. A nosaltres ens deixen viure amb tranquil·litat", afegeix.
Medina creu que "s'acostuma a carregar tots els problemes que pateix el barri als immigrants, i això no és veritat. Entre tots intentem viure i conviure de la millor manera. La mala imatge del barri ha de començar a desaparèixer". "Em sento catalana, terrassenca i de Ca n'Anglada", sentencia aquesta veïna recordant que "històricament al barri hi ha viscut gent molt treballadora, que amb l'esforç i les ganes de construir un espai digne per viure, han fet realitat molts dels seus somnis".
Antonia Medina té molt arrelada la pertinença a aquesta zona de la ciutat, i per això té reclamacions a fer: "Tenim un teixit associatiu molt important i un bon comerç, però l'hem de potenciar entre tots, començant per l'Ajuntament". Medina es mostra molt crítica amb el Pla de Barris. "Van vendre molt fum, molta inversió -es lamenta-, però realment no palpem els canvis".
Aquesta mateixa opinió la comparteix Josep Rull, portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU) i principal veu opositora a l'acció de l'equip de govern que encapçala el socialista Pere Navarro. "No han sabut mai aprofitar les ocasions per acabar amb la problemàtica de Ca n'Anglada. A partir de l'any 2000 es van tirar endavant moltes polítiques cosmètiques, molt maquillatge, però no van eradicar el problema. Ha passat el mateix amb el Pla de Barris. Han fet polítiques de contenció, però no de transformació i per aquest motiu, els veïns no han percebut res del que s'havia promès". Rull considera que l'Ajuntament actua amb molta passivitat: "S'ha d'atacar l'incivisme de manera contundent, iniciar bones polítiques de mediació i aplicar uns criteris de seguretat molt més potents".
Potencialitat històrica
Ca n'Anglada no és ni molt menys un barri perifèric. Està ben comunicat amb la resta de barris, com ara el de les Escoles o Vallparadís. Hi ha un comerç molt fort. Sense anar més lluny, és el tercer barri amb més comerç de Terrassa. S'hi respira una gran cultura de les tapes, gràcies a uns restaurants dels reconeguts amb l'etiqueta de de tota la vida que s'han fet un nom arreu de la ciutat. I també hi ha una cultura esportiva que està molt arrelada als veïns, gràcies al CF Sant Cristóbal, una entitat esportiva de més de 50 anys que ha estat clau en la integració dels nouvinguts.
Per aquest motiu, Isaac Albert està segur que "Ca n'Anglada aixecarà el cap, perquè té potencialitat històrica per canviar l'estigma que se li ha assignat fins ara". Una opinió que comparteix Josep Rull: "Ca n'Anglada i Terrassa han incorporat elements de cohesió social que deu anys enrere no tenia. El barri evoluciona i estic del tot convençut que amb l'ajuda de les diferents parts implicades, els problemes s'aniran solucionant". | 1 | perfect | {"ca": 0.9979405707561048, "id": 0.002059429243895263} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/6646/ca-anglada-10-anys-mirant-aixecar-cap |
oscar-2301_ca_20230418_9_258689 | Blog del Eco-Cocinero Enric Millà de El Dien, Blog del Eco-Cocinero Enric Millà de El Dien, Blog del Eco-Cocinero Enric Millà de El Dien, noticiesPor Enric 9 diciembre, 2020
Ja tenim disponibles els menús de Nadal i Sant Esteve per emportar, descobriu els plats que hem creat per aquestes festes d’aquests any tan atípic.
Menú footer
C/ Estacio, 28 - 25680 Vallfogona de Balaguer - (Lleida ) ESPAÑA - Tel. 653838010 - [email protected] -- Copyright 2010 - ZigZag new media - GastroAsesoramiento
Ir a Tienda
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència. Suposarem que està d’acord amb això, però podeu desactivar-ho si voleu.Configuració de galetesAccepto
Política de privadesa i cookies
Cerrar
Visió general de la privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegac
Necessary
Necessary
Siempre activado
Les cookies necessàries són absolutament bàsiques perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal. | 0.705286 | curate | {"ca": 0.8731884057971014, "es": 0.059178743961352656, "en": 0.0640096618357488, "sv": 0.0036231884057971015} | https://www.eldien.com/tag/take-away-es/?lang=es |
racoforumsanon_ca_20220809_0_593096 | L'MSR, España 2000 i el Frente Nacional, tres de les formacions més notòries de l'area anti-immigracionista de l'estat espanyol i que ja varen anunciar un marc de treball unitari al caliu d'una campanya que reclama la nacionalització dels bancs, han fet públic, a través d'una roda de premsa, la seva voluntat de participar conjuntament de les properes eleccions municipals de 2011 i, previsiblement, també de les generals. Aquest no és un fet aïllat...Els grups que prengueren part del Congreso por la Unidad de los Nacional Revolucionarios (CUNR), organitzacions que professen un neonazisme desacomplexat, ja varen anunciar l'octubre passat la integració del Movimiento Patriota Socialista, la sigla unitària que es derivà del congrès, a l'MSR. Però no només els anti-immigracionistes s'afanyen a unir-se! Els nostàlgics del franquisme tampoc es volen quedar enrera...D'aquesta manera, tot l'amalgama de sigles dels que se senten hereus del règim del dictador Francisco Franco, han començat a treballar amb dinàmiques unitàries sota la denominació de Nudo Patriota Español. Tots els fets citats, sumats a l'aparició de patriotas.es, portal de notícies de referència del feixisme que malda per ressucitar, són alguns dels indicadors que demostren que alguna cosa es mou dins d'aquest moviment tan donat, fins ara, a l'enfrontament intern... El més curiós però, és que aquest procés té nom i cognom catalans: Ernest Milà. Al seu pequeño análisis de resultados y algunas propuestas, vaticina el que està passant ara mateix dins del panorama de l'extrema dreta de l'estat espanyol, casualitats de la vida? Aquí us deixo les seves propostes, jutgeu vosaltres mateixes: Per traduir al català l'Opentrad:1. Si la lógica fuera el motor de este sector político, lo normal sería que, a estas horas las direcciones de cada uno de estos sectores estuviera reunida extrayendo sus conclusiones. Esperamos poderlas leer en sus blogs, tal como hemos visto su publicidad y sus vídeos.2. Lo primero que subyace es que un sector capaz de presentar 7 candidaturas a unas elecciones es un sector descompuesto y que tiene pero político, ni posibilidades de tenerlo. Solamente hay espacio para 3 opciones: la católica, la anti-inmigración y la falangista. Y contra antes lo empiecen a reconocer los militantes y los dirigentes de estos grupos, antes se resolverá una situación que no lleva a ningún sitio.3. Lo “normal” sería que antes de finalizar el mes, las direcciones de MSR, FrN y E2000 (que previendo el desastre no quiso participar en una competición en la que la derrota estaba cantada) se reunieran para valorar la situación. Es evidente que la particular problemática interior de DN hace de este grupo algo “intratable” mientras persista la actual dirección. De todas formas, resulta evidente que DN tiene una línea similar, al menos en teoría y en los documentos que dieron vida al partido y que, de alguna manera debería estar presente.4. Lo que se tercia ante el caso de DN es que los ex militantes de DN, que en distintas hornadas colaboraron dentro del partido que, o se fueron, o fueron expulsados, asuman la tarea que les corresponde de recordar los principios fundacionales de DN e intenten reagrupar al máximo de militancia. O pedirle a su actual dirección, simplemente, que dimita ante la imposibilidad de sacar al partido adelante.5. Solamente la adopción de una postura unitaria entre las distintas siglas de este sector puede 1) dar una voz única al movimiento anti-inmigración, 2) reducir el número de siglas que se presenten a las elecciones en próximas convocatorias, 3) concentrar los medios disponibles y 4) evitar que el mismo programa (sin apenas matices) sea defendido por cuatro siglas distintas.6. En cuanto al sector católico tiene que meditar sobre esto: hoy, en Europa no hay partidos confesionales (fuera de la CSU y la CVU alemanas). Ni en Italia, ni en Francia, ni en Flandes, ni en Reino Unido, en ningún momento, ninguna opción simplemente antiabortista ha logrado un mínimo eco en el electorado. Aquí no será diferente. O se es un partido, o se es una ONG antiabortista. Es evidente que FyV está más cerca de esta segunda opción, AES se tendrá que definir. 7. Los partidos alternativos que avanzan en Europa tienen todos una característica esencial: son antiabortistas… pero no colocan la cuestión del aborto en el centro de su programa, por una sencilla razón, el aborto, políticamente, no tiene fuerza suficiente como para desencadenar una alternativa en estos momentos de crisis económica que se transformará en social previo paso para convertirse en crisis política.8. Si bien es evidente que el movimiento anti-inmigración (MSR, E2000, FrN y DN) unido puede pesar en futuros comicios por sí mismo, es evidente que el modelo europeo de partido con distintas sensibilidades y tendencias sería el que habría que contemplar y, en este sentido, todos los partidos alternativos en Europa tienen un sector católico que está presente y que logra que incluir sus propuestas sobre el aborto en una programa más amplio orientado hacia un “target” electoral más prometedor: las clases populares, primeros damnificados de la crisis económica. 9. Lanzo pues esta idea:- Ronda de conversaciones entre MSR, E2000, FrN y DN (o con los exDN del partido) para calibrar las posibilidades y condiciones de una opción electoral única ante la próxima ronda de comicios.- En una segunda fase extender estas conversaciones a los sectores católicos, cuando el movimiento anti-inmigración pueda hablar con una voz única.- Ronda de conversaciones a título de sondeos, sin apriorismo y exponiendo cada cual su análisis de la situación, que estrategia propone, que actitud adopta y qué condiciones pone.- Estas conversaciones dentro del movimiento anti-inmigración deberían tener como objetivo: elaborar un programa político único, elaborar una estrategia de cara a la próxima ronda electoral y elaborar todo lo relativo a imagen y actividades en los próximos dos años. Definitivament, alguna cosa es mou a l'extrema dreta espanyola...Quan començarem a preocupar-nos?
Aixo és la mateixa merda feixista marginal de sempre, no aniran enlloc. Però el vertader feixisme si que fa por perquè aglutinat al voltant de mitjans com Intereconomia TV, empresaris reaccionaris i polítics populistes poden influïr molt en el PP i radicalitzar-lo, i aquests si que són realment perillosos. Lo altre no és res més que hormones, estètica, agitació patètica marginal i ionquis semi delinqüents, el de sempre.
Que vols que et digui, tu només hi veuràs hormones, però si parlem de l'extrema dreta al nostre país, podríem començar parlant de que España2000 té 2 regidors al PV (a Silla i Onda) mentre que l'EI no en té cap (va faltar molt poc a Barxeta), i a ciutats importants com Castelló aquesta mateixa formació va duplicar els resultats de ERPV a les municipals; si pugem podríem seguir veient com al Principat a ciutats "catalaníssimes" com Vic la PXC és segona força amb 4 regidors mentre que la CUP només en té 2, i ja veurem com acaba l'aventura autonòmica d'aquests (perquè a l'AMB el seu discurs pot calar ben bé), i millor no parlem de Catalunya Nord, un dels bastions del FN de Le Pen i on les llistes catalanistes CiU i ERC ni tan sols han pogut presentar els seus candidats propis en llistes més àmplies per les eleccions departamentals. Així doncs, "al loro" amb menysprear a l'enemic, fins i tot a la seva expressió més casposa i menys subtil, perquè aquests juguen amb el discurs de cara, propi de la ideologia dominant (unitat d'Espanya, bilingüisme, antiimigració, etc.) i ja sabem que si saben canalitzar amb una base social que ja EXISTEIX però que pot estar desmobilitzada, poden fer algo (mira C's com va entrar al parlament de la CAC).
Home si conceps els Països Catalans, com una sola realitat social i una sola dinàmica política, arribes al teu discurs. Ara pretendre fer colar que la realitat política, social i demogràfica de la Catalunya Nord, com simètrica a la realitat de la CAC, ho trobo bastant poc objectiu. En primer lloc, almenys al PV parlem que tant d'extrema dreta espanyola, com l'EI són realitats polítiques i discursos minoritaris dins de la societat valenciana. Per tant, em sembla que seria tant poc significatiu parlar de 2 regidors d'España2000, com parlar d'1 regidor de la CUP si finalment a Barxeta s'hagués aconseguit. Si obviem que la resta d'opcions més o menys properes a l'EI com pot ser el BLOC, tenen 300 regidors, dona la sensació que l'extrema dreta espanyola té una força que com a tal no té. En el cas de Vic, dubto molt que es pugui comparar amb España2000, més res que si hi ha alguna cosa que caracteritza l'Anglada en el tema nacional, és la seva postura oficial ambigua, malgrat que sigui un franquista declarat, mai ha fet d'aquest tema el seu cavall de batalla, perquè sap que perdria vots. I en el cas de Catalunya Nord, doncs cal partir de la base que tenen una tradició política totalment diferent a la nostra, i que el catalanisme sempre ha estat d'arrel culturalista. Jo el que torno a dir, és que només amb un discurs atractiu podran arribar al seu electorat natural, que majoritàriament a la CAC, són les zones on el PSOE treu els seus millors resultats. Poden créixer si fan de l'antiimmigració la seva bandera, si s'emmerden en temes identitaris no faran res, perquè l'espanyolisme tronat no dona vots a Catalunya. Caldria que abandonessin postures violentes i marginals, i presentar-se com la gent que no calla davant del discurs oficial en relació a la immigració, que conviu i pateix els efectes d'aquestes i que parla clar i sense ambigüitats, amb un discurs simple i directe. És a dir, haurien de canviar tantes coses, que dubto que tinguin cap mena d'èxit. Només la PXC té alguna cosa a dir, la resta doncs quan s'ajunten franquistes, pagans nacionalistes europeus, skins NS i demés, té de projecte polític seriós, el que té el Partit Humanista.
Si intentem comparar l'extrema dreta espanyola amb l'EIcatalana prenent com a base els dos regidors d'E2000 i el quasi un regidor de Barxeta, estariem molt equivocats.Per desgràcia, la influència social de l'extrema dreta, tot i ser obviament minoritària, és molt més major que la de l'EI. Tots sabeu la poca simpatia que tinc jo per l'independentisme (pan)català, però això no lleva que el preferisca mil vegades al feixisme espanyol.No ens enganyem, dissortadament, l'expressió de rebel.lia política propi de certs sectors jovenils, en terres valencianes, es decanta molt sovint cap a l'extrema dreta. Després, quan són majors, es moderen, però, ja sabeu, d'on n'hi ha hagut, sempre n'hi queda. Així que coincidisc amb pensa-i-actua (circumstancialment, clar) en que ens hem de prendre molt seriosament este problema. I respecte a la "proximitat" del Bloc a l'EI catalana i la seua incidència en esta anàlisi, anem a deixar-ho una mica a banda, eh!
Home no fotem, a tu realment et preocupa el que faci o deixi de fer el Cojo i la resta dels seus acòlits? No creus que el principal problema del PV és que existeix un partit anomenat PP, que governa amb majoria absoluta i que en aquests temes no hi entra, perquè ja els hi va bé que existeixin aquests grupets espanyolistes i xenòfobs, però que en el moment que comencessin a fer-los nosa, els eliminarien en 2 minuts? La diferència entre l'EI i l'extrema dreta espanyola al PV, és que mentre els uns, no tenen cap "pare benefactor" que els hi doni joc i corda, els segons tenen a un PP, que si bé mai es mostrarà clarament xenòfob, comparteixen els seus idearis espanyolistes i ja els deixa fer. Al PP, que hi hagi regidors d'España2000 ja els hi va bé, perquè sap que més enllà de certes estridències en cap migratori, la resta de programa electoral poden arribar-hi a acords. Per contra regidors del BLOC, EU o de les CUP, en cas que hi haguessin seria tota una altra història, malgrat que en certs llocs tinguin acords municipals. Aquí rau la principal diferència entre Catalunya i el País Valencià, que al PV existeix un cert paternalisme amb aquests grups, per part dels elements de poder, mentre que a Catalunya les conexions són pràcticament inexistents, i per això tenen el grau d'incidència que tenen. Només cal veure que PXC i España2000 malgrat ser d'extrema dreta, parteixen de postulats totalment allunyats d'enfocament en el seu discurs oficial. Quan em referia a la relació BLOC/EI, era en el sentit que he fet amb PP/España2000. Dubto que cap nacionalista valencià de veritat, prefereixi l'existència d'espanyolisme feixista a nacionalisme fusterià. Justament el contrari que prefereix el PP, sinó parlem en termes d'electoralisme.
Em sembla una anàlisi molt simplista, sincerament. Això de que l'única diferencia entre Catalunya i el País Valencià és el "paternalisme" envers els grups feixistes...I respecte a l'actitud del PP, tin en compte que la repressió policial contra la violència feixista correspon més aviat al PSOE a través de l'aparell estatal (i ahí està el desgraciat eixe de Peralta com a delegat del govern fent la vista grossa), que no a les institucions on mana el PP.No estic d'acord amb tu. Crec que és un error eixa demonització absoluta del PP, un partit que és votat per milió i mig de valencians (i això no vol dir que jo el defense, que quede clar) i tampoc veig clar que al PP li interesse que cresca el feixisme espanyol i li robe regidors en alguns pobles.Que tinguen alguns punts d'afinitat ideològica no ho nega ningú però no podem donar a entendre que són pràcticament lo mateix.Ni ho podem dir ni ens convé.
Quan m'he referit al paternalisme, no em referia tant a accions concretes, sinó que ideològicament tenen punts en comú, i que aquesta radicalitat juvenil, es pot arribar a entendre com una qüestió de temps, que canviï. Vaja trobo més lògic, que un noi de 18 anys que simpatitzi amb España2000 acabi votant al PP, que no al BLOC. I no he dit que el PP vulgui fer créixer el feixisme, ja t'ho he dit, que de moment passen olímpicament d'ells, perquè no suposen cap amenaça per ells, però en quan fossin un perill real per la seva hegemonia política, canviarien les coses. Simplement comento, que dubto que estiguin gaire preocupats perquè apareguin grups espanyolistes per la seva dreta, ja que malgrat siguin l'opció estripada i radical espanyolista, veu de les mateixes fonts que el PP. No suposa cap qüestionament de l'status quo nacional del PV. Mentre que segurament si que ho estarien si grups de l'EI comencessin a créixer amb força arreu del PV, cosa que dubto moltíssim que es produeixi. | 0.692254 | curate | {"ca": 0.7060941828254848, "es": 0.29362880886426596, "da": 0.00013850415512465375, "cs": 0.00013850415512465375} | |
mc4_ca_20230418_3_224414 | Opinió_gener_2017 - Servei Educatiu del Ripollès
Opinió_gener_2017
... I la Ramoneta
Ens agrada debatre situant-nos en un extrem. Si parlem d’educar, hi ha qui pensa que allò que es considera instructiu no és vàlid. Si assumim el nom de competència, sembla ser que ja hem de renunciar a parlar d’àrees o d’assignatures. Després acceptarem fer proves de competències bàsiques lligades a unes àrees determinades, però tant se val. Llibres de text? Sí o no? ¿Activitats properes als alumnes? Si diem que sí, ¿hem d’entendre que renunciem a la iniciativa del docent? Horaris? ¿Tots el mateix, a tots els barris i a tots els pobles? I què en pensem dels mateixos horaris per als de tres anys?
La pregunta que ara toca és: deures, sí o no? Si respons “Home, què entenem per deures?”, ja tens la troca embolicada, perquè representa que ja vols aprofundir massa i allò que t’exigeixen és una resposta curta i mediàtica. ¿Excel·lència? I tant! Ara bé, per a què la volem ja ho debatrem demà. ¿Treball per projectes oposat a lliçó magistral? ¿Acompanyar en el procés d’ensenyament-aprenentatge vol dir no intervenir per a res? ¿El mestre només ha d’observar per il·lustrar amb múltiples i precioses fotografies què fan? Si intervé, ¿està perjudicant la descoberta que fa cada aprenent? ¿Tecnologies sí o no? Pissarra digital? I si ens embrutem els dits amb guix, ¿estem atacant alguna cosa essencial? ¿Conversa continuada, socràtica i treball en grup com a metodologia de treball, o silenci i activitat individual sempre? ¿Podem fer aprendre de memòria alguna cosa o l’ensenyament memorístic és una rèmora que hem d’evitar? Podríem continuar la llista, però ja en tenim prou per dir el que volem dir.
Tots sabem que aprenem de manera individual en contextos socials. Nosaltres, d’aquest principi en deduïm que els mestres hem d’aprofitar una gran varietat de maneres de fer per aconseguir que els alumnes aprenguin. Combinar-les amb la saviesa de la cuinera que prepara un bon àpat, perquè no hi ha res definitiu ni tancat, ni res que s’hagi de demonitzar.
Evitar els extrems en ocasions cansa, però és la via que trobem més encertada per buscar un cert equilibri. Si, com expliquen alguns entesos, la puta i la Ramoneta eren una mateixa persona, potser hem d’acceptar que les portem dins totes dues. Ajudar-les a conviure ens ajudaria a defugir els extrems. Per això, si ara ens preguntessin, respondríem sense dubtar: depèn.
(Ara 07/01/2017) | 0.769169 | curate | {"ca": 0.845575959933222, "es": 0.12312186978297161, "sh": 0.0012520868113522537, "it": 0.00333889816360601, "nl": 0.013772954924874792, "la": 0.00333889816360601, "en": 0.009599332220367279} | https://sites.google.com/a/xtec.cat/crp-ripolles/opinio_gener_2017 |
grup-elmon_ca_20230726_0_133033 | Si aquest matí s’han manifestat els treballadors del Departament de Territori i Sostenibilitat per reclamar la llibertat del conseller Josep Rull, aquest migdia ha estat el torn de la plantilla del departament de Cultura, el responsable del qual es troba exiliat a Brussel·les juntament amb el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comin, Meritxell Serret i Clara Pontsatí.
El personal que treballa a le seus que el departament té escampades s’ha concentrat al Palau Moja, a la Rambla de Barcelona, seu de la conselleria i han sortit aquets migdia al carrer formant el “Passadís de la llibertat” amb cartells que reivindicaven l’alliberament dels presos polítics i informant a la gent de l’actual repressió de l’Estat contra el sobiranisme.
De fet, és la tercera acció que han portat a terme els treballadors del departament de Cultura. Fonts del departament han apuntat a El món que la setmana vinent portaran a terme un acte més multitudinari de reivindicació. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/el-personal-de-cultura-fa-el-passadis-de-la-llibertat-en-solidaritat-als-presos-29111/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_181925 | Hola! Doncs us volia demanar si coneixeu grupets que facin molta festa i no siguin massa coneguts, grups locals o alternatius. Per exemple els Bananna Beach que van tocar a Figueres: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ON5d1fM6pk0 I de grup local posaria Els Gruixut's: http://www.youtube.com/watch?v=ASATUb6C7Ts A vegades a l'hora de muntar festes va bé conèixer algun grup festiu, animeu-vos! !
L'altre dia vam fer una festa i van venir els "Acció Festiva" i la veritat que aquests nanus ho fan molt bé!http://www.youtube.com/watch?v=kS4RO7jwNbc | 0.66768 | curate | {"eo": 0.008896797153024912, "ca": 0.9893238434163701, "fr": 0.0017793594306049821} | |
macocu_ca_20230731_6_16290 | Sí, Europa respectarà per damunt de tot Espanya, i en podria prescindir
4%
72%
No, no crec que el president estigui per la feina, marejarà la prediu per no canviar res. | 0.613188 | curate | {"ca": 0.9696969696969697, "en": 0.030303030303030304} | |
macocu_ca_20230731_8_227960 | Termini sol·licitut : Des del 23 d`octubre 2019 fins al 18 de novembre 2019 Publicació : BOPA 19/09/2019 Ajuntament de Calp. Casa de Cultura. Calp (Alacant)
Dates : Del 14 d'octubre al 16 de novembre de 2019 Seu del Grup Fotogràfic. Museu de la Festa. Plaza Ramón y Cajal, 3.. Petrer (Alacant) | 0.577988 | curate | {"ca": 0.7534722222222222, "es": 0.19791666666666666, "fr": 0.04861111111111111} | |
macocu_ca_20230731_6_116324 | PERER
Pyrus communis L. [1753, Sp. Pl. : 479] 2n = 34
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins la família de les Rosàcies, les plantes del gènere Pyrus (=Pirus) es distingeixen per no tenir agullons, no ser herbàcies sinó llenyoses, tenir el fruit carnós, tenir el calze soldat a l’ovari i el fruit coronat per les restes del calze (amb lòbuls petits no foliacis), no exsudar goma per les ferides el tronc, tenir les flors pedunculades no solitàries, agrupades en fascicles umbel·liformes, tenir en fruit amb un endocarpi prim, i tenir les anteres vermelles, els estils del tot lliures, el fruit en pera. En canvi el gènere Malus té les anteres blanques, els estils soldats a la base i el fruit en poma. La perera pot arribar a uns 20 m d’alçària, tot i que normalment no passa dels 7. Les branques poden tenir algun espina (branca curta acabada en punxa). Els borrons són glabres. Les fulles són ovals amb el limbe (3-7 × 2-5 cm) igual o una mica més llarg que el pecíol. Primer el limbe és avellutat als marges, després glabre. Les flors arriben a 15- 20 mm de diàmetre, amb peduncles glabres o peluts. Els lòbuls del calze es marceixen. El sèpals són glabres a l’ungla. El fruit a la varietat silvestres arriba a 4 cm de diàmetre.
Hom suposa que la perera silvestre és planta europea, de l’Est d’Europa i del Caucas. El seu cultiu ha desenvolupat unes quantes varietats i s’ha estès per les zones temperades del món. A Catalunya estan catalogades dues pereres: la de Can Xandri (Alp) [5 m h; 2.4 m vc; 6 m capçada] i la d’en Moixau (Pla de l’Estany) [8 m h; 1,8 m vc; 11 m capçada]. També destaquen la perera de Can Perramon (Ribes de Freser) [h=13 m; vc= 1.9 m; capçada 5,5]; a Cava* el perer de Sant Cristòfol [h= 10 m; vc= 2.4] i el perer de la Colomina o del camp de l’era [h=10 m; vc= 2.3; capçada 10 m]. Una altre és la perera de Cornellana [h= 9M, vc=3 M, capçada 10 m]. Al món, la perera amb el tronc més gruixut sembla ser la de Feld, Chouzovy (Tzèquia) pels seus 4.8 m de volt de canó. La més alta la de Väiñese tare Körval, Pärase Küla (Estònia) pels seus 20.5 m d’alçària. I la més vella la de Heilige Geesthofje, Paviljoensgracht 125, Den Haag, (Països Baixos) pels seus 380 anys.
LITERATURA
Poner las peras al cuarto». Expressió castellana que explica un acte de reprensió forta. «No le pidas peras al olmo».
El vino de las peras ni lo viertas ni lo bebas, ni lo des a quien bien quieras, mas lávate con él las muelas».
Tot ho vol, sac i peres».
Any de peres, mal per les eres»,.
Amb ton senyor no hi vulguis partir peres, que ell menjarà les madures i tu les verdes». «Qui no doni de ses peres que no n’esperi d’alienes».
La pera i la dona la que calla és la bona»
Qui diu mal de la pera, aqueix la vol sencera».
Al·loteta, robadora, a qui vos compararé? A la flor de la perera o a les roses del roser? A la flor de la perera jo us comparo per blancor i a les roses del roser jo us comparo per l’olor».
CULTIU
Els principals països productors en tones de peres el 2018 varen ser Xina (16 milions), Estats Units 730 mil), Itàlia (715 mil), Argentina (565 mil), Turquia (520 mil), Països Baixos (400 mil), Sud-Àfrica (400 mil), Bèlgica (370 mil), Espanya (330 ml) i l’Índia (328 mil).
HISTÒRIA
Cap a l’any 700 a.C. hi havia pereres als jardins de Sennacherib a Nínive. El segle XVII es van començar a registrar varietats de pera. Per a DIOSCÒRIDES (segle I) la pera és astringent i en emplastres frena els fluxos. No convé menjar-ne en dejú. Les fulles també són astringent. La cendra del tronc de la perera ajuda als qui s’ofeguen per efecte de bolets. Si es couen les peres silvestres amb aquests bolets verinosos, no ens intoxicarem. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la perera és arbre de Venus. Les peres molt madures i toves fan anar de ventre però les dures i aspres restrenyen Les peres cuites amb mel van molt bé per a l’estómac. Les peres dures i més encara les silvestres petites aturen la sang i desinflamen i refreden les ferides (verdes).
ALTRES USOS
La sidra de peres s’anomena poiré o piquette en fracnès o perada en castellà. Les peres en almívar soles o cobertes de xocolata desfeta són ben prou una delícia. La pera verda és molt indigesta; i la lloca té mal sabor. Però la pera al punt és la fruita que menys problemes pot donar, en especial a les persones al·lèrgiques o hipersensibles. Amb la fusta de l’arbre se’n fan instruments musicals, i escultures i peces de torn i d’ebenisteria o d’instruments de dibuix (regle, compàs), ventalls, aparells de precisió, i tractada amb vapor s’empra per a paraments del piano, ja que és dura, fina i lleugera. De l’escorça se n’extreu un tint groc. De la fusta se’n pot fer carbó de bona qualitat.
PREPARATS
Infusió de 50 ge de fulles de perera per 1 L d’aigua, però bullir-ho 2 minuts i reposar-ho 20 minuts. Per prendre’n 2-4 tasses al dia contra afeccions urinàries, de la pròstata, o contra càlculs urinaris.
Infusió de 50 g de fulles de perera i 50 g de peles de poma seques per 1 L d’aigua. Per beure-ho a pleret contra càlculs urinaris.
Decocció d’escorça de perera: 50 g /L d’aigua, bullint-ho 10 minuts. Per compreses i per rentar ferides i úlceres àtones.
ESOTERISME
Somniar en una pera pot indicar matrimoni imminent. Somniar estar menant una pera pot significar dol, i si la pera és amb vinagre, experiències negatives. Somniar en una perera curulla de flors o de peres ha de significar un abona notícia molt decisiva i vital. Somniar en peres caigudes de l’arbre pot significar malaltia. Hi ha la creença que si la Revetlla de Sant Joan a cada toc de campanades de la mitja nit mengem una pereta de Sant Joan ens lliurarem del càncer de gola aquell any. Els circasians del Caucas tenen la perera com a protectora dels ramats. Tallen una perera silvestre jove, li’n lleven les rames i la duen al mas on li reten adoració. A la tardor li fan una festa de benvinguda quan la porten a la casa, amb crits, xerinola i múscica. Decoren la perera amb llumetes i al cim hi posen un formatge. Mengen al seu voltant aquella dia i a la nit li donen la bona nit i el col·loquen al corral on restarà, tocant a la paret, impassible, la resta de l’any. El vesc (Viscum album) crescut en una rama d’una perera és tan «sagrat» com el d’altres arbres o més. El cantó suís d’Aaegau planten una perera quan neix una nena a la família. | 0.792302 | curate | {"pt": 0.0008047642040882022, "en": 0.008691453404152583, "ar": 0.0004828585224529213, "vi": 0.0022533397714469662, "ca": 0.9362626750362144, "it": 0.0016095284081764044, "es": 0.03540962497988089, "ru": 0.008530500563334943, "sk": 0.004345726702076292, "no": 0.0016095284081764044} | |
mc4_ca_20230418_12_245355 | Pere Granados torna a ser investit alcalde de Salou | Notícies TGN - Notícies de Tarragona Diari Digital
Pere Granados torna a ser investit alcalde de Salou
La sala de plens de l’Ajuntament de Salou ha estat l’escenari de l’acte de constitució de la vuitena Corporació salouenca, formada per 21 regidors i regidores: 7 de Sumem per Salou, 5 del PSC, 4 d’ERC, 4 de C’s, i 1 del PP . També s’ha proclamat Pere Granados com nou alcalde de Salou pel mandat 2019-2023, en ser la candidatura Sumem per Salou la guanyadora de les eleccions aconseguint una ampla majoria dels vots en les eleccions del dia 26 de maig. En el punt de l’odre del dia d’elecció de l’alcalde, tots els grups han votat el seu candidat.
En el discurs d’investidura Granados ha volgut primer expressar el seu agraïment a tots els votants, per la seva participació, i per la confiança atorgada al seu projecte. També ha tingut unes paraules pels membres del seu grup, manifestant que “és un gran honor poder comptar amb la vostra confiança i companyia, i per això també poder compartir amb vosaltres la tasca de govern que el poble de Salou ens ha encarregat”.
En acabar els discursos d’explicació de vot de cada un dels portaveus l’alcalde ha imposat el pin als nous regidors i regidores entrants. | 0.844391 | curate | {"ca": 0.9594272076372315, "es": 0.0405727923627685} | http://www.noticiestgn.cat/2019/06/17/pere-granados-torna-a-ser-investit-alcalde-de-salou/ |
mc4_ca_20230418_5_235567 | Vins escumosos Ancestral de D.O. Penedès | Comprar a Grauonline.cat
ELS MEUS FILTRES Vi, Escumós D.O. Penedès Ancestral
D.O. Cava (11)
A.O.C. Champagne (1)
Altres D.O.C. Portugal (1)
D.O. Corpinnat (1)
Vins sense D.O. Catalunya (3)
Reserva Brut Nature (1)
Vins escumosos Ancestral denominació d'origen D.O. Penedès
Enmig de les ciutats de Barcelona i Tarragona es troba la denominació d’origen Penedès, la major zona vinícola en superfície de vinya i producció de vi de Catalunya. La regió limita des del mar mediterrani a la Serralada Prelitoral i des de riu Llobregat al riu Gaià. Les ciutats més importants de la denominació són la capital Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. La Xarel·lo és la varietat de raïm més plantada amb una superfície de més de 7.000 hectàrees.
Ampliar informació sobre la denominació d'origen D.O. Penedès
Degut a la proximitat amb el litoral i de les diverses altituds geogràfiques, la denominació del Penedès està dividida en 3 regions climàticament ben diferenciades, tot i que genèricament és un clima tradicional mediterrani, suau i càlid. La zona amb més precipitacions i de més contrast de temperatures entre el dia i la nit és el Penedès Superior i engloba el Alt Penedès, Alt Camp, Anoia i Baix Llobregat. La regió més propera a la costa, té un clima més temperat degut a la influència del mar i s’anomena el Penedès Marítim i inclou el Baix Penedès i el Garraf. El Penedès Central contingut bàsicament en el Alt Penedès és una barreja de les dues climatologies anteriors.
L’àmplia oferta de vins elaborats al Penedès és conseqüència de la llarga tradició vitivinícola de la regió. En la producció de vins blancs s’utilitzen les varietats autòctones tradicionals com la Xarel·lo, Parellada i Macabeu combinades amb varietats internacionals que s’han adaptat de forma excel·lent a aquesta terra com el Chardonnay, Sauvignon Blanc o inclús el Riesling entre d’altres. Respecte els vins negres tenint en compte la constant innovació i les noves tendències dels paladars, s’elaboren una diversa gamma de vins d’alta qualitat. Dintre dels raïms més conreats destaquem la Garnatxa Negra, Syrah, Monastrell, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir, Ull de Llebre i la Carinyena.
(1 producte)
Anyada: 2016 Capacitat: 0,75 l D.O. Penedès Viladellops L.D. Ancestral 2016
€ 14,50 I.V.A inclós
S'ha trobat 1 producte | 0.716561 | curate | {"es": 0.028065630397236616, "ca": 0.8886010362694301, "en": 0.043609671848013815, "it": 0.01770293609671848, "pt": 0.0051813471502590676, "fr": 0.01683937823834197} | http://www.grauonline.cat/vins-escumosos/vins-do-penedes-escumosos-tipus-ancestral.html |
cawac_ca_20200528_0_44326 | La Ràdio
Segons Tomàs, l'emplaçament s'ha escollit perquè el llac vell té unes mides idònies i a més està ubicat en un lloc molt cèntric de la ciutat. La pista de gel estarà operativa a partir de la setmana que ve, però anirà més enllà de les vacances de Nadal. De fet, la pista de gel del llac vell del parc es podrà utilitzar fins a Setmana Santa. Si la iniciativa té l'acceptació de la ciutadania, l'ajuntament de Tortosa estudiarà cobrir el llac vell, de manera que es pugui destinar cada any a acollir la pista de gel durant els mesos d'hivern. El preu d'entrada a la pista de gel de Tortosa serà de 3 euros i costarà 6 euros si s'han de llogar els patins. Amb aquesta pista de gel al llac vell del Parc municipal, Tortosa s'afegeix enguany a ciutats com Barcelona o Amposta que també han instal.lat aquests equipaments per ampliar l'oferta lúdica durant aquestes dates nadalenques.
· Procureu escriure amb un ús adequat de les majúscules i les minúscules: un comentari tot en majúscules fa la sensació que s'està cridant, mentre que un comentari tot en minúscules es pot malinterpretar o no entendre's correctament si conté noms propis o topònims. | 0.859566 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radiotortosa.cat/ca/noticia/pistageltortosa |
mc4_ca_20230418_16_546171 | ACTES CELEBRACIÓ DEL CAMPIONAT I ASCENS A TERCERA
Com ja s'ha parlat en els ambits del F.C.Vilafranca, el proper diumenge 13 de juny es faran tota una colla d'actes per cel.lebra l'ascens a tercera i el campionat.
Veieu-los a continuació.
10,30 h. Recepció de jugadors i directius al Consell Comarcal
11 h. Ofrena a la Mare de Deu de Montserrat a la basílica de Santa Maria
12 h. Recepció per part de Caixa Penedès a la sala Noble del Fòrum Berger Balaguer
13 h. Recepció a l’Ajuntament de la Vila per part de les autoritats locals
Tot seguit a la plaça de la Vila els Castellers de Vilafranca i els Xicots de Vilafranca oferiran uns pilars d’homenatge i salutació als campions
14,30 h. Dinar de celebració a l’hotel Pere III, amb lliurament de regals, guardons i records.
A partir de les 12 del mig dia hi haurà animació pels petits i joves.
Voleu participar al dinar ?
Els socis i afeccionats que vulguin participar al dinar que es farà a l’hotel Pere III, hauran de posar-se en contacte amb el club, al telèfon 620213131 o bé al correu electrònic :
abans del dimarts dia 8 de juny | 0.779756 | curate | {"ca": 0.907563025210084, "es": 0.06722689075630252, "ro": 0.025210084033613446} | https://www.fcvilafranca.com/blog/actualitat/126-actes-celebracio-del-campionat-i-ascens-a-tercera |
mc4_ca_20230418_12_676323 | Loo - Teatralnet - Espectacles de teatre en Barcelona
Un espectacle infantil sobre el vent.
Sinopsi de Loo
A l'Índia i el Pakistan coneixen perfectament un tipus de vent que recorre les valls de l'Indus i el Ganges, un corrent d'aire que connecta en tots dos sentits l'Himàlaia amb l'oceà Índic. És especialment fort els mesos de maig i juny i, a causa de l'alta temperatura i els baixos nivells d'humitat, causa cops de calor perillosos, i deshidrata i asseca la vegetació de la zona. Aquest espectacle el pren com a protagonista i mostra als espectadors i espectadores com aquest vent, el Loo, empeny les dunes i transforma el paisatge del desert, com s'ho fa per deixar completament seques àmplies zones de selva i com és capaç de deixar un vaixell embarrancat en un mar de sorra negant-li per sempre més la possibilitat de tornar a navegar. Una única intèrpret protagonitza un espectacle que explica als més petits un fenomen natural amb el llenguatge de la poesia i que posa l'escenari a l'abast de la canalla per tal que experimentin tota mena de sensacions amb la màxima proximitat. Signa la proposta una companyia creada l'any 2009 per Sergi Ots i que, amb espectacles anteriors com ara Ârtica, ja posava l'accent en la plàstica de la seva proposta escènica i convidava els espectadors i espectadores a implicar-se físicament en la història.
Emilie De Lemos /
Adrià Pinar / Companyia: Cia Ponten Pie / Concepció:
Sergi Ots / Disseny d' escenografia:
Sergi Ots / Disseny de llums:
Adrià Pinar / Dramatúrgia:
Sergi Ots / Escenografia:
Adrià Pinar / Vestuari: Marcel Bofill / Nahoko Naeshima
Àngels Bassas proposa passar 'La nit de la Molly Bloom' a la Muntaner
Després d'haver meravellat el públic amb la interpretació del que va ser el seu primer monòleg,[ Ciara], l'actriu[ Àngels Bassas] torna a afrontar el repte de la solitud escènica amb [La nit de la Molly Bloom], l'heroïna infidel de l'[Ulysses], un dels textos més coneguts de [James Joyce.] De...
T. Bruna - 26/02/2018Continuar llegint
La Sala Trono acull l'estrena de 'Don't look al them'
La Sala Trono acull l'estrena a Espanya de Don't look at them, una obra de dansa-teatre de la Companyia de Nova York aTeatrodansa. L'espectacle s'inspira en el documental The Agronomist (Jonathan Demme, 2003), basat en l'activista d'Haití Jean Dominique, que va morir lluitant pels dret...
Redacció - 28/01/2010Continuar llegint
Circo Le Loop, guanyadors del Premi Barcelona Arts de Carrer
Els integrants del jurat del premi Barcelona Arts de Carrer (BAC) ha decidit atorgar a Circo Le Loop el primer premi per a artistes de barret en l'edició 2002, consistent en 1500 € i l'oportunitat d'actuar en la programació oficial del BAC de l'any que ve. El segon premi ha estat per a...
Redacció - 23/09/2002Continuar llegint | 0.814504 | curate | {"es": 0.05565660240087304, "fr": 0.006911604219716261, "ca": 0.9312477264459803, "nl": 0.0061840669334303384} | http://www.teatral.net/ca/espectacles/loo/8365/269 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_294319 | El show catanyolaire de "la nostra" [sic] continua amb aquest titular del TN. Si fins ara a Catalunya hi teníem gent tant propera a les coses dels altres com en Millet ara hi ha un nou membre al club: la neu. Sí, perquè es veu que ara la neu "agafa" coses; no sabem pas quines però jo no m'hi arriscaria gaire: si neva, mà a la cartera, no fos cas que la neu l'agafi i se l'emporti.
No està ben dit que la neu no agafa?
La neu qualla o no qualla.
Jo sempre havia sentit dir que agafa o no agafa... | 0.74676 | curate | {"ca": 0.9471544715447154, "it": 0.052845528455284556} | |
dogv_ca_20231006_0_26522 | Informació pública de la subscripció del Conveni de col·laboració entre la Vicepresidència Segona i la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i l'Ajuntament d'Altea, per a la cessió dels drets de tanteig i retracte dels habitatges de protecció pública. [2022/5249]
(DOGV núm. 9366 de 21.06.2022) Ref. Base de dades 2022/5249
El Ple de l'Ajuntament d'Altea, en sessió celebrada amb caràcter ordinari el dia 5 de maig de dos mil vint-i-dos, va adoptar, entre altres, els següents acords:
«Primer. Aprovar el text del conveni anteriorment transcrit, de col·laboració entre la Vicepresidència Segona i la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i l'Ajuntament d'Altea, per a la cessió dels drets de tanteig i retracte dels habitatges de protecció pública, de conformitat amb el que s'estableix en el Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l'ampliació d'habitatges públics de la Comunitat Valenciana, amb una duració de quatre anys des de la formalització, el contingut del qual s'acompanya a aquesta proposta, i de conformitat amb la memòria justificativa que s'esmenta en l'antecedent tercer i la condició que, en cas d'exercici dels drets de tanteig i retracte cedits a la Generalitat per import superior al consignat actualment (198.214,56 ), haurà de consignar-se prèviament crèdit adequat i suficient per a l'adquisició dels immobles, i assegurar el compliment dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.»
El text del conveni podrà ser consultat en el portal de transparència de l'Ajuntament d'Altea.
Cosa que es fa pública per a general coneixement.
Altea, 9 de maig de 2022. L'alcalde: Jaume Llinares Cortés. | 1 | perfect | {"ca": 0.9742360695026963, "en": 0.006590772917914919, "es": 0.019173157579388856} | dogv13453 |
mc4_ca_20230418_8_205954 | D’on venim i cap on volem anar. Barcelona 26/1/2019
“D’ON VENIM I CAP ON VOLEM ANAR”
Aquest any farà 30 anys que som Associació.
Des de la Junta, i preveient que ja només ens queda un any de mandat.
Ens agradaria tancar la nostra etapa deixant un camí traçat.
Us convidem a fer una reflexió col·lectiva, que dinamitzarà la PauFerràs.
El dissabte dia 26 de gener, a les 16 h,a la Casa Orlandai.
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Actes, Comunicats, Notícies i s'ha etiquetat amb Actes, Dansa Lliure el 20 gener 2019 per ACDLL.
FRISOS a Juneda. 27/1/2018
Estimats amics dansaires de l’Associació,
el grup “Frisos” de l’Assoc. us convidem de nou a veure el nostre espectacle “Espurnes en dansa”.
Aquesta vegada ens trobarem a Juneda aquest diumenge 27 de gener a les 7 de la tarda.
Si encara no heu vist aquest espectacle, que emociona pels valors elementals que transmet, ens agradaria que vinguéssiu, o que ho transmetéssiu als amics que viuen per la zona.
“L’espectacle “Espurnes” vol donar èmfasis a les flames que mouen el món,
a l’amor i a l’energia interna destructora i creativa a la vegada. És un camí de
complicitats compartides cap a la font de l’alegria, la llum i l’esperança. Les
“espurnes” del moviment es transformen en foc, mar, vent o terra, i ens
desvetllen i ens fan créixer, ajudant-nos a retrobar el foc vital que tots
portem a dins.
les properes representacions de “Espurnes en dansa” seran a:
Sant Vicenç de Montalt el diumenge 17 de febrer a les 7 de la tarda
Vilafranca del Penedès el dissabte 9 de març a les 8 de la tarda
Sant Joan de Vilatorrada el diumenge 10 de març a les 7 de la tarda
Grup Frisos
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Actes i s'ha etiquetat amb Actes, Dansa Lliure el 19 gener 2019 per ACDLL.
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Cursos i s'ha etiquetat amb Curs cap de setmana, Dansa Lliure el 18 gener 2019 per ACDLL.
DANSA A LLEIDA
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL i s'ha etiquetat amb Dansa Lliure el 17 gener 2019 per ACDLL.
Dansa Lliure a la Casa Orlandai amb Montserrat Prieto. Sessió per a socis 17/1/2019
Dinamitza: Montserrat Prieto
Horari: 18,15 a 20.15
CREANT I CONSTRUINT
Us convido a fer un passeig per la dansa
Recolzant-nos y enfortint-nos en el desafiament.Us hi espero
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Cursos i s'ha etiquetat amb Casa Orlandai, Dansa Lliure el 14 desembre 2018 per ACDLL.
FRISOS a Barcelona, 28/12/2018
el grup “Frisos” de l’Assoc. estem molt contents de convidar-vos a veure el nou espectacle “Espurnes en dansa”.
Per fi el presentem a Barcelona, el dia 28 de desembre a les 19,30 h (per motius tècnics serem molt puntuals).
Aprofitem que aquests dies hi ha el nostre curs de Nadal per compartir-lo amb els amics de fora.
Ens agradarà molt comptar amb la vostra presència, així com la dels vostres familiars i amics. No cal pagar entrada.
Ens agradaria que en féssiu ressò per que poguéssim omplir el teatre.
“L’espectacle “Espurnes” vol donar èmfasis a les flames que mouen el món, a l’amor i a l’energia interna destructora i creativa a la vegada. És un camí de complicitats compartides cap a la font de l’alegria, la llum i l’esperança. Les “espurnes” del moviment es transformen en foc, mar, vent o terra, i ens desvetllen i ens fan créixer, ajudant-nos a retrobar el foc vital que tots portem a dins.
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Actes i s'ha etiquetat amb Actes, Dansa Lliure el 13 desembre 2018 per ACDLL.
Laurence Foucheneret, Laura Garby i Alexandre Bodak a Barcelona, 27-30/12/2018
Dansa Lliure Malkovsky – Nadal 18
Curs intensiu del 27 al 30 de desembre
Laurence Fauchenneret i Laura Garby
LLOC INSTITUT DEL TEATRE, PLAÇA MARGARIDA XIRGU S/N
Divendres 28, 19:30
Espectacle “Espurnes en dansa”
del grup “Frisos en dansa”
de l’ACDL
a La Bonnemaison
C/ Sant Pere més baix,7 BCN
Dissabte 29, de 19:00 a 20:30
Conferència dansada
Laura Garby i Núria Escrig
Sopar tertúlia a les 21:00
DIJOUS 27 de 10:00 a 13:30 i de 15:30 a 19:30
DIVENDRES 28 de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 18:30
DISSABTE 29 de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 18:00
DIUMENGE 30 de 10:00 a 12:00
Servei de restaurant al vestíbul del Mercat de les Flors. Menú del migdia 15€
INSCRIPCIONS: [email protected]
ORGANITZEN: CLARA DE LANUZA I GLÒRIA TORTRAS
APORTACIÓ: 130€ SOCIS/ES, 150€ NO SOCIS/ES
ESPEREM LES VOSTRES INSCRIPCIONS EL MÉS AVIAT POSSIBLE! !
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Cursos i s'ha etiquetat amb Curs llarg, Dansa Lliure el 12 desembre 2018 per ACDLL.
Dansa Lliure a la Casa Orlandai amb Mercè Bracons. Sessió oberta 20/12/2018
DANSA LLIURE a la Casa Orlandai amb Mercè Bracons
Dia: 20 de Desembre de 2018
Horari de 18.15 a 20.15
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Casa Orlandai i s'ha etiquetat amb Casa Orlandai, Dansa Lliure el 28 novembre 2018 per ACDLL.
Dansa Lliure a la Casa Orlandai amb Pedro L. Cuesta. Sessió oberta 29/11/2018
Dinamitza Pedro Luis Cuesta
de 18:15 a 20:15
Lewis Carroll fa dir a les fades al seu llibre Alicia en pais de meravelles: “les fades, quan estan contentes diuen que estan en dansa”
Aquesta entrada s'ha publicat en ACDLL, Casa Orlandai i s'ha etiquetat amb Casa Orlandai, Dansa Lliure el 27 novembre 2018 per ACDLL.
4 5 6 7* Vinciane Vanhoutte. Agurain at 10:00
8* Vinciane Vanhoutte. Agurain at 10:00
9* Vinciane Vanhoutte. Agurain at 10:00
10* Vinciane Vanhoutte. Agurain at 10:00
11 12 13 14* C.Orlandai. M.Lluïsa Melendez at 18:15
18 19 20 21* Mercè Bracons.Casa Orlandai at 18:15
25 26 27* Annie,Laurence,Bodak. Celrà at 10:00
28* Annie,Laurence,Bodak. Celrà at 10:00
29* Annie,Laurence,Bodak. Celrà at 10:00
30* Annie,Laurence,Bodak. Celrà at 10:00 | 0.560388 | curate | {"id": 0.011640596580574755, "en": 0.0756638777737359, "ca": 0.7235358312113496, "fr": 0.045471080392870136, "es": 0.0896689705347399, "ms": 0.0025463805020007274, "pt": 0.018188432157148052, "ja": 0.0034558021098581304, "de": 0.014914514368861403, "hu": 0.004728992360858494, "it": 0.01018552200800291} | http://dansalliure.cat/?month=dec&yr=2017 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_402233 | Ordenen reobrir la investigació contra Carretero per la requalificació de terrenys a PuigcerdàEuropa PressL'Audiència de Girona ha ordenat reobrir la investigació penal contra l'exconseller de Governació de la Generalitat Joan Carretero per la requalificació d'uns terrenys quan era alcalde de Puigcerdà, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Secció Quarta ha revocat la decisió de la jutge de Puigcerdà gener 2007 d'arxivar provisionalment les actuacions i ha estimat parcialment els recursos d'apel lació presentats. L'acte ordena la continuació del procediment contra Carretero pels fets relacionats amb la modificació del planejament urbà i la concessió de llicències a l'entitat Gesdip, "bé dictant l'acte de transformació de les actuacions, bé practicant més diligències".Font: http://www.eldebat.cat/cat/notices/ordenen_reobrir_la_investigacio_contra_carretero_per_la_requalificacio_de_terrenys_a_puigcerda_52978.php
Per què tots els polítics tenen els camals mullats de merda? I el més inquietant, per què no triomfa l'anarquisme? Conclusió, a la gent li agrada la merda.
Marta escrigué: camals mullats de merdat'emmerde, t'emmerdo, t'emmerd!
merdaaaaaaa, anava a posar el mateix! | 0.778184 | curate | {"ca": 0.9425758818703855, "fr": 0.05742411812961444} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_879493 | Candidat del BLOC a Mislata, apallisat Només per a la vostra informació, a Santi Rosado, durant molt de temps amagat sota el nom de l'encobert a este fòrum (valencianisme.com), ahir un grup de gent l'apallissà a l'eixida del centre autogestionat "La quimera", al qual hi és associat. Segons pareix, uns joves d'entre 16 i 18 anys llançaren cudols a la porta del local a les 02:00 h. En eixe moment, Santi i un company eixiren del local per a veure-li'ls la cara, doncs este tipus de comportament s'havia repetit en eixos joves en més de 10 ocasions i la policia sempre havia tingut com a resposta que, si no els identificaven, ells no podien fer res. En el moment d'eixir i seguir-los, separats Santi i el company per a cobrir els dos carrers, els xics es posaren a insultar de lluny a Santi al crit de "piojoso" i "rojo", èssent respostos per Santi al crit de "fatxes". En este moment, quatre homes eixiren d'un costat i al crit de "nosotros somos fatxas" i "arriba España" colpejaren a Santi, malparant-li l'ull dret, desgarrant-li part de l'orella dreta i propinant-li diverses patades a terra abans de que ell poguera fugir. Després d'anar a l'hospital a que li posaren punts i li curaren la resta de ferides, Santi anà a denunciar el fet, resultant-li impossible fer-ho en valencià perquè, segons els policies, cap d'ells l'entenia, raó per la qual redactà ell mateixa la denúncia sense col·laboració de la policia i la presentà en la seua llengua, lamentant també el fet de que se li negara el dret constitucional d'emprar-la. Tot això succeïx després de que la jutgessa de Mislata absolguera a España 2000 apenes unes setmanes arrere pel haver penjat als fòrums de la seua plana web les dades de Santiago instant a que se li fera "una visita". La jutjessa ni tan sols premeté a Santi parlar al juí. El mateix José Luís Roberto, president d'España 2000, president d'ANELA (Asociación Nacional Española de Locales de Alterne) i amo, entre d'altres empresses, de El cobrador del frac o de Levantina de Seguridad, li va advertir a l'eixida del jutjat que es tornarien a veure. La visita, segons pareix, ja l'ha fet.
A això a Canal 9 no ix?? On està el PP comdemnat les accions?? Il·legalització del PP JA! !
per a canal9 és més important dedicar 30minuts a parlar del gran partit del València C.F i de les declaracions de l'equip.. | 0.880124 | curate | {"ca": 0.976303317535545, "id": 0.023265833692373977, "fr": 0.00043084877208099956} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_162301 | Heu cercat Any 1999 Eliminar la restriccióAny: 1999 Any 2008 Eliminar la restriccióAny: 2008 Any 1997 Eliminar la restriccióAny: 1997 Any 2000 Eliminar la restriccióAny: 2000 Any 1996 Eliminar la restriccióAny: 1996 Espai Centre Catòlic Eliminar la restriccióEspai: Centre Catòlic Professió Intèrpret Eliminar la restriccióProfessió: Intèrpret
1 registre trobat
Ordenar por Data ascendent
Títol asc
Títol desc
Data ascendent
Data descendent
El número de resultados a mostrar por página
15 por página
10 por página
15 por página
20 por página
50 por página
100 por página
Resultados de la búsqueda
1. El peix d'or [Teatre d'objectes]
Adaptació : Porcel, Biel . Companyia : Binixiflat . Direcció : Porcel, Biel . Il·luminació : Biboles, Jordi . Vestuari : Roca, Pilar . Producció : Porcel, Biel; Navarro, Cristina; Estengre, Albert . Intèrpret : Navarro, Cristina; Porcel, Biel . | 0.442712 | curate | {"ca": 0.6697892271662763, "es": 0.20374707259953162, "en": 0.03395784543325527, "cs": 0.00234192037470726, "fr": 0.09016393442622951} | https://bdec.cdmae.cat/?f%5Bany_facet%5D%5B%5D=1999&f%5Bany_facet%5D%5B%5D=2008&f%5Bany_facet%5D%5B%5D=1997&f%5Bany_facet%5D%5B%5D=2000&f%5Bany_facet%5D%5B%5D=1996&f%5Bespai_facet%5D%5B%5D=Centre+Cat%C3%B2lic&f%5Bprofessio_facet%5D%5B%5D=Int%C3%A8rpret&per_page=15&sort=data_estrena_dt+asc |
crawling-populars_ca_20200525_7_103561 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PAÍS > PRINCIPAT
També està interrompuda la circulació de la R3 entre Sant Quirze de Besora i Ripoll
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
No circulen trens entre Girona i Caldes de Malavella. De matinada, uns desconeguts han cremat pneumàtics sobre les vies i les flames han afectat la catenària. Adif preveu restablir el servei de les línies R-11 i la R-1G a les 11.00. De moment s’ha habilitat un servei alternatiu per carretera. La connexió entre Girona i Barcelona del TGV funciona sense problemes.
Se encuentra interrumpida la circulación entre Caldes de Malavella y Girona por actos vandálicos. Se ha establecido un plan de transporte alternativo por carretera.
— INFOAdif (@InfoAdif) January 14, 2020
Aquesta, però, no és l’única incidència a la xarxa ferroviària del Principat. La circulació de la R3 està tallada entre Sant Quirze de Besora i Ripoll per un despreniment. S’ofereix un servei de carretera entre ambdues estacions.
Rodalies Barcelona, línea R3: Interrrumpida la circulación entre Sant Quirze de Besora y Ripoll por una incidencia en la explotación ferroviaria. Transbordo por carretera entre ambas estaciones.
— INFOAdif (@InfoAdif) January 14, 2020
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.644696 | curate | {"ca": 0.7810077519379846, "en": 0.04922480620155039, "es": 0.1624031007751938, "it": 0.007364341085271318} | : /noticies/trens-tallada-girona-caldes-circulacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_513965 | Les cerveses anticrisi a un euro s'estenen pels bars de BarcelonaEls establiments posen cartells amb l'oferta i també obren la guerra del cafè, fins i tot a 0,50Algunes de les principals cerveseres retallen preus a condició que se'n beneficiï el clientDimecres, 18 de maig del 2011 PATRICIA CASTÁNBARCELONAmés d'un vianant fa marxa enrere aquests dies i es frega els ulls abans de tornar-ho a llegir: «Cervesa a un euro», diuen ja centenars de cartells en bars barcelonins. Guerra de preus per combatre la caiguda del consum d'aquest producte i per temptar el client, que potser s'animarà a demanar alguna cosa més. El que va començar bàsicament en els bars traspassats a xinesos, s'ha escampat com una taca d'oli. Els restauradors autòctons també demanen ajustos de preus a algunes cerveseres, disposades a obrir més mercat, a canvi que la rebaixa influeixi directament en el preu final que pagarà el consumidor. D'aquesta manera, les cerveses -en versió mitjana retornable- s'estan pagant ara més barates que fa cinc anys. El fenomen s'està reproduint en tots els barris i no esquiva zones tan cèntriques com l'Eixample. Entre els primers que es van llançar a aquesta competència aplaudida pel consumidor final figuren establiments del Poble-sec. Per posar un exemple, en un petit tram del carrer de Vila i Vilà (tocant a El Molino) es poden trobar quatre bars -tres amb terrassa- on s'anuncien mitjanes de 0,90 a 1,20 euros. Allà la batalla no sap de marques, ja que competeixen San Miguel, Moritz, Estrella, Budweisser i Amstel. EN CADENA / Al tradicional bar Cuntis expliquen que fa tres anys venien cerveses a dos euros, i ara les venen a 0,90 per estar igual que els seus companys de zona. «El client ve més perquè diu que li surt més barata que al súper», diuen. A Can Eusebio, amb dos bars al mateix carrer, en un la venen a un euro, i a l'altre a 1,20, per seleccionar una mica el tipus de públic. El miracle és possible, expliquen, «venent moltíssim, evitant intermediaris» i acompanyant-ho de rebaixes gastronòmiques: alguna tapa i algun entrepà a un euro, i superplats combinats amb paella inclosa a només 3,90. Tenen tantes cues que estan a punt d'obrir un altre local a la zona, detallen. Els seus cafès costen fins a 0,80 euros, cosa que es comença a repetir cada vegada en més bars, amb franges horàries en què arriben als 0,50 euros.La mateixa situació s'ha reproduït sense pausa en establiments de tots els districtes. Un comença i altres el segueixen. Habitualment aixeca la llebre algun empresari xinès disposat a diferenciar-se pel preu. Negocien un ajust, a condició que repercuteixi en el preu final. I són moltes les cerveseres que estan disposades a afilar la seva competitivitat per aquesta via. Els autòctons que se sumen a les ofertes normalment exigeixen al seu distribuïdor que el negoci del costat no ofereixi la mateixa marca a aquest preu, com ha passat a Bailèn amb Diputació (Moritz amb San Miguel), però fàcilment un altre local aconsegueix el mateix producte (a la vorera del davant) recorrent a altres vies de distribució o a través de compatriotes que compren el producte a l'engròs i el reparteixen entre diferents punts de venda. Fonts de la cervesera Damm, número u a Catalunya, assenyalen que -encara que puntualment algun bar faci ofertes amb aquesta marca- no estan disposats a entrar en guerres de preus, perquè prefereixen apostar per la diversificació de productes, la qualitat i el servei. Tampoc tenen clar que aquest recurs animi les vendes d'aquesta beguda en bars i restaurants, que en els quatre primers mesos de l'any han caigut un 8% respecte al mateix període de l'any passat, encara que repuntaven en els súpers.Un restaurador consultat afirma que el bevedor d'una marca fixa no canvia pel preu, però si li és igual, es llança per l'oferta. I amb sort, pren alguna cosa més. Font: PSOEriódico
Els punkis i pakis es queixaran de competència deslleial.
competència deslleial? Llaunes del Corte Ingles que no valen ni per fer-se una cresta a 1 euro, els careros són ells.
l'altre dia vaig anar a barna de festa i tots portaven Estrella Damm! !
sí clar, et trobes de tot, però normalment porten birres horribles... Si porten Steinburg encara.
steinburg home si venen marques de merda jo no els hi compraria per mes de 50 cèntims, això està clar
steinburg es la del mercadona, i esta prou bona pel preu que val.
És complicadot que al mercadona hi hagi alguna cosa bona.
jo nohe dit "bona" jo he dit acceptable pel preu. a més, els productes hacendado són en la majoria dels quehe probat molt més bons que els d'altres supermercats semblants... i les pastes dolces i salades el mateix, altres coses no ho sé perquè jo si vaig al mrcadona és precisament a aixo: a per birra, sucs, berenar, res més. Jo compro al bonpreu
Ricardo escrigué: jo nohe dit "bona" jo he dit acceptable pel preu. Sí que ho has dit, has dit "prou bona" a més, els productes hacendado són en la majoria dels que he probat=tastat molt més bons que els d'altres supermercats semblants... i les pastes dolces i salades el mateix, altres coses no ho sé perquè jo si vaig al mrcadona és precisament a aixo: a per birra, sucs, berenar, res més.
cony, prou bona pel preu que val. | 0.861399 | curate | {"ca": 0.9575499127737934, "es": 0.019771273502616787, "fr": 0.0001938360147315371, "oc": 0.022484977708858305} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.