id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_13_66687 | La protesta contra la presència de Felip VI a Barcelona ha aplegat mig miler de gironins a la plaça U d'Octubre de Girona. Allà, els CDR han posat un mural de cartró al centre de la plaça, on hi havia la fotografia del Borbó cap per avall amb la frase 'Els països catalans no tenim rei. República!!!'. A més, a dalt de l'estructura també hi han posat una corona de joguina, un bust del monarca de plàstic i una careta d'un mico amb tricorni (en referència a la Guàrdia Civil).
Durant la protesta, els concentrats han cridat consignes contra la corona espanyola. "Mori el Borbó" o "Els borbons als taurons" n'han estat algunes. Moltes de les persones, a més, ensenyaven fotografies de Felip VI cap per avall.
Els CDR han llegit un manifest contra la monarquia. L'escrit ressaltava que "avui, un cop més, Girona ha demostrat que és una ciutat antimonàrquica". El manifest recordava, a més, la crema de fotos dels reis –aleshores, Joan Carles I i Sofia- que hi va haver a la plaça del Vi al setembre del 2007, i el procés judicial en què va derivar davant l'Audiència Nacional (AN) per delictes d'incitació a l'odi i injúries.
"Posteriorment, però, el Tribunal d'Estrasburg va bufetejar la injustícia espanyola", seguia l'escrit, recordant que la cort europea va absoldre els dos joves condemnats. "Avui, gràcies a la victòria popular, Felip VI té por de trepitjar ciutats com Girona", deia el manifest. "I el net polític de Franco s'ha amagat com un escarabat per assistir a la cerimònia de la vergonya", seguia l'escrit, en referència a l'entrega dels Premis FPdGi que s'ha fet a Barcelona.
L'escrit es tancava subratllant que la crema de fotos és "la mostra més clara que als Països Catalans no tenim rei ni el volem". Després de la lectura del manifest, els CDR han encès l'estructura de cartró i nombroses persones s'hi han anat acostant per llançar-hi fotografies de Felip VI.
A més, en un altre punt de la plaça, diversos CDR han pintat un mural al terra amb pintura blanca. Al costat de la imatge d'una corona en flames, s'hi llegia la frase en majúscules: 'Els Països Catalans no tenim rei ni por! ".
Els CDR escridassen els dirigents d'ERC
Després de la crema de fotos de Felip VI, unes 200 persones han sortit de la plaça U d'Octubre en direcció a l'Auditori de Girona, on ERC hi estava celebrant l'acte central de campanya a la demarcació. Pel camí, els manifestants han cridat proclames independentistes i també han advertit a ERC i JxCat que "la paciència s'ha acabat". També han cridat "No són nou, són 49", en referència a tots els empresonats per causes independentistes, més enllà dels condemnats pel Suprem.
Una vegada a les portes de l'Auditori, els Mossos d'Esquadra han bloquejat l'accés a la protesta. Des de fora, alguns dels assistents han enganxat cartells als vidres de l'edifici on es podia llegir 'Obriu les presons' o 'República ja'.
Mentrestant, els assistents a l'acte han començat a sortit per una porta secundària. En el moment que els manifestants ho han vist –aleshores, eren uns 150- tots ells han anat directament en aquell punt per escridassar-los. Els membres de la protesta els han cridat "Botiflers", o "Ja n'hi ha prou de pactar, és hora de lluitar".
Finalment, el president del grup parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya, Sergi Sabrià, ha sortit a dialogar amb la gent que hi havia fora, conjuntament amb el president del partit a comarques gironines, David Mascort, la diputada i número tres al Congrés per Girona, Laia Cañigueral, i el portaveu dels republicans a l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats.
Després d'intercanviar algunes paraules, els d'Esquerra s'han agrupat per cridar "Llibertat", mentre els CDR els retreien novament que "No són nou, són 49". Al cap d'uns minuts, la protesta s'ha dissolt i els CDR han promès que aquest dimecres al vespre es tornaran a concentrar a l'hora de l'acte de Junts per Catalunya (JxCat), on es preveu que hi assisteixi el president de la Generalitat, Quim Torra. | 0.852576 | curate | {"ca": 0.9959235668789809, "pt": 0.0035668789808917197, "eo": 0.0005095541401273885} | https://www.gerio.cat/noticia/872876/mig-miler-de-persones-es-concentren-a-girona-i-cremen-fotografies-de-felip-vi |
racoforumsanon_ca_20220809_0_156779 | Identifiquen un membre de la COS durant la manifestació a Gràcia en suport als 3 dies de vaga de les Escoles Bressol El passat dimecres 9 de maig Plataforma03BCN va fer una manifestació d’unes 250 persones pels carrers de Gràcia en suport als 3 dies de vaga d’Escoles Bressol convocada pel Col·lectiu d'educadores i educadors de les escoles bressol. Diversos membres del sindicat COS participaren d’aquesta mobilització que a l’igual que la vaga té el suport de la COS.Durant el transcurs de la manifestació 2 agents dels Mossos d’Esquadra i 2 de la Guàrdia Urbana van identificar un membre de la COS que estava participant d’una manifestació pàcifica, festiva i reivindicativa. Els agents es van negar a comunicar ni a la persona identificada ni als organitzadors el motiu de la identificació. La identificació va produir un gran desconcert i indignació entre els participants, en la seva major part mares i pares amb cotxets. La marxa es va aturar fins que la li va ser retornada la documentació al company identificat, mentre els participants increpaven els agents per la seva actitud. Seguidament els agents van intentar borrar les fotografies a un reporter gràfic que va poder fotografiar la identificació, cosa que encara va fer augmentar més la indignació.Des de la COS denuncíem la presència de policies de paisà en la manifestació festiva i reivindicativa que foren els que assenyalaren al company identificat. Així mateix ens reafirmem en el nostre compromís de seguir lluitant a pesar de l’estrategia repressiva i criminalitzadora de Felip Puig i els resposnables del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya amb la complicitat de ‘Ajuntament de Barcelona.
Perdoneu la meva ignorància.. pero que collons és la COS?
Coordinadora Obrera Sindical dels PCatalans.
A casa seva els coneixen. POtser el van indentificar perque no es creien que existís cap membre del COS. Simplement van sentir curiositat. Segur.
A casa teua ni et coneixen
Només dic la veritat. És el primer cop que sento parlar de la COS. I com jo molta gent.
Tampoc seràs tu molt donat a les lluites socials, oi?
Ni a cap lluita en particular | 0.846022 | curate | {"ca": 0.9876835622927522, "de": 0.0028422548555187117, "en": 0.009474182851729039} | |
macocu_ca_20230731_1_307000 | El món acadèmic i les entitats socials presenten una llei per erradicar el sensellarisme en cinc anys
Notícies
25/01/2022
LaviniaNext
La proposta de llei neix de la sinèrgia entre el món acadèmic i el tercer sector social. Font: Càritas Barcelona.
La llei es proposa erradicar el sensellarisme en cinc anys. Font: Arrels
L'Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la UAB, ha dirigit l'elaboració del text.
Les impulsores de la norma, que introdueix el concepte d’espai residencial digne, esperen que beneficiï unes 18.000 persones en el pròxim lustre.
El sensellarisme és una realitat invisibilitzada que fa palesa la desigualtat i ens interpel·la com a societat. A Catalunya, no hi ha dades que permetin saber del cert quantes persones viuen al carrer, les últimes es remunten al 2017 i les va recollir l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, que va comptabilitzar unes 53.000 persones a 719 municipis catalans que pateixen una situació de sensellarisme. D’entre elles, més de 2.300 viuen directament al carrer.
Igualment, en els darrers anys, entitats que treballen per fer front a aquesta xacra, com la Arrels Fundació i la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar, entre altres, han elaborat recomptes per conèixer l’abast del problema. Els resultats indiquen que 1.516 persones dormen al carrer a dotze municipis que acullen el 44% de la població catalana.
No obstant això, aquestes dades són només la punta de l’iceberg d’una problemàtica que no ha parat d’augmentar en els darrers temps i s’ha extremat per l’embat de la pandèmia, amb dramàtiques conseqüències per als qui ho pateixen. El sensellarisme provoca o incrementa els problemes de salut física i mental, disminueix dràsticament l'esperança de vida, augmenta la prevalença de suïcidi, entre d'altres.
Amb tot, aquest fenomen ha restat massa sovint invisibilitzat i no s’han desenvolupat polítiques efectives i decidides per part de les administracions per tal d’abordar-lo en la seva dimensió real. “A diferència d'altres col·lectius fràgils, i tradicionalment discriminats i maltractats, les persones sense llar no gaudeixin d'una llei específica que es proposi corregir la seva situació precària”, ha explicat Jaume Castro, de la Comunitat de Sant’Egidi.
Per omplir aquest buit, avui s’ha presentat al Parlament de Catalunya una proposta de llei, que ha estat possible fruit d’una sinergia reeixida entre la societat civil, les institucions i el món acadèmic. “Estem davant d’una aliança inèdita que cal posar en valor, estem obrint un nou camí i hem sumat complicitats per defensar col·lectius tan fràgils com les persones sense llar”, ha destacat el director de Serveis Socials de Sant Joan de Déu, Salvador Maneu.
– Taula Tercer Sector (@Taula3sector) January 25, 2022
La llei proposa un tot un seguit de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme a Catalunya. L'objectiu és regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme per garantir els drets de les persones sense llar i per capgirar aquesta situació. D’aquesta manera, el text constitueix un marc general, però alhora preveu solucions concretes per afrontar la situació de les persones que viuen al carrer.
Així, es tracta d’un cos normatiu rigorós i integral, format per 49 articles i 21 disposicions que pretén construir uns nous fonaments en la vertebració de l’estat del benestar. “És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar de tots”, ha manifestat Jaume Castro.
La clau de la norma: l’espai residencial digne
Com ha explicat l’Antoni Milian, l’acadèmic que ha dirigit l’elaboració de la norma, el concepte “d’espai residencial digne” és l’instrument fonamental que regeix la proposta de llei. Es tracta d’un mínim comú denominador per assegurar a tots els ciutadans unes prestacions que garanteixin un sostre i una vida digna i sostenible. Així, hauran de reunir una sèrie de requisits com que s’hi pugui accedir les 24 hores i ha de tenir les condicions per poder-hi desenvolupar la vida privada.
La llei preveu que aquest espai residencial digne s’incorpori com a prestació garantida a la cartera de serveis socials, per convertir-lo en un dret objectiu exigible davant dels tribunals si no se satisfà, ha detallat l’impulsor de la norma. D’acord amb el text, tothom que viu al carrer i està empadronat ha de tenir dret a l’espai residencial digne. Així, sense ser una llei d’habitatge, la proposta legislativa assenta les bases i posa els instruments per fer possible els mitjans per arribar a un habitatge.
Per als qui no estan empadronats, es preveu el dret d’accedir a centres de baixa exigència, un servei d’acollida temporal en què s’atén a les persones, però amb serveis limitats, destinats a pal·liar situacions d’emergència i sobretot per cobrir l’espai nocturn i evitar que ningú dormi al carrer.
Més enllà d’això, la llei vetlla per cobrir de manera més immediata les necessitats bàsiques de les persones que viuen al ras, passen la nit en recursos nocturns o en espais específics per a les persones sense sostre, com garantir l’accés al sistema públic de serveis socials i l’assistència sanitària o el dret a l’empadronament, entre altres.
Igualment, vol assegurar serveis menors, però fonamentals, com són disposar d’un títol de transport i utilitzar els serveis de consigna, bugaderia i dutxa. A banda, es preveu també garantir el dret als serveis funeraris, el dret a l’espai públic i prohibir explícitament que les ordenances tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, entre altres.
Les últimes dades públiques que dimensionen aquesta realitat del #sensellarisme crònic a Catalunya són de l'any 2016 i parlen d'unes 10.000 persones. Estimem que actualment 18.000 persones es troben en aquesta situació i es beneficiarien de la proposta de llei. pic.twitter.com/mlYQD10DOX
Els impulsors de la proposta esperen que pugui beneficiar unes 18.000 persones en cinc anys, representi un nou paradigma en l’atenció a les persones sense llar i obri un camí per acabar amb aquesta xacra social. “Tramitar i aprovar un text per erradicar el sensellarisme més crònic és avui un deure moral urgent i inajornable, ha sentenciat l’Antoni Milian. | 0.856698 | curate | {"ca": 0.9806276016650657, "pt": 0.001280819724623759, "en": 0.012007684918347743, "de": 0.0019212295869356388, "ja": 0.004162664105027218} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_57281 | Aquí trobaràs ofertes de Sortides Familiars. Activitats, experiències i esports d'aventura de sortides familiars. Informació i reserves.
Tria i compara les activitats de Sortides Familiars. Ofertes de Sortides Familiars, experiències de Sortides Familiars i activitats de Sortides Familiars. Aquí trobaràs tot en activitats de Sortides Familiars.
Sortides familiars
Tria entre totes aquestes ofertes de Sortides familiars i demana informació sense compromís o bé reserva directament. Totes aquestes activitats estan relacionades amb Sortides familiars.
Amunt
0
Publicar activitats
Com funciona?
Accés Empreses
Atenció a l'usuari
Avis legal
Privacitat
Cookies
Propostes.com NO ORGANITZA i NO VEN les activitats. Aquesta web és una guía de publicitat d'esports d'aventura i turisme actiu. | 0.57884 | curate | {"ca": 0.9348109517601043, "nl": 0.00651890482398957, "en": 0.02346805736636245, "pt": 0.01694915254237288, "es": 0.018252933507170794} | https://www.propostes.com/tot-sortides-familiars.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_221934 | Escoltem les persones que se’ns adrecen i establim un pla de treball per superar les situacions de vulnerabilitat.
COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES
Servei d’Aliments
Les famílies amb menys recursos econòmics, o que no poden cobrir les necessitats bàsiques, troben en els Serveis d’Aliments una opció de mínims per abastir-se d’aliments i productes higiènics, al seu entorn més proper, la seva comunitat.
Servei d’Ajuda Econòmica
Oferim ajudes econòmiques puntuals a famílies en risc d’exclusió per fer front a despeses bàsiques i revertir situacions d’alta vulnerabilitat.
Càritas Diocesana de Girona
Pujada de la Mercè 8, 17004 Girona
Tel. 972 20 49 80
[email protected]
Tots els drets reservats
El lloc web i el domini caritasgirona.cat corresponen a Càritas Diocesana de Girona (d’ara endavant, CÀRITAS), amb CIF R1700016G i domicili a la Pujada de la Mercè, 8 de Girona (CP 17004), telèfon +34 972 20 49 80, a/e [email protected] i inscrita al Registre d’entitats religioses amb el número 000356.
PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL
Els drets sobre els continguts d’aquest lloc, incloent-hi els textos, imatges, dissenys gràfics, marques i altres signes distintius (en endavant els continguts), pertanyen a CÀRITAS o a tercers que n’han autoritzat el seu ús. CÀRITAS presenta aquests continguts per a informar dels seus serveis i activitats. CÀRITAS autoritza la utilització dels continguts per a usos no comercials sempre i quan s’indiqui de forma clara la font.
Si els continguts s’utilitzen en entorns web caldrà incloure un enllaç a la pàgina d’inici del lloc web. CÀRITAS es reserva el dret a iniciar les accions legals oportunes en defensa dels seus drets de propietat intel·lectual o industrial.
No s’autoritzen presentacions dels continguts d’aquest lloc en una finestra aliena a http://www.caritasgirona.cat/ (framing).
RESPONSABILITAT SOBRE ELS CONTINGUTS
Tot i que CÀRITAS actua amb el màxim de diligència possible, es pot donar el cas que alguna dada o informació no estigui del tot actualitzada en el moment que l’usuari del lloc web el consulti.
CÀRITAS es reserva el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense avís previ, la presentació, configuració i continguts del web.
CÀRITAS no serà responsable de la informació que es pugui obtenir a través d’enllaços inclosos en el lloc.
CONDICIONS D’ÚS
L’ús d’aquest web implica l’acceptació plena dels termes i condicions del present avís legal. Els possibles conflictes relatius a aquest web es regiran exclusivament pel dret de l’Estat espanyol. Tota persona usuària del web, independentment de la jurisdicció territorial des de la qual es produeixi el seu accés, accepta el compliment i respecte d’aquestes clàusules amb renúncia expressa a qualsevol altre fur que li pogués correspondre. | 0.81155 | curate | {"ca": 0.9446254071661238, "es": 0.011943539630836048, "de": 0.010495837857401375, "en": 0.0329352153456388} | https://www.caritasgirona.cat/ca/1946/arenys-de-munt.html |
cawac_ca_20200528_6_80274 | És un dels sants més il·lustres de les nostres terres i, aquest dissabte, en celebrem el 1704 aniversari del seu martiri. Va donar testimoni de Jesucrist a començaments del segle IV. L’Església primitiva hispana el celebrava amb veneració i Prudenci (segle V) ens parla d’ell elogiosament. Al segle VII es redacta la història del seu martiri: devia ser originari d’Escil·li, a la costa de Cesarea de Mauritània. I, com a emigrant nord-africà, es presentà a la nostra terra per fer-hi present el missatge de Jesucrist. Desembarcaria a Empúries on “no parava de fer almoina als pobres, era molt hospitalari, i s’oferia als germans que s’hi presentaven per servir-los amb afecte, alegre i amatent”. Posteriorment s’encaminà a Girona, on culminaria la seva missió. Rufí, un oficial romà, per tal que Feliu abjurés de la fe en Jesucrist, manà que l’empresonessin i el torturessin fins a morir martiritzat. En els segle posteriors, el seu culte va ser molt important. A la nostra mateixa ciutat de Girona s’edificà la basílica damunt la seva tomba i, posteriorment, s’hi edificà l’església actual de la parròquia Major de Sant Feliu. També és va estendre a tot Catalunya, amb pobles i esglésies dedicades, i a altres indrets de la Península. Avui, amb goig, podem contemplar la façana del temple restaurada, la rehabilitació total del campanar, la neteja i restauració del primer tram de les voltes del temple amb, la descoberta d’unes pintures del segle XVI a les claus de volta i als nervis dels arcs. I, mentrestant continuen les obres de restauració que donaran a la nau principal una lluminositat imponent i que, si Déu vol, ja podrem contemplar per Sant Narcís. Que Sant Feliu, màrtir, intercedeixi per tots nosaltres i ens ajudi a compartir el camí de la vida bo i fent-hi expressius, avui, els valors de l’Evangeli, especialment, la pau que Jesucrist ens ofereix. | 0.876151 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.parroquiesbarrivellgirona.cat/index.php?view=article&catid=13%3Atextos&id=576%3Asant-feliu-de-girona-1-dagost&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=28 |
macocu_ca_20230731_0_77545 | Reobertura del Restaurant Rialb
Reobertura del Restaurant Rialb
Aquest dissabte es reobre el Restaurant Rialb, l’únic establiment de restauració actualment en funcionament a la Baronia de Rialb. Serà una obertura de moment només els caps de setmana: dissabtes al migdia i al vespre, i diumenges només al migdia.
Des del Restaurant ens fan saber que després de tres llargs mesos tancats estan molt contents de tornar a obrir portes. Així mateix, informen que durant aquestes primeres setmanes serà imprescindible reservar amb antel·lació, al telèfon 973 46 20 38.
El Restaurant Rialb té un horar habitual de la una a 2/4 de 4 del migdia, i de les nou a les onze del vespre, i ocupa l’espai de l’antic local social de Gualter, situat a l’antic camí del pont, molt a prop de la Plaça Major i de l’església d’aquest nucli de la Baronia. | 0.676468 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_217779 | Es tracta d'un convent de servites fundat el 1605 en el lloc d’una antiga capella dedicada a Nostra Senyora de Gràcia que Camós considera que ja existia el 1381, tot i que és força improbable.
Una llegenda diu que la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquella primera església fou portada de manera sobrenatural des d’algun indret de Castella a causa de l’estat d’abandó en que es trobava en el lloc original. El convent va mantenir la seva activitat fins l’exclaustració, quan la comunitat es va dispersar. Entre els anys 1914 i 1936 es va restaurar l’església com a seu del museu de la zona arqueològica que l’envolta.
Santa Maria de Gràcia d'Empúries L'església del convent en ruïnes (1899) Fotografia de Gaietà Barraquer publicada a: Las casas de religiosos...
Santa Maria de Gràcia d'Empúries Fotografia de Carles Fargas (1918) Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Santa Maria de Gràcia d'Empúries Detall d'una fotografia de Josep Salvany (1923) Biblioteca de Catalunya
El convent i la vila de l'Escala Detall de: Plan de la baye de Rose et des côtes des environs... (1732-1746) Institut Cartogràfic de Catalunya
Bibliografia:
SERRA, Pedro (1736). Prodigios y finezas de los santos angeles hechas en el Principado de Cataluña. Barcelona: Jaime Surià
Situació:
El convent dels servites és situat al recinte arqueològic d'Empúries, on ara hi ha el museu | 0.784773 | curate | {"ca": 0.9187408491947291, "pt": 0.00951683748169839, "es": 0.07174231332357248} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_181248 | Va ser diputat provincial (1999-2019) i és alcalde de Prat de Comte d'on és regidor des del 2003. Anteriorment havia estat regidor de l'Ajuntament de Tortosa per Unió Democràtica de Catalunya (UDC) entre l'any 1991 i el 2003.
Presidí la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports (juny de 2011-2020)[1] i des de 2019 és conseller comarcal de la Terra Alta.
El 8 de juliol de 2015 com a president de l'executiva intercomarcal d'UDC a l'Ebre va comunicar-ne la dissolució. [2]
Vegeu també
Pere Panisello Chavarria
Mercè Santmartí i Miró
Notes i referències
↑ En sessió d'11 de febrer de 2020 els membres de la Junta van proposar el nomenament com a president a Francesc Gas Ferré, alcalde de Roquetes.
↑ Poc després els escindits passaven a Demòcrates de Catalunya i Unió formava una nova executiva intercomarcal. | 1 | perfect | {"ca": 0.96625, "mk": 0.00375, "es": 0.03} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_178640 | MOBILITATS DESBOCADES: INFORMALITAT, INSEGURETAT I COL.LAPSE EN LES NOVES I VELLES INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
COORDINACIÓ:
ROGER SANSI ROCA
DANIEL MALET CALVO
[email protected]
[email protected]
Universitat de Barcelona
ISCTE-IUL, Lisboa
A quasi totes les ciutats del món proliferen programes i projectes destinats a millorar les infraestructures de mobilitat. Aquest plans, però, es troben amb problemàtiques imprevistes com a conseqüència de la generalització de modes de transport que desborden les seves previsions d’ús. Alternatives “sostenibles” de mobilitat destinades a pacificar el trànsit generen tota mena de conflictes amb vianants i automòbils; l'emergència de noves tecnologies que permeten la compra o contractació en línia, genera arreu del món tota una oferta de vehicles dedicats a traslladar persones o a lliurar mercaderies o menjar, usant tot tipus de mitjans, de furgonetes a bicicletes; l’economia de plataformes posa en circulació flotes de vehicles que compliquen la fluïdesa de les vies urbanes i fan créixer la sinistralitat; la insuficiència dels transports públics deriva en l’aparició d’opcions de desplaçament no regulades... Tots aquests quadres, comuns de maneres diferents arreu del món, estan associats a fenòmens de informalitat, precarització laboral i inseguretat. Aquest simposi pretén abordar aquest espectre de situacions de desbocament dels sistemes de mobilitat planificats i fer-ho des d’una perspectiva que compari la manera com es dona en països en procés d’incorporació a la modernitat urbana i en aquells altres que coneixen els de capitalisme avançat, posant de manifest analogies que desmenteixen o matisen la seva aparent distància.
Simposi
En els últims anys s'han multiplicat els treballs sobre infraestructures de mobilitat en antropologia (Graham i Marvin, 2001; Graham, 2010; Harvey i Knox, 2015; Harvey, Jensen i Morita, 2017), en el marc dels quals s’ha posat de manifest com, en concret, els sistemes de desplaçament urbà articulen narratives sobre la globalització i promeses de futur i connectivitat, però també materialitats específiques i tangibles en temps i espais particulars. Una antropologia dels desplaçaments en entorns urbanitzats, variable del que s’ha presentat com (nou) paradigma de les mobilitats (Urry, 2006; Sheller i Urry, 2006; Grieco i Urry, 2011; Augé, 2008; Salazar i Jayaram, 2016), ens permet situar infraestructures, institucions i planificacions específiques, i les relacions materials i socials que suposen, connectant àmbits i escales diferents –materialitat i subjectivitats; Estat i societat; capitalisme global i contextos locals; actuacions en matèria infraestructural i condicions quotidianes d'existència ... –, però ho fa sense deixar de banda la manera en què els plans i projectes d’ordenació dels desplaçaments urbans es veuen, sovint, desbordats per usos, necessitats, apropiacions i alternatives no previstes.
És en aquest darrer sentit que, en les darreres dècades, les polítiques relatives a la mobilitat –tan a nivell de generació d’infraestructures com al dels discursos sobre “bones pràctiques”– s'han multiplicat en les urbs d’arreu del món. La paradoxa és que tal proliferació d’iniciatives de “millora i ordenació” han produït o s’ha vist acompanyades d’altres problemes inesperats. Les noves vies es col·lapsen ràpidament, els mitjans de transport col·lectiu resulten insuficients i insuficientment adaptats als usuaris, els nous espais públics veuen desmentida la seva presumpta naturalesa d’accessibles a tothom...
És així que veiem com les polítiques de peatonalització i pacificació de centres urbans d’arreu va acompanyada per campanyes de substitució de mitjans de transport contaminants per altres ecològics i versàtils. Això està implicant l’estímul de l’ús de vehicles de mobilitat personal que no depenen de la gasolina, como la bicicleta, els patinets, els skates o els patins clàssics, però també les seves versions elèctriques o d’altres amb motor elèctric com ara patinets, monocicles, bicis, segwais, citycocos... (Martin, 2010). La utilització massiva d’aquest tipus de vehicles “sostenibles” no apareix regulada i genera multitud de conflictes amb automòbils i vianants. Aquest desbordament es veu aguditzat en ciutats víctimes de la massificació turística, on han irromput el recurs massiu a vehicles no contaminants, però en extrem invasius dels espais per vianants, que impliquen sovint la seva privatització per part de tours turístics “ecològics”. Els tuk tuks , els velotaxis, els trixis o els seguicis massius de bicicletes o segwais en son exemple, sense comptar els gocars o els rickshows de gasolina.
Alhora, l'emergència de noves tecnologies que permeten la compra o contractació en línia, genera arreu del món tota una flota de vehicles dedicats a traslladar persones o a lliurar mercaderies o menjar, usant tot tipus de mitjans, de furgonetes a bicicletes. Alguns d’aquests transportistes depenen d’empreses (Amazon, Glovo), el que no impedeix que es trobin en un espai legal ambigu (recordis com s'ha arribat a impugnat la legalitat d'aquests serveis, com és el cas d'Uber) (Hua / Ray, 2018). En altres casos, es tracta de conductors que posen els seus vehicles privats al servei del transport de compres o de mudances al marge de qualsevol regularització.
Una cosa similar passa amb aquelles conurbacions en que els serveis públics d’atenció a la mobilitat resulten insuficients, el que anima l’aparició d’ofertes complementàries “informals” (De Bruijn, Van Dijk i Foeken, 2001; Godard, 2002; Gewald, Luning i Van Walraven, 2009). Això esdevé als països “subdesenvolupats” de la mà de tota una gama de taxis, mototaxis i minibusos (Lombard i Ninot, 2012; Horta i Malet, 2014) –klandos senegalesos, hiace caboverdians, jeepneys filipins, camellos cubans…– que fan la seva feina al marge de tota normativització, però també en les societats de capitalisme avançats on empreses com ara Uber, Cabify o FreeNow també es mouen en una situació administrativa poc definida. La majoria d'aquests serveis circulen en àmbits indefinits de la legislació tant laboral com de transport, en els límits o ja dins de la precarietat i la informalitat (Silva, 2015). No oblidem les opcions de “mobilitat cooperativa” –rideshare, carpooling, carsharing, amb plataformes com Bluemove, Blablabla, Socialcar ...– que també primen l’ús del vehicle particular –per molt compartit que sigui– en detriment del transport públic (Ravalet, et. al., 2015).
Aquesta economia de plataformes també ha generat contradiccions als models i plans de mobilitat de les ciutats on apareixen implementats. Malgrat els intents de limitar l’ús de vehicles a motor, els nous serveis privats, tant per al transport de persones (Uber cabify) com de mercaderies (Uber menjar, Glovo, Amazon) estan fent una contribució important al trànsit de vehicles a la ciutat. Un aspecte interessant d’aquest procés és que es tradueix en un “immobilisme” creixent: a mesura que s’utilitza aquest servei per comprar, visita menys restaurants i botigues i es queda a casa. La multiplicació de vehicles a disposició d’aquestes noves formes de consum genera diversos problemes en termes de treball i comerç, sempre associats a la irregularitat i la precarització laboral, però també de mobilitat, generant un augment del col·lapse del tràfic rodats i un increment la sinistralitat.
Aquest és el tema a propòsit del qual proposem discutir en aquest simposi. En efecte, des del començament del segle XXI, les infraestructures i els mitjans de transport s’han multiplicat arreu del món, com ho han fet els dispositius tecno-polítics que planifiquen i implementen no només models de mobilitat, sinó també de socialitat en general. Aquests models de mobilitat i socialitat poden ser radicalment diferents, fins i tot contradictoris: des d’un model de “desenvolupament”, basat en la construcció de vies de comunicació per a l’ús d’automòbils a les ciutats africanes, per exemple, fins al model “sostenible” que limita la circulació de vehicles de benzina a favor de vehicles no contaminants. Tot i això, la nostra premissa és que la implementació d’aquests models aparentment diferents té alguna cosa en comú: es veuen desbordats ràpidament per formes i mitjans de mobilitat inesperats, que contradiuen i desborden aquests plans.
Aquests processos de desbordament son comparables i poden contribuir a proporcionar una imatge general dels problemes de la mobilització contemporània. Un enfocament convencional separaria els casos que es donen a ciutats de països en procés d’incorporació a la modernitat dels que coneixen les ciutats europees o nord americanes en termes de etapes de “desenvolupament”: les ciutats de països pobres assolint un model de motorització que les ciutats europees intenten superar, proposant un de més “sostenible”. Això recrearia un miratge de "progrés" que projectaria ideològicament els contextos no plenament modernitzats com el "passat" dels de capitalisme avançat. La nostra proposta de comparació radical, al contrari, proposa analitzar aquestes ciutats com a contemporànies i emparentades. Tot i que els models de mobilitat, les tecnologies i les infraestructures implementades semblen molt diferents, els inconvenients que generen són tanmateix similars: generen mitjans de transport que es troben al límit de legalitat i desborden les infraestructures que utilitzen. En aquests termes, pensem que diferents casos, presos d’escenaris ben diferents, poden informar-se mútuament, per tal de proposar un marc general que permeti abordar aquestes qüestions des d’una perspectiva global.
Bibliografia
Augé, M. (2008). Por una antropología de la movilidad. Barcelona: Gedisa.
Behrendt, F. (2016). “Why cycling matters for Smart Cities. Internet of Bicycles for Intelligent Transport”, Journal of Transport Geography, 56: 157-164.
Dalakoglou, D. i Harvey, P. (2012). “Roads and Anthropology: Ethnographic Perspectives on Space, Time and (Im)mobility”. Mobilities, 7 (4): 459-465.
De Bruijn, M.; Van Dijk, R. i Foeken, D. (2001) [Eds.] Mobile Africa. Changing patterns of movement in Africa and beyond. Leiden-Boston: Brill.
Gewald, J. B.; Luning, S. i Van Walraven, K. (2009) [Eds.] The Speed of Change. Motor Vehicles and People in Africa, 1890-2000. Boston: Brill.
Godard, X. (2002). Les transports et la ville en Afrique au sud du Sahara. Le temps de la débrouille et du désordre inventif. Paris-Arcueil: Karthala-INRETS: 7-22.
Graham, S. i Marvin, S. (2001). Slintering urbanism. Networked infrastructures, technological mobilities and the urban condition, London: Routledge.
Graham, S. (2010) [Ed.] Disrupted cities. When infrastructure fails. New York: Routledge.
Grieco, M. i Urry, J. (2011). [Eds.] Mobilities: new perspectives on transport and society. London-New York: Routledge.
Harvey, P. i Knox, H. (2015). Roads. An anthropology of infrastructure and expertise. Ithaca: Cornell University Press.
Harvey, P. Jensen, C. B. i Morita, A. (2017) [Eds.] Infrastrucutres and social complexity: a companion. Londres: Routledge.
Horta, G. i Malet, D. (2014). Hiace. Hacia una antropología de las carreteras de la Isla de Santiago. Barcelona: Pol·len.
Hua, J. I Ray, K. (2018). “Beyond the precariat: race, gender, and labor in the taxi and Uber economy”, Social Identities. Journal for the Study of Race, Nation and Culture, 24 (2): 271-289.
Salazar, N. i Jayaram, K., Eds. (2016). Keywords of Mobility. Critical Engagements, New York-Oxford: Bergham Books:
Lombard, J. i Ninot, O. (2012). “Des mobilités aux transports. Regards croisés en Afrique de l’Ouest”. EchoGéo, 20. Disponible en: http://journals.openedition.org/echogeo/13127. Fecha de acceso: 23/7/2019.
Martin, D. (2010). “Mobilities-Based Urban Planning in the North of England”, Mobilities, 5 (1): 61-81.
Ravalet, E. et al. (2015). Grandes mobilités liées au travail. Perspective européene. Paris: Economica
Sheller, M. i Urry, J. (2006). “The new mobilities paradigm”. Environment and Planning, 38 (2): 207-226.
Silva, S. (2015). “DataTaxi: Applied Ethnography for Connecting the Feeling of the Streets and Communication Messages”. Ethnographic Praxis in Industry Conference Proceedings, 2015 (1). | 0.73691 | curate | {"en": 0.15279966818747406, "es": 0.03625051845707176, "ja": 0.0013272501036914143, "ru": 0.0017420157610949813, "ca": 0.7752799668187474, "pt": 0.0009954375777685607, "nl": 0.004479469099958523, "de": 0.005640812940688511, "fr": 0.020157610949813356, "it": 0.0013272501036914143} | https://coca2020.imf.csic.es/simposi18 |
oscar-2301_ca_20230418_8_24173 | Des del passat diumenge 28 fins el proper 16 de Febrer el nostre nedador Ferran Siré està concentrat amb la selecció espanyola i ara mateix entrenant en el CAR de Sierra Nevada (Granada) amb el grup de seguiment de la RFEN Tokio 2020. Per aquest motiu no va poder participar, a les proves individuals al Campionat de Catalunya Júnior d'hivern tal i com ell l'hagués agradat per a col·laborar amb la resta dels seus companys. Només va poder participar al 4x100 lliures el divendres al matí.
Aquesta és la tercera etapa de preparació del nostre nedador i te com a objectius la millora de la capacitat aeròbica mitjançant la manca d'oxigen produïda per la estància i entrenament d'alt rendiment a 2320 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'entrenament d'altura es basa en entrenar en estat d'hipòxia (manca d'oxigen) i així desenvolupar una reserva de resistència. A 2,500 metres entra al cos un 27% menys d'oxigen en respirar. Si el cos no té oxigen durant un període de temps, s'acostuma a això. La respiració ràpida millora en eficàcia - estimulada pel propi subministrament del cos de l'hormona Eritropoyetina (EPO) en forma de glòbuls sanguinis, augmentant la capacitat de conduir oxigen a la sang i produir energia per la via aeròbica, degradant nutrients amb la presència d'oxigen que és la forma més òptima de produir energia per a la contracció muscular. També es millora la capacitat vascular per a conduir oxigen a les fibres musculars. Parlem d'eficiència aeròbica
Seran 3 setmanes de dur entrenament en unes condicions adverses i que serviran de preparació per a la tolerància a l'entrenament exigents en dificultats límits i per a propers esdeveniments competitius com el Campionat d'Espanya per Comunitats Autonòmiques, 17 i 18 de Febrer a Oviedo, i el Campionat d'Espanya Júnior que es celebrarà el proper mes d'Abril a Màlaga on estan posades totes les expectatives d'aquest macrocicle d'hivern.
Molta força Ferran i cap endavant!
Activitats
Descobreix les nostres activitats dirigides
Degut a la pràctica multidisciplinar de les diferents seccions i activitats, el Club Natció Tàrraco disposa de diferents piscines i espais que cobreixen les necessitats de totes elles.
Esdeveniments
Participa amb nosaltres
El Club Natació Tàrraco organitza diversos esdeveniments al llarg de l'any. Anima't, apunta't i participa.
El Tàrraco sempre batega amb La Marató!
Desembre 2022
Els propers 13 i 29 de desembre, participa a les activitats solidàries que hem organitzat des del Club Natació Tàrraco.
El dimarts 13 de desembre, vine a la ZUMBA SOLIDÀRIA: tant si participes sempre a les nostres classes com si no, vine i gaudeix ballant amb nosaltres d'aquesta classe tan especial.
El dijous 29 de desembre, tens una altra cita solidària amb nosaltres: les X DE 100 SOLIDÀRIES. Vine a la piscina, i neda tantes de sèries de 100 com vulguis! Marca't un repte, i a nedar!
A més, disposem de tovalloles solidàries de La Marató, que podreu adquirir durant els propers dies a la recepció del Club. Al mateix temps, a partir del dia 13 de desembre trobareu una urna on hi podreu fer les vostres donacions solidàries.
El Tàrraco sempre batega amb La Marató.
Llegir més
21a COPA NADAL - II MEMORIAL ANTONI DURAN
26 de desembre de 2022
Neda amb nosaltres per sant Esteve i gaudeix d'una travessia tan singular com aquesta!
Llegir més
Col·laboradors
Entitats i Empreses col·laboradores
Coneix els col·laboradors actius del Club Natació Tàrraco.
Passeig Torroja 86
43007 Tarragona
[email protected]
977 232 084
977 211 380
El Club
Història
La Junta
Instal·lacions
Treballa amb nosaltres
Protocol per a la prevenció, detecció, actuació i resolució de situacions d'assetjament
HORARIS
Seccions
Projecte Esportiu
Triatló
Natació
Natació Artística
Waterpolo
Aigües Obertes
Salvament i socorrisme
Judo
Aikido
Activitats
Fitness
Activitats aquàtiques
Cursets de Natació
Política de privacitat | Política de cookies | Política de xarxes
ACCEPTO
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i per mostrar-vos publicitat personalitzada segons un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Podeu configurar o rebutjar l’ús de cookies o obtenir més informació fent clic a la Política de cookies.
E-post Lösenord
×
Horaris Club Natació Tàrraco
De dilluns a divendres
Dissabtes
Diumenges
De 06.00h a 22.00h
De 07.00h a 14.00h
De 08.00h a 14.00h
El Club restarà tancat els dies 1 i 6 de gener, Divendres Sant, Dia de la Mona i els dies 25 i 26 de desembre. | 0.757776 | curate | {"ca": 0.9461226330027052, "en": 0.032010820559062216, "es": 0.010144274120829576, "it": 0.006086564472497746, "de": 0.00563570784490532} | http://www.cntarraco.cat/cat/actualitat/69/noticies/450/ferran-sire-al-car-de-sierra-nevada-amb-la-seleccio-espanyola |
racoforumsanon_ca_20220809_3_636773 | Hola usuaris, Volia saber si militeu en alguna organització, associació o partit de caire polític. Podeu votar a l´enquesta i, si voleu, dir on militeu. Gràcies!! !
Ex-CHERC!
Em semblaves un capullo quan ho eres... ara, menys!
Ja, ja... Ara que ho miro des de fora, també em sembla una capullada tot plegat. És com si hagués sortit d'una secta juvenil estranya: "Testimonis de Puigcercós", repartint "El Puigmal" (en lloc de "la Atalaya"). | 0.616701 | curate | {"ca": 0.8541666666666666, "pt": 0.12268518518518519, "fr": 0.0023148148148148147, "en": 0.020833333333333332} | |
macocu_ca_20230731_0_495415 | Xus Martín García
Informació
Xus Martín és professora titular de la Facultat de Pedagogia de la UB i coordinadora del màster “Educació en valors i ciutadania”.
Imparteix docència en assignatures vinculades a Teoria de l’Educació i Educació en valors en els Graus de Pedagogia i d’Educació Social.
Les principals línies de recerca en les que ha treballat són: disseny de materials d’educació en valors, treball per projectes, aprenentatge-servei, acció tutorial, i adolescents en risc d’exclusió social.
Publicacions
Martín, X.; Puig, J. M y Gijón, Pedagogía del don. Relación y servicio en educación. en Estudios sobre educación vol. 37 , 2019, pp. 51-68 , ISSN: 1578-7001
Martín, X. (2012). i en Puig, J, Cultura moral y educación, Barcelona, Graó.
Martín, X. (2012). Normas, rutinas y ocasiones, en Puig, J, Cultura moral y educación, Barcelona, Graó.
Uso de cookies | 0.426006 | curate | {"gl": 0.0199764982373678, "ca": 0.5793184488836662, "es": 0.3572267920094007, "en": 0.043478260869565216} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_176996 | A Brots Consultoria som especialistes en l'àmbit de l'ocupació i la gestió dels recursos humans. Realitzem producció de materials i eines amb informació actualitzada del mercat laboral i oferim assistència tècnica i formació per a professionals.
Serveis
Des de Brots Consultoria oferim assistència tècnica, producció, elaboració de materials, estudis, formació i disseny de projectes per a serveis i dispositius d’orientació laboral i per a centres educatius i de formació. Treballem des de la lògica del model de competències i dissenyem metodologies de treball innovadores i ajustades als reptes de cada moment per a apropar al màxim les persones al mercat de treball. Alguns dels nostres serveis en aquest àmbit són:
Orientació i Formació
Recursos de formació i assistència tècnica, des de la lògica del model de competències, per dissenyar una orientació laboral i formativa de qualitat.
Saber-ne més
Mercat laboral i Inserció
Assistència tècnica en base al model de competències per promoure la inserció laboral de les persones amb la màxima qualitat.
Saber-ne més
Gènere i Ocupació
Assistència tècnica per implementar la perspectiva de gènere i fomentar la igualtat d’oportunitats i condicions entre dones i homes al mercat laboral.
Saber-ne més
Competències i RRHH
Assessorament a les empreses per incorporar el model de competències en la gestió dels equips de professionals dins de la seva estratègia de recursos humans.
Saber-ne més
Actualitat
11 de novembre de 2021
Brots Consultoria al Saló de l’Ocupació 2021
Taula rodona “Innovar per atendre la diversitat: Metodologies que responen a les necessitats de les persones amb més dificultats”
Llegir-ne més
3 de novembre de 2021
Nous processos de selecció i tècniques innovadores per al reclutament
La formació a mida per a professionals i equips de treball de l’àmbit de la ocupació més demandada actualment
Llegir-ne més
Brots ConsultoriaFollow
Brots Consultoria@BrotsConsultora·
25 nov.
♀ Avui, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, expressem el nostre suport a totes les #dones que pateixen o han patit violència masclista, i seguim estenent la nostra mà a totes les institucions i entitats que cada dia treballen per combatre-la
#25N
Reply on Twitter 1463802576139341827Retweet on Twitter 1463802576139341827Like on Twitter 14638025761393418273Twitter 1463802576139341827
Brots Consultoria@BrotsConsultora·
24 nov.
Encantades de poder formar i assessorar a l’equip professional de @FundGentis 👏🏼
👩🏻💻 A la sessió d'avui hem reflexionat sobre el model d'intervenció presencial i el digital.
#formació
Reply on Twitter 1463491310350999565Retweet on Twitter 14634913103509995652Like on Twitter 14634913103509995654Twitter 1463491310350999565
Brots Consultoria@BrotsConsultora·
22 nov.
🔷 Què oferim als serveis d’orientació laboral dels Centres de Promoció Econòmica i als Serveis Locals d’Ocupació?
🗂 Recursos de #formació i assistència tècnica
🧭 Orientació laboral i formativa de qualitat
📧 [email protected]
#OrientacióLaboral #Ocupació
Reply on Twitter 1462705158752653318Retweet on Twitter 1462705158752653318Like on Twitter 14627051587526533181Twitter 1462705158752653318
Brots Consultoria@BrotsConsultora·
18 nov.
Oferta formativa per a professionals 2022:
🔸Cursos i píndoles a mida en modalitat presencial i virtual adaptant, en cada cas, la proposta formativa a les necessitats, ritmes de dedicació i d’aprenentatge que es considerin adients.
📥 Catàleg: https://www.brotsconsultoria.com/wp-content/uploads/2021/11/CATALEG-FORMACIO-2022.pdf
#Formació
Reply on Twitter 1461360231452078091Retweet on Twitter 1461360231452078091Like on Twitter 14613602314520780911Twitter 1461360231452078091 | 0.558856 | curate | {"ca": 0.7363661277062209, "pt": 0.0019183337900794738, "fr": 0.011784050424773911, "en": 0.1830638531104412, "es": 0.046588106330501505, "de": 0.004932858317347218, "eu": 0.0038366675801589476, "it": 0.011510002740476843} | http://www.brotsconsultoria.com/ |
cawac_ca_20200528_3_98266 | El Nàstic busca donar un cop d'autoritat al camp del Celta de Vigo
El Nàstic visita aquest diumenge el camp del Celta de Vigo en un interessant duel d'exprimeres. El conjunt tarragoní buscarà la victòria amb la intenció de consolidar una regularitat de resultats. El tècnic Javi López, que no podrà comptar amb Maldonado per lesió però que recupera el porter Roberto Jiménez i el davanter veneçolà Miku, es mostra confiat d'emportar-se els tres punts davant un rival directe que no sap el que és guanyar a Balaídos des que Juan Ramón López Caro es va fer càrrec de l'equip. El conjunt gallec espera revertir aquesta situació amb la tornada a la titularitat de dos jugadors clau com són el porter Pinto i el golejador xipriota Okkas.
El Nàstic, que és vuitè amb 18 punts, podria superar en la classificació el Celta de Vigo si aconsegueix la victòria, ja que el conjunt gallec és sisè amb 20 punts. Un altre motiu de pes per guanyar per a l'equip grana, que donaria un cop d'autoritat davant un rival directe per a l'ascens.
Als partits avançats de la catorzena jornada de la Segona Divisió, l'Alabès continua a la zona baixa de la taula tot i haver aconseguit un meritori empat a 2 al camp de l'Elx. El conjunt vitorià s'ha avançat dos cops al marcador mitjançant Raúl Sánchez i Gabri, però el conjunt valencià ha empatat amb gols de Miguel i Martí. A l'altre partit, el cuer Las Palmas ha vençut clarament per 3-1 el Còrdova. Adrián per partida doble i Nacho Casanova han marcat pel conjunt canari, i el gol de l'honor visitant ha estat obra d'Arthuro. | 0.872053 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/pnoticies/1024ItemImprimir.jsp?item=noticia&idint=231568 |
oscar-2301_ca_20230418_0_328570 | Aquesta pàgina utilitza cookies d'analítica web. Si continues navegant estàs atorgant el teu permís explícit. No s'utilitzaran per vulnerar la teva privacitat. Més informació
Barcelona
|
Girona
|
Lleida
|
Tarragona
|
Tortosa
Contactar
|
Webmail
|
Àrea Privada
|
Inici
El Col·legi
Demarcacions
Actualitat
Visat i Legislació
Finestreta única
Serveis
Formació
Agenda
Info@grícoles
Notícies
Revista
Recull de Premsa Rural
Reforma de la PAC
CEEE
PARTICIPA en l'elaboració del Pla director urbanístic de les activitats de càmping
Tornar a notícies
Demarcació: General
Benvolguts/udes,
La Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat la redacció del Pla director urbanístic de les activitats de càmping.
Aquest Pla té per finalitat ordenar les activitats de càmping per tal d'assolir una activitat sostenible ambientalment, socialment i econòmicament.
En aquest sentit, el Pla ha d’establir els criteris per a ordenar les noves implantacions d’activitat turística de càmping i les seves activitats complementàries (campaments de joventut, àrees d’acollida d’autocaravanes en trànsit i aparcaments), abastant els diferents règims de sòl. També s’ha de preveure totes les possibles categories i les necessitats, els criteris i les externalitats que requereix aquests tipus d’activitats, buscant les fórmules que permetin el desenvolupament d’aquesta activitat econòmica, la qual té avui una forta demanda de nous espais, tot vetllant per a que la implantació sigui coherent amb l’entorn natural i urbà, amb el paisatge i les proteccions territorials, la sostenibilitat i el model de desenvolupament previst en el planejament territorial.
Dins del Programa de Participació Ciutadana dissenyat per a la seva redacció, tindran lloc al llarg del mes de maig tres taules temàtiques, a les quals ens plauria la vostra assistència:
Taula 1: Model implantació del Territori. 16 de maig 2019, 11.00-14.00 Cubelles
Taula 2: La dinamització econòmica del Territori. 23 de maig 2019, 11.00-14.00 La Seu d'Urgell
Taula 3: Medi Ambient i Paisatge. 23 de maig 2019. 11.00-14.00 Girona
Us podreu inscriure en el següent enllaç: https://participa.gencat.cat/processes/pdu-activitats-camping
Per tenir accés a la documetació relacionada consulta el següent enllaç: http://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/planejament_urbanistic/pla_director_urbanistic_pdu/en_curs/Catalunya/pdu_campings/
S. tècnica
CERCADOR DE NOTÍCIES
Paraules Clau:
Demarcacions:
General Barcelona Girona Lleida Tarragona Tortosa
ACCÉS INTRANET
Usuari Contrasenya
Publicitat
Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya · C/Enamorats, 62-64 baixos · 08013 Barcelona · Telf. 93 217 97 53 · [email protected] | 0.593598 | curate | {"ca": 0.9180327868852459, "eb": 0.0026080476900149033, "it": 0.004470938897168405, "vi": 0.0026080476900149033, "en": 0.01676602086438152, "uk": 0.0026080476900149033, "pt": 0.012667660208643815, "es": 0.01639344262295082, "nl": 0.011177347242921014, "fr": 0.012667660208643815} | http://www.agrifor.org/ca/actualitat/noticies/participa-en-l--elaboracio-del-pla-director-urbanistic-de-les-activitats-de-camping |
mc4_ca_20230418_4_778490 | Gira tarragonina del CF Pobla durant la pretemporada
El calendari d’amistosos del filial portarà el conjunt grana a enfrontar-se als principals equips de futbol del territori. Hi haurà un duel d’entrenament contra el Nàstic
L'escut del CF Pobla visitarà diferents camps del territori | Joan Alfons López
El CF Pobla de Mafumet gaudirà d’un estiu força tarragoní per realitzar la preparació de la temporada 2019-2020 on novament l’equip competirà al grup cinquè de Tercera Divisió. El filial del Nàstic té prevista la disputa de vuit partits amistosos per posar a punt l’equip que dirigeix l’ampostí Albert Company abans d’encetar el torneig de la regularitat el cap de setmana del 31 d’agost i 1 de setembre visitant l’Atlètic Horta. Dels vuit, sis es realitzaran sense sortir de la província mentre que un setè està confirmat a Igualada i un vuitè al camp de l’Atlètic Horta està pendent de confirmació.
El primer encontre, amb victòria
El calendari de pretemporada del CF Pobla de Mafumet ja es va estrenar el passat dissabte i ho va fer amb victòria per 1 a 0 davant el RCD Espanyol B. Aquest primer encontre, ja acordat abans de la preparació de la pretemporada, es va disputar només cinc dies després de començar els entrenaments, fet que va impedir veure un equip a un nivell físic suficient com per a extreure conclusions ràpides. La pròxima cita dels pobletans es preveu que sigui un partit d’entrenament a porta tancada contra el Nàstic el pròxim dimecres 31 de juliol.
No serà fins al dissabte 3 d’agost a les 19.00 hores quan els grana es desplaçaran a Valls per enfrontar-se a l’equip que dirigeix Joan Antoni Pallarès i que aquesta campanya competirà novament a Primera Catalana. Posteriorment, dimecres 7 a les 19.30 hores serà el torn de visitar el Gandesa de Segona Catalana. Dissabte 10 es produirà el primer partit fora de casa nostra quan els pobletans hagin de visitar Igualada a les 19.00 hores. Dijous 15 es tornarà a saltar a la gespa, però en aquest cas al camp de l’Amposta a les 18.00 hores. El darrer matx de l’estiu es produirà diumenge 25 d’agost a les 19.00 hores al camp del CE El Catllar, conjunt que competirà a Primera Catalana. Es preveu que el penúltim encontre de preparació sigui la visita al camp de l’Atlètic Horta, tot i que el duel encara està pendent de confirmació.
El defensa Nil Coch durant el primer amistós de pretemporada davant l'Espanyol B | Joan Alfons López
Dissabte 20/07/2019, 19.00 hores: Pobla-Espanyol B (1-0)
Dimecres 31/07/2019, horari per determinar: Nàstic-Pobla
Dissabte 03/08/2019, 19.00 hores: Valls-Pobla
Dimecres 07/08/2019, 19.30 hores: Gandesa-Pobla
Dissabte 10/08/2019, 19.00 hores: Igualada-Pobla
Dijous 15/08/2019, 18.00 hores: Amposta-Pobla
Diumenge 25/08/2019, 19.00 hores: El Catllar-Pobla
Pendent de confirmació: Horta-Pobla | 0.795095 | curate | {"ca": 0.9131844380403458, "de": 0.05367435158501441, "en": 0.03314121037463977} | https://tarragonadigital.com/esports/calendari-amistosos-cfpobla-pretemporada-juliol-2019 |
oscar-2301_ca_20230418_1_161814 | Facultat de Matemàtiques i Informàtica > Facultat de Matemàtiques i Informàtica > Departament de Matemàtiques i Informàtica > Professors > Tatjer Montaña, Joan Carles | 0.689599 | curate | {"ca": 1.0} | https://mat.ub.edu/departament/professors/tatjer-montana-joan-carles/ |
cawac_ca_20200528_2_89084 | En Ferran Amado està a punt de degollar als poc-moderns. Ell és l'encoratjador home-bíblia que ja fa mesos va prestar-nos un grapat de discos imprescindibles per anar citant a la nostra humil secció . Però resulta que entre naps i cols –discos i mp3– els discos segueixen sense ser citats, i en Ferran enyora la seva discografia. És per això que avui ens posem les piles. I ho fem amb London Calling (Sony, 1979) de The Clash . Segons Viquipèdia . MySpace . Güebs . Atenció melòmans: al desembre va fer 30 anys de l'enregistrament d'aquest disc, i per a l'ocasió se n'ha editat una rèplica en vinil. Quatre coses...
Descobrir The Clash és entendre el perquè del Pd Jimmy Jazz . En només 10 anys en actiu, van convertir-se en emblema del punk. Calia veure'ls en directe per notar el claix. London Calling (Sony, 1979) és el seu tercer treball, considerat per alguns el millor àlbum de la història del rock. Comproveu-ho... | 0.751108 | curate | {"ca": 0.9570011025358324, "es": 0.009922822491730982, "pt": 0.03307607497243661} | http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157626 |
mc4_ca_20230418_13_58724 | Sant Adrià debat aquesta tarda sobre la 'llei Wert' | Diari de Sant Adrià
Sant Adrià debat aquesta tarda sobre la 'llei Wert'
Aquest dijous a les 18:30h, a l'escola Catalunya de Sant Adrià s'ha preparat una xerrada-debat sobre la llei Wert (la LOMCE). Organitzat pel col·lectiu "Sant Adrià es mou" i obert a tota la població, l'acte comptarà amb la participació de representants de diverses formacions polítiques amb representació a l'ajuntament adrianenc. La idea és explorar com pot afectar als infants i joves adrianencs l'aprovació i aplicació del projecte de LOMCE que actualment està en tràmit al Congrés. Durant el debat, les formacions polítiques faran una valoració general de la llei Wert i com pot afectar a la població. Després, exposaran les seves propostes i s'obrirà un torn d'intervencions dels assistents en un debat obert.
La llei Wert, tal i com està plantejada, tindrà una influència en tota la societat: infants, joves, famílies i societat en general. És per això que els organitzadors del acte pensen que "pot interessar a tota la població i no només als docents o a les famílies amb fills en edat escolar". | 0.812091 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridesantadria.com/sant-adri%C3%A0-debat-aquesta-tarda-sobre-la-llei-wert |
cawac_ca_20200528_6_15282 | Arxiu diari: 20 juliol 2011
Informació del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Els catalans són els ciutadans de l’Estat espanyol que valoren més alt les seves biblioteques públiques
L’estudi Compra de Libros en España corresponent al segon semestre de 2011 i promogut per la Federación de Gremios de Editores de España recull l’índex de satisfacció dels ciutadans amb els seus respectius sistemes bibliotecaris.
En aquest estudi, els enquestats a Catalunya avaluen amb un 8’10 sobre 10 la seva satisfacció sobre els serveis de biblioteca pública rebuts. L’índex mitjà a l’estat és 7’83 de forma que la valoració que reben les biblioteques catalanes per part dels seus usuaris és la més alta de tot l’Estat.
Les biblioteques públiques catalanes són actualment els equipaments culturals més utilitzats a Catalunya amb més de 23 milions de visites i 3.016.698 ciutadans disposaven al 2010 de carnet de biblioteca pública (un 40% de la població total).
Les més de 355 biblioteques públiques que conformen el Sistema de Lectura Pública de Catalunya són de titularitat municipal i reben suport a diferents nivells del Govern de la Generalitat, diputacions provincials i consells comarcals.
Les biblioteques catalanes van tancar l’any 2010 amb un fons de 13.080.941 documents. Així mateix van organitzar l’any passat prop de 35.000 activitats de promoció de la lectura, entre les quals destaquen els anomenats Clubs de lectura, el programa Al vostre gust, o l’Hora del conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió i mig de persones.
A més del més de 16 milions de documents prestats, les biblioteques catalanes ofereixen altres serveis i activitats. L’any passat totes les biblioteques disposaven d’ordinadors amb connexió a internet gratuïta per als seus usuaris. Aquest servei va tenir 3.103.174 usos al llarg del 2010. | 0.861167 | curate | {"ca": 1.0} | http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/2011/07/20/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_89552 | Les noves Urgències de l’hospital de Berga comencen a agafar forma i mantenen l’estiu com a data de l’estrena
Ivan Sánchez, sobre la possible arribada del tren a Berga: “És una obligació pel Govern”
Gemma Urrea, del Forn l’Espurna, reconeguda entre els millors 100 forners de l’Estat
Òmnium encetarà a Berga una ronda de xerrades per reactivar el moviment independentista
Mobilització popular a Cal Rosal per tapar les pintades de la fàbrica en tot un diumenge
Els cinc clubs de la quina de Berga reediten la fórmula: la 4a edició serà el 17 de desembre
Un 5 pelat per al govern d’Ivan Sànchez: només aprova entre els joves i un 63% creu que Berga ha empitjorat l’últim any
Alt Berguedà
Alt Berguedà
1.000 euros de multa per als dos responsables d’una rave a l’aire lliure a Borredà
Borredà reclama al Govern que inclogui en el pressupost del 2023 les obres a la C-26 entre Berga i Ripoll
El Berguedà recupera un actiu turístic: la mina de petroli de Riutort reobre aquest dissabte
Els promotors de la incineradora de Cercs descarten el projecte i en preparen un altre lligat al turisme
El Grup de Defensa presenta cinc al·legacions per aturar la central de la Nou i una moció a cada ajuntament
Cal Roio, una granja de la Nou, obligada a tancar per la pujada dels costos de producció
L’hotel de Terradelles espera el ‘sí’ definitiu de la Generalitat per convertir-se en una llar-residència
Baix Berguedà
Baix Berguedà
David Font anuncia que tornarà a presentar-se per alcalde de Gironella
Gironella esgarrapa 200.000 euros dels pressupostos de l’Estat per a l’edifici de les piscines
Puig-reig construeix el primer Pump Track del Berguedà
Una escultura de Jordi Tomàs es converteix en la porta d’entrada al nucli urbà de Gironella pel sud
Puig-reig bateja el nou espai verd a tocar de la plaça Nova com a Parc de la Riera
Gironella tindrà la primera pista d’atletisme del Berguedà
Torna el mercat de Nadal a la plaça de l’Estació de Gironella, del 3 de desembre al 5 de gener
Sortim
Farmàcies de guàrdia
Mobilitat
Seccions
Política
Societat
Cultura
Salut
Esports
Trending
AraSetmanaMes
Més de 800 casos de Covid-19 en una setmana al Berguedà per primer cop en tota la pandèmia
Els Mossos detenen el lladre que va robar en quatre domicilis d’Avià, a l’estiu, i en un cinquè a Berga, al novembre
Tres grups de llars d’infants del Berguedà, confinats perquè s’han quedat sense educadores
El mercat de Nadal de Gironella rep 15.000 persones en l’any de la seva estrena
La Corrida de Puig-reig torna als carrers
Llegint
Neix el Grup de Persones en Defensa de l’Escola Pública de Berga
BergaSocietat
Neix el Grup de Persones en Defensa de l’Escola Pública de Berga
Anna Costa· 23/12/2015
Encapçalat per mestres, pares i mares d’alumnes i membres de sindicats es crea a Berga el Grup de Persones en Defensa de l’Escola Pública de la ciutat. Aquesta setmana han iniciat una campanya de recollida de signatures per evitar la supressió d’una línia de P3 en una de les escoles públiques de la ciutat de cara al curs que ve, tal com pretén el departament d’Ensenyament de la Generalitat. Us n’informàvem a principis de desembre.
La plataforma no descarta accions de pressió davant la Generalitat, al costat del govern de la CUP de Berga, tal com ha explicat Arantza Rei. De moment, el Grup de Persones en Defensa de l’Escola Pública de Berga s’estan mobilitzant recollint firmes de suport de la ciutadania.
Ho faran en diferents actes que es fan aquests dies a Berga i també hi haurà fulls en diversos establiments de la ciutat.
Supressió d’una línia de P3
Recordem que la Generalitat vol eliminar una de les 4 línies de P3 de l’escola pública que hi ha actualment a Berga (dues a l’escola Santa Eulàlia i dues a l’escola Sant Joan. També hi ha places de P3 a la Valldan però és una escola on es comptabilitza tot el cicle infantil junt).
La disminució de la natalitat és el motiu que dóna la Generalitat. Però el govern de la CUP s’hi oposa i es pregunta per què aquesta supressió ha de ser a l’escola pública i no a la privada concertada? Així ho exposava la regidora d’Ensenyament de Berga, Mònica Garcia, en una entrevista a Ràdio Berga i l’Aquí Berguedà el 7 de desembre, i avui, dues setmanes més tard, ho ha tornat a posar de manifest en una roda de premsa que la CUP ha convocat a la plaça de les Fonts i on no només hi ha participat la CUP de Berga sinó també regidors de la CUP Àlex Rosa, de Tiana; Pol Valldeperas, d’Esparreguera; Roger Castillo, de Molins de Rei; Carme Polvillo, de Mataró; i Joan Manel Busqueta, diputat de la CUP al Parlament de Catalunya.
Uns i altres han exposat la situació educativa als seus municipis, amb exemples palpables “del debilitament de les escoles públiques en favor de les concertades”, han dit. Han defensat un model públic d’ensenyament i de qualitat, i han posat sobre la taula la possibilitat de disminuir les ràtios de nens i nenes a les aules (actualment arriba fins a 25-28 alumnes), fet que “permetria incrementar la qualitat educativa”, en comptes de tancar línies. Rebutgen, diuen, “els favoritismes” que rep l’escola concertada i temen que famílies que opten per l’escola pública es vegin obligades a matricular els seus fills a l’escola privada concertada per manca de places. Per això s’oposen a la política educativa de la Generalitat. Defensen que “la millor proposta és enfortir l’educació pública per tal de poder garantir la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la qualitat”.
És un dels aspectes que la CUP ha inclòs en el pla de xoc que ha presentat a Junts pel Sí. L’educació és un dels aspectes clau, entre d’altres, per arribar a un acord en la negociació. El diputat de la CUP al Parlament de Catalunya Joan Manel Busqueta ha detallat les mesures que han exposat en matèria d’ensenyament i què s’ha pogut consensuar i què no:
Els militants de la CUP decidiran aquest proper diumenge, 27 de desembre, en assemblea si investeixen o no Artur Mas president de la Generalitat.
A Berga, 147 alumnes a P3
Aquest curs 2015-16 són 147 els alumnes que cursen P3 a Berga, entre totes les escoles. En concret, n’hi ha 39 a l’escola pública Sant Joan, 36 a l’escola pública Santa Eulàlia, són 6 a la Valldan, 25 a l’escola concertada Xarxa, i 41 a la concertada Vedruna. Les previsions de la Generalitat són que el curs que ve (2016-17) siguin 122 els alumnes que faran P3, el següent 128, i l’altre, que correspondrà als nascuts aquest 2015, seran només 92. | 0.755211 | curate | {"ca": 0.98531501657982, "de": 0.0009474182851729038, "es": 0.0011053213327017212, "fr": 0.0028422548555187117, "en": 0.0063161219011526925, "it": 0.003473867045633981} | https://www.aquibergueda.cat/2015/12/23/neix-el-grup-de-persones-en-defensa-de-lescola-publica-de-berga/ |
wikipedia_ca_20230401_0_507779 | Mayadunne
Mayadunne (Singalès: මායාදුන්නේ) (1501–1581) fou rei de Sitawaka que va governar 60 anys entre 1521 i 1581. Fou el cap del partit nacional singalès oposat als portuguesos que havien arribat a l'illa de Ceilan el 1505. Com que el seu germà gran Bhuvaneka Bahu, que va heretar el regne de Kotte, es va anar acostant als portuguesos, es va dedicar a lluitar contra ell i preservar la independència de Ceilan.
Biografia.
Naixement i infància.
Mayadunne va néixer el 1501 a Kotte, capital del regne de Kotte. Era fill del rei Vijayabahu VII (rei des de 1509 o 1513 fins a 1521). Era el fill petit del rei i la seva reina principal i tenia dos germans més grans: el més gran Bhuvaneka Bahu i el segon Para Raja Sinha (després conegut com a Rayigam o Raigama Bandara).
Pujada al poder.
Disputes familiars van esclatar al regne de Kotte. Com s'ha dit el rei tenia tres fills i estava casat amb una reina principal que, segons una costum local, era també esposa del seu germà; per això es va suggerir com a hereu no un d'aquests tres fills sinó un fill d'un anterior matrimoni de la esposa secundària Kirawella, que portava el nom Deva Raja Sinha; per por de ser assassinats els tres fills del rei van fugir i el més jove, o sigui Mayadunne, es va dirigir a Senkadagala on amb l'ajuda del seu cosí Jaya Vira (fill i successor de Wikrama Bahu) que era el raja de la part oriental de l'illa (anomenada Uda Rata o Kanda Uda Rata i tenia per capital a Senkadagala), va reunir un exèrcit amb el que va retornar i va atacar Kotte. Vijayabahu va haver de demanar la pau; el príncep va estacionar les seves forces a la vora del palau i allí el jove Deva Raja Sinha de 7 anys el va informar innocentment que hi havia soldats esperant per matar-lo al entrar a palau. Mayadunne es va retirar i l'exèrcit del rei que simpatitzava amb la causa dels tres prínceps, es va unir a l'exèrcit del jove Mayadunne per assetjar el palau. El rei, que no fou molestat, va poder retirar-se cap al pis superior amb dues esposes.
A la nit es va reunir un consell que va decidir que Vijayabahu havia de ser mort; no es va trobar cap singalès que acceptés matar-lo i al final es va pagar a un estranger que el va assassinar (1521). Al matí el consell va decidir designar rei al gran dels tres fills, de nom Bhuvaneka Bahu (VII), i l'elecció fou presentada al poble per ratificació, sent aclamat per la gent. Mayadunne va donar suport al seu germà i es va encarregar de suprimir tota resistència. Es van crear principats pels seus germans: el segon Para Raja Singha va rebre el "korale" (districte) de Rayigam (pel que fou conegut com a Raygam o Raigama Bandara) mentre Mayadunne va rebre la regió del riu Sitawaka (que anava des de la rodalia de Kotte fins a Uda Rata) on va construir la ciutat d'aquest nom.
Retirada portuguesa.
El 1525 el fort portuguès fou desmuntat i l'artilleria i els soldats portats a l'Índia. No obstant va quedar un agent (factor) a l'illa, Nuno Freyre de Andrade, sota protecció del rei de Kotte. Aviat també es va haver de desmantellar el fort portuguès de Calicut. Els vaixells del Samorin de Calicut van aparèixer a la costa de Ceilan i els portuguesos que hi havia allí van buscar refugi a la cort de Bhuvaneka Bahu.
Aliança de Mayadunne amb el Samorin de Calicut.
Bhuvaneka Bahu VII va entrar en conflicte amb els seus dos germans a causa de la protecció que donava als portuguesos, i va demanar a aquests que restauressin el fort que havien abandonat. Mayadunne en canvi va fer aliança amb el Samorin que el 1528 li va enviar armament i una petita força manada pels musulmans Pachchi Marikar i Cunhale Marikar de Calicut i per un àrab de nom Ali Ibrahim. Amb aquestes forces Mayadunne va assetjar Kotte, però els portuguesos van enviar vaixells des de Goa i els atacants es van haver de retirar.
Mayadunne va fer llavors una victoriosa campanya contra Kanda Uda Rata i el seu germà Para Raja Singha, ara anomenat com Rayigam Bandara (per ser príncep de Rayigam) se li va unir reforçant el seu poder. El conflicte es va perllongar fins a l'octubre de 1536 sense cap resultat. Ali Ibrahim va tornar amb 4000 soldats i va assetjar Kotte junt amb Mayadunne, però els portuguesos van tornar a enviar reforços i abans de la seva arribada ja els atacants es van retirar. El 1538 va arribar una flota de 51 vaixells del Samorin amb vuit mil homes i 400 canons i Martim Afonso de Sousa, Capità Major de les mars, va sortir en la seva persecució trobant la flota enemiga prop de Rameswaram, l'illa sagrada entre Ceilan i el continent. La batalla es va lliurar el 29 de febrer de 1538 i els portuguesos en van sortir victoriosos.
Annexió de Raigama i hereu de Kotte.
Sousa va visitar al rei de Kotte que li va fer una aportació en diners per pagar les despeses de l'expedició. Poc després (1538) va morir el príncep Rayigam Bandara i Mayadunne es va apoderar del seu principat (Raigama) tot i l'oposició del rei suprem. Aquest només tenia una filla amb la seva esposa principal, anomenada Samudra Devi (Reina de l'Oceà), la qual fou casada amb un príncep d'una branca col·lateral de la família de nom Vidiye Bandara, raja de Madampe. Mayadunne, que aspirava a la successió, era fins aleshores l'hereu legítim i ara si volia el tron l'havia d'agafar per la força.
El Samorin de Calicut li va enviar una flota de 16 vaixells manats per Pachchi Marikar i el seu germà, per ajudar-lo per mar mentre Bhuvaneka Bahu demanava ajut als portuguesos; però aquesta vegada els portuguesos estaven ocupats per la presència turca a Diu. El virrei Garcia de Noronha (1538-1540) havia preparat ajuda per Ceilan però no la va poder enviar i així ho va comunicar al rei singalès (que ja havia pagat l'ajuda) assegurant que quant Diu fos a les seves mans enviaria una força militar. El rei va enviar encara més diners. Mayadunne va atacar Kotte. El març de 1539 la situació dels portuguesos havia millorat i el veterà Miguel Ferreira (de més de 70 anys) fou enviat a Ceilan i va trobat a Mayadunne en ple setge de Kotte; a l'arribada dels portuguesos es va haver de retirar cap el seu territori.
Acord de pau del regne de Sitawaka amb els portuguesos.
Ferreira va organitzar una campanya contra Mayadunne en la que el mateix rei va decidir participar amb 18.000 soldats. Durant dos dies van avançar cap a Sitawaka; Ferreira va comminar al príncep a l'entrega dels musulmans indis al seu servei o Sitawaka seria cremada i el príncep empresonat. Mayadunne va refusar però va demanar una treva de dos dies per buscar un acord; al cap de dos dies les forces musulmanes i portugueses es van enfrontar sobtadament; els musulmans va poder escapar; els portuguesos van començar a avançar cap a Sitawaka quan es van trobar una columna de 200 homes que s'acostava i els portuguesos li van disparar però van resultar ser gent de la casta paduwo que portaven els caps dels musulmans incloent el del seu valent comandant; no es va arribar a saber si havien estat morts per ordres de Mayadunne o per la gent del poble, però com que la demanda havia estat satisfeta els portuguesos i singalesos reials es van retirar cap a Kotte.
Es va signar la pau per la qual Mayadunne va accedir a retornar els territoris que havia conquerit i va pagar una indemnització de guerra, obligant-se a no tornar mai més a agafar les armes contra el seu germà el rei. El rei va donar joies als oficials de l'exèrcit portuguès i del seu propi i va enviar canyella i diners al govern de Goa; el factor de Colombo, que havia actuat cruelment, fou arrestat i carregat de cadenes sent enviat a Goa però va morir a mans de pirates pel camí. La pau es va mantenir després fins al 1547. Després Mayadunne va tornar a atacar al regne de Kotte.
Intervenció portuguesa.
Els quatre reis de l'illa (Kotte, Sitawaka, Senkadagala i Nallur o Jaffna) buscaven l'ajut portuguès per resoldre els seus conflictes, cosa que podia facilitar els designis portuguesos, però la situació a Goa no va permetre imposar definitivament a cap d'ells. Al final del 1547 no obstant, van enviar una força reduïda (100 homes manats per Antonio Moniz Barreto) aparentment per decidir després d'investigar sobre el terreny en quin lloc el pes de les espases portugueses podria imposar-se; Barreto no sabia a qui afavorir.
A meitat de novembre del 1549 el rei de Kotte va enviar una ambaixada al virrei portuguès de l'Índia per demanar ajut contra Mayadunne que ja s'havia apoderat de la major part del seu regne i el tenia assetjat a la capital; va prometre a canvi 10.000 cruzados, pebre, deu elefants i un increment del tribut anual de 300 a 400 "bahars" de canyella. El virrei va enviar una força de 600 homes manats per Jorge de Castro i els 10.000 cruzados foren pagats als ambaixadors en el moment. Mayadunne va haver de aixecar el setge i retirar-se, deixant algunes forces per impedir un avanç portuguès combinat amb les forces de Kotte; la primera batalla es va lliurar entre Mutwal i el tanc Mulleriawa on hi havia un fort de Mayadunne, que fou conquerit pels portuguesos i les forces de Bhuvaneka Bahu VII; la segona batalla es va lliurar a Malwana, fortalesa que els aliats van ocupar i Mayadunne va perdre 600 homes; la tercera batalla es va lliurar a Hanwella on la fortificació fou igualment conquerida amb moltes baixes pels dos costats; la quarta batalla ers va lliurar a la ruta entre Hanwella i Avisawella on altre cop els aliats van guanyar. Mayadunne va evacuar Sitawaka cap a la fortalesa de Deraniyagala a Batugedera, mentre els aliats saquejaven la capital.
Pocs dies després els portuguesos van avançar cap a Uda Rata, però allí van trobar una forta oposició i els portuguesos foren rebutjats i van haver de fugir abandonant el seu equipament (que van cremar). Els singalesos van perseguir als fugitius i al arribar al que fou el regne de Mayadunne ja la meitat havien estat morts i tots els que quedaven estaven ferits. Mayadunne va aprofitar la situació, va ajudar els portuguesos i va influir en Antonio Moniz Barreto contra Bhuvaneka Bahu VII, al que va acusar de col·laborar amb Uda Rata en els recents esdeveniments.
Finalment Mayadunne va obtenir la pau per la qual va haver de retornar a Bhuvaneka Bahu VII tots els districtes que li havia arrabassat, pagar 100.000 "pagodes" per cobrir les despeses de la guerra i contribuir amb diners i 3000 homes a una propera expedició contra el rei de Sekandagala (Kandy). Poc després Mayadunne reprenia la guerra contra Kotte.
Aliança amb Mayadunne.
L'agost de 1550 el nou virrei Afonso de Noronha que navegava cap a Goa en camí per fer-se càrrec del govern, fou portat per les turmentes a Colombo. En aquest moment Bhuvaneka Bahu i Mayadunne tornaven a estar en guerra i el primer va demanar ajut al virrei en contra del seu germà i rival.
El virrei va acceptar i va demanar a Bhuvaneka Bahu VII el pagament de 200.000 "pardaos" que el rei no va poder reunir ni de lluny; El rei volia justificar-se i va enviar valuosos regals al virrei però no ho va portar en persona (en canvi Mayadunne va aparèixer amb una escorta i regals i va impressionar a Noronha) i el virrei ho va considerar una ofensa i es va enfgadar i el rei per apaivagar-lo li va enviar el que havia pogut reunir, 15000 "pardaos" pel virrei i diverses joies per la reina de Portugal; el seu ambaixador va demanar una entrevista amb el virrei, però les pretensions d'aquest foren tant exagerades que el rei va desistir, assegurant que només el respecte pel rei de Portugal li impedia destruir la factoria; en un imperiós missatge ordenava al virrei abandonar el país cosa que va haver de fer, ja que no tenia prou forces per oposar-se a Bhuvaneka Bahu. Mayadunne semblava que estava aconseguint acostar-se als portuguesos tant com se'n allunyava el seu germà.
Proclamació de Dharmapala.
Bhuvaneka Bahu VII patia feia algun temps, atacs de febre, i es va retirar a Kelaniya a la riba del Kelani Ganga. Allí fou assassinat un dia (1551) pel mulat Antonio de Barcelos, un esclau del virrei que aquest havia deixat a la zona quan se'n va anar, per realitzar aquesta missió. El jove Dharmapala fou immediatament proclamat com a nou rei sota regència del seu pare Vidiye Bandara.
L'octubre de 1551 el virrei Afonso de Noronha va arribar a Colombo amb un fort exèrcit de 3000 homes en 70 vaixells, oficialment per arranjar els afers de l'illa. 500 soldats manats pel virrei van ocupar Kotte i van intentar trobar el tresor reial, però cap funcionari va voler revelar el secret ni sota cap de les tortures imposades. El palau fou saquejat i tot el valuós s'ho van emportar. Després va oferir atacar a Mayadunne i va demanar a Dharmapala 200.000 "pardaos" a canvi del seu ajut, la meitat al moment i l'altra meitat sortiria del saqueig de Sitawaka que s'havia de repartir entre els reis de Ceilan i el de Portugal.
El regent Vidiye Bandara només va poder pagar 80.000 "pardaos" però el virrei va acceptar i va posar a la seva disposició 3000 portuguesos ocupant les fortaleses que controlaven la ruta des de Kelaniya a Sitawaka; després van entrar a la ciutat que havia estat abandonada (Mayadunne s'havia retirat a Deraniyagala, deixant un missatge en què els oferia la ciutat per allotjar-se i els convidava a anar a les muntanyes on els esperava amb el seu tresor amb nombroses pedres precioses). Sitawaka estava construïda a la vora del riu Sitawaka Ganga i era força gran, i prop tenia un rierol famós per produir moltes pedres precioses. Els portuguesos van ocupar la ciutat i van saquejar les cases, el palau i el preciós temple de granit treballat de Bhairawa Kovil. Quan el regent va reclamar la seva part del saqueig, el virrei s'hi va negar al·legant que encara devia 20.000 "pardaos". Retornats a Kotte van robar als habitants de totes les joies i coses de valor. El regent Vidiye Bandara va fugir i Sembahap Perumal nomenat al seu lloc. Es va demanar al rei de convertir-se però aquest va donar llargues a l'afer dient que en aquell moment no era convenient per l'oposició dels seus súbdits però entregava un jove príncep fill del seu antecessor, per ser criat a Goa com un cristià. Quan el rei va declarar no poder pagar els 20.000 "pardaos", el regent Sembahap Perumal fou enviat presoner a un vaixell com a garant del deute; finalment va poder pagar 5000 "pardaos" i alliberat amb la promesa de pagar la resta en 1 any.
Resposta nacional.
Poc després el virrei abandonava l'illa i Vidiye Bandara, considerat cap del partit nacional, retornava al poder; el factor portuguès fou executat, la conversió de singalesos al cristianisme es va prohibir i els sacerdots es van haver de refugiar al bosc. El virrei no va poder ocupar-se dels afers de Ceilan doncs els turcs estaven atacant Ormuz i va enviar un missatge conciliador a Vidiye Bandara. En realitat els portuguesos van perdre la seva oportunitat, ja que disposaven de les forces de Kotte i ni Sitawaka ni Senkadagala (Uda Rata) podien oferir resistència, ja que no tenien gairebé armes de foc i els portuguesos disposaven d'armadures que els feien invulnerables a les armes singaleses.
Aliança de Mayadunne amb els portuguesos.
No obstant els portuguesos foren conscients de que els calia una zona de domini exclusiu i no dependent del rei i el nou virrei Pedro Mascarenhas (successor de Noronha el setembre de 1554) el novembre de 1554 va enviar a Duarte de Eca a Ceilan amb 500 soldats per restaurar el fort de Colombo, engrandit fins a ocupar part de la ciutat dita de Colombo; la llacuna fou assecada i convertida en posició de defensa.
Duarte de Eca havia rebut ordres de fer presoner a Vidiye Bandara, hostil als portuguesos. Fou capturat i encadenat mentre la seva esposa Samudra Devi va fugir a Raigama. Mitjançant pagament, la princesa va aconseguir fer escapar al príncep presoner i els dos es van retirar a Pelenda als límits del korale Pasdun. Alli va començar una campanya contra els portuguesos atacant les poblacions de la costa, destruint les esglésies construïdes pels franciscans i executant els portuguesos capturats. Samuda Devi va morir poc després i Vidiye es va casar amb una filla de Mayadunne (una filla que era vídua) i es preveia una aliança, però Vidiye va tractar tant malament a la princesa que aquesta aliança es va esvair i Mayadunne es va aliar als portuguesos amb els que va signar un tractat l'agost de 1555 segons el qual un exèrcit manat pel fill petit de Mayadunne, Tikiri Rajjuru Bandara (de 13 anys) i pel general Wikramasinha Mudiyanse, avançaria cap el Kalu Ganga i es reuniria a Kalatura amb un contingent portuguès de 300 homes.
Així es va fer; després de creuar el Pelen Ganga foren atacats per Vidiye Bandara, que fou rebutjat, abandonant la seva esposa i els tresors; la princesa fou enviada a Sitawaka mentre durant dos dies es van dedicar a destruir la posició forta que havia allotjat a Vidiye. Els soldats van acampar al mig de l'herba i llacunes pantanoses infestades de sangoneres, l'horrible maledicció de la zona humida, contra les que la roba no els podia protegir; això va afectar greument a les forces de Sitiwaka que van abandonar el lloc i van seguir en persecució de Vidiye Bandara que es va refugiar a Uda Rata on fou ben rebut per Karaliyadda Bandara, que s'havia revoltat contra el seu pare Jaya Vira i li havia arrabassat el poder (1551).
Aclamació del jove Raja Sinha.
Vidiye Bandara va aixecar un nou exèrcit i es va dirigir als Quatre Korales on fou atacat per Tikiri Rajjuru Bandara, el fill de Mayadunne, i es va haver de retirar cap a les muntanyes. L'exèrcit d'Uda Rata, desmoralitzat, es va desbandar després de poca resistència i fou perseguit i massacrat i el seu general fou aclamat pels soldats vencedors amb el nom de Raja Sinha (Rei Lleó).
Final de Vidiye Bandara.
Mayadunne va cridar al rei d'Uda Rata, Karaliyadda, per expulsar a Vidiye Bandara, que es va refugiar amb Edirimanna Surya Raja a Devamedda. A Mudukonda Pola el refugiat fou saludat pel seu parent. Pero Vidiye no va tardar en matar el seu amfitrió i apoderar-se del govern del Set Korales. La població va apel·lar al rei de Kotte i al de Sitawaka i els exèrcits dels dos reis, amb alguns portuguesos, es van posar en campanya. Vidiye va reunir els tresors que va poder i va fugir a Kalpitiya, des de on va embarcar cap a Jaffna. El rei de Jaffna el va rebre amablement i li va prometre ajuda. Però durant un festival es va produir una explosió accidental i Vidiye es va alarmar i va esclatar una confusa lluita en que el regent començar a matar gent amb la seva espasa; fins a 60 tàmils van morir abans de poder-lo dominar i matar; entre els que van morir hi havia el seu fill Vijayapala; els seus tresors van quedar pel rei tàmil de Jaffna.
Kotte quedava sense un líder capacitat. Sembahap Perumal havia estat desterrat a Goa l'any abans on el seu amic Francisco Barreto era governador (1555-1558) i li va donar una càlida acollida i amb el temps el va convèncer per batejar-se com a Francisco. Un temps després fou enviat a Kotte acompanyat del franciscà Villa de Conde, on va recuperar la seva posició de regent.
La Dent Sagrada a Sitawaka.
Mentre la sagrada relíquia del Dent de Buda havia estat portada pel seu custodi el noble Hiripitiye Diyawadana Nilame, fins a Sitawaka on Mayadunne li va erigir una gran "maligawa" a Delgomuwa.
Decadència de Kotte.
El 1556 la comunitat de la casta de pescadors de la costa al sud de Colombo, uns 70.000, es van convertir al cristianisme. El mateix any es va batejar el jove Dharmapala amb el nom de Dom João Periya Bandara, i la seva reina es va batejar al mateix temps amb el nom de Donha Catherina (per la reina de Portugal). João Dharmapala va escriure al rei de Portugal demanant ajut contra Mayadunne, però quan la carta va arribar al rei ja havia mort i la reina mare i el cardenal Dom Enric (Henrique) actuaven com a regents del rei infant Dom Sebastiao, van enviar instruccions al virrei. El Papa, el rei de França i el rei de les Espanyes van enviar felicitacions al nou rei cristià. A la cort alguns nobles van seguir al rei i les costums i títols portuguesos es van estendre. João Dharmapala va viatjar a Lisboa sent esmentat com "príncep de "Ceylao"" i va rebre el títol formal de comte; quan va retornar a Goa es va casar a una dama portuguesa.
Mayadunne líder singalès.
Mayadunne va prendre avantatge de l'impopular conversió del seu nebot i es va presentar com el campió nacional singalès. Es van produir disturbis a Kotte i els portuguesos van haver de disparar. Mayadunne va aixecar forces a la província ("disawani") de Matara (entre Kotte i el Walaye Ganga); Afonso Pereira de Lacerda (1555-1559) fou enviat des de Goa per ajudar el rei i va aconseguir rebutjar a les forces de Mayadunne a les portes de la capital. Pereira fou succeït per Jorge de Meneses Baroche el maig de 1559 i va rebutjar un exèrcit dirigit per Wikramasinha Mudaliyar. Raja Sinha (Tikiri Rajjuru Bandara), el fill de Mayadunne, va dirigir en persona un cos de guerrers experts amb elefants i cavalleria de suport que van atacar als portuguesos i es va lliurar una gran batalla a la plana entre Mulleriyawa i Kaduwela, a uns 20 km de Colombo i els portuguesos van acabar retirant-se, i encara que se'ls va tallar la retirada van poder arribar als vaixells que els esperaven al riu. Raja Sinha va fundar dos fortaleses a Kaduwela i Rakgaha Watta per controlar els camins des de Colombo que els portuguesos, per recuperar el seu prestigi, planejaven atacar; però altre cop foren derrotats i perseguits per Wikramasinha; reforços procedents de l'Índia van arribar aviat però enlloc de atacar Mayadunne es van dedicar a combatre contra el rei de Jaffna.
Lluites entre Sitawaka i els portuguesos.
El nou virrei Dom Constantino de Bragança (8 de setembre de 1558 a 7 de setembre de 1561) va fer un nou atac a Jaffna l'octubre de 1560, o es van apoderar del Dent de Buda (suposadament fals) que hi havia portat Vidiye Bandara i que fou destruït, rebutjant una fabulosa oferta de rescat del rei de Pegu. Però mentre Raja Sinha feia incursions ràpides cap a la capital i cap a Colombo. Kotte fou rodejada o bloquejada i els portuguesos després de menjar-se els elefants, van haver de recórrer al canibalisme; un grup important dins de la capital era partidari de la rendició, però van aguantar i finalment Raja Sinha va retornar a Sitawaka. L'octubre de 1564 va retornar a Kotte que va quedar assetjada altre cop; el 12 de febrer de 1565 la ciutat fou assaltada però l'assalt fou rebutjat. Mentre els portuguesos van negociar amb Karaliyadda de Uda Rata, que va fer un atac a la frontera de Sitawaka obligant a Raja Sinha a tornar corrent per fer front a aquest perill.
Transferència de la residència reial a Colombo.
El 1565 Diogo de Melo Coutinho (1565-1568 i 1570-1572) fou enviat a Ceilan per establir el centre del domini portuguès a Colombo, a la costa, que podia ser accedida més fàcilment des de l'Índia, al contrari que Kotte, al interior. La cort reial havia de ser transferida a Colombo així com població i artilleria i així es va fer el juliol de 1565, tot i la protesta singalesa. Kotte va quedar deserta i el regne va deixar d'existir de fet si bé de iure va seguir a Colombo. Mayadunne fou considerat aleshores pels singalesos com l'únic sobirà del país Sinhala excepte Jaffna i Kanda Uda Rata (i la zona portuguesa a l'entorn de Colombo). La fortalesa de Wattala impedia als portuguesos avançar cap al nord creuant el Kelani Ganga; una altra fortalesa, a Nagalagama, prop del fort de Colombo, impedia avançar cap a Sitawaka: i una tercera fortalesa a la plana de Mapane, al sud de Colombo, els tallava l'avanç cap a Matara. Els portuguesos, aconsellats pels "mudaliyars", seguien donant suport a Dharmapala i feien algunes incursions limitades des de Colombo cap a les zones properes.
Mayadunne abdica en el seu fill Raja Sinha.
El maig de 1578 Mayadunne va abdicar a favor del seu fill Raja Sinha (Rajasinha I o Raja Sinha I)
Mort de Mayadunne.
El 1579 Raja Sinha va atacar Colombo però la guarnició portuguesa va resistir fins al febrer de 1581 quan van arribar reforços dirigits per Matias de Albuquerque, que després fou virrei (1591-1597) que van forçar la retirada dels atacants. En el seu camí de tornada a Sitawaka Raja Sinha va rebre la noticia de la mort del seu pare Mayadunne als 80 anys. | 1 | perfect | {"en": 0.0014973173064925342, "ca": 0.9930125192363681, "pt": 0.0004159214740257039, "es": 0.003244187497400491, "fr": 0.0018300544857130974} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=507780 |
macocu_ca_20230731_2_25215 | Aquestes actuacions estan finançades per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (IRPF i Diversitat Funcional), Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Diputació de València, Fundació La Caixa i AFEMPES.
En concret, en el Mercat, de 10.30 a 13.00 hores, ha instal·at un estand per a oferir al públic en general informació sobre l’Associació, sobre la salut mental i els serveis que sobre aquest tema ofereix el municipi.
A més, a les 17.00 hores en el Centre Sociocultural es durà a terme una xarrada titulada “Intel·ligència emocional”, impartida pel psicòleg d’AFEMPES Imanol Asensio. Aquesta xarrada forma part de la programació d’Escola de Famílies que desenvolupa l’Aociación a Paterna, dirigida per aquest tècnic. | 0.819963 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_680292 | Inici Editorial Presentació Política editorial Equip editorial Històric de la Revista Llegir/Arxiu Últim número Números anteriors Cerca d'articles i autors Edició Digital Online Edició per e-book Pels Autors Presentació d'originals Normes Ressenyes Ètica Intercanvis/Subscripcions/Venda Permisos Contactar Normes Normes generals ( descarregar normes en format .pdf) Els treballs hauran d’estar escrits en un dels següents idiomes: català, castellà i anglès (els Editors valoraran l’acceptació d’articles en francès i/o italià).
L’extensió màxima de l’article (incloent-hi les figures i les taules) serà de 12.000 paraules (aproximadament 30 pàgines a doble espai i a mida de font 12).
Els articles de fons sol•licitats per la revista tindran una extensió de fins a 16.000 paraules (aproximadament 41 pàgines a doble espai i mida de font 12).
En la preparació del manuscrit els autors han de tenir en compte que cada taula o figura serà comptada com a 600 paraules per pàgina.
El manuscrit ha d’estar configurat a doble espai, amb marges amplis, en format electrònic preferentment per a PC i en MS Word. Les taules, figures i peus de taules i figures es trametran en arxius separats.
El títol de l’article haurà de ser representatiu del contingut del treball.
Els autors hauran de consignar el seu nom i cognoms, la seva filiació institucional o lloc de treball, amb indicació de l’adreça postal, correu electrònic i número de telèfon.
El text anirà precedit d’un resum, d’una extensió màxima de 100 paraules, en l’idioma original del treball i un altre, d’igual extensió, en anglès. Els resums hauran d’exposar breument l’objectiu, la metodologia, els resultats i les conclusions del treball. Cada resum anirà seguit d’un màxim de 6 paraules clau, en el mateix idioma, que en el seu conjunt no siguin la repetició del títol.
El text de l’article ha de contenir els objectius, la justificació del treball, la metodologia emprada, els resultats obtinguts i la discussió i conclusions.
Les notes a peu de pàgina s’utilitzaran excepcionalment i només per a contenir text addicional i mai referències bibliogràfiques, encara que poden fer referència a la bibliografia. Les cites que excedeixin les dues línies s’hauran de posar en notes a peu de pàgina.
Els agraïments aniran a la fi del text principal i contindran els noms i filiació institucional de les persones esmentades, així com el tipus de col•laboració rebuda.
Les figures i taules hauran d’anar enumerades seqüencialment amb números aràbics a mesura que són citades en el text.
El material complementari però essencial d’un treball es recollirà en annexos al final del text, després de la bibliografia.
Hauran d’utilitzar-se les unitats SI (Système International d’Unités). En el cas que s’utilitzin altres sistemes, s’hauran d’afegir els equivalents de SI entre parèntesis en llocs estratègics.
Els originals, un cop admesos per l’Equip Editorial, seran revisats per, com a mínim, dos avaluadors externs que guiaran la decisió final dels editors d’acceptar els articles per a la seva publicació, i que podran proposar canvis per a la seva millora.
Un cop acceptats definitivament els articles, les proves d’impremta seran enviades en fitxer de format pdf al autor responsable de la correspondència amb Pyrenae, a no ser que s’indiqui expressament una altra cosa. Els articles hauran d’ésser retornats el més aviat possible amb les correccions fetes sobre el mateix text.
L’autor o autors de cada article, un cop publicat, rebran un exemplar de Pyrenae en paper i un pdf del seu article. Aquest pdf serà penjat immediatament en el repositori cooperatiu Revistes Catalanes amb Accés Obert i en format digital a la pàgina web de la revista.
Els originals entregats a Pyrenae no seran retornats als autors, a no ser que es demani expressament la seva devolució.
Normes bibliogràfiques
Les cites bibliogràfiques dins del text esmentaran el nom de l’autor (o dels dos autors, o el nom del primer autor més l’expressió et al., en el cas de tres o més autors), any de publicació i, si cal, referències específiques de pàgina, taula o figura (separades per dos punts). Si hi hagués diverses publicacions del mateix autor, s’ha de donar el nom de l’autor i les dates separades per comes. Si hi hagués diferents publicacions per part del mateix autor amb la mateixa data, s’hauria d’afegir una lletra minúscula a la data. Si hi hagués diferents publicacions de diferents autors, les referències hauran d’anar separades per punt i coma. Si el nom de l’autor se cita dins del text, es posaran entre parèntesis les dates i les pàgines de referència. Si us plau, seguiu els següents exemples:
(Brown, 2012)
(Speth i Tchernov, 1998)
(Albert et al., 2003)
(Düffort et al., 2012)
(Christie, 2012: 28) o (Christie, 2012: 28-33) o (Christie, 2012: 28, fig. 1.8)
(Trigger, 1995a, 1997)
(Trigger, 1995a: 326, 1995b: fig. 2)
(Brown, 2012; Albert et al., 2003; Speth i Tchernov, 1998)
«… documentat per Jullien i Rieu (1999), a …»
Al final del text, es donarà el llistat bibliogràfic de les referències citades per ordre alfabètic dels autors. Si us plau, seguiu els següents exemples: BROWN, P., 2012, Through the Eye of a Needle. Wealth, The Fall of Rome, and the Making of a Christianity in the West 350-550 AD, Princeton University Press, Princeton.
SPETH, J.D. i TCHERNOV, E., 1998, The role of hunting and scavenging in Neandertal procurement strategies: New evidence from Kebara cave (Israel), in T. AKAZAWA, K. AOIKI i O. BAR-YOSEF (eds. ), Neandertals and Modern Humans in Western Asia, Plenum Press, Nova York, 223-240.
ALBERT, R.M., BAR-YOSEF, O., MEIGEN, L. i WEINER, S., 2003, Quantitative Phytolith Study of Hearths from the Natufian and Middle Palaeolithic Levels of Hayonim Cave (Galilee, Israel), Journal of Archaeological Science 30, 461-480.
DÜFFORT, C., BREUCKMANN, B., KALASEK, R. i QUATEMBER, U., 2012, Three-Dimensional Documentation of Hadrian’s Temple in Ephesus (Turkey). Using Different Scanning Technologies and Combining these Data into a Final 3D Model, in M. ZHOU, I. ROMANOWSKA, Z. WU, P. XU i P. VERHAGEN (eds. ), Revive the Past. Proceedings of the 39th International Conference on Computer Applications and Quantitative Methods in Archaeology, Beijing, April 12-16, 2011, Pallas Publications, Amsterdam, 38-47. CHRISTIE, N., 2012, Vrbes Extinctae: Archaeologies of and Approaches to Abandoned Classical Cities, in N. CHRISTIE i A. AUGENTI (eds. ), Vrbes Extinctae. Approaches to archaeologies of abandoned classical towns, Ashgate Publishing Company, Burlington, 1-44. TRIGGER, B.G., 1995a, Expanding middle-range theory, Antiquity 69, 449-458.
TRIGGER, B.G., 1995b, Romanticism, nationalism and archaeology, in P. KOHL i C. FAWCETT (eds. ), Nationalism, Politics and the Practice of Archaeology, Cambridge University Press, Cambridge, 263-279.
TRIGGER, B.G., 1997, Sociocultural Evolution, Blackwell Publishers, Oxford.
JULLIEN, M. i RIEU, J.-L., 1999, Occupations du Paléolithique Supérieur dans le Sud-est du Bassin parisien, Documents d’Archéologie Française 78, Éditions de la Maison des Sciences de l’Homme, París.
Les cites de fonts clàssiques s’adequaran, sempre que sigui possible, a l’establert en els diccionaris Glare, P.G.W. (ed. ), 1982, Oxford Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford i Liddell, H.G. i Scott, R. (eds. ), 1996 , A Greek-English Lexicon, Clarendon Press, Oxford.
Per la citació d’un article en revista electrònica cal seguir el següent exemple:
MARTINEZ GARCÍA, J.J., 2008, El proyecto SIPMUR: los sistemas de información geográfica aplicados a la gestión administrativa del patrimonio de la región de Murcia, Revista Arqueomurcia 3 [en línia]. Consulta: 8 de març de 2011. Disponible a < http://www.arqueomurcia.com/revista/n3/pdfs/sipmur.pdf. Per la citació d’una informació o d’un text contingut en un espai web cal seguir el següent exemple:
BRONK RAMSEY, C., 2013, OxCal 4.2 Manual [en línia], Oxford Radiocarbon Accelerator Unit, Oxford. Actualitzat: 8 de febrer de 2013. Consulta: 20 de març de 2013. Disponible a <http://c14.arch.ox.ac.uk/oxcalhelp/hlp_contents.html> . Normes per a les imatges
Taules i figures (tot tipus d’il•lustracions) hauran de ser tramesos en blanc i negre o color (revista en paper: blanc i negre; revista electrònica i pdf: color) i s’han d’ajustar al format i caixa de la revista. L’extensió de les taules i figures serà comptada com a 600 paraules per pàgina.
Cada taula i cada figura han d’anar necessàriament en arxius separats. Seran citades dins del text en llocs apropiats entre parèntesis, utilitzant la paraula «taula» o «fig.» seguida del número per ordre d’aparició en el text, per exemple (taula 4) o (fig. 2). Taules i figures s’enumeraran per separat.
Les figures i taules que es presentin han d’anar sagnades i no han d’estar enquadrades per un marc.
Totes les figures que incloguin planimetries o mapes han de portar la indicació del nord i una escala gràfica.
Les figures que reprodueixin materials han de portar una escala gràfica.
A totes les figures i taules ha de constar el autor o autors si no és un material original. Si el material ha estat modificat també s’ha de fer constar.
Únicament seran acceptades les il•lustracions d’alta qualitat en extensió tiff o jpg (300 ppi). Qualsevol altre tipus d’imatge ha de ser transformada a aquests formats.
Comprovi que compleix les normes de Pyrenae per a la submissió d’un article.
Recordatori del material a entregar:
dades de l’autor o autors
breu resum i paraules clau
text amb les citacions bibliogràfiques segons les normes
agraïments, si s’escauen
bibliografia segons les normes
llistat de peus de figures i taules
material gràfic en alta resolució
<< Anterior Presentació d'originals Següent>> Ressenyes Edicions Recents
50a/2015 (Pyrenae Especial)48-1/2017 (Pyrenae actual)47-2/201647-1/201646-2/201546-1/201545-2/201445-1/201444-2/201344-1/201343-2/201243-1/2012
47-2/201646-2/201545-2/201444-2/201343-2/2012
Edició digital de Pyrenae Descarregar la versió per e-book Núms. Publicats ISSN 0079-8215
CARHUS Plus+.....AANEP...................B
CIRC................... BERIH PLUS
+34.934037540 Universitat de BarcelonaSecció de Prehistòria i Arqueologia.C/ Montealegre, 6 - 08001 Barcelona | 0.548281 | curate | {"ca": 0.6840122906135395, "fr": 0.03142035880662107, "en": 0.23550401427297057, "de": 0.01159678858162355, "es": 0.03112300525324611, "la": 0.0018832391713747645, "ru": 0.0044603033006244425} | http://www.pyrenae.com/home/index.php?option=com_content&view=article&id=39&Itemid=252&lang=ca |
mc4_ca_20230418_3_368673 | Escobedo advertix que el polígon de Carrases “està igual que fa un any” i critica la “ineficaç” gestió del Govern de Civera | Regidories - Ajuntament de Lliria
Escobedo advertix que el polígon de Carrases “està igual que fa un any” i critica la “ineficaç” gestió del Govern de Civera
El portaveu del Grup Municipal del Partit Popular en l'Ajuntament de Llíria, José Ricardo Escobedo, ha advertit hui que “el polígon de Carrases està igual que fa un any” i ha criticat la "ineficaç" gestió del Govern de Manolo Civera, ja que "duen dos anys sense fer absolutament res”.
Escobedo s'ha pronunciat així després de la modificació pressupostària aprovada en l'últim ple municipal, en el que s'han dotat distintes partides pressupostàries per al polígon de Carrases, que en la seua totalitat ascendixen a 1.025.190,20 euros. En este sentit, ha explicat que “un any més s'injecta diners, en concret 546.265,35 euros, per a reparar i condicionar l'enllumenat públic del polígon”, per la qual cosa ha instat els socialistes a "posar-se a treballar des de ja perquè no torne a ocórrer això de l'any passat, que van perdre 580.000 euros per la seua inacció més absoluta”.
“Cal recordar que en 2016 tots els grups municipals aprovarem una partida econòmica de 580.000 euros perquè el Govern socialista realitzara la inversió i reparar els actes vandàlics en les instal·lacions elèctriques del polígon. Durant tot l'any 2016 l'equip de Manolo Civera va ser incapaç de dur-ho a terme, tant és així que al febrer de 2017 l'interventor municipal es va veure obligat a emetre un informe en què li indicà al Govern socialista que ja no podia procedir a executar-ho amb càrrec al pressupost del 2016, havent d'esperar al nou exercici per a tornar a dotar la partida per la seua desídia. Per tant, ha sigut ara al juny de 2017 quan els grups polítics hem hagut de tornar a consignar una partida pressupostària perquè el Govern socialista puga executar-ho”, ha explicat el dirigent popular.
Escobedo ha assenyalat que en la modificació pressupostària “també es destina una partida de 288.000,70 euros per a l'estació depuradora del polígon de Carrases que no funciona perquè en Govern socialista va cessar el contracte de manteniment, la qual cosa va ocasionar el deteriorament”. Així, ha recordat que “en aquell moment l'empresa encarregada del manteniment, que era AQUALIA, va fer un informe en què indicava que la solució a uns problemes de funcionament detectats ascendia a 150.000 euros, ara ens costa quasi el doble i només és la primera fase”.
De la mateixa manera, s'inclou una tercera partida pressupostària per al polígon de Carrases, per a la inversió en parcel·les municipals per retaxació de càrregues d'urbanització que ascendix a 190.924,15 euros. Escobedo ha afirmat que “la retaxació de càrregues d'urbanització està presentada en l'Ajuntament des de fa ja un any i ascendix a 4,8 milions d'euros”, per la qual cosa s'ha preguntat “si no està aprovada d'on ix la xifra que li correspon pagar a l'Ajuntament de Llíria? quan pensen aprovar-la? i quan donaran explicacions del per què d'esta cantidad?”.
Carrases, generador de riquesa i ocupació
Escobedo ha assegurat que “el PP ha reiterat en distintes ocasions la importància de posar en marxa este teixit empresarial, per la qual cosa és necessari un major compromís per part dels socialistes per a eixir de l'inmobilisme” alhora que ha afegit que “ningú posa en dubte el compromís dels populars en esta qüestió, perquè va ser un dels nostres grans projectes del PP per a generar riquesa i ocupació, així ho hem demostrat durant els governs populars, per la qual cosa volem que este projecte veja la llum com més prompte millor”.
El polígon industrial, executat durant el mandat dels Governs del PP, està acabat al 95% de les obres. El 5% d'obra que falta correspon a les connexions externes definitives i últimes d'electricitat i aigua. En estos moments es disposa de llum i aigua per a abastir el 24% de les necessitats del polígon si estiguera ocupat per empreses en funcionament i es té les instal·lacions elèctriques per a portar fins a 3.000kW d'electricitat si hi ha demanda de noves empreses. L'única cosa que falta és la connexió d'aigua potable i la construcció d'una subestació elèctrica que garantisca la totalitat del subministrament. | 0.864678 | curate | {"ca": 1.0} | http://grupsmunicipals.lliria.es/va/report/escobedo-advertix-que-poligon-carrases-igual-que-fa-un-any-critica-ineficac-gestio-del-govern-civera |
macocu_ca_20230731_9_394804 | Esteu aquí: Inici › Què fem › Notícies › Notícies 2018 › Cap de setmana intens per a la Tardor Literària 2013
El Passatge del Terror i actes dedicats a Espriu i Estellés, els més rellevants
Imatge del Passatge del Terror, que es farà dissabte al Circ Romà
15/11/2013
Aquesta tarda, amb l’espectacle Tarragona llegeix Espriu a les 20h a la Cooperativa Obrera, arrenca un cap de setmana intens d’activitats literàries que culminarà amb un Congrés sobre Pompeu Fabra organitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Demà dissabte tindrà lloc el 5è passatge del Terror literari Els malsons de H. P. Lovecrat en diferents passis cada 15 minuts, per la porta del Pretori de la plaça del Rei.
Adjuntem els actes del cap de setmana:
Divendres 15 de novembre Tarragona llegeix Espriu A les 20h a la Cooperativa Obrera de Tarragona Espectacle intermultidisciplinar de diferents col·lectius i artistes tarragonins. Emmarcat dins l’Any Espriu. Amb l’objectiu de donar a conèixer fragments de la seva obra i oferir l’oportunitat de participar en l’espectacle a diversos col3lectius de la ciutat. Dissabte 16 de novembre A les 11h. Ruta literària de Vincent Andrés Estellés: La relació del poeta amb la ciutat de Tarragona. 5è Passatge del Terror Literari: De les 18 a les 20.30 h. Pretori-Circ Romà de Tarragona. Entrada per la plaça del Rei. Els malsons de H. P. Lovecratf. Què somia un mestre del terror? Quan la llum fuig, els fantasmes de la ment d’un geni creador maleit com és Lovecraft campen lliures. Un viatge literari ple d’esgarrifances, acompanyats dels monstres que s’allotgen a les habitacions quan ningú mira. Llegendes entre Còmics: De 18 a 21h, Espai Jove Kesse. Partirem de les llegendes urbanes més universals per conèixer el procés de la narració gràfica a través de les vinyetes i els secrets de la composició de les pàgines d’un còmic. Dins el Cicle “La ciutat a cau d’orella, Llegendes urbanes”. Diumenge 17 de novembre Interacció teatral: A les 19h al Seminari. A partir de l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés. A càrrec dels grups Tornavís, Seven6, Histrionis i Vis de Vanadi. Dilluns 18, dimarts 19 i dimecres 20 de novembre IV Col·loqui internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”: Al Campus Catalunya. Trobades acadèmiques amb l’objectiu de reprendre amb aquesta nova edició la voluntat d’oferir un fòrum periòdic per a la reflexió profunda i plural sobre els diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de la llengua catalana, Pompeu Fabra. Aprofitant l’ocasió, es commemora el centenari de les Normes Ortogràfiques de l’IEC. | 0.79202 | curate | {"ca": 0.9721786833855799, "it": 0.003918495297805642, "oc": 0.010579937304075235, "fr": 0.013322884012539185} | |
macocu_ca_20230731_9_551558 | Servei Oficina Local d’Habitatge
71 anuncis
Que mitjançant Decret d’Alcaldia núm. 2343 de data 11 de juliol de 2022 relatiu a l’aprovació del reconeixement de l’obligació corresponent al 2on i 3er quadrimestre a 47 beneficiaris de la convocatòria d’ajuts de lloguer just 2021- 2022 i revocació de la prestació a 2 perceptors
Es fa públic que per Decret d'Alcaldia núm.2415/2022 de data 15 de juliol de 2022 s'ha aprovat la convocatòria per a l'atorgament d'ajuts municipals, destinats al pagament de lloguer just 2022-2023, establint que el període de presentació de documentació serà d'un mes, que s'iniciarà el proper dia 20 de juliol i finalitzarà el 20 d'agost de 2022, ambdós inclosos.
APROVACIÓ DE BASES ESPECÍFIQUES PER A L’ADJUDICACIÓ DE 62HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM GENERAL DE LLOGUERSOCIAL UBICATS AL CARRER FELIP FONT I FALP, 65 DE SITGES
Que mitjançant Decret d’Alcaldia núm. 1890 de data 31 de maig de 2022 relatiu a l’aprovació del reconeixement de l’obligació corresponent al 2on i 3er quadrimestre a 90 beneficiaris .
Aprovació inicial de la cinquena modificació de les bases per a l’atorgament d’ ajuts municipals destinades al pagament del lloguer just 2022-2023
Es fa públic que mitjançant Decret d’Alcaldia núm.1551-2022 de data 03 de Maig de 2022, es va aprovar les dades anuals oficial d’habitatges residencials en relació a la modificació puntual del Poum (XLVII) de regulació del habitatges d’us turístic, | 0.721757 | curate | {"ca": 0.99302649930265, "es": 0.00697350069735007} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_43713 | El Palma Futsal segueix perfilant la plantilla per a la propera temporada. Qui sembla que no formarà part del conjunt mallorquí el curs que ve és Diego Quintela.
El jugador té aparaulat el seu fitxatge amb el Burela gallec. Aquesta temporada Quintela no ha disputat cap partit amb el conjunt mallorquí per culpa d’una lesió greu.
Per tant, el play-off exprés pel títol de lliga podria ser la darrera competició que Quintela disputi amb el Palma Futsal. El gallec haurà vestit tres temporades a camiseta del conjunt mallorquí. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/diego-quintela-te-aparaulat-el-seu-fitxatge-amb-el-burela |
oscar-2301_ca_20230418_2_261760 | Fa goig travessar els ponts que creuen o voregen els embassaments del nostre país aquests dies. Sota un sol de justícia, absolutament implacable, veure les embarcacions navegant les aigües profundes on fa un mes hi havia un desert de sorra seca es una injecció d’ànims.
Però és ara, amb les reserves a dalt de tot, per sobre del 65% segons ens informa diàriament la web sequera.cat dels amics de l'ACA, quan cal perseverar, continuar treballant des de l’estalvi i el consum responsable perquè aquest ensurt que acabem de viure no ens torni a agafar amb la guàrdia baixa. Respecte, estalvi i responsabilitat: aquest ha de ser la nova manera de relacionar-nos amb l’agua. Bon estiu a tothom ! ! !
José Luis GALLEGO
1 comentario:
Anónimo dijo...
Hola Josep Lluis... Tinc una pregunta per tu. Fa poc que he inculcat a mons pares el tema del reciclatge, i més o menys els hi estic al damunt donant-los la "tabarra" sobre separar i reciclar. N'estic orgullós, ja que més o menys em van fent cas.
Però tinc un dubte... Jo sóc fumador, concretament fumo CAMEL i separo el plàstic del paquet i el que és el paquet de tabac en sí, pero a dintre, hi ha com una mena de paper d'al·lumini, que no sé ben bé si es plàstic o paper. No sé si saps a què em refereixo... | 0.73807 | curate | {"ca": 0.9620355411954766, "fr": 0.0016155088852988692, "es": 0.025848142164781908, "pt": 0.01050080775444265} | http://ecogallego.blogspot.com/2008/06/aiguapodem-respirar-tranquils.html |
mc4_ca_20230418_12_675662 | Equip – Estudiar és Fàcil
Benvinguts a Estudiar és Fàcil
Carregant la pàgina...
Equip Estudiar és Fàcil
Llicenciada en ADE
Llicenciada en ADE amb el millor expedient Universitari de Catalunya, i màster MGICMAS. Més de 12 anys d’experiència donant classes i assessorant en la creació d’empreses. Emprenedora, entusiasta, carregada d’energia positiva i amb moltes ganes de fer que l’estudi es converteixi en una tasca fàcil i divertida!
Enginyer Tècnic
Enginyer Tècnic Industrial en Elecricitat amb el millor expedient Universitari de Catalunya, i segon cicle d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial, especialista en matemàtiques i ciències. Amb els seus mètodes i recursos les matemàtiques no només no suposaran mai més un problema… Sentiràs passió per elles!
Graduada en Química
Graduada en Química. Donant classes té l’oportunitat de fusionar dues de les seves passions: la docència i la ciència. Aquest fet, juntament amb la confiança en els alumnes, la constància i el bon ambient a classe són els ingredients clau per treure el millor de cada alumne.
Graduada en Història de l’Art
Graduada en Història de l’Art i Màster en Patrimoni Artístic i Coopreació cultural. Emprenedora, amb l’ensenyament com a vocació. Responsable, dinàmica i amb moltes ganes de transmetre la seva passió per les lletres, la història i els idiomes!
Graduada en Psicopedagocia
La nostra psicopedagoga, una gran professional, carregada de recursos i d’idees per ajudar a tots els alumnes que necessitin un cop de mà extra.
Professor d’Anglès
Una súper professor filòleg que us ensenyarà tots els secrets de l’anglès perquè sigueu uns especialistes en la llengua, aproveu tots els vostres exàmens, us traieu qualsevol títol i tingueu un accent com si fóssiu d’Anglaterra!! !
Professor/a d’Alemany
Estem buscant un nou professor/a d’Alemany! Envia’ns el teu CV a [email protected] si t’interessa l’oferta!
Professora de Francès
Ningú com ella amb tanta energia positiva i ganes d’ensenyar francès! Les seves classes són súper divertides: el temps passa volant aprenent francès!
Professora d’Italià
Laureata en Ciències i Conservació dels Bens Culturals amb Matrícula d’honor per la Universitat de Macerata (Itàlia). Ha estat professora de català i castellà a Itàlia, i ara és professora d’italià aquí. Casa seva està entre aquests dos països i li agrada compartir la llengua i la cultura italiana perquè són indissolubles i no s’entenen una sense l’altra.
Professora de Rus
La nostra professora de rus, nativa, alegre, amb mil recursos didàctics, mil idees per fer les classes súper divertides i ensenyar-nos rus de forma fàcil i amena!
Equip Opositar és Fàcil
Bomber (caporal)
Un caporal carregat d’energia positiva, amb anys d’experiència docent, i moltes, moltes ganes de formar futurs bombers perquè siguin els millors.
Bomber (inspector)
Qui millor que una figura d’inspector per ensenyar els temes de cartografia, meteorologia, agents extintors, prevenció contra incendis… No et perdis les seves classes, són fantàstiques!
Policia local (sergent)
Un profe maquíssim, carregat d’experiència i amb moltes coses per ensenyar als nostres futurs policies!
Mosso d’Esquadra (Sergent)
Un professor súper vital, amb anys d’experiència en la seva feina, una gran passió per donar classes i un munt de recursos didàctics originals que fan que les seves classes siguin de 10!
Llicenciat en Geografia, carregat de coneixements per ensenyar als nostres alumnes i molta energia positiva! !
Quina advocada més fantàstica tenim al nostre equip! Llicenciada en Dret i especialista en Dret laboral, carregada de vitalitat, il·lusionadíssima donant classes i amb moltes ganes d’explicar als nostres futurs policies i bombers tots els temes relacionats amb la legislació!
Graduat en CAFE
Graduat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Màster en Formació/Professorat, i Postgrau en entrenament esportiu. Professor d’Educació Física, preparador físic i entrenador de futbol. Amant de l’activitat física, entén l’esport com a mitjà d’aprenentatge, superació i benestar.
Quin arquitecte més “crak” tenim al nostre equip!! No ens podem perdre les seves classes perquè són interessantíssimes! !
Especialista en Psicotècnics i Tècniques d’Estudi per Oposicions
Llicenciada en ADE amb el millor expedient Universitari de Catalunya, i màster MGICMAS. 12 anys d’experiència donant classes i assessorant ajudant a opositors i opositores a aconseguir la seva plaça. Emprenedora, entusiasta, carregada d’energia positiva i amb moltes ganes de fer que l’estudi es converteixi en una tasca fàcil i divertida!
El nostre psicòleg, un gran professional i amb més de 15 anys d’experiència, t’ajudarà a preparar la millor entrevista del món mundial!
Carrer Major, 16, 1r 2a / 2n 2a 43003 Tarragona
Com arribar? On aparcar?
Telèfon: 686 541 203
Email: [email protected]
Teléfon (obligatori)
Informació Estudiar és FàcilInformació Opositar és FàcilVols treballar amb nosaltres?
Apuntat al nostre newsletter!
Theme: Pixova Lite · Made with by Macho Themes MarketPC Informatica SL © Copyright 2016. All Rights Reserved | 0.708434 | curate | {"ca": 0.9239043824701195, "es": 0.02350597609561753, "fr": 0.000597609561752988, "pt": 0.00796812749003984, "en": 0.03266932270916335, "it": 0.0051792828685258965, "oc": 0.0061752988047808766} | http://www.estudiaresfacil.cat/equip/ |
macocu_ca_20230731_1_220202 | CORREGUDA A LA MEVA XICOTA PEUS ARRUGAT SOLES
⚓ Categories: cumshots, fetitxe de peus, aficionats, peu, els dits dels peus, cum jugar,
⚡ Tags: eyaculacion vídeos porno, eyaculacion, amateur vídeos porno, la núvia, peus, fetitxe de peus vídeos porno, soles, arrugada
Petite adolescent a la part superior de l'avi de la succió, la seva arruga dick
La meva MILF Exposats Kinky àvia dona jugant amb el seu equip | 0.692545 | curate | {"es": 0.11166253101736973, "ca": 0.8883374689826302} | |
mc4_ca_20230418_17_100219 | Com tramitar de forma electrònica - Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
06/05/2019 09:43:56
A través del Registre electrònic de l'Ajuntament de Sant Boi
. Presentar sol·licituds i altres documents via internet, les 24 h al dia, 365 dies l'any.
. Les sol·licituds presentades en un dia inhàbil (és a dir, dissabtes, diumenges i festius) s'entenen presentades l'endemà hàbil.
. El registre electrònic es regeix per la data i hora oficials de la seu electrònica d'accés.
Com tramitar:
. Heu d'accedir a la Guia de Tràmits i buscar que és el que necessiteu. D'aquesta forma inicieu la tramitació des del catàleg.
. Una vegada identificat, llegir la fitxa de tràmit on s'explica en què consisteix i quins requisits comporta.
. Pot tractar-se d'un tràmit:
* Si el tràmit que seleccioneu té habilitada la possibilitat de tramitar sense signatura electrònica (no serà necessària l'acreditació ni la signatura electròniques)
Cliqueu el botó que apareix a la fitxa de tràmit i seguiu les instruccions que van sortint.
* Si el tràmit que seleccioneu té habilitada la possibilitat de tramitar amb signatura electrònica es requerirà que disposeu d'IDENTIFICACIÓ DIGITAL admesa.
Podeu consultar al següent enllaç els sistemes d'identificació admesos per l'Ajuntament: Sistemes d'Identificació
Cliqueu el botó que correspongui en funció de si tramiteu com a TITULAR o REPRESENTANT que apareixerà a la fitxa de tràmit i seguiu les instruccions que van sortint:
Adjuntar documents i el seu format
Hi ha tràmits que requereixen la presentació de documents; en aquest cas adjuntar els arxius o fitxers en format electrònic pujant-los dintre del formulari de manera que aquests queden vinculats al tràmit en qüestió.
Cal tenir en compte que només s'acceptara el format de documents següents:
. PDF, per a qualsevol classe de document.
. La grandària del document és la que surt en cada instància. En cas que el document superi aquesta mida màxima s'ha de posar en contacte amb els serveis tècnics: [email protected]
. No s'accepten documents en altres formats (Word , Excel...)
Documentació interoperable
Respecte a la presentació de documentació, consulteu el Catàleg de dades i documents interoperables, on es relaciona la documentació que no cal que aporteu donat que es pot consultar des de l'Ajuntament.
En cas que el tràmit escollit comporti un pagament, podreu fer el pagament en línia a través d'internet mitjançant la passarel·la de pagament de forma segura a través dels passos que us van indicant.
Finalitzada la tramitació
Obtindreu un rebut consistent en:
- Tipus de tràmit realitzat
- Relació de documentació presentada (instància i documentació adjunta), i enllaç per poder accedir
- Número de registre d'entrada
- Data de registre d'entrada
Podeu rebre Notificacions electròniques
L'article 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques determina que les notificacions d'actes administratius i comunicacions, s'han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l'interessat estigui obligat a rebre-les per aquesta via.
Podreu accedir a la notificació electrònica, a través de la Bústia de notificacions ( l'e-NOTUM. ) o de l'enllaç que rebreu en l'avís de notificació.
Que és la Carpeta Ciutadana?
És un servei que permet visualitzar la informació referida a les dades i tramitacions sorgides de la meva relació amb l'Ajuntament.
Aquest servei està en construcció
Que és la Validació de documents?
És un servei que permet accedir a la Validació de documents, des d'on podreu comprovar l'autenticitat d'un document emès per l'Ajuntament.
El document original està signat digitalment per l'Ajuntament amb una signatura electrònica reconeguda i amb total validesa jurídica. | 0.658196 | curate | {"ca": 0.988996242619431, "en": 0.005099302200751476, "fr": 0.0024154589371980675, "it": 0.003488996242619431} | http://www.santboi.cat/PaginesW.nsf/Web/Planes/CC90D07758E09831C12583AD004A9099?OpenDocument&Clau=tramitarelectro&Idioma=ca&Seu=N |
macocu_ca_20230731_9_495129 | Els i les participants de l'activitat han certificat que l'interior del Mercat Municipal és l'espai on els decibels han sigut més alts (87,2 db de màxima i uns 77,8 db de mitjana), mentre que la plaça de la Sardana ha sigut l'indret en el qual s'han registrat menys decibels: 74 db de màxima i 53 db de mitjana. L’objectiu final, és elaborar un mapa de so a partir de les diferents mostres obtingudes, que faran públic properament. | 0.781719 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_511044 | Memòries d'una cuinera: La bona amistat no té preu
La Mercè i la Maria ja comencen a ser grans, els seus respectius pares en són conscients i, vulguis que no, accepten el pas inexorable del temps. Tot i el procés natural d'elecció de la forma de vida, diferent en ambdós casos, la seva amistat no ha minvat mai, ans el contrari, ha anat creixent a un ritme constant. Discussions, rialles, tristesa, alegria... ho han compartit tot.
Aquest estiu ambdues han fet el seu primer viatge soles. Val a dir que no han anat molt lluny i que han estat sempre en contacte amb els seus pares, però l'experiència ha sigut -segons diuen elles- formidable. Amb la motxilla carregada a l'esquena, van agafar les seves bicicletes i van pujar al tren que les duia dues comarques més al Nord.
El seu objectiu era creuar un dels paratges més bells del país, per aconseguir-ho havien de crestejar una serralada no massa escarpada. El camí per on van passar creuava rius, vorejava camps de blat, s'endinsava en el bosc, connectava pobles. Van conèixer gent i van experimentar la convivència en el cansament. Amb tot el que això comporta.
Ara, un cop ja han arribat a casa, dormen plàcidament cadascuna a la seva llar. Estan esgotades i després d'explicar quatre coses als seus pares, s'han estirat vestides al llit. Dormen separades per una notable distància, però en els seus somnis segueixen viatjant juntes. Els queda el record de moments inoblidables que els acompanyaran tota la vida, un tren perdut, una nit al ras, uns nois guapos amb qui van estar ballant i... També les hamburgueses que van menjar en un bar solitari a dalt de la muntanya. Quines hamburgueses! Quines vistes! Quina joia haver compartit els millors moments de les seves vides!
Fer la vostra versió d'hamburguesa -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-.
No cal que sigui una recepta nova, si ja teniu una recepta d'hamburguesa publicada al bloc, podeu participar igualment, només heu de deixar l'enllaç aquí.
Publicat per Memòries d'una cuinera a 14:49
São Ribeiro 6 de setembre de 2014 a les 14:57
Uma boa escolha , faço muitas vezes de soja
Marta CuinaDiari 6 de setembre de 2014 a les 18:16
Quina proposta més bona i amb molt de joc!! Marta
Elena BB 6 de setembre de 2014 a les 21:32
Una propuesta deliciosa! Me encantara participar ! Un saludo
Carolina Ceballo 8 de setembre de 2014 a les 20:36
Os dejo el enlace de unas que ya están publicadas. Estas son de cebolla caramelizada y pollo y tb incluye la receta del pan.Si llego a tiempo, tengo más en mente, pero este mes lo veo tan justo. Un abrazo grande!
http://lacucharademisrecetas.com/hamburguesas-sanas-al-estilo-mediterraneo/
En Roc a la cuina Susanna 8 de setembre de 2014 a les 20:40
Ja tornem a la rutina, je,je,.,...os he trobat a faltar, aquí la nostra proposta
http://enrocalacuina.blogspot.com.es/2010/07/hamburgueses-vegetals.html
Menjar a Cala Blanca 9 de setembre de 2014 a les 13:42
Us deixo l'enllaç d'unes Hamburgueses Vegetals que tinc publicades al blog. A mi m'agraden molt i espero que a vosaltres també!
http://acalablanca.blogspot.com.es/2012/11/hamburguesas-vegetales.html
Mònica Tarradellas 9 de setembre de 2014 a les 16:56
Provaré de preparar-ne una de dolça...tot un repte! Petons!
Ester de la Fuente 9 de setembre de 2014 a les 23:17
Aquí va la meva proposta, hamburguesa vegetal d'azuki: http://quinoawakame.blogspot.com/2014/09/hamburguesas-de-akuzi.html
A table con Carmen 10 de setembre de 2014 a les 8:22
Acabo de volver de vacaciones y ando todavía un poco vaga pero me encanta esta propuesta, así que a ver que se me ocurre.
De momento os dejo la receta de unas Mini Hamburguesas de Bacalao y Verduras que están entre mis preferidas:
http://atableconcarmen.blogspot.com.es/2014/04/mini-hamburguesas-de-bacalao-y-verduras.html
Marina A.F. 10 de setembre de 2014 a les 17:13
Bon dia, noies!! Aquí teniu una recepta d'hamburguesa vegetal. Espero poder-vos-en enviar una altra abans que no s'acabi el mes..!! Gràcies!! http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2012/03/hamburguesa-de-pesols.html
Elena BB 10 de setembre de 2014 a les 18:43
Hola otra vez! Acabo de publicar mis hamburguesas para este reto! Se trata de unas hamburguesas de salmón con salsa tártara, espero que os gusten! En casa nos han encantado. Un saludo! !
http://historiasdesabor.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesas-de-salmon-con-salsa-tartara.html
São Ribeiro 12 de setembre de 2014 a les 9:50
Cá esta a minha participação , fiz uns hamburgueres de frango aromatizados com gengibre e coentros.
http://sao33.blogspot.pt/2014/09/hamburgueres-de-frango.html
Pilar C. 15 de setembre de 2014 a les 19:32
mmmm, quina bona idea, jo se d'un que estarà encantant! jejejej Ara em toca posr-me a pensar... Una abraçada!
Montse 15 de setembre de 2014 a les 22:43
Et deixo l'enllaç de les burguers que ja tinc publicades, sóc una boja de les hamburgueses vegetals, sempre investigant noves combinacions per possar a la taula de les meves filles. Un petó i dessitjo que t'agradin
http://saneandolacocina.blogspot.com.es/2014/04/hamburguesas-de-quinoa-y-trigo-sarraceno.html
http://saneandolacocina.blogspot.com.es/2014/03/hamburguesas-de-quinoa-roja-y-avena.html
Raquel 16 de setembre de 2014 a les 22:35
Hola! us deixu la meva proposta d'hamburguesa.
Espero que us agradin :)
http://www.raquelkitchen.com/2014/09/hamburguesa-de-garbanzos.html
Cristina 17 de setembre de 2014 a les 10:01
Hola!! M'ha encantat la proposta d'aquest mes! A veure què us sembla la meva versió d'hamburguesa ;)
http://www.usenllepareuelsdits.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-de-vedella-amb-panet-de.html#more
Gemma 17 de setembre de 2014 a les 10:37
Doncs us deixo una de començaments d'estiu.
http://cuinantacanet.blogspot.com.es/2014/03/hamburguesa-de-pollo.html
Galeteria 17 de setembre de 2014 a les 12:20
Acabem de publicar la nostra recepta d'hamburguesa de vedella, esperem que us agradi :)
http://www.galeteria.cat/2014/09/hamburguesa-de-ternera/
Neus 18 de setembre de 2014 a les 9:02
Hola maques, aquí us deixo el enllaç de la meva aportació.
http://cocinandoconneus.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-alpina-para-memories-duna.html
Marta Sanahuja 18 de setembre de 2014 a les 11:46
Bon dia boniques, us deixo la meva hamburguesa!
http://www.deliciousmartha.com/2014/09/hamburguesa-vegetal-calabaza.html
Moltíssimes gràcies i petonets!
CHEZ SILVIA 19 de setembre de 2014 a les 21:15
Hola!!!! aquí teniu la meva recepta! petonets maques i bon cds.
http://www.chezsilvia.com/2014/09/hamburguesa-de-ternera-al-roquefort-con.html
ANA 22 de setembre de 2014 a les 8:37
Hola!! esta es mi aportación, espero que guste.
http://5sentidosenlacocina.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-de-pavo-con-chutney-picante.html
Pilar C. 22 de setembre de 2014 a les 9:58
Hola, avui he publicat la meva hamburguesa, espero que us agradi, molts petons!
http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-descalivada-amb-formatge-de.html
Eva Macià 22 de setembre de 2014 a les 14:09
Aquí teniu la meva hamburguesa recent feta! !
http://cuinantentrellibres.blogspot.com.es/2014/09/hamburgueses-de-lluc-i-gambes.html
Heva Hernandez 22 de setembre de 2014 a les 15:59
Aqui está mi propuesta, un besote!! !
http://tarjetadembarque.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-vegana-especiadas.html
Per sucar-hi pa 22 de setembre de 2014 a les 21:59
Hola! Us en deixo una de tonyina amb el seu panet especial al "nero di sepia". Espero que us agradi, petons!
laura 23 de setembre de 2014 a les 0:23
Hola. Com que encara estic lesionada i no puc estar a la cuina, us passo una recepta d'hamburgueses japoneses (Wafu Hambagu) que agrada molt a casa i que ja tenia publicada al blog. Abraçades, cuineres! http://cuinejar.blogspot.com.es/2012/03/wafu-hambagu-hamburgueses-japoneses.html.
Montse Cartanyà 23 de setembre de 2014 a les 12:06
Aquest dijous es publicarà la meva recepta d'hamburguesa, mmmm que bones i que versàtils són les hamburgueses!!! !
http://estoneslliures.blogspot.com/2014/09/hamburguesa-de-pollastre-ceba-i-brie.html
Sònia Layola 23 de setembre de 2014 a les 20:56
Hola noies! Us notava a faltar. Aquest mes sí que he arribat. Què us sembla una hamburguesa vegetariana amb els seus panets? Y más vale tarde que nunca. Hoy receta salada. Una hamburguesa vegetariana para chuparse los dedos y su pan casero para el reto de esto mes de Memòries de una cuinera:
http://www.entreharinas.com/2014/09/receta-de-hamburguesa-vegetal.html
mayte1963 24 de setembre de 2014 a les 12:14
M'encanten les hamburgueses. Son super - hiper - mega versatils :-)
Os deixo aquí les meves Big Fonda's: bou, bacon i ceba caramelitzada
http://www.lafondadeza.com/2014/09/hamburguesa-de-buey-y-bacon-oda-al-fast-food.html
Thermomix il 24 de setembre de 2014 a les 14:49
Hola, me encanta vuestra propuesta, casualmente, hoy he publicado una rica hamburguesa casera con Thermomix. Aquí os dejo el link de mi blog Thermomixil: http://thermomixil.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-casera-con-thermomix-y-pan.html
Dolores-MiGranDiversion 25 de setembre de 2014 a les 8:44
Hola os dejo mi granito de arena.. "Hamburguesa al gin tonic con foie" http://migrandiversion.blogspot.com.es/2014/05/hamburguesa-al-gin-tonic-con-foie.html
Palmira http://comeconmigoelblogdepalmira.over-blog.es/ 25 de setembre de 2014 a les 10:31
Tot i que estem tornant a la normalitat, no arribarem a temps amb una nova recepta... Però com volien tornar a participar després d'uns mesos difícils, deixo 2 enllaços:
Una hamburguesa gourmet amb foie i carn d'ànec : http://comeconmigoelblogdepalmira.over-blog.es/article-un-clasico-con-un-toque-distinto-que-sabe-a-fiesta-hamburguesa-de-magret-de-pato-y-foie-fresco-121014154.html
I un altra en versió vegetariana: http://comeconmigoelblogdepalmira.over-blog.es/article-hamburguesas-vegetales-de-lentejas-rojas-y-bulgur-118472240.html
Yolanda Hidalgo caballero 25 de setembre de 2014 a les 11:28
Uff!! como siempre de las últimas, aquí mi receta: Hamburguesa de pollo con especias, panecillos de pipas de calabaza y mayonesa de aguacate con pepinillos. Espero que os guste! !
http://corazondementayazahar.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-de-pollo-con-especias-pande.html
Marga 25 de setembre de 2014 a les 22:07
Buenos días, os dejo mi versión de una de las hamburguesas que prepara JamieO, espero que os guste, bss
http://lacocinadelascasinas.blogspot.com.es/2013/07/hamburguesa-de-buey-al-estilo-jamies.html
Amb les mans a la massa 25 de setembre de 2014 a les 22:49
Aquí va la meva hamburguesa, recent sortida del forn! Bon profit! !
http://amblesmansalamassa.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-de-pollastre-i-bolets.html
Miquel 26 de setembre de 2014 a les 8:21
http://lesreceptesdelmiquel.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-completa.html
Pili 26 de setembre de 2014 a les 16:35
Hola!!! Aquest mes no he pogut preparar recepta "nova", pero us deixo el link d'una hamburguesa que vaig preparar no fa gaire i que esta bonísima!!! Molts petons.
http://kook-pi.blogspot.com.es/2014/07/hamburguesa-de-garbanzos-y-berenjena.html
Vivi martínez 26 de setembre de 2014 a les 23:09
Me hubiera gustado hacer una entrada nueva para este reto pero al final me ha pillado el toro y no me ha dado tiempo. De todas maneras no quería dejar de participar así que aquí os dejo un par que tenía ya publicadas.
http://hoycocinavivi.blogspot.com.es/2012/05/hamburguesa-de-pavo-abanico-de-tomate-y.html
http://hoycocinavivi.blogspot.com.es/2012/03/hamburguesa-de-lentejas-masala.html
Vivi martínez 26 de setembre de 2014 a les 23:16
Fem un mos 27 de setembre de 2014 a les 8:11
Uff una mica més i no arribo a temps! !
Aquí us deixo l’enllaç de la meva hamburguesa amb molt bon cor http://femunmos.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-amb-cor-de-ceps_85.html#comment-form
ISABEL 27 de setembre de 2014 a les 19:25
Hola, acabo de publicar la meva recepta del mes de Setembre.
http://lacuinadelaisabel.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-amb-ceba.html
La Fonda Deza 28 de setembre de 2014 a les 14:16
Hola,podria ser que aquest comentari surti 2 cops :-( Ho sento
Nova proposta acaba de sortir de la graella. Aquesta amb carn de porc ceps i russinyols.
http://lafondadeza.com/2014/09/hamburguesa-de-otono-receta-de-temporada.html
Marta CuinaDiari 28 de setembre de 2014 a les 21:10
Aquí teniu la meua hamburguesa de vedella amb "chili con carne" http://cuinadiari.blogspot.com.es/2014/08/xili-amb-carn-chili-con-carne.html
Dolces Nines 28 de setembre de 2014 a les 22:21
Hola guapes!!! Mare meva, aquest mes pels pèls!!! Us deixo la meva proposta:
http://www.dolcesnines.blogspot.com.es/2014/09/hamburgueses-davena-amb-samfaina.html
Conxita 28 de setembre de 2014 a les 22:26
A l'ultim moment, però arriba la recepta. Es tracta d'una hamburguesa vegetariana.
Moltes gracies per organitzar aquest repte
http://alpotpetitcuina.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-vegetariana-la-proteina.html
Montse de Sants 29 de setembre de 2014 a les 16:31
Guapes! Uiiiii...He estat fora i em vaig oblidar d'afegir-ho! Estava pensant en la setmaneta de vacances i se me'n va anar el sant al cel!... En fi, us deixo la meva aportació. Feia temps que no participava i em feia ilu. Si veieu que la podeu afegir, endavant. I si no, tranquil·les, un altre cop serà! Petonets
http://abellbulto.blogspot.com/2014/09/hamburguesa-de-pollastre-amb-salsa-de.html
Memòries d'una cuinera 3 d’octubre de 2014 a les 22:30
Hola Montse, ens dóna error l'enllaç!
Anònim 29 de setembre de 2014 a les 18:20
os dejo mi receta de hamburguesa.
http://manzanasrojasr.wordpress.com/2014/07/27/volando-hamburguesa-de-vaca-con-queso-de-cabra-y-berros/
Mònica Tarradellas 29 de setembre de 2014 a les 18:21
Malgrat presentar-la fora de termini...espero ser-hi a temps...és que la inspiració a vegades sorgeix quan menys te l'esperes!!! Petons i, com sempre, gràcies per la iniciativa...
http://galetesimescosesdolces.blogspot.com.es/2014/09/mini-hamburgueses-de-carn-de-botifarra.html
Xicuina-Anna 29 de setembre de 2014 a les 19:39
Hola!!! Sento enviar-la fora de termini i mira que és una de les que ja tenia penjades al blog! però m'ha estat impossible i no passa pas res si no es pot afegir al recull del mes! ;)
http://xicuina.blogspot.com.es/2014/03/hamburguesa-de-pollastre-i-espinacs.html
Coses de Llàbiro 30 de setembre de 2014 a les 14:30
Les nostres hamburgueses:
http://cosesdellabiro.blogspot.com.es/2014/09/hamburguesa-vegetariana.html
i alguna de més antiga:
http://cosesdellabiro.blogspot.com.es/2012/11/mini-hamburgueses-de-cigrons.html
http://cosesdellabiro.blogspot.com.es/2010/04/hamburgueses-de-quinoa.html
http://cosesdellabiro.blogspot.com.es/2011/06/hamburguesa-vegetal.html
Silvia 30 de setembre de 2014 a les 16:44
¡¡Gracias, Mónica! !
Ya está publicado: http://alamosventosos.blogspot.com.ar/2014/09/hamburguesa-avena-Sonia-Torres-Abuelas.html#more
Marina A.F. 1 d’octubre de 2014 a les 8:03
Noies!! Arribo un pèl tard!! Espero ser-hi a temps! Aquí teniu la meva proposta. http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2014/10/hamburgueses-de-pollastre-i-curri-amb.html | 0.452406 | curate | {"ca": 0.5376176610008804, "fr": 0.01029322137197806, "es": 0.3728584004875736, "pt": 0.026884268978126905, "de": 0.0004740299316042527, "en": 0.044761969255773006, "ro": 0.0018284011647592606, "eo": 0.0006771856165775039, "it": 0.003115053836256518, "el": 0.00013543712331550077, "oc": 0.0013543712331550077} | http://memoriesdunacuinera.blogspot.com/2014/09/la-bona-amistat-no-te-preu.html |
crawling-populars_ca_20200525_7_82982 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PUBLICACIONS > TORNAVEU
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Dins el marc de la Fira de la Mediterrània, el Circuit Estepa programa del 15 al 18 d’octubre diversos concerts a sales de Manresa.
“No ha estat el nostre objectiu centrar-nos en la música electrònica, però és cert que en aquesta edició coincideixen diversos grups amb aquesta sensibilitat”, diu Xavi Angulo, programador del Circuit Estepa, que del 15 al 18 d’octubre, dins la Fira de la Mediterrània oferirà onze concerts de grups de música pop que incorporen a les seves sonoritats algunes reminiscències de la música popular dels seus països d’origen. Així doncs, no es tracta de propostes que es puguin englobar dins conceptes com ara fusió, sinó grups plenament de música pop. “L’objectiu del Circuit Estepa és buscar grups que procedeixin del panorama més allunyat de la música comercial, si bé fugim de dogmatismes i també hi trobem propostes menys alternatives, el que sí que les unifica és que els grups tangencialment tenen cert regust de folk”, defineix Angulo.
El programa de la sisena edició presenta grups emergents de l’escena valenciana com Auxili, amb una barreja de la música festiva popular i el reggae, la compositora Alba Marbà, capaç de jugar amb estils com el reggae, el pop, el flamenc o la salsa, com també Oques Grasses, Grup revelació dels Premis Enderrock 2014 que han fascinat amb una proposta de reagge, rock i pop delirant, entre d’altres. A més, el Circuit Estepa acull artistes d’arreu del món, com la banda polonesa Makabunda, que han aconseguit gran ressò al seu país amb una música, a paryri del banjo, el violí i l’acordió, que transporta a principis del segle XX, però farcida amb arranjaments musicals contemporanis, o els ja més coneguts arreu del món com els Asian Dub Foundation Sound System, una combinació única de hip hop, rock combinats amb sons tradicionals hindús, entre d’altres propostes com granadins Rebelmadiaq, establerts a Barcelona que porten a una nova dimensió les sonoritats de la música jamaicana.
Es pot afirmar que Circuit Estepa presenta onze propostes atrevides que, desacomplexadament beuen de fonts populars per fer música que fuig de qualsevol etiqueta.
Podeu consultar l’agenda sencera dels concerts i comprar entrades, fent clic aquí
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.771038 | curate | {"ca": 0.9782419495213229, "es": 0.006672468813460981, "it": 0.005512039454598201, "en": 0.009573542210617928} | : /noticies/el-circuit-estepa-musica-que-fuig-detiquetes/ |
macocu_ca_20230731_7_294873 | Inici informa't al Baix Cop a la imatge de Castelldefels: Assalten i agredeixen Aubamenyang a casa...
Els lladres es van emportar joies que estaven guardades dins una caixa forta després d’intimidar amb armes de foc i barres de ferro al jugador i a la seva dona, que també es trobava dins la casa. Un cop aconseguit el seu objectiu van abandonar la casa de Castelldefels i van fugir amb un Audi A3 de color blanc.
Segons ha afegit RAC1, els delinqüents, que parlaven italià entre ells, van tenir la parella estirada a terra durant una hora. Aubameyang va rebre l’impacte d’una barra metàl·lica. La seva esposa va patir també un cop al cap.
Els Mossos d’esquadra, avisats per l’esposa del jugador, estan investigant els fets i intenten detenir als autors del delicte. La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos s’ha fet càrrec del cas. Les víctimes ja han prestat declaració. El Barça ha posat a disposició del jugador el suport que ell i la seva família puguin necessitar.
Aquest acte violent pot suposar un cop dur per a la imatge de Castelldefels pel que fa al seu paper com a destinació turística; també pot comportar problemes per al municipi com a domicili tradicional de personatges famosos. El fet que l’atac l’hagi patit Aubamenyang, jugador del Barça que podria anar els propers dies a la Lliga anglesa de futbol, en concret al Chelsea, pot afegir un impacte mediàtic molt important i negatiu. | 0.844194 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_604248 | Sembla que s'han presentat per participar a Mars One, el reality show que consistirà a dur població a Mart. Ara els entrevistaran al Divendres de TV3.
En l'espècie humana sempre hi ha sonats amb afany de protagonisme. Suposo que faran la clàssica tourneé per les diferents TV's per recaptar calerons amb el seu frikisme populista. El muntatge fotogràfic sembla un joc de cafè de la senyoreta Pepis. | 0.718071 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_265969 | Philippe Troussier - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
1976–1977 Angoulême Charente Football Club 22 (0)
1977–1978 Red Star FC 3 (0)
1978–1981 FC Rouen 79 (8)
1981–1983 Stade Reims 38 (0)
Philippe Troussier (París, 21 de març de 1955) és un exfutbolista i entrenador francès. Va dirigir la selecció japonesa (1998-2002). [1]
↑ (anglès)RSSSF
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Philippe_Troussier&oldid=21266549»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 juny 2019 a les 00:56. | 0.439252 | curate | {"ca": 0.5524193548387096, "fr": 0.20967741935483872, "de": 0.2318548387096774, "uu": 0.006048387096774193} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Philippe_Troussier |
mc4_ca_20230418_9_142210 | Inici Vilanova i la Geltrú Alumnat vilanoví a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya
L'Escola Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat ha presentat diversos alumnes a les proves, amb excel·lents resultats
Aquest mes d’octubre l’ECMM (Escola Conservatori Municipal de Música Mestre Montserrat) ha presentat diversos alumnes a les proves per entrar a formar part de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), i han obtingut uns excel·lents resultats.
La Fundació Jove Orquestra Nacional de Catalunya inclou dues orquestres diferents, a les quals s’accedeix per audició pública. L’activitat principal es realitza a partir de la JONC Alevins, formada per joves músics menors de 19 anys, i de la JONC, que abasta fins als 25 anys.
En violins, han entrat en reserva de la JONC Aleví la Laia Garcia, la Ginebra Rosell i la Cristina Arroyo. En violes, també són reserva de la JONC Aleví Clementina Boeykens i Carla Laguna. En violoncel, ha entrat com a titular a la JONC Aleví Jorge Sierra Varela. En contrabaix, és titular de la JONC Aleví i reserva de la JONC Manel Mosquero. En percussió, és reserva de la JONC Aleví Adrià Font. Finalment, en trombó, és reserva de la JONC Aleví Martí Soler.
Els titulars formaran part de la JONC, i els que han quedat en reserva hi participaran quan hi ha hagi una baixa o vacant, o bé quan facin falta més instrumentistes, en funció de l’obra que s’interpreti.
La regidora de Cultura, Adelaida Moya, ha rebut les bones notícies expressant que “aquests resultats són també un orgull per a la ciutat. Voldria fer arribar la meva felicitació i agraïment a l’equip docent de l’escola i, com no, també als alumnes pel seu esforç”.
Els aspirants van haver de presentar a l’audició una obra d’estil clàssic (de 1730 a 1830) i tenir preparats diversos passatges d’orquestra de l’instrument corresponent.
Els que han estat nomenats membres titulars gaudiran d’un període de 2 anys de permanència. Després, podran renovar la titularitat anualment mitjançant noves audicions, fins a l’edat màxima establerta (25 anys per la JONC i 19 anys per la JONC Alevins).
La Jove Orquestra Nacional de Catalunya va néixer el setembre de 1993, amb l’objectiu de facilitar una formació orquestral integral als joves músics del país, complementant la tasca que en aquest terreny es desenvolupa als conservatoris i centres superiors, i col·laborar activament en la seva inserció professional. Així mateix, s’ha vetllat per oferir un producte cultural de la màxima qualitat, tot apropant-lo a tots els públics, amb una clara vocació social i pedagògica.
Escola Conservatori
Article anteriorL’Ajuntament de Sitges renovarà les escales mecàniques del pas soterrat
Article següentLa PDE rebutja que Roigé presideixi el CAT si no és per plantejar-ne la dissolució | 0.836344 | curate | {"ca": 0.9278200943054045, "es": 0.06528835690968444, "pt": 0.006891548784911135} | https://laciutat.cat/laciutatdelgarraf/garraf/cultura-garraf/alumnat-vilanovi-a-la-jove-orquestra-nacional-de-catalunya |
macocu_ca_20230731_9_334977 | SENSE COL·LECCIO
Entre juliol i novembre de 1938, va tenir lloc una de les batalles més cruels de la Història. Hi van perdre la vida gairebé cent mil combatents. Amb el temps, s'ha conegut com la b... 9788468312712 SANTIAGO, ROBERTO ; GARCI... EDEBE viernes, 1 de agosto de 2014
Tinc molta sort de tenir un germà com el Josep. Pot llegir a la nit sense encendre el llum, té un gos per ell sol, i recorda perfectament on hi ha cada cosa. Un llibre que et farà ... 9788466148467 SCHIMEL, LAWRENCE ; MAYOR... CRUILLA lunes, 1 de junio de 2020
SIRENES I CRIATURES MARINES DEL MON Les sirenes són màgiques i misterioses, i sempre han estat molt fugisseres, però en aquest llibre coneixeràs tots els seus secrets. 9788466147705 CLAYBOURNE, ANNA ; ASIAIN... CRUILLA lunes, 1 de junio de 2020 | 0.679133 | curate | {"oc": 0.020618556701030927, "ca": 0.75, "es": 0.22938144329896906} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_278235 | El passat 13 d’agost es va estrenar a nivell mundial ‘L’educació prohibida‘, un llargmetratge argentí independent, que sorgeix de la preocupació d’un grup d’estudiants i llicenciats en Comunicació Audiovisual pel futur de l’educació.
Després de dos anys de treball realitzant 90 entrevistes, enregistrar 45 experiències educatives de nou països diferents (Argentina, Xile, Uruguai, Colòmbia, Equador, Mèxic, Guatemala, Perú i Espanya)… i d’un any de muntatge del material, L’educació prohibida passa a convertir-se, en la primera pel·lícula estrenada en espanyol i finançada íntegrament sota la fórmula de crowdfunding (donacions de particulars per a subvencionar un projecte).
Sinopsi de L’Educació prohibida
L’escola ha complert ja més de 200 anys d’existència i és àdhuc considerada la principal forma d’accés a l’educació. Avui dia, l’escola i l’educació són conceptes àmpliament discutits en fòrums acadèmics, polítiques públiques, institucions educatives, mitjans de comunicació i espais de la societat civil. Des del seu origen, la institució escolar ha estat caracteritzada per estructures i pràctiques que avui es consideren majoritàriament obsoletes i anacròniques. Diem que no acompanyen les necessitats del Segle XXI. El seu principal punt feble es troba en un disseny que no considera la naturalesa de l’aprenentatge, la llibertat d’elecció o la importància que tenen l’amor i els vincles humans en el desenvolupament individual i col·lectiu.
A partir d’aquestes reflexions crítiques han sorgit, al llarg dels anys, propostes i pràctiques que van pensar i pensen l’educació d’una forma diferent. “L’Educació Prohibida” és una pel·lícula documental que proposa recuperar moltes d’elles, explorar les seves idees i donar visibilitat a aquelles experiències que s’han atrevit a canviar les estructures del model educatiu de l’escola tradicional.
Més de 90 entrevistes a educadors, acadèmics, professionals, autors, mares i pares; un recorregut per 8 països d’Iberoamèrica passant per 45 experiències educatives no convencionals; més de 25.000 seguidors a les xarxes socials abans de la seva estrena i un total de 704 coproductors que van participar en el seu finançament col·lectiu, van convertir a “L’Educació Prohibida” en un fenomen únic. Un projecte totalment independent d’una magnitud inèdita, que adona de la necessitat latent del creixement i sorgiment de noves formes d’educació.
Per a saber més
https://www.educacionprohibida.com
També et pot interessar
El camí lector en la primera infància, la segona activitat de Lletra Menuda, la dediquem a la família i la lectura
Un any més la poesia arriba a la Biblioteca
I si en lloc de ser idiotes, treballem per ser cultes i heretges, la lliçó del Modernisme
La Biblioteca et convida al concert Entre la terra i el cel, de JU
Acompanya’ns en una nova trobada del club lector, parlem d’Una altra vida encara, de Theodor Kallifatides, amb la traductora Carolina Moreno Tena | 1 | perfect | {"ca": 0.9657064471879286, "es": 0.03429355281207133} | |
macocu_ca_20230731_9_238346 | L'Espanyol ja puntua amb Mané
El tècnic s'estrena amb un empat davant el Betis (1-1) però l'equip està en zona de descens
L'Espanyol ha tret un punt del partit que ha jugat aquest diumenge contra el Betis. El tòpic que diu que a nou entrenador victòria segura no s'ha complert per als blanc-i-blaus, que, això sí, han remuntat un 1-0 advers i han acabat puntuant al Ruíz de Lopera. Sota la intensa pluja i malgrat les baixes, l'Espanyol ha donat una imatge diferent a la de les darreres jornades. L'equip ha lluitat i ha pogut igualar el gol d'Emaná, que al minut 57 ha inaugurat el marcador i ha fet l'1-0. A partir d'aquest moment l'Espanyol s'ha llençat a l'atac i Coro, que ha sortit al minut 66 en substitució de Rufete, ha empatat el partit després d'aprofitar una errada defensiva del Betis.
25 Comentaris
si si si pero cinc champions i sin presumir como los patetics, de los kuler2, q en europa estais muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuy lejos en champions. ei ei ei ei maldini el ms grande cinc champions ( el grande maldini)
#24 la Champs per la tele, xavaling, 09/12/2008 - 19:09
Respondre
Maldini m he deixat les DIVUIT LLIGUES APANYOLES, les VINT:I:QUATRE COPES DEL RUA i LES SET SUPERCOPES D EJPEING, et sembla poc? doncs apa a somiar amb el teu Milà( o potser ets un perikitu sense arguments i ha de treure el rotllo Milà?)
ea ea ea els pariKus es cabrejan... i el Maldini ja no sap que dir amb el rotllo Copes Europa. haha
#22 paolo maldini, milan, 09/12/2008 - 15:46
Respondre
creo q el far$a, para el 2500, tendra las mismas, champions q el milan, cuando el milan por aquel entonces tendra 15, joder joder, dime de q presumes pateticos.
#21 TA-MUDO, CONNEYÁ-ERPRÁ, 09/12/2008 - 15:04
Respondre
"Pazaremo de zé el zegundo equipo de Bacelona depué der Barza a zé el zegundo equipo de Conneyá depué de la UE Conneyá". "Y eztoy MUDO poqué quiero joé, aquí mado llo". | 0.530818 | curate | {"ca": 0.6064864864864865, "es": 0.312972972972973, "it": 0.02972972972972973, "de": 0.0021621621621621618, "en": 0.04864864864864865} | |
macocu_ca_20230731_9_21395 | DIA DEL LLIBRE: POEMA BLACKOUT i BOOKFACE.
L’alumnat de secundària, en el dia del llibre va realitzar activitats tan fantàstiques i divertides com el Bookface i la Poesia Blackout, proposta del professorat de secundària.
La Poesia Blackout consisteix en ocultar les paraules que no vas a utilitzar d’un text, com puga ser un periòdic, un llibre, un escrit; i deixar visibles aquelles lletres o paraules necessàries per construir el teu propi poema.
On estem | 0.732895 | curate | {"en": 0.09251101321585903, "ca": 0.8898678414096917, "es": 0.01762114537444934} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_12351 | El 19 d'abril Dones de Breda va participar en la Fira d'Entitats de Breda a través d'un estand informatiu de l'entitat.
Publicat per Silvia a 18:51 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Activitats
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
MARATÓ TV3 2016
Dones de Breda va fer entrega de 835 euros a la Marató de TV3 fruit del Pessebre Vivent 2016 que es va organitzar. Gràcies a tots!
Comunicat de Dones de Breda
Dones de Breda només pot certificar i garantir la informació documentada que es publica en aquesta pàgina web
Activitats Benvinguda Celebracions i festes Comissió de Suport Cursos oberts Cursos tancats Enllaços d'interès Fes-te sòcia fotos Informació d'interés Junta Reivindicacions Solidaritat Sortides i viatges | 0.733078 | curate | {"ca": 0.9446640316205533, "nl": 0.019762845849802372, "es": 0.03557312252964427} | https://donesdebreda.blogspot.com/2008/04/ |
crawling-populars_ca_20200525_22_359503 | La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Veure més
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l'U-Ranking 2019.
Descarregar imatge
Text: Premsa Eurecat
Premsa
Edifici del Rectorat Pl. de Víctor Siurana, 1 E-25003 Lleida Tel. 973 702 124 / 973 702 192 [email protected] www.udl.cat/ca/serveis/oficina/
Universitat de Lleida | 0.69377 | curate | {"ca": 0.8466780238500852, "de": 0.044293015332197615, "es": 0.10902896081771721} | : /ca/serveis/oficina/Noticies/El-Maqcentre-sincorpora-a-Eurecat/ |
mc4_ca_20230418_2_114689 | Grup QK Desgenerades Alacantines: junio 2010
Fogueres Populars i Combatives 2010
Fogueres Populars i Combatives 2010 [20, 21, 22 i 23 de juny]Diumenge 20:18.00h - Lectura del Pregó a càrrec de la Bellea-trans, traca decomençament de festes i cerca-racós pels carrers del barri a ritme dedolçaina i tabaletLloc: Sortida des de l'Hort Comunitari de Carolines20.00h* - Projecció del documental "Londres no es Sevilla" sobre eldesallotjament del CSO Casas Viejas a Sevilla i posterior xarrada amb undels membres del centre socialLloc: Tetería "el Tábano", carrer del Pou 94 -barri de Sant Anton-23.00h* - Karaoke hortera antirrepressiuLloc: Tetería "el Tábano", carrer del Pou 94 -barri de Sant Anton-Dilluns 21:12.00h - Plantà de la Foguera Itinerant (es passarà pels carrers i lesplaces del barri per a després acabar fent una incursió a la Mascletà)16.00h - Dinar de germanor foguererLloc: Hort Comunitari de Carolines19.00h - Tallers per l'autogestió de les nostres vides [Jornada DIY!! ]>taller d'autogestió de la salut i la higiene>taller de construcció de cuines solars>taller de construcció d'instruments musicals amb materials reciclatsLloc: Hort Comunitari de Carolines22.00h - Concertet:CONFUSSIÓ AFROLLEVANTINA (Fussió Ressonante + Boujur + Aché Malinké)Lloc: Hort Comunitari de CarolinesDimarts 22:12.00h - Plantà de la Foguera Itinerant (es passarà pels carrers i lesplaces del barri per a després acabar fent una incursió a la Mascletà)16.00h - Dinar de germanor foguererLloc: Plaça de Palmeretes19.00h - Tetret espectacle a càrrec de FRIKER JIMÉNEZ22.00h - Concertet de Hip Hop:3RR3TR3S + DPK + KULTURA KANABIKALloc: Hort Comunitari de CarolinesDimecres 23:12.00h - Plantà de la Foguera Itinerant (es passarà pels carrers i lesplaces del barri per a després acabar fent una incursió a la Mascletà)16.00h - Dinar de germanor foguererLloc: Plaça de Palmeretes19.00h - Taller de jocs infantils per a xiquets + gimkana, i taller"d'arts plàstiques" per als més majors (plantilles, pancartes...)Lloc: Hort Comunitari de Carolines22.00 - CREMÀ!! : Sortida de la Foguera Itinerant des de l'Hort Comunitaride Carolines fins a la platja a ritme de batukada----------------->L'HORT COMUNITARI DE CAROLINES FUNCIONARÀ TOT EL QUE DUREN LES FESTESCOMA RACÓ. A L'HORA DE SOPAR, VINE I PORTA'T EL TEU SOPAR DE FAIXA PER ACOMPARTIR!! !--->EXPOSSICIÓ FOTOGRÀFICA "Guapa, Guapa i Guapa!" SOBRE LA NOSTRA BELLEAPASSEJANT PER ALACANT ESTARÀ EXPOSSADA A LA TETERIA DEL CARRER SEVILLA 41EL QUE DUREN LES FESTES--->JA DISPOSSEM DEL LLIBRET DE LA NOSTRA FOGUERA, NO OBLIDES DEMANAR-LO AQUALSEVOL DELS LLOCS DE LES ADRECES QUE POSSEM BAIX*Les activitats marcades amb asterisc poden estar subjectes a canvis d'horari----------------ADRECES:>Hort Comunitari de Carolines: carrer Julio Antonio cantonada amb JacintoMaltés -barri del Pla Carolines->Tetería "el Tábano": carrer del Pou 94 -barri de Sant Anton de Baix->Tetería del carrer Sevilla 41 -barri del Pla Carolines-
Mostra Marrana III Hangar Bcn
VIERNES 11 DE JUNIO17:00h >> Presentación de la muestra a cargo de Claudia, Diana J. Torres, Patricia Heras y Minipimer.17:30h >> JOYITAS INCLASIFICABLES:- Presentación del trabajo de Bruce Labruce a cargo de Álex Brahim.- Proyección de No Skin off my ass (Canadá), de Bruce Labruce.19:00h >> ESPECIAL BARBARA DEGENEVIEVE:- Presentación del trabajo de Barbara Degenevieve a cargo de María Llopis.- Proyección de Out of the woods (USA).- Proyección de Daddy’s girl (USA).- Turno de preguntas/análisis con María Llopis y Mariana Echeverri.20:20h >> CORTOS DIY (Do it yourself).- My cock is a Dildo. de Ester Martin BergsMark y Emanuel Ryberg (Suecia).- Homenaje a Jarque. De Andrea Corrales y Macarena Moreno (Cuenca, España).- Proyección de fotografías de Ismael Llopis.20:40h >> VÍDEOS DE PERFORMANCES.- Proyección de la performance “Oh-Caña” y charla con lxs performers (Barcelona, Catalunya).21:00h >> ESPECIAL HENTAI-FUTANARI.- Presentación a cargo de Patricia Heras.- Proyección de fragmentos de Bible Black (Japón).21:30h >> BIZARRADAS VARIADAS:- Presentación de la película Mondo Bizarro de Lee Frost (USA).- Proyección de la película Mondo Bizarro.23:00h >> A/V SESSION:Dj DorotiVj Saxwakuy + Vj TrashMixer00:00h >> TODO EL MUNDO FUERA!! !DÍA 12 DE JUNIO, SÁBADO.17:00h >> SOBRE PERFORMANCE:- Presentación de la película Sick: Life and death of Bob Flanagan, supermasochist (USA) de Kirby Dick a cargo de Diana J. Torres.- Proyección de la película.18:40h >> JOYITAS INCLASIFICABLES.- Presentación de la película Long Jeanne Silver y de la actriz Jane Silver.- Proyección de Long Jeanne Silver (USA) de Alex de Renzy.20h >> CORTOS DIY (Do it yourself)- Presentación y proyección de Porno vegetal de Lucía Egaña y elpueblodechina (España).- Presentación de CUDS+Colectivo SubPorno (con posible conexión con CUDS vía Skype!! ).- Proyección de los cortos: “Eso te pasa por hetero”, “Wena Cisarro” e “Inmaculeada” (Chile).- Proyección de Pospornografía e historia reciente de la violencia en Chile.- Soccer Bitch, de Sandra Selimovic (Austria).21:00h >> ESPECIAL HENTAI-FUTANARI.- Presentación a cargo de Patricia Heras.- Proyección de fragmentos de Discode (Japón).21:30H: MARIA LLOPIS PRESENTA SU LIBRO.- Lectura performántica de “El postporno era eso” con María Llopis.21:50h >> HARDCORE BDSM GAY- Charla sobre BDSM hardcore Gay y sus prácticas.- Fragmentos de películas de PigProd (Alemania, USA) + Cazzo Films (Alemania).22:50h >> PRESENTACIONES DE LOS FOTÓGRAFOS QUE EXPONEN.- OlgazMick.- Rodrigo Van Zeller.23:05h >> A/V SESSION.Dj TomixVj Okun00:00h: TODO EL MUNDO FUERA!! !DOMINGO 13 DE JUNIO17:00h >> DIRTY DIARIES- Presentación del trabajo de Mia Engberg.- Proyección de los cortos: Skin (14:16 minutos), Fruitcake (7 minutos), Dildoman (4 minutos), Flasher Girl on tour (14 minutos) y Authority (16 minutos). (Suecia, Alemania).18:00h >> BDSM. ESPECIAL SHIBARI.- Presentación del tema a cargo de Alfil.- Proyección de uno de sus cortos.- Proyección de fragmentos de Madison Young en Hogtied (USA).- Debate, turno de preguntas.19:30h >> ESPECIAL NAZI EXPLOITATION- Presentación a cargo de Chiara Schiavon, Giulia Perli y Claudia Ossandon.- Proyección de fragmentos de Salon Kitty (Italia, Alemania, Francia), Lovecamp 7 (USA) e Ilsa: she wolf of the SS (USA).21:00h >> HENTAI-FUTANARI- Presentación a cargo de Patricia Heras.- Proyección de diversos fragmentos de Hentai-Futanari: Steeless nights.21:30h >> CORTOS DIY- Proyección de “Switch” de Lola Clavo (Barcelona, Catalunya).- Proyección de “Historia de 3”, de La Quimera Rosa + Alogono (Barcelona, Catalunya).- Proyección de There is a spider living between us, de Tejal Shah (India).- Proyección de “Valencia 1929” de VideoArmsIdea (Valencia, España).- Proyección de “Tu iglesia es mi prostíbulo” de Mery Favaretto (España/Italia).22:00h >> BIZARRADAS VARIADAS.- Annie Sprinkle y sus mejores bizarradas (USA).22:30h >> VÍDEO DE PERFORMANCE- Pornoterrorismo, de Diana J. Torres (España).- Pornodrama, de VideoArmsIdea (España, Italia).22:55h >> CLAUSURA DE LA MUESTRA.23:00h >> Concierto de Natan Nexus00:00h >> TODO EL MUNDO FUERA!!! Enviat per
Kian Firouz
Kian Firouz és una actriu i activista lesbiana d'origen iranià a la qual el Regne Unit ha denegat l'asil malgrat el risc constatable que siga condemnada a mort a Iran per la seva orientació sexual. Firouz es va traslladar a Londres fa dos anys, fugint de la brutal repressió al seu país natal. Ara, després de ser-li denegat l'asil per les autoritats britàniques, Firouz espera que el suport que puga rebre a través d'una petició en línia contribueixi a aturar la seva deportació.--->> Petició online <<--- Ahi queda eso
STOP TRANS PATHOLOGIZATION // BCN JUNY '10//
El proper mes de juny, la ciutat de Barcelona acollirà diversos esdeveniments d'especial rellevància per a les persones trans a nivell mundial.El dia 2 de juny a les 20h a l'Espai Francesca Bonnemaison, c / Sant Pere més Baix, 7(Barcelona) es presentarà oficialment el primer llibre en català sobre despatologització trans titulat "El gènere desordenat: Crítiques al voltant de la patologització de la transsexualitat "editat per Miquel Missé i Gerard Coll-Planas i publicat per EGAL. (Més informació a http://www.elgenerodesordenado.wordpress.com/)///Manifestació Internacional de Lluita Trans-Intersex //Dissabte 5 de juny del 2010 a les 19hA Pl Universitat-Metro L1 i L2-BARCELONA (Estat Espanyol)Organitza: Xarxa Internacional per la Despatologització TransConvoca: Trans-Block, Xarxad'Acció Trans-Intersex de BCNMés info a [email protected]* Per la nit hi haurà una Festa Trans a la Farinera del Clot de Barcelona (www.stp2012. info)Us esperem a tots i totes als carrers, una vegada més, la Resistència Trans!
5 de juny 10' BCN // STP 2012 | 0.583607 | curate | {"es": 0.47515207161712386, "en": 0.0073453460346608514, "ca": 0.5017789509927695, "pt": 0.008263514288993457, "it": 0.001147710317915758, "fr": 0.0012624813497073338, "ja": 0.005049925398829335} | http://desgeneradesalacantines.blogspot.com/2010/06/ |
crawling-populars_ca_20200525_17_56023 | El Camp | SALUT MENTAL
05/09/2019
Tarragona acollirà del 10 al 13 d'octubre la 4a edició del Psicurt, el festival de curtmetratges sobre salut mental "únic a tot l'estat espanyol" pel que fa a la temàtica i que ajuda a consolidar la ciutat...
Cultura | SOCIETAT
10/02/2019
Aquest passat dissabte, la Comissió de Cultura de COPC va posar en marxa al Teatre Bartrina, la nova temporada hivern-primavera 2019 del Fòrum de l’Espectador amb l’obra ‘La noia de la làmpada’ de...
Contacta amb nosaltres: Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | [email protected] Nota legal Informació addicional RGPDUE | 0.711071 | curate | {"en": 0.06741573033707865, "ca": 0.9036918138041734, "es": 0.028892455858747994} | : /tags/comissio-de-cultura-de-copc |
cawac_ca_20200528_6_53749 | ” Sempre havia pensat que la Independència la veurien els meus néts, ara n’estic segur que jo mateix la celebraré! @edp
Molts dels meus companys de jovent que en l’època d’institut decidiren abraçar l’opció del PSC, alguns d’ells en altes responsabilitats polítiques en l’entorn local, ahir es degueren sentir malament, molt malament . Incòmodes i molestos en veure com la mediocritat s’ha fet amb les rendes d’un partit que anys enllà representava l’inconformisme, la lluita i les ganes de fer, avui els traeix i es dona la mà en contra la llibertat de decidir del poble català amb C’s i el PP.
El component catalanista molt present en la fundació, ha anat coexistint més o menys en equilibri fins el cop d’estat encobert que l’aparell pro PSOE va perpetrar en contra Pasqual Maragall . Des d’allà el degoteig cap en fora dels catalanistes ha sigut constant fins a deixar el timó de la nau per omissió o poques ganes de lluita. Les intrigues constants del Iceta, Zaragoza, Corbacho, Chacón y Balmón han reeixit i la mediocritat s’ha apoderat d’un partit a on l’evolució que demanen les bases no hi té cabuda. La culminació del procés la varem viure ahir amb el tristíssim espectacle del NO promogut pel PSC i les amenaces i la pressió sobre els que varen ser conseqüents i votaren SI.
Els defensors històrics de l’oportunitat d’associació dels socialistes catalans amb el PSOE es deuen estar fregant els ulls veient fins on els ha portat tanta submissió i complaença, perquè molta part de la culpa de tot això la tenen ells per anteposar uns interessos que no son els seus a Catalunya. Pellach va morir fa temps, però ahir varem enterrar el PSC, en cerimònia prime time, davant de tot un país que els demanava una altra cosa.
És encara possible ressuscitar l’antic PSC? Catalunya ho està demanant.
” Per ser un conflicte inexistent ens dediquen molts esforços i temps! #SÍSÍ @edp
La crònica audiovisual de la Marxa cap a la Independència que va tenir lloc a Barcelona la tarda de la Diada el 11S2012. Convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), un milió i mig de persones, segons la policia, va desbordar els carrers del centre de Barcelona del recorregut de la marxa. Tot un èxit històric de mobilització i participació amb un sol clam per la independència darrere el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. El tema musical de la crònica és la cançó “Som i serem” dels Obrint Pas que van interpretar durant l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música Catalana, el 13 d’octubre del 2008.
Catalunya no és Escòcia , ni tant sols és el Quebec, però no ho és no pel recurrent argumentari espanyolista que veu diferències entre el que els moviments ciutadans promouen, votar . No ho és per les diferents actituts dels estats als que pertanyen que deixen la construcció de la frase incomplerta, el que és palmari és que Espanya no és Gran Bretanya o el Canadà.
Catalunya no és Escòcia entre d’altres coses perquè Escòcia és un país subsidiat pel Regne Unit, amb petroli en el mar del Nord però subsidiat a la fi, conservant les distàncies és com si a Espanya Extremadura o Andalusia volessin ser independents, algú en té el més mínim dubte que ja ho serien de fa temps?
Catalunya no és Escòcia perquè aquí el moviment sobiranista puja del carrer cap al Parlament, tot i que a la capital del Regne encara ho identifiquin amb una bogeria del Mas. No ho és senzillament perquè quan nosaltres fotem el camp s’haurà de buscar la manera per fer viable una realitat en fallida com és Espanya. En comptes de posar-se a la feina replantejant un sistema econòmic que no se sosté, s’entesten en invocar a l’home del sac que ens farà fora de tot arreu amb l’esperança que això ens faci recapacitar.
Catalunya no és Escòcia . Una Catalunya independent tindria un deute públic del 25% del PIB quan la mitjana europea supera el 80%, un PIB/per càpita que sobrepassaria els 30.000,00€ i es situaria en el rànquing de la UE entre els tres primers, amb un potencial exportador equivalent al 55% del seu PIB comptant les vendes a España que ara es computen com a mercat interior …. Definitivament Catalunya no és Escòcia, ni Quebec, ni Flandes, ni Kosovo, ni Eslovàquia, ni França, ni Itàlia, ni ….
El que hauria de preocupar els espanyols és que España és el més aproximat a Sèrbia, al menys quan ens parles de tancs, empressonaments o invasions armades. Quan sàpiguen el que volen ser quan siguin grans ja ens ho faran saber.
” La desobediència és la base de la llibertat, els obedients no deixeran de ser esclaus en sa vida! HD Thoreau
Finalment el jutge podrà escoltar de primera veu el que ha de dir la Infanta Cristina en relació al merder en que s’han ficat amb el seu marit Iñaki i la empresa Noos i és que pel cap baix se’n poden anar a un mínim de deu anys de presó si es confirmessin totes les acusacions, algú en té cap mena de dubtes del que acabarà passant?
L’amor és cec o això és el que s’ha fet servir com argument per la defensa per tal de deixar la filla del rei al marge dels tripijocs bruts del seu marit, això i la ignorància, el no tenir ni idea de lleis ni de comptabilitat per a ser conscient que el que s’estava fent era il·legal que no li ha impedit accedir a un lloc de treball pel que la Caixa li paga més de 400.00,00€.
Ens haurem d’acabar de creure que mentre pensionistes octogenaris que no saben fer la O amb un canuto eren conscients del que signaven quan els bancs els fotien els diners amb les preferents mentre que la Infanta ho desconeixia. Serà!
Il·lustració d’edp.cat
” Com pot ser que el Referèndum fracturi socialment Catalunya si un 80% dels catalans el volem? @edp
Els catalans som prudents a desesperar, a vegades fins i tot massa i per no molestar ens hem acostumat a eufemitzar des de les coses més trivials fins les importants . A còpia de clatellots quan traiem els peus de l’olla ens han creat una memòria subliminal de coerció al més pur estil del mono que quan vol agafar el plàtan li etziben una màniga d’hòsties, clar després de 300 anys d’experimentació negativa la convicció de que si aixequem la mà ens la foten s’incorpora poc a poc, registre genètic en diuen!
Ens hem acostumat a enriquir el nostre diccionari de sinònims per a no molestar i ens hem fet uns artistes de la metàfora per arribar a dir allò que volem dir sense que s’entengui massa per no ofendre. Fins i tot ara parlem del “procés” quan volem dir Independència o “consulta” quan el que volem fer és un referèndum , d’això a Madrid en diuen seny, virtut catalana que massa sovint entenen com a subordinació pacífica i que tants lloen per a fer-nos la rosca. A Espanya als catalans ens voldrien com el PP a les dones, sotmesos, pacífics i contents al menys tres-cents anys més.
Però eus aquí que el moment de baixar les orelles i cloure la boca ha passat i la trencadissa falsa del qui ens ven que l’escudella de Nadal se’ls ha quedat agre per culpa de la sobirania ens la pela. Hem aprés a mirar cara a cara els nostres rivals sent descarats sense deixar de ser catalans i per tant educats i senyuts i això ens dona la força. I ara que us expliquin els unionistes com pot ser que el Referèndum fracturi socialment Catalunya si un 80% dels catalans el volem?
Una mica més de rauxa i no tant seny ens convé!
Il·lustració d’edp.cat
espanya
05
Zapatero i el seu equip assessor, per fi s’han adonat que, la millor manera d’augmentar l’avantatge de les enquestes en intenció de vot cap a una o altra opció política és la de donar-li entenimentada a Mariano Rajoy. Ell solet s’embolica de tal manera que acaba fent bo a un president regular com ZP i al seu equip polític.
El teatre polític en el nostre país s’assembla tant a la recént finalitzada lliga de fútboln la que CAP equip va merèixer “campeonar”, com dirien els argentins, és tan el baix nivell de la classe política de les nostres institucions que jo situaria en aquest aspecte aquesta desafección per part de més de la meitat dels que podem votar i la preferència de tots aquests a un bon dia de platja o a qualsevol pel·lícula més o menys entretinguda, és així de trist.
El Barça o el Madrid, per a il·lusionar als seus seguidors s’embarquen a gastar el que tenen i el que no, a portar als seus equips les primeres figures mediàtiques disponibles a fi que s’oblidin els desastres passats i es renovi aquesta il·lusió, perduda en alguns casos, o a mantenir-la segons ens hagi anat la pel·lícula, però el que és un fet irrefutable és que a la fi d’Agost tots els socis i simpatitzants comencen amb les piles carregades i les majors il·lusions cap al nou projecte.
En política ni funciona el fitxatge a cop de talonari ni el treball de pedrera. Em fa l’efecte que qualsevol dels dos grans partits incorporen a les seves files segones o terceres espases, gent que en la iniciativa privada pasarian amb mes pena que glòria, simples actors a sou que puguin ser manejats a l’antull d’interessos que nosaltres, els qui vivim arran de terra, desconeixem. | 0.845414 | curate | {"ca": 0.996050998533228, "de": 0.0009026289066907368, "en": 0.001128286133363421, "fr": 0.001128286133363421, "it": 0.0005641430666817105, "pl": 0.0002256572266726842} | http://www.edp.cat/2007/07/titelles/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_262174 | Si estudiaràs el curs que ve un Grau, Màster, Batxillerat o FP has de demanar la beca d’estudis postobligatoris abans del 12 de maig.
S’ha de sol·licitar la beca en aquest període precís, no podent demanar-se ja més endavant. Per tant, a pesar que no sapieu el que aneu a estudiar, o si estudiareu o no, cal demanar-la posant els estudis que desitjaríeu fer el pròxim curs. Més endavant (probablement a setembre), s’habilitarà un procés per a confirmar o modificar els estudis que finalment farem.
Més info: https://www.becaseducacion.gob.es/becas-y-ayudas.html?fbclid=IwAR1ZGwf-rNPBfEbTX1nSB4k0aRmiV-iuHZoLbiaSnH4MPEztL1R5htINJ9g
HORARI SALA ESTUDI PERIODE EXÀMENS
Continuem amb la posada en marxa d'algunes de les propostes que la gent jove va proposar en el I Pla de Joventut municipal 22-26. I, tal com vau demanar, l'Ajuntament ampliarà el seu horari de la Sala d'estudi en període d'exàmens tal com ja va fer al gener. Des de...
read more
FESTA DE XIQUETES I XIQUETS 2023
El grup de joves de 2n ESO estudiants de les escoles de Canet organitzen amb les Regidories d’Educació i Joventut la tradicional Festa de Xiquetes i xiquets el pròxim dia 3 de juny. Al llarg del dia la xicalla del poble i les seues famílies podràn gaudir de les... | 1 | perfect | {"ca": 0.824390243902439, "es": 0.13333333333333333, "en": 0.034959349593495934, "de": 0.007317073170731708} | |
cawac_ca_20200528_0_94389 | Un any més, la Universitat de Vic s’ha sumat a la campanya contra el canvi climàtic promoguda per la Fundació Natura (Ministeri de Medi Ambient) que informa i sensibilitza els universitaris sobre la importància de la conservació dels boscos i el seu paper en la lluita contra el canvi climàtic.
Per fer-ho, s’ha portat a terme una campanya que pretén crear expectativa: s’han recreat escenes d’un crim (la mort d’un arbre) i s’han col·locat uns collarets-serra al voltant dels arbres, i cadascuna de les dents t’adreça a la pàgina de la campanya .
Amb l’eslògan “Hi estàs implicat?” es pretén que accedeixis a la web i siguis protagonista de la investigació que es duu a terme per resoldre la desaparició de la massa forestal a la Selva de Lucindo.
M’adhereixo de ple a la demanda d’Enric Casulleras. I hi afegeixo això altre: als que estem sensibilitzats per les qüestions gramaticals ens dol haver-nos de referir a aquesta lloable campanya pel fet que el cartell anunciador hagi perdut lamentablement el pronom HI, sense el qual la frase no té cap sentit. I pregunto: ens els podem permetre, a la UVic, aquests nyaps? | 0.846419 | curate | {"ca": 0.9542190305206463, "de": 0.04578096947935368} | http://lapunt.uvic.cat/archives/1176 |
crawling-populars_ca_20200525_41_91150 | BARCELONA, 15 mar� (EUROPA PRESS) -
La candidata a les primàries del PSC de Barcelona Rocío Martínez-Sampere ha debatut aquest dissabte des de les 11.00 hores fins a les 15.00 del migdia amb més de 30 ciutadans que s'han assegut i han mantingut una conversa amb la candidata al lloc que ha situat a la Rambla Catalunya de Barcelona.
Segons ha informat la campanya de Sampere en declaracions a Europa Press, amb aquest acte, la candidata ha volgut "acostar la política al carrer" i conèixer les preocupacions dels ciutadans, així com alertar de les promeses de molts polítics que, segons Martínez-Sampere, no són reals.
La major preocupació dels ciutadans ha estat la crisi, la baixada dels sous i la distància que existeix entre els polítics i la gent, quelcom que Sampere ha respost que ara els ciutadans de Barcelona tenen l'oportunitat d'intervenir en el procés de primàries del PSC i votar el candidat que prefereixin.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.626037 | curate | {"ca": 0.7349457058242843, "es": 0.24531095755182625, "en": 0.019743336623889437} | : /espanya/noticia-candidata-martinez-sampere-psc-debat-amb-ciutadans-rambla-barcelona-20140315164211.html |
mc4_ca_20230418_1_551066 | Dia Internacional de les Dones - Ajuntament de Terrassa
El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una data que ha esdevingut un símbol arreu del món i serveix per recordar la lluita de moltes dones per millorar les seves condicions de vida. És una de les campanyes ciutadanes més significatives i de més abast que organitza la Regidoria de Polítiques de Gènere, en col·laboració amb la Comissió 8 de març.
Enguany, el programa d'activitats ens proposa reflexionar i integrar la mirada de gènere, per poder connectar o refermar-nos amb els feminismes, des de tots els llocs possibles i diversos.
Destaquem l'Acte Institucional del Dia Internacional de les Dones, que aquest any coincidirà amb l'Acte de Cloenda del Congrés WSCITECH19 Dones, Ciència i Tecnologia
Dijous 7 de març, 18.30 h
Acte Institucional del dia Internacional de les Dones i Cloenda del congrés WSCITECH19
Lliurament del premi del Concurs de cartells del 8 de març.
Conferència: "Superdones: (re)inventant el món" a càrrec de Sandra Uve, il·lustradora, escriptora i guionista.
Des d'aquí, informem que durant tot el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, la Regidoria de Polítiques de Gènere donarà suport a totes les activitats promogudes per la Comissió 8 de març, formada per entitats, associacions i grups de dones de la ciutat. En aquesta línia, destaquem que la Comissió convoca una concentració al Raval de Montserrat, a les 12.00h, en el marc dels actes reivindicatius d'aquesta jornada de vaga feminista.
També volem destacar, pel seu gran interès, la Jornada "Connecta't al Feminisme", que tindrà lloc el dissabte16 de març, amb activitats al llarg de tot el dia al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.
La Jornada acabarà amb la xerrada de la coneguda periodista basca Irantzu Varela, coordinadora de Faktoría Lila, titulada "De primero, feminismo. Recorrido básico por el feminismo y retos para el futuro".
L'any passat vam haver de lamentar la pèrdua de l'exministra Carmen Alborch. Per recordar la seva figura i el seu paper en la lluita per la igualtat i els drets de les dones, la Regidoria de Polítiques de gènere ha organitzat un acte d'homenatge, el dilluns 18 de març a les 18.30h, al Cinema Catalunya:
El programa, en la seva totalitat, compta amb 45 activitats organitzades pel Servei de Polítiques de Gènere i 28 activitats organitzades per grups, entitats i altres institucions terrassenques. Podeu consultar-les totes aquí
Terrassa contra la violència masclista | 0.835353 | curate | {"ca": 0.9764991896272285, "es": 0.023500810372771474} | https://www.terrassa.cat/dia-internacional-de-les-dones |
mc4_ca_20230418_6_245376 | Cinc minuts amb Federico Tarazona: preocupació davant la campanya 2016-17 dels cítrics a Catalunya – OBEALIMENTÀRIA
Cinc minuts amb Federico Tarazona: preocupació davant la campanya 2016-17 dels cítrics a Catalunya
5 gener, 20175 gener, 2017obealimentària
Els cítrics aporten el 5% de la producció agrícola catalana. Es una producció interessant però especialment important per a les comarques de l’Ebre (Ribera, Montsià i Baix Ebre) on es troba concentrada la producció.
Fig 1.- Instalacions de l’ Exportadora d’Agris d’Alcanar, SCCL
La superfície conreada ocupa 9.097 ha, de les quals el 75,6 % estan destinades a mandarina i la resta a taronja. En els darrers 10 anys la superfície conreada s’ha reduït en 960 ha, proporcionalment ha disminuït més l’àrea conreada per tarongers que la de mandariners.
L’any 2015, des de Catalunya, es va exportar per un valor de 51.545.480 € en taronges i 70.524.180 € en mandarines, un 142 % i un 126 % més, respectivament, que deu anys abans (2006)
Pel que fa al consum, aquest s’ha mantingut relativament estable. Els catalans consumim 21,97 kg de taronges i 8,21 kg de mandarines a l’any. En relació al consum de fa deu anys consumim un 3,7 % més de taronges i un 1,5 % menys de mandarines.
Quant als preus l’actual campanya està sent irregular amb uns preus molt poc remuneradors en mandarina. En concret, segons el Ministeri d’Agricultura els preus de les clementines a la setmana 51 de 2016 era de 17,46 €/100 Kg, quan l’any anterior a la mateixa setmana el preu era de 24,76 €/100 kg, un 29,4 % menys. Pel contrari, en relació a les taronges el preu 2016 a la setmana 51 era de 28,51 €/100 kg, quan al 2015 a la mateixa setmana era de 18,11 €/100 Kg, és a dir un 57 % més
La marxa de la campanya dels cítrics 2016-17 està comportant una seriosa preocupació al sector. Alhora al si de la Unió Europea hi ha una polèmica oberta sobre la defensa en frontera de la innocuïtat dels cítrics d’importació. Amb la voluntat d’entendre tot plegat ens hem dirigit a l’Exportadora d’Agris d’Alcanar, SCCL (Alcanar – Montsià) on el seu gerent, Sr Federico Tarazona, alhora portaveu de cítrics de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ens contesta una entrevista
¿La preocupació que es detecta en el sector dels cítrics és exclusivament conjuntural d’enguany o respon a causes estructurals que dificulten la rendibilitat dels cítrics?
Hi ha les dues causes sumades, conjunturals i estructurals. Des del punt de vista conjuntural ens trobem amb una campanya, la de 2016-2017 on s’han acumulat un conjunt de factors de dificultat.
Els cítrics com d’altres productes agrícoles son un producte perible sotmès, a més dels riscos de mercat, a riscos provinents de la meteorologia, de plagues i de malalties dels vegetals, per la qual cosa la oferta és molt variable i això acaba donant una molt elevada volatilitat en els preus. D’una banda hem obtingut una producció un 22% superior a la de la campanya anterior, una dada que ja orienta a uns preus baixos. Alhora aquesta sobre-oferta no ha anat acompanyada d’una meteorologia que incentivés el consum, els cítrics són fruits frescos de tardor i hivern.
Però la meteorologia no ha estat solament adversa en relació al consum sinó que l’excés de pluges que hem tingut aquesta tardor a la regió de l’Ebre ha malmès la qualitat del fruit, fet que obliga a malvendre a uns preus que sovint no compensen la recol·lecció.
Ens parlava, també, de problemes estructurals. ¿Quin són aquests problemes?
A nivell global més aviat hi ha sobreproducció. Però el fet més problemàtic es la relació desigual entre productors i la gran distribució. Hi ha molts oferents i molt pocs compradors. La distribució està molt concentrada i té la capacitat per distorsionar el mercat, fins al punt de trencar l’elasticitat del preu en relació a la demanda. És a dir, quan la oferta excedeix la demanda ens veiem obligats a vendre a uns preus més baixos, això té tota la lògica de les lleis del mercat, però aquesta baixada no es reflexa al consumidor sinó a més benefici de la distribució i quant la demanda excedeix l’oferta les grans distribuïdores apugen els preus però ja no repercuteixen suficientment en el productor els millors marges obtinguts.
Aquest és el gran problema de l’agricultura avui ja que està afectant a tots els sectors generant un cercle viciós amb serioses conseqüències. El desigual poder de negociació respecte a la distribució situa al productor en desavantatja competitiva amb conseqüències directes sobre la seva renda. Si a això hi afegim qualsevol incidència meteorològica es produeix el desastre.
Tot això propicia l’abandó, d’una banda, i la concentració, de l’altra, cap a la formació també de grans empreses en la pròpia producció, trencant-se així les actuals estructures productives. Es, tal com dic, un fenomen que afecta als cítrics a la fruita dolça, a la fruita seca, a l’olivera…
Al sector li preocupa també la competència de Sudàfrica, ¿com és això si Sudàfrica està al Hemisferi Sud i la seva producció està desplaçada mig any a les nostres?
La campanya dels cítrics és molt llarga i es produeixen solapaments entre el seu final de campanya i l’inici de la nostra. Aquest problema de coincidència en el mercat està afectant a les varietats més primerenques, precisament aquelles que obtenien millors preus, però son les conseqüències inevitables d’uns mercats més globals.
El passat més de desembre el Parlament Europeu ha adoptat una resolució posicionant-se en contra del projecte de la Comissió Europea, actualment en discussió, en relació a la seguretat alimentaria de les plantacions de cítrics comunitàries. ¿Quines són les raons que han produït la discrepància entre Parlament i Comissió Europea?
Efectivament és una resolució que marca l’excepció per la qual el Parlament Europeu es posiciona a favor dels productors mediterranis contra els interessos d’importadors i industries del Nord.
Hi ha un seguit de plagues o malalties dels cítrics, tals com el black spot o taca negra dels cítrics i el cancro dels cítrics, que es troben en altres països on ja hi estan adaptats però que si entren a Europa poden tenir unes conseqüències devastadores pels conreus. Tenim l’experiència de la introducció de la Xylella fastidiosa que està destruint l’olivera al Sud d’Itàlia i ha estat detectada en Mallorca i cal ser molt prudents amb les importacions. El projecte de la Comissió Europea contempla la reducció dels controls si la fruita va destinada a sucs, però de fet un cop la fruita hagi entrat es impossible d’evitar una desviació al mercat en fresc. En aquest sentit la posició del Parlament Europeu, coincidint amb les recomanacions de l’autoritat Europea de Seguretat Alimentària, rebutja aquesta dualitat de control. No es tracta de posar una barrera comercial sinó d’evitar un greu problema a la citricultura europea.
Per acabar l’entrevista ens agradaria que ens donés la seva opinió sobre les mesures o alternatives a emprendre pel sector a fi de consolidar una posició competitiva oberta a noves oportunitats.
Hi ha diverses línies principals en les que actuar. En primer lloc, en la millora de l’estructura varietal a fi d’ adaptar-nos lo millor possible als gustos del consumidor que son canviats, per diferents raons entre elles una orientació vers productes més “gourmet”. També s’han d’adaptar els formats de presentació. Cal ampliar els mercats a nous destins fora dels clàssics que és la Unió Europea , vers l’Orient mitjà o, fins i tot, la Xina que està apareixent com a nou possible mercat, sobretot en taronges més que en mandarines. I finalment, s’han de millorar les estructures comercials i les estructures empresarials tant en infraestructures de maquinaria i instal·lacions frigorífiques com en capital humà.
← ObeAlimentària 6 – desembre 2016 Agricultura en els espais urbans i periurbans → | 0.852993 | curate | {"ca": 0.9870029597220435, "es": 0.012997040277956505} | https://obealimentaria.wordpress.com/2017/01/05/cinc-minuts-amb-federico-tarazona-preocupacio-davant-la-campanya-2016-17-dels-citrics-a-catalunya/ |
mc4_ca_20230418_5_695828 | Somnis amb Scrap: 2013
Avui us enseny una llibreta ràpida de fer, molt senzilla i resultona a veure si us agrada, estic experimentant coses noves que ja us anire ensenyant.
Publicado por Meritxell Casadesús Traserra en 15:28 No hay comentarios:
primer de tot Bon Nadal a tothom, us deixo unes fotos de unes de les postals que he fet.
Publicado por Meritxell Casadesús Traserra en 15:15 No hay comentarios:
Avui volia ensenyar un tag que he fet. Feia dies que volia millorar en el tema de tintes i pintures així que em vaig decidri i vaig anar a veure la Silvia Segura, ella em va ensenyar aquesta nova tècnica i m'encanta el resultat així que a seguir millorant dia a dia.
LAYOUT.Després de un cap de setmana sense fer scrap avui ja en tenia moltes ganes, he aprofitat unes fotos que vam fer a la fira de la puríssima per fer un Layout.Cada cop em trobo més comoda amb aquest format i em costa menys.He utilizat dues cartolines i les he cosit i despés he fet el muntage de fotos, com les fotos polaroid, una mica de paper de puntets de color gris, unes quantes grapes de colors, i alguns stickers i estrellas de fusta, aquí teniu el reultat i esper-ho que us agradi.
Publicado por Meritxell Casadesús Traserra en 14:56 No hay comentarios:
Nou album d'estrellas: aquesta vegada he creat un album amb un paper d'estrellas que vaig comprar a creativa que m'encanta.He fet unes tapes cosides a maquina, i a dintre le dividit amb dues estructures diferents cosides amb la maquina, cada part te fulls de dues mides per donar mes moviment .També hi he posat molts tags per poder escriure tots els records i aquest album permet posar fotos de 10*15 que també va be poder posar fotos una mica grans en els nostres album d'scrap. esper-ho que us agradi.
Publicado por Meritxell Casadesús Traserra en 14:07 No hay comentarios:
Ahir el matí vaig decidir de fer un calendari d’advent, i clar el tenia que fer amb dues hores a la tarda perquè no tenia mes temps, al resultat al final amb va agradar prou així que aquí el teniu, uns sobrets cosits amb la màquina uns tags i varis detalls mes, unes agulles petites, fil vermell i un tros de cartró forrat amb cartolina negre. I aquí teniu el resultat a les nenes els ha encantat hi ha vosaltres?.
Publicado por Meritxell Casadesús Traserra en 14:26 No hay comentarios:
Avui us enseny una llibreta ràpida de fer, molt se...
primer de tot Bon Nadal a tothom, us deixo unes fo...
Avui volia ensenyar un tag que he fet. Feia dies q...
LAYOUT.Després de un cap de setmana sense fer scra...
Nou album d'estrellas: aquesta vegada he creat un ...
Ahir el matí vaig decidir de fer un calendari d’ad... | 0.772259 | curate | {"ca": 0.8583493282149712, "es": 0.1362763915547025, "en": 0.005374280230326296} | http://somnisambscrap.blogspot.com/2013/ |
cawac_ca_20200528_1_44632 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Ernesto Ekáizer
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
La direcció del diari Públic ha acomiadat el periodista Ernesto Ekáizer, que va arribar al diari fa vuit mesos, segons informa elconfidencial.com . És la segona baixa important en aquesta publicació, després que el cap d'informació política, Fernando Garea, marxés a El País , precisament per incompatibilitat amb Ekáizer. Público ha prescindit d'Ekáizer perquè "l'empresa entén que se'l va contractar per a una sèrie de tasques que no compleix", segons la versió del diari de Jaume Roures que publica elconfidencial.com .
Aquest mateix diari electrònic diu que en Público s'assegura que "des d'abans d'estiu se sabia que se n'anava. Ekáizer es creia amb possessió de la veritat absoluta, es creia pràcticament Déu i per això hi havia discrepàncies amb la direcció (representada per Ignacio Escolar). La seva marxa anava a tenir lloc abans o després; era qüestió de negociar el final|finalitat del seu contracte blindat".
No m'extranya!! la setmana passada vaig estar 20 minuts per la nit per fer una oferta on-line al SOC i l'endemà em vàren trucar del soc perque ho repetís en paper perque no lis arriba el informe escrit.Conclusió:els fulls encara no els he omplert.
No, no ho compra ningú, només és perquè la portada faci de pòster als quioscs. Suposo que suquen els quiosquers a tal efecte. És exportar el model Triangle a Espanya.
-
.
.
#2 Pau Gervasi, Barcelona. 07/10/2008 - 18:10
Valorar
Però es que hi ha algú que compra això?
-
.
.
#1 Ramon, Barcelona. 07/10/2008 - 15:49
Valorar
Público és com El Triangle, els sociates només el fan per visualitzar la porcada als quioscs. Ai, quin acte fallit més ximple, volia dir portada, home!
-
.
.
#5 jordi, l'h. 07/10/2008 - 22:21
Valorar
No m'extranya!! la setmana passada vaig estar 20 minuts per la nit per fer una oferta on-line al SOC i l'endemà em vàren trucar del soc perque ho repetís en paper perque no lis arriba el informe escrit.Conclusió:els fulls encara no els he omplert. | 0.622551 | curate | {"ca": 0.9295332136445242, "es": 0.010771992818671455, "en": 0.010323159784560144, "fr": 0.01615798922800718, "it": 0.02378815080789946, "pt": 0.009425493716337522} | http://comunicacio.e-noticies.cat/el-diari-publico-prescindeix-dekaizer-21447.html |
naciodigital_ca_20220331_0_753515 | L’Ajuntament de Sabadell farà un requeriment a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya perquè trobi una solució a la brutícia i deixadesa que viuen els blocs de pisos de protecció oficial que queden al barri dels Merinals, al Districte 5 de Sabadell. Una situació que està afectant la salut pública. El consistori assegura que "la situació és greu", i tot sembla indicar que
podria haver-hi una plaga de xinxes.
Davant d’aquests fets, que agreugen la situació de precarietat en què viu el veïnat, l'Ajuntament farà un requeriment a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, responsable d’aquest conjunt d’habitatges, perquè faci les següents accions per revertir aquesta situació:
- Tancar les obertures dels habitatges buits i tapiats que generen focus de brutícia i
infecció.
- Tapar els forats existents –tant als edificis com a l'espai públic–, que són objecte de
proliferació de nius de rates.
- Emetre un certificat de control de plagues dels habitatges buits.
- Netejar l'espai públic amb caràcter urgent, tal com s’han compromès a fer.
D’altra banda, el consistori també ha demanat que l’Agència de l’Habitatge faci un control de plagues de tots els habitatges de les comunitats afectades i impulsarà una nova reunió, al setembre, amb els responsables de la Generalitat i el veïnat, per fer seguiment i tractar aquests temes.
Segons l'Ajuntament, aquest matí ha visitat la zona l'alcalde accidental, Joan Berlanga, i el regidor de Salut, Ramon Vidal (tots dos d'Unitat pel Canvi), una visita on no s'ha convocat als mitjans de comunicació. En aquesta visita, segons detalla el consistori en un comunicat, s'ha constatat l'estat de deixadesa a la zona. De fet, Vidal ja va destacar dimarts el mal estat en què es troba aquesta zona de la ciutat fa uns dies a través de les xarxes socials:
— Ramon Vidal (@rodamon62) 1 d’agost de 2017
Els blocs afectats, que són competència de la Generalitat, formen part d’unes promocions d’habitatges de protecció oficial que va construir l’Instituto de la Vivienda als anys 1960. Posteriorment, el 1994 es va constatar que patien una patologia constructiva –aluminosi– i l’Incasol va aprovar un programa per enderrocar els habitatges i construir-ne de nous en sol lliure.
A la tardor del 2016 l’Incasol va comunicar que la construcció dels habitatges nous on s’han de reallotjar les famílies afectades no estarà acabada fins un any i mig després del que s’havia previst inicialment. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/13066/sabadell-exigeix-generalitat-solucions-problemes-salut-publica-merinals |
macocu_ca_20230731_6_476352 | Matalàs gamma Premium amb visco carboni a les dues cares i nucli de molla ensacada de 7 zones. Versió FERMA amb reforç perimetral.
Pensat per persones que busquen un matalàs ferm y fresc, ja que les molles aportes aquest extra de ventil.lació interior. Disponible en totes les mides i servei express a tota Catalunya.
Contactar amb nosaltres al 616932496 i us informem de totes les mides, característiques i la rapidesa en el Servei, portem més de 30 anys donant servei i el podeu veure al natural a la nostra botiga de Sant Fruitós de Bages (BCN) | 0.77612 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_3_38189 | Sant Feliu reclama a l'Estat el soterrament de les vies
Els grups municipals exigeixen que els pressupostos del 2014 inclouguin diners per a les obres
Barcelona > 25-10-2013 > 12:52
L'Ajuntament de Sant Feliu reclama que els pressupostos generals de l'Estat del 2014 incloguin la partida per al soterrament de les vies, segons ha informat aquest divendres en un comunicat. La moció aprovada per tots els grups , ICV-EUiA-ISF, el PSC, CiU i el PP, inclou demanar als grups homòlegs del Congrés que presentin una esmena unitària .
El consistori considera aquesta obra imprescindible per a la seguretat de milers de ciutadans que travessen cada dia el pas a nivell situat en la intersecció dels carrers de Dalt i de la Constitució, que arriba a tenir les barreres abaixades 50 minuts cada hora. El text també considera necessari cobrir les vies per poder millorar amb més trens i freqüències el servei de la línia C4 de Rodalies de Barcelona.
L'ajuntament sol·licita a l'Estat i a la Generalitat la inclusió del soterrament en la planificació de les inversions ferroviàries del primer i la seva formalització en el corresponent conveni de finançament entre les tres administracions. Reclama licitar les obres el 2014 i completar l'import total de 120,8 milions a finançar fins al 2017.
El soterrament de les vies de Renfe a Sant Feliu estava inclòs en el Pla Director d'Infraestructures (PDI) 2001-2010 de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), posteriorment en el PDI 2011-2020 i, també, en el Pla de Rodalies 2010-2015, aprovat en el seu moment pel Ministeri de Foment. | 0.862268 | curate | {"ca": 0.9808306709265175, "fr": 0.019169329073482427} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/sant-feliu-reclama-estat-soterrament-vies-2781812 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_868601 | Lamentable el nivell de Quim Torra en l’entrevista a la radio espanyola Onda Cero d’avui. El periodista espanyol Carlos Alsina, no és que l’hagi ‘repassat’, és que li ha clavat una ‘pallissa’ d’aquelles típiques del Barça-Logroñés dels anys 90 on es guanyava 10-0. Torra és un tio molt i molt limitat, no té intel.ligència verbal, no té recursos, ni punyeteria i avui se’l han menjat viu a l’entrevista. Carlos Alsina ha fet el rotet i tot, acabada l’entrevista. En condicions normals, que un president de la Generalitat fos humiliat així, en viu i en directe, hauria estat motiu de dimissió immediata, però el nivell ha baixat tant, que no us estranyi que aviat al Parlament els diputats es tirin pets i rots durant els discursos.No pots deixar-te humiliar així, Torra és molt curt, com a mínim, cal dir, que a KRLS això no li hagués passat mai. Puigdemont és un puta, molt hàbil, astut com una guineu i en el cas de que a KRLS l’estiguessin destrossant d’aquesta manera, s’hauria inventat alguna excusa per sortir pitant de l’estudi, que Alsina li ha escupit, que li ha tirat una cosa, que l’ha esgarrapar, o l’excusa que sigui, però fer el ridícul com Torra, mai. Em costa molt d’entendre com un tio tan nul i totxo com Torra va poder estar 20 anys en una multinacional com Winterthur, deu ser que els Suïssos són molt bona gent i el tema de Corporate Social Responsibility se’l prenen molt a pit, perquè si jo fos el CEO de Winterthur, i Torra estigués al TOP management (com sembla que així era), lo primer que faria, al cap de 5 minuts que me’l haguessin presentat, seria prendre la decisió d’acomiadar-lo. En fi, aquí l’entrevista:https://m.youtube.com/watch?v=rXy-6y0EJJM
Evidenment no ho miraré.El que em sorprèn, són dues coses:- Com en Torra va ser durant tan temps directiu d'una empresa tan important.- I com es permet que en Torra vagi a una "entrevista" amb un "periodista", quan tothom sap el que passarà.
Si en algun cas la figura dels assessors ha de resultar imprescindible, és en aquest. Tot i que no sé si serviria per a gaire cosa.
Assessors? Què vols assessorar? Si Torra no dona per més, no hi pots fer res, com a màxim, amagar-lo, com Montilla. Els assessors et poden “polir” quan hi ha trellat, però quan ets limitadet, com el cas de Torra, no hi ha solució. | 0.871968 | curate | {"ca": 0.9665198237885463, "es": 0.02907488986784141, "en": 0.004405286343612335} | |
mc4_ca_20230418_10_244420 | Escrits de L'Home Fosc: d’octubre 2013
Publicat per Ferran d' Armengol a 0:14
Etiquetes de comentaris: Catarsi, hastags, Ictineu, licantrops, llops, Microrelats, micros, Premi Ictineu, premis, Relats
Sempre procuro fer d'aquest bloc una finestra pels meus escrits, però resulta que de tant en tant em cal donar una empenta a projectes en els que, d'alguna manera, em sento empès a participar, i defensar la fantasia, el terror i la ciència ficció en català em sembla un motiu prou important per no passar de llarg.
Els "V ICTINEU" premien la literatura de ciència ficció, fantasia i el terror en català.
Recordeu aquesta és l'ÚLTIMA SETMANA! !
Publicat per Ferran d' Armengol a 19:24
Etiquetes de comentaris: Catarsi, Ictineu, micro-mecenatge, Premi Ictineu, premis | 0.745481 | curate | {"ca": 0.9471598414795245, "fr": 0.001321003963011889, "it": 0.05151915455746367} | http://homefosc-cat.blogspot.com/2013/10/ |
macocu_ca_20230731_0_94143 | "No mireu la vida des del balcó! Barregeu-vos allà on hi ha desafiaments"
Discurs de la primera vigília d'Advent amb els universitaris de Roma. 30 de novembre de 2013
Avui es renova la tradicional cita d'Advent amb els estudiants de la Universitat d'aquesta diòcesi, a la qual s’uneixen els rectors i professors dels ateneus romans i italians. Us saludo a tots cordialment: al cardenal vicari, als bisbes, l'alcalde, les diverses autoritats acadèmiques i institucionals, als consiliaris de les capellanies i dels grups universitaris. Especialment us saludo a vosaltres, estimats universitaris i universitàries.
El desig que sant Pau adreça als cristians de Tessalònica, perquè Déu els santifiqui fins a la perfecció, mostra d’una banda la seva preocupació per la seva santedat de vida posada en perill, i de l'altra, una gran confiança en la intervenció del Senyor. Aquesta preocupació de l'Apòstol és vàlida també per a nosaltres, els cristians d'avui. La plenitud de la vida cristiana que Déu aconsegueix en els homes, de fet, està sempre amenaçada per la temptació de cedir a l’esperit mundà. Per això, Déu ens dóna el seu ajut mitjançant el qual podem perseverar i preservar els dons que l'Esperit Sant ens ha donat: la nova vida en l'Esperit que Ell ens dóna. Custodiant aquesta "saba" saludable de la nostra vida, tot el nostre ésser, esperit, ànima i cos, es conserva irreprotxable i recte. Però per què Déu, després que ens ha donat els seus tresors espirituals, ha d'intervenir encara per mantenir-los intactes? Aquesta és una pregunta que ens hem de fer. Perquè nosaltres som febles –tots ho sabem– la nostra naturalesa humana és fràgil i els dons de Déu es conserven en nosaltres com en "gots de fang" (cf. 2 Cor 4:07).
La intervenció de Déu en favor de la nostra perseverança fins al final, fins a la trobada definitiva amb Jesús, és l’expressió de la seva fidelitat. És com un diàleg entre la nostra debilitat i la seva fidelitat. Ell és fort en la seva lleialtat. I Pau dirà, en una altra part, que ell –ell, el mateix Pau– és fort en la seva feblesa. Per què? Com que és un diàleg amb la fidelitat de Déu, i la fidelitat d'aquest Déu mai defrauda. Ell és fidel a si mateix per sobre de tot. Per tant, l’obra que ha iniciat en cada un de nosaltres, amb la seva crida, la durà a bon terme. Això ens dóna una gran confiança i seguretat: una confiança que es recolza en Déu i necessita la nostra col·laboració activa i valenta per enfrontar els reptes del moment present. Vosaltres sabeu, estimats joves universitaris, que no es pot viure sense mirar els desafiaments, sense respondre als reptes. Aquell que no mira els desafiaments que no respon als reptes, no viu. La vostra voluntat i les vostres capacitats, unides al poder de l' Esperit Sant que habita en cadascun de vosaltres des del dia del baptisme, us permeten ser no espectadors, sinó els protagonistes dels esdeveniments contemporanis. Si us plau, no mireu la vida des del balcó! Barregeu-vos allà on hi ha desafiaments, que demanen ajut per tirar endavant la vida, el desenvolupament, la lluita per la dignitat de les persones, la lluita contra la pobresa, la lluita pels valors, i moltes lluites que trobem cada dia.
Hi ha diversos reptes que els joves universitaris esteu cridats a afrontar amb fortalesa interior i audàcia evangèlica. Fortalesa i audàcia. El context sociocultural en què a vegades us trobeu sovint us aclapara amb la mediocritat i l'avorriment. No podem resignar-nos a la monotonia de la vida quotidiana, sinó que hem de conrear projectes de gran volada, anar més enllà del que és ordinari: no us deixeu robar l'entusiasme de la joventut! Seria un error també deixar-vos empresonar per un pensament feble i uniforme, el que homologa, com si es tractés d’una globalització entesa com aprovació. Per superar aquests riscos, el model a seguir no és l’esfera. El model a seguir en la veritable globalització –que és bona– no és l’esfera, que anivella totes les diferències; el model és en canvi el poliedre, que inclou una varietat d'elements i respecta la unitat en la varietat. En la defensa de la unitat, també defensem la diversitat. Altrament la unitat no seria humana.
La idea és, de fet, fructífera quan és l’expressió d'una ment oberta, que discerneix, sempre il·luminada per la veritat, el bé i la bellesa. Si no us deixeu portar per l'opinió dominant, sinó que seguiu essent fidels als principis ètics i religiosos cristians, trobareu el valor per anar de fins i tot contra corrent. En el món globalitzat, podreu ajudar a salvar les peculiaritats i les característiques pròpies, mirant de no abaixar el nivell ètic. De fet, la diversitat de pensament i d’individualitat reflecteix la multiforme saviesa de Déu quan s'acosta a la veritat amb honestedat i rigor intel·lectual, quan s’acosta a la bondat, quan s’acosta a la bellesa, de manera que cadascú pot ser un do per a benefici de tots.
Que el compromís de caminar en la fe i de comportar-vos d'una manera coherent amb l'Evangeli us acompanyi en aquest temps d'Advent, per viure autènticament la commemoració del Naixement del Senyor. Us pot ajudar el bell testimoniatge del beat Pier Giorgio Frassati, que va dir –universitari com vosaltres– va dir: "Viure sense fe, sense un patrimoni que defensar, sense mantenir la veritat en una lluita contínua, això no és viure, sinó anar tirant. Mai hem d’anar fent, sinó que hem de viure" (Carta a I. Bonini, 27.II.1925). | 0.830855 | curate | {"es": 0.008192142990132191, "ca": 0.9877117855148018, "fr": 0.0040960714950660955} | |
mc4_ca_20230418_8_455194 | La Illes Balears Film Commission assisteix a l’European Film Market de Berlin amb una delegació de 10 productores balears - Audiovisual | BCulture
La Illes Balears Film Commission assisteix a l’European Film Market de Berlin amb una delegació de 10 productores balears
Per primera vegada, la Illes Balears Film Commission assistirà a l’European Film Market de Berlin, amb una delegació de deu productores de les Illes Balears, amb el principal objectiu d’aconseguir coproductors i distribuidors internacionals pels seus projectes.
L’European Film Market (EFM) és el mercat audiovisual d’un dels festivals internacionals de cinema més importants del món, la Berlinale. Cada febrer, l’EFM atèn més de 9.200 productors distribuidors i agents de vendes al Martin-Gropius-Bau de Berlin. La Illes Balears Film Commission hi serà present del 10 al 13 de febrer a una taula al pavelló 23 “Cinema From Spain”, acompanyada de 10 productors balears.
Les productores de la delegació són: Mosaic Produccions, amb el documental en postproducció “Vida i mort d’un arquitecte”, que busca distribució; Tresques, amb el documental “La dansa de Formentor, que busca distribució; Quindrop amb el projecte “Spain’s Open Wound”, que busca finançament i coproducció; Pauxa, d’Eivissa, amb el llargmetratge “Los crímenes del día de Todos los Santos”, que busca distribució; Mallorca Video amb el projecte documental “Revelando a Mario”, que busca finançament i coproducció; la productora menorquina Empàtic amb el projecte documental “Los 6 héroes del Scirè”, que busca finançament i coproducció; La Perifèrica amb el documental “Postcards&Memories”, que busca distribució; Cinética, amb el projecte documental “The Minorcan Connection”, que busca finançament; CEF Mallorca amb el curtmetratge d’animació “Woody & Woody” que busca distribució i la productora Bontemps amb el projecte de TV-serie “Gloria’s Cellar” que busca finançament i coproducció. | 0.878594 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bculture.org/ca/noticies/audiovisual/la-illes-balears-film-commission-assisteix-leurope.html |
mc4_ca_20230418_15_721173 | Les emocions i els trastorns dentals - Clínica Dental RosClínica Dental Ros
L’Odontologia Neurofocal té una visió holística i global de la salut dels pacients, perquè a més de guarir les dents de manera independent, atenem a la seva relació amb la boca, la resta del cos i amb les emocions individuals.
Les dents són els portadors de la nostra vitalitat, a més de reflectir com vivim les tensions diàries. Amb les dents masteguem els aliments i vam realitzar el primer procés de la digestió en el qual es mesura la nostra capacitat de mossegar, triturar i esmicolar els nutrients amb els que mantindrem en forma el nostre cos. Fent una analogia molt simple, diem que les dents reflecteixen la nostra manera d’enfrontar els nostres propis conflictes.
Des de fa milers d’anys, la medicina tradicional xinesa, treballa amb les relacions entre les diferents parts del cos, plantejant l’existència de canals d’energia anomenats “meridians”. Cada meridià passa per un o més òrgans, per dos o més dents i es connecten amb diferents emocions.
Per als orientals, la dentadura és el sistema mecànic que ens permet digerir adequadament, i així facilitar una millor utilització dels principis essencials. Un clar exemple de la influència de les emocions, el veiem en les persones estan afectades de bruxisme, una disfunció que acaba danyant greument les dents i que té el seu origen en l’estrès, la tensió i l’impediment per manifestar el que ens pertorba. Aquesta impotència expressiva seria la causa de la pressió exagerada de la dentadura i del cruixir permanent de les dents.
Si hi ha assumptes que ens preocupen excessivament, molt probablement aquests problemes afectaran la qualitat de la nostra dentadura.
Les dents anomenats ignorants (incisius centrals) són molt més grans que tots els altres, i això reflecteix un desig de tenir espai i vèncer l’estat d’estrès que provoca la relació amb els membres de la família. També poden indicar una deficient funció dels sins frontals amb possible inflamació i sinusitis larvada. Aquest procés s’agreuja quan el nen o nena es tanca en el seu món interior ple de temors, bloquejant la glàndula pineal o epífisis generadora de la melatonina a partir de la serotonina. Aquesta simptomatologia és més acusada en els nens que tenen malsons i dificultats per agafar el son i que són temorosos per relacionar-se amb l’exterior.
Els incisius són la imatge exterior al món i deixen entreveure la nostra força per expressar les nostres idees, mastegar les nostres experiències. Els animals ensenyen els incisius per mostrar el seu poder, i les persones amb incisius excel·lents, en molts casos, amaguen certa manca de gosadia.
Si apareixen alguna càries o dany en els quatre incisius superiors o inferiors convé revisar l’estat de la zona lumbar i sacra. Un bon tractament d’aquesta zona ajuda notablement al bon estat dels incisius i del ronyó.
Tenim quatre dents canines, dos a la mandíbula superior i dos a la mandíbula inferior, són les dents que més triguen a aparèixer en la dentadura definitiva, i posseeixen les arrels més llargues de la dentadura, arribant a mesurar fins a 17mm per facilitar la seva estabilitat. Aquests dents, segons els orientals, estan regats pels meridians del fetge i la vesícula biliar. El fetge que és un òrgan yin, i la vesícula biliar, una víscera, que és yang, també estan connectats al sentit de la vista. Els qui pateixen d’una baixa autoestima, es mostren amb les seves esquenes doblegades, carregades amb la motxilla de la seva desestimació. Les vèrtebres dorsals 9 i 10 estan vinculades també a aquestes dents. Els canins simbolitzen energia i força alhora que agressivitat i desig de confrontació.
Els nostres dents, sent part del nostre cos ens parlen i ens diuen què està passant i què guardem estancat en el nostre camp emocional. | 0.891281 | curate | {"ca": 1.0} | http://clinicaros.cat/ca/blog/2017/11/28/las-emociones-y-los-trastornos-dentales/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_30056 | La moció ha sigut aprovada amb els vots a favor de tots els grups polítics excepte el Partit Popular, que s'ha abstingut
L'Ajuntament de Sagunt ha aprovat hui, mitjançant ple extraordinari, la rebaixa d'un 3,7% de la taxa per recollida de fem. Aquesta reducció suposarà un estalvi d'aproximadament 2 euros en el rebut de cada veí.
La proposta va ser presentada per l'Equip de Govern al·legant que es tracta d'una manera de continuar incentivant als ciutadans al reciclatge. També s'ha explicat que la mesura és possible gràcies a que la SAG ha reduït el seu pressupost quant a la recollida en 89.000 euros pel que fa a l'any passat.
En declaracions de Teresa García, “es tracta d'un element incentivador per a aconseguir un major nivell de reciclatge per part dels veïns que acabarà redundant positivament en una futura reducció tant de la taxa de recollida com de la taxa del consorci, ja que no és el mateix el que es paga per la matèria orgànica que per la matèria no reciclable”. A més, García ha assenyalat que “fins i tot amb la implantació de nous serveis, com el de l'orgànica, aconseguim, traslladar al veí les eficiències que s'estableixen en el servei, sense disminuir el grau de cobertura del mateix, que es manté, igual que l'any anterior, en un 94%”.
La moció ha comptat amb el suport de tots els partits i amb l'abstenció del Grup Popular. No obstant açò, malgrat haver sigut aprovat el punt, des de l'oposició s'ha argumentat que, més que una rebaixa en la taxa de brosses, seria més interessant estudiar temes com l'eficiència de la SAG en termes de qualitat, millorar la neteja dels carrers i reduir l'impacte visual dels contenidors per a afavorir el turisme. Davant açò, Teresa García ha assenyalat que tots aquests assumptes es tindran en compte per a més endavant.
L'enllumenat nadalenc ja llueix als carrers de Sagunt
02 de desembre 2022
L'inici de l'enllumenat ha començat a les 18.00 hores i s'apagarà el 7 de gener de 2023. Les llums s'activaran tots els dies des de les 17.30 hores fins a la 1.00 del matí
La Junta de Govern Local ha aprovat l'expedient realitzat pel departament d'Activitats per a atorgar a l'hospital de Sagunt la llicència ambiental
02 de desembre 2022
No la posseïa pel fet que quan es va construir l'edifici les llicències d'activitat i ambiental no existien
La XIX Jornada de la Diversitat Funcional Municipal posa en valor la necessitat d'una societat inclusiva amb tota la ciutadania
02 de desembre 2022
Estes jornades s'organitzen cada any amb motiu de la celebració el 3 de desembre del Dia Internacional de la Diversitat Funcional, i han comptat amb una alta participació | 0.746169 | curate | {"ca": 1.0} | https://sagunto.es/va/actualitat/el-ple-aprova-reduir-la-taxa-per-recollida-de-fem-un-3-7/ |
naciodigital_ca_20220331_0_375560 | La paraula “canvi” és, segurament, la més repetida per Convergència i Unió en les últimes campanyes electorals. I la campanya de la formació per a les properes eleccions municipals, que se celebraran el 22 de maig, no serà una excepció, doncs han escollit com a esglògan la frase: “El millor canvi per a Terrassa”. “Després de 32 anys es perden les energies”, ha dit Josep Rull en l’acte de presentació de la campanya fent al·lusió als anys que porta el PSC governant a l’Ajuntament de Terrassa. “Receptes antigues per a problemes nous poden fer que la ciutat s’encalli, i té molt potencial”, ha continuat.
Segons l’alcaldable, cal un canvi radical d’actitud, “un canvi amb optimisme”. I la recepta que presentarà el seu partit per a que el canvi sigui una realitat girarà entorn de dos eixos: l’ocupació i la cohesió social. “A Terrassa, per a crear una nova empresa es triguen 8 mesos de promig”, ha explicat Rull, que ha afegit que “en un context de crisi és inadmissible que un l’Ajuntament no faciliti les coses”. En aquest sentit, CiU proposa aprimar l’administració per engreixar l’economia productiva.
Quant a l’altre pilar del programa, el convergent ha dit que la seva intenció és “apostar per les entitats”. “La cohesió social es garanteix creant ocupació”, ha afegit. “El canvi és possible i necessari”, ha conclòs Rull, que veu possible la victòria. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/2290/8220-receptes-antigues-problemes-nous-poden-fer-ciutat-encalli-8221 |
mc4_ca_20230418_15_119286 | Sondeigs | Ajuda de Blackboard
Els moderadors poden fer servir sondeigs per moltes raons diferents.
Poden servir per oferir oportunitats per participar i enviar comentaris. O per iniciar un debat. També poden servir per comprovar si heu entès bé el que s’ha presentat.
Després que un moderador inicia un sondeig, se us demana que feu una tria. Les opcions desapareixen per no blocar tot el que passa a l’àrea principal. Seleccioneu Sondeig per tornar a obrir les opcions. Seleccioneu la vostra elecció.
Els lectors de pantalla només anuncien els números de cada opció. Pregunteu al moderador què representa cada número.
Només veureu l'elecció que preneu. Els moderadors veuen un resum de les eleccions preses. També poden veure l'opció concreta que trieu o que trien els altres assistents. També poden veure qui no ha respost.
Els moderadors poden optar per mostrar les respostes globals, però mai no veureu com ha respost un altre usuari. | 0.74365 | curate | {"ca": 0.9751082251082251, "ie": 0.024891774891774892} | https://help.blackboard.com/ca-es/Collaborate/Ultra/Participant/Participate_in_Sessions/Polls |
mc4_ca_20230418_8_476610 | El CN Santa Perpètua col·labora en la creació del primer club de natació de Guinea Equatorial
Representants del Club Natació Santa Perpètua han viatjat recentment a Guinea Equatorial per negociar els acords de col·laboració amb el Ministeri de Joventut i Esports per ajudar a constituir el primer club de natació en el país africà.
Les reunions, fetes amb el director general, Josué Esono Edú, i representants del govern equatoguineà, van servir per crear les bases del nou Club Natació Malabo, donada l'experiència del Club Natació Santa Perpètua, tant tècnicament com esportivament, obtinguda en gairebé 50 anys d’història.
Per altra banda, es van definir les futures bases de col·laboració dels dos clubs de natació, establint una relació de germanor i signant un compromís per ambdues parts per tal de potenciar la natació en tots els seus àmbits i modalitats.
El Club Natació Santa Perpètua treballarà en el seu 50è aniversari aquest nou projecte esportiu i de caràcter humà tan ambiciós per continuar creixent com a entitat referent i sumar nous esforços en la nova dinàmica del Ministeri de Joventut i Esports de Guinea Equatorial.
Foto: Activitat del CN santa Perpètua durant la darrera Festa Major / Josep Cano | 0.852726 | curate | {"ca": 1.0} | http://staperpetua.org/linformatiu/index.php/esports/7179-el-cn-santa-perpetua-col-labora-en-la-creacio-del-primer-club-de-natacio-de-guinea-equatorial |
macocu_ca_20230731_3_511370 | Les ajudes, dotades amb un total de 60.000 euros (30.000 per a la participació en fires i missions comercials, i altres 30.000 per a l’elaboració de catàlegs), són accessibles pel sistema de concurrència competitiva, amb un import màxim de la subvenció que podrà arribar fins el 75% dels costos subvencionable. A les fires, Serán subvencionables les despeses corresponents a les Fires o Missions Comercials celebrades durant el període comprés entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2022. Es podrá sol·licitar l’ajuda per a la participació en un máxim de tres fires o missions comercials. En aquest cas, s’haurá de presentar una sol·licitud individual per a cada actuació. L'import màxim de l'ajuda no pot superar els 5.000 euros per beneficiari en el conjunt de totes les actuacions sol·licitades.
Quant a les ajudes a la confecció de catàlegs impresos i catàlegs de productes i altres ferramentes de comercialització i màrqueting, també serán subvencionables les despeses (catàlegs o publicitat) realitzades durant el període comprés entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2022. En aquest cas serán objecte de subvenció les despeses de disseny, maquetació i/o impressió de catálegs; despeses de programació, llicències per utilització de software, despeses de publicitat de l’empresa, etc i l’import màxim de l'ajuda no superarà els 3.000 euros per beneficiari.
La convocatòria registra alguns canvis tècnics respecte a l’edició anterior, com l’establiment d’un import mínim de despesa de 1.000 euros per poder accedir a l’ajuda, i no s’aprovaran subvencions per import inferior a 500; o el fet que atés que en el moment de presentar la sol·licitud ja s’hauran realitzat les despeses subvencionables, a la sol·licitud s’hauran d’adjuntar també els documents de justificació (factures, justificants de pagament de les factures, relació de despeses, declaració d’altres ajudes, aixi com els documents que acrediten la realització dels catàlegs o la participació del beneficiari en la Fira o missió). | 0.854308 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_321809 | 1. Encara era calent el cadàver dels pronòstics electorals favorables a Hillary Clinton que els mateixos que n’havien fet d’altaveu ja explicaven de què s’havien mort. Correm molt a tapar els propis errors! Aquestes eleccions demanaran molt d’estudi sense presses ni prejudicis, amb noves dades i revisant les anteriors. Per això tot allò que ara en digui no deixa de ser un punt de vista provisional, pendent de revisió.
2. Tot i no ser un entusiasta de les enquestes, estic cuit amb això de dir que “fallen”. Els experts saben què és el vot amagat -conseqüència de la famosa “espiral del silenci”-, especialment quan hi ha una pressió asfixiant per crear una opinió pública al marge dels sentiments de la gent. I saben que hi ha molt vot que es decideix a darrera hora, i sabem que va afavorir Trump.
3. En canvi, qui sí que veia a venir els resultats eren les xarxes socials. Josep Maria Ganyet ho explicava molt bé en un article recent. Encara ens fiem massa de les respostes conscients i massa poc de les decisions preses sense consciència clara, però que ens defineixen molt millor que allò que diem -i que pensem- que pensem. Per cert, als analistes que ho pronosticaven ningú els va fer cas: no encaixaven amb els nostres desigs.
No es pot dir que Sanders hauria guanyat i alhora estigmatitzar tota una societat tan profundament democràtica
4. És obvi que Hillary no va estar atenta a la frase de Bill: “És l’economia, estúpids!” Algunes primeres anàlisis mostren que Trump ha guanyat allà on l’atur es redueix més lentament i on els llocs de treball existents estan més amenaçats per la robotització i la deslocalització. Agrada més especular amb els aspectes ideològics -la xenofòbia, el masclisme, el racisme…- Però com ha explicat Carles Boix a l’ARA, en molt bona part ha estat l’economia, estúpids!
5. Tinc amics nord-americans que pensen que Bernie Sanders podia haver fet millors resultats que Clinton. Per què? Perquè el vot ha tingut un factor antiestablishment molt important. Si fos així, anem amb compte a qualificar segons com la societat nord-americana. No es pot dir que Sanders hauria guanyat i alhora estigmatitzar tota una societat tan profundament democràtica com -és cert- decebuda.
6. Les eleccions es guanyen pels demèrits de qui les perd. Nosaltres en sabem molt, d’això. I aquest podria ser el cas. Aquí a Stanford, en un entorn profundament progressista, no he arribat a conèixer ningú, però ningú ningú, que m’hagi parlat bé de Hillary Clinton.
7. Algunes enquestes diuen que només un terç dels votants de Trump pensaven que podia ser un bon president. I llavors, per què el van votar? Bona pregunta. Jo també me la vaig fer a Catalunya a les darreres eleccions amb algunes decisions de vot preses en contra dels interessos objectius de l’elector. I no sóc més precís per no rebre cap trompada.
Les eleccions es guanyen pels demèrits de qui les perd. Nosaltres en sabem molt, d’això
8. En un país on el ciutadà sap exactament quins impostos paga, a quina administració i què se’n fa, espanta molt el pes del deute públic sobre les futures generacions. Aquest és el gran retret que es fa a Obama. I, per extensió, al programa de Clinton. Potser Trump no se’n sortirà, i ho pagarà car. Però algunes enquestes diuen que molta gent ha preferit assumir el risc de solucions ràpides abans que no pas insistir en les mateixes solucions lentes… i amb resultats escassos.
9. Tot i el risc de ser malinterpretat, crec que molts nord-americans han pensat: “Trump no ens agrada, però és com nosaltres, mentre que Clinton ens vol agradar, però és una d’ells, de qui mai et pots fiar”.
10. I atenció a les anàlisis racistes en contra dels blancs empobrits en un país que s’ha fet gran amb la immigració. Primer, perquè fins i tot els blancs saben que són antics immigrants. Segon, perquè els més reactius als nous immigrants solen ser els penúltims immigrants. I tercer, perquè la humiliació és un factor que sol explicar grans canvis. Sí: també ha estat la humiliació, estúpids!
Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ
10 de juliol de 2017by Salvador Cardús
Ara
Canviar-ho tot, com si res
En molt bona part s’han anat abandonant les grans i ridícules amenaces de l’estil de quedar perduts en l’espai galàctic. Fins i tot la gravíssima operació Catalunya no tan sols ha fracassat sinó que, tal com mostra el documental dirigit per Jaume Roures Las cloacas de Interior, se’ls ha girat en contra. Ara, en canvi, l’ofensiva de l’Estat contra l’independentisme consisteix a provocar micropors difuses. És a dir, promoure accions de l’estil d’enviar la Guàrdia Civil a buscar gent vulnerable per espantar-la, fabricar enquestes desmoralitzadores o fer córrer manifestos patètics signats per tots aquells que, en el seu moment, no van aconseguir fer moure l’Estat ni un pas a favor dels drets nacionals -polítics i socials- dels catalans.
TANMATEIX, l’èxit d’aquestes petites pors que haurien de penetrar subtilment pels porus de la pell independentista fins a fer fracassar el referèndum depèn, fonamentalment, de si totes sumades són capaces de dibuixar un escenari apocalíptic per al dia 2 d’octubre. Allò que deia Santamaría, que ens estimbaríem. Però, ¿sabeu què passarà l’endemà del referèndum, siguin quines siguin les condicions en què es realitzi i sigui quin sigui el resultat? Que ens llevarem d’hora per anar a treballar, que les escoles obriran com cada dia, que els mercats estaran curulls de productes de tot arreu, que ens seguirem trobant turistes fins a la sopa, que els avions s’enlairaran amb puntualitat, que Rodalies seguirà anant tard i que totes les empreses catalanes seguiran enviant els seus productes a tot el món.
CERTAMENT, no puc predir què passarà d’aquí 88 dies en el pla dels desafiaments polítics que tenim plantejats. Però la política només és la part visible d’un sistema la part substancial del qual, com en un iceberg, es manté submergida. Es pot dubtar de si es farà el referèndum, de si guanyarà el sí o de si es tindrà prou autoritat per establir un nou estat. Però el que és el gruix de la vida social, els intercanvis econòmics i l’activitat productiva, la vida cultural, els mons familiars, les xarxes socials, el consum de banalitat mediàtica o de rigor informatiu, tot això serà impossible d’aturar.
LA MEVA IMPRESSIÓ és que l’endemà de l’1 d’octubre assumirem les conseqüències del referèndum, les que siguin, de la mateixa manera que la majoria de catalans, sense adonar-nos de la dimensió revolucionària del canvi, hem donat per fet que teníem dret a decidir la forma de relació amb Espanya; igual com una majoria de ciutadans hem acabat pensant que de sempre havíem desitjat la independència -tan secretament que alguns ni se n’havien adonat-; amb la mateixa santa innocència -i inconsciència- que un parell de milions de catalans hem estat participant en les més grans mobilitzacions mundials d’aquest segle i part de l’anterior. Com si res. I amb la mateixa naturalitat que un dia va caure l’indestructible Mur de Berlín.
EL FET ÉS QUE, en el pla polític, tan incerta és la situació que crearia un sí a la independència com un no. Ajornar el referèndum ja és inútil, diguin el que diguin els signants del manifest dels qui no van ser capaços de convèncer Espanya que això anava seriosament, fent creure que ho tenien tot controlat. Cert que la resolució definitiva demanarà, en cas d’un sí, un període de reconeixements i negociació. Però, en cas d’un no, caldrà un temps encara més llarg per inventar un futur que en cap cas ja no serà el de l’autonomisme. Que ningú no ens enganyi: no fer el referèndum, o el triomf d’un no, ens abocaria a un marc d’indeterminació política ara encara més gran que el del sí a la independència.
EN DEFINITIVA, les micropors s’hauran de vèncer amb la mateixa arma amb què s’ha fet tot el camí: amb naturalitat confiada, un xic insensata, volent-ho canviar tot com si no passés res.
Fotografia: PERE VIRGILI
Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ
4 de juliol de 2017by Salvador Cardús
Ara
Pensaments lliures i invencibles
Arran de l’anunci de data i pregunta per al referèndum d’autodeterminació de Catalunya, quan era més fàcil imaginar la seva reacció irritada, el govern espanyol hi va respondre amb displicència. El ministre portaveu, en la roda de premsa posterior al consell de ministres d’aquell divendres 9 de juny, s’hi va referir amb sarcasme: “ Hay una canción alemana que dice que los pensamientos son libres”. Ara, gràcies a una informació que em fa arribar Josep Maria Macip, del grup Cruïlla de Debat de l’Ateneu Barcelonès, he sabut no tan sols a quina cançó es referia el ministre sinó quin era el seu grau de cinisme -no crec pas que sigui ignorància- pel fet d’esmentar-la.
EL MINISTRE Iñigo Méndez de Vigo -que va fer el batxillerat al Col·legi Alemany de Madrid- al·ludia a la cançó popular anònima Die Gedanken sind frei, que el filòleg Hoffman von Fallersleben va incloure al seu recull de cançons populars de Silèsia el 1842. ( Escolteu-ne la versió de Jack Gibbons a YouTube.) És una cançó que va esdevenir allò que ara en diríem de protesta, fins al punt que el mateix Pete Seeger la va incloure al seu àlbum Dangerous songs! ?, del 1966. La cançó va ser prohibida durant la revolució alemanya de 1848. Va ser també l’himne de la Rosa Blanca, un moviment de resistència no violenta contra el règim nazi, pel lideratge del qual van ser guillotinats el 1943 els germans Hans i Sophie Scholl, estudiants de la Universitat de Munic. Uns anys abans el pare d’aquests germans, polític liberal crític amb el nazisme, havia estat empresonat per les seves idees i la seva filla Sophie cada dia anava a tocar aquesta cançó amb la flauta davant de la presó. I, encara -segons les notes de Macip-, quan durant el setge de Berlín (1948-49) l’alcalde de la ciutat va pronunciar un discurs davant les runes del Reichstag per demanar que les nacions lliures no deixessin que la ciutat caigués en mans dels russos, les 300.000 persones que l’escoltaven es van posar a cantar espontàniament el Die Gedanken sind frei.
M’IMAGINO que el desmenjament de Méndez de Vigo era una posa decidida pels estrategs de la Moncloa, vist que després la mateixa fiscalia va portar la declaració als tribunals. Però queda fora de dubte el seu cinisme en esmentar aquella cançó per justificar la resposta indolent i hipòcrita del govern. Una de les estrofes de Die Gedanken sin frei diu: “I encara que em tanquin en un obscur calabós, / tot serà completament inútil. / Perquè els meus pensaments esberlen / barreres i murs: els pensaments són lliures!” (versió de J.M. Macip). I és que ara hem arribat a aquest punt: just perquè els pensaments són lliures serà molt difícil que cap mesura repressiva, per dura que sigui, pugui tancar-los en cap gàbia. Aquest és el gran problema que té l’estat espanyol, com li recordava l’editorial del New York Times: la repressió no farà altra cosa que exasperar l’independentisme. ¿I si en acabar l’acte del 4 de juliol, en què sabrem els detalls del referèndum, una de les bones corals que tenim al país cantava el Die Gedanken sind frei?
EL 13 DE FEBRER DEL 2011 vaig escriure a l’ARA l’article “Cada revolució, la seva cançó”. Hi feia notar que totes les revoltes populars havien tingut una cançó i lamentava que no tinguéssim la nostra. Des de llavors s’ha recorregut a diverses cançons, com La flama, d’Obrint Pas, en aquell memorable lipdubenregistrat a Vic, o la versió de Jaume Ayats de Saule, Perkons, Daugava, cantada pel Cor Jove de l’Orfeó Català, la cançó que va compondre Martin Brauns per a la Via Bàltica. Però cap no ha acabat esdevenint l’himne que ens calia. Tanmateix, si m’hagués d’imaginar un Onze de Setembre diferent i més vibrant que tots els anteriors, a vint dies de la celebració del referèndum, seria amb els dos milions de ciutadans congregats cantant la mateixa cançó. Com han fet totes les revolucions.
Fotografia: MANOLO GARCIA
Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ
27 de juny de 2017by Salvador Cardús
Ara
Som una matraca
Per a la vicepresidenta del govern espanyol no som una nació: som una matraca. Fa una setmana, a La 1, i amb aquella desimboltura que la caracteritza -i una franquesa que cal saber valorar-, va dir que no podem “estar tants anys amb la matraca de l’independentisme, que no du enlloc”, i que “ja està bé d’aquest rotllo”. (Per a Pedro Sánchez, molt més comprensiu -proper a aquell talante del Zapatero que tant va captivar els socialistes catalans-, Espanya és un estat plurimatracal, això sí, sempre que la sobirania de qui faci rodar l’instrument sorollós sigui de l’única i gran matraca espanyola.)
SEGONS JOAN COROMINES, la paraula matraca ve de l’àrab matráqa amb el significat de martell, i deriva de táraq, “pegar, donar cops”. També es fa servir en el sentit de “broma pesada”. I segons el Diccionario Catalán-Castellano-Latino de 1803-1805, apunta Coromines, donar la matraca vol dir “insistir amb inoportunitat en alguna cosa que enfada”. Doncs això: per a la vicepresidenta del govern espanyol, l’independentisme és un martell que colpeja, una molèstia sonora, una broma pesada, una insistència inoportuna que la fa enfadar. En definitiva, som uns torracollons a qui cal fer callar.
LA FRANQUESA de la vicepresidenta delata allò que ja imaginàvem: que la proposta de diàleg no era sincera. Mal es pot proposar un diàleg amb gent que fa soroll només per molestar. També mostra que a Espanya mai no s’han pres seriosament ni les advertències prèvies ni les mobilitzacions posteriors. Des del 2007 el president Montilla els anava avisant del creixent desafecte cap a Espanya. I el 2009, a iniciativa dels diaris catalans unionistes, s’advertia de les “irreparables” conseqüències que podia tenir una mala sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. O aneu a saber els tocs d’atenció discrets que havien anat rebent. I les mobilitzacions? Ganes de molestar.
L’ESBRAVADA de la vicepresidenta, més que cap altra declaració oficial, ara que ja som a la fase final, culmina l’actitud de menyspreu i l’arrogància amb què es va tractar la proposta de reforma de l’Estatut i el rotund fracàs d’aquest darrer gran intent d’acord pactat segons les regles constitucionals. I sobretot fa transparent, més enllà de d’immemorials maltractaments, la voluntat explícita -però fallida- d’humiliació a què s’ha volgut sotmetre la dignitat nacional dels catalans en els darrers deu anys. Del ribot de Guerra a la matraca de Soraya Sáenz de Santamaría.
ARA BÉ, el més greu de les paraules de la vicepresidenta és que posen en evidència una total incompetència per entendre el conflicte amb Catalunya que deriva d’una nul·la capacitat per entendre’s ells mateixos com a nació. Vull dir, la total incapacitat per repensar i actualitzar les bases de la nació espanyola, de revisar críticament els seus orígens, l’evolució, les crisis i, ara, les inútils estratègies de supervivència. Prou m’agradaria pensar que la voluntat d’independència hagués estat resultat d’un atac unilateral de dignitat nacional. Però, si més no en la gènesi de l’actual emergència, sobretot ha estat l’expressió del fracàs d’un projecte d’Espanya, del tot insostenible al segle XXI.
A L’INDEPENDENTISME se’l pot acusar d’insolidari, de tenir tics autoritaris, de dividir la societat catalana, de deixar Catalunya aïllada per sempre més en l’espai sideral, d’anar en contra d’uns temps favorables a les grans unitats… Tot això ja s’ha anat responent, i m’atreviria a dir que s’ha sabut desmentir amb tota mena de proves. Ara bé, si l’anàlisi final és que som una matraca, una broma pesada, una molèstia que s’ha d’acabar, aquí s’acaben tots els arguments. I cal entendre-la com una declaració unilateral d’expulsió de la nació -la matraca- catalana del seu projecte polític.
Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ
20 de juny de 2017by Salvador Cardús
Ara
Qui és que no té respostes?
Som així. Havíem esperat data i pregunta amb impaciència i inquietud. Sempre amb aquell punt de desconfiança en nosaltres mateixos. Però just divendres al matí les vam conèixer, i, sense temps per gaudir de l’instant d’èpica serena que ens regalaven les nostres institucions des del Palau de la Generalitat, ja ens empaitaven noves impaciències i inquietud. ¿Vols dir que es podrà fer, el referèndum? Guanyarà el sí? I si es vota sí, com gestionarem l’endemà? Certament, són preocupacions raonables. Més que en un “procés” -és a dir, en una “successió predeterminada de fases”-, som en una exploració, en una gran aventura inèdita i, encara no fa deu anys, impensable. Des d’un bon començament, ha estat més clar l’horitzó final que no pas el camí que caldria seguir.
ARA BÉ, el primer que cal dir als qui tenen aquestes preocupacions, i molt particularment als qui fan una obsessiva petició de garanties al referèndum, és que, sisplau, les adrecin al govern i les institucions espanyoles. Vull dir que, en primeríssim lloc, qui vol limitar les garanties democràtiques del referèndum és l’estat espanyol. És ell que està forçant una unilateralitat que les nostres institucions democràtiques volien evitar i que han intentat trencar de manera formal en, com a mínim, 18 ocasions. Govern, societat civil i enquestes han dit que els catalans preferiríem un referèndum pactat. Però, si no pot ser pactat, també el farem tal com ens l’imposen: sense acord previ.
EL MATEIX s’ha de dir sobre si els procediments estan prou ben estudiats o sobre com es gestionarà l’endemà. Per part catalana, tot s’ha estudiat amb rigor de fa temps amb el suport dels millors juristes. I, sobre l’endemà, mai cap independència s’havia preparat amb tant de detall, previsió i precisió. El que cal, en tot cas, és demanar-se si l’estat espanyol sap com intentarà aturar el referèndum. O si té pensat com gestionarà l’endemà i l’endemà passat, quan comencin les negociacions per a la separació i el repartiment d’actius i passius. I com administrarà la frustració col·lectiva pel fracàs del seu unitarisme. Potser sí que la part catalana no és encara del tot transparent, per raons òbvies de prudència estratègica. Però, pel que fa a la part espanyola, l’opacitat és total. Tancats en un no intransigent i arrogant -tard o d’hora condemnat al fracàs-, refiats de la seva força bruta, encara no s’han parat a preveure la gestió de la més que probable secessió.
LA PROVA d’aquesta manca de previsió es fa evident quan el govern espanyol reacciona geniüdament per gestos irrellevants i en canvi es fa el distret davant de passos rellevants. Com el de divendres passat. Més que no pas políticament, seguint l’estil impassible del seu president de govern, Espanya reacciona a cop d’assessor de comunicació, això sí, amb una unànime i inquebrantable -terme franquista intraduïble- concertació mediàtica. ¿Ja han pensat bé què faran l’endemà de suspendre l’autonomia i com gestionaran la Generalitat? ¿Tancaran el Parlament i posaran en Millo de governador d’un directori civil, com un Sala amb en Primo de Rivera, fins a desmantellar l’autonomia? ¿No s’han adonat que per deixar de pagar als funcionaris i tractar-los com a estrangers -i per no disparar-se un tret al peu- primer han de reconèixer la independència de Catalunya? ¿Ens estan dient que no compliran les lleis internacionals i s’atreviran a deixar de pagar arbitràriament unes pensions que estan obligats a abonar fins i tot si el pensionista se’n va a viure a la Conxinxina? ¿Ens faran fora d’Europa sense fer-nos fora d’Espanya?
SISPLAU, les preguntes, primer, fem-les no tan sols a qui és més opac, sinó a qui vol enfosquir completament les aspiracions democràtiques dels catalans.
Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ
13 de juny de 2017by Salvador Cardús
Ara
La veritat és important
En homenatge a Carles Capdevila, explorador de veritats.
Des que la tardor passada el Diccionari Oxford va triar paraula de l’any el terme post-truth -postveritat- que no hem deixat de parlar-ne. I com que aquí sobretot s’hi han interessat periodistes i mitjans de comunicació, l’accent s’ha posat en les condicions de producció de bona informació. I, no sense una certa sornegueria, s’ha suggerit que la postveritat no passava de ser una paraula nova per dir allò de què sempre n’havíem dit mentida. D’aquí la perspectiva adoptada per la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes, de maig, al dossier titulat “Un munt de mentides”, i per l’ARA del 28 de maig amb un altre dossier amb l’avanttítol “Lluita per la credibilitat” i una foto trucada de Trump amb nas de Pinotxo.
TANMATEIX, la nova paraula no s’interessa pas per la credibilitat dels mitjans -certament en crisi-, sinó per la credulitat dels individus. El diccionari defineix postveritat així: “Relatiu a -o que denota- les circumstàncies en les quals els fets objectius són menys influents en la formació de l’opinió pública que no pas les crides a l’emoció i la creença personal”. És a dir, al marge de si els periodistes i els mitjans de comunicació proporcionen bona informació, el problema és si al ciutadà li interessa la veritat, o si més aviat busca i es creu la notícia emocionalment empàtica o que més s’ajusta a les seves creences i prejudicis. El problema que s’assenyala, doncs, és que els fets hagin deixat de ser rellevants.
DE LA CREDIBILITAT dels periodistes caldria parlar-ne llargament. Hi ha qui s’ha fet tips de dir, irresponsablement, que “l’objectivitat no existeix”. És cert que no hi ha objectivitats absolutes, però la subjectivitat, els prejudicis i la mateixa ideologia es poden controlar amb més o menys eficàcia. I l’observació de la realitat es pot sotmetre a una disciplina que en permeti una narració més objectiva, més fidel als fets i més propera a la veritat. El relativisme ha estat una magnífica excusa per justificar un pensament gandul. Tal com ja vaig citar en un article anterior, les opinions són lliures, sí, però els fets no tan sols són sagrats, sinó que tenen el problema afegit que són costosíssims de conèixer.
Què passa quan la creença i el prejudici passen per damunt de l’evidència, i quan el gust subjectiu substitueix la crítica fonamentada?
PEL QUE FA A LA CREDULITAT, que és la veritable qüestió que planteja la postveritat, el desafiament és molt més greu. Què passa quan la majoria d’individus deixen d’interessar-se pels fets i pels sabers contrastats, i s’acontenten amb una versió del món que es limiti a satisfer-los emocionalment? Què passa quan les versions anticientífiques -per no dir directament tota mena de supersticions sobre la salut, l’alimentació, l’educació o el sexe i el gènere- se les campen tan tranquil·lament? Què passa quan la creença i el prejudici passen per damunt de l’evidència, i quan el gust subjectiu substitueix la crítica fonamentada? En definitiva, què passa quan la veritat deixa d’importar?
NO ÉS QUE EL PROBLEMA sigui nou: ho és la seva magnitud. Chesterton, el 1904, ja observava que el que era propi dels temps moderns no era la desaparició de la credulitat sinó tot el contrari. El que s’esfumava a la ciutat moderna era l’agnosticisme, l’escepticisme profund, sa i vital de la gent sensata de pagès, exemple de “la resistència justa i natural que ofereix la ment a les coses que no encaixen”. I una de les conseqüències més greus d’aquest abandonament en l’emoció, el prejudici i la superstició és la gran dificultat de mantenir una ciutadania laica, tolerant i crítica, socialment responsable, tan necessària en un món divers i fragmentat com el nostre.
SÍ: LA VERITAT és important per raons de benestar, de convivència, de ciutadania democràtica. I, sobretot -com diuen Benson i Stangroom a Why truth matters-, la veritat importa perquè “som l’única espècie que sabem que té l’habilitat de descobrir-la”.
Fotografia: SAUL LOEB / AFP
[button link=”http://www.ara.cat/opinio/Salvador-Cardus-veritat-es-important_0_1809419049.html” size=”small” text_size=”beta” newtab=”on”]Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ[/button]
6 de juny de 2017by Salvador Cardús
Ara
Determinació i sacrifici
No hi ha marxa enrere. Deu anys de determinació. Els set darrers, amb un suport massiu. Des del primer dia era una obvietat que l’estat espanyol no reconeixeria el nostre dret d’autodeterminació. L’obstacle per exercir-lo de manera acordada amb Espanya mai no ha estat jurídic, sinó estrictament polític. I no pas per por de perdre el referèndum si la majoria de catalans votaven independència sinó perquè, com s’ha dit i repetit, tampoc no es podia permetre guanyar-lo. Guanyant-lo també el perdia. L’autodeterminació està en el referèndum, en l’expressió lliure de la voluntat política, sigui la que sigui. No tant en el resultat. Ni que al final decidíssim quedar-nos a Espanya, la naturalesa de la relació canviaria totalment si el resultat fos fruit d’una decisió voluntària i no pas d’un dret de conquesta. Per això, la unilateralitat no la força Catalunya, sinó Espanya. Una altra cosa és que tota emancipació, per ser-ho, ha de ser lliure. La decisió és tota nostra; el mal rotllo, tot seu.
PER QUÈ hem esperat tant, doncs, si sabíem que tot depenia només de nosaltres? Per tres bones raons. Una, calia estar segurs que la independència tenia prou suport i de manera prou sostinguda. Dues, era necessari preparar bé els desafiaments que comporta emancipar-se. I tres, s’havia de fer visible al món i a nosaltres mateixos que la unilateralitat la forçava l’Estat amb la seva intransigència antidemocràtica. Es pot discutir si no es podia haver accelerat el final, i fins i tot si fa un o dos anys no estàvem en millors condicions per tancar el procés. És impossible saber-ho. Potser calia esperar l’actual conjunció de lideratges sense hipoteques. També hi ha pesat l’esperança que la “nova” esquerra hi acabés donant suport. I ha calgut superar els entrebancs causats per l’heterogeneïtat del bloc independentista. És un error que d’això se’n digui “processisme”. El catalanisme que des del primer moment va creure que l’Estat era invencible ja es va girar contra la independència. I hi pot haver hagut desercions individuals. Però col·lectivament ja fa temps que per als sobiranistes no hi havia marxa enrere.
L’independentisme té a favor els arguments, el relat, el control del marc interpretatiu: la democràcia i un projecte de futur. L’unionisme segueix recorrent a la intransigència, la por i el xantatge emocional
PERÒ ARA SÍ que ja hem arribat a la batalla decisiva. No sé si serà la batalla final, però és la decisiva. I quina és la seva naturalesa? En quines condicions l’encarem? Primer, l’independentisme té a favor els arguments, o, com se sol dir, el relat, el control del marc interpretatiu: la democràcia i un projecte de futur. L’unionisme segueix recorrent a la intransigència, la por i el xantatge emocional. I té a favor les clavegueres de l’Estat amb l’ajut, és cert, d’alguns pous morts catalans. El perill és, per tant, perdre l’hegemonia del relat. Segon, l’independentisme té majoria a les institucions democràtiques i al Govern, i sobretot compta amb un bon suport popular. L’unionisme, en canvi, no ha aconseguit mobilitzar gairebé a ningú. Amb tot, el segon risc és saber si ara el compromís serà ferm, valent i disposat al sacrifici. L’èxit dependrà de la convicció, la confiança i la resistència. I tercer, ara és quan s’acaba això del “dret a decidir”, que situava l’empara de l’autodeterminació fora de nosaltres mateixos, en una mena de llei natural, i arriba el “deure de decidir”. La independència s’ha de merèixer i s’ha de guanyar. L’autodeterminació no serà resultat d’un simple acte creador, d’un gest fundador, d’un crit de llibertat, sinó que es construirà amb tenacitat, cada dia, plantant cara als incrèduls, modelant un nou país, amb paciència, diàleg, molta intel·ligència i amb honestedat. I aquest és el tercer desafiament de futur: els catalans no serem pas diferents, però haurem de fer un país més digne, més pròsper, més just. Com el que ens va empènyer a imaginar Raimon.
[button link=”http://www.ara.cat/opinio/Salvador-Cardus-determinacio-sacrifici_0_1805219463.html” size=”small” text_size=”beta” newtab=”on”]Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ[/button]
30 de maig de 2017by Salvador Cardús
Ara
‘Conspiracionitis’
La vida política, en períodes tan oberts a grans canvis com el que ara viu el nostre país, convida a fer que es multipliqui la publicació de tota mena d’especulacions que tenen l’objectiu de forçar el curs dels esdeveniments en la direcció desitjada, imposant una interessada interpretació dels fets. Dit d’una altra manera: vivim uns temps en què, en la mesura que els fets no manifesten per ells mateixos una intencionalitat clara, esclaten tota mena d’anàlisis sobre la realitat política que aspiren a imposar la pròpia versió de la realitat, amb la pretensió de desemmascarar els propòsits pèrfids i ocults dels adversaris. En resum: que estem abonats -i condemnats- a uns alts atacs de conspiracionitis aguda que no fan altra cosa que afegir encara més fum a la confusió existent. Si els politòlegs em permeten la gosadia, m’atreviré a establir el següent principi general: el nivell de conspiracionitisen un sistema polític és la mesura més exacta del seu grau d’entropia.
L’ÈXIT de la conspiracionitis es deu al fet que tota teoria sol ser més creguda com més estrambòtica arriba a ser. Aquesta és una lògica ben coneguda, i no tan sols en el camp de la política. Tant per la via de les teories del coneixement com de les de la comunicació, sabem que, si bé les interpretacions més recargolades de la realitat no solen ser les que més s’hi acosten, en canvi són les que acaben sent més creïbles. Recordem el vell principi conegut com la navalla d’Occam, conegut també com a principi d’economia o de simplicitat i que, en les seves diverses versions, recomana limitar-se a considerar les causes suficients per explicar un fenomen, sense complicar-les més del que és necessari. Així mateix, tenim els coneguts experiments en comunicació del psicosociòleg Alexander Bavelas, antic professor a Stanford i al MIT (Massachusetts Institute of Technology), que van mostrar que, entre una interpretació senzilla i correcta i una d’envitricollada i errònia sobre un mateix fet, la intuïció porta, equivocadament, a percebre com a més versemblant la segona que la primera.
A partir d’un fet, un parell de rumors i tres confidències, es pot arribar a muntar una gran cavil·lació interpretativa
ELS AVANTATGES de les teories conspiratives, d’altra banda, són molts. Primer, perquè, en ser judicis d’intencions, difícilment poden ser refutades. Segon, perquè la negació de tals intencions per part de qui se suposa que les té no fa altra cosa que reforçar la credibilitat de l’acusació. Tercer, perquè a partir d’un fet, un parell de rumors i tres confidències, es pot arribar a muntar una gran cavil·lació interpretativa. Quart, perquè la força de les teories conspiratives deriva del fet que la sobreinterpretació de la realitat és el millor instrument per manipular-la. I cinquè, perquè no he vist mai que ningú s’hagi vist obligat a reconèixer l’error d’una teoria conspirativa. N’hi ha prou muntant-ne una altra que integri la primera en una versió encara més refinada.
La vida política és més plena de distraccions, d’improvisacions i d’incompetències que no pas de control de la situació, de càlculs i d’astúcies
LA MEVA OPINIÓ, situat en aquest pla general de reflexió i a la vista d’alguns casos que he pogut observar de prop, és que la vida política és més plena de distraccions, d’improvisacions i d’incompetències que no pas de control de la situació, de càlculs i d’astúcies. És cert que hi ha casos en què són els mateixos protagonistes de les distraccions o del descontrol i la incompetència els qui miren de dissimular donant explicacions confuses que, passant la culpa als adversaris, els fan semblar més atents, previsors i eficaços del que són. Reconeixent que s’han distret, que no sempre es pot tenir tot lligat o que bona part de l’acció política és teatre, restarien transcendència a la vida política. Per tant, les teories conspiratives acaben sent especulacions interpretatives sobre un joc que en ell mateix és especulatiu i contingent. No és estrany, doncs, que certes anàlisis polítiques s’assemblin tant a les que fan els grans experts en futbol, que sembla que són capaços de convertir un joc atzarós en gairebé una disciplina científica.
[button link=”http://www.ara.cat/opinio/Salvador-Cardus-conspiracionitis_0_1801019885.html” size=”small” text_size=”beta” newtab=”on”]Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ[/button]
23 de maig de 2017by Salvador Cardús
Ara
Submissions revolucionàries
La darrera vaga d’estudiants universitaris ens ha atrapat a molts professors en la darrera setmana de classe. No cal que expliqui com pot ser d’enutjós, sobretot per als estudiants, que les darreres lliçons, pràctiques, exercicis i balanços del curs quedin alterats o, directament, suprimits. Sempre m’han semblat capricioses aquesta mena de vagues que no tenen altres costos que els de perjudicar acadèmicament qui les fa, a part, esclar, del malbaratament de recursos públics que comporten. Seria fàcil comptar les hores de treball perdudes i a quin preu les paga el conjunt de la societat -no pas l’estudiant mateix-, a part de les despeses generades per les expansions revolucionàries dels piquets.
UN ALTRE DIA ja parlaré del contingut de les reivindicacions d’aquestes vagues, ara centrades en la qüestió del preu de les matrícules i que, per als qui tenen les rendes més altes, a la meva facultat són de 160 euros al mes per deu mesos. A la universitat les vagues han acabat formant part del calendari acadèmic, amb independència de les raons de cada any. Amb una mica de bona voluntat, es podrien afegir a la programació. Un any és per la reforma dita de Bolonya, l’altre és, precisament, perquè no s’acaba d’aplicar prou a fons, l’altre perquè no es vol que es reformi la reforma…
Una escassíssima minoria aconsegueix paralitzar tot un centre docent a partir d’una convocatòria sense debat i, pràcticament, sense informació
TAMPOC NO M’ESTENDRÉ ara en el suport implícit o explícit que hi donen alguns equips de govern. Com el d’aquella vicerectora que justificava la vaga perquè, deia, com que les universitats catalanes són més cares que les espanyoles, això les fa menys competitives i no hi venen estudiants espanyols. Ja ho veus: tant estarrufar-nos quan entrem als rànquings de les millors universitats, tant treballar per aconseguir mencions d’excel·lència en les nostres titulacions, i ara resulta que la competitivitat la perdem per 160 miserables euros al mes. I, en lloc de denunciar el maltractament fiscal del nostre país, o de reivindicar que aquí es fan les coses millor i que per això són més cares, es demana al Govern rebaixes en les matrícules que, de rebot, afectaran la qualitat del sistema, com explicava el professor Andreu Mas-Colell a l’ARA de diumenge passat.
TANMATEIX, el que m’interessa és una altra dimensió d’aquestes vagues d’estudiants. I és constatar com una escassíssima minoria aconsegueix paralitzar tot un centre docent a partir d’una convocatòria sense debat i, pràcticament, sense informació. “Hi ha vaga”, deien els meus estudiants, com si la vaga caigués del cel, com si es tractés d’una fatalitat davant la qual no hi ha res a fer. Vaga no pas de lluita, sinó vaga per resignació. O, en la majoria de casos, vaga aprofitada per estudiar i acabar treballs. Irònicament, per a la majoria, vaga de zel a la japonesa. A la manifestació del conjunt d’universitats catalanes del dijous 11 a la tarda, tot just cinc-cents estudiants.
En les vagues universitàries, em desconcerta l’actitud submisa de la majoria que hi està en contra. Ja fa anys que penso que la universitat s’ha convertit en la institució més conservadora que conec
NO ÉS QUE no m’indigni l’absurditat d’unes demandes socialment regressives que només beneficien les rendes més altes. Ni la posició fàcil dels equips de govern que, en lloc de fer respectar els drets dels que volen estudiar, paguen serveis de seguretat per protegir els piquets de gent emmascarada que controlen arbitràriament el pas. Ni encara el fet que, darrere d’unes suposades reivindicacions, el que hi hagi és una acció de propaganda ideològica i política. El que em desconcerta és l’actitud submisa de la majoria que hi està en contra. Ja fa anys que penso que la universitat s’ha convertit en la institució més conservadora que conec. Potser és perquè, amb poques excepcions, la lògica disciplinària del sistema d’accés, promoció i permanència dels que hi treballem estén un esperit de submissió que fa que els estudiants no es rebel·lin davant dels abusos d’una minoria tan i tan autoritària que, els dies de vaga, es passeja amb impunitat, amenaçadora, uniformada i amb el rostre tapat.
[button link=”http://www.ara.cat/opinio/Salvador-Cardus-submissions-revolucionaries_0_1796820334.html” size=”small” text_size=”beta” newtab=”on”]Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ[/button]
16 de maig de 2017by Salvador Cardús
Ara
Un dret permanent a decidir
La setmana passada vaig fer un piulet irònic que deia: “Amb això del Castor n’hi hauria d’haver prou per justificar que els espanyols es volguessin independitzar d’Espanya”. Estàvem -i estem- enmig d’un clima informatiu marcat per un nou informe del MIT que certificava el que ja tothom sabia: l’enorme perillositat sísmica del magatzem de gas Castor. A més, s’acabaven de descobrir nous implicats en l’afer de corrupció vinculat al Canal de Isabel II de la Comunitat de Madrid, que inclou tèrboles pressions entre els grups periodístics que hi estan embolicats. Un afer que, si s’arriba a saber tot, podria ser més escandalós que tots els que l’han precedit i que, si els aparells repressius de l’Estat i les seves clavegueres no ho eviten, ara sí, podria ser el cop de gràcia definitiu al partit que governa Espanya.
ESMENTO aquests dos casos perquè són un indicador no pas de les misèries i les cobdícies personals d’altres casos més propers, sinó d’un sistema generalitzat de corrupció política, de la feblesa dels controls democràtics per impedir-la i, en definitiva, de la submissió de l’estat espanyol a alguns putrefactes poders econòmics. Aquí no som només davant d’uns sàtrapes cobdiciosos, que també, sinó d’una manera d’exercir el poder que s’ha beneficiat d’una cultura empresarial perversa. Genuflexions contractuals a empreses constructores que no assumien cap risc, i utilització d’empreses públiques per crear xarxes mafioses amb capacitat per corrompre la independència dels poders propis de l’estat de dret. I tot això sota el xàfec d’una crisi global que, si més no, haurà servit per despullar els vicis locals.
Tot i la brutalitat dels casos, els responsables d’aquests crims polítics semblen ser-hi immunes
PERÒ TORNEM a la piulada. Seguint les tesis altres vegades esmentades aquí de la learned helplessness (la indefensió apresa) de Martin Seligman, la del banal nationalism de Michael Billig o la de la violència simbòlica de Pierre Bourdieu, és obvi que els estats creen un sentiment de dependència que sembla natural i que, per tant, no es posa mai en discussió. Tot i la brutalitat dels casos esmentats, els responsables d’aquests crims polítics semblen ser-hi immunes. Ni els ministres responsables dels contractes -Montilla, Clos, Sebastián, Soria…- del Castor (brutals les seves declaracions traient-se les puces de sobre), ni el mateix Florentino Pérez (que ara es mostra molt sensibilitzat cap a la pobresa infantil), ni la senyora Cifuentes (present en les operacions del Canal ara investigades), se’n senten responsables. I als espanyols ni se’ls acut que puguin escapar d’aquest femer!
Si no es confia que una República Catalana ens proporcionarà un bon govern i una profunda regeneració democràtica, per què s’haurien d’assumir riscos?
M’INTERESSA EL CAS no només perquè, en tant que espanyol provisional, aquests casos afecten directament la meva butxaca, sinó perquè costa d’entendre que, per bé que als espanyols ni els passi pel cap fugir, aquesta mena de dependència resignada també es dona entre alguns catalans que, ara que poden, no es veuen capaços d’emancipar-se’n, o no en veuen la necessitat. El pessimisme polític que soscava l’esperança en un país millor, il·lustrat en la nefasta frase “Tots els polítics són iguals”, és un dels pitjors adversaris que té la independència de Catalunya. Per això mateix és la línia estratègica principal que segueixen els adversaris tant del referèndum com de la independència: “No us en sortireu, sou uns incompetents!” Cert: si no es confia que una República Catalana ens proporcionarà un bon govern i una profunda regeneració democràtica, per què s’haurien d’assumir riscos?
NO ES TRACTA, doncs, de vendre escenaris idealitzats anticipadament, que encara provoquen més escepticisme, sinó de confiar profundament que els catalans, en cada elecció futura, decidiran el millor en cada moment. Un dret a decidir, doncs, que no s’acaba en un referèndum, sinó que, precisament, l’exercirem plenament l’endemà que guanyi el sí.
[button link=”http://www.ara.cat/opinio/Salvador-Cardus-dret-permanent-decidir_0_1792620725.html” size=”small” text_size=”beta” newtab=”on”]Pot llegir l’article al web del diari Ara clicant AQUÍ[/button]
7 de maig de 2017by Salvador Cardús
Page 1 of 381234»102030...Last »
Entrades recents
La primera enquesta del 155
Sí: serà de la llei a la llei
Això de la coherència…
Hi haurà un temps per a fer memòria
“Estaven avisats”
Piuladissa
RT @MireiaPujol: Pels qui encara voleu fermament la independència, escolteu aquesta xerrada amb @ncadenes. No hem perdut, hem trontollat da… about 3 hours ago ReplyRetweetFavorite
RT @aleixsalvans: El text del tuit i la foto de la notícia. about 3 hours ago ReplyRetweetFavorite
RT @VilaWeb: 📝 "Que no la representen: que la diuen. Aquesta celebració de la paraula en una hora de teatre pur i de literatura. Una hora p… about 3 hours ago ReplyRetweetFavorite
No és casualitat, és clar. És catalanofòbia. https://t.co/TJi9vnqV50 about 4 hours ago ReplyRetweetFavorite
RT @portet_bruguera: Ja està bé que s'estreni aquest metro, impulsat i treballat per @joseprull @jordiPuignero ... Ara, estrenar-lo cada 5… about 4 hours ago ReplyRetweetFavorite
Enllaços
SEGUEIX-ME A L\'INSTAGRAM
Please enter an Access Token on the Instagram Feed plugin Settings page.
© 2018 copyright SALVADOR CARDÚS // All rights reserved
Ús de galetes
Aquest lloc web utilitza galetes per oferir-vos la millor experiència d'usuari. Al clicar "Acceptar" esteu donant el vostre consentiment per l'aceptació de les galetes i l'aceptació de la nostra política de galetes | 0.800831 | curate | {"cs": 0.0004491831958202322, "ca": 0.9583678101137143, "da": 4.7282441665287594e-05, "es": 0.02919690772831509, "fr": 0.0006383129624813825, "pt": 0.001418473249958628, "pl": 0.0006383129624813825, "en": 0.009007305137237288, "de": 0.00023641220832643797} | http://www.salvadorcardus.cat/category/ara/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_176829 | Idea Original: Laura González Direcció: Laura González, Ruben Sánchez i Markos Moya. Idioma: Català i Castellà Tipus: Documental Genere: Denúncia Social País: Catalunya Durada: 47’ Any: 2010 Més informació : http://documentaldiferents.blogspot.com.es/
“Diferents” és un documental que vol reivindicar que avui dia queda un llarg camí en la lluita pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les persones amb problemes de salut mental. Hem passat d’uns drets vulnerats a uns drets no reconeguts, i d’una discriminació extrema a una de subtil i invisible. Aquest treball vol ser al mateix temps un homenatge a totes les víctimes de la violència i l’oblit, volem sensibilitzar, volem recordar, avui i demà, a totes aquelles persones que van patir per ser “diferents”, perquè no es torni a repetir mai més. Coneixent el passat, per entendre el present, per canviar les nostres actituds, per trencar estereotips i prejudicis, per assolir un futur més digne i fer polítiques socials més inclusives, en definitiva per aconseguir transformar la societat.
Dones Diferents
Direcció: Laura González, Ruben Sánchez, Markos Moya i Laura Ribalaiga Idioma: Català i Castellà Tipus: Audiovisual Genere: Denúncia social País: Catalunya Durada: 27’40’’ Any: 2014 Més informació : http://documentaldiferents.blogspot.com.es/
Dones Diferents és una iniciativa pionera que connecta per primer cop el feminisme i la diversitat funcional. Els tallers de formació, han possibilitat iniciar un procés de conscienciació social i capacitació, s’han estructurat en quatre àrees: societat patriarcal, masclisme, feminisme i sororitat. En les formacions han participat diferents col·lectius i entitats: Justa Revolta, Associació TAMAIA, Fundació Vicki Bernadet, Associació TRAMA Gènere, Llibreria Pròleg, Ca la Dona i PIAD Sarrià-Sant Gervasi. | 0.864517 | curate | {"ca": 0.9917672886937431, "en": 0.00823271130625686} | http://www.ateneudivers.cat/documentals_cat.htm |
mc4_ca_20230418_15_665012 | La millor cocteleria del món, a Barcelona!
Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right La millor cocteleria del món, a Barcelona!
Per Ricard Martin Publicació: dijous 8 setembre 2016, 18:08h
No n'esteu tips de l'escena de cocteleries vaporoses que proliferen a Barcelona? Sí, em refereixo a salons moderns i coloristes que es dediquen als beuratges refrescants, baixos en alcohol, fets per aquesta època que demana coses 'naturals' i sucs premsats en fred. No, escolti, quan mamo vull que es noti el mam i em viatgi ràpid de la gola al cervell, no pas anar a pixar cada deu minuts i arribar a casa serè. Per refrescar-se, suc de taronja o una galleda d'aigua freda.
Bona notícia per als bevedors seriosos: fins al dia 30 de setembre, el bar Please Don't Tell, una de les grans cocteleries de Manhattan –i equival a dir del món, el 2011 van conquerir el número u de la llista 'The World's 50 Best Bars'– s'instal·la com a bar pop-up a la cocteleria Banker's Bar del Mandarín Oriental. A Nova York, està amagada rere la façana d'un bar d'entrepans, i s'hi accedeix a través d'una falsa cabina telefónica (un concepte no gens diferent del nostre Paradiso/Pastrami).
Els pares de l'invent, en Jeff Bell i l'Adam Smicht, han exportat el local a Barcelona, amb receptes creades especialment per a la residència barcelonina. I si a la casa mare són bèsties com David Chang els qui s'inventen els 'hot dogs' gurmet que complementen els 'copassos', aquí són Carme Ruscalleda, Angel León i Gastón Acurio (el trio que comanda els restaurants del Mandarín) els responsables de les salsitxes.
Bell i Schmit al Banker's Bar
Bell explica que «aquesta és una cocteleria molt alcohòlica, molt nord-americana. Hem mirat de fer receptes noves amb picades d'ull a begudes locals, però seguint el nostre estil. I quan fem un pop-up, el fem de veritat: recreem el nostre bar i hi afegim allò que ens agrada del lloc». El primer que sorprèn és l'absència de parafernàlia pseudocientífica: aquí no hi han tancs de gas ni provetes plenes d'allò que sembla Pato WC; mires la carta i hi descobreixes combinacions genials de mam que et fan desitjar clavar-te'n dos de seguits entre pit i espatlla.
Un exemple paradigmàtic: el Quasimotxo, un trago que mescla Ron Zacapa Centenario 23, Rioja i cola. «Volíem fer un homenatge al kalimotxo, però quasi sembla un Manhattan. O sigui que es va quedar així», diu en Jeff. Meravellós: Cubalibre, Manhattan i una lleugera 'reprise' de kalimotxo que el fa addictiu (i que jo sàpiga, és el primer cop que s'enfoca des d'una perspectiva gastronòmica la beguda indefectiblement lligada al vòmit i al 'costrapunk').
Quasimotxo
Un altre: el Nichol Buck, ginebra Tanqueray amb mançanilla, suc de llimona, mel i cervesa de gingebre. Picant i refrescant, però saps què i que estàs bevent en tot moment. Veure treballar en Jeff i l'Adam és molt més divertit que la clàssica solemnitat de les barres nostrades, on et fan la beguda a dos metres teu: «Et preparem la beguda a la barra, no pas al darrere, just davant del teu nas. I exhibim molt la nostra feina. La cultura de la propina fa que això sigui així», raona en Jeff.
Per a que no sortiu rodolant de culs, el trio galàctic de cuiners del Mandarín ha ideat receptes de hot-dogs que més que fer coixí fan matalàs. El meu favorit: el 'limeñasso' de Gastón Acurio, un frankfurt de vedella amb crema d'alvocat, salsa tari i sauerkraut.
El 'limeñasso' de Gastón Acurio
No es queda gens enrere el New Orleans d'Albert Adrià, convidat també a la festa: una deliciosa barbaritat de salsitxa alemanya, gruyere fos, bacó cruixent i salsa New Orleans. Greix de categoria també al fil musical: m'entrompo escoltant el Dylan més pantanós i brutoll, el de The Band i les cintes del soterrani. | 0.860816 | curate | {"ca": 0.9730162970878974, "en": 0.007747795885653219, "eu": 0.0026716537536735237, "it": 0.008282126636387924, "es": 0.008282126636387924} | https://www.timeout.cat/barcelona/ca/blog/la-millor-cocteleria-del-mon-a-barcelona-090816 |
oscar-2301_ca_20230418_0_64151 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis (política de cookies). Acceptes les cookies a efectes analítics i/o de marketing?
SubCurses
8RESULTATS
Trail Berga-Rassos-Berga
SUB23_RFEA
07 maig 2022
8 Resultats Html a
13_5K 26K 26K RFEA 8K Descens SUB20_RFEA SUB23_RFEA
X
AUTENTICACIÓ D'USUARI
Si us plau, introdueix el teu email i contrasenya de xipgroc.cat per poder descarregar el diploma amb foto.
Email
Contrasenya
Email/contraseña incorrectos
Hi ha hagut un error, si us plau intenta-ho més tard
Encara no ets usuari de xipgroc.cat?
Registra't
Has oblidat la contrasenya?
9
FILTRES
1
meta
m Homes
f Dones
h
9
CATEGORIES
1
General
Sb23F
Sb23M
L'Usuari s'obliga a abstenir-se d'utilitzar el Servei amb fins o efectes il·lícits, contraris al que estableixen les Condicions Generals, lesius dels drets i interessos de tercers, o que de qualsevol forma puguin danyar, inutilitzar, sobrecarregar o deteriorar el servei o impedir la normal utilització o gaudi del Servei per part dels Usuaris. Queda prohibida la còpia de les base de dades de resultats de competicions per a usos comercials propis no autoritzats expressament per CHAMPIONCHIP. | 0.540089 | curate | {"ca": 0.8033509700176367, "en": 0.05026455026455026, "pt": 0.021164021164021163, "sv": 0.01763668430335097, "es": 0.07583774250440917, "ro": 0.008818342151675485, "fr": 0.009700176366843033, "ta": 0.008818342151675485, "fa": 0.004409171075837742} | https://xipgroc.cat/ca/curses/TrailBerga2022/SUB23_RFEA/resultats |
naciodigital_ca_20220331_0_444198 | Aquest dimecres el ple del Parlament tenia un cert aire estrany. L'enquesta publicada per El Periódico - que indica que el tripartit a hores d'ara no sumaria - tenyia l'ambient. Convergència no vol estirar més el braç que la màniga i els membres del tripartit juguen a fet i amagar amb els números de la demoscòpia.
Tranquil·litat i bons aliments. Una pau armada, una certa calma tensa que ha ajudat a pair l'aprovació aquest matí les conclusions de la comissió d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan. El dissortat accident en què van perdre la vida cinc bombers i un altre va resultar greument ferit. La cambra ha aprovat per unanimitat (133 vots a favor) les seixanta-sis propostes i recomanacions adreçades al govern per millorar la seguretat dels bombers, la prevenció i l’extinció dels incendis, i la coordinació entre equips.
El tripartit ha rebutjat les peticions de CiU,PPC i C's de fer fora o reprovar Saura, Boada i Baltasar, el politburó d'interior. Fins i tot, el diputat Rivera li ha recomanat al President Montilla que canvii un ecosocialista per un altre però que el canvii. La terna governant s'ha quedat sola per aprovar les propostes que conclouen que “no hi han responsabilitats polítiques pels fets investigats”, que qualifiquen d’“objectiu i rigorós” l’informe que va elaborar el cos de bombers, i que constaten que l’estratègia i l’operatiu definit pels bombers per afrontar el foc van ser “correctes”.
És el final esperat de qualsevol comissió parlamentària. Conclusions clares que mai castiguen a ningú. Tots els grups, això sí, han mostrat un record especial per les víctimes i han lloat la feina del veterà Higini Clotas, president de la difícil comissió. | 1 | perfect | {"ca": 0.9732461355529132, "es": 0.0267538644470868} | https://www.naciodigital.cat/noticia/14412/incendi-enquestes-monges-van-al-cap |
mc4_ca_20230418_0_641643 | inici / notícies / El darrer collaret dels neandertals
Autor: IPHES
Publicat divendres 01 de Novembre de 2019 21:48
Troben per primer cop a la Península restes d’elaboració d’ornaments personals amb urpes d’àguila d’època neandertal.
Tenen més de 39.000 anys d’antiguitat localitzades a la cova Foradada de Calafell i probablement responen a l’elaboració d’un penjoll. Aquest ús de les urpes d’àguila com a ornaments podria haver estat una transmissió cultural dels neandertals cap als humans moderns.
Les urpes d’àguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud d’Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys. Ara, s’ha trobat evidència per primer cop d’aquest ús ornamental de les urpes d’àguila a la península Ibèrica. La revista Science Advances es fa ressò a la portada de la troballa, que ha tingut lloc al jaciment de la cova Foradada de Calafell.
L’article ha estat liderat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l’Institut d’Evolució Humana a l’Àfrica (IDEA), investigador associat de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l’equip de recerca d’un projecte del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB). Entre els signants, també hi ha Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
L’interès de la troballa rau en el fet que es tracta de la peça d’aquest tipus més moderna que s’ha documentat fins ara en el món neandertal i la primera localitzada a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que s’havien estimat per a aquest tipus d’ornament dels neandertals. Es tractaria «del darrer collaret elaborat pels neandertals», en paraules d’Antonio Rodríguez-Hidalgo. | 0.860782 | curate | {"ca": 0.9684323167469235, "en": 0.006420545746388443, "fr": 0.02514713750668807} | https://www.tarragonaradio.cat/noticia/el_darrer_collaret_dels_neandertals/61705 |
racoarticles_ca_20221005_2_11680 | En el que segueix vull oferir una aproximació a la distribució sintàctica dels verbs ser i haver en el seu ús com a auxiliars o com a nuclis de les perífrasis d'interpretació existencial (que anomenaré construccions existencials en endavant, denominació que vull fer equivaldre a la també habitual de construccions presentacionals). Assumeixo les afirmacions de Rigau (RIGAU, 1998), en el sentit que la continuïtat de la diversitat lingüística (i també intralingüística, en conseqüència) resulta essencial per a l'assoliment futur d'una millor comprensió de la facultat humana del llenguatge, atès que només mitjançant l'estudi d'aquella variació podrem conèixer què hi ha d'invariant en la gramàtica. La diversitat sintàctica reclama una atenció especial en aquest sentit, atès que compta amb una tradició més aviat dispersa pel que fa a recull i anàlisi de dades dialectals.
PRESENTACIÓ DEL CAS
L'esborrament de la distinció d'auxiliars que era pròpia del català medieval ha donat lloc a una sola forma, haver, en tot el domini tret
del català septentrional i de casos puntuals en altres àrees. A aquesta afirmació general s'escau de fer-hi algunes precisions pel que fa concretament a l'àrea de l'alt ribagorçà i les àrees contigües, on en poca extensió geogràfica trobem diversos fets relacionats.
L'alt ribagorçà, en un primer cop d'ull a partir d'exemples obtinguts de l'oralitat (a l'esquerra de la barra a (1)), pren el verb ser com a auxiliar per a les formes de plusquamperfet i el verb haver per a la resta de temps perfectius:
(1) a. Ho era dut (degut) de sentir/ho ha dut de sentir b. Era arribat a tinre hasta vint obrers/haig arribat a tinre hasta vint obrers c. Aleshores, jo que telefono al qui els hi era venut/al qui els hi haig venut d. Ja eren fet lo servei/ja han fet lo servei Dit en termes més generals, l'imperfet del verb haver conflueix amb el del verb ser, la qual cosa es fa notar en construccions que no són de plusquamperfet, com la perífrasi existencial i el modal d'obligació amb verb en imperfet: (2) a. Hi era molts cotxes/hi ha molts cotxes b. Era de parlar molta estona/ha de parlar molta estona Rigau (1998) remarca aquesta circumstància tot aportant exemples com Tu eres de vindre més aviat per preparar-ho tot, comparable a (2b), i constata la manca de concordança entre el participi i el subjecte en construccions com Naltres ja ho érom vist, comparable a (1d), la qual cosa indica que som davant un verb auxiliar i no pas un copulatiu. Dit això, s'escau portar a anàlisi altres casos d'aparició de ser on esperaríem haver, fora de l'imperfet, i sempre en construccions existencials, com a (3): (3) Se no hi fos tanta gent, altra cosa seria A l'apartat 5 proposaré un tractament explicatiu d'aquests casos. En general, i a manera d'explicació en termes diacrònics, proposo la continuïtat entre els dominis occità i català pel que fa a la forma de l'au-xiliar haver en imperfet, els resultats de l'analogia fonològica entre els imperfets d'haver i de ser tot donant lloc al que s'ha interpretat, en els antecedents bibliogràfics, com una distribució dels auxiliars haver/ser en base a criteris morfosintàctics, i finalment la infiltració de ser en la construcció existencial amb una considerable independència respecte al temps verbal expressat, tot donant lloc a una distribució de caràcter sintàctic. En definitiva, entenc que el conjunt es deixaria explicar com a resultat d'un procés que va des de la fonologia fins a la sintaxi, en dos fases successives, de morfologització la primera i de gramaticalització la segona. Entenc que aquesta proposta contrasta amb el que d'entrada sembla una explicació relativament simple: l'especialització de l'auxiliar ser en termes morfològics, un cop esborrat el criteri de distribució medieval.
La detallada descripció que dóna Alturo (ALTURO, 1995), en un treball centrat en la parla del Pont de Suert (capital administrativa de l'Alta Ribagorça), aporta dades altament interessants sobre l'aplicació de criteris morfosintàctics, o més específicament lexicosemàntics, en aquella distribució. Tanmateix, i com més endavant exposaré, la situació sociolingüística al Pont de Suert és prou específica i diferent de la de la resta del domini ribagorçà. Les dades que en deriven ens parlen de l'evolució recent i demogràficament delimitada del fenomen i no van ser obtingudes de cara a una explicació en termes dialectològics i històrics. Aquesta explicació encara resta pendent i voldria fer ací una primera contribució en aquest sentit.
Per a encarar-la, em centro en la descripció que, a banda el meu propi criteri com a parlant, se suporta empíricament en les dades orals obtingudes en entrevistes realitzades no només al Pont de Suert sinó també en diverses poblacions de les valls de Boí i de Noals-Castanesa. Aquestes dades s'adiuen amb el que es comenta a l'entorn dels exemples (1)-(3).
NOTA GEOLINGÜÍSTICA SOBRE ELS AUXILIARS EN RIBAGORÇÀ I EN LES ÀREES ADJACENTS
La distribució geogràfica pot ajudar a explicar aquestes formes en el que a primera vista, com ha estat afirmat més amunt, hauria estat un procés de substitució, en alt ribagorçà, d'un criteri sintàctic per un altre de morfològic en l'alternança d'auxiliars. A (4) s'apunta un esquema de la distribució geogràfica, en imperfet d'indicatiu, de les formes dels auxiliars amb verbs inacusatius (arribar) i pròpiament intransitius (parlar), de la forma del verb ser en ús copulatiu, i de l'acabament propi dels verbs de la segona conjugació també en aquell temps verbal (exemplificat en el verb saber). En endavant faré referència més detallada a aquest desplegament de dades per tal de donar-hi una explicació de conjunt. Eva el primer 1 sabeva sabeva
1. Noto ací [E], que tant pot remetre a una analogia en relació amb fer (fèva-èva) com a la continuïtat en relació amb un anterior èra coherent amb la història fonològica de les varietats del baix ribagorçà. En favor de la segona possibilitat tenim la coexistència d'haveva amb èva en algunes zones. Òbviament, les possibilitats no es redueixen a allò que apareix al quadre; una aproximació detallada la donen Sistac (SISTAC, 1993) sobre l'alta Llitera i Giralt (GIRALT, 1999) sobre el conjunt d'aquella co-S'escau aclarir que el que anomeno ací baix ribagorçà oriental i occidental es basa en les zones que estableix Sistac (SISTAC, 1993): 1 i 2 (Peralta-Gavasa i Açanui-Calassanç respectivament) per a l'oriental, i 3 (Alins) per a l'occidental. Això és ja dins de la Llitera, al sud del que estrictament podem prendre com a Ribagorça; tanmateix, segueixo el criteri que aplica Sistac en anomenar aquests parlars «ribagorçà a l'alta Llitera» no havent-hi solució de continuïtat entre aquests i el que hi ha més al nord. Dos remarques són imprescindibles en aquest punt: en primer lloc, evidentment, cal demanar-se en quina mesura aquesta divisió s'allarga encara al sud i a l'est, atès que les formes de tipus haveva, (h)èva i sabeva abasten, com a mínim, fins a Sant Esteve de Llitera, i les formes de tipus sabiva (amb havia per a l'auxiliar i èra per al copulatiu) davallen fins al Torricó. En segon lloc, la llista resulta incompleta a falta de més informació, i demana una recerca específica: pel que trobem a les zones 1 i 2 de Sistac (SISTAC, 1993) i a les zones B i C de Giralt (GIRALT, 1999), Sant Esteve de Llitera va amb el que ací anomenem baix ribagorçà oriental, 2 però caldria fer, a banda una delimitació geolingüística exacta, una observació en detall de les subdivisions internes: en els etnotextos que aporta Giralt (GIRALT, 1999) a tall d'exemple, s'observa que a Sant Esteve de Llitera hi ha una distinció ny'haveva un engavellador-s'hèva sacat la palla, és a dir que el verb haver pot mostrar formes diferents d'imperfet segons si és un marca. D'altra banda, aplico la notació fonètica a efectes de simplificació. Altrament, i seguint el criteri implícit en el treball de Giralt (GIRALT, 1999), entenc que caldria notar hèva per a l'auxiliar i èva per al copulatiu.
2. Més encara, es podria afirmar que, pel que ací interessa, les formes que podem anomenar ribagorçanes troben el seu límit meridional a Sant Esteve de Llitera, és a dir les tres zones estudiades per Sistac (SISTAC, 1993) més aquesta darrera població o, en termes de Giralt (GIRALT, 1999), les zones A, B i C. La resta de la Llitera (la que Giralt anomena zona D i que conforma una franja que va des d'Estopanyà fins a Tamarit-el Torricó) entraria en les característiques del que atribuïm al pallarès, tot i que en mesura variable segons els verbs. D'altra banda, el que identifico com a pallarès és també atribuïble a algunes àrees contigües cap a l'est (l'extensió oriental dins del domini català és apuntada per Veny (VENY, 1982: 99), tot afirmant que «arriba pel sud al nord de la Noguera (Àger) i per l'oest fins a Solsona (Peracamps)»). Cal anotar també la pervivència de formes en -eva per a verbs de la 2a conjugació en algunes zones occidentals de l'alt pallarès (COLL, 1991;SISTAC, 1998). Pel que fa a la possible pervivència de -v-a l'est de la Llitera, n'hi ha dades molt minses (vg. CARRERA, 2003(vg. CARRERA, i 2005)).
auxiliar o entra en construccions existencials, tot i que aquesta distinció no sembla ni de lluny sistemàtica (SISTAC, 1993: 204;Javier Giralt: comunicació personal). Aquest punt no és en absolut irrellevant per al que exposaré més endavant. Tampoc no ho és que, pel que sembla (Javier Giralt i Ramon Sistac: comunicació personal), en llocs prou meridionals com Castillonroi o Camporrells trobem usos del tipus Ny'ere d'astí de la Ribera del Cinca, és a dir amb ser substituint haver en imperfet d'indicatiu, i només en aquest temps verbal. Es fa evident, doncs, la necessitat de comptar amb més dades de camp.
Quin és, doncs, l'espai del que anomeno alt ribagorçà? D'entrada, les tres valls que conflueixen en el tram de Noguera Ribagorçana entre les Bordes i el Pont de Suert: la vall de Boí, la vall de Barravés, i la vall del Valiera, inclosa la plana de les Paüls fins al límit amb el benasquès (òbviament, també s'hi haurien d'incloure les valls adjacents de Viu-Erta-Malpàs, Gotarta-Igüerri, i Cirès-Buira-Betesa). Tanmateix, i pel que fa al cas que ens ocupa, és ben probable que calgués ampliar aquesta àrea Ribagorça avall fins a la línia del Montsec, i cap a l'oest incloent una part de la vall de l'Isàbena si no tota. Ja fora del quadre, i per la banda meridional, les formes del tipus baix ribagorçà s'apliquen de manera general a l'aragonès.
Pel que fa a l'occità, algunes remarques són també de rigor: d'entrada, el contrast entre formes gascones i formes llenguadocianes de l'imperfet, que són amb distinció -ava/-èva/-iva 3 en el primer (incloent la forma avèva per a l'auxiliar aver) i -ava/-iá (on aver dóna aviá) en el segon com en el model català general. D'altra banda, les formes gascones en -v-no arriben tan a l'est com les catalanes: Arièja i Coserans presenten -ia o -iá pròpies del llenguadocià, 4 i això abasta també l'aranès, tret dels pobles més orientals del cap de la vall, al terçó de Pujòlo, on el model és en -ava/-eva/-iva deixant de banda l'auxiliar, que presenta avie. En la varietat aranesa s'ha generalitzat l'ús d'un sol auxiliar aver amb casos anecdòtics i residuals de conservació d'èster que ja no responen a la distribució d'aplicació general en occità: en 1a pers. sing. del present d'indicatiu, com ara sò arribat aué o te sò vist aué; per a la possible pervivència de la distribució de tipus occità general a la part més septentrional de la vall no hi ha dades certes i, en qualsevol cas, en els textos aranesos més antics de què disposem, de primers del segle XX, no n'hi ha gran cosa (com a mínim no en l'obra de Jusèp Condò, un autor minuciós a l'hora de reflectir la parla local). Tret de la possible interpretació de les formes de Pujòlo com a testimonis d'una extensió antigament més àmplia dels imperfets en -v-, resulta difícil anar més enllà de la pura especulació sobre si aquestes s'estenien més a l'est de la Garona, per la plana ariegesa, en el passat. 5 L'escassesa (no l'absència, però) de mostres en els textos 5. Assumeixo, pel que fa a la distinció -ava/-èva/-iva, la proposta de Rohlfs (ROHLFS, 1970: 215) en el sentit que es tracta de la continuació de les formes etimològiques. Rohlfs no ho fa directament explícit, però ho suggereix molt clarament en base a un principi de la lingüística areal comunament acceptat sobre la relació entre amplitud geogràfica d'un fenomen -si afecta o no extensions contigües importants de diversos dominis lingüístics-i origen d'aquest en una etapa protorromànica. Saura (SAURA, 2003: 222, n. 229) planteja un origen etimològic per a la distinció -ava/-eva/-iva i un altre de possiblement analògic tan sols per a les formes pallareses, en lloc d'explicar-les en base a un procés d'anivellament (-ava/-eva/-iva > -ava/-iva). Entenc que a favor d'això hi hauria el fet que les formes pallareses suggereixen una inserció de -v-un cop s'ha consumat el tancament -ea > -ia, mentre que, per la mateixa raó, la triple distinció no s'avindria gaire amb una pèrdua prèvia de -B-o, en tot cas, aquella (re)inserció hauria estat molt precoç. Atès que el criteri que aplica Rohlfs només té una alternativa, en termes de propagació relativament tardana i d'ampli abast geogràfic, Allières (ALLIÈRES, 1971: fasc. 2, 288), en negar l'origen etimològic, ha de proposar que la inserció de bilabial podria haver estat difosa, del gascó a l'aragonès, per via dels desplaçaments transhumants... No deixa de ser digne d'atenció que, allà on es manté la triple distinció -ava/-eva/-iva, trobem també formes en -eva (o derivades) per a l'auxiliar haver, mentre allà on hi ha -ava/-iva trobem bàsicament havia amb l'excepció remarcable de l'alt aranès, amb triple distinció però, per al verb aver, imperfet avia tant auxiliar com existencial i predicatiu. Això darrer sembla contradir-se amb un origen analògic independent de -ava/-iva (o en tot cas caldria pensar que haver no s'hagués vist afectat per la inserció de bilabial) i afavoriria una explicació en termes de confluència cap a formes menys marcadament locals, de la qual cosa la implantació de la forma única havia (sense rastre de res semblant a avève ni haviva en aranès i en pallarès) en seria una mostra. Es pot remarcar encara gascons antics no ens hi ajuda, però això mateix fa evident que s'hauria tractat de formes marcadament rústiques, o en tot cas freqüentment rebutjades en la llengua escrita, 6 i aniria a favor de la hipòtesi d'una reculada enfront d'un model de base llenguadociana (i pensem en enclavaments socialment i políticament importants com ara Foix).
Per al benasquès, cal apuntar el contrast que es dóna en l'imperfet del verb ser (forma yera en gran part del domini i forma yeba en les poblacions més orientals d'acord amb el que indica Saura (SAURA, 2003)).
En síntesi, i més enllà del lloc de partida comú quant a model de distribució d'auxiliars, que apuntaré tot seguit, el quadre suggereix una correspondència entre la distinció occidental-oriental (esquerra-dreta) occitana i un esquema similar, tot i que evidentment més complex, en les formes catalanes i benasqueses. El que es proposa és que les formes ribagorçanes s'insereixen en el model de tipus yeba/Eva que trobem en benasquès i baix ribagorçà, que al seu torn responen al model d'alternança -ava/-eva/-iva coincident amb el gascó amb continuació cap a l'aragonès. Per al pallarès, les formes de l'auxiliar conflueixen amb el que, en aranès, l'anivellament d'auxiliars s'ha produït independentment del manteniment del verb aver com a predicatiu, com a excepció al fet, que Pérez Saldanya (PÉREZ SALDANYA, 1998: 216-217) considera d'aplicació general, segons el qual la consolidació d'haver com a auxiliar únic va en consonància amb la pèrdua del caràcter predicatiu d'aquest verb; això no sembla incompatible amb interpretar que, en determinat moment, hi ha hagut un fort influx meridional que ha alterat les formes autòctones dels auxiliars i la seua distribució. En aquest punt, doncs, les dades pallareses i araneses se'ns farien coherents com a resultats d'un mateix procés d'influx sobre les formes locals.
6. L'evitació de les formes marcadament gascones en els escrits medievals es fa evident a partir de la pura observació. Una contribució sobre aquest punt es pot obtindre de Baldinger (BALDINGER, 1958), tot i que no tracta el tret que ens ocupa. Altra cosa és el relatiu prestigi que cobra el gascó en la pràctica literària dels segles XVI i XVII amb poetes com Garròs o Larada. Tanmateix, es tracta d'un fenomen estrictament literari i, doncs, implícitament elitista (BEC, 1988), i encara, un autor com Pey de Garròs, de Lectora (on actualment, com ben probablement també al segle XVI, trobaríem -v-) utilitza imperfets escurçats de tipus bearnès. Tot un altre cas és l'obra d'Arnaut de Salette, que es caracteritza per una clara finalitat proselitista i que s'insereix en el moment àlgid de l'oficialitat protestant a la cort d'Ortès: la traducció dels salms (SA-LETTE, 1583) no mostra, com potser esperaríem d'acord amb l'origen geogràfic de l'autor, imperfets del tipus bearnès, sinó formes com ara: de plus en plus s'envielhivan mos òs (XXXII, 3); tu ma vista ubèrta tièvas/e de mos dus uelhs retièvas/los perpets,... (LXXVII,3). Una panoràmica històrica de les pràctiques escrites en occità es pot trobar a l'obra de Boyer i Gardy (BOYER & GARDY, 2001). català general que, com he dit, troba per a aquest punt la seua correspondència en el llenguadocià, tot i que en aquell dialecte sobreviu encara, en part, la distinció de tipus gascó-aragonès per a l'imperfet de la resta de verbs. El conjunt mostraria ací una possible continuïtat en domini català, en la separació que delimita el nord-occidental, del feix d'isoglosses que separen gascó i llenguadocià en domini occità, amb els decalatges que deriven de dinàmiques secularment diferenciades. Sense oblidar els comentaris anteriors (vg. nota 5), resta sense resoldre, en termes diacrònics, amb qui va el pallarès en aquest panorama.
ALGUNES REFERÈNCIES EN DIALECTOLOGIA I GRAMÀTICA HISTÒRICA
En el català medieval hi havia una distribució d'auxiliars similar a la de l'occità, i la trobem encara en el català septentrional, amb alguna extensió a verbs transitius, si més no en primera persona, si hem de jutjar pels exemples aportats per Veny (VENY, 1982: 51): «el verb sere s'usa sovint com a auxiliar en el pretèrit perfet dels verbs de moviment i altres intransitius: som vingut, he vingut, s'és tallat un dit, s'ha tallat un dit, sum vist el peirer, he vist el paleta. (...) És utilitzable a totes les persones, ço que contrasta amb la restricció que, en aquest respecte, practica el septentrional de transició». El mateix Veny (1982: 94) apunta que la conservació d'aquest tret en mallorquí i menorquí (som anat, ets vengut) és un tret «rústic» a ulls dels parlants. En aquesta línia, Rigau (RIGAU, 1998) aporta el cas dels parlars rurals del Pla de l'Estany, on el verb ser apareix en la primera i segona persones del singular del pretèrit indefinit (ho sóc vist; ets set tu? ; sóc arribat tard).
Com sabem, en el català medieval la selecció d'auxiliars depèn del tipus de verb o, més pròpiament, de la xarxa temàtica que el verb desplega (RAMOS, 2004, per a una síntesi dels diversos contextos). En particular, si el subjecte rep el paper temàtic TEMA, l'auxiliar seleccionat és ser, com ara en verbs pronominals (se fou gitat; però potser cal considerar apart el cas dels pronominals amb comportament transitiu: levaren li huyt sous que portave en un drap ligats que s'avie mesos entre la carn e la camisa (FARRENY, 2004: 318)), en inacusatius, també amb la intermediació d'un modal poder, saber, voler o haver de (lo comte ermità era pujat en l'alta muntanya -Tirant, VI-; són haguts d'anar en lo regne de Líbia -Tirant, CCXXXIX-), i amb els verbs ser, estar i romandre (no és en memòria de gents tan cruel batalla ésser estada com és aquesta -Tirant, CLIX-). Aquesta és també, a grans trets, la distribució en occità, tant en la llengua antiga com en l'actual (ser com a auxiliar de si mateix, dels verbs inacusatius i dels pronominals intransitius, com ara en exemples del gascó actual de Romieu i Bianchi (ROMIEU & BIANCHI, 2005: 244-245): son estats malauts -han estat malalts-; qu'èra dejà arribat -ja havia arribat-; los mainats se son pelejats -els nens s'han barallat-; aver com a auxiliar dels transitius, incloent si són pronominals, i intransitius no inacusatius: n'avè pas barrat la pòrta -no havia pas tancat la porta-; que s'a venut l'apartament tà's crompar un ostau -s'ha venut l'apartament per a comprar-se una casa-; son las pr'amor qu'an caminat tot lo dia -estan cansats perquè han caminat tot el dia-).
Pérez Saldanya (PÉREZ SALDANYA, 1998: 216) apunta que la pèrdua de la distinció d'auxiliars es manifesta ja en època medieval; una aproximació a la situació en aquell període i una proposta sobre alguns factors interns en la pèrdua de la distinció ens l'ofereix Ramos (RAMOS, 2004), on també s'aporta exemples d'alteració del model anteriors al segle XV. El resultat és que, tret del septentrional, en català actual l'auxiliar no té cap implicació en el significat del verb i designa simplement l'aspecte perfectiu de l'acció; per això amb un sol auxiliar n'hi ha prou. Les dades que he descrit en la introducció convidarien a dir que el que tenim en ribagorçà és una versió particular de la pèrdua de relació entre l'assignació de papers per part del verb i la selecció d'auxiliar: ser hauria quedat reduït a la morfologia de pretèrit plusquamperfet, de manera semblant a com en altres àrees del domini ha quedat restringit a la primera persona del pretèrit indefinit, independentment del tipus de verb.
En romanès, similarment, on es pot considerar que l'auxiliar únic és a avea, hi ha exemples de tria d'auxiliar a fi per a determinats temps perfectius (IORDAN & MANOLIU, 1972, I: 326):
(5) a. Voi fi citit (fut. perf. : 'hauré llegit') b. Am fost citit (pret. plusqu. : 'havia llegit')
Aparentment, el pretèrit plusquamperfet tindria alguna cosa de particular en termes semàntics, en relació amb altres temps verbals, que hauria incidit en el procés d'esborrament de l'antiga selecció d'auxiliars. És a partir d'aquest supòsit que es formula la hipòtesi d'Alturo (ALTURO, 1995) que a l'apartat 3 comentaré breument.
Pel que fa a les construccions existencials, Ramos (RAMOS, 2002a) sintetitza les aportacions que l'han precedit, incloent referències de caire diacrònic: si bé l'ús d'haver-hi s'ha generalitzat, també amb SN +def i fins i tot amb noms propis (tipus hi ha la Carme en lloc de hi és la Carme), fins al segle XVIII hauria persistit la diferenciació clara entre ús de ser-hi i haver-hi segons si introduïen SN +def o -def. Aquest és el model que cal atribuir al ribagorçà (vg. l'apartat 5 i concretament la nota 13 per a altres detalls).
S'escau avançar que, per a certs aspectes, les construccions existencials es poden tractar juntament amb la qüestió de la selecció d'auxiliar i amb el comportament dels verbs inacusatius (i també el conjunt dels intransitius sota certes condicions: vg. nota 14). En termes diacrònics, la pèrdua de la distinció d'auxiliars esborra només parcialment la distinció lexicosemàntica medieval: els condicionaments que en la llengua antiga donaven lloc a la selecció de ser com a auxiliar, a grans trets, són els que en la llengua actual (per al dialecte que ens ocupa) donen lloc a la distinció entre concordança o no concordança en nombre amb el SN prominent, segons si aquest és, respectivament, +definit o -definit (arriba molts cotxes/han arribat els nostres parents; se n'ha mort molts/ s'han mort tots; se n'ha perdut tres/s'han perdut els senyals); aquests condicionaments tenen a veure amb l'estructura argumental que el verb desplega i amb el cas que rep el SN (bé partitiu, bé nominatiu) 7 (vg. RIGAU, 1991). Aquest comportament és paral . lel al que trobem, en la selecció haver/ser, per a la construcció existencial (hi ha cotxes/hi són els cotxes); i, concretament en alt ribagorçà, es manifesta també en la selecció ±concordança en nombre, amb la sola opció de ser, quan el temps verbal és imperfet d'indicatiu (hi era cotxes/hi eren els cotxes). A l'apartat 5 aportaré dades addicionals sobre aquest darrer punt.
LA VARIACIÓ AL PONT DE SUERT I L'EXPLICACIÓ LEXICOSEMÀNTICA
L'anàlisi més extensa sobre l'ús de l'auxiliar ser en ribagorçà és la contribució d'Alturo (ALTURO, 1995). Alturo troba, en el català del Pont de Suert, una certa variació en l'ús dels auxiliars haver i ser en el plusquamperfet, i mira de donar-hi una explicació a partir de l'ordenació dels casos d'aparició d'un o altre, que suggereix una distribució en part lexicosemàntica. En concret, en els verbs que designen accions no cícliques, se selecciona auxiliar haver o ser segons si l'acció designada té caràcter [+anterior] o [-anterior] respectivament (s'entén que una acció cíclica és aquella que es presenta implícitament com un procés amb inici i acabament, mentre que les no cícliques es presenten com a continuades sense un moment d'inici i d'acabament definits; l'anterioritat s'estableix en relació amb el temps de referència del discurs). Així, a (6a), l'acció designada per havien treballat, amb caràcter no cíclic, seria anterior al temps de referència que ve marcat per hi ha-A (1) l'auxiliar és invariablement estar, però amb assignació de partitiu quan el SN és -def; a (2) es pot veure com el verb inacusatiu mostra manca de concordança amb el SN -def; i a (3) es pot veure com, amb SN +def, el verb seleccionat en la construcció existencial és estar, mentre que amb SN -def és aver-i, que assigna cas partitiu. Pel que fa a la concordança dels inacusatius en català nord-occidental, remetem a les dades que presenta Rigau (RIGAU, 1991) i als seus precedents en Solà (SOLÀ, 1973(SOLÀ, i 1987)). (Per a l'abast geogràfic del fenomen: ALONSO & SUÏLS, 1998) En essència, en nord-occidental trobem el mateix resultat que en occità per als exemples (2) i ( 3). Quant a (1), tal com mostra la traducció, l'auxiliar haver dóna lloc a manca de concordança en els temps compostos. En aranès hi ha el mateix funcionament, com a resultat de la generalització, allà, d'haver com a únic auxiliar (eth a arribat/n'a arribat, de toristes). Alturo valida la hipòtesi de ciclicitat-anterioritat, però constata que, al mateix temps, els factors socials (edat, situació socioprofessional, i altres) incideixen en el sentit que, ras i curt, els grups de població més sensibles al català normatiu utilitzen en més percentatge l'auxiliar haver en el plusquamperfet. D'altra banda, hi ha un grup d'informants per als quals s'afirma que només utilitzen l'auxiliar ser, cosa aparentment contradictòria amb la formulació d'hipòtesis que pressuposen que el funcionament implica triar entre un o altre auxiliar. Cal dir que el treball d'Alturo (ALTURO, 1995) se centra en el ribagorçà parlat al Pont de Suert, la qual cosa, ateses les característiques sociodemogràfiques del lloc, du a explicar la variació a partir de factors sociolingüístics que menen a una substitució de formes autòctones per formes normatives. Llavors no sembla desenraonat pensar que, en determinada fase del canvi, podria haver-se establert una variació distribuïda d'acord amb factors estructurals.
En conseqüència, atès que s'hi descriu una situació de contacte entre varietats (varietat presa per normativa enfront de varietat local) i de canvi lingüístic en curs, entenc que és arriscat interpretar la descripció que dóna Alturo (ALTURO, 1995) com a representativa d'allò que és el ribagorçà si pretenem prendre els fets en termes que vagin més enllà de la història recent. Ramos (RAMOS, 2002) pren en aquest darrer sentit l'alternança d'auxiliars haver/ser ribagorçana, i la interpreta en termes lexicosemàntics, tot i que en un esquema prou més acostat a la distribució medieval que no pas a la que reporten els exemples de (6); això s'explica perquè es pren l'alternança d'auxiliars en el plusquamperfet com a punt de partida, i s'entén que aquella al-ternança s'ha vist alterada quant als criteris de distribució tot donant lloc al que trobem al treball d'Alturo (ALTURO, 1995): d'una distribució d'acord amb l'esquema medieval a una altra d'acord amb criteris de ciclicitat-anterioritat. En realitat, l'existència en ribagorçà de dos auxiliars en el plusquamperfet no és altra cosa que un punt d'arribada, o de transició, en el procés actual de canvi, i el punt de partida en aquest procés és la presència de ser com a únic auxiliar. 8
UNA EXPLICACIÓ PER AL RIBAGORÇÀ
Una primera observació de l'alt ribagorçà fora del context semiurbà del Pont de Suert ens permet adonar-nos que l'ús dels temps perfectius, sense entrar en anàlisis estadístiques, tendeix a presentar auxiliar ser en qualsevol context on esperaríem imperfet d'haver, independentment del caràcter cíclic o anterioritat de l'acció, tal com mostren els exemples donats a (1) i ( 2) reprouduïts ací: (7) a. Ho era dut (degut) de sentir b. Era arribat a tinre hasta vint obrers c. Aleshores, jo que telefono al qui els hi era venut d. Ja eren fet lo servei e. Hi era molts cotxes f. Era de parlar molta estona
Cal explicar això comptant amb les varietats adjacents que apareixen a (4), especialment el benasquès i el baix ribagorçà. En benasquès, una varietat molt propera al ribagorçà (de fet, dins el contínuum que enllaça català i aragonès el podem considerar un ribagorçà de transició), l'esborrament de la distinció d'auxiliars també s'ha produït a favor d'haver. El resultat és aquest pel que fa al plusquamperfet: 8. De tota manera, no podem deixar de remarcar el que Ramos (RAMOS, 2002) apunta: les circumstàncies són prou diferents a la Ribagorça d'administració catalana i a la d'administració aragonesa. En aquesta darrera, les formes autòctones no es veuen tan obertament encarades a una varietat de prestigi de la mateixa llengua, i la situació sociodemogràfica en conjunt és prou diferent. Això, previsiblement, propiciarà un manteniment més sòlid, a la banda aragonesa, de la distribució d'auxiliars tal com la descric en la introducció.
(8) Ell eba arribau de maitino Ací haver (abé en els exemples, d'acord amb l'ortografia que hi aplica Saura (SAURA, 2003)) té una forma que cal explicar històricament per un escurçament habeba > eba, 9 i en aquest punt hi ha una clara coincidència amb les varietats meridionals del ribagorçà: aquesta forma eba respon al manteniment de la distinció en les terminacions d'imperfet -aba/-eba/-iba, que ha afectat també l'imperfet del verb ser en la part oriental del territori benasquès (9b) i, com veurem, en el baix ribagorçà; en resulta el contrast amb el centre de la vall (9a) que mostrem: (9) a. Yera el primèro que eba arribau b. Yeba el primèro que eba arribau És imaginable una analogia en sentit invers, que hauria donat una frase hipotètica com (10), on yera és imperfet del verb ser i era és imperfet del verb haver:
(10) Ell yera el primèro que era arribau És clar que un resultat com aquest trenca la coherència de les terminacions pròpies d'imperfet. Com a circumstància rellevant, les formes del verb ser presenten diftongació en benasquès: ERAT > yera. En canvi, allà on les formes d'imperfet de ser no han diftongat, s'arriba a una identitat completa entre els verbs ser i haver en imperfet a través de l'analogia del segon sobre el primer. És el resultat que trobem en baix ribagorçà:
(11) Ell èra el primer que eva arribat > ell èva el primer que èva arribat 9. S'escau assenyalar que aquest escurçament s'ha donat també en l'imperfet de subjuntiu, que en benasquès, en alt ribagorçà i en baix ribagorçà presenta, respectivament: esa/ese eses ese esan/esam/esen esets esen (a partir de SAURA, 2003: 239), hes/hessa hesses hes héssom héssou hessen, ['ese 'eses 'es(e) 'esem 'eseT 'esen] (a partir de SIS-TAC, 1993: 205). Per al ribagorçà, probablement hauríem de grafiar amb h-les formes d'imperfet del verb haver, com ara seria hera vingut, però les mantinc sense h-atès que el que plantejo ací és tot just una hipòtesi.
És probablement aquesta identitat de formes en el resultat final el que justament hauria propiciat una analogia a la inversa, del verb ser sobre el verb haver, que explicaria el que tenim en alt ribagorçà:
(12) Ell era el primer que eva arribat > ell era el primer que era arribat 10
Tenim, doncs, en l'àrea que comprèn benasquès i ribagorçà, cinc solucions diferents per a l'imperfet d'haver i ser que mostrem en una taula-resum: A (13), la zona 1 fa referència a gairebé tota la vall de Benasc excepte l'àrea formada pels sis punts orientals benasquesos propers a la capçalera de la vall de l'Isàbena, el més important dels quals és la població de Sant Feliu de Veri (aquestes dos zones les establim en base a la delimitació que fa Saura (SAURA, 2003)), i que formarien la zona 2; la zona 3 correspon al baix ribagorçà occidental, la zona 4 al baix ribagorçà oriental, i la zona 5 correspon a l'alt ribagorçà.
DE LA MORFOLOGIA A LA SINTAXI: LES CONSTRUCCIONS EXISTENCIALS
En la introducció s'ha mostrat com l'ús de ser al lloc d'haver en alt ribagorçà abasta contextos que no corresponen a l'auxiliar del plusquamperfet sinó que, en general, s'estén a qualsevol cas on esperaríem un haver en imperfet d'indicatiu. Es tracta singularment de les construccions deòntiques amb haver de i existencials amb haver-hi:
(14) a. Era de fer altres coses b. Hi era molta canalla Fins ací, i si entenem, tal com he exposat, que aquest era s'explica diacrònicament en base a l'analogia, no tenim res de nou atès que ens movem encara en el pla morfològic: era no seria altra cosa que la forma d'imperfet del verb haver. Però la distribució de ser, allà on en la resta del català trobem haver, va més enllà de l'imperfet i s'estén opcionalment a altres temps verbals en el context sintàctic de la construcció existencial (16), no pas en la construcció deòntica ( 15): (15) a. *Se fos de fer tantes coses, malament rai b. S'hagués de fer tantes coses, malament rai c. S'hes de fer tantes coses, malament rai ( 16) a. Se hi fos tanta canalla, calria més pati 11 b. Se hi hagués tanta canalla, calria més pati c. *Se hi hes tanta canalla, calria més pati A (15a) es fa evident que ser no accepta altre temps verbal que l'imperfet d'indicatiu; l'imperfet de subjuntiu ha de ser expressat mitjançant haver, en general sota la forma escurçada que transcric, a (15c), per hes (< hagués o havés (vg. nota 8)). Per contra, a (16a) es mostra que la construcció existencial accepta el verb ser en imperfet de subjuntiu. (15b) i (16b) mostren que les mateixes oracions es poden construir, tot i que infreqüentment, amb hagués, però entenc que és significatiu que no puga aparèixer la forma escurçada a (16c), la qual cosa fa pensar que aquell hagués no és autòcton en origen i, tanmateix, és comunament acceptat pel fet de remetre al català general.
11. Que aquest verb ser no és copulatiu es veu també en el fet que no presenta les restriccions que hi serien pròpies i, per contra, mostra les mateixes possibilitats que haver en predicats existencials. Per exemple, admet la coaparició amb un partitiu (n'hi serà molts, de nens), cosa que no admet un copulatiu (*en són simpàtics, de nens). Coincideix, doncs, amb haver-hi en termes sintàctics.
És a dir que, un cop dins de la construcció existencial, el verb ser deixa d'estar sotmès a la restricció morfològica que només l'admet en imperfet d'indicatiu (ja siga com a auxiliar del plusquamperfet, ja siga com a modal en haver de). Altrament dit, un cop arribats a les construccions existencials deixem de tindre el que proposàvem com a al . lomorf d'haver i ens trobem, tot i que opcionalment i amb les restriccions que descriuré, davant un funcionament independent com a verb ser.
Som ara, doncs, en el pla de la sintaxi, i que aquest ser actua com a verb i ja no com a auxiliar es mostra en el cas que inserim un modal en la construcció existencial o un auxiliar en la perífrasi deòntica, tot donant lloc al constrast entre les oracions de (17) i les de (18) respectivament:
(17) Al rebost, hi era (de ser) deu o dotze cebes Al rebost, hi podria ser cebes se n'hesses comprat (18) Hi era d'haver anat *Hi era de ser anat
On haver anat forma un sol verb amb haver com a auxiliar i anar com a verb predicatiu, mentre que, a hi era de ser, ser és part del complex, i concretament el nucli, cosa que vull mostrar en la comparació dels dos esquemes (19a i b), corresponents a (17a) i (18a) respectivament:
Encara, quan inserim un auxiliar en una perífrasi modal amb predicat existencial com la de (19a), aquest és haver de tota manera:
(20) Hi era d'haver estat deu o dotze cebes A l'hora d'explicar què propicia aquesta expansió de les formes en ser-hi més enllà del plusquamperfet, al meu entendre, cal tindre present que els SNs determinats demanen aquest verb invariablement, cosa no pas estranya fora del ribagorçà, com a mínim fins a època relativament recent (de tal manera que hi ha, o hi havia, possibilitat de coincidència entre ribagorçà (rib) i, com a mínim, la resta del català nord-occidental (gen), en construccions existencials amb SN +def (21a), i solucions necessàriament diferents quan aquest SN és -def (21b)):
(21) a. Encara hi són (rib/gen) // hi han de ser aquelles cebes, al rebost (rib/gen) b. Encara hi ha (rib/gen) // hi ha d'haver (rib/gen) // hi ha de ser cebes (rib)
És cert que la forma hi ha aquelles cebes és possiblement la més comuna en català nord-occidental, però l'important ací, entenc, és que aquesta solució no hi exclou hi són aquelles cebes (encara menys si remetem a fases anteriors de la llengua); 12 en ribagorçà estricte la primera no seria admesa i en canvi sí la segona. Aquesta exigència d'aparició de ser quan el SN és +def, òbviament, és un fet exclusiu de la construcció existencial, i penso que ha d'haver estat un factor clau en l'expansió de ser més enllà de l'imperfet d'haver, atès que en ribagorçà la imbricació entre més o menys determinació del SN i selecció ser/haver implica al mateix temps un contrast entre concordança (amb SN +def) i no concordança (amb SN -def) que es manté com a tal en imperfet d'indicatiu, quan l'únic auxiliar és ser. 13 L'anomenat efecte de definitud, en ribagorçà, es manifesta doncs de maneres diferents segons els temps verbals. Interessa ara mostrar el contast entre el present i l'imperfet d'indicatiu: en una gradació com la que estableix Ramos (RAMOS, 1998) per a «mesurar», en català, l'efecte de definitud (hi remeto també per als antecedents d'aquest terme en la bibliografia), i que aplico ací breument a l'alt ribagorçà, el primer d'aquells temps verbals exigeix alternança ser/haver en funció de si el SN és ±def, i el segon, en canvi, només admet ser i fa el contrast exclusivament a través de la presència o absència de concordança; és rellevant, però, que 12. A l'apartat 3 descric la distinció haver/ser en construccions existencials, en ribagorçà, com a continuació del model d'ús general en català medieval.
13. En ribagorçà no es dóna el cas que Solà (SOLÀ, 1994: ap. 7.2;1999: ap. 16) entén com a ultracorrecció a partir d'usos d'estar calcats del castellà. Les oracions del tipus Que hi é Maria? o Hi é Maria?, sense focalització sobre el verb en l'entonació, no es poden atribuir a un fenomen de calc sintàctic en aquest dialecte. Per a l'aranès, se sol prescriure l'ús d'èster en oracions com ara I é Maria? el canvi entre auxiliars i el canvi entre concordança i no concordança es produeixen en el mateix punt de l'escala: És a dir, independentment de si es tracta d'un nom animat o inanimat, si és +definit el SN exigeix verb ser amb concordança tant en present d'indicatiu com en imperfet d'indicatiu (exemples fins a l.); i si és -definit exigeix verb haver sense concordança en present i verb ser sense concordança en imperfet (exemples a partir de m.).
Sembla rellevant ací remarcar que aquest és el mateix criteri d'aplicació en la concordança dels verbs inacusatius: en funció de les condicions quant a definitud o indefinitud del SN, es dóna concordança entre aquest i el verb, o no (24 i 25). 14 Semblantment, en les construccions existencials la distinció és assumida per Flexió, és a dir la concordança del verb ( 26):
(24) a. Van vindre es vostres fills b. Va vindre uns homes molt malcarats (25) a. Eren vingut es vostres fills b. Era vingut uns homes molt malcarats 14. En els verbs inacusatius, ara per raons d'ordre lexicosemàntic i no pas estructural, un SN +def ha de rebre obligatòriament nominatiu, mentre que un SN -def no rep nominatiu sinó partitiu en posició postverbal i no pot manifestar concordança en nombre (exemples de (24) i ( 25)). També per als intransitius sota determinades condicions: (astí) hi beuen es vaques/(astí) hi beu deu o dotze vaques; hi eren begut es nostres vaques/hi era begut moltes vaques. No sembla irrellevant, en el cas dels intransitius, que la presència del locatiu permeta aquest funcionament paral . lel al dels inacusatius; l'absència de hi dóna un resultat dubtós amb SN -def, i sembla que, en la línia del que argumenta Rigau (RIGAU, 1994i 1997) per a les construccions locatives, aquest fet es relaciona amb el tipus d'assignació de cas, tal com s'aprecia en presència d'un pronom partitiu: ? ?beu moltes vaques, astí/? ?era begut moltes vaques, astí; en beu moltes, de vaques, astí/n'era begut moltes, de vaques, astí. Altres intransitius semblen més lliures en aquest sentit: ja n'ha parlat tres, de conferenciants; n'ha telefonat tres. El que dic sobre inacusatius i intransitius sembla aplicable a l'aranès, tot i que caldria comptar amb dades específiques, també sobre la possible extensió del model inacusatiu més enllà de la fórmula coneguda de «verbs de canvi d'estat i moviment», en les varietats occitanes veïnes de l'aranès.
(26) a. Hi eren els vostres parents b. Hi era molts parents És clar que, en els exemples de (26), allà on el SN és -definit (26b) l'oració és ambigua, en el sentit que tan aviat admetria una interpretació existencial o presentacional com una interpretació locativa, i és llavors el context semàntic el que ha de delimitar el sentit. El SN +def, per contra, dóna per força una interpretació locativa (26a) que es posa de manifest quan n'eliminem la possibilitat (27a, vs. 27b), en un inici de narració sense context espacial establert:
(27) a. *Diuen que hi són es bruixes... / *Una vegada, fa molts anys, hi eren es bruixes b. Diuen que hi ha unes bruixes... / Una vegada, fa molts anys, hi era unes bruixes Aquest tipus d'ambigüitat ha estat assenyalat per al català en conjunt per Ramos (RAMOS, 2002: 2003). Tanmateix, en ribagorçà la correspondència entre SN +def i verb ser+concordança és obligada en les construccions presentacionals o existencials, també si es tracta de SNs introduïts per demostratius o de demostratius amb valor pronominal (adapto dos dels exemples de Ramos):
(28) a. A la meua joieria tamé hi ha moltes d'istes joies; hi són (/*hi ha) istes, aguelles i aguelles altres b. Ahir, quan vaig passar pr'ací, hi eren (/*hi havia/*hi era) istos xicots i aguelles xicotes És a dir que, atès que la interpretació de la construcció com a locativa o existencial recau a nivell oracional sobre el caràcter ±definit del SN, la selecció haver/ser perd pes, com a tret morfològic dependent que és i, així com en altres varietats de la llengua ha estat propiciada una extensió dels contextos d'haver en detriment de ser, en el nostre cas sembla haver estat a la inversa, amb l'afegit que s'ha mantingut, com a tret derivat del grau de definitud del SN, la presència o absència de concordança en el verb. Compareu, en aquest sentit, cadascun dels parells de (29), on els exemples de l'esquerra donen clarament una interpretació locativa i els de la dreta una interpretació que tant pot ser locativa com existencial. La transparència típica dels modals, que ací assumeixen els trets de concordança, permet l'adopció del verb ser en les construccions existencials fins i tot en usos que s'acosten molt al present d'indicatiu (però compareu el parell de (29c) amb el de (29d), on es posa de manifest que en present d'indicatiu només el verb haver resulta possible en absència de modal, també amb SN -def):
(29) a. Hi eren els nostres nens // hi era (/*hi havia) molts nens b. Hi eren de ser els nostres nens // hi era de ser (/hi era d'haver) molts nens c. Hi deuen ser els nostres nens // hi deu ser (/hi deu haver) molts nens d. Hi són els nostres nens // hi ha (/*hi é) molts nens En aquest punt, tant es pot afirmar que l'extensió de ser al conjunt dels contextos de la perífrasi existencial és facilitada pel mecanisme sintàctic com que contribueix a reforçar-lo (notem, com ha estat apuntat, que altres dialectes han eliminat el contrast, bé estenent la no concordança o bé la concordança, sobre la base d'haver-hi: hi ha els nostres nens/hi ha nens; hi han els nostres nens/hi han nens). La hipòtesi que proposo ací, doncs, és que en alt ribagorçà la pèrdua de la distinció haver/ser es veu compensada per la distinció a través de Flexió, la qual cosa permet una generalització de ser com a auxiliar en el plusquamperfet i, similarment, com a nucli verbal en les construccions anomenades existencials o presentacionals, de manera obligada quan el temps verbal és imperfet d'indicatiu i de manera opcional en altres contextos que especificaré a (31).
Es pot assumir, arribats a aquest punt, l'argumentació de Rigau (RIGAU, 1994) a l'hora de tractar la variació dialectal en les construccions existencials quant a la concordança: en una oració com Hi haurà el degà, en català central, el clític hi es comporta com un subjecte locatiu, i assumeix el paper d'argument extern, tot actuant com un impersonalitzador que bloqueja l'assignació de nominatiu, de manera que el SN rep acusatiu (o partitiu, si és -definit). Si la interpretació és locativa, llavors hi actua com un sintagma locatiu, fet que permet al SN rebre nominatiu; el verb és llavors obligatòriament ser, que no assigna acusatiu. És per aquest motiu que, en ribagorçà, atès que amb SN +def el verb és obligatòriament ser, la interpretació esdevé sempre locativa en aquests casos, com a (30a):
(30) a. Se hi fos el degà / se hi fossen es degans b. Hi haria d'estar arbres / n'hi haria d'estar 15 Amb SN -def, el clític impersonaltzador hi bloqueja també la concordança en nombre, 16 la qual cosa impedeix l'assignació de nominatiu i només resta disponible l'assignació de partitiu (30b). En aquest punt s'assembla el cas ribagorçà amb l'alguerès en el sentit que afirma Rigau (RIGAU, 1994), 17 és a dir que el verb haver només pot assignar partitiu (i no cas estructural), i en difereix en el sentit que l'alt ribagorçà admet ser, sense concordança, en aquests contextos on el cas assignat és partitiu (noteu la presència del pronom ne a 30b). L'adopció de ser tant amb SN +def com amb i (30b)), que podria suggerir a primera vista una estratègia contrària als principis d'economia derivativa, 18 no té aquesta conseqüència en alt ribagorçà, atès que, com he afirmat, amb SN -def el cas assignat és sempre partitiu i, doncs, la presència de ser en aquests contextos no resulta en un cost afegit.
A (31) es poden apreciar les possibilitats que se'ns obren, aplicades sempre a un mateix esquema amb SN inanimat de nombre indeterminat (tantes/moltes/prou cases):
(31) Una primera anotació a la taula és que l'única forma que obligatòriament es construeix com ser-hi (i no pas haver-hi) és el pretèrit imperfet d'indicatiu; per a la resta, tret de les anotacions més avall, haver i ser són possibles. És a dir que, al costat de formes com ara n'hi era estat són acceptables altres com n'hi era hagut. Dit això, remarcar que: clarament totes les formes perfectives admeten ser com a verb, fins i tot de manera preferent (sota els al . lomorfs estat o sigut, corresponents al participi i a les formes no finites de ser); l'ús de ser se'm fa dubtós en el futur i condicional simples, però no fins al punt de descartar-los; el present d'indicatiu, tal com assenyala la agramaticalitat de l'exemple, es construiria sempre amb haver (n'hi ha moltes, de cases). 19 Una qüestió pendent a partir del quadre (31) és per què és el present d'indicatiu l'únic temps verbal on no és possible el verb ser amb SN -def. Posada en termes diacrònics, la pregunta podria ser: si admetem que la generalització de ser té el seu inici en les formes d'imperfet d'indicatiu, on la substitució d'haver per ser ha estat completa, com és que el present d'indicatiu ha restat com l'únic temps on aquesta substitució no ha arribat a ser ni tan sols opcional? Fins ací tan sols hem volgut remarcar la relació quasi al . lomòrfica que es constata entre haver i ser, ja sigui en el seu funcionament com a auxiliars o quan són nucli d'una construcció existencial. Com en altres àmbits de la variació al . lomòrfica i/o diatòpica, ací determinada informació gramatical té la seua projecció en diverses possibilitats finals en el nivell fonològic, com a conseqüència de casuístiques diacròniques particulars. 20 19. D'altra banda, la forma perfectiva del passat perifràstic és poc probable, però tan sols per la dificultat semàntica que implica la confluència entre construcció existencial i perfectivitat. De fet, la mateixa percepció tindríem en fer ús d'haver (quan n'hi va haver hagut prou, van fer la carretera).
20. És per exemple el cas de la combinatòria dels ponoms clítics i la seua variació interna i geogràfica (li les, les hi, els hi, posem per cas, són tres possibilitats per a uns mateixos trets sintàctics). Semblantment el cas dels auxiliars haver i ser, i el de les construccions existencials on entren en combinació un context estructural molt fixat i la presència alternativa d'haver i ser (vg. HOEKSTRA (1994) i els seus antecedents per a una hipòtesi que reduiria aquests dos verbs a un de sol, amb caràcter abstracte, que es manifesta alternativament en un o altre en funció dels condicionaments sintàctics). És a dir, la realització d'una de les possibilitats que deriven de la imbricació estreta entre aquests dos verbs. Un terreny suggeridor per a una hipòtesi en termes diacrònics po-
NOTA EN CLAU DIACRÒNICA
Coherentment amb una argumentació en base a l'analogia per a explicar l'evolució HABEBAT > era en alt ribagorçà, és a dir partint del supòsit que les formes de pretèrit imperfet del verb haver del tipus havia no hi són autòctones, entenc que els resultats que descriu Alturo (ALTURO, 1995) responen, en darrera instància, a un procés de substitució dels trets més marcadament locals. Si l'explicació que ací es proposa és encertada, aquells resultats suggereixen que, en no ser històricament autòctona l'alternança d'auxiliars, estaríem davant d'un canvi que fins a cert punt sembla haver-se establert adequant-se a l'estructura lexicosemàntica i aspectual del verb.
Les formes autòctones alt-ribagorçanes, d'altra banda, inclouen la substitució d'haver per ser més enllà dels contextos estrictes d'imperfet, en alguns usos de l'existencial haver-hi. La particularitat que ens ha ocupat a l'apartat 6 és la capacitat del verb ser, en les construccions existencials en alt ribagorçà, d'assignar cas partitiu. Altrament dit, ser pot assumir trets lèxics d'haver en un àmbit, el de les construccions existencials, molt poc flexible estructuralment, possibilitat que es posa de manifest quan un bon nombre de contextos admeten tant l'un com l'altre (no penso que n'hi siga tantes/no penso que n'hi haiga tantes: vg. (31) i les explicacions que hi segueixen). És clar que el fet no va deslligat de l'esborrament de la distinció entre haver i ser com a auxiliars (on el primer hauria ocupat contextos en un principi exclusius del segon). No és incongruent, en alt ribagorçà, l'elevat grau de llibertat en la selecció d'haver i ser en les construccions existencials al costat de la distribució al . lomòrfica com a auxiliars (era arribat-ha arribat). Ací he suggerit, a partir de les dades empíriques, que aquella llibertat de selecció és un resultat darrer de l'aplicació de saria en relació les desigualtats entre present i pretèrit (singularment, en el nostre cas, entre present d'indicatiu i imperfet d'indicatiu) amb les relacions que aquests temps mantenen en el nivell discursiu, on el primer sol assumir per defecte la referència temporal. Pérez Saldanya (PÉREZ SALDANYA, 1991) apunta el paral . lelisme de la correlació temporal entre oracions amb alguns aspectes de la Teoria del Lligam: l'imperfet manifesta un comportament comparable al dels pronominals, en el sentit que aquest temps sol quedar «lligat», tot i que ha d'estar «lliure» en la seua pròpia oració. la distribució al . lomòrfica al context sintàctic de les construccions existencials (hi era cases-hi ha cases > hi era estat cases-hi ha estat cases); en aquest funcionament relativament lliure, l'efecte de definitud es manifesta en el node Flexió a través de la concordança V-SN que correspon a l'assignació de nominatiu o partitiu (SN +def: hi era/hi eren; hi deva ser/hi deven ser; hi ha de ser/hi han de ser // SN -def, sg. o pl. : n'hi era; n'hi deva ser; n'hi ha de ser). Quant a l'al . lomorfia haver-ser, prèviament (ap. 5) s'ha proposat una explicació diacrònica en termes d'analogia fonètica (n'hi heva, heva parlat > n'hi era, era parlat). 21 21. Més enllà, el paral . lelisme entre les construccions existencials i les estructures projectades per verbs inacusatius ha estat remarcat al llarg d'aquest article (cf. el que es diu a l'apartat 6, i també a l'apartat 3 sobre la distribució d'auxiliars i el funcionament de les construccions existencials en català medieval i en occità, en contrast amb el català actual), però aquest paral . lelisme no és traslladable a la diacronia. Els verbs inacusatius (i per extensió els intransitius: vg. nota 14) manifesten morfològicament el contrast entre SN +def i SN -def, ja siga a través del marcatge de cas sense incidència quant a concordança V-SN (en la major part del domini), ja siga a més a més amb concordança V-SN [+def] i no concordança V-SN [-def] (català nord-occidental). Les construccions existencials fan distincions similars quant a marcatge de cas (partitiu amb SN -def, nominatiu o acusatiu amb SN +def); es diria que l'efecte de definitud (la selecció de ser o haver en funció dels trets de SN) és ací l'equivalent de les distincions quant a concordança dels inacusatius. Les dades suggeririen, si fos legítim traure'n una interpretació diacrònica, que el canvi morfosintàctic ha actuat eliminant l'efecte de definitud en les construccions existencials i esborrant el contrast que les construccions amb verbs inacusatius manifesten en el node Flexió. Com a casos extrems, en les varietats on haver-hi mostra sempre concordança amb SN (català central: hi han homes-hi han els homes) es dóna el mateix en els inacusatius (arriben homes-arriben els homes), mentre que en varietats com el ribagorçà, on l'efecte de definitud manté el contrast en les construccions existencials (hi ha homes-hi són els homes; hi era homes-hi eren els homes), els inacusatius mantenen també el contrast quant a concordança (arriba homes-arriben els homes); a l'endemig, però, trobem varietats on els inacusatius mantenen aquell contrast i no es dóna efecte de definitud (nord-occidental meridional, per exemple: hi ha noies-hi ha les noies; arriba noiesarriben les noies). És a dir que, en un context sintàctic com en l'altre, la pèrdua de l'antiga distinció haver-ser (molt més incipient en l'auxiliaritat, on ja en època tardomedieval sembla que els inacusatius comencen a abandonar la selecció de ser a favor d'haver en bona part del domini) és un primer indicador del canvi que tindria en el català central les fases últimes, però la diversitat de casuístiques mostra que cada context ha seguit una història particular i que, malgrat els paral . lelismes, l'evolució del contrast haver-ser en les construccions existencials i el canvi en l'àmbit de l'auxiliaritat no mantenen una relació causa-efecte en cap sentit. Aquest darrer punt, al meu entendre, és coherent amb la hipòtesi que defenso ací, on el lligam entre l'auxiliaritat i Encara en termes diacrònics, i a manera de síntesi, el que es proposa es pot ordenar en tres fases successives: la que mena de les formes escurçades eva (benasquès oriental i baix ribagorçà) a formes era (alt ribagorçà), òbviament per analogia amb l'imperfet propi del verb ser i en un context general on el model medieval de distinció haver/ser en la selecció d'auxiliars ja no és funcional; la que conseqüentment reinterpreta aquelles formes com a especialització del verb ser en lloc del verb haver quan aquest hauria d'aparèixer en imperfet d'indicatiu, i l'extensió de ser a un ampli conjunt de casos de construccions existencials, sota les condicions apuntades en l'apartat anterior. Seria, doncs, un canvi que parteix d'una analogia morfofonètica per a acabar en el nivell sintàctic.
Com a punt pendent, resta conèixer el grau real de «llibertat» en la tria d'un o altre verb en els contextos donats a (31).
NOTA EN CLAU GEOLINGÜÍSTICA
Hem vist que la distribució geogràfica dels auxiliars, i concretament per a les formes d'imperfet d'haver, tot i ser complexa avui, mostra una possible continuïtat, en domini català, de la diferenciació entre gascó i llenguadocià (imperfets tipus -eva vs. imperfets tipus -ia, respectivament). Així mateix, per a aquest darrer cas hem vist alguns trets d'ordre sintàctic que podem prendre com a conseqüències particulars per al ribagorçà encara sense una anàlisi detallada sobre el seu abast geogràfic.
La qüestió de l'origen de la triple i la doble diferenciació, en -ava/ -eva/-iva i -ava/-iva, és a dir, sobre si aquestes remeten a l'etimologia llatina o són una creació posterior, és secundària posada en aquests termes (això és, a quin «llatí» cal remetre, en casos i contextos geogràfics com aquest, per a poder parlar d'origen etimològic quan el procés mateix de romanització no és encara un punt prou conegut?). Tanmateix, no és irrellevant el fet que tinguem un territori continu gascó/aragonès/català nord-occidental amb triple diferenciació, i encara una àrea que hi és contigua amb doble diferenciació. Pensar que, com a mínim en el primer tipus, això no remet a un origen compartit i, doncs, molt enrere en el temps, sembla negar l'evidència. Però sobretot és important el grau mateix de continuïtat que aquella àrea mostra pel que fa al cas; penso que és, aquest, un argument no menyspreable en favor del que proposo per a interpretar els fets en ribagorçà, entenent que aquest dialecte es trobaria dins de la zona on els verbs de la segona conjugació (i entre ells haver) presenten invariablement formes amb acabament -eva.
Un segon argument en favor d'interpretar les formes en era com a resultat d'antigues formes en -eva és que aquestes darreres no tenen un altre equivalent en alt ribagorçà; no hi ha, que puguem prendre per autòcton, un imperfet d'indicatiu del verb haver del tipus haveva haveves haveva... ni havia havies havia..., la qual cosa fa pensar en una substitució total per part del tipus era eres era... Així és com s'explica, al meu entendre, l'especialització en l'imperfet d'indicatiu com a únic temps verbal on no existeix haver en alt ribagorçà si no és en una fase recent de substitució per formes no autòctones.
Resta, però, per delimitar l'extensió geogràfica del fet. En darrera instància, entenc que el que he exposat dóna una idea de l'interès que per a la gramàtica teòrica, i particularment per a la sintaxi, pot presentar l'estudi de la variació geogràfica de la llengua, potser amb l'afegit especial que l'àrea de la qual s'ocupa la meua contribució es caracteritza per la confluència de tres dominis: català, occità i aragonès; i encara amb la presència del benasquès com a varietat de mal incloure en cap domini més ampli, no pas per raons d'especificitat sinó, ben al contrari, pel caràcter aparentment híbrid que deriva de ser una varietat de transició. Les relacions estretes que històricament podem trobar entre aquells tres dominis fan del Pirineu central, a més, un punt interessant on trobar la connexió entre l'anàlisi teòrica i comparativa i la perspectiva diacrònica.
JORDI SUÏLS SUBIRÀ Universitat de Lleida | 1 | perfect | {"ca": 0.9891009082576452, "es": 0.005832847262728106, "ia": 0.00048329305891175734, "cs": 0.0002499791684026331, "en": 0.0004499625031247396, "pt": 0.001049912507291059, "ar": 0.000799933338888426, "ro": 0.0003333055578701775, "fr": 0.0008499291725689525, "de": 0.0004332972252312307, "sv": 8.332638946754438e-05, "it": 0.00023331389050912425, "da": 9.999166736105325e-05} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_342180 | La seva defensa també demana al tribunal que "adverteixi" la responsable de la campanya Espanya Global per "vulnerar el dret a la presumpció d'innocència"
redacció web | dilluns, 4 de febrer del 2019, a les 15.18
(ACN) La defensa de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez ha enviat un escrit al Tribunal Suprem en què critica que es filtrés a les xarxes socials un vídeo gravat per un agent de la Guàrdia Civil durant el trasllat dels presos a Madrid, on se’n reia dels acusats i dels manifestants. En l’escrit, recorda també altres episodis “vexatoris” cap als presos en trasllats anteriors.
Per això, demana al tribunal que adopti “mesures cautelars diferents” a la presó provisional per garantir que, durant els nombrosos trasllats que es faran en els mesos de judici, no hi hagi “noves humiliacions”. També sol·licita que s’adverteixi per escrit la responsable de la campanya Espanya Global, Irene Lozano, per vulnerar el dret a la presumpció d’innocència per unes declaracions a la BBC on assegurava que els acusats havien “comès delictes penals”.
El judici dels polítics presos i l'1 d'octubre: tot el que has de saber
En l’escrit, l’advocat Jordi Pina critica també les condicions en les que es va produir el trasllat divendres passat. Lamenta que els nou presos anessin “tancats en compartiments molt reduïts”, unes condicions que creu que són més pròpies de “reclusos d’alta perillositat que no de pacífics parlamentaris que sempre han comparegut a les citacions judicials”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_113021 | Si us plau, introdueix el teu email i contrasenya de xipgroc.cat per poder descarregar el diploma amb foto.
Email
Contrasenya
Email/contraseña incorrectos
Hi ha hagut un error, si us plau intenta-ho més tard
Encara no ets usuari de xipgroc.cat?
Registra't
Has oblidat la contrasenya?
9
FILTRES
1
meta
m Homes
f Dones
= BS RUNNERS CAESP CLUB PROAM FUN RUNNERS FUN RUNNERS CLUB ESPORTIU ITRIATLETES SOLIDARIS MONRUNNERS TEAM PRAT TRIATLÓ 1994 PRORUNNERS BARCELONA S.A.CORBERA TECNIRUNNER
h
L'Usuari s'obliga a abstenir-se d'utilitzar el Servei amb fins o efectes il·lícits, contraris al que estableixen les Condicions Generals, lesius dels drets i interessos de tercers, o que de qualsevol forma puguin danyar, inutilitzar, sobrecarregar o deteriorar el servei o impedir la normal utilització o gaudi del Servei per part dels Usuaris. Queda prohibida la còpia de les base de dades de resultats de competicions per a usos comercials propis no autoritzats expressament per CHAMPIONCHIP. | 0.675377 | curate | {"ca": 0.7523316062176166, "en": 0.18860103626943006, "es": 0.03626943005181347, "ro": 0.010362694300518135, "sv": 0.0010362694300518134, "fr": 0.011398963730569948} | https://xipgroc.cat/ca/curses/PotaRoja2021/8k-trail-caminada/resultats?layout=false&ordre=finish_time&page=21 |
mc4_ca_20230418_0_455129 | CORDA CELLO THOMASTIK DOMINANT 3a Sol
> Violoncels i accessoris per a iniciats i professionals>Cordes per a violoncel>Thomastik Dominant>CORDA CELLO THOMASTIK DOMINANT 3a Sol
La corda de violoncel Thomastik Dominant 3a Sol emet un so suau, clar i ric en matisos que proporcionen una varietat d'experiències en l'aprenentatge i interpretació.
Referència COCETHDO3SO
CORDA CELLO THOMASTIK DOMINANT 1a LA
CORDA CELLO THOMASTIK DOMINANT 2A RE
CORDA CELLO THOMASTIK DOMINANT 4A DO | 0.535823 | curate | {"es": 0.15565031982942432, "ca": 0.6908315565031983, "de": 0.1535181236673774} | https://luthiervidal.com/ca/violoncels-i-accessoris/cordes-per-a-violoncel/corda-cello-thomastik-dominant/corda-cello-thomastik-dominant-3a-sol.html |
mc4_ca_20230418_6_497491 | Wikiloc | Ruta Güexes - Ardines. Les Arriondes - Ribadesella
cotxe (Rutes cotxe a Espanya → Astúries → Hueges )
97.941 1897 13748
Arriondas-Palacio de Labra. Asturias (btt)
Arriondas-Miyares-El Picu Faeu. Asturias. (btt)
Arriondas-Arbolin-La Trapa (btt)
Parque Nacional de Ponga (Asturias profunda) INCREÍBLE (bicicleta de carretera)
a prop de Güexes, Asturias (España)
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Güexes - Ardines. Les Arriondes - Ribadesella https://ca.wikiloc.com/rutes-cotxe/guexes-ardines-les-arriondes-ribadesella-29273934 Salutacions, Wikiloc | Rutes del Món | 0.328337 | curate | {"ca": 0.511504424778761, "nl": 0.047787610619469026, "en": 0.03008849557522124, "es": 0.26548672566371684, "is": 0.024778761061946906, "fr": 0.05486725663716814, "tr": 0.008849557522123894, "pt": 0.05663716814159292} | https://ca.wikiloc.com/rutes-cotxe/guexes-ardines-les-arriondes-ribadesella-29273934 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_177022 | Segons les darreres actualitzacions de la pàgina oficial del Banc Mundial, el passat 15 d’abril es va registrar formalment davant el Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) una nova demanda contra Panamà. La poca informació sobre detalls de les demandes registrades que el CIADI acostuma a donar, explica que al moment de redactar aquestes línies (2 de maig del 2016) a la fitxa tècnica es llegeixi, en relació a l’empresa demandant: “Dominion Minerals Corp. (nacionality not available)”. De la mateixa manera, el fet de no tenir accés al text de la demanda en si des del mateix web del CIADI obeeix a la mateixa raó.
En realitat es tracta d’una demanda interposada per l’empresa minera nord-americana Dominion Minerals (vegeu el text complet de la demanda reproduïda íntegrament al web canadenc privat d’Italaw), per una suma de 268 milions de dòlars americans (vegeu el punt 8 de la demanda).
La manca de transparència del CIADI no ve de nou; ha sigut denunciada moltes vegades per sectors acadèmics i de la societat civil, així com per part d’alguns estats, des de fa anys. L’any 2004, davant l’allau de demandes de diversos concessionaris presentades contra Argentina davant el CIADI, el Procurador del Tesoro de la Nación de Argentina va declarar que “se’ns està amenaçant amb deixar Argentina fora del món, quan en realitat els argentins quedarem fora del món si paguem aquestes demandes insòlites” (Nota 1). Recentment, en el cas Total SA contra Argentina, Argentina va presentar una sol·licitud de recusació de Teresa Cheng com a integrant d’un comitè ad hoc d’anul·lació (vegeu el text complet de la sol·licitud de recusació publicat a Argentina i, com era d’esperar, inexistent al web del CIADI.
La demanda recent contra Panamà
En aquesta nota de premsa panamenya del 8 d’abril del 2016 s’hi pot llegir el següent: “’la concessió per a la recerca de recursos minerals en aquesta zona pertanyent a la comarca Ngäbe-Buglé va realitzar-se el 2006 per un període de quatre anys finalitzat el 4 d’abril del 2010’. ‘La concessió es podia perllongar dos períodes més, però el Ministerio de Comercio e Industrias (MICI) va decidir en el seu moment no fer-ho, després que l’Autoridad Nacional del Ambiente d’aleshores rebutgés l’estudi de l’impacte ambiental’, va manifestar el ministeri”. En esta altra nota anterior publicada a La Estrella de Panamá, del 31 de març del 2016, s’hi pot llegir que: “El representant legal Michael Stepek va apuntar que, ‘Panamà s’ha negat a reconèixer l’expropiació de la inversió de Dominion i ha rebutjat pagar-los una contraprestació adequada i efectiva, cosa que ha fet necessària la presentació d’aquesta sol·licitud’. Michael Stepek, que també es soci de l’empresa Akin Gump va manifestar que ‘aquesta sol·licitud d’arbitratge és el resultat d’una diferència de llarga trajectòria que sorgeix de l’expropiació per part de Panamà de la inversió substancial que va realitzar Dominion en la concessió minera de Cerro Chorcha, a Bocas del Toro’”. El 2010 la màxima instància judicial de Panamà va ordenar que se suspengués la mineria a Cerro Chorcha i a quatre zones més de la província de Chiriquí a Panamà (vegeu la nota del 07/01/2010 del web Burica).
Amb aquest nou cas registrat davant el CIADI en contra seva, Panamà suma actualment quatre demandes pendents de resolució, acumulades al llarg dels darrers quatre anys, que són les següents:
– Álvarez y Marín Corporación S.A. and others v. Republic of Panama (ICSID Case No. ARB/15/14), interposada el 2015 per una suma de prop de 100 milions de dòlars nord-americans (segons aquesta nota de La Nación, Costa Rica). La decisió recent amb data del 4 d’abril del 2016, el CIADI va rebutjar les objeccions presentades per Panamà i es va declarar competent per a conèixer de la controvèrsia sotmesa al seu coneixement per aquesta empresa de Costa Rica amb relació a un macroprojecte de desenvolupament turístic (vegeu el text integral de la decisió);
– IBT Group LLC., Constructor, Consulting and Engineering (Panamá), S.A., and International Business and Trade, LLC. v. Republic of Panama (ICSID Case No. ARB/14/33), interposada el 2014, per prop de 50 milions de dòlars nord-americans (en endavant, dòlars). L’abril del 2015 a Panamà va circular una informació errònia sobre la retirada d’aquesta demanda per part de l’empresa (vegeu la nota de premsa). A la fitxa tècnica del CIADI s’hi pot llegir que a l’abril del 2016 la situació del cas era la següent: “Pending (the proceeding is stayed for non-payment of the required advances pursuant to ICSID Administrative and Financial Regulation 14(3)(d) on January 6, 2016)“;
– Transglobal Green Energy, LLC and Transglobal Green Panama, S.A. v. Republic of Panama (ICSID Case No. ARB/13/28), interposada el 2013 amb relació a una concessió per a l’explotació d’una planta hidroelèctrica a Chiriquí Viejo (vegeu el text de la demanda). En aquesta publicació de la Procuraduría General de la Nación s’hi pot llegir que: “Encara no s’ha fixat la quantia d’aquesta demanda, els demandants han estimat els danys i prejudicis suposats en dos mil cinc-cents milions de dòlars” (filmina 10).
El cost d’una demanda davant el CIADI per a l’Estat
És oportú precisar que, entre les diverses crítiques fetes a l’arbitratge internacional en matèria d’inversió (Nota 2), s’hi inclou el cost elevat que ha de sufragar l’Estat per a assegurar-se la defensa: a l’actualitat la suma mitjana per a cobrir únicament les despeses en honoraris de bufets d’advocats situats a Nova York, Washington, Ginebra o Madrid per a defensar un Estat (i això independentment del resultat final) és de vora 8 milions de dòlars, segons indica un especialista costa-riqueny en matèria d’arbitratge d’inversió (vegeu la nota a CRHoy. No obstant això, en el llarg cas Pacific Rim que enfronta El Salvador al CIADI (demanda plantejada inicialment per 314 milions de dòlars per una empresa minera canadenca que ara està en mans d’un consorci miner australià), es va poder llegir fa poc que la suma en honoraris d’advocats supera els 12 milions de dòlars (vegeu la nota de premsa titulada “Arbitratge amb Pacific Rim ha costat a l’Estat 12,6 milions”). En un altre cas extens de l’empresa minera canadenca Crystallex contra Veneçuela, la decisió del qual es va donar a conèixer aquest mes d’abril de 2016 (vegeu el text de la decisió en la versió espanyola) Veneçuela va reconèixer haver gastat en honoraris d’advocats la suma de 14.322.826 dòlars (punt 950 de la decisió), mentre que l’empresa minera va indicar haver gastat 30.493.635 dòlars en honoraris d’advocats (punt 949 de la decisió).
El CIADI i Amèrica Llatina
Els efectes negatius del sistema d’arbitratge d’inversió per a les economies dels estats d’Amèrica Llatina van més enllà dels únics honoraris que l’erari públic ha de sufragar davant cada demanda. En casos diversos es tracta de demandes abusives amb la intenció de forçar un estat a frenar les seves polítiques públiques en matèria de salut, medi ambient, protecció de recursos hídrics o de protecció de poblacions indígenes, entre altres àmbits. Decisions de la justícia nacional, negatives per a l’inversor estranger, també estan portant als seus advocats a recórrer davant el CIADI: obtenir davant el CIADI una part dels guanys d’un projecte que la justícia va declarar il·legal sembla ser que s’està convertint en una nova (i qüestionable) tendència del CIADI.
Aquests i altres efectes negatius del sistema actual d’arbitratge d’inversió (en el qual el demandat sempre és l’estat i mai l’inversor) han estat analitzats per diversos autor, especialment per Patxi Závalo de la Universitat del País Basc (vegeu l’article). Així mateix, les diferents estratègies dels estats de la regió per limitar l’abast de tractats determinats amb clàusules molt favorables per a l’inversor estranger també han estat objecte d’estudi (vegeu, per exemple, l’article de la professora Katia Fach Gómez de la Universidad de Zaragoza).
La demanda interposada el 2010 davant el CIADI per la multinacional Philip Morris per 25 milions de dòlars contra l’Uruguai, arran de l’adopció d’una legislació per a protegir els uruguaians dels efectes del tabac, fa evident fins a on es pot arribar servint-se d’alguns tractats bilaterals d’inversió (TBI) amb clàusules més favorables que les d’altres tractats per a l’inversor. La decisió preliminar del CIADI del 2013 en què es declara competent (vegeu el text), malgrat els arguments presentats per l’Uruguai (vegeu els punts 31 a 54 de la decisió), evidencia els avantatges oferts pel TBI entre l’Uruguai i Suïssa escollit per aquesta multinacional, cosa que hauria de cridar l’atenció sobre el tipus de clàusules introduïdes als TBI amb Suïssa, així com a altres TBI (Nota 3).
Aquests TBI o acords bilaterals sobre promoció i protecció d’inversions també es coneixen a la literatura especialitzada com a ABI, AII o APPRI (expressió utilitzada sobre tot en publicacions a l’Estat espanyol – vegeu sobre aquesta qüestió l’article sobre la pràctica convencional espanyola); així com per les seves sigles en anglès: segons l’autor anglès, es fa servir l’expressió BIT, FIPA o FIPPA. Es tracta de convenis bilaterals que parteixen d’una mateixa base o model d’acord, però el contingut definitiu dels quals (sobretot en relació amb la formulació de clàusules determinades), resulten d’una negociació entre totes dues parts. Van ser promoguts per l’anomenat “Consens de Washington” al final dels anys 90, i signats des de llavors: la xifra actual supera els 3.000 acords bilaterals d’aquest tipus.
Com ja se sap, CIADI i TBI formen part d’un mateix esquema: en aquest article sobre la (trista) experiència de l’Argentina, la qual va arribar a acumular 45 demandes davant el CIADI després d’haver subscrit més de 50 TBI al principi dels anys 2000 (vegeu la llista), podem llegir que “el CIADI és part d’un sistema que es complementa amb els tractats bilaterals d’inversió subscrits profusament els darrers 25 anys i en els quals s’atorga el consentiment als inversionistes perquè, en cas de controvèrsies, puguin acudir directament a l’arbitratge” (Nota 4).
Costa Rica, tot i algunes advertències recents que pel que sembla no van tenir més ressò (vegeu la nostra nota breu publicada l’octubre del 2015 en relació amb el TBI subscrit amb la Xina el 2007), va aprovar en segon debat el passat 28 de març del 2016 l’eina legal que d’ara endavant permetrà a empreses concessionàries xineses amenaçar amb recórrer o recórrer directament al CIADI. La nota esmentada anteriorment, ampliada en un article de caire més acadèmic publicat a l’OPALC de París (Nota 5) apuntava el consentiment de la Xina mateix amb altres estats d’Amèrica Llatina receptors d’inversió xinesa per a modificar les clàusules CIADI en els respectius TBI (Bolívia, Cuba, Equador, Mèxic, Veneçuela, entre altres); o per a accedir a invertir en un estat com Brasil, disconforme a ratificar cap TBI de la dotzena que ha signat. Brasil, primer receptor d’inversió estrangera a la regió, no ha subscrit la Convenció del 1965 que crea el CIADI (com tampoc ho han fet Mèxic, Cuba o la República Dominicana i fins i tot Canadà fins l’any 2013).
Actualment, a l’Amèrica Llatina, per darrere de Veneçuela (24 casos pendents de resolució registrats al CIADI) i de l’Argentina (17 casos), així com Costa Rica (5), Panamà és (en data de redacció d’aquesta nota breu) l’estat amb més demandes acumulades. Amb la intenció d’integrar en aquestes reflexions breus al conjunt de la comunitat ibèrica, cal indicar que l’Estat espanyol és actualment el que té el nombre més gran de demandes registrades davant el CIADI pendents de resolució: dels 212 casos inscrits al web del CIADI, l’Estat espanyol en registra 25 en contra seva, és a dir, un 12 % del total dels casos. Aquest fet respon a l’allau de casos provocada el 2015 (Nota 6) en gran part per una retallada en les subvencions estatals per a projectes de producció d’energia eòlica i solar (vegeu la llista del CIADI en aquest enllaç oficial). Al realitzar consultes sobre cadascuna d’aquestes demandes, un investigador espanyol es pot sorprendre, potser, per la poca informació proporcionada pel CIADI al seu web oficial i per com de limitada és aquesta: aquest fet l’ajudarà a entendre millor les dures crítiques sobre la falta de transparència del CIADI fetes des de fa molts anys a Amèrica Llatina.
En el cas de Costa Rica, la darrera demanda registrada en contra seva davant el CIADI va ser interposada el 2014 per l’empresa minera canadenca Infinito Gold per 94 milions de dòlars (en base al TBI entre Costa Rica i Canadà); a l’octubre del 2013 havia anunciat que demandaria a Costa Rica per 1.092 milions de dòlars (vegeu la nota de premsa sobre “la demanda més alta [presentada] contra Costa Rica de tota la història”, segons el titular). Segons els portaveus de l’empresa, aquesta demanda (de quantia variable) respon a la suspensió del projecte miner situat a Las Crucitas ordenada per la justícia de Costa Rica el novembre del 2010. Aquesta sentència va ser confirmada l’any 2011 per la Sala Primera de la Corte Suprema de Justicia enmig d’un escàndol sobre la possible “filtració” d’un esborrany de la sentència (vegeu la nota del Semanario Universidad i la nota de La Nación, així com la nota de CRHoy sobre la investigació final realitzada per la mateixa Sala Primera). El març del 2015 la justícia va ordenar a l’estat de Costa Rica que indemnitzés al magistrat suplent assenyalat (vegeu la nota de CRHoy), després que la Fiscalía General de la República desestimés la causa en contra d’ella mateixa. A data d’avui no se sap si hi ha cap causa oberta a la Fiscalía per la filtració d’aquest esborrany de sentència que va succeir el 2011: es preveu, sense ser especialista en la matèria, que els responsables d’aquesta filtració mai siguin sancionats.
El mes de juliol del 2015 Costa Rica va sol·licitar formalment als tres àrbitres del CIADI que suspenguessin el procediment (vegeu la nostra nota breu publicada a Global Research), sense tenir cap èxit en la seva gestió. El 2005, aquest mateix projecte miner situat a Las Crucitas havia portat una demanda contra Costa Rica per 276 milions de dòlars (vegeu la nota de La Nación), ja que l’empresa minera considerava que el fet que la Secretaría Técnica Nacional del Ambiente (SETENA) no atorgués la viabilitat ambiental, era assimilable a una expropiació de fet. Aquesta demanda va ser retirada al principi del mes d’octubre del 2005 per l’empresa, adduint que estava en negociacions amb Costa Rica i indicant que se sentia “reasonably optimistic” sobre el resultat que estaven tenint (vegeu aquests documents). A data d’avui no se sap la identitat exacta de qui va “negociar” per part de l’Estat de Costa Rica amb l’empresa minera canadenca ni quin va ser l’objecte d’aquestes negociacions: dos mesos més tard de la retirada de la demanda, al desembre del 2005, la SETENA aprovava l’Estudio de Impacto Ambiental (EIA).
Més enllà d’alguns secrets ben guardats que persisteixen a Costa Rica, sorprèn que un mateix estat, per un mateix projecte, sigui demandat davant el CIADI el 2005 per 276 milions de dòlars i un altre cop el 2014 per una tercera part d’aquesta suma (després que el 2013 l’empresa minera anunciés que demandaria a Costa Rica per 1.092 milions de dòlars).
Cal esmentar que Colòmbia, estat que havia aconseguit conservar una legislació en matèria d’arbitratge comercial que dificultava el recurs al CIADI per part de l’inversor estranger (Nota 7) , s’enfronta des del passat mes de març del 2016 a la seva primera demanda (Nota 8), la qual podria anar seguida d’altres anunciades per empreses mineres: diversos consorcis d’empreses mineres han anunciat la seva intenció de demandar a Colòmbia per 16.500 dòlars (vegeu aquesta nota), arran d’una decisió de la Corte de Constitucionalidad de Colombia del febrer del 2016 que prohibeix la mineria en territori colombià (vegeu la nota de El Espectador).
Des de la perspectiva dels drets humans, un informa recent del Relator especial de nacions unides sobre la promoció d’un ordre internacional democràtic i equitatiu (vegeu el text en castellà del document A/70/285 del 5 d’agost del 2015) indica que: “La solució de controvèrsies entre inversors i estats és un mecanisme força recent i arbitrari; és una manera privatitzada de solucionar controvèrsies que acompanya molts acords internacionals d’inversió. En lloc de litigar davant els tribunals locals o invocar la protecció diplomàtica, els inversos recorren a tres àrbitres que, en procediments confidencials, decideixen si els seus drets i la inversió han estat violats per un estat. Els tribunals de solució de controvèrsies entre inversors i estats poden entendre en demandes dels inversors contra els estats, però no ho pot fer respecte de les demandes dels estats contra els inversors, per exemple, quan els segons violen lleis i reglaments nacionals, contaminen el medi ambient i el subministrament d’aigua, introdueixen l’ús d’organismes modificats genèticament potencialment perillosos, etc.”
En aquest informe de les Nacions Unides de l’any 2015 poc publicitat i divulgat a Amèrica Llatina per part dels aparells estatals (i possiblement desconegut per alguns responsables polítics a càrrec del comerç exterior i per alguns dels seus assessors a càrrec de negociar els termes d’un TBI), també s’hi pot llegir que: “Un defecte de naixement d’una solució de controvèrsia entre inversors i estats com a ‘cavall de Troia’: es va introduir als acords internacionals d’inversió sense revelar plenament la seva aplicació potencialment invasiva” (punt 1, p.11).
A tall de conclusió: decisions recents del CIADI
El passat 5 d’abril del 2016, Veneçuela va ser condemnada pel CIADI a pagar 1.386 milions de dòlars en el cas del projecte miner Las Cristinas, els permisos del qual van ser suspesos a una empresa minera canadenca denominada Crystallex (vegeu la nota breu sobre aquesta qüestió). Pocs dies abans que s’adoptés aquesta decisió una sol·licitud de confirmació del laude arbitral va ser presentada davant el jutge del districte de Columbia dels Estats Units (vegeu el text de la sol·licitud).
La suma extremadament elevada exigida pel CIADI contra Veneçuela fa pensar en la decisió contra Equador de l’any 2012 (vegeu el text integral del laude arbitral, adoptat per dos vots a favor i un en contra), pel qual es va condemnar a Equador a pagar el consorci d’empreses petrolieres Occidental Petroleum la suma de 1.770 milions de dòlars (una suma que mai havia estat exigida per un tribunal del CIADI). El 2015, després que Equador presentés un recurs davant el CIADI contra aquesta decisió, la decisió va acabar sent revisada a la baixa pel que fa a la suma exigida en un 40 %, quedant en la suma de 1.061.775.000 dòlars (vegeu aquesta nota breu sobre aquesta decisió).
Aquestes decisions recents confirmen la perillosa deriva del CIADI en els darrers anys, denunciada recentment en un informe molt complet sobre la qüestió redactat per dues entitats, que porta un títol evocador: “Cuando la injusticia es negocio. Cómo las firmas de abogados, árbitros y financiadores alimentan el auge del arbitraje” (Nota 9). Aquestes sumes d’indemnització exigides a Equador i Veneçuela probablement allunyin una mica més alguns estats d’Amèrica Llatina del CIADI: a banda de Brasil, Cuba, Mèxic, República Dominicana —estats que, com ja s’ha indicat, segueixen sense ratificar la Convenció del 1965 que crea el CIADI— aquest instrument jurídic va ser denunciat per part de Bolívia (2007), d’Equador (2010) i de Veneçuela (2012). Aquests estats han procedit, tal com ho han fet l’Índia, Indonèsia o Sud-àfrica, a renegociar o suspendre diversos dels deus TBI amb l’objectiu de limitar substancialment l’abast de les clàusules CIADI que contenen (Nota 10).
Notes
Nota 1: Vegeu l’article publicat l’ 1/12/2004 a La Nación (Argentina) titulat “El procurador del Tesoro cuestionó la ‘falta de transparencia’ del Ciadi”, disponible aquí.
Nota 2: Vegeu, per exemple, FACH GOMEZ K., “Latin America and ICSID: David versus Goliath”, 2010. Article disponible aquí.
Nota 3: El fet que el TBI amb els Països Baixos hagi estat denunciat per Veneçuela el maig del 2008 (vegeu la nota de El Universal), per Sud-àfrica el 2012 (vegeu aquesta nota) i per Indonèsia (denúncia efectiva a partir de l’1 de juliol del 2015. Vegeu aquesta nota) constitueix al seu torn un indicador que hauria de convidar a un exercici similar pels TBI subscrits amb els Països Baixos: una publicació especialitzada del 2012 sobre els TBI dels Països Baixos (vegeu l’article titulat “The Netherlands: A Gateway to ‘Treaty Shopping’ for Investment Protection”) fa referència, entre altres aspectes, al fet que els Països Baixos són utilitzats per moltes multinacionals per a constituir-se formalment i al fet que els hàbils negociadors holandesos han aconseguit que s’incloguin les clàusules remarcablement favorables per als seus inversors. Una mica més a prop de Costa Rica, cal esmentar el fet que de les tres demandes actualment pendents contra Panamà davant el CIADI, una fos interposada l’abril del 2015 per la corporació costa-riquenya Álvarez y Marín (vegeu la fitxa tècnica) basant-se en el CAFTA-DR i el TBI entre Panamà i els Països Baixos.
Nota 4: Vegeu SOMMER Chr., “El reconocimiento y la ejecución en los laudos arbitrales del CIADI: Ejecución Directa o Aplicación del Exequatur?”, Revista Cordobesa de Derecho Internacional Público (ReCorDIP), Volumen 1, (2011), p. 4. Text de l’article disponible aquí.
Nota 5: Vegeu BOEGLIN N., “Acuerdo bilateral de inversiones entre China y Costa Rica: breve puesta en perspectiva”, OPALC- CERI, Sciences-Po, París, octubre del 2015. Text disponible aquí.
Nota 6: Aquests 25 casos pendents de resolució contra l’Estat espanyol van ser registrats de la manera següent: el 2016 es va registrar un cas, el 2015 es van registrar 15 casos, el 2014 en van ser 5 i el 2013 va haver-hi 3 demandes registrades contra l’Estat espanyol, a les quals cal afegir un cas registrat des del 2003 anomenat “Suez, Sociedad General de Aguas de Barcelona S.A. and Vivendi Universal S.A. (ARB/03/19)” contra Argentina que erròniament apareix com un cas contra l’Estat espanyol.
Nota 7: Cal esmentar que en el cas de Colòmbia (un dels pocs estats de la regió llatinoamericana que no havia estat objecte de cap demanda davant el CIADI), una nota preparada per l’ambaixada dels Estats Units a Bogotà de maig del 2011 (i destinada a les empreses nord-americanes interessades a invertir a Colòmbia) reconeixia la dificultat que comportava per a l’inversor estranger la legislació colombiana (ja que queda restringida la possibilitat d’acudir a un arbitratge internacional), però informa que la subscripció de molts tractats bilaterals d’inversió (TBI) per part de Colòmbia podria canviar la situació. A la nota s’hi llegeix textualment que: “Since Colombia has become party to FTAs and multilateral and bilateral investment treaties, the number of international investment arbitration cases between investors and State entities will increase. These arbitration processes may help to change Colombian case law because FTAs, BITs and multilateral investment treaties empower arbitration tribunals to decide cases related to breach of treaty standards of investment protection”. Sobre la dificultat de demandar a Colòmbia davant el CIADI, podem llegir en un article publicat a Colòmbia l’any 2006 que: “En Colombia, el Decreto 2080 de 2000, por medio del cual se expidió el régimen general de inversiones de capital del exterior en Colombia y de capital colombiano en el exterior, permite acudir al arbitraje internacional para la solución de este tipo de controversias, siempre que las partes en el conflicto así lo hubieran pactado. Nuestra legislación interna no hace alusión expresa al arbitraje CIADI; en consecuencia, existe libertad para escoger el foro a través del cual se solucionarán las controversias. Por su parte, la recientemente expedida Ley 963, por medio de la cual se establece un régimen de estabilidad jurídica para inversionistas, dispone que en los contratos de estabilidad jurídica que celebre el Estado para promover nuevas inversiones podrá incluirse una cláusula compromisoria por medio de la cual se solucionen las diferencias que surjan entre las partes; pero en tal caso se solucionarán mediante arbitraje nacional regido de manera exclusiva por las leyes colombianas. De tal forma, las controversias surgidas por estos contratos típicos de inversión celebrados entre el Estado colombiano y un inversionista, no podrán ser dirimidas frente al CIADI”. Vegeu MEDINA CASAS H.M., “La jurisdicción del CIADI: una evolución en el arreglo de controversias internacionales”, a ABELLO GALVIS R. (Ed.) Derecho Internacional Contemporáneo: Lo Público, Lo Privado, Los Derechos Humanos: liber amicorum en homenaje a Germán Cavelier”, Bogotá D.C., Universidad del Rosario, 2006, pp. 707-727, p. 718. Text integral de l’article disponible aquí.
Nota 8: Es tracta d’una demanda registrada el 16 de març del 2016, denominada oficialment davant el CIADI: “Glencore International A.G. and C.I. Prodeco S.A. v. Republic of Colombia (ICSID Case No. ARB/16/6)”: aquesta demanda va ser antecedida unes quantes setmanes abans per un fòrum públic sobre l’escàndol de Reficar a Colòmbia (vegeu la nota de Semana). Un “informe sombre de sostenibilidad de las operaciones de Glencore en Colombia” redactat per ONG colombianes (vegeu aquest informe ) detalla el tipus d’operacions d’aquesta empresa suïssa a Colòmbia. A data de redacció d’aquestes línies no hi ha cap altra demanda addicional registrada oficialment contra Colòmbia a la de Glencore.
Nota 9: Vegeu Corporate Europe Observatory & Transnational Institute, “Cuando la injusticia es negocio. Cómo las firmas de abogados, árbitros y financiadores alimentan el auge del arbitraje”, Informe, 2012. Text integral disponible aquí. Aquest informe detalla d’una manera força ben documentada quin és el destí final de bona part de les grans sumes de diners que comporta una demanda davant el CIADI.
Nota 10: Remetem el lector a la nostra nota breu publicada en anglès el desembre del 2013: BOEGLIN N., “ICSID and Latin America Criticism, withdrawal and the search for alternatives”, Bretton Woods Project. Text disponible aquí.
Share
Tweet
Pin it
Share
Email
More
Leave a Comment
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Δ
Read Next
Alter Mútua celebra l’Assemblea General i presenta una ràtio de solvència del 250%
23/06/2022
Alter Mútua va celebrar ahir l’Assemblea General que va aprovar per unanimitat la gestió, el balanç de situació i el compte de resultats de 2021. També es va aprovar el pressupost per a l’any 2022, així com diverses millores reglamentàries i de barems.
Ciuró: “Apel·lo a totes les forces polítiques catalanes que votin a favor de mantenir els jutges de pau”
09/06/2022 10/06/2022
En paraules de la consellera, “la figura del jutge de pau no pot deixar d’existir als municipis i a les ciutats més petites”, ja que els seus habitants “no han d’anar al poble del costat o traslladar-se 30km per tenir una oficina de justícia”.
Els Premis ‘Valors’ reconeixen l’advocacia d’Ucraïna i de la Palma, el Memorial Democràtic i l’advocada i activista filipina Czarina Musni
07/06/2022
Durant la seva intervenció, el president del Consell, Joan Ramon Puig, ha remarcat que els premis Valors són la constatació que “sense responsabilitat social no hi pot haver advocacia”. El lliurament dels guardons a l’advocacia ucraïnesa i palmera, al Memorial Democràtic o a l’advocada defensora dels drets humans Czarina Musni, ha dit Puig, “vol ser un reconeixement als milers de professionals que, a Catalunya i arreu del món, estan compromesos amb la igualtat de drets, la solidaritat i que, en moments difícils, sempre hi són”.
Encarna Roca, Miquel Sàmper i Emma Gumbert s’incorporen al Consell Assessor del Tribunal Arbitral de Barcelona
26/05/2022
La nova etapa del Tribunal Arbitral de Barcelona (2022-2026) amb la Junta Directiva encapçalada pel nou president, Frederic Munné, s’inicia amb la incorporació de tres destacades personalitats al Consell Assessor de la institució. Els juristes Encarna Roca, Miquel Sàmper i Emma Gumbert completaran l’òrgan consultiu del TAB juntament amb Jordi Gosalves, Anna Gener, Francisco Armas, Helena de Felipe, Núria Chinchilla i Esther Giménez-Salinas.
El PDeCAT aconsegueix la modificació del Codi Penal per endurir les penes a la multireincidència en els petits furts
25/05/2022
Durant els treballs de la ponència del projecte de llei orgànica per facilitar l’accés a la informació financera, el PDeCAT ha aconseguit incorporar al text legislatiu una disposició addicional de modificació del Codi Penal per endurir les penes previstes per als delictes lleus de furt en els supòsits de reincidència i multireincidència. | 1 | perfect | {"ca": 0.8724227249179761, "en": 0.04078742876877914, "es": 0.08571921947850113, "nl": 0.0001726817475392851, "fr": 0.0005180452426178552, "ru": 3.453634950785702e-05, "pt": 0.0003453634950785702} | |
mc4_ca_20230418_0_533448 | octubre | 2016 | Parròquies de St. Feliu de Guíxols
Apunts d’homilia. Tots Sants
octubre 30, 2016 Pere Apunts d'homilia.
Apunts d’homilia. Diumenge 32 C.
Obriu en aquesta pàgina els enllaços corresponents. > Apunts d’homilia. Diumenge 32 de durant l’any C. > Paraules i parauletes. “Esposa de…“. > Tertúlia en espiral. 32è. diumenge de durant l’any C.
EL GRAN CONCERT.
octubre 28, 2016 Pere ESPAI PLURI-RELIGIÓS
EL GRAN CONCERT. El meu amic Lluís Folguera és l’autor d’aquesta metàfora. M’ha semblat adient oferir-ne uns trossets per reflexionar-hi. “La vida és un gran concert”. La sala s’omple de violins que lluiten per participar-hi. Cadascú que entra a la sala, i entén el que passa, pot tenir la seva partitura i per tant tindrà […]
Comentaris bíblics. Diumenge 31 C.
octubre 28, 2016 Pere Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge
Avui érem pocs els reunits per comentar les Lectures, però cadascun hi ha aportat els seus pensaments. Ens hem fet preguntes sobre el que volia dir-nos el Evangeli d’avui i hem tret les nostres conseqüències. Zaqueu vol veure qui és realment Jesús, però la gentada ho impedeix. Potser alguna vegada nosaltres mateixos hem format part […]
Apunts d’homilia. Diumenge 31 C.
octubre 23, 2016 Pere Apunts d'homilia.
Obriu en aquesta pàgina els enllaços corresponents. > Apunts d’homilia. Diumenge 31 de durant l’any C. > Paraules i parauletes. “Zaqueu“. > Tertúlia en espiral. 31è. diumenge de durant l’any C.
COMENTARIS BÍBLICS. Diumenge 30 (23.10.16)
octubre 22, 2016 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge
La setmana passada parlàvem de la necessitat de veure i viure, personalment i col·lectivament, des de la perspectiva de Déu. Avui, seguint aquelles indicacions, se’ns presenten en una breu i molt clara paràbola dues maneres radicalment diferents –antagòniques- de viure i de pregar. O fem com els fariseus que se senten bones persones, però superiors […]
NIT FATÍDICA
octubre 22, 2016 angels ESPAI PLURI-RELIGIÓS
En farà vuitanta anys, d’aquella nit i matinada del dia 30/31 d’octubre de 1936 en què es va escriure una pàgina fosca de la història de Sant Feliu. La Segona República era un règim democràtic i legítim, sortit de les urnes durant els anys d’ascens del feixisme a Europa, quan -tant a la dreta com […]
Apunts d’homilia. Diumenge 30. Any C.
octubre 16, 2016 Pere Apunts d'homilia.
Obriu en aquesta pàgina els enllaços corresponents. > Apunts d’homilia. Diumenge 30 de durant l’any C. > Paraules i parauletes. “Justos“. > Tertúlia en espiral. 30è. diumenge de durant l’any C.
COMENTARIS BÍBLICS. Diumenge 29 (16.10.16)
octubre 14, 2016 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge
Aquest dimecres passat el grup no es va reunir perquè era dia festiu i se celebrava l’aplec de la Mare de Déu del Bon Viatge. Però ens vam reunir el dilluns, al fòrum, per llegir i comentar un llibre que està estretament lligat al fragment de l’evangeli de Lluc que hem escoltat. En aquella lectura […]
octubre 13, 2016 Arnold ESPAI PLURI-RELIGIÓS
Història del protestantisme als Països Catalans, per Josep-Lluís Carod-Rovira El llibre de Josep-Lluís Carod-Rovira Història del protestantisme als Països Catalans és una obra única, de caràcter històric, a diferència de la intenció religiosa de la majoria d’altres treballs parcials. El text parla de fets, llocs, noms, dates i adreces. És de caràcter general, ja que […]
Apunts d’homilia. Diumenge 29 C.
octubre 9, 2016 Pere Apunts d'homilia.
Obriu en aquesta pàgina els enllaços corresponents. > Apunts d’homilia. Diumenge 29 de durant l’any C. > Paraules i parauletes. “Esperança“. > Tertúlia en espiral. 29è. diumenge de durant l’any C.
COMENTARI BÍBLIC. Diumenge XXVIII (9.10.16)
octubre 8, 2016 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge
Dimecres vam fer la primera reunió d’aquest nou curs. El que ens va suggerir immediatament la lectura de l’evangeli de Lluc va ser aquesta predisposició general que tenim tots a demanar, a demanar a Déu moltes coses. I, en canvi, el que ens costa de ser agraïts i de donar gràcies. En aquest sentit vam […]
Apunts d’homilia. Diumenge 28. Any C.
octubre 2, 2016 Pere Apunts d'homilia.
Obriu en aquesta pàgina els enllaços corresponents. > Apunts d’homilia. Diumenge 28 de durant l’any C. > Paraules i parauletes. “Leprosos“. > Tertúlia en espiral. 28è. diumenge de durant l’any C. | 0.56386 | curate | {"ca": 0.8162976919453604, "eu": 0.046396608572774375, "pt": 0.012482336316533208, "es": 0.05652378709373528, "it": 0.002826189354686764, "id": 0.011540273198304286, "en": 0.01460197833254828, "de": 0.0209609043805935, "ls": 0.005652378709373528, "te": 0.0009420631182289213, "oc": 0.010833725859632595, "ml": 0.0009420631182289214} | http://www.parroquiesguixols.org/2016/10/ |
mc4_ca_20230418_10_396500 | Un paquet dissenyat per a tu: gas i manteniment per mantenir la teva instal•lació i el teu equipament en perfecte estat.
Contracta ara el gas al millor preu en línia d'Endesa, més manteniment (instal•lació i equipament) amb un 50% de descompte.
One Gas preu al terme variable: 0,058500 €/ kWh.
OKGas ara amb un 50% de descompte: 5,74€/mes primer any per fer la contractació en línia.
CONTRACTARservicio Consulta’n les condicions
Contracta en línia abans del 30/04 i participa en el sorteig de 4 iPhone XR 64 GB
Millor oferta de gas i manteniment de la instal•lació, la caldera i la calefacció per fer la contractació en línia.
Gestions 100% en línia,odràs consultar les factures, contractes i altres gestions tant al web com a l'App.
Millor preu en línia d'Endesa
Preu del terme fix: 4,25 €/mes.
Preu del terme variable: 0,058500 €/kWh.
Preu del terme fix: 8,45 €/mes.
Preu del terme variable: 0,050760 €/kWh.
Manteniment de la instal•lació de gas, la caldera i el circuit de calefacció.
Diagnòstic inicial, revisions anuals i reparacions il•limitades
Reparacions urgents en menys de 3 hores
Desplaçament i 3 hores de mà d'obra per a cada reparació sense cap cost
Telèfon gratuït, atenció 24 hores, 365 dies
Cost de la IPO inclòs si tens el gas contractat amb Endesa
50% de descompte el primer any: 5,74 €/mes
Què és OKGas?
OKGas és el servei de manteniment i reparacions d'instal·lacions de gas i de caldera d'Endesa.
Què inclou OKGas?
El servei inclou un diagnòstic inicial de la teva instal·lació de gas i del sistema de calefacció (caldera, circuit hidràulic i radiadors), una revisió anual per preveure possibles avaries que puguin augmentar el teu consum d'energia. OKGas manté la instal·lació segura, allarga la vida de l'equipament i redueix les avaries a 1/3 de l'habitual, de manera que optimitza el consum de gas i, per tant, l'import de la factura.
Sempre que tinguis cap avaria, pots posar-te en contacte amb el servei tècnic d’OKGas i un tècnic visitarà casa teva en menys de 3 hores per reparar l’avaria (el desplaçament i les 3 primeres hores de mà d’obra són gratis). Els clients d’OKGas tenen un telèfon gratuït per sol·licitar assistència, operatiu 24 hores 365 dies l'any: 900 85 86 85. El nombre de reparacions és il·limitat.
OKGas permet complir amb la normativa vigent en matèria d'instal·lacions de gas (R.D. 919/2006) i d'instal·lacions tèrmiques a edificis (R.D. 1027/2007) que requereix per llei dur a terme una revisió biennal de la instal·lació i de l'equipament de gas. A més, el servei OKGas inclou el cost de la Inspecció Periòdica Obligatòria de la instal·lació de gas de compliment obligat cada 5 anys, sempre i quan també tinguis contractat el gas amb Endesa Energía.
Per què m’interessa contractar OKGas?
Altres serveis només cobreixen la caldera i no la instal·lació de gas, o noméscobreixen el manteniment i les reparacions no. OKGas s'encarrega de tot.
OKGas cobreix el cost de la Inspecció Periòdica Obligatòria, valorat en aproximadament 60 €.
Pots pagar OKGas en còmodes terminis a la factura del gas i amb un 50% de descompte durant el primer any.
Comptes amb un professional de la Xarxa d’Endesa, avalat per rigorosos controls de qualitat, que repararà les avaries que es produeixin, i amb flexibilitat per organitzar la visita. A més, el nombre de reparacions és il·limitat.
Evita qualsevol cost per desplaçament i per les 3 primeres hores de mà d’obra de cada intervenció (peces a càrrec del client, en cas que calgui una reparació de la instal·lació de gas o de l’equipament de calefacció, com ara la caldera, el circuit hidràulic i els radiadors). En circumstàncies excepcionals, en què el temps de reparació supera les 3 hores, ens comprometem a lliurar un pressupost previ gratuït.
Què fa necessària la revisió anual de la instal·lació del gas de l'habitatge?
Les revisions de la instal·lació prevenen, principalment possible fuites de gas que poden afectar la seguretat dels habitants de l'habitatge i, a més, poden comportar un increment del consum d'energia i de l'import de les factures.
Què és la revisió anual?
La visita tècnica inclou:
Una revisió de tots els elements de la instal·lació (claus, subjeccions, canonades, broquets, ventilació, ...).
Ajusts necessaris per garantir la seguretat de la instal·lació i per reduir al màxim el consum de gas, les avaries o els errors futurs de l’equipament.
Una comprovació de la estanquitat de la instal·lació de gas.
Una comprovació i ajust del funcionament de l’equipament.
Una anàlisi de combustió i lliurament del resultat.
Què és del circuit hidràulic de calefacció i per què és necessari revisar-lo i reparar-lo si cal?
El circuit de calefacció és el traçat de canonades que porta l'aigua calenta des de la caldera fins a cadascun dels radiadors. Les avaries més comunes apareixen a: la bomba que permet la circulació, la vàlvula de seguretat, la pressió del circuit, la sortida de fum de la caldera, la sonda de temperatura que comprova si l'aigua és calenta o les claus dels radiadors.
Què és la tarifa One Gas?
Amb la tarifa One Gas d'Endesa tindràs un preu fix i gestionaràs tot el que necessitis per Internet. Podràs gaudir sempre d'un preu competitiu, no només durant el primer any. T'oferim el millor preu en línia d'Endesa.
One Gas és una tarifa 100 % en línia amb la qual faràs totes les gestions de manera ràpida i senzilla les 24 hores del dia en la secció Àrea client, que trobaràs a l'Oficina Online, o baixant la nostra aplicació per a mòbil.
Pots contractar només el que necessitis, sense l'obligació de contractar un servei addicional, però amb la possibilitat de contractar-lo si ho vols.
Rebràs al correu electrònic un missatge amb la data i l'enllaç amb el qual podràs accedir a la factura electrònica quan estigui disponible.
Amb una contractació fàcil i senzilla, sense costos ni interrupcions en el subministrament.
Podràs fer totes les teves gestions 100% en línia.
La tarifa One Gas és vàlida per als subministraments amb tarifa d'accés 3.1 o 3.2.
Quin és el procés de contractació de la tarifa One Gas?
Contractar la tarifa One Gas d'Endesa és molt còmode. Pots iniciar la contractació des del nostre catàleg de productes, mitjançant campanyes o promocions, des del comparador de productes o des de la teva “Àrea client”.
La teva contractació en línia en 3 passos:
Tria la tarifa One Gas.
Revisa les condicions generals i particulars de contractació.
Accedeix al formulari de contractació en línia corresponent i emplena els camps.
T'expliquem el procés de contractació pas a pas:
"Les teves dades": deixa que et coneguem per poder-te oferir el millor servei. Indica'ns les teves dades personals i la teva adreça de correspondència.
Si ja ets client d'Endesa, si ho vols, podem recuperar les teves dades. D'aquesta manera, el procés de contractació en línia serà més senzill.
"El teu subministrament": en aquest pas ens has d'indicar:
La teva companyia comercialitzadora.
El teu número de CUPS o l'adreça del punt de subministrament.
Si no ets titular del contracte, no passa res: a l'hora de contractar el servei, nosaltres et farem el canvi de titular.
Resum de la comanda: podràs veure un resum dels productes que contractis.
Les teves dades de pagament: afegeix el compte bancari on vulguis domiciliar el pagament de les factures. Si el compte bancari que ens facilitis no està registrat, t'adjuntarem una ordre de domiciliació.
La teva confirmació: es mostrarà el detall de totes les dades que ens hagis facilitat. Podràs fer el seguiment de la contractació mitjançant Mi Endesa.
Una vegada finalitzada la contractació, podràs consultar el detall de la sol•licitud. T'informarem del número de contracte i t'enviarem un correu electrònic a l'adreça que ens has facilitat, des del qual et podràs descarregar les condicions particulars i generals que primer hauràs acceptat.
Amb la contractació en línia s'activa automàticament el servei de factura electrònica, i començaràs a gaudir de tots els seus avantatges. Si vols obtenir-ne més informació, fes clic a la factura electrònica.
El preu del contracte referit a la tarifa One es podrà actualitzar el l’1 de gener després de la contractació amb el valor de l'IPC real (últim índex de preus al consum interanual general publicat oficialment en el moment de l'actualització), així com per les variacions dels components regulats actuals que siguin d'aplicació als subministraments de llum i gas, i amb els possibles canvis nous que es puguin aprovar per normativa.
Si hi hagués modificacions tant a l'alça com a la baixa en el preu del teu contracte, es traslladaran al client. Aquest tipus de modificacions està regulat i és totalment aliè al control d'Endesa, i s'aplicarà per igual a tot el territori nacional i a totes les companyies.
A més, és possible que es revisi el preu passat un any a partir de la contractació. Això passaria el mes d'abril o d'octubre de cada any. Si hi hagués canvis, te'ls comunicaríem amb un mes d'antelació. Recorda que pots resoldre el contracte, contractar una altra tarifa d'Endesa o de qualsevol altra companyia sempre que ho vulguis.
Què són els components regulats?
És una part del preu que pagues pel terme fix i pel consum en la factura de gas. Aquest import es destina principalment al manteniment de la infraestructura que permet transportar el gas fins a casa teva.
L'encarregat de fixar aquesta part del preu és el Govern i és igual per a totes les companyies i per a tot el territori nacional.
Normalment es publiquen al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) un cop l'any, tot i que a vegades pot passar en altres moments.
També s'hi regulen els preus del lloguer de l'equip de mesurament i control (comptador), hidrocarburs, IVA, IGIC, etc.
El més habitual per a totes les companyies és que, quan es produeix un canvi en qualsevol dels components regulats, es transmeti al client, ja sigui a l'alça o a la baixa.
Tinc obligació de permanència si contracto la tarifa One Gas?
No. Pots triar l'oferta que més t'interessi en cada moment i, si no et convenç, la pots canviar quan vulguis. Amb les tarifes One d'Endesa no tens compromís de permanència.
Tinc una altra tarifa amb Endesa. Em puc canviar a la tarifa One Gas?
Si tens una tarifa diferent de la tarifa One Gas, pots canviar-te a la tarifa One Gas sense cap problema. Tanmateix, si ja has contractat la tarifa One Gas, no et pots donar de baixa i tornar-la a contractar.
La tarifa One Gas no té compromís de permanència: et pots donar de baixa quan vulguis i sense cap penalització. Tanmateix, el contracte de la tarifa One Gas té una durada d'un any, que es renova automàticament.
Què puc contractar amb la tarifa One Gas?
Podràs combinar la tarifa One Gas amb altres productes o serveis segons les teves necessitats. Si t'interessa veure els serveis que oferim, els pots consultar en els enllaços següents:
Servei de manteniment OK Gas.
Si contractes ara One Gas + OKGas podràs estalviar-te en tu tarifa
Per contractar ONE aconsegueix per sempre, tant al terme de potència com d'energia, un descompte d'un 5 %.
Vegeu les bases legals del sorteig | 0.769005 | curate | {"ca": 0.9815782238108332, "st": 0.004032627623499221, "fr": 0.002291265695170012, "es": 0.002107964439556411, "pt": 0.00971496654752085, "en": 0.00027495188342040145} | https://www.endesaclientes.com/tarifa-one-gas-ok-gas-ca.html |
macocu_ca_20230731_4_566684 | Esteu aquí
IV Jornades de Lleure al Prat
Els passats dies 18 i 19 es van celebrar les IV Jornades de Lleure, convocades per la regidoria de Joventut, en les quals es van compartir experiències i es va impartir formació entre els professionals del treball en l'educació no formal (Ampa, monitors, educadors i responsables d'esplais i agrupaments).
Compartir | 0.712048 | curate | {"es": 0.028328611898016998, "ca": 0.9461756373937678, "pt": 0.025495750708215296} | |
macocu_ca_20230731_10_355570 | Edicicns La Galeraestà protagonitzant una autèntica eufòria editorial que li permet oferir als seus lectors –majoritàriament joves- un reguitzell d’obres sàviament seleccionades. És dins la col.lecció “Els Grumets” on podem trobar les més brillants narracions de tota mena: des del conegut i ja famós El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas –que ja es troba per l’onzena edició- passant per les novel.les d’en Carbó amb la divertida La colla dels 10, fins a obres dela Maria Novell, Oriol Vergés, Joles Sennell, Joan Barceló i molts d’altres.
De tots els autors, però, n’hem de destacar forçosament un, el nom del qual va tan lligat a La Galeraque ens és impossible d’imaginar-los separats. Estem parlant, evidentment, de Josep Vallverdú. Amb la publicació recentíssima de la seva última obra, El fill de la pluja d’or, són ja tretze els títols d’aquest autor, editats dins la col.lecció “Els Grumets.”
El fill de la pluja d’or és una narració sorprenent. Els qui hem anat seguint la trajectòria de les novel.les d’en Vallverdú estàvem avesats a dos grans tipus d’obres: les narracions amb més o menys fons històric o bé les aventures protagonitzades per animals. Tant ens hi havia acostumat l’autor que la sorpresa, després de llegir aquesta obra, ha estat gran. Josep Vallverdú ha deixat –no sabem si momentàniament- els seus personatges de costum, els seus escenaris habituals i s’ha llançat al món mitològic dels déus i dels herois. El resultat ha estat el llibre que explica la història fabulosa de Perseu, “fill de la pluja d’or”.
És una narració magistral que no sols no deixarem de recomanar sinó que insistirem perquè es llegeixi ja que constitueix una font inesgotable de valors i de coneixements. Un llibre que a més de ser llegit per pur plaer, permet de ser treballat àmpliament: des del punt de vista formal cal destacar, com en totes les obres d’aquest autor, el seu llenguatge acurat i elegant, la sàvia construcció de les frases, les descripcions carregades d’intensitat; en els aspectes mitològics: la caracterització tan diversa dels nombrosos personatges, la inevitable força del destí “aquella força negra i decisiva que remou tot l’univers amb una bufada”; des d’una vertent més humana: el valor de la noblesa,l’esforç, “el foc de l’estimació” capaç de canviar el destí...
Una obra curulla de detalls on convergeix el bo i millor de la literatura d’en Vallverdú: escenes equilibradament patètiques en l’episodi de la recerca de les terribles Gorgones o en el de la noia encadenada. La sòlida mescla d’ironia i ingenuïtat en les escenes del jove Faetó i la d’en Narcís... I la sensibilitat! Aquesta gran sensibilitat de l’autor ben palpable en l’entendridora escena dels vells Filemó i Baucis, però sobretot en l’episodi on s’explica com Zeus fa concebre un fill a Dànae. Són planes genials i carregades de poesia.
El fill de la pluja d’or serà sempre un bon regal. Especialment però ara amb motiu de la festa de Sant Jordi. Primer per ser el Dia del Llibre i segon perquè també Perseu va haver de matar un monstre tant o més maligne que el drac. | 0.883148 | curate | {"ca": 0.9940944881889764, "it": 0.005905511811023622} | |
macocu_ca_20230731_3_93034 | Queralbs aporta més del 50 % del territori del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, així que res millor que venir a descobrir-lo des del nostre poble.
El trobareu a la Plaça de l’Ajuntament, 4 de Queralbs. Tel. : 667 11 68 11, i adreça electrònica: [email protected] .
Seguidament us expliquem les principals característiques del nostre Parc Natural...
Característiques geològiques i paisatgístiques
En aquestes serralades s’hi localitzen alçàries properes als 3.000 metres sobre el nivell del mar, amb un dels cims emblemàtics del país (el Puigmal) i valls interiors molt ben conservades, amb entorns paisatgístics que són referents simbòlics i d’identitat del país, com la Vall de Núria i Ulldeter. Compta amb formacions molt remarcables, entre les quals destaca la presència de zones de gran interès geològic –mostres molt singulars del plutonisme i metamorfisme català– i també elements d’interès geomorfològic, hidrològic i hidrogeològic.
Elevat interès biogeogràfic
És un territori de gran interès biogeogràfic, en bona mesura a causa de la seva ubicació. Aquí, molts hàbitats i espècies presenten els límits orientals i meridionals de la seva distribució. Consegüentment, s’hi localitza un nombre significatiu d’espècies de flora d’especial singularitat i interès, lligades generalment a tarteres, pedruscalls, cingles, prats de l’estatge alpí i boscos de l’estatge subalpí, algunes de les quals s’han declarat estrictament protegides. Molts dels tipus d’hàbitats existents tenen el caràcter d’hàbitats d’interès comunitari, i alguns són considerats de protecció prioritària. Tot i que hi predominen els prats i pastures de l’estatge alpí i subalpí, cal assenyalar, també, la presència de boscos subalpins de pi negre i avet, de gran maduresa i rellevància.
Alt nombre d’espècies de fauna pròpia dels estatges alpí i subalpí
De la gran importància faunística n’és un reflex l’alt nombre d’espècies d’interès entre la fauna vertebrada, algunes en situació d’amenaça o vulnerabilitat. Destaquen, també, molts invertebrats singulars, lligats a ambients cavernícoles, forestals o dels espais de l’estatge alpí i subalpí; i també aus forestals pròpies dels boscos subalpins madurs, com el gall fer, el mussol pirinenc i el picot negre, les aus rupícoles com l’àguila daurada, les aus de l’estatge alpí com la perdiu blanca (que té aquí la població més oriental del Pirineu); o els mamífers aquàtics com l’almesquera, i alguns rèptils d’alta muntanya de distribució molt restringida, com la sargantana àgil. A més, cal destacar la molt bona població d’ungulats, exemplificats en l’isard, i gestionats des de fa més de 40 anys en l’àmbit de la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, l’àmbit de la qual se superposa, en bona part, amb el del Parc Natural.
Un Parc Natural amb vocació transfronterera
Més enllà dels valors biogeogràfics de l’espai, el fet que tota la frontera septentrional de l’espai limiti amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, en territori de l’Estat francès, fa que aquest sigui el primer Parc Natural que neix amb vocació transfronterera. A això s’hi uneix el vincle existent entre els valors culturals, l’activitat econòmica i els valors naturals, tan important que fa indispensable un tractament conjunt i integral del patrimoni, natural i cultural, amb atenció especial als valors immaterials i al fet transfronterer.
Relació ordenada entre natura i activitat humana des de temps immemorials
Mostra d’aquesta relació entre la natura i l’activitat humana són les activitats tradicionals lligades al sector primari i l’existència secular d’un aprofitament ordenat dels recursos naturals (la ramaderia i l’aprofitament de les pastures, les bordes i cabanes de pastor, els camins ramaders, la silvicultura, el carboneig, etc. ), que han fet possible la pervivència i la conservació tant dels valors ecològics com del paisatge que es vol conservar. En són mostra elements com els camins d’origen medieval, alguns jaciments arqueològics, restes d’antigues activitats mineres i les instal·lacions hidroelèctriques de Daió, de les més antigues de Catalunya. En l’àmbit dels valors immaterials, escau ressaltar, per la seva significació espiritual i religiosa, el santuari de Núria, a la capçalera del Freser; el segon santuari marià més important de Catalunya, objecte de gran veneració i pelegrinatge des de l’edat mitjana i actualment consagrada com a basílica menor pel papa Francesc, avui acompanyat d’una notable infraestructura turística relacionada amb el gaudi de la muntanya i l’esquí. Les estacions de muntanya de Núria i Vallter 2000 (a Ulldeter-Morens) són alhora indrets històricament vinculats a l’excursionisme, l’alpinisme i l’esquí. Tots dos enclavaments estan exclosos de l’àmbit del PEIN i del Parc Natural, i són gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), amb qui el Parc preveu establir un conveni de col·laboració. Tampoc no es pot oblidar, en relació amb els valors immaterials, que molts dels colls de muntanya d’aquest àmbit, com el Coll d’Ares, foren lloc de pas durant la Guerra Civil espanyola (sobretot el 1939), i que constitueixen un espai de memòria històrica de primer ordre. La declaració d’aquest Parc Natural, i el reconeixement del patrimoni immaterial que acull, contribueix a generar una relació més respectuosa envers els espais naturals i les persones que hi viuen, en viuen i en gaudeixen.
Prestació de béns i serveis ambientals
En termes de prestació de béns i serveis ambientals, a les Capçaleres del Ter i del Freser destaquen els serveis de proveïment de recursos alimentaris (ramaderia, caça), de regulació natural dels recursos hídrics (fluvials i de recàrrega d’aqüífers), de patrimoni genètic (races i varietats autòctones); els serveis de suport com la mitigació contra els gasos amb efecte d’hivernacle; i els béns i serveis culturals, com el gaudi del paisatge, el desenvolupament d’activitats de coneixement del medi (educació i sensibilització ambiental, lleure i turisme de natura), i el gaudi espiritual i religiós, d’identitat cultural i sentit de pertinença, de biodiversitat, de geodiversitat i de connectivitat i complementarietat ecològica. Alguns d’aquests serveis ultrapassen l’àmbit geogràfic del Parc Natural i tenen importància a escala de país: per exemple, en la regulació del règim hidrològic de la conca del Ter, una de les conques fluvials més importants per la producció energètica i industrial del país, proveïdora d’aigua d’abastament urbà a tot el nord-est del país i la zona metropolitana de Barcelona.
Una declaració de Parc Natural llargament demandada des del territori
Amb data de setembre de 2.015, la declaració d’aquest Parc Natural és fruit dels treballs tècnics corresponents per part del Departament de Territori i Sostenibilitat –amb el suport dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Girona, del CEINR i del Consorci Ripollès Desenvolupament–, i comptant amb la participació activa del Consell Comarcal del Ripollès, dels ajuntaments implicats, dels representants dels diferents interessos en l’àmbit de l’espai natural i dels propietaris de finques incloses dins d’aquest àmbit. Aquest treballs han determinat que s’escau establir un règim de protecció i desenvolupament específic per a aquest territori pirinenc mitjançant la seva declaració com a parc natural, per tal de fer possible la conservació del patrimoni natural d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants, en el marc del que regula la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i en exercici de les competències que atribueix a la Generalitat.
El Parc Natural inclou territoris dels municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, i té un alt grau d’encavalcament amb la Reserva Nacional de Caça de Freser-Setcases. | 0.88219 | curate | {"ca": 0.9994929006085193, "en": 0.0005070993914807302} | |
macocu_ca_20230731_0_295282 | Europe ou la mort
“Europe ou la mort”, em deia Koffi Keita, ivorià de 24 anys, quan li preguntava pel seu objectiu pròxim. Eixa és la seua esperança, l’únic motiu per a continuar després de dos anys a Marroc lluitant per creuar i haver-ho intentat més d’una desena de vegades. Viu a l’entrada del bosc de Mirikan, a les afores de Tànger i amb ell viuen cinc persones més, tots de distintes nacionalitats.
Tots ells han fugit de les màfies que controlen el tràfic d’immigrants durant tota la ruta migratòria i s’han unit en aquest tortuós camí per a malviure al costat d’un riu que és la cloaca de Tànger, un riu que no desprén vida sinó pudor. També compten amb un aeroport a menys d’un quilòmetre, el que fa que tinguen la companyia acústica dels avions durant tot el dia. Unes condicions insalubres que es culminen amb la falta de sostre que els protegisca de les males condicions climàtiques que ja s’apropen.
Mengen pa que compren entre tots amb els pocs diners que poden recaptar pidolant. A més, tots consumeixen drogues. “El pa em fa passar la fam, però un canut em fa oblidar-me dels meus problemes”, conta. Malgrat que no tenen diners, s’han fet addictes per a poder sobreviure amb les seues depressions. Ixen deixant arrels, perseguint somnis i amb la il·lusió com a bandera però troben barreres, violència, violacions, racisme i dolor. Les rutes migratòries els fan passar condicions extremes, madurar per necessitat, lidiar amb la mort i viure al dia.
Una nova alba, una aventura per a ells. Han de buscar-se la forma d’aconseguir passar el dia, trobar menjar i diners. Linda, de Guinea Conakry, única dona al grup i la més jove amb només vint anys està resignada. “Jo vull diners per a tornar al meu país, és impossible passar i no vull perdre tota la meua joventut intentant-ho”. La policia marroquí i les forces auxiliars a la regió de Tànger-Tetuan peguen sistemàticament als emigrants per a que transmitisquen el missatge de que a Marroc s’està malament i que no és bona idea vindre. De vegades, ens conta Daniel, un camerunès de 36 anys, detenen a uns quants immigrants barons i els porten a tots al bosc amb una furgoneta, trauen una zodíac d’altre vehicle policial i els fan una fotografia per als mitjans de comunicació simulant que tenen la intenció de creuar l’estret de Gibraltar.
Quan comencen els seus viatges en la cerca d’un món millor, l’europeu, ningú els avisa de tots els perills i mal moments que patiran a un camí sense parangó. Una ruta que com bé deia Koffi Keita els pot dur a Europa o a la mort. Com ells, molts altres immigrants es juguen la vida dia rere dia tractant d’assolir el somni europeu. Mentrestant, a Europa el racisme creix i les històries de vida de Koffi Keita, de Linda, de Daniel o de molts altres cauen en l’oblit més absolut.
La mort és al que condemnen als immigrants els governs internacionals coneixent i permetent que aquestes situacions de pobresa, violència, violacions i màfies es produisquen. Si no ix als mitjans de comunicació, no existeix per a la gran majoria de la gent i, per tant, les màfies i la corrupció continuarà. Aquestes persones estan sobrevivint o morint en l’intent d’anar a Europa. Mentrestant, els polítics europeus, allò que fan és posar tanques als seus somnis de dignitat, d’alliberament i de cerca d’unes millors condicions de vida. Fins a quan aquesta barbàrie? | 0.840931 | curate | {"fr": 0.00511585916340656, "ca": 0.9569665964489918, "pt": 0.026181161600962986, "it": 0.011736382786638579} | |
mc4_ca_20230418_7_713073 | VÍDEOS El Baix Montseny es concentra a Sant Celoni per reclamar llibertat i no fer ni un pas enrere
Esteu veient:Inici»Política»VÍDEOS El Baix Montseny es concentra a Sant Celoni per reclamar llibertat i no fer ni un pas enrere
El Baix Montseny clama per la llibertat dels consellers empresonats. FOTO: JPP
Per Redacció la Vila el 2 novembre 2017 0 Comments
Més de 2.000 persones s’han concentrat aquest vespre a la plaça de la Vila de Sant Celoni per reclamar la llibertat dels set consellers i el vicepresident, Oriol Junqueras, empresonats aquesta tarda per la jutgessa Carmen Lamela. D’aquesta manera Sant Celoni, on s’hi han acostat molts veïns dels municipis del Baix Monteny, s’ha sumat al conjunt de concentracions que s’han portat a terme arreu del país. Pocs abans de les cinc de la tarda s’ha conegut la notícia d’enviar a presó, sense fiança, els consellers del Govern per uns suposats delictes de sedició, rebel·lió i malversació, i per declarar la independència al Parlament.
Els assistents a la plaça de la Vila de Sant Celoni, que ja s’ha acostumat a omplir-se per les accions de defensa de la democràcia, ha condemnat l’empresonament i han cridat tres missatges entenedots “llibertat”, “Puigdemont és el nostre president” i “vaga general”. També hi ha hagut crides a la serenitat i a estar atents a les convocatòries que es poden fer en els proper dies. | 0.84764 | curate | {"ca": 0.9933872152828802, "pl": 0.006612784717119765} | http://www.laviladigital.com/videos-el-baix-montseny-es-concentra-a-sant-celon-i-per-reclamar-llibertat-i-no-fer-ni-un-pas-enrere/ |
mc4_ca_20230418_7_741515 | Consciència i psicologia integral - Tertúlia Salut
“ Si canvies el teu món interior, pots canviar el món”
Si vols millorar la teva salut global i augmentar el teu benestar i felicitat, posa’t en contacte amb nosaltres!
A partir d’una relació terapèutica propera i humana, fem un camí conjunt per descobrir les llums i ombres de la persona. A través d’experiments gestàlics, psicocorporals o visualitzacions, anem prenent consciència dels elements que originen i mantenen les dificultats i trobem les solucions més apropiades per a aquella persona.
Molt útil en:
Ansietat, depressió, estrès. problemes físics de causa desconeguda (fibromiàlgia, síndrome de còlon irritable), dificultats per prendre decisions, explosions de ràbia, dificultats en les relacions i falta de sentit de la vida.
Acompanyo persones en el seu procés de creixement personal i espiritual, les ajudo a actualitzar els seus recursos i potencials.
El meu paper com a terapeuta és facilitar els canvis i acompanyar les persones en alguns passos del seu camí de creixement.
Aquesta tècnica es fa estirant els braços de la persona, que està estirada a la llitera. A partir del que es vol treballar, el test neuromuscular dels braços serveix com a mitjà de comunicació entre el kinesiòleg i el cos de la persona. El test permet accedir a informació inconscient sobre l’origen i el manteniment d’una problemàtica i potenciar nous camins més adaptatius per a la persona en concret i les circumstàncies en què es troba.
La kinesiologia holística i emocional que faig integra recursos i tècniques d’orígens molt diversos.
Problemes de concentració i memòria, intoleràncies alimentàries i al·lèrgies, dolors físics de causa desconeguda, comprovació de geopaties a la casa o la feina.
És una teràpia energètica que actua sobre l’aura i els xacres i es fa sense tocar físicament la persona. El terapeuta utilitza les seves mans per avaluar els desequilibris energètics, netejar l’energia malalta i aplicar prana fresc. Això fa augmentar la capacitat natural de recuperació del cos, tant a nivell físic com psicològic. Quan hi ha un bon funcionament energètic, és sorprenent la rapidesa amb què el cos es recupera, fins i tot en malalties considerades cròniques.
Estrès, hipertensió, dolors menstruals, migranyes, artrosi, hipotiroïdisme i altres malalties cròniques. En general, com a complement de la medicina convencional. També en bloquejos de l’expressió, baixa vitalitat o problemes de prosperitat. | 0.823796 | curate | {"ca": 0.9766489143793528, "es": 0.023351085620647277} | http://www.tertuliasalut.com/que-fem/consciencia-i-psicologia-integral |
mc4_ca_20230418_7_648367 | Instal·lem una nova deshumectadora al nostre Centre Aquàtic Municipal:: Ajuntament d'Abrera
Instal·lem una nova deshumectadora al nostre Centre Aquàtic Municipal
Per tal de millorar l'ambient del nostre Centre Aquàtic Municipal (CAM) des de l'Ajuntament d'Abrera hem adquirit una nova màquina deshumectadora, un sistema de tractament per a piscines cobertes que consisteix en eliminar l'excès d'humitat de l'aire per tal d'evitar problemes de salut als usuaris i usuàries d'aquest equipament
La maquinària nova que s'ha de col·locar al Centre Aquàtic Municipal del nostre municipi, situat al Passeig de l'Estació 24, "ja la tenim a les nostres instal·lacions", Així ens ho ha comunicat el regidor d'obres i serveis, parcs i jardins, urbanisme, mobilitat i millora a l'Ajuntament d'Abrera, Albert Roca.
La adquisició d'aquesta nova màquina es va realitzar tant bon punt es va tancar el centre aquàtic a començament d'agost amb motiu de les vacances d'estiu i "ja s'han adequat les instal·lacions per tal de col·locar una nova maquinaria deshumectadora d'aquest centre", explica Roca.
Properament, abans que acabi el mes d'agost, "es col·locaran al seu lloc definitiu aquestes màquines i a principis de setembre es posarà en funcionament la nova deshumectadora del CAM", ha afirmat el nostre regidor.
Amb motiu de la posada en marxa al setembre de l'activitat habitual del nostre centre aquàtic, a continuació fem un repàs de l'oferta d'activitats que es realitzen al centre i de les diferents instal·lacions que estaran a la nostra disposició a partir de setembre:
Una piscina de 25 x 12,5 amb 6 carrers i fondària d´ 1,15 a 1,45 metres
Una piscina de 12,5 x 11 metres, amb fondària d´ 1,05 metres amb contracorrent, cascada, bany de bombolles i canons de pressió
Un bany de vapor
Dos hidromassatges (jacuzzis)
Un solàrium natural
Una sala de fítnes-musculació de 345 m2 , equipada amb màquines de treball cardiovascular, màquines isotòniques i zona de pes lliure
Una sala polivalent de 200 m2
Una gran oferta d’activitats: Aeròbic, AiguaGim, AiguaAeròbic, TBC, Stretching Global Actiu i Gimnàstica Suau:
Spinning. Reserves on-line de bicicletes (feu clic aquí)
Al setembre, reprenem els nostres horaris
De dilluns a divendres, de 7 a 22 hores
Dissabtes, de 9 a 20 hores
Diumenges, de 10 a 14 hores
Al mateix Centre Aquàtic Municipal en horari d´ús de les instal·lacions aportant la següent documentació:
Ordre de domiciliació de dèbit directe SEPA emplenada
Fotocòpia de la Targeta Sanitària o Assegurança Personal
Telèfon: 93 770 51 00
Fax: 93 770 23 80
Gaudeix del nostre Centre Aquàtic Municipal! | 0.808443 | curate | {"ca": 0.9525845316750875, "es": 0.029148853478429847, "en": 0.003497862417411582, "sv": 0.008161678973960357, "de": 0.006607073455110766} | http://www.ajuntamentabrera.cat/pl195/actualitat/noticies/id1710/deshumectadora.htm |
wikipedia_ca_20230401_0_325954 | Yegen Osman Paixà
Yegen Osman Paixà fou un cap dels levends, visir, "serasker" (comandant en cap) dels otomans a Hongria. Fou també Sandjakbegi beglerbeg. Servia a Hongria quan va abandonar el camp de batalla i es va dedicar al bandidatge a Anatòlia, però després es va dedicar a perseguir bandits. A la mort de Halil Paixà (abril de 1687) al qual servia, fou nomenat "sandjakbegi" d'Afyun Kara Hisar. Després fou nomenat cap de tots els "lewends". Després de la derrota otomana a la batalla de Mohács (1687) no es va unir a l'exèrcit rebel que va marxar contra la capital, però es va mantenir prop del cap militar Köprülü Damadı Abaza Siyavuş Paşa que va posar al tron a Solimà II i va nomenar Yegen Osman com a "beglerbegi" de Rumèlia. Mort el gran visir Abaza Siyavuş Pasha a mans dels propis rebels (23 de febrer de 1688) i el nou gran visir Nixandji Ismail Paixà no el va confirmar i el va enviar com a "beglerbegi" a "Alep" i el va designar "sardar". Va fer nomenar "sandjakbegis" i "beglerbegis" a diversos parents i fidels i va aspirar a ser gran visir, el que li va costar el càrrec de "sardar" amb l'excusa que fou nomenat "beglerbegi" de Bòsnia, però de fet es va començar a perseguir-lo, però el nou gran visir Tekirdağlı Bekri Mustafa Paşa (nomenat des del 30 de maig de 1688) el va confirmar al càrrec a Bòsnia davant un imminent atac imperial a Belgrad. Yegen Osman però va abandonar Belgrad i es va retirar a Nish i després a Sofia suposadament per passar l'hivern. Es van dictar llavors ordes en la seva contra i alguns dels seus el van començar a abandonar fins que va fugir a l'oest però fou atrapat i mort a Ipek (març o abril de 1689). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=325955 |
mc4_ca_20230418_6_177273 | Figueres, U.E. Avià, U.E.
Aquesta crónica ha estat vista 583 vegades.
Cronica Jornada 2
Sile hi posa el paraigua (1-1)
El Figueres era molt a prop de veure com li queia un bon ruixat -al marge del que ha suportat des del cel- quan Sile, que feia poc més de vint minuts que era a la gespa, ha obert el paraigua i ha recollit una pilota al segon pal per fer un forat a la xarxa de l'Avià -quan el cronòmetre del temps afegit ja feia el compte enrere- i salvar el seu equip de la primera relliscada a la lliga (1-1). L'enfrontament entre figuerencs i berguedans, que ja van coincidir la campanya passada a Preferent, no ha estat precisament suculent. L'Avià, ordenat, dibuixant un 4-4-2 perfecte al camp i molt segur de si mateix, ha estat millor a la primera meitat, en què l'única pilota ben dirigida dels de casa cap a la porteria contrària l'ha enviat Teixi amb el cap a les mans del porter després d'una centrada de Feixas des de la dreta (20'). L'equip d'Arnau i Punsí, imprecís, no ha tingut presència suficient a la zona de creació, i els seus intents s'han ofegat repetidament.
Per contra, l'Avià no s'ha amagat l'escut i, molt valent, ha generat més perill en el primer acte. De fet, els de Joan Prat han estat a punt de marcar ben aviat, en una acció desafortunada del porter Ricard López que Aleix González no ha sabut aprofitat (11'). Un xut amb intenció però sense direcció de Miguel (14') ha precedit el 0-1. Una esfèrica caiguda dels núvols l'ha fet bona Viladomat saltant més que ningú i endreçant-la a la xarxa amb el cap (24'). Un teva-meva entre Pol Compte i Teixi que el primer ha resolt amb un xut desviat (27') semblava animar la Unió, que no ha sabut trobar la fórmula per fer anar més de bòlit la defensa visitant. Les dues darreres situacions del primer temps que han fet pujar les pulsacions de la parròquia blanc-i-blava han estat un tir amb l'esquerra de Noguera (35') i la vermella que l'àrbitre li ha mostrat al tècnic Arnau Sala per protestar una decisió de l'assistent que contemplava l'atac del seu equip (44').
L'Avià ha concedit la possessió a la represa, però el Figueres no ha trobat fluïdesa i no ha tractat la pilota com és habitual. De fet, d'oportunitats amb verí n'ha originat ben poques, davant d'un rival ben organitzat que ha treballat bé els paràmetres defensius. Un parell de xuts llunyans, de Viladomat (48') i Nogurera (55'), han fet intervenir Ricard López abans que el Figueres fes recular una mica el conjunt del Berguedà amb una centrada-xut de Karam que el porter ha enviat a córner (53') i un cop de cap del més menut, Pol Compte, dins de l'àrea, que Aleix ha recollit bé (59'). La Unió ha fet saltar a la gespa més artilleria ofensiva i, en part, la proposta ha rebut un segell d'aprovació. La desgràcia de la tarda l'ha hagut de patir Jairo, que uns segons després d'entrar al terreny de joc ha vist com es luxava el colze en una acció sense malícia (69'). El relleu l'ha agafat Sile, que ha destronat l'Avià en el temps afegit. L'Avià ha donat un bon ensurt amb un tir de Miguel que Ricard López ha interceptat (72'), però els darrers minuts, més per empenta que per una altra cosa, han estat per als de casa. Un doble intent de Pol Compte, que primer ha estavellat la seva rematada al cos d'un defensa i després ha vist com el porter recollia la seva centrada-xut en el rebuig al primer pal (84') ha insinuat que la Unió es guardava l'última per al temps afegit. S'acumulaven els primers segons del primer minut dels cinc decretats per l'àrbitre quan Sile ha controlat una pilota a la dreta que venia des de l'altra banda i ha xutat amb l'ànima per fer l'1-1 (90'). Hi havia temps encara per a un suspir... que no ha trobat més oxigen.
UE Figueres: Ricard López, Alforcea, Fageda (Toti, 46'), Murga, Cruz, Luque (Argi, 75'), Ferran Grau, Pol Compte, Feixas (Karam, 46'), Del Campo i Teixi (Jairo, 65') (Sile, 69').
UE Avià: Aleix, Ricard, Planas, Cortizo, Revilla, Soler, Aleix González, Guijarro (Sellarés, 73'), Miguel (Raúl, 79'), Viladomat (Miki Noguera, 89') i Noguera (Adrià, 85').
Àrbitre: Jonathan Miguel Teruel, de la delegació de Barcelona, amb Pol Roig Portell i David López Jiménez com a assistents. Ha amonestat Ferran Grau, Pol Compte i el preparador fisic, David Martí, de la Unió, i Aleix, Ricard, Cortizo, Soler, Guijarro, Noguera i Adrià, de l'Avià. Ha expulsat l'entrenador de la Unió, Arnau Sala, amb vermella directa (44').
Gols: 0-1: Viladomat (24'); 1-1: Sile (90').
Arbitre Jonathan Miguel Teruel
Linier Pol Roig Portell
Linier David López Jiménez
Assistència : 350 de 9472 | 0.843102 | curate | {"es": 0.009734513274336283, "ca": 0.9199115044247788, "pt": 0.013495575221238938, "en": 0.03938053097345133, "fr": 0.00663716814159292, "de": 0.01084070796460177} | http://www.uefigueres.cat/partits/view/3644 |
mc4_ca_20230418_16_56076 | Morter ignífug Igniver Disseny: Placo Saint-Gobain
Empresa: Saint-Gobain Placo Ibérica SA
Material: Guix, vermiculita i additius especials
Dimensions: 18 kg/u
Preu orientatiu: 9,29 €/u descripció valoració
Morter ignífug Igniver
U. Subministrament d’aïllament ignífug amb morter model Igniver de Saint-Gobain Placo Ibérica SA o similar, fabricat amb guix, vermiculita i additius especials. Dimensions 18 kg/u. Morter formulat especialment per la protecció contra el foc d’estructures metàl•liques entre 15 i 180 minuts. Reacció al foc de A1. Densitat de 745 kg/m3. El pH 12. Resistència a la compressió de >2 N/mm2 i a la flexió de >1 N/mm2. Conductivitat tèrmica de 0,22 W/mK. Temperatura d’aplicació >5ºC. Aplicable com a protecció d’estructures metàl•liques no exposades a la intempèrie com: Bigues, pilars, suports i encavallades. Avantatges: facilitat en la mescla i aplicació, material respectuós amb el medi ambient ( no conté fibres i no es nociu per la salut). Bona qualitat d’acabat i, posteriorment pot ser pintat. Possible aplicació en formes regulars o arrodonides. La temperatura recomanada per l’aplicació es troba entre 5ºC i 40ºC.
Opcional: L’acabat rugós, llis i/o pintat.
Pº de la Castellana, 77 1ª-2ª Planta
28046 Madrid, Madrid - Spain T. +34 902 253 550 F. +34 902 296 226 Aïllament ignífug morter Tecwool F Disseny: Tecresa Protección Pasiva
Empresa: Tecresa Protección Pasiva
Material: Ciment, llana de roca i additius
Preu orientatiu: 0,72 €/kg descripció valoració
Aïllament ignífug morter Tecwool F
Kg. Subministrament d’aïllament morter Tecwool F de Tecresa Protección Pasiva o similar, fabricat amb ciment, llana de roca i additius. Dimensions 25 kg/u. Concebut especialment per la protecció contra el foc de tot tipus d’estructures i paràmetres que es presenten en construcció. Adaptable a una gran varietat de suports, inclús quan aquests estan exposats a vibracions o moviments d’assentament. No es fissura ni s’esquerda degut a la seva gran adherència i flexibilitat. Característiques excepcionals en absorció sonora i en absorció acústica en càmera reverberant. El seu valor de conductivitat tèrmica (0,061 W/mk) fa que el morter actuí com un excel•lent aïllament tèrmic. Resistent als fongs, a la flexió (0,15 Mpa 28 dies), a la compressió (0,19 Mpa 28 dies)i al vent. Adherència 0,011 N/m2. Comercialització en sacs de 25 kg en palets de 600 kg. Tecresa Protección Pasiva
Margarita Salas, 30
28918 Leganés, Madrid - Spain T. +34 914 282 260 F. +34 914 282 262 [email protected] | 0.705761 | curate | {"hu": 0.020193861066235864, "es": 0.11995153473344103, "ca": 0.774232633279483, "en": 0.05210016155088853, "fr": 0.015347334410339256, "st": 0.016962843295638127, "zh": 0.0012116316639741518} | http://fontdarquitectura.com/productes/aillaments/ignifugs/morter/864 |
cawac_ca_20200528_10_219367 | Polar Star Films, la productora del documental "Google i el cervell mundial" , una coproducció de Televisió de Catalunya que competirà en la secció oficial del festival Sundance, ha preparat un visionat del documental en pantalla gran de la versió de 90' subtitolada al català. La intenció és que la premsa que ho desitji el pugui veure just abans que s'estreni al Festival Sundance, el divendres 18 de gener. La premsa interessada en assistir a la projecció pot confirmar assistència al contacte que us indiquem més avall.
Sidebar
Cercador de documentals
Per paraules
Per categories
Els documentals acostumen a estar disponibles durant una setmana després de l'emissió per televisió .
Si un documental no està disponible, és perquè és de producció aliena i no en tenim els drets. Dels que produïm nosaltres mateixos sí que solem tenir-ne els drets i els trobareu mitjançant el cercador. | 0.754411 | curate | {"ca": 0.9624145785876993, "id": 0.007972665148063782, "it": 0.01366742596810934, "km": 0.015945330296127564} | http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=48922&catid=1272 |
oscar-2201_ca_20230904_4_152510 | El final de la Monarquia d’Alfons XII i la dictadura de Primo de Rivera | Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936)
Joves i Republicans.
La República a Manresa (1931-1936)
El final de la Monarquia d’Alfons XII i la dictadura de Primo de Rivera
El republicanisme creix sota la dictadura
Al llarg de set anys (1923-1930), la dictadura de Primo de Rivera va comportar la prohibició de les llibertats polítiques i sindicals, la repressió del moviment obrer, la supressió de la Mancomunitat i la persecució de la llengua i la cultura catalanes.
Alfons XIII havia donat ple suport a la dictadura. Per això, una part important de la societat va considerar que el fracàs del règim dictatorial (Primo de Rivera dimití el 1930) significava també el de la monarquia i que ja havia arribat l’hora d’un canvi de règim polític.
La força creixent del republicanisme
El rei cada cop estava més isolat. En canvi, augmentaven els partidaris d’una República que instaurés un sistema realment democràtic (intel·lectuals, petits i mitjans burgesos, obrers), els quals s’organitzaren en l’anomenat Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930), on es prometé als representants catalans la possibilitat d’una autonomia política per a Catalunya en cas de proclamació de la República.
Massa esperances dipositades de cop en un nou règim?
Com dirà després l’escriptor manresà Vicenç Prat: “hom creu que la República abolirà àdhuc el mal de queixal”. I és que l’any 1931 l’ideal republicà aglutinava, per a la població, nombroses esperances en relació a la Monarquia d’Alfons XIII:
LA MONARQUIA D’ALFONS XIII LA REPÚBLICA
Centralisme uniformitzador de base castellana.
Repressió. Prohibició dels drets de reunió, associació, opinió...
Eleccions falsejades pel caciquisme i les tupinades
Concentració de la riquesa en poques mans. Governs sota el pes dels terratinents, financers, exèrcit i Església.
Inexistència d’una classe mitjana nombrosa.
Els obrers i camperols sotmesos a unes condicions de vida molt pobres i dures.
Pes aclaparador de l’Església catòlica, finançada per l’Estat.
Possibilitat de descentralització i de reconeixement de la nacionalitat, la llengua i la cultura catalanes. Govern propi per a Catalunya.
Recuperació de l’exercici de les llibertats individuals i col·lectives.
Regeneració de la vida política. Eleccions lliures i democràcia participativa. Dret a vot també per a les dones.
Millor repartiment de la riquesa. Justícia social. Governs que actuarien en benefici del conjunt de la població.
Creació d’una classe mitjana socialment majoritària.
Reformes econòmiques i socials que modernitzessin el país i elevessin el nivell de vida de la seva població | 0.745987 | curate | {"es": 0.11610201751046821, "en": 0.007613247049866768, "ca": 0.8701941377997716, "pt": 0.006090597639893415} | http://www1.memoria.cat/joves/content/el-final-de-la-monarquia-d%E2%80%99alfons-xii-i-la-dictadura-de-primo-de-rivera |
oscar-2201_ca_20230904_13_14318 | El resident Alfons Godall denuncia que li havien ocupat un pis a Barcelona mentre el cuidava perquè ja l'havia venut - Poble Andorrà
Inici
Societat
Política
Successos
Parròquies
Tendències
Esports
Pirineu
Dijous 9 - desembre - 2021
No Result
View All Result
Inici
Societat
Política
Successos
Parròquies
Tendències
Esports
Pirineu
Inici
Societat
Política
Successos
Parròquies
Tendències
Esports
Pirineu
No Result
View All Result
No Result
View All Result
El resident Alfons Godall denuncia que li havien ocupat un pis a Barcelona mentre el cuidava perquè ja l’havia venut
Les ocupes, dues noies joves amb un gos, ja les han pogut fer fora del pis
by Laia Gairí
16/10/2021
in Societat
1
Barcelona.
Share on FacebookShare on Twitter
Alfons Godall, que ha tornat a Andorra, ha denunciat per les xarxes socials que li havien un ocupat un pis de Barcelona que venien amb el seu pare, de 90 anys. Segons detalla, el pis que ja està venut amb paga i senyal, ha estat ocupat en el període de temps que va des que van deixar-lo fins que el comprador havia d’entrar, de fet, Godall especifica que el pis feia pocs dies que era buit.
Per sort, explica Godall que ja han fet marxar a les 2 noies, que eren joves i que anaven amb un gos. Les dues joves van obrir el pany amb una clau de la mateixa marca i desactivat les alarmes desmuntant-ho, a més, haurien demanat diners a canvi de marxar.
Acabat d’arribar a Andorra amb l’Edu i de bon matí, la primera nova de Barcelona és que mon pare (90) i un dels nostres treballadors són amb els @Mossos a treure uns okupes.
El pis feia poc dies que era buit i ja està venut amb paga i senyal.
Gràcies @AdaColau i regidor@s.
— Alfons Godall II*II 🇦🇩🇷🇺🏴 (@alfons_godall) October 16, 2021
Laia Gairí
Next Post
Un turista de 60 anys mor en caure al Comapedrosa
Comments 1
Alerta says:
2 mesos ago
Qui és aquest senyor per ocupar pàgines al diari D’Andorra?
Respon
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Trending
Comments
Latest
El vídeo de l’enfrontament d’una padrina de la Seu amb els militants de Vox que han penjat de nou la bandera espanyola a la torre Solsona
05/12/2021
Incidents al mercat de la Seu d’Urgell entre joves antifeixistes i militants de Vox (entre ells un pediatre d’Andorra)
04/12/2021
Els no vacunats s’hauran de confinar ells mateixos set dies (amb baixa laboral) quan siguin contactes d’un positiu ni que donin negatiu en la primera TMA
03/12/2021
El vídeo del conductor que dilluns després d’hores de bloqueig viari es va posar a ballar al túnel de la Tàpia per alegrar l’espera
07/12/2021
Incidents al mercat de la Seu d’Urgell entre joves antifeixistes i militants de Vox (entre ells un pediatre d’Andorra)
38
El vídeo de l’enfrontament d’una padrina de la Seu amb els militants de Vox que han penjat de nou la bandera espanyola a la torre Solsona
34
Els no vacunats s’hauran de confinar ells mateixos set dies (amb baixa laboral) quan siguin contactes d’un positiu ni que donin negatiu en la primera TMA
16
Més de 200 persones es manifesten contra el passaport Covid i les restriccions als no vacunats
8
Grandvalira ha tingut el millor Pont de la Puríssima dels últims anys amb 65.000 esquiadors
08/12/2021
La reserva de la biosfera, la construcció, la manca d’habitatge i l’hotel Casamanya centren la farsa burlesca de l’Ossa d’Ordino
08/12/2021
Diferents temporers denuncien que un home els ha estafat en cobrar diners per avançat per llogar una habitació a Andorra i després desapareix
08/12/2021
Grans retencions al Pantà d’Oliana en el retorn del Pont per la protesta d’una vintena de veïns de Peramola que han tallat la C-14 | 0.582208 | curate | {"ca": 0.8865013774104683, "pt": 0.013223140495867768, "en": 0.08016528925619834, "ga": 0.0027548209366391185, "fr": 0.003305785123966942, "ru": 0.0002754820936639118, "it": 0.011019283746556474, "ja": 0.0027548209366391185} | https://pobleandorra.com/societat/el-resident-alfons-godall-denuncia-que-li-havien-ocupat-un-pis-a-barcelona-mentre-el-cuidava-perque-ja-lhavia-venut/ |
mc4_ca_20230418_10_544666 | nota legal - Factoria Canabal
Portecció de dades
Li informem que les seves dades de contacte electrònic estan sent tractades d’acord amb la normativa vigent de la Llei de Protecció de Dades, trobant-se incorporades a un fitxer titularitat de FACTORIA DE VIDRES I PERFILS, S.L. amb la finalitat de tramesa d’informació, resposta a consultes, i contactes genèrics. Igualment li informem que podrà exercir els drets d’accés, rectificació, oposició, limitació i en el seu cas portabilitat o cancel·lació a través de comunicació a FACTORIA DE VIDRES I PERFILS, S.L. C/ Gran Via, 1 L´Hospitalet de Llobregat 08908 (Barcelona) o a través d’aquest mateix canal. | 0.747706 | curate | {"en": 0.044753086419753084, "ca": 0.9552469135802469} | https://factoriacanabal.com/nota-legal/ |
mc4_ca_20230418_5_406991 | Fòrum de patrons i patronats | ESADE Alumni
Si tens cap dubte o en vols obtenir més informació, pots trucar-nos i preguntar per Carlota Castro o Isabel Rallo.
91 252 68 45 Carlota Castro | 0.633204 | curate | {"ca": 0.8532608695652174, "es": 0.14673913043478262} | https://www.esadealumni.net/ca/alumni-social/forum-de-patrons-i-patronats |
mc4_ca_20230418_8_29660 | "Si no tenim seguretat alimentària, és igual que l'aliment sigui sa o insà" | Consumer
“Si no tenim seguretat alimentària, és igual que l’aliment sigui sa o insà”
Beatriz Robles, dietista-nutricionista, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i experta en Auditoria de Seguretat Alimentària
“Segur no és sinònim de sa”, diu amb freqüència Beatriz Robles, i la frase és un bon exemple de com analitza els assumptes del menjar. Llicenciada en Nutrició i Dietètica, d’una banda, i en Ciència i Tecnologia dels Aliments, per un altre, Robles sempre esmicola les qüestions alimentàries amb aquesta doble perspectiva. Una perspectiva àmplia i complementària que trasllada als seus alumnes a la Universitat Isabel I, al públic general en els diversos mitjans de comunicació on col·labora i als lectors del seu primer llibre, ‘Menja segur menjant de tot’, que acaba de publicar. També és la que ens ofereix en aquesta entrevista, en la qual parla des del fregall, els carners, la kombucha i la truita de Betanzos fins a per què la indústria alimentària dedica més esforços a crear aliments segurs que aliments sans.
Quins són els errors domèstics més habituals en termes de seguretat alimentària?
Hi ha varis i podríem dividir-los en dos grups: els que es refereixen a les temperatures i els que tenen a veure amb la manipulació dels aliments. En el primer grup, l’error clàssic és deixar refredar el menjar a temperatura ambienti quan acabem de cuinar-la: com a màxim, el menjar que va al frigorífic pot estar fos dues hores, i solament una hora en els mesos càlids. Un altre error és descongelar els aliments en els fogons: hauríem de fer-ho en el frigorífic o, si anem amb molta pressa, en el microones. També és un error no controlar la temperatura a la qual posem el frigorífic que, com a màxim, ha d’estar a 4 ºC, mentre que el congelador ha d’estar a -18 ºC.
I amb la manipulació dels aliments?
El primer és el rentat de mans; és la principal barrera per evitar contaminacions. Dit això, de vegades cometem errors en el rentat d’aliments. Hi ha aliments que rentem i no han de rentar-se, com els ous, la carn o el pollastre, i uns altres que sí és imprescindible rentar, com les fruites i verdures. Un altre error en la manipulació és reutilitzar la taula, el plat o el ganivet amb restes d’un aliment per posar o tallar un altre. Si un està contaminat, passarem la contaminació als altres.
Hauríem de canviar més sovint el fregall?
Ens oblidem de desinfectar i higienizar els fregalls i les baietes. Hauríem de canviar-los, tirar-los a les escombraries, una vegada per setmana. O si no, desinfectar-los bullint-los durant cinc minuts.
Hi ha persones que opinen que ens hem tornat molt perepunyetes amb el menjar, que hi ha pràctiques “de tota la vida” que no revesteixen perill. És cert que tot temps passat va ser millor?
No, no és cert. És una falsa creença això que abans no passava gens perquè, de fet, sí passava. Si agafem les dades de les malalties de transmissió alimentària de fa 50 o 60 anys i els comparem amb els de ara, veiem que ara hi ha moltíssims menys i que algunes malalties estan pràcticament erradicades. La idealització del passat és normal; tendim a minimitzar el negatiu i a recordar la part positiva. Però les dades, que són els que més ens apropen a la realitat, no recolzen aquesta teoria. És més, si tota la vida ho has estat fent mal i mai t’ha passat gens és perquè has tingut molta sort.
Quins són els principals assoliments antics per conservar aliments amb major seguretat?
Des que hi ha hagut la necessitat de conservar aliments s’han utilitzat diferents estratègies. Un dels avanços meravellosos va ser l’esterilització: l’ús de la tecnologia de conserves va ser una fita perquè va permetre que els aliments mantinguessin les seves propietats organolépticas i fossin segurs durant molts mesos. També s’ha usat la sal com a conservant; la dessecació, deshidratant els aliments al sol; i les temperatures baixes d’una forma molt rudimentària, col·locant els aliments a la zona més fresca de la casa. A Espanya, el carner ha existit a les cases fins a principis dels anys 60, quan el frigorífic es va popularitzar com un electrodomèstic.
No fa tant… En quin moment vam donar un salt qualitatiu en matèria de seguretat alimentària?
A la fi del segle XX va haver-hi diverses crisis alimentàries que ens van portar a posar els fonaments de la seguretat alimentària actual. La que recordem tots, probablement, és la de l’oli de colza en 1981. L’oli estava desnaturalitzat amb anilina, es va derivar al mercat alimentari i va provocar conseqüències que encara avui les està patint molta gent. Però el canvi real es va produir arran de la crisi de les vaques boges i de les dioxines dels pollastres, en 1996 i 1997. Aquí va ser quan la Unió Europea va establir les bases de la seguretat alimentària moderna. Ara mateix, tenim els estàndards més alts del món, i això és fruit del treball dels últims 20 o 25 anys.
S’insisteix molt en què avui mengem més segur que mai. La indústria alimentària s’ha esforçat més en la seguretat que en la salubritat del que mengem?
Sí, i és lògic. La seguretat alimentària ha de ser la base sobre la qual se sustenti la resta de consideracions que tinguem en la indústria. És imprescindible posar en el comprat aliments segurs que no ens produeixin una intoxicació alimentària, que no ens produeixin un enverinament perquè estan contaminats amb productes químics o que no ens produeixin un esquinçament esofágico perquè tenen un tros de fulla que s’ha deixat anar d’una màquina. Per tant, és lògic que en el primer que posem l’atenció sigui en això. Si no tenim seguretat alimentària, ens és igual que l’aliment sigui sa o insà perquè estaríem parlant de problemes molt greus d’efecte immediat, a mitjà o a llarg termini.
Però els aliments insans també causen problemes greus de salut…
Sí, encara que sempre és més fàcil associar un problema determinat amb la seguretat alimentària. Per exemple, si surt un lot contaminat d’una fàbrica, com va ocórrer l’any passat amb la Listeria, l’efecte apareix a curt termini i es pot vincular a l’aliment concret. Amb els mètodes de control que tenim ara mateix, aquesta vinculació és possible. No obstant això, és molt més difícil vincular una malaltia cardiovascular a la ingesta d’uns determinats productes d’una empresa concreta, perquè aquesta malaltia va a ser producte d’una dieta insana en la qual el responsable no és un sol aliment sinó un estil de vida sostingut al llarg de molt temps. En aquest aspecte, una empresa pot baixar més la guàrdia perquè sap que no serà acusada de provocar una malaltia concreta a una persona concreta amb l’aliment insà que ven.
És més fàcil crear un producte alimentari segur que un de sa?
No és que sigui més fàcil, perquè hi ha molt treball i processos estandarditzats perquè els productes ens arribin de forma segura. El que passa és que els productes saludables tenen molt poc marge de maniobra. És a dir, aquests aliments són els que són —majoritàriament vegetals, poc processaments, com a fruites, verdures, hortalisses i llegums—, es poden implementar noves tecnologies que millorin la seva conservació i hi ha cert marge per a la recerca, però poc marge per a la diferenciació. Uns cigrons cuits es diferencien poc dels cigrons cuits de la competència, i això ocorre amb els altres productes frescos, saludables, poc processaments. No obstant això, unes galetes es poden diferenciar molt d’unes altres, poden destacar mitjançant la publicitat o el màrqueting, i fer que les triem en lloc d’unes altres. En els productes insans sí hi ha moltíssim marge per a la diferenciació.
Llavors, un aliment pot ser segur i, al mateix temps, insà.
Absolutament. Un aliment pot ser segur, però això no significa que sigui saludable. Avui, excepte explicades excepcions, tots els aliments que trobem al mercat són segurs. I en aquest mateix mercat trobem una oferta immensa de productes que són insans per definició, que tenen una mala composició nutricional, que estan fets amb matèries primeres de bajísima qualitat, que porten greixos refinats, farines refinades i quantitats immenses de sucre.
I pansa a l’inrevés? És a dir, hi ha aliments sans que no siguin segurs?
Per descomptat, perquè l’última fase per garantir aquesta seguretat la tenim nosaltres a les nostres mans. Posem per exemple una peça de carn o peix. Aquest aliment, fins al moment en què ens ho han posat en la borsa i ens han donat el tiquet, ha seguit uns protocols de seguretat. Però si nosaltres a casa no respectem la temperatura de conservació, ho deixem en els fogons, ho mengem cru o no ens rentem les mans per manipular-ho, pot ser insegur encara que sigui saludable. El mateix succeeix amb els llegums, que són saníssimes, però contenen composts com les lectines que poden produir efectes adversos en algunes persones i que a més inhibeixen l’absorció de determinats nutrients. Si ens mengéssim els llegums a cabassos i crues, no serien segures, però com les remullem i les coem sí ho són.
En el seu llibre ens trobem amb molts “enemics invisibles” (Salmonella spp., cadmi, anisakis, cianur, Campylobacter) que poden estar presents en aliments tan quotidians com el pollastre, l’arròs o la xocolata. Hem de tenir por?
Just el contrari. No hem de tenir por. Però sí és important conèixer els riscos i com evitar els errors que ens poden portar a una intoxicació. No es tracta d’alarmar sinó d’informar de com hem de fer-ho. Això pot semblar molt complicat, però és com conduir: encara que té la seva complexitat, arriba un moment en què ho fem de forma automàtica. La clau és adquirir les pautes de seguretat alimentària com a hàbit perquè ens surtin automàticament.
Tendim a pensar que una toxiinfección alimentària equival a passar un parell de dies dolents en el bany i ja. Trivialitzem les conseqüències?
Sí, moltes vegades el que pensem és que solament serà una gastroenteritis, vòmits, diarrea, potser una mica de febre… però que es resol sola i es resol bé. No obstant això, les malalties de transmissió alimentària poden tenir seqüeles molt greus, i fins i tot poden amenaçar la nostra vida. El botulisme, per exemple, pot matar-nos per una fallada cardiorrespiratòria, i és un bacteri que està a tot arreu.
Hi ha algun patogen que, a més de fer-nos passar un mal moment, pugui deixar-nos seqüeles per a tota la vida?
Sí. Fins i tot alguns que són freqüents i que semblen de pa sucat amb oli, com la Salmonella, poden deixar-nos seqüeles a nivell gastrointestinal, com una intolerància a la lactosa o fibrosis en determinades parts de l’intestí. La Listeria monocytogenes pot provocar danys greus i discapacitat als bebès; i el Toxoplasma gondii pot desencadenar seqüeles molt serioses si ho contreu una dona embarassada.
Quins són els patògens alimentaris més perillosos per a la nostra salut?
La perillositat de cadascun d’ells depèn de la persona, de factors individuals, de com tingui el sistema immune en aquest moment, que estigui en un grup de risc… Ara bé, és veritat que alguns patògens, per la seva pròpia naturalesa, són molt perillosos. Entre ells, el botulisme, que ja he esmentat, o les intoxicacions per bolets, que produeixen fallades hepàtiques. En el cas dels bolets, a més, els símptomes apareixen quan el dany és tan greu que solament pot resoldre’s amb un trasplantament. Un altre exemple, l’Escherichia coli, que en persones majors produeix una síndrome urímico hemolítico que afecta als ronyons.
La truita de Betanzos, el socarrat de la paella, el formatge de llet crua… Què opina d’aquests plaers gastronòmics tradicionals?
Cadascun té els seus propis riscos. En el socarrat és la presència d’acrilamida, una substància que es relaciona amb el desenvolupament de determinats càncers. Ull! Ha de ser una exposició crònica, continuada i de manera significativa. Si mengem el socarrat un dia a l’any, o tres, no ens va a passar gens. La truita de Betanzos, o qualsevol altra que contingui ous sense quallar, presenta un risc de transmissió de salmonelosis. I si pensem en mercats, fires tradicionals, festes, en les quals serveixen truites que estan a temperatura ambienti durant molt temps, o perquè fa calor perquè se celebren a l’estiu i altra, veurem que es donen totes les condicions per a una intoxicació alimentària.
I el formatge de llet crua?
El formatge de llet crua està autoritzat i es pot elaborar legalment. Però estem veient casos en els quals fins i tot amb períodes de maduració llargs, superiors a 60 dies, apareixen intoxicacions alimentàries que poden ser greus. Hauríem d’intentar introduir la seguretat alimentària en els plaers gastronòmics tradicionals. És indispensable que coneguem els riscos per prendre decisions informades i realment lliures: si estàs embarassada i decideixes menjar formatge de llet crua has de saber que pot tenir conseqüències per al fetus.
Quin és la seva opinió sobre les novetats, com l’amanida d’algues o la kombucha?
De vegades incorporem molt ràpid aquestes noves tendències i no valorem els riscos. Hi ha molts aliments que es venen com a beneficiosos per a la nostra salut, que a més solen ser exòtics perquè venen de molt lluny i són aliments dels quals mai havíem sentit parlar. Tenen aquest halo de producte saludable i ens adherim ràpidament a ells, però tenen riscos: les algues, pel seu alt contingut en iode, i la kombucha perquè té una fermentació alcohòlica a més de l’àcida. Aquesta beguda conté una petita quantitat d’alcohol. Abans de prendre’ns una kombucha cada dia perquè ens sembla la beguda més saludable del món, hem de saber també aquestes coses.
bacteri intoxicación-ca toxiinfección
“Les mesures de protecció enfront del coronavirus no sempre s’implementen bé”
“El vinagre no és efectiu per desinfectar aliments ni superfícies”
Miguel Horta, secretari de l’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya (ANICE)
Barbara Freischem, directora executiva de la Federació Internacional de Sanitat Animal (IFAH) | 0.831122 | curate | {"ca": 0.9890761773855169, "hu": 0.0010851479418360704, "fr": 0.0009404615495912609, "ga": 0.0014468639224480937, "pt": 0.003038414237140997, "es": 0.004123562178977067, "en": 0.00028937278448961875} | https://www.consumer.es/ca/seguridad-alimentaria-ca/si-no-tenim-seguretat-alimentria-s-igual-que-laliment-sigui-sa-o-ins.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_273246 | Uns 300 representants de cooperatives d’arreu del territori van participar, el 17 de maig, en la XXXVI Assemblea General de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya que es va fer a Santa Bàrbara. El president de la Generalitat, Quim Torra, va presidir l’acte de cloenda, mentre que la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, es va sumar al dinar de germanor.
En el decurs de l’Assemblea, es va ratificar el nomenament d’Albert Capdevila (Cooperativa Foment Agrícola Les Planes de Torregrossa) com a cap de branca de fruita i horta i es va elegir Sandra Daviu (Cooperativa del Camp Els Torms) com a suplent d’interventora de comptes. A més, es va aprovar la gestió econòmica i social duta a terme l’exercici anterior.
Com a novetat, la Federació va presentar el nou quadre de comandament Dashboard.coop (vegeu pàgina 6) que recull les principals magnituds de l’evolució del sector en els últims 6 anys.
Ramon Sarroca, president de la Federació, va afirmar que “el cooperativisme agrari gaudeix de bona salut” i va destacar el paper rellevant del cooperativisme agrari en la producció alimentària del país, tot i reconèixer que “el sector haurà d’estar preparat per fer front a nombrosos reptes, com la sostenibilitat o la rendibilitat”.
D’altra banda, els productes cooperatius van tornar a tenir un paper destacat en l’Assemblea General, que en aquesta ocasió va voler promocionar els més característics de les
terres de l’Ebre.
L’esmorzar es va acompanyar de vi blanc i negre “Fontcalenta”, de Caterra; mentre que el Celler Cooperatiu de Gandesa va protagonitzar l’hora del vermut amb el seu “Terralta”.
Per dinar, maridatge amb vi blanc “L’Home Peix” de la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre, vi negre ecològic “Naturalis Mer Roure” de Celler Batea i cava “Portell” Reserva Vintage Brut Nature de la Vinícola de Sarral. Damunt la taula, dos olis d’oliva verge extra: “Iberolei” de la
Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara i “Acomont” de la Cooperativa Agrícola Sant Gregori de Santa Bàrbara. Els caramels de Mel Muria i les plantes de Corma van
aportar el toc de dolçor i vitamina verda a la jornada.
La Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara va ser l’amfitriona de l’Assemblea General. Amb més de 1.200 socis que conreen unes 4.000 hectàrees, en el seu molí s’elaboren uns 3 milions de quilos d’oli anuals, que la converteixen en l’olivarera més important del Montsià i una de les més potents de Catalunya.
El president de la Generalitat, Quim Torra, es va comprometre a desplegar un pla transversal contra el despoblament, apostant per un país viu i d’oportunitats que es construeixi, també, des del cooperativisme i el territori.
La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va voler donar suport al cooperativisme agrari en el dinar de l’Assemblea anual de la Federació i va subratllar que és clau la dinamització del model cooperatiu com a model d’empresa catalana.
També et pot interessar...
DASHBOARD.COOP: evolució històrica del sector
Assemblea General de les cooperatives agràries
Assemblea General de les cooperatives agràries
FCAC
Publicitat
Subscriu-te al butlletí
A través de la newsletter de l'AGROactivitat estaràs informat de les actualitzacions de la nostra revista i altres informacions d'interès. Ho podeu fer a través d'aquest formulari.
Notícies de les cooperatives agràries de Catalunya
Promou
Amb el finançament de
Descàrregues
Issuu
Arxius PDF
Qui som?
Crèdits
Publicitat
Política de privacitat
Política de Cookies
On som?
Federació de Cooperatives
Agràries de Catalunya
Casa de l'Agricultura
C. Ulldecona, 33, 3r
08038 Barcelona
Tel. 932 260 369
Correu electrònic
© 2022 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi, n'acceptes l'ús.D'acord | 0.758494 | curate | {"ca": 0.9578329330130771, "es": 0.014678409394182012, "en": 0.0021350413664264745, "pt": 0.0016012810248198558, "fi": 0.0013344008540165466, "oc": 0.005070723245262877, "hu": 0.0018681611956231651, "sv": 0.0053376034160661865, "fr": 0.010141446490525754} | http://www.agroactivitat.cat/assemblea-general-de-les-cooperatives-agraries-3/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.