id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_4_284125 | Pere Navarro és escollit candidat a la Generalitat pel PSCEl primer secretari s'imposi sobre Montserrat Tura per 279 vots a 89 SARA GONZÁLEZ Barcelona | Actualitzada el 30/09/2012 14:11Montserrat Tura i Pere Navarro, aquest matí al Consell Nacional del PSC Tal i com estava previst, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, s'ha imposat sense problemes sobre Montserrat Tura per ser escollit candidat a la Generalitat. El líder del partit s'ha imposat sobre l'exconsellera per 279 vots (73,23% dels vots emesos) a 89 (23,3%). El discurs del no a la independència que ha capitanejat Navarro ha estat avalat per una àmplia majoria del consell nacional per davant del discurs de Tura, que ha reivindicat que el clam de la Diada es canalitzi a través del dret a decidir.Lluny d'unes eleccions primàries obertes i lluny d'un profund debat per superar les divisions internes, el PSC ha triat aquest diumenge el seu candidat a través del mateix mecanisme amb el que van escollir candidat Joan Raventós el 1980. De fet, tot i la promesa derivada del darrer congrés de convertir el partit en una formació més participativa, el PSC ha escollit el candidat que ha de garantir el segon lloc al podi parlamentari a través dels 430 membres del consell nacional, com ho ha fet sempre.Navarro haurà d'afrontar uns difícils comicis en els quals CiU juga, segons els sondejos, amb una superioritat indiscutible. I és que defensar la tercera via, la del federalisme, com alternativa a l'estat propi no serà gens fàcil en un moment en què la desafecció amb Espanya és més gran que mai. Els socialistes, que amb José Montilla al 2010 ja van obtenir els seus pitjors resultats de la història -28 diputats-, temen que que encara hagin de tocar més fons.
Arri, federalisme, arri!
Que gran el gag del Polònia... "Ja se la fotran ja..." | 0.876705 | curate | {"ca": 0.9867036011080332, "it": 0.013296398891966758} | |
mc4_ca_20230418_5_478870 | L’Ajuntament de Barcelona destina 2,3M€ a una nova edició d’ajuts per promoure l’economia de proximitat i l’economia social i solidària : Servei de Premsa
L’Ajuntament de Barcelona destina 2,3M€ a una nova edició d’ajuts per promoure l’economia de proximitat i l’economia social i solidària
Barcelona Activa incorpora noves modalitats d’ajuts permetran finançar projectes empresarials que s’estableixin en locals buits dels barris de Roquetes i Trinitat Nova o que impulsin un model agroalimentari sostenible
Pel que fa a l’economia social i solidària es creen unes modalitats per fomentar la intercooperació entre entitats de primer nivell, les pràctiques d’estudiants i accions de recerca aplicada i sistematització de pràctiques, per ser replicades
Fins el proper 29 de maig l’Ajuntament de Barcelona té oberta una nova convocatòria de les línies d’ajuts d’Impulsem el que Fas i Enfortim l’Economia Social i Solidària, amb una dotació total de 2,3M€, per subvencionar projectes que fomenten l’economia als barris i districtes, la innovació socioeconòmica, el turisme sostenible i l’economia social i solidària.
1,5 milions d’euros per projectes d’economia de proximitat
En el cas d’Impulsem el que fas, que arriba a la tercera convocatòria, té un pressupost de sortida de 1,5 milions d’euros, i posa en marxa una nova modalitat que s’anomena Models agroalimentaris sostenibles, dirigida a projectes que impulsin un model agroalimentari just, saludable i sostenible a la ciutat. Aquesta nova modalitat s’emmarca en l’Estratègia d’Impuls de Política Alimentària i contempla el suport a projectes de promoció de productes locals als mercats municipals, supermercats cooperatius, horts comunitaris o plataformes de distribució de producte de pagès, per exemple. Aquesta modalitat se suma als ajuts ja consolidats adreçats a crear empresa al territori, a fomentar la innovació socioeconòmica amb arrelament als barris, a promoure l’emprenedoria o a impulsar projectes de turisme sostenible.
Específicament en la Modalitat 1, d’Ajuts a la creació d’empreses, es destinarà una part del crèdit disponible per finançar projectes empresarials que s’estableixin en locals buits dels barris de Roquetes i Trinitat Nova, en col•laboració amb el Pla de Barris.
El projectes presentats han de complir obligatòriament amb uns requisits respecte a la contractació de persones, com ara, els salaris han de ser igual o superior a 1.088,56 euros bruts mensuals, i les persones vinculades íntegrament a projectes de 6 a 12 mesos i a jornada completa hauran de tenir un contracte de treball mínim de 6 mesos.
Així mateix, els projectes subvencionats no podran ser exactament iguals que el de l’any anterior. Hauran de justificar la incorporació d’innovacions substancials o bé que siguin una evolució lògica de l’anterior projecte finançat. El procediment per tramitar sol•licituds serà exclusivament electrònica a través del Portal de Tràmits.
Pel que fa a la modalitat de Turisme Responsable es subvencionaran projectes de turisme que impulsin l’activitat econòmica dels barris, fomentin l’emprenedoria i l’empresa responsable, promoguin l’ocupació de qualitat, generin nova activitat amb valor compartit i enforteixin el retorn social i l’arrelament del turisme als territoris. També es valoren els projectes empresarials innovadors i els que potenciïn l’efecte multiplicador del turisme i reforcin els vincles entre diferents sectors estratègics, amb especial atenció a l’economia social i solidària.
La modalitat d’Innovació Social digital, impulsada conjuntament amb el Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital està centrada en el foment d’empreses i entitats amb impacte social en el territori a través de la tecnologia. Pretén, de la mà d’emprenedors socials, comunitats, el món acadèmic, el moviment Maker – o fabricants de la nova era digital- subvencionar projectes educatius i d’inclusió digital, l’economia circular, l’eficiència energètica, l’apoderament de les dones en el món tecnològic i ús de les dades amb fins públics o socials.
800.000 euros per fomentar l’economia social i d’interès públic
En el cas de la convocatòria Enfortim l’Economia Social i Solidària enguany es destinen un total de 800.000,00€ per a subvencionar projectes o activitats que fomentin activitats d’interès públic o social que tinguin per finalitat contribuir a l’assoliment dels objectius del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019, com la gestió democràtica i participativa, l’orientació a les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat.
La convocatòria d’enguany s’ha reformulat, de manera que es potencia: a l’àmbit d’acompanyament i formació, les modalitats per tal que, iniciatives, empreses i entitats puguin reforçar els seus projectes en la millora de gestió, de producció, d’obertura de noves línies de negoci i a l’escalabilitat dels projectes; a l’àmbit d’intercooperació, que també, les entitats i projectes de primer nivell, puguin, entre d’altres, constituir de cooperatives de segon grau, grups cooperatius en sectors estratègics i d’interès, com el consum responsable, circuits curts d’alimentació, l’impuls del REC (moneda ciutadana de Barcelona), mobilitat sostenible, energia, habitatge, tèxtil sostenible i cures; i a l’àmbit de comunicació i recerca, es prioritzen les accions de recerca aplicada i sistematització de pràctiques, per ser replicades a l’àmbit de l’economia social i, i que siguin rellevants per la transformació social
En són destinatàries les entitats i empreses del tercer sector social, societats cooperatives, mutualitats, societats laborals, iniciatives d’economia comunitària i economia col•laborativa del procomú, entitats universitàries i educatives de caràcter públic o privat que acompleixin els requisits de les bases i convocatòria. També poden optar als ajuts les entitats representatives i referents de l’ESS o de les finances ètiques, entitats de segon i tercer nivell que contribueixin a l’assoliment del Pla d’Impuls de l’ESS. També agrupacions de persones pel que fa a projectes d’Economia Social i Solidària, concretament d’economia comunitària o col•laborativa de procomú, que no estan formalitzats amb forma jurídica.
Els projectes s’han d’iniciar l’any 2019 i poden tenir una durada màxima de 12 mesos. Entre el 26 d’abril i el 16 de maig es faran una desena de sessions informatives a diferents equipaments de la ciutat per explicar els requisits o tràmits per optar a les subvencions
Per a més informació veure el web: barcelona.cat/subvencionsESS
El llançament de la convocatòria 2019 coincideix amb la plena execució dels projectes subvencionats de la convocatòria 2018, on s’han finançat un total de 223 projectes d’economia de proximitat i d’economia social amb una injecció de 3,1M€ per part de l’Ajuntament de Barcelona.
D’una banda, a través de Barcelona Activa la convocatòria d’ajuts ha permès finançar 97 projectes arrelats al territori que impulsen un model d’innovació social que incideixen en el desenvolupament i la dinamització de l’economia local de Barcelona. De l’altre, les subvencions Enfortim l’Economia Social i Solidaria adreçades a la promoció i reforç de l’ESS han permès acompanyar un total de 126 projectes, d’un total de 316 presentats, amb uns ajuts per valor total de 840.000 euros. | 0.848896 | curate | {"ca": 1.0} | http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2019/04/30/lajuntament-de-barcelona-destina-23me-a-una-nova-edicio-dajuts-per-promoure-leconomia-de-proximitat-i-leconomia-social-i-solidaria/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_37579 | El Poder Judicial es 'mou' per millorar la coordinació entre els jutjats de violència sobre la dona i els de Família | Diari La República Checa
03. Desembre 2022
CONTACTE
SUCCESSOS
CORONAVIRUS
TARRAGONA
COMUNICATS
OPINIÓ
EXCLUSIVES
ENTREVISTES
VÍDEOS
TARRAGONA
El Poder Judicial es ‘mou’ per millorar la coordinació entre els jutjats de violència sobre la dona i els de Família
porn
REDACCIÓ30 Setembre, 20220
Related Articles
PORTADATARRAGONA
Més d’un any per aconseguir llicències a Tarragona
NADALTARRAGONA
El Nadal també arriba fins a Bonavista
NADALTARRAGONA
Demà s’encenen les llums de Nadal al Port de Tarragona
Facebook
Twitter
WhatsApp
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar el passat 28 de setembre una proposta de la vocal i presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, Ángeles Carmona, per a aconseguir una coordinació més eficaç entre els jutjats penals amb competències en violència sobre la dona i els jutjats de primera instància que tramiten procediments de Família.
La proposta d’Ángeles Carmona, que es basa en un informe elaborat pel Servei d’Inspecció del CGPJ arran d’un cas ocorregut enguany en la localitat valenciana de Sueca, pretén establir una via de comunicació estable que permeti als òrgans amb competències en matèria de família tenir coneixement i accedir a les resolucions dictades pels jutjats de violència sobre la dona quan presumpte agressor i víctima estan al seu torn en tràmits de separació.
Per a aconseguir aquest objectiu, la Comissió Permanent ha aprovat un acord en el qual considera necessari adoptar les següents mesures:
1.- Comunicar als presidents dels Tribunals Superiors de Justícia la necessitat de promoure en els seus respectius territoris que tots els jutjats de l’ordre civil amb competència en matèria de família sol·licitin al Ministeri de Justícia l’accés o, en el seu cas, l’activació del Sistema de Registres Administratius de Suport a l’Administració de Justícia (SIRAJ) per a poder consultar, abans de resoldre sobre l’admissió d’una demanda de dissolució matrimonial, de dictar una sentència o d’establir un conveni regulador, si existeixen procediments penals de violència masclista, sentències condemnatòries o mesures cautelars que puguin afectar el procés de separació o divorci en curs.
2.- Sol·licitar al Ministeri de Justícia que estudiï la possibilitat que el SIRAJ disposi d’un sistema d’alertes que avisi als jutjats de família de manera immediata i automàtica de l’existència de resolucions penals que afectin el procés civil sense necessitat de realitzar consultes successives i reiterades.
3.- Prendre coneixement de la necessitat d’elaborar un protocol d’actuació i coordinació entre jutjats civils amb competències en matèria de família i jutjats penals amb competència en matèria de violència sobre la dona. Aquest protocol ha d’establir la forma d’accés a la informació continguda en el SIRAJ, així com quin ha de ser el seu tractament i utilització en els procediments de separació i divorci.
4.- Comunicar al Ministeri de Justícia, a les Comunitats Autònomes amb les competències transferides i al Comitè Tècnic Estatal de l’Administració de Justícia Electrònica (CTEAJE) la necessitat d’establir els mecanismes que permetin la plena interconnexió digital entre els òrgans judicials, així com un accés àgil dels jutjats de l’ordre civil al contingut de les resolucions penals respecte de les quals hagin tingut coneixement gràcies al SIRAJ. Per a aconseguir aquest objectiu, resulta imprescindible culminar els treballs que permetin integrar els sistemes autonòmics de gestió processal amb el propi SIRAJ.
5.- Comunicar al Comitè Tècnic Estatal de l’Administració de Justícia Electrònica (CTEAJE) la conveniència d’establir un model de comunicació en els sistemes de gestió processal que faci possible que els jutjats de família tinguin coneixement de les resolucions penals que puguin afectar-los i, al seu torn, que els òrgans penals tinguin coneixement de la incoació d’un procés civil en el qual siguin part l’investigat i la víctima.
6.- Posar en coneixement de la Fiscalia General de l’Estat la necessitat de reforçar la seva labor de coordinació entre els jutjats de família i els òrgans penals amb competència en matèria de violència sobre la dona amb la finalitat que els uns i els altres puguin conèixer amb immediatesa les resolucions que afectin els procediments en curs.
7.– Instar al Ministeri de Justícia que promogui una reforma legislativa dirigida a establir que, rebuda la demanda de dissolució matrimonial o relativa a la situació de menors, els òrgans judicials duguin a terme la corresponent consulta al SIRAJ abans de dictar qualsevol resolució. Aquesta reforma hauria d’establir també la necessitat que la Fiscalia, com a garant de l’interès superior del menor, realitzi la corresponent consulta al SIRAJ abans d’emetre el seu informe amb la finalitat de comprovar si existeixen sentències condemnatòries o mesures cautelars de l’àmbit penal que puguin afectar el procediment civil.
A aquestes recomanacions, l’Observatori afegeix tambá la referida a la possibilitat que els òrgans judicials tenen de sol·licitar, a través del Punt Neutre Judicial del CGPJ l’accés a la base de dades de VioGén del Ministeri d’Interior, on queda registrada tota la informació rellevant sobre la víctima.
PUBLICITAT
Premium WordPress Themes Download
Download Best WordPress Themes Free Download
Download Premium WordPress Themes Free
Download Nulled WordPress Themes
free online course
previous🧹 L’Ajuntament de TGN gastarà 200 MEUR en 9 anys pel contracte de la brossa
nextEl Teatret del Serrallo recupera les `Lectures de Mar´
Leave a Reply Cancel Reply
Your email address will not be published. Required fields are marked *
Comment *
Accepto la política de privadesa.
Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable
República Checa Press +info...
Finalitat
Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació
Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris
Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets
Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional
Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.
Name *
Email *
Website
Post Comment
PUBLICITAT ORGANITZACIÓ
SECCIONS
El + vist
Les notícies més vistes de la setmana
Els Mossos detenen l'exprofessor de Valls, acusat d'abusos sexuals
EUSEBI CAMPDEPADRÓS: Mesa absolta?
‘Bosques’ de Tarragona
L'exregidor de la policia del Morell es venja de l'alcalde
Esquerra, Junts i la CUP bloquegen el debat sobre la contractació sospitosa de la CUP a empreses afins
RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor | 0.717528 | curate | {"ca": 0.8851511558980438, "de": 0.0013337285121517487, "en": 0.05705394190871369, "es": 0.03126852400711322, "it": 0.0035566093657379964, "pt": 0.00889152341434499, "fr": 0.010818020154119739, "sv": 0.0007409602845287492, "oc": 0.0011855364552459987} | https://larepublicacheca.cat/el-poder-judicial-es-mou-per-millorar-la-coordinacio-entre-els-jutjats-de-violencia-sobre-la-dona-i-els-de-familia/ |
macocu_ca_20230731_6_538342 | Inicio » Notícies » Jornades sobre L impacte de la Directiva de Serveis i de la legislació de transposició en les Administracions Públiques: aspectes generals i sectorials
Els passats dies 9 i 10 de març va tenir lloc les “Jornades sobre l impacte de la Directiva de Serveis i de la legislació de transposició en les Administracions Públiques: aspectes generales i sectorials”, coordinat pel Prof. Vicenç Aguado i la Prof. Belén Noguera. | 0.776225 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_532853 | Eventos de Interés Archives - Centre Instructiu Musical de Massanassa
Category: Eventos de Interés
Arreplegá i Paelles de Sta. Secilia
Aquest cap de setmana han escomençat les festes de Sta. Cecilía amb música y el repartiment del llibret del Centre Instructiu Musical Massanassa per els carrers de Massanassa. Després de tocar per... | 0.480169 | curate | {"es": 0.39939024390243905, "ca": 0.600609756097561} | https://cimmassanassa.com/category/eventos-de-interes/ |
cawac_ca_20200528_2_100692 | La crisi al si de les seccions del Barça podria continuar en les pròximes hores amb la dimissió del directiu Josep Maria Bertomeu. El gerent del bàsquet, Antonio Maceiras, el van destituir ahir i Valero Rivera era confirmat com a màxim responsable de les seccions. Després de tres hores de reunió, el president blaugrana, Joan Laporta, anunciava la destitució del responsable de la secció de bàsquet, Antoni Maceiras, i confirmava Rivera amb totes les seves atribucions sobre el bàsquet.
Mentrestant, l'entrenador de bàsquet, Svetislav Pesic, és a Frankfurt en una reunió d'entrenadors de l'Eurolliga, i encara no s'ha pronunciat sobre els canvis. L'actual segon entrenador del bàsquet, Manolo Flores, podria ser el substitut de Maceiras. | 0.799513 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.324.cat/noticia/74239/esports/La-crisi-del-basquet-blaugrana-es-podria-agreujar-amb-la-dimissio-de-Bertomeu |
macocu_ca_20230731_7_537180 | Junts per Catalunya insta el Govern espanyol a deixar de ser còmplice de la repressió i li demana que tramiti la llei d’amnistia
21/10/2020
Totes
En aquesta línia, Artadi ha demanat una rectificació a totes les forces polítiques catalanes i espanyoles que van acusar el cos dels Mossos d’Esquadra d’estar polititzats i al servei del Govern i d’unes idees polítiques.
En la mateixa línia s’ha expressat el president del grup parlamentari, Albert Batet, durant el ple del Parlament d’aquest dimecres al matí. Batet ha celebrat que “es faci justícia” amb la sentència absolutòria, igual com ha traslladat el suport del grup parlamentari als membres de la Mesa del Parlament que han estat inhabilitats i condemnats per garantir “l’essència de la democràcia: poder parlar en un Parlament”. Per Batet, les dues sentències posen en evidència que la condemna contra els presos polítics va ser “política” i denuncia una doble vara de mesura a l’estat espanyol: “Com s’explica que pels mateixos fets, hi hagi condemnes diferents? Com s’explica que hi hagi gent a la presó i l’exili i d’altres estiguin absolts?”.+
Llegeix el fil de Twitter de la roda de premsa de la vicepresidenta Elsa Artadi.
Transparència | 0.805314 | curate | {"ca": 0.9873843566021867, "en": 0.012615643397813289} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_42948 | INICI PRODUCTES Catàleg General Plàstica i Manualitats Maquillatge Blíster 3 barres maquillatge Face Stick animals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://tienda.acens.com/epages/2875178.sf/ca_ES/?ObjectPath=/Shops/2875178/Products/06001155 |
oscar-2201_ca_20230904_5_24315 | El campanar de Santa Maria de Montblanc va acollir el passat 26 de setembre, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, l’activitat “A toc de campana”, una visita-xerrada a càrrec del historiador montblanquí Jaume Felip. Organitzada per l’Associació Juvenil Barjaula, la visita guiada va comptar amb l’assistència d’una trentena de montblanquins.
La visita va iniciar a la plaça de l’església de Santa Maria, on el historiador montblanquí va realitzar una primera explicació sobre els orígens de l’església i les principals característiques de la façana. Seguidament, els assistents van entrar a l’església per gaudir i continuar l’explicació sobre la construcció de la nau. El seu interior és de grans dimensions, amb una llarga nau amb voltes de creueria i amb claus esculpides amb escenes de l'Antic Testament. Als laterals es troben les capelles de base quadrada i volta de creueria, a mitja alçada s'obren uns bells finestrals gòtics, on es representen els misteris del Rosari. Durant el segle XVIII es prolongà una capella i es convertí en la del Santíssim. Al interior de l’església destaca la gran imatge gòtica de la Mare de Déu del Cor, tallada en fusta policromada; el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé i l'orgue barroc, un dels més antics i ben conservats de Catalunya.
Per finalitzar la visita, els participants a l’activitat van pujar al campanar, on Felip va dur a terme una xerrada sobre la història, el funcionament i el mètode de fabricació de les campanes. També va mostrar la campana major, que enguany compleix 500 anys, i l’antic rellotge situat sobre la façana principal.
L’activitat s’emmarca dins les Jornades Europees del Patrimoni, una iniciativa del Consell d’Europa per a donar a conèixer als ciutadans el patrimoni arquitectònic monumental del seu territori. A Catalunya, les Jornades d’enguany han tingut lloc del 24 al 26 de setembre i s’han realitzat nombroses activitats gratuïtes, triades per cadascun dels ajuntaments participants, amb el suport del Museu d’Història de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Segur que també t'interessa!
Notícia parida el 8.9.07
DISCO-FESTA'07
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Notícia parida el 5.5.20
Visites virtuals a les universitats públiques de Catalunya
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Publica un comentari a l'entrada
Amb la tecnologia de Blogger
Associació Juvenil Barjaula - Carrer Muralla Jaume II, torre 14 (Montblanc) - [email protected]
ASSOCIACIÓ JUVENIL BARJAULA
Inici
L'entitat
La Torre
Fes-te soci
Concerts de la Dracum Nocte
Agenda
A causa de la COVID-19 no hi ha cap activitat prevista però si vols pots formar part de la nostra associació i ajudar-nos a organitzar alguna cosa [PREM A AQUÍ]. | 0.631203 | curate | {"ca": 0.9501683501683502, "en": 0.03265993265993266, "es": 0.006060606060606061, "fr": 0.00909090909090909, "it": 0.00202020202020202} | https://ajbarjaula.blogspot.com/2010/09/el-historiador-jaume-felip-i-barjaula.html |
macocu_ca_20230731_3_513406 | DIBA
L’independentisme es demana perplex de què va tot això de la Diputació igual que milers de votants d’Ada Colau es demanaven que com és que va acceptar la vara d’alcaldessa [...]
El Govern i la Diputació lideren una solució pel CAP La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat aquest divendres que està “molt contenta” que el ple de l’Ajuntament de [...]
Redacció @elmonrural .- El Parc Rural de Montserrat fa passes endavant per convertir-se en un referent europeu en la promoció de la ruralitat. L’òrgan de gestió de l’espai acaba d’aprovar [...] | 0.768936 | curate | {"en": 0.007233273056057866, "ca": 0.9927667269439421} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_284843 | El Consell convoca subvencions per import de 6,5 milions d’euros destinades a impulsar la indústria audiovisual a la Comunitat Valenciana
16/03/2023
La Generalitat contribueix al creixement del sector audiovisual i a impulsar el model productiu valencià
El Ple del Consell ha aprovat el decret llei que estableix les bases reguladores per les quals es convoquen ajudes, per una quantia global de 6,5 milions d’euros, en tres anualitats, destinades a impulsar un nou model econòmic de la indústria audiovisual en matèria de producció cinematogràfica i obres audiovisuals en el territori de la Comunitat Valenciana.
Amb aquestes subvencions, la Generalitat vol contribuir al creixement sectorial de l’audiovisual i impulsar el model productiu valencià, fomentant el desenvolupament de les capacitats i els recursos disponibles, amb l’objectiu d’atraure-hi agents nacionals i estrangers que aporten a la indústria audiovisual valenciana el seu coneixement i els recursos tècnics en les pràctiques més avançades de la indústria audiovisual internacional.
Aquesta iniciativa, duta a terme conjuntament des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic; la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, i la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, s’emmarca en el foment d’un model econòmic per a la Comunitat Valenciana més productiu, modern i social.
En concret, el decret llei estableix les bases reguladores per a la concessió, en règim de concurrència competitiva, de subvencions destinades a l’impuls de la indústria audiovisual i l’ús del sector dins del territori valencià mitjançant el finançament de projectes de producció, i postproducció, d’obres cinematogràfiques i obres audiovisuals de nacionalitat espanyola o estrangera en les quals hi haja despeses de producció, en què també es té en compte la postproducció en territori valencià.
La quantia global màxima de les ajudes és de 6,5 milions d’euros distribuïts en tres anualitats. Per a enguany les ajudes ascendeixen a 2,5 milions, mentre que les corresponents a les anualitats 2024 i 2025 seran de 3,5 milions i 500.000 euros, respectivament.
Podran ser beneficiàries les empreses dedicades a la producció audiovisual, incloent-hi agrupacions d’interés econòmic, inscrites en el corresponent Registre administratiu d’empreses audiovisuals de la Comunitat Valenciana o en qualsevol altre registre administratiu d’empreses audiovisuals del territori espanyol, així com qualsevol empresa productora nacional de tercers estats de la Unió Europea que estiga habilitada al seu país d’origen i tinga un establiment permanent en el territori espanyol.
Les ajudes s’atorgaran a projectes d’obres cinematogràfiques o obres audiovisuals, nacionals o estrangeres, que suposen un impuls al sector econòmic i productiu valencià i a l’ocupació, en què la seua producció, incloent-hi la postproducció, incórrega en una despesa en el territori de la Comunitat Valenciana d’almenys 2 milions d’euros, en una producció amb un cost global d’almenys 4 milions. | 1 | perfect | {"ca": 0.9966810487885828, "en": 0.003318951211417192} | |
macocu_ca_20230731_6_116237 | DIUMENGE 1 DESEMBRE - A LES 12 DEL MIGDIA - A L'ATENEU ARENYENC / 1r pis
1 Acabar de saber l'opinió de les Entitats Culturals que no van tenir temps de tractar el tema internament.
2 Marcar els objectius bàsics i pactar la manera de funcionar. Planificació i mecànica.
L'AAPCAM estem treballant també en la recuperació d'algunes tradicions culturals arenyenques d'hivern:
La Fumadora - Revisió i reconducció. 08 de desembre. Amotllant-la als temps actuals, dotant-la de continguts nous. | 0.73572 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_520141 | Els protagonistes d’aquest vídeo ens expliquen com duen a terme diferents estratègies de personalització de l’aprenentatge, mostrant-nos amb una varietat i imaginació sorprenents com aconsegueixen que les experiències educatives als seus centres s’adeqüin als interessos i necessitats dels alumnes, que siguin significatives i satisfactòries per a tothom, i que constitueixin una base ferma per a l’aprenentatge al llarg de la vida de totes i tots.
L’autogestió d’espais de decisió, la creació de franges horàries amb propostes didàctiques de lliure elecció, l’agrupament en àmbits de diferents matèries i el tractament interdisciplinar que se’n fa, el foment i la pràctica del benestar i l’educació emocional com a base de qualsevol desenvolupament, la creació de comissions mixtes on participen en igualtat de condicions tots els membres de la comunitat d’aprenentatge, el caràcter irrenunciable d’escola inclusiva, el treball per projectes, les carpetes d’aprenentatge, la inquietud i la diversitat com a motors de canvi, de millora... Totes aquestes propostes i elements constitueixen una manera de fer, un tipus d’organització flexible on el lideratge és compartit, una cultura educativa que fa del respecte a l’aprenent un dels seus puntals fonamentals. | 0.874399 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_343297 | L’actualitat de ‘Las comedias bárbaras’ de Valle-Inclán
A la cort dels absolutistes Lluïsos francesos hi va haver un personatge – de nom Papillon – obscur de funcionalitat cortesana però no per això menys important; era designat l’Intendent des Menus-plaisirs du Roi. Aquest personatge, amb una responsabilitat tan especial, havia d’estar sempre amatent a quins eren els petits capritxos i plaers immediats del Rei: si beure unes gotes d’aigua de roses o fresca, flairar el perfum d’una flor especial o rascar-li l’esquena, etc. Papillon havia de procurar la immediata satisfacció dels desigs del monarca, els límits dels quals eren de difícil precisió a qualsevol àmbit. Tot era possible per a aquells Reis, equiparats al Sol, que no tenien el sentit del cost, del preu de les coses, perquè ells disposaven de la voluntat dels qui les havien de fer, que eren els emplaçats per obtenir-les i oferir-les-hi per complaure sa majestat.
Tot era a l’abast per a aquells personatges únics i – conseqüència – el seu entorn cortesà que, fins un cert punt, eren i implicaven un centre de dinamisme social perquè els altres s’espavilessin i cerquessin el que fos, o s’enginyessin el que calgués, per donar satisfacció als desigs i necessitats del rei i els seus acòlits. S’havia passat d’una possessió feudal, compartida, de la realitat a la del domini únic, total.
No cal dir que, en conseqüència, les arts i les ciències avançaven també, perquè els artistes havien d’apurar les seves possibilitats representatives i els científics assolir els mitjans i procediments que facilitessin els desigs i voluntats superiors.
Però la societat ha avançat, i el desenvolupament del que la mateixa estructura, en un refinament progressiu, havia provocat, prengué les seves pròpies directives i començà a posar preu de cost a les coses i, per preparar el que s’albirava, establir un preu de venda que impliqués una zona intermèdia designada “benefici”, que serviria per preparar les possibilitats de tota nova recerca possible. Cost, salari i profit, diran anys després Adam Smith i Karl Marx (que qüestionarien diferentment la dinàmica i disposició social d’aquests tres elements apareguts a la consciència de la producció i ignorats per aquell Rei Sol).
Tot plegat fantasies insubstancials atès que les realitats no foren tan simples ni fàcils. És cert, perquè ultra el panorama descrit hi havia el del domini militar per la força, que provocava que en tot moment i ocasió la voluntat i el desig del Rei fossin acomplerts immediatament. Però fins i tot aquest aspecte evolucionà i, capgirant-se, esdevingué el contrari; l’aparició revolucionària, primer, i administrativa, després, establiren que els conceptes esmentats de preu, salari i profit de la dinàmica de la societat serien tractables i a repartir segons parts prèviament convingudes. Ens trobem en aquesta lluita.
Però sentint-me com em sento persona del segles XX-XXI, ara resulta que alguns dels nostres governants, que ho són perquè s’han imaginat una democràcia que consisteix en donar plaça fixa als fidels de l’equip, a més de possessionar-se dels diners dels altres – abans no n’hi havia de diners (en el sentit de capital ni, molt menys, de capital financer); només hi havia coses per subsistir o per fer-ne el troc – s’entretenen en servir-se dels diners dels altres (suors corporals o mentals de jornades d’esforç continuat) i els donen un ús indigne dels anacrònics senyors que pretenen ser, atès que els desigs que manifesten – expressió de la seva ànima real – no farien actuar ni moure una mosca casolana (de les que ja a penes en queden).
Anem per parts sobre la qüestió de les “targetes opaques” de Bankia. Les qüestions fiscals ja s’encarregarà de tractar-les qui en té la competència i responsabilitat. Del que jo m’ocupo en aquest indret és de la poca qualitat sensible i intel·lectual amb la que han malmès, gastat, els esforços acumulats de la gent. Només cal passejar-se pel Passeig de Gràcia, de Barcelona, o per alguns carrers del barri de Salamanca, a Madrid, i parar-se davant de determinats aparadors i vitrines acreditades per verificar que els diners dels altres amb els que ells han adquirit objectes, aquests són de l’estofa més baixa. Qualsevol joia de qualitat es troba al mercat a mils i mils d’euros de preu i no només els dos o tres mil que n’han pagat; un bon dinar en costa milers d’euros i no només els dos, tres o quatre-cents que hi figuren. Els preus que n’han pagat són a l’abast de qualsevol pencaire, no dels senyors que pretenen ser. Aquests beneficiaris de “targetes opaques” són gent sense qualitat, simples malfactors. Lladres de l’oportunitat.
Tot plegat autèntics personatges esperpèntics de les comedias bárbaras, de Valle-Inclán; restes de l’anacrònic passat, tràgic i còmic ensems, proporcionat pels miralls còncaus a través dels que es manifesta la realitat hispànica. El dramaturg gallec agafa la moral (comportament i plasmació del seu rol social in situ) d’una societat inconscient que espanta ja només per la seva presència, i ens en mostra l’estructura encara feudal que té, que ja no correspon a cap relació “natural” i evident entre vassalls i senyors. Però que ensems no sap substituir res per res i l’únic que ofereix és l’ostentació de l’atrotinat i del banal (mal gust) en un afany d’acarnissament i lladronici (romance de lobos) de tot el que és a l’abast, sense cap més qualitat que la que pot mostrar tot esperpent, ben lluny de les llums d’esplendor i transcendència que mereixeria l’existència humana.
Pel cas de les “targetes opaques” s’hauria tractat una vegada més de la mutació de la suor gloriosa, o empeny, si es vol, de l’esforç de les persones de vàlua, per unes satisfaccions només equivalents als gadgets, pels que s’han entusiasmat els borinots (cúmuls de pols) de nit. | 0.87751 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_753181 | El proper 28 de febrer, dia de Dijous Gras, a les 18h de la tarda, el rei Carnestoltes arribarà puntual al centre de la ciutat | CATACULTURAL
El proper 28 de febrer, dia de Dijous Gras, a les 18h de la tarda, el rei Carnestoltes arribarà puntual al centre de la ciutat
20 February, 2019 ActualitatCatacultural
L’Arribo encén la gresca del Carnaval
La Rambla serà escenari d’una cercavila que finalitzarà al Palau de la Virreina amb la lectura del tradicional ban
L’Arribo, a càrrec de la companyia Comediants i amb la col·laboració i complicitat dels Amics de la Rambla, retrà homenatge a aquest espai i les seves floristes
El proper 28 de febrer, dia de Dijous Gras, a les 18h de la tarda, el rei Carnestoltes arribarà puntual al centre de la ciutat, per proclamar el seu regnat de disbauxa que s’allargarà fins al dia 6 de març amb rues i activitats als diferents districtes de la ciutat.
La companyia Comediants serà l’encarregada d’estrenar el Carnaval de Barcelona amb el tradicional Arribo, i ho farà de la mà dels reis de la festa: ses majestats Belluga i Tòtil Tocatdelala. Acompanyant-los, s’hi podran veure el seguici format pels capgrossos de la Rambla, els grotescos emperadors de les corts europees amb els set ambaixadors, l’Orquestra Reial i els Gegants del Carnaval.
La rua s’iniciarà a les 18h davant el monument als Sampere, a l’altura de l’Arts Santa Mònica, i pujarà Rambla amunt ballant i fent ballar tothom amb una carrossa ben guarnida amb flors rambleres mentre a les façanes de diversos edificis emblemàtics hi van apareixent els portaveus del País de Xauxa: els Set Ambaixadors, representants dels excessos de la festa.
Entre salts, balls i cançons el seguici arribarà al Palau de la Virreina per prendre l’edifici com a seu de la República del Carnaval. L’esclat de taronjada de confeti, màscares florals i focs artificials, donaran de manera definitiva el tret de sortida a les festes de Carnaval de Barcelona.
Vine a la Rambla, a l’hora que el sol es pon: posa’t la màscara una estona, fem abraçades en excés, que el Carnaval de Barcelona cura les penes i l’estrès!
Web: lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/carnaval-de-barcelona
Barcelona rep el rei Carnestoltes el 8 de febrer, Dijous Gras, amb una festa a la plaça de Sant Jaume animada per Comediants.
El carnaval comença, com sempre, amb l’‘Arribo’ del Rei Carnestoltes i la Taronjada, a la plaça de Sant Jaume 23 de febrer
l dijous gras el Rei Carnestoltes dóna el tret de sortida al carnaval, en què la transgressió és la norma i la diversió és obligatòria.
Celebra el Carnaval a Barcelona (del 23 de març a l´1 d´abril)
El Carnaval de Barcelona, que se celebrarà del 12 al 18 de febrer, incorporarà a la cercavila nous personatges, actors i músics.
← FLASHDANCE se representará en el Teatre Tívoli del 1 de marzo al 22 de abril LLEGA ABROADFEST 2019 CON TIËSTO COMO CABEZA DE CARTEL 7a edición: 28 de febrero, 1 y 2 de marzo. → | 0.822032 | curate | {"ca": 0.8837448559670782, "en": 0.014060356652949246, "es": 0.10219478737997256} | http://www.catacultural.com/el-proper-28-de-febrer-dia-de-dijous-gras-a-les-18h-de-la-tarda-el-rei-carnestoltes-arribara-puntual-al-centre-de-la-ciutat/ |
mc4_ca_20230418_4_245298 | Els robatoris al camp baixen un 16% a Catalunya durant el darrer any | Diari de Tarragona
Els robatoris al camp baixen un 16% a Catalunya durant el darrer any
A Tarragona, els fets delictius en àmbit rural han disminuït un 13% fins al juliol
8 de Septiembre de 2016 - 12:39 hs
El conseller d'Interior, Jordi Jané, durant la reunió amb el coordinador nacional d'UP, Joan Caball. FOTO: ACN
Els fets delictius al camp han baixat un 16% a Catalunya en el darrer any, comptabilitzant dades fins al juliol del 2016. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ha fet públiques les dades aquest dijous després d'una trobada amb la Comissió Permanent Nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos a l'edifici del CAT112 de Reus. Segons Jané, la col·laboració entre Mossos i l'àmbit rural, que s'articula mitjançant un pla operatiu específic, és molt bona però encara cal treballar per millorar les dades. Els robatoris al camp fan referència tant al producte com a maquinària agrícola. El coordinador d'UP, Joan Caball, ha reclamat que es treballi per impedir que es puguin vendre productes de manera irregular exigint conèixer-ne la procedència. A Tarragona, els fets delictius d'àmbit rural han baixat un 13% durant el darrer any.
Pel conseller, la valoració és positiva perquè els robatoris al camp han baixat respecte anys anteriors però, amb tot, encara en continuen havent massa. Jané ha recordat que hi ha hagut un alt percentatge de pagesos que ha deixat l'ofici i que els fets delictius "fan mal" en un sector "que ja pateix". En aquest sentit, Caball ha recordat que els robatoris es noten en plena collita de l'avellana o l'ametlla, o també l'oliva. "Quan algú veu als mitjans que un producte val més diners, pot pensar que pot anar-lo a robar", ha dit el coordinador nacional del sindicat agrari. Per Caball, hi ha dos tipus de robatoris, els purament delictius, i els de subsistència.
Caball també ha explicat que l'altre punt de control pels robatoris és "anar a veure on ho venen els que sostreuen productes". Pel coordinador, si es tanquen els locals o s'impedeix la venda dels productes irregulars -controlant la procedència-, s'aconseguirà que l'endemà el lladre no torni a robar perquè ningú li compra. | 0.827217 | curate | {"ca": 0.9803383630544125, "es": 0.015546410608139003, "ru": 0.00411522633744856} | https://www.diaridetarragona.com/reus/Els-robatoris-al-camp-baixen-un-16-a-Catalunya-durant-el-darrer-any-20160908-0030.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_278319 | Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca
Màx: 16°
Mín: 12°
12°
Inici
Balears
Ara
Esports
Cultura
Opinió
Participa
08 desembre 2022 04:54
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Balears » Balears
La venda de tests d'antígens a les Balears es redueix per tercera setmana consecutiva
dBalears/E.P. | 31 agost 2021
Puntuada amb 5 estrelles de %%max_extrellas%%
Puntua-la 1 estrelles
Puntua-la 2 estrelles
Puntua-la 3 estrelles
Puntua-la 4 estrelles
Puntua-la 5 estrelles
basat en 1 valoracions
Opina
#Covid-19
Tweet 0
Print Más grande Más grande
La venda de test d'antígens de Covid-19 continua reduint-se per tercera setmana consecutiva així com l'estoc, el qual el fa per primera vegada després d'aconseguir el seu màxim en la setmana del 9 al 15 d'agost, segons l'informe 'Seguiment de la venda en farmàcies de test d'antígens', elaborat per la consultora Iqvia.
Segons aquestes dades, entre el 16 i el 22 d'agost es van vendre en les farmàcies de les Balears 11.300 test, un 37 per cent menys que els 18.151 administrats en la setmana anterior. Les vendes de test d'antígens a Balears representen el 2,62 per cent del total estatal.
La venda sense recepta de test d'antígens per a detectar el coronavirus en farmàcia va ser aprovada el passat 20 de juliol, si bé previ a aquesta data era possible adquirir-los en aquests establiments amb una prescripció mèdica.
No obstant això, el treball elaborat per la consultora assenyala que l'aprovisionament per als pròxims set dies és «suficient», després de la baixada de demanda registrada en relació amb la setmana anterior.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
↑ ↑
* Escriu el teu comentari
↓ ↓
COMENTARIS
De moment no hi ha comentaris.
L'apunt
Un Apunt en blanc
per Tomeu Martí
Avui afegim un Apunt que, ben bé, podria haver quedat en blanc. Com un silenci llarg. Com un article sense paraules. Aixecam un full en blanc.
Vist
Comentat
El més nou
Els mems de la derrota d'Espanya al Mundial de futbol se'n recorden de La Salle
El gueto sense morts
Maria de Lluc Muñoz denuncia davant l'ONU: «Una professora de català va rebre nombroses amenaces de mort i violació»
L'Obra Cultural Balear anuncia els guardonats dels Premis 31 de Desembre
La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns
Cuca Gamarra, sobre la polèmica de La Salle: «No hauria d'haver-hi cap problema per penjar una bandera espanyola a les aules»
La Policia espanyola entra al Casal de Son Sardina i pren les dades a la Presidenta dels Veïns
La bandera 'rojigualda' no és una bandera de consens a Mallorca
Maria de Lluc Muñoz denuncia davant l'ONU: «Una professora de català va rebre nombroses amenaces de mort i violació»
Els mems de la derrota d'Espanya al Mundial de futbol se'n recorden de La Salle
Nou intent d'entrada il·legal de migrants a l'aeroport del Prat, un any després de l'intent a l'aeroport de Palma
Militars espanyols sortegen una cita amb una prostituta
El Mallorca celebra el centenari del Constància
El Mallorca Palma Futsal jugarà la seva desena Copa d'Espanya
Alzamora: «El problema de l'habitatge no es pot resoldre minvant la dignitat de les persones i disfressar-ho amb l'eufemisme 'coliving'»
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som.
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Qui som
Contacta
Avís legal
dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: [email protected] - Publicitat: [email protected] | 0.660886 | curate | {"ca": 0.9285714285714286, "gl": 0.003861003861003861, "it": 0.00351000351000351, "es": 0.022464022464022463, "fr": 0.008424008424008424, "en": 0.024219024219024218, "pt": 0.0015795015795015794, "hr": 0.0008775008775008775, "mn": 0.0015795015795015794, "kk": 0.0005265005265005265, "id": 0.001755001755001755, "no": 0.0012285012285012285, "eb": 0.001404001404001404} | https://www.dbalears.cat/balears/balears/2021/08/31/355891/venda-tests-antigens-les-balears-redueix-per-tercera-setmana-consecutiva.html |
mc4_ca_20230418_1_397087 | Homilia del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, en la Vetlla Pasqual, Catedral de Barcelona, 23 d’abril de 2011 Quina nit joiosa, germans! Quina nit més lluminosa per a les nostres vides i per a l’Església i pel món! Hem escoltat i estem celebrant aquesta bona notícia que omple de goig els nostres [...]
en la Vetlla Pasqual, Catedral de Barcelona, 23 d’abril de 2011
Quina nit joiosa, germans! Quina nit més lluminosa per a les nostres vides i per a l’Església i pel món! Hem escoltat i estem celebrant aquesta bona notícia que omple de goig els nostres cors i les nostres vides: El Senyor Jesús ha ressuscitat! Sí, realment ha ressuscitat!
En cada celebració jueva del sopar pasqual, els infants pregunten sobre el sentit del que se celebra, commemorant aquell alliberament de l’esclavitud d’Egipte. Si els petits la nostra assemblea litúrgica preguntessin sobre el sentit de la Vetlla Pascual, tots portem aquesta resposta en el nostre cor de cristians: Déu ens ha alliberat de l’esclavatge del pecat, enviant el seu Fill, el qual com anyell pasqual va morir a la creu i va ressuscitar per a fer-nos fills i filles de Déu. I per això la família dels fills de Déu ens reunim en aquesta nit santa per celebrar-ho joiosament.
Tota la revelació divina troba el seu zenit en la mort i la resurrecció del Senyor. En aquesta vetlla hem escoltat les lectures de l’Antic i del Nou Testament i totes tenen el seu compliment en el misteri pasqual que commemorem.
Senyor Jesús, hem entès a la llum de la fe la teva mort en creu com expressió del teu amor sense límits i del teu desig d’identificació amb cada home i amb cada dona, en el sofriment i en la creu. Quin consol trobem, Senyor, per la teva amorosa proximitat a les nostres vides havent assumit la nostra naturalesa i havent parat el teu tabernacle entre nosaltres!
Senyor, la teva resurrecció esdevé per a tots els homes i dones del món un sòlid motiu d’esperança i de victòria. El teu amor és més fort que la mort. El teu amor ha vençut el pecat i totes les seves conseqüències en el món: el pecat, el dolor i la mort. El teu amor ha transformat les nostres llàgrimes en un somriure capaç d’il.luminar els cors humans enmig dels dubtes, pors i tristeses.
L’anunci joiós de la resurrecció de Jesús és el missatge central del cristianisme que il.lumina i transforma la realitat del nostre món i el contingut de la nostra pròpia vida. La resurrecció de Crist ha posat un límit al mal en el món. El cristianisme no admet que hi hagi un equilibri entre el mal i el bé; la victòria correspon al bé. La resurrecció de Crist s’obre camí enmig del món – respectant sempre la llibertat humana com a do preuat que Déu ens ha regalat – i amb la nostra col.laboració va portant la creació a la seva plenitud i va edificant l’Església.
La iniciació cristiana ens ha unit íntimament a Jesucrist i Déu ens ressuscitarà i gaudirem de la vida eterna en comunió de vida i de goig amb la Trinitat santa. Aquesta és l’afirmació central del cristianisme, aquesta és la principal novetat que ens ha portat el Senyor i això és el que hem d’anunciar els cristians als homes i dones d’avui. Creats a imatge i semblança de Déu, ell, que és etern, ha posat en nosaltres la llavor de l’eternitat. Volem transcendir el lloc i el temps, volem viure per sempre com Déu el nostre creador.
Quan parlem de la resurrecció de Jesús podem preguntar-nos com hem de viure aquesta veritat i aquest esdeveniment. Els cristians hem de saber viure en el món, usar i gaudir de les coses sense oblidar que som cridats a ser ciutadans del cel, candidats a la vida eterna amb Déu. Avui ens ho ha recordat l’apòstol Pau: “Ja que hem ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra”. Per això, benvolguts, hem de viure sense adorar les coses d’aquest món, sense posar el cor en els béns de la terra.
Nosaltres creiem que Jesús ha ressuscitat i és Vivent, perquè fiant-nos dels Apòstols, testimonis oculars del Crist ressuscitat, hem acceptat el missatge pasqual i amb la fe hem pogut comprovar la seva veritat. Crist viu en cadascun dels batejats perquè amb ell hem estat sepultats i hem ressuscitat a una nova vida. Els cristians som testimonis de la resurrecció de Jesús perquè la nostra vida cristiana fidel a Déu i solidària dels germans, dóna testimoni que Crist viu, ja que aquest estil de vida dels cristians només s’explica per la presència de Crist ressuscitat en la vida dels seus deixebles.
Aquell qui viu, Jesús ressuscitat, torna certament entre els seus en l’Eucaristia i la seva presència és font constant d’alegria pasqual. Nosaltres per mitjà de l’Eucaristia ens acostem amb dolcesa i amb una gran joia a Crist Nostre Senyor ressuscitat d’entre els morts; i, en tant que podem, l’estrenyem ben fortament, conscients que ell ens ha dit que qui menja el seu cos i beu la seva sang està en mi i jo en ell i també perquè esperem d’arribar a participar plenament de la seva resurrecció per a tota l’eternitat. | 0.822728 | curate | {"ca": 0.9948289578361177, "en": 0.005171042163882259} | https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/homilia-de-la-vetlla-pasqual-2/ |
mc4_ca_20230418_17_503505 | República Belga (195)
Van esperar que un altre partit guanyés les eleccions a Catalunya. Per als seus plans els era igual el PSC, ERC, Ciutadans, qualsevol ja els anava bé, l’important era que no guanyés Carles Puigdemont. I un cop el partit del president Puigdemont —dir-li partit és una exageració; dir que és de Puigdemont és una mentida podrida— fou derrotat a les urnes, van prohibir la candidatura del president Puigdemont a les eleccions europees. Un cop de puny damunt la taula. Podrien haver-lo enverinat com a Pau Claris, o provocat un accident de cotxe, de fet, podien i poden fer qualsevol cosa. I els és igual quedar bé o malament en el context internacional, ja han arribat massa lluny per tornar-se enrere. De manera que ara tenim uns independentistes bons, que sí que es poden presentar a les eleccions i uns independentistes dolents, que no s’hi poden presentar. La CUP, per posar un exemple, no és cap amenaça real per al sistema però Carles Puigdemont sí que ho és. Com va dir aquesta gran persona, Joan Tardà, aquest polític amb aquest gran cor, si calia sacrificar Carles Puigdemont, s’havia de sacrificar, a l’altar de la pàtria, a l’altar de la conveniència. Perquè en això estan tots d’acord, de Vox a l’independentisme retòricament més revolucionari. No a Carles el Gran. L’enemic número u d’Espanya també és l’enemic número u d’alguns independentistes que no expliquen el perquè.
No sé si s’entén el que vull dir. Puigdemont molesta tots els partits polítics precisament perquè la lògica política dels partits va en contra de la democràcia real, de la democràcia dinàmica. La democràcia està en perill, l’estan pervertint, segrestant, enfonsant, tots els partits polítics, inclòs Junts per Catalunya. Ara aquesta jugada estranya, ara aquella corrupció, després aquella altra pallassada, aquella altra manipulació de l’autèntica voluntat popular, aquella situació poc clara. En la societat d’internet, on tot se sap —o on se saben moltíssimes més coses que abans d’internet—, tothom veu que els partits polítics no representen la voluntat popular sinó els interessos inconfessables d’uns quants espavilats. Els partits polítics són gestories d’interessos, sense democràcia interna, sense cap respecte per la voluntat popular a la que no representen.
Però sembla que ja ens està bé el que està passant. Sembla que la societat catalana troba acceptable que això sigui així. Han prohibit el groc, han prohibit l’estelada, han prohibit Carles Puigdemont però continuem xiulant i mirant enlaire, fent com si no passés res. Tots els partits independentistes es presentaran a les properes eleccions com si no hagués passat res, com si la prohibició de Puigdemont no fos inacceptable. Com si la cursa electoral fos neta. Ningú no mourà ni un dit. No hi hauran ni vagues, ni concentracions, ni protestes. No hi haurà cap moviment de solidaritat amb Puigdemont. L’ANC i Òmnium continuaran paralitzant la societat civil. Potser es publica algun article com aquest, de gent extemporània que sempre protesta, però parin vostès de comptar. Els catalans estem fent com els jueus al Gueto de Varsòvia, exactament el mateix procés mental. Ens pensem que com més paralitzats quedem menys mal prendrem, quan és justament, exactament, al contrari. Com més ens agenollem més mal ens faran, més buscaran la nostra destrucció com a societat i com a individus. Catalunya és una gran nació, amb una llarga i gloriosa història. Però els catalans d’ara i aquí hem decidit, més enllà de les bones paraules i de les gesticulacions, convertir-la en una nació en miniatura. Una destinació turística on viure tranquils. Soc amb tots vosaltres, conciutadans, com sempre. Però fotem vergonya, quina vergonya més espessa i més vermella.
Eleccions 26-M La JEC veta Puigdemont, Comín i Ponsatí a les europees El Nacional
Vaig sentir a dir que Soraya S.S fa temps , va pactar amb Junqueras carregar-se a Puigdemont .Tal com es van veient els moviments tot cuadra . Per cert , cap queixa de ERC de la supresió de la candidatura europea del President. L'independentisme light amb l'Ibex 35.
tots aquests listillos
que defensen ERC pareu el carro. Qui va parlar de 155 monedes -en castellà of course-, ?, qui va acusar Puigdemont de traidor? que us aprofiti autonomistes, cap a Madrid a pidolar clemència
Tenim que tombar el règim. Fer-lo impossible, arribar a l,abisme. Tant de recurs, sotmetiment i des-agravis només fa que anem gepeluts suportant l, indignitat i la injustícia. Mai negociaran res i la repressió serà la seva resposta. Cal marxar. Com siga.
El què fa vergonya és posar al mateix sac ERC i Cs. Anem malament si els independentistes juguem a bons i dolents. Per cert, l’Oriol Junqueras está a la presó, no ha renunciat a res i voler eixamplar la base no sembla una mala idea. Vaja, sincerament crec q articles així sobren. Bastant tòxics.
Accepto en gran part tot el teu article, Galves, però ni que s'hagi registrat com a partit per concorrer a les eleccions, JxCat no és un partit com els altres que hi ha al sac: és molt heterogeni i transversal i fins i tot interclassista, i el més important: amb data de caducitat explícita, quan s'assoleixi la independència, l'objectiu.
Me'n faig creus. Encara em costa entendre l'èxit d'ERC. Molt bon article. El viratge d'ERC va començar abans d l'1-O. Molt abans. Mireu on són ara, però. Fregant-se les mans. Tenen el sou assegurat.
Estem farts que ens expliquin sopars de duro
Volem marxar ja. Hi ha més de dos milions de vots orfes buscant la unitat d'estratègia, que no d'objectiu, que és el mateix per a tots. Qui ens el pot garantir, si no és el nostre legítim president?
La vergonya la feu vosaltres, que ni us alegreu q per primer cop un partit indepe guanyi les eleccions generals, ampliant la base independentista a l’area metropolitana i sense fer mal a l’àmbit JxCat, demostrant que separats sumem més. Amb aquesta rancúnia i enveja no anirem enlloc. Jo, que he votat Erc, sí defensaré i em mobilitzaré per Puigdemont. Que cadascú faci la seva feina i no aneu repartint etiquetes de traïdors... que el país és divers i ens cal tothom!
La glòria és temporal.
La realitat és que ERC és autonomista, disposada al vassallatge, amb un discurs independentista falç.
carregar-se a Puigdemont li va d'això més bé a ERC... preguntem per què no protesta..... tribaran excuses... només pensen en el partit... vindran les vaques flaques i voldran recolçament... i només els socis d'erc els ajudaran i no podran fer res i mentrestant l'enemic comú anirà guanyant terreny.
Els CDR organitzen un referèndum paral·lel per un procés constituent. L'ANC està parlant d'exigir als partits fidelitat a la DUI proclamada el 2017. Cal que els diaris informeu més sobre aquestes iniciatives. | 0.795463 | curate | {"es": 0.049510910458991725, "ca": 0.9300225733634312, "pt": 0.01309255079006772, "su": 0.0024078254326561324, "en": 0.002558314522197141, "et": 0.002407825432656132} | https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-catalunya-miniatura_379609_102.html |
crawling-populars_ca_20200525_23_81610 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.348 àlbums i 88.430 cançons
ÀlbumNegro spirituals
Conté 12 lletres
Any1969
DiscogràficaAls 4 Vents
Tens més informació sobre aquest àlbum? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
(Jaume Arnella, Cor Sarabanda)
Compartit. 2018
Àlbum. 2016
(Maria Pilar, The Bonds, Manuel, Tony Vilaplana, Jocelyn Jocya, Los Bohemios, Rita Pavone, Els de la Torre, Picapedrers, Jaume Arnella, Núria Feliu, Salomé, Joan Manuel Serrat, Hermanas Serrano, Guillem d'Efak, Duo Dinámico, Los Javaloyas, Salvador Escamilla, Els 4 Gats, Jacinta, Lita Torelló, Maria Cinta, Els Drums, Jordi Pérez)
Compartit. 2014
Àlbum. 2014
Àlbum. 2011
Àlbum. 2007
Àlbum. 2005
Àlbum. 2002
Àlbum. 2001
Àlbum. 2000
Àlbum. 1999
Àlbum. 1997
Àlbum. 1994
Àlbum. 1993
Àlbum. 1990
Àlbum. 1990
Àlbum. 1976
Àlbum. 1976
EP. 1974
Àlbum. 1972
Àlbum. 1970
Senzill. 1969
Senzill. 1968
EP. 1968
EP. 1968
EP. 1967
EP. 1967
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.8436578171091446, "la": 0.01966568338249754, "en": 0.07374631268436578, "fr": 0.035398230088495575, "de": 0.003933136676499509, "it": 0.007866273352999017, "pt": 0.015732546705998034} | : /grup/jaume-arnella/negro-spirituals |
mc4_ca_20230418_5_711884 | Xarxes socials. Departament de Cultura Toggle navigation Departament de Cultura Cerca gencat.cat
En aquesta pàgina volem mostrar-vos els llocs de les xarxes socials on diferents unitats del Departament de Cultura, els portals de biblioteques, llengua catalana i patrimoni, i alguns altres ens vinculats al nostre Departament són presents. També hem afegit referències a esdeveniments que tenen una important participació del Departament.
Twitter: Santi Vila
TwitterFacebook YouTube Agenda Cultural
Pinterest A més, l'Agenda Cultural t'ofereix una finestra en la seva pàgina web per anunciar activitats culturals mitjançant Twitter: només cal que escriguis #joproposo en el teu tweet.
I si vols posar l'Agenda al teu web, podràs fer-ho fàcilment.
Twitter: Arts Santa Mònica i Arts Santa Mònica Press
Pinterest Delicious Issuu
Facebook Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà
Facebook Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Arxiu Comarcal de la Garrotxa Twitter
Arxiu Comarcal del Maresme Twitter
Facebook Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
Facebook Arxiu Comarcal de l'Urgell
Archiu Generau Aran
Facebook Arxiu Històric de Girona
Twitter Facebook YouTube Flickr SlideshareIssuuPinterest e-Catalunya
Twitter Facebook YouTube Flickr Delicious Pinterest
YouTube Servei informatiu "Pregunteu, les biblioteques responen" Issuu
Blog Twitter Facebook YouTube Picasa Issuu PinterestInstagramServei informatiu "Pregunteu, les biblioteques responen"
Twitter (Cultura Popular) Facebook (Patrimoni Etnològic)
Facebook (Centre de Documentació de Cultura Popular)
Blog (blog de l'observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial)
Pinterest (Cultura Popular)
Slideshare (Patrimoni Etnològic)
Delicious (Patrimoni Etnològic) Fira Mediterrània
És una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per fomentar la societat del coneixement. Podeu accedir a la plataforma e-Catalunya o adreçar-vos directament al portal e-Cultura, l'espai de participació del Departament de Cultura o a l'espai de Llengua catalana.
Espai A, Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs de Catalunya
Blog (Cultura digital. Tendències i cultura digital a Catalunya)
Blog (Filmoteca per a les escoles)
Blog (el blog del director)
Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) Facebook
Blogs: La ruta de l’exili. Dia a dia 70 anys després
Pots trobar les eines 2.0 de Llengua Catalana en el seu web. I també en la relació següent:
Blog Optimot, consultes lingüístiques Twitter de Llengua catalana
Twitter de l'Optimot, consultes lingüístiques
Twitter de Voluntariat per la llengua
Facebook, pàgina de Llengua catalana Facebook, pàgina de la Mòstra de Cinèma Occitan
Facebook de Voluntariat per la llengua YouTube
(vegeu també "Cinema en català")
TwitterFacebookYouTubeFlickrPinterest
Twitter Facebook YouTubeGoogle +
Blog Informatiu Museus
Blog Tribuna d'Arqueologia
Panoramio Fotografies de patrimoni
Posa l'Agenda al teu webCultura a TwitterCultura a FacebookEls teus tweets a l'Agenda | 0.685939 | curate | {"ca": 0.8037024100593783, "it": 0.013272790778903249, "en": 0.08801955990220049, "es": 0.06741180579811387, "fr": 0.015717778553964373, "de": 0.011875654907439748} | http://cultura.gencat.cat/ca/cultura_2_0/ |
mc4_ca_20230418_10_691205 | (S'ha redirigit des de: Tarquini el superb)
Tarquinia (en) , Aruns i Tarquinia (en)
Darrera modificació: 25 set 2019 a les 08:00 | 0.416617 | curate | {"ca": 0.6904761904761905, "es": 0.30952380952380953} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Tarquini_el_superb |
macocu_ca_20230731_9_50733 | Segons el batlle de Banyoles, la situació “no és greu”, però és obligat “fer una advertència perquè això no vagi a més” perquè, aleshores, es corre el risc que “tanquin la ciutat i que perdem la llibertat”. El principal brot detectat –la resta, més petits, estan tots sota control- es correspon a persones joves asimptomàtiques que “conviuen en un entorn familiar delicat que pot comportar conseqüències fatals, sobretot per la gent gran més vulnerable, a més a més que la pandèmia s’estengui com una taca d’oli”. Per tot plegat, Noguer ha assegurat que és indispensable “trencar la cadena de contagis i evitar l’increment de casos”.
Per aquest motiu, l’alcalde de Banyoles s’ha mostrat molt contundent quan ha fet una crida als més joves: “Això va amb tothom, també amb la gent jove. Hi ha persones que estan intubades a l’hospital de vora 20 anys. No és cap broma. Això va amb tothom, no només amb les persones d’una certa edat”, ha subratllat, afegint que “si són asimptomàtics, encara amb més raó perquè poden ser els responsables de contagiar a persones de l’entorn més pròxim que sí poden desenvolupar la malaltia amb més gravetat i amb un mal pronòstic. Si tothom no ho vol això, que tothom hi pensi”.
L’actitud del jovent durant el confinament va ser “exemplar”, ha dit Noguer, tot i que ara alguns no estan essent prou responsables, ja que no pren les precaucions necessàries, com ara dur mascareta, evitar les aglomeracions o compartir aliments i begudes. Davant d’això, l’alcalde ha demanat “responsabilitat als joves i als seus pares i mares” i ha deixat clar que els actes de les festes d’agost estaran “ben acotats i, per tant, seran perfectament segurs. No hi ha cap motiu per creure que aniran malament perquè la programació cultural de La Fresca, per exemple, va anar bé”, però ha recalcat que “no tindrem cap problema en suspendre alguna activitat en cas que sigui necessari”, com ja es va fer prèviament amb l’eliminació de la programació d’enguany de les festes d’agost del carnestoltes d’estiu “perquè era un risc que se celebrés”.
Festa
Finalment, el batlle de la ciutat de l’Estany ha assenyalat que “l’objectiu de tots plegats ha de ser tornar a la fase verda, i per aquest motiu demano responsabilitat. No ens podem descuidar ni un sol moment perquè ens juguem la salut de la nostra família, dels nostres amics i de la ciutat”. | 0.893204 | curate | {"ca": 0.9978623343309106, "it": 0.0021376656690893546} | |
mc4_ca_20230418_9_597257 | Psicolabis: Mai oïx!
En català hem deixat per a un ús arcaic o dialectal el verb oir, del llatí audire, i equivalent al castellà oir. I el tinguéssim viu entre nosaltres podríem dir que és el mot que sona més anglòfon al llarg de tota la declinació ja que la 'o' inicial, neutralitzada en 'u', tendeix a percebre's com una semiconsonant (w).
oir, en indicatiu present, és: oeixo, oeixes (o ous), oeix (o ou), oïm, oïu, oeixen (o ouen). És prou evident que en un entorn multilingüe algú pot entendre més fàcilment alguna cosa com wesh, whim or owen, que malgrat que no volen dir res en anglès semblen més pròpies d'aquesta llengua que no de la nostra...
Oir fou vençut pel polisèmic sentir i ha especialitzat el seu significat en oir missa (assistir-hi i prestar-hi atenció) o, en el món del dret, en el fet que l’autoritat, admeti (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar una resolució.
Potser ara quan oïm "my wish" pensarem en "mai oïx", o sigui no presta atenció al capellà; i quan oïm "I wish" pensarem en "ah, i oïx! ".
I ara, abans d'interrompre algú que estigui mirant la missa de TV2, li podem preguntar: "Ous? ", com a forma no incoativa equivalent a "Oeixes? ".
Sort que d'audire tenim altres derivats no tan problemàtics com audio, auditori, audiència... I una marca d'automoció: Audi, el mot llatí equivalent en anglès a "Hear!"(escolta!). El motiu d'aquest origen és un joc de paraules ja que un dels seus fundadors es deia "Hoerch" (paraula alemanya germana de hear en anglès).
La marca de telefonia Yoigo es podria haver dit en català Joisento (o Joisent, aprofitant sols el lexema, o la forma conjugada balear). Però recuperant el verb oir, també podríem fer-ne Joeixo (Joeixo, Tueixes!, Ellou...). | 0.735025 | curate | {"de": 0.011627906976744186, "ca": 0.9575581395348837, "eo": 0.002325581395348837, "pt": 0.028488372093023257} | http://elmeupsicolabis.blogspot.com/2011/08/mai-oix.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_327548 | Tags: coco, colesterol, dieta, equilibrada, greixos, insaturats, LDL, lípids, mantega, monoinsaturats, oli, palma, poliinsaturats, sana, saturats, trans
Posted in General | 1 Comment »
La idea general que tenim és que tots els greixos són dolents, i que s’han d’evitar. Però no és així de senzill, ja que hi ha diversos tipus de greixos: els bons i els dolents o bé els greixos trans, saturats i insaturats.
El nostre cos necessita un cert tipus de greixos o lípids per metabolitzar-los i poder dur a terme algunes de les seves funcions.
Greixos: els bons, els dolents, i els molt dolents.
La nutricionista Alexa Schmitt, afirma que els greixos bons són els insaturats. I que els greixos saturats poden ser consumits, però amb moderació. Els més dolents per el nostre organisme són els greixos trans, que sí que és convenient evitar-los tant com sigui possible.
Els greixos trans són els encarregats d’augmentar els nivells de colesterol. Concretament l’anomenat “colesterol dolent” (LDL), que conté baixos nivells de lipoproteïna. Aquest tipus de colesterol està estretament lligat a malalties cardiovasculars.
Com sabem quins aliments contenen aquest tipus de colesterol dolent (LDL)?
Com a norma general, podriem dir que és preferible consumir aquells greixos que es troben en estat líquid a temperatura ambient, és a dir, és preferible consumir oli d’oliva abans que mantega o margarina.
A continuació et presentem alguns consells per triar els millors aliments per tenir una dieta sana i equilibrada pel què fa els lípids o greixos.
Monoinsaturats (greixos insaturats)
Alguns dels aliments que contenen grans quantitats d’aquests greixos són l’oli d’oliva, les nous, els advocats…
Consell: utilitzar crema d’alvocat en lloc de crema de formatge. O bé, utilitzar oli d’oliva en lloc de mantega per donar el toc gustós als plats com ara al puré de patates.
Poliinsaturats (greixos insaturats)
Hi ha dos tipus principals de poliinsaturats; els omega 6 i els omega 3. L’omega 6 es pot trobar als olis vegetals. I l’omega 3, als peixos (salmó, tonyina…), l’oli de lli i nous.
Consell: Berenar fruits secs, afegir una cullerada d’oli de lli als cereals dels matins o si fas galetes, magdalenes o pa casolà.
Greixos saturats
Carn vermella, i carns greixoses. També se’n troben a la mantega, olis de coco, de palma…
Consell: gaudeix d’un bon tall de carn, però amb moderació, que aquest tipus d’aliment representi un 10% de la teva dieta.
Greixos trans
Són molt utilitzats per tal d’allargar les dates de caducitat dels aliments, especialment en aquells aliments processats.
Consell: la llei permet a la indústria alimentària posar “lliure de greixos trans” si els seus productes contenen menys de 0,5 grams d’aquests greixos. Revisa el contingut nutricional a les etiquetes per assegurar-te’n de què realment no contenen aquest tipus de greixos trans. La paraula “hidrogenat” també ens indica que l’aliment conté aquests greixos.
Aquests són alguns petits consells que ens poden ajudar a fer una compra més conscient i equilibrada, esperem que et siguin útils!
ElsMasovers.cat
Font: www.everydayhealth.com
Compartir a...
Comentaris tancats a Propietats i curiositats del tomàquet
Propietats i curiositats del tomàquet
2014
09.05
Tags: antioxidants, colesterol, curiositats, ecològic, fruita, hort, hortalísses, pesticides, producció, propietats, tomàquet, verdura
Posted in Alimentació saludable i salut, Curiositats, Producció ecològica i ecologia | Comentaris tancats a Propietats i curiositats del tomàquet
El tomàquet és la fruita més utilitzada en els plats a nivell mundial. Sí, “la fruita”, ja que el tomàquet compleix les característiques dels fruits; conté llavors.
El tomàquet contè molts components beneficiosos pel nostre cos: gran quantitat d’aigua i hidrats de carboni. També conté (en menor quantitat) minerals com el potassi i el fòsfor. I vitamines B1, B3, A, C i E.
Un dels beneficis més importants del tomàquet és el seu componen antioxidant, contribuint així en la reducció del colesterol. A més a més, actua directament en el nostre sistema digestiu funcionant com a diürètic, depuratiu i regulant les funcions intestinals.
La pell del tomàquet aporta una gran concentració de components beneficiosos per al nostre organisme. Comprar-lo ecològic és una bona opció, ja que aquest està lliure de pesticides i altres químics, i només amb una remullada amb aigua per a treure-hi els bacteris de la superfície és suficient per a poder-nos menjar la pell i aprofitar tots els avantatges que hi porta! | 1 | perfect | {"en": 0.05378753922008068, "ca": 0.9410578216046616, "pt": 0.0031376064545047063, "fr": 0.0008964589870013447, "ru": 0.0011205737337516809} | |
cawac_ca_20200528_4_58652 | Inici del Bus de la Festa
per scasanovas darrera modificació 19/06/2009 17:47
L’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal du a terme per novè any consecutiu el servei del Bus de la Festa Jove.
El Bus de la Festa Jove és un servei de transport nocturn i gratuït que va adreçat a promoure la participació dels joves ribagorçans a les festes majors del territori, amb l’objectiu de millorar la seguretat viària d’aquest col·lectiu durant els desplaçaments nocturns i evitar variables d’alt risc com l’alcohol i la conducció sota els seus efectes.
El servei es realitzarà els dissabtes i les vigílies de festius de les festes majors de l’Alta Ribagorça. S’iniciarà el proper 23 de juny, coincidint amb la Festa Major de Boí, i finalitzarà el 15 d’agost amb la Festa Major de Vilaller.
L’acceptació per part dels joves i dels pares d’aquest servei i el progressiu increment del nombre d’usuaris al llarg dels anys (vegeu l’annex) ha comportat que el Consell prevegi la contractació de vehicles amb més capacitat.
Per altra banda, i per tercer any consecutiu, els menors de 18 anys que vulguin utilitzar el servei hauran de presentar l’autorització dels pares. Aquesta actuació compta amb la col·laboració dels tres ajuntaments de la comarca i de la Secretaria de Joventut de la Generalitat.
Per consultar horaris i dies de servei, cliceu en el document adjunt Per descarregar-vos el full d'autorització clikeu sobre el document adjunt | 0.869114 | curate | {"es": 0.017458100558659217, "ca": 0.9825418994413407} | http://www.xn--altaribagora-udb.cat/serveis-web/actualitat/inici-del-bus-de-la-festa |
oscar-2301_ca_20230418_7_8981 | Xavi Hernández ha atès els mitjans de comunicació en la roda de premsa posterior al darrer partit del Futbol Club Barcelona a la UEFA Champions League d’enguany, el qual ha acabat amb un triomf totalment intranscendent contra el Viktoria Pilsen. L’equip blaugrana ha marcat quatre gols i s’ha mostrat solvent en atac, però a la vegada ha encaixat dues dianes d’un conjunt que ha destacat per ser el pitjor d’aquesta Lliga de Campions. És per això que Xavi ha confessat que marxa d’aquest partit amb sensacions agredolces: “Ha estat un duel molt sofert. L’equip m’ha agradat en atac, perquè hem anat bé als espais, però no m’ha agradat en defensa, perquè hem concedit massa i no hem estat bé en les ajudes”.
Xavi fa autocrítica de la Champions i va a totes a l’Europa League
Xavi s’ha tornat a mostrar autocrític amb el paper del Barça a la Champions i ha deixat enrere les excuses: “El balanç de la competició és negatiu. No hem aprofitat les nostres oportunitats i el Bayern de Munic i l’Inter de Milà sí que ho han fet”. Ara, els blaugranes hauran de disputar l’Europa League i, en aquest sentit, Xavi no es posa la pell de xai i reconeix que el Barça és un dels favorits i que està pràcticament obligat a guanyar-la: “El Barça és un dels candidats a guanyar l’Europa League. L’objectiu és jugar la final i guanyar-la. Estem obligats a jugar bé. Ha quedat una Europa League molt bonica”.
Xavi Hernández, entrenador del Barça | FC Barcelona
Una Europa League amb grans equips
El tècnic català del Barça parla d’una “Europa League molt bonica”, perquè hi haurà equips molt interessants. Destaquen alguns noms com els de l’Arsenal, líder de la Premier League o l’Union Berlin, líder de la Bundesliga. També hi haurà equips històrics, com l’Ajax d’Amsterdam, el Manchester United, el Sevilla o el Mònaco i conjunts potents com la Reial Societat, el Betis, el Freiburg o la Lazio. Depèn de com acabi la fase de grups de la Champions i l’Europa League, el Barça també s’hi podria trobar la Juventus de Torí o la Roma de José Mourinho.
Europa League UEFA Champions League Xavi Hernández
Més notícies
El suplici del Barça a la Champions acaba amb un glop agredolç (2-4)
Els suplents culers acomiaden la competició fent els deures, però amb una manca de tensió preocupant
La solució de Xavi perquè els jugadors encara no pensin en el Mundial
La cita de Qatar s'acosta, i els futbolistes corren el risc de lesionar-se i perdre-se-la
Xavi respon Lewandowski i exposa què falta per competir bé a la Champions
El polonès havia reivindicat en una entrevista que "al futbol de vegades cal saber com guanyar, i no com jugar per guanyar"
El Barça vol vendre un davanter a l’hivern i Xavi Hernández hi està d’acord
Memphis Depay no entra als plans de l'entrenador blaugrana i el club veu una bona oportunitat de generar ingressos
Comentaris
JMMR novembre 02, 2022 | 10:40
Xist!
Respon
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.764886 | curate | {"ca": 0.9442282749675746, "es": 0.023346303501945526, "en": 0.017833981841763942, "it": 0.009727626459143969, "de": 0.002269779507133593, "fr": 0.0009727626459143969, "cs": 0.001621271076523995} | https://monesport.cat/barca/jornada/xavi-hernandez-objectiu-europa-league-270488/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_380773 | Menú
Els manifestants reclamen la implicació internacional per evitar el que consideren un genocidi contra els kurds
Barcelona.-Unes 400 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat aquest dijous a la tarda pel passeig de Gràcia de Barcelona en contra de l'ofensiva militar de Turquia contra la zona del nord de Síria habitada per població kurda. Es tracta d'una acció que l'exèrcit turc porta a terme des de fa unes hores aprofitant que l'exèrcit dels Estats Units s'ha retirat de la zona. Les milícies kurdes havien ajudat les tropes nord-americanes en la lluita contra els membres d'Estat Islàmic que operaven en aquesta zona. Els manifestants han reclamant la implicació de la comunitat internacional per evitar que Turquia cometi el que han considerat un genocidi contra el Kurdistan. La manifestació ha arribat fins al davant del Consolat de Turquia.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.616312 | curate | {"es": 0.2235108065366368, "ca": 0.7554032683183974, "en": 0.021085925144965736} | : /catalunya/territori/noticia-actualizaciounes-400-persones-manifesten-barcelona-contra-loperacio-militar-turca-kurdistan-siria-20191010205454.html |
mc4_ca_20230418_17_748171 | Esdeveniment Archives - LGTeBre
Categoria : Esdeveniment
Home»Archive by Category "Esdeveniment"
Festa de l’Orgull LGTBI 2016
Posted On 13 de Juny de 2016
Categorized In Esdeveniment
El dia 2 de juliol tindrà lloc la Festa de l’Orgull LGTBI a Amposta.
– A les 12 h a la plaça del mercat. Cercavila i Castellers amb els Xiqüelos i xiqüeles dels Delta
– Seguidament farem el Vermut per l’Orgull a la plaça de l’Ajuntament. Llegirà el manifest Oriol Grau
Activitats Nit:
– A partir de les 23 h hi hauran concerts a la plaça del castell, amb el Show de Dj Pantoja i El Mafio
Posted On 23 de Maig de 2016
Des de LGTeBre, associació de lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals de les Terres de l’Ebre demanem la retirada del monument franquista del mig del riu Ebre a Tortosa, així com la dignificació de totes les persones represaliades per la dictadura amb una menció especial al record de les persones LGTBI.
La dictadura franquista, que va alçar el monument commemoratiu de la batalla de l’Ebre “evocando aquella gesta, en homenaje al caudillo de la cruzada y de los XXV años de paz española, y a los combatientes que hallaron gloria en aquella coyuntura heroica” va internar en camps de treball forçat, mòduls de presons i centres específics com els de Badajoz i Huelva a persones denunciades per mantenir relacions amb persones del mateix sexe.
A través de les lleis “de vagos y maleantes” de 1954 i la “de Peligrosidad y Rehabilitación Social” de 1970, 1600 persones a Catalunya i 5000 a tot l’Estat Espanyol van ser privades de llibertat, tractades inhumanament, i vigilades i expulsades del seu domicili en sortir al carrer.
A part del sofriment directe de totes aquestes persones, el clima social propiciat pel règim va fer molt difícil el desenvolupament natural de la sexualitat per a milers de persones, causant en molts casos l’exili, el suïcidi o una vida d’autonegació i privacions absolutament inhumana. Per altra banda, el masclisme imperant durant el franquisme va negar la sexualitat femenina i va invisibilitzar les lesbianes.
Aquesta situació es va estendre fins a l’any 1980, quan es van abolir les lleis gràcies a la mobilització dels primers moviments d’alliberament LGTBI.
És clar el pes simbòlic del monument feixista enclavat al mig del riu. Així, demanem que la ciutadania de Tortosa vote conscientment el 28 de maig i reclamen la retirada del símbol plantat pel dictador, i el reconeixement de totes les persones represaliades per la dictadura. Per altra banda, també demanem que el dictador Francisco Franco deixe de ser alcalde “honorari i perpetu” de Tortosa, tal com figura des de l’any 1964.
Posted On 19 de Maig de 2016
Posted On 18 de Març de 2016
Categorized In Cinefòrum, Esdeveniment
Taula rodona: diversitat familiar
Posted On 8 de Juny de 2015
Vols ser pare o mare?
El 26 de juny a les 19h a la Biblioteca Merce Lleixà a Roquetes, TAULA RODONA: DIVERSITAT FAMILIAR
GEMMA CANALDA familia acollidora
RAFA MAIRELES familia adoptiva
RAQUEL PALLÀS familia per reproducció assistida
ELISABET VENDRELL experta en diversitat familiar LGTBI, i co-autora del llibre “Familias también” | 0.796032 | curate | {"ca": 0.8935963777490298, "en": 0.012613195342820181, "ru": 0.009055627425614488, "fr": 0.01778783958602846, "pt": 0.015523932729624839, "es": 0.051423027166882275} | http://www.lgtebre.cat/category/esdeveniment/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_249502 | El Club Natació Terrassa s’ha penjat quinze medalles en el Campionat de Catalunya Infantil i Júnior d’Hivern que va celebrar-se a la piscina de la Nova Escullera del CN Barcelona entre el 9 i el 12 de desembre. D’aquestes quinze cinc són d’or, tres de plata i set de bronze. A més dels podis, cal destacar que el club va assolir 41 places de finalista. A nivell col·lectiu, l’equip júnior va finalitzar en quart lloc en la classificació per equips amb 1.747 punts, mentre que l’equip infantil va ser novè amb 967.
Els tres títols individuals van correspondre a Adrià Roy en 50 m papallona masculins júnior (25.36), Oriol Pérez en 200 m esquena masculins júnior (2.12.39) i Gisela Guerrero en 100 m lliures femenins júnior (59.67). Les altres dues medalles d’or van arribar en els relleus. El quartet format per Oriol Pérez, Guillem Pérez, Adrià Roy i Joan Ruiz va aconseguir la victòria en el 4×100 m lliures masculins júnior (3.33.99) i en el 4×200 m lliures masculins júnior (7.54.90).
Així mateix, Adrià Roy va doblar medalla de plata en finalitzar segon en els 50 m esquena masculins júnior (28.50) i en els 100 m esquena masculins júnior (1.00.99), mateix èxit que va assolir Gisela Guerrero en els 200 m lliures femenins júnior (2.08.76). Roy va culminar una molt bona actuació personal amb dues medalles individuals més, de bronze, en els 50 m lliures masculins júnior (24.40) i els 100 m papallona masculins júnior (57.57). També van pujar al tercer graó del podi Gisela Guerrero en els 100 m papallona femenins júnior (1.06.22), Oriol Pérez en els 100 m esquena masculins júnior (1.01.48) i Iris Ferrer en els 50 m papallona femenins infantil (29.51).
La collita de les medalles no s’acaba aquí. Completen les medalles els bronzes del relleu 4×100 m estils masculins júnior, amb Oriol Pérez, Guillem Pérez, Adrià Roy i Joan Ruiz (4.03.42), i del relleu 4×100 m estils mixt júnior, amb Oriol Pérez, Meritxell Puig, Adrià Roy i Gisela Guerrero (4.15.49). | 1 | perfect | {"ca": 0.977948717948718, "es": 0.022051282051282046} | https://monterrassa.cat/esports/cn-terrassa-penja-15-medalles-campionat-catalunya-natacio-239922/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_853 | Segons diversos estudis, les principals activitats de l’Economia Col·laborativa representaran 335.000 milions de dòlars en 2025. Quant correspondrà a la Ciència i la Recerca? No s’entenen els projectes científics sense la participació d’entitats i professionals de diversos països i àmbits de coneixement, cada vegada més multidisciplinaris. Les cooperatives de treball d’investigadors podria ser una opció? Hi ha experiències d’èxit? Quin és la millor forma d’organització per poder desenvolupar projectes?
La capacitat de generar noves iniciatives de recerca, ja sigui en l’àmbit científic, biomèdic, tecnològic, educatiu o social; i aconseguir el finançament necessari per poder desenvolupar-los és una constant preocupació dels emprenedors i investigadors. Per aquest motiu la Jornada FCIS s’ha plantejat aquest any aprofundir en la reflexió sobre la viabilitat de l’Economia Col·laborativa i les Cooperatives de Treball, entre altres, en l’àmbit de la Recerca.
El lema d’aquest any és: “El nou paper de l’Economia Col·laborativa en el finançament de la Ciència i la Recerca“. 20 ponents, 2 conferències magistrals i taules de debat i exposicions intentaran respondre a les preguntes dels assistents.
08:30 h – 09:00 h – Recepció i lliurament de documentació.
09:00 h – 09:15 h – Inauguració de la JORNADA FCIS2016
José Ignacio Fernández Vera. Director General. Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT)
Carles Escolà. Alcalde. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Javier Lafuente. Director General. Parc de Recerca UAB (PRUAB). Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
09:15 h – 10:00 h – CONFERÈNCIA INAUGURAL. “El difícil repte de fer sostenible a la Ciència. No hi ha solucions màgiques”
No existeixen fórmules màgiques per finançar la ciència, no obstant hi ha formes i maneres alternatives i innovadores de trobar recursos per a projectes de recerca. Convertir la idea en un projecte és sempre una dificultat que no tots saben gestionar.
Ponent: Armand Sánchez. Vicerector de Recerca i Transferència. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Presenta: Ricardo Guerrero. Vicepresident. Confederación de Sociedades Científicas de España (COSCE)
10:00 h – 11:30 h – TAULA D’EXPOSICIÓ. “Emprenedoria i innovació social en la Ciència. La necessitat de generar projectes diferents, amb col·laboració i xarxa”
En aquesta sessió, mostrarem casos pràctics i experiències d’èxit de diversos projectes científics de diferents àmbits de coneixement, que des de fa alguns anys estan aconseguint recursos tant de l’àmbit públic com del privat. Coneixerem de la mà dels seus impulsors, els elements clau per aconseguir-ho i, sobretot, com la Ciència també pot ser una font de recursos per a la sostenibilitat de l’organització.
La Ciència com a motor econòmic del territori: Salvador Ribas. Director Científic. Parc Astronòmic Montsec (PAM)
Nous espais per emprendre projectes d’Educació i Ciència: Pere Juàrez. Fundador de EDUCHALLENGES. Metodología LEGO® Serious Play® – LEGO® Robotics®
Treball participatiu entre investigadors i pacients. Claus d’èxit: Antoni Matilla. Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP). “Proyecto STOP-FA”
Reptes dels joves investigadors per a iniciar projecte. Manques i virtuts: Xavier Testar. Vice-director. Barcelona Institut d’Emprenedoria (BIE-UB)
Modera: Jordi Cruz. Vocal i Membre de la Junta Directiva. Federación Española de Enfermedades Raras
11:30 h – 12:00 h – Cafè-Networking
12:00 h – 13:30 h – TAULA DEBAT. “Treball col·laboratiu i sinergia per a la generació de projectes d’èxit”
La unió d’empreses, professionals i entitats per abordar un projecte, generant sinergia per aconseguir l’eficiència més gran i capacitat de generar idees i oportunitats és un dels factors d’èxit. Saber com aquestes entitats aconsegueixen generar recursos per al seu propi esdevenir o per a la consecució de finançament per als projectes dels seus integrants, també és un dels punts interessants per conèixer.
ESPAIS COL·LABORATIUS: La importància de compartir espai i talent en l’Economia Col·laborativa. Jordi Silvente. Presidente. COWOCAT
CROWDFUNDING: PRECIPITA.ES. Finançament col·lectiu per a la Ciència. Alfonso Peres. Director Participació Privada. FECYT
CLÚSTERS: Una fórmula per generar valor. Iván Borrego. Director. Beauty Cluster Barcelona
ASSOCIACIONS: La tasca i importància de les entitats i associacions per emprendre projectes. Pablo Ortiz. Tresorer. Federación Española de Biotecnólogos (FEBiotec)
Modera: Raül Toran. Vicepresident. Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)
13:30 h – 14:15 h – TAULA DE DIÀLEG. “Són les cooperatives de treball i l’economia col·laborativa una alternativa efectiva per a la gestió de projectes científics i tecnològics? Mites i realitats”
El treball en xarxa és consubstancial a la recerca. La generació de projectes internacionals està subjecte a la participació de diferents agents, situats en diferents països i de diferents àrees de coneixement. No obstant això, l’organització jurídica i estructura varia en funció dels països i projectes. Són les cooperatives de treball una alternativa eficaç? Hi ha altres formes de treball col·laboratiu que beneficiïn el finançament de projecte?
Joana Gómez. Directora. FUNDACIÓ SEIRA
Xavier Molina. Manager. Trialance. Cooperativa d’Investigació ClínicaModera: Íñigo Garcia de Enterria. Regidor de Recursos Humans, d’Ocupació, de Contractació i Compres i de Gestió Urbanística del Centre Direccional. Ajuntament de Cerdanyola.
14:15 h/14:30 h – Clausura de la Jornada FCIS2016
Íñigo Garcia de Enterria. Regidor de Recursos Humans, d’Ocupació, de Contractació i Compres i de Gestió Urbanística del Centre Direccional. Ajuntament de Cerdanyola. | 0.671255 | curate | {"ca": 0.7923008057296329, "es": 0.10940017905102954, "en": 0.0585496866606983, "gl": 0.001432408236347359, "de": 0.004118173679498657, "pt": 0.021128021486123544, "fr": 0.0075201432408236344, "ko": 0.001253357206803939, "ru": 0.0008952551477170994, "id": 0.0034019695613249777} | http://www.cerdanyolaoberta.cat/jornadafcis/programa/ |
mc4_ca_20230418_10_284536 | M. PRATS - Poblenou Petit Gran Comerç
Inici | Detall | M. PRATS - Poblenou Petit Gran Comerç
Domino Swing
Lliurament de premis de les Festes de Maig.
Festes de Maig 2018
Convocatòria als Premis Nacionals de la Generalitat de Catalunya
Els barcelonins prefereixen el barri per comprar | 0.633077 | curate | {"ca": 0.9566787003610109, "en": 0.04332129963898917} | https://www.eixcomercialpoblenou.com/cat/video/m-prats-poblenou-petit-gran-comerc |
mc4_ca_20230418_12_139458 | Olga Xirinacs: de maig 2009
Aquest és un dels millors dies de l’any. Hauria de dir un dels que més m’agraden: la festa de la Saviesa, element o qualitat que tots hauríem de posseir o com a mínim intentar-ho.
El bellíssim i realista himne “Veni Sancte Spiritus”, avui i sempre, invoca i acosta tot allò convenient per a les persones i per al món en general. La saviesa és a la base de tota bondat; és bon criteri, no pas llibresc ni de laboratori, sinó simplement adreçat al sentit comú. A la bona gent.
Veus molt antigues de monjos sota altíssimes voltes han ressonat i ressonen amb aquestes invocacions. M’agrada repetir-me-les i entonar-les per la pau que donen i el significat que contenen. Proveu-ho.
Pensem-hi: no anem sobrats de saviesa i el dia d’avui sembla que hi ha una disposició generosa a repartir-la.
Fotografia O.X.
Amics, el subconscient m'ha traït. He escrit ÓSSA MENOR en comptes d'ÓSSA MAJOR. Són molts anys de publicar en Óssa Menor. Disculpeu, si us plau.
Ahir, 29 de maig, Joan Maria Pujals, amb la seva paraula brillant, em va presentar “Óssa Menor- Poesia Completa” a l’Institut de Cultura de Barcelona. Amb l’editor, Israel Clarà, i un nombrós acompanyament d’amics, allò va ser una festa que encara no he paït. A tothom, gràcies.
Les pilotes van ser la vigília. Érem a Barcelona, per una entrevista que no es va produir a causa del futbol. També brillant, aglomerat, conglomerat el públic fins a límits impensables. Ho hem de reconèixer: es guanya per pilotes, fenomen de tots els temps, sinó amb pilotes amb gladiadors, cavallers amb llança medieval o el que sigui. A Urquinaona per poc quedem reduïts a esquelet en un nus que es va formar. Felicitats a qui correspongui.
Si tot els afeccionats al Barça se sentissin catalans, ara ja seríem independents. Alguna cosa no lliga.
I els poetes, ¿som independents? Vull dir si tenim sentit de gremi ... A la presentació no en vaig veure ni un ni una dels que tant s’han prodigat aquests dies per Barcelona. Ni de les Associacions d’Escriptors de les quals sóc membre. Ni tan sol per fer costat a la forastera que arribava del sud. Però, com he dit, els bons amics sí que hi eren.
Fotografia Vicenç Roca
“He escrit obsessivament, aplicadament, abrandadament. He escrit amb passió, i he suat i plorat i tremolat escrivint. Com cal que sigui, i malgrat tots els companys que n’han fet un negoci i només saben parlar de fer-se la vida amb els llibres, com les putes diuen que es fan la vida amb el cos. He escrit amb plaer i també amb dolor. Perquè el dia que dius “Crec que això m’ha sortit com volia”, aquell dia el carro del sol corre com boig per la volta del cel i la teva família no té cap defecte i els teus amics són bonics i el teu país és immens.”
Això diu Isabel Clara Simó al seu excel·lent llibre "Els racons de la memòria". El recomano. I no perquè siguem amigues, que en som, sinó perquè ella és una lluitadora i escriptora de raça, i ens ho explica.
I perquè, aquest dia que tothom s'omple la boca de pilotes fins a rebentar, ella em dedica unes abrandades paraules a l'Avui. Parla de l'esforçada Editorial Òmicron, de Badalona; del seu director Israel Clarà que, jove com és, ja ha format una biblioteca impressionant amb els llibres que ha publicat. Perquè demà presentem "Óssa Major" a Barcelona, i Barcelona, en la persona d'alguns bons amics, acollirà una escriptora de Tarragona. Isabel ha tingut la gentilesa de dedicar-nos avui la seva columna, i és un deute agrair-ho, cosa que faig amb tot plaer.
Perquè tenir una amiga escriptora que sigui les dues coses: amiga i escriptora, o escriptora i amiga, és cosa difícil d'aconseguir per qui, com ara jo, viu lluny dels grups i capelles d'influència.
Ells, Isabel-Clara, i Israel Clarà - mireu quina coincidència de llums-, són amics, i me'n sento estimada.
¿Què cal fer quan seus mirant l’angle de l’armari de música, sobre el qual hi ha llibres d’art, i la llum que mai declina no es dilueix en les ombres del vespre?
Penses: que s’acabi aquest sol inclement que talla l’horitzó amb un ganivet encès. Però no hi ha cap boira que temperi la cruesa nua, la carn exposada a l’evaporació.
Munts de turistes i estudiants volten com eixams de mosques sense rumb, amb la pell blanca tibant i cremada.
Veus el mar al davant, rotund, compacte en un blau sense fissures solcat per algunes gavines i vigilat pacientment pels vaixells a l’espera de descarregar. Un vaixell vermell brilla amb el pont blanc. Sis més de colors neutres el flanquegen. Aquesta vida és molt més lenta i pausada que la que ens imposa la ciutat agressiva. L’observo, quieta.
Per això el que puc fer és continuar mirant l’angle de l’armari de música fins el moment d’ombra, perquè llavors rebré les ordres interiors no escrites però sí inscrites: cal posar-se en moviment i preparar la nit.
Del meu estudi. O.X.
“Sovint la gran poesia està impregnada d’aquesta consciència de la història natural de l’home: Lucreci, Leopardi, els poetes xinesos que situaven l’individu i l’enyorança que sent per un amic llunyà, en la història mil·lenària del paisatge en el qual respira, en el teló de fons de les muntanyes i el llac. Les grans religions també tenen en compte la matèria de la qual estem fets; el que les distingeix de les postisses i supersticioses, deia Chesterton, és el seu materialisme genuí.” (El Danubi, de Claudio Magris)
Per això avui, el fet extraordinari de la boira a Tarragona, em porta a evocar mariners absents i escoltar la sirena de les embarcacions com un eco d'aventures desitjades.
Ja els tornem a tenir aquí remenant la paella en algun poble o barri, fent veure que compren als mercats, inaugurant alguna cosa en algun lloc necessari on només es talla la cinta i després s'oblida. Cartells estripats per terra, plafons per on corre la canalla, proclames televisades, quaderns als diaris, blogs carregosos.
Ja els tornem a tenir aquí, com flors de maig però amb menys encant. Ens hem acostumat a escoltar paraules que ni ells mateixos s'arriben a creure. Els anys passen i les carències són tantes que ens preguntem què hi fa tanta gent governant en comptes de baixar al carrer a reparar esguerros, a les sales d'urgències on es necessita personal, a sopar a casa d'algú que encara no ha rebut les prestacions promeses. Callo, perquè d'això, que és la realitat, en dirien demagògia. Ens demanen el vot perquè així els paguem cotxe oficial, escortes i una vida del que en diuen 'alt estànding'. No ens pensem pas que busquin un ideal pel país. D'altra manera ens haurien anat les coses, si així fos. I ja fa massa anys.
Ja són aquí, càndids, blancs, immaculats. ¿De qui és la mà, seva o nostra?
Mà lila. O. X.
Encara es presenta maig florit a casa, ara en forma de, ¿què? En diria lliris, però no acabo de trobar el nom apropiat. Els manuals que tinc no el presenten clar. Podria ser un híbrid d'assutzena, però potser em decantaria més per hemerocallis, una liliàcia dita flor d'un dia, perquè es panseix aviat. En llenguatge popular se'n diu sogres i nores, perquè es presenten en flors que miren cadascuna a un cantó oposat.
Les ha portat la mateixa amiga que cull les roses d'un jardí esplendorós. Sempre gràcies. Però cada ram mereix comentari a part, i avui toca aquest.
Si el roig fastuós del ram correspon al grup de les assutzenes, cal dir que el nom 'lilium' ve de la paraula grega 'leirion', per designar aquelles blanques assutzenes perfumades de la nostra infantesa càndida. Amb una història de segles, se'ns diu que l'assutzena ja era representada en escultures al temple de Salomó.
Si les fascinants corol·les corresponen a hemerocallis, el nom deriva també del grec 'hemera' - dia- i 'kallos' -bellesa-. O sigui, bellesa efímera. També es coneix com assutzena turca.
Pot ser que la flor retratada no sigui cap d'aquestes dues. En tot cas, benvingudes a casa, on fan companyia als llibres, que aquests sí que són immortals.
Gràcies a l’amiga que m’ha portat. les roses. Un dia més de maig amb flors a casa. Ho agraeixo en vermell d’aurora, o de vellut reial, perquè els velluts majestàtics tiren a granat sumptuós.
Aquestes roses són robustes com ceptres i com braços que manen, i així s’alçaven en un jardí llunyà fins que habiten casa meva. Els ulls de l’amiga riuen. És maig i algú pensa en mi, talla les roses, me les porta sabent que em farà contenta.
Ahir a la tarda vam assistir als Jocs Florals de Barcelona. A més del Premi Ordinari, que va guanyar Jaume Bosquet, es donava en aquesta ocasió el Premi Extraordinari pels 150 anys de la Restauració. Jo n’havia de llegir el veredicte i un breu comunicat dels jurat. El jurat érem tres Mestres en Gai Saber: Jordi Pàmias, Màrius Sampere i jo mateixa. El premiat va ser Jordi Julià. Felicitats a tots dos.
El diari ressenya que el Saló de Cent era ple de gom a gom, com en les millors ocasions. El solemne Saló també es vestia de vellut granat, com els uixers de gala. Els músics interpretaven la Marxa del rei Joan I. I és que aquest és un país de poetes, cosa que vol dir de pensadors. El poeta aprofundeix la vida pròpia i la col·lectiva, i una base de pensadors és un luxe per a un país. Són les roses que ens admiren cada primavera i potser tot l’any. I ens arriben precisament el mes de maig en plenitud.
Fotografia d'O.X.
Maig continua presentant les seves flors a casa meva. L’orquídia al mirall es multiplica i com diuen tants pensadors, és memòria del temps, i la fotografia història de l’ànima, captació de la fugacitat.
L’ofrena de l’amiga omple de rosa tènue un ambient de color d’albercoc on entra el mar fins als últims miralls. Perquè hi ha miralls. Vora el mirall de la calaixera persisteix un altre ram de memòria antiga: l’escaparata amb les flors de roba vuitcentistes i el gerro de porcellana amb rivets daurats propi d’aquella època. Ve de casa de l’àvia, a Rubí, on era sobre una altra calaixera més alta, testimoni de la meva infantesa. Presidia aquella paret un quadre molt curiós de sant Joan Baptista amb el puny alçat. Durant la guerra algú va fer desaparèixer el dit que el sant dirigia assenyalant el cel, i d’aquella manera la indicació religiosa es convertia en revolucionària, per allò dels registres a les cases.
Aquest maig em falla per allò de cada dia un raig, però és viu i fa honor al seu nom amb les flors que m’arriben, immerescudes, però rebudes amb vocació d’eternitat.
Ahir els homes i dones del temps van anunciar una calor africana pels propers dies.
No m'agrada gens la calor, i menys la calor humida que tenim a la costa, que augmenta la fatiga i no troba remei si no és a mar o amb aire condicionat. Però al mar no t'hi pots estar sempre. Amb aire condicionat sí, i sort d'això. Reduir uns pocs graus la temperatura ardent ajuda a treballar amb més lleugeresa.
Ja fa anys que arrriben aquestes calors de l'Àfrica i les consegüents pluges de fang vermellós o groc que embruten plantes, roba i cotxes. Ho detesto. En canvi agraeixo qualsevol buf d'aire polar que refresqui. No en va la gent fa servir glaçons i es compra gelats per combatre la plaga.
Per això, com que em van demanar fotografies d'infantesa, he rescatat aquesta, de l'any 1944. Encara hi havia la segona guerra mundial, i nosaltres ja havíem passat la nostra. Pel que es veu, nevava fort, i sóc al jardí de casa. Al meu darrere hi ha una hèlix de bomba, que fèiem servir de tauleta. Ja no espantava. Ja era familiar. I jo no era conscient de l'instrument de mort. Molt pitjor que la calor de l'Àfrica.
Aquesta vegada el pom de flors és un preciós grup de criatures. El CEIP Olga Xirinacs ha vingut a retratar-se al Balcó. El matí esplendorós ha donat encara més llum a les carones i als ullets sempre inquiets dels petits col·legials. S'han retratat amb mi i han volgut pujar a casa a fotografiar-se tocant el piano.
Diuen que qui canta els seus mals espanta, però aquesta nova i petita primavera no en té cap, de mal, tota ella és color i alegria. L'entusiasme i dedicació dels seus mestres el trobo admirable. D'aquests i de tots aquells que es dediquen a l'ensenyament. Cal paciencia infinita i bona voluntat fins al límit.
Hem passat ja de la meitat de maig, i no ens n'adonarem que aquest mes recordat per tots els artistes ja l'haurem perdut una altra vegada. Schumann té una petita i preciosa peça que es diu "Maig gentil, aviat tornaràs".
I és que cadascun de nosaltres tendeix a triar una època de l'any on se sent més feliç o confortat que en una altra. I compta l'any a partir d'aquell moment. Com si el temps triat hagués de parar-se, d'eternitzarse allà. No és així, però sempre podem pensar que tornarà. Encara que entremig hagin de passar onze mesos d'espera. El meu temps estimat és la tardor. Vaig néixer al maig, però no tinc tirada al sol que s'acosta, a les calors que paralitzen, a l'agressió de les ciutats massa plenes.
Maig és fronterer, i encara és benvingut. Porta questes i altres flors que celebro per molts anys.
Diumenge torno a la muralla. Interval de fresca a l’ombra dins els dies de calor humida que passem. Acaben de florir els últims pitospors d’essència compacta i penetrant. Observació de les sargantanes amagant-se a les escletxes; del gairebé imperceptible rastre d’una llombriu al caminet de terra. Toco l’aigua del brollador sota el taronger i me la passo pel front.
Tots tenim desig d’immortalitat, conscient o no. Per això ens retratem, escrivim, concursem a la tele, volem formar part de rècords Guinnes... La muralla condueix el passejant pel camí segur i inamovible en el temps, malgrat s’esfondri a sectors. Genuïna en la seva base, conservada en alguns trams, ens sobreviu de llarg. Sense adonar-nos-en, quan mirem les pedres ens sentim una mica més segurs: hi ha camí a través del nostre temps tan fràgil. La muralla ens el guarda, ens condueix, diria fins i tot que ens protegeix de l’agressivitat dels dies.
Respon el conegut director de cinema Jiri Menzel (Praga), quan li pregunten què ha estat difícil per a ell: " Difícil ha estat haver de triar entre el dolent i el pitjor i estar content de poder elegir només el dolent." Immediatament aquesta resposta m'ha fet pensar en la política i, sobretot, quan és temps d'eleccions.
Pel que fa a opinió social, diu Menzel quan és preguntat sobre la virtut que admira en els altres: " L'harmonia, i penso que el món actual la impedeix força; tots som molt cruels i irascibles. Fixeu-vos en la literatura i el teatre que es fan, que es deleixen pel mal. Avui qui té més pes són els perversos."
Sàvies i certes paraules que faríem bé de recordar.
Mà banyes. O.X.
Lacre. Records d’infantesa. A l’oficina d’Explosius, que portava el meu pare com a Delegat, i que era en un pis de casa nostra, es lacrava. L’olor, el color i l’olor que no s’obliden; el material de resines i goma laca amb el colorant vermell atenuat, tenia el seu ritual: massa flama l’encenia i el conjunt es fumava. S’havia d’escalfar en la mesura justa, i llavors, procurant que caigués al lloc precís que convenia tancar, s’hi aplicava el segell amb precisió i pressió acurades. Un art.
En el quadre, la senyora pintada per Chardin en una penombra amable, silenciosa i còmoda, lacra una carta ajudada pel que sembla un servent. El color de la barra de lacre concorda amb el granat del ric tapet de taula i amb l’ombra de la cara a contrallum. La influència de Vermeer es nota en la disposició dels cortinatges, l’elegància del vestit i la voluntat del lleu i harmoniós moviment domèstic: veiem l’acció del gos tafaner, la disposició de l’ajudant i, al fons, la porta entreoberta. De cap manera estàtica, l’escena ens convida a explorar les intimitats d’una casa i les activitats de la dama que envia una carta. A partir d’aquí, el narrador pot imaginar els destinataris que vulgui i començar una història. Hem comprat segells per lacrar als antiquaris, perquè cada un porta l’empremta d’una mà i una intenció que proposa: endevina’m.
Jo només volia dir que la barra de lacre fa un pont visual i olfactiu a través dels segles, perquè les estructures interiors es mantenen, s’hereten i així es tornen eternes.
J. S. Chardin (1699 - 1779). Dama lacrant una carta.
És més primavera quan parles amb la gent jove, i ahir amb els alumnes de l’IES Torreforta, de 2n. de Batxillerat i 4t. d’Eso vaig compartir més que paraules; perquè era primavera, perquè vam parlar de llibres, perquè em van oferir el bellíssim ram de flors que veieu i, cosa essencialment llaminera, perquè algunes noies havien elaborat uns pastissos francament deliciosos.
Cristina i Estefania em van fer la presentació. No tinc per costum ‘enrotllar-me’ amb discursos. Més aviat mostro als joves la meva part inconfessable: aquella que tracta de vampirs, esquelets, fantasmes i homes que viuen als soterranis de la ciutat, coses totes elles demostrables per mica d’atenció que posem quan passegem pel territori, sigui camp o ciutat. En un institut nou, per exemple, no hi poden haver fet niu els fantasmes perquè no té prou solera: hi han d’haver viscut o estudiat generacions. En canvi sí que n’hi ha als edificis vells de les ciutats. Porto una carpeta amb documents que demostren tota la inquietud i truculència que s’amaguen al darrere del viure normal, i és que els novel·listes necessitem aquest aliment i alhora el comuniquem als lectors.
Per això la primavera és més primavera quan porta aquests contrastos complementaris: joventut i maduresa, flors i pastissos, llibres i somriures.
D’esquena a la suau llum verdosa i durada, la senyora pren el te. És l’hora del repòs, de la serena reflexió que, no obstant, ofereix un rostre seriós. ¿Potser aquest te és la pausa entre dues decisions greus? El vapor s’eleva com un pensament deixat anar que busca un punt de sortida.
Brilla la tetera de ceràmica i el calaix entreobert de la taula vermella deixa veure l’acabament de la pintura. Potser és una taula reformada i algú va voler alegrar l’interior solemne amb un toc viu. La senyora remena la beguda i rep la llum que brilla sobre el mantó amb vores blaves: lleus delicadeses cromàtiques per a un moment tan delicat com el de la reflexió i el descans en solitari.
Una protagonista que mai podrà estar sola: els ulls del pintor la miren. Com un protagonista literari és mirat pel seu autor. Ja tenim la companyia encara que la tassa decorada sigui una de sola.
Jean Simeon Chardin va ser menystingut precisament perquè volia retratar la bellesa dels moments eterns: aquí, l’hora del te i del repòs. L’autoritat de la senyora decidida que dedica la seva atenció a la mesura i a l’elegància del gest. Els autors grandiloqüents de la seva època el van relegar a categoria domèstica. Ell se’n ressentia, ho lamentava, però ho pintava: era la seva veritat i el temps ens el retorna triomfant, perquè en aquests gestos ens hi reconeixem tots, i ell els va saber interpretar.
Fragment de "El te", de J. Simeon Chardin (1699 - 1779)
Aquests dies ja passen per tv. l’anunci de la noia que fa sopes de llet, de Vermeer de Delft (1632-1675), no cal que el reprodueixi. No és una lletera, com se sol creure i dir. La noia fa sopes de pa amb llet i mel. Es pot deduir dels estris que té a taula. Fa una lleugera inclinació de cap, com la que faig jo a l’estiu quan mesuro la llet als potets de iogurt. Es veu que aquest és un gest ancestral, efectuat per les dones; un gest de pau, d’atenció, de calcular les racions, de mesurar, repartir i donar aliment. Si no fos temps de pau, la noia d’aparença rústega, vestida de groc i blau, no tindria pa, llet ni mel.
He tret de la vitrina dels llibres d’art un volum sobre J. Simeon Chardin (1699-1779), i n’he tingut plaer, una sensació de goig i placidesa. Les dues noies fan feines de la casa, amb un segle de diferència, més cap aquí Chardin. Els estris, tant en Vermeer com en Chardin són fets per durar generacions: la taula, els tupins, el tallant, el gibrell on cauen els naps tallats. La noia de Chardin té un posat d’ensonyació, com qui s’atura un moment per pensar.
El temps de les feines de casa evoluciona amb lentitud. En canvi el temps polític és turbulent, agressiu, inquietant. Hem de reconèixer l’eficàcia superior demostrada per les dones en favor dels treballs de pau.
La cuinera. Jean Simeon Chardin.
Aquests són els alumnes de tercer del CEIP Mare de Déu de la Roca, de Mont-roig (Baix Camp). Em feliciten perquè avui és el meu aniversari, el 73. I perquè els vagi a veure, cosa que farem d'aquí una estona.
Potser em preguntaran coses dels meus llibres que han llegit; els mestres tenen molt bona voluntat a fer llegir la canalla, i a ells devem que després tinguem un bon públic lector. Gràcies.
Jo els llegiré alguns poemes del "Concert al fons del mar". Fa pocs dies en vaig incloure un al blog. Ara us en copio un altre:
Aquest gran vaixell
portava un piano
de cua brillant,
clinc, clonc, clinc-clonc-clanc.
Hi va el calamars
que té moltes potes.
El pop ja s'hi acosta,
la sèpia també,
fa, sol, si-do-re.
Sentint tantes notes
somriu la sirena,
que veu el piano
i s'hi ajeu d'esquena.
"Toqueu per a mi,
sol, la, do-re-mi.
Toqueu ben fluixet,
que em vull adormir."
Si, si, si-si-sí.
Del llibre en premsa "Aquari: Concert al fons del mar".
Ja és a casa. El nou llibre ja arribat, portat pel seu editor Israel Clarà (Òmicron) de Badalona.
El tinc a la taula del menjador i me'l miro sense saber reaccionar.
Té 1.016 pàgines, tapa dura, i pesa 1.800 grams. És tota la meva poesia completa. Un volum impensable per a mi ara fa poc mesos, i fet real per la voluntat d'un bon editor.
El llibre no conté estudi. Dec ser la poeta que compta amb més obra, gairebé tota ella premiada. Però mai ningú no l'ha estudiat, tret d'uns meritoris col·legials com a breus treballs de curs. De manera que el volum és tot ell poema, tret de poques paraules que hi afegim l'editor i jo, presentació obligada.
Me'l miro i penso si no serà aquesta la meva etapa final, i per això em produeix sensacions diverses. Agraïment a tots aquells jurats que van creure no en mi, sinó en el que jo presentava, el meu treball. És un llibre de persona treballadora, aquest. El veig i conté tantes etapes felices de la meva vida que trigaré a pair-les.
Ahir al vespre mateix era a urgències perquè la meva tensió es desbocava: en un no res ens podem 'trencar' i adéu coneixement. Però es va solucionar el problema i encara podré repassar l'obra. Confesso que no m'atreveixo a tocar-la, a obrir-la. No us penséssiu que és per vanitat o admiració, no. És per un sentiment tan profund que travessa tota la meva vida, i segur que em generarà moltes emocions ja desades als replecs aquells de la memòria que explicava un dia.
El llibre valdrà 40 euros. Encara no és a les llibreries, però hi serà aviat. El dia 29 d'aquest mes de maig el presentem a Barcelona, al Palau de la Virreina. Com que sóc jurat dels Jocs Florals en qualitat de Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona, en els 150 anys de la seva restauració, m'han permès disposar d'una sala de la casa. Gràcies.
Alguns dels meus premis són a la col·lecció Óssa Menor, de Proa. N'hi ha que porten breus dibuixos, de Miró, de Miquel Plana, i una carta autògrafa recent de l'estimat Joan Guinjoan. Però ara penso que l'Óssa Major sóc jo, i aquest títol he triat. Per edat i per obra.
Ja us ho dic: me'l miro i remiro de lluny. Em pot portar la vida i la mort. La gratitud és immensa.
Dibuix d'O.X. inspirat en fotografia publicitària. Portada del llibre Óssa Major.
Tinc una amiga de la meva edat que és l’alegria de la Rambla; el somriure, la lleugeresa, el bon ànim. Des de casa veig el seu balcó.
Aquesta amiga cada primavera em porta un ram de flors que, com el d’ahir, també vull compartir en aquesta pàgina. També, com el d’ahir, conté una estimació però diferent: la de l’amiga que ha crescut gran amb tu, que ha fet camí, que pot entendre el teu moment i tu el seu. A vegades ens trobem absortes per aquest pas dels anys que ens vénen al damunt de manera tan ràpida: no els podem deturar, i nosaltres encara ens pensem que som aquelles noietes que portem dins.
En el seu “Elogi de la vellesa”, Hermann Hesse té moments deliciosos que nosaltres ens podem procurar i que, naturalment, busquem. No hi fa res de les pàgines opressives de Simone de Beauvoir a “La força de les coses”: són realitats que fan estremir i témer. No hi fa res que Proust, a “El temps retrobat”, senti també l’estupor dels que corren apressats cap a la mort.
El moment de la contemplació dels boscos, de la gent amable, del menjar senzill i saborós, de la lectura amena, de la conversa amb els poetes joves, de la petita col·laboració social que et sol·liciten, la visió d’aquest mar que em conté des del meu naixement, són plaers per apreciar fins a l’últim dia de la nostra vida. De la meva. De la seva.
L’amiga també em porta un ram d’eucaliptus ben florit cada Nadal. Perfuma la casa tot l’any.Però avui és maig i les flors són aquestes.
Als replecs de la memòria, quan arriba el mes de maig, dit popularment el mes de les flors, ressonen les antigues paraules: “... amb flors a Maria”. La meva infantesa i adolescència conserva nítides les tendres i il·lusionades ofrenes florals, els cants i tot aquell cel tan ample per on havíem de passar per fer-nos grans.
La nostra néta Gisela ens ha portat un pom de flors del seu jardí d’El Catllar. No es pot deixar perdre, com no es van perdre els significats que són la nostra base personal. Per això el retrato i el comparteixo.
Però en bona part de la societat un pretès laïcisme fa els possibles per soterrar tota memòria col·lectiva. No cal que posi exemples, perquè tothom en trobarà. Només dir que nosaltres encara tenim Santa Tecla, però la Mercè ja no és santa. I que en els últims rebuts del nínxols familiars, s’ha suprimit el “sant” que donava nom al carrer del cementiri, i ara és Llàtzer sol, sense el sant. Extrems ridículs i inútils, com la substitució de Nadal, perquè hem crescut sobre una cultura sòlida des dels grecs passant pels llatins, i si pugem criatures sense referències aviat seran més rucs que un sabatot – ja en són ara- perquè hauran perdut els fonaments. No passa així amb la cultura anglosaxona, per exemple. I va resultar inútil en la cultura russa.
Però tinc un significatiu pom de flors portat des de la innocència. Hi he posat sota una dona lectora. ¿Què hi pot haver més plaent que llegir sota roses i margarides? I explicar a la nena, quan sigui capaç d’entendre-ho, que la seva àvia va ser feliç mentre volaven les orenetes com desigs celestes en el cel clar de la seva infantesa, i somreia pensant en la humil mareta que criava un nen al poble llunyà de Natzaret.
És hora d’acabar el passeig, però en un tombant encara veiem l’arítjol (smilax aspera) amb els raïms a mig madurar: floria a l’estiu amb densa olor sabonosa i fruitava al novembre i desembre, en raïms brillants i purpuris, ¿també ens ha esperat per donar-nos la benvinguda? Sobre un muntet de grava admirem, rotunda, una mata de corniols (aquilegia) de severitat morada, que destaca en l’entorn. Aquí, als llindars del bosc, es barregen les tendres flors de trèvols blancs i rosa (trifolium pratense), les vistoses i arrodonides farigoles (thymus vulgaris) en plena exhibició, les argelagues (genista anglica), de grogues clarors solars; i una resta de ravenissa blanca (diplotaxis erucoides) que prové de sembrats propers. El poeta Joan Llacuna la va comparar amb la neu “... i en sortir de missa, / neu de ravenissa.”
Més a prop de casa, en jardins abandonats i envaïts pel fenàs, hi trobo la vincapervinca (vinca major). Al bosc i als prats, l’estepa blanca (cistus albidus) i la negra, de flors blanques (cistus salviaefolius) despleguen les seves vistoses flors de pètals rebregats, acabats de sortir de la centrifugadora. Al nostre jardí tenim una esplèndida floració d’arç blanc, de flors petites i oloroses (crataegus monogyna), l’arbust que troba Proust al camí de Balbec i en tota la seva Normandia. Als marges, vora de casa, la malva (malva sylvestris) de suau color del seu nom, alça el cap per donar la benvinguda: el passeig s’ha acabat.
Tauler de dames. Dibuix d'O.X.
Per fi baixem al barranc i veiem les fulles robustes que seran la base de les precioses assutzenes silvestres (lilium martagon). El seu temps de floració és a l’estiu, i n’hem tret bulbs poderosos per al nostre jardí rústic. Aquí, al barranc, la terra és molla i fèrtil, i aquesta petita clariana, com una plaça rodona, és apropiada per alguna trobada galant en jardí medieval o per a un berenar de tapís barroc. No obstant, hi som nosaltres al nostre temps, i sempre ens fa la sensació de no apreciar prou allò que en realitat estem vivint: per paradoxa, en un llibre o en una pintura ens sembla més real, preciós i memorable.
Quan tornem al camí de la Serra del Pou, el camí ample forestal, descobrim un bruc pàl·lid i em sorprèn, perquè el bruc (erica) floreix de setembre a novembre i omple el sotabosc d’una suau claror rosa de matisada elegància; el bruc, doncs, s’esperava per rebre’ns. Petit i escàs, el muscari (muscari botryoides) fa acte de presència. ¡Pensar que en un mercat de Kiev en vam comprar bulbs a una pagesa sense saber de què eren! Encara més escassa - una solitària flor -, el tauler de dames (fritillaria meleagris) acotxa el cap potser perquè no vol que l’agafem; respecto la seva voluntat.
Tota l’estona que ens acompanya un arbust, la pomerola (amelanchier), de flors blanques apomellades en plena exuberància i elegants fulles verd grisós suaument vellutades; i és que el bosc es vesteix de gala per a una cerimònia de vida. L’acompanya l’espírea, que també tenim al jardí de casa (spiraea sp). La neu, és cert, vesteix el bosc de blanc, però és el llençol de bri de quan cobrim els mobles per una llarga absència; en ple estiu, en canvi, la diminuta floració del coriandre (coriandrum sativum) és un tul finíssim d’Alençon, que llueix amb les últimes clarors, a penes perceptible; la pomerola és el setí i la corona alhora, és iniciació, comunió i casament. Més endavant hi haurà les delicioses garlandes de vidalbes (clematis vitalba) i mareselves (lonicera), per als jocs d’estiu de les noies i de les fades, i això ens vol dir que a la natura sempre hi ha festa, per sobre de les sagnants i inevitables tragèdies de caça i supervivència.
Escabiosa. Dibuix d'O.X.
Hem tornat al bosc de la Serra del Pou. El sol s'alternava amb boires toves, blanques i de pas ràpid en tota l'amplada del cel. El bosc era acollidor. Als camins i entre els arbres el sol entrava de biaix, il·luminava sectors amagats i ens mostrava els seus petits tresors, tants que els he volgut apuntar per a vosaltres en aquest escrit, la primera carta de maig. De totes maneres, deixar abril fa recança.
Seguíem el camí número 1, o dels lliris martagons (lilium martagon), que porta a la gran alzina. És un camí estret entre vegetació amable, un camí propi de fades i elfs. En una preciosa pel·lícula ("Àngels i insectes"), una naturalista diu que les fades són la personificació dels animalons silvestres. Ens saluda un botó d'or (ranunculus acris) acabat de descabdellar i, des de segona fila, ens observa l'herba fetgera (hepatica nobilis), de suau coloració blava i fulles trifoliades, en contrast amb la sedosa grogor de l'arbust carolina (cytisus sessilifolius).
Entre l'herba fresca amorosida per la pluja, floreix un tapís de polígales blaves i rosa (polygala); són les floretes menudes que poso en una copa a la taula; creixen entre el fenàs en tiges primes i curtes, i s'escampen com qui posa un mocador de seda a eixugar. Molt a la vora, les gracioses mates de veces (vicia silvatica), en piràmides morades i fulles pinnades, s'enramen formant delicades arquitectures. Ens admira trobar encara preciosos grups de violetes, aquestes sense olor (viola hirta): un raig de sol n'il·lumina un, i és d'una bellesa total, perfecta, admirable perquè és gratuïta i efímera; potser només haurà brillat per a nosaltres, i el sol l'ha daurat expressament per a la nostra contemplació. N'agraïm el privilegi. Albert Dürer va dibuixar un deliciós bocí de gespa, que era un univers. Aquest és el goig de les coses senzilles i per això us el vull comunicar.
Jardí del somni. Fotografia d'O.X. | 0.805006 | curate | {"ca": 0.9659169878071894, "fr": 0.003948449049213469, "pt": 0.005559416261292564, "es": 0.011624234000884453, "hu": 0.0009792153642049404, "it": 0.004201149788363131, "ro": 0.000505401478299324, "de": 0.0008844525870238171, "en": 0.0030008212774022365, "da": 0.0009476277718112326, "ml": 0.0005685766630867395, "ew": 0.0005369890706930318, "st": 0.0013266788805357255} | http://olgaxirinacs.blogspot.com.es/2009/05/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_138416 | EL TITULAR es compromet a protegir la privacitat dels usuaris que accedeixin a aquest web i/o qualsevol dels seus serveis. La utilització del web i/o de qualsevol dels serveis oferts per EL TITULAR, implica l'acceptació per part de l''usuari de les disposicions contingudes en la present Política de Privacitat i que les seves dades personals siguin tractades segons s'hi estipula. Si us plau, tingui en compte que tot i que hi pugui haver enllaços del nostre web a d'altres webs, aquesta Política de Privacitat no s'aplica als webs d'altres companyies o organitzacions a les quals el web estigui redirigit. EL TITULAR no controla el contingut dels webs de tercers ni accepta cap tipus de responsabilitat pel contingut o les polítiques de privacitat d'aquests webs.
Informació sobre el tractament de dades (Reglament (UE) 2016/679 i LO 3/2018)
Responsable del tractament EL TITULAR.
Les nostres dades figuren a l'avís legal d'aquest web.
Finalitat del tractament Oferir i gestionar els nostres productes i/o serveis.
Legitimació Consentiment obtingut de l'interessat. Execució del contracte de serveis.
Destinataris Les dades no seran comunicades a tercers, llevat que ho exigeixi una llei o sigui necessari per complir amb la finalitat del tractament.
Drets de les persones Els interessats tenen dret a exercir els drets d'accés, rectificació, limitació de tractament, supressió, portabilitat i oposició, enviant la seva sol·licitud a la nostra l'adreça.
Termini de conservació de les dades Mentre es mantingui la relació comercial o durant els anys necessaris per complir amb les obligacions legals.
Reclamació Els interessats es poden dirigir a l'AEPD per presentar la reclamació que consideri oportuna.
Informació addicional Pot consultar la informació addicional i detallada a continuació a les “Qüestions sobre privacitat”.
Qüestions sobre privacitat
En compliment del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, (RGPD) i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), li oferim la següent informació sobre el tractament de les seves dades personals:
Qui és el responsable del tractament de les seves dades?
EL TITULAR.
Les nostres dades figuren a l'avís legal d'aquest web.
Amb quina finalitat tractem les seves dades personals?
Tractem la informació que se'ns facilita per prestar i facturar els nostres serveis i productes.
Si ens dóna el seu consentiment també podrem tractar les seves dades per enviar-li informació sobre les nostres activitats, serveis i productes.
Si participa en algun dels nostres sortejos i/o concursos publicarem el seu nom i cognoms, i la seva imatge, en els diferents espais i mitjans de comunicació i difusió que utilitzem, incloses les xarxes socials, amb la finalitat de promocionar les nostres activitats, serveis i productes.
Durant quant de temps conservarem les seves dades?
Les dades personals proporcionades es conservaran mentre sigui usuari dels nostres serveis o en vulgui rebre informació, i si participa en una promoció mentre aquesta estigui activa, i després, durant el terminis establerts per complir amb les nostres obligacions legals.
Quina és la legitimació per al tractament de les seves dades?
La base legal per als tractaments de les seves dades són els consentiments que ens dóna.
Respecte a la informació que ens sigui enviada per menors de 16 anys, s'entendrà que ho ha estat amb el consentiment dels seus representants legals. Si no és així, el representant legal del menor ens ho ha de comunicar tan aviat com en tingui coneixement.
A quins destinataris es comunicaran les seves dades?
Les dades no seran comunicades a tercers, llevat que ho exigeixi una llei o sigui necessari per complir amb la finalitat del tractament.
Quins són els seus drets quan ens facilita les seves dades?
Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si estem tractant o no les seves dades personals.
Les persones interessades tenen dret a accedir a les seves dades personals, així com a sol·licitar la rectificació de les dades inexactes o, si escau, sol·licitar la seva supressió quan, entre d'altres motius, les dades ja no siguin necessàries per a les finalitats per a les que es van recollir.
En determinades circumstàncies els interessats podran sol·licitar la limitació del tractament de les seves dades, en aquest cas únicament les conservarem per a l'exercici o la defensa de reclamacions.
També, en determinades circumstàncies i per motius relacionats amb la seva situació particular, els interessats es poden oposar al tractament de les seves dades. En aquest cas deixarem de tractar-les, excepte per motius legítims imperiosos o per a l'exercici o la defensa de possibles reclamacions.
Els interessats també tenen dret a la portabilitat de les seves dades.
Finalment, els interessats tenen dret a presentar una reclamació davant l'Autoritat de Control competent.
Com pot exercir els seus drets?
Enviant-nos un escrit adjuntant una còpia d'un document que l'identifiqui, a la nostra adreça física o a l'electrònica.
Com hem obtingut les seves dades?
Les dades personals que tractem procedeixen del propi interessat, qui garanteix que les dades personals facilitades són certes i es fa responsable de comunicar-ne qualsevol modificació. Les dades que estiguin marcades amb un asterisc són obligatòries per poder donar-li el servei sol·licitat.
Quines dades tractem?
Les categories de dades que podem tractar són:
Dades de caràcter identificatiu.
Adreces postals o electròniques.
Altres dades sol·licitades en els nostres formularis.
Les dades són limitades, atès que únicament tractem les dades necessàries per a la prestació dels nostres serveis i la gestió de la nostra activitat.
Utilitzem cookies?
Utilitzem cookies durant la navegació a la nostra web amb el consentiment informat de l'usuari. L'usuari pot configurar el seu navegador perquè l'avisi de la utilització de cookies i per evitar-ne el seu ús. Per obtenir més informació visiti la nostra política de cookies.
Quines mesures de seguretat apliquem?
Apliquem les mesures de seguretat establertes a l'article 32 del RGPD, per tant hem adoptat les mesures de seguretat necessàries per garantir un nivell de seguretat adequat al risc del tractament de dades que realitzem, amb mecanismes que ens permeten garantir la confidencialitat, integritat, disponibilitat i resiliència permanent dels sistemes i serveis de tractament.
Algunes d'aquestes mesures són:
Informació de les polítiques de tractament de dades al personal.
Realització de còpies de seguretat periòdiques.
Control d'accés a les dades.
Processos de verificació, avaluació i valoració regulars.
Mas Xargay s/n. 17468 Vilamarí - Vilademuls (Girona) · 972 571 200 686 432 345 680 995 791 · [email protected] | 0.765815 | curate | {"ca": 0.9743132887899035, "es": 0.007275426874536006, "pt": 0.015738678544914626, "en": 0.0026726057906458797} | https://www.masxargay.com/ca/politica-de-privacitat/ |
mc4_ca_20230418_5_206916 | Atalis La finca - Atalis
Benvinguts a l’ Agroturisme Atalis.
Esperem que disfruteu d’una estada plaent amb nosaltres.
Atalis és un lloc idoni per disfrutar del silenci, la pau i la tranquil·litat.
Es tracta d’una finca de 65 hectàrees, localitzada a la costa sud de l’illa de Menorca, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La finca es troba situada molt a prop d’una fantàstica platja de sorra blanca i aigües cristallines. | 0.695935 | curate | {"en": 0.056074766355140186, "ca": 0.9439252336448598} | https://fincaatalis.com/ca/la-finca/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_46164 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Subscriure-m'hi
Seus de la redacció: Barcelona València
En què creu VilaWeb?
In English
La Botiga
Inici sessió subscriptor
Hola
Perfil
Xarxa VW
Vilaweb Paper
Xat
Favorits
Arxiu Portades
Sortir
7 · 12 · 2021
Hola
Perfil
Xarxa VW
Vilaweb Paper
Xat
Favorits
Arxiu Portades
Sortir
País
Andorra
Catalunya Nord
Franja de Ponent
Illes
País Valencià
Principat
Barcelona
València
Món
Àfrica
L’Alguer-Sardenya
Amèrica
Àsia-Pacífic
Còrsega
Europa
Espanya
França
Llevant
Occitània
País Basc
Societat
Ecologia
Educació
Esports
Policia i justícia
Sanitat
Opinió
Editorial
Mail Obert
Opinió contundent
Anàlisi
Apunts de llengua
Cartes Creuades
Closcadelletra
Vinyaserra
La inòpia nacional
La píndola
Ras i curt
Cultura
Art escèniques
Art i museus
Associacions
Cinema
Cultura popular
Gastronomia
Llengua
Lletres
Mitjans
Música
Economia
Borsa
Cooperativisme
Empreses
Ocupació
Sindicalisme
Tributs
Ciència i Tecnologia
Ciència
Mètode
Internet
L’internauta
Mòbils
Jocs
Publicacions
Mètode
Surtdecasa.cat
Teatre Barcelona
Cetrencada
Cultura Popular BCN
Fes ta festa
Inspira
Tornaveu
Verkami
Serveis
Botiga
Serveis als subscriptors
VilaWeb Paper
Biblioteca
Edicions Locals
Castelló de la Plana
Catalunya Nord
Mollerussa
Ontinyent
País
Opinió
Món
Societat
Cultura
Economia
Ciència
TV
Blocs
Històries
Feu-vos-en subscriptors.
Feu-vos-en subscriptors. Reforceu VilaWeb
Rebeu el report diari sobre el coronavirus
Recorda-la No recordo la clau
País
Andorra
Catalunya Nord
Franja de Ponent
Illes
País Valencià
Principat
Barcelona
València
Món
Àfrica
L’Alguer-Sardenya
Amèrica
Àsia-Pacífic
Còrsega
Europa
Espanya
França
Llevant
Occitània
País Basc
Societat
Ecologia
Educació
Esports
Policia i justícia
Sanitat
Opinió
Editorial
Mail Obert
Opinió contundent
Anàlisi
Apunts de llengua
Cartes Creuades
Closcadelletra
Vinyaserra
La inòpia nacional
La píndola
Ras i curt
Cultura
Art escèniques
Art i museus
Associacions
Cinema
Cultura popular
Gastronomia
Llengua
Lletres
Mitjans
Música
Economia
Borsa
Cooperativisme
Empreses
Ocupació
Sindicalisme
Tributs
Ciència i Tecnologia
Ciència
Mètode
Internet
L’internauta
Mòbils
Jocs
Publicacions
Mètode
Surtdecasa.cat
Teatre Barcelona
Cetrencada
Cultura Popular BCN
Fes ta festa
Inspira
Tornaveu
Verkami
Serveis
Botiga
Serveis als subscriptors
VilaWeb Paper
Biblioteca
Edicions Locals
Castelló de la Plana
Catalunya Nord
Mollerussa
Ontinyent
País
Opinió
Món
Societat
Cultura
Economia
Ciència
TV
Blocs
Històries
14-F: Diari d'unes eleccions anòmales
Anàlisi
Apunts de llengua
Cartes Creuades
Closcadelletra
Correus dels lectors
Debat Global
Diari d'un judici polític
Diari de la guerra judicial
Editorial
Galeusca de directors
L'última
La dada d'en Joe Brew
La inòpia nacional
La píndola
Llibreta de vacances
Mail Obert
Opinió contundent
Ras i curt
Tancs de Paper
Editorial
Vicent Partal
[ Sempre dic el que pense i n'assumisc les conseqüències · www.vicentpartal.cat ]
Voleu enviar ara el comentari?
Us recordem que els comentaris a l'editorial són els únics comentaris públics de VilaWeb i poden ser llegits per tothom, no solament pels subscriptors.
Cancel·lar
Enviar
OPINIÓ > EDITORIAL
Preocupacions compartides: ni som tan rars ni som tan desgraciats
Els dirigents d'avui poden ser perfectament una nul·litat intel·lectual i com més nuls són més es destaca la seua pulsió partidista
Edward Snowden
Per: Vicent Partal
18.10.2021 21:50
X
Funcionalitat només per a subscriptors
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Fes-te subscriptor >
Ja sóc subscriptor
Favorit
X
Funcionalitat només per a subscriptors
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Fes-te subscriptor >
Ja sóc subscriptor
Sense anuncis
Fes-te subscriptor de VilaWeb
Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.
“La intolerància i el despietat interès propi dels partits polítics ha fet tant de mal als fonaments de la nacionalitat –la voluntat de cooperar amb el proïsme– que em fa l’efecte que ja hem assistit al fracàs d’alguns dels millors estats de la nostra era.” Aquesta piulada podria encaixar perfectament en la tibant xarxa catalana i descriure-la com un espai constantment dividit en bàndols cada vegada més manipuladors, més descarats i més irreconciliables.
Tanmateix, resulta que el text és d’Edward Snowden, un dels més grans herois del nostre temps, l’avisador que va exposar al món sencer les activitats de la NSA, cosa que originà un dels escàndols més grans de la història recent. Snowden, evidentment, no parla de nosaltres però d’alguna manera també parla de nosaltres. I a mi m’impressiona especialment aquesta figura que dibuixa de la voluntat de cooperar com a fonament de la nacionalitat. Perquè era precisament això que ell descriu tan bé que vèiem a la Via Catalana, a les Diades o el Primer d’Octubre, quan ningú no preguntava al proïsme quin vot dipositava a l’hora de ser cridat a les urnes ni a quin dirigent polític era fidel. L’advertiment, per tant, és seriós.
Intolerance and the ruthless self-interest of political parties have so damaged the foundation of nationhood—the willingness to cooperate with one's neighbor—that I fear we have already witnessed the failure of some the greatest states of our era.
We just don't realize it.
— Edward Snowden (@Snowden) October 17, 2021
Com també em sembla molt seriosa una entrevista a Emmanuel Todd que publica el darrer número de la revista Socialter. L’historiador i antropòleg francès que va causar un important impacte fa dos anys amb el seu assaig Les luttes de classes en France au xxie siècle, hi aboca el seu menyspreu envers la classe política i la burocràcia, des de la primera línia. De fet, amb un titular que no deixa espai per al dubte: “El nombre de cretins diplomats no para de créixer” –i ho diu així perquè els seus estudis demostren que aquests darrers vint anys hi ha hagut una clara caiguda de nivell del sistema educatiu, però també que el sistema educatiu ja no és capaç de fer la selecció dels alumnes més intel·ligents i que s’ha produït una dissociació completa entre tenir un diploma i tenir competències intel·lectuals. I aquesta dissociació es fa especialment visible en la classe política. Els dirigents d’avui, molt més exageradament que mai, poden ser perfectament una nul·litat intel·lectual i com més nuls són més se’n destaca la pulsió partidista i l’obsessió per matar l’altre –una actitud, en definitiva, típica de qui té por que un qualsevol li puga fer ombra.
Contra això, Todd destaca que van apareixent moviments que actuen radicalment fora del sistema i esmenta molt particularment els Jupetins Grocs. Fora del sistema i allunyats de les seues temptacions. I considera, en veient aquests moviments, que hi ha un rearmament intel·lectual d’una part de les classes populars, que gràcies a haver bastit organitzacions enginyoses i apartades del món oficial, les elits –fins i tot les que diuen parlar en nom seu– no les poden digerir.
Més enllà de l’eslògan infantil de les lluites compartides, doncs, resulta interessant de comprovar que hi ha preocupacions compartides arreu del món. I que els catalans no som, per tant, ni tan rars ni tan desgraciats…
Només a VilaWeb
Hores després de l’aniversari de la nit més dura de la batalla d’Urquinaona, us oferim una anàlisi de Josep Casulleras que repassa la manera peculiar com l’estat espanyol ha perseguit el Tsunami Democràtic i les actuacions de protesta contra la sentència del Suprem. Us oferim també un retrat de la jutgessa María Romilda Servini de Cubría, la magistrada argentina que, després de molts anys de feina, ha aconseguit de processar Rodolfo Martín Villa pels crims de Vitòria i Pamplona. Com en tants altres casos, Servini és un personatge de moltes cares i no totes amables. I us continuem informant, entre més coses, sobre les eleccions al Consell per la República, avui que comencen els primers debats amb candidats. El format diferent d’aquestes eleccions fa que la campanya electoral siga molt distinta de les habituals. Si voleu repassar com és, ací ho teniu tot explicat. I si hi ha actes que no hem sabut veure, ens en podeu informar a [email protected].
I afegim-hi encara les anàlisis afinades d’Ot Bou (“Cuixart, Rovira i la papiroflèxia argumental“) i Jordi Goula (“Les pimes s’ofeguen i Madrid no vol castigar els morosos“) i l’article de cada dimarts, de lectura obligada, de Marta Rojals: “Barcelona, ciutat de “trevacances”, on explica que “amb l’operació de substituir la població autòctona del centre per treballadors de pas, els catalans d’expressió catalana resultem doblement exclosos de la capital”.
La fotografia
La policia prova de detenir dos joves que han desplegat una bandera del Tibet i una pancarta en solidaritat amb Hong Kong, a Olímpia, en el moment que s’encenia la torxa olímpica dels Jocs Olímpics d’Hivern, Pequín 2022. Segons el South China Morning Post, un dels dos activistes és l’exiliat d’Hong Kong Joey Siui l’altre és un estudiant tibetà, de nom Tsela Zoksang. (Fotografia: Iannis Kolesidis).
Els periodistes de VilaWeb podem treballar i oferir-vos tota aquesta informació en accés obert gràcies als subscriptors. Ens ajudes tu també? Clica ací.
Les lectures
–El primer ministre de França, el català Jean Castex, ha visitat el papa, després de fer-se públic el terrible report sobre la pederàstia eclesial. Le Figaro explica que li ha regalat una samarreta del PSG, signada per Messi. Massa previsible, no?
–La mort de Colin Powell ha despertat una onada de reconeixements públics per a qui fou el primer secretari d’estat negre dels Estats Units. Quan hom es mor costa de recordar-ne les coses dolentes, però Powell, tot i que no se’l creia, va fer el famós discurs de setanta-sis minuts del 5 de febrer de 2003, en què presentà davant l’ONU les suposades proves contra l’Irac, discurs que portà a la guerra. The Intercept publica un magnífic article de Jon Schwarz, en què analitza totes les mentides que va dir aquell dia.
–La visió des del món abertzale de la declaració feta ahir per Arnaldo Otegi la podeu trobar en les pàgines que hi dediquen els nostres col·legues i Berria. Un bon traductor de l’èuscar en línia és aquest.
Edward Snowden
Combined-Shape Created with Sketch.
Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure
VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.
Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
VULL FER-ME’N SUBSCRIPTOR
VULL FER UNA DONACIÓ, UNA SOLA VEGADA
60 €
120 €
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.
Vull ajudar
10 €
25 €
50 €
100 €
Una altra quantitat
Vull ajudar
14 comentaris dels subscriptors
Josep Usó
18.10.2021 | 22:28
Que en política hi ha moltes nul·litats és un clàssic. No sé de qui és la frase aquella: “Als estats Units, qualsevol pot arribar a president. La millor prova és el president”. A casa nostra n’hi ha molts. Possiblement per això, els partits tal qual eren van desapareixent. Són substituïts per altres organitzacions. Algun partit, a tot l’estat té més de 100.000 afiliats? Seguim.
joan rovira
18.10.2021 | 23:30
Esplèndid editorial que permet reconciliar-nos amb la humanitat formada per societats que habiten territoris geogràficament concrets per tal de cooperar mitjançant determinades activitats entre si. Que forneixen els fonaments de les nacionalitats que les elits imperials i colonials varen substituir, pels estats, amb l’ús de la violència, la manipulació i la introducció de nous algorismes mentals per tal de crear dissonàncies cognitives i socials que les elits metabolitzen mitjançant la mentalitat retributiva en forma de recompenses econòmiques o reconeixement públic.
En definitiva, l’egocentrisme individual en forma d’especialistes que digereixen l’ordre imposat; però, la repetició del mecanisme i la quantitat d’elits de tota mena fa inviable la seva digestió per l’organisme artificial creat els darrers tres segles, en forma d’estats, i fa implosió. Reapareixent, enfront d’aquest fals escenari, la realitat de la cooperació de les nacionalitats que la nova iniciació mundial, probablement, haurà de recuperar i continuar per tal que els territoris i les societats que els habiten confronten de manera convivencial, una altra vegada.
Pere-Andreu Ubach
19.10.2021 | 05:06
Suscric el teu editorial d’avui Vicent. Però com a lector i ciutadà crec que he d’anar —hem d’anar— més enllà.
Em refereixo a que reconèixer la situació és necessari, però no suficient, per revertir-la. I que mentre una part majoritària de la societat —com succeeix— prefereixi la indigència intel·lectual del partidisme a l’autoexigència de la reflexió (preferència apuntalada per les línies editorials dels mitjans majoritaris, i indigència sostinguda per aquest sistema educatiu que dissocia diplomes de competències), serà impossible de revertir.
En conseqüència hem d’educar als nostres congèneres i hem de combatre el mantell de silenci que imposen els mitjans de comunicació a base d’un soroll ensordidor. Afortunadament avui en dia tenim les eines per combatre-ho. Però cal ser molt proactius i molt activistes.
Proposo que no ens limitem a només suscriure i aplaudir (dir un “m’agrada”) quan un text és encertat; sinó que anem més enllà i en fem difusió. Fem-ne difusió més enllà d’on arriba VilaWeb! Cal combatre el mantell de silenci que imposen els mitjans de comunicació majoritaris. Fem servir les xarxes socials per trinxar aquest mantell.
Albert Miret
19.10.2021 | 07:49
Un editorial que causa alarma perquè plasma el drama de què estem immersos en “un món on el nombre de cretins diplomats no para de créixer”, les societats ja no troben gairebé mai cap intel·ligència guia, i es conformen a donar per cert que qualsevol animalada val, sobretot en el món polític. Colin Powell és un exemple de discurs estúpid i socialment irrespectuós com els que hem de sentir constantment amb els polítics d’aquesta cosa o país tots els mitjans de difusió, en els que és impossible trobar algun paràgraf que no sigui pura mentida o el zero absolut d’intel·ligència. És igual. Quan la claca a sou aplaudeix histèricament els discursos polítics, la resta de la gent pensen que l’orador -per dir-ne d’alguna manera- deu haver dit alguna cosa important. Però tant se’ls en fot no saber què diuen o el que prometen, perquè tothom sap que digui el que digui, no canviarà res. La immensa majoria de sessions del Parlament espanyol és un exemple indiscutible del forat profund en el qual ha caigut la formació de cretins diplomats. Santos Discepolo ja ho deixava clar fa molts anys quan cantava: “Todo es igual, nada es mejor, lo mismo da un burro que un gran profesor”.
Jordi Torres
19.10.2021 | 08:39
Els partits polítics són un clar exemple de com un mitjà es pot acabar convertint en un fi en ell mateix, com passa amb els fàrmacs o amb la tecnologia. És un problema inherent a la política representativa: li calen eines de control i fiscalització permanent dels representants. Sabem per experiència que no són majoria els qui entren a la política amb una vocació de servei públic i ètica professional insubornables. Aquests qualitats haurien de ser imprescindibles, exigibles fins i tot, si pretenem que els nostres polítics no acabin considerant els àpats gratuïts i la sucosa nòmina al banc com els seus objectius últims, més encara venint (com venen quasi tots) d’aquests camps d’entrenament de l’oportunisme, l’enveja i l’ambició en què s’han convertit els partits. Molts dels nostres representants arriben al poder recent sortits de la universitat del partit i actuen amb mentalitat de clan: es dediquen a tornar els favors demanats i a defensar el partit per sobre de tot. La pertinença a la tribu pel damunt del servei públic, que malauradament era l’objectiu final de tot aquest invent.
Per això els polítics no professionals, aquells que entren a política des del sector privat, motivats i amb les idees clares, corren el risc de convertir-se en una mena de jupetins grocs de la política: inassimilables pel sistema de partits, rebels, solitaris i finalment repudiats. Representen una amenaça pel modus vivendi dels polítics de carrera i corren el risc d’acabar defenestrats pels seus companys, com li va passar al President Torra, i exactament el mateix que li podria passar al President Puigdemont, i que ja li hagués passat si no fos perquè té un suport popular aclaparador i perquè ha aconseguit un seguit de victòries molt importants en el camp de joc europeu.
J. Miquel Garrido
19.10.2021 | 08:44
Milers de persones anònimes gestionen associacions i entitats de tot tipus de forma altruista i gairebé anònima (això també val per a les comunitats de propietaris dels habitatges). Per contra, hi ha cops de colze – sovint molta mala bava- per assolir càrrecs públics a les institucions administratives i polítiques.
Només hi trobo dos dos possibles causes: vanitat i remuneracions econòmiques.
Vet aquí l’arrel del problema!
Pep Agulló
19.10.2021 | 09:03
POLÍTICS DE RELATS MENTIDERS…
No només productes de les carències d’un sistema educatiu nefast, els cretins diplomats són eines de les sofisticades estructures dels partits que fan de tap per tal d’impedir que les bases reflexionin. Però per contra, aquesta desconnexió entre la realitat del discurs buit i agressiu i els fets genera desconfiança i frustració…
… Les aspiracions populars comencen a organitzar-se al marge de la classe política, com les armilles grogues, els CDR, etc. Moviments rizomàtics transversals, sense jerarquia ni programa ideològic i amb objectius que es van fixant contínuament en funció de la lluita, utilitzant eficaçment les xarxes. És una mena de “resistència líquida”. Avançar cap a la revolta en forma de microcombats…
Joan Cuscó
19.10.2021 | 09:28
Per posar un exemple,
“El desgavell de la taula de diàleg: El Govern revela que la trobada del setembre no tenia ordre del dia.
“Després de la reunió entre Pedro Sánchez, Aragonès i diversos ministres i consellers, no es va aixecar cap acta i no es va conservar cap document intercanviat”
Redacció La República.
19/10/2021
Ed Garrido
19.10.2021 | 09:31
Sabria, Sol, Rovira, Pineda, Torrent, Vilalta, Cruanyes, l’home del sac Amoros, Jordi Sanchez, Calvet…no cal dir res mes.
Carles Serra
19.10.2021 | 09:53
Gràcies Vicent per l’editorial, arran del mateix m’ha fet recordar un comentari que algú va dir (ara ja no ho recordo el seu nom) quant el PSO€ de Catalunya durant un fotimer d’anys va ser la força més votada a l’ajuntament de Barcelona, amb els impresentables i vividors que si presentaven, vaig sentir dir que si presentessin un sofà també seria el més votat; aquesta és la societat que tenim, guiada i controlada via els mitjans de comunicació; ja em diràs actualment alcaldessa de Barcelona la Colau.
És un fet històric sobre l’importància del control dels mitjans de comunicació, ja em diràs Vicent, el perquè del nostres impostos el govern republicà de Catalunya, per cag…., subvenciona/fidelitza els mitjans amb més influència a la societat con el grup franquista Godó.
Marcel Barbosa
19.10.2021 | 10:12
Propostes i propostes, deixem de dir obvietats; si us plau. Per exemple, seguim el pas del poble francès. Cada dissabte armilles grogues al carrer!
Carles Viñals
19.10.2021 | 10:26
“La intolerància i el despietat interés propi dels partits politics ha fet tant de mal als fonaments de la nacionalitat -la voluntat de cooperar amb el proïsme- que em fa l’efecte que ja hem assistit al fracàs d’alguns dels millors estats de la nostra era.”(Edward Snowden). No Imagino gaire diferent la opinió de Julian Assange, per posar un exemple, pel que fa a la “democràcia” practicada en “alguns dels millors estats de la nostra era.”
És cert doncs, com diu el Sr. Partal que, des d’aquest punt de vista, “no som tan rars,” però SÍ que som “tan desgraciats” com la resta del món, o aquest tan desgraciat com nosaltres. Un consol ben trist, però molt em temo que la realitat global és encara més trista i decebedora.
Perquè les promeses fetes el 1941 a la Carta de l’Atlàntic -pau, prosperitat i democràcia-, no s’han fet realitat 80 anys després de ser formulades, i després de la més sagnant de les guerres que la humanitat ha conegut. “No hi ha pau, les guerres han estat una constant des del 1945, la pobresa i les desigualtats són avui proporcionalment més grans que en aquella data i la democràcia és poc més que una aparença.” (Josep Fontana).
La cobdícia sense aturador i l’afany de dominació segueixen determinant les accions dels poderosos, i un feixisme mot més intel.ligent que el dels anys 30 del s. XX (ens fa creure que som lliures), governa de fet el món, no en nom del capitalisme, terme que els seus partidaris no fan servir per les seves connotacions negatives, ans sota la denominació de “sistema de lliure empresa.” El Final (feliç) de la Història de Francis Fukuyama, no ens ha dut la societat lliure, justa i feliç que el triomf del “món lliure” sobre el comunisme ens prometia, ans una situació massa semblant a l’existent poc abans de la SGM. Déu faci que no tingui la mateixa continuació.
Víctor Baiget
19.10.2021 | 13:25
Ja ho deia en Fiódor Dostoyevsky: ” La tolerància arribarà a tal extrem que les persones intel·ligents tindran prohibit pensar per tal de no ofendre els imbècils “.
oriol avila
19.10.2021 | 21:26
Quant ja fa anys va succeir el 15 M, jo vaig pensar que tal volta neixia una nova generació de democracia popular socialista. Ja veieu com ha acabat ! ! !
Si en som de desgraciats ! !
No obstant, cal no defallir. Sempre hi haurá valents idealistes joves que seguirant lluitant per un MON MILLOR.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
Subscriure-m'hi
S'ha afegit la noticia a Favorits
Tancar
ÚLTIMES NOTÍCIES
10:00[EN DIRECTE] El risc de rebrot supera els 450 punts i Catalunya s’acosta als 800 ingressats per la covid
09:32Catalunya participarà en un acte del govern dels EUA sobre qualitat democràtica
09:22La neu continua causant problemes a les carreteres del Pirineu
08:49La CUP avisa el govern que no pot utilitzar la taula de diàleg com a cortina de fum i no avançar cap al referèndum
08:30Els arqueòlegs troben per primera vegada una cuina grega al jaciment d’Empúries
08:00Les portades: “El govern evita la mà dura amb el certificat covid” i “Immobilisme constitucional”
05:15La trufa negra al nord del País Valencià
05:00Una fotografia de Lamarck
02:34Amb el futbol hem topat
El risc de rebrot supera els 450 punts i Catalunya s'acosta als 800 ingressats per la covid
Eric Zemmour: se’ns acosta un problema ben gros
La neu continua causant problemes a les carreteres del Pirineu
Els arqueòlegs troben per primera vegada una cuina grega al jaciment d'Empúries
Catalunya participarà en un acte del govern dels EUA sobre qualitat democràtica
La CUP avisa el govern que no pot utilitzar la taula de diàleg com a cortina de fum i no avançar cap al referèndum
Les portades: "El govern evita la mà dura amb el certificat covid" i "Immobilisme constitucional"
Àngel Casas: "Jo em moriré i el franquisme continuarà"
Quina és la constitució de la nova transició?
Caçar masies a les xarxes per salvar-les: "És un miracle que encara n'hi hagi"
Maite Salord: “M’ha interessat descobrir la realitat menorquina que hi va haver a Algèria”
Recorreguts lumínics per Nadal: quins recintes es transformen quan es pon el sol?
Els mestres no es rendeixen
Si voleu, podeu accedir a aquest dossier especial i desar-lo en format pdf
Cavall Fort, seixanta anys d’antídot contra l’estranyesa
Sandra Monfort: "A l'escenari m'expose, m'he de vendre com si fóra un tros de cosa o una cervesa artesana"
La guerra de les salsitxes i l'article 16, o la possibilitat de posar fi a la pau social al nord d'Irlanda
Òscar Escuder: "Proposàvem un mínim del 60%! I ara ens barallem per un 6%... És ridícul"
Postals de Nadal en català: solucions per als dubtes més freqüents
Quinze grans sèries dels 2000 que van inaugurar l'època daurada de la televisió i on trobar-les
Una causa secreta a l’Audiència espanyola manté viva l’amenaça contra l’independentisme
SpaceX, en risc de fallida
Hi haurà restriccions aquest Nadal? Tot allò que se’n sap
Com obtenir el certificat covid? Descarregueu-lo
On i quan cal mostrar el passaport covid?
L'Assemblea de Representants del Consell culmina la seva formació amb la constitució de les comissions
Andorra ajorna les operacions amb ingrés arran d'un brot entre el personal sanitari
El govern francès endureix les restriccions i tanca el lleure nocturn durant quatre setmanes
[VÍDEO] Els bombers rescaten vuit persones durant la nevada d'aquest cap de setmana
L'esclat de la pandèmia no impedeix que la UE gasti més que mai en l'àmbit militar
FGC restableix el servei a la línia S1 després de l'esllavissada d'un mur a Terrassa
[VÍDEO] La policia escorta un equip d'IB3 després de ser assetjat en una marxa contra el certificat covid
El govern espanyol diu que cerca una "fórmula equilibrada" per al català a la llei de l'audiovisual
El president del TC diu que el tribunal resoldrà amb diligència i rigor les recusacions contra Arnaldo i Espejel
El fil d'Àlex Arenas sobre les certeses i les incògnites que envolten l'òmicron
HTML lliure
Els vídeos virals d'una californiana que explica per què ha après català
[VÍDEO] Despleguen una estelada gegantina i cremen constitucions a l'entrada de Santa Coloma de Gramenet
Els Estats Units anuncien un boicot diplomàtic als Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
Enviar
Fes-te subscriptor de VilaWeb,
un compromís amb el periodisme i amb el país
Els subscriptors reben cada vespre un correu amb informació dels continguts que elabora la redacció i disposen de serveis especials, com ara comentar les notícies i l’editorial, obrir un bloc personal i llegir el diari sense publicitat o hores abans que els altres lectors. Participen en l’Assemblea de Lectors i
tenen descomptes a la Botiga. Però sobretot, amb el seu suport econòmic i el seu compromís amb el diari, fan posible que VilaWeb arribi més lluny i a molta més gent.
Subscriure'm al
butlletí de notícies:
Amb la
col·laboració de:
© Partal, Maresma i Associats sl
Contactar
L'empresa
Contractar publicitat
Avís Legal
Política privadesa
Política de galetes
Consell de la Informació
Creative Commons
Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina. | 0.618701 | curate | {"ca": 0.8857517318854147, "en": 0.03351432316045684, "es": 0.025875304250140424, "nl": 0.0028459090058041564, "fr": 0.011533420707732634, "gl": 0.000599138738064033, "ia": 0.0003744617112900206, "gd": 0.0005242463958060288, "pt": 0.01055982025837858, "de": 0.006815203145478375, "it": 0.008088372963864445, "vi": 0.0011233851338700617, "id": 0.0032952630593521813, "br": 0.0008987081070960494, "oc": 0.0021718779254821193, "pl": 0.0002621231979030144, "su": 0.0009361542782250515, "hu": 0.001310615989515072, "cs": 0.0009736004493540536, "zh": 0.0003744617112900206, "ru": 0.00127316981838607, "ro": 0.0008987081070960494} | https://www.vilaweb.cat/noticies/preocupacions-compartides-ni-som-tan-rars-ni-som-tan-desgraciats/ |
mc4_ca_20230418_14_203101 | Xiamen Sakura Momoko Inn Xiamen Xina - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Xiamen Sakura Momoko InnNo.57 Huangcuomaohou Huandao Road, Si Ming Districte, Xiamen, Xina, 361005 - Veure al mapaNotable7,8Basada en 4 comentarisXiamen Sakura Momoko InnVeure més fotosUniversitat Xiamen - A 6.0 km de l'allotjamentVeure més fotosVeure totes les 4 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaran700 m de la platjaWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatservei d'habitacions
Opcions d'habitacióVeure les fotosHabitació familiar A (Family A)...Veure: natura25 m21 llit doble i 1 llit extra...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosApartament familiar B (Family B)...Veure: natura25 m21 llit individual i 1 llit ...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosDoble (Double)...Veure: ciutat15 m21 llit dobleFixa les dates per veure preus
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop11 kmAeroport Internacional Gaoqi de Xiamen (XMN)21 kmAeroport Kinmen (KNH)estacions de tren i autobús4,9 kmEstació de Tren Xiamen7 kmEstació de Bus de Songbaihospitals i clíniques2,9 kmHospital Xiamen Qianpufarmàcies3 kmGuanghua Pharmacybotiga de conveniència3,8 kmYestoreRetirada d'efectiu2 kmATM
Sobre l'allotjamentDescripcióOferint allotjaments de qualitat al els restaurants, els negocis, els paisatges districte de Xiamen, Xiamen Sakura Momoko Inn és una selecció popular tant per oci com per negoci. Situat només a 8 km del centre de la ciutat, els viatgers estan en un lloc boníssim per a gaudir de les atraccions i activitat de la ciutat. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Xiamen Sakura Momoko Inn també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Xiamen. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, Zones públiques amb Wi-Fi. Xiamen Sakura Momoko Inn té 10 habitacions, totes amoblades amb gust per tal d'oferir comforts com televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Xiamen Sakura Momoko Inn.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxesLloguer de cotxes lloguer de bicicletesservei de llançadora Coses a fer, maneres de relaxar-sevisites turístiques Àpats, begudes i refrigeriservei d'habitacions Serveis i comoditatsconsergemagatzem d'equipatgezona de fumadorsPer als nenshabitació familiar Accésentrada/sortida [exprés]recepció [24 hores]s'admeten animals de companyiaDisponible a totes les habitacionsaccés a internet (sense fils)cafetera/teterahabitacions per a no fumadorsaire condicionatcalefacciópremsa diàriaaparell de televisióconnexió sense fils a internet (cortesia)televisió de pantalla planaarticles de tocadorempolles d'aigua de cortesiaTV satèl•lit/cableassecador de cabellescriptori Idiomes ParlatsAnglèsXinès (Mandarí) Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 2 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 3 a 12 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Els hostes de 13 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 02:00 PMHorari de sortida fins a: 11:59 AMRecepció oberta fins a les : 12:00 AMDesplaçamentDistància des del centre de la ciutat: 8 kmDurada del trajecte fins a l'aeroport (minuts): 30AltresTarifa d'ús d'internet/WiFi diària: 0 CNYL'allotjamentPlantes / Habitacions de no fumadors: YesNombre de bars/sales: 0Nombre de plantes: 2Nombre de restaurants: 0Nombre d'habitacions: 10Voltatge de l'habitació: 220Any de construcció de l'hotel: 2014Renovació de l'hotel més recent: 2014AparcamentTarifa d'aparcament diària: 0 CNYMostrar més | 0.842424 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/xiamen-sakura-momoko-inn/hotel/xiamen-cn.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_220497 | Què significa ser un partner Magnet? "Magnet ens ha canviat la forma de pensar i ens ha fet repensar la institució" o "El projecte Magnet ens ha permès tenir una escola "amiga" amb qui conviure tres cursos escolars" són algunes de les respostes dels partners que mantenen una aliança amb centres educatius catalans.
Pilar Jiménez, Institut de Bioenginyeria de Catalunya; Anna Camps, Filmoteca de Catalunya, Lluís Noguera, director del Cosmocaixa; Laura Almargo, Fundació Naturgy; Pep Fenollosa, CIM-UPC; Carme Rovira, Tecnocampus Mataró; Dolors Puigjaner, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la URV; Carles Garcia, Museu del Ter; Luís Alsedà, Centre de Recerca de la Matemàtica; Sandra Bestraten, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Arquiescola; Vanessa Balagué, Institut de Ciències del Mar del CISC i Jordi Pons, Museu del Cinema, són alguns dels representants de les institucions partner del programa, que en aquest vídeo expliquen la seva experiència.
Podeu veure totes les institucions que participen en el programa Magnet des d'aquest enllaç: https://magnet.cat/institucions/
El programa Magnet té per objectiu acompanyar els centres educatius en el desenvolupament d'un projecte educatiu en aliança amb una institució d'excel·lència. Aquesta aliança ha de permetre al centre desenvolupar un projecte innovador i de qualitat, un projecte atractiu, que tingui magnetisme i que es converteixi en un projecte de referència en el seu territori, tant per les famílies com per la comunitat educativa.
Per a més informació: http://www.magnet.cat / @aliancesmagnet / #aliancesmagnet | 0.893213 | curate | {"ca": 1.0} | : /videos/el-paper-del-partner-les-aliances-magnet |
mc4_ca_20230418_0_479730 | Maison par 429.000 € de 435 metros carrer major la guixa torre a 4 vents dans Remei-La Guixa Vic - habitaclia
Maison avec cheminée chauffage parking dans Remei-La Guixa Vic
Remei-La Guixa - carrer major la guixa
Gestions Toni Oliver Voir toutes vos annonces
TORRE A 4 VENTS
Casa tipu torre a 4 vents al centre de la Guixa.
Consta de: menjador amb llar de foc i sortida a jardí, cuina amb sortida a jardí, rebost gran, 3 dormitoris dobles amb armaris empotrats (1 suit), + 1 safareig o habitació tipu despatx (polivalent).
Segona planta amb altell d´uns 80m2 amb molta llum natural.
Aparcament per a 4 cotxes, més un traster d´uns 20m2 i armari (sala polivalent) i habitació tipu safareig.
Cisterna d´aigua amb recollida d´aigues pluvials, amb sistema de rec amb bomba pel jardí. La mida de la cisterna és igual a la del porxo (uns 15m de llarg per 2 d´ample per 2,70 d´alt).
La casa té molt bons acabats, terres de parquet natural, grans vidrieres, xemeneia enquestada, gresos porcel·lànics, etc.
Nord Vic 320 m2 356.000 €
Chalet à Vic
Centre Vic 460 m2 3 hab 400.000 €
Sant Julià de Vilatorta 410 m2 3 hab 420.000 €
El Sucre-El Nadal Vic 359 m2 6 hab 420.531 €
Tona 535 m2 6 hab 439.000 €
Centre Vic 410 m2 4 hab 450.000 €
El Sucre-El Nadal Vic 358 m2 6 hab 455.000 €
Annonce: 1777003577992
Detalls escala
Detalls habitació
Remei-La Guixa carrer major la guixa
986 €/m2€/m2 de l´annonce
Contacter Gestions Toni Oliver
Référence de l´annonce habitaclia/pcsgx1212:
Deseo más información del inmueble con referencia: habitaclia/pcsgx1212
Gestions Toni Oliver Vic Voir téléphone
Nord Vic 320 m2 - 1.113 €/m2 356.000 €
Centre Vic 460 m2 3 hab - 870 €/m2 400.000 €
Sant Julià de Vilatorta 410 m2 3 hab - 1.024 €/m2 420.000 €
El Sucre-El Nadal Vic 359 m2 6 hab - 1.171 €/m2 420.531 €
Tona 535 m2 6 hab - 821 €/m2 439.000 €
Centre Vic 410 m2 4 hab - 1.098 €/m2 450.000 €
El Sucre-El Nadal Vic 358 m2 6 hab - 1.271 €/m2 455.000 € | 0.530232 | curate | {"fr": 0.17815482502651114, "ca": 0.514846235418876, "it": 0.03340402969247084, "es": 0.21845174973488865, "en": 0.027571580063626724, "pt": 0.007423117709437964, "nl": 0.02014846235418876} | https://francaise.habitaclia.com/acheter-maison-dans-vic-i1777003577992.htm?ady=1&f=&st=2,14&from=list&lo=61 |
macocu_ca_20230731_6_150351 | Notifica Decret núm. 518. Incoació procediment restauració immoble situat al c/ Submarí, 5. Termini d'audiència.
29/05/2014
BOP T | 0 | curate | {"ca": 0.8467741935483871, "cs": 0.03225806451612903, "it": 0.08064516129032258, "nl": 0.04032258064516129} | |
mc4_ca_20230418_16_20540 | Clàusula terra i sostre: Reclama la nul·litat de la clàusula terra i sostre de la seva hipoteca i guanya el judici amb la devolució de gairebé 8.000 euros pagats de més. | Revista | EROSKI CONSUMER
Nomofòbia: pànic d'estar sense mòbil
Domingo Remo, Expert en temes fiscals
José María Mella, Catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Autònoma de Madrid
Aliments integrals que no poden faltar en la dieta
Guia de compra de pa de motlle
Refrigeris a la feina: propostes per a tots els gustos
Setrills reomplibles, sí o no?
Incompliment de l'agència de viatges
Clàusula terra i sostre
Vaga de controladors aeris
El venedor no es fa responsable dels 3.000 euros d'avaria en un cotxe de segona mà comprat fa poc i en garantia
Els cancel.len una excursió programada i l'agència no se'n fa responsable
Reclama la nul·litat de la clàusula terra i sostre de la seva hipoteca i guanya el judici amb la devolució de gairebé 8.000 euros pagats de més.
Un consumidor va contractar el 2004 un préstec hipotecari variable (Euribor + 0,50%) amb una clàusula terra i sostre segons la qual el tipus d'interès no podia ser inferior al 3,25% ni superior al 9%. Al·legant que es tracta d'una condició general abusiva, va presentar demanda contra el banc i va sol.licitar la condemna d'eliminar aquesta clàusula del contracte i la devolució de les quantitats abonades de més per la seva aplicació. I la demanda va ser estimada íntegrament. Diu el Jutjat de Primera Instància núm. 4 d'Ourense, en sentència del 13 de maig de 2013, que la clàusula de límit mínim o terra era abusiva, d'acord amb la Llei del Consumidor, ja que el contracte no preveu cap avantatge a favor del consumidor en compensació del risc il.limitat que assumia quant a la pujada de l'índex de referència, risc que, en canvi, no assumia l'entitat bancària en la mateixa mesura, ja que la seva retribució mai no podria caure per sota d'un límit determinat. I que s'havia de reintegrar la quantitat de 7.988 euros cobrada com a conseqüència de l'aplicació de la clàusula terra i recalcular i refer, excloent-ne la clàusula terra, els quadres d'amortització del préstec hipotecari a interès variable subscrits, així com comptabilitzar el capital que va haver-se d'amortitzar.
Assegurança d'anul.lació en la compra d'un viatge
Avaria en la televisió en garantia
Clàusules abusives en la hipoteca | 0.816105 | curate | {"ca": 0.9630730050933786, "ja": 0.011460101867572155, "es": 0.025466893039049237} | http://revista.consumer.es/web/ca/20130901/practico/sentencias/77425.php |
cawac_ca_20200528_10_9192 | Aquests darrers dies haureu vist que no podieu accedir a aquesta web. La raó ha sigut un canvi en les adreces de l'IEEC, l'institut que ens hostatja el servidor. Aquest canvi havia de fer-se en unes poques hores, però lamentablement vam tenir problemes tècnics i hem trigat molt més. Per sort ja tornem a estar accessibles. Disculpeu per les molèsties!
Degut a greus problemes econòmics, el Allen Telescope Array (conjunt de petits radiotelescopis dedicats exclusivament a SETI, al Nord de Califòrnia) ha hagut d'entrar en "hivernació" per falta de pressupost. És a dir, que les activitats s'han hagut de suspendre mentre no es disposi del pressupost per fer-ho funcionar.
Això vol dir que les activitats de SETI queden seriosament afectades. Afortunadament, SETI@home podrà seguir funcionant, ja que les dades que processem entre tots provenen d'altres llocs (com p.ex. el radiotelescopi d'Arecibo, d'on s'obtenen les dades gràcies a un receptor secundari). Així mateix, l'Institut SETI seguirà també funcionant com sempre, excepte per aquest fet de no disposar d'observacions dedicades exclusivament a la recerca SETI en sí mateixa.
Els "smartphones" o telèfons intel·ligents estan cada vegada més extesos arreu del món, i la seva potència de processament creix igual de ràpid que amb els ordinadors. Era d'esperar que arribés aquest moment: L'Institut SETI ha llançat una aplicació per poder córrer SETI@home en els telèfons amb sistema operatiu Android! Es preveu que properament estigui disponible també per iPhone. Més informació aquí . | 0.806195 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.seti.cat/web/?q=taxonomy/term/1&page=2 |
macocu_ca_20230731_9_455940 | SOCIETAT
La Caminada Popular Nit de Sant Bonós, que se celebra a Blanes des de fa trenta-sis edicions coincidint amb la festa dels Copatrons, tornarà al passeig del Mar dissabte vinent, dia 20 d’agost, després... | 0.668866 | curate | {"fr": 0.037914691943127965, "ca": 0.9620853080568721} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_279450 | Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida.
Etiquetas aire atmosfera calidad calidad aire estacions y 4 más
Documentos de API
Se actualizó
February 16 2021
Vistas
1,131
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Foners - Mallorca)
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments realitzats per l'estació de control de la qualitat de l'aire de Foners des de 2002. Codi nacional ES1610A.
Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida.
Etiquetas aire calidad calidad aire control estacions y 8 más
Documentos de API
Se actualizó
September 15 2022
Vistas
690
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Hospital Joan March - Mallorca)
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments realitzats per l'estació de control de la qualitat de l'aire de l'Hospital Joan March des de 2002. Codi nacional ES1827A.
Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida.
Etiquetas aire calidad aire control es1827a estacions y 7 más
Documentos de API
Se actualizó
September 15 2022
Vistas
248
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Port de Maó - Menorca) - 2021
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments provisionals
Etiquetas aire atmosfera estacions goib govern de les illes balears y 5 más
Documentos de API
Se actualizó
July 14 2021
Vistas
111
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Parc de Bellver - Mallorca)
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments realitzats per l'estació de control de la qualitat de l'aire de Bellver des de 2002. Codi nacional ES1604A.
Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida.
Etiquetas aire bellver calidad calidad aire estacions y 8 más
Documentos de API
Se actualizó
September 15 2022
Vistas
293
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Torrent - Eivissa)
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments realitzats per l'estació de control de la qualitat de l'aire de Torrent des de 2007. Codi nacional ES1831A.
Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida.
Etiquetas aire calidad calidad aire control estacions y 8 más
Documentos de API
Se actualizó
August 14 2020
Vistas
159
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Pous - Menorca)
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments realitzats per l'estació de control de la qualitat de l'aire de Pous des de 2002. Codi nacional ES1095A.
Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida.
Etiquetas aire calidad calidad aire control estacions y 8 más
Documentos de API
Se actualizó
August 14 2020
Vistas
173
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Sant Joan de Déu - Mallorca) - 2020
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments realitzats per l'estació de control de la qualitat de l'aire de Sant Joan de Déu del 2020. Codi nacional ES1995A.
Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida.
Etiquetas aire calidad calidad aire control estacions y 8 más
Documentos de API
Se actualizó
March 17 2021
Vistas
97
Mesuraments Estació Control Qualitat Aire Illes Balears (Estació Cases de Menut - Mallorca)
Medio ambiente
Conjunto de datos
Mesuraments realitzats per l'estació de control de la qualitat de l'aire de Cases de Menut des de 2015. Codi nacional ES2065A.
Les concentracions dels contaminants SO2, NO, NO2, O3, PM10, PM2,5, benzè, toluè i xilè apareixen en micrograms per metre cúbic (µg/m³). Les unitats del contaminant CO són mil·ligrams per metre cúbic (mg/m³). Per a cada contaminant s’inclou un “flag” o indicador d’estat, on V significa que la dada és vàlida. | 0 | curate | {"ca": 0.7406698564593301, "es": 0.19751196172248803, "en": 0.03272727272727273, "it": 0.02526315789473684, "fr": 0.0032535885167464117, "de": 0.0005741626794258373} | https://catalegdades.caib.cat/es/browse?tags=estacions |
mc4_ca_20230418_14_360280 | Carnaval Gastronòmic Ganxó als restaurants de Sant Feliu
Ja torna a ser carnaval!! !
Per tal d’oferir una oferta més àmplia i viure el carnaval en totes les seves vessants, aquest any arriba el Carnaval Gastronòmic Ganxó.
Si us agraden les disfresses i tota la disbauxa que comporta el Carnaval esteu de sort. Del dissabte 22 de febrer al diumenge 2 de març trobareu menús especials de carnaval a diferents restaurants de la ciutat.
És l’època de que el macarrons desfilin, us serveixin poció màgica de Ratafix, l’emperadriu Agripina us prepari les postres, els ous es disfressin de bolets, l’entrecot porti “traje de luces” , s’enterri la sardina en coca d’escalivada o que la graellada sigui de “Carn-estoltes”.
El 23 d'agost del 1989 , els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer la Via Bàltica enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per a reivindicar les seves ànsies de llibertat. A la primavera següent ja eren països independents gràcies a la gran mobilització i a la repercussió internacional aconseguida.
Vigília - 10 de setembre de 2013
-3a Marxa de torxes per la independència.
21h Trobada a l'edifici del Salvament.
21.45h Encesa de torxes
22h Sortida cap al Passeig del Mar (cruïlla Rambla Vidal)
22.30h Arribada al masteler del Passeig del Mar
22.35h Renovació de l'Estelada.
22.45h Lectura del Manifest
22.50h Cantada de l'Himne Nacional de Catalunya "Els Segadors".
Organitza: Associació Guíxols Decideix
9a Diada Jove de les JERC
-22.00h. Concert de rock amb diferents grups. Pati del Teatre Narcís Masferrer i Buixó.
Organitza: JERC
08.30h Rambla Generalitat. Ofrena floral al Bust del President Josep Irla
09.00h Cementiri municipal. Ofrena floral davant la Tomba del President Josep Irla, amb acompanyament de l'Orquestra de Cambra de Sant Feliu de Guíxols
11.30 Acte institucional a la Plaça del Mercat.
Lectura del Manifest de l'Onze de Setembre. Cantada de l'Himne Nacional de Catalunya. Seguidament, interpretació de l'Himne Local de Sant Feliu de Guíxols "Juny" (de Juli Garreta) amb la Cobla Ciutat de Girona, junt amb Els Segadors.
12.00h (aprox.) Un cop finalitzat l'acte previ). Plaça del Mercat. Audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona
17.14h. Tocada de campanes. Monestir de Sant Feliu de Guíxols.
17.30 Concert al Teatre Auditori Narcís Masferrer. Cobla Ciutat de Girona. Diada del Soci de l'Agrupació Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols.
Localitats a l'oficina de turisme.
Entrada general 15?, entrada reduïda 10?Onze d
L'Espai Carmen Thyssen és un centre dedicat a exposicions temporals que es va inaugurar l'estiu de 2012 amb l'exposició Paisatges de llum, paisatges de somni.De Gauguin a Delvaux. La mostra va tenir una gran acollida tant de públic com de crítica i s'ha convertit en el referent artístic de la Costa Brava.
L'Espai Carmen Thyssen es distribueix entre la segona i la tercera planta del Palau de l'Abat, al monestir de Sant Feliu de Guíxols, un conjunt monàstic de l'orde dels benedictins amb arrels al romànic.
A la segona planta del palau trobem les sales 1, 2 i 3 de l'exposició. És en aquesta zona de l'edifici residencial on hi havia els serveis de la pròpia institució monàstica, així com els usos d'administració i de secretaria.
L'Espai Carmen Thyssen es desplega en cinc sales més (de la 4 a la 8) a la tercera planta de l'antiga residència abacial. Aquest nivell té un aire de casa senyorial, de petit palau rural, dotat d'una gran lluminositat natural. La planta era l'espai privat de l'abat (amb la seva cambra personal i un despatx) i, també, la zona on rebia els dignataris polítics i eclesiàstics amb una una sala, el menjador i una habitació destinada a convidats.
L'Espai Carmen Thyssen aborda aquesta segona temporada amb la mostra Sisley – Kandinsky – Hopper. Col·lecció Carmen Thyssen, una aposta per a la consolidació del centre que col·loca Sant Feliu de Guíxols en el vèrtex d'un triangle d'excel·lència, juntament amb Girona i Figueres, quant a oferta cultural.
CAFÉ COL.LOQUI AMB ORIOL JUNQUERAS
L’Ajuntament mou fitxa i està decidit a prescindir de CESPA
Campanya gastronòmica de Peix Blau Ganxó 2012 | 0.790661 | curate | {"ca": 0.9271832718327183, "pt": 0.011562115621156211, "fr": 0.0002460024600246002, "it": 0.023124231242312422, "es": 0.020910209102091022, "en": 0.016974169741697416} | http://barlagaviota.com/noticies.html?start=20 |
mc4_ca_20230418_17_791014 | B&B Max Milà Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
B&B MaxVia Friuli 18, Pero, Milà, Itàlia, 20017 - Veure al mapaExcel·lent8,5Basada en 37 comentarisB&B MaxVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosBanyVeure més fotosBanyVeure més fotosMolt bona ubicació 8,3Veure el mapaVeure totes les 28 fotos8,3UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionat
Opcions d'habitacióVeure les fotosHabitació 2 llits amb bany privat (Twin Room with Private Bathroom)...20 m2plat de dutxa2 llits individualsFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació 2 llits amb bany privat (Twin Room with Private Bathroom)...20 m2plat de dutxa2 llits individualsFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació 2 llits amb bany compartit (Twin Room with Shared Bathroom)...25 m2bany compartit2 llits individualsFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació 2 llits amb bany compartit (Twin Room with Shared Bathroom)...25 m2bany compartit2 llits individualsFixa les dates per veure preus
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualB&B MaxHotel San Siro FieraHotel Bel SitB&B MI StyleValoració dels clientsExcel·lent 8,5 (37 comentaris)Notable 7,4 (3 comentaris)Notable 8,0 (7 comentaris)Excepcional 10,0 (1 comentari)BarriPeroSan SiroSan SiroSan SiroWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Esmorzar disponible Esmorzar disponible Esmorzar disponible Esmorzar disponibleSeleccionar datesVeure l'allotjamentVeure l'allotjamentVeure l'allotjament
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop19 kmAeroport de Linate (LIN)30 kmAeroport de Malpensa, Milà (MXP)estacions de tren i autobús2,4 kmEstació de Metro de Rho Fiera Expo2,5 kmEstació de Tren Rhohospitals i clíniques8 kmClinica San Carlo Paderno Dugnanofarmàcies650 mFarmaciabotiga de conveniència6 kmNaturaSiRetirada d'efectiu700 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióPer als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Rho, B&B Max és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, B&B Max és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. L'ambient de B&B Max es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, ventilador són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Rho, el B&B Max és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatassecador de cabellescriptoriaparell de televisiócalefaccióventiladorarticles de tocadorempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.877829 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/b-b-max/hotel/milan-it.html |
crawling-populars_ca_20200525_31_42681 | 5 min. 17/10/2014 20:58
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Que vagi per endavant que no estic en la tessitura de defensar l'existència de cap partit de dretes. Els qui defen- sam l'honestedat, la justícia social, la igualtat d'oportunitats, la llibertat de pensament i la fraternitat entre els homes no podem, de cap manera, estar d'acord amb els postulats que defensa la dreta del nostre redol. Ni l'espanyola, hereva gens dissimulada del feixisme franquista; ni la mallorquina, reproducció provinciana i submisa d'aquella; ni àdhuc la catalana, emmirallada en els valors liberals de l'europea i tanmateix tacada ara i adés per escàndols de corrupció; ni l'europea tan sols, de tarannà liberal però al cap i a la fi aplicant unes polítiques econòmiques que privatitzen el benefici de les grans multinacionals i la banca i en socialitzen el deute i, a més, també esquitxada per casos de corrupció que afecten des de l'histriònic Berlusconi a l'hiperactiu Sarkozy, passant pel prestigiós Helmut Kohl. Cap d'aquestes dretes sembla defensable sota els paràmetres d'un estat del benestar igualitari i just, però com que de moment la democràcia capitalista continua sent un fet que no sembla tenir final, ens hem de conformar amb determinats mals menors.
És en aquest sentit que avui m'abelleix de valorar la surgència de la nova marca electoral de Proposta per les Illes, el que més o menys tots ja coneixem com El Pi. Aquesta formació ha nascut durant aquests darrers quatre anys fruit de la fusió entre la Lliga Regionalista de Jaume Font i la Convergència per les Illes de Josep Melià. La primera va néixer per l'impuls del pobler, ressentit del tracte rebut per part de José Ramón Bauzá, que no volia "imputats" a les seves llistes. La segona, mirant d'emular el model convergent del Principat, apareixia sota el lideratge de Josep Melià per cobrir l'espai deixat per l'extinta UM. I com que una taula amb dues potes no s'aguanta, El Pi necessitava una tercera branca que donàs forma a una capçada que hauria de ser esponerosa, i aquí entrava Antoni Pastor, el díscol batle de Manacor que ha escenificat amb José Ramón Bauzá un dels enfrontaments polítics interns més apassionants dels darrers anys. Pastor, però, tot ambició, sembla que ara també estira la corda d'El Pi com abans estirava la del PP.
De Font sabem que va ser inhabilitat judicialment per exercir la política per haver fet votar a la Pobla persones que ja havien deixat aquest món. Ell s'excusa dient que ja va complir per allò. Sí que va complir, però el fet és que els morts votaren. Pastor, per part seva, va ser imputat en el cas Mapau, pel frau electoral dels vots argentins (també alguns de morts) com a responsable de les cases balears a Amèrica durant els anys noranta. Melià, el tercer del triumvirat, es va mostrar incapaç de fer reflotar la nau del centredreta mallorquí després del desastre judicial patit per UM.
Les eleccions autonòmiques del maig vinent es presenten més emocionants que mai. El bipartidisme, com va quedar demostrat a les eleccions europees, és en caiguda lliure i els partits petits se'n podrien aprofitar. Cal tenir present, però, que el vot que fuig dels dos grans partits mira d'evitar els malvicis de la casta, per parlar en termes iglesians. Estan en condicions tres animals polítics amb tots aquests antecedents i prop (o més, en algun cas) de dues dècades de presència ininterrompuda a la política institucional de garantir que ja no pertanyen a la casta de la qual pretenen presentar-se com a alternativa i de la qual han format part fins ara?
El Pi pretén créixer amb la marca de la centralitat, de poder pactar amb dretes o esquerres segons la conveniència de cada moment. Jaume Font no es cansa de dir que El Pi "no pactarà amb el PP de José Ramón Bauzá", però no què faria si Bauzá no hi fos. I si Bauzá no hi fos, quin sentit tendria que ell o Antoni Pastor no formassin part una altra vegada del Partit Popular?
El que és molt clar és que en l'espai que pretén ocupar El Pi hi ha molt de camp per córrer i el que no ho és tant és que hi pugui córrer gaire falaguer, amb tot el llast acumulat pels seus líders. Reprenent els arguments inicials d'aquest escrit i afegint-n'hi de nous: a les Balears els cal una marca de centredreta autocentrada en el país capaç de fugir de la política clientelar que va practicar UM (només un vot enormement captiu explica que un partit que governa a la principal institució mallorquina durant dotze anys no pugi mai de tres diputats) i de la corrupció, i que afronti amb valentia i sense complexos qüestions cabdals per al país com la sobirania, el finançament i la llengua. Un partit, en definitiva, que defensi amb estratègies pròpies de la dreta els interessos dels illencs i els de la seva terra, abans que els del poder fàctic de torn.
Més continguts de
10 Comentaris
9 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.814805 | curate | {"eo": 0.0026026026026026027, "it": 0.0032032032032032033, "ca": 0.9647647647647648, "en": 0.004604604604604604, "de": 0.0008008008008008008, "fr": 0.009209209209209208, "es": 0.012212212212212211, "br": 0.0026026026026026027} | : /firmes/toni_riera/Pi-corc-esponera_0_1231677057.html |
crawling-populars_ca_20200525_21_256348 | El Museu de Valls fa un recull de les obres d'art contemporani protagonistes de l'espai de la Capella
La mostra es podrà veure fins a mitjan febrer
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.693024 | curate | {"ca": 1.0} | : /?task=quick.read&format=raw&id=925201&return=Lz90YXNrPW1lc2NyaXRlcmkubWVzJmFtcDtmb3JtYXQ9cmF3JmFtcDtjcml0ZXJpPWNhbmFsJmFtcDtpZD00NjQmYW1wO2l0ZW1pZG1lcz0yNzk4JmFtcDtzZWdtZW50PW11bmljaXBpJmFtcDtzdWJzZWdtZW50PTY1NTQzJmFtcDtjb3VudD0xMiZhbXA7bXVuaWNpcGlfY2FjaGU9NjU1NDMmYW1wO3ZpZXc9cG9ydGFkYSZhbXA7ZXBzdWJjYW5hbF9pZD03MCZhbXA7YW1iX211bmljaXBpPTAmYW1wO3RtcGw9aW5kZXg= |
mc4_ca_20230418_7_166945 | Parlem d'electricitat: de gener 2012
L'alternativa LED als fluorescents
Cada cop és més freqüent veure sistemes d'enllumenat LED per substituir a les bombetes i els llums halògens però encara no podíem substituir fàcilment un tub fluorescent per un sistema LED. S'ha presentat un "tub bluorescent" que permet substituir les làmpades de vapor de mercuri per LEDs.Podeu trobar més informació a:http://www.voltimum.es/news/9684/cm/osram-substitube--advanced.html?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=2011_12_21_VLE_NP-Diciembre
Carregador a hidrogen
Fa uns dies parlàvem de carregadors de reserva basats en bateries i d'uns altres basats en el moviment. Un lector m'ha fer arribar informació d'un tercer sistema.L'aparell, de la casa Horizon és una pila de combustible que funciona amb petites bombones d'hidrogen de manera que, si portes bombones suficients, sempre tens energia de reserva.
Carrer intel·ligent
A Sant Cugat del Vallès s'ha implantat el primer carrer intel·ligent de Catalunya. La idea base és maximitzar l'estalvi energètic i minimitzar el impacte ambiental però s'aprofita per aplicar altres sistemes que aporten avantatges addicionals.Alguns dels elements innovadors del carrer són la informació de places disponibles d'aparcament, enllumenat que només és actiu quan hi ha persones al carrer, papereres que compacten la brossa amb un sistema alimentat amb energia solar i que informen quan són plenes, reg variable en funció del nivell d'humitat, etc.Podeu trobar més informació a:http://www.gencat.cat/economia/ur/noticies/57016085.html
S'ha acabat de construir la tuneladora de la línia d'interconnexió amb
Atès que una part del traçat de la línia d'interconnexió de la Península amb França haurà de ser subterrània, caldrà una tuneladora per fer-la. La tuneladora que començarà a fer el túnel des de Catalunya (n'hi haurà una segona que començarà des de la Catalunya nord) ja està acabada.Està previst que al mes de març arribi a La Jonquera i comenci la seva tasca d'excavació.Podeu llegir més informació a:http://www.ree.es/sala_prensa/web/notas_detalle.aspx?id_nota=250
Nous dissenys per a les torres de les línies elèctriques
Al Regne Unit van convocar un concurs per triar un nou model de torre per a les línies elèctriques que combines el disseny amb els requeriments tècnics. Finalment la T-torre va ser la guanyadora.Podeu veure alguns dels models a: http://www.ribapylondesign.com/shortlist
Ja està en funcionament la interconnexió submarina Península-Mallorca
Fa uns mesos comentàvem que estava en construcció aquesta interconnexió. Ara podem podem dir que ja está funcionant. De moment, però, en proves.Podeu trobar més informació a:http://www.ree.es/sala_prensa/web/notas_detalle.aspx?id_nota=249.
Catifes voladores
Tots haureu llegit algun conte (o vist una pel·lícula) en el que hi surt un personatge que es desplaça assegut en una catifa voladora.Les catifes voladores existeixen?La resposta és no! De moment, no!A la Universitat de Princeton estan treballant amb un prototipus. És un full de plàstic, d'uns deu centímetres, que quan se li donen uns impulsos elèctrics es doblega i impulsa l'aire que té al seu voltant. Aquest aire impulsat la manté aixecada del terra i la fa avançar a una velocitat d'un centímetre per segon. Creuen que més endavant podran fer prototipus més grans i que vagin a més velocitat.De tota manera, una catifa com la dels contes encara és lluny ja que no només hauria d'anar més ràpid; també hauria d'aguantar el pes de la persona que viatja i les bateries que ho alimenten. Creuen que una catifa així hauria de tenir una mida de cinquanta metres. Una mica més grossa que les que surten als contes.Podeu trobar més informació a: http://www.elmundo.es/elmundo/2011/09/30/ciencia/1317377084.html
Pont solar
A Londres estan instal·lant una coberta solar al pont de Blackfriars. Un cop enllestida la coberta, aquest pont serà el pont solar més llarg del món.Aquesta coberta s'instal·la aprofitant la reconversió del pont per acollir una important estació ferroviària.La coberta tindrà 6000 m2 i generarà 900 MWh/any; aproximadament la meitat del que consumirà l'estació.Podeu trobar més informació a: http://www.solarcentury.co.uk/
S'ha acabat de construir la tuneladora de la línia...
Nous dissenys per a les torres de les línies elèct...
Ja està en funcionament la interconnexió submarina... | 0.824555 | curate | {"ca": 0.9711649365628604, "nl": 0.00784313725490196, "pt": 0.014763552479815456, "es": 0.00392156862745098, "fr": 0.002306805074971165} | http://oriol-boix.blogspot.com.es/2012/01/ |
macocu_ca_20230731_9_552602 | 27, 28, 29 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener Tots els dies a les 17.30h Durada: 60 min Català Preu: 10€
> Descobrim la història del quart Rei d’Orient
Fitxa artística Idea original i composició musical: Marc Sambola Dramatúrgia: Marc Rosich Direcció: Marc Angelet Ajudantia de direcció: Laura G. Ballbé Lletres: Yasmina Rincón Interpretació: A Grup Vocal Coreografia: Bealia Guerra Escenografia: Anna Tantull Disseny de vestuari: Iztok Hrga Barreteria i complements: Mar Grañena Producció executiva: Cristina Cazorla Producció: Puça Espectacles SL
La Roda Produccions | 0.7746 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_78699 | Comença el primer judici per la presumpta corrupció a Torredembarra, l'origen del 'cas 3%' | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
L'exalcalde Masagué, que afronta tres anys de presó, està acusat d'adjudicar a dit les guinguetes de la platja
Massagué, assegut al jutjat penal 2 de Tarragona
Aquest dijous ha començat el primer judici per la presumpta corrupció a Torredembarra, l'origen del 'cas 3%'. El jutjat penal 2 de Tarragona ha acollit l'inici de la vista oral sobre la quarta peça separada, en què s'investiga la presumpta adjudicació irregular de les guinguetes de la platja a l'excap local de CDC Gerard Montserrat.
Els processats són l'exalcalde, Daniel Masagué; l'exregidor de Platges, Pere Font, (també de CDC) i el propi Montserrat, que declararan divendres. S'enfronten a penes de fins a tres anys de presó pels suposats delictes de prevaricació, i frau i exaccions il·legals a l'administració pública.
En la seva arribada als jutjats, Masagué s'ha declarat innocent i ha dit que ha estat víctima "d'una persecució".
Alhora, es dona el cas que l'anterior adjudicatària de les guinguetes (del 2007 al 2010), Gevidoscracks, compartia domicili social amb Promoesport i Montserrat n'era l'apoderat. L'Ajuntament va adjudicar-li de nou malgrat que l'anterior contracte amb aquesta empresa va acabar amb una sanció greu per l'impagament del cànon a l'Ajuntament, entre altres incompliments, que segons la fiscalia impedien que aspirés a la concessió. A més, l'acusació pública apunta que un altre objectiu de l'adjudicació arbitrària era "rendibilitzar" la compra de les guinguetes que va fer en el seu moment la firma, ja que l'Ajuntament va acabar pagant-li un arrendament. Aquest dijous la vista s'ha centrat en la declaració de diversos testimonis.
Els primers han estat els dos agents de la Guàrdia Civil que van liderar la instrucció, els quals han corroborat les "vinculacions" existents entre les tres firmes convidades pel regidor. A més, han recordat que la macrocausa es va iniciar arran d'una denúncia de la regidora d'ERC Montserrat Gassull, que va denunciar "suposats delictes contra l'administració pública de forma massiva" en el si de l'Ajuntament. L'aleshores cap de contractació, Elisabeth Cabré, ha declarat que normalment era el regidor de torn qui li indicava el nom de les empreses convidades als procediments negociats. En aquesta línia, ha afirmat que a l'Ajuntament no se solien fer negociacions per cap d'aquests procediments negociats (un extrem que també han confirmat, com a pràctica general en la majoria d'administracions, altres testimonis).
Per la seva banda, el secretari municipal, Rafael Orihuel, ha declarat que l'alcalde qüestionava constantment els informes de la cap de contractació. "Parlaria d'un assetjament cap a ella", ha etzibat. A més, el secretari ha afirmat que Font tenia una relació "d'obediència total" respecte l'alcalde Masagué, a qui ha definit com "la persona que manava". Penes de presó i d'inhabilitació La fiscalia assenyala Masagué i Font com a autors d'un suposat delicte continuat de prevaricació, mentre que a Montserrat el considera un cooperador necessari. A més, els acusa a tots tres d'un delicte continuat de frau i exaccions il·legals a l'administració pública.
L'exalcalde Daniel Masagué s'enfronta a tres anys de presó i 19 anys d'inhabilitació, mentre que Font afronta dos anys de presó i 18 d'inhabilitació. A Gerard Montserrat la fiscalia li demana dos anys de presó i 18 d'inhabilitació per a càrrec públic, i cinc anys més d'inhabilitació per a obtenir subvencions i ajudes públiques per contractar amb ens públics i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social. En concepte de responsabilitat civil, el ministeri fiscal demana que els tres acusats indemnitzin l'Ajuntament amb 30.212,49 euros. Aquest és l'import pagat pel consistori en el contracte de subministrament de les tres guinguetes que es va adjudicar, per decret d'alcaldia, el març del 2012.
L'entramat del 'cas Torredembarra'
Aquesta branca és tan sols una de les nou peces separades amb què compta el 'cas Torredembarra', iniciat als jutjats del Vendrell. A més, la causa va ser l'origen del 'cas 3%' (el presumpte finançament irregular de CDC mitjançant comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública), que ha acabat en mans de l'Audiència Nacional. Mentrestant, la peça separada número 1, que investiga la presumpta adjudicació a dit de dos locals, arribarà a judici a l'Audiència de Tarragona del 15 al 28 d'abril. A l'estiu el jutjat del Vendrell també va deixar a punt de judici un altre procediment que agrupa diverses branques de la investigació.
En concret, les relacions amb la constructora Teyco -peça número set-; l’adjudicació del pàrquing de Filadors -peça número cinc-; l’adjudicació a Nordvert del servei de neteja i de recollida de la brossa -peça número cinc- i les obres de la piscina municipal -peça número nou-. | 0.869417 | curate | {"ca": 0.9896193771626297, "ms": 0.010380622837370243} | http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/comenca-el-primer-judici-la-presumpta-corrupcio-torredembarra-lorigen-del-cas-3 |
naciodigital_ca_20220331_0_630854 | Dues hores i mitja abans de l'inici de la manifestació, a Cibeles es creuen samarretes del Real Madrid i estelades. Els seguidors madridistes enfilen el camí cap al Santiago Bernabéu, on debuta Zinedine Zidane, recuperat a correcuita per convertir una temporada de fracassos en una renaixença blanca. Al seu torn, els manifestants independentistes comencen a tenyir de groc l'entorn del monument fetitxe de l'afició merengue. La deessa s'havia resignat a la solitud en un any de decepcions per al club de la capital. L'independentisme, sempre solidari, li fa costat aquest dissabte primaveral a Madrid. La Cibeles, doncs, no es queda sola.
A pocs minuts a peu de la deessa estimada pel madridisme hi ha el Congrés dels Diputats, també punt de pelegrinatge dels catalans que han assistit a la manifestació. Fàcilment identificables -pels mocadors i els llaços grocs-, se succeeixen fotografies amb les Corts espanyoles de decorat. És el cas de Pepa Bertran i Lluís Morera, de Gelida, habituals de les concentracions independentistes dels darrers anys. Ella, coordinadora de l'ANC de Gelida, i ell, un federalista desencantat que ha fet el viratge cap a les tesis independentistes. Reconeixen que han patit algun insult en la seva arribada a Madrid, que no ha anat més enllà, i reflexionen sobre el que han vingut a fer. "Si ens manifestem milers de persones a Madrid, això és més difícil de silenciar", sostenen per censurar el relat de determinats mitjans espanyols sobre el procés.
Trapero, les decepcions i la manera de superar-ho
Són independentistes convençuts, però també tenen esperit crític sobre els fets d'octubre del 2017, reviscuts aquesta setmana al Tribunal Suprem amb la declaració de Josep Lluís Trapero, un testimoni rebut amb ambivalència als fòrums sobiranistes. "És un home de conviccions i un professional, però ens va impactar el que va dir del pla per detenir el Govern", expressa Bertran. "Cada dia va caient més el maquillatge", afirma Morera per subratllar el que l'independentisme ha anat descobrint: el Govern no tenia preparat el trajecte cap a l'estat propi després de la declaració del 27 d'octubre al Parlament. "Malgrat tot, no deixarem de ser independentistes", afegeix Bertran.
"Malgrat tot, no deixarem de ser independentistes", explica Pepa Bertran, que ha vingut de Gelida, per treure's l'espina de la declaració fallida del 27-O
Les revelacions al Suprem no han erosionat les conviccions de molts dels manifestants present aquest dissabte a Madrid, però sí que han fet variar la confiança en els líders del procés, també en els que estan empresonats. "Em sap molt greu la seva situació, però ja no poden ser els nostres líders. Van alimentar falses expectatives. Si som independents algun dia serà perquè ho aconseguirem des de baix", raona Bertran.
És una posició que no comparteix Morera, el seu acompanyant. En el que sí que estan d'acord és que el 28 d'abril s'ha de votar i que la prioritat no ha de ser un pacte amb el socialisme espanyol. "S'ha de votar i bloquejar Espanya", afirmen. Segons el seu parer, les úniques prioritats d'una taula de negociació han de ser el dret a l'autodeterminació i l'alliberament dels presos. I això és el que han defensat a la manifestació de Madrid.
"Per la gent, no per les institucions"
També prop del Congrés caminen tres manifestants que venen de Valls. Són Mercè Plana, Jordi Roselló i Sílvia Carreres. Els dos últims, ressalten mentre fotografien la plaça de davant de la cambra baixa i els lleons de la porta, ja van ser a Brussel·les el 7 de desembre del 2017, en plena campanya electoral del 21-D. "Anem allà on ens diguin, quan ens ho diguin", assenyalen amb un somriure. Per què ser avui a Madrid? "Hem vingut per la gent, no per les institucions", assegura Plana, la més veterana de tots tres. "Volem que vegin que no som una pandilla, com diuen ells", recalca Carreres, que veu "enganyada" la ciutadania espanyola sobre què passa a Catalunya i com ha evolucionat el procés.
"Anem allà on ens diguin, quan ens ho diguin", assenyalen amb un somriure Mercè Plana, Jordi Roselló i Sílvia Carreres, que venen de Valls
Van arribar divendres al vespre i han aprofitat el matí per reconèixer la zona de la manifestació i els voltants, gaudint el bon temps que fa a la capital de l'Estat. Durant la setmana han seguit les evolucions del judici, marcat en els últims dies pel testimoni del major Josep Lluís Trapero. "Estem molt orgullosos dels presos", recalca Plana. "Seguim el judici, sí, però ens estressa perquè és una vergonya. A banda, la sentència ja està feta", assenyala. Des d'allà on fan fotografies al Congrés, si es caminen uns quinze minuts cap a l'esquerra, s'arriba al Tribunal Suprem. I també a la plaça Colón, escenari fa tan sols un mes d'una manifestació que va alterar el rumb de la legislatura espanyola.
Què fer a Madrid després del 28-A?
Marta Pujol, que és cap de llista de Junts per la Roca -la marca de l'espai postconvergent al municipi del Vallès Oriental-, porta una samarreta que entronca amb el 8-M de la setmana passada: "El futur és femení". Ha viatjat a Madrid amb una colla àmplia que s'ha separat durant una estona. "Hem vingut a demostrar que som gent pacífica, i que tenim dret a decidir sobre el nostre futur amb un referèndum", assenyala Pujol. Hi ha la voluntat de fer entendre com és el procés a la capital de l'Estat? "Entendran el que voldran", sosté, crítica amb el periodisme espanyol, que segons ella "no és independent".
— NacióPolítica (@naciopolitica) 16 de marzo de 2019
Davant l'escenari de les eleccions espanyoles, en el qual JxCat porta a les llistes dirigents partidaris de bloquejar la governabilitat de l'Estat, Pujol insisteix que no es pot votar algú -com Pedro Sánchez- que ha "fet costat al 155". "Cal un vot de consciència. Estaria bé que el bloc sobiranista anés junt", indica la manifestant. Davant la possibilitat que governin les tres dretes, que ella anomena "trifachito", remarca que ni tan sols a Espanya li interessa. Minuts abans, un grup exigu de falangistes es manifesta amb banderes preconstitucionals pel costat de l'escenari de la concentració. Hi ha nostàlgies que no moren mai. Al cor de Madrid sona l'Estaca per tancar una altra jornada festiva de l'independentisme. La Cibeles no es pot sentir sola. | 1 | perfect | {"ca": 0.9557023195876289, "es": 0.0194909793814433, "en": 0.00547680412371134, "fr": 0.019329896907216492} | https://www.naciodigital.cat/noticia/175617/cibeles-no-es-queda-sola |
crawling-populars_ca_20200525_41_259459 | Menú
BARCELONA, 9 oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern ha ordenat tancar aquest dimarts per seguretat el Parc de la Ciutadella a poques hores de la compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el ple del Parlament, i solament podran accedir al recinte diputats i periodistes.
Així ho han explicat fonts de l'ANC, que ha concentrat en un sol punt, el situat en el passeig Lluís Companys, la manifestació de suport al Govern i al Parlament que tenia previst fer també en el passeig dels Til·lers,a les portes de la càmera.
A la concentració, prevista a les 18.00 hores coincidint amb l'inici de la compareixença d'Puigdemont, s'ha sumat també Òmnium Cultural amb el lema 'És l'hora de la democràcia. Recolzem al Parlament! '.
En una entrevista en 8TV, el conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha concretat que les entitats sobiranistes i els Mossos d'Esquadra han parlat per pactar el dispositiu de seguretat.
El conseller també ha afegit que no es podrà entrar amb cotxe en el Parc de la Ciutadella.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.627756 | curate | {"es": 0.20502901353965183, "en": 0.035783365570599614, "ca": 0.7475822050290135, "de": 0.010638297872340425, "ur": 0.0009671179883945841} | : /espanya/noticia-parc-ciutadella-estara-tancat-aquest-dimarts-solament-podran-accedir-diputats-periodistes-20171009224728.html |
mc4_ca_20230418_16_576844 | Restaurant Gresca | foodandfoot
L´experiència va ser, globalment, molt bona. Segurament vam trobar a faltar més rapidesa en servir-nos el primer plat i, sobretot, una inexplicable lentitut en portar unes postres que no requerien cap tipus de preparació a l´instant. Vaja, que estaven fetes al moment de començar el servei i que només s´havien d´emplatar. Tampoc ens va agradar, tot i que ho podem entendre, que per “servei i pa” ens cobressin tres euros per cap. Pel pa? Volen dir aquella llesca solitària que ens van donar? El servei va ser correcte, però ja dic que va deixar una mica que desitjar. Potser el fet que precisament aquella nit no hi era el xef titular podria explicar algunes coses, però bé, la realitat és que vam menjar molt i molt bé i que, malgrat els peròs ja exposats, hi tornarem de ben segur.
Va obrir la tanda un mini entrant de bacallà molt bo…
Els primers van ser exel.lents! L´Anna va demanar un ou souflé que venia acompanyat d´uns tagliatelle de patata al nostre gust excessivament al dente, i un ou molt i molt bo…
Jo vaig optar pel que ja és un dels grans clàssics de la seva carta, la truita de fines herbes i cansalada acompanyada d´un tomàquet entre fumat i escalivat senzillament memorable, i unes molles de pa cruixent. La truita tenia un sabor i una textura de traca i mocador!
Per als segons vam optar per dues propostes radicalment diferents. L´Anna va optar per unes vieires amb col-i-flor i cansalada que ella va trobar delicioses…
…mentre que jo vaig apostar pel colomí al gingebre, un bingo com una casa de pagès, amb un punt de cocció senzillament excepcional. A nivell personal vaig trobar massa al dente les pastanagues que l´acompanayven, però bé, és quelcom totalment secundari i quasibé sense importància.
Els postres també ens van agradar molt. Una coca de roquefort amb poma àcida a la que, possiblement, li mancava més quantitat de poma per exercir de contrast al roquefort. Deliciosa, però, eh.
I jo, veient que altres clients ho havien demanat, vaig voler tastar el pastís de llimona amb sorbet de fruites del bosc que els hi quedava del servei del migdia, on fan un menú molt celebrat per 18 euros. El pastís era dels millors que he tastat mai!
Tot això regat per un vi bo boníssim, un Priorat que recomano molt i molt!
En fí, vam sortir, vi inclòs, per 60 euros x cap. Potser uns eurillos menys, 50 per cap, hagués estat més ajustat, però queda apuntadíssim a la meva llista de restaurants preferits de Barcelona.
~ per picanyol a 05/03/2014.
Etiquetes: cansalada, coca, col-i-flor, colomí, fines herbes, gingebre, llimona, ou souflé, pa, pastís, Priorat, Restaurant Gresca, roquefort, tomàquet, truita, viera | 0.817522 | curate | {"en": 0.011746873815839333, "ca": 0.9530125047366427, "id": 0.002652519893899204, "es": 0.021978021978021976, "it": 0.010610079575596816} | https://foodandfoot.wordpress.com/2014/03/05/restaurant-gresca/ |
mc4_ca_20230418_4_250807 | ANTONIO CAMPILLO - Revista FUTURA
núm. 29 | any 2014
«Assistim a una crisi silenciosa del pensament»
Antonio Campillo (Santomera, 1956) és filòsof i sociòleg, professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Múrcia i, des del 2010, degà d’aquesta Facultat. La seua tasca investigadora ha versat especialment sobre el concepte de «variació» (enfront d’altres conceptes filosòfics com ara el concepte modern de «progrés» o el postmodern de «repetició») i ha desenvolupat també una fructífera reflexió sobre la globalització. A més a més, és president de la Conferència Espanyola de Deganats de Filosofía i el primer president de la Red Española de Filosofía (REF), un col·lectiu que naix en paral·lel a l’avantprojecte de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE), i que el setembre passat va organitzar el seu primer congrés a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València.
Josep Artés | Fotografies: Miguel Lorenzo
Quins trets distintius té la nova llei d’educació, la LOMQE, respecte de les anteriors pel que fa a la formació filosòfica?
El tret diferencial de la LOMQE –a banda de moltes altres polèmiques com ara el tema de les llengües, el suport a l’ensenyament privat i concertat o la segregació per gèneres– ha estat, bàsicament, una retallada a les matèries de filosofia sense precedents en la democràcia espanyola. Ara mateix, a secundària, hi ha tres matèries filosòfiques que formen una seqüència, que són Ètica, de quart de l’ESO, Filosofia i ciutadania, de primer de batxillerat, i Història de la Filosofia, de segon. Doncs bé, la LOMQE suprimeix Ètica –que passa a ser una alternativa a la religió– i relega Història de la Filosofia a l’optativitat, tot deixant únicament una matèria obligatòria en tota la formació secundària. Això significa que, per exemple, un estudiant pot cursar l’ESO i després fer un cicle formatiu de grau mitjà sense haver estudiat cap matèria de filosofia, així com anar a la universitat havent tingut només un any de filosofia. Podem comprendre la gravetat de la situació si ens imaginem una reducció semblant en matèries com ara les matemàtiques que, com la filosofia, requereix una certa seqüència temporal i formativa. Igual que amb les matemàtiques, ningú mai no podria aprendre filosofia en tan sols un any.
Quines altres conseqüències pot tenir aquesta progressiva extinció de l’ensenyament de la filosofia?
El paper social de la filosofia és molt important. A Espanya tenim molts filòsofs que participen als debats públics en premsa, ràdio i televisió. Filòsofs molt reconeguts que creen opinió pública i participen en els debats públics, socials i polítics. Fan falta intel·lectuals que aporten una mirada, una perspectiva particular, i que eleven el debat. I això no solament concerneix a la formació general dels estudiants, sinó a la formació cultural bàsica de qualsevol ciutadà d’una societat democràtica. Diu molt poc d’un país aquesta forma de menysprear la seua tradició de pensament.
Això vol dir que els filòsofs d’una banda i l’altra dels Pirineus no s’impliquen de la mateixa manera en qüestions d’actualitat política i social?
A l’estat espanyol hi ha molts filòsofs amb una vocació, diguem-ne, més acadèmica o investigadora, bons professors i investigadors sense un vessant públic; però també hi ha hagut molts filòsofs coneguts amb un compromís públic i, fins i tot, amb càrrecs polítics. Sense anar més lluny, la professora Victoria Camps, que va tancar el primer congrés de la REF, ha estat senadora. A més a més, durant l’última dècada hi ha hagut a Espanya molts filòsofs socialment compromesos en temes vinculats a la bioètica, el nacionalisme, el feminisme i altres debats públics. Potser a l’estat espanyol, a banda d’Ortega, Savater i Zambrano, les filòsofes i els filòsofs no han tingut el ressò mediàtic i internacional que sí que han tingut, per exemple, a França –o que tenen actualment a Itàlia–, però això no vol dir que no hi haja pensadors espanyols compromesos amb diverses causes polítiques i socials, i també molt bons professionals. La producció intel·lectual espanyola no té res a envejar a la francesa.
Com diu Martha Nussbaum, un decreixement de l’educació filosòfica pot repercutir en un decreixement de les dinàmiques i actituds democràtiques dels ciutadans.
Efectivament, assistim a allò que Nussbaum, en el seu llibre Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita de les humanitats, anomena una «crisi silenciosa del pensament», que acompanya la resta de crisis de què parlem habitualment (l’econòmica, la política, l’energètica…). Aquesta crisi es tradueix en una falta de suport a les humanitats, a les arts i a totes les disciplines i sabers «sense ànim de lucre», és a dir, la finalitat de les quals no és estrictament econòmica, tecnològica o competitiva. El que afirma Nussbaum, al remat, és que hi ha una vinculació fonamental entre la qualitat de la democràcia i el suport a tot aquest tipus de disciplines. Resulta molt esclaridor que, tot i la devaluació i la crisi de legitimitat que pateix la nostra democràcia, aquesta estiga cada vegada més supeditada a valors de caràcter exclusivament econòmic i no a la seua pròpia formació cultural.
Creieu que aquesta situació pot estar relacionada amb allò que Michel Foucault va anomenar en el seu llibre El naixement de la biopolítica, una «generalització de la forma econòmica del mercat en el cos social»?
Completament. Duem ja tres dècades de polítiques neoliberals en tots els àmbits de la vida pública (l’educació, la sanitat i els serveis socials), que han quedat soscavats en tots els estats europeus i, evidentment, això també afecta la manera d’entendre una societat i els seus valors democràtics. En donaré un exemple molt significatiu: quan es va elaborar el pla estratègic d’investigació de la Unió Europea, anomenat Horitzó 2020, es van preveure cinc àrees estratègiques, de les quals no n’hi havia cap que no incloguera, no ja la filosofia, sinó cap de les humanitats ni de les ciències socials en conjunt. Quin tipus de concepte del coneixement tenen les elits de la Unió Europea? El coneixement reflexiu sobre les nostres societats –cada vegada més complexes, incertes, conflictives i problemàtiques– requereix coneixements de sociologia, d’història, d’antropologia i de filosofia en general. Quina classe de societat estan dissenyant els governants quan consideren que poden prescindir-ne, de tots aquests coneixements? Davant l’evident protesta dels investigadors d’humanitats de tota la Unió Europea, finalment s’hi va incorporar una sisena àrea estratègica en la qual, a la manera de calaix de sastre, es volia fer encabir totes les humanitats i les ciències socials. Aquest és un exemple d’aquesta tendència vers un economicisme que comporta una concepció cada vegada més estreta del que ha de ser una societat.
Llavors, quin futur es dibuixa a hores d’ara per a l’ensenyament de la filosofia?
La nostra idea és proposar a l’Administració el currículum d’uns estudis de filosofia, perquè creiem que es poden millorar i que, de fet, s’han de modificar. El primer pas va ser posar-nos d’acord entre nosaltres: en el seu moment es va debatre i aprovar un primer esborrany consensuat sobre quins mínims formatius hauria de tenir l’ensenyament de la filosofia en els nivells no universitaris. El pas següent és presentar-lo a l’Administració perquè tinga en compte el punt de vista dels especialistes en la matèria. És clar, però, que per poder-ho fer cal un interlocutor més receptiu i dialogant. El procediment habitual d’un país democràtic seria que els governants escoltaren la comunitat filosòfica a l’hora de dissenyar un currículum de filosofia. No vivim, però, en un país democràtic normal i tenim un ministre que governa manu militari –ara mateix ja s’estan elaborant els currículums per a la LOMQE sense comptar per a res amb la REF. D’ací rau l’anomalia, ja que en totes les reformes anteriors, les fera qui les fera, es formaven comissions públiques de treball amb experts en les diferents matèries, és a dir, que se sabia quins eren els experts que elaborarien els esborranys curriculars. En aquest cas, en canvi, no hi ha comissions públiques, no sabem qui està preparant els currículums i, per descomptat, a nosaltres no ens han consultat.
Heu escrit que en el naixement de la Red Española de Filosofía hi ha hagut un procés constituent equiparable al de moviments ciutadans com el 15M.
En la gènesi de la REF, no només hi influeixen les circumstàncies històriques, que per descomptat han estimulat la nostra entrada en acció, sinó també el procediment. Hi va haver intents anteriors d’organitzacions estatals que van fallar per conflictes entre grups i per egos massa inflats, per això era tan important seguir un procediment més obert, participatiu i democràtic, tant com fóra possible, i per això la comparació amb aquell signe dels temps que va representar el 15M: la idea que tothom hi té veu, que cal escoltar tothom i que els processos de decisió s’han de prendre de la manera més consensuada possible. Aquest és el mètode que hem maldat per dur a terme des del començament, i sens dubte que és una de les raons de l’èxit i del suport que hem tingut.
A l’estat espanyol, cada vegada que s’ha realitzat una reforma educativa –i n’han estat moltes, ja que cada govern n’ha volgut fer la seua–, la filosofia s’ha fet servir com una mena de moneda de canvi, com un comodí que posar i llevar, és a dir: mostrant sempre una falta de respecte molt gran envers una matèria amb tanta tradició i amb tant de pes en la història cultural occidental com les matemàtiques o les llengües. Cada vegada que ha passat això, s’han organitzat mobilitzacions.
Cal reforçar els vincles entre els docents de secundària i les universitats?
De la mà d’un procés de desenvolupament i modernització molt important que la filosofia espanyola ha experimentat des del franquisme, s’han produït també una sèrie de divorcis entre, d’una banda, la filosofia universitària i els docents de secundària –que sempre s’han sentit una mica abandonats i ignorats, quan la realitat és que són la base i el planter de la formació dels filòsofs– i, de l’altra, dins la universitat, entre les distintes àrees de coneixement –cadascuna amb les seues associacions i congressos. Un dels principals objectius de la REF ha estat trencar totes aquestes barreres i, tot i que encara es mantenen molts desacords entre nosaltres, sí que hi ha una voluntat de treballar junts.
De fet, a l’assemblea que va realitzar la REF en el seu primer congrés, es va proposar la creació d’una Comissió per a l’Olimpíada Filosòfica, un projecte que es va realitzar l’any passat a Salamanca i que pot servir d’incentiu per als docents de secundària.
I amb la resta de la societat?
En aquest mateix congrés hi ha participat gent que no treballa en l’ensenyament, per exemple, gent que treballa en la gestió cultural, en associacions de pràctica filosòfica o que es dediquen a l’assessorament ètic. La voluntat és que la REF no integre solament els professors, sinó tots aquells que exercisquen alguna de les distintes orientacions o vessants professionals de la filosofia.
Fins a quin punt respon el naixement de la Red Española de Filosofía (REF) a una etapa filosòfica diferent?
Un dels inconvenients, ara mateix més greus, rau –no només en filosofia, sinó en la societat espanyola en general– en la fractura generacional. Tenim un 57% d’atur juvenil, el més alt de la Unió Europea. Això significa que hi ha tota una generació amb formació universitària –també per damunt de la mitjana europea–, la generació millor formada de la nostra història, a la qual li estem dient: «No hi ha futur per a vosaltres». Aquest és un dels factors de la crisi que vivim en aquest país. Com es tradueix això en la filosofia? Doncs, es produeix una espècie d’aprimament de la comunitat filosòfica. És a dir, es jubilen les generacions de filòsofs reconeguts de la professió, però no s’hi incorporen els joves. Hi ha un tall generacional en què la generació intermèdia ens estem quedant sense relleu i amb molta més pressió. Precisament per això, és aquesta generació intermèdia la que s’ha adonat de la situació crítica que vivim i de la necessitat d’unir les nostres forces per crear espais on la gent jove, almenys, es puga sentir escoltada. | 0.872928 | curate | {"es": 0.0026962987172154586, "ca": 0.991339161696217, "en": 0.002124356565078846, "it": 0.0038401830214886837} | https://revistafutura.blogs.uv.es/2014/11/21/antonio-campillo/ |
cawac_ca_20200528_6_15730 | Estàs navegant per la versió mòbil de la web del FC Barcelona. Aquesta versió encara no compta amb el certificat d’accessibilitat, pot ser que et trobis alguna barrera en navegar-hi.
Prova a entrar-hi des d’un ordinador o, si ja ho fas, maximitza la finestra per carregar la versió d’escriptori, que sí que està certificada, i actualitza la pàgina. Si utilitzes un ordinador portàtil amb pantalla petita, és possible que, a causa de la seva resolució, fins i tot maximitzant-la, no puguis accedir a la versió d’escriptori.
Setè Campionat d’Europa consecutiu per a Espanya, amb Gual i Fernández de titulars
www.fcbarcelona.cat
16/09/2012 08:10
La selecció espanyola d’hoquei patins es va proclamar aquest dissabte campiona d’Europa per setena vegada consecutiva en superar per 4 a 5 Portugal, l’amfitriona del torneig, amb els dos blaugranes a l’equip titular
La matinada de dissabte a diumenge es va disputar l’últim partit de la lligueta del Campionat d’Europa que havia de decidir el títol per a Portugal o Espanya. Els portuguesos, amfitrions del torneig, en tenien suficient amb l’empat per proclamar-se campions, però un gol de Jordi Bargalló a sis segons de l’acabament del partit va decantar el resultat final a favor dels homes dirigits per Carlos Feriche. El combinat espanyol, amb els blaugranes Sergi Fernández i Marc Gual a l’equip titular, va sumar així el seu setè títol consecutiu.
L’enfrontament va estar marcat per l’emoció i els intercanvis de gols entre els dos equips. Els portuguesos es van avançar amb dos gols que van ser igualats ben aviat per Gil i Bargalló. Abans del descans, els locals van tornar a posar-se per davant, però els homes de Feriche van tornar a reaccionar en la segona meitat. Amb el resultat igualat quan faltaven sis segons per acabar, Bargalló va decantar el resultat final a favor de la selecció espanyola, que suma així el seu setzè títol europeu. | 0.841259 | curate | {"ca": 0.9914893617021276, "en": 0.00851063829787234} | http://www.fcbarcelona.cat/hoquei/hoquei-patins/detall/noticia/temporada/2012-2013/sete-campionat-deuropa-consecutiu-per-a-espanya-amb-gual-i-fernandez-de-titulars |
mc4_ca_20230418_15_770463 | Què és l’assessorament filosòfic – CRISTINA AVILÉS MARÍ. ASESORAMIENTO FILOSÓFICO.
Si tots els éssers humans en essència som complerts, en el sentit que som essencialment afectivitat, intel·ligència i energia, què és el que ens desconnecta d’aquestes qualitats essencials?
La resposta està en els judicis i les creences limitades, que operen diàriament en la nostra vida. Creences que s’han anat forjant al llarg del temps a conseqüència de necessitats no satisfetes, mancances afectives, de sentir-nos poc valorats, rebutjats… No solament repercuteixen en l’àmbit cognitiu, sinó que simultàniament van impregnant la nostra forma de viure i de sentir la realitat que ens envolta. Creiem ser qui no som i ens desconnectem de qui som. En aquest procés assentim a aquests judicis creient que són reals i la nostra identitat queda relegada a la identificació d’aquestes creences limitades. M’agrada anomenar-les “nusos” perquè és una imatge molt clarificadora a l’hora de comprendre l’existència d’unes lligams interiors que no ens permeten avançar i bloquegen el nostre propi desenvolupament com a persones.
Com es fa aquesta feina de desfer els nusos?
A través de la filosofia, en concret, amb el diàleg maièutic socràtic. L’assessor acompanya el assessorat en aquesta indagació, però sense interferir en el seu propi ritme i respectant el seu procés d’autoconeixement. No hi ha judicis de valor tipus “això està malament” “això està bé” “el que penses és horrible” … ni tampoc prescripcions de com hauria d’actuar l’assessorat. Es fomenta, en tot moment, l’autonomia del consultant, és ell mateix que realitza el seu propi treball d’autoconeixement, mentre que el consultor és l’acompanyant, qui a través de les seves preguntes i reflexions, l’orienta en aquest trajecte. El camí a seguir és el de la comprensió, el d’incrementar el seu nivell de consciència, en deslligar el nus que origina la desconnexió amb qui és realment. Tant l’assessor i l’assessorat es llancen en aquest treball amb l’objectiu de comprendre, de proveir més llum -coneixement- a les zones fosques -el que és fals-. La comprensió perquè doni lloc a una transformació ha de ser “sentida” no només entesa en un nivell cognitiu. Seguint amb l’exemple, no n’hi ha prou -encara que sí correspon a un procés de desidentificació, que em permet prendre distància d’aquesta creença limitada- comprendre que no sóc poc intel.ligent / maldestre / insignificant. De fet, puc comprovar que això no ha repercutit en una transformació perquè tornen a repetir les mateixes pautes de conducta. Quantes vegades hem vist que fem coses que sabem no ens convenen, ens estanquen i ens fan mal? Cal que hi hagi un canvi que es `produeixi una comprensió sentida i integrar-la en tots els nívells de la meva vida. No es tracta simplement d’una reflexió de com visco sinó de viure qui sóc jo realment, d’actualitzar les meves qualitats essencials. I això s’aconsegueix estant més present, sentint-ho tot, sense negar o sense evadir-me de res i acceptant activament -no de forma resignada- la vida tal com és.
S’utilitza a més del diàleg maièutic altres recursos que van en consonància al perfil de l’assessorat, com són textos, llibres, meditacions (no entesa com deixar la ment en blanc sinó en estar més present), reflexions, diaris …
Totes les persones poden fer un treball filosòfic d’autoconeixement. No es necessiten coneixements previs de filosofia, perquè estem en un enfocament eminentment pràctic, en el qual treballem des de l’experiència viscuda per cada assessorat. Vull remarcar que els judicis i creences limitats són els que sorgeixen de la nostra pròpia experiència vital, que no es tracta de construir erudicions filosòfiques, moltes desconnectades del nostre sentir profund.
L’assessorament filosòfic pot ser individual i grupal en grups reduïts (màxim 8 persones)
Els llocs on passo consultes d’assessorament filosòfic presencial a Mallorca són:
–Petit Hotel Ca sa Padrina d’Artà.
-isim-institut de salut integratiu a Manacor.
Per als que no sou de Mallorca podeu optar per una modalitat on-line a través de la plataforma webex o Skype. És igual d’efectiva i estalviem desplaçaments.
Quant de temps dura la sessió i quantes sessions són necessàries?
Són sessions setmanals o quinzenals d’1 hora de durada. El temps que requereixi un assessorat per aclarir, deslligar els seus nusos, és relatiu al seu propi procés i al nivell de consciència en què està sobre el tema de consulta. Normalment, va des de 3-4 sessions a 1 any aproximadament.
Temes de consulta
Els problemes més freqüents pels quals es va a una consulta d’assessorament filosòfic són els següents:
SENTIT DE LA VIDA. Pèrdua de sentit. Falta de motivació i il·lusió per viure. Disminució d’entusiasme vital. Confusió i desorientació.
DILEMES ÈTICS I INCERTESA MORAL. Situacions problemàtiques que presenten un conflicte de valors. Sentiments de confusió, dubtes i de bloqueig a l’hora de decidir alguna cosa important.
DOLOR I PÈRDUA. Situacions doloroses produïdes per la pèrdua d’algú o alguna cosa important en l’entorn de la persona. Dificultat d’acceptar o modificar algunes situacions personals. Dificultat d’expressar la seva pròpia vulnerabilitat: por a sentir.
RELACIONS INTERPERSONALS. Comprendre les relacions amb els altres (parella, amics, en l’àmbit laboral). Problemes de comunicació.
Per veure les qüestions més recurrents de consulta en l’assessorament filosòfic, clica aquí
Si vols saber qui sóc jo | 0.813959 | curate | {"ca": 0.9751437581153775, "pt": 0.007976256724169913, "it": 0.006306807642366908, "es": 0.010573177518085699} | https://asesoriafilosoficaslowthinking.com/que-es-el-assessorament-filosofic/ |
mc4_ca_20230418_1_755063 | Terrassa acull la celebració del I Congrés "Dret i Animals" del Vallès Occidental
El regidor de Benestar Animal, Noel Duque, participarà en la taula rodona
L'Ajuntament de Terrassa col·labora en el I Congrés sobre «Dret i Animals» del Vallès Occidental, que està organitzat per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Terrassa i INERcids (Operadores jurídicos por los animales), i que se celebrarà, divendres, 29 de novembre, a la seu d'aquest organisme. El certamen comptarà amb la participació de juristes, advocats, polítics i membres del cos de forces i seguretat, i amb la col·laboració també dels ajuntaments de Vacarisses i Rellinars.
La inauguració, prevista per a les 9.30 h, anirà a càrrec del degà de l'Icater, Ignasi Puig; i de presidenta de la comissió de Dret Animal d'aquest organisme, Susanna Vilaseca. A continuació s'impartiran tres ponències titulades ‘Debat doctrinal sobre el be jurídic protegit en els tipus penals que afecten animals'; ‘Jurisprudència actual en matèria penal. Especial menció als animals silvestres" i ‘Delictes de maltractament, abandonament i abús sexual en animals. Desenvolupament en el procés penal'.
El regidor de Benestar Animal, Noel Duque, participarà en la taula rodona que porta per títol ‘Jurisdicció administrativa vs. jurisdicció penal. Compatibilitats i exclusions d'actuació', a les 17 h, per oferir la seva visió pràctica de l'administració, i estarà acompanyat per la caporal responsable del Grup de Delinqüència Urbana de cos dels Mossos d'Esquadra a Terrassa, Lourdes Martínez; i la jutgessa i membre expert d'INTERcids, Judith Mínguez López.
L'acte de clausura està previst per les 19 h i anirà a càrrec de l'advocada, Magda Oranich, presidenta de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). | 0.886165 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.terrassa.cat/ca/noticies/-/asset_publisher/KdWYOJc3Om98/content/noticia-terrassa-acull-la-celebracio-del-i-congres-dret-i-animals-del-valles-occidental?_101_INSTANCE_KdWYOJc3Om98_lang=ca?terrassaseotitle=Terrassa%20acull%20la%20celebraci%C3%B3%20del%20I%20Congr%C3%A9s%20%22Dret%20i%20Animals%22%20del%20Vall%C3%A8s%20Occidental |
macocu_ca_20230731_3_290230 | 19 d'abril 2017
El col·lapse de les principals vies de Palau aquesta tarda arran del tall de la variant de Palau de la C59 a causa d’un accident, la declaració de l’equip de govern en bloc reclamant poder decidir on destinar el superàvit de l’Ajuntament, els actes de l’Assemblea Republicana, l’incendi ahir a la planta d’ESSA Palau, i molts altres temes, són els que recullen aquesta edició del Palau Notícies. | 0.780599 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_262242 | Empleo Frigorista - Climatització - Nom d'empresa no visible
Frigorista - Climatització
Des de fa 10 anys i per petició dels nostres clients, també oferim els nostres serveis en l'àmbit empresarial. I ens hem especialitzat en la selecció de professionals en oficis, l'externalització del departament de Recursos Humans, l'assessorament laboral i l'estudi / anàlisi organitzacional
Muntatge, instal·lació i manteniment fins a la posada en marxa dels equips.
Detectar i reparar incidències - avaries dels components dels equips de climatització i refrigeració industrial.
Realització del manteniment preventiu i correctiu de les màquines i equips de la companyia.
Experiencia similar realitzant tasques d'instal.lacions, manteniment i reparació d'equips d'aire condicionat i climatizació en general.
Disposar del permís de conduir, vehicle a càrrec de l'empresa.
Es valorarà,formació específica en fred industrial ,carnet de gasos fluorats i / o formació en PRL.
Persona resolutiva, amb capacitat tècnica i organitzativa.
Possibilitats de promoció interna
Bon ambient de treballar
Muntatge, instal lació i manteniment fins a la posada en marxa dels equips. Detectar i reparar incidències. avaries dels components dels equips de climatització i refrigeració industrial...
electricitat, fontaneria, climatització, gas
Funcions i requisits de la vacant Funcions. Instal.lacions i reparacions Nivell d'estudis acabats. Certificat escolaritat (valorable) Carnets de conduir B Condicions que ofereix l'...
Funcions i requisits de la vacant Funcions. Frigorista amb experiència en fred industrial.Incorporació immediata Nivell d'estudis acabats. FP II amb titulació de Altres (valorable) Idiomes...
Detectar i reparar incidències. avaries dels components dels equips de climatització i refrigeració industrial. Realització del manteniment preventiu i correctiu de les màquines i equips de...
tus funciones. desarrollo de equipos de frío. control de temperatura para contenedores marítimos refrigerados. ensayos en el laboratorio. dar soporte en los montajes. requisitos de...
Detalls del procés Descripció AXXON TECH selecciona per a empresa especialitzada en instal lacions i manteniments d'instal lacions frigorífiques i climatització de tipus industrial, ubicada...
CAP DE PROJECTES DE CLIMATITZACIÓ
Cal aportar una experiència mínima de 5 anys coordinant i gestionant obres d'instal lacions de climatització. Pensem en una persona amb aptituds per afrontar el canvi, capacitat de lideratge...
Detalls del procés Descripció Instal.lacionsInstal.lacions i reparacions Categoria Immobiliari i construcció. Subcategoria Oficis de la construcció. Experiència. Nombre de llocs of...
Gualba, Catalunya
Detalls del procés Descripció Tasques de manteniment industrial de màquines de fabricació de gel. Manteniment de les màquines de temperatura, aire acondicionat, neveres, congelador...
Profesionales Frigorista y Climatización
Detalls del procés Descripció Seleccionamos para la provincia de Gerona a profesionales del sector de climatización y refrigeración industrial. Categoria Professions, arts i oficis...
Detalls del procés Descripció HELPOINT SERVEIS, consultoría especializada en la selección de oficios (no una ETT) damos cobertura a las empresas en la búsqueda de personal.Debido a...
Detalls del procés Descripció FRED INDUSTRIAL I COMERCIALFrigorista amb experiència en fred industrial.Incorporació immediata Categoria Personal no especialitzat. Subcategoria Altr...
Climatització i producció de calor (valorable) Idiomes. AnglèsMitjà (valorable) Temps d'experiència 1 anyExperiència Experiència en tasques de magatzem o en tasques de manteniment o...
OPERARI DE 1ª LAMPISTERIA
Funcions i requisits de la vacant Funcions. Empresa de Santa Coloma de Farners necessita operari amb experiència per a instal lacions i reparacions de electricitat, aigua, gas i climatització...
Cicles Formatius de Grau Mitjà amb titulació de Muntatge i manteniment intal.lacions de fred, climatització i producció de calor (valorable) Idiomes. AnglèsMitjà (valorable...
Funcions i requisits de la vacant. Funcions. Les tasques de lampisteria i climatització (industrial). Nivell d'estudis acabats. Cicles Formatius de Grau Mitjà amb titulació de Electricitat i...
TECHNICIEN DE MAINTENANCE SAV (TRANSFRONTERER)
Une expérience en tant que cuisiniste pro par exemple serait appréciée. REFERENCE POLE EMPLOI. 094KNMB(FRANÇA, EURES, TÈCNIC, MANTENIMENT, FRANCÈS, EQUIP, FRIGORISTA, CLIMATITZACIÓ...
MOSSO MAGATZEM amb formació o coneixements mecànic
Climatització i producció de calor Idiomes Anglès Mitjà (valorable). Residència a la comarca del Gironès. Vehicle propi. Coneixements d'informàtica. Polivalència, iniciativa, autonomia...
Aire acondicionat entre d'altresEmpresa de Santa Coloma de Farners necessita operari amb experiència per a instal lacions i reparacions de electricitat, aigua, gas i climatització Categoria... | 0.691673 | curate | {"ca": 0.82829954489036, "es": 0.13260239966901116, "pt": 0.007447248655357882, "fr": 0.024203558129913115, "en": 0.004551096400496483, "id": 0.0028961522548613984} | https://neuvoo.es/view/?id=55bbff34eb4d |
wikipedia_ca_20230401_0_19310 | Ponç III d'Empúries
Ponç III d'Empúries o Ponç Hug II d'Empúries (ca. 1135 - 1200) fou comte d'Empúries de 1173 fins a la seva mort el 1200. Era el fill primer d'Hug III d'Empúries i de Jussiana d'Entença, va heretar el comtat d'Empúries a la mort del seu pare el 1173.
Durant el seu regnat el comtat va sofrir grans pestes, fam i inundacions, que el sumiren en una gran crisi econòmica. Tot i això va fer grans donacions als monestirs de Sant Pere de Rodes i de Sant Quirze de Colera.
Es casà en primeres núpcies amb Adelaida de Montcada, probablement filla de Guillem Ramon I de Montcada "el Gran Senescal", de qui va tenir el seu hereu Hug IV d'Empúries (v 1170-1230), comte d'Empúries. En segones núpcies es casà amb Ermessenda de Peratallada, de la qual volgué adquirir nombroses terres, però se n'hagué de separar poc abans de morir perquè l'enllaç s'havia fet sense dispensa apostòlica. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=19311 |
macocu_ca_20230731_3_114309 | Sortida de Senderisme: Ruta del Moianès
Última etapa de la Ruta del Moianès o GR177. Iniciarem la ruta a l'Estany i baixarem fins a Moià, fent primer una gran volta per la part nord-occidental del Moianès.
Sortida sense cap mena de dificultat.
Sortirem del Centre Cultural a les 07:45. Els interessats en participar poden passar pel local o deixar un missatge aqui sota.
Fitxa tècnica: Distància: 22,175 km Desnivell: mínim Durada: caminar unes 5 h 30 sense pauses. Material: botes de muntanya, frontal o llinterna per si es fa fosc, roba d'abric i impermeable, aigua i menjar per a tot el dia. | 0.700711 | curate | {"ca": 0.8551959114139693, "es": 0.07495741056218058, "it": 0.06984667802385008} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_78132 | En aquest blog hi trobareu notícies i confidències relacionades amb el doblatge que estigui realitzant (en especial amb el tema d'anime), però sense deixar de banda altres temes que us pugui interessar.
diumenge, 4 de març de 2012
[Extra] Vídeofòrum de Bola de Drac: Homenatge als actors desapareguts.
Aquest és el vídeo que els organitzadors van realitzar i van mostrar al videoforum en homenatge els actors i actrius desapareguts i que van participar en el Bola de Drac. M'he permès el luxe d'agafar-lo del facebook d'en Pedro Garcia. Cal dir que en Danny Rock és el creador del vídeo. I que està realitzat amb un absolut respecte i sensibilitat.
Publicat per Marc Zanni a 9:11
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
2 comentaris:
DANNY_ROCK 4 de març de 2012, a les 15:21
Tot un honor el poder fer-ho "Kakarot" ! ! !
ResponElimina
Respostes
Respon
Jordi 13 de març de 2012, a les 16:13
Un video molt emotiu! No sabia que hi havia hagut tantes baixes durant els anys de doblatge de la sèrie! I gent jove molts, a més! I gent que havia doblat DBGT! No ens donem conta i la sèrie ha tingut l'honor de tenir veus com en Jordi Dauder o el mateix Norbert, al que tinc molt present per haver re-vist Nissaga de Poder no fa masses mesos.
Realment una sèrie pot ser bona, però amb un doblatge bo encara és millor! Es disfruta molt! I això ho diu un defensor de la VOS! Tot té el seu moment i els pros i contres. TVC ha fet un treball excel·lent doblant moltes sèries, on es nota molta dedicació (possiblement per menys diners del que tocaria, però això ja seria un altre tema).
Descansin en pau totes aquestes veus que ens fan somniar!! !
ResponElimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
FINS ON HEM DOBLAT DE ONE PIECE
Perquè tothom ho tingui clar: Només hem doblat fins al final d'Impel Down, Marineford ni ho hem "ensumat"
El Doblatge de One Piece Gold, ara sí.
Finalment puc anunciar, amb força alegria, que en Carles Lladó i un servidor participarem en el doblatge català de One Piece. Us he de dir q...
One Piece
Molts sou els que em pregunteu si doblarem més One Piece. Encara no puc dir gaire cosa, però ben aviat hi haurà novetats!
LA NOTÍCIA MÉS DESITJADA...
Des d'ahir un munt d'emails m'estan arribant preguntant-me el mateix. Ahir dissabte ho vam dir oficialment, un servidor i el pr...
I SI AQUEST ANY TOQUÉS DOBLAR ONE PIECE?
Acabo d'entrar al meu blog i m'he adonat de què hi ha un anunci per a jugar a través de l'ordinador a One Piece. La imatge d...
One Piece
Tot i que ja hem acabat de doblar el 50 i escaig episodis de One Piece , això no vol dir que ja estan preparats per emetre'ls. Ara este... | 0.657642 | curate | {"ca": 0.9024745269286754, "it": 0.010917030567685589, "pt": 0.02074235807860262, "fr": 0.00727802037845706, "es": 0.010189228529839884, "en": 0.027292576419213975, "vi": 0.011280931586608443, "cs": 0.009825327510917031} | http://marczanni.blogspot.com/2012/03/extra-videoforum-de-bola-de-drac.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_41681 | L'exèrcit sirià dispara indiscriminadament contra civils desarmats a Damasc, segons activistes pro drets humansBlindats de les forces fidels a Bashar al-Assad ataquen la ciutat siriana de Deraa. Actualitzat a les 13:34 h 25/04/2011 Les forces fidels al president sirià, Bashar al-Assad, han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han començat a disparar indiscriminadament contra civils desarmats. Així ho han denunciat activistes pro drets humans a la capital siriana, on no hi ha mitjans estrangers per contrastar les informacions. Segons aquestes fonts, uns 3.000 agents de les forces sirianes amb el suport de blindats han disparat contra la població i han provocat un nombre indeterminat de morts i ferits i nombroses detencions. També haurien atacat la ciutat de Deraa, on han mort una vintena de persones. Per la seva banda, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània..Continua la violenta repressió del govern contra les protestes que demanen la dimissió de Bashar al-Assad. Activistes pro drets humans a la capital siriana han denunciat que forces fidels al president han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han disparat indiscriminadament contra civils desarmats. Segons aquestes fonts, hi ha morts i ferits i nombroses detencions. Els testimonis xifren els agents del règim en uns 3.000, amb el suport de blindats. Paral·lelament, al sud del país, a Deraa, han mort una vintena de persones, segons militants d'organitzacions de drets humans. Les mateixes fonts asseguren que els cossos han quedat al carrer i no se'ls pot recuperar perquè hi ha franctiradors. La repressió violenta continua a altres ciutats del país, com Jableh, situada a la costa del Mediterrani, on en les últimes hores han mort 13 persones durant una batuda feta per les forces lleials al president Bashar al-Assad. També a Duma, als afores de Damasc, on s'han tallat les comunicacions.El govern tanca la frontera amb Jordània Coincidint amb el desplegament de l'exèrcit i de la policia a la ciutat de Deraa, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània. Segons l'oposició siriana, almenys 120 persones han mort des de divendres al país àrab víctimes de la repressió de les forces de seguretat. Tot i així, milers de persones van sortir un dia més aquest diumenge al carrer per reclamar la caiguda del règim. L'organització Human Rights Watch reclama a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat per debatre la violència a Síria. També demana una investigació internacional sobre l'estratègia repressiva del president Bashar al-Assad. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDITO: Sigles en litigi a la guerra civil de Síria per comprendre els agents implicats. Cortesia de Foguera Catalana.
L'exèrcit i Hezbolà alliberen noves zones a Arsal. | 0.772062 | curate | {"ca": 0.9899025069637883, "es": 0.0100974930362117} | |
macocu_ca_20230731_8_112306 | Els rics d’Espanya.
Fa dos mesos van publicar en aquestes pàgines l’amagatotis que es valen els ricatxos del món per no pagar impostos, operatiu que l’han fet un art dins l’enginyaria financera. Avui incloem una llista dels rics d’Espanya, que tot i no sent-hi tots, tampoc no hi són tots dins el SICAV.
L’Agència EFE va publicar aquesta llista:
El cofundador d’Inditex (Zara), Amancio Ortega junt amb el propietari de Mercadona, Juan Roig, i de Sandra Ortega Mera, són els tres primers de la llista Forbes de les 100 persones més riques d’Espanya.
Amancio Ortega lidera la llista amb una fortuna estimada en 47 mil milions d’euros, capital que supera el pressupost anual de moltes nacions d’Àfrica i Àsia; el que segueix, el president de Mercadona, Juan Roig, amb 5.800 milions d’euros i Sandra Ortega Mera, hereva de Rosalia Mera, –Doña Rosalia, gallega, esposa de Amancio Ortega i també propietària de diverses empreses, destacant-se-li la Massimo Dutti) fou considerada por la revista Forbes la dona més rica d’España i la tenia posada en el lloc 66 de les dones més poderoses del món–, amb 5.400 milions d’euros, per tant, Sandra es troba en el tercer lloc de les grans fortunes nacionals.
En quarta posició es troba el president de Ferrovial, Rafael del Pi, tot i que ara la seva empresa està a la llista de les que és troben en perill financer (segur que la seva fortuna personal no l’agafarà en una eventual crisi de la empresa); la seva fortuna personal s’estima en 5.300 milions d’euros .
Segueixen l’empresari Manuel Jove, el fundador de la immobiliària Fedesa, amb 3.800 milions, i el fundador de Mango, Isaac Andie, amb una fortuna de 3.800milions
Altra dels bons, són el president i màxim accionista de OHL, (Obrascón Huarte Lain, S.A) Juan Miguel Villar Mir, on hi figura amb 3.700 milions, seguit de la família de la Duquessa d’Alba, amb 3.000 milions, i dels banquers Carlos i Juan March, amb 2.200 milions.
Completen els propietaris de Mahou, amb 2.100 milions i els familiars del president de EI Cortes Inglès, Isidoro Alvarez, amb 1.950 milions d’euros.
El grupet format per família del banquer Emilio Botín (e.p.d.) president del banc Santander, també la família Entrecanales, les propietàries de l’empresa de Construcció i Serveis Acciona, les germanes Alicia i Esther Koplowitz, l’última a més propietària del grup de construcció i serveis FCC (Fomento de Construcciones y Contratas), i els principals accionistes de la rival ACS (Construcción y Servicios, SA): Alberto Cortina i Alberto Alcocer, fins i tot el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, entre tots acumulen un patrimoni valorat en 37.700 milions d’euros.
També apareixen en l’alta posició a la relació, la família Carulla, propietària de Gallina Blanca; els accionistes de Almirall i Landon, Antonio i Jorge Gallardo; el president del grup Masaveu, Fernando Masaveu i el propietari del Grupo Planeta, José Manuel Lara.
A la llista espanyola valorada en l’estimada xifra de 300 milions d’euros, no hi figuren esportistes ni famosos de la televisió ni d’altres sectors socials importants o sia, només s’hi troben banquers, propietaris d’empreses d’alimentació, empresaris del sector tèxtil, del turisme i del sector immobiliari que seran, els rics, més rics .
Un total de 30 famílies es reparteixen gran pastis del capital privat espanyol, segons Forbes.
Caldria fer una suma de tot el remolí de xifres exposades per saber que se’n podria fer del muntant, o a on destinar-lo: Pensin-hi.
Similar posts | 0.885089 | curate | {"ca": 0.9784172661870504, "pt": 0.017841726618705034, "en": 0.0037410071942446045} | |
macocu_ca_20230731_7_305557 | Vaig conèixer i vaig viure l'origen de la plataforma de Manuel Valls. Naixia amb la idea d'aconseguir una aliança constitucionalista a Barcelona amb l'objectiu de frenar l'independentisme unint forces al voltant d'un candidat independent. Aquest era el pla. Buscar el millor candidat i unir els partits constitucionalistes. Nosaltres ho vam intentar, però el desastre va ser estrepitós. El PSC s’hi va negar en rodó, com sempre, i el PP va preferir presentar un candidat desconegut per intentar salvar els mobles per no sumar-se a una plataforma que per a alguns "havia estat absorbida per Rivera".
La plataforma mai la va controlar ningú que no fos Valls, que des del primer dia va dir que actuava sota la màxima "Primer l'interès del país, després l'interès dels partits i finalment els interessos personals". Valls sabia que seria necessari que tots els implicats fossin generosos, i van demostrar ser-ho Ciutadans, Lliures i UPyD en integrar-se a la plataforma. La llàstima va ser que, dels grans partits únicament Ciutadans va entendre la urgència de la contesa, però la vocació era de transversalitat, i en això ens vam centrar amb tots aquells que van voler sumar.
Teníem plataforma, teníem equip i començava el partit. Un de molt important per a tots nosaltres. Ens jugàvem evitar que l'independentisme guanyés Barcelona. Reconec que els resultats no van ser els que esperàvem, però fins i tot amb aquells resultats es podia ser decisiu, es podia aconseguir l'objectiu d'impedir que Barcelona tingués un alcalde independentista. Valls sempre havia dit que en política en algunes ocasions calia triar entre el dolent i el menys dolent, i que calia tenir prou valentia per prendre les decisions adequades per difícils que fossin. Va arribar el moment i va ser coherent. Si Manuel Valls, Eva Parera i Celestino Corbacho no haguessin facilitat la investidura d’Ada Colau, actualment governaria Maragall. Això és una obvietat.
Em va costar comprendre els motius de Ciutadans per no votar Colau, per més que comparteixo amb ells l'animadversió cap a l'alcaldessa populista. Sembla ridícul creure que Ciutadans, un partit que estava disposat a tot per evitar que l'independentisme parasités les institucions, volgués de debò que Maragall fos alcalde. Ciutadans, igual que la nostra plataforma, va néixer per frenar el nacionalisme. Afortunadament els seus vots tampoc eren imprescindibles, així que encara que sonés poc convencional, el fet de votar diferent mai ho vaig entendre com un problema insalvable. Les conseqüències d'aquesta divergència, des del meu punt de vista, han estat extremadament nocives per als constitucionalistes. Malgrat tot, vam tenir èxit. Vam aturar el secessionisme, però n’hem pagat un preu molt alt, el trencament del grup municipal.
Encara recordo aquella campanya de Ciutadans que portava com a eslògan allò de "millor units" amb certa nostàlgia... Fou la primera campanya que em va fer sentir identificat de debò amb una causa.
La divisió del constitucionalisme la plorarem durant molt temps. Parlava a l'inici de l'esperit amb el qual naixia la idea de la plataforma. El pla mai va ser dividir-se, el pla mai va ser generar tensions entre nosaltres, el pla mai va ser arrabassar espai als partits. El pla era salvar Barcelona. Reagrupar-nos, ser capaços de prescindir de les petites diferències existents per lluitar junts per un objectiu comú. Desgraciadament els interessos personals i de partit estan fent molt mal als contraris al separatisme, tant en el teixit associatiu com en els partits polítics. Si no comencem a pensar ja en les properes autonòmiques anirem massa tard. L'única via per recuperar Catalunya és probablement una plataforma unitària i transversal amb un propòsit comú, i això no ho aconseguirem si continuem trencant tot el que amb esforç hem aconseguit construir. Probablement una plataforma amb més suport encara si és possible, amb més força, més unida.
El constitucionalisme a Catalunya no pot estar partit cada dia en més trossos. O a Madrid comencen a entendre això o a Catalunya, d’aquí a uns anys, no quedarà constitucionalisme. | 0.830993 | curate | {"ca": 0.993103448275862, "es": 0.006896551724137931} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_494856 | Montserrat Tura: 'La justícia funcionaria millor si fóssim un país independent'La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha valorat, en una entrevista que la justícia catalana 'aniria millor si fóssim un estat independent'. A més, ha assegurat que el PSOE no entén que la unitat de l'estat espanyol impliqui reconèixer el fet català. 17.12.2009 - 12:12 - Països CatalansEn una entrevista al diari El Punt, Montserrat Tura diu entendre “que hi hagi una part important de la població que reclami la independència”, tot i que pensa que probablement “aquesta no és la solució”. No obstant, considera que les consultes sobiranistes són un “fenomen que ha de fer obrir els ull a aquells que podent-nos tenir en plenitud i desenvolupant-nos com a nació, es van decantant cap a posicions cada vegada més negadores d'aquesta pluralitat, de l'Espanya plurinacional que pretenia definir la Constitució”. Tura, a més, admet que la "Justícia funcionaria millor si fóssim independents", però afegeix que caldria “respectar la neutralitat i independència del poder judicial”.La consellera de Justícia i una de les persones de l'òrbita catalanista del PSC reconeix que les consultes s'han produït amb “normalitat i naturalitat absolutes”, tot i que en aquest cas també veu lògica l'abstenció. “Tothom ha respectat la posició de l'altre i no hi ha hagut ni enfrontaments ni amenaces i aquesta sí que és una lliçó de civisme i d'exercici de ciutadania”, diu la consellera.Tura admet que no hi ha manera de trobar l'encaix de Catalunya amb Espanya i que la gent té la sensació que l'actual situació d'involució política no porta enlloc. A més, assegura que “Catalunya persistirà dintre d'Espanya si té la sensació que es pot desenvolupar plenament com a nació” i es mostra favorable del federalisme “si entén que Espanya està constituïda per diferents nacions, entre elles, Catalunya”.“Ningú no vol ser dependent, ni en l'àmbit personal ni en el col·lectiu”, assegura la consellera i diu que la forma d'arreglar-ho és “entenent que en l'Europa moderna Espanya ha de ser l'Estat plurinacional per excel•lència que ens ha de deixar permetre desenvolupar-nos en plenitud”. Font: www.cronica.cat
Funcionarà millor perquè a un Estat català sí que existirà la justicia. | 0.897898 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_502846 | L'entitat cultural li va fer notar el malestar dels socis per haver parlat en castellà a les penyesEl club va al·ludir a una qüestió d'educació i va convidar l'ens a valorar què cal fer a partir d'ara email protegit Òmnium Cultural va fer arribar al seu soci Sandro Rosell, president del Barça, un escrit en què informava del malestar de molts altres associats pel fet que el club català hagués triat la llegua castellana pels discursos de l'últim congrés de penyes.En un to cordial però ferm, Òmnium va fer saber al Barça que creu que el fet de seure i signar el compromís amb l'entitat perquè el català continuï sent la llengua vehicular del club –com va fer durant la campanya electoral l'ara president culer– tenia un clar significat tant per a Rosell com per a la seva junta directiva.El Barça va al·ludir a un tema d'«educació» i es va refermar en què la llengua catalana continua sent l'oficial i vehicular del Barça, «com ho expliquen clarament els estatuts del club».Epistolar i portat personalment pels presidents –Rosell i Muriel Casals–, l'intercanvi d'opinions no va quedar en un retret i la seva resposta. Rosell va comunicar a Casals l'obertura d'un procés de reflexió sobre l'ús de la llengua en els propers actes del club.El pròxim és la 23a trobada mundial de penyes, que es durà a terme a Sant Sebastià, entre els dies 8 i 10 del mes vinent. Un acte que representarà un repte, ja que es farà davant un públic majoritàriament catalanoparlant i se celebrarà fora del territori català.Òmnium i el Barça mantenen aquests dies reunions en què s'està valorant quina mena de relació establiran a partir d'ara. Un contacte que Carles Vilarrubí porta personalment. Per això, Sandro Rosell va pensar que era indicat aprofitar el contacte per valorar plegats el procediment que el club ha de seguir en el futur.Òmnium i el Barça, per tant, se citaran per debatre al voltant del tema lingüístic amb vista a la pròxima trobada mundial de penyes.Rosell va convidar l'ens cultural a parlar-ne i a valorar plegats quina seria la millor manera de tractar aquest tema Font
collons, que no estem parlant de simpatitzants sino de socis i els socis d´el estat espanyol sense Catalunya son menys del 5%! | 0.87742 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_618998 | Condemnen un advocat gironí per maltractar la seva parella - El Gerió Digital
El lletrat, Jordi Díaz, ha admès els fets i ha acceptat una pena de 57 dies de treballs en benefici de la comunitat
Dijous, 17 de gener de 2013 15:57h
L'advocat gironí Jordi Díaz (arxiu) © ACN
Els fets que han arribat avui a judici van tenir lloc ara fa un any i quatre mesos. Aleshores, l'advocat Jordi Díaz estava casat amb la víctima -ara el matrimoni s'ha separat- i tots dos vivien a Girona. La matinada del 13 de setembre del 2011, mentre els dos es trobaven al dormitori, el lletrat va agredir la seva parella.
Díaz va llançar una làmpara contra la seva muller, li va donar una empenta i la va estirar pels cabells. La dona va denunciar-lo i, arran d'aquests fets, el lletrat gironí s'enfrontava inicialment a una pena d'un any de presó per un delicte de maltractament a l'àmbit de la violència de gènere.
A més, el fiscal també sol·licitava que se li prohibís posseir cap mena d'arma durant tres anys i que, durant aquest mateix període, tampoc es pogués acostar a menys de 500 metres de la víctima.
El cas ha arribat avui a judici al Penal 6 de Girona. Tot i això, però, abans de la vista, les acusacions i la defensa han arribat a un acord i l'afer s'ha dirimit amb una conformitat, que s'ha celebrat a porta tancada per desig de la jutgessa.
L'acusat, a qui representava el lletrat Jordi Corominas, ha admès els fets i les parts han renunciat a la prova, motiu pel qual la magistrada ha dictat sentència de viva veu. Jordi Díaz ha estat condemnat a una pena de 57 dies de treballs en benefici de la comunitat per un delicte de maltractament, i a no poder acostar-se a menys de 60 metres de la seva exdona durant mig any.
La sentència també imposa a l'advocat gironí condemnat la prohibició de tenir o portar armes durant dos anys i un dia. En matèria de responsabilitat civil, Jordi Díaz haurà de pagar 35 euros a la víctima, a més de fer-se càrrec de les costes del procés. La sentència del Jutjat Penal 6 de Girona que condemna l'advocat gironí és ferma. | 0.864414 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gerio.cat/noticia/145434/condemnen-un-advocat-gironi-per-maltractar-la-seva-parella |
mc4_ca_20230418_15_441918 | Des d'una capseta...: La llevantada o l'endemà del titànic
La llevantada a Blanes
El dia de Sant Esteve, tot el dia que se sentia rugir el mar. No sé qui l'havia fet enfadar, però la cosa prometia i ens vam escapar (càmera en mà) a veure l'espectacle. Les barques prop de la Palomera veien les onades molt d'aprop i encara hi havia platja a S'Abanell. Ah, i les onades saltaven per sobre l'espigó del port...
L'endemà (sota la pluja)
Ja no hi havia platja als Pins... tants dies per fer-la i tota a fer punyetes en una nit
Poques en quedaven de senceres al peu de la Palomera
La Riera...
L'entrada del pàrking.... que estava força ple...
Una cosa mai vista, un vaixell ha acabat al Passeig! !
Un de partit i un altre, com a mínim, destrossat més a prop del port
El dia 28, ja en sec
El passeig de mar cobert de sorra
El vaixell partit per la meitat
Allò semblava l'endemà del Titànic... jo no recordo haver-ne vist mai cap de tant espectacular de llevantada!
Etiquetes de comentaris: Blanes, llevantada, mar
posted by Marta at 20:37
Gone with the wind.... Tiempo de locos.
Yo mientrás, en casita bien calentito.
By acolostico, at 9:22 p. m.
Fúria de la natura. Difícil d'imaginar...però quan passa és de por.
By bornna, at 9:40 p. m.
Això, això..S'enfonsa el món i només se li acut anar a primera línia a fer fotos ... :-P
La veritat...quina fe teniu a anar reconstruint i reomplint la platja de sorra...
(i quina por fa el mar quan està de mala lluna...)
By Anna, at 10:02 p. m.
Ho van qualificar de "petit Tsunami".
I van dir que feia com uns 50 anys que no passava. Clar, tu no hi eres, oi?
By culé, at 11:21 p. m.
Felicitats per les fotos...
A Basel no s'ho deuen creure.
Vaig fer la raclette, versió adaptada, aquestes festes... ja en tenia ganes, bé... en tenia tothom de ganes. Quina bona estona, menjant, xerrant, vinet....
Aquests dies de fred mediterrani es com millor l'entomes.
Que l'enyorança (la saudade brasilera) no et guanyi al mirar les fotos.
Es la meva opinió, ja ho saps.
By JAume, at 11:43 p. m.
Mes aviat gone with the waves... ;)
Furia, exacte. El sents rugir i saps que sorra o passeig, sigui el que sigui el que tingui davant, ell te les de guanyar.
A mi es que em fascinen aquests temporals. Es sentir el mar rugir i tenir la necessitat d'anar a veure'l i sentir aquella força
nye, nye, nye! No, fa cincuanta anys jo no hi era... ni tan sols tu!
Sembla mentida el que es troba a faltar el mar! I ja no es nomes no veure'l, es no sentir-lo. I aixo no t'ho pot apropar la xarxa.
I si, la raclette entra millor quan fa fresqueta ;)
By Marta, at 10:39 a. m.
ostra ... blanes o un vietnam de peli bèlica?
què bones eren les tapes del bar del cinema! encara les fan?? ?
By òscar, at 11:33 a. m.
Lo de Blanes no te nom, cada any el mateix.
By manu, at 11:39 a. m.
El que no hi ha es el cine al centre, ara hi ha un teatre. I en principi el bar el porten els mateixos. Ara, que jo del bar del marian recordo mes els bocates de llom amb formatge que les tapes!
Si que te nom si, es diu "vosaltres poseu-hi sorra, roques o el que volgueu, que aixo segueix sent meu i us ho demostrare any rere any".
Seria minimitzable fent una escullera mar endins perque el mar trenques alla, pero em sembla que si no troben un cofre ple de monedes d'or alla on ha d'anar l'escull...
By Marta, at 11:46 a. m.
Resarcir els danys costarà molts diners. La natura té una força que pot acabar amb nosaltres qualsevol dia sense que ens en donguem compte...PATAPUM!! !
By Noctas, at 12:06 p. m.
El problema es que cada any fan un pedaç carissim que dura fins a la següent llevantada exactament, com si haguessin tirat els bitllets a mar. Mes valdria gastar mes un any pero fer-ho be que no malgastar molt any rere any
By Marta, at 12:11 p. m.
El mar es pren la venjança a cada llevantada i és que tot no es pot dominar.
By mai, at 2:14 a. m.
ei marta
naltros no vàrem anar a veure com va quedar tot. Just ahir vaig veure el vaixell a la platja (si, si, encara hi és) i vaig flipar imaginant com havia passat, però ara que veig les teves fotos... sense paraules (bueno si, potser que mirem les noticies alguna vegada)
By belen, at 9:58 p. m.
Mare de deu senyor.. aixo son fotos...
Informació de primera ma...
By kike, at 3:46 p. m. | 0.677971 | curate | {"ca": 0.7774022211492033, "es": 0.07508450024142926, "pt": 0.011830033800096573, "fr": 0.0007242877836793819, "fi": 0.004828585224529213, "en": 0.08691453404152583, "it": 0.008932882665379043, "id": 0.007242877836793819, "ia": 0.003380009657170449, "st": 0.010864316755190728, "sv": 0.005794302269435055, "lt": 0.005070014485755674, "cy": 0.001931434089811685} | http://tulipalandia.blogspot.com/2009/01/la-llevantada-o-lendem-del-titnic.html |
crawling-populars_ca_20200525_13_21167 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Barcelona està de rècord en turisme. La ciutat catalana mai havia rebut tantes persones allotjades ni registrat tantes nits d'hotel com aquest mes de juliol. Segons les dades de l'Ajuntament de Barcelona, aquest any han arribat 825.443 viatgers durant el juliol, un 5% més que el mateix mes del 2018, que van fer 2.147.211 pernoctacions, un 5,4 % més que un any enrere.
A diferència del juliol de l'any passat, hi ha menys viatgers de la resta de l'Estat (-6,1%) i més de l'estranger (+7,2%). Durant els set primers mesos d'enguany, s'han registrat 4.867.856 viatgers i 12.348.434 pernoctacions. El 2018 per primera vegada en tot un any es van superar els 8 milions de viatgers (8.041.458) i els 20 milions de pernoctacions (20.222.097). Tampoc s'havien assolit mai les xifres d'establiments oberts, places i treballadors.
Més info: Un país amb 121 milions de turistes?
Les dades mostren que aquest juliol hi havia 696 establiments oberts amb 82.861 places, que han donat feina a 15.551 persones, unes dades que mai havien estat tan altes. El juliol de l'any passat hi va haver 667 establiments amb 79.942 places amb 14.662 treballadors. Les dades d'ocupació hotelera, del 82,3%, són superiors a les de l'any passat (80,6%) però s'ha superat en anys anteriors.
Pel que fa als països de procedència de les pernoctacions, les dades registrades fins al mes de juliol es mostren similars respecte a les del 2018. La llista està encapçalada per turistes espanyols, amb 1.534.655 pernoctacions, i turistes nord-americans, amb 1.404.991. A continuació, la majoria dels visitants provenen de països europeus com el Regne Unit, França, Itàlia o Alemanya. Després hi ha els procedents de Rússia i la Xina, amb xifres lleugerament més baixes que els turistes provinents d'altres països asiàtics o americans.
Barcelona
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.604564 | curate | {"ca": 0.9022306597057428, "oc": 0.022781205505457997, "fr": 0.03986710963455149, "no": 0.027527289985761746, "en": 0.007593735168485999} | : /territori/record-turistes-pernoctacions-juliol-barcelona_2069795_102.html |
macocu_ca_20230731_8_131209 | Mas Colltort
Mas Colltort és un indret privilegiat dins del parc natural, un entorn ideal per a colònies escolars, estades familiar i trobades en grup, i per gaudir amb total exclusivitat de les instal·lacions i les activitats de lleure que us proposem.
Estades per colònies escolars i col·lectius en exclusivitat amb règim de mitja pensió o dret a cuina.
Descobriu l’entorn natural i els indrets més únics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. | 0.76579 | curate | {"de": 0.0262582056892779, "ca": 0.973741794310722} | |
mc4_ca_20230418_6_68798 | JxCat reclama la restitució dels drets retallats per la suspensió dels presos
Junts per Catalunya reclama que els seus drets siguin respectats. Després que la Mesa del Congrés dels Diputats decidís descomptar els tres diputats suspesos, fet que afecta tant a les iniciatives parlamentàries com a les subvencions o la ponderació de vot, el grup independentista va registrar aquest dimecres un escrit de reconsideració contra la decisió de l’òrgan de govern de la cambra. Reclamen que s’adoptin les mesures per a “reintegrar íntegrament als diputats afectats i al Grup Mixt en la totalitat dels seus drets fonamentals”. Malgrat que no estan inhabilitats, passen a tenir només quatre dels set diputats efectius.
En primer lloc, JxCat reclama “que la composició dels òrgans de la cambra es determini de forma proporcional a la importància numèrica dels grups parlamentaris i en particular a la importància numèrica del Grup Mixt, en el qual s’integren els set diputats de Junts per Catalunya”. En segon lloc, demanen “que la ponderació de vots, assignació d’iniciatives, preguntes, interpel·lacions i proposicions es determini de forma proporcional”, seguint el mateix criteri. Finalment, exigeixen “que es revoqui la detracció de la part proporcional de la subvenció al Grup Parlamentari Mixt i per tant als representants de Junts per Catalunya, ja que la suspensió té caràcter personal i no pot afectar a la representació que els electors han atorgat a aquesta candidatura”.
L’escrit de reconsideració previsiblement serà vist en la reunió de la Mesa del Congrés de la setmana que ve, ja que va ser registrada aquest dimecres a última hora. | 0.888161 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elnacional.cat/ca/politica/jxcat-drets-congres-diputats_396526_102.html |
mc4_ca_20230418_0_59040 | PUBLICACIONS BLOG | Delta Polet - Part 2
December 5, 2017 December 5, 2017 Josep Polet DELTA DE L'EBRE
Les llacunes litorals, localment anomenades basses, són extensions d’aigua salabrosa situades a les depressions de les àrees sedimentàries costaneres, connectades directament amb el mar i envoltades pels arrossars, circumstàncies que determinen la seva delimitació de la frontera entre el medi marí i el medi aquàtic continental. Aquestes llacunes de naturalesa salina, el seu procés de formació està lligat principalment a l’alt dinamisme litoral i fluvial que reben durant el cicle productiu de l’arròs, de març o octubre, grans aportacions d’aigua dolça, la qual cosa provoca oscil·lacions en el nivell de salinitat. Aquesta variació de nivells i de profunditat, que normalment és de 40 a 100 cm, fa que els vegetals que ocupen aquests ecosistemes siguin diversos segons les seves preferències aquàtiques. D’aquesta manera, trobem els helòfits, que poblen els marges d’aquest ambient, i els hidròfits, que són els vegetals que creixen completament submergits en l’aigua. A les zones més profundes es formen praderies de macròfits, plantes que reben el nom local de llapons i que, juntament amb els organismes microscòpics que s’hi desenvolupen, són l’aliment de molts peixos i ocells.
Les llacunes que són paral·leles a la línia de costa s’originen normalment a partir d’una badia, en la qual l’intercanvi d’aigua amb el mar va quedant progressivament restringit pel creixement d’una o més barres sorrenques. En canvi, altres llacunes es disposen perpendicularment a la costa i, sovint, s’han format a partir d’una desembocadura o d’un canal mareal que han perdut funcionalitat.
Des de mitjan segle XIX, lligat a l’expansió del conreu de l’arròs, la major part de les llacunes del delta de l’Ebre han patit una disminució de la seva superfície, i en alguns casos la desaparició. Les necessitats hídriques d’aquest conreu han fet que s’inverteixi el cicle hidrològic natural de les llacunes; d’aquesta manera, l’estació dolça, que correspon de manera natural al període entre la tardor i la primavera, s’estén ara al llarg del període d’inundació dels arrossars, i l’estació més salabrosa, durant la resta de l’any. Per la mateixa causa, s’ha produït una disminució de la salinitat mitjana anual, un augment de la concentració de nutrients i una minva de la transparència de l’aigua. Totes aquestes alteracions han conduït a una notable reducció de l’extensió dels macròfits a les llacunes litorals, especialment greu en aquelles que rebien grans volums d’aigua del drenatge dels arrossars.
Les basses són un gran aparador durant tot l’any de l’ornitofauna del Delta. A l’hivern, grans concentracions d’anàtids, fotges, corbs marins i flamencs es complementen a la primavera i a l’estiu amb les colònies de cria d’ardèids i fumarells.
La llacuna és un dels ambients amb més variabilitat ictiològica per la relació que s’estableix amb els canvis de les condicions fisicoquímiques de les seves aigües. Espècies com ara llisses, llobarros, orades, anguiles, llenguados i carpes poblen la bassa i són capturades pels pescadors de la Confraria de Sant Pere, que té la concessió de la pesca a les llacunes des del mes d’octubre fins al març.
Font: Parc Natural del delta de l’Ebre
Amb 21.000 ha de cultiu, prop del 65% de la superfície del delta de l’Ebre l’arrossar és l’ambient que domina la fisonomia del Delta i representa un ecosistema de gran importància, ja que la necessitat d’estar inundat de manera permanent durant tot el procés productiu fa que actuï com un aiguamoll temporal. Aquesta presència d’aigua dolça afavoreix que els arrossars estiguin poblats per milers d’organismes (algues, crustacis, insectes…), que es converteixen en un recurs alimentari per a la subsistència d’una part molt important de l’avifauna, sobretot dels ardèids, els làrids i els anàtids.
El cicle de l’arròs s’inicia al novembre, quan després de la collita es tanca el pas de l’aigua i comença la dessecació dels camps. A l’hivern, milers d’ànecs, limícoles, fotges, ardèids i gavines hi arriben per alimentar-se. A l’abril, els camps s’inunden fins que la plana sembla un immens mirall, on tornen les aus migratòries, els peixos i els amfibis; és el moment de sembrar els camps. Al juny, els arrossars ja han crescut i estan verds. A l’agost, l’època de cria ja ha passat, els polls i els adults s’hi refugien de la calor, sota les espigues daurades. Al setembre en comença la collita, mentre les aus estivals se’n van i arriben les hivernants.
Ateses les característiques salines de bona part dels sòls, aquest conreu necessita unes condicions d’inundació amb aigua dolça al llarg del període de creixement de la planta (abril-setembre). La inundació s’assegura mitjançant una xarxa d’irrigació jerarquitzada i força complexa. L’aigua és captada a l’assut de Xerta (a uns 60 km de la desembocadura) i es transporta per gravetat a través de dos canals, un a cada banda del riu (el canal de la Dreta i el canal de l’Esquerra). Un cop assoleixen el delta, es comencen a ramificar successivament, formant una xarxa de tipus capil·lar, fins que arriben a les parcel·les de conreu.
Cada unitat bàsica de cultiu (el quadro) té generalment una forma quadrangular i està separada de la resta de parcel·les per un marge sobrepujat de terra, anomenat cordó. L’entrada de l’aigua té lloc per un punt, anomenat bocana, i surt per l’extrem oposat de la parcel·la. L’aigua circula permanentment durant el període de creixement de la planta conreada i és recollida mitjançant una xarxa de drenatge anàloga a la d’irrigació. Els desguassos resultants finals vessen les aigües, normalment per gravetat, a les badies o a mar obert i, en alguns casos, a les llacunes. En els darrers decennis, s’ha construït un sistema de bombes que forcen el drenatge en alguns períodes de l’any.
L’aigua abocada pels drenatges dels arrossars té efectes importants sobre altres sistemes aquàtics com, per exemple, les llacunes litorals (inversió del cicle hidrològic, minva de la salinitat, etc.) i les badies (motor de la circulació estuarina, entrada de nutrients, etc.). D’altra banda, els drenatges agrícoles tenen també una notable incidència sobre el flux d’aigua a les zones d’ullals, ja que intercepten part de la descàrrega d’aigua dolça subterrània. Actualment, aquest efecte s’allarga més enllà del període d’inundació dels arrossars (de desembre a abril), atès que, sovint, les bombes dels trams finals dels drenatges continuen en funcionament durant els mesos hivernals.
Juntament amb la planta de l’arròs creixen altres vegetals que el pagès local anomena males herbes, les quals, igual que l’arròs, tenen un origen tropical de procedència sia africana, asiàtica o afroasiàtica. Les més comunes són la xufa (Cyperus longus), el mill (Echinochloa crus-galli), la presseguera (Ammannia coccinea) i la llengua d’oca (Potamogetum nodosus).
En termes ecològics, els arrossars es poden definir com a aiguamolls temporals i soms, i amb unes característiques fisicoquímiques i una dinàmica temporal fortament influenciades per les activitats humanes. L’home és el principal element regulador del sistema i ho fa amb la finalitat d’afavorir la producció de l’espècie conreada. La regulació es realitza a través d’intervencions directes de diferent caràcter (treballs mecànics sobre el sediment; aportacions d’aigua, nutrients i fitocides; etc. ).
En definitiva, el cultiu de l’arròs, a banda de permetre la conservació de l’ecosistema i l’equilibri de l’ornitofauna del Delta, fa una funció importantíssima de control i reducció de l’índex de salinitat del sòl i, evidentment, la seva continuïtat és bàsica i vital per al manteniment de la gent del Delta.
Font: Web parc natural del delta de l’Ebre
El poblament vegetal del delta de l’Ebre, per les seves peculiars característiques, és únic a les terres catalanes, no tant pel seu potencial quantitatiu (els darrers catàlegs donen més de 700 espècies), com per la raresa de les seves comunitats vegetals.
Els salobrars o sosars, amb plantes molt adaptades a la sal que es concentra als seus teixits la qual cosa els permet de mantenir una elevada pressió osmòtica per evitar la dessecació, es troben, sobretot, als punts de contacte del Delta amb el mar, a causa de la salinització produïda per l’acció directa de la mar i la salinitat de la capa freàtica.
En aquests salobrars apareixen sovint dunes, anomenades tores i muntells, més o menys fixades per la vegetació. En una primera etapa s’hi troba el borró, utilitzada per construir els sostres de les barraques, i la lletera marina , després es va diversificant el poblament, amb un primer anell de Sporolobus arenarius, per dalt els lliris de mar i a les zones més elevades i madures, Ononis natrix, Thymelaea hirsuta, Saccharum ravennae, i, a la zona deltaica septentrional, apareix, a la darrera etapa, la rara Limoniastrum monopetalum.
Els canyissars es troben en bona part de la superfície deltaica, on hi ha una capa freàtica molt elevada sovint coberta per l’aigua, amb plantes molt característiques: el senill i la canya vana, acompanyats per algunes corretjoles. Als llocs amb aigua més profunda i estable apareixen les sisques bordes, bovesi sisques . Aquestes dues darreres plantes han estat objecte d’explotació (per fabricar seients de cadires, estores, cistells, etc.)
A l’interior de les masses d’aigua dels estanys hi ha macròfits directament relacionats amb la riquesa ornitològica i piscícola d’aquests hàbitats.
Els boscs de ribera, única comunitat forestal deltaica, apareixen a les vores de l’Ebre, on el terreny és més enlairat, i la presència de l’aigua constant. L’albereda ocupa els llocs més alts i a les parts més baixes apareix el salzerar , però sovintegen els verns, els freixes, els oms, les vimeneres (o vimeteres) i altres arbres de caràcter subespontani , com els pollancres, els eucaliptus, les robínies, els plàtans i espècies d’interès com el lligabosc de riu. A la banda d’influència més marina, el bosc es va empobrint fins que només queden els tamarius.
Als ullals s’hi fan nenúfars com la nimfea blanca , llengües d’oca, les quals creen greus problemes a l’agricultura per tal com envaeixen els canals i fins els mateixos arrossars.
De fet, els arrossars es comporten com a petites basses bona part de l’any, i a més de les plantes esmentades, hi trobem la bova, el llaponet d’ànec, la utriculària i altres que han estat considerats els vegetals adventicis més notables d’aquesta flora: la presseguera , l’aufàbiga i l’aufabigueta.
La diversitat d’hàbitats i el clima humit i temperat propicien l’aparició de molts invertebrats. Les sangoneres eren tant abundants que en els arrossars calia portar les cames ben cobertes i se n’exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any.
Han desaparegut algunes espècies com la cutimanya al Delta , i en canvi es troba en expansió el cranc de riu americà i el temible caragol poma.
Els mosquits, els insectes més coneguts i característics, han portat ja des del 1917 a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, endèmic al sector. Dels lepidòpters n’hi ha infinitat d’espècies que ataquen els conreus, algunes interessants des del punt de vista zoogeogràfic, com el Chilo. Als arrossars hi ha nombroses espècies de petits i interessants crustacis, com Apus cangriformis.
Amb una base de fauna entomològica tan extensa, els predadors hi són ben representats: aranèids com l’argiope dels sorrals o nombrosos odonats com els cavalls de bruixa o rodadits i toreros. Als vespres d’estiu, nuvolades d’efímeres (Polymitarcis virgo) es precipiten als punts de llum.
Els coleòpters tenen també una nombrosa representació i el seu paper en els diferents ecosistemes resulta bàsic: els iaios (Hydrophilus) dels arrossars i les seves agressives larves i miquels, el gènere Pimelia dels sorrals, així com Scarabeus, Anoxia, Amphi , Elenophorus, etc.
Quant a l’herpetofauna, destaquem primer les nombroses serps d’aigua. Les tortugues són en canvi poc freqüents i les granotetes estan quasi extingides; només la granota (Rana perezi) aguanta una població elevada. Entre els gripaus hi ha el comú i el d’esperons. El discoglós es troba aïlladament per tot el Delta. Les sargantanes es troben arreu, els tritons són escassos i els dragonets es troben a les edificacions.
L’avifauna del Delta és la més característica i la seva importància quantitativa i qualitativa ultrapassa de molt l’interès local i té una màxima importància internacional. Per això, en diverses convencions, el delta de l’Ebre apareix com a zona de màxim interès, per les colònies de cria, anàtids, limícoles i ocells marins i pel pas d’ocells migratoris hivernants, inclosa sempre dins la categoria A, de prioritat de protecció urgent.
Aquest fet es fa especialment evident a la tardor, els mesos d’octubre i novembre, quan ja recollit l’arròs, els camps resten encara enaiguats i són colonitzats per milers i milers d’ocells aquàtics que passen en migració o inicien la seva hivernada. En el cas concret dels ànecs, en els mesos de novembre de 1980 i 1981 se’n comptaren més 75.000 exemplars , a més d’unes 16.000 fotges. La situació normal a la tardor és una mitjana de 53.000 ànecs i 13.000 fotges, i a l’hivern de 26.000 ànecs i 5.000 fotges. Aquestes xifres representen més del 90% dels ànecs de Catalunya a l’hivern i un 10% dels hivernants a la Península ibèrica.
Espècies de molt interès són entre d’altres, el cullerot i l’ànec xiulador o piulador , encara que el gruix dels estols sigui format pels colls verds o àdenes . També té interès anomenar l’ànec blanc , l’ànec griset , el xarxet comú , i el morell de cap-roig.
Dins d’altres grups d’ocells és interessant de mencionar l’arpella , el mussol emigrant, el bitó comú , el martinet menut , el martinet de nit, el martinet ros, l’esplugabous, el martinet blanc , el bernat pescaire, l’agró roig , el flamenc, el cabussó emplomallat, el rascló , la picardona, la fotja vulgar, la garsa de mar, el cames-llargues, el bec d’alena, la perdiu de mar, la gavina blanca, la gavina corsa, entre molts altres.
El nombre d’exemplars d’ocells varia entre els 50.000 i els 100.000 distribuïts en unes 330 espècies que representen el 60% de les espècies d’Europa, i amb una nomenclatura local que inclou uns 250 noms i la converteix en una de les més riques del món.
Els peixos són abundants per l’important paper que l’aigua juga al Delta i pels distints graus de la seva salinitat, que va des de nivells insignificants als ullals fins a la mar, passant pels aiguabarreigs del riu amb aquesta. Els esturions i les llamprees han minvat dràsticament, igual com es sabogues. Per contra, han aparegut espècies noves com la perca americana, el lluç de riu, el peix gat i el silur. A part d’aquestes espècies, més aviat escasses, n’hi ha d’altres ben abundoses: mugílids, ciprínids, serrànids, etc. dels quals es pesquen centenars de tones cada any. Les anguiles han constituït una pesca tradicional (30 a 50 tones anuals i més de 5 t d’angules). Les espècies marines de moixarres, corballs, reigs i molls han donat també justa fama al litoral deltaic.
Quant als mamífers, la intensa humanització del Delta fa que la presència de grans mamífers sigui esporàdica (cas dels senglars i els toixons), però consta la presència en temps passats de cérvols i cabirols. Actualment, queden alguns conills boscans i es crien guineus, i queden pocs exemplars de llúdries, eriçons i mosteles. Són molt freqüents les rates d’aigua, els ratolins i els furanys. El poblament de rates pinyades, abans extraordinàriament nombroses, ha minvat molt.
Els ullals són afloraments d’aigua dolça que apareixen a les zones de torberes i que inunden zones més o menys extenses anomenades marjals. Aquestes surgències s’originen a partir de les aigües de la pluja, que s’infiltren a través de les roques permeables de naturalesa càrstica i fissurada de les muntanyes dels Ports, Montsià i Boix-Cardó. De fet, les àrees d’ullals corresponen a les zones de descàrrega de l’aqüífer que s’estén entre aquestes serres i el delta de l’Ebre. En xocar amb els sediments impermeables, el flux d’aigua subterrània emergeix a la superfície i es formen unes bassetes circulars, que suggereixen la forma d’un ull, d’on prové el nom d’ullals.
Per aquesta raó, els ullals es localitzen principalment a la zona de contacte entre els materials plioquaternaris i els holocènics deltaics, és a dir, al llarg del marge intern del delta de l’Ebre, des d’Amposta fins a Sant Carles de la Ràpita i des d’Amposta fins a l’Ampolla. Això no obstant, alguns d’aquests punts se situen en la mateixa llera del riu (peixeres) o, fins i tot, en el fons del mar o en la mateixa línia litoral.
Al Delta, els ullals es formen a partir de les pluges de la serra del Montsià i dels Ports. Tenen una fondària que oscil·la entre els 2,5 i els 6 m, i un diàmetre que va dels 5 als 55 m. En alguns casos es produeix una fusió de diferents cubetes i aleshores l’ullal resultant presenta forma de vuit o té un contorn irregular. Les cubetes estan excavades en un mantell de torba que, a la zona dels ullals de Baltasar, assoleix una potència màxima de 7 m. El perfil batimètric de cada cubeta sol tenir forma d’embut amb unes parets gairebé verticals. En el punt central i més profund de cada cubeta se sol localitzar la zona d’alimentació de l’ullal. L’aigua que flueix per l’ullal és drenada en superfície, mitjançant un canal de drenatge sovint artificial, o bé subterràniament per difusió a través dels materials torbosos.
Quant a la flora i la fauna, presenten diferències notables amb la resta de la plana deltaica. Les espècies que s’adapten a aquest microhàbitat necessiten les condicions de les aigües dolces i cristal·lines i la seva temperatura constant durant tot l’any, que és de 17-18 °C. La seva flora és molt peculiar, amb la sorprenent nimfea blanca i la utriculària, única planta insectívora del Delta. Els ullals són, a més, l’hàbitat de diverses espècies de peixos, entre les quals destaquen la rabosa, el fartet i el samaruc, espècies endèmiques de la península Ibèrica, que estan en perill d’extinció.
A l’interior de la plana deltaica han estat identificades tres zones principals de surgències, les quals coincideixen amb les àrees torboses de més potència: ullals de Baltasar i de Panxa, ullals dels Erms de Vilacoto i ullals de l’Aldea. De tots, actualment només són funcionals els ullals de Baltasar i els de Panxa. Als Erms de Vilacoto, dins del terme municipal de Sant Carles de la Ràpita, solament hi resten dos ullals importants: el de Mal Morta i el del Tronc. Probablement, van deixar de ser funcionals a mitjan segle XIX, arran de la construcció dels canals de drenatge agrícoles durant la fase d’expansió del conreu de l’arròs. La pràctica totalitat dels ullals de l’Aldea han desaparegut, ja que van ser obturats artificialment. Avui dia, només hi ha constància del flux subterrani gràcies a l’aigua que recull el desguàs de la Sèquia Sanitària durant l’hivern, fora del període de conreu de l’arròs.
La fertilitat de les terres de torba que envolten els ullals n’ha condicionat l’aprofitament per a l’agricultura, la qual cosa dificulta la seva conservació.
EL SALOBRAR I LES SALINES
Situat a la zona de rere duna, al límit amb la platja, el salobrar o sosar és un ambient que està sota la influència directa del mar. Els sòls argillosos-llimosos que ocupa són sovint inundats i, per tant, el grau de salinitat és molt elevat. En aquest ambient creixen les plantes halòfiles, que tenen dues estratègies d’adaptació: d’una banda, les que acumulen sals i aigua als seus teixits, com ara les salicòrnies, i de l’altra, les que excreten activament la sal, com ara els limòniums. Aquests ambients presenten un dels grups de vegetació més amenaçats a Europa, per la qual cosa el delta de l’Ebre està considerat d’importància internacional per a la conservació d’aquest tipus d’hàbitats. Aquí perviuen algunes plantes de gran interès, com ara la cirialera vera, el limònium, el limoniastre i la sosa de flor, que només creix a l’hemidelta sud.
Els sosars són, a més, el lloc de cria d’espècies d’interès com ara el corriol camanegre, la perdiu de mar i el xatrac menut, i són el lloc d’alimentació per als limícoles i diversos grups d’aus marines.
A les zones properes al mar les terres queden molts cops inundades durant mesos. Amb l’evaporació, puja la concentració salina del sòl fins que s’hi formen els cristalls a la superfície i es produeix de manera natural la sal.
Actualment, l’única salina del Delta productiva comercialment és la de la Trinitat, a la punta de la Banya, amb una producció anual de 50.000 t. Les salines són l’hàbitat de microorganismes, com ara petits cucs i crustacis, que alimenten espècies tan valuoses com ara el flamenc, el bec d’alena i l’ànec blanc.
Font: Web del Parc natural del delta de l’Ebre
December 3, 2017 December 19, 2018 Josep Polet PUBLICACIONS
Un grup de cases més o menys agrupades es diu que formen un veïnat, a base de formar veïnats pròxims entre si es poden formar pobles. Així s’han format els pobles de l’interior del Delta, a base d’anar-se agrupant cases i barraques
La consolidació dels pobles del Delta
Per la seva recent formació encara es pot anar reconstruint com s’han anat consolidant els pobles de la plana deltaica. Primer es formaven agrupacions de barraques properes als llocs on estaven els recursos. Concentracions que s’anaven movent segons anaven variant els recursos i la seva localització. Inicialment salines, pesca i caça. i desprès recol·lecció de la sosa, regalèssia, sangoneres, i pastures. Finalment agricultura a les vores del riu per acabar amb la canalització del Delta i generalització del cultiu de l’arròs. Més tard, amb la irrupció del fenomen del turisme, es van construir dos urbanitzacions, Riumar i Eucaliptus. Una a cada banda de riu.
Agrupació de cases o barraques en llocs determinats
Aquests pobles, excepte el Poble Nou que es va fer d’una tacada i ja amb delimitacions determinades, i les dos urbanitzacions esmentades, la resta s’han anat fent de manera lenta i progressiva, en anar-se agrupant cases o barraques en entorns determinats. Balada, en un antic lligallo; Muntells, al costat de les salines i pesqueres del Riet Vell; Sant Jaume d’Enveja, prop de les Salines Reials; Los Hortets, a la Punta Grossa, zona de la vora del riu a la part de dalt de la corba del Riu Vell que anava cap a la Marquesa i les Olles; la Partida de Dalt, una mica més amunt dels Hortets; i La Cava, a la part de baix de la corba del riu Vell, entre aquest antic riu i el conjunt de basses del Canal Vell.
L’abandonament del Pregó
La gent que es va establir a la Partida de Dalt, los Hortets i La Cava procedien majoritàriament del Pregó, fèrtil zona del Delta envoltada per un meandre del riu quant aquest desembocava a la Marquesa i les Olles. Aquesta llera de riu va quedar inactiva quan en fer una cava (“zanja”), des de la corba abans esmentada, per desviar una part d’aigua del riu a unes basses que hi havia més avall, en una forta riuada l’Ebre va obrir suficient camí i va encarrilar el seu curs de manera rectilínia tal com encara el coneixem ara.
En canviar la direcció de l’Ebre i quedar-se El Pregó sense la principal via de comunicació (navegació fluvial), i sense aigua per regar i beure, la gent que vivia allí va anar abandonant aquell assentament i els més pagesos i ramaders es van posar al costat del riu a mà de dalt de l’antic curs del riu, la zona de la Punta Grossa, allí on la terra era més bona (los Hortets i la Partida de Dalt). Els més pescadors i caçadors es van posar a viure, també a la vora de l’Ebre, però a mà de baix de l’antic curs del riu, prop de les basses del Canal Vell. Al costat de la cava que s’havia fet per desviar el riu.
December 3, 2017 December 5, 2017 Josep Polet PUBLICACIONS
La tornada de l’evacuació
Un 13 de gener va ser el final de l’evacuació i el retorn al poble de la gent de la Cava i Jesús i Maria (llavors Vila Galan), els pobles de l’esquerra del Delta on l’exèrcit republicà, durant la guerra civil, es va parapetar i va transformar en línia defensiva
L’abandonament de les cases
Els habitants d’aquests dos pobles, el 18 d’abril de 1937 (9 mesos abans), van ser obligats pels soldats de la República a abandonar les seves cases i evacuar perquè els generals de l’Estat Major tenien la intenció d’atrinxerar el seu exèrcit a la banda esquerra del riu i convertir-lo en front de guerra. El riu Ebre era considerat un lloc adequat per frenar l’avanç de la maquinària de guerra de l’exèrcit feixista de Franco, Hitler, i Mussolini.
Precipitadament, les dones, gent gran, i els xiquets i xiquetes d’aquests dos pobles (els homes estaven a la guerra) van carregar el que van poder als carros (els que en tenien), a les bicicletes i al coll, i atemorits van abandonar el poble sense saber on anar. Al dels Bonos, els soldats no deixaven passar a ningú cap avall perquè aquella zona estava massa propera al riu, i la caravana de gent va anar-se’n majoritàriament cap a la zona d’Illa de Mar i les garrigues.
Durant la fugida van anar allotjant-se atapeïts a les barraques, casetes, masies, i alguna pallera que anaven trobant, i van aprendre a fer vida comunitària organitzant-se com vam poder. Curiosament una de les coses de valor que molts es van emportar van ser els caps de les màquines de cosir; hi havia barraca en què ni havia dos o tres.
L’evacuació va durar molt temps
Lo que no es pensaven quan van ser obligats a anar-se’n era que l’evacuació durés tant de temps. Inicialment es van quedar gairebé tots prop del poble, però com la cosa durava i de tant en tant els nacionals es dedicaven a anar a bombardejar la rereguarda amb la “pava”, alguns se’n van anar a altres zones més apartades del front de guerra. Els que es van quedar van anar reconstruint i ampliant les barraques i construint-ne alguna de nova. Fins i tot, segons explica l’oncle Mingo, al seu llibre “Història i reculls de Deltebre” a Illa de Mar a un grup de barraques que es van construir es van organitzar de tal manera que van arribar a nomenar alcalde i alguatzil.
Pobles destrossats
Malgrat que estava prohibit, molta gent, de tant en tant, s’apropava al poble a buscar menjar a les cases o als horts, els quals al no ser cultivats estaven plens de bledes. El proveïdor de menjar més important per als que es van quedar pel Delta va ser la pesca a la Bassa del Canal Vell i la Badia del Fangar.
Una vegada l’exèrcit republicà es va replegar i abandonar el poble, la gent va tornar trobant-lo totalment destrossat per l’acció de les canonades i bombardejos de l’exèrcit nacional, per la construcció de trinxeres i refugis, o per la utilització dels mobles i altres com a elements de defensa, combustible, o simplement saquejat.
Centenars de joves que van deixar la vida al Delta
En algunes cases properes al riu es van fer trinxeres dins de la casa i obrir espitlleres a la façana sud (la que donava al riu). Des d’allí vigilaven i disparaven si els pareixia sobre la part de dellà. Camuflats a la vora de la casa del boixet hi havia peces d’artilleria que en moments determinats disparaven canonades sobre objectius situats a la part dreta. Possiblement eren el 2° Grup de Canons Plasència que va estar actiu en la maniobra de distracció que van fer els republicans a la Batalla de l’Ebre quan les brigades internacionals van intentar travessar el riu per la zona de l’Illa de Gràcia i Amposta. Una operació de distracció en la qual van morir centenars de milicians de les brigades internacionals, un munt de joves de tot el món que van venir a lluitar contra el feixisme, i van morir anònimament al costat de casa nostra.
Potser seria interessant “rebuscar” en aquesta part de la Batalla de l’Ebre i recuperar una mica la memòria històrica d’aquells centenars de joves que van deixar la vida al Delta de l’Ebre dins del riu.
AVENTURES EN FERMÍN
October 29, 2017 December 5, 2017 Josep Polet PUBLICACIONS
L’any passat, en només dos dies de diferencia, se’n van anar dos bons amics, el que vol dir que els de la meva generació ja estem tots a “tall de bando”. Pocs dies abans vaig tenir una última conversa amb un d’ells, va ser a manera de comiat ja que tots dos sabíem que la data final estava a la volta del cantó. En aquesta conversa vam repassar de manera divertida les diferents històries i aventures que vam viure junts, histories i aventures que pot ser “si aconsegueixo retardar una mica el meu bando” i amb el permís que ell hem va donar, tinc intenció d’anar explicant.
La creació del Parc Natural. (I)
Una amistat que venia de lluny.
Coneixia a Fermin des de l’època de la Biblioteca de La Cava quan estava en un annex del Bar Sindicat, però l’amistat va arribar molt més tard. Ell venia d’estar uns anys treballant a Suïssa, i jo del meu periple de mercenari del futbol. Los dos eren una mica contracorrent, i això junt a que les dones eren amigues feia que passéssim algunes estones junts xerrant sobre unes coses i altres, sempre contracorrent. Una amiga comú em deia l’altre dia que en qüestions reivindicatives sobre l’aigua, el medi ambient, i coses així ens veia com un pack, on s’hi fotia un s’hi fotia l’altre.
Per unes estranyes circumstàncies l’any 1983 vaig entrar de regidor a l’Ajuntament de Deltebre formant part d’una candidatura d’Independents. Llavors no es cobrava i era fàcil ser regidor.
Aquí la cosa es va complicar, no hi havia un rel però de tant en tant sortien problemes, u oportunitats, on les coses es podin orientar d’una o altra manera, i en algunes d’aquestes situacions em vaig embolicar. En la majoria d’elles, una vegada superat el filtre dels companys de consistori, el primer suport que trobava fora de l’Ajuntament era el de Fermin.
La primera embolicada.
La primera embolicada grossa va ser per la construcció d’uns desguassos a la zona del Canal Vell, i que havien permès a Bombita i a Bau, el dessecar una bona porció de la Bassa de la Estella i un altra de l’Illot. Vam intentar comprovar pel nostre compte l’abast de la dessecació però no es va poder arribar, eren carreteres privades i l’accés estava tallat.
Amb una avioneta pilotada per Garcia, juntament amb mon germà Agustí vam sobrevolar els llocs afectats fent fotos, les quals vam utilitzar com a prova per demostrar la dessecació. La gent d’aquella època tenia una gran estima a les Basses del Canal Vell, sobretot per la reserva de menjar que significava la pesca en situacions de penúria. Durant el període d’evacuació de la guerra civil, van ser la reserva de menjar de molta gent, i també era un lloc on els pares de família nombrosa es podien proveir de menjar en èpoques difícils.
Cap a la Generalitat amb les fotografies.
L’Ajuntament es va solidaritzar amb la idea de denunciar la dessecació, i sense concertar cap entrevista ni res ens vam desplaçar a presentar les fotos a la Generalitat. Al departament que ens vam dirigir era el primer cop que anàvem i vam començar ensenyant les fotos a les dones de la neteja, anaven tan ben uniformades, i a base d’enviar-nos cap aquí i cap allà vam arribar on calia. El personal que ens va atendre va estar molt interessat, i ens van convocar per un altra reunió amb la que ja vam anar començant a lligar caps.
La qüestió era que era propietat privada i la única forma ràpida que veien per garantir la seva protecció era declarant-la Parc Natural. Però per això seria convenient convertir tot el cinturó del Delta més proper al mar també en Parc Natural, excepte les urbanitzacions de Riumar i Eucaliptus que ja estaven aprovades. Però per aconseguir-ho prompte, ens van dir els tècnics, seria interessant que féssim una mica de soroll.
I aquí va ser on algunes persones, entre ells Fermin, que ja havia participat en algunes accions prèvies, vam organitzar una sèrie de mobilitzacions, saben de que comptarien en l’oposició de les grans finques, i els seus simpatitzants, i en alguns moments ens ho passaríem malament.
El referèndum del Camp Nou.
La subvenció per al Camp Nou
Una de les històries que vam recordar va ser en lo malament que ens ho vam passar quant la Generalitat de Catalunya li va passar a l’Ajuntament de Deltebre l’oferta d’una subvenció per ajudar-li a pagar la compra del Camp Nou al Club Deportiu La Cava. Un tema que en aquells moments estava molt radicalitzat.
I precisament en aquesta historia ens vam trobar entrampats los tres, Fermin de Morales i Hilario de Sagasta, que son els amics dels que us parlo, i jo.
Fermin, al qual no li agradava el futbol, i no tenia cap interès personal en aquest tema, formava part d’una comissió que intentava negociar a tres bandes, amb la generalitat, amb l’Ajuntament de Deltebre, i amb el Club Deportiu La Cava, intentat des radicalitzar lo màxim el tema i aconseguir acords. L’únic motiu que movia a Fermin era intentar trobar solució a un tema que estava excessivament encrespat, i amenaçava seriosament l’economia de moltes famílies.
Hilario era el President del Club Deportiu La Cava, i tenia el problema de suavitzar les tensions provocades entre els contraris a l’adquisició, i alguns socis del Club. I també gestionar el percentatge de repartiment dels diners de la subvenció de la Generalitat i l’aportació de l’Ajuntament, entre les persones que havien signat els crèdits, tenint en compte que els diners que s’aconseguien eren molt inferiors als crèdits a pagar, i aquestes persones s’havien de fer càrrec de la resta del deute.
I jo formava part d’un grup d’independents que en aquells moments dirigia l’Ajuntament, i era el regidor d’esports, i com a responsable de l’àrea d’esports no hem podia escapolir del tema.
El referèndum, la solució final
La solució que al final es va adoptar va ser la de fer un referèndum. I aquí va desenvolupar un paper destacat el secretari que teníem en aquell moment, el qual es va assessorar, i va organitzar un referèndum que va ser pioner en actes d’aquest tipus dins de la recent estrenada democràcia “d’aquell entonces”
Amb una escassa participació i per molt poca diferència va guanyar l’opció de municipalitzar el Camp, i es van acabar totes les tensions… O casi totes…
Jo que hem vaig trobar a les mans amb un tema del que no hem podia escapar, i que més d’una vegada vaig estar temptat d’abandonar, sempre vaig admirar lo valents que van ser els dos enfrontant-se voluntàriament a aquest conflictiu tema, només amb la il·lusió de trobar-li una sortida satisfactòria i evitar mals majors.
Bon viatge amics, “hasta pronte…”
September 30, 2017 December 5, 2017 Josep Polet PUBLICACIONS
El passat mes de juny, un grup de experts en difusió gastronòmica de diversos mitjans informatius de l’estat, van estar invitats pel departament de turisme de la Generalitat de Catalunya, per conèixer els recursos i cultura gastronòmica de Catalunya.
I des del departament de turisme ens van demanar si els podríem fer una proposta per conèixer el mon del arròs, tenint en compte de que eren experts en gastronomia i convenia donar una bona impressió.
Els vam proposar de donar-los a conèixer el cultiu del arròs (plantant ells mateixos un trosset), la elaboració tradicional (fent-los picar una estona en cadup, com a l’època del estraperlo), i fer una paella amb els millors ingredients (els que poguéssim trobar pels llocs on passéssim aquell dia), i en el millor restaurant (baix l’ombra d’una xòpera aAñadir nueval costat d’un arrossar).
Van aprovar la proposta i va ser una fantàstica experiència, sobre tot per nosaltres que ens varem tenir que espavilar fort per a que tot sorties correcte, sobretot per que al moment de fer la paella baix la xopera es va posar a ploure. Sort vam tindre que el plan B va funcionar de manera correcta. | 0.873571 | curate | {"en": 0.009567082463170966, "ca": 0.9833211040243833, "es": 0.005220974205565276, "pt": 0.000959530394536321, "oc": 0.0009313089123440763} | https://www.deltapolet.com/blog-both-sidebar/page/2 |
mc4_ca_20230418_14_516963 | Tocat de l'e.l.a. : Carta de records
Com estàs? Ja fa dies que ens vam dir adéu . I avui he sentit la necessitat de preguntar-te com estaves però com que no ho puc fer directament, ho faig a través d’aquest paper en blanc que vaig convertint en suport del meu sentiment que tinc encara cap a tu.
Voldria preguntar-t’ho directament a tu. Voldria que amb la teva veu profunda i ferma em diguessis que estàs molt bé com m’ho deies abans. Te’n recordes de com m’ho deies?. Desitjaria que el temporal ja hagués passat per tu en el present i que volguessis continuar amb mi pel futur.
Sàpigues que a pesar de tot en tinc tant bon record de tu, que ets molt present en mi encara. A pesar de les ferides que comencen a cicatritzar et recordaré sempre , per tot allò que hem viscut junts i compartit. Ara ja sé que tu i jo ja no tornarem a fer l’amor . Ja no tornarem a viure aquells moments de remolí que ens envoltava. Però per això no ens hem d’afligir, ja que tal i com deia aquell poema:
“ Encara que el temps del resplendor en l’herba i la glòria a les flors hagi passat,
No ens hem d’afligir, ja que la bellesa perdura en el record”
I per mi el record de la nostra relació te molta bellesa.
En el temps de la nostra preciosa relació, tu m’has ajudat molt. M’has ajudat a obrir-me al sentiment, sense por, encara que amb dolor. Tu saps molt bé de les meves llàgrimes, la meva tristesa i també les meves il·lusions, la meva felicitat a vegades trencada per la tristesa i l’angoixa. Eren les ferides d’anys enrere que començaven a cicatritzar. Amb tu he sentit que estic viu. He sentit cremar el meu foc interior. He sentit el desbordament de la meva aigua i el foc i la terra que es removia assedegada de llavor.
Amb tu he viscut el descontrol, l’emoció que m’has desencadenat, el desig, el calor de l’amistat, l’acolliment, i la passió. Abraçant-me a tu m’he sentit simplement mascle i jo t’he sentit a tu femella. Amb tu he viscut la primavera durant l’hivern .
Però ara ja no estic amb tu i he tornat al meu dolorós hivern. Pot ser és l’estació que he de passar ara, el fred i solitari hivern, per que la meva terra pugui germinar la llavor que tu vas plantar en mi.
A pesar de tot et dono les gràcies estimada, per el temps que hem compartit i hem aprés junts i sempre el portaré al cor com un bell record.
Publicado por Llop Estepari en 4:05
Mariola 28 de febrer de 2010 a les 14:31
Vaya, sólo había sido un mal sueño...
Ella estaba ahí. :)
David 1 de març de 2010 a les 11:47
fa molts dies que esta parat això, vinga! som-hi
Llop Estepari 2 de març de 2010 a les 11:23
Mariola, sí por suerte estaba allí.
David, una mica de descans també va bé | 0.761707 | curate | {"ca": 0.8652591170825336, "fr": 0.036468330134357005, "gd": 0.012667946257197697, "es": 0.07063339731285989, "pt": 0.014203454894433781, "uz": 0.0007677543186180423} | http://tocatdela.blogspot.com/2010/02/carta-de-records.html |
mc4_ca_20230418_12_408485 | Festa Major de Sant Mateu, del 20 al 23 de setembre | Esplugues.com | La Xarxa
← Pati obert cada dissabte amb activitat esportiva dinamitzada
Duendes con Arte 2018 con No me pises que llevo chanclas, Juanjo y sus murillos, Timón Republik y mucho más! #FestivalSolidario, #Esplugues → | 0.486509 | curate | {"ca": 0.5, "es": 0.38571428571428573, "en": 0.11428571428571428} | https://www.esplugues.com/diari/festa-major-de-sant-mateu-del-20-al-23-de-setembre/?shared=email&msg=fail |
racoforumsanon_ca_20220809_0_389043 | nan
A mi de tant en tant em dona per tallar fusta. Molt excepcionalment ho he fet només, ha de ser que em doni per fer-ho. Un cop ho vaig fer també amb el meu ganivet de muntanya antic (que tinc des dels 16 anys), en aquest cas vaig retocar tant el metall del ganivet com també la feina en fusta per fer-li un suport. Aquest ganivet meu és un ganivet de supervivència Marto Brewer, també conegut com Explora Survival. En els anys que el vaig comprar valia 17.000 pts però avui en dia s'ha convertit en una autèntica peça de col.leccionista i per això ja no el vull dur a la muntanya i el tinc guardat com un tresor (és una de les coses materials que més m'estimo en aquesta vida, tant per les peripècies que hem passat junts com peer la feinada que em va donar). Pels originals fabricats a Toledo per Marto s'ha arribat a pagar per ell 8000 dolars. La clau de que valgui tant és que està considerat un dels millors ganivets de supervivència que s'han fabricat mai i, a més, se'n van fer relativament pocs (van numerats). El meu és el 8437dels fabricats a Toledo i, a més, es comprat a la Ganiveteria Toll, una botiga avui desapareguda del temps de la Renaixença duta per una nissaga de ganiveters catalans molt antics. Aquí el teniu (la imatge de dalt és de com era ioriginalment): Aquest és el meu, com veieu vaig retocar-lo de dalt a baix a ma, fent-li doble tall a la fulla (per dalt), retocant la fulla principal també. Afegint el fènix al pom (un fènix comprat justament a una parada d'Estat Català quan jo tenia 19 anys) i, sobretot, retocant de dalt a baix tot el mànec. Encara que no ho sembli això son mesos de feina (fet a estones) perquè la fulla per exemple és d'un acer especial duríssim (de 55 Rockwell) i em va fer suar de valent. Penseu que la serra d'aquet ganivet és capaç de tallar planxa de metall si cal. Una altra cosa que vaig fer és una mena de rellotge de sol que és una estructura de fusta tallada semblant a una mena de sextant antic (molt complexe de forma i tal) que marca la hora en qualsevol punt del planeta i es completament regulable perquè ho pugui fer. La gràcia de l'aparell és que esta fet i calculat de tal manera que només marca la hora si en un espai que te se li encasta una pedra que va agafar el meu pare de jove (mon pare es mort des de que jo era petit) a la muntanya més alta que va pujar i que te justament forma de rellotge de sol. Es la pedra la que ara marca les hores de manera super exacta estiguis en la latitud que estiguis gràcies a l'andromina de fusta que vaig construir a base de un munt de peces de fusta tallades minuciosament i muntades de manera que s'articulen unes amb les altres. No tinc fotos de l'aparell aquest però per entendre'ns te tota la pinta d'un antic instrument astronomic d'aquells extravagants que es feien servir al temps de Galileu, etc... En aquest cas a banda de la feina de fer-lo (cada peça esta feta de l'estil de la base del ganivet de dalt) va estar la feina de fer tots els càlculs perquè funcionés perfectament. Altra cosa que faig és restaurar coses antigues. N'he restaurat moltes i a casa tinc molts mobles antics. El darrer que he restaurat és una estufa de llenya de ferro i un barril de fusta de roure mol antic. Ara restauro una vitrina antiga d'aquestes grosses de vidre. Poc a poc he anat intentant tenir els mobles de casa antics, tot i que encara em falta una mica per substituïr-los tots per mobles antics restaurats per mi mateix...
que bonic! això sí que ho trobo super difícil, felicitats! | 0.86116 | curate | {"ht": 0.0008640552995391706, "ca": 0.9962557603686636, "es": 0.002880184331797235} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_213486 | Diari Selecciona el mes Desembre 2022 (1) Octubre 2022 (1) Juliol 2022 (1) Mai 2022 (1) Abril 2022 (1) Març 2022 (1) febrer 2022 (1) Novembre 2021 (1) Octubre 2021 (1) Setembre 2021 (1) Juliol 2021 (1) Juny 2021 (1) Abril 2021 (1) Març 2021 (2) febrer 2021 (1) gener 2021 (2) Novembre 2020 (1) Octubre 2020 (1) Juliol 2020 (3) Juny 2020 (4) Mai 2020 (2) Abril 2020 (2) Març 2020 (2) febrer 2020 (1) Desembre 2019 (1) Novembre 2019 (2) Octubre 2019 (1) Setembre 2019 (3) Juliol 2019 (3) Juny 2019 (1)
Categories
Actes i festejos (4)
El dia a dia (44)
General (5)
Presentació (1)
Vols seguir el Diari per correu-e?
Entra el teu correu-e i rebràs notificacions de noves entrades.
Adreça electrònica:
Segueix
Etiquetes
Abocadors capitalisme Coronavirus Covid19 crisi Diari d'una regidora diaridunaregidora Feminismes festejos Festes ganivets independència La Continental municipalisme Participació Ple Ple municipal política de la relació Postureo Pressupostos repressió retribucions rubicity Urbanisme Vacances
Twitter
Instagram
YouTube
Search
Ginys
Connecta
Cerca
Diari d'una regidora
O de com estar a la política institucional i no morir en l'intent
Menú
Vés al contingut
Diari de què?
El diari
Tag Archives: majories
El dia a dia
31. Igualtats
19 de Març de 2021 BetlemCBelDiari d'una regidora, diaridunaregidora, Feminismes, igualtat, majories, Ple municipal 1 comentari
El Ple de l’Ajuntament votarà (i aprovarà) dijous vinent el Pla d’Igualtat 2021-2024. El govern té majoria, així que aproven tot allò que duen a votació, amb major o menor debat i aportacions segons el tema i la sensibilitat de la regidoria responsable.
En aquest cas, parlem del document que marca les línies a seguir en les anomenades polítiques d’igualtat (home -dona, es pressuposa), i d’una regidoria amb interès per debatre i generar participació. Ara bé, la nostra participació (i la de les entitats) s’ha reduït a una sessió d’1h i 30 minuts en la que se’ns van ensenyar tot de pàgines del Pla (dinamisme = 0), i a les esmenes posteriors que tots els grups hem fet. Sembla que passat el 8 de març es vol fer coincidir l’aprovació amb aquesta data?
Aquests dies també s’ha treballat el Pla Local d’Inclusió Social, de la mateixa regidoria. El Pla d’Igualtat no resisteix la comparació: en qualitat, en solidesa. Què ens trobem? Que a Rubí, malgrat a la diagnosi del Pla es digui el contrari, les polítiques d’igualtat no han tingut una trajectòria troncal, arrelada, convençuda. El Pla que s’aprova és, sobretot, una nova i modesta passa, que arriba amb anys de retard. De fet, dècades després de polítiques de gènere o d’igualtat arreu, quan els feminismes són ja visibles i normalitzats per a moltes persones i institucions, ni tan sols es gosa utlitzar aquest terme.
Sense anar més lluny: aquest és el II Pla d’Igualtat… i l’anterior va ser el 2004-2008. 17 anys. Entremig: no hi ha el buit, perquè tenim una regidoria, un pressupost (petit), tècniques convençudes (quan hi ha hagut personal suficient), un SIAD, o les accions més o menys valentes dels 8 de març i els 25 de novembre, en funció de qui les lideri.
Què més? Tenim un Pla d’igualtat del personal de l’Ajuntament caducat des del 2018, en revisió ara mateix, però que sembla encallat (i que esperem que es desencalli, és una reivindicació i una necessitat per a les dones que treballen a l’Ajuntament… a més d’una obligació legal).
Després de dècades de trajectòria de les polítiques d’igualtat, a Rubí encara no es recullen sistemàticament les dades desagregades per sexe. Encara no s’utilitza un llenguatge inclusiu i genèric. La transversalitat és inicial. Les àrees de territori, urbanisme, hisenda, manteniment, i moltes d’altres, ni tan sols apareixen al Pla d’Igualtat, ni a la seva diagnosi. No s’incorpora el terme feminismes. Les polítiques LGTBI queden fora, pendents d’un altre Pla. Manca la mirada global. Els col·lectius feministes no apareixen (bé, se’n recullen dos que ja no existeixen i només un dels almenys 6 existents). La formació al personal en aquesta qüestió ha estat pràcticament inexistent. Els indicadors per avaluar el Pla són purament simbòlics.
Ara bé, és una passa endavant, és clar. Sobretot, per la voluntat real d’implicar les tècniques, fer xarxa amb les entitats i crear un consell de participació. Inicia un camí que havia quedat en l’oblit, i obre una escletxa que esperem que poc a poc, amb la pressió de moltes (moltis, molts), dins i fora l’Ajuntament, sigui cada cop més gran. | 0.790048 | curate | {"ca": 0.9575482406356414, "pt": 0.008172531214528945, "es": 0.012258796821793417, "en": 0.015664018161180477, "ru": 0.001362088535754824, "lt": 0.0011350737797956867, "it": 0.0011350737797956867, "da": 0.000681044267877412, "sv": 0.0020431328036322363} | https://diaridunaregidora.org/tag/majories/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_230401 | Pretemporada. El Llagostera juga al camp de la Jonquera (20 h), l'Olot visita el Boscdetosca (20 h) i el Palamós rep el Sabadell (21 h) per arrencar el tram definitiu de la pretemporada
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.689573 | curate | {"es": 0.043918918918918914, "ca": 0.956081081081081} | : /futbolcat/3a-divisio.raw?task=quick.read&id=994892 |
cawac_ca_20200528_8_208617 | La toponímia de les comarques de Ponent. Un assaig d'interpretació tipològica
NOTÍCIES
ACTIVITATS
Els joves i els dies. Congrés Gabriel Ferrater
El dia 28 de novembre, a la Facultat de Lletres de la UdL, s'esdevindrà el congrés dedicat a la poesia de Gabriel Ferrater intitulat "Els joves i els dies" obert als especialistes i al públic interessat. L'estan organitzant els estudiants de grau i recent llicenciats. La finalitat de l'homenatge és esbrinar com veuen els universitaris d'avui dia aquest poeta mític dels anys seixanta i, per extensió, què en pensen de la poesia els joves del segle XXI. D'aquí uns dies donarem a conéixer el programa detallat .
P.S. Canvi d'aula: El congrés se celebrarà a l'aula 2.13, no a les que figura al programa.
La filologia d’autor en els estudis literaris catalans. I Congrés sobre | 0.733505 | curate | {"fr": 0.07930607187112763, "ca": 0.9033457249070632, "en": 0.012391573729863693, "eu": 0.004956629491945477} | http://www.filcat.udl.cat/ciencies-de-leducacio/139-maria-pau-cornado-teixido.html |
mc4_ca_20230418_10_219071 | Els sarraïns de Quart | sanchosanmartin.es. Altres materials
Arxiu de la categoria: Els sarraïns de Quart
Aquesta entrada s'ha publicat en Cròniques de Quart de Poblet, Retalls d'història, Els sarraïns de Quart el 13 gener, 2016 per Sancho Cento. Categories Altres rondalles de Quart de Poblet | 0.681093 | curate | {"ca": 0.9446366782006921, "it": 0.05536332179930796} | http://sanchosanmartin.es/wordpress/?cat=62 |
crawling-populars_ca_20200525_41_168621 | Actualment, la zona està ocupada per l'aparcament dels Horts de la Santa Creu
Cabrils (ACN).-
El Govern ha acordat trametre al Govern espanyol la proposta de l'Ajuntament de Cabrils de sotmetre a consulta popular de caràcter consultiu l'ús de l'espai públic actualment ocupat per l'aparcament dels Horts de la Santa Creu del municipi. Amb aquest tràmit, l'Executiu dóna compliment a la Llei de consultes populars per via de referèndum, que estableix que l'ajuntament impulsor ha de trametre la petició al departament competent en matèria d'administració local perquè el Govern faci arribar la sol·licitud a l'Estat.El 28 d'abril de 2014, el ple de l'Ajuntament de Cabrils va aprovar per majoria absoluta la celebració de la consulta que s'ajusta a la legislació vigent, que estableix que l'objecte s'ha de circumscriure a les competències municipals i locals i tenir una transcendència especial per als interessos dels veïns. El 6 de maig de 2014, l'Ajuntament va enviar l'expedient al Departament de Governació i Relacions Institucionals, que va rebre el 21 de juliol de 2014 el corresponent informe favorable de la Direcció General d'Administració Local.
La proposta que es trametrà a l'Estat incorpora la formulació de la proposada per l'Ajuntament de Cabrils, que planteja una doble opció d'ús de l'espai públic per mantenir-lo com a aparcament o per reconvertir-lo en una plaça.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.675522 | curate | {"ca": 0.7778672032193159, "es": 0.20603621730382293, "en": 0.01609657947686117} | : /catalunya/territori/noticia-tramesa-lestat-proposta-lajuntament-cabrils-celebrar-consulta-popular-lus-dun-espai-public-20150120161848.html |
naciodigital_ca_20220331_0_41094 | El nombre d’associacions de malalts amb seu a Manresa que estan ubicades al Centre Hospitalari, en un espai cedit per la Fundació Althaia, s’ha pràcticament duplicat en un any i mig. En aquests moments hi ha tretze entitats que han signat un conveni de col·laboració amb la institució, que els facilita un espai perquè puguin desenvolupar la seva activitat en bones condicions. El juliol del 2015 es va signar el conveni de col·laboració amb les set primeres associacions de malalts, una xifra que s’ha anat incrementat fins a les tretze actuals.
La cessió s’emmarca en la voluntat de la fundació d’estrènyer i millorar la relació amb aquestes entitats. El Pla estratègic d’Althaia, Talaia, recull com un dels seus reptes fer nous passos endavant en la relació amb les associacions de malalts per tal que aquestes puguin aportar, de manera directe i fluïda amb l’organització, idees, inquietuds i necessitats.
La major presència d’associacions de malalts al nostre territori és una mostra de la major implicació i conscienciació social que hi ha cada vegada amb temes vinculats a la salut de les persones.
Les tretze entitats són:
Associació de Celíacs de Catalunya
Vol aconseguir una millor qualitat de vida de les persones celíaques i les seves famílies.
Activament Catalunya Associació
L’objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn mental.
Associació Catalana de Persones Amputades
Entitat que treballa per a la inclusió de les persones amputades i altres discapacitats físiques
#Invulnerables
Programa que treballa perquè tots els nens i joves tinguin les mateixes oportunitats
Associació Síndrome Asperger de la Catalunya Central
L’objectiu és sensibilitzar i donar a conèixer la síndrome d’Asperger
Associació Amics del Reiki de la Catalunya Central
Grup de terapeutes independents que tenen l’objectiu de difondre i compartir el Reiki.
Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Bages
Punt de trobada per millorar la qualitat de vida de les famílies i els malalts amb Alzheimer.
Caminant plegats en el dol
Servei d’acompanyament en el dol de la Catalunya Central.
Associació de Diabètics de Catalunya
Aplega tant diabètics com tutors de nens diabètics, familiars i col·laboradors sensibilitzats per algun motiu amb els problemes que deriven d'aquesta carència.
Associació Grup Esclerosi Múltiple del Bages (AGRUPEM)
Entitat de suport als afectats d'esclerosi múltiple i els seus familiars.
Associació EMPARA
Associació que agrupa familiars i afectats d’esclerosi múltiple i discapacitats físics de la Catalunya Central
Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia –ACAF–
Associació formada per persones afectades de fibromiàlgia (FM), síndrome de fatiga crònica / encefalomielitis miàlgica (SFC/EM), sensibilitat química múltiple (SQM), electro hipersensibilitat (EHS) i altres processos de sensibilització central relacionats amb les esmentades malalties.
Associació de Little Stars de la Catalunya Central
Ofereix suport a les famílies que han perdut un nadó en l’etapa gestacional o neonatal. | 1 | perfect | {"ca": 0.9953426480372588, "en": 0.004657351962741184} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/22376/fundacio-althaia-acull-dona-suport-13-associacions-malalts-amb-seu-manresa |
racoforumsanon_ca_20220809_1_730590 | V i l a l l o p s · 7TRENBiFUna festa a la que no sobreviuràsAny 2017. Un grup de usuaris amb ganes de festa convoquen una fabulosa party hard i es reuneix al barri de la Marina de Barcelona. Es saluden, es coneixen, somriuen i eviten els temes polèmics. L'Organitzadora va saltant entre els petits grups informals que s'han anat fent tot repartint petonets mentre intenta que ningú es perdi pel camí.Després d'haver fet un sopar asseguts a terra degustant una pizza, es fa una assemblea ràpida per decidir què es farà a continuació: mentre alguns són partidaris d'anar a inflar-se a cervesa i cubates a una coneguda macrotaverna del barri, i després anar a una discoteca; altres prefereixen agafar unes reserves d'alcohol de les que disposen els usuaris de la zona, i anar a la platja del Bogatell. L'assemblea acaba amb un resultat insòlit: empat! Amb desconcert, el grup arriba a una solució de consens estudiada i intel·ligent: el grup anirà alternant estones a la sorollosa macrotaverna amb estones a la tranquil·la platja.Tot i que l'assemblea ha estat relativament tranquil·la, ha cridat l'atenció de diversos assistents que al fil creat per la quedada s'hi van apuntar diversos usuaris amb poquíssims missatges que tenien tota la pinta de ser trolls, qui sap si són segons usuaris. Des de casa, una usuarissa que no ha pogut assistir a la quedada, llegeix un missatge que un d'aquests ha enviat poc després de començar la trobada. “Avui no en sortireu vius (careta rient)”. Desesperada, prova d'enviar un MI a algun dels usuaris per advertir-los, pero, ai las! El racó ha caigut.Serà un atac del CNI? Una infiltració de Forocoches? Una banda de delinqüents sexuals? O potser una manera ràpida i efectiva de liquidar usuaris incòmodes? La paranoia i el henkisme s'apoderen dels usuaris que s'han quedat a casa. Mentrestant, la colla de la TRENBiF enfila cap a la macrotaverna sense ser gaire conscient del perill que corre...Edició masterejada per botifarradepagèsIdea original de Nil i SafrerutREGLES DEL JOC1. TORNSVilallops és un joc d'acusacions, mentides, trolleig, actes desesperats, suposicions, intrigues, assassinats i histèria de masses. La majoria dels habitants són usuaris, però com a mínim hi haurà dos trolls i el vident. Els usuaris guanyen si es carreguen tots els trolls. Els trolls guanyen (junts) si assoleixen una proporció 1:1 amb els usuaris.El joc té dues parts: Platja (Dia) i Macrotaverna (Nit), per torns. Començarem quan siguem una bona colla. Les actualitzacions seran entre les 18 i les 24h de cada dia, segons li convingui al màster. Els vots emesos només són vàlids si s'emeten abans de les 18.MACROTAVERNA (NIT)- Els trolls reuneixen per separat i decideixen a qui maten, aprofitant el soroll i confusió que regna a la taverna. Més del 50% han d'enviar un PM (missatge privat) a l'admin dient a qui mataran, i si no hi ha acord, s'escollirà la víctima que hagi triat Llom el Cròpic, o en el seu defecte, serà triada a l'atzar.- Els usuaris amb habilitats especials han de decidir amb qui la fan servir durant la nit. En arribar el dia l'admin anunciarà qui ha mort (o si no ha mort ningú) i quin era el seu rol.PLATJA (DIA)- Durant el dia, els usuaris (trolls inclosos) aprofiten la tranquilitat de la platja per votar a qui es carregaran com a venjança. S'ha d'usar el rol, hi valen conspiracions, baralles i acusacions, però el vot ha de ser clar "VOTO L'XXX". Si decideixes canviar d'opinió, fas un altre post dient "DEIXO DE VOTAR L'XXX I VOTO L'YYY". El vot ha d'estar en una nova resposta al fil principal, no com a resposta a un altre.Quan arribi el final del dia, l'admin sentenciarà l'acusat més votat i descobrirà el seu rol. Si algú ens cau tan bé que assoleix la majoria absoluta abans d'hora, serà penjat abans d'acabar el dia. En cas d'empat, serà penjat el primer que hagi estat votat.IMPORTANT - La gent que no vota durant dos torns de dia seguits o no participa al fil durant aquest temps, entra en coma etílic i mor. Perquè tothom està borratxo. I se n'obliden. Comptarem amb una bossa d'inscrits per substituir els inactius.2. ROLSROLS PRINCIPALSusuaris: Gent en diferents estats d'alcoholisme que no hi veu gaire més enllà del got que té davant. Són la majoria de jugadors.TROLLS: Aquests usuaris amaguen un fosc secret: tenen segons usuaris que fan servir per trollejar. Saben qui són els altres trolls. Mentre són a la macrotaverna es posen d'acord per matar algú (així de gratis). Com a mínim hi haurà dos trolls.VIDENT: Aquest usuari farà treballs d'investigació exhaustius mentre sigui a la macrotaverna, per esbrinar a què es dediquen els seus companys de farra. Mentre sigui a la macrotaverna, enviarà un PM a l'admin dient a qui, jugador espiarà (només un). És immune al primer atac que rebi dels trolls. (Rol usuari i Secret)ROLS ACTIUSNomés usuaris:L'ORGANITZADORA DE LA TRENBIF: la usuari que més ho peta de la festa, segur, ja que ha organitzat la festa. Té l'habilitat de desempatar UNA votació, sempre abans de les 19.30h del torn de platja. Guanya amb el bàndol que guanyi (Rol públic).METGE: Aquest usuari ha començat a estudiar medicina aquest any i proclama amb orgull davant els seus amics que té varies idees per curar el càncer de sida. En tot cas, alguna idea de primers auxilis, en té. Mentre sigui a la macrotaverna escollirà una persona i aquesta serà protegida de l'atac dels trolls (si ataquen aquesta persona, sortirà que no ha mort ningú). No pot escollir la mateixa persona dos cops seguits ni escollir-se a si mateix (Rol secret).CURIÓS/A: El curiós presenciarà UN SOL ATAC dels posseïts, atès que és el tafaner dels fils de confessions i coneix els draps bruts de tothom. Demanarà a l'administrador qui ha atacat a la macrotaverna el darrer nom, i coneixerà el nom d'un llop... però aquest també l'haurà vist! Si no hi ha atac, té un 50% de probabilitats de descobrir un troll. El descobreixi o no, un cop feta la indagació ja no en pot fer cap altra (Rol Secret).EL TÍPIC usuari ANSIÓS PER PARTICIPAR A CONFESSIONS II: Fa mesos que no mulla i es mor de ganes d'entrar al fil de Confessions II a proclamar que la seva sequera ha acabat, encara que això impliqui fer servir cloroform. Mentre són a la macrotaverna escollirà una persona a qui enganxarà i s'endurpa al lavabo, deixant-la tant baldada que invalidarà totes les seves accions durant el torn de nit i el següent torn de dia (Rol Secret).CAMELL: Escriu al xat amb tot el morat i acostuma a dir barbaritats curtes o posar memes que reben un mínim de 30 de karma positiu. Mentre sigui a la macrotaverna escollirà un usuari, al got del qual hi posarà alguna substància il·legal en una dosi tant gran que el matarà de sobredosi. La quantitat que duu a sobre no és gaire elevada, així que només pot fer servir aquesta habilitat UNA VEGADA mentre sigui a la macrotaverna, matant un altre jugador (Rol secret).Només posseïts:LLOM EL CRÒPIC (LÍDER): Aquest usuari és el troll per excel·lència, i ha esdevingut el referent indiscutible pels demés trolls, als quals liderarà. Per tant, en cas d'empat entre ells el seu vot val el doble. Si és sentenciat pels usuaris, pot decidir endur-se a la tomba un altre jugador. La nit següent morirà la persona votada pel trolls i també aquell qui el Llom hagi decidit que ha de morir.ROLS PASSIUSNomés usuaris:EL QUE HA PORTAT UNA GUITARRA: És l'ànima de la festa, sap fer fins i tot els acords amb celleta de la guitarra, i s'ha refregat amb la meitat d'assistents. Se l'estimen tant que si mor per un atac dels trolls el dia següent els usuaris escolliran 2 víctimes per ser ajusticiades. I la guitarra no la tocarà ningú més. (rol secret)L'EX-COLUMNISTA D'ALGUN MITJÀ LOCAL DE MERDA: Aquest usuari publicava les seves opinions al diari local del seu barri/poble, i està acostumat a pontificar i difondre opinions polèmiques.Tant és així que si els trolls l'ataquen, es convertirà en un d'ells. (Rol Secret, Ni ell el coneix, perquè va tant borratxo que no se'n recorda)L'IDENTIFUAKA: Sap que només pot comptar amb ell mateix, que no se'n pot refiar de ningú. Si algú el molesta (troll, camell o vident) el matarà. (rol secret).LA GIRONINA: Les festes del poble d'aquesta usuari són festes de vertitat. A aquesta no la tombareu amb dos ni tres gintònics, així que el seu equilibri es ressenteix molt menys que el de la resta de borratxos. Per això pot evitar 1 atac dels trolls sortint corrents (rol secret).Tan posseïts com usuaris:MÀ INNOCENT: Aquest usuari pot desempatar una votació. Com? Si ell ha votat una de les dues opcions, el seu vot val el doble. Però morirà en aquell mateix torn. Si és sentenciat per l'assemblea de usuaris, serà perdonat i es revelarà el seu rol secundari, que quedarà desactivat. (rol secret, ni ell mateix el coneix. )EL LOBBY CIGALA(tm): No necessita presentacions. Seràn entre tres i cinc membres. Si algun dels seus membres mor, un altre d'ells morirà de pena (això només passarà una vegada). Si almenys dos dels membres sobreviuen fins al final de la partida, el lobby guanya.Jugadors inscrits:catalàamallorca - GIRONINARoderic - usuari Tatiana - Mort per coma etílic el torn 4 - Substituït per en catMarcTorno a passar per aqui - Assassinat el torn 1 - L'ORGANITZADOR DE LA TRENBiFMercator - Ajusticiat el torn 2 - EL QUE HA PORTAT UNA GUITARRAFreeCATll·ll - EL TÍPIC usuari ANSIÓS PER PARTICIPAR A CONFESSIONS IIzikort - Assassinat pel Llom el Cròpic el torn 6 - IDENTIFUAKAmarialluïsa - Morta de sobredosi el torn 5 - METGESSAJosep Anselm - CAMELLDònut_Ebrenc - VIDENT Nil - Ajusticiat el torn 4 - TROLLCarousel - CURIÓS (MEMBRE DEL LOBBY CIGALA(tm))the_west_rulez - Ajusticiat el torn 6 - LLOM EL CRÒPIC (MEMBRE DEL LOBBY CIGALA(tm))Toni Montagutí - MÀ INNOCENTHomenatgeABabel - L'EX-COLUMNISTA D'ALGUN MITJÀ LOCAL DE MERDA (MEMBRE DEL LOBBY CIGALA(tm))onofre - usuariArecnis - usuariaoszco - Mort a mans de l'identifuaka el torn 3 - TROLLcatMarc (substiueix en Tatiana el torn 5) - Mort de pena el torn 6 - usuari (MEMBRE DEL LOBBY CIGALA(tm))Reserves:ArkitekteUn_senyor_damunt_un_rucEdicions anteriors del joc:VilallopsVilallops IIVilallops III: HernaniVilallops IV: Plou al PedraforcaVilallops V: RENFEVilallops VI: 666GUANYEN ELS usuaris, L’ORGANITZADOR DE LA TRENBiF I EL LOBBY CIGALA.ENHORABONA.
Un cop acabat el disseny urbanístic de la Tarragona de la República Catalana, amb les vies del tren soterrades, les restes romanes cobertes per evitar el desgast del clima, amb l'estació de l'AVE a la ciutat i no enmig del no-res, i amb una universitat que es digui Universitat de Tarragona (i no URV); em dirigeixo cap al grup de usuaris per anar a la Macrotaverna. Estic intrigat per saber quina música hi posaran. No ho vull reconèixer però tinc ganes que posin des-pa-sito i començar a ballar fins que me'n cansi.Pel que fa a l'assassinat del de l'ukelele, la veritat és que m'ha sabut greu, jo ja sabia que ell no ho era: els mallorquins són sempre bona gent. En fi, què hi farem.Qui s'apunta a un bon licor d'arròs amb un bon glaçó de gel al mig?
Licor d'arròs...
Apa, i un got per tu!
Oh! Sense menta?
Volia canviar de foto i no en trobava més, així de xules!
Pobre Raquel , quin greuge!
Nah, jo de pijadetes passo. Amb el licor ja sóc més que feliç. | 0.856546 | curate | {"ca": 0.9798252724488877, "fr": 0.0013509862199405566, "es": 0.013780059443393677, "en": 0.00036026299198414844, "oc": 0.0014410519679365938, "it": 0.0032423669278573357} | |
mc4_ca_20230418_10_106602 | Presència internacional - Banco Santander
Una de les coses que trobes a faltar quan surts a l'estranger és la presència dels teus. Nosaltres ens involucrem amb tu en el salt internacional de la teva empresa i t'oferim tota la nostra experiència internacional perquè et sentis ben acompanyat.
Aquesta és la nostra extensa xarxa:
16 bancs comercials: l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Alemanya, Mèxic, el Perú, Polònia, Portugal, Puerto Rico, Espanya, Uruguai, els EUA, el Regne Unit, la Xina i el Marroc.
10 sucursals (servei a Banca Majorista): Beijing, Frankfurt, Hong Kong, Londres, Milan, NYC, Houston, París, Shanghai i Singapur.
7 oficines de representació (servei a Banca Privada Internacional): Bahames, Ginebra, Houston, Miami, NYC, San Diego i Seattle.
Més de 2.000 bancs corresponsals repartits per 152 països de tot el món.
La nostra àmplia presència internacional, amb cobertura a 152 països, recolza la teva expansió internacional.
I, si et vols instal·lar en un altre país, t'ajudem a qualsevol de les 16 geografies on tenim presència. A més, per ser client del Santander, et podem acompanyar a 26 països d'Amèrica i Europa a través de la xarxa bancària IBOS, gestionant l'obertura d'un compte corrent de manera remota.
Junts arribem molt lluny. | 0.744709 | curate | {"ca": 0.79585326953748, "es": 0.20414673046251994} | https://www.bancosantander.es/es/ca/empresas/negocio-internacional/negocios-internacionales-conectado-al-mundo/presencia-internacional |
macocu_ca_20230731_7_467522 | Zapatero garanteix el suport per a l’encaix d’Andorra a la Unió Europea
Redacció
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va mantenir ahir la primera trobada oficial amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Durant la reunió, que va tenir lloc a Madrid, el president espanyol va garantir el suport i la cooperació d’Espanya, aprofitant la presidència espanyola de la Unió Europea, a l’hora de buscar el nou encaix d’Andorra a Europa.
Cal tenir en compte, en aquest sentit, que la reunió dels dos mandataris coincideix precisament amb l’acabada d’estrenar presidència espanyola de la Unió Europea. Així, el cap de Govern va exposar al president de l’executiu espanyol la voluntat andorrana, “compartida pel conjunt de les forces polítiques”, de buscar la fórmula que permeti al país formar part del mercat interior i trobar un encaix per als patits estats d’Europa, tenint en compte el nou Tractat de Lisboa. Altres qüestions abordades en la trobada van ser el compromís de signar un conveni per evitar la doble imposició, un cop Andorra aprovi el seu nou marc fiscal, i els drets socials dels treballadors al Principat. Sobre aquesta darrera qüestió, les dues parts van tractar de la necessitat d’avançar en l’assoliment dels estàndards internacionals en la matèria. Un altre dels temes que es va posar sobre la taula va ser la cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra. En acabar la trobada, Bartumeu va convidar Zapatero a visitar Andorra, qui va acceptar la invitació manifestant que vindrà al país quan s’acabi la presidència espanyola de la Unió Europea. El cap de Govern i el president espanyol ja havien mantingut un primer contacte a la Cimera iberoamericana de caps d’Estat i Govern que es va celebrar a Estoril (Portugal) a principis de desembre, però la d’ahir va ser la primera trobada oficial entre tots dos. La reunió va tenir una durada aproximada de 45 minuts i es va desenvolupar a La Moncloa.
Conveni fiscal D’altra banda, cal assenyalar que el cap de Govern aprofitarà el desplaçament fet a Madrid per signar l’acord d’intercanvi d’informació fiscal amb Espanya. L’encarregada d’estampar la signatura per la part espanyola serà la vicepresidenta segona del Govern, Elena Salgado. Aquest serà el tercer conveni d’intercanvi d’informació considerat de “qualitat” segons l’OCDE, després que Andorra ja tingui aquest acord signat amb França i Portugal. Bartumeu ja va anunciar la rúbrica d’un acord d’intercanvi d’informació fiscal amb Espanya el 19 de novembre, en la Cimera sobre el futur d’Europa celebrada a Andorra la Vella. Posteriorment, en l’últim consell de ministres espanyol abans de Nadal, el 23 de desembre passat, el Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar la signatura d’aquest acord per “millorar i agilitar les disposicions i condicions que regeixen l’intercanvi d’informació en matèria fiscal”, i com a “pas previ a l’eventual negociació, una vegada el marc fiscal andorrà estigui plenament definit, d’un conveni bilateral per evitar la doble imposició”. | 0.880406 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_604188 | EcoRed Chiva-Hoya de Buñol: Proxim mercat Horta Sud
Proxim mercat Horta Sud
Data i hora: Diumenge, 20 de març. Desde les 10:30Lloc: Solar Dómada de Patraix. Envoltat pels carrers Campos Crespo, Ramón Perellós i Vicente Parra.Mapa: http://osm.org/go/b_qL0ZeAo--?m=Celebrarem el mercat a un espai verd dins de la jungla d'asfalt, amb arbres i horts on passar una agradable jornada.Ens veiem!
cihs, | 0.615168 | curate | {"pt": 0.13076923076923078, "it": 0.05897435897435897, "ca": 0.7974358974358975, "bn": 0.01282051282051282} | http://ecoredhoyade.blogspot.com.es/2016/03/proxim-mercat-horta-sud.html |
mc4_ca_20230418_10_646618 | Tipo de Cambio - Bankia para empresas
Posem a la teua disposició un ventall de productes i estratègies dissenyats a la teua mida que et permetran limitar el risc de tipus de canvi.
L'objectiu d'estos productes és adequar-se a les teues necessitats i al teu perfil de risc.
Mercat al comptat (##1##spot##1##): el client liquida les seues posicions en divisa fins a valor dos dies hàbils de mercat.
Mercat a termini (##1##forward##1##): el client assegura la compra o venda d'una determinada divisa en una data futura i a un preu prèviament estipulat, amb independència de l'evolució que tinga eixa divisa.
Mercat d'opcions: cotitzem per als nostres clients tant opcions simples (##1##plain vanilla##1##) com estructures d'opcions (exòtiques);
Assegura el canvi d'una divisa a un termini determinat. D'esta manera, el preu es fixa en el moment del contracte i roman inalterable fins a la data de venciment de l'operació, amb independència de l'evolució de la divisa.
Avantatges: absència total d'incertesa.
Inconvenients: no aprofita l'evolució del mercat al vostre favor (en cas de produir-se).
Derivats de tipus de canvi (opcions i futurs)
Delimita el tipus de canvi de la divisa dins d'un rang i d'una possible evolució del mercat al teu favor, a canvi d'assumir un cert risc.
Dissenyem estratègies personalitzades i sense cost per a tu: Túnel, Túnel Cancelable, Forward Plus, Range Reset Forward i Acumulador. | 0.779831 | curate | {"es": 0.02644746247319514, "ca": 0.9735525375268048} | https://www.bankia.es/va/empresas/riesgos-empresariales/tipo-de-cambio |
mc4_ca_20230418_10_554690 | » El govern espanyol presentarà aquest dijous l’ingrés mínim vital | EL9NOU.CAT
El govern espanyol presentarà aquest dijous l’ingrés mínim vital
La intenció és que es pugui activar al mes de maig
15/04/2020 | 22:39
Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a la foto de família abans del primer consell de ministres, el 20 de gener | ACN
ACN Madrid .- El govern espanyol presentarà aquest dijous l’ingrés mínim vital que es posarà en marxa al maig, segons fonts de la vicepresidència segona d’Afers Socials, que expliquen que així ho han acordat el president Pedro Sánchez i el vicepresident Pablo Iglesias. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha afirmat durant la compareixença d’aquest dimecres a la tarda a la comissió de Treball del Congrés que la renda mínima vital definitiva s’enllestiria “en setmanes” i que encara calia treballar-hi per donar més detalls. Escrivá ha argumentat que s’estan “accelerant els temps” i es posarà en marxa “al més aviat possible”. Segons les fonts de la vicepresidència treballaran conjuntament amb Escrivá en la mesura.El ministre d’Inclusió ha remarcat que cal dissenyar correctament la prestació perquè amb un disseny “inadequat” podria no arribar a qui realment cal que beneficiï i tenir “efectes no desitjats”. El ministre ha dit que abans de comunicar més detalls de la prestació han de “creuar informació amb l’Agència Tributària”, la qual cosa ha esperat que estigui enllestit en “molt poques setmanes”.
El ministre ha assegurat que la renda mínima estarà dirigida a les llars i en beneficiarà prop d’un milió de les quals prop del 10%, unes 90.000-100.000, calcula que seran famílies monoparentals. La renda serà compatible amb altres fonts d’ingressos de les famílies, incloses les rendes de les CCAA.
Escrivá ha tornat a rebutjar implementar-ne una de pont, tal com va proposar Iglesias. “El que cal preparar és el mateix, és igual si és temporal o permanent”, ha dit. “Tot això no és fàcil”, ha dit, i “cal fer-ho bé” per aconseguir reduir la pobresa extrema a Espanya.
Segons Escrivá, la part “positiva” de la crisi de la covid-19 és que els beneficiaris rebran aquesta renda abans del que preveia l’executiu a l’inici de la legislatura.
En aquesta enquesta han votat 882 persones. | 0.851456 | curate | {"ca": 0.9536128456735058, "en": 0.008028545941123996, "es": 0.0383586083853702} | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/el-govern-espanyol-presentara-aquest-dijous-lingres-minim-vital/ |
mc4_ca_20230418_17_424124 | Josep Vidal i Llecha - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
1983 (75/76 anys)
Josep Vidal i Llecha, també conegut com a Josep Vidal Lecha, (Reus, 1907 - Nova York, 1983), fou un jurista i escriptor català.
2 Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal
Logotip del Memorial per la Pau, obra del pintor Maties Palau Ferré
Va estudiar batxillerat a Reus i més tard anà a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en dret el 1929. Després, es va doctorar a Madrid en dret internacional amb Fernando de los Ríos. [1] El 1934 va guanyar unes oposicions com a lletrat de la Comissaria General d'Ordre Públic. [2] Amb els fets d'octubre va ser depurat i el 1936 s'incorporà al seu lloc. El 1937 formà part del comitè d'inspecció de tribunals, organitzat per Nin i va ser titular d'un jutjat d'instrucció de Barcelona. El 1939 va ser un dels darrers magistrats que abandonà Barcelona, i es va exiliar a França, amb Josep Andreu i Abelló, de qui era amic,[1] i després a Mèxic on va treballar com a agent d'assegurances, passant al cap d'un temps als Estats Units, on va estudiar a Pennsilvània, i va entrar al Michigan College com a professor de castellà i d'anglès. Allà es casà, el 1947. El 1956 va tornar a Europa, a París, per estudiar a la Sorbona, i va obtenir diploma superior de Cultura Contemporània Francesa. [2]Va ser un actiu defensor dels drets humans. El matrimoni Vidal viatjà molt i col·laborà amb institucions de tot el món relacionades amb la pau i la no violència.
Va escriure diverses novel·les i assajos en català i en castellà. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer[3] el dia 2 d'octubre de 2012. [4]
L'Associació Vidal i Llecha concedeix cada any i des del 1985 el Memorial per la Pau, que consta d'una dotació econòmica i una litografia del pintor Maties Palau Ferré, a les persones o grups que presentin iniciatives a favor de la pau i el desarmament. [2] L' any 2016 el Memorial per la Pau passà a anomenar-se Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal tal com s'havia acordat el 24 d'octubre d'aquell mateix any entre l'Associació Josep Vidal i Llecha i el Centre de Lectura alhora que també s'acordà nomenar Josep Vidal i Llecha com a fill il·lustre de la ciutat de Reus. [5][6]
Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal[modifica]
Llista dels Memorials per la Pau concedits:[7][8]
Comitè de concessió
1985 Arcadi Oliveres Josep Fèlix Ballesteros, Joaquim Barriach, Àngel Colom, Griselda Pastor, Antoni Pelegrí, Josep Pont i Gol, Xavier Roig, Antoni Tàpies i Maties Vives.
« Professor a l’Escola d’Estudis Empresarials de Barcelona, ha treballat activament per la pau, amb dedicació es pecial al desarmament i l'ajuda al Tercer Món, des d’institucions com Pax Christi, Justícia i Pau, Institut Victor Seix de Polemologia, Fundació per la Pau, Universitat Internacional (Sant Cugat del Vallès), CIDOB i el Casal d’Europa de Sabadell. »
1986 Àngel Colom Joan Ballester, Joan Blanchar, Jordi Figuerola, Arcadi Oliveres, Maties Palau Ferré, Josep Pont i Gol, Jaume Rofí, Josep Sementé i Rosa Virgili.
« Lluitador no violent per la pau i per Catalunya, ha participat de forma molt activa en moviments i institucions com l’Assemblea de Catalunya, Pax Christi, la Marxa de la Llibertat, el Casal de la Pau de Barcelona, el CIEMEN, el CANVI i la Crida a la Solidaritat, tot palesant la seva preocupació per la cooperació (Ajuda a Etiòpia), l’ecologia i l’estudi de la no-violència. »
1987 Francesc Xammar Joan Ballester, Jaume Bori, Àngel Colom, Francesca Dolç, Joan Feliu, Ramon Ferran, Maria Grau, Agustí Llauradó i Arcadi Oliveres
« Membre de la Companyia de Jesús, ha sentit sempre una profunda inquietud social que l’ha portat a una acció compromesa a favor dels Drets Humans i de la promoció dels barris obrers de Tarragona (Justícia i Pau, Escola d’Assistents Socials, Escola de Quadres Intermedis, Associacions de Veïns…). Treballa també activament a favor del Tercer Món, des del Comitè Óscar Romero i el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua. »
1988 Vicenç Fisas Emília Arnavat, Carme Coca, Àngel Colom, Carles Ferré, Jaume Morron, Arcadi Oliveres, Joan Manuel Soriano, Ramon Torrents i Francesc Xammar.
« Des de fa molts anys treballa seriosament i rigorosa en l’estudi de la pau i els conflictes. Ha publicat diversos llibres i, periòdicament, un butlletí bibliogràfic sobre la pau (des del CIDOB). Mena una intensa campanya de col·laboració en els mitjans de comunicació social i de participació en seminaris i debats sobre temes com el poder militar, l’energia nuclear, el desarmament i el comerç d’armes. »
1989 Brigadas internacionales de paz Vicenç Amurgos, Ernest Benach, Carme Coca, Àngel Colom, Josep Delàs, Vicenç Fisas, M. Dolors Llecha, Ramon Torrents i Francesc Xammar.
« Col·lectiu internacional creat l'any 1981 i que s’inspira en les idees de Gandhi. La seva acció es caracteritza per la no-violència, el diàleg i el compromís arriscat en la resolució de conflictes, especialment a l’Amèrica llatina. Les Brigades Internacionals afavoreixen la negociació i ofereixen protecció a les persones amenaçades per la violència. Actuen com a testimonis de la realitat i informen sobre l'acció no violenta, a més d’estudiar projectes d’ajuda humanitària. »
1990 Teresa Perpiñà i Carles Jodra Francesc Xammar, Vicenç Fisas, Brigades de Pau, Carme Batalla, Enric Vendrell, Aurora Aubach, Paquita Sans, Àngel Cortadellas i M. Josep Prats Sabater.
« Aquesta parella ha treballat (com a autèntics pioners en aquest camp), a la comarca del Priorat, en un projecte agrícola respectuós amb la natura i els seus propis processos, dins del marc de la Coordinadora d’Agricultura Ecològica (CAE), tot fent una opció global de vida a favor de la pau, especialment en l'aspecte de relació harmoniosa de l’home amb la natura. »
1991 Vicenç Ferrer Brigades de Pau, Vicenç Fisas, Teresa Perpiñà, Pilar López, Luis José Baixauli, Enric Vendrell, Aurora Aubach, Enric Gomis, Teresa Carreras, Alfons Guiol i Anna Ubach.
« Des de fa molts anys ha fet opció per les comunitats més pobres de l’Índia, treballant per a la seva promoció i alliberament: construcció de milers de pous d’aigua, escolarització, alfabetització d’adults, assistència sanitària, cursets d’agricultura i cooperatives i sistemes de crèdit. El foment dels propis recursos humans, culturals i naturals i la defensa dels intocables li ha provocat forts conflictes amb institucions polítiques i religioses. »
1992 Ex aequo «Coordinadora de Vídues de Guatemala», Rosalina Tuyuc; i Coral «Primavera per la Pau» Núria Baixeres, Teresa Carreras, Xavier Espar, Josep M. Fort, Enric Gomis, Teresa Perpiñà, Marita Vizcarro, Vicenç Ferrer, Teresa Esquivel i Brigades per la Pau.
« «Coordinadora de Vídues de Guatemala». Agrupa dones indígenes que volen demanar responsabilitats per l'assassinat dels seus marits i familiars, i, sobre tot, l'aparició amb vida dels desapareguts. La Coordinadora defensa els indígenes i impulsa un diàleg nacional per a posar fi a la guerra civil, promou la participació de la dona en els projectes de reactivació popular, de redreçament de la identitat indígena i de defensa dels drets humans. Rosalina Tuyuc en va ser fundadora i n’és una de les dirigents.
Coral «Primavera per la Pau». Neix a Mataró l'any 1983 per a manifestar la seva solidaritat universal i especialment amb els pobles indígenes americans, mitjançant les seves veus. La Cantata Sta. Maria d’Iquique o la Cantata de la Terra sense Mals (amb text de Pere Casaldàliga) han estat ofertes, entre d’altres, amb especial interés per la música popular, en diferents concerts sota la direcció de Genís Mayola, mostrant com la música pot ser també una eina de pau.
1993 Women's Lobby “Center for Woman War Victims” – Zagreb Teresa Carreras, Teresa Colomer, Teresa Esquivel, Vicenç Ferrer, Enric Gomis, Feliu Madaula, Miquel Martorell, Genís Mayola, Teresa Perpiñà, Stefano Puddu, Caterina Roca i Gabriela Serra.
« Realitza una tasca important de denúncia de les violacions de drets humans comeses amb ocasió de la guerra a l'antiga Iugoslàvia, i d’ajuda a totes les dones que en són víctimes, oferint un testimoni, amb paraules i amb fets, de que són possibles la igualtat, la convivència i la solidaritat per sobre de qualsevol diferència d’ètnia o nacionalitat. »
1994 Casal Intercultural “Samba Kubally” Joan Ballester, Roser Cabacers, Teresa Carreras, Vicenç Ferrer, Enric Gomis, Isabel Grau, Genís Mayola, M. Teresa Pérez, Lluís Miquel Pérez i Zagreb Women's Lobby.
« Per la seva dedicació als immigrants, defensant els seus drets en terrenys com l’ensenyament, el treball i l'habitatge, i afavorint la seva incorporació al país, tot impulsant el diàleg entre les diverses cultures. »
1995 Col·lectiu d’insubmisos presos Tomàs Anguera, Fabiana Bernaldo de Quirós, Teresa Carreras, M. Teresa Figueras, Jordi Giró, Enric Gomis, Pepa Larra, Samba Kubally, Genís Mayola, Joan Menchon, Teresa Sala, Arantxa Tevar i Zagreb Women's Lobby.
« Per l’exemple que donen sacrificant la seva llibertat per impulsar una societat més justa, desarmada i pacífica, amb el respecte de la vida com a norma fonamental. »
1996 Marie Laffranque Manuel Adroer, Josep M. Balañà, Teresa Carreras, M. Àngels Dumé, Joan Carles Elvira, Maties Palau Ferrer, Enric Gomis, Samba Kubally, M. Raquel Martiori, M. Teresa Olivella, Teresa Roca, Josep M. Salvadó, Toni Soler, Zagreb Women's Lobby i Colectivo de Insumisos Presos
« Perquè, superant la seva incapacitat física, ha donat exemple alhora d’una notable vocació intel·lectual i d’un compromís solidari actiu amb els oprimits i els marginats. El memorial no ha estat acceptat per Marie Laffranque. El seu import s’ha dedicat a dos projectes: “Las Ollas de Nicaragua” i el “Castell per la Pau” (reconversió del Castell de San Ferran de Figueres). »
1997 Jaume Valls i Piulats Manuel Adroer, Jordi Agulló, Josep M. Balañà, Teresa Carreras, M. Carmen Debón, Enric Gomis, Joan Guzman, Dolors Martín, M. Raquel Martiori, Albert Morelló, Maties Palau Ferrer, Rafa Rodrigo, Rosa Rotllan, Toni Soler, Samba Kubally i Colectivo Insumisos Presos.
« Com a representant dels treballadors anònims que han lluitat pacíficament per a la reconciliació nacional i la dignificació del món del treball. »
1998 Seminari d’Educació per la Pau del Tarragonès Jordi Armadans, Rafael Carmona, Teresa Carreras, Ramon Casamitjana, Marta Casbas, Colectivo de Insumisos Presos, Josep Cornadó, Rafael Egea, Marie Laffranque, Glòria Royo, Teresa Sala, Gemma Tobella i Jaume Valls Piulats.
« Per la seva tasca a favor de la incorporació, destacada, del valor de la pau al món de l’ensenyament. »
1999 Joan Carrero Saralegui Eulàlia Berbel, Iasone Cañada, Mabel Cañada, Teresa Carreras, Joan Dalmau, Tica Font, Joan Ramon Gordo, Marie Laffranque, Agustí Nicolau, Silvie Payette, Seminari d'Educació per la Pau del Tarragonès, Milagros Vallès i Jaume Valls Piulats.
« Per la seva trajectòria personal a favor de la pau, a través de l’objecció de consciència, la vida contemplativa, l'acció no violenta i la denúncia de genocidis com el dels Grans Llacs africans. »
2000 Asociación Pro Búsqueda de Niños y Niñas desaparecidos de El Salvador Eulàlia Artigal, Joan Carrero, Mercè Gabarre, M. Pilar Guijosa, Pedro Oliver, Jesús Ortega, Seminari d'Educació per la Pau del Tarragonès, Carme Tarrida, Jean Tassié, Núria Teruel, Imma Tubella, Jaume Valls Piulats i Eduard Vinyamata.
« Recollit per Jon Cortina. Per la seva tasca de recerca d’uns infants víctimes de la guerra i de la negació dels seus drets fonamentals. »
2001 Elkarri Associación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Àngel Bigorra, Joan Carrero, Pilar Closa, Rosa M. Cot, Lluís Fenollosa, Anna Guasch, Jordi Palou, Josep. M. Prats, Salvador Puig, Josep M. Pujol, Irma Rognoni i Seminari d'Educació per la Pau del Tarragonès.
« Recollit per Victor Aierdi, coordinador general. Moviment social que vol contribuir al procés de pau a Euskadi Herria transformant el conflicte a partir del diàleg, la no violència i l'acord de tota la societat. »
2002 Ex aequo Isabel Correig i Blanchar, i Joan Llort i Badies Asociación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Laia Botey, Fina Capdevila, Joan Carrero, Pilar Closa, Rosa M. Codines, Marc Garcia-Elias, Magda Heras, Elkarri, Antoni Oliach i Josep M. Pujol.
« Isabel Correig i Blanchar. Per la seva implicació personal en projectes de recuperació i promoció humana dels sectors més marginats a un país, el Congo, castigat i empobrit per l’explotació i les guerres.
Joan Llort i Badies. Motor d’un moviment cooperatiu a una comarca deprimida del nostre país, a la què ha dotat de treball estable, economia solvent i revalorització de tota la zona.
2003 Forces de Pau Noviolentes Associación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Isabel Correig, Antònia Duran, Joan Llort, Carme Mas, Elkarri, Antoni Oliach, Àngels Recasens, Ramon Roca, Martí Terés i Joan Andreu Torres.
« Per l'aposta de crear unes forces de pau capaces d’intervenir a gran escala en la resolució pacífica i noviolenta dels conflictes, que puguin esdevenir una alternativa a les intervencions de les forces armades. »
2004 Fundació FICAT Associación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Salomé Balsells, Apel·les Carod, Isabel Correig, Nonviolent Peaceforce, Joan LLort, Elkarri, Núria Mitjans, Maria Monteagudo Robledo, Llorenç Vallès i M. Teresa Vallverdú.
« Pel seu treball d’acompanyament social i jurídic de presos i ex presos, i d’altres persones sense recursos. »
2005 Ex aequo Moviment de Solidaritat Internacional i Coalició de Dones per la Pau Josep M. Balañà, Apel·les Carod, Isabel Correig, Francesc Escobar, Maria Felip, Fundació Ficat, Isabel Hernandez, Ester Hortafà, Joan LLort, Jordi Magriñà, Santi Monteagudo, Nonviolent Peaceforce, Joan Surroca i M. Teresa Vallverdú.
« Moviment de Solidaritat Internacional. Per la seva contribució a la transformació creativa i noviolenta del conflicte israeliano-palestí.
Coalició de Dones per la Pau. Per la seva contribució a la transformació creativa i noviolenta del conflicte israeliano-palestí.
2006 Maria Monteagudo Robledo Rosa Adroer, Josep M. Balañà, Alice Baumann, Apel·les Carod, Àngels Conesa, Fundació Ficat, Irene Jové, Nonviolent Peaceforce, Elisabeth Reuss, M. Teresa Vallverdú, International Solidarity, Movement i Coalition of Women for Peace.
« Per haver fet de la seva vida un servei personal als altres, amb creació d’espais de diàleg i de reconciliació i amb el suport professional, econòmic i de presència als projectes de la comunitat maia de Valle Esmeralda, al Petén, Guatemala. »
2007 Al-Mesalla Center Mario Arias, Xavier Badia, Josep M. Balañà, Coalition of Women for Peace, Fundació Ficat, Susanna, García, María Monteagudo Robledo, Francesc Parés, International Solidarity Movement, Assumpta Prats, Regidoria de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Reus, Maria Roldan, Joan Manuel Soriano, Víctor Tarradellas i Bernat Vivancos.
« Per la seva coratjosa tasca a favor de la pau, promovent en la societat civil d’Irak els valors de la democràcia, respecte i diàleg entre tots els diferents sectors, no violència activa per a la solució dels conflictes i respecte als drets humans, i sempre amb activa participació de les dones. »
2008 Ruta Pacífica de las Mujeres – Colòmbia Jordi Agràs, Ajuntament de Tarragona, Al-Mesalla Center, M. Jose Álvarez, Luca Gervasoni, Josep M. Guasch, María Monteagudo, International Solidarity Movement, Pilar Pérez, Joan M. Rosich, Miquel Àngel Salas i Clara Soler.
« Moviment feminista, pacifista i antimilitarista, teixidores de pau, pel seu esforç, a favor del diàleg en la resolució del conflicte armat, polític i social a Colòmbia i arreu del món, que considera que no hi ha guerres justes. »
2009 Ex aequo Associació Social Andròmines i Xarxa pel Decreixement Jordi Agràs, Al-Mesalla Center, Xavier Badia, Elena Cavallé, Joan-Anton Cedó, Felip Daza, Francesc Cerro, Agustí Llauradó, María Monteagudo Robledo, Pilar Pérez, Ruta Pacífica de las Mujeres Colombianas, Fèlix Simon i Magda Staffendt.
« Com a dues formes complementàries d’actuació davant la crisi social i econòmica actual com són l'ajuda als qui en resulten més afectats, i la reflexió i estudi propositius de les seves causes estructurals i dels possibles remeis. »
2010 Setmanari Directa Jordi Agràs, Antoni Carné i Parramon, Al-Mesalla Center, Associació Social Andròmines, Xavier Badia, Carme Descarega Ruana, Elisabeth Fatjó Artés, Rita Marzoa, Sebastià Mayol, Pilar Pérez, Elisa Serra Rull, Ruta Pacífica de las Mujeres Colombianas i Xarxa pel Decreixement.
« Per la dignitat a l’hora d’exercir la professió des de la independència, el rigor i el compromís amb la justícia i la veritat. »
2011 Ramon Bosch i Puig Ajuntament de Reus, Associació Social Andròmines, Centre de Lectura, Generalitat de Catalunya, M. Teresa Llecha, Xavier Martínez, Marta Moreno, M. Jesús Reverter, Pepe Ripollès, Ruta Pacífica de las Mujeres Colombianas, Setmanari Directa i Xarxa pel Decreixement.
« Per la seva contribució a la defensa de la Pau basada en la Justícia i la promoció humana a Guatemala. »
2012 Ex aequo Poble de Lakabe, i Centre Pastoral d’Acollida al Pres i al Necessitat Ajuntament de Reus, Associació Social Andròmines, Josep M. Balañà, Joan Ballester, Ramon Bosch, Xavier Filella, Alfred Fort, Ricard Foraster, Generalitat de Catalunya, Victòria Gras, Joan Ortiz, Xavier Rius, Setmanari Directa i Xarxa pel Decreixement.
« Poble de Lakabe. Ocupat fa 32 anys per joves sorgits del moviment d’objectors, com a model d’alternativa social ecològica i noviolenta, amb una manera de viure i conviure col·lectiva i autosuficient.
Centre Pastoral d’Acollida al Pres i al Necessitat. Pel seu treball constant a favor dels presos i d’altres col·lectius més marginats.
2013 Itziar González Virós Ajuntament de Reus, Josep M. Balañà, Joan Ballester, Ernest Benach, Ramon Bosch, Centre Pastoral d'Acollida al Pres i al Necessitat, Xavier Filella, Ricard Foraster, poble de Lakabe, Setmanari Directa, Àngels Tous Riera, Jordi Via LLop i RDT Vicente Ferrer.
« Per la seva trajectòria a favor d’un urbanisme que promogui la vida digna de la gent a les ciutats, per la seva denúncia a la corrupció, per la seva aposta per construir una nova política ciutadana. »
2014 Aminatou Haidar Teresa Gomis, Xavier Filella, Ricard Foraster, Josep M. Balañà, Joan Ballester, Itziar Gonzlez (Memorial 2013), Centre Pastoral d’Acollida al pres i al necessitat (Memorial 2012 ex-aequo), Poble de Lakabe (Memorial 2012 ex-aequo), Lancy Dodem; Francesc Grande, Judit Montfort, Ethel Sequeira, Pepe Beúnza, Lluís Pastrana, Carme Batalla, Santiago Camós, M. del Pilar Guijosa, Montserrat Massana, Maria Morillo i Martí Olivella.
« Aminatou Haidar i la xarxa de dones i organitzacions sahrauís per la defensa ferma i noviolenta dels drets dels pobles, especialment del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, malgrat les agressions i la manca de llibertats que pateixen. »
2015 Observatoris Ciutadans Municipals --
« Una iniciativa de la societat civil per promoure l’obertura dels ajuntaments a la participació ciutadana. »
2016 Ex aequo Sabino Ormazabal Elola i Asociación Proa (Pro-activa Open Arms) Josep M. Balañà, Joan Ballester, Carme Batalla, Joaquim Besora, Pepe Beúnza, Santiago Camós, David Camps, Xavier Filella, Montserrat Flores, Ricard Foraster, Santiago Martí, M. del Pilar Martin, Montserrat Massana, Maria Morillo, Martí Olivella, LLuís Pastrana, Enric Pons (OCM, Memoril 2015), Maria Rabadan, Raquel Sabatés, Núria Salamé (Aminatou Haidar, Memorial 2014) i Liesel Vidal.
« Sabino Ormazabal Elola. Pel valor i el coratge de defensar la no-violència durant tants anys pagant un preu molt alt, en un entorn de terrorisme, tortura i repressió. Per obrir camins de solució pacífica al conflicte basc.
Asociación Proa (Proactiva Open Arms). Per continuar amb la tasca de salvar vides en un mar mediterrani on l'absència deliberada dels governs i dels organismes internacionals fa de la Mediterrània la frontera més mortífera del món.
2017 Ex aequo Arxivers sense Fronteres i la campanya Banca Armada --
« Arxivers sense Fronteres. Arxivers sense Fronteres (AsF) es va crear l'any 1998 a Barcelona per cooperar solidàriament en l’àmbit dels arxius i el patrimoni documental, com a testimoni de la identitat dels pobles i la garantia dels drets humans. AsF, doncs, coopera amb les institucions i les entitats que tenen el seu patrimoni documental en perill per causes alienes a la seva voluntat, com poden ser els països que han patit alguna catàstrofe natural o que han sofert algun conflicte bèl·lic, o quan els seus ciutadans s’han vist perseguits per la seva ideologia, identitat o cultura.
Campanya Banca Armada. La campanya Banca Armada –impulsada per les entitats Delàs Centre d’Estudis per la Pau, SETEM, Col·lectiu RETS, Justícia i Pau i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) – va néixer l'any 2007 per denunciar les inversions de les entitats financeres en la indústria militar i sensibilitzar i exigir unes polítiques ètiques i responsables socialment, com a prevenció per al futur. La indústria militar és un negoci que alimenta conflictes armats i contribueix directament a la vulneració dels drets humans i a generar patiment i desplaçaments forçats.
2018 Josep Lluís Trapero Álvarez --
« Per la seva actuació exemplar, intel·ligent i pacificadora que el 20 de setembre de 2017, i en dies successius, va evitar una situació que podria haver tingut greus conseqüències per als ciutadans de Catalunya. »
2017 Sindicat Andalús de Treballadors i Nasrin Sotoudeh Ajuntament de Reus, Jordi Agràs Estalella, Jaume Massó Carballido, Josep Fàbregas Roig, Ricard Foraster Adserà, Josep M. Balañà, Joan Ballester Grau, Joaquim Besora Agrelo, Mariona Andreu Domingo, Agustí Llauradó Fortuny, M. Rosa Melián Busquets, Carme Batalla, Pepe Beúnza, Santiago Camós, Mª del Pilar Guijosa, Montserrat Massana, Maria Morillo, Martí Olivella, Lluís Pastrana, Arxivers sense Fronteres (Memorial 2017), Campanya Banca Armada (Memorial 2017)
« El Sindicat Andalús de Treballadors és un referent des de fa quatre dècades per les seves lluites no-violentes, que l’ha convertit en el sindicat més represaliat d’Europa.
Nasrin Sotoudeh és una advocada iraniana defensora dels drets humans, especialment de dones i d’infants, empresonada des de l'any 2010, complint condemnes de fins a 40 anys de privació de llibertat.
Carme Batalla, Pepe Beúnza, Santiago Camós, Mª del Pilar Guijosa, Montserrat Massana, Maria Morillo, Martí Olivella, Lluís Pastrana i Liesel Vidal. [44] Ajuntament de Reus, Jordi Agràs Estalella, Xavier Filella Fargas, Ricard Foraster Adserà, Josep M. Balañà, Joan Ballester Grau, Observatoris Ciutadans Municipals (Memorial 2015), Joaquim Besora Agrelo, Sabino Ormazabal (Memorial 2016, ex aequo), Asociación Proa (Memorial 2016, ex aequo), Mariona Andreu Domingo, Agustí Llauradó Fortuny i Maria Moldes Suarez. [44]
↑ 1,0 1,1 Borbonès, Natàlia (textos). Una Aposta noviolenta per a la pau: trenta anys de Memorial Josep Vidal i Llecha. Reus: Centre de Lectura, 2014, p. 43-53. ISBN 9788487873966.
↑ 2,0 2,1 2,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 670.
↑ Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 84. ISBN 9788497916929.
↑ «Inauguració de la placa viària del carrer Josep Vidal i Llecha» (en català). reus.cat, 02-10-2012 [Consulta: 14 desembre 2014].
↑ «Acord de traspàs del Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal» (en català). Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, 26 d’octubre 2016 [Consulta: 6 octubre 2017].
↑ «Guanyadors del 33è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal» (en català). Centre de Lectura, 25-09-2017 [Consulta: 6 octubre 2017].
↑ «Memorials concedits» (en català). Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ Una Aposta noviolenta per a la pau: trenta anys de Memorial Josep Vidal i Llecha (en català). 1a edició. Reus: Centre de Lectura, Octubre de 2014, p. 223 a 225. ISBN 9788487873966 [Consulta: 6 octubre 2017].
↑ «1985: Arcadi Oliveres». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1986: Àngel Colom». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1987: Francesc Xammar». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1988: Vicenç Fisas». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1989: Brigadas internacionales de paz». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1990: Teresa Perpiñà i Carles Jodra». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1991: Vicenç Ferrer». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1992: Ex aequo «Coordinadora de Vídues de Guatemala», Rosalina Tuyuc; i Coral «Primavera per la Pau»». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1993: Women’s Lobby “Center for Woman War Victims” – Zagreb». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1994: Casal Intercultural “Samba Kubally”». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1995: Col·lectiu d’insubmisos presos». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1996: Marie Laffranque». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1997: Jaume Valls i Piulats». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1998: Seminari d’Educació per la Pau del Tarragonès». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «1999: Joan Carrero Saralegui». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2000: Asociación Pro Búsqueda de Niños y Niñas desaparecidos de El Salvador». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2001: Elkarri». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2002: Ex aequo Isabel Correig i Blanchar, i Joan Llort i Badies». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2003: Forces de Pau Noviolentes». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2004: Fundació FICAT». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2005: Ex aequo Moviment de Solidaritat Internacional i Coalició de Dones per la Pau». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2006: Maria Monteagudo Robledo». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2007: Al-Mesalla Center». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2008: Ruta Pacífica de las Mujeres – Colòmbia». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2009: Ex aequo Associació Social Andròmines i Xarxa pel Decreixement». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2010: Setmanari Directa». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2011: Ramon Bosch i Puig». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2012: Ex aequo Poble de Lakabe, i Centre Pastoral d’Acollida al Pres i al Necessitat». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2013: Itziar González Virós». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2014: Aminatou Haidar». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2015: Observatoris Ciutadans Municipals». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2016: Ex aequo Sabino Ormazabal Elola i Asociación Proa (Pro-activa Open Arms)». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2017: Ex aequo Arxivers sense Fronteres i la campanya Banca Armada». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
↑ «2018: Josep Lluís Trapero Álvarez». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 7 octubre 2019].
↑ «Concedeixen el Memorial Josep i Liesel Vidal ex aequo al Sindicato andaluz de trabajadores i a l'advocada Nasrin Sotoudeh». Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona, 26-09-2019 [Consulta: 7 octubre 2019].
↑ 44,0 44,1 «Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal» (en català). [Consulta: 4 octubre 2017].
Associació Josep Vidal i Llecha. Josep Vidal i Llecha, pacifista trencamotlles. Tarragona: Associació Josep Vidal i Llecha, 1986.
Una Aposta noviolenta [sic] per a la pau: trenta anys de Memorial Josep Vidal i Llecha. [textos: Natàlia Borbonès]. Reus: Centre de Lectura, 2014. ISBN 9788487873966
Web oficial del Memorial per la pau - Josep Vidal i Llecha
BNE: XX1102179
VIAF: 86774068
GEC: 0256278
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Vidal_i_Llecha&oldid=22622425»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 gen 2020 a les 15:27. | 0.610238 | curate | {"ca": 0.8408338271691009, "uu": 0.00024401296754627532, "en": 0.03478927737302611, "fr": 0.007111235054205738, "es": 0.09809321295360268, "ru": 0.010457698609126084, "it": 0.0005228849304563043, "ar": 0.0019521037403702026, "ro": 0.0013943598145501447, "uk": 0.000906333879457594, "de": 0.0036950535085578835} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Vidal_i_Llecha |
crawling-populars_ca_20200525_37_57678 | Apunts terminològics elaborats pel TERMCAT amb la intenció de posar en relació la terminologia amb els fets més destacats de l'actualitat informativa.
No sempre és imprescindible morir-se per veure desfilar la vida davant dels ulls.
Segur que n’esteu al cas: els World Roller Games 2019 han arribat a Barcelona, Mollet del Vallès, Sant Cugat, Terrassa i Vilanova i la Geltrú, i del 4 al 14 de juliol 4.120 atletes de 81 països participaran en 128 competicions diferents.
La denominació fototip, o fototipus, designa cadascuna de les sis categories de l’
El #termedelasetmana que us proposem és un d’aquells termes que, per desgràcia, l’actualitat informativa fa presents cíclicament.
Les persones no-binàries (o de gènere no-binari) són les que tenen una
Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, se celebra el Dia de l’Orgull LGBT. La forma orgull LGBT (o
El dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga, la disciplina teoricopràctica que busca, mitjançant tècniques físiques i psíquiques, assolir el domini del cos i de l’esperit.
Aquesta setmana, el TERMCAT, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’Enciclopèdia Catalana, ampliem el Diccionari de química amb una nova àrea temàtica que és una de les branques més importants
Si sou matiners i us agrada l’olor de la benzina, aquest diumenge podeu començar la festa del Gran Premi de Catalunya assistint a l’escalfament, que és l’entrenament lliure que serveix per a ac
Cal un Dia mundial per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers la gent gran? Doncs sí, perquè és una de les formes de violència més ocultes i desconegudes, tal com ho defineix l’OMS, i és una qüestió de drets humans, i un problema social i de salut.
El #termedelasetmana que us proposem, petaflop, té una forma que fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil, però fa referència a una cosa ben diferent.
Una taula de ping-pong o de billar és la mateixa aquí i allà. Un futbolista de primera no us jugarà mai sobre terra o herba artificial —ecs. A una jugadora de bàsquet no li modifiqueu la cistella. I les competicions de natació només accepten uns models concrets de banyador.
Mallorca, 272, 1r - 08037 Barcelona
Tel +34 93 452 61 61 · Fax +34 451 64 37
[email protected] | 0.813865 | curate | {"ca": 0.913312693498452, "it": 0.010172490048651039, "es": 0.058823529411764705, "fr": 0.017691287041132243} | : /ca/actualitat/apunts?thematic_tags_free=All&page=4 |
crawling-populars_ca_20200525_21_429595 | Recorda'm
Consensuades amb una vintena de representants del sector, la Generalitat estableix prioritats per protegir artistes i empreses
Es paguen les aportacions als festivals estratègics que es cancel·lin
La Fundació Joan Miró posa en marxa Miró a casa i L’Auditori publica online alguns dels seus grans concerts
El centre cultural de Girona manté actives l’Aula d’Escriptura i l’Escola Municipal d’Art a través de canals en línia
El Dia de la Poesia, demà, se celebra invitant els alumnes a gravar-se llegint
Accions com aportar un milió d’euros per fer compra de llibres per a les biblioteques públiques o l’allargament del Grec per aixoplugar altres festivals suspesos formen part del paquet d’urgència
L’Institut de Cultura d’Olot ha impulsat una campanya per continuar promovent activitats culturals des de casa durant el període de confinament pel coronavirus. L’organisme olotí sosté que la...
Els cinemes encara es resisteixen al tancament general
Elmini d’Olot rectifica i suspèn ara tots els actes
També se suspenen l’Orquestrada, el festival Domini Màgic, el mercat de La Volta i part d’Elmini d’Olot
A Figueres tanquen La Cate i els espais municipals, i la Vila Casas, tots els seus centres
Un concert de Karamba animarà una jornada voltaica plena d’activitats, tallers i exposicions artístiques
L’equipament de la Diputació acull una exposició de modelisme naval
Pàgina 1 de 112
© 2020 El Punt Avui | 0.795058 | curate | {"ca": 0.9763779527559056, "fr": 0.023622047244094488} | : /cultura/altres.html |
macocu_ca_20230731_4_250208 | Badalona (9) – en record d’un home bo
4 d’Octubre 2008
Ahir va morir el bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, una persona de tracte senzill i tarannà dialogant.
Entre moltes altres atribucions, havia estat mosén d’una de les parròquies de Badalona.
En record seu, una flor del petit parc de Can Solei, on de ben segur algun cop hi hauria passejat.
Hola ! ! Com et va tot? ?Una flor preciosa per a un sentiment gran. Encara fas moltes fotos??? ?Ja m ensenyarás, t hi passaré algunes noves. Un petò ben gran | 0.633641 | curate | {"fr": 0.10420841683366733, "ca": 0.7655310621242485, "es": 0.012024048096192385, "it": 0.11823647294589178} | |
cawac_ca_20200528_5_44211 | La Reforma Laboral del PP (i CiU)
MARXA ENRERE La reforma laboral del PP suposa un retrocés en els drets laborals assolits els darrers 30 anys. És una reforma injusta i ineficaç, que no crearà ocupació ni reactivarà l’activitat econòmica, sinó que agreujarà la situació de milions de treballadors i treballadores arreu de l’Estat. Només amb 2 trimestres de disminució dels ingressos o les vendes – en cap cas parlem de pèrdues-, és possible modificar de manera substancial les condicions laborals dels treballadors i treballadores: • Abaixar ELS SOUS • Modificar els HORARIS i la distribució del temps de treball • Alterar els TORNS de producció • Canviar el LLOC DE TREBALL I podrà fer-ho unilateralment, sense haver d’acordar-ho amb el treballador , per raons de competitivitat i productivitat. A més, l’empresari podrà despenjar-se del conveni col•lectiu – sense l’obligació d’aplicar-lo -, si al•lega causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Aquesta reforma desequilibra la balança en favor dels empresaris en detriment dels treballadors, que resten a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes
ET DEIXEN SOL La reforma laboral del PP trenca la forma com han funcionat les relacions laborals basades en el diàleg intern i la negociació col•lectiva, donant pas a la unilateralitat de l’empresa i a que els acords individuals o d’empresa permetin no aplicar el conveni. Fins a l’aprovació del Reial Decret, la negociació col•lectiva es feia entre els representants dels sindicats majoritaris en aquell sector i els representants dels empresaris, i un cop subscrit el conveni per ambdues parts, aquest no es podia modificar. Amb la reforma laboral aprovada pel govern del PP, les condicions establertes als convenis col•lectius poden ser modificades per l’empresa sempre que aquesta justifiqui dos trimestres seguits de reducció de beneficis. Parlem de qualsevol aspecte de la relació laboral, és a dir, horaris de treball, mobilitat geogràfica dels treballadors, torns de treball, jornada laboral i sou.
MENYS QUE MILEURISTES Més atur i més pobresa. Aquest serà el resultat d’aplicar una reforma laboral que inclina clarament la balança, mentre redueix a la mínima expressió els drets laborals dels treballadors i els instruments de concertació. Actualment, segons dades del Ministeri d’Hisenda, hi ha més de 18 milions d’assalariats mileuristes. Amb la reforma laboral del PP, que permet a l’empresari canviar unilateralment les condicions laborals dels treballadors adduint raons econòmiques o de producció, el mileurisme haurà passat de ser sinònim de precarietat a ser l’aspiració de molts. De fet, des de la seva entrada en vigor s’estan produint acomiadaments massius de vells contractes per tal d’adaptar-los a les noves condicions que regula aquesta reforma laboral i que inclou la revisió de les retribucions salarials (en molts casos, menys de 1.100 euros bruts mensuals).
ACOMIADAR ÉS MÉS FÀCIL I MÉS BARAT La nova reforma laboral abarateix i facilita l’acomiadament: Més fàcil, perquè s’amplien els casos en què et poden fer fora de manera procedent. Per exemple, la disminució dels ingressos o les vendes d’una empresa durant tres trimestres consecutius – encara que aquesta no tingui pèrdues – serà motiu suficient per acomiadar els treballadors. Ara mateix, això és aplicable a la majoria d’empreses del país. També serà més fàcil la tramitació d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), ja que desapareix l’autorització administrativa prèvia. Si no hi ha acord amb la representació dels treballadors, l’empresa podrà imposar unilateralment les condicions de l’ERO i en cas de no conformitat s’haurà d’acudir a la via judicial.
ETERNS PRECARIS: DONES, JOVES I ATURATS La reforma laboral del PP eternitza la situació de precarietat de les persones joves, les dones i les persones aturades de llarga durada, a les quals discrimina davant aquelles que encara tenen prestacions. Més precarietat laboral per a les dones • Desapareix la bonificació de maternitat per a les empreses: la nova reforma laboral elimina la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven a treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys de maternitat. • Hores extres en el contracte de treball a temps parcial: el 76% dels contractes a temps parcial són de dones. Amb la nova reforma, l’empresa, tot i que les hores extraordinàries són voluntàries, pot imposar-les dificultant la compaginació entre la vida laboral i la familiar.
MÉS INFORMACIÓ Quan entra en vigor el què diu la reforma laboral? El Reial Decret Llei de mesures urgents sobre la Reforma del Mercat Laboral va entrar en vigor l’endemà de la seva aprovació pel Consell de Ministres, un cop publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Des de l’11 de febrer de 2012, aquesta és la normativa vigent i, per tant, la que s’aplica en el marc del treball i les relacions laborals. Les conseqüències de la seva aplicació no s’han fet esperar: Els primers acomiadaments arriben a les empreses públiques • “Primeros despidos en una empresa de la Generalitat tras la reforma laboral (IRTA)” El País 01032012 • “CCOO lamenta el despido de ocho trabajadores de una empresa pública de Madrid (Gedesma)” Madrid Diario Febrer 2012 • “UGT denuncia 800 despidos en las empresas públicas (Abaqua, 112, Fundación Baleares Exterior i IDI)” Diario de Mallorca 15032012 | 0.866663 | curate | {"es": 0.09397097134350577, "ca": 0.9060290286564943} | http://teia.socialistes.cat/es/noticia/la-reforma-laboral-del-pp-i-ciu |
mc4_ca_20230418_9_635565 | Inici Regidoria d´Ensenyament i Cultura
Liceu a la fresca. "Tosca" de G. Puiccini
28/6/2019, 20:00 h
Presentació de les pubilles de l’Associació Alzheimer Montsià 2019, amb animació de rondalla i jotes
Convocatòria ple extraordinari del 12 de juny de 2019
El 18 de maig i el 7 de desembre, festes locals del 2020
Convocatòria ple extraordinari urgent del 30 de maig
Ordre del dia del ple extraordinari urgent del 24 de maig
Bases reguladores de l’atorgament de la llicència d’ús privatiu per la col·locació i explotació de la barra de Festes Majors 2019
Pla local de polítiques dones d’Amposta 2019-22
Pla local de polítiques LGTBI d’Amposta 2019-22
Vaig nàixer a Amposta el 3 d'octubre de 1971. Sempre he viscut al barri de Les Quintanes. Ara des de fa 16 anys visc al barri de Grau. Estic casada amb Josep i tinc una filla i un fill: Maria i Pau de 10 i 8 anys.
Vaig fer els meus estudis d'EGB a les monges, desprès vaig passar a l'institut Ramon Berenguer. En acabar vaig estudiar Magisteri a Tarragona. Em vaig graduar en Mestra d'educació infantil l'any 1992. L'any 1994 vaig aprovar les oposicions de mestra d'educació musical. La meva primera destinació va ser el Soriano-Montgut. Desprès vaig estar 3 anys a l'escola 21 d'abril i vaig tornar al Soriano-Montagut on he acabat el 30 de juny.
Des de petita a casa he vist com els meus pares han estat col·laborant en entitats, Ampes... això ha fet que m'hagi implicat en diferents entitats culturals. He estat molts anys vinculada al món del lleure sent monitora i directora de l'esplai Piquerol i de l'Agrupació Montsianell. També he estat membre del grup Paracota. He cantat en la coral Aquae d'Amposta. Actualment toco el violoncel a la banda La Unió Filharmònica d'Amposta.
Amposta es caracteritza per ser una ciutat amb molta activitat cultural. La història que acumula situa la ciutat en un escenari plural on hi conviuen amb naturalitat les seves arrels amb les vessants més innovadores de la cultura catalana i d'arreu. Mentre la jota, les regates de muletes i les bitlles, la música de banda o els bous continuen formant part del nostre present amb força i ganes de continuar persistint al pas del temps, ens arriben altres manifestacions culturals i aquestes també s'han de poder exhibir amb garanties.
Ens cal aprofundir també en la dimensió econòmica de la Festa del Mercat a la Plaça per això l'enfortirem amb més espectacles de carrer.
Vestirem de pluralitat l'agenda cultural, especialment amb un cicle de teatre de qualitat per adults i el cicle de teatre infantil de La Xarxa que començarà la seva programació aquesta temporada 2015-2016.
Volem que els Reis Mags d'Orient tornen a arribar pel riu Ebre.
Quant a Ensenyament, la recerca i la investigació científica són dos aspectes units molt estretament a l'arribada dels estudis de grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, un projecte que va arrancar el curs acadèmic 2012 – 2013.
ESARDI continua ocupant les dependències de titularitat pública situades a la plaça del Castell, un indret especialment adient per acollir aquests estudis perquè el seu emplaçament causa un impacte positiu sobre el teixit empresarial del nucli antic de la ciutat d'Amposta. Creiem que ESARDI compta amb opcions de creixement que actualment no estan sent ateses per l'Ajuntament i què es troben limitades pels espais que ocupa.
Per la seva banda, l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i l'Escola d'Adults es troben en uns emplaçaments de caràcter interí, malgrat que compten amb una oferta consolidada. Aquest fet fa necessari trobar una ubicació amb la creació d'un Espai Educatiu Municipal.
BIAM. Premi de Pintura Biennal d´Art Ciutat d´Amposta | 0.822495 | curate | {"ca": 0.9825726141078838, "es": 0.004979253112033195, "pt": 0.006085753803596127, "en": 0.004979253112033195, "fr": 0.0013831258644536654} | https://www.amposta.cat/regidoria.asp?id=4&i=ca |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_211337 | Entre tots els noves actualitzacions d'Office 365 que Microsoft va anunciar ahir, hi havia una mica interessant sobre Outlook.com que probablement mereixia una mica més d'èmfasi. De fet, l'empresa va anunciar que els usuaris d'Office 365 aviat podran iniciar sessió a la seva bústia d'entrada de correu electrònic a través de l'URL d'Outlook.com, el que el converteix en un punt d'entrada universal per als comptes personals de MSA i els comptes de treball/escola d'Office 365 (mitjançant Neowin ).
https://twitter.com/OfficeNews/status/1068249108639596545
A partir d'avui, la pàgina d'inici de sessió a Outlook.com només accepta comptes personals de MSA. A partir del mes que ve, aquesta pàgina d'inici de sessió també acceptarà comptes d'Office 365 i els usuaris que emplenin un correu electrònic d'Office 365 seran redirigits a la pàgina d'inici de sessió de la seva organització. Així funciona actualment a Office.com, on podeu iniciar la sessió amb un compte MSA personal o amb un compte d'Office 365.
Aquest és un canvi benvingut que hauria de fer que el correu web d'Office 365 (també anomenat 'Outlook al web') sigui més accessible per als usuaris d'Office 365. Si encara no heu iniciat sessió al vostre compte d'Office 365, probablement sigui molt més ràpid accedir al correu electrònic de la feina a través d'Outlook.com que d'Office.com o fins i tot Outlook.office.com, suposant que recordeu l'últim URL en primer lloc.
Articles D'Interès
Ubisoft retarda el DLC de The Division, citant 'problemes persistents'
Ubisoft, fabricants de The Division, s'han posat en contacte amb els seus jugadors i fans a través del blog de la seva empresa per anunciar que el seu DLC Survival que estava previst per al llançament en algun moment d'aquest estiu s'abandonarà a favor d'una nova actualització.
The Witcher 3: Wild Hunt Complete Edition es llança avui a Xbox One
The Witcher 3: Wild Hunt Complete Edition ja està disponible per comprar, descarregar i jugar a Xbox One. La col·lecció completa conté totes les expansions
Oprah regala Xbox 360 i Kinect; El públic es torna boig
Oprah ha sorprès el seu públic amb obsequis per a Kindles, cotxes i fins i tot viatges a Austràlia. Ara,
Aquesta consola Xbox One de Sekiro: Shadows Die Twice és impressionant i està disponible
El compte oficial de Twitter de Xbox ha revelat avui una impressionant consola Xbox One personalitzada inspirada en el nou videojoc Sekiro: Shadows Die Twice.
Com fer una captura de pantalla a Windows 10
Tot i que Windows ha tingut una funcionalitat de captura de pantalla integrada durant dècades, Windows 10 recentment va augmentar l'experiència de captura de pantalla amb el seu nou Snip &
Actualitzacions de videojocs de Forza Street a Windows 10, iOS i Android amb un nou mode multijugador
El joc mòbil Forza Street s'ha actualitzat a la versió 31.0.5 avui. Aquesta actualització és bastant significativa, ja que finalment va afegir multijugador en línia, començant per un
Com utilitzar les col·leccions a Microsoft Edge Insider
Col·leccions és una característica propera al nou navegador Edge de Microsoft amb Chromium. Dissenyat per facilitar la recopilació d'informació de pàgines web,
Microsoft comença a desplegar la funció de silenciament dur a Microsoft Teams
Microsoft ha començat a implementar una nova funció de silenciament dur per ajudar els educadors a reduir les interrupcions durant les reunions dels equips.
Com estar disponible, ocupat o fora de línia a Microsoft Teams
Microsoft Teams té suport per als 'estats de presència' que us permeten indicar la vostra disponibilitat als vostres companys. Els equips us canviaran automàticament
Microsoft i Facebook s'uneixen per ajudar a fer que la intel·ligència artificial sigui accessible a tots els desenvolupadors
Les dues empreses han treballat juntes en el projecte ONNX de codi obert per crear un ecosistema obert per a la interoperabilitat dels models d'IA.
Microsoft busca entrar al mercat dels jocs japonès
És possible que Microsoft hagi estat al negoci de les consoles durant gairebé 20 anys, però la companyia mai no ha aconseguit fer-se mal al Japó, un mercat molt important.
Microsoft actualitza Office 365 Advanced eDiscovery per facilitar la investigació legal
Microsoft continua millorant la seva proposta de suite d'aplicacions Office 365, aquesta vegada afegint un flux de treball d'anàlisi eDiscovery amb suport d'exportació d'un sol clic a Excel, així com altres dues funcions noves.
Google Now finalment està disponible a Chrome per als usuaris de Windows
Després d'una llarga espera, les targetes de Google Now finalment han començat a desplegar-se al client d'escriptori de Chrome. El mes passat, la funció va aparèixer a la versió beta, i ara
Best Buy ofereix als usuaris un crèdit de 45 dòlars per a determinats jocs de Xbox One a canvi de Titanfall
L'esperat joc de trets en primera persona Titanfall ha arribat als Estats Units. Si ets un orgullós propietari de Xbox One que encara estàs pensant
Windows 10 Build 10240 ara disponible per a Windows Insiders
Microsoft ha empès la compilació 10240 de Windows 10 als usuaris d'avui. Per a aquells que no ho sàpiguen, la compilació 10240 s'està informant àmpliament com a Windows 10 RTM,
Apareixen els detalls de la nova estructura de vendes massiva de Microsoft
Estan sorgint detalls específics sobre els detalls de la reorganització de l'empresa.
Escolta aquesta cançó feta íntegrament amb sons de la consola Xbox 360
Nick Bertke, un productor musical i remesclador, ha creat una pista de música feta completament a partir de sons relacionats amb la consola de videojocs Xbox 360 de Microsoft. Ell utilitza
El joc creuat de Xbox One, PlayStation 4 i PC arriba al videojoc d'èxit Apex Legends la setmana que ve
Apex Legends finalment tindrà joc encreuat la setmana vinent el 6 d'octubre. La capacitat dels jugadors de jugar amb altres a Xbox One, PS4 i PC ha estat una
La versió 10130 de Windows 10 Insider Preview ja es pot descarregar a l'anell Slow
Anell lent Windows Insiders, avui és el vostre dia de sort! La versió 10130 de Windows 10 Insider Preview ja està disponible des de l'actualització de Windows, així que descarregueu-vos!
L'antic arquitecte de Windows dissenya una alternativa de codi obert a PowerPoint anomenada Swipe
El nou projecte de Nakajima, anomenat Swipe, arriba a través d'una iniciativa de codi obert per permetre als usuaris crear la sempre cobejada presentació rica en mitjans.
Microsoft fa un cas per a Surface Book per a músics
Des que va presentar la primera versió del Surface Pro, Microsoft sempre ha deixat clara la seva intenció d'orientar-se al mercat dels creatius, un dels
Revisió del teclat mecànic de jocs Aukey KM-G12 RGB: per a jugadors seriosos amb un pressupost limitat
L'empresa va tenir l'amabilitat d'enviar a OnMSFT tant el seu teclat de joc mecànic KM-G12 com el ratolí de joc GM-F4 RGB per a la seva revisió. He estat utilitzant
No podeu instal·lar la darrera versió de Windows 10 Insider? Només hauràs d'esperar a la següent
Brandon LeBlanc de Microsoft diu que els usuaris que ja tenen instal·lades les últimes versions no haurien de tenir cap problema, però les persones que encara no s'han actualitzat potser hauran d'esperar fins que arribi la propera compilació.
Mireu aquí el tràiler de llançament de Gears of War 4, que arribarà a Windows 10 i Xbox One l'11 d'octubre
Els desenvolupadors de la franquícia Gears of War acaben de llançar el tràiler de llançament de Gears of War 4 abans del llançament del joc l'11 d'octubre.
L'aplicació Dropbox deixa de funcionar a ordinadors i tauletes amb Windows 8.1
Sembla que Dropbox ha acabat el suport per a la seva aplicació oficial en ordinadors i tauletes amb el sistema operatiu Windows 8.1. L'aplicació Dropbox ja no pot ser | 1 | perfect | {"ca": 0.9757528353539304, "en": 0.017077304132446878, "es": 0.007169860513622735} | |
wikipedia_ca_20230401_0_289283 | Anhac (Òlt i Garona)
Anhac (en francès "Agnac") és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=289284 |
oscar-2201_ca_20230904_0_52110 | Diccionari de pronunciació en krwotok: pronunciacions i mots emparentats a krwotok en Forvo (de wykrwawić się a krwotok z nosa)
Afegeix
Engegar sessió
Enregistrar-se
Cerca mot
Afegeix
Pronuncia
eLearning
Llengües
Guies
Categories
Events
Membres
Cerca mot
Llengües Pronunciació Alemany > Anglès Alemany > Castellà Alemany > Francès Alemany > Italià Alemany > Japonès Alemany > Portuguès Alemany > Rus Anglès > Alemany Anglès > Castellà Anglès > Francès Anglès > Italià Anglès > Japonès Anglès > Portuguès Anglès > Rus Castellà > Alemany Castellà > Anglès Castellà > Francès Castellà > Italià Castellà > Japonès Castellà > Portuguès Castellà > Rus Francès > Alemany Francès > Anglès Francès > Castellà Francès > Italià Francès > Japonès Francès > Portuguès Francès > Rus Italià > Alemany Italià > Anglès Italià > Castellà Italià > Francès Italià > Japonès Italià > Portuguès Italià > Rus Japonès > Alemany Japonès > Anglès Japonès > Castellà Japonès > Francès Japonès > Italià Japonès > Portuguès Japonès > Rus Portuguès > Alemany Portuguès > Anglès Portuguès > Castellà Portuguès > Francès Portuguès > Italià Portuguès > Japonès Portuguès > Rus Rus > Alemany Rus > Anglès Rus > Castellà Rus > Francès Rus > Italià Rus > Japonès Rus > Portuguès | 0 | curate | {"es": 0.11074918566775244, "ca": 0.8330618892508144, "pt": 0.019543973941368076, "no": 0.014657980456026058, "en": 0.012214983713355049, "el": 0.004071661237785016, "fr": 0.005700325732899023} | https://ca.forvo.com/tag/krwotok/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_434363 | Impuls de l’emprenedoria per a generar solucions empresarials a la problemàtica de la generació de residus mitjançant l’economia circular i l’objectiu de Residu 0.
Programa de pre-acceleració i acceleració de projectes emprenedors en residu 0, articulació d’una comunitat d’impacte social integrada per emprenedors, start-ups consolidades, pimes, grans empreses, fons i instruments d’inversió i hackathon Residu 0.
Soci impulsor
Fundació Esade
L’operació està centrada en impulsar l’emprenedoria en general i la social en particular per a generar solucions empresarials a la problemàtica de la generació de residus mitjançant l’economia circular i l’objectiu de Residu 0.
Objectius
1. Augmentar el nombre d’empreses compromeses amb polítiques de Residu 0.
2. Fomentar la creació de nous projectes emprenedors vinculats amb la idea de Residu 0. Mobilitzar i capacitar la comunitat al voltant de l’emprenedoria social (estudiants, start-ups, fons d’inversió, etc.) envers el Residu 0
3. Crear nous coneixements al voltant de l’emprenedoria social i desenvolupar nous continguts per a estudiants que els conectin amb els agents locals i regionals de la innovació social.
?
Actuacions
1. Pre-acceleració i acceleració de projectes emprenedors en residu 0. El programa, amb una durada de 4 mesos, inclou una formació tècnica inicial i empresarial i una fase de mentoratge. Posteriorment, en el segon any del projecte, es desenvoluparà un programa d’acceleració per a 10 start-ups que estiguin implicades en projectes de Residu 0 (durada de 5 mesos).
2. Comunitat d’impacte social. Articulació d’una Impact community d’estudiants de tots els centres universitaris a l’entorn de la B30 (organització de debats i campanyes de sensibilització – Residu 0
3. Hackathon Residu 0. Mitjançant processos de co-creació, innovació oberta, design thinking i dinàmiques multidisciplinars es procuraran resoldre reptes identificats en el territori.
Resultats esperats
1. Implantar el programa d’emprenedoria Acceleradora Residu Zero.
2. Crear una impact community d’estudiants per generar iniciatives al voltant de Residu Zero.
3. Proporcionar als estudiants i empreses socials noves oportunitats d’aprenentatge basades en la vida real de l’emprenedoria social, col·laborant amb empreses socials en projectes específics.
4. Obtenir propostes de resolució de reptes per mitjà d’una Hackaton Residu Zero.
Pressupost
458.762,70 €
3
0Waste Hackaton
11-12 / 03 / 2022 – 0Waste Hackaton
La iniciativa vol convertir-se en una oportunitat per a conèixer els reptes del territori, validar solucions per part de persones emprenedores i fer networking. A través de processos de co-creació guiada, innovació oberta, design thinking i dinàmiques multidisciplinàries, els participants treballaran en equips per a generar una idea de negoci ambiental i econòmicament sostenibles, amb la finalitat de resoldre reptes relacionats amb l’autopista B30. Els guanyadors tindran accés a la Pre acceleradora 0Waste de Esade a partir de finals de març.
0Waste Pre-Accelerator
20 / 04 / 2022 – 0Waste Pre-Accelerator
Esade llança la 0Waste Pre-Accelerator per a recolzar la creació i el creixement d’empreses innovadores i sostenibles. Aquest projecte ajudarà als emprenedors socials a portar la seva idea de negoci sostenible al següent nivell mitjançant la creació o consolidació del seu pla de negoci.
0Waste Accelerator
19 / 10 / 2022 – 0Waste Accelerator
0Waste Accelerator és un programa d’acceleració de startups que fa costat a empreses innovadores i sostenibles en etapa inicial amb un impacte ambiental positiu. Està organitzat i gestionat per eWorks i el Centre d’Impacte Social (ECSI) de Esade, i s’emmarca en el projecte ‘Circular B30’, que pretén superar l’economia circular i avançar cap a un model en el qual tots els residus es puguin transformar en matèria primera.
Aquí podeu veure un resum dels projectes participants
Fleat
L’aplicació Fleat permet a qualsevol tipus de venedors i consumidors d’aliments lluitar contra el desaprofitament d’aliments a través de la venda del menjar que no s’ha venut amb gran descompte.
Gaia
Un fons web3 que promou les finances regeneratives fent que les inversions d’impacte siguin més atractives.
Melamine Film
Transformar els residus de la indústria del paper melamina en material reutilitzable aportant un model d’economia circular i reduint els residus i la petjada de carboni.
Retoornado
Implementar cicles d’empaquetatge reutilitzables en els processos dels nostres clients perquè es concentrin en les seves activitats mentre mantenen costos competitius d’empaquetatge i redueixen les deixalles i les emissions dels empaquetatges d’un sol ús.
Reverti
Perseguint augmentar la reutilització dels envasos de vidre. Basat en RFID i IA, proporcionant un model d’economia circular altament optimitzat.
SORTEX
El nostre projecte té com a objectiu identificar i classificar diferents tipus de fibres tèxtils utilitzant imatges hiperespectrals i intel·ligència artificial.
Sustein
Recuperació de residus sanitaris en materials de construcció: taulers per a fusteria i panell d’aïllament tèrmic, tots dos per a construir tancaments.
ValuePot
Valorització de residus de pela de patata mitjançant conformació de pèl·lets per a diferents aplicacions industrials. | 0.677787 | curate | {"ca": 0.9282296650717703, "en": 0.017799043062200957, "cs": 0.003827751196172249, "es": 0.02258373205741627, "fr": 0.0011483253588516747, "de": 0.017033492822966508, "pl": 0.0066985645933014355, "ru": 0.0011483253588516747, "fi": 0.0015311004784688996} | https://www.circularb30.cat/operacio-6/ |
macocu_ca_20230731_0_277613 | Tallers Álvarez Fernández
Al sud del Raval, al costat de l'avinguda del Paral·lel, taller de reparació de vehicles (accès des de Portal de Santa Madrona i després Perecamps). | 0.621177 | curate | {"es": 0.14450867052023122, "ca": 0.8554913294797688} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.