id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_1595 | Inicio Valencia El Camp de Morvedre Sagunt rebutja els espigons previstos al sud de la costa de Castelló...
Sagunt rebutja els espigons previstos al sud de la costa de Castelló per perjudicar les seues platges
Tots els partits rebutgen el projecte del departament de Costes del Govern central, excepte el PP que s’ha abstingut
Després de realitzar un estudi de l’impacte ambiental que ocasionarien les actuacions en el litoral de Castelló, concretament a La Llosa i Almenara, destaquen diversos aspectes. En primer lloc «la incorrecta identificació de la ubicació, ja que el projecte reflectix malament la delimitació del terme situant-lo al sud de la Gola de Queralt, quan realment està en l’eix de la gola, per tant, l’espigó sud de la Gola de Queralt s’assentaria en el terme de Sagunt». Apunten que estes dades es basen en la consulta del Mapa Topogràfic Nacional d’Espanya o en l’acta de reconeixement de límits de termes de l’Institut Geogràfic i Estadístic de 1905.
En segon lloc, «la incertesa en l’abast dels efectes negatius per a les platges de Malvarrosa, Corinto i Almardà no detallats en este estudi de Costes. L’Estat desconeix l’abast real de les conseqüències que comporta l’execució material d’este projecte per a les platges que estan al nord de la província de València». Segons el projecte es tracta d’executar l’obra a La Llosa i Almenara i després de la valoració d’este, la conclusió segons l’informe és esperar a veure què ocorre més avant i en funció de les conseqüències projectar una solució àgil.
El projecte assegura que les estructures de contenció o espigons interrompen el pas de graves i permeten el transport d’arenes. Respecte a esta qüestió, l’Ajuntament de Sagunt ha volgut contrastar la informació amb el catedràtic de la Universitat Politècnica de València, José C. Serra, qui assegura, en un estudi, que l’ampliació dels espigons de canalització de la Gola de Queralt suposa la reducció d’entrada de sediments des de la platja de Casablanca (Castelló), i els que ho aconseguisquen serien graves atès que l’arena presenta un diàmetre molt baix. Açò podria induir a la recessió de la platja de Malvarrosa i com a conseqüència de Corinto i Almardà, per la qual cosa les obres de La Llosa i Casablanca signifiquen una barrera al transport sòlid litoral i suposa un risc que agreujaría la situació actual a mig i llarg termini provocant el soterrament de la gola i el risc d’inundació.
En tercer lloc, els efectes negatius sobre espais de la Xarxa Natura 2000. En este estudi s’obvia la possible afecció a este espai que inclou la Marjal, els Estanys d’Almenara, el cordó dunar des d’Almenara a Canet d’en Berenguer i l’espai entre la Casa Penya i el mar Mediterrani.
En quart lloc, l’ús injustificat de materials de pedrera per a les aportacions d’arena proposats. El projecte constructiu contempla l’aportació d’arenes en el tram sud de la Gola de Queralt, però segons les directrius sobre Actuacions en Platges de la Direcció General de Costes, la utilització d’arenes procedents de pedreres en este cas no seria la millor solució per a l’alimentació artificial de les platges.
Per tots estos motius, l’Ajuntament de Sagunt destaca que l’Estat ha d’intervindre en defensa del litoral, oferint una solució global i única i no amb pegats, ja que el litoral saguntí es troba actualment en un procés de regressió que s’agreujaria amb la construcció dels nous espigons.
L’Ajuntament de Sagunt no desconeix la problemàtica de La Llosa i Almenara, ja que és una situació similar a la del litoral saguntí i compartix amb l’administració estatal que és necessari abordar-la i trobar una solució, però la solució reflectida en el projecte és insuficient i parcial, ja que en basar-se en la delimitació provincial llança incertesa respecte a la resta de trams no abordats. Per este motiu, l’Ajuntament considera precís que es retrotraguen les actuacions desenvolupades i es realitze un projecte referit a un tram unitari de litoral, amb una problemàtica comuna que garantisca la integritat dels interessos afectats i no solament a una part. | 0.87238 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_286723 | Àlia, l' Calafat Cala Nova, la Estany, l' Hidalgo, l' Marina de Sant Jordi Racons Roques Daurades, les Sant Jordi d'Alfama Tres Cales, les | 0.689599 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_0_72535 | Just pocs moments després de cloure l’assemblea extraordinària per a les eleccions al Comitè Executiu de Reagrupament Gràcia, el passat dijous 14 de gener, el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, va assistir a un sopar-tertúlia mutitudinari convidat pel Centre Moral i Instructiu de Gràcia . Laporta, que va confessar haver passat part de la seva infància al barri (va créixer al Passeig de Sant Joan tocant a Còrsega), a banda de qüestions relacionades amb el club, també va parlar de la seva possible implicació política per treballar per un Estat català en un futur pròxim.
Precisament, responent a una pregunta del nostre reagrupat gracienc, el geògraf i estudiós de l’exvila Joan Lafarga, el president del Barça va afirmar que «intel·lectualment i mentalment jo ja estic reagrupat» i que l’únic que li faltava era fer el pas formal, que és just el que ara s’estava plantejant.
Podeu veure les declaracions de Joan Laporta, referides a Reagrupament, en aquest vincle .
Aquesta entrada fou escrita el dimarts, 19/gen/2010 i arxivada a General , Notícies , Reagrupats . Pot seguir les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0 . Tant els comentaris com els pings estan actualment tancats. | 0.867667 | curate | {"ca": 1.0} | http://territorials.reagrupament.cat/bcn-gracia/2010/01/19/joan-laporta-a-gracia-%c2%abintel%c2%b7lectualment-i-mentalment-jo-ja-estic-reagrupat%c2%bb/ |
mc4_ca_20230418_5_127625 | Arsenal i Manchester United continuen la seva lluita pel liderat
Els "gunners" s'han endut els tres punts d'Anfield (1-2), mentre, els de Sir Alex Ferguson han golejat el Birmingham (3-0). El Liverpool-Arsenal era el partit estrella de la jornada i els d'Arsene Wenger han estat capaços de remuntar el gol inicial de Kewell. Un cop de cap d'Edu que el finlandès Hyypia ha desviat a gol i un xut des de fora de l'àrea de Pires han capgirat el marcador. Els "red devils", per la seva banda, han començat a decidir el matx després de l'expulsió del porter visitant Maik Taylor. Van Nistelrooy (de penal), Scholes i Giggs han fet els gols del Manchester United.
De la resta de la jornada, destaca la victòria del Fulham sobre el Leicester (2-0) amb dos gols del portuguès Boa Morte. Els "cottagers" són quarts a sis punts de l'Arsenal. Un altre equip londinenc, el Tottenham, sembla que comença a sortir del pou. Ha guanyat, a White Hart Lane, 3-0 contra l'Everton amb gols de Kanoute, Poyet i Robbie Keane. El Wolverhampton Wanderers, cuer de la classificació, ha guanyat el seu primer partit de la temporada. Els Wolves han vençut 1-0 el Manchester City amb un gol de l'escocès Colin Cameron. | 0.800983 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/arsenal-i-manchester-united-continuen-la-seva-lluita-pel-liderat/noticia/47364/ |
mc4_ca_20230418_0_296521 | Jordi Caner a Hänsen | El berenar impossible
Jordi Caner a Hänsen
Córrer, sentir com els pulmons s’omplen d’aire, glaçats, expandint brutalment totes les molècules del cos. A banda i banda d’on arriben a fitar els ulls, un arrossar de límits inexplicables, verd de fer mal i, al capdavall de tot, un arbre brutal. Quan en Jordi hi arriba se li petrifiquen els músculs i creu que en cap altre moment podrà tornar a sentir aquesta intensitat. Però no és així, perquè avui, amb aquest somriure de banda ampla que s’encomana, en Jordi segueix demostrant que viu la vida amb una sensibilitat extrema. Potser a causa d’una infància que no li va ser del tot fàcil, és capaç d’empatitzar amb la persona que té al davant amb una rapidesa esfereïdora, i capaç de fer-te sentir com si fossis de la família en un instant, fins i tot té aquest gest tan amable de tocar-te la mà de tant en tant. En Jordi té clar que els amics van per davant de tot i basa la seva vida en això, a rodejar-se d’aquells a qui més estima perquè sap que al final és el que quedarà, el que ens quedarà. Amb el fil musical substituint-li la sang de les venes –us aconsello fervorosament que li demaneu recomanacions musicals–, ha nascut per ser un gran lluitador, un admirador de la bellesa, un comunicador insaciable preparat constantment per la incertesa. I malgrat que avui podríem estar hores parlant de música o fotografia o dilemes familiars, arriba el moment que marxem, perquè, com diu en Jordi, en cap lloc s’està com a casa.
Al berenar anterior la Júlia va demanar a en Jordi si li agradaria convertir-se en un viatger de l’espai i ser un dels primer colonitzadors en un altre planeta, i en Jordi va contestar que que sí –de petit volia ser astronauta– pel fet d’arribar i que no hi hagi absolutament res, però també va dir que li faria molta por i respecte.
Podeu contactar amb ell a través de Twitter: twitter.com/j_caner
O bé visitar el seu web: www.about-blank.es
This entry was posted on December 9, 2013 by joanainafont and tagged Eixample, enginyer camins, Hänsen, Jordi Caner, música. Shortlink
http://wp.me/p3ZJ1T-26 | 0.848466 | curate | {"sv": 0.030710172744721688, "ca": 0.8949136276391555, "en": 0.07437619961612284} | https://elberenarimpossible.wordpress.com/2013/12/09/jordi-caner-a-hansen/ |
macocu_ca_20230731_2_282547 | Cicle Alfred Hitchcock Nota: Totes les pel·lícules son DVDrip dual. (Muntatge per Nava, àudios per Petiso i xordi). Més informació al post de cada pel·lícula. - Cortina esquinçada (Torn curtain) (1966) - Crim perfecte (Dial M for Murder) (1954). - Els ocells (The Birds) (1963) - La finestra indiscreta (Rear Window) (1954) - La Soga (Rope) (1948) - Perseguit per la mort (North by Northwest) (1959) - Psicosi (Psycho) (1960)
Aquesta nit (03/10/10) fan CRIM PERFECTE a Canal 9 amb àudio en valencià. Si més no, és curiós perque a Canal 9 no sol emetre pel·lícules en valencià... i menys que siguen bones. | 0.5126 | curate | {"ca": 0.5568561872909699, "en": 0.4431438127090301} | |
mc4_ca_20230418_13_628065 | Contín, Silvia Andrea: La Formación Continua de los docentes alfabetizadores: la evolución de sus planteamientos didácticos de atención a la diversidad en el aula. Análisis de un colectivo docente de la Escuela Municipal 3 de Puerto Madryn, Patagonia Argentina, bajo la dirección del Dr. Artur Noguerol.
Tribunal: Gentil Puig Moreno, Institut Català de Recerques en Ciències Socials - U. de Perpinyà (presidente), Luci Nussbaum, Universitat Autònoma de Barcelona (secretaria), José Ignacio Aguaded, Universidad de Huelva (vocal), Xavier Luna Batlle, Universitat Autònoma de Barcelona (vocal), Joan Pagés Blanch, Universitat Autònoma de Barcelona (vocal).
Llobet, Laura: Tasques de lectura en aules AICLE: expectatives docents i activitats dels aprenents. Universitat Autònoma de Barcelona, bajo la dirección de la Dra. Luci Nussbaum (co-dirección con Cristina Escobar).
Barrull García, Mercè (2006). L'anglès a les nostres aules: una llengua per comunicar-se? Proposta per millorar l'aprenentatge de l'expressió oral a les aules (informe) y documentos anexos, bajo la dirección de la Dra. Melinda Dooly.
Barberillo Gesa, Mercè (2006). Estratègies per a l’aprenentatge de continguts botànics i ecològics mitjançant el francès. Adequació de recursos informàtics. Producció i utilització de les TIC (informe) y documentos anexos, bajo la dirección de la Dra. Luci Nussbaum. | 0.551124 | curate | {"es": 0.3274336283185841, "ca": 0.6519174041297935, "en": 0.01032448377581121, "de": 0.01032448377581121} | http://grupsderecerca.uab.cat/greip/es/content/2006-0 |
cawac_ca_20200528_0_31738 | Posts tagged with ‘Cursos anglès’
... cursos en el extranjero, on podras coneixer tot al voltant de la formacio fora del teu lloc d'origen i les possibilitats que t'ofereix. durant l'expo, podras aconseguir informacio i obtenir respostes a totes les teves preguntes sobre formacio a l'estranger, incloent: cursos d'idiomes cursos universitaris postgraus instituts practiques i treballs remunerats i ara, nomes per registrar-te, entres al sorteig de: -un curs d'angles a canada. millora el teu angles durant un mes amb allotjament, dietes i bitllets d'avio inclosos! -un curs de portugues a brasil. apren portugues durant un mes amb l'allotjament, dietes i bitllets d'avio inclosos! pots incriure't ara mateix de forma gratuita aqui jo de tu no m'ho pensaria i aprofitaria l'oportunitat formativa d'est...
foto: soctech a flickr si ets dels qui ho te complicat per a assitir a classes d'angles (problemes amb els horaris o amb la despesa que suposa matricular-se a segons quins cursos ), t'oferim un sistema mes flexible i economic: englishclub, una pagina online molt completa en la qual p...
... cursos garanteixen total qualitat sota el lema 'aprendre una llengua no es nomes fer una assignatura', aula ingles creu que un idioma es una cutlura, i per tant l'aprenentatge de la llengua permet unir cultures, ampliar ments i horitzons en un mon cada cop mes global. aqui no trobareu cursos online de franc, sino una guia i una orientacio per a tots els qui us disposeu a realitzar un curs o una estada a l'extranger per a aprendre angles, a mes d'una oferta de cursos residencials de qualitat. navegant per l'interior d'aulaingles.es trobem la gran intencionalitat pedagogica de la seva proposta, amb una seccio de consells per a pares i una altra per a estudiants. pares i mares poden tenir molts dubtes sobre com escollir un curs a l'extranger per al seu fill o filla, principalment per la garantia d'anar a un lloc segur, on el nostre fill aprengui amb qualitat, i amb un valor afegit en altres questions com l'acollida, l'estada, l'allotjament... coses vitals quan uns pares prenen la decisio d'enviar el seu fill durant un periode de temps a l'estranger. aixi, a aulaingles.es trobarem resposta a questions relacionades amb el lloc on fer el curs, com escollir-ho, com animar el nostre fill a anar-hi, com saber si el nostre fill esta preparat per a una experiencia aixi, on anar a internet per a trobar organitzacions que fan cursos i siguin fiables, quins destins son mes interessants, indicacions per a l'allotjament amb families... certament, son molts consells en una sola pagina que ens poden treure totes les pors i...
... cursos que contribuixen a ampliar coneixements i que permeten un major desenvolupament professional o academic. amb un format totalment auster, on preval el contingut mes que la forma, apareix una gran varietat de cursos de tot tipus. l'oferta es ben amplia, per a tots els gustos i totes les necessitats. les categories que se'ns oferixen son: autoajuda/varis; informatica; cuina; internet; dibuix; manualitats; docencia; maquetes; empresa/economia; mascotes; idiomes i pintura. detinguem-nos en la seccio d'idiomes. s...
..., curso abierto en linea masivo) que estan destinats, principalment, a alumnes que ja hagin finalitzat els seus estudis universitaris pero no vulguin perdre l’habit d’estudiar. ara per ara, son poques les universitats les que ofereixen aquesta opcio, pero es poden cursar d’universitats de gran prestigi com stanford o harvard. son cursos gratuits on-line de diferents tematiques que permeten als alumnes actualitzar els seus coneixements i, inclus, millorar el nivell d’angles. per superar-los, cal realitzar exercicis i proves on-line, que permeten adquirir un titol de reconeixement. pero, en cas de no poder compaginar-ho amb la feina, es pot ser observador i obtenir tota la informacio, pero sense que es valori el treball. i en segon lloc, les dobles titulacions es veuen com una opcio important per molts alumnes un cop finalitzen batxillerat. en cinc anys es poden tenir dues carreres, pero aixo no es quelcom nou, perque durant molts anys ja hi havia aquesta possibilitat amb algunes, pero l’oferta s’amplia substancialment. durant el salo de l’ensenyament, les dobles titulacions van ser les carreres que van generar mes interes per part dels visitants, cosa que ha...
... cursos d’informatica i tecnologia, seguits molt de prop pels modils de sectors industrials i d’hosteleria i turisme. [ad] entre l’oferta de cursos de salut, el mes demanat son els relacionats amb la medecina alternativa. les propostes com les flors de bach, la naturopatia o l’aromaterapia guanyen cada cop mes terreny. en segon lloc, se situen les terapies naturals, que inclouen tant tecniques orientals com el shiatsu o el sotai-ho, la balneoterapia o la hidroterapia. la directora de lectiva.net, anna maria gonzalez, relaciona l’exit d’aquest tipus de cursos amb el creixent interes de les terapies naturals, manuals i homeopatiques, i l’acupuntura. els cursos de geriatria, dietetica i nutricio, farmacia i infermeria competeixen entre ells i ocupen la tercera posicio en numero de consultes...
foto: silenceofnight a flickr com si d'una llegenda es tractes, alguns escolars arriben als cursos superiors arrossegant un vell rebuig a determinades assignatures que han etiquetat des de l'educacio infantil com a "mes dificils o insuperables". aquestes materies acostumen a ser l...
...squo;un informe que fa constar el seu fracas. no haviem dit que si es suspenia no es passava? en que quedem senyor ministre? pel que fa a la segona prova, la d’eso, sera necessaria per passar a batxillerat i fp, pero no per aconseguir el titol de secundaria. l’ultima prova sera semblant a la selectivitat i fara mitja amb els dos cursos de batxillerat. tot i aixi, les universitats tindran llibertat per posar les proves que creguin mes convenients perque els alumnes entrin a les seves aules. la nova llei tambe eliminara l’assignatura d’educacio per la ciutadania a primaria i la mantindra a eso, tot i que es dira educacio civica. un altre punt que es tracta al projecte de llei es l’eleccio d’itineraris. si abans l’eleccio final i determinant de l’itinerari es feia a batxillerat, amb alguna optativa a 4 d’eso, ara la decisio s’avanca dos anys i es converteixen els dos ultims anys de secundaria en cursos d’iniciacio per dues trajectories: batxillerat o fp. aquesta ultima tambe patira canvis doncs, per tal de donar mes oportunitats als joves en materia laboral, es vol combinar la formacio amb practiques remunerades a empreses; un programa que ja es posara en marxa de forma experimental l’any que ve. tots aquests canvis pretenen encaminar una educacio a la cua de la ue en aquests moments, ja que a espanya tenim el doble d’abandonament escolar que la europa i nomes un terc dels alumnes excel•lents. veurem ...
...at professional” expliquen els organitzadors d’aula. seguint aquesta tonica, trobem un expositor a la fira que et permet realitzar en el mateix moment i de forma gratuita una prova per avaluar els teus coneixement d’angles i aixi saber quins son els estudis que mes et convenen. a tot aixo, cal afegir que els preus d’aquests cursos , si no ets becari del ministeri, son privatius. aquest salo de l’estudiant es complementat per quatre esdeveniments educatius mes: la fira del material educatiu interdidac, el forum del postgrau, la fira expolearning i la fira de directors de persones expo dp. de forma que la informacio i orientacio que podras aconseguir es maxima.aquest any, el pais convidat a aula 2011 es russia, per aixo, tambe podras trobar expositors de les seves institucions educatives, universitats, centres de formacio, academies d’idiomes i empreses amb ofertes per un primer treball. ja ho saps, a aula 2011 podras trobar tot el que necessites saber per comencar a planificar el teu futur. l’horari d’obertura es de 10 del mati a 7 de la tarda des del 2 fins al 5 de marc i de 10 del mati fins les 2 del migdia el dia 6 de marc, dia de la clausura. i el preu de 3 euros si compres l’entrada alla tot i que si t’imprimeixes la invitacio que trobaras al seu portal web podras entrar de forma gratuita.... | 0.870706 | curate | {"ca": 0.982767109798129, "es": 0.009601181683899557, "pt": 0.0004923682914820286, "gl": 0.005908419497784343, "kk": 0.0012309207287050715} | http://www.educabloc.cat/stag/cursos-angles.html |
macocu_ca_20230731_6_359404 | Blog
BiblioMorera, una eina per la transformació
El pirata Ulisses, capità d’aventures de la nostra biblioteca, ens impulsa a navegar per un mar d’imaginació i somnis a través de la lectura. I és que la literatura ens fa viatjar per un món infinit i viure aventures sorprenents des de qualsevol indret.
A la biblioteca Ulisses de l’escola Mestre Morera, inspirada en la èpica Odissea d’Homer, hem decidit créixer amb la crida de la biblio(r)evolució! El nostre motor ha estat el gust per la lectura, el nostre timó la voluntat de crear un espai útil i funcional per les nostres nenes i nens i el nostre rumb el lligam amb la innovació pedagògica i el moment de Xarxes pel canvi que estem vivint i gaudint a l’escola.
Amb l’objectiu global de crear una biblioteca cada vegada més acollidora, els reptes que ens proposem, neixen de 3 eixos principals:
La necessitat de que la biblioteca s’actualitzi donant servei a les noves metodologies i pràctiques pedagògiques innovadores tant a alumnes com a mestres.Volem que la biblioteca sigui font de coneixement i un recurs real per fer recerca a tots els nivells i que també doni suport als docents per elaborar materials i recursos adients per la nova metodologia de treball per projectes.
La necessitat de que els nostres alumnes siguin autònoms en la tria de llibres a consultar o fer préstec (coneixements, gust per la lectura...).
La necessitat d’ampliar les experiències lectores dels infants motivant i engrescant amb noves propostes per crear de la biblioteca un espai per compartir.
A partir de les necessitats esmentades, ens hem plantejat els 3 reptes de la Biblio(r)evolució:
Ampliar i ajustar el fons de la biblioteca Ulisses.
Fer un tutorial de recerca per l’alumnat, mestres i famílies i enllaçar-ho a la web de la biblioteca.
Presentar les novetats lectores d’una manera creativa i accessible per alumnes, mestres i famílies.
La nostra Biblio(R)Evolució
L’origen de la crida de la biblioteca Ulisses està en el procés de canvi en el que es troba l’escola. Estem immersos en un procés d’innovació el qual inspira a la biblioteca a donar resposta. En els inicis del procés, vam analitzar l’ús de la nostra biblioteca des de tres vessants: alumnat, docents i famílies. Fent lligams entre el punt de partida i les expectatives, vam engegar el projecte de la Biblio(r)evolució, amb l’objectiu de donar vida a l’Ulisses i als seus tresors.
La guia proporcionada per la crida ha estat una peça clau en el nostre procés ja que ens ha mostrat el camí de manera clara i concisa. D’altra banda, el punt clau del projecte està en les experiències compartides d’escoles, instituts i experts. De la mà de la innovació i la revolució sempre va el compartir i aprendre dels altres. El fet d’escoltar experiències diverses en l’àmbit bibliotecari ens ha ajudat a engegar idees ben diverses i enriquidores.
El projecte a la nostra escola ha estat liderat per la coordinadora LIC del centre encarregada de la biblioteca Ulisses i per la comissió de biblioteca de l’escola formada per 4 mestres més de diferents especialitats i cicles. Aquest equip biblio(r)evolucionari tenim propostes i solucions ideades per dur a terme, algunes iniciades i d’altres per començar, com per exemple: presentació de novetats a la pàgina web de l’escola; ús del programa de préstec com a fons de consulta; adequació de la biblioteca (murals fets per un artista) per garantir un espai de plaer; generar enquestes per alumnat, docents i famílies per ampliar el fons de la biblioteca...
Embarcar-nos en aquest projecte ens ha fet recordar que la biblioteca és un espai imprescindible de l’escola en el que gaudir, somiar, imaginar i créixer. | 0.855902 | curate | {"es": 0.015134837644468905, "ca": 0.9848651623555311} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_97490 | Els aprenentatges no han de ser considerats una transmissió de pràctiques més o menys rutinàries. Per això, cada vegada pren més importància el concepte de ‘competència’, que implica la combinació de formació tècnica i professional amb el comportament social, l’aptitud per al treball en equip i per a les relacions interpersonals, la iniciativa i el gust pel risc.
Aprendre a Conviure
Suposa un dels principals reptes de l’educació en l’actualitat, per l’accentuació del risc de conflictes i l’augment de la competitivitat. L’educació en tots els àmbits ha de fomentar l’autoconeixement i el sentiment d’empatia envers els altres.
Aprendre a ser
L’educació ha de contribuir al desenvolupament integral de cada individu, ja que l’objectiu del desenvolupament és la realització completa de l’ésser humà en tota la seva riquesa i en la complexitat de les seves expressions i compromisos.
Aprendre a Viure
El fet de l’aprenentatge com conseqüència de la vivència interna de l’individu, i l’assoliment d’un aprenentatge significatiu ha de ser la base sobre la qual es fonamenta l’educació. El fet de viure plenament el procés de l’aprenentatge han de dotar a l’individu amb l’experiència i la capacitat per gestionar el coneixement.
Aprendre a Aprendre
Aprendre a Aprendre implica un tipus d’aprenentatge més orientat cap al domini dels instruments del coneixement, que es pot considerar un mitjà i una finalitat de la vida humana: com a mitjà per comprendre el món que ens envolta; com a finalitat, pel plaer mateix de comprendre, de conèixer i de descobrir.
Aspectes claus de la qualitat
Seguretat i confort
Instal·lacions de primera qualitat, on tots els espais (habitacions, espais exteriors, menjadors,…) són pensats i reformats contínuament per oferir-vos les màximes garanties de seguretat i confort.
Amenities pels mestres (gel & xampú)
Tovalloles
Joc de llençols complet pels mestres
Habitació privada pels mestres
Wifi lliure pels mestres
Detall de benvinguda
NOVETAT! Màquina dispensadora de cafè i té GRATIS
Responsabilitat i professionalitat
Complir amb les activitats i els objectius previstos.
Comptar amb un equip de monitors implicat i preparat.
Estar al vostre Servei i al Servei dels vostres objectius abans, durant i després de l’estada.
Tractar cada detall amb rigor i a cada grup com si fos l´únic.
Gestió online de programacions de colònies a través de l'àrea d'accès privat.
Alimentem hàbits saludables
Som conscients que no hem de malbaratar el menjar. Millor servir poc i repetir, que molt i llençar.
Fem del menjador un espai d’aprenentatge i escoltem i atenem a les necessitats de menjar que es demanen.
Vivim amb curiositat, i promovem la varietat de l’oferta alimentària.
Convivim i respectem els companys parlant sense cridar.
Aprenem a adquirir hàbits d’higiene i alimentaris saludables.
Menjar casolà i fet en cuina pròpia
Menús variats, equilibrats, nutritius i plats adaptats en casos d’al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.
Productes de qualitat i menús que incorporen productes de temporada, ecològics, KM0 i amb responsabilitat social.
Tel. 93 265 27 86
[email protected]
Passeig de Taulat 235 - 08019 Barcelona
© 2021 Eix Estels
Cases de colònies
Inici
Escoles
Coneix Eix Estels
AMPA
Subscriu-te al newsletter
Colònies d'estiu
Àrea privada
Grups i famílies
Política de privadesa
Entitats
Avís legal
Singles amb fills
Política de cookies
Blog
Política de Xarxes Socials
Desenvolupat per Bú-ho
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei, en funció dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí . | 0.784673 | curate | {"ca": 0.9366177691668973, "fr": 0.008580127318018268, "en": 0.008580127318018268, "sr": 0.0022142264046498754, "es": 0.03404373097149183, "pt": 0.0019374481040686411, "it": 0.0011071132023249377, "ro": 0.006919457514530861} | https://www.eixestels.com/ca/sortides-d_un-dia-per-secundaria/llistat-categoria-escoles/6 |
racoarticles_ca_20221005_1_5187 | ^X^**->f^»***->tít*-)t***-if^-K--X-^-í<-****íf*-H-X#-)t-íí-»f*-M-*9t*-»t******-K*-)t-»t*«-******* notes sobre alguns répíils de la comarca de banyoles per JOSEP M.'' MASSIP i GIBERT
Les prospeccions herpetológíques que estem portant a terme a la Comarca de Banyoles, presenten novetats i aportacions interessants. La publícació d'aquestes dades i de les futures que podran obtenir-se, permetran omplir un buit en el context de Catalunya, ¡a que la nostra área ha estat tradicionalment mancada d'rnvestigadors. L'estudi comarcal creiem que hauria de ser la base real de qualsevol altre a nivell mes general, i millor que no pas partint de cites disperses que donen una visió sovint deformada de la zoogeografía del país. Aqüestes modestes aportacions hi poden ajudar.
Factors físics
En sospesar les dades que oferirem, cal teñir en compte que a la nostra área d'estudi hi ha particularitats ben significatives, ¡ ,>er aixó pot definir-se com de transició climática. La part veína de l'Empordá forma part de Tanomenada Catalunya Seca, i la zona oposada, encarada cap a la Garrotxa, pertany a la Catalunya Húmida, segons la divisió de SOLÉ SABARlS (1958).
Aquests factors no son, com és de suposar, totalment definits al llarg de la Comarca, trobant-se Indrets de difícil separació, tant en vegetació com en fauna, i podent observar-se algunes diferencies notables en ocjpació de biótops, produint-se interrelacions aparentment contradictóries, ja que algunes especies própies d'ambients secs, les localitzem en parts humides, i també a I'inrevés. Un altre tret diferenciador que no hem d'oblidar, és el fet excepcional del nostre ecosistema lacustre, que aporta noves dlmensions al conjunt.
La següent transcripció ens dona una idea global de situació: «A ponent de Banyoles s'alcen d'una manera trencada puigs i serres, deixant entre elles valls mes o menys obertes I s'enfilen cada vegada mes fins arribar ais cims de Rocacorba i Finestres. A l'altre vessant d'aquestes fermes muralles que fan de frontera, hi ha unes altres terres, d'esquenes al mar.
Al sud-est de Banyoles, s'estén suau la valí del Terri que recull les aigües de l'Estany, i per la riba dreta arrepiega les que s'escorren de les serres de ponent.
El terreny, amb petits desnivells, trencant per la banda de Besaiú, ondulat cap a llevant, arriba fértil, fins al Pluvia». {Reclamacíons i suggeréncies fetes a la Ponencia de la Divisió Territorial, deis Ajuntaments i particulars»), -Documents de l'Alcaldia Constitucional de Banyoles del 20 de gener del 1932, signáis per l'Alcalde Jacint Masgrau.
Les especies
En tot aquest treball ¡ncidtm en dades de les especies poc freqüents, r de cites d'altres autors no comprovades per part nostra.
En els noms deis réptiis hem recollit els d'ús local, o bé els hem adaptat.
LES TORTUGUES DE TERRA Familia Testudínids (TESTUDiNlDAE)
TORTUGA MEDITERRÁNIA
Testudo hermanní
Les darreres investigacions sobre Tortugues de Terra al NE de Catalunya, son prou significatives com per afirmar que és un fet que a les comarques gironines tenim poblacions reliquias, encara que, per ara, només el cas de l'AIt Empordá és del tot aclaridor: se n'hi troba una que mereix la máxita atenció, ja que Tesludo hermanni rofaertmertensí hi és presen t després d'haver passat darrerament ¡ per diverses causes, com els incendis i la recol-lecció, moments delicats de supervivencia.
A la zona de Banyoles hi ha moltes dades de captures d'aquesta Tortuga. Pero hem rebutjat totes les que es refereixen a animáis que la gent Testudo hermanni. Uns 20 cms. Aquesta Tortuga de Terra planteja problemes ü'origen. Els exemplars trabáis a la Comarca no se sap si poder} ser autóctons-La foto de fautor fou obtinguda a l'AIt Empord?.
ha trobat en ambients urbans o semi-urbans, ja que en la majoria deis casos son degudes a exemplars inicialment adquirits a botigues, i que s'escapen deis jardins i horts.
Per aixó només volem fer esment d'algunes troballes que han merescut la nostra atenció, i son les Tortugues capturades en espais mes o menys llunyans del contacte amb l'home, en prats o boscos aTlIats, on l'arribada procedent de captivitat, si bé pot haver estat possible, planteja mes dificultats, la qual cosa dona peu a diverses especulacions.
El primer espéciem de Testudo hermanni que tenim a considerar, fou trobat per Mercé Soler, de Banyoles, el juliol de l'any 1965 a Gamos, en una zona que estimem com a favorable per a una possible reproducció. Morí en captivitat i ens fou entregat per dissecar-lo, per la qual cosa es troba a la nostra collecció.
No íluny d'aquesta mateixa zona, l'any 1972, se'n va trobar un altre per Joaquim Vilá. Tenia la pota trencada i circulava per una carretera de pagés. No fou recollit.
En data inexacta (anys seixanta), se'n va atrepellar un invo. 'untáriament amb un carro, pero aquest a Pujarnol, concretament a Can Psu Torra, peí mateix masover en Joan Teixidor. Ho recorda bé, pero preguntat sobre el tema diu que no n'havia vist mai cap. El biótop d'aquesta darrera anotació és forga diferent de les altres, amb parts mes ombrívoles i mes humltat, Amb tots aquests antecedents, no tenim dades suficients per establir una hipótesi mínimament fonamentada, pero pensem que quant a Camós seria perfectament possible que ens trobéssim amb alguna pettta població, l'origen de la qual podria sotmetre's a discussió.
LES TORTUGUES D'AIGUA Familia Emídrds (EMYDIDAE) TORTUGA D'AIGUA
Emys orbicularís
Totes les dades que posseTm, ens duen a suposar que fou introduída (o reintroduTda) a l'Estany de Banyoles en data imprecisa, pero que amb la febre repoblacionista de prinripis de segle -recordeu tot el que es va provar per Francescf Darder quant a peixos-, no seria d'estranyar que també es portessin Emys. Sígui com sigui, no deuria teñir éxit Taclimatarió, i la part mes important d'aquella població deuria arribar escassament ais anys 40. Encara que fa pocs anys se'ns en va descriure una, observada a l'Estanyol del Vilar, personalment la consíderem prácticament extingida. 'en'
L'origen de les poblacions d'aquest emídid son confusos. Pensem que és molt probable que hi haguéssin unes quantes parelies originalment, que deurien ésser molt escasses. Ais voltant"; de l'any 1966, un gironí del qua! en coneixem dades concretes ¡ perfectament comprovades I anotadas, va tirar-ne a l'estany una bona colla d'exemplars proceden ts de I'Alt Empordá. En l'actualitat en tenim un nombre aparentment estable, ja que cada any hi ha cites, i les captures no son pas raras, fms ¡ tot per pescadors de canya que havien estat incréduls quan els havíem preguntat sí en sabien quelcom. Ara bé, prácticament totes les dades actuáis es refereixen a individus adults, cosa que fa una incógnita la reprodúcelo, perqué no n'hem pogut veure cap de jove. Segons l'opinió de l'holandés A. V. Vroom, estudios de les Tortugues i bon coneixedor de les poblacions empordaneses, (in verbis), l'obryjrvació només d'adults s'escplicaria peí fet que l'aparellament es porta a terme prin cipalment dins de l'aígua, i així els joves es trobarien en d'altres indrets, potser no molt allunyats, pero que fins avui romanen encara desconeguts.
ELS DRAGONS Familia Gecbnids (GEKKONIDAE) DRAGÓ ROSAT
Hemydactylus turcicus
Fem només una lleugera incursió peí que fa aquesta familia, per assenyalar que malgrat que hi ha dades de la Institució Catalana d'História Natural de l'any 1915 (recollides per VIVES 1982) donant com a localitat per al Dragó rosat la població de Serinyá, fins avui no l'hem pogut trobar ni en aquest ni en cap altre lloc de la Comarca.
Si bé hi ha precedents que fan versemblant la presencia d'aquesta especie costanera a llocs de l'interjor (com al Bages per exemple. -JUNYENT 1980), les nos tres prospeccions han estat nuHes en aquest aspecte. A la zona únicament ha estat trobat el Dragó Comú (Tarentola mauritanica) Mmitat a la part m^s seca.
ELS LLAGARDAIXOS Familia Lacérlids (LACERTIDAE) LLAGAIÍDAIX VERD Lacerta viridis
La cita de MASCARÓ (1914), l'hem de'^cartada totalment, ja que classifica com a viridis al Llagardaix comú (Lacerta lepida). A la Comarca, Lacerta viridis es troba present en nombre realment escás, només en la zona mes húmida i enlairada. Hi ha únicament una captura a Puj'arnol el dia 1-11-1980 d'un exemplar ¡ove per Jaume Condom, a Rocacorba (MASSIP 1981), i una observado feta per l'autor a Finestres, d'un adult (possiblement femella) el dia 30-5-82.
A la Garrotxa hi és present, segons observacions d'alguns naturalistes (PAIRÓ in verbis), si bé en nombre ¡gualment escás.
Cal esmentar que en el maleix habitat en qué hem localitzat el Llagardaix verd, por trobar-s'hi igualment el Llagardaix comú (Lacerta lepida) encara que molt mes escassament que a la plana. En Miquel Montas ¡ Serra de Banyoles, en una conversa casual, ens manifesté fa pocs anys, que quan anava a coHegi a Santa Maria del Collell, agafaven unes curioses «serps amb potes» en els camps propers. En donar-nos també alguns detalls que estimárem com a signíficaíius, no várem dubtar de la cita, i una visita a la collecció herpetológica d'aquell Centre -l'riccés al qual ens va ser facilitat peí professor Josep Soler-va permetre examinar-ne dos exemplars conservats, sense classificar, que havien estat agafats ais voltants del Santuari del Collell. Ambdós eren individus joves, amb les característiques típiques deis exemplars ibérícs. La captura, segons l'esmentat professor, havia d'ésser els mesos de maig o juny.
219
A pocs quilómetres, i concretament a les Cases (Sant Miquel de Campmajor), se'n va trobar un altre exemplar, que no fou recollit (PERE COMES ¡n verbis).
A Mieres també hi és present, i un indlvidu fou trobat soterrat per en Joan Daranas de Banyoles (¡n verbis 1981 ), el qual el va descriure amb tota exactitud.
Nosaltres n'observárem un a Pujarnol que es desplagava rapidament per sobre l'herba, i no el poguérem capturar (Abril 1981).
Tot aixó fa suposar que aquesta especie, de costums discrets i de difícil observado, ocupa la part húmida de la Comarca, a ponent de Banyoles.
LES AMFISBENES Familia Amfisbénids (AMPHISBAENIDAE)
AMFISBENA CENDROSA
Blanus cinereus
La present cita es publica per primera vegada, si bé ha estat recollida in verbis per diversos herpetólegs. S'ha especulat en la seva veracitat, pero l'evidéncia ens fa mantenir el nostre criteri, esperant que es pugui refermar en el futur.
Id
Per evitar tergiversacions, explicarem eis fets en tot el seu detall: L'afició de l'autor a la natura ve de sempre, si bé el decantar-nos per l'herpetologia data de fa només uns anys. Aixo, per dir que, malgrat que amb desconeixement de les particularitats concretes d'aquestes especies, no per aixó les deixavem d'observar i conéixer, ni que fos en aspecte.
Era el mes de marg de l'any 1974. Per raons de professió com a relacions publiques, em trobava atenent els «marxaires» o particlpants a ia famosa Marxa deis 40 Kms, a peu, del Centre Excursionista de Banyoles, que es fa cada any. La nostra missió era també col-laborar -^n el necessari subministre d'aigua ais qui anaven passant. Per tal que aquesta no manques, varem cercar un lloc adequat, escollint un pou de la masia anomenada Can Poncic de Fontcoberta (avui en total reslauració), al costat mateix de la carretera. S'omplien els cántirs amb una mánega de goma, pero en moments de bullit no es donava l'abast. Per alxó, finalment la gent bevia directament de la mateixa mánega, que servia també com a dutxa improvisada. Durant els intervals en qué no passava gaire ningú, deixavem la goma bo i rajant damunt del marge -forca altper evitar que l'aigua circules per la carretera.
Un anlmalet curios, de mida entre uns 20 i 25 cms., arrodonit, de color ciar, amb anelles, i que ens recordava un cuc, aparegué dificultosament per la cuneta, situant-se damunt de la carretera. No era pas una Marieta (Anguis fragilis), ben coneguda per nosaltres. Se li velen uns ulls molt petits, i obria i tancava la boca. Potser l'aigua l'havia molestat, obligant-lo a sortir.
No n'havia vist mal cap, pero recordava, representat en Ilibres de divulgado zoológica, una determinada especie propera ais saures, que te-tenia aspecte de cuc. Vaig pensar que deuria ser aquell, i que la seva presencia era normal. Em vaig limitar a arraconar-lo suaument amb el peu, aliunyant-lo de la carretera per evitar que l'esclafessin.
Amb el pas del temps em vaig adonar de la gran Importancia de la troballa, i de Terror que vaig cometre no recollint-lo.
Malgrat aixó, puc afirmar amb aquest fet, que l'Amfisbena Cendrosa pot trobar-se a la Comarca, encara que no sabem si accidentalment o bé si hi té les seves própies poblacions. Ningú no la conelx, I per tant hauríem de considerar la cita com excepcional, si bé no ens ha de sorprendre la manca de dades pels co:tums secrets d'aquest animal (viu sota térra), i que, peí seu aspecte, encara que aIgú l'hagi pogut trobar és fácil de confondre-ia amb un cuc de térra gros, o pensar-se que es tracta d'una Marieta amb forma rara.
La nostra cita va ser recollida per JUNYENT (1980), el qual té referéncies d'observacions, igualment no confirmades, a la Comarca del Bages. Molts autors, recentment, donen com a límií máxim nord-orlental de la Península Ibérica, el rlu Ebre. VIVES (1982) tracta les cites de Junyent i la nostra amb la natural cautela, pero assenyala que hi ha certament possibilitats que aquesta especie hagl travessat l'Ebre.
Nosaltres pensem que tot I no deseartant una expansió possible, la manca de dades per a una especie com aquesta son lógiques, I mes tenint en compte que no hi ha galres herpetoiegs, i menys de camp. Caldrá, per tant, esperar esdevenlments i veure si algú cita l'Amfisbena Cendrosa a d'altres llocs, i si nosaltres la podem retrobar a la Comarca, qüestió que fins avui ha estat infructuosa. Finalment, cal fer notar que hi un paraMelisme entre una de les cites del Bages i la nostra els animáis foren trobats en margas. Aquests son trossos de térra on generalment no s'hi manipula gaire, i on potser haurien escolÜt un hipotétic reducte tranquil, cpm a vía de penetrado possibíe, en cas d'acceptar la teoría de l'expansró a partir de la resta de poblacions ibériques.
LES COLOBRES Familia Colúbrids (COLUBRIDAE) COLOBRA D'ESCULAPI Elaphe longíssima
Tal com déiem a l'article que dedicávem a I'especie en aquesta mateixa Revista {MASSIP 1981), trobárem alguns exemplars a la zona de Pujarnol.
En el present any 1982 en tenim mes cites del mateix sector, encara que una d'elles ha estat trobada al comengament de l'anomenat Pía de la Perpinyana, la qual cosa podría ser un lleu indici de la probable ocupació progressiva de la plana, sobre la qual especulávem. D'altres consultes dirigides ais pagesos coneíxedors de les Serres on viu l'espécíe, semblarían donar com a resultat que la dístribucíó zonal és mes continua del que semblava, i ocuparía tota la part muntanyenca húmida, arrjhantne alguns indivídus a les planes properes, on h¡ trobessin bons amaga tal Is i poca competencia amb d'altres serps com Elaphe scalaris o Malpolon monspessulanus, cosa que deu ésser difícil sobretot peí carácter omnipresent o ublqüista de la darrera a l'área d'estudí.
Basant-nos en les troballes i noves dades que liem anat recollínt, pot afirmar-se que la Colobra d'Esculapí no és rara en les Serres humldes de la Comarca, i pot trobar-se en nombre mes escás en els petíts boscos i camps de conreu que les limiten.
Els pagesos l'ídenttfiquen com a «Serp Negra», ¡a que la majoria d'índividus son foscos, o almenys ho son mes que no la resta d'ofidís coneguts aquí.
COLOBRA LLISA SEPTENTRIONAL
Coronelía austríaca
Quant a aquesta especie, de mida aproximada ais 60 cms., només ens b¡ referirem peí fet d'una cita feta per escrít de C. P. GUILLAU-ME a VIVES (1982), que la localítza a la Mare de Déu del Mont. Hem de dir que totes les captures de Coronelía que hem fet a la Comarca (forga nombroses), ho han estat de Coronelía gírondíca i no pas d'austríaca. La Coronelía gírondíca es troba práctícament a tot arreu, des deis llocs mes baixos fins a les Serres mes enlairades de la nostra área d'estudí, í no descartant la possibíe presencia de Coronelía austríaca, l'anotem com a no localitzada per part nostra. Queda per aclarír sí GUILLAUME es refereíx al vessant empordanés de la Mare de Déu del Mont, o bé al nostre. En aquest índret concret, també hí hem trobat Coronelía gírondíca.
ELS ESCURgONS Familia Vipérids (VIPERIDAE)
ESCURCÓ
Vípera aspís
Ocupa la zona mes húmida í enlaírada. Els calitzem únicament a Míeres, de fa forga anys, casos coneguts de mossegades a persones els locosa que no vol pas dir que hí siguí abundant, sino que el contacte amb l'home era mes habitual. Actualment és rar que es reprodueixín accídents d'aquests típus, i una de les causes que ho comporta pot ser que les cases de pagés aTllades es vagín abandonant.
Vípera aspis sembla ser forga escassa, i en alguns indrets es fa particularment rara dins deis biótops adequats. En aquesta materxa línia es col-loca la cita donada per Alain Blasco (in verbis), bon coneixedor deis escurgons del «midi» francés, que va identificar-ne un que havia estat mort per uns pajetes al Puig-Surís, igualment ja sortint del que semblarla ser, tal com hem dit suara, el biótop convenient.
La distribucló, dones, cal assenyalar-la en el sector mes proper a la Garrotxa, coincidint, com ja hem vist abans, amb la regió mes muntanyosa i húmida de la nostra Comarca, si bé per les darreres dades aconseguides, s'observa una tímida tendencia a l'expansió. És un cas parallel amb Elaphe longíssima, i pe! que sembla, estarla sotmesa a condicionants semblants que que marcarien el seu comportament.
No hem trobat Vipera latasti, per la qual cosa creiem que la cita de MASCARÓ (1914), és errónia i deuria referir-se a Vipera aspis. Les poblacions de l'Escurgó que arriben fins a ia Comarca de Banyoles, son continuado de les proceden ts de la Garrotxa. Hem examinat individus de diverses mides i disseny de colors, procedents d'Olot, Fageda d'en Jordá i Santa Pau, capturats per gent no entesa, i que segons hem pogut deduir, hi és mes freqüent que no a la zona que estudiem.
Així, una vegada mes, una especie que a la Península Ibérica ocupa preferentment els Pirineus, es va fent mes escassa quan mes cap al Sud anem baixant.
Consideracions
El fet ja indicat de trobar-nos en una zona zona de transido climática, fa que en la Comarca hi siguin presents especies d'origen europeu o euroasiátic, i d'altres de procedencia bético-i ifeny, i si bé cadascuna d'elles cerca el lioc favorable per a desenvolupar-se, els límits van canviant progressivament, depenent també de les variacions climatológiques gue puguín anarse produint. D'acord amb VIVES (1982), qualsevol d'aquestes, per insignificants que puguin semblar, portarien, a petites modificacions de distribució, ja que en aqüestes erees les especies sobreviuen amb una certa dificultat, lluny de les condicions ideáis.
Aixó ocorriria, segons la mateixa autora, perqué podrien acceptar extrems climátics no tolerats per les mateixes especies en el centre de la seva área, aprofitant que en aquest límit els seus competídors sobreviurien de forma igualment precaria, establint-se així una Iluita peí domini deis individus menys Incapacitats i no pels mes aptes.
Les especies que avui citem com a rares poden, per tant, arribar a sofrir algunes expansions o retrocessos pels motius ja esmentats si bé al fet climátic, moltes vegades d'acció lenta, hi hem d'afegir l'activitat de l'home (antróplca), aquesta sovint molt rápida, i que esdevé cada vegada mes important. Amb aqüestes consideracioni, pot afirmar-se que la zoogeografía comarcal de Banyoles hem de considerar-la com a difícil de precisar en exactitud de límits, pero que la presencia d'espécies herpetológiques deis dos components fonamentals de la fauna ibérica, fan del tot interessant estudiar-ne llurs interrelacions i desenvolupament actual i futur. | 1 | perfect | {"es": 0.06234805510534846, "ca": 0.9301053484602917, "en": 0.0005571312803889791, "pt": 0.001570097244732577, "de": 0.002684359805510535, "fr": 0.0022791734197730954, "no": 0.0001012965964343598, "it": 0.0003545380875202593} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_726037 | Bones! M'agradaria fer una escapadeta d'uns dies a Formentera aquest estiu i m'agradaria que algun dels que hi hagueu estat em recomeneu algun lloc per dormir, que estigui bé i si pot ser també bé de preu Salut!
Jo hi vaig a finals d'agost i la informació també m'interessa!!! Tenim els vols pero no els allotjaments.... No sabem si agafar-ho ara... o deixar passar els dies... | 0.728852 | curate | {"es": 0.016042780748663103, "ca": 0.983957219251337} | |
macocu_ca_20230731_2_29582 | CampusEsport | esport a la UIB Tornen les Vacances Actives a CampusEsport Aquesta activitat està destinada a infants de 3 a 10 anys i es durà a terme del 6 al 9 d'abril
Per això, CampusEsport he adaptat les instal·lacions esportives, protocols i personal per oferir un programa de vacances actives, engrescadores i segures: es practicaran esports i psicomotricitat; dissenyaran manualitats i gaudiran amb danses i activitats aquàtiques. A més, les famílies que així ho desitgin podran ampliar la seva experiència amb el servei de menjador i la guarderia matinera, on hi haurà joc lliure, tallers i una ludoteca a disposició dels infants.
Aquest programa, carregat d'emocions i activitats per a infants de 3 a 10 anys, es durà a terme del 6 al 9 d'abril de 2021, de 9 a 14 hores; amb menjador, de 14 a 15 hores; i guarderia de 8 a 9 hores. Les diferents tarifes inclouen una assegurança per a cada infant. | 0.831772 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_282863 | Rajoy – Pàgina 4
La Moncloa vol censurar a la cadena nord-americana Bloomberg i fa el ridícul davant de tot el món
Els governants espanyols encara no ha entès que no poden actuar a tot el món amb les mentides que apliquen al seu estat.
La cadena nord-americana Bloomberg va assegurar haver rebut pressions des de la Moncloa per no emetre una part de l’entrevista de Rajoy en la que parlava sobre Bárcenas.
La Moncloa va intentar impedir que s’emetés la part de l’entrevista amb les preguntes i respostes sobre el cas Bárcenas . La cadena va assegurar que van contestar que de cap manera anaven a suprimir aquests passatges ” per criteris d’integritat periodística”.
La portaveu de la cadena a Londres, Catrin Thomas, va assegurar al digital “Vozpópuli” que “Bloomberg defensa el seu periodisme” (” we stand by our reporting “), i va confirmar que no s’havia pactat cap tipus de pregunta .
Rajoy es va veure obligat a respondre a Bloomberg quan li van parlar del cas Bárcenas, i de nou va donar crèdit a l’ex-tresorer del PP al dir “Tot és fals tret d’alguna cosa”.
A la pregunta de si dimitiria vostè si es demostra que en alguna de les seves tres campanyes es van finançar de forma il·legal?, Rajoy va contestar : “Hi ha coses que no es poden demostrar , i no té sentit dir què farien si no es pot demostrar. No hi va haver finançament il·legal.
Però la cosa no acaba aquí, quan Sara Eisen, la periodista de Bloomberg que entrevistava a Rajoy li va recordar que les enquestes diuen que el 70 % dels espanyols creuen que no diu la veritat, i li va preguntar pels ordinadors de Bárcenas que el PP ha esborrat dient-li: “S’ha conegut que es van destruir algunes de les proves que va demanar el jutge, acomiadarà vostè als responsables?, un Rajoy confús va respondre: Desconec que es dugués a terme la destrucció de proves”, i davant la insistència de la periodista Rajoy rebla: No sé res d’això, ni sé si hi eren o si algú se les va emportar.
La Federació de Sindicats de Periodistes ( FeSP ) ha qualificat aquest divendres de ” molt greu l’intent de censura amb la petició del Govern al canal nord-americana Bloomberg TV, perquè suprimís la part de l’entrevista que li va fer a Mariano Rajoy.
Mariano Rajoy utilitza The Wall Street Journal per enviar un missatge a Catalunya i a Mas: Quedeu-vos amb nosaltres
Mariano Rajoy utilitza avui el prestigiós diari nord-americà per enviar un missatge a Artur Mas i a Catalunya, en un article amb el títol “Rajoy Appeals to Catalonia to Stick With Spain”( Rajoy demana a Catalunya que es quedi amb Espanya). Rajoy es troba a Nova York per participar demà a l’Assemblea General de l’ONU, i per utilitzar tota la seva diplomàcia en contra del procés d’independència de Catalunya.
Me’n vaig a Europa per discutir la unió bancària, la unió fiscal, o les polítiques de mercat, i aquí tens a algú que està parlant d’anar en la direcció oposada diu Rajoy
The Wall Street Journal creu que probablement ningú escoltarà a Rajoy a Catalunya, que diu és la regió més rica, i la més endeutada d’Espanya, i afirma que s’espera que el Parlament Català aprovi una llei el proper mes, que li permeti fer un referèndum.
Durant una entrevista d’una hora, Rajoy va dir a Wall Street, que no vol especular sobre els reptes que encara no han arribat, però adverteix a Mas que el govern bloquejarà un referèndum “per raons constitucionals” .
Rajoy també diu que l’aposta de Mas per la separació d’Espanya ” va en contra de l’evolució natural del món “, que no és erigir noves fronteres, sinó apropar les persones.
I posa com exemple que quan ell era petit i vivia en un poble a Galícia, a la dècada dels 60, els diaris de Madrid arribaven dos dies després de la seva publicació, en canvi ara amb un d’aquests dispositius en referència a un smartphone, la informació és allà en el mateix instant
Bárcenas acusa Rajoy i de Cospedal d’haver cobrat només l’any 2010 uns 25.000 euros en negre
Luis Bárcenas, l’ex-tresorer del PP, ha confirmat aquest dilluns que va lliurar diners en efectiu en concepte de sobresous al president del PP i actual president del Govern, Mariano Rajoy, i també a la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, durant 2008, 2009 i 2010 . Només durant l’any 2010 haurien rebut 25.000 euros cadascun, encara que Bárcenas reconeix que no té “rebut”.
En el cas de Cospedal, li va lliurar els diners en bitllets de 500 euros al seu despatx. Bárcenas no ha pogut aportar rebuts dels pagaments ja que, segons ha concretat, “ni als donants ni als receptors se’ls exigien “rebuts'”.
Barcenas ha denunciat també que un advocat pròxim a la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, li va oferir 500.000 euros a canvi de negar una comptabilitat en negre en el partit, de retirar la seva denúncia per acomiadament, i que ajudés a elaborar una coartada als constructors imputats per donacions irregulars. Barcenas també hauria dit que “algú proper” al PP li va oferir refer una nova comptabilitat manipulada. Segons hauria dit l’advocat li va transmetre que si confessava tot el que sabia, la seva dona aniria a presó, mentre que si guardava silenci hauria maniobres per treure del Ministeri de Justícia Alberto Ruiz Gallardón
Bárcenas ha admès l’autoria dels papers que reflecteixen una presumpta comptabilitat B del Partit Popular. L’imputat, ha aportat al magistrat nombrosa documentació, inclòs un pendrive, contra Gènova 13.
Els documents inclouen pagaments en B en el període 1990 i 2008. Entre els receptors, es trobaria el president del Govern, Mariano Rajoy.
Bárcenas sí que ha aportat el rebut pel cobrament en 2007 d’una comissió de 200.000 euros a canvi de l’adjudicació d’una contracta municipal a Toledo que va ser obtingut pel PP de Castella-la Manxa sent presidenta del mateix l’actual secretària general del partit, María Dolores de Cospedal.
Fonts presents en la declaració han assenyalat que el rebut hauria estat signat pel gerent del partit a Castella-la Manxa, càrrec que llavors ocupava José Ángel Cañas, a qui no ha nomenat davant del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5.
Barcanes també hauria identificat al president de la constructora Obressin Duarte LAN (OHL), Juan Miguel Villar Mir, com l’empresari que volia donar 300.000 euros al partit poc abans de les eleccions de 2011, i que va recomanar a Villar Mir que es dirigís a l’actual president del Consell d’Estat, José Manuel Romay Becaria, a causa que ell ja havia estat substituït per aquest al capdavant de la tresoreria. | 0.883741 | curate | {"ca": 1.0} | http://araomai.cat/tag/rajoy/page/4/ |
mc4_ca_20230418_8_136959 | sediments | Ràdio Móra d'Ebre
Aubà anuncia preguntes parlamentària per garantir que els sediments arribaran al Delta
El senador d’ERC Miquel Aubà ha anunciat que presentarà tota una batería de preguntes parlamentàries per garantir que el govern central compleix els seus compromís sobre l’arribada de sediments al Delta de l’Ebre.
CRO 02-03-17 sediments
Posted in Notícies | Tagged Campanya pels sediments, Delta de l'Ebre, Ebre, Miquel Aubà, riu Ebre, sediments, Senat | 0.715131 | curate | {"ca": 0.9526881720430107, "en": 0.047311827956989246} | http://radiomoradebre.cat/wp/tag/sediments/ |
cawac_ca_20200528_5_197139 | a Tarragona el que volem és un cinema. abans de reivindicar qualsevol altra cosa que reivindiquin la vergonya de no tenir cinemes a la capital. això és gratis i es pot fer en la llengua que els hi peti, català, castellà,arameu o guaraní, però movem el culet per recuperar els cinemes.és com comprar-se txiclets sense tenir dents.
hahaha!
09/07/2010
12:54
les Gavarres, l'Antiga Audiència, la Caixa, Caixa Tarragona... hi ha molts espais per realitzar projeccions!
El Conde de Almaviva
09/07/2010
16:24
Primero cine! Y luego que la demanda diga que idioma...
Pero los totalitarismos siempre imponiendo... En fin...
Casillas
12/07/2010
10:00
Va, el que volen es un cinema a la ciutat per projectar els partits de la Roja encara que siguin en català | 0.546733 | curate | {"ca": 0.7410958904109589, "de": 0.009589041095890411, "en": 0.0410958904109589, "es": 0.16986301369863013, "it": 0.031506849315068496, "ru": 0.00684931506849315} | http://www.tottarragona.cat/ca/comentaris/6194-a-tarragona-volem-crispetes.html?iframe=true&width=700&height=550 |
macocu_ca_20230731_4_511800 | AMSTERDAM
L’obra més íntima i alhora vital de Milena Busquets s’endinsa en la quotidianitat d’una escriptora.La protagonista d’aquest dietari és una escriptora amb una capacitat inesgotable ... 9788417918699 Busquets i tusquets, mile... AMSTERDAM viernes, 1 de abril de 2022
De l’aclamat escriptor de Brooklyn, arriba una saga familiar èpica travessada per l’amor no correspost, la guerra i l’exili.Any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya ... 9788417918675 Tóibín, colm AMSTERDAM viernes, 1 de abril de 2022
El debut literari irresistible que està captivant milers de lectors arreu del món: una història magnètica i profundament actual sobre la complexitat de les relacions afectives i la... 9788417918651 Hedman, johanna AMSTERDAM martes, 1 de febrero de 2022
La força de la poesia de Marc Granell no entén de límits. El seu compromís ètic amb la humanitat que pateix, els versos punyents de denúncia i la mirada tendra que es meravella dav... 9788417918637 Granell i rodríguez, marc AMSTERDAM martes, 1 de febrero de 2022
Una dona imparable, disposada a tot per defensar la seva dignitat. El retorn més impactant de Camilla Läckberg.La Faye gaudeix del poder i l’estatus que sempre havia desitjat. Reve... 9788417918439 Läckberg, camilla AMSTERDAM lunes, 1 de marzo de 2021
Un retrat sense decorats de l'elit del microcosmos parisenc i els principals mitjans de comunicacióEls Farels són una parella poderosa. En Jean és un veterà periodista polític, tan... 9788417918415 Tuil, karine AMSTERDAM lunes, 1 de febrero de 2021
Les amigues de la infantesa són com pedres precioses, gemmes que ens acompanyen sense que ho notem, com braçalets agafats a la pell.Una nit càlida d’estiu a Barcelona, més de trent... 9788417918385 Busquets i turquets, mile... AMSTERDAM viernes, 1 de enero de 2021
Una novel·la singular, elegant i enlluernadora sobre els perills que comporta ser diferent.Ja ningú recorda el món antic, i el present és pacífic i civilitzat. Els dies transcorren... 9788417918361 Richart pérez, violeta AMSTERDAM martes, 1 de septiembre de 2020
El clàssic contemporani que continua fascinant, commovent i aterrint a parts iguals lectors de totes les generacions en traducció revisada i actualitzada.L’olfacte és l’únic dels c... 9788417918231 Süskind, patrick AMSTERDAM martes, 1 de septiembre de 2020
Albert Pla s’eleva com un àngel exterminador per carregar-s’ho tot en aquesta novel·la catàrtica plena d’explosions, humor negre, i molta mala llet.Gómez, Jackson, Yan, Joe, Forres... 9788417918200 Pla i àlvarez, albert AMSTERDAM sábado, 1 de febrero de 2020
Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) la matinada de l’11 d’abril del 1993. Era nedador. Antifeixista. Antiracista. Independentista.Tenia divuit an... 9788417918194 Cadenes i alabèrnia, núri... AMSTERDAM miércoles, 1 de enero de 2020
Un retorn al temps que desapareix, i a l’idealisme de la joventut que ens fa creure en un món millor. Un cant a la memòria i a la llibertat.En Ricard viatja a París amb l’esperança... 9788417918095 Vallbona i sallent, rafae... AMSTERDAM martes, 1 de octubre de 2019
Un camell imprudent, una persecució vibrant, un narcopís al Raval i dos morts són les cartes que ens reparteix Màrius Serra a les primeres pàgines. Que comenci la partida!Uns crits... 9788417918071 Serra i roig, màrius AMSTERDAM jueves, 1 de agosto de 2019
Els àngels et miren, Abraham Corvo, i el diable et parla. Un assassí campa lliure per Barcelona. I només tu el pots detenir.Dues noies joves sense aparent connexió són localitzades... 9788416743896 Pastor i pedron, marc AMSTERDAM viernes, 1 de febrero de 2019 | 0.823166 | curate | {"es": 0.09068219633943428, "ca": 0.9093178036605657} | |
mc4_ca_20230418_16_772564 | > Complements Alimentaris>Circulació Sanguínia>Tensió Arterial>Composor 9 Tensivel Complex Fórmula XXI - Soria Natural - 50 ml | 0.626976 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.labonasalut.cat/tensio-arterial/composor-9-tensivel-complex-formula-xxi-soria-natural-50-ml-37362.html |
mc4_ca_20230418_0_637242 | Diari de Masquefa: Manifestació pel dret a l'habitatge
El dissabte 1 de març del 2008
V de Vivenda crida a la mobilització
del pròxim 1 de Març pel dret a l'habitatge
Barcelona: Plaça de Catalunya: a las 17:00 h.
Tarragona: Estàtua dels despullats (Rambla Nova): a las 18:00 h.
Alacant: Plaça de Bous: a las 17:00 h.
Castelló de la Plana: Plaça Sant Agustí: a las 17:00 h.
Elx: Plaça Baix: a las 17:00 h.
Eivissa: Passeig Vara de Rei: a las 17:00 h.
Mallorca: Plaça Major: a las 17:00 h.
Maó, Menorca: Plaça de la Constitució: a las 17:00 h.
Oriola: Plaça del Carme: a las 17:00 h.
València: Plaça de Sant Agustí: a las 17:00 h.
Comunicat de la trobada estatal d'assemblees per l'habitage:
Després de gairebé dos anys de lluita per fer efectiu el dret a l'habitatge constatem que vivim un canvi d'etapa que realment és un canvi d'estafa: de l'engany de que els pisos mai baixen i de considerar l'habitatge un bé d'inversió eternament rendible, ara passem a l'engany electoralista perpetrat pels partits polítics que, al·ludint ara al dret a l'habitatge, no fan més que ajudar amb finançament públic als beneficiaris del boom immobiliari quan han estat els responsables del problema.
Exemples d'aquest engany massiu són “mesures” com el dir renda bàsica d'emancipació a les ajudes de 210 euros, o com l'anomenar habitatge públic tant a estocs sobrants que no pot vendre el sector privat com a promocions futures que no es destinaran a lloguer social sinó a engreixar el lliure mercat.
Per això tornem a convocar a la ciutadania el 1 de Març, just enmig de la desvergonyida subhasta de promeses electorals. Aquest dia traurem de nou al carrer les nostres reivindicacions.
Cadascuna de les assemblees treballa de forma autònoma en el seu propi entorn local. A més, en aquesta primera trobada estatal hem comprovat que compartim una sèrie de propostes amb les quals combatre l'especulació i l'urbanisme salvatge:
6. Assumpció per part de les empreses financeres de la seva responsabilitat en l'elevat i insostenible endeutament de les famílies.
El 1 de Març demostrarem que no ens deixem enganyar.
S'ha acabat el temps de les estafes.
Per un habitatge digne. | 0.829669 | curate | {"ca": 0.9807421324565524, "es": 0.018318459370596524, "cs": 0.0009394081728511038} | http://diaridemasquefa.blogspot.com/2008/02/manifestacio-pel-dret-lhabitatge.html |
macocu_ca_20230731_8_42087 | Braçalet or i titani Aigua 4 tires 19cm
ALTRES VERSIONS
INSPIRACIÓ
Ones vibrants, anells d'aigua. Espill que reflecteix la llum canviant del dia, a cada minut la superfície arrissada mostra diversitat de tons i colors. Llums irisades d'or, blau, gris i malva. Aigua tornassolada de groc, titani, lila i atzur. Esclat de llum i de vida! Or reciclat RJC de 18q i titani | 0.48015 | curate | {"it": 0.10863509749303621, "en": 0.04178272980501393, "ca": 0.6267409470752089, "es": 0.22284122562674094} | |
cawac_ca_20200528_0_118052 | SLC de Montcada i Reixac
Festa de final de curs
Et perdràs la festa de final de curs del Servei Local de Català de Montcada i Reixac ? Segur que no!
I com que volem que no hi falti ningú, t’ho posem ben fàcil. Només t’has de reservar el dia i l’hora i portar alguna cosa de menjar o beure. No exigim ni corbata ni vestit de nit (tot i que te’ls pots posar, si et ve de gust! ), però sí venir amb ganes de passar-t’ho bé.
I perquè tot sigui un èxit i puguem saber per avançat qui s’hi apunta, què us sembla si escriviu un comentari en aquesta entrada confirmant la vostra assistència i dient-nos què portareu? Així podrem degustar un sopar ben variat!
4 comentaris
Bona tarda a tothom!!! Sembla que sóc la primera voluntària en apuntar-me a la gran festa que se celebrarà el proper divendres… Doncs… m’apunto jo i apunto als meus pares Emilio i Cipri, que estan aprenent molt amb el meu amic Xavi… La meva idea és portar per menjar uns farcellets salats i una tarta de “Sant Jaume” (Santiago), i els meus pares sembla que portaran un parell de truites, una de patata i l’altre de….. sorpresa. Ens veiem divendres a les 20.00h. Salutacions a tots de la Mayte. | 0.798242 | curate | {"ca": 0.9300087489063867, "es": 0.021872265966754154, "sv": 0.048118985126859144} | http://blocs.cpnl.cat/elfogonetdemontcada/2013/05/23/festa-de-final-de-curs/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_11939 | IF múltiple o imbricat If in excel és una sentència IF dins d'una altra sentència IF. Podem incloure instruccions IF addicionals als arguments "value_if_true" i "value_if_false" de la fórmula IF normal a Excel. Quan hem de provar més d’una condició al mateix temps i retornar valors diferents, utilitzem IF imbricats o IF múltiples a Excel.
Explicat
A les dades d’Excel, hi ha situacions en què hem d’utilitzar més d’una o dues condicions per esbrinar una dada específica, escàs mitjançant la funció If o si la funció amb una funció lògica pot no ser útil, de manera que podem utilitzar múltiples sentències If a Excel una sola sentència If, en sentència if anidada si es compleix la condició, es mostra el resultat, però si la condició no es compleix, a continuació, si s'executa la sentència.
La fórmula ‘IF’ s’utilitza quan volem provar una condició i retornar un valor si es compleix la condició i un altre si no es compleix.
Cada IF posterior s'incorpora a l'argument "value_if_false" de l'IF anterior. Per tant, la fórmula Excel excel nidificada funciona de la següent manera:
Sintaxi
IF (condició1, resultat1, IF (condició2, resultat2, IF (condició3, resultat3, ……… ..)))
Exemples
Podeu descarregar aquesta plantilla Excel de diversos ifs aquí - Plantilla Excel de diversos ifs
Exemple 1
Si volem esbrinar com marca un alumne en un examen. Hi ha dues puntuacions d’exàmens d’un estudiant i definim la puntuació total (suma de les dues puntuacions) com a "Bona", "Mitjana" i "Mala". Una puntuació seria "Bona" si és superior o igual a 60, "Mitjana" si està entre 40 i 60 i "Mala" si és inferior o igual a 40.
Diguem que la primera partitura s’emmagatzema a la columna B, la segona a la columna C.
La fórmula següent indica a Excel que retorni "Bo", "Mitjà" o "Mala":
= IF (D2> = 60, "Bona", IF (D2> 40, "Mitjana", "Mala"))
Aquesta fórmula retorna el resultat tal com s’indica a continuació:
Arrossegueu la fórmula per obtenir resultats a la resta de cel·les.
Podem veure que una funció IF imbricada és suficient en aquest cas, ja que només necessitem obtenir 3 resultats.
Exemple 2
Ara, suposem que volem provar una condició més en els exemples anteriors: la puntuació total de 70 o superior es classifica com a "Excel·lent".
= IF (D2> = 70, "Excel·lent", IF (D2> = 60, "Bona", IF (D2> 40, "Mitjana", "Mala")))
Aquesta fórmula retorna el resultat tal com s’indica a continuació:
Excel·lent:> = 70
Bo: entre 60 i 69 anys
Mitjana: entre 41 i 59
Mala: <= 40
Arrossegueu la fórmula per obtenir resultats a la resta de cel·les.
Podem afegir una sèrie de condicions "Si" si es requereixen d'una manera similar.
Exemple 3
Si volem provar uns quants conjunts de condicions diferents, aquestes condicions es poden expressar utilitzant OR & AND lògic, anidant les funcions dins de les sentències IF i, després, anidant les sentències IF entre si.
Per exemple, si tenim dues columnes que contenen el nombre d'objectius fets per un empleat en dos trimestres: Q1 i Q2, i volem calcular la bonificació de rendiment de l'empleat en funció d'un nombre objectiu més alt.
Podem fer una fórmula amb la lògica:
Si els objectius Q1 o Q2 superen els 70, l’empleat obté un 10% de bonificació,
si qualsevol d’ells supera els 60, l’empleat obté una bonificació del 7%,
si qualsevol d’ells supera els 50, l’empleat obté una bonificació del 5%,
si qualsevol d’ells supera els 40, l’empleat obté una bonificació del 3%, en cas contrari cap bonificació.
Per tant, primer escrivim unes quantes sentències OR com (B2> = 70, C2> = 70), i després les anidem en proves lògiques de funcions IF de la següent manera:
= IF (OR (B2> = 70, C2> = 70), 10%, IF (OR (B2> = 60, C2> = 60), 7%, IF (OR (B2> = 50, C2> = 50 ), 5%, IF (OR (B2> = 40, C2> = 40), 3%, ""))))
Aquesta fórmula retorna el resultat tal com s’indica a continuació:
Arrossegueu la fórmula per obtenir resultats de la resta de cel·les.
Exemple # 4
Ara, suposem que volem provar una condició més a l'exemple anterior com:
Si tant els objectius Q1 com Q2 superen els 70, l’empleat obtindrà un 10% de bonificació
si tots dos superen els 60, l’empleat obté una bonificació del 7%
si tots dos superen els 50, l’empleat obté una bonificació del 5%
si tots dos superen els 40, l’empleat obté una bonificació del 3%
Altrament, sense bonificació.
Per tant, primer escrivim algunes afirmacions AND com (B2> = 70, C2> = 70), i després les anidem: proves de les funcions IF de la següent manera:
= IF (AND (B2> = 70, C2> = 70), 10%, IF (AND (B2> = 60, C2> = 60), 7%, IF (AND (B2> = 50, C2> = 50 ), 5%, IF (AND (B2> = 40, C2> = 40), 3%, ””))))
Aquesta fórmula retorna el resultat tal com s’indica a continuació:
Arrossegueu la fórmula per obtenir resultats a la resta de cel·les.
Coses que cal recordar
La funció IF múltiple avalua les proves lògiques en l'ordre en què apareixen en una fórmula i, tan aviat com una condició es valora com a veritable, les condicions posteriors no es posen a prova.
Per exemple, si considerem el segon exemple comentat anteriorment, la fórmula IF imbricada a Excel avalua la primera prova lògica (D2> = 70) i retorna "Excel·lent" perquè la condició és certa a la fórmula següent:
= IF (D2> = 70, "Excel·lent", IF (D2> = 60 ,, "Bo", IF (D2> 40, "Mitjana", "Mala"))
Ara, si invertim l’ordre de les funcions IF a Excel de la següent manera:
= IF (D2> 40, "Mitjana", IF (D2> = 60 ,, "Bona", IF (D2> = 70, "Excel·lent", "Mala"))
En aquest cas, la fórmula posa a prova la primera condició i, ja que el 85 és superior o igual a 70, el resultat d’aquesta condició també és cert, de manera que la fórmula retornaria ‘Mitjana’ en lloc de ‘Excel·lent’ sense provar condicions posteriors.
Ordre correcte
Ordre incorrecte
Nota: Canviar l'ordre de la funció IF a Excel canviaria el resultat.
Avalueu la lògica de la fórmula- Per veure l’avaluació pas a pas de diverses condicions IF, podem utilitzar la funció ‘Avalua la fórmula’ en excel a la pestanya Fórmula del grup d’auditoria de fórmules. En fer clic al botó "Avaluar" es mostraran tots els passos del procés d'avaluació.
Per exemple, en el segon exemple, l'avaluació de la primera prova lògica de la fórmula IF imbricada passarà a ser D2> = 70; 85> = 70; Cert; Excel · lent
Equilibrar els parèntesis: Si els parèntesis no coincideixen en termes de nombre i ordre, la fórmula IF múltiple no funcionaria.
Si tenim més d’un conjunt de parèntesis, els parells de parèntesis s’ombren amb colors diferents, de manera que els parèntesis d’obertura coincideixen amb els de tancament.
A més, en tancar el parèntesi, es ressalta el parell coincident.
Els números i el text s’han de tractar de manera diferent: A la fórmula IF múltiple / imbricat, el text sempre s'ha d'incloure entre cometes dobles.
Sovint, diversos IF poden ser problemàtics: Es fa difícil gestionar tantes condicions vertaderes i falses i tancar claudàtors en una sola afirmació. Sempre és bo fer servir altres eines, com ara la funció IF o la VLOOKUP, en cas que els IF múltiples siguin difícils de mantenir a Excel. | 0.636473 | curate | {"ca": 0.8953471517611248, "fr": 0.009421655312364111, "es": 0.007392375706624149, "en": 0.08783881721988694} | https://ca.photosdematures.com/1460-multiple-ifs-in-excel |
racoforumsanon_ca_20220809_3_716428 | nan
Com que és impossible sentir el verb emprar en una conversa entre catalanoparlants???? A Menorca sempre "empram" en el català col·loquial, i no es diu mai "utilitzar" ni "fer servir", que s'empren més en llenguatge escrit o en registres més cultes o formals.
nan
Ni amb aquest l'encertes, em temo. Emprar és ben vigent al Sud del Principat i no és un barbarisme per a res.És més he arribat a sentir emprar com a sinònim de demanar préstecs: "haver d'emprar diners". En fi, el sud també devem ser una particularitat.... | 0.615326 | curate | {"ht": 0.011627906976744186, "ca": 0.9883720930232558} | |
mc4_ca_20230418_5_403935 | Introducció a l'estudi de la literatura - Assignatura UOC - Assignatures lliures - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Aquesta assignatura proposa una aproximació a l'estudi de la literatura per mitjà dels seus principis teòrics fonamentals i a partir de l'anàlisi de les obres mestres del cànon occidental.
Aquest enfocament ens ha de permetre familiaritzar-nos amb la tradició literariohumanística d'Europa i, alhora, amb els instruments imprescindibles per a la comprensió, l'anàlisi i la crítica de qualsevol manifestació literària al Vell Continent. L'assignatura reflexiona sobre el fenomen literari des d'una perspectiva general, al marge de les circumstàncies històriques que envolten les obres treballades. Tot i que el curs es planteja des d'una perspectiva clarament teòrica, els continguts presenten, això no obstant, un marcat caràcter pràctic, ja que les nocions teòriques estudiades podran aplicar-se a l'anàlisi i al comentari dels diferents textos literaris.
Reconèixer i analitzar les característiques ideològiques dels textos.
Entendre com els diferents contextos històrics, culturals, institucionals o socials influeixen sobre la producció i interpretació dels textos.
Conèixer les principals tendències de la teoria de la literatura i la literatura comparada des de l'inici de la disciplina.
Conèixer i aplicar les teories i els mètodes de l'estudi de la literatura.
Reflexionar teòricament i metacríticament en relació amb la literatura.
Comprendre com les diferents normes i perspectives culturals influeixen en les qüestions de judici i valoració.
Capacitat per a copsar les diferències i els denominadors comuns de les diverses disciplines que estudien la literatura.
Capacitat d'analitzar el fet literari i els conceptes de gènere i estil.
Obtenció de coneixements bàsics de retòrica i de mètrica per explicar-ne la funció i proporcionar ajuts d'anàlisi i lectura de les obres literàries. Distingir les característiques fonamentals dels gèneres poètic, narratiu i dramàtic i assolir un bon coneixement dels conceptes teòrics i descriptius per estudiar aquests gèneres.
Capacitat per a analitzar i comentar críticament obres literàries.
Capacitat per a relacionar els textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
Capacitat per a analitzar textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.
Capacitat per a analitzar críticament textos, productes i pràctiques culturals.
Capacitat per a treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per a assolir els objectius previstos.
Capacitat d'aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.
La literatura i els estudis literaris
Convencions del discurs literari
Neus Rotger Cerdà | 0.807524 | curate | {"ca": 0.9886725663716814, "es": 0.011327433628318584} | https://estudis.uoc.edu/ca/assignatures-lliures/arts-humanitats/introduccio-estudi-literatura/presentacio |
macocu_ca_20230731_6_472742 | Taula Rodona " 'Reptes i propostes per a una educació en igualtat"
2019-04-04T18:30:00+02:00
2019-04-04T20:00:00+02:00
'Dona i tecnologia: un tàndem de futur' és un cicle per debatre i compartir estratègies i polítiques per incrementar la presència de dones en les carreres tecnològiques.
Aquest cicle compta amb 3 blocs temàtics: Educació, Món Laboral i Societat.
En aquesta taula rodona del 4 d'abril es presentaran les conclusions del bloc temàtic Educació | 0.632707 | curate | {"ca": 0.8898678414096917, "de": 0.05506607929515418, "fa": 0.05506607929515418} | |
mc4_ca_20230418_7_690943 | Museu Palau Mercader - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Logotip del Museu Palau Mercader
Renfe. Estació de Cornellà
4 La planta noble
5 El Museu de Matemàtiques de Catalunya
El Palau Mercader de Cornellà va ser construït entre el 1864 i el 1869 per ordre de l'aleshores comte de Bell-lloc, Joaquim de Mercader i Bell-lloc (Mataró, 1824- Cornellà de Llobregat, 1904). La finca de Cornellà, que constava de la masia i 48 hectàrees, era propietat de la família Mercader des del 26 de febrer de 1764, a partir del matrimoni entre Felip de Mercader i Saleta i Maria de Sadurní i Cànoves, hereva de la finca cornellanenca.
Joaquim Mercader i Belloch va dur a terme una sèrie d’actuacions entre el 1859 i el 1864 per urbanitzar la finca: va enderrocar l’antiga masia per construir l’actual palau i va obrir noves vies d’accés. També va impulsar la projecció d’un jardí romàntic i la plantació d’una gran varietat de plantes i arbustos autòctons i exòtics. Sobre les plantes del Parc de Can Mercader s’ha publicat un llibre. [1]
A partir d’aquell moment el palau seria la residència d’estiueig de la família Mercader-Bell-lloc, ja que la seva residència la tenien fixada al casal pairal del carrer Lledó de Barcelona, i més endavant, durant la dècada de 1870, es traslladarien al seu palau del Passeig de Gràcia que feia cantonada amb el carrer Provença.
Façana del Palau Mercader
El lloc de l’actual edifici del Palau Mercader, l’ocupava anteriorment una masia anomenada mas Oriol de l’Empredat. L'edifici va ser construït entre el 1864 i el 1869 per l’arquitecte Josep Domínguez Valls, seguint un estil
eclèctic. L’aspecte exterior recorda un castell medieval, ja que té elements com els merlets que coronen el seu perímetre. És un edifici residencial de planta amb el pati central cobert amb una vidriada i torres poligonals als angles. La façana principal, central per la porta i el balcó s'estructuren de forma simètrica, amb un seguit de cornises contínues que s'adapten al perfil de les finestres, conferint un ritme ondulat que serveix per regular l'horitzontalitat de tot el conjunt.
L'interior, està dividit en tres plantes: la planta baixa, la principal i la planta de serveis. A la planta baixa hi havia les cavallerisses i l’entrada de carruatges. La primer planta era la planta noble on vivia la família mentre que la segona planta estava destinada al servei. La planta noble té diferents estances que estan decorades en estils diversos. Per habilitar-lo com a museu, l'edifici va necessitar una profunda restauració, finançada conjuntament per l'Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.
Entre 1869 i 1870 el mestre d’obres de L’Hospitalet, Ramon Llopis va realitzar la tanca perimetral amb merlets.
Al parc també hi trobem altres edificis que formaven part de la finca: especialment representatius són la Casa dels Colons, un edifici de maó vist, característic dels edifici industrials modernistes, que va tenir diferents usos i la Torre de la Miranda. Construïda per Arnau de Mercader i de Zufía com a observatori meteorològic.
Plànol de la planta noble del palau
Actualment es pot visitar la planta noble del palau. El Museu Palau Mercader és avui un exponent de la forma de vida i de les afinitats culturals i artístiques d'una família aristocràtica del segle passat. Es va inaugurar el 23 d'abril de 1995[2] i es va adherir a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona l'any 2003. El museu està ubicat a la planta principal del Palau i té més de 3.000 objectes que formaven el museu del Comte de Bell-lloc. [3]
La planta nobleModifica
La planta noble era planta que ocupava la família Bell-lloc Mercader. El visitant pot contemplar tant espais d’ús quotidià com privats i d’altres que tenien una funció representativa.. Les denominacions de les sales obeeixen a l’estil decoratiu (la Sala del Renaixement) o un objecte (la Sala dels Pianos) o funció (com el menjador). La recreació d’un estil concret com el barroc o d’inspiració àrab era una moda de l’època.
La primera sala del recorregut és la Sala dels Retrats on hi ha retrats de membres de la família. Era un espai annex a la biblioteca i tenia la funció de sala d'espra. La decoració és eclèctica, ja que s'hi barregen diversos estils: l'arqueta barroca sobre la taula o el moble aparador d'estil fernandí. Presideix la sala un gran retrat d’Arnau de Mercader i de Zufía (1852-1932), segon comte de Bell-lloc i la seva esposa Paulina Pozzali Crotti (s.XX-1953). Paulina Pozzali era italiana i cantava en un cor d’òpera. La història explica es van conèixer durant el caos i la incertesa posterior a l’atemptat de la bomba del Liceu de 1893. També destaca el Retrat de Magí de Mercader pintat a l’oli per Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) i el Retrat de Maria de Sadurní (1781). En aquesta sala també hi trobem una curiosa nina-coixí que sembla que tenia la funció d'absorbir els mals esperits i evitar que entressin a la casa.
El Saló Principal o Saló Lluís XIV és la sala més gran de les estances de la façana principal. Tot i que es va construir al segle XIX s’inspira en el rococó francès i recorda a les sales de miralls. A la paret que separa la sala de la galeria hi trobem una gran estructura que dóna pas. Data del segle XVII i es tracta del marc de l’alcova que el comtes tenien al seu palau de Passeig de Gràcia i que va ser traslladat en desaparèixer. Per altra banda, en dues parets hi ha dos grans tapissos. Són tapissos flamencs de finals del segle XVI i principis del XVII. Aquesta tipologia de tapissos s’anomenen tapissos de verdures per la decoració dels seus marcs amb vegetals. Sota el títol en llatí, Fructus Belli ( que podríem traduir com “els fruits de la guerra" o "les conseqüències de la guerra”), mostren les dues cares d’un conflicte bèl·lic: la celebració dels guanyadors en un banquet i la fugida dels perdedors. En aquesta sala també hi ha tres escriptoris amb influències dels mobles d’estil napolità amb escenes pintades als vidres.
El Saló Àrab que s’utilitzava en tot tipus d’actes socials i a més feia la funció de sala de ball. Aquest espai va ser traslladar del palau que tenia al Passeig de Gràcia cap a l’any 1900. L’estil que decora la sala és el neomudèjar, ja que era un estil exòtic. Amb aquest estil decoratiu també es va decorar el Saló Rosa i es va construir la Torre de la Miranda. En la decoració de les parets trobem els noms de Mercader i Comtes de Bell-lloc que es van transformar en grafies àrabs esdevenint, així, elements decoratius.
El Saló Àrab comptava amb un espai annex, un espai de repòs situat en una sala octogonal que correspon a la torre que és el Saló Lluís XV. El mobiliari d’aquesta sala era d’època isabelina: sofàs, consoles, un mirall i un tapís flamenc del segle XVII amb un tema no identificat.
La següent sala és el bany on hi ha una dutxa amb mampara de vidre i una pica de granit que és el reflex d’evolució de la higiene a partir del segle XIX.
El Saló Rosa era el dormitori destinat als convidats i reprèn l’estil neomudèjar. Aquesta estança va ser transportada des del Palau del Passeig de Gràcia.
La Sala Isabelina està situada a la torre sud-oest, aquest espai octogonal estava destinat a ser un dormitori. Avui en dia hi ha un conjunt de mobles isabelins de gran qualitat. Les cadires tenen rodes per tal de facilitar-ne la mobilitat. Al centre de la sala hi trobem un una cadira triple, anomenada indiscret que data d’entre 1860 i 1870. [4] La tapisseria cobreix tota l’estructura de fusta, però es poden observar les potes cabriolé. Presideix la sala un gran retrat realitzat per Josep Cusachs i Cusachs (1850-1909) de 1884 on apareix un militar amic de la família que s’ha identificat com Ramón Blanco i Erenas, Marqués de Peña Plata (1833-1906).
Les sales de la part posterior de l’edifici tenien grans portes per accedir directament al jardí.
La següent sala és Sala de Pas o Renaixement conté pintures murals de Pere Pau Montaña i Placeta (1749-1803),un pintor català barroc de la segona meitat del segle XVIII. Hi ha mobles dels segles XVI i XVII. Al sostre hi trobem un fals enteixinat amb el motiu del pinyonet, molt típic de l’arquitectura del segle XVI català.
Sala dels Àustries o Saló Lluís XVI
La Sala dels Àustries o Saló Lluís XVI és la sala neoclàssica, que evoca l’estil Lluís XVI. Els Mercader sempre van ser una família d’austriacistes.En aquesta sala trobem un dels pocs retrats de l’Arxiduc Carles II de Castella (1685 - íd. 1740). A la mateixa paret, a la dreta, trobem el retrat de la seva esposa, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1691-1750). A la paret oposada hi trobem els retrats de Felip III de Castella (1578- 1621) i la seva esposa Margarida d’Àustria (1584-1611).
La Sala dels Pianos era una sala d’estar, d’ús quotidià. Devia ser un espai de lleure femení, en contraposició a la sala de jocs de la planta baixa, espai destinat a l’oci masculí. La sala dels pianos rep aquest nom perquè hi ha una pianola i un harmònium. Hi ha un quadre del pintor Antoni Fabrés i Costa (1854-1936) que mostra un passeig ombrejat al litoral amb dues figures jovials, d’estil orientalista.
La següent sala del recorregut és el menjador. L’estança està presidida per una gran taula articulada. En aquesta sala hi trobem el cicle pictòric de les Quatre estacions (1888-1890) de Francesc Masriera (1842-1902) procedent del Palau Novella del Garraf.
A la galeria hi trobem la capella d’estil neogòtic. Tant a la galeria com a la planta baixa s’hi poden veure algunes vitrines amb les col·leccions dels comtes. Les col·leccions són multidisciplinàries i les va començar Ramon de Mercader i Novell el 1837. El seu fill, Joaquim de Mercader i Bell-lloch tenia el mateix afany de col·leccionar que el seu pare, i va engrandir la col·lecció iniciada per aquest, al llarg de la seva vida. [5] Les col·leccions es divideixen en dos grans àmbits: el Museu d’Antiguitats que contenia peces molt variades dels camps la pintura, el gravat, de l’arqueologia, la indumentària, l’orfebreria, la ceràmica, la numismàtica, el vidre i les armes. Per altra banda, el Gabinet d’Història Natural tenia objectes de zoologia i malacologia. Les col·leccions es van anar instal·lant en els diferents domicilis familiars de Barcelona fins que el 1904 Joaquim de Mercader va traslladar la seva residència al palau cornellanenc. Fins aquell moment el seu domicili el tenia fixat al seu palauet al Passeig de Gràcia, núm. 116. Va ser aleshores quan les col·leccions també es van traslladar a Cornellà i amb motiu d’això, segurament es devia realitzar el primer catàleg de les col·leccions l’any 1902. Aquest catàleg comptabilitzava més de 1167 peces. [6]
El Museu de Matemàtiques de CatalunyaModifica
Article principal: Museu de les Matemàtiques de Catalunya
A la segona planta del Palau Mercader es pot visitar des de febrer de 2014 el Museu de les Matemàtiques de Catalunya, que va tenir els seus inicis com a exposició permanent titulada "Experiències Matemàtiques", però que pel seu èxit va passar a constituir-se en la seva totalitat com a museu.
↑ Monsonet, Pilar. Guia de plantes de Can Mercader (en català). Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà, 2002.
↑ «15 anys del museu al Palau Mercader». Radio Cornellà, 11-01-2011.
↑ «Descripció». Pobles de Catalaunya. [Consulta: 16 desembre 2016].
↑ Güell, Joan; Jorba, Noemí «Evolució de l'estructura i forma dels mobles en època isabelina (1840-1870)». Revista l'Estudi del Moble, núm.8, novembre del 2008, p.10.
↑ Mateos Rusillo, Santos M. Respecte, indiferència o menyspreu. La (des)cura del patrimoni històric a Cornellà de Llobregat (en català). Cornellà de Llobregat: L'Avenç, 2007, p. 112.
↑ Mateos Rusillo, Santos M. Respecte, indiferència o menyspreu. La (des)cura del patrimoni històric a Cornellà de Llobregat (en català). Cornellà de Llobregat: L'Avenç, 2007, p. 116-117.
Casanovas, Montse; Plans, Anna; Loran, Margarida. "De Joaquim de Mercader i Belloch a Paulina Pozzali Crotti, dues generacions que il·lustren l’evolució de l’aristocràcia catalana de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX”, 2007. Projecte d’investigació inèdit, dipositat al Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Fernández Trabal, Josep «El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc» (en català). Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 19, març 2008, pàg. 2-11 [Consulta: 9 abril 2015].
Gelabert, Eduard. Cornellà de Llobregat. Història, arqueologia, folklore. Barcelona: AGM, 1973.
Güell, Joan; Jorba, Noemí «Evolució de l’estructura i forma dels mobles a l’època isabelina (1840-1870)». Revista l'Estudi del Moble, núm.8, novembre del 2008, p. 10.
Minguet i Batllori, Joan M. «El Palau Mercader i el seu fons pictòric». A: Cornellà, una ciutat. Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004.
Mateos Rusillo, Santos, M. La valoració, preservació i comunicació del patrimoni històric a Catalunya durant el segle XX. El cas de Cornellà de Llobregat. Cornellà de Llobregat: L'Avenç de Cornellà, 2007.
Monsonet, Pilar; Rivas, Richard; Tebar, Francesc. Guia de plantes de Can Mercader. Cornellà de Llobregt: Ajuntament de Cornellà, 2002.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Palau Mercader
Lloc web del Museu Palau Mercader
Lloc web del Museu de Matemàtiques de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_Palau_Mercader&oldid=22061438» | 0.776315 | curate | {"ca": 0.9570324340709306, "nl": 0.0004546832373446499, "es": 0.014019399818126705, "uu": 0.00022734161867232495, "en": 0.001515610791148833, "ro": 0.0046226129130039414, "hu": 0.0003031221582297666, "mk": 0.00022734161867232498, "tr": 0.0013640497120339496, "ru": 0.0011367080933616248, "pt": 0.005986662625037891, "it": 0.003713246438314641, "fr": 0.002424977265838133, "de": 0.006971809639284632} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Museu_Palau_Mercader |
macocu_ca_20230731_1_556584 | JOVES
ACTIVITAT FÍSICA PER A JOVES
Què us oferim?
En aquest espai trobaràs sessions i consells dirigides als joves de la casa. Per què malgrat la situació actual, és un bon moment per animar-los a estar actius! Gaudiu amb sessions virtuals de tonificació o zumba®! ! | 0.610104 | curate | {"ca": 0.8884615384615384, "pt": 0.1076923076923077, "fr": 0.0038461538461538464} | |
macocu_ca_20230731_9_53964 | Els republicans confien que Giménez-Salinas reclami a l’AMB i Avanza mesures urgents per retirar els autobusos antics i atrotinats que posen en risc usuaris i conductors subrogats
Per part d’ERC Viladecans, han fet entrega de la documentació la portaveu municipal Bàrbara Lligadas, la regidora Myriam Moysset, la secretària d’Organització Mercè Mumany i el president de la secció local Albert Artero. Lligadas ha valorat que “volem traslladar des d’aquí el nostre agraïment a totes les persones que han participat d’aquesta queixa amb la seva signatura, per solucionar d’una vegada per totes aquest desastre de transport públic amb autobús que tenim. Hem trobat a faltar a l’equip de govern i a l’alcalde Ruiz en aquesta crisi, però no per això ens hem quedat de braços creuats. També volem agrair la rebuda per part de l’equip de la Síndica, que ens ha escoltat amb atenció i s’ha mostrat preocupat”. Lligadas ha afegit que continuaran recollint signatures per afegir-les posteriorment a aquest primer plec. | 0.840243 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_88770 | de matinada
fracàs
Tornem-hi, no hi ha fracàs escolar, i el fracàs és el fracàs del sistema. Hi ha encara massa estudiants que aproven i passen de curs amb bones notes, i fins i tot molt bones. Massa, perquè la majoria immensa fan faltes d’ortografia. Mooooltes faltes d’ortografia. I, així i tot, pot molt ben ser que obtinguin mitjanes d’excel·lent. D’altra banda, qui no aprova no és pas que fracassi, és que no ha fotut res, res de res. Amb aquest sistema que tenim, per poc que facis ja tens un 5. I molts professors són pressionats, a les reunions d’avaluació final, i ara n’és època, perquè apugin les notes dels alumnes, ho hagin o no merescut. Gairebé tot és trampa, en aquest sistema. De vegades només cal que vagis a fer un poc el ploricó o el ploramiques davant d’aquell professor que t’ha rebaixat un 1.1 la nota a causa que has fet 11 faltes d’ortografia a l’examen perquè tot quedi en no-res i el professor es desdigui de la seva decisió. Degradació de l’ofici, d’aquest ofici que és, o hauria de ser, el més bonic del món. A la meva època, amb 3 faltes suspenies i tothom ho sabia i no hi havia res a fer. Una època en què tot era en castellà, eh! Ara diu que volen canviar l’estructura, o no sé què, de les Escoles de Magisteri. Ja seria hora si ho fan a fi de bé. Perquè és d’allí, d’aquestes Escoles o Facultats, d’on ve tot l’embolic i el fracàs del sistema. Que m’expliquin, si no i per exemple, perquè tantes i tantes escoles no permeten que els nois (nens, de fet) s’enduguin els llibres de text a casa seva. I em sembla que tampoc els de lectura no se n’hi poden endur. Hi ha aquesta cosa igualitarista i cooperativista segons la qual, a més, aquests llibres de text més val que no te’ls facis teus ni hi escriguis res: el curs que ve han de servir per a d’altres alumnes, i així successivament. Ja fa temps que cap adolescent, deixeble d’aquesta mena d’escoles, no pot desar a casa seva el seu historial d’alumnes de Primària com a mínim. Els llibres han deixat de ser objectes personals, objectes que et puguis apropiar i fer-te teus. No és possible ja estudiar a casa perquè l’escola no permet que t’hi enduguis els llibres. Tret, és clar, que procuris fer-te amb un segon exemplar, que sigui teu i de ningú més, de cadascuna de les matèries. I aleshores resulta lògic pensar, i dubtar, quins deuen ser els hàbits d’estudi que transmeten aquestes escoles. I, en fi, ja ho sabem, un país que retalla i estalvia en ensenyament, en formació i en saber no és un país ni és res. | 0.811301 | curate | {"es": 0.018593371059013743, "ca": 0.9814066289409863} | http://miquelcolomer.cat/tag/fracas/ |
cawac_ca_20200528_3_10566 | Una excusa per trobar-se i plantejar el nou curs, o simplement per parlar entre els diversos moviments. Reus va acollir la festa del desè aniversari de Pobleviu el passat 20 de setembre al carrer Martí Napolità, just davant del Casal...
Més d’un centenar de persones han secundat la convocatòria realitzada pels col·lectius feministes de Tarragona en el marc de les mobilitzacions del dia per la despenalització de l’avortament. En el nou codi penal impulsat pel...
El proper 2 d’octubre a les set del vespre el Procés Constituent es torna a reunir a la ciutat de Tarragona. Ho faran a la Sala d’actes de l’Institut Municipal d’Educació, al carrer Ramon i Cajal número...
Tot i que ja van ser presents en les jornades de poder popular, realitzades aquest mateix estiu, Arcadi Oliveres torna a Reus per explicar el Procés Constituent. Serà el proper 29 de setembre a les dotze del migdia al...
El 24 de setembre van detenir al Sr. Amaranto, una persona coherent, digna i exemplar, en mig d’una sala d’espera de l’hospital Sta. Tecla de Tarragona, davant d’altres persones, entre d’elles personal que treballa,...
Com que al CAP Muralles el Govern de CyU ha tancat les urgències, tot i que arribo amb tot el cos ple d’una forta irritació terrible evident a simple vista i amb una picor que arriba a ser dolorosa, em fan passar a la consulta d’un...
El volum de feina al Grup Municipal és tal, que tenim molta feina endarrerida. Tenim actualitzat tota la documentació relacionada amb els Plens, i actualment, estem actualitzant els resums setmanals. Us preguem disculpes. No obstant, com ja sabeu... | 0.824127 | curate | {"ca": 0.9696586599241467, "pt": 0.01327433628318584, "fr": 0.01706700379266751} | http://www.reus.cup.cat/blocs?page=15 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_3807 | Jo sóc català Enmig de la mar s’aixeca ma terra fins tocar el cel que es besa en la serra banderes de blau jo sóc balear jo sóc de mallorca català insular. Tot el meu passat, que la història allunya, el tenyeix de glòria la gran Catalunya en les arrels profundes de la meva gent un conqueridor portà proa al vent la nau que a Salou deixà ses amarres seguint la bandera de les quatre barres. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. Jo sóc de la raça vella i gegantina que espantà del mar la gent serraïna jo sóc de la pàtria dels agermanats Joanot Colom vells avantpassats defensors heroics de tradicions que en sang ofegaren Àustries i Borbons. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. Herois de Mallorca herois catalans que en les hores greus us dàreu les mans fent del vostre exemple sagrada costum jo us tinc en ma vida de guia i de llum jo sóm mallorquí i és la meva glòria èsser català per la meva història. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. (Pere Capellà) http://www.mallorcaweb.com/majoral/temps/cancons/soccatala.html
La cançó és molt bona, però no cal pendre-la com doctrina. Això ho diu i ho pensa el Biel Majoral i no tots els illencs independentistes
És un poema de Pere Capellà, que posteriorment Biel Majoral n'ha fet una cançó, certament, preciosa. Però originalment és un poema de Pere Capellà.
Però et dic que ho diu el Biel Majoral a la cançó perquè ho pensa( i ho pensava en Pere Capellà que fa un fum d'anys que és mort) , però que això no vol dir que ho pensi la majoria d'independentistes de les illes.
I què pensen la majoria d'independentistes de les illes? Tots els que jo conec, d'independentistes balears, es consideren catalans!
Doncs hi ha que et dirà que és menorquí o evissenc o mallorquí i que se sent català, però crec que això també ho ha dit algú a qui acuses de ser blavero.
Justa la fusta. Em pareix fortíssim criticar a un catalanista per sentir-se valencià.
Ací ningú no critica cap catalanista per sentir-se valencià. Els valencians hi són, com hi són els gironins, barcelonins, mallorquins, perpinyanesos...; el que se li critica és que vulgui crear una estructura política-estatal valenciana separada de la resta de la Nació Catalana, això és el que se li critica, i no que se senti valencià, que jo també me´n sentiria si ho fos.
És que ni ell ni ningú han dit de crear un PV separat de la resta de PPCC ... Sols diem que el PV primer ha de ser independent i després ja ens federarem tots. Més q res xq és la única opció minimament realista per aconseguir la independència. | 0.7376 | curate | {"ca": 0.9677543186180422, "es": 0.005758157389635317, "pt": 0.026487523992322456} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_370566 | Rafa Xambó: «Hi ha més blaverisme a Catalunya que al País Valencià»El cantautor i sociòleg valencià parla del seu últim disc, el sobiranisme i l'onada de canvi políticXavier Borràs Pla , València | Actualitzat el 14/06/2014 a les 02:00hArxivat a: des del País Valencià, País Valencià, Compromís, música, Rafa XambóRafa Xambó, a la Universitat de València Foto: XBPCantautor, escriptor, sociòleg i militant destacat de Compromís, Rafa Xambó (Algemesí, 1954) és d'aquestes persones que, malgrat l'edat, es neguen a estar de tornada de res. Obert a la vida, canta amb l'entusiasme d'un jove de vint anys. I conversa sense por. El motiu de l'entrevista és parlar de l'evolució del seu darrer disc 'T'estimo tant. Sonets de Shakespeare'. Un cant a la sexualitat eterna, amb traducció del poeta lleidatà Txema Martínez. Però, inevitablement, s'acaba xerrant de tot un poc. -Amb la que està caient, descontent generalitzat, monarquia sí o no, sobiranisme català... És moment de cantar-li a l'amor?-Sí. La protesta la canalitze per altres vies: el vessant del sociòleg i l'activista cultural. La meua part artística es guia per l'atzar. Ja havia treballat amb Txema Martínez en altres ocasions. Ell va ser qui em posà el caramel en la boca. En principi, el sonet 71 ('T'estimo tant') anava a ser només una cançó per al meu nou disc, però l'experiència va ser tan bona que vaig acabar dedicant-li tot el disc a Shakespeare. Per cert, aquest treball ha valgut per a retratar la caspa del PP. Tots els ajuntaments que no em contracten perquè sóc jo (home d'esquerra que canta en català), no m'estan censurant a mi sinó l'amor shakesperià. Fins i tot cantant sonets d'amor, al País Valencià sembla que dugues darrere l'estelada. -Sis mesos ja en el mercat. Com està funcionant el disc?-Estic content. Aquest cap de setmana, per exemple, hem tingut concert els tres dies. A Benissa, Muro i Sueca. Ja acumulem un bon grapat d'actuacions des de la presentació simultània del disc a Lleida i València. Les crítiques estan sent molt favorables. Gent que no saps que et segueix, de sobte publica un article elogiós. És un producte original, diferent.-On està tenint millor acceptació, al País Valencià o a Catalunya?-Fem més concerts al País Valencià, però això té una lògica. A Catalunya s'està practicant un cert proteccionisme de la música autòctona. El fenomen donaria per a vàries tesis; no només en la música, també en la literatura. Alguns valencians considerem que a Catalunya hi ha més blaverisme que al País Valencià. Blaverisme associat al regionalisme. A Catalunya, pel que fa a la cultura catalana, tenen prou amb un escriptor, un poeta i un cantant valencià. Amb un o dos valencians per categoria artística ja hi ha suficient. És un mercat de difícil entrada per a nosaltres, tot i que jo tinc diversos concerts programats. Catalunya està molt bolcada en les seues coses i els valencians, que sempre hem estat en un segon terme, ara som l'últim dels termes.-I ja que parlem de Catalunya, com veu el procés sobiranista. Amb el 9-N com a referència, què creu que va a passar?-Hi ha massa factors en joc. Si no autoritza el referèndum, Espanya se situarà en una posició molt feble. I si es troba la via legal per a celebrar-lo, potser s'obrirà una porta a la negociació. Tinc clar que guanyaria el 'sí'. Però si Espanya es tanca en banda i el 9-N es converteix en un despropòsit, amb la policia intervenint taules, viurem una situació molt desagradable.-El pressupose assabentat de la polèmica generada per Raimon. Comparteix la seua tesi? Creu que el sobiranisme podria afectar negativament el País Valencià? -Respecte i admire moltíssim Raimon, i l'entenc perfectament. Ha sabut aguantar èpoques molt dures, quan tot el món el menyspreava. Hi ha individus que ara van d'independentistes i que, durant els anys 80 i 90, l'atacaven per estricte i catalanista, per cantar només en català. Raimon sempre s'ha mantingut ferm. Puc compartir la preocupació al voltant de què passarà al País Valencià si Catalunya agafa la directa, però tinc clar que ni els catalans ni els espanyols ens van a resoldre els problemes. Quina responsabilitat té Catalunya en el desgavell que ha patit el valencianisme polític a partir de l'aprovació del nostre Estatut? Fins a quin punt els valencians som usats a conveniència en l'agenda política catalana? La simpatia pels Països Catalans s'activa o desactiva segons convinga. Posaré un exemple: el dia Sant Jordi, el diari 'Ara' convidà 42 escriptors a participar-hi. Només un era valencià. Algú creu que eixe és el nostre percentatge de participació en la literatura catalana? És inacceptable.-I com veu la situació política al País Valencià? Tothom parla d'un gir cap a l'esquerra el 2015, però el vot progressista està molt atomitzat i el PSPV-PSOE, la força que en teoria ha de liderar eixe gir, continua en caiguda lliure.-El PSPV té una única cosa bona: ja ha celebrat les seues primàries i, per tant, no ens donaran més espectacles lamentables de dissensió interna. I el Podem de Pablo Iglesias, com a fenomen similar al 15M, podria devorar-se a ell mateix. A Compromís tenim Mònica Oltra, i jo, sense menysprear el gran paper que ha fet Enric Morera, pense que és la millor candidata i l'anime a presentar-se en unes primàries. Si el PSPV no remunta, i ho veig complicat, Compromís li menjarà terreny i en moltes ciutats el superarà. La garantia d'un govern valencià d'esquerres l'anem a donar nosaltres junt amb Esquerra Unida. Fa molt de temps que els socialistes no ofereixen senyals de vida intel·ligents. I la dreta, com sempre, jugarà a enfrontar-nos.-Mig any ja sense Radiotelevisió Valenciana. Des d'un punt de vista sociològic, com es nota l'absència?-Per imperfecte i deformat que fos, era el mirall dels valencians. La seua absència deteriora una mica més la nostra percepció com a poble, però també és cert que ha generat un resposta solidària que Alberto Fabra no va calcular. A la gent no li agradava com s'usava l'instrument, però l'instrument en si continua interessant-li. Les manifestacions a favor de RTVV han demostrat que és un element de consens. Un consens que inclou també molts votants del PP.http://www.naciodigital.cat/noticia/70098/rafa/xambo/blaverisme/catalunya/al/pais/valencia
No té cap sentir dir que existeix blaverisme ni neoblaverisme a Catalunya. El blaverisme és un fenómen exclusivament valencià (alguns fénomens similars d'altres llocs tenen noms diferents) que es caracteritza bàsicament per un fort anticatalanisme, defensa de la senyera coronada enfront de la nua o l'estelada, i pel seu secessionisme lingüístic.Eixa gent que alguns anomenen regionalistes per no tindre en la ment la "nació completa" no són en absolut blavers ni neoblavers.PD: El racó va molt malament. | 0.822947 | curate | {"ca": 0.9749962569246893, "es": 0.010181164845036682, "it": 0.014822578230273994} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_306443 | Les finques de Collbaix Celler el Molí formen part del Geoparc Mundial de la UNESCO de la Catalunya Central. Un territori privilegiat pel seu alt valor geològic, natural, històric i cultural.
Geoparc
Geoparc El tresor que tenim sota cada cep i olivera
Fa més de 36 milions d’anys, al cor de Catalunya, va existir un mar que acabar desapareixent amb l’aixecament dels Pirineus. Aquest procés ha deixat espectaculars formacions rocoses i recursos naturals rics que defineixen el paisatge de la zona del Collbaix.
D.O. Pla de Bages
Experiències
Explora les experiències
Explora l'univers Collbaix, tenim experiències dissenyades per a cada situació: per a famílies amb nens, per a parelles o grups d'amics. Passeja entre ceps i oliveres, descobreix en primera persona la nostra curosa elaboració i les notes de cada gota de vi i oli.
Botiga
El primer vi ecològic del Bages
Compra directament al celler i descobreix els vins i olis Collbaix, els primers amb distintiu ecològic de la DO Pla de Bages. El respecte absolut per la natura és la nostra responsabilitat.
Blog
Blog Coneix les últimes notícies
Descobreix les darreres novetats de Collbaix Celler El Molí endinsant-te al nostre blog.
Contacte
Posa't en Contacte
Tens dubtes, suggeriments? No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.
Iniciar sessió Registrar-se
El nostre molí d’oli
El conreu de l’olivera al Bages es remunta a temps remots i així ens ho evidencien certs vestigis que ens demostren la tradició del cultiu de l’olivera i l’obtenció d’oli al territori: premses d’oli, cups de pedra o trulls, pedres de molí, construccions de pedra seca, entre d’altres.
L’arribada de la industrialització tèxtil de principis del s.XX, amb forta presència a les conques fluvials del Bages va comportar un progressiu abandonament de l’activitat agrària, incloent-hi el cultiu de l’olivera, el qual va anar retrocedint fins a esdevenir una activitat pràcticament testimonial i relegada a l’obtenció d’oli per autoconsum a les masies.
Un altre dels moments clau que van desencadenar el declivi del cultiu van ser les gelades dels anys 1956 i 1962. La primera va causar molts danys als arbres, que van quedar fortament afectats, i la segona va tenir unes conseqüències molt perjudicials, ja que va tenir lloc justament quan les oliveres es començaven a recuperar de la primera gelada. Aquestes inclemències van ser decisives en el retrocés del cultiu d’olivera a la zona, ja que molts productors les van arrencar de soca-rel.
Sortosament alguns dels cultius es van mantenir i els peus de les oliveres afectades no van morir, sinó que van rebrotar. Malgrat les afectacions, el cultiu de l’olivera no s’ha perdut mai, sinó que s’ha mantingut com a patrimoni de les cases pairals, essent un cultiu complementari i en alguns casos de subsistència i per a autoconsum.
L’arribada de la industrialització tèxtil de principis del s.XX, amb forta presència a les conques fluvials del Bages va comportar un progressiu abandonament de l’activitat agrària, incloent-hi el cultiu de l’olivera, el qual va anar retrocedint fins a esdevenir una activitat pràcticament testimonial i relegada a l’obtenció d’oli per autoconsum a les masies.
Un altre dels moments clau que van desencadenar el declivi del cultiu van ser les gelades dels anys 1956 i 1962. La primera va causar molts danys als arbres, que van quedar fortament afectats, i la segona va tenir unes conseqüències molt perjudicials, ja que va tenir lloc justament quan les oliveres es començaven a recuperar de la primera gelada. Aquestes inclemències van ser decisives en el retrocés del cultiu d’olivera a la zona, ja que molts productors les van arrencar de soca-rel.
Sortosament alguns dels cultius es van mantenir i els peus de les oliveres afectades no van morir, sinó que van rebrotar. Malgrat les afectacions, el cultiu de l’olivera no s’ha perdut mai, sinó que s’ha mantingut com a patrimoni de les cases pairals, essent un cultiu complementari i en alguns casos de subsistència i per a autoconsum.
L’olivera a Catalunya representa gairebé un 15% de la superfície agrícola i és el principal cultiu llenyós. L’any 2019 es van censar 109.731 ha dedicades específicament al conreu de l’olivera, de les quals més del 80% eren cultius en secà i quasi bé tota la producció era destinada a l’oliva d’almàssera. Gairebé totes les comarques catalanes tenen al seu territori explotacions agrícoles d’olivera.
La producció d’oli a Catalunya té comercialment una tendència a la producció d’olis bastant uniformes, s’estima que més del 85% de la producció catalana es basa en quatre varietats principals d’olivera (‘Arbequina’, ‘Morruda’, ‘Empeltre’ i ‘Sevillenca’), on la varietat ‘Arbequina’ representa més del 50% de la superfície plantada d’olivera.
La comarca del Bages compta segon dades oficials amb 213 ha amb una producció de 258 t d’oli. Les dades oficials reflectides a la DUN, posen en evidència que són tres les varietats que predominen a la comarca i són per ordre d’importància en superfície conreada la varietat ‘Arbequina’, la ‘Corbella’ i la ‘Verdal de Manresa’.
Recepció / entrada olives
https://www.regio7.cat/bages/2022/11/07/larbre-lampolla-com-fa-loli-78246495.html?utm_source=whatsapp&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share | 0.662565 | curate | {"ca": 0.9632126348228043, "fr": 0.002889060092449923, "en": 0.03312788906009245, "es": 0.0007704160246533128} | https://cellerelmoli.com/2022/10/28/moli-doli-a-collbaix/ |
mc4_ca_20230418_11_121155 | Suport a Valtonyc, a Sant Feliu, amb ERC – Arxiu d'actualitat local
Suport a Valtonyc, a Sant Feliu, amb ERC
L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols farà gestions per contractar el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtonyc, “en un festival de cultura urbana”. Hi van donar suport ahir els grups d’ERC, Guíxols des del Carrer, MES, la CUP i diversos edils de TSF i CiU, després d’acordar amb el portaveu de GdC, Jordi Lloveras, excloure l’opció inicial del Festival de la Porta Ferrada, ja que l’edil responsable, Josep Saballs, també assenyalava que la programació està tancada, a més d’externalitzada en mans de les empreses The Project i El Terrat.
Malgrat això, els republicans havien anunciat ahir que donarien suport que el raper actués al festival, tot esmenant la interpretació que aquest diari feia genèricament ahir i per error de l’opinió del regidor Saballs. Els canvis proposats en el text inicial, però, van fer que els portaveus suspenguessin el ple durant cinc minuts llargs per debatre esmenes i plantejar el text final.
La votació es va fer separant els punts que feien referència a la defensa de la llibertat d’expressió, creació i rebuig a la condemna penal, votats per unanimitat de tots els edils, també els del PSC i la resta de CiU i TSF.
Suport a Valtonyc, a Sant Feliu, amb ERC added by Redacció on 13/04/2018
Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. sis × 6 = | 0.854905 | curate | {"ca": 0.9781382228490832, "en": 0.021861777150916785} | https://www.elridaura.com/noticies/politica/26637/suport-a-valtonyc-a-sant-feliu-amb-erc.html |
mc4_ca_20230418_0_575136 | FAQ | Servei de Desenvolupament Empresarial ICEC
Home > FORMACIÓ > FAQ
Qui pot accedir a la formació de l'SDE? Totes aquelles empreses que s'hagin registrat prèviament al nostre web ( a dalt, a la dreta)
Què necessito per incriure'm al web de l'SDE? Has de ser una empresa o creador o agent del sector cultural i creatiu, en qualsevol de les seves disciplines. Entra al web i diga'ns de quina empresa es tracta, el número d'identificació i un email de contacte. Omple el formulari i et respondrem per validar la teva petició.
A la meva empresa som tres persones, ens podem registrar els tres al web de l'SDE? Sí, és clar. Després de rebre la validació de la primera alta d'inscripció, les altres persones nomès hauràn d'omplir el camp NIF d'empresa i la resta s'omplirà automàticament. Les dades personals les ha d'omplir tothom.
Hem canviat de domicili, com us ho comuniquem? Envia un correu electrònic indicant les noves dades [email protected]
Hem canviat la raó social de l'empresa. Entro al web com a usuari i canvio les dades? Envia un correu electrònic indicant les noves dades [email protected]
Podem venir més d'una persona de l'empresa a una determinada formació? Sí.
Materials: Com puc obtenir els materials de la sessió a la qual he assistit? La documentació presentada i els vídeos gravats de les sessions que en tinguin són d'accés obert a tothom. A la pestanya HISTÒRIC SDE ho trobareu.
Factures: Com puc acconseguir un duplicat de les meves factures. Trobaràs tota la teva documentació generada a "Gestionar el teu perfil" des d'allà les podràs descarregar sempre que o necessitis
Justificants d'assistència. Trobaràs tota la teva documentació generada a "Gestionar el teu perfil". | 0.752076 | curate | {"ca": 0.970763723150358, "pt": 0.027446300715990454, "es": 0.0017899761336515514} | https://sde.cultura.gencat.cat/cultura/ambitsactuacio.php?idsec=55 |
mc4_ca_20230418_11_411555 | A paraules em convides | Ramon Solsona | Comprar libro
isbn: 9788466406031
Com es diu el soroll que fan els budells? Per què diem Papu a un personatge que fa por? Deport és un castellanisme o una paraula catalana medieval molt anterior a esport? Des de quan són pericos els seguidors de l'Espanyol? Què sabeu dels keds, les vambes i les xiruques? Què són les santmiquelades i les santantonades? Coneixeu els verbs santvicentar i santjoanar-se? Com se'n diu d'espiar les estrangeres a la platja? Quina relació hi ha entre la paraula porcellana i el sexe femení? Sabíeu que el primer significat de manyac i amanyagar era d'una relació homosexual? Voleu conèixer vint-i-cinc maneres diferents d'anomenar les roselles?Les respostes són a dins del llibre. Obriu-lo per qualsevol plana i descobrireu curiositats lingüístiques, tresors amagats dels parlars catalans i d'altres llengües, expressions de tota la vida i de fa quatre dies... Entre totes les paraules comentades hi trobareu traces de vosaltres mateixos, des dels jocs infantils fins al món contemporani, amb pinzellades de cultura popular i apunts de la història de les coses.A paraules em convides reflecteix la llengua viva dels parlants expressada directament, sense intermediaris. El llibre conté les aportacions que van fer els oients del Joc de paraules, un espai de Ramon Solsona dins d'El Matí de Catalunya Ràdio, dirigit i presentat per Antoni Bassas. El material lingüístic recollit durant tres anys està aquí notablement ampliat, amb informacions complementàries que, en conjunt, formen un mosaic ple d'amenitat i de sorpreses.A paraules em convides està concebut per passar-s'ho bé. Com es diu al pròleg: "La llengua és una festa. Divertim-nos-hi!" | 0.823882 | curate | {"pt": 0.04181389870435807, "ca": 0.9287396937573617, "oc": 0.02944640753828033} | https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/64156/A-paraules-em-convides |
oscar-2301_ca_20230418_4_120349 | Els Premis a l’Excel·lència Professional busquen reconéixer l’ajuda i esforços duts a terme per persones, associacions, universitats, institucions i altres entitats, per a desenvolupar i millorar tant la labor dels Col·legis Professionals com dels seus membres col·legiats.
Des de l’any 2016 la Unió Professional de València premia aquelles actuacions que hagen dut a terme notables contribucions en l’àmbit professional col·legial valencià i acostar a la societat i entitats públiques i privades als col·legis professionals, divulgant les millors pràctiques professionals i demostrant el nostre compromís amb la societat valenciana i els seus professionals.
El guardó que reben els premiats és una rèplica a grandària natural de l’escultura del mussol creada per Carlos Verdú, artista i també advocat col·legiat del Col·legi d’Advocats de València que simbolitza la saviesa com a virtut de l’excel·lència professional.
CATEGORIES
Emprenedoria, Formació i Ocupació
El Mussol d’Unión Profesional de Valencia per a les persones o entitat que contribuïsquen de manera general al desenvolupament d’iniciatives innovadores, creadores d’espai de coneixement, formació i generació d’ocupació en la Comunitat Valenciana.
Innovació, Investigació i Transformació Digital
Guardó a aquella persona o entitat el projecte de la qual, investigació o acció haja destacat per la introducció d’avanços o innovacions que milloren el desenvolupament de la professió.
Projecció Internacional
Premi a l’Excel·lència per a aquella persona, entitat o iniciativa que haja destacat per la seua projecció i desenvolupament internacional des de la Comunitat Valenciana.
Responsabilidad Social Corporativa (RSC)
S’atorgarà aquest mussol a aquella persona, entitat o iniciativa que hagi destacat en la implantació de polítiques de promoció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en algun dels programes següents: compromís social, igualtat de gènere, sostenibilitat, i canvi climàtic.
BASES DELS PREMIS A L'EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL 2022
NOTÍCIES
28 octubre, 2022
La Nit de les Professions d’UPdV premia l’excel·lència a San Miquel dels Reis
27 setembre, 2022
Anecoop, Incubadora con Valores, Witrac i Schneider Electric, s’alcen amb el guardó dels VII Premis a l’Excel·lència d’Unió Professional de València
25 juliol, 2022
La Junta directiva d’Unió Professional de València analitza les candidatures dels Premis Excel·lència 2022 en la qual s’han bolcat els col·legis professionals
MÉS NOTÍCIES
Les nostres oficines
Contacta amb nosaltres
Bulletí informatiu
Rep els nostres butlletins informatius per ser el primer a assabentar-te de esdeveniments, cursos de formació i tot allò que et puga interessar sobre la teva professió:
Nom Direcció de correu electrònic
Subscriviu
Segueix-nos
Estem en:
Twitter
Instagram
LinkedIn
Youtube
Polítiques
Avís legal
Política de cookies (UE)
Política de privadesa
Desarrollo web: ARRUFAT Informàtica 2022 • Diseño gràfico: Área Comunicación Estratégica 2022 • Todos los contenidos de esta web están protegidos por la ley de protección intelectual.
Back To Top
Cercar
Submit
Gestionar el Consentimiento de las Cookies
En https://www.unionprofesionalvalencia.com utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar i analitzar l'ús que fas del nostre site. Pots canviar la configuració, rebutjar-les o obtenir més informació sobre la nostra política de cookies:
Funcional Funcional Sempre actiu
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin una requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de su proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarlo.
Marketing Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en un sitio web o en varios sitios web con fines de marketing similares. | 0.591048 | curate | {"ca": 0.6384903994703156, "ta": 0.0022070183182520413, "es": 0.3270801147649525, "en": 0.024718605164422865, "it": 0.0035312293092032666, "pt": 0.0024277201500772457, "gl": 0.001544912822776429} | https://www.unionprofesionalvalencia.com/va/premis-a-lexcellencia/ |
mc4_ca_20230418_16_754471 | CANCEL·LAT Apollo 11 | Ajuntament de Granollers
Inici » CANCEL·LAT Apollo 11
18 oct. 2019 - 19:00h
CANCEL·LAT Apollo 11
PROJECCIÓ CANCEL·LADA
A través de material exclusiu en 65 mm facilitat per la NASA, es descobreix una visió fins ara inèdita de la missió Apollo 11, que va portar fa 50 anys l'ésser humà a la Lluna. Una gesta èpica que va unir la humanitat.
Cinema Edison es suma al Festival Panoràmic de fotografia i cinema que tindrà lloc a Roca Umbert del 17 al 20 d’octubre.A través de material exclusiu en 65 mm facilitat per la NASA, es descobreix una visió fins ara inèdita de la missió Apollo 11, que va portar fa 50 anys l'ésser humà a la Lluna. Una gesta èpica que va unir la humanitat.
Cinema Edison es suma al Festival Panoràmic de fotografia i cinema que tindrà lloc a Roca Umbert del 17 al 20 d’octubre. | 0.626458 | curate | {"ca": 0.9149198520345253, "fr": 0.0345252774352651, "en": 0.025893958076448828, "ja": 0.02466091245376079} | http://granollers.cat/agenda/cultura/cancel%C2%B7lat-apollo-11 |
naciodigital_ca_20220331_0_698134 | Una parella ha denunciat haver patit una agressió homòfoba al parc de Joan Miró de Barcelona. El periodista del Canal Blau Xavi Martínez ha explicat a l'ACN que el seu company i ell van ser agredits aquest divendres a la nit per un grup de joves quan estaven asseguts parlant en un banc del parc.
"Se'ns van apropar per cada banda tres i quatre nois i ens van acorralar", ha relatat Martínez, que detalla que quan va intentar escapar, els agressors li ho van impedir. "Un d'ells em va començar a espantar i em va empènyer fins a estampar-me contra una pilona de ferro. Se'm van trencar les ulleres i em van fer un trau al front", ha seguit l'afectat, tot explicant que quan va caure al terra, el grup va aprofitar per agredir també el seu company, que va rebre un cop de puny.
Martínez ha relatat que va aturar una patrulla de la Guàrdia Urbana que circulava per la zona i, seguidament, va ser atès, juntament amb la seva parella, al QUAP Manso, on li van posar cinc punts de sutura. Després, tots dos van anar a denunciar l'agressió a una comissaria dels Mossos d'Esquadra. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/181260/periodista-seva-parella-denuncien-agressio-homofoba-al-parc-joan-miro-barcelona |
mc4_ca_20230418_13_696778 | festes | Fundació Ateneu Sant Roc - Part 5
La música connecta
Aquest any les festes han estat molt musicals. Sopranos i baixos, clarinets i piano, contralts i tenors, oboès i flautes. Al pati en un ambient íntim i de festa major amb la coral Canticela de la Sagrada Família. Al saló en sessió per a infants i adults amb un grup de joves del Conservatori de Música de Badalona. La […] | 0.611094 | curate | {"ca": 0.7400530503978779, "pt": 0.2440318302387268, "mk": 0.015915119363395226} | https://www.fundacioateneusantroc.org/etiqueta/festes/page/5/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_439871 | Abans de re, avisar que el que jo busco és debat, no pas merder, que a alguns els hi costa d'entendre de vegades. Què és la nació catalana? Només n'hi ha una o n'hi ha diverses? La nació catalana defineix coses molt diferents segons la ideologia que la tracti. Així, per una gent és una autonomia més entre les Espanyes, mentre per uns altres és un país que es mereix un estat independent o per d'altres ni existeix (només existeix la nació espanyola, francesa,...). Per mi no és ni una cosa ni les altres, però alhora enloba totes les definicions que se li fan en una sola. Una nació és un fet ideològic, totalment causat per pertànyer a una o determinada ideologia, la qual evoca sempre un sentiment de lluita social. Així, dons, la seva base poden ser ideologies molt diverses, i per tant consisteix en l'objectiu social que aquesta té. Si néssim més enllà, encara ens trobariem que les nacions, en ser les ideologies causades pels interessos econòmics, en últim terme tenen aquesta mateixa causa social. Ara que ja sabeu què és el que considero nació, per què dic que el nacionalisme català és un idealisme sense base? La nació catalana pressuposa que s'ha de lluitar per una nació catalana, generalment cultural (tot i que també n'hi poden ver que defensin la CAC, per exemple), i la base amb la que ho fa és totalment inventada (i pagada) per la burgesia catalana (beneficiària principal) a base d'invertir en unificar les diferents cultures catalanes alhora que en diferenciar-la de les espanyoles. La seva base són interessos econòmics, no pas la ciència, fet pel qual he fet l'afirmació del títol. Interessos econòmics -[causa]- Ideologia social -[causa]- Sentiment nacional social -[causa]- Nació social PS: Aquet l'he fet mé curt, que sembla que faci mandra llegir llarg.
L´independentisme si volem que sigui majoritari s´ha de basar en una gran part en factors economics. Basar-lo en temes identitaris veient el percentatge d´inmigrants que han arribat a casa nostre en els últims 50 anys jo penso que en portarà a un gran fracás. I que quedi clar que això no vol dir que s´hagi de promocionar la llengua i cultura catalana amb totes les forçes però l´independentisme no es pot basar en això.
Totalment d'acord amb tu, pro després se'ns planteja una pregunta que per exemple els 33s ja rebutgen sense ni tenir-la en consideració: Per a quina economia apostem? Per a quin sistema econòmic apostem? Alguns aposten per Europa, fet que considero un greu error perquè és sortir del foc per caure a les brases: fariem el mateix error que van cometre els nostres avantpassats en entrar voluntàriament a formar part d'Espanya fins que ja va ser massa tard. D'altres aposten per una economia iberista, i quan dic això, no només em refereixo a Espanya, sinó a tota la resta d'estats espanyols i portuguesos de l'Amèrica del Sud. Aquets dos es fonamenten en una expansió dels mercats capitalistes, que és necessari si volem assolir els nostres objectius dins del capitalisme, pro a llarg termini aquesta solució acaba comportant una nova esclavització imperial, ja sigui espanyola o anglesa (per exemple, pensa que la gent defensa l'obligatorietat de l'anglès a Catalunya al·legant que és llenga internacional, pro sense pensar en una llenga internacional que no sigui de ningú: la llenga científica). Per saber en què apostar, el millor és preveure quins seran els propers factors econòmics catalans, i clarament ens trobem amb una crisi econòmica per tots cantons: la crisi energètica. Amb les crisis la classe dominada s'emprenya i reclama, i com que són majoria, poden arribar a ser una força perillosa pel capitalisme. Realment aquí Catalunya acabarà esdevenint un contrapoder importantíssim, que qui sap per què apostarà, si el feixisme o el socialisme. Com a marxista, aposto per aquesta última alternativa, i crec que serà aquesta la que ens portarà a la independència respecte l'estat espanyol, que no vol pas dir a la creació d'un estat català independent. | 0.880944 | curate | {"ca": 0.9746386000507228, "es": 0.0253613999492772} | |
wikipedia_ca_20230401_0_314609 | Subligny (Manche)
Subligny és un municipi francès situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia. L'any 2017 tenia 390 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Subligny era de 327 persones. Hi havia 132 famílies de les quals 25 eren unipersonals (4 homes vivint sols i 21 dones vivint soles), 58 parelles sense fills i 49 parelles amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 177 habitatges, 138 eren l'habitatge principal de la família, 23 eren segones residències i 17 estaven desocupats. 164 eren cases i 3 eren apartaments. Dels 138 habitatges principals, 97 estaven ocupats pels seus propietaris, 39 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 5 en tenien dues, 21 en tenien tres, 36 en tenien quatre i 75 en tenien cinc o més. 126 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 62 habitatges hi havia un automòbil i a 68 n'hi havia dos o més.
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 217 persones, 173 eren actives i 44 eren inactives. De les 173 persones actives 157 estaven ocupades (81 homes i 76 dones) i 16 estaven aturades (6 homes i 10 dones). De les 44 persones inactives 19 estaven jubilades, 9 estaven estudiant i 16 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Subligny hi havia 141 unitats fiscals que integraven 350 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.903 €.
Activitats econòmiques.
Dels 14 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa alimentària, 1 d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 9 d'empreses de construcció, 2 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils i 1 d'una entitat de l'administració pública.
Dels nou establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un taller de reparació d'automòbils i de material agrícola, 2 paletes, 2 fusteries, 2 lampisteries i 2 electricistes.
L'any 2000 hi havia 31 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 714 hectàrees.
Poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.008149568552253116, "ca": 0.9683604985618408, "pt": 0.010067114093959731, "it": 0.013422818791946308} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=314610 |
mc4_ca_20230418_4_519603 | Home/canviemlh
About canviemlh
CanviemLH {ICV-EUiA-PIRATES} és una confluència d'esquerres i municipalista. Volem fer de L'Hospitalet de Llobregat una ciutat més verda, justa i neta.
Democràcia! Repressió mai més El dia 1 d'octubre marcarà per sempre a molts veïns i veïnes de L'Hospitalet i de [...]
By canviemlh|octubre 16th, 2017|Notícies, Opinió|0 Comments
PLE 11/2016 Ordinari del 22 de novembre de 2016 LECTURA I APROVACIÓ DE L'ESBORRANY DE L'ACTA CORRESPONENT A LA SESSIÓ [...]
Moció de circuits esportius a l'aire lliure. Nº 30 de l'ordre del dia del ple municipal ordinari del 27 de [...]
MOCIÓ PER LA LAÏCITAT DELS AJUNTAMENTS - Per la convivència, la pluralitat i la tolerància Nº 25 de l'ordre del dia del [...]
MOCIÓ PER LA CORRECTA GESTIÓ DEL POLIESPORTIU SERGIO MANZANO. Nº 6 de l'ordre del dia del ple municipal ordinari del [...]
MOCIÓ EN DEFENSA DE LA QUALITAT DE L'AIRE I CONTRA EL FRAU EN LES EMISSIONS. Nº 12 de l'ordre del [...]
MOCIÓ L'HOSPITALET, CIUTAT LLIURE DE GLIFOSAT. Nº 13 de l'ordre del dia del ple municipal ordinari del 25 de gener [...]
Denunciem la manca d’ ètica comunicativa del PSCLH El grup municipal de CanviemLH {ICV-EUiA-PIRATES} denunciem la manca d’ ètica comunicativa [...]
CAP Florida: Problemes al servei de pediatria. El grup municipal de CanviemLH {ICV-EUiA-PIRATES} dóna suport a la reivindicació ciutadana en defensa d’un [...]
Article Opinió: Un grup transparent i obert a tothom
Debat: Un grup transparent i obert a tothom La transparència, l’accés senzill a la informació, és imprescindible per fomentar la [...]
By canviemlh|diciembre 20th, 2015|Opinió|0 Comments | 0.71908 | curate | {"nl": 0.018159048215403883, "ca": 0.9336255479023169, "es": 0.048215403882279274} | http://canviem-lh.cat/author/canviemlh/ |
mc4_ca_20230418_12_211510 | Traces. Catàleg 121 registres trobats 11 - 20 anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.02 segons.
Algunes consideracions actuals sobre la posició de la llengua catalana en relació amb el dret de la Unió Europea / Mir i Sala, Narcís
Del resum que encapçala l'article: "L'objectiu principal de la nota és posar en relleu un seguit de dubtes sobre la legalitat de determinades normes que adopta la Unió Europea i que, de manera directa o indirecta, repercuteixen negativament en la regulació interna dels usos oficials de la llengua catalana, tot privant-la de la capacitat d'intervenció normativa de què disposava amb anterioritat a l'adopció de la norma de la Unió. [...]
Revista de Llengua i Dret, Núm. 67 (juny 2017), p. 255-263 (Notes i informació)
Sobre el concepte polític de llengua comuna: una aproximació teòrica i comparada / Riera Gil, Elvira
De l'abstract: "A Catalunya, la política lingüística s'ha bastit sobre la relació entre els conceptes de llengua pròpia i llengua oficial, que ha estat objecte d'un sòlid desenvolupament jurídic i ha permès legitimar políticament l'ús preferent del català en un règim de doble oficialitat. [...]
Revista de Llengua i Dret, Núm. 60 (desembre 2013), p. 91-110 (Estudis sobre política lingüística i sociolingüística)
Les llengües oficials en la doctrina recent del Tribunal Constitucional / Segura i Ginard, Lluís J.
De l'abstract: "En el treball s'analitza la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, dictada en relació amb la impugnació de diversos preceptes de l'Estatut d'autonomia de Catalunya que regulen l'ús de les llengües oficials en aquesta comunitat autònoma. [...]
Revista de Llengua i Dret, Núm. 56 (desembre 2011), p. 83-113 (Estudis sobre dret lingüístic) | 0.660429 | curate | {"en": 0.012753623188405797, "ca": 0.9872463768115942} | https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&ln=ca&jrec=11&p=Llengua+oficial%3F&f=keyword |
mc4_ca_20230418_12_86845 | Arriba la Mostra de Teatre Inclusiu - Notícies - Coordinadora d'ONG Solidàries
Arriba la Mostra de Teatre Inclusiu
En el marc de la Festa Major de Santa Eugènia, aquest divendres s'inaugura la Mostra de Teatre Inclusiu que des d'aquest mes de setembre i fins a la primavera del 2015 anirà voltant per les comarques gironines amb un atractiu cartell de tres obres que ens qüestionen com a societat i que posen la cohesió social al centre del debat. Cada representació ve acompanyada d'un diàleg posterior entre públic i actors, actrius i director/a perquè es vol oferir un entreteniment obert a la majoria de veïns/es de la localitat, que ens ajudi a tenir més consciència de la realitat que vivim.
La Mostra de Teatre Inclusiu és una proposta conjunta del Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d’ONG Solidàries, Llagostera Solidària i de l’Associació GRAMC que, mitjançant aquestes tres obres de teatre, vol acostar a la ciutadania algunes temàtiques que solen passar desapercebudes i que incideixen directa i indirectament en la cohesió social.
La peculiaritat d'aquesta Mostra és que les tres obres que es representen han sorgit de les mateixes entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries: «Remenant els boscos de Nit» de Llagostera Solidària, «Històries d’un poble» del Grup de Recerca i Ajuda a les Minories Culturals (GRAMC) i «Relats de vida. Dones protagonistes» del Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d’ONG Solidàries-. Totes tres peces ja han estat representades amb èxit a diferents punts del territori.
Les peces teatrals que conformen la Mostra tenen un gran component de treball en la cohesió social i de cooperació entre les diferents persones i comunitats que hi participen. Mentre que l’obra "Dones Protagonistes" incideix directament en el dret de les dones a tenir els mateixos drets que els homes, les altres dues peces incideixen més en el dret de tota persona a les llibertats i drets fonamentals sense distinció de raça, color, sexe, idioma, posició social o econòmica, a la lliure circulació i residència, al dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries, o al dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a la persona i la seva família la salut, l’alimentació, l’habitatge o l’assistència mèdica.
Aquest divendres a l'Espai Marfà, de Santa Eugènia, hi podreu veure, a les 19h. "Històries d'un Poble" i a les 21h. "Tres relats de vida. Dones Protagonistes". I diumenge 14, a les 19h. "Remenant els boscos de nit". | 0.865758 | curate | {"ca": 0.9672594987873888, "es": 0.02263540824575586, "en": 0.010105092966855295} | http://www.solidaries.org/actualitat/noticies/arriba-la-mostra-de-teatre-inclusiu-2200/ |
macocu_ca_20230731_10_81534 | Assegurances FEEC 2022
Preus de les assegurances federatives de la FEEC pel 2022. Recordeu que per norma general cal tramitar-les al compte de l’entitat (ES84 0081 0063 2000 0150 2751 / BSAB ESBB) estant al corrent de pagament de la quota del Centre Excursionista.
Cobertures i preus de les modalitats per a adults amb i sense habilitació FEDME (la modalitat Plus incrementa les prestacions en cas de mort). El primer quadre correspon als preus del darrer quadrimestre de 2021, i el segon a les cobertures: | 0.722447 | curate | {"en": 0.043824701195219126, "ca": 0.9561752988047809} | |
mc4_ca_20230418_10_362878 | Holiday home Knoldebækvej Hjørring III Hjorring Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Hjorring, no busqui més enllà de Holiday home Knoldebækvej Hjørring III. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Holiday home Knoldebækvej Hjørring III també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Hjorring. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de bany, pesca. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Hjorring, faci de Holiday home Knoldebækvej Hjørring III la vostra llar. | 0.782876 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-knoldebakvej-hjorring-iii/hotel/hjorring-dk.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_297338 | Finalment, els cursos del 1er quadrimestre van arribar al seu fi… i per això, vam fer un petit comiat impulsat, sobre tot, per les dones del grup de tarda, gràcies a totes!
També va haver-hi un oferiment d’un dels companys del matí per a fer voluntariat a l’aula. Una bona manera de donar un cop de má a la gent del barri i gaudir d’una bona estona!
Us agraïm a totes i tots el vostre esforç i paciència, ja sabeu que sempre sereu benvinguts i benvingudes a aquesta casa, endavant!
Posted in: Activitats, Cursos, Dia a dia, Òmnia Tagged: comiat, Cursos, festa, iniciació, Internet, La Salut, Llefià, Marroc, té, voluntari, voluntariat
Comiat del Taller avançat de Com passar fotos d’un dispositiu a l’ordinador
7 maig 2013 by omniasalutalta
Aquest taller tractava d’un dels grans misteris d’alguns dels nostres usuaris i usuàries. Malgrat haver practicat amb el llapis USB en el curs d’Iniciació, no s’atrevien a fer el mateix amb la càmera de fotos o el mòbil.
A partir del taller s’han adonat de la senzillesa del procés i a més han après a penjar les seves fotos en Internet, ja sigui en Facebook o en altres pàgines com Picasa.
Fins aviat companys i companyes!
Posted in: Activitats, Calendari, Cursos, Dia a dia, Òmnia Tagged: càmera, capacitat, Facebook, fotos, Linux, mòbil, Picasa, Taller Avançat, targeta SD
Recursos Laborals Online
Cita prèvia
Telèfon per tràmits
Cerca al nostre bloc
INSCRIPCIONS ON LINE
Calendari d’entrades/posts
maig 2013
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31
« abr. juny »
ACCES
Registra
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Núvol d'etiquetes/tags
2011 2012 2013 2015 2016 2017 Abril accés lliure activitat Activitats aprendre art associacions badalona barri Casal Cívic Salut Alta Català Club Badiu Cursos entitats fem barri festa fotos Gener horari informació iniciació interculturalitat Internet jocs juliol Juny La Salut Llefià Maig Març nadal nenes nens Punt Òmnia La Salut Alta Sant Jordi taller tardor TIC web 2.0
WP Cumulus Flash tag cloud by Roy Tanck requires Flash Player 9 or better.
Recursos Laborals Online
Pàgines del nostre bloc
HORARI
On som?
Recursos
Iniciació a l’ordinador
Aprèn a navegar per Internet
Blocs i Web 2.0
Aprenentatge de la llengua
Retoc fotogràfic amb GIMP
Inserció Laboral
Entitats
Entitats del Barri
Entitats en el Punt Òmnia
Gramàtiques de la Convivència
CONEX
Club Badiu
Òmnia a prop teu! :)
Categories del nostre bloc
25N (1)
Activitats (352)
Art a La Salut (11)
Calendari (102)
carnestoltes (2)
covid 19 (13)
Cursos (123)
Dia a dia (226)
Entitats del barri (30)
Esdeveniments del barri/ciutat (22)
jornada òmnia21 (1)
Manuals (5)
memòria (1)
mobile week (1)
momria (1)
Nadal 2020 (1)
Òmnia (274)
recursos (2)
Recursos variats (30)
Tallers (52)
Des que va néixer aquest bloc…
Des que va néixer aquest bloc… Selecciona el mes abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 gener 2018 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 octubre 2014 setembre 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 gener 2014 octubre 2013 setembre 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 juny 2008 abril 2008 febrer 2008 | 0.724124 | curate | {"ca": 0.883684794672586, "oc": 0.00244173140954495, "it": 0.027081021087680356, "en": 0.04084350721420644, "ru": 0.0057713651498335185, "sv": 0.0004439511653718091, "nl": 0.0004439511653718091, "es": 0.004217536071032186, "fr": 0.019089900110987792, "km": 0.0004439511653718091, "sk": 0.0004439511653718091, "de": 0.004439511653718091, "hu": 0.0015538290788013318, "pt": 0.004439511653718091, "uz": 0.0004439511653718091, "gd": 0.004217536071032186} | https://bloc.xarxa-omnia.org/lasalut/?m=201305 |
macocu_ca_20230731_6_138087 | Més bàsquet
bàsquet
Champions League
Champions League. La Penya va haver de tornar d’urgència a Hèlsinki per qüestions meteorològiques i va arribar a Joensuu de matinada
L’Iberostar de Tenerife va proclamar-se diumenge campió de la Copa Intercontinental, derrotant el Guaros de Lara veneçolà per 76-71. El conjunt canari, vigent campió de la Champions League, va tenir...
Bàsquet
Champions League
El Divina Joventut desaprofita 15 punts de renda (34-19) i el Kataja l'obliga a fer una remuntada complicada, en una tornada on no podrà comptar amb Rouff, Gielo, Gudul i Noguès
Bàsquet
Champions League
La Penya afronta, contra un rival finlandès amb sis jugadors nord-americans, l’anada de la segona eliminatòria amb l’obligació d’aconseguir una bona renda per al partit de tornada
BÀSQUET.
Resposta immediata de la FIBA a la proposta de calendari feta pública dijous per l’Eurolliga i que plantejava concentrar tots els partits de seleccions al mes de juliol. En un comunicat, considera que...
bàsquet
Champions League
El president de la federació Andrei Kirilenko ha allargat el lligam del tècnic al capdavant de la selecció tot i anunciar que podia deixar el càrrec. Rússia, quarta, va assolir el millor resultat...
Champions League. Dimitrijevic (19 anys) i Birgander (19) lideren la Penya en el seu debut i el d’Ocampo a Europa i obté un coixí de 12 punts contra el Dinamo per a la tornada de demà a l’Olímpic | 0.611165 | curate | {"ca": 0.9000718907260963, "en": 0.07620416966211359, "es": 0.02372393961179008} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_647890 | Comença a córrer per twitter i Facebook el següent. La fiabilitat que té no la sé: http://twitter.com/albertbalanza/status/8872652148056064 CiU: 67PSC: 23 ( x 10)PP: 16ERC: 13ICV: 9SCI: 4C's: 3 TV3 el 2006 va dir: CiU: 47:PSC: 38ERC: 23PP: 14ICV: 11C's: 2 Si és aquest, TV3 l'encerta prou. El que no sabem és si és algú que s'ho ha inventat o realment és el de TV3. PERDÓ m'havia obldiat de posar IC-V. És que són tant poc trascendents, pobres...
Ho acaben de dir per RAC1! Casum-cony! Això es diu entre els més frikis que ja tenim el vot decidit, però si ho diuen per RAC1 faran anar tota la carraca sociata a votar en massa...! | 0.698111 | curate | {"ca": 0.9823434991974318, "en": 0.01765650080256822} | |
macocu_ca_20230731_6_282967 | Quart de Poblet tanca 10 dies de festes multitudinàries amb els festejos de Moros i Cristians
Dilluns, 09 Setembre 2019 12:24 Escrit per Redacció Publicat en Quart de Poblet - VAL Vist 377 vegades
Diseño y Marketing | 0.644026 | curate | {"ca": 0.9154929577464789, "es": 0.08450704225352113} | |
mc4_ca_20230418_3_508529 | L’anàlisi del temps en els nous models de creació interactiva | Interacció
Inici Apunts L’anàlisi del temps en els nous models de creació interactiva
Publicat per Centre d'Informació i Documentació el 23/05/2017 - 12:56 | Última modificació: 23/05/2017 - 13:36
El llibre analitza el concepte del temps en obres cinemàtiques que provenen de tres espais de creació interconnectats: el cinema experimental de nous formats digitals, l’art digital interactiu i la literatura digital. El nexe comú d’aquests tipus d’espais és que mostren un temps que no es redueix a la captura d’un únic instant, sinó que integren contingències temporals diverses. De fet, el punt de partida de la investigació és l’obra Khronos Proyector (Cassinelli, 2005), una composició d’imatges en moviment en la qual els espectadors poden alterar la dimensió temporal variant la profunditat del llenç amb les mans.
Khronos Proyector (Cassinelli, 2005). Una nova manera de representar l’evolució del temps
Les tres parts en què s’estructura aquesta obra ―’Tiempo, tecnología y sociedad’, ‘Estructuración temporal’ i ‘Acción y percepción’― fan, doncs, un recorregut per l’evolució paral·lela de les concepcions temporals i dels avenços tecnològics, del tractament del temps en mitjans digitals com els videojocs i obres del cibertext, i també de la vivència i la percepció subjectiva del temps en la recepció de la cinemàtica digital. El resultat és una aproximació interdisciplinària d’interès en camps com l’art digital, la narrativa transmèdia o la filosofia, amb possibles aplicacions en l’àmbit de la literatura, el patrimoni cultural, la museística i l’audiovisual.
videojocs, tecnologia, art multimèdia, transmèdia, sociologia, literatura
Sociologia de la cultura, Creativitat, innovació i Tics, Indústries culturals i creatives | 0.852148 | curate | {"ca": 0.9793296089385475, "es": 0.020670391061452513} | http://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2017/analisi-temps-creacio-interactiva |
macocu_ca_20230731_10_5777 | Un Sant Joan sense castells a Valls: «No es pot aguantar!»
Valls viu aquests dies una festa major de Sant Joan atípica. El coronavirus ha fet que la gran majoria dels actes no se celebrin i el moment àlgid de la nostàlgia serà en les properes hores. Les dues colles de la ciutat, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls, no podran fer les actuacions de Completes del 23 a la nit ni la diada de Sant Joan del 24 al migdia, que suposa també l'inici tradicional de la temporada castellera. «Serà una sensació molt estranya», apunta Jaume Martí, cap de colla de la Joves. «Tant de bo no es repeteixi mai més. No es pot aguantar!», afegeix Albert Martínez, cap de colla de la Vella. Tots dos donen la temporada gairebé per perduda.
«Ho trobarem molt a faltar», indica Martínez. «Els castells són una part molt important de la festa major i estàs acostumat a celebrar-la cada any», reconeix Martí. Després de mesos sense poder assajar ni actuar, «la gent té moltes ganes de fer castells», asseguren. Els mesos de confinament els han passat mantenint contacte telemàtic amb els membres de la colla, preparant activitats per la canalla o proposant entrenaments físics per fer a casa.
La voluntat és poder tornar al local d'assaig aviat però són conscients que «amb la situació d'ara mateix, no es pot», tal com fa veure Martí, que assenyala que «sense vacuna, serà molt difícil» reiniciar l'activitat. Martínez intenta veure-hi el costat positiu: «La gent de la colla està bé i estic convençut que si hem d'estar un any sense fer castells ens anirà bé. Portem quatre anys al màxim. Hem d'estar tranquils, descansar l'esquena, que la gent faci vacances, i sobretot que puguem tornar», argumenta. O tots o ningú Totes dues entitats són del parer que si no es poden fer els assajos i les actuacions amb tots els membres de la colla, no val la pena fer-ho. Això contrasta amb el parer d'altres colles del país, que estudien poder tornar a assajar per grups, o per posicions del castell. «Volem tornar, sempre que sigui amb seguretat i que no haguem d'excloure grups dels assajos. Volem tornar tota la colla unida. Els castells són la unió de la gent», reivindica el cap de colla de la Joves. El seu homòleg de la Vella demana que els responsables de decidir quan es podran reiniciar els assajos ho decideixin pensant en la seguretat. «Si ens diuen que ens hem de prendre la temperatura i netejar-nos les mans i els peus, ho farem; però amb la garantia que és amb seguretat», remarca. Sobre els assajos per grups, Martínez defensa que si s'aposta per aquesta opció «hi ha d'haver un objectiu». «Si em diuen que d'aquí a tres mesos farà castells tothom i que abans d'això podem assajar vint persones, val. Però assajar vint si no saps quan podrà tornar amb tota la colla, és il·lògic», argumenta. I ho reforça comparant-ho amb el futbol: «Ells van començar entrenant sis jugadors, però sabien que al cap de quatre setmanes tenien partit. Al futbol hi juguen tots. Per nosaltres, a la primera actuació hi ha d'anar tothom», remarca. La diada hipotètica La diada de Sant Joan suposa tradicionalment el tret de sortida al tram fort de la temporada castellera. Les colles arriben a finals de juny amb mesos de rodatge i diversos castells descarregats, però és a partir d'aleshores quan es comencen a veure les grans estructures. Els equips tècnics planifiquen metòdicament tots els passos a seguir durant la temporada per arribar a les grans cites en el millor moment de forma i tenir un bon ventall de castells en cartera. Amb tot, els dos caps de colla no s'amaguen a l'hora de desvetllar què havien visualitzat que podrien portar a plaça a aquestes alçades de curs. «La idea era fer el 2d9fm i el pd8fm», indica Martí. A Martínez li hagués agradat apostar per «castells de volum», com el 4d9fp o el 5d9f. Fins i tot «alguna cosa amb manilles» amb la mirada posada en el Concurs de l'octubre -que penja d'un fil-, com ara el 3d10fm o el 2d9fm. La mirada a la Candela Tots dos caps de colla troben que serà molt complicat que aquest 2020 hi hagi actuacions. En un horitzó proper sense actuacions al calendari tradicional i probablement sense Concurs de Castells a principis d'octubre, confien en poder celebrar les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que està previst que es facin entre el 29 de gener i el 7 de febrer del 2021. «Seria espectacular. Tinc esperances que es puguin fer», anhela Martínez. «Seria molt 'xulo' poder tornar per la Candela, portar totes les colles i fer una gran festa que fos l'inici de tot una altra vegada», finalitza Martí. | 0.837845 | curate | {"ca": 0.9654337296345222, "es": 0.0301629238221048, "ar": 0.004403346543372964} | |
cawac_ca_20200528_6_24877 | L’associació 365 dies Salou Vila comercial amb el suport de la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Salou ha engegat aquesta setmana una campanya per promocionar les compres nadalenques als establiments de Salou. La voluntat és que no hi hagi fugues de compradors vers municipis veïns a l’hora de buscar l’assortiment necessari per afrontar l’abastiment d’aquestes dates tant assenyalades en tota la gamma de productes tant d’alimentació com de regals i complements. “Amb aquesta campanya es vol premiar els compradors que fidelitzin les seves compres als establiments del nostre municipi”, deia la regidora de Promoció Econòmica, Reyes Pino, qui ha assegurat que...
L’Agència Reus Promoció de l’Ajuntament de Reus, organitza novament la campanya de Nadal, que compta amb la col·laboració de les entitats comercials de la ciutat per desenvolupar-la i promocionar-la de manera coordinada i fer-la més atractiva. La campanya, que enguany té el nom «Reus per Nadal, a prop teu», començarà el divendres 22 de novembre a les 19:00h a la plaça del Mercadal, amb l’encesa dels llums de Nadal i s’allargarà fins el 6 de gener.
Amb la filosofia de treball conjunt, i de coordinació i col·laboració entre els sector públic i el privat, la campanya busca cohesionar i enfortir la dinamització comercial de la ciutat i per tant millorar la seva capacitat d’atracció, en una època molt important pel sector comercial...
El passat dissabte 5 d’octubre, els assistents a la jornada formativa “L’Arboç Emprenedor”, celebrada a l’Auditori Municipal de vila van realitzar un itinerari guiat pels 12 locals buits de la vila que s’han adherit a la campanya. Tanmateix a la web municipal de l’Ajuntament de l’Arboç hi figuren les dades d’aquests locals per tal de facilitar el contacte entre els interessats i els propietaris, amb l’objectiu de dinamitzar el teixit comercial de l’Arboç.
La jornada formativa “L’Arboç Emprenedor”., presentada per l’alcalde de l’Arboç, Sr. Joan Sans, va comptar amb les intervencions de la Sra. Helena Vilanova, de la Fundació per l’Autoocupació de Catalunya; del Sr. Jordi Manchón, president de la Unió de Comerciants de l’Arboç; i del regidor de Turisme i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de l’Arboç Sr. Alfons Ribas... | 0.875805 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tarragonaendavant.cat/te/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=tag&tag=campanya&Itemid=1020 |
mc4_ca_20230418_10_95639 | El Planetari acollirà la 27a edició de les Jornades d'Astronomia | Castelló Extra
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, encapçalada per Verònica Ruiz, i el Planetari de Castelló han organitzat les XXVII Jornades d’Astronomia, un fòrum de reunió entre professionals i aficionats al món de l’astronomia obert al públic que se celebra anualment. L’esdeveniment tindrà lloc els dies 12, 13 i 14 d’abril en el Planetari de Castelló, i durant aquests dies tindran lloc ponències i conferències de diferents temes al voltant de l’astronomia.
Les jornades s’iniciaran el divendres 12 d’abril a les 18.00 hores amb l’acte i posterior conferència inaugural amb el nom ‘Tocant altre món: l’exploració de la Lluna’ a càrrec del científic i astrònom Ángel Gómez. Seguidament es projectarà el curtmetratge ‘Sputnik‘ de Vicente Bonet.
Per al dissabte 13 a partir de les 10.00 hores, estan programades una sèrie de conferències i ponències com ‘L’astronomia vista per dones’, a càrrec de Blanca Troughton, presidenta de la Federació d’Associacions Astronòmiques d’Espanya, i ‘Com combatem la contaminació lumínica?’, pel divulgador astronòmic Iko Margalef. També hi haurà una taula rodona amb el nom ‘Astronomia i turisme’, on diferents experts analitzaran com està el tema en l’actualitat. | 0.863763 | curate | {"ca": 1.0} | https://castelloextra.com/cultura/el-planetari-acollira-la-27a-edicio-de-les-jornades-dastronomia/ |
mc4_ca_20230418_14_322343 | poble | Club Excursionista Sense Fronteres
3 de Desembre de 2018 by cesensefronteres Deixa un comentari
Caminada Popular i Solidària 2018 (Marató de TV3) – Càncer Aquest diumenge passat, el Club va tenir l’honor de poder organitzar, per quart any consecutiu, una caminada solidària i popular […]
1 d'Agost de 2018 by cesensefronteres Deixa un comentari
TRAVESSA NOCTURNA A SANT SIMPLICI 2018 Els Pallaresos – Dissabte 18 d’agost de 2018 La Travessa Nocturna a Sant Simplici, organitzada pel Club Excursionista Sense Fronteres, és una caminada nocturna per […] | 0.736228 | curate | {"ca": 0.8990990990990991, "pt": 0.1009009009009009} | https://cesensefronteres.wordpress.com/tag/poble/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_305929 | No hi haurà vaga a Decatlhon, però no deixarem de denunciar la precarietat laboral que genera | Coordinadora Obrera Sindical
Facebook
Twitter
Instagram
RSS
Sobre la COS
Qui som?
On som?
Acords i documents congressuals
Organització i funcionament
Acció sindical
Seccions Sindicals
Sectorials
Acció territorial
Lluita feminista
Internacional
Formació
Territorials
Comunicació
Comunicats
Opinió
Documents
Vídeos
Afilia’t
Contacte
Select Page
No hi haurà vaga a Decatlhon, però no deixarem de denunciar la precarietat laboral que genera
by Comunicació | oct. 10, 2013 | Sense categoria
Un cop realitzada la mediació amb el Departament d'Empresa i Ocupació i l'empresa Decathlon, i malgrat la manca de diàleg, desconvoquem la vaga i emprenen noves accions de lluita.
Durant el matí de dijous 10 d'octubre de 2013 s'ha realitzat, davant el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, l'acte de mediació prèvia a la vaga convocada per la secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a Decathlon. L'empresa s'ha oposat frontalment a mantenir qualsevol tipus de diàleg, afirmant, sense complexos, que la política de contractació laboral, en cap cas, es podria considerar com a fraudulenta, una afirmació que, per a les treballadores de l'empresa, és conegut que és absolutament falsa. Davant d'aquesta afirmació i d'aquesta nul·la predisposició per mantenir qualsevol tipus de diàleg, l'acte de mediació ha finalitzat sense acord.
Tot i així, la secció sindical de la COS a Decathlon, creada formalment a Decathlon el passat 3 d'octubre, desconvoquem la vaga convocada amb data d'inici demà dia 11 d'octubre de 2013 basant-se enls següents motius:
· Amb la convocatòria d'aquesta vaga volíem denunciar públicament la política de contractació laboral que realitza una multinacional com Decathlon, que, només a l'Estat Espanyol, va obtenir, a l'any 2012, 97 milions d'euros de beneficis, beneficis milionaris que s'obtenen a força d'abocar als treballadors i a les treballadores de l'empresa a la més absoluta temporalitat i precarietat. Per intentar arribar al màxim nombre de treballadors i de treballadores i implicar-hi al màxim nombre de col·lectius vam decidir fer una convocatòria formal de vaga, amb el ressò mediàtic que això comporta, a efectes d'exterioritzar el conflicte, donar a conèixer la nostra problemàtica laboral, i, finalment, per poder tenir una trobada amb l'empresa i abordar aquesta qüestió.
· Aquesta convocatòria de vaga per part de la nostra secció sindical, de recent creació, és el resultat de la manca de voluntat de l'empresa d'escoltar les nostres demandes. Quan vam fer la convocatòria de vaga érem conscients que hi havia possibilitats que arribats el dia no es complissin les condicions materials per tal que aquesta tingués les mínimes garanties per prosperar. Tot i això, les treballadores vam valorar que estàvem obligades a actuar amb extrema celeritat per evitar que se seguissin produint acomiadaments per la via de la no renovació dels contractes temporals en frau de llei, sense poder esperar a convocar-la en el si d'una assemblea de treballadores, òrgan sobirà de decisió de l'activitat sindical a l'empresa. Mitjançant aquesta convocatòria hem pogut forçar a l'empresa a seure i escoltar les nostres demandes i al mateix temps socialitzar la nostra proposta de lluita entre les companyes d'altres centres a les que no podríem haver arribat d'altra forma. També, ens ha servit per constatar que fora de la nostra empresa hi ha moltes persones solidàries que estan disposades a donar-nos un cop de mà en la denúncia d'unes irregularitats que, tot i no haver estat formalment verbalitzades amb anterioritat, són de sobre conegudes per moltes persones. No obstant això, tot i la prepotència demostrada per l'empresa en la mediació d'avui no ens queda altre remei que desconvocar la vaga, no així la lluita.
Per això, agraïm l'interès, les mostres de suport i les ganes d'adherir-se a la vaga que hem rebut dels companys i les companyes i esperem que entengueu els motius pels quals desconvoquem aquesta vaga. No obstant això, des de la secció sindical de la COS afirmem amb rotunditat que la lluita per la millora de les nostres condicions de treball només ha fet que començar, atès que els propers dies presentarem davant de la Inspecció de Treball de la Seguretat Social una denúncia sobre la contractació temporal fraudulenta realitzada sistemàticament per Decathlon a efectes de regularitzar la nostra situació contractual i seguirem sumant companys, companyes i d'altres col·lectius a aquesta lluita per anar aglutinant forces a dintre de l'empresa i per exterioritzar el conflicte, rebent el màxim suport i solidaritat de la classe treballadora, per iniciar una campanya social de denúncia de la precarietat a la que ens tenen sotmeses les empreses (i multinacionals), com, en aquest cas, Decathlon.
Finalment, valorem que ara és el moment d'iniciar el procès d'organització de les treballadores en altres centres de la cadena i, entre totes, dissenyar un pla de lluita amb més possibilitats d'èxit, tenint per objectiu poder realitzar, ara sí, una vaga indefinida en un futur no molt llunyà.
Secció Sindical de la Coordinadora Obrera Sindical a Decathlon
Cerca:
La COS forma part de la Federació Sindical Mundial des de l'any 2012.
L’Ingrés Mínim Vital
Guia Pensions 2021
Darreres Publicacions
No ens han tret la mordassa i ara ens volen posar les manilles
25N. Treballem segures: violència masclista ni a la feina, ni enlloc.
COS-EDUCACIÓ DAVANT LA CELEBRACIÓ D’ELECCIONS SINDICALS A LES JUNTES DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DEL PAÍS VALENCIÀ | 0.806147 | curate | {"ca": 0.9622777079216813, "en": 0.02245374528471349, "fr": 0.001975929585054787, "es": 0.004490749056942698, "oc": 0.0014370396982216634, "hu": 0.0012574097359439554, "pt": 0.002874079396443327, "gd": 0.0014370396982216634, "it": 0.0010777797736662474, "ja": 0.0007185198491108317} | https://sindicatcos.cat/no-hi-haura-vaga-a-decatlhon-pero-no-deixarem-de-denunciar-la-precarietat-laboral-que-genera/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_414460 | Immaculada Constitució "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles". "Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defendre'n la integritat territorial i l'ordenament constitucional". El paràgraf anterior és el que establixen, literalment, els articles segon i huité de la Constitució espanyola. La seua tria no és gens casual, per tal com resumix ben bé quin és el projecte polític que defén la CE: "la indissoluble unitat de la nació espanyola", i fins i tot amb el manament a "les Forces Armades" perquè en siguen els garants. Ben mirat, es tracta del mateix de "la España Una, Grande y Libre", però amb un altre nom. Ahir, dia 6 de desembre, el text constitucional complia 30 anys. Des de les institucions, partits polítics i mitjans de comunicació estatal s'ha aprofitat l'efemèride per tal de defendre acèrrimament les bondats i virtuts de l'anomenada Carta Magna dels espanyols. Fóra inútil negar que la Constitució ha suposat, respecte del període fosc que va ser la dictadura franquista, alguns avanços en matèria democràtica, amb tots els ets i uts que hi calguen. Però no és menys cert que mitjançant la CE no es va dur a terme un trencament clar amb el franquisme, per tal com els seus ponents van haver de redactar-la amb els militars espanyols apuntant-los directament al cap, figuradament i literalment. Un fet que sens dubte explica moltes de les mancances que tres dècades després s'hi arrosseguen Entre elles, la imposició "per la porta de darrere" d'un cap d'Estat, designat com al seu sucessor pel propi dictador, però revestit de "legitimitat democràtica" amb el terme de "monarquia parlamentària". Una figura, la del rei d'Espanya, que el text constitucional designa com a "símbol de la unitat i la seua permanència". Vet ací un dels punts claus per a fer un balanç del que ha suposat la Constitució al llarg dels darrers anys: un "dogma legal" que justifica un projecte polític, la "indissoluble unitat de la nació espanyola", alhora que criminalitza i li nega la legitimitat democràtica als anomenats "nacionalismes perifèrics". No és propi d'un Estat que s'anomena "social i democràtic de dret" i que "propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític" la negació del dret de l'autodeterminació dels pobles que l'integren. Fins i tot amb la coacció d'empresonar els qui "gosen" plantejar una iniciativa tan democràtica com atendre la voluntat popular manifestada en un referèndum. El mapa d'Europa -i del món- ha canviat molt al llarg dels darrers anys. Han sigut molts els pobles que, de manera democràtica, han assolit la seua llibertat mitjançant la creació d'un Estat propi. Per tot això, la Constitució no pot ser la presó de nacions sotmeses, paradoxalment, en nom de la "la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític". Ni menys encara convertir-se en la "Immaculada Constitució": un text sagrat del qual no cal tocar ni una coma. Nota: Este text és un editorial de Valencianisme.com, portal web del valencianisme de construcció
...... la Puríssima.... xD
Nosaltres en diem "el pont de la prostitució de la putíssima" | 0.844488 | curate | {"ca": 0.9924637681159421, "pt": 0.007536231884057971} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_526428 | Doncs això. Com seria la forma correcta? Jo escric l'hi però he vist escrits amb "li" de persones poc sospitoses d'escriptura deficient.
Cap dels dos: Li ho he dit.
Diria que la contracció "l'hi" substuint "li ho" és correcta. http://esadir.cat/sintaxi/pronpersfebl/
Es incorrecta. | 0.423744 | curate | {"ca": 0.7054545454545454, "pt": 0.10181818181818182, "es": 0.19272727272727272} | |
cawac_ca_20200528_6_57757 | Valls s’adhereix al conveni Córner 2012
El divendres passat, dia 13 de gener, el regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Valls, Joan Carles Solé, va ser present en la signatura del conveni de col·laboració Córner 2012 entre la Diputació de Tarragona, municipis, consells i entitats del Camp de Tarragona.
El conveni Córner 2012 té la voluntat de dur a terme una participació conjunta i coordinada al programa de fires internacionals, nacionals i estatals promogudes per l’Agència Catalana de Turisme. L’alcalde de Valls i president del Patronat de Turisme de la Diputació, Albert Batet, i el president de la Diputació, Josep Poblet, van presidir la signatura en què van participar els representants de 15 municipis del Camp de Tarragona, de dos consells comarcals i de l’empresa PortAventura.
Sota el paraigua del novè conveni Córner, els municipis i consells comarcals participaran de forma conjunta en fires turístiques a Catalunya, l’Estat i ciutats europees. Els signants seran presents en certàmens tan importants com l’ITV de Berlín o WTM de Londres. També en fires més properes, però també destacades, com Expovacaciones a Bilbao o Navartur a Pamplona. La primera cita en el calendari és aquesta setmana a Fitur, la Fira Internacional de Turisme que es fa a Madrid entre el 18 i el 22 de gener.
Durant la cerimònia, Batet va destacar “el paper cada cop més decisiu del Turisme en l’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, especialment, en aquest context de crisi”, i “la necessitat que el dinamisme de la costa sumi amb l’atractiu paisatgístic, gastronòmic i patrimonial de l’interior de la Costa Daurada”. | 0.893915 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elvallenc.cat/valls-sadhereix-al-conveni-corner-2012 |
oscar-2301_ca_20230418_5_143989 | En la crisi econòmica, els Verds/ALE lluiten per una economia ètica. Fem política per a les persones que en aquesta crisi han perdut la feina, per als assalariats i per a les petites i mitjanes empreses amb models d'empresa innovadors i sostenibles.
Estem al costat de les consumidores i els consumidors a l'hora de regular els bancs i fer més transparents els mercats financers. La nostra política reforça la dimensió social de la UE: per l'equitat social i per un salari igual per a un treball igual. Contra la liberalització dels serveis públics, especialment els serveis socials i el sistema sanitari.
Volem un canvi econòmic i social ampli que permeti prosperar a totes les societats i que respecti els límits del nostre planeta.
Aquesta pàgina web combina continguts publicats en català i en anglès. Per veure la llista completa d'aquests continguts escull un dels següents idiomes: EN/DE/FR
LA NOSTRA FEINA AL PARLAMENT
Primer paquet per a la governança econòmica ("six-pack")
Com a conseqüència de la crisi econòmica, els Estats membres de la UE van decidir modificar els criteris... | 0.776497 | curate | {"ca": 0.9740980573543015, "en": 0.025901942645698426} | http://www.greens2014.eu/cat/economia-i-treball/introducci%C3%83%C2%B3.html |
macocu_ca_20230731_0_530414 | L’Ajuntament de Bunyola paralitzarà les obres de la urbanització de Can Mas
Revisaran si la llicència incompleix la Llei balear d'Urbanisme com ha denunciat el GOB
comparteix
L’Ajuntament de Bunyola ordenarà la paralització de les obres de ‘Petit Bunyola’, la promoció d’habitatges que es construeixen davant la possessió de Can Mas. El Consistori vol revisar la llicència d’obres d’aquest projecte, arran d’una denúncia del grup ecologista GOB. Aquesta entitat ha denunciat que el permís d’obres municipal contradiu la Llei d’Urbanisme de les Balears per l’impacte visual que tendran les edificacions. Entre avui i demà, el Consistoi bunyolí convocarà un ple extraordinari per decretar la paralització de les obres i revisar la llicència. El GOB ha celebrat aquesta decisió.
Cookies | 0.747298 | curate | {"ca": 0.9909677419354839, "en": 0.00903225806451613} | |
macocu_ca_20230731_0_285912 | "... 'adaptació dels diferents instruments de control de les activitats econòmiques als verdaders objectius que han de perseguir ..."
"... apareix com un instrument intern de garantia normativa dels drets estatutaris que podria donar ..."
"... per efectuar el control de constitucionalitat. Utilitzant aquests principis com a instrument d’habilitació, s ..." | 0.625178 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_92562 | Discurso pronunciado en el acto de entrega de la Medalla de Oro de la Generalitat a Francisco Candel Tortajada, el día 3 de septiembre de 2003, en el Salón Sant Jordi del Palau de la Generalitat
Pere Baltà
Escritor y periodista.
Presidente de la Fundación Paco Candel.
Actual director de la revista digital "Tornaveu".
Diputado en Cortes III, IV y V legislaturas.
Molt Honorables Presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, Honorables Consellers, il·lustríssims diputats, distingides autoritats, Excel·lentíssim Senyor Francesc Candel i Tortajada, senyores i senyors.
Glossar el cèlebre escriptor i amic Francesc Candel, a qui la Generalitat atorga amb la medalla d'or la seva més preuada consideració, té la dificultat de l'estima personal al guardonat i l'extensió d'una obra que l'autor ha desenvolupat al llarg de sis dècades, atès que el seu primer llibre fou editat al 1956. La proximitat dels respectius domicilis -ambdós al Delta del Llobregat- i la fal·lera d'escriure sobre l'entorn social, aviat ens va relacionar, fins al punt que he tractat alguns personatges dels seus llibres.
Des de la publicació de Hay una juventud que aguarda, la producció literària de Paco Candel ha superat la cinquantena de llibres publicats. Es pot ben dir que la vocació que amb tanta força s'expressava en el seu primer llibre s'ha realitzat com a professió, amb l'acceptació del públic i el respecte de la crítica. Avui, en aquesta distinció que se li atorga, també se li reconeix l'exemplaritat. A tots ens honora com a part d'aquesta Catalunya a la qual Candel tant ha contribuït amb un acurat anàlisi social farcit d'humanisme.
La primera notícia de Candel, per a la majoria de lectors, va ser la publicació d'un llibre insòlit, aquell Donde la ciudad cambia su nombre, que trencava motlles tot mostrant un àmbit social que el poder amagava. El text era tan fresc com apassionat. Els personatges eren tan reals que apareixien amb el seu propi nom. Les Cases Barates del Port era el barri que "retratava" i on la seva família va anar a viure en arribar a Barcelona poc abans de l'Exposició Internacional del 1929, quan Candel només tenia dos anys. En Josep Maria Huertas Claveria -brillant estudiós de la Barcelona popular- ha dit que aquell barri va tenir una gran sort quan, en desaparèixer fa pocs anys, hi havia viscut un veí d'excepció que va saber explicar com era el paisatge, les seves gents i les seves formes de vida. Aquest periodista tan reconegut afirma que es tracta d'una de les grans novel·les de Barcelona; mentre que Candel, modest, reconeix que, amb la seva novel·la més reeditada, es va fer escriptor. Escoltem-lo en el seu estil peculiar:
Aprendí a escribir cuando la escribía... y a entender que para escribir una novela no es necesario planteamiento, nudo y desenlace, sino sensibilidad, agudeza y observación -esto es gracejo, desparpajo y fijarse-, que si la novela es la mentira que más se parece a la vida, la vida es la verdad que más se parece a la novela...
Tant s'hi assemblava que el governador civil de l'època va saber d'un llibre que es venia como el pan bendito als quioscos de les Rambles, enmig del rebombori i l'emprenyament dels compradors. Li van dir que es tractava d'un libro tremendista, sense explicar que el referit tremendisme era un corrent literari impulsat per un antic servidor de la censura anomenat Cela.
No els pogueren enretirar tots. La picaresca de l'època (el país tot just superava el temps de l'estraperlo) va fer que no pocs llibreters amaguessin exemplars sota el mostrador i, aviat, els varen vendre juntament amb l'edició que es va fer d'estranquis; com si es tractés de tabac ros o del pa blanc que tant escassejava, oferien el llibre als clients de tota confiança...
-Tengo Candel, tengo Candel...
Amb el pas del temps, se n'han fet 24 edicions.
Candel es féu popular quan encara era latent "aquella postguerra en què -com diu Julio Baños, amic d'infància i historiador del barri- per sobreviure, calia fer de tot". I va fer de quasi tot, fins que el "descobrí" l'editor Josep Janés, a qui arribà amb una carta de Sebastià Joan Arbó i la influència de l'Eduard Manchón, mític jugador barcelonista fill de Can Tunis.
Fins i tot va fer d'aturat sense cobrar. "És natural que no trobi feina. No sé fer res. Només escriure. Però no n'hi ha prou amb això", pensa el jove protagonista de Hay una juventud que aguarda, que, d'una manera aïllada i autodidacta, va concretant una forta vocació. No pot anar a la universitat. No te connexions amb cap corrent intel·lectual. La seva "penya" es reuneix als descampats dels barris de Port... Ha llegit, això sí.
Tenia tot just tretze anys al gener de 1939, el dia abans d'entrar els nacionals a Barcelona, quan, juntament amb un cosí seu, van cremar en un racó de la muntanya de Montjuïc, una col·lecció de les "novel·les ideals i lliures" que editava el pare de Frederica Montseny. Només es salvà un llibre que van enterrar perquè es tractava d'un préstec. Per tal que els feixistes no els enxampessin amb aquella càrrega subversiva, van posar una llauna com a resguard perquè les flames no es veiessin des de la planúria.
"Vam cremar tanta cultura anarquista -ha explicat- que la planxa metàl·lica se'ns desfeia..."
Un cosí germà de només setze anys havia marxat al front amb les lleves del biberó i no va tornar mai més a casa.
Sense dubte, les vivències són la font d'inspiració de l'escriptor i, explicar-les, en el cas de Candel, va ser la primera escola. El primer mestre fou el pare, que el volia treure de la xacra social de l'analfabetisme. Per tradició familiar els Candel tenien una gran admiració per la cultura i un respecte profund pels llibres.
"Enmig dels meus ambients -ha deixat escrit Candel- l'analfabetisme ha estat una planta profunda que ha crescut ubèrrimament".
Se sent hereu de la cultura antropològica i de cap acadèmia. Les Cases Barates del Port quedaven lluny, sobretot socialment, de les minories culturals que començaven a bellugar-se després del desastre de la guerra. Eren l'esquena de la ciutat, l'abocador on es llencen les deixalles, allà on la ciutat canviava el seu nom avergonyida.
No només pretenia realitzar-se com a escriptor, volia escriure un clam dels habitants dels suburbis dirigit a la burgesia causant de les injustícies perpetuades. Una denúncia feta descrivint la gent del seu entorn: com eren, què feien, què deien... No esperava ser llegit pels propis personatges que havia "retratat". La reacció dels suposats "protagonistes" va ser d'una riquesa literària tan extraordinària que, lluny d'espantar-se, l'inspirà un nou llibre: ¡Dios, la que se armó!, que, passats els anys, és un testimoni pintoresc i una il·lustració refrescant de com en aquest país podien succeir certes coses al bell mig de la dictadura.
La irrupció de Candel va ser com un esclat. Sorgia d'un espai socialment marginat, aïllat i desconnectat de la realitat literària. Els seus llibres no explicaven històries de burgesos esnobs. Els seus referents inicials eren de llengua castellana amb noms tan sonors com Juan Ramón Jiménez, exiliat, o Federico García Lorca, assassinat, que contrastava amb els Pemán i Sánchez Mazas, intel·lectuals oficials del Règim. Entre les seves predileccions perdurava Pio Baroja. Delibes i Cela iniciaven els camins de la nova narrativa... Els tertulians dels cafès més prestigiosos citaven l'Unamuno i l'España invertebrada d'Ortega i Gasset...
Cal adonar-se que aquell inquiet Candel és aquí, a un indret de Catalunya, però el sistema ha impossibilitat que connecti amb els escriptors i pensadors en llengua catalana, exiliats i/o silenciats, i, tant o més greu que això, han impedit que aprengui a escriure l'idioma que acabarà parlant. No n'hi ha prou amb llegir amb fruïció els textos de Josep Pla o la novel·lística descriptiva de l'Ignasi Agustí. Malgrat la relació editorial que es produeix amb Espinàs i Folch i Camarasa, la literatura que es fa en aquell moment precís es fa a l'entorn del Premi Nadal i, molt aviat, de l'Editorial Planeta (Gironella, Anna Maria Matute, Luís Romero, Mercedes Salisachs, Tomás Salvador, Carmen Laforet...), catalans que eren símbol d'una ciutat que lluïa capitalitat editorial universal en llengua castellana...
Cal mirar cap a fora! I mira cap a l'est: descobreix el Txèkhov que el progressisme ha posat de moda, però els escriptors de la "generació perduda" el fascinen: planteja a Hemingway un pols que és un brindis per una manera de viure, l'omple de neguit social l'Steinbeck que descriu l'emigració interior americana..., Saroyan, Faulkner, Dos Passos..., el Graham Greene d'El poder i la glòria, Van der Meersch... Li recomanen llegir La muntanya màgica de Thomas Mann... L'espanta el món feliç que anuncia Huxley i la proximitat del 1984 de l'Orwell.
Però és un escriptor francès, que no és André Malraux, qui il·lumina oportunament el seu camí: llegint Cesbron s'adona que el submón de l'entorn de París també es produeix a Barcelona. En el seu barri també hi és el capellà que dubta entre la fe i el servei a la societat, el metge que visita de franc..., hi són "els sants que van a l'infern" i tota aquella gent que només vol treball, un sostre com cal i una mica d'esperança...
Des d'aleshores s'han succeït temes i títols en la direcció de l'escriptor que assumeix el compromís amb el seu temps. Es converteix en la veu dels sense veu. S'implica en la seva obra fins al punt de fer difícil discernir on acaba el personatge i comença l'autor. Tracta els problemes latents amb l'amenitat de qui sap aprofundir cada qüestió planerament. Ha estat oportú des del dia que denuncià que els suburbis eren l'abocador de la ciutat, novel·là la vida als sanatoris de les malalties de postguerra i les dificultats sorgides de l'atur i la marginació, avisà que venia una nova pobresa i, especialista en migracions sense proposar-s'ho, també féu a temps l'anàlisi dels nous corrents migratoris, tot pensant en una Catalunya cohesionada que, conservant la identitat, fos políticament plural i socialment justa.
Els altres catalans, publicat al 1964, és un servei impagable al seu país. A partir de l'anècdota d'un cartell posat per uns extremistes en plena guerra i en el límit entre l'Hospitalet, capital de l'anarquia, i la Barcelona burgesa...
Aquí termina Catalunya
Aquí empieza Murcia
Es pregunta tot dialogant amb l'editor Josep Janés -per qui sent devoció-, qui constitueix els pobles..., els homes o la terra? Arriben a la conclusió que l'home s'aclimata mentre la terra segueix impertorbable.
Amb ell hem recordat que, a les darreries del segle XIX, foren valencians i mallorquins els que van donar a Catalunya l'impuls que li mancava a causa de la baixa natalitat. "En certa manera tot quedava a casa", afirma recordant que arribà amb els seus des de les terres valencianes del Racó d'Ademús. Després van venir de l'Aragó, de Múrcia i Almeria, Andalusia i Extremadura...
Hi ha un cert paral·lelisme amb el present, quan ens ha parlat que el factor religiós ha tingut una forta incidència en les dificultats d'integració, en dir-nos que l'immigrant arribava amb unes tradicions religioses que aquí no acabaven de trobar expressió. La fe racionalista de Catalunya no anava amb ells, especialment els que vingueren després del Concili Ecumènic. En arribar la Setmana Santa s'apropaven a les esglésies i no hi trobaven monuments, ni processons, ni imatges nafrades... Els semblava un fenomen exclusiu de Catalunya i deien que els capellans els feien perdre la fe.
Cada vegada vénen de més lluny i de més difícil integració... Com si fos un conte ens explica la història d'un noi nascut i criat a França, que parlava un llenguatge que havia après allà, una barrija-barreja entre el castellà dels seus pares i el francès del país. Un patuès estrany -diu Candel- perquè vivien al sud de França. En definitiva, que la gent de les Cases Barates, sentint que parlava un llenguatge que no entenien, va suposar que era de la terra que trepitjaven... Li van posar de renom el catalán, que li va quedar per tota la vida. Pot ser que sí que parlés el català del Rosselló, però també és probable que aquell patuès fos l'occità, l'idioma germà d'uns altres immigrants que, en el seu moment, es van integrar sense cap trauma.
Com qui no diu res, en Francesc Candel planteja al colofó d'Els altres catalans, que es publicà al 1964, que en el curs de les properes generacions és possible que la catalanitat passi a mans dels altres catalans, que es poden veure cridats a la curiosa tasca de revaloració de la novíssima Catalunya. En el seu particular Viaje al Rincón de Ademuz -seguint l'exemple de Cela- constata que els pobles d'on van arribar els Candel es seguien buidant camí de Catalunya i, en Els altres catalans, vint anys després inventà una paraula per definir certs fills d'immigrants que "passen de Catalunya", sense estar ni en pro ni en contra: acatalanes.
Quan ja teníem Generalitat, en un debat sobre les Àrees Urbanes de Nova Creació en què ambdós vam ser ponents, li vaig sentir dir respecte la cultura antropològica dels immigrants i la seva incorporació a la catalana, que el punt d'equilibri s'ha trobat quan no ha estat necessari renegar de la teva cultura d'origen per incorporar-te a la d'adopció, però no ha deixat d'avisar que una cultura immigrant alfabèticament forta pot menjar-se la del lloc que envaeix.
És només escriptor, Paco Candel? Es fa evident que no. Darrera dels seus llibres hi ha un sociòleg profund. Ell, que no sabia quina professió declarar quan hagué de comparèixer al jutjat per la denúncia d'algun dels al·ludits a Donde la ciudad cambia su nombre, va dir: "Ponga escritor". Es decidí davant la incredulitat d'un magistrat molt disposat a processar-lo. Ha exercit altres funcions: entre les quals senador i regidor, quan el seu nivell de compromís amb la democràcia el portà a assumir responsabilitats. Però fins i tot aprofità aquella època d'home públic per explicar-la, corroborant que només volia ser escriptor.
Potser també volia viure intensament el seu temps. L'Ignasi Riera ha dit a l'Avui que serà un referent literari d'interès creixent i, ahir mateix, el propi Candel ens explicava que, arran del maig del 68 que visqué a París Víctor Mora, varen fer equilibris amb la censura, tema que és molt present a la seva obra perquè la va patir de valent.
Mig segle d'ofici ha consolidat la voluntat de ser escriptor amb el prestigi d'una obra tan sòlida com extensa. El temps ha tancat les ferides obertes pel relat d'una realitat que els poders fàctics amagaven. Aquells que el volien lluny de les Cases Barates del Port han hagut d'assumir que tots aquells barris: el Port, Can Tunis, el Polvorí, la Zona Franca, el nucli de la Seat, les Cases Barates..., han acabat sent "els carrers de Paco Candel", com en un llibre recent els ha definit l'Esther Pardo i Gimeno, deixebla seva. Aquell escriptor tan vocacional sempre ha estat al servei de la seva gent. Cal dir que aquest concepte es refereix a aquells que estimes i pels quals et sens estimat, i l'àmbit de l'estima a l'amic Paco Candel s'ha fet tan extens com queda palès en aquest acte...
Tots hem sentit dir que acabes sent d'allà on enterres la teva gent. Molt a prop d'aquells carrers, que són els seus, hi té els pares, la dona amb qui compartí la vida... El seu cosí germà morí al front defensant la causa de la llibertat.. Allà mateix, a prop del cementiri de Montjuïc, on reposen alguns símbols del país que ha acabat sent la seva terra, un dia fosc de l'hivern de 1939, no només varen cremar uns somnis de llibertat, hi enterrà un llibre pensant que algun dia el podria tornar. Potser era un presagi del fet que, amb el conjunt de la seva obra, ha salvat part de la memòria d'un indret..., però també la memòria col·lectiva d'un temps i d'un país.
Ara que sabem que ja escrius les teves memòries..., amic Paco Candel: endavant i salut! Tornarem a gaudir llegint-les! | 0.864251 | curate | {"es": 0.047217644821903916, "it": 0.0006337938902268982, "ca": 0.9484725567245532, "pt": 0.00367600456331601} | http://www.fundaciocandel.org/html/cs/activ_04_full.asp?id=2 |
mc4_ca_20230418_11_303311 | Así será el nuevo marketing turístico de Barcelona | infotur Barcelona
30 marzo, 2018 BLOG TURISMO
El regidor de Turisme, Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, Agustí Colom, i el president del Comitè Executiu del consorci Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, han presentat a la seu de Turisme de Barcelona, la licitació del concurs per dissenyar una estratègia de màrqueting turístic de la ‘Destinació Barcelona’ per als propers anys.
En paraules de Joan Gaspart, que s’ha referit a la situació política de Catalunya i de Barcelona i a la “complexitat” del moment i que s’ha mostrat confiat en superar les adversitats, “tal com ha demostrat aquesta ciutat en ocasions anteriors”, ha subratllat l’amplitud de mires i el caràcter territorial d’aquest pla de màrqueting.
“Es tracta d’una estratègia que reflecteix el moment actual” ha dit. “El món està canviant, la ciutat, el turisme i la forma de moure’ns pel món està canviant i això està afectant a la oferta, la demanda i la distribució de l’economia. Tot aquest canvi requereix una reformulació en la manera de projectar-nos”.
Per Gaspart, aquest esperit de col·laboració entre quatre institucions, Ajuntament, Cambra, Diputació, i Turisme de Barcelona, significa poder incorporar la nova realitat i traduir la complicitat entre ciutat i territori per projectar-nos al món amb força”.
El regidor Agustí Colom ha començat la intervenció destacant el moment “d’enorme complexitat política, però que també conviu amb la vida quotidiana”, i ha confiat en la potència i capacitat per resistir de la ciutat.
Pel que fa a la presentació de l’estratègia de màrqueting turístic de la destinació Barcelona, Colom ha ressaltat que la gestió turística ha de ser integrada i el màrqueting ha de ser eina clau en això, coordinat amb altres eines”.
Colom ha explicat que per obtenir millors resultats del turisme a la ciutat i aconseguir el mínim impacte negatiu és imprescindible implicar el sector privat, de manera que la pràctica garanteixi la seva sostenibilitat i perdurabilitat”.
“El turisme és un sector clau però hem d’aconseguir que tingui capacitat d’arrossegament a altres sectors, ha seguit Colom, i “que el turisme sigui focus real de desenvolupament econòmic i irradiï a la ciutat i a altres sectors econòmics”.
Transcendir la frontera de la ciutat de Barcelona
El disseny d’aquest nou document neix com una de les propostes del Pla Estratègic de Turisme 2020 impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, i definirà l’estratègia de màrqueting turístic de la ‘Destinació Barcelona’.
Com a novetat, el pla integra l’estratègia territorial i amplia, així, les possibilitats geogràfiques de Barcelona més enllà de les fronteres administratives de la ciutat.
Aquest pla ha d’establir les línies estratègiques i les accions a dur a terme en l’horitzó del 2020 per fer front als reptes de futur, tant pel que fa al territori local, al context global i a les noves dinàmiques del turisme sorgides amb l’aparició de nous intermediaris, pautes de consum, el dia a dia dels residents i les preferències dels visitants que configuren la destinació.
El pla de màrqueting turístic de la Destinació Barcelona marcarà línies estratègiques i el seu desplegament operatiu a Barcelona i el seu entorn a través de l’acció de Turisme de Barcelona, en un procés compartit entre l’Ajuntament i la Cambra de Barcelona, i amb la Diputació de Barcelona.
La nova Estratègia de Màrqueting Turístic de la Destinació Barcelona (EMTDB) sorgirà del treball de diagnosi i d’un procés participatiu que garanteixi les aportacions dels agents territorials, sectors empresarials i experts de les diverses disciplines que formen part de l’activitat turística de la Destinació.
Els principals objectius de l’Estratègia de Màrqueting (EMTDB) se sintetitzen en:
a) Garantir la sostenibilitat de la destinació.
L’estratègia ha de donar resposta a les necessitats i demandes dels visitants sense comprometre les necessitats del territori i la societat on esdevenen. La sostenibilitat, entesa com l’efecte d’una gestió de la destinació àmplia i diversa, ha de contemplar una promoció i comercialització adreçada a promoure una destinació més sostenible.
b) Promoure la competitivitat de l’activitat assegurant el màxim retorn social
L’acció de màrqueting ha de contemplar l’amplitud de responsabilitats i avaluar l’impacte sobre el territori, la societat i el teixit empresarial de manera integrada. La implicació del sector empresarial és clau per minimitzar els efectes negatius a la població resident i alhora treballar per a la generació de riquesa al conjunt de la destinació. Caldrà analitzar els mercats emissors per focalitzar els esforços en aquells segments, activitats i pràctiques generadores de valor a fi de garantir la seva competitivitat. En aquest punt, caldrà adaptar l’oferta d’atractius, productes i serveis per tal de donar resposta als objectiu de l’EMTDB.
c) Potenciar l’efecte multiplicador del turisme en sectors econòmics estratègics
Es treballarà per afavorir la cooperació empresarial mitjançant la potenciació d’aquelles activitats, productes i serveis que potenciïn l’efecte multiplicador del turisme en sectors econòmics estratègics. Es considera central el vincle de l’economia del visitant amb l’enfortiment d’altres activitats econòmiques de valor afegit, com succeeix per exemple en el turisme de reunions.
d) Promoure la gestió integrada de la destinació
El màrqueting és instrument clau per definir les polítiques turístiques i ho ha de fer de manera coordinada amb la resta d’instruments de gestió de la destinació. El màrqueting ha de donar resposta als reptes de manera activa d’acord amb l’estratègia territorial, la definició i el funcionament dels atractius de visita i els productes turístics. Màrqueting, territori i producte han de mostrar-se coherents en el relat.
e) Integrar les diferents veus que configuren la destinació
L’estratègia de màrqueting turístic ha d’orientar l’acció futura de tots els agents públics i privats que projecten la imatge de la ciutat.
El procés per a l’Estratègia de Màrqueting Turístic de la Destinació Barcelona s’estructura en quatre fases:
1. Diagnosi de la Destinació. Aquesta fase tindrà una durada de tres mesos i, mitjançant un procés de deliberació ampli amb tots els agents socials i econòmics, analitzarà les característiques de la destinació, i definirà els reptes i les oportunitats.
2. Posicionament i estratègies del màrqueting turístic
A continuació, i en el termini d’un mes, es presentarà un document que haurà de contenir: el posicionament desitjat de la destinació en l’horitzó 2020, els objectius estratègics, una línia argumental per a la difusió de la destinació per ser compartida per tots els operadors , i una estratègia de marca o marques de la Destinació amb propostes que fixin directrius i criteris per a la seva concreció gràfica.
3. Pla Operatiu de màrqueting turístic
En aquesta fase es realitzarà un pla que concreti les accions de cadascuna de les institucions impulsores de l’EMTB (Ajuntament, Cambra, Diputació i Consorci) així com les línies de treball amb els operadors que actuen d’agents difusors de la destinació.
Aquest pla haurà de contenir: estratègia de comunicació i digital, productes i atractius, estratègies de comercialització, mercats i segments prioritaris i agents difusors de la destinació.
4. Acompanyament a la implementació
Durant un període de sis mesos l’empresa adjudicatària prestarà un servei d’acompanyament a cadascuna de les institucions impulsores d’aquesta EMTDB per al desplegament de les actuacions recollides en el Pla operatiu.
En total, el termini d’execució de l’Estratègia de màrqueting turístic de la destinació s’estableix en 12 mesos (6 mesos per a la diagnosi i redacció del Pla operatiu i 6 mesos més per a la seva implementació en la fase d’acompanyament).
Esta entrada fue publicada en DESTINOS DE BARCELONA y etiquetada Agustí Colom, Ayuntamiento de Barcelona, Joan Gaspart, noticias turismo barcelona, Turisme de Barcelona. Guarda el enlace permanente.
← La oferta ilegal es el problema, dice el Gremio de Hoteles de Barcelona
Meridia Capital abrirá el Hotel Barcelona 1882 en noviembre → | 0.820446 | curate | {"es": 0.05279388183051684, "ca": 0.9462193166399407, "cs": 0.0009868015295423707} | https://infotur.barcelona/2018/03/30/asi-sera-el-nuevo-marketing-turistico-de-barcelona/ |
mc4_ca_20230418_14_562104 | IB3 | Penalitzen amb 15.000€ l’empresa de les butaques del Palau de Congressos per retard
Penalitzen amb 15.000€ l’empresa de les butaques del...
Portada > mallorca > Penalitzen amb 15.000€ l’empresa de les butaques del Palau de Congressos per retard
Penalitzen amb 15.000€ l’empresa de les butaques del Palau de Congressos per retard
Segons el contracte, les butaques haurien d'haver estat instal·lades fa tres setmanes
17/05/2017 19:15h
Josep Salmerón @JosepSalme
La societat Palau de Congressos de Palma SA ha penalitzat amb 15.306 euros a l’adjudicatària del muntatge de les butaques dels auditoris del Palau, l’empresa Ascender SL, per un retard de tres setmanes en instal·lar-les.
El consell d’administració del Palau de Congressos ha acordat aquest dimecres aplicar aquesta penalització a l’empresa una sanció contemplada en el contracte signat per ambdues parts, segons ha informat l’Ajuntament de Palma en un comunicat.
D’altra banda, l’organisme ha estat informat que Barceló Eventos Empresariales ha interposat una demanda civil contra la decisió del consell d’administració del Palau de desembre de 2015 de paralitzar l’adjudicació a aquesta empresa acordada mesos abans, en desistir del procediment de licitació iniciat.
La demanda reprodueix els motius d’impugnació que ja va exposar Barceló Eventos Empresariales en el recurs contenciós-administratiu que està actualment en tràmit judicial contra la decisió de l’Ajuntament de Palma de no prosseguir aquella licitació. Barceló reclama que se li adjudiqui el contracte però no reclama indemnització.
D’altra banda, dijous es produirà una nova reunió de la comissió mixta de seguiment del contracte de lloguer de la instal·lació entre representants del Palau de Congressos i l’adjudicatària Melià.
El dimecres i el dijous bo es viuen a la ràdio! Avui des d'Inca parlam amb Pep Nicolau, president d'Associació Comerciants i Empresaris de la localitat
Representants de Més participen a una marxa a València per exigir un millor finançament autonòmic
Isidor Marí i Josep Costa a la llista de Puigdemont pel 21D
El consistori d’Eivissa ret homenatge a Joan Tur Ramis
Dura derrota del Palma Futsal a Segovia
L’Avarca assalta la pista del líder
Mor un home de 52 anys en un accident de trànsit a la carretera del Toro
Mor el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza
Creixen les vendes de les agències de viatges de les Balears
El foc no ha deixat ferits però ha causat importants danys materials
Continua actiu l'incendi que avui migdia s'ha declarat al polígon de Marratxí. Ja són 10 les naus afectades
El Parc Natural de Mondragó celebra els 25 anys
Avui el Parc Natural de Mondragó està d'aniversari. Tal dia com avui fa 25 anys, aquest paratge situat al municipi de Santanyí va ser declarat Parc Natural.
La propietat dels dos camps de polo de Campos emprendrà accions legals contra l’Agència de Defensa del Territori
La propietat dels dos camps de polo de Campos, precintats dijous capvespre per falta de llicència, ja ha anunciat que...
Un incendi crema diverses naus del polígon industrial de Marratxí
Segons l'112, el foc s'hauria iniciat en una nau tèxtil i s'hauria estès a altres tres | 0.815233 | curate | {"ca": 0.9708706786171575, "en": 0.005441741357234315, "es": 0.023687580025608196} | http://ib3tv.com/penalitzen-amb-15-000e-lempresa-de-les-butaques-del-palau-de-congressos-per-retard.html |
mc4_ca_20230418_15_626613 | Fabien Giraud, un artista de 26 anys que nodreix la seva creació de vídeo practicant el dibuix amb regularitat, es concentra en retrats d’adolescents i crea unes comunitats que formen una mena de joc complex en què s’inventen individus. sobre "Fabien Giraud"
Gregg Smith, resident a la Rijksakademie d’Amsterdam entre el 2001 i el 2002 i al Studio national des arts contemporains Le Fresnoy de Tourcoing (França) entre el 2002 i el 2004, ha realitzat pel·lícules, vídeos, instal·lacions, performances i pintures en les quals evoca la fragilitat de l’ésser humà. sobre "Gregg Smith"
La catàstrofe és groga.
Carolina Saquel (nascuda a Xile el 1970) és alhora pintora i artista vídeo; s’interessa, doncs, profundament per les qüestions específiques de la pintura. sobre "Carolina Saquel"
Antonia Armelina Fritche, neix el 1975 a Figeac, Lot, França. Viu i treballa a ParísWash Room, 2006Instal·lació estereoscòpica, 3’ 36’’La instal·lació mostra un lavabo, lloc d’intimitat quotidiana, on hi ha una presència invisible que es farà aparent amb el contacte amb l’aigua. sobre "Antonia Armelina Fritche"
Cyprien Quairiat, nascut el 1980 a Tourcoing, França. Viu i treballa a Roubaix, FrançaSala d’espera, 2006Instal·lació“Esperar, només esperar, però amb quin objectiu? Potser per no haver de fer-ho més, o per saber-ne finalment la raó. sobre "Cyprien Quairiat"
Cicle: Pigments i píxels Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains. sobre "Sébastien Caillat"
A més d’aquest programa d’exposicions, es presentarà la performance de Vaeceslav Druta, La Répétition, el 19 de maig del 2007 en el marc de la “Nit dels museus”. sobre "Vaeceslav Druta"
Qubo Gas va ser fundat l’any 2000 per Jef Ablézot (1976), Morgan Dimnet (1973) i Laura Henno (1976). Aquests tres artistes treballen a Lilla, al nord de França. sobre "Qubo gas" | 0.791925 | curate | {"ca": 0.9153354632587859, "es": 0.011182108626198083, "pt": 0.07348242811501597} | http://www.fmirobcn.org/exposicions/123/cicle-pigments-i-pixels |
macocu_ca_20230731_8_307861 | Polsera Elàstica Quadrats My Essence Or Groc
2.450,00 €
Impostos inclosos
Arriba a la col·lecció My Essence com una fantasia el braçalet per a dona amb comptes quadrats. Es tracta d'una peça sorprenent que queda especialment bé en conjunts de polseres en els quals vulguis potenciar el seu caràcter exclusiu.
Elaborada per mans de mestres joiers, la polsera en or groc de 18K, és la manifestació sorprenent de qualsevol look personal. Amb comptes quadrats, aquesta polsera per a dona és l'afegit perfecte per a looks de polseres apilades on protagonitzin la fusió de materials, textures i colors. Com una peça nova de la col·lecció My Essence, estaràs lluint una de les polseres en tendència que no deixarà a ningú indiferent. Descobreix més polseres per a dona en Joieria Grau! | 0.74012 | curate | {"ca": 0.987012987012987, "fr": 0.012987012987012988} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_17494 | Cultura, festes i patrimoni, Polítiques de talent, innovació i turisme, Projectes europeus i transversals
Polítiques d’habitatge i urbanisme, Gestió pressupostària i Recursos humans
Promoció econòmica, ocupació i comerç i Mobilitat, transport i seguretat
Via pública, edificis municipals i serveis urbans, Polítiques de sostenibilitat
Govern obert, administració electrònica, Comunicació i tecnologies de la informació
Esport, activitat física i salut
Educació
Joventut
Barris i colònies
Transparència
Acords de govern i normativa
Resolucions judicials
Contractes, convenis i subvencions
Publicitat institucional
Pressupost
Informació institucional i organitzativa
Tràmits i gestions
Dret d'accés a la informació
Codi de conducta
Plaques solars
Municipi
Calendari laboral
Cultura i patrimoni
Dades socioeconòmiques
Directori de contactes
Directori d'entitats
Galeria fotogràfica
Història
Situació geogràfica
Colònies
Cal Bassacs
Cal Metre
Viladomiu Nou
Viladomiu Vell
Turisme i comerç
Turisme
Excursions i senderisme
Exposicions permanents
Festes
Galeria fotogràfica
Llocs d'interès
On menjar
On dormir
Comerç
Associació de Comerciants de Gironella
Directori de comerços
Directori d'empreses
Fires
Mercat
Serveis
Serveis municipals
Agents locals
Arxiu històric municipal Josep Busquets
Biblioteca
Casal de la Gent Gran
Ensenyament
Jutjat de pau
Oficina d'Atenció Ciutadana
Serveis socials
Serveis tècnics
Equipaments municipals
Centres de culte
Culturals
Esports
Parcs i zones de lleure
Altres serveis
Farmàcies de guàrdia
Oficina virtual
Participació ciutadana
Perfil del contractant
Tauler electrònic
Oferta pública
Comunica incidències
Tràmits i gestions
Factura electrònica
Actualitat
Notícies
Ajuntament
Cròniques del ple
Comerç
Comunicació
Cultura
Economia i desenvolupament
Ensenyament
Esports
Festes
Grups municipals
Joventut
Salut i sostenibilitat
Turisme
Urbanisme i obres
Altres serveis
Articles
InfoGironella digital
Contacte de premsa
Imatge corporativa
Agenda
Necrològiques
Venda d'entrades
Inici/
Serveis /
Equipaments municipals
Centres de culte
GIRONELLA
ÉS LA SEVA GENT
Mossens:
Mn. Jordi Orbitg (938380096) i Mn. Lluís Tollar (667079829) com a Rectors in solidum.
Mn. Josep Solà (931212413) com a Adscrit.
Mn. Antoni Quesada (661547465) a Viladomiu Nou i Viladomiu Vell.
PARRÒQUIA DE SANT MARC
Plaça de l'Església, s/n 08680 Viladomiu Vell (Gironella) 661 547 465 25 d'abril (Sant Marc) Vot de poble
PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA
Plaça de l'Església, s/n 08680 Gironella Feiners a les 10.00h Vígilies a les 19.00h, estiu a les 20.00h Diumenges i festius a les 12.15h
Festes patronals: Sant Roc (16 d'agost). Santa Eulàlia (10 de desembre).
PARRÒQUIA DE SANT MARIA
Carrer Estudis Bassacs, s/n 08680 Cal Bassacs (Gironella) Diumenges i festius a les 9.30h
ESGLÉSIES DE VILADOMIU
Dissabte a les 18.00h Viladomiu Nou: 1r i 3r dissabte. Viladomiu Vell: 2n i 14 dissabte
Salutació de l'alcalde
Benvolgudes i benvolguts,
Us dono la benvinguda al web municipal de la Vila de Gironella, que vol esdevenir un espai i una eina d'informació, interrelació i participació, i confiem que aquí, tant gironellencs i gironellenques com visitants d’arreu, us hi sentiu còmodes i hi trobeu tot allò que us calgui.
David Font
Àrees temàtiques
Àrea d'Atenció a les persones i Salut pública
Àrea de Cultura, Festes, Patrimoni i Turisme
Àrea d'Hisenda, recursos humans i habitatge
Àrea de Promoció econòmica i seguretat ciutadana
Àrea de Sostenibilitat i Via pública
Àrea de Comunicació i Govern Obert
Àrea d'Esport i Salut
Àrea Joventut
Àrea d'Educació
Àrea de barris i colònies
Serveis i equipaments
Agents locals
Biblioteca
Casal de la Gent Gran
Jutjat de Pau
Oficina d'Atenció Ciutadana
Serveis socials
Serveis tècnics
Centres de culte
Equipaments culturals
Equipaments esportius
Parcs i zones de lleure
Ajuntament de Gironella
Plaça de la Vila, 13 - 08680 Gironella
93 825 00 33
93 825 03 68
[email protected]
Segueix-nos a
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Eliminar cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
Accepto
Avís legal i política de privacitat
Avís legal
Condicions d’ús
1 – Condicions d’accés
S’aconsella a l’usuari llegir atentament les condicions i instruccions publicades a Gironella.cat cada cop que hi accedeixi, atès que l’accés al web implica la lectura i acceptació d’aquestes condicions i instruccions.
Mitjançant l’accés i l’ús de Gironella.cat l’usuari manifesta el seu acord de forma expressa, plena i sense reserves a les condicions i instruccions publicades en el moment de l’accés.
L’accés és totalment gratuït i no requereix de cap inscripció o registre previ, excepte quan això sigui necessari per a la prestació d’un servei. En aquests casos, es demanarà la inscripció o registre de l’usuari i la prèvia acceptació de determinades condicions que poden complementar i/o modificar aquestes condicions generals.
2 – Condicions d’ús
L’usuari es compromet a fer un ús adequat i lícit dels continguts i serveis que ofereix Gironella.cat, a abstenir-se de realitzar activitats il·legals, il·lícites o contràries a la bona fe i a l’ordre públic. En especial, l’usuari ha d’evitar tota conducta que pugui atemptar contra el principi de no discriminació per raons de sexe, raça, religió, ideologia o qualsevol altra circumstància personal o social.
Finalment, l’usuari ha d’abstenir-se, a títol enunciatiu i no limitatiu, de qualsevol activitat dirigida a suplantar qualsevol persona física o jurídica, o dirigida a interferir, violar, alterar o desconnectar el sistema, servidors, xarxes o continguts. Així com, en tot cas, s’ha d’abstenir de suprimir, alterar, eludir o manipular qualsevol dispositiu de protecció o sistema de seguretat que pugui estar instal·lat al portal.
En conseqüència, l’Ajuntament de Gironella es reserva el dret a excloure l’usuari que incompleixi les condicions d’accés i ús a Gironella.cat sense previ avís, i a adoptar totes les mesures que consideri oportunes en cada moment, per tal d’evitar les activitats i conductes descrites.
3 – Objecte
L’objectiu del portal gironella.cat és avançar cap al concepte d’administració oberta per presentar de forma digitalitzada l’oferta de serveis que l’Ajuntament de Gironella dóna als seus ciutadans i ciutadanes, i facilitar l’accés de qualsevol persona interessada a la informació de què disposa l’Ajuntament sobre el municipi; així mateix, també pretén difondre les activitats i serveis oferts des de l’Ajuntament, i fer servir la xarxa com un mitjà rellevant en la interacció amb la ciutadania.
4 – Continguts
Les dades i continguts que apareixen publicats a Gironella.cat.cat hi són, exclusivament, amb caràcter informatiu. L’usuari assumeix, coneix i accepta que poden ser inexactes, contenir errors o no estar degudament actualitzats.
L’Ajuntament de Gironella es reserva el dret de modificar de forma unilateral, sense previ avís, els continguts publicats, a introduir nous continguts, i a eliminar, limitar, impedir o suspendre de forma temporal o definitiva l’accés de l’usuari a determinats continguts de gironella.cat, segons les necessitats dels serveis oferts i les condicions generals publicades al portal.
5 – Règim de responsabilitats
Accés
L’Ajuntament de Gironella no serà responsable, en cap cas, de les dificultats d’accés a gironella.cat originades per un funcionament deficient o incorrecte de la comunicació prestada pels operadors de serveis d’accés a Internet.
L’Ajuntament de Gironella no pot garantir l’accés a gironella.cat sense interrupcions, desconnexions, demores, mal funcionament o qualsevol altre inconvenient aliè a l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Gironella no assumeix cap responsabilitat derivada dels danys que es puguin causar en els equips dels usuaris com a conseqüència de l’existència de possibles virus informàtics que la persona usuària pugui contraure a causa de la navegació per gironella.cat.
Còpies temporals (catching)
Es recomana a l’usuari recarregar els continguts per tal de rebre una informació plenament actualitzada.
L’Ajuntament de Gironella no és responsable que les còpies temporals siguin actuals i no manipulades per persones alienes a gironella.cat.
Continguts
L’Ajuntament de Gironella no es responsabilitza de la utilització que l’usuari faci dels continguts publicats a gironella.cat.
L’Ajuntament no pot garantir la utilitat, l’actualitat o la manca d’errors dels continguts facilitats a gironella.cat, que en tot cas hi són amb caràcter orientatiu i informatiu. Aquesta informació no es pot considerar com a infal·lible, fet pel qual s’ha de contrastar amb d’altres fonts, prèviament a l’adopció de qualsevol opinió o decisió per part de l’usuari.
Finalment, l’Ajuntament de Gironella no es pot responsabilitzar dels continguts (serveis, tràmits o qualsevol altra informació) que les entitats externes, enllaçades des del portal gironella.cat, puguin oferir a les persones usuàries.
6 – Drets de propietat intel·lectual i industrial
Tots els elements del portal gironella.cat (inclosos, sense caràcter limitatiu, codis font, bases de dades, disseny, imatges, fotografies, dibuixos, gràfics, aplicatius, motors de cerca, pàgines, logotips, marques i noms comercials) són propietat, han estat cedits o són objecte de llicència a favor de l’Ajuntament de Gironella, llevat que ho indiqui expressament. A aquest, els drets d’autoria i explotació en tota la seva extensió i modalitats es troben protegits per les normes nacionals i internacionals de propietat intel·lectual i industrial, la infracció de les quals pot constituir una activitat il·lícita i delictiva.
En concret, i sense limitar l’obligació de l’usuari expressada a l’apartat anterior, queden prohibides la reproducció (excepte per a l’ús privat), la transformació, distribució, comunicació pública i, en general, qualsevol altra forma d’explotació, per qualsevol procediment, de tots o part dels continguts de gironella.cat, com també del disseny, selecció i forma de presentació del materials inclosos.
7 – Vincles o enllaços amb o des d’altres webs externs
Quan s’estableixi l’enllaç amb gironella.cat no es podrà incloure cap marca comercial o signe diferent de l’adreça d’URL del portal, i es prohibeix expressament establir vincles des de pàgines que continguin manifestacions o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, d’apologia del terrorisme, en contra dels drets humans o qualsevol altra de caràcter il·lícit o contrari a la moral o l’ordre públic.
En cap cas es podrà donar a entendre, ni declarar que l’Ajuntament ha autoritzat, intervé, avala, promociona, participa o ha supervisat els continguts de la pàgina on figuri l’enllaç, ni tan sols que es consent la seva inclusió, excepte si hi ha autorització expressa.
La presència a gironella.cat d’enllaços a altres webs externes té un caràcter merament informatiu. Per tant, l’Ajuntament de Gironella no es responsabilitza ni dóna cap tipus de garantia respecte a:
Les característiques, procedència o qualsevol altre aspecte dels serveis oferts per l’espai web.
Els danys i perjudicis directes o indirectes que puguin generar els productes o serveis oferts a través d’aquestes webs o portals externs.
Les transaccions o operacions pactades per les entitats oferents i els usuaris.
Els termes o condicions d’ús del web extern, modificació, compliment, execució i resolució.
El contingut i ús de les informacions de caràcter personal o no que aquestes entitats demanin dels usuaris.
8 – Jurisdicció aplicable
Els conflictes o controvèrsies jurídiques que puguin derivar-se de l’existència, l’accés o la utilització d’aquestes condicions generals, es resoldran davant els jutjats i tribunals competents en cada cas.
Política de privacitat
L’Ajuntament de Gironella, en consonància amb la política de protecció de dades que tot seguit definim, es compromet a respectar la privacitat i confidencialitat de les vostres dades.
Tota la informació que es recull a gironella.cat és tractada amb una absoluta i estricta confidencialitat.
1 – Tractament de les dades
Només es recullen o capturen els noms, adreces personals (de treball o electròniques), números de telèfon o qualsevol altra dada de caràcter personal que voluntàriament faci arribar la persona usuària i, únicament, pels tràmits específics que així ho requereixin.
Es garanteix la confidencialitat en el tractament de totes les dades de caràcter personal a les quals es tingui accés com a conseqüència del registre a gironella.cat.
Només es demanarà el registre de dades de caràcter personal quan aquestes siguin necessàries per a la sol·licitud d’algun servei facilitat a través de gironella.cat. Les dades obtingudes i les que es puguin originar com a conseqüència de l’execució del servei resulten necessàries per al desenvolupament, control, gestió i execució dels tràmits sol·licitats i seran incorporades als fitxers adients creats.
Tant els responsables dels fitxers com qui intervingui en qualsevol fase del tractament, estan sotmesos al més estricte secret professional, amb un especial compromís d’adoptar els nivells de protecció i les mesures necessàries, tant tècniques com organitzatives, per garantir la seguretat de les dades de caràcter personal i evitar-ne l’alteració, el mal ús, la pèrdua, el robatori, el tractament o l’accés no autoritzat.
Finalment, l’Ajuntament de Gironella garantirà que tant els fitxers i programes, com els equips i locals que intervenen en el procés de tractament de les dades registrades, compleixen els requisits d’integritat i seguretat establerts a la normativa vigent en cada moment.
2 – Deures i obligacions
L’usuari podrà exercir tots els drets reconeguts per la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal vigent en cada moment i, en especial, els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
L’exercici d’aquests drets s’haurà de fer conforme amb la normativa aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
L’usuari que faci servir els serveis oferts per gironella.cat haurà de facilitar les dades demanades segons el principi de bona fe i, per tant, no es podran donar dades inexactes o inexistents.
3 – Cessions
Les dades de caràcter personal recollides com a conseqüència del registre a gironella.cat, no seran facilitades o comunicades a tercers aliens a aquest Ajuntament, excepte quan siguin necessàries per a la prestació del servei sol·licitat o siguin requerides per les autoritats públiques competents, de conformitat amb les disposicions legals i reglamentàries aplicables en cada moment.
4 – Consentiment
La sol·licitud d’un tràmit mitjançant el portal implicarà l’acceptació expressa i sense reserves de la política de privacitat de dades de caràcter personal que manté l’Ajuntament de Gironella.
La introducció i el registre de les dades de caràcter personal per part de l’usuari comportarà: l’acceptació i autorització expressa a l’Ajuntament per a la seva recollida, i per a la seva incorporació als fitxers adients i el tractament necessari pertinent; l’acceptació voluntària de la cessió de les dades registrades únicament quan aquesta sigui necessària per a la prestació del servei sol·licitat; i finalment, l’autorització per a la seva conservació durant els terminis previstos a les disposicions legals aplicables.
Atès que l’autorització de l’usuari al tractament i cessions indicats té caràcter voluntari, l’usuari podrà revocar l’autorització aquí concedida, tant per al tractament com per a la cessió de les dades, segons els termes establerts a la normativa sobre protecció de dades vigent en cada moment.
5 – Drets dels afectats
Els usuaris podran, en qualsevol moment, exercir els drets reconeguts per la normativa de protecció de dades i, en particular, els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, així com també el dret a revocar el consentiment prestat per a la cessió de les seves dades.
Aquests drets poden ser exercits tant per l’usuari com pel seu representant, mitjançant una sol·licitud escrita i signada a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana.
L’exercici d’aquests drets ha de regir-se per la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.
6 – Transaccions segures
Les comunicacions de dades de caràcter personal a l’Ajuntament de Gironella mitjançant el portal gironella.cat es produiran sempre dintre d’un entorn segur.
Tota informació de caràcter confidencial, incloent les dades personals, es manté confidencial gràcies a l’ús de connexions segures, la qual cosa significa que les dades només poden ser intercanviades entre l’usuari i l’Ajuntament, i que no hi poden accedir terceres persones. El símbol del candau en el seu navegador (com per exemple, quan se sol·licita un tràmit) indica quines pàgines cobreixen aquest sistema de seguretat.
7 – Política de galetes (cookies)
Les cookies són petits arxius de text que el navegador emmagatzema al disc dur de l’ordinador de l’usuari i que s’associen únicament amb un usuari anònim. No poden llegir dades del disc dur de l’usuari ni tampoc altres cookies dipositades per altres proveïdors a través dels seus espais web.
El portal gironella.cat fa servir les cookies només per obtenir informació sobre la data i l’hora de l’últim cop que l’usuari va visitar el nostre portal, i els continguts escollits a la seva navegació amb la finalitat de treure estadístiques d’ús del portal.
Com a mecanisme de control, l’usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per ser avisat de la recepció de cookies pel seu ordinador, si bé l’Ajuntament no es responsabilitza que la seva desactivació impedeixi el funcionament correcte de la pàgina.
8 – Legislació aplicable
La privacitat de tota la informació facilitada, tant la facilitada per l’usuari a través dels diferents formularis de sol·licitud de dades personals, com l’accessible a través de gironella.cat, estan regulades per la Llei orgànica 15/99, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i pels reglaments que la desenvolupen.
Tancar
Javascript is required to use GTranslate multilingual website and translation delivery network
Avís legal
Disseny, producció i programació: Infoactiva't
Goto Top
Inici
Ajuntament
Ajuntament
Salutació de l'alcalde
Composició del ple municipal
Consells municipals
Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública
Junta de govern municipal
Normativa municipal
Pla de govern
Ple municipal
Plans locals
Àrees temàtiques
Atenció Social, gent gran i Civisme, voluntariat i drets Humans
Cultura, festes i patrimoni, Polítiques de talent, innovació i turisme, Projectes europeus i transversals | 0.659741 | curate | {"ca": 0.9293855840208424, "es": 0.017802865827181935, "it": 0.004939209726443769, "en": 0.029038211029092487, "fr": 0.008358662613981762, "ms": 0.0004884932696482848, "pt": 0.004125054277029961, "de": 0.0014654798089448545, "nl": 0.0004342162396873643, "eo": 0.0004884932696482848, "sk": 0.001628310898827616, "sv": 0.0018454190186712983} | https://gironella.cat/index.php/serveis-i-equipaments/equipaments-municipals/centres-de-culte |
oscar-2201_ca_20230904_4_167661 | L’escola d’arts escèniques Bibiana Morales, pretén formar i educar als seus i les seves alumnes a través del respecte, la disciplina i la passió. Sempre de la ma de professionals en actiu i amb una cohesió de treball en comú i cap a la mateixa direcció.
Aquí trobaràs la formació en teatre, dansa i cant que necessites. Totes les classes són impartides per professionals en actiu. A l’escola s’imparteixen les classes de: | 0.74368 | curate | {"ca": 1.0} | https://bibianamorales.com/formacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_753851 | Bé açò no és gens habitual, i potser ni tan sols descobreix aquest fil, però de tota manera, com que a voltes les seues respostes i argumentacions són d'allò més desconcertant, i no sé com agafar-ho (ara sembla Anna Maria , ara sembla nacionalista, ara respectuòs amb les normes ortogràfiques, ara escriu amb les normes d'El Puig), se m'ha acudit fer-li unes preguntes (a mode d'entrevista), per esbrinar la seua opinió sobre alguns personatges de la vida política valenciana dels darrers anys. Hola, Andreu , si t'abelleix, pots donar-me la teua opinió sobre aquests personatges? - Vicente González-Lizondo. - Maria Consuelo Reyna. - Eduardo Zaplana. - Francisco Camps. - Joan Fuster. - Xavier Casp. - Sentandreu. Gracies,
Es un blavero com cualsevol altre
Pos a mi me cau bé. Hola, com va Maria Josefa ? Jo crec que simplement es valencianista, res d'espanyolista ni catalanista, vol que el seu país no siga ecspanya, pero tampoc vol que forme part de la federació amb Catalunya i Balears. Jo no tinc res contra ell, al reves, em cau bé i tot, es curios vore un valencià-blavero que vaja en contra d'espanya, i aixó em pareix bé. Contesta xéeeeeeeeee!!! !
La motivació d'aquesta entrevista és la d'aclarir un poc el que opina Laura de la realitat política i cultural valenciana. El fet és que algunes voltes ha mostrat cert desconeixement de la història recent, en quant a l'objecte del blaverisme, i la seua influència en la societat del cap-i-casal. No és una qüestió de simpaties. Crec que amb les seues respostes ens aclarirem un poc tots (ell el primer). | 0.778029 | curate | {"ca": 0.8935756002595717, "es": 0.05645684620376379, "en": 0.025957170668397145, "pt": 0.008436080467229072, "gl": 0.014925373134328358, "fr": 0.0006489292667099286} | |
mc4_ca_20230418_15_529874 | Sílvia Pérez Cruz |
Aquesta entrada va ser publicada a Dansa, Música contemporània i etiquetada Carlos Marquerie, GRITO PELAO-ROCIO MOLINA, Sílvia Pérez Cruz el 20 de Juliol de 2018 per Miquel Gascon.
Aquesta entrada va ser publicada a Música contemporània i etiquetada Joan Antoni Pich, Mario Mas, Miquel Àngel Cordero, Raül Fernandez Refree, Sílvia Pérez Cruz, Teatre Lliure el 12 de Novembre de 2013 per Miquel Gascon. | 0.745729 | curate | {"es": 0.045346062052505964, "ca": 0.954653937947494} | https://voltarivoltar.com/tag/silvia-perez-cruz/ |
naciodigital_ca_20220331_0_520995 | Càritas Diocesana de Barcelona va atendre 13.225 llars on viuen 28.080 persones el 2018, un 9% més que el 2017. Les principals problemàtiques que preocupen a l'entitat són que el 58% de les persones ateses viuen en llars no dignes i que el 78% de les persones ateses en edat de treballar no té feina i el 16% tenen feines precàries. Pel que fa als primers cinc mesos del 2019, les llars ateses han crescut un 10% més, així com també han augmentat les llars formades per persones soles i en exclusió residencial. El 71% de les persones ateses en aquest moment són d'origen estranger no comunitari, principalment del Marroc, Hondures, Colòmbia, Perú, Veneçuela i Bolívia. El director de Càritas de Barcelona, Salvador Busquets, ha reclamat més voluntat i col·laboració amb les administracions.
Pel que fa a les llars ateses el 2018, augmenten les que estan formades per persones soles. El 52% de les llars ja les havien atès en anys anteriors i un 57% de les persones ateses són dones. Per edats, els adults són el 51%, menors d’edat el 24%, joves el 18% i gent gran el 7%. Les llars ajudades en el 45% dels casos són d’una persona sola, el 34% hi ha una parella amb fills, el 15% són llars monoparentals, el 9% parents que viuen junts i el 7% són de parelles sense fills. Les dades de la Memòria 2018 de Càritas Barcelona de Barcelona que s'han presentat aquest dijous fan referència al territori que pertany a l'Arquebisbat de Barcelona.
El director de l'entitat, Salvador Busquets, ha destacat que la desigualtat es manté i que és una "ferida" més gran que als països de l'entorn. També ha dit que l'ascensor social "està averiat" perquè els menors que viuen en famílies en situació de pobresa tenen el doble de probabilitats de patir situacions de pobresa o privacions materials en l'etapa adulta. Busquets també ha alertat que la precarietat laboral s'ha convertit en un factor d'exclusió i ha dit que el 45% dels aturats fa més d’un any que no troben feina i els contractes de set dies han passat del 15 al 27% en deu anys.
El 36% de les persones de la Diòcesi de Barcelona viuen dificultats relacionades amb l'exclusió residencial, ha destacat Busquets. Totes les formes de llar no digna augmenten, el relloguer passa del 23 al 28%, l’acolliment del 6 al 9%, les persones sense habitatge del 5 al 8% i les entitats socials del 8 al 9% de les ateses. Finalment, Busquets ha dit que la protecció social és insuficient, les prestacions són insuficients en quantia i durada, i a Espanya la despesa en protecció social és del 20% de la mitjana europea, i en família i infància és el 55% de la mitjana europea.
Les reclamacions de Càritas són moltes. Busquets ha demanat un pacte municipal per dotar de recursos els serveis socials, i facilitar l'empadronament. També ha demanat un pacte municipal o supramunicipal per l'habitatge i plans específics d'ocupació pels col·lectius més vulnerables amb un acompanyament adequat. Ha reclamat canvis legislatius perquè les persones ocupades en el servei domèstic tinguin protecció social complerta i millorar la gestió de la renda garantida. La principal demanda a l'administració és "més voluntat i col·laboració". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/182523/caritas-alerta-desigualtat-es-mante-malgrat-sortida-crisi |
mc4_ca_20230418_14_790118 | CAMFORA. TERCERA NOVEL.LA CICLE DEL PALLARS. BARBAL, MARIA. 9788466411042 Llibreria Altaïr
TERCERA NOVEL.LA CICLE DEL PALLARS
978-84-664-1104-2
9788466411042
“Al fons de l’últim calaix, va trobar la manteleta ben embolicada amb paper fi i conservada per boles de càmfora. S’hi va abraçar notant l’olor intensa i freda. Sentia agraïment per la seva dona que havia guardat aquella peça mal que fos usada. La Palmira sempre s’havia portat bé i va pensar que malament que s’havia portat ell amb ella. Era la primera estona que hi pensava.” Empesos per Leandre Raurill, que s’ha barallat amb filla i gendre per l’herència, Maurici i Palmira deixen el poble i se’n van a viure amb ell a Barcelona. Però l’odi manté la ferida oberta; la injustícia, a més, cova un secret, i el temps farà que finalment esclati amb contundència i se’n derivin diferents efectes. Tercera novel•la del seu cicle del Pallars, Maria Barbal crea a Càmfora amb sobrietat i elegància, amb delicadesa, caràcters de forta personalitat que sustenten un univers apassionat i rude.
Vista previa: CAMFORA. TERCERA NOVEL.LA CICLE DEL PALLARS
Libro a reservar: CAMFORA | 0.65713 | curate | {"en": 0.0341726618705036, "es": 0.125, "ca": 0.8183453237410072, "it": 0.022482014388489208} | https://www.altair.es/es/libro/camfora_109333 |
mc4_ca_20230418_9_329392 | La FECYT renova la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de l'ACCC - Associació Catalana de Comunicació Científica
La FECYT renova la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de l’ACCC
by Admin | Posted on 24 Febrer, 2016
“Les UCC+I tenen com a objectiu escurçar la distància entre la ciència i la innovació i el seu últim destinatari, la societat, servint de nexe d’unió entre tots dos a través de la divulgació”. Així descriu la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) les Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) -presents a centres de recerca, fundacions i universitats de tot l’Estat-, reconeixement amb el qual compta l’Associació Catalana de Comunicació Cientifica (ACCC) des del 2010.
Trobada de la xarxa d’UCC+i al 2015 a Màlaga (foto: FECYT)
La FECYT ha renovat la UCC+i de l’ACCC fins al 31 de desembre de 2017. Entre d’altres, la xarxa realitza una trobada anual a la seu d’una de les seves unitats. La més recent va ser els passats 30 de novembre i 1 de desembre a la Universidad de Málaga.
Hi ha més informació sobre totes les unitats que conformen, al llarg de l’Estat, la xarxa al seu web oficial, Comunicar Ciencia en Red (ComCiRed).
“Il·lustraciència” anuncia la 4a edició del premi d’il·lustració científica
Les plantes de l’antic Egipte | 0.812363 | curate | {"ca": 0.9721792890262752, "en": 0.027820710973724884} | https://www.accc.cat/2016/02/24/la-fecyt-renova-la-unitat-de-cultura-cientifica-i-de-la-innovacio-de-laccc/ |
mc4_ca_20230418_11_512173 | Fira avícola de la Raça Prat al Prat de Llobregat - Fires, festes, oci i llocs per visitar.
Cada any, cap al mes de desembre, celebrem la Fira avícola de la raça Prat, una fira de proximitat, de km 0, que ens mostra uns productes de la terra reconeguts i de qualitat, com són l'aviram de raça Prat i la carxofa Prat, orgull de la ciutadania del Prat.
La Fira esdevé, per als pratencs i pratenques i per a la gent que ens visita, una extraordinària experiència que combina, d’una banda, la tradició de la pagesia a través de la qualitat dels productes de la terra, el pollastre Pota Blava i la carxofa del Prat i, d’altra banda, una mostra de l’activitat econòmica, de la restauració i del comerç locals i de les iniciatives dels emprenedors i emprenedores que troben, en la Fira, un excel·lent espai de promoció.
Al pavelló avícola, agrícola i ramader s'hi pot visitar l'exposició de pollastres, galls, gallines i capons de la raça Prat, els autèntics Pota Blava. Alhora, s’ofereix una mostra agrícola amb els millors productes de la terra procedents dels conreus del Delta del Llobregat.
La Fira Avícola de la Raça Prat és una bona oportunitat per descobrir els treballs de les persones artesanes i comerciants del municipi.
Amb el Premi "JOSEP OLIVA" A LA CULTURA I LA TRADICIÓ PAGESES, l'Ajuntament del Prat de Llobregat vol reconèixer a les persones i entitats del nostre país que treballen per la difusió cívica i cultural dels valors de la pagesia, com a referents de sostenibilitat territorial i de transformació social i econòmica en aquests inicis de segle.
La denominació del Premi vol ser un reconeixement a un conciutadà pratenc, en Josep Oliva, qui amb la seva trajectòria vital va fer d'aquests valors una manera de treballar la terra i de donar, des de la seva condició de pagès, sentit cívic en la seva aportació a la col·lectivitat.
Fira Avícola Raça Prat des de 1974
Mostra Comercial des de 1988
Mostra d’Entitats des de 2003
Tel: 93 379 00 50 | 0.866044 | curate | {"ca": 0.9446153846153846, "fr": 0.04666666666666667, "en": 0.008717948717948718} | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1347-cat-fira_avycola_de_la_raya_prat_al_prat_de_llobregat.htm |
mc4_ca_20230418_10_370708 | L’IDIBAPS-Hospital Clínic recull mostres de pacients de COVID-19 per a la recerca
Recerca 19 de maig de 2020 2020-05-20
L’objectiu inicial era obtenir material biològic d’uns mil pacients. La setmana del 18 de maig s'ha assolit aquesta xifra.
Mostres de pacients amb COVID-19 congelades en tancs de nitrogen a -196 graus
L’IDIBAPS i l’Hospital Clínic han habilitat els circuits per recollir mostres dels pacients de COVID-19 ingressats a l’Hospital i processar-les i emmagatzemar-les convenientment a través del seu biobanc, per poder-les emprar en la investigació de la malaltia.
Als pacients que ingressen a l’Hospital Clínic amb COVID-19 se’ls ha d’extreure mostres de sang per al control de la malaltia. En aquells malalts que han donat el seu consentiment, s’aprofita l’extracció per obtenir plasma, sèrum i ADN per a la recerca. El personal del biobanc de l’IDIBAPS, amb la col·laboració del Centre de Diagnostic Biomèdic de l’Hospital, les recull, les processa i les emmagatzema als espais ubicats al soterrani del Centre Esther Koplowitz. Aquí es conserven a -80 graus o a -196 graus, en funció de la mostra.
L’objectiu inicial era obtenir material biològic d’uns mil pacients. La setmana del 18 de maig s'ha assolit aquesta xifra. Les mostres d’un pacient es poden subdividir en fins a 16 o 20 alíquotes, amb la qual cosa es tindrien fins a 20.000 unitats de derivats hemàtics. S’està estudiant recollir, en un futur proper, altres mostres, com orina, o mostres dels pacients un cop han rebut l’alta.
Per tal de garantir l'ús més adequat i l'obtenció de resultats més rellevants, un comitè d’investigadors independents serà el responsable de decidir quins projectes de recerca podran optar a aquestes mostres i quantes mostres es facilitaran a cada investigador.
Aina Rodríguez, coordinadora del biobanc, explica la feina d'aquest servei en la recollida de mostres de pacients amb COVID-19:
IDIBAPS ,
Recerca ,
Investigadors del Clínic-IDIBAPS lideren les guies de disseny d’estudis clínics en càncer de fetge
1 de juliol de 2020 2020-07-01
Places lliures per a la III edició del Casal d'estiu de l'IDIBAPS
30 de juny de 2020 2020-06-30 | 0.714124 | curate | {"ca": 0.9915254237288136, "zh": 0.00423728813559322, "es": 0.00423728813559322} | https://www.clinicbarcelona.org/ca/noticies/lidibaps-hospital-clinic-recull-mostres-de-pacients-de-covid-19-per-a-la-recerca?from=research |
macocu_ca_20230731_3_200150 | L'Ajuntament reorganitza la recollida de residus del municipi
25 nov 2011 La Corporació de Xàbia plasma el seu suport al Creama
El ple de l'Ajuntament de Xàbia va aprovar anit per unanimitat una modificació del contracte de recollida de residus sòlids urbans, neteja d'espais públics i platges que, si be no suposarà un increment del cost, sí comportarà diversos canvis estructurals en el sistema. Aquests es fan necessaris després de la recepció de noves zones públiques, l'engegada del ecoparc municipal, tres nous punts verds i una màquina hidro netejadora específica per al Centre Històric. Fins ara la seua gestió s'ha encomanat a l'empresa concessionària com a “serveis extraordinaris”, amb factures apart que enguany han costat a les arques públiques 139.135’27 euros. Per a integrar aquestes prestacions dins de la contracta municipal “sense que aquesta s'encarisca i poder seguir atenent les creixents necessitats del departament”, indica l'edil Doris Courcelles, s'ha hagut de retallar en altres apartats i optimitzar recursos. En concret es retirarà un vehicle de càrrega posterior que realitza la recollida en algunes zones (alguna cosa que es pal·liarà amb la construcció d'un nou punt verd en la zona del Cap Martí, ja inclòs en els pressupostos de 2012) i es reduiran mitjans durant la temporada baixa i mitjana. Respecte a la gestió de l'ecoparc, l'Ajuntament de Xàbia ha decidit modificar el seu horari de funcionament dins de la política d'estalvi de despeses que està aplicant el departament de Serveis. El nou horari entrarà en vigor l'1 de desembre i es mantindrà durant tot l'hivern des de les 9 a les 13’30 hores i de 16 a 18.00 hores. Ja en el mes de juny i fins a finals d'agost, la franja horària de la vesprada s'ampliarà fins a les 20 hores. Com fins ara, l'ecoparc romandrà obert de dilluns a dissabte com una optimització del contracte, ajustant l'horari a l'ús real de la instal·lació. I és que fins ara, es mantenia un horari fix de 8 a 20 hores. No obstant açò, la pràctica totalitat dels usuaris s'acostaven a la instal·lació a partir de les 9. Després de la modificació del contracte, l'única cosa que seguirà fora de la concessió és la gestió posterior dels residus arreplegats en l'ecoparque. En aquest sentit, des del departament de serveis s'està estudiant una optimització dels residus especialment a nivell comercial i industrial.
Moció En el ple ordinari de novembre, la Corporació també va aprovar altres assumptes. Entre ells i per unanimitat una moció que plasma el suport de l'Ajuntament de Xàbia al Consorci de Recuperació Econòmica i de l'Activitat de la Marina Alta (CREAMA), ens que s'encarrega dels programes d'ocupació que es desenvolupen en la comarca, els tallers de formació i inserció laboral i el suport als emprenedors. En ella el municipi demana l'a Generalitat que inste a la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació que salde de manera urgent el deute de més d'un milió d'euros amb l'organisme comarcal, una petició que es farà arribar també al president de la Generalitat, Alberto Fabra | 0.881851 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_392481 | Geogràfics: Barcelona Visuals: revista Cronològics: maig de 1946 Paraules relacionades: revista \ Ariel | 0.574208 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_238798 | 01 d'Octubre de 2008 Les pastilles de Puigcercós Un vell eslógan independentista deia: "Espanya és un malson. Despertem-nos-en!". Sembla que Joan Puigcercós el tenia al cap quan, al ple del Parlament, va utilitzar l'analogia de Matrix. Excel·lent analogia. Catalunya viu ara un moment clau, com aquell en què Morfeu li diu a Neo que triï entre dues pastilles: amb una, seguirà vivint en la mentida i amb l'altra arribarà a la veritable realitat, no gens agradable. Catalunya, com el Neo de Matrix, es troba davant del dilema. L'autoengany o la realitat. La comoditat o el risc. La covardia o el coratge. Aquestes són les disjuntives. M'ha fet molta gràcia que Puigcercós plantegés la qüestió, perquè ell mateix ja va tenir la possibilitat de triar entre dues pastilles el 2003 i el 2006: la pastilla del PSC i la de CiU. El 2003 va triar la pastilla del PSC i ja es va comprovar que el tripartit era un autoengany molt allunyat de la realitat real del sobiranisme. Els dirigents d'ERC tenien tantes ganes d'autoenganyar-se i viure a Matrix que fins es van arribar a empassar l'Espanya plural de Zapatero. Sensacional! El 2006, altre cop davant la disjuntiva, Puigcercós va tornar agafar la pastilla del PSC. Increïble! Qualsevol bajanada menys acceptar la realitat. Aquest cop l'autoengany es va basar en un concepte anomenat "patriotisme social", que és una presa de pèl. No es pot ser patriota social sense diners, i la Generalitat no té un euro. Abans de ser "patriota social" cal ser, simplement, "patriota", i exercir com a tal per aconseguir diners. Però ERC ha persistit en l'error, i només s'ha plantejat alguna petita correcció després de les patacades electorals i amb l'efervescència dels crítics. És divertit que Puigcercós torni a treure el tema de les dues pastilles perquè ERC, avui, en segueix disposant. Les té les dues: el PSC i CiU. Diu Puigcercós que s'ha de prendre la pastilla per acceptar la realitat, encara que això signifiqui assumir riscos? Ho creu de debò? Ho creu fins i tot si els riscos són perdre les poltrones? Si ho creu de debò, ho té molt fàcil: cop de pastilla, moció de censura, pacte amb CiU i govern de la Generalitat amb programa de màxims quant a finançament. Què? S'anima Puigcercós a cruspir-se aquesta pastilla? O és que, en el fons, té al·lèrgia a la realitat i li fa pànic el risc? M'imagino l'excusa: que, aleshores, seria CiU la que no voldria prendre's la pastilla que li toca. Seria així? No ho sé, però almenys caldria comprovar-ho, i és a ERC que li toca fer el primer pas. Francesc Puigpelat
Puigcercós és del PSOE | 0.768705 | curate | {"ca": 0.8733228097868981, "pt": 0.06866614048934491, "it": 0.010655090765588003, "es": 0.043409629044988164, "en": 0.003946329913180742} | |
mc4_ca_20230418_8_301841 | Sang, vent i paisatges- Descobrir.cat
« Foc, més foc… i festes
Ara sí! Ja ha sortit la guia del Priorat »
Sang, vent i paisatges
La Terra Alta, els nous emprenedors, les brigades internacionals a la Batalla de l’Ebre, els lluitadors per la memòria, aquests són alguns dels aspectes que recollirà el dossier central de la revista Descobrir Catalunya en el número del proper setembre. Fa pocs dies que vaig acabar les sessions fotogràfiques i els records són frescos, intensos, molt intensos i també contradictoris. Aquest número de la revista promet. Aquesta terra no deixa indiferent, la seva gent tampoc.
Vista des del coll d'en Sabater en direcció a Bot. Horta, Terra Alta. © RLM
Reconec que m’ha costat tornar a la Terra Alta. Per a mi era la terra dels grans horitzons agraris. La vista davallava dels dels Ports i s’estenia, serena, antiga, com fa centenars d’anys, dins les planes i turons de l’Aragó, sense aturador, fins a trobar les muntanyes del Pirineu. Sovint pensava que aquesta serenor contrastava amb l’horror i la tragèdia que aquestes terres havien viscut durant la Guerra Civil. M’agradava creure que aquesta serenor havia de ser balsàmica, que podria ajudar a tancar ferides…
La nostra visió estètica i emocional del territori —és a dir, allò que en diem paisatge— sempre és personal i subjectiva, si bé la compartim més o menys amb els altres (i això ens fa especialment feliços). És evident que allí on jo veia serenor, bellesa, identitat agrària, altres veien desesperança, improductivitat, emigració, o res. Un passat ple privacions, i amb la tragèdia de la Guerra Civil amarant-ho tot, no facilita precisament la generació de paisatges. La connotació estètica dels territoris és fruit de la cultura. Les societats més cultes generen visions —paisatges— més riques, més complexes i les doten d’un major valor identitari. És quan el paisatge es converteix en part de la nostra identitat que serveix per saber qui som, per enfrontar-se als canvis, al futur sabent on tenim els peus, sabent millor discernir entre allò que és essencial del que no ho es tant, o directament del que és banal.
Parc eòlic de la Terra Alta. Vilalba dels Arcs. © RLM
Bona part del paisatge d’aquesta comarca s’ha transformat de manera dràstica recentment. Passejar en cotxe per la carretera que uneix la Fatarella amb Vilalba dels Arcs, sota els enormes aerogeneradors, és una experiència impressionant, molt interessant, molt recomanable.
Reconec que m’encanten aquestes bèsties de 120 m (tot i que arriben a fer una mica de por). Gegants blancs que es retallen sovint en un blau immens, cadenciosos, imperturbables, indiferents al que passa sota els seus peus, amb la mirada posada en l’horitzó, esperant ansiosos que el vent els doni vida. M’agrada veure’ls entre vinyes, ametllers o oliveres, com si d’una altra plantació es tractés. Un nombre reduït em semblen molt atractius, tanmateix, a la Terra Alta, a un parc el segueix un altre, i un altre i un altre … La seva dimensió és extraordinària (l’edifici més alt de Tarragona fa la meitat d’alçada) i seu número és tal que aquell paisatge obert, generòs, ple de matisos, ple d’humanitats antigues, ha desaparegut. Els molins xuclen totes les mirades. Ara el paisatge són ells.
Central eòlica de la Terra Alta. Vilalba dels Arcs. Al fons, els Ports. © RLM
Els nostres governants consideren inevitable sacrificar tots els horitzons (i dic tots sense exagerar gaire) del sud de Catalunya en pro de l’obtenció d’energia eòlica. Però, si us plau, que no ho venguin com ecologisme. El paradigma que hi ha al darrera del model d’implantació que hem triat segueix sent el mateix de sempre: produir més per gastar més, per fer més negoci, per continuar afavorint les grans empreses productores d’energia i els seus monopolis. Seguim sense voler entendre que el món ha canviat. Crec fermament que hem d’acabar tancant les nuclears el més aviat possible, crec en les energies renovables, però seguim sense posar l’accent en la reducció del consum d’energia.
A hores d’ara estem en camí de sacrificar els paisatges d’un terç del país—i una part de la seva identitat— per tal que les botigues continuïn tenint les portes obertes tot l’any, per gelar-nos de fred en els cinemes durant l’estiu o anant amb màniga curta a l’hivern, per il·luminar mig univers durant la nit i quedar-nos sense estels, per continuar dissenyant edificis sense ventilació natural on siguin imprescindibles els aires condicionats, per obrir les finestres dels instituts a l’hivern quan la calefacció es fa insuportable, etc., etc. Però això és el sud. Sacrificarem paisatges abans d’haver-los pogut valorar. Un altre cop, sembla que arribem tard. És veritat que la misèria només engendra misèria…
Els incomptables aerogenerados de la Terra Alta no deixen de semblar-me (potser només a mi) desenes i desenes de piques verticals clavades en la mil·lenària horitzontalitat ferida del seu paisatge. No puc evitar pensar que a aquest territori encara no li ha arribat la pau, que les ferides continuen obertes. Les identitats han de ser molt fràgils si el territori només és vist com un recurs productiu.
Un exemple: l’indret conegut com Quatre Camins, davant Vilalba dels Arcs, va ser el trist escenari d’un dels episodis més terribles i dramàtics que van tenir lloc durant la Batalla del Ebre. L’assalt de la punta Targa (un simple turonet) per part de les tropes franquistes del Terç de Montserrat va ser absolutament esgarrifós. El terra encara ha d’estar amarat de sang. Això però, no ha estat cap impediment per instal·lar-hi a tocar dos aerogeneradors. Em sembla una trista mostra de menyspreu, del nivell moral de la nostra societat i dels nostres governants, una imprudència històrica greu, una mostra també de la miopia davant un patrimoni, el de la Guerra Civil, d’abast internacional.
Parc eòlic de la Terra Alta. Quatre Camins, posició nacional ocupada pel Terç de Montserrat davant la punta Targa (cota 481). Batalla de l'Ebre, Guerra Civil. Vilalba dels Arcs. © RLM
Parc eòlic de la Terra Alta. Quatre Camins, punta Targa (cota 481), posició defensada pels republicans de la 3a Divisió davant el Terç de Montserrat. Batalla de l'Ebre, Guerra Civil. Vilalba dels Arcs. © RLM
Etiquetes: Batalla de l'Ebre, energia eòlica, Guerra Civil, paisatges, parcs eòlics, Punta Targa, Terra Alta, Vilalba dels Arcs
Entrada publicada a General, paisatges el dissabte, 7/07/2012 a les 18:07.
Heberenc
07/07/2012 - 21:31
Dur comentari Rafel.
Imagina els que cada dia, vulgues o no, tenim que conviure amb els monstres, molinets, sabent que hi ha tant mal us de l’energia elèctrica. Veure com els fills emigren ja que aquí ningú inverteix un euro per a profit de la gent que vivim.
Com bé dius, malvivim per al luxe i el malbaratament dels altres mentrestant ells ens paguen amb més misèria..
08/07/2012 - 10:45
No em vaig atrevir a escriure això que comentes, però t’asseguro que ho vaig sentir amb cruesa. Vaig pensar amb els meus fills i en el cas que haguessin de viure en un territori que li han llevat (o s’ha venut) quelcom essencial per entendre’l, per valorar-ho, per estimar-lo, per fer-te’l teu. Tens tota la raó. Crec que cal treballar per tal que un dia, les noves generacions (no crec que ho veiem nosaltres) els desmuntin i celebrin la festa dels horitzons recuperats.
08/07/2012 - 13:15
Mirant cap al futur, cap un futur lliure de nuclears i tèrmiques que enverinen la terra i el camp deixant una empremta de destrucció invisible, la imatge dels gegants serà la imatge de la pau, el gir de les seves aspes serà la recollida de l’ofrena de la natura a una societat en pau amb el planeta, i els horrors i la sang de la guerra civil, ens semblaran tan llunyans com, avui ens semblen les croades i tants altres que marquen la història de l’home.
08/07/2012 - 19:51
Potser sí Miguel, potser sí. Espero que tinguis raó. A mi em preocupa però l’emprobriment cultural que suposa la pèrdua del paisatge i les conseqüències que te això per un país, per una societat. Em preocupa especialment la nova marginalització del sud de Catalunya. Però potser només són cabòries meves. Moltes gràcies per participar.
Jaume Morron Estradé
09/07/2012 - 10:29
Les renovables són energies poc denses, ocupen territori, ens obliguen a visualitzar el mal ús que fem de l’energia. Les plantes de generació elèctrica a partir d’energies fòssils i nuclears les podem amagar en una cala, com les nuclears de Vandellòs, o en el meandre d’un riu, com les d’Ascó. La major part de la població ignora llur existència, però en el seu funcionament normal emeten radiacions a l’aire i a l’aigua, contaminen tèrmicament mar i riu, i generen uns residus tremendament tòxics que caldrà vetllar centenars de milers d’anys. Les renovables, però, tenen una motxilla ambiental ben minsa i els seus impactes -fonamentalment visuals- els pateix la generació que utilitza l’energia que produeixen. Els impactes de les energies fòssils i nuclears -també visuals pel que fa a la mineria del carbó i l’urani, i a les extraccions de gas i petroli- i molt més importants des del punt de vista ambiental, trascendeixen més enllà de la generació que utilitza els kWh que generen. L’impacte de l’energia fòssil i nuclear sobre el paisatge no és a la Terra Alta, és a Namibia, al Níger, a Colòmbia, a Polònia, a Austràlia, al Gabón. Ens importa o no ens importa? El text no aporta una sola bondat de la tecnologia eòlica ni tampoc es qüestiona amb que obtindriem el 17% d’electricitat amb que contribueixen els molins de vent a la demanda elèctrica espanyola. Per suposat que cal aprofundir en l’ús eficient de l’energia i són moltes les iniciatives en marxa i els èxits assolits. Però, quin mix elèctric volem? Quines són les tecnologies que hem d’utilitzar? Cal escollir-les, perquè seguirem utilitzant electricitat per molt estalvi i eficiència que incorporem. I potser més que ara, malgrat l’estalvi i l’eficiència, perquè l’electrificació del transport serà un fet i hi ha 1.200 milions de persones al món que encara no tenen accés a l’electricitat i cal que el tinguin per a millorar les seves expectatives i condicions de vida. L’article parla de desmuntar aerogeneradors. Podrem fer-ho, potser, si descobrim una nova i millor manera de generar electricitat a partir de recursos autòctons, nets, barats i renovables. Entretant, però, n’haurem de construir i operar molts més. La generació d’electricitat eòlica és una de les millors solucions que tenim a mà i no n’hi ha prou amb uns quants molins. Cada kWh que no s’estalvii o que no es generi amb energies renovables es fabricarà amb energies brutes. Que escollim? Paguem nosaltres en forma d’impacte paisatgistic temporal o transferim el pagament als nostres descendents en foram de canvi climàtic, residus radioactius, atmòsfera contaminada i sequera? La generació que ha “llogat” el paisatge per a posar-hi els aerogeneradors i ha utilitzat llur electricitat, no haurà deixat cap hipoteca a les següents generacions en forma d’augment dels nivells de CO2 i substàncies tòxiques a l’atmosfera, residus radioactius, consum exagerat i contaminació de recursos hidrics, etc … Per tot això, em quedo amb les renovables, i seguiré treballant intensament per a fer-les crèixer fins que suposin el 100% de l’aportació d’energia.
09/07/2012 - 15:43
Estic d’acord amb Jaume, emfatitzant que aquesta es només la menys dolenta de les solucions en aquestos moments, un sacrifici necessari i mal repartit.
En una societat capaç de sacrificar-ho tot pel consum i la ostentació, el paisatge és una víctima més. També estem sacrificant la nostra salut, la qualitat de vida, el futur dels nostres fills i, fins i tot, la vida de milions de persones. És difícil resistir-se perquè la publicitat no diu mai “estàs insatisfet, gaudeix d’aquet paisatge meravellós i et trobaràs millor”.
Quan aprenem que no serem més lliures comprant un contxe, ni ens voldrà més per usar tal perfum, ni serem mes solidaris comprant tal xocolata, tal volta, donarem un altre valor a la llibertat, al temps, a la salut, a la família, tornarem a mirar el i paisatge i desmuntarem els molins. Però ara que ressona per tot arreu el mantra del sacrifici necessari en l’altar del capitalisme insaciable, em preocupa bastant més que deixen de posar molins.
09/07/2012 - 23:59
Gràcies Jaume per traslladar el gruix del debat que em tingut a facebook al blog. D’aquesta manera tothom que entri a veure l’entrada el podrà llegir. Copio les meves dues respostes. Moltes gràcies per enriquir les visions.
“Completament d’acord amb tu Jaume, veig però, que no has llegit el meu article amb tranquil·litat. Em preocupa especialment els discursos totalitaris que consideren opcions absolutament dolentes o absolutament bones i que busquen inhibir la capacitat crítica. No conec res que sigui bo o dolent per naturalesa. Tampoc l’energia eòlica.”
“Jaume, si has llegit amb atenció el text publicat, dues coses: en primer lloc, moltes gràcies, en segon, queda clara la meva escassa capacitat per comunicar allò que vull dir. D’altra banda, davant els aspectes que hi trobes a faltar, tens tota la raó. Reconec la meva incapacitat per abastar en un simple article tota la complexitat del debat sobre l’energia, les renovables, la insolidaritat nord/sud, etc. Únicament he volgut mostrar alguns aspectes que, segons el meu judici, són rellevants i, en canvi, sistemàticament són menystinguts: el valor del paisatge, la seva importància cultural. No —repeteixo— no estic en contra de la energia eòlica (a l’article confesso fins i tot la meva atracció pels molins) i, a més, estic d’acord amb la majoria dels arguments que exposes, estic d’acord amb l’objectiu que perseguim. Tant sols que (segurament estic equivocat) em sembla que no som capaços de canviar el paradigma essencial: el consum. Hem canviat Namíbia per la Terra Alta. Estic d’acord que això, com a mínim, és mes coherent, però seguim sense entendre la insostenibilitat del sistema i, per tal de seguir amb el mateix tipus de vida que sempre, estem disposats a sacrificar una bona part de les perifèries del país, de la nostra cultura. Per si mateixos, els molins no són un problema. N’hi han fins i tot parc molt ben situats, com el del Perelló. La industrialització sistemàtica i extensiva de tots els horitzons del sud de Catalunya sí que ho és (o com a mínim a mi m’ho sembla).”
10/07/2012 - 00:11
Tant de bo que tingueu raó i els molins en arreglin el problema energètic. Jo no ho veig tant clar. Si no canviem la manera de pensar, mai tindrem prou molins i, en canvi, la pèrdua generalitzada i sistemàtica dels horitzons, la implantació massiva i desaforada de parcs eòlics, crec que provocarà una major marginalizació dels espais rurals, un major desarrelament (potser definitiu) de la gent amb el seu territori, perdrem l’auto estima necessària per abordar canvis, ens empobrirem culturalment i no conec cap societat que se’n surti amb aquestes deficiències (però segurament estic equivocat).
10/07/2012 - 11:19
Home. D’acord que les energies renovables no generen residus. Però justificar l’expansió industrial d’aquesta -o qualsevol altre- font generadora d’electricitat amb l’argument de l’actual creixement sense límits de la demanda energètica mundial és, de fet, insistir en el mateix criteri que trenta i quaranta anys enrere va justificar la construcció de centrals nuclears. I de fet, és el mateix argument que de forma sostinguda ha inflat la bombolla del progrés fins que ens ha petat als morros.
El món està canviant, però alguns s’entesten a jugar i a fer jugar tothom amb les regles de sempre.
10/07/2012 - 21:09
Jo no crec que arreglen el problema energètic. Tampoc pense que el problema siga energétic. Només espere que contribueixen a reduir l’escalfament global mentre que convencem uns quants més que la solució està en el decreixement. A més estic convençut que les meues filles els veuran desmuntar.
A banda dels aerogeneradors que es noten de dia i de nit, la Terra Alta continua tenint un gran atractiu basat en el territori i les persones que l’habitem (alguns a temps parcial).
Podem quedar-nos mirant com tomben les pales dels molins, però és millor treballar per aquest país de la millor forma que cadascú pàpiga fer-ho.
24/07/2012 - 23:18
Josep, completament d’acord. Cal treballar per tal que aquestes terres enforteixin la seva identitat, la seva dignitat. Sense autoestima no hi ha desenvolupament possible i el paisatge forma part de les identitats dels pobles.
05/08/2012 - 10:48
Si Rafel, la clau està en recuperar la nostra autosestima i l’identitat, quasi l’hem perduda tota, ja que molts dels nostres germans s’han quedat a l’aragó i d’altres a la Comunitat Valenciana.
Els molins han destrossat els nostres paissatges, es cert que hi ha una massificació, més dispersos fins i tot tendrien el seu encant, potser si condicionaràn el desenvolupament de les nolstres terres, però hem de recordar que no han acceptat declarar les nostres terres reserva de la biosfera i Per que ?. Perque tenim dos nuclears!!! En fi a gos prim tot puces i caparres.
Fa molts anys la meva opció va ser seguir vivint a les Terres de l’Ebre i he treballat per elles, he publicat dos guies La ruta del tigre en BTT, La Tinença de Benifassà i una guia de l’Ebre que encara no està publicada, estic recollint llegendes de les nostres terres, perssonatges i èsssers fantàtics que van viure entre els nostres iaios.
En fi tot això per a que ningú pugue dir que aquet parla i no fa res perque sigui diferent, però actualment només una cosa ha fet que continue vivin aquí, afortunadament sóc dels pocs que he trobat una feina i prou ben pagada, el que ha fet que momentàneament escampe la boira de la emigració que estava demunt de la meva família.
I on he trobat la feina? Pos als molinets de vent!! Si, si treballo a una Parc eòlic!! En fi al menys puc continuar vivint a les Terres de l’Ebre amb un sentiment fruit de la barreja d’Orgull, vergonya i ressignació.
Res més, només et vull felicitar pels teus articles i llibres. Xeiic, felicitats! !
13/08/2012 - 11:02
Elies, moltes gràcies pel teu comentari. No puc estar més d’acord amb el que exposes, fins i tot amb les paradoxes del teu cas. Aquesta és la complexitat de la realitat i les posicions tancades no ajuden a entendre les coses ni a trobar solucions. Una abraçada i moltes felicitats per la teva feina! | 0.742148 | curate | {"ca": 0.9481836723444133, "mt": 0.0003858662697756464, "fr": 0.004465023978832479, "es": 0.00826856292376385, "it": 0.010859379306543189, "en": 0.00992227550851662, "pt": 0.0151039082740753, "sk": 0.001378093820627308, "nl": 0.0014332175734524007} | http://blogs.descobrir.cat/vistes/2012/07/07/sang-vent-i-paisatges/ |
mc4_ca_20230418_13_593383 | Les despeses que podran rebre subvenció són les realitzades des de l’1 de gener de 2005 fins el 31 de maig de 2006.
El termini de presentació de les sol•licituds s’iniciarà el dia 1 de maig de 2006 i finalitzarà el dia 31 de maig de 2006. L’import màxim dels ajuts és de 50.000 euros per a cadascun dels sol•licitants.
Per a més informació les empreses es poden adreçar al departament d’Assessoria Tècnica de la Cambra. | 0.745207 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.infoterrassa.com/index.php/pg.15.56.12172.html |
macocu_ca_20230731_9_225699 | Elsie Clingman
Nom i cognoms Elsie Clingman. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Elsie Clingman. Tots els serveis en línia.
Cognoms més comuns amb el nom Elsie: Becher, Mazierski, Cotrill, Lawellin, Tice. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Elsie. | 0.592266 | curate | {"en": 0.05185185185185185, "fr": 0.10740740740740741, "ca": 0.8407407407407408} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_266827 | Conferència: "La importància de la prevenció del blanqueig de capitals a l’empresa” (28 de gener de 2020) - ACCID
Skip to primary navigation
Skip to main content
Skip to primary sidebar
ACCID
Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció
Fes-te soci
Inici
ACCID
Presentació
Notícies
Activitats
Junta directiva
Consell assessor
Col·laboradors
Socis
Col·legis Fundadors
Col·legis Associats
Socis Protectors
Socis Numeraris/Associats
Documentació
Tècnica
Recerca
Docència
Presentacions
Central de Casos
Newsletter
Altres
Llibreria
Comissions
Comptabilitat (conjunta CEC-ACCID)
Comptabilitat de Gestió
Comptabilitat de Cooperatives i Entitats No Lucratives
Comptabilitat pública
Intangibles
Organització i sistemes de la informació
Relacions comptabilitat-Fiscalitat
Responsabilitat Social
Valoración de empresas
Agrupació de Professorat de Comptabilitat i Control
Agenda
Agenda Socis Protectors
Formació
Premis
Premis ACCID
Ajuts ACCID
Premi Ferran Termes
Premis UPF – ACCID
Premis ACCID – OMNIUM
Relació de Premiats
Transparència
Conferència: “La importància de la prevenció del blanqueig de capitals a l’empresa” (28 de gener de 2020)
gener 29, 2020
A iniciativa de Vallès Empresa, promoguda per Goldwater & Partners, Procer Assessoria i 30Virtual, i la col·laboració d’associacions com Cerdanyola Empresarial, Sant Cugat Empresarial, ACCID, Barcelona Synchrotron Park, i el suport institucional de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, es va organizar el passat 28 de gener una nova sessió formativa adreçada a l’empresariat de la comarca. La xerrada va ser impartida pel professor Gregorio Labatut, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, que va parlar sobre ‘La importància de la prevenció del blanqueig de capitals a l’empresa’.
Lluny del que pugui semblar, la lluita contra el blanqueig de capitals no és un tema que impliqui només als assessors fiscals, comptables i auditors de comptes o subjectes dels sectors financers, com poden ser els bancs o establiments financers de crèdit. Tal com explicava el professor Labatut, l’article 2 de la Llei 10/2010 de prevenció de blanqueig de capitals detalla els subjectes que, pel tipus d’activitat que desenvolupen, estan obligats a informar o denunciar possibles casos de frau per blanqueig de capital. I en aquest punt, esmentava també els perfils de sectors no financers com són els notaris, advocats, així com joiers, gestors immobiliaris, casinos de joc, loteries i jocs d’atzar, venedors d’art i antiguitats o d’altres professionals independents.
Gregorio Labatut va incidir, en diverses ocasions, en el fet que estem obligats per llei a informar sobre activitats delictives de blanqueig de capital i a establir unes mesures de control intern per tal de detectar aquest tipus de delictes. “Lluitar contra el frau és una labor de tots i, des del punt de vista ètic i moral, no podem mirar cap a un altre costat. Si tenim indicis de què s’està produint un delicte cal notificar-ho al SEPBLAC, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries que té la funció d’investigar i aclarir aquests casos.” –afirmava el professor Labatut.
La conferència va ser inaugurada per Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, i Francisco Hidalgo, administrador de Goldwater & Partners i principal promotor de Vallès Empresa. Durant la seva intervenció l’Alcalde va remarcar que “el blanqueig de capitals no fa més que incrementar les desigualtats entre els ciutadans i que, per posar fi a aquesta situació, la solució ha de passar per la transparència i la justícia fiscal”. Carlos Cordón també va encoratjar a Vallès Empresa a tirar endavant nous actes com aquest i va reafirmar el suport de l’Ajuntament al moviment associatiu i al teixit empresarial de la ciutat.
Francisco Hidalgo per la seva banda va remarcar que l’objectiu de les sessions tècniques i formatives de Vallès Empresa és oferir els recursos i les eines necessàries que ajudin a millorar la gestió de les empreses.
Arxivat com a: Uncategorized @ca
Barra lateral primària
Carrito
Col·legis fundadors
Sponsors
Suports institucionals
Linkedin Twitter Facebook Youtube
c/ Gal.la Placídia, 32, Edif. Col.legi d’Economistes de Catalunya 4a. Planta 08006 Barcelona · Tel. 93 416 16 04 extensió 2019 · [email protected]
Horari: de dilluns a dijous de 09:00h a 14:00h i de 15:00h a 18:00h, divendres de 8:00h a 15:00h.
Diseño web por: sancarmarketing.com
Acceder
Username
Password
Remember Me
Lost password?
Fem servir galetes per donar-vos la millor experiència al nostre web.
Podeu obtenir més informació sobre què galetes estem utilitzant o desactivar-les a la configuració.
Accepta
Rebutja
Configuració
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de la privadesa
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de la privadesa
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.715314 | curate | {"ca": 0.8648888888888889, "en": 0.05137777777777778, "zh": 0.0017777777777777779, "pt": 0.006577777777777778, "es": 0.06168888888888889, "sv": 0.006577777777777778, "de": 0.0017777777777777779, "it": 0.0033777777777777777, "fr": 0.0019555555555555554} | https://accid.org/conferencia-la-importancia-de-la-prevencio-del-blanqueig-de-capitals-a-lempresa-28-de-gener-de-2020/ |
macocu_ca_20230731_2_319329 | Els centres escolars de la vila, mantenen la prudència davant la Covid tot i el relaxament d'algunes mesures
Prop d'un miler d'alumnes d'Altafulla han iniciat aquest dilluns el nou curs escolar 2021-2022 assistint presencialment als centres amb total normalitat, tret de l'encara imprescindible mascareta i el gel hidroalcohòlic. Són els alumnes de les escoles de Primària La Portalada i El Roquissar, a més dels que estrenen etapa educativa a 1r d'ESO a l'Institut d'Altafulla. Aquest dimarts es completarà aquest retorn amb la resta d'alumnes de Secundària i Batxillerat, fins a sumar el total de 1200 infants i joves altafullencs que cursen els seus estudis a la vila. Mascaretes, comunes per a tothom excepte els més petits però ja no hi ha necessitat de mesurar la temperatura dels alumnes a l'entrada. Mesures que es relaxen però no del tot, ja que la prudència és el que mana en aquests dies que la cinquena onada remet però ja es temen altres escomeses. Ho destaca la directora de l'Institut d'Altafulla, Belén Jiménez. En la mateixa línia s'ha expressat als micròfons d'Altafulla Ràdio el director de l'Escola El Roquissar, on han tornat a una línia després d'haver de desdoblar els grups durant el curs passat. Martínez s'ha mostrat optimista de cara als pròxims mesos i ha afirmat que s'augmentaran les sortides i es podran fer colònies. Pel que fa a La Portalada, també s'han desfet els desdoblaments i s'han recuperat les dues línies existents excepte en un curs, en què es mantenen els tres grups, i expliquen que els alumnes podran anar sense mascareta a l'hora del pati sempre que estiguin amb el seu grup bombolla. La satisfacció pel primer dia de curs és també generalitzada. En parla la directora del centre, la Cristina González. Des del consistori d'Altafulla auguren també un bon desenvolupament del curs i confien que l'avenç de les vacunacions faci que es donin els mínims casos de grups confinats als centres educatius. Ho ha dit la regidora d'Educació, Gemma Maymó, en una entrevista al programa 'L'Hora Local' d'aquesta casa. L'Institut d'Altafulla comptarà en aquest curs amb un total de 595 alumnes, 462 a l'Educació Secundària Obligatòria, i 133 al Batxillerat. Pel que fa a l'escola La Portalada, comença el nou curs amb un total de 421 alumnes, repartits en 131 a l'Educació Infantil, i 290 per a l'Educació Primària. I quant a l'escola El Roquissar, compta amb un total de 189 alumnes, 56 a l'Educació Infantil, i 133 a l'Educació Primària. | 0.852845 | curate | {"ca": 0.9776149776149776, "es": 0.022385022385022386} | |
crawling-populars_ca_20200525_39_66910 | Avís Legal - Política de privacitat
Pis en venda de 122 m2 , Figueres
Avís Legal - Política de privacitat
Some text in the modal.
Per poder solucionar la incidència, en el cas que necessitem més informació, Facilita'ns les teves dades.
Segueix-nos a | 0.443482 | curate | {"ca": 0.7172131147540983, "es": 0.13524590163934427, "en": 0.0942622950819672, "pt": 0.05327868852459016} | : /compra/habitatges/girona/figueres/556634 |
mc4_ca_20230418_3_107333 | Arxiu i Edicions > Arxiu Activitat > 2017 > Bòlit Convoca 2017
CONVOCATÒRIA PER A L’ADJUDICACIÓ DE TRES CONTRACTES PER AL DESENVOLUPAMENT DELS PROJECTES DE CREACIÓ ARTÍSTICA. BÒLIT MENTOR 2017 - 2018
Selecció de tres projectes de creació artística dins el programa Bòlit Mentor, per al desenvolupament de tres estades en residència en tres instituts d'educació secundària (institut Santiago Sobrequés i institut Carles Rahola de Girona, i institut Josep Brugulat de Banyoles).
Convocatòria adreçada a artistes visuals, nacionals i internacionals, majors d'edat, que vulguin desenvolupar una proposta a través d'una residència durant el primer semestre del curs 2017-2018 a l'institut assignat.
Dotació: 3.500€
Termini: 30 de maig de 2017
convocatoria-seleccio-de-projectes-bolit-mentor-2017-2018_cat.pdf (85,99 KB)
La proposta seleccionada s'haurà d'adequar al plantejament comissarial que trobareu en el següent document:
text-curatorial-bolit-mentor-2017-2018_cat.pdf (25,95 KB)
Llista definitiva d'admesos de la convocatòria per a l'adjudicació de tres contractes per al desenvolupament dels projectes de creació artística als instituts vinculats al projecte Bòlit Mentor 2017-2018
edicte-llista-admesos-convocatoria-bolit-mentor-2017.pdf (77,99 KB)
Edicte resolució convocatòria Bòlit Mentor 2017-2018
edicte-seleccionats-bolit-mentor-17-18.pdf (77,68 KB)
PROJECTE DE CREACIÓ ARTÍSTICA VINCULAT AMB LA TÈCNICA DEL GRAVAT
Llista definitiva d'admesos de la convocatòria per a l'adjudicació d'un contracte de serveis artístics per al desenvolupament d'un projecte de creació artística vinculat amb la tècnica del gravat, en la modalitat de residència creativa
edicte-llista-admesos-convocatoria-gravat-2017.pdf (78,13 KB)
Edicte Resolució Convocatòria Gravat 2017
edicte-resolucio-convocatoria-gravat-pdf-adobe-reader.pdf (77,02 KB) | 0.693533 | curate | {"ca": 0.8429752066115702, "en": 0.07823691460055096, "pt": 0.0418732782369146, "sv": 0.03691460055096419} | http://www.bolit.cat/cat/arxiu-i-fons/arxiu/bolit-convoca-2017.html |
oscar-2201_ca_20230904_7_105349 | Com fan tots els artistes, i amb més força els outsiders, a través de la producció creativa la Neus Sala representa el seu món intern, i ho fa en un entorn quotidià i íntim: a casa seva. Visitar la vivenda de la Neus és entrar en el seu univers simbòlic.
L’espai outsider Neus Sala inclou la visita virtual a les dues vivendes que l’artista va llegar a l’Ajuntament de Martorell per a ús social.
Ambdues vivendes compleixen els requisits per poder-les considerar com a espais outsiders: es tracta de la materialització d’un imaginari individual, de l’expressió d’un microcosmos particular, creat per una sola persona i basat en el reciclatge i en unes regles constructives pròpies que es segueixen de manera coherent.
Els cinc trets essencials de l'ARt Outsider
01.
Horror vacui
No hi ha lloc per al blanc. Els buits s’han d’omplir, els espais s’han de cobrir. Es desenvolupa amb un cert sentit orgànic, com les plantes que van creixent d’una manera no del tot ordenada. L’horror vacui es manifesta fins i tot en la necessitat d’omplir objectes amb altres objectes
Reciclatge i reutilització
No es llença res, tot serveix. Objectes de major o menor qualitat, bé reciclats de la quotidianeitat (envasos, clauers…) o bé trobats (una nina vella, unes fulles seques…), són reutilitzats. A través d’una poètica molt personal es transforma l’objecte original en una altra cosa. A més, el material sol intervenir-se, decorar-se.
Repetició i/o seriació
En certa manera, la creació outsider pren forma de ritual, s’esteriotipa, i es materialitza amb un cert ordre, més o menys repetitiu. Algunes obres es caracteritzen fins i tot per esdevenir seriacions pures. L’horror vacui i un concepte elaborat de simetria poden teixir la base de les repeticions, que creixen de manera natural i orgànica.
Formació autodidacta
Malgrat no solen haver cursat estudis especialitzats, els artistes outsiders dominen les tècniques del dibuix, la perspectiva, l’equilibri de formes… La formació autodidacta, la manca de distorsions acadèmiques i la fidelitat intimista allunyen l’obra outsider de les convencions culturals predominants, precisament el que valorava J. Dubuffet per distingir l’art com a brut.
Pulsió creativa extrema
Si partim del concepte que la creació sempre és pulsió, en l’artista outsider aquesta esdevé quasi necessitat vital. Es tracta d’una expressió instintiva sense formalismes, sense convencions de cap tipus, sense distorsions culturals. La intensa autenticitat, que el defineix en tots els sentits, fa de l’art outsider una creació pura.
L'Art Outsider
L'Artista: neus Sala
És un dissabte qualsevol de, per exemple, el 2006. Inauguren una exposició a L’Enrajolada. No té importància a qui o a què estigui dedicada; entre els assistents trobarem, sens falta, la figura d’una dona petita.
El seu cabell canós rematat en un serrell tipus Cleòpatra emmarca un rostre pàl·lid d’ulls ametllats sota celles rectes de llapis negre. Sempre va coqueta, amb els llavis pintats de carmí i vestida amb roba que ella mateixa confecciona o retoca. Verd amb vermell! Groc i blanc! Estampats de flors! Cada conjunt està realçat amb un extravagant collaret llarg.
Continua llegint
Graciela García
Investigadora (Art Brut/Arte Outsider)
"Hay muchos nombres: art brut, outsider art, arte marginal… para referirnos a las creaciones que escapan, a contracorriente, a la homogeneización del Arte. Sus protagonistas son personas, principalmente autodidactas, que experimentan una necesidad irrefrenable de crear." | 0.785296 | curate | {"ca": 0.8867323290845887, "de": 0.0008690614136732329, "it": 0.0034762456546929316, "en": 0.015063731170336037, "es": 0.09385863267670916} | https://espaineussala.com/ |
macocu_ca_20230731_9_380723 | Portada > Notícies > EL BÀDMINTON GRANOLLERS TANCA LA PRIMERA VOLTA AMB UNA AJUSTADA DERROTA CONTRA RINCONADA (3-4)
03/12/2018
Butlletí electrònic | 0.551042 | curate | {"ca": 0.9333333333333333, "it": 0.06666666666666667} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_64361 | Per aquest motiu no es permetrà la utilització d’aquesta per a d’altres funcions ni el seu deteriorament. En aquests casos serà obligatori l’adquisició d’altra de nova.
2. La puntualitat és necessària. Per això, cal justificar qualsevol retard. Igualment, les absències s’han de comunicar a l’escola el més aviat possible.
3. Les bates, segons model establert, són obligatòries des de parvulari fins a 6è de primària.
4. Tots els alumnes hauran de portar l’equip esportiu de l’escola, tant per a l’educació física com per a les sortides.
5.Les pujades i baixades pels passadissos i escales s’hauran de fer amb ordre, amb cert silenci i pels itineraris indicats.
6.No són lloc d’esbarjo ni estacionament les aules, els passadissos, les zones d’equipament i vestidors, ni l’entrada principal de l’Escola.
7. La no assistència a classe en hores prèvies i/o durant la realització de proves i/o exercicis d’avaluació, no justificades convenientment, tindrà repercussió en la qualificació de la matèria.
8. Els alumnes que hagin faltat a classe justificadament el dia de la realització d’una prova poden ser requerits, a criteri del professor de l’àrea, a realitzar posteriorment l’esmentada prova.
9. El pati, els passadissos i les aules es mantindran nets de papers. S’han d’utilitzar les papereres.
10. En tot el recinte escolar i immediacions no es permet fumar ni beure begudes alcohòliques
en hores escolars i extraescolars.
11. Tindrem cura de la neteja en el recinte col·legial on no està permès menjar cap tipus de lla-
minadures (pipes, xiclets, etc. ).
12. En tot el recinte escolar no es permet la utilització de telèfons mòbils i d’altres dispositius di-
gitals d’imatge i so. La seva utilització comportarà el seu dipòsit a l'Escola.
13. Per tal de potenciar un bon clima de convivència i treball afavorirem l’ús adequat del llenguatge i les actituds respectuoses. Evitarem els comportaments, els símbols, les manifestacions,les indumentàries..., que no s’ajustin a les necessitats de l’activitat educativa i entrin en conflicte amb la proposta educativa del centre expressada en el seu Caràcter Propi.
14. Els serveis escolars (menjador, etc.) i les activitats extraescolars (esportives, etc.) es regiran per les mateixes normes de convivència que la resta d’activitats del centre. El no compliment pot implicar la pèrdua del dret a fer-ne ús. | 0.79156 | curate | {"ca": 0.9740820734341252, "cs": 0.01079913606911447, "da": 0.0008639308855291577, "en": 0.013390928725701945, "es": 0.0008639308855291577} | http://www.escolamds.cat/4/normativa_general_convivencia_777551.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_275946 | A partir d’avui es pot visitar l’exposició de carrer Món-Tanca, una proposta de l’Institut Català Internacional per la Pau. Es tracta d’un nou projecte del Col·lectiu Enmedio que que reflexiona sobre els murs i les fronteres i explora diferents maneres de transformar la lògica de la separació i l’estigmatització. La instal·lació, formada per diferents cubicles, va acompanyada d’una sèrie de 6 diaris, amb el contingut d’aquesta, que es podran endur les persones que la visitin.
Aquest migdia s’ha fet la inaguració pública a la Plaça Catalunya, amb la presència d’Alba Martínez, el president de l’ICIP, Xavier Masllorens, i el Colectivo Enmedio, que ha realitzat una visita comentada a l’exposició.
L’exposició es podrà veure a la Plaça Catalunya fins el 22 juny. Sant Boi és la primera ciutat on s’ha inagurat, i a partir del mes de juny estarà disponible per a altres municipis que vulguin sol·licitar-la.
“El món s’ha fet tanca. Una gran tanca feta de moltes altres tanques. Tanques de taulons, tanques de filferros, tanques fetes de materials metàl·lics molt resistents. Tanques dures, tanques toves. Algunes tanques són tan toves que no arriben a ser ni tanques físiques; les portem instal·lades al cervell i només ens deixen veure una part del món. Són prejudicis, concepcions, estigmes”.
https://youtu.be/gfclvx69Xfw
Navegació d'entrades
← Anterior Entrada
Següent Entrada →
Sant Boi de Llobregat és una ciutat compromesa amb la justícia global i la transformació social i a partir de l’any 1998 va començar a destinar el 0,7% dels recursos propis a la cooperació i la solidaritat. Més informació.
Web desenvolupada amb la col· laboració de la Diputació de Barcelona.
Equip tècnic de Cooperació, Solidaritat i Pau
Torre del Sol, C/ Joan Bardina, 29
08830 Sant Boi de Llobregat
Tel. 93 635 12 00 (ext. 144 o 437)
[email protected]
[email protected]
[email protected]
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 abril 2021 març 2021 gener 2021 desembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 juliol 2020 juny 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 desembre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 octubre 2009
Temes
#DMPR2020 #VersosRefugiats A pie de valla banca ètica comerç just Dia Mundial Persones Refugiades 2019 Diputació de Barcelona Documentals Solidaris RefugiArte
Entrades recents
Sant Boi inaugura un Centre d’Acollida per a Persones Refugiades
10 de novembre de 2022
Sant Boi destina la recaptació del sopar de la cooperació i la venda d’obsequis del Barrejant 2022 a les nenes i les dones afganeses
24 d'octubre de 2022
“Defensem qui defensa”. Els fòrums d’alumnes posen el punt final a la XII edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans
19 d'octubre de 2022
Gairebé 5000 persones han tornat a omplir de vida el Barrejant 2022, que ha recuperat els espais habituals durant un cap de setmana molt intens! | 0.769623 | curate | {"ca": 0.949616122840691, "fr": 0.012236084452975048, "ru": 0.0067178502879078695, "es": 0.014875239923224568, "en": 0.01199616122840691, "hu": 0.004558541266794626} | https://barrejant.cat/2017/05/sant-boi-inagura-lexposicio-carrer-mon-tanca/ |
mc4_ca_20230418_2_753329 | Autotrepante HGY28 HGY32 - xinesa de Qingdao CO-Nele Grup
camió bomba de ploma
bomba mescladora de concret
Muntades sobre camió bomba de línia concret
manera d'unitat: Totalment hidràulica
de canonades de diàmetre: 125 mm
Quan s'utilitza, es ancred al pis amb forats preparats initiallly. Si es requereix a aixecar-se, es necessita una grua torre per aixecar la ploma distribuïdora fins al següent pis més alt per ser anchored.one escalada en el temps pot complir amb els requisits de posada en obra de formigó per a dues plantes.
Disseny compacte, fàcil maneig, seguretat fiable i adequada la construcció de l'edifici alt
Article HGY28-3M HGY32-3M HGY32-4M
tipus Pis fix autotrepante
abast lateral 28m 32m 32m
angle d'elevació 0-85 ° 0-85 ° 0-90 °
Boom obert camí 3R 3R 4R
Longitud de la ploma (mm) 12000/9100/6200 13960/10600/7430 88800/8000/8001/7840
Cantonada 92 ° / 177 ° / 180 ° / 181 °
fi RubberHose 3m
Diàmetre intern Φ125mm
pes 18.5t 19.5t 19.6t
amb Contrapès sense contrapès
embalatge 40HQ * 2 40HQ * 2 40HQ * 2
L'estructura de braç arquejat s'optimitza mitjançant l'aplicació de disseny de la CPU. L'auge va adoptar la placa d'acer d'alta resistència per a la producció d'un procés científic. Compta amb aspecte bonic, una rigidesa superior i intensitat, el que garanteix una excel · lent qualitat i fiable.
B. Sistema Hidràulic
Productes de la sèrie G van adoptar bomba famosa Alemanya Rexroth oli, vàlvula proporcional
(amb la palanca d'operació) i la vàlvula d'equilibri amb desbordament secundària, mentre que la sèrie C i E
productes van adoptar Alemanya Rexroth solenoide de la vàlvula de control i l'equilibri de la vàlvula direccional
amb sobreeixidor secundària. S'ha evitat eficaçment els danys potencials de la ploma
que podrien ser causats per sobre la velocitat de moviment quan el braç descendeix, i sobtat
augment de la pressió del cilindre d'oli sota forces externes, per tant la fiabilitat de la ploma
s'ha incrementat.
C.Inner tanc d'oli hidràulic
Tanc d'oli hidràulic interior fa que una estructura compacta i de gir lliure. Es dóna gran
convenient per a la instal·lació, desmuntatge i manteniment, que asseguren útil més llarga
durada i excel·lent rendiment.
Fons per D.Climbing
Com una estructura de marc rectangular, la instal·lació d'escalada és flexible, fiable i convenient
per al desmuntatge.
E. mecanisme de gir i Reductor
Productes de la matança del reductor adoptada realitzats per la marca famosa d'Itàlia, Menjar, amb
una gran torsió. Que és acompanyada amb la vàlvula d'equilibri de gir integrada feta per
Alemanya Hawei, s'aconsegueix un funcionament suau i un rendiment fiable i estable.
F.Wireless controlador remot
Productes de la sèrie G adopten anàleg controlador remot sense fil exclusiva en la indústria feta per
Alemanya Hetronic, juntament amb la vàlvula proporcional presentada per Alemanya Rexroth, fa que un moviment suau, d'impacte hidràulic limitat, i un rendiment fiable. A part d'això,
es fa possible la regulació de velocitat contínua i l'auge i la interacció de diversos de gir, el que millora en gran mesura l'eficiència del treball.
■ productes de la sèrie C i E adopten analògic comandament a distància sense fil exclusiu en la indústria feta per Taiwan TELECRANE, que és fàcil i còmode d'utilitzar, altament resistent a la
pertorbació i fiable en el seu funcionament.
■ Cada sèrie s'acompanyen amb control remot amb cable per al seu ús en necessitat.
Sistema de control d'G.Electric
El sistema de control elèctric adoptat mundialment coneguda marca de components elèctrics, com
com el japonès Omron i Schneider francès. La protecció automàtica de múltiples està configurat en
el programa de control, per tal d'evitar el mal funcionament i garantir la fiabilitat del sistema.
La columna és de xapa d'acer d'alta resistència en forma quadrada, amb aspecte agradable,
rigidesa i la intensitat, així com una alta fiabilitat.
Anterior: De formigó fixes HGY28 ploma distribuïdora
Següent: Mobile placing boom HGY15
De formigó fixes HGY28 ploma distribuïdora
Estacionària ploma distribuïdora de formigó
Horitzontal HGY17 HGY19 | 0.759954 | curate | {"fr": 0.014179104477611941, "es": 0.05771144278606965, "ca": 0.8937810945273632, "en": 0.017661691542288558, "pt": 0.006218905472636816, "it": 0.00472636815920398, "de": 0.0057213930348258705} | http://www.coneleqd.com/ca/self-climbing-hgy28-hgy32.html |
mc4_ca_20230418_15_648608 | juliol 2013 - Centre d'Estudis Musicals María Grever
Museu Etnològic de Barcelona i Cordes del Món
Written by admin Posted in Cordes del Món, Curs 2012-2013 Comments 0
Us deixem un video resum de la col.laboració del Museu Etnològic de Barcelona i Cordes del Món.
Classes de Trompeta amb Juanjo Molina
Written by admin Posted in Classes de, Curs 2015-2016, Cursos acadèmics, Equip docent, Juanjo Molina, Trompeta Comments 0
Estudis: Actualment cursant el grau superior de trompeta de Jazz a l’ESEM – Taller de Músics. Estudis de Llenguatge Musical, Harmonia, Combo i improvisació al Taller de Músics. Estudis de trompeta amb Ramon Mora, Juan de Diego, Dani Gallostra, Ivó
DJ Marc Alfonso, sessió al Parc la Linera 28-7-2013, Festa Major Parets del Vallès 2013
Written by admin Posted in Alumnes, Curs 2012-2013 Comments 0
El nostre alumne Marc Alfonso serà l’encarregat de realitzar una sesió DJ al Parc la Linera el 28-7-2013 dintre de la programació de la Festa Major de Parets del Vallès 2013. Programa Festa Major Parets del Vallès 2013 Des del | 0.570997 | curate | {"ca": 0.668918918918919, "en": 0.2413127413127413, "es": 0.08976833976833977} | http://www.cem-mariagrever.com/2013/07 |
crawling-populars_ca_20200525_7_66870 | Els atacs a la llibertat d’expressió a l’estat espanyol continuen a cor què vols, i no distingeixen persones, territoris ni ideologies. Potser no ha transcendit a Catalunya el cas del canari Roberto Mesa, detingut per una sèrie de comentaris penjats al seu compte de Facebook contra Felip VI i M. Rajoy, i que han estat considerats injuriosos. Jutgeu: “ALERTA TERRORISTA ! !!!!!!!!!!! Mañana domingo 4 de marzo a las 12:30 estará M. Rajoy en el Recinto ferial en S/C de Tenerife“, “El miércoles 7 de marzo también tendremos la oportunidad de ver al LADRÓN (21.000€ diarios que nos roba) del Rey Felipe VI heredero del fascismo en el estado espanyol“, “No queremos mafiosos en nuestro archipiélago. FUERA DE CANARIAS ! ! !” o “En serio vamos a dejarle pasar por nuestras islas sin hacer nada??? Yo me cago en el hijo de putero este y voy a ir a dejárselo bien claro. Que se busque un trabajo el vividor éste“.
Roberto Mesa es un activista tinerfeny vinculat a col·lectius socials com Sahara Acciones o el Centro Social Taucho (un edifici okupat). La seva germana va explicar com va ser detingut per la policia espanyola, “a patada limpia” i dut a comissaria esposat, confiscant-li el mòbil i l’ordinador. Una mostra de la dramàtica escalada de repressió i censura a l’estat espanyol, va afegir. L’advocada de Mesa, Alicia Mújica, ha declarat que el seu client es troba bé però intranquil per les incerteses del cas. En les properes hores (aquest apunt està redactat el dijous 19 d’abril) passarà a disposició del Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Santa Cruz de Tenerife, acusat d’un delicte d’injúries a la Corona.
Aquest noi no està sol. Una cinquantena de persones s’han acostat a la comissaria Tres de Mayo, de la capital tinerfenya, per protestar i mostrar-li suport (imatge). També s’hi han acostat els regidors Pedro Fernández (Podemos) y Ramón Trujillo (IU) i el diputat regional Francisco Déniz, també de Podemos.
Les similituds amb els nostres Valtonyc o Hassel son ben evidents. Cançons, versos, tuits, comentaris a la xarxa proferits contra representants del poder són posats rere la lupa i exhibits com a prova per detenir i si és el cas engarjolar els seus autors, autèntics caps de turc com a escarment per a la resta de la població, a veure si així ens estem ben calladets.
Com amb els rapers nostrats, també em solidaritzo amb Roberto. No és que trobi bé el que va dir, potser es va passar de rosca amb els seus comentaris, potser eren de mal gust, però la seva difusió també va ser molt limitada i, en conseqüència, la desproporcionada actuació policial i els possibles càstigs severs no tenen raó de ser. I en tot cas hi ha la llibertat d’expressió, per damunt de moltes altres consideracions, a defensar sempre i en tot lloc.
[Vinyeta de J. Padilla, Informació i imatges extrets de La Provincia, 19/4/2018]
Feliç Any Nou!! !
[Rellotge de l’estació de Waterloo, a Londres; foto: orologiunici.it]
Per un Nadal de pau i llibertat!! !
[Imatge: pessebre de mida natural instal·lat a Brussel·les el 2010; foto: dinamicarealidad.blogspot.com.es]
S’acaba el 2017. Hora de fer balanç del que ha donat de si el món ferroviari a casa nostra. Heus aquí algunes notícies d’interès:
24 de maig. S’anuncia una inversió de 37M € que permetrà la posada en funcionament de les estacions Provençana i Ildefons Cerdà (línia 10 del metro de Barcelona). També es coneix una altra de 14M € per l’habilitació de l’estació Ernest Lluch (línia 5). Està prevista la inauguració de les tres estacions (totes elles a l’Hospitalet de Llobregat) el 2019.
20 de juliol. El president Puigdemont, el conseller Rull i l’alcalde de Sabadell Juli Fernández inauguren un tram de 3,7 km i tres estacions del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat (Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord). Ho fan amb un tren batejat com Muriel Casals. D’altra banda, s’introdueixen canvis en la numeració de les línies de FGC, que ara es diran S3 (Can Ros), S6 (Universitat Autònoma) i S7 (Rubí). També es crea la línia S9 fins a Quatre Camins.
Setembre. Es concreta el projecte de “Lo Caspolino”, tren turístic que unirà Reus amb Casp, liderat per la Fundació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova i amb el suport de 21 ajuntaments. La primera fase del projecte inclou la rehabilitació de vagons i de dues locomotores, una dièsel i l’altra elèctrica. Es compta amb un pressupost de 550.000 € aportats pels ajuntaments i s’esperen 400.000 € més procedents de plans de foment de turisme. Es posaria en marxa l’estiu de 2019.
9 d’octubre. Surten a informació pública els estudis informatius i d’impacte ambiental del perllongament de la línia 1 del metro de Barcelona entre Fondo i Lloreda Sant Crist, a Badalona. Es preveu que el projecte constructiu es posi a licitació la primavera de 2018.
25 d’octubre. Presentació de l’estudi informatiu de l’estació de Bellisens, a Reus. Tindrà un cost d’entre 12 i 15M €, les obres començaran el 2019 i està prevista la seva entrada en funcionament el 2021, amb una mitjana de 3.000 viatgers diaris, de manera que es doblaria la demanda ferroviària de la ciutat.
[Imatge: Lo Caspolino; foto: diarimes.com]
Dia de dolor per al transport d’aquest país. Un xoc entre un autobús escolar i un tren ha provocat sis morts, tots adolescents, i nombrosos ferits a Millars (el Rosselló). S’estan investigant les circumstàncies de l’accident per escatir-ne les causes: sembla que hi han discrepàncies per si la barrera del pas a nivell estava tancada o oberta. Sigui el que sigui que ha passat, com tot a la vida qualsevol prevenció és poca.
La línia ferroviària afectada fou inaugurada el desembre de 1868, és a dir justament fa 149 anys, i uneix Perpinyà amb Vilafranca de Conflent, població on és possible enllaçar amb el Tren Groc de la Cerdanya. En diuen “groc” perquè és pintat de groc i vermell, els colors de la senyera. És un color llampant i que fa patxoca i, a més, no ens el prohibiran. Per una vegada, l’existència d’una frontera política al Pirineu ens afavoreix…
[Imatge: Flick]
Aquest bloc ha estat massa temps callat, però no pot restar ni un minut més en silenci sense exigir la llibertat de Josep Rull, legítim conseller de la matèria de què tracta el bloc. També la llibertat dels altres nou presos, naturalment. Conseller, us volem ben aviat a casa i plenament restituït en el càrrec i en les funcions que us van ser furtats il·legítimament. Volem tornar a veure-us tallant cintes i posant en marxa infraestructures bàsiques i necessàries per a un país i una societat que somnien en un futur de progrés i llibertat.
[Imatge: Diari de Terrassa]
S’està posant molt i molt divertit viatjar a (o des de) Barcelona. Quan no és una vaga, és un accident. Quan no és l’avió, és la bicicleta o el metro. Sempre en ple estiu, naturalment, quan més gent viatja i és més fàcil que els ànims s’encenguin (per efecte de la calor ambiental) al menor contratemps pertorbador de les (merescudes?) vacances.
Sense ànim de polemitzar, hi ha un col·lectiu content de que estiguin passant aquestes coses: el periodístic, assedegat de notícies amb una mínima substància, que els evitin recórrer a insulses substitucions (allò que abans en deien “serp d’estiu”, ja en desús i que els actuals becaris de redacció ja ni deuen saber què és). Ahir els va caure un d’aquests premis a la pedrea de la loteria informativa, quan un tren de rodalies va topar a l’estació de França. Molts ferits (però cap de molt greu), imatges impactants, serveis d’emergència amunt i avall (que van funcionar a la perfecció, i això s’ha de dir), desfilada de polítics de totes les mides i colors… i algun ciri trencat.
El ciri ve a tomb per l’article que el diari del señor conde va decidir incloure per farcir les primícies informatives que l’actualitat anava degotant. A falta de polítics, administració o cossos policials a criticar, a falta d’alguna nota realment negativa en els esdeveniments matinals, fos humana o tècnica, no se’ls va ocórrer altra cosa que incidir en l’obsolescència de l’estació de França, infraestructura que de fet no hi tenia res a veure, al tractar-se d’un mer escenari.
L’Associació per la Promoció del Transport ja n’ha donat una contundent resposta, alertant que la possible desaparició de l’estació pot venir donada per raons merament urbanístiques (no fa falta dir que la seva situació la converteix en un objecte de desig), defensant-ne la utilitat (sigui per trens o per transport urbà, mai en sobra) i corregint alguns errors, com per exemple desmentir que l’estació de França, edifici catalogat, sigui modernista: per als becaris de redacció, aquells que no saben què és la “serp d’estiu”, qualsevol construcció antiga és modernista.
A l’estació de França també se l’ha conegut com Barcelona-Terme, final i principi de la primera línia ferroviària de la península. Tindrà aviat un “terme” en el sentit més literal de la paraula? La conservació del patrimoni ferroviari no és, o almenys no ho ha estat fins ara, un fort de la nostra societat. Ja seria hora un bon revulsiu en aquest sentit i una decisió intel·ligent sobre l’estació de França fóra, si s’ha de clausurar com a tal (és possible que així sigui quan s’acabin les obres de la “Sagrera Família”), reconvertir-la en el Museu del Transport que Barcelona, incomprensiblement, encara no té, com sí tenen tantes ciutats europees. Aquí queda la proposta.
[Imatge: foto Pere Virgili, www.ara.cat]
L’AVE, marca comercial de l’alta velocitat ferroviària espanyola, la segona en importància del món mundial, segons diuen, ha patit una sorollosa i ridícula patacada. La història és ben coneguda: un fabricant alemany de bicicletes es va avançar a registrar comercialment aquest nom. Quan la Renfe se n’assabentà, decidí combatre-ho judicialment davant instàncies comunitàries europees, amb la poca traça de presentar tots els escrits en castellà i no en anglès com així està disposat. No sabem si ho feren per ignorància o per un excés de nacionalisme mal entès, ells que no ho són, de nacionalistes… Els advertiments europeus de que esmenessin aquests requisits lingüístics no foren atesos i ara la companyia ferroviària veu com no podrà usar les sigles que orgullosament campaven als laterals dels seus trens bala.
La notícia deixa dos motius de reflexió. Primer, ja va bé que l’Espanya espanyola, per una vegada, tasti en pròpia carn allò que més d’una i més de dues vegades hem hagut de patir els catalans en situacions equiparables: escrits oficials redactats en català, adreçats a l’estat (o fins i tot al País Valencià!!!) i retornats al seu lloc d’origen amb l’exigència d’una traducció al castellà. És l’especial respeto y protección a les llengües que proclama l’article 3 de la, per alguns, sacrosanta Constitució.
Segon, les formalitats procedimentals en aquest afer han tingut el seu què. Resulta que les comunicacions es feien per fax (!) i que el de la Renfe va fallar en el moment més inadequat (!). És francament divertit que la marca d’un tren d’alta velocitat, una infraestructura del segle XXI que funciona amb tecnologia punta per garantir-ne la rapidesa, seguretat i comoditat, se n’hagi anat en orris pel funcionament deficient d’un aparell tan periclitat com el fax. Han sentit a parlar dels correus electrònics? O potser encara donen de menjar als coloms missatgers, vés a saber.
Per la resta, res a lamentar. Jo, personalment, mai no parlo d’AVE: sempre em refereixo a aquesta xarxa ferroviària com TGV (tren de gran velocitat), les mateixes sigles que tenen els francesos, inventors de la cosa. Tot el que acabi en E, malament rai.
[Imatge: www.publico.es]
A tots els lectors del bloc, feliç 2017!! !
[Imatge: rellotge de Grand Central Station, de Nova York; foto: www.history.com]
[Imatge: pessebre de sorra de la platja de Las Canteras, a Las Palmas de Gran Canària; foto: belendearena.es]
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.
Uneix altres 102 subscriptors | 0.802859 | curate | {"ca": 0.9424017540900658, "en": 0.0016866250632484399, "es": 0.05203238320121437, "fr": 0.00033732501264968796, "oc": 0.0035419126328217238} | : /jorcas/?cat=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_166190 | http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/psc-resiente-tarragona-pero-logra-una-comoda-mayoria-4184896
Tarragona ja m´esperava que seria la pitjor de les 4De totes formes és El Periodico, si a ERC li sonen 2-3 segur que podem treure 4la suma CIU+ERC queda igual segons El Periodico, no pujenper cert, si amb Tarragona us espanteu, suposo que divendres treuran una d´Hospitalet...
Ja veig per què no et dius Unitat Orgull i Pronoms Febles | 0.617925 | curate | {"es": 0.24489795918367346, "ca": 0.7551020408163265} | |
cawac_ca_20200528_8_126176 | Les formacions polítiques que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya recullen als seus programes propostes de construcció social i nacional a Catalunya.
Les dones constituïm més de la meitat de la població, però malauradament només tenim representació en una cinquena part de les decisions polítiques. Aquesta dada és força reveladora, sobretot ara que ens trobem immerses en un moment històric per a totes nosaltres atès l'escenari econòmic i social que ens volen imposar i les reivindicacions, socials i nacionals, així com les perspectives electorals que trobem. Un escenari en el qual la meitat de la ciutadania té nom de dona i, en canvi, segueixen oblidant-se de nosaltres en el fragor dels diferents debats, econòmics i socials. Una no gens menyspreable dada és la data electoral: 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista, en canvi poc se’n parla d’aquesta violència, tenint en compte que Catalunya hi ha 11 dones mortes durant el que portem d’any i això representa un 27’5% del total de dones mortes a l’Estat espanyol.
Estem assistint a una regressió dels petits avenços aconseguits en l’assoliment de la igualtat real:
- drets econòmics
- drets socials
- drets polítics
Aquesta regressió s’està justificant sota l’excusa de la crisi i les noves polítiques d’austeritat. En els debats als que assistim s’estan oblidant de:
Les taxes de desocupació femenina
Les dificultats de conciliar ates el nou marc jurídic laboral on es penalitza més a les dones
La regressió en la xarxa de serveis públics: escoles bressol, menjadors escolars, serveis d’atenció a les persones dependents
Expulsió del sector públic orquestrat amb la nova regulació
En definitiva, el cicle vital, l’accés a l’educació, la posició dins del mercat laboral, la forma de família, els usos del temps i l’existència de persones dependents dins la llar determinen el nivell d’ingressos de les persones, i per tant la seva qualitat de vida. D’aquesta forma, les polítiques de contenció de la despesa pública d’una banda i d’altre el redisseny que s’està efectuant de nostre ordenament jurídic laboral, té, clarament, unes destinatàries diana: LES DONES
Donada aquesta regressió és força revelador analitzar i investigar , quines són les propostes que els diferents partits polítics que es presenten als proper comicis electorals del 25 de novembre, realitzen en clau de gènere. Si tenim en compte que els programes electorals dels diferents partits politics es configuren com la planificació general de la futura acció de govern. En definitiva, el seu full de ruta, el model de país que es vol implementar. Un model de país que hauria d’estar inspirat en la consolidació de la igualtat real i efectiva de les dones.
Cal destacar que en tots els casos es presenten propostes en clau de gènere però la transparència dels programes de les formacions no és una realitat en tots els casos.
L’accés al programa no ha estat fàcil en algunes formacions que han destacat més les grans consignes que no pas un programa detallat.
Per altra banda, tot i que a les llistes electorals hi hagut un avenç important en el nombre de dones que formen part de les diferents candidatures si féssim una anàlisi acurada de les mateixes veuríem que es compleix la reforma de la llei electoral introduïda per la Llei d’Igualtat, Llei Orgànica 3/2007 de 15 de març, normalment des dels límits a la baixa i sense superar els límits.
Tanmateix a les llistes es detecta una gran renovació de les mateixes tot i que, en la majoria de casos afecta bàsicament a les dones, sense que hi hagi canvis significatius en el cas dels homes.
Hem portat a terme un buidatge de les propostes electorals que tot seguit analitzarem. Al llarg d’aquesta recopilació us adjuntem els programes electorals dels diferents partits polítics en relació a les seves propostes sobre la implementació de les polítiques de dones.
Per això prendrem com a referència el programa electoral de cada formació política . La classificació de les seves propostes es realitzarà a partir dels següents ítems :
Información adicional
Agenda
Visitas Online
Contador de visitas
Mostrar contenido por clics : 2019684
Flashes
El Col·legi de Periodistes demana l'alliberament dels professionals retinguts a Síria
No hay traducción disponible
Després del suport expressat des del Col·legi de Periodistes de Catalunya per l'alliberament del periodista d'El Periódico, Marc Marginedas , ara també fa extensiva aquesta petició al reporter d'El Mundo, J avier Espinosa , i el fotògraf català Ricard García . | 0.829633 | curate | {"ca": 0.9537675038897533, "es": 0.0433429651033563, "it": 0.0013336296954878863, "en": 0.001555901311402534} | http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3077%3Aanalisi-programes-electorals-2012-per-fmac&catid=181%3Ap-partits-politics&Itemid=232&lang=es |
mc4_ca_20230418_12_721119 | LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES | Història per aprendre i no oblidar
El camí cap a la Segona Guerra Mundial
Molts alemanys i italians mai no van acceptar les condicions que els vencedors de la Primera Guerra Mundial els van imposar amb el Tractat de Versalles.
El camí cap a la guerra va començar en la dècada de 1930 amb el desenvolupament de la indústria d’armament alemanya i italiana i les agressions bèl·liques dels estats autoritaris envers els altres països. Però les democràcies no van reaccionar davant aquesta política agressiva i expansionista.
A l’Àsia, el Japó va ampliar el seu territori amb l’ocupació d’una bona part de la Xina des del 1931.
El 1935, Itàlia ocupà Etiòpia (Abissínia) i, el 1939, Albània.
Itàlia i Alemanya van ajudar Franco amb soldats i armament durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
L’any 1938, Alemanya va ocupar Àustria (Anchluss) i més endavant, Txecoslovàquia.
Vídeo de l’escena del globus a El Gran Dictador:
Els estats autoritaris van formar aliances que els permetessin dur a terme el seu expansionisme:
Alemanya i Itàlia. Eix Roma-Berlín.
Alemanya i el Japó. Pacte Antikomintern (1936)
Alemanya i l’URSS, Pacte Germanosoviètic (1939) per repartir-se Polònia.
Quan el 1939 alemanya reclamà el corredor polonès de Danzig, França i la Gran Bretanya es comprometeren a ajudar Polònia.
El setembre del 1939, Hitler va ocupar Polònia, i França i la Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya. Va ser el començament de la guerra.
El desenvolupament del conflicte (1939-1945)
Les victòries de l’eix
La Segona Guerra Mundial va començar l’1 de setembre de 1939 amb la invasió alemanya de Polònia. Hitler va utilitzar l’atac sorpresa (guerra llampec), basat en l’ús de tancs que avançaven ràpidament i en un fort suport aeri.
L’estiu de 1940, els alemanys havien conquerit gairebé tota Europa occidental. La Gran Bretanya resistia i l’aviació de guerra alemanya va bombardejar ciutats i els ports del país (batalla d’Anglaterra).
L’any 1941, els alemanys van ocupar el nord d’Àfrica, Iugoslàvia i Grècia. Hitler va llançar l’operació Barba-roja i va atacar l’URSS. El Japó va destruir la flota nord-americana a la base naval de Pearl-Harbour (Hawaii) i els Estats Units van entrar en guerra (desembre de 1941).
Europa era sota la dominació nazi. Els nazis van organitzar els territoris conquerits en benefici propi: van reordenar la indústria, van requisar els productes de primera necessitat i molt obrers van ser obligats a anar a treballar a Alemanya.
Vídeo sobre la guerra llampec de l’Alemanya Nazi:
L’any 1942, la situació va canviar perquè l’URSS i els Estats Units van reforçar els aliats: els nord-americans van aturar els japonesos al Pacífic; els anglesos, els alemanys al nord d’Àfrica, i els russos, els alemanys a Stalingrad.
Després del desembarcament nord-americà de Normandia (juny del 1944), el progrés aliat des de l’oest i el dels russos des de l’est no van tenir aturador a Europa. Després del suïcidi de Hitler, Alemanya va capitular el 8 de maig del 1945.
El Japó va continuar combatent i els EUA van llançar, l’agost de 1945, dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. El 2 de setembre, el Japó va capitular. La guerra s’havia acabat.
Trailer de la pel·lícula El hundimiento:
L’impacte de la guerra a Europa
Europa estava destrossada. En la guerra hi havien mort gairebé 50 milions de persones, la majoria població civil. Les destruccions materials havien estat colossals i van afectar sobretot les ciutats.
La guerra va deixar un impacte moral molt profund per la vulneració sistemàtica dels drets humans durant sis anys i per les atrocitats comeses (Holocaust jueu, bomba atòmica…).
La formació de bloc antagònics
L’origen dels dos blocs
Abans d’acabar la Segona Guerra Mundial, els Estats Units, l’URSS i la Gran Bretanya van celebrar diverses conferències per celebrar la fi de la guerra, que ja consideraven guanyada, i acordar les condicions de pau.
A la Conferència de Postdam (1945) van sorgir discrepàncies entre els EUA i l’URSS. La desconfiança mútua va augmentar després de la guerra i els dos països van cercar aliats.
Els Estats Units van cercar el suport dels països de l’Europa occidental a canvi d’ajudar-los econòmicament amb el Pla Marshall per superar els efectes de la guerra. L’any 1949, aquests països van formar una aliança militar, l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Aquest bloc defensava l’economia capitalista i rebutjava el comunisme.
Per la seva banda, l’URSS va controlar els països de l’Est, on es van anar implantant democràcies populars que es van situar en l’òrbita de Moscou.
L’any 1955, l’URSS i els seus aliats van formar una aliança militar pròpia, el Pacte de Varsòvia, que rebutjava l’imperialisme capitalista.
Vídeos sobre la Guerra Freda:
La divisió d’Alemanya
Per acord dels països vencedors, alemanya va quedar dividida en quatre zones: britànica, francesa, nord-americana i soviètica. També Berlín va quedar ocupat per britànics, francesos, nord-americans i soviètics.
Aleshores va tenir lloc el primer enfrontament entre el bloc capitalista i el bloc comunista.
L’any 1948, els aliats occidentals de manera unilateral i sense buscar els consens amb l’URSS van decidir unificar les zones britànica, francesa i nord-americana per formar un Estat: la República Federal Alemanya (RFA).
Com a resposta, els soviètics van bloquejar Berlín, ciutat ubicada a la zona de l’URSS, i va tancar les fronteres, de manera que va aïllar la població del sector occidental de la ciutat, que estava ocupat per britànics, francesos i nord-americans.
Els soviètics també van crear un Estat a la zona d’Alemanya que ocupaven: la República Democràtica d’Alemanya (RDA).
Alemanya va quedar dividida en dos estats l’any 1949. L’any 1961, els soviètics van construir un mur de separació entre la zona occidental i l’oriental de la ciutat de Berlín.
La Guerra Freda i la coexistència pacífica
La rivalitat entre les dues superpotències, EUA i URSS, es coneix amb el nom de Guerra Freda. Es va manifestar en la impressionant cursa d’armaments que van desenvolupar i els conflictes bèl·lics que els van enfrontar lluny del seu territori:
La Guerra de Corea. L’URSS després de la guerra mundial, va ocupar el nord de Corea i els EUA, el sud. El 1950, Corea del Nord va envair el Sud amb suport soviètic. Els EUA amb suport de l’ONU, van defensar el règim corrupte del Sud i va esclatar la guerra. El 1953 es va signar la pau i Corea va restar dividida.
https://www.youtube.com/watch?v=uhgMzpZa8U8&t=716s
La Guerra del Vietnam. L’any 1954 es va pactar la divisió del Vietnam que havia estat una colònia francesa: el nord (antiimperialista i comunista) i el sud (sota el domini dels Estat Units). EUA va agredir el nord i va desencadenar la guerra del Vietnam que va acabar el 1975 amb la derrota nord-americana. El món va poder conèixer les matances i els abusos dels EUA, que van ser criticats per la pròpia opinió pública nord-americana.
La crisi dels míssils. Després de la revolució de Fidel Castro, Cuba va entrar a formar part del bloc comunista. L’any 1962, els soviètics van instal·lar a Cuba míssils nuclears, que amenaçaven les ciutats nord-americanes, de la mateixa manera que míssils nord-americans estaven encarats a les ciutats soviètiques des de Turquia. Els Estats Units van ordenar aleshores un blocatge marítim a Cuba. Després d’uns dies de màxima tensió, l’URSS va decidir retirar els míssils.
En la dècada del 1960 es va iniciar un període més distès de coexistència pacífica. Khruixov a l’URSS i Kennedy als EUA van mostrar una actitud de diàleg i van establir acords..
Al final de la dècada del 1970, nous conflictes, com la invasió soviètica de l’Afganistan o el suport dels EUA a dictadures feixistes hispanoamericanes, van revifar el clima de Guerra Freda.
Les causes de la descolonització
Després de la Segona Guerra Mundial, països d’Àsia i d’Àfrica dominats per les potències europees van aconseguir la independència. Aquest procés s’anomena descolonització.
Entre les causes destaquen; el desig d’independència de la població colonitzada i la força dels moviments nacionalistes.
També l’opinió internacional era contrària al colonialisme i es va manifestar a través de la Declaració de l’ONU (1946) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).
Vídeos sobre la pèrdua de les darreres colònies espanyoles
El procés descolonitzador
Alguns països van aconseguir la independència per mitjà d’acords i uns altres amb greus conflictes i guerres d’alliberament. El procés descolonitzador va passar per etapes diferents:
Primera etapa, a l’Àsia (1945-1955). Va afectar les colònies de la Gran Bretanya, d’Holanda i de França.
Segona etapa, al nord d’Àfrica (1951-1962). Es van independitzar les colònies de França i d’Itàlia.
Tercera etapa, a l’Àfrica subsahariana (1955-1970). Va afectar les antigues colònies de l Gran Bretanya, de França i de Bèlgica.
Trailer sobre La Batalla d’Alger (1965) de Gillo Pontecorvo.
Quarta etapa, al Con sud-africà (1970-1993). L’any 1975 van desaparèixer les colònies portugueses. L’any 1993 a Sud-àfrica, dominada pels blancs, s’hi van abolir les lleis que discriminaven la població negra (fi del règim d’apartheid).
El conflicte de l’Orient Mitjà
Palestina era un protectorat britànic habitat per una majoria musulmana i per jueus. L’any 1947, l’ONU va proposar que Palestina es dividís en dos estats: un Estat palestí, habitat per la població musulmana, i un Estat jueu, que acollís els supervivents de l’Holocaust.
L’any 1948, els jueus van proclamar l’Estat d’Israel. Els palestins no el van acceptar i van esclatar greus conflictes i diferents guerres que van acabar sempre amb la victòria israeliana a causa de la seva superioritat militar.
L’any 1993 es va acordar la creació d’un territori autònom sota autoritat palestina. Però la convivència entre palestins i l’Estat d’Israel resulta difícil i els enfrontaments són constants.
El sorgiment del Tercer Món
Per decidir el seu destí i afrontar el problema de la pobresa, els nous estats sorgits de la descolonització es van reunir en la Conferència de Bandung (1955).
A Bandung s’hi van acordar principis importants; condemna del colonialisme, igualtat de les nacions, no-intervenció dels estats en afers interns, solució de conflictes per la via pacífica i ajuda als països descolonitzats.
Les antigues metròpolis van mantenir els seus interessos econòmics als nous països i es va crear una situació de dependència i de dominació: el neocolonialisme.
L’estructura econòmica dels nous estats era, i ho és encara, dèbil: exporten primeres matèries i importen productes industrials. És un intercanvi desigual, perquè en el mercat internacional, la primera matèria val menys que el producte industrial. A més, els preus de les primeres matèries els fixen les grans borses del comerç internacional segons la demanda dels països rics.
Així doncs, els nous països, que necessiten préstecs i comprar tecnologia, pateixen una gran dependència financera i tecnològica de l’exterior que els impedeix sortir de la pobresa.
Disputes ètniques i territorials
La descolonització va causar moltes disputes ètniques i territorials, sobretot a Àfrica, perquè el traçat de les fronteres dels nous països va separar gent de la mateixa tribu o va agrupar ètnies enfrontades en lluites contínues.
Alguns dirigents van instaurar dictadures i van esclatar revolucions i guerres civils.
Imperialisme nord-americà a Xile:
One response to “LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES”
24 febrer 2014 a les 20:44
Traumatitzant…
he fet un treball sobre el judaisme i aquesta part es la pitjor.
Em sembla antihumà | 0.793466 | curate | {"ca": 0.9649991314920966, "es": 0.017457008858780616, "fr": 0.0022581205488969944, "pt": 0.002258120548896995, "en": 0.01024839326037867, "oc": 0.002779225290950148} | https://historiaperaprendreinooblidar.wordpress.com/la-segona-guerra-mundial-i-les-seves-consequencies/ |
cawac_ca_20200528_0_37787 | Idiomes
Formació continuada
Els cursos de formació continuada constitueixen estudis propis de la UAB, que condueixen a l’obtenció d’un certificat segons la normativa i gestió de l’Escola de Postgrau (EP). La formació continuada permet l’especialització en nous temes i tècniques i l’actualització de les persones, que havent finalitzat els seus estudis ja fa temps, es troben amb coneixements desfasats que han de posar al dia. | 0.710862 | curate | {"es": 0.01650943396226415, "ca": 0.9834905660377359} | http://pagines.uab.cat/nnc/ca/content/formaci%C3%B3-continuada |
mc4_ca_20230418_4_682722 | Xavier Novell reconeix que la independència no ha reeixit i manca una majoria social | NacióLleida
Xavier Novell reconeix que la independència no ha reeixit i manca una majoria social
per Ramon Estany , Solsona, 6 de setembre de 2019 a les 16:31 |
El bisbe de Solsona, Xavier Novell | Ramon Estany
A les portes de la Diada, els bisbes de Catalunya han escrit les seves respectives glosses dominicals. La majoria, però han aprofitat per parlar de la festa del Naixement de la Verge Maria i només tres han abordat la Diada Nacional de Catalunya, el bisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i el bisbe de Solsona, Xavier Novell.
"Aviat farà dos anys que un grup de polítics catalans pateix presó preventiva per causa del referèndum del dia 1 d’octubre de 2017. Molt s’ha especulat sobre la injustícia d’aquesta presó. No serà veritat, en aquest cas, el que el Sant Pare, l’octubre de 2014, en un discurs a una delegació de l’associació de dret penal deia? : “La prisión preventiva –cuando de forma abusiva procura un anticipo de la pena, previa a la condena, o como medida que se aplica ante la sospecha más o menos fundada de un delito cometido- constituye otra forma contemporánea de pena ilícita oculta, más allá de un barniz de legalidad”. És fàcil pensar que l’acusació de rebel·lió sostinguda per la fiscalia de l’Estat respon, almenys en part, a fer possible que s’apliqui la presó preventiva i així, com diu el Sant Pare, es procuri, de forma abusiva, una anticipació de la pena", diu Novell.
El bisbe també ha explicat que ha procurat, en diverses ocasions, algunes sense èxit, visitar els polítics catalans i oferir-los el seu suport. L’ha sorprès, fins i tot quan alguns es trobaven en vaga de fam, la fortalesa psicològica i, en alguns casos, el creixement espiritual. El prelat solsoní considerava un deure cívic fer-se proper "a aquells que varen assumir les conseqüències de l’intent perquè Catalunya pogués exercir el dret a l’autodeterminació. Poc més que resar puc fer ara per ells i les seves famílies: un misteri del rosari cada dia."
Política, Bisbat de Solsona, Xavier Novell, 11-S | 0.836777 | curate | {"ca": 0.8645587541293063, "es": 0.13544124587069373} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/34738/xavier/novell/reconeix/independencia/no/reeixit/manca/majoria/social |
mc4_ca_20230418_11_327599 | Recursos | Universitat Ramon Llull
Inici»Recursos
La plataforma PRECIPITA torna a estar activa i ara el PDI de la URL en pot fer ús
Enviat per Butlletí Recerca el dl., 27/07/2020 - 15:23
La plataforma de crowdfunding PRECIPITA, destinada a la gestió de donacions per a projectes de recerca científica gestionada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) torna a estar activa i està oberta al personal investigador de la URL.
Llegeix més sobre La plataforma PRECIPITA torna a estar activa i ara el PDI de la URL en pot fer ús | 0.723131 | curate | {"ca": 0.9742647058823529, "es": 0.025735294117647058} | http://recerca.url.edu/?q=recursos |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.