id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_13_172899 | Sant Vicent, una festa d'interés turístic local de Nules que este any té com a protagonista a la quinta de l'any 93 - Diari Millars, informació local en valencià.
Sant Vicent, una festa d’interés turístic local de Nules que este any té com a protagonista a la quinta de l’any 93
Esta festa va ser instaurada a Nules pels quintos de l’any 1961.
La població de Nules va viure ahir un dels dies festius més destacats en el que participen centenars de persones de diferents edats, la festivitat de Sant Vicent destaca a esta localitat de la comarca de la Plana Baixa per la celebració de la cercavila protagonitzada per les quintes; a més de ser una festa declarada com a Festa d’Interés Turístic Local.
Precisament este any l’organització d’esta festa ha estat al càrrec de la Quinta de l’any 1993 que com a novetat ha volgut fer un homenatge a la Quinta de l’any 1961 que en el seu dia va instaurar esta festa que actualment compta amb molta tradició i està molt arrelada entre els veïns i les veïnes de la localitat. Així doncs, s’ha col·locat una placa commemorativa en el mateix carrer de Sant Vicent.
La música i els carros engalanats amb cavalls han recorregut diferents carrers del nucli urbà per a arribar al carrer Sant Vicent on han rendit tribut al sant rodant la foguera.
La festa va concloure amb la tradicional missa i processó en honor a Sant Vicent que va tindre lloc durant la vesprada; i amb l’entrega del guió a la Quinta de l’any 1994 davant del dossel que hi ha a la plaça Major. Esta quinta serà l’encarregada d’organitzar la festa el any que ve.
Post més nousCastelló renova la flota de cotxes patrulla
Post més vellsEls titelles de PortsXinel·la triomfen a Morella | 0.872966 | curate | {"ca": 1.0} | https://diarimillars.es/esdeveniment/sant-vicent-una-festa-dinteres-turistic-local-de-nules-que-este-any-te-com-a-protagonista-a-la-quinta-de-lany-93/ |
mc4_ca_20230418_2_601404 | NOT_DEFINED Agenda: Maig de 2020
Del 16/05/2020 al 31/05/2020
Montseny ... juguem?
Posa a prova els teus coneixements amb el concurs Montseny ... juguem?
El Museu Etnològic del Montseny i l’Ajuntament d’Arbúcies han preparat el joc de preguntes "Montseny... Juguem?" que estarà obert fins al 31 de maig.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins les activitats que s’organitzen per commemorar el DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS (18 de maig) i el DIA EUROPEU DELS PARCS (24 de maig) en la situació de confinament que estem vivint actualment.
l "Montseny...Juguem?" planteja 25 preguntes sobre el Montseny i l’activitat humana en aquest indret natural privilegiat. Així els concursants descobriran a través de les preguntes i les explicacions de les respostes aspectes singulars del patrimoni natural i el patrimoni cultural d’aquest massís. Un joc que segur que també servirà per conèixer alguna curiositat poc coneguda del Montseny.
El trivial ja està disponible i hi podreu participar fins diumenge 31 de maig a les 12 de la nit. Hi podeu accedir des d’aquest enllaç: https://kahoot.it/challenge/7c44a8f3-34f5-4b5a-ac18-5249248be5d2_1589553845698
Del 18/05/2020 al 18/05/2020
El Dia Internacional dels Museus(DIM) es celebra cada any el 18 de maig des del 1977 a tot el món. És un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) i té com objectiu conscienciar els ciutadans de la importància dels museus en el desenvolupament de la societat. Aquest any el DIM porta com a lema Museus per a la igualtat: diversitat i inclusió. | 0.742879 | curate | {"ca": 0.8670177748518763, "pt": 0.018433179723502304, "th": 0.005266622778143515, "es": 0.014483212639894667, "ru": 0.07636603028308098, "it": 0.018433179723502304} | https://www.museuetnologicmontseny.org/ca/activitats?month=5&year=2020 |
mc4_ca_20230418_6_375814 | El festival Arrels arriba a l’equador amb èxit de participació – C.O.E.S.S.M
Tú estás aquí: Inicio / El festival Arrels arriba a l’equador amb èxit de participació / Colaboraciones / El festival Arrels arriba a l’equador amb èxit de participació
Torrent, 07/02/2019
El carisma i la personalitat de Pep Gimeno, Botifarra, ompliren anit la sala cívica de l’Antic Mercat, en la segona sessió del festival Arrels de música i tradició, que arriba per segona vegada a Torrent. Acompanyat per Abel Garcia i Eduard Navarro, el trio oferí La veu de la memòria als prop de 400 assistents que van omplir la sala, un concert basat en la música tradicional valenciana amb l’aportació particular dels arranjaments de la dolçaina, la percussió tradicional i instruments com la viola de roda i la baglama, un instrument de corda típic de l’Orient.
07-02-2019 /por Vicente Cerdá
Etiquetas: #CoEsSM, CESM, Festival Arrels, Pep Gimeno Botifarra, Torrent
https://coessm.org/wp-content/uploads/2019/02/2019_02_07-arrels-xarrada.jpg 1365 2048 Vicente Cerdá https://coessm.org/wp-content/uploads/2017/10/COES_TRANS.png Vicente Cerdá2019-02-07 17:52:322019-02-07 17:52:51El festival Arrels arriba a l’equador amb èxit de participació
José Luis Granados dirige la Nis Symphony Orchestra
XI Edición del Certamen Internacional de Bandas de Música “Villa de Dosbarrios”
El alicantino Carlos Ramón Pérez y la valenciana Marita Primo, nuevos directores de la Joven Banda Sinfónica…
Las bandas de música inician una gira de 49 “Conciertos de Proximidad”... La CESM pone en valor el proyecto de las sociedades musicales españolas en... | 0.586236 | curate | {"ca": 0.6796482412060302, "en": 0.0571608040201005, "es": 0.26319095477386933} | https://coessm.org/el-festival-arrels-arriba-a-lequador-amb-exit-de-participacio/ |
macocu_ca_20230731_0_530880 | Es prorroguen i modifiquen mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de la COVID-19 a Reus
El 22 de setembre, l'Agència de Salut Pública de Catalunya va emetre un nou informe en el qual preveu els aspectes assistencials a proposta del Servei Català de la Salut i els aspectes epidemiològics i de salut pública a proposta de la mateixa Agència, acredita la situació actual de risc de contagi, la situació de control de la pandèmia, la suficiència de les mesures i justifica el manteniment de les condicions que van motivar l'adopció de mesures especials a Reus per a 7 dies. Ara, atenent a les noves dades, es poden revisar algunes mesures relacionades amb l'aforament de determinats espais i activitats (Resolució SLT/2313/2020, de 24 de setembre , publicada al DOGC 8233, de 25 de setembre de 2020)
25/09/2020 | 0.823026 | curate | {"ca": 0.9884125144843569, "en": 0.011587485515643106} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_31562 | “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” | Marta Membrives | terrassa | Cultura popular | El Punt Avui
Web versió mòbil
El Punt Avui
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
Divendres, 3 desembre 2021
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
El Punt Avui
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Europa-Món
Comunicació
Opinió
Esports
Portada
Art
Arts escèniques
Cinema
Còmic
Cultura popular
Llibres
Música
Patrimoni
Altres
×
[D]
“El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” + “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” E-mail
0
Cultura
terrassa - 14 juliol 2019 2.00 h
PERE TIANA
MEMBRE FUNDADOR DELS MINYONS DE TERRASSA I PRESIDENT DE LA COLLA ELS ANYS 2001 I 2002
“El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat”
Avui fa 40 anys de la presentació dels Minyons de Terrassa, on va començar la seva trajectòria al món casteller quan tenia només 15 anys i s’hi ha mantingut fins ara
Pere Tiana ha estat vinculat als Minyons de Terrassa des del moment de la seva fundació ara fa 40 anys O.D.
“El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” E-mail
Marta Membrives - terrassa
Fa 40 anys quina relació tenia Terrassa amb el món casteller?
Cap ni una. El Josep Antoni Falcato va venir a viure a Terrassa. Ell era de Sitges i cada cap de setmana hi anava a fer castells. Va ser ell qui ens va endollar en vena els castells. Tot va començar l’any 1979, quan se celebrava el desè aniversari de la secció infantil del Centre Excursionista de Terrassa. Vam fer falcons, a la gent li va agradar i li va entrar el cuquet. Al maig, a la diada de germanor del centre es van fer els primers castells de cinc i uns quants vam decidir crear una colla castellera.
Com es va triar el color malva?
Volíem ser una mica originals i sortir dels colors típics. Ens vam decantar pel malva perquè en l’assemblea hi havia moltes noies i perquè Terrassa era un municipi amb molt de tèxtil i ens van oferir peces de roba lila clar, malva, molt bé de preu.
Van ser una de les colles pioneres en la introducció de les dones al món casteller.
Mai no ens ho vam plantejar, va ser una cosa completament natural. Al principi ja hi va haver homes i dones que formaven part de la colla i com que no teníem gaire gent doncs les noies anaven sobretot als pisos més alts, on són millors.
Això va afavorir que es poguessin aixecar castells cada cop més alts?
Això ens va proporcionar castells molt més lleugers i més tècnics. Al principi, quan anàvem a alguna població amb tradició de castells i una noia es posava a la pinya amb tota la normalitat del món, les apartaven, però per a nosaltres tenir dones a la colla sempre ha estat normal. Després això se’ns ha reconegut i nosaltres estem orgullosos que les noies participin ara ja en totes les posicions dels castells.
Com van aprendre la tècnica per arribar tan amunt?
Vam començar amb una persona que sabia molt la tècnica i després ens va ajudar córrer molt per les places, veure altres colles, i així vam anar aprenent.
Quan van començar a despuntar van aixecar reticències?
Ens hem trobat de tot. Ara la progressió de les colles és més ràpida però en aquella època, al cap d’un mes i mig d’haver nascut, ja fèiem el primer castell de sis. Ara no hi ha cap colla que no els faci des del principi. Quan vam superar els castells de set i vam anar de cara als castells de vuit alguna colla ja va començar a fixar-se en nosaltres. Els castells són rivalitat entre colles.
Tot i aquesta rivalitat, els Minyons no han participat mai en el Concurs de Colles Castelleres. Per què?
Se’ns ha fet difícil de fer-ho entendre però creiem que una cosa és la rivalitat i les ganes de superació i l’altra és la competició pura i dura, que porta a coses que a nosaltres no ens agraden. Sempre hem volgut anar a qualsevol plaça castellera i sortir com els millors. El que no farem mai és canviar el nostre programa per fer un castell més gran que els altres per guanyar-los si no el portem preparat i programat. L’altre motiu és que el concurs es fa en un lloc tancat amb l’agreujant que s’ha de pagar entrada. Nosaltres creiem que els castells s’han de fer en un lloc obert, on no hi hagi barreres.
Què és el més important que han aconseguit?
Som la primera colla que vam fer un castell de gamma extra el 1993, els primers que vam recuperar el 4de9 sense folre el 1998. Hem estat els primers de fer el 3de10 i el 4de10, el 3de9 amb agulla. Són grans fites però no el més important. Nosaltres hem aconseguit fer els castells d’una altra manera, assajar-los més però, malgrat que sempre ens han comparat amb altres colles, el millor dels Minyons és que sempre hem conservat la nostra identitat.
Han tingut sempre prou gent?
De gent sempre en falta. Hi ha hagut èpoques en què hem pogut gaudir de molta gent i en d’altres no tant. Recordo que el 1995, quan vam fer el primer 5de9 carregat a la plaça Sant Jaume per la Mercè, vam moure al voltant de mil persones.
I ara?
Hi ha la teoria que en èpoques de crisi els castells i les colles creixen perquè és una activitat familiar i és barat. En les èpoques en què se surt de la crisi, com ara, a la gent li costa més. Però nosaltres, per poca gent que siguem, en l’assaig apleguem 300 persones com a mínim i ara som unes 700 persones, en total.
Un cop assolits els castells de 10, estem a prop del límit físic?
Potser amb altura sí que hem arribat al límit però encara hi ha moltes coses per fer amb els castells, per exemple treure folre i manilles.
Quina és la fita ara que han arribat als 40 anys?
M’agradaria tornar a recuperar alguns dels castells que ja hem fet. El 2016 vam fer el 4de10 i el 2017 i 2018 vam anar una mica a la baixa. Ara la fita és poder tornar al nivell del 2016.
“El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” “El millor dels Minyons és que hem conservat la nostra identitat” E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Canal: Entrevistes
Notícies de ...
Sitges
Terrassa
Publicat a
El Punt Avui. Girona 14-07-2019, Pàgina 64
El Punt Avui. Nacional 14-07-2019, Pàgina 44
Més llegides
JordiSànchez admet que no té clar el camí cap a la independència
JordiSànchez admet que no té clar el camí cap a la independència
Ni 6%, ni 3%, ni res
Ni 6%, ni 3%, ni res
El català perd atractiu
El català perd atractiu
Dembélé espera i desespera
Dembélé espera i desespera
Barcelona celebra la Hanukkà jueva, la festa de les llums
Barcelona celebra la Hanukkà jueva, la festa de les llums
Campins fa una crida a evitar els sopars de Nadal perquè suposen un “risc important”
Campins fa una crida a evitar els sopars de Nadal perquè suposen un “risc important”
“No vaig dir «la fiscalia t’ho afina» i sé qui ho manipula”
“No vaig dir «la fiscalia t’ho afina» i sé qui ho manipula”
Sertaç Sanli, el ‘desertor’ de la pàtria
Sertaç Sanli, el ‘desertor’ de la pàtria
“Lluito tant com puc per defensar la vellesa”
“Lluito tant com puc per defensar la vellesa”
Cultura
Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya, previst pel 2022
Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya, previst pel 2022
Puigcerdà
3 desembre
0
Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya, previst pel 2022 | 0.627014 | curate | {"ca": 0.9266948158573775, "it": 0.00692000938306357, "en": 0.02228477597935726, "pt": 0.020525451559934318, "fr": 0.0026976307764485104, "es": 0.013370865587614356, "uu": 0.0003518648838845883, "de": 0.0001172882946281961, "hr": 0.0003518648838845883, "fi": 0.0009383063570255688, "eo": 0.004691531785127844, "sk": 0.001055594651653765} | https://avui.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1635156-el-millor-dels-minyons-es-que-hem-conservat-la-nostra-identitat.html |
mc4_ca_20230418_10_294046 | La Taula alerta a Puigdemont que la crisi social persisteix i es cronifica | Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Inici Sala de premsaLa Taula alerta a Puigdemont que la crisi social persisteix i es cronifica
La Taula alerta a Puigdemont que la crisi social persisteix i es cronifica
Demana al President Puigdemont un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social.
La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa més de 3.000 entitats socials, ha alertat avui al president de la Generalitat, Carles Puigdemont que la crisi social persisteix i es cronifica a Catalunya. La Taula del Tercer Sector també ha demanat avui al President Puigdemont que el Govern impulsi un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social. Una delegació de la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector encapçalada pel seu president, Oriol Illa, s’ha reunit aquest matí amb el MH President de la Generalitat, sr. Carles Puigdemont. En la reunió també hi ha assistir la consellera de la Presidència, Neus Munté i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana.
A la sortida de la reunió, i en declaracions als mitjans de comunicació, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa ha alertat “que hi ha 470.000 aturats que no reben cap prestació i 110.000 llars a Catalunya que no perceben cap ingrés. La factura de la crisi no està pagada”. Illa ha reconegut la bona predisposició del Govern en les demandes presentades a Puigdemont i ha explicat que “el Govern ha estat receptiu, però la feina no ha acabat. La feina continua perquè les desigualtats persisteixen”. Pel què fa al Pla de xoc , Illa ha ressaltat que “aquest és un instrument necessari, però calen mesures estructurals per revertir la situació de crisi que viu el país”.
La Taula del Tercer Sector ha demanat a la reunió que l’executiu impulsi un nou Pla de Suport al Tercer Sector Social, tal i com es va fer en la passada legislatura i s’hi va comprometre el President Puigdemont el passat 10 de gener en el seu discurs d’investidura.
Entre d’altres, les entitats socials reclamen que aquest nou Pla de Suport inclogui les mesures següents:
La cessió de més habitatges a les entitats socials: Les entitats socials han manifestat que necessiten 770 habitatges en menys de dos anys per atendre persones amb greus necessitats. El Tercer Sector Social català gestiona avui 1.522 habitatges socials on hi viuen prop de 7.000 persones molt vulnerables. Les entitats financeres tenen uns 47.000 habitatges buits, mentre que la Generalitat en disposa de 922.
Passos efectius cap a la integració de l’atenció social i sanitària: L’index de població sobreenvellida (la proporció de les persones majors de 64 anys que tenen 85 anys o més) es duplicarà en els propers anys. Al mateix temps, l’exigència ciutadana i les necessitats d’atenció creixeran també en persones de totes les edats, a causa de la proliferació de malalties cròniques, l’evolució del model familiar o l’increment de la pobresa. Sense aquesta integració, el model social i sanitari actual serà cada cop més ineficient, perquè no podrà garantir una atenció ni suficient ni adequada a aquestes noves necessitats
Impulsar la transició del model d’atenció residencial a un model més comunitari: Seguint l’estratègia Europa 2014-2020, la transició cap a un model d’atenció social més comunitari ha d’esdevenir també una prioritat per al Govern català aquests anys vinents. La Taula del Tercer Sector li ha demanat que s’inverteixin fons europeus en aquest objectiu i en donar suport a les 3.000 entitats socials catalanes que agrupa la Taula del Tercer Sector per fer aquesta transició.
Nova modalitat de concertació de serveis socials amb el Tercer Sector: D’acord amb les noves directives europees de contractació pública de febrer de 2014, la Taula del Tercer Sector li ha demanat al President Puigdemont que la Generalitat lideri una modernització de l’actual sistema de concertació de serveis socials amb el Tercer Sector, per mitjà de la introducció d’aquesta nova modalitat contractual en la Llei catalana de Serveis Socials.
En la reunió d’aquest dijous amb el president Puigdemont, la Taula del tercer Sector també ha manifestat la seva preocupació pel ràpid impuls i concreció de les mesures acordades en el Pla de xoc. També ha manifestat al President el seu interès i voluntat per fer aportacions al procés constituent que viu el país, com a agent social de referència en l’àmbit de les polítiques socio-econòmiques i de benestar. | 0.834656 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tercersector.cat/noticies/la-taula-alerta-puigdemont-que-la-crisi-social-persisteix-i-es-cronifica |
racoforumsanon_ca_20220809_1_280890 | [Mallorca] Mural al Raiguer Clica la imatge per una versió més gran Mira també: http://www.maulets.org http://www.maulets.org/mallorca EXTRET D'IMC-BARCELONA.
ara mateix l'acabo de veure mentres anava cap a Caimari i me quedat , fins i tot me emocionat i he frenat la moto i me quedat enmig de la carretera mirant-lo
És gaire gran?
bastant... | 0.649993 | curate | {"ca": 0.9705014749262537, "fr": 0.029498525073746312} | |
crawling-populars_ca_20200525_46_53116 | El judici del procés s'ha reprès aquest dimarts, a partir de les 9.30 del matí, amb la declaració del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. Per decisió del president del tribunal, Manuel Marchena, la sessió ha començat mitja hora abans del que era habitual fins ara.
A l'inici, Cuixart ha confirmat a Marchena que només respondria a les preguntes de la Fiscalia i de la seva defensa.
"El dret a votar es guanya votant"
La declaració de Cuixart a la Fiscalia s'ha centrat a expressar la voluntat de no renunciar a l'exercici dels drets fonamentals.
Cuixart ha parlat en tot moment a títol personal, però també com a president d'Òmnium. En aquest sentit, ha afirmat que té la intenció de continuar mobilitzant-se per la democràcia: "Volem més democràcia, l'estat de dret no està per damunt."
Ha reblat aquesta afirmació assegurant que en aquests moments la seva prioritat no és sortir de la presó, sinó treballar perquè es solucioni el conflicte polític.
Cuixart ha insistit en la legitimitat de les mobilitzacions per expressar disconformitat amb l'actuació de l'administració central, i ha afirmat que "el dret a votar es guanya votant".
El full de ruta, "una declaració d'intencions"
A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha explicat que el full de ruta que va subscriure Òmnium Cultural el març del 2015 el va signar la presidenta de llavors, Muriel Casals, i ha afegit que en cap cas era un "document estratègic":
"El full de ruta, de fet, és una declaració d'intencions. Si la llegeixen amb detall, veuran que no és un document estratègic, no s'hi exposa cap tipus d'estratègia, més enllà de la intenció -certa, que va ser pública i notòria- de convertir les eleccions del 27 de setembre en unes eleccions de caràcter plebiscitari."
"El preàmbul d'aquest full de ruta ho marca de manera clara, encara que està en català, els tradueixo literalment: 'Aquest full de ruta pretén aglutinar les organitzacions sobiranistes que comparteixen l'objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica per poder ser un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania de Catalunya.'"
"Aquest" si així ho vol la majoria de Catalunya" ja denota que no és una estratègia, sinó que és intentar aglutinar les principals formacions polítiques sobiranistes i convertir el 27 de setembre en unes eleccions plebiscitàries."
El fiscal Jaime Moreno, aquest dimarts interrogant Jordi Cuixart al Tribunal Suprem
"Soc un pres polític, no un polític pres"
Quan Moreno li ha preguntat pel decret de convocatòria del referèndum de l'1-O i la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional, Cuixart li ha dit que ell no tenia responsabilitats polítiques:
"Aquí crec que cal fer un matís: jo soc un pres polític, no soc un polític pres. I, juntament amb el meu company Jordi Sànchez, que hem entrat a la presó per ser activistes socials i no polítics, la diferència és que jo, de tot el que m'està parlant el ministeri fiscal, no tinc un coneixement en profunditat, sobre el número de les lleis, perquè no participo del dia a dia de la vida parlamentària, no puc parlar d'una cosa en la qual no he participat."
El president d'Òmnium Cultural acusat de rebel·lió, Jordi Cuixart, aquest dimarts al Tribunal Suprem
Un tribunal "lingüísticament competent"
Moreno li ha preguntat per un correu electrònic que li va enviar el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, l'estiu del 2017, i Cuixart li ha demanat que precisés quin era, perquè -ha dit- la Guàrdia Civil li va treure més de 30.000 correus electrònics del seu ordinador personal.
Quan s'ha pogut projectar el correu a la pantalla, Cuixart l'ha traduït ell mateix del català al castellà, i ha aprofitat per queixar-se que aquest no és un jutjat "competent lingüísticament" parlant:
"Si fa més gran la lletra, els faig la traducció al castellà i tot. Aquest era un dels motius de demanar ser jutjats per un jutjat competent lingüísticament, perquè el problema ara és que he de fer de traductor quan si el jutjat fos competent lingüísticament, no hauria de fer de traductor."
Marchena li ha dit que això ja "ho van fer constar" els advocats i que el tribunal "ho valorarà en el seu moment".
Reivindica el "tsunami democràtic"
El fiscal li ha preguntat per una expressió que apareix al correu de Mauri, "tsunami democràtic", i Cuixart l'ha reivindicat com a pròpia:
"Recriminar-me que vull fer un tsunami democràtic, doncs no sé on veu allò punible, o que jo hagi de dir que em retracti, perquè és al contrari. Sí, volem més democràcia, societats més obertes, més participatives."
La prioritat no és sortir de la presó
Quan el fiscal li ha recordat el que havia dit al jutge Pablo Llarena durant la instrucció, Cuixart s'ha desdit de la seva declaració de llavors:
"Vull deixar clar, perquè, si no, hi ha equívocs: les meves declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos. I aquesta ja no és la meva prioritat. Soc un pres polític."
"Després de 500 dies, la meva prioritat no és sortir de presó. La meva prioritat és poder denunciar l'atac i la vulneració de drets i llibertats a Catalunya i a l'estat espanyol."
"La meva declaració davant del jutge instructor va ser condicionada davant l'impacte, que és molt gran quan entres a la presó i quan estàs convençut de la teva innocència, com ho segueixo estant avui, però els insisteixo que la meva prioritat és l'absolució, òbviament, però la meva prioritat és la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i la recuperació de drets i llibertats a l'Estat. La meva prioritat ja no és sortir de la presó, com ho era anteriorment."
La investidura de Mas el gener del 2016
Moreno també li ha preguntat per una reunió apuntada a l'agenda de Josep Maria Jové per "tractar la investidura de Puigdemont", i Cuixart li ha negat que fos per això:
Jaime Moreno: "En aquesta agenda, apareix una anotació d'una reunió al gener del 2016, amb assistència dels senyors Turull, Rull, Anna Gabriel i vostès, senyors Cuixart i Sànchez, com a presidents per tractar de la investidura de Puigdemont. ¿Va estar vostè en aquesta reunió, la recorda?"
Jordi Cuixart: "No era la investidura de Puigdemont. Era la investidura del president Mas, que no tenia prou suports, i aquesta reunió, que és pública, no perquè la posi a l'agenda el senyor Jové, és que va ser pública, ho vam dir obertament. Ha de pensar vostè que totes les activitats que fa Òmnium, totes, no han de ser transparents, sinó que ho són. Totes són publicitades i públiques."
Segons ha explicat Cuixart, Òmnium va participar en aquella reunió per ajudar que hi hagués prou consens perquè hi hagués govern, i ha afegit que no van tenir èxit.
Segons ha explicat, no va participar en cap més reunió i, finalment, no va haver-hi govern d'Artur Mas, sinó de Carles Puigdemont.
La concentració davant d'Economia
Pel que fa a la concentració del 20S davant d'Economia, una de les principals bases de l'acusació, el fiscal li ha preguntat per la "convocatòria" d'aquella concentració, i Cuixart li ha dit que no hi va haver cap convocatòria:
"Diu convocar. Perdoni que el rectifiqui: la convocatòria es va generar de manera espontània. A primera hora del matí, un dels principals canals de difusió en aquest cas va ser el diari El Mundo, que envia una foto on es veu que entra la policia a la seu de la Vicepresidència i, de manera espontània, es comença a posar davant de la seu la gent que era al bar, el bar que va estar obert durant tota la jornada del 20 de setembre."
"Quan vam arribar, doncs sí, sí: òbviament, en veure que s'estava congregant una quantitat de gent molt important, com exercici de responsabilitat una vegada més, com va explicar Sànchez l'altre dia, vam assumir plenament la convocatòria per garantir que la primera vegada dels últims deu anys del sobiranisme, que estàvem veient una actitud que trencava amb el guió original de la resposta de l'estat de la voluntat de Catalunya de celebrar un referèndum d'autodeterminació."
"Una falta de respecte"
Preguntat per un tuit que alertava la gent concentrada que evités actituds violentes, Cuixart s'ha sentit ofès per la formulació de la pregunta de Jaime Moreno:
Jaime Moreno: "Ja preveien actituds violentes?"
Jordi Cuixart: "A veure, a veure, a veure, amb tot el respecte: crec que la pregunta és una falta de respecte cap a la meva persona. El que li dic és que quan, des del meu compte oficial dic: 'Tothom a Rambla Gran Via dient aïllem qualsevol actitud, qualsevol acció violenta', és el que ens ha caracteritzat sempre com a entitats del sobiranisme i és l'actitud que sempre hem tingut de pacifisme."
Pel que fa a l'actitud de la gent concentrada durant tot el 20S, Cuixart ha assegurat que la Guàrdia Civil no va actuar correctament, i ho ha comparat amb altres escorcolls similars:
"Diverses matitzacions: quan s'inicia el registre, la Guàrdia Civil no pren les precaucions habituals. El dia que van entrar a la seu d'Òmnium, la policia van tallar el carrer. La Guàrdia Civil talla el carrer. I es queden tan amples, perquè estan fent un registre. No deixen armes davant de la porta, no ho fan. Tallen el carrer i exerceixen l'escorcoll."
El dinar de la comissió judicial
El fiscal ha assegurat que la comissió judicial que feia l'escorcoll a la conselleria no va "tenir llibertat de moviments", i Cuixart ha dit que això no és veritat:
Jaime Moreno: "Va saber vostè que la comissió judicial no va tenir possibilitat de sortir a menjar, no tenia llibertat de moviments?"
Jordi Cuixart: "Això no és cert. Que no tingui llibertat de moviments no és cert. Es va crear un passadís expressament perquè poguessin entrar i sortir del Departament d'Economia. I, de fet, va sortir moltíssima gent."
Jordi Cuixart: "I no se'ls demanaven cap tipus d'autorització, perquè a la porta, a l'exterior, hi havia, durant tot el dia i part de la nit, una parella de Guàrdia Civil i de policia de Mossos d'Esquadra que van estar-hi tot el dia i que, al seu criteri, deixaven entrar o no a la gent. Però eren a la part exterior de Vicepresidència."
Jordi Cuixart: "Ells deien qui entrava, estic convençut que els que volien sortir, ho van poder fer. És veritat que hi havia molta gent, era un passadís que podien passar 4 persones en paral·lel. Hi havia una multitud de manifestants, però no impedien el pas, sota cap concepte."
El passadís "aparatós"
Cuixart ha reconegut que el passadís que van fer va ser "aparatós", però ha defensat que això va permetre resoldre la situació de manera pacífica:
"La policia feia la seva feina, els funcionaris feien la seva feina i la ciutadania feia la seva feina. Molts no van anar a treballar per defensar el que creuen que legítimament han de defensar, que són drets fonamentals i el dret a l'autodeterminació, el dret a l'autogovern."
"Per tant, sí, era més aparatós, però no qüestionaria la bona voluntat dels que van fer el passadís, en aquest cas, els voluntaris, que van estar tot el dia aguantant, i no qüestionaria sota cap concepte la finalitat del passadís, que no era altra que pogués entrar i sortir tothom qui volgués."
Cuixart es desmarca de l'"a por ellos"
En una nova pregunta del fiscal que Cuixart ha interpretat que considerava provada l'actitud violenta dels manifestants, Cuixart ha respost fent ús de l'expressió "a por ellos":
"El que vull destacar és que al contrari del que la seva pregunta afirma, l'actitud de la gent era pacífica i era serena, però amb un enuig molt gran, amb un descontentament molt gran pel que passava i el que continua passant. Aquest enuig, per sort, a Catalunya, se sap canalitzar sense l'ús de la violència ni de l'"a por ellos"."
"Se'm jutja pels meus fets, no pels meus gustos"
Cuixart s'ha queixat d'una altra pregunta del fiscal sobre el 20S que ha considerat inapropiada:
Jaime Moreno: "Li va agradar aquell dia, li va semblar un dia amb el qual està d'acord, amb com va succeir, o no li va agradar?"
Jordi Cuixart: "Miri... Sobre el que m'agrada o no, no crec que sigui l'objecte d'aquest judici, se'm jutja pels meus fets i no pels meus gustos o disgustos. Això d'una banda... I, per tant, em sembla que la pregunta..."
Jaime Moreno: "La faig d'una altra manera: Hi va haver pocs incidents pel que hauria pogut passar, atesa la situació?"
Jordi Cuixart: "El 20S l'actitud de la ciutadania de Catalunya no em va sorprendre. Si tornés a passar, estic convençut que passaria exactament el mateix, a excepció dels vehicles de la Guàrdia Civil, que és un comportament molt impropi."
Compara els cotxes de la Guàrdia Civil amb les destrosses de l'1-O
Pel que fa als famosos vehicles de la Guàrdia Civil malmesos durant la concentració, Cuixart ha dit que no li va agradar gens que passés, però que fins a la nit no va ser conscient del grau de deteriorament.
El president d'Òmnium ha relativitzat els danys considerant-los "anecdòtics", i ha aprofitat per comparar aquestes destrosses amb les que van fer la Guàrdia Civil i la Policia Nacional quan van intentar impedir el referèndum de l'1-O:
"Em pregunta si jo era conscient del dany que tenien els vehicles. Complemento el que va dir Sànchez: quan vaig arribar a primera hora del matí, a les 10 o així, jo crec, ja vaig veure corresponsals que estaven sobre dels cotxes i, de veritat, al meu sentit comú ja vaig pensar, és una actitud molt poc habitual, això de posar-se a sobre d'uns cotxes, hi havia també manifestants..."
"Tot això denotava que era una convocatòria que no és de les que ens agraden a nosaltres, tot ben programat, però era el que hi havia. La població volia mostrar la seva disconformitat legítimament i nosaltres assumim la responsabilitat del moment. Els cotxes danyats, no en soc conscient fins a partir dde dos quarts d'una de la nit, quan es buida la zona."
"I ho veig i dic: ostres, realment, els danys que tenen els vehicles, no n'era gens conscient. Però era merament anecdòtic, i ho dic amb tot respecte cap al mobiliari urbà, cap als col·legis electorals que es van destrossar l'1 d'octubre i dels cotxes de la Guàrdia Civil."
"Ni vull ni puc" renunciar als drets fonamentals
El fiscal li ha insistit si en cap moment es van plantejar desconvocar la concentració, i Cuixart li ha dit que havien decidit fer-ho quan s'acabessin els escorcolls.
El president d'Òmnium ha fet servir una expressió de Mariano Rajoy per referir-se a l'exercici dels drets fonamentals:
"El que vam fer va ser, a dos quarts d'onze de la nit, és fer els preparatius de la desconvocatòria, fent un discurs a l'escenari principal i un altre sobre els cotxes de la Guàrdia Civil. Però no volíem desconvocar, i no ens ho plantegem, perquè l'objectiu era mostrar la disconformitat cap a aquell escorcoll, aquella entrada a la seu de Vicepresidència."
"Si el que vostè em demana és que jo renunciï a exercir drets fonamentals, li dic que no renunciaré mai a exercir drets fonamentals. Parafrasejant un president del govern: "ni vull ni puc", i no renunciaré mai a exercir aquests drets fonamentals."
"Tantes manifestacions com calgui"
Preguntat pels terminis per avisar d'una manifestació, Cuixart ha respost que per Òmnium és una rutina molt establerta:
"M'agradaria saber si els senyors Pepe Álvarez o Unai Sordo saben quins són els terminis per demanar una manifestació o si ho sap qualsevol altre líder social o cultural, si saben en concret la llei, el termini que demana la llei."
"Soc president d'una entitat cultural que convoquem manifestacions, però que sempre coparticipem en les manifestacions de l'ANC, i que una gran manifestació que vam fer va ser la del 10J i que, si cal, en convocarem tantes com calgui per defensar el nostre dret de manifestació, però no per retret de ningú, sinó en defensa de la democràcia."
Un "altar majestuós"
El fiscal li ha preguntat per una expressió que va fer servir quan era a sobre del cotxe de la Guàrdia Civil, quan diu que parlava des d'un "altar majestuós", i Cuixart no ho ha volgut comentar:
Jaime Moreno: "Quin altar? Quin altar majestuós era aquest?"
Jordi Cuixart: "L'escenari."
Jaime Moreno: "Era a l'escenari?
Jordi Cuixart: "Ah, perdó, ho vaig dir també des de l'escenari. No ho sé. Altar majestuós... que els podia veure. No tinc res més per comentar."
Jaime Moreno: "No vol comentar sobre l'"altar majestuós". Està vostè enfilat a un cotxe de la Guàrdia Civil."
El president del tribunal ha dit al fiscal que l'acusat ja havia dit que no tenia res més a comentar.
El 20S, "un punt d'inflexió"
Cuixart ha fet un balanç del que va passar el 20S incloent-hi escorcolls, detencions, declaracions, imputacions i accions policials:
"El 20 de setembre a Catalunya es produeixen uns fets que són un punt d'inflexió: hi ha 17 detencions d'alts directius de la Generalitat, més de 40 entrades i escorcolls en domicilis particulars d'aquestes persones, i en seus, també, de la Generalitat de Catalunya."
"Aquell mateix dia, hi ha 750 alcaldes que són investigats per la Fiscalia. Aquell mateix dia, hi ha 30 alcaldes que van a declarar davant la Fiscalia."
"Aquest dia la seu de la CUP veu com vuit furgonetes de la Policia Nacional intenten fer un escorcoll sense tenir una ordre per fer-ho, però intenten fer-lo, cosa que ara investiga un tribunal, què va passar amb aquell intent, sense ordre judicial."
"El comportament cívic, pacífic, no-violent de la població, no va permetre que la policia provoqués els manifestants i van haver d'anar-se'n sense poder escorcollar una seu per a la qual no tenien ordre judicial."
La legitimitat de la desobediència civil
Pel que fa al referèndum de l'1-O, i preguntat per si coneixia la suspensió del Tribunal Constitucional, Cuixart ha fet una defensa de la legitimitat de la desobediència civil:
"La desobediència civil mai ataca l'ordenament jurídic. La desobediència civil el que fa és fixar-se en una decisió judicial o una llei que considera injusta."
"Tenim el cas dels insubmisos i podríem parlar històricament de la batalla que hi va haver a nivell de desobediència civil als Estats Units contra la segregació racial, que hi havia unes lleis que sí que autoritzaven que hi hagués segregació racial, però Rosa Parks va dir que s'asseia davant de l'autobús. Si no, possiblement, en nom de la llei, encara hi hauria segregació racial als Estats Units, o les dones no podrien votar, o la qualitat de les lleis que han anat avançant ja no seria la que és."
"Però en cap cas la desobediència civil va contra tot un ordenament jurídic: agafa una decisió judicial o una part de la llei amb què no està d'acord i, sota un principi que és prioritari, perquè, si no, no és desobedient, que és el principi de la no-violència, assumeix plenament les conseqüències. Un principi que va teoritzar molt bé Hannah Arendt, i també Gandhi i Luther King són grans referents en aquest sentit."
El Suprem avala la desobediència
En la seva defensa de la desobediència civil, Cuixart ha citat jurisprudència de la mateixa sala que l'està jutjant:
"Aquest mateix tribunal ha dit en nombroses ocasions que l'exercici de la desobediència civil és un símptoma del bon estat de salut d'una democràcia. No ho ha dit Òmnium, ni l'ANC ni els partits polítics independentistes, ho ha dit aquesta sala."
"Benvingudes les sentències i resolucions d'aquesta sala que defensen la desobediència civil com a instrument per millorar i fer progressar la societat. El que fem l'1 d'octubre, i si em permeten l'expressió amb no tanta consciència, és un exercici de desobediència davant d'una suspensió que seguim considerant il·legítima i injusta."
"Per tant, aquesta desobediència civil no és punible, o en tot cas segur que no ho és de 500 dies de presó i tampoc d'una petició de la Fiscalia de 17 anys de presó o els 50 que demana l'extrema dreta. Del que estic convençut és que aquest tribunal té a bé que la desobediència civil és un instrument que tenen les societats per progressar socialment."
Òmnium no va organitzar el referèndum
Preguntat per l'organització de l'1-O, Cuixart ha negat que ni ell ni l'entitat que presideix hi tingués cap paper:
"És impossible que el president d'Òmnium Cultural participi en l'organització del referèndum. Ni Òmnium Cultural. No podem, tenim un codi ètic, la responsabilitat de preservar l'entitat, la independència de l'entitat de partits polítics, institucions i de qualsevol element de pressió."
Per donar força a aquesta afirmació, el president d'Òmnium ha assegurat que la Guàrdia Civil va escorcollar aquesta entitat i no va trobar cap prova al respecte.
L'1-O, l'exercici més gran de desobediència a Europa
Cuixart ha afegit que cap tribunal va adreçar-se directament a Òmnium per prohibir-los res. També ha destacat que l'únic que es va fer l'1-O va ser un "exercici de drets" fonamentals, i ha recriminat al fiscal la seva interpretació:
"I en aquest exercici de drets, vostè hi veu un intent com d'escenari de violència, i jo li dic que aquest exercici de protesta és de reafirmació de la voluntat de celebració d'un referèndum d'autodeterminació."
"I insisteixo: el més bonic de tot això és que 2.300.000 persones, en un racó d'Europa, amb tota l'onada de xenofòbia i racisme que hi ha, es solidaritzen amb els altres, s'organitzen de manera transversal de baix a dalt per participar en un referèndum, en una cosa tan poc delictiva com un referèndum."
"Del que hauríem d'estar orgullosos tots els ciutadans d'Espanya és que l'1 d'octubre és l'exercici més gran de desobediència civil a Europa històricament. No hi ha un exercici igual."
Cuixart ha negat haver fet una crida a través de Twitter per "ocupar" les escoles, sinó per participar en el referèndum.
També ha defensat que la vaga del 3 d'octubre va ser la "canalització" de la "impotència" davant l'actuació policial, i s'ha queixat del discurs del rei i de l'"a por ellos":
"Aquella violència desproporcionada, i que estic segur que a la resta de l'Estat s'ha vist que s'actuava de manera, sense cap tipus de ..., com animaven els agents de la policia quan deixaven els seus llocs de destinació al crit d'"A por ellos", per qui? Per ciutadans com nosaltres? Sóc fill d'una murciana, jo també sóc mig espanyol. A qui volien enganxar, aquesta gent? A gent que estàvem exercint els nostres drets?"
"Dos perfectes desconeguts" fins al 16O
Segons ha dit Cuixart, tant ell com el llavors president de l'ANC van ser "dos perfectes desconeguts" fins al dia que l'Audiència Nacional els va enviar a presó preventiva, on encara són:
"Jordi Sànchez i jo érem dos perfectes desconeguts per a la societat espanyola. La societat catalana, el sector més sobiranista sí que ens reconeix una autoritat moral, també relativa, que no som pas gurus! Però érem dos personatges més de dues entitats importants, però que formàvem part d'un ecosistema."
"No hi ha ni un sol tuit, ni un sol esment de cap líder, de cap líder de cap partit d'àmbit estatal ni català que esmentin ni Jordi Cuixart ni Jordi Sànchez, ni l'1 d'octubre! Una expressió col·loquial: passaven de nosaltres, perquè érem ... Perquè érem uns perfectes desconeguts. Hi ha una altra pericial que parla de les recerques de Jordi Sànchez i Cuixart a Twitter, a Google ... Zero, inexistent. No pintem res."
"Quan comencen les cerques? A partir del 16 d'octubre, perquè ens fiquen a la presó. Què ha passat? Quan ens han posat a la presó, nosaltres ens hem convertit en uns referents de la societat catalana, més enllà de l'independentisme, i contra la meva voluntat."
Marchena desautoritza el fiscal
El llarg interrogatori de Moreno a Cuixart s'ha acabat de manera abrupta quan li estava preguntant pels incidents a l'escola Ramon Llull de Barcelona durant l'1-O.
Això ha passat després que l'acusat s'hagi queixat reiteradament de la manera que el fiscal li feia les preguntes i que el president del tribunal hagi desautoritzat Moreno:
Jaime Moreno: "Sap si van ser lesionats set policies?"
Jordi Cuixart: "Jo el que sé és que hi ha 17 policies investigats i acusats de violència al Ramon Llull."
El fiscal s'ha queixat i Marchena l'ha tallat:
Manuel Marchena: "Té dret a respondre així."
Jaime Moreno: "Però no ha contestat si sap si set policies van ser lesionats."
Manuel Marchena: "Senyor fiscal, d'aquesta falta de resposta el tribunal obté una inferència, però el que no podem és estar interrogant fins que digui... O fins que l'acusació obté la resposta."
Jaime Moreno (a Marchena): "No vull una resposta ... Pot dir que no respon, que no ho sap o sí que ho sap." (a Cuixart) "Sap vostè si hi havia set policies lesionats? ¿Sí o no?"
Manuel Marchena: "El que sap és el que ha contestat i punt. Formuli una altra pregunta."
Jaime Moreno: "Entenc que no ho sap."
Manuel Marchena: "El que entengui el fiscal, el que entenguin... Tindrà un altre moment processal."
Jaime Moreno: "El que va passar en aquest col·legi és per vostè un acte violent?"
Jordi Cuixart: "Per part de la policia, sí."
Jaime Moreno: "Per part dels manifestants?"
Jordi Cuixart: "Exercici de drets fonamentals en tota regla."
Jaime Moreno: "No hi ha més preguntes."
Manuel Marchena: "Gràcies."
El torn de la defensa
Un cop acabat l'interrogatori fiscal, l'advocada de Cuixart, Marina Roig, li ha preguntat si les mobilitzacions d'aquells dies es van convocar com a "instrument" per "doblegar", "coaccionar" o fer "capitular" algú, i ell ho ha negat:
"No, perquè no és el nostre objectiu i perquè tampoc és en els termes que nosaltres, una entitat que treballa per la cohesió social, fem servir. Quina imatge donaríem a la societat catalana si li diguéssim que per mantenir la cohesió social a Catalunya cal doblegar algú, sigui l'Estat o la Generalitat?"
En aquest sentit, ha assegurat que totes les crides que va fer Òmnium van ser a la mobilització, pacífica, i que això queda recollit també a "la selecció de tuits que ha fet el ministeri fiscal".
En referència al 20S, Cuixart ha dit que aquell dia van demanar que "s'aïllés qualsevol actitud violenta" perquè havien vist coses no habituals:
"És un esment que jo vaig fer en el discurs a la tarda a l'escenari principal, perquè havíem detectat que, curiosament, cosa que no havia passat mai, sí que hi havia alguns grups que semblaven una mica alterats, però no responien al perfil dels nostres manifestants."
Fotograma d'un vídeo del 20S projectat aquest dimarts al judici al Tribunal Suprem
A petició de l'advocada s'ha projectat un vídeo gravat davant d'Economia a última hora de la nit del 20S, i Cuixart ha explicat que hi havia un grup reduït que no volia marxar:
"Eren joves, o no, tant és, i els vaig dir "ja està, s'ha acabat, que tothom marxi" i ells deien "la comitiva judicial encara és a dins". I jo els deia: "No sé si hi és o no, però hem fet un passadís tota l'estona perquè puguin sortir i no la necessitem per a res."
"Finalment surt una veu del darrere que diu "Fem-li cas, que té raó", i tothom va marxar. Crec que no és pels meus dots de convenciment, sinó perquè és com de sentit comú, que un grup de persones, molt poques, que es volien quedar per protestar més."
L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, aquest dimarts al Tribunal Suprem
Òmnium i ANC, "unitat d'acció granítica"
Roig li ha preguntat per les relacions entre Òmnium i l'ANC, i Cuixart ha dit que, tret d'algunes diferències estratègiques, són molt fluïdes:
"Òmnium i l'ANC estan molt acostumades a treballar conjuntament. I si em permeten l'expressió, ens podem entendre sense parlar-nos. No tenim fulls de ruta, però respectem els de l'ANC. Ells no fan premis d'honor, no és una entitat cultural, però tenim una unitat d'acció granítica."
Cuixart ha negat haver causat danys al vehicle de la Guàrdia Civil quan hi va pujar, que tampoc va "incitar" perquè se n'hi fessin, i ha afegit que a la nit allà hi havia gent que no eren "del moviment":
"A partir de les 12 h de la nit ve gent que no són ni del moviment ni res i la qüestió és embolicar una mica. Jo, com també tenim ja els nostres anys, sabem que el millor és que, quan es desconvoca, tothom cap a casa i demà, a plena llum del dia, es convocarà de nou."
"Mans a dalt, cul a terra"
En referència al dia del referèndum de l'1-O, Cuixart ha dit que durant tot el dia la preocupació "prioritària" d'Òmnium va ser que no hi hagués actes violents i que van centrar tots els missatges emesos en aquesta línia:
"Aquesta era la idea. Per això diem nosaltres tota l'estona: "Mans dalt, cul a terra", perquè entenem que es crea una situació de molta frustració quan veus que la gent està resistint pacíficament i la policia actua amb aquesta violència tan desproporcionada. I d'aquí aquests missatges."
"No passaran", d'Apel·les Mestres
Roig ha preguntat per un eslògan que van fer servir aquells dies i que apareix als escrits de la Guàrdia Civil i de les acusacions, el "No passaran", i Cuixart n'ha explicat la història:
"'No passaran' és l'eslògan utilitzat sempre en la lluita antifeixista, també es va utilitzar a Madrid i s'ha utilitzat durant anys en moltes presons del món. Les Pussy Riot quan van sortir de la presó a Rússia portaven No passaran'."
"Respon a un poema d'Apel·les Mestres, que era un poeta català que deia així: 'No passareu, i si passeu, quan tots haurem deixat de viure, sabreu, de sobres, a quin preu s'abat un poble digne i lliure, més, no serà, per més que feu no passareu'."
"El reconeixement a aquest poema és el que va acabar provocant que el senyor Apel·les Mestres rebés la condecoració de la legió francesa, o sigui, un reconeixement cap a un intel·lectual català, en una situació que esperem que no ens tornem a trobar, quan el feixisme, la intolerància i la xenofòbia estava arrassant tot Europa."
La declaració de Jordi Cuixart s'ha acabat amb les preguntes de Roig poc abans de les 2, i el president del tribunal ha suspès la sessió fins a les 4 de la tarda, quan començarà la declaració de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés
17 anys per rebel·lió
La Fiscalia acusa Cuixart de rebel·lió i li demana 17 anys de presó, mentre que l'Advocacia de l'Estat rebaixa la petició a 8 anys, per sedició.
Previsiblement, com va passar dijous amb l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, l'interrogatori se centrarà en la concentració del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia, i també en el cap de setmana del referèndum.
Per la Fiscalia, la mobilització va ser violenta i ho exemplifica amb les destrosses als cotxes de la Guàrdia Civil. A més, remarca que va cridar a la mobilització permanent i a mantenir la determinació mostrada en la Guerra Civil, fent ús de l'expressió "No passaran".
L'encarregada de la defensa de Cuixart és l'advocada Marina Roig. La defensa al·lega que les mobilitzacions del 20S i l'1-O van ser pacífiques, que l'única violència va ser la policial, i que s'han vulnerat els drets fonamentals dels acusats.
La junta d'Òmnium ha difós aquest dilluns un comunicat en suport del seu president i de l'entitat, que té més de 140.000 socis, i s'ha definit com un "baluard en defensa de les llibertats davant els intolerants, els repressors i l'extrema dreta que marca el ritme polític i judicial" a l'Estat.
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Portar el certificat facilitarà explicar els motius del desplaçament
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Educació vol que aquests dies de confinament s'aprofitin a casa per no deixar de fer feina (Tobias Albers-Heinemann - Pixabay)
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la compareixença d'aquest dissabte
Un punt de cribatge fora del CAP Anoia d'Igualada
Els Mossos vigilen que es compleixi el confinament
Polònia
Crims
Planta baixa
Està passant
Adossats
Polònia
Tot es mou
Crims
No pot ser!
APM?
Tot costa
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio
A tocar!
L'apocalipsi
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
InfoK
Telenotícies vespre
Telenotícies migdia
Planta baixa
Telenotícies migdia
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre
InfoK
Esports
Zona zàping
Zona zàping
Esports
Tot costa
Esports
Telenotícies migdia
Telenotícies vespre
Temps de neu
Zona zàping
* Dades de les últimes 48h
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.723319 | curate | {"ca": 0.9641802300006285, "es": 0.01621315905234714, "pt": 0.011468610569974235, "it": 0.004116131464840068, "fr": 0.0012882548859423112, "ml": 0.0008169421227926853, "en": 0.0009740463771758939, "sv": 0.00025136680701313394, "ja": 0.00012568340350656697, "nl": 0.0005655753157795513} | : /324/jordi-cuixart-a-la-fiscalia-jo-soc-un-pres-politic-no-soc-un-politic-pres/noticia/2906406/ |
mc4_ca_20230418_1_2217 | >Activitats paral·leles
_ HOME TO HOME: EL PROJECTE D'UNA VIDA DE NÚRIA PICAS
Dia: 12 / 11
Lloc: Cinema El Casal
Organitza: Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX
A càrrec de: Núria Picas
La xerrada inclou la projecció del documental HOME TO HOME sobre el seu darrer desafiament, el passat 24 de juny: unir en una sola cursa la Carros de Foc i la Cavalls del Vent.
La vida de Núria Picas sempre ha anat lligada a la naturalesa i l'esport. A Montserrat va descobrir la seva passió per la muntanya però un accident d'escalada la va obligar, recomanada pels metges, a deixar les curses. Mai més podria tornar a córrer. Contra tot pronòstic, però, va començar a córrer a poc a poc i el 2011 va participar, per primer cop, a un ultratrail. Llavors va començar la seva carrera d'èxits esportius:
Doble campiona de l'Ultra Trail World Tour (2014, 2015)
Campiona de les Skyrunner Ultra World Series (2012)
2 vegades guanyadora de la Transgrancanaria
2 subcampionats a l'Ultra Trail del Mont Blanc
_ EL LLIBRE QUE VA FER CIM
Dia: 15 / 11
Col•labora: Òmnium Osona
Organitza: Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX, Biblioteca Dos Rius i Llibreria Xicoy
A càrrec de: Miquel Ylla Borés
La presentació anirà acompanyada de la xerrada "Els llibres de muntanya tenen cos i ànima".
El cardiòleg Dr. Miquel Ylla Borés va néixer a Vic el 1948. De molt jove, i empès pel seu pare, es va iniciar en els esports relacionats amb la muntanya, inicialment la pesca i l'excursionisme, més endavant l'esquí i l'escalada en roca. A mitjans dels 60 va començar a adquirir llibres relacionats amb la muntanya, iniciant així una col•lecció que arriba ara als prop de 10.000 volums. El llibre que presenta és el tercer que publica. L'any 2006 va guanyar el Premi al Millor Article al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.
_ EL CANVI CLIMÀTIC A LES GLACERES DELS PIRINEUS
Dia: 16 / 11
A càrrec de: Jordi Camins
L'objectiu és conèixer, per mitjà d'imatges comparatives dels darrers 30 anys, el retrocés i extinció de les glaceres dels Pirineus.
Jordi Camins va néixer i viu a Igualada. Professionalment es dedica a l'economia i l'administració d'empreses i des de 1982 part del seu temps el dedica a l'observació i el seguiment de les glaceres de tot el món i a la divulgació dels efectes que el canvi climàtic causa en el planeta.
Alpinista i esquiador, ha estat guardonat amb el Premi Medi Ambient 2012 de la Generalitat de Catalunya pel seguiment de les glaceres dels Pirineus. Col•labora amb la Universitat de Saragossa i amb altres d'europees, amb el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de la Generalitat i és membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya. És autor de nombrosos articles i diverses publicacions sobre el fenomen de la regressió de les geleres.
_ VISIONS LITERÀRIES DELS PIRINEUS
A càrrec de: Pep Coll
Josep Coll i Martí, conegut com a Pep Coll, va néixer a Pessonada (Pallars Jussà) el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres, s'ha dedicat durant molts anys a la docència al mateix temps que conreava tots els gèneres literaris -narrativa infantil i juvenil, teatre, assaig, novel•la- i també el periodisme.
Apassionat de la muntanya, ha traslladat aquesta passió a la seva obra literària, aconseguint crear un univers propi i molt arrelat a la terra.
Entre les seves obres més conegudes cal destacar El salvatge dels Pirineus (Premi Sant Joan, 2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi, 2007) o Dos taüts negres i dos de blancs (Premi Crexells i Premi de la Crítica Catalana, entre d'altres, el 2014).
_ UNA MUNTANYA D'ESTELS
Dia: 18 / 11
Hora: de les 16:00h a les 20:00 h
Organitza: Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX i Biblioteca Dos Rius
A càrrec de: Polaris Lleure
Dins d'una cúpula inflable, projecció sobre constel•lacions, planetes del Sistema Solar, nebuloses, galàxies etc.
Durada per sessió: entre 20-30 minuts
Capacitat: entre 25-30 persones
Públic: general, infantil i familiar
L'objectiu és adquirir coneixements sobre l'orientació astronòmica, com determinar l'època de l'any a partir de l'observació del cel i que infants i adults entenguin que l'absència de llum artificial a dalt d'una muntanya fa que admirar els estels sigui una experiència única.
Dins el planetari s'explicarà què són les constel•lacions, com canvien al llarg de l'any, la lluna... Les maneres en què les persones hem fet ús del cel per orientar-nos, per mesurar el temps o per inspirar contes i històries apassionants. Per acabar es farà un petit volt pels planetes del Sistema Solar.
PRESENTACIÓ CURSA DE MUNTANYA
_ PELS CAMINS DELS MATXOS
Dia: 19 / 11
A càrrec de: Centre Excursionista Torelló
Presentació de la 16a edició de la cursa de muntanya PELS CAMINS DELS MATXOS, que aquest any arriba amb moltes novetats que podreu descobrir durant la presentació. | 0.788456 | curate | {"ca": 0.9264405394360441, "en": 0.052104617899468735, "es": 0.004903964037597058, "fr": 0.01655087862689007} | http://www.torellomountainfilm.cat/pagina.php?tipus=lat&idFam=1&idSubFam=151 |
mc4_ca_20230418_3_20183 | La Casa - Ca la Munda - Casa Rural a La Segarra (Lleida)
Ca La Munda és una bonica casa de poble de l’any 1730 totalment restaurada l’any 2010. Combina a la perfecció el disseny amb el confort. Té 260 metres quadrats i està adaptada a persones amb mobilitat reduïda. Tindreu a la vostra disposició un jardí exclusivament per a vosaltres, amb total privacitat. La zona exterior consta de 200 metres quadrats de gespa artificial de primera qualitat, més un porxo amb bones vistes amb taula i cadires, una barbacoa XL, i una zona chill out amb sofàs i hamaques. A més a l’estiu, disposareu d’una piscina per refrescar-vos! Ideal per gaudir amb amics i família.
Àmplia cuina dotada amb tota mena d’electrodomèstics; microones, forn, vitroceràmica, rentadora, rentaplats, torradora, etc.i tots els estris de cuina i utensilis necessaris, rebost i quartet de neteja i rentadora. També trobareu una gran taula i cadires que us faran gaudir de les vostres reunions, dinars familiars i amb els amics. A més, consta d’una llar de foc que li donarà molt de caliu a la vostra estada!
Sala d’estar de 40 metres quadrats. Agradable i confortable, decorada amb tota mena de detalls, alternant mobles moderns i antics restaurats. Trobareu un gran sofà amb chaise longue i una televisió de plasma. A més compta amb un ascensor i unes escales per accedir a les plantes superiors.
Bany de cortesia totalment adaptat a persones de mobilitat reduïda i amb tovalloles a disposició dels hostes.
2 dormitoris dobles amb llit de matrimoni i totalment equipats amb roba de llit i mobiliari funcional, cuidant d’un ambient relaxat, amb bon gust i còmode. També trobareu un bany complert amb banyera i amb tovalloles a la vostra disposició.
S’hi pot accedir per unes escales de cargol o mitjançant l’ascensor. Consta de:
Una sala polivalent de 70 metres quadrats amb una cuina, una sala d’estar amb llar de foc i un confortable sofà llit de 1,40 mx 2 m en el que podran dormir dues persones i amb tres llits individuals. En aquesta zona trobareu una zona de jocs; amb futbolí, billar, consola Wii, jocs de taula, contes i DVD amb pel·lícules infantils.
Una habitació doble molt àmplia i amb les millors vistes de l’exterior. Consta d’armari i mobiliari funcional.
Un bany amb dutxa i perfectament adaptat a persones de mobilitat reduïda. També és ideal per a persones grans.
A la zona exterior trobareu:
– Un jardí de 300 metres quadrats de gespa artificial amb zona de barbacoa i piscina (a l’estiu).
– Un porxo equipat amb taules, cadires, para-sol, i totes les comoditats.
– Una zona Chill Out equipada de sofàs, taula, hamaques… ideal per desconnectar i passar bones estones.
– Antic pou que li aporta un aire romàntic al jardí.
– Cistella per a jugar a Bàsquet i porteria de futbol
(només a l’estiu)
Jardí de 300m2
Cafetera Nespresso i cafetera tradicional
Descobreix l’entorn de Ca La Munda. Us proposem algunes activitats perquè aprofiteu la vostra estada al 100%.
15% descompte per estances d’una setmana | 0.79265 | curate | {"es": 0.023752969121140142, "ca": 0.9470648116728877, "fr": 0.011876484560570071, "pt": 0.017305734645402103} | https://calamunda.com/la-casa/ |
wikipedia_ca_20230401_0_264568 | Mauston
Mauston és una població dels Estats Units a l'estat de Wisconsin. Segons el cens del 2000 tenia una població de 3.740 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Mauston tenia 3.740 habitants, 1.585 habitatges, i 963 famílies. La densitat de població era de 394,5 habitants per km².
Dels 1.585 habitatges en un 29,1% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 45% hi vivien parelles casades, en un 11,8% dones solteres, i en un 39,2% no eren unitats familiars. En el 33,5% dels habitatges hi vivien persones soles el 18,7% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,28 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,89.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 24,2% tenia menys de 18 anys, un 8,6% entre 18 i 24, un 27,1% entre 25 i 44, un 19,2% de 45 a 60 i un 20,9% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 38 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 81,4 homes.
La renda mediana per habitatge era de 32.341 $ i la renda mediana per família de 42.866 $. Els homes tenien una renda mediana de 31.250 $ mentre que les dones 21.589 $. La renda per capita de la població era de 21.640 $. Aproximadament el 8,7% de les famílies i l'11,9% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"en": 0.004996431120628123, "ca": 0.987152034261242, "pt": 0.007851534618129907} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=264569 |
mc4_ca_20230418_1_374372 | Recepcionista Jobs, Employment in Mollet del Vallès, Barcelona provincia - mayo 2020 | Indeed.com
RECEPCIONISTA AMB ANGLES JORNADA PARCIAL
Important empresa del sector industrial situada a la zona de Sant Celoni precisa incorporar un/a recepcionista amb nivell alt d'anglès i francès. | 0.48607 | curate | {"es": 0.4858156028368794, "ca": 0.5141843971631206} | https://es.indeed.com/Ofertas-de-Recepcionista-en-Mollet-del-Vall%C3%A8s,-Barcelona-provincia |
cawac_ca_20200528_9_163512 | Un esplai anomenat Badalona. AEB
Ja s’acosta el febrer, ja s’acosta carnestoltes, i els esplais a Badalona, com és de costum ho celebrarem, com? Doncs aquest any encara no se sap.
Després de 4 anys de celebració amb l'ajuntafems hem queda la gola reseca de tan parlar amb ells i intentar aclarir tot allò que ens crea conflicte. Cada any que passa, l’ajuntament es distancia més de les entitats en el lleure alhora d’ajudar a preparar aquest festam.
Enguany, a l’esplai hi ha quelcom que corre per la sang dels monitors/es, és la idea d’anticipar-nos a l’ajuntament, i tornar a impulsar el que en el seu moment havia funcionat, la Taula del Lleure de Badalona. Tan li podríem dir Taula del Lleure com A ssemblea d' E splais de B adalona, però el que realment volem fer, és una festa de carnestoltes lliure i on tothom hi pugui participar, sense ingerències internes de l’administració. La idea és bona, només ens cal posar-nos a la feina, autoorganitzar-nos, i deixar penjada a la Badalona institucional que tant de mal ens ha fet durant aquest últims 4 anys.
Emplaço a tots esplais, caus, i altres entitats dedicades a la educació en el temps del lleure a trobar-nos i decidir, decidir per nosaltres mateixos. Siguem d’on siguem, siguem LAICS O NO, però decidim que volem fer amb aquesta administració que ens traeix cada dia.
Salut i força.
Com va dir una persona a la qual admiro molt: Els esplais són una arma carregada de futur. | 0.826971 | curate | {"ca": 0.988036593947924, "en": 0.00211118930330753, "pt": 0.009852216748768473} | http://jordicrisol.blog.cat/2006/12/19/un-esplai-anomenat-badalona-per-jordi-crisol/ |
macocu_ca_20230731_8_148633 | Edició: 13a Edició | Lloc: ONLINE per videoconferència amb el programa ZOOM o PRESENCIALMENT al Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Girona | Idioma: Català |Data inici: 20/04/2023
Preu:
Sessions informatives | 0.613398 | curate | {"ca": 0.9074889867841409, "en": 0.09251101321585903} | |
mc4_ca_20230418_1_370993 | Com fer negocis a Corea
El protocol és molt important a Corea, igual que en la resta de països asiàtics.
Abans d'entrar en una oficina o abans de seure, cal esperar que ens convidin a fer-ho.
La salutació més habitual és una encaixada de mans acompanyada d'una lleugera inclinació del cap. L'expressió de salutació local ésAnnyong haseyo, que es pot traduir comEs troba en pau?
L'intercanvi de targetes és obligat. Quan rebem una targeta, la mirarem i la desarem amb cura. No s'hi poden fer anotacions.
L'ordre dels noms coreans és a l'inrevés que a Occident: primer, el cognom, després, el nom generacional i, en tercer lloc, el nom propi. En els negocis, s'utilitza el cognom, que anirà precedit per Mr. En la conversa, no s'usen mai els noms propis. Els cognoms solen tenir només una síl·laba, i els més comuns són Kim, Lee o Park.
En la conversa, caldrà evitar referències a Corea del Nord. Tampoc no s'han de fer comparacions amb Japó, ja que encara és present el mal record de l'ocupació durant la II Guerra Mundial.
No s'ha de criticar cap aspecte de la seva forma de vida. Es tracta d'un país molt homogeni des del punt de vista ètnic, i consideren que la seva cultura és única i superior a la de la resta de països.
Els coreans reaccionen amb un riure durador davant d'una situació confosa. Per això, si un coreà riu molt no necessàriament vol dir que estigui molt content.
Són molt habituals els dinars i els sopars d'empresa, però més per conèixer l'altra part que per parlar de negocis. És important acceptar les invitacions i correspondre-hi, tot i que no s'ha d'interpretar que aquestes trobades propiciaran un acord. També és habitual que durant aquests àpats hi hagi diversos brindis amb licor d'arròs (soju) que començaran amb la fraseGun-bei(aixequeu les copes!)
El 4 és el número de la mala sort, ja que es pronuncia de manera molt semblant a la paraula mort. En alguns hotels i edificis no hi ha quart pis.
Una pràctica comuna a l'inici de les negociacions és el regal. Si la negociació és amb un grup, caldrà que el cap rebi un regal diferent i més car; els altres components del grup rebran regals iguals i més barats que els del cap. No s'han de regalar productes fets a Corea o al Japó. Una bona elecció poden ser ampolles de licor. Quan es rep un regal, no s'ha d'obrir en presència de qui el fa. | 0.823461 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.prodeca.cat/prodeca_serveis_det.php?idServei=30&idServei2=33&idS=51&idA=113 |
macocu_ca_20230731_6_200910 | TAMBÉ A BOTIGUES
Descripció i característiques Sonall clàssic
Ref. : SIM1305
EAN: 4006592413057
Clàssic sonall infantil per a nadons amb il·lustracions. Hi ha diferents models a col·leccionar. Es venen per separat.
Edat recomanada: +3 mesos. | 0 | curate | {"pt": 0.06866952789699571, "ca": 0.7982832618025751, "en": 0.017167381974248927, "fr": 0.03862660944206009, "de": 0.07725321888412018} | |
wikipedia_ca_20230401_0_396936 | Llista d'alcaldes dels Banys i Palaldà
La Llista d'alcaldes dels Banys i Palaldà recull els batlles de l'actual comuna vallespirenca dels Banys i Palaldà ("Amélie-les-Bains-Palalda" en francès), així com els dels tres pobles que es van agregar per formar-la: Els Banys i Palaldà, fusionats el 1942 en el nou municipi "Els Banys i Palaldà", i Montalbà dels Banys ("Montalba-d'Amélie"), que el 1962 fou integrat a aquest darrer. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=396937 |
mc4_ca_20230418_3_467750 | Parques Científicos y Tecnológicos | Otros Agentes de I+d+i | Innovació - Ministeri de Ciència i Innovació (ca-va) | 0.589897 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ciencia.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.7eeac5cd345b4f34f09dfd1001432ea0/?vgnextoid=01c027bba0d90210VgnVCM1000001034e20aRCRD&lang_choosen=ca-va |
macocu_ca_20230731_8_223542 | ▶️Pirates i Premianencs s’emplaça ser un “agent actiu” en la lluita contra el masclisme a la Festa Major
La Comissió de Pirates i Premianencs vol ser “agent actiu” en el treball per alliberar la Festa Major de masclisme. Ho ha dit avui la mateixa entitat, que aquesta setmana -justament amb aquesta voluntat- ha constituït un equip de treball de Seguretat i Gènere que, entre altres coses, treballarà coordinadament amb la Taula de Gènere amb la vista posada en tot allò que ocorre durant la Festa Major. La Maria Muñoz és la portaveu de l’entitat:
Muñoz ha indicat que la comissió intentarà contactar amb altres municipis on hagin desenvolupat iniciatives semblants. Ahir d’altra banda es va celebrar una nova trobada de la Taula de Gènere de Premià de Mar: segons explica l’Ajuntament en una piulada es va treballar especialment en el protocol d’actuació que s’està confeccionant per prevenir actituds masclistes en espais públics i d’oci. | 0.844224 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_767628 | Conducció i alcohol, mescla perillosa
Inici » Actualitat » Notícies » Conducció i alcohol, mescla perillosa
Ja som gairebé a l'estiu, una època en què augmentem, normalment, el temps d'oci. Passem més estona al carrer i fem més desplaçaments per cercar l'indret en què ens trobarem millor: els uns a la muntanya, els altres a la platja, i n'hi ha que aprofitem per gaudir de la ciutat, més buida.
dilluns, 1 juliol, 2002 - 02:00
Es calcula que, en l'actualitat, gairebé es pot comptar que hi ha un vehicle per cada dos catalans, la qual cosa fa que ens adonem de la quantitat de circulació amb què ens podem trobar en determinades zones.
A l'augment dels desplaçaments de vehicles s'afegeix el fet que, en temps de vacances, tenim tendència a relaxar el nivell d'atenció en la conducció. Però el que mereix un comentari més acurat és que, malgrat la quantitat de campanyes que es fan, de l'augment de la quantitat de denúncies o de la possibilitat de retirades de permís de conducció, encara es detecta un bon nombre de persones que, tot i havent consumit begudes alcohòliques, decideixen conduir.
L'any 2001 la policia local va realitzar un total de 987 proves d'alcoholèmia, de les quals 248 van donar positiu. Aquestes dades són força considerables: de cada 4 conductors sotmesos a la prova, un va donar positiu. A més, les proves efectuades van provocar que 64 persones, els casos d'intoxicació més evident, passessin a disposició judicial.. Malauradament, les xifres provisionals d'aquest any no mostren cap tendència a la baixa.
Cal, un cop més, reflexionar sobre aquesta problemàtica, i hem de ser conscients que conduir enmig del trànsit actual comporta un risc que es multiplica de manera proporcional a la quantitat d'ingestió d'alcohol (sense oblidar altres substàncies).
El temps de reacció d'un conductor, el que necessita per adonar-se d'una situació anòmala i actuar per evitar l'accident, oscil·la, en condicions normals, entre els 0,5 i els 1,2 segons, i varia segons l'edat i les condicions físiques i psíquiques de cada persona. Per tant, si posem com a exemple una velocitat reduïda, habitualment utilitzada en la conducció per ciutat, com pot ser 40 km/h -equivalent a recórrer 11 metres en un segon-, en el temps de reacció que cal perquè el conductor pugui adonar-se que pot patir un accident (un infant que creua el carrer entre dos cotxes mal aparcats, el cotxe que circula davant el nostre que s'atura de sobte sense indicar-ho, etc. ), el vehicle ja ha recorregut entre 5,5 i 13,2 m. A partir d'aquest moment, haurà de decidir què farà per evitar-lo --normalment, frenar-- i, amb la inèrcia que du el vehicle, a més, ha d'aturar-lo.
Menys capacitat de reacció
Però com ja hem explicat, això és el que succeeix en condicions normals. Si ingerim alcohol, la capacitat de reaccionar minva (per tant, el temps de reacció augmenta), i la falsa sensació de seguretat i l'estat d'eufòria provoquen la tendència a augmentar la velocitat. Trigarem més a reaccionar i, a més, anirem a una velocitat segurament inadequada.
La policia local continuarà realitzant pels carrers de la nostra ciutat controls per detectar aquestes i altres infraccions que posen en perill la seguretat de tots, però de molt poc servirà si no prenem consciència de la responsabilitat que tenim quan conduïm un vehicle i del risc de provocar lesions i danys a nosaltres mateixos i a la resta d'usuaris de la via. Cal respectar les normes. | 0.87913 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/conduccio-i-alcohol-mescla-perillosa |
macocu_ca_20230731_8_189614 | Premsa Aj. Manresa | 9/3/2018 15:55
L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; i el Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Manresa, Jordi Serracanta, han fet avui una recepció a l’atleta manresana Mònica Clemente, brillant campiona estatal absoluta de salt de perxa aconseguit el febrer passat a València, saltant 4,31 metres, el rècord d’Espanya d’aquesta disciplina en la categoria sub-23.
Clemente, que anava acompanyada dels directius del Club Atlètic Manresa, Josep Maria Gil i Manel Molera, ha estat rebuda al despatx de l’alcalde, qui l’ha felicitat i li ha lliurat un obsequi en nom de l’Ajuntament. L’atleta ha signat també en el Llibre d’Honor de la Ciutat.
Mònica Clemente té 21 anys i en fa 15 que competeix amb el Club Atlètic Manresa. Actualment està en el quart curs del grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals a la UPC de Terrassa, una carrera que compagina amb els entrenaments al CAR de Sant Cugat. | 0.821003 | curate | {"id": 0.011013215859030838, "en": 0.02643171806167401, "ca": 0.9625550660792952} | |
mc4_ca_20230418_1_357324 | brandant - De paraules per Context
<a href="http://wordincontext.com/ca/brandant">brandant</a>
[url=http://wordincontext.com/ca/brandant]brandant[/url]
Ell m'escoltava, rient entre carn i pell i brandant el cap en senyal d'aprovació, però de sobre se li trasmud
Igual que aleshores semblava ara també que caminés d'esma, brandant amb aires de mandra, el cos tombat endavant i el cap inclinat cap al pit, sense mirar enlloc, com si estés pensant en coses llunyanes. Que n'estava de refiat del seu parany! Que poc es recelava de trobar-lo ocupat! Era capaç de no adonar-se de nosaltres fins que ja fos dalt del turó, quan ja la nostra estratagema seria inútil.
Se'l va veure quatre o cinc passes entre la boira, tot petit i grofollut, les cames molt tortes, i eixint per sobre d'ell, l'escopeta, una mena d'espingarda per lo llarga, brandant com entena de barco al moviment del pas. Després la boira es torn
I això tampoc no ès de raó... perquè, si tinc culpes, també tinc disculpes. Vui que ho sàpigues tot, caret: tot, es bé i es mal. Que, si t'hai atruquejat, ha sigut brandant sota es pes de sa meua creu... perquè ja fa anys, Temme, que la tragino a espatlles macades... i ja no puc més! | 0.739131 | curate | {"ca": 0.902376910016978, "en": 0.09762308998302208} | http://wordincontext.com/ca/brandant |
macocu_ca_20230731_0_24633 | VENEDOR/RA
Comerç
Empresa jove i dinámica amb més de 20 anys d'experiencia en el sector del descans en ple procès de creixement necessitem cubrir lloc de treball com a venedor en les nostres botigues de Vilafranca del Penedès. L' Horari a cubir es de 20 hores setmananls .Amb possibilitats d' ampliació d' horari.
Perfil desitjat | 0.706082 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_148804 | XV Trobada d’etnologia marítima – Etnologia.cat
11 Octubre 2016 13 Juliol 2017 Museu Marítim de BarcelonaLeave a comment
El proper 19 d’octubre de 2016 a les 17:00 h. us convidem a participar a la quinzena trobada d’etnologia marítima que tindrà lloc al Museu Marítim de Barcelona.
Aquestes trobades estan obertes a totes aquelles persones interessades en l’Etnologia Marítima. Com en les anteriors ocasions, proposem una reunió d’intercanvi d’experiències i iniciatives a l’entorn de la recerca en aquest camp.
En aquesta ocasió la Cristina Caparrós de l’associació Cap a mar i l’Enric García del MMB, ens presentaran el projecte de recerca que tot just s’inicia La pesca i els pescadors a Barcelona. Dins aquest projecte s’estableix un marc de cooperació entre d’altres amb l’associació Cap a Mar de la Barceloneta, per tal de fomentar la recerca i difondre el coneixement sobre la història de la pesca a casa nostra.
Museu Marítim de Barcelona. Sala de Juntes
Us preguem confirmació al correu [email protected]
V Festival Músiques en Terres de Cruïlla | 0.785505 | curate | {"ca": 0.9866156787762906, "es": 0.013384321223709372} | https://etnologia.blog.gencat.cat/2016/10/11/xv-trobada-detnologia-maritima/?shared=email&msg=fail |
mc4_ca_20230418_12_438502 | L’Autor | Eduard Ribera L’Autor – Eduard Ribera
Eduard Ribera (Balaguer, 1965) Escriptor i filòleg. He publicat La casa per la finestra Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987 (Ajuntament de Balaguer, 1988), El mite de la darrera llàgrima (La Impremta, 1995), Oficis específics (Ed. Ribera & Rius, 1996), A que no | 99 exercicis d’estil, un homenatge a l’escriptor Raymond Queneau que va rebre el Premi Lleida de Narrativa 2009 (Pagès Editors, 2011) i La vida assistida (Pagès Editors, 2012), Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2011. He participat en els volums col·lectius Alt risc. Tretze contes d’humor negre (Laertes, 2000), Fira, festa, festival. Evolució d’un concepte (Universitat de Lleida, 2003) i La catosfera literària 08 (Cossetània Edicions, 2008). He difós guions (Les vacances de l’avi Sinofós, COM Ràdio 1998; La muntanya és font de vida, Generalitat de Catalunya 2002; Gags inanimats, Lleida TV 2008) així com articles en diverses revistes. Des de març de 2005 mantinc L’Escriptori, amb el qual vaig obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor bloc. | 0.76284 | curate | {"de": 0.04368029739776952, "ca": 0.9563197026022305} | https://ribera.wordpress.com/about/ |
mc4_ca_20230418_4_117105 | Puyalón presenta el seu pla «Empenta» juntament amb l’ajuntament d’Artieda per lluitar contra la despoblació
Home / Àrees / Puyalón presenta el seu pla «Empenta» juntament amb l’ajuntament d’Artieda per lluitar contra la despoblació
En 2016 l’ajuntament d’Artieda, del qual Puyalón forma part amb Raúl Ramón Iguacel, va decidir com a part d’una iniciativa local posar en marxa un projecte ambiciós que impliqués a la seva població i frenés la despoblació del seu entorn.
Es van prendre les ajudes destinades per a ocupació juvenil, que a Aragó estan gestionades pel Inaem, i des de l’ajuntament es van prendre aquestes ajudes per a un programa de desenvolupament local, Empenta. Com no podia ser d’una altra manera, la llengua aragonesa també està present no només en el seu nom, sinó en algunes de les seves comunicacions i activitats.
A més d’això els agents de desenvolupament local col·laboren des de la comarca de Jacetania i ajuden als tècnics de Empenta Artieda. Així s’ha pogut presentar aquest projecte en dues successives compareixences a la seu de la Comarca de la Jacetania, el passat 15 de maig i el 23 de gener amb la segona fase del projecte.
A la Jornada de balanç del 23 de Gener es van acostar membres d’altres municipis de la Jacetania, la seva presidenta, a més de partits com Podemos o PSOE(Echo), per conèixer l’experiència iniciada per Puyalón i l’Ajuntament d’Artieda.
En una primera fase de gener a juny de 2017, els tècnics Víctor Iguácel i Anchel Reyes van realitzar un diagnòstic sociològic, i d’aquesta reflexió van sorgir les propostes per facilitar l’assentament, i revertir la despoblació, línia estratègica que Puyalón, i en general l’esquerra sobiranista, està duent a terme en els últims temps. Les tres línies d’actuació decidides a Artieda van ser: ocupació, habitatge i socialització.
Han sorgit tres noves iniciatives laborals (Cima Norte, Sociolochía i Senderos de Teja), s’ha posat en marxa un mercat d’habitatge de lloguer amb noves oportunitats i també s’ha posat en marxa un ambiciós pla de socialització amb activitats entre setmana (frontenis, zumba, gimnàstica, classes d’aragonès i projecció de documentals de muntanya).
Ara tocar emprendre la segona etapa «treballant en la consolidació d’èxits i l’activació de nous reptes que posin fre a la despoblació i incentivin la repoblació».
Cal seguir creant ocupació, sobretot per a joves i dones. Per això s’estan explorant possibilitats en el turisme ornitològic i esportiu, així com agricultura i ramaderia.
Se seguirà treballant en l’oferta d’habitatge de lloguer social, per facilitar l’assentament, especialment de la gent jove.
I com a punt de socialització es potenciarà la instal·lació municipal Centre Choven amb més activitats i contingut, i impulsar un centre d’escalada. A més s’està preparant una jornada de mercat anticonsumista per a veïns i forans.Un últim punt hico referència als serveis socials d’infància i 3r edat, per a la qual s’és necessària major suport econòmic i institucional. | 0.890903 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.puyalon.org/cat/2018/03/puyalon-presenta-plan-empenta-junto-ayuntamiento-artieda-luchar-la-despoblacion/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_170696 | Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
Avís Legal | 0 | curate | {"ca": 0.8734177215189873, "es": 0.12658227848101267} | : /Portal/academia/Tauler-d-anuncis/Detall-Anunci/_cj6sYlZH3kbuh3K8_wUaXhkUiTPJEb0_kpCfPbiepGo |
cawac_ca_20200528_0_122380 | Llegia que un estudio del American Enterprise Institute for Public Policy Research (AEI) ha posat de manifest que els estudiants, entre el 1961 i 2000, han reduït el tems mitjà d’estudi de 24 a 14 hores a la setmana.
Els autors conclouen que això es deu a què dediquen més temps a l’oci. El descens no està relacionat amb que tinguin una feina o cap altra característica social o ètnica.
Sembla que està relacionat amb una menor exigència per part de les escoles. Els estàndards s’han reduït. Més laxitud.
Per altra banda, s’ha demostrat que més estudi està relacionat amb més coneixement i amb més productivitat.
Està bé que una cosa que alguns venim denunciant, la laxitud de l’escola, es posi de manifest de forma pública per aquesta prestigiosa organització.
José Maria, Un autèntic espactacle. Jo he vist el canvi. Els estudiants que arribaven a la universitat l’any 1974 (vaig començar d’ajudant) i els que hi arriven ara no tenen res a veure.
a 14 ago 2010 a les 4:07 Joan Carles Melgarejo
Totalment d’acord, però no cal anar a mirar els problemes als USA…aquí ja sabem el què hi ha…en tot cas, crec que la culpa no és dels estudiants (ells són els més perjudicats), i penso que es reparteix en diversos entorns:
* Culpa de les escoles, que estan plenes de professorat en molts cassos mal preparat (“el que vale, vale, y el que no, para magisterio”), alguns per desgràcia poc motivats (sols per tenir un sou de funsionario) i amb plans d’estudi i materials pedagògics absolutament aberrants . Tampoc volen buscar-se problemes (“ja els suspendrà la vida”). * Culpa dels pedagogs (els més culpables de tots en haver fabricat els sistemes educatius vigents arreu): xerraires inútils que han de justificar el seu sou, i ho fan posant en dubte el què funciona (“innovant”) i inventant sistemes aberrants, però que devant del seu manifest fracàs utilitzen el sistema de Goebbels: seguir mentint dient que tot va be i dient-la cada cop més grossa. * Culpa del model de societat; en el cas de la catalana, malauradament ja prou espanyolitzada (cultures del funcionariat, del xollo, etc.) fins al punt que la cultura de l’esforç comença a relliscar…a més, cada cop menys autocrítica. * Culpa de les famílies, que passen del què fan els fills, quan no els donen una sobreprotecció estúpida (“pobret, com és que li fan empollar tant”; “pobrissó, no pot ser que porti tants llibres que pesen molt”, etc). * Culpa dels governs (TOTS!! ): descaradament soberbis, desproveïts d’autocrítica i inútils totalment per a complir el què cal. Per exemple, la frase famosa de l’aleshores Consellera Sra. Carme Laura Gil defensant la famosa Reforma, que davant les crítiques a la poca formació amb què arribaven els estudiants a les universitats replicava alguna cosa com ara que “què ens pensavem a les universitats, que el sistema educatiu havia d’estar dissenyat per a formar universitaris?”. Per no parlar del que fa l’actual tripartit que planteja a les universitats contractes programa en què es planteja donar més fons (i més sou al professorat) en funció de la taxa d’èxit acadèmic. El resultat és obvi: ja hi ha professors universitaris que aproven a gent inaprovable per no tenir problemes amb el seu sou… * Culpa dels rectorats de les universitats, mancats d’idees i que sols actuen com a gestors, perquè accepten un model massificat d’universitat que sols serveix per a fabricar titolats en massa, però no bons investigadors ni bons professionals. Un resultat és que alguna facultat s’està omplenant d’ex-alumnes que han acabat la carrera desprès de 8 anys (desprès de molts parèntesis als bars) i que ara fan màsters i fins i tot s’apunten a fer tesis (tot menys treballar). Altrement, atès el clientelisme i nepotisme crònic que hi ha als departaments universitaris (això si, típic dels països llatins catòlics i no dels luterans), aquests estudiants poden arribar a ser futurs professors universitaris si van a dinar amb qui toca, li fan els powerpoints a qui toca o van al llit amb qui cal (“por los amigos, de culo, a los enemigos, por el culo, y a los indiferentes, se les aplica la ley vigente”)…Hi ha un risc real de degradació en un moment crític en què es jubil·la o es mor gran part del professorat. Culpa també de les universitats catalanes, que tenen l’objectiu provincià de ser les “primeres d’Espanya”, les que “donen exemple a Espanya” (en lloc de ser les nº 15-20 del mon, com correspondria al PIB català). * Culpa del professorat universiari, en haver perdut el sentit crític que tenia fa 40-50 anys), que no sols no es rebel·la sinò que s’adapta. Per a exemple, el què es va veure al congrès del CIDUI aquest estiu: sembla que el que ara cal és plantejar la bajanada pedagògica més grossa perquè això és el que “està de moda”, segur que caurà be i gràcies a això ens donaran els certificats necessaris de que fem “innovació docent” per tal que ens poguem acreditar d’alguna cosa (que és el que vaig veure que motivava en realitat molts dels presents). * Culpa dels partits polítics, sovint amb idees de manual, quant no absolutament demagògiques, però sempre temerosos de prendre decissions que poguessin ser impopulars.
Joan Carles, També havia quedat en moderació. Disculpa. Excel·lent crítica. Algun aspecte relatiu als rectorats professorat universitaris no el comparteixo de forma general. Si més no moltes d’aquestes coses no les he viscut en el meu àmbit.
a 16 ago 2010 a les 8:37 Ramon
Felicitats, Joan Carles! Una anàlisi molt lúcida, i sense pèls a la llengua. | 0.8801 | curate | {"ca": 0.998347410943812, "es": 0.0016525890561880279} | http://www.enriccanela.cat/index.php/2010/08/11/passen-els-anys-i-sestudia-menys/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_365089 | Menú
BARCELONA, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
El president del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, ha demanat construir una alternativa a l'alcaldessa Ada Colau i ha acusat el seu equip d'exercir el govern "de forma totalitària".
Fernández ha instat a posar l'accent en la ciutat i no en el procés sobiranista i per tant que Barcelona quedi "fora del procés independentista", i ha assegurat que si això succeeix el PP actuarà amb responsabilitat i compromís, segons ha informat en un comunicat emès aquest dissabte.
El líder popular ha considerat que "Colau pot governar amb la minoria més absoluta pels sorprenents pactes que ha promogut en aquest mandat", esmentant les aliances dels 'comuns' amb PDeCAT i ERC a més del pacte amb Cs sobre el Plan de Vivienda municipal.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.611317 | curate | {"es": 0.23360881542699724, "ca": 0.7443526170798898, "en": 0.02203856749311295} | : /catalunya/noticia-alberto-fernandez-pp-demana-alternativa-govern-dcolau-20180203130434.html |
macocu_ca_20230731_4_85680 | la seva biblioteca fou venuda a Mr. Huntington en 1902, alguns llibres, si més no, es troben a la José Lázaro Galdiano | 0.676063 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_62239 | Al 1939, el ministre soviètic Viacheslav Molotov va negar el llançament de bombes sobre Finlàndia. Segons ell, la Unió Soviètica estava enviant ajuda alimentària per als finlandesos. El poble finlandès, que no passava gana, va tirar de sarcasme i va inventar la beguda perfecta per acompanyar l’àpat: el còctel Molotov.
Seixanta anys després, aquesta mateixa actitud va donar vida a Molotov, probablement la banda més important de rap-rock polític en espanyol del món. Molotov és un còctel perfecte a base de sàtira, tequila i pogos. Molts pogos. I viva México, cabrones.
Per si no en tinguéssim prou amb Voto Latino, Gimme Tha Power, Puto, Frijolero, Chinga tu Madre i la infinita llista de “temazos” de la banda mexicana, el 3 de juny arriba el nou àlbum de Molotov.
I el pròxim dijous 7 de juliol del 2022, rebrem Molotov en concert al Festival Cruïlla. Amb la mateixa entrada veuràs a Residente, Stay Homas i Balkan Paradise Orchestra. I, si compres un abonament, t’espera molt més!
Compra aquí les teves entrades
ENTRADES
A més, amb la mateixa entrada de dijous pots gaudir en directe de Residente, Stay Homas, Balkan Paradise Orchestra i molt més! | 0.789176 | curate | {"ca": 0.9614035087719298, "es": 0.031578947368421054, "st": 0.007017543859649123} | https://www.cruillabarcelona.com/ca/artists/molotov/ |
macocu_ca_20230731_0_250821 | Josep Sánchez Llibre recorda que “ara mateix l’oferta és obligatòria i la demanda és voluntària”
El diputat d’Unió al Congrés Josep Sánchez Llibre ha titllat d'”electoral” la proposta del PSOE per a les eleccions generals de treure l’assignatura de religió de les aules, perquè considera que ara no existeix un problema sobre aquesta qüestió, ja que “l’oferta és obligatòria i la demanda és voluntària”.... Read more
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha avançat la intenció de plantejar una llei de llibertat religiosa i denunciar el concordat amb la Santa Seu si guanya les eleccions del pròxim 20 de desembre. El dirigent socialista ha assegurat que la intenció del PSOE és “garantir el fet... Read more
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha avançat que l’economia espanyola crearà 600.000 llocs de treball aquest any i reduirà l’atur en al voltant de 650.000 persones, gràcies a un creixement del PIB superior al 3%. El ministre ha valorat que la caiguda del nombre de desocupats serà la... Read more | 0.840789 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_162254 | Visites guiades per descobrir l’entorn natural i històric - Gavarres 365
Visites guiades per descobrir l’entorn natural i històric
Fins al 16 de setembre la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha programat 41 propostes que ofereixen la possibilitat de descobrir l’entorn natural, històric i patrimonial del municipi.
L’oferta combina visites familiars, teatralitzades, naturalistes o amb guia local.
Per difondre l’oferta l’Oficina de Turisme ha editat 10.000 exemplars d’una guia en quatre idiomes amb el programa complert d’aquest estiu.
El consistori dóna així, continuïtat a la dinamització de les activitats d’oci i a la programació de propostes per a tots els públics en el marc de l’acreditació el municipi amb el segell de Turisme Familiar, guardó de qualitat que concedeix l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya i que només tenen 23 punts del país.
Podeu consultar la guia des d’aquí.
Article anteriorNits de Jazz a Platja d’Aro
Article següentNova edició de la Fira del Batre a Llagostera | 0.788445 | curate | {"ca": 0.9662487945998072, "es": 0.033751205400192864} | http://www.gavarres365.cat/2018/07/visites-guiades-per-descobrir-lentorn-natural-i-historic/ |
naciodigital_ca_20220331_0_754440 | El govern espanyol no dóna "validesa" a les xifres de participació facilitades aquest migdia per la vicepresidenta del Govern, Joan Ortega. Fonts de la Moncloa han assegurat a Nació Digital que el procés de participació ciutadana que s'està portant a terme a Catalunya no té cap mena de "rigor democràtic", i asseguren que la jornada no disposa de "cobertura legal ni de mecanismes de control". L'Executiu de Mariano Rajoy ha reaccionat amb celeritat a la compareixença de la Generalitat, tot i que la Moncloa va assegurar divendres que no farien cap valoració al respecte. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/77611/moncloa-no-dona-cap-validesa-dades-ortega |
cawac_ca_20200528_6_176437 | 2011 Any de la Química
Textos a càrrec de Xavier Duran
Química i literatura: Goethe i les afinitats electives
L’alemany Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) no és tan sols un dels personatges més importants de la literatura europea, sinó que també es va dedicar amb passió a la ciència. Una de les obres en les quals inclou referències químiques és la novel·la Les afinitats electives (1809).
L’obra explica com el matrimoni entre Édouard i Charlotte es veu alterat per l’arribada de dos personatges més: el Capità i Ottilie. Les parelles es trenquen i se’n formen de noves, per això Goethe utilitza el concepte d’afinitat al títol. Els químics l’utilitzaven per referir-se al fenomen pel qual un compost es trencava si apareixia una altra substància per la qual un dels dos components tenia més afinitat.
El concepte es fa explícit al capítol 4, durant la lectura nocturna d’un llibre de química. És el Capità qui llegeix en veu alta: «Allò que anomenem pedra calcinal és una terra calcària més o menys pura, íntimament unida a un àcid sensible, el qual se’ns ha donat a conèixer en forma volàtil. Si hom posa un tros d’aquesta pedra amb la sal fumant diluïda, aquesta s’agafa a la calç i apareixen com a guix; a canvi, aquell àcid sensible i volàtil s’escapa. Aquí s’ha produït una separació, una nova combinació, i en aquest moment hi ha raó fundada per emprar fins i tot l’expressió “afinitat electiva”, perquè realment sembla com si una relació n’hagués preferida una altra, com si se n’hagués elegit una».
Édouard fa aleshores el comentari següent: «Als teus ulls, jo no sóc més que la calç, de la qual s’apodera el Capità a tall de sal fumant i la priva de la teva graciosa companyia per convertir-se en un guix rebel».
Charlotte li replica: «[…] l’ésser humà tanmateix és uns quants graons més amunt que aquells elements […] Malauradament, conec prou casos en què una relació íntima i aparentment indissoluble de dos éssers s’ha malmès per la companyia ocasional d’un tercer, mentre que un dels qui abans estaven tan ben units era forallançat sense corda on agafar-se».
I Édouard conclou: «En això els químics són molt més galants: n’hi afegeixen un quart, a fi que cap no resti amb les mans buides». | 0.883645 | curate | {"es": 0.010036496350364963, "ca": 0.989963503649635} | http://barcelonacultura.bcn.cat/quimica-i-literatura-goethe |
mc4_ca_20230418_13_680202 | (Español) Jornades Les Tecnologies Digitals a centres de Primària de Catalunya i Estats Units: visions, experiències i implicacions per a la formació inicial dels mestres – Postgrau Interuniverstari de Psicologia de l'Educació
(Español) Jornades Les Tecnologies Digitals a centres de Primària de Catalunya i Estats Units: visions, experiències i implicacions per a la formació inicial dels mestres
educació primària formació del professorat educació secundària conferencia SINTE-Lest SINTE-IdentitES tesis doctorales avaluació entorns virtuals d'aprenentatge influència educativa educación superior construcció coneixement aprenentatge GRINTIE TIC | 0.847485 | curate | {"ca": 1.0} | http://mipe.psyed.edu.es/ca/2019/03/23/jornades-les-tecnologies-digitals-a-centres-de-primaria-de-catalunya-i-estats-units-visions-experiencies-i-implicacions-per-a-la-formacio-inicial-dels-mestres/ |
cawac_ca_20200528_10_54023 | Sindicació
visitants.
Pregària davant les coses materials. . .
dissabte, 4 d'agost de 2007 04:04
Senyor, malgrat conèixer bé el camí, també nosaltres sovint ens desviem moguts per l’afany del posseir. I encegats, avancem. Tot és nou, tot ens omple. Tot ens fa feliços, tot és dolç i enlluernador. Però no ens adonem que en el córrer hi perdem la llibertat interior enfront de les coses materials. I, lentament, quedem atrapats, però seguim creient-nos ingenus i posem en elles esperances de sentit per la nostra vida, fins endinsar-nos en l’aventura del mar de la falsedat. Mar d’aigua traïdora que posa la seguretat en el diner, l’ambició i la riquesa com a poder. Salveu-nos, Senyor, d’aquest naufragi i ajudeu-nos a recrear tota la nostra personalitat, deixant que el vostre esperit ens treballi molt a fons. Doneu-nos coratge per superar totes les barreres socials, i acceptar l’amor, com a camí de vida. I tant de bo avui, Senyor, en reflexionar sobre la caducitat de les coses que contemplem, creixi en nosaltres el desig de només ser rics als vostres ulls i adquirir la riquesa del cor, per seguir amb fermesa i fidelitat el camí de la llibertat, sempre obert a l’amor i al servei dels germans. M.F.F. | 0.711457 | curate | {"ca": 0.9681208053691275, "en": 0.025167785234899327, "fr": 0.0016778523489932886, "nl": 0.0050335570469798654} | http://www.parroquiesbarrivellgirona.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=210:prega-davant-les-coses-materials--&catid=3:prega&Itemid=15 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_614144 | usuari de l'any (edició del 2012) Patrocinat per: usuari de l'any (edició del 2012) Be, ja ho tenim ací un altre any. Ben trobats tots i totes a la novena edició per escollir el nostre o la nostre usuari de l'any 2012. ELS VOTS A LA BARRA LATERAL!! QUE SI NO, NO COMPTEN!!! EL FORMULARI!!!! Us recordo que el vot és per premiar la gent que té més qualitat, respecte i iniciativa en clau catalana. Bé, potser hauria de fer un xic de resum sobre l'any usuari i crec que mes enllà de la frustració de les retallades a les nostres llibertats i els atacs de l'espanyolam mes ranci cap a la nostra nació i cultura ens hauriem de centrar en els magnífics resultats que aquest nostre portal esta obtenint darrerament. Un projecte que va començar ja fa molts anys i que creix conscienciant dia rere dia la gent del nostre país, obrint-los els ulls més enllà del que el poder establert vol fer que la nostra societat anestesiada cregui. El nostre xat va començar sent un gra de sorra i avui ja ha esdevingut un puntal de referència inqüestionable sobre aquest nostre país... de Fraga a l'Alguer i de Guardamar a Salses. Esperem que, com cada any, la cordialitat sigui un referent (ni jo m'ho crec ). No oblidem que aquest concurs és per apropar-nos i per conèixer-nos un xic més (i de pas per recordar de quina corda som). Apa dons, que comenci aquesta nostra festa per escollir el o la usuari de l'any 2012, una festa començada per en INTRANSIGENT allà per l'any 2004. A tots els i les usuaris, una abraçada i un petó ben afectuós. VISCA EL RACÓ, EL NOSTRE RACÓ!!!! Dons apa, queda inaugurat el certamen per escollir el/la usuari més popular/interessant del 2012. Escolliu els vots per popularitat i/o per que escriguin interessant, i no pas per amiguisme. Escolliu un màxim de 10 usuaris. No es pot votar dos cops al mateix usuari, ni tampoc votar-se a un mateix. ELS VOTS A LA BARRA LATERAL!! QUE SI NO, NO COMPTEN!!! EL FORMULARI!!!! _______________________________ Voteu a la barra de la dreta, molt important!! Els vots que escriviu com a comentari no es comptaran. _________________________________ El dret a participar al concurs es reserva a tots aquells usuaris que siguin actius en el moment que el concurs hagi estat inaugurat. Si voleu votar sense fer-ho públic, envieu-me un privat amb els vostres vots. Garanteixo l'anonimat total. PREMIS PER LES/ELS GUANYADORES/S: El xat, en un acte de generositat apostoflant, donarà premis als 3 primers guanyadors.---------------------------------------------- Si algú més es vol unir a afegir premi per els/les guanyadors/es, endavant! (Poseu-vos en contacte amb qualsevol de nosaltres (Novren i Fidel_Alfals) per correu intern) La data de tancament de concurs és el dia 23 del mes de desembre a les 11:59 de la nit, per així el/la guanyador/a poder rebre els premis per Nadal. Sí, em sap greu, però s'ha obert tard, prou que deixem fins el dia 23. Apa, a votar i molta sort a tothom! *Menció especial a en C.A.T.N.A.Z. que li he fet un copypaste descarat LA LLISTA ÉS PROU LLARGA I ENREVESADA D'ACTUALITZAR, AIXÍ QUE SI DESCOBRIU ALGUNA ERRADA, FEU-M'HO SABER ENVIANT L'OBVIETAT PER CORREU INTERN EL MÉS AVIAT POSSIBLE. Sigueu clars en emetre el vostre vot. Voteu a la barra de la dreta, molt important!!! Els vots que escriviu com a comentari no es comptaran. La llista serà actualitzada tant sovint com sigui possible. Guanyadors d'altres anys: usuari de l'any 2004/1, el Molt Honorable usuari Fenix_1123 usuari de l'any 2004/2, el Molt Honorable usuari Inmaculada usuari de l'any 2005, el Molt Honorable usuari Wu Mingusuari de l'any 2006, el Molt Honorable usuari Bismutusuari de l'any 2007, el Molt Honorable usuari Marc Xelviusuari de l'any 2008, el Molt Honorable usuari Josep Dencàsusuaris de l'any 2009, la Molt Honorable usuari GORRITI_rudegirl el Molt Honorable usuari Alex Haixix usuari de l'any 2010, el Molt Honorable usuari Picamoixons el Molt Honorable usuari Hugo usuari de l'any 2011, el Molt Honorable usuari Aurora usuari de l'any 2012, el Molt Honorable usuari Harry_lo_Brut NOTA IMPORTANT: Per fer la votació el més ajustada a la realitat, els vots utilitzant usuaris dobles no seran acceptats. En el cas que un usuari doble voti, només es comptaran els vots fets amb el primer usuari que ha emès vots. Sempre podeu fer un petit comentari sobre el perquè voteu al/la usuari que escolliu, que fa gràcia de llegir. usuari DE L'ANY (edició del 2012) Petites anotacions a càrrec dels organitzadors del concurs: Podran votar només els usuaris que estiguin actius en aquest moment (diumenge 2 de desembre a les 21.55).No es pot votar a usuaris que estiguin bandejats. Voteu a la barra de la dreta, molt important!!! Els vots que escriviu com a comentari no es comptaran. Tot i així us encoratgem a fer públics els vostres vots, faltaria més! Però simplement recordeu que els únics vots vàlids seran els que estiguin escrits a la barra. No hi ha mínim de missatges, però cal haver estat actiu el diumenge 2 de desembre a les 21.55. ELS VOTS A LA BARRA LATERAL!! QUE SI NO, NO COMPTEN!!! EL FORMULARI!!!! Actualitzat 24/12/2012 a les 00.11 - Trentè i darrer recompte! _________________________________________________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ RESULTATS FINALS DEL usuari DE L'ANY 2012 Podi final: Biel , 110 vots (sense imatge)Xes, 106 vots Francisco , 80 vots Enhorabona a tots tres!! _____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ La classificació final: S'han emès 2309 vots en total, des de 327 usuaris diferents, per triar 411 usuaris de l'any diferentLa mitjana de vots rebuts per usuari que n'ha rebut és de 7.06 amb un màxim de 110 vots i un mínim de 1 vot, i una mediana de 2La desviació estàndard dels vots rebuts és de 11.70, i la seva variància és de 136.85.110 vots Biel 106 votsXes80 vots Francisco 74 votsnovren71 votsCalrissian56 votsMaestratprojectedetraductora39 votsAlex HaixixCal_Vibra38 votsFidel Alfals33 votsJenny32 votslucius30 votsalbert9328 votsFyrn26 votsAlcalaní_PV25 votszoe24 votssoldat Svejk23 votsTywyllradi2catIndependència i ComunismeJoaquim_bcn22 votsEstatpropi19 votsUlrike Meinhof18 votsgran torinoRuffles171417 votsDona_Rebel·latDixiepensa_i_actua!16 votsProwMenphisPartisano TitoKayaziol15 votsRigelPlom el Bòring14 vots Aurora 13 votsLaBertatbwtmsilylo gambusí12 votsIndepessimistauri90CAT.N.AZMartorell11 votsFutur_Mosso_Indepe.CATSalvador_sense_porTracalet10 votsBushidoGerardpcFollalbert23Josep-Dencàsalellenclydieta9 votspolmasCatacrakHeavyata RuralhostiopataIusGentiumhipocresiazwiespältig.Falciot8 votsgatzara!! !HermesBismutUnitat_Catalanapirata17147 votshenkeCabreransesoMitridatesSònia91FartetULTRAheroifcimzepCalidoscòpicMr.GumbyFlamesCat6 votsSkarlylife_on_marcTir-fixHartiganLesttattVicMonNaskoVNechReiDelMamJosep de la TrinxeriaNowelHanseaticWillBeni-mascletDavarJordi EbenpicamoixonsYoda5 votsMitika.catno newstylellampistanbulocellPandinosauriaArbequinaJames HetfieldgrinfildPirinarraSeniencNou BarrisTobiesEnric-CatALXHadesOhtargeekest_cat4 votsRoig de MetilBaccusRMCF 1902Turanga_LeelapebreCompte Català Climentpoc a pocJotunrubricatusFormatgeHesseSometentDoirobertgSantsHeikkielsenyordelesmosquesEzioSonictxeviEl_MussolTemplar FanaticAyreonmorganetaknoxVolksarmeeLluna_Plena3 votstrufetaOscar lo RoigMOD76MastegotmalllamplllenricmmAthene noctuaEl viejo de la montañaTitis PerverFlagell_apanyotemporalindependentistaimpacientBenwood DicknRibasCèsarTarrySenyor XSe_GiTaNikOOO_WenOforse un giornokorverAldalarMoscatell1974Anankémadaix Hugo catalàamallorcaOcellotdeBoscFeréstecfutur_systemMicaletlarssonPiusLa BertaorgullmicacoPanda VermellIndesquerraFuRTipeix_menutjoanot_colommemphisEmulatorQwikGratacel2 votsrevoltadigitall home del sacAdalilzzccCAGUNREDEUBockanLandertxupukyxdTavernernanduVoltormarccaleroGandfollRemença_2012la fera ferotgegekuBizkaitarvirreiamatOprimit_PPCCpapasseitCutreorxaterla familia iskariotelaquintaforcaixadermilicià_de_Sant_SebastiànostraobssesióAlgúoprimitmano!barcelonista100Allen IversonTomàs CalaixeradefensorTisanaSerrallongaarna1cbKatalonienSafrerutMergonDolsaineraStoichkovkata_L·AnnarnovoaLo RampillPGBEr PuponellopPuntiapartTerret_PVAlmogàver Valenciànurbers1 vot_]Xiket[_Front PatriòticOcatalàmalomorgenadriiperoquè uspase? pelaosCatalunya tropicalGuarataroBassetdorycatalà__orgullósLandaluzelludrigotFadrinetasicopata anarquistaPowerheadSpikeFrancescCiutahiparxiologistaPuig sha passat i pagarà, però...Eden HazardWarbirdpratxandabsk125Països Catalans LliuresbarçaloníAkioNech veritablemutxameljhgjgjgjhgjhnoicatBusnóSofistiCatfila-hiprimJosep CarleselibetSr.FawltyExcaliburquatreanyspituCAThhSolRingvalenciannaPesca_crancsTossolóHanzel und Gretylfriki28plegatsSargantanaqwertyEnginyCatAiDuSbreizhcatalonia1993esclatasangsJ. Salingerabertzale-catTrinxantnogdl9Sinn_Féin!Sicàniavia_fora!Crema catalanallegonallop de marvicentmontesinosthanatosJordi_SupporterTorniquetTrastuToni Inmaculada utímarrinxamaarc1714cant de batreBernat Fenollarel gaiato del Tio CanyanosferatuCatalunya 33Palausabullabellobachestelada82Jordi de BlanesMoraguesBluesfoltoAlojaSenyor de NyerNeithmiquelccbaróen LesterFoc de FènixOrgull empordanèsGesta_ComitumPalamós!SchiedsrichterMazarMafiaJordi_S3folto_CATLauranm_1986llevantdemallorcaUntitiudostitiuskamikazeNotari Roigtorraina_infernalRobJColePalestraRolf SteinerfidelZonniMirandafolto_TMSargantannasiMFultranacionalista catalàBiel TorrenswillybarnaPolla Negra EspañolaAlmogatenFot-li-fortSalvador SeguíScarlettArbuckle bisPauGNUdr_birrassubversiuTonixCatNo volem cap.Toni CucarellaFrancesc Bonastreemuajespurna.AialsorrutTirant lo BlancFeralja_PVli tallo la sardinaTikalGàrgola2España_españolaMatemàticNöaForçaalporróJaume_ITrisqueltindalCanal 33QuíberasangfredaRampilletMisaki11Ramon MuntanerGerard91sineg18jdg1banyerípajulylarriAutomatputaespanyaTxedosQueesposidesquenaAudiTTperico34ÀngelEstolJosep_cssapeiranaArandurfolto_gatEspertacgracienc roigSprkEl_respeto_es_fundamentalsiguicomsiguipim-pamEPSkaimJosep Dencàs Siusplau, voteu amb cura: escriviu bé el nick del usuari a qui voleu votar, lletra per lletra, majúscules i símbols a lloc. Confusions com "Catacrack" per "Catacrak" i "benimaclet" per "Beni-masclet" ja s'han donat i són pesades d'arreglar.I REPETEIXO: ELS VOTS A LA BARRA LATERAL!! QUE SI NO, NO COMPTEN!!! EL FORMULARI!!!! Moltes, moltíssimes gràcies a tots i a totes per participar! Si teniu algun dubte o creieu que hi ha algun error, si us plau, envieu-me un MI tan aviat com sigui possible. Gràcies.
Jo voto per la llunaplena. Em posa el seu nick. | 0.581843 | curate | {"ca": 0.9173290937996821, "en": 0.03796876461236323, "ja": 0.008977835967455345, "es": 0.030580753764144767, "it": 0.0032731693631347612, "pt": 0.0018703824932198635} | |
naciodigital_ca_20220331_0_167884 | L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, celebra els resultats de les eleccions que li han atorgat majoria absoluta. "No ens ho imaginàvem ni amb els averanys més optimistes", ha assegurat. Tot i això, Rodríguez no descarta acords puntuals amb el PSC "per continuar l'esperit del tripartit de Solsona". L'alcalde ha lamentat els resultats obtinguts pels seus socis de govern: el PSC i El Comú. Segons Rodríguez, el vot útil ha estat el principal motiu que ha provocat la reducció del nombre de vots d'aquests partits. "Lamento que no s'hagi valorat l'acció de govern d'aquestes dues formacions", ha afegit. Per la seva banda, el candidat de CiU, Esteve Algué, ha manifestat que vol fer una oposició constructiva.
El candidat d'ERC a l'alcaldia de Solsona, David Rodríguez, ha encaixat amb gran satisfacció els resultats aconseguits pel seu partit que, segons ell, "superen de llarg els pronòstics més optimistes". Rodríguez defuig l'expressió de canvi de cicle polític a Solsona. Per ell, "ERC ha sabut ocupar un espai central de la societat solsonina i hem aconseguit transmetre el missatge que volíem".
Tot i haver obtingut majoria absoluta, Rodríguez creu que no hi ha d'haver un canvi en la manera de governar perquè, segons ell, l'última legislatura "ha estat possible gràcies a un govern unit i cohesionat". Per això, a l'agenda d'ERC hi ha un lloc remarcat per "parlar amb el PSC". "Vull mantenir l'esperit del tripartit", ha assegurat.
El Comú, fins ara la tercera força política, ha estat la formació més castigada. Amb 221 sufragis, ha perdut els dos regidors i s'ha quedat fora del consistori. El PSC, per la seva banda, ha obtingut 302 vots que suposen la pèrdua d'un regidor.
"Molt satisfet i alleugit"
El principal opositor de Rodríguez, el candidat de CiU, Esteve Algué, ha assegurat que se sent "molt satisfet i alleugit" per haver aconseguit mantenir els cinc regidors. Algué reconeix el suport majoritari que ha rebut ERC. "L'any passat David Rodríguez va haver de superar una situació molt difícil, trencar-se les banyes i treballar molt", ha admès.
Algué ha admès que no hauria entès un vot de càstig vers Esquerra perquè "és mereixia una oportunitat". El candidat de CiU ha dit que Rodríguez no es mereixia que l'apartessin del govern, "de la mateixa manera que nosaltres tampoc no ens hauríem merescut perdre regidors".
El candidat de CiU ha assegurat que està disposat a assumir una oposició constructiva per solucionar els problemes "reals" de Solsona.
Un futur complicat
L'alcalde de Solsona ha assegurat que la propera legislatura serà complicada. "Estem en un moment complicat, amb molts reptes, i el govern català creu en les retallades i no m'està demostrant una sensibilitat gaire municipalista", ha assegurat. | 1 | perfect | {"ca": 0.9734611131588647, "it": 0.01990416513085146, "fr": 0.006634721710283818} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/890/rodriguez-celebra-majoria-absoluta-pero-no-descarta-acords-puntuals-amb-psc |
oscar-2301_ca_20230418_8_79191 | La seva feina consisteix a rentar les empeses, treure impureses i deixar el teixit estabilitzat de mides, és a dir encongit, perquè el confeccionista o l’usuari no tingui problemes posteriors.
Al voltant dels acabadors, hi trobem: l’estampació, els tintorers i l’ennobliment, és a dir, tot allò que es fa per afegir-hi materials per millorar el tacte, aportar protecció al teixit, etc.
Són indústries amb pes propi, les seves màquines poden fer ben bé 20 o 30 m.
I necessiten molta aigua, totes elles tenen normatives i revisions específiques del sector i de productes, i per suposat, depuradores.
Dels anys 60 ençà, com en tants altres ambients de la vida quotidiana, han triomfat les químiques, com a la terra, a les farmàcies… I, paralel·lament, s’ha deslocalitzat
la teixiduria cap a Àsia, la indústria s’ha desmembrat, el teixit ve de fora, importat a pes i passant per la Borsa, de les mans d’experts en especulacions, i no pas amb teixits.
Per tant la situació actual és la següent:
En general, els teixits que trobem a les botigues s’han creat especulant amb el cost de les matèries i són de baixa qualitat i poc diversos. Viatgen via contenidor i quan arriben, són adquirits per diferents importadors que els diferencien per fer-los atractius per a les col·leccions de moda, a base de processos d’acabats, estampacions i productes afegits, generalment químics, que malmeten el teixit, i de vegades la nostra pell.
A Cotó roig, hem invertit el criteri: hem dissenyat i creat uns teixits prou bons, encara que amb la mentalitat de bàsics, perquè no els haguem d’ennoblir.
Teixits pensats per encongir i per ser estables, que amb un procés industrial de rentats similar al que feien les nostres àvies al riu, puguem donar-los ús, i siguin amables, estables i de durada. | 0.88457 | curate | {"ca": 1.0} | https://cotoroig.cat/proceso/lacabat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_715771 | Opineu quin és la vila més combativa dels PPCC! T També ho podeu fer per territoris, per mi del Principat, serien o Capellades o Vilafranca. Del PV potser Barxeta, tot i que no hi he estat mai, els resultats de les últimes eleccions ho mostren. De les Illes no ho tinc molt clar.
Del PV, Palmera (la Safor), amb 6 regidors (de 7) del BNV.
almussafes? | 0.69235 | curate | {"ca": 0.9681159420289855, "la": 0.03188405797101449} | |
macocu_ca_20230731_3_522214 | Dins el darrer blau
Riera, Carme Dins el darrer blau Barcelona: Destino, 1997 Dins el darrer blau és un viatge a la Mallorca del segle XVII. La narració minuciosa, molt ben documentada, de com vivien, a l’època, els criptojueus de l’illa. Quines passions els nodrien, com era el seu dia a dia, els seus somnis i temors. I de com la Santa Inquisició els utilitzava, expropiava, torturava i assassinava. Com els afanys econòmics i polítics dels capitostos eclesiàstics i reials, així com les ànsies de poder de diversos subjectes amb pretensions de promoció social, s’aliaven per tal d’aprofitar-se d’uns dels habitants més antics de l’illa. Aquesta és la història. Un relat que ens parla de l’alteritat i que no escatima mitjans per posar-se en la pell d’aquest ‘altre’. També és una narració que ens fa entendre el poder de la literatura. Com diu la mateixa Riera:
La memòria ens proporciona la identitat, però per tal que paraula i memòria es transformin en història i transcendeixin cadascú de nosaltres, és necessària, imprescindible, la literatura.
Dins el darrer blau és un gran exemple de com la bona literatura pot transformar memòria i paraula en història. Perquè traspua emoció per totes bandes i també aporta molta informació d’una època que comença a semblar molt llunyana i, de la mà de Riera, agafa embranzida i s’actualitza.
Es tracta d’una novel·la històrica que, com un tapís enorme i colorit, està teixida amb fils diversos que reprodueixen escenes precioses. Es recomana una observació atenta de cadascun dels seus racons. Això garantirà un gran plaer en la lectura. Esmentaré un parell d’aspectes als quals val la pena prestar atenció.
La llengua i els diversos registres col·loquials que utilitza, així com l’ús de la primera o de la tercera persona, estan al servei d’oferir-nos una visió ja sigui més personal, ja sigui més de conjunt, o bé més íntima o distant dels personatges que retrata. L’autora va dur a terme una feina de recerca considerable per tal de recrear llengua i registres de l’època sense que la lectura es faci mai difícil de comprendre, fins i tot per als catalanoparlants que no pertanyem a la variant mallorquina. Un treball d’equilibri que evidencia una gran mestria en l’ofici. Sentit del ritme, agudesa a l’hora de discernir quan proporcionar paraules de regust arcaic i com combinar-les amb altres d’actuals sense que es perdi en cap moment la coherència. Sense fer-nos estrany el text i dotar-lo, alhora, de versemblança idiomàtica. I el mateix equilibri el trobem pel que fa a la combinació dels monòlegs, els diàlegs i el narrador omniscient.
El tractament de la història i de la política. Riera, en la nota final de Dins el darrer blau, du a terme una maniobra perspicaç. Per una banda, assenyala la historicitat dels fets principals de la novel·la; per l’altra, destaca el caràcter de ficció que el gènere porta implícit i que ella reivindica. Ens trobem, doncs, davant d’una ficció que pretén recrear la vida, el pensament i els sentiments reals d’una comunitat del passat sotmesa, vexada, constantment expropiada, mutilada. Silenciada. Es basa en fets històrics. Els imprimeix la força de la passió literària. I ho fa tot amb vista a un doble propòsit fonamental: demanar perdó, en tant que (presumpta. No ho és, en realitat) descendent d’aquells cristians de l’illa, i avisar dels perills de l’ambició. Les disculpes que Riera demana són impossibles, retrospectives, a persones que fa molt que van deixar d’existir. Però aquest perdó a les víctimes de la xenofòbia del passat no és mai en va, perquè incentiva actituds presents, sembla voler-nos dir.
Riera afirma a la Nota Final del llibre:
Dins el darrer blau no té (...) cap intenció polèmica. No pretén burxar velles ferides ni tampoc obrir-ne de noves, fent referència a la intolerància de bona part de la societat mallorquina contra un altre grup de mallorquins de procedència jueva, ja que, per ventura, pitjor que els fets de 1691 foren les seves tràgiques conseqüències que marginaren i humiliaren durant segles els descendents dels màrtirs cremats en els Autos de Fe. A tots ells, crec que els mallorquins de bona fe no podem fer altra cosa que demanar perdó. Aquesta és, també, una altra de les intencions de la novel·la.
És un gran llibre. La millor manera de conèixer uns fets reals que parlen de la nostra història i que, almenys en el meu cas, desconeixia. La recomano. | 0.827452 | curate | {"ca": 0.9947102115915364, "es": 0.0052897884084636615} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_802306 | No sé si tornaré a ser censurat per tractar de parlar d'aquest tema, com em va passar fa pocs dies, però així i tot ho tornaré a intentar perquè realment em preocupa molt l'assumpte de la immigració massiva, com a tots ens hauria de preocupar. Tots hem vist com ha crescut la immigració en els darrers anys i com continuen venint immigrants, instal·lant-se a casa nostra i reproduint-se. D'aquí a uns anys els catalans serem minoria al nostre propi país i els que estan venint ara ens acabaran dominant tard o d'hora. És una qüestió de matemàtiques. El mateix passarà a la resta d'Europa. El problema és molt més greu del que hom pot pensar. I és vergonyós que no es pugui parlar d'aquest tema sense que a u el titllin de feixista o de no sé què més només per ser conscient de la realitat que vivim. Es tracta de la nostra supervivència com a poble, com a ciutadans i com a persones enfront d'allò que és una invasió silenciosa que ens amenaça i que ja ha arribat a un punt que hauria de ser evident i preocupant per a tothom. Com vergonyós és que hi hagi qui defensi la immigració argumentant que aporta multiculturalitat o que sigui capaç d'apuntar-se a manifestacions d'odi contra Israel com les que hem vist aquests dies i cregui, enganyat, que va a una manifestació per la pau. L'únic que quedava per veure era una manifestació d'odi contra Israel a Barcelona i un moro encaputxat en primera fila empunyant una pistola. Us convido a reflexionar i a debatre.
Home, clar que és un problema, però la culpa no és dels immigrants, coi, sinò dels qui han bombardejat aquesta quantitat d'immigrants cap aquí. Es diu que perquè algú s'integri a una nova societat calen 3 generacions, i en el nostre cas estem a la primera generació, o sigu ique aens toca prendre paciència i sobretot parlar-los sempre en català.
La 3a generació d'immigrants a França es dedica a cremar cotxes.
Això és que s'han integrat perfectament i han adaptat l'esperit revolucionari francès de la guillotina als nous temps. PD: Aleshores oblidem això que he dit de la tercera generació | 0.869405 | curate | {"ca": 0.9818627450980392, "pt": 0.018137254901960786} | |
macocu_ca_20230731_4_211623 | El passat 27 de desembre l’escriptora i poeta vilanovina, Teresa Costa-Gramunt, va publicar a La Fura una ressenya de la visita comentada “Elles”, que vol reivindicar les dones que han viscut o que tenen alguna relació amb la Masia d’en Cabanyes. Compartim aquí el seu text i us convidem a veure la visita al nostre canal de... | 0.768058 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_436700 | Viatge a Dinamarca en castells i mansions
Dinamarca en castells
Un viatge a Dinamarca, és un viatge per un país ja de per si encantador, però es converteix en quelcom màgic si el recorres dormint en hotels que són castells i mansions.
ITINERARI
Dia 1: Barcelona - Dinamarca
A l'hora indicada sortida en vol regular de destinació Copenhaguen. A l'arribada recollida del cotxe de lloguer. Si vas bé de temps et suggerim que aprofitis per a visitar l'antiga ciutat de Roskilde, antiga capital del país amb una preciosa catedral i amb el fantàstic museu viking. La nit la passarem en l'hotel Skjoldenaesholm.
Dia 2: Copenhague
Després de l'esmorzar fes el bonic trajecte fins a Copenhague i dedica el dia a visitar la capital danesa. A més del seu casc antic, que el pots recórrer a peu, en bicicleta o en vaixell, Copenhague disposa de nombrosos punts d'interès i excel·lents museus. No t'oblidis de visitar la Sirena ni recórrer el famós parc Tivoli, un parc urbà i d'atraccions amb molt d'encant. Per la nit torna a l'hotel Skjoldenaesholm on passarem la nit.
Dia 3: Odense i Fionia
Després de l'esmorzar disposes d'un dia sencer per a visitar la illa Fionia. Passa el matí en la capital de la illa, Odense, una ciutat de conte, i no només per ser la població natal de Hans Christian Andersen! El casc vell és una autèntica preciositat amb casetes petites, placetes tranquil·les i carrers amb llambordes. A més, si viatges amb nens tingues en compte que, a Odense, hi ha un dels millors zoos de tota Europa. Per la tarda t'aconsellem visitar el castell de Egeskov, un dels més bonics de tot el país. Passarem la nit en el Hindsgavl Slot.
Dia 4: El sud de Jutlandia o Legoland
Si viatges amb nens el dia d'avui no hi ha cap dubte que els encantarà. En el centre de Jutlandia t'espera Billund, on està el famós parc de Legoland, on les magnífiques atraccions estan fetes amb peces de Lego. Si prefereixes continuar amb les visites culturals t'aconsellem que recorris el sud de Jutlandia on hi ha una de les ciutats més antigues d'Escandinàvia, Ribe, una autèntica delícia. La nit la passarem a Hindsgavl Slot.
Dia 5: L'est de Jutlandia
Després d'esmorzar, recorre l'est de Jutlandia, ple de punts d'interès. Destaquen principalment els cascs antics de les ciutats d'Aarhus i Randers, amb els carrers petits típics, edificis antics i esglésies. També és de visita obligada el poblat viking de Fyrkat, on coneixerem la història i la manera de viure del poblat viking. Passarem la nit en el Dronninglund Slot.
Dia 6: El nord de Jutlandia
Avui disposes de tot el dia per a visitar el nord de Jutlandia. A nivell cultural i històric destaca especialment la ciutat d'Aalborg, amb excel·lents museus i monuments de gran interès. A nivell natural no pots perdre't els fiords de l'oest, amb magnífiques dunes de sorra blanca protegides per un Parc Nacional i que es poden recórrer a peu, en vaixell o en cotxe. Nit en el Dronninglund Slot.
Dia 7: De Jutlandia a Zelandia
Al matí visitarem la costa est de Jutlandia, coneguda pels seus pobles de pescadors i una llum màgica en aquests llocs com Gretna. Després pots agafar un ferry amb destí Odde, ja a Jutlandia. És un trajecte de navegació molt bonic pel Mar del Nord (preu no inclòs). Si vas bé de temps, en el nord de Zelandia pots visitar algun dels Castells Reials. Són de gran bellesa i tenen un gran significat històric i també per a la literatura, ja que en aquests castells es va inspirar el Hamlet de Shakespeare. Nit en el Havreholm Slot.
Segons l'hora del teu vol de tornada, aprofita el dia per continuar visitant Copenhague o alguns dels castells de la zona nord de Zelandia. A l'hora indicada torna el cotxe de lloguer en l'aeroport, abans de prendre el vol de tornada a casa. Arribada i fi del viatge.
Vols d'anada i tornada a Copenhague.
7 nits en els hotels - castell o mansions indicats o similars.
7 esmorzars.
Despeses de gestió.
Qualsevol despesa que no estigui inclosa en l'apartat "inclòs". | 0.778806 | curate | {"ca": 0.9405433111225013, "es": 0.018964633521271142, "sl": 0.0023065094823167607, "en": 0.00743208610968734, "it": 0.021527421834956432, "ro": 0.009226037929267043} | |
mc4_ca_20230418_0_59812 | Propense ......!! Climent Miró i Tuset: Un bon record
Ha mort el Joan, un mestre de debò, un ciutadà, un amant dels esports, un culer, un urgellenc, un caramellaire, un bon home... Per a la seva família ha estat un bon espòs, un paràs i un avi insuperable.
Recordaré tota la vida el darrer cop que el vaig veure, a la rectoria de Sant Ot, un matí de tardor que vaig visitar mossèn Parés i el Benigno. Allà el vaig trobar, amb el seu somriure perenne i aquella veu rovellada i aguda, tan característica, plena d’alegria i optimisme. Bé, com no podia ser de cap altra manera, la tertúlia a quatre bandes va estar assegurada.
Bon viatge Joan!
Publicat per Climent Miró i Tuset a 17:07
Etiquetes de comentaris: cultura, Pensament, pirineus
El Jordi del Poal | 0.707904 | curate | {"pt": 0.09421265141318977, "fr": 0.047106325706594884, "ca": 0.8586810228802153} | http://propense.blogspot.com/2009/03/un-bon-record.html |
mc4_ca_20230418_9_178689 | Avís Legal | Web oficial de l'Ajuntament de Camprodon Web oficial de l'Ajuntament de Camprodon Atenció Ciutadana Tel. 972740005 -A
Avís LegalAquest lloc web i el seu domini corresponen a l’Ajuntament de Camprodon.
A fi i efecte de preservar els drets de propietat intel·lectual i industrial, en el cas de que qualsevol usuari o un tercer consideri que s’ha pogut produir una violació d’aquests drets, podrà notificar aquesta circumstància per escrit a l’Ajuntament utilitzant les dades de contacte del web o bé a la següent adreça de correu electrònic: [email protected] | 0.827227 | curate | {"ca": 0.9790209790209791, "en": 0.02097902097902098} | http://www.camprodon.cat/avis-legal/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_163498 | Afegit a General Data: maig 9th, 2020 Comentaris tancats a Menysvalorar una nació i l’autonomia: el camí cap a la independència
L’Estat central, centralista i nacionalista espanyol no acaba de comprendre el significat d’un veritable autonomisme. Els fets donen aquesta sensació. El resultat és deplorable. L’anterior president Rajoy i el seu govern del Partido Popular, suport Ciudadanos, van fer tot el possible per encotillar Catalunya, immemorial nació catalana. L’ofec econòmic i social va arribar a límits […]
Llegir tot l'article »
La ‘Caixa de Pensions’, l’estalvi i previsió i la tercera Obra Social del món
Afegit a General Data: abr. 22nd, 2020 Comentaris tancats a La ‘Caixa de Pensions’, l’estalvi i previsió i la tercera Obra Social del món
Primer va ser ‘Caixa de Pensions’, per ajudar sobreviure a les famílies i treballadors brutalment picats, durant la ‘Setmana Tràgica’ de Catalunya de 1909. Els morts hi van ser. Més tard, el nom es va allargar. ‘Caja de Pensiones para la Vejez’. Però, faltava una paraula clau, ‘…y de Ahorros’ per engrandir la seva […]
Llegir tot l'article »
El Premi
Afegit a General Data: març 16th, 2020 Comentaris tancats a El Premi
Com a premi, garrots de presó. Aquest és el reconeixement a la bondat, intel.ligència i treball polítics d’Oriol Junqueras. Les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, tenen sort del President d’Esquerra Republicana de Catalunya, pres polític català, patriota, heroi i màrtir. Progressisme eficaç en lloc de […]
Llegir tot l'article »
En el camí de la independència ‘de facto’ i una nació catalana aliena a Espanya, degut a instar a signar pel ‘Partido Popular’ contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble, portar-la pel ‘Partido Popular’ al Tribunal Constitucional, la pitjor sentència contra aquesta Llei Orgànica, el constant intervencionisme destructor sobre l’autonomia de Catalunya, l’injust i ofegador sistema de finançament, la negativa al diàleg polític demanat tantes vegades, l’autoritarisme del ‘PP’ i ‘C’s’, les càrregues policials, la repressió del 155, presos polítics i exiliats polítics, la substitució del deure polític per actuacions judicials…
Afegit a Sense categoria Data: oct. 6th, 2018 Comentaris tancats a En el camí de la independència ‘de facto’ i una nació catalana aliena a Espanya, degut a instar a signar pel ‘Partido Popular’ contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificada pel poble, portar-la pel ‘Partido Popular’ al Tribunal Constitucional, la pitjor sentència contra aquesta Llei Orgànica, el constant intervencionisme destructor sobre l’autonomia de Catalunya, l’injust i ofegador sistema de finançament, la negativa al diàleg polític demanat tantes vegades, l’autoritarisme del ‘PP’ i ‘C’s’, les càrregues policials, la repressió del 155, presos polítics i exiliats polítics, la substitució del deure polític per actuacions judicials…
Aquest escreix (creces), que Catalunya envia a Espanya, cada any, i que no retorna ni en forma de serveis ni d’infraestructures, és d’una gran magnitud ja que equival aproximadament al 50% del pressupost de la Generalitat, i és un import equivalent al que destina a salut, ensenyament, benestar social, habitatge, cultura i seguretat. Cas […]
Llegir tot l'article »
La pressió sobre Catalunya, el ‘155’, presons, exiliats i refugiats, inhabilitacions…torpedinen la democràcia, el progrés econòmic i social i les pensions
Afegit a sempre contra Catalunya Data: març 28th, 2018 Comentaris tancats a La pressió sobre Catalunya, el ‘155’, presons, exiliats i refugiats, inhabilitacions…torpedinen la democràcia, el progrés econòmic i social i les pensions
No cal un debat sobre les pensions de les persones humanes jubilades. També s’hauria de fer un debat sobre les causes del perquè de les 17 Comunitats autònomes -autònomes?-, 12 reben més del que aporten i de la seva menor productivitat. No crec que a l’Europa que funciona a base de treballar amb democràcia, […]
Llegir tot l'article »
Preocupació a Europa per la presidenta Forcadell, el referèndum i pels valors democràtics a Espanya
Afegit a sempre contra Catalunya Data: juny 3rd, 2017 Comentaris tancats a Preocupació a Europa per la presidenta Forcadell, el referèndum i pels valors democràtics a Espanya
Retallar, destrossar, mutilar l’Estatut legal de Catalunya i la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Després d’onze anys: referèndum del poble i la democràcia Sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana. Catalunya, paga i calla No és només el referèndum. És la defensa de la democràcia, la llibertat, el dret a decidir, el […]
Llegir tot l'article »
Dignificar i exemplificar la presidència dels Estats Units d’Amèrica
Afegit a JFK Data: gen. 19th, 2017 Comentaris tancats a Dignificar i exemplificar la presidència dels Estats Units d’Amèrica
<<La presidència no és només un treball administratiu. Això és el de menys. És quelcom més que un treball d’enginyeria, eficient o poc eficient. És, sobretot, un lloc de lideratge moral. Tots els nostres grans presidents van ser líders de pensament en uns temps en que certes idees històriques en la vida de la nació […]
Llegir tot l'article »
Nosaltres vam votar per John F. Kennedy ,i, quan votar pel president dels EUA valia la pena
Afegit a JFK Data: nov. 6th, 2016 Comentaris tancats a Nosaltres vam votar per John F. Kennedy ,i, quan votar pel president dels EUA valia la pena
<<La commoció de Kennedy davant el sofriment que va veure a Virginia Occidental era tan recent -pensava Teddy White- que es comunicava amb l’emoció d’un descobriment original>>. Ted Sorensen recordava el molt impressionat que es va mostrar Kennedy <<per les penoses condicions que va veure, per la pobresa dels nens, per les famílies que vivien […]
Llegir tot l'article »
Acceleració de l’empenta independentista a la nació catalana
Afegit a Catalunya cap a una Nova Frontera. Data: maig 14th, 2016 Comentaris tancats a Acceleració de l’empenta independentista a la nació catalana
L’Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i sentenciat, 33 lleis catalanes al Tribunal Constitucional espanyol, el menyspreu per la llengua catalana, l’intervencionisme econòmic i autonòmic…,acceleren la força de l’independentisme a Catalunya A les grans democràcies -els pobles se la mereixen-, els greus errors polítics es paguen cars. El president ‘en funcions’ Mariano Rajoy ho està experimentant […]
Llegir tot l'article »
Amb el menyspreu cap a les nacions que formen Espanya, la unitat és una entelèquia
Afegit a Catalunya cap a una Nova Frontera. Data: març 28th, 2016 Comentaris tancats a Amb el menyspreu cap a les nacions que formen Espanya, la unitat és una entelèquia
Dòna la sensació que el president en funcions -eternes funcions-, Mariano Rajoy, no té cap més argument d’estratègia electoral que ‘la unidad’ d’Espanya. La seva constant repetició ens recorda la cançó enfadosa dels temps de María Castiñeira. També ho fan els del ‘Partido Socialista Obrero Español’ i, molt especialment, els de ‘Ciudadanos’. No disposen de més arguments -sempre […] | 1 | perfect | {"ca": 0.9622908987808335, "fr": 0.028069180606747946, "es": 0.008647575843493054, "en": 0.0009923447689254325} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_144266 | Un legionario amenaça els catalans i les xarxes se’n riuen d’ell
Fachín i Tardà destrossen Monedero per la defensa de l’unionista ultra Morán
Ago 29
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya
Únete a otros 1.831 suscriptores
Dirección de correo electrónico
© 2020 Per Catalunya.
Made with by Graphene Themes. | 0.513616 | curate | {"ca": 0.7065868263473054, "it": 0.017964071856287425, "es": 0.18862275449101795, "en": 0.08682634730538923} | : /ultima-hora-tragedia-lesport-catala-amb-la-mort-daquesta-jove-campiona-del-mon |
oscar-2201_ca_20230904_0_155388 | La llegenda dels orígens de la Floresta ha pres protagonisme i forma aquest dissabte amb la representació del conte que explica el naixement del barri al bell mig de la serra de Collserola. Un acte que ha reunit petits i grans a la plaça de Miquel Ros, que durant 40 minuts s'ha convertit en un escenari on la màgia, la intriga i la fantasia s'han donat de la mà. Organitzat per la Comissió del Centenari de la Floresta, i amb la lectura de Manel Berenguer, el relat ha transportat els assistents un segle enrere, coincidint amb l'equinocci de primavera i la creació del barri, encarnat en la figura d'una noia anomenada Floresta. A banda de la seva pròpia veu, Berenguer s'ha ajudat de la reproducció de diapositives amb imatges i de veus secundàries d'altres participants per explicar la història.
En declaracions a Cugat.cat, Manel Berenguer ha explicat que aquests contes 'expliquen d'on venim, qui som i on anem' i que volen que s'arrelin al poble 'amb uns valors inclosos i un sentiment identitari i cultural propi'.
Berenguer també ha revelat que, a banda d'aquesta llegenda, se n'aniran explicant més per crear 'una simbologia pròpia de barri' amb la qual els florestans puguin sentir-se identificats.
DECLARACIONS
Tall incrustat: Manel Berenguer
En el fons, són contes i històries que expliquen d'on venim, qui som i on anem. Expliquen la nostra base cultural. Volem que s'arreli al poble amb uns valors inclosos amb un sentiment identitari propi.
Comparteix:
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
La Floresta es transforma en Los Angeles dels anys 40 per a Liam Neeson
Què és i com puc aconseguir el passaport Covid?
elCugatenc posa en marxa una campanya de finançament per renovar el web
Continuen les millores a l'alzina catalogada de Can Monmany
El CAP Valldoreix tornarà a ser punt de vacunació massiu
Els contactes de persones contagiades amb la variant òmicron hauran de fer quarantena encara que estiguin vacunats
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Email
Password
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web. | 0.80563 | curate | {"ca": 0.945957095709571, "es": 0.01608910891089109, "en": 0.020627062706270627, "pt": 0.017326732673267328} | https://www.cugat.cat/noticies/societat/142770/el-conte-dels-origens-de-la-floresta-pren-protagonisme-amb-motiu-del-centenari-del-barri |
racoarticles_ca_20221005_0_42276 | Resum. Aquest és un treball d'actualització del repertori epigràfic hebraic de la ciutat de Tortosa, propiciat per la troballa casual d'un nou fragment d'inscripció reaprofitat en la muralla del segle xiv. D'aquesta manera es contribueix modestament a un millor coneixement d'aquest tipus de textos funeraris, tant pel que fa als aspectes filològics i arqueològics com a les circumstàncies de la seva reutilització posterior, seguint unes pautes cada cop més ben conegudes gràcies a la troballa, ara més freqüent, de nous materials.
Introducció
Atès que el corpus d'inscripcions hebrees és escàs, tot i la seva representativitat, cal considerar cada nova troballa, independentment del seu particular interès, com quelcom important. El fet que les noves descobertes siguin encara fruit més de la casualitat que d'una recerca sistemàtica marca d'una manera significativa el progrés en aquest camp. Actualment es coneixen a la península Ibèrica un total de 326 inscripcions hebrees funeràries, 1 una sèrie dins de la qual hem inclòs tant les conservades com les desaparegudes, les senceres com les fragmentades. Les conservades, 217, constitueixen el 66,5 % del total, mentre que les desaparegudes, 109, 2 en representen un 33,5 %, una xifra no 1. Aquest és el nombre de les inscripcions de les quals jo tinc notícia. És possible que n'hi hagi més, l'existència de les quals no hagi transcendit i, en conseqüència, siguin encara inèdites. A primers d'octubre de 2015 ens hem assabentat, per una via totalment aliena al tema de l'epigrafia hebrea, que a Falset s'han localitzat tres noves inscripcions, a més de les dues publicades ja fa uns anys. L'any 2004 tinguérem ocasió de publicar un nou catàleg de les inscripcions funeràries hispàniques (Casanovas, Las inscripciones funerarias), tercer dels reculls ja editats després dels de Schwab (1907) i Cantera i Millàs (1956). Ens hem centrat en les funeràries perquè constitueixen el conjunt més nombrós i representatiu i perquè els mecanismes de reutilització són més homogenis. La resta d'inscripcions la formen tots aquells textos de caire commemoratiu relacionats amb la resta d'elements del barri jueu, com ara sinagogues, banys o fundacions.
2. En aquesta xifra s'inclou la sèrie de les setanta inscripcions desaparegudes de Toledo de les quals es conserva una còpia del text publicada a Las inscripciones hebraicas en España (IHE) de Cantera i Millàs. menyspreable i que permet fer-nos una idea del volum de material en moviment i del nombre de làpides que ara s'han perdut. Coneixem afortunadament l'existència d'aquestes inscripcions desaparegudes perquè se'n conserva alguna notícia, una fotografia, un dibuix o, i això és el més interessant, una transcripció del text feta o bé per algú que sabia el que copiava o bé per un llec en la matèria.
A Catalunya és on trobem el conjunt numèricament més important, amb 171 inscripcions, completes o fragmentàries, centrat en les localitats de Barcelona amb cent sis, moltes de les quals són fragments, i de Girona amb trenta-vuit. L'interès d'aquesta darrera sèrie està en el fet que permet traçar amb més precisió l'evolució de determinats usos funeraris des dels darrers anys del segle xii (1198) fins a mitjan segle xv (cap al 1440). Un cas semblant és el de Castelló d'Empúries, amb tretze inscripcions que abasten un període de temps entre 1313 i 1410. Tortosa en conserva un conjunt considerablement menor, només quatre inscripcions, alguna de les quals és d'un interès notable.
Reutilització dels materials epigràfics
De totes les làpides funeràries amb inscripció conservades, una part molt important va ser reutilitzada (153), la qual cosa representa aproximadament un 60 % del conjunt. La resta ha estat localitzada en zones més o menys properes a les necròpolis respectives.
Podem trobar inscripcions reutilitzades tant a l'exterior com a l'interior d'un edifici; de vegades, visibles, i d'altres, amb el text col•locat cap a l'interior i, per tant, invisibles. En molt pocs casos, ja en el segle xviii (Tarragona, 1796, i Sant Esteve de Guialbes, 1784), poden, fins i tot, situar-se en espais destacats com a curiositats erudites, però el més normal és que realitzin una funció utilitària com la de la resta de materials constructius, sense que la presència d'un text hebreu, o de part d'aquest, en pugui alterar el nou ús. Així, doncs, les trobem reutilitzades com a elements constructius de tota mena en esglésies, convents, palaus, edificis públics, cases, carrers o places, formant part de parets, baranes, esglaons, portes o finestres, llindars, ràfecs, llambordes, lloses de paviments, dovelles o clavegueres. Es localitzen a qualsevol lloc, dins les ciutats o als afores, en un camp, en un jardí o en un hort, formant part d'un marge, d'un aljub o d'una conducció d'aigües. De vegades, molt poques, les van adaptar a una nova funció com a elements exempts (fornícu-les, abeuradors, safareigs o piques). La multiplicitat d'espais i la variabilitat del seu ús semblen garantir aquest criteri utilitari. Per aquesta raó són innombrables les làpides que encara resten perdudes i que només veuran la llum gràcies a obres d'enderroc, reforma o restauració.
La cronologia de les reutilitzacions abasta un període molt llarg de temps, ja des d'abans de l'Expulsió fins a finals del segle xvi. En el segle xviii es detecten alguns casos, molt pocs, de caràcter estètic o erudit, en un intent de mostrar quelcom de curiós o d'especial.
A diferència de la resta de reutilitzacions, són molt escassos els exemples d'inscripcions hebrees localitzades com a element constructiu en una muralla o en un espai fortificat. A més de les tres de Tortosa, de les quals després ens ocuparem, trobem inscripcions a Palau-sacosta (municipi de Girona), a Trujillo (Càceres), i a Benavites i a Sagunt, aquestes darreres poblacions molt properes a la ciutat de València. Per la seva visibilitat, aquestes inscripcions eren conegudes des de ja feia segles, tot i que, per raons molt diverses, algunes no havien merescut cap atenció especial.
No disposem de dades suficients d'alguns d'aquests casos esmentats per tal de poder precisar determinats detalls que considerem prou rellevants, com ara la seva ubicació precisa, el moment de la reutilització o fins i tot la identificació clara de la inscripció, atès que sovint, en desconèixer el text de la làpida, pot haver-hi confusions, especialment quan es tracta de notícies de caire general. Les dificultats són més grans quan les làpides, i fins i tot el lloc on es trobaven, han desaparegut. Per aquest motiu farem un repàs d'aquestes troballes, ja que de les circumstàncies peculiars de cadascuna és possible extreure'n conclusions comunes.
De la muralla de Trujillo es va recuperar l'any 1973 la pedra completa amb la inscripció, molt malmesa, de Dona Orositi, un tipus de làpida en forma de teulada a doble vessant que, tot i la seva forma irregular, no va ser retallada ni adaptada per a la seva nova funció com a carreu. Encara que l'editor del text, Fernando Díaz Esteban, 3 no esmentava en cap moment la procedència de la làpida, alguns dels historiadors locals sí que ho feien amb més o menys precisió. Valentín Soria 4 apuntava: «Hay en una piedra frente al monasterio franciscano trujillano, junto a la puerta llamada de Coria, siete caracteres de alfa- Tamid, 11 (2015), p. 11-27 15 beto no identificado.» També José Luengo, 5 que inclou una transcripció del text de la làpida, donava alguns detalls que no coincidien amb els de Soria: «[Existe] una lápida 6 con caracteres hebreos de época romana en la muralla que circunda la villa junto a la destruida puerta de Loreto u Oreto, también conocida como puerta de Santo Domingo.» Resulta també curiós que Marcia no de Hervás, 7 que ha estudiat amb atenció la jueria de Trujillo, no digui res de la seva localització, tot i dedicar un capítol a l'epigrafia hebrea local. És evident que hi ha una confusió amb el nom de les portes 8 i el lloc de la troballa.
Semblant és el cas d'una de les inscripcions de Sagunt, actualment desapareguda i amb molt poques dades clares de la seva procedència. A partir dels dibuixos conservats, sembla tractar-se del costat dret d'una inscripció funerària de dues línies, com és freqüent a Sagunt, amb l'inici del text. Aquest és un exemple més de la manca d'informació existent en relació amb el moment i amb la manera de portar a terme moltes de les reutilitzacions. D'aquest fragment sabem per William Conyngham, 9 un dels primers a donar-lo a conèixer, que havia estat tret «of one of the old Moorish gates of the town, pulled down in the year 1780», però no dóna cap mena de detalls d'aquesta porta, encara no identificada i que per a Josep Corell, seguint Chabret, podria ser la dels Aliacrans, 10 tot i que no va poder confirmar-ho abans de la seva mort. D'aquesta inscripció ens en queden alguns dibuixos ja reproduïts diverses vegades. Traslladada primer a la capella de Sant Vicenç del convent de Sant Francesc, posteriorment, cap a 1807, va ser recollida i dipositada a l'Ajuntament, «en un quarto baxo» on es guardaren per primera vegada algunes restes antigues de la vila, en un intent de protegir algunes restes de Sagunt fins a aquell moment escampades pel castell i pel teatre antic. En una data difícil de precisar va desaparèixer. El problema d'aquesta mena d'informació és que els 5. Luengo, «Los judíos de Trujillo», p. 2. 6. Localitzada l'any 1973. 7. Hervás, Judíos y cristianos nuevos en la historia de Trujillo, p. 192-200. 8. No hem trobat cap referència a aquesta porta en Fernández-Daza, La ciudad de Trujillo, en què dedica un extens capítol a la muralla de Trujillo i a les seves portes. 9. Conyngham, «Observations», p. 46, núm. 15. Conyngham va tenir ocasió de veurela un dia de març del 1784, quan es trobava ja recollida en algun altre lloc, tot i que no indica on. És la inscripció 214 de Cantera i Millàs, IHE.
10. Es tracta de l'antiga porta fortificada situada en el raval de Santa Anna i que enllaçava amb el camí de Terol; vegeu Chabret, Nomenclátor, p. 81. diferents autors van repetint les mateixes dades, fins i tot quan ja fa molt de temps que la pedra ha desaparegut o s'ha traslladat a un altre lloc.
Molt semblants per les seves característiques són els exemples de Girona i Benavites (València). A conseqüència del decret d'expulsió del 31 de març de 1492, els rectors de l'aljama jueva i altres jueus de Girona van cedir el 14 de juliol d'aquell mateix any al noble Joan de Sarriera, batlle general de Catalunya, la propietat que l'aljama posseïa a Montjuïc i que al llarg dels darrers segles havia utilitzat com a cementiri. 11 Les raons d'aquesta donació han estat interpretades de forma molt diversa. En disposar lliurement Joan de Sarriera de la propietat i de les pedres del fossar, va decidir utilitzar-les com a material de construcció del seu nou mas fortificat que per aquelles dates es començava a construir a l'altra banda de la ciutat de Girona, en un lloc conegut com les Torres de Palau, a Palau-sacosta. Aquest fet justificava l'aparició d'inscripcions funeràries hebrees en aquest punt, sense necessitat de recórrer a l'existència d'un segon cementiri jueu a Palau-sacosta. Actualment, es coneixen dotze inscripcions procedents d'aquest indret, quatre encara en els ràfecs de la teulada de la torre i vuit fora del lloc on havien estat reutilitzades, tot i que cap d'aquestes darreres reutilitzacions ha estat ben documentada. En el moment de treure-les d'aquí, no era una dada d'interès.
A Benavites, població situada molt pocs quilòmetres al nord de Sagunt, es localitzen encara diverses inscripcions hebrees en la torre senyorial, procedents de la propera necròpolis jueva de Sagunt. En aquest cas, però, no hi ha o no s'ha descobert, com a Girona, constància documental de la seva reutilització.
A la part superior d'aquesta torre construïda a finals del segle xv o a principi del xvi trobem aquestes inscripcions reutilitzades, per la seva peculiar forma, en els matacans, una estructura que li dóna un aire italianitzant. Actualment se n'han pogut identificar cinc fragments, quatre en els matacans i un en l'angle nord de la façana, així com l'epitafi complet de Jamila 12 en la fa- çana oriental, a poca altura del nivell del carrer. Només un dels fragments del coronament de la torre conserva part de la data, per la qual cosa sabem que era posterior a 1340. Tanmateix, la inscripció completa de Jamila no la indicava, com ja és freqüent en altres epitafis saguntins.
Les inscripcions tortosines
Tres són les inscripcions actualment conegudes integrades a la muralla de Tortosa del segle xiv. De dues, ja ens n'havíem ocupat anteriorment. Una es trobava a la torre de la porta del Temple i havia estat localitzada, com a mínim, des de l'any 1743, «sobre una ventana o claraboya que mira al Rio que dà sobre el terraplen de la muralla». 13 En aquest sector hi havia dues torres i, segons Jacobo Vidal, 14 el desembre de 1368 encara es treballava a la torre i al portal del Temple, situats al sud-est del recinte, però la torre del riu estava ja acabada. Tanmateix, pel que es diu en la descripció, sembla que es fa referència a la torre ubicada a l'angle de la muralla i no a la integrada al portal del Temple. Desapareguda part de la muralla i, amb ella, la làpida, poc és el que podem deduir a partir dels dibuixos que es conserven. La localització de la segona inscripció en data molt més recent va suposar un pas més en la confirmació que un nombre indeterminat d'inscripcions hebrees havia estat reutilitzat en la construcció de la muralla en un moment de tensió bèl•lica, com ja indicaven algunes de les fonts documentals. Aquesta segona inscripció havia estat reaprofitada en una de les torres situada entre el portal de l'Escorxeria i el de Tarragona, en un sector on encara la muralla s'alça imponent prop de la plaça de Mossèn Sol. En aquest mateix punt i molt propera a aquesta plaça, ha estat identificada una tercera inscripció de característiques semblants a la segona.
Albert Curto, en un interessant article de ja fa uns anys, aporta dades documentals aclaridores per tal de precisar el moment en què es va recórrer a les làpides del cementiri jueu. 15 primer és una còpia de la carta del rei Pere el Cerimoniós del 27 d'octubre de 1368 adreçada, a instàncies dels representants de l'aljama, als oficials reials, procuradors i prohoms de Tortosa, en què, assabentat que havien agafat pedra del cementiri jueu i la volien utilitzar en la construcció de la muralla («en la obra dels murs de la dita ciutat»), els ordena, sota pena de 1 000 morabatins d'or, que a partir d'aquest moment deixin de treure pedres del fossar i tornin aquelles que ja havien agafat. L'argument bàsic és que eren propietat de l'aljama i que, d'altra banda, la ciutat ja disposava dels mecanismes adequats per a obtenir pedra 16 i aquesta no era manera de fer-ho. Si això passava l'octubre de 1368, el 30 de desembre es van reproduir els fets i l'endemà els representants de l'aljama reclamaven al sotsveguer el compliment de les disposicions reials del document anterior. Ara, però, els fets sembla que s'havien transformat quasi en avalot. Segons el testimoni dels adenantats de l'aljama, reproduït en el segon document que aporta Curto, els protagonistes eren «gent de la ciutat, crestians e sarrahins, ab mestres pedrers […] que espertament e fort escalfadament les dites tombes […] començaren a arencar e derocar avalotadament i, fins i tot, dues torres closes destiparen». La resposta del síndic i procurador de la ciutat de Tortosa del 4 de gener de 1369 era contundent: els fets no s'havien produït «avalotadament», i la necessitat de pedra era tal que, atès que no disposaven de la que normalment s'obtenia de les pedreres de Flix i Ascó, 17 no hi havia cap més possibilitat que utilitzar les làpides del cementiri jueu, això sí, després d'usar les dels cementiris cristians i d'alguns convents de la ciutat. Recolzava el seu raonament en l'argument que, si les pedres «són treytes dels sementiris e meses als murs, són treytes de cosa religiosa e meses en cosa santa, car los murs e les portes de les ciutats santes són».
La necessitat i les especials circumstàncies històriques del moment demostraven a bastament que s'havia «feyta la cosa profitosament». Així ho explicava el redactor del tercer document: «E los crestians qui allò an feyt ho han feyt per gran e evident utilitat de la comunitat de la ciutat, aixi dels crestians com juheus, e en cas a ells lícit per dret cristianesch e jueuesch. Car los 16. «Ne sien meses o convertides en la dita obra, la qual deu fer la comunitat de la dita ciutat.» 17. Des de l'any 1366 hi havia gent encarregada d'obtenir pedra i fusta a bon preu i de controlar els enderrocs que es produïssin, que eren una font molt important quan hi havia una gran necessitat de pedra. Vidal, «Les obres de la ciutat», p. 171. A més de les ja esmentades pedreres de Flix i Ascó, també s'utilitzava pedra de Gandesa. Tamid, 11 (2015), p. 11-27 19 franc[eses] corrien la terra e la barregaven e era cert a la ciutat que eren venguts tro al pont de Balaguer e avien pres e barregat Agramunt e corrien tota la terra. Per què los crestians, veents que la ciutat de Tortosa era uberta a totas bandes e de murs e de valls, e veents que si los enamichs s'acostaven ves Tortosa que leument la pogueren aver e pendre a sa mà, volent-se cloure e valegar feren ordenadament que en festes de Nadal, per lo gran avident [?] per què ere, que tot hom anàs als valls e als murs e veents que ací no ha pedra per als murs […].» Aquests fets s'inscriuen en l'anomenada Guerra dels Dos Peres o Guerra de Castella, estretament relacionada amb la Guerra dels Cent Anys entre anglesos i francesos, alguns episodis de la qual tingueren lloc a la Península. Aquesta fou una llarga guerra que, iniciada l'any 1356, no va finalitzar fins a l'any 1375, quan Pere el Cerimoniós va signar amb Enric II el Trastàmara, germà i successor de Pere I, el tractat d'Almazán. Políticament és el fet més desastrós de la baixa edat mitjana, tant pel que fa a l'economia com a la demografia. El despoblament, les penúries alimentàries i l'empobriment general caracteritzaren aquest període, en el qual fins i tot el rei havia perdut el patrimoni reial i havia arrossegat amb ell els seus banquers. La referència als francesos que apareix al document al•ludeix a l'exèrcit francès manat per Bertrand du Guesclin, que va penetrar a la Península el desembre de 1368 en ajut d'Enric II de Castella i que va pactar amb Pere el Cerimoniós el 17 d'octubre de 1368. Aquestes expedicions, tot i els pactes signats, comportaven assalts, destruccions i abusos de tota mena, com el que ara els tortosins temien. D'altra banda, aprofitar la pedra de les necròpolis properes per tal de reforçar o construir les muralles és un recurs que ja hem vist en altres moments. Un cas semblant el tenim en la construcció de la muralla baiximperial de Barcelona, quan, a causa de la necessitat de pedra, es van desmuntar sistemàticament les construccions funeràries i altres edificacions de l'entorn. 18 També de caràcter utilitari, tot i que en aquest cas per part de particulars i més agressiu, era el costum, suposem que generalitzat, de treure pedra i sorra del cementiri jueu o llençar-hi fems i convertir-lo en un abocador, la qual cosa va motivar la intervenció dels procuradors de la ciutat, que el 14 de setembre de 1346 dictaren una sèrie de mesures per evitar-ho que incloïen la penalització de les infraccions amb cinc sous. 19 Pel que fa a les dificultats, els conflictes i el complicat procés de construcció de les muralles disposem de l'excel•lent treball de Jacobo Vidal, que ens illustra notablement sobre les etapes d'aquest procés i les dificultats que apareixen a l'hora de treure'n conclusions. Si bé sembla prou clar que 1368 és l'any clau, res no ens permet assegurar que tots els casos fossin el reflex de la mateixa situació. Atès que les intervencions foren moltes, un cop superades certes dificultats, i abasten un període prou llarg de temps des del moment en què Pere el Cerimoniós va recuperar la ciutat de Tortosa, l'any 1363 (Guerra dels Dos Peres), i tot al llarg de la dècada de 1370, no resulta fàcil saber en aquest cas si la presència d'inscripcions responia a tasques de construcció o de reparació. Per a Vidal, vers el 1380 el circuit emmurallat ja devia ser complet 20 i és precisament entre l'octubre de 1368 i el desembre de 1372 quan probablement s'hi va treballar d'una manera més activa. Són fonamentals per a conèixer de primera mà el procés constructiu els dos llibres d'obres que encara es conserven, l'un que va des del 21 d'abril de 1367 fins al 25 de març de 1368 i l'altre des del 22 de març fins al 19 de maig de 1369. 21 Aquest segon volum conté les dades que més ens interessen en relació amb aquests moviments de pedra. La importància d'aquests llibres rau en les dades que aporten relatives als materials emprats, la feina feta pels manobres i els llocs on treballaven. 22
La nova inscripció
Quan, per encàrrec de l'Arxiu Històric Comarcal, es portava a terme un reportatge fotogràfic de la segona inscripció, se'n va localitzar una de tercera en un punt de la muralla molt proper a aquesta. 23 A diferència de la ja coneguda, pràcticament completa i col•locada horitzontalment, la nova és un fragment de làpida corresponent a la part superior, amb el text posat verticalment, la qual cosa, tot i la distància, en facilita la lectura. Es tracta també d'una es- tela funerària, de petites dimensions i de la qual no ha estat possible prendre les mides. Està tallada en un bloc de pedra de tonalitats grises i de contorns imprecisos a causa del morter utilitzat en la construcció del mur.
Ambdues inscripcions es troben a banda i banda d'una de les arestes d'aquesta torre poligonal, una a l'esquerra i la nova a la dreta, algunes filades pel damunt d'aquella.
En aquest petit bloc es conserven només quatre línies de text, corresponents al nom i a la data, de cadascuna de les quals s'ha perdut la part final. Pel que sembla, per la part superior només s'hauria perdut l'encapçalament de la làpida, una línia aproximadament, i una o més fórmules de benedicció al llarg d'un nombre indeterminat de línies, seguint un esquema semblant al de l'altra inscripció conservada, amb un total probable de sis o set línies.
A diferència d'aquella, d'un traçat molt més acurat, les lletres són irregulars i tendeixen a una certa esquematització i, probablement a causa del desgast, unes semblen incises més profundament que les altres.
L'interès d'aquesta inscripció rau especialment en el fet que està datada amb indicació de l'any i del mes, encara que d'una manera incompleta. La data correspon a l'any 1195, una data una mica més antiga que la que suposem per a la inscripció veïna, no datada de forma expressa.
Rabí Moixé (?)..... Ben Qaraqosa, beneït sigui el seu record. Va morir l'any (4)955 (= 1195), el vuit (del mes) de tixrí...... La lectura del text planteja diversos problemes que difícilment podran ser resolts sense l'ajut d'una bastida que permeti acostar-se una mica més al mur. La distància i l'estat de la làpida no ens permeten veure amb prou claredat certes parts de la inscripció.
No sabem res del difunt, el nom del qual és fonèticament molt semblant al de l'altra làpida. Mirambell, Enric. «Documents referents a la sinagoga i al cementiri jueus de Girona». En: Jornades d'Història dels Jueus a Catalunya. Actes (Girona, abril 1987). Girona: Ajuntament de Girona, 1990, p. 237 Figura 2. Llenç de muralla amb la torre poligonal al fons on es troben les dues inscripcions, al costat de la plaça de Mossèn Sol.
Figura 3. Detall de la torre poligonal amb les dues inscripcions conservades en aquest punt de la muralla. A la dreta i més amunt, la nova inscripció.
Figura 4. Plànol de la ciutat de Tortosa amb les seves muralles (Curto i Vidal, «La ciutat de Tortosa», p. 71). El llenç de muralla conservat amb la torre poligonal es troba al sector comprès entre la porta de l'Escorxador i el portal de Tarragona. A la part inferior del plànol, el portal del Temple, on es va localitzar la làpida ara desapareguda. | 1 | perfect | {"la": 0.0002500416736122687, "ca": 0.9845390898483081, "cs": 0.0005834305717619603, "es": 0.010626771128521421, "da": 8.33472245374229e-05, "fr": 0.0019169861643607267, "de": 0.00045840973495582597, "en": 0.0007917986331055176, "is": 0.0007501250208368062} | |
mc4_ca_20230418_9_365582 | Fabricant d’il·luminació exterior d’alta qualitat per a l’il·luminació professional del mercat de consum
Norlys esta especialitzada en la fabricació a base d’alumini, acer, acer inoxidable, acer galvanitzat i coure o una combinació de variïs metalls en un sol producte. Tenim un alt nivell en el tractament de pintura pels nostres productes i accessoris a traves d’un sistema de recobriment de varies capes de pintura en pols. Aquesta és la millor manera per a resistir la corrosió.
El nostre origen escandinau ens obliga a desenvolupar productes que resisteixen perfectament a les dures condicions climàtiques escandinaves. Enormes variacions en la temperatura, forts vents i l’atmosfera salada fan malbé tots aquells productes de baixa qualitat als pocs mesos. Es per això que els productes Norlys estan coberts per una garantia de llarg termini contra la corrosió.
La nostre amplia gama de productes d’acer galvanitzat ofereix una línia totalment diferent en l’il·luminació decorativa d’exterior. Els prescriptors estan molt interessats en aquest acabat metàl·lic que els aporta noves idees. La aleació de ferro i zinc per galvanització resulta, encara, mes resistent que l’acer en sí, i protegeix contra tot tipus de rascades, cops ocasionals i la corrosió.
Disposem també de variïs productes en coure massís.
Els nostres productes estan equipats amb policarbonats d’una sola peça (lents UV) especialitzat amb un gruix de fins a 4 mm en certes famílies de productes. Això permet que les possibles agressions externes no provoquin cap mal als nostres productes. Un bon acabat pel producte es, també, una part del aspecte de qualitat total.
Treballem com a prioritat la qualitat així com mantenir preus competitius i llançaments de nous productes.
>> Accedeix a la sección de Productes per veure els destacats de Norlys. | 0.829085 | curate | {"ca": 1.0} | http://inlux.cat/norlys/ |
mc4_ca_20230418_2_657053 | PRÈVIES I Peralada vs. Palamós; Girona 'B' vs. Sant Cugat i Juvenil A vs. San Francisco | Girona - Web Oficial
PRÈVIES I Peralada vs. Palamós; Girona "B" vs. Sant Cugat i Juvenil A vs. San Francisco
El derbi empordanès es jugarà diumenge a les 17h. El mateix dia, a les 12h., el "B" rebrà el Sant Cugat a Vilablareix. El Juvenil, per la seva banda, jugarà demà dissabte a les 16h. a Vilablareix.
CF Peralada - Palamós CF (Diumenge, a les 17h. Mpal. de Peralada)
Després d’encadenar el segon empat consecutiu a zero, en el camp del Granollers, arriba al Municipal de Peralada el primer dels tres derbis gironins que s’han de jugar a la segona volta, en aquest cas contra el Palamós.
El degà de Catalunya ha jugat entre setmana el partit que tenia ajornat contra el Sant Andreu i amb l’empat aconseguit es situa com a setè classificat amb 42 punts, a només quatre de la darrera plaça que dóna dret a jugar el playoff d’ascens.
L’equip del Baix Empordà és el tercer més golejador de la categoria amb quaranta-un gols, però alhora és el segon més golejat amb quaranta-tres. A més, lluny del seu estadi, en aquesta segona volta, només han guanyat un partit i va ser a camp del cuer, el Sabadell B.
Pel Peralada també serà un derbi especial ja que és a tornada a casa de jugadors que han vestit la samarreta xampanyera durant unes quantes temporades, com Guillem Cornellà i sobretot Jaume Duran i Sergio García, que havien estat a l’equip quan encara jugava a Primera Catalana.
Els empordanesos mantindran les baixes de Nacho Ruiz i Ernest Forgas, mentre que la bona notícia va ser la tornada, ja la setmana passada, de Sergi Álamo, que va jugar quinze minuts a Granollers després de sis mesos lesionat.
En els enfrontaments de les darreres dues temporades, l’equilibri havia estat màxim, amb dos empats a Palamós, 0-0 i 1-1, i dos empats a Peralada 1-1 i 2-2, que només s’havia trencat en el matx d’aquesta primera volta, on un 1-0 pels palamosins suposava la primera derrota del curs pel Peralada.
Girona FC “B”-Sant Cugat FC (Diumenge, a les 12h. Mpal. Sant Ponç)
Partit molt important per al filial ja que rebran a casa al Sant Cugat, equip amb el mateix nombre de punts, 27, que els blanc-i-vermells. Així doncs els de Javi García tindran una ocasió immillorable per guanyar llocs a la classificació i mantenir la bona dinàmica iniciada la passada jornada quan van guanyar 0 a 3 al Montcada. L’equip del Vallès Occidental ha vençut en sis matxs i té el mateix nombre d’empats i derrotes, nou. Pel que fa als gols n’ha fet trenta i els rivals n’hi ha fet trenta-sis.
Juvenil A-San Francisco (Dissabte, a les 16h. Mpal. Vilablareix)
Demà dissabte el Juvenil tindrà l’oportunitat de separar-se una mica més del seu més immediat perseguidor, el San Francisco. Els balears, que visitaran el camp dels blanc-i-vermells, tenen a hores d’ara 37 punts, mentre que els gironins 41. El San Francisco és el rei de l’empat del grup 3 de Divisió d’Honor. Aquest resultat l’han assolit fins a tretze vegades, mentre que han guanyat vuit partits i n’han perdut cinc. En el comptador dels gols els favorables en són vint-i-tres i els rebuts tretze.
16:15H · Wanda Metropolitano
Jornada20 Atlético de Madrid - Girona FC | 0.720707 | curate | {"en": 0.06691919191919192, "ca": 0.8781565656565656, "es": 0.025252525252525252, "fr": 0.029671717171717172} | http://www.gironafc.cat/noticia/previa-i-peralada-vs-palamos-girona-b-vs-sant-cugat-i-juvenil-a-vs-san-francisco |
macocu_ca_20230731_3_200412 | Aquest dimarts dia 31, Ple ordinari del mes de gener
4).- Donar compte de la Resolució d'Alcaldia de les delegacions en matèries de Joventut, i Cooperació i Solidaritat als regidors Alba Barnusell Ortuño i Francesc Arolas Pou.
5).- Modificar la composició de diferents Comissions Informatives i la de diferents Consells i organismes.
6).- Modificar l'assignació de dedicació al regidor Francesc Arolas Pou per les atribucions delegades. | 0.766933 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_173122 | Joan Laporta, signant autògrafs després de presentar el projecte de Solidaritat Catalana a Vic. Foto: Adrià Costa
Unes 800 persones han assistit aquest dijous al vespre a l'acte de Solidaritat Catalana per la Independència celebrat a la plaça Major de Vic, amb la presència de Joan Laporta com a orador principal. Malgrat que uns minuts abans de començar la presentació han caigut algunes gotes de pluja, el temps s'ha aguantat, i la tempesta que baixava pel Ter no ha arribat a la capital osonenca.
El públic assistent ha rebut amb crits a favor de la independència algunes de les frases més destacadaes dels discursos. López Tena s'ha centrat especialment en els aspectes jurídics del procés cap a la independència, posant èmfasi en els fracassos de les vies legals per aconseguir un referèndum i en l'actitud dels partits parlamentaris, que ha criticat durament. Ha refermat que SCI no pactarà cap govern que no es comprometi a proclamar la independència.
Laporta ha centrat la seva disertació -amb una oratòria força més depurada que la que va exhibir quan el referèndum del 13D a la mateixa plaça Major de Vic- en la denúncia de l'expoli econòmic que pateix Catalunya i de les mesures que aplicaria SCI. També ha reclamat una major autoestima per part del mateix poble català i s'ha mostrat convençut que l'evolució democràtica del poble espanyol en els darrers trenta anys facilitarà el procés d'independència de Catalunya.
L'expresident del Barça no s'ha estat de reivindicar el seu paper al front del club, recordant els títols aconseguits, "que ara alguns voldrien esborrar", ha afirmat, aixecant forts aplaudiments entre el públic. L'acte ha acabat amb l'aparició a l'escenari dels candidats osonencs a les eleccions primàries i amb el cant dels Segadors.
- Veure anàlisi de l'acte des del bloc de Xavier Ginesta: "Laporta i el vigatanisme. Crònica de l'entronització d'un nou líder independentista".
Joan Laporta, aquest dijous a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/22031/laporta-reuneix-800-persones-placa-vic-clamant-independencia |
mc4_ca_20230418_0_86064 | El futur skate park de Roda de Berà s’ubicarà al costat del Punt d'Informació Juvenil | Diari de Tarragona
El futur skate park de Roda de Berà s’ubicarà al costat del Punt d'Informació Juvenil
Així ho van decidir els joves per majoria en el nou procés participatiu engegat per l’Ajuntament.
10 de Noviembre de 2017 - 19:21 hs
Moment del recompte de vots per decidir on es construeix l'skate park de Roda de Berà.
A mitjans del passat mes d’octubre el Punt d’Informació Juvenil (PIJ) va posar en marxa una enquesta entre els joves per tal que decidissin on volien que s’ubiqués el futur skate park.
La regidoria de Joventut va fer una crida, i des del 16 fins el 25 d’octubre un total de 124 joves, 83 nois i 41 noies, van passar per l’edifici del PIJ “La Fàbrica” per dipositar el seu vot dins de l’urna.
El recompte, segons l’informe emès pel departament, el qual es va efectuar amb la presència dels propis joves, va donar com a guanyadora, amb 86 vots, la proposta que ubicaria la pista d’skate al costat del PIJ.
Per altra banda, la proposta que situava el parc al costat del camp de futbol municipal va obtenir 35 vots, i amb tan sols tres vots, la opció a prop de l’Institut.
De fet, el següent pas serà triar quin serà el disseny de la instal·lació, una decisió per a la qual també es demanarà la implicació dels nois i noies de Roda de Berà, per tal que el projecte s’adapti a les seves necessitats i demandes.
Segons el calendari previst per l’equip de Govern durant el proper mes de desembre es convocarà una reunió amb els joves que hi vulguin participar per tal de presentar-els-hi les diferents propostes viables i que puguin escollir.
La idea de construir un skate park va sorgir arran les enquestes que el Punt d’Informació Juvenil va posar en marxa per a la redacció del Pla Local de Joventut.
A més a més, a la sessió ordinària del mes d’abril, el plenari va aprovar una moció conjunta, presentada a proposta de Populars-UPR, amb els vots a favor de tots els membres, per a la creació d’una pista d’skate. Durant aquesta sessió l’equip de Govern va proposar un sistema de participació per poder escoltar als joves i incloure l’skate park als pressupostos del proper exercici.
Tal i com assegura l’alcalde Pere Virgili, “hem preguntat als joves, sabem quines són les seves demandes i volem donar-les-hi resposta, per aquest motiu el projecte serà inclòs als pressupostos de 2018” . | 0.868322 | curate | {"ca": 0.985732270247587, "es": 0.014267729752412925} | https://www.diaridetarragona.com/costa/El-futur-skate-park-de-Roda-de-Ber-subicar-al-costat-del-Punt-dInformacio-Juvenil-20171110-0067.html |
mc4_ca_20230418_16_272469 | A TA MARE VA QUE FUMES: d’abril 2008
Torna a vincular el mirall,aquesta vegada rendint culte a la metaforma:Les flors, a la corona,realitzen la foto-antítesimentre el depressiu,resentit de l’humor,es pregunta perquè gaudeix en els soterraments. (T’acompanye en el remordiment) Rutina és una puta de luxe.I és molt amiga de Mort.M’agradaria no tenir respostaa la pregunta:“Perquè els cecs duen ulleres de Sol?” Temps és un metge cínicque sent cèls de Recordper haver aconseguit enamorar a Soledat.Art és un cineasta frustratque doblega els genollsi alça les cellesfent un quadre amb la mà.Ansietat és tenir dos cors:Un a cada pulmó.Redobla la sang en estéreo. El futur ha canviat. (Abans era il·lusió,i ara és curiositat) Present és onanista.A T E passat C I ÓVersos com a residu viscósd’idees que es creuen DVDper a la submissa videosincràcia de després. (Poemes-punta de cigarret en paper cibernetico-cendrer)En la mesura en que la idea és la primera calada. Resignació s’ha acostumatals roncs de Casualitat. Recordar el futuri intuir el passat. (El present cap per avall)Quan les oques van al campla primera va davant,i a la cassolase n’aniran les tres de cap. (Estrofa patrocinada per Avecrem) No ens enganyem:Les lletres són escuts de palla,per a l’orgullosa resignació de després.No ens enganyem:La vida és mala per a la salut,els aliments no deixen de ser droguesi la personalitatja és una malaltia psicològica…Sent-lo,quan estigues adormin-tetot el món que es desplega als teus peus.Després hauràs de despertar,i finalment,viure.
Gat gangós i egocentrista.Funcionari prim, andrògin i salvatge.Tollina wi-fi.Ansiar convertir-se en l'aura d'un mon d'aspart de l'inrevés.El gran representant de l'amor.Locomotores conduïdes per rodamons que han conegut el llinatge sencer dels Tzarsvolant amb la fada dels pagesosque espurneja les nits insomnes.Tocar la cítara onejant la bandera de l'horitzó.L'exaltador de l'aura còsmica.El típic borratxo a la barra,parlant de coses que poc tenen a veure amb el succeïr.Certesa irracional.Fils invisibles.Mans santes.Bojos còsmics.Filla de puta.És una cosa que no té rés a veure amb nosaltres,ni amb l'instant,ni amb l'amor.Quan em mires, alguna cosa es derreteix a Dinamarca.Energía esquizo-mística que entra per la coronetai ix per la punta dels peus,fluïnt amb fletxes grogues de dibuix explicatiu.El miracle de la carn i els fluïts.El dibuixos de la placa que aquesta espècie ingènua va enviar a l'espai exterior,sense rumb,en busca de comunicació amb civilitzacions extraterrestres,fins ara desonegudes,o a penes albirades.Amb persones com tú pel món és impossible no estar boig.Amb mirades com la teua pel món és impossible ser ateu.No te n'adones.No me n'adone.Serà interessant el dia que ens adonem tots de sobte, i alhora.Aleshores implosionarà el Univers.Passa-li la pilota al que vinga darrere...Deixa prenyat al dia.Sal sobre picadura de bitxo eixerit.Nits de prohibit els escacs.Wonderbrá.Una sabata amb ulleres.Ernest, el de les pistoles tristes.Música de fotocopiadores assincopades.Gats surant al supermercat amb el pèl erisat.Gossos jugant al dòmino al bosque de los perros amb les meues dents arrencades,(Tinc somriure nou, com quan de xicotet em quedava mellat)EL COLUMPIO ASESINO: Yo soy tu hombreboomp3.com 0
"Si vull veure guerres de polles m'aficionaré a la lluita greco-romana" Entrevista a blogINSTANT
Hi ha idees que poden originar tota una mitologia, d'altres poden donar lloc a un blog monotematic, mentre que n'hi ha que poden generar un post elaborat. Per tota la resta, blogINSTANT.Així resa l’autodescripció d’aquest enginyós bloc, objecte de la meua més sincera admiració i devoció. Un blog indescriptible, que a sovint juga amb el poder del logo i l’slògan a un ritme desbordant, combinats amb el surrealisme, el dadaisme, la patafísica, la lliure relació de pensaments i qualsevol altre adjectiu bizarre…Avui tenim el privilegi de comptar entre les nostres línies amb l’autor del bloc, eternament amagat darrere la màscara de Santo, l'Enmascarado de Plata.A TA MARE VA QUE FUMES: Senyor, blogINSTANT, l’espanta el fet de ser entrevistat? És a dir, l'angoixa la repercussió mediàtica que puga arribar a tenir el seu blog…?BLOGINSTANT: Vaig renunciar a la repercussió mediàtica el dia que em vaig fotografiar la polla, la vaig penjar al blog... i ningú em va fotre puto cas. Et recomano que no ho provis, a no ser que vulguis destruir-te completament l'autoestima a diversos nivells (la majoria d'ells mentals). Sigui com sigui, una vegada oblidat aquell episodi(tornant a llegir la pregunta)No gens. Els objectius primordials del meu blog són: 1. Fama 2. Diners no necessàriament en aquest ordre.ATMVQF: Quin origen mitològic s’atribueix a l’aparició de blogINSTANT…?BI: L'aparició de blogINSTANT té un origen decepcionantment mundà, que és la necessitat personal d'abocar en algun lloc ben visible el munt de merda que acumulo dins. Quan el meu blog va esdevenir massa conegut entre els qui m'envolten vaig deixar de poder-lo utilitzar com a mitjà d'evasió. Després d'uns quants intents fallits un dia la plantilla de blogINSTANT va venir a mi, i no vaig poder fer més que crear el blog. I ha sortit prou bé. O hauria sortit bé si no fos pel petit detall que sembla que estic cometent el mateix error altra vegada.ATMVQF: Parle’ns un poc de la creació de les entrades en si… Quines substàncies neuro-químiques es combinen per a que brolle el fetus d’entre els plecs del seny…? Cap ritual macabre o secret de creació…? Cap influència artística per molt remota que siga…?BI: M'agrada dir que no creo entrades, sinó que són les idees les que venen a mi, jo em limito a deixar-les fluir. Això és així la majoria de les vegades.Podem posar un exemple il·lustratiu. La primera postal de l'apocalipsi. Estava mirant una foto del Papa sense saber què fer-ne, volent fer alguna cosa. Mig jugant, vaig vectoritzar la imatge, i llavors vaig veure clarament que aquell bon home estava fent una invocació. Afegir-hi en King Ghidorah era simplement el pas natural. Un títol i apa, ja tenim una nova sèrie.Un altre exemple, el primer instant docent. No sé. Mai t'havies preguntat per què els pets fan pudor? Ara digue'm qui millor per explicar-ho que Santo, l'Enmascarado de Plata. Pots veure que no creo entrades, només les allibero.Sí, suposo que podria fumar uns quants porros abans de posar-m'hi, però segurament només aconseguiria adormir-me a mig fer. Però ara que hi penso, i tenint en compte que el meu millor aliat creatiu és la son i l'estat aquell d'estar-se adormint i no voler-ho fer... Estudiaré la possibilitat d'introduir les drogues, sí.Pel què fa als rituals, podria revelar coses sorprenents, com ara que acostumo a fer posts tot cagant, o que sempre escric des de la platja o des del servei d'urgències de la Vall d'Hebron. O que sóc jueu i escolto veus. Però sóc així d'avorrit. No sóc guai.I les influències... una cosa ben difícil d'avaluar. Tothom té influències, fins i tot els que ho neguen i/o no ho saben. Per naixement, porto el surrealisme de sèrie, però curiosament si hagués d'anomenar un surrealista diria Magritte. Com artista, diria que és l'únic a qui he fet referència explícita, he plagiat, he copiat i he homenatjat, conscientment i inconscient. Un altre ídol seria Sir Isaac Newton. O Darwin. Però la meva font principal d'inspiració és Déu. La Bíblia és diversió, pi és 3 i aquestes coses.ATMVQF: És alenant que hi haguen blocs com el seu a la blogosfera en català, i més alenant encara si cap el fet de què hi hagin lectors d’aquest tipus de bloc… Com veu vosté el perfil del lector mitjà de blogINSTANT…?BI: blogINSTANT no deixa de ser simplement el blog que a mi m'agradaria llegir, de manera que seria d'esperar que els lectors més assidus siguin força semblants a mi,(tornant a llegir la pregunta)(tornant a llegir la resposta), tinc por.No sé per què, però això m'ha creat angoixa.ATMVQF: I el perfil de creador de bloc en general…?BI: Hi ha tantes persones com blogs, no es pot fer un perfil general perquè tots tenim les nostres peculiaritats i blah, blah, blah... El blogaire tipus és home, jove, onanista compulsiu i amb una necessitat malaltissa d'anar posant la polla a la boca de la gent a la mínima ocasió. Davant la impossibilitat relativa d'anar-ho fent pel carrer sense ser deportat, o simplement jutjat, es van inventar els blogs. Qui ho va fer ho nega. Els que tenen un blog generalment, també.Hi ha excepcions, blogs i gent que s'escapen d'aquesta generalització, és clar. Així per exemple, també hi ha dones. Moltes. Algunes amb polles enormes, tot i que en la majoria la tendència a treure-la és menor. Per contra, com més edat té el blogaire més necessita que l'hi mengin. Deu ser una metàfora vital.ATMVQF: Abans parlàvem de la vanitat als blocs... (És una de les coses què més fàcil es pot recriminar al creador d’un bloc... Pot oferir-ne als multitudinaris lectors la seua visió…?BI: Sense ego no hi ha blog. Cal una bona dosi de vanitat per creure que el que escrius, copies o fas mereix ser fet públic. I fins aquí no és una cosa dolenta. Els problemes arriben quan el blog passa a ser un simple instrument perquè tothom vegi com n'ets de guapo i com la fas de grossa. Si vull veure guerres de polles em faré aficionat a la lluita grecoromana.Sense entrar a valorar que la vanitat blogaire no té sentit. Tothom sap que el millor blog del món és el meu.ATMVQF: Quines són les sis illes que formen l’arxipèlag de Cinco Islas situat a l’oest de Puerto España al Golfo de Paria…?BI: Una de les coses de què puc presumir és de no haver donat mai informació fictícia. Crec. Diria. En tot cas, diré que les vuit illes de l'arxipèlag Four Mountains (52.876° N 169.795° W) són, d'oest a est, Amukta, Chagulak, Yunaska, Herbert, Carlisle, Chuginadak, Uliaga i Kagamil. Sí, Kagamil.ATMVQF: I ja, per a acabar… si vol dir alguna cosa…BI: Crec que no tinc massa res a afegir. En tot cas, i si m'ho permets, dibuixaria una polla.Així, com aquesta.BLOGINSTANT
Rubber Johnny és un curt experimental i video musical de sis minuts, realitzat per Chris Cunningham en 2005, emprant música composada per Aphex Twin. El nom de Rubber Johnny és la variació d’una expressió anglesa per a denominar al preservatiu.Johnny (interpretat per Cunningham) és un adolescent amb hidrocefàlia, postrat en una cadira de rodes, menyspreat pels seus pares i tancat en un obscur soterrani amb el seu xihuahua. En aquesta situació, es passa la vida ballant música electrònica imaginària, figurant-se la seva pròpia descomposició i fent acrobàtiques coreografies amb la seua cadira de rodes per a combatre una cosa pitjor que la seua malaltia: L’avorriment i la desesperació de l'exclòs.
Santa pubertat...1. Se’ns taxa de babaus per no ser top-models i no seguir la inanició de l’oci juvenil, mentre el feixisme resorgeix entre la joventut. En realitat sempre ha sigut així... 2. Estic a un estat de Pre-febre, en una espècie de nirvana enganyós que et fa desitjar que torne a fer-se de dia. Però estic preparat per a una malaltia i la trobe necessària. Crec que la malaltia ens fa valorar la rutina, però sols mentre estem malalts. Así en la salud como en la enfermedad, amén.3. M’agradaria passar-me el dia meditant a la muntanya, amb el Sol pegant a l’arbre que ens cobreix d’ell, mentre es filtren per les rames xicotets rajos de llum, que peguen als nostres cossos, tirats per terra. Fumem sense por, és bonic fumar per a meditar i estimar. I junts observaríem l’infinit llindar blau del cel, mirant-nos directament als ulls. Serien més bonics els colors dels teus ulls que la infinita volta celest o els milers d'estels de la nit. Prefereixc veure-les reflectides en els teus ulls. I anar amb tu on siga: Penjats per la ciutat en busca d’un poc de cavall, tirar-nos a un pou agafats de la mà o vendre-li tota la meva família al dimoni...4. Tranquil·la X, la natura té una solució per a això: D’ací no molt de temps programarà el meu amor cap a una altra persona fins que aconsegueixca el que vol: Garantir la continuïtat de la espècie. Que trist, veritat?5. M’imaginava el proper concert a l’aire lliure i els dos gitats en terra parlant de les nostres coses. Hem arribat a aquesta situació involuntàriament i es desenvolupa a mesura que avança la nit sense prestar atenció a la música dels grups.6. Ens trobàvem a un alberg, una mescla dels de l’escola, l’institut i la banda. Resulta que teníem la nostra habitació, (sols recordo a a, b, c i d), i cada vegada que ens canviaven la bombeta de la llum (que era prou a sovint) teníem que esperar-nos fora, però sense fugir. Però una vegada de tantes, jo i d vam pegar a fugir. L’home que ens canviava la bombeta va sortir de seguida i, en veure que faltàvem jo i d, va pegar a córrer darrere de nosaltres. D es va amagar a un armari i jo vaig continuar corrent. I corrent i corrent em vaig trobar amb una estació de l’AVE i em vaig apuntar a una mani anti-això que circulava prop. Però mentre cridava i sostenia una pancarta em fixava en l’atenta mirada de certa persona que conec al dintre del tren...7. Avui el tutor ens ha repartit una fitxa amb totes les personalitats que hi podien haver a un grup. Estava el graciós, el xerraire, l’important, el llest, i, entre tots aquest, em trobava jo, sòl al fons de tot, sense dir ni piu, contemplant la situació: L’espectador, el més tímid de la classe: No diu res, ni al company, observa sense opinar (com una pedra) mai decideix i es deixa dur interferir en el transcórrer normal de la classe.8. Fa olor a arròs de malaltia.9. La conspiració mundial d’ahir era imaginació meua? No. Alguna cosa estranya sí ha passat.10. Sols em queda la recurrent i saborosa heroïna del record, que ja corre per les meves venes produint-me un orgasme de felicitat indescriptible, que xoca de sobte amb el present i el futur proper, els fills de puta més fills de puta dels fills de puta més fills de puta que he conegut...11. És com si el meu somni es complira. El somni d’aparèixer als teus somnis. De fer prou forat a la teua memòria com per a que el teu cervell reprodueixca la meua imatge al teu cap mentre fa descansar eixe preciós cos, per a que a l’endemà puga trotar i enlluernar tot l’institut d'aquella alegria que et caracteritza.12. Resulta que La Posada de Xàtiva era un pub de peluts del roll. Solament entrar, ens esperava el camell que ens oferia tota classe de bolets al·lucinògens. I ens els engolíem amb xupitos. De sobte, una dona entra i comença a repartir bíblies a tots els presents, i, quan es van adonar del que estava fent, uns quants la van insultar i jo em vaig posar a cridar-li com un boig –ningú entre els presents cridava com jo- i, quan vaig pronunciar l’últim "Filla de Puta!" tancava la porta amb pànic eixint del pub. Uns es reien del que acabava de fer i altres em miraven com si estiguera boig.13. Aquest matí m’he parat al davant de la finestra, com en els vells temps, com un vell que mira com plou, mirant com movies les caderes al ritme de la professora de gimnàstica, provocant la meua excitació i la de tots els xics i alguna noia de la teva classe. De sobte ha començat un espectacle increïble. Al moviment de les teves caderes s’ha elevat el tros de terra on et trobaves fins al Sol i has començat a ballar eufòricament. Tot havia canviat. Tot s’havia vestit de festa per a tú i jo em masturbava des de darrere de la finestra. Però ha aparegut una moto des del més lluny. Una moto tan gran que arribava a les altures on et trobaves. Sobre aquesta es trobava un ésser afligit al que no li arribaven les cames al xafapeus. Quan li has donat un bes de benvinguda se m’ha tallat la llet i ha anat retrocedint fins a tornar a emmagatzemar-se als testicles d’on havia eixit.14. Vaig sortir de l’assaig, tenia pressa, ja que feia tard a l’excursió. L’excursió. Estàvem a un parc molt bonic de tres pisos. Estàvem amagats al darrera d’una caseta en el pis del mig. Ens va trucar a amb veu d’esglai, ens pregava que anéssim a per ell amb moto, vaig penjar i vaig eixir d’on estava amagat, ja que vaig sentir el meu nom. Provenia de la boca de b, que romania al segon pis. Em va dir: "No es tan fàcil Josep". Jo pensava: Merda! Ja han vist el missatge que li vaig enviar a X. "Ja us ho ha contat?" Preguntava jo rient a c. "No, hem vist el missatge" Em contestava d. Vaig baixar a la planta de baix. Allí estava X, al mig d’un enorme grup de gent. Aquesta explicava a la gent, com si d’una campanya electoral es tractara, el perquè del color de la cua dels peixos...15. Tranquil, Josep... acabaràs trobant algú... Tan prompte has descartat l'opció de que hi haja vida intel·ligent a altres planetes...?16. Perquè ens hem de conformar amb una vida de sèrie mentre altres viuen una vida de pel·lícula...? Demà faré alguna cosa realment increïble... Jo que sé... Drogar-me...17. El meu gos em va seguir fins a l’estació després de treure diners del banc i vaig quedar com un assassí quan el vaig tirar a la via per a que no pujara al vagó: ¡Que es meu! Sap tornar a casa!" Les xiques em miraven com a un assassí.18. Sí que es veritat que el somni es el salva-pantalles de la organització nocturna dels pensaments...19. De tornada al paradís ens vam trobar amb un grup d’assassins que es burlaven de nosaltres. Els plats voladors s’acostaven a la terra i meditaven sobre la fluctuació del temps. Hi havia un forat a terra que si et queies ja no et trobaven. Al fons del camí algú movia un cartell mentre la llum augmentava més i més. Vam veure una escala dels follets, desfent-se. Tornant al camí principal vam veure un arbre en forma de Jesucrist. I vam continuar per l’escola il·luminada. Ningun camí tenia sortida i vam arribar fins a una tomaquera que ens impedia el pas cap a la ciutat dels follets. Vam tornar enrere, necessitàvem una altra via. Desfent el camí ens vam topar amb un barranc. La gent llegía diaris recolzada a les rames dels arbres. Pares i fills, i la senda tortuosa que esgarrava els pantalons ens va dur fins a una explanada verda des d’on es veia l’arbre tort i l’altar on el resaven. ¿Quin guardià ens va amollar a les bèsties que venien a menjar-nos? Exhausts, buscàvem un lloc on descansar: Que tal un mausoleu abandonat i mal il·luminat ? Samurais extraterrestres i palmeres enfadades mentre Àlex veia "alguna cosa" i Joni es muntava als crèdits de la pel·lícula. Continuem el nostre viatge, Ja hem descansat prou. Un llarg camí. Una altra vegada els OVNIs i, de sobte, brota una foguera mentre els homes del bosc la salten escoltant la seua música.20. Avui quan t’he saludat, t’he arxivat a la secció d’amics al meu cervell (Reconec: A la secció de "ties bones que diria que sí si m’ho demanaren" també) però no a la secció d’amor. No a la secció d’amor...21. Qui ha dubtat en algun moment del tamany dels testicles de l’au fènix?22. Ens disposàvem a anar al concert de Mägo de Oz, quan vam arribar a València, vam preguntar per tots els carrers i bars fins arribar al lloc: Un carrer normal i corrent. L’escenari media més o menys quatre metres d’altura i des de la nostra posició no en pipàvem ni una, els que estaven dalt havien pagat abans. Total que seiem al costat d’una xica maca en una espècie de matalàs continu que hi ha baix de les grades. Aquesta agafa amistat amb mi. Xerrem sobre els estudis, sobre els gustos musicals i totes aquestes favades... Era d’un ros molt obscur i vestia un vestit negre de cotó que exaltava les seves perfeccions ("Estic lligant...?" ) Pensava jo estranyat. De sobte comença a ploure molt i els Mägo paren de tocar i la xica em diu: "Posa’m el peu a la xona." Jo, estranyat el vaig posar i ella me’l agafava i el col·locava al seu gust. Era estrany, però al cap i a la fi era una relació. De sobte es va cansar de mi i va agafar a a, jo, trist, contemplava com repetia el mateix procediment amb ell i després, amb b. Ella era inconscient, però m’havia enamorat d’aquella xica i estaven tots tocant-li entre les cames amb el peu. Quan es va acabar el concert va donar un bes a les galtes a tots els que van col·laborar amb el seu desig, però a mi me'l va donar als llavis. "Per haver sigut el primer i el que més s'ho ha treballat... T'estime, però no ens tornarem a veure en la puta vida" Jo m’allunyava d’allí mirant-la i acomiadant-me d'ella, mentre una música trista ressonava al meu cervell.23. Josep té complexe d’inferioritat, però aquest va baixant a mesura que s’acosta l’estiu. Podries representar a una funció l'estranya relació que manté el complexe d’inferioritat amb l’arribada de l’estiu? (2 punts)24. Demà es Divendres. Un Divendres ansiat per culpa de la corda de l’stress rutinari que ens ofega la gola i ens furta l’adolescència, que és una època molt útil per al nostre desenvolupament mental (Edulcorat per l’estat d'alienació mental nirvana que ens ofereixen els canuts i les cançons d’Albert Plá.) Aquest matí, quan m'he llevat del llit, escoltant l'Extasy of Gold m'he sentit realment en harmonia amb la natura quan m'he posat en pilotes i he obert la fenêtre de bat a bat, respirant l'aire pur del matí, que dissipava el fum-verí de tota la nit pensant...
- Hola, sóc una persona nova...- Perdone...?- Que sóc una persona nova...- Com...?- Vull dir... per a vosté... senyoreta... una persona nova per a vosté... És a dir... fins ara tan sols existia per a confeccionar el teixit circumdant de la seua realitat... Un extra de la seva vida...- Que és, d'una secta o alguna cosa així...? Mire... Ja he tingut prou esquivant els activistes d'en front de la FNAC...- No, no, no, no... Sols vull xerrar una estona amb tu... Crec que... ens infravalorem... Baixem del tren... Ens trobem amb desenes i desenes de rostres... i els ignorem... Formem el nostre cercle tancat d'amistats... Formem una família... Se'ns educa des de ben menuts per a la desconfiança... "No parles amb estranys...", "No acceptes caramels de pederastes..." - Home... és que hi ha molt de fill de puta solt per ahi... Hi ha que anar amb molta cura...- Ja... però jo veig una relació entre aquesta desconfiança i el caràcter individualista del capitalisme... quan la realitat - que m'aclapara- és que som... mecanismes increïbles... "Éssers vius...!" No se n'adona...? Hi som a la cima de la evolució...!- Ahah...- Què pensa de mi...?- Com...?- Si, com pensa que sóc...? Vull que em diga... quina classe de tipus creus que sóc...- Doncs... em pareix trist...- Ahah...- Decadent...- Entenc...- Patètic... - si em permet l'atreviment...-- Tranquil·la... no tinc el dret d'ofendre'm... he sigut jo qui t'he demanat l'opinió..., de fet, m'alegra que siga sincera i em descriga tal i com...- El veig com una espècie de boig il·luminat o alguna cosa així... Si... I no sé què em passa últimament... que sóc un imant de bojos...- Ah, si...?- Si... Últimament vénen tots a xerrar amb mi... Una vegada vaig parlar amb un tipus que es creia el seguretat del tren i duia una funda per a una pistola amb un tríptic informatiu de la renfe enrotllat dins... I l'altre dia va venir un indigent amb la cama amputada, vestit de bufó - amb la seua gorra de cascavells i tot - i amb la cara pintada i un somriure invertit. Es va quedar mitja hora contant-me les penúries...- Bé... Jo crec que Freud diria que els desemparats veiem en vosté... una figura maternal, acollidora i hospitalària... Té una cara com... molt de mare...- Jo em cague en Freud i en sa mare... Senyor desconegut... Totes les dones podem tenir cara de mare... no creu...?- Si... Però vosté més...- Bé, persona nova de la meua vida, ha sigut un plaer... Se m'ha acabat el descans... Hi ha persones que tenim coses més importants que fer que conéixer a gent i dir-li beneiteries... Que no treballa vosté...?- Oh, no... Bé... En un principi si... Però em passe la jornada per ací... Coneixent a gent nova...- T'expulsaran de la feina...!- És que tinc una malaltia...- Quina...?- Bé... És una malaltia nova...- Oh... La persona nova té una malaltia nova...- Si. Sóc addicte a la primera impressió...- Mare de Déu senyor...- Si... em pareix fascinant... parlar amb gent que no coneix cap aspecte del meu passat... Podria perfectament haver degollat els meus fills... haver violat ma mare... o haver cremat ma casa... o formar part d'un programa de protecció de testimonis... qui sap... i vosté... no ho sembla... però... perfectament podria ser una ionqui en rehabilitació... Qui sap...? Mil coses...!- Miri... millor ho deixem en benefici del dubte, d'acord...?- Val... fins sempre...- Adéu... mare de déu senyor...- Hola... sóc una persona nova...- Perdone...?
danismm:Vintage 3-D Movie Theaters – 1950’s & 1960’s
*Vintage 3-D Movie Theaters – 1950’s & 1960’s* | 0.861974 | curate | {"ca": 0.9766259329123268, "it": 0.0066021487738866565, "de": 0.004305749200360863, "es": 0.005166899040433035, "tr": 0.00036906421717378823, "gl": 0.00024604281144919215, "vi": 0.0007791355695891085, "en": 0.0009841712457967684, "pt": 0.0017222996801443452, "fr": 0.003198556548839498} | http://atamarevaquefumes.blogspot.com/2008/04/ |
mc4_ca_20230418_15_93330 | Política de cookies - Marbres i pedra artificial Coll
Plats de dutxa estàndard
El nostre lloc web marbrescoll.com utilitza una tecnologia anomenada 'cookie', amb la finalitat de poder obtenir informació sobre l'ús del lloc web, millorar l'experiència de l'usuari i garantir el seu correcte funcionament. | 0.702645 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.marbrescoll.com/ca/politica-de-cookies/ |
macocu_ca_20230731_3_197844 | Budó: "Ens podem plantejar reobrir la restauració als vespres"
D'altra banda, des del Govern no es nega la necessitat, també econòmica, d'alleugerir les mesures: "Poder sortir a sopar fora és una de les mesures que s'han de començar a posar sobre la taula. Avui entra en vigor una resolució que s'ha de resoldre en els propers quinze dies". Malgrat tot, Budó reitera que no vol entrar "en especulacions" i tot el nou pla s'acabaria configurant en les properes dues setmanes. Per això, també accepta que es pot "plantejar" el toc de queda ja que això permetria obrir la restauració. Ara bé, tanca files respecte a l'oci nocturn: "No ho crec, ni aquí ni en cap lloc d'Europa".
Aquesta mirada porta a no plantejar-se tornar al confinament comarcal. La portaveu ho dona per fet "si no hi ha una davallada de cop". La situació als hospitals catalans millora dia a dia i ara mateix és l’indicador que més preocupa les autoritats sanitàries. En un moment en què la corba de la Covid està clarament de baixada, la importància se centra ara a rebaixar la pressió assistencial, que encara arrossega els estralls de les darreres tres onades. Aquest diumenge, la millora de la Covid també s'ha vist als centres sanitaris, on es continuen alliberant llits. Els ingressos a les UCI han tornat a baixar en sis persones i ara són 425 els pacients ingressats a les unitats de crítics. Els ingressos hospitalaris per Covid pugen lleugerament als 1.482, 56 més que dissabte, però cal tenir en compte que durant el cap de setmana no es donen altes i només es produeixen ingressos.
Coincidint que fa un any de l'esclat de la pandèmia, acaba de publicar-se el llibre del president Quim Torra Les hores greus. Dietari de Canonges, que detalla el dia a dia del seu confinament. L'expresident del Govern hi relata l'experiència que va viure entre el 15 de març i el 30 d'abril, reclòs a la Casa dels Canonges els primers dies de la pandèmia, malalt per coronavirus. Torra argumenta que no li arribava tota la informació possible i va haver de connectar-se amb les reunions del Procicat en mode ocult: "Em buscava la vida per tenir tota la informació possible, perquè no la tenia, i en algunes ocasions jo entro i em connecto a les reunions, perquè a mi sempre m'ha agradat estar al costat de la gent que està treballant".
En aquest sentit, Budó ha confirmat que això era així perquè "no és el mateix escoltar directament què diuen que rebre les informacions quan la decisió ja està presa". Malgrat tot, el fet de connectar-se en ocult el president Torra, no considera que fos per una falta de confiança entre partits: "Més que descoordinació, era desconeixement de tot allò a què ens enfrontàvem quan es va declarar la pandèmia".
De fet, en clau política, la portaveu ha matisat que el "pecat original d'aquesta legislatura és la suspensió del president Torra al Parlament, a partir d'aquí es trenquen les confiances i són aquestes decisions de forma unilateral les que no es poden tornar a repetir". Però nega que el Govern visqués un "Vietnam diari" entre Junts i Esquerra, tal com l'exdiputat d'ERC Joan Tardà ha declarat recentment per posar una metàfora a la darrera legislatura catalana. | 0.882184 | curate | {"ca": 0.9777636594663278, "pt": 0.022236340533672173} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_461154 | Si t'agrada la beguda, les dones i/o homens, i les màquines escura-butxaques (aka tragaperres), aquest és el teu fòrum, parla del que vulguis sense censura!!!! http://joventalternatiu.editboard.com ---> el format és el de menys, simplement és penós però ja fa el fet. Recordeu: http://joventalternatiu.editboard.com http://joventalternatiu.editboard.com http://joventalternatiu.editboard.com http://joventalternatiu.editboard.com Salut!
Amunt! | 0.543284 | curate | {"ca": 0.9863636363636363, "en": 0.013636363636363636} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_150907 | Sempre sentim dir als governs de torn que “hem posat X milions (o milers de milions) per tal cosa”. Però, de veritat ho posa el govern (o l’estat)? Encara hi ha algú que s’ho creu això? No, quan el govern (o l’estat) posen diners, sigui la quantitat que sigui, no ho posen ells, ho posem …
Continue reading ‘L’estat no ho paga, ho paguem nosaltres amb impostos.’ »
Filed under Economia, Tributs | Tagged Impostos, Política econòmica | Comment
Diuen que avui és festa?
12 Octubre 2022, 5:58 pm
Avui han vingut un grup de turistes espanyols a Barcelona a explicar-nos a crits i a cop d’himne i bandera, que els catalans ens hem de sentir molt espanyols i molt orgullosos de ser-ho, perquè això és el que ells, que ho saben tot i tenen la raó absoluta, així ho han decidit.
Filed under Política | Tagged Colonialisme, Feixisme | Comment
Miri, aquesta és la història que coneixem, i és la que ens agrada.
11 Octubre 2022, 12:56 pm
A principis de l’any 2021 vaig escriure una carta a un ajuntament d’Andalusia, per demanar informació referent a l’estada del meu avi matern a aquell poble per posar en marxa una fàbrica tèxtil. Tot això dins les investigacions que faig per fer l’arbre genealògic de la meva família, i que no em limito a buscar …
Continue reading ‘Miri, aquesta és la història que coneixem, i és la que ens agrada.’ »
Filed under Genealogia, Memòria històrica, Recerca arxius, Records | Tagged Genealogia, Memòria, Recerca arxius, Records | Comment
El tractament de les aportacions al Conveni Especial amb la Seguretat Social a la declaració de la Renda.
16 Abril 2020, 7:49 pm
Sorprèn veure com a l’esborrany de la declaració de la renda, l’Agència Tributaria no inclou les quotes pagades en els Convenis Especials amb la Seguretat Social quan no hi ha ingressos per rendes del treball. Sorprèn perque segons la llei de l’IRPF s’ha d’incloure i te una sèrie de repercussions gens menyspreables. Els Convenis Especials …
Continue reading ‘El tractament de les aportacions al Conveni Especial amb la Seguretat Social a la declaració de la Renda.’ »
Filed under Declaració Renda, Declaració Renda, IRPF, Tributs | Tagged Conveni Especial Segurett Social, Declaració Renda, IRPF, Seguretat social | Comment
Restitució del govern legítim, o validació del 155?
11 Novembre 2017, 2:23 pm
Entenem el que signifiquen les eleccions del 21-D? Volem començar de nou? Ho donem tot per perdut?
Filed under Autodeterminació, Autonomia, Independència, Política | Tagged campanya electoral, Independència, procés cap a la independència | Comment
Post navigation
« Older Entries
Desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
« Oct
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Arxius per mes
Arxius per mes Selecciona el mes Octubre 2022 Abril 2020 Novembre 2017 Setembre 2017 Juny 2017 Abril 2017 Març 2017 Febrer 2017 Març 2016 Novembre 2012 Octubre 2012 Setembre 2012 Març 2012 Febrer 2012 Gener 2012 Desembre 2011 Novembre 2011 Octubre 2011 Setembre 2011 Agost 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Maig 2011 Abril 2011 Març 2011 Febrer 2011 Gener 2011 Desembre 2010 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Agost 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Maig 2010 Abril 2010 Febrer 2010 Gener 2010 Juliol 2007 Febrer 2007 Setembre 2005
Categories
Categories Selecciona la categoria Cultura (33) Llengua (28) Declaració Renda (1) Economia (22) Treball (2) Ensenyament (3) Universitats (1) Genealogia (1) General (41) Esports (3) Records (6) Història (3) Memòria històrica (3) Indrets (4) Montgat (3) Infraestructures (8) Aeroports (1) Alta velocitat (3) Rodalies (4) Muntanya (1) Política (89) Ajuntament de Montgat (1) Autodeterminació (10) Autonomia (4) Burocràcia (1) Centralisme (3) Dret a decidir (3) Eleccions Parlament 2010 (8) Eleccions Parlament 2012 (1) Independència (18) Nous catalans (2) Referèndum (3) Seguretat ciutadana (1) Sindicats (1) Recerca arxius (1) Societat (12) Convivència (7) Tributs (2) Declaració Renda (1) IRPF (1) | 0.762503 | curate | {"ca": 0.9281314168377823, "es": 0.013090349075975359, "pt": 0.008213552361396304, "it": 0.012577002053388091, "oc": 0.005646817248459959, "en": 0.004363449691991786, "fr": 0.020790554414784394, "sv": 0.000513347022587269, "nl": 0.000513347022587269, "km": 0.000513347022587269, "sk": 0.000513347022587269, "de": 0.00513347022587269} | http://www.castany.cat/bloc/ |
macocu_ca_20230731_0_328035 | Adequar casa meva
Tot seguit trobareu un recull d’enllaços que condueixen a pàgines que ofereixen bones pràctiques (o dolentes) per a cada una de les categories del Mapa Verd. També hi afegim altra documentació complementària. | 0.64572 | curate | {"ro": 0.07589285714285714, "ca": 0.9241071428571429} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_223735 | La incorporació de la tecnologia en la quotidianitat comporta avantatges; tanmateix, cal usar-los de forma responsable. El mal ús dels telèfons intel·ligents, internet i els videojocs pot derivar a un abús o fins i tot a una dependència d'aquestes amb les conseqüències d'incrementar l'ansietat, l'insomni i la depressió, tal com assenyalen experts en psicologia. | 0.758895 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.altaveu.com/videos/https-youtu-be-5hwbapkxku0_1085075_110.html |
mc4_ca_20230418_8_507865 | Oportunitats per als imperfectes | Hora Nova
Inici El Tema Oportunitats per als imperfectes
Per Gemma Visa - 4 abril, 2017 0 422 Compartir a Facebook
El Figueres Talent d’enguany ha servit per conèixer els detalls del projecte ‘Espigoladors’ de Mireia Barba i Ada Parellada
Quantes vegades hem triat la fruita i la verdura de la botiga o del mercat en funció de l’aspecte? Més d’un cop, segur. Tots i totes, una vegada o una altra haurem escollit aquella poma més vermella i lluenta que les altres i hem rebutjat aquella pera una mica tocada. Això no vol dir que haguem guanyat en sabor i qualitat. De situacions com aquesta i d’altres semblants se’n produeixen moltes al dia i paradoxalment hi ha massa gent que no pot accedir als aliments de qualitat. Per conscienciar d’aquesta situació ha nascut el projecte Espigoladors de Mireia Barba, del qual hem tingut detalls aquests dies gràcies al Figueres Talent. Barba juntament amb la propietària del restaurant Semproniana de Barcelona, la mediàtica Ada Parellada, van passar per l’auditori dels Caputxins per explicar com reduir el malbaratament alimentari. El d’elles dues va ser un dels diàlegs “De tu a Tu”.
A partir de les aportacions hem volgut conèixer de prop quina és la filosofia d’Espigoladors. D’entrada, la frase que defineix la iniciativa es prou clara: “Hi ha fruites i verdures que neixen imperfectes i delicioses. Si creus en segones oportunitats coneix-nos una mica més! Amb aquest missatge al seu web, Espigoladors animen a productors i empreses a adherir-se a la iniciativa de l’aprofitament. Busquen col·laboradors per aquest projecte que cada cop té més adeptes.
El PROCÉS. El primer pas és recuperar la fruita i la verdura que es descarta, ja sigui per un descens de vendes, per raons estètiques, per excedents de producció o perquè la fruita està madura i el consumidor ja no la compra. En cap cas es recull fruita o verdura que no sigui apta per al consum. La segona part del procés és la donació. El 95% dels aliments que es recullen van a parar a entitats socials, i així es facilita l’accés a aliments frescos, sans i nutritius a persones que habitualment no poden accedir-hi. Les entitats socials són pròximes a la zona de recollida. Un tercer graó és el de la transformació i comercialització dels aliments en melmelades, salses, cremes i patés. Finalment, i com a fet destacable de tota la cadena, hi ha el factor inclusió. En tot el procés, s’integra les entitats socials receptores i a persones en situació vulnerable. D’aquesta manera es fomenta la dignitat de les persones i es generen oportunitats laborals i socials des d’un vessant transformador.
‘No es pot llençar allò que encara és útil’
Els aliments són la seva passió i l’eradicació del malbaratament és la seva lluita. Per un costat, Parellada viu entre els fogons del restaurant Semproniana. Per l’altre, Barba dirigeix Espigoladors. Juntes treballen mà a mà amb Es Im-perfect. En el diàleg que totes dues van mantenir divendres a l’auditori dels Caputxins van destacar diverses raons per les quals malbaratem el menjar. La primera és pel seu baix preu i pel desconeixement del procés humà i de treball que hi ha darrere de cada producte. Les persones acumulen menjar, més del que realment necessiten o utilitzaran. Més tard, arriba la raó estètica: quan l’aliment ja no segueix el patró idíl·lic, es rebutja.”És la llei de la indústria alimentària, la llei de la competència». Les expertes van explicar que la data de caducitat i el consum preferent són mecanismes de funcionament d’un engranatge d’empreses que no mira ni pel medi ambient. “Nosaltres hem de confiar en els nostres sentits, si el formatge pica, fóra. Si no, no”, va explicar amb riures Parellada. Juntes van intentar conscienciar els assistents que no es pot llençar allò que encara és útil, ja que, estadísticament, s’ha vist que un de cada tres aliments són desaprofitats al 100%.
La sessió també va servir per demanar modificacions de la llei de seguretat alimentària i que s’afavoreixi –en comptes de penalitzar– les empreses de gestió d’aliments (menjadors escolars, presons, menjadors socials, etc. ).
L’Ada i la Mireia van mostrar complicitat i interacció absoluta en tot moment i durant la sessió van voler remoure consciències: “Que aixequi la mà qui malbarati d’aquesta sala”, i una onada de braços amunt va passar per l’auditori dels Caputxins.
Text d’Anabel Piñar
Unes 500 persones entre ponents i assistents
El Figueres Talent va tancar divendres la tercera edició i ho va fer amb èxit. Unes 500 persones entre ponents i assistents van participat a les jornades celebrades a l’auditori dels Caputxins. Sota la presentació de Laura Brugués es va donar pas als ponents en un format de diàlegs que portava el nom “De tu a tu”.
El paper de les noves tecnologies i les xarxes socials ha tornat a ser clau aquest any. Precisament, una de les novetats ha estat el repte en línia adreçat als joves: “Com ens poden ajudar les xarxes socials a fer front al bullying a les aules?” La reflexió o la resposta a la pregunta es pot fer fins al 7 d’abril. La Fundació Princesa de Girona s’ha incorporat al projecte com a entitat coorganitzadora, juntament amb l’Ajuntament de Figueres, impulsor de la iniciativa.
Les jornades les va obrir el cantant i actor El Langui, protagonista de la campanya contra l’assetjament escolar “Se buscan valientes”.
Share on: WhatsApp ETIQUETESAda ParelladaAuditori dels CaputxinsfigueresFigueres TalentgastronomiaMireia Barba Gemma Visa Articles relacionatsMés de l'autor
El primer trimestre del 2011 és “el pitjor” dels últims 20... Hora Nova - 10 juny, 2011 Figueres tanca la Santa Creu 2016, la més aigualida i... Hora Nova - 9 maig, 2016 Avinyonet està a punt per a la reobertura de la biblioteca... Gemma Visa - 5 gener, 2017 Detingut un home acusat d’assaltar una dona amb una estrebada a... Hora Nova - 7 febrer, 2009 Veure'n més © 2016 Noves Edicions Altempordaneses S.L.U. Av. Salvador Dalí, 62 Baixos 4 - 17600 Figueres Tel. 972 505 958 - Fax 972 500 666 Diseny web per Dinatur | 0.819165 | curate | {"ca": 0.9847698744769875, "pt": 0.009539748953974895, "en": 0.0016736401673640166, "es": 0.0008368200836820083, "de": 0.003179916317991632} | http://www.horanova.cat/oportunitats-per-als-imperfectes/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_213221 | and or not in Any field Title Archival history Scope and content Extent and medium Subject access points Name access points Place access points Genre access points Identifier Reference code Digital object text Finding aid text Creator Any field except finding aid text
Add new criteria
And
Or
Not
Limit results to:
Repository Arxiu Històric de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears Arxiu Històric de la Universitat de les Illes Balears Arxiu Històric del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears Arxiu Municipal d'Esporles Arxiu Municipal de Campanet Arxiu Municipal de Deià Arxiu Municipal de Mancor de la Vall Arxiu Municipal de Montuïri Arxiu Municipal de Palma (Padrons d'Habitants) Arxiu Municipal de Pollença Arxiu Municipal de Porreres Arxiu Municipal de Puigpunyent Arxiu Municipal de Sa Pobla Arxiu Municipal de Santa Margalida Arxiu Municipal de Santa Maria del Camí Memòria de Mestres
Top-level description
Filter results by:
Level of description Collection File Fonds Grup de sèries Grup de subsèries Item Part Series Subfonds Subseries
Digital object available Yes No
Finding aid Yes No Generated Uploaded
Copyright status Public domain Under copyright Unknown
General material designation Architectural drawing Cartographic material Graphic material Moving images Multiple media Object Philatelic record Sound recording Technical drawing Textual record
Top-level descriptions All descriptions
Filter by date range:
Start
End
Overlapping Exact
Use these options to specify how the date range returns results. "Exact" means that the start and end dates of descriptions returned must fall entirely within the date range entered. "Overlapping" means that any description whose start or end dates touch or overlap the target date range will be returned.
Print preview View:
Sort by:
Identifier
Date modified
Title
Relevance
Reference code
Start date
End date
Direction:
Descending
Ascending
Fons Sebastià Serra i Busquets
Add to clipboard
ES 7040 AHUIB FSSB
Fonds
1968 - 2000
La major part dels documents que constitueixen aquest fons han estat recopilats a partir de les primeres eleccions (1977) de l'època de transició democràtica espanyola fins a l'actualitat. Els fons documental malgrat el seu caràcter heterogeni, segons la seva tipologia es pot dividir en tres grans grups:
Documentació referent a la temàtica política
Documentació relacionada amb el món de la Universitat
Publicacions de caire divers que fan referència, sobretot, a temàtica política, social, cultural, ecològica i nacionalista.
Al grup de la documentació de caire polític, té especial interès la sèrie de partits polítics i eleccions, que arreplega programes i propaganda electoral dels distints partits polítics a les eleccions tant generals com autonòmiques del període democràtic. També és interessant la documentació del PSM, d'aquesta mateixa sèrie documental, perquè permet traçar una evolució d'aquest partit. Aquest conjunt documental està integrat per fulletons, cartells i propaganda, tant electoral com referent a activitats de caire social i cultural i de distintes entitats de les Illes Balears i de l'àmbit dels Països Catalans. També es pot trobar documentació legislativa, com projectes de lleis i programes de Govern aprovats, informes i anàlisis realitzats pel Govern de les Illes Balears, programes elaborats també pel govern de les Illes i memòries d'activitats de distints organismes de les illes, com per exemple les del Consell Insular de Mallorca, del Parlament de les Illes Balears o de la Conselleria de Comerç i Indústria o de la Direcció Provincial de Treball i Seguretat Social.
Pel que fa al grup de documentació relacionada amb la Universitat es poden trobar des de fitxes per realitzar enquestes sobre la investigació a la Universitat de Palma de Mallorca (1980), a documentació de cursos i congressos als que ha assistit Sebastià Serra.
Finalment, el darrer grup documental està integrat per publicacions vinculades a la ideologia i a la carrera política del productor. S'han d'esmentar que no hi ha col·leccions senceres de cap de les publicacions i que de moltes d'aquestes només hi ha exemplars solts.
Serra i Busquets, Sebastià
Fons Emigració Balear a Amèrica
Add to clipboard
ES 7040 AHUIB FEBA
Fonds
Segles XIX-XX
Universitat de les Illes Balears (UIB)
Fons Antoni Pons Pastor
Add to clipboard
ES 7040 AHUIB FAPP
Fonds
1896 - 1976
El fons Antoni Pons Pastor consisteix en una documentació diversa produïda i replegada per ell mateix per tal d'elaborar i realitzar les seves obres i escrits, a més de referències de premsa que li interessaven. | 0.572885 | curate | {"en": 0.27453580901856767, "ja": 0.000663129973474801, "ca": 0.7066755083996463, "es": 0.000663129973474801, "de": 0.001989389920424403, "fr": 0.009725906277630416, "nl": 0.005747126436781609} | https://arxiu-historic.uib.cat/index.php/informationobject/browse?subjects=2917&sort=identifier&view=table&sf_culture=en&topLod=0&sortDir=desc |
mc4_ca_20230418_2_462951 | Warning: A non-numeric value encountered in /usr/home/barnalex.com/web/wp-content/themes/Avada/includes/dynamic_css.php on line 6753 Serveis - Barnalex
Serveis Roberto Granado 2016-09-27T09:03:46+00:00
BARNALEX és un despatx d’avocats de llarga trajectòria professional, d’atenció personalitzada, alta dedicació i cost eficient. BARNALEX posa el seu coneixement, experiència i talent al servei del client, complint, en tot moment, les normes ètiques i deontològiques de l’advocacia.
La firma es va fundar el 2008 de la mà de diferents professionals jurídics i tributaris, tots ells amb trajectòries superiors als 20 anys d’exercici i amb una visió idèntica de com prestar un servei professional: personalitzat i disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
El signe d’identitat de BARNALEX, el seu valor diferencial respecte d’altres operadors jurídics, es nodreix d’una màxima en anglès: “It’s business but it’s personal”. Els nostres clients així ho confirmen.
Pericials Cal·ligràfiques Judicials
Inversions Nacionals i Internacionals
Nul·litats · Separacions · Divorcis · Dissolucions de parelles · Tuteles · Curateles · Modificació de mesures · Incapacitacions · Dret de successions i donacions · Drets reals · Arrendaments · Compravendes · Traspassos · Comunitats de béns · Arrendament de serveis · Comunitats de propietaris · Contractes · Persones jurídiques · Dret hipotecari i registral · Dret d’assegurances · Responsabilitat civil mèdica · Dret de la circulació · Reclamacions de quantitat
Dret societari · Constitució de societats · Reformes estatutàries i reestructuracions societàries · Contractes mercantils · Juntes generals d’accionistes · Llibres societaris · Secretaria de consells d’administració · Fusions · Escissions · Transformacions · Liquidacions i dissolucions de societats · Dret concursal · Dret canviari
Defensa penal com a víctima, perjudicat, investigat (antic imputat), responsable civil, etc. · Redacció i presentació de denúncies i querelles · Sumari, procediment abreujat, judicis de faltes, diligències prèvies, recursos d’apel·lació i cassació · Accidents de trànsit · Alcoholèmia, excés de velocitat · Violència domèstica, abandonament de família, impagament de la pensió · Estafa, furt, robatori, apropiació indeguda, extorsió · Amenaces i coaccions, injúries i calúmnies · Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial · Malversació de cabals públics, prevaricació · Trencament de condemna, fals testimoni · Tràfic de drogues · Lesions, homicidis, assassinats · Falsedats de moneda, de documents, etc. · Assistència al detingut en jutjat i comissaries
Assessoria en totes les matèries de dret laboral i seguretat social · Defensa jurídica en assumptes contenciosos davant de jutjats i tribunals socials (Instància, Tribunal Superior, Audiència Nacional i Tribunal Suprem) · Negociació col·lectiva en convenis de sector i d’empresa · Assessorament en conflictes col·lectius i vagues · Acomiadaments col·lectius (expedients de regulació d’ocupació) · Expedients de mobilitat · Reclamacions de classificació professional · Assessorament en les diferents modalitats de contractació · Inspecció de treball · Reclamacions de recàrrecs de prestacions o d’indemnització de danys i perjudicis derivats d’accidents de treball o malalties professionals · Expedients d’invalidesa · Reclamacions contra actes de l’administració laboral a la via contenciosa administrativa
Assessorament i elaboració de renda i patrimoni de no residents · Assessorament i elaboració de la declaració de béns a l’exterior (model 720) · Càlcul de l’impost de societats · Comptes anuals i memòries · Comptabilitats i presentació de llibres · Col·laboració amb auditors · Assistència comptable puntual: operacions especials, quadres d’amortització, de leasing · Assessoria financera · Fusions i escissions · Due diligence per a compra i venda de societats · Consolidats · Inspeccions · Atenció de requeriments d’hisenda · Protocols familiars: manual de procediments en successions d’empreses · Planificació de successions · Càlcul i compliment d’herències i donacions
Assessorament i gestió jurídica a entitats públiques i privades i a ciutadans · Plans parcials · Juntes de compensació · Convenis urbanístics · Contractes de l’Administració Pública · Expropiació forçosa · Procediment administratiu comú · Procediment sancionador · Obtenció de llicències i permisos de tot tipus · Tramitació d’expedients en via administrativa
Pericial cal·ligràfica judicial · Dactiloscòpia · Estudi falsedat documental · Anàlisi de falsificacions i marques · Documentoscòpia · Testaments hològrafs · Identificació d’anònims · Grafologia · Grafoteràpia · Selecció de personal per a empreses amb proves grafològiques · Identificació de falsificacions de signatures
Estudi de viabilitat industrial per a patents, models d’utilitat i dissenys industrials · Cerca d’antecedents · Redacció, tramitació i defensa fins a la concessió arreu del món · Informes sobre infracció d’invencions · Consultoria d’invencions · Traduccions · Defensa dels drets de la propietat industrial · Cerca de marques, noms comercials i dominis · Tràmits de registre i defensa en tot el món · Defensa dels drets de la propietat industrial · Registre Mercantil Central: viabilitat de registre de noms societaris i certificacions · Registre de la propietat intel·lectual · Assessorament · Defensa dels drets de la propietat intel·lectual
Estem especialitzats en la compravenda total o parcial d’empreses i en ampliacions de capital, fruit de la nostra llarga experiència en gestió de pimes i multinacionals i de la nostra xarxa de despatxos col·laboradors de Berlín, Nova York, Londres, Hong Kong i Mèxic DF.
La nostra xarxa global d’inversions institucionals i family offices ens atorga una gran sensibilitat per a la competència intercultural.
També donem suport a start-ups innovadores, assessorant-les en plantejaments estratègics i recerca de capital inversor.
Treballem en els sectors de telecomunicacions, comerç tèxtil, transport, medi ambient, logística, sector immobiliari i hotels. | 0.876096 | curate | {"en": 0.024958677685950413, "es": 0.008099173553719008, "ca": 0.9669421487603306} | https://barnalex.com/ca/serveis/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_145804 | Els investigadors arriben a la conclusió que l'espècimen obtenia els aliments consumint fongs simbiòtics
Redacció
04/03/2021 14:46
Una investigació a Yokohama, Japó, ha conduït a una troballa botànica que és en si mateixa un tresor, segons ha publicat National Geographic. Es tracta d’una orquídia “fantasma”, una manera de denominar aquelles plantes no fotosintètiques. Com que no produeix el seu propi aliment aquestes plantes no compten amb clorofil·la i per tant no tenen el característic color verd que aquesta els aporta. En altres paraules, es veuen afectades per un desordre genètic anomenat l’albinisme.
Si bé entre els animals és relativament comú trobar animals amb aquesta condició, en el cas de les plantes no és tan senzill. L’explicació és bastant simple, mentre que per la majoria de la fauna el color és quelcom suplementari, per la flora és fonamental, ja que la clorofil·la és el que els permet obtenir energia. Per això les plantes “fantasma” tenen una vida molt curta.
Però l’orquídia que ha trobat l’equip japonès no és precisament petit o acabada de brotar, és més, és de la mateixa grandària que la que hi havia al seu costat. Això fa especialment inusual aquesta troballa i ha dut als experts a suggerir que aquesta planta “fantasma” estava obtenint els nutrients de fongs simbiòtics.
El descobriment d’aquest espècimen “fantasma” al costat d’un altre subjecte de la mateixa espècie sense albinisme és una oportunitat pel món botànic. L’estudi i les comparacions entre les dues obre la porta a conèixer millor l’evolució vegetal, ja que altres plantes al llarg de la història han deixat de fer les fotosíntesis per alimentar-se de fongs simbiòtics, aquesta és una oportunitat per apropar-nos més al perquè de tot plegat.
Fauna i flora japo
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari *
Nom *
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres.
Tanca
Error
×
Cal acceptar els termes i condicions.
Tanca
Error
×
Cal omplir el camp del comentari.
Tanca
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs més informació al teu correu electrònic | 0.656841 | curate | {"ca": 0.9596737652922519, "en": 0.014046216583597644, "es": 0.013140009062075216, "fr": 0.0022655188038060714, "de": 0.0018124150430448573, "cs": 0.009062075215224286} | https://monplaneta.cat/actualitat/lorquidia-fantasma-planta-que-nofotosintesis-25285/ |
mc4_ca_20230418_2_747119 | Óscar Álvarez, fins ara segon entrenador i capità històric del Llagostera pren el relleu d’Oriol Alsina al capdavant de l’equip. Serà la seva primera experiència com a primer entrenador. Avui el coneixerem una mica més. | Llagostera - Web Oficial
Óscar Álvarez, fins ara segon entrenador i capità històric del Llagostera pren el relleu d’Oriol Alsina al capdavant de l’equip. Serà la seva primera experiència com a primer entrenador. Avui el coneixerem una mica més.
ÓSCAR ÁLVAREZ, NOU MÍSTER DEL LLAGOSTERA COSTA BRAVA
Óscar. Il·lusionat?
Si, clar. Amb moltes ganes d’afrontar aquest nou repte. El llistó està molt alt però des de la il·lusió, el treball i el compromís estic convençut que ho tirarem endavant i poder tornar aquest equip el més amunt possible.
Vas arribar a Tercera Divisió, i vas gaudir dos ascensos. Com va ser la teva etapa com a jugador i capità del primer equip?
Boníssima. Després d’uns anys dolents a nivell personal em vaig retrobar amb el futbol en un primer moment amateur. Després però va canviar ràpid i es va tornar futbol professional. Qui m’ho havia de dir? Impensable en un primer moment però amb el Llagostera tot és possible.
Parlem de nits eternes com la classificació al Prat, els partits amb el València o els play-off. Quina de totes aquestes és la més grossa?
Em quedaria amb els dos ascensos. Els partits finals a Cerceda i a casa davant el Nàstic de Tarragona. Van suposar dos passos de gegant assolint categories en molt poc temps. A més, el partit davant el Nàstic encara va ser més especial, perquè no tothom pot retirar-se titular, com a capità i pujant de categoria. No podré oblidar-ho mai.
L’has conegut com a jugador, i després com a company a la banqueta.
Què en penses de l’Oriol?
Amb l’Oriol portem molts anys treballant junts i des del primer moment i va haver una afinitat professional i personal molt bèstia.
Com a míster ha estat el més guanyador, motivador i exigent que he tingut mai. Sempre et fa sentir a gust i sempre busca el costat positiu de qualsevol cosa. És un treballador incansable i la seva ambició no té límit.
Com a persona és encara millor que com a entrenador. És algú que ho dóna tot pels seus amics. Té un do especial per anticipar-se a les coses i de poder estar pensant en moltes coses diferents alhora i trobar-les-hi solució immediata.
Què en penses del projecte del Llagostera Costa Brava?
És un projecte que va començar aquesta família des del no res i l’ha portat fins a fites inimaginables, fins al que tenim avui dia.
No només ha crescut respecte al primer equip, que ja no direm que era impossible.
També hem crescut moltíssim i no deixem de fer-ho amb el futbol base.
Aquest Llagostera és un reflex de l’ambició del míster.
Què en penses de l’afició?
Són poquets però aquests poquets són fidels i molt ben parits. Els necessitem en aquesta nova temporada. Han de ser un suport incondicional per al primer equip. Estic segur que no fallaran.
Et poses algun objectiu?
Si. Aquest club sempre s’ha caracteritzat per ser guanyador. Si més no lluitador. Per tant, en totes les competicions que afrontarem l’objectiu serà guanyar.
Independentment de pressupostos, oportunitats, etc. Donarem el 120% sempre, amb la gent que vulgui estar.
Alguna frase per acabar l’entrevista?
No pot acabar de cap més manera que amb “No farem un pas enrere. Llagostera etern!” | 0.723785 | curate | {"ca": 0.9537290715372907, "es": 0.031050228310502283, "tr": 0.0027397260273972603, "pt": 0.0030441400304414, "gl": 0.00852359208523592, "ec": 0.0009132420091324201} | http://www.uellagostera.cat/noticia/20170517122512 |
mc4_ca_20230418_0_281725 | Àngels Andreu | @AngelsAndreuCam | 08/01/2016
Hi ha moltes maneres d'estimar, però al cap i a la fi és triar una opció, sentir que has fet bé i omplir-se a un mateix. És reunir la força vacant i arriscar-se a la sinceritat amb l'altre. És il·lusionar-se davant la mínima possibilitat de compartir experiències, barrejar emocions i embolicar-les de promeses. És entusiasmar-se i –sobretot- escriure un futur de paraules vestides de confiança. L'amor és dolçor i és passió. És l'entrega.
Trobem alliçonador desconèixer encara qui governarà el país durant els propers 4 anys. El poble, exemple d'humilitat, ha castigat l'excés. Dit de manera quotidiana, més que votar al partit que ens enamora, hem optat pel que consideraven menys dolent. En conclusió, ningú ha guanyat. Han volat simpaties i afectes, triomfant el desamor.
Cada vegada estem més distanciats sentimentalment, d'aquí deriva que sigui tan difícil la solució. La societat en el seu conjunt ha assolit uns nivells de desenvolupament que obliguen a rallar clar. L'autoritat no és més que la credibilitat i és creïble qui diu el que pensa i fa el que diu. Quan ens falta el sentit i es confirma l'absència d'un projecte conjunt, res justifica mantenir una convivència indesitjada. No ens fa cap por tornar a les urnes, i tot el que s'està dient aquests dies influirà –se'ns dubte- en els nous resultats.
La indiferència, les batalles internes, la manca d'autocrítica... condueixen a l'aïllament. En aquest punt, només queda la ruptura. | 0.802961 | curate | {"ca": 1.0} | https://menorca.info/opinion/firmas-del-dia/2016/01/08/568251/desamor-politic.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_128328 | Font: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/avicii-retirada-musica-electronica-5010949Creieu que tornarà d'aquí un parell d'anyets per què a casa s'avorrirà? (com el Justin Bieber per exemple )Podeu comentar també si voleu quina és la cançó que més us agrada d'ell i quina la que menys, o quin creieu que és el millor videoclip, etc. Jo crec que em quedo amb Levels, perdó per la originalitat xD. A mi les últimes que havia tret ja no em deien gaire cosa, penso que s'estava quedant sense idees. De videoclips m'agradava Seek Bromance, la resta, psè.
Alguns dels millors remixos/covers de Wake me up per a mi, a part del que ha posat el dònut:https://www.youtube.com/watch?v=XSs2cR2Tvuk (Simply Three)https://www.youtube.com/watch?v=N-YuSKeFMxY (2 Cellos)https://www.youtube.com/watch?v=bUMEw3P-62s (Beth, no la catalana )https://www.youtube.com/watch?v=M_o6axAseak (Aloe Black)https://www.youtube.com/watch?v=TS0a_qwts7o (Tebey) | 0.487869 | curate | {"ca": 0.5399361022364216, "fr": 0.05750798722044728, "en": 0.402555910543131} | |
mc4_ca_20230418_7_717081 | Cistella de Verdura Ecològica, Local i de Temporada - Biosfera Comestible
Inici / Tenda / Fruita i verdura / Cistella de Verdura Ecològica, Local i de Temporada
Categories: Fruita i verdura, Packs Etiquetes: caixa, cistella, degustació, ecològic, pagès, sabor, selecció, temporada, textura, verdura
Selecció de verdures ecològiques i de proximitat.
Cada setmana pot variar el contingut de la cistella a disposició del pagès i de la temporada.
Garantia de que les verdures són ecològiques i locals, i que les seves condicions són òptimes per tota classe de plats i receptes.
Es pot escollir la verdura entre les que oferim cada setmana.
Els preus de la cistella són flexibles, a partir de 15 euros. (+ els costos del enviament, també teniu l’opció de recollida en botiga sense cost adicional).
Per qualsevol dubte, no dubteu de posar-vos en contacte amb nosaltres! | 0.76181 | curate | {"ca": 1.0} | http://biosferacomestible.cat/tenda/fruita-i-verdura/cistella-verdura-ecologica-local-temporada/ |
mc4_ca_20230418_5_691102 | Resultats Eleccions Municipals 26m 2019 - SANT HILARI SACALM | SEGRE
Consulta els resultats de les Eleccions Municipals a Sant Hilari Sacalm: nombre de vots, dades de participació, recompte, escrutini, regidors electes... | 0.636301 | curate | {"ca": 1.0} | https://hiberus.segre.com/nc/serveis/eleccions/26m2019/comicis/2019MU/MU_164_34_17_9/ |
macocu_ca_20230731_6_303240 | Aquest diumenge sortegerem les 3 ulleres entre les persones asistents que hagin emplenat el segÃ1⁄4ent formulari:
Els que estigueu interessats en aquestes ulleres, per exemple com regal de Nadal, recordeu que ens ofereixen un descompte fent la compra directa. Aprofiteu diumenge per provar-les. | 0.68265 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_341896 | Els socis de les biblioteques municipals de València creixen un 21% des de 2015
La regidora d'Acció Cultural, Maria Oliver, ha fet balanç de la gestió durant este mandat, en el qual ha augmentat la participació ciutadana en la gestió i activitat de la xarxa municipal
Un 21% més de socis i sòcies, un augment del 96% en la demanda de préstecs digitals, un creixement del 68% de les activitats desenvolupades en els Espais d'Iniciatives Culturals, i un increment del 59% en les activitats d'animació lectora. Estes són les principals dades que reflectixen la gestió de la Xarxa de Biblioteques Municipals, que la regidora responsable, Maria Oliver, ha presentat hui.
La delegada ha realitzat hui un balanç de la seua gestió al capdavant de la Regidoria, i s'ha mostrat molt satisfeta dels resultats. «Quan vam arribar al govern municipal ara fa 4 anys vam observar que la ciutat disposava d'una xarxa de biblioteques molt extensa però molt desconeguda per la ciutadania, i que presentava grans carències», ha explicat. Tal com ha afirmat la regidora, les biblioteques funcionaven «pràcticament com a cementeris de llibres», per la qual cosa es va impulsar un procés de treball conjunt i coordinat amb les persones professionals de la Regidoria i amb els veïns i veïnes de cada barri per tal de conéixer les seues necessitats i propostes de millora. Especialment, en allò referit als anomenats Espais d'Iniciativa Cultural, dels quals disposa un bon nombre de les biblioteques de la xarxa municipal, i que s'han convertit en espais de co-gestió i de projecció cultural.
En estos 4 anys les xifres han evolucionat «de manera molt positiva», segons ha assegurat la regidora. Des de l'any 2016 el nombre de socis i sòcies s'ha incrementat en 15.219 persones (8.504 d'elles en 2018), la qual cosa suposa un augment del 21%.
Quant als fons bibliogràfics disponibles en la xarxa general, s'han dotat amb 12.383 nous exemplars. I, a més, s'han augmentat en un 10% els fons bibliogràfics audiovisuals, en la línia de modernització dels recursos disponibles i d'actualització a les noves necessitats i aplicacions tecnològiques. De fet, la demanda de préstecs digitals de la plataforma e-biblio s'ha disparat: l'increment des de 2017 s'ha situat en el 96%, i ha arribat a registrar 4.420 préstecs en 2018.
Maria Oliver ha destacat l'impuls a la co-gestió ciutadana dels espais culturals de què es disposa a les biblioteques. «No es tracta només de fer cultura en els barris, sinó des dels barris», ha afirmat. De fet, des de l'inici de la legislatura el nombre d'activitats a les biblioteques municipals ha crescut en un 68%: de les 859 de 2016, a les 1.446 de 2018.
A això se sumen les activitats formatives que també tenen el seu espai en estos centres municipals, i que han crescut en un 99%, de les 244 activitats registrades en 2016 a les 485 desenvolupades de l'any passat. «Això ens ha permés enfortir les relacions amb la comunitat educativa de cada barri», ha subratllat la regidora. «L'objectiu, a més d'acostar la cultura als barris, és que eixos barris, la ciutadania, siguen protagonistes del fet cultural, que aporten i siguen un element actiu en la generació de cultura».
Oliver ha destacat el creixement en un 58% de les activitats d'animació lectora, especialment les dedicades al públic infantil, mitjançant propostes com 'contacontes' i clubs de lectura.
Finalment, la regidora d'Acció Cultural ha destacat l'esforç dirigit a «dignificar» les diferents seus i espais de les biblioteques, amb millores de mobiliari, instal·lacions i manteniment. A més, ha anunciat la pròxima posada en ús de les dependències de les biblioteques de Trinidad (en el primer trimestre d'enguany), i Carola Reig, en Benimaclet, així com el trasllat de la d'Orriols a noves dependències. A tot això se suma el projecte d'impulsar una nova senyalística, que es presentarà en breu, per dotar a la xarxa de Biblioteques Municipals d'una imatge corporativa «potent i reconeixible, que la gent puga identificar i que exercisca d'element aglutinador». | 0.875049 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/els-socis-de-les-biblioteques-municipals-de-valencia-creixen-un-21--des-de-2015/175494 |
macocu_ca_20230731_5_15481 | Dirección: Virginia González García, Universitat de València Jorge Martí Contreras, Universitat Jaume I (Castelló) | 0.577136 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_275578 | Èxit d’assistència a la jornada sobre El desenvolupament local en la sostenibilitat energètica: Casos d’èxit i propostes de futur, organitzada per ABTECIR i la UIB, amb la col•laboració del Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears - Abtecir
Èxit d’assistència a la jornada sobre El desenvolupament local en la sostenibilitat energètica: Casos d’èxit i propostes de futur, organitzada per ABTECIR i la UIB, amb la col•laboració del Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears
El passat 16 de desembre, més de seixanta persones assistiren a la “Jornada sobre el desenvolupament local en la sostenibilitat energètica” que organitzàrem conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i amb la col•laboració del Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca.
L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Son Lledó del campus universitari. Va dirigir la jornada el doctor Andreu Moià, enginyer industrial investigador del grup de recerca en Enginyeria de l'edificació i la gestió energètica de la UIB i vocal de la Junta Directiva d’ABTECIR.
Inaugurà l'acte el doctor Jordi Llabrés, vicerector d'Innovació i Transferència.
L’objectiu d’aquesta jornada és aconseguir ajudar als ajuntaments de Mallorca a aconseguir fitxar mesures d’eficiència energètica aprofitant les energies renovables dins l’horitzó 2020 i mostrar-los les subvencions i ajuts, exemples reals, els seus resultats i donar-los-hi també les eines per poder aconseguir reduir les emissions, assumint una responsabilitat global des de les institucions a més estalviar costos.
El Sr. Ángel Gallego, enginyer industrial, cap de Servei de Informació, Promoció i Eficiència Energètica de la CAIB, va presentar els ajuts de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic.
La Sra. Montserrat Molins, enginyera industrial, cap de servei d’assistència tècnica a obres del Consell de Mallorca, va parlar sobre els ajuts del Consell de Mallorca.
El Sr. Josep Maria Rigo, enginyer industrial, coordinador d’Ecologia, Agricultura i Benestar animal del Ajuntament de Palma, va mostrar als assistents, exemples se sostenibilitat energètica.
El Sr. Fernando Mateos, enginyer tècnic industrial del departament d’Enginyeria de Heating & Cooling System de Panasonic, va explicar exemples de millora energètica a la climatització.
El Sr. Gabriel Ferragut, Batle de l’Ajuntament de Sa Pobla, va presentar el pla d’iniciatives de sostenibilitat energètica del seu ajuntament ha pogut dur a terme amb els ajuts, per animar a altres ajuntaments a fer-ho.
El Sr. Jordi Quer, enginyer tècnic industrial i gerent d’Inti Energia, va parlar sobre biomassa i autoconsum dels equipaments municipals.
El Sr. Miguel Bello, tècnic de l’empresa Carandini, va explicar com es pot millorar la il•luminació vial als ajuntaments i l’important estalvi econòmic que pot suposar.
Finalment el Sr. Miquel Arbona, enginyer tècnic industrial, president d’ABTECIR i gerent de Nord Arbona Pizà, va parlar sobre la importància i aspectes importants de les energies renovables i l’eficiència en els equipaments municipals.
A l'acte, hi varen assistir alumnes i professors de la UIB, batles i tècnics municipals de molts dels ajuntaments de Mallorca, arquitectes, aparelladors, enginyers tècnics i industrials, instal•ladors i comercials del àmbit de l’energia, molts dels quals són socis i membres de les entitats col•laboradores d'ABTECIR.
Durant la jornada, els assistents gaudiren d'un coffee-break patrocinat per: | 0.881279 | curate | {"ca": 0.997968659315148, "es": 0.0020313406848520023} | http://www.abtecir.org/noticies-blog/noticies-blog/202-%C3%A8xit-d%E2%80%99assist%C3%A8ncia-a-la-jornada-sobre-el-desenvolupament-local-en-la-sostenibilitat-energ%C3%A8tica-casos-d%E2%80%99%C3%A8xit-i-propostes-de-futur,-organitzada-per-abtecir-i-la-uib,-amb-la-col%E2%80%A2laboraci%C3%B3-del-consell-de-mallorca-i-el-govern-de-les-illes-balears.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_530480 | Davant l'allau de crítiques que està rebent aquests dies la CUP, em veig amb l'obligació d'obrir un fil amb un recull de totes. 1. Els de la CUP vesteixen normal: 2. En David Fernàndez és del Rayo Vallecano i l'Osasuna, a més, quan tenia 14 anys era "proetarra" segons fonts prou fiables. 3. Els de la CUP alcen el puny quan canten els segadors. Que ho diguin!! que són uns C-O-M-U-N-I-S-T-E-S. 4. En David Fernàndez fuma ducados. 5. El pentinat de la Georgina està passat de moda. 6. La CUP té més diputats que diputades!! Algú en té més? és important recollir-les totes, pel futur del nostre poble i els nostres fills.
4. En David Fernàndez fuma ducados.aixo ha de vulnerar el protocol de Kyotoaixí que no són verds ni sustaniplas | 0.683329 | curate | {"ca": 0.9203910614525139, "cs": 0.013966480446927373, "pt": 0.02094972067039106, "es": 0.0446927374301676} | |
macocu_ca_20230731_6_574515 | Vermutjazz, degustació de vermut i concert de TAK!
És un projecte ambiciós de jazz format per quatre joves músics actius dins l’escena musical barcelonina els quals inicien aquesta proposta la tardor del 2011 amb la intenció de buscar un so i personalitat pròpia dins el món del jazz. L’element més important d’aquesta banda però, és sens dubte la constant comunicació i la bona entesa entre els músics dalt l’escenari, que provoca un resultat fresc i agradable per a l’oient.
Influències actuals del jazz com les del jazz progressiu, jazz d’avantguarda, free jazz o pinzellades d’altres estils musicals com hip-hop, soul o funk podem trobar-les dins les composicions pròpies del grup explotant sempre al màxim les sonoritats de cada instrument.
Grup jove amb curta trajectòria però que ja compta amb diversos concerts a les sales més importants del país i recentment ha guanyat el concurs de jazz de A Coruña Jazz Fussion.
Formació: Roger Martinez – Saxo Joan Solana – Piano Manel Fortià – Contrabaix Marc Bódalo – Bateria
Cal Figarot
carrer general prim, 11 08720 Vilafranca del Penedès | 0.843143 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_436419 | ISLÀNDIA AL COMPLET
VIATGE ALS CONFINS D'ISLÀNDIA
Islàndia té una naturalesa increïble amb nombrosos atractius turístics i naturals. En aquesta ruta de 15 dies a més de recórrer l'anomenada Ring Road o carretera circular que ens permetrà visitar glaceres, impressionants cascades, volcans, observació de balenes, afegim la regió dels Fiords de l'Oest que és una de les més belles d'Islàndia, i també més salvatges. Ens trobarem paisatges nus, muntanyes volcàniques, fiords, cascades imponents, penya-segats espectaculars i la cascada més gran del país: Dynjandi, els penya-segats de reproducció d'ocells marins més importants d'Europa. Proposem una ruta amb cotxe de lloguer i en hotels i guest houses amb bany dins de l'habitació.
Esmorzar. Dia lliure per a gaudir d'aquesta dinàmica ciutat. Allotjament.
Esmorzar. Travessem l'est de l'illa. Podem optar per seguir la carretera costanera, entre fiords i petites poblacions pesqueres o prendre el muntanyenc pas de Öxi cap a Hallormsstadhur, on trobem el major dels boscos de l'illa i les cascades de Litlanefoss i Hengifoss. Allotjament.
DIA 07. REGIÓ AQUEST - MYVATN (185 KM)
Esmorzar. Continuem cap al llac Mývatn. Visitem la “ciutat negra” de Dimmuborgir, l'àrea geotermal de Hverir i la península de Hofdi, a més de gaudir deun nou bany termal en Mývatn Nature Baths. Allotjament.
Esmorzar. Conduïm a Dettifoss, cascada famosa per el enorme cabal d'aigua que salta al buit. Més al nord trobem Asbyrgi, immens canó en forma de ferradura. Recorrem la península de Tjörnes cap a Húsavík, un dels millors destins per a realitzar una navegació de avistaje de balenes. Descobrim la majestuosa “cascada dels déus”, Godafoss, i al final de la jornada arribem a la capital del nord, Akureyri,situada a la vora del fiord de Eyja. Allotjament.
Esmorzar. Partim cap als fiords de l'oest. Voregem el fiord de Hrúta fins a Holmavik, on podem conèixer el Museu Islandès de Fetilleria i Bruixeria, i explorar la península de Drangsnes, amb els seus promontoris rocosos i piscines naturals. Allotjament.
DÍA 11. HOLMAVIK - PATREKSFJURUD
Esmorzar. Ens dirigim a la costa occidental. Ens desviem per a visitar l'original cascada de Dynjandi, un gran torrent que es llisca per una immensa roca de forma piramidal. Continuem cap a Patreksfjörður, petita població marinera, on descansem.
DIA 12. PATREKSFJORDUD
Esmorzar. Conduïm fins a Látrabjarg, una successió de penya-segats paradís d'ocells marins, entre elles els emblemàtics frailecillos. Prosseguim a Rauðasandur, una llarga i tranquil·la platja visitada per foques. Retorn a l'hotel i allotjament.
Esmorzar. Sortida cap al port de Brjánslaekur, on embarquem en un ferri que en un trajecte de dues hores i mitja que ens trasllada a Stykkishólmur, en la península de Snæfellsnes. Descobrim en aquest apassionant i agrest territori Kirkjufell, majestuosa muntanya d'origen volcànic, la platja de sorra negra de Djupalonssandur i els penya-segats de Arnstapi. Allotjament.
Una nit d'allotjament en Homalvik amb esmorzar
Dues nits d'allotjament en Patreksfjordur amb esmorzar
Ferri Brjanslaekur - Stykkisholmur
NO INCLUYE
Activitats opcionals | 0.624634 | curate | {"en": 0.02987983111399805, "ca": 0.8626177330302046, "es": 0.05456316986034427, "fr": 0.023384215654433257, "de": 0.004546930821695355, "nl": 0.01039298473530367, "cs": 0.0022734654108476776, "pl": 0.012341669373173108} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_273026 | Salou celebra la XXVI edició de la Festa del Rei Jaume I, amb activitats presencials i virtuals, per donar a conèixer aquesta gran fita històrica — Ajuntament de Salou
Saltar al contingut Saltar a la navegació Saltar a la cerca
Portal toolbar
Toggle navigation
Facebook
Twitter
Instagram
You Tube
Choose language
ca
es
tancar
Cerca
només a la secció actual
Mostrar cercador
Cerca avançada…
Mostrar navegació
Ajuntament
Tràmits
La ciutat per temes
El Municipi
Cita prèvia
Seu electrònica
Guia
Turisme
enrera
Contactar
Telèfons d'interès
Adreces d'interès
Com contactar amb l'Ajuntament?
El Consistori
Alcalde
Regidors/es
Agenda pública dels regidors/es
Govern Municipal
Pla d'Acció Municipal de Salou
Organització municipal
Ple municipal
Actes i convocatòries de la Junta de govern local
Convocatòries i actes dels òrgans municipals
Espai dels Grups Municipals - Actualitat
Les corporacions. Històric
Eleccions
Delegat de Protecció de Dades
Atenció a la ciutadania
T'ajudem
Oficina d'Atenció Ciutadana - OAC
Seu electrònica
Oficina d'Atenció al Consumidor - OMIC
Notificacions Telemàtiques
La meva bústia. Carpeta ciutadana
Pagament on line de tributs municipals
Servei de queixes, suggeriments i propostes
Salou Finestra Oberta, portal de tramitació administrativa per a les activitats empresarials
Els meus tributs
IdCat Mòbil
Govern Obert
Govern Obert
Portal de Transparència
Edictes i tauler d'anuncis
Perfil del contractant
Pressupost
Relació de convenis subscrits
Recursos Humans
Serveis de cita prèvia
Oferta pública d'ocupació
Calendari de dies inhàbils
Agenda pública dels regidors
El Municipi
Rendiment de comptes
Processos de participació ciutadana
Comunicació
Contactar
Permís d'enregistrament a Salou
L'Ajuntament a les Xarxes Socials
Imatge Corporativa
Manual de les bones pràctiques de comunicació
TAC12 - Salou
Butlletí Municipal
Comunicació
Protocol
Contactar
Distincions protocol·làries
Reglaments i Normatives protocol·làries
Llibre d'honor de la ciutat
Protocol
Codi de Bon Govern i Conducta
Codi de Bon Govern i Conducta
enrera
Els tràmits
Benestar social i dona
Benestar social i dona
Ciutat i carrers
Ciutat i carrers
Associació i participació ciutadana
Associació i participació ciutadana
Empreses i consum
Empreses i consum
Esport, lleure i joventut
Esport, lleure i joventut
Família, habitatge i padró
Família, habitatge i padró
Educació
Educació
Impostos i tributs
Impostos i tributs
La teva administració
La teva administració
Llicències i permisos
Llicències i permisos
Ofertes de treball municipal
Ofertes de treball municipal
Més tràmits
Més tràmits. Altres administracions
Serveis per a activitats empresarials i habitatges d'ús turístic
Serveis per a activitats empresarials i habitatges d'us turístic
enrera
Arxiu municipal
Les APPs de Salou
Benestar i Serveis Socials
Cultura i Festes
Educació
Biblioteca
Esports
Gastronomia Salou
Infància
Joventut
Medi Ambient, Platges i Salut
Neteja i manteniment urbà
Palau de Congressos- Teatre Auditori
Participació Ciutadana
Policia Local i Mobilitat
Promoció Econòmica i Comerç
Promoció turística
Salou Smart Destination
Servei d'Ocupació Municipal
Serveis funeraris
Tributs i Gestió Econòmica
Urbanisme i planejament
Revisió del POUM
enrera
Salou, en imatges
Els monuments de Salou
Salou, en xifres
Història
Salou històric
Alcaldes i Alcaldesses per la Pau
Xarxa d'Alcaldes i Alcaldesses per la Pau
El Temps
Com arribar
El municipi
Notícies
Sou a:
Inici
Notícies
Salou celebra la XXVI edició de la Festa del Rei Jaume I, amb activitats presencials i virtuals, per donar a conèixer aquesta gran fita històrica
Salou celebra la XXVI edició de la Festa del Rei Jaume I, amb activitats presencials i virtuals, per donar a conèixer aquesta gran fita històrica https://www.salou.cat/ca/noticies/salou-celebra-la-xxvi-edicio-de-la-festa-del-rei-jaume-i-amb-activitats-presencials-i-virtuals-per-donar-a-coneixer-aquesta-gran-fita-historica https://www.salou.cat/ca/noticies/salou-celebra-la-xxvi-edicio-de-la-festa-del-rei-jaume-i-amb-activitats-presencials-i-virtuals-per-donar-a-coneixer-aquesta-gran-fita-historica/@@download/image/portada.jpg
Salou celebra la XXVI edició de la Festa del Rei Jaume I, amb activitats presencials i virtuals, per donar a conèixer aquesta gran fita històrica
divendres 27 agost 2021
Del 30 d’agost i fins al 5 de setembre, l’àrea de Serveis Culturals, junt amb la Biblioteca Pública Municipal de Salou ha organitzat una programació per a totes les edats, que farà que la població s’endinsi, en primera persona, en l’estada del Rei Jaume I el Conqueridor a Salou, tot just abans de salpar cap a Mallorca, l’any 1229
També es podrà gaudir del Mercat Medieval, a càrrec de l’àrea de Dinamització Econòmica, del 2 al 5 de setembre, pels carrers del Nucli Antic i la plaça Bonet, en horari d'11 a 14 h, i de 17 a 22 h
L’Ajuntament de Salou, a través de les àrees de Serveis Culturals i Dinamització Econòmica, i el Patronat Municipal de Turisme, celebrarà, del 30 d’agost i fins al 5 de setembre, la 26a edició de la Festa del Rei Jaume I, amb una extensa programació, durant tota la setmana, amb activitats presencials i virtuals, per donar a conèixer a la població aquesta gran fita històrica, en la què Salou va acollir la presència del Rei Jaume I El Conqueridor, tot just abans de salpar cap a Mallorca, l’any 1229, des del Port de Salou.
L’alcalde Pere Granados ha assenyalat “la importància de posar en valor el nostre patrimoni històric i cultural, del qual una de les fites més importants va ser l’estada del Rei Jaume I al nostre municipi”. Per aquesta raó, “estem treballant per tal que la ciutadania, tant resident com visitant, pugui descobrir, de primera mà, i de la manera més fidel possible, la història de Salou”.
Per la seva banda, el regidor de Serveis Culturals, Xavier Montalà, ha expressat que “enguany hem decidit organitzar actes més petits i més simbòlics, per tal d’explicar com va ser la vida del Rei Jaume I i el seu pas per Salou, a través de conferències, exposicions i diferents activitats, que, en aquesta edició de 2021, tindran un enfoc més cultural, explicatiu i divulgatiu”.
Oferta cultural
En aquest sentit, el proper dijous, dia 2 de setembre, el Patronat Municipal de Turisme compartirà, a través d’un vídeo promocional, el moment en què el Rei Jaume I, acompanyat de la Reina Violant d’Hongria, i el seu seguici, omplien els carrers de Salou, sota la mirada atenta de milers de visitants, cap a la conquesta de Mallorca.
El divendres, dia 3 de setembre, es podrà gaudir de la videoconferència ‘Setembre de 1229. Salou-Mayūrqa: El repte d’un rei de 21 anys’, a càrrec de la Doctora en Història de l’Art, Esther Lozano López.
I, a la tarda, a les 18.30 h, al pati de la Torre Vella, es durà a terme la conferència, de forma presencial, ‘Viatges i viatgers a l’Edat Mitjana. Un món en moviment’, a càrrec de Rosa María Guijarro Asensio, catedràtica jubilada de l’Institut Jaume I, en la qual s’explica que són molts els viatgers que van descobrir, en aquella època, nous mons, més enllà del seu entorn, com ho van fer, per exemple, mercaders, pelegrins, guerrers, mercenaris, diplomàtics, ambaixadors, artistes, artesans, religiosos, estudiants, monarques amb les seves corts i seguicis, pobres, mendicants, presoners de guerra o marginats. Per aquesta activitat, de caràcter gratuït, l’aforament és limitat i no cal invitació prèvia.
A continuació, el mateix divendres, a les 20 h, també a la Torre Vella, s’inaugurarà l’exposició ‘1229: Objectiu Mayūrqa. Imatges, colors i memòria del passat medieval’. Aquesta proposta neix a les aules de 1r de Batxillerat artístic 20-21. Està vinculada a “Imatges del passat medieval, reflexos al present de Salou”, de l’Institut Jaume I (projecte d’Innovació pedagògica, dins l’Apadrinem el nostre Patrimoni de la Generalitat) i s’ha sustentat, en part, en dues fructíferes col·laboracions: amb l’Ajuntament de Salou i amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (programa UMA).
Per últim, dissabte, 4 de setembre, es podrà visualitzar el vídeo ‘Visca el Rei Jaume I!’.
Els tres vídeos es podran veure a través del perfil de YouTube de l’Ajuntament de Salou, i de les xarxes socials municipals.
Més activitats programades per la Festa del Rei Jaume I
Pel que fa a les activitats de la Biblioteca Pública Municipal de Salou, a partir del proper dilluns, 30 d’agost, i fins al 17 de setembre, es podrà gaudir de l’exposició ‘Les mil vides de Jaume I. Aproximació a la vida literària del rei conqueridor’. Es tracta d’una recerca per la narrativa literària de ficció editada sobre la figura del Rei Jaume I. A més, amb el préstec de qualsevol dels exemplars exposats, el visitant podrà endur-se una miniatura del Rei Jaume I.
També, de l’1 al 3 de setembre, es podrà jugar, de forma virtual, a l’activitat ‘Què li sobra al rei conqueridor?’, amb un retallable d’una de les peces reials que identifica el Rei Jaume I, que es podrà descarregar, online, a través de les xarxes socials de la Biblioteca.
Així mateix, el proper dimecres, dia 1 de setembre, a les 18.30 h, la Biblioteca acollirà la xerrada ‘Llums i ombres del regnat de Jaume I’, a càrrec de Jaume Borràs i Galceran, historiador i catedràtic de Socials. Es tracta d’una activitat presencial i gratuïta, adreçada a joves i adults. Per poder assistir-hi, caldrà inscriure’s, prèviament, a la Biblioteca, de forma presencial; o a través del telèfon 977 38 88 09, el correu electrònic [email protected], o de les xarxes socials.
Mercat Medieval
L’Àrea de Dinamització Econòmica també ha organitzat, un any més, el Mercat Medieval, que es podrà visitar del 2 al 5 de setembre, als carrers del Nucli Antic (carrer Església, c. Ponent, c. de Joan Miró, c. dels Pins i c. de Rafael Casanova) i la plaça Bonet; en horari d'11 a 14 h, i de 17 a 22 h.
D’altra banda, el Club Nàutic Salou organitza la XXXV Regata Rei en Jaume, del 9 a l’11 de setembre, en aigües de Catalunya i Balears.
Normes de seguretat davant la COVID-19 en totes les activitats presencials
Per tal de garantir la seguretat de la ciutadania davant la COVID-19, l’aforament de les activitats presencials serà limitat, seguint les normatives de seguretat i accés. Caldrà fer un ús correcte de la mascareta, i fer servir els dispensadors de gel hidroalcohòlic, per rentar-se les mans, que hi haurà a l’entrada dels recintes. Un cop ocupada la localitat, caldrà no moure's fins que acabi l’acte, per tal d’evitar encreuaments. Cal recordar, també, que no es podrà accedir als recintes amb beguda ni menjar.
Fitxers adjunts
PROGRAMA ACTUALITZAT FESTA DEL REI JAUME I SALOU 2021 CAT.pdf Descarrega
PROGRAMA ACTUALITZAT FESTA DEL REI JAUME I SALOU 2021 CAST.pdf Descarrega
Document Actions
Font RSS
Enviar per email
Imprimeix-ho
Compartir
facebook
twitter
linkedin
whatsapp
Destacats
Fes la teva consulta!
Mapa de seguiment dels casos de COVID-19 a Catalunya
COMPRA SALOU: Coneix el directori d'establiments del municipi!
Dol perinatal
Processos de participació ciutadana
Mou-te pel residu zero!
Descobreix com fer-ho!
Turisme
Cuida Salou
Seu electrònica
Descarrega l'APP Salou al mòbil!
Salou Tac12
Ocupació
El telèfon de la neteja
Menú secundari
Inici
Avís Legal
Mapa del lloc
Accessibilitat
Contacte
Política de privacitat
Ajuntament de Salou. Passeig del 30 d'Octubre, 4 | 43840 Salou | Tel. 977 309 200 | Oficina d’Atenció ciutadana | 0.625136 | curate | {"ca": 0.8863370260290012, "en": 0.04494280825002252, "ro": 0.00018013149599207422, "es": 0.008826443303611637, "it": 0.008286048815635414, "pt": 0.02332702873097361, "oc": 0.001711249211924705, "fr": 0.022516436999009275, "gl": 0.0006304602359722597, "sk": 0.000990723227956408, "sv": 0.001531117715932631, "tr": 0.0007205259839682969} | https://www.salou.cat/ca/noticies/salou-celebra-la-xxvi-edicio-de-la-festa-del-rei-jaume-i-amb-activitats-presencials-i-virtuals-per-donar-a-coneixer-aquesta-gran-fita-historica |
naciodigital_ca_20220331_0_341081 | L'alcalde Josep Mayoral en l'acte simbòlic de l'inici de les obres del carrer Girona. Foto: Lluís Vilaró
Granollers inicia les obres de remodelació del carrer Girona, una de les artèries de la ciutat. El projecte preveu la renovació de 600 metres de via, entre els carrers Agustí Vinyamata i Francesc Ribas. El nou carrer tindrà les voreres més amples i només un carril de circulació per sentit. L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, explica que aquest espai "havia quedat enrere" perquè "està igual que fa algunes desenes d'anys". Les obres, que tindran una durada d'uns 9 mesos, tenen un cost d'1.685.802 euros.
Les obres s'han adjudicat a l'empresa Obres i Serveis Roig. El projecte es finança amb una aportació de 500.000 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i d'1.000.000 d'euros de la Diputació de Barcelona. L'Ajuntament de Granollers assumeix la resta del cost. El nou carrer Girona tindrà voreres d’un mínim tres metres; la calçada es reduirà de dos a un carril de circulació per sentit, excepte en els trams necessitats de carrils addicionals per a girs. El projecte també preveu la reordenació de les zones d'aparcament i de les zones de càrrega i descàrrega. Es reduirà el nombre de places d'estacionament de zona blava. L'Ajuntament assegura que aquesta disminució, d'una quarantena de places, es compensarà amb la creació d'altres de pagament a l'entorn.
Nou mesos d'obres
En total seran 595 metres lineals de via i 12.600 metres quadrats d'actuació. Les obres també s'aprofitaran per fer una intervenció integral de renovació de serveis com l'aigua potable, les noves tecnologies o l'enllumenat. La previsió és que les obres, que s'executaran per trams, s'allarguin per un espai de nou mesos. L'Ajuntament no descarta talls de trànsit, però s'intentarà que siguin en hores menys complicades.
Les obres han començat aquest dimarts a la cruïlla entre els carrers Girona i Vinyamata, amb un acte simbòlic amb membres de l'Ajuntament i representants veïnals. Mayoral va indicar que els comerços del carrer han de veure aquesta remodelació com una "millora substancial". Periòdicament es reunirà la Comissió de seguiment de les obres formada per representants del veïnat, de l'Ajuntament i de l'empresa constructora. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/16169/granollers-comenca-obres-millora-carrer-girona |
cawac_ca_20200528_10_126169 | Participà en els concursos literaris organitzats per l'Ajuntament de València i Lo Rat Penat i milità a Unió Valencianista Regional.
Inicià la seua tasca literària com a col·laborador en el setmanari popular valencianista Foc y Flama (València 1912-1913). Publicà alguns llibres de poemes, com Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919), formant part del grups dels renovadors que tracten d'aportar matisos modernistes per mitjà de recursos d'origen simbolista.
Col·laborà també en diverses revistes polítiques i literàries valencianes anteriors al 1936 com Pàtria Nova, El Poble Valencià, Pensat i Fet i El Camí, en aquesta última amb el pseudònim Daniel Tossal. Va ser fundador, el 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, amb Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Francesc Almela i Vives de la revista literària Taula de Lletres Valencianes, amb l'objectiu d'impulsar la regeneració de la literatura i de acostar-se a les corrents literàries i culturals avantguardistes que en les dècades de 1920 i 1930 sorgiren en tota Europa.
El 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castelló, i es va enfrontar a Josep Maria Bayarri pel seu pamflet El perill català (1932): "tot lo que hi ha en el llibre pot ser tractat, folgadament, en un article de periòdic" i denunciava la inoportunitat del pamflet: "en estos dies [...] quan s'està abocant sobre Catalunya, que representa, en esta hora històrica, els nacionalismes hispànics, totes les malvolences, tot l'odi tradicional dels unitaristes castellans, la sola enunciació del títol del llibre [...] és d'una inoportunitat imperdonable".
El 7 de febrer de 1934 va assistir a l'assemblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, on es va elegir el Consell Directiu i es van aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz va ser escollit president segon, acompanyant a Vicent Vilaplana, Robert Moròder, Carles Salvador, Pasqual Asins o Baldomer Vendrell, entre d'altres.
Després de la Guerra Civil abjurà tant de l'ideari polític com de l'estètic que havia defensat abans del 1936, separant-se del valencianisme i publicant poesia de temàtica fallera i inequívocament franquista, poemes vicentins i per a la festa del Corpus, i col·laborant en Diario de Valencia, Las Provincias i en el Almanaque del mateix periòdic. | 0.894061 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.memoriavalencianista.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=327&lletra=C |
crawling-populars_ca_20200525_21_176704 | Recorda'm
18.00. Centre cívic. Ball de tarda amb l'actuació del grup Blue Moon.
18.00. Pavelló. Ball amb l'actuació del duet Giravolt.
18.00. Centre social. Ball amb l'actuació del grup Trànsit.
17.30. Local Social. Berenar i ball amb l'actuació del duet Catalana.
© 2020 El Punt Avui | 0 | curate | {"ca": 0.7638376383763837, "eo": 0.06642066420664207, "hu": 0.04797047970479705, "en": 0.0996309963099631, "sv": 0.02214022140221402} | : /agenda/balls/argelers.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_182153 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
MOLINA TIBAU, QUIM
CATALONIA, U.B.,G
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.18011409942950285, "ca": 0.612876935615322, "en": 0.08801955990220049, "pl": 0.013039934800325998, "nl": 0.022819885900570498, "pt": 0.02689486552567237, "fr": 0.022819885900570498, "id": 0.004889975550122249, "de": 0.014669926650366748, "it": 0.013854930725346373} | : /jugador/1920/alevi-tercera-divisio/alevi-tercera-divisio/grup-6/36339311/35030850 |
mc4_ca_20230418_2_393637 | És molt més radical que la CUP - Fòrums - Racó Català
20.05.2019 14.31 h
El paracaigudista de Fuerza Nueva està resant per a que Graupera no entre a l'Ajuntament perquè per als seus interessos seria més perjudicial fins i tot que la Cup. I té raó, només Barcelona és Capital pot evitar el retorn als tripartits i la socioconverència que preparen els processistes.
El 26, què li darem al noi de la mare?
https://twitter.com/josebouvila/status/1130343211032023041
20.05.2019 14.40 h
T'imagines que entren Cup i Graupera i ell es queda a la rue?
▴#10171364 8 0
20.05.2019 21.02 h
▴#10171373 0 0
20.05.2019 21.51 h
No només seria preciós, quasi-garantiria una majoria històrica del catalanisme a la capital del país.
▴#10171373 9 0
20.05.2019 22.06 h
Complicadíssim. Però seria gairebé apoteòsic.
Kamehàmic però gairebé impossible. Em penso que només un dels dos grups entrarà al consistori.
20.05.2019 14.47 h
Putes campanyes electorals.
▴#10171364 0 0
20.05.2019 21.25 h
És radical el que va a l'arrel, a lo fonamental de les coses. Aquest pallasso no va pas per aquest camí.
Bé, és el PP, el mateix que diu que el PSOE és filocomunista i amigot dels indepes
Jo votaria en Graupera si no fos pro-immigració, l'únic que he sentit comentar algo del del tema ha estat en Valls, i obviament no el votaré. Amb mi que no contin per legitimar la bogeria suicida que s'està fent en aquest país.
▴#10171364 0 3
Sembla que digui "AAARRRGHH! UN INDEPEEEEEE! I VE CAP A MIIIIIII! ".
Graupera mola. Dins la caterva de lumpenlíders ploramiques que engendra aquesta nació sotmesa, és de lo més agafable. Tanmateix, a part d'una crítica a les elits i un clam a la desobediència, què ofereix?
▴#10171364 1 0
881 lectures | 0.637298 | curate | {"ca": 0.7216676453317674, "de": 0.12331180270111568, "en": 0.06987668819729888, "es": 0.04462712859659425, "fr": 0.010569583088667059, "pt": 0.008807985907222548, "pl": 0.011743981209630064, "eo": 0.0011743981209630064, "it": 0.008220786846741046} | https://www.racocatala.cat/forums/fil/225110/es-molt-mes-radical-que-la-cup |
mc4_ca_20230418_17_433285 | El PSM acusa a Ramon Socies de cedir les forces de seguretat per carregar contra els afectats per les autopistes d’Eivissa
El PSM considera que, amb la seva actuació, Ramon Socias està avalant l’actuació irregular del Govern de les Illes Balears i del Consell d’Eivissa i Formentera.
El PSM acusa al delegat del Govern espanyol, Ramon Socias, de cedir les forces de seguretat de l’Estat per carregar contra els veïns d’Eivissa afectats per les obres de l’autopista d’Eivissa. Els nacionalistes han fet aquestes declaracions després que aquest matí els operaris de la constructora hagin fet entrar les màquines en dues cases i uns negocis de planters ajudats per uns 80 agents de la Guardia Civil i de la Policia Nacional. Els propietaris de les finques afectades (Can Toni Malalt i Can Josep Malalt) no es consideren degudament expropiats i es veuen indefensos davant l’actuació de les forces de seguretat de l’Estat.
El PSM considera que, amb la seva actuació, Ramon Socias està avalant l’actuació irregular del Govern de les Illes Balears i del Consell d’Eivissa i Formentera. En aquest sentit, Pere Sampol, portaveu del PSM al Parlament de les Illes Balears demana al delegat del Govern espanyol que eviti aquestes actuacions tan agressives i desproporcionades fins que no hagi una sentència ferma que defineixi clarament els termes de les expropiacions i de les obres.
Sampol recorda que “quan Catalina Cirer era delegada del Govern espanyol hi va haver durant 15 dies les màquines excavadores aturades davant la seu del Govern de les Illes Balears i les forces de l’ordre no varen actuar en cap moment”. En aquest sentit, el portaveu nacionalista es demana “per què hi ha ara tant interès en intervenir? Per què les forces de seguretat no defensen els veïns d’Eivissa que contemplen estupefactes com estan arrasant els seus negocis i les seves propietats?” | 0.743176 | curate | {"ca": 1.0} | http://psm-entesa.cat/noticia.php?Codnot=1102 |
mc4_ca_20230418_0_389675 | Anem a l'hort! - Libro Liberisliber -català
Anem a l'hort! - Libros
Per encàrrec de la mare, en Fermí i la Valentina, amb en Tano naturalment, van a l'hort a buscar una pastanaga. Allà es trobaran amb un petit i divertit desgavell. En trencar-se un dels tubs de reg, s'ha format una bassa on es banyen una família de granotes, la mar de contentes. Però això també comporta alguns problemes amb altres bestioles que viuen a l'hort. Les coneixerem i descobrirem les curioses maneres de parlar que tenen....com diu en Fermí: qui no te un all, te una ceba. | 0.700726 | curate | {"it": 0.029304029304029304, "es": 0.06593406593406594, "su": 0.02564102564102564, "ca": 0.8791208791208791} | https://liberisliber.com/libros/anem-a-l-hort!/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_94145 | Més hores de mòbil, manca de rutines, excés d’informació negativa i més ansietat són alguns dels efectes del confinament i tot això perjudica tant a la qualitat del son com al nombre d’hores que es dorm. El neurocientífic i professor del grup Cognitive Neurolab dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya Diego Redolar explica a l’ACN que el confinament ha modificat les rutines i “falten molts senyals externs que fa servir el cervell per regular els ritmes del cos”. Això provoca dificultats per conciliar la son, més despertars o una qualitat de son inadequada. Afegeix però que “es poden fer moltes coses” com establir unes rutines diàries, reduir l’ús del mòbil, fer esport i una dieta equilibrada.
Redolar explica que hi ha gent que tot i no estar a primera línia en la lluita contra el coronavirus percep la situació generada “des de la incertesa i la manca de control” i això genera ansietat que s’enduen a la nit, cosa que provoca que costi conciliar la son, que hi hagi més despertats o que la qualitat del son no sigui l’adequada. D’altra banda, ha augmentat l’ús de pantalles i especialment un abús de les tauletes i els telèfons mòbils pot afectar al dormir. Això és així perquè aquests dispositius emeten una llum blava d’una freqüència determinada que activa una regió del cervell “molt important a l’hora de regular els ritmes circadians i biològics” de la persona. Aquesta regió hauria d’estar activa durant el dia i baixar l’activació a la nit per permetre la posada en marxa de patrons fisiològics per anar a dormir. “Si anem al llit i agafem la tauleta o el mòbil estem donant informació contradictòria al cervell sobre el moment del dia i li estem dient que no és el moment d’anar a dormir”, detalla Redolar.
Relacionat amb l’ús de pantalles, els ciutadans volen estar informats en tot moment i Redolar ha alertat que això també té conseqüències. En primer lloc, apunta que davant del “bombardeig” d’informació, el ciutadà acostuma a centrar-se “en la part negativa, en els afectats i els morts” i, en segon lloc, aquest accés s’acostuma a donar en major volum al final del dia, quan el cos s’hauria d’estar preparant per anar a dormir. Detalla que aquesta informació s’incorpora sovint mentre es dorm, per exemple a través de somnis, i això incrementa les probabilitats de despertar-se durant la nit o de trigar a conciliar la son. Per això una de les primeres recomanacions que fa Redolar és “intentar evitar escoltar i llegir notícies sobre aquesta situació abans d’anar a dormir perquè és més fàcil que s’incorporin durant la nit”.
L’investigador afegeix que el canvi d’hora del passat cap de setmana per adaptar-se al d’estiu i la meteorologia dels darrers dies tampoc hi ha ajudat. Així, explica que tot i que habitualment es necessita un dia per adaptar-se al nou horari –una mica més en el cas de nens i gent gran-, la situació de confinament pot “alterar” aquesta adaptació. D’altra banda, la darrera setmana ha anat acompanyada de pluges i nuvolositat i això ha provocat menys llum, “una de les senyals externes més importants”. L’absència d’aquesta “dificulta la feina de regulació” del cos i afecta l’estat d’ànim. Tots aquests aspectes poden afectar tota la població, tot i que els grups més “vulnerables” a patir alteracions de la son o on es poden agreujar més són la gent gran i els infants.
Redolar explica que per fer front a totes aquestes dificultats que poden sorgir durant el confinament per dormir bé cal seguir uns hàbits. En primer lloc, és necessari establir una rutina, com es fa quan es treballa o s’estudia. “Correm el risc de dir com que estem a casa no ens dutxem, no fem el llit, no ens vestim… És molt important fer tot el contrari”, manifesta. Així, aposta per posar-se el despertador per mantenir un horari al matí i anar a dormir cada dia a la mateixa hora, també mantenir els horaris dels àpats i de treball si es fa teletreball. Afegeix que és molt important fer esport perquè ajuda el cervell en tots els processos de regulació dels ritmes dels cicles de son i vigília, així com dutxar-se o fer un bany d’aigua calenta abans d’anar a dormir perquè augmenta la temperatura del cos, com quan es fa esport. Pel que fa a l’alimentació, cal evitar la cafeïna, la xocolata o les begudes estimulants a última hora del dia perquè també pot provocar “efectes negatius” sobre la son”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/societat/mobil-manca-rutines-exces-informacio-afecten-confinament-162783/ |
mc4_ca_20230418_7_712041 | INApartments Aristo Sopot Sopot Polònia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
ul. Lokietka 19B, Karlikowo, Sopot, Polònia, 81-735 - Veure al mapa
Més informació sobre INApartments Aristo Sopot
Oferint allotjaments de qualitat al les platges districte de Sopot, INApartments Aristo Sopot és una selecció popular tant per oci com per negoci. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, INApartments Aristo Sopot és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. L'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, transport hotel/aeroport, habitació familiar, ascensor per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Sopot, faci de INApartments Aristo Sopot la vostra llar.
A surcharge applies for arrivals outside check-in hours. All requests for late arrival must be confirmed by the property. Please inform INApartments Aristo Sopot in advance of your expected arrival time. You can use the Special Requests box when booking, or contact the property directly with the contact details provided in your confirmation. | 0.738321 | curate | {"ca": 0.7766927083333334, "pl": 0.001953125, "en": 0.22135416666666666} | https://www.agoda.com/ca-es/inapartments-aristo-sopot/hotel/sopot-pl.html |
mc4_ca_20230418_13_782865 | Txékhov La corista - la serp blanca
Txékhov La corista
Una vegada, quan era més jove, més bonica i tenia més veu, Pasha es trobava en la planta baixa de la seua datxa, en companyia del seu admirador, Nikolai Petróvitx Kolpakov. La calor i la xafogor eren insuportables. L’home, que acabava de dinar i s’havia begut una ampolla d’un pèssim oporto, se sentia malament i enutjat. Tots dos s’avorrien i esperaven que afluixara la calor per eixir a fer una passejada.
De sobte, al vestíbul, va sonar un colp de timbre inesperat. Kolpakov, que era en mànegues de camisa i sabatilles, es va posar dret d’un bot i es va quedar mirant Pasha amb aire desconcertat.
—Deu ser el carter o potser una amiga —va dir la cantant.
Kolpakov no es torbava davant les amigues de Pasha ni davant del carter, però, per si de cas, va agafar la seua jaqueta i va passar a l’habitació del costat, mentre Pasha anava corrents a obrir la porta. Quina no seria la seua sorpresa quan, en lloc del carter o d’una amiga, es va trobar a l’entrada amb una dona desconeguda, jove, bonica, ben vestida i, a jutjar per les aparences, respectable.
La desconeguda estava pàl·lida i respirava amb dificultat, com si haguera pujat per una escala empinada.
—Què desitja?—-va preguntar Pasha.
La senyora no va contestar de seguida. Va fer un pas endavant, va recórrer lentament l’habitació amb la mirada i es va asseure com si estigués tan fatigada o malalta que no pogués estar-se dreta; després va moure durant una bona estona els llavis esblanqueïts, tractant de dir alguna cosa.
_És el meu marit en la seua casa? —va preguntar al final, alçant fins a Pasha els seus ulls grossos, amb les parpelles enrogides pels plors.
—Quin marit? —va murmurar Pasha i de sobte es va espantar tant que els peus i les mans se li van quedar gelats—. Quin marit? —va repetir, posant-se a tremolar.
—El meu marit...Nikolai Petróvitx Kolpakov.
—No...no, senyora... Jo... no conec cap marit.
Va transcórrer un minut en silenci. La desconeguda es va passar vàries voltes el mocador pels llavis pàl·lids i, tractant de controlar un calfred interior, va contenir la respiració; mentrestant, Pasha seguia dreta davant d’ella, immòbil, com petrificada, mirant-la amb por i sorpresa.
—Aleshores, diu que no està ací? —va preguntar la senyora amb la veu ja ferma i un estrany somriure.
—No.. No sé de què em parla.
-És vostè una criatura vil, roïna i repugnant... —va balbucejar la desconeguda, mirant Pasha amb odi i menyspreu—. Sí, sí... repugnant. M’alegre molt, moltíssim, d’haver-li dit finalment aquestes paraules!
Pasha es va adonar que aquella dama vestida de negre, amb ulls furiosos i dits blancs i fins, la considerava un ésser repulsiu i odiós, i va sentir vergonya de les seues galtes enrogides i plenes, de les petites taques del seu nas, del floc de cabell que li queia sobre el front i que no hi havia manera de dominar. I es va imaginar que, si hagués estat més prima i no hagués anat maquillada ni lluït el floc de cabell sobre el front, hauria pogut ocultar la seua deplorable condició i no hauria sentit tanta vergonya i tant de temor davant d’aquella dama desconeguda i misteriosa.
—On és el meu marit?—va continuar aquesta—. Això a part, tant se val que estiga ací o no, però he de dir-li que el busquen per una malversació de fons... Estan a punt de detenir-lo. Això és el que ha aconseguit vostè! -la senyora es va alçar i va començar a fer voltes per l’habitació, intensament agitada. Pasha la mirava, però estava tan espantada que no entenia res—. Avui mateix el trobaran i l’arrestaran —va afegir la senyora, esclatant en plors, en els quals vibraven alhora la humiliació i la còlera—. Sé qui l’ha portat a aquesta horrible situació! Infame, miserable! Criatura repugnant i venal! —La senyora va tòrcer els llavis i va arrufar el front amb fàstic—. No hi puc fer res... Escolte’m, dona mensypreable... No hi puc fer res, vostè és més forta que jo, però algú ens defensarà als meus fills i a mi. Déu ho veu tot! Ell és just. Ell li farà pagar cada una de les meues llàgrimes, totes les meues nits d’insomni! Arribarà un dia que vostè s’enrecordarà de mi!
De nou es va fer el silenci. La senyora passejava per l’habitació, retorçant-se les mans, mentre Pasha seguia mirant-la amb expressió obtusa, desorientada, sense comprendre, esperant que passés alguna cosa terrible.
—Jo, senyora, no sé res —va dir de sobte i es va posar a plorar.
—Menteix! —va cridar la dama, mirant-la amb odi—. Ho sé tot! Fa temps que la conec! Sé que durant l’últim mes el meu marit l’ha visitada tots els dies!
—Sí. I què? Què prova això? Rep molts invitats, però no obligue ningú a venir. Cada u és lliure de fer el que vulga.
—Li dic que s’ha descobert una malversació de fons! Ha malgastat uns diners que no eren seus! S’ha decidit a cometre aquest crim per... una dona com vostè. Escolte —va dir amb to decidit, parant-se davant de Pasha—. Vosté no pot tenir principis, només viu que per fer el mal, aquest és el seu objectiu, però em costa creure que haja caigut tan baix que no conserve ni una gota d’humanitat. El meu marit té dona i fills... Si el condemnen i l’envien a l’exili, els meus fills i jo ens morirem de fam... Ho entén? No obstant, hi ha una manera perquè tant ell com nosaltres ens salvem de la pobresa i del deshonor. Si avui mateix entregue nou-cents rubles, el deixaran tranquil. Només nou-cents rubles!
—Quins nou-cents rubles? —va preguntar en veu baixa Pasha-. Jo... no sé res... No els he agafat.
—No li estic demanant nou-cents rubles... Vostè no té diners i a més no vull res seu. Li estic demanant una altra cosa... Generalment, els homes regalen joies a les dones com vostès. Retorne’m les que li ha regalat el meu marit!
—Senyora, ell mai m’ha regalat res! —va cridar Pasha, que començava a comprendre.
—Aleshores, on són els diners? Ha dilapidat els que eren seus, els meus i els dels altres... On ha anat a parar tot això? Escolte’m, per favor! Estava alterada i li he dedicat paraules molt desagradables, de manera que li demane disculpes. Vosté m’odia, ho sé, però si és capaç de sentir compassió, pose’s en el meu lloc. Per favor, done’m aquestes coses!
—Hum...! —va exclamar Pasha, arronsant les espatles—. Ho faria amb gust, però li jure per Déu que el senyor no m’ha regalat res. Crega’m, li estic dient la veritat. Però espere, té vostè raó —va afegir la cantant, torbant-se—. Una vegada em va portar un parell de cosetes. Li les tornaré, si així ho vol...
Pasha va obrir un dels calaixos del seu tocador i en va treure un braçalet prim d’or i un petit anell amb un robí.
—Tinga! -va dir, allargant les dues joies a la dama.
La senyora va envermellir d’ira i el seu rostre es va estremir. Es considerava insultada.
—Però, què em dóna vostè? No li estic demanant almoina, només vull que em lliure els objectes que no li pertanyen... les coses que, aprofitant-se de la seua situació, li ha tret al meu marit... a aquest home dèbil i desgraciat... Dijous, quan la vaig veure amb ell al moll, vosté lluïa fermalls i braçalets d’or. Per tant, és inútil que represente davant meu el paper d’ovella innocent! Li ho demane per última vegada: em dóna les joies o no?
—Això sí que té gràcia, la veritat... —va dir Pasha, que començava a enfadar-se—. Li assegure que del seu Nikolai Petróvitx no he rebut res més que aquest braçalet i aquest anell! Només em portava pastissos.
—Pastissos... —va dir la desconeguda amb un somriure amarg—. Els meus fills no tenen res per portar-se a la boca i ací prenen pastissos. Aleshores, es nega en redó a tornar-me les joies?
En no obtenir resposta, la senyora es va asseure i es va quedar meditabunda, amb la mirada fixa en un punt.
—Què faré ara? —mussità—. Si no obtinc nou-cents rubles, el meu marit està perdut, i els meus fills i jo també. Què fer? Matar aquesta miserable o posar-me de genolls davant seu? —la senyora va afonar el rostre en el mocador i va esclatar en plors—. Per favor! —se sentia a través dels plors—. Vostè, que ha arruïnat i perdut el meu marit, salve’l... No té vostè compassió d’ell, però els xiquets... els xiquets... quina culpa tenen?
Pasha es va imaginar els menuts al carrer, plorant de fam, i ella mateixa va començar a plorar.
—I què puc fer jo senyora? —va preguntar—. Diu que sóc una miserable i que he arruïnat Nikolai Petróvitx, però li jure per Déu... que no n’he obtingut el menor profit... En el nostre cor només Mòria té un protector ric, totes les altres vivim de pa i ceba. Nikolai Petróvitx és un senyor educat i cortès, per això el rebia. No estem en condicions de rebutjar ningú.
—Li demane les joies! Done-me-les! Ací em té, plorant... humiliant-me... Vol que em pose de genolls? Ho vol?
Pasha va fer un crit d’espant i la va detenir amb un gest de les mans. S’adonava que aquesta senyora pàl·lida i bonica, que s’expressava amb tanta elegància, com en el teatre, era capaç d’agenollar-se davant seu, només per satisfer un sentiment d’orgull i dignitat, per enaltir-se a si mateixa i rebaixar-la a ella.
—Està bé, li donaré les joies! —va dir Pasha amb gran agitació, eixugant-se els ulls—. Agafe-les. Però que conste que no me les ha donat Nikolai Petróvitx... Les he rebudes d’altres senyors. Faça el que li semble...
Pasha va obrir el calaix de la còmoda, en va treure un fermall de diamants, un collar de corall, uns quants anells, un braçalet, i li ho va donar tot a la dama.
—Agafe-ho si vol, però del seu marit no he obtingut res. Emporte-se-les i que li aprofiten! —va continuar Pasha, ofesa per l’amenaça de la dama de posar-se de genolls—. Però ja que és vostè tan noble... i la seua dona legítima, hauria de retenir-lo a casa. Així és! Jo no l’he invitat, ha vingut perquè ha volgut...
La senyora, a través de les llàgrimes, va fer una ullada a les joies que li oferien i va dir:
—Això no és tot... Ací no hi ha ni cinc-cents rubles.
Amb un gest enfurismat, Pasha va treure també de la còmoda un rellotge d’or, un portacigarretes i uns botons de puny, i va dir, separant els braços:
—No tinc res més... Pot regirar la casa!
La visitant va sospirar, va embolicar les joies en un mocador amb les mans tremoloses i, sense dir res ni fer tan sols una inclinació amb el cap, se’n va anar.
La porta de l’habitació del costat es va obrir i va aparèixer Kolpakov. Estava pàllid i menejava nerviós el cap, com si s’acabés d’engolir un líquid molt amarg; als ulls li brillaven les llàgrimes.
—Quines joies m’ha regalat vostè? —el va increpar Pasha—. Quantes me n’ha portat, si es pot saber?
—Joies... Quina misèria! Joies! —va exclamar Kolpakov, sacsant el cap—. Déu meu! Ha plorat davant teu, s’ha humiliat...
—Li estic preguntant quines joies m’ha portat vostè -va cridar Pasha.
—Déu meu, ella, una dona decent, orgullosa, honorable... i fins i tot volia posar-se de genolls davant... davant aquesta barjaula! I sóc jo qui l’ha impulsada a això! Jo ho he permès! —es va agafar el cap amb les mans i va gemegar-: No, no m’ho perdonaré mai! Mai! Aparta’t de la meua vista... immundícia! -va cridar amb repugnància, retrocedint davant Pasha i rebutjant-la amb mans tremoloses—. Volia posar-se de genolls i... davant qui? Davant teu! Ah, Déu meu!
Es va vestir de pressa i, evitant Pasha amb un gest de fàstic, es va dirigir a la porta i se’n va anar.
Pasha es va tombar i va esclatar en plors. Trobava a faltar les joies que havia donat en un moment de rauxa i se sentia ultratjada. Va recordar que feia tres anys un comerciant li havia pegat sense cap motiu i va plorar amb més força encara. | 0.764123 | curate | {"ca": 0.8888987409115091, "en": 0.00815747472956198, "pt": 0.040078028019152334, "es": 0.04185139209079624, "it": 0.004965419400602944, "id": 0.0008866820358219544, "st": 0.001064018442986345, "fr": 0.005763433232842703, "ja": 0.0006206774250753681, "mo": 0.0008866820358219542, "ro": 0.006472778861500266, "nl": 0.0003546728143287817} | http://www.laserpblanca.com/txekhov-la-corista |
mc4_ca_20230418_14_221348 | Ciscar és l'alcaldable d'un nou partit a Amposta - Imagina Ràdio
Ciscar és l’alcaldable d’un nou partit a Amposta
La formació es diu Som Amposta
Redacció.- El regidor d’Amposta de Plataforma per Catalunya, German Ciscar, anuncia que ha creat una nova formació política a la localitat, amb el nom de Som Amposta.
“Som Amposta és un partit de nova creació per lluitar per Amposta. Només pensem i treballem per Amposta i el territori. Dins de les nostres files hi ha gent de totes les ideologíes i simpatitzants de diferents partits. Som de pensaments lliures i molt disparts”, diu en un comunicat enviat als mitjans.
Segons Ciscar, el partit està conformat per “gent a nivell municipal que ja no crèiem amb les sigles, ni lletres dels partits polítics, sinó que crèiem en les persones”. Per una altra banda destaca que “som gent que estem cansats de promeses i discursos i el que volem són fets. Volem una Amposta amb feina segura, honrada, bons serveis amb un bon present i un futur millor…coses que no tenim a dia d ́avui. Nosaltres em decidit formar part de la sol.lució i no pas del problema”.
ciscar som amposta
El Tribunal Suprem desestima el recurs de la PDE i del territori contra el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre | 0.79327 | curate | {"ca": 0.9851607584501236, "no": 0.01483924154987634} | https://www.imaginaradio.cat/ciscar-es-lalcaldable-dun-nou-partit-a-amposta/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_767714 | El trencalòs augmenta la seva població al Parc Natural de l'Alt PirineuAquesta espècie protegida en risc d'extinció a Catalunya tira endavant quatre polls nous i consolida una nova parella al Parc Natural de l'Alt PirineuRedacció 07 Ago 2015 - 18.51Trencalòs Es confirmen la consolidació d'una nova parella de trencalossos al Parc Natural de l'Alt Pirineu i el naixement de quatre polls, factors que auguren un bon futur per a aquestes aus.A Catalunya, cap a començaments del segle XX, l'espècie del trencalòs era present als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d'aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus.A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Els principals factors que van causar la greu regressió van ser la utilització de verins, la caça i l'espoli dels nius.La greu situació en què es trobava l'espècie va donar lloc, el 1998, a l'aplicació de l'anomenat "Pla Coordinat d'Actuacions per a la Protecció del Trencalòs". Posteriorment es va aprovar el Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya.Des d'aleshores va començar un procés de recuperació i es va arribar als 84 adults l'any 2013, distribuïts entre les comarques de la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès.El seguiment que es fa del trencalòs consisteix a localitzar any rere any la ubicació exacta del niu de cada un dels territoris i observar el comportament del poll. Observar si salta i s'incorpora a la població salvatge. Aquest any s'ha confirmat la consolidació d'una nova parella al Parc Natural, i així han passat de vuit a nou els territoris amb presència d'exemplars reproductors, dels 42 existents a Catalunya.D'aquests territoris del Parc, tan sols en quatre ha començat la reproducció amb la posta i, per tant, l'inici de la incubació. Han nascut quatre polls, el mateix nombre que la temporada passada, i que representa un 36% de la productivitat de tot Catalunya: onze polls.L'èxit reproductor del trencalòs depèn de la disponibilitat tròfica relacionada amb la ramaderia extensiva i d'ungulats salvatges i està considerat com un indicador de la qualitat ambiental de l'espai; en aquest aspecte, la del Parc Natural de l'Alt Pirineu és la més alta de totes.Així doncs, sembla que podria incrementar-se lentament la població reproductora, tendència que marca la tònica general de l'àmbit de la serralada pirinenca, la població de la qual és l'única que es pot considerar consolidada ara per ara de tota la Unió Europea.
Esperem que si un trencalòs mata a un parell d'ovelles la Generalitat o el MinisterI competent se'n faci responsable.Està molt bé que s'hi reintroduexin espècies, però si les institucions no ajuden als ramaders que s'hi puguin veure perjudicats, aquestes espècies tornaran a estar en perill. Ja no parlem de controlar bé la cadena tròfica.Ho dic perquè jo paso moltes temporades a Galícia i aquí els yupi-guais de la Xunta van decidir des del seu pis a Santiago reintroduir el llop a tort i a dret. Doncs bé, després d'haver-se carregat als pocs conills que quedàven tras la pesta, ara els llops estan matant als ramats i la Xunta no s'hi fa responsable d'això. Coneixent com conec als gallecs d'aldea, no em vull ni imaginar a quants llops hauran matat ja furtivament a trets d'escopeta.
Es diu "trencalòs" perquè menja principalment la mèdul·la dels ossos de carronya.
OK, ja veig que m'he colat. | 0.873492 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_375039 | Hola,Tinc un dubte lingüístic sobre una paraula que no sé traduir de l'anglès o castellà al català. Es tracta del mot «bardiche», una paraula -sembla que d'origen rus o eslau antic- que fa referència a una antiga arma de la Baixa Edat Mitjana i principis de l'Edat Moderna usada sobre todo al Nord i Est d'Europa. La forma de la fulla d'aquesta arma és ben característica, per la qual cosa es diferencia d'altres tipus de glavis (entenc que el terme glavi seria l'equivalennt al francès «glaive» -tot i que tinc dubtes si vindria directament del l'espasa romana «gladius», que entenc que deuria de ser gladi-, sí és reconegut pel DIEC... però és un terme molt més general que no concretitza la forma de la fulla) per la mateixa fulla es forma de lluna minvant. Us deixe algunes fotografies: Qui vullga més info, cliqueu al següent enllaç: https://en.wikipedia.org/wiki/BardicheHe cercat per tota la xarxa i pel principals diccionaris i traductors onlines disponibles (DIEC, Optimot, DCBV, DNV...) i no he trobat res que en faça la més mínima referència. No cerque una descripció d'aquesta forma, ni termes pareguts però més generalistes (destral, glavi, etc.) sinó la traducció exacta d'aquest tipus de glavi amb la fulla d'aquesta forma.Llavors usuaris especialitzats en filologia catalana i/o coneixements d'armes medievals, què algú em pot fer cinc cèntims?Gràcies de bestreta!
Ací hi ha una ciutat ucraïnesa relacionada amb la destral botxinera.https://ca.wikipedia.org/wiki/Berd%C3%ADtxivBerdítxiv (en ucraïnès: Бердичів, en polonès: Berdyczów, en rus: Берди́чев, translit. Berdítxev) és una ciutat d'importància regional del nord d'Ucraïna. És una ciutat històrica situada en la Província de Jitómir. [...]HistòriaEn 1410 el Gran Duc de Lituània Vitautas el Gran concedeix els drets sobre l'àrea a Kalinik, el procurador de Putivl i Zvenígorod. Es creu que un servent seu, anomenat Bérditx, hauria creat un khútor (un petit assentament cosac) en el lloc. A partir del nom d'aquest servent és d'on l'etimologia popular fa derivar el nom la ciutat. Ara bé, segons alguns filòlegs i investigadors, el nom procedeix de la paraula eslava «бердо» (translit. berdo, 'cingle'). D'altres l'entronquen amb la paraula «берда» (translit. berda, 'destral de guerra dels eslaus'). És per això que l'escut modern de Berdítxiv representa una destral de guerra i el caduceu del déu del comerç Mercuri, com a símbol d'un passat en què la ciutat fou un important centre comercial. [1] Hi ha historiadors que lliguen la procedència del nom de la ciutat a la tribu turquesa dels berendeus que, en temps de la Rus de Kíev, van començar a fer una vida seminòmada i dels quals les cròniques ja mencionen algun assentament. [2][3]
Molt interessant i moltes gràcies!! ! | 0.868053 | curate | {"ca": 0.9912055698057897, "es": 0.00622938805423232, "en": 0.0021986075485525836, "fr": 0.00036643459142543056} | |
macocu_ca_20230731_6_76433 | Ho han avançat fonts del PP, i contrasta amb l'actitud de Janer, que rebutjava les propostes de Rajoy i d'altres populars
Concretament, Janer anirà al míting que es farà al recinte Palma Arena entorn de les 20.00 hores, i l'escriptora serà present amb altres membres de la candidatura del PP per presenciar el discurs i la propostes que formulin Matas i Rajoy en una de les jornades més importants de la campanya popular a les Balears. Les mateixes fonts han indicat que Janer no intervindrà a l'acte. Durant la jornada del dia 18, Rajoy participarà al matí en un acte de partit a Menorca, després anirà a un dinar amb afiliats a Eivissa i farà aquest míting nocturn. Maria de la Pau Janer és una de les principals novetats de la candidatura de Jaume Matas, i la seva inclusió va suscitar certa sorpresa per haver donat suport al president de CiU, Artur Mas, a les eleccions a Catalunya, si bé ha declarat fa poc que dóna suport al candidat del PP a Balears perquè el seu projecte suposa, segons ella, una "aposta de modernitat" per a les Illes. Després de saber-se la notícia, Janer va confirmar el seu suport incondicional a Artur Mas, afirmant que "esperava continuar essent la seva musa" i va afirmar que manté un posicionament diferent als diversos territoris: és de Convergència a Catalunya i del PP a les Balears. També va declarar en entrevistes a mitjans de comunicació les seves discrepàncies en alguns aspectes amb Rajoy i altres membres de la direcció del PP.
COMENTARIS
No em sembla de ningun interés el que faça eixa senyora.Si va en una llista del PP és perquè està d'acord amb la política d'eixe partit. Parlant tant d'ella l'única cosa que es fa és propaganda del PP. Que el PP compra voluntats ja ho sabem; hi ha compres del PP més importants i escandaloses. Que siga una senyora més o menys agraciada no li dóna més rellevància i que escriga en català tampoc. Com deia FUSTER " parla català, vejam què diu". Salutacions a tots i totes.
I el millor de tot és que CIU no renega pas d ella i li segueix tirant floretes i rient-li les gràcies a la Mari Pau. CIC cada dia s assembla més al PP.
Increïble aquesta bona dona com una bona convergent nomes es mou pels seus propis interessos si dema en Mas li promet la Conselleria de Cultura a Catalunya i que li comprarà 1000 llibres tornarà a ser convergent de tota la vida. Sembla que ella te el mateix problema que tots nosaltres no sabem trobar la diferencia entre CIU i PP, be un dels dos treure la barretina un cop a l’any.
Vinga, nina, que deies que no eres "una persona del PP" però ben aviat et tocarà fer-te la foto amb els bèsties de Rajoy, Acebes i Zaplana, i genuflexionar-te davant d'ells i riure'ls les gràcies! Convergent de dilluns a dijous, i 'pepera' de divendres a diumenge, què bo! El millor de tot és que, després de tot, el PP balear podria perdre el poder a les pròximes eleccions... Què faràs llavors, nina, sense lectors i sense poder?
Es prou grandeta per anar on vulgui! A més voleu dir que hi ha tanta diferència entre els peperos i els sociates? | 0.864723 | curate | {"ca": 0.9966821499668215, "id": 0.0033178500331785005} | |
mc4_ca_20230418_0_740566 | Durant aquest trimestre, a l’Espai Familiar Elna, hem tingut la gran sort de comptar amb la Raquel Borrell-Llesuy Memba, educadora en “massatge infantil”. La Raquel, durant 4 sessions ens ha introduït en el món del massatge i ens ha explicat les nocions bàsiques de com preparar l’ambient, de com preparar al teu nadó, els olis més adients… Tot seguit […]
Des de l’últim trimestre del curs passat, a l’espai Familiar Elna tenim la sort de comptar amb la figura d’una logopeda voluntària, l’Esperanza Palazón. L’Esperanza ha confeccionat el ”Programa d’estimulació comunicativa lingüística per infància en risc” per la seva tesis doctoral, i ens va demanar si podia venir a posar en pràctica aquest programa amb les nostres mares i […] | 0.854435 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fundacioateneusantroc.org/etiqueta/taller/ |
mc4_ca_20230418_2_415808 | Els treballadors del sector de la perfumeria exigeixen un conveni col·lectiu digne | UGT Catalunya
Els treballadors del sector de la perfumeria exigeixen un conveni col·lectiu digne
Publicat el 1 juny, 2007
Demà, els delegats sindicals de la UGT de Catalunya repartiran informació als centres comercials on operen les principals
firmes del sector
Després de cinc mesos de negociacions amb Stanpa, la patronal del sector de la perfumeria (que compta amb empreses de marques tan conegudes com L'Oreal, Coty Astor, Puig, Myrurgia, Kinesia, Nivea, Chanel i Estee Lauder, entre altres) continua negant als seus treballadors i treballadores un conveni digne que s'adigui als beneficis que aquestes empreses guanyen any rera any mentre els empleats veuen reduït el seu poder adquisitiu.
Demà els delegats i les delegades del sector de la perfumeria de la UGT de Catalunya participaran en una acció informativa als diferents centres comercials on operen aquestes firmes i distribuiran als clients i clientes d'aquests productes octavetes on s'explica la realitat dels treballadors i les treballadores del sector.
A Catalunya, el sector de la perfumeria ocupa uns 15.000 treballadors, la meitat dels que s'hi dediquen arreu de l'Estat.
Les negociacions entre sindicats i patronal s'encallen principalment en els següents punts:
Mentre els sindicats exigeixen que l'augment del sou sigui del 0,7 sobre la massa salarial, la patronal del sector només ofereix un 0,4 sobre les taules del salari mínim garantit.
Els sindicats demanen una reducció de jornada per aquells col·lectius que treballen en nocturnitats i torns rotatius.
A més, la UGT de Catalunya demana una millora de la llei d'igualtat, aprovada recentment, en la seva aplicació al text del nou conveni col·lectiu, una aplicació de gran importància per a un sector on més de la meitat dels treballadors i treballadores són dones. | 0.878028 | curate | {"ca": 0.9908944831280129, "es": 0.009105516871987145} | http://www.ugt.cat/els-treballadors-del-sector-de-la-perfumeria-exigeixen-un-conveni-colmlectiu-digne/ |
mc4_ca_20230418_12_166174 | Barreres paraallaus a l'aparcament de l'estació d'esquí de Tavascan
El Govern aprova el projecte per implantar barreres paraallaus a l’aparcament de l’estació d’esquí de Tavascan
23 Maig, 2019 La borrufa
Els treballs permetran millorar la protecció de la zona davant de possibles allaus
L’actuació compta amb un pressupost previst de 685.000 euros
El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, i el director general de Polítiques de Muntanya i Litoral, Albert Alins, han explicat en una visita al Pallars Sobirà que el Govern està ultimant els tràmits administratius per a la licitació de les obres d’instal·lació de barreres paraallaus a l’aparcament de l’estació d’esquí de Tavascan (Lladorre). Aquesta actuació, que compta amb un pressupost previst de 685.000 euros, permetrà millorar la protecció i la seguretat de la zona, que se situa a peu de pistes, davant de possibles allaus.
Carregant ... - 107 visites
La Seu d’Urgell organitza un taller d’alforges de cartró per a bicicletes i una pedalada popular per commemorar la Setmana Europea de la Mobilitat 18 Setembre, 2019 | 0.800045 | curate | {"ca": 0.9750692520775623, "pt": 0.024930747922437674} | https://laborrufa.com/barreres-paraallaus/ |
mc4_ca_20230418_4_636094 | La Mancomunitat de la Ribera Alta disposara d'un 'Agent d'Igualtat' - El Seis Doble
POBLACIONES » General » La Mancomunitat de la Ribera Alta disposara d'un 'Agent d'Igualtat'
La directora general de l´Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere, Maria Such, s’ha reunit amb representants de les mancomunitats de la Ribera Alta, la Safor, la Vega i el Comtat-Alcoià amb la finalitat d’informar-los dels objectius i de les noves línies d’actuació de l’institut previstes per al 2018 dirigides a les mancomunitats.
Concretament, a la reunió Maria Such ha informat de l’ampliació de la Xarxa d’Agents d’Igualtat amb la finalitat d’incloure les mancomunitats. Actualment, la xarxa disposa d’agents d’igualtat en les poblacions de més de 20.000 habitants, però l’objectiu és arribar als municipis més menuts a través de les mancomunitats. Així, per a aquest any s’han incorporat a la xarxa les mancomunitats de la Ribera Alta, la Safor, la Vega i el Comtat-Alcoià, sumant un total de 78 agents d’igualtat en tota la Comunitat Valenciana.
Els agents d’igualtat de la xarxa, la contractació dels quals està subvencionada per la Generalitat Valenciana, tenen com a objectiu implantar polítiques d’igualtat i la realització de plans d’igualtat i ara, amb la incorporació d’aquestes quatre mancomunitats, s’arribarà a municipis que fins ara no disposaven d’agent d’igualtat.
Tal i com va manifestar la directora general a la reunió, celebrada a la seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta, des de l’Institut Valencià de la Dona es vol ampliar en un futur el nombre de mancomunitats i treballar conjuntament amb estes entitats comarcals per a arribar a tots els municipis. | 0.843812 | curate | {"ca": 0.9454763331336129, "fr": 0.05452366686638706} | http://www.e6d.es/noticias/la-mancomunitat-de-la-ribera-alta-disposara-dun-agent-digualtat |
macocu_ca_20230731_1_182459 | La participació a Calafell en les eleccions catalanes d’aquest 14 de febrer ha estat del 44,38%
15/02/2021
El PSC, primera força local en aquests comicis, amb el 25,91% dels vots
La participació a Calafell en les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest 14 de febrer ha estat del 44,38%, Han estat gairebé 31 punts menys que en els anteriors comicis catalans, celebrats el desembre de 2017. Han votat 8.377 electors, d’un total 18.875.
El PSC ha estat la força guanyadora al municipi. En les següents posicions, i per aquest ordre, han quedat ERC, JxCat, Vox, Ciutadans, En Comú Podem, el PP i la CUP. La resta de forces que es presentaven no estaran en el futur Parlament. Aquests són els resultats: | 0.718109 | curate | {"ca": 0.8836206896551724, "it": 0.014367816091954023, "es": 0.10201149425287356} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_68449 | Aquest lloc web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació. Information | 0.684685 | curate | {"ca": 0.9607142857142857, "en": 0.039285714285714285} | https://ebo.energy/en/contact/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.