id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_2_35282 | Frase d’avui | Rosa Maria Curto
Posted on 1 Juny 2012 by Rosa Maria Quan totes les persones del món s’estimin les unes a les altres, el fort no dominarà al feble, la majoria no oprimirà a la minoria, el ric no es burlarà del pobre, el privilegiat no menysprearà a l’humil i l’astut no enganyarà a l’ingenu. (Versió del ‘Llibre 4, Amor Universal II’ de Mozi)
This entry was posted in Poques paraules and tagged Mozi, pensamets, reflexions by Rosa Maria. Bookmark the permalink. About Rosa Maria | 0.629354 | curate | {"ca": 0.7274590163934426, "en": 0.2725409836065574} | https://rosamariacurto.com/2012/06/01/mozi-reflexions-pensaments/ |
crawling-populars_ca_20200525_29_16657 | O introduïu-ne les primeres lletres:
Ordena per: títol data d’edició data d’enviament Ordre: ascendent descendent Resultats: 5 10 20 40 60 80 100
Ara es mostren els elements 38-49 de 49
Ara es mostren els elements 38-49 de 49 | 0.551439 | curate | {"ca": 1.0} | : /handle/10803/224/browse?rpp=20&order=ASC&sort_by=1&etal=-1&type=title&starts_with=O |
racoforumsanon_ca_20220809_3_718126 | és l´únic que m´interessa d´avui a madrid algú em pot dir quan començara a parlar la gent al Congreso de merda i a quina hora més o menys sortirà el gran Rufián?
La gent ja va calant al hipòcrita de Rufián:
Tot comentaris d'espanyols. La majoria encara no saben que ara es diu PDEcat.El que no enteneu és que ens la sua el que pensin els espanyols, a Catalunya no és el mateix Puigdemont que Rajoy i això que ha passat ha estat un gran impuls per al procés d'independència.Com creus que un regidor a Girona del PSC pot justificar als seus conciutadans que el PSOE ha fet president a Rajoy? Mentre que la majoria no tindrien cap problema amb Puigdemont.I aquí és la partida, sí pots posar un munt de tuits d'espanyols que encara estan parlant de "Pujol i 3%" que vol dir que porten desconnectats de la política catalana des del 27S però ENS LA SUA, només ens importa el que la gent pensi a Catalunya. I a Catalunya el PP cau com el cul.I per cert, anaves de que simpatitzaves amb Podemos, que haurien d'estar agraïts a Rufián però aquí estàs rabiant com a bon nacionalista espanyol que ets per damunt de tot.
He llegit també comentaris de cuperos i gent d'ERC (els pocs d'esquerres que queden dins del partit) dient que no els feia ni puta gràcia que Rufián digués que l'enemic no era Convergència sinó Podem, i que esperava que Homs tragués molts vots. És evident que entre el catalanista ètnic antiespanyol i interclassista aquests comentaris no tindran incidència, però entre els catalans amb una mínima consciència d'esquerres que no són sectaris ... uf, molt difícil d'empassar la conxorxa de Rufián amb la dreta corrupta convergent.Per cert, que escriguin en castellà no vol dir que no siguin catalans; no crec que un que es digui Pere sigui de Carabanchel.
No entens el "tempos" tu. Ara l'enemic és Podem, perquè ha entabanat a molts inependentistes. Desprès, en la República Catalana, "l'enemic" d'ERC si serà el PDEC. És molt fàcil d'entendre. | 0.891433 | curate | {"ca": 0.9871134020618557, "es": 0.01288659793814433} | |
crawling-populars_ca_20200525_11_9904 | Per Parera, Joan | Dijous, 7 de febrer de 2013
Fotògraf de Roda de Ter. Actualment col·labora al Grup Nació Digital. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat les seves imatges en mitjans com vilaweb o la revista Roda de Ter.
Recerca feta gràcies a | 0.679075 | curate | {"ca": 1.0} | : /osona/galeria/3432/pagina1/carnaval/terra/endins/2013/pullassu |
oscar-2201_ca_20230904_0_148076 | A partir de productes sans, frescos i de proximitat, la cuinera Ada Parellada del Restaurant Semproniana ha col·laborat amb l’ICS dissenyant receptes de cuina per fer l’estiu més saludable. Pèsols, cigrons, tomàquets, pebrots, llobarro, ruca, maduixots i festucs són alguns … Continua llegint →
Publicat dins de Notícia | Etiquetat com a Ada Parellada, productes frescos, Receptes saludables, Semproniana, vida sana | Deixa un comentari
S’implanta a l’Alt Pirineu i Aran el programa PROSP per al manteniment de la cadena de fred als centres
Publicat el 8 Juliol 2016 per icscat
La implantació del programa PROSP permet la informatització del control de temperatures dels medicaments termolàbils i de les vacunes a cinc dels sis centres del SAP Lleida Nord. L’objectiu d’aquesta implantació és minimitzar el risc derivat d’un trencament de la … Continua llegint →
Publicat dins de Notícia | Etiquetat com a cadena de fred, Gerència Alt Pirineu Aran, Gerència Territorial Alt Pirineu i Aran, medicaments, PROSP | Deixa un comentari
Passatemps: la nova sopa de lletres de l’estiu
Publicat el 8 Juliol 2016 per icscat
Us proposem que tasteu una nova versió de la nostra sopa d’estiu. Hi hem amagat les respostes correctes d’aquests tuits lingüístics. Si feu memòria, podreu trobar-les fàcilment! Aquests són els tuits del nostre passatemps d’avui: Us animem a participar-hi! Dilluns … Continua llegint →
Publicat dins de Notícia | Etiquetat com a català correcte, estiuICS, passatemps | Deixa un comentari
Una resident del Servei de Cardiologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, premiada pel seu treball sobre la insuficiència cardíaca a unes jornades sobre cardiologia
Publicat el 8 Juliol 2016 per icscat
Marta Zielonka, resident del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), ha estat premiada pel seu treball sobre insuficiència cardíaca “¿A qué se debe la mejora de la calidad de vida autopercibida en los pacientes … Continua llegint →
Publicat dins de Notícia | Etiquetat com a cardiòlegs, Fernando Worner, Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida), IRBLleida, Marta Zielonka, premi insuficiència cardíaca, recerca, Servei de Cardiologia | Deixa un comentari
Oberta al públic la nova escala d’accés a l’aparcament del fossat al recinte de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Publicat el 8 Juliol 2016 per icscat
Avui, dia 8 de juliol, l’arquitecte que ha dirigit les obres ha lliurat a la Direcció de l’Hospital l’informe que permet utilitzar les noves escales del fossat situat a la vora del recinte hospitalari i que s’utilitza com a aparcament … Continua llegint →
Publicat dins de Notícia | Etiquetat com a aparcament del fossat, atenció hospitalària, Direcció de l'Hospital, Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, obres | Deixa un comentari
Les infermeres gestores de casos de l’ICS atenen prop de 13.000 pacients cada any
Publicat el 8 Juliol 2016 per icscat
Els professionals d’infermeria gestors de casos de l’Institut Català de la Salut (ICS) han atès 12.779 pacients des del mes d’abril de 2015 fins al mes de març de 2016. Durant aquest període, han realitzat unes 250.000 visites. Es tracta … Continua llegint →
Publicat dins de Notícia | Etiquetat com a atenció primària, Àmbit Atenció Primària Barcelona Ciutat, CAP, centre d'atenció primària, gestores de casos, infermeres gestores de casos, infermeria | Deixa un comentari
Cercador
Cerca:
Tradueix el blog
Castellà
Categories
Avís
Comunicat o carta al director
Crònica
Infografia
Notícia
participació
Reportatge
Vídeo
Etiquetes
atenció hospitalària
atenció primària
Gerència Territorial Camp de Tarragona
Gerència Territorial Catalunya Central
Gerència Territorial Girona
Gerència Territorial Lleida
Gerència Territorial Metropolitana Nord
Gerència Territorial Metropolitana Sud
Gerència Territorial Terres de l'Ebre
Girona
Hospital Arnau de Vilanova
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
Hospital Universitari de Bellvitge
Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Hospital Universitari Vall d'Hebron
ICS
IDIAP Jordi Gol
IDIBELL
Institut de Recerca Biomèdica de Lleida
IRBLleida
Lleida
recerca
Vall d'Hebron Institut de Recerca
VHIR
Twitter de l’ICS
Els meus tuits
Facebook de l’ICS
Facebook de l’ICS
També ens podeu seguir per RSS
RSS - Entrades
Calendari
Juliol 2016
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
« juny ag. »
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
InfoICS
Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.683901 | curate | {"ca": 0.9143717728055077, "de": 0.010972461273666093, "es": 0.00580895008605852, "it": 0.003227194492254733, "pt": 0.009251290877796902, "en": 0.024311531841652325, "zh": 0.0030120481927710845, "sk": 0.00193631669535284, "ko": 0.0008605851979345956, "ru": 0.010757314974182444, "pl": 0.0006454388984509467, "wa": 0.0006454388984509467, "cs": 0.0006454388984509467, "hi": 0.0006454388984509467, "fr": 0.012908777969018933} | https://infoicscat.wordpress.com/2016/07/08/ |
macocu_ca_20230731_9_354711 | P4 - El peix irisat
Cada classe representava un personatge del conte, uns eren estrelles de mar, altres eren el pop i els altres eren els peixos. Ens ho hem passat molt bé preparant-ho i també fent la representació, tot i que el temps no ens va acompanyar gaire! ! | 0.681397 | curate | {"ca": 0.9961685823754789, "fr": 0.0038314176245210726} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_207740 | Mnuts després de la 1.30h de la matinada de dissabte, un vehicle que circulava pel passeig 22 de Juliol, a l’alçada dels jardins d’Örebro va col·lidir contra quatre vehicles estacionats. Una dotació de la Policia Municipal va sotmetre el conductor a les proves d’alcoholèmia. El resultat va ser de de 0,90 mg/l, fet que va derivar en la instrucció de diligències penals. Una grua municipal va retirar el vehicle de la calçada. L’accident va afectar també un fanal. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/successos/quatriplica-la-taxa-dalcohol-i-impacta-contra-quatre-vehicles-i-un-fanal-11939/ |
mc4_ca_20230418_0_132258 | – Voltar per la Literatura – AMOR CONTRA ROMA (🐌🐌🐌) de Victor Amela – 01.05.2017- (L29) | Voltar i Voltar … per les Arts Escèniques
← – Dansa (267) – BETROFFENHEIT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Kidd Pivot+ Electric Company – Mercat de les Flors – Sala MAC – 29.04.2017
– Teatre (268) – FEDERICO GARCÍA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 01.05.2017 →
– Voltar per la Literatura – AMOR CONTRA ROMA (🐌🐌🐌) de Victor Amela – 01.05.2017- (L29)
Posted on 1 de Mai de 2017 by Miquel Gascon
AMOR CONTRA ROMA de Victor Amela –
I com diuen que “no hay dos sin tres”, aquest és el tercer títol que llegeixo del autor després de “El càtar imperfecte” i “La filla del capità Groc“.
Aquesta vegada m’enfronto a una novel·la, “AMOR CONTRA ROMA”, que conjuga història, amor i lluites de poder, i ens parla de la revolució del poeta Ovidi contra les lleis que Cèsar August imposava en la vida amatòria dels seus súbdits.
La història ens explica que l’emperador Cesar August (any 12 aC) és l’home més poderós del món, però contempla, astorat, la degradació de la vida publica, on els joves s’entreguen a una vida hedonista començant per la seva pròpia filla Júlia. Decreta una sèrie de lleis que imposa el matrimoni obligatori, penalitza la manca de fills i criminalitza l’adulteri.
En contra d’això, Júlia, única filla viva de l’emperador, es converteix en una icona dels joves de vida festiva inspirada per la poesia eròtica i amatòria del poeta Publi Ovidi Nasón, que revoluciona la societat amb el seu llibre “Arts Amatòria” i el seu culte a l’orgasme femení. Una revolució sexual que Cesar August veu com una amenaça al seu poder.
Aquest sentir-se amenaçat, el condemnarà a destruir la seva pròpia família, desterrarà la seva filla, a la seva néta Júlia la petita, al seu nét Pòstum i enviarà al més cruel dels exilis al poeta Ovidi. Al darrere de totes les maquinacions per mantenir el poder, la seva esposa Livia que vol fer arribar al poder al seu fill Tiberi.
I dins de tots aquests fets històrics, Víctor Amela ha introduït el seu personatge de ficció, Urgídar, que arriba a Roma amb ganes de formar-se com a orador i poeta i acabarà embolicat en conjures i revenges. Amic inseparable d’Ovidi. És pare d’un fill que no pot reconèixer, raptat en néixer i que ha crescut com a esclau particular de Pòstum, el nét de l’emperador.
Una novel·la que ens explica, sota la mirada del nostre personatge Urdígar, la visió particular de la vida privada, social i política de la Roma de l’emperador August. Un llibre entretingut, i molt interessant que ens introdueix en la història de Roma des d’un altre punt de vista.
Victor M. Amela nascut a Barcelona en 1960, va estudiar als Escolapis de Diputació i posteriorment periodisme a la UAB i dret a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en periodisme el 1984 i va entrar com a becari a La Vanguardia amb 23 anys. Abandonà els estudis de Dret en quart curs.
A La Vanguardia, va començar cobrint la secció d’espectacles per dedicar-se després a la secció de televisió. Signa cròniques, critiques i entrevistes a més de ser un dels cocreadors de “la Contra”. Col·laborador habitual de programes de ràdio i televisió ha obtingut nombrosos premis al llarg de la seva carrera.
Títol Original: Amor contra Roma
Aquesta entrada s'ha publicat en Literatura i etiquetada amb AMOR CONTRA ROMA de Victor Amela, Ediciones B. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.827199 | curate | {"ca": 0.8875598086124402, "en": 0.0687799043062201, "es": 0.03618421052631579, "de": 0.007476076555023923} | https://voltarivoltar.com/2017/05/01/voltar-per-la-literatura-amor-contra-roma-%F0%9F%90%8C%F0%9F%90%8C%F0%9F%90%8C-de-victor-amela-01-05-2017-l29/ |
mc4_ca_20230418_8_659045 | Un any més, una cinquanta independentistes s'aplegaren al cementeri de Quart de Poblet, el poble on va nàixer i on va ser soterrat. De manera unitària les diferents organtizacions de l'Esquerra Independentista varen convocar l'homenatge de vesprada, i allí col·locaren un ramell de flors, una estelada i una gran pancarta amb el seu rostre.
Gonçal Bravo, en nom de la COS, i Josep Guia, en nom del PSAN, van fer uns parlaments on recordaren la figura de Toni Villascusa. Josep Guia va fer una breu crònica de la vida, el compromís i la militància de Toni, remarcant que Terra Lliure va esdevindre, amb ella, una organització d'àmbit nacional, de Països Catalans.
26/07/2011 02:10 Drets i Llibertats
192246 homenatge villascusamini
Va destacar que probablement va ser el mateix Toni qui va participar en l'acció armada del 9 de setembre de 1981, quan quatre artefactes van esclatar alhora en diferents delegacions espanyoles als Països Catalans: Barcelona, Tarragona, València i Alacant.
Gonçal va destacar la vàlua de Toni i va recordar que encara ens ha de servir d'exemple, finalment va fer servir les paraules d'Eduardo Galeano "Alguns focs, focs babaus no il·luminen ni cremen; però altres cremen la vida amb tantes ganes que no se’ls pot mirar sense parpellejar, i qui s’hi apropa s’encén." Així va ser el Toni... i com deia l’Eva Forest al seu escrit... així hem de ser totes i tots per assolir l’homenatge final que li devem al Toni... la victòria!!! ! | 0.85528 | curate | {"ca": 0.9993103448275862, "fr": 0.000689655172413793} | https://www.llibertat.cat/2011/07/homenatge-a-toni-villaescusa-a-quart-de-poblet-14564 |
mc4_ca_20230418_0_252728 | Intolerable. Quatre gargots d'algunes persones que corren pel carrer sense cervell. Fets que han passat a la ciutat madrilenya de Fuenlabrada -gairebé 200 mil habitants- i davant d'una Escola d'Educació Especial. Són pinzellades del nou feixisme que sorgeix sovint. Segurament els ignorants no han llegit mai un llibre ni tampoc cap llibre d'història. Evidentment els fets han estat denunciats i fins aquí arriba la crònica. Són imatges puntuals que surten en forma de pluja fina. La ignorància és utilitzada per algunes opcions dretanes i també esquerranes que no toleren les diferències ni els colors de la vida, només veuen en blanc i negre. És una qüestió d'educació i de temps. Però el temps va passant la i la mala educació i els fatxendes van tornant a temporades. Les males històries comencen amb pintades que semblen innocentades però de mica en mica deixen de ser-ho. És un món difícil i no podem baixar en cap moment la guàrdia. És tot plegat força indignant.
educació Espanya europa fauna feixisme ignorància joventut madrid política valors
Etiquetes de comentaris: educació Espanya europa fauna feixisme ignorància joventut madrid política valors | 0.773108 | curate | {"en": 0.010480349344978166, "ca": 0.9895196506550218} | https://www.quimbonaventura.com/2016/05/indignant.html |
mc4_ca_20230418_10_616404 | Edición del domingo, 29 abril 2012, página 11 - Hemeroteca - Lavanguardia.es
Edición del domingo, 29 abril 2012, página 11
LA VANGUARDIA DIUMENGE, 29 ABRIL 2012 DINERS 11 ElnouGoverndelpresi-dent Mariano Rajoyestà posant en marxauna sèrie de mesureslegals de gran impor- tància. La majoria se centra en el camp de l’estabilitat pressu- postària, però n’hi ha algunes d’encaminades alamodernit- zacióinstitucionaldelpaís.En- treaquestesúltimes,espotdes- tacar el projecte de llei de Transparència,Accés alaIn- formació Pública iBon Go- vern.Aquestanorma,queenca- ra està en el recorregut parla- mentari corresponent abans de l’aprovació definitiva, ha passat bastant desapercebuda, però crec que, precisament peraixò,mereixalgunscomen- taris que desgranaré en aquest article. Com esmenta l’exposició de motius de l’avantprojecte, aquesta llei emmarca “el reco- neixement ilagarantia del dret dels ciutadans aaccedir a lainformaciópública”,totcon- siderant com atal la informa- ció elaborada oadquirida pels poders públics en l’exercici de les seves funcions ique tingui enelseupoder.Larestadel’ar- ticulat recull les condicions i els procediments que qualse- volciutadà potexercir del dret d’accedir al coneixement dels documents públics. Aquesta llei de Transparèn- cia és un instrument fonamen- tal de qualsevol Estat de dret i, fins ara, Espanya no en tenia. La majoria dels països democràtics avançatsilamateixaUnióEuro- pea ja disposen de normes d’a- questamena.Ésevidentquesen- se un instrument legal d’aquest abastésimpossiblequeelsciuta- dans exerceixin plenament el seudretielseudeuredecontro- lar isupervisar l’actuació dels políticsenl’exercicidelesfunci- ons de govern. És absolutament normal que els governantsha- gin de retre comptesdel que fan no nomésatravés del que di- uen, sinó tambédels documents que elaboren. Però,perquèunalleidetrans- parènciacomlaquehaproposat el Govern funcioni bé iaconse- gueixi els objectius que perse- gueix, s’ha de basar en diverses actuacions que l’acompanyin. Una de les quals, ideben segur la més important, és que l’admi- nistració públicamantingui un registre completnotan sols de documents acabats, sinó també, per exemple, de les comunica- cionstant internes com exter- nes.Enaquest sentit, crec que infravalora considerablement l’abast real de la llei que comen- tol’exclusiódelseuàmbitd’apli- cació de les “notes, esborranys, opinions, resums, informes ico- municacionsinternesoentreòr- gans ientitats administratives” (article 13). Als països més avançats, tots elspapersqueesgenerenenl’ac- tivitat pública, ja siguin els dia- ris d’una secretària obéles no- tesdetallantunaconversatelefò- nica relacionada amb la feina, s’han d’arxivar per llei. Iencara més,és delicte destruir-los, com éselcasdelsEstatsUnits,onNi- xon va poder ser investigat ide- claratculpableengranpartamb l’ajuda dels diaris de la seva se- cretària.Lasituació aEspanya és molt deficient iamb greus conseqüències. Així, per exem- ple, la facilitat amb què es des- trueixen papers oficials fa que elsjudicis que involucren càr- recs públicsacabin basant-se en laparauladelsunscontraladels altres. La llei de Transparència tin- drà,pertant,unaimportànciali- mitada si no va acompanyada d’una norma per alacreació, gestió iconservació de la versió escrita que es faci de tots els ac- tes de l’administració pública. Naturalment, una part d’aques- tainformació,comlaquefarefe- rènciaatemesdeseguretatnaci- onal, de relacions exteriors oal- tres que siguin confidencials, potobrir-sealpúblic alcap d’un nombre d’anys, però en definiti- va tots els documents públics han de ser, tard od’hora, asse- quibles al ciutadà. Fer les coses d’aquesta manera contribueix, a més, apoder refermar la tan es- bombada memòria històrica so- bre documents,encomptes de fer-ho sobre propaganda políti- ca indocumentada com s’ha fet aEspanya els últims anys. La transparència no s’ha de convertirmeramenten un exer- cici estètic odecuriositat mor- bosa,sinóquehadetenirconse- qüències clares idefinides en termes d’assumpció de respon- sabilitats entreels governants. Elsciutadanstenen laimpressió que hi ha un món políticopac darreredeles bambolines que ni coneixen ni controlen. La cri- si econòmicahareforçat aquest sentiment. Sabem que hi ha ha- gut molt mala gestió pública per tots quatre costats de la geogra- fia espanyola, per�� són pocs els que han assumit la seva respon- sabilitat més enllà de les urnes. Per tant, la transparència que preténimplantarlalleiqueestic comentantespot convertir en un exercici frustrantibuit si no va acompanyat d’un marc de responsabilitats polítiques que vagimésenllà de laderrota ales urnes.Tal com passa en altres activitats, l’actuació política greument errònia ilesiva, enca- ra que s’al·legui bona fe, no hau- ria d’eximir de mesures penals, encara que només fossin per apartar de la vida pública els in- fractors. El ciutadà no entén que, ben al contrari, molts mals gestors públics siguin premiats, com s’esdevé massa vegades, amb altres càrrecs públics (i privats) importants iben remu- nerats. És molt meritori que els po- ders públicsobrin els seus ar- xius,malgrat que sigui amb les limitacions iles condicions que he comentat. L’aplicació d’a- questa exigència de transparèn- cia és particularment rellevant en els assumptes que incumbei- xen l’economia del país. El lliu- refluxd’informacióilasevaàm- plia disponibilitat són requisits necessaris per disposar de mer- cats de béns iserveis eficients. La seva mancadetransparèn- cia, és adir, l’opacitat, condueix asituacions de privilegi ia preus distorsionats. Per bé que la transparència és essencial en totsels àmbits de l’actuaciópública,hoésparticu- larment en el camp de l’econo- mia, consideració que la llei que comentohauriade tenirmolten compte en la seva concreció fi- nal. No oblidem, perexemple, quel’actitud dels mercats inter- nacionalstambéesbasaenlain- formació que reben. Més enllà de l’eficàcia, la transparència és la base d’una societat oberta,caracteritzada per la llibertat, el respecte il’ar- gumentació racional dels punts de vista de cadascú. Através de la transparència, una societat oberta pot aspirar al seu màxim valor: la veritat. L’opacitat i l’obscurantisme acaben alimen- tant l’engany ilacorrupció, malsdequèlanostrasocietatpa- teix en excés. Per totes aquestes raons, crec que és un encert que, en la fos- cor que envaeix avui el país, el Govern hagi obert un focus de llum anomenat transparència de l’administració pública, que siguicapaç d’il·luminarmillor el nostrecamí futur com asocietat oberta. Però perquè aquest tas- ca tingui èxit, cal reforçar-la amb una normativa estricta d’elaboració imanteniment de tota la informació generada pels poders públicsiamb un codi de responsabilitat penal seriós dels càrrecs públics. No pot conti- nuar produint-se el lamentable fenomenquecadanovaadminis- tracióespanyolaocatalanatrobi els arxius buits. Això és simple- ment tercermundista, amés de sostreureal paísla sevahistòria. TRANSPARÈNCIA, RESPONSABILITAT IEFICIÈNCIA “L’actuació política greument errònia ilesiva, encara que s’al·legui la bona fe, no hauria d’eximir de mesures penals, encara que només fossin per apartar de la vida pública els infractors” El Govern de Mariano Rajoy ha fet un pas endavant cap alamodernització institucional del país amb el projecte de llei de Transparència CHEMA MOYA /EFE “ Premi d’Economia Rei Joan Carles I. Va ser director executiu de l’FMI i del Banc Mundial Catedràtic d’OEI alaUB Joaquim Muns El projecte de llei de Transparència ésuninstrument bàsic de qualsevol Estat de dret L’opacitat il’obscurantisme acaben alimentant l’engany ilacorrupció | 0.906706 | curate | {"es": 0.015921052631578947, "ca": 0.984078947368421} | http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/04/29/pagina-11/89321480/pdf.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_10178 | https://www.youtube.com/watch?v=uV48OzUx0lgFins i tot insinuant que hauria de ser al revés ja que el metge cura però l'escombriaire evita malalties. A veure els pijoprogrecs del racó com justifiqueu que aquest indigent intel·lectual sigui ministre. Ser d'esquerres i no tenir vergonya del chavisme és no ser d'esquerres.
Doncs si tots han de cobrar el mateix, també és just que a tots els hi costi el mateix esforç accedir a un lloc de treball. Formació universitària més especialització pels escombriaires.
No és la formació sinó l'oferta i la demanda. La formació hi influeix en tant que no la mateixa gent podrà aplicar a fer de metge perquè menys tenen carrera. Més demanda menys oferta. | 0.758831 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_85042 | Diumenge 25 de juliol, 13.00h
Església de Sant Jaume
ARBECA
GARRIGUITAR 2021 | CONCERT
ESSÈNCIES
DOS DE LIS
Després de debutar amb el programa Arrels, centrat en el folklore llatinoamericà, i posteriorment amb Empremtes, fusionant poesia i música, les lleidatanes Roser Farré i Laura Fontanals presenten la seva última proposta, Essències, un programa que germina al voltant de la idea del nacionalisme autòcton sota la mirada de diferents compositors com Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquín Nin, Manuel de Falla i Pablo Sarasate. | 0.733588 | curate | {"ca": 0.952561669829222, "de": 0.011385199240986717, "es": 0.036053130929791274} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_33119 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SANT JOAN DESPI, U.E.,B - L'HOSPITALET, CENTRE ESPORTS,D
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17609561752988048, "ca": 0.599203187250996, "en": 0.1362549800796813, "pl": 0.012749003984063745, "nl": 0.022310756972111555, "pt": 0.026294820717131476, "fr": 0.022310756972111555, "id": 0.004780876494023904} | : /acta/1920/futbol-7/benjami-7-segona-divisio/grup-3/72b/sant-joan-despi-ue-b/72b/lhospitalet-centre-esports-d |
wikipedia_ca_20230401_0_506061 | Míssil balístic de curt abast
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Un míssil balístic de curt abast (en anglès: "Short-Range Ballistic Missile", SRBM) és un míssil balístic amb un abast d'entre 500 i 1.000 km, encara que des de 1996 s'ha convertit en habitual definir als SRBM com a míssils amb un abast d'entre 150 i 800 km.
Usualment aquests míssils són capaços de transportar caps nuclears. A més podrien ser usats en potencials conflictes regionals a causa de les curtes distàncies entre alguns països i el seu relatiu baix cost i facilitat de configuració. En la terminologia moderna, els SRBM són part d'un grup més ampli dels anomenats míssils balístics de teatre, categoria que inclou a qualsevol míssil balístic amb un abast entre 300 i 3.500 km.
Alguns SRBM.
- V-2 (míssil) (320 km) Tercer Reich
- Pluton (míssil) (120 km) França
- Hadès (míssil) (480 km) França
- 9K720 Iskander (400 km) Rússia
- SS-1 Scud (300–700 km) Unió Soviètica
- SS-23 Spider (500 km) Unió Soviètica
- DF-11/M-11 (350 km)
- DF-15 (600 km)
- Prithvi I (150 km) Índia
- Prithvi II (250–350 km) Índia
- Prithvi III (350–750 km) Índia
- Agni I (700–800 km) Índia
- Shaurya (600–700 km) Índia
- Ghaznavi (míssil) (290 km) Pakistan
- Abdali-I (200 km) Pakistan
- Jericho I (500 km) Israel
- Fateh-110 (250 km) Iran
- Shahab-2 (700 km) Iran
- J-600T Iıldırım I (150 km) Turquia
- J-600T Iıldırım II (300 km) Turquia
- Hyunmoo-1 (180–250 km) Corea del Sud
- Hyunmoo-2 (300–500 km) Corea del Sud
- Sky Spear (~120 km) Taiwan
- MGM-52 Lance (70–120 km) Estats Units | 1 | perfect | {"en": 0.18458549222797926, "ca": 0.6366580310880829, "pt": 0.0822538860103627, "no": 0.023316062176165803, "es": 0.07318652849740932} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=506062 |
mc4_ca_20230418_5_661952 | Inscripció 13 Jornada de divulgació de la relativitat – Agrupació Astronòmica de Terrassa
Inscripció 13 Jornada de divulgació de la relativitat
L’entrada és gratuïta amb aforament limitat. Les inscripcions rebudes es validaran abans del dia 29/3/2020 per ordre d’inscripció, amb preferència als socis/es de l’aaT.
A partir d’aquesta data us informarem per correu electrònic si la vostra inscripció ha quedat validada, cosa garantida pels socis de l’aaT i normalment, per la majoria dels inscrits. En cas que el nombre d’inscrits hagi superat l’aforament, els últims inscrits no socis passaran a una llista de “reserva” per substituir possibles baixes d’última hora d’altres assistents.
Demanem a totes les persones inscrites que, en cas que no els sigui possible venir finalment, esborrin la seva inscripció per tal de deixar el seu lloc per altres persones. Totes les persones inscrites seran acreditades a l’inici de les XIII Jornades el dia 4 d’abril, de 9:00 a 9:25. A partir de les 9:25, les persones en llista de reserva podran acreditar-se si hi ha nous llocs.
Recomanem a totes les persones que quedin en llista de reserva que vinguin igualment a l’inici de les Jornades ja que normalment, hi ha lloc suficient per a tots els assistents a causa de baixes d’última hora entre els inscrits.
Fes-te soci/a de l’aaT!
Formulari per a la inscripció a la 13 Jornada Relativitat:
( * camps obligatoris)
Ets soci/a de l'aaT? * Si No
Informació bàsica sobre protecció de dades:El responsable del processament és Agrupació Astronòmica de Terrassa. Les dades seran processades per mantenir contacte amb tu o altres accions requerides. La legitimació de processament és el consentiment de l’interessat. No es transferiran dades a tercers, llevat d’obligació legal. Teniu dret a accedir, rectificar i esborrar dades, així com altres drets, com s’explica a Avís Legal i Política de Privacitat. | 0.816167 | curate | {"ca": 0.9614354579539368, "fr": 0.03481521156936261, "it": 0.003749330476700589} | https://astroterrassa.org/blog/j-d-r/inscripcio-13-jdr |
macocu_ca_20230731_1_544620 | Diumenge, 6.10.2013. 18:50 h
El trial ha estat caracteritzat per unes zones senzilles però que, a primera hora del matí i amb la humitat de les pluges del dia anterior, guardaven més d'un parany que a l'hora de la classificació final es pagava molt car. Pel que fà a classificacions, en categoría prebenjamí Joan Lestang ha quedat en una meritòria cuarta posició a un sol peu del tercer classificat i encara conserva opcions de cara al títol final. La categoría Principiant ha estat la més representada amb tres joves pilots i on Gaudi Vall ha obtingut el primer graó del podi cosa que fa que s'aferri un xic més al liderat provisional, encara que tot està obert entre els tres primers de cara la última prova. D'altra banda Hugo Orgaz, amb 12 peus, ha obtingut la sisena posició juntament amb la quinzena de Marc Fernández que disputava el seu primer trial fora del principat. La representació en Aleví ha anat a càrrec de Jordi Lestang amb una desena posició i que ens ha deixat uns magnífics passos a la segona volta. En Infantil Quim Altès ha estat onzè i desè Albert Rodrigo en categoría Cadet. En Expert, on es troben alguns dels millors pilots mundials, Efren Frases ha protagonitzat una molt bona quinzena posició en l'any del seu debut en la categoría reina. | 0.846432 | curate | {"ru": 0.015885623510722795, "en": 0.005559968228752979, "ca": 0.9785544082605242} | |
mc4_ca_20230418_3_525709 | Històries del paradís, el llibre de relats de Xavi Sarrià, continua despertant interés molts mesos després de la seua publicació. Bon exemple d'açò és la presentació que va tindre lloc ahir a la Llibreria Robafaves de Mataró amb molt èxit i les crítiques que segueix suscitant, com la que escriu l'editor i escriptor Manel Alonso en el seu bloc Els papers de Can Perla.
Alonso afirma que "les vint-i-dues narracions d’Històries del paradís conformen un viatge geogràfic, ja que els diversos escenaris i situacions recorren tots els continents, però també és un viatge a l’infern que és entre i en nosaltres".
Com ja sabeu, el cantant d'Obrint Pas, va debutar literàriament amb aquest recull de relats breus marcats per un fort compromís social. Si encara no s'heu capbussat en aquestes històries, aprofiteu l'oportunitat i llegiu Por. També podeu consultar el web especial del llibre on trobareu una entrevista amb Sarrià, imatges per a descarregar, les opinions sobre l'obra...
Etiquetes: Els papers de Can Perla, Històries del paradís, Manel Alonso, Xavi Sarrià
Publicat per Bromera de lletres a 17:37 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Bromera de lletres a 17:39 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
(Trobareu més informació i la galeria fotogràfica de l'acte en Portal de Xàtiva)
Ahir es va donar a conéixer el veredicte de la XIX edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva en un acte que va tindre lloc a l'antic convent de Sant Domènech de la capital de la Costera.
Silvestre Vilaplana ha sigut el guanyador del Premi Blai Bellver de Narrativa amb L'estany de foc, el relat d'un dels episodis més sagnants de la Inquisició a les nostres terres. L’últim exemplar d’un llibre prohibit desencadenarà la persecució més gran feta mai contra una obra escrita i els seus posseïdors. Vilaplana és autor de la novel·la Les cendres del cavaller, la primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, per la qual va ser guardonat amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i va rebre després el Premi de la Crítica Serra d’Or. És també un autor reeixit dins l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, amb èxits com Els dimonis de Pandora. Bromera publicarà L'estany de foc en la col·lecció "L'Eclèctica".
Per la seua banda, la poetessa M. Carme Arnau és la guanyadora del Premi Ibn Hazm de Poesia amb l'obra Itinerari de tendresa, un cant a la tendresa, a la capacitat de donar tot allò que tenim de positiu dins nostre. Hi ha també, el camí vital recorregut, les hores passades, el compromís posat al paisatge, a l’horta, al respecte i a l’estima a tot allò que ha format part de la nostra mirada. L'autora compta amb una obra poètica sòlida i important al seu darrere, per la qual ha rebut importants guardons. Col·labora en diverses revistes literàries i pertany al cercle poètic «Argila de l’Aire». Itinerari de tendresa es publicarà en la col·lecció "Bromera Poesia".
Abans de conéixer el veredicte es van presentar les obres guanyadores de l'edició anterior dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva: L'abellerol mort, de Vicent Josep Escartí i Homèrides, de Vicent Penya.
Publicat per Bromera de lletres a 17:14 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes: Homèrides, Itinerari de tendresa, L'abellerol mort, L'estany de foc, M. Carme Arnau, Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, Silvestre Vilaplana, Vicent Josep Escartí, Vicent Penya
Aquesta vesprada es lliuren els Premis Literaris Ciutat de Xàtiva en un acte que tindrà lloc a les 20.30 hores a l’antic convent de Sant Domènech de Xàtiva, on també es presentaran les obres guanyadores de l’edició anterior: L’abellerol mort, de Vicent Josep Escartí, i Homèrides, de Vicent Penya.
Publicada en la col·lecció «L’Eclèctica» de Bromera, L’abellerol mort, destaca per l’expressivitat i la riquesa del llenguatge emprat i per una acurada ambientació històrica que denoten una tasca de documentació molt important i el bagatge de coneixements excepcional sobre l’època per part de Vicent Josep Escartí.
La novel·la arribarà a les llibreries al llarg dels pròxims dies. A més, els lectors estan convidats a diverses presentacions literàries: a Xàtiva el pròxim 29 d’octubre, a la Llibreria La Costera; el 5 de novembre, a la Casa del Llibre de València, i el 27 del mateix mes, al Casino Lliberal d’Algemesí. La informació completa sobre aquests actes està disponible en l’agenda de la web de Bromera.
Per la seua banda, Homèrides, de Vicent Penya, publicat en la col·lecció «Bromera Poesia», es recrea en el mite d’Ulisses. Amb un estil irònic i alhora reflexiu, l’obra aborda qüestions com la memòria i l’oblit, la mort i l’angoixa vital o el problema de la inevitable feixuguesa del pas del temps. Vicent Penya és director de la revista L’Aljamia, a més d’autor d’altres poemaris i alguns títols adreçats als infants.
Demà podrem anunciar els guanyadors d'aquesta XXIX edició dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, en les modalitats de narrativa, poesia i assaig, dotats respectivament amb 10.000€, 4.000€ i 5.000€.
Publicat per Bromera de lletres a 12:37 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes: Homèrides, L'abellerol mort, Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, Vicent Josep Escartí, Vicent Penya
80 grams és un bloc literari molt interessant que ofereix diverses propostes per a tots els qui gaudim llegint. D'aquesta manera, podem trobar suggeriments, comentaris de les obres més actuals, un espai per als relats escrits per l'autora (la periodista i escriptora Laura Garcia), així com concursos de microrelats i ràquings que incentiven la participació dels lectors.
Un d'aquests últims és el rànquing d'estiu de 80 grams en el qual trobem en la tercera posició El col·leccionista de fades, de Josep Ballester, Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, que es descriu com "una novel·la gairebé lírica, en què la prosa es converteix sovint en poesia".
Si voleu fer un tast, podeu llegir el pròleg i algun fragment d'aquest relat ambientat en l'Anglaterra victoriana, que té com a protagonista un autor conegut per la seua obra dedidaca als infants.
El TN Vespre de TV3 d'ahir dilluns 19 d'octubre va fer referència al llançament al mercat espanyol del dispositiu Kindle. Aquest lector d'Amazon és el més venut al món però solament permet l'accés als llibres que la llibreria virtual ofereix, és a dir, res en català i molt poc en castellà.
Per a valorar aquest nou paradigma que encara presenta moltes incògnites, s'ha entrevistat Enric Faura, director d'Edi.cat que planteja un escenari híbrid en el qual conviuran el llibre en paper i l'electrònic. Aquesta plataforma -formada per Bromera, Angle i Cossetània- és una de les primeres aliances que ha ofert llibres electrònics en la nostra llengua.
Tot i que encara queda molt per concretar, el que està clar és que l'e-book ha arribat per a quedar-se (com es diu a la notícia) i es preveu que els lectors siguen el regal estrella d'aquest Nadal.
Etiquetes: e-books, Edi.cat. TV3
Aquest cap de setmana ha tingut lloc la Muixerola 2009, les primeres jornades culturals organitzades per la Nova Muixeranga d'Algemesí. Dins d'aquestes jornades va tindre lloc un emotiu homentatge a Enric Lluch, que va incloure la representació de la seua obra de teatre L'àngel propulsat i el dimoni emplomat, a càrrec dels xiquets de la Nova, a més dels parlaments de Vicent Borràs i Josep Millo, entre d'altres.
Enric Lluch es va mostrar molt sorprés i agraït davant totes les mostres d'afecte perquè desconeixia que l'acte fora d'homenatge, ja que els organitzadors soles li havien transmés que es tractava d'un acte al voltant dels seus llibres. Els seus companys i amics, Borràs i Millo, destacaren la calidesa de Lluch, el seu sentit de l'humor i la capacitat que té per arribar al públic més jove amb el seu estil inconfusible.
Tot plegat, un acte en el qual els molts assistents, demostraren l'afecte que senten cap a aquest escriptor, autor d'una prolífica i reconeguda obra.
Ací us deixem algunes imatges.
Etiquetes: Enric Lluch, la Nova Muixeranga
Divendres passat es va presentar a Alginet Lennon i Anna, de Vicent Borràs. Urbà Lozano (podeu llegir l'apunt que ha publicat al seu bloc) va ser l'encarregat de presentar al nombrós públic assistent aquest darrer Premi de Narrativa Ciutat de València que suposa el retorn de Borràs als seus inicis literàris, amb els relats i amb la música dels Beatles que acompanyaren també les seues primeres incursions en el món de la literatura.
Urbà va ser qui, amb el seu parlament, va dotar l'acte de calidesa i reconeixement per a Vicent i la seua obra, destacant alguns fragments que demostren la mestria d'aquest autor d'Algemesí. Per la seua banda, Vicent va explicar alguns detalls sobre com va veure la llum l'obra, que inicialment formava part d'una de les seues primeres obres, Els silencis de Marc, fins que poc a poc, els relats van anar agafant entitat pròpia.
Vos passem algunes imatges de la presentació i us recordem que aquest divendres tindrà lloc la presentació de Lennon i Anna a Algemesí. Consulteu l'agenda per tenir totes les dades.
Etiquetes: Els silencis de Marc, Lennon i Anna, Urbà Lozano, Vicent Borràs
El Cultural, el suplement del diari El Mundo, s'ha fet ressó també de la publicació de la nova novel·la d'Orhan Pamuk després de la concessió del Nobel, El museu de la innocència. "Pamuk organiza esta novela en ochenta y tres capítulos, casi todos breves, que hacen la lectura amena y profunda."
Així qualifica el suplement aquesta narració a mig camí entre Orient i Occident, com la mateixa Istanbul, ciutat en la qual se situa l'acció i que esdevé un personatge més en la novel·la. Les aromes, la història, l'ànima i l'encís d'aquesta ciutat indescriptible recorren la narració a través de l'amor que el protagonista, Kemal, dedica a la seua estimada Füsun.
Pamuk ens ofereix la possibilitat d'encetar un viatge inoblidable amb El museu de la innocència. Per a fer-ne un tast, us convidem a llegir el primer capítol de l'obra.
Publicat per Bromera de lletres a 11:00 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes: El cultural, El museu de la innocència, Orhan Pamuk
¿Quién mató a Eva? és el títol amb el qual s'ha publicat la versió en castellà d'El cas Torreforta, de Manel Joan i Arinyó publicat l'any 2000 a la col·lecció "L'Eclèctica".
Amb una ambientació urbana i una intriga ben travada, El cas Torreforta parteix de la nostra realitat quotidiana per endinsar-nos en un món obscur i desconegut. Com tantes altres nits de dissabte, les joves Sandra, Lorena i Eva, del barri tarragoní de Torreforta, van de festa a una discoteca. No tornaran mai més amb vida. Als pocs dies apareix el primer cadàver, i Hèctor, el principal sospitós de l’assassinat, ingressa en presó. Passats uns anys, es recuperen els cossos de les altres dues amigues i el cas torna a obrir-se. És aleshores quan Roger, antic nuvi d’Eva, inicia, amb altres periodistes de TV7, una perillosa investigació que pren un rumb totalment nou amb el descobriment de detalls esfereïdors.
Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) ha correat, entre d'altres, el gènere políciac, l'eròtic i el memorialístic, a més de les novel·les d'humor. Guardonat amb destacats premis, és especialista en llegendes urbanes.
Publicat per Bromera de lletres a 19:30 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes: ¿Quién mató a Eva?, El cas Torreforta, Manel Joan i Arinyó
El periodista Emili Piera ha publicat un article en la secció d'opinió del Levante-EMV al voltant de la presentació de Quina televisió pública?, publicat recentment per Bromera en la col·lecció "Graella"del també periodista i sociòleg Toni Mollà. En un moment polític prou alterat a les nostres terres, Piera s'acosta a aquesta obra fent una anàlisi concisa del seu plantejament alhora que la fa de la situació de l'espai catòdic públic que tenim, o no, en tot l'àmbit estatal.
Toni Mollà aposta en Quina televisió pública? per un nou model de gestió del sector públic de la televisió per tal que s’adeqüe a les noves exigències i oportunitats del sector. Mollà estableix el seus plantejaments atenent factors com la globalització o el concepte de servei públic, o qüestions més pròximes com el paper del valencià en una televisió cada vegada més desarrelada, les temptacions de la classe política per manipular la televisió, l’absència d’un consell audiovisual que regule els mitjans valencians o el 20é aniversari de Canal 9, on l’autor treballa des de la seua creació.
Publicat per Bromera de lletres a 17:13 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Etiquetes: Emili Piera, Quina TV pública?, Toni Mollà
Ja tenim guanyador per al concurs d'Esquivant la mort que permet nadar entre taurons. En concret, guanyadora, perquè Margarida Molinet Bret, de Figueres, és qui viurà aquesta experiència tan intensa com la novel·la, descarregant bona cosa d'adrenalina com ho fa el protagonista, Peter Brown.
Moltes gràcies a tots els qui heu participat en el concurs, la vostra col·laboració ens esperona a seguir plantejant noves iniciatives.
Per a tots, esperem que gaudiu de la lectura d'aquest thriller hilarant protagonitzat per un metge resident amb un passat mafiós. Una lectura absorbent, divertida i frenètica que no us deixarà indiferents. Per a qui no conega encara a Peter Brown, us convidem novament a llegir un fragment del llibre. No us decebrà!
Etiquetes: Esquivant la mort, Nadar en taurons
El museu de la innocència ha entrat ja en les llistes dels més venuts, poc més d'una setmana després d'arribar a les llibreries. L'obra ha generat gran expectació per ser la primera novel·la publicada per Orhan Pamuk després de la concessió del Nobel.
Pamuk ha treballat en aquesta obra al voltant de 7 anys durant els quals ha anat recollint diferents objectes als rastres i basars d'arreu del món que li han servit per a inspirar-se a l'hora d'escriure El museu de la innocència. Precisament, l'autor té previst reunir-los tots per a obrir un espai real per al Museu de la innocència, que s'ubicarà a Çukurcuma, una zona de mansions antigues i antiquaris en la part europea d’Istanbul, i un dels llocs on transcorre la novel·la. Per a saber més al voltant de l'obra i l'autor, podeu visitar l'especial de la nostra web punxant ací.
Us convidem a una visita inoblidable per un amor i una ciutat de bellesa indescriptible.
Ahir es va donar el tret d'eixida al Cicle de Conferències dels Premis Ciutat d'Alzira amb molt d'èxit. Un centenar de persones assistiren a l'acte d'inauguració i a la primera de les conferències "En mans de Darwin: per què l'evolució és certa i per què ens ha d'importar", a càrrec de Juli Peretó.
L'investigador alzireny va aconseguir acostar als assistents un perfil de Darwin ben interessant, barrejant aspectes humans i científics, i trencant determinats mites que l’han desfigurat al llarg dels anys. Estudiant mediocre de família benestant, apassionat col·leccionista d’escarabats, pare de família nombrosa, experimentador malaltís… són algunes pinzellades que ens van aproximar a Darwin com a figura del passat però alhora de gran actualitat, ja que les seues teories sobre l’evolució continuen vigents i resulten de molta utilitat per a interpretar qüestions que ocupen titulars de la premsa, com ara la grip A.
El científic Juli Peretó com a conferenciant, Carlos Correal, regidor de cultura d’Alzira, Esteban Morcillo, vicerector de la UV, i Josep Antoni Fluixà, director de la Fundació Bromera, van ser els encarregats d’inaugurar el Cicle de conferències.
El ressò cultural dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira sempre atrau als mitjans de comunicació, que són fidels, any rere any, amb la seua cita amb les conferències.
Un centenar de persones van acudir a la Casa de la cultura d’Alzira per a descobrir Darwin.
Demà dijous tindrà lloc la segona de les conferències amb el títol "De com Darwin arribà a València", a càrrec del doctor en ciències biològiques Jesús I. Català, en la qual ens explicarà per què València va ser un dels centres més actius pel que fa a la difusió de l'evolucionisme a l'Estat espanyol.
Joan Francesc Mira, Lluís-Antón Baulenas, Alicia Giménez-Barlett o Juan Carlos Galbis, són alguns dels conferenciants que participaran en el cicle durant les properes setmanes, fins al 13 de novembre que es celebrarà el tradicional sopar de lliurament dels premis. Podeu consultar el programa d'actes, feu clic ací.
Etiquetes: Cicle de Conferències, Darwin, Juli Peretó, Premis Literaris Ciutat d'Alzira
La Nova Muixeranga d'Algemesí engega aquest cap de setmana les I Jornades Culturals anomenades Muixerola 2009. Entre les activitats que tindran lloc en aquestes jornades, trobem l'acte dedicat a l'obra d'Enric Lluch, autor d'Algemesí i un dels més prolífics i coneguts de la nostra geografia. Dedicat a la literatura infantil i juvenil des de fa anys, la seua obra ha rebut diversos guardons de prestigi i sempre gaudeix de gran acceptació entre els més joves pel seu estil divertit, enginyós i proper. Podeu trobar part de la seua extensa obra publicada per Bromera ací.
A més, en aquesta primera Muixerola podrem gaudir de les actuacions teatrals a càrrec dels xiquets de la colla, els acudits del contacontes Llorenç Giménez, així com dels Correfocs, els concerts musicals i els tallers per als més menuts.
Tot açò des d'aquest dijous, 15 d'octubre, fins al diumenge 18, als voltants de la seu de la Nova Muixeranga (c/Nou del Convent, 59). Trobareu tota la informació d'aquestes primers Jornades culturals al web de la Nova.
Etiquetes: Enric Lluch, la Muixerola, la Nova Muixeranga
El museu de la innocència és el primer llibre de l'escriptor turc Orhan Pamuk després d'haver guanyat el Premi Nobel de Literatura el 2006. L'obra, editada per Bromera recentment en la col·lecció "L'Eclèctica", és un excepcional viatge per l'Istanbul dels darrers trenta anys, a través de l'amor a una jove d'increïble bellesa.
La impressionant recreació de l’Istanbul dels setanta, des dels barris burgesos al món del cinema, de les vil·les d’estiueig a la vora del Bòsfor als barris populars, fa de la novel·la un magnífic escenari de les contradiccions entre el primer i el tercer món dins d’un mateix país. A més, el llibre relata l’extraordinària història d’amor d’una parella extraordinària. A partir de la trama romàntica, Pamuk realitza també una crítica plena de tendresa de l’experiència amorosa com una possessió, i reivindica la força de les dones per a acabar amb el seu paper d’objectes.
El Periódico ha qualificat l'obra de sorpresa, tot i l'expectació que ha generat en ser el primer títol de Pamuk després de la concessió del Nobel. A més, afegeix: "reconstrueix la vida d'Istanbul en l'últim terç dels segle XX amb gran eficàcia; la ciutat i la gent respiren en totes les pàgines de la novel·la.
Us convidem a visitar aquest excepcional museu llegint un fragment de l'obra. Més informació, en www.bromera.com. | 0.859308 | curate | {"ca": 0.9843021698365926, "la": 0.0015001339405304045, "sv": 0.00016072863648540047, "es": 0.010822394856683633, "it": 0.0007500669702652022, "fr": 0.0024645057594428073} | http://bromeradelletres.blogspot.co.uk/2009/10/ |
mc4_ca_20230418_16_216668 | Llibertat per a canviar d'operadora | Revista
Llibertat per a canviar d’operadora
Telefonia mòbil : Llibertat per a canviar d'operadora
La normativa protegeix d'una manera creixent els interessos i drets dels consumidors davant la rescissió d'acords amb les operadores de telefonia mòbil
/imgs/20070101/img.moviles.01.jpg Amb més de 44 milions de clients de telèfons mòbils, en l’actualitat hi ha més línies que habitants empadronats a Espanya. Associacions de consumidors i serveis públics d’informació en consum no cessen d’atendre clients desinformats i insatisfets. A les reclamacions habituals per traves i penalitzacions en la tramitació de la baixa, informació defectuosa, retards i factures incorrectes, s’uneixen altres problemes com altes en alertes i subscripcions no sol·licitades. Segons l’Observatori de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Indústria, la despesa de telefonia mòbil a les llars espanyoles supera ja la de la telefonia fixa.
Quins són els drets de l’usuari de telefonia mòbil?
Té dret a donar-se de baixa, a canviar d’operador i a conservar el número, igual com a ser indemnitzat per la interrupció del servei, a rebre la factura desglossada i a escollir la forma de pagament. D’altra banda, està en el seu dret d’obtenir una informació suficient i veraç i, per descomptat, de reclamar. En definitiva, pot reivindicar un servei d’acord amb la qualitat exigible.
Una persona es pot donar de baixa quan vulga?
Sí. Una vegada comunicat al servei d’atenció al client, la baixa es farà efectiva en 15 dies. Però si aquesta es basa en un incompliment de l’operadora, serà immediata i caldrà reclamar fins a ser atès.
L’operadora diu que l’usuari ha firmat un període de permanència d’un any.
Tot i aquesta limitació, té dret a donar-se de baixa amb un preavís de 15 dies. Ara bé, haurà d’assumir les conseqüències previstes en el contracte per incomplir el període de permanència, habitualment una indemnització econòmica.
Llavors, aquestes penalitzacions són legals?
Sí, encara que de vegades poden ser abusives. Això és així quan la penalització és desproporcionadament alta o hi ha un desequilibri entre els drets i les obligacions de les parts. Per exemple, es penalitza l’usuari per rescindir el contracte i en canvi es faculta l’operadora per continuar amb els tràmits discrecionalment, sense cap conseqüència. En aquests casos, es pot reclamar.
On es dóna part de la baixa i com es fa?
Cal adreçar la sol·licitud al Servei d’Atenció al Client que figure en el contracte; pot ser un número de telèfon, una adreça electrònica o una adreça postal. Es pot enviar una carta certificada amb justificant de recepció i comprovar si ha arribat fent una telefonada o enviant un correu electrònic. És important sol·licitar el número de referència que ha assignat l’operadora a la sol·licitud i exigir que ens envien un document confirmatori.
Com es pot conservar el número de telèfon?
/imgs/20070101/img.moviles.02.jpg Per conservar el número cal seguir aquests passos:
Adrecem-nos a una altra operadora i sol·licitem l’alta amb portabilitat de número.
Indiquem la data més favorable per al canvi (mínim sis dies i màxim 30 dies des de la sol·licitud) i firmem els documents d’alta amb portabilitat i baixa en l’operadora actual.
Sol·licitem còpia dels documents.
L’operadora escollida s’encarregarà de tots els tràmits.
Pot negar-se l’operadora que deixa l’usuari a donar el número?
No, llevat que:
En la sol·licitud de portabilitat hi haja alguna dada errònia o incompleta
Dispose d’una sol·licitud prèvia de portabilitat
L’abonat tinga el servei suspès o interromput per deute pendent
La targeta SIM haja sigut denunciada per robatori o pèrdua
L’abonat tinga targeta SIM múltiple o contracte multilínea.
Hi haja impossibilitat tècnica
És legal que l’operadora talle la línia sense avisar?
Ha d’haver-hi un incompliment de l’abonat que ho justifique, com ara l’impagament de les factures. Cal llegir el contracte: la llei obliga l’operadora a preavisar només en telefonia fixa, de manera que en telefonia mòbil cal ser fidels al contracte.
I si l’abonat no ha pagat perquè no està d’acord amb la factura?
En aquest cas cal sol·licitar el desglossament de la factura. Si no s’està d’acord amb les telefonades als Serveis de Tarificació Addicional (els números 800), no s’han d’abonar, però sí la resta de la factura. El termini per a reclamar és d’un mes des de la recepció de la factura. Convé no esperar que ens requerisquen el pagament i ens inscriguen en un fitxer de morosos.
La persona afectada, com pot reclamar?
S’ha d’adreçar al servei d’atenció al client en el termini d’un mes des de l’últim pagament. Cal esperar un mínim de 30 dies per a la resposta. Si no és satisfactòria o no n’hi ha, es pot plantejar un arbitratge de consum o acudir al SETSI (Secretariat d’Estat de Telecomunicacions). Aquest resoldrà en sis mesos, i es pot recórrer en via contenciosa administrativa.
Què pot fer qui rep missatges curts amb continguts no sol·licitats?
Estan prohibits quan no hi ha una sol·licitud prèvia de l’usuari. Cal provar a enviar un missatge que continga la paraula “BAIXA” al número curt mitjançant el qual es publicita el servei. També podem trucar al telèfon de l’Associació d’Empreses de Serveis a Mòbils 902 93 46 12 per identificar el prestador del servei a partir del número o codi curt que utilitza, fet que ens permetrà accedir automàticament al servei d’atenció al client de l’empresa proveïdora, sempre que aquesta forme part d’AESAM (Associació Empreses Serveis a Mòbils). A www.aesam.org en trobarem més informació.
Sabia vostè que una Ordre aprovada enguany pel Ministeri d’Indústria obliga les operadores de telefonia mòbil amb facturació anual superior a 20 milions d’euros a informar trimestralment sobre el nivell de qualitat promès i el proporcionat finalment? A més, els seus mesuraments seran auditats per entitats independents i l’incompliment dels nivells de qualitat donarà dret als abonats a ser indemnitzats.
No només la qualitat del servei serà auditada, també ho serà la qualitat de la facturació per evitar errors. Amb tot i això, l’Ordre sobre qualitat de les comunicacions electròniques dóna cabuda a l’arrodoniment dels càrrecs, per la qual cosa no imposa la facturació per segons, en detriment del dret de l’usuari a pagar pel que realment consumeix. | 0.803995 | curate | {"ca": 0.9908271390162897, "es": 0.009172860983710264} | https://revista.consumer.es/ca/portada-ca/lo-mas-practico-ca/consejo-del-mes-ca/llibertat-per-a-canviar-doperadora.html |
mc4_ca_20230418_9_690282 | Lloguer de local Eixample - Habitatge, Immobiliària - Eixample, Barcelona, BCN | anuncis Bcnanuncis.cat
anuncis classificats gratis a Eixample, Barcelona, BCN » Lloguer de local
anuncis a Eixample, Lloguer de local
06 Dic 2018 - 13:25 Eixample Lloguer de local
<p>Local en Avda. Diagonal perfecto para fiestas privadas, cumpleaños, despedidas de soltero, puestas de largo, cenas de empresa, bodas, bautizos, fiestas ...
100 EUR Fiestas Privadas La Lluna barcelona oferta Contactar amb l'anunciant
Lloguer de local per festa privada
30 Nov 2018 - 16:13 Eixample Lloguer de local
Tenim 2 bars muscicals, locals o salas totalment equipades per tot tipus de festes, aniversaris, sopars, comiats de solter, trobades, etcEt farem un pressupost sense ...
27 Oct 2018 - 11:02 Eixample Lloguer de local
06 Jun 2017 - 17:32 Eixample Lloguer de local
ALQUILER DESPACHO AVENIDA DIAGONAL
25 Sept 2015 - 07:18 Eixample Lloguer de local
ALQUILER DESPACHOS AETNA ESPAI EMPRESARIAL en la mejor zona de negocios y servicios de Barcelona. Av. Diagonal/Casanova. Céntrico y bien comunicado. ...
<a href="https://www.bcnanuncis.cat/eixample-bcn/habitatge-immobiliaria/lloguer-de-local-catalunya/">anuncis classificats gratis a Eixample</a>
Subscriu-te als nostres butlletins de notícies Eixample Habitatge, Immobiliària Lloguer de local | 0.614228 | curate | {"ca": 0.7382239382239382, "es": 0.24555984555984556, "pt": 0.013899613899613899, "sh": 0.0023166023166023165} | https://www.bcnanuncis.cat/eixample-bcn/habitatge-immobiliaria/lloguer-de-local-catalunya/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_113248 | El líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha acusat aquest dissabte a la Generalitat de "no estar a l'altura del que Catalunya necessita" i ha erigit el projecte socialista com a alternativa al Govern de Pere Aragonès.
Durant l'Assemblea de Delegats de PSC pel 40 Congrés el PSOE, ha acusat el Govern de dividir socialment en proposar "horitzons impossibles, com la independència, l'amnistia i l'autodeterminació, objectius irrealitzables que no generen consens".
Per això, ha retret a la Generalitat d'ERC i Junts una actitud victimista: "Sempre la culpa és dels altres. Sempre és Madrid, que la democràcia no funciona, que Europa no ens mira. Mai una actitud d'autoexigència".
Ha lamentat que encara no s'hagin aprovat uns Pressupostos de la Generalitat des de l'inici de la pandèmia i ha acusat el Govern de plantejar "polítiques equivocades i tímides", com davant el projecte d'ampliació de l'Aeroport de Barcelona --la paralització ha atribuït a desavinences internes de Govern-- i la manca de places de FP.
Davant d'aquesta situació, ha defensat que el PSC "és l'alternativa real que es va obrint pas davant el desgovern" i capaç de fiscalitzar, segons ell, les accions de la Generalitat, adoptar una actitud proactiva, proposar noves mesures i advocar per la via del diàleg.
"ENFORTIR LA VINCULACIÓ AMB ESPANYA"
Per Illa, la recuperació econòmica i el progrés social després de l'impacte de la pandèmia passa per "enfortir la relació amb Espanya" i generar espais comuns, cosa que ha exemplificat amb l'estratègia de vacunació.
També ha cridat a enfortir "la unitat del socialisme espanyol" per reforçar polítiques a les quals s'ha referit com a socialistes, actualitzades, feministes i ecologistes que garanteixin una societat cohesionada, diversa i plural.
ARCHIVADO EN:
illa
Generalitat
PSC
Govern
0
Sense comentarios
Escriu el teu comentari
Nom
E-mail
He llegit i accepto la política de privacitat
No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
EL MÉS LLEGIT
És el mateix una tercera vacuna que una dosi de “reforç”? Els experts responen
El 30% dels treballadors cobra menys de 1.336 euros
Desembre arriba amb alerta per neu i forts vents a Catalunya
El Banc Sabadell ultima la venda al fons Hines de la seu de la Diagonal
La fi de la publicitat de les tabaqueres o subliminal: això és el que no s'explica de la nova llei audiovisual | 0.808994 | curate | {"ca": 0.9578686493184635, "bn": 0.01486988847583643, "en": 0.008261049153242462, "ia": 0.0016522098306484924, "de": 0.00660883932259397, "es": 0.007021891780256092, "fr": 0.0012391573729863693, "uk": 0.0024783147459727386} | https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/3219085/illa-ataca-generalitat-i-assegura-nomes-veu-psc-com-alternativa-lactual-govern |
mc4_ca_20230418_1_762192 | UN PESSIC DE SUCRE: Pastís d'Aniversari...
Per el bescuit de vainilla:
225 grs. de farina normal
la meitat d'un sobre de llevat químic (tipus Royal)
* Preescalfem el forn a 180º graus centígrads, i preparem dos motlles iguals de 18-20 centímetres engreixant-los amb mantega i farina o amb un esprai desemmotllant.
* Preparem la massa del bescuit. En un bol ampli i amb un batedor de barnilles barregem bé la mantega amb el sucre fins que quedi una crema. Afegim els ous d'un en un, de forma que fins que no s'integri bé el primer, no afegim el següent, afegim també l'essència de vainilla. Finalment afegim la farina tamisada on prèviament haurem afegit el llevat i la maizena, i remenem suaument amb una espàtula fins que obtenir una barreja homogènia.
* Repartim la massa entre els dos motlles i fornegem 25-30 minuts o fins que estigui cuit (fem la prova del palet, punxem i ha de sortir net).
* Traiem del forn i deixem reposar 5 minuts abans de desemmotllar i deixar refredar sobre una reixeta. Si els fem amb antelació es tapen amb paper film i es reserven a la nevera o es congelen, després només cal treure del congelador mitja hora abans d'omplir-los).
Amb aquestes quantitats han sortit 2 bescuits de 20 cm. *** Si voleu fer un Layer Cake cal repetir tot el procés.
750 grs. de xocolata per fondre
375 grs. de mantega a temperatura ambient
100 grs. de sucre llustre
* Fonem el xocolata al bany maría o al microones (de 30 segons en 30 segons i remenant cada vegada fins que quedi ben fos i no es cremi) i deixem refredar uns minuts.
* En una batedora de barnilles anem treballant bé la mantega i el sucre, cal posar una velocitat alta i treballar mínim 5 minuts. Ha de quedar una crema blanquinosa i suau. Afegim la xocolata temperada i remenem fins que s'integri. Reservem a temperatura ambient.
Amb aquestes quantitats ha sortit crema per cobrir i decorar tot el Layer Cake sense problema.
2 bescuits de vainilla
1 bescuit de xocolata amarg
* Anivellem els bescuits perque les capes siguin de la mateixa alçada. Posem la primera capa de bescuit de vainilla, afegim a sobre melmelada i una capa de crema de xocolata. Tapem amb es bescuit de xocolata amarg que teníem congelat d'un altre aniversari, pressionem una mica perque s'assenti i ens fixem que quedi ben anivellat amb el de dalt. Afegim més melmelada i crema, i acabem amb l'última capa de bescuit de vainilla, pressionem i centrem bé.
* Posem el pastís sobre una safata que volta i cobrim tot amb una capa fina de la crema de xocolata ajudats d'una espàtula. Deixem refredar a la nevera 15 minuts perque es solidifiqui aquesta capa.
* Preparem la mànega pastissera posant una boquilla gran rodona o fent un forat en una mànega reutilitzable i omplim amb la resta de la crema de xocolata.
* Anem fent 3 botons de xocolata sobre una ratlla vertical imaginària per el marge del pastís i amb una espàtula petita anem arrossegant cada munt de xocolata cap a la dreta. Fem 3 botons més i tornem a arrossegar, així per tot el voltant del pastís.
* Si no hem de menjar immediatament el pastís reservem a temperatura ambient fina a l'hora de consumir (si el posem a la nevera la capa de crema es solidifica i no queda tan bona! ).
* Acabem amb la decoració final fent una plantilla amb els números de l'aniversari i empolvorarem amb sucre llustre.
Es un pastís mol espectacular i bó. Hem acabat decorant amb unes garlandes fetes de paper amb uns cordills i unes brotxetes. El link de les garlandes es aquest, només cal imprimir i muntar.. Es claven les brotxetes al pastís just abans de servir i compte si bufeu espelmes!!!! !
Aquí teniu el tall del pastís... I estava tant bó!!! !
La recepta mare d'aquest pastís d'Aniversari ha estat el bloc de "La Receta de la Felidiad", el link es el següent http://www.larecetadelafelicidad.com/2012/03/tarta-de-cumpleanos-tarta-de-chocolate.html | 0.741868 | curate | {"ca": 0.8433385992627699, "ms": 0.00210637177461822, "es": 0.11611374407582939, "it": 0.00842548709847288, "en": 0.00631911532385466, "st": 0.00421274354923644, "pt": 0.013164823591363875, "nl": 0.005792522380200105, "fr": 0.000526592943654555} | https://pessicdesucre.blogspot.com/2012/08/pastis-daniversari.html |
mc4_ca_20230418_9_449539 | Reserva l'activitat de buscar bolets o buscar el tió al Berguedà
Reserva l’activitat de buscar bolets o buscar el tió al Berguedàadmin2019-07-14T13:57:44+00:00
Vine a buscar bolets o anima’t a buscar el tió!
Reserva una activitat a la natura al Berguedà
En l’actualitat, a Cal Marixic oferim dues activitats completament diferents però a la vegada aquestes, tenen certs factors en comú. Com ara, des del fet de poder-les realitzar en grup, amb amics o amb família fins el fet de que totes es duen a terme en un medi completament rural i natural dins de la comarca del Berguedà.
La nostre experiència i el tracte humà que oferim, fa que ens desmarquem de la competència fent que en tot moment, sigui una trobada molt propera i afectiva. Són molts grups i moltes famílies que han confiat amb nosaltres i amb les nostres activitats. Veure’ls a tots al acabar les activitats amb un somriure, és senyal de que s’ho han passat bé i ho han gaudit de valent.
Lamentablement, les nostres activitats no tenen una durada anual (tot l’any), per exemple en el cas de l’activitat de buscar bolets, la temporada va de del setembre fins l’últim dia de novembre. I en el cas de l’activitat de buscar el tió, l’activitat és exclusiva pel mes de Desembre (del dia 1 al dia 22).
Conscients d’això, aprofitem cada activitat reservada per poder poder transmetre la nostre passió i els nostres coneixements amb tots vosaltres.
Per aquest fet a Cal Marixic us podem oferir les següents activitats:
Activitat de buscar bolets
Vine a buscar bolets a través de guies especialitzats! Aprèn a saber on se’n poden trobar, com destriar i cuinar-los!
Activitat de buscar el tió
Vine a buscar el tió! Activitat pels més petits de la casa! Passa una experiència única i inoblidable amb aquesta activitat | 0.809198 | curate | {"ca": 0.9611428571428572, "es": 0.038857142857142854} | https://www.merollabergueda.com/reserva/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_441327 | Les podeu escriure en aquest fil.
Jo ja estic reaccionant des de fa uns anys, encara no som independents. Així doncs tots els meus esforços estan dirigits a treballar pel futur del nou estat català. | 0.656086 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_352190 | Hola! Vos copio quatre dades i reflexions fetes per Sergi Saladié, catedràtic de Geografia a la URV i portaveu de la CANC. Espero les opinions de la gent que es dedica a titllar d'ignorants, infantiloides, desinformats i poc realistes la gent que estem en contra de l'energia nuclear. ENERGIA NUCLEAR RISC: Cap estudi epidemiològic / Màquines velles i mal gestionades / Incidents en augment (quantitat i gravetat).COSTOS: Energia cara que sobreviu gràcies a les ajudes públiques (construcció 4.200 milions d’euros; desmantellament 600 milions d’euros només en la fase I i II de la Vandellòs I; gestió residus: 700 milions € només construcció ATC). PRESCINDIBLES: (8000MW en centrals nuclears) 90.000MW instal·lats vs. 45.000MW màxima demanda històrica (desembre 2007). 75.000 MW descomptant els eòlics no sempre disponibles. Si demà REE decidís programar l’apagada de les nuclears, encara quedarien 67000MW disponibles, i no hi hauria manca de subministrament elèctric per cobrir la demanda. De fet, UNESA reconeix una sobrecapacitat elèctrica del 25%, i les principals elèctriques diuen que com a mínim fins el 2020 no cal construir cap nova central convencional (nuclears o de gas).A més, l’Estat espanyol fa 6 anys seguits que es exportador d’electricitat. Des del punt de vista laboral cap trauma, ja que les centrals nuclears s’han de desmantellar, i això també dona feina: Desmantellament Vandellòs I, de 400MW (segons ENRESA)1/3 PREJUBILTATS 1/3 RECOL·LOCATS DESMANT.1/3 RECOL. ELÈCTRIQUES Primera i segona fase del Nivell 2 (1998-2003)DURANT 10 ANYS • Nombre de persones col·laboradores: 2.700 (6.500 en un reactor de 1000MW) • N º mitjà de treballadors: 323 (807) • N º mitjà de treballadors de procedència local: 226 (565) • N º punta de treballadors: 420 (1050) • N º d'empreses involucrades: 63 (157) • Nombre mitjà d'empreses: 30 (75) Nº de mesos per a l’execució: 63 (5’5 anys) REPERCUSIÓ TERRITORIAL NEGATIVA: Pèrdua població (22% a l’àrea nuclear d’Ascó, i -18 hab./any a Ascó). Polígon industrial buit (només Parc de Bombers, cementiri, i camp futbol). Ribera d’Ebre PIB més alt de Catalunya, però major % població pobra (un 17’4%), i per sota de la mitjana catalana en quan a renda familiar disponible (entre 28ª i 34ª), això s’explica per: Les 2 CCNN d’Ascó facturen 1’2 milions d’€ nets al dia, això és 440 milions d’€/any. Al territori deixen directament uns 7 milions d’€/any (impostos directes pressupost municipal d’Ascó 2009), que equivalen a 5 dies de funcionament d’aquestes plantes. Això vol dir que els 360 dies restants de l’any els beneficis marxen fora (75% ENEL, 25% IBERDROLA).I això que aquí no es compten els milions d’€ que la comarca de la Ribera d’Ebre no ha pogut rebre de la UE pel fet de tenir un PIB tan elevat. Aquest impacte negatiu el reconeix el propi Estat espanyol:(ESBORRANY) ORDEN ITC----- de , por la que se regulan las asignaciones a los municipios del entorno de las instalaciones nucleares, con cargo al “Fondo para la financiación de las actividades del Plan General de Residuos Radiactivos”.2n. paràgraf: “Transcurridos veinte años desde el origen de estas asignaciones, los municipios mencionados aún mantienen una marcada dependencia económica de las instalaciones nucleares, debido a la baja incidencia que las mismas han tenido en su desarrollo económico, al haber sido escasa su aplicación a la ejecución de proyectos de inversión que contribuyesen a la generación de economías alternativas.” CEMENTIRI RESIDUS RADIOACTIUSPROCÉS FRAUDULENT I POC TRANSPARENT COWAM 2 (2003-2006): Enresa, Amac, CSN,... “Definir la metodología per a la recerca de solucions per a projectes de difícil acceptació social, com son els residus radioactius, incidint en el territori perquè aquest es faci seu un problema que no ha creat i fer-lo ser part activa en la resolució del problema, a través de la recerca del consens territorial, social i polític”. El gerente de Amac, Mariano Vila, explica que “si se cumplen ciertas condiciones y el proceso es democrático y participativo, Amac presentará candidatos”. (EL PAIS, 27/10/09): Fals. Objectiu real de l’AMAC= silenciar el territori amb manipulació i ocultació d’informació. Fracàs absolut del procés: Incompliment dels principis d’informació i participació (Conveni d’Aarhus ratificat per l’Estat espanyol al 2005). Fins i tot l’alcalde de Corbera d’Ebre, dins l’AMAC, diu que se’n oficialment se’n va enterar quatre dies abans que Ascó volia presentar-se com a candidat. I l’alcaldessa de Vinebre, a tocar d’Ascó, diu que al poble li falta informació. Inclús la Plataforma Volem Viure a Flix diu que vol informació. Cicles de xerrades tancades al públic en general, i viatges a Holanda pagats per sobornar al territori. (Per cert, que el cementiri d’Holanda, va tardar 15 anys a consensuar-se, és 10 vegades més petit que el que volen col·locar a l’Estat, només és per als residus de la única central nuclear que hi ha, i l’ajuntament de Borssele no cobra ni un euro per tenir els residus). Amb una candidatura avalada per 7 regidors, sense portar-ho al programa electoral, ni consultar-ho al poble d’Ascó. L’únic document oficial de l’Ajuntament d’Ascó que tracta el tema del cementiri de residus radioactius és un document de l'Agost del 2009, penjat del seu web, i que és el Document de participació i comunicació de l'Agenda 21 d'Ascó. La conclusió d’aquest procés és que el poble d’Ascó no vol el cementiri nuclear al municipi, i una de les recomanacions que al respecte fa l’equip redactor, és que en cas que l’ajuntament s’ho proposés hauria de realitzar una consulta popular.Tot i que legalment els 7 d’Ascó estan capacitats per sol·licitar-ho, no tenen cap legitimitat moral per fer-ho, ja que no estan avalats ni pel seu propi poble.I diuen que ho fan per garantir la continuïtat del model nuclear que segons ells tants beneficis ha portat al territori “Beneficis” com per exemple: que l’àrea nuclear d’Ascó ha perdut el 22% de la seua població des que té centrals nuclearsen el mateix període Ascó perd18 hab./any que Ascó té un polígon industrial buit (només Parc de Bombers, cementiri, i camp futbol). O que la Ribera d’Ebre té PIB més alt de Catalunya, però el major % de població pobra (un 17’4%),O que les 2 CCNN d’Ascó facturen 1’2 milions d’€ nets al dia, això és 440 milions d’€/any, i al territori només deixen directament uns 7 milions d’€/any (impostos directes pressupost municipal d’Ascó 2009). Això equival a 5 dies de funcionament (1’6%) d’aquestes plantes. Això vol dir que els 360 dies restants de l’any (98’4%) els beneficis marxen fora (75% ENEL, 25% IBERDROLA).O que l’Estat reconeix un impacte negatiu de les CCNN al territori: (ESBORRANY) ORDEN ITC----- de , por la que se regulan las asignaciones a los municipios del entorno de las instalaciones nucleares, con cargo al “Fondo para la financiación de las actividades del Plan General de Residuos Radiactivos”. “...los municipios mencionados aún mantienen una marcada dependencia económica de las instalaciones nucleares, debido a la baja incidencia que las mismas han tenido en su desarrollo económico,...” Fins i tot quantifica unes pèrdues directes d’activitat econòmica als territoris del voltant de les centrals, que en el cas de la Ribera d’Ebre són d’uns 4 milions d’euros anuals.O que la Ribera d’Ebre ha perdut milions d’€ d’ajudes europees per culpa de tenir un PIB tan elevat.O que els sectors agrícoles de la comarca, tot i fer uns productes excel·lents, no poden tenir DO o IGP per culpa de la presència de les centrals nuclears al territori.O les fuites radioactives que les centrals oculten durant 5 mesos, i que van ser possibles perquè van manipular els sensors de radioactivitat. I si tot això dels residus no té risc com diuen los seus defensors, en funció de què l’Estat promet milions d’euros per al qui l’aculli? Totes les respostes son políticament incorrectes i socialment inacceptables. Per risc (no s’explica); per difícil acceptació social (soborn territorial); o per perjudici econòmic (raó actual que explica les compensacions) Si tan bo i segur fos, s’haurien barallat les principals ciutats de l’Estat. Com per exemple van fer a Catalunya les ciutats de Barcelona i Tarragona per quedar-se el Centre de Recerca en Energies Renovables, que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat que anés a Vandellòs, i que finalment el Departament d’Economia i Finances ha repartit entre les dues ciutats (Barcelona i Tarragona). O si tan bo i segur fos, ho hauria demanat el municipi d’Hornachuelos, on hi ha el cementiri de residus radioactius de baixa i mitjana intensitat de El Cabril. Si no ho han demanat és perquè han pogut comprovar que el cementiri ha significat que els municipis afectats han perdut el 20% de la seva població en 20 anys. Recentment han sortit declaracions dels alcaldes de la zona d’afectació de El Cabril per denunciar a Enresa (la mateixa empresa pública que aquí ens diu que això del cementiri serà tan bo) que en els 20 anys porta gestionant aquest cementiri, no ha complert cap ni una de les promeses d’inversió i llocs de treball. Però si una cosa està clara i que tothom sap, es que lo cementiri no serà ni una fàbrica de xocolate (com van dir a Ascó) ni una fàbrica de conserves (com van dir a Vandellòs). I en definitiva, com va dir Jorge Lang Lenton, directiu d’ENRESA, en unes jornades del COWAM celebrades al 15-12-2006 a l’Hospitalet de l’Infant: “...per a qualsevol instal·lació de gestió de residus radioactius haurien de ser seleccionats llocs socialment viables en comptes d'un lloc tècnicament òptim, és a dir, el millor lloc és el lloc possible". I aquí lo territori diu NO AL CEMENTIRI NUCLEAR! Així ho han manifestat més de 100 ajuntaments (7 de l’àrea nuclear d’Ascó), 10 consells comarcals (entre ells el de la Ribera d’Ebre), el Parlament de Catalunya amb dues resolucions, i més de 150 entitats socials i econòmiques.No hi ha cap ajuntament ni institució que s’hagi posicionat a favor. Ni tant sols la pròpia AMAC, ja que les candidatures d’Ascó i Yebra no van ser sotmeses a votació, i va ser per apreciació subjectiva del seu gerent que va dir que l’AMAC avala les candidatures. POCA TRANSPARÈNCIA I INFORMACIÓ DEL PROJECTE DE CEMENTIRI INVERSIÓ: 700 milions d’€ (segons Convocatòria), però segons el document de la Comisión Interministerial penjat seu web, només el 25% s’invertirà al territori (en obra civil), mentre que el 50% de la inversió serà en components mecànics (càpsules d’emmagatzematge, etc. ), i el 25% restant en equipaments d’altres sistemes d’enginyeria, supervisió i posada en marxa que realitzaran els propis enginyers d’Enresa. LLOCS TREBALL CONSTRUCCIÓ: Per a la construcció de les instal·lacions s’estima un promig diari d’uns 300 treballadors durant els cinc anys de la primera etapa, amb algun pic de fins a 500. Per tant, només es garanteixen per als primers 5 anys (així ho diu la convocatòria). LLOCS TREBALL FUNCIONAMENT: No se sap. No s’esmenta en la convocatòria. Alguns diuen 60, altres 90, altres 100. SI L’ALCALDE D’ASCO VOL FEINA, PER QUÈ VA REBUTJAR LA INSTAL·LACIÓ D’UNA PLANTA TERMOSOLAR AL SEU TERME (Estandards de 50MW, entre 40 i 50 llocs de treball). BENEFICIS: Penja d’un ESBORRANY D’ORDRE MINISTERIAL, que no ha estat aprovada, i que parla de màxim 3 milions per al municipi i 3 més a repartir entre la resta de municipis. Inicialment havien dit 12 milions, ara 6, i qui assegura que si s’aprova la OM no sigui menys (a Holanda no cobren res). En qualsevol cas, una OM es pot canviar d’una setmana per l’altra. ÚS ENERGIAA les llars si es comença a fer un bon ús. Major sensibilització. No així en els sistemes de generació: ineficients, centralitzats. Solucions: generació distribuïda. Cogeneració (electricitat+aigua calenta)= millor aprofitament de l’energia (fins al 90%).Holanda: 52% electricitat prové de generació distribuïda.Solar fotovoltaica i tèrmica (20% estalvi). Model Alemany Fotovoltaica (més de 5000MW, un 90% sobre teulada o integrat en sistemes urbans, i propietat dels ciutadans, ajuntaments, associacions,...). NIMBYPrimers Nimby: els pronuclears. Energía si però residus no, ni a les plantes ni a la meva comunitat. Darreres dels moviments socials que diuen NO a alguna cosa, i ha molts SI’s en defensa d’un altre model territorial.
d'on has tret les dades? Diria que són de l'estat espanyol sencer. Als països catalans, la realitat és ben diferent. L'energia nuclear és una proporció molt gran de l'electricitat que gastem. Si ens quedem sense centrals, n'hem de comprar a l'estranger.
Si a compressim a l'estranger potser ens surtiria millor de preu. | 0.85317 | curate | {"eo": 0.000399616368286445, "ca": 0.8525415601023018, "es": 0.14002557544757033, "en": 0.0020780051150895143, "pt": 0.004955242966751918} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_286138 | Aquest és el Bloc dels Diputats ebrencs de CiU on informarem sobre l'actualitat i la nostra activitat parlamentària.
11 de desembre 2010
DIA 9.
Avui dia 9 torno al Parlament, per presentar els papers necessaris per l’acta de diputat. Bon moment per mirar enrere, prou enrere. Mesos abans de l’any 2003, quan tothom donava per feta la derrota de CiU i més a l’Ebre. Allí i llavors ja s’anunciaven moltes de les coses que avui ens han donat( a CiU) un resultat satisfactori i a ells una reconeguda derrota. Recordo algun, més d’un, alcalde de CiU amagat als portals de les cases properes a la catedral; escridassats , insultats per militants, diputats, dirigents d’altres partits. Ploraven, no ho entenien , no podien entendre el poc respecte institucional, el tarannà poc democràtic dels partits de l’oposició. No dels manifestants, no del moviment social, que quedi clar; parlo dels partits que l’instrumentalitzaven. Recordo una carta publicada per un diputat de quin partit no vull recordar-me , denunciant, anunciant i certificant que els “micos de Camarles” eren portadors de virus com l’Ebola i Sida. Recordo el que deien de l’abocador de Tivissa i l’Enron. Recordo com un conegut diputat i dirigent polític tirava objectes contra el cotxe del President. Ho recordo , ho perdono. Ho oblido, en lo que té de passat , però no puc deixar de dir que en aquella actitud es contenia el fracàs del futur Govern , el fracàs de moltes de les politiques que es diuen defensar i no porten enlloc. Creueres en la possessió de la veritat més absoluta, el menyspreu polític i intel•lectual de l’adversari és el camí més curt cap el fracàs.
No es pot construir un territori, una identitat, una vegueria des de l’imposició, l’arraconament de l’adversari . No es pot construir res des de el no i l’exclusió de gran part de forces polítiques i socials( Es diguin CiU , PP ,ERC o PSC PSOE). No es pot desestimar una inversió sense tenir en compte alcaldes: Electes!!! . No es pot construir una alternativa política sense buscar els punts de trobada amb les diferents sensibilitats del territori, amb els encaixos necessaris, amb les necessitats de la resta del país. No , no es pot i molt menys es pot governar de la mateixa manera. Excloent als alcaldes i representats de l’oposició. No, no es pot invertir en funció d’un color, en lloc d’una necessitat. No , no es pot desestimar una infraestructura , un port , una carretera per que afavoreix aquell o perjudica al meu. No es pot fraccionar el país en colors politics i menys un govern.
Per això val la pena mirar enrere, i no tant enrere. Llegir encara avui les desqualificacions viscerals d’alguns . No per retreu, tampoc per despit. Per aprendre, per comprometre’ns a no ser sectaris , a respectar alcaldes i electes siguin del color que siguin. Per saber que un govern ha de ser de tots , ha de saber dialogar i no deu imposar ni per decret , ni per manifestació!! Hem de saber que estem al servei d’un país, no nomes al servei d’unes sigles.
Per això avui quan vaig a fer els papers per recollir l’acta de diputat , vull presentar el meu respecte a tots els partits, a totes les persones que han concorregut a les eleccions des de partits democràtics. Vull oferir el meu esco al seu servei , la meva capacitat de diàleg per arribar a acords, sense exclusions ideològiques sense dogmes sagrats, sense exclusions sagnats. El compromís de L’Ebre , el veritable compromís amb la gent.
Publicado por Ebrediputats los 17:40
1 comentari:
Xavier ha dit...
Enhorabona, per l'article. Tota la rao, pero no nomes a l'Ebre, va ser generalitzat, com si hagues existit un odi cap a tot lo que significava CIU. Les urnes els han demostrat lo contrari, el treball conjunt es bo i fa aixecar un pais. Per tant, es el moment de treballar i actuar per millorar no per destruir.
Salutacions
Xavier Figueras
Tarragona
14:35
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Cativistes
Visit Cativistes
Som un bloc ebrenc
Contacta amb nosaltres
Contacta amb nosaltres o feu les vostres propostes!
La meva llista de blogs
Bloc de la Sectorial de Sanitat de CDC
CiU dóna suport al projecte de llei sobre la documentació clínica després d’introduir la digitalització i l’accés dels ciutadans - (nota de premsa) *Sancho alerta que “els ciutadans han de poder intervenir i accedir a la seva història clínica, fent aportacions i fent que sigui una his...
Blocs Diputats i Diputades de CiU
Santi Vila
Els costos del mal govern - Davant de les poques veus que atès el que ens cau a sobre reclamen diàleg, negociació i l’assoliment d’amplis consensos d’Estat, el Govern espanyol i l’...
Albert Riera
Junts -
Duran i Lleida
How American Politics Will Change in the Coming Years - How American Politics Will Change in the Coming Years To call the 2016 election in the United States a surprise..
Carles Puigdemont
En positiu: les darreres dades sobre l’atur a Girona - No hem deixat enrere la crisi, ni tampoc els seus efectes devastadors. No estem, encara, preparats per canviar un model socioeconòmic que ens ha generat la...
Jordi Xuclà
El temps accelerat, temps de grans novetats - Unes eleccions amb segona volta. Ja hem constituït els desens ajuntaments democràtics des del final del franquisme. En termes partidistes, en alguns llocs ...
Conxita Tarruella
obat tradisional penyakit brinchitis atau bronkitis - bronkitis atau dalam istilah medis sering di sebut bron chitis adalah suatu peradangan pada pipa bronchial yang mana pipa bronchial ini berfungsi untuk s...
Marta Llorens
Una llei per l’emprenedoria - Si hi ha una cosa que tenim clara a CiU és que per sortir de la crisi és imprescindible facilitar l’acció dels emprenedors, perquè són els empresaris el pr...
Albert Batalla
Nautical Terms - Thrust Block - An engine room fitting that receives the thrust from the propeller. It incorporates the thrust bearings. Thruster – A powered propeller or ...
Benet Maimí
Quines sensacions deuen experimentar els Reis Mags? - Tot sovint hem pregunto les sensacions que deuen experimentar els Reis Mags d'Orient. Crec que d'alt de les carrosses deuen quedar impregnats i bocabadats ...
Ramon Espadaler
Debat al programa "59 Segons sobre les mesures d'estalvi energètic. - http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110302/les-mesures-destinades-estalviar-energia-segons/1034184.shtml
Carles Sala
Per una Catalunya millor. - www.carlessala.cat Arriba l’hora de conèixer si som capaços de transmetre un bri d’esperança a Catalunya, de saber si tothom és mobilitza pel ...
Artur Mas
-
Meritxell Borràs
-
Meritxell Ruiz
-
Carles Campuzano
-
Pere Macias
-
Montse Surroca
-
Jordi Turull
-
Pilar Pifarré
-
Titon Laïlla
-
Blocs senadors i senadores de CiU
Rosa Núria Aleixandre
Tornar a començar ? - Fa quasi dos anys que no entro al blog, no sabia si l'havia de tancar. Han passat moltes coses a mi a la família i al país. Començaré per mi professionalme... | 0.683877 | curate | {"ca": 0.8337986774430566, "de": 0.0027920646583394562, "en": 0.07567964731814843, "it": 0.020279206465833945, "fr": 0.006612784717119765, "es": 0.01322556943423953, "co": 0.002351212343864805, "ru": 0.0007347538574577516, "gl": 0.002498163115356356, "id": 0.03085966201322557, "cs": 0.0016164584864070536, "sv": 0.001763409257898604, "oc": 0.007788390889052168} | https://ebrediputats.blogspot.com/2010/12/dia-9.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_262981 | Aquest no vol ser un fil massa tècnic, sinó que a ull gros comenteu les dues primeres grans mesures que prendrieu a partir del dia 2 d'octubre a la república catalana. Les repostes són tan obertes com el mateix xat. Començo jo. Abstinguin-se trolls i nazis. 1-Retirada de peatges a tot el territori (la Caixa s'ha portat molt malament, tot té un preu. A més, això beneficiaria Catalunya, els seus habitants, el turisme i la indústria).2-Augment del sou de tots els funcionaris de la república en un 40% (cal que part del que ara ens roba Espanya tant amb el dèficit fiscal (20.000 milions d'eruos/any, com a través del FLA, vagi a parar als ciutadans de manera directa).
La retirada dels peatges ja es podria fer ara, i el d'apujar el sou als funcionaris, també (pot ser no un 40%, però a molts que estan cobrant massa poc sí que se'ls hi hauria de pujar). Si no es malbaratés en la xarxa sanitària paral·lela privada, i les derivacions de la pública a la privada, juntament amb la xarxa clientelar del nacionalisme ("mamella"), etc. potser hi hauria per cobrir més coses, sense necessitat de culpar "Espanya".Quan Catalunya sigui independent amb la DUI del 2-O, en la meva opinió no hi haurà pujada de sous de funcionaris durant dècades, sinó més aviat al contrari. I sí que hi haurà peatges, molts més, per poder cobrar del trànsit de la UE (seríem fora de la UE, però cobraríem peatge als vehicles de pas, i probablement als del país, també -el lògic, en mans convergents-).Això del "dèficit fiscal" com si ens robessin als catalans, per què no ho fas només en l'àmbit autonòmic? Ho podries fer també en l'àmbit municipal, i veuries quina gràcia li faria als municipis amb rendes més baixes. També està al tema de les "balances ploramiques": no inclouen la prorrata de partides com l'OTAN, etc. Si es fes bé, es veuria l'evident: els països més petits tenen despeses proporcionalment més grans, per no poder gaudir d'economia d'escala. Victimisme i propaganda a part, és clar.
Ets un troll espanyolista de manual.
Troll? Per què? Si he dit res que no sigui cert, si us plau, corregeix-me.
Abel escrigué: Si he dit res que no sigui cert, si us plau, corregeix-me.Home, es que no n'encertes ni una. Ni una vol dir ni una.L'encapçalament del fil pregunta les mesures que prendrieu (vosaltres) a la nova república catalana. No que feu previsions de què es farà sinó de que faríeu vosaltres. Saps que en català tenim un temps verbar per utilitzar en condicional? Com sempre, Gabriel, demostrant que no saps llegir.
I? Precisament comentava el que es pot fer ja sense haver de prometre unicorns de colors. Per example, jo podria prometre que a la Catalunya independent tothom serà milionari si em trien a mi com a Emperador Català Etern
Sergi escrigué: I? Precisament comentava el que es pot fer ja sense haver de prometre unicorns de colors. I si em segueixen a la sala seguent, veurem la joia del museu! Uns fragments de pergamí autèntic del segle XIII d'uns monjos del monestir de Ripoll on discutien sobre si la pesta negra estava causada per culpa de la pizza amb pinya. Passin, passin senyors turistes! No s'ho perdin!
Bé, lo mínim que em pregunto és per què el Govern no ha fet a l' "etapa autonomista" el que hauria pogut fer, i que promet que farà només si arriba la independència. No et sembla lògic que com a mínim, pregunti això, benvolgut?
De debò que no veus la desconnexió lògica al post de sobre? A quin lloc has fet parvulari? A veure si els teus pares es van pendre massa literalment això de portar-te a la classe dels aneguets!Em deus pendre el pèl, és impossible que una persona real tingui tan poca caacitat de compendre allò que llegeix! Nahhhh, no me la colaràs! Vés a la merda estimat!
Responia a l'exemple que ha posat l'autor del post, potser qui no ho ha entès has estat tu, benvolgut. En qualsevol cas, no volia crear polèmica.Les meves primeres mesures:- Demanar l'annexió a França, sense cap condició, i sense més autonomia que qualsevol província francesa, per tenir l'entrada exprés a la Unió Europea, i que el Barça jugui a la lliga francesa- Dissolució de la Generalitat- Canviar el nom de plaça d'Espanya a plaça de França- Canviar el nom del passeig de Gràcia a passeig de Pau Claris, i el del carrer Pau Claris a carrer dels Segadors- Canviar el PIN de la targeta de crèdit de 1714 a 1640
TROLL. | 0.800405 | curate | {"ca": 0.9437966417910447, "es": 0.027518656716417907, "pt": 0.025419776119402986, "en": 0.0013992537313432835, "uz": 0.0004664179104477612, "pl": 0.0013992537313432835} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_60681 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.345 àlbums i 88.406 cançons
ÀlbumPicadors
Conté 13 lletres
Any2016
DiscogràficaAutoedició
Tens més informació sobre aquest àlbum? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Àlbum. 2020
Senzill. 2020
Senzill. 2020
Senzill. 2019
Àlbum. 2018
Àlbum. 2017
Àlbum. 2014
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.8706140350877193, "fr": 0.02412280701754386, "de": 0.02631578947368421, "pt": 0.05263157894736842, "en": 0.02631578947368421} | : /grup/ses-bubotes/picadors |
racoforumsanon_ca_20220809_2_437098 | Mort als homes dolents és una sagnant massacre , en clau d'humor, basada en experiències reals . No ens fa por reconèixer-ho. Igual que reconeixem tot allò que no ens agrada dels homes que han passat per la nostra vida o per la vida de moltes altres dones i que, com nosaltres , han confessat detestar fins a aquest punt . Si ets una de les nostres, probablement et sentiràs identificada en nombroses ocasions . I et divertiràs molt . Si ets un d'ells, probablement et sentiràs identificat en nombroses ocasions. I et divertiràs? Encara que potser hagis de deixar el teu orgull de banda només per aquesta vegada. I recorda que l'únic objectiu d'aquest projecte humorístic és passar una bona estona , "en cap moment pretenem ofendre a ningú" "Els podríem veure morir mil vegades , de mil maneres diferents , amb mil crits diferents i demanant mil perdons . Però res salvaria de la seva destinació final als homes dolents . Mort als homes dolents ! ¡ Vida a les seues vídues ! ¡ Vida a les vídues dels homes dolents ! Mata'ls tu també!!! Hi ha molts més homes dolents en el món. Tants com maneres de morir. I mereixen el mateix final lent, dolorós i còmic. Així que ha arribat el moment de la teva venjança. Explica'ns per què hem castigar aquest home dolent i entre tots els casos rebuts il·lustrarem aquells que mereixen complir condemna. D'aquesta manera, tothom se'n assabentarà. Fins i tot ell (publiquen el nom de pila de la "víctima") Contacte: georgina@ msn.com Autores:Caroline SelmesIlustradora Laura TornéEscritora, guionista. Font: http://muertealoshombresmalos.com/ https://www.facebook.com/muertealoshombresmalos En resum, là pàgina consisteix en dones que tenen queixes de les seues parelles o amics sexuals etc. Elles escriuen a aquestes "dues iluminades" que gestionen la pàgina pq en facin mofa a través d'il·lustracions sàdiques en la seua pàgina i al seu facebook. (i utilitzant el nom de pila de la víctima). Sembla que una filial de Planeta els hi publicarà un llibre. Què us sembla? Us imagineu... Un grup d'homes fent el mateix en una pàgina d'internet?La meua dona no em satisfà al llit!! Doncs caricatura de la dona (amb el nom de pila real) tota destrossada i oberta en canal o fent servir els seus genitals per decorar un arbre de nadal... Faria gràcia aquest humor a la inversa? L'instituto de la Mujer sancionaria als autors? O el problema és que alguns homes tenim la pell molt fina i ens queixem per tot... Que no passaria res si es fes a la inversa vaja...
Clara Marquès En contrapartida, muerte a los hombres malos que se escudan en el tópico de que son fechas impuestas por el capitalismo y por eso no te hacen sentir especial en el día de hoy. Molt patètic tot plegat, ara, els comentaris del fil intentant criminalitzar el feminisme, que precisament no té res a vore amb això, també.
De veritat totes les dones són tan "sensibleres"? Espere que encara queden dones "normals".
Totes no, per sort, però moltes sí. | 0.774798 | curate | {"ca": 0.8121565934065934, "fr": 0.031936813186813184, "nl": 0.024381868131868132, "es": 0.13152472527472528} | |
macocu_ca_20230731_1_95843 | La sèquia no es va fer per a passejar
01 Sep 2018 - Núria Torras Melenchón
Ara unes finques de regadiu i un tram històric de la Sèquia estan afectats direc tament pel pla parcial urbanístic Sagrada Família. Un pla que va néixer per aten dre unes previsions de creixement demogràfic de la població manresana que el tem ps ha demostrat que eren desorbitades. El pla urbanístic, però, segueix endavant i dotarà la ciutat de nous habitatges per damunt de les necessitats reals de la població.
D’acord amb aquest pla urbanístic, part del ramal de la Sèquia de Santa Clara es convertirà en un espai públic en forma de parc i els canals de reg i les seves derivacions desapareixeran. Després ens proposaran d’anar al parc o que anem a buscar el canal als afores de la ciutat i que ens hi passegem en el nostre temps lliure. I, de fet, som uns afortunats de poder tenir una xarxa de camins verds prop de casa per gaudir de la natura i del paisatge. Però aleshores estem atorgant uns nous valors i no parlem de la mateixa Sèquia. La Sèquia no es va construir al segle XIV per anar-hi a passejar. De fet, allò que la fa tan valuosa avui dia és justament que encara manté la seva funció original de regadiu set segles després de la seva construcció. Set segles. M’atreviria a dir que es podran comptar amb una sola mà les obres d’enginyeria d’avui dia d’aquesta envergadura que estaran encara en funcionament l’any 2700.
Alhora el terreny que s’urbanitzarà no és pas un solar buit sense cap mena d’ús. Es tracta majoritàriament de terres de conreu regades per un ramal principal de la Sèquia i les seves derivacions de petits canals. Una activitat realitzada en un entorn natural que millora el benestar i la qualitat de vida de molta gent gran del barri i que afavoreix la unió entre veïns. Manresa perdrà bona part del seu regadiu tradicional i històric, mentre que a altres pobles i ciutats com ara Santpedor, sense anar més lluny, engeguen o ja tenen en marxa projectes municipals d’horts urbans per fomentar la tradició hortícola, l’hort d’autoconsum i el consum de productes de proximitat o quilòmetre 0.
El pla parcial es va aprovar ara fa deu anys però és l’actual Ajuntament qui té a les seves mans decidir què fer amb el regadiu de Manresa i amb el patrimoni de la Sèquia. | 0.864433 | curate | {"ca": 0.9840283939662822, "en": 0.015971606033717833} | |
cawac_ca_20200528_1_96551 | El proper dilluns, 18 de novembre, hi haurà una nova reunió ordinària del Consell Escolar de l'Escola La Monjoia. En aquesta reunió del Consell s'haurà d'aprovar la memòria anual 2001-2002 i el Pla Anual 2002-2003. També es parlarà de les eleccions al Consell Escolar i d'altres temes.
En les properes eleccions per a la renovació de membres del Consell Escolar de La Monjoia caldrà escollir dues persones entre el col.lectiu de pare i mares. Fins el dia 22 de novembre es poden presentar candidatures a la direcció de l'escola i el dia 26 es faran les eleccions, a la mateixa Escola.
L'Escola La Monjoia i moltes altres escoles faran vaga avui dimarts contra l'anomenada Ley de Calidad de la Enseñanza promoguda pel govern de Madrid. La vaga general a l'ensenyament està convocada pels principals sindicats del món de l'ensenyament i les associacions d'estudiants.
La xerrada amb el títol " Interculturalitat " de la campanya sobre els drets dels infants tindrà lloc divendres a partir de les 3 de la tarda a l'escola pública La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau i no a 2/4 de 6 com està anunciada en alguns mitjans.
Com cada any la l'AMPA (Associació de mares i pares dels alumnes de la Monjoia) organitzem la Festa de Final de Curs, que es farà al pati de l'escola el dissabte 29 de juny a les 6 de la tarda. Hi haurà jocs, berenar i l'actuació d'en Miqui Giménez. Us recomanem que porteu gorres i barrets. Us esperem a totes i a tots! !
L'endemà de Sant Joan, El dimarts 25 de juny, començarà l'Escola d'Estiu adreçada a nens i nenes d'infantil, primària i fins a 14 anys. Com l'any passat està organitzada per l'Associació de Mares i Pares d'alumnes de La Monjoia i enguany hi col.labora l'Ajuntament. L'horari de l'Escola d'Estiu és de 10 a 14. El darrer dia serà el dimecres 31 de juliol.
Les mestres i monitores encarregades de les diferents activitats són Irene Vilaseca, Mireia Coromines i Judit Illamola. Les inscripcions es poden fer directament a La Monjoia durant aquesta setmana.
Documental del Projecte de Barris
Rutes i Senders
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.813554 | curate | {"ca": 0.9760604787904242, "pt": 0.017219655606887863, "fr": 0.00041999160016799666, "en": 0.00629987400251995} | http://www.sbg.cat/taxonomy/term/43?page=14 |
macocu_ca_20230731_1_618433 | TOCS
El TOCS 2008, és un vi molt important pel celler, és el vi del canvi de cicle.
Veníem d’un hivern força sec, però a l’abril i sobretot al maig, va ploure abundantment. Són mesos importants pel cicle vegetatiu, estem a fi de brotació, del creixement vegetatiu, de la floració i finalment el quallat, estadis claus per començar a intuir com anirà l’anyada. Vam tenir pluges també al juny i al juliol, i això va comportar força preocupació per l’estat sanitari de les plantes, per un excés d’humitat. La resta de l’estiu fins la verema, va ser més regular, amb unes temperatures adients, sobretot per la integral tèrmica dia/nit, que va permetre unes maduracions força bones.
Informació bàsica
Varietats: Garnatxa Negra 65% i Sirà 35%.
Vinificació: Cada varietat s’elabora per separat. La fermentació, un 25% en barriques obertes de 500l i la resta en depòsits d’acer inoxidable. Pigeage diari i remuntats suaus.
Criança: 14-16 mesos segons les varietats, en barriques de roure francès Allier, torrats molt lleugers. Un 20% en barriques noves de 300l de diferents boters i la resta en barriques de segon any.
Grau Alcohòlic: 15o Vol
Filtrat o clarificat: Sense processos de filtrat o clarificat. Això podria donar lloc amb el temps a petites precipitacions.
Informació de presentació i de consum
Presentació: Producció 8.000 ampolles. Ampolla bordelesa sèrie Europea. Suro Natural Flor de 49 x 24mm. Caixa de cartró de 6 bot. Opcionalment caixa de fusta de 6bot., amb el segell PEFC, que certifica que la fusta prové de boscos gestionats de forma ecològica i sostenible.
Consum: Temperatura de servei, 16-18aC. Obrir la botella una hora abans del servei i decantar-la. Copa recomanada, la tipus sirà.
Nota de tast. Elegant, subtil i molt interessant per un 2008.
Color cirera negra amb una llàgrima fina i lenta. Aromes de fruita negra madura (fruits del bosc, pruna). Notes especiades, tocs licorosos amb records balsàmics, mentolats i també minerals. Bona entrada en boca, saborós i ampli. Final llarg, amb bons records de fruita madura, fumats i sua mineralitat.
El TOCS 2007, ens recorda molt a l’anyada 2004.
Climatològicament parlant veníem d’un any 2006 força calorós i sec, tot i les pluges del setembre. En canvi el 2007 va ser un any molt més interessant i favorable, que va permetre unes bones maduracions. L’equilibri de la maduració en les diferents parts del raïm va ser molt bona i juntament amb un bon estat sanitari, vàrem poder decidir tranquil·lament els “moments” de la verema.
Informació bàsica
Criança: 14-18 mesos segons les varietats, en barriques de roure francès Allier, torrats lleugers. Un 20% en barriques noves de 300l de diferents boters i la resta en barriques de 225l, de segon any.
Nota de tast. Amb estructura, camí de l’elegància.
Color picota fosca quasi negre amb llàgrima abundant i lenta. Aromes de fruita vermella (cirera i gerd) i també de negra (mora i nabiu). Notes balsàmiques i mentolades, juntament amb petites notes vegetals (sàlvia), especiades (canyella) i també minerals.
A la boca, bona intensitat, molts records de fruita vermella, amb bona acidesa. Tanins abundants, dolços i carnosos. Fresc i viu. | 0.733662 | curate | {"en": 0.001287001287001287, "ca": 0.9366151866151866, "it": 0.013191763191763193, "fr": 0.010296010296010296, "es": 0.030244530244530245, "pt": 0.008365508365508366} | |
macocu_ca_20230731_1_254172 | M. Jesús Larios: “Les entitats fan una feina molt important, però cal un lideratge per part de les administracions"
Notícies
11/10/2018
L’adjunta per a la defensa dels drets de la Infància i l’Adolescència del Síndic de Greuges considera que encara costa admetre que a Catalunya hi ha un problema de malnutrició infantil.
Es pot fer una anàlisi global de les necessitats alimentàries i de la situació de vulnerabilitat de la població catalana? Moltes entitats es queixen que és impossible coordinar-se entre elles perquè no hi ha prou informació per part de les institucions d’atenció a la ciutadania.
Hi estic d’acord, és molt difícil saber realment quin és l’abast del fenomen de la malnutrició. Cal més coordinació entre pediatres i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En l’àmbit associatiu, hi ha moltes entitats que hi intervenen, però segurament falta més treball en xarxa.
Hi ha dades de quants infants i adolescents pateixen malnutrició a Catalunya i de com ha evolucionat la xifra durant els últims anys?
Sabem que hi ha 50.000 infants de fins a 18 anys estan en situació de pobresa o exclusió social. Són dades extretes de l’Enquesta de Condicions de Vida que va elaborar l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el 2015. Això vol dir que un 4% d’infants pateix privacions alimentàries; és a dir, no poden menjar un àpat de carn o peix almenys cada dos dies.
L’última xifra que tenim disponible és la del 2016, i és igual que la del 2015. Aquests infants no han entrat en aquesta situació de pobresa severa arran de la crisi. Hi són des de fa molt de temps, per causes estructurals.
Calen més projectes comunitaris d’implicació en l’àmbit alimentari?
Parlaré de pobresa i malnutrició infantil, un tema que al Síndic ens preocupa molt, sobretot des que va esclatar la crisi econòmica el 2008 i comencen les retallades d’ajuts socials. També, des de llavors, segons els que ens expliquen les entitats de lleure i les escoles, es detecten infants que no porten esmorzar i presenten altres símptomes que mostren que no reben una alimentació adequada.
Es comença a acceptar que hi ha un problema de malnutrició al nostre país?
Costa molt acceptar que tenim un problema de malnutrició infantil a Catalunya. De vegades es diu, perquè sona millor, que el que hi ha és un problema d’obesitat infantil. Es prefereix dir això perquè l’obesitat no sempre es produeix per la precarietat econòmica, tot i que moltes vegades sí.
Com a experta en drets fonamentals, quins drets es veuen afectats a causa de la pobresa infantil?
La pobresa infantil crea limitacions molt importants en oportunitats i drets. Afecta, per exemple, el dret a l’alimentació, el dret a l’habitatge... Està molt relacionat amb la pobresa energètica, que fa que hi hagi més risc a patir una pitjor salut, també per les situacions d’estrès familiar que causen les mancances econòmiques.
S’ha millorat la cobertura de les beques menjador. Abans només podien rebre el 50% de la dotació, per tant, hi havia famílies que com que no podien pagar la resta del pla de menjador, alguns infants només menjaven a l’escola dos o tres dies a la setmana. També s’han adoptat algunes polítiques que han permès que els espais de lleure puguin estar oberts durant tot l’any perquè no quedi el buit de l’estiu. Quan s’acaba el període escolar, s’acaba la possibilitat d’accedir al menjador escolar.
La renda garantida que s’està aplicant és un avenç, tot i que encara no hem avaluat l’impacte que té en els infants, perquè és una mesura molt recent. Una de les coses que hem vist és que aquesta renda no prima la condició d’infant. Les famílies que accedeixen a l’ajut són les que tenen menys ingressos i es troben en una situació de vulnerabilitat, però no discriminen suficientment les famílies amb fills a càrrec. Nosaltres demanàvem que qualsevol família amb un infant pogués accedir a una renda per combatre la pobresa infantil. De moment, no arribem a tots els infants en situació de pobresa.
També s’ha tirat endavant la proposta del rec, la moneda virtual de Barcelona. De quina manera això contribueix a la causa?
Sí, són propostes que les hem d’anar avaluant. És una mesura que contribueix a normalitzar la situació de les famílies i evita que hagin de passar per bancs d’aliments i diferents llocs específics d’ajuda que no són normalitzadors. Han de poder dinar i sopar a casa, i comprar els aliments on tothom els compra. També hem de pensar en l’àmbit d’habitatge. El període que passa entre que t’adjudiquen una vivenda d’emergència fins que hi pots entrar a viure és molt llarg. Això afecta la qualitat de vida dels infants, que han de residir en pensions i en llocs no adequats.
Un dels col·lectius que està patint més la pobresa infantil és el dels menors no acompanyats. Què opina de l’actuació de la DGAIA en l’afer dels mena? Durant alguns dies de setembre hi va haver més de 50 adolescents per falta de places lliures en centres públics.
Això és la vulnerabilitat dins la vulnerabilitat. És un dels temes motiu de la nostra preocupació i actuació. Estem demanant plans específics per fer front a l’emergència, com la provisió de recursos ordinaris. Estem parlant d’emergència perquè ha crescut el nombre d’adolescents que han arribat, però no és un tema nou, hauria calgut més planificació i previsió. Fa un parell d’anys que s’estan incrementant les arribades i que tenim els centres plens. Aquests fluxos migratoris acaben arribant. | 0.80939 | curate | {"ca": 0.9966536530953709, "pt": 0.0014872652909462725, "en": 0.0018590816136828407} | |
wikipedia_ca_20230401_0_237285 | Roc Civader
El Roc Civader és una muntanya de 773 metres que es troba al municipi de la Jonquera, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. | 1 | perfect | {"nl": 0.08088235294117647, "ca": 0.9191176470588235} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=237286 |
mc4_ca_20230418_7_290002 | NEFASSTO, la crítica a través de la creativitat – Amics de la Terra
NEFASSTO, la crítica a través de la creativitat
Posted on 29 de març de 2011 by amigadelaterra
La Plataforma per a la Reducció dels Residus de Mallorca, integrada per les entitats d’ALCAIB, Amics de la Terra, el GOB, Greenpeace i Fundació Deixalles, ha celebrat la clausura del concurs de contrapublicitat amb l’entrega d’un premi reutilitzat al guanyador.
L’objectiu del concurs era denunciar, utilitzant eines publicitàries, l’excés i la problemàtica dels residus. Les bases del concurs establien que els participants havien de presentar un cartell amb una imatge que, utilitzant recursos propis de les campanyes publicitàries, denunciés algun aspecte relacionat amb la problemàtica dels residus.
El jurat, format per un representant de cada entitat integrant de la Plataforma, ha seleccionat com a obra guanyadora el cartell presentat pel pseudònim “Pep Toni i el dimoni”. L’obra titulada “Nefassto” denuncia amb una imatge clara i contundent, la problemàtica que suposen les càpsules d’un sòl ús de les conegudes cafeteres. L’obra ha estat seleccionada per l’actualitat i la rellevància de la temàtica, perquè utilitza un joc hàbil de paraules, per la qualitat de la imatge i per la claredat del missatge.
El guanyador, el Sr. Arnau Matas Morell, ha rebut un val de 50€ en productes de segona mà que podrà adquirir a la botiga de la Fundació Deixalles Palma. La Plataforma per a la Reducció de Residus de Mallorca s’encarregarà de fer difusió d’aquest cartell i d’utilitzar-ho com a recurs per a la sensibilització ciutadana.
Nodrint-nos d’experiències sobre plàstics a la mar i el sistema de retorn d’envasos
Amics de la Terra participa al debat internacional sobre la problemàtica dels plàstics a la Llegeix més… | 0.859295 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.amicsdelaterra.org/residus/nefassto-la-critica-a-traves-de-la-creativitat/ |
mc4_ca_20230418_0_334611 | Inici Tarragona Comencen les obres de millora dels jardins del Camp de Mart
El 21 de juny està previst que finalitzi una actuació integral a tota la zona verda
L’Ajuntament de Tarragona inicia les millores a les zones verdes dels jardins del Camp de Mart. Es farà una actuació integral de tot el jardí i també s’ampliarà el nombre de papereres i es millorarà la jardineria. «És una de les zones verdes de la ciutat més emblemàtiques i transitades. L’última actuació ja fa molts anys que es va fer i només es va centrar en la construcció d’una rampa per salvar les barreres arquitectòniques que hi ha a la sortida del Camp de Mart i que dóna accés al Col·legi Sant Pau”, explica el conseller d’Espais Públics, José Luis Martín. I afegeix: “Des de fa dos anys estem millorant totes els espais verds de la ciutat com el Parc Saavedra, el Parc de l’Amfiteatre o el Parc de la Ciutat, que està finalitzat les obres de millora. Per tant, ha arribat el moment de dignificar aquesta zona i això és el que iniciem avui», explica el conseller d’Espais Públics, José Luis Martín. Avui s’ha publicat al perfil del contractant la memòria d’actuacions dels Jardins del Camp de Mart i, en un període de 20 dies començaran les obres. Està previst que el 21 de juny finalitzin.
En concret, les obres consistiran en plantar espècies arbustives i arbòries, la col·locació d’encoixinat amb escorça de pi en diferents parterres, aportació de terra vegetal en zones per sota de cota, la creació d’un muret d’escullera per la de garantir l’estabilitat d’un tal·lus pròxim a la muralla i l’adequació del sistema de reg. La zona d’intervenció està ubicada en la confluència dels carrers Maria Cristina, avinguda Catalunya i el Passeig Arqueològic, just a l’interior del Jardí Botànic. El Camp de Mart té una superfície total de 2,7 hectàrees.
Article anteriorTorredembarra acollirà la Copa de España de Trial 2018
Article següentLaia Estrada (CUP) serà multada pel cas Bershka i no haurà de ser inhabilitada
Inaugurada l’exposició per commemorar els 100 anys de l’escultor morenc Julio... | 0.868444 | curate | {"ca": 0.9658203125, "pt": 0.0341796875} | https://laciutat.cat/laciutatdetarragona/comencen-les-obres-de-millora-dels-jardins-del-camp-de-mart |
mc4_ca_20230418_4_752807 | Una trentena de centres promou el Consell de la Formació del Garraf | Node Garraf
Una trentena de centres promou el Consell de la Formació del Garraf
La iniciativa prové del Pacte Comarcal per l’Ocupació al Garraf; en concret de la seva 3a línia estratègica, que es centra en la Formació, i encara més en la primera de les mesures, que preveu la creació d’un consell de la formació del Garraf. La posada en marxa d’aquest Consell també obeeix a la necessitat de promoure un espai d’interrelació entre els diferents segments de la formació no obligatòria.
Tots els centres de formació ocupacional i tots els centres que imparteixen cicles de formació professional han participat en la posada en marxa del nou Consell. Amb ells estaven altres instituts de secundària, les organitzacions sindicals UGT i CCOO, com també la FEGP, l’Escola Oficial d’Idiomes, l’Escola Municipal d’Art i Disseny, l’Escola de Direcció d’Empresa, el Centre de Formació d’Adults Teresa Mañé i l’Inform Sefed.
La coordinació d’aquest nou espai de participació va a càrrec de l’Agència de Desenvolupament NODE Garraf, de la mà del Consell Comarcal. Tot just la presidenta de NODE Garraf, Rosa Huguet, i la del Consell Comarcal, Glòria Garcia, han intervingut en el decurs de la sessió.
Com a primeres conseqüències s’espera l’establiment de programes conjunts de cooperació entre els diferents replans de la formació. En conjunt, la missió del Consell de la Formació Professional, Ocupacional i Universitària del Garraf serà dotar la comarca d’un sistema més adequat per la professionalització i l’assoliment de competències que ajudin els ciutadans en la seva trajectòria laboral com també en l’accés a llocs de treball en les millors condicions. | 0.883898 | curate | {"ca": 1.0} | http://nodegarraf.cat/noticies/una-trentena-de-centres-promou-el-consell-de-la-formacio-del-garraf |
mc4_ca_20230418_7_397640 | Camins i senders | Consorci de Turisme del Baix Llobregat
Inici › Camins i senders
Enlairat sobre la vall, permet la contemplació d’un paisatge excepcional. El seu perfil muntanyenc requereix, en alguns trams, superar pendents forts i zones rocalloses.
L’eix de Ponent és el que compren més extensió de territori dins la Xarxa de senders del Baix Llobregat. El seu recorregut s’inicia a Montserrat i finalitza a les platges i els Espais naturals del Delta de Llobregat. L’eix està format per un total de 80 km, i es complementa amb més de 90 km de variants i enllaços en el seu recorregut. Aquest eix, es divideix en nord i sud, i es bifurca al municipi de Corbera de Llobregat, com a eix de Ponent interior, arribant fins a les platges de Castelldefels i Viladecans.
*Actualment la senyalització física a l’Eix de Ponent comença a partir del municipi de Collbató fins arribar a Cervelló. I a l’Eix de Ponent Interior, des de Corbera de Llobregat fins arribar al municipi de Castelldefels. | 0.788473 | curate | {"ca": 0.9755102040816327, "id": 0.024489795918367346} | https://turisme.elbaixllobregat.cat/camins-i-senders?f%5B0%5D=field_poblaci_:199 |
mc4_ca_20230418_12_637016 | (S'ha redirigit des de: Huh)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_personatges_de_la_mitologia_egípcia&oldid=23090746#H» | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Huh |
wikipedia_ca_20230401_0_459713 | André Vercruysse
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
André Vercruysse va ser un ciclista belga que va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers de 1920.
Va guanyar la medalla de bronze en la contrarellotge per equips, formant equip amb Albert Wyckmans, Albert De Bunné i Jean Janssens. També va prendre part en la contrarellotge individual, en què acabà quinzè.
Palmarès.
- 1920
- Medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Anvers en contrarellotge per equips | 1 | perfect | {"fr": 0.033126293995859216, "ca": 0.9544513457556936, "nl": 0.012422360248447204} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=459714 |
oscar-2301_ca_20230418_8_288399 | En aquest web utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar i personalitzar els nostres serveis i facilitar-te la navegació. Si continues navegant, considerem que n’acceptes la instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Cerrar
Visit Barcelona
Tickets
Professionals
Barcelona Convention Bureau
Qui som
VisitBarcelona Tickets
Català
Español
English
Français
Turisme accessible
Guia pràctica
Informació útil sobre Barcelona
Com arribar
Moure's per la ciutat
On dormir
Punts d'Informació turística
Quiosc
Aplicacions per a móbils
Gastronomia i Vins
10 motius per gaudir de la revolució gastronòmica de Barcelona
Cuina catalana
Restaurants
Mercats de Barcelona
Barcelona i el vi
Experiències enogastronòmiques
Compres
Barcelona Shopping City
Què visitar
Patrimoni Cultural Religiós
Barcelona Sostenible
Barcelona Jueva
Barcelona, ciutat de la literatura
Zones d'interès
Rutes temàtiques
Rutes científiques
Rutes guiades a peu
Itineraris per dies
A prop de Barcelona
Què fer
10 raons per escapar-vos a Barcelona aquesta tardor
Agenda
Cultura
Ciència i Tecnologia
En família
Esports
Mar i Platges
Muntanya i Neu
Sortir de nit
Nadal a Barcelona
Enjoy Barcelona
Workation
Blog Enjoy Barcelona
Top Experiences
BUY TICKETS
Enjoy Barcelona / Blog Enjoy Barcelona / Gastronomia / L'hora del vermut: el millor moment del dia.
L'hora del vermut: el millor moment del dia.
···
33
Falta poc per dinar, i els bars i terrasses estan plens de gent compartint taula i una estona agradable. Te n'has adonat? Es tracta de l'esperada "hora del vermut", un acte social completament estès que els barcelonins no perdonen. Descobreix per què!
Poques tradicions han tingut un ressorgiment tan impressionant en els últims anys com quedar per prendre un vermut. En realitat, quedar al migdia abans de dinar per "picar" alguna cosa, és a dir, prendre l'aperitiu, és un costum molt arrelat a Barcelona i Catalunya, però la proliferació de terrasses i bars l'ha convertit avui en dia gairebé en religió. Tant és així que amb la paraula vermut s'utilitza la part (la beguda) pel tot (l'acte social de prendre'l en una taula al sol, amb un pica-pica i bona companyia), i ja sigui per degustar un vermut, una cervesa o un refresc, "l'hora del vermut" és, sens dubte, el millor moment del dia.
On prendre el vermut a Barcelona
La ciutat, rendida a l'hora del vermut, disposa de multitud de locals, des dels cellers més tradicionals i històrics, als bars "vermuters" més innovadors i moderns que, malgrat tot, són fidels a una tradició imperible. Aquí van alguns dels nostres favorits:
DVi Vinoteca
La Vinícola
Verol
Andreu Xarcuteria
Chichalimonà
Si a més vols arrodonir l'experiència, et recomanem prendre'l a bord d'un veler, o gaudir-lo acompanyat de la millor música a la Fira Vermut & Soul. Quedem per fer l'aperitiu?
L'origen de tot
El vermut és la beguda que es produeix quan s'infusionen herbes, espècies, arrels i botànics en vi. L'origen és alemany, encara que va ser Itàlia qui el va popularitzar i va importar amb èxit a tot el món a mitjan segle XIX. No obstant això, un dels epicentres mundials del vermut està a Reus, Tarragona. Curiosament aquesta ciutat tenia a finals del segle XIX més de 30 cellers i 50 marques de vermut, tot i tenir només 30 mil habitants, el que ens dona una idea de la seva importància i de la contribució d'aquesta ciutat a la popularització del vermut a Espanya.
El vermut, doncs, és una beguda que gaudeix de més de 150 anys de tradició a Catalunya. Juntament amb vins de taula i de diferents DO, els cellers solien vendre'l a granel. Però el costum de quedar amb amics en un bar per prendre'l té data concreta: 1902. Aquest any es va obrir el Cafè Torino al passeig de Gràcia de Barcelona, i allà es popularitza l'hora del vermut. En els inicis, es tracta d'un costum més aviat elitista, però en els anys cinquanta del segle XX, quedar per prendre el vermut es posa realment de moda i abasta tots els estrats socials.
El ressorgir d'un acte social
A principis del segle XXI, el vermut com a beguda pateix un cert declivi, però amb l'arribada de l'slow living, del km 0 i la gastronomia local dels últims anys, la tradició ressorgeix amb força i apareixen nous establiments que reivindiquen aquesta beguda i, per extensió, la seva forma més orgà-nica de prendre'l: l'hora del vermut. Avui dia "quedar per prendre el vermut" és sinònim d'una estoneta de felicitat compartida i d'oci social que es practica assíduament a la ciutat, especialment-ment els dies festius. Ja sigui per degustar un vermut, una cervesa, un refresc o una aigua amb gas, la veritat és que no et pots perdre aquesta tradició.
Anterior
Tornar al llistat
Següent
Paraula
Categoria --- Barscelona Gastronomia BCN Life En família De temporada
Tag --- Barcelona lifestyle cultura agenda art museus exposicions Gaudí Miró Picasso nens platges mar muntanya parc esport dansa òpera flamenc música concerts cabaret teatre circ història romans medieval modernisme gòtic espai singular entrades tallers visites rutes Barcelona Bus Turístic Barcelona Card transport autobús bicicleta rutes a peu a prop de Barcelona Montserrat hotels restaurants gastronomia tapes còctels cava vi primavera estiu tardor hivern matí tarda de nit Nadal Mercè Sant Jordi Sant Valentí tradició barris compres made in Barcelona bodes premium / VIP aplicacions mòbils gratuït news sostenibilitat Accessibilitat nàutica costa marítim pesca cuina marinera ports marines xàrter navegació pirineus senderisme neu natura activitats a l'aire lliure esquí raquetes de neu trineus vies ferrades BTT a cavall aventura Parcs Naturals cinema LGTBIQ+ dones festival | 0.777336 | curate | {"ca": 0.889550622631294, "sv": 0.002346146904890814, "en": 0.03699693196173976, "no": 0.0012633098718642843, "es": 0.01949106659447753, "fr": 0.017686338206099984, "it": 0.01245262587980509, "de": 0.0016242555495397943, "hu": 0.0005414185165132648, "su": 0.0028875654214040787, "nl": 0.0027070925825663237, "pt": 0.01245262587980509} | https://www.barcelonaturisme.com/wv3/ca/enjoy/145/l-hora-del-vermut-el-millor-moment-del-dia.html |
macocu_ca_20230731_6_580414 | Va obtenir el guardó de millor pel·lícula als Premis Gotham i va estar nominada en la categoria de millor guió original als Premis BAFTA i els Oscar. També es va projectar a la secció oficial del Festival de Canes.
Gènere: comèdia, romàntica
Durada: 94 min | 0.658474 | curate | {"ca": 0.9446640316205533, "es": 0.05533596837944664} | |
mc4_ca_20230418_10_570026 | Publicacions Castellà Francès Anglès Residència d'Investigadors
Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres
Autor: Eduard Bonet
Aquest llibre és el resultat de dues circumstàncies coincidents en el llarg camí creatiu d’Eduard Bonet. La primera i més significativa és el coneixement profund que tenia de Gabriel Ferrater, fonamentat per una admiració per la seva obra i pel caire vitalista de la seva vida; i la segona és l’afi nitat vocacional per la matemàtica i les humanitats i les inquietuds compartides entre ambdós, pel que fa a la teoria de l’art i la literatura, la lingüística i la poesia.
No és la primera vegada que la Residència d’Investigadors ha dut a terme l’experiència de posar en diàleg pintura i poesia, o poesia i ciència, en el seu afany de crear un espai de pensament que permetés posar en comú experiències creatives diverses. Des de la seva fundació el 1998, ha insistit a crear formats i discursos que permetessin avançar en el diàleg entre arts i ciències, com bé reflecteixen alguns cicles de conferències, acompanyats sovint d’exposicions pictòriques que posen en contacte poesia i matemàtiques o fractals i art. El traç que pinta o la trobada Art, ciència i Dalí, són algunes de les actuacions que han marcat i marquen el tarannà de la Residència d’Investigadors. Des d’aquesta perspectiva, el Simposi Gabriel Ferrater: una celebració, que va tenir lloc a la Residència d’Investigadors els dies 8 i 9 de novembre de 2002, n’és una altra mostra.
La proposta del Simposi va ser impulsada per la poeta Marta Pessarrodona, que afortunadament va conèixer de molt a prop Gabriel Ferrater, i per dos amics i admiradors del seu talent, Salvador Oliva i Eduard Bonet. El programa del Simposi, arrelat en el sentiment, l’admiració i l’amistat, no va decebre gens ni mica. Hi eren presents, en paraules de Marta Pessarrodona, «testimonis de primera mà que varen servir, amb escreix, de temptativa per ini ciar la consideració global d’una personalitat inteŀlectualment tan rica, tan polièdrica, tan plena de rigor acadèmic, com és la de Gabriel Ferrater». Molts dels qui, en aquell moment, van poder acompanyar-nos —Pere Ballart, William Cliff , Jordi Cornudella, Jordi Julià Garriga, Jordi Carbonell, Narcís Garolera, Blanca Palmada, Josep M. Pujol i Sanmartín, Enric Trillas, Carles Miralles, Jordi Sarsanedas, J. F. Yvars, Sam Abrams, Josep M. Fulquet, Pere Rovira, Ferran Toutain, Ricard Salvat, Jordi Galli, Andreu Gomila, Jordi Sala, Joan Guitart, Oriol Bohigas, Salvador Clotas, Ana M. Moix, Carmen Rojo, Joan Servera— el van tractar personalment, són coneixedors de la seva obra o n’eren amics personals. Per a sol·licitar aquesta publicació a ho podeu fer a [email protected] Barcelona, març 2009
566 pàgines | 0.893368 | curate | {"ca": 0.9931109499637418, "en": 0.006889050036258158} | http://residencia-investigadors.es/ca/publicacions/gabriel-ferrater-i-robert-musil-entre-les-ciencies-i-les-lletres-46.htm |
crawling-populars_ca_20200525_21_204967 | “No és la primera òpera de La traviata a Peralada, però aquesta traviata serà especial perquè vol ser molt dels nostres dies, del segle XXI”, va dir Oriol Aguilà, director del Festival Castell de Peralada, en un dinar de premsa en què eren presents una bona part de l’equip creatiu d’aquesta nova versió que, malgrat els seus trencaments, té una mirada a l’òpera de Verdi que “vol resultar totalment identificable pels que ja la coneixen”, segons va comentar Paco Azorín, el seu director escènic. “Vull fer sentir a l’espectador el mateix que vaig sentir quan la vaig escoltar per primera vegada, tant se val que l’hagin escoltat moltes vegades.” També va posar en relleu que “la posada en escena serà molt elegant i visualment molt poètica i simbòlica”. Per aconseguir aquest objectiu compta amb la presencia del dissenyador de moda Ulises Mérida, que ha realitzar el vestuari. “El vestuari no estarà per sobre del muntatge, sinó que l’acompanyarà, com ho farà especialment a la Violetta, que com a dona lliure també portarà un vestuari lliure.” Mérida va deixar caure que la soprano que interpretarà el paper central, la cantant russa formada a Itàlia Ekaterina Bakanova, vestirà pantalons en alguns dels moments de l’obra. Bakanova es troba actualment a Barcelona actuant en la representació del Liceu Les pêcheurs de perles
La Traviata, que es representarà el 5 i el 7 d’agost, va ser definida per Oriol Aguilà com “una traviata de festival, que segurament no es faria en un teatre de repertori però que si es pot fer en un festival”. A l’òpera participa el Coro Intermezzo i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció de Riccardo Frizza. Les altres veus seran Laura Vilà, Mercedes Gancedo, René Barberà, Quinn Kelsey, Vicenç Esteve Madrid, Carlos Daza, Guillem Batllori i Stefano PalatchI.
Un altre element que sorprendrà el públic serà la incorporació d’una tercera generació. El temps de l’acció també es variarà i, així, d’un acte a l’altre que representava que passaven tres mesos passaran tres anys.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi | 0.890031 | curate | {"ca": 0.995766299745978, "it": 0.004233700254022015} | : /cultura/article/1607169-una-opera-feminista-i-contemporania.html?tmpl=print |
mc4_ca_20230418_13_550540 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Cerca creences, festes, rituals i ceremònies » Tradició oral i particularitats lingüístiques » JOCS, ESPORTS i COMPETICIONS » Article de revista o part component d'una publicació periòdica » Aplecs » Associacionisme » Senyes » Cerca Recursos Documentals | 0.735108 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B2%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A2&f%5B3%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A3&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A325&f%5B5%5D=field_tipologia_rec_doc%3A14&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2145&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1804&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1891 |
mc4_ca_20230418_9_711554 | 1) Examen final escrit (70 % de la nota final de l'assignatura) amb qüestions sobre les ensenyances teòriques i pràctiques de tota l'assignatura. En ell es valoraran els coneixements adquirits propis de l'assignatura, la capacitat de raonament per a explicar els processos fisiològics estudiats, la seua interrelació, així com la capacitat de síntesi i l'expressió escrita. Si esta part de l'assignatura no està aprovada (mínima calificación de 5 sobre 10), no se computaran les notes de practiques de laboratori ni qüestions d'aula.
2) Assistència, qüestions realitzades i informes de pràctiques de laboratori i de camp i seminaris (30% de la nota final de l'assignatura) . S'avaluarà l'assistència, actitud i capacitat de treball individual i en grup. Les practiques de laboratori son obligatories. | 0.747827 | curate | {"ca": 0.9452380952380952, "fr": 0.05476190476190476} | https://www.umh.es/acc/contenido/Estudiantes/:asi_g_1143_O1_CAnt/datos_val.html |
mc4_ca_20230418_2_188903 | Albasud - Treball turístic digne i dret a la ciutat
La reivindicació del dret a la ciutat no pot obviar la defensa d'un treball digne, i al revés. Són lluites convergents davant problemes que s'agreugen a les ciutats cada cop més especialitzades en el turisme.
La reivindicació del dret a la ciutat, des que el terme fos encunyat per Henri Lefebvre l’any 1968, ha estat renovada recurrentment. Les diferents formes a través de les qual el capital s'apropia de la ciutat per fer possible la seva reproducció, han donat lloc a una constant actualització de les demandes per materialitzar aquesta aspiració emancipadora. Sota l'estímul d'un puixant turisme urbà internacional, l'accelerada transformació de nombroses ciutats, especialment al sud d'Europa, convertides en espais estratègics de despossessió i acumulació de capital a través de les activitats turístico-residencials, ha provocat una enorme preocupació sobre què significa el dret a la ciutat en les que, de facto, s'han transformat en ciutats turístiques.
No obstant, no és possible assumir acríticament aquesta formulació, ciutats turístiques, sense prendre en consideració que, lluny de ser un procés casual, aquestes són el resultat històric d'intenses polítiques públiques i interessos privats per afavorir la conversió de la ciutat en espai de reproducció del capital a través del turisme. El cas emblemàtic de l'actual èxit turístic de Barcelona, per exemple, no pot deixar de banda els més de cent anys de polítiques turístiques i de convergència publico-privada fins arribar a l'escenari actual, com bé mostra la tesi doctoral de Saida Palou, Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública (2012).
El debat actual sobre què implica el dret a la ciutat a la ciutat turística, entre moviments socials i organitzacions polítiques que es reconeixen en un nou municipalisme, s'ha centrat fonamentalment al voltant dels problemes d'accés a l'habitatge, la pèrdua de teixit comercial per a l'ús quotidià de la seva població o l'increment del cost de la vida, entre d'altres. El focus de la mirada està posat en els impactes de l'extracció de rendes immobiliàries. De forma interrelacionada aquests factors deriven en dinàmiques de desplaçament de la població amb menor poder adquisitiu de les àrees urbanes més atractives turísticament cap a les perifèries. Més recentment, bona part d'aquesta discussió comença a girar al voltant del concepte d’overtourism. Però la seva formulació i implicacions teòrico-conceptuals, i també polítiques, no deixa de plantejar alguns problemes.
La progressiva especialització turística d'algunes ciutats comporta un pes creixent del turisme com a font d'ocupació. Així, per exemple, en la darrera enquesta de l'Ajuntament de Barcelona sobre la percepció de la població barcelonina en relació al turisme realitzada l’any 2017, el 16,1% de les persones enquestades va declarar treballar o haver treballat en els últims 12 mesos en alguna activitat vinculada amb el turisme, i en districtes com Ciutat Vella aquesta xifra s'eleva fins a un 25,4%. Malgrat la seva indubtable importància i una percepció molt estesa sobre la seva precarietat, els debats al voltant al dret a la ciutat no acaben de connectar amb les reivindicacions d'un treball digne també en el turisme. Més enllà de la visualització aconseguida per les cambreres de pis, les kellys, que gràcies a la seva tenacitat han aconseguit fer-se un lloc en el debat públic i provocar simpaties i l’acostament de diversos moviments socials al món del treball, la reivindicació del dret a la ciutat segueix massa allunyada de la lluita quotidiana per la millora de les condicions laborals en el turisme.
En aquest context, la pregunta inevitable és què pot aportar en un debat sobre turistització i dret a la ciutat la defensa del treball digne en el turisme. Com vincular les reivindicacions democràtico-populars al voltant del dret a la ciutat en contextos cada vegada més dependents del turisme amb la lluita per un treball digne també en el turisme?
El debat sobre treball turístic
L'associació entre turisme i precarietat o mala qualitat del treball està cada cop més present en els mitjans de comunicació. En ciutats altament especialitzades turísticament el contrast entre, d'una banda, l'èxit en nombre de visitants i els enormes beneficis empresarials generats i, de l'altra, les condicions d'ocupació existents, ha provocat un malestar creixent. A risc d'esquematitzar un pèl massa, el debat sobre la qualitat de l'ocupació turística gira entorn de tres grans línies argumentals: la negació del problema, la seva naturalització crítica i la demanda de la seva dignificació.
Per part empresarial, i organismes vinculats al capital turístic que exerceixen un paper de lobby, a més d'alguns partits polítics, la posició fonamental ha estat la de negar l'associació entre ocupació turística i precarietat, i acusar als que plantegen aquest problema de reproduir una espècie de llegenda negra. De vegades el seu discurs converteix en oportunitats el que altres veiem com a clars indicadors de precarietat. Aquest és, per exemple, l'argument segons el qual els contractes a temps parcial que tenen moltes de les dones que treballen en turisme serien un avantatge que els permetria poder seguir atenent les seves responsabilitats de cura en l'àmbit familiar. És a dir, en lloc d'entendre com s'estan naturalitzant desigualtats socials i aprofitant-se d’elles per disposar de major flexibilitat en la contractació de la seva força de treball, es nega l’evidència i s’enalteixen les virtuts d'aquesta situació. Així ho defensa, per exemple, l'Organització Mundial del Turisme, com hem mostrat en anteriors treballs. En altres ocasions senzillament es nega qualsevol evidència i s’estigmatitza qui qüestiona la qualitat de l’ocupació turístic. Aquest forma de fer és semblant a la que part de l'empresariat turístic de Barcelona, els seus lobbies i alguns dels seus opinadors, van fer contra qui que des del moviment veïnal qüestionava el relat de les bondats del turisme a la ciutat per justificar el seu creixement permanent acusant-los de turismefòbics. Els resultats d'aquesta estratègia de comunicació no han pogut ser més contraproduents: la ciutat s'ha convertit a ulls del món en un referent d'una cosa anomenada turismefòbia que, de fet, converteix Barcelona en una destinació antipàtica on suposadament es rebutja al turisme. Però negar els problemes i censurar a qui els evidencien no fa que aquests desapareguin, i els impactes negatius d'un model laboral basat en la reducció de costos i la flexibilització segueixen presents, abocant-nos a un escenari de major conflictivitat.
Des d'una perspectiva oposada, hi ha algunes veus en els moviments socials i alguns dels seus referents intel·lectuals que, tot i que en posicions minoritàries, valoren que el treball turístic només pot ser precari per naturalesa. D'aquesta manera, no es podria esperar del turisme res més que una ocupació de baixa qualitat, igual que tampoc podrien donar-se dinàmiques positives en altres esferes d'aquest tipus d'activitats. El problema d'aquest argument és que és fal·laç, perquè contràriament és possible identificar altres dinàmiques de treball turístic digne, sota els paràmetres reconeguts per l'Organització Internacional del Treball (OIT), tant històricament com en diferents contextos, associats molt sovint a la capacitat organitzativa dels treballadors i treballadores del sector. D'altra banda, el comportament del capital en el turisme no sembla ser tan diferent al d'altres sectors d'activitat en l'actual funcionament del capitalisme.
A més, en termes estratègics és un error, perquè desconnecta a aquests moviments socials de les demandes i lluites d'una part de la població que aspira a viure millor del treball que realitza en el turisme. Per a algunes persones aquest és un treball que els agrada i en el qual aspiren a desenvolupar-se i créixer professionalment. Per això difícilment es pugui establir cap diàleg des de la estigmatització de l'activitat i si en l'horitzó només es dibuixa la inevitable desaparició d'aquest tipus d'activitat. Finalment, desvincular-se de les lluites per la millora de les condicions laborals en el turisme, suposa perdre també un dels principals instruments de control sobre les expectatives de guany de les pròpies empreses turístiques, així com la reproducció de les seves lògiques especulatives.
Una tercera posició, en la que personalment em situo, és assumir que per múltiples factors el treball en el turisme és majoritàriament precari i tendeix a provocar dinàmiques sòcio-espacials desastroses, per la qual cosa és imprescindible una major capacitat de regulació pública i de control social. En aquesta perspectiva es considera que, més important que el debat sobre la naturalesa del turisme que, tot i suggerent, no sembla massa fèrtil, és fonamental incidir en com s'organitza, quin tipus de dinàmiques d'inclusió-exclusió genera, donant-li una consideració similar a la que donem a altres activitats econòmiques. Més que un problema particular amb el turisme, s'identifica el risc de la sobreespecialització d'un territori en determinades activitats, i per tant serà fonamental repensar socialment els reequilibris entre activitats i la forma en què aquestes es desenvolupen, així com la manera de redistribuir seus impactes. En aquesta posició s'assumeix la centralitat del treball com a un element de control social sobre què pot ser el turisme a les nostres ciutats. D'aquesta manera, la convergència entre la reivindicació del dret a la ciutat i la defensa d'un treball digne en el turisme s'assumeix com a prioritat.
Per què és tan important el territori en el turisme?
Per a un acostament entre les demandes de dret a la ciutat i de treball digne a la ciutat turística cal preguntar-se pel valor de l'espai en el turisme. En les estratègies de reproducció del capital a través del turisme el lloc on es desenvolupa l'activitat és fonamental. El turisme requereix d'entorns construïts que atreguin als seus clients. Per tant, la ciutat turística es constitueix no solament dels negocis mateixos, sinó de la suma de les diferents ofertes en un entorn en on passen coses i que, de fet, acaba sent el seu principal reclam. El turista difícilment es desplaça per anar a una habitació d'hotel o a un habitatge d'ús turístic. S'hi allotja perquè és el lloc on farà moltes altres coses.
L'empresa turística viu de vendre la ciutat, o el territori, encara que en realitat està oferint una cosa que no és pròpiament seva, però que necessita per a dur a terme la seva activitat. Comercialitza amb un bé comú que és la ciutat, la seva gent i el que aquesta fa o ha fet històricament. La conseqüència és que la pressió per part del capital turístic sobre com ha de ser aquesta ciutat, o territori, és permanent, perquè és el seu negoci el que està en joc. Lògicament aquesta dinàmica acaba afectant la vida de la població que hi resideix o que ocupa aquest espai com a lloc de trasllat i treball. Però a la inversa, es podria argumentar també que, precisament per aquesta forma de funcionar de l'activitat turística, el retorn social d'aquestes empreses, especialment a través de la fiscalitat i l'ocupació, hauria de ser més gran que la que tenen altres activitats, a causa de l'usdefruit tant intens que fa de la mateixa ciutat.
Precarietat laboral i dret a la ciutat
Si cada cop és més gran el percentatge de la població activa que viu de treballar en el turisme, la precarietat laboral del sector acaba influint decisivament en la mateixa configuració de la ciutat i com la vivim tots els seus habitants. Però per valorar la qualitat d'un treball no és suficient tenir en compte la dimensió salarial, per important que aquesta sigui. És imprescindible incorporar altres variables, com el tipus de contractació, l'existència o no de pràctiques fraudulentes per part de l'empresa, la càrrega feina, la salut o la capacitat real d'organització i participació a l'empresa. Vegem alguns exemples d'aquesta interrelació:
- Baixos salaris suposen pobresa laboral, i en primer lloc patiment quotidià i vulneració de drets socials bàsics. Però també afecten en la capacitat de consum i d'activació econòmica, així mateix generen increment en la demanda d'ajuds socials a causa de la situació de vulnerabilitat.
- Llocs de treball amb baixos nivells de cotització impliquen igualment una baixa contribució fiscal a les arques públiques, i menor capacitat de l'Estat per desenvolupar polítiques públiques progressistes.
- La inestabilitat en la contractació suposa augmentar les dificultats per poder accedir a un habitatge. Si a això se li sumen els baixos salaris i l'alça dels preus de lloguer i compra de l'habitatge, resoldre aquest problema es converteix en un malson quotidià per a una part de la població. A mesura que es consolida el desplaçament de la població treballadora cap a les perifèries, empeses per uns preus de l'habitatge inassolibles, el temps de desplaçament cap i des del seu lloc de treball s'estén també.
- La incertesa i oscil·lació en els horaris i dies de treball, o les jornades maratonianes quan hi ha puntes de demanda, dificulta la conciliació amb la vida personal, o amb la capacitat de participació social.
- De la mateixa manera, càrregues laborals extremes, en el que suposa una creixent intensificació del treball, comporta persones esgotades, incapacitades per participar en la vida social, amb força únicament per descansar i recuperar-se per poder tornar a la feina.
- La suma d'aquests múltiples factors incideix clarament en un deteriorament de la salut de la població treballadora, tant en termes físics com psíquics i, per tant, limita i coarta els seus drets fonamentals. Al seu torn això incideix en majors demandes al servei públic de salut.
Lluites convergents
A la ciutat turística coincideixen almenys tres mecanismes de despossessió i acumulació de capital sobre les classes treballadores: a través d'explotació laboral clàssica d’aquelles persones que cada vegada més treballen en el turisme, la qual cosa dóna lloc a intensos processos de precarització i vulnerabilitat social; per mitjà de l'usdefruit com a atractiu turístic dels espais i la vida quotidiana de tots plegats que "construim" ciutat; i, finalment, gràcies a l'extracció de rendes immobiliàries, que obliguen a les famílies a dedicar cada vegada més un percentatge més gran dels seus ingressos a l'habitatge, al mateix temps que són desplaçats progressivament.
Els mecanismes d'explotació i despossessió en ciutats cada vegada més dependents del turisme han de ser motiu de preocupació del conjunt de la societat. La reivindicació del dret a la ciutat no pot obviar la defensa d'un treball digne, i al revés. Són lluites convergents davant problemes que s'agreugen a la ciutat turística. Moviments i organitzacions socials, sindicats i estructures polítiques necessiten reconèixer-se i interessar-se mútuament, sense tants sectarismes ni apriorismes que debiliten la capacitat d'acció col·lectiva, i impulsar una agenda política i social en defensa del dret a la ciutat i d'un treball digne. El turisme no pot ni ha de ser l'eix únic d'una aliança d'aquest tipus, però sens dubte juga un paper central en les ciutats turístiques.
Aquest article es basa en la intervenció realitzada el 20 de desembre de 2018 a la jornada «Dret a la ciutat», organitzada per la Facultat de Dret de la Universitat de Girona a l'Ateneu Popular Coma Cros, Salt, Girona. Agraeixo a en Marco Aparicio seva atenta invitació. | 0.86835 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.albasud.org/blog/ca/1083/treball-tur-stic-digne-i-dret-a-la-ciutat |
racoforumsanon_ca_20220809_3_648861 | Per no obrir 20.000 fils diferents (i ja que a hores d'ara, encara no ho ha fet ningú) anem agrupant la informació sobre la nit electoral en aquest fil. Primers resultats: http://www.parlament2010resultats.cat/09AU/DAU09999CM_L2.htm
SI treurà els 3 per Barcelona i 1 per Girona, i potser RCat 1 per Girona, on està al 2.99% ara mateix.
Et deporto de Catalunya (RP) com no sigui cert.
Molt bons resultats a Figueres, per cert! !
SI (), n'estic content.
Més d'un 50% de vot nacionalista català és força bo, tenint en compte la sociologia de la ciutat! Veurem com queda la cosa al final. | 0.668062 | curate | {"ca": 0.8177083333333334, "es": 0.08159722222222222, "fr": 0.041666666666666664, "pt": 0.059027777777777776} | |
mc4_ca_20230418_1_77086 | Polítics europeus critiquen l’empresonament del Govern
L’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i dels conseller ha arribat a l’escena internacional. No només els mitjans d’arreu s’han fet ressò de la notícia, també ho han fet diversos polítics europeus que han criticat la decisió judicial i han demanat una solució al cas català que no passi pels tribunals. Alguns també han assegurat que es tracta de “presos polítics” i han demanat l’acció de la Unió Europea.
Una d’aquestes veus és la de la co-presidenta del grup dels Verds europeus, Ska Keller, que ha assegurat que l'”empresonament no soluciona res, només escala”. L’eurodiputada també ha interpel·lat al president espanyol, Mariano Rajoy, i li ha preguntat “Quan entendrà Rajoy que aquesta és una crisi política, no judicial?”.
També l’eurodiputada sueca del partit dels Verds Bodil Valero, que té alts coneixements de català ja que va viure a Catalunya i té família d’aquí, ha respós un tuit del conseller Raül Romeva enviant-li “una abraçada” i assegurant que “estem amb vosaltres”.
Estic mirant les notícies. Estem amb vosaltres. Una abraçada
— Bodil Valero (@bodilvalero) 2 de noviembre de 2017
No han estat les úniques, el diputat belga Peter Luykx, del partit dels nacionalistes flamencs (N-VA), ha denunciat que “la màscara espanyola ara ha caigut completament”. “Espanya es diferencia d’Europa”, ha afegit.
Het Spaanse masker is nu helemaal gevallen. Spanje zet zichzelf buiten Europa. #catalunya @nvakamer @KRLS
— peter luykx’V’ (@peerlux) 2 de noviembre de 2017
El diputat Finlandès, Mikko Kärnä, ha criticat el silenci de la Unió Europea. “Mai m’hagués imaginat que la Unió Europea es mantindrà en silenci, quan un dels seus països membres pren presos polítics”, ha denunciat.
I never imagined,that EU would stand silent, when one of its member countries takes political prisoners. Don’t look away. Please. #Catalonia
— Mikko Kärnä (@KarnaMikko) 2 de noviembre de 2017
També el diputat danès Pelle Dragsted s’ha mostrat “expremadament preocupat” pel fet que “politics democràticament elegits han estat enviats a presó per fer polítics – al bell mig d’Europa”.
Democratically elected politicians sent to jail for doing politics – in the middle of Europe. Extremely concerning. #catalonia
— Pelle Dragsted (@pelledragsted) 2 de noviembre de 2017
Per altra banda, el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, ha assegurat que l’empresonament de vuit consellers catalans “només servirà per aprofundir la crisi”.
Jailing of eight Catalan ministers
can only serve to deepen to deepen the crisis – @GerryAdamsSFhttps://t.co/lZgGe95ORI pic.twitter.com/uV2WByiefQ
— Sinn Féin (@sinnfeinireland) 2 de noviembre de 2017
Finalment, el diputat escocès Pete Wishart, del Partit Nacional Escocès (SNP), ha declarat que és “increïble que hi hagi presoners polítics a l’Europa occidental a l’any 2017”. “No podem empresonar idees i creences”, ha denunciat.
It’s unbelievable that there are political prisoners in Western Europe in 2017. You can not jail ideas & beliefs. https://t.co/cxbDZAGdGX
— Pete Wishart (@PeteWishart) 2 de noviembre de 2017
També s’hi han referit el president de Flandes, Geert Bourgeois, que ha demanat la “intervenció urgent” de la UE en la crisi i la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, que ha assegurat que l’empresonament ha de ser condemnat per tots els demòcrates”. | 0.60982 | curate | {"ca": 0.7001806140878989, "it": 0.003612281757977122, "es": 0.09422034918723661, "nl": 0.023178807947019868, "en": 0.1628537025888019, "pt": 0.015954244431065624} | https://catzona.com/politics-europeus-critiquen-lempresonament-del-govern |
mc4_ca_20230418_1_754782 | Sent Cugat | Page 9 | elCugatenc
Avui ha començat l'entrega de les mascaretes quirúrgiques a les farmàcies comunitàries. A hores d'ara, abans de les 11:00 del matí, lamentablement, el sistema informàtic de gestió de la dispensació de mascaretes i de medicines ha quedat col·lapsat.
Una llàstima el que ha passat, per una demanda altíssima a primeres hores del matí de mascaretes. Això demostra que la gent té por i vol protecció i també que no coneix tota la informació de com funciona el sistema. | 0.726754 | curate | {"en": 0.06490872210953347, "ca": 0.9350912778904665} | https://www.elcugatenc.cat/sent-cugat?page=8 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_666096 | El líder religiós apostava per colpejar-les amb un bastó, el puny o la mà, sense trencar ossos ni fer-les sagnar, segons 'El País'. Abdeslam L. s'ha negat a declarar davant els Mossos Segons un comunicat de la policia catalana, l'imam hauria posat exemples concrets de com s'hauria de colpejar la dona, com se l'hauria d'aïllar en el domicili conjugal i com se li haurien de negar les relacions sexuals. Els Mossos l'acusen d'un delicte de provocació a la violència contra grups per raó de sexe i enviaran un informe al jutjat perquè sigui imputat, segons ACN.L'imam estava citat aquest dimarts a declarar davant dels Mossos d'Esquadra, que feia setmanes que havien obert una investigació a petició de la Fiscalia de delictes d'odi i discriminació. Abdeslam L. es va acollir al dret de no declarar, però tot i això la policia farà arribar l'informe al jutjat on es demanarà que l'imputin. www.ara.cat
Per cert, crec que tot és obra de PxC ...
Meritxell escrigué: Per cert, crec que tot és obra de PxC ... Es cert o ho creus ?
De fet, pot ser la manera que PxC té de celebrar el 8 de març | 0.845171 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_507473 | Demà dia 6/12/2015 Veneçuela i França tenen una cita a les urnes. Les dues eleccions sens dubte no en tenen res normal i aquest fil ha de servir per a analitzar-les i comentar els resultats que s'esdevinguin.ELECCIONS PARLAMENTÀRIES A VENEÇUELAEls veneçolans estan cridats a escollir els representants de la Asamblea Nacional de la República per a un període de 5 anys.Aquesat és la situació actual:En vermell, el Gran Polo Patriótico, la coalició xavista.En blau, la Mesa de la Unidad Democrática, la coalició de la oposició anti-xavista.I aquests són els sondejos:La incògnita serà si les enquestes es faran realitat o si pel contrari estan infravalorant el xavisme.ELECCIONS REGIONALS A FRANÇAEls francesos hauran d'escollir els representants dels 14 consells regionals i d'ultra mar, a més de les assemblees de Còrcega, Guyana i Martinica.Aquest és el mapa actual:I aquest el mapa a escollir, després de la reforma de les regions comesa recentment:La incògnita serà si el Front Nacional aconseguirà la governació d'alguna regió. Especialment atents als resultats a Nord-Pas de Calais-Picardia, a on Le Pen hi va de cap de llista.http://www.ara.cat/internacional/Front-Nacional-lider-enquestes-regionals-Franca_0_1480052192.htmlhttp://www.vilaweb.cat/noticies/lauge-del-fn-plana-sobre-les-primeres-eleccions-regionals-despres-de-la-reforma-territorial-francesa/---També hi he afegit una enquesta al fil per a donar-li una miqueta de vida.
Resultat a Catalunya:Front Nacional: 41,7%Coalició dels socialistes: 19,08% Coalició de dreta: 17,4%Els verds: 9,5%A Bretanya els nacionalistes només aconsegueixen el 6,71% (Un 10,73% a Finistère).Als dos departaments d'Alsàcia els partits alemanys han tret sobre l'11%.A Còrsega entre els tres partits regionalistes sumen 28,47%.
I al Pais Basc francés ?
ESKUALDEKO HAUTESKUNDEAKIPAR EUSKAL HERRIA: 2010 2015 PS 25.050 %24,22 28.902 %27,48 UMP 22.072 %21,34 Modem 15.789 %15,27 L.Rep. + UDI 30.978 %29,45 EELV 11.358 %10,98 7.134 %6,78 Front National 5.181 %5,01 16.932 %16,10 Front de Gauche 4.302 %4,16 4.321 %4,11 Lutte Ouvriere 664 %0,64 1.632 %1,55 EAJ-PNB 6.318 %6,11 Besteak 4.888 %4,73 9.488 %9,02 Baliogabeak 7.784 %7,53 2.087 %1,98 Txuriak* - - 3.718 %3,53*2010ean txuriak eta baliogabeak elkarrekin zenbatu zituzten, oraingoan bereizita egingo dute. EH Baik botoa zurian emateko deia egin
*Al 2010 els blancs i els nuls es van contar nuls, ara seran per separat. EH Bai (coalició abertzale que no es presentava), fa una crida a votar en blanc.D'ací el 3,5% de vots en blanc (un partit que acostuma a arribar al 15%), mirant pobles on EH Bai governa o té molta força, l'abstenció és més gran que la participació, jo crec que el votant menys militant ha optat per abstindre's. | 0.768281 | curate | {"ca": 0.7918352335417432, "es": 0.008826774549466716, "de": 0.0474439132033836, "eu": 0.1518940787054064} | |
mc4_ca_20230418_2_516483 | La cursa de la Mercè marcarà tendència | Xavier Agustí | barcelona | Atletisme | L'Esportiu de Catalunya
La cursa de la Mercè marcarà tendència La cursa de la Mercè marcarà tendència La cursa de la Mercè marcarà tendència La cursa de la Mercè marcarà tendència + La cursa de la Mercè marcarà tendència E-mail
Les sortides multitudinàries tal com les coneixem no es poden fer amb les actuals mesures de seguretat higiènica O.D.
La cursa de la Mercè marcarà tendència La cursa de la Mercè marcarà tendència La cursa de la Mercè marcarà tendència La cursa de la Mercè marcarà tendència La cursa de la Mercè marcarà tendència E-mail
El calendari de curses populars ja fa tretze setmanes que està aturat del tot. Abans de l’eclosió de la pandèmia i del decret de l’estat d’alarma, no hi havia cap cap de setmana que no estigués farcit de curses, en ruta o per la muntanya, repartides arreu del territori català. L’estiu, amb la canícula, no és l’època més adient per a aquest tipus de proves i serà a la tardor quan en teoria es tornarà a activar aquest circuit atlètic, amb alguna de les principals curses populars. “La cursa de la Mercè [20 de setembre] marcarà tendència”, remarca l’exatleta olímpic Andreu Ballbé, propietari de l’empresa Championchip, que controla el cronometratge de 250 curses populars a Catalunya.
Ballbé, llicenciat en matemàtiques, ja ha presentat a l’Institut Barcelona Esports un projecte per a les curses de 10 quilòmetres que es fan a la capital catalana, perquè compleixin les estrictes mesures de seguretat higiènica actuals. “Els corredors hauran de prendre la sortida ordenadament i amb un flux continu de 60 per minut. Això ens permet mantenir les distàncies a tots els nivells, des del principi fins al final. A la Mercè de l’any passat, per exemple, en el primer minut van sortir 2.000 persones i això amb les normatives actuals no es pot acceptar. Hem d’aconseguir, a través d’unes marques a terra, que en surtin 60 cada minut i que en una àrea ordenada en tres files vagin avançant a poc a poc. Així, en podrien sortir 3.600 per hora. Salvant les distàncies, el concepte seria com les contrarellotges del ciclisme. La gent també haurà de tenir clara la seva hora de sortida perquè els primers ho faran a les 9 h, però pot ser que el teu torn de sortida no sigui fins a les 9.50 h, per exemple”, resumeix, a grans trets, Ballbé. El responsable de Championchip és conscient que no sap com poden reaccionar els corredors davant d’aquestes mesures, que precisament anirien en contra de la mateixa essència de les curses populars, un hàbitat que evoca multituds i sense distanciaments socials. “Si d’aquí a uns mesos es flexibilitzen les mesures i es torna al format tradicional jo seré el més content de tots, però de moment només vull intentar gestionar una cursa amb aquest nou model. Independentment de la meva empresa, pel setembre ja s’ha cancel·lat la Matagagalls-Montserrat i a l’ambient hi ha una certa sensació de perill i desmoralització, i penso que hem de demostrar a les entitats públiques que es poden organitzar proves, si no se’n perdran moltes. Estan molt bé les curses virtuals, però hem d’animar que es tornin a fer pels carrers, que és el que agrada a la gent i el que la motiva”, sentencia.
Potser en aquesta línia, el comissionat d’Esports de Barcelona, David Escudé, va sorprendre tothom la setmana passada assegurant que la cursa de la Mercè es disputaria el 20 de setembre i que fins i tot podria arribar a tenir més participants que l’any anterior (el 2019 van ser al voltant de 12.000). En tot cas, va aclarir que se seguirien els criteris que marquin en aquell moment les autoritats sanitàries.
La sortida haurà de ser molt ordenada i amb un flux continu de 60 corredors per minut
responsable de championchip
La Cursa Científica de l’Hospital de Sant Pau trenca el gel | 0.865733 | curate | {"ca": 0.992898474487112, "fr": 0.0071015255128879535} | https://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1800626-la-cursa-de-la-merce-marcara-tendencia.html |
oscar-2201_ca_20230904_1_6133 | SIA - Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes
SIA. Sistema d'Informació Acadèmica
Valencià
Español
English
Curs 2021/2022 Curs 2017/2018 (Inactiu)
Manual d'usuari
Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.
Inici
Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes
SAP215 - Innovació Docent i Iniciació a la Investigació Educativa (Formació Professional. Branca Audiovisual)
Temari
SAP215 - Innovació Docent i Iniciació a la Investigació Educativa (Formació Professional. Branca Audiovisual) | 0.496367 | curate | {"ca": 0.9121813031161473, "en": 0.015580736543909348, "es": 0.06373937677053824, "id": 0.0084985835694051} | http://ujiapps.uji.es/sia/rest/publicacion/2017/estudio/42135/asignatura/SAP215/temario |
dogc_ca_20230901_0_11165 | ORDRE EMO/333/2013, de 17 de desembre, per la qual es prorroga l'entrada en vigor de l'obligatorietat en la tramitació electrònica dels preavisos d'eleccions sindicals establerta a l'Ordre EMO/378/2011, de 31 d'octubre.
L’article 6.2 de l’Ordre EMO/378/2011, de 31 d’octubre, per la qual s’aprova l’aplicació informàtica del registre d’eleccions sindicals, Electi@, per a la tramitació electrònica del procediment de comunicacions de preavisos, registre d’actes i d’altes i baixes de representants, així com les certificacions de representativitat, publicada en el DOGC núm. 6036, de 2 de gener de 2012, va establir l’obligatorietat de la tramitació telemàtica dels preavisos per a les associacions sindicals.
L’entrada en vigor de l’obligatorietat esmentada no es va preveure de manera immediata, sinó que, per tal de proporcionar a les organitzacions sindicals un període d’adaptació a la nova regulació, es va considerar oportú retardar en sis mesos la seva exigència, tal com estableix la disposició final de l’Ordre EMO/378/2011, de 31 d’octubre.
Atès que, per raons de tipus tècnic i pel que fa a l’adequació i a la resposta de les possibles incidències que es puguin donar durant les 24 hores diàries, els 7 dies de la setmana en la implantació de l’aplicació Electi@, la qual cosa comportaria un elevat cost per a l’Administració i, tenint en compte la situació de contenció econòmica, es va considerar aconsellable a l’any 2012 perllongar la no obligatorietat, és a dir, permetre la presentació presencial o en paper dels preavisos per part de les organitzacions sindicals i es va dictar l’Ordre EMO/190/2012, de 19 de juny, per la qual es prorroga divuit mesos l’entrada en vigor de l’obligatorietat en la tramitació electrònica dels preavisos d’eleccions sindicals que estableix l’Ordre EMO/378/2011, de 31 d’octubre, obligatorietat que serà aplicable a partir del dia 2 de gener de 2015;
Atès que es torna a repetir una situació idèntica que aconsella, novament, perllongar la no obligatorietat de la presentació telemàtica per a les organitzacions sindicals, si bé ara es planteja un període de dotze mesos més;
Vista la proximitat de la data d’aplicació de l’obligatorietat telemàtica en els termes abans exposats, es considera convenient prorrogar el termini per a la seva aplicació, per tal de donar facilitats per a la seva implantació.
Per tot això exposat, i d’acord amb les competències que tinc conferides, Ordeno:
Article únic
Es prorroga, pel termini de dotze mesos més, el període establert a l’article únic de l’Ordre EMO/190/2012, de 19 de juny, referent a l’entrada en vigor de l’obligatorietat de la tramitació electrònica dels preavisos d’eleccions sindicals per a les organitzacions sindicals establerta a l’article 6 de l’Ordre EMO/378/2011, de 31 d’octubre, per la qual s’aprova l’aplicació informàtica del registre d’eleccions sindicals, Electi@, per a la tramitació electrònica del procediment de comunicacions de preavisos, registre d’actes i d’altes i baixes de representants, així com les certificacions de representativitat, obligatorietat que serà aplicable a partir del dia 2 de gener de 2015.
Barcelona, 17 de desembre de 2013
Felip Puig i Godes Conseller d’Empresa i Ocupació | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_557645 | Escola Cultursa Pràctica al carrer de Sant Pere Foto: La Torre
Aquest matí, els pares i mares dels alumnes de Cultura Pràctica han rebut una carta en què els germans Rosalia Puig i Enric Puig, propietaris del centre escolar, anunciaven que "la família Puig ha venut l'escola". Una carta que ve datada a dia 16 de febrer però que fins avui no s'ha lliurat a les famílies.
El motiu que els dos germans esgrimeixen és que "ens hem fet grans i els fills no volen continuar amb l'empresa. Per això fa tres anys vam prendre aquesta decisió i ara ha arribat el final". En el document, que comença amb un "aquesta és per a nosaltres una carta entranyable però també trista", s'afegeix que "els canvis han de servir per millorar i enriquir l'escola".
Els nous propietaris seran Ferran i David Rodríguez, del grup Món Social Fundación Main, una entitat amb 25 anys d'experiència en l'àmbit educatiu. L'agrupació diu en una carta també adreçada als pares que "volem formar part del projecte educatiu que fa tants anys va iniciar la família Puig amb l'escola Cultura Pràctica" i assegura que per ells és "un compromís i un repte" fer de l'escola una veritable "comunitat educativa".
Món Social afirma que "ara més que mai és el moment de créixer i millorar. Donar entrada a totes les iniciatives que ens portin a reforçar la imatge de comunitat". Els canvis, com és lògic, també afectaran a la direcció del centre. Des d'avui, la nova directora serà Teresa Pérez, que fins ara era la cap d'estudis de primària, mentre que la subdirectora serà Rosa Gascón, fins ara cap d'estudis d'educació secundària. Món Social ho comunicava a la carta indicant que "volem transmetre serenor als pares i alumnes per això els càrrecs de director i subdirector quedaran a mans de persones ja conegudes de la casa".
Així doncs, Cultura Pràctica deixarà de ser propietària de la família Puig. Fundada al 1940 per part de Carles Puig, l'escola acull alumnes d'infantil, primària i ESO fins a estudiants de cicle formatiu de grau mitjà i superior. Es defineix com "una escola catalana, de qualitat, no confessional i plural". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/15881/puig-es-venen-cultura-practica |
crawling-populars_ca_20200525_5_50942 | ACN 2018-11-26 Rodrigo Rato tornarà a seure al banc dels acusats
acn 2018-11-13 L'associació de consumidors denuncia que es mantenen despeses com la taxació, la gestoria i la notaria
EFE 2018-10-25 L'exministre ingressa a Soto del Real per complir la seva condemna de quatre anys i mig
europa press 2018-10-25 L'expresident de Bankia havia demanat ajornar l'ingrés a l'espera d'un recurs al Constitucional
ACN 2018-10-24 Considera que en tot cas ha de ser el Tribunal Constitucional qui suspengui el seu ingrés a un centre penitenciari
europa press 2018-10-10 L'alt tribunal ha convocat per a demà l'expresident de Bankia per comunicar-li que ja ha de complir la sentència
2018-10-05 Els exconsellers de l'entitat consultats per aquest diari confien que el procés demostri que «no hi va haver res punible»
2018-06-29 Rato, Conde, Alves, la UE Lleida i Unipost, entre els grans deutors de la llista d'Hisenda del 2018
2018-06-21 Diu que va construir un «nucli dur» a l'entitat que facilitaven el sistema de cobrament a les empreses adjudicatàries
efe 2018-06-21 El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va dir ahir que el model actual de l'entitat no està en discussió, tot i que «alguns» es pronuncien per a una banca pública, una idea que es rebutja perquè creu més interessant destinar els recursos a
2018-06-07 S'assentaran a la banqueta dels acusats Rodrigo Rato i una trentena d'exdirectius de l'entitat
efe 2018-06-01 ?De l'operació de venda de CatalunyaCaixa s'han retornat, de moment, 782 milions d'euros
efe 2018-05-11 Bankia ha cedit 300 habitatges a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya que seran destinats a lloguer social, després de renovar el conveni de col·laboració subscrit entre les dues entitats el 2014. Segons les dues entitats, l'objectiu d'aquest acord és
efe 2018-04-19 El president del FROB, Jaume Ponce, va assegurar ahir que el fons de rescat espanyol, màxim accionista de Bankia, no ha pres cap decisió sobre la sortida de l'Estat del capital de la companyia, però va insistir que «no hi ha ansietat» per vendre si les
acn 2018-04-07 Els bancs que van prestar els 1.350 milions d'euros per indemnitzar Escal UGS –filial del grup ACS– després de renunciar al projecte Castor han reclamat formalment al Govern espanyol la devolució del crèdit. CaixaBank, Banc Santander i Bankia van
ep 2018-03-08 Entre les primeres tasques que haurà de dur a terme Escolano hi ha l'elaboració del nou quadre macroeconòmic que acompanyarà el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per 2018, que el Govern aprovarà en el Consell de
2018-02-22 L'empresari ha de comunicar abans a l'empleada els motius de l'acomiadament i els criteris del mateix
2018-01-10 El ministre d'Economia assegura que ara Bankia «competeix» i no té interferències polítiques
2018-01-10 L'expresident de Bankia acusa l'executiu de Rajoy d'organitzar el rescat de Bankia per beneficiar els seus competidors
2018-01-09 L'expresident de Bankia i exministre d'Economia evita assumir responsabilitats en la seva compareixença
2017-12-28 L'expresident de Bankia Rodrigo Rato apel·larà davant la justícia a la «fiscalització» dels supervisors, el Banc d'Espanya i la CNMV, en Bankia, entitat «monitorizada» que va complir «en tot moment quant requeriments, recomanacions i
Gemma Martínez 2017-12-21 El director d´inversions de Bankia gestió d´actius afirma que el 2018 serà un any "d´expansió econòmica". Creu que "si els riscos geopolítics" no ho impedeixen, la cotització de les accions "capitalitzarà aquest creixement"
2017-12-13 El jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ha rebutjat el recurs de diversos acusats pel cas de Bankia perquè se sobresegui la causa i se anul·li l'obertura de judici oral, ja que entén que no s'ha violat cap fonament de dret i no es pot aplicar la «doctrina Botín». En una resolució, el
2017-12-12 L'Estat, a través del FROB, ha ordenat vendre a través d'una col·locació accelerada d'accions almenys el 7% de la seva participació a Bankia, amb un valor de mercat pròxim a 840 milions d'euros, segons van informar ahir a Efe fonts pròximes a l'operació. La col·locació, que es farà entre inversors
2017-12-11 L'operació s'estima en uns 840 milions d'euros a preu de mercat i s'ha de tancar en menys d'un dia | 0.87994 | curate | {"ca": 0.9909802990742939, "en": 0.009019700925706147} | : /tags/bankia.html?p=2 |
wikipedia_ca_20230401_0_320829 | Jublains
Jublains és un municipi francès situat al departament de Mayenne i a la regió de . L'any 2007 tenia 687 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Jublains era de 687 persones. Hi havia 308 famílies de les quals 100 eren unipersonals (32 homes vivint sols i 68 dones vivint soles), 112 parelles sense fills, 88 parelles amb fills i 8 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 388 habitatges, 310 eren l'habitatge principal de la família, 40 eren segones residències i 38 estaven desocupats. 375 eren cases i 12 eren apartaments. Dels 310 habitatges principals, 239 estaven ocupats pels seus propietaris, 69 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 2 tenien una cambra, 22 en tenien dues, 60 en tenien tres, 83 en tenien quatre i 142 en tenien cinc o més. 207 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 126 habitatges hi havia un automòbil i a 146 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Jublains el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 441 persones, 334 eren actives i 107 eren inactives. De les 334 persones actives 313 estaven ocupades (168 homes i 145 dones) i 20 estaven aturades (8 homes i 12 dones). De les 107 persones inactives 64 estaven jubilades, 23 estaven estudiant i 20 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Jublains hi havia 310 unitats fiscals que integraven 723 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 17.336 €.
Activitats econòmiques.
Dels 31 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 1 d'una empresa alimentària, 1 d'una empresa de fabricació d'elements pel transport, 3 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 7 d'empreses de construcció, 3 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 5 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 2 d'empreses financeres, 3 d'empreses de serveis, 3 d'entitats de l'administració pública i 2 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 9 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un taller de reparació d'automòbils i de material agrícola, 3 fusteries, 1 electricista, 1 empresa de construcció, 1 perruqueria i 2 restaurants.
Dels 2 establiments comercials que hi havia el 2009, 1 era una fleca i 1 una carnisseria.
L'any 2000 a Jublains hi havia 56 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 2.176 hectàrees.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"en": 0.0026872690628149142, "ca": 0.9697682230433322, "pt": 0.01813906617400067, "it": 0.009405441719852201} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=320830 |
macocu_ca_20230731_6_381988 | Foto: Juanjo Vinya | Berta Ribas disputant la bola amb una rival
Vam perdre per 5-3 en el primer enfrontament contra el conjunt del Vallès Occidental, en una eliminatòria al millor de tres partits. Per tant, caixa o faixa. Les nostres jugadores tindran el suport de la nostra afició. El partit també es podrà seguir en directe al canal de YouTube del club a partir de les 20:25 h.
El duel és a porta oberta amb entrada gratuïta tot seguint el protocol anticovid per a evitar possibles contagis. L’accés i la sortida al recinte esportiu serà per al carrer d’Escornalbou. Les portes del Palau s’obriran mitja hora abans de l’inici del partit. Imprimeix el següent document i entrega’l al moment d’accedir al pavelló.
https://reusdeportiu.org/wp-content/uploads/2021/05/WhatsApp-Image-2021-02-14-at-12.45.49.jpeg 674 1024 Joan Gomis https://reusdeportiu.org/wp-content/uploads/2021/01/logoRD_transparent1-229x300.png Joan Gomis2021-05-21 10:32:162021-05-21 12:27:22Vèncer el Palau amb la nostra gent per seguir vius en el somni de l'ascens
REUS DEPORTIU | 0.725218 | curate | {"ca": 0.9644230769230769, "pt": 0.023076923076923078, "sh": 0.0125} | |
mc4_ca_20230418_11_549896 | Analitzant el premi Nobel a Paul Romer, al versió Rac1 | @XSalaimartin Home page
HOMEMASS MEDIARadioAnalitzant el premi Nobel a Paul Romer, al versió Rac1
Tags: Economy | Nobel | Rac1 | Radio
Xavier Sala i Martín ha parlat al Versió RAC1 dels premis Nobel d’economia d’aquest any. Es tracta de Paul Romer, execonomista del Banc Mundial, i William Nordhaus, professor de la Universitat de Yale.
InformeSiM 5SET2019
VersioRac1 9JUL2019
InformeSiM 27JUN2019
VersioRac1 25JUN2019 | 0.617646 | curate | {"ca": 0.7558886509635975, "en": 0.07708779443254818, "id": 0.04068522483940043, "de": 0.0835117773019272, "ja": 0.042826552462526764} | http://salaimartin.com/mass-media/radio/1677.html |
mc4_ca_20230418_4_734260 | Alacant celebrarà l'Hora del Planeta | Notícies Comunitat Valenciana | Comunitat Diari
Inici Alacant Alacant celebrarà l’Hora del Planeta
L’Ajuntament d’Alacant a través de la regidoria de Medi Ambient que ocupa l’edil socialista Fernando Marcos, se suma a l’esdeveniment mundial de l’Hora del Planeta, i anima tots els alacantins a apagar les llums demà dissabte entre les 20:30h i les 21:30h amb l’objectiu de conscienciar contra el canvi climàtic.
Des de l’àrea de Medi Ambient informen que per a recolzar esta iniciativa, es va a apagar durant eixa mateixa hora, l’enllumenat exterior del Castillo Santa Bárbara i Muntanya Benacantil així com la il·luminació de la plaça i de la fatxada del propi Ajuntament, i durant tota la jornada del dissabte es mantindrà un fons de color negre en la web municipal www.alicante.es també en mostra de suport.”
L’edil de Medi Ambient, anima tots els ciutadans a sumar-se a esta iniciativa internacional, perquè entre tots “contribuïm a conservar i respectar el nostre Planeta” i al seu torn ha afegit que “cada gest compte i cada llum apagada és un pas més per a la lluita contra el canvi climàtic que afecta nostra Terra, la llar en què vivim i el quin entre tots tenim el deure de respectar fent tot el que estiga en les nostres mans”.
L’Hora del Planeta va començar en 2007 a Sidney, Austràlia amb el gest simbòlic d’apagar la llum durant una hora com a mostra de la lluita contra el canvi climàtic.
A més, ciutats i Ajuntaments de tot el món col·laboren en esta campanya animant a tota la societat a sumar-se a este gran moviment amb l’apagat de monuments emblemàtics, en concret a Espanya les Muralles d’Ávila, l’Alhambra, la Sagrada Família i el Museu Guggenheim entre altres, es quedaran a fosques durant una hora en homenatge al nostre Planeta Terra.
Cada any, són més els municipis que se sumen per a conscienciar els ciutadans ja que el respecte del medi ambient, és tasca de tots. En total, s’estima que més de 7.000 ciutats de tot el món s’unisquen demà ajudant així a aconseguir l’Acord de París perquè la lluita contra el canvi climàtic siga una realitat.
Des de l’Ajuntament d’Alacant, es fa una crida a tots els alacantins perquè demà apaguen les seues llums, com a símbol de respecte i conscienciació sobre totes les problemàtiques que rodegen a la nostra Terra: contaminació, extinció d’espècies, fon dels pols i el calfament global entre altres.
Article anteriorCastàlia lluirà diversos cartells per celebrar els 12.701 abonaments
Article següentLes Arts presenta en conferència de premsa l’òpera ‘Il corsaro’, de Verdi | 0.902362 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.comunitatdiari.com/alacant/2018/03/23/alacant-celebrara-hora-del-planeta/ |
macocu_ca_20230731_10_479224 | Aquest dissabte alguns dels nostres nedadors nedaran al Trofeu Sant Isidre organitzat pel C.N.Viladecans. Els més grans intentaran aconseguir millorar marques en les proves de cara a futurs campionats. | 0.656993 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_27283 | A moltes llars catalanes, el pollastre Pota Blava és el gran protagonista del tiberi nadalenc. Aquesta raça originària del Prat del Llobregat té una carn fina i melosa, poc greixosa, de gust intens però elegant i amb aroma de fruita seca.
Les condicions de criança són la clau per obtenir un pollastre especial que té IGP des del 1996. Aquestes gallines s’alimenten sobretot de cereals, creixen amb espai i tenen un cicle de vida molt més llarg que les convencionals. El pollastre ras que trobem normalment al supermercat ha estat criat en un mes, mentre que el Pota Blava triga fins a 6 mesos a adquirir un pes adequat i per tant té una carn més consistent i sofisticada.
L’any 2018 se’n van vendre 7.000 unitats, el 35% durant la temporada de Nadal. Els seus productors fan l’agost al desembre però fins fa només cinc anys aquest percentatge era del 85%. Últimament aquest producte ha pres molta embranzida i ja funciona bé tot l’any. El preu no puja per Nadal però és diferent segons la varietat. Un mascle costa de 40 o 50 euros mentre que la polleta, que és la femella, ronda els 20 o 30 euros. El més car és el capó, un mascle castrat que costa al voltant de 100 euros i que cal demanar per encàrrec. És molt gran i, com que té una mica més de greix que el pollastre, la seva carn és encara més melosa.
El Pota Blava pot trobar-se a moltes carnisseries i parades del mercat. A més, com que té una bona xarxa de distribució, és habitual que els clients en demanin per encàrrec a la pollastreria de confiança. Arriba ràpid. També se’n troba tot l’any a restaurants, sobretot del Prat i de Barcelona. I naturalment a la Fira Avícola del Prat, que es va celebrar a mitjans de desembre i va tenir més de 80.000 visitants. Enguany s’hi van vendre diversos centenars de peces d’aviram i es van exhaurir tots els productes fets amb el pollastre local. A més, al pavelló gastronòmic es van servir 500 menús que tenien el Pota Blava i la Carxofa Prat com a ingredients principals.
Una raça persistent
El Pota Blava té una planta espectacular, sobretot la varietat lleonada. Coronat per una cresta alzinada de cinc o sis punxes, és alt i poderós, amb un coll de cavall, un plomatge encès de color de fulla de tardor, una cua pomposa i testa, unes cuixes llargues i atlètiques i unes potes blau pissarra que semblen de dinosaure. Com a ornament, té unes orelletes blanques que destaquen com arracades tribals i unes barballeres llargues i fines. La varietat blanca també té unes qualitats gastronòmiques excel·lents i unes característiques físiques similars a la lleonada excepte pel fet que tot el seu plomatge és blanc.
La raça rústica i mediterrània del Delta del LLobregat fa segles que és valorada. A l’Edat Mitjana, els comtes de Barcelona ja acceptaven de bon grat que els pagesos de la zona paguessin els impostos amb els seus pollastres i capons. A finals del segle XIX, la Raça Prat va començar a definir-se i a seleccionar-se gràcies a un grup d’avicultors liderats per Salvador Castelló, un zoòleg i enginyer agrònom que va ser una figura clau en la definició de l’avicultura moderna catalana.
Tant l’Exposició de Barcelona de 1899 com la de París l’any 1900, van comptar amb aviram del Prat. Ja al segle XX, Castelló va aconseguir que la raça fos reconeguda per l’Entesa Europea d’Avicultura i, a partir d’aquí, va treballar per la seva divulgació presentant-lo a concursos i exposicions d’arreu del món. En aquesta època, el pollastre del Delta es podia trobar arreu dels Països Catalans i es va començar a estendre per Europa. Amb el temps, fins i tot va fer forat al mercat de Sud-amèrica, especialment a l’Argentina i a l’Uruguai, on aquest pollastre era conegut com la Catalana de Plata.
Diverses explotacions avícoles del Prat van criar aquesta raça durant dècades, sobretot la granja de la família Colominas, que va anar millorant-la genèticament a través de la selecció. De fet, l’ajudaven els veïns de la vila que tenien galliners als seus jardins. Per exemple, els pares de la Lola Malet, una àvia que ens rep al mas on va néixer, al centre del poble. “Recordo que la senyora Rosa, de la Granja Colominas, ens regalava pollets. Quan creixien una mica, venia i s’emportava els més bonics per fer els seus encreuaments. La resta, és clar, ens els podíem quedar. Ens els menjàvem i alguns els veníem al Marcelino, que cada any se n’emportava uns quants”.
Als anys 60, la proliferació de les gallines híbrides -molt ràpides de criar i amb un preu de mercat molt més baix- va fer entrar en decadència la comercialització del Pota Blava, que finalment va desaparèixer de les granges. La de la família Colominas va tancar.
Afortunadament, les famílies del Prat que tenien gallines al jardí van seguir criant-ne per al seu propi consum -com havien fet tota la vida- i, el més important, sense barrejar-les amb races foranes. No ho feien amb estratègia selectiva, però gràcies a la seva feina, l’any 75 les institucions van poder sumar esforços per iniciar el procés de recuperació del pedigrí Prat. Deu anys més tard, es constituïa l’Associació de Criadors, feta amb aquests avicultors amateurs però, d’alguna manera, experts.
Paral·lelament, Amadeu Francesch, que era biòleg de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), es va endinsar en un projecte que el va tenir ocupat durant deu anys: millorar genèticament unes poblacions de Raça Prat per donar viabilitat comercial als pollastres. El 1996 va obtenir un mascle millorat que creix una mica més ràpid que el tradicional i que dóna més carn, alhora que manté unes qualitats gastronòmiques extraordinàries. Aquell mateix any, el Pota Blava va rebre el segell IGP per part de la Unió Europea.
Jardins mendelians
Per molta IGP que tinguessin els seus pollastres, els criadors de la vila no tenien estructura per muntar un negoci amb cara i ulls. Només tenien galliners als patis de casa seva. Manel Torres, que era propietari d’una granja al Prat, va accedir a afrontar el repte de donar sortida comercial als pollastres locals. “Em van enredar”, ens diu fent broma. Ara ja fa més de 30 anys que la Granja Torres ven el Pota Blava i, de fet, és l’única que ho fa amb el segell IGP.
Ara bé, no són els únics que crien la Raça Prat. El perfeccionament del llinatge s’esta realitzant gràcies a l’ajuda de cinc dels deu membres de l’Associació de Criadors. Amb el lideratge de l’empresa biològica Aviraut, aquests veïns del Prat col·laboren en l’elaboració d’un llibre genealògic que permet dirigir la millora de l’estirp. Els tècnics d’Aviraut visiten periòdicament aquests galliners urbans i trien els millors exemplars perquè es reprodueixin entre ells. D’aquesta manera, esmolen generació rere generació l’estètica de la Raça Catalana del Prat.
En aquests jardins mendelians s’hi cria i selecciona el que s’anomena la línia tradicional de la raça. Algunes de les femelles tradicionals s’envien a la Granja Torres, on es reprodueixen amb els mascles millorats perquè en surtin els pollastres comercialment viables que podem trobar al mercat. Els pollastres tradicionals no es venen, les famílies que els crien se’ls mengen o en donen al seu entorn més pròxim. Això, però, podria canviar aviat.
Fa dos anys que l’Associació de Criadors Raça Prat gestiona un galliner públic als afores de la vila. Actualment, té una cinquantena d’animals i la idea és que aviat s’hi puguin muntar visites escolars. Valentina Guisado, que presideix l’associació, espera que això generi interès entre els més joves. La raça s’ha pogut mantenir al llarg dels anys gràcies als galliners dels masos del poble i tem que les noves generacions no prenguin el relleu. També ens explica que els pollastres del galliner públic -finançat per l’Ajuntament del Prat-, podria arribar a comercialitzar els seus pollastres, encara que sigui a petita escala.
Segons la criadora, el pollastre de la Granja Torres és el segon millor del món. El Pota Blava tradicional, diu, és més gustós que el millorat perquè triga més mesos a créixer i perquè, com que és més prim, té una carn més enganxada a l’os. “És com l’espatlla del pernil, que és més petita que la cuixa però té un gust més intens”. De moment, haurem d’esperar per poder fer les nostres pròpies comparacions.
A la fira anual, aquests criadors tradicionals exposen els galls i les gallines. Cada any se celebra un concurs per triar l’exemplar amb l’estètica més perfecte. Com a bons germans, els criadors es reparteixen els diners del premi, guanyi qui guanyi. Mai han criat gallines per diners, mai n’han tret cap benefici econòmic. Ho fan per continuar la cadena iniciada pels seus progenitors i conservar el pollastre que han menjat des de petits. | 1 | perfect | {"ca": 0.9956846279449498, "it": 0.0022160018661068347, "en": 0.002099370188943317} | https://vadegust.cat/actualitat/el-pota-blava-un-pollastre-amb-pedigri-1249/ |
naciodigital_ca_20220331_0_357229 | L'exposició del concurs de fotografia dels Armats de Manresa es pot visitar a la biblioteca del Casino des del passat 14 de juny i fins a finals de mes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/12322/exposicio-concurs-fotografic-dels-armats-es-pot-visitar-al-casino |
mc4_ca_20230418_3_445446 | sant jordi – cosasdejordi
Fa 8 anys, tal dia com avui, estava a roenhamptom Av.75, a Toronto, Ontàrio, era el meu primer sant Jordi lluny de casa, era el primer sant Jordi on regalar una rosa era un pel mes complicat de lo normal i on tenia que regalar la primera rosa a la Carla. Vaig sortir al carrer,... Leer más → | 0.738485 | curate | {"es": 0.07936507936507936, "ca": 0.9206349206349206} | https://cosasdejordi.com/tag/sant-jordi/ |
crawling-populars_ca_20200525_13_40470 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
Aquest diumenge l’entitat ha celebrat l’acte central del desè aniversari de Êthos, una entitat que treballa per a la prevenció i rehabilitació de les addiccions fent especial atenció a les drogodependències. L’emotiu acte ha comptat amb la ponència de la treballadora social de l’entitat, Lídia Márquez, que ha explicat les dificultats amb les que es troben les dones alhora de demanat ajuda per superar una addicció. Seguidament han pres la paraula dos usuaris de l’entitat, Jordi Guijo i Mercedes Mengibar (mare d’un usuari), que han donat el seu testimoni de com han pogut rehabilitar-se i deixar enrere les addiccions. Aquest ha estat un dels moments més emotius de la vetllada.
Acte seguit s’han lliurat les condecoracions com a socis honorífics a Juanma Rodríguez, primer president de l’entitat i a Jordi Amenós. A títol pòstum s’ha reconegut com a soci honorífic al col·laborador de l’entitat, Vicente Casalta, que va morir víctima d’un infart. De forma sorpresa, s’ha reconegut com a president honorífic, al president sortint, Florentino Merino, que emocionat ha dit que “ha estat un honor presidir Êthos durant aquests vuit anys”.
// < ! [CDATA[ // < ! [CDATA[ // < ! [CDATA[ (adsbygoogle = window.adsbygoogle || []).push({}); // ]]>
El president sortint ha elogiat “la col·laboració prestada des dels inicis de la entitat” al nou president, Josep Escartín, que prendrà possessió de forma oficial del càrrec quan tingui un substitut com a Síndic de Greuges de la ciutat.
L’acte s’ha tancat amb uns parlaments de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, i de l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez.
Periodista gràfic, em captiva tot el què succeeix al meu voltant i a la meva ciutat; Sabadell. | 0.769495 | curate | {"ca": 0.9457158062799361, "uk": 0.0031931878658861094, "zh": 0.014901543374135181, "no": 0.036189462480042574} | : /sabadell/societat-sabadell/josep-escartin-pren-el-relleu-a-la-presidencia-dethos-en-el-dese-aniversari/ |
mc4_ca_20230418_16_645607 | El Palau d'Esports acollirà diumenge la Final de la Lliga Catalana Femenina entre l'Spar Citylift Girona i el Cadí la Seu — Ajuntament de la Seu d'Urgell
Sou a: Inici Notícies El Palau d'Esports acollirà diumenge la Final de la Lliga Catalana Femenina entre l'Spar Citylift Girona i el Cadí la Seu
Aquest migdia s'ha presentat oficialment la 28a edició de la Lliga Nacional Catalana Femenina en el mateix escenari de la final que se celebrarà aquest diumenge, 25 de setembre, a dos quarts d'una del migdia, el Palau d'Esports de la Seu d'Urgell.
L'acte ha comptat amb la presència d'Enric Prats, directiu de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ); Joan Segura, representant territorial de Lleida de la Secretaria General de l'Esport; i Isidor Alberich, regidor d'Esports de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell; juntament amb els presidents, entrenadors i capitanes dels equips participants.
El conjunt urgellenc és el vigent campió de la competició i amfitrió d'una Final que s’emetrà en directe pel canal Esport3 de Televisió de Catalunya (TVC) i en la que les jugadores de l’equip de la Seu d’Urgell buscaran sumar el tercer títol de l’entitat i segon consecutiu.
L'any passat, el CADÍ LA SEU va sumar el seu segon títol en guanyar per 53-69 a l'equip de Girona a Fontajau. D'altra banda, l'SPAR CITYLIFT GIRONA intentarà tornar a fer-se amb el títol de campiones, un trofeu que ja han aixecat en cinc ocasions.
En l'acte de presentació d'aquesta final femenina de bàsquet, Enric Prats, ha manifestat que "la Seu serà una molt bona amfitriona, ja ha acollit moltes finals i a més a més ha estat Ciutat del Bàsquet. Un esdeveniment en què està assegurat l’èxit esportiu i l’èxit organitzatiu". “La Seu d’Urgell és la seu”, ha reblat el directiu de la FCBQ.
En el seu torn, Joan Segura ha desitjat una final amistosa on les jugadores gaudeixin del joc, tot fent una reivindicació i crida del bàsquet femení als mitjans, i al mateix temps una agraïment a Esport 3 per la seva aposta. "També manifesto el desig de que hi hagi més equips catalans a la lliga, que s’hagin de jugar semi finals i no només finals".
Per la seva part, Isidor Alberich, ha afirmat que "el Cadí La Seu sempre ha estat un orgull per la nostra ciutat, així que gràcies per portar-nos aquesta final. També vull fer un agraïment especial a la Federació per confiar-nos aquest esdeveniment; no patiu que La Seu ja té experiència en acollir grans trobades esportives. Aprofito per fer una crida a l’afició d Girona de cara a aquest diumenge. Entre tots omplirem el Palau; La Seu d’Urgell és casa vostra".
Val a dir que l'entrada per presenciar aquesta final al Palau Municipal d'Esports de la Seu d'Urgell serà gratuïta. | 0.883446 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.laseu.cat/news/el-palau-desports-acollira-diumenge-la-final-de-la-lliga-catalana-femenina-entre-lspar-citylift-girona-i-el-cadi-la-sei |
oscar-2201_ca_20230904_7_127769 | Aquesta visita la va guiar el Sr. Enric Garcia, Cap de l’area de Col-leccions del Museu dirigida especialment als nostres socis que d’aquesta manera varen coneixer els fons del Museu i les importants tasques de restauracio.
Degut al interes d’aquesta visita i a la limitacio d’aforament, per tots els socis que no varen poder assistir-hi, oportunament es convocara una nova visita. | 0.777303 | curate | {"ca": 1.0} | http://aammb.cat/9347%20Sala%20reserva%20colecciones/sala%20reserva_cat.htm |
macocu_ca_20230731_3_19015 | Impulsar la tecnologia a les joguines infantils
El centre tecnològic Aiju transferirà els resultats d’R+D a 100 empreses del País Valencià especialitzades en productes per a nens
El País Valencià impulsa la transferència de tecnologia al sector infantil | Cedida
L’Institut Tecnològic del Producte Infantil i d’Oci (Aiju) transferirà al llarg d’aquest any els resultats d’R+D a unes 100 empreses del País Valencià per tal que les companyies puguin accedir a prototips, demostradors i jornades. L’objectiu és que les empreses puguin implementar les darreres innovacions i tecnologies als seus productes infantils, segons informen en un comunicat.
Entre les noves línies de recerca amb les quals està treballant el centre tecnològic destaca la dirigida a connectar els smartphones, tauletes tàctils o altres dispositius mòbils amb els joguets infantils o productes com bressols, trones i carros infantils, entre altres.
Així mateix, l’Aiju està ampliant els seus controls en els laboratoris amb la finalitat d’aconseguir els exigents límits de detecció de les substàncies químiques restringides en els productes infantils. A més, està investigant el desenvolupament de nous materials per a la impressió 3D que ajuden a les empreses a ser més competitives i a complir els requisits de seguretat dels productes. | 0.851828 | curate | {"pt": 0.036153846153846154, "ca": 0.9638461538461538} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_432486 | Puigcercós proposa aprovar de nou el *Estatut del 30-S si el *TC retalla l'actual Barcelona. (EFA).- El secretari general de *ERC, Joan *Puigcercós, ha proposat que el *Parlament aprovi de nou el *Estatut que va validar el 30 de setembre i que es faci després una consulta popular a Catalunya sobre aquest text si el Tribunal Constitucional (*TC) retalla el nou *Estatut. En declaracions a *Euskal *Telebista recollides per Efa, el conseller de *Governació ha desvetllat que aquesta serà l'estratègia que seguirà *ERC en cas que el Tribunal Constitucional no validi el nou *Estatut. Si això succeïx, ha dit el conseller, "el que pot passar és que el Parlament català prengui una decisió que vagi molt més allà del que es va aprovar el 30 de setembre". Preguntat per aquesta decisió, ha respost que "el mínim" que es podria fer és "*reaprobar" el *Estatut del 30 de setembre, "tornar-lo a posar a votació, posar-lo damunt de la taula en una consulta popular i després tornar-lo a enviar A Madrid". #Así_pues/, *Puigcercós ha plantejat una consulta popular prèvia a la remissió del text a les Corts, una opció que contrasta amb el procediment legal seguit amb el nou *Estatut, que va ser sotmès a referèndum després de ser aprovat en Les Corts. Per altra banda, el conseller i dirigent de *ERC ha opinat que el Tribunal Constitucional "manca de tota legitimitat per a decidir sobre el que va aprovar el Parlament català", ja que el sector conservador de l'Alt Tribunal "el que fa és prendre partit a favor del PP". En aquest context, *Puigcercós ha assegurat que "una segona retallada (del *Estatut) ens situaria en un context pitjor al del *Estatut de 1979 i situaria la relació entre Catalunya i Espanya gairebé en una situació *preconstitucional". Per això, ha confiat que una "àmplia majoria dels partits catalans" estigui d'acord en "no acceptar una retallada o una reinterpretació del *Estatut", i ha assegurat que en aquesta *tesitura no hauria més opció "que donar un pas endavant". Quant a la Conferència Nacional que *ERC celebrarà aquest dissabte, ha augurat que la ponència de l'adreça serà aprovada per "una majoria aixafadora" dels assistents, i ha subratllat que la cúpula de *ERC ha acceptat la majoria de les esmenes presentades al text. Preguntat pels sectors crítics a la línia actual de l'adreça, el conseller ha assegurat que "en tot partit que ha estat molts anys en l'oposició hi ha gent (...) a la qual li costa d'assumir que de vegades quan es governa cal assumir coses que segurament si tu governessis en solitari, no faries". Per altra banda, ha assegurat que la intervenció del president de *ERC, Josep Lluís *Carod-Rovira, en el programa "Tinc una pregunta per a Vostè" va ser "molt pedagògica
L'ENLLAÇ ; http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071018/53404097236.html pd: Puigcercós no s'entera encara, que no volem estatuts ! volem l'Independència ! ! | 0.858938 | curate | {"ca": 0.999650471862985, "fr": 0.0003495281370150297} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_673209 | Companys/es! Suposo que ja ho sabeu però aquests sonats d'Espana2000 sembla que ens tenen bastant en el punt de mira. Ja no tant sols fan atacs violents com la Porta dels Països Catalans, si no que s'informen de activitats i altres que es parlen des d'aquí. M'ha sorprès aquest comentari del seu fòrum sobre la penya del Vilareal: Forum Espana 2000 (http://www.espana2000.org/forum/forum_entry.php?id=37106&page=0&category=all&order=time) Aquests feixistes han estat alimentats pels PPeros i ara (bé, ja fa uns dies...), aquests monstres estan més encesos que mai. M'agadaria saber si realment penseu (o sabeu) que la força potencial que tenen és molta o poca. Jo crec que són uns arraplegats (comparats amb nosaltres) però els seus comentaris feixistes i violents són bastant impactans. I ja no et dic si te'ls trobes de cara... però això ho sabreu més bé els qui viviu tot l'any al País Valencià... sort que estem guanyant...!
Que ens vigilen no ve de nou. Sabem que són una colla d'amargats i que no tenen res millor a fer Sobre el seu potencial, bé, tot i que són poquets són delinqüents en el seu estat més pur: traficants de drogues, assassins, traficants de dones, violadors, agressors sexuals de menors, terroristes, feixistes, nazis, i violents. Entre altres. El seu cap va ser acusat de posar bombes durant la transició, i les seves empreses han sigut acusades d'extorsió i abús de poder. Adhoc, han sigut relacionats amb grups d'extrema dreta d'skins, i altres grups perillosos de caire ultra radical (nazi). Tot i així, no ens hem de preocupar. Són quatre gats, i a més a més, estan tots dispersos en varis grups polítics radicals fent-se competència entre ells: Falange, estado democrático, falange independiente ( ), españa 2000, europa nosequé... Són gent sense estudis primaris, i pocs han acabat els secundaris tret dels "cabecillas" que solen tenir carreres universitaries i juguen un paper fonamental en la formació i captació de terroristes per als seus partits. Són, en definitiva, malalts mentals i perturbats. Els autèntics patriotes espanyols passen olímpicament de formar part, o de votar a grups extremistes nazis i de caire franquista ja que el que persegueixen aquests, és imposar un model d'Estat autoritari i repressiu. Els seus comentaris feixistes no són impactants. Simpelement l'únic que fan és reflectir el seu odi i la seva ignorància i ho fan en uns fòrums públics. És a dir, la imatge del partit queda reflectida en les seves pàgines. Nicks com " nom 88", "nom SS", "putos_moros", "catalanes de mierda", etc, etc. I comentaris racistes, xenòfobs, masclistes i totalitaris. Les seves paraules els delaten i tard o d'hora ho acabaran pagant políticament ja sigui per una futura il·legalització (només hem de denunciar els continguts dels seus fòrum), o a nivell de captació de votants. Només em queda dir, que la seva existència té un caràcter important a la nostra societat. Sense ells, i la seva mísera existència, no ens en podriem riure i ara mateix tindriem un debat menys del que tractar. Espero haber resolt els teus dubtes ;)
I visitant els seus fòrums, reafirmo el que dic: ocupas en mi local por jaimebcn el 06.06.2005 a las 16:43 Vete con unos amigos cuando esten en una manifa o esten poco, y destrozales lo por que tengan... el 06.06.2005 a las 19:25 " Vete con unos amigos cuando esten en una manifa o esten poco, y destrozales lo escrito por que tengan..., 06.06.2005, 19:25" Un clar exemple de la incitació a la violència, a cometre delictes, i a prendre's la llei per les seves pròpies mans. I estem parlant d'un grup "polític", no d'una web personal. | 0.826336 | curate | {"ca": 0.8376187814421464, "pt": 0.00810508664058133, "en": 0.021799888205701508, "es": 0.1324762437115707} | |
cawac_ca_20200528_8_255920 | (CiE)"La Caixa" demana pena de presó per 8 activistes d'Ecologistes en Acció en un procés que es portarà a terme al jutjat penal num.6 de Barcelona. Els ecologistes van fer una acció no-violenta de denúncia contra els crims socials i ambientals de Caixabanc arreu del món, desplegant 3 pancartes a la façana de la seu central del banc a l'Av. Diagonal de Barcelona. | 0.746528 | curate | {"ca": 0.9393939393939394, "es": 0.06060606060606061} | http://latafanera.cat/historia/concentracio-contra-processament-penal-decologistes-acusats |
oscar-2301_ca_20230418_9_50154 | En el marc de la convocatòria 2011 d’Inclusió social i laboral de persones amb discapacitat la Fundació “la Caixa” ha resolt col•laborar amb 16.700€ en el projecte Creació d’un circuit biosaludable i promoció de la salut a la Residència i Centre de Dia d’Aproscom.
La finalitat d’aquest circuit d’exercicis és augmentar i millorar la condició física i la salut dels usuaris, proposant una sèrie d’activitats que els participants aniran trobant successivament durant el seu recorregut. | 0.781523 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aproscom.org/index.php/h-noticies/52-circuit-biosaludable-fundacio-la-caixa |
racoforumsanon_ca_20220809_3_805125 | http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-migdia/josep-borrell-el-regne-unit-es-trencara-abans-que-espanya/audio/1020999/Trist consol els hi queda als unionistes.
On the Catalan crisis, Borrell said his government was not more likely to allow for a “referendum of secession” than the previous government of Mariano Rajoy. “I am not [David] Cameron and we are not Britain, it is not going to happen.”“No constitutional government will allow for it, because it is against the constitution,” he added.Processistes, ja us han deixat ben clar que de referèndum pactat res de res. Quina serà la següent excusa per no fer la independència?
Si ells es neguen rotundament i virulenta --de cara a la galeria-- només fan que tothom aquí ho defensi encara més perquè "és el que no voldrà mai Espanya i així guanyarem".Psicologia inversa el truc més vell del món, però efectiu.Així que explica'ns perquè haurien de deixar de promocionar-ho els processistes? Els de més amunt ja ho saben això, però també saben que és tot un paripé d'imatge. | 0.595896 | curate | {"ca": 0.6011673151750972, "en": 0.39883268482490275} | |
mc4_ca_20230418_7_764150 | Ohtels Belvedere Salou Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Terrer, 11, Salou City Center, Salou, Espanya, 43840
basat en 266 comentaris "Good food. The receptionist were very friendly. Good value f..."
Malta Veure totes les 26 fotos
Sobre Ohtels Belvedere
L'Hotel Belvedere està situat al costat del parc temàtic PortAventura i a 5 minuts a peu de la platja de Llevant. L'establiment ofereix un gimnàs amb banyera d'hidromassatge i sauna, una piscina exterior, una terrassa i una zona amb WiFi gratuïta.
Les habitacions de l'hotel són funcionals i inclouen aire condicionat, balcó o terrassa, calefacció, TV, caixa forta i bany privat.
El restaurant de bufet serveix varietat de plats mediterranis i internacionals i ofereix cuina en viu. Hi ha un piano bar, un bar al costat de la piscina i un programa diari d'activitats i entreteniment.
El Belvedere ofereix una sala de TV, una taula de tennis de taula, una taula de billar, un parc infantil, una botiga de regals, servei de massatges i servei de lloguer de cotxes.
L'establiment es troba a 20 minuts amb cotxe de l'aeroport de Reus i a 11 km de la localitat històrica de Tarragona.
Els clients de 13 anys o més es consideren adults. Mostrar més | 0.76156 | curate | {"ca": 0.8700564971751412, "en": 0.09927360774818401, "fr": 0.0129136400322841, "pt": 0.01775625504439064} | https://www.agoda.com/ca-es/ohtels-belvedere/hotel/salou-es.html |
cawac_ca_20200528_5_92710 | ERC demana que no s’apliqui el cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes
El Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya demanarà, en la sessió plenària del proper dijous 21 de novembre, que la Diputació de Lleida aprovi una moció,segons la qual aquesta institució manifesti el seu suport al manifest presentat per les associacions i sindicats del sector agrari i ramader que es mostren contraris a l’aplicació del cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes, com preveu el Projecte de Llei de Mesures Fiscals Administratives, Financeres, i del Sector Públic que, actualment, es troba en tràmit parlamentari.
Així dons, el portaveu dels republicans, Jaume Gilabert , demanarà que aquest organisme insti al govern de la Generalitat a als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a retirar, durant el tràmit parlamentari de la Llei de mesures fiscals administratives, financeres i del sector públic, la proposta d’aplicació del gravamen per a les explotacions ramaderes prevista en els articles 14 i 28 de l’esmentat projecte de llei .
Unió de Pagesos, JARC , ASAJA , FCAC , ASOPROVAC , FECOC , PORCAT, ANPROGAPOR , FAC , FACC , han fet públic, avui, el seu posicionament firmant conjuntament un manifest, que s’inclou integrament a la Moció presentada pel Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, contra aquesta mesura que contempla una modificació en l’aplicació del cànon de l’aigua als usos ramaders, passant el gravamen general d’un coeficient de 0 a 0,5, que s’assolirà de manera gradual en tres anys. | 0.825582 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elmercadal.cat/ca/serveis/farmacies-de-guardia/item/807-erc-demana-no-aplicar-canon-aigua-a |
racoforumsanon_ca_20220809_4_105118 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que acabo de sentir el terror en estat pur quan després d'escriure el millor post de la meva vida usuari -que era la perfecta conjunció entre la crítica punyent i la ironia del·liciosa- en prémer l'intro s'ha desintegrat completament i davant dels meus ulls esglaiats s'ha obert una pantalla blanca.He anat cap enrere amb l'esperança que en quedaria alguna cosa, però no! Completament vol·latilitzat entre la indiferència de uns i zeros...
Això fa mooolta ràbia. El pitjor de tot és que quan més es necessiten els esborranys, s'esfumen... El missatge queda perdut al no-res
Gràcies per la comprensió Potser el missatge era una mica frívol pel fil, que no visito gaire, però realment, la frustració davant d'una màquina indiferent gairebé és una categoria que hauria de tenir una xarxa humorística paral·lela dedicada en exclusiva al tema! | 0.839893 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_145265 | Tres LABORATORIS DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL al País Valencià
S’ocuparan dels «Objectius de Desenvolupament Sostenible» (ODS), de la «Participació Social en l’empresa» i de la «Participació públic-cooperativa»
-Aquesta iniciativa pretén mesurar el grau de transformació social que existeix a les empreses valencianes i a l’administració pública
Aquests laboratoris versaran sobre diferents temàtiques relacionades amb la transformació social a les empreses.
El primer laboratori serà l’anomenat «LAB-ODS» i s’ocuparà dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Vol constituir-se, a més, el primer observatori d’ODS en la Comunitat Valenciana.
En ell participen, la Universitat de València, a través de la Càtedra de Cooperatives Agroalimentàries, la Universitat Jaume I de Castelló, experts en la mesura de la sostenibilitat, i les Escoles de Negoci i Empresa, ESIC i Florida, per tindre una plena aplicació en l’empresa. Aquest LAB pretén mesurar el grau d’implicació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible que existeix en les empreses valencianes, per veure des de quina perspectiva es pot fomentar una major alineació amb els mateixos i els compromisos que se’n deriven.
S’ha de destacar també la col·laboració i patrocini de Caixa Popular en aquest LAB per què contribueix a facilitar la introducció dels ODS en les empreses valencianes.
El segon LAB serà el de «Participació Social en l’empresa», liderat per CIRIEC, on s’analitzaran les polítiques de participació en l’empresa i d’accés dels i les treballadores a la metodologia en la presa de decisions en l’empresa.
En aquest laboratori s’estudiaran les bones pràctiques desenvolupades al model basc de transformació empresarial, o els sistemes de participació dels treballadors en els Consells d’administració de les empreses que existeixen en Alemanya.
Per últim des de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball s’ha posat en marxa el LAB de «Participació públic-cooperatiu» que serà desenvolupat per IUDESCOOP, aprofundirà en l’anàlisi de les polítiques públiques i la seua implicació amb el sector de l’economia social i el cooperativisme.
L’objectiu és desenvolupar diferents models de participació que afavorisquen el desenvolupament de figures d’empresa de l’economia social en els sectors on la legislació preveu en major grau: educació, serveis assistencials i cultura.
Aquesta iniciativa serveix de catalitzador del vector social de l’empresa, és a dir la que versa sobre les persones i les seues relacions en l’empresa i el seu entorn: “Tenim l’oportunitat, gràcies al teixit productiu de l’Economia Social valenciana, de començar a desenvolupar el clúster valencià de la innovació social, introduint-lo en les estratègies de desenvolupament intel·ligent, tal com recomana la Unió Europea”, ha subratllat la directora general d’Emprenedoria i Cooperativisme, Teresa Garcia. ♦ | 0.881873 | curate | {"ca": 0.9996522948539638, "en": 0.0003477051460361613} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_322875 | L'inscription à la course par le service www.inscripcions.cat implique l'acceptation des conditions suivantes:
- L'accès à s'inscrire à la course à travers www.inscripcions.cat, així com el seu reglament, us ha d'haver estat facilitat per l'Entitat Organitzadora, les dades de la qual són les següents:
BiFree
C/Esperança, 75
17300 Blanes (Girona)
Email: [email protected]
Web: psr.run
Si vous n'êtes pas sûr de la source de ces informations ou pas assez confiance que vous méritez, s'il vous plaît s'abstenir d'enregistrement.
- Pour procéder à l'enregistrement demandé, nous devons fournir les renseignements énumérés dans le formulaire d'inscription, ce qui implique votre acceptation en ce qui concerne leur traitement par Gestió Inscripcions i Control Curses, S.L. (Ci-après GICC, S.L.) sur les conditions énoncées dans notre politique de confidentialité.
- L'utilisateur devra s'abstenir de données fausses ou fournir qui permettent une identification correcte.
- Si posteriorment a haver formalitzat la inscripció detecteu alguna anomalia en les dades facilitades, o en l'import abonat, preguem que us poseu en contacte amb l'organitzador de la cursa.
- GICC, S.L. no admetrà cap canvi en la seva inscripció, així com tampoc la seva cancel·lació, només s'admetrà l'anul·lació de la seva inscripció d'acord amb les condicions pactades expressament en el moment de formalitzar aquesta. En qualsevol altre cas us haureu de posar en contacte amb l'organitzador de la cursa que és qui té la potestat sobre aquesta qüestió.
- L'únic justificant vàlid de la inscripció és la comunicació efectuada per GICC, S.L. al finalitzar el procés de pagament, així com també el fet de figurar en el llistat d'inscrits a la cursa, en cas de discrepància o dubtes preguem conserveu el justificant bancari del càrrec.
- La responsabilité de GICC, S.L. limitée à gérer correctement l'enregistrement de votre race et de collection, ne pas être dans tous les cas, les droits et / ou les responsabilités des organisateurs.
- Pour toute réclamation concernant les performances, la suspension, la modification ou l'annulation de la course, vous devez aller à l'organisateur.
Politique de Confidentialité
1. DADES DEL RESPONSABLE DEL TRACTAMENT
Raó Social: Gestió Inscripcions i Control Curses, S.L. (en endavant el Responsable).
NIF: B25708629.
Domicili: Av. Jaume Mestres, 27 baixos - 25310 Agramunt (Lleida).
Telèfon: 973927000 i 666287042.
Email per a comunicació en matèria de protecció de dades: [email protected].
1.1. Normativa aplicable
La nostra Política de Privacitat s'ha dissenyat d'acord amb el Reglament General de Protecció de Dades de la UE 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel que es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), i en el que no contradigui l'esmentat Reglament, pel que disposa el marc legislatiu espanyol en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Al facilitar-nos les seves dades, vostè declara haver llegit i conèixer la present Política de Privacitat, prestant el seu consentiment inequívoc i exprés al tractament de les seves dades personals d'acord a les finalitats i termes aquí expressats.
L'empresa podrà modificar la present Política de Privacitat per adaptar-la a les novetats legislatives, jurisprudencials o d'interpretació de la Agencia Española de Protección de Datos. Aquestes condicions de privacitat podran ser complementades per l'Avís Legal, Política de Cookies i les Condicions Generals que, en el seu cas, es recullin per determinats productes o serveis, si aquest accés suposa alguna especialitat en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
1.2. Delegat de Protecció de Dades
L'empresa no té Delegat de Protecció de Dades.
2. FINALITAT DEL TRACTAMENT DE DADES PERSONALS
El tractament que fem de les seves dades personals respon a les següents finalitats:
- Proporcionar-li informació relacionada amb els productes i serveis que ofereix la nostra empresa i que es detallen en aquest lloc web.
- Cursar la seva sol·licitud d'inscripció a l'Entitat Organitzadora de la cursa mitjançant l'acceptació del corresponent formulari.
- Enviar-li per correu electrònic la confirmació de la seva inscripció així com la possibilitat de verificar la mateixa a través del lloc web.
- Enviar-li per correu electrònic la comunicació de resultats.
- L'informem que tant el llistat d'inscrits com les classificacions, podran ser publicades al nostre lloc web.
2.1. Termini de Conservació de les seves dades
Conservarem les seves dades personals des de que vostè ens doni el seu consentiment fins que el revoqui o bé sol·liciti la limitació del tractament. En aquests casos, mantindrem les seves dades de manera bloquejada durant els terminis legalment exigits.
3. LEGITIMACIÓ I DADES RECABADES
La legitimació pel tractament de les seves dades és el consentiment exprés atorgat mitjançant un acte positiu i afirmatiu (emplenar el formulari corresponent i marcar la casella d'haver llegit i acceptar aquesta Política de Privacitat) en el moment de facilitar-nos les seves dades personals.
3.1. Consentiment per a tractar les seves dades
A l'emplenar els formularis, marcar la casella “He llegit i accepto la Política de Privacitat” i clicar per enviar les dades, o al enviar correus electrònics a l'empresa a través dels seus comptes de correu habilitats a l'efecte, l'Usuari manifesta haver llegit i acceptar expressament la present política de privacitat, i atorga el seu consentiment inequívoc i exprés al tractament de les seves dades personals conforme a les finalitats indicades.
3.2. Categories de dades
Les dades que es demanen es refereixen a la categoria de dades identificatives, com poden ser: Nom i Cognoms, Adreça Postal, Telèfon, Correu electrònic, DNI, Sexe, Data de Naixement, així com l'adreça IP des d'on s'accedeix al formulari de recollida de dades.
4. MESURES DE SEGURETAT
Dintre del nostre compromís per garantir la seguretat i confidencialitat de les seves dades de caràcter personal, l'informem que s'han adoptat les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a garantir la seguretat de les seves dades de caràcter personal i evitar la seva alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat, tenint en compte l'estat de la tecnologia, la naturalesa de les dades emmagatzemades i els riscos a que estan exposats, segons l'Art. 32 del RGPD EU 679/2016.
5. CESSIÓ DE DADES
Les seves dades seran cedides en tot cas a l'organitzador de la cursa per la seva gestió d'acord amb la seva Política de Privacitat, que podeu consultar al lloc web del propi organitzador, no es preveu cap altra cessió ni transferències internacionals de les seves dades, a excepció de les autoritzades per la legislació fiscal, mercantil i de telecomunicacions així com en aquells casos en que una autoritat judicial ens ho requereixi.
6. DRETS DE L’USUARI
Qualsevol interessat té dret a obtenir confirmació sobre si estem tractant dades personals que li concerneixin, o no. Les persones interessades tenen dret a accedir a les seves dades personals, així com a sol·licitar la rectificació de les dades inexactes o, en el seu cas, sol·licitar la seva supressió quan, entre altres motius, les dades ja no siguin necessàries per les finalitats en que van ser recollides. En determinades circumstàncies, els interessats podran sol·licitar la limitació del tractament de les seves dades, en aquest cas únicament les conservarem per a l'exercici o defensa de reclamacions. Per motius relacionats amb la situació particular, els interessats podran oposar-se al tractament de les seves dades. El Responsable del fitxer deixarà de tractar les dades, tret de per motius legítims imperiosos, o l'exercici o defensa de possibles reclamacions.
D'acord amb la legislació vigent té els següents drets: dret a sol·licitar l'accés a les seves dades personals, dret a sol·licitar la seva rectificació o supressió, dret a sol·licitar la limitació del seu tractament, dret a oposar-se al tractament, dret a la portabilitat de les seves dades i així mateix, a revocar el consentiment atorgat.
6.1. Com exercitar els seus drets?
Per exercir els seus drets, s'ha de dirigir al Responsable, sol·licitant el corresponent formulari per a l'exercici del dret escollit. Opcionalment, pot acudir a l'Autoritat de Control competent per obtenir informació addicional relativa als seus drets. Les dades de contacte per a l'exercici dels seus drets són els telèfons 973927000 i 666287042 i el correu electrònic [email protected]. Recordi acompanyar una còpia d'un document que ens permeti la seva identificació.
7. CONSENTIMENT PER L’ENVIAMENT DE COMUNICACIONS ELECTRÒNIQUES
Així mateix, i d'acord amb l'establert en la Llei 34/2002, d'11 de juny, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic, completant el formulari de recollida de dades i marcant la corresponent casella “He llegit i accepto les Condicions d'ús i Política de privacitat”, està atorgant el consentiment exprés per enviar-li a la seva adreça de correu electrònic, telèfon o altre mitjà electrònic informació relativa a la nostra Empresa i/o de l'organitzador de la cursa.
8. RECUPERACIÓ DE DADES EN POSTERIORS FORMULARIS DE RECOLLIDA DE DADES
Sempre que ho hagueu autoritzat expressament al formalitzar la inscripció, i per tal de facilitar l'emplenament de posteriors formularis a GICC, S.L., a partir de l'entrada del vostre número de document identificatiu en un nou formulari de recollida de dades, podran ser mostrades en pantalla les vostres dades personals, de manera que no hagueu de tornar a emplenar totes aquestes dades cada vegada. Si en qualsevol moment desitgeu revocar aquesta autorització podeu sol·licitar-ho a [email protected]
[ Fermer Fenêtre ]
Copyright © 2010-2022 Gestió Inscripcions i Control Curses SL, tous droits réservés | www.inscripcions.cat | Contactez | 1 | perfect | {"fr": 0.12193150823315486, "ca": 0.8364481260733407, "ja": 0.000606121830487928, "pt": 0.013738761491059704, "id": 0.0021214264067077482, "en": 0.009495908677644207, "cs": 0.0018183654914637841, "es": 0.012425497525002525, "it": 0.0008081624406505708, "de": 0.0004040812203252854, "da": 0.0002020406101626427} | |
macocu_ca_20230731_7_399504 | Esteu aquí
LET'S MAKE AN ELECTRIC CIRCUIT!
The students of Level 6 are learning how to make an electric circuit in Science. Now, they can identify its parts and how it works. They are having fun! This week they will design their own electric circuit adding different material. They are so excited! --------------------------------------------------------------------------------------------------- Els alumnes de sisè estan aprenent a construir un circuit elèctric a l'àrea de Science. Ara són capaços d'identificar les diferents parts que conformen un circuit i el seu funcionament. S'ho estan passant molt bé! Durant aquesta setmana acabaran de dissenyar en grups el seu propi circuit, fent ús de diferents materials. Els nens i nenes estan molt engrescats amb aquest treball! | 0.422018 | curate | {"es": 0.01303780964797914, "ja": 0.04041720990873533, "en": 0.3259452411994785, "ca": 0.6205997392438071} | |
mc4_ca_20230418_3_705203 | La Cellera inaugura un Punt d’Intercanvi de Material Infantil (PiMi) - Tribuna Selvatana - Diari comarcal de La Selva - Actualitat, notícies, opinió...
Des d’aquest passat dimecres 13 de juliol la vila de la Cellera de Ter compta amb un nou equipament municipal, el Punt d’Intercanvi de Material Infantil, o PiMi segons les seves sigles. Es tracta d’un servei públic, de caràcter gratuït, que s'ofereix a les famílies del municipi per tal d’intercanviar objectes infantils i /o juvenils, d’edats entre els 0 i els 12 anys, sense la utilització de diners, i amb l'objectiu de fomentar el consum responsable i la prevenció de residus.
L’horari d’obertura de l’espai, ubicat a la cèntrica plaça de la Vila (al nº4), és els divendres a la tarda de 15.30 a 18.39h i s’hi pot intercanviar una gran varietat de productes, des de llibres, contes, CD’s o DVD’s, fins a roba i complements, materials per a nadons i infants, dins a mobles infantils i joguines de tot tipus.
Per donar-se d’alta del servei cal omplir un formulari, que es troba disponible tant a l’oficina com al web de l’Ajuntament. Un cop fet aquest pas es facilitarà un carnet d’ús familiar i intransferible, que s’haurà de presentar sempre que es vulgui utilitzar el servei. Aquest compta amb un màxim de 10 entrades i 10 sortides, i un cop se superin es podrà renovar. Tot i així, a la normativa s’hi indica que les famílies han de realitzar el mateix nombre d’entrades d’objectes que de de sortides, per tal d’evitar els casos de persones que només hi vagin a recollir material.
Segons va explicar durant la inauguració del passat dimecres la regidora de Benestar Social de la Cellera, Gemma Iglesias, aquest nou equipament s’ha pogut tirar endavant “gràcies a una subvenció del Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir d’una experiència similar de Sant Hilari Sacalm”. Iglesias, que va aprofitar per presentar la persona que es farà càrrec de l’oficina -qui decidirà si el material que es porta es pot reutilitzar o no-, va deixar clar que “aquí no hi ha diners, la gent no pot venir a vendre ni comprar res”. D’altra banda, no va descartar una ampliació en les edats, depenent de com funcioni el servei.
L’alcalde de la Cellera, David Sarsanedas, valorava satisfet que “iniciatives d’aquest tipus, que són capaces d’establir lligams entre la gent de la Cellera, són fantàstiques, perquè van molt més enllà del profit material que se’n pugui acabar traient” i afegia que “si bé aquest profit per ell mateix ja té valor, si a més això implica la creació de lligams i relació, es multiplica. | 0.894349 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tribunaselvatana.cat/ca/3572/noticies/la-cellera-inaugura-un-punt-d%E2%80%99intercanvi-de-material-infantil-(pimi).html |
macocu_ca_20230731_1_379696 | Categoria principal o arrel: Hisenda Categoria: Hisenda Publicat el Dilluns, 06 Mai 2013
4t trimestre 2011
INFORME AGREGAT DEL PLE - Ajuntament de Roquetes - Roquetes Comunicació
2012
1r trimestre 2012 INFORME AGREGAT DEL PLE - Ajuntament de Roquetes - Roquetes Comunicació | 0.640748 | curate | {"ca": 0.9219330855018587, "vi": 0.06319702602230483, "fr": 0.01486988847583643} | |
macocu_ca_20230731_4_395061 | Avís legal
(Nom de l'empresa) està domiciliada al carrer (direcció fiscal de l'empresa), amb CIF (número corresponent). Inscrita en el Registre Mercantil de (ciutat en la qual es trobi l'esmentat registre), Vol. (Número corresponent), Foli (nombre corresponent), Full (número corresponent), Inscripció (nombre corresponent).
Al web (pàgina web de l'empresa) hi ha una sèrie de continguts de caràcter informatiu sobre (contingut del web o explicació de la seva activitat).
Exemple avís legalEn compliment del que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) s'informa a l'usuari que totes les dades que ens proporcioni seran incorporades a un fitxer, creat i mantingut sota la responsabilitat de (nom de l'empresa)
Per exercir els seus drets d'oposició, rectificació o cancel·lació s'ha de dirigir a la seu de l'empresa (direcció de l'empresa), escriure'ns al següent correu (e-mail de contacte de l'empresa) o truca'ns al (número de telèfon).
CONDICIONS D'ÚS | 0.765679 | curate | {"es": 0.009910802775024777, "ca": 0.9752229930624381, "pt": 0.014866204162537165} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_2041 | Consulta si el llibre que busques està en el catàleg de la biblioteca del centre en el següent enllaç d’ABIESWEB | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://redols.caib.es/c07001423/accessos-directes/biblioteca/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_53593 | Tot i que ja sabia que afrontar la lectura de La pregària de Txernòbil seria entrar en un terreny emocionalment colpidor, l’hòstia -quan acabes el llibre- és tremenda. Haurem d’estar eternament agraïts a la monumental feina de Svetlana Aleksiévitx (1945, Bielorússia). […] La pregària de Txernòbil és l’exemple més clar que la civilització humana ha fracassat com a espècie. Pitjor que una guerra i pitjor que tot el que ha provocat la mort fins ara en el nostre planeta Terra. | 0.759658 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.raigverdeditorial.cat/noticies/la-pregaria-de-txernobil-a-tot-es-una-mentida/ |
macocu_ca_20230731_6_27561 | La figura del Majoral és clau per tal de mantindre vives les tradicions del Sant Antoni arreu de la comarca dels Ports | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_114009 | Fulls parroquials – Banc de Memòria Digital de Bordils
Categoria: Fulls parroquials
1993_02_00_Consell Parroquial_Full informatiu nº 6 Bordils b_000166
febrer de 1993 maig de 2017
Resultat de les votacions al Consell, Parroquial . Febrer 1993
Categories: Consell Parroquial, Fulls parroquials
1970_10_25_Full parroquial_001184
octubre de 1970 gener de 2018
Instruccions per a poder rebre la “confirmació”. 1970
1965_12_30_Full parroquial_001179
desembre de 1965 febrer de 2018
1927_01_16_Full parroquial_001646
gener de 1926 febrer de 2018 | 0 | curate | {"ca": 0.5828571428571429, "es": 0.4095238095238095, "en": 0.007619047619047619} | http://bmdbordils.cat/category/colleccions/esglesia/fulls-parroquials/ |
mc4_ca_20230418_14_281513 | EL RACÓ DEL PALADAR
Inici | Actualitat | Notícies | EL RACÓ DEL PALADAR
El Marcos Peña és el gerent de El Racó del Paladar. Amb només 17 anys ja va començar atreballar en el sector de l’alimentació: concretament, en el negoci dels seus tiets. Va iniciar laseva trajectòria com a mosso de magatzem. Avui explica que, tot i que en el seu moment no hovalorava, s’ha adonat que “li va permetre conèixer i valorar les fites, tot i que els caps erenfamiliars que mai van permetre que tingués avantatges sobre la resta de companys”. Amb elpas del temps i posant tot el seu esforç, va començar a promocionar fins a ser l’encarregat decompres de l’establiment. Per poder continuar creixent, va decidir obrir el seu propi negoci ambl’objectiu de sentir-se realitzat.
El Racó del Paladar va néixer el 2007, després de treballar en el projecte amb algunesinterrupcions durant uns 10 anys. L’objectiu inicial del Marcos era realitzar-se com a empresariposant en marxa les idees que li van sorgir durant la seva experiència professional anterior.Així, va crear un establiment en el qual aconseguia que els clients s’emportessin a casa moltmés que una transacció: una experiència de compra.
La filosofia del negoci del Marcos es basa en l’honestedat per sobre dels guanys econòmics.Així, la seva visió del negoci és aconseguir ser reconeguts en el seu entorn gràcies a unavaloració positiva dels seus clients.
El Marcos s’ha esforçat per incorporar productes que siguin adequats al gust del seu públic.Així, ha introduït una àmplia varietat de formatges i un assortiment de pernil i derivats del porc.
Els seus productes són els millors del mercat. Realitza una cerca constant de nous productesper millorar la qualitat de manera constant amb les novetats que apareixen al nostre voltant. Elsproductes que podeu trobar a El Racó del Paladar arriben de petits fabricants i són tanartesanals com és possible: aquest és, precisament, un dels seus valors afegits fonamentals.
Pel Marcos “el futur és avui i, per això, intentem treballar diàriament per mantenir el nostreposicionament i la nostra reputació en el barri”. A més, tenen previst continuar el seucreixement amb un nou establiment: això sí, mantenint intactes les seves bases.e
Consultoris Mèdics Ausiàs Marc | Servei mèdic pròxim i de qualitat a l’Eixample
Contractar persones refugiades és una oportunitat per als comerços
El 3r PREMI del Festival l'Estació Escènika serà...
© 2019 Eix Fort Pienc. Tots els drets reservats. Avís Legal | 0.82482 | curate | {"ca": 0.986960065199674, "en": 0.008964955175224124, "es": 0.004074979625101874} | https://www.eixfortpienc.com/cat/noticia/el-raco-del-paladar |
macocu_ca_20230731_7_125780 | Cercar en aquest blog
Thinkfree: un exemple de la tendència actual
Comentaris
S'ha d'anar amb compte de tota manera. Jo sempre intento tenir una còpia física al meu ordinador o a la meva clau USB. Perquè tenir les dades en un servidor és molt bonic mentres aquest funciona i mentres tens connexió a Internet. A banda d'això, hi ha documents que seria millor tenir-los en un lloc controlat per tu -una oficina virtual instal·lada als servidors de l'empresa, del XTEC, etc.-. | 0.726283 | curate | {"ca": 0.9785867237687366, "es": 0.021413276231263382} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_554536 | http://www.publico.es/internacional/286562/haiti/terremoto/francia/eeuu/soldados Dissabte passat, França i EUA van tenir el seu primer xoc diplomàtic quan l'armada nord-americana va impedir durant unes hores aterrar a Port-au-Prince a dos Airbus francesos carregats d'ajuda. El secretari d'Estat francès, Alain Joyandet, que va passar el cap de setmana al país, va haver d'intervenir personalment per a que EUA permetés prendre terra a les avions.Des de llavors ha començat tota una sèrie de recels sobre el paper que està jugant EUA. Sobretot en el tema que es refereix a la coordinació de l'ajuda i al desplegament de soldats.El president veneçolà, Hugo Chávez, va acusar a EUA d'estar prenent Haití militarment. Fins i tot el moment és l'únic que s'ha atrevit a parlar d'ocupació, encara que les paraules de Joyandet a la seva tornada|volta a França van pel mateix camí. "Cal aclarir quin és el paper d'EUA a Haití", va dir a Europe 1.Alguns mitjans francesos han criticat durament la presa de control nord-americana i des de l'emissora Rtl es parla que "Haití s'ha convertit en l'estat número 51" d'EUA.Per la seva part, la titular d'Exteriors de l'UE, Catherine Ashton, ha negat aquest matí que Europa pensi a enviar soldats a Haití: "És el moment de coordinar l'ajuda i no en cas d'enviar soldados". "Mes que suport militar, els haitians necessiten coordinació", va insistir la britànica.La idea d'enviar un contingent militar havia estat proposada per França, que és de suposar es trobava alarmada per la forta presència de soldats nord-americans. "No pots anar caminant i anar deixant l'ajuda. Cal assegurar-se que arriba a tot el món""Es tracta clarament d'un assumpte d'ordre públic, i hem demanat a Nacions Unides que ens faci saber les contribucions que els agradaria que consideréssim", va indicar, i va assegurar que l'UE procedirà a aquesta tasca de forma "col·laboradora", sota el "paraigua" comunitari, encara que alguns Estats membres podrien emprendre accions individualment, va assenyalar.Des del seu punt de vista, els esforços s'han de centrar en l'organització del repartiment de l'ajuda des de l'aeroport haitià cap a Port-au-Prince i les zones limítrofes. "No pots anar caminant i anar deixant l'ajuda", va afirmar, "cal, "assegurar-se que arriba a tot el món".La Unió Europea pensa pactar un nou paquet d'ajuts a les víctimes del sisme que podria rondar els 100 milions d'euros.L'ONU demana implicació a EspanyaEspanya, a més, està valorant la possibilitat d'enviar al país un contingent de vaixells i helicòpters a petició de l'ONU. "Ahir vam rebre la petició, i ho discutirem, per tant hem d'esperar la resposta dels socis europeus", va indicar el ministre d'Exteriors, Miguel Ángel Moratinos.França va anunciar aquest matí que ha desbloquejat 10 milions d'euros per enviar Haití, mentre que el Regne Unit assegura haver triplicat la seva ajuda.Precisament Nacions Unides ha avisat a la comunitat internacional que una de les raons perquè l'ajuda humanitària no s'estigui distribuint correctament és la falta de combustible. Els últim dades de l'oficina humanitària de l'ONU, OCHA, "el preu de la gasolina s'ha incrementat fins a l'equivalent de 10 dòlars per galó" (3,8 litres). La República Dominicana va donar ahir 10.000 galons que van ser transportats per Nacions Unides fins al país veí.L'ONU ha hagut de canviar la base del repartiment de l'ajuda per la dificultat per moure's des de Port-au-PrinceUn altre dels problemes a què s'enfronta l'assistència humanitària és que el port de Port-au-Prince continua inservible, segons l'agència EFE. Encara que el moll sud està intacte, la carretera d'accés està destruïda, i s'espera que es puguin fer les reparacions al llarg d'aquesta setmana. Les tres grues gegants del port també van quedar inservibles, pel que els vaixells que arriben són desviats cap a Cap.-Haitien.L'aeroport de Port-au-Prince continua fortament congestionat per l'allau d'avions amb ajuda arribats de tot el món, i també està congestionada la carretera que porta de Santo Domingo a Port-au-Prince. Fonts de l'ONU han confirmat que els convoyes són enviats ara des de Jimani a la capital haitiana, coordinats i escortats per la Defensa Civil dominicana i la MINUSTAH, la força d'estabilzación de l'ONU a Haití.
Si es igual , si envien ajut ho fan per envair Haiti aprofitant el terratremol i si no enviessin ajut serien uns insolidaris dels collons Facin el que facin els que tenen l´antiamericanisme com a religio els deixaran a parir M´estranya que encara no ens expliquin que el terratremol el van provocar ells
Ja ens coneixem les ajudes d'EUA, que preguntin per Nicaragua o Xile les ajudetes ben bones que van rebre. I sinó per Iraq o Vietnam, el napalm entra de bé...I no m'acussis de demagog perquè és la mateixa demagogia que dir antiamericanisme a la gent que discrepa amb les polítiques colonials dels Estats Units. Primer, perquè Amèrica no es només Estats Units, i segon, perquè aquest recel no deriva de prejudicis racials ni xenòfobs, sinó d'un despreci al govern dels Estats Units, guanyat a pols, i no al seu poble i la seva terra, que personalment trobo molt interessants.
Pero si es igual , si no enviessin ajuts , aleshores els criticaries per insolidaris
No es que no haja enviat ajuts, l'ajut no te res a vore, ES QUE S'HA FET AMB EL CONTROL DE L'ILLA, I HA ENVIAT MÉS SOLDATS QUE AJUT. No costa tant d'entendre. xD Normalment no solc entrar en discussions tan poc fèrtils i que ja se com acabaran, però no ho podia evitar.
Es que el problema mes gran que hi ha es d´ordre public Per exemple he lleguit que uns bombers estrangers han hagut d´abandonar el rescat d´un nen , perque els estaven disparant A l´areoport no havia torre de control , ni controladors ni res de res | 0.888497 | curate | {"ca": 0.9956308982873121, "fr": 0.004369101712687872} | |
mc4_ca_20230418_17_36529 | Els sorolls persisteixen; els veïns insisteixen
Redacció | Actualitzat el 17 Març 2011 a les 13:39
Els veïns de la plaça de la Farga reiteren les seves queixes. Mesos després de queixar-se del soroll que provoquen els camions que recullen les escombraries, tornen a la càrrega amb la recollida de 153 firmes i una queixa a la regidora Imma Mayol. Denuncien que el soroll es repeteix a diferents moments de la nit, malmetent les seves hores de descans.
Contrasta les diferents visions que tenen els veïns i l’administració. Fa unes setmanes l’Ajuntament feia balanç de la nova contracta de recollida d’escombraries. La nota que treia el nou servei era excel·lent. Per suposat, aquest balanç no tenia en compte el soroll que provocaven els camions ni les hores a les que passaven, sinó el volum de brossa reciclable recollida. Hi ha, però, altres factors a tenir en compte. I aquests són els que reclamen els veïns.
Si es mira amb una certa distància, es podria entendre el soroll i el constant pas. La nova contracta va prometre uns contenidors buidats més sovint. D’aquí que els camions passin sovint i, és clar, a la nit provoquen moltes molèsties. El fet que sigui justificable no impideix, però, que es busquin solucions a una queixa que, sovint, es repeteix. L’Associació de Veïns de la plaça dóna algunes idees. Només cal que se’ls escolti.
El projecte de la superilla d’Hostafrancs està encallat. Això, com a mínim, és el que van [...]
Una dona de 64 anys va morir i dues persones més van resultar ferides divendres passat a la [...]
La veïna i activista de la Bordeta Lluïsa Puigardeu va rebre la setmana passada la Medalla [...]
‘Sants es crema’. Amb aquest nom van batejar els Diables de Sants la festa del seu 38è [...]
Els barris s’ofereixen per acollir menors no acompanyats
“Volem jugar un paper actiu per donar una acollida digna als menors estrangers sense [...]
La Font de la Guatlla mantindrà la seva singularitat: les cases no s'enderrocaran
La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament va aprovar la setmana passada per unanimitat [...]
Volen que l’antiga estació de Miramar del funicular sigui un espai de memòria
La conservació patrimonial a Barcelona fa temps que genera debat. Recentment s’ha pogut veure [...]
Haibu denuncia el consistori per precintar-los el local
Els responsables de l’empresa Haibu 4.0, la promotora dels pisos rusc del número 108 del [...]
La Marató de Cinema Fantàstic i Terror tanca amb èxit
L’auditori de les Cotxeres de Sants va acollir divendres l’entrega dels premis de l’edició [...]
La Marina viurà una jornada solidària l’1 de desembre
Les diferents entitats i associacions del barri de la Marina organitzen el pròxim 1 de [...] | 0.796031 | curate | {"ca": 0.9602573807721423, "es": 0.02725208175624527, "fr": 0.012490537471612415} | http://comunicacio21.cat/opinio-liniasants/98458-els-sorolls-persisteixen-els-veins-insisteixen |
mc4_ca_20230418_7_383685 | Editorial ECSA
Títol : L'Home manuscrit / Manuel Baixauli
Autors : Baixauli, Manuel (1963), Autor
Altre editor : Barcelona [Catalunya] : ECSA
Col·lecció : Biblioteca Raixa núm. 176
ISBN/ISSN/DL : 978-84-273-2176-2
Nota general : Premi Mallorca de narrativa 2006
L'Home manuscrit / Manuel Baixauli [text imprès] / Baixauli, Manuel (1963), Autor . - Editorial Moll : Barcelona (Josep Pla, 95, 08019, Catalunya) : ECSA, 2007 . - 239 p. : il. ; 19 cm.. - (Biblioteca Raixa; 176) .
ISBN : 978-84-273-2176-2
ACBS 12673 849.9-3"19" BAI Llibre imprès Biblioteca Secció general Disponible Donatiu dels fills d'Isidra Maranges | 0.370237 | curate | {"en": 0.02321724709784411, "ca": 0.5207296849087893, "de": 0.1044776119402985, "fr": 0.2669983416252073, "nl": 0.023217247097844115, "es": 0.06135986733001658} | http://www.acbs.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=publisher_see&id=535 |
macocu_ca_20230731_7_262240 | Montornès constitueix la Taula per a la promoció de la Convivència
Montornès ha constituït la Taula tècnica per a la promoció de la Convivència. El nou òrgan neix com un espai de treball que facilitarà la coordinació entre els diferents professionals que formen l’Àrea de Seguretat Ciutadana i Convivència, i afavorirà el treball transversal i la cooperació amb altres àrees de l’Ajuntament. Servirà com a espai de reflexió i suport a la planificació de polítiques de convivència i d’elaboració d’estratègies d’acció.
En el grup motor de la taula hi està representada la direcció política i tècnica de l’Area i els professionals que la integren: Policia Local, el Servei de Mediació Ciutadana, el Servei de suport a les Comunitats veïnals, així com agents cívics i el personal tècnic que s’anirà incorporant durant el proper any al departament de Convivència.
La constitució d’aquesta taula tècnica respon a la voluntat municipal d’avançar cap a polítiques de seguretat i convivència més integrals i preventives. Es farà a partir del treball coordinat de diversos perfils tècnics, la Policia Local i els agents del territori, que es podran incorporar puntualment a la taula en el futur.
La iniciativa també permetrà consolidar serveis i actuacions impulsats durant els anys en què es va desenvolupar el Projecte d’Intervenció Integral a Montornès Nord, i fer-los extensius a tot el municipi.
El contingut del document s’estructura en tres eixos: els drets (per garantir condicions de vida dignes, la igualtat d’oportunitats i l’exercici actiu dels drets de ciutadania); els deures (per promoure el civisme, la corresponsabilitat i el respecte als altres); i les relacions comunitàries (per afavorir les relacions veïnals, de cooperació, la participació social i el sentiment de pertinença al municipi en un marc de respecte a la diversitat social). | 0.895721 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_592915 | L'aeroport de Perpinyà, rebatejat "Sud de France" La multinacional Veolia Transport, la nova empresa que gestiona l'aeroport, vol arribar al mig milió de passatgers l'any Espera recuperar vols de Ryanair anul·lats a Girona Canvi de nom El primer que ha fet la multinacional Veolia Transport quan s'ha encarregat de l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes –popularment conegut com La Llavanera– ha estat canviar-li el nom per “Aéroport Sud de France”. Aquesta denominació correspon a la marca que promou el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló per als “productes regionals”, sobretot els vins. Precisament és el Consell Regional dirigit per Christian Bourquin que va aconseguir que Veolia obtingués la gestió de l'aeroport, dirigit fins llavors per la CCI (Cambra de Comerç i d'Indústria de Perpinyà amb mentalitat més catalana que francesa). Veolia Transports gestiona també dos aeroports al Llenguadoc, el de Nimes i el de Carcassona. Objectiu, mig milió de passatgers En el contracte entre la multinacional i l'organisme mixt propietari de les instal·lacions (Consell Regional –majoritari–, Consell General i Aglomeració Perpinyà Mediterrània –que són minoritaris–) s'especifica que l'empresa ha d'arribar a fer circular per l'aeroport 500.000 passatgers l'any a mitjà termini. Els vols que mantenen l'activitat durant tot l'any són els vols quotidians d'Air France amb destinació a París. Treballar amb les institucions El nou director té experiència aeroportuària amb l'empresa Aéroports de Paris, per a qui ha treballat essencialment “en les implantacions d'aeroports a l'estranger”. A la seva arribada a Perpinyà va ser “desagradablement sorprès del mal estat de les instal·lacions”. Renovar l'aspecte extern i intern ha estat “el primer objectiu, aquest estiu”. Leluc vol treballar ara “amb les institucions i els professionals del turisme” per a “promoure la regió”. Una tasca difícil, ja que la concessió a Veolia Transport de la gestió de l'aeroport es va fer en detriment de la CCI de Perpinyà i contra l'opinió de bona part dels responsables polítics nord-catalans. A través del web de l'aeroport s'organitza un joc i una enquesta per a conèixer les destinacions que els habitants de la Catalunya del Nord voldrien tenir a l'abast. Entre les innovacions de les instal·lacions hi ha el Wi-Fi gratuït i la renovació de les botigues a la sala d'embarcament. Una nova botiga obrirà properament dedicada exclusivament als productes etiquetats “Sud de France”.
Pff, si Espanya ha fet una conspiració que ens ha llençat de manera agressiva contra el català, en tots els territoris de parla catalana alhora, ara pareix que els ha fet una trucadeta a França, per si de cas no n'estaven enterats, i que comencen a enfonsar la catalanitat allí també al mateix temps...Déu n'hi do, quin fàstic. Com continuen amb aquesta actitud tan xenòfoba cap tot el que siga català, d'ací poc ens els veiem intentant convencer Alemanya i la UE de la rentabilitat i viabilitat d'envair Andorra...
enterats assabentats.
Ostres!! Quina cagada! I mira que la paraula ''assabentats'' m'agrada molt! haha Moltes gràcies!
A vegades mos falla el subconscient
Molt cert...quin mal ens han fet tants anys de tindre als espanyols imposant-nos tot el que siga castellà!! I després tenen la barra de dir que ''es el castellano el que está amenazado y perseguido'' Coi! Normal! Jo no vull parlar ''catanyol'' ni ''la verdadera lengua valenciana'' dels blaveros!! jo vull parlar la meua llengua, català-valencià! Tant maca que és la nostra llengua pura i pretenen corrompre-la! ! | 0.845614 | curate | {"ca": 0.9644987219539903, "zh": 0.002272081794944618, "it": 0.0036921329167850037, "es": 0.027264981539335417, "de": 0.0019880715705765406, "fr": 0.00028401022436807724} | |
mc4_ca_20230418_10_88855 | Desenvolupament d'analitzadors automàtics per a la monitorització de processos industrials i mediambientals - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Documents de recerca > Tesis doctorals > Desenvolupament d'analitzadors automàtics per a la monitorització de processos industrials i mediambientals
Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/38103
Desenvolupament d'analitzadors automàtics per a la monitorització de processos industrials i mediambientals / memòria presentada per Mariona Massana i Aiguadé ; [sota la direcció de: Julián Alonso i Chamarro]
Resum: Actualment, és necessari disposar d'informació útil i en temps real per al desenvolupament sostenible en diversos camps. La monitorització és una eina eficaç per a la caracterització de processos industrials i mediambientals, i comprèn un conjunt de tasques aplicades amb la finalitat d'obtenir informació qualitativa i quantitativa de paràmetres indicadors d'un procés. Les tendències actuals en la monitorització són utilitzar tècniques analítiques i/o sistemes de transducció que subministrin informació ràpida, fiable i representativa sobre l'estat real del procés. Per això, cal apropar la instrumentació al procés i minimitzar la intervenció humana. Així doncs, els dispositius de mesura utilitzats han d'oferir selectivitat suficient, sensibilitat adequada, temps de resposta ràpid i llargs períodes operatius sense supervisió. El disseny d'analitzadors de procés basats en metodologies de flux continu i sensors electroquímics (potenciomètrics) com a detectors permetrien resoldre molts dels problemes existents derivats del mesurament directe en un procés complex i subministrarien informació de tipus químic en temps real. Aquests equips conjugarien les avantatges derivades de la integració del procediment analític que aporten els sensors químics potenciomètrics amb la simplificació en termes d'automatització, pretractament de mostra i funcionament autònom que aporten les metodologies de flux continu. La tesi presentada s'emmarca dintre de diferents projectes de desenvolupament i transferència tecnològica i estableix les bases d'aplicabilitat dels sensors químics potenciomètrics en termes de fiabilitat de la informació obtinguda i robustesa en llargs períodes de monitorització. Els resultats presentats han permès la monitorització d'un procés industrial de preparació d'isocianurat sòdic desenvolupant un sistema en flux que incorpora un ESI (elèctrode selectiu d'ions) de membrana amb portador mòbil carregat selectiu a monohidrogenisocianurat. D'altra banda, s'ha desenvolupat un analitzador automàtic de nitrat basat en la tècnica d'anàlisi per injecció en flux continu (FIA) i un dispositiu sensor selectiu a ió nitrat per a la determinació d'aquest paràmetre en l'etapa de nitrificació d'una planta pilot de tractament d'aigües residuals industrials. Per al mateix procés, s'ha desenvolupat un analitzador per a la monitorització de nitrit basat en una detecció colorimètrica de la reacció de Griess-Ilosvay. L'automatització del procediment s'ha dut a terme amb la tècnica FIA i integra una etapa de difusió gasosa per eliminar els problemes derivats de la mesura colorimètrica directa. Finalment, s'ha desenvolupat un sistema semiautomàtic d'anàlisi de fangs residuals per a la determinació indirecta de sulfur d'hidrogen. Aquest sistema integra una cel·la de pervaporació com a sistema d'extracció d'analits volàtils. Desprès de l'etapa de pervaporació, la determinació de l'ió sulfur es duu a terme de forma contínua mitjançant un elèctrode selectiu d'ions.
Resum: Nowadays, it is necessary to have useful information at real time for a sustainable development in different areas. Monitoring is a powerful tool for the industrial and environmental processes characterization and includes a set of tasks focused on the obtaining of qualitative and quantitative information of key process parameters. Monitoring approaches tend to use analytical techniques and/or transduction systems to afford feasible and real-time information about the process status. Therefore, it is necessary to situate the analysers in process stream and to minimize human intervention. Consequently, these devices have to provide enough selectivity, suitable sensitivity, short response time and to operate reliably over long periods of time without supervision. The process analysers based on flow continuous techniques and electrochemical sensors (potentiometric transduction) as detectors avoid most of the existing problems due to the direct measurements in complex processes and the obtaining of chemical information at real time. This instrumentation combines the advantage of the analytical procedure integration provided by chemical sensors and the simplicity in terms of automation, sample pre-treatment and unattended operation offered by continuous flow methodologies. The thesis presented is enclosed in different development and technological transfer projects and it establishes the applicability of potentiometric chemical sensors in terms of information reliability and robustness in long monitoring time. The results presented have allowed the monitoring of isocyanurate sodium manufacturing process by developing a flow continuous method which integrates an ISE (ion selective electrode) based on ion-exchanged carrier selective to monohidrogenisocyanurate. On the other hand, it has been developed an automatic analyser based on the flow injection analysis technique (FIA) and a chemical sensor selective to nitrate for the determination of this parameter in a nitrification stage from a pilot Waste Water Treatment Plant. For the same process, an automatic analyser for the nitrite monitoring based on the Griess-Ilosvay colorimetric reaction has been set up. The automation of the procedure has been carried out by FIA and it integrates a gas diffusion step to eliminate the problems due to the direct colorimetric method. Finally, it has been developed a semiautomatic analysis system for the indirect determination of hydrogen sulphide in sludge. This system integrates a pervaporation module to remove volatile analytes. After pervaporation, the detection of sulfide ion has been carried out continuously by means of an ion selective electrode.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències, Departament de Química, 2005
Matèria: Anàlisi per injecció en un flux ; Monitoratge de processos biotecnològics ; Detectors químics
ISBN: 8468979457
Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/3220
Adreça original: http://www.tdx.cat/TDX-0713106-113033
274 p, 4.2 MB | 0.623537 | curate | {"ca": 0.5731670216002434, "en": 0.41435959841801034, "ru": 0.002433830240340736, "pt": 0.008062062671128689, "ml": 0.001977487070276848} | http://ddd.uab.cat/record/38103 |
macocu_ca_20230731_4_207797 | Sofi Font
Sofi Font, tècnica de turisme de l’IPEP dona els detalls d’aquesta aposta per facilitar als visitants fer-se autoretrats. Aquests suports s’han instal·lat en punts estratègics com el Far de Sant Sebastià o el mirador Joan Granells i Noguer. Sofi Font, tècnica de turisme a l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell presenta els 4 suports per fer-se [...] | 0.701104 | curate | {"fr": 0.02452316076294278, "ca": 0.9754768392370572} | |
mc4_ca_20230418_3_588250 | Dress2b és una web per localitzar en quines botigues de moda de Barcelona es poden aconseguir determinades peces de roba. Un cop localitzades, els usuaris poden anar a la botiga per fer la compra físicament. "Des de feia temps volia crear una plataforma que permetés enllaçar virtualment el local i els compradors", diu la Marta, co-fundadora de Dress2b.
La Marta i la seva parella, el Ferran, van llançar la web al novembre amb 20 botigues subscrites i ara ja superen la cinquantena. "Al principi va costar que les botigues s'hi animessin, però després va anar rodat", recorda la Marta. La inversió inicial va ser de 10.000 euros i preveuen facturar-ne uns 50.000 a finals d'any. Ara busquen més finançament.
Les botigues subscrites paguen una quota mensual de 30 euros a canvi d'exposar els seus productes i beneficiar-se de la promoció de Dress2b. Els usuaris troben els articles buscant per barri, per peça de roba, per botiga o per estil i ocasió. Dress2b s'encarrega d'anar al local a fer les fotos. "Últimament no donem l'abast actualitzant l'estoc", diu la Marta.
Venda 'online'
Algunes botigues paguen un extra per sortir més destacades o per posar bàners de publicitat a la web. En el futur, una altra via d'ingressos serà oferir la plataforma d' e-shop a les botigues que no en tenen una de pròpia. La Marta ho justifica: "Ens hem trobat gent de fora de Barcelona que ha contactat directament amb la botiga perquè li fes arribar un article".
Les botigues associades a Dress2b acostumen a ser petites, de dissenyador local o multimarca, però no grans cadenes. "Donem opcions als que no volen anar vestits igual que la resta", explica la Marta.
Emprnem | 0.795569 | curate | {"ca": 0.9555961070559611, "fr": 0.031630170316301706, "pt": 0.00851581508515815, "st": 0.004257907542579075} | https://emprenem.ara.cat/Reinventat_0_922107800.html |
cawac_ca_20200528_12_135590 | Número 1013
24-09-2012
En què quedem?
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va estar taxatiu fa uns dies sobre la posició nacional del partit. Durant la celebració de la Festa de la Rosa Navarro va proclamar davant Alfredo Pérez Rubalcaba que els socialistes catalans no són independentistes: “Diem no a la independència”. Dissabte a la tarda un dirigent del mateix partit, Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, home lligat sempre al nucli dur, braç a braç amb l’aspirant Àngel Ros, el va rebatre: “Al PSC hi cap tothom, els federals, els independentistes i els confederals”. Com poden caber els independentistes en un partit que diu no a la independència? La contradicció és excessiva. Són les coses de la política lleugera i frívola. O de l’horror vacui davant l’eventualitat d’unes eleccions immediates. Com que el PSC no sap on va, vol anar a tot arreu. | 0.755238 | curate | {"es": 0.012941176470588235, "nl": 0.011764705882352941, "ca": 0.9752941176470589} | http://www.catalunyaoberta.cat/hemeroteca/index.php/continguts/view_calbot/calbot/11272 |
oscar-2301_ca_20230418_3_246748 | El transhumanisme és un dels moviments filosòfics i culturals que més atenció han suscitat darrerament. Preconitza l'ús de la tecnologia pel millorament de l'ésser humà, tant en les seves capacitats físiques com en les mentals, emocionals i…
Bioètica Genètica Salut Tecnologia Transhumanisme Vellesa
Oncologia, l'estat de la qüestió el mèdic i el pacient
2019
Germà Lluch, José Ramón
Trías de Bes, Fernando, 1967-
Conversa entre els participants a l'acte, dos metges i un pacient curat de càncer parlen de les seves experiències personals i professionals sobre aquesta malaltia.
Càncer Medicina Oncologia Pacients Salut
Les víctimes de l'amiant
2018
Costa Ros, Esther
Gómez, José Luis
Informes revelen que un terç dels productes químics més untilitzats a la UE no respecten la reglamentació per protegir la salut de la població i el medi ambient. No s'està respectant el principi de precaució sobretot en els productes que es…
Medi ambient Productes químics Salut Seguretat pública Toxicologia Treball
Mindfullness, zen, budisme i religiositat
2018
Planes, Jordi (Planes Rovira)
Sosen Campillo, Josep Manuel
Tot i la tendència dels darrers segles, a Occident, l'espiritualitat oriental també està adquirint una rellevància molt important i en aquest sentit, s'està equilibrant amb Orient
Atenció plena Budisme Religió Salut
La salut de les dones a la palestra
2018
Boada, Mercè
Geli, Marina, 1958-
Vidal, Laura
Xerrada per parlar de l'estat actual de la salut i la cura de les dones.
Dones Malalties Medicina Salut
L'homeopatia : una medicina holística
2017
Vila i Alcalde, Jordi
Xerrada per parlar de l'extensió de l'homeopatia ha generat un gran debat en el sistema sanitari, en les institucions mèdiques i en les universitats. Jordi Vila documenta sobre aquest sistema terapèutic i replica les posicions que el consideren…
Història Homeopatia Medicina Salut
Són les patents incompatibles amb el dret a la salut?
2017
Rovira Forns, Joan
Xerrada sobre l'informe sobre la millora de l'accés a medicaments, el món ha d'adoptar nous enfocaments innovadors tant per a la innovació tecnològica sanitària com per garantir l'accés perquè totes les persones puguin beneficiar-se dels…
Política sanitària Salut Sanitat Societat
Tinc dret a triar? : cap a un nou model d'atenció a la gent gran : "Escolteu-me. L'Atenció Centrada en la Persona en el suport al procés d'envelliment"
2017
Mas, Mercè
Milián, Meritxell
Rodríguez, Pilar
Rovira, Elisenda
Debat al voltant de la presentació de l'informe de Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, "Escolteu-me. L'Atenció Centrada en la Persona en el suport al procés d'envelliment", en el qual se n'enumeren diversos aspectes: des d'una…
Dependència Medicina Salut Vellesa
La qualitat de l'aire a Barcelona
2017
Querol Carceller, Xavier
Sunyer Deu, Jordi
Sanz, Janet
Reflexió sobre la qualitat de l'aire que respirem els barcelonins, com aquesta afecta la salut i quines mesures contempla l'Ajuntament de Barcelona per millorar la situació i complir la normativa establerta per part de la Unió Europea.
Barcelona Contaminació Medi ambient Salut
Equitat i desigualtats en salut i serveis sanitaris
2017
Rodríguez Martínez, Marisol, 1951-
Reflexió sobre les desigualtats reals que existeixen en l'àmbit sanitari i la dificultat que comporta aconseguir l'equitat i en quina part és responsabilitat dels centres sanitaris. | 0.649548 | curate | {"ca": 0.8811252268602541, "en": 0.05051421657592257, "es": 0.04627949183303085, "fr": 0.017241379310344827, "it": 0.004839685420447671} | http://arxiudigital.ateneubcn.cat/items/browse?tags=Salut |
mc4_ca_20230418_12_583988 | Un Racó de Manualitats: Embalatge de Cacauet: estampat divertit
Estampació amb embalatge de cacauets:
Per vore tota la manualitat, clique ací
Etiquetes de comentaris: Carftoart, Estampació | 0.545823 | curate | {"ca": 0.7891891891891892, "cs": 0.21081081081081082} | http://unracodemanualitats.blogspot.com/2012/07/embalatge-de-cacauet-estampat-divertit.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.