id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_7_140426 | Start Date/Time: dijous, 1 / març / 2018 09:00
End Date/Time: dimarts, 11 / setembre / 2018 09:30
Oberta la convocatòria del II Premi d'Investigació Dr. Saladié-Roig, que té per objectiu fomentar els treballs de recerca sobre la història de l’Hospitalet de l’Infant i dels seus encontorns immediats.
Owned by Joan Dalmases On dijous, 1 / març / 2018
divendres, 6 / abril / 2018 | 0.677034 | curate | {"ca": 0.9276139410187667, "pt": 0.07238605898123325} | http://www.ircvm.ub.edu/IRCVM/tabid/59/ModuleID/1014/ItemID/144/mctl/EventDetails/language/ca-ES/Default.aspx |
mc4_ca_20230418_7_485812 | Permís de l'altre progenitor diferent de la mare biològica per naixement, adopció o acolliment - CGT Ensenyament
dilluns 1 d'abril de 2019 - Visites: 0
Durada: 8 setmanes ampliables en 2 setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill o filla a partir del segon, en cas de adopció o acolliment múltiple, una per cadascun dels progenitors.
Observacions: Les dues primeres setmanes immediates posteriors al naixement, adopció o acolliment són de descans obligatori i ininterromput.
En cas que ambdós progenitors treballin i, transcorregudes les dues primeres setmanes, les sis setmanes restants es poden gaudir de manera interrompuda, ja sigui amb posterioritat a les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per la mare, o bé amb posterioritat a la finalització dels permisos per naixement per la mare biològica o per adopció o acolliment i fins que el fill o filla compleixi dotze mesos. Si es gaudeix de manera interrompuda es requerirà, per cada període de gaudi, un preavís de al menys 15 dies i es realitzarà per setmanes completes.
En cas que s’opti per gaudir d’aquest permís després de la setzena setmana del permís per naixement i si el progenitor que gaudeix d’aquest últim permís hagués optat per compactar la lactància, les setmanes restants del permís del progenitor diferent de la mare biològica es començaran immediatament després de la finalització de la compactació de la lactància.
Declaració jurada.
Document (PDF – 764.5 kB) | 0.854192 | curate | {"ca": 0.983344437041972, "de": 0.016655562958027982} | http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4114 |
macocu_ca_20230731_1_257565 | Els astres giradissos d’Agustí Bartra
El destí és sempre igual a ell mateix: volta i etern retorn: l’ona que cau és l’ona que s’alça, el fruit retorna a la terra el seu deute de llum, i retornen el sol i la lluna i els astres giradissos, i la mort és una boca immòbil plena de llavors...
La Roda gira, gira, inlassable, en son eix. Ço que en l’abisme expira a dalt dels cims reneix. | 0.761625 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_425772 | 3 anys de Llibres
L'1 de març del 2010 aquest blog va treure el cap per ser el germà petit del 'Bona nit i tapa't', dedicat exclusivament a parlar de llibres i majoritàriament a les ressenyes de tot el que llegeixo. Tres anys després, estic molt content de poder dir que continua amb molt bona salut, nodrint-se d'un nombre considerable de posts al llarg de l'any i amb moltes ganes de seguir.
En aquest darrer any el blog ha arribat a les 145 ressenyes de fins a 97 escriptors diferents, i ha superat els 100 seguidors, cosa que també em fa molt content. Tinc la sort de comptar amb un bon grapats d'aficionats a la lectura amb qui compartir les nostres experiències i recomanar-nos llibres, moltes gràcies a tots els que passeu per aquí habitualment i esporàdica, perquè les vostres opinions enriqueixen molt les ressenyes.
En el segon aniversari del blog em vaig fer un propòsit: llegir almenys algun llibre en anglès. Puc dir orgullós que he aconseguit complir-lo amb la lectura de 'Fight Club' de Chuck Palahniuk i 'Harry Potter' de la J. K. Rowling. Confio que no seran casos aïllats i que continuaré fent lectures en aquest idioma, encara que siguin poques.
I del propòsit de l'any passat, a la novetat d'aquest, ja que actualment estic llegint el meu primer llibre en format electrònic. M'han deixat un lector ebook per fer proves de lectura, ja que sóc un ferm defensor del llibre en paper, però sóc conscient que el futur són aquests ginys. L'experiència està resultant força positiva. És còmode, lleuger, sense problemes pels ulls i t'hi acostumes amb una facilitat sorprenent. Els tics lectors són difícils de deixar de banda, però com que tens un aparell a la mà, no el relaciones i et dediques a la lectura i prou. La meva valoració és favorable, de moment llegeixo un llibre curtet que aviat ressenyaré, però no descarto mirar de llegir en aquest format, almenys de manera puntual, d'ara endavant.
I res més, el Llibres es fa gran d'edat, però el seu autor se l'agafa amb tanta empenta i afecte com el primer dia. Gràcies a tothom altre cop, com sempre, sense vosaltres això no seria el mateix.
Ja saps que molt habitual no sóc, que no sóc gaire bona lectora, però m'he llegit alguns llibres després de passar per aquí i també m'ha agradat veure què deies i dèieu dels que he llegit, així que per molts anys, felicitats!!!!!!!!!!!!! !
Felicitats pel blogversari!!. No hi comento gaire per aquí perquè ja saps que coincidim en poques lectures, però poques no vol dir cap i més d'una vegada jo també he escollit un llibre refiant-me del teu criteri i de les teves crítiques en aquest blog. Justament ara n'estic llegint un d'aquests que ha resultat ser un altre encert, com ja saps. Així que reitero les felicitacions i que per molts anys més te les pugui anar donant. ;-.)
Moltes felicitats. Has fet molta feina en aquest tres anys i el Llibres s'ha convertit en un blog de referència. Últimament no comento massa per aquí, ni per aquí ni per enlloc, però vaig passant a llegir les ressenyes
3 anys parlant de llibres ja? doncs a mi no se m'ha fet pas tan llarg, com si fes menys temps. Perquè mira que es fan pesats ràpids els blocs que parlen de llibres, sense anar més lluny, se que quan publico una (fantàstica) ressenya de llibre en el meu (fantàstic) bloc dono per descomptat que els comentaris es reduiran a una tercera part o menys!
Ja tres anys el Llibres i punt! El teu "petitó" es fa gran, molt gran :-) Em sembla com si no podés ser... em fa una sensació estranyíssima, Recordo com si fos ara quan va néixer... i tantes coses que han passat d'aleshores ençà a les nostres vides, al nostre entorn... Algunes bones, algunes no... Però aquí seguim :-))
T'has passat a l'eBook... ben lliure ets de fer-ho, però em provoca certa tristesa...
Enhorabona! A mi se m'ha fet molt curt aquest temps. Sembla com si fos ahir quan el vas començar. Espero que tinguis ganes de continuar-lo durant molt de temps.
Caram, doncs per molts anys al Llibres i a tu també, que n'ets el pare! Francament, trobo d'admirar la teva constància, tant pel que fa les lectures, com pel manteniment dels dos blogs al dia. Queda molt lluny de les meves capacitats, això que fas tu!
Ja saps que jo sóc dels que va traient el morret per aquí i si veig alguna lectura que em desperta algun interès pel motiu que sigui i dic la meva. Si no, sovint passo silenciosament (potser també una mica atordit per la gran quantitat de llibres que ets capaç de llegir, que fa que jo em senti un lector no tan "professional").
Però bé, ara és hora d'obrir el cava, agafar un tallet de pastís i dir-te PER MOLTS ANYS I PER MOLTS POSTS (I PER MOLTS LLIBRES!)
Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions! És un plaer tenir-vos per aquí, tant si sou habituals, com si només passeu de tant en tant, com si només heu passat avui a felicitar. Un blog de ressenyes es nodreix també de parlar de llibres en els comentaris, però és normal no saber què dir quan el llibre ni et va ni et ve. Sigui com vulgui, sempre és gratificant la vostra presència. Com mencioneu alguns, a mi tampoc no se m'han fet gens llargs aquests tres anys, sembla que va ser ahir que iniciava aquesta aventura, però si mires totes les ressenyes fetes ja m'ho començo a creure. Aquí seguiré, fa temps que penso que aquest blog sobreviurà a tots els altres que tinc, però ja es veurà, de moment m'encanta fer-lo. Gràcies altre cop, i anem a pel quart any!
Vaig tard Xexu, però moltes felicitats, i molt sincerament la meva enhorabona, llegir ens fa lliures!, oel que fa la ebook és fantàstic, jo també sóc una defensora del paper, per l'ebook pots portar una biblioteca a sobre!, per viatjar és genial i quan s'ha de fer trajectes diaris amb transport públic és el millor
Què busques? | 0.843148 | curate | {"ca": 0.9971840901091165, "fr": 0.00017599436818021823, "ja": 0.0007039774727208729, "it": 0.0019359380499824005} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_4111 | Els elements de seguretat passiva dels vehicles són aquells que redueixen al mínim els danys que poden patir els seus integrants en cas d'accident. Quins són aquests elements?
Cinturó de seguretat: és l'element de seguretat passiva per excel·lència i, per tant, és imprescindible per a qualsevol ocupant del vehicle. Els cinturons de seguretat compten amb un element que bloqueja el mecanisme en cas de patir una forta frenada, d'aquesta manera impedeix que la persona surti disparat del vehicle. Perquè faci la seva funció és important cordar-se correctament el cinturó de seguretat, també si condueixes embarassada.
Airbag: els airbags són bosses d'aire que s'inflen en mil·lèsimes de segons, en cas de col·lisió, per actuar com a amortidors dels impactes que poden patir els ocupants del vehicle. Gràcies a ells es redueix la possibilitat de patir lesions cervicals, ja que evita moviments de cap molt bruscos.
Reposacaps: són fonamentals en la protecció de les persones davant l'anomenada fuetada cervical, que afecta el coll i a l'esquena de la persona, a causa de la hiperflexió o hipertensió del coll en el moment de l'accident.
Xassís i carrosseria: el disseny del xassís i de la carrosseria està fet de manera que determinades zones absorbeixin l'energia en el cas que hi hagi un impacte i evitar així que es transmeti a l'interior de l'habitacle del vehicle.
Vidres: els vidres que componen la part frontal dels vehicles, estan preparats perquè no deixin anar estelles que danyin als ocupants del vehicle. Per això, cal assegurar-se de que el vidre davanter no presenti impactes o esquerdes que puguin posar en perill la teva seguretat i la de la resta d'integrants del vehicle.
A aquests elements de seguretat passiva "bàsics", que tot cotxe incorpora, es podrien afegir els dispositius de retenció infantil en cas de incorporar-los.
Amb el pas dels anys, els fabricants d'automòbils han treballat en nous i millors dispositius de seguretat passiva per al vehicle. Algunes de les noves tecnologies de seguretat viària són aquestes:
Detector de fatiga: aquest sistema analitza actituds del conductor, les seves mans al volant i, fins i tot, poden arribar a estudiar el comportament dels ulls.
Trucada automàtica d'emergència: a partir de 2018 serà un element obligatori en tots els cotxes nous, que, sens dubte, ajudarà a salvar un major nombre de vides, després d'haver-se produït un accident.
Detector de canvi de carril: s'empren diferents sensors per detectar quan el vehicle envaeix el carril contigu o contrari. En alguns casos, es corregeix també suaument la trajectòria del vehicle.
Frenada d'emergència: es tracta d'una tecnologia que normalment funciona a velocitats baixes, tot i que s'està evolucionant i adaptant a carreteres ràpides, amb un sensor a la part frontal del vehicle, capaç de detectar un obstacle amb el qual es podria xocar. I, si el conductor no actua, els frens s'activen directament fins aturar el vehicle.
Detector d'angle mort: avisa el conductor si existeix un altre vehicle en l'angle mort del retrovisor, per evitar un canvi de carril en aquest moment.
Tots aquests avanços són una mostra de la importància de la seguretat viària, cosa que també depèn de l'actitud de tots els conductors a la carretera i, per descomptat, de mantenir els elements de seguretat passiva en òptimes condicions, especialment els principals.
Concertar cita ITV
Quan no et cobreix una assegurança a tot risc?
21 - 07 - 2022 Potser pensis que amb una assegurança a tot risc ho tens tot cobert, però hi ha excepcions. I, tot i que cada companyia té les seves particularitats, hi ha una sèrie de circumstàncies que cap cobreix, com les 8 que a continuació t’esmentem.
Veure'n més
Tipus d'efectes en la conducció
04 - 12 - 2020
Efecte acordió, efecte tafaner, efecte submarí, efecte dòmino, efecte rebot... són els noms que reben algunes típiques males pràctiques de conductors que provoquen des de retards fins i tot accidents. | 0.843017 | curate | {"ca": 0.9918304825121266, "en": 0.004595353586928772, "nl": 0.0035741639009446006} | https://www.itv-tuvrheinland.es/ca/elements-de-seguretat-passiva-del-vehicle |
mc4_ca_20230418_16_322342 | Neoromicia guineensis - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Espècie Neoromicia guineensis
Neoromicia guineensis és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a Benin, Burkina Faso, el Camerun, la República Centreafricana, Txad, el Congo, la República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Etiòpia, Gàmbia, Ghana, Guinea-Bissau, Nigèria, el Senegal, el Sudan, el Sudan del Sud i Uganda. Els seus hàbitats naturals són les sabanes i els arbustars, tant secs com humits. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie. [1]
El seu nom específic, guineensis, significa «guineà» en llatí i es refereix a Guinea-Bissau, on hi ha la localitat tipus d'aquest animal. [2]
↑ Fahr, J. Pipistrellus guineensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 25 juny 2014.
↑ Bocage, 1889. J. Sci. Math. Phys. Nat. Lisboa, ser. 2, 1: 6.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neoromicia_guineensis&oldid=19153023»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 9 nov 2017 a les 04:19. | 0.644353 | curate | {"ca": 0.8130841121495327, "uu": 0.002803738317757009, "mk": 0.002803738317757009, "es": 0.03271028037383177, "fr": 0.009345794392523364, "en": 0.1130841121495327, "it": 0.0065420560747663555, "pl": 0.004672897196261682, "la": 0.003738317757009346, "pt": 0.011214953271028037} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Neoromicia_guineensis |
oscar-2301_ca_20230418_9_63929 | Sant Jordi arriba en ple confinament, però això no vol dir que sigui la diada propícia per apostar de valent per la lectura.
L’esport és cultura i cada any ho demostra amb l’aparició de llibres de temàtica esportiva que valen la pena. Des de la Fosbury hem remenat entre les novetats dels darrers mesos per oferir-vos una petita llista de recomanacions per si voleu vincular lectura i esport des de casa amb volums editats aquest 2020 o bé durant el 2019. Hi ha llibres esportius clàssics, però també poesia o novel·la. En aquesta ocasió optem per fer una tria entre les publicacions editades en català. Podeu agafar més idees amb les recomanacions que hem fet en ocasions anteriors, ja sigui a través de ressenyes pròpies o en seleccions vinculades a la diada de Sant Jordi:
Ressenyes de llibres publicades a la Fosbury
Propostes de l’any 2019
Propostes de l’any 2018
Miscel·lània d’anys anteriors
Des de la Fosbury us emplacem a adquirir els llibres que us interessin a través de les vostres llibreries habituals de confiança, si és necessari esperant a recollir el llibre un cop hagi acabat el confinament. En cas que no els localitzeu allà, podeu posar-vos en contacte directament amb les editorials que els publiquen.
Fes possible la Fosbury. Periodisme cooperatiu, esport i compromís
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Email
Etiquetes
Llibres
Sant Jordi
Et pot interessar
12/10/2022
Arriva Italia: èpica i gamberrisme
12/07/2022
La ressenya: “Desde lo alto se ve el mar”, de Julen Gabiria
16/06/2022
Quan una dona avança, cap home retrocedeix L’escriptora Anna Ballbona retrata l’esport femení a través de les veus de les protagonistes amb el llibre “Elles competeixen”
Navegació d'entrades
Anterior
Següent
Et pot interessar
Especial Sant Jordi 2022: llibres esportius La Fosbury publica una nova revista digital de petit format
…
Sant Jordi 2021: novetats esportives en català Ens fixem en els llibres publicats els darrers mesos que versen sobre l'esport | 0.733699 | curate | {"ca": 0.8585492227979274, "ru": 0.02383419689119171, "en": 0.049740932642487044, "pt": 0.00466321243523316, "it": 0.022797927461139896, "es": 0.03471502590673575, "fr": 0.0051813471502590676, "de": 0.0005181347150259067} | https://fosbury.cat/fosbudiary/llibres-esportius-recents-per-sant-jordi/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_14074 | Des d'avui i fins al pròxim 30 de novembre, 4.000 establiments dels 16 Eixos Comercials de la Fundació Barcelona Comerç oferiran als seus clients descomptes especials a les seves compres nadalenques i xecs de diners per gastar a les botigues.
La iniciativa, emmarcada en la campanya "Avui Comença Nadal" pretén dinamitzar les vendes de Nadal als Eixos, afegint als valors tradicionals del comerç de proximitat - qualitat, atenció, especialització, tracte personalitzat,... - nous atractius que millorin l'experiència de compra a aquestes àrees comercials de la ciutat: Sants Establiments Units, Cor d'Horta i Mercat, l'Eix de Sarrià, Creu Coberta, Barnavasi, Gran de Gràcia, El Raval, Maragall, Sagrada Família, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Antoni Comerç, Sant Martí, Sants-Les Corts, Cor Eixample i Clot.
Les botigues adherides a la campanya, el doble que l'any passat, oferiran, doncs, descomptes en productes i regalaran xecs als seus clients, els quals els podran gastar lliurement al mateix establiment de l'1 al 24 de desembre.
L'import de cada xec el marcarà el mateix comerciant, el qual s'ocuparà, també, d'estendre el xec, i descomptar el seu import del tiquet de les compres de desembre d'aquell client.
Des de la Fundació Barcelona Comerç s'espera l'èxit d'aquesta segona edició d’Avui comença el Nadal", en una campanya nadalenca en la que les expectatives de venda són bones, segons les previsions recollides al darrer estudi de l'Ic'oB, Indicador Comerç Barcelona.
La campanya "Avui comença el Nadal" inclou el primer diumenge d'obertura de comerços per Nadal, 29 de novembre, està dirigida bàsicament al veí de Barcelona i àrea metropolitana, i comptat amb el suport de 114 falques a ràdio i 50 passes del seu espot a televisió.
El Més Vist
El comerç de barri fa ciutat
Premi Comerç de Barcelona
Premis Barcelona Restauració 2022
L’Ajuntament de Barcelona destina 1 milió d’euros per a dotar de vida els aparadors comercials de la ciutat | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_225716 | Salou acollirà aquest dilluns una jornada de donació de sang — Medi Ambient, Platges i Salut
Salou acollirà aquest dilluns una jornada de donació de sang
Salou acollirà aquest dilluns una jornada de donació de sang https://www.salou.cat/ca/la-ciutat-per-temes/medi-ambient-platges-i-salut/noticies/salou-acollira-aquest-dilluns-una-jornada-de-donacio-de-sang https://www.salou.cat/ca/la-ciutat-per-temes/medi-ambient-platges-i-salut/noticies/salou-acollira-aquest-dilluns-una-jornada-de-donacio-de-sang/@@download/image/dona sang 2.jpg
Tindrà lloc de 10 a 14 hores, i de 17 a 21 hores, al Teatre Auditori de Salou (TAS)
Cal portar un document d’identificació oficial i no venir en dejú
El Teatre Auditori de Salou (TAS) acollirà aquest dilluns, dia 25 de novembre, una jornada de donació de sang, sota el lema “Dona el millor de tu, dona sang”, a càrrec del Banc de Sang i Teixits i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou.
Les extraccions es faran de 10 a 14 hores, i de 17 a 21 hores. Per donar sang, són requisits imprescindibles portar un document d’identificació oficial i no venir en dejú.
Segons ha assenyalat la regidora de Sanitat i Salut Pública, Beatriz Morer, “la donació de sang és un acte altruista i que ens honora com a éssers humans, ja que amb aquest gest podem salvar vides”.
Cada dia calen 1.000 donacions per garantir que tothom tingui sang quan en necessita: per a intervencions quirúrgiques, per a tractaments oncològics, per a trasplantaments i en cas d’accidents greus. Les persones interessades poden donar sang si: tenen entre 18 i 70 anys, i pesen 50 quilos o més.
Per a més informació, cal trucar al 061 CatSalut Respon, o consultar la pàgina web www.donarsang.gencat.cat | 0.791521 | curate | {"ca": 0.9646118721461188, "es": 0.03538812785388128} | https://www.salou.cat/ca/la-ciutat-per-temes/medi-ambient-platges-i-salut/noticies/salou-acollira-aquest-dilluns-una-jornada-de-donacio-de-sang |
oscar-2301_ca_20230418_8_211391 | Naveguem Junts és la marca del Port de Barcelona (Autoritat Portuària de Barcelona) dirigida a les persones que voleu saber més de nosaltres com a organització i, potser, com a futurs treballadors i treballadores, accedint a les nostres diferents ofertes de feina i descobrint una institució tan desconeguda com apassionant. Sigueu benvingudes i benvinguts a Port de Barcelona!
Descobreix el port! Ofertes recents
Responsable tècnic/a de comptabilitat de proveïdors
CONTRACTE INDEFINIT. Busquem un/a Responsable tècnic/a de comptabilitat i proveïdors per al departament de gestió econòmica financera, realitzant l'anàlisi, definició, disseny i manteniment dels circuits administratius de comptabilitat per tal adaptant-ho a la gestió pròpia del departament.
Inscriu-te
Responsable del centre de comandament ferroviari
CONTRACTE INDEFINIT. Busquem un/a Responsable del centre de comandament ferroviari per al departament d'Operacions Terrestre i Gestió de la Seguretat Ferroviària, per col·laborar en el disseny, implantació i desenvolupament de projectes ferroportuaris.
Inscriu-te
Infermer/a
CONTRACTE INDEFINIT. Busquem un/a Infermer/a per al departament de Serveis Mèdics i Promoció de la Salut, per realitzar les funcions pròpies d'infermeria d'acord amb les directrius del superior/a.
Inscriu-te
Agent de Policia Portuària
BORSA DE TREBALL. Busquem Agent de Policia Portuària per controlar i vigilar el recinte portuari, tant la zona comercial com la zona pública, d'acord amb les competències atribuïdes com a agent de l'Autoritat Portuària.
Inscriu-te
Naveguem Junts?
Si creus, com nosaltres, que només val aconseguir resultats si ho fem de manera responsable, honesta, amb transparència i sent fidels als nostres principis, som la teva organització. Aquesta és la responsabilitat que assumim amb totes les persones que formem l'Autoritat Portuària de Barcelona (Port de Barcelona) i això representa la nostra marca Naveguem Junts amb la que volem transmetre't que podem ser per a tu molt més que un gran lloc on treballar.
Ofertes de feina
Des d'aquest portal podràs inscriure't a les nostres ofertes de feina o enviar-nos el teu currículum per formar part de la nostra borsa de treball. Sigui quina sigui l'oportunitat que t'atrau més trobaràs un procés de sol·licitud senzill i transparent, liderat pel nostre equip de selecció interna.
Ofertes
La persona al centre
Sin título-1
Desenvolupament continu
Creix a l'organització formant-te en allò que necessitis, amb cursos d'idiomes oficials, convenis amb universitats, màsters subvencionats o col·laboracions amb associacions professionals.
Sin título-5
Empresa saludable
Tenim cura de la teva salut i benestar, físic i psicològic, amb alimentació, son i altres hàbits saludables. Comptem amb un equip mèdic amb tot tipus d'especialistes, mútua de salut i d'altres avantatges.
Sin título-4
Mobilitat sostenible
Apostem per la teva mobilitat amb targeta de transport públic per fomentar l'ús del metro, tren o autobús. A més, en els nostres aparcaments de vehicles disposes de punts de recàrrega elèctrics.
Sin título-6
Conciliació i treball flexible
Podràs treballar dos dies a la setmana des de casa teva, si el teu lloc de treball ho permet, amb horaris d'entrada i sortida flexibles, i amb permisos que milloren la legalitat establerta.
Sin título-6
Sports & fun
Podràs fer esport amb el Club esportiu i les instal·lacions esportives. Al llarg de l'any també gaudiràs d'activitats de tot tipus dirigides a celebrar i reconèixer els nostres empleats/des.
Sin título-3
Xecs menjador
Podràs dinar de manera saludable al teu centre de treball mitjançant xecs menjador que podràs fer servir als diferents restaurants del complex o als offices de les pròpies oficines.
Un món tan interessant com desconegut
El port és un món en sí mateix que genera més de 40.000 llocs de treball directes, 238.000 indirectes i representa l'1,7 del PIB de Catalunya. Moltes persones el coneixen i han sentit parlar dels creuers, dels estibadors, transportistes o d'altres professions o empreses del recinte portuari. Per contra, menys coneixen l'organització que vetlla pel seu present i imagina el seu futur, l'Autoritat Portuària de Barcelona (Port de Barcelona). Per això hem creat la nostra marca Naveguem Junts i aquest portal on et convidem a descobrir que Port de Barcelona és un lloc on paga molt la pena treballar.
L'organització que volem
Sin título-1
Honesta
Actuant d'acord amb la legalitat, el nostre codi ètic i valors corporatius, sense enganys i males intencions.
Sin ti´tulo-1
Respectuosa
Promovent relacions basades en el respecte mutu, sense permetre manca d'educació o abús de qualsevol tipus.
Sin título-1
Transparent
Comunicant d'una manera propera, clara i veraç, tant si implica elements positius com negatius.
Sin título-2
Innovadora
Amb inquietud constant per millorar allò que fem i com ho fem, en un entorn de canvi i desenvolupament tecnològic.
Sin ti´tulo-1
Sostenible
Ambientalment, econòmica i social, potenciant l'impacte positiu, especialment, en el nostre entorn més proper.
La persona al centre
Treballant les experiències del treballador/a amb la companyia per construir una relació de llarga durada.
Projectes i accions
Jornada Anual Naveguem Junts
La Jornada Anual Naveguem Junts és un espai per compartir i presentar...
Empresa saludable
Celebrem el Dia de la Fruita per fomentar un estil d'alimentació i de vida saludable...
Conciliació laboral
Apostem pel treball flexible per potenciar la conciliació familiar i la productivitat...
Treball en equip
Jornades de teambuilding per compartir experiències i fomentar el treball en equip...
Un port innovador
Liderem el projecte Smart Ports, de la mà de 6 ports punters en innovació...
Com contribueix el Port de Barcelona a reduir la contaminació?
Gran part de les emissions portuàries provenen de vaixells en aproximació i estada a port...
Aposta per la sostenibilitat
La sostenibilitat ambiental, econòmica i social és un dels eixos de la nostra estratègia...
Vols que naveguem junts?
Uneix-te a nosaltres
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
POLÍTICA DE COOKIES DEL PORTAL DE SELECCIÓ
S'utilitzen galetes no exceptuades, galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Pots acceptar totes les cookies prement el botó "Acceptar cookies", configurar-les amb el botó "Configuració de cookies", o rebutjar-les totes (excepte les tècniques necessàries) clicant el botó "Rebutjar cookies". Pots consultar la nostra política de cookies aquí.
Acceptar cookies Configuració de cookies Rebutjar cookies
Quadre de configuració de cookies
Pots seleccionar les cookies que s'habilitaran en aquest web en funció de les teves preferències:
Pròpies:Enviades des d'un equip o domini gestionat pel titular del web. Tècniques:Permeten a l'usuari/a la navegació mitjançant un web i l'ús de diferents opcions o serveis. Analítiques:Permeten el seguiment i l'anàlisi de comportament de l'usuari/a de webs a les quals estan vinculades, amb la finalitat d'introduir millores en funció de les dades agregades. | 0.648399 | curate | {"ca": 0.9138151355956269, "fr": 0.018742013346585262, "it": 0.01079085616924606, "pt": 0.016754224052250462, "es": 0.027545080221496522, "en": 0.009371006673292631, "ar": 0.001561834445548772, "gl": 0.0014198494959534289} | https://seleccio.portdebarcelona.cat/web/seleccio/inici;jsessionid=178E28F23A31BB30A297C9F7E36F03A4.nodenord |
mc4_ca_20230418_6_727729 | Notícies | Anxanet Internet Wimax, Fibra Optica - Part 3
Serveis de Networking
Anxanet guardonada amb el premi Adeg 2011
El jurat ha considerat Anxanet com a mereixedora del Premi ADEG 2011 en l’apartat de Nova Creació i Premi Mútua Penedès. D'aquesta manera, es reconeix el projecte empresarial d'Anxanet per la seva notorietat i la seva contribució al desenvolupament del territori.
Presentació d’Anxanet als mitjans
La premsa de Catalunya ha tingut aquest 5 d'Abril el primer contacte amb Anxanet. En una roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Girona, i amb l'assistència de nombrosos mitjans, Anxanet s'ha presentat en societat
Anxanet signa un acord amb la Generalitat per compartir infraestructures de telecomunicacions
Permetrà ampliar la cobertura de banda ampla a baix cost en algunes zones Anxanet ha signat un acord amb la Generalitat per compartir infraestructures de telecomunicacions. El conveni permetrà ampliar la cobertura de banda ampla a baix cost en algunes zones de les comarques de Girona.
La infraestructura wimax Garraf-Penedès, més a prop
Actualització: Ja està en marxa.
Des de principis de 2011, la infrastructura de connexió Wimax al Penedès Garraf ja està operativa, i donant servei a diversos clients.
02 Juny, 2010 | 0.775756 | curate | {"ca": 0.9895749799518845, "en": 0.010425020048115477} | https://anxanet.com/index.php/category/noticies/page/3 |
cawac_ca_20200528_0_148415 | Espectacle de Josep Palau i Fabre "Homenatge a Picasso", amb Carme Sansa i Joan Albert Amargós. Tingué lloc el 13 de juliol de 2007 a la Fundació Palau, dins el Festival Poesia i +.
Exemplars
Barcode
Call number
Media type
Location
Section
Estat
20.450
Fundació Palau PAL
Altres
Compacte
M 07.02 Audiovisuals
Exclòs de préstec
page /58
Fons bibliogràfic i documental
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons documental i bibliogràfic de Josep Palau i Fabre. Aquest fons integra una excepcional biblioteca picassiana amb centenars de llibres, així com un important fons documental sobre Picasso. l uns 15.000 volums dedicats sobretot a les arts plàstiques, especialment a la pintura, i també assaigs, llibres dedicats, obres de referència, primeres edicions, edicions especials, biografies, memòries i epistolaris d'artistes i escriptors del segle XX. Alhora, també reuneix part de la bibliografia literària generada pel mateix Palau en diferents edicions. Hom hi pot trobar des de catàlegs de galeristes fins a col·leccions de revistes d'art i disseny (fons Palau Oller). També integra volums de literatura, sobretot catalana i francesa, amb especial dedicació a la poesia i al teatre, a més de llibres d'història, filosofia i psicologia. A la Fundació també es conserven documents diversos relacionats amb figures literàries, en una tasca col·leccionista que relaciona la peça amb diferents avatars de la vida de Palau. La tipologia de documents -alguns dels estan exposats- inclou dedicatòries, primeres edicions, targetes, fotografies, dibuixos... tant de noms de la literatura catalana (Foix, Carner, Verdaguer, d'Ors) com d'altres artistes amb renom internacional (Picasso, Artaud o Lorca). El fons documental de l'Arxiu Palau i Fabre, integrat per manuscrits originals i correspondència i documentació diversa (literària i picassiana), també es pot consultar prèvia concertació de visita. Igualment, es poden trametre consultes via mail.
La Biblioteca de la Fundació Palau conté el fons bibliogràfic de Josep Palau i Fabre, integrat per uns 15.000 llibres sobre literatura, història, teatre i art, amb especial atenció a l'univers picassià. Alhora, acull l'Arxiu personal que guarda la correspondència, manuscrits i documents diversos. Arxiu i Biblioteca són oberts al públic amb prèvia concertació de visita. | 0.787214 | curate | {"ca": 0.9516129032258065, "en": 0.018744551002615517, "sv": 0.0026155187445510027, "it": 0.0026155187445510027, "zh": 0.0034873583260680036, "es": 0.020924149956408022} | http://biblioteca.fundaciopalau.cat/index.php/index.php?lvl=author_see&id=7&page=22&nbr_lignes=867&l_typdoc=a%2Cg%2Cc%2Cj%2Ci |
macocu_ca_20230731_6_92866 | Algunes escoles segueixen sense llum
Un total de 28 centres educatius no han pogut fer classe aquest dilluns pels desperfectes causats pel temporal de vent d'aquest cap de setmana. Altres centres han pogut obrir malgrat els desperfectes, ja que eren menors i han pogut ser arranjats en poc temps. El Departament d'Educació, d'acord amb els ajuntaments, ha proveït amb equips electrògens centres que no tenien subministrament elèctric. Aquest dilluns continuen avaluant els danys causats pel temporal de vent en els edificis escolars i treballen per habilitar els espais alternatius necessaris perquè els centres amb els desperfectes més importants no perdin més dies de classe.
Comparteix
Els centres afectats són a Barcelona, el CEE Vil·la Joana, amb 51 alumnes. Al Baix Llobregat- Anoia hi ha l'IES Montbui (Santa Margarida de Montbui), amb 400 alumnes, el CEIP Sant Martí (Torrelles de Llobregat), amb 435 alumnes, el CEIP de Cervelló, amb 83 alumnes, el CEIP Santa Maria de Cervelló, amb 426 alumnes, el CEIP Campderrós (Vallirana), amb 114 alumnes, el CEIP L'Olivera, amb 413 alumnes, el CEIP La Ginesta, amb 335 alumnes, el CEIP Pompeu Fabra, amb 463 alumnes, el CEIP Torre Barona de Castelldefels, amb 436 alumnes, CEIP Can Roca de Castelldefels, amb 425 alumnes, CEIP El Solell de La Palma de Cervelló, amb 250 alumnes, l'IES Alexander Riquer de Calaf, amb 328 alumnes - CEIP Marianao de Sant Boi, amb 903 alumnes, el CEE Balmes I de Sant Boi de Llobregat, amb 70 alumnes el CEE Balmes II, amb 69 alumnes, el CEIP L'oreig de Pallejà, amb 353 alumnes, el SES de Cervelló, amb 125 alumnes i el CEIP Doctor Fleming de Viladecans, amb 180 alumnes. A la Catalunya Central hi ha el CEIP Jaume Balmes, de Sant Martí Sarroca, per desperfectes causats pel vent i recomanació de Protecció Civil, amb 272 alumnes i el SES Sant Martí Sarroca, per desperfectes causats pel vent i recomanació de Protecció Civil , amb 168 alumnes. A Lleida no ha obert el CEIP L'Estel (Sant Guim de Freixenet), per desperfectes causats pel vent i recomanació de Protecció Civil. Amb 115 alumnes. I 3 centres educatius més han patit desperfectes menors que no han impedit que obrissin portes. Al Maresme- Vallès Oriental hi ha l'IES de Sant Celoni, amb 580 alumnes, per manca de subministrament elèctric i el CEIP Òrrius, amb 72 alumnes. A Tarragona no ha obert el CEIP Castell de Calafell (Calafell), per desperfectes en el centre i recomanació de Protecció Civil, amb 366 alumnes i el Col•legi Mare de Déu de la Serra (Montblanc), per desperfectes en el centre i recomanació de Protecció Civil, amb 342 alumnes. Hi ha també 11 centres educatius, que han tingut desperfectes menors o han pogut obrir perquè se'ls ha habilitat un grup electrogen perquè no tenien electricitat. Al Vallès Occidental no han obert el CEIP Jaume Ferran i Clua (Sant Cugat del Vallès), ), per desperfectes causats pel vent i recomanació de Protecció Civil, amb 458 alumnes i el CEIP Rivo Rubeo (Rubí), per desperfectes causats pel vent i recomanació de Protecció Civil. Amb 130 alumnes. A part hi ha també 4 centres educatius que han tingut desperfectes menors o han pogut obrir perquè se'ls ha habilitat un grup electrogen perquè no tenien electricitat. | 0.85197 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_417586 | About: Albert el Gran
Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.
Bisbe de Ratisbona , teòleg i filòsof, figura clau de l'escolàstica i el pensament medieval
Tommaso da modena, ritratti di domenicani 1352 150cm, treviso, ex convento di san niccolò, sala del capitolo.jpg
dbpedia-ca:Dominics
Científics, estudiants de ciència; filòsofs; Cincinnati; Dia Mundial de la Joventut
St. Albert, per Tommaso da Modena, 1352
Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus, considerant un dels introductors la ciència i les filosofies grega i àrab en el món medieval. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics. (ca)
dbpedia-ca:Colònia_(Alemanya)
bisbe,confessor,doctor de l'Església(1931), Doctor Universalis, Doctor Expertus (ca)
http://roderic.uv.es/handle/10550/2407/browse?value=Albert%2C+Magne%2C+sant%2C+1193%3F-1280&type=author
http://roderic.uv.es/handle/10550/22005
http://roderic.uv.es/uv_ms_0390
17190850 (xsd:integer)
category-ca:Alumnes_de_la_Universitat_de_París
category-ca:Filòsofs_medievals_en_llatí
category-ca:Persones_de_Ratisbona
category-ca:Professors_de_la_Universitat_de_París
category-ca:Professors_de_teologia
category-ca:Sants_dominics
category-ca:Sants_morts_al_segle_XIII
category-ca:Frares_dominics_alemanys
category-ca:Sants_bavaresos
Albert el Gran (ca)
freebase:Albert el Gran
wikipedia-ca:Albert_el_Gran?oldid=17190850
wikipedia-ca:Albert_el_Gran
Albertus Magnus (ca)
Sant Albert el Gran, o (ca)
de Colònia (ca)
dbpedia-ca:Albert_el_Magne
dbpedia-ca:Albert_Magne
dbpedia-ca:Albert_de_Colònia
dbpedia-ca:Albertus_Magnus
dbpedia-ca:Doctor_Expertus
dbpedia-ca:Doctor_Universallis
dbpedia-ca:Sant_Albert_Magne
dbpedia-ca:Sant_Albert_el_Gran | 0.455051 | curate | {"es": 0.02641955835962145, "ca": 0.681782334384858, "it": 0.1719242902208202, "en": 0.07018927444794952, "ru": 0.027602523659305992, "uk": 0.008675078864353312, "ro": 0.013406940063091483} | http://ca.dbpedia.org/page/Albert_el_Gran |
mc4_ca_20230418_5_191732 | L'alcalde de Fonollosa és el nou president del Fòrum de Joves Electes de l'ACM - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
L'alcalde de Fonollosa és el nou president del Fòrum de Joves Electes de l'ACM
Eloi Hernández relleva en el càrrec un altre bagenc, l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch
redacció | fonollosa 25.05.2018 | 21:30
Eloi Hernández, a l´Ajuntament de Fonollosa AF
L'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, ha estat escollit per unanimitat nou president del Fòrum de Joves electes de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), entitat que presideix el també bagenc David Saldoni, alcalde de Sallent. L'elecció es va fer en una assemblea d'aquest dimecres a la seu de l'entitat municipalista. Substitueix en el càrrec un altre bagenc, l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch.
L'assemblea va comptar amb la presència del president David Saldoni, qui va animar als joves electes a fer que els ajuntaments siguin l'espina dorsal de l'entramat institucional del país. "Volem que el nou govern de la Generalitat compti amb la gran tasca que fan els ajuntaments de Catalunya", va dir.
Per la seva banda, el nou president del Fòrum de Joves electes, Eloi Fonollosa, va remarcar que el seu objectiu és treballar perquè els joves tinguin més incidència en els àmbits del territori, l'habitatge i la joventut. Tres eixos centrals que centraran la seva etapa com a president del Fòrum.
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, va agrair la confiança rebuda per part de l'ACM i va detallar la feina feta pel Fòrum en els darrers dos anys. Un exemple ha estat el cens de més de 700 electes de menys de 35 anys que hi ha a Catalunya.
Finalment, la cloenda de l'assemblea va anar a càrrec de la directora general de joventut, Marta Vilalta, qui va oferir als joves electes diàleg, complicitat i col·laboració des de la direcció general. Així mateix va emplaçar als joves a ser un exemple de compromís, valentia, coratge i dedicació. | 0.850464 | curate | {"ca": 0.9758783429470372, "es": 0.024121657052962767} | https://www.regio7.cat/bages/2018/05/24/lalcalde-fonollosa-nou-president-del/477655.html |
cawac_ca_20200528_3_178105 | “Vet aquí la història d’una nena molt i molt bonica que va viure amb set simpàtics nans.” Com tots sabeu aquesta és la història de la Blancaneus. La Blancaneus és un conte de fades Europeu, probablement alemany, fet conegut gràcies a la versió que en van fer els Germans Grimm. Però abans d’aquesta versió n’hi ha d’altres que contenen detalls força diferents del conte tal i com el coneixem avui en dia; conte que ens ha arribat a molts per la versió que en va fer Walt Disney.
El “Pentamerone” de Basile, fou el primer en recollir la història d’una preciosa nena de nom Lisa que amb 7 anys es va clavar una pua de pinta al cabell i va ser dipositada en un sarcòfag de cristall. Tot i semblar morta, la bonica Lisa va continuar creixent i creixent i fent-se més i més bonica. Una parenta de la noia, gelosa de la seva espectacular bellesa vol acabar amb la seva vida definitivament. L’arrenca del sarcòfag estirant-la dels cabells i Lisa es desperta. Aquesta versió és italiana, i la que els germans Grimm van recuperar 200 anys després era Alemanya, amb les variacions que això comportava. De fet foren els famosos germans els que li donarem el nom amb el que la coneixem avui dia a aquesta bonica noia: Blancaneus.
Hi ha qui diu que la història és una fàbula de l’Edat Mitjana, altres més agosarats creuen que aquesta història té els seus orígens a l’Àsia.
La història dels germans Grimm, però, tenia forces detalls macabres que molts traductors i adaptadors posteriors van decidir ometre. Com que el caçador que porta a Blancaneus al bosc per matar-la li havia d’arrencar el cor per portar-li a la malvada reina madrastra i així que aquesta se’l mengés. El cor que li entrega és el d’una pobra vaca que es troba pel bosc. El que li ofereix la madrastra disfressada no és pas una poma com tots tenim en ment; sinó una pinta per tal de que es pentini, però la Blancaneus que la descobreix, decideix no acceptar l’oferiment. Tot i que al final la reina malvada la pentina a la força i la noia cau dormida al terra. Quan els nans la troben, creient que està morta, a un d’ells li cau una llàgrima sobre la ferida que li fa la pinta i el verí desapareix. Blancaneus es desperta. Posteriorment, la madrastra li porta la famosa poma, escena que tots coneixem de la història. Després de que la Blancaneus despertí pel petó del seu estimat príncep enamorat i es casi amb ell, torna a aparèixer la malvada reina que intenta de nou matar a la Blancaneus, el príncep aconsegueix impedir-ho i finalment la mata. Fruit de l’amor de la Blancaneus i el príncep en nasqué una bonica nena a la que li posaren el nom de Blancaneus.
Altres versions li designen un final molt més dur i terrible a la dolenta reina madrastra. Diuen que li van posar dues sabates de ferro roent als peus i la van obligar a ballar fins a la mort.
Com en la majoria de contes i llegendes populars, hi ha altres versions sobre aquesta història.
D’aquest conte també hi ha una versió catalana, la nostra Blancaneus particular rep el nom de Tarongeta i ara us explicaré perquè. "Vet aquí una vegada una reina molt i molt bonica, la més bonica del món. Un dia va veure una taronja, li va semblar tan bonic el seu color que es va guardar la pell com un tresor. Un dia la pell va caure al damunt la neu i aleshores va desitjar tenir una filla tan bonica com la taronja i amb una pell tan blanca com la neu. D’aquí en nasqué la Tarongeta. La mare ben aviat li va començar a tenir enveja ja que era més bonica que ella, la va enviar matar al bosc per dos servents, però com no s’hi van veure amb cor. En comptes de portar-li el cor de la Tarongeta en una safata li van portar el d’un bé. Espantada la Tarongeta es va enfilar en un arbre on un ocell li indicà el camí cap a una casa de fusta. Una casa on en comptes de set nans, hi vivien tretze gegants. Els va fer de criada fins que un dia la reina en el seu castell es tornà a mirar al mirall, que li tornà a contestar que la més bonica de totes era la seva Tarongeta. Enrabiada i disfressada de bruixa es va encaminar a la casa dels gegants on li va donar a la Tarongeta un bonic anell d’acer que la va deixar adormida per sempre. Els gegants la portaren en una cova, on un príncep la trobà i es queda encisat. Tant que se la va emportar al seu castell. Passaren els mesos i la Tarongeta continuava adormida. Però un bon dia el príncep va haver de marxar a la guerra i va deixar al càrrec de la Tarongeta una serventa força cobdiciosa que li robà l’anell a la Tarongeta que es despertà. Ella i el príncep es van casar i en el seu casament van convidar tots els reis i reines de la contrada. Fins i tot la mare de la Tarongeta. En adonar-se que era allà, la gent va decidir que calia fer justícia i van decidir cremar a la malvada reina."
En la versió albanesa recollida pel Johann Georg Von Hahn amb el títol “Riechische und albanesische Märchen. Gesammelt, übersetzt und erläutert” (1864), els nans són ni més ni menys que 40 dracs amb els que viu la Blancaneus. El somni de la princesa el causa un anell, igual que en la versió catalana. Algunes històries diuen que quan la reina es demana qui és la més bonica del regne, ho fa davant el sol o la lluna, en comptes del famós mirall que tots coneixem. Altres que els nans eren ni més ni menys que lladregots.
S’han escrit moltes altres històries a posteriori sobre el mateix conte, potser una de les més famoses la pel·lícula de Disney, entranyable pels seus simpàtics nans. A mi m’agradava el “mudito” i a vosaltres?
Il·lustracions Són moltes les il·lustracions que s’han fet d’aquest famós personatge. Algunes d’elles són les de l’any 1806 fetes per Franz Juttner.
L’any 1867 Theodor Hosemann en va fer aquesta versió, on apareix la famosa escena del sarcòfag de cristall.
Alexander Zick 1886 en fa aquestes il·lustracions.
Algunes imatges que semblen força antigues, són probablement de la versió albanesa de la història, jua que hi apareix el dibuix de l’anell.
Una altra imatge d’una Blancaneus una mica més nostrada és la feta per la Pilarín Bayes, tot i que a mi a questa Blancaneus, no em sembla gaire Blancaneus ja que no té el cabell negre i la cara pell blanca com la neu.
Una il·lustració Búlgara dels set petits i simpàtics personatges és aquesta. És força original i curiosa.
Una il·lustració realista i amb molts detalls d’aquesta història és la que us presento a continuació.
Però sens dubte, al menys en el meu cas, la imatge que tenim molts de nosaltres a la ment quan pensem en la bonica Blancaneus és aquesta:
Ja sabeu, no us en refieu d’una bonica poma de color vermell que potser està podrida per dins…
Comentaris
Un clàssic de clàssics. Encara que a mi sempre m’havia negitejat la bruixa. Anys mes tard i després de llegir molts llibres de sicologia i siquiatria vaig entendre que em donava morbo… Sembla que no soc jo sol, ja que a la peli que va fer la Sigourney Weawer sobre aquest conte, també va aplicar un cert aire morbos a l’actriu. Suposo que les variacions poden ser innombrables.
cani En/la gener 21, 2008 a les10:57 am
Morbo la Bruixa? Quina gràci, a mi sempre m’ha fet por…
Trompeta En/la gener 21, 2008 a les2:01 pm
Penso que és la vertent del prohibit, de la dona que és bonica però no és bona…etc. un tema molt literari.
cani En/la gener 21, 2008 a les5:23 pm
Cani, suposo que Disney va fastiguejar força el teu imaginari… Les pel·lícules gairebé sempre no coincideixen amb l’imatge interior que cadascú de nosaltres te del personatge… Es la llàstima de la “universalització” del clàssics que ha fet la totpoderosa factoria dels somnis!…
20g32 En/la gener 21, 2008 a les5:27 pm
Segur que si, en part. Per altre part suposo que és el que, a mi les bruixes, sempre m’han produit una doble sensació, la de tendresa per ser les que viuen soles, les deixades, les abandonades i despreciades, i per altre part el poder que poden tenir. Tinc un conte on surt la bruixa bona, tendre, incompresa i creadora de altres bruixes en la persona de nenes abandonades i despreciades. És un tema que te dos talls. No sempre el que la gent diu que és dolent, és realment dolent. I viceversa. I no sempre el mal que fan, és mal per a tothom…
cani En/la gener 21, 2008 a les6:11 pm
Hola Cani: Amb les bruixes passa una mica com amb els llops que vem comentar en un post anterior. Són els eterns incompresos i despreciables de tots el contes. Per cert, aquest conte que dius sobre la bruixa bona, tendre i tal… és teu? l’has publicat? o és algun conte concret? M’agradaria llegir-lo.
Trompeta En/la gener 21, 2008 a les10:26 pm
La Blancaneus, en la rondalla típica catalana no existeix com a tal. El seu nom es Magraneta. Hi ha diferents versions però existeix una força curiosa que, en contes de set nans son 12 gegants els que guarden a la Magraneta i qui la vol veure morta és la seva pròpia mare. Si n’estàs interessada te la puc fer arribar.
Laura En/la març 25, 2008 a les12:47 pm
ola em dic jessica i bolia saber si la seva padrasta de la blancaneus portaba sabates de ferro vermelles | 0.781395 | curate | {"ca": 0.9484954355911192, "es": 0.03234531725459258, "en": 0.004395356700101431, "it": 0.0013524174461850558, "ru": 0.00169052180773132, "pt": 0.011720951200270483} | http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2008/01/21/els-origens-de-la-blancaneus/ |
mc4_ca_20230418_14_651614 | RECREART. Mirar a través de l'art: de juny 2008
Recreart és una empresa amb seu a Mallorca que neix amb la voluntat d'oferir un apropament lúdic a l'art de totes les èpoques, amb especial incís en l'art contemporani, el menys conegut. Amb tal propòsit, per recrear-se en l'art, s'agrupen les produccions artístiques per temes, fet que transcendeix el simple fet artístic per abraçar molts altres aspectes de la realitat com és el territori, la identitat, la mirada, la història, la introspecció, etc. L'art no es pot deslligar de la vida i com a tal, ens afecta a tots. Els usuaris dels tallers oferits per Recreart són en certa manera protagonistes ja que el visionat d'obres d'art ens permet parlar de les coses que ens afecten i que ens interessen. L'art no té per què ser el·litista.
Els nins han estat els primers usuaris dels tallers de Recreart i els han enriquit amb les seves aportacions. Perquè tots tenim alguna cosa a dir i les afirmacions dels nins són sovint les més lúcides.
Els temes en que agrupem aquest repàs per la història de l'art, la geografia i el pensament són fins al moment tres:
- El retrat
- Les emocions en l'art
Publicat per RECREART a 5:54 Cap comentari:
Recreart és una empresa amb seu a Mallorca que nei... | 0.785009 | curate | {"ja": 0.007334963325183374, "ca": 0.9649551752241239, "es": 0.008964955175224124, "fr": 0.018744906275468622} | http://recre-art.blogspot.com/2008/06/ |
macocu_ca_20230731_10_432477 | Ducs a Baviera
Duc a Baviera -en alemany Herzog in Bayern-, (no confondre amb duc de Baviera -en alemany Herzog von Bayern-) és un títol nobiliari utilitzat pels membres de la Casa de Wittelsbach descendents de la branca de comtes palatins de Zweibrücken-Birkenfeld-Gelnhausen.
El títol va prendre major rellevància quan, el 16 de febrer de 1799, va morir el cap de la Casa de Wittelsbach, Carles II Teodor de Baviera, Príncep Elector, Comte Palatí i Duc de Baviera. En aquest moment, hi havia solament dues branques supervivents de la família: els Zweibrücken, amb el duc Maximilià I de Baviera al capdavant, i els Birkenfeld, amb Guillem de Baviera, Comte Palatí de Birkenfeld-Gelnhausen i Duc de Berg, com a cap. Mentre que Maximilià va heretar el títol d'elector de Baviera que li portaria més tard en ser Rei, Guillem va ser compensat amb el títol de Duc a Baviera i el tractament de la seva Altesa Reial per a si i els seus descendents.
L'any 1965, quedaven solament dos membres masculins de la família, el duc Lluís Guillem de Baviera i el seu cosí, el duc Leopold. Tots dos eren considerablement majors i mancaven de descendència. Així, el 18 de març de 1965, Lluís Guillem va decidir adoptar al príncep Maximilià Manel Lluís de Baviera, segon fill del seu nebot, el príncep Albert de Baviera. Fins a aquest llavors, Maximilià havia utilitzat com a cognom el títol Duc a Baviera (Herzog in Bayern), en comptes de Príncep de Baviera (Prinz von Bayern), que és el que li corresponia. Maximilià va tenir cinc filles, nascudes totes elles duquesses a Baviera (Herzogin in Bayern). | 0.851998 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_261850 | Menú
BARCELONA, 15 Sep. (EUROPA PRESS) -
La segona edició del Barcelona Games World, que se celebrarà del 5 al 8 d'octubre en el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, acollirà les principals competicions nacionals d'eSports com 'League of Legends' i les finals dels PlayStation Plus Challenges, ha informat l'organització aquest divendres en un comunicat.
En el saló també se celebrarà la primera copa de 'Call of Duty', el Master Event del Tekken World Tour i la final del campionat nacional de Mario Kart 8 Deluxe.
D'altra banda, Game eSports portarà a les sorres del Palau 1 de Montjuïc les competicions de títols com Tekken 7, Project Cars 2, Marvel vs Capcom: Infinite, Injustice 2, Dirt 4, F1 2017 i Forza Horizon 3.
El 2016 hi havia aproximadament 14.400 jugadors d'eSports actius al món, la qual cosa va significar un increment del voltant de 1.200 persones pel que fa al nombre registrat l'any anterior.
L'organització ha remarcat que la segona edició del Barcelona Games World experimentarà un creixement significatiu amb una ampliació de l'espai expositiu amb més de 60 mil metres quadrats --un creixement del 25% de la superfície dels stands pel que fa a 2016--, la qual cosa permetrà ampliar l'oferta i millorar l'experiència dels visitants i l'organització dels continguts.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.681849 | curate | {"es": 0.18073316283034954, "de": 0.014919011082693947, "ca": 0.7872975277067349, "en": 0.017050298380221655} | : /tic/noticia-barcelona-games-world-acollira-competicions-nacionals-desports-20170915145411.html |
naciodigital_ca_20220331_0_138139 | Fins a tretze empreses de Terrassa s'inclouen en la nova Guia d'Operadors de la producció agrària ecològica de Catalunya. Són Alternativa 3, S.C.C.L., dedicada a la comercialització i distribució; Carrefour, de panificació i pastisseria; Cafès Boreal, d'elaboració i envasat de té i de cafè; Casanovas i Antonell, de productes càrnics; Cuinats Consul, de preparats alimentaris; Disproquimia, de comercialització i distribució; Ecològic Valldereig, de fruits secs; Embotits Morera; Garcia Torras, Maria Josefa, de cereals i lleguminoses per a gra; Logitex, de preparats alimenticis; Productos i bases Alimentarias, de manipulació, envasat i transformació;Qbio Productos Orgánicos, de comercialització i distribució, i Trisal, de fabricació de productes per a l'alimentació animal.
La guia l'ha fet el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica de Catalunya (CCPAE), autoritat de control dels productors ecològics catalans, dependent del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. S'ha treballat durant els darrers mesos amb la intenció d'oferir un millor servei online als operadors ecològics de Catalunya i també a les persones consumidores.
Com a novetats, incorpora camps de cerca per operador, per número d'operador, per comarques i municipis, per tipus d'activitat i per producte. L'eina virtual posa a disposició dels professionals i consumidors la informació actualitzada de totes les empreses ecològiques certificades de Catalunya.
En català, castellà i anglès
A més, mostra el detall de cadascun dels operadors registrats al CCPAE, amb les dades de contacte, i ofereix l'opció de consultar i descarregar el certificat de conformitat de qualsevol operador, per comprovar els productes autoritzats de l'operador consultat.
El nou directori possibilita la navegació en català, castellà i anglès, i permet generar fitxers a partir dels resultats d'una cerca i compartir les fitxes dels inscrits. Aquesta versatilitat permetrà que qualsevol empresa, ja sigui ecològica o convencional, catalana o d'arreu, pugui entrar en contacte amb els diferents operadors.
Segons el director general d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, "aquesta nova guia, que millora substancialment l'anterior, juntament amb l'entrada en funcionament de llotjapae.cat, el nou mercat virtual a l'engròs de productes i serveis per al sector agroalimentari ecològic, materialitza la voluntat d'aquest govern de recolzar el sector agroalimentari ecològic, tant per l'excel·lència dels productes que s'obtenen, com pels beneficis socials i ambientals que aporta".
El CCPAE és l'autoritat única de control de la producció agroalimentària ecològica de Catalunya i la seva funció és la d'auditar l'actuació de totes les empreses involucrades en la producció, transformació i comercialització dels productes ecològics, certificant-ne la qualitat ecològica i el compliment de les normes europees que configuren aquest sistema de producció i obtenció d'aliments. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/20997/aposta-producte-ecologic |
macocu_ca_20230731_6_164645 | Metadades
Descripció
En un dormitori Judy Matheson està asseguda a terra recolzada a un llit amb els ulls tancats. Darrere seu hi ha un personatge femení amb una pistola a la mà. | 0.610709 | curate | {"pt": 0.05142857142857143, "ca": 0.9485714285714286} | |
mc4_ca_20230418_9_360143 | Resos, per exemple - Rakuten.es
SKU base: 0010056702
EAN: 9788416281367
L'any 415 aC., Atenes, la Atenes clàssica, es troba al zenit de la seva màxima lluentor; el camí de grans pensadors, tràgics, fil.sofs, negociants i tota mena de personatges té com a destí aquella gran ciutat. Grans edificis, santuaris i places ofereixen un panorama únic i esplèndid. La ciutat, a més a més, es prepara per la gran celebració teatral, les Dionísies Urbanes, festa única i excepcional, un reclam que travessa totes les fronteres.
Aquest és el panorama en el que es troben dos personatges, un jove i un vell que viu en una cova d'una illa, per. que manté una continua relació amb Atenes. El diàleg, l'intercanvi d'opinions i propostes, sovintegen entre ambdós malgrat la diferència d'edat i una entranyable amistat s'estableix entre ells. Dues generacions que, malgrat pensar i veure les coses de diferent manera, són capaces d'entendre's.
Request ID: 2cfecbb3e45d07d05e488d649a4915ee | 0.753698 | curate | {"ca": 0.9146722164412071, "en": 0.08532778355879292} | http://www.rakuten.es/tienda/imosver/producto/0010056702/ |
mc4_ca_20230418_14_719032 | Un espai Gourmet en Silla: Amossos
Inicio En Valencià Un espai Gourmet en Silla: Amossos
Un espai Gourmet en Silla: Amossos
El poble de Silla compta amb una nova iniciativa empresarial que pretén omplir un buit al sector comercial de l’alimentació, compromesa amb el medi ambient i amb aspiracions socials, ja que alguns dels proveïdors ‘amossos‘ donen feina a persones en risc d’exclusió, altres treballen amb productes ecològics i alguns tenen molt present el comerç just en la seua forma de treballar el producte.
En esta nova iniciativa empresarial, parlem d’un projecte que aposta per l’alimentació de qualitat, fugint de les grans cadenes productores i apropant la cultura gastronòmica a tots els públics. Això ens fa descobrir empreses menudes que treballen de valent per treure endavant idees compromeses amb la qualitat i a un preu equilibrat. En qualsevol cas, Amossos compta amb un ample ventall de possibilitats, contactant també amb reputats i grans proveïdors que treballen el seu producte des de fa dècades amb un èxit notable.
Consell de tu a tu
Apostar fortament pels productes valencians i divulgar les bondats d’una alimentació saludable són altres dels objectius d’Amossos. Per eixe motiu, una de les seues màximes és aconsellar als seus clients, endinsant-se en les particularitats dels productes que venen, puntualment ajudats de la mà d’experts al món de l’enologia i l’alimentació.
En la tenda física ‘amossos‘, situada al carrer València número 32 de Silla, podem trobar una acurada selecció de productes de tots tipus que també es poden comprar a través de la web www.amossos.com. Des de vins a cerveses artesanes, passant per olis, encurtits, dolços, xocolates, embotits… i caixes regal amb una imatge molt cuidada per a garantir una bona experiència gourmet.
Eixe és altre punt a destacar, perquè regalar alimentació gourmet és encertar sempre en un obsequi a familiars, amics, treballadors o convidats a un bateig, un aniversari o una boda. Una aposta segura en situacions on no es pot fallar. Tant és així que segur que ningú ens tornarà el regal.
Amossos és més que una tenda gourmet i delicatessen, és més que alimentació selecta, són amants del bon menjar, dels productes artesans valencians, dels ecològics i de tots aquells que ens fan reviscolar els cinc sentits, perquè beure i menjar és un plaer i, per a ells, és un plaer que volen compartir amb els seus clients.
Artículo anteriorBioparc Valencia introduce esturiones siberianos en la ría de los chimpancés
Artículo siguienteEls centres educatius de Sedaví celebren el Dia de l’Arbre
La cocina marinera de Quique Barella, de Torreta Patacona, arrasa en Gastrónoma 2018
Godella serà a l’octubre el poble amfitrió del programa ‘Alimentacció: Xarxa d’Escoles per a un món rural viu’ | 0.827306 | curate | {"ca": 0.8826308139534884, "fr": 0.006540697674418605, "es": 0.11082848837209303} | https://www.hortanoticias.com/espai-gourmet-silla-amossos/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_110174 | L'any passat, a causa d'una reforma de la llei de l'avortament, segur que tots vam tenir en boca el tema en alguna conversa familiar o amb els amics. La veritat és que no em pronuniciaré sobre el tema, però sí que us vull recomanar aquesta pel.lícula.
L'acció transcorre a Londres, a la dècada dels 50. Vera Drake pertany a una família mitjana que, aparentment, porta una vida "normal". Però ella, sense que cap membre de la seva família en sigui conscient, ajuda a avortar a dones que l'hi demanen. Tot s'esdevé amb normalitat fins que una jove ha d'anar a l'hospital...
El primer que vull dir és que la interpretació de l'actriu principal és MAGISTRAL, no us perdeu la cara que fa quan la policia la interroga.
En un moment en què la nostra societat ha hagut de posicionar-se sobre aquest aspecte, penso que pot resultar interessant veure els tombs melodramàtics d'aquesta pel.li, que a molts espectadors els poden resultar contradictoris des del punt de vista emocional.
Tant el fet de centrar diferents debats ètics-morals com el d'equilibrar les diferents postures donen forma al desenvolupament de la història per a l'espectador, i tant el morbo com la "moraleja" es subordinen a la causalitat narrativa de la pel.lícula, cosa que , al meu entendre, la converteixen en una gran pel-lícula, la narració de la qual és totalment fiable, ja que possibilita que les hipòtesis es disposin en ordre de probabilitat i es redueixein a unes poques alternatives clares i senzilles.
El fil conductor (la tasca que ella fa en el seu dia a dia d'amagat) pot fer que l'exposició inicial cada vegada quedi menys definida, o, pel contrari, pot establir un efecte de "primacia" que ens farà (re)plantejar-nos certes creences, prejudicis etc. Això, i aquesta és la grandesa del cinema i de la literatura, ja dependrà de cadascú... | 0.913754 | curate | {"ca": 1.0} | https://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/2009/09/ |
macocu_ca_20230731_9_157973 | La Garrotxa comença a prevenir incendis amb franges de protecció
Alba Ocaña, tècnica d’Emergències i Protecció Civil del Consell Comarcal de la Garrotxa: “A l’Alt Empordà ja s’està fent i anem una mica la cua. Havíem de començar a treballar. Es va començar per Olot i aquesta setmana anirem a les Planes d’Hostoles. El Consell va tenir una finestra econòmica que hem aprofitat” | 0.709597 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_2073 | Panellets saludables
La pastisseria Milola, de Mataró, ha creat una alternativa menys embafosa.
Els panellets són els dolços tradicionals de Tots Sants, carregats de sucre. La pastisseria Milola, de Mataró, ha creat una alternativa menys embafosa. Són uns panellets sense gluten, sense sucre i sense lactis.
Quan en David Fitó i les germanes Manuela i Yolanda García van obrir la pastisseria Milola a Mataró es van plantejar no fer panellets . “És un dolç que mai no m’havia agradat”, diu la Manuela. Però quan van arribar les dates tradicionals dels panellets, van començar a rebre trucades de clients que els demanaven si en tenien sense gluten. “ Sempre hi ha un públic que queda exclòs d’alguns plaers llaminers, així que em vaig proposar buscar-ne receptes noves”.
Ara bé, quan la Manuela va agafar la recepta tradicional, va entendre per què no li agradaven els panellets, malgrat que, d’entrada, molts dels ingredients que porten l’apassionen. El cas és que la quantitat de sucre necessària per fer-ne “és altíssima” . Si, a més, “es té en compte que és un dolç que consumeix molta població gran, que pateix per excessos de sucre, vam tenir clar que a Milola no faríem un panellet tradicional”.
La Manuela es va inventar una recepta de panellets sense gens de sucre. Va partir de zero, perquè no en va trobar cap que fos així. “L’ametlla és dolça; el moniato també ho és, com tota la resta de components dels panellets”. Va provar d’afegir-hi una mica d’atzavara, i va trobar que llavors, sense el sucre i només amb atzavara, la resta dels ingredients dels panellets “brillaven” . Sí, sí, “brillen”, repeteix la Manuela. És el que passa amb la rebosteria tradicional. “Tan bon punt en treus el sucre, ressalten els ingredients, que havien quedat tapats per la dolçor excessiva”. Així doncs, la proposta de Milola per Tots Sants són panellets sense gluten, sense sucre i sense lactis, però amb ametlles, pinyons, coco, cafè, taronja, moniato i llimona .
De tot plegat, l’assortiment que surt a la pastisseria és el dels panellets de pinyons, de coco, de cafè, d’ametlla, xocolata i licor de cafè, essència de roses, taronja i llimona. Mentrestant, en Jaume Fàbrega , professor d’Enogastronomia de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, aclareix els orígens dels panellets. “ Representen una cerimònia de devoració i perpetuació dels morts . És a dir, “és com si mengéssim els morts perquè ens donin energia”.
També hi ha altres teories, que Fàbrega desmenteix, que afirmen que els panellets eren una ofrena que es portava als morts i que, per això, estan fets amb ingredients perdurables durant dies .
A les fotos, panellets de la pastisseria Milola i també de fets per l’escola Salesians de Badalona i La Pau de Vilanova i la Geltrú .
Panellets de pinyons, segons la pastisseria Milola:
Ingredients:
1 quilo de farina d’ametlla
300 g de pinyons
3 ous
400 g de moniato al forn
250 g d’atzavara
Preparació:
En un recipient, batem 2 ous. Hi afegim la farina d’ametlla, l’atzavara i els moniatos, que abans haurem pelat i triturat . Ho barregem tot bé, fins que tinguem una massa llisa i sense grumolls. Ho deixem reposar tota la nit a la nevera.
Batem el tercer ou, i hi afegim els pinyons. Fem boles d’uns 15 grams amb la massa, i les passem pels pinyons fins que quedin cobertes. | 0.770311 | curate | {"es": 0.04339853300733496, "ca": 0.9287897310513448, "en": 0.008557457212713936, "fr": 0.001528117359413203, "eu": 0.004889975550122249, "pt": 0.012836185819070905} | http://www.etselquemenges.cat/fills/panellets-saludables-25040 |
mc4_ca_20230418_14_764415 | HomeQuè pots fer tuAmic
Rep el butlletí trimestral i les convocatòries de les activitats de forma puntual.
Si us plau indicar email
RefreshEscriu el text de la imatge | 0.579972 | curate | {"ca": 0.852760736196319, "en": 0.147239263803681} | http://www.africadigna.com/ca/que-pots-fer-tu/amic |
wikipedia_ca_20230401_0_568779 | Només et tinc a tu
Només et tinc a tu (títol original: "À la folie… pas du tout") és un thriller romàntic francès coescrit i dirigit per Lætitia Colombani, estrenat el 2002. El guió ha estat — abans de la realització del film — premiat amb el premi junyr al millor guió l'any 2001. Ha estat doblat al català
Argument.
Angélique, jove d'una vintena d'anys, estudiant de Belles arts, cau enamorada de Loïc, un cardiòleg d'anomenada, casat i futur pare. Està íntimament persuadida que és el seu gran amor, però Loïc no va a les cites que organitza i no comprèn per què es mostra tan distant amb ella, quan l'estima tant.
De fet, Angélique està afectada d'erotomania: és l'única que viu aquest amor que imagina afeccionat. Pel que fa a Loïc, viu en la més profunda incomprensió davant dels regals anònims i els correus dolços que rep, tot quedant profundament enamorat de la seva dona. L'amor d'Angélique va l'empeny sempre més lluny, fins a provocar molt greus problemes en la seva vida així com la de Loïc.
Repartiment.
- Audrey Tautou: Angélique
- Samuel Le Bihan: Loïc Le Garrec
- Isabelle Carré: Rachel
- Sophie Guillemin: Héloïse
- Clément Sibony: David
- Élodie Navarre: Anita
- Éric Savin: Julien
- Vania Vilers: el comissari
- Michèle Garay: Claire Belmont
- Catherine Cyler: Jeanne
- Mathilde Blache: Léa
- Charles Chevalier: Arthur
- Michael Mourot: Jean-Louis
- Yannick Alnet: Jean Timbault
- Nathalie Krebs: Sonia Jasmin
- Sophie Vaslot: madame Dubois-Rollin
- Patrice Saunier: el psiquiatre
- Daniel Villattes: la florista
Producció.
- Rodatge
El rodatge té lloc a Bordeus, a la Gironda.
- Música
La banda original del film "Només et tinc a tu" i altres músiques per a la pantalla de Jérôme Coullet han estat editades en CD en Discos Cinémusique l'any 2013.
Acollida.
- Box-office
El film ha informat 5.126.264 de dòlars al món sencer.
- Nominacions
- Festival internacional del film de Valladolid 2002: Golden Spike
- Premis Phoenix Film Critics Society 2004: Millor film en llengua estrangera | 1 | perfect | {"ca": 0.7022900763358778, "fr": 0.12162849872773537, "en": 0.0910941475826972, "pl": 0.011704834605597965, "de": 0.015267175572519083, "es": 0.05801526717557252} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=568780 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_89104 | No, això no és un comentari d'una derrota del PSG contra el Barça, sinó el resultat d'un estudi internacional.
CATALUNYA TÉ MILLOR SALUT MENTAL QUE FRANÇA
Veurem que aquest títol tan sonor potser explica, segurament justifica, l'atracció dels francesos per aquesta part de la península Ibèrica. Més enllà de la seva major insolació.
Però, sobretot, què representa la salut mental?
De fet, no es correspon amb la felicitat o la satisfacció amb la vida que es porta. No, representa un estat d'esperit individual que permet realitzar els seus talents, superar-se. estrès ambiental, treballar amb plaer i integrar-se amb facilitat a la comunitat que l'envolta,
Uns criteris definits per un equip nord-americà de Sapien Labs, una organització sense ànim de lucre que vol entendre l'impacte i les conseqüències cognitives de l'evolució del nostre entorn i de la tecnologia. a escala global,
Han donat lloc a un estudi planetari, i per tant a una classificació. Darrere del Venezuela, Espanya ocupa la segona. Molt per davant de França, superada per Suïssa i Bèlgica a nivell europeu,
Això fa que, a la vessant espanyola dels Pirineus, hi hagi més presència que a França el bon humor, l'optimisme, l confiança en la relació positiva amb la societat, la motivació i la mentalitat. equilibri físic de l'individu. Aquesta diferència s'explicaria per la importància dels vincles familiars, un major interès per compartir, en la relació i per tant, sobretot, una capacitat desenvolupada per gaudir del moment present.
Contràriament als qui, com els anglosaxons, afavoreixen el rendiment i l'individualisme...
La qual cosa explica sens dubte que en els darrers anys tants francesos hagin escollit la Costa Brava per preparar la seva jubilació o aprofitar-la al màxim.
Avda de la República Catalana/Juan Carles I, sector Carmençó, 134
17487 Empuriabrava
Girona , Espanya
+34 635 674 781 [email protected]
Inici Immobles Lloguer Ets propietari Empresa Actualitat Contacte Avís legal Política de cookies Política de privacitat
Col·legis i associació d’agents immobiliaris nº 0987
Col·legi d'Advocats de Figueres (Catalunya) núm. 376
Registre d'agències immobiliàries de Catalunya núm. 2152
Disseny web:
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi. En continuar navegant, entenem que accepta l' ús de cookies
Què són les cookies?
Una cookie és un petit arxiu que s'emmagatzema a l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.
Les cookies són essencials per al funcionament d'Internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-nos la navegació i usabilitat del nostre web. Tingueu en compte que les cookies no poden fer malbé el vostre equip i que, a canvi, si són activades ens ajuden a identificar i resoldre els errors.
Quin tipus de cookies utilitza aquesta web?
Cookies pròpies: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini gestionat per l'editor i des del que es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
Cookies de tercers: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini no gestionat per l'editor sinó per una altra entitat que analitza les dades obtingudes.
Cookies persistents: són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemades en el terminal i poden ser accedides i tractades pel responsable de la cookie.
Cookies d'analítica web: a través de l'analítica web s'obté informació relativa al nombre d'usuaris que accedeixen al web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma, el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquesta web.
Acceptació de l'ús de cookies.
Assumim que vostè accepta l'ús de cookies. No obstant, vostè pot restringir, bloquejar o esborrar les cookies d'aquesta web o qualsevol altra pàgina a partir de la configuració del seu navegador. | 1 | perfect | {"ca": 0.9698636689787132, "en": 0.018416646735230805, "pt": 0.003826835685242765, "it": 0.004305190145898111, "oc": 0.0007175316909830184, "de": 0.0028701267639320736} | |
mc4_ca_20230418_18_17915 | BLOG DE L'ASSUMPTA: de gener 2015
Intent d'estafa
Imaginarem que es diu Maria, que té vuitanta anys i que viu sola... Avui l'han telefonat i li han explicat no sé què de la companyia d'aigües, que havien de fer una revisió i que passarien per casa seva. S'han assegurat de quin pis vivia i li han preguntat a quina hora hi seria segur i ella, innocentment, ha anat responent.
Al cap d'una estona la tornen a trucar i li diuen "Señora María, que ya vamos a salir para su casa. Seguro que va a estar allí, ¿no?" i ella, els hi confirma que sí.
Però la senyora Maria no és tonta i, després de penjar, s'estranya de que "els de l'aigua" tinguin tanta insistència en avisar que hi aniran (només al seu pis?) i en assegurar-se que hi serà, així que, tota decidida, busca el telèfon de la Companyia d'aigües els telefona i els pregunta si ells estan enviant alguns tècnics per les cases per fer comprovacions d'alguna cosa. La resposta és que NO, que ells no envien a ningú per les cases a comprovar ni revisar res.
- I ara què faig? -Es pregunta la senyora Maria.
Li havien dit que passarien a les sis de la tarda. Justament a les sis i cinc sona el timbre. Ella no obre. Torna a sonar. Ella no fa res i, immediatament, sona el telèfon. Però ella tampoc l'agafa. Res més.
El que no saben aquesta gent és que la senyora Maria té una neboda que viu molt a prop seu, a un parell de minuts a peu, i que cada tarda, quan surt de treballar, abans d'anar a casa seva, passa a veure la seva tieta. Quan la senyora Maria li ha explicat el que havia passat, la neboda ha dit:
- Doncs tieta, si els que t'han trucat tornaven a ser ells, el telèfon haurà quedat gravat. Mirem-ho.
I el que tenen les noves tecnologies... El telèfon, efectivament, allí estava registrat: 93.799.49.45 i, en un moment, la neboda ja el googlejava i anava a parar AQUÍ. La neboda és una molt bona amiga meva i avui m'ho ha explicat. Jo li he dit que em passés el número que en faria un post i a ella li ha semblat una bona idea. Hem quedat en no posar noms ni dades reals però explicar els fets tal com són.
Això es tracta d'una ESTAFA: Venen a casa teva, et fan una mena d'analítica de l'aigua i et diuen que hi ha elements verinosos, o cancerigens (si a mi em diguessin això, immediatament diria que vaig a denunciar a la Companyia d'aigües per fer arribar a casa meva -amb tot el que paguem!- una aigua no potable) però a molta gent gran l'espanten amb aquest "resultat de la prova" i els venen una mena de filtre que, en una botiga especialitzada pot valdre uns 200 Eur. per uns 1.500 o 2.000. A més, els hi cobren immediatament el servei que els acaben de prestar (entre 50 i 100 Eur)
Així doncs, si coneixeu gent gran que visqui sola, aviseu-los que no acceptin ningú que els vagi a fer proves de res. Que mai donin dades personals de cap tipus per telèfon. Que si els truquen i tenen dubtes sobre la veracitat de la trucada, preguntin directament a la companyia subministradora i, si no saben com fer-ho, que demanin ajut a fills, nebots o qui sigui.
Segons he anat trobant per Internet, ja fa anys que hi ha gent que s'aprofita de la gent gran per aquest mètode i hi ha hagut detinguts a diferents llocs d'Espanya, però darrerament sembla que van millorant els seus mètodes.
Escrit per Assumpta a 1:17:00 19 opinions
Jo no hi era...
Efectivament, bona gent, jo no hi era, així que no tinc la menor idea de si s'assembla o no a la realitat. Tan sols vaig imprimir el dibuix de la CARME, he esperat un parell de dies (així no recordo els colors originals ni res de tot això) i l'he pintat amb tonalitats que m'agraden a mi, amb retoladors i llapis de colors.
Si voleu veure els colors de la CARME, els teniu aquí.
Escrit per Assumpta a 1:48:00 24 opinions
Els guanyadors...
Tal com al meu post anterior Suárez, Neymar i Messi s'abraçaven i corrien feliços, ara seran els tres guanyadors del Concurs "Veritat-Mentida" els que estaran així de contents... i és que acabo de publicar als comentaris del post, les respostes correctes...
Doncs d'un joc dins de la Gran Trobada Bloguera "Roda el Món i torna al Bloc" que, amb gran èxit, s'està duent a terme aquests dies al Palau de Fires i Congressos de la Catosfera (cliqueu al damunt que anireu al post)
Per cert, aquesta petita entrada al meu blog és el post 1.001, ves, quina gràcia! ;-)
I ara, per completar el post, posaré una miqueta de música:
Descàrrega d'adrenalina, com la que tenen els aficionats del Fußball-Club Sankt Pauli que, després de cada gol del seu equip, poden sentir aquests acords a lo bèstia per la megafonia... descàrrega d'adrenalina com quan he sabut que, per fi, el President Mas i l'Oriol Junqueras s'han donat la mà i que ja tenim dada per les eleccions, això és... un descans brutal! !
El nostre vaixell ha superat la tempesta!! !
Escrit per Assumpta a 0:26:00 13 opinions
Etiquetes: Coses meves, El món dels blogs
A veure si seguim així...
Oblidem-nos per uns moments de tot allò que no surt com voldríem i permetem que una colla de joves amb calça curta ens facin gaudir de nou de l'esport rei!
Escrit per Assumpta a 2:39:00 14 opinions
Etiquetes: Alegria, Futbol
Punts i més punts... - En el mateix estil que els que vaig fer per la Meri i la Maite, però amb colors ben diferents, n'he fet dos més per dos persones que comparteixen la M co...
SANT JORDI, DIA DE FLORS I LLIBRES - Aquesta foto, feta fa un parell d'anys al meu nét, recull un fet insòlit: llegir "dins d'una rosa". Em fa gràcia compartir-la.
975.- Homenatge a Manuel de Pedrolo - Avui és Sant Jordi i, per celebrar-ho, he volgut dedicar l'enigma als llibres. Per aquesta ocasió he triat una de les novel·les de *Manuel de Pedrolo*, un...
Micro finestra a Ordino - *Encara que l'espiell sigui petit, * *quan hi mirem, ens hi caben més coses que no ens pensàvem*. Bon Sant Jordi a tothom!
Línies vermelles, pau i convivència. -
La gran teranyina de Roger Vinton - Editat per Edicions del Periscopi, 393 pàgines. Una investigació exhaustiva sobre la gran burgesia catalana, els seus orígens, els parentius i les relaci...
LIJ - L'interrogant gegant, d'Eulàlia Canal - *Eulàlia Canal, Sebastià Serra (il·lustrador)L'interrogant gegantBarcelona: Animallibres, 201740 pp.Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 40ISBN: 978-84-168...
El calze de la feina eterna - Els que no em coneixeu personalment potser fa 4 mesos que no teniu notícies de mi. Quan un blog té un període d'inactivitat prolongat, els lectors es poden...
Preguntes freqüents: Setmana Santa en un estat aconfessional? - Preguntes freqüents: Setmana Santa en un estat aconfessional? : El programa va començar amb una entrevista a l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cu...
Diumenge de Rams - Brisa de primavera als palmons i a la vida,indignació sagrada flamejant al pensament,la justícia corrompent-se en la mentida,l'autoritarisme xipollejant en...
En @joseprull ha dit al jutge: Tinc 2 fills, Roger i Bernat, de 3 i 8 anys. Avui vostè té el poder de decidir si els veig créixer. Si dec... | 0.789642 | curate | {"ca": 0.9318710052295177, "fr": 0.0024694944799535153, "es": 0.034863451481696686, "pt": 0.005084253341080767, "it": 0.0252760023242301, "de": 0.0004357931435212086} | http://blogdeassumpta.blogspot.com.es/2015/01/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_843 | només volia donar les gràcies a tots i totes els internautes que heu seguit el meu viatge a Veneçuela i heu deixat el vostre missatge. | 0.680622 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.xtec.cat/joanvila/category/venecuela/ |
mc4_ca_20230418_8_288178 | Les Ninetes de Cala Cuqui: Un altre miracle: La pintora
2/02/2012 02:28:00 a. m.
merchina2 de febrer de 2012 a les 13:31pero que cambio¡¡que guapa que la has dejado¡¡bssResponEliminacucafera2 de febrer de 2012 a les 17:39Gracias preciosa!!!! La verdad es que está estupenda!! !ResponEliminaImanara3 de febrer de 2012 a les 17:48que guapaaaaaaaaaaaaaaaaa,la has dejado estupenda!!!!!!! !Besotes.ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.588952 | curate | {"ca": 0.8698630136986302, "lt": 0.0547945205479452, "es": 0.07534246575342465} | http://lesninetesdecalacuqui.blogspot.com/2012/02/un-altre-miracle-la-pintora.html |
mc4_ca_20230418_0_779613 | LA PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA DEL CATLLAR
Manuel Maria Fuentes i Gasó, autor del llibre El Castell, Vila i Terme del Catllar. Segles XII-XVIII, editat l’any 1999 per l’Ajuntament del Catllar, parla, en primer lloc, de “Quan el Catllar no hi era”, on es fa referència al poblament prehistòric, a les comunitats protohistòriques, al món romà i a l’alta Edat Mitjana (segles XI-XII), que és quan podem obtenir informació de les primeres fortificacions del castell del Catllar, de la Torre d’en Guiu i La Guardiola i la Torre de Mas Moragues. Val a dir que, prop del nucli de la població, a la riba dreta del Gaià, al lloc conegut com l’Abalç, hi hagué un centre eremític en els primers moments de la formació del Catllar, qui sap si en relació amb l’advocació de l’església del Catllar a Sant Joan Baptista, ja que està documentat en altres indrets que moltes esglésies dedicades a aquest sant foren bastides per eremites; els gravats de la cova Alta podrien correspondre a un moment posterior, si tenim en compte la cronologia de la creu recreuada: probablement al rebrot de l’eremitisme que es donà durant el segle XVI. Cal suposar, doncs, la perduració d’aquest indret com a lloc de culte, perduració que, de fet, ha arribat fins a dates ben recents. Sabem per tradició oral que al peu de l’Abalç existia una ermita, sota l’advocació de sant Magí de la Brufaganya, curiosament un eremita, que fou destruïda per l’aiguat de Santa Tecla el 1874. Malauradament, no sabem res més d’aquesta ermita ja que no apareix citada en cap document ni es conserva cap resta de l’estructura. L’únic element que permet contrastar l’existència d’aquest edifici és la referència a una Ermita en ruinas situada al peu de l’Abalç recollida al cadastre de 1921.
1. La vila del Catllar
El terme del Catllar es troba situat a la vall baixa del Gaià, dins de la demarcació històrica del Camp de Tarragona i de l’actual comarca del Tarragonès; el terme municipal, actualment, té una extensió de 26,39 km2, per la qual cosa esdevé el primer municipi del Baix Gaià en extensió territorial. Les dues primeres referències documentals sobre el topònim són la butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on s’esmenta l’església parroquial del Castlar , i el llistat de les dècimes de 1279 on es parla de l’església de Castlario. Després de la Guerra de Successió, el Reial Decret de Nova Planta, de 16 de gener de 1716, incorporà el Catllar al nou corregiment de Tarragona, que integrava les antigues vegueries de Tarragona i Montblanc; el corregiment fou dividit en els partits de Tarragona i Montblanc i el Catllar formà part del primer. Aquest sistema de divisió administrativa fou suprimit l’any 1833, amb la creació de les províncies. Quant al terminis castri de Castlario, el seu domini, més o menys benèfic, s’extengué sobre els emplaçaments humans de la vila del Catllar, Mas Moragues, les quadres del Masnou i la Plana i el lloc de l’Argilaga. Cal afegir que el terme del Catllar històricament ha estat propens a la població dispersa i, a partir del segle XII, els masos (l’any 1534 se’n coneixen vint-i-dos) esdevenen la forma habitual del colonitzar i repartir el territori; a més, hi figurava la Quadra de Vespella. Cal considerar el terme dels Cocons com una incorporació tardana.
La vila ha estat el nucli principal de població del terme del Catllar: nascuda a recer del castell, esdevingué la protagonista principal dels esdeveniments catllarencs. El nucli urbà del Catllar s’edificà a final del segle XII a la riba dreta del riu Gaià, al redós d’un turó, d’uns 59 metres d’altitud, coronat per una fortificació. L’any 1186 en aquell indret hi havia un castell, possiblement una torre fortificada, sota la protecció feudal de la qual començà a aparèixer la població. No és possible fixar el moment en què la població adquirí el títol de vila; el que sí que podem afirmar és que l’any 1833, quan hom creà la nova província de Tarragona, el Catllar hi constava com a vila; es tracta, per tant, del títol que li és històricament més escaient, encara que no poguem documentar la seva concessió oficial, si és que realment n’hi hagué. Des del principi l’escut de la vila s’identifica amb l’Agnus Dei relacionat amb sant Joan Baptista que, des del segle XII, segons consta documentalment, era patró de la parròquia del Catllar; l’any 1790, a la façana de la nova església, hom esculpí l’escut de la vila al costat del lleó rampant dels Queralt, senyors del Catllar.
Dissortadament, ens manca documentació referent al segle XIII. Tot i això, la dècima pagada pel rector del Catllar els anys 1279 i 1280 i la concessió d’un mercat setmanal per part del rei Jaume II, l’any 1299, ens permeten suposar que la població devia haver crescut i es devia haver consolidat suficientment per fer-ho possible. El nucli urbà de la població, d’acord amb l’època, ja era tancat per una muralla, si més no, a meitat del segle XIV. En aquesta època, a més del castell i l’església, els edificis principals, també hi havia un hospital de pobres i un molí fariner. A meitat del segle XV ja es construïa extramurs. A començaments del segle XVI el senyor ampliava el molí fariner i construïa un molí draper i una farga. El redreçament econòmic que això comportà va fomentar la reconstrucció dels edificis enderrocats, castell inclòs, durant la Guerra Civil Catalana, i l’augment demogràfic, sovint afavorit per una nodrida presència de strangers. Durant la primera dècada del segle XVII es bastí, fora de la vila, a prop dels molins senyorials, una ermita dedicada a sant Ramon de Penyafort. A meitat de segle la vila gaudia d’una casa de l’Estudi ubicada en dependències pròpies de l’hospital. La Guerra de Separació de 1640 ocasionà, novament, la destrucció de molts habitatges de la població, sobretot fora muralla, i també malmeté el castell. Amb l’arribada dels Queralt-Reart tots els edificis senyorials foren reconstruïts. Novament una guerra, en aquesta ocasió la Guerra de Successió, a principi del segle XVIII, estancà la població i el seu creixement urbanístic i econòmic. Tanmateix, ben aviat, durant la segona meitat del segle es veié el més gran creixement urbanístic que la vila havia experimentat fins llavors. La urbanització, s’efectuà a la zona de lo Portal de França i a la Quintana del Castell. Amb el canvi de la situació política, l’espai defensiu fou innecessari i fou transformat a poc a poc en nou i preuat sòl urbà per edificar. La principal novetat en el camp de la construcció en aquest segle fou la nova església parroquial, iniciada el 1776 i beneïda l’any 1790.
Hom pot documentar l’existència de la universitat del Catllar a meitat del segle XIV; en aquesta època, el consell general de la universitat del Catllar no tenia un lloc propi on aplegar-se i es reunia en diversos indrets de la vila, tots ells sota tutela sagrada (i, per tant, inviolables); ho feia a l’hospital, a l’abadia o darrere l’església o fossar. La universitat posseïa, pel que sembla, un edifici propi de capacitat reduïda i possiblement destinat a altres funcions. Durant la primera meitat del segle XVI, hom procedí a la construcció d’una nova abadia; la vella esdevingué la casa de la vila, la qual romangué al mateix lloc fins a final del segle XIX, quan fou traslladada a la seva actual ubicació. Pel que fa a la demografia, al segle XIV arriba als 400 habitants; al segle XV, a 220; al segle XVI, a 459; al segle XVII, a 554; al segle XVIII, a 986. Val a dir que el senyor del Catllar nomenà directament els seus batlles i sots-batlles fins a la implantació del règim borbònic l’any 1719; fins a la seva abolició l’any 1832 eren ratificats per la Reial Audiència de Catalunya. Com a òrgans de govern de la vila, fins a la implantació del règim borbònic, hi hagueren els jurats nomenats directament pels veïns; a partir de l’any 1719, foren imposats els regidors d’encuny castellà: fins a la seva abolició l’any 1832, eren nomenats per la Reial Audiència de Catalunya.
Al llarg del segles el Catllar fou un senyoriu totalment reial i lliure de qualsevol altra mena de jurisdicció: els seus senyors, fins al segle XIX, gaudiren del mer i mixt imperi, alta i baixa jurisdicció sobre el terme i els seus habitants. Arran de la venda de la jurisdicció sobre molts dels pobles del Camp de Tarragona, que féu el rei Joan II a l’arquebisbe Ennec de Vallterra, el 4 de desembre de 1391, el monarca ordenà la fitació dels termes de Tarragona i el Catllar; des d’aleshores la ciutat de Tarragona i la vila del Catllar restaren sota el condomini reial. El castell, vila i terme del Catllar entre els segles XII i XIX estigueren sotmesos al règim senyorial, i hi senyorejaren diverses famílies que aconseguiren de facto que règim feudal sobrevisqués fins a la irrupció del règim liberal. Els Montoliu hi van romandre durant els segles XII-XIV; els Requesens, els Olzinelles i els Queralt-Olzinelles durant el segle XIV; els Queralt i els Pallars durant el segle XV i, finalment, els Queralt, primerament barons i des de final del segle XVI comptes de Santa Coloma, des del segle XV al XIX.
Dues dates obren i tanquen simbòlicament aquest llarg període de la història de la vila del Catllar. L’any 1136 Arnau i Bernat de Viver, senyors del lloc, concedien a Ramon de Puigmoltó una quadra dins el terme del castell del Catllar. I el 1842, Joan Baptista Maria III de Queralt i de Silva, vuitè comte de Santa Coloma, va vendre a Josep Safont i Lluch els drets que tenia al senyoriu del Catllar. Val a dir que el 5 de juliol de l’any 1186 els Viver donaren les dècimes i altres coses del castell i terme del Catllar a l’església parroquial del lloc, al Capítol Catedral de Tarragona i a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls. A principi d’agost de 1481, Elionor de Pallars, senyora del Catllar, casada que fou amb Joao Vaz de Almada, posada en entredit per Joan II, empresonada, excomunicada i posteriorment alliberada i finalment enterrada a la catedral de Tarragona, feia donació del castrum et villam de Castlario cum terminis eiusdem al seu parent Dalmau de Queralt, senyor de Santa Coloma de Queralt. Elionor lliurà un reliquiari en forma de braç humà, que avui es troba al Tresor de la Seu de Tarragona, al Catllar; després de la seva mort, el rector Francesc Febrer, que l’havia absolt de l’excomunió, feia d’ella aquest comentari: fuit crudelissima tiranna, sine verecundia, mala et perversa femina et domina adversus omnes et vassallos suos non timens Deum. Si hem de creure una declaració bastant posterior, concretament de l’any 1548, al moment de la defunció d’Elionor de Pallars el seu patrimoni estava en molt mal estat, i Dalmau II de Queralt hagué de lluitar en tres fronts per tal de refer les rendes de la baronia del Catllar: calia fer habitable el castell, lluir el major nombre possible de censals i racionalitzar les rendes de la baronia; però fou Guerau II qui aconseguí treure la baronia del Catllar de la situació econòmica precària en què es trobava.
En prendre possessió Andreu de Queralt, de Reart i d’Icart (1689-1721), el nou senyor procedí a noves millores, però la Guerra de Successió (1701-1714), que fou una vertadera sagnia per a la vila, canvià radicalment la situació: la repressió suprimí el dret tradicional dels catalans de dur armes; en acabar la guerra, els soldats del rei s’establiren a la vila, alguns dels quals arribaren a casar-se amb catllarenques. El rei Ferran VI de Borbó va expedir a Joan I de Queralt i de Xammar la Reial Carta de successió el 13 de juliol de 1752; el seu fill, Ignasi Andreu de Queralt i Descatllar (1756-1766), enfortí l’economia senyorial i propicià la construcció del molí paperer. El seu fill Joan Baptista II de Queralt (1766-1803) obtingué de Carles III la Reial Carta de successió el 23 de novembre de 1766, el qual aconseguí un progressiu ennobliment i el privilegi, atorgat pel papa Pius VI, d’oratori privat: la castellanització de Joan Baptista fou pràcticament total a partir del seu matrimoni amb Maria Luna, filla del comte de Cifuentes, i sembla que el 1784 es traslladà definitivament a viure a la cort de Madrid; els seus estats catalans, i entre ells la baronia del Catllar, restaven cada vegada més lluny dels interessos dels Queralt; amb tot, el comte juntament amb la seva mare, Maria Josepa de Pinós, fou l’impulsor de la construcció de la nova església parroquial. El seu fill, Joan Baptista Maria III de Queralt i de Silva, vuitè comte de Santa Coloma, fou el darrer senyor del Catllar; va morir l’any 1865.
Un altre element que marcà el final de segle fou la Guerra Gran (1793-1795), que mobilitzà el país contra la França revolucionària, la qual cosa suposà un esforç econòmic important. La Guerra del Francès de començament del segle XIX influí en els catllarencs com en els de les altres poblacions. Les tropes franceses entraren a la vila del Catllar el capvespre del dia 2 de gener de 1809. Necessàriament cal relacionar l’extinció total del règim senyorial a la vila del Catllar amb la situació política de la primera meitat del segle XIX: el 6 d’agost de 1811 les Corts de Cadis aboliren gran part dels drets senyorials; Ferran VII, malgrat restablir el règim absolut, mantingué en vigor el decret de supressió dels drets senyorials jurisdiccionals; el Trienni Liberal (1820-1823) representà el retorn de la Constitució de 1812 i un nou impuls per als objectius de la revolució liberal; el 27 de setembre i l’11 d’octubre de 1820 fou promulgada la llei de desvinculació de tota mena de senyorius. El comte de Santa Coloma fou un dels pocs nobles catalans que s’hi acollí; entre els anys 1821 i 1823 efectuà tres vendes del seu patrimoni català; el retorn a l’absolutisme l’any 1823 suposà una nova supressió de la legislació libeal; finalment, el 30 d’agost de 1836 fou restablerta la llei desvinculadora de 1820: amb l’abolició de les relacions feudals de l’ordenament jurídic, la propietat de la terra finalment fou sotmesa a les lleis del mercat capitalista. El 12 de maig de 1842, el comte vengué al comerciant vigatà Josep Safont totes les seves finques, i així pogué eixugar el seu deute.
2. L’església antiga
El nucli originari de la parròquia l’integraven la vila del Catllar i el seu terme, en el qual hi havia altres nuclis de població com ara Mas Moragues , La Plana i el Mas Nou, i sobretot l’Argilaga-Montbui, a més d’una vintena de masos. Durant un cert període de temps, el rector del Catllar tenia jurisdicció sobre l’església del poble de Peralta, lligat a la família dels Montoliu. La parròquia sempre està arrelada en un territori concret. En aquest cas, la de Sant Joan Baptista DEL Catllar comprenia a més de la vida i el seu terme, el poble de Peralta, i el Molí de Fortuny; aquesta àrea d’influència varià al llarg dels segles. Així, l’església de Peralta fou segregada de la parròquia del Catllar a final del segle XVI, i l’Argilaga ho fou a meitat del segle XIX.
La primera església fou bastida a final del segle XII i dedicada a la Degollació de sant Joan Baptista. El 7 de juliol de 1186, els germans Bernat i Arnau de Viver, juntament amb els seus respectius fills Guillem, Bernat, Pere i Bertran de Montoliu i Arnau, Berenguer, Ponç i Gerard de Montoliu feren donació de décimas y otras cosas en el termino del Catllar, á favor de su Iglesia de Sn. Juan, de este Mitrado, y su Cabildo; la donació dels Viver de 1186 inclou, a més de la pròpia parròquia, l’arquebisbe de Tarragona, aleshores Berenguer de Vilademuns, i el seu Capítol Catedral: des dels seus orígens, per tant, la parròquia de sant Joan Baptista del Catllar estigué vinculada a la Seu de Tarragona. El primer edifici, ja fos bastit abans de l’any 1186 o bé arrel de la donació efectuada pels senyors del Catllar aquell mateix any, fou aixecat segons el gust i l’estil romànic de l’època. Dissortadament, posseïm comptades notícies sobre l’església del Catllar durant els segles XII-XIV; i, encara, les que tenim són breus i es refereixen més a les rendes que no pas a l’edifici parroquial.
La primera descripció que tenim de l’església del Catllar pertany a meitat del segle XV. El 17 de març de 1450 el cardenal Pedro de Urrea feia visita pastoral al Catllar: el visitador considerava que l’edifici de l’església es trobava en bon estat, tenia un campanile i estava bene illuminata cereis et lampadis i també resultava satisfactori l’estat de les fontes baptismales - que estaven - sub clave. Disposava de tres altars: el major, dedicat a sant Joan (a l’absis se servava la reserva eucarística en un armari-sagrari), un altre dedicat la Maria de Déu (on hi havia fundat un benefici) i un tercer dedicat a sant Bartomeu (també amb un benefici). Val a dir que l’absència reiterada del rector, el comensal Bartomeu Casadevall, i l’existència de diversos clergues que regien la parròquia en nom seu explicaria la pobresa general que aquella presentava, un fet que coincideix amb una no bona situació econòmica de la vila.
Tot i les turbulències de diversa mena que afectaren el Principat de Catalunya durant la segona meitat del segle XV, de les quals no se’n lliurà pas el Catllar, l’església parroquial conegué un notable procés d’embelliment artístic. Coneixem, a més de l’altar major ja esmentat (que fou objecte d’una actuació pictòrica) i els de Santa Maria (posteriorment coneguda amb el nom de la Candelera) i de sant Bartomeu, el de sant Sebastià (un sant, objecte de devoció popular amb ocasió de les pestilències que afectaren la població de manera continuada el segle XV) i el de santa Maria Magdalena (també amb un benifet). Durant els segles XVI i XVII hom constata, en sintonia amb les directrius del concili de Trento, una renovació de la vida cristiana que es manifesta en la renovació religioso-artística de l’església parroquial; noves devocions i la revifalla de les antigues promogueren la construcció de capelles i altars: els altars de la Mare de Déu del Roser, del Sant Crist o del Nom de Jesús, de sant Antoni de Pàdua, de santa Llúcia i de sant Francesc Xavier. Ara bé, l’església que fins a final del segle XVIII es considerava en bon estat, s’anà deteriorant progressivament; l’estructura mateixa de l’església o d’algunes de les capelles esdevingué ruïnosa, poc estètica i digna per a les celebracions religioses, i fou l’arquebisbe Pere de Copons i de Copons, durant la seva visita pastoral de l’any 1731, qui llençà el primer crit d’alarma. L’auge econòmic i demogràfic produït a la vila del Catllar, com a la majoria de les altres poblacions del Camp de Tarragona, a meitat del segle XVIII, explicaria la preocupació de la població per tenir un temple amb més capacitat. La visita pastoral de 1759 explica prou bé que la intenció dels catllarencs no era pas en aquell moment l’edificació d’una nova església, sinó l’eixamplament de l’antiga a partir del presbiteri; però tot va quedar en bons propòsits. Durant aquest període de temps, els altars i capelles també experimentaren alguns canvis: a més d’arranjar algunes de les capelles ja existents o els antics altars, es construïren: a l’altar de sant Sebastià hi havia les imatges de sant Antoni i de santa Llúcia, a la capella de santa Maria Magdalena la imatge de sant Isidre, a l’altar del Roser les imatges sant Domènec i de santa Caterina de Siena, a l’altar de la Candelera una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, un quadre de la Puríssima Concepció i un altar de les Ànimes del Purgatori; Sant Nicasi, tot i que el copatró del Catllar, tenia probablement només una imatge en algun altre altar.
D’acord amb la documentació que tenim a les mans, podem assegurar que la parròquia del Catllar mai no tingué una valuosa orfebreria dedicada al culte, fora del braç-reliquiari de sant Joan Baptista: obrat segurament a final del segle XIV o a prinicpi del XV la parròquia el perdé el 1488 amb la mort d’Elionor de Pallars. A principi del segle XVI es produeix una donació per a fer una capsa d’argent per tenir lo Corpus en lo sacrari i una creu: la fabricació de la creu es retardà alguns anys, si és que arribà a fer-se mai. El 16 de juliol de 1964 els jurats feien l’inventari dels ornaments i argenteria de la sagristia de l’església: Item, un calser de argent sobredaurat (...). Item, un calser de piltre. Item, una capseta de argent per portar lo Sanct Sagrament. Item, una custòdia de coure per portar lo Sanct Sagrament per la villa y terme. Item, una capseta de estany per a extremunciar; el 8 de febrer de 1643 la sagristia de la parròquia lliurava 6 lliures i 6 sous per a pagar la plata y mans de les tres crismeres. La Guerra de Separació posà en perill l’escassa orfebreria de l’església parroquial del Catllar; quan el conflicte començava a minvar, l’interès per millorar la qualitat dels objectes litúrgics augmentà notablement; una consideració especial mereix el reliquiari de sant Nicasi, fabricat l’any 1688. Les visites pastorals del segle XVIII posen de manifest l’estat lamentable dels objectes de culte, a causa de l’estat ruïnós de la teulada de la sacristia. Durant el segle XIX, la parròquia, si fem cas dels inventaris dels anys 1846, 1868 i 1875, no augmentà pas la seva orfebreria dedicada al culte: en la visita de 1825 l’arquebisbe Jaume Creus i Martí manava: dorese la patena y vaso del caliz de plata; l’any 1828 l’arquebisbe Antonio Fernando de Echanove i Zaldivas insistia encara en l’anterior manament; el 1882 l’arquebisbe Benet Vilamitjana i Vila manava que se restauren los relicarios y se haga desaparecer las manchas de una de las patenas y la del fondo de uno de los cálices. El final de segle veuria l’expoli d’alguns objectes de culte.
Les primeres descripcions més acurades sobre els objectes de culte d’orfebreria, les trobem entrat el segle XX. L’inventari de 1911 parla de tres calzes, la vera Creu, els dos reliquiaris i, pel que fa a altres objectes, un armonium; el de 1922, recull pràcticament el mateix. El més extens és el de 1925, que recull l’existència dels següents objectes: calices tres, uno de platina y dos de metal dorado al fuego (...). Patenas tres de plata dorada (...). Cucharas idem (...). Cupones dos, uno de plata dorada grande y otro mediano de platina (...). Custodias una de platina recien dorada en 1924 (...). Una cruz de plata dorada (...). Una cruz procesional de metal dorado (...). Palmatorias, hay una de plata dorada con su aguja (...). Reliquiarios, uno de plata de San Juan Bautistay otro también de plata de San Nicasio (...). Un incensario con naveta de platina (...). Portapaces dos de platina. El regent Magí Pujol, l’any 1930, en fa una nova descripció, a més d’explicar la construcció d’un nou “Monument” i la reparació de la teulada del temple; i escriu: Donde se venera al Sto. Cristoal entrar al templo, había un altar dedicado a S. Ramon, tan mal colocado y de tan mala vista que ya en su visita el Emmo. Sr. Cardenal afirmó que le sería muy grato el verlo desaparecer. Expuesta la idea al Superior la aprobó y al efecto se procedió a desmontarlo y a colocar al Sto. Cristo que estaba retirado en la sacristía en el lugar u forma en que hoy se venera (...). Se puede afirmar que no había Altar del Carmen, pues solo había unos tablones casos y carcomidos con una pequeña imagen de la Virgen en el centro. Pensose en arreglar el que servía para S. Ramon y asi se hizo; afegeix que a fin que la parroquia tenga buen repertorio de música se ha suscrito a Revista parroquial de música sagrada. Mas para no se gravoso para el culto se ha pedido a las Asociaciones: Apostolado de la Oración, Virgen del Rosario, Hijas de María y Visita Domiciliaria que ayudaran a pagar la suscripción (...). Al objeto de fomentar la piedad e instrucción religiosa de los feligreses, se ha suscrito a la parroquia a la hoja Fiesta santificada (...). En fecha de noviembre de 1930, se ha pasado por toda la Iglesia la linea de conduce el fuido eléctricopara así facilitar la iluminación por todos los altares y dependencias de la parroquia.
És més interessant l’inventari de 1935, efectuat per mossèn Salvador Escarré; en aquesta ocasió, el rector s’atrevia a descriure els objectes litúrgics: El precioso y antiguo Reliquiario de la Veracruz, es de estilo gótico, de plata, hermosamente repujado y dorado: no tiene marca de platero, mide 0,35 m. De alto, y no tiene esmaltes; lástima que la Cruz, se ignora por quien, ha sido recompuesta con estaño (...). El Reliquiario de San Jaun Bautista es tambien de plata y bellamente repijado; en el pié se ven cuatro cabezas de angel y en su remate en forma de cúpula hay una pequeña imagen de S. Juan Bta. También de plata. No tiene marca de platero, mide 0,41 m. De alto y no tiene esmaltes (...). El Reliquiario de S. Nicasio es igualmente de plata, hermosamente repujado; en el pié se ven cuatro medallones, uno con la inscripción “Catllar”, en otro se lee “Any”, en el tercero “1688” y en el cuarto el escudo parroquial; en su remate, en forma de cúpula, hay una cruz, también de plata; no tiene marca del platero, mide 0,45 m. Y no tiene esmaltes.
Per acabar aquest apartat, parlarem de l’ermita, del fossar, de l’abadia i de l’hort. El 12 d’abril de l’any 1605, Pere Joan Rull, pagès del Catllar, féu donació a la parròquia d’un terreny de 120 passos d’ample i 140 passos de llarg per a construir una ermita a sant Ramon de Penyafort; la primera referència documental que prova l’existència d’una capella dedicada al sant segarrenc la trobem quatre anys més tard: tot i la construcció de l’edifici, l’acondicionament interior de l’ermita devia ser més lent. Possiblement, la novella capella patí els estralls de l’escomesa castellana de 1641, però la seguretat i les condicions de la capella devien ser prou bones el 1643 perquè hom hi redactés uns capítols matrimonials i hi deixés misses; el primer ermità documentat és Lluc Pagès (1672) i el darrer Joan Pallarès i Roig (1773-1802).
A poc a poc, l’ermita aniria caient en un estat de postració lamentable, com queda documentat en l’acta de la visita de l’arquebisbe Romualdo Mon de l’any 1805, i en la de l’arquebisbe Jaume Creus de l’any 1825. La devoció popular a sant Ramon féu que l’ermita es convertís en un centre de pietat important. Val a dir que l’any 1835, en ocasió de la primera guerra carlina, la població convertí l’ermita en un lloc fortificat i l’altar fou traslladat i instal·lat a l’església parroquial; l’any 1838 l’ajuntament liberal, aprofitant un clima socialment i políticament favorable i l’absència del rector, va permutar amb Jaume Safont aquesta ermita per un forn de pa que aquell tenia a la vila. Aquesta situació es perllongà fins a l’arribada del rector Ignasi Martí, l’any 1849. A principi del mes d’octubre de 1850, l’ajuntament intentà de legalitzar la permuta, però el rector s’hi negà. Nou anys després es formalitzava la permuta, i el rector obtenia lo forn anomenat de la vila, forn que el rector Ignasi Martí arrendà a Nicasi Canals, i els diners foren utilitzats per a satisfer diverses necessitats de l’església parroquial. A partir de 1859 i fins l’any 1873, la part alta del forn fou arrendada a Pere Fortuny. El 21 d’octubre de 1885 el rector Martí protestava davant del delegat d’hisenda pública de Tarragona per la intenció oficial de vendre en subhasta pública l’ermita que ell continuava considerant propietat de la parròquia. La subhasta es dugué a terme el dia 30 del mateix mes. La hisenda pública considerava l’ermita de sant Ramon com un bé de l’Estat, que comprenia l’edifici i els terrenys adjacents, tot plegat d’una superfície de 529 m2. El preu de la subhasta fou de 250 ptes., però finalment fou rematada per 251 ptes. El comprador fou Josep Pujadas i Pallarès, fabricant de paper del Catllar.
Els primers enterraments es feren al fossar, situat al costat de l’església parroquial; a partir del segle XVI, hom també enterrà els difunts al temple, però sempre con a signe del poder i riquesa d’algunes famílies catllarenques. El fossar vell fou el resultat d’una donació efectuada per Arnau i Bernat de Viver al rector del Catllar, l’any 1186; amb el pas del temps, el fossar s’anà deteriorant i, així, l’any 1766, el visitador ordenà la seva millora, millora que arribà parcialment l’any 1805. Durant la dècada de 1890, hom hi edificà l’abadia i solament restà una petitíssima part de l’antic fossar; a partir d’aleshores, un petit jardí recordava la seva existència. El cementiri actual passà a ser municipal en virtut de la Llei del 30 de gener de 1932 i el Reglament de8 d’abril de 1933. Recordem que el 2 de juny de 1933 es va promulgar la Llei de Confessions i Congregacions religioses, en la qual, entre altres coses, s’estableix que pertenecen a la propiedad pública nacional los templos de toda clase y sis edificions anexos; i recordem també l’encíclica de Pius XI del 3 de juny del mateix any, en la qual condemna la Llei anterior declarando que ésta no podrà ser invocada contra los derechos imprescriptibles de la Iglesia.
Hem de parlar de l’existència de dues abadies anteriors a l’actual. De la primera, tenim documentació en el Capbreu de 1451; durant la primera meitat del segle XVI hom bastí una abadia nova i la vella esdevingué la casa de la vila. La nova, amb el pas dels anys, es deteriorà lamentablement i els mestres de cases el rierenc Pau Voltes i el homònim catllarenc, oncle i nebot respectivament, signaven amb el rector Tomàs Pellicer el contracte de la construcció d’una nova façana per a l’abadia. Els mestres de cases se obligan y prenen a preu fet a fer la paret davantera forana, ahont és la porta major, davant la iglésia, de la abadia del Catllar. Com a conseqüència de les dificultats econòmiques del rector a l’hora d’acabar les obres, aquell es veié obligat a vendre part d’un edifici propietat de la rectoria: la casa limitava, a sol ixent, amb Anton Novell; a migdia, amb el carrer davant de l’església; a ponent, amb la casa i corral de l’abadia i, a tramuntana, amb Nicasi Salort.
Tenim ben documentat l’hort antic de l’abadia; almenys a final del segle XIX s’hi accedia des del primer pis de l’abadia mitjançant una escala; el cavall de batalla al llarg dels segles fou la seva conservació com a hort clos i aïllat de l’exterior. El 15 d’octubre de 1883 el rector Martí rebia el permís episcopal per vendre l’hort de la rectoria i destinar els diners de la venda a les urgents reparacions que necessitava l’abadia. La venda s’efectuà el 4 de gener de 1884 a favor de Sebastià Pallarès i Gassó. L’hort, en el moment de la venda, media 72 pams de llarg per 56 pams d’ample; fou venut a 2 quarts el pa, i s’obtingueren 4.702 pessetes que hom invertí en la reparació de l’abadia.
3. La construcció de l’església nova
L’última referència a la necessitat de fer obres a l’església parroquial del Catllar, la trobem a la visita pastoral de 1766; en canvi, la decisió de bastir-ne una de nova no apareix fins a deu anys més tard. Sembla que la decisió de bastir el nou temple vingué auspiciada per l’ajut i encoratjament dels senyors de la vila. El 8 de febrer de 1776 els regidors de la vila escrivien l’arquebisbe Juan Lario tot notificant-li el seu projecte i sol·licitant del prelat els ajuts i gràcies acostumades; en la carta s’esmentava la voluntat dels comtes de Queralt de subvenir les necessitats de la nova construcció. El contracte de construcció de la nova església fou signat el 25 de febrer de 1776 a la vila del Catllar, davant del notari torrenc Jeroni Cabanyes, entre l’arquitecte Josep Carafí i els representants de la vila. Carafí era mestre d’obres i vivia a Sarrià; tot i que el conveni el presentava com a arquitecto de la ciutat de Tarragona, probablement hauria nascut a Barcelona. Amb l’inici de les obres, Carafí devia habitar regularment a la vila del Catllar, encara que anant i venint de Barcelona.
Les obres s’iniciaren l’any 1776 i la nova església es bastí en el mismo lugar en donde al presente està cita, por no haver lugar mas comodo: l’antic temple seria enderrocat aviat per tal d’aprofitar-ne les pedres. Les primeres referències a una església interina no apareixen fins el 1790, en la visita de l’arquebisbe Francesc Armanyà. Dissortadament, no disposem d’informació sobre el desenvolupament de les obres. El 18 d’agost de 1790, poc dies abans de beneir el nou temple, el rector Joan Guardiola informava de l’estat en què aquell es trobava. Segons l’informe del rector, lo material de la fabrica de la iglesia esta casi del tot concluida. Falta solament acabar al chor, una de las dos sacristias, posar vidrieras a la ons. Falta també lo pulpit, la llantia per il·luminar lo Santíssim Sagrament, la pila de batejar y en la sagristia faltan las portas y aygua mantil. Però lo pulpit, la llantia y las portas de la sagristia prometen estar tot posat y llest per lo día de la Degollació de S. Joan, y juntament també tenir posadas dos o quatre vidrieras en dos o quatre de las set ons de la iglesia. Tenen sí un altar major y la iglesia se tanca ab sas portas, pany y clau. La nova església fou beneïda el dia 28 d’agost de 1790; amb tot, l’any 1795 encara es parlava del que havien costat les pedres del campanar. I, segons l’inventari de 1935, malgrat la benedicció de l’any 1790, hom estava continuando aun las obras hasta marzo de 1796. L’any 1805 un informe de la parròquia del Catllar adreçat a l’arquebisbe Romualdo Mon i Velarde descriu la totalitat de la fàbrica acabada, campanar inclòs.
Sembla que la decisió de bastir el nou temple vingué auspiciada, una vegada més, per l’ajut i encoratjament dels senyors de la vila. El 8 de febrer de 1776 els regidors de la vila escrivien a l’arquebisbe Juan Lario tot notificant-li el seu projecte i sol·licitant dels prelat els ajuts i gràcies acostumades: l’encoratjament i l’ajut senyorial, acompanyats de la col·laboració dels veïns del Catllar, feren possible l’inici de l’empresa. El permís del prelat tarragoní arribà abans del 25 de febrer 1776, data en la qual la vila signà el conveni de construcció de l’edifici amb l’arquitecte Carafí. Segons l’informe oficial de 17 de maig de 1783, la construcció de l’església nova del Catllar estava pressupostada em 24.000 lliures i 6 sous; generalment, aquestes construccions es finançaven gràcies a les almoines dels fidels, la imposició de diversos vintens i d’altres impostos sobre els fruits collits al terme, tant per part dels veïns com pels terratinents, i la col·laboració econòmica, més o menys voluntària, dels perceptors del delme en aquelles contrades; en el nostre cas, la documentació, encara que incompleta, parla de dos vintens i de la col·laboració dels confraries. Com era habitual i preceptiu, fou nomenada una junta d’administradors de l’obra i un dipositari dels cabals.
El 14 d’agost de 1790, els regidors del Catllar sol·licitaren de l’arquebisbe de Tarragona l’autorització per tal de beneir la nova església. La lletra recordava al prelat que serca de catorze anys que comensaren la iglesia de la parroquia de dita vila. I aleshores demanaven que com ara está concluin-se dita iglesia desitjaria dit ajuntament se servisque V.S.I. de complaurer a dits srs per donar-los lo permís per beneir-la per estar en gran falta de temple. Suplican dits srs. A V.S.I los fasés la graciade beneir-la lo dia de St. Joan de Gollasi, que es lo dia 29 de eix mes de agost per tenir temps per compondrer las cosas necesarias que se auran menester que esperan rebre lo fabor y gracia de V.S.I.. L’arquebisbe encarregà al rector Joan Guardiola un informe sobre l’estat del nou temple; l’informe fou enviat el dia 16 d’agost. Finalment, el dia 19 d’aquell mes, l’arquebisbe Fr. Francesc Armanyà concedí la facultat al rector Guardiola perquè beneís la nova església. La benedicció es féu el 28 d’agost; l’acta de benedicció ho relata dient que el dia 28 del que rige a las diez y media de la mañana salió de la iglesia interina con toda solemnidad la procesión se dirigió a la iglesia nueva, y en llegando a dicha iglesia se hizo la función segun prescribe el Ritual Romano y Tarraconense (...). A las cinco de la tarde se hizo la solemne procesión de la traslación del Santísimo Sacramento.
Medina de Vargas adscriu l’església del Catllar a una època d’indefinició situada entre el Barroc i el Classicisme: L’edifici de l’església parroquial del Catllar, obra de l’arquitecte Josep Carafí, construïda entre els anys 1776 i 1780, és de gust classicista amb certs trets barrocs. Aquesta indefinició estilística obeeix al fet de trobar-nos en un moment, l’últim quart del segle XVIII, en el qual el gust constructiu a Catalanya oscil·la entre dos corrents: d’una banda, la forta implantació del barroc que fins ben passat el primer terç dels egle XVIII ha mantingut un predomini total, però que, tanmateix, no aconseguí ofegar els principis vitruvians, els quals, la segona meitat del segle, tornen a agafar força, en bona mesura gràcies al suport de l’Acadèmia de San Fernando - fundada en 1752 -. Aquest segon corrent influencià els sectors culturalment més sensibilitzats, tot preconitzants un sentit de sobrietat oposat a les exaltacions, sovint força grolleres, del barroquisme popular i, ja en el segle XIX, cristalitzà en l’estil neoclàssic. Fluctuant entre ambdós gustos s’arriba a una mena d’entesa en virtut de la qual conviuen en un mateix edifici estructures classicistes amb elements ornamentals barrocs o rococós, però que s’aniran reduint cada vegada més a elements no pròpiament constructius, especialment els retaules. La fàbrica del temple del Catllar està clarament imbuïda d’aquesta sobrietat que s’evidencia a l’exterior, especialment en el frontis, el qual presenta porta rectangular devellada i enquadrada amb pilastres corinties, entaulament quasi llis i frontó corbat, tot del més net classicisme.
Per altra badna, l’autora relaciona l’església del Catllar amb la de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona construïda per l’arquitecte Josep Mas entre els anys 1756 i 1775. Per ella les semblances són evidents quan diu que una i altra planta mostren la mateixa solució bàsica pel que fa al repartiment de les naus, el creuer, la cúpula, etc., com també les proporcions entre les parts; l’analogia entre ambdues façanes és igualment pal·lesa, especialment en les corvatures còncaves resultants d’escapçar les cantonades corresponents a les reduïdes naus laterals; però no s’està de dir que cal dir que al Catllar, potser per partir d’un pressupost més baix i/o perquè el gust d’en Carafí fos més auster i influït per l’Acadèmia, hi ha diferències respecte a la Mercè. En general, la façana del Baptista és molt més estilitzada i airosa que la dels mercedaris, tot i que la primera obeeix a l’alçada real de la nau central - el frontó coincideix amb la teulada -, mentre que a la segona la façana fa de teló en el sentit que no es correspon amb l’estructura de l’edifici sinó que el sobrepuja aproximadament fins a coincidir l’arrencament del frontó amb el vèrtex de la teulada; la qual cosa, però, no evita l’efecte de pensator, accentuat per l’horitzontalitat de l’ovat i per la cornisa, la qual, en dividir l’alçada a la meitat, trenca l’impuls de verticalitat. I continua dient: Quant a ornamentació, la parroquial del Catllar és molt més senzilla que l’església mercedària, encara que, com ella, disposa de gerros a banda i banda de l’acabament en frontó triangular del capcer, com també l’òval, però aquí més petit i circular. Les pilastres adossades i bessones a cada banda del temple mercedari, se substitueixen al Catllar pels petits esglaons de retrocés dels laterals de la façana, i, finalment, a cada costat la portalada hi ha un escut o cartel·la —l’un amb el lleó rampant dels Queralt, i l’altre amb l’Agnus Dei de la vila— i al damunt una furnícula amb l’estàtua del patró. El campanar, admirable pel seu disseny, exquisit i airós, és un element primordial en la fàbrica parroquial del Catllar. Té un primer cos quadrat, un segon vuitavat, amb esveltíssimes finestres, i un tercer, també vuitavat i de diàmetre més petit, amb ornament de balconets amb gerros davant de cada finestral; l’acabament és una coberta barroca molt gràcil amb finestrals ovalats profusament decorats. L’extremada senzillesa que el cimbori octogonal de l’església presenta a l’exterior, molt probablement respon al propòsit de no distreure l’atenció del campanar.
Cal afegir que la cúpula de l’església està il·luminada per quatre finestrals i ornamentada interiorment per quatre medallons situats sobre les petxines; el primer dels quals representa les taules de la Llei; el segon, la mesa dels sacrificis amb el canalobre dels set braços; el tercer, l’Arca de l’Aliança i el quart, l’Anyell amb el Llibre dels Sagraments amb la creu i sobreposat el triangle de la Santíssima Trinitat; tots estan guarnits amb àngels i diversos estris sagrats. Durant el mes de novembre de 1790, el comte de Santa Coloma Joan II i la seva muller, Maria Luisa de Silva, sojornaren al Catllar; segurament, el motiu principal de la visita fou contemplar el nou temple ja beneït. Aleshores, Joan II de Queralt digué que volia posar en la iglesia las suas armas, y que juntament ell pagaria las armas de la vila. Així, doncs, el lleó rampant dels comtes de Santa Coloma l’Agnus Dei de la vida del Catllar foren posats a la façana de l’església el mes d’agost de 1791. El rector Joan Guardiola es preocupà, en la nota que ara transcriurem, d’indicar el significat d’aquest fet. Segons el rector, se posaren las ditas armas o escut, no perque dit excssím. Sr. Tinga algundret en dita iglesia, ni sia presentador de la rectoria; pues a mi me la presentá lo ilssm. Sr. Arquebisbe Dons r. Francisco Armanyà, sinó solament per obsequi que lo volgué fer lo poble per lo que dit exssim. Sr. Contribuó en tres passetas diarias tot lo temps que durá la fabrica de la dita Iglesia.
De primer moment, l’església fou embellida amb els altars de l’església vella. L’altar major, possiblement encara era d’època medieval. D’altres, com els del Sant Crist, sant Isidre i santa Magdalena, la Purificació de Maria, les Ànimes del Purgatori i la Mare de Déu del Roser havien estat obrats durant la primera meitat del segle XVIII. D’altra banda, l’altar de la Mare de Déu dels Dolors, que trobem a la visita de 1753, no apareix en l’inventari parroquial de 1805. Els nous altars foren els de sant Pelegrí a la capella que está en lo cruzero, a la part del Evangeli, amb les imatges de sant Francesc Xavier i de santa Teresa de Jesús; l’any 1809, com a conseqüència de la Guerra del Francès, es malmeteren les imatges de sant Francesc Xavier i de santa Teresa, però foren restaurades i pintades en temps del rector Ignasi Martí (ambdues eren de fista pintada i medien 0’90 cms d’alçada). L’inventari parroquial de 1935 ofereix una descripció detallada de la mesa i del retaule de l’altar.
Abans de l’any 1731 hom havia bastit una capella nova i esculpit una nova imatge del Sant Crist; malgrat això, la devoció de Francesc Rull el decidí a fer-ne un de nou el 1792, i el rector Guardiola en parla dient: lo dia trenta de novembre mil set cents noranta dos se ha plantat lo retaula del San christo en la capella del cruzero, que és a la part del Evangeli. Al qual retaula lo ha fet a expensas suas lo sor Francisco Rull, pagès de la prsent vila. Lo valor de ell, junt ab las pedras picadas que estan al grahó qui puja a la capella, és tres centas noranta lliuras. La imatge del San Christo és la mateixa ques estava a la iglesia vella, solament se ha encarnat de nou, y costà lo encarnar-la setze lliuras. Dia primer de janer de mil set cents noranta tres lo he benehit jo lo infrascrit rnt. Rector. Dia benedicció se feu ab tota solemnitat: fou cantada y ab capa pluvial; se feu immediatament al tornar de la professó, y luego después se cantà la missa major en la dita capella. L’any 1851, arran de la construcció de la capella del Santíssim Sagrament, l’altar del Sant Crist fou traslladat a la banda oposada del mateix creuer; temps després, aquest altar fou instal·lat a l’interior de la nova capella, al bell mig del presbiteri. L’inventari de 1935 deia que el retablo forma tres cuerpos: el inferior, a los lados de la mesa, es el pedestal de las columnas; en el central hay una grande hornacina cuadrilonga con tres imágenes, el Sto. Cristo en medio, la Virgen Dolorosa a la derecha y S. Juan Evangelista a la izquierda, formando el Calvario; está la hornacina franqueada por cuatro columnas estriadas, sobre las que corre un friso con adornos centrales y la cornisa denticulada con modilloes; el cuerpo superior de forma circular, también denticulado con modillones lleva grabado en su centro el monograma de Jesús. El retablo es de madera, pintado y decorado. La imatge de Jesús crucificat era de tamany natural natural i provenia de l’antiga església. Fou tallada en fusta pels volts de 1731 i, juntament amb la creu, media 3,50 metres d’alçada. La imatge de la Dolorosa, en canvi, només tenia cap i mans, mentre que la resta era un maniquí de fusta, vestit de negre, amb una tovallola a les mans, un escut-cor d’argent travessat amb set espases al pit i una corona daurada. La Dolorosa media 1,55 metres d’alçada. Finalment, la imatge de sant Joan Evangelista era de fusta pintada i media solament 1,50 metres.
L’altar de sant Nicasi començà a bastir-se gràcies a les almoines recollides entre els catllarencs ui fou acabat el 1799 amb l’auxili de dos fidels, Nicasi Salort i Nicasi pasqual. Estava emplaçat al bell mig del creuer a la part dreta del temple. L’inventari de
1935 diu: La mesa es de madera, con dos gradas. El retablo consta de tres cuerpos: el inferior, a los lados de la mesa, forma los pedestales de las columnas, llevan esculpidos diversos atributos episcopales, mide 1,90 m. De alto; en el centro dels egundo cuerpo hay una hornacna con la imagen de S. Nicasio revestida de pontifical y en actitud de bendecir, sobre un pedestal de madera en que hay esculpidas una espada y corona entrelazadas, y al pié de la imagen hay dos ángeles, uno que sostiene el báculo y el otro lleva una palma. A los flancos de la hornacina hay cuatro columnas con estrías doradas, al igual que los capiteles, lleva superpuesto el friso con adornos centrales y la cornisa desticulada con modillones. El ucerpo superior es semicircular, denticulado también y con modillores, y en su centro una corona radiante al rededor de un pequeño triángulo con la palabra Jeová en hebreo, y dos jarrones en los extremos. La imatge de sant Nicasi era de fusta i media 2 metres, mentre que les dels àngels medien 0,60 metres cadascuna.
L’altar de la Candelera estava situat a la segona capella després del creuer a la banda dreta de l’església. L’inventari de 1935 ofereix una descripció de l’altar: La mesa es de madera. El retablo forma tres cuerpos: el inferior, a los lados de la mesa, con diversas alegorías de la Virgen, es el pedestal de las columnas; en el centro del segundo cuerpo en su parte baja hay un sencillo sepulcro con la imagen de la Virgen yacente; encima y dentro de una hornacina está la imagen de la Virgen con el niño Jesús en brazos en el misterio de su Purifiación, y a sus pies dos ángeles con doas palomas el uno y con un cirio el otro; está la hornacina franqueada por cuatro columnas estriadas, dos a dos, y a sus lados sobre unas repisas la imagen de Sta. Marina, en la parte del Evangelio, y otra, en la de la Epístola, que representa una santa monja (...). En el archivo consta que es 1806 se colocaron a los lados de este altar las imágenes de Sta. Marina i Sta. Longarda; sobre los capiteles dorados coore un friso con adornos centrales y cornisa denticulada. El cuerpo superior es de forma cuadrangular, en su centro hay en relieve una imagen de la Inmaculada, rodeada de nubes, con cuatro cabezas de ángel, y a ambos extremos sobre la cornisa se ven los ángeles. La mesa y el retablo son pintadas y los capiteles con los adornos del friso dorados. La imatge principal de la Mare de Déu media 1,60 metres, els àngels que l’envoltaven, 0,50 metres cadascun; la Verge jacent, 1,30 metres; les imatges laterals medien 1,35 metres cadascuna; la de la Immaculada media 1 metre i, finalment, les dels àngles superiors, 0,50 metres cadascun.
4. La vida de la parròquia fins la guerra civil
La vida de la parròquia es manifesta històricament a través de les confraries i associacions piadoses. L’any 1647 fou confeccionat un llibre que aplegava totes les confraries existents. La primera confraria que es pot documentar és la de santa Maria Magdalena: durant la primera meitat del segle XVI era una confraria mixta, formada per homes i per dones, i també foren confrares francesos o genovesos que arribaren a dirigir-la. La importància d’aquesta primera confraria en la vida catllarenca es fa palesa al llarg del temps. Sembla que fou la primera capella bastida a l’antiga església l’any 1603. Entre 1733-1748 es bastí una nova capella, juntament amb la del Roser; en algunes ocasions fou l’indret cobejat pels catllarencs per ésser-hi enterrats.
La confraria del Santíssim Sagrament tingué com antecedent la luminarie Corporis Christi: la seva finalitat era la il·luminació constant i suficient del Santíssim Sagrament, coneguda també com a confraria dels fadrins. El 12 de gener de 1681, el papa Innocenci XI establí la Confraria del Santíssim Sagrament del Catllar agregant-la a la Confraria de Santa Maria sopra Minerva de Roma. Aquesta última, l’havia eregit el papa Pau V el 7 de desembre de l’any 1606. Gràcies a l’agregació, els confrares catllarencs gaudirien de la gran quantitat d’indulgències plenàries concedides als devots romans de l’Eucaristia; podrien tenir estatuts propis aprovats per l’ordinari, en aquest cas l’arquebisbe de Tarragona; mantindrien el dret de captar per millorar el culte eucarístic i elegir lliurement el seu confessor. L’any 1934 la còpia autèntica d’aquesta butlla pontifícia fou dipositada a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. La confraria celebrava sobretot la festa del Corpus.
La confraria del Sant Nom de Jesús, amb una gran influència tridentina, tenia cura especialment de la processó del Divendres Sant; sembla que aviat gaudí del favor de la població, car augmentà ràpidament el seu patrimoni. La de sant Joan Baptista, documentada entre l’any 1643 i 1758, era pròpiament la confraria de la vila i, com a tal, tenia cura de l’altar major i del culte que s’hi celebrava. La confraria de sant Sebastià, documentada entre 1646 i 1764, tenia altar propi i era coneguda com la confraria dels menestrals de dita vila del Catllar. La devoció a la Mare de Déu del Roser i al res del rosari fou propagada arran de la batalla de Lepant de 1572; la confraria, documentada entre els anys 1641 i 1757, estava erigida a l’altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. La confraria de Nostra Senyora de la Candela, documentada entre els anys 1604 i 1758, era administrada per les dones de la vila, i celebrava especialment les festes de la Candelera i de l’Assumpció; però les dones portaven, en un tabernacle. Una imatge de la Mare de Déu dels Dolors durant les processons que celebraven en el seu honor. Finalment, hem de parlar de la confraria de sant Isidre, erigida, segons la visita pastoral de 1737, a l’altar de santa Maria Magdalena; potser era la mateixa confraria coneguda amb el nom de santa Maria Magdalena.
Els catllarencs dels segles XII al XVIII visqueren pregonament la seva fe. Gràcies a les devocions a determinats sants, com sant Joan Baptista o sant Nicasi, pogueren experimentar una certa tranquil·litat i seguretat, malgrat l’època difícil que vivien (la pesta, les caresties alimentàries i la mateixa guerra). Mitjançant les festes, i els espais especials de lleure, convivència i gratuïtat que les festes proporcionen, la vila expressà el sentiments de confiança i poc a poc s’anà creant l’imaginari col·lectiu; el sentit festiu dels catllarencs es fonamentà des del segle XII entorn de la figura de sant Joan Bpatista com a titular de l’església parroquial; a partir del segle XVII, la figura del màrtir sant Nicasi ocupà el lloc principal en la vida devocional de la vila, i la seva significació es féu definitivament palesa a principi del segle XIX, quan esdevingué patró del Catllar.
Pel que fa a la devoció a sant Joan Baptista, sabem que l’any 1186 els germans Viver i els seus fills, de cognom Montoliu, concediren delmes, primícies i terres, entre d’altres, a la parròquia de sant Joan Baptista del Catllar; des del principi, l’advocació fou a la Degollació de sant Joan, que es celebrava el dia 29 d’agost. Signe del precursor fou l’anyell de Déu que aquell anunciava i que esdevingué, primerament emblema de la parròquia i, posteriorment, escut de la vila. A final del segle XIV, o a principi del XV, la vila tenia un braç-reliquiari destinat a servar una relíquia del sant patró; després de diverses vicissituds històriques, el reliquiari acabà formant part del tresor catedralici de Tarragona. A principi del segle XVIII, la parròquia aconseguí un nou reliquiari gràcies a la magnificència del seu rector, el Dr. Francesc Salesses.
Pel que fa a sant Nicasi, hom celebra dues festes en honor seu, els dies 11 d’octubre i 14 de desembre, que es corresponen a dos esdeveniments importants per a la població ocorreguts gràcies a l’auxili d’aquest sant. Sant Nicasi fou bisbe de Reims i predicador afamat amb impromta de profeta. L’any 467, juntament amb moltes altres persones, fou degollat pels vàndals quan aquests saquejaren la ciutat de Reims. Tradicionalment fou considerat un bon advocat contra la pestilència i coma tal se’l tenia a l’església parroquial del Catllar des de finals del segle XV. Així, trobem, doncs, que l’11 de juny de 1497 els jurats del Catllar signaven un contracte amb el pintor tarragoní Joan Albiols per a què pintés un retaule dedicat a sant Sebastià. En aquell retaule ja hi figurava Sent Nichasi, màrtir e bisbe; que és de les pestilències juntament amb d’altres advocats d’aquelles malalties. Tanmateix, la seva importància dins la vida religiosa i social de la vila no arribarà fins al segle XVII, quan es féu un vot de poble per tal d’alliberar-se de la plaga de la llagosta, que assolí arreu de Catalunya una extrema virulència 1687 i que retornà als termes dels Pallaresos, l’Argilaga i la Secuita el 2 de març de 1688 i al del Catllar la vigília de sant Pere: el rector, Dr. Joan Belart, que en fa una vivíssima descripció, demanà als jurats que apleguessin el consell de la vila per tal de decidir el que procedia fer, el qual resolgué se posarien en srots los sants següents: Sant Joan Baptista, Sant Joseph, Sant Nicasi, Sant Ramon de Penyafort, Sant Domingo, Sant Antoni de Pàdua, Sant Sebastià i Santa Magdalena. I lo que dels sobredits gloriosos sants exiria en sort aquell es prengués per patró i advocat contra la dita plaga, i lo diumenge vinent se li celebràs una solemne festa ab sermó. Los quals posats en un sombrero fou extret i eixit en sort lo gloriós Sant Nicasi, bisbe i màrtir (no sens admiració de dit rector i jurats per veurer que com lo dit gloriós sant havia tingut lo patronat de dita vila contra la pesta, lo havia volgut tenir també contra la dita plaga de la llagosta). Al qual lo diumenge següent després de dita extractió, se lo celebrà la festa solemne ab sermó que predicà lo molt Rnt. Pare Mestre Fr. Joseph Lleonart de la orde de predicadors, lector magistral de la santa i metropolitana iglésia de Tarragona. Hom també feia constar amb admiració el lligam espiritual que els catllarencs tenien amb sant Nicasi. Hom explicava com en la vila de Catllar, del Camp i Archebisbat de Tarragona, de temps immemorial se donàs culto i veneració tots los anys ab solemne festa lo dia catorse de desembre al gloriós Sant Nicasi, bisbe i màrtir de Rems, en França, tenint-lo sempre per advocat contra la pestilència de la qual dihuen los vells de la vila haver-los librat per dos vegadas. Aleshores la vila resolgué fer un solemne vot de poble en agraïment a aquell sant. El Dr. Belart va escriure com en altre concell immediat a la dita extracció fou determinat que lo dia catorce de desembre tots los anys (qu.és lo dia del felís transit del dit gloriós sant) li fos celebrada la festa ab maijor solemnitat que fins dit dia tenian acostumat dexant la disposició de aquellas als jurats qui aleshores eren i vull són i per temps seran.
Per altra banda, la vila volgué arrodonir la seva revifada devoció a sant Nicasi amb la consecució d’una relíquia seva. El mateix Fr. Lleonart s’oferí a aconseguir-ne una de les monges dominiques de Montsió de Barcelona. El dia 2 de desembre de 1687 aquelles religioses donaven al rector Belart una reliquia de la part del cap del dit gloriós Sant Nicasi de la forma de dos travesos de dit de amplària i dos i mig de llargària a fi i effecte de collocar aquella en la iglesia de dita vila del Catllar per a la devoció y consuelo de dit poble. La relíquia de sant Nicasi fou aprovada i autentificada per l’autoritat eclesiàstica el 9 de març de 1688. Aquell mateix any la vila féu obrar un reliquiari per servar les relíquies del seu sant patró.
Tanmateix, la vila tingué encara l’oportunitat altra vegada de gaudir de la protecció i auxili de sant Nicasi. El capvespre del 2 de gener de l’any 1809 els francesos entraren al Catllar després de lluitar aferrissadament contra els sometens de la vila. Aquell any hom enregistrà un total de 174 defuncions, la majoria a causa de la pesta. La malaltia es reproduí l’any 1812 i el nombre de morts arribà a 131. El rector Ignasi Martí escrigué uns anys després que a l’any 1812 per rahó de unas amalatias que hi hagué, se va votà S. Nicasi, moriren 80 cossos y 51 albats. La nova festa establerta en honor de sant Nicasi fou fizada el dia 11 d’octubre. Segurament fou triat aquest dia per distingir la festa de la votada el 1687. En aquella època altres pobles de la comarca votaren festes, com és el cas de la Santa Creu de la Riera de Gaià. La vila celebra aquesta festa, coneguda amb el nom de Sant Nicaset, amb una major intensitat que la del dia 14 de desembre. Val a dir que els goigs tradicional cantats a la vida del Catllar recorden la gesta efectuada pel sant l’any 1687: són una adaptació local dels antics goigs que es cantaven al monestir barceloní de Montsió, on se servava la seva relíquia i que foren estampats l’any 1743.
A més de les dues festes votades acabades de citar, podem documentar la festa votada de sant Roc. D’altra banda, les rogatives es feien en moments de necessitat com eren les secades o negades; però la documentació no ha estat pas generosa amb nosaltres. El 18 d’abril de 1539, la ciutat de Tarragona tragué en processó el braç de santa tecla per tal de demanar pluja. Foren invitats els pobles del Camp, entre d’altres, hi assistiren en processó els de Torredembarra, Altafulla i el Catllar. També el 25 d’abril de 1611 es feren rogatives a Tarragona per demanar pluja i acabar la sequera. La ciutat va treure el braç de santa Tecla, que passejà pel voltant de la muralla acompanyat per la confraria tarragonina de la Puríssima Sang i de dos processons dels pobles de Constantí i el Catllar. El 14 de març de 1720 per causa de la gran secada se feren pregàries y se anà a St. Ramon, y se aportà la sta. Imatge de St. Ramon a la parroquial, ben composta y adornada ab lo tabernacle del Roser. | 0.856086 | curate | {"it": 0.002655047995098373, "ca": 0.8789910817618626, "cs": 0.0001361563074409422, "fr": 0.0010211723058070666, "es": 0.11125672271767989, "pt": 0.0022976376880658998, "en": 0.000680781537204711, "ro": 0.001514738920280482, "st": 0.001446660766560011} | http://usuaris.tinet.cat/pcatllar/historia.htm |
oscar-2301_ca_20230418_0_361824 | Mestres i alumnes d'una vintena d'escoles gironines fan estiraments amb música cada matí per millorar la concentració - Social.cat
El diari digital de l'acció social a Catalunya
menú
tanca ×
Seccions
Notícies
Reportatges
Entrevistes
Opinions
Monogràfics
Llibres
Agenda
Documents
Social Brand
Categories
Acció social
Drets Humans
Acció cultural
Economia social
Feminismes
Medi ambient
Diversitat funcional
Treball
Dones
Educació
Gent gran
Infància i joventut
LGTBIQ+
Migracions
Desigualtat social
Salut
Habitatge
Territori
Catalunya
Barcelona
Barcelona ciutat
Girona
Lleida
Tarragona
Estat espanyol
Europa
Món
Qui som
Contacte
Butlletí
Imatge gràfica
Sociallab
Socialitzant
Setmana del llibre social
×
Cercador
Portada
Notícies
Educació
Publicitat
Mestres i alumnes d'una vintena d'escoles gironines fan estiraments amb música cada matí per millorar la concentració
Les responsables del programa Tirabuixó assenyalen que es tracta d'una inversió en “benestar” tant per a la mainada com per als docents
Educació
Catalunya
Dilluns, 29 d'abril de 2019 | 10:30 h
0
El pati de l'Escola Joan Reglà de Bàscara amb els alumnes fent exercicis | Gerard Vilà (ACN)
Segueix-nos a xarxes per estar al corrent de les últimes novetats
ACN
Una vintena d'escoles gironines participen en el programa Tirabuixó. Es tracta d'uns exercicis que es fan durant set minuts abans d'entrar a l'escola acompanyats amb música que permeten que tant els docents com els alumnes comencin les classes en un estat “més calmat”. “No es tracta de relaxació, sinó de consciència corporal. El què es busca és que iniciïn la jornada més connectats”, assenyala la Barbara Van Hoestenberghe, una de les responsables.
Van Hoestenberghe explica que des de que van començar a l'Escola Joan Reglà de Bàscara (Alt Empordà), no han parat d'incorporar centres. “Es tracta d'una inversió en benestar. No tindràs una pissarra digital, però en canvi els mestres i els alumnes de la teva escola estaran més connectats”, assenyala. La feina a les aules de l'Escola Joan Reglà de Bàscara fa sis anys que comencen a les nou i set minuts del matí. I és que els alumnes d'aquest centre dediquen una estona a fer estiraments acompanyats amb una sintonia. Es tracta del programa Tirabuixó, que permet començar el dia “més connectats”, tant als alumnes com als docents. De fet, des de que es va iniciar, el centre es mostra “molt satisfet” dels resultats que tenen.
Tot plegat ha portat a les dues impulsores del projecte a exportar-lo a altres centres, i ja són disset les escoles de l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany i la Garrotxa que han decidit participar-hi.
A més, hi ha dos instituts de secundària que també s'hi hi han interessat, i quatre escoles més que també tenen intenció d'implantar algun dels projectes. “La veritat és que el nombre de centres ha anat en augment i cada cop n'hi ha més que veuen que és una bona experiència”.
El projecte Tirabuixó combina una taula d'estiraments amb una melodia. Les seves responsables són la Lola Robles i la Barbara Van Hoestenberghe, que és la responsable de la música.
Van Hoestenberghe explica que el programa ajuda a mestres i alumnes a concentrar-se i a entrar en una “actitud de calma que va molt bé per aprendre”. “Estan més desperts i tranquils, però no pas relaxats”, concreta.
Inversió en benestar
Una de les claus, explica Van Hoestenberghe, és “vendre” el projecte. La responsable musical assenyala que a moltes escoles “costa” apostar per un programa d'aquest tipus. “No és tangible, no tindràs una pissarra digital, però inverteixes en el benestar dels alumnes i professors i en millores el rendiment”, assenyala.
Des de l'Escola Joan Reglà reconeixen que es tracta d'un projecte “molt profitós”, no només pels alumnes i professors sinó també per a les famílies. I és que entre els participants que cada matí fan els exercicis hi ha els 120 estudiants, l'equip docent i alguns pares que s'hi afegeixen.
La secretària de l'escola, Agnès Casadevall, explica que fins i tot han realitzat aquest tipus d'exercicis en moments en què els alumnes estaven “esverats” o fins i tot abans de realitzar alguna prova o examen.
Implicació de l'Ajuntament de Figueres
Una de les ciutats que més ha apostat per aquest projecte ha estat Figueres. La capital de l'Alt Empordà ha estat pionera en aquest aspecte, i és que fins a set escoles de la ciutat s'han decidit a implantar aquest programa. A més, els centres paguen una quantitat petita, ja que la majoria està subvencionat pel consistori.
Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
0
Categories
Educació
Etiquetes
alumnes
concentració
docents
escoles
estiraments
mestres
Comentaris
Mostra els comentaris (0)
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament
Comenta aquest article
Nom
Població
Adreça electrònica (No es visualitzarà. Ha de ser real per validar el comentari)
Missatge
Rebre una notificació per correu electrònic si hi ha comentaris nous
Envia
×
Informa sobre aquest comentari
Nom
Adreça electrònica
Missatge
Envia
Publicitat
Darreres notícies
El 41,7% d’infants i adolescents es troben en risc de pobresa abans de rebre les transferències socials
El voluntariat a Catalunya es feminitza i s’envelleix
La masoveria urbana a Lleida proporciona habitatge a 20 joves en risc d’exclusió
Les TEI de les guarderies rurals denuncien que Educació les ha deixat al carrer després de la prova pilot | 0.640384 | curate | {"ca": 0.9370182365106223, "en": 0.016356457980823462, "pt": 0.012972363226170333, "es": 0.007708215830043242, "it": 0.008648242150780222, "sv": 0.0022560631697687537, "fr": 0.010340289528106787, "ja": 0.0018800526414739613, "nl": 0.0011280315848843769, "no": 0.0013160368490317729, "de": 0.00037601052829479227} | https://www.social.cat/noticia/10097/mestres-i-alumnes-duna-vintena-descoles-gironines-fan-estiraments-amb-musica-cada-mati-per |
oscar-2301_ca_20230418_6_17602 | “Quan la racionalitat es combina de debò amb la irracionalitat, vam començar a anar més enllà de les dues. Llavors es crea alguna cosa més, una cosa extraordinària que és atemporal i, però, totalment nou, vam començar a veure el il·lògic de tot el que normalment es considera raonable i ens enfrontem amb una lògica implacable, d’una fascinant coherència, que aparentment podríem rebutjar per completament absurda”.
“En los oscuros lugares del saber”, Peter Kingsley
En moltes ocasions els talents i potencialitats que romanen latents en determinats individus, ho sàpiguen aquests o no, presenten dificultats en emergir a causa que els condicionants socials així com les pors i inhibicions personals impedeixen el seu desenvolupament. Aquestes capacitats estan atrapades en estereotípies, en procediments estratègics més o menys hàbils i a l’espera que, d’una manera o altra i tard o d’hora, les autèntiques qualitats aniran sortint a la llum, algú les reconeixerà i tot començarà a canviar.
D’aquí que avui, i des de fa anys, es llegeixin llibres d’autoajuda amb tot tipus de mètodes i estratègies, es contractin coaches per avançar i comprometre amb determinades línies d’actuació i se segueixin procediments ajustats a una lògica realista, de vegades combinats amb els exercicis de visualització d’elements presents o futurs que podrien arribar a materialitzar-se. I no seré jo qui digui que no funcionin, ja que probablement ho fan.
En canvi, les antigues mitologies grega i romana, a través dels seus déus, representaven les diferents forces alquímiques, en realitat bioquímiques, subjacents en la naturalesa humana, és a dir en la seva organització física: llegiu neurotransmissors, hormones, impulsos nerviosos, etc. De tal manera que Hades o Plutó, déu de l’infern i dels mons foscos, podria tenir un cert paral·lelisme amb els dèficits de recaptació de la serotonina en les persones que pateixen una depressió i en canvi, la força de Zeus o Júpiter i la seva capacitat de “llançar rajos” de forma a vegades arbitrària per aniquilar o despertar “els altres”, podríem connectar-lo amb la recuperació de l’equilibri bioquímic de el cervell a través de la generació d’endorfines de forma massiva i continuada.
La qüestió és que darrere de tot el saber ancestral recollit en les diferents tradicions mitològiques, religioses i místiques, hi ha claus d’intervenció pràctica per ajudar a produir canvis en circumstàncies de bloqueig i paràlisi en les persones.
D’altra banda durant anys em vaig dedicar, paral·lelament a la meva formació com a psicòleg i analista junguià, a la lectura i estudi de determinats textos filosòfics o místics, com la Bíblia, l’I Ching, el Bhagavad Gita, a llegir sobre taoisme, budisme, alquímia cristiana, així com assajos sobre la pràctica de tradicions ancestrals en tots aquells aspectes que tenien relació amb els processos d’alliberament.
Sempre em va interessar descobrir les claus metafòriques i simbòliques del que avui dia podria ser traduït en noms clarament científics.
La ciència, tal com avui la coneixem, no és més que la culminació d’un coneixement que durant segles es va desenvolupar per altres vies, fonamentalment a través de la contemplació, la meditació, la “incubació”, i l’assaig-error en el seu nivell més experimental.
La qüestió és que avui en dia estan en voga els rituals basats en l’ús de substàncies com l’ayahuasca, en menor grau amb el peiot, i això amb la finalitat d’accedir, suposadament, a nivells d’autoconeixement i consciència elevats. Però la meva pregunta sempre va ser, i és una cosa sobre el que he indagat, ¿és possible assolir, en persones sanes i sense risc psíquic, estats de tràngol o de dissolució sense l’ús de cap al·lucinogen? I la meva resposta és sí, és més, crec que es pot arribar a aquest estat sense perdre la consciència i tenint en tot moment claredat sobre el que s’està vivint.
Es tracta fonamentalment d’activar a la persona mitjançant la música, el moviment i la respiració, així com reunificarla posteriorment mitjançant el silenci, l’ordre, i la canalització de les energies desbloquejades. És un treball fonamentalment psicocorporal adreçat a persones psicològicament sanes, és a dir que no presenten cap tipus de tret de vulnerabilitat psíquica davant aquest procediment, i que volen assolir d’una manera més visceral i directa una major consciència i llibertat, així com una forta determinació en dirigir-se cap els seus objectius vitals.
¿A qui s’adreça aquest procediment?
En primer lloc cal dir que és un procés “no terapèutic”, per tant no és un tractament psicològic per a cap trastorn o problemàtica mental o emocional. Dit això, es dirigeix a totes aquelles persones, majors d’edat, que en condicions d’estabilitat mental i emocional adequades, volen alliberar-se de bloquejos, pors, culpes irracionals, inhibicions, inseguretats, baixa autoestima, de la manca d’atreviment i valor, per així poder posicionar-se vitalment, a nivell biosocial, d’una manera més forta, ferm i decidit.
Per poder accedir a aquest tipus d’activitat serà imprescindible realitzar prèviament una o dues entrevistes en què s’analitzaran les circumstàncies vitals, psicològiques i emocionals de l’pacient i, en cas que es consideri apte per accedir a aquest treball psicocorporal, se li explicarà exhaustivament en què consistirà tot el que es faci i què es pot arribar a esperar d’això.
El pagament es realitzarà per sessions, per tant no hi haurà cap compromís de continuïtat.
Les sessions seran presencials i, de moment, individuals.
Contacta’ns
He leído y acepto la
política de privacidad
Comparte
Vols rebre les notícies al teu correu?
Si vols que rebre les meves publicacions al teu correu, subscriu-te a la newsletter i et notificarem directament. | 0.885338 | curate | {"ca": 0.9625218914185639, "es": 0.02224168126094571, "oc": 0.011908931698774081, "st": 0.001926444833625219, "it": 0.0014010507880910684} | https://damianruiz.eu/ca/llibertat-i-evolucio/ |
mc4_ca_20230418_9_418825 | Joc Go Diego carrera del desert Online. Jugar gratis
Joc Go Diego carrera del desert
Jugat: 21712
Juga el joc Go Diego carrera del desert En línia:
Descripció del joc Go Diego carrera del desert
Diego acaba d'aconseguir els drets, però ell ha de viatjar a través del desert. Anem al joc i ajudar a dirigir l'heroi. Espero que sàpiga quan ha de pressionar el pedal de l' accelerador i el moment de frenar ràpidament. Recollir les monedes d'or o kruglyashi. Com més acumular, millor! . Juga el joc Go Diego carrera del desert en línia.
Característiques tècniques del joc Go Diego carrera del desert
Joc Go Diego carrera del desert ha afegit: 28.09.2012
El joc es juga: 21712 vegades
Classificació de joc: 3.87 terme 5 (246 estimacions)
Els jocs com el joc Go Diego carrera del desert
Descàrrega del joc Go Diego carrera del desert
Insereix el joc Go Diego carrera del desert a la seva pàgina web:
Per inserir el joc Go Diego carrera del desert a la seva pàgina web, copieu el codi i enganxeu-lo al codi HTML del vostre lloc. A més, si t'agrada el joc Go Diego carrera del desert, copiar i enviar l'enllaç a un amic o els teus amics, compartir el joc amb el món!
Amb el joc Go Diego carrera del desert, també va jugar al joc: | 0.743362 | curate | {"es": 0.0425, "ca": 0.9466666666666667, "id": 0.01, "fr": 0.0008333333333333334} | http://ca.itsmygame.org/999977790/go-diego-desert-race_online-game.html |
naciodigital_ca_20220331_0_137079 | La sectorial d'Economia i Ocupació del PSC Manresa, constituïda fa uns mesos, continua amb la seva activitat i presenta el seu primer acte públic. Es tracta de la xerrada "L'esquerra davant la crisi econòmica", a càrrec de Xavier Pont, responsable d'Iniciatives Econòmiques del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat. Serà el proper dimarts, dia 16, a les 19.00 al local del partit (Ctra. Cardona, 17, 1r). Es tracta d'un acte obert a tothom.
La sectorial va néixer amb l'objectiu promoure el debat, llançar propostes i organitzar activitats per tal de millorar la ciutat i el seu entorn des del punt de vista social i econòmic. L'actual situació de crisi econòmica obliga a fixar com a prioritaris els temes d'ocupació i cohesió social. El grup de treball està coordinat per Alain Jordà, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Manresa, i Jonatan Triviño, membre de l'Executiva de l'Agrupació i primer secretari de la JSC Manresa.
Xavier Pont és el responsable d'Iniciatives Econòmiques del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, i també ha estat coordinador de la Secretaria d'Indústria del Departament de Treball i Indústria. És llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per ESADE, MBA per l'IESE i té estudis de Psicologia per la UNED. Té experiència com a directiu en multinacionals i empreses familiars, així com en l'emprenedoria social en iniciatives d'èxit. En l'àmbit acadèmic ha publicat a través del CIDEM "Reflexions per a una nova política industrial" (2006). | 1 | perfect | {"ca": 0.9887193098871931, "es": 0.0112806901128069} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/9868/psc-manresa-organitza-xerrada-esquerra-davant-crisi-economica-amb-xavier-pont |
racoforumsanon_ca_20220809_3_293082 | Ja n'hi ha prou!Preocupats per les conseqüències que la inacció, la corrupció i la manca de decisió dels governants provoquen envers el nostre poble, nosaltres, catalans sense interessos en la política, fem una crida a organitzar-nos políticament des de la base per redreçar el país tant des del punt de vista nacional com des del punt de vista social. I, davant el desgavell en el nostre món polític actual i la manca de projectes a mitjà i llarg termini, així com el lamentable estat en què es troben l’honestedat i la seriositat indispensables, propugnem recuperar els conceptes d’ètica, ordre i disciplina, propis i característics del poble català.La societat catalana actual es troba desorientada per la greu crisi econòmica, però també per l’absència de valors i el relativisme social. Ara més que mai des de la política cal complir amb la paraula donada i donar exemple de manera honorable. Aquells que ens representen han de transmetre missatges clars i entenedors, contundents quan calgui, sense por, deslligats de tota servitud política o econòmica i han d’estar disposats a convertir la política en el que ha de ser: un servei del poble i per al poble.És per això que neix el Front Nacional de Catalunya amb la voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una societat més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant la vigència dels usos i costums propis del país, que tant ens ajudaren en el passat a superar les adversitats més dures. Volem esdevenir un país capdavanter d’Europa i això només és possible des de l’orgull de ser el que som: catalans. Durant generacions Catalunya ha resistit amb tenacitat, preservant la seva cultura i les seves arrels, i incorporant alhora una gran quantitat de persones nouvingudes que, en haver esdevingut catalans per pròpia voluntat, les han enfortit. Unes arrels que actualment són menystingudes per una part de la societat que ha estat acollida i que rebutja reforçar-les.Aquest projecte va adreçat als catalans com nosaltres: treballadors, preocupats per la seguretat de la seva família, que no volen sentir-se estranys al seu propi país, que volen que el fruit del seu esforç ajudi la nostra gent i que volen defensar la llengua i la cultura arreu de la nació catalana. Enfront de la vella política, que perpetua els problemes del nostre país i que té interessos foscos amb Espanya, cal una opció nova, disposada a fer net i a governar sense hipoteques per impulsar el país endavant.Propugnem la declaració unilateral de la independència de Catalunya sense esperar el permís de tercers, constituint-nos immediatament en una república catalana lliure, atès que el futur de la nació només pot ser decidit pels catalans. Per fer front a l’espoli fiscal i el drenatge econòmic a què l’Estat espanyol sotmet l’economia catalana i els catalans, la millor recepta és construir el nostre propi Estat, que ens defensi i empari. Romandre a l’Estat espanyol és una irresponsabilitat que perpetua l’atur i fa créixer la pobresa a casa nostra.El projecte del Front Nacional de Catalunya s’adreça també als qui volen la priorització dels drets dels catalans tant a nivell individual com col·lectiu i el compliment obligatori dels deures per part de tota la població. No estem disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a fer-les complir.Volem la màxima eficiència en la persecució de delictes de tota mena, recuperant la iniciativa al carrer per garantir la convivència arreu de la nació. Especialment cal ser inflexibles en la persecució real i eficaç de la corrupció, embargant béns i empresonant aquells que roben els contribuents. En consegüent, les institucions han de ser intolerants amb la corrupció política i exemplars en la gestió del diner públic, i han de fer bandera de l’austeritat.Advoquem la creació d’una nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i de coresponsabilització dels ciutadans propi de les societats democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava. Reforçarem la seguretat pública recuperant la institució tradicional i centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de ser garantida per professionals i reservistes voluntaris.Creiem en l’impuls a la renovació pedagògica catalana com a eina bàsica de millora de la societat, gestionada segons un model propi, amb direccions de centres eficaces, on ensenyin els millors i que, alliberada dels grups de pressió, ens porti a resultats d’excel·lència. Així mateix s’han de destinar els ajuts i les subvencions a les entitats, empreses i persones que s’expressin en llengua catalana, prioritzant les entitats de cultura tradicional. Tot respectant la laïcitat de l’estat s’han de reconèixer d’una manera inequívoca les arrels cristianes de la cultura catalana. Cal promoure la recuperació de la història de Catalunya, així com la protecció i la recuperació del patrimoni artístic català. El català ha de d’ésser l’única llengua oficial a tot el territori.Els serveis i ajuts socials han de ser prioritàriament per als catalans, parant especial esment en la nostra gent gran i els nostres joves. Som defensors de la propietat privada però també tenim clar que s’ha de garantir un habitatge digne per a tots els catalans.Com a mesura de reequilibri territorial, donarem ajuts directes a la pagesia, no tan sols amb subsidis, ans ajudant-la a créixer en dimensió. I també ens proposem de facilitar la mobilitat i invertir en infraestructures pensant en la gent i no en les segones residències de sectors urbans benestants. El país no acaba a la conurbació de Barcelona i s’hi ha d’invertir i reconèixer-ne la importància. La fauna, la flora i el paisatge seran objectes prioritaris de conservació enfront d’altres interessos. Seran igualment objecte de defensa i promoció les races d’animals i les plantes autòctones. Així mateix protegirem la idiosincràsia dels pobles del país.Des del Front Nacional de Catalunya tindrem com a un dels objectius principals la defensa de l’empresa catalana, en especial la petita i la mitjana, com a base del teixit social català que genera cohesió i equilibri territorial, i l’enfortiment del país enfront de la globalització i la deslocalització que pretén destruir les identitats, contràriament al que ha estat la política exercida fins ara pels poders públics del país. També tindrem cura de la promoció dels productes de proximitat com a factor de creixement de les nostres empreses. Així mateix, prioritzarem la contractació de catalans per enfortir el país. I vetllarem pel compliment estricte de les normatives comercials per part de tothom. D’altra banda establirem que els ajuts empresarials siguin prioritàriament per als empresaris del país i per a totes les iniciatives i recerques sorgides dins del seu àmbit. Impulsarem la creació d’una llei electoral pròpia que no discrimini el territori i en sigui representativa, on es pugui votar persones concretes per a cada districte electoral. La política és un acte de servei al país i això ha de comportar una limitació de mandats per a tots els càrrecs polítics, que passaran obligatòriament a l’activitat privada un cop esgotat el temps de servei públic. La funció pública haurà de ser ocupada exclusivament per tècnics, i diferenciarem la política de l’administració. La transparència del patrimoni dels polítics i dels alts funcionaris ha d’ésser obligatòria i completa, i no pas voluntària i parcial.Finalment vetllarem per la recuperació de les institucions pròpies del país i per la supressió de les foranes que li hagin estat hostils i procedirem a l’aprimament de les estructures polítiques, tot agilitzant el contacte entre el govern i la societat.És per tot això que fem una crida a tots els catalans que pensen com nosaltres a unir-se al Front Nacional de Catalunya per construir una Catalunya lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa. http://front.cat/
Un altre capelleta del CNI. | 0.878976 | curate | {"ca": 0.9979076923076923, "fr": 0.0020923076923076924} | |
mc4_ca_20230418_16_779344 | Voigny - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
48° 14′ 27″ N, 4° 46′ 05″ E / 48.240833333333°N,4.7680555555556°E / 48.240833333333; 4.7680555555556
Cantó Cantó de Bar-sur-Aube
Voigny és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est. L'any 2007 tenia 187 habitants.
El 2007 la població de fet de Voigny era de 187 persones. Hi havia 86 famílies de les quals 28 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 20 dones vivint soles), 29 parelles sense fills i 29 parelles amb fills.
El 2007 hi havia 101 habitatges, 83 eren l'habitatge principal de la família, 7 eren segones residències i 11 estaven desocupats. Tots els 101 habitatges eren cases. Dels 83 habitatges principals, 75 estaven ocupats pels seus propietaris, 4 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 3 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia dues cambres, 6 en tenien tres, 24 en tenien quatre i 51 en tenien cinc o més. 60 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 40 habitatges hi havia un automòbil i a 35 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Voigny el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 113 persones, 93 eren actives i 20 eren inactives. De les 93 persones actives 86 estaven ocupades (47 homes i 39 dones) i 7 estaven aturades (3 homes i 4 dones). De les 20 persones inactives 14 estaven jubilades, 3 estaven estudiant i 3 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
El 2009 a Voigny hi havia 81 unitats fiscals que integraven 179 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 23.109€. [5]
Dels 5 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses alimentàries, 1 d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils i 1 d'una empresa d'hostatgeria i restauració. [6]
L'any 2000 a Voigny hi havia 42 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 280 hectàrees. [7]
Colombé-le-Sec (2,7 km)
Arrentières (3,1 km)
Colombé-la-Fosse (3,2 km)
Engente (3,3 km)
Lignol-le-Château (3,6 km)
Rouvres-les-Vignes (4,1 km)
Bar-sur-Aube (4,7 km)
Bayel (4,8 km)
Fontaine (4,9 km)
Proverville (5,5 km)
Maisons-lès-Soulaines (5,7 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voigny
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Voigny a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Voigny a l'INSEE
BNF: cb15246532g
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Voigny&oldid=21692613»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 ago 2019 a les 07:12. | 0.703605 | curate | {"ca": 0.8192675159235668, "ru": 0.041003184713375794, "mk": 0.0023885350318471337, "en": 0.0011942675159235668, "uu": 0.0023885350318471337, "uz": 0.0011942675159235668, "it": 0.01910828025477707, "fr": 0.04578025477707006, "de": 0.04936305732484077, "pl": 0.010350318471337579, "nl": 0.007961783439490446} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Voigny |
oscar-2301_ca_20230418_1_181036 | Aquesta pàgina web fa servir cookies pròpies i de tercers per recollir dades estadístiques sobre la navegació. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús.
Què són les cookies?
Una cookie és un fitxer que es descarrega al seu ordinador quan accedeix a determinades pàgines webs. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, en funció de la informació que continguin i de la forma en que faci servir l'equip, pot utilitzar-se per a reconèixer a l'usuari.
Quina mena de cookies utilitza aquesta pàgina web?
Cookies d'anàlisi: són aquelles que correctament tractades per nosaltres mateixos o tercers, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar l'anàlisi estadístic de l'ús que fan els usuaris del servei ofertat. És per aquest motiu que analitzem la seva navegació amb l'objectiu de millorar el nostre servei.
Altres cookies: elements de seguretat que intervenen en el control d'accés a les àrees restringides.
Com desactivo o elimino les cookies del meu navegador?
Mozilla Firefox
Internet Explorer
Google Chrome
Opera
Qui utilitza les cookies?
El Centre de Lectura utilitza Google Analytics per analitzar el tràfic d'aquesta pàgina web, i no cedeix les dades recollides a terceres persones.
Eines de cerca
Ordena per:
Data d'alta
Col·leccions
Fons Gabriel Ferrater i Soler
Llibres de signatures del Centre de Lectura
Fons sonor de Ràdio Reus
Cartells
Fons audiovisual
Fons local
Fons sonor
Goigs
Fons fotogràfic
Fons d'art
Cerca
Paraula clau
Booleà
Exacta
Cerca
Cerca avançada
Formats de sortida
atom, dcmes-xml, json, omeka-xml
Coblas en alabanza del santissim sagrament
GC-2424
GC-2424(1)
Previous Next
Autor
Desconegut
Títol
Coblas en alabanza del santissim sagrament
Cansons de Nadal per cantarse en la nativitat de nostre senyor Jesuchrist
Descripció física
32 x 22 cm
Edició original
Olot: Imp. Olotense, [s.a.]
Matèria
Goigs catalans
Sagrament, Santíssim
Nativitat
Fons
Enric Prats
Observacions
Imprès per les dues cares
Drets
Centre de Lectura de Reus: condicions d'ús restringides.
Núm. de còpies
1
Localització física
GC-2424
https://bd.centrelectura.cat/items/show/30808
« Ítem anterior
Ítem següent »
Citació
Desconegut, “Coblas en alabanza del santissim sagrament,” Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 30 novembre de 2022, https://bd.centrelectura.cat/items/show/30808.
Llicència
Errors o suggeriments?
Ajuda'ns a millorar
Ha detectat una errada o vol suggerir un canvi? *
Email de contacte (opcional)
Envia
×
Avís legal
El CENTRE DE LECTURA DE REUS, proveïda de CIF G43014604, actua com a titular, dinamitzador i gestor de continguts de la present Web. El CENTRE DE LECTURA DE REUS informa als Usuaris que compleix amb la vigent normativa de protecció de dades, i amb caràcter especial, amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) i amb la Llei de la Societat de Serveis de la Informació i Comerç Electrònic, Llei 34/2002, d'11 de juliol.
Raó Social o nom de l’empresa CIF
CENTRE DE LECTURA DE REUS G43014604
Direcció:
MAJOR, 15
Població: Codi Postal:
REUS 43201
CONCEPTE D'USUARI
La utilització de la Web atribueix la condició d'Usuari, i implica l'acceptació plena i sense reserves de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal i en les Polítiques de Privadesa en la versió publicada pel CENTRE DE LECTURA DE REUS. al mateix moment en què l'Usuari accedeixi a la web. En conseqüència, l'Usuari ha de llegir atentament el present Avís Legal i les Polítiques de Privadesa en cadascuna de les ocasions en què es proposi utilitzar la Web, ja que pot tenir modificacions.
INFORMACIÓ SOBRE ELS LINKS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no es fa responsable de les webs no pròpies a les quals es pot accedir mitjançant vincles "links" o de qualsevol contingut posat a disposició per tercers.
Qualsevol ús d'un vincle o accés a una web no pròpia és realitzat per voluntat i risc exclusiu de l'usuari i el CENTRE DE LECTURA DE REUS no recomana ni garanteix cap informació obtinguda a través d'un vincle aliè a la web del CENTRE DE LECTURA DE REUS ni es responsabilitza de cap pèrdua, reclamació o perjudici derivada de l'ús o mal ús d'un vincle, o de la informació obtinguda a través d'ell, incloent altres vincles o webs, de la interrupció en el servei o en l'accés, o de l'intent d'usar o usar malament un vincle, tant en connectar-se a la Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS com en accedir a la informació d'altres webs des de la Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS vincles o enllaços des d’altres webs externes.
Es prohibeix expressament establir el vincle bd.centrelectura.cat des de pàgines que continguin manifestacions o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, d'apologia del terrorisme, en contra dels Drets Humans o qualsevol un altre de caràcter il·lícit o contrari a la moral i a l'ordre públic. En cap cas es podrà donar a entendre, ni declarar que, el CENTRE DE LECTURA DE REUS, intervé, avala, promociona, participa o ha supervisat en forma alguna els continguts de la pàgina on figuri l'enllaç, ni tan sols que consenti la seva incursió, excepte autorització expressa.
POLITICA DE PRIVACITAT
El CENTRE DE LECTURA DE REUS, proveïda de CIF G43014604, actua com a titular, dinamitzador i gestor de continguts de la present Web. El CENTRE DE LECTURA DE REUS informa als Usuaris que compleix amb la vigent normativa de protecció de dades, i amb caràcter especial, amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d'abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) i amb la Llei de la Societat de Serveis de la Informació i Comerç Electrònic, Llei 34/2002, d'11 de juliol.
En virtut d'aquesta normativa s'informa que les dades facilitades per l'Usuari a través dels formularis de la web, seran incorporats i tractats en un tractament degudament registrat en el RGAEPD del que és responsable el CENTRE DE LECTURA DE REUS, amb la finalitat d'atendre la relació establerta entre les parts i emparada per la normativa especialment en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal i altra legislació connexa. Les dades són confidencials i el seu ús respon a les finalitats legalment establertes a cada moment determinat. Si ho desitja pot accedir, rectificar, cancel·lar i oposar-se al tractament d'aquestes dades mitjançant escrit dirigit al carrer Major, 15 43201 REUS (Tarragona). Per obtenir més informació sobre la nostra Política de Privadesa, per favor dirigeixi's al “link” Política de Privacitat habilitat a aquest mateixa pàgina web.
INFORMACIÓ SOBRE LA UTILITZACIÓ DE COOKIES
En aquesta Web es poden anar utilitzant cookies en algunes pàgines. La finalitat d'aquestes cookies és millorar el servei que ofereixen als seus clients i als nostres visitants. Si desitja saber més sobre l'ús de les cookies per part del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
RENUNCIA I LIMITACIÓ DE LA RESPONSABILITAT
El CENTRE DE LECTURA DE REUS informa que a tot moment implementa les mesures de seguretat oportunes a fi de presentar als usuaris de la web informacions i serveis adequats, certs i actualitzats; no obstant això, es reserva el dret de rectificació sobre aquells aspectes que, eventualment i de forma fortuïta, puguin sofrir incorreccions, desactualizaciones o errors.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS ha obtingut la informació i els materials inclosos a la web de fonts considerades com a fiables, però si bé s'han pres les mesures corresponents per assegurar que la informació continguda sigui correcta, no garanteix que sigui exacta o actualitzada.
També s'adverteix que els continguts d'aquesta Web, tenen dues finalitats, una finalitat informativa quant a la qualitat, situació, serveis i tarifes i una altra de venda de serveis, segons el previst en el present avís legal i la resta de textos legals de la present web.
INDICACIONS SOBRE ASPECTES TÈCNICS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS declina qualsevol responsabilitat en cas que existeixin interrupcions o un mal funcionament dels serveis o continguts oferts en Internet, qualsevol que sigui la seva causa. Així mateix, el CENTRE DE LECTURA DE REUS no es fa responsable per caigudes de la xarxa, pèrdues d'informació com a conseqüència d'aquestes caigudes, suspensions temporals del fluid elèctric o qualsevol altre tipus de dany indirecte que li pugui ser causat als Usuaris per causes alienes al CENTRE DE LECTURA DE REUS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no declara ni garanteix que els serveis o continguts siguin ininterromputs o que estiguin lliures d'errors, que els defectes siguin corregits, o que el servei o el servidor que ho posa a disposició estiguin lliures de virus o altres components nocius, sense perjudici que el CENTRE DE LECTURA DE REUS realitza els seus millors esforços a evitar aquest tipus d'incidents. En cas que l'Usuari prengués determinades decisions o realitzés accions amb base a la informació inclosa en qualsevol dels websites, es recomana la comprovació de la informació rebuda amb altres fonts.
PROPIETAT INDUSTRIAL I INTEL·LECTUAL
Els continguts prestats pel CENTRE DE LECTURA DE REUS així com els continguts abocats a la xarxa a través de les seves pàgines web, constitueixen una obra en el sentit de la legislació sobre propietat intel·lectual pel que es troben protegits per les lleis i convenis internacionals aplicables en la matèria.
Queda prohibida qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública, transformació, posada a disposició i, en general, qualsevol altre acte d'explotació pública referit tant a les pàgines Web com als seus continguts i informació, sense l'exprés i previ consentiment i per escrit del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
En conseqüència, tots els continguts que es mostren en els diferents websites i especialment, dissenys, textos, gràfics, logotips, icones, botons, programari, noms comercials, marques, dibuixos industrials o qualssevol altres signes susceptibles d'utilització industrial i comercial estan subjectes a drets de propietat intel·lectual i industrial del CENTRE DE LECTURA DE REUS o de tercers titulars dels mateixos que han autoritzat degudament la seva inclusió en els diferents websites.
Els continguts, imatges, formes, opinions, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web, així com el programari necessari per al funcionament i visualització de les mateixes, constitueixen així mateix una obra en el sentit del Dret d'Autor i queden, per tant, protegides per les convencions internacionals i legislacions nacionals en matèria de Propietat intel·lectual que resultin aplicables. L'incompliment de l'assenyalat implica la comissió de greus actes il·lícits i la seva sanció per la legislació civil i penal.
Queda prohibit tot acte per virtut del com els Usuaris dels serveis o continguts puguin explotar o servir-se comercialment, directa o indirectament, íntegrament o parcialment, de qualsevol dels continguts, imatges, formes, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web sense permís previ i per escrit del CENTRE DE LECTURA DE REUS
En concret, i sense caràcter exhaustiu, queden prohibits els actes de reproducció, distribució, exhibició, transmissió, retransmissió, emissió en qualsevol forma, emmagatzematge en suports físics o lògics (per exemple, disquets o disc dur d'ordinadors), digitalització o posada a disposició des de bases de dades diferents de les pertanyents a les autoritzades pel CENTRE DE LECTURA DE REUS així com la seva traducció, adaptació, arranjament o qualsevol altra transformació d'aquestes opinions, imatges, formes, índexs i altres expressions formals que es posin a la disposició dels Usuaris a través dels serveis o continguts, en tant tals actes estiguin sotmesos a la legislació aplicable en matèria de Propietat intel·lectual, industrial o de protecció de la imatge.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS és lliure de limitar l'accés a les pàgines Web, i als productes i/o serveis en ella oferts, així com la consegüent publicació de les opinions, observacions, imatges o comentaris que els Usuaris puguin fer-li arribar a través del correu electrònic.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS en aquest sentit, podrà establir, si ho considera oportú, sense perjudici de l'única i exclusiva responsabilitat dels Usuaris, els filtres necessaris a fi d'evitar que a través de les seves pàgines Web puguin abocar-se a la xarxa continguts o opinions, considerats com a racistes, xenòfobs, discriminatoris, pornogràfics, difamatoris o que, de qualsevol manera, fomentin la violència o la disseminació de continguts clarament il·lícits o nocius.
Aquells Usuaris que enviïn a la pàgina Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS al seu departament de suggeriments, observacions, opinions o comentaris per mitjà del servei de correu electrònic, tret que expressin de manera certa i inconfusible el contrari, en els casos en els quals per la naturalesa dels serveis o continguts això sigui possible, s'entén que autoritzen al CENTRE DE LECTURA DE REUS per a la reproducció, distribució, exhibició, transmissió, retransmissió, emissió en qualsevol format, emmagatzematge en suports físics o lògics (per exemple, disquets o disc dur d'ordinadors), digitalització, posada a disposició des de bases de dades pertanyents al CENTRE DE LECTURA DE REUS traducció, adaptació, arranjament o qualsevol altra transformació de tals observacions, opinions o comentaris, per tot el temps de protecció de dret d'autor que estigui previst legalment.
Així mateix, s'entén que aquesta autorització es fa a títol gratuït, i que pel sol fet d'enviar per correu electrònic tals observacions, opinions o comentaris, els Usuaris declinen qualsevol pretensió remuneratoria per part del CENTRE DE LECTURA DE REUS
D'acord amb l'assenyalat en el paràgraf anterior, el CENTRE DE LECTURA DE REUS queda autoritzada igualment per procedir a la modificació o alteració de tals observacions, opinions o comentaris, a fi d'adaptar-los a les necessitats de format editorial de les pàgines Web, sense que per això pugui entendre's que existeix en absolut qualsevol tipus de lesió de qualssevol de les facultats morals de dret d'autor que els Usuaris poguessin ostentar sobre aquelles.
Queden prohibits qualssevol dels recursos tècnics, lògics o tecnològics per virtut dels quals un tercer pugui beneficiar-se, directa o indirectament, amb o sense lucre, de tots i cadascun dels continguts, formes, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web, o de l'esforç dut a terme pel CENTRE DE LECTURA DE REUS per al seu funcionament.
En concret, queda prohibit tot link, hyperlink, framing o vincle similar que pugui establir-se en direcció a les pàgines Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS sense el consentiment previ, exprés i per escrit del client. Qualsevol trasgresión del que es disposa en aquest punt serà considerada com a lesió dels legítims drets de Propietat intel·lectual del CENTRE DE LECTURA DE REUS sobre les pàgines Web i tots els continguts de les mateixes.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no assumirà responsabilitat alguna davant conseqüències derivades de les conductes i actuacions abans citades, de la mateixa manera que no assumirà responsabilitat alguna pels continguts, serveis, productes, etc., de tercers als quals es pugui accedir directament o a través de bàners, enllaços, links, hyperlinks, framing o vincles similars des del website dle CENTRE DE LECTURA DE REUS
Queden prohibits qualssevol dels recursos tècnics, lògics o tecnològics per virtut dels quals un tercer pugui beneficiar-se, directa o indirectament, amb o sense lucre, de tots i cadascun dels continguts, formes, índexs i altres expressions formals que formin part de les pàgines Web, o de l'esforç dut a terme pel CENTRE DE LECTURA DE REUS per al seu funcionament.
En concret, queda prohibit tot link, hyperlink, framing o vincle similar que pugui establir-se en direcció a les pàgines Web del CENTRE DE LECTURA DE REUS sense el consentiment previ, exprés i per escrit del CENTRE DE LECTURA DE REUS. Qualsevol transgresió del que es disposa en aquest punt serà considerada com a lesió dels legítims drets de Propietat intel·lectual del CENTRE DE LECTURA DE REUS sobre la pàgina Web i tots els continguts de la mateixa.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no assumirà responsabilitat alguna davant conseqüències derivades de les conductes i actuacions abans citades, de la mateixa manera que no assumirà responsabilitat alguna pels continguts, serveis, productes, etc., de tercers als quals es pugui accedir directament o a través de bàners, enllaços, links, hyperlinks, framing o vincles similars des del website del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
Tancar
×
Política de privacitat
INFORMACIÓ IDENTIFICATIVA DEL RESPONSABLE DEL TRACTAMENT
Raó Social del Responsable CIF
CENTRE DE LECTURA DE REUS G43014604
Direcció:
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
Finalitat :
Gestió de les sol·licituds d’alta de Socis de la nostra Entitat que es puguin tramitar des de la pàgina web.
Enviar-li, en el seu cas, comunicacions que puguin ser del seu interès.
INFORMACIÓ GENERAL DE PRIVACITAT.
ABAST
La present política de privacitat del CENTRE DE LECTURA DE REUS regula la obtenció, utilització i altres formes de procesament de dades personals facilites pels Usuaris a la present Web o qualsevol dels entorns d’Internet del CENTRE DE LECTURA DE REUS.
Mitjançant la implantació dels possibles formularis inclosos en els diferents websites, relatius a servei prestats o els productes comercialitzats pel CENTRE DE LECTURA DE REUS, els Usuaris acceptes la inclusió i tractament de les dades que proporciones en un tractament de dades de caràcter personal del qual és titular el CENTRE DE LECTURA DE REUS, podent exercir els drets pertinents segons el exposat a les següents clàusules.
Tots els textos legals es troben a disposició dels Usuaris i/o interessats a la pàgina web www.centrelectura.cat.
¿Qui és el responsable del tractament de les seves dades
El CENTRE DE LECTURA DE REUS és la persona jurídica responsable de la recollida i procesament de les seves dades personals en relació amb els serveis prestats que es relacionen a la pàgina web.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS es compromet a respectar i salvaguardar la seva privacitat i la seguretat de les seves dades. Les dades identificatives del Responsable del Tractament són:
Raó Social del Responsable CIF
CENTRE DE LECTURA DE REUS G43014604
Direcció:
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
Contacti amb nosaltres
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA) – [email protected].
¿Amb quina finalitat/s recopilem les seves dades?
D’acord amb el previst a la normativa vigent, el CENTRE DE LECTURA DE REUS només recull dades estrictament necessàries per oferir els serveis derivats de la seva activitat i altres prestacions, gestions i activitats atribuïdes per la Llei.
En la present web, només es tracten dades de contacte, facilitades pels Usuaris. Les dades que es puguin recollir de l’Usuari seran tractades amb les finalitat de:
Gestió de les sol·licituds d’alta de Socis de la nostra Entitat.
Enviament de comunicacions que pugui ser del seu interès.
S’informa de que no es realitzaran avaluacions automatitzades, ni s’elaboraran perfils d’usuaris.
Així mateix, li informem que la informació de les bases de dades podrà ser utilitzada per a la identificació dels Usuaris i per a la realització d’estudis estadístics.
¿Durant quant de temps conservem les seves dades personals?
Les dades personals seran conservades mentre l’Usuari no manifesti el contrari i pels terminis de conservació legalment establerts, a no ser que per motius lògics i evidents hagin perdut la utilitat o la finalitat legítima per a la que van ser captats.
¿A quins destinataris es comunicarà les seves dades?
A tercers que ens ajudin a proporcionar serveis de tecnologia de la informació, com proveïdors de plataforma, serveis d’allotjament web, etc. En relació a això, el CENTRE DE LECTURA DE REUS colaborarà per a que aquests tercers compleixin amb la legislació vigent, si bé la responsabilitat serà exigible a aquests.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no ven, lloga o cedeix les dades personals dels Usuaris d’aquesta Web, a excepció del cas que sigui necessari per a la pròpia prestació del servei.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS no ven, lloga o cedeix els e-mails dels Usuaris a altres entitats, a excepció del cas que sigui necessari per a la pròpia prestació del servei.
La Web pot tenir en un futur enllaços, aplicacions o funcionalitats compartides amb tercers, com son xarxes socials o sistemes de comunicació on-line. El CENTRE DE LECTURA DE REUS no es farà responsable de les informacions que es puguin recullir en aquestes aplicacions, funcionalitats, o xarxes socials titularitat de tercers al no tenir cap capacitat de gestió ni control sobre les mateixes, éssent per tant d’aplicació els avisos legals i les polítiques de privacitat que puguin constar en els llocs web o similars dels tercers.
¿Quins son els drets dels Usuaris que ens faciliten les seves dades?
Els Usuaris podran exercir, respecte de les dades recollides en la forma descrita en punt primer, els drets reconeguts al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en el que respecte al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel que es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), i en particular els drets de portabilitat, accés, rectificació, supressió i limitació al tractament.
Els drets esmentats en el paràgraf anteriorm podran exercir-se per a cada Usuari mitjançan sol·licitud escrita i signada, acompanyada de fotocòpia de DNI o passaport, a la següent direcció:
CENTRE DE LECTURA DE REUS
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
Així mateix, se informa als Usuaris que poden retirar el consentiment pel tractament de les seves dades en qualsevol moment, així com que poden presentar reclamació enfront l’Autoritat de Control (Agència Espanyola de Protecció de Dades) de considerar-ho oportú.
COMUNICACIÓ D’INCIDÈNCIES IRREGULARITATS.
En el cas d’existir alguna conducta o situació que pogués ser susceptible de generar una incidència o irregularitat de qualsevol classe, es demana contactar amb:
CENTRE DE LECTURA DE REUS
MAJOR, 15 43201 REUS (TARRAGONA)
COMPROMÍS DEL USUARI PER TAL DE QUE LES SEVES DADES ESTIGUIN INSCRITES EN UN TRACTAMENT
La introducció de les seves dades en algun dels fulls de captació de dades implica acceptar les presents condicions d’ús i política de privacitat, donant per entès que ha estat informat de les condicions d’ús, avís legal de les mateixes i que es compromet al seu total compliment durant la navegació i participació en la Web bd.centrelectura.cat.
En tot cas, l’Usuari és el responsable de la autenticitat de les dades aportades, que siguin exactes, actuals i completes per a la finalitat per a la que siguin aportades, assumint la responsabilitat dels danys i perjudicis, tant per lucre cessant com per dany emergent, que es puguin generar per aquestes inexactituds o falsedats. En tot cas, si les dades aportades en els corresponents formularis fossin titularitat d’un tercer, l’Usuari es fa únic responsable de la correcta captació del consentiment i informació al tercer sobre els aspectes reflexats en el present Avís Legal y Política de Privacitat.
RESPONSABILITAT DELS USUARIS PER ÚS I CONTINGUT.
Tant l’accés al Web com l’ús que pugui fer-se de la informació i continguts inclosos en la mateixa, serà d’exclusiva responsabilitat de qui ho realitzi. Per tant, l’ús que pugui fer-se de la informació, imatges, continguts i/o productes ressenyats i accessibles a través del mateix, estarà supeditat a la legalitat, sigui nacional o internacional, aplicable, així com als principis de bona fe i ús lícit per part dels Usuaris, als quals seran totalment responsables d’aquest accés i del correcte ús. Els Usuaris estaran obligats a fer un ús raonable dels serveis o continguts, sota el principi de bona fe i amb respecte a la legalitat vigent, a la moral, a l’ordre públic, a les bones costums, als drets de tercers o de la pròpia empresa, amb tot, segons les possibilitats i finalitats per les quals estan concebudes. El CENTRE DE LECTURA DE REUS no assumeix responsabilitats, ja siguin directes o indirectes, per danys emergents o lucre cessant, derivades del mal ús dels serveis o continguts realitzats pels Usuaris o tercers
INFORMACIÓ LSSI-CE
En compliment del deure d’informació establert a l’article 10 de la vigent Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, li comuniquem que el dinamitzador i gestor de continguts de la Web on es poden descarregar diferents aplicacions i/o informacions és el CENTRE DE LECTURA DE REUS amb domicili al carrer Major, 15 43201 REUS (Tarragona), i amb la gestió del domini d’Internet centrelectura.cat, inscrit en el registre corresponent, atenent a comunicacions dels usuaris i/o interessats a través del e-mail [email protected].
Qualsevol altra activitat comercial, mercantil, administrativa o de contractació de productes i/o serveis és responsabilitat de la entitat esmentada anteriorment, propietària d’aquest domini.
INFORMACIÓ SOBRE L’ÚS D’ALTRES WEBS I XARXES SOCIALS
El CENTRE DE LECTURA DE REUS només es fa responsable dels continguts i de la gestió de la pàgina Web de la qual sigui titular o ostenti un dret d’anàloga naturalesa. Qualsevol altre pàgina web o xarxa social o repositori d’informació a Internet, for de la present Web, és responsabilitat dels seus legítims titulars
El CENTRE DE LECTURA DE REUS, col·labora de forma ordinària amb diferents aplicacions i entorns Web i sempre recomana a tots els usuaris que abans d’accedir a aquests entorns web llegeixin atentament els corresponents avisos legals i polítiques de privacitat i que només accedeixin als mateixos una vegada hagin comprès i acceptat en la seva totalitat aquest text legal.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS es compromet a controlar els continguts que s’exposin en aquestes xarxes socials i expulsarà aquells usuaris que facin un ús incorrecte en elles.
El CENTRE DE LECTURA DE REUS recomana, seguint les instruccions de l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i de la Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), per la utilització de xarxes socials o navegació en entorns web, la execució de les següents accions:
Es recomana a tots els usuaris recórrer al ús de pseudònims o “nicks” personals amb els que operar a través d’Internet, permetent-los disposar d’una autèntica “identitat digital” que no posi en entredit la seguretat de la seva vida personal i professional.
Es recomana als usuaris tenir especial compte a la hora de publicar continguts audiovisuals i gràfics en els seus perfils, donat que en aquest cas poden estar posant en risc la privacitat i intimitat de persones del seu entorn.
Es recomana revisar i llegir, tant en el moment previ al registre de usuari com posteriorment les condicions generals d’ús i la política de privacitat que la plataforma posa a la seva disposició en els entorns web.
Es recomana configurar adequadament el grau de privacitat del perfil del usuari a la xarxa social, de tal forma que aquest no sigui completament públic sinó que únicament tinguin accés a la informació publicada en el perfil aquelles persones que hagin estat catalogades com “amics” o “contactes directes” prèviament per l’Usuari.
Es recomana acceptar com a contacte únicament a aquelles persones conegudes o amb les que es manté alguna relació prèvia, no acceptant de forma compulsiva totes les sol·licituds de contacte que rebi i investigant sempre que fos possible i necessari qui és la persona que sol·licita el seu contacte a través de la xarxa social.
Es recomana no publicar en el perfil d’usuari informació de contacte físic que permeti a qualsevol persona conèixer on viu, on treballa o estudia diàriament o els llocs d’oci que acostuma a freqüentar.
Als usuaris de eines de microblogging es recomana tenir especial cura respecte la publicació d’informació relativa als llocs on es troba en tot moment.
Es recomana utilitzar i publicar únicament continguts respecte als que es compti amb els drets de propietat intel·lectual suficients. Es cas contrari, l’Usuari estarà cometent un il·lícit civil protegit per part dels tribunals nacionals.
Es recomana als usuaris utilitzar diferents noms de usuari i contrasenyes per entrar a les diferents xarxes socials de les que sigui membre.
Es recomana utilitzar contrasenyes amb una extensió mínima de 8 caràcters, alfanumèrics i amb utilització de majúscules i minúscules.
Es recomana a tots els usuaris disposar en els seus equips de software antivirus instal·lat i degudament actualitzat.
S’ha de llegir tota la informació concernent a la pàgina Web. En ella s’explica qui son els titulars de la mateixa i la finalitat per la qual es sol·liciten les dades. | 0.722799 | curate | {"ca": 0.952840226531663, "pt": 0.005731937532177793, "fr": 0.00394714261197872, "en": 0.017092843658829588, "es": 0.00816886905783422, "it": 0.002128024712545049, "ru": 0.00034322979234597563, "de": 0.00041187575081517075, "eu": 0.00034322979234597563, "nl": 0.00013729191693839026, "sv": 0.00017161489617298782, "oc": 0.00030890681311137805, "el": 3.4322979234597565e-05, "ro": 0.007997254161661232, "sl": 0.00034322979234597563} | https://bd.centrelectura.cat/items/show/30808 |
mc4_ca_20230418_9_394533 | En marxa la reurbanització dels carrers Lliri i de la Rosa | Candidate
En marxa la reurbanització dels carrers Lliri i de la Rosa
Aquesta setmana han començat les obres de reurbanització dels carrers Lliri i de la Rosa. Les executa l'empresa Construccions Fusté, compten amb un pressupost total de 306.705,90 euros i es preveu que estiguin enllestides en un termini de tres mesos. Els treballs consistiran a convertir tots dos carrers en calçades de plataforma única, construir-hi una nova xarxa de sanejament, renovar totalment la xarxa de distribució d'aigua potable municipal, millorar les xarxes de subministrament elèctric i de telecomunicacions, i reposar la senyalització i el mobiliari urbà.
Aquestes obres venen originades per un trencament de les canonades d'aigua que es va produir el passat mes de febrer mentre s'executaven uns treballs de reasfaltatge en aquests dos carrers, els quals es van haver d'aturar degut a aquest incident sobrevingut. Fins a l'inici de les actuals obres, s'ha fet una connexió temporal per assegurar l'aigua als veïns d'aquests carrers, que han estat tallats al trànsit general, tot i que s'hi ha permès l'accés als veïns. L’Ajuntament s’ha disculpat amb els veïns per la demora i per les molèsties que els hagi pogut ocasionar i aquests «han estat molt comprensius ja que, de fet, es tracta d’un imprevist i, tot i que l’espera s’haurà fet llarga, finalment acabaran tenint una reforma integral dels seus carrers», afirma l’alcalde de Santa Coloma, Joan Martí.
Precisament el fet que haver de reconsiderar l’obra va ser un imprevist, pel qual no hi havia partida pressupostària, és el que ha allargat els terminis. D’una banda ha calgut aprovar el projecte a través d’un ple municipal, també una modificació de crèdit, i finalment adjudicar l’obra. Tot això explica que les obres hagin començat amb cert retard.
Les obres als carrers Lliri i de la Rosa consistiran en convertir els carrers en plataforma única amb una zona central. Pel que fa a la xarxa de sanejament, es preveu substituir l'actual de sistema unitari per una de nova que separi aigües residuals i pluvials. La xarxa de distribució d'aigua potable municipal es renovarà totalment. La xarxa de subministrament elèctric es substituirà al carrer de la Rosa, mentre que al carrer Lliri se’n preveu el soterrament. També es preveu el soterrament de la xarxa de telefonia i de la xarxa d'enllumenat públic en determinats punts d’aquests carrers. I pel que fa a la xarxa de gas, es contempla resituar les arquetes al nou nivell de les voreres. Finalment es reposaran els senyals verticals i la pintura de senyalització horitzontal, i es recol·locaran les pilones i les papereres al carrer Lliri.
Superfície d'actuació:
• C/ de la Rosa: 663,46 m2
• C/ Lliri: 902,00 m2
Pressupost d'adjudicació:
• C/ de la Rosa: 155.661,22 € (IVA inclòs)
• C/ Lliri: 151.044,68 € (IVA inclòs) | 0.833659 | curate | {"ca": 0.9908835904628331, "es": 0.0091164095371669} | http://www.scf.cat/ca/noticies/en-marxa-la-reurbanitzaci%C3%B3-dels-carrers-lliri-i-de-la-rosa |
racoforumsanon_ca_20220809_1_750311 | El pantalons del generalissim! A l'altura de les aixelles. XDDDDDDDDD
sempre vestia així, era el seu tret principal...era com en ZP i el seu "apoyaré" | 0.446345 | curate | {"it": 0.20408163265306123, "ca": 0.7278911564625851, "en": 0.06802721088435375} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_150088 | "Entre d'altres" recull les experiències i resultats desenvolupats pels i les artistes Job Ramos i Alba Sanmartí i els col·lectius Estampa i nyamnyam als instituts Castell d'Estela (Amer), Carles Rahola (Girona), Josep Brugulat (Banyoles) i Santiago Sobrequés (Girona) dins del programa educatiu Bòlit Mentor 2020/21.
El punt de partida del projecte proposava explorar conjuntament i d'una manera oberta les relacions que s'estableixen entre aquells cossos que participen de l'ecosistema educatiu i el conformen. Dins d'aquest context específic, trobem uns cossos que es mouen, es desplacen i es relacionen amb altres cossos d'unes maneres concretes; unes formes de relació que venen condicionades i mediades per una arquitectura i uns elements específics que són, al mateix temps, físics i, cada cop més, digitals.
Els i les artistes participants plantegen l'exploració d'aquest context específic i de les possibilitats d'activar una reflexió en relació amb ell, corresponsabilitzant l'alumnat en la construcció de cada una de les propostes.
En el cas de Job Ramos, desplega tota una sèrie de tècniques per allunyar-se progressivament d'aquest referent inicial -l'arquitectura específica de l'institut i les dinàmiques que s'hi estableixen- per reflexionar-hi des de fora. Per la seva banda, Alba Sanmartí assaja altres maneres de relacionar-se amb aquesta mateixa arquitectura i amb els elements que configuren l'aula, per tal d'evidenciar-ne les relacions i d'explorar altres possibilitats d'habitar l'espai.
El col·lectiu nyamnyam situa en l'horitzó la construcció d'una pel·lícula que aborda qüestions com la domesticació, la doma o l'assilvestrament, a través de paral·lelismes amb formes de relació i domini entre espècies diferents. Finalment, el col·lectiu Estampa desplaça la reflexió cap a la dimensió virtual per interrogar les infraestructures físiques que la configuren i el funcionament d'aquestes com a interfícies de relació. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_130427 | Ampli pis amb terrassa privada en edifici del segle XVI
Pis de 160 metres quadrats amb terrassa privada de 40 metres situat en una dels millors carrers del barri del Born, el barri més de moda del districte històric de la ciutat: Ciutat Vella. El pis està a escassos metres del Palau de la Música Catalana, una de les més belles joies arquitectòniques del modernisme català. El edifcio on es troba el pis és dels SXVI, i està restaurat respectant la seva arquitectura original gòtica.
Disposa de 3 habitacions exteriors, una d’elles tipus suite. salon-menjador amb vista al carrer i una gran coicna. El pis és molt lluminós. El sostre té elegants bigues de fusta i el sòl és hidràulic.
La terrassa de 40 metres és privativa del pis i té vistes al barri vell de la ciutat, sent la mateixa molt silenciosa.
Característiques | 0.76813 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_317304 | Tarragona Digital | Un gegant
per Joan Magrané 26/10/2016
«Hom no sabria imaginar-se quins originals amaguen les nostres províncies», Gògol.Joan Puig i Ferreter és un gegant. No només —cosa que per als seus conciutadans és més que suficient— és l'home de lletres més important (amb el permís de Ventura Gassol) nascut a la Selva del Camp i voltants, també ho és, un gegant enorme i colossal, de les lletres catalanes volent dir això també de les lletres europees i que al cap i a la fi és com dir també de les lletres universals. De la repercussió minsa, tendint a inexistent, més enllà de les nostres fronteres dels creadors d'aquí ja en sabem tots la causa, tot i que no tothom té la dignitat d'acceptar-la i no fa falta, crec, exposar-la amb gran detall: no tenir la potència d'un estat amb tots els ets i uts que remi a favor de la seva nació, o un estat que simplement existeixi i prou —i així quedin satisfets des dels lectors més tirant a socialistes fins als més liberals—, té les seves conseqüències nefastes i evidents, tant a la curta com a la llarga.
Així i tot, també entre nosaltres l'obra del selvatà és molt inconeguda. No només és ignorada per les institucions de la lletra i el món editorial (tot i que ell va treballar de valent per enlairar i fer voleiar la vela de l'editorial Proa) sinó, sobretot, pels lectors. La raó d'aquest oblit, d'aquest abandó, no és pas que sigui un autor difícil, enrevessat, críptic o hermètic (com és el cas d'alguns dels seus contemporanis), ans al contrari, sinó perquè la seva ploma és crua i verídica, violenta a voltes. Ras i curt: ens confronta amb allò més baix que hi ha en nosaltres mateixos. Amb la nostra putrefacció, sia moral, sia social. I s'hi recrea. I això, admetem-ho, costa de pair. Incomoda. Però confrontar-nos-hi, mirar-nos en el mirall que Puig i Ferreter ens plantifica al davant, té sempre una recompensa valuosa. Ens empeny veloçment cap als sots més profunds només per a després fer-nos-en ressorgir amb vigor i força cap allò més alt, com nous. Purificats. No en va l'última part de la seva obra magna, El pelegrí apassionat, duu per títol L'ascensió. Tota la gran literatura, i l'art en general, té sempre un caràcter iniciàtic, de canvi, i aquí el nostre protagonista no es queda pas enrere.
A part d'aquests sentiments de contradicció que fa aflorar, Puig i Ferreter va ser en vida una personalitat difícil i obtusa. Contestatari i idealista en extrem, l'stablishment formà al seu voltant una imatge d'enfant terrible i la seva vàlua quedà en poc temps enfosquida i diluïda, relativitzada en part, per aquest menysteniment. No només la seva obra és cruel i dura, seca com la terra dessota els avellaners i enlluernadora com el sol damunt la pedra més tosca, sinó que ell mateix, diuen, era propens a l'exabrupte i amant de la burla caricaturesca, de la qual quedà ben empeltat en els seus anys d'infantesa i joventut al Camp, certament (i potser també per l'amistat amb Francesc Pujols, el filòsof de la Torre de les Hores).
Puig i Ferreter és un gegant i tot seguit intentaré donar-vos-en més raons i perquès, almenys fins on he sigut capaç de desxifrar, admetent ja d'entrada que moltes coses, segurament les més importants i decisives, quedaran per dir o a mig dir. Més o menys, doncs, m'aventuraré a exposar amb una mica més de detall el que ja ha anat sortint en aquests primers paràgrafs eixits massa a raig i quatre pinzellades més a tot estirar. Acadèmicament parlant aquesta modesta empresa farà aigües pertot arreu però en descàrrec puc dir que no he pretès més que ser rigorós amb mi mateix i amb el que he pogut extreure i escatir —almenys fins a dia d'avui— de les lectures fetes d'aquest autor i no hi haurà millor recompensa que encomanar-vos tant com sigui possible algun bri d'interès per aquest literat de les nostres contrades. Aquest és l'objecte d'escriure això (i també buidar el pap, no us enganyaré).
Un pelegrí al·lucinat
Com molta gent, i de manera vaga, la primera aproximació al món literari de Puig i Ferreter la vaig tenir a través del seu teatre: una representació excel·lent i molt severa, justíssima (en el bon sentit de la paraula), de La dama enamorada al Teatre Fortuny de Reus. Després vingueren les Aigües encantades (potser la seva obra dramàtica més popular i més reeixida) en una versió del grup selvatà de teatre amateur «La Moixera» (nom, triat molt encertadament, amb el qual l'autor rebateja a vegades el seu poble nadiu). Uns anys més tard la vaig tornar a veure al Teatre Nacional, amb un repartiment curull de patums de l'escena catalana. El teatre de Puig i Ferreter és poderós i busca clarament la catarsi. Les seves peces acostumen a acabar amb alguna frase marmòria i totèmica, acollonant, com ara el llepat «he mort el llop!» que crida Manelic al final de la Terra baixa de Guimerà. Així, amunt, acaben també La dama enamorada i les Aigües encantades. Aquest anar cap endavant i cap en l'aire, sigui en crescendo o en accelerando, per esclatar en una apoteosi de pirotècnia moralitzant o en un magnífic i trasbalsador terrabastall de bogeria és una característica molt clara de l'obra puig-i-ferreteriana.
Tot seguit començaren a passar per les meves mans algunes de les novel·les. Com en les peces teatrals, tot i que això no ho he dit i és molt important, l'home (com a ésser humà, sense connotacions de gènere) hi és mesura i centre de tot: «literat, escriptor, dramaturg, tot això no és res; (...) jo no sóc més que un home, que visc, que penso, que sofreixo i que quan no puc aguantar més escric, perquè em fa un bé», escrivia al seu amic Plàcid Vidal. Gran amant i seguidor de la literatura russa (de Tolstoi, encara més de Dostoievski i més encara de Gorki) el resultat, si bé amb gran ofici i estil depurat, fa una ferum de modernisme tardà que en aquella època, en ple apogeu noucentista, era passat i malvist. En aquesta inclinació pels «russos» hi ha qui remarca l'intent d'aproximar-se també fonèticament a la llengua d'aquests autors, com ara l'ús del cognom Margalef a Els tres al·lucinats. Potser no cal anar tant lluny.
Dèiem que l'home, o la condició humanaper ser més precisos, és el pal de paller de la poètica puig-i-ferreteriana i va molt enllà en aquest sentit: molts dels seus personatges són desequilibrats i torturats, aberrantment grandiloqüents i esquerps. Poblen les seves obres molts rodamóns i gent de la més perduda i al·lucinada, o molt viciosa o massa casta, gent calmada que de cop té un rampell de violència o gent nerviosa que té moments de contemplació mística, que tresquen com a ninots de palla de fantasia en fantasia, de quimera en quimera, xocant contra tots els murs ara cap aquí i ara cap allà i acabant caient en el pou més profund i més avall encara si és possible. Són, directament, ex-homes. I Puig i Ferreter no s'està de descriure'ns-els de forma despietada. Per exemple, a Els tres al·lucinats, cap al final, ens arrossega pel coll, de bracet amb el protagonista, cap a un espiral de follia de proporcions còsmiques.
A més, també s'entreveuen en les seves narracions algunes inclinacions polítiques. En aquesta mateixa novel·la hi ha un intent, absolutament fracassat, per part d'uns amics de crear una mena de comuna («la llar de l'amistat» en diuen; aquest nom floreta i xaró ja augura el desastre que s'hi esdevé...) i en els magnífics i poètics Camins de França el protagonista-autor no s'està d'organitzar revoltes anarquitzants contra tot quant terratinent de la vall del Loira.
En la seva obra més important (almenys en quantitat: dotze volums gruixuts), El pelegrí apassionat, fa sortir diversos dels personatges de les novel·les anteriors tal vegada Cervantes en la segona part del Quixot. Segons Joan Fuster, que deu ser l'únic que l'ha llegit, l'autor va pecar de pretensiós i l'obrot en qüestió és ressent de masses repeticions i redundàncies. Les anteriors, més curtes, directes i sòlides com una llamborda, són aconseguidíssimes.
Com ja he dit, moltes vegades l'acció de les seves històries es centra en la Moixera, renom puig-i-ferreterià de la Selva del Camp: una vila de poc més de tres mil habitants, en aquella època, situada en ple Camp de Tarragona, comarca tan desconeguda aleshores com ara. Aquest localisme que molts li han criticat seguint el criteri pel qual això li lleva universalitat en mans de Puig i Ferreter s'esdevé valuosíssim. Ell mateix diu al pròleg de La farsa i la quimera: «mentre segueixi creient que la gent del camp i dels pobles petits ens ofereix temes d'art tan rics, profunds i universals com els homes de les grans urbs» —dels quals tractarà en d'altres de les seves novel·les, com ara a Servitud (on critica, com també feren Gaziel i Pla, el curtdemirisme imperant entre el periodisme del seu temps i en particular a La Vanguardia, i massa no ens hem mogut en aquest punt...)— «cap consideració d'oportunitat o de moda no em farà desistir d'emprar el tema rural». El novel·lista, poeta al cap i a la fi, no pot escriure sinó d'allò que coneix a fons.
Ha existit una llegenda negra a l'entorn de l'autor, un «cas Puig i Ferreter», i aquesta ens ha deixat algunes anècdotes molt il·lustratives i de certa gràcia (vistes de lluny, avui): l'any 61 un grup de selvatants, capitanejats per Eufemià Fort i Cogul, va ordir una llista de convilatans il·lustres per tal de fer-los figurar en la galeria de l'Ajuntament del poble. No hi feren constar el nom del nostre protagonista per no esverar el galliner. Per «diplomàcia» (notin-se les cometes). Una altra: tres anys més tard, després d'una queixa de nombrosos socis d'una entitat reusenca, es substituí el nom d'un concurs que duia el seu nom pel d'un altre autor. També, mentre ell encara era viu, se succeïren fets d'una vilesa semblant: a l'estil de les confabulacions passades de voltes a l'entorn del beatle Paul McCartney, es va fer córrer que Puig i Ferreter havia mort d'accident a l'estranger i així ho publicaren les revistes del moment. Més recentment, per afegir més llenya al foc, un diari nacional va obrir una col·lecció de clàssics catalans amb la Vida interior d'un escriptor d'un tal «Josep» Puig i Ferreter...
A La farsa i la quimera, i sembla que parli l'autor mateix, s'hi diu: «jo sostinc que a Catalunya es pateix d'un gran error; que existeix un criteri equivocadíssim sobre la nostra gent en general. O bé és que ningú vol anar al fons del nostre poble (...). Un criteri patriòtic, un criteri convencional, priva els escriptors de pintar la veritat. Pobre de mi, si m'atrevís a escriure que Catalunya és plena de quimèrics i de farsants! Em lapidarien!». I abans d'acabar la frase ja li havien mig esberlat el cap.
En fi, deixem-nos de misèries i com que el temps ho cura tot —o quasi— avui en dia les aigües s'han calmat. Ara el problema és trobar obra seva publicada de nou i cal regirar moltes vegades llibreries de vell per trobar-ne. Però si us aventureu a fer-ho i a endinsar-vos en el seu món vigileu i no abaixeu gens ni mica la guàrdia. Com fa l'esperit de l'hereu Margalef, un dels tres al·lucinats, amb els seus companys, una vegada hi entreu quedareu atrapats en la seva xarxa i us fitarà constantment. Una llavor de desassossec haurà fet niu en el més insondable del vostre ésser.
Mireu-lo. El podem veure en el blanc i negre dels retrats: el rostre fix, l'esguard concentrat, com si una obsessió pregona el dominés, i als llavis —al mateix temps— un somriure estrany, escèptic i irònic, compassiu potser, amb una punta d'amargor als extrems, com si just vingués de mossegar una fruita àcida. Es pot sentir venint del paper fotogràfic, com també des de les seves pàgines, un murmuri com un rajolí d'aigua, encantada i verinosa, que s'escola entre la molsa d'un bosc espès. Un bosc, l'obra de Joan Puig i Ferreter, recòndit i inacabable, que val la pena explorar. | 0.886763 | curate | {"fr": 0.0024771504228239516, "it": 0.003075083283505595, "ca": 0.9904330742290937, "en": 0.0032459212437003504, "es": 0.0007687708208763988} | https://tarragonadigital.com/opinio/16382/un-gegant |
macocu_ca_20230731_8_31628 | El rei d’Espanya va dir ahir que «fora de la llei només hi ha imposició i negació de la llibertat». Ho deia per nosaltres, els catalans, és clar, ho deia pel referèndum, sense esmentar-nos. Ho va dir en el curs de la celebració al Congrés dels 40 anys de les primeres eleccions democràtiques.
Com que els discursos del rei els autoritza el govern, tenen el to que vol el govern. I de què va parlar obsessivament ahir el rei d’Espanya? De la llei. Diu el rei que «fora de la llei només hi ha imposició i negació de la llibertat». Certament, sense llei la societat esdevindria un caos. Però fora de la llei hi ha de tot, no només... com ho diu? : «Imposició i negació de la llibertat». Al contrari, fora de la llei hi ha de tot, també més llibertat. Fora de la llei hi havia el vot de les dones, fora de la llei hi havia el divorci, la igualtat de blancs i negres, fora de la llei hi havia parlar en català en públic, ensenyar en català, el matrimoni homosexual... Fins que algú es va rebel·lar contra aquesta falta de llibertats manifestant-se, amb presó, pagant-ho amb la vida, fins i tot, i allò que estava fora de la llei va quedar incorporat a la llei i va ser llei. Fora de la llei hi ha, també, més llibertat, però cal tenir el valor d’anar-la a buscar, com per cert van fer el 1977.
I dins de la llei hi pot haver imposició i negació de la llibertat. Els catalans vàrem votar a favor d’un estatut el 2006. Vàrem votar amb totes les garanties. O això semblava, perquè després els magistrats del TC, reunits en una sala, el van deixar fora de la llei, en part. El que van fer era legal, però a ningú no se li escapa que va ser una imposició, un error polític (perquè estava clar que allò no ens ho empassaríem) aprofitant la llei.
Avui fa 25 anys que va començar l’operació Garzón, la detenció preventiva de desenes d’independentistes catalans en vigílies dels Jocs Olímpics de Barcelona. Van ser portats a Madrid i allà van ser torturats per membres de la Guàrdia Civil. Entre els detinguts, Ramon Piqué. Li van aplicar la llei. La llei antiterrorista, gràcies a la qual el van poder torturar, tal com va explicar en aquest mateix plató de l’ARA. El cas de les tortures de la Guàrdia Civil a independentistes catalans va acabar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar l’estat espanyol per no haver-les investigat.
Ahir, la Guàrdia Civil va interrogar personal de la Generalitat pel referèndum. Està investigant també la creació del registre de catalans a l’exterior i la web del Pacte Nacional. Es tracta, és clar, d’atemorir els funcionaris. En canvi, dins la llei hi ha les clavegueres de l’Estat, la policia patriòtica i el ministre Fernández Díaz.
No. No podem acceptar aquesta propaganda orwelliana, del món al revés, consistent a fer-nos creure que votar és antidemocràtic i que prohibir votar és democràtic. El que vàrem sentir ahir va ser la llei com a coartada per a l’immobilisme. No podem permetre que un instrument fonamental com la llei sigui utilitzat per anar contra la llibertat. No ens podem empassar el conte infantil de la llei, la Constitució, com a marc d’un món feliç, acabat, final de tots els problemes de les dues Espanyes, encara que per a això calgui amagar que la monarquia va ser posada per Franco, o que milions de catalans volen votar. | 0.814797 | curate | {"ca": 0.9886258837995696, "es": 0.01045189056255764, "en": 0.000922225637872733} | |
mc4_ca_20230418_0_134059 | gastro-cat • SIMM Barcelona
Angiogammagrafia hepatoesplènica
Avaluació de l’absorció de sals biliars (SehCAT)
Detecció de diverticle de Meckel
Detecció de microaspiracions pulmonars
Detecció d’hemorràgies ocultes
Estudi gammagràfic de deglució
Gammagrafia de glàndules salivals
Gammagrafia d’hemorràgies digestives
Gammagrafia de reflux gastroesofàgic
Gammagrafia del buidament gàstric
Gammagrafia del trànsit esofàgic
Gammagrafia del trànsit intestinal
Gammagrafia esplènica amb hematíes liabil·litzats
Gammagrafia hepatobiliar (amb o sense estimulació farmacològica)
Gammagrafia per la detecció de mucosa gàstrica ectòpica
Test de l’alè de la urea (Breath Test)
Tomogammagrafia SPET esplènica
Tomogammagrafia (SPET/SPET-TC) hepatoesplènica
PROCEDIMENTS DE GASTROENTEROLOGIA
angiohepato
GAMMAGRAFÍA HEPATOESPLÈNICA
DESCRIPCIÓ: Avaluació de la perfusió hepatoesplènica i de l’activitat reticuloendotelial hepatoesplènica. Detecció de lesions hepatoesplèniques de mida petita o de localització difícil d’avaluar en les imatges planars.
INDICACIONS: Avaluació de la perfusió hepatoesplènica. Avaluació de les hepatopaties cròniques (cirrosi, hepatitis crònica,…). Avaluació de la mida i morfologia del fetge i la melsa.
DURADA DE LA PROVA: 45 minuts.
DESCRIPCIÓ: Avaluació del grau d’absorció/retenció de les sals biliars a nivell del tub digestiu, en base a l’aportació oral de àcid tauroselenocòlic marcat amb Se-75.
PREPARACIÓ: Cal dejú mínim de 3 hores (recomanat de 6 a 8 hores).
INDICACIONS: Avaluació de la malabsorció de sals biliars. Síndromes diarreics crònics. Avaluació de la funció ileal (terminal) i malaltia inflamatòria intestinal amb afectació ileal.
DURADA DE LA PROVA: 5 minuts el dia 1 i 5 minuts el dia 7.
DESCRIPCIÓ: Avaluació del trànsit gàstric d’un traçador radioactiu administrat conjuntament amb l’ingesta d’una dieta preestablerta.
PREPARACIÓ: Cal dejú mínim de 8 hores. S’han d’identificar els tractaments amb fàrmacs procinètics (Cleboril, Primperam). Durant aquesta prova el pacient no pot ingerir cap altre menjar, beguda, no fumar i, a més, ha de mantenir-se en ortortartisme (dret o assegut, però mai en decúbit).
INDICACIONS: Valoració del retràs del buidat gàstric d’aliments líquids o sòlids (gastroparèsia) o en les situacions d’acceleració del trànsit.
gammaesplen
GAMMAGRAFIA ESPLÈNICA AMB
HEMATIES LABIL·LITZATS
DESCRIPCIÓ: Avaluació de la funció hemocaterètica de la melsa, i en el seu defecte, del fetge i medul·la òssia.
PREPARACIÓ: No cal preparació prèvia, però el pacient romandrà en dejú durant la prova. S’han d’evitar les exploracions radiològiques amb contrast baritat al menys les 48 hores prèvies i durant la realització de la prova.
INDICACIONS: Avaluació de l’hiperesplenisme. Localització de melses ectòpiques, accessòries o supernumeràries. Avaluació del funcionalisme dels empelts esplènics.
DURADA DE LA PROVA: 2 hores.
DESCRIPCIÓ: Detecció i localització d’un sagnat digestiu.
PREPARACIÓ: No cal preparació prèvia. El pacient romandrà en dejú durant la prova. S’han d’evitar les exploracions radiològiques amb contrast baritat al menys les 48 hores prèvies i durant la realització de la prova.
INDICACIONS: Diagnòstic del sagnat digestiu. Localització de punts de sagnat intestinal.
DURADA DE LA PROVA: 1 a 24 hores.
DESCRIPCIÓ: Avaluació de l’excreció hepatobiliar i de la dinàmica de les vies biliars.
PREPARACIÓ: Cal dejú mínim de 6 hores (3-4 hores en lactants i nens petits). En l’avaluació de la icterícia neonatal, cal realitzar una preparació amb Fenobarbital a dosi de 5 mg/kg/dia, des de 5-7 dies abans de realitzar l’exploració per augmentar la captació hepatocítica. Es pot realitzar un test de Morfina per el diagnòstic diferencial de les colecistitis.
INDICACIONS: Estudi de la funció i excreció hepatobiliar. Diagnòstic de la colecistitis aguda. Avaluació de la colecistitis crònica. Avaluació de l’obstrucció de la via biliar extrahepàtica. Diagnòstic del reflux enterogàstric. Avaluació de la via biliar després de cirurgia. Diagnòstic de fugues biliars. Estudi de les colèstasis cròniques intra i extrahepàtiques (Caroli, CBP, colangitis esclerosant, …). Avaluació de rumors hepàtics: hiperplàsia nodular focal, adenomes, hepatomes, etc.
DURADA DE LA PROVA: 2 a 24 hores.
GAMMAGRAFIA PER LA DETECCIÓ DE MUCOSA
GÀSTRICA ECTÒPICA
DETECCIÓ DEL DIVERTICLE DE MECKEL
DESCRIPCIÓ: Avaluació de l’existència de mucosa gàstrica ectòpica.
PREPARACIÓ: Cal dejú mínim de 6 hores, 4 hores en lactants i nens petits. S’administren 20 mg d’omeprazol PO 30-60 minuts abans de l’inici de l’estudi (5 mg d’omeprazol/10 kg pes en nens).
INDICACIONS: Detecció i localització del diverticle de Meckel amb mucosa gàstrica ectòpica.
DURADA DE LA PROVA: 1 hora.
DESCRIPCIÓ: Avaluació de l’existència de pas d’activitat gàstrica cap a l’esòfag (reflux).
PREPARACIÓ: Cal dejú mínim de 3 hores.
INDICACIONS: Valoració del reflux gastroesofàgic i de la presència de microaspiracions pulmonars.
DURADA DE LA PROVA: 1 a 4 hores.
salivals
DESCRIPCIÓ: Avaluació de la dinàmica excretora de les glàndules salivals.
PREPARACIÓ: No cal preparació prèvia. Estímul cítric opcional.
INDICACIONS: Estudi de les alteracions funcionals de les glàndules salivals. Diagnòstic i evolució de la síndrome seca o síndrome de Sjögren. Avaluació de la xerostomia en pacients que reben radioteràpia cervical i radioiode. Estudi de tumoracions de les glàndules salivals.
DESCRIPCIÓ: Avaluació del pas per l’esòfag d’una activitat deglutida, vehiculitzada amb líquid o semisòlid. Avaluació del trànsit intestinal de sòlids o de líquids.
INDICACIONS: Avaluació dels trastorns de la motilitat esofàgica i les alteracions de la deglució per a aliments líquids y semisòlids. Valoració de les acalasies dintre dels processos d’screening de tos nocturna i microaspiracions pulmonars. Valoració del trànsit intestinal.
DURADA DE LA PROVA: 15 minuts.
DESCRIPCIÓ: Determinació de infecció per la bactèria Helicobacter pylori.
PREPARACIÓ: Cal dejú de 6-8 hores com a mínim i 6 hores abans sense fumar. És important tenir en compte que totes les medicacions relacionades amb el tractament per eradicar l’ Helicobacter pylori o amb l’activitat de la ureasa influeixen en el test. Per això s’haurà de fer com a mínim 4 setmanes després de suspendre la medicació antibacteriana i 4 setmanes després de la última administració de qualsevol medicació antisecretora. Això és especialment important en els controls de la eradicació.
INDICACIONS: Determinació de una infecció d’ estomac per la bactèria Helicobacter pylori.
CONTRAINDICACIONS: Pacients amb infecció gàstrica o gastritis atròfica, documentada o sospitada, que pogués interferir amb el test.
DURADA DE LA PROVA: 40 minuts.
Avaluació de la perfusió hepatoesplènica i de l’activitat reticuloendotelial hepatoesplènica.
Detecció de lesions hepatoespléniques de mida petita o de localització difícil d’avaluar en les imatges planars.
No cal preparación prèvia.
Avaluació de la perfusió hepatoesplènica.
Avaluació de les hepatopaties cróniques (cirrosi, hepatitis crònica,…).
Avaluació de la mida i morfologia del fetge i de la melsa.
Avaluació del grau d’absorció/retenció de les sals biliars a nivell del tub digestiu, en base a l’aportació oral de àcid tauroselenocòlic marcat amb Se-75.
Cal dejú mínim de 3 hores (recomanat de 6 a 8 hores).
Avaluació de la malabsorció de sals biliars.
Síndromes diarreics crònics.
Avaluació de la funció ileal (terminal) i malaltia inflamatòria intestinal amb afectació ileal.
5 minuts el dia 1 i 5 minuts el dia 7.
Avaluació del trànsit gàstric d’un traçador radioactiu administrat conjuntament amb l’ingesta d’una dieta preestablerta
Cal dejú mínim de 8 hores.
S’han d’identificar els tractaments amb fàrmacs procinètics (Cleboril, Primperam).
Durant aquesta prova el pacient no pot ingerir cap altre menjar, beguda, no fumar i, a més, ha de mantenir-se en ortortartisme (dret o assegut, però mai en decúbit).
Valoració del retràs del buidat gàstric d’aliments líquids o sòlids (gastroparèsia) o en les situacions d’acceleració del trànsit.
GAMMAGRAFIA ESPLÈNICA AMB HEMATIES LABIL·LITZATS
Avaluació de la funció hemocaterètica de la melsa, i en el seu defecte, del fetge i medul·la òssia.
No cal preparació prèvia, però el pacient romandrà en dejú durant la prova.
S’han d’evitar les exploracions radiològiques amb contrast baritat al menys les 48 hores prèvies i durant la realització de la prova.
Avaluació de l’hiperesplenisme.
Localització de melses ectòpiques, accessòries o supernumeràries.
Avaluació del funcionalisme dels empelts esplènics.
Detecció i localització d’un sagnat digestiu.
No cal preparació prèvia. El pacient romandrà en dejú durant la prova.
Diagnòstic del sagnat digestiu.
Localització de punts de sagnat intestinal.
1 a 24 hores.
(AMB O SENSE ESTIMULACIÓ FARMACOLÒGICA)
Avaluació de l’excreció hepatobiliar i de la dinàmica de les vies biliars.
Cal dejú mínim de 6 hores (3-4 hores en lactants i nens petits).
En l’avaluació de la icterícia neonatal, cal realitzar una preparació amb Fenobarbital a dosi de 5 mg/kg/dia, des de 5-7 dies abans de realitzar l’exploració per augmentar la captació hepatocítica.
MANIOBRES POSTERIORS:
Test de Morfina en el diagnòstic diferencial de les colecistitis.
Estudi de la funció i excreció hepatobiliar.
Diagnòstic de la colecistitis aguda. Avaluació de la colecistitis crònica.
Avaluació de l’obstrucció de la via biliar extrahepàtica.
Diagnòstic del reflux enterogàstric.
Avaluació de la via biliar després de cirurgia.
Diagnòstic de fugues biliars.
Estudi de les colèstasis cròniques intra i extrahepàtiques (Caroli, CBP, colangitis esclerosant, …)
Avaluació de rumors hepàtics: hiperplàsia nodular focal, adenomes, hepatomes, etc.
2 a 24 hores.
Avaluació de l’existència de mucosa gàstrica ectòpica.
Cal dejú mínim de 6 hores (4 hores en lactants i nens petits).
S’administren 20 mg d’omeprazol PO 30-60 minuts abans de l’inici de l’estudi (5 mg d’omeprazol/10 kg pes en nens).
Detecció i localització d’un diverticle de Meckel amb mucosa gàstrica ectòpica.
Avaluació de l’existència de pas d’activitat gàstrica cap a l’esòfag (reflux).
Cal dejú mínim de 3 hores.
Valoració del reflux gastroesofàgic i de la presència de microaspiracions pulmonars.
1 a 4 hores.
Avaluació de la dinàmica excretora de les glàndules salivals.
Estímul cítric opcional.
Estudi de les alteracions funcionals de les glàndules salivals.
Diagnòstic i evolució de la síndrome seca o síndrome de Sjögren.
Avaluació de la xerostomia en pacients que reben radioteràpia cervical i radioiode.
Estudi de tumoracions de les glàndules salivals.
Avaluació del pas per l’esòfag d’una activitat deglutida, vehiculitzada amb líquid o semisòlid.
Avaluació del trànsit intestinal de sòlids o de líquids.
Avaluació dels trastorns de la motilitat esofàgica i les alteracions de la deglució per a aliments líquids y semisòlids.
Valoració de les acalasies dintre dels processos d’screening de tos nocturna i microaspiracions pulmonars.
Valoració del trànsit intestinal.
Determinació de infecció per la bactèria Helicobacter pylori.
Cal dejú de 6-8 hores com a mínim i 6 hores abans sense fumar.
És important tenir en compte que totes les medicacions relacionades amb el tractament per eradicar l’ Helicobacter pylori o amb l’activitat de la ureasa influeixen en el test. Per això s’haurà de fer com a mínim 4 setmanes després de suspendre la medicació antibacteriana i 4 setmanes després de la última administració de qualsevol medicació antisecretora. Això és especialment important en els controls de la eradicació.
Determinació de una infecció d’ estomac per la bactèria Helicobacter pylori.
Pacients amb infecció gàstrica o gastritis atròfica, documentada o sospitada, que pogués interferir amb el test. | 0.567986 | curate | {"en": 0.022837370242214532, "it": 0.0066608996539792385, "ca": 0.904325259515571, "fr": 0.02301038062283737, "de": 0.00657439446366782, "es": 0.034169550173010384, "pl": 0.0009515570934256056, "uk": 0.0014705882352941176} | https://simm.barcelona/simm-cat-2/gastro-cat/ |
mc4_ca_20230418_10_330778 | L'EUROM col·labora en un acte commemoratiu de l'exili republicà amb instituts de l'Alt Empordà - Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona
Home Memòria democràtica L’EUROM col·labora en un acte commemoratiu de l’exili republicà amb instituts de l’Alt Empordà
01/02/2019 01/02/2019 Memòria democràtica, Notícies
L’acció, que tindrà lloc l’11 de febrer, està organitzada pel grup de treball de professorat “Exili, Deportació i Holocaust”, que reflexiona sobre com tractar aquests temes a l’aula.
Més de 600 estudiants de 4t d’ESO d’instituts de l’Alt Empordà formaran, l’11 de febrer, una cadena humana per marcar el perímetre de l’antic camp d’internament d’Argeles-sur-Mer, que va ser el primer camp per a civils establert a França amb l’objectiu de contenir el massiu exili republicà conegut com La Retirada.
L’acció està organitzada pel grup de treball “Exili, Deportació i Holocaust”, format per professorat d’instituts alt-empordanesos que reflexiona sobre com tractar aquests temes a l’aula. El grup compta amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE) i el Departament d’Ensenyament, i amb la col·laboració del Centre d’Interpretació i Documentació sobre l’Exili i La Retirada, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), el Memorial del Camp de Rivesaltes, FFREEE (Fills i Filles de Republicans Espanyols i Infants de l’Èxode) i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona.
La cadena humana formarà part d’un conjunt d’activitats commemoratives del 80è aniversari de l’exili republicà, de caire pedagògic i cívic, en què participaran antics internats al Camp d’Argelers i que tindran lloc en espais vinculats a l’exili de La Jonquera, Portbou, Agullana, Elna, Rivesaltes i Cotlliure.
educació, EUROM, exili, memòria, ODS 4. Bookmark. | 0.881313 | curate | {"ca": 0.994988864142539, "en": 0.005011135857461025} | http://www.solidaritat.ub.edu/eurom-collabora-acte-commemoratiu-exili-republica/ |
mc4_ca_20230418_0_482771 | SEREM ATLANTIDA : Agapea Libros Urgentes
Estás aquí: Literatura > Libros de Novela y Narrativa Extranjera > Serem Atlàntida, Joan Benesiu
Sé el primero en comentar Serem Atlàntida
Libro de Joan Benesiu
ISBN: 8417339191 ISBN-13: 9788417339197
Colección: Escafandre, 11
Som simples observadors d'un simulacre creat per guiar-nos durant la nostra existència? Aquesta és la pregunta que es planteja el nostre narrador quan coneix Mirko Bevilacqua, un home extravagant i procliu a trobar-se de manera intermitent i clandestina amb Clara, una jove que té cura d'una vella i elegant dama croata. La coneixença d'aquesta enigmàtica tríada submergeix el lector en una recerca atzarosa
sobre l'autenticitat que el portarà a trepitjar els territoris de l'antiga Europa, on els espais de memòria resisteixen per no... Ampliar
Otros clientes que compraron el libro Serem Atlàntida también compraron:
En Dad Lewis va perdre el seu fill, amb qui no es parlava, per una discussió, i ara, un cop li han diagnosticat un càncer terminal, sap que aviat perdrà la vida. La seva dona i la seva filla s?esforcen perquè els seus úl
Manel de la Rosa Mileo
Deseo (trilogía Mount)
Portada: Serem Atlàntida de Edicions del Periscopi SL
Editorial: Edicions del Periscopi SL | 11/02/2019
El autor de Serem Atlàntida, con isbn 978-84-17-33919-7, es Joan Benesiu, esta publicación tiene trescientas cincuenta y dos páginas. | 0.588223 | curate | {"es": 0.34934497816593885, "ca": 0.6222707423580786, "pt": 0.028384279475982533} | https://www.agapea.com/Joan-Benesiu/Serem-Atlantida-9788417339197-i.htm |
mc4_ca_20230418_0_243839 | Cobertura d’esdeveniments i espectacles - Cartagrisa | Fotografia professional
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-22407,theme-stockholm,cookies-not-set,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.8.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1.1,vc_responsive
Cobertura d’esdeveniments i espectacles
A Carta Grisa treballem en la imatge corporativa, cobrim esdeveniments i experiències d’empreses, fem retrats de directius i treballadors, fem imatges per a formacions internes i fem fotografies per a butlletins, revistes o webs. Tenim un gran equip al millor preu i us oferim qualsevol servei audiovisual.
• Imatge corporativa
• Imatges i material per a formacions
• Cobertura d’esdeveniments
• Actes protocolaris
• Photocalls
• Retrat directius i treballadors
• Fotografies per a web i xarxes socials.
• Impressió de fotografies
• Teatre i concerts
Si desitgeu algun servei audiovisual, empleneu el formulari, envieu un correu a [email protected] o truqueu al telèfon 607 40 40 90. | 0.573049 | curate | {"ca": 0.7312252964426877, "en": 0.23715415019762845, "fr": 0.03162055335968379} | https://cartagrisa.com/portfolio_page/cobertura-desdeveniments-i-espectacles/ |
macocu_ca_20230731_5_61747 | Revista quinzenal editada a Palma entre 1921 i 1922. Era l'òrgan de l'Agrupació Comunista Palmesana. Publicava noticies laborals, informacions nacionals i estrengeres. Va esser dirigit per Antoni María Alsina i hi col·laboraren entre altres, Ignasi Ferretjans, Alexandre Gilet, Joan Rigo, Josep Pons Anglada i Antoni Bauçà, el qual fou empresonat per escriure una article contra la guerra de Marroc. Realitzà una important tasca de recollida de doblers en favor dels presos socials i els russos necessitats. Tengué molta difusió a Palma, Pla de na Tesa, Gènova, el Terreno, Alaró, Manacor i Sóller. Estava redactada integrament en castellà. || Publicació editada després de la suspensió governativa del periòdic comunista Nuestra Palabra. En sortí un únic número el 25 de novembre del 1931 i fou dirigit per Joan Picornell Femenías. | 0.750317 | curate | {"es": 0.06310679611650485, "ca": 0.9368932038834952} | |
cawac_ca_20200528_8_127006 | informàtica bàsica
El Punt TIC e-centre Tremp va finalitzar la setmana passada el curs d’iniciació a la informàtica i Internet de 30 hores en el que van participar 12 persones amb perfils diferents: jubilat, persona en situació d'atur, mestressa de casa i treballador en actiu, entre altres. | 0.735575 | curate | {"ca": 1.0} | http://punttic.cat/taxonomy/term/5318 |
mc4_ca_20230418_13_391416 | Per froma el 20 Febrer 2011 - 00:28
Per froma el 20 Febrer 2011 - 00:11
El perquè de la Ribera Salada
Per froma el 20 Febrer 2011 - 00:08
L’encantada de l’estany de Lanós
Segons aquesta llegenda, un pastor volia casar-se amb una encantada que vivia a l’estany de Lanós (la Cerdanya). Ella va acceptar, però amb certes condicions: que no hi hauria d’anar ni menjada ni dejuna, ni vestida ni despullada, ni a peu ni a cavall. Les condicions semblen fer l’empresa impossible, però, aconsellat per una vella cerdana, un jove va trobar la solució.
Per froma el 11 Octubre 2010 - 22:09
L'encantada de Vall-de-Ros
L'hereu de mas Viaplana s'enamorà de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros, al nord-est de Bigues. Ella acceptà de casar-s'hi amb la condició que no li retrauria mai l'origen dient-li “dona aigua i peu forcat”. Com en la llegenda anterior, es varen casar i varen tenir dues filles.
Per froma el 28 Agost 2010 - 16:14
L’estany de les Tres Creus
L’Estany de les tres creus, un estany proper a l’ermita de la Verge del Collell, va aparèixer per castigar tres persones que s’havien rigut del rosari. Segons la llegenda tot va començar amb una mena de terratrèmol que acabà inundant el lloc i ofegant els qui havien preferit restar a l’hostal en comptes d’anar al rosari (Pla, 1946). El nom de l’estany deriva de les tres creus que, malgrat el sacrilegi, es varen aixecar en aquell lloc.
Per froma el 17 Gener 2010 - 21:41
Segons la llegenda que explica l’origen de l'Estany del Bruel, prop de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), el senyor del castell de Verdera va ser obligat a ofegar-se per una multitud que volia evitar que recollís tot el blat per tal de fer-ne pujar el preu. En altres versions és un pagès qui hauria acumulat tot el blat (Amades, 1936).
Per froma el 10 Gener 2010 - 17:42
L'origen llegendari de la ciutat d'Igualada (l'Anoia) es relaciona amb la història del senyor d'Òdena, que era molt avar. El dimoni, en forma d’home feble i de poca salut, li va proposar de fer tot el que li demanés a canvi de l’ànima. Veient-lo tant poca cosa, el senyor no s’hi pensà dues vegades. Però, a l’hora de la veritat, va passar allò de què les aparences enganyen.
Per froma el 10 Gener 2010 - 17:40
Origen dels estanys del Pirineu
Una geomorfologia plena a vessar d’estanys i estanyols, com és la del Pirineu, no podia passar desapercebuda per al nostre llegendari, sobretot si comparem aquesta Catalunya humida amb la Catalunya seca de més al sud. Segons la llegenda, si al Pirineu hi ha tants estanys és perquè, el tercer dia de la creació, Déu va separar les aigües de la terra, però com que va arribar al Pirineu cansat i gairebé de fosc va decidir deixar-ho tot tal com estava.
Per froma el 10 Gener 2010 - 17:36
La cova Simanya és una cavitat d’uns 400 metres de llarg, amb una àmplia entrada al inici de la canal del Llor, prop de coll d’Estenalles. A mitjans segle XIX, Víctor Balaguer explicava que aquesta era la cova del drac i dins hi havia una ciutat i els seus habitants encantats. Diuen que homes dones i nenes nus i descalços estaven arrenglerats a les parets com si fóssin en una carnisseria. També hi veien carrers i places. El sacerdot Ermèndia, al segle XVII, s’hi va aventurar i va explicar tot això, fins trobar, en una gran plaça, un munt de fems frescos, que feren sospitar la presència d’una bèstia horrorosa per la qual cosa recularen.
Malgrat que a prop d’aquest avenc en trobem dos dels més profunds del massís: el de l’espluga (-127 m.) i el de la Cort Fosca (- 110 m.), la situació d’aquest avenc, a peu mateix del Camí ral, prop del coll del Correu, ha fet que fos especialment temut pels viatgers. Hom diu que servia perquè els bandolers hi llencessin la gent que havien assassinat, però també es conta que era una de les entrades de l’Infern i que cosa o home que hi queia ja no en sortia mai més...
Qualsevol amant de l’espeleologia quan sent nomenar la cova del Drac de la Mola, arrufa el nas... no és una cova sinó un forat que travessa el monòlit del mateix nom (tècnicament és un talweg mort). Doncs aquí, segons la llegenda, hi vivia el drac (veient el forat, massa, massa gran no havia de ser la bèstia...)
A principis dels anys vuitanta es restaurava la parròquia de Sant Martí de Mura. Aquesta campanya de 1984 pretenia reobrir l’accés del temple primitiu que es trobava tapiat des de feia segles. Al primer cop de maça hom s’adonà que el mur era buit. Emparedat dins la porta hi havia un petit sepulcre medieval de pedra decorat amb creus resplendents inscrites en cercles, coberta d’una tapa de doble vessant. Dins hi trobaren diversos ossos humans entre els que destacava una calavera amb un forat al mig del front. D’aquest forat sortia un manuscrit dels segles XIV-XV. Cal suposar que el misteri d’aquell personatge amb el crani foradat i amb el sepulcre emparedat ho deuria explicar el manuscrit, però això no ho sabrem mai ja que l’operari que va agafar el crani ho va fer amb tan poca traça que li va caure i el fràgil document es va fer miques igual que la calavera . Es va enviar a Vic però va ser impossible reconstruir-lo. Qui devia ser? Quin misteri amagava?
Ens trobem davant un altre cas que esdevé misteriós per manca d’informació. Cap a 1948, uns carboners mentre perparaven el tererny per fer unes carboneres davant Els Òbits, trobaren tres enterraments: dos de teules i un de lloses. A un dels personatges allà enterrats li mancava el crani: no hi havia cap os de les cervicals en amunt, ni tan sols dents que es conserven molt de temps. Al cap de poc grups excursionistes en trobaren d’altres tombes de teules que van ser desmuntades sense cap mena de rigor científic. El més sorprenent és que en aquells enterraments també s’hi trobà gent decapitada.
Mai sabrem què va passar, només que van ser morts amb violència per uns i enterrats amb veneració per altres. Podrien ser les restes dels monjos del monestir després de ser saquejat per al-Mansur el 6 de juliol de 985?
A l’entrada de la Vall d’Horta hi ha les ruïnes de l’anomenada Torre del Moro, Castell o Torrota de la Roca. Conten que fa uns anys mentre uns treballadors extreien terra destinada al forn d’una rajoleria, descobriren un antic dipòsit d’ossos humans, una mena de fossa comuna de grans dimensions. Un altre misteri. Potser una fosa comú originada per l’epidèmia de Pesta negra que assolà Catalunya al final de l’Edat Mitjana?
Igual que les llegendes d’indrets es remunten moltes d’elles a l’època medieval, les de tresors amagats solen remuntar-se a l’època de l’ocupació francesa. Ves a saber per què!
Al castell del Farell es veu que els francesos i tenien el quarter general i era allà on anava a parar tot l’or, la plata i les joies que rampinyaven. Quan els catalans es van sublevar ela gavatxos va sortir cames ajudeu-me carregant dos cofres que no van tenir més remei que deixar amagats a la soca anomenada Roure Gros, entre el Farell i Matarrodona. Anys després van tornar però la soca feia molt de temps que l’havien tallada i el bosc del voltant també per tant van ser incapaços de localitzar el tresor.... que encara hi deu ser!
Diuen que als anys vint del passat segle es va presentar un viatger misteriós a Sant Vicenç de Castellet buscant algú que el portés a l’indret anomenat Queixal del Llop. Contractà en Cintet i a l’endemà ben d’hora van sortir cap al lloc. Un cop a lloc, el desconegut va pagar generosament en Cintet i el va fer marxar. El noi s’amagà darrere una matolls i veié com l’home agafava un plànol, comptava passes amunt i avall i, finalment, tragué unes eines d’una bossa i es posà a cavar. Quan el desconegut va marxar, en Cintet va anar al lloc i va veure la terra remoguda, una llosa que fou extreta de la cavitat i, sorpresa!, una moneda d’or de Carles III.
Diu la llegenda que la Torrota estava comunicada per un llarg túnel amb la torre circular del cingle Gran, prop de Vacarisses. En temps de les guerres carlines, una nit de llamps i trons de febrer, un militar carlí i el seu assistent venien de La Barata pel camí ral amb una mula carregada d’or. Sense que ningú els veiés van entrar al túnel i van amagar el tresor. L’endemà van ser enxampats i l’oficial mort. L’ajudant va ser deportat a Ceuta on, al veure que mai podria recuperar el tresor va fer-ne confidència a un lladregot de Terrassa amb el que compartia cel·la, anomenat Nas Ratat. Quan Nas Ratat va ser alliberat i va tornar a Terrassa va anar a cercar el tresor però mai el va trobar. Només cal que hi aneu a trenc d’alba i trobeu la trapa que el nas ratat no va saber veure i els primers rajos de sol faran brillar les monedes d’or que encara hi ha amagades. Animeu-vos! Es més fàcil que encertar la primitiva.
Extret de http://www.telefonica.net/web2/mitcat/sterra.html
Per froma el 1 Gener 2010 - 13:44
Les fonts del Llobegat neixen com a càstig a una dona que no ha acollit a un rodamón el primer dia. Segons la llegenda, després de refusar-lo, el rodamón és acollit a casa d’una veïna i aquesta, com a recompensa, veu augmentar la roba que renta en una font.
Per froma el 1 Gener 2010 - 12:52
L'origen del Mar
Segons Joan Amades, en uns temps molt antics, en el món no hi havia ni mar ni rius, només algunes miserables fonts que no feien massa servei. Els qui posseïen alguna d’aquestes fonts n’estaven molt orgullosos i a vegades privaven del seu ús als altres. Però vet aquí que un dia, anant Jesús i sant Pere pel món assedegats, arribaren a un poble.
Per froma el 1 Gener 2010 - 12:41
La reial vila de Catí, al Mestrat, té el privilegi d'haver estat visitada en diverses ocasions per sant Vicenç Ferrer. Com a mínim el sant hi va ser al 1410, quan la tradició relata que va fer un sermó des de dalt d'una pedra que encara avui dia es conserva i que es va instal·lar en una casa del poble.
Al deixar Catí, la gent el va acompanyar fins al coll on dos segles més tard s'edificaria una ermita en el seu honor, “(...) donde les dejó como recuerdo y confirmación de su doctrina una piedra como un pan, en la que hizo con su dedo pulgar una cruz, como si fuera sobre blanda cera”.
Aquesta pedra l'any 1618 es va col·locar en un nitxo de la paret de la capella que es va començar a construir al 1610. Malauradament, avui dia ha desaparegut.
La primera missa a l'ermita de sant Vicenç va tenir lloc al 1620 i pocs anys més tard, al 1627 i 1629, coincidint amb un moment de sequera, el poble hi va pujar en processó per implorar la pluja. Hi ha qui diu que va ser llavors que es va col·locar la pedra amb la creu gravada al nitxo de la dreta de l'altar major.
En una de les parets laterals de l'ermita, la de ponent, hi ha un forat on la gent introduïa la mà i part del braç per sol·licitar la gràcia del sant (vegeu foto). Es diu que també hi havia un altre lloc on els devots introduïen el cap de manera que aconseguien que no els tornés a fer mal durant la resta de la seva vida.
L'any 1722 es va fer entrega a la parròquia d'una relíquia del sant i a partir de 1725 la imatge del sant va ser baixada amb freqüència amb motiu de rogatives per la pluja. L'any 1773 també se li va edificar una capella en un dels portals de la ciutat.
http://www.catimenu.com/santvicent.htm
http://www.catimenu.com/ermites.htm
Per froma el 30 Desembre 2009 - 01:51 | 0.825044 | curate | {"ca": 0.9508093525179856, "fr": 0.005215827338129497, "es": 0.03201438848920863, "en": 0.006294964028776978, "tr": 0.0012589928057553956, "it": 0.0034172661870503595, "pt": 0.0009892086330935252} | http://francescroma.net/petjades/taxonomy/term/4 |
macocu_ca_20230731_4_240023 | el bloc de tots
poca participació som joves, i hem vingut des de mataró. ens és un llàstima que el jovent d’avui en dia no valori aquests actes. però posats a dir, no és només el jovent, hi ha molt poca participació en totes les edats. a més a la manifestació, no hi ha ambient, tampoc volem cap aldarull cívic, però una mica més de pasió. sabem que això no es pot demanar, només s el que ens agradaria. i la gent que ve ja fa prou. el que pensem es allo de: no pensis el que fa el tu país per tu sino. que fas tu pel teu país, perque asistir en aqets actes, es converteix en un acte de unió i la unió fa la força. com a ultim només dir, que .. VISCA CATALUNYA LLIURE!
bernat, carles, ona,clara, anna.
–hi ha els qui tan mateix hi som; hi som, hi som; hi som d’altres contrades | 0.732197 | curate | {"ca": 0.8681462140992167, "es": 0.09007832898172324, "hu": 0.04177545691906005} | |
mc4_ca_20230418_10_43329 | Els millors regals de Nadal - El Detallista
Inici / Els millors regals de Nadal
NADAL TRADICIONAL
Ets de tradicions i t'agrada regalar els gustos del Nadal de sempre? Aquí trobaràs una selecció de productes artesans i de proximitat en format d'estoigs, lots i maletins acompanyats de tota mena de detalls exclusius per quedar bé amb treballadors, clients, socis, família...
NADAL INNOVADOR
Et cansa regalar sempre el mateix per Nadal? Busques idees originals i innovadores? Troba capses gourmet per compartir a l'oficina durant el coffe break o l'afterwork; tendències veggy, healthy, ecològiques o sense gluten; i tastets per tenir un detall, però sense passar-se.
NADAL A MIDA
T'agrada fer-t'ho al teu gust? Escull els productes que vulguis incloure a cada capsa, tria un packaging a mida i afegeix el missatge corporatiu que s'ajusti al teu Nadal. Personalitza el teu regal d’empresa perquè s’adapti 100% a les teves preferències i necessitats.
Vols donar més valor al teu lot de Nadal? Tria productes de proximitat, amb projectes compromesos i finalitats socials al darrere. O fes un donatiu a l'entitat social que escullis, per l'import que desitgis. Des del Detallista t'afegirem de regal a dins de cada capsa una bosseta de pasta solidària (galets de Nadal) explicant el teu gest solidari en una targeta personalitzada.
Busques alguna cosa diferent? Regala una experiència gastronòmica ben autèntica a la muntanya. Una cita obligada per als paladars més inquiets i gourmets. Es tracta d'un cap de setmana d'allotjament amb totes les comoditats, una cistella de benvinguda amb productes de la zona i un mapa amb els secrets gastronòmics més ben amagats. | 0.794257 | curate | {"ca": 0.9499694935936547, "pt": 0.010372178157413058, "en": 0.03965832824893228} | https://www.eldetallista.cat/ca/contingut/44-idees-regal-nadal |
mc4_ca_20230418_11_614323 | La ‘revolució’ de les xarxes | El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
: : Opinió > El Dimoni de la fàbrica :: Sebas Parra | 31·01·2017
La ‘revolució’ de les xarxes
Sebas Parra | Al núvol
D’entrada, mil disculpes. Sóc, mig volgudament, un analfabet digital: no tinc mòbil ni participo en les aplicacions tecnològiques comercials més arrelades del tipus whatsapp, facebook, twitter, etc. El meu analfabetisme, però, crec que no m’impedeix observar el canvi sociocultural que està generant l’ús massiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació: només de sortir al carrer es veu clarament l’impacte que genera en les relacions humanes. Diuen els experts que més de 3.000 milions de persones estan on line i poden accedir a més de 1.100 milions de llocs web. Lògicament, penso molt en l’impacte que tot plegat representa en l’àmbit de l’educació crítica…
Xarxes i acció política/pedagògica
I analfabet digital que em declaro per quin motiu escric avui sobre el tema? Doncs, ho faig motivat per la demanda d’una amiga que m’ha fet arribar tres missatges publicats a les xarxes relacionats amb el vot de la CUP-CC als pressupostos del govern. Ella sap que vaig participar a l’assemblea territorial Nord Oriental celebrada a Celrà el passat dijous, coneix el meu vot que va ser a mà alçada per decisió majoritària, i creu que puc sentir-me al·ludit. Comento els missatges molt breument abans de tornar a les xarxes…
1) F.M.S., via twitter, assenyala la contradicció i perversitat del sí cupaire als pressupostos, un «drama» el «sí condicional que sosté l’hegemonia de la dreta catalanista neoliberal». Entenc perfectament els obligats comentaris de l’apreciat dirigent de L’Aurora, entenc també els límits de l’eina, 140 caràcters, i no seré jo qui polemitzi sobre les contradiccions de l’esquerra anticapitalista. 2) X.V.P., via facebook, en un text crec que molt millorable des de l’anàlisi polític i el rigor textual, fora de destacar la «renuncia als ideals» de la CUP, fa un parell d’aportacions interessants: les profètiques («saben que unes noves Eleccions els portaríen a la desaparició», «Adéu CUP anticapitalista»,…), que no considero aquí per raons òbvies, i les comminatòries («Quan, al mes vinent, veiem a membres de la CUP manifestar-se per una educació i sanitat públiques de qualitat, què els hi direm? Hipòcrites?…» i «I quan us veiem amb samarretes “molones” a la propera mani pro-serveis públics, pensarem: Què collons feu aquí, si sou part del problema?») que em fan preguntar: podrà d’ara en endavant manifestar-se la militància de la CUP a favor de l’educació, la sanitat i tot allò que li roti? Algú té l’exclusiva per atorgar els permisos? Ho deixo aquí… 3) I, finalment, L.T.M., comenta el text anterior, i escriu ni més ni menys això: «No han renunciat als ideals, han traït als votants i s’han mostrat tal com són: covards, nens bé jugant a fer la revolució i sectaris. #atomarpelcul». Faig servir la ironia: amb setanta tacos a l’esquena em fa gràcia sentir-me dir que formo part dels «nens bé»… i ho deixo aquí també.
La persona que em fa arribar aquests missatges publicats a les xarxes em comenta que és habitual la desqualificació gratuïta, la mentida, l’insult, l’amenaça i més. No només en relació a la CUP, és clar. I jo, des de la meva declarada ignorància em faig creus, que diria la gent. D’una altra banda, i sens oblidar les grans aportacions a les lluites de tota mena, sóc conscient que l’ús massiu de les tecnologies i l’extensió de les anomenades «xarxes socials» ha impactat en el teatre de la política, de la política espectacle, i, per tant, en l’analfabetisme polític i, en general, en l’educació popular. I no sempre de la millor manera possible. Els anteriors exemples crec que són molt suggeridors: deixar que la legítima difusió d’idees, el necessari debat crític i la proposta d’acció política caminin gairebé exclusivament via xarxes sense complementar-se amb la formació política permanent, la sistematització rigorosa i en profunditat de les lluites i la presa de decisions assembleària crec que només fa que consolidar i estendre l’analfabetisme polític i posar pals a la roda de la unitat popular.
Una proposta per a Pla de Ter
Crec que el tema s’ho mereix. Em refereixo a la relació i l’impacte de les xarxes en les relacions personals i comunitàries, en l’educació popular i l’analfabetisme polític i, en definitiva, en l’acció social o sociopolítica transformadora. Però, sobretot, em refereixo a l’alfabetització digital i política de la gent de Pla de Ter, de la gent jove especialment que tenen la missió d’escriure el present i el futur republicà, de valors republicans, del nostre poble amb la millor lletra possible. Certament, la irrupció de l’univers internet, malgrat els riscos coneguts de privacitat, seguretat, mercantilització, controls de qualitat, etc., ha representat una via oberta a la democratització de la comunicació, de la informació i de la presa de decisions personals i col·lectives, però com sempre, si bé es cert que amb l’educació només no n’hi a prou, sense l’educació no ens apropiarem mai dels beneficis del progrés de la ciència, i, fins i tot, els podem enfrontar als nostres interessos més nobles i justos. De tot plegat en podríem començar a parlar un dia a l’Ateneu Eugenienc, no? Vinga, que el temps digital corre… | 0.876519 | curate | {"ca": 0.9690098261526833, "es": 0.011148904006046864, "pt": 0.01436130007558579, "it": 0.005479969765684051} | http://www.eldimoni.com/la-revolucio-de-les-xarxes/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_300585 | La continua col·laboració i recolzament tecnològic dels millors fabricants del mercat ens permeten oferir els més avançats i novedosos productes i sistemes audiovisuals per a cada necessitat.
Disposem de les tecnologies i productes més innovadors per a cada segment de mercat: Audioconferencies, Videoconferencies, Sistemes de Debat, Informació i Publicitat Dinàmica, Quioscos d’Informació, Videoprojecció i Videowalls, Traducció Simultània, Microfonia i Sonorització, Monitors Led, LCD i Plasma, Pantalles Interactives, Sistemes de Control i totes les solucions audiovisuals que avui ofereix la tecnologia més puntera. | 0.782777 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.gttsolutions.com/ca/productes-2/ |
mc4_ca_20230418_14_412869 | Manifest - UPF Planetary Wellbeing (UPF)
UPF Planetary Wellbeing
Taula d'emergència climàtica
Iniciativa “Ciutadella del Coneixement”
La UPF es proposa esdevenir referència mundial en defensa de la idea de Planetary Wellbeing
La UPF llança un ambiciós programa internacional de generació i de transmissió de nou coneixement a l’entorn del concepte de Benestar Planetari.
Durant el darrer segle, la humanitat ha fet grans progressos en la millora del benestar de la societat; però aquests progressos s’han fet a costa d’una explotació dels recursos naturals a un ritme sense precedents, i han produït també desigualtats inacceptables en salut i riquesa.
Els estudis més recents sobre l’evolució del canvi climàtic i la degradació dels recursos mediambientals ens mostren que ens trobem davant d’una situació d’emergència global, en què calen accions transformadores de naturalesa diversa.
La UPF s’ha proposat focalitzar les seves energies a donar resposta a aquesta situació que planteja reptes als diversos àmbits del coneixement i l’ensenyament de la Universitat: des del de la salut, la biologia, la política, l’economia, les humanitats, les enginyeries, el dret o la comunicació.
És per això que la UPF inicia un treball transversal i interdisciplinari a tota la Universitat, i que espera trobar el suport necessari per poder oferir propostes de solucions als governs, les empreses i les institucions del món.
Aquest projecte s’incardina també dins del marc més general dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, i suposa una aposta decidida de la UPF per assumir la seva responsabilitat com a centre d’excel·lència de recerca i docència internacional envers aquests objectius d’abast planetari.
*Imatge de portada cedida per CeDeC | 0.854738 | curate | {"en": 0.035897435897435895, "ca": 0.9641025641025641} | https://www.upf.edu/web/wellbeing/manifest |
crawling-populars_ca_20200525_7_3283 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
OPINIÓ > MISSATGES DIRECTES
Els seguidors de Vilaweb intercanvien a Twitter els seus pronòstics sobre els 18 mesos constituents
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells .
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.686359 | curate | {"ca": 0.9434202161474888, "es": 0.023521932612841703, "it": 0.012078830260648443, "en": 0.02097902097902098} | : /noticies/declaracio-dindependencia-o-declaracio-dintencions/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_692170 | Què passa aquest any?. Som a 18 de juliol i, que jo sàpiga, els de l'ANC encara no han obert la pàgina web per a què ens poguem apuntar a la "mani" de l'11-S.On són els trams de color vermell, groc i rosa fúcsia?. Aquest any no podrem comentar que això no es omple, i que el procés ha mort?.Ànims, hem de tornar a la normalitat. Si perdem les tradicions més nostrades, estem perduts
Podeu posar vaques o cartrons amb forma humana per rememorar antigues performances.
Espanya Imperial??? I tu parles de rememorar?? XDXDXDXDXDXDXDXDXDXD | 0.700192 | curate | {"ca": 0.9127134724857685, "es": 0.04933586337760911, "en": 0.03795066413662239} | |
mc4_ca_20230418_2_33347 | ¡Libros gratis y 10% descuento! Clica para más información.
Aquest estiu els alumnes que es matriculin als cursos intensius poden gaudir de doble promoció amb Cambridge School! Llegeix atentament per veure com te’n pots beneficiar:
1- Llibres gratis*: si un alumne, tant sigui nou com actual, porta un nou alumne a l’escola i ambdós es matriculen a un curs intensiu, el primer té els llibres gratis i el segon un petit obsequi: una bossa de Cambridge School.
2 -10% de descompte en la inscripció: aquest descompte s’aplica directament a tots els alumnes, nous i antics, que es matriculin a un curs intensiu d’estiu fins l'1 de juny.
Consulta tota la nostra oferta de cursos per a aquest estiu 2018:
-cursos d'estiu per a adults
-cursos d'estiu per a joves
-Un nou alumne és una persona que no ha estudiat a les acadèmies Cambridge School posterior al 23 de juny del 2017.
-Vàlida en cursos del mateix període. No es farà els regals a cursos intensius d’estiu amb cursos de setembre a juny.
-Vàlida només per a classes en grup a l’acadèmia (no vàlid en altres cursos o serveis, com classes particulars, classes en empresa, classes a escoles reglades, viatges d’estudi, traduccions, cursos on line, colònies d’estiu, casal d’estiu i servei d’acollida de bon matí).
-Al curs d’estiu només vàlid per a cursos intensius.
-Vàlida únicament per a alumnes que paguen de forma individual, no per a alumnes pagats per empreses.
-En el moment de matricular el nou alumne i per gaudir dels regals, és imprescindible comunicar els noms dels dos alumnes. La promoció no s'aplicarà si es comunica que es ve de part d'un amic un cop el nou alumne ja s'hagi matriculat.
-Si portes un nou alumne després d’haver comprat els llibres et tornarem els diners.
-Si després de rebre els llibres, el nou alumne no comença el curs, els hauràs de pagar. | 0.831662 | curate | {"es": 0.032079646017699116, "ca": 0.9679203539823009} | https://www.cambridgeschool.com/es/promociones-cursos-intensivos-de-verano-1-2.html |
cawac_ca_20200528_5_77278 | La CUP proposa connectar els barris a través d'un circuit peatonal
La CUP, que té el suport de Reagrupament (Rcat) a la ciutat de Girona, presenta la proposta "L'Anella dels barris", que vol relligar barris i zones verdes per tal d'integrar "el centre i la perifèria de la ciutat". La proposta pretén també fomentar el turisme de qualitat.
La CUP de Girona ha fet públic avui el projecte "L'Anella dels barris", un itinerari peatonal, convenientment senyalitzat, que dibuixa un itinerari per enllaçar tots els barris de la ciutat. Aquest projecte té com a finalitat la d'incorporar el conjunt de sectors i barris als circuits turístics i més coneguts de Girona. Així, l'Anella recorrerà Les Pedreres, Carme-Vista Alegre, Montilivi, Vila-roja, Font de la Pólvora, Eixample, Sant Narcís, Santa Eugènia, Devesa-Güell, l'Esquerra del Ter, Pont Major, Sant Daniel, Montjuïc i Pedret. L'Anella podrà ser desdoblada amb un carril bici , per tal de completar el circuit arreu del municipi. Per l'alcaldable de la CUP, Jordi Navarro: "Unir els barris a través de zones amables i enllaçar itineraris arbrats pot esdevenir un potent element de millora de la qualitat de vida i que servirà per integrar els veïnats més perifèrics a les dinàmiques ciutadanes".
El circuit passarà per aquells espais singulars i més emblemàtics dels barris; patrimoni històric i popular, "que en aquests moments, encara no forma part dels itineraris turístics". Una proposta com "L'Anella dels barris", ha assenyalat Navarro, és una forma imaginativa de captar turisme de qualitat, d'àmbit nacional i que es mostra interessat per "determinats intangibles, com la vida i la diversitat als barris, o també pel patrimoni menys reconegut, com ara el patrimoni industrial i l'hídric" . En aquest sentit, per completar aquest tipus d'oferta turística, la CUP recull en el seu programa electoral reconvertir a sòl no urbanitzable el Parador del Güell (Hortes de Santa Eugènia) i ubicar-hi un càmping municipal vinculat a la via verda i als espais naturals gironins, amb l'objectiu d'impulsar l'ecoturisme a Girona i combatre el model turístic de masses.
Segons la CUP, la proposta de l'Anella dels Barris i el foment d'aquest tipus de turisme té similituds amb l'Anella Verda, ja que ambdós projectes pretenen entrellaçar espais perifèrics i prevenir que es desvinculin del centre urbà. L'alcaldable de la CUP, en aquest sentit, ha volgut recordar que l' Anella Verda ha de ser completada i que ha de transcendir el propi terme municipal, ja que la unitat paisatgística "té projecció a tot el pla del Gironès i les Gavarres; va molt més enllà del nostre municipi". | 0.888708 | curate | {"ca": 1.0} | http://girona.cup.cat/noticia/la-cup-proposa-connectar-els-barris-trav%C3%A9s-dun-circuit-peatonal |
racoforumsanon_ca_20220809_0_93291 | Dos anys de presó per a un jove per apologia del genocidi a InternetÉs la primera sentència d'aquest tipus imposada a l'Estat Espanyol. - El jove va insertar missatges relatius al Tercer Reich, així com enllaços a biblioteques de contingut xenòfob.El jutjat penal nº 23 de Barcelona ha condemnat a 2 anys de presó i 1.200 euros de multa a Aitor R. I, de 23 anys, per un delicte contra els drets fonamentals i apologia del genocidi.La sentència és la primera d'aquest tipus a Espanya ja que, si bé hi ha hagut altres condemnes, mai han estat imposades per delictes a través de la xarxa. La fiscalia demanava inicialment una condemna de 4 anys i 8 mesos, però aquesta ha estat rebaixada després d'arribar a un acord amb la defensa.Malgrat tot, l'acusat no ingressarà a la presó al ser una condemna menor i no tenir antecedents penals. Segons l'escrit de l'acusació, el jove va inserir en la web videos d'Adolf Hitler i Joseph Goebbels, així com enllaços a biblioteques amb clar contingut xenòfob. Entre unes altres, obres com el 'Mein Kampf' o 'El Segon Informi Leutcher', en el qual es qüestiona l'ús i la finalitat exterminadora de les càmeres de gas en la Segona Guerra Mundial. L'advocat defensor, Javier Bergosa, ha indicat que la pàgines citada es troba inactiva i ha lamentat l'actuació dels Mossos d'Esquadra, que van derrocar la porta del domicili del detingut a la conducta al registre a l'abril de 2007, segons informa el diari El Mundo.En el mateix, els agents van trobar divers material d'ideologia neonazi, com plantilles, pamflets i informació de la coneguda biblioteca Europa. També es van confiscar els documents 'Text obligatori per a aspirants i futurs membres del FNS-F18' i 'Consells per a la creació de cèl·lules', destacant, en el primer, l'epígraf: "Estatut Oficial del Front Nacional-Socialista Adolf Hitler" amb consells i paràmetres d'actuació i pertinença a organitzacions d'extrema dreta.---------------------------------------------------------------------------------Font: El País Aquí al xat n'hi ha que haurien d'anar en compte...
Ben fet, però el dia que hi hagi també una sentencia semblant per apologia de Stalin podrem dir que ja em vist clar.
El problema és que molts a la que veieu una falç i un martell ja digueu que és apologia d'Stalin.
No es aixo el que feu vosaltres quan veiu un creu gammada?
El símbol de la creu gammada - versió nazi- fou creat per hitler. El símbol de la falç i el martell fou corrumput per Stalin. Hi ha una diferència, no?
Per ell no n'hi ha. | 0.873997 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_670075 | El Documental del mes Ouaga Girls. Versió original en francès i mossi, subtitulada al català (83 min)
Un grup de joves de Burkina Faso, estudien en una escola de noies per convertir-se en mecànics de cotxes. Entre martells i claus angleses, comparteixen rialles, germanor i amistat. Els seus somnis i desitjos es barregen amb els valors d'un país i les expectatives de la societat que les envolta sobre què ha de ser una dona.
Una alegre història universal sobre les eleccions de vida i l'esforç que suposa trobar un camí propi entre opinions, pors i les expectatives dels altres. Les vides d'aquestes noies en el moment crucial en que acaben els estudis, ens acosten a l'inevitable i difícil transició universal de l'adolescència a la vida adulta.
LES PANTALLES, xumet emocional dels nostres fills? Com millorar l'ús amb els petits de casa. (Lloc: La Casa dels Infants Granvia Mar)
"El Club Grans 15" llegim No llegiré aquest llibre de Jaume Copons, club de lectura moderat per Noelia Domínguez (Lloc: Biblioteca RFJ: Espai de suport 3 planta 2)
• 09:30-10:30 • 17:30-18:30 ...Octubre 14, 17, 21, 24, 28, 31 Novembre 4... | 0.768643 | curate | {"es": 0.09810981098109811, "ca": 0.9018901890189019} | http://castelldefels.es/ca/AgendaAj.asp?idAgenda=151845 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_729035 | La dona va dir que "només volia cridar l'atenció" i que era una "tàctica" per evitar la confirmació de jutge nominat pel president dels Estats Units, Donald TrumpUna dona que va acusar el magistrat del Tribunal Suprem de EUA Brett Kavanaugh d'haver-la violat ha reconegut que va mentir per evitar la confirmació del jutge, ja que estava "furiosa", segons ha informat avui el Comitè Judicial del Senat .La dona, Judy Munro-Leighton , va reivindicar l'autoria d'una carta signada amb pseudònim que va rebre al setembre la senadora demòcrata Kamala Harris , membre del Comitè, acusant Kavanaugh i un altre home d'haver-la violat "diverses vegades cadascun" en un vehicle .La carta estava redactada sota el pseudònim "Jane Doe" i Kavanaugh va negar en aquest moment les acusacions que contenia, que per poc específiques no van rebre massa atenció dels senadors.A principis d'octubre, Munro-Leighton es va posar en contacte amb el Comitè amb un correu electrònic en què va reivindicar l'autoria de la carta als Harris, va mantenir el que en ella estava escrit i va assegurar que "tenia molta por" que les seves dades sortissin a la llum. La identitat de Munro-Leighton, de fet, no va transcendir a l'opinió pública llavors.Després de diversos intents al llarg d'octubre per corroborar la seva denúncia, els investigadors del Comitè van poder contactar amb la dona aquest dijous, quan va reconèixer que ella no era en realitat "Jane Doe" i que, de fet, no coneixia Kavanaugh personalment.La dona va dir que "només volia cridar l'atenció" i que era una "tàctica" per evitar la confirmació de jutge nominat pel president dels Estats Units, Donald Trump. La carta de "Jane Doe" i la irrupció de Munro-Leighton van coincidir amb el moment en què el Senat valorava la confirmació de Kavanaugh i en què diverses dones van fer públic que, suposadament, el jutge les havia agredit sexualment dècades enrere. Una d'elles, Christine Blasey Ford, va arribar, de fet, a comparèixer davant el Comitè per explicar la seva història.El president del Comitè Judicial, el republicà Charles Grassley , va posar en coneixement del fiscal general dels EUA Jeff Sessions, i del director de l'FBI, Christopher Wray, el cas de Munro-Leighton perquè actuïn al seu "consideració" davant els actes "potencialment il·legals" de la dona. "Aquests actes no són només injustes, són potencialment il·legals. És il·legal fer declaracions falses, fictícies o fraudulentes a investigadors del Congrés. És il·legal obstruir investigacions del Congrés", va dir Grassley. Kavanaugh va ser finalment confirmat pel Senat dels EUA el 6 d'octubre i aquest mateix dia va assumir la posició de jutge del Suprem.https://www.lavanguardia.com/internacional/20181103/452698142306/kavanaugh-mujer-violar-desmiente.html Però res, ens hauríem de carregar la presumpció d'innocència i assetjar al presumpte agressorLa boja aquesta l'ha acusat d'un crim molt greu i s'ha burlat de les dones que ho han patit de debò
Pobret, no va violar dues dones, només una.
Ah, que tens proves més convincents i un testimoni menys contradictori que el de Ford? Doncs vés-te'n als Estats Units a donar explicacions, i així deixes de postejar les teves merdes durant uns dies.Per cert, en defecable m'acaba de violar. Té el penis molt petitI m'autoidentifico com a dona
Estàs dient que si algú m'ha violat i no tinc proves, no ho haig de denunciar?
Visca la comprensió lectoraPerò res, ens hauríem de carregar la presumpció d'innocència i assetjar al presumpte agressorQuè entens aquí?Bé, ni et molestis, es com parlar amb un bot
Bé, ets tu qui està del costat del violador aquest, no jo. Així ets tu qui ha de donar explicacions en tot cas.
Milagros escrigué: Bé, ets tu qui està del costat del violador aquest, Violador aquest? Que ja has emés sentència tu?
Jo sóc dels que pensa —digue'm suspicaç— que si una persona amb una vida d'èxit decideix fer públiques unes acusacions d'aquesta mena, sabent a tot allò al que s'exposarà al no tenir-ne proves, és que darrere hi ha la veritat. Del contrari estaríem parlant d'una persona que s'ha begut l'enteniment.
O siga, l'has sentenciat sense proves, amb una acusació sense proves, vols dir això, no?
I tu estàs del costat dels violadors com a jutges de tribunals suprems perquè les dones amb prestigi que els denuncien sense proves han de ser clarament unes masoquistes mentideres, clar
No, jo no estic del costat de ningú. I no faces trampa dient que estic del costat del violador perquè, que siga un violador en este cas no s'ha provat.Condemnar sense proves, siga el delicte que siga, és propi del feixisme més repugnant. | 0.898566 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_463375 | Esquirol llistat de Palmer
L'esquirol llistat de Palmer ("Neotamias palmeri") és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. És endèmic de Nevada (Estats Units), on viu a altituds d'entre 2.100 i 3.600 msnm. S'alimenta de llavors, fruita, fongs carnosos, vegetació verda i insectes. El seu hàbitat natural són els boscos de coníferes. Està amenaçat pel desviament de recursos hidrològics, la tala d'arbres, la depredació per gossos i gats ferals i el desenvolupament urbà.
Aquest tàxon fou anomenat en honor del botànic estatunidenc Theodore Sherman Palmer. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=463376 |
mc4_ca_20230418_0_554815 | Inici ESTRELLES EUROPEES Fabian Delph Childhood Story Plus Untold Biography Facts
LB presenta la història completa del geni del futbol més conegut pel seu nom; "Fab". El nostre Historial Infantil de Infància de Delphi, més informació sobre Històries inèdits, us ofereix un relat complet sobre esdeveniments rellevants des de la seva infància fins a l'actualitat. L'anàlisi implica la seva història de vida abans de la fama, els antecedents familiars, la vida de relació, i molts altres fets OFF-Pitch (poc coneguts) sobre ell.
La nostra Història Infantil Fabian Delph és interessant, si no és poc freqüent, és una història d'un noi humil que provenia d'un entorn familiar difícil. Tot i ser abandonat pel seu pare, Delph es va beneir amb un extraordinari talent de futbol. Ara, sense més preàmbuls, comencem.
Fabian Delph Childhood Story Plus Untold Biography Facts -Primers anys de vida
Fabian Delph va néixer a la 21st dia de novembre 1989 a la seva mare, Donna Delph i un pare relativament desconegut a Bradford, Regne Unit. Els pares de Fabian Delph es van separar quan era nen.
Com va dir una vegada a la premsa, el pobre Fabián va ser abandonat pel seu pare quan era nen.
A principis de la vida de la seva infància, el pare de Fabià es va al·legar de sortir quan era massa jove per recordar-se. Això va fer que Fabián, la seva mare i els seus germans, es traslladessin a una finca privada als afores de la ciutat de Bradford.
L'efecte de la ruptura parental de Delph: Qualsevol persona que hagi viscut una ruptura parental sabrà massa bé el dolor emocional profund que pot causar. Això, sens dubte, va tenir conseqüències psicològiques perjudicials per Fabián i els seus germans. L'efecte era clarament evident en l'acumulació de la seva carrera professional.
Fabian Delph Childhood Story Plus Untold Biography Facts -Paper de la mare
La mare de Fabian, Donna Delph, va ser la que va ajudar al seu fill a descobrir la seva carrera des del principi. Per a Fabián, el buit va acabar quan sempre hi havia un futbol al seu peu.
La mare de Fabian, Donna, mereix un gran crèdit, ja que el va portar i es va assegurar que no tingués influències negatives en la societat. En aquell moment, la família de Fabian Delph vivia en una part difícil de Bradford on la gent es pot desviar de les males influències que obtenen.
Creixent, Fabián va tenir una ferma determinació de fer realitat els seus somnis de futbol i les seves ambicions de convertir-se en un futbolista professional no era només una fantasia passatgera. Com a nen petit, un dels somnis més grans de Fabian va ser comprar a la seva mare una casa quan es va tornar ric.
Fabian Delph Childhood Story Plus Untold Biography Facts -De Grass to Grace
La mare de Fabian Delph era pobre i no podia permetre l'escola i els fons de manteniment per al seu fill i família. Ella era una neteja que va guanyar centaus (278 de quinze quarts) que no podia anar a cap part.
Malauradament, Donna Delph es va tornar tan desesperada per l'èxit del seu fill i va haver de cometre frau en el seu lloc de treball. Va embolicar £ 45,052 pensant que era un risc que valia la pena prendre. Malauradament, va retrocedir i Donna va quedar atrapada. La mare de tres va rebre una condemna a la presó de dos mesos de 12. És pertinent saber que quan la mare soltera Donna va cometre el seu frau, ella ja estava sota llibertat condicional per delictes similars. Va acabar a Bradford Crown Court al juny de 2007.
Després del seu alliberament, Donna va tornar a treballar com a netejadora. Posteriorment, la determinació de la professió de Fabian Delph finalment va portar a l'èxit. Els antecedents de la família Fabian Delph van fer un nou gir quan el futbol va començar a pagar. Fabian finalment va retornar la fe de la seva mare comprant-la una casa complint així el seu somni infantil.
Fabian Delph Childhood Story Plus Untold Biography Facts -Vida de relació
Sens dubte, Football és un arbre daurat, un lloc on Fabián Delph va trobar consell allunyat de la seva realitat problemàtica de la ruptura dels seus pares. També va trobar consol en el moment en què va conèixer l'amor de la seva vida, Natalie en 2013.
Natalie va néixer el març de 31, 1990 (un any més jove que Fabian), al Manchester City, Anglaterra. És una exitosa empresària, empresària i gran inversionista. La seva relació va créixer a partir de l'estat del millor amic al veritable amor que va derivar en el matrimoni. És important que us feu saber que els dos amants van acceptar casar-se en una cerimònia privada el mateix any que es van conèixer.
Fabián és avui un home casat amb èxit. Dos anys després del seu matrimoni, la parella va donar la benvinguda al seu primer fill, un nen. Fabian és conegut pels fanàtics com un pare afectuós.
Després del naixement del seu fill seguit del naixement de la seva filla Aleya a 2015. Natalie va donar a llum al seu tercer fill el 30 de juny, 2018 dos dies després del joc de grup final de la Copa del Món 2018 a Bèlgica a Kaliningrad. Això va fer que Fabián tornés a Anglaterra des de Rússia durant la Copa del Món per veure el naixement del seu fill. Es va traslladar a Rússia després del lliurament amb èxit.
Fabian Delph Childhood Story Plus Untold Biography Facts -Dades personals de la vida
A 23 desembre 2008, Delph va ser arrestat per la policia per un delicte.
Se li van acusar ingestió de begudes alcohòliques in Rothwell, Leeds, mentre va conduir imprudentment a la seva casa amb els seus quatre amics. Delph es va sentir remordedor pel seu crim. Es va declarar culpable en el Tribunal de Magistrats de Leeds a càrrec de conduir el seu límit de velocitat. Finalment, va ser multat amb £ 1,400 i descalificó encara més la conducció durant 18 mesos.
L'origen de Fabian Delph és Guyanès. Això és similar al de Ruben Loftus-Cheek.
En essència, Fabián Delph és un pare meravellós que coneix les tècniques de fer feliços els seus fills. A continuació es mostra una foto del pare orgullós amb la seva filla Aleya.
Fabian Delph Childhood Story Plus Untold Biography Facts -Resum de la joventut
Delph va començar la seva carrera en el futbol com a jove a Bradford City. Delph va sortir de la ciutat al setembre de 2001 per unir-se a Leeds United després que es va recomanar al seu entrenador d'acadèmia que va tenir una gran influència pel que fa a ajudar a la família Delph.
En créixer, Fabián va anar a l'escola secundària Tong, que va deixar a 2006. Un any després, hi va haver una gran crisi financera en la família Delph pel que fa a les finances per continuar els seus estudis i la carrera de futbol a temps parcial a l'acadèmia de Leeds United. Va ser un moment en què la seva mare soltera va caure en la temptació de frau.
Lucy Delph, tanmateix, va anar a l'Acadèmia Leeds United amb beca. Va fer diverses proves entre jugar al futbol i estudiar gràcies a la seva beca Leeds. A l'edat de XUMX Delph va completar els seus estudis a l'escola associada a Leeds, Boston Spa School.
Després de pujar per sobre de la seva plantilla juvenil, Delph va obtenir el seu primer contracte professional el 11 January 2008. Al març de 2009, les seves actuacions durant la temporada 2008-09 van guanyar a Delph una nominació al jugador de la Lliga de l'any. Aquesta feina va portar a Aston Villa a buscar els seus serveis. 6 anys més tard, es va trobar jugant al Manchester City. La resta, com diuen, ara és història.
FACT CHECK: Gràcies per llegir el nostre Fabian Delph Childhood Story més dades de biografia desconegudes. A LifeBogger, ens esforcem per la precisió i la justícia. Si veieu alguna cosa que no es veu bé en aquest article, feu el vostre comentari o bé contacti'ns!. | 0.774369 | curate | {"en": 0.052010083587634336, "ca": 0.9294148865596391, "es": 0.01857502985272655} | https://lifebogger.com/ca/Fabian-delph-childhood-story-plus-untold-biography-facts/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_558311 | M´explicare De que serveix treure un Pau Gasol ,si nomes et dura un anyet ? Els projectes en basket europeu han de ser a 2-3 anys vista com a molt El Barça de basket te un equip bastant vetera es cert , pero fora de Ricky dificilment cap dels seus jugadors marxara a la NBA Val mes tenir un equip amb jugadors veterans de qualitat que ja no tenen intencio d´anar a la NBA , barrejat amb joves bons , pero no de qualitat suficient per marxar els del Madrid per exemple diuen que estan en un projecte de futur amb jugadors joves amb futur com Mirotic , Tomic , Llull , Suarez i algun altre Pero aixo de que els servira ? si acaben explotant marxaran rapidament a la NBA Queopineu ?
El futur (o present) del basquet europeu, es com el present del futbol a suramerica.... Els jugadors bons als 19-22 anys fan el salt (els de basquet d'europa a usa, els de futbol de suramerica a europa) La veritat, es que seria cínic que ara ens queixessim d'això, quan en el futbol portem la tira d'anys fent el mateix.... Quin projecte de futur allarg termini pot fer el river plate? o el corinthians o el sao pablo? Si te un bon jugador cap a europa!! si volen fer alguna cosa, ha de ser repescant a les velles glories quan ja estan acabades (ronaldo, ronaldhiño, rivaldo romarioetc) i tenir jugadors que no tenen el perfil per venir a europa, o jugadors que prefereixen guanyar lalliga argentina i la libertadores, que venir a arrossegar-se al camp del Malaga o el racing...
M'encanta aquesta conversa, crec que ambdós teniu raó. (tu i el EPS) | 0.880442 | curate | {"ca": 0.9473337722185649, "es": 0.052666227781435156} | |
mc4_ca_20230418_4_106875 | LECTURES DE LA MISSA: DILLUNS DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / II
DILLUNS DE LA SETMANA XXIV DURANT L'ANY / II
Lectura primera 1C 11,17-26.33
Si hi ha divisions entre vosaltres,
el resultat és que ja no feu el sopar del Senyor
Germans, us he de fer una recomanació que no és gens elogiosa per a vosaltres: els dies que us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. Primer de tot sento a dir que, quan es reuneix la vostra comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i crec que en això deu haver-hi alguna cosa de veritat, perquè, les inevitables divisions fan veure qui és cristià de debò. El resultat és que, quan us reuniu, ja no feu el sopar del Senyor, sinó que cadascú es porta el seu sopar, i mentre uns passen gana, uns altres s'atipen i beuen massa. Que no teniu casa vostra, si voleu menjar i beure? Com és que avergonyiu els qui no tenen res sense cap consideració pel poble de Déu? Què voleu que us digui? Que feu ben fet? No és gens d'elogiar això que feu.
La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial».
Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni. Per tant, germans, cada vegada que us reuniu per menjar plegats, tingueu en compte els altres.
Salm responsorial 39,7.8-9.10.17 (R.: 1C 11,26b)
R. Anuncieu la mort del Senyor fins que torni. | 0.777144 | curate | {"en": 0.06485849056603774, "es": 0.01768867924528302, "ca": 0.8797169811320755, "fr": 0.009433962264150943, "de": 0.02830188679245283} | http://lecturesdelamissa.blogspot.com/2011/10/dilluns-de-la-setmana-xxiv-durant-lany_12.html |
macocu_ca_20230731_2_426752 | 11/10/2012 / Barcelona
El guitarrista de flamenc David Rasec i la banda 'rumberosabrosona' Don Vito y los Corleone ofereixen aquest diumenge 14 d’octubre, a les 20:00 hores, al Harlem Jazz Club de Barcelona, un concert en solidaritat amb les persones refugiades organitzat per la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat (CEAR).
La CEAR, al igual que altres entitats d’acció social, i especialment les que es dediquen al treball i defensa dels drets de les persones estrangeres en situació més vulnerable, ha vist reduït el seu pressupost en un 60%. Amb activitats com aquest concert, aquesta associació sense ànim de lucre fundada ara fa 8 anys espera continuar amb la seva feina: la defensa del dret d’asil i dels drets de les persones refugiades i immigrants vulnerables a Catalunya i afavorir els processos d’inclusió social d’aquest col·lectiu a casa nostra. Entrada: bo d’ajut de 5 euros. Harlem Jazz Club és al carrer Comtessa de Sobradiel, 8. Barcelona. Pàgina web de la CEAR Pàgina web de Don Vito y los Corleone Pàgina web del Harlem Jazz Club de Barcelona | 0.817678 | curate | {"en": 0.02085308056872038, "ca": 0.9507109004739337, "es": 0.028436018957345967} | |
mc4_ca_20230418_1_625780 | Drosakis Apartments Patitirion Grècia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Drosakis ApartmentsPatitiri, Patitirion, Patitirion, Grècia, 37005 - Veure al mapaNotable7,2Basada en5comentarisDrosakis ApartmentsVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotosMolt bona ubicació 8,5Veure al mapa8,5UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionatbalcó/terrassaaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Patitirion, no busqui més enllà de Drosakis Apartments. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Drosakis Apartments, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. L'hotel ofereix habitació familiar per garantir el més gran comfort possible als seus clients. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, insonorització, aparell de televisió per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Drosakis Apartments és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Patitirion.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Serveis i comoditatszona de fumadors Per als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcuina americananeveraaparell de televisióempolles d'aigua de cortesiasala d'estarbalcó/terrassaestris de cuinatelevisió de pantalla planacalefaccióinsonorització Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.894166 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/drosakis-apartments/hotel/patitirion-gr.html |
cawac_ca_20200528_11_4270 | David Bustamante donarà la benvinguda al Nadal a Baricentro
Baricentre es prepara per rebre el Nadal, però aquest any ho farà d’una forma molt especial: David Bustamante serà l’encarregat de donar la benvinguda al Nadal, en companyia de tots els clients de Baricentre. El proper 29 de novembre, a partir de les 18.00h, David Bustamante donarà el tret de sortida encenent les llums nadalenques del centre comercial del Vallès. L’artista, un dels triats per a la campanya de Nadal de les Loteries de l’Estat d’aquest any, compartirà amb tots els amics de Baricentre aquest moment i especialment amb les tres persones afortunades que aconsegueixin una trobada personal amb ell mitjançant un sorteig (més informació en www.baricentro.es).
David Bustamante, després de recórrer el Centre, dirigirà unes paraules als assistents i compartirà amb ells l’alegria del començament de les festes. A més de gaudir del seu carisma i la seva veu, els més matiners podran fer-se fotografies amb ell per poder felicitar el Nadal d’una forma original. Igual que totes les llars, el centre comercial es prepara per gaudir al màxim d’aquestes festes tan assenyalades: amb decoració especial, il·luminació espectacular, activitats solidàries, tallers i animacions pels més petits, una felicitació nadalenca geganta, visites de Papà Noel i el Carter Real, premis… i, per descomptat, amb els millors desitjos i propòsits per a l’any que ve. | 0.875964 | curate | {"it": 0.041814316087880936, "ca": 0.9581856839121191} | http://independentbarbera.cat/david-bustamante-donara-la-benvinguda-al-nadal-a-baricentro/ |
macocu_ca_20230731_0_239700 | Antigament es feia molt de meló eriçó per la zona de Manacor. Actualment es sembra sobretot en petits horts particulars, però la producció professional és baixa sobretot degut a la poca conservació post-collita.
Meló rodonenc tirant a llarguer, petit i de color groc verdós. La pell està escripturada o amb regruixos, i és prima. De pasta blanca grogosa, fina i molt sucosa, dolça i aromàtica. El seu pinyol és petit. És un meló primerenc, i de poca conservació post-collita. Té un punt de collita òptim, ja que si es cull massa madur, torna aiguardenter.
És una planta productiva, i es sol utilitzar en reguiu però en poca quantitat, ja que un excés d’aigua dona fruits menys gustosos.
El pa de pagès, les tomàtigues de ramellet, la sobrassada i les galetes d’oli són els productes balears més consumits per famílies mallorquines amb fills
1930-1962
Informe
Assaig de cultivars de meló Gàl·lia a l’aire lliure
No s’ha de regar en excés, ja que si tenen excés de reg, surten menys dolços. Convé llaurar el terra, tallar l’herba adventícia i refrescar el sòl, a més d’aplicar un adobat de fons. Els melons són sensibles al sol fort, ja que el fullatge de la planta no és vigorós i crema el fruits; convé tapar-los amb herba, palla, la mateixa planta, etc. | 0.789943 | curate | {"ca": 0.9870863599677159, "it": 0.007263922518159807, "fr": 0.005649717514124294} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_483347 | Si dijous ens fèiem ressò de les suspicàcies que havien aixecat unes banderes estelades penjant del balcó d'un pis davant de l'Hospital Clínic de Barcelona coincidint amb l'ingrés hospitalari de Sa Majestat el Rei d'Espanya, avui la cosa torna a anar de banderes, però en aquest cas espanyoles. Segons informa ElConfidencialDigital.com els antidisturbis de Tenerife hauran de renunciar a penjar emblemes i banderes espanyoles de les furgonetes oficials amb les que es desplacen mentre estan de servei. Així ho ha ordenat l'inspector en cap que ha ordenat que es retirin 'immediatament' perquè provoquen 'reaccions violentes' de la gent. Els antidisturbis estan molestos ja que ho consideren una 'tradició' a la unitat, tampoc podran -com és habitual- dur banderes espanyoles en els uniformes amb clauers, pedaços o gorres ni que es puguin veure a través de les finestres o parabrisa dels vehicles. Sembla que la simbologia nacional espanyola -o com a mínim l'excés- no està ben vista ni a territoris poc susceptibles de ser considerats antiespanyols com Tenerife.http://www.directe.cat/punt-de-mira/34684/tenerife-diu-adeu-a-la-rojigualda
En aquest cas "estanquera" és un mot d'argot de carrer? és que he mirat el diccionari i l'optimot i no té res a veure amb la notícia
Argot de carrer, però de fa molts anys. Concretament de quan els estancs eren així: Els encarregats dels estancs, havíen donat suport a Franco.
Es que la majoría dels estancs i administracions de loteríes van ser concedits o asignats a vidues i mutilats de guerra del bàndol franquista i demés afectes al règim. Els que ja som "veterans" recordem que es parlaba de les "estanqueres"i les "loteras" referint-se a qui regentaba eixos establiments. Encara avui, la majoría de titulars son dones.
Saps fins a quin any va ser això? Jo tenia entès que no se'n concedia a ningú més. Per aquí Girona, per exemple, només te la donaven si eres vídua, fill o nét de Guàrdia Civil.
Suposo que va durar fins a la fi del règim franquista. De totes maneres, posteriorment a la fi del règim anterior, les concessions d'Administracions de Loteríes es regeixen per unes condicions practicament encara d'aquells temps; es a dir, si no tens algún padrí en l'Administració (o l'untes) no ho tens fàcil. Sino, feu la comprovació de les últimes obertes; quasi totes les que conec, son en mans de catellans. | 0.867691 | curate | {"ca": 0.9803250641573995, "es": 0.01967493584260051} | |
mc4_ca_20230418_1_145973 | Inici Societat al Baix Gaià Una cafeteria d’Altafulla cobra 0,50€ per escalfar un entrepà
També denuncien que no complia amb les mesures de seguretat per la Covid-19
Imatge de la cafeteria Nogues d'Altafulla. CEDIDA
Una cafeteria del centre històric d’Altafulla cobra un suplement de 50 cèntims per escalfar un entrepà comprat al mateix establiment, segons ha denunciat una parella a aquest mitjà. Tal com expliquen, aquest dissabte han anat a esmorzar a la Cafeteria Nogués de la localitat altafullenca i han demanat dos cafès i dos entrepans pels quals els han cobrat set euros.
La seva sorpresa ha estat quan han demanat si podien escalfar un dels dos entrepans, ja que era de sobrassada, però els han requerit un suplement de 50 cèntims per fer-ho. “És una vergonya, normalment això ho fan gratis”, explica la persona que ho ha denunciat.
A més, també denuncien que la cafeteria no complia amb les mesures de seguretat per la Covid-19. “Quan hem arribat la taula estava bruta i ens han servit sense netejar-la. Hem hagut de ser nosaltres els qui els hi hem hagut de dir que ho fessin”, relaten.
Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb l’establiment i expliquen que és un suplement que cobren habitualment per fer front a la despesa d’electricitat que genera encendre la planxa. Segons de que sigui l’entrepà es poden arribar a cobrar, 20, 30 o 50 cèntims per poder escalfar-lo.
Article anteriorS’incendia un dipòsit d’olis vegetals al port de Tarragona
Article següentEl teletreball impulsa la “transformació” d’oficines | 0.809817 | curate | {"ca": 0.9960264900662251, "pt": 0.003973509933774834} | https://laciutat.cat/laciutatdetarragona/laciutatdelbaixgaia/baix-gaia/una-cafeteria-daltafulla-cobra-050e-per-escalfar-un-entrepa |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_7861 | Ja hem arribat al final d'aquest curs que, d'un principi, semblava que seria molt difícil de tirar endavant! Ha sigut un curs excepcional en tots els sentits, però ens ha deixat moments tan bonics com els que us ensenyarem a continuació.
Aquest trimestre ens ha permès compartir grans i petits moments plens de jocs, descobriments, curiositat, motivació... que ens han permès construir i consolidar un aprenentatge compartit i significatiu.
Començarem per ensenyar-vos moments més rutinaris del dia a dia a l'aula, com poden ser, les estones de pati, l'ús de la pantalla per fer una mica de lectoescriptura, les celebracions d'aniversari dels nens i nenes de la classe, moments amb la Maria, la nostra practicant aquest curs així com la fascinació d'un dia molt intens de pluja!
En els moments d'art, hem treballat diferents tècniques plàstiques com l'estampació, retallar, alguns autors com Joan Miró o Enric Ansesa... amb l'objectiu, sempre, que els nens poguessin desenvolupar la seva part més creativa. Mireu!
Una de les coses que més ens agrada, probablement, és l'experimentació. I és que durant aquest últim trimestre hem experimentat molt! Tot posant en joc la nostra capacitat d'observar, de raonar, de reflexionar... Entre tots hem anat fent hipòtesis que hem compartit, per a després comprovar si el que dèiem era encertat o no. Aquests últims experiments han sigut, sobretot, per treballar la densitat.
Amb els jocs matemàtics hem anat construint els conceptes de quantitat - grafia, hem anat treballant la simetria, així com les figures geomètriques. A psicomotricitat, ens ho hem passat molt bé intentant fer dinàmiques que ens han permès gaudir més del joc en equip...
Amb les rodes de racons hem fet moltes activitats: tauletes, robòtica, taules de llum, lectoescriptura, jocs de numeració i càlcul... Aquí podeu veure les últimes rodes d'aquest trimestre:
I, finalment, aquí teniu un grapat de fotos de diferents moments treballant el projecte del semestre... ELS DINOSAURES. Va ser un projecte que va sorgir a través de la votació dels nens i nenes i del qual hem treballat moltíssims aspectes! De fet, potser necessitaríem tot l'estiu per poder anar descobrint coses d'aquests rèptils gegants que ens fascinen tant. A continuació us ensenyarem algunes fotos d'algunes de les activitats que hem anat fent. Un dia, per exemple, van aparèixer uns ous de color rosa a davant la porta de la nostra classe i, dissolvent-los amb vinagre, vam descobrir que dins, hi havia dinosaures! Amb la qual cosa, vam aprendre que aquests éssers eren ovípars! També hem fet de paleontòlegs i hem descobert, que tots junts, d'alçada, fem més que un diplodocus (però no de longitud! ), entre moltes altres coses. Mireu algunes de les fotos!
I això és tot, per ara!!! La setmana que ve farem la festa de l'aigua per acomiadar el curs i us compartirem més d'aquests grans i petits moments que estem compartint. | 1 | perfect | {"ca": 0.9979181124219292, "es": 0.002081887578070784} | |
mc4_ca_20230418_9_196100 | Prescripció d'exercici físic per fer front a malalties cròniques | betevé
L’Hospital Sant Rafael, el CAP Sant Rafael i el districte d’Horta-Guinardó han engegat la prova pilot
Àlex Jassé | Ricard Cosialls | Dimecres, 11 de Mar del 2020, a les 16.09
S’ha posat en marxa un projecte centrat en la prevenció per a pacients crònics amb l’objectiu que tinguin cura de la seva salut practicant exercici físic de manera regular. Segons els responsables de la iniciativa, aconseguiran prevenir complicacions de la seva malaltia.
El CAP Sant Rafael i el CEM Olímpics han arribat a un acord per facilitar l’accés dels pacients al centre esportiu municipal, oferint-los tarifes reduïdes i fent-ne seguiment.
Esport per prescripció mèdica
El districte d’Horta-Guinardó, l’Hospital Sant Rafael de Germanes Hospitalàries i l’Institut Català de la Salut han unit esforços en un projecte per combatre les malalties cròniques a través de l’exercici físic. La iniciativa té com a objectiu empoderar els pacients crònics perquè tinguin cura de la seva salut practicant esport.
Tarifa reduïda al CEM Olímpics
Els pacients del CAP Sant Rafael a qui el metge ha prescrit exercici físic són els primers que tenen avantatges a l’hora de fer ús del centre esportiu municipal de la zona, el CEM Olímpics. No en paguen la matrícula i tenen tarifes reduïdes. L’objectiu és responsabilitzar les persones de la seva salut, sobretot aquelles amb malalties cròniques. El districte d’Horta-Guinardó és qui finança el projecte.
Una prova pilot que es podria estendre
L’Ajuntament treballa amb agents sanitaris del territori per dur-lo a terme. L’impulsen des de l’Hospital de Sant Rafael i formen professionals d’altres centres en aquest sentit. Es pretén que aquesta prova pilot s’estengui a altres especialitats, com ara reumatòlegs o endocrins, així com també en altres centres mèdics de Barcelona i, fins i tot, de Catalunya. | 0.821296 | curate | {"ca": 0.979765708200213, "es": 0.02023429179978701} | https://beteve.cat/societat/prescripcio-exercici-fisic-malalties-croniques-sant-rafael/ |
macocu_ca_20230731_0_303771 | Súria recupera la guia didàctica sobre el Poble Vell feta el 1991
L’Ajuntament de Súria ha recuperat, a través del seu portal web municipal, una versió digitalitzada de la guia didàctica sobre el Poble Vell, que va ser editada el 1991, amb l’objectiu de recuperar i posar a l’abast de tothom una feina adreçada a els visitants del nucli històric surienc i, en especial, els estudiants. Conté textos i il·lustracions dels mestres suriencs com Maria Teresa Cots, Rosa Maria Obrador i Eduard Pinzolas. Al llarg de prop de cinquanta pàgines, aquesta guia didàctica inclou nombroses dades i propostes pedagògiques per aprofundir en l’origen i la història del Poble Vell. | 0.873123 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_33284 | Les ciutats més populars Londres Nova York París Chicago Los Angeles Lisboa Hong Kong Sydney Melbourne Porto Singapur Barcelona Madrid Montreal Boston Miami Veure totes les ciutats
ca icon-chevron-right
Català
English
Time Out Girona
El meu compte My Profile Desconnectar
El meu compte
Cerca
Què fer Restaurants Bars Art i Cultura Concerts i Nit Cine Botigues Notícies Més
Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Girona icon-chevron-right Comunal Concept Store
Comunal Concept Store
Botigues Centre
© Comunal
Time Out diu
Al Comunal Concept Store hi podem trobar roba i complements de fons d'armari.
En Bernat i en Toni són de Manresa i Granollers i diuen que porten el tèxtil a la sang. Després de dedicar-se a la organització d’esdeveniments de moda, l’estilisme i la direcció artística, el 2015 van canviar el Perú, on hi van viure durant anys, per Girona, on la seva proposta ha calat fort doncs ofereixen un producte molt gironí (que en dirien les males llengües): roba i complements de fons d’armari, de qualitat i atemporals. Hi prioritzen les marques estatals i nòrdiques que fabriquen a Europa o de manera ètica i controlada, com els dissenys de la gallega Matka, construïts amb delicats teixits del Nepal fets amb telers de pedals i adquirits sota els principis del comerç just. Sota el principi de negoci amb consciència, delicada roba interior masculina de Foxhouse, sabates artesanes d’About Arianne i els dissenys de l’escaparatista de Gratacós Juan Pedro López conviuen en un espai diàfan i molt zen amb artesania del Perú com ara coixins o mocassins fets a mà.
Publicat dijous 10 març 2016
Compartir Piular
Detalls
Adreça
Mercaders, 6
Girona
17004
Contacte
Trucar 972 298 761
Horaris
De dm. a ds. de 10.30 a 14.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dg. i dl. matí tancat
També t'agradarà
[title]
Popular a Time Out
[title]
Time Out a la teva bústia d'entrada Apunta't a les nostres newsletters per tenir les últimes notícies de la teva ciutat.
Aquest mail ja està registrat. Prova'n un altre!
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
🙌Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
A dalt
Qui som
Premsa
Inversors
Treballar a Time Out
Política de privacitat
Política de cookies
Condicions d’ús
Manage cookies
Contacte
Publicitat
Vols sortir a Time Out?
Ajuda'ns a millorar
Time Out Market
Time Out Worldwide
Time Out Barcelona
Time Out Madrid
Time Out London
Time Out New York
Time Out Paris
Segueix-nos
Facebook Twitter Instagram
Time Out Girona Mapa del lloc
© 2021
Time Out a la teva bústia d'entrada Apunta't a les nostres newsletters per tenir les últimes notícies de la teva ciutat
Aquest mail ja està registrat. Prova'n un altre!
No, gràcies
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients. | 0.658397 | curate | {"ca": 0.8027940220922677, "en": 0.10428849902534112, "fr": 0.014944769330734242, "it": 0.014619883040935672, "pt": 0.024366471734892786, "es": 0.007147498375568551, "pl": 0.001949317738791423, "hr": 0.0016244314489928524, "fi": 0.008771929824561403, "no": 0.0022742040285899934, "de": 0.011371020142949967, "sv": 0.005847953216374269} | https://www.timeout.cat/girona/ca/botigues/comunal-concept-store |
mc4_ca_20230418_1_69660 | ENTREGA DELS DIPLOMES PEL CONCURS DEL DIA DE LES ESQUADRES
Avui us volem ensenyar les fotos de la tarda en que va venir en Xavi, el mosso d'esquadra que ens va recollir els Escacs-Mossos, la manualitat amb la que participavem al concurs amb motiu del Dia de les Esquadres. Ens va fer entrega a d'un diploma que acredita la nostra participacio en el concurs, i va explicar als residents que els Escacs-Mossos van agradar moltissim i van estar exposats a la Comissaria de Sant Boi i a Can Massallera on es va cel.lebrar el Dia de les Esquadres i es va fer entrega dels diplomes a tots els participans.
Les avies es van emocionar, doncs es van esforçar molt en aquesta tasca. Aixo si, li van demanar al mosso, que al concurs del proper any, a banda de diploma facin entrega d'algun petit obsequi o d'un premi col.lectiu, que aixi hi ha mes emocio.
TARDES A LA RESI
ENTREGA DELS DIPLOMES PEL CONCURS DEL DIA DE LES E... | 0.788089 | curate | {"es": 0.12211221122112212, "ca": 0.8602860286028603, "en": 0.0176017601760176} | http://residencialcoloniaguell.blogspot.com/2010/05/entrega-dels-diplomes-pel-concurs-del.html |
mc4_ca_20230418_5_129846 | Dia mundial de la salut mental: viure una vida significativa | CAT.Superenlightme.com
Dia mundial de la salut mental: viure una vida significativa
{Via pinterest; originari d'aquí}
Quan era fins als genolls en la dieta i set de la primesa, no vaig poder veure molt més. Per descomptat, jo volia a la meva família i em va encantar l'aprenentatge. Però en retrospectiva se sentia com una vida superficial. No és la meva família, i no els meus estudis. Però la meva perspectiva sobre el que significava el compliment. I els llocs que estava buscant la satisfacció.
Estava tan preocupada pel meu cos que no cavar molt més profund més enllà de voler ser prima, que vaig veure com una panacea per a tots els meus problemes. Vaig veure el món a través de la lent dels meus problemes d'imatge corporal: Res importava molt si no perdre pes o tenir una figura sobretot impecable.
En el seu llibre 8 claus per a la recuperació d'un trastorn alimentari: Estratègies eficaces de la pràctica terapèutica i l'experiència personal, psicoterapeutes Carolyn Costin i Gwen Schubert Grabb nota que els individus amb trastorns de l'alimentació es pot perdre el sentit de la vida. Ells escriuen:
Si vostè té un trastorn de l'alimentació que són, en cert nivell, vivint una vida superficial. No estem dient que la seva vida no té sentit, sinó més bé, li hem perdut la pista del veritable sentit de la vida. Si es tracta d'un nombre de l'escala, un ventre més pla, o alguna altra obsessió amb el menjar o el cos que ha cridat la seva atenció i la seva energia robada, vostè ha perdut la noció del que és veritablement important.
(Per descomptat, els trastorns alimentaris són malalties greus, que no són una elecció conscient - treballant cap a la recuperació és un trastorn alimentari pot fer la seva vida cada vegada més petits, de manera que se li oblida el veritable valor de la vida. ).
Però això no només afecta les persones amb trastorns de l'alimentació. És rellevant per a tots els que viuen per números i creuen que la primesa o la dieta ens donaran les coses belles. Que finalment tindrà la felicitat, la seguretat, l'orgull i la confiança en si mateix tot el dia, tots els dies.
Però és un miratge.
Perquè després d'arribar a un cert pes o la mida o el que sigui, encara persisteixen els problemes més profunds. Ells no desapareixen màgicament a mesura que es fan més petits, tenen abs més estrictes, es tornen més muscular o canviar la nostra aparença d'una altra manera. I les preguntes més profundes queden sense resposta: ¿Sóc adorable? ¿Estimo el meu mateix? Són els meus relacions sana i plena? Estic veritablement complert? Què significa realment una vida significativa?
(Per no parlar de que la nostra confiança i sentit de si mateix són temporals i depenen de factors inestables i canviants com el nombre de l'escala).
La primesa no compra el que vol dir. Sabem que això. Però una cosa és saber-ho i una altra per a canviar les nostres maneres i deixar de buscar el secret per baixar de pes, i per tant la vida "perfecta". I deixar de fixar-se en els defectes corporals supòsits.
Les nostres preocupacions amb els nostres cossos poden presentar un problema més profund. En el seu llibre, Costin i Grabb compten amb una cita de Kim Chernin de l'obsessió: Reflexions sobre la tirania de l'esveltesa:
El cos té un significat.. Quan vam sondejar sota la superfície de la nostra obsessió amb el pes, ens trobarem amb que una dona obsessionada amb el seu cos també està obsessionat amb les limitacions de la seva vida emocional. A través de la seva preocupació pel seu cos que està expressant una greu preocupació per l'estat de la seva ànima.
Llavors, com cavar més profund? Costin i Grabb discuteixen quatre maneres de portar el que ells anomenen un "ànima", o la vida més espiritual i significatiu. Una manera és prestar atenció, de prop, plenament i sense jutjar.
El que prestar atenció, d'acord amb Costin i Grabb, afecta la qualitat de les nostres vides. Mentre escriuen: "Tot el que està pensant, o prestar atenció a, com 'els meus cuixes és gros' o 'les meves cuixes són fortes,' és on la seva energia va des de i cap a aquests pensaments, es creen certs sentiments, els quals condueixen a comportaments. "demanen a diverses preguntes clau:
Què li dediqui la major atenció a? El que crida la ment? D'on ve el seu focus anar diverses vegades al dia? Són les coses que estan prestant atenció a fer-li arribar l'alegria i la felicitat? ¿Es concentra en les coses que et fan sentir millor amb si mateix?
Suggereixen lectors prestin atenció (i el registre en paper) "moments de l'ànima", que són moments increïbles que toquen profundament. Costin i Grabb donen exemples com veure una posta de sol, participant en una cerimònia o escoltar un cor. Expliquen:
Fer un seguiment dels moments de l'ànima és fer el seguiment del sagrat de la vida. Moments de l'ànima ens recorden el fàcil que és trobar una manera de ser mogut, i recordava a la connexió amb una mica més gran que nosaltres mateixos. Fer un seguiment dels moments de l'ànima l'ajudarà a romandre agraït per les coses que poden ser ordinàries, en cert sentit, però encara està ple de meravelles quan es pren el temps per pagar totalment l'atenció i els aprecia.
També suggereixen una potent activitat d'escriptura, on es parla del seu cos amb les descripcions objectiva i en profunditat. "Escriure sobre el que el cos s'assembla, les moltes parts i com funcionen, quin propòsit serveix el cos, i com funciona o es mou." Heus aquí una bella resposta d'un dels seus clients:
El meu cos és un vehicle per a la meva ànima, el meu esperit, la meva energia. Tinc quatre apèndixs, que em porten per la vida. Les dues més baixes, les cames, em donen suport, em sòl, i em connecten amb la terra. Ells em permeten córrer, saltar, caminar, són forts, i són curvilínia i femenina. El meu tors, el centre del meu cos, guarda els missatges d'amor, connexió, creativitat, i ganyes. Des del meu tors s'estén als altres dos apèndixs, les meves armes. Els meus braços i arronsa, que tenen de cinc dits de mans al final, el que adherència, tacte, carícies, sentir i ajuda. Els meus braços són forts, que estan connectats al meu tors per les espatlles, també duradors, però tenen la tendència a prémer quan experiment fluctuacions emocionals. Les altres peces molt femenines del meu cos són els meus pits. Ells donen vida, sostenir l'aliment al meu descendència. -Km
Avui en dia, em centre molt menys en el meu cos, i més en els moments sentimentals en la vida, més del que el meu cos m'ajuda (en lloc de, suposadament, em fa mal per no mirar de certa manera). Em esforç per prestar atenció a les coses grans i petits en vida: sol després d'un dia de pluja (que hem tingut molt a la Florida), un dia passat amb els seus éssers estimats, habilitats del meu cos, i la creença que no hi ha alguna cosa molt més gran que jo.
El que ha ajudat a portar una vida més espiritual o significativa? Quins són els seus moments ànima? Què es presta atenció a?
* Aquest post va ser escrit com a part de la festa Compra Dia Mundial de la Salut Mental de Psych Central. Si us plau, fes un cop d'ull a altres llocs aquí!
Què estic fent en lloc de preocupar-me per la temporada de bikini
Impulsor de la imatge corporal: crea un santuari
En nom duna millor salut
La religió de la primesa i lenmascaramiento del sofriment: preguntes i respostes amb Michelle Lelwica, part 2
Kickstarting disorder eating disorder week: preguntes i respostes amb amy pershing
Dir no a missatges distorsionats i perillosos
Lluitant i recuperant-se del trastorn alimentari: Ellen Shuman, part 2
Formes útils per canviar la vostra perspectiva
El repte de practicar lautocura com a pare: preguntes i respostes amb la clínica catherine obrien
La llibertat de no fer dieta | 0.793222 | curate | {"ca": 0.9568841995571187, "it": 0.013416699231470626, "es": 0.015110069037384394, "en": 0.0037775172593460986, "ds": 0.0013025921583952064, "mo": 0.00039077764751856197, "pt": 0.009118145108766445} | http://cat.superenlightme.com/cos/dia-mundial-de-la-salut-mental-viure-una-vida-significativa/ |
mc4_ca_20230418_4_184602 | Katharina Konradi obre la Schubertíada | Música | El Punt Avui
Katharina Konradi obre la Schubertíada Katharina Konradi obre la Schubertíada Katharina Konradi obre la Schubertíada Katharina Konradi obre la Schubertíada + Katharina Konradi obre la Schubertíada E-mail
19 agost 2018 2.00 h
Katharina Konradi obre la Schubertíada ÀNGEL REYNAL
Katharina Konradi obre la Schubertíada Katharina Konradi obre la Schubertíada Katharina Konradi obre la Schubertíada Katharina Konradi obre la Schubertíada Katharina Konradi obre la Schubertíada E-mail
La soprano Katharina Konradi i el pianista Wolfram Rieger van oferir divendres el concert inaugural de la 26a edició de la Schubertíada de Vilabertran. Konradi, una de les veus joves amb més projecció en el món de la lírica internacional, va interpretar lieder de Mendelssohn, Debussy, Rakhmàninov, Strauss i, evidentment, Schubert, en un gran concert que va inaugurar d’una manera brillant el festival empordanès. Per a avui la Schubertíada ha programat un concert de Dalia Quartet, amb el pianista Iván Martín i el contrabaixista Ander Perrino.
El Punt Avui. Girona 19-08-2018, Pàgina 46 | 0.546785 | curate | {"ca": 0.5944741532976827, "es": 0.4055258467023173} | http://m.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1452039-katharina-konradi-obre-la-schubertiada.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_165109 | Codi fotografia: 73528 Voleu aquesta fotografia?
Aconsegueix una còpia digital d'aquesta fotografia en alta resolució (sense marca d'aigua) per 4 € (IVA inclòs)
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins. | 0.651182 | curate | {"it": 0.1643835616438356, "ca": 0.8356164383561644} | : /serveis/fotografies/galeria/37/73528/ |
crawling-populars_ca_20200525_48_89238 | Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
15 d'Abril a les 19h
Ciutat Badia Equip d’Atenció Primària
Coordinadora: Dra. Montserrat Teixidó Colet
Edició: 2011 - Barcelona | 0 | curate | {"ca": 0.8376068376068376, "fr": 0.08547008547008547, "es": 0.07692307692307693} | : /cat/cultura_lleure/premis/premis_fitxa.asp?Vq=EHMFL |
racoforumsanon_ca_20220809_2_786472 | Sí. Els Reis Mags són una de les poques coses espanyoles (comuna a tots els espanyols) que resten. Perquè, a Europa, només a Espanya i a Polònia; e la resta, el Pare Noel. En això, jo (antimonàrquic) sóc ultramonàrquic i espanyolíssim (iberista i àcrata a altres coses). També altres d'aquestes festes, com el sorteig de la loteria nacional (de Nadal i del Nen), el raïm d'Any Nou... I altres com a lliga de futbol (i altres lligues). Alguna cosa més?
Juan Luis escrigué: Sí. Els Reis Mags són una de les poques coses espanyoles (comuna a tots els espanyols) que resten. Perquè, a Europa, només a Espanya i a Polònia; e la resta, el Pare Noel. El Pare Noel és escandinau!!!! No europeu!!!!!! A Itàlia al dia de reis els vé una bruixa que no recordo com es diu i els porta els regals! Als PPCC i Aragó tenim lo caga tió! (a casa meua no en fem de reis!) A Euskalherria tenen la versió nadalenca de l'Oleguer, l'Olentzero Als demés llocs no ho conec, celebren lo Pare noel com a tradició globalitzadora importada pel capitalisme ianqui, però aquesta és una tradició recent! Com que els ianquis no tenen cultura, l'han d'agafar copiada dels europeus. I el Raïm és una tradició catalana exportada a Espanya, no és espanyola i exportada als PPCC! la van inventar els vinicultors catalans a principis del S XX (penso) per donar sortida a la sobreproducció de raïm que van tindre una anyada! I el sorteig no és exclusivament de l'estat espanyol, França quan era monàrquica abans de la revolució del 1789 també feia loteria per recaptar fons per l'estat.
D' on te traus que el Tió és dels PPCC?¿ QUe jo sàpiga a València (comarca de l' HOrta exactament) en la vida s' ha fet lo del tió, sempre els Reis d' Orient. I ens agrade o no amb els espanyols tenim moltes coincidències, més que amb un portugués. Altra cosa és que destaquem les diferències per raons òbvies. No hi ha que escarotar-se d' eixa manera per dir que els castellans i els valencians tenim tradicions compartides. Salut!
Conec un llibre on hi pots trobar referències històriques, es diu Historia y tradiciones de la antigua corona de Aragón. És un totxo però val molt la pena. Parla també de que tenim en comú festivitats com lo Sant Joan, o el Sant Jordi, les relacions entre les falles de les Valls de Boí i les de València que no tenen ben bé un origen comú però tenen una relació extranya... L'altra cosa és que aquesta tradició es conservo més o menys, però això no vol dir que no sigo la vostra tradició. I sobre les relacions València-Castella, bé, després de 300 anys evidentment tenim semblances, no sóm autistes els catalans, però semblances fins a un cert punt, que no som Castellanoorientales tampoc!
Però veus, a d' això em referia! Les relacions valència-castella les atrbueixes a eixos 300 anys de domini. I no. Perque resaltem tant la semblança de la gralla (és així?) i la dolçaina i no amb la Dulzaina castellana? O al PV anem com desesperats buscants documents que acreidten que ací es feien muixerangues, quan excepte la d' Algemesí i algun altre poble que les tingué fins finals del XIX, les muixarangues es van perdre fa segles. En canvi a Castella també hi ha tradicions semblants als castellers (no recorde on) i ningú no diu res. O que a Castella es jugue jocs molt semblant a la Pilota Valenciana no passa res, ara, si es troba un poble de Catalunya on hi ha indicis de que es jugara, es festa nacional. I així, exemples mils El que vull dir no és que no tingues raó, sino que no ens calen justificacions ni dir que ens repel·lem quimicament valencians i castellans (XD) per dir el que som i el que volem ser A banda de Sant Joan i Sant Jordi, Sant Esteve (el segon dia de Nadal li diguem ací) també s' ha celebrat molt al PV, i encara es celebra, pero ha sigut substiuit per la NOchebuena castellana(Ací la Nit de NAdal era per als amics i no per als familiars) Salut! | 0.780842 | curate | {"es": 0.006811632171862719, "ca": 0.9777312025150642, "pt": 0.004191773644223212, "ro": 0.00995546240503013, "en": 0.0013099292638197536} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_331868 | El va vendre l’Administració de Loteria Nº3 de Blanes, al barri de Mas Enlaire, i va ser fet per màquina
Aquest 2014 la tan desitjada Loteria de Nadal ha passat per Blanes. Molt de resquilló i pel pèls, però almenys podem dir que hi ha algú a qui enguany li ha tocat un premi en el més popular dels sortejos. Més concretament, s’ha venut un dels dècims del 4rt Premi, que correspon al número 07617, i es va vendre a l’Administració número 3 de Blanes, situada al Carrer Sebastià Llorens, al barri de Mas Enlaire.
Administració de Loteria Núm. 3, avui al matí
L’afortunat guanyador o guanyadora del premi es va adreçar aquí i va demanar fer-ho per màquina, la qual cosa vol dir que bé va demanar específicament aquest número, o va deixar que la sort el triés aleatòriament. Sigui com sigui, rebrà un premi de 20.000 euros, una quantitat prou important, com s’escau a aquesta desitjada loteria.
El quart premi del sorteig ha quedat molt repartit i, a banda de Blanes, també s’ha venut en d’altres localitats com Manresa, Lleida o Sant Andreu de la Barca. Qui també estava avui al matí molt content, en saber-se que havia venut un dècim premiat, és el responsable de l’Administració de Loteria número 3, Josep Lluís Huélamo, que fa 14 anys que funciona.
Josep Lluís Huélamo, responsable de l'administració de loteria
Huélamo ha recordat que, si bé durant tot aquest temps ha tingut la ocasió de vendre altres números de la loteria premiats, així com d’altres sortejos que també es poden fer aquí, mai de la vida havia passat amb la Loteria de Nadal, la més mítica de totes. Al llarg del matí, en saber-se la notícia, nombrosos clients s’han acostat a l’administració i han compartit l’alegria que la sort hagi passat de tant a prop. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_630292 | Els Mossos es rearmen amb gas pebre i tanques per a les mobilitzacions d'aquesta tardorhttps://www.elnacional.cat/ca/politica/mossos-gas-pebre-mobilitzacions_422234_102.htmlEs volen posar a l'alçada dels "compañeros" de la Guarida Civil... [VÍDEO] El cap de la Guàrdia Civil durant l’1-O reconeix l’ús de gasos a Aiguavivahttps://www.vilaweb.cat/noticies/aiguaviva-gas-guardia-civil-angel-gozalo/DR. JEKYLL I MR. HYDETorra crida a «determinar-se com l'1-O» quan arribi la sentència del Supremhttps://www.naciodigital.cat/noticia/163916/torra/crida/determinar-se/1-o/quan/arribi/sentencia/supremAIXÒ SÍ, RUIXADETS DE GAS
Davant dels feixistes, narcomàfies, tcharmile i elements criminals diversos: Davant dels independentistes:
Ni més ni menys. Els importa un rave el que passi als ciutadans de Catalunya, mentre es puguin anar emplenant les butxaques gràcies a la suor del nostre front. Per això no fan res als criminals, que no són cap perill per a ells, però contra els independentistes van a matar, perquè en cas de tenir èxit es quedarien sense ningú a qui robar. | 0.740512 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_97551 | Actuacions
IAA-16230 Ampliació CEIP per IES - IE Gavà Mar
Obra FINALITZADA
Data d'inici: 29-04-2019
TÍTOL OBRA: AMPLIACIÓ CEIP PER IES - IE GAVÀ MAR
CLAU: OP. IAA-16230
TÍTOL TÈCNIC DE L'OBRA: Execució de les obres d'ampliació d'Escola per a Institut Escola GavàMar (1a fase espais docents), a Gavà. Clau: IAA-16230
DESCRIPCIÓ: L'ampliació de l'actual centre, amb una part de les aules de secundària, s'executarà mitjançant un edifici adossat al edifici existent per permetre la connexió directe a la planta primera. Per articular aquesta relació i diferenciar el funcionament dels nous espais de secundària envers el passadís d'infantil situat a la planta baixa de l'edifici existent, la relació dels edifici s'ha articulat amb un porxo amb un espai a doble espai. La nova peça, rectangular, es desenvolupa en planta baixa i planta pis, i conté un programa reduït de 8 aules de secundària, 1 aula complementària, 1 aula taller i 1 laboratori. Aquest nou programa es complementa amb la dotació de 8 serveis.
INVERSIÓ: 1.380.669,06 € (IVA exclòs) | 0.767194 | curate | {"es": 0.009689922480620155, "ca": 0.9195736434108527, "pt": 0.015503875968992248, "fr": 0.023255813953488372, "de": 0.00872093023255814, "ru": 0.00872093023255814, "nl": 0.014534883720930232} | |
naciodigital_ca_20220331_0_44043 | La Corporació municipal de Lladurs, en sessió del dia 27 de setembre de 2012, va aprovar inicialment l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per la celebració de matrimoni civil per l’alcalde o regidors del municipi de Lladurs.
No havent-se presentat reclamacions durant el termini d’exposició al públic, queda automàticament elevat a defi nitiu l’acord Plenari inicial.
Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació del servei de matrimoni civil autoritzat per l’alcalde o regidor/a de l’Ajuntament en qui delegui.
L’import de la taxa és de 150 euros, per matrimoni civil.
S’estableix una bonificació sobre la quota tributària del 95% en aquells casos que un dels contraents estigui empadronat en el municipi en el moment de presentar la sol·licitud i que tingui una antiguitat en el Padró municipal d’habitants superior a 2 anys, a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud de tramitació de l’expedient. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/6028/lladurs-fixa-taxa-pels-matrimonis-civils |
macocu_ca_20230731_8_1759 | Retorn a la Romanitat
Vilafranca, cap i casal
A prop de la Via Augusta també va néixer la capital de l’Alt Penedès, Vilafranca del Penedès, una de les localitats amb millors comunicacions de Catalunya i coneguda, entre altres coses, per la seva forta tradició vinícola.
Els seus primers pobladors es van situar entorn d’una torre anomenada Dela i, gràcies a la seva ubicació geogràfica i el contacte amb les vinyes, sarraïns i altres comunitats van guanyar-s’hi el pa a força de treballar en l’agricultura de secà.
Un estudi recent conclou que el conreu de la vinya i la seva producció daten del segle VII aC, quan els romans van heretar la manera grega d’elaborar-la, descobrint que en el vi hi havia la veritat o in vino veritas, en al·lusió a l’esperit social d’aquesta beguda. Als romans se’ls atribueix haver creat un cupatge primigeni, guardar la producció en botes procedents de la Gàl·lia que van substituir les antigues àmfores de fang i crear el concepte de les denominacions d’origen amb l’objectiu de vincular l’origen del vi amb les seves diferents característiques.
Vilafranca del Penedès, que durant l’Edat Mitjana va patir epidèmies, desplaçament de població i les guerres dels Remences (1483-1486), els Segadors i la Successió (1705-1715), no ha deixat mai de mantenir un important desenvolupament econòmic i comercial. De fet, entre els anys 1950 i 1981, va experimentar un segon creixement en forma d’indústries i empreses vinculades a l’activitat vinícola. N’és una prova el museu Vinseum, un dels més importants de Catalunya, i l’àmplia varietat de restaurants, cellers i caves que poblen el terme municipal. Una oferta de primer nivell que es complementa amb el seu patrimoni modernista, del qual podem destacar la basílica de Santa Maria.
Dins del nucli històric, si hi accedim per la plaça del Pedró i el carrer de Santa Magdalena, apreciarem l’antic recinte emmurallat i la part posterior del convent dels Trinitaris, mentre que si hi arribem per la plaça de la Vila, ens trobarem l’Ajuntament a la dreta i la capella gòtica de Sant Joan a l’esquerra. Allà, periòdicament, s’hi celebren les tradicionals jornades castelleres on “els verds” (Castellers de Vilafranca) alcen algunes de les construccions humanes més impressionants.
Rodejada de petits turons, Vilafranca del Penedès es ramifica en una autèntica cruïlla de camins i rutes per l’espai de Sant Pau i Sant Jaume, des d’on podem observar tota la ciutat i les vinyes repartides en una vasta extensió. En total, disposa de 50 quilòmetres de camins a través dels quals, sigui a peu o en bicicleta, resseguim l’excel·lent riquesa agroforestal del seu perímetre i la forta personalitat que li han donat les vinyes. No és estrany que la viticultura hagi esdevingut la seva principal font de riquesa.
OLÈRDOLA, EL PULMÓ DEL PENEDÈS
A 10 quilòmetres de Vilafranca hi ha el municipi d’Olèrdola, del qual es conserva el conjunt arqueològic més gran de la comarca. Gràcies al seu privilegiat enclavament natural, entre la plana del Penedès i els penya-segats del Garraf, ha estat ocupat per diverses civilitzacions. Encara hi trobem vestigis d’un poblat iber i una gran fortificació que els romans hi van aixecar al segle II aC per controlar la via Hercúlia (més tard Via Augusta). D’aquest campament rodejat per una muralla amb torres de planta quadrangular es conserva una gran cisterna excavada a la roca i la talaia, la torre més alta del recinte. A més d’aquests elements hi ha indicis d’una ciutat medieval amb esglésies preromàniques i romàniques i tombes medievals excavades a la roca.
Olèrdola, format pels pobles de Moja, Sant Miquel d’Olèrdola, Sant Pere Molanta i Viladellops, ha esdevingut un destí predilecte dels aficionats a l’arqueologia i els excursionistes, que acostumen a endinsar-se al seu extraordinari parc fins a connectar amb la ruta circular que s’ha arranjat entorn del seu castell, on l’any 1999 es va inaugurar un centre d’interpretació.
També a Olèrdola, per la vinculació dels seus habitants amb l’activitat vinícola, es va inaugurar el 1988 la Ruta de l’Aigua i el Vi, que travessa algunes finques i empreses elaboradores de vins i cava, entre les quals el Celler Cooperatiu de Moja, un edifici representatiu del modernisme industrial.
Torres a la vista
Als entorns de Vilafranca del Penedès es localitzen diversos municipis on perduren torres i edificis que els romans van instal·lar per vigilar la Via Augusta. És el cas de Subirats, una petita localitat situada entre Sant Pau d’Ordal i Sant Sadurní d’Anoia, en la qual hi ha la Torre del Moro. Una edificació que, per la seva base, s’intueix que podria integrar-se en unes termes romanes.
Pocs quilòmetres avall, a la Granada, s’hi troba el jaciment de la Teuleria dels Àlbers, en el qual van aparèixer restes de ceràmica i altres vestigis d’una vila romana construïda per material que, segons els experts, provenien de la pedrera d’Olèrdola.
També a pocs quilòmetres de Vilafranca hi ha Gunyoles d’Avinyonet, altrament conegut per Avinyonet del Penedès, on trobem la imponent torre de Gunyoles, que pel seu caràcter massís formava part d’una estructura de dimensions més grans, probablement un recinte funerari, si bé alguns estudiosos creuen que hauria operat com a torre de vigilància i defensa, especialment durant l’edat mitjana. Aquesta torre, ubicada dins el recinte de la masia Can Rialb al carrer que duu el seu nom, s’hauria construït la primera meitat del segle II i, pel seu excel·lent estat de conservació, ha estat declarada Bé d’Interès Nacional del patrimoni català.
Documents relacionats | 0.886257 | curate | {"ca": 0.9915070473436935, "es": 0.008492952656306469} | |
cawac_ca_20200528_2_131007 | agenda d'activitats
5 d'octubre de 2013
CINEMA FAMILIAR
Lorax, a la recerca de la trúfala perduda
Cinema
Ted, un noi de 12 anys, comença una divertida i perillosa aventura per aconseguir l'última llavor d'un arbre de Trúfula i així conquistar Audrey, la noia dels seus somnis. Per aconseguir-lo ha de descobrir la història de Lorax, una criatura encantadora però molt rondinaire que lluita per protegir el bosc de l’acció contaminant del cobdiciós propietari d’una fàbrica. | 0.689334 | curate | {"ca": 0.867237687366167, "en": 0.044967880085653104, "es": 0.08779443254817987} | http://www.rocaumbert.cat/DetallActivitats.php?idn=12415 |
mc4_ca_20230418_17_580139 | Els polítics antitaurins catalans, titllats de “dictadors” i “inquisidors” ! directe!cat
El digital dels que votaran #SíSí. N. 3935. Diumenge, 18 de febrer de 2018 08:11 h
Política Última actualització Dimarts, 25 d'octubre de 2016 11:10 h
Un periodista especialitzat en toros, Carlos Bueno, demana “mà dura” contra els qui volen continuar prohibint les corrides malgrat el TC
Els nervis continuen a flor de pell entre els taurins espanyols més acèrrims. Si fa uns dies els empresaris salmantins intentaven vacil·lar els polítics catalans, ara és un periodista especialitzat en toros, Carlos Bueno, qui treu el cap amb improperis. “Dictadors” és el qualificatiu que fa servir per mencionar els diputats al Parlament al llarg d’un article al diari digital taurí burladero.tv. El text critica “la impunitat exasperant” amb què actuen els legisladors catalans i diu que la prohibició de 2010 anava “en contra de les llibertats que tant presumeixen de defensar alguns mandataris i que no s’atenia a les estipulacions de la Constitució”.
carlos bueno, tauromàquia, toros, tribnal constitucional
"L'executiu català es farà el sord davant el TC i seguirà en la seva línia inquisidora"
Tot i que celebra la decisió de l’Alt Tribunal, Bueno creu que “l’executiu català es farà el sord davant el dictamen i seguirà en la seva línia inquisidora, impedint la celebració de festes taurines a tota costa”. A més, fa el símil de saltar-se els límits de velocitat impunement: “Provin vostès de circular a 140km/h per les carreteres catalanes i a no sufragar la denúncia pertinent”. Amb tot, no menciona que tant els màxims de velocitat com el veto a la tauromàquia responen a la mateixa lògica: evitar la mort d’éssers vius. En qualsevol cas, Bueno demana al sistema penal espanyol “més mà dura davant delictes indiscutibles contra la llei” i actuacions amb “celeritat, rotunditat i exemplaritat”.
Els empresaris de Salamanca vacil·len els polítics catalans amb el debat taurí 21.10.2016.
El TC posa en safata la primera gran desobediència 20.10.2016.
28 d'octubre de 2016, 12.56 h
Pobre gent, fixa't que tot això en sacaries ho fa per defensar la bondat d'un espectacle que no només disfruten veient com turturen i maten un animal, sinó que endemés, celebren que les persones que s'hi dediquen que normalment són mascles (i que presumeixen de ser-ne molt) portin una roba i adoptin uns posats més femenins que altre cosa. Estic segur que ni en sacaries ni la majoria que són com ell saben res del mite de Minotaure, etc.
El que si que podem celebrar els independentistes, v... Llegir més
26 d'octubre de 2016, 10.54 h
#29 Bien Zacarías! Sense tenir-te en compte les teves lletanies a mi dirigides, -ja sabem que un dels riscos de publicar idees és que t'insultin- reguitzell d'adjectius que mostren la teva incomoditat i el teu malestar i sense els quals no pots filar frases que tinguin algun sentit, simplement tornar-te a agrair que posis a la vista dels lectors l'univers mental en el que et mous perquè és convenient prendre en consideració que hi han conciutadans nostres com tu, amb unes pulsacions plenes... Llegir més
26 d'octubre de 2016, 06.22 h
#31 Eres el prototipo perfecto de la tribu a la cual perteneces.
25 d'octubre de 2016, 23.49 h
Ostres, aquest zacarias deu ser un pobre becari del CNI que deu cobrar per paraula, com antigament els telegrames. Perquè mira si n'escriu de paraules per no dir res.
Amics, tenim al davant un exemplar perfecte del què va dir el Dr. Robert ja fa més de cent anys en el sentit que una determinada manera molt peculiar de procedir d'alguns espanyols era la prova fefaent de les teories de Darwin sobre l'evolució de les espècies. Eren la baula perduda del pas dels primats als homínids.
25 d'octubre de 2016, 22.00 h
SI NO VOLEM CORRIDAS DE TOROS Els Catalans a Catalunya ¿ Per que el Govern Català no vol PROHIBIR ELS CORRBOUS ? que tambe fan patir als Toros
25 d'octubre de 2016, 21.01 h
#26 Todo lo que huele a España, a tu propio país, te repugna. Estás fabricado como tus clones en un laboratorio de ingeniería social llevada a cabo por los capos de la mafia independentista que desde hace 35 años ejercen el lavado de cerebros a mansalva de la sociedad catalana suceptible a tal ibrutal ntoxicación. Como con los toros el día 12 de Octubre totalmente igual. Dicís los enfermos de siempre para no celebran el día de la Hispanidad poniendo como excusa que es el día del genoc... Llegir més
25 d'octubre de 2016, 20.57 h
#26 Desde luego en Can Túnis, xenófobo, racista e hijo de la gran puta de mierda, hay gente muy respetable y totalmente igual que los demás. Aunque digas vivir en una localidad perteneciente a la provincia con más enfermos mentales al respecto de la fábula lndependentista, lo normal es que seas un charnego de mierda, que es la peor estirpe dentro del conglomerado del cáncer independentista que asola hoy a la pobre Cataluña, Dicho esto, voy a empezar por temas antropológicos animalist... Llegir més
ZACARIAAAAA A A A S ! !
25 d'octubre de 2016, 19.06 h
ZACARIAAAAAAAAAAAAAAAAA A A A A A S ! !
que dice tu mamá que a ver si te ZACARIAS la morcilla que te has metido en el ojete y la lavarias bien lavada antes de devolverla a la alacena, porque la última vez no la lavaste y están todos los clientes del puticlú (a los que tu madre obsequia con un "piazo morcilla" ) INFECTADOS DE ESCHERICHIA COLI .
25 d'octubre de 2016, 18.54 h
#24 Zacarías: gràcies per la teva aportació clarificadora, però parlant de coses sèries i importants, creus tu que amb l'inestimable aportació cívica i patriota del Consorci de la Zona Franca on resisteixen els més ferms partidaris de la llibertat espanyola amb els seus serrells que tu ja m'entens, i disposen encara de diners per a causes nobles i valentes que il·luminin el món sempre que no sigui connectar el port amb les xarxes d'ample europeu, (vade retro Satanás), ¿a Can Tunis p... Llegir més
marchoso Roquetes, nou barris
Hombre, Zacarias! Sabes que tu santo patrón, junto con Matias, són los patrones de las putas (metias y sacarias). Joder, debes estar escaldado y lleno de ladillas! ! | 0.668255 | curate | {"ca": 0.7221945963865407, "ru": 0.0013260401127134097, "es": 0.26156141223272006, "fy": 0.00480689540858611, "en": 0.00961379081717222, "fr": 0.0004972650422675286} | http://www.directe.cat/noticia/541217/els-politics-antitaurins-catalans-titllats-de-dictadors-i-inquisidors |
mc4_ca_20230418_15_46288 | Si tens un faXtigueig, si són una mica esbiaiXats, deXmarca't: EXGAE canvia de nom | Xnet - Internet lliure i drets digitals o barbàrie
Ells (la SGAE) estaven eXasperats amb EXGAE (ara Xnet), i el passat dos d’agost de 2010 enviaren un burofaX en què eXigien la nostra extinció en un termini màXim de set dies, en cas contrari, interposarien una demanda per violació de llei de marques i patents, competència deslleial, danys a la imatge i a l’honor i unes quantes coses més que es guardaven.
La reacció explosiva que inundí la XarXa en suport nostre portà a que, un temps després, els serveis jurídics de la SGAE es posara en contacte amb EXGAE eXtrajudicialment (es a dir, per telèfon), i es mostraren eXcitats front la possibilitat d’un diàleg. En aquell moment eXacte ens adonarem de l’eXtraordinari valor col·lectiu de l’oclusiva velar sorda “K” ;-).
L’eXtravagant situació ens permetí eXtrapolar nous pros i contras de l’estratègia a portar a terme:
A) Fer front a diferents litigis amb SGAE per marques, patents i tota-la-resta que es poden eXtendre durant anys i resultar eXtraordinàriament costós pel que fa temps, diners i energies, i sense obtenir cap resultat final per a la comunitat; amb la qual cosa ens quedaríem amb el mateiX que tenim ara i la eXhibició d’un nom… extenuar-nos afavoreiX la SGAE i la nostra alienació resultaria inexcusable.
B) Aprofitar el canvi d’actitud per donar una empenta eXpectacular a algunes de les batalles en què tanta gent lluita des de fa temps i en què EXGAE intentar aportar el seu gra de sorra.
Està clar que el benefici que pot obtenir-se de l’obertura del nou paisatge supera amb excés els discutibles beneficis de figurar en titulars de premsa per un judici tan eXcèntric com eXtemporani. La resposta va caure pel seu propi pes.
AiXí doncs: EXGAE canviarà de nom i la SGAE eXclou totes les seves intencions de demandes, i es compromet a eXplaiar-se;-) en una Taula de Diàleg durant la primavera de 2011 sobre una eXigència històrica de la societat civil: les llicències lliures per socis, no socis i usuaris.
L’aposta d’EXGAE és posar un cop més el focus sobre allò que la societat civil porta anys demanant, i contribuir a que la comunitat intervingui i acceleri el canvi, el qual és inevitable i serà viral a nivell internacional
Nosaltres canviem i aquí seguim. Ells…poden canviar? Ja no hi ha eXcuses, entre tots farem que sigui real.
Donem les gràcies a tots els que oferiren sacrificar els seus diners i esforç en un litigi. Tal i com ens ha sugerit la mateixa xarxa, millor guardeu-vos tots aquests recursos per aconseguir un canvi veritable per la defensa dels drets d’autor i ciutadans, la defensa d’Internet i donar-li ben fort a la Llei Sinde.
Ara en posem dos mesos en eXtandby per organitzar-ho tot.
On se’ns pot trobar?
eX el mateiX
eX de sempre
De l’EXGAE, “Xnet” es queda la millor part.
La X de per a tots els públics
La X d’Art i Reparteix
Per a tota la resta, pots dir-nos
Per saber més sobre la nostra posició: Llegeix aquí Preguntes de l’advocat del diable. (Castellà)
Per a més informació, aclariments i preguntes sobre aquest canvi i tota la resta:
← No Més Pasta Per La Cara: demana la devolució del Cànon per Còpia Privada
Tombada “Llei Sinde” al Congrés: Felicitats! La defensa d’Internet no està renyida amb la defensa dels drets dels autors → | 0.851067 | curate | {"ca": 0.9635811836115327, "pt": 0.009408194233687404, "ru": 0.0036418816388467377, "ro": 0.010015174506828529, "es": 0.013353566009104704} | https://xnet-x.net/ca/exgae-canvia-nom/ |
crawling-populars_ca_20200525_13_246109 | Aquesta és la pàgina de Restaurante Las 4 Estaciones. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Viladecans. | 0.638433 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/viladecans/restaurants/restaurante-las-4-estaciones |
macocu_ca_20230731_6_530397 | Els Mossos alerten de robatoris amb el perillós mètode del «matalleó» a Terrassa
Els Mossos d'Esquadra han detectat diversos casos de robatoris amb el mètode del "mataleón" a Terrassa des de principis d'abril. Tal com han confirmat fonts de la policia catalana a LaTorre, en un dels casos es va detenir in fraganti un veí de Terrassa de 25 anys com a autor dels fets. Aquest perillós mètode de submissió consisteix a agafar la víctima pel coll, pressionant-la amb força per deixar-la inconscient o semi-inconscient, i aleshores, aprofitar per robar les pertinences i objectes. Es tracta d'un mètode que, en cas de persistècia, pot causar la mort a la víctima per falta de sang, i per tant d'oxigen, al cap.
A més, els agents relacionen aquesta persona, J.B, amb almenys un altre assalt amb aquesta tècnica, i el busquen. S'ha emès una ordre de detenció. Coneixedor de la cerca policial, el jove s'hauria instal·lat a Barcelona juntament amb un grup de quatre o cinc còmplices, tots amb antecedents policials per robatoris a Terrassa, segons els Mossos. | 0.822365 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_120640 | Copa Catalunya Masc: La UESC s’autoconvenç i venç al Barberà, els equips gironins passen per sobre dels vallesans, i el CN Sabadell torna a guanyar amb un Ramírez d’una altra galàxia | Basket Valles
Creado 05 noviembre 2014. Tags: artés, CB Castellar, CB Castellbisbal, cb cerdanyola, cb igualada, ce onyar, ceset, CN Sabadell, Copa Catalunya M, UE Barberà, uesc | 0.705729 | curate | {"ca": 0.9305555555555556, "es": 0.06944444444444445} | http://www.basketvalles.com/2014/11/copa-catalunya-masc-la-uesc-sautoconvenc-i-venc-al-barbera-els-equips-gironins-passen-per-sobre-dels-vallesans-i-el-cn-sabadell-torna-a-guanyar-amb-un-ramirez-duna-altra-galaxia/ |
mc4_ca_20230418_6_463883 | Col·lectiu 1707: Un canvi de model per a ERC
Després del daltabaix d’ERC a les eleccions al congrés i d’una anàlisi de tots els fets succeïts al nostre país des del 2003 ençà, pensem que no ens en sortirem si no apliquem un canvi de cultura i deixem de fer la manera de fer política a la “siciliana” que té la societat catalana. ERC ha volgut entrar a fer política de “debò” amb els mateixos tics i paràmetres culturals i organitzatius que tenen els “altres”: acumulació de càrrecs, ocupar espais de poder per poder incidir en la societat etc. D’això n’és una mostra les negociacions a les diputacions de Lleida i Girona, i a algun Consell Comarcal. ERC ha pensat que pot créixer aplicant els mateixos paràmetres de creixement que van aplicar convergents i socialistes durant els anys 80 i 90. Cal, però, adonar-se que des d’aquells anys hi ha hagut importants canvis socials i organitzatius, que ens trobem en la societat de la informació i la comunicació i de les noves organitzacions.
ERC arrossega un llast (que, des del nostre punt de vista, és un orgull) el de voler “dinamitar” l’ordenament jurídic actual (la independència). De manera que, a diferència dels altres partits, que l’únic que pretenen és anar fent i qui dia passa any empeny, quan ERC vol aplicar aquests mateixos processos de treball i de comunicació, cau en la frustració més profunda i en el desencís perquè, com que, teòricament, l’objectiu no és el mateix que el d’aquests “altres” partits — no es tracta de perpetuar-se en el poder pel poder mateix, sinó avançar cap a la sobirania del país—, no pot treballar de la mateixa manera.
Potser ens acusareu d’il·lusos, però qualsevol projecte independentista hauria de desenvolupar un nou model d’organització basat en la cultura anglosaxona, un model trencador que aporti il·lusió de canvi i que es diferenciï clarament del projectes tradicionals basats en els favors i els càrrecs:
- Basat en la cultura liberal demòcrata.
- Gent preparada tècnicament, que disposa d’ofici i benefici fora de la política.
- La gent només s’ha de dedicar a la política uns anys de la seva vida, després ha de tornar a la vida laboral anterior. Curiosament això té molt sentit en un partit independentista, perquè les “brunetes mediàtiques” del nostre país tenen una gran capacitat i voluntat de cremar els nostres líders, i aquesta preparació els faria més valents i desacomplexats.
- Cal un missatge, clar, nítid, entenedor, basat un paràmetres tècnics senzills i pragmàtics, sobretot en temes econòmics.
- A l’independentisme no li caldria demostrar que sap gestionar. Primera, perquè, a la gent, la gestió els importa menys del que ens pensem. Segona perquè amb gent tècnicament preparada, ja haurien demostrat la seva capacitat a l’àmbit privat. I per acabar, la gestió també es pot demostrar en els ajuntaments i comarques o tenim majories relatives o absolutes.
El valor d’ERC ha de ser la credibilitat, la coherència i el treball honest, en resum els valors republicans. Si l’independentisme vol omplir un ampli ventall social ha de ser innovador i oferir unes propostes diferents als altres, no és fàcil, perquè representa un canvi cultural important, però si no ho fem així, no ens en sortim.
Publicat per [email protected] a 14:38
horaclo ha dit...
Cal ser valents, superar les sigles d'ERC i esdevindre d'una vegada ERPC, Esquerra Republicana dels Països Catalans. Això ens farà més forts a tots.
18 de març de 2008 a les 10:46 | 0.877872 | curate | {"ca": 0.9950422863808691, "ia": 0.004957713619130942} | http://col-lectiu1707.blogspot.com/2008/03/un-canvi-de-model-per-erc.html |
crawling-populars_ca_20200525_35_33049 | Eduquem avui per fer millor el demà
Telèfon: 977 211 119 Fax: 977 224 996 Adreça:
Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET)
Av. de Ramón y Cajal, 70 43005 Tarragona Correu electrònic: [email protected] Horari d'atenció: De dilluns a divendres de 9 a 14 h
NOTA: En compliment del protocol intern per risc epidemiològic adreçat als traballadors de l'Ajuntament de Tarragona, aquesta oficina romandrà tancada al públic des del 16/03/2020 fins nou avís.
El personal tècnic atendrà les vostres consultes a través del correu electrònic [email protected]
L'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) és una entitat municipal impulsada pel Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona per promoure la corresponsabilitat entre l’administració autonòmica i l’administració local en la gestió del procés d’escolarització que duen a terme els centres educatius sufragats amb fons públics.
L'oficina es crea amb la finalitat de millorar el procediment d’admissió de l’alumnat i d’adequar la programació dels llocs escolars gratuïts a les característiques pròpies dels municipis.
Des de l'OME s'edita la Guia de centres docents de Tarragona. Podeu descarregar-vos l'edició de l'any 2020.
També podeu descarregar-vos la Guia ràpida per la incorporació al llarg del curs.
OMAC
Oficines d'atenció ciutadana
PLÀNOL
Amb les dependències municipals
EPP!
Avisa'ns d'incidències a la via pública
TELÈFONS | 0.779575 | curate | {"ca": 0.9383070301291249, "es": 0.002152080344332855, "fr": 0.04949784791965567, "no": 0.0028694404591104736, "hu": 0.00430416068866571, "de": 0.0028694404591104736} | : /educacio/institut-municipal-deducacio/oficina-municipal-descolaritzacio-ome-1 |
crawling-populars_ca_20200525_39_40825 | ...
Avís Legal - Política de privacitat
Casa en venda de 303 m2 a Tirvia, Lleida
Avís Legal - Política de privacitat
Segueix-nos a | 0 | curate | {"sh": 0.023809523809523808, "ca": 0.5555555555555556, "es": 0.31746031746031744, "pt": 0.10317460317460317} | : /compra/habitatges/lleida/tirvia/cases |
mc4_ca_20230418_13_152444 | Un esfondrament al cementiri de Montjuïc afecta 140 nínxols - Empordà
Un esfondrament al cementiri de Montjuïc afecta 140 nínxols
L'ajuntament ha contactat amb els familiars dels enterrats a la zona amb el suport de psicòlegs
ACN | BARCELONA 17.09.2017 | 10:08
Un bloc de 140 nínxols del cementiri de Montjuïc de Barcelona es va ensorrar parcialment divendres per causes que s'estan investigant. Segons fonts del consistori barceloní, l'esfondrament es va produir entre les 7.00 i les 7.30 del matí i ha fet que algunes restes òssies hagin quedat al descobert i s'hagin barrejat.
Els tècnics del cementiri treballen des d'ahir per recuperar les despulles humanes, una tasca "molt delicada" que s'espera acabar a mitjans de la setmana que ve, quan es preveu que la situació estarà "normalitzada".
Entre divendres i aquest dissabte al matí, els responsables del cementiri s'han posat en contacte amb els familiars dels morts enterrats als nínxols afectats per informar-los d'aquest incident, ho han fet amb el suport de dos psicòlegs. El consistori ha subratllat que està aplicant el pla director de cementiris de Barcelona i que en els últims 5 anys ha invertit en la seva rehabilitació 12,5 milions d'euros. | 0.819227 | curate | {"ca": 0.9716430358632193, "ru": 0.02835696413678065} | http://www.emporda.info/catalunya/2017/09/17/esfondrament-cementiri-montjuic-afecta-140/367149.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.