id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_0_305718 | Cambrils és gastronomia, turisme en família, experiències, esports i cultura. Cambrils són les seves platges i les seves festes, les seves tradicions, la seva gent… Cambrils és molt més que una destinació turística, és tot allò que hi vius. | 0.702964 | curate | {"ca": 1.0} | https://cambrils-turisme.com/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_306363 | Dia: Divendres, 14 de desembre. Lloc: Facultat de Geografia i Història de la UB Aula 308 Hora:17:00-21:00 Títol: L'experiència soviètica Taula rodona 1: Perquè va triomfar la revolució russa? Anna Sallés, Professora d'Història de la UAB Antoni Domènech, Catedràtic de Filosofia de la UB i editor de Sin Permiso Celestino Sánchez, President de la Fundació Pere Ardiaca Taula rodona 2: Perquè va fracassar la URSS? Josep Fontana, Catedràtic emèrit d'Història Econòmica de la UPF Miguel Candel, Professor de Filosofia de la UB Miren Etxezarreta, Professora d'Economia de la UAB Organitza: CJC-Joventut Comunista Col.labora: Fundació Pere Ardiaca
Merci! ja sé on no he d'anar aquest divendres 14!
Clar, al cap i a la fi... perquè voldries escoltar la opinió de l'historiador amb més prestigi internacional de Catalunya? ?
Hòstia, ja no hi entenc ni del meu terreny. Qui se suposa que és aquest famosíssim historiador?
Dolsainera no em crec que no coneguis a Josep Fontana...
Com els 20 dits de Santa Eulàlia. És ben curiosa l'etiqueta de ser "el ... de més prestigi", igual en podriem omplir tota una sala, i s'acabarien pegant tots pel mateix títol. Per aquí anava la meva crítica. Que em fa molta gràcia això de ser "el més". | 0.797109 | curate | {"ca": 0.9942100909842845, "it": 0.004962779156327543, "fr": 0.0008271298593879239} | |
naciodigital_ca_20220331_0_653500 | La velocitat de propagació de la Covid-19 a Catalunya, l'Rt, creix una centèsima, fins a 0,85, mentre que el risc de rebrot es manté en 274, segons el darrer balanç del Departament de Salut. En paral·lel, la incidència a 14 dies es redueix i passa de 338,01 a 333,79.
CONTAGIS
2.495.859
(+2.899)
INGRESSATS
861
(-55)
UCI
94
(-3)
DEFUNCIONS
26.867
(+15)
Rt
0,92
(-0,01)
REBROT EPG
494
(-20)
VACUNACIÓ
DOSI 1
6.491.079
(+406)
DOSI 2
5.889.004
(+3.571)
Actualització: 25/03/2022
S'han declarat 1.862 nous casos confirmats per proves de diagnòstic, amb un total de 540.908. El 4,28% de les proves de la darrera setmana han donat positiu.
S'ha informat de 59 noves morts i el total és de 20.371. Hi ha 2.117 pacients ingressats als hospitals, 64 menys, i 616 a l'UCI, 4 més. Els vacunats amb la primera dosi són 271.532 (+18.714) i 175.397 amb la segona (+2.710).
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà, «glaçat» per l'eliminació de les quarantenes
"Aquesta decisió només la pot haver pres algú sense les nocions bàsiques d'epidemiologia", ha indicat el científic
coronavirus
La Covid redueix la matèria grisa i la mida del cervell
Investigadors d'Oxford descarten que la malaltia afecti la memòria, però sí en la realització d'algunes tasques intel·lectuals
Coronavirus
Detecten a Catalunya un factor que augmenta el risc de mort per Covid
La prestigiosa revista mèdica "Trombosis Research", d'àmbit internacional, ha publicat els resultats de la investigació liderada per Mireia Constans, de la fundació manresana Althaia
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Coronavirus: mapes i gràfics
La vacunació a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
| 1 | perfect | {"ca": 0.9006940736785904, "pl": 0.004271222637479978, "en": 0.04644954618259477, "ru": 0.013347570742124934, "it": 0.011211959423384944, "fr": 0.007474639615589963, "pt": 0.005339028296849973, "no": 0.003203416978109984, "nl": 0.0037373198077949813, "km": 0.004271222637479978} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/42261/indicadors-coronavirus-estanquen-catalunya |
wikipedia_ca_20230401_0_520351 | Vera Gaze
Vera Fiódorovna Gaze (rus:Вера Фёдоровна Газе; (29 de desembre C.J. 17 de desembre] de 1899 , Sant Petersburg —3 d'octubre de 1954) fou una astrònoma russa i soviètica que va estudiar les nebuloses d'emissió i els planetes menors. Va descobrir al voltant de 150 noves nebuloses. El planeta menor 2388 Gase, descobert el 1977 per Nikolai Stepànovitx Txernikh, i el cràter Gaze a Venus, duen aquest nom en honor seu.
Primers anys i educació.
Entre 1921 i 1926, va treballar a l'Institut Astronòmic de Leningrad (precursor de l'Institut d'Astronomia Teòrica i va estudiar a la Universitat de Petrograd. Es va graduar el 1924, i el 1926 va anar a treballar a l'Observatori de Púlkovo.
Carrera.
Va participar en l'expedició gravimètrica de 1929 i en l'expedició de 1936 per observar l'eclipsi solar total. L'eclipsi de 1936 va creuar el territori soviètic i només va poder ser vista dins de l'URSS. Prop de 30 expedicions internacionals van viatjar a Rússia el 19 de juny per a les observacions que foren visibles durant dues hores. Entre 1936 i 1940, Gave va ser víctima de la "repressió política",derivat d'un incident amb què es produïa una publicitat desfavorable per a l'Observatori de Púlkovo. El 1935, havia descobert que un informe que li havien donat a traduir en anglès, realitzat per Nikolai Mikhàilovitx Voronov, contenia errors en els seus càlculs. Voronov era una estrella en ascens i havia publicat un document sobre les teories del moviment dels planetes menors. Se li va oferir un càrrec a l'Observatori de Pulkovo sobre la base d'aquest document i en va escriure un altre amb el càlcul de les efemèrides de (13) Egèria. Va ser en aquest document que Gaze va trobar l'error i ho va comunicar al seu superior. En ser interrogat, Voronov va admetre que no havia utilitzat la seva teoria en fer els càlculs, sinó que havia estimat les ubicacions del planeta. L'escàndol el va portar a ser acomiadat, però va ser recollit per la premsa i tots els involucrats van ser detinguts. Gaze was era sospitós d'ajudar-, ja que ella havia traduït diversos dels seus documents. She was eventually released when signed testimony against her could not be obtained.
El 1940, Gaze es va traslladar a l'Observatori de Simeiz, que formava part de l'Observatori Astrofísic Abastumani entre 1941 i 1945 i després es va convertir en part de l'Observatori Astrofísic de Crimea de l'Acadèmia Soviètica de Ciències. Ella va descobrir, el 1940, els canvis en l'espectre de γ Cassiopeiae. Treballant amb Grigori Xain, director de l'observatori, Gaze va investigar el contingut molecular dels isòtops de carboni en les estrelles i va estudiar l'estructura de les nebuloses, tractant de determinar la seva mida i el paper de la pols i el gas en la formació de les nebuloses.Va descobrir al voltant de 150 "noves nebuloses d'emissió galàctiques mitjançant el registre de la seva llum en l'emissió vermell H-alfa (Hα)". En 1952 Gaze i Xain van publicar conjuntament un llibre titulat "Alguns resultats de l'estudi de les nebuloses gasoses difuses i la seva relació amb la cosmogonia".
Gaze morí el 3 d'octubre de 1954 a Leningrad i va ser enterrada al cementiri en memòria dels astrònoms, prop de l'Observatori de Púlkovo als afores de Sant Petersburg.
Obres selectes.
- Gaze, V F. Orbit of the spectroscopic binary [alpha] Ursae Minoris (1922-1924). Moscou, Rússia:Glav. upr. nauch. uchrezhdeniiami, 1926.
- Gaze, V F. Velocity curves of [zeta] Geminorum in layers of different height in the chromosphere. Moscou, Rússia:Glav. upr. nauch. uchrezhdeniiami, 1929.
- Appell, Paul Émile Gaze, Vera Fedorovna Malkin, Nikolaj Romanovič Hublarova, S L Idel'son, Naum Il'ič. Figury ravnovesiâ vraŝaûŝejsâ odnorodnoj židkosti. Leningrad, Rússia:ONTI. Glavnaâ redakciâ obŝestvennoj literatury, 1936.
- Shain, Grigorii Abramovich Gaze, Vera Fedorovna. Nekotorye rezul'taty issledovanii a diffuznykh gazovykh tumannosteii ikh otnoshenie k kosmogonii. Moscou, Rússia:Izd-vo Akademii nauk SSSR, 1952. | 1 | perfect | {"en": 0.09636409865242818, "ca": 0.8077803203661327, "es": 0.0020340706839562673, "pt": 0.016018306636155607, "de": 0.0020340706839562673, "it": 0.026442918891431477, "cs": 0.012712941774726672, "eo": 0.011950165268243072, "pl": 0.024663107042969742} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=520352 |
mc4_ca_20230418_4_748128 | La biblioteca de Cappont ret homenatge a Manel de Pedrolo
divendres, 09 d'octubre de 2015
Exposició bibliogràfica coincidint amb el 25è aniversari de la mort de l'escriptor lleidatà
Pedrolo, al seu despatx Foto: Arxiu familiar
La Biblioteca de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL) acull una exposició d'homenatge a l'escriptor ponentí Manuel de Pedrolo, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la seua mort i amb l'estrena de la pel·lícula de cinema basada en la seua novel·la més coneguda, El mecanoscrit del segon origen. La mostra bibliogràfica es pot visitar fins el 30 de novembre, en l'horari de funcionament d'aquest equipament de la UdL, de 9.00h a 21.00h.
L'exposició El llegir no fa perdre l'escriure, que aplega una quarantena d'obres de Pedrolo, està distribuïda en les tres plantes de la biblioteca, ubicada al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera. Al primer pis s'hi troben la poesia i les novel·les, amb especial atenció al Mecanoscrit; al segon, articles i traduccions; i al tercer, obres de teatre i fragments del seu dietari. Al voltant de la mostra, s'ha elaborat una biblioguia.
Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1 d'abril de 1918 – Barcelona, 26 de juny de 1990) és un dels autors més prolífics de la literatura catalana. Tot i que va destacar principalment com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig i traducció. Entre les seues novel·les curtes, destaca Joc brut (1965), una de les obres fundacionals del gènere negre en català.
També tenia una vessant polèmica, transgressora, provocadora i sarcàstica. Per exemple, l'obra Un Amor fora ciutat, que reflecteix una relació homosexual, per la qual va ser denunciat al Tribunal d'Ordre Públic. Pedrolo també va mantenir una relació epistolar amb Mercè Rodoreda i Joan Sales, que es resumeix a l'obra Cartes completes (1960-1983). .
Biblioguia de l'exposició El llegir no fa perdre l'escriure | 0.827022 | curate | {"ca": 0.9994775339602926, "fr": 0.0005224660397074191} | http://www.udl.es/ca/serveis/oficina/Noticies/La-biblioteca-de-Cappont-ret-homenatge-a-Manel-de-Pedrolo/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_322169 | Ahir els nens i nenes de 2nB vam fer la darrera activitat del nostre projecte "El cinema i les pel·lícules". Com no podia ser d'una altra manera, aquesta útima activitat consistia en fer una sessió de cinema a l'escola.
Després del pati vam baixar a l'auditori, ben preparats amb crispetes i moltes ganes de cine. Ens esperava el visionat de la pel·lícula "Mi vecino Totoro" (sí, sí, aquella de la que vam dissenyar el cartell).
Però, quina sorpresa ens vam endur!! No vam baixar sols!! Ens van acompanyar els protagonistes de la peli: el "Totoro" i el "Gatobús":
Ens va fer tanta il·lusió que no ens vam poder resistir a fer un "photocall" amb ells abans de començar la sessió.
Ja amb el "photocall" acabat, ens vam anar distribuint per tot l'auditori com si es tractés d'un cinema de debò.
Tan bon punt es van apagar els llums i va començar la pel·lícula, per una estona ens vam oblidar que érem a l'escola. Vam gaudir d'una autèntica sessió de cine amb tots els nostres companys.
Per la tarda, ja a la classe, vam fer un cine fòrum on vam poder parlar una mica sobre la pel·lícula i intercanviar les nostres opinions.
Al final del dia, ens va fer llàstima que s'acabés el projecte, però d'altra banda, vam quedar molt contents per tota a feina feta. Hem investigat, construït, manipulat i experimentat, però sobretot... | 1 | perfect | {"ca": 0.9572192513368984, "it": 0.02750190985485103, "pt": 0.015278838808250574} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_234071 | La vicepresidenta Yolanda Díaz i els alcaldes del Prat, Lluís Mijoler, i Barcelona, Ada Colau comparteixen que cal seguir protegint el delta del Llobregat i promoure una economia sostenible
Toggle navigation
L'Ajuntament
Lluís Mijoler Martínez
L’alcalde
Visiteu l’espai web
Consistori
L'alcalde
Equip de govern
Àrees de govern
Càrrecs electes i grups municipals
Òrgans de Govern
Consulta les videoactes del plenari
Bon Govern i Transparència
Organització
Cartipàs
Pressupostos
Normativa
Empreses municipals
Pla d'Actuació Municipal (PAM)
Eleccions
Transparència
Seu Electrònica
Tràmits
Inscripcions a cursos i activitats
Beques, ajuts i subvencions
Validació de documents electrònics
Bústia de notificacions
Consulta de sol·licituds
Tauler d’edictes
Normativa
Perfil del contractant
Període de pagament de proveïdors
Oferta pública d’ocupació
Calendari de dies inhàbils
Calendari del contribuent
Urbanisme
Factura electrònica
La ciutat
Consulteu l’agenda cultural
No us perdeu cap de les activitats que tenen lloc a la nostra ciutat.
Anar a l'agenda cultural
Informació bàsica del municipi
Agenda d'activitats
Cursos i tallers
Equipaments i adreces útils
Serveis municipals
Entitats
Plànol de la ciutat
Fills predilectes
Premis Ciutat del Prat
Policia Local
Protecció Civil
Calendari de dies festius
Atenció ciutadana
Temes
Educació
Cultura
Turisme
Esports
Ciutat i Territori
Empresa, comerç i ocupació
Persones
Obert
Actualitat
Consulteu les notícies
L’actualitat del Prat
Anar a les notícies
Agenda d'activitats
Notícies
Xarxes socials, webs i blocs
RSS
elprat.tv
elprat.radio (91.6 FM)
elprat.digital
Revista El Prat
Butlletins
Sala de Premsa
Esteu aquí
Inici » Actualitat » Notícies » La vicepresidenta Yolanda Díaz i els alcaldes del Prat, Lluís Mijoler, i Barcelona, Ada Colau comparteixen que cal seguir protegint el delta del Llobregat i promoure una economia sostenible
La vicepresidenta Yolanda Díaz i els alcaldes del Prat, Lluís Mijoler, i Barcelona, Ada Colau comparteixen que cal seguir protegint el delta del Llobregat i promoure una economia sostenible
TEMES: Administració, govern i ciutat
L’alcalde del Prat ha instat l’Estat a complir amb les compensacions ambientals incomplertes des de l’anterior ampliació de l’aeroport, com li va exigir la Comissió Europea el passat mes de febrer. També ha urgit la Generalitat a aprovar el Pla Especial dels Espais Naturals del Delta del Llobregat
dijous, 9 setembre, 2021 - 14:45
La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han visitat aquest dijous, 9 de setembre, l’espai protegit de la Ricarda, acompanyades per l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler. L’alcalde ha convidat a visitar la Ricarda nombroses autoritats catalanes i espanyoles, i Colau i Díaz han estat les primeres en acudir.
Després de l’anunci d’ahir del Ministeri de Transports d’aturar la inversió prevista per a l’ampliació de l’aeroport del Prat, Díaz, Mijoler i Colau han compartit en una compareixença conjunta, que podeu veure aquí, que cal seguir treballant per millorar la protecció dels espais protegits del delta del Llobregat, així com fomentar models econòmics i de transport sostenible i de generació d’ocupació de qualitat. En aquest sentit, han considerat que els fons europeus Next Generation a què pot optar l’Estat espanyol representen una oportunitat per finançar projectes que vagin en aquesta direcció.
L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, ha celebrat l’anunci d’ahir del Ministeri de Transport d’aturar el projecte d’ampliació de l’aeroport: “després de la paralització, estem més que contents, ha imperat el sentit comú´”. Però alhora ha instat a la la prudència i ha considerat que cal seguir lluitant per protegir la Ricarda i els espais naturals del delta del Llobregat, per la seva importància com a infraestructura verda metropolitana. “Hem de començar a treballar per dotar de més protecció als espais naturals i insto a l’Estat a desenvolupar les mesures compensatòries ambientals que no s’han fet des de l’anterior a l’ampliació”. En aquest sentit, cal recordar que la Comissió Europea va llançar el passat mes de febrer un advertiment a l’Estat espanyol per l’incompliment d’aquestes mesures. Mijoler també ha urgit al govern de la Generalitat a aprovar i desenvolupar el Pla Especial d’Espais Naturals del Delta del Llobregat per “dotar de més protecció a aquests espais”. En aquest sentit, ha recordat que, a finals de la passada legislatura, el govern català es va comprometre a fer-ho en termini breu de temps .
Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat l’aturada del projecte, tot considerant que es tracta d’una “victòria de la ciutadania” i de la lluita present per limitar al màxim els efectes nefastos del canvi climàtic: “S’ha aturat un desastre que atemptava contra el bé comú”, ha assenyalat Colau, tot admetent la seva alegria pel desenllaç. L’alcaldessa ha agraït igualment el “lideratge” de l’alcalde del Prat de Llobregat Lluís Mijoler i el suport de la vicepresidenta segona del govern espanyo i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz. Colau ha recordat també que “queda molta feina per fer” en matèria de mobilitat sostenible i inversions en la xarxa ferroviària, per la qual cosa ha fet una crida a la resta d’administracions perquè els fons europeus es destinin a aquesta qüestió.
Per la seva banda, la vicepresidenta segona del govern espanyola, Yolanda Díaz, ha subratllat la importància de destinar els fons europeus Next Generation a què pugui optar l’Estat espanyol a projectes per promoure l’economia sostenible “compatibles amb el medi ambient i generadors d’ocupació de qualitat”. També ha instat a d’altres càrrecs públics a visitar la Ricarda per comprendre de primera mà el valor d’aquest espai natural protegit.
Durant la visita, Joan Pino, doctor en biologia, professor d’ecologia a la UAB i director del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), ha explicat als tres responsables institucionals la importància de la Ricarda per al conjunt dels ecosistemes dels espais naturals del delta del Llobregat.
La Ricarda és un espai protegit inclòs a la Xarxa Natura 2000 europea. És una Zona d’Especial Protecció, que conté la principal reserva de biodiversitat de la zona i aiguamolls que Nacions Unides considera fonamental preservar. Més del 75% de l’espai natural inclou hàbitats d’interès comunitari prioritari: a més d’una llacuna, s’hi poden trobar pinedes litorals, zones de maresme, i altres ecosistemes. És l’espai natural amb un major grau de naturalitat del delta del Llobregat, la zona humida menys modificada i amb hàbitats més madurs i consolidats. És una zona irreproduïble, un dels últims espais verges de tot el delta del Llobregat.
La visita ha començat al Mirador de l’Illa a les 10 h, des d’on es pot veure una vista panoràmica de la Ricarda. Posteriorment, Díaz, Colau i Mijoler s’han desplaçat a la Casa Gomis, un edifici d’alt valor arquitectònic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, situat dins de la finca de la Ricarda.
Compartir
Noticies relacionades
dimarts, 22 novembre, 2022 - 12:45
Mijoler demana a la delegada del Govern el compromís de l’Estat per impulsar l’estació intermodal al Prat i frenar la regressió del litoral
L’alcalde del Prat també ha reiterat a Maria Eugènia Gay que el consistori...
dijous, 17 novembre, 2022 - 10:30
Simulacre d’accident aeri al Prat dilluns vinent al matí
Durant la realització del simulacre, el matí de dilluns, s’informa a la...
dijous, 10 novembre, 2022 - 13:45
Desactivat el pla d’emergències per risc químic, després de l’extinció de l’incendi a la depuradora
L’Agència Catalana de l’Aigua no ha observat afectacions sobre l’aigua del...
Accessibilitat
Protecció de dades
Avís legal
Ajuntament del Prat de Llobregat - Plaça de la Vila, 1 . 08820 El Prat de Llobregat - T: 93 379 00 50 - NIF: P-081 6800G - Registre d’Entitats Locals, núm: 01081825 | 0.762393 | curate | {"ca": 0.9519145146927872, "en": 0.007759826994021117, "es": 0.02035364457448162, "ru": 0.001144892507314591, "fr": 0.009031929779926218, "it": 0.0012721027859051012, "de": 0.0006360513929525506, "pt": 0.002162574736038672, "no": 0.001144892507314591, "ko": 0.0027986261289912225, "lt": 0.0017809439002671415} | https://www.elprat.cat/actualitat/noticies/la-vicepresidenta-yolanda-diaz-i-els-alcaldes-del-prat-lluis-mijoler-i-barcelona |
mc4_ca_20230418_2_625822 | Dimarts de llibres: Les cròniques del déu coix
Barcelona, Proa, 2013.
215 pàgs.
Una sessió diferent. Ens hi acompanyava l'autor, en Joan-Lluís Lluís, vingut expressament des de la Catalunya Nord, de vora Perpinyà, i l'havíem obert a persones interessades de fora del Club dels Dimarts. [I aquest cronista no en va prendre notes.]
Una cosa i l'altra va propiciar que de valoracions sobre l'obra en si mateixa se'n fessin menys que en d'altres ocasions (l'autor imposa), i que el debat s'enriquís per altres bandes. Molta mitologia grecorromana, força disquisició sobre el mal del cristianisme i, encara que d'entrada va costar, bastant interès per la construcció d'una novel·la, sobre la cuina de l'escriptura. Sigui dit d'entrada, en Joan-Lluís Lluís en va quedar encantat, dels assistents: "el nivell és molt alt" –dit en privat al finalitzar la sessió.
Per què Hefest? El déu lleig i coix, imperfecte en comparació amb la resta d'olímpics que, a més de l'habilitat per a fabricar nous objectes i joies esplèndides, si algun atribut tenia era, justament, la seva humanitat: sua, renega, coixeja, treballa, s'enamora de la més bella de les deesses i, com que resulta que és Afrodita, deessa de l'amor, duu unes banyes de ca l'Ample. És la riota dels déus. Això el feia més interessant que els Apol·lo, Ares, Atenea o Zeus... "humans" en comparació amb el Déu judeocristià, però massa tocats i posats com per fer-ne un personatge de carn i ossos... o gairebé. Vet aquí el propòsit del llibre.
Passat el debat de mites i faules i preferències mitològiques grecorromanes, Hefest-Vulcano va centrar l'eix de la conversa com a personatge literari: com convertir-lo en un personatge creïble? Per a l'escriptor era un repte, no només trobar l'excusa i la manera de fer-lo sobreviure a la desaparició del món i les creences antigues, sinó com a presència en un entorn hostil en què no pot revelar-se amb tot el seu esplendor (per por a que el Déu Nou i Superior el trobi...). Tot i que en la novel·la no es diu de manera explícita en cap moment, alguns lectors van veure-hi la presència d'un bruixot o d'una presència diabòlica... "Però no ho volia fer evident, els lectors poden resoldre-ho així, però és només una de les possibles lectures. En tot cas, no m'agrada donar-ho mastegat."
Aquest és un els factors que més havia agradat als presents: a través dels segles en què se'ns presenta el personatge, es fa una relectura de la Història humana i a seva relació amb el Cristianisme; verbigràcia: el capítol amb l'Inquisidor. En Joan-Lluís Lluís va aclarir que aquest personatge, el de l'inquisidor, és real: va existir Paolo Escobar a Sicília, tot i que la mort que se'n relata és, evidentment, imaginació del novel·lista. Simple i cruel a parts iguals en la seva descripció, només a l'abast d'un déu amb autèntics poders: "Cada vegada que dormiràs patiràs en somni la tortura que infligeixes als altres, sense remei, ni pausa, ni consol. [...] t'acabaràs suïcidant... Preferiràs la mort al patiment de cada nit" (p. 153). Ras i clar. No calen descripcions ni floritures.
Aquesta característica de l'escriptura d'en Joan-Lluís Lluís no va passar desapercebuda pels lectors, que li ho van fer veure i, fins i tot, li ho van aplaudir, cosa que va complaure el de Perpinyà, que es va sentir plenament identificat amb aquest tret del seu estil, més nòrdic que no pas mediterrani, tal com revela en una entrevista al portal Nuvol.com i que va recordar-nos aquell mateix dia (algun dels presents havia llegit l'entrevista que li havia fet Matthew Tree): austeritat, poca recreació ambiental. "Prefereixo que sigui cada lector que creiï l'entorn que més li plagui amb la imaginació pròpia, aquest és un dels grans avantatges de la literatura respecte del cinema."
En el torn de tipus "taller d'escriptura", els presents en aquesta trobada a la Sala Piquet, en comptes de la Sala de Juntes habitual, van voler saber com s'estructura una novel·la: amb esquemes previs? A raig a partir d'una idea? Tenia molt clar, d'entrada, que el personatge arribaria fins a l'actualitat? Per què està escrit en primera persona? Cal interpretar el final com un final obert? Tria de respostes: "el final pertany a cada lector"; "l'escriptura és un procés d'anar descartant i reescriure"; "sí, la meva intenció inicial era que arribés fins als nostres dies o gairebé"; i, "tot i que un té una idea prèvia, a l'escriure et vas trobant coses noves, capítols que no tenies previstos, girs...". I Àrtemis? Això que aparegui cap a tres quarts de la novel·la era una mena de necessitat estructural, una necessitat per fer descansar el pobre Hefest d'haver de fingir sempre? "Era un regal que li devia al meu personatge". Com algú va fer notar, no deixa de ser una ironia que l'altra supervivent, l'eterna deessa verge, ho hagi deixat de ser (per violació) i es dediqui a ser assassina a sou... Tot i que molt més mal parat surt el Déu que no hi és mai, el que atemoreix els humans amb la no-presència, el que no té atributs perquè els té tots. el que cap al final s'insinua si vés a saber si no li està passant el mateix que els del panteó grecorromà... Sense desvetllar res, una darrera perla, una reflexió sobre la immortalitat que amaga bona part de l'essència d'aquesta novel·la molt ben valorada pels lectors:
"Ja havia sentit a dir que els mortals ploren els morts, però no ho entenc gaire. Em sembla que només els immortals tenim el dret legítim de lamentar-nos quan aquesta immortalitat s'estronca, perquè cap immortal no s'ha preparat per morir, en canvi els mortals tenen tota una vida per saber que la vida s'acabarà. No, no ho entenc gaire."
Publicado por Clublectura en 23:00 | 0.853924 | curate | {"ca": 0.9795008912655971, "tr": 0.00196078431372549, "es": 0.012477718360071301, "id": 0.0017825311942959, "fr": 0.0042780748663101605} | http://dimartsdellibres.blogspot.com/2014/04/les-croniques-del-deu-coix.html |
wikipedia_ca_20230401_0_651842 | Sorry We Missed You
Sorry We Missed You és una pel·lícula dramàtica de 2019 dirigida per Ken Loach, escrita per Paul Laverty i produïda per Rebecca O'Brien. La versió doblada al català es va estrenar el 30 d'abril de 2022 al canal La 2. També s'ha subtitulat al català.
El rodatge va començar el setembre de 2018 en la regió de Newcastle, al nord-est d'Anglaterra. Va ser seleccionat per competir per la Palma d'Or al 72è Festival Internacional de Cinema de Canes. Malgrat tenir el braç trencat en un cabestrell, Loach hi va aparèixer per promoure la pel·lícula, on va dir que seria la seva última pel·lícula que competiria en un festival. Als 10s Premis Magritte, "Sorry We Missed You" va rebre el Premi Magritte a la millor coproducció d'una pel·lícula estrangera.
Trama.
Ricky (Kris Hitchen) va lluitar amb la seva família una dura lluita per un deute que té des de la crisi financera global del 2008. A Ricky, que no té cap educació o formació professional, se li dona una oportunitat en ser contractat per portar una franquícia com a autònom, com a conductor de lliurament, sota la supervisió de Maloney, una persona molt dura. Per tal de permetre's una furgoneta per la feina, Ricky convenç la seva dona Abbie (que utilitza el cotxe a la seva feina com a infermera de cures a domicili) per vendre el cotxe familiar. L'estrès de la feina nova acaba sent massa gros per Ricky. Es troba sempre sota pressió per fer els seus lliuraments a temps i és multat si arriba tard o comet equivocacions. Abbie també troba la seva feina molt més dura sense un cotxe i freqüentment se sent trastornada per la manca de temps que té per estar amb els seus pacients a causa del seu exigent horari.
L'estrès de tots dos, en Ricky i n'Abbie, es veu augmentat pel seu fill Seb (Rhys Stone) que se salta l'escola i sovint es posa en problemes relacionats amb el graffiti. Després d'una discussió, Seb pinta sobre els retrats familiars de nit. El matí següent, Ricky no pot trobar les claus de la seva furgoneta i culpa Seb. Seb nega haver fet res i en la conseqüent discussió, en Ricky pega el seu fill. La seva filla Liza Jane (Katie Proctor) admet més tard, entre llàgrimes, que va ser ella que va amagar les claus i culpa la nova feina del Ricky dels problemes familiars.
De nou a la feina, roben i assalten brutalment en Ricky mentre feia els seus lliuraments. Quan Ricky és a l'habitació d'espera de l'hospital, Maloney li telefona i li explica que fa front a multes de més de 1.000£ ja que el seu lector de codis de barres va ser destruït durant el robatori. Després de l'agressió, Seb finalment fa pinya i es reuneix amb la família. El film acaba amb Ricky que s'en va cap a la feina en cotxe, encara greument ferit, i la seva família li suplica que es quedi, entre llàgrimes.
Repartiment.
- Kris Hitchen com a Ricky Turner
- Debbie Honeywood com a Abbie Turner
- Rhys Stone com a Seb Turner
- Katie Proctor com a Liza Jane Turner
- Ross Brewster com a Maloney
- Charlie Richmond com a Henry
- Julian Ions com a Freddie
- Sheila Dunkerley com a Rosie
- Maxie Peters com a Robert
- Christopher John Slater com a Ben
- Heather Wood com a Mollie
- Alberto Dumba com a Harpoon
- Natalia Stonebanks com a Roz
- Jordan Collard com a Dodge
- Dave Turner com a Magpie
- Stephen Clegg com a Policeman
- Darren Jones com a Council worker
- Nikki Marshall com a Traffic warden
- Linda E Greenwood com a Driver
- Linda Wright com a A&E receptionist
Recepció.
A Rotten Tomatoes, la pel·lícula té un índex d'aprovació del 87% basat en 117 crítiques, amb un índex mitjà de 7.61 sobre 10. El consens crític del web diu ""Sorry We Missed You" pot semblar a alguns rectament didàctica, però el plantejament apassionat del director Ken Loach segueix sent eficaç." Metacritic, que fa una mitjana ponderada, va assignar a la pel·lícula una puntuació de 83 sobre 100, basada en 26 crítiques, mostrant una "aclamació universal".
David Rooney a "The Hollywood Reporter" va escriure que la pel·lícula "és una pel·lícula expertament ponderada i profundament humana, sense floritures ni escàndols però sorprenentment directa en la seva representació emocional d'una dura realitat que és la fibra de tantes vides comunes."
Peter Bradshaw a "The Guardian" va opinar que la pel·lícula era millor que l'anterior de Loach, "I, Daniel Blake" (2016), que va guanyar la Palme d'Or a Cannes. Bradshaw va escriure: "és més dramàticament variada i digerida, amb més llums i ombres en el seu progrés narratiu i amb repartiment més coral. La pel·lícula em va colpejar en el plexe solar, endut per l'honradesa senzilla i per la integritat de les actuacions." La crítica a "The Times" va elogiar l'actuació de la novella Debbie Honeywood com a Abbie, que va ser seleccionada en un càsting de talents no-professionals. El col·laborador Kevin Maher va opinar que la pel·lícula hauria d'haver estat centrada en el seu personatge en comptes del de Ricky, el marit d'Abbie .
Geoffrey Macnab va escriure a "The Independent" que Loach «captura brillantment l'alienació i l'engoixa existencial que els seus personatges principals senten. No hi ha res que puguin fer ajudar-se a si mateixos. Com més lluiten per canviar les seves circumstàncies, més empitjoren». Macnab va comentar que Loach i el seu guionista Laverty «persegueixen la seva història fins a la seva conclusió lògica, acabant la pel·lícula d'una forma que és alhora ingeniosa i devastadora».
Owen Gleiberman de "Variety" va escriure: «Loach escenifica tot això amb una confiança i un ritme suprems» que donen lloc a «una pel·lícula tensa, impactant i galvanitzant». Raphael Abrahams, en la seva crítica pel "Financial Times", afirma: «En els crèdits finals, ell [Loach] dona gràcies a aquells conductors que van documentar la pel·lícula amb llur testimoni però que van desitjar ser anònims. Ell n'és la seva veu necessària i en segueix sent la de la nostra consciència moral».
Trevor Johnston de la publicació sobre cinema britànic "Sight & Sound" va escriure: «Així com "Sorry We Missed You" pot no ser tan intensa sentimentalment com ["I, Daniel Blake"], envia un missatge molt més matisat, problemàtic i actualitzada provocatiu». | 1 | perfect | {"en": 0.10353909465020576, "ca": 0.8906995884773663, "pt": 0.005761316872427984} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=651843 |
mc4_ca_20230418_9_524718 | Les restes arqueològiques trobades a la plaça Abadia de Sant Feliu de Guíxols formaran part del projecte de construcció del futur museu Thyssen de la ciutat. Després que es portessin a terme les prospeccions que han tret a la llum l'escarpa amb el fossat a sota, la muralla i la contraescarpa que apunten que daten del segle XIV, l'Ajuntament assegura que diguin el que diguin els informes, la redacció de projecte constructiu les posarà en valor.
En aquests moments han acabat les propeccions que s'han executat en aquestes restes des de la tardor i només resta disposar l'informe final, però l'alcalde ja ha avançat que malgrat el que pugui determinar, formaran part de la infraestructura arquitectònica del futur museu.
A l'espera de tenir l'informe de la prospecció, les mostres arqueològiques trobades que es taparan properament fonamenten que es tracta d'una troballa molt interessant que quedarà documentada. | 0.828922 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tvcostabrava.com/nuria-cucharero/economia/infraestructures/sant-feliu-posara-en-valor-les-restes-arqueologiques-de-la-placa-abadia |
oscar-2201_ca_20230904_9_92751 | Sarrios, excel·lents acròbates d'altura - ZientziaEus "; return ""+p1+""; } function search() { for(keyword of key_array){ var content = document.getElementById("bodya_tag"); //var re = new RegExp("("+keyword+")","g"); var re = new RegExp('('+keyword+')(?! [^<]*>)', ''); content.innerHTML = content.innerHTML.replace(re,keywordconvert_popup); } //$('[data-toggle="popover"]').popover(); $('*[data-poload]').click(function() { var e=$(this); e.off('click'); $.get(e.data('poload'),function(d) { e.popover({content: d}).popover('show'); }); }); $('body').on('click', function (e) { //did not click a popover toggle or popover if ($(e.target).data('toggle') !== 'popover' && $(e.target).parents('.popover.in').length === 0) { $('[data-toggle="popover"]').popover('hide'); } }); }
Sarrera
Artikuluak
Agenda
Elkarrizketak
Audioak
Bideoak
Argazkiak
Gaiak
Grafikoak
Covid-19
Pentsamendu kritikoa
STEAM-Hezkuntza
Ingurumena
Berdintasuna
Gai guztiak
Agenda
Buletina
Sarrera
Artikulu
Sarrios, excel·lents acròbates d'altura
Entzun Zientzia.eus
Text generat pel traductor automàtic Elia sense revisió posterior per traductors. Elia Elhuyar
Sarrios, excel·lents acròbates d'altura
1989/01/01 Aihartza, Joxerra Iturria: Elhuyar aldizkaria
Zoologia
Entre la fauna pirinenca, i pel que fa als mamífers, es troba l'espècie que, per la seva esbeltez i el seu caràcter fugaç, grava especialment l'interès de la majoria dels muntanyencs i naturalistes. Un animal viu que sembla no córrer en moltes ocasions i que vola, s'ha convertit en una imatge de mamífers d'altura.
El sarrio és un animal viu que sembla no córrer diverses vegades i volar.
JRA
Sarrio ( Rupicapra rupicapra ), és un mamífer artiodactilo de la família dels bòvids que, malgrat la seva escassa presència al País Basc, s'estén en els últims anys pels Pirineus. Aquest herbívor classificat en la tribu dels caprins té una longitud de 1,1-1,3 m i una altura fins a la creu de 70-80 cm. La cua és molt curta, amb una longitud aproximada de 4 cm. De cara a la solidesa, els assidus solen tenir un pes d'uns 2 kg en nounats i en arribar a la maduresa, el mascle pesa uns 40 kg. La femella és més esvelta i normalment no supera els 30 kg. No obstant això, aquests valors són variables al llarg de l'any, i quan en un dur hivern la neu impedeix l'accés als aliments, aquests animals s'aprima fortament i poden perdre fins a un terç del seu pes.
El sarrio pirinenc ( R. rupicapra pyrenaica ), subespècie més petita i de color que el dels Alps. Aquesta segona particularitat és més evident a l'estiu, ja que en aquesta època de l'any el sarrio presenta un pelatge curt, marró clar i vermellós. A l'hivern desenvolupa un pelatge llarg i compacte en el qual el color (sobretot en els costats i costelles) s'enfosqueix notablement.
El desenvolupament de les branques de Sarriocume comença ràpidament, primer se li presenten dues dels extrems que formaran les ganxos de les entenimentades inclinant-les cap endarrere. Perquè Sarrio compleixi dos anys, la clau distintiva estarà constituïda, i a partir d'aquest moment només es prolongaran els eixos de ramificació, afegint cada any nous anells de desenvolupament. La longitud mitjana de les branques és de 17-21 cm.
Per a dormir, el sarrio també tria alts refugis.
JRA
Les diferències entre els mascles i les femelles no són tan evidents com en altres artiodactilos, per la qual cosa resulta especialment difícil diferenciar els sexes a la muntanya. El dimorfisme sexual es pot apreciar en forma de banyes: les branques del mascle són una mica més gruixudes que les de les femelles, i a més les claus formades pels extremitats són més estrictes. En el cas del mascle, mentre que els extrems clau apareixen orientats cap avall, els de la femella es dirigeixen cap endarrere (cap a la cua). (Veure figures 4 i 5).
Els sarrios, com ja s'ha indicat, habiten en les altes muntanyes del Pirineu, on es poden trobar tant en zones de pastures d'altura com en roques. Aquests animals que viuen de dia, han après bé a escapar dels éssers humans, i per a dormir també trien refugis alts. No obstant això, quan empeny fred i neu, descendeixen cap avall i es troben en avets i en els límits de les fagedes. No obstant això, i si no fa massa fred, també hi ha grups que es queden en pastures d'altura fent front a la neu, en els quals es tallen les plantes cobertes per la neu per a aflorar i menjar.
La seva senzillesa i força els brinda la capacitat de desembolicar-se amb increïbles habilitats en els territoris més perillosos i difícils dels temps. Per això, en els cims i murs rocosos, així com en els passos més ocults dels penya-segats i/o muntanyes, és freqüent escoltar el soroll de les pedres que el sarrio desprèn en la fugida. I aquest és, en la majoria dels casos, l'únic signe que ens indica la freqüència.
A Euskal Herria, els racons de Belagua i Larrea són els únics llocs en els quals encara viuen els sarrios.
JRA
A l'ésser un animal fugaç (i en llocs on la pressió humana és alta, per descomptat, més fugaç), es van com els raigs de vista, pujant i descendint pels barrancs, oferint un espectacle d'acrobàcia excepcional. Els seus salts són terribles i de gran precisió. Malgrat recórrer uns sis metres en l'aire, poden quedar en una superfície de 30 cm de diàmetre.
A manera d'adaptació a l'entorn en el qual viuen, o en els darreres dels freqüents, es poden observar diferents tipus de transformacions. Per exemple, la vora de l'ungla que trepitgen els animals apareix ben desenvolupat i està format per una substància gomosa. A més, les dues meitats de l'apatxe són mòbils entre si i el sarrio té la capacitat de moure's lliurement.
Com Sarrio viu en terrenys rocosos, no és freqüent veure petjada dempeus, excepte en hivern. Les petjades són de manera característica. Les marques de tots dos costats de cada Apatx són anguloses i entre les dues meitats sempre apareix un clar interval. Quan camina, la petjada dempeus sol ser rectangular, gairebé quadrada, però a mesura que augmenta la velocitat de l'animal i a causa del moviment de les ungles adquireix forma trapezial. Els dits secundaris, situats en la part posterior i a dalt de la peülles, només deixen petjada en les profundes neus o quan l'animal emprèn la fugida.
Fora d'Aralar, els grups es componen de sarriokume, ema i formatge mascle.
JRA
A diferència de les restes de neu tova, quan l'animal s'escapa, els dits secundaris s'imprimeixen molt enrere (uns 10 cm per darrere dels dits primaris). La raó és que, després d'un gran salt, en aterrar l'animal, les potes semblen amor, tocant el sòl els dits secundaris. Les petjades dels adults Sarrio tenen una longitud de 6 cm i una amplària aproximada de 3,5 cm. (Veure 1, Figures 2 i 3).
Excepte en el cas dels mascles majors, els sarrios els hem agrupat. Aquests grups d'isards, que poden arribar fins als 100 en zel, són molt més petits al llarg de l'any, i estan formats per sarriokume, ema i mascle jove.
El zel comença al novembre. Els principals mascles que van habitar en solitari fins llavors es concentren en diferents grups de femelles, cadascun dels quals s'encarrega que un mascle es converteixi al capdavant i es cuidi amb molta cura. Si es descobreix un altre mascle, el cap provisional és perseguit immediatament. Si el mascle estrany li resisteix, tots dos lluitaran. Els dos mascles, amb el pelatge sobre el coll i l'esquena molt orgullosos, s'enfronten i s'enfronten en un intens xoc, amb el cap inclinat, l'enfrontament. Aquests atacs són sovint orientats al ventre de l'enemic, per la qual cosa l'avantatge de tenir branques amb ganxo és evident.
Els mascles majors solen ser solitaris i, si no és en zel, no acompanyen a les femelles.
JRA
En cas contrari hi hauria risc de ferides greus. Si aquests xocs i cascos no resolen el cas, els ardents mascles embussen les claus de les branques i intenten dominar a una tira i a l'altra. Al final, per descomptat, el més feble dels dos haurà de desesperar-se, fugint.
Després del zel del sarrio arriba l'hivern, i aquest aniversari és dur i llarg en els paratges en els quals viuen aquests animals. En conseqüència, aquest aniversari estableix una rigorosa selecció en la població d'isards, ja que el fred i l'escassetat d'aliments provocaran la mort dels animals més vells i vulnerables.
Amb l'arribada de l'estiu, les femelles tornen a ajuntar-se en grups i amb les criatures juganeres saltant al voltant, parteixen a través de prats i penyes d'altura, fins que els hiverns i els freds tornen a espantar-se.
Sarrio, per tant, té molt pocs enemics naturals. L'ós, a més de ser tan escàs, és massa lent per a capturar a aquesta mena d'animals lleugers, la guineu, de nou, no és capaç d'atacar el dur atac del sarrio i l'àguila real pot atropellar a algun sarriocedo, però aquest depredador no té influència significativa en el creixement de les poblacions de sarrio. L'ésser humà és, per tant, el principal depredador que provoca el creixement de les poblacions sarrianas. De fet, les dades paleontològiques i històriques indiquen que els isards van ser molt més nombrosos que ara.
La seva senzillesa i força els brinda la capacitat de desembolicar-se amb gran destresa en els racons més perillosos i difícils dels cims.
JRA
A Navarra, als voltants de Belagua i Larra, viuen en l'actualitat uns 30 exemplars, però sembla que fa segles, a través dels vessants de la muntanya Orhi, Irati, Abodin, i en el propi Roncesvalles, també hi havia molts.
En conseqüència, la raó que els sarrios visquin en les zones més altes del Pirineu en l'actualitat ha de buscar-se a la pressió humana, per la qual cosa encara que el seu hàbitat natural és muntanyès, pot dir-se que han estat espantats a regions més altes que les originals. Analitzant les taxes de creixement de les poblacions d'isard als parcs i reserves del Pirinenc central, s'observa que la capacitat de recuperació d'aquestes poblacions és elevada. Per això, en el denominat Parc Nacional dels Pirineus, les taxes de reproducció entre 1968 i 1970 se situen entorn del 13-14% anual. No és d'estranyar, per tant, l'expansió de la massacre als Pirineus, que ens fa optimistes de cara al futur d'aquest animal. | 0.699849 | curate | {"ca": 0.9173900029931158, "en": 0.05267883867105657, "es": 0.0021949516112940238, "eu": 0.017958695001496557, "it": 0.0021949516112940238, "oc": 0.0012970168612191958, "ls": 0.0007981642222887359, "pl": 0.001197246333433104, "ja": 0.0017958695001496557, "fr": 0.0024942631946522995} | https://zientzia.eus/artikuluak/sarrioak-goimenditako-akrobata-bikainak/ca/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_111984 | Durant aquesta setmana els alumnes d'Educació infantil hem tornat a l'Atelier sensorial per descobrir més coses que podem fer amb la llum. En petits grups, hem explicat el conte dels 3 porquets amb ombres xineses. Mireu quina passada! | 0.646899 | curate | {"ca": 0.9137931034482759, "pt": 0.08620689655172414} | https://eijmj.blogspot.com/2018/10/atelier-sensorial-ombres-xineses.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_218726 | Hola a tothom, Crec que ERC hauria de fer més força cada vegada que les raons del NO vagin petan. I petaran. Salut
Tota la rao tens. AENA a la puta merdA! | 0.455711 | curate | {"ca": 0.6466666666666666, "en": 0.18, "fr": 0.03333333333333333, "eo": 0.14} | |
vilaweb_ca_20220728_0_69371 | La major part dels integrants de l’executiva federal del PSOE són partidaris de presentar una moció de censura contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, amb Pedro Sánchez com a candidat alternatiu. Assumeixen que no es pot mantenir al capdavant de l’executiu un partit condemnat per corrupció, arran de la sentència del cas Gürtel que condemna el PP a títol lucratiu.
Fonts socialistes consultades per Europa Press han explicat que la decisió final es prendrà en la reunió extraordinària de l’executiva federal convocada avui a les 11.00 a la seu del partit, a Madrid. Algunes federacions socialistes també són partidàries de fer aquest pas, per bé que en alguns territoris posen una línia vermella: que l’aprovació de la moció no depengui dels partits independentistes, cosa que obligaria a comptar amb el suport de Ciutadans.
La primera dirigent territorial a parlar públicament ha estat la secretària general dels socialistes de Navarra, María Chivite. Ha anunciat a Twitter que havia transmès a Sánchez que considera inassumible en un sistema democràtic tenir al capdavant del govern un partit condemnat per corrupció.
Armengol, en favor de la moció
La presidenta de les Illes, Francina Armengol, és favorable a la moció de censura: ‘La sentència de la Gürtel acredita la corrupció sistematitzada en el PP durant dècades. Espanya no mereix ser governada per un partit condemnat per corrupció.’
Abans, la direcció del partit ha dit que era ‘inacceptable’ la resposta del govern espanyol i el PP a la sentència del cas Gürtel, que ‘implica políticament’ Rajoy.
Els comptes perquè la moció reïxi
Si el PSOE decideix de presentar la moció, comptaria amb el suport de Podem, que s’hi ha mostrat favorable. Els socialistes també avaluaran si obliguen Ciutadans a prendre posició, car el partit d’Albert Rivera haurà de decidir si manté el PP al govern o bé si dóna suport a la iniciativa del PSOE i Podem.
La moció ha de menester 176 vots per triomfar, amb un vot que implica la investidura del candidat alternatiu, en aquest cas Pedro Sánchez. Una abstenció de Ciutadans deixaria la moció en mans dels partits independentistes catalans –que de l’octubre ençà han ofert suport a una moció contra Rajoy en canvi de no res– i del PNB, que tornaria a ser clau malgrat haver votat favorablement al pressupost aquesta setmana. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psoe-es-planteja-una-mocio-de-censura-contra-rajoy/ |
cawac_ca_20200528_10_58586 | L’atur s’enlaira inesperadament en Austràlia i puja dues dècimes Featured
L'atur en Austràlia va pujar inesperadament dues dècimes durant el mes de juliol passat i es situa ara en el 5,1 per cent. La indústria va perdre uns 100 llocs de treball degut a que els empresaris cada vegada són més cautelosos a l’hora de contractar personal a temps complet. L’estat de Victòria va registrar el major augment de treballadors que van perdre la feina, mentre que el percentatge es va mantenir sense canvis a l’estat econòmicament més potent, Nova Gal.les del Sud. Més a vilaweb/australia | 0.791704 | curate | {"ca": 1.0} | http://rcmelb.cat/index.php/why-support-catalonia/item/297-l-atur-s-enlaira-inesperadament-en-australia-i-puja-dues-decimes |
oscar-2201_ca_20230904_12_61469 | Aquest article tracta sobre la lletra de l'alfabet grec. Vegeu-ne altres significats a «Eta (desambiguació)».
L'Eta és la setena lletra de l'alfabet grec. En majúscula: Η; en minúscula: η. Té un valor numèric de 8. | 0.618244 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Eta |
acn_ca_20201011_0_105497 | AMPLIACIÓ:Familiars, veïns i mossos diuen que no semblava que la infanticida de Gràcia hagués parit
La noia estava "calmada" quan va ser arrestada per la policia i va assumir que aniria a presó
ACN Barcelona.-Els pares, l'avi matern i diversos mossos d'esquadra han explicat aquest dimarts que la noia que va llençar el seu nadó acabat de néixer per la finestra a Barcelona el juny del 2018 no semblava que hagués acabat de parir. També ho van dir diversos veïns a la policia. De fet, segons han explicat durant el judici amb jurat popular a l'Audiència de Barcelona, ningú va notar que la noia, d'uns 53 quilos i talla 38 de pantaló, estava embarassada de gairebé nou mesos. Fins quatre dies després del part, quan ella mateixa va admetre els fets, ningú va sospitar que hauria parit. Quan va ser arrestada, la jove, de 18 anys, semblava "calmada" i com si "hagués assumit" el que havia fet. Fins i tot, va admetre que aniria a presó, cosa que va sorprendre els agents.
En la segona jornada del judici amb jurat han declarat les tres persones que convivien amb la noia al mateix cinquè pis del carrer Roger de Flor 229: els seus pares i l'avi matern. La mare ha explicat que quan es va quedar embarassada de l'acusada s'estava divorciant del seu marit i per no decebre a la seva mare li va posar a la nena el cognom de l'exmarit, tot i que sabia que el pare biològic era un altre home, amb qui ha conviscut des d'aleshores.
La dona i la seva filla no han parlat mai d'aquesta qüestió i tampoc de temes sexuals o ginecològics. La noia passava moltes hores amb la seva àvia materna, perquè els seus pares treballaven els caps de setmana, i això la va unir molt a ella. Quan l'àvia va morir el desembre del 2016 tant la noia acusada com la seva mare, i filla de la morta, ho van passar molt malament, però no van acudir a psicoteràpia.
Segons la mare, la seva filla "és una bona persona" i no havia donat mai problemes a l'escola ni amb els amics. Ni ella ni el pare de la noia van sospitar que s'havia quedat embarassada, ja que fins i tot la noia anava per casa amb roba interior i no li van veure panxa. Tampoc van veure que canviés de roba per dissimular-la. De fet, la mare ha explicat que durant els últims mesos la noia li havia anat mostrant compreses amb sang de la menstruació.
Aquell diumenge 10 de juny tots tres van dinar fora de casa amb l'avi matern i els avis paterns. Els pares van deixar l'avi matern i la noia a casa seva i van dur els altres avis al seu domicili. Mentrestant la noia es va dutxar, moment en el qual potser va tenir el part. Va demanar ajuda a la seva mare per missatge de telèfon, i la mare va pensar que era pels dolors d'esquena habituals de la seva filla. Quan van arribar els pares a casa, la noia es trobava millor, però va dir que estava una mica marejada i va tornar a la dutxa. Va ser aleshores, al cap de pocs minuts, quan els pares van sentir un fort cop al lavabo, i van trobar la noia a terra, mig desmaiada i amb sang a les cames, però es va recuperar fàcilment.
Segons els pares, la sang era l'habitual d'una menstruació, però la mare ha admès que va netejar el terra amb una tovallola que després va llençar. En canvi, els forenses de la policia científica han explicat que les restes de sang eren importants i hi havia esquitxades per la part baixa de les parets, la dutxa i altres zones. Tots els testimonis han afirmat que no van trobar més restes orgàniques.
L'endemà, dilluns 11, la noia va estar tranquil·la i normal. El dimarts 12 al matí una veïna del bloc del costat va veure el que semblava un nadó mort al fons del celobert. La policia hi va acudir, va confirmar la macabra troballa, el nadó amb el cordó umbilical però sense la placenta, i va començar a investigar totes les dones en edat fèrtil de tots els pisos que tenien accés al celobert, que pertanyien a dos blocs diferents.
La noia va atendre sola quatre agents a casa, que no van sospitar res, i semblava un punt nerviosa però l'habitual en una visita policial a domicili. En cap moment va semblar que amagués res i va col·laborar plenament. La noia va parlar de la qüestió amb la seva mare, però no li van donar més importància.
El dijous 14 al matí, la noia, plorant, va trucar la seva mare a la feina i li va dir que creia que havia estat ella l'autora del crim. "No sé què ha passat, no sé què he fet, tinc por", li va dir la noia a la seva mare. La dona va sortir de la feina, va anar cap a casa i mentrestant va trucar els Mossos.
Quan la policia va arribar, la mare estava molt nerviosa i recriminant els fets a la noia. Quan els mossos van poder parlar a soles amb l'acusada, aquesta va admetre els fets i va explicar que ho havia fet per "por" a que els seus pares sabessin que havia estat embarassada. En tot cas, "no estava inquieta, era com si hagués assumit els fets", ha explicat l'agent que la va detenir. La mossa es va sorprendre per aquesta reacció i pel fet que admetés que probablement aniria a presó.
Preguntats pels seus telèfons mòbils, els pares han dit que ells no van esborrar ni missatges ni fotos dels seus aparells ni dels de la seva filla, però no han pogut explicar com és que es van trobar sense molts arxius. La mare sí que ha reconegut que van trobar-hi molts contactes de nois.
Preguntada per la defensa, la mare ha admès que s'havia equivocat en no parlar amb la seva filla del cognom canviat o de temes ginecològics, de no acudir a psicoteràpia amb ella quan va morir l'àvia i sobretot ha lamentat no haver detectat l'embaràs de la noia. En tot cas, creu que la noia abans dels fets "vivia en el seu món" i estava un punt sobreprotegida. Ara, després dels fets i de més d'un any de presó preventiva, creu que ha "madurat" i "és més conscient" del món on viu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9836065573770492, "pt": 0.01639344262295082} | https://www.acn.cat/text/item/familiars-veins-i-mossos-diuen-que-no-semblava-que-la-infanticida-de-gracia-hagues-parit-2 |
macocu_ca_20230731_1_281542 | Inicia la sessió
Sou a: Inici / Notícies / Beca Concurs Explorer impulsada pel Programa Emprèn UPC
Info
El termini d'inscripció acaba l'11 de desembre.
Període formatiu (online): 25 de Gener al 25 d'abril amb experts d'alt nivell de categoria internacional.
Cost: gratuït per alumnes/alumni de la UPC.
Es tracte d'un programa de prestigi que permet l'estudiant obtenir coneixements i habilitats emprenedores de gran valor curricular que, a més, li permetrà transformar una idea en un projecte emprenedor amb potencial per esdevenir en un projecte empresarial.
Treballaràs sobre la teva idea durant 12 setmanes per transformar-la en una solució que contribueixi a assolir els ODS 2030.
Si vols participar per adquirir coneixements d'emprenedoria i millorar el teu currículum però et falten idees, pots trobar-ne i generar-ne en als tallers ODS UPC
La formació serà del 25 de gener al 25 d'abril, online i amb experts de categoria internacional. Podràs fer networking amb participants d'altres països.
Explorer està dissenyat perquè et converteixis en part activa del canvi a través de la posada en marxa de projectes econòmicament sostenibles en diferents indústries, sectors i tipologies d'organitzacions.
Els projectes guanyadors podran viatjar a Lisboa per seguir formant-se i conèixer de primera mà la Innovació a través de l'EXPLORER TRIP
Explorer és un programa que anima a les persones amb discapacitat a participar. Participar en aquest programa gratuït promogut pel Banco Santander és una oportunitat per formar-te i adquirir habilitats emprenedores que t'ajudaran a millorar la teva ocupabilitat a través d'una formació pràctica i basada en dinàmiques d'aprenentatge social.
Pots participar sol/a o en equip. Converteix-te en explorer en 3 passos:
1. Registra't a SantanderX seleccionant la UPC com Universitat on desenvoluparàs el teu projecte.
2. Presenta la teva idea / solució
3. T'enviarem un email si has estat seleccionat.
Si tens preguntes, pots resoldre-les aquí i/o enviar un email a [email protected] | 0.791535 | curate | {"ca": 0.9393179538615848, "en": 0.0020060180541624875, "es": 0.055667001003009024, "cs": 0.003009027081243731} | |
mc4_ca_20230418_17_446159 | FRIKRITERI: L'Adeu de Supergrass
L'Adeu de Supergrass
Al 12 d'Abril va apareixer la notícia. La banda d'Oxford després de 6 discs i 17 anys de carrera deia adeu a la seua trajectòria com a banda.
Els motius eren diferències musicals que els obligaven a continuar per separat. I així es, aquest 2010 Gaz Coombes i Danny Goffey han editat un disc de versions baix el nom de The Hotrats. Disc on apareixen versions de Bowie, Lou Reed, Pink Floyd, The Doors o Beastie Boys entre altres.
Sense dubte tenen bon gust a l'hora de triar cançons per a versionejar, com també tenien bon gust per a fer música que reflexara totes eixes influències musicals. El grup ja va apareixer al passat festival de Glastonbury fent versions com "Lovecats" de The Cure pero no ha sigut fins ara quan han donat la notícia de la desbandada.
Llàstima per Supergrass, encara recorde al primer videoclip que vaig vorer d'ells "Pumpking on your stereo" i que em va enganxar a la banda i a escoltar els seus discs. Fent una música molt directa i divertida als seus primers discs, i més seriosa conforme passavem els anys i els creixien les patilles. Mai perdent la facilitat per a composar singles.
Fins sempre Supergrass!
Publicat per Vicent Ginestar Grimalt a 1:59
Etiquetes de comentaris: Supergrass
Mai m'ha pegat per aquestos, però reconec que he escoltat cançons d'ells que no m'han desagradat per a rés. Com aquesta que has posat ací. Per cert, molt xulo el videoclip!
Bo Vicentet! !
18 d’abril de 2010 a les 11:47
Per fi se n'han adonat que no tenen res a aportar a la música i que només poden aspirar a fer versions. Molt bona notícia!
19 d’abril de 2010 a les 16:34
A mi personalment es un grup que sempre m'agradat. N'hi ha tanta gent que no aporta res a la música que es bona notícia que alguns com aquestos hagen fet carrera divertint a la gent.
19 d’abril de 2010 a les 17:48
Potser tens raó Vycenz, sobretot en això de que hi ha molta gent que està en el tinglao sense aportar res a la música.
Dels grups que manejeu vosaltres, sobretot apareguts en els darrers 15 anys, quins diries que sí han aportat alguna cosa a la música? No crec que passes dels dits de la primera mà...
21 d’abril de 2010 a les 17:35
A banda del tema Supergrass, que tampoc m'afecta, la eterna polèmica (amb anònim :) ) de que la música de antes era millor, aportava més i coses d'eixes la trobe una tonteria tremenda, la questió és si t'agrada o no, no si està fet al 2010, al 2009, al 1998 o a 1978.
A mi el que m'agrada és descobrir coses, té igual de quan siguen, si son Q65, Bishop Allen o Galaxie 500. Segur que sempre sortirà algú que te diga que eres un incult, musicalment parlant, per que no coneixes a estos a aquells de no se quant. Si hi ha una cosa se certa és que, encara estiguera les 24h del dia escoltant música, seria impossible arribar a descobrir-ho tot, enrecordar-me de tot el que he provat (ni ganes), etc... i eixa és la raó per la que vaig començar el blog, per a tindre una mena de record del que descobria en cada moment, del que m'ha agradat ultimament o el que em ve al cap un dia, sense cap pretensió més. No faig valoración més enllà de dir si m'agrada més o menys.
Ahh, i el tema dels anònims no molen massa :), encara que per la forma d'escriure coneguem la zona geogràfica i ací tots ens coneguem :)
22 d’abril de 2010 a les 11:52
Disculpa el tema de l'anònim; sóc Gaspar Lloret; jo no et conec a tu, així que no crec que tu em conegues a mi. Ara, també és una quedada tremenda això de "per la forma d'escriure coneguem la zona geogràfica i ací tots ens coneguem"; si fóra que estem parlant, per l'accent podries localitzar més o menys la zona, però per una forma d'escriure més o menys normalitzada... has de ser un supermàquina de la filologia, Joanker! Ara amb el meu cognom sí que podries situar-me per la Marina Baixa, més o menys, però en fi, com tu ja saps qui sóc...
Continuant amb el diàleg musical, estic d'acord amb tu i amb Vycenz en que la cosa va a gustos; el grup o l'estil t'ha d'entrar i s'ha acabat, però al que vaig és que de volta en quan apareixen crítics musicals o presentadors de programes de ràdio o líders d'opinió musical que parlen de tal o qual grup com si fóra el "sursum corda" i, no sé, crec que hi ha bastant camelo amb això. Hi ha casos com els de Green Day en el seu dia, Oasis, Los Planetas, que són ben il·lustratius; de repén, és com si hi haguera un abans i un després de l'aparició d'eixos grups en la música pop-rock. I, la veritat, per molt que m'esforce en sentir-los, no veig en quina mesura poden suposar un canvi tan substanciós. No sé, tampoc tenia l'ànim de menystenir cap orientació, però crec que quant a ritmes i melodies, no hi ha gaires canvis en els darrers ¿25 anys? llevat dels mestissatges amb el rap i el hip-hop; i potser les innovacions en el pop-rock funcionen més aviat a base de tecnologia. Bé, és una opinió, i no estic dient que no m'agrade Oasis o Pulp. Cert és que he, per falta de temps, ja no investigue gaire, però naturalment que m'agraden grups nous; ¿alguna suggerència?
26 d’abril de 2010 a les 17:22
fiuuuu, cagada, disulpa.
Respecte al tema que tractem, musicalment parlant, sempre existiran aquells que intenten generar una opinió, o dir que mola o no, i és ahí on estem d'acord, cada un es té que guiar pels seus gustos, però supose que aquestes coses arriben amb l'experiència, per dir-ho d'alguna forma. Crec que tots alguna vegada ens hem deixat guiar o influenciar per altra persona, publicació o el que siga. És com el tema d eles llistes de cada any, moltes vegades criticades però al final altres tantes vegades t'han servit per a descobrir algú que t'agrada, al meyns a mi m'ha passat.
Altre tema és l'aparició de coses novedoses, supose que cada vegada és més complicat innovar, al final tot ve de la mateixa arrel i fer coses noves sols passa pel que dius, fusionar o introduïr elements nous com la tecnología.
Ara hi ha massa coses, massa informació, i amb ella, molta morralla, però crec que tampoc és roin, l'unic que passa és que és més complicat separar la morralla del que no és.
A m'agrada quan algú em diu: coneixes a estos?, no, pues prova-los, i m'agraden :)
Ara m'ha passat amb the postmarks, gràcies a una entrevista Jorge 'Ilegal' :)
Gràcies, al final tots tenim el nostre ego i agrada que ens miren el 'blog' des de 'fora' ;)
Si voleu bones converses musicals, una llista de correu sense preu:
26 d’abril de 2010 a les 19:57
Through the Sparks- Falling Out Of Favor With The ...
The Builders And The Butchers - Golden And Golden | 0.810239 | curate | {"pt": 0.019808108944599195, "ca": 0.9167440420922315, "it": 0.011142061281337047, "en": 0.022438873413803778, "id": 0.0018570102135561746, "fr": 0.0280099040544723} | http://frikriteri.blogspot.com/2010/04/ladeu-de-supergrass.html |
macocu_ca_20230731_1_564351 | Els diables de l’Agrupa encenen la flama del 25è aniversari
Un acte a la Federació Obrera dóna el tret de sortida a la celebració dels 25 anys de la colla de diables de l’Agrupa. L’aniversari arriba en un moment dolç per a l’entitat, amb la recuperació del grup de percussió i una colla infantil que assegura un futur prometedor.
Més d’un centenar de persones van omplir la sala gran de la Federació Obrera el passat diumenge 26 de gener. L’ocasió s’ho valia: commemorar els 25 anys de la colla de diables de l’Agrupa. Entre els assistents, tres generacions de molinencs units per una mateixa passió, la de cremar pirotècnia com en l’infern més sinistre.
Alguns encara presents a la memòria de molts, com l’espectacle del 15è o la trobada del 10è aniversari, i altres més sorprenents, com la participació al videoclip de Ricky Martin o l’animació a l’antiga discoteca Nau B-3. Una colla que, tal i com explicava Beumala, va nèixer durant la setmana de la joventut de la mà d’un grup de joves de l’esplai Agrupa que van preferir fundar l’entitat de foc que avui coneixem, en comptes de convertir-se en futurs monitors.
Jordi Gutiérrez, per la seva banda, va deixar clar que “hi ha hagut problemes, retallades, però sempre ens hem mantingut fidels i hem donat el màxim”. I és que avui els diables assaboreixen un dels seus millors moments, amb la regeneració del grup de percussió i amb uns petits diables que ja fa 2 anys que cremen i tenen una gran acollida al poble. En paraules de Gutiérrez, “són el gran puntal de la colla”.
Potser és per això que el 25è aniversari es preveu més que sonat. Oscar Navarro, diable i impulsor de la colla infantil, va presentar un calendari més que ple per escenificar el quart de segle. Entre les activitats programades destaca la segona Tabalfira, una mostra de percussió que tindrà lloc el cap de setmana de la Candelera; un Corcurs de Dibuix; un Correfoc de Primavera, que combinarà el d’infants i el d’adults; una exposició fotogràfica o la impressió d’una placa commemorativa a la Plaça del Mercat. A més la Festa Major, enguany, prendrà una menció especial, i és que els diables en seran els pregoners i, segurament, els protagonistes.
Fer xarxa associativa
Amb la intenció de cooperar amb altres col·lectius, els reis de les espurnes volen col·laborar i fomentar les sinergies durant el 25è aniversari. Alguns dels esdeveniments als que es volen unir són la Festa dels Tres Tombs, de la que en seran els abanderats; la Trobada de Cervesers Artesans de Catalunya, on presentaran una cervesa pròpia; el Festival de Cinema de Terror, amb una performance prèvia a les 12 hores; l’Hora del Conte de la Biblioteca Municipal i recuperar l’espectacle de foc per Sant Jordi que antigament feien amb amb el CUC.
Aquest any també hi ha botigues i negocis locals que commemoren 25 anys de vida i estan mantenint contactes amb ells per fer una celebració conjunta.
Un aniversari que passa per les xarxes
A les xarxes socials -Twitter i Facebok- també deixaran petjada del 25è aniversari de foc i petards. Per no perdre’s ni un detall, s’han creat les etiquetes #25anysDiablesMdR i #PetitsDiablesMdR. Igualment, la colla estrena domini a Internet.
A la presentació van ser presents l’alcalde i regidor de Cultura, Joan Ramon Casals i el regidor de Joventut i Infància, Esteve Altozano, diable des de fa 2 anys. Tots dos van voler donar missatges de gratitud per la feina feta aquests 25 anys i van deixar anar que “l’Ajuntament els prepara una sorpresa”. Casals, a més, va recalcar la feina de les entitats de foc molinenques per “col·laborar junts i fer pinya”. El batlle va rematar el seu discurs contundentment: “Sou els millors diables de Catalunya”. | 0.865993 | curate | {"ca": 0.9712800875273523, "es": 0.028719912472647702} | |
macocu_ca_20230731_6_96888 | Omar Jiménez
1981
Biografia
Nascut a Barcelona, el 1981. La seva primera aproximació a la fotografia és com a eina documental sent estudiant de criminologia. Àmbit que el porta a familiaritzar-se amb l'obra de fotògrafs de crònica negra com Weegee, Enrique Metinides o Alex Nayar. Fotògraf de carrer i documentalista de la vida quotidiana, actualment compagina la producció de la seva obra personal amb el reportatge gràfic.
Exposicions
Exposicions individuals
2012 En la ciudad. Cercle artístic de Manresa, Barcelona.
Biografia | 0.587608 | curate | {"es": 0.058027079303675046, "fr": 0.007736943907156673, "pt": 0.03481624758220503, "ca": 0.8994197292069632} | |
naciodigital_ca_20220331_0_599413 | NO A AQUEST MODEL DE CIUTAT, NO AIXÍ, NO ARA
Davant la més que raonable inquietud ciutadana creada pel tancament del Pla de Les Pruneres i l'anunci sobtat per part del Govern de la ciutat de no reobrir l'espai després de la celebració de Firamollet amb el considerable perjudici que causa a la ciutadania la Comissió Local d'EUiA vol manifestar la seva oposició a aquest projecte i la seva voluntat de treballar conjuntament amb entitats, veïns i partits de la oposició per tal d'articular alternatives vers la prepotència del Govern Municipal de PSC i CiU.
NO A AQUEST MODEL DE CIUTAT, tal i com nosaltres dèiem al Ple del 2002 quan es va aprovar aquest projecte. El projecte d'urbanització del Pla de Les Pruneres és un vestigi del model de ciutat faraònic desenvolupat per la señora Tura. Una ciutat plena de grans obres, moltes vegades insostenibles i poc adequades a la realitat social i econòmica de Mollet. Una ciutat de pagament, pels rics. I, lamentablement, sobren exemples: Com ha acabat la Escola Universitària?, Quant ens costa el manteniment del ja degradat Parc dels Colors?, Quin és el nivell d'ocupació dels pàrquings de pagament de Pau Casals o el Mercat Municipal?, Quin és el desenvolupament de les zones comercials de l'Illa o el de l'inexistent comerç a Can Fàbregues?
NO AIXÍ. L'ajuntament ha tancat el Pla sense avisar, sense oferir cap alternativa prèvia, sense fer un estudi i un debat global del problema de la mobilitat a Mollet. Tampoc ha fet públics els seus estudis d'opinió i de mercat. Amb la seva prepotència habitual ha obviat la moció d'ICV-EUiA que demanava diàleg. I està fent política de fets consumats sense escoltar als veïns que veuen perjudicada la seva qualitat de vida i la seva ecònoma.
NO ARA. Al començament d'una greu crisi econòmica de evolució imprevisible. En aquest context la conversió de 700 places de pàrquing gratuït en 500 de pagament és una agressió directa e immediata a la butxaca del veïns, dels visitants i dels treballadors de Mollet. D'altra banda és posar pals a les rodes a la difícil situació del comerç i de l'activitat econòmica de la ciutat.
Per tot això, la Comissió Local d'EUiA farà suport a la concentració davant el nou Ajuntament que ha convocat IxM pel proper divendres 10 a les 19 hores. I convida a totes les entitats de la ciutat i a tots els molletans a participar-hi amb l'objectiu de que el Pla de les Pruneres es reobri, es parin les obres i s'iniciï un debat ciutadà per tal de repensar la mobilitat de Mollet.
Mollet,08/10/2008
Comissió Local d'Esquerra Unida i Alternativa | 1 | perfect | {"es": 0.023219205037386857, "ca": 0.970090515545061, "en": 0.006690279417552145} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/9440/euia-dona-suport-concentracio-contra-projecte-pla-pruneres-mollet |
mc4_ca_20230418_9_160464 | 4 Mar, 2019 | Destacat, Felanitx, Notícies
El PP demana que se comprin més terrenys per ampliar la plaça de Cas Concos.... | 0.589173 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.felanitx.tv/2019/03/04/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_35859 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.733 grups, 11.344 àlbums i 88.372 cançons
Àlbum. 2014
Tens més informació sobre aquest grup? Ens la pots fer arribar mitjançant aquest formulari.
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.9879154078549849, "fr": 0.012084592145015106} | : /grup/eba |
mc4_ca_20230418_13_730131 | LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA - ppt descargar
Publicada porCristián Fuentes Maldonado Modificado hace 1 año
Presentación del tema: "LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA"— Transcripción de la presentación:
1 LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
Enric Ticó i Buxadós Director general de Ports i Transports Port Ginesta, 19 d’abril de 2002
2 AGENDA 21 DEL DEPARTAMENT DE PTOP
ESTUDI PER A L’AVALUACIÓ D’ESTRATÈGIES MEDIAMBIENTALS EN ELS PORTS DE CATALUNYA 11/11/2018
3 Departament de Política Territorial i Obres Públiques
CONVENI INTERDEPARTAMENTAL PER A LA REALITZACIÓ D’ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS EN ELS PORTS DE CATALUNYA Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ports de la Generalitat Departament d’Indústria, Comerç i Turisme Departament de Medi Ambient Autoritat Portuària de Barcelona 11/11/2018
4 CONVENI INTERDEPARTAMENTAL PER A LA REALITZACIÓ D’ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS EN ELS PORTS DE CATALUNYA Establir directrius i fer un seguiment, planificació i coordinació de les diferents actuacions mediambientals en l’àmbit dels ports de Catalunya. 11/11/2018
5 Actuacions previstes: Línies estratègiques d’actuació mediambiental
CONVENI INTERDEPARTAMENTAL PER A LA REALITZACIÓ D’ACTUACIONS MEDIAMBIENTALS EN ELS PORTS DE CATALUNYA Actuacions previstes: Línies estratègiques d’actuació mediambiental Campanyes de sensibilitació Adequar les instal.lacions Implantació de sistemes de gestió ambiental Us racional de l’aigua i l’energia Mesurar la contaminació atmosfèrica i sonora Homogeneitzar els sistemes de senyalització 11/11/2018
6 ACTUACIONS REALITZADES
EN L’ÀMBIT DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I ESTRATÈGIES MEDIAMBIENTALS: - Anàlisi dels impactes i dels consums d’aigua i energia d’una mostra de 5 ports del litoral català: Roses Marina Empuriabrava Vilanova i la Geltrú Cambrils Sant Carles de la Ràpita 11/11/2018
7 ACTUACIONS REALITZADES
EN L’ÀMBIT DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I ESTRATÈGIES MEDIAMBIENTALS: - Conclusions: Prioritzar actuacions Assegurar viabilitat Adaptació a les característiques de cada port Alt nivell de protecció del medi, de les aigües i les platges 11/11/2018
8 ACTUACIONS REALITZADES
ACTUACIÓ INTEGRAL EN 3 PORTS PILOT: Port de l’Estartit Port Ginesta Port de Sant Carles de la Ràpita 11/11/2018
9 ACTUACIONS REALITZADES
IMPLANTACIÓ SISTEMA GESTIÓ AMBIENTAL SEGONS ISO I EMAS A 4 PORTS: Port Ginesta Port de l’Estartit Port Olímpic Port de Torredembarra REALITZACIÓ AUDITORIES ENERGÈTIQUES ACCIONS CONSCIENCIACIÓ I DIVULGACIÓ 11/11/2018
10 PROGRAMA D’ACTUACIONS 2002
1.- AVALUACIÓ, DIAGNOSI I GESTIÓ AMBIENTAL: AVALUACIÓ D’IMPACTES AMBIENTALS Realització d’auditories ambientals Realització de plans específics d’actuació AUDITORIES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA Anàlisi acurada dels consums d’energia Recomanacions per estalviar costos SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL ISO o EMAS 11/11/2018
11 PROGRAMA D’ACTUACIONS 2002 PORTS ESPORTIUS TUTELATS PER LA DGPT
2.- ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES: PORTS ESPORTIUS TUTELATS PER LA DGPT AIGÜES DE SENTINES I DOMÈSTIQUES DE LES EMBARCACIONS Compliment Conveni MARPOL ADEQUACIÓ DE LES INSTAL.LACIONS PORTUÀRIES Punts Nets Reixes Contenidors recollida selectiva Kits d’intervenció per a emergències 11/11/2018
12 PROGRAMA D’ACTUACIONS 2002 PORTS ESPORTIUS TUTELATS PER LA DGPT
2.- ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES: PORTS ESPORTIUS TUTELATS PER LA DGPT SISTEMES D’OBTENCIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA Centrals tèrmico-solar CENTRALS ELÈCTRIQUES FOTOVOLTÀIQUES CONNECTADES A LA XARXA Donar exemple de respecte pel medi ambient 11/11/2018
13 PROGRAMA D’ACTUACIONS 2002
2.- ACTUACIONS EN INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES: PORTS AMB ACTIVITAT DE PESCA PROFESSIONAL TRACTAMENT DE L’OLI EN PORTS PESQUERS Instal.lacions adequades per emmagatzematge 11/11/2018
14 PROGRAMA D’ACTUACIONS 2002
3.- INFORMACIÓ, FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ: MANUAL DE BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS Edició d’una guia adreçada als professionals CURSOS SOBRE MEDI AMBIENT PER A PESCADORS Escola nàuticopesquera de Catalunya JORNADES TÈCNIQUES DIRIGIDES A: Directors de ports Pescadors Personal d’indústries i comerços 11/11/2018
15 PER A MÉS INFORMACIÓ: 11/11/2018
Descargar ppt "LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA"
L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS
REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ALS PORTS Institut Català d´Energia
Projecte de millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament Barcelona, 1 de febrer de 2010. | 0.771472 | curate | {"ca": 0.8511459042432494, "es": 0.0878148400272294, "en": 0.05445881552076242, "de": 0.006580440208758793} | https://slideplayer.es/slide/14405432/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_131603 | Diu que ha informat dels donatius a Rajoy i Cospedal i demana que les acusacions paguin els costos pel "dany personal" que ha patit
MADRID, 2 (EUROPA PRESS)
L'extresorer del Partit Popular (PP) Luis Bárcenas ha acusat la formació política de comptar amb un sistema de finançament paral·lel des del, com a mínim, 1982 en què els òrgans de direcció i gestió eren "plenament coneixedors" de l'origen i destí de les donacions i que Manuel Fraga, José María Aznar i Mariano Rajoy van rebre donatius durant les seves presidències.
A l'escrit de defensa, a què ha tingut accés Europa Press, els advocats de l'exmàxim responsable de les finances populars, Francisco Maroto i Joaquín Ruiz de Infante, expliquen que l'ús de donatius al marge de la llei era un sistema "perfectament institucionalitzat, on, com en tota piràmide organitzativa jeràrquica, les instruccions emanaven de dalt a baix", corresponent a Bárcenas una tasca de "mer amanuense".
Segons detalla, durant el període comprès entre 1982 i 1986, les màximes instàncies d'Aliança Popular van utilitzar societats, com Sipsa, Opisa, Hermogenes, Hernandez Carretero, per rebre ingressos per donatius, que eren rebuts fonamentalment per Fraga i ell els lliurava al secretari general o tresorer. La liquidació d'aquestes mercantils va ser ordenada per l'aleshores tresorer Àngel Sanchís.
Entre 1987 i 1988, sota la Presidència d'Antonio Hernández Mancha, el secretari general Arturo García Tizón va obrir un compte en el Banc de Foment, en la qual s'ingressaven els donatius, diferent de la d'Aliança Popular.
AMB ARENAS, EMPRESARIS ANDALUSOS COMENCEN A DONAR FONS A GÈNOVA
Des del 1989 a 1990, sent president del partit José María Aznar, secretari general Francisco Álvarez Cascos i tresorer Rosendo Naseiro, les donacions "les rebien el president i el secretari general, que les lliuraven al tresorer, que a més gestionava amb empresaris aportacions per al partit".
L'escrit detalla que Naseiro va començar a ingressar llavors en una caixa aliena a la comptabilitat oficial, que va constituir el primer apunt dels anomenats 'Papers de Bárcenas'. Quan aquest tresorer deixa el càrrec, Aznar va donar "instruccions" a Cascos per liquidar les societats Ibérica de Firmes, Videosoluciones i Ediciones Conosur, constituïdes per "facturar les empreses que aportessin donatius", encarregant-se aquesta tasca al "despatx de Miguel Blesa".
Durant el mandat d'Aznar, matisa que, entre 1996 i 2004, els secretaris generals "normalment posaven els donants en contacte amb el tresorer Álvaro Lapuerta que rebia les ajudes". "De fet, és durant el mandat com a secretari general de Javier Arenas quan diferents empresaris andalusos comencen a donar fons a la seu central del partit", afegeix.
Entre 2004 i juny del 2008, trobant-se al capdavant del partit Mariano Rajoy, sent secretari general Ángel Acebes i tresorer Álvaro Lapuerta, "llevat d'alguns donatius importants que rebia el president, la resta de la gestió per a consecució de donatius la feia el tresorer nacional".
Finalment, des de juny del 2008 a juliol del 2009 amb Rajoy com a president, María Dolores de Cospedal com a secretària general i Bárcenas com tresorer, van disminuir "notablement" els donatius d'empresaris que "ajudaven el Partit Popular". "En aquests sis mesos, el tresorer rebia directament els donatius", afegeix.
En aquest període de temps, destaca que "va reportar a les dues persones de les quals depenia jeràrquicament Rajoy i Cospedal" ja que "els secretaris generals eren informats puntualment de les quantitats rebudes i el nom dels donants pel tresorer nacional".
ELS SECRETARIS GENERALS EREN PUNTUALMENT INFORMATS
En tot cas, Bárcenas defensa que la figura del gerent, des del 1982 al 2008, es limitava a complir "instruccions" del secretari general o tresorer, anotant les quantitats i lliurant les que li fossin sol·licitades, "sense capacitat de disposar de manera autònoma". "El nostre patrocinat no té la condició ni va actuar en cap moment com a administrador o responsable legal de la formació política", postil·la.
Després d'indicar que tampoc s'ha ocupat d'elaborar les liquidacions practicades pel PP davant de l'Agència Tributària, la defensa de Bárcenas conclou que la conducta del seu client no és constitutiva de cap delicte i sol·licita que els costos processals s'imposin a les acusacions populars per la "temeritat de les seves pretensions i l'assumpció de criteris manifestament contraris a la legalitat tributària".
"Els costos processals han d'imposar-se en base al dany personal que es deriva de la sol·licitud de penes de presó i multes desorbitades i així com la petició de responsabilitats patrimonials extravagants i les conseqüències confiscatòries que han provocat durant el llarg procés un greu dany al meu patrocinat", conclou.
En aquesta causa s'asseuran en el banc dels acusats els extresorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta; l'exgerent Cristóbal Páez; els socis de l'estudi d'arquitectura Unifica, que va remodelar la seu de Gènova, Gonzalo Urquijo i Belén García i la seva empleada Laura Montero.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.791184 | curate | {"ca": 0.8942917547568711, "en": 0.02488209464953651, "es": 0.08082615059359245} | : /espanya/noticia-barcenas-acusa-pp-financar-illegalment-des-1982-durant-els-mandats-fraga-aznar-rajoy-20150702114510.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_38131 | Troba activitats JClic. Indica els criteris de cerca i fes clic al botó Buscar per obtenir la llista de resultats. | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cristic.com/portfolio-items/jclic/?lang=ca |
mc4_ca_20230418_10_326874 | El Zoo és col·laborador principal del projecte de conservació i recuperació d’aquesta espècie al Senegal
El passat dia 15 de novembre va néixer al Zoo una nova cria de gasela dorcas (Gazella dorcas). Els pares del nouvingut, que ha rebut el nom de Júnior, són la Maribel i l’Asturiano, el mascle reproductor del grup, originari d’un centre a Astúries. Després d’uns primers intents infructuosos perquè la mare era novella, la petita gasela va aconseguir mamar i ara ja ho fa amb regularitat i es troba en perfectes condicions a la seva instal·lació.
Des de començament d’any, han nascut a Barcelona 7 cries que s’afegeixen al pla de conservació de l’espècie. En total, la població del Zoo la constitueixen 16 femelles i 9 mascles.
El Zoo de Barcelona és col·laborador principal del projecte de recuperació de la gasela dorcas que lidera la Estación Experimental de Zonas Áridas de Almeria del CSIC amb el suport de diversos zoos europeus. En els últims 10 anys, el Zoo ha proporcionat finançament i assessorament veterinari i pedagògic a aquest programa al Senegal, un dels països d’on és originària aquesta espècie gairebé extingida en llibertat a causa de la cacera als deserts i estepes que habita al nord d’Àfrica, Aràbia i Pròxim Orient.
Trasllat de nous exemplars al Senegal
Aquesta setmana, s’han desplaçat al Senegal els membres del Zoo de l’anomenat “Equip espanyol” (que formen el CSIC i el Zoo), Hugo Fernández i Conrad Enseñat, respectivament veterinari i conservador de mamífers, per donar un pas més en el projecte. Aquest preveu ara el trasllat de nous exemplars des de la petita Réserve de Faune de Guembeul a la Réserve de Faune Ferlo Nord -una extensa zona protegida de més de 6.000 km2, representativa de la sabana arbustiva característica del Sahel-, un cop transcorregut el necessari període d’adaptació al nou entorn. Aquest desplaçament és viscut amb molta emoció per les comunitats locals involucrades en el projecte i institucions que hi participen.
Acompanyen els tècnics del Zoo un equip de filmació que s’encarregarà de fer un reportatge d’aquesta fase del projecte, i es disposarà també de càmeres de mostreig i material per filmar els animals dins de les caixes i durant el trasllat. Tot plegat permetrà fer un seguiment molt exhaustiu de l’operació i proporcionarà material molt interessant que podrem compartir a la tornada de l’expedició.
Fitxa de la Gasela dorcas sahariana a www.zoobarcelona.cat
Més imatges i vídeo aquí | 0.874222 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bsmsa.cat/premsa/les-noticies-de-bsm/neix-una-nova-cria-de-gasela-dorcas-al-zoo-de-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_3_452713 | Investigadors que desenvolupen la seua labor investigadora sobre humans, a qualsevol nivell metodològic, es concedirà nominal i exclusivament a una sola persona.
Les propostes es formalitzaran mitjançant carta dirigida al director de la FUNDACIÓ LILLY, i inclouran els formularis degudament emplenats, que es troben en la pàgina web www.fundacionlilly.com. Només s'admetran les propostes realitzades per correu electrònic en el format i dins del termini establit.
Compartir en Twitter | 0.708214 | curate | {"ca": 0.9584199584199584, "es": 0.04158004158004158} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_492569 | No veieu aquest Junqueras més fresc i menys saturat mentalment? Més hàbil, potser la fatiga ha desgastat una mica la lucidesa a alguns dels nostres polítics. Bajanades meves?https://m.youtube.com/watch?v=cVYoQf6V5yw
Un dels millors polítics que mai ha existit. | 0.56522 | curate | {"ca": 0.7782101167315175, "en": 0.22178988326848245} | |
macocu_ca_20230731_7_537382 | Comença la campanya buscatifes i busquem a ciutadans voluntaris que ens ajudin a tirar-la endavant
PRIMERA FASE. Busquem a ciutadans voluntaris!
Durant les primeres dues setmanes s’està repartint a tots els domicilis del poble un díptic informatiu demanant als ciutadans que “ajudin a guanyar la partida!” ja que “la higiene no és cap joc”. A través d’aquest material es demana als cassanencs que marquin en un mapa del poble els punts més conflictius on estan cansats de trobar-hi excrements i/o orines d’animals. Els punts principals amb més queixes dels ciutadans es poden veure al mapa buscatifes.
Paral·lelament, es fa una crida als ciutadans perquè s’impliquin activament i ajudin a l’Ajuntament a marcar les tifes del carrer amb uns marcadors i a conscienciar als propietaris d’animals de la necessitat d’actuar cívicament.
SEGONA FASE. Marquem les tifes del carrer!
Començarà el 30 de novembre. Serà la fase més visual ja que durant dues setmanes es marcaran tots els excrements de la via pública per tal que els propietaris d’animals prenguin consciència de la importància de ser cívic.
Un cop finalitzi la campanya de sensibilització, la Policia Local aplicarà sancions als propietaris d’animals que no recullin els excrements de la via pública o dels espais habilitats per a gossos i/o orinin a mobiliari urbà i/o a façanes d’edificis, tal i com recull l’ordenança de tinença d’animals aprovada el 2012.
L’Ajuntament també enviarà una carta a tots a tots els propietaris de gossos que tenen l’animal censat -aproximadament n’hi ha uns 900- per avisar-los de la posada en marxa d’aquesta campanya i de les mesures sancionadores que s’iniciaran. | 0.847075 | curate | {"ca": 0.9671132764920828, "es": 0.015225334957369063, "pt": 0.01766138855054811} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_283602 | Cisjordània, diàspora, exili, Gaza, història, identitat, memòries familiars, noves tecnologies, pertinença, refugiats
روزاليند نشاشيبي
“La gent va i ve en aquests escenaris, treballa els seus ritmes, és part del teixit que estic mirant i construint. El que es diu és una petita part del que passa, igual que les mirades i els moviments. En aquest tipus d'investigació, les paraules poden quedar com són, però la traducció –aportar text als subtítols– canvia la seva importància relativa i introdueix la lectura en el procés cognitiu de l'espectador.”
Biografia
Rosalind Nashashibi és una cineasta i pintora d’origen palestí afincada a Londres.
En els seus treballs audiovisuals, la cineasta utilitza llenguatges documentals i experimentals, on les observacions de la vida real es fusionen amb pintures, elements de ficció o de ciència-ficció per proposar altres models de representació col·lectiva. Rosalind Nashashibi descriu les qualitats de l’experiència, de les coses i dels llocs i exposa interrogacions universals, sobre el treball, les cures i les institucions.
El seu últim curtmetratge Electrical Gaza, va ser filmat a Palestina durant l’operació militar israeliana Marge Protector, al juny – juliol 2014. En aquest documental, Rosalind Nashashibi presenta la Banda de Gaza amb imatges curoses i plans fixes d’extrema bellesa, com un espai que és vist des del mite, aïllat, suspès en el temps, de difícil accés i molt carregat simbòlicament. En el seu documental, Hreash House, ens mostra la vida d’una família nombrosa palestina que viu en un bloc de pisos de formigó a Natzaret, durant l’època festiva de l’Aid, després del Ramadà. El curtmetratge Dahiet Al Bareed, District of the Post Office, ens endinsa, durant una tarda lenta i calorosa, en un barri construït per ser un suburbi utòpic per als empleats de l’oficina de correus palestina. Un barri que es converteix en una terra de ningú, a la zona C, entre Jerusalem Est i la Ramallah ocupada. Rosalind Nashashibi presenta les seves primeres obres cinematogràfiques sense subtítols, donant més importància a les imatges, als espais, als tempos i a les sensacions que a les paraules pronunciades pels seus personatges.
Les pintures de Rosalind Nashashibi troben formes abstractes en substitució del llenguatge. Les seves obres han estat exposades internacionalment i va representar Escòcia a la 52a Biennal de Venècia, l’any 2003 va ser la primera dona a guanyar el premi Becks Futures, també va ser artista resident a la National Gallery durant l’any 2019-21 i actualment és professora a Goldsmiths a Londres. | 1 | perfect | {"ca": 0.9491989058225869, "ar": 0.0062524423602969914, "pt": 0.0035169988276670576, "es": 0.041031652989449004} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_342579 | L'executiva de Ciutadans ha decidit trencar amb Manuel Valls i constituir un grup propi a l'Ajuntament de Barcelona. La decisió arriba després que l'ex-primer ministre francès votés la investidura d'Ada Colau, una opció a la qual els taronges s'hi havien oposat.Ho ha anunciat la portaveu del partit, Inés Arrimadas, en roda de premsa, justament l'endemà de negar-ho a la Sexta. "Hi ha molt poca diferència entre Colau i Maragall", ha justificat Arrimadas. https://www.naciodigital.cat/noticia/182284/ciutadans/trenca/amb/valls/ajuntament/barcelona?fbclid=IwAR3butRSoldf7R-LTzX5DbOIFWvM5PfooWvfpTDuKa3MVXQvzHd4SWSk0o4
Li han posat en safata d´or una plataforma política, les "elits" li han finançat la campanya... però ell el que volia era això:J’ai recentré mon image, j’ai gagné une image d’homme libreTrad. 'L´únic que m´interessa és la meva imatge, "I me mine" que es fotin els altres'
Negoci rodó: Valls s'ha fet la imatge que es volia fer i la Colau segueix al govern sense poder dir que ha pactat amb Cs. Acord beneficios per dues bandes, o per tres, perque diuen que l'ideoleg del mateix ha estat Iceta.
Mai no s'ha de minusvalorar la capacitat de revenja de Na Baldufa Ballarina. Allò del senat ja poden passar anys i panys que l'atac de banyes encara el portarà a la primera pàgina de l'agenda.
Iceta en directe: | 0.783124 | curate | {"ca": 0.8650914634146342, "es": 0.13490853658536586} | |
mc4_ca_20230418_9_259931 | Taller NOVET. I QÜEST. PRÀCTIQUES PROCED. D'ESTRANGERIA - Barcelona
Inici Àrea Privada
Idioma Català Castellano
Antecedents i Raó d'Ésser
FETTAF
Organismes i Entitats Professionals
Cercador d'Associats
INFO TT
Monogràfics primera lectura
Fiscalmania
Inici - Agenda - Taller NOVET. I QÜEST. PRÀCTIQUES PROCED. D'ESTRANGERIA - Barcelona
Afegir a destacats:
Sr. Carles Martín García, Cap de Secció d’Informació de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona.
Oferir els coneixements teòrics i pràctics avançats en matèria d’estrangeria perquè els participants puguin actualitzar els seu coneixements i alhora millorar les seves competències professionals.
Anàlisi de les darreres novetats, i qüestions pràctiques en les tramitacions i procediments en matèria d'estrangeria:
1. Règim general: recuperació de la residència de llarga durada.
a) Causes d'extinció de la residència de llarga durada.
b) Menció al procediment de retorn voluntari.
c) Procediment i llocs de presentació de la sol·licitud, anàlisi de la problemàtica pràctica del procediment de recuperació en els casos de no resolució d'extinció prèvia.
2. Règim comunitari: qüestions pràctiques sobre acreditació del vincle de parentiu en cas de parelles: matrimoni, parella de fet inscrita en registre públic, parella de fet constituïda davant de notari, parella de fet no inscrita. Menció al nou Registre de Parelles Estables de Catalunya.
3. Règim comunitari: confusions amb l'àmbit d'aplicació: article 2 i article 2 bis. El concepte d'estar a càrrec.
Possibilitats d'opció al règim general:
- Fills: menors i majors de 21 anys.
- Matrimoni i parelles: el manteniment del dret.
4. Règim general: Autorització de residència per circumstàncies excepcionals – raons humanitàries, possibilitats de sol·licitud. Menció especial al cas de malaltia sobrevinguda, i relació amb la disposició addicional 1.4 del Reglament d'Estrangeria.
5. Dubtes i preguntes. Casos pràctics.
Seu Central de l'APttCB. Lepant, 235, baixos. Barcelona.
De 16.00 a 18.30 hores.
Associat o membre del despatx : 56,00 €
No associat : 95,00 €
Webmail APttCB
Barcelona - Seu Central
Formació Novetats
Infomació important sobre Cookies:
Aquesta web utilitza les cookies _ga propietat de Google Analytics, persistents durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web. Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies Més informació aquí. ACCEPTAR | 0.681451 | curate | {"en": 0.0276, "ja": 0.0144, "ca": 0.8628, "fr": 0.034, "it": 0.0144, "cs": 0.004, "es": 0.0256, "pt": 0.0172} | https://www.apttcb.cat/ca/1692/actividades_ficha.html |
naciodigital_ca_20220331_0_5659 | La Paeria ha iniciat aquesta setmana l’allotjament hivernal d’urgència, en el marc del Pla Iglú a la ciutat de Lleida, per prevenir les conseqüències que el fred pugui tenir en la població amb pocs recursos i per oferir els recursos necessaris adequats en cada situació d’emergència arran del fred. Aquest mateix dimarts s’ha activat el nivell 1. Dins el Pla, 24 persones han pernoctat a la Fundació Jericó, entitat que gestiona l’allotjament residencial d’urgència a través d’un contracte amb l’Ajuntament de Lleida, a més de les que hi han dormit per l’atenció i el seguiment que fan els Serveis Socials i l’Àrea d’Inclusió.
El Pla Iglú es porta a terme a través de les Regidories de les Polítiques per als Drets de les Persones i de Seguretat Ciutadana, amb Protecció Civil i la Guàrdia Urbana, així com amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, l’entitat Creu Roja de Lleida i la Fundació Jericó.
La Paeria ofereix atenció social tot el dia, el servei "La Saleta de la Panera" al matí i el centre de dia de la Fundació Jericó durant la tarda, ubicat al carrer de la Tallada. L’objectiu d’aquesta atenció socioeducativa és assegurar la màxima dignitat per a les persones que ho necessiten i aplicant polítiques d’acompanyament i d’inserció. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/26074/paeria-activa-pla-iglu |
cawac_ca_20200528_8_33214 | Es disputaran un total de 20 partits amb equips provinents de quatre continents
El Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro serà la seu del 2 al 6 d’octubre de la 1a Copa del món de Microfutsal 3x3, amb la participació de 12 seleccions nacionals, entre elles la catalana, provinents de quatre continents: Rússia, Gàmbia, Equador, Euskadi, Hondures, Bielorússia, Catalunya, Kirguizistan, Itàlia, Ucraïna, Colòmbia i Eslovàquia. El torneig és organitzat per la Unió Europea de Futsal ( www.uefs.eu ) amb el suport i col·laboració de la regidoria d’esports de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, la Diputació de Girona i el Consell Català de l’Esport.
Aquesta competició, que s’inaugurarà oficialment el dimarts 2 d’octubre a les 20.30 h, pren el relleu de la 1a edició de l’Open UEFS Cup de clubs infantils en format de lligueta celebrat la setmana passada també a Platja d’Aro, i dels tres campionats celebrats a la primavera d’enguany al municipi: la 3a edició de la Copa de les Nacions de Futbol Sala, i la 2a Lliga Europea de Microfutsal 3x3, i la 1a Copa de Clubs Femenins.
Properament, també es podrà participar de les activitats que ofereix el Programa Esportiu Municipal 2012-2013 amb propostes de caràcter estable per a infants, joves i adults. Les noies i nois de 6 a 12 anys poden participar de les propostes Multiesports a l’escola (com a activitat extraescolar) i de l’escola municipal de bàsquet, i enguany com a novetats també a gimnàstica rítmica i a karate-do. En el conjunt d’escoles d’esport base s’hi afegeix també la de submarinisme. Per als adults, s’ha programat pilates, natació, i karate-do (novetat). Les inscripcions ja estan obertes i les activitats s’iniciaran aquesta primera setmana d’octubre i finalitzaran el mes de juny. Simultàniament, 16 entitats i associacions esportives del municipi completen l’oferta amb propostes que van des del futbol fins al tir olímpic, tot passant per bàsquet, futbol sala, bàdminton, ciclisme, immersió, vela, bowling, natació, tennis o patinatge. | 0.883452 | curate | {"ca": 1.0} | http://canalajuntament.cat/sala-de-premsa/1131-girona-platja-d-aro-acull-del-2-al-6-d-octubre-la-1a-copa-del-mon-de-microfutsal-3x3-amb-la-participacio-de-catalunya-i-11-seleccions-nacionals-mes |
mc4_ca_20230418_1_150250 | "enfoca" - Qüestions legals + Tecnologies de la informació (programari)
1) Programari lliure, 2) Regulació, 3) Multinacional, 4) Propietat intelectual, 5) Europa, 6) Copy-left, 7) Programari d'alt nivell, 8) Solaris, 9) Programari (software), 10) Societat.
16) Internet, 19) Continguts, 21) Cracker, 22) Programari d'entreteniment.
11) Ensenyament, 14) Patents, 18) Periodisme, comunicació.
12) Estat espanyol, 15) Estats Units d'Amèrica, 17) Catalunya, 20) Impacte sobre les persones i l'entorn. | 0.60646 | curate | {"ca": 0.8495934959349594, "es": 0.15040650406504066} | http://enfoca.imagenia.info/index.php?i=1&s=3&ss=0&idC%5B%5D=27&idC%5B%5D=85 |
macocu_ca_20230731_9_360887 | Portabella posa en un compromís la direcció d'Esquerra
El president del grup municipal d'ERC, Jordi Portabella, ha posat en un embolic la direcció del seu partit. Dijous passat, durant les festes de la Mercè, va fer unes declaracions en la que deixava clar que donarà suport a la llista més votada a les properes eleccions municipals. A una prudent distància, però a segona fila estava el president del partit, Joan Puigcercós.
Portabella donava a entendre així que serà el proper cap de llista a les municipals -malgrat que va perdre un regidor a les darreres- i alhora refermava l'equidistància entre CiU i PSC. Però les comparacions van sorgir de seguida: per què a l'Ajuntament de Barcelona votaran la llista més votada i a la Generalitat no?. ERC, en efecte, ha donat suport al PSC en dues ocasions al Parlament (2003 i 2006).
Precisament, el secretari general del partit, Joan Ridao, ha hagut de tallar de soca-rel les comparacions en roda de premsa. En les paraules de Riado hi havia fins i tot un deix de retret: "el que ha dit el senyor Portabella ben dit està", alhora que ha recordat que "totes les estratègies del grup municipal de Barcelona les decideix el grup municipal, però de mutu a acord amb la direcció nacional", però "no fem extrapolacions" perquè "les eleccions al Parlament de Catalunya són a l'octubre de l'any que ve. Ridao ha insistit que no cal establir paral·lelismes "per respecte al poble de Catalunya que encara ha d'anar a votar".
12 Comentaris
Respondre
Respondre
Respondre | 0.684713 | curate | {"ca": 0.9732262382864793, "es": 0.02677376171352075} | |
mc4_ca_20230418_6_409515 | L'ESCUMA DEL DIA: 4 al 9 febrer 2008
Publicado por Endora en 16:12
No oblidi que el dissabte juga el futur campió contra el SEVILLA
no oblidi que la revolució es programa els dimarts
sound system ràdio dijo...
i els dimarts, més tard, a les 9, la millor música del món a ràdio premià
slavok zizek dijo...
i a quina hora em llegiras?
els darrers quatre comunicats han estat quatre bromes estalinianes de pa sucat amb oli. És el mètode paral·làctic de monsieur Zizek (pressing d'agenda="agencement" multipolar)...Meseta número 999 (en falta una per la 1000)
teverano dijo...
moza ocupada moza actual
El mayordomo del Pasmao dijo...
carnaval, carnal, carne, carnet, carniceria,
Zizek no te voy a leer porque estoy de rebajas con el Ganxito. Quizás para la colección primavera-verano...me pillaré algo de tu nueva temporada.
carniceria... de qué vas, que entramos en cuaresma!
5 de febrero de 2008, 12:26
se busca camarera para la peña bogarde, tenemos un problema y lo hemos escrito en nuestro blog...
(aquest comentari s'escriu en castellà, per poder rebre peticions d'arreu del planeta llatí) | 0.531508 | curate | {"ca": 0.5242537313432836, "es": 0.40951492537313433, "pt": 0.025186567164179104, "en": 0.041044776119402986} | http://lescumadeldia.blogspot.com/2008/02/4-al-9-febrer-2008.html |
macocu_ca_20230731_9_475468 | Estudiants
Arranca a la Politècnica de València la sisena edició el programa Juzz perquè joves emprenedors, de la mà d'experts, convertisquen en realitat els seus projectes. La millor proposta de la UPV viatjarà a Silicon Valley. | 0.673019 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_162057 | Més de 400 alumnes i professors gironins protesten contra la Llei d'educació - Diari de Girona
Més de 400 alumnes i professors gironins protesten contra la Llei d'educació
13.11.2008 | 15:40
Alguns dels manifestants, pels carrers de Girona Marc Martí
Més de 400 alumnes i professors gironins s'han concentrat davant dels serveis territorials d'Educació per protestar contra la Llei d'educació. La protesta, convocada per USTEC-Stes, ha tingut un seguiment molt inferior a la manifestació del 14 de febrer quan 3.000 persones es van recórrer els carrers contra la nova llei.
ACN/DDG El portaveu d'USTEC-Stes, Xavier Díez, ha dit que el seguiment entre el professorat és d'un 45 o 50% i que al 55% de les escoles i instituts hi falta algun professor i s'han suspès classes. Pel que fa a l'alumnat, Díez ha declarat que el seguiment és del 80%. Per contra, el Departament xifra el seguiment entre els professors en un 16,72 %, amb 6.943 professionals en vaga.
Díez ha reconegut que la manca d'acord entre els sindicats -UGT i CCOO s'han desvinculat de la protesta- ha fet baixar el nivell de participació però ha mantingut que el seguiment és 'bo'. Un altre dels factors que han influït en la davallada de la participació ha estat, segons Díez, la pressió feta per alguns polítics i 'comunicadors mediàtics'.
El sindicat també apunta que el descompte en la nòmina dels professors que van fer vaga el passat 14 de febrer -de fins a 140 euros- ha fet tirar endarrere alguns professors que tenien previst fer vaga. Alguns d'aquests, tot i fer classe durant el matí amb normalitat, s'han acostat a Girona per unir-se a la concentració.
El portaveu del sindicat ha criticat la llei perquè, segons ha indicat, es tracta d'un 'intent de fer de l'escola un negoci'. 'Volen aplicar un canvi de paradigma educatiu radical', ha recriminat el portaveu al departament d'Educació. Díez ha dit que es tracta d'una privatització encoberta i que pot ocasionar que l'escola pública acabi sents la 'subsidiària' del sistema.
Arreu de les comarques gironines el seguiment de la vaga ha estat desigual. A primera hora del matí, mentre alguns centres tenien part de la plantilla de professorat en vaga i part dels alumnes que tampoc havien assistit a classe, altres funcionaven amb tota normalitat. És el cas del CEIP Domeny i l'Eiximenis de Girona. En canvi, a l'IES Pla de l'Estany el 12% dels professors han fet vaga (7 de 59 professors) o l'IES Narcís Monturiol de Figueres, amb un 25% de la plantilla en vaga.
La vaga contra la Llei d´educació té un seguiment desigual a les comarques gironines. Comarques | 0.822381 | curate | {"ca": 0.9894695787831513, "de": 0.0070202808112324495, "fr": 0.0035101404056162248} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2008/11/13/mes-400-alumnes-professors-gironins-protesten-contra-llei-deducacio/298057.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_186288 | Hola. Obro el meu primer tema indecent del fòrum per preguntar-vos sobre els vostres somnis. Els somnis que teniu quan dormiu, no les fantasies que teniu quan esteu desperts. Es una tema que m'encurioseix i no n'he vist cap parlant del mateix aquí al xat. 1• Heu tingut mai un somni eròtic? Quants cops n'heu tingut?2• Quan va ser el primer cop? I l'últim?3• Han sigut més aviat "light" (una mica de nudisme o de tocaments...) o ha arribat a ser "hardcore" (sexe dur i tal)?4• Que creieu que us fa propensos a tindre somnis eròtics? L'absència de sexe? O l'excés d'aquest? Potser la masturbació o la pornografia?5• Heu tingut èpoques molt llargues sense somnis eròtics i després molts de cop i volta?6• Coneixeu als personatges que apareixen en els vostres somnis eròtics o són purament imaginaris?7• Heu tingut somnis eròtics amb pràctiques sexuals o persones que no us exciten a la vida real? Com ara un somni homosexual tot i ser heterosexual?8• Heu tingut somnis que comencen "normal" o d'una forma molt dolça i romàntica però que pugen de to?9• Els vostres somnis eròtics tenen més relació amb les vostres experiences sexuals, els vostres desitjos sexuals o amb cap de les dues?10• I aquesta ja pels nois i hòmens. Us heu despertat mai amb una erecció? Heu ejaculat mai mentre dormíeu? (pol·lució nocturna?). Us passen aquestes experiències amb tots, la majoria, la meitat, pocs o cap dels vostres somnis eròtics? Si us plau, comenteu el vostre gènere, no perquè sigui sexista sinó perquè sovint és difícil de saber si sou usuaris o usuarisses i perquè voldria saber si hi ha diferències entre gèneres en aquest tema (crec que les dones en tenen més ).Apa, salut i bon cap d'any a tothom!
Jo també recorde els somnis, però realment eròtics no sé si és que no he tingut o no els recorde, però realment m'enrecorde una miqueta de 3. En un de ells recorde que jo era una dona, i follava amb un altra dona, ella estava gitada i jo la penetrava amb un d'eixos cinturons amb un consolador En un altre, només recorde que jo estava en peu i doblat, a la dutxa de una càrcel, i el meu company d'habitació m'estava follant, era de més o menys la meua edat i tenía la sensació d'haver connectat amb ell d'alguna manera, vull dir, no era ja un desconegut per mi ni m'estava violant I un altre molt extrany és en el meu bany, estavem nus i arreglant-mos, anava a follar amb una "madurita", que de fet, pense que era mare d'una amiga meua. Vull dir, recordeq ue la sensació era de que anava a follar amb la mare d'una amiga, però no dic que fora la mare real d'una amiga real, era un personatge imaginari. Edite: Soc home i no, no recorde haver tingut mai una polució nocturna, excepte una vegada als 11-12 anys, que pensava que m'havia pixat, però potser era la meua priemra polució. I me desperte amb una erecció casi tots els dies que puc dormir fins que jo vullga, és a dir, que no tinc un despertador que m'interrompisca la són. No sé perquè els tinc, tinc somnis moooooooolt estranys aixina que supose que tindre alguno d'estos a voltes és normal. No me quede amb un bon cos realment, no me desperte pensant que han sigut precissament agradables, simplement que han sigut somnis. | 0.871481 | curate | {"es": 0.0015852885225110971, "ca": 0.9774889029803424, "oc": 0.01077996195307546, "pt": 0.010145846544071021} | |
mc4_ca_20230418_10_461019 | L’Autoritat Palestina fa agonitzar la resistència popular contra l’ocupació | Periodista Itinerant
L’Autoritat Palestina fa agonitzar la resistència popular contra l’ocupació
Publicat el 2011/09/15 per marcfontribas
Nova York. Seu de l’Organització de les Nacions Unides. Enmig d’un ambient que desprèn transcendència, l’Assemblea General escolta el president de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmoud Abbas, per després decidir si accepta l’Estat palestí com a membre de l’ONU, encara que només com a observador i, per tant, sense dret a vot. És el moment culminant d’un pla dissenyat fa dos anys, amb persones com Saeb Erekat, l’etern negociador de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), i Salam Fayyad, el tecnòcrata primer ministre de l’ANP i exalt càrrec del Banc Mundial, com a estrategues destacats. L’alta política i una tensa batalla diplomàtica entre els palestins, els israelians, els seus aliats estatunidencs i la sempre dubitativa UE han protagonitzat un procés que, d’entrada, tothom sap que no canviarà res sobre el terreny a curt termini. Ha estat una iniciativa d’alguns dirigents palestins, que han evitat preguntar al seu poble què en pensava de tot plegat.
L’escena descrita a les primeres línies, es viurà d’aquí uns dies. No hi ha mitjà que no hi dediqui articles, reportatges, entrevistes i anàlisis. És el nou capítol del sempitern conflicte estrella de l’Orient Pròxim. Molts palestins, però, no veuen gens clara la jugada i, sobretot, lamenten que els seus factòtum, un cop més, els hagin ignorat. I parlo de persones que fa molts anys que lluiten –de forma no violenta- contra l’ocupació israeliana, que volen viure en llibertat, però que no confien en uns dirigents que, bàsicament Mahmoud Abbas, han reconegut que l’objectiu de demanar el reconeixement de l’ONU és poder tornar amb més forçar a la taula de negociacions amb Israel.
“Penso que no tenim una veritable resistència popular. Tenim alguns models esporàdics de persones que confronten l’ocupació i l’exèrcit israelià per denunciar la confiscació de terres i el mur, però des de la creació de l’ANP [arran dels acords d’Oslo], els polítics han agafat el control i han intentat acabar amb els moviments de base”. Qui així s’expressa és Jamal Juma, veterà activista palestí i coordinador de la campanya de base Stop the Wall, l’objectiu principal de la qual és que la barrera de formigó que penetra i divideix Cisjordània sigui desmantellada i que s’indemnitzi els afectats pels danys que els ha provocat.
La resistència palestina s’ha institucionalitzat, que és un eufemisme per dir que gairebé ha desaparegut, segons comenta el propi Juma. Els casos de Bil’in, Nabi Saleh, Al Walajeh –comentats prèviament en aquest blog– o l’exemple de la Primera Intifada són importants perquè permeten tenir una massa de ciutadans preparats per actuar quan hi hagi una nova revolta important contra l’ocupació, en opinió del coordinador d’Stop the Wall. “L’Autoritat Palestina diu que dóna suport a la resistència popular no violenta, però l’únic que fa és intentar dividir-la i cooptar els seus líders per utilitzar-los en funció dels seus interessos. Com es pot dir que es dóna suport a la resistència i prohibir als palestins que viuen a les zones A [sota control administratiu i de seguretat palestí] participar en manifestacions que confronten l’ocupació”, explica l’activista.
Ciutadans de Ramal·lah participen en manifestacions cap al check-point de Qalàndia –òbviament controlat per Israel- en dies emblemàtics com la Nakba -15 de maig, la catàstrofe que commemora la creació de l’Estat d’Israel i l’expulsió i fugida de 650.000 palestins de les seves cases- i la Naska –5 de juny, la desfeta que recorda la derrota àrab en la guerra de juny del 1967-. Però per participar-hi s’han de reunir a Qalàndia, ja que si intenten marxar des de Ramal·lah conjuntament la pròpia Autoritat Palestina utilitzarà els seus propis policies per impedir que arribin al destí i s’enfrontin amb els soldats hebreus.
“Algun dia guanyarem”
Jamal, com tanta altra gent d’esquerres, no veu amb bons ulls el moviment d’Abbas, Fayyad i companyia. No confia en l’ONU. No vol sentir a parlar de crear un Estat palestí basat en les fronteres del 1967, però amb “els intercanvis territorials necessaris”, l’expressió que exposa l’annexió a l’Estat jueu dels principals assentaments. I és que això, bàsicament, suposa “reconèixer” els assentaments, que són il·legals segons la legislació internacional. També lamenta que s’estigui oblidant els refugiats, i el seu dret al retorn i els palestins que viuen a l’estranger. “Ja no ens hem de dedicar a negociar, sinó que només hem de veure com la legislació internacional s’aplica i s’acaba l’ocupació i es desmantellen tots els assentaments”.
Malgrat les crítiques que reparteix a totes bandes, parlar amb en Jamal Juma és encoratjador. I és que està convençut que l’avanç de les revoltes àrabs –tot i que encara no sabem com acabaran- també contribuirà a portar de nou una resistència de masses a Palestina, amb manifestacions multitudinàries que acabaran amb l’ocupació. “Tard o d’hora, guanyarem”, afirma. Partidari de la solució binacional –un únic estat a tot el territori amb igualtat de drets per a tots els ciutadans-, recorda que la legitimitat de l’ANP és totalment qüestionable. Des del 2005 no es fan eleccions presidencials i les darreres legislatives van ser un any més tard –i guanyades per Hamàs, desallotjat del poder el 2007 i des d’aleshores controlant amb mà de ferro Gaza- perquè tots els comicis posteriors s’han anat postposant. Però els qui dominen les institucions encara que creuen que representen el poble palestí, al qual, però, ni pregunten ni ajuden a resistir.
L'entrada va ser publicada el Palestina - Israel i etiquetada Estat palestí, ocupació, ONU, Palestina, resistència, Saeb Erekat, Salam Fayyad per marcfontribas. Guarda l'enllaç permanent. | 0.883699 | curate | {"ca": 0.9923299812510653, "pt": 0.00767001874893472} | https://periodistaitinerant.wordpress.com/2011/09/15/lautoritat-palestina-fa-agonitzar-la-resistencia-popular-contra-locupacio/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_770509 | És un fet puntual que no ha d'amagar la molt bona feina que fa el CCN, però realment aquest detallet és molt i molt lleig, i del tot incoherent amb l'esperit d'aquesta entitat. VADEVI.cat | Actualitzat el 26/02/2013 a les 18:20hEl Cercle Català de Negocis convida a un rioja criança El Cercle Català de Negocis (CCN) és l'entitat sobiranista que més eficaçment ha plantat cara a les maniobres d'una part dels dirigents patronals, entestats a frenar el procés d'emancipació de Catalunya. Tot i així, com passa sovint, la sensibilitat dels seus dirigents no arriba als vins catalans. D'aquí que en un dinar d'aquest dimarts amb la premsa, els periodistes van comprovar, perplexos, com se'ls servia un Alcorta criança, dels cellers Campoviejo, a la Rioja. Potser era per evitar el celler Torre del Veguer, de Sant Pere de Ribes, propietat de Joaquim Gay de Montellà, president de Foment, la patronal més allunyada del CCN. Torre del Veguer, per cert, ho etiqueta tot en català.
Els del CCN de vegades fan coses incomprensibles. Com quan van extendre la mentida d'un dèficit fiscal de 22.000 milions d'euros, quan la majoria de càlculs no passen dels 17.000 milions d'euros. És com quan fas un experiment, i de 15 proves en descartes una perquè ha sortit fallida, doncs aquesta és la del CCN xD
Suposo que van fer els seus càlculs i van tirar pel broc gros perquè els interessava per al seu missatge. En qualsevol cas i sense saber com van fer aquests càlculs jo tampoc m'atreviria a donar per bona la xifra dels 17.000 milions i descartar la dels 22.000.
Hi ha quatre fórmules per calcular el déficit fiscal produït per la Llei Orgànica de Financament de les Comunitats Autònomes (LOFCA). Dues d'elles queden descartades perquè són antigues i no s'avenen als acords dels recents pactes fiscals --n'hi ha hagut 5 en total, des de 1986--. Tota la informació sobre els pactes fiscals. Quan es va aprovar al Parlament el passat 25J la proposta del nou pacte fiscal --gairebé Concert Econòmic-- el PSC va sortir com una moto dient que el dèficit fiscal era mentida perquè ells l'havien calculat i els donava 780 milions d'euros, utilizant una de les dues fórmules antigues, és clar. De les dues fórmules noves, una és la que va utilitzar el govern espanyol el 2005 quan va publicar les balances públiques de l'Estat [vídeo breu], on ja es reconeixia un dèficit fiscal de més de 14.000 milions d'euros. (Les balances les va publicar per la pressió que va fer ERC al Congrés). Aquell mateix any el tripartit també va calcular el dèficit fiscal utilitzant una nova fórmula més ben adaptada a la contextualització econòmica actual i tenint en compte més factors. El resultat va ser de més de 16.000 milionos d'euros. La diferència entre la fórmula que havia emprat el govern espanyol i la del tripartit --ara també utilitzada pel Conseller d'Economia Andreu Mas-Colell [calculat cada any des de 1986]-- és que la de l'Estat deia que la Comunitat de Madrid tenia encara més dèficit fiscal, doncs aquell càlcul no tenia en compte que Madrid tenia uns beneficis extra fruit de ser la capital que acull diverses institucions estatals i millors infraestructures. En canvi la que emprem els catalans té en compte aquests factors, que acaben mostrant que Madrid no té tan déficit fiscal com deien, però en canvi que Catalunya, el País Valencià i les Illes en tenen molt més del que deia el govern espanyol. Actualment, els partits de CiU i ERC utilitzen la xifra dels 16.000 milions d'euros i descarten la dels 22.000 milions d'euros, suposo que és perquè cal anar amb la veritat si volem convèncer. De fet, els de Convivència Cívica Catalana, propers a Ciudadanos, també van fer càlculs --emprant fórmules antigues-- i aquests van calcular que ja no tenim dèficit sinó superàvit. Jo per això m'agafo a les dades més creibles i oficials possibles, per evitar caure en l'error o de ser acusats de mentiders. Ara, això sí, cadascú és lliure d'utilitzar la xifra que vulgui.
els càcluls que donen 22.000 m/e no son incorrectes si Ciu i ERC donen per bona la xifra de 16.000 no és pas perque els 22.000 siguin incorrectes ara mateix no se donar-te l'explicació exacte, però els 22.000 és veuen reduits a 16.000 per unes amortitzacions o quelcom semblant, que per lo vist els partits catalans no tenien que haver aceptat però que finalment els hi van colar el gol parlo de memoria però l'explicació exacte li vaig llegir a en Ramon Tremosa
Pots passar la font? O un nom o una referència de com buscar-ho? Segons dades oficials, el dèficit fiscal no ha passat mai de 17.000 M€.
dic que et parlo de memoria però crec que el vaig llegir de seu llibre: L'espoli fiscal
I m'ho podries consultar si encara tens el llibre? PD: Pensa que hi va haver un temps que els polítics utilitzaven aquesta xifra. ERC, CiU, i sobretot SI (que encara l'usa). Però van deixar de donar-li validesa. Hem d'usar fonts fiables.
ja ho miraré | 0.858918 | curate | {"ca": 0.9923805601317958, "st": 0.00514827018121911, "fi": 0.002471169686985173} | |
macocu_ca_20230731_1_563539 | [Vídeo] Tallen els ceps del Celler Sanromà amb una serra
Ho ha denunciat el viticultor en un vídeo a les xarxes socials. Les imatges s’han fet molt virals i fins i tot el president Torra i la consellera Jordà han donat suport als afectats
Editorial | 0.662753 | curate | {"ca": 0.963265306122449, "es": 0.036734693877551024} | |
mc4_ca_20230418_7_533724 | L'Ajuntament signa convenis de col·laboració amb tres entitats culturals | Ajuntament de Palau-solità i Plegamans
L'Ajuntament signa convenis de col·laboració amb tres entitats culturals
Teresa Padrós, Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, ha signat aquest matí tres convenis de col·laboració anuals amb tres entitats culturals del municipi. Es tracta dels Geganters i Grallers de Palau-solità i Plegamans, el grup musical els Escamarlans de Palau i els Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga.
L'Alcaldessa ha manifestat que "l'Ajuntament està i estarà amb les entitats del municipi, perquè són una peça clau per a la cohesió i per a la cultura del poble". Teresa Padrós, en referència a la tasca que fan els ajuntaments en múltiples camps com el del suport a la cultura i l'associacionisme, ha declarat: "Tant de bo que aquest no sigui un altre mal divendres, que són dies que afrontem amb pànic per les decisions que pren el govern de l'Estat en contra de l'administració local". Ha expressat aquest desig davant la previsió que el Consell de Ministres aprovés avui el projecte de reforma de l'administració local, com així ha estat.
La primera entitat en acudir al Saló de Plens per signar el conveni de col·laboració anual ha estat la dels Geganters i Grallers de Palau-solità i Plegamans. Jordi Roura, president de l'associació, ha estat l'encarregat de signar-lo junt amb l'Alcaldessa. Han estat acompanyats pel regidor de Cultura de l'Ajuntament, Miquel Rovira. El conveni inclou, entre altres qüestions, l'aportació anual que atorga l'Ajuntament a l'entitat, que està xifrada en 1.188,66€. Per la seva banda, l'entitat es compromet a dur a terme activitats, com ballades de gegants, en diverses dates i festivitats, com la Festa Major o el Mercat Medieval. Jordi Roura ha manifestat que aquesta aportació els permet "fer front a despeses imprescindibles per al manteniment de l'activitat de l'associació".
Els Escamarlans de Palau
Josep Castillón, un dels fundadors del grup d'havaneres, ha estat l'encarregat de representar-lo en l'acte. L'Alcaldessa i el regidor de Cultura hi eren en nom del consistori. El conveni amb aquesta associació també inclou una aportació anual de 1.188,66€. El regidor Miquel Rovira ha especificat que el conveni estableix "que el grup realitzi concerts en festivitats i altres iniciatives que s'organitzen al poble". Castillón, al seu torn, ha manifestat que aquesta aportació els ajuda "a sobreviure" i que estudien invertir-lo en qüestions com "la renovació dels equips i del vestuari per poder tenir una bona imatge".
Aquesta ha estat la darrera entitat cultural que ha signat avui el conveni de col·laboració anual. Rafael Nualart, el seu president, ha estat l'encarregat de signar-lo. Teresa Padrós ho ha fet en nom de l'Ajuntament, i estava acompanyada aquest cop per la regidora de Festes, Carme Sanz. Nualart, que encapçala aquest grup que organitza correfocs i altres activitats amb material pirotècnic ha dit que "sense aquesta ajuda no podríem tirar endavant; si no hi ha diners, no cremem". Carme Sanz ha comentat que, com en els casos precedents, "la col·laboració implica que puguem comptar amb correfocs en celebracions com la Festa Major o Sant Joan".
Rovira, Padrós i Roura (d'esq. a dreta) - Conveni Geganters i Grallers
Rovira, Padrós i Castillón (d'esq. a dreta) - Conveni els Escamarlans de Palau
Sanz, Padrós i Nualart (d'esq. a dreta) - Conveni Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga | 0.802455 | curate | {"ca": 0.9824561403508771, "pt": 0.008771929824561403, "en": 0.008771929824561403} | http://www.palauplegamans.cat/pl19/actualitat/noticies/hemeroteca/id1509/l-ajuntament-signa-convenis-de-collaboracio-amb-tres-entitats-culturals.htm |
wikipedia_ca_20230401_0_149537 | Chondrostoma fahirae
Chondrostoma fahirae és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribució geogràfica.
Es troba a Turquia. | 1 | perfect | {"fr": 0.08620689655172414, "ca": 0.8663793103448276, "pt": 0.04741379310344827} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=149538 |
mc4_ca_20230418_12_36204 | Space Cowboys - Matawiki
1 Dades de la pel·lícula
3 Dades i situacions físiques abans de la partida
3.1 L'altura del satèl·lit
3.2 Degradació orbital del satèl·lit rus
3.2.1 Tenint en compte l'acceleració
3.2.2 Sense tenir en compte l'acceleració
3.3 Simulador centrífug
3.3.1 Funcionament d'una màquina centrífuga
3.3.2 Velocitat angular
3.3.3 Curiositats de l'acceleració que poden suportar els éssers vius
3.4 Força de gravetat, força centrífuga i acceleració centrípeta
3.4.1 Força de la gravetat
3.4.2 Força centrífuga
3.4.3 Acceleració centrípeta
3.5 Volant a 112 000 peus
3.6 Caiguda lliure a 112 000 peus
3.7 Pilota de beisbol a la Lluna
3.7.1 Velocitat d'escapament
4 Dades i situacions físiques durant el viatge
4.1 Enlairament: separació dels tancs de combustible
4.2 Sortir de l'atmosfera
4.3 Aparells utilitzats: unitat de maniobra tripulada
4.3.1 Primer passeig espacial sense fixació
4.4 Cabina de descompressió
4.5 El punt sense retorn
4.6 Amunt o avall?
4.7 A un quart de milió de milles de la Lluna
4.8 La temperatura a l'espai
4.9 Aterratge: travessar l'atmosfera
5 Vocabulari
6 Fonts d'informació
6.1 En Català
6.2 En Castellà
7 Alumnes
Dades de la pel·lícula
Títol original: Space Cowboys
Productors: Clint Eastwood, Andrew Lazar
Guió: Howard Klausner, Ken Kaufman
Actors: Clint Eastwood, Tommy Lee Jones, Donald Sutherland, James Garner, James Cromwell, Marcia Gay Harden.
Duració: 90 minuts
Els alumnes de 4t d'ESO científic realitzarem un comentari sobre la pel·lícula Space Cowboys (idea que va ser proposada perquè els alumnes del 4t d'ESO científic de l'any anterior ho varen fer, però amb la pel·lícula Apollo 13, i els va anar molt bé). Intentarem fer comparacions i verificacions sobre les dades físiques exposades en el film.
Aquesta pel·lícula tracta sobre quatre astronautes, ja jubilats, que han d'anar a l’espai a reparar un satèl·lit rus que s'ha sortit d'òrbita* (ha sofert una degradació orbital) i que és dirigeix cap a la Terra. Són ells els únics que el poden reparar, ja que va ser dissenyat per un d'ells i funciona amb un codi massa vell com perquè el puguin reparar els astronautes actuals.
Dades i situacions físiques abans de la partida
L'altura del satèl·lit
A la pel·lícula ens diuen que el satèl·lit es troba a unes 1000 milles, uns 1609km. Aquest text és un raonament sobre si l'altura pot ser encertada o pot ser erronia. Hi ha un moment a la pel·lícula en que el president rus, després de veure que han descobert que a dins del satèl·lit hi ha uns sis caps nuclears, esmenta que el satèl·lit és un relíquia de la Guerra Freda que es va col·locar allà a dalt per si s'iniciava la guerra nuclear, el que diu i és més important que qualsevol altra cosa pel nostre raonament és que el satèl·lit estava col·locat just sobre els EUA permanentment per a més facilitat de l'atac. Quedem-nos amb aquesta informació.
Si ens informem veiem que la majoria de satèl·lits arriben a una altura maxima de 36000km, els que estan a aquesta altura son els que tenen una òrbita geoestacionaria, en aquesta òrbita, els satèl·lits triguen a donar la volta al centre de la Terra el mateix que triga ella a donar-la sobre el seu eix. Això fa que la seva posició relativa respecte de la seva superficie sigui constant. Per tant, només els satèl·lits col·locats a aquesta altura són els que poden vigilar permanentment un lloc, com ara els EUA.
Un satèl·lit amb les funcions que tenia a la pel·lícula hauria d'haver-se trobat en una orbita geoestacionaria, no en l'orbita que es troba.
Degradació orbital del satèl·lit rus
Al principi de la pel·lícula s'esmenta que un satèl·lit de telecomunicacions soviètic dels anys 60 ha sortit de la seva òrbita i s'acosta a la terra, és a dir, ha sofert una degradació orbital. Mentre un objecte romangui en òrbita en l'espai, no necessitarà cap tipus de propulsió, ja que no té força de fregament que disminueixi la seva velocitat. Però al produir-se la degradació orbital, l'objecte entrarà a l'atmosfera terrestre i perdrà velocitat pel fregament amb l'aire. Aquest fenomen provocarà la seva caiguda gradual cap a altituds més baixes, apropant-se a la Terra, fins que acabi per estavellar-se contra ella, si això no s'impedeix, reparant-ho. També comenten que es troba a 1000 milles des de l'escorça de la Terra, uns 1600 km aproximadament, i que baixa a uns 8 km/dia i accelerant, és a dir, que segons els seus càlculs en 35 dies impactarà contra la terra. Cal dir, però, que no és un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA), ja que el desplaçament no és rectilini, sinó en forma d'espiral.
Tenint en compte l'acceleració
Tot i no ser-ho, podem calcular la seva acceleració si anés amb un MRUA (moviment rectilini uniformement accelerat). Utilitzarem les unitats que ens puguin oferir un resultat més fàcil de veure i entendre. Per fer-ho utilitzarem la fórmula següent:
Però com ja hem dit abans, aquestes dades tampoc no es proporcionen una informació exacte, ja que el moviment del satèl·lit en direcció cap a la Terra és en forma d'espiral i no rectilini.
Sense tenir en compte l'acceleració
També podem mirar el temps en que estaria per estavellar-se contra la Terra si no tinguéssim en compte que el cos va accelerant amb la caiguda, és a dir, com si es desplacés amb una velocitat constant de 8km/dia i en línia recta cap a la Terra:
Per començar hem de saber les dades i convé passar-ne algunes a unitats més conegudes i utilitzades per a nosaltres, que ens ajudaran a entendre més aquest plantejament.
1 milla = 1.61km
Distància entre Satèl·lit i Escorça terrestre: 1000 milles = 1 610km
Velocitat = 8km/dia.
La fórmula que utilitzarem serà aquesta, que és la fórmula de desplaçament d'un moviment rectilini i uniforme (MRU):
Δs = v(t-t0)
Llavors, partint d'aquesta fórmula, faríem aquestes operacions per arribar a saber exactament quant de temps tardaria en xocar contra la Terra si es desplacés amb un MRU:
1610km = 8 (t-t0) --> t = 1610/8 -->t = 201,25 dies
201.25 dies = 6.71 mesos --> uns 6 mesos i 20 dies.
Segons aquests càlculs, si el satèl·lit no accelerés, s'estavellaria contra l'escorça terrestre en 6 mesos i 20 dies, aproximadament.
Però aquest càlcul no té en compte l'acceleració de la gravetat de la Terra. Per tant, no ens aporta molta informació respecte a la pel·lícula, ja que el satèl·lit sí que va accelerant, està sotmès a la força d'atracció de la gravetat.
Simulador centrífug
Màquina d'acceleracions de la NASA
La força de la gravetat que una persona experimenta sobre la terra és d'1G (9.8 m/s2). El pilot d'una avioneta, en fer una volta de campana, nota una força de 7G. Aquesta força és la que tot astronauta ha d'experimentar a l'hora d'entrar i sortir de l'atmosfera terrestre. Per preparar-se per a sotmetre aquesta força, a la NASA, utilitzen un aparell anomenat simulador centrífug o màquina centrifugada.
Funcionament d'una màquina centrífuga
Aquestes màquines presenten un braç mecànic que gira una cabina veloçment en una trajectòria circular.
esquema de funcionament del simulador
En la prova, els astronautes han d'aguantar una força de 3 G, és a dir, una acceleració de 29,4 m/s2 (tres vegades l'acceleració de la força, a l'escorça terrestre, de la gravetat). Dins la cabina, els astronautes senten com la força centrífuga els pressiona sobre el seient. La velocitat de gir d'aquestes màquines puja progressivament perquè l'astronauta es vagi acostumant a la força.
Persona fermada al simulador
Aleshores, a partir de la força centrífuga que executa la màquina, els dos astronautes arriben a una acceleració de 6 G. Tenint en compte que una persona ha d’estar en posició horitzontal, amb el cap i el cor al mateix nivell per aguantar aquestes acceleracions, resulta un poc irreal creure que arriben a aquesta acceleració, ja que a la pel·lícula no respecten la posició en la qual tocaria que es col·loquéssin els astronautes. A partir dels 9G, el cos és incapaç de moure's. A la realitat, la majoria de persones perden el coneixement en arribar als 10G. Això passa perquè el cor ha de bombejar més ràpid per fer arribar la sang al cervell, cosa que provoca marejades i desmais. Però, molts aconsegueixen superar els 10G fins arribar als 14 o 15G, que són uns 147m/s2. En aquests casos, els músculs facials queden monstruosament deformats, mostrant fins a quin punt el viatge espacial pot afectar al cos humà.
Aquesta prova es realitza perquè no només estan sotmesos a una gravetat molt baixa, sinó també a una hipergravetat: durant l’enlairament 3.2G i durant l’aterratge a 1.4G.
Per a comprovar com arriben a assolir aquestes acceleracions tan elevades, es calcula la velocitat angular. La velocitat angular (w) és l'angle que gira el mòbil per unitat de temps. La relació entre la velocitat lineal i la velocitat angular es pot trobar, després d'uns càlculs matemàtics, mitjançant aquesta fórmula:
V = r · w
Si ens diuen que, per aconseguir una força centrífuga de 2 G, la màquina gira al voltant de 15 revolucions o voltes per minut, nosaltres podem deduir, partint des de a = v/t:
1 G = 7.5 rev/min
Curiositats de l'acceleració que poden suportar els éssers vius
Hi ha uns cucs que mesuren 1 mil·límetre que poden arribar als 20G
Quan tossim o esternudem ens exposem a acceleracions de 2.9G i 3.5G
Al 1954, John Stapp, mentre estudiava els efectes de la desacceleració al cos humà va experimentar una acceleració negativa de 46.2G dins un coet i va sortir-ne viu. Va ser voluntàriament.
Al 1977, el corredor de fórmula 1, David Purley, va sobreviure a uns 178G, quan va passar dels 173km/h-1 a 0 en tan sols 66cm després de xocar amb una paret. Va ser un miracle.
Els equips mèdics de la NASA, a l'hora de realitzar aquesta prova amb la màquina centrífuga, no permeten que s'exposin als humans a més de 12,5G.
Força de gravetat, força centrífuga i acceleració centrípeta
Quan el satèl·lit està en òrbita, a sobre, actuen dues forces:
La força centrífuga, originada pel seu moviment circular (Fc).
La força de gravetat, de sentit contrari a l'anterior, originada pel camp gravitatori de la terra (Fg).
Quan Fg és major que Fc, el satèl·lit descriu un moviment circular al voltant de la terra amb el radi de curvatura cada vegada més petit (amb forma de closca de caragol), ja que cada cop s'acosta més a la terra. Fins que ,finalment, acaba impactant a la superfície de la Terra.
Si suposam que el satèl·lit té una massa de 15000 kg, la força centrífuga i la de la gravetat serà:
Força de la gravetat
Podem obtenir la gravetat a la qual està exposat el satèl·lit (ja que la gravetat no és sempre la mateixa, sinó que disminueix amb l'altura) amb la següent fórmula:
Gravetat = G·M/d2
g = 6,67·10-11·6·1024/82220002
g = 5,92 m/s2
Sabent la gravetat podem obtenir la força d'atracció que exerceix la terra sobre el satèl·lit.
Fg = m·ag
Fg = 15000·5,92= 88800 N
Fc = m·w2·r
W = v/r
Si el satèl·lit es troba a 34 dies per impactar contra la Terra, podrem deduir que la velocitat angular és petita, ja que si fos major tardaria menys en arribar a la Terra, i que la diferència entre la força centrífuga i la força gravitatòria és gran. Per tant, la força gravitatòria és major, supera la centrífuga. Quan passa això, el satèl·lit comença a caure cap a la terra.
L'òrbita del satèl·lit cada vegada s'anirà fent més petita, ja que es va acostant a la terra. Com que veiem que la força de la gravetat és molt més gran que la força centrífuga, podem deduir, a partir de les dades que tenim, que el satèl·lit descriuria una trajectòria gairebé vertical cap a la Terra i, probablement, tardaria menys de 34 dies en impactar sobre ella.
Acceleració centrípeta
En els moviments circulars, l'acceleració es pot separar en dues components: una perpendicular a la direcció del moviment (l'acceleració centrípeta), i l'altra, en el mateix sentit que el moviment (l'acceleració tangencial).
Si un cos es mou seguint una trajectòria circular de radi r amb una velocitat lineal v, l'acceleració centrípeta es calcula amb la fórmula següent :
Substituint la velocitat lineal v per la velocitat angular w (on ), obtenim:
Volant a 112 000 peus
Els dos protagonistes de la pel·lícula estan volant a 112.000 peus d’altitud (33.936 m) amb l’avió X-2 i acaben per estavellar-lo després d’arribar a l’altitud esmentada. Aquesta dada té sentit, ja que l’avió Bell X-2 va ser construït per investigar les característiques de vol a velocitats de Mach* 2 a 3 i, al 1956, va superar l’altitud de 100.000 peus, superant la velocitat de Mach 3. És a dir, que més o menys la realitat és bastant semblant a la ficció.
Caiguda lliure a 112 000 peus
La caiguda lliure que pot realitzar una persona no és, ni molt menys, la mateixa que la d’un mòbil. La velocitat màxima de caiguda lliure en una persona oscil·la entre els 200km/h i l’altura màxima és d’uns 4000 m, sense equip de respiració autònoma. Es possible arribar als 5000 m sense gas vital, però ha de ser en picat i molt ràpid. El rècord d’altura de caiguda lliure en una persona ha estat d’uns 10000 m i amb l’obligació d’utilització de gas vital. Per tant, la caiguda lliure a uns 34 km d’altura, sense gas vital és impossible.
A la pel·lícula, a causa d'un accident amb l'avió, dos homes es tiren fent caiguda lliure amb paracaigudes fins al terra. Segons ells, han fet la més gran de la història, des de 30000 peus. Tenint en compte que 1 peu és igual a 0.3048 metres, estan dient que varen fer una caiguda lliure de 9144 metres d'altura.
El fet que aquesta caiguda lliure l'haguessin realitzat fa molts anys, és possible que en aquell moment fer-ne una de 9144 metres fos de les més altes fetes mai. De tota manera, com ja hem dit anteriorment, per fer-la ha altures tan elevades es necessiten màscares d'oxigen, ja que a tanta distància l'oxigen existent en l'aire no es suficient per sobreviure.
Pilota de beisbol a la Lluna
En un moment de la pel·lícula una enginyera de la NASA comenta que "per que una pilota de beisbol arribi a la lluna, s'hauria de tirar a una distància de 150 000 km, que és la meitat de la distància entre la Terra i la Lluna, perquè després la gravetat de la Lluna l'atragués i no tornés cap a la terra"
Per començar, la distància entre la Terra i la Lluna no és de 300 000 km, com la pel·lícula deixa entendre dient que 150 000 km és la meitat entre els dos planetes. La distància entre la Terra i la Lluna és de 380 000 km.
Distància entre la Terra i la lluna, 380000km
A part de tenir present la distància real, hem de partir des de que la gravetat terrestre és molt més forta que la lunar, aproximadament unes 6 vegades, degut a que el seu volum i la seva massa són molt més grans (cada partícula de la matèria de l'Univers atreu a una altra partícula amb una força directament proporcional al producte de les seves masses). Per tant, és erroni dir que a mig camí entre la Terra i la Lluna les gravetats d'ambdós s'igualen o que, fins i tot, la de la lluna supera la de la Terra, ja que la gravetat que exerceix la Terra a la pilota és més gran. La gravetat de la Lluna és:
glluna = 9.8/6 = 1.6 m/s2
Ara, podem comprovar si, a meitat del camí entre la Terra i la Lluna, la gravetat d'aquesta hi actua fins el punt d'atraure-la i que no torni a la Terra.
Per fer-ho, agafarem el punt on la pilota es quedaria quieta, és a dir, on les dues gravetats quedarien equilibrades.
Si llancem una pilota a l’espai, perquè sigui atreta per la Lluna no l’hem de llançar fins a mig camí, sinó fins a 9/10 parts del camí. Això queda demostrat de la manera següent:
Si substituïm la "d" per la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna, sabrem la resposta:
d = 384 000 000 m.
x = 345 600 000 m.
Fent això, sabem que les gravetats s’equilibrarien a una distància de 345 600 km, és a dir, que amb un metre més, a 345 601, la pilota ja entraria en el camp gravitatori de la Lluna, perquè aquest superaria al de la terra.
La pilota de beisbol hauria de ser llençada a una velocitat de 40 320 km/h o 11,2 km/s per aconseguir vèncer la força de la gravetat terrestre, escapar de l'òrbita terrestre i arribar fins a la Lluna. Per calcular la velocitat d'escapament s'utilitza la fórmula següent:
En la qual: Ve = Velocitat d’escapament. G = Constant de Gravitació Universal (6,672 × 10-11 N m2/kg2). M = Massa del cos celeste (planeta, satèl·lit o estrella). R = Radi del cos celeste.
Dades i situacions físiques durant el viatge
Enlairament: separació dels tancs de combustible
Per enlairar-se, necessiten superar la força de la gravetat, per la qual cosa necessiten la força màxima. Això produeix un consum màxim de combustible. Quan l’enlairament s’ha efectuat, s’ha consumit una gran part del combustible. En aquest moment, els tancs que el contenien són buits i, per tant, inservibles. Per això es desprenen de la nau.
De fet, ara no necessiten combustible, ja que quedaran fent voltes al planeta (en òrbita) fins que es decideixin a tornar, que serà quan necessitaran impuls per sortir d'òrbita i tornar a situar-se dins l'atmosfera.
Sortir de l'atmosfera
Ja han sortit de l’atmosfera, en 4 hores és realitzarà la intercepció del satèl·lit. L’altura de l’artefacte era de 1609 km. Tenint en compte que han passat 34 dies i que el satèl·lit ha anat baixant 8 km per dia i accelerant, podem considerar que ja estaria molt més a la vora de l’escorça (com a mínim uns 1337 sense contar que ha anat accelerant), que estaria casi a tocar de l’atmosfera o ja estaria entrant (això, es clar, suposant la seva acceleració). En els dos casos, però, coincideix que arribarien molt més ràpid a la vora del satèl·lit que amb 4 hores, ja que duu una velocitat molt gran i que quan surt de l’atmosfera ja està molt a prop del satèl·lit.
Aparells utilitzats: unitat de maniobra tripulada
parts d'una unitat de maniobra tripulada
Per desplaçar-se per l’espai utilitzaren un aparell, la unitat de maniobra tripulada (motxilla MMU o Manned Maneuvering Unit). És una mena de motxilla tancada plena de nitrogen comprimit, on la pressió que exerceix és la mateixa sobre tots els punts de les parets. Però, al tenir un forat en la part inferior i un a cada costat del recinte (que podem obrir i tancar), el gas escapa per un d’ells i la pressió que exerceix sobre la part de dalt ja no es veu contrarestada per la de baix. Llavors, la pressió interna del gas empeny el recinte cap amunt amb una força de reacció (principi d'acció i reacció: quan dos objectes s'atrauen o es repel·leixen, experimenten forces iguals i oposades).
vestit espacial amb detall
La velocitat depèn, sobretot, de dos factors: la velocitat en la qual els gasos abandonen la camera de combustió i la massa dels gasos que queden en l’interior. La direcció i trajectòria poden variar segons l’orientació del gas expulsat.
En sortir l'astronauta de la nau amb aquest aparell, pot semblar que s'ha de quedar enrere, ja que la nau es mou a una velocitat molt elevada. Però s'ha de pensar que l'astronauta també viatja a aquesta velocitat, encara que surti de la nau. Per tant, els astronautes que realitzen operacions fora de les naus només van fermats per seguretat.
Bruce McCandless en el primer passeig espacial
Primer passeig espacial sense fixació
El Capità Bruce McCandless II fou el primer en realitzar un passeig espacial sense fixació, des de la nau espacial Challenger, a una altitud de 264 km sobre Hawaii, el 7 de Febrer de 1984. Durant la seva primera missió, el capità va realitzar el seu històric passeig espacial sense fixació, amb una motxilla MMU (Unitat de Maniobra Tripulada), d'un cost de desenvolupament de 15 milions de dòlars.
Cabina de descompressió
Esquema d'una cabina de descompressió
A la nau, entre la porta d'entrada i la de sortida a l'espai, hi ha un doble compartiment de reduïdes dimensions que separa l'interior del vehicle i l'espai, el qual realitza una descompressió. Si dins la nau hi ha aire i nosaltres obrim una porta directa a l'espai, sortirem disparats, ja que l'aire intenta ocupar tot l'espai que pot, com a gas que és. Com que a l'espai no hi ha aire, la pressió és molt diferent. Per tant, l'aire sortiria cap a l'espai a gran velocitat i els astronautes sortirien amb ell. Aleshores, s'ha de fer una descompressió gradual per poder entrar i sortir de la nau sense cap problema. Els astronautes entren al compartiment (que aleshores té la mateixa pressió que l'interior de la nau) tancant darrere seu la porta que deixa l'interior del vehicle totalment hermètic. Llavors, s'iguala la pressió del compartiment amb la de l'exterior i s'obre la porta de sortida. Per entrar a la nau es fa el procés invertit: l'astronauta entra dins el compartiment, es tanca la porta de fora i s'iguala la pressió amb la de dintre de la nau.
Què passaria si un astronauta quedés exposat al buit?
Encara que una exposició al buit resultaria letal en poc temps, un astronauta que es veiés en aquesta dramàtica situació no sofriria un dany immediat i podria sobreviure un temps molt limitat sense la protecció del vestit espacial.
En una exposició al buit, es contaria amb poc temps per a buscar una solució al problema: un ésser humà romandria conscient entre uns 9 i 11 segons. Una vegada transcorregut aquest temps, l'astronauta sofriria convulsions seguides per una paràlisi i es produiria un inflament del cos, la qual cosa només podria evitar-se, en part, amb una roba elàstica que produís una pressió per a contrarestar aquest inflament.
El punt sense retorn
A tots els viatges espacials, i en molts altres aspectes, hi ha un punt el qual és el màxim on es pot arribar, en aquest cas, a causa del combustible limitat que pot arribar a portar la nau. Aquest punt és l'anomenat punt sense retorn. Si es sobrepassa aquest punt, el combustible no és suficient per tornar fins a la terra. Llavors, quedariem per sempre a l'espai, movent-mos amb un MRU, a velocitat constant. En la pel·lícula, esmenten aquest punt quan han d'enviar el satèl·lit a la Lluna, de tal manera que el combustible que conté no basti per si el satèl·lit, per qualsevol problema, tornés a la Terra.
Aquest punt no té un valor exacte, depèn de moltes variants, com per exemple, la quantitat de combustible que porta la nau i dels inconvenients que hi pugui haver durant el viatge i que suposin un gast d'aquest combustible. En cada viatge, es podria calcular aquest punt per tal de no sobre passar-lo, ja que si ho fessin, no podrien tornar a la Terra.
Hi ha un moment de la pel·lícula on l'astronauta surt desactivant uns míssils cap per avall. Això no té massa sentit, ja que enmig de l'espai no hi ha amunt ni avall, ni dreta ni esquerra. Això és degut a l'absència de gravetat, només hi ha buit. Per tant, el sistema de referència es prendria sense cap criteri en concret. A la Terra, en canvi, no resulta erroni considerar el sentit negatiu cap avall, és a dir, cap al centre de la Terra, ja que hi ha la gravetat que actua en aquesta direcció i és més fàcil d'assimilar-ho.
Al no haver-hi ni amunt ni avall, el cos humà no pot aguantar sempre a l'espai, ja que pot experimentar problemes circulatoris. El cos humà està fet i preparat per aguantar la gravetat i sense ella hi hauria molts problemes. Per això, els astronautes han de fer bicicleta i altres exercicis que els ajudin a millorar el ritme cardíac i la circulació de la sang. Amb això de la sang, cal pensar en una cosa: quan es diu que una persona està cap per avall, és perquè la sang es concentra a tot el cap (d'aquí ve el fet de que la cara es torni vermella al posar-nos cap per avall). Però és que, al no haver-hi gravetat a l'espai, la sang està repartida d'igual manera per tot el cos, independentment de la postura d'aquest. En canvi, té més dificultat per circular per les venes.
Nosaltres pensem que el director de la pel·lícula li ha fet un pla cap avall per donar-li interès a l'escena.
A un quart de milió de milles de la Lluna
Quan volen desfer-se del satèl·lit, perquè veuen que és la única possibilitat de salvar els EUA, exposen la idea d'enviar-lo cap a la Lluna i deixar-lo en la seva òrbita, de tal manera que si s'estavella, que ho faci allà. Deixen anar una dada; diuen que la Lluna es troba a un quart de milió de milles de la seva posició.
Si ens informem, podrem veure fàcilment que la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna és de 380 000km, i no de 300 000km com diuen al principi ni de 250 000 milles (són 402 250km), com diuen ara.
Tan sols ens fa falta observar que, la distància que diuen a la pel·lícula és considerablement més grossa que la distància real. I això que encara ens falta comptar la distància a la qual es troben de la Terra, que ens ho posa més al nostre favor. És simplement una exageració d'uns quants milers de quilòmetres.
La temperatura a l'espai
L'espai no té temperatura com a tal, ja que és un buit. Només podem assignar una temperatura a la radiació i a la matèria, de tal manera que del que podem parlar és de les temperatures de diversos objectes que estan presents a l'espai, però no de l'espai en si mateix.
La calor es pot transferir de tres maneres:
1) Per conducció: per exemple, quan toquem un metall calent ens transmet part de la seva calor.
2) Per convecció: un exemple clàssic és el típic model de l'aigua bullint en un recipient que forma cel·les convectives que transporten la calor de la part inferior a la superior del líquid.
3) Per radiació: per exemple, la calor del Sol que ens arriba a la Terra viatjant a través de l'espai.
En el buit de l'espai, l'única manera en que es pot transmetre calor és per radiació, ja que és de l'única manera en que no es requereix la presència de matèria com a transport.
Un objecte situat a l'espai, aïllat de qualsevol estrella, astre o altres objectes que emetin radiacions, emetrà calor cap a l'exterior refredant-se, fins al punt d'arribar a la temperatura de -273,15ºC.
És per això, que la temperatura que suporten les sondes espacials que han abandonat el nostre sistema planetari, es troba només a uns pocs graus per sobre del zero absolut (-273ºC), degut al fet que reben molt poca radiació solar. Aquest tipus de vehicles necessiten una font de calor interna perquè el seu instrumental pugui treballar en aquestes extremes condicions i perquè el combustible que transporten no es congelin.
Al nostre sistema solar, els objectes que es troben exposats al Sol poden augmentar la seva temperatura ràpidament, però els costa perdre la seva calor. En canvi, els objectes que es troben situats en zones de l'espai no il·luminades pel sol -per exemple, després de la zona nocturna de la Terra o sobre la superfície de la Lluna quan és de nit- es refreden.
En resum, la temperatura d'un astronauta depèn fonamentalment del lloc en el qual aquest es trobi i de si aquest es troba o no il·luminat pel sol.
Aterratge: travessar l'atmosfera
Esquema d'entrada a l'atmosfera
El primer procés que es duu a terme per dirigir-se a la Terra és sortir de l’òrbita perquè la gravetat terrestre els pugui atreure. Per això, es donen un impuls amb els motors, anomenat impuls de desorbitació. Aquest impuls el donaran una mena de coets molt més petits que el gran combustible, però que els proporcionarà força suficient com per poder sortir de l'òrbita i entrar de nou a l'atmosfera.
Degut als danys que ha patit la nau, hauran de realitzar l’aterratge manualment. Això suposa un problema, ja que per entrar a l’atmosfera s'han de tenir molt en compte l'angle i la velocitat. Si entren amb un angle molt obert, és a dir, amb la nau molt horitzontal, aquesta rebotarà sobre l'atmosfera. En canvi, si la nau entra molt verticalment, el fregament amb l’aire que es produirà dins l’atmosfera serà molt elevat, comparat amb el de l’espai, provocant un alt augment de temperatura. Això farà que la nau arribi a temperatures molt elevades i es desintegri. Que es cremi o desintegri depèn de la velocitat que dugui el vehicle: quan es molt elevada, fa que la nau s'escalfi interiorment i exteriorment, acabant per explotar, i, quan aquesta mateixa és baixa, fa que la nau s'estigui massa estona dins l'atmosfera, la qual cosa duu a la desintegració. De totes maneres, les naus estan construïdes exteriorment amb uns materials ceràmics, molt resistents a la calor. Aquests materials eviten l'escalfament interior de la nau, però fins a un cert punt.
Per evitar tot això, han d’entrar a l’atmosfera amb l’angle, més o menys de 4º, i la velocitat adequada.
Òrbita: recorregut o trajectòria circular d'un cos a través de l’espai sota la influència de forces d’atracció o repulsió d'un segon cos (planeta).
El número Mach: o simplement Mach, es la raó entre la velocitat d’un objecte en un medi determinat i la velocitat del so en aquell mateix medi. Aquest s’obté a partir de dues variables: Número Mach = Velocitat de l’objecte / Velocitat del so. Dins l'atmosfera i a una temperatura de 15º Celsius, Mach 1 són 340.3 m/s.
G: és acceleració de la gravetat a la terra, al nivell del mar és d’uns 9,80665 m/s². Varia segons l’altura a la qual ens trobem, però s'agafa com a sistema de referència la gravetat que hi ha al nivell del mar, aproximadament 9.8m/s2 =1G
Sistema de referència: En mecànica, un sistema de referència és un conjunt de convencions usades per un observador per a poder mesurar la posició d'un objecte físic en el temps i l'espai.
Força centrífuga: és una de les forces fictícies que actua sobre un cos quan el moviment es descriu segons un sistema de referència en rotació i tendeix a impulsar l’objecte cap a l’extrem de la corba. Augmentant la velocitat de rotació del cos, el seu valor tendeix a créixer.
Força centrípeta: és la força que estira un objecte cap al centre d'un camí circular mentre que l'objecte segueix aquest camí circular. Un objecte només pot tenir una trajectòria circular si se li aplica una força centrípeta. En el cas d'un satèl·lit en òrbita, la força centrípeta és el seu pes i actua al voltant de l'objecte al voltant del qual òrbita.
Degradació orbital: és el procés de reducció prolongada de l'altura de l'òrbita d'un satèl·lit produït pel fregament amb l'atmosfera i això produeix que surti lleugerament de l'òrbita i perdi altura constantment, fins que torni a entrar a l'atmosfera i caigui per l'acció de la gravetat o sigui reparat.
Desorbitació: per sortir de l’òrbita i que la terra els pugui atreure es donen un impuls amb els motors, anomenat impuls de desorbitació.
MRU: moviment rectilini uniforme, es tracta del moviment d'un cos a una velocitat constant i en una trajectòria totalment recta.
MRUA: moviment rectilini uniformement accelerat, es tracta del moviment d'uns cos en una trajectòria recta i amb una acceleració uniforme.
El buit: és l'absència d'aire, o altres fluids i en general de qualsevol tipus de matèria. En física es defineix com l'absència de matèria en un volum determinat de l'espai.
Satèl·lit artificial: qualsevol dels objectes posats en òrbita al voltant de la Terra amb gran varietat de finalitats, científiques, tecnològiques i militars. El primer satèl·lit artificial, l'Sputnik 1, va ser llançat per la Unió Soviètica el 4 d'octubre de 1957.
El zero absolut: equival a -273ºC, és el punt en el qual les partícules deixen de moure's. Podem dir que a n'aquesta temperatura un cos ha perdut tota la seva energia interna. Mai s'ha aconseguit arribar-hi, però el màxim d'aproximació aconseguit ha estat uns -272.9ºC.
Acceleració centrípeta a la Viquipèdia
Primeres conclusions dels viatges espacials
Sobre la pel·lícula: Space cowboys
Velocitat d'escapament a la Vikipèdia
Vestit espacial a la Wikipèdia
Força Centrípeta a la Vikipèdia
Els alumnes que hem creat aquesta pàgina hem estat:
Marta Vilà
Marc Lluís Vives
Marta Sbert
Laura Guarda
Agnès Garcias
Lluís Moragues
Pere Pau Garau
Marc Rul·lan
Jonàs Páez
Julià Vaquer
Amb la col·laboració de Pau Cabot, professor de física de 4t.
Obtingut de «http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=Space_Cowboys&oldid=51767»
Aquesta pàgina ha estat visitada 66.179 vegades. | 0.764875 | curate | {"en": 0.013092665565018431, "ca": 0.9627558154315495, "es": 0.011281301639761028, "pt": 0.0026693784161688065, "fr": 0.0061649930087708145, "it": 0.002192703698995805, "tr": 0.000413118088216601, "la": 0.00028600483030380067, "eb": 0.0005720096606076013, "sh": 0.0005720096606076013} | http://wiki.matadejonc.cat/index.php?title=Space_Cowboys&printable=yes |
mc4_ca_20230418_13_104238 | Diferència entre revisions de la pàgina «Paul Adrien Maurice Dirac» - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Diferència entre revisions de la pàgina «Paul Adrien Maurice Dirac»
Paul Adrien Maurice Dirac (modifica)
Revisió del 11:40, 25 maig 2012
335 bytes afegits , fa 7 anys
Revisió del 01:12, 7 maig 2012 (modifica)
Revisió del 11:40, 25 maig 2012 (modifica) (desfés)
84.127.206.8 (discussió)
| birth_date= {{birth date|1902|8|8|df=y}}
| birth_place= [[Bristol]], [[EnglandRegne Unit]]
| death_date = {{death date and age|mf=yes|1984| 10|20|1902|8|8}}
| death_place = [[Tallahassee]], [[Florida]], [[USA]]
| occupation = [[Física|físic]], [[professor]]
| nationality = [[britànic]]
| known_for = [[Premi Nobel de Física]], [[1933]]
{{Nobel|Física|1933}}
'''Paul Adrien Maurice Dirac''' ([[Bristol]], [[AnglaterraRegne Unit]], [[1902]] - [[Tallahassee]], [[EUA]], [[1984]]) fou un [[enginyer]], [[matemàtic]] i [[matemàticprofessor]] anglèsbritànic-suís, guardonat el [[1933]] amb el [[Premi Nobel de Física]].
Nascut el [[8 d'agost]] de [[1902]] a la ciutat anglesa de [[Bristol]], fill d'un immigrant [[Suïssa|suís]], del qual conservà la seva nacionalitat fins el [[1919]]. Va estudiar a la ''Bishop Primary School'' i el ''Merchant Venturers Technical College'', una institució de la universitat de Bristol, que emfatitzava les ciències modernes, una cosa inusual a l'època, i a la qual Dirac estaria sempre agraït.
Graduat en [[enginyeria]] elèctrica a la universitat[[Universitat de Bristol]] l'any [[1921]]. Després de treballar poc temps com enginyer, Dirac va decantar la seva vocació vers les [[matemàtiques]]. Va completar la llicenciatura de [[matemàtiques]] a Bristol el [[1923]], entrantcomplementant ala treballarseva formació a la [[Universitat de Cambridge]], on posteriorment desenvoluparia la major part de la seva carrera professional.
Paul Dirac va compartir l'any [[1933]] el [[Premi Nobel de Física]] amb [[Erwin Schrödinger]] ''pel descobriment de noves teories atòmiques productives''.
Dirac va obtenir la [[Professor Lucasià|càtedra Lucasiana]] de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor de [[1932]] a [[1969]]. Dirac va passar els últims anys de la seva vida als [[Estats Units]], concretament treballant per a la [[Universitat Estatal de [[FloridaMiami]] alsi a la [[EstatsUniversitat UnitsEstatal de Florida]],. Va morintmorir el [[20 d'octubre]] de [[1984]] a la ciutat nord-americana de [[Tallahassee]].
{{ORDENA:Dirac, Paul Adrien Maurice}}
[[Categoria:Persones de Bristol]]▼
[[Categoria:Físics anglesos]]
[[Categoria:Físics suïssos]]
[[Categoria:Matemàtics anglesos]]
[[Categoria:FísicsAlumnes anglesosde la Universitat de Cambridge]]
[[Categoria:Professors de la Universitat de Cambridge]]
[[Categoria:Professors al Regne Unit]]
[[Categoria:Professors als Estats Units]]
[[Categoria:Premis Nobel de Física]]
[[Categoria:Premiats amb les medalles Copley]]
▲[[Categoria:Persones de Bristol]]
{{Enllaç AD|ka}}
84.127.206.8
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/9590829» | 0.605308 | curate | {"ca": 0.8309018567639257, "it": 0.011936339522546418, "en": 0.06929708222811672, "pt": 0.03183023872679045, "te": 0.016246684350132625, "fr": 0.01226790450928382, "es": 0.027519893899204242} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/9590829 |
mc4_ca_20230418_10_761315 | L’Ajuntament dels Monjos anima a la ciutadania a participar en la manifestació “Volem Acollir” | RTVVilafranca
Actualitat, Política, Societat 16 febrer 2017
L’Ajuntament dels Monjos anima a la ciutadania a participar en la manifestació “Volem Acollir”
El consistori de Santa Margarida i els Monjos va donar el seu suport per unanimitat el passat mes de gener a aquesta campanya de suport a l’acollida de persones refugiades.
La manifestació, aquest dissabte 18 de febrer, començarà a les 4 de la tarda a la plaça d’Urquinaona i està convocada per fer palesa la voluntat social per l’acollida de persones refugiades i migrants.
La campanya s’emmarca en les activitats organitzades pel col·lectiu Casa Nostra és Casa Vostra a la que el plenari municipal dels Monjos va donar el seu suport per unanimitat el passat mes de gener.
Des de l’entitat s’anima a la ciutadania a signar el manifest a favor de la campanya que es pot trobar al web casanostracasavostra.cat.
Casa nostra casa vostra, Santa Margarida i els Monjos Comentaris | 0.794641 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rtvvilafranca.cat/2017/02/lajuntament-dels-monjos-anima-ciutadania-participar-manifestacio-volem-acollir/ |
macocu_ca_20230731_0_431709 | Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Salman Rushdie. Mostrar tots els missatges
Pere Torra | 0.478064 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_21_439696 | Recorda'm
El Parlament ha aprovat aquest dijous reclamar un “referèndum entorn a monarquia o república”. La petició l'ha fet ICV-EUiA amb una moció i ha rebut els vots favorables només dels ecosocialistes, ERC i la CUP, sumant 33 suports. Però les 74 abstencions majoritàries, provinents dels vots de CiU, PSC i C's han fet que els diputats a favor superessin els 18 vots en contra del PPC, quedant així aprovada l'exigència del referèndum.
La moció també denuncia la pèrdua de “legitimitat” al relleu del cap d'Estat i lamenta el caràcter d'urgència amb que s'ha aprovat la llei d'abdicació i nega “legitimitat” al nou monarca ja que ha estat proclamat sense l'aval de la ciutadania.
Un punt que constata que “el futur democràtic social i legal s'ha de fundar en l'exercici del dret a decidir” ha sumat també els vots de CiU.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.721159 | curate | {"ca": 0.9915254237288136, "it": 0.00847457627118644} | : /politica/article/17-politica/755440-el-parlament-reclama-un-referendum-sobre-monarquia-o-republica.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_45910 | MADRID, 18 set. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, s'ha reafirmat en la seva recent declaració respecte que el Govern espanyol aplicarà tota la llei per evitar la consulta del 9 de novembre a Catalunya, sense excloure la possibilitat de suspendre l'autonomia.
En declaracions a La Sexta recollides per Europa Press, ha rebutjat que aquest pronunciament equivalgui a una amenaça: "Com ha de ser una amenaça dir que el Govern espanyol el que farà és complir la llei? ".
Margallo ha afirmat que amb aquesta declaració dimarts passat als Desayunos d'Europa Press el que va fer va ser "donar seguretat als espanyols" que el Govern central no sortirà dels procediments establerts.
"I la legalitat és la garantia de les llibertats. Què era el que s'esperava? Que digués que el Govern espanyol no complirà la llei? La proposició és absurda. El que em pregunten és si podem aplicar tota la llei, no si l'apliquem. Clar, no diré que aplicarem un trosset i un altre no perquè això és també absurd", ha insistit.
El ministre ha recordat que a Espanya la Constitució diu que el 'dret a decidir' "correspon a tots els espanyols i no a una part", com ho diuen també la resta de les Constitucions del món, "llevat de la d'Etiòpia".
"Si el que es vol és incorporar el dret a la independència, el que cal fer és proposar una reforma de la Constitució pel procediment establert en la Constitució. (...) I si es vol trencar aquest contracte ho hem de decidir tots", ha indicat.
"No estic disposat que m'expropiïn el meu dret com a espanyol cada centímetre quadrat que constitueix aquest país ni el meu dret a decidir què vull que passi a Catalunya", ha abundat.
Margallo també ha explicat per què ell com a ministre d'Exteriors parla tan sovint de Catalunya. "La viabilitat d'una Catalunya independent després d'una secessió il·legal depèn només de dues coses: del seu reconeixement com estat per la comunitat internacional i de la seva pertinença a la UE. I dóna la casualitat que d'això s'ocupa el meu ministeri", ha tancat.
Després de preguntar-li per l'estímul que una victòria del 'sí' en el referèndum escocès suposaria per a l'independentisme català i per a altres regions europees amb moviments secessionistes, el ministre ha conclòs que una eventual independència d'Escòcia representaria "un mal de cap per a tota la UE per no dir per a tota la comunitat internacional" que, en conflictes com els viscuts a Líbia, Mali o Ucraïna, està apel·lant al respecte del principi de la integritat territorial.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.739906 | curate | {"sv": 0.0041265474552957355, "ca": 0.8475928473177442, "eo": 0.0005502063273727648, "es": 0.13672627235213206, "en": 0.011004126547455296} | : /espanya/noticia-consulta-margallo-suspendre-lautonomiacom-ser-amenaca-dir-govern-espanyol-complira-llei-20140918161256.html |
mc4_ca_20230418_7_557551 | Europa, 75 anys després de l’alliberament dels camps. Fraternitat, internacionalisme i solidaritat – nascutel49
Publicado el 29 enero, 2020 31 enero, 2020 por domenecmartinez
Benvolgut David Bote Paz, alcalde de Mataró, benvolgudes regidores i regidors, representants de diferents entitats,
Benvolgut Pablo Morales Morago, president del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró,
Vull agrair molt sincerament aquesta oportunitat de compartir amb vostès algunes reflexions en nom de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Enguany, la nostra Associació vol recordar els seus 50 anys d’ activitat, i la importància de preservar la memòria republicana i antifeixista a Europa, amb motiu del 75 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi.
Per això el títol d’aquesta conferència incorpora una invocació gens innocent: Fraternitat, internacionalisme i solidaritat. Consta de tres blocs i un epíleg final.
La guerra d’Espanya, i les seves implicacions internacionals, preludi de la guerra Europea. L’holocaust espanyol.
La persecució i genocidi de la comunitat romaní, la comunitat gitana. La gran oblidada.
La lluita per la memòria i els valors antifeixistes a Europa avui qüestionats pels populismes i conservadorismes nacionals.
Epíleg: Més Europa, d’acord els principis fundacionals: més social, més solidaria, una Europa federal.
Primer de tot. La guerra d’Espanya, 1936/1939, és el preludi de la II Guerra Mundial. Dimensió internacional.
El 19 de juliol de l’any 1936 Barcelona es preparava per iniciar l’Olimpiada Popular. Una rèplica als Jocs Olímpics de Berlín que Hitler volia convertir, 15 dies més tard, en un aparador del nazisme, el militarisme i les lleis de discriminació racial. A Barcelona havien arribat centenars, milers d’esportistes de diferents països d’Europa. Volia ser la capital del món antifeixista. Un crit en favor de la pau al món, la igualtat i la diversitat cultural.
Fem una mica de retrospectiva. Amb la pujada de Hitler al poder als anys 30, i la instauració del règim nazi, comença la gran tragèdia i devastació a Europa amb repercussions mundials. També a casa nostra.
La Segona República espanyola s’instaura (1931) en un clima de grans dificultats internes i unes circumstàncies internacionals molt desfavorables. La crisi econòmica dels anys 30 i l’ascensió dels règims totalitaris: amb Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya, dificulten la voluntat dels governs republicans per fer les transformacions democràtiques i socials que es consideraven indispensables.
Es més, avui sabem, per les recents investigacions del catedràtic Ángel Viñas, del paper d’aquestes potencies internacionals en els preparatius de la guerra des de l’any 1934. Conspiradors espanyols i representants de la Itàlia feixista van signar acords de suport al cop militar contra el règim republicà.
Què transforma un cop d’Estat fracassat el juliol de 1936 en una llarga guerra fratricida? Ras i curt. El context internacional.
Sense la intervenció d’Alemanya i d’Itàlia no hagués hagut guerra, l’aixecament feixista d’una part de l’exèrcit havia fracassat a la península, i a les grans capitals, i únicament havia triomfat clarament al Marroc protectorat espanyol. Hitler i Mussolini van facilitar els avions de transport per organitzar el pont aeri de les tropes regulars marroquines i de la Legió, comandades per Franco.
Cal, doncs, desmuntar la visió interessada que la Guerra civil va ser una confrontació entre dos bàndols, els rojos i els nacionals. Absolutament fals! Hi va haver un govern legítim, el de la II República, amb totes les seves insuficiències i errades, i per altre banda, un cop militar, dissenyat pel general Emilio Mola i protagonitzat pels militars africanistes, amb el suport de tropes internacionals: les de Hitler i les de Mussolini. Tot formava part del mateix complot internacional contra la II República.
Si a Alemanya la dreta i les corporacions capitalistes més reaccionàries van veure els nazis com un instrument útil per barrar el pas a les demandes i conflictes socials, aquí l’aliança d’intervenció de les forces oligàrquiques i caciquils es va canalitzar a través dels militars colpistes i fent servir com a força de xoc alguns partits com la Falange, molts violents, però d’escassa representació. El paral·lelisme entre el nazisme i el feixisme a Alemanya, Itàlia i Espanya, com a instruments del capitalisme, són evidents.
George Orwell en un text de 1942, Recordando la guerra de España, afirmava “L’odi que la República Espanyola va suscitar en milionaris, ducs, cardenals, playboys, espadones i altres, ja seria suficient per si sol per saber el que s’estava jugant. En essència va ser una guerra de classes. Si s’hagués guanyat, s’hauria enfortit la causa de la gent corrent a tot arreu; però es va perdre, i els inversors de tot el món es van fregar les mans. Això és el que va passar, en el fons. La resta no va ser més que ‘focs d’artifici’. […] El resultat de la Guerra d’Espanya es va determinar a Londres, a París, a Roma, a Berlín, però no a Espanya. Els feixistes van guanyar perquè eren més forts: tenien armes modernes i els altres, no. Cap estratègia política hauria compensat a quest factor”.
La República es va veure bloquejada internacionalment per un acord injust impulsat per França i Gran Bretanya, que preconitzaven la “No Intervenció” en la guerra, la prohibició de subministrar armament a cap de les dues parts. A la pràctica, com és sabut, es deixava abandonada la República.
Alemanya traslladarà a Espanya 20.000 soldats, tota la Legió Còndor, la seva aviació més moderna (700 avions), acabada de dissenyar i que s’estrenarà aquí i convertirà Espanya en un banc de proves militar, per actuar desprès a la II Guerra Mundial. Els italians porten els Savoia, que van ser els responsables dels bombardeig de Barcelona, Tarragona, i moltes ciutats de la Mediterrània, i gairebé 80.000 combatents, que per cert, són els que van ocupar ciutats com Terrassa o Barcelona, al gener del 1939. Cal afegir els 80.000 mercenaris marroquins com a força de xoc de l’exercit franquista i els 16.000 soldats de Salazar (Portugal). En resum: uns 190.000 soldats estrangers van participar al costat de Franco. Quatre vegades més que els que van venir a defensar la República.
“Se trató de una guerra internacional por interposición entre las dos potencias agresoras (Tercer Reich y la Italia fascista), una potencia a la defensiva y en búsqueda del reforzamiento de la seguridad colectiva contra el fascismo (Unión Soviética) y los países sedicentemente no intervencionistas, encabezados por el Reino Unido, Francia y Estados Unidos, pero en el fondo más o menos hostiles a la República. Entre los restantes, únicamente México la ayudó. El tópico de que los republicanos gozaron de una superioridad en cuanto a apoyos exteriores, es rigurosamente falso. “ Ho diu el catedràtic Ángel Viñas. El combate por la historia. La República, la Guerra Civil, el Franquismo. Pasado & Presente, Barcelona, 2012
És cert que per ajudar a la República participen les Brigades Internacionals i també assessors militars soviètics, a més a més de material de combat. En tot cas, un contingent escàs, i amb moltes dificultats per arribar fins a Espanya. Les BI es van retirar a l’octubre de 1938.
Aquest episodi de solidaritat, únic al món, explica igualment com la Guerra d’Espanya té una dimensió europea i internacional. “Aquells voluntaris creien que combatre en defensa de la II República espanyola era lluitar per la supervivència de la democràcia i la civilització en front dels atacs del feixisme”. Escriuria Paul Preston (Idealistas bajo las balas. Debate. 2007)
Mataró i el seu hospital on es recuperaven els brigadistes ha inspirat algunes històries d’amor com la de Maria Sans, infermera, i el brigadista suec Stig Berggreen que hem pogut veure a l’obra de teatre Una nova primavera. “Simbolitzen la solidaritat entre els pobles i l’esperança en la condició humana”. Es llegeix en el programa “Més enllà de les trinxeres (1936-1939). Fotografies d’Alec Wainman”, que s’exposa actualment al Museu de Mataró.
Milers d’aquests homes i dones arriben com refugiats expulsats dels seus països. Són sindicalistes, comunistes, socialistes, anarquistes, víctimes de la persecució del feixisme i el nazisme i venen a Espanya per combatre en la defensa de la II República Espanyola. Molts d’ells es retrobaran poc després als camps de batalla d’Europa i també als camps d’extermini. Però NO OBLIDEM que tot va començar a Espanya.
Guerra d’extermini i repressió a Espanya.
Seguint aquest fil argumental citaré alguns exemples que ajuden a entendre com la política de terror que es va aplicar a Alemanya a finals dels anys trenta té uns antecedents previs molt rellevants a Espanya.
Tothom recorda les instruccions del General Emilio Mola, principal organitzador de la conspiració, com la del 19 de juliol de 1936 “Hay que sembrar el terror… hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros”.
El general Gonzalo Queipo de LLano, que va dirigir el cop militar i la repressió a Andalusia, ho va aplicar fil per randa, en 15 dies a finals de juliol de 1936 va omplir de foses el seu territori amb gairebé 50.000 persones assassinades. Les seves despulles continuen a la basílica de la Macarena. Vulnerant la Llei de Memòria històrica del 2007 i la Llei de Memòria Històrica i Democràtica d’Andalucia del 2017. Torno a repetir: únicament a Andalusia hi ha actualment més de 100 foses obertes d’aquella massacre. No va ser l’únic en aplicar el terror a les zones que no van entrar en guerra.
El mapa de foses a Espanya, amb més de 120.000 persones a les cunetes, és un símbol de la barbàrie, sense precedents, fins l’holocaust i les víctimes de la II Guerra Mundial.
Preparant aquestes notes he consultat alguns dels llibres clandestins que a finals dels anys 60 ens arribaven de París. La España del siglo XIX, i la España del siglo XX, d’un autor que Pablo Morales i altres veterans segurament coneixen. Manuel Tuñon de Lara, historiador, deia coses com aquestes “Comenzó la sublevación por el procedimiento de liquidar físicamente a los enemigos. No es posible hacer aquí una descripción de las matanzas que tuvieron lugar durante las primeras semanas de la guerra. Bastará con apuntar sus rasgos esenciales y su carácter. (…) La sublevación fue acompañada de medidas draconianas: detenía la Guardia Civil, detenía la policía, detenía Falange, detenían los requetés y todos ejecutaban. Se asesinaba no sólo a los gobernadores civiles, a los diputados, a los alcaldes de partidos de izquierda, sino a sus empleados, a los que habían sido interventores del Frente Popular en las elecciones y, en muchos casos, a sus familiares, a los que se conocía por sus opiniones de izquierda, por su actividad sindical, etc. Se trataba de la eliminación radical de todo enemigo incluso en potencia. Un movimiento que no contaba con la mayoría de la población debía servirse del terror como arma valiosa, que sin duda lo fue.”
Avui sabem moltes més coses. Tenim noves recerques locals i territorials, multitud d’històries de vida que els néts i nétes van reconstruint. Les mateixes foses comunes van proporcionant històries singulars cada dia. Un mosaic de moltes peces que conformen un paisatge emocional i patrimonial que hem de preservar.
Les dades son aclaparadores. En acabar la Guerra es van dictar més de 100.000 penes de mort, 25.000 es van complir. Només a Catalunya més de 3.000 entre 1939 i 1953. Un milió de persones van ser detingudes a les presons i camps de concentració, centenars de milers a l’exili, les depuracions i les inhabilitacions van ser massives. Una tragèdia.
La repressió del nou règim va adquirir tal magnitud que la historiadora Helen Graham ha qualificat al franquisme con un règim que estava en guerra amb la seva pròpia població.
L’any 2011, Paul Preston va escriure un llibre (España, 1936-1945, Una guerra d’extermini), on deia el següent “Durante la Guerra Civil española, cerca de 200.000 hombres y mujeres fueron asesinados lejos del frente, ejecutados extrajudicialmente o tras precarios procesos legales, y al menos 300.000 personas perdieron la vida en los frentes de batalla. Un número desconocido fueron víctimas de los bombardeos y los éxodos que siguieron a la ocupación del territorio por parte de las fuerzas militares de Franco. En el conjunto de España, tres la victoria definitiva de los rebeldes a finales de marzo de 1939, alrededor de 20.000 republicanos fueron ejecutados. Muchos más murieron de hambre y enfermedades en prisiones y campos de concentración, donde se hacinaban en condiciones infrahumanas. Otros sucumbieron a las duras condiciones de los batallones de trabajo. A más de medio millón de refugiados no les quedo más salida que el exilio, y muchos perecieron en los campos de concentración de internamiento franceses. Varios miles acabaron en los campos de exterminio nazi. Todo ello constituye lo que a mi juicio puede llamarse el “holocausto español”.”
Carlos Hernández de Miguel, al seu monumental llibre (Los Campos de concentración de Franco. Ediciones B, 2019), ens explica amb molt de detall la dimensió de la repressió (300 camps i entre 700.000 i un milió de persones van passar per recintes de concentració franquistes).
Resulta igualment estremidor el paper i legitimació de l’Església oficial, beneint la “Santa Cruzada”, i els crims i repressió de la dictadura, a canvi de seguretat, privilegis, patrimoni i una posició dominant a molts centres educatius que encara perduren.
Això té molt a veure amb un dels fets més greus de la brutalitat de la dictadura. La depuració, repressió i assassinat dels mestres i de les mestres republicanes. Recordeu aquella frase de don Gregorio, el mestre republicà a La lengua de las mariposas, interpretat per Fernando Fernán Gómez. “En el otoño de mi vida, yo debería ser un escéptico. Y en cierto modo lo soy (…) Pero de algo estoy seguro: si conseguimos que una generación, una sola generación, crezca libre en España, ya nadie les podrá arrancar nunca la libertad. Nadie les podrá robar ese tesoro.”
Si alguna cosa va fer la República es la formació de mestres, dignificant-los. “El maestro será el alma de la escuela”, “La escuela debe estar en medio de la vida, y esta, a su vez, debe penetrar entera en la escuela”. Coeducació, laicisme, escoles rurals, mestres republicanes, i la llei del divorci, l’entrada de les dones a l’àmbit públic: regidores, alcaldesses, diputades, ministres.
A la Pedraja, la gran fosa de republicans afusellats l’any 1936, va aparèixer a Buñuelos de Bureba (Burgos), l’estiu del 2010, les restes del mestre Antoni Benaiges, de Mont-roig del Camp (Tarragona), que s’ha convertit en un símbol d’amor a l’escola republicana. Una memòria oculta durant 74 anys, i que s’ha rescatat en forma de llibres, versos, cançons, i també exposicions com “Desenterrando el silencio”, que va produir el Casal de Barri Les Esmandies de Mataró. Molts de nosaltres vam conèixer per primera vegada la història d’aquest mestre que va prometre als seus alumnes que anirien a conèixer el mar. Fa poc més d’una setmana en un acte memorialista a Madrid, amb ADESME i “Salvemos Carabanchel”, Sergi Bernal i Sebastián Gertrúdix, ens han presentat El Mar serà… lectura obligada e les escoles.
Tornant de nou al nostre litoral trobem més petjades de memòria. El Camp de la Bota, on van ser executades més 1.700 persones. On ara s’ha projectat en forma de gran parc el Bosc d’Emprentes. També la Model haurà de servir com a referent per mantenir viva la memòria de les lluites socials i democràtiques. Com hem recuperat, simbòlicament, l’espai de la Presó de Dones de les Corts, i també de la Trinitat. Com haurem de fer amb “Vía Laeitana”, per incentivar la recerca dels testimonis i les persones que van patir la barbàrie de la dictadura.
Vull tancar aquest capítol afegint una referència més que ajuda a comprendre per què la dictadura franquista va ser la més longeva i cruel d’Europa.
Com és conegut les SS i la Gestapo van ajudar a dissenyar la Brigada Política y Social, ara s’ha sabut, a més a més, que també les seves unitats van ser ensinistrades per la CIA, quan Franco ja formava part del bloc d’occident.
“La Gestapo tenía especial interés en repatriar a los judíos, comunistas y socialistas alemanes que habían combatido en las Brigadas Internacionales y habían acabado capturados por las fuerzas de Franco”, ens explica l’historiador Paul Preston. En contrapartida, “el agregado de la Gestapo en la embajada alemana en Madrid, Paul Winzer, dirigió un programa de instrucción para la policía política de Franco. Se dedicó a ello, en varios puntos de la geografía española, al parecer hasta 1944.”
Per la gent més jove, potser cal recordar-ho. Amb l’objectiu de perseguir el comunisme i la maçoneria, la BPS tenia carta blanca per practicar, sense control judicial, detencions indefinides i tortures, intercepció de correspondència, escoltes i seguiments. Quan calia, fabricava falses imputacions per empresonar aquells sospitosos contra els quals no havia obtingut evidències inculpatòries. El seu encàrrec era inequívoc: la mort civil o física dels enemics del règim. La democràcia no va dissoldre aquesta brigada fins el 1986. Els seus sicaris mai van ser depurats, encara menys jutjats pels seus ominosos actes.
Segon. La persecució i genocidi de la comunitat romaní, la comunitat gitana. La gran oblidada
La persecució gitana és de les més desconegudes de l’horror nazi, encara que la seva discriminació va començar molt abans. És un encert que enguany l’Ajuntament i el Grup de Recerca de Mataró posin l’accent en aquesta comunitat. Una hostilitat i un patiment no suficientment conegut i estudiat. L’any 1909 la policia d’Alemanya va proposar que les persones gitanes fossin marcades a foc per la seva identificació. L’any 1920 els doctors Karl Binding i Alfred Loche van suggerir que la població gitana fos esterilitzada i eliminada. Proposta recuperada més tard per Hitler. En 1934 es posa en pràctica la legislació nazi contra els gitanos. Esterilització i castració en camps de concentració de Dachau, Dieselstrasse, Mahrzan i Vennhausen. Més tard també van ser deportats a d’altres camps com los de Bergen-Belsen, Buchenwald, Mauthausen i Sachesenhausen. L’any 1936 els gitanos perden el seu dret de ciutadania i els nens no poden anar a les escoles. Amb Hitler al poder la població gitana al continent va ser exterminada de forma sistemàtica. Entre 250.000 persones i més de 500.000 segons les fonts, van perdre la vida. Els gitanos van ser, numèricament, el segon col·lectiu més castigat per les lleis racials nazis. En finalitzar la II Guerra Mundial, entre un 25% i un 50% de la població gitana a Europa, que abans de la guerra era un milió de persones havien estat assassinades. Després van patir l’oblit, la injustícia i la immoralitat internacional. (Com va succeir amb els homes i dones homosexuals perseguits i assassinats). Cap supervivent ni testimoni va ser convocat als processos de Nuremberg. Durant molts anys la justícia democràtica va obviar aquesta tragèdia. El poble gitano no va rebre cap indemnització. L’any 1950, cinc anys després de la caiguda del nazisme, el govern federal alemany va resoldre que les mesures adoptades el 1943 eren mesures legítimes d’estat. Els romanís no tenien cap dret a restitució.
El testimoniatge de Ceija Stojka
El racisme contra els gitanos va continuar després de la II Guerra Mundial, i persisteix a moltes de les societats que conformen avui Europa. Estigmatització i discriminació estructural. Per aquestes raons moltes de les persones gitanes que van passar pels camps no van reivindicar aquesta condició de víctimes, pensant que fer-ho els hi reportaria més problemes que beneficis.
Ceija Stojka, austríaca, va trencar aquest silenci explicant el seu testimoni personal i familiar i la del poble gitano com a col·lectiu. Ho va fer quatre dècades més tard mitjançant un llibre autobiogràfic. Viviamos en aislamiento. Las memorias de una gitana-romaní, que es va publicar l’any 1988. En paral·lel Ceija Stojka va començar a desenvolupar de manera autodidacta la seva obra pictòrica. Un retrat dels moments feliços amb la seva família i la vida a l’aire lliure abans de l’arribada dels nazis, i també de l’horror dels camps de concentració i d’extermini. És un treball documental, personal i col·lectiu d’una gran dimensió testimonial i poètica. La cineasta i investigadora Karin Berger, va fer un extraordinari documental sobre ella l’any 1999. Història i memòria d’una nena que amb 11 anys va arribar a Auschwitz-Birkenau, va ser tatuada amb el número Z6399, una marca que la designava com a romaní, traslladada després a Ravensbrück, fins acabar a Bergen-Belsen, on las tropes aliades la van alliberar l’any 1945, rodejada de cadàvers i portant a la pell l’experiència traumàtica, i els record de la mort i la violència extrema. Un dolor que va trigar quaranta anys a trencar.
En temes de memòria, els espanyols i catalans, no som els únics que arribem tard. No va ser fins la dècada dels anys 70 que les minories austríaques van començar a reivindicar els drets reconeguts a la Constitució de 1955. En aquest context la publicació de la biografia de Ceija Stojka, relatant la persecució de la seva família i la vida als camps, va causar una gran commoció, i al mateix temps va animar els romanís més joves a reivindicar-se. Tot plegat va donar lloc a la fundació de la primera Associació de romanís austríacs l’any 1989.
Un apunt i una invitació vehement a tota la família i comunitat gitana avui present, i molt especialment al Sr. Joan Ferrer Pubill per anar a Madrid, si encara no ho han fet, per veure Esto ha pasado, l’obra que testimonia la persecució i el genocidi de la comunitat gitana, amb treballs d’escriptura, dibuix, pintura i documentals de gran sensibilitat i qualitat artística que no us deixaran indiferents. Fins al 23 de març al Museu Reina Sofia.
Tercer. La lluita per la memòria i els valors antifeixistes a Europa, avui qüestionats pels populismes i conservadorismes nacionals
Moltes d’aquelles persones republicanes que van passar per Argelès, que van combatre al nazisme a Europa, i fins i tot van tornar dels camps, van continuar la lluita a Espanya contra la dictadura. El preu va ser molt dur, molts d’ells es van deixar la vida. Ho hem vist recentment a Sant Mateu de Bages, on hi son enterrats una desena de guerrillers, encara sense nom.
Els anys 50, començava la Guerra Freda. L’antifeixisme molt nodrit i protagonitzat per formacions resistents i comunistes, calia substituir-lo per l’anticomunisme. Franco formava part dels nous interessos geopolítics, servia els interessos de l’anticomunisme. Reconeixement i suport internacional dels Estats Units, bases i ajut militar. El 1953 l’Estat espanyol i el Vaticà signen el Concordat, confessionalitat de l’Estat, eliminació de qualsevol pensament liberal, adoctrinament a les escoles. Jesucrist entre Franco i José Antonio a les Aules, i el Cara al Sol. La dictadura de Franco va durar 40 anys i, va morir matant, és bo recordar-ho ara, aniversari d’aquells jornades, dies terribles del gener del 77. Han passat 43 anys. Alguns de nosaltres tenim una edat i tenim memòria. Volem contribuir a que aquesta sigui útil per la defensa de les institucions i els valors democràtics.
Per aquesta raó, ara 75 anys més tard de l’alliberament dels camps (on van a anar a parar més de 9.000 republicans i republicanes, i poc més de 2.000, van sobreviure), veiem amb preocupació com a diferents països com Hongria, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, el grup de Visegrad, amb el recolzament dels països Bàltics (que formen part de la UE! ), amaguen sota la catifa del nacionalisme identitari i xenòfob, la resistència antifeixista i blanquegen el col·laboracionisme amb el Tercer Reich. A molts d’aquests països es banalitza els camps i es destrueixen els monuments que recorden els antifeixistes que van venir a Espanya amb les Brigades Internacionals. El mateix hem vist recentment a Croàcia (beatificant criminals de guerra), i a d’altres països de l’antiga Iugoslàvia on s’intenta esborrar la memòria partisana i de resistència contra les tropes de Hitler.
Altres ideòlegs s’han atrevit a anar més lluny per intentar justificar aquest ferotge anticomunisme.
És el que traspua la resolució del Parlament Europeu del 19 de setembre de 2019, equiparant nazisme i comunisme. Un calaix de sastre que serveix per no esmentar el feixisme, ni el franquisme, ni el salazarisme, ni la dictadura dels coronels grecs. I oblidant que la Unió Soviètica va ser una força determinant en la derrota del nazisme a Europa, amb més 20 milions de persones van morir. És ignorar, igualment que abans de l’inici de la II G M la Unió Soviètica va ser l’únic Estat (a més de Mèxic) que va ajudar la II República espanyola. És ignorar la lluita i la resistència contra el feixisme i el nazisme a Europa, i el combat per la llibertat i la defensa dels drets socials a Espanya, Grècia i Portugal i contra les seves dictadures, a on els partits comunistes, conjuntament amb altres forces progressistes, van jugat un paper determinant en la conquesta i consolidació de les llibertats democràtiques. En el nostre cas, Espanya, amb una contribució decisiva per part dels comunistes per fer possible la Constitució de 1978, com s’ha recordat recentment en el debat d’investidura del nou govern progressista.
Aquest revisionisme i negacionisme s’ha manifestat també amb virulència extrema a casa nostra. Les dretes més radicals van començar escampant calumnies obscenes sobre les Tretze roses, profanen i destrueixen memorials democràtics, es neguen a secundar resolucions sobre deportats als camps, i han iniciat una campanya histèrica contra l’escola pública, de gran calat. Es parla del nou govern de coalició i de majoria d’esquerres, com un govern il·legítim. És la mateixa retòrica que van fer servir els conspiradors contra la II República. Poca broma!
Quina diferència amb altres forces conservadores europees amb cultura democràtica! La cancellera d’Alemanya, Angela Merkel va visitar Auschwitz el passat mes de desembre. Era la primera vegada en 14 anys de mandat. Però ho va fer i en termes molt contundents: “Recordar els crims, citar-ne els autors i homenatjar les víctimes és una responsabilitat que no s’acaba mai”.
El jurament dels supervivents de Mauthausen ens interpel·la avui amb molta força. Mai més, en cap lloc, contra ningú!
En aquests temps tèrbols, la memòria no és un recurs florit ni pot ser un relat interessat per altres causes. És un instrument col·lectiu indispensable per actuar preventivament davant el ressorgiment de nous feixismes, intoleràncies i odis que fracturen i amenacen la convivència a tot Europa.
Quan avui recordem els noms dels mataronins assassinats als camps nazis
Esteve Rovira I Rovira (1898-Gusen 1941)
Estem fent un acte de memòria i de justícia. Sense distincions. És un acte de germanor que vol dir fraternitat.
Cal agrair la implicació de les nostres institucions democràtiques, també de la feina a les escoles, la Xarxa mai més, fonamental, i el treball del Grup de recerca de Mataró per transmetre a les noves generacions aquest llegat i empremta de la nostra memòria col·lectiva. També haurem de ser exigents amb el nou Govern de progrés, més sensible a les polítiques de memòria. Ens juguem molt, quelcom més que el coneixement de la història. La memòria democràtica esdevé avui un crit contra la intolerància i els odis contra els altres, i un clam a favor de la pau, novament amenaçada, la justícia social, i dels drets e les persones i les seves diversitats. Ens juguem la democràcia.
Epíleg: Més Europa, d’acord els principis fundacionals: més social, més política, una Europa federal.
Vull acabar, per tant, aquest parlament apel·lant al projecte fundacional europeista, el que neix de l’antifeixisme i de la defensa de l’Estat de benestar. El projecte d’una Europa lliure i democràtica, federal, integrant totes les diversitats.
I ho vull fer recordant a una figura cabdal, Altiero Spinelli, militant comunista y antifeixista condemnat l’any 1927 a 16 anys de presó per Mussolini. Ell va ser el protagonista en la redacció del Manifest de Ventotene, la illa on estava deportat, i que va escriure en paper de fumar, l’any 1941. És un text que va circular clandestinament per la Resistència italiana fins a convertir-se en una referència per la construcció d’un projecte europeu, democràtic i federal. Un projecte ambiciós, capaç de superar els perills disgregadors dels nacionalismes que volien convertir-se en nous estats nació, l’imperialisme capitalista, els estats totalitaris i les guerres mundials. Aquest Manifest proclamava l’emancipació de la classe obrera i la millora de les condicions de vida. Redistribuint la riquesa. El principi d’igualtats d’oportunitats, i laïcitat. Menys sobirania dels estats i més organitzacions i governs supranacionals. Es va escriure fa 80 anys!
Aquest text va inspirar el Moviment Federalista Europeu, impulsat per Spinelli a Milà l’any 1943. Spinelli és considerat, per tant, un dels pares fundadors de la Unió Europea. Ell mateix va ser membre de la Comissió Europea l’any 1970 i eurodiputat en el primer Parlament Europeu al 1979. Espanya no va entrar mai a la Comunitat Europea, durant la dictadura de Franco, per la forta personalitat antifeixista de gent com Altiero Spinelli.
És cert, el món ha canviat, Catalunya, Espanya i Europa, de la que formem part, també. No volem oblidar d’on venim. Però volem anar més lluny. Per això, avui, 75 anys després d’aquell crit de Mai més! necessitem un nou impuls per renovar el projecte europeu “que deixi enrere les reclamacions mesquines i il·lusòries d’interès nacional”, així ho deia Giorgio Napolitano, també lluitador antifeixista i President de la República d’Itàlia, l’any 2006. Una UE que abordi els temes de la justícia, la democràcia, els drets humans, la pau, les polítiques de benestar i d’emergència climàtica, els canvis tecnològics, amb una nova ambició. Amb un major protagonisme de la seva ciutadania i reforçant la cooperació i la solidaritat amb una visió planetària.
Sí, cal ser exigents, els reptes són globals. Per governar el món d’avui, plural i divers, necessitem un nou internacionalisme del Segle XXI, capaç d’interpretar amb nova partitura la pàtria dels humans!
2020 Text complet Europa, 75 anys després de l’alliberament dels camps. Mataró, 28 gener
https://malarrassa.cat/2020/01/31/75-anys-despres-de-lalliberament-dels-camps-dextermini-i-memoria-de-lholocaust-text-den-domenec-martinez/ | 0.793581 | curate | {"ca": 0.8392821863681265, "es": 0.151761606848864, "en": 0.0068488640105367135, "de": 0.0005926901547579848, "pt": 0.0005926901547579848, "ku": 0.0009219624629568654} | https://nascutel49.com/2020/01/29/europa-75-anys-despres-de-lalliberament-dels-camps-fraternitat-internacionalisme-i-solidaritat/ |
mc4_ca_20230418_16_50949 | LYL INGENIERÍA exposa a Andinatraffic, Saló Andí de Tecnologies de Trànsit i Transport de Bogotà - Notícies - Lyl Ingeniería - Lyl Ingeniería
de VITRONIC controlen tots els vehicles a la zona de vigilància per Igual, fins i tot quan la distància entre ells és mínima, durant els canvis de carril, en trams en obres, entúnels o en corbes. Els sistemes poden equipar-se amb transferència automatica de dades a través de 3G al centre de processament d'infraccions.
Els Sistemes PoliScan speed i PoliScan redlight - LIDAR de velocitat i llum vermella funcionen segons un principi de mesura basat en LIDAR (Light Detection and Ranging). En aquest, un làser d'escombrat en forma de ventall registra la velocitat i la posició de tots els vehicles dins de la zona d'aplicació. En Evitar els bucles d'inducció i sensors piezoelèctrics a la carretera, el sistema pot detectar simultàniament múltiples incidents a varis carrils, i fins i tot és capaç de detectar vehicles que circulen a poca distància l'un de l'altre o en canvi de carril. A diferència dels sistemes basats en radar, el làser de mesura pot utilitzar-se sense problemes en carreteres en obres, en carreteres de corbes i a l'interior de túnels.
Marie Curie, 8-14, A-209
T. +34 93 535 35 73
F. +34 93 535 35 74
LYL INGENIERÍA és sinònim de solucions per veure allò que és difícil de veure en els processos industrials, la gestió logística i el trànsit i la seguretat viària. En tots aquests àmbits, obtenir una informació que a primera vista és invisible és determinant per assegurar la qualitat de fabricació, optimitzar la càrrega o prevenir un accident. En aquests com en molts altres contextos, "veure" significa detectar, anticipar-se, confirmar i millorar resultats.
Oferim solucions precises i fiables per als processos logístics d'identificació de codis de barres, pesatge, mesurament volumètrica, optimització de l'embalatge i planificació de la càrrega, i també en sectors industrials com l'automòbil, medicina, farmàcia i fotovoltaica.
També són referents de mercat els avançats equips i dispositius que dissenyem per satisfer les necessitats específiques de gestió i seguretat en el trànsit i en els serveis d'emergències.
Des de la seu central de LYL INGENIERÍA al Parc Tecnològic Barcelona Nord, el centre de producció de Sant Adrià del Besòs (Barcelona) i el servei tècnic a Barcelona, Madrid i València, LYL INGENIERÍA avança en el seu creixement cap a nous mercats. A partir de l'any 2010, la internacionalització de la companyia és una realitat. Brasil i Xile són mercats on la proposta de LYL INGENIERÍA ha aconseguit una molt alta acceptació i valoració. | 0.85274 | curate | {"ca": 0.9762452107279693, "fr": 0.009195402298850575, "en": 0.014559386973180077} | http://www.lyl-ingenieria.com/ca/noticies/lyl-ingenieria-exposa-a-andinatraffic-salo-andi-de-tecnologies-de-transit-i-transport-de-bogota/c8r212/ |
mc4_ca_20230418_10_10804 | L’obesitat i la diabetis centren la 8a Jornada de Recerca de l’ICS | InfoICS
← La Regió Sanitària Camp de Tarragona aplicarà una actuació extraordinària sobre l’activitat quirúrgica de l’Hospital Universitari Joan XXIII
Centres de l’ICS realitzen diverses activitats per celebrar la diada de Sant Jordi →
L’obesitat i la diabetis centren la 8a Jornada de Recerca de l’ICS
L’obesitat i la diabetis s’han convertit en els problemes de salut pública més seriosos del segle XXI al món. Les dues malalties apareixen entre les principals causes de mortalitat i discapacitat, i tenen un impacte econòmic molt elevat en els sistemes sanitaris. Per fer front a aquestes malalties, la prevenció i el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques tenen una importància cabdal. En aquest sentit, la recerca clínica, la bàsica i l’epidemiològica són fonamentals per poder comprendre millor aquestes afeccions i desenvolupar nous tractaments. Per aquest motiu, s’ha decidit dedicar la 8a Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut a abordar els darrers avenços de la investigació en obesitat i diabetis. Aquest any, la trobada se celebrarà el proper 3 de juny al Palau de Congressos de Girona. L’organització va a càrrec de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).
La Jornada s’obrirà amb una conferència de la investigadora de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), Sonia Fernández-Veledo, que parlarà sobre la relació entre el teixit adipós i la immunitat. A continuació tindran lloc dos simposis, un sobre obesitat i l’altre sobre la diabetis. El primer estarà moderat per l’investigador de l’IDIBGI Wifredo Ricart, i abordarà temes com la relació entre el metabolisme i l’obesitat, i la cirurgia robòtica com a tractament d’aquesta malaltia. El segon simposi, moderat per l’investigador de l’IISPV Joan Vendrell, se centrarà en les complicacions que pot provocar la diabetis i la seva relació amb els nivells de ferro en l’organisme.
A continuació, tindrà lloc una conferència sobre el paper del cervell en la malaltia metabòlica, a càrrec de l’investigador de l’IDIBGI José Manuel Fernández-Real.
Premis a l’Investigador Jove i a la Trajectòria Investigadora a l’ICS
Al final de l’acte, es faran públics els noms de les persones que guanyaran la convocatòria 2016 del Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS i del Premi a la Trajectòria Investigadora a l’Atenció Primària de l’ICS, amb una dotació de 10.000 euros cadascun, així com del Premi a l’Investigador o la Investigadora Jove, amb 5.000 euros, que volen distingir la contribució significativa al desenvolupament de la recerca en ciències de la salut en l’àmbit de l’ICS amb una activitat de nivell científic reconegut. L’objectiu d’aquests guardons és fomentar i reconèixer la investigació biomèdica d’alta qualitat, de caràcter preclínic i clínic, que es du a terme a la institució.
La Jornada s’adreça a professionals de l’ICS i de centres de recerca vinculats. Les inscripcions es poden fer a través de la intranet corporativa de l’ICS i de les intranets territorials o bé a través del web de l’ICS. Els professionals que no són de l’ICS i que treballen en centres de recerca, poden formalitzar la seva inscripció enviant un missatge de correu electrònic a Formació. En el correu s’ha d’indicar el nom i cognoms, DNI, càrrec, centre de treball, correu electrònic i telèfon.
Aquesta entrada s'ha publicat en Notícia i etiquetada amb 8a Jornada de Recerca, IDIBGI, Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, premis, recerca. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.863646 | curate | {"ca": 1.0} | https://infoicscat.wordpress.com/2016/04/21/lobesitat-i-la-diabetis-centren-la-8a-jornada-de-recerca-de-lics/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_26344 | Les llenties d’aigua són petites herbes en forma de llentia verda, flotants de les aigües lentes o estancades. Tenen una estructura molt simple -no es pot distingir entre tija i fulles-, rarament floreixen i normalment es reprodueixen de forma vegetativa. A la comarca de Bages es troben dues espècies de llenties d’aigua: Lemna minor i Lemna gibba. L.minor fa discs quasi plans, mentre que L.gibba els té convexos, sobretot a la cara inferior blanquinosa. No es distingeixen fàcilment entre elles, cal tocar-les i apreciar-ne el gruix. Lemna gibba és indicadora d’aigües riques en nutrients, mentre que L.minor té major amplitud ecològica. Probablement L.gibba ha esdevingut més freqüent al Bages que L.minor.
A la imatge 1ª, una explosió de població de llenties d’aigua a la llera abandonada del riu Cardener, desviat a través del túnel de La Carosa que li estalvia la volta pel meandre de La Coromina (Cardona) i el pas per la zona salina. | 0.837489 | curate | {"ca": 1.0} | https://elmedinaturaldelbages.cat/species/llentia-daigua-lemna-minor/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_129766 | BARCELONA, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
El rei Felip VI ha recalcat aquest dijous que respectar la llei és "la font de legitimitat i l'exigència ineludible per a la convivència democràtica en pau i llibertat", durant el lliurament de despatxos a jutges a Barcelona, amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas.
En el seu discurs aquest dijous, Felip VI ha posat èmfasi que "per al poder judicial, com per a la resta d'institucions de l'Estat, el respecte a la llei mai ha estat, ni és, ni ha de ser un simple tràmit, una mera formalitat, una alternativa".
El monarca, que presideix l'acte per primera vegada com a cap d'Estat, malgrat que l'any passat ja el va presidir en nom del seu pare, Joan Carles I, ha exalçat la plena vigència de la Constitució, text que és "imprescindible per al funcionament de la comunitat política i per al desenvolupament econòmic i social".
"A través de l'Estat de Dret, els ciutadans troben la garantia de les seves llibertats davant dels poders públics, perquè els poders públics d'aquesta manera es veuen sotmesos a l'imperi de la llei i respectant-la garanteixen l'ordenat funcionament de l'Estat", ha destacat.
En un acte en què els 35 nous jutges han rebut els seus despatxos, el Rei ha avisat que "sense justícia i sense una justícia independent, no existiria verdaderament el concepte de comunitat política democràtica".
"I vosaltres, jutges i magistrats, que sou independents, inamovibles, responsables i esteu sotmesos únicament a l'imperi de la llei, us correspon impartir justícia. Tindreu així l'honor, però sobretot la immensa responsabilitat de participar en una tasca que és essencial per a la convivència pacífica dels ciutadans".
També han acudit a l'acte el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC); el ministre de Justícia, Rafael Catalá; la fiscal general, Consol Madrigal; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.723734 | curate | {"pt": 0.0057161003493172435, "ca": 0.8237535725627183, "es": 0.15782788186725943, "en": 0.012702445220704985} | : /espanya/noticia-rei-recalca-respectar-llei-exigencia-ineludible-per-convivencia-democratica-pau-20150723130206.html |
wikipedia_ca_20230401_0_490878 | Lorenzo Gómez Pardo y Ensenyat
Lorenzo Gómez-Pardo y Ensenyat (Madrid, 3 de gener de 1801- 30 de juny de 1847) fou un enginyer espanyol, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia.
Va estudiar matemàtiques a la Reial Acadèmia de Nobles Arts de Sant Ferran, física Experimental als Reials Estudis amb D. José Alonso y Quintanilla. Entre 1819 i 1823 estudiar mineralogia amb Donato García, botànica amb Mariano Lagasca i química amb Andrés Alcón al Museu de Ciències Naturals.
Durant el trienni liberal va formar part de la Milícia Nacional i en 1823 fou ferit mentre combatia als Cent Mil Fills de Sant Lluís. Marxà a París a estudiar botànica i en 1828 es llicencià en farmàcia. El 1829 marxà a estudiar enginyeria a les mineries de Freiberg, Saxònia, a proposta de Fausto de Elhúyar, llicenciant-se en 1831. En 1834 va tornar a Espanya i participà activament en la fundació de l'Escola d'Enginyers de Mines, de la que en 1835 en fou nomenat professor de docimàsia i metal·lúrgia.
En 1838 i 1841 fou elegit diputat al Congrés dels Diputats pel Partit Progressista i fou nomenat membre del Consell d'Instrucció Primària. En 1844 fou nomenat Subinspector general del Cos d'Enginyers. En 1847 fou escollit acadèmic fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, però va morir poc després. | 1 | perfect | {"ca": 0.9925760950259837, "pt": 0.007423904974016332} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=490879 |
mc4_ca_20230418_6_215275 | Forma rodona: de 9,3 cm. de diàmetre i 1'5 mm. de gruix, 600 gr / m². Comprar.
Forma quadrada: de 9x9 cm. amb les puntes arrodonides i 1'5 mm. de gruix, 600 gr / m². Comprar.
Forma personalitzada: totalment a mida, 1'5 mm. de gruix, 600 gr / m². Demanar pressupost.
Els preus inclouen tots els costos d'adaptació d'imatge o control d'arxiu, impressió per les dues cares i enviament.
Els autèntics posagots absorbents
L'original "beermat board" de 1,5 mm. De gruix imprès en alta definició. Fins a 7 usos.
Els nostres posagots són d'una peça de cartró compacte imprès directament.
POSAVASOS FINS
Els nostres posagots tenen un gruix de 1,5 mm. (600 GR / M²) i 3mm. (1200 GR / M²), fets amb cartró i no cartulina.
<b>Inkpres</b> neix el 1964 com a empresa de posagots especialitzada en posagots personalitzats. Afronta amb èxit el pas generacional convertint-se en 2008 líder al mercat espanyol en la venda de posagots en línia. El continu creixement li permet presentar-se com a líder en el mercat del sud d'Europa.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
La fórmula guanyadora d'inkpres és la <b>qualitat del producte,</b> amb un temps de lliurament ràpid. La gran producció permet oferir <b>el preu més competitiu</b> del mercat.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
<b>Posagots estàndard.</b> La producció estàndard es realitza en el cartró original beermat board dóna 600gr / m2 de 1,5 mm de gruix, de fabricació alemanya, composta de pasta de fusta.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
<b>Impressió de posagots.</b> És d'alta definició (300 dpi), directament sobre el cartró, permetent la seva producció en infinites possibilitats d'acabats i formes.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />
<b>Posagots línia.</b> Si està interessat en un producte que combina qualitat i creativitat trobarà en els posagots personalitzats inkpres el producte òptim. Accedeixi a "<url href="http://www.inkpres.com/comandes-online" option="http://www.inkpres.com/comandes-online">comanda online de posagots</url>". | 0.527464 | curate | {"es": 0.08550185873605948, "ca": 0.8619888475836431, "pt": 0.019516728624535316, "fr": 0.017193308550185873, "en": 0.006505576208178439, "oc": 0.00929368029739777} | https://www.inkpres.com/ca/posagots-de-cervesa/aplicacio/10 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_272069 | Sofitando l'asturianu nel Congresu pola Selmana de les Lletres. Porque la oficialidá ye la meyor garantía de futuru pa la Llingua Asturiana. pic.twitter.com/MuQpQscdy0— Pablo Iglesias Ana Isabel) 4 de maig de 2017 Donant suport a l'asturià al Congrés per la Setmana de les Lletres. Perquè l'oficialitat és la millor garantia de futur per la llengua asturiana Ana Isabel Pa la Llingua no sé pero para el futuro d los jóvenes asturianos no puede ser peor la noticia. Sería mejor el inglés alemán o chino.— Aladino Ana Isabel) 4 de maig de 2017Per la "llingua" no ho sé però pel futur dels joves asturians no pot ser pitjor la notícia. Seria millor l'anglès, alemany o xinès Ana Isabel Ana Isabel The more languages you speak, the easier it becomes to learn more of them. That's why I speak both Asturian & English better than you.— Hugo Ana Isabel) 4 de maig de 2017Quantes més llengües parlis, més fàcil és aprendre'n més. Per això parlo asturià i inglès, i millor que tu Ana Isabel No hables catalán que no se te entiende guarrrooooo separataaa— HORACIO ESPAÑA Ana Isabel) 4 de maig de 2017No parlis català que no se t'entèn guarroooooo separataaa
És un assumpte intern d'espanya, ja s'ho faran. | 0.757915 | curate | {"st": 0.11710193765796124, "ca": 0.7691659646166807, "en": 0.11373209772535804} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_37320 | Doncs dimecres 16 d’octubre la gent del CLUB FUM m’han demanat que presenti aquesta pel.lícula per entendre un xic més sobre les addicions al Vinil. Molt recomanable! Serà a les 20 h i servirà de preàmbul a la sessió vinilera de deu hores del dia 19 d’octubre en la segona de les 13TH FLOOR ELEVATOR PARTIES, en aquest cas sense altra ajuda que les meves mans i més d’una maleta plena de vinil. | 0.761394 | curate | {"ca": 0.9566326530612245, "en": 0.04336734693877551} | http://diegoarmandodj.com/2013/10/15/vinylmania-amb-diego-armando-al-club-fum/?lang=en |
crawling-populars_ca_20200525_10_36914 | Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Màsters i postgraus propis > Política i Societat > Postgrau en Gènere i Comunicació (Inscripció)
Inscripció | Requisits i criteris | Comunicació de l'admissió
El procés d'admissió serveix per a comprovar que tots els alumnes compleixen els requisits del programa i garantir un ambient de treball òptim. Per a sol·licitar l'admissió, has d'inscriure't: pots fer-ho online o presencialment i en els dos casos hauràs d'aportar la documentació requerida.
del 08/03/2019 al 03/10/2019
En el cas que quedin places lliures un cop superada la data final d'inscripció, la coordinació pot ampliar-la.
- Títol de grau universitari o equiparable (si encara no el tens, fes click aquí) - Expedient acadèmic - DNI, TIE o passaport vigent
- Carta d'intencions i interès personal
30,21 € (taxa d'inscripció fixa, no reemborsable i no inclosa en el preu del programa).
Si tries pagament per TPV (targeta) has de completar el pagament en el moment de la inscripció, dins l'aplicació.
Inscripció online:
Escaneja prèviament la documentació requerida per a tenir-la a punt.
L'aplicatiu et demanarà que especifiquis els codis d'estudi i edició del programa al qual et vols inscriure. Les dades d'aquest programa són: Estudi: 3708 i Edició: 3
Per inscriure't necessites un NIU (número d'identificació universitària de la UAB). Tria l'opció que correspongui al teu cas:
Inscripció online amb NIU
Inscripció online sense NIU
Si tens cap dubte, consulta el tutorial que apareix al final d'aquesta pàgina.
Inscripció presencial:
Hauràs de demanar cita a través del nostre servei de cita prèvia.
Tutorial d'inscripció online:
Tutorial per a l'obtenció del NIU:
Manual per a la inscripció online - Màsters i postgraus propis (Format: PDF)
Manual per a l'obtenció del NIU (Format: PDF)
Consulta el coordinador davant de qualsevol dubte.
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.799518 | curate | {"ca": 0.9858585858585859, "it": 0.014141414141414142} | : /web/postgrau/diplomatura-de-postgrau-en-genere-i-comunicacio/inscripcio-1203328494108.html/param1-3708_3_ca/param2-2009/ |
crawling-populars_ca_20200525_35_21853 | Web
Consulta la web del projecte aquí.
I aquí hi ha més informació del que s’està fent a Tarragona.
Programa - període
Erasmus+
Inversió
La inversió del projecte és de 6.000€.
Durada
Des del 2015.
Partners
El projecte YiE (Joventut a Europa) està coordinat pel Centre d’Investigacions i Anàlisis Socials (ICSRA) d’Islàndia i en formen part vuit països de la Unió Europea: Malta, Turquia, França, Portugal, Espanya, Lituània, Itàlia i Grècia, des de les seves administracions locals i departaments de joventut.
Som el centre d’informació sobre la Unió Europea que l’Ajuntament de Tarragona posa a l’abast de la ciutadania.
© 2016 EUROPE DIRECT TGN | Pàgina elaborada per La Lleonera Comunicació
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information. | 0.573109 | curate | {"es": 0.003257328990228013, "ca": 0.6981541802388708, "en": 0.2779587404994571, "eb": 0.006514657980456026, "fr": 0.014115092290988056} | : /portfolio-item/yie-prevencio-daddiccions-adolescents/ |
cawac_ca_20200528_10_61949 | Dossier de premsa
Petició de sis anys de presó per un robatori a Vilafant
21 de desembre, 2013 | El Punt
La secció tercera de l'Audiència de Girona té previst jutjar el 14 de gener Marcos Foraster Poch, l'acusat d'haver entrat a robar fa un any en una casa habitada de Vilafant. El fiscal demana per a ell una pena de sis anys de presó per un delicte de robatori amb força en casa habitada. Segons el relat de l'acusació pública, els fets van tenir lloc el 24 de novembre de 2012, quan l'acusat va fixar com a objectiu del delicte una casa del carrer de Lleida de Vilafant. El processat va saltar la tanca perimetral i va trencar el pany d'una porta de la part posterior de la propietat. Armat amb un objecte punxant, va accedir dins l'habitatge i va agafar diversos objectes de valor. Mentre el lladre es...
Destaquem
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ | 0.784072 | curate | {"fr": 0.013535031847133758, "ca": 0.9617834394904459, "es": 0.01751592356687898, "pt": 0.007165605095541401} | http://bibgirona.cat/biblioteca/figueresfagesdecliment/documents/149018 |
mc4_ca_20230418_17_790605 | Toni Alcocer - Vols en globus per regalar
CatalàEspañolEnglishFrançaisComprar vols en globus Vols en globus DescobertaVols d'alçada en globusVols exclusius en parellaVols en familia i de grup fins 16 passVols exclusius per a grans grupsSé quan vull volar pero no tinc tiquetJa tinc tiquet per volar Activar el meu ticket de volTinc tiquet però millor truqueu-meGuia de vols en globus Regalar un viatge en globusVols en globus per CatalunyaPreguntes freqüentsCom reservar un volVols professionals Ballooning ChallengeBallooning ExperienceVols captius festiusProductores audiovisualsEsponsoritzar un globus aerostàticSobre Globus Kon-Tiki Equip humàLa nostra base Kon-TikiSeguretat en volCompeticionsExpedicionsÀlbum de fotosGlobus de Kon-TikiReconeixements i acreditacionsBlog Portada > Sobre Globus Kon-Tiki > Equip humà Equip humàÀngel AguirreMiquel MeseguéSusanna MoroniCarles FiguerasJordi RodríguezSanti MedinaAlexi RodríguezToni AlcocerRampiRosa AndreuImma RomeuArnau TorrebadellaCristina ClosaSergiAlbert AguirrePaco LópezMartí DalmasesLa nostra base Kon-TikiSeguretat en volCompeticionsExpedicionsÀlbum de fotosGlobus de Kon-TikiReconeixements i acreditacionsToni Alcocer Pilot de globus aerostàtic des de 2010 Equip de rescat de KON·TIKI des del 2003 (després de volar amb nosaltres com a passatger!) Expedició KON·TIKI TRANS BÀLTIC 2010 Vol lliure a Bogotà el 2009 Vol a Mèxic 2010, 2011 i 2012 Staff Campionat d'Europa d'Aerostació 2011 Ascensió varis 4000s als Alps francesos Expedició a Madagascar el 2005 Escalada en roca i gel al Pirineu català Equip de producció a la cursa de trineus de gossos PIRENA des de 2007 Paracaigudista esportiu des del 2012Imatges i vídeos Toni AlcocerToni AlcocerToni Alcocer Sobre Globus Kon-TikiEquip humàSeu Kon-tikiSeguretat en volCompeticionsExpedicionsVols en globusVols en globus per regalarVols d'aventura i travessesVols en globus exclusius i a midaVols d'incentius en globusVols en globus des de BarcelonaTreballs aeris en globusProduccions audiovisualsPublicitat aèria i vols festiusEsponsoritzar un globus aerostàticSegueix-nos a:Telèfon +34935156060Mapa web|Avís legal|Condicions de venta|Butlletí|Fet per Aladetres - Agència web | 0.83862 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.globuskontiki.com/ca/sobre-globus-kon-tiki/equip-huma/toni-alcocer.html |
mc4_ca_20230418_13_632684 | V Diada bastonera de Balaguer
El proper dissabte 17 de juny celebrem a Balaguer la V Diada bastonera, organitzada per la colla local, Ball de bastons del Casal Pere III.
Enguany hi assistiran la Colla bastonera del Casal l’Arreu de Mollerussa, la Colla bastonera de Gavà, els Bastoners del Casc Antic de Barcelona i el Ball de Bastons de Bellvei, a més de la colla local.
La diada bastonera és una jornada de trobada i germanor entre les colles que comparteixen afinitats, inquietuds i complicitats. La diada s’iniciarà a les 11 del matí amb un cercavila a càrrec de les colles i els músics acompanyants, fent ballades a diferents indrets de la Plaça Mercadal, centre històric i carrers de l’eixample, tot coincidint amb el mercat setmanal. És previst que l’alcalde Sr. Jordi Ignasi Vidal rebi els bastoners durant la cercavila, a la mateixa entrada de l’ajuntament.
Al migdia hi haurà un dinar popular, obert a tothom, al col·legi Àngel Guimerà. Les inscripcions pel dinar, al preu de 8 €, s’han de fer abans del 14 de juny a l’adreça: [email protected]
La sobretaula serà amenitzada per Amdy Fall, amb música reggae africana. I per acabar, clourem amb una visita guiada al patrimoni medieval de la ciutat: Plaça Mercadal, muralles i església de Santa Maria.
Convençuts que al ball de bastons hi convergeixen la nostra música, la nostra dansa, la nostra cultura i que el ball de bastons és capaç de transmetre la força i l’encant de la gent en moments de gaudi i de festa, us animem i encoratgem a que un any més compartiu amb nosaltres aquesta jornada i plegats la celebrem amb goig; una diada bastonera que cada any al juny, ja està esdevenint una tradició a Balaguer.
Ball de bastons del Casal Pere III | 0.877553 | curate | {"ca": 1.0} | http://escolalanoguera.cat/ca/educacio/escolalanoguera/blog/v-diada-bastonera-de-balaguer/17226.html |
mc4_ca_20230418_5_118336 | Equip Ciclista Pinturas Grimaldo, P.C. Bons Amics: de setembre 2010
Dissabte es va disputar en Sant Gregori (Girona) el Campionat de Catalunya contrarellotge individual. La sortida estava en Sant Gregori i l'arribada en Sant Esteve de Llémena, 17 quilòmetres després.
El recorregut va ser molt sinuós, amb constants pujades i revolts. Tant l'Adolf del Parets (el guanyador), com el Toti Codony del Renault Olot (segon), només van estar separats per 70 centèsimes. La velocitat mijtana de tots dos va ser de 40,96 km/h. Es van inscriure 48 corredors (incloent a 2 fèmines), classificant-se tots.
Classificacions de veterans 40: Campió de Catalunya l'Adolf García, 2n Codony i 3r Mirco
Veterans 50: Campió de Catalunya Joan Mengual, 2n Salva i 3r Canet
Veterans 60: Campió de Catalunya Cristobal Maya, José López i Daniel López
Cal destacar l'excel·lent crono del Mengual (veterà 50) i del Maya (veterà 60), fent 8è i 10è en la classificació general, respectivament.
Vam arribar d'hora per poder veure el circuit in situ: Pedrito, Madrigal, Alentorn i Agüero
El Nocete va ser dels primers en prendre la sortida
El Salva concentrat
Sensacional la crono del Mengual
L'Agüero, portava la cabra del Manolo Grimaldo
Les rectes es feien llargues
L'Agüero passant al Faricle que havia sortit abans. Encara que no ho sembli, estan pujant
L'Agüero superant al Pere Riu
L'últim esforç a l'esprint final
Arribada del Santi Alentorn
El Madrigal recuperant-se de l'esforç
Arribada del Mirco i del Galera
I del Toti amb un Mengual
El Pedrito apurant els últims metres
Hora de comentar la cursa i de recollir: Madrigal, Alentorn, Santi Molina, Agüero i el seu fill, el Juanjo
Publicat per Equip Ciclista Pinturas Grimaldo a 17:00 2 comentaris:
Definitivament, no es farà la cursa per a la categoria de veterans de Montornès del Vallès que es va suspendre el passat dissabte per motius d'asfaltat.
El dissabte es disputarà el Campionat de Catalunya Contrarellotge individual en Sant Gregori (Girona). El recorregut serà de 17 km entre Sant Gregori i Sant Esteve de Llémena. La sortida es donarà a les 16 h, tancant les inscripcions a les 15,30 h. El Campionat és per a les categories de juvenils, veterans, sèniors i màsters 30.
Publicat per Equip Ciclista Pinturas Grimaldo a 15:07 Cap comentari:
Publicat per Equip Ciclista Pinturas Grimaldo a 18:13 5 comentaris:
S'ha suspès la cursa de Montornès per problemes en l'asfaltat del circuit. Així que la cursa no s'acabarà disputant.
La pròxima cursa és la de diumenge a Blanes, a les 9 h del matí.
Publicat per Equip Ciclista Pinturas Grimaldo a 9:58 1 comentari:
Publicat per Equip Ciclista Pinturas Grimaldo a 10:02 Cap comentari: | 0.761597 | curate | {"es": 0.0339047619047619, "ca": 0.9344761904761905, "it": 0.017523809523809525, "pt": 0.014095238095238095} | http://pinturasgrimaldo.blogspot.com/2010/09/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_829897 | Mostres dehinibides d'etnodiferencialisme i identitarisme.
I perque ningú s'alça i li diu que foti el camp de Catalunya, si li agrada tant que tothom estigui al lloc on pertany?
perquè estan valència
Ah. vale, no m'havia adonat, pensava que era el tren de Barcelona. | 0.68336 | curate | {"ca": 0.9885496183206107, "en": 0.011450381679389313} | |
mc4_ca_20230418_3_389194 | El CRES constata la substitució de les trucades convencionals per les aplicacions de missatgeria
L'ús de les xarxes socials s'ha incrementat un 10% respecte al 2012 i les aplicacions com Whatsapp, Line o Telegram són utilitzats per un 82,5% dels usuaris
Actualitzada el 30/06/2015 20:15
651x366 creix l'ús d'aplicacions de missatgeria / ANA creix l'ús d'aplicacions de missatgeria / ANA
L'Observatori del primer semestre del 2014 del CRES ha preguntat als enquestats sobre l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i ha observat un canvi de tendència pel que fa a les eines emprades. Amb l'estudi d'enguany es confirma un creixement en la utilització de tots els serveis d'Internet, com la irrupció de les aplicacions de missatgeria instantània i en les trucades o videotrucades per Internet en substitució de les trucades convencionals.
Si es comparen les dades de l'Observatori del 2012 amb l'enquesta d'enguany, es pot observar com l'ús de les xarxes socials s'ha incrementat en gairebé 10 punts, passant d'un 63,8% del 2012 al 72,3% actual. En relació a les aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp, Line o Telegram, tot i no aparèixer en l'Observatori del 2012, enguany, amb un 82,5%, aquestes aplicacions es posicionen com el tercer servei d'Internet més utilitzat, només per darrere de la cerca d'informació (90,7%) i la utilització de correu electrònic (86,4%).
El 2012 es preguntava per l'ús de fòrums, xats i converses per Internet (messenger), el més assimilat a les aplicacions de missatgeria actual. Amb tot, la proporció de persones que en feien ús era del 34,3%, lluny del 82% de les aplicacions actuals. Aquest canvi de tendència també es constata amb la irrupció de les trucades o videotrucades per Internet, ja que més del 50% dels enquestats asseguren haver utilitzat aquest tipus de comunicació durant els últims tres mesos.
Pel que fa a les compres a través d'Internet, si es comparen les xifres de l'Observatori de 2012 amb l'actual, també es confirma aquest creixement, passant d'un 32% a gairebé un 37%. En canvi, pel que fa a la descàrrega de música, pel·lícules i jocs, cal ressaltar l'estancament que ha patit aquest sector en els últims anys, mantenint-se estable amb una diferència de menys d'un punt.
Per últim, destaca l'accés a Internet a través del mòbil. Un 67% dels usuaris enquestats utilitza aquesta plataforma, una xifra superior a la mitjana de la Unió Europea que és del 52% i de les proporcions d'Espanya i França que disposen d'un 63 i un 56% d'usuaris que tenen connexió a Internet des del mòbil. | 0.847216 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ara.ad/societat/CRES-substitucio-convencionals-aplicacions-missatgeria_0_1385261695.html |
crawling-populars_ca_20200525_51_62177 | CASAL JUVENIL Qué és el Casal Juvenil En Paper?
El casal juvenil en paper és un espai per als joves d'entre 12 i 30 anys. Si necessites un lloc on relaxarte, passar una bona estona o conéixer gent, aquest és el lloc ideal.
Tenim diverses activitats divertides i entretingudes com zumba o ioga.
També hi pots trobar més coses per a fer, com jocs de taula, llegir a la biblioteca, jugar al futbolín, billar... o simplement passar una bona estona amb els amics en un lloc amb molt bon ambient on et podràs juntar amb tot tipus de gent de diverses edats.
© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet | 0.798687 | curate | {"ca": 1.0} | : /enpaper |
macocu_ca_20230731_8_380426 | Quants cigrons hi ha en un quilogram de cigrons?
El vídeo mostra una activitat per estimar el nombre de cigrons que hi ha en un quilogram de cigrons mitjançant una tècnica anomenada de "captura i recaptura" que s'utilitza en el recompte estimatiu de poblacions d'animals que viuen en llibertat com les balenes del mar del Nord, els esquirols d'un bosc o els peixos d'un estany. L'activitat acaba fent el recompte exacte i comparant-lo amb l'estimació calculada. En el cas enregistrat es va aconseguir una precisió sorprenent. Pot trobar-se més informació a la fitxa F98 i en el guió G19 dels annexos de la memòria de la llicència d'estudis d'Anton Aubanell. | 0.784031 | curate | {"fr": 0.07350689127105667, "ca": 0.9264931087289433} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_188489 | L’any 2.006 vaig descobrir eBox, fins hi tot vaig escriure un article que parlava d’ell. Doncs a arrel del article que vaig escriure fa unes setmanes sobre clearOS l’Oriol em va fer pensar altre cop amb l’eBox preguntant-me què tal estava. Doncs bé, la curiositat em va picar i el dilluns el vaig instal·lar en una màquina virtual.
Així doncs a estones durant tota la setmana he estat jugant una mica amb l’eina. En linies generals he de dir que ha millorat moltíssim des de que el vaig descobrir i que integra un munt de funcionalitats noves. La usabilitat continua sent un punt fort de l’eina i també la facilitat d’ús. Jo diria que qualsevol administrador de sistemes de linux en té prou amb uns pocs minuts per sentir-se molt còmode usant l’eina.
Per altre banda no vull deixar de destacar que com a backend per la gestió d’usuaris per tots els serveis que té usa LDAP, cosa que m’ha agradat moltíssim. O sigui, que tenim un postfix, squid, dovecot, asterisk, jabberd2, openvpn, etc. De fet, només això en si mateix ja és un bon motiu per tenir-lo instal·lat en algún racó ja que sempre ens pot anar bé per consultar alguna configuració. A més de poder tenir un esquema d’usuaris per LDAP que podem reaprofitar per integrar en la xarxa de servidors o de desktops. Ja sigui per integrar en el PAM dels linux i/o en l’autenticació dels windows ja que el podem fer treballar com a PDC.
Com ja em va passar amb clearOS, potser el més dolent és que es troben a faltar algunes opcions de configuració que al dissenyar una interficie gràfica simple han hagut d’estalviar-se. Malgrat això l’openVPN disposa de moltes més funcions que no pas el clearOS, a més de la possibilitat d’omplir un camp on podem posar els nostres parametres a mida directament contra el fitxer de configuració. El que ja és impressionant és que integra la possibilitat de poder generar fitxers .exe amb el client d’VPN i totes les configuracions pels clients integrades en l’instal·lador. És a dir, podem generar un fitxer d’instal·lador de l’VPN per cada un dels clients.
A més també vull destacar que disposa d’una PKI propia que per gestionar els certificats dels diferents serveis va molt bé. A més de poder-la utilitzar per generar certificats que després usarem en altres aplicacions ofra del eBox.
Per no seguir fent una valoració desordenada dels serveis que té l’eBox a continuació enganxo la llista de funcionalitats que he trobat a la seva web i al costat hi posaré un comentari a les que ho cregui pertinent.
Networking
Firewall and routing- bons i simples sistemes de monitorització per la xarxa cosa que sovint es troba a faltar.
Filtering – integració força bona de les iptables
NAT and port redirections
VLAN 802.1Q
Support for multiple PPPoE and DHCP gateways – ideal per tenir diverses ADSL en monopuesto.
Multi-gateway rules, load balancing and automatic failover – trivialitza aquesta tasca a més de poder-ho configurar fins a un detall força decent.
Traffic shaping (with application layer support)
Graphical traffic rate monitoring
Network intrusion detection system
Dynamic DNS client
Network infraestructure
DHCP server
NTP server
DNS server
Dynamic updates via DHCP
RADIUS server – molt agraït el tenir aquesta capacitat per integrar amb linksys o d’altres similars a l’hora de montar un hotspot o per montar autenticacions segures wifi
VPN support – molt decent la integració.
Dynamic routes autoconfiguration
HTTP proxy – forma senzilla de tenir tot el que cal en proxies.
Internet cache
User authentication
Content filtering (with categorized lists)
Transparent antivirus
Intrusion Detection System – integra SNORT!!! (el vaig usar al meu PFC)
Mail Server – un 9!!! una integració molt aconseguida i que fa tot el que li cal a una PIME i més
Virtual domains
Quotas
SIEVE support
External account retrieval
POP3 and IMAP with SSL/TLS
Spam and antivirus filtering
Greylisting, blacklisting, whitelisting
Transparent POP3 proxy filter
Catch-all account
Webmail
Web server – aquí és on més coixeja el tema sota el meu punt de vista perquè no et deixa tocar pràcticament res del servidor web, o almenys jo no ho he sabut trobar.
Virtual hosts
Certification authority – realment útil i simple
Workgroup
Centralized users and groups management
Master/slave support
Windos Active Directory Synchronization
Windows PDC
Password policies
Support for Windows 7 clients
Network resource sharing
File server
Antivirus
Recycle bin
Print server
Groupware: calendar, address book, webmail, wiki, etc. – personalment no m’agrada gens aquesta eina.
VoIP server – poc configurable pel meu gust, però a destacar el ben integrada que esta amb el LDAP, no he sabut veure si tb ho esta amb el XMPP/jabber2.
Voicemail
Conference rooms
Calls through an external provider
Call transfers
Call parking
Music on hold
Queues
Logs
Jabber/XMMP server – això no m’ho esperava, però felicitats per haver-hi pensat.
Conference rooms
eBox User Corner for self users info updating – va molt bé pq els usuaris s’ajustin el que els cal sense molestar l’administrador.
Reporting and monitoring
Dashboard for centralized service information
Monitor CPU, load, disk space, thermal, memory
Disk usage and RAID status
Summarized and full system reports
Event notification via mail, RSS or Jabber – molt interessant totes les possibilitats de monitorització que té, això val un imperi.
Software updates
Backups (configuration and remote data backup) – molt simplificada la tasca, no sé què copiara però si ho fa bé, això és brutal.
Control Center to easily deploy and administrate several machines running eBox Platform – aquí és on entren les funcionalitats de pagament, ho trobo molt raonable i molt bona idea.
Per acabar he de dir que clearOS hem va agradar moltíssim, potser trobaria algunes coses que les fa millor que l’eBox però he de dir que aquest és realment molt millor que l’altre. En faig una valoració realment positiva i el recomano moltíssim. Això si, si hagués de montar-ne algún en una empresa primer montaria clearOS faria un o dos dies de proves i després montaria eBox per acabar d’estar-ne content. Encara que hagués de pagar aquests dies de feina de la meva butxaca crec que estarien molt ben invertits.
NOTA: Que no se m’oblidi eBox es basa en Ubuntu i clearOS en centOS, malgrat estic familiaritzat amb els .rpm gràcies a Fedora, he de dir que hem sento molt més còmode amb eBox i això pesa molt.
Posted in linux, Networking | Tagged admin, administration, administrator, ajax, ebox, linux, Networking, ubuntu, web2, web2.0, webmin | 2 Replies
Jun 24
Microfon intern del Dell XPS m1330 funciona amb Linux
Posted on 2008/06/24 by Oriol Rius
Reading time: < 1 minute No m'havia posat a provar mai el microfon intern del portàtil ja que sempre havia llegit que no funcionava. Però ahir vaig actualitzar el kernel a la verisó 2.6.25-gentoo-r5 i hem vaig decidir a provar a veure què tal. Doncs bé la veritat és que oli en un llum. Ja que només he hagut de canviar la font d’entrada de gravacions i ha funcionat a la primera així és com l’he de deixar:
La veritat és que he tingut molta sort 😉
Posted in linux | Tagged admin, administratior, alsa, audio, gentoo, gnome, linux, mic, multimedia | Leave a reply
Apr 05
Rack Tables: inventari dels servidors que tenim als racks
Posted on 2008/04/05 by Oriol Rius
Reading time: 2 – 3 minutes
A primer com de vista i pel que puc veure en la demo, ja que no l’he usat mai encara, m’agrada molt el que preten fer el Rack Tables. Bàsicament la idea és mantenir un inventari de què hi tenim montat a cada un dels armaris rack que tenim destribuits per tot el món. Això quan tens un garbuix al cap del que té cada client com em passa a mi sovint pot ser molt útil. Sobretot perquè s’hi poden adjuntar fotografies o portar un control exahustiu de les U’s que hi tenim lliures, dels ports de switch ocupats, etc. Per tant, diria que és una eina molt recomanable per administradors de sistemes. Fins hi tot diria que imprescindible per admins d’empreses de serveis que no tenen contacte diari amb els datacenters dels clients.
També permet portar un registre dels espais d’IPv4 en això s’assembla una mia al IPplan malgrat les funcions d’aquest aplicatiu són molt més simples i es redueixen a funcions purament d’inventari. Al estar orientat a servidors ens permet mantenir un registre dels serveis virtuals que tenim corrent, pools de màquines i fins hi tot algunes funcions de monitorització a nivell de gràfiques sobretot. Per cert, m’agradaria descatar que potm ostrar l’estat dels balancejadors de carrega web, per exemple.
És important recordar que és una eina d’inventari, en això vull dir que el que aquí interessa no és pas veure com les coses canvien en temps real. Sinó poder mantenir un registre de com tenim o volem tenir montada l’infraestructura. És a dir quelcom més proper a una ajuda per mantenir la documentació que no pas una eina de supervisió. Per això ja tenim nagios, no?
No ho havia comentat però l’aplicació funciona via web i malgrat no m’hi he fixat massa diria que és la típica aplicació feta amb PHP i MySQL. Potser per ser una aplicació web la trobo una mica massa anticuada tan en el disseny com en la poca introducció de funcionalitats AJAX que la facin més usable i atractiva a l’usuari.
Posted in Networking | Tagged admin, administrator, cpd, datacenter, inventory, linux, network, Networking, rack | Leave a reply
Mar 31
SMB per FUSE (fusesmb)
Posted on 2008/03/31 by Oriol Rius
Reading time: 2 – 2 minutes
FUSE com segur que ja sabeu es carrega com un mòdul del kernel i ens permet accedir al sistema de fitxers a través des d’una aplicació d’usuari, és a dir a una aplicació que no necessariament ha de tenir permisos d’administrador. Doncs bé en aquest cas es tracta de navegar pels WORKGROUPS, hosts, shared folders i impresores publicades a la xarxa a través del protocol SMB. Perquè ens entenguem el protocol que usa windows de tota la vida per compartir recursos de xarxa. Doncs amb el petit aplicatiu del que parlo podrem navegar per tots aquests recursos de xarxa com si es tractés de directoris del nostre sistema de fitxers linux. Realment útil i còmode això de poder accedir a recursos de xarxa sense haver de montar aquests recursos des de la nostre CLI.
Si els recursos de xarxa compartits ho estan sota autenticació al accedir al directori que representa el recurs en denegarà l’accés. Perquè això no passi cal passar com a paràmetres del fusesmb el nostre usuari i paraula de pas del recurs de xarxa. El dolent, és que si tenim diversos usuaris per autenticar-nos segons el recurs no ho podrem expresar des d’una mateixa instància del programa. Així doncs, pel meu gust li falta algun petit workaround que ens llenci interactivament la pregunta d’usuari i paruala de pas a l’entrar a un recurs protegit.
Malgrat això el fusesmb considero que és una eina molt còmode per accedir als recursos de xarxa sobretot si hi podem accedir amb el mateix usuari i password, o sigui, el que acostuma a passar si la xarxa a la que estem és la nostre.
Posted in linux | Tagged admin, administrator, filesystem, fs, fuse, fusesmb, linux, smb, smbfuse | Leave a reply
Mar 27
python trick: compartir directori via HTTP
Posted on 2008/03/27 by Oriol Rius
Reading time: 1 – 2 minutes
A vegades estant en la propia LAN, suem tinta per dir-li a un usuari de windows com ho ha de fer per agafar un fitxer d’un directori del nostre linux. Si teniu python instal·lat, normalment totes les distribucions l’instal·len per defecte a més del paquet HTTP. Podeu fer una cosa tan simple com posar al .bashrc:
alias quickweb='python -c "import SimpleHTTPServer;SimpleHTTPServer.test()"'
Ara aneu al directori on voleu compartir els fitxers i escriviu: quickweb. Això obrirà el vostre port 8000 i qualsevol usuari de la xarxa podrà connectar-se amb el navegador a la vostre IP pel port 8000. Allà es pot veure i descarregar els fitxers que hi teniu. Quan volgueu deixar de compartir el directori només cal fer un Control+C i llestos.
Realment una xorrada molt i molt útil, no? si voleu comprovar què esteu compartint ja ho sabeu: http://127.0.0.1:8000. Més senzill impossible.
Posted in Programacio | Tagged admin, administrator, http, linux, python, share, share-files, sharefiles, web, webserver | Leave a reply
Mar 15
openfiler: potent i complicat de configurar
Posted on 2008/03/15 by Oriol Rius
Reading time: 4 – 6 minutes
M’ha costat deu i ajuda posar a funcionar l’openfiler al final ja era una qüestió d’honor. Després de provar amb la versió pre-instal·lada com appliance i amb dues versions instal·lades per mi no hi havia manera de que funcionés tot plegat com volia.
Problema reconeixer volums lògics pre-creats
El primer gran problema ha estat que jo ja tenia un volume group creat, amb dos logic volumes (unitats lògiques d’informació usades per LVM). Doncs bé malgrat el linux me’ls retornava sense problemes amb el vgdisplay i lvdisplay quan anava a l’interficie de l’openfiler no hi havia manera que apareguessin els volums lògics. El grup de volums si que sortia però els lògics no. Doncs bé la solució l’he trobat després de molt buscar pels forums a aquest thread: How to get volumes back after reinstallation without config backup.
La gràcia esta en un script que bàsicament genera un fitxer XML de configuració que usa l’openfiler per saber quins volums hi ha al sistema: /opt/openfiler/etc/volumes.xml. El fitxer és força simple i només té una llista de volums lògics relacionats a un grup de volums. L’script també afegeix al /etc/fstab les línies necessaries perquè aquests volums lògics es montin a l’arrancar el sistema.
Còpia de l’script que he trobat al forum: remake_vol_info.
Problema LDAP amb tots els serveis i especialment amb el SMB
Doncs bé, aprofitant que openfiler porta un servidor LDAP volia gestionar les comptes de tots els serveis a través d’un únic punt. Així doncs, el primer problema ha estat saber com activar el servidor que porta internament perquè la documentació no ho explica massa bé, ja que si anem a serveis i li fem un enable sense donar cap error no s’aixeca ni a la de tres. Aprofito per comentar que la interficie gràfica de l’openfiler és realment pèssima i difícil d’entendre. A més, l’experiència d’usuari esta molt poc cuidada perquè moltes coses donen errors i no ho explica retorna enlloc. Així doncs t’hs de buscar la vida monitoritzant els fitxers de logs del linux que té per darrera.
Llavors he intentat actualitzar el sistema a través de la funció d’update que porta la pròpia interficie. Doncs be, també fallava així doncs ho he provat des de la línia de comandes amb un simple:
conary updateall
La cosa fallava amb el mateix error:
...
Warning: Unhandled exception occured when invoking callback
/user/lib/pgthon2.4/site-packages/conary/streams.py:416
...
Després de googlejar una bona estona, la solució ha estat:
conary update conary --replace-files
conary updateall --replace-files
Amb això he aconseguit finalment fer update. Però el problema amb LDAP continuava igual. Al final he deduit que si posava la informació a accounts -> authentication. Amb el password que he posat al fer la instal·lació per l’usuari de configuració del web la part d’usuaris i grups semblava que s’activa i el LDAP server començava a funcionar tot solet.
Així doncs, he pogut accedir a la gestió de comptes i crear un grup d’usuaris i un usuari de proves. Doncs bé, després de suar tinta per entendre tot el tema de gestió de shares i de veure que no hi havia manera d’accedir als recursos compartits de forma autenticada, he decidit aprofitar la meva experiència en linux per veure com estava tot configurat.
La qüestió és que he vist que tan el SMB, com el FTP, HTTP/WebDav, etc. anaben contra PAM però aquest no tenia configurat cap enllaç cap a LDAP, per tant, per molt que estigués funcionant era impossible que mai autentiques cap usuari.
Llavors he executat el authconfig per configurar l’autenticació PAM contra LDAP, i l’he deixat així:
original size
Al marcar l’autenticació LDAP per SMB, no ús ho perdeu m’ha dit que faltava el paquet pam_smb, o sigui, el pàquet de PAM que té el handler capaç de gestionar la connexió contra LDAP pel samba. Algú em pot explicar com pretenien la gent d’openfiler autenticar samba amb LDAP si no hi havia això instal·lat? aquí ja he arribat a la conclusió que això de l’openfiler esta verdíssim.
Bé doncs, després de suar una mica amb tot això que comento ja funciona tot contra LDAP a la perfecció!!! realment he de reconeixer que sóc una persona obstinada,eh!? perquè n’hi ha per deixar-ho correr. Després de tot el que he explicat i les hores que he hagut d’invertir per descobrir-ho.
Posted in linux | Tagged admin, administration, ftp, ldap, linux, performance, smb, storage, system | 5 Replies
Mar 15
Rendiment OpenFiler virtual
Posted on 2008/03/15 by Oriol Rius
Reading time: 2 – 2 minutes
Porto tot el dia fent proves amb l’OpenFiler com a màquina virtual dins del servidor HP que estic montant. Doncs, bé apart dels detalls tècnics volia fer una simple i interessant prova que després de veure el resultat encara em té estorat. He fet un test de velocitat amb el hdparm per saber la velocitat de transferència entre l’ubuntu que fa de servidor d’VMWare i un disc dur de 750Gb:
root@vm0:~# hdparm -t /dev/sdc1
/dev/sdc1:
Timing buffered disk reads: 314 MB in 3.02 seconds = 104.11 MB/sec
Després des de la màquina virtual amb OpenFiler (basat en linux Red Hat) he fet la màteixa prova:
[root@nas0 ~]# hdparm -t /dev/sdb1
/dev/sdb1:
Timing buffered disk reads: 66 MB in 3.05 seconds = 21.65 MB/sec
Malgrat el nom del dispositiu surti diferent el dispositiu és el mateix, això passa perquè en la màquina virtual el dispositiu no és el tercer dispositiu ‘SATA‘, sinó el segon. La màquina virtual té capturat el dispositiu físic, així doncs trobo que la diferència de velocitat és exagerada. També s’ha de comentar que l’OpenFiler no m’ha deixat instal·lar-se en 64bits sobre VMWare i ho he hagut de fer amb 32bits, no sé pas si aquesta diferència tan brutal pot ser deguda a això.
Els recursos que tinc assignats a l’OpenFiler són:
Si algú té la possibilitat de fer alguna prova semblant, o l’ha fet que avisi. De totes formes, diria que amb màquines virtuals de 64bits no puc capturar el dispositiu real o això m’ha semblat llegir que deia el VMWare. Gran defecte sota el meu punt de vista.
Posted in linux | Tagged admin, administration, linux, nas, openfiler, performance, san, sata, scsi, storage, system, systems, vmware | Leave a reply
Mar 10
Recuperant disc dur de 750Gb
Posted on 2008/03/10 by Oriol Rius
Reading time: 1 – 2 minutes
Fa unes setamens vaig comprar un disc dur de 750Gb SATA II pel server nou que estic montat per casa. Doncs en plena migració de dades em vaig adonar que el disc es quedava fregit i em penjava el servidor. Avui m’han donat un altre disc de 750Gb per posar-hi les dades i ara mateix acabo de fer un dd if=/dev/sda of=/dev/sdb. Germans preguem! 😉 no sé si podré aguantar tan de temps amb els dits creuats esperant a que passin totes les dades sense problemes. Esperem que així sigui… la foto de l’espectacle:
Update1: no s’ha completat el dd, pel que he observat l’error pot venir del cable. Ja que ha cascat el nou disc dur durant la còpia no el qu jo em pensava que fallava. Ja que tenia el nou disc dur amb el cable del que teoricament fallava. Aquesta tarda ho provaré amb un cable SATA nou i a veure què passa.
Update2: des d’ahir a la tarda tinc el disc dur amb un cable nou i de moment no ha petat i ja li he enviat uns quants gigues via sftp. A veure si tindrem sort.
Update3 (i final?) segueix funcionant bé, de moment podem dir que era el cable. Ja informaré si canvia algo.
Posted in Projectes | Tagged admin, administrator, crash, hard-drive, harddrive, hd, hdd, linux, projects, recovery | Leave a reply
Feb 26
mikrotik: failover gateway
Posted on 2008/02/26 by Oriol Rius
Reading time: 4 – 6 minutes
Avui he refrescat una mica la meva memòria, feia algún que altre mes que no jugava amb els mikrotik. Doncs bé, per un client havia de montar un failover gateway i com que ja sabeu que sóc un fan declarat dels mikrotik per fer això he usat un RB150. Per si això ús sona a xinès segur que amb una petita explicació ho trobareu molt útil. Doncs bé, cada cop més empreses tenen dos sortides a internet i el que volen és que quan alguna de les dues sortides caigui l’altre sortida assumeixi tot el tràfic sense haver de tocar res.
Obviament per fer això el que hem de tenir és un element que s’encarregui de redirigir tot el tràfic cap a un router o cap a l’altre segons si la sortida a internet esta fallant o no. La solució que plantejo és molt simple i pot perfeccionar-se moltíssim. Per exemple, l’únic que explicaré és a usar un dels dos routers i quan aquest falla enviar el tràfic cap a l’altre però no és gaire difícil crear unes policy routes per balancejar tràfic entre els dos routers mentre aquests estiguin operatius. Però per no liar la cosa em quedaré amb l’exemple bàsic. A partir d’aquí, la base estarà més que feta perquè feu coses més xules.
escenari
El RB150 tindrà a l’ethernet 1 la xarxa LAN. A la ethernet 4 la WAN1 i a la ethernet 5 la WAN2. Amdues interficies tenen el router ADSL en monopuesto. O sigui, que tinc la IP pública a l’interficie del router.
funcionament
Per defecte, sortirem per la WAN1 i quan aquesta falli sortirem per la WAN2.
configuració
Assumeixo que les configuracions bàsiques ja estan fetes, o sigui, assignació d’IPs a interficies i l’enmascarament d’IP internes cap a internet. Això suposo que no té cap dificultat si algú necessita ajuda que avisi.
Creem dos scripts a llençar quan s’hagi de llençar la connexió via WAN1 i l’altre via WAN2:
Script per la WAN1:
:log info wan_1
/ip route set [/ip route find dst-address="0.0.0.0/0"] gateway=IP_GW_WAN1
Script per la WAN2:
:log info wan_2
/ip route set [/ip route find dst-address="0.0.0.0/0"] gateway=IP_GW_WAN2
Si ens interessa en cada un dels scripts hi podem afegir el que calgui. Per si no esteu habituats a treballar amb scripts al mikrotik els heu de colocar a /system scripts. Allà afegiu dues entrades i llestos. Com sempre això serà molt més còmode fer-ho des del winbox que no pas des de la cli.
Ara només cal que creem una entrada a l’eina netwatch, això es fa a /tool netwatch. A l’entrada li direm que faci pings cada un interval de temps que decidirem i que tingui un timeout fixe i si els pings no tornen llavors s’executarà l’script indicat. Bàsicament le entrades de netwatch tenen dos estats el up i el down i podem associar un script a llençar en cas de que hi hagi una oscil·lació cap a un dels dos estats. Això es fa així:
add host=208.67.222.222 timeout=10s interval=1m up-script=wan1 down-script=wan2 \
comment="Failover Gateway Script" disabled=no
El que fem és mirar si arribem a un dels servidors d’OpenDNS cada 1minut i ens esperem com a molt 10s perquè el ping torni. Després fixeu-vos com associem cada un dels scripts que em programat abans als estats d’aquesta prova.
Com podeu veure això és ben senzill, la gràcia esta en que jugueu amb els ECMP i els policy routing i feu del RB150 tot un balencejador de càrrega amb suport de fallides de línia. També és molt senzill que balancegeu el tràfic d’entrada d’internet cap a una ADSL o cap a l’altre, per fer això ús recomano que jugueu amb el DDNS que podeu actualitzar a través dels scripts comentats, només cal que li llenceu la petició d’actualitzar la IP associada al DDNS i els usuaris remots entraran per una o altre línia.
Posted in Networking | Tagged admin, administrator, failover, internet, lan, linux, network, Networking, routing, security, wan | 3 Replies
Feb 15
Cookbook: Compilar en Ubuntu
Posted on 2008/02/15 by Oriol Rius
Reading time: < 1 minute
Aquest post va dedica al Marc. Finalment i quan ja no ho buscava he trobat el que buscava aquest matí. Com en un sol apt-get puc instal·lar el indispensable per poder compilar coses en una ubuntu recent instal·lada:
apt-get install linux-headers-`uname -r` build-essential
Posted in linux | Tagged admin, administrator, apt-get, compiler, gcc, linux, programming, ubuntu | 1 Reply | 0.725772 | curate | {"ca": 0.800310898243845, "es": 0.013024115620536089, "en": 0.1660784807999328, "ru": 0.0023947567431308295, "fr": 0.004411394000504159, "la": 0.00025207965717166626, "uk": 0.00029409293336694393, "it": 0.004453407276699437, "pt": 0.0028148895050836066, "sh": 0.00025207965717166626, "da": 0.0013444248382488866, "de": 0.003613141752793883, "nn": 0.0007562389715149988} | https://oriolrius.cat/tag/admin/ |
mc4_ca_20230418_10_181866 | Holiday home Hof Van Aken 3 Hermalle-sous-Argenteau Bèlgica - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Hermalle-sous-Argenteau, Hermalle-sous-Argenteau, Bèlgica - Excepcional ubicació - Veure al mapa
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Hermalle-sous-Argenteau, no busqui més enllà de Holiday home Hof Van Aken 3. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Holiday home Hof Van Aken 3 asseguren una estada plaentera als seus clients. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, instal.lacions de barbacoa, s'admeten animals de companyia.
L'ambient de Holiday home Hof Van Aken 3 es reflexa en cada habitació. aparell de televisió, forn microones, renta vaixelles, plat de dutxa són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Holiday home Hof Van Aken 3 és una elecció inteligents per a viatgers a Hermalle-sous-Argenteau, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
En arribar, cal abonar un dipòsit de 100 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. Número de llicència: 2 épis | 0.802884 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-hof-van-aken-3/hotel/hermalle-sous-argenteau-be.html |
mc4_ca_20230418_2_656230 | El blog del senyor i.: Pianos i pianos al carrer Major...
Pianos i pianos al carrer Major...
El passat estiu no vaig anunciar-vos, afortunadament, el tancament de cap de les poques botigues centenàries de la nostra petita ciutat. Recordeu que els dos estius anteriors ens digueren adéu l'Antiga Casa Ingles ( 2.015) i la llibreria Fregola ( 2014); la primera després de 141 anys oberta al mateix local i la llibreria quan feia 102 anys. L'any 2.15 també es traslladà al barri de Cappont la farmàcia Pons que des del 1.908 estava al carrer Major. En poc temps, del nostre eix comercial, han desaparegut tres de les botigues centenàries de Lleida.
Avui torno a una de les vuit joies del comerç lleidatà que us vaig presentar a l'entrada "Un aparador molt musical" del març del 2.008.
L'any 2.013 dues entrades parlaven de Casa Guarro, a la del març "Com eren les nostres botigues centenàries" una fotografia del llibre editat pel diari La Mañana "Crònica del Comerç a Lleida 1.938-2.008", ens mostrava la botiga quan estava al número 66 del carrer Cavallers, en la que sota el balcó es llegeix: Instruments, Pianos, Música.
Al mes d'abril a l'entrada "La visita ( i 4 )" el Joan Guarro, amb el mateix nom i cognom que el seu besavi que fundà la botiga l'any 1.883, ens ensenyà molt gentilment el seu establiment, fent-mos fins i tot una petita demostració de la seva passió per la música que podeu recordar clicant l'enllaç anterior.
L'any 1.860 els germans Guarro començaren a fabricar pianos a Barcelona. El pianos Guarro eren de molta qualitat, reconeguts i premiats. El Joan, quarta generació de la família musical, ja no fabrica pianos però si pugeu a la quarta plana de la casa us quedareu bocabadats...
A les visites anteriors hi havia pocs teclats exposats, avui que vull ensenyar-vos els pianos de la quarta planta. Només entrar a Casa Guarro el teclats sembla que ens donin la benvinguda.
Abans d'agafar l'ascensor que ens permetrà donar un cop d'ull a una colla de pianos Yamaha, no puc estar-me d'admirar altra vegada el magnífic sostre de guix de finals del segle XIX.
Només sortir de l'ascensor quedo molt sorprès del tresor que el Joan té a la plata més alta de Casa Guarro. En una tauleta de vidre, sembla que un "cirurgià musical" ens mostri les parts vitals dels pianos Yamaha...
Un piano digital Yamaha Clavinova ens mira fixament mentre el Joan m'explica que a les altres tres plantes hi té el magatzem i també està preparant un espai per bateries.
A la primera botiga, la del carrer Cavallers, a més a més d'instruments i accessoris musicals, es venien altres productes sense cap relació amb el món de la música, fet que era comú en aquells anys. Mireu les ampolles que hi ha a l'aparador a la segona fotografia de l'entrada d'avui...
Durant aquests 133 anys, la família Guarro han venut tota mena d'instruments, accessoris i partitures. Si parlem de pianos s'ha passat de les pianoles que funcionaven amb rotlles de paper, als pianos digitals.
Si remeneu en el proper enllaç podreu consultar els Fabricantes de pianos en España des de 1.850 a l'actualitat. Aneu baixant fins que a la columna esquerra, on hi ha les marques, trobareu moltes dades dels germans Guarro.
Gràcies Joan Guarro per tornar-me a obrir les portes de casa teva. I gràcies també a les pastisseries Monrabà i Torres, la llibreria Casas, robes Josa & Gassó, joieria Lavaquial i farmàcia Aragonés per dignificar l'ofici de botiguer i no permetre que el nostre eix comercial s'ompli de franquícies...
Etiquetes de comentaris: botigues centenàries, oficis, senyor I
manel rodriguez 12 de febrer de 2018 a les 21:42
Hola sóc veí de Lleida i m'agrada tot el referent a la meva/nostra ciutat...
Un blog molt treballat...
Gràcies per fer visible les coses de cas nostra
[email protected]
Senyor i 13 de febrer de 2018 a les 13:35
Gràcies Manel pels teus comentaris.
manel rodriguez 12 de febrer de 2018 a les 21:46
"Casa Guarro" tot un referent a la ciutat des de fa molts anys..
Cinc generacions amb un denominador comú, tots els propietaris es deien o diguin Joan.
Pujant per la Cuesta de Gomérez.
Assaborint el castell de Concabella ( 3 ).
Un cop d'ull a Cal Trepat ( i 7 ).
Assaborint el castell de Concabella ( 2 ).
Un cop d'ull a Cal Trepat ( 6 ).
On viu el Gegant del Pi? | 0.816694 | curate | {"ca": 0.9947904333412266, "es": 0.005209566658773384} | http://elblogdelsenyori.blogspot.com/2017/01/pianos-i-pianos-al-carrer-major.html |
mc4_ca_20230418_1_634734 | Per un Nadal sense descartats - Arquebisbat de Barcelona
Per un Nadal sense descartats
Càritas diocesana organitza una campanya per a conscienciar d'una societat "inclusiva i solidària"
18 desembre, 2015 -
Per aquest Nadal 2015 Càritas Diocesana vol convidar a tothom a treballar per a “posar en el centre la persona” i per oferir noves oportunitats als “descartats”. Per expressar aquest desig ha creat una posta amb membres del Taller social aboral de Sant Isidro, construïda de retalls de diferents teixits, simbolitzant la diversitat social unida en una sola.
Per la inclusió social
“Els pobres són els descartats de la nostra societat”. Amb aquesta frase del Papa Francesc Càritas ha encapçalat la campanya d’aquest Nadal, per a lluitar contra una societat que exclou i donar veu “a les persones que cerquen una llar estable i segura, una feina digna i suficient que els permeti tenir un futur, tant a elles com a les seves famílies, i una societat inclusiva i solidària que les aculli tenint en compte les seves necessitats i capacitats.
Càritas a totes aquestes persones com a part de Càritas, tal com ho són els rectors, les comunitats, els socis, els donants, els voluntaris i els treballadors. Diversos grups de gent que s’uneixen creant un teixit de diverses tonalitat però totes emmarcades en un mateix mosaic. “Tots junts estem cridats a teixir una fraternitat compromesa, arrelada en el fet de ser persones d’una sola família humana”, asseguren.
Campanya per l’acceptació social
La campanya s’ha dut a terme amb la col·laboració dels participants del Taller sociolaboral Sant Isidre de Badalona, que han elaborat l’Estel del cartell i la postal institucional de Càritas. Aquest taller acull homes que han viscut al carrer i els ofereix una nova oportunitat. Segons Càritas, “gràcies al fet que participen en aquest projecte han recuperat l’esperança, l’acceptació social i el reconeixement de les seves habilitats”.
En sintonia amb els diferents teixits socials que conformen Càritas, la postal i l’estel s’han elaborat amb retalls de tela i creant, així, nou producte. Segons l’entitat, el procés i el material, “simbolitza les seves vides: unes vides que la nostra societat havia descartat com a retalls sobrants”. | 0.845885 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/per-un-nadal-sense-descartats/ |
wikipedia_ca_20230401_0_24085 | Tral·leus
Els tral·leus (Τράλλεις), en alguna ocasió dits trocaleus (Tρωχαλεῖς), foren un poble traci esmentat diverses vegades per Livi i una per Plutarc. Patiren una greu derrota contra Agesilau II en intentar obligar-lo a pagar un tribut de cent talents de plata i cent dones a canvi de deixar-lo passar pel seu territori. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=24086 |
crawling-populars_ca_20200525_22_395679 | Per Adrià Esteban
De l’11 al 13 de març de 2020, Canillo serà la parròquia anfitriona del 11è Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya, que sota el títol Mountainlikers: turisme, innovació i sostenibilitat es fixa el repte de superar els 350 participants de l’edició anterior, celebrada l’any 2018 a Escaldes-Engordany. La trobada, que desenvoluparà les seves sessions de treball al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, reunirà una trentena de ponents internacionals i també està previst que hi hagi més 30 països representats entre la xifra total d’assistents.
La ministra de Turisme, Verònica Canals, va destacar que el títol del Congrés va en consonància amb el lema de la Cimera Iberoamericana que Andorra acollirà l’any vinent —Innovació per al desenvolupament sostenible, objectiu 2030—. Precisament, just abans del Congrés, el Principat acollirà la reunió de ministres de Turisme iberoamericans, raó per la qual Canals va convidar als seus homòlegs «a quedar-se a Andorra a compartir experiències».
«Hem volgut estructurar un programa atractiu amb ponències de qualitat que generin interés als professionals», va expressar la titular de Turisme. En aquest sentit, Canals va exposar la confecció d’un programa que es dividirà en quatre sessions. La primera estarà dedicada íntegrament a les soluciones tecnològiques innovadores per al turisme sostenible, la segona posarà el focus en la vinculació del consum sostenible amb els recursos i els productes locals, i la tercera farà referència al turisme inclusiu. Finalment, la quarta sessió tractarà de posar en relleu casos d’èxit d’infraestructures turístiques dedicades al desenvolupament respectuós amb el medi ambient.
Per la seva banda, el cònsol major del Comú de Canillo, Josep Mandicó, va ressaltar que la parròquia «s’enfronta també a aquest nou repte amb moltes ganes i il·lusió, el desenvolupament futur de la parròquia requereix la màxima atenció per protegir els recursos naturals i créixer de manera sostenible».
D’altra banda, Canals va assegurar que l’espectacle musical que apareix reflectit en el projecte de llei de pressupost persegueix l’objectiu de «mantenir viu» el turisme «entre temporada i temporada». Per això, el ministeri treballa amb la idea de crear una oferta musical durant quatre caps de setmana del mes de maig, previsiblement a Andorra la Vella.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.846595 | curate | {"ca": 0.967953667953668, "es": 0.032046332046332046} | : /noticia/75318/el-mountanlikers-es-fixa-el-repte-de-superar-els-350-participants |
crawling-populars_ca_20200525_41_377307 | Menú
BARCELONA, 19 oct. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, ha explicat que en la manifestació d'aquest dissabte a la nit a Barcelona hi ha "un cordó de separació entre els manifestants i els cossos policials" que formen cordó policial --com el divendres ja es va fer a Lleida per iniciativa ciutadana--.
En roda de premsa a la Conselleria --seu de l'equip de coordinació policial dels disturbis després de la sentència de l'1-O--, ha dit que són "ciutadans que reclamen la no violència i els no enfrontaments" per evitar conflictes.
Però els ha demanat que, si comencés algun disturbi, aleshores "s'apartin per garantir la seva integritat física".
I ha afirmat que no pretén que sigui la gent la que faci el que ha de fer la policia: "És un sistema d'aïllar als violents, però no estem dient a la ciutadania que facin la feina".
Quant als disturbis d'aquesta setmana, ha reiterat que el perfil és de "col·lectius antisistema violents" i no d'una ideologia concreta, sinó que pot haver diverses ideologies entre ells, a més que són "una absoluta minoria" de la societat, fet pel qual ha defensat aïllar-los.
Ha tornat a lamentar que hi hagi ferits en general en els disturbis, i en particular que hi hagi periodistes que han cobert altercats.
I ha defensat l'actuació dels Mossos d'Esquadra, inclosa la d'aquest dissabte, en què ha constatat que una de les principals consignes ha estat demanar la seva pròpia dimissió.
"Avui més que mai s'havia de garantir la llibertat de manifestació i expressió", ha dit en referència al fet que li demanaven dimitir com a conseller.
També ha informat d'incidències viàries aquest dissabte per protestes: ha dit que sobre les 20.00 està tallada l'AP-7 a L'Ampolla (Tarragona), i que el tall que hi havia a La Jonquera (Girona) ja no es dóna.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.724227 | curate | {"es": 0.1490857946554149, "en": 0.026371308016877638, "ca": 0.8245428973277075} | : /espanya/noticia-buch-afirma-voluntaris-barcelona-formen-cordo-manifestants-policies-20191019212834.html |
cawac_ca_20200528_6_115728 | Enquesta
NOTÍCIA
Manuel González interpretarà Bach i Albéniz a s'Agaró
1/8/2004 |
El guitarrista Manuel González serà avui (22.30 h) el protagonista del Festival Internacional de Música de s'Agaró. González interpretarà a l'església de s'Agaró, en el concert que es titula La guitarra, un instrument que uneix pobles, obres de Bach, Albéniz Scarlati, Barrios i Tárrega. | 0.681898 | curate | {"it": 0.02197802197802198, "es": 0.019230769230769232, "ca": 0.9313186813186813, "en": 0.027472527472527472} | http://www.classics.cat/noticies/detall?Id=2021 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_522928 | Fa uns dies que cerco les diferents banderes històriques dels catalans o de la Corona d’Aragó i Catalunya. He trobat aquestes i voldria saber si en coneixeu més i em podeu ajudar. També m'agradaria que comenteu que us semblen. Moltes gràcies. Reial Senyera. s.XII. Més tard dels territoris peninsulars de al corona catalanoaragonesa, especialment del Principat qui més la reivindicà. Variants Creu de Sant Jordi. Bandera de la Diputació del General. Antic de la ciutat de Barcelona Bandera del Comtat d'Empúies. Comtat de Pallars Comtat d'Urgell. Segle XIII. No he trobat la bandera. Bandera de la marina catalana S. XIII Penó de la conquesta de la ciutat de València. S. XIII Braç militar de Catalunya (estament nobiliari a les Corts) Creu d'Alcoraz. Bandera Regne d'Aragó a l'època moderna i sembla que podria tenir l'origen com a simbol privatiu de Pere el Gran Regne de Sicilia Bandera del Ciutat de Mallorca i de l'antiga Universitat de la ciutat i regne de Mallorca documentada en els segles XIV i XV. Bandera Negra. s.XIV Bandera Negra. 1714. Bandera de Borriana. SXIV Reial Senyera de la ciutat de València. S.XIV Pintada per Sorolla. S.XIX i XX. Bandera del Regne de Napols. S.XV Penó de Santa Eulalia. Bandera del Consell de Cent. Des de quan? Aquest fou utilitzat el 1714. Bandera Negra carlina de Ramón Cabrera.S.XIX Bandera de Barcelona contemporanea. S.XX Estelada Blava.S.XX Bandera d'Estat Català. SXXI Estelada Valenciana. S. XX Estelada Roja S.XX Senyera País Valencià (preautonòmica s.XX) Hi ha un cas dubtos: Aquesta bandera hi ha pàgines d’ internet que al denominen bandera de la marina de guerra catalana, i diuen que té l'origen en l'escut de roger de Llúria. He buscata a biblioteques i no he pogut trobar cap document on aparegui aquesta bandera, ni com escut de roger de Llúria ni en cap iconografia catalana. Crec que es tracta d'un intent de catalanitzar l'espanyol que porta els colors dels Borbons, igual que Argentina.
L'actual bandera d'espanya, deixant de banda l'escut, tinc entès que era la bandera de la marina catalana, que posava només tres barres per tal que fos distingible des de lluny. | 0.777182 | curate | {"ca": 0.8882521489971347, "sk": 0.0028653295128939827, "es": 0.09407831900668577, "hu": 0.002387774594078319, "it": 0.012416427889207259} | |
mc4_ca_20230418_8_606742 | Viena+Edicions | Catorze.cat
El viatge de John Steinbeck
Tots els plans, prevencions, controls i coercions no serveixen de res
De vegades escupo per plaer sobre el retrat de la meva mare
La nit del Boss i Patti Smith
Pren-me, amor, aquí, tal com estic | 0.572391 | curate | {"es": 0.25203252032520324, "ca": 0.7479674796747967} | https://www.catorze.cat/noticies/etiqueta/Viena+Edicions |
mc4_ca_20230418_15_279867 | El document servirà per a incorporar la mobilitat no motoritzada (vianants i ciclistes), proposant zones de trànsit habilitades per a aquests usuaris
Així mateix, la Corporació provincial ajuda al municipi a completar el seu inventari de béns i a establir un Pla d'Actuació d'Emergències en Espectacles Pirotècnics
Alfarrasí comptarà per primera vegada amb un Pla de Seguretat Vial, un document que permetrà incorporar la mobilitat no motoritzada, és a dir, als vianants i ciclistes, proposant zones de trànsit habilitades per a aquests usuaris. I ho farà amb l'ajuda de la Diputació de València. Aquest pla complementarà l'actuació realitzada en el municipi en la carretera N-340 que ho travessa, en la qual s'ha reduït la velocitat i s'ha senyalitzat convenientment.
El document es troba en fase de revisió, i s'ha elaborat a partir de l'estudi dels principals fluxos de desplaçament dels usuaris. D'aquesta manera, s'estableixen recomanacions per adaptar la circulació de la població i millorar la seguretat vial en tot el casc urbà, tractant de potenciar el nombre de desplaçaments amb bicicleta i a peu. Així mateix, s'inclouen propostes de possibles traçats i de zones on l'actuació és més urgent i necessària.
Però no és l'única millora que es produirà en la localitat de la Vall d'Albaida amb l'assistència de la Corporació. Alfarrasí ha completat el seu inventari de béns amb el suport de la institució provincial, un requisit exigit als ajuntaments des de 2014, però que el Ministeri d'Hisenda demanda tenir actualitzat enguany. Aquesta eina permetrà al Consistori saber amb quins béns compta i quin valor tenen, amb tot el que açò suposa a l'hora de prendre decisions, com la demanda de préstecs.
Així mateix, l'ajuntament ha sol·licitat a la Diputació l'elaboració d'un Pla d'Actuació d'Emergències en Espectacles Pirotècnics, un document obligatori en tots els esdeveniments de certa entitat, que s'elabora de forma específica per a cada esdeveniment, ja que es té en compte el calibre i el perímetre de seguretat necessari en cada cas. Una assistència que la Corporació provincial presta a tots els municipis de la província de menys de 10.000 habitants que ho sol·liciten. | 0.889374 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.dival.es/sala-prensa/content/alfarrasi-comptara-primera-vegada-amb-un-pla-de-seguretat-vial-amb-l-assistencia-de-la-diput |
racoforumsanon_ca_20220809_0_7509 | https://m.jpost.com/Opinion/A-passionate-Zionist-596689Traduït amb google perquè fot pal llegirse aquest article d'apologistes"Un sionista apassionat ”s'ha descrit ell mateix. Boris Johnson, nou primer ministre britànic, ha afirmat sovint el seu fort sentiment per Israel i la seva empatia amb les aspiracions històriques del poble jueu per aconseguir l’autodeterminació en la seva pàtria ancestral. L'ascendència de Johnson és poc habitual. Tenint en compte els seus elements musulmans, jueus i cristians, Johnson s'ha anomenat un "fondre d'un sol home". A través del seu pare està connectat a la casa reial alemanya de Württemberg, però també a Ali Kemal, un ministre de l'Imperi Otomà que era assassinat el 1922 durant la guerra d'independència turca. A través de la seva mare, les seves connexions es remunten al venerat rabí lituà del segle XIX, Elijah Ragoler. Els seus sentiments sobre Israel, però, poden originar-se amb la força de Jenny Sieff, que es va convertir en la seva madrastra als 17 anys. Els Sieff són una important família anglo-jueva. El padrastre de Jenny, Teddy, va ser president de Marks i Spencer i va ser vicepresident de la Federació Sionista Britànica. El 1973, va sobreviure a un intent d'assassinat del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina quan va ser afusellat per l'assassí conegut com Carlos el Xacal. L'estiu de 1984, la família de Jenny a Israel, el distingit diplomàtic israelià Michael Comay i la seva dona, van ajudar a preparar durant sis setmanes a Johnson i la seva germana Rachel la seva voluntària a Kibbutz Kfar Hanassi. Johnson passava el dia laboral a les cuines comunitàries. En un article per commemorar el centenari de la Declaració de Balfour, Johnson va escriure: "Vaig servir un puntet en un qibbutz a la meva joventut i vaig veure prou per comprendre el miracle d'Israel: els lligams del treball dur, l'autosuficiència i una audàcia. i una energia implacable que uneix un país notable ”....Oy vey! Tot plegat és com una nova shoah...
Tots els Trumpistes estimem Israel i el tenim com a referent. Israel, com diu el Salvador, és el nostre mur de contenció contra la barbàrie. El poble jueu és el més intel.ligent i ens hauria de servir d'inspiració a tots. Jo, dels meus amics jueus que vaig conèixer a Wharton, n'he après moltíssimes coses, entre d'altres, com fer diners. Israel és el poble escollit i el fet que l'extrema esquerra supuri anti-semitisme per tots els orificis corporals, ja ens hauria de fer pensar qui són els bons (els jueus) i qui són els dolents (l'extrema esquerra).
Salva,la pastilleta. | 0.858262 | curate | {"ca": 0.9921691464369616, "es": 0.007830853563038372} | |
macocu_ca_20230731_8_148064 | GEOMAG CLASSIC PANELS GREEN LINE 93
Descripció
Especificacions
Videos
Joc magnètic clàssic de Geomag que conté 44 boles metàl·liques no magnètiques, 44 barres magnètiques grogues, vermelles, taronges i violetes, 2 panells base grocs i 3 panells base pentagonal taronges. Els...Seguir llegint ... | 0.613204 | curate | {"en": 0.1206896551724138, "ca": 0.8068965517241379, "es": 0.05172413793103448, "de": 0.020689655172413793} | |
mc4_ca_20230418_16_497373 | AVÍS LEGAL - ampa - Associació de mares i pares d'alumnes del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic
LLEI DELS SERVEIS DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (LSSI) AMPA SANT MIQUEL, responsable del lloc web, d’ara endavant el RESPONSABLE, posa a disposició dels usuaris aquest document, amb el qual pretén fer complir les obligacions que estableix la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE), BOE N.º 166, així com informar tots els usuaris del lloc web sobre quines són les condicions d’ús.
AMPA SANT MIQUEL es reserva el dret de modificar qualsevol tipus d’informació que pugui aparèixer al lloc web, sense l’obligació de preavisar o assabentar els usuaris d’aquestes obligacions, atès que es considera suficient la publicació al lloc web de AMPA SANT MIQUEL.
Nom del domini: ampatm.cat
Nom comercial: AMPA SANT MIQUEL
Denominació social: AMPA SANT MIQUEL
NIF: G58922253
Domicili social: Jaume I, el conqueridor 11 , 08500 Vic (BARCELONA)
Telèfon: 689518489 e-mail: [email protected]
Inscrita al Registre (Mercantil / Públic):Registre d'Associacions 1972
El lloc web, incloent a títol enunciatiu però no limitatiu la seva programació, edició, compilació i altres elements necessaris per al seu funcionament, els dissenys, logotips, text i/o gràfics, són propietat del RESPONSABLE o, si és el cas, disposa de llicència o autorització expressa per part dels autors. Tots els continguts del lloc web es troben degudament protegits per la normativa de propietat intel·lectual i industrial, així com inscrits en els registres públics corresponents. Independentment de la finalitat per a la qual fossin destinats, la reproducció total o parcial, ús, explotació, distribució i comercialització, requereix en tot cas l’autorització escrita prèvia per part del RESPONSABLE. Qualsevol ús no autoritzat prèviament es considera un incompliment greu dels drets de propietat intel·lectual o industrial de l’autor. Els dissenys, logotips, text i/o gràfics aliens al RESPONSABLE i que puguin aparèixer al lloc web, pertanyen als seus respectius propietaris, els quals són responsables de qualsevol possible controvèrsia que se’n pugui desprendre. El RESPONSABLE autoritza expressament que tercers puguin redirigir directament als continguts concrets del lloc web, i en tot cas redirigir al lloc web principal de ampatm.cat. El RESPONSABLE reconeix a favor dels seus titulars els corresponents drets de propietat intel·lectual i industrial, sense implicar el seu sol esment o aparició al lloc web l’existència de drets o responsabilitat sobre aquests, ni el suport, patrocini o recomanació per part del RESPONSABLE. AMPA SANT MIQUEL P. 2 AMPA SANT MIQUEL Jaume I, el conqueridor, 11 - 08500 Vic (Barcelona) Per a efectuar qualsevol tipus d’observació pel que fa a possibles incompliments dels drets de propietat intel·lectual o industrial, així com sobre qualsevol dels continguts del lloc web, podeu fer-ho a través del correu electrònic [email protected]. 3. EXEMPCIÓ DE RESPONSABILITATS El RESPONSABLE s’eximeix de qualsevol tipus de responsabilitat derivada de la informació publicada al seu lloc web en cas que aquesta informació hagi estat manipulada o introduïda per un tercer aliè al RESPONSABLE. Ús de Cookies Pot ser que aquest lloc web utilitzi cookies tècniques (petits arxius d’informació que el servidor envia a l’ordinador de qui accedeix a la pàgina) per dur a terme determinades funcions que es consideren imprescindibles per al correcte funcionament i visualització del web. Les cookies utilitzades tenen, en qualsevol cas, caràcter temporal, amb l’única finalitat de fer que la navegació sigui més eficient, i desapareixen en finalitzar la sessió de l’usuari. En cap cas, aquestes cookies no proporcionen per si mateixes dades de caràcter personal i no s’utilitzaran per a recollir dades d’aquest tipus. Mitjançant l’ús de cookies també és possible que el servidor on es troba la web reconegui el navegador que utilitza l’usuari, amb la finalitat que la navegació sigui més senzilla, tot permetent, per exemple, l’accés dels usuaris que s’hagin registrat prèviament a les àrees, serveis, promocions o concursos reservats exclusivament a ells sense haver de registrar-se a cada visita. També es poden utilitzar per a mesurar l’audiència, paràmetres de trànsit, controlar el progrés i el nombre d’entrades, etc. En aquests casos, les cookies són prescindibles tècnicament però beneficioses per a l’usuari. Aquest lloc web no instal·larà cookies prescindibles sense el consentiment previ de l’usuari. L’usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per a ser alertat de la recepció de cookies i per impedir-ne la instal·lació al seu equip. Si us plau, consulteu les instruccions del vostre navegador per a ampliar aquesta informació. Política d’enllaços Des del lloc web, és possible que es redirigeixi a continguts de tercers llocs web. Atès que el RESPONSABLE no pot controlar sempre els continguts introduïts per tercers en els seus llocs web respectius, no assumeix cap tipus de responsabilitat respecte d’aquests continguts. En qualsevol cas, retirarà immediatament qualsevol contingut que pugui transgredir la legislació nacional o internacional, la moral o l’ordre públic, tot retirant immediatament la redirecció a aquest lloc web i assabentant les autoritats competents del contingut en qüestió. El RESPONSABLE no es fa responsable de la informació i continguts emmagatzemats, a títol enunciatiu però no limitatiu, a fòrums, xats, generadors de blogs, comentaris, xarxes socials o qualsevol altre mitjà que permeti a tercers publicar continguts de manera independent en la pàgina web del RESPONSABLE. Això no obstant, i en compliment del que estableixen als articles 11 i 16 de la LSSICE, es posa a disposició de tots els usuaris, autoritats i forces de seguretat que col·laboren de manera activa en la retirada o, si escau, bloqueig de tots els continguts que puguin afectar o transgredir la legislació nacional o internacional, els drets de tercers o la moral i l’ordre públic. En cas que l’usuari consideri que el lloc web conté material que pugui ser susceptible d’aquesta classificació, li preguem que ho notifiqui immediatament a l’administrador del lloc web. Aquest lloc web s’ha revisat i provat perquè funcioni correctament. En principi, es pot garantir que funcionarà correctament els 365 dies de l’any i les 24 hores al dia. Això no obstant, el RESPONSABLE no descarta la possibilitat que es produeixin errors de programació, o que hi tinguin lloc causes de força major, catàstrofes naturals, vagues o circumstàncies similars que facin impossible l’accés a la pàgina web. Adreces IP AMPA SANT MIQUEL P.
3 AMPA SANT MIQUEL Jaume I, el conqueridor, 11 - 08500 Vic (Barcelona) Els servidors del lloc web podran detectar automàticament l’adreça IP i el nom del domini utilitzats per l’usuari. Una adreça IP és un número assignat automàticament a un ordinador així que es connecta a Internet. Tota aquesta informació queda registrada en un fitxer d’activitat del servidor que permet processar les dades posteriorment per tal d’obtenir mesuratges únicament estadístics que permetin conèixer el nombre d’impressions de pàgines, el nombre de visites efectuades als servidors web, l’ordre de visites, el punt d’accés, etc.
4. LLEI APLICABLE I JURISDICCIÓ Per a la resolució de totes les controvèrsies o qüestions relacionades amb aquest lloc web o de les activitats que s’hi duen a terme, s’aplicarà la legislació espanyola, a la qual se sotmeten expressament les parts, els quals tindran competència suficient per a la resolució de tots els conflictes derivats o relacionats amb el seu ús els Jutjats i Tribunals més propers a Vic. | 0.872988 | curate | {"ca": 0.9937605615494606, "en": 0.00571948524632783, "cs": 0.000519953204211621} | https://www.ampatm.cat/av%C3%ADs-legal/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_432891 | http://www.bbc.com/news/uk-40146916
Cada cop que llegeixo "tancar fronteres" com a solució al terrorisme islàmic em poso les mans a la cara, perquè és patètica la nul.la capacitat d'anàlisi o reflexió que teniu alguns. Els terroristes que han attemptat a Europa han sigut naturalitzats de les respectives àrees (França, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit...). Tancant les fronteres no es soluciona res, l'únic que fareu és atrapar-los dins del vostre país, i la violència no cessarà de cap manera. El que sí que deixarà d'entrar són turistes, els aeroports es col.lapsaran, els ports plens, mercaderies que no entren, treballadors en vaga perquè han de treballar més hores del normal, tensions... Que no resoldran res. La vostra solució equival a prendre's la pastilla equivocada, saps que no funcionarà però no saps si anirà a pitjor o et quedaràs com ara.
La solució doncs quina és?Posar una foto del trio de les Açores i dir tot això és conseqüència de la intervenció a l'Iraq i de donar suport a règims dictatorials al món àrab.Som i serem els culpables dels nostres morts.
Tu t'estimaries més fer un carnet de Musulmans i no musulmans. I que els musulmans duguessin una mitja lluna al pit, com als vells temps. Oi que sí, reietó?
La progressia quan no teniu cap tipus d'argument sempre sortiu amb els nazis.Si pots aportar algun argument millor.L'Islam és incompatible amb els valors occidentals, que amb tots els seus defectes i mancances sempre seran millors que l'obscurantisme religiós. ( democràcia, llibertat d'expressió, llibertat sexual, respecte i drets de les minories sexuals, igualtat home-dona, drets a partir del concepte de ciutadania,...)Entenc que per tu una societat teocràtica, com la que proposen els barbuts, on segons el credo religiós gaudeixes de drets i obligacions diferents, et sembla progressista, però no dista gaire de la divisió de la societat a partir de caràcters racials que tanta por et fa.
No es un problema nomès de l'islam , es un problema d'imperialisme àrab que fa us de la religió.El mateix que va fer el cristianisme fa segles, per això cal defensar sempre la no-confesió dels estats i treure privilegis a les religions , totes noi.Cal dir que totes les religions no son males pels seus principis , son dolentes pel us que fa la gent i el poder d'elles
Imperialisme àrab....gran concepte però que realment no aporta res...si pots explicar en que et bases per dir que el salafisme jihadista té una naturalesa nacionalista àrab, millor.No se per què em treus el tema del cristianisme, però només et recordo que fa uns quants anyets, que a Europa Occidental, els preceptes del cristianisme no formen part de l'ordenament jurídic dels dels Estats, cosa que no podem dir dels Estats musulmans.
Turquía i altres països àrabs o islàmics fan us de la religió per justificar intervencions economiques, militars (Iemen), expansionistes i colonialistes (contra Kurds,assiris...) com va fer el cristianisme fa segles.
Per començar Turquia no és un país àrab i per acabar al Iemen són igual d'àrabs que Aràbia Saudí. L'assimiliacionisme contra els kurds durant l'època de Sadam, no estava vinculat sota cap ideologia islàmica.
I/o islamics noi. Ja se que no es àrab.El cristianisme va ser la justificació per conquerir i fer exclaus i exterminar i imposar llengues pobles a Amèrica.... I el cercle religiós no es va negar ni dir res en veu alta .Així que ja saps.Si no t'agrada l'història del cristianisme no es el meu problema, una religió, per cert , que va neixer amagada ,encerclada i prohibida pels romans
Ets una mica pesadet amb el tema cristianisme, realment me la pela prou crist, l'Església o Jesus,sóc ateu i no estic ni batejat. En tot cas, d'aquests fets que tu esmentes fa 500 anys, de matar en nom de la veritable religió i anar al paradís fa 24 hores.Per altra banda de discussions teològiques sobre si els indis tenien ànima o no i per tant si calia evangelitzar o no, n'hi va haver. En tot cas sempre es més fàcil cagar-se en l'Església, però no toquis la meva mesquita, STOP islamofòbia! | 0.896414 | curate | {"en": 0.00872165462247695, "ca": 0.9825566907550461, "es": 0.00448542237727386, "gn": 0.00423623224520309} | |
macocu_ca_20230731_3_491300 | Pablo Iglesias anuncia el seu comiat com a secretari general de Podemos
Agències 09/04/2021
L’exvicepresident segon del Gobierno i candidat per Unides Podem a les eleccions madrilenyes del 4 de maig, Pablo Iglesias, ha anunciat aquest divendres que no es presentarà a la reelecció com a secretari general de la formació morada i ha apostat per una “renovació” dels equips i per un estil “més coral”.
En aquesta línia, Iglesias ha deixat clar que per a ell els “càrrecs i la comoditat no és el més fonamental”, i ha assenyalat que ara li toca “tenir un rol” que és el de “guanyar les eleccions a la dreta i a la ultradreta”. “I, quan arribi el moment de donar pas als companys, ho farem i tornarem a frustrar les expectatives”, ha afegit. | 0.819314 | curate | {"es": 0.09686221009549795, "ca": 0.903137789904502} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_124452 | Quan condueixo, el que més detesto es trobarme amb ciclistes. Posen en perill a tothom, a ells si els hi passa res doncs que es fotin, però els demés innocents estan en risc. Molts cops van en paral·lel, salten semafors, obliguen a canviar de carril... Si volen anar per carretera, el mínim seria que paguessin l´impost de circulació !
Anem a veure, passejar amb bici és perfectament respectable, si molta gent ho fes s'acabarien amb molts problemes de tràfic en les ciutats... ... ara bé, perquè no poden circular els ciclomotors per les autovies? doncs perquè en teoria (solament en teoria) no poden depassar els 45 km/h. De totes maneres, encara que un ciclomotor abast els 90 o 100 per hora, no és recomanable. La mateixa lògica deuria aplicar-se a algunes nacionals. Que per un capritx de passejar s'obstaculitzi la circulació, que es posin en perill el ciclista i tots... això ja no ho veig. Si aquest fos un país com déu mana, ja haguessin fet rutes, aprofitant trams vells de carretera, per a habilitar-los als ciclistes, fer "rutes". Però en una carretera nacional, saturada com solen estar-lo (almenys aquí), em sembla impropi. El que sigui un mitjà de transport més antic... que té a veure? em sembla una frikada pare argumentar això, la veritat. Senyors, cal ser més objectius. De totes maneres, perdre el respecte cap als ciclistes és la manera ideal de provocar accidents. Si et trobes a un, cal esperar, i avançar amb cuidat. No hi ha més
Només un incís. A Espanya, com ha molts altres països del "primer món", no es permet la circulació de bicicletes a les autopistes, que no es el cas de tots els països del "primer món". Els Estats Units permeten circular bicicletes per les autopistes, es clar que sembla ser l’excepció que confirma la regla...
una bici per una autopista? com siguin com les alemanyes on et deixen anar tot just sense límit... i que tractant-se d'un país, EUA, d'aquestes dimensions, ho seran.. en fi... estan bojos aquests americans
Naturalment que no a totes, n'hi ha que n'estan de prohibides per les bicicletes, però per llei i si no hi ha cap senyal de tràfic que obligui al contrari... esta premés. T'ho escriu un que hi ha anat en bicicleta per unes quantes... Per cert, a Alemanya, i deixem que sigui prim mirat, només en certs trams i sempre al carril de l’esquerra, no pas als altres, es on pots circular sense limit de velocitat. Per cert, i tornant als Estats Units, a aquest país esta permès de passar per l’esquerra i, també, esta permès d’incorporar-se, sense creuar circulació, a una via que creui, tot i tenir el semàfor en vermell. Tot, naturalment, si no hi ha cap senyal de tràfic o policia que no t’ho permet-t’hi... Ah! I aquesta si que m’agrada a mi... tant als (alguns estats) Estats Units com al Canadà esta penat per llei de no parar per gent que facin autostop. Així s’explica degut a les severes condicions meteorològiques severes que de cops tenen per aquelles contrades. Tot i així, a Noruega, aquesta llei no la tenim... Per cert, no son massa primirats amb aquesta llei, pero tot i aixi, si que ho he comprovat que amb sentit comú la segueixen. | 0.827889 | curate | {"ca": 0.9912422964644827, "it": 0.008757703535517353} | |
mc4_ca_20230418_4_197015 | Dinastia de Kushara - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La dinastia de Kushara (Kuššara) o Kusar (Kuššar), fou la dinastia hittita de reis de Kushara fundada per Pithana i continuada per Anitta que va establir el poder hittita sobre la dinastia local hatita que governava a Kanish i Nesa (Neša) i va annexionar aquesta darrera ciutat que en hittita es deia Hattusa i és la moderna Boğazköy (ara Boğazkale). La ciutat fou destruïda però el seu territori va passar a Kushara, que també va sotmetre a vassallatge als reis de Zalpa (Zalpuwa) i Purushanda (Burushkhanda).
Si aquesta dinastia va continuar fins a Labarnas I, el primer rei notable de l'Imperi Hitita Antic, o si Thudalias I en fou el continuador, no se sap amb certesa. En el període desconegut entre Anitta i Thudalias I una nova dinastia podia haver pres el poder hegemònic dels hittites. El palau d'Anitta a Kanish fou destruït i al damunt es va construir un edifici hittita el que no afavoriria la idea d'una continuïtat dinàstica tanmateix quan Anitta va prohibir als seus successors restaurar Hattusa que després en fou la capital. Però d'altra banda Hattusilis I s'anomenava "l'home de Kushara" i 350 anys més tard Hattusilis III es referia a Hattusilis I com "el fill i rei de Kushara"
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_de_Kushara&oldid=18474820»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 maig 2017 a les 11:45. | 0.833715 | curate | {"ca": 0.9355980184005662, "en": 0.06440198159943383} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Dinastia_de_Kushara |
mc4_ca_20230418_15_430898 | El Penedès és | La Fura
Inici Tema de la setmana El Penedès és
Tema de la setmana El Penedès és
17 de febrer de 2017 985 0 Compartir en Facebook
PrèviaSegüentPrèviaSegüent1. La vegueria Penedès ja forma part del mapa de vegueries català. És la primera i única que s’aconsegueix a iniciativa popularDimecres passat va ser un dia històric pel Penedès: el Parlament incloïa el Penedès dins el mapa de vegueries. I ho feia gràcies a la perseverança de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, que des de feia dotze anys treballava obstinadament per aconseguir-ho. En aquest Tema de la Setmana explicarem què representarà aquest assoliment i, a la vegada, repassarem la història de la seva consecució, veurem com la feina constant d’una plataforma formada per poques desenes de penedesencs ha aconseguit que el Parlament de Catalunya reconegui el Penedès com a vegueria. Abans de continuar, però, aturem-nos a repassar què han estat, què seran i què representaran les vegueries.2. Una institució medieval
Foto: Roser Olivella
Les vegueries han estat una institució històrica de Catalunya; d’origen medieval van ser vigents fins al Decret de Nova Planta (1716). Eren una eina de control reial del territori, una divisió política i administrativa que a la vegada convivia amb altres divisions territorials com l’eclesiàstica, la jurisdiccional o la fiscal. Al segle XII hi havia fins a dinou vegueries una de les quals, la de Vilafranca del Penedès.
Durant la Segona República el govern de la Generalitat va recuperar aquesta organització territorial i va estructurar trenta-vuit comarques en nou vegueries o regions i també en aquest moment existia la vegueria Penedès.
L’any 2003 el govern del tripartit (PSC, ERC i ICV) recupera la idea d’organitzar el territori en vegueries i fa una proposta de reformar la divisió territorial en tres nivells administratius: vegueria o regió, comarca i municipi. En aquesta proposta es contemplen set vegueries: Girona, Barcelona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida i Alt Pirineu i Aran. El Penedès queda partit en tres: Alt Penedès i Garraf formen part de la vegueria de Barcelona, l’Anoia de la Catalunya Central i el Baix Penedès del Camp de Tarragona. Finalment, la Llei de Vegueries no es va aprovar fins a la següent legislatura, el juliol del 2010.
Segons la llei, les vegueries substituiran les diputacions provincials, seran la divisió territorial en què s’organitzaran els serveis de la Generalitat i seran també l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, per tant, tindran autonomia per a la gestió dels seus interessos.
Així doncs, serviran per gestionar millor els recursos, serveis públics i les infraestructures del territori, permetran que les línies estratègiques es decideixin i desenvolupin des de la proximitat, aproparan la gestió a la ciutadania i donaran veu i vot al territori a l’hora de participar en les decisions de futur.3. La Plataforma per una vegueria pròpia
Foto: Raimon Mascaró
L’any 2004, l’Institut d’Estudis Penedesencs, davant els plantejaments de divisió territorial de Catalunya, fa públic un manifest on es posicionen en contra de cap mena de divisió territorial que no reconegui i agrupi la unitat del Penedès històric. Un any més tard es presenta la Plataforma per una Vegueria Pròpia amb un nou manifest on reclama al govern que inclogui el Penedès (incorporant també l’Anoia) al mapa de vegueries i subratlla els avantatges que comportaria per a la ciutadania aquest assoliment. De fet, tal com explica el president de la Plataforma, Fèlix Simon, en l’entrevista de la pàgina 8, la plataforma treballava amb anterioritat, tot i que integrada en altres col·lectius de defensa del territori.
Al llarg de la seva trajectòria (vegeu cronologia) la Plataforma ha treballat en dos àmbits: el social i el polític. Ha estat bàsic informar els ciutadans, associacions i entitats per aconseguir posicionar-los a favor tan a través de la signatura de manifestos com a partir d’accions festives i reivindicatives. A la vegada s’ha treballat en l’àmbit polític, primer municipi per municipi, després partit a partit, fins a arribar al Parlament.
Ha calgut treballar durant dotze anys perquè el Parlament reconegués, finalment, tal com consta a la proposició de llei d’adaptació de la Llei de vegueries (30/2010) aprovada dimecres passat que: “La divisió territorial de Catalunya no només ha de respondre als àmbits territorials geogràfics naturals i històrics, sinó també als àmbits de sentiment de pertinença de la població configurats al llarg del temps”. Lluny queda ja la frase que l’aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va etzibar el juny del 2005 als membres de la Plataforma dient-los “seran set i només set vegueries!”. Per arribar-hi, però ha calgut treballar, i molt.
La història de la vegueria Penedès és la història d’una lluita ciutadana encapçalada per molt pocs però en benefici de tots; és la història de com una iniciativa sorgida des de baix pot créixer fins a arribar a modificar una llei del Parlament; és la història de com la feina de formigueta, constant i obstinada, pot fer girar tots els engranatges per aconseguir el seu objectiu; és una història d’aprenentatge, de caure i aixecar-se sense defallir. 4. I ara, què?
La modificació de la Llei de Vegueries determina que serà el Parlament el que fixarà la seu de la vegueria Penedès. Igualada, El Vendrell, Vilafranca o Vilanova? En alguna d’aquestes quatre ciutats hi haurà d’haver la seu institucional i l’elecció, tal com disposa la llei, resta en mans dels polítics. Des de la Plataforma s’opta per la capitalitat compartida; s’entén que una de les quatre ciutats haurà d’acollir la seu del veguer, però s’aposta perquè es descentralitzin les conselleries i es distribueixin entre les quatre capitals. Una proposta que, ara per ara i portes enfora, ha estat ben rebuda pels quatre alcaldes.
Segons la llei, en un màxim de tres anys els penedesencs hem de veure com els diferents òrgans de govern de la Generalitat es van establint al territori i així assolir el mateix nivell que les altres set vegueries. A partir d’aquí, caldrà esperar que algun dia la Llei 30/2010 de vegueries es pugui arribar a desplegar. Perquè això passi cal o bé que Catalunya esdevingui independent o que el Congrés dels Diputats espanyol modifiqui una llei orgànica per canviar els límits de les províncies catalanes, cosa que avui dia resulta improbable. Mai en 184 anys les Corts han modificat un límit provincial a no ser que fos per iniciativa i conveniència seva.5. Celebrant la Vegueria
El pròxim dijous, 23 de febrer, la Plataforma celebra la consecució de la vegueria Penedès amb un acte a l’Auditori del Vinseum. Serà a les set de la tarda i, evidentment, estarà obert
Es tracta de tres taules rodones amb la participació de diferents agents del territori:
El Penedès és possible, amb Ariadna Llorens (professora Departament d’Organització d’Empreses (UPC), Albert Tubau (president
de l’Institut d’Estudis Penedesencs), Blai Paco (president de la Unió Empresarial de l’Anoia), Joan Tarrada, president de l’Acadèmia dels Tastavins i moderat per Manel Cervera, secretari de la PVP; Vegueria i ciutats, on els alcaldes de les quatre capitals de comarca, Marc Castells (Igualada), Martí Carnicer (el Vendrell), Neus Lloveras (Vilanova) i Pere Regull (Vilafranca) amb la periodista Cati Morell com
a moderadora, opinaran sobre els beneficis que els pot reportar a la ciutat i comarca la vegueria o si, en cas que els serveis de la Generalitat es descentralitzessin, quin d’aquests seria pertinent per a la seva ciutat.
En la tercera taula rodona, Descentralització
i capitalitat, hi participaran diferents diputats com Alba Vergés, Antoni Castells, Maria Rosell, Maria Senserrich i Teresa Vallverdú (Junts pel Sí), Eva Martínez (PSC), Hortènsia Grau (CSQP) i Joan Garriga (CUP), moderats pel també periodista, Antoni Ribas.
Tancarà l’acte el president de la Plataforma, Fèlix Simon amb la intervenció Lliure Albir.6. “Les lleis es poden canviar si hi ha una majoria social capaç de sumar”
Entrevista a Fèlix Simon, president de la Plataforma per una vegueria pròpia
Enhorabona! Què farà la Plataforma per una vegueria pròpia ara que ja la tenim?Tenim una assemblea al març en què decidirem el nostre futur. Tot i així els nostres estatuts deixen clar que l’objectiu de la Plataforma és assolir la vegueria. Per tant, l’objectiu està complert.
Perquè, tot i estar dotze anys treballant-hi, no ha prosperat fins ara la vegueria? Perquè CiU i ERC, que des del principi estaven a favor de la vegueria, ara estan plegats al govern i la CUP també hi ha estat a favor. A més, amb els anys la postura d’ICV ha anat evolucionant i ara amb CSQP tenim molt bona relació. També el PSC ha passat de l’enrocament i el no rotund de quan estava al govern a anar-se apropant fins a acabar votant-hi a favor. En aquí vam notar un canvi per part seva a partir de l’aprovació de l’àmbit.
I ara què n’hem d’esperar de la vegueria?
Hem de concentrar-nos en què es desplegui abans dels tres anys previstos per tal d’igualar-nos a les altres set vegueries. Hem de fer que el territori s’ho cregui i que totes les iniciatives comencin a treballar en aquesta línia. Sens dubte, serà un gran benefici per a tots; els nostres fills s’ho trobaran, deixarem un territori més endreçat, amb no tanta misèria, amb més oportunitats, amb un turisme de més qualitat…
Com s’ha d’abordar el tema de la capitalitat?
La llei diu que la seu institucional de la vegueria Penedès vindrà fixada per una llei del Parlament. La nostra postura sempre ha sigut que les quatre capitals puguin compartir aquesta centralitat. Tot i que una de les quatre ciutats tindrà el caramel una mica més gros perquè acollirà la seu institucional, les conselleries es poden descentralitzar i repartir-les. Hi ha d’haver consens i s’ha de pactar amb el govern. És difícil de plantejar perquè la resta de vegueries tenen la seu en una única ciutat, però és qüestió de voler-ho. De fet, en la darrera reunió amb el vicepresident Junqueras li vam explicar la nostra proposta i li va semblar lògica.
Quin ha estat el moment més delicat d’aquests dotze anys?
El 27 de juliol de 2010, quan el Parlament ens va girar l’esquena perquè no va incloure el Penedès com a vegueria tot i que uns dies abans havia aprovat l’Àmbit de Planificació Territorial. De moments feliços n’hi ha hagut dos, justament el 14 de juliol de 2010 quan vam aconseguir l’Àmbit i el 8 de febrer de 2017 amb la vegueria. Al final hem arribat a la meta, hem assolit l’objectiu, això que al principi tothom ens deia que estàvem bojos, que era per a professionals. Realment és la primera vegueria que té Catalunya que és conseqüència d’una demanda feta pel poble, des de baix. Les lleis es poden canviar si realment hi ha la majoria social capaç de sumar, consensuar i formular quelcom que millori la llei vigent. Sempre hem d’aspirar a això perquè al final l’objectiu és el bé comú. Ara, a punt de tancar aquesta etapa, com neix la idea de crear la plataforma?
Quan l’any 2003 se signa el Pacte del Tinell apareix d’una forma clara la voluntat del tripartit d’ordenar les divisions catalanes en vegueries o regions, comarques i municipis. La vegueria del Penedès no es contempla i això fa que l’IEP faci públic un manifest. Paral·lelament, en aquests anys jo estava molt involucrat en col·lectius com Salvem el Penedès i, veient la proposta d’ordenament territorial amb què treballava el tripartit, un grup d’aquesta entitat decidim que el tema és prou important per dedicar-nos-hi completament, per això el gener del 2005 neix la Plataforma per una vegueria pròpia, tot i que formalment no ens constituïm fins al mes de maig.
Arribar a entendre tot l’entrellat de l’ordenament territorial no devia ser fàcil. Com comenceu a treballar?
Des del principi tenia molt clar que la Plataforma havia d’anar més enllà de la protesta. El nostre objectiu era arribar a canviar una llei. Per això ens vam posar a estudiar, a llegir molt, a capbussar-nos en temes completament desconeguts i espinosos. Així va ser com ens vam adonar que a la llei del 1995 hi havia dues escletxes. Una que fixava que al cap de 10 anys s’havia de revisar el Pla General (per tant el 2005) i l’altra que deia que mentre no fossin vigents les vegueries, els àmbits funcionals serien les unitats territorials sobre les quals la Generalitat descentralitzaria els serveis. Per tant, vam tenir molt clar que el primer que havíem de fer era aconseguir l’Àmbit de Planificació Territorial del Penedès.
Un cop fixat l’objectiu, quina estratègia seguiu?
Això va ser fruit de molt debat i va fer que al cap de poc hi hagués força gent que marxés perquè creia que únicament calia fer mobilització. D’altres pensàvem que només amb mobilització no anàvem enlloc. Jo, que des de feia vint anys treballava en molts projectes de Lluís M. Xirinachs i tenia una herència de creure en la no violència, tenia clar que la plataforma s’havia de fer arribar a la gent perquè, si no, no creixeríem. Un matí em vaig reunir amb Xirinachs i plegats, al cafè Zurich de plaça Catalunya, vam dibuixar l’estratègia. Vam fixar quatre fases: una primera d’informació que requeria fer un esforç per comunicar una temàtica tan àrida; una segona d’agitació al carrer intentant fer accions en positiu i simpàtiques per anar sumant gent; una tercera fase de recollida de signatures
i adhesions dels municipis a les mocions per aconseguir l’Àmbit i la vegueria i, finalment, una darrera fase que consistiria a vehicular totes les mocions als diferents grups del Parlament, fent-los posicionar fins que algun fes seva la nostra demanda.
La fase d’adhesions i mocions dels ajuntaments devia ser dura…
Molt. Vam anar a gairebé tots els plens de tots els municipis; vam fer centenars de reunions amb entitats i associacions; vam muntar parades a tot arreu per recollir signatures. I ho vam fer fa dotze anys, que ja us asseguro que no era tan habitual fer-ho com ho és ara. Al final vam aconseguir adhesions de 66 municipis que representaven el 93% de la població; dels quatre Consells Comarcals, de 13 associacions empresarials que engloben 5.250 empreses, de 131 entitats i associacions, de 33 empreses a títol personal i de 12.500 ciutadans i ciutadanes. Per nosaltres totes aquestes adhesions són les que ens han donat legitimitat i representativitat per fer tot el que hem fet.7. Primeres impresssions
“Igualada i bona part de l’Anoia s’han sentit menystingudes a la Catalunya Central. En canvi, al Penedès ens hi sentim molt ben acollits. Hem trobat des del primer moment esperit col·laboratiu i sintonia entre capitals. Som comarques diferents i tots coincidim que sumant esforços i potenciant tot allò que ens fa únics, podem crear un territori d’oportunitats, atractiu i amb un gran potencial en diferents àmbits.”
“La vegueria permetrà que el territori històric de la DO Penedès ara també ho sigui políticament. El Penedès és un territori vitivinícola que necessita impuls des de tots els punts de vista. Els cellers que elaboren vins sota l’empara de la DO Penedès i els seus vins tindran ara també un suport més de les noves institucions del territori. El Penedès i els seus vins hi surten guanyant.”
Director de la DO Penedès
“L’àmbit d’actuació del consorci de promoció turística del Penedès és la DO Penedès, amb la vegueria aquest àmbit guanya, es referma i ens permet un millor posicionament enoturístic.”
President del Consorci de Promoció Turística del Penedès
“El Penedès és una incontestable que no podia quedar dissolta en altres realitats. De cara al territori serà essencial tenir vegueria. Més enllà de reconèixer l’àmbit històric i cultural, la importància recau en el fet que ens portarà millores en la gestió del mateix territori i això incidirà en l’optimització dels serveis i el benestar de les persones. El principi d’eficiència és primordial.”
“El Penedès és un territori amb personalitat pròpia, situat entre les dues conurbacions de Barcelona i Tarragona. Les relacions històriques del Vendrell i el Baix Penedès ens permeten ser un enllaç entre ambdues realitats i gaudir d’aquesta especial ubicació.”
Alcalde d’El Vendrell
“Adaptem a l’àmbit administratiu una realitat ja existent al territori, de relació de complementarietat entre els municipis de les quatre comarques. Això ens permetrà fer valdre la potència que té aquest territori en la seva globalitat, el Penedès ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en un territori clau d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada.”
“Ens dóna capacitat per planificar, organitzar-nos i amb la constatació de la inclusió del Penedès com a vegueria ens dóna força per desplegar l’àmbit amb convenciment: pla territorial, organització administrativa (sanitat, ensenyament, etc.). Crec que fins ara no es tirava endavant la reorganització perquè hi havia dubtes que mai tinguéssim vegueria.”
“L’oportunitat de concebre el territori des de dins cap a fora, des del buit al ple. De relacionar-nos amb una economia, una cultura, un paisatge propis… I, sobretot, a la possibilitat de trobar un model de societat més justa i equilibrada en el medi.”
“La integració de les quatre comarques dóna potencialitat al territori. Tenim una vegueria que ens connecta el mar amb la Catalunya central a través de la C-15, és una frontissa integradora. Som equidistants als dos mercats de Tarragona i Barcelona i som un eix cap a la Catalunya interior. A més, amb la vegueria podrem treballar en polítiques locals del territori.”
“El principal avantatge que obtindrem amb la vegueria serà la proximitat de l’estructura d’estat a la ciutadania. Es tracta d’una estructura lògica tenint en compte el volum de persones i el fet que ja hi ha una vinculació econòmica molt important. Com a UGT nosaltres fa 22 anys que treballem de forma conjunta a l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, ens falta únicament el Baix Penedès.”
Secretari general d’UGT a l’Anoia, Garraf i Penedès8. Vegueria del Penedès: passat, present i futurFa gairebé tretze anys que vaig escriure a La Fura (18/24, juny 2004) un article amb el títol “Què en fem del Penedès?”, en què deia que em sorprenia el silenci de la classe política i les entitats culturals penedesenques davant l’anunci d’una divisió veguerial de Catalunya, que esquarterava el Penedès en tres vegueries, alhora que feia una crida a lluitar per la vegueria del Penedès. Al cap d’uns mesos sortia el Manifest de l’IEP i, posteriorment, es constituïa la Plataforma per una Vegueria Pròpia, entitats que, juntament amb altres, han estat al capdavant d’aquesta reivindicació fins que, finalment, hem aconseguit que el Parlament de Catalunya inclogui la vegueria del Penedès dins la Llei de Vegueries.
Cal recordar que venim de lluny. De tan lluny com són els anys de la Segona República i la Generalitat Republicana (1931-1936), quan el geògraf Pau Vila plantejà la vegueria del Penedès com una més entre les quals s’havia de dividir Catalunya. Proposta a la qual es sumaren nombrosos ajuntaments penedesencs. Amb tot, no fou possible, com tampoc ho fou mantenir la proposta de denominar com a Marina del Penedès la comarca marítima, a la qual s’atorgà la denominació de Garraf. No era una qüestió menor, ja que si bé el nom no fa la cosa, al cap d’anys i panys i de la recuperació comarcal que va fer la Generalitat de Catalunya als anys vuitanta del segle XX, hem acabat interioritzant que el Garraf i l’Anoia tenen poc a veure amb el Penedès. Cal també recordar que durant molts anys qui ha aguantat la flama del Penedès unit han estat entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Avui, que ja tenim oficialment la vegueria del Penedès, no és la fi de res. És l’inici d’una nova etapa, en la qual, si treballem conjuntament, podem millorar la qualitat de vida dels penedesencs i penedesenques i tenir una presència més activa en la construcció d’un nou país. Perquè això sigui possible, però, calen dues coses que només depenen de la voluntat política del Govern de la Generalitat: obrir el debat del Pla Territorial del Penedès a la participació ciutadana i dotar de contingut la vegueria amb la reorganització departamental del Govern. Tan sols així, la vegueria del Penedès esdevindrà una eina útil per planificar el nostre territori, per pensar una mobilitat sostenible, per desenvolupar polítiques socials, per impulsar el desenvolupament econòmic sostenible i per garantir una millor equitat i qualitat de vida entre les persones que hi vivim i/o hi treballem.
Cal que ens posem a treballar tots plegats per tal de convèncer els descreguts i millorar la vida als nostres conciutadans. Fem de la vegueria Penedès una eina útil i treballem perquè la Generalitat de Catalunya, les vegueries o regions i els ajuntaments siguin les instàncies polítiques, administratives i participatives de Catalunya. Com deia el poeta: “tot és possible i tot està per fer”. ETIQUETESdestacatpenedèsplataforma per una vegueria pròpiavegueria COMPARTIR
Tema de la setmana Tradicions, rituals i sortilegis Tema de la setmana A sol i serena Tema de la setmana Tan gran com desconegut FER UN COMENTARI Cancel·lar la resposta EL MÉS LLEGIT DE LA SETMANA | 0.844456 | curate | {"hu": 0.0013313679806000666, "ca": 0.9857828919214493, "es": 0.0024725405354001236, "cs": 9.509771290000475e-05, "en": 0.0019970519709001, "it": 0.003138224525700157, "pt": 0.0011887214112500594, "fr": 0.0039941039418002} | http://lafurapenedes.cat/el-penedes-es/ |
mc4_ca_20230418_10_743423 | _.Ek=function(){this.R=[];this.H=[]};_.Sia=function(a){_.Hb(a.R)&&(a.R=a.H,a.R.reverse(),a.H=[])};_.Fk=function(a){_.Sia(a);return a.R.pop()};_.h=_.Ek.prototype;_.h.Ue=function(){return this.R.length+this.H.length};_.h.de=function(){return _.Hb(this.R)&&_.Hb(this.H)};_.h.clear=function(){this.R=[];this.H=[]};_.h.contains=function(a){return _.Gb(this.R,a)||_.Gb(this.H,a)};_.h.remove=function(a){var b=this.R;var c=(0,_.wb)(b,a);0<=c? (_.Jb(b,c),b=!0):b=!1;return b||_.Kb(this.H,a)}; _.h.he=function(){for(var a=[],b=this.R.length-1;0<=b;--b)a.push(this.R[b]);for(var c=this.H.length,b=0;bParc Aquàtic Water World - Google+Press question mark to see available shortcut keysHomeCollectionsJoin Google+Send FeedbackHelpRegionPrivacy Policy - Terms of Service - Maps Terms©2017 GoogleSearchSign inAboutSearchSign inParc Aquàtic Water World13 followers13 followersAboutParc Aquàtic Water World's posts Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic29wAmb el salt tàndem llençat i viu aquesta experiència amb qui tu vulguis! Bon cap de setmana!! Reservas a Bungee jumping Lloret de MarTranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic29wBon dijous! Com ja sabeu avui toca #repost i hem escollit aquest #selfie de la Nadica Bunos a les #Waterpistes. Que us sembla? #lloretdemarTranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic30wBenvingut Novembre!! I feliç dia de Tots Sants! #waterworldlloret #waterpark #LloretdeMar #viulloret #costabravaTranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic30wPreparats per viure una de les nit més terrorífiques i divertides de l’any?? Feliç #Halloween a tothom!! Imatge: Lizzie Mackay.TranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic32wHi ha algunes opinions que ens deixen simplement sense paraules... Moltes gràcies! #waterworldlloret #waterpark #LloretdeMar #viulloret #costabravaTranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic41wDia de sessió fotogràfica a càrrec dels companys de Lloretturisme i amb el @stefaneduard.toma i la @thaiis_18 de models. Moltes gràcies a tots! #waterworldlloret. #waterpark #lloretdemar #viulloret #costabravaTranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic42wAquest estiu està prohibit no divertir-se! Bona setmana a tothom! #waterworldlloret #waterpark #lloretdemar #viulloret #costabravaTranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic45wAra quan vingueu al parc apart de gaudir de les atraccions també podreu caçar Pokemons #waterworldlloret #waterparc #lloretdemar #viulloret #costabrava #PokemonGo #Pokestop TranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic46wAvui el #repost va per aquesta foto de l’Ana Maria Benítez a la piscina d’onades. Ens encanta! Recordeu de compartir les vostres fotos amb l’etiqueta #waterworldlloret ! #waterparc #lloretdemar #viulloret #costabravaTranslateShow original text no plus ones no comments no shares Post has attachmentParc Aquàtic Water WorldPublic46wEl Restaurant El Trull també ha estat guardonat amb el premi "Traveller's Choice" de TripAdvisor. Moltes felicitats! Ahir Nova Ràdio Lloret s’en feia ressò http://bit.ly/29kyaIuTranslateShow original texttitlenovaradiolloret.org no plus ones no comments no sharesLooks like you've reached the endLooks like you've reached the endUnable to load more. RetryWait while more posts are being loaded | 0.552804 | curate | {"en": 0.2727272727272727, "ca": 0.7084548104956269, "pt": 0.010866684336072092, "id": 0.004770739464617015, "es": 0.0031804929764113437} | https://plus.google.com/114777906745457835851 |
cawac_ca_20200528_11_179268 | 68 persones s’acomiaden de l’Espai VO al Rambla Cinemes gaudint de la projecció en anglès de Man on wire , metàfora perfecta de la meva singular trajectòria dins de l’àmbit de l’exhibició cinematogràfica a la ciutat i que es pot dividir en quatre etapes:
La sala 4 que ens han assignat reuneix unes bones condicions tècniques d’imatge i so i és bastant confortable.
S’ha creat una entrada única per tothom al preu de 4,90 €, molt per sota de la tarifa reduïda del dia de l’espectador al Filmax Granvia.
L’accés en transport públic des del centre de l’Hospitalet no és complicat. La línia 8 del Carrilet us deixa a 5 minuts dels cines baixant a Europa Fira i el Bus 79 us deixa just davant. De nit podeu tornar amb l’N-15, que us deixa al costat de la Rambla. I, si us desplaceu amb cotxe, disposeu de 3 hores d’aparcament gratuït.
S’han ampliat horaris de projecció: 16:10, 18:20, 20:30 i 22:40. Així que per venir no hi ha excuses. La programació segueix essent exquisida.
7 d’abril de 2010
El comiat definitiu als Rambla Cinemes convoca unes 300 persones davant de les portes dels cines, en un acte més emotiu que eficaç organitzat per la plataforma Salvem el Rambla que, a través d’un manifest penjat a la seva web, rep, mitjançant el facebook i en menys de 48 hores, l’adhesió de 5.000 persones i 60 entitats.
Curiosament aquella tarda-nit les quatre sales dels Rambla Cinemes, bo i ser dia de l’espectador, registraren una de les pitjors entrades dels darrers dies.
Balanç de la 6a Primavera Cinematogràfica (del 23 al 29 d’abril de 2010)
Tot i que l’excel·lent oferta cinematogràfica de l’Espai VO dins de les darreres Festes de Primavera va ser traslladada a correcuites dels Rambla Cinemes a la nova seu dels Filmax Granvia, es va aconseguir vendre un total de 187 abonaments i 249 entrades per a l’ocasió.
Dates per al record
15 d’abril de 1997
Comença la seva singladura a la ciutat l’Espai VO, una oferta de cinema d’autor de qualitat en versió original subtitulada que tindrà lloc tots els dimarts (excepte festius, Nadal i Cap d’any) en una de les 4 sales dels Rambla Cinemes, i que recull el llegat del desaparegut Cine Club l’Hospitalet.
La primera projecció va ser l’emblemàtica Transpotting , un film sobre les nefastes conseqüències que provoca en el jovent el consum desmesurat de drogues dures, amb una BSO excel·lent plena d’èxits de la música britànica indie-pop del moment.
Del 29 al 30 de desembre de 1989: Oliveras The End
Això sí que fou un sonat comiat-homenatge al que durant 10 anys fou el cinema que va acollir les projeccions del Cine Club l’Hospitalet: el cinema vell, situat al carrer Baró de Maldà.
Durant un cap de setmana sencer i a un preu força assequible es van poder veure 5 de les pel·lícules més representatives del criteri de programació del Cine Club l’Hospitalet durant la seva primera etapa: | 0.857301 | curate | {"ca": 0.9932528409090909, "it": 0.006747159090909091} | http://www.hospi.cat/index.php?view=article&catid=16&id=3195%3Acronica-des-de-wonderland&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=31 |
oscar-2301_ca_20230418_9_112763 | Aquesta pregunta és per verificar que sou una persona i prevenir accessos automatitzats indeguts i spam. | 0.621029 | curate | {"ca": 1.0} | https://intranet.clinic.cat/login |
racoforumsanon_ca_20220809_3_111875 | Veig que l'ús de "pujar" i "baixar" per als desplaçaments geogràfics dins de Catalunya produeix certa confusió.Jo baixo a Reus i pujo a Barcelona.He intentat fer un mapa de com ho entenc: pic.twitter.com/BFWgbBBoQC— Enric AJ Iker) July 27, 2020
Pujar = de sud a nord i de vall/plana a muntanya. Baixar = de nord a sud i de muntanya a vall/plana. | 0.727426 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_477133 | 29/08/2008 · Especial crònica d'economiaAhir al vespre, al Congrés dels diputats, l'executiu espanyol va passar la mà per la cara dels partits catalans. I no tant per la xuleria característica del ministre Pedro Solbes, advertit que si no els va bé el que ofereix l'Estat, igualment es farà perquè la jerarquia és evident, sinó perquè Solbes, senzillament es va dedicar a dir la veritat sobre l'Estatut. Una veritat que costa d'assumir, però que es llegeix en els seus articles. L'Estatut no estableix aquesta bilateralitat que proclamen els nostres líders polítics, sinó que sotmet el finançament, de manera molt clara, a la voluntat espanyola. Vegem-ne els articles més significatius: L'article 201.1 estableix que les finances de la Generalitat es regulen per la Constitució, l'Estatut i la Lofca; l'article 206.1 detalla el funcionament del sistema, especificant que el sistema de finançament fixa les necessitats de despesa de la Generalitat de Catalunya cobrint-les amb els tributs cedits i la participació en impostos estatals. El mateix que diu la Lofca del 2001. I finalment, l'article 206.3deixa clar que els nivells d'anivellament i solidaritat són fixats per l'Estat. Més clar, l'aigua, ja ho va dir Solbes. És sobre la base de la legalitat establerta pel mateix Estatut que tant Solbes com De la Vega asseguren que si no hi ha acord entre les comunitats autònomes i el govern espanyol en la negociació pel finançament, qui decideix és l'executiu de Madrid. El to és més o menys ofensiu, però ajustat a la llei que va tenir el suport de PSC, CiU i ICV. A parer de l'economista Elisenda Paluzie, una de les cares visibles de la plataforma Economistes pel No a l'Estatut, "el que està passant amb la negociació del finançament era previsible, perquè l'Estatut no canviava el model de finançament. Al meu parer, només va incloure alguns principis que podien ser més favorables per a Catalunya, però que són interpretables. I ara ja hem vist que l'Estat els interpreta de la manera més desfavorable possible per al país". Així segons Paluzie, els polítics que estan negociant a Madrid haurien de prendre consciència que "els agradi o no, l'Estatut no estableix una fórmula precisa, no garanteix cap xifra, de manera que només estableix uns principis i deixa en mans de l'Estat el més important, la caixa i els mecanismes d'anivellament". Respecte a l'acord PSOE-ICV a Madrid, aquesta economista assegura que les negociacions de Joan Saura "no han aportat res de nou, perquè Pedro Solbes ja va afirmar que volia que el nou model de finançament entrés en funcionament el 2009, i això obliga a complir aquests tres mesos suposadament pactats per Saura. Ja era el guió previst". Ara està per veure com reaccionen els partits catalans davant aquesta realitat, i si finalment tots es planten en bloc si l'acord no és el just. I després, quan l'Estat compleixi la seva amenaça, legal, d'imposar el finançament que li sembli convenient, ja veurem qui planta cara definitivament i qui s'arronsa amb l'etern peix al cove. [tribuna.cat]
No m'estranya venint de'n Sellares. Des que Carod esta en falç al govern, el millor defenso de Montilla es en SellaresCom ens hem de veure, noi....!!! !
Gràcies sí, per l'estatut megaxupiguai que ja sóm independents no? A fer la mà que veus la palla en l'ull d'altri que la biga en el teu.
Si l'estatut es una merda perque el defensa Esquerra????? Perquè el poble el va refrendar?Doncs si el poble es va donar per bo, qui ets tu per dir que es una merda????? ?
I si és tan bo què hi fem aquí? Si tu dius que conveniència va salvar el què va poder jo puc dir que ERC defensa el que pot... Tu t'escudes en el poble... i qui va llegir el text, i qui el va informar el poble? Qui va votar dirigit? Qui no va votar en contra el PP? Molts amics em deien.... millor les engrunes, resultat de 23 anyets... | 0.850406 | curate | {"ca": 0.9876315789473684, "en": 0.0034210526315789475, "fr": 0.0005263157894736842, "es": 0.008421052631578947} | |
macocu_ca_20230731_1_427833 | [ En Xicoi embarcat en una missió espacial llarga i llunyana a l'espai es dirigeix cap alguna cosa que el crida l'atenció, (Part I) Un cop trobat l'emplaçament adient s'atreveix a sortir de la nau i fer front als els imprevistos d'aquest nou món (Part II)] Temperatura exterior sis graus, oxigen en abundància, pressió atmosfèrica dos quilos. Haig de sortir amb l'escafandre de moment, i estaré més protegit per si em volen mossegar. Semblo un robot amb aquesta indumentària, faré servir els altaveus exteriors de l'escafandre per a cridar-los hi l'atenció. Porta oberta, és el primer pas a Esperança, el faig amb el peu dret, no sigui que comenci amb mal peu. Que poca gravetat, es poden fer uns salts, i amb aquesta escafandre, que ràpid aniré, quina defensa tant interessant. Per sota dels arbres, a veure que s'hi cou. Foscor, a penes hi veig res, d'aquí una estona la vista s'hi adaptarà. La llum no arriba, ja hi haurà temps, més val que avanci pel prat, que ja el tinc conegut. Les referències son diferents, ni sol ni lluna, només em puc regir pel bosc, el bosc a l'esquerra, i el desert a la dreta. Noto un escalfor als peus, l'escafandre està prenent temperatura, i ve dels peus, el terra deu estar més calent que l'aire de sis graus, ara compta en el desert. Només hi deuen poder viure les closques. Entre el córrer i aquesta temperatura, no podré seguir gaire estona. M'haig de treure l'escafandre, me n'entorn a la nau, a fer canvis. La bombona, una motxilla amb aliments i aigua, i un ganivet plegable, no se sap mai, pel que pot servir, la pistola de dards somnífers, i la farmaciola de primers auxilis. Sembla que estic a punt per anar d'excursió. Una excursió de mitja diada, d'anar a gaudir de la natura i del paisatge, o a lluitar o conquerir, sense saber si tornaré. Ara si que puc córrer bé, l'únic la bombona, si no, podria batre records haguts i per haver de l'home. Si respir sense l'oxigen de la bombona, m'és més dificultós respirar, inspirant de forma més pausada també funciono, però m'enduré la bombona, potser desprès de córrer l'hauré de menester. Dissimularé hi aniré normal, córrer queda com solució davant de problemes. Si el terra esta calent, jo diria uns trenta o quaranta graus, com la sorra de la platja quan crema i vas descalç, amb aquestes botes especials no crec pas que pugui tenir problemes, duen capes d'aïllament adequat per a un gran marge de temperatures. L'herba es dura, deuen tenir un bon estómac per a digerir aquesta mena d'herbes. Jo les hauria de bullir per aprofitar-les. Sota les herbes hi ha humitat, deu ésser del contrast de la temperatura de l'aire amb la del terra, que crea la condensació de vapor d'aigua. Es el cicle de l'aigua, surt, es condensa entre les fulles i torna a baixar, i en contacte amb el sol, es torna a evaporar de nou, i en aquest procés l'herba en recull una part que l'aprofita. I per contra en el desert, no hi ha herbes que retornen l'aigua la terra, se'n va cap als boscos, que al final no retorna aigua al desert, i es queda amb això, un desert. Allà als arbres hi ha un gos, no deu pas tenir l'olfacte que tenen els de terra, ja m'hauria descobert. Està llepant un arbre, m'amago cap els arbres i m'hi acosto. Si els arbres estan molls, la condensació aquí es deu fer a les fulles, i baixa pel tronc, ja se on hauré d'anar a veure, hi posaré un ansat lligat al tronc que vagi recollint aquestes gotetes. El gos se'n va, se'n deu anar amb la colla, el seguiré. Aquí el bosc no hi ha enrenous, ni matolls, ni arbustos, només alguna arrel que surt més del compte. Hi entra un pel de claror del prat, ja que els arbres d'aquí son mol alts. El gos no s'endinsa massa , avança a uns metres del prat, pot ser no te millor vista que la meva. Allà en hi ha més, una colla, fan soroll, remormori, un grup xerrant, és el que sembla, si, és amb aquest grup que els hauria de parlar. Hola, bon dia, soc un habitant nou d'aquest paratge, no tingueu por, soc aquí en pla d'ajut. No puc parar de xerrar, estan quiets amb el cap en direcció a mi, no deuen saber com reaccionar. Veniu no tingueu por jo només vull... .Se'n han anat. M'he quedat sol, i ara que faig. Parlar, seguir parlant. En un estona sento que hi ha quelcom que es mou, deuen haver agafat confiança, i em deuen prendre per boig. S'he m'acosten per diferents costats. Ara cantaré, els farà estar mes relaxats. Quan els tinc a uns metres i una bona colla, els ensenyo les fotos i els explico que són ells. Mireu-v'hos, si sous vosaltres, i esteu amenaçats, feu-me cas, us vull ajudar. Sembla que se n'han adonat de les imatges i les reconeixen. Se'n van de nou, però més a prop i es reuneixen. Deuen decidir que fer amb mi. Se'n van de nou. Ara si que m'he quedat sol. Ja no val la pena que continuï cantant, em quedaré ronc. Vaig a recollir l'ansat i l'aigua que ja deu haver rrecollit. Ara saben que de moment no els soc un perill, jo faré la meva i ells em deuran vigilar de prop, i en trauran conclusions, dons jo com un excursionista que passa per una finca i no es fa malveure. L'ansat es gairebé ple, ja tinc assegurat el subministrament d'aigua, ara em manca el d'aliments, en vista de l'herba, de l'alt dels arbres, i del sota bosc, em sembla que la dieta serà basada amb la carn, però no carn de gos, si cas de ratolins i potser d'alguna closca. L'únic que es sent aquí sota bosc son el remoure de les branques dels immensos arbres, soroll constant que sembla no donar indicis que hi hagi algú pels costats ni al meu damunt, més endins del bosc no vull anar, no hi veuria res, i només hi podria trobar ensurts, clots, depredadors o fins i tot m'hi podria perdre. Si a més sembla que no hi ha res que em pugui interessar, més val que vagi a veure quina classe de ratolins hi han i si els puc caçar, a veure si trobo l'entorn més adequat per la vida, per la meva vida. Es ben curiós la progressivitat de l'herba, encara no hi ha una mica de claror, que ja hi han els primers brins d'herba, i comença la humitat del terra, si aquí el bosc, la humitat es redueix a un vol al voltant del tronc, al prat es al terra, ja veig a on hauré de dormir, si vull estar calent al terra, reunir un grapat de fulles seques i jaure entre dos arbres, si no em ve a molestar ningú tindré tranquil·litat i foscor per a dormir tot el que em calgui. Veig moure brins d'herba a uns metres, els ratolins deuen estar menjant tranquil·lament, a veure el que m'hi puc acostar sense que se'n adonin. Encara no he fet dues passes que han desaparegut de sobte, es deuen amagar sota les herbes, vegem si els enxampo. Hi ha caus, forats a on es deuen aixoplugar, però per aquí deuen entrar, i per allí sortir, si els tapono aquestes sortides no les quedarà més remei que sortir per altre costat. Així ho faig, tapono amb herba premsada tantes entrades com trobo, menys una, i aquí em quedo a esperar. Després d'estona avorrit, sense el mes mínim soroll, es sent alguna cosa, ja tinc el sarró prop del forat per arreplegar alguna cosa. Ja està ,he pogut enxampar la primera, anem a inspeccionar quin tresor he arreplegat. Un ratolí comú, no és que els conegui massa, però em faria l'efecte d'haver-lo vist abans. Més val no fixar-s'hi massa, cop i provar de cuinar-lo, l'enterro a on trobi la terra més calenta, en el desert. No es pas lluny d'aquí segons el meu camí d'arribada. Mitja volta i cap allà a on vaig arribar. La nau és allà mateix, i sembla que no s'hi ha acostat ningú, passaré separat per no deixar-hi marques. Que bé saber que tinc un refugi a on estaré com a casa. Ara haig de procurar adaptar-me al mitjà, un nou mitjà. Anem al desert, quina temperatura hi ha? .Son cendres, s'enfonsa, vaig a buscar una pala, per a remenar aquest material. Es lleuger, aviat tinc un forat d'un metre, l'escalfor augmenta, sembla que cavi la meva tomba, ara ja te dimensions importants, uns dos metres de fons, no se si l'aigua bulliria aquí sota, sort de les botes que porten cambra d'aire i diferents capes d'aïllants sòlids. Bé deixo enterrat el ratolí i després passaré a recollir-lo. Hi han dunes de cendra, però ara no fa vent per moure-les, deu ésser canviant el temps en aquest paratges. Pujo a la més alta que es veu al davant, el desert es immens en aquesta direcció, ha d'ésser una gran aventura intentar atravessar-lo. No ho intentaré pas jo sol a peu. I cap a l'altre costat, verd, bosc i més bosc, no es veuen pas els límits, només els límits del prat. Prat amb closques, hi ha closques escampades, en hi ha prop, vaig a investigar si em veuran com un estrany. No sense abans recollir el meu petit tresor no sigui cas que em quedi amb les cendres. La pell ha quedat en no res, es pot esclovellar com qui treu la pela d'un préssec madur, però està massa calent per a menjar-lo ara, el guardo a la motxilla, i aniré fent gana, mentre, deixaré la pala a lloc, que si és la solució m'haurà de durar molts anys. La closca que veia, és per allà, de moment no hi ha perill, m'hi puc atansar apressa però fent soroll. Ara és una distància prudent, si m'ajupo no l'hi faré tanta impressió. S'ha girat, ara deu mirar d'entre les curculles, jo ho veig fosc, no l'hi puc veure la cara. De moment no marxa, el dec semblar poc perill o potser una víctima, deixaré que se'm apropi. La tinc a dues passes, no se que fer, l'hi començo a veure el cos, és flàccid i blanquinós, es veu un ull o una cosa que brilla. Li parlaré, vegem si segueixo el seu interès. Hola, com anem, jo et vull conèixer. Encara no he acabat la frase que s'ha tancat i tombat al terra. Via lliure per la inspecció, La closca és dura, llisa i pesa com una persona, deixa un rastre d'herba menjada i un petit tall a la terra per on ha passat. Si continuo molestant-la no crec pas que es mogui. L'hauré de deixar. El ratolí cuit, no és pas dolent, te carn a les cames i el pit, té gust de carn de caça. Cuit amb algunes herbes pot millorar. És una carn eixuta, haig d'anar a emplenar la cantimplora per a tenir reserves d'aigua. Però ara mé s val que vagi a la nau a descansar i dormir, han passat masses coses avui i per això encara estic despert. Fa moltes hores, masses, que no havia descansat. La bombona fora, la poso al carregador, una dutxa, i roba neta, i a dormir, la porta ben tancada, i el radar de vigilància activat. I ara sí a dormir una colla d'hores, com es correspon a la quantitat d'hores en boga que duc. Altre dia, altre forma de veure les coses, ara ja em son més familiars, ja no soc en un mon tant estrany, ara m'és més quotidià, un entorn semi-conegut, una gent menys estranya, una feina per fer, uns objectius assolibles. En definitiva un entorn agradable. Traginar la bombona és un enrenou, si l'atmosfera està carregada d'oxigen, no em caldrà arrossegar la bombona arreu, amb l'entrada de la mascareta semi taponada, crec que ja en faré prou, barrejant l'aire que ja he respirat, baix d'oxigen, i amb una mica de l'exterior, ja en faré prou per la quantitat necessària. Quin alleugeriment, sense el pes de la bombona, la motxilla, amb la cantimplora, una pala petita, i una ganiveta, aliments i la farmaciola, em permetran uns dies d'excursió per Esperança. L'excursió d'avui serà en altre direcció, avui campo a través del prat, alguns ratolins que s'esmunyen entre l'herba, closques allà baix, l'altre cantó, separades sense formació. Caminar fa entrar en calor, menys roba, no crec que hi hagi perill per radiacions externes, si amb prou feines entra la llum, que els deu passar a les radiacions gamma dels astres? Cada vegada se'n veuen més de closques, és la seva zona, cade's cu-na la seva zona, tot ben repartit, avui no m'ajupo, vaig a passar pel seu mig, pel seu territori, si son tant inofensives com la que vaig inspeccionar, no m'haig pas de preocupar. Sembla que es mouen, jo endavant, a veure qui pot més. Si no em deixen passar, ja els passaré pel damunt, qui no pot saltar un metre i mig, amb una gravetat tant baixa i sense bombona?. Ja les tinc totes fent barrera, ara em voldran acorralar. Pel costat ja comencen a tancar, els hi donaré l'oportunitat si venen en so de pau i curiositat. Ja em tenen tancat, i no només amb un cercle, si no que amb quatre de concèntrics. Espero que alguna se m'acosti i em digui alguna cosa. No hi ha moviment en aquest respecte, s'estrenyen i ara els cercles són dobles, i triples, no se pas si podré saltar aquest gruix, i si caic a terra, ja en soc, no tardaran en menjar-s'em tanta colla. I jo que em pensava tant poderós al costat de les closques. No em queda lloc ni per agafar arrancada, ara si que no sé ni com saltaré, els meus plans se'n van en orris, que puc fer? . Està clar que no volen parlar, ni pactar, ni res de bo, ara si que n'haig de sortir d'aquí. Peu aquí, peu allà al damunt de les closques, alguna que es tomba, jo que m'aixeco, i surto de l'embolic, ara a córrer, i agafar embranzida per l'altre corona, salt de cinc metres, darrera corona, salt llarg, i fora, ara no em deuran seguir més, demostrada la meva capacitat d'escapament. Quan sigui vell i coix, no podré pas veurem-le's amb aquesta colla de caníbals. Potser els funciona amb els gossos, però els ha quedat clar que amb mi es diferent. Quin ensurt, una excursió que havia d'ésser tranquil·la de reconeixement, i en pocs segons podia haver esdevingut una fi indesitjable. No es pot donar massa confiança, un segon més a reaccionar, i no l'hauria explicada. Ja tinc dues comunitats ensenyades, vull dir que ja em coneixen i saben de quin peu calço, els gossos, que saben que estic amb ells, i les closques que saben que no hi ha res a fer amb mi, de moment, els altres, els ratolins i d'altres espècies espero que no es defensin i canviïn de postura amb mi, una altre mena d'atac seria la meva perdició. L'exploració per aquí sembla que no evoluciona, intentaré anar a un altre prat, suposo que deu ésser tres quarts el mateix, però la curiositat pot més i no em vull quedar reclòs en aquesta vall com diríem a la terra. Tornaré cap a la nau i aniré en sentit contrari. Vora la nau ara si que hi ha visitants, les closques ataquen, no crec pas que pugin pujar els graons, i menys obrir portes, pel que fa el mal que poden fer a l'estructura, dubto de cap mal, està feta amb els materials més forts, capaços de suportar una entrada a l'atmosfera a tota velocitat. El que si fan son talls, talls a la terra, no son cap problema per a mi, no hi cap ni el peu, però tot voltant de la nau hi ha corones de recs o talls, que espero que no provoquin la caiguda de la nau. Algun motiu deuen tenir, però no deuen saber el tipus de màquina que tenen al davant. Cap el bosc en hi ha de recs o talls, perquè deuen ésser? em pregunto. Només en hi ha aquí prop del arbres, que se'ls mengen les arrels?. Es possible, també es possible, que ho facin per aturar els arbres, l'avanç dels arbres, protegir el seu habitat, si els arbres envaïssin els prats, seria la seva destrucció, el sota bosc no es per a ells. Tallen els arrels que entren als prats dels arbres forans, per tenir-los controlats i restringits en el seu territori. Així s'entén que ho facin amb la nau, deuen creure que es una espècie rara que acaba de sortir en mig del prat, i com que no deuen creure que la poden destruir, que al menys no s'expandeixi. Tot controlat, ells es creuen que ho tenen controlat, i jo també de moment les seves actuacions. Per anar a l'altre prat, el millor es passar per la vora entre el bosc i el desert, sota els primers arbres encara m'hi veig, i de moment no hi ha paranys. A zones les dunes penetren dins del bosc, quina lluita, l'arbre que vol més espai cap al desert, i el desert que no en té prou. Haig de prendre precaució amb els arrels, de tant en tant alguna gran arrel fa de tronc al terra i haig de saltar per no empassegar-hi. Els arrels no deuen anar gaire fondes, potser hi ha massa temperatura, i l'aigua es aquí dalt, l'escalfor de davall fa tornar la humitat al damunt, així que al fons no hi deu haver res d'interessant. Tot el que es sent és el vent, les fulles , aquí vora el desert, hi ha moviment de partícules, cendra que deu anar a parar a les fulles i per això es sent més el vent. Qui sap si allunyat del desert, i molt enmig del bosc, els arbres ho tenen més malament, per manca de cendra, que a fi i el cap son una aportació inesgotable de nutrients. Ves a saber com era en l'antiguitat, si tot era bosc o desert, o si part es va cremar i la cendra va començar a prendre forma. Sembla una zona segura, si me'n adonés que algú em vol atacar, puc fugir al desert, no crec pas que em seguissin, s'encallarien i no anirien apressa. En canvi jo puc anar saltant i amb les botes no m'escaldaria. Una cabanya de troncs podrits al desert pot ser un bon refugi, fóra l'ensurt, que unes closques em vulguin fer fora del seu territori, però aquí tan allunyat dels prats no hi deuen passar mai, només si van d'excursió d'un prat a l'altre. Ja s'entreveu el desenllaç, allà comença un altre prat, que bé, es una zona més hospitalària per a mi, ni el desert, ni el sota bosc, em fan massa peça, en aquest cas ja me'n podria anar. Una caseta al prat, prop del bosc, amb uns cavalls per anar a passejar, aviram al voltant del refugi. Es l'entorn en el que l'espècie humana s'ha adaptat millor, dons aquí ho hauré de reproduir el millor possible amb el que l'entorn em permeti. Ja hi soc, l'herba la mateixa, ratolins també en hi ha, almenys hi ha forats. I closques, també se'n veuen, però son de les blanques, no se el que els deu haver fet diferents, el que de moment he experimentat es que en un prat només en hi he vist d'un tipus, així no es poden pas barrejar, ni barallar. Espero que actuïn d'igual forma o menys agressives, però ara tinc l'experiència, i si em trobo acorralat, actuaré prou d'hora. Em proposo buscar el lloc ideal per a construir. A uns metres del bosc, i del desert, que em pugui refugiar al cantó que més em calgui. Aigua dels arbres, ratolins del prat, cocció al desert, no m'hauré de moure massa. Aquest sembla el lloc ideal, almenys tàcticament parlant. Arracono l'herba per a tenir el terra sec, que em serviran pel jaç, i ara a recollir troncs caiguts al bosc. L'estona passa volant, quan estàs dedicat a una tasca, i més quan aquesta et fa estar en alerta, per la recerca, i per la defensa, no te n'adones del temps com passa. Unes galetes de reconstituent i tornem-hi. El refugi ja te forma, ni les closques ni els gossos podran travessar aquesta muralla de troncs clavats al terra. Quin estri tant poderós es aquí la pala. M'agradarà descobrir si aquestes espècies autòctones empren algun tipus d'estris. Bé, un saltiró i a dins, ara toca dormir, no sé quantes hores em dura el dia, però amb les coses que descobreixo i que em poso a fer, cada dia aguanto diferent. Hauré d'anar regularitzant la meva vida per a fruir d'una llarga vida plàcida, i al mateix temps ocupada. | 0.839025 | curate | {"ca": 0.9746597083983429, "it": 0.0012374240060257168, "pt": 0.00484209393662237, "wl": 0.000860816699843977, "es": 0.01194383171033518, "fr": 0.0037660730618173993, "oc": 0.002690052187012428} | |
macocu_ca_20230731_3_205469 | Mercadona, Eroski i Supersol, les cadenes que més han apujat els seus preus
Fer la compra al supermercat s'ha encarit un 2,8% l'últim any, segons un estudi publicat aquest dilluns per l'associació de consumidors OCU, que apunta Eroski Center, Supersol i Mercadona com les cadenes que més han apujat els preus, amb repunts superiors al 3,5%. Al costat contrari se situen Carrefour i els seus supermercats Carrefour Market, que van ser els únics que van abaixar lleument els preus.
L'informe, que relaciona aquestes pujades amb "l'impacte del coronavirus", estima una despesa per casa a la cistella de la compra d'uns 5.150 euros anuals i reflecteix que de mitjana es pot estalviar fins a un 20% (entorn de 970 euros) en funció de l'establiment elegit. Encara que també hi ha diferències entre ciutats, aquestes són menors que en anteriors edicions.
Alcampo i Supeco, les cadenes més barates
D'altra banda, l'estudi destaca l'hipermercat Alcampo de Coia a Vigo com l'establiment més barat d'Espanya, mentre que per cadenes són Dani, Economy Cash, Tifer, Alcampo i Supeco les més assequibles. Dos establiments de Sánchez Romero a Madrid també es mantenen com els més cars d'Espanya, seguits per les cadenes Sorli Discau, Plus Fresc, Condis, Suma i Ulabox.
Segons l'OCU, les ciutats on més barat resulta fer la compra són Jerez de la Frontera, seguida per Terol, Zamora i Ciudad Real. Al contrari, Las Palmas de Gran Canària és la ciutat més cara, seguida per Palma de Mallorca i Barcelona. Per comunitats autònomes, Castella i Lleó, Múrcia, Extremadura, Astúries, Galícia i Andalusia són les regions més barates per fer la compra, en tant que Catalunya, País Basc, les Canàries i les Illes Balears són les més cares.
L'informe ha analitzat un total de 143.313 preus de productes després de visitar 1.062 establiments repartits per 65 ciutats espanyoles, a més d'internet. El coronavirus també està creant un canvi d'hàbits en els consumidors, que compren més, però menys vegades. A més, adquireixen molts més productes a través d'internet.
Tanmateix, ha assenyalat que la principal repercussió és en la pujada de preus, que se situa molt per sobre de l'IPC, que actualment està en termes negatius, i veu augmentat el seu impacte per la més que previsible reducció de la despesa de les famílies, com ja va ocórrer el 2008. Així, mostra que un 64% dels productes que componen la cistella han pujat de preu, destacant sobretot les dels productes frescos, que arriben al 4%, i on figuren especialment les fruites i verdures.
Imatge principal: Exterior del supermercat Mercadona a Blanes (Girona). Foto: Efe | 0.881191 | curate | {"ca": 0.9965143299767621, "eo": 0.0034856700232378003} | |
mc4_ca_20230418_7_7700 | Olga Xirinacs: CONVERSES
Tens tota la raó. El Nadal, qui de veritat tenen dret a celebrar-lo, són les persones que no tenen res. Els que han de fugir del seu país. Els que han de dormir al carrer...Aquests són el Nadal d'avui. ¡Ah! i els nens, que no han de perdre la il·lusió. Una abraçada, Olga.
8 de gener de 2019 a les 22:30
Hi ha una estranya poesia en això de desar les figuretes, per tal que l'any que ve ens tornin a sorprendre i a recordar qui som i d'on venim.
9 de gener de 2019 a les 6:41
Jo també he fet les dues feines: fer el pessebre abans del Nadal i desfer-lo després de Reis.
I la meva mare també el va fer a casa seva. I entre les figures hi ha aquella tan antiga que coneixes Olga. Conservo el poema que li vas dedicar:
"Aquella jaia gastada
que ja passa dels cent anys,
té una cara ben pastada
i sap milers de refranys.
Que visqui amb tu sense afanys,
que aquell que prepara sopes
no cau mai en cap engany."
Que els angelets reposin, que la mare pugui cuidar el seu infant.
Que l'any que ve puguis tornar fer el pessebre i treure els àngels de la capsa.
9 de gener de 2019 a les 8:07
És molt bonica la tradició de fer el pessebre, és tot un art! De ben segur, que les figueretes del pessebre, també s'han posat molt contentes de sortir de la capsa per uns dies, i celebrar amb la teva companyia del Nadal.
9 de gener de 2019 a les 19:16
Ets màgica, Olga, de debò.
9 de gener de 2019 a les 19:33
Passades les festes toca endreçar els guarniments que hem posat perquè la casa fes joc amb aquests dies de joia, fins i tot l'angelet ja té ganes que el desis fins el proper Nadal..És bonic fer el pessebre, jo en tinc molt bons records de quan el fèiem entre tots, amb aquelles figuretes d'abans que semblaven de veritat. Dius que aquest any has tingut molt de silenci i de vegades també et pot fer companyia i sempre pots taral·lejar alguna Nadala...
10 de gener de 2019 a les 19:22
Molt possiblement, Olga, els sis angelets i tu, enmig del silenci, heu cantat unes tonades meravelloses i us heu fet mútua companyia... Els pessebres s'han de fer per ganes, no pas per obligació. Possiblement, al llarg d'una vida hi ha Nadals en què vindrà més de gust que altres de fer-los...
11 de gener de 2019 a les 16:14
No em puc creure que els angelets prefereixin dormir a la capsa que estar desperts a casa teva... a vegades els angelets també són ben especials. Admiro totes les persones que teniu la il·lusió, voluntat i constància en fer el pessebre. Jo soc de les que he renunciat a fer-lo. El vaig fer mentre hi vam haver els meus fills a casa, però després ja no. No n'estic pas orgullosa, més aviat és mandra i falta de motivació que cap altra cosa. Però entenc molt bé que un pessebre i una Mare de Déu pugui fer companyia. Una abraçada, Olga... a veure si se m'encomana una mica de la teva màgia.
11 de gener de 2019 a les 23:29
Sap greu guardar la màgia.
T'estimo, padrina.
13 de gener de 2019 a les 18:25
Anònim Nuno Cunhá Ataide - no youtube ha dit...
13 de gener de 2019 a les 22:05
Mercè Sanchis Manich ha dit...
bon dia, veritat de la bona, poc a poc tot va difuminant-se....
14 de gener de 2019 a les 11:56
A casa, la meva mare no treu el pessebre ni els adorns de Nadal fins la Candelera. A mi, cada any m'entristeix quan desapareixen les llums de Nadal.
15 de gener de 2019 a les 10:33 | 0.763931 | curate | {"en": 0.00736422215403498, "ca": 0.9257440932801473, "es": 0.037434795949677815, "pt": 0.0122737035900583, "oc": 0.007977907333537895, "fr": 0.009205277692543725} | http://olgaxirinacs.blogspot.com/2019/01/converses.html |
mc4_ca_20230418_0_400619 | Federació Catalana de Voleibol - Tenda Online FCVb - Equipació de voleibol - Material per voleibol - Notícies - Competicions Estatals - El FC Barcelona, nou equip de Superlliga 1. Retorna a l’elit després de cinc temporades | 0.690575 | curate | {"ca": 1.0} | http://botiga.fcvolei.cat/noticia.php?ida=7&idn=1062&el_fc_barcelona,_nou_equip_de_superlliga_1._retorna_a_l%E2%80%99elit_despres_de_cinc_temporades |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.