id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
grup-elmon_ca_20230726_0_178052 | Llegeixo l’Opinió Singular del cap de setmana de Vicent Sanchis sobre El règim de Vichy i, tot seguit, la del també valencià Carles Sirera sobre el retorn d’Anna Gabriel i em crida l’atenció com coincideixen no només en l’anàlisi de les llums i ombres actuals i recents de l’independentisme polític i social (per dir-ho tertulianament), sinó també de la crispació i l‘agror desencoratjadores i ofensives imperants en una part significativa de l’opinió política catalana, en especial a les xarxes socials. Aquesta coincidència indica, al meu parer, una preocupació legítima i real, que comparteixo, sobre l’ambient que s’hi respira, legítim i real també, que contribueix al desànim i al cansament entre els qui en un moment o altre han donat suport a forces independentistes del Principat. I que és el preludi d’un plausible i terrible salt final a l’estil Thelma i Louise del Govern de Catalunya, però sense la determinació final compartida i amb conseqüències que no puc capir.
Sortosament hi ha més persones reflexives i amb nas i criteri polític que veuen amb més optimisme que no pas jo el futur immediat (i més enllà) del país. Aquest cap de setmana hem coincidit en una celebració persones molt diverses dintre de l’espectre independentista, i he pogut parlar fugaçment amb dues d’elles (que respecto i valoro en especial pel seu mètode d’anàlisi de la realitat i per com desenvolupen els arguments, hi coincidim o no), sobre el seu grau d’optimisme respecte de la situació política (i lingüística) de Catalunya.
He acabat el cap de setmana, doncs, amb el neguit més apaivagat davant de les conseqüències d’un abrupte i mal final del govern i de la majoria independentista al Parlament de Catalunya, i davant de la crispació esmentada. I més convençuda que mai que la política ha de ser cada cop més analitzar la realitat, prendre decisions, explicar-les, explicar com s’arribaran a executar o assolir els compromisos per canviar-les i retre’n comptes a pit descobert. I no matar el missatger ni infantilitzar l’altre, sigui conciutadà votant, adversari o abstencionista, sinó sumar-nos a lluites compartides per reeixir. Amb el respecte més alt a l’altre, en definitiva, per ensenya.
Que l’agost us sigui passador i que ens puguem retrobar al setembre, calentó, calentó. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/opinio/reflexions-prevacacionals-463401/ |
mc4_ca_20230418_14_400320 | natàlia moll : I si te diuen milf...
Pedagoga - Formadora - Mestra de suport (PT)
"L'educació és l'arma més poderosa que pots emprar per canviar el món" Nelson Mandela
I si te diuen milf...
Fa deu anys em van penjar la medalla de mare pel coll, sabent (a mitges) que aquella medalla no la podria guardar dins un calaix quan arribés a casa. Encara record quan ingènuament pensava que un cop parida podria tornar a fer la meva, però aquella mateixa nit, que vaig passar en blanc, vaig veure que seria la primera de moltes altres nits en que hauria ofert la criatura al primer venedor ambulant que hagués passat per casa.
I tot i així, tres anys deprès vaig tornar a fer pòdium. Ara m'els mir mentres aprenem tots plegats de què va la vida i pens que en aquests anys la que més ha crescut, la que més ha après i la que més ha canviat som jo. Som jo a la que aquests dos marrecs cada dia fan millor persona. I promet seguir aprenent, tot i ser conscient que la cagaré unes quantes vegades més (de les cagades també n'aprenem).
I és que la vida d'una mare d'un fill preadolescent té sorpreses, i hi ha dies que t'agafa amb la guàrdia abaixada...
L'altre dia me van dir que era una MILF!
Si, una MILF! Mentre mirava com la criatura de 10 anys, el seu germà i la colla d'amics del de 10, apostaven fort a romprer-se alguna part del cos a l'Skate park, un marrec de vint i pocs me va espetegar a la cara "ets la MILF perfecta!" i jo amb un somriure amable li vaig posar cara d'estar al corrent de les últimes tendències tecnològiques...
Però no, no és la darrera APP que te pots decarregar al Play Store, agafau-vos fort que l'acrònim no té res a veure amb el darrer en tecnologia (i va per voltros nenes), és el que en anglès anomenen mother I'd like to fuck, o el que en català vindria a ser, dones que han procreat i amb les que tindria alguna cosa més que paraules...
Què? Com se us ha quedat el body?
I bé, vos he de dir que la cosa va quedar aquí, però que voleu que us digui, que MILF t'ho digui una criatura que sembla parida per l'Angelina Jolie... idò.
Nenes tornam a tenir categoria per jugar la lliga, la copa i la Champions si fa falta... I es que quan hem estat millor?! Tenim un màster en saber curar ferides, cops, refredats... un postgrau en nutrició, un curs d'especialització en desenvolupament emocional i un doctorat en fer caber en un dia el que qualsevol mortal faria en 62 hores. I si a tot això li afegim que de cada dia esteim més estupendes. Què més podem demanar?
la federada en una nova categoria ;-)
Publicat per Natàlia Moll a 3:48
Etiquetes de comentaris: aprenentatge, fills, mare
Arxiu del blog d’octubre 2014 (1) de juny 2014 (1) de maig 2014 (1) d’abril 2014 (2) de febrer 2014 (3) de gener 2014 (4) de desembre 2013 (1) de novembre 2013 (3) de febrer 2012 (1)
enseñar (3)
aprendrer (2)
comunicació no verbal (1)
efecte Pigmalió (1)
entorn personal d'aprenentatge (1)
llei educativa (1)
polítiques educatives (1)
sistemes educatius (1)
Webs amb jocs educatius
Twitter de @natalia_moll
Tweets por @natalia_moll
ANIMALES Y ECOSISTEMAS EN INGLÉS
Competencias PLE docente
natàlia moll. Tema Filigrana. Amb la tecnologia de Blogger. | 0.811383 | curate | {"ca": 0.9428020565552699, "it": 0.011889460154241645, "es": 0.02634961439588689, "pt": 0.011889460154241645, "en": 0.007069408740359897} | http://nataliamollcasasnovas.blogspot.com.es/2014/05/i-si-te-diuen-milf.html |
mc4_ca_20230418_4_668575 | És un programari multi plataforma de creació i edició de mapes conceptuals per mitja d'unes aplicacions escrites en Java.
Aquest programa és molt útil per ajudar a organitzar els coneixements d'un tema determinat.
Aquest ens ofereix diverses plantilles ja establertes com ara: figures geomètriques, diversos tipus de fletxes, fotografies .. per a poder utilitzar i personalitzar al nostre gust el mapa conceptual que hem efectuat.
Aquest programa és molt útil en l’àmbit escolar ja que cal destacar que perquè els nens aprenguin és fonamental que entenguin el que se'ls ensenya. No han d'aprendre la teoria i memoritzar-la com a lloros, perquè d'aquesta manera l’únic que s’aconsegueix és que es recordi la informació durant uns dies però desprès s’acabi oblidant.
A més a més cal destacar que a l’hora d'estudiar el cervell recorda amb més facilitat aquella informació que esta estructurada amb un esquema que no la informació redactada. Per això cal ressaltar la importància que tenen els mapes conceptuals en l’àmbit escolar.
Publicado por Maria Basseda Puig en 10:24
Etiquetas: Cmap Tools, eines, GITIC, programes | 0.804077 | curate | {"ca": 0.9215509467989179, "es": 0.07844905320108206} | http://dossiermariabasseda.blogspot.com.es/2012/10/gitic-cmaptools.html |
mc4_ca_20230418_2_440446 | Misió i visió | VoxPrima
VoxPrima repensa l’educació des d’una perspectiva creativa i forma els mestres en les habilitats necessàries per portar a terme aquesta transformació.
Parlar de creativitat és parlar de la capacitat de jugar, d’atrevir-nos a canviar les coses o crear coses noves, de córrer el risc d’equivocar-nos i, en general, de resoldre problemes de qualsevol tipus d’una manera creativa. És parlar d’autoestima, d’empatia, de capacitat d’expressió i, en especial, de motivació, esforç i procés.
La nostra missió és promoure que la creativitat esdevingui un hàbit fonamental en l’educació de qualsevol nen, independentment de quin sigui el seu origen o condició social. Per això promovem la participació de la societat civil en l’educació i fomentem vincles permanents entre cultura i educació.
Al llarg dels últims 5 anys, hem desenvolupat una metodologia d’aprenentatge, la PictoEscriptura, que incorpora la creativitat en l’epicentre de l’escola, en el si del procés d’alfabetització del nen. Formar a mestres perquè siguin ells els que apliquin a l’aula una pedagogia creativa en l’ensenyament d’una competència transversal com és l’escriptura, no només produeix un canvi en la motivació i els resultats dels alumnes, sinó que té un impacte global al centre educatiu, contribuint a transformar les dinàmiques docents. | 0.842388 | curate | {"ca": 1.0} | http://voxprima.com/ca/nosaltres/misio-i-visio/ |
crawling-populars_ca_20200525_26_92355 | Però no sols això, sinó que els deixebles s’alienen amb deliris de grandesa: discuteixen qui és el més important, volen ser els primers. Això és molt freqüent, també nosaltres desitgem ser els més estimats, els més valorats…, els primers. D’aquí la gelosia i el ressentiment quan se’ns margina o no se’ns té en compte.
I Jesús és claríssim: Qui vulgui ser el primer, ha de ser l’últim, el darrer i el servidor de tots. Cercar el darrer lloc, escollir el que no vol ningú, passar desapercebut…, sembla que sigui la vocació del deixeble. I, per sobre de tot, servir des de baix, rentar els peus, la feina dels criats… Tot el contrari de cercar privilegis.
I Jesús fa un d’aquells gestos que ens deixen perplexos: Agafa un nen, el que no compta, que no sap, que no serveix per a res, l’abraça i diu: “Qui acull a un d’aquests petits, m’acull a mi”. S’identifica amb els petits d’aquest món, amb els marginats, amb els qui no són valorats. De manera que si volem servir Jesús en aquest món, ho tenim molt fàcil: Abracem i cuidem els qui el món margina, aparta i menysprea.
No ens estranyem si vivint així, el món ens rebutja i no ens valora, perquè això és profundament contracultural i els nostres contemporanis no ho suporten… “Posem un parany al just, ens fa nosa, és contrari a tot el que fem…” (Sv 2,12).
© CATALUNYA RELIGIÓ
AVÍS LEGAL | PUBLICITAT | COOKIES | QUI SOM | 0.840429 | curate | {"ca": 0.9543446244477173, "en": 0.013991163475699559, "pt": 0.03166421207658321} | : /ca/blog/catalunya-franciscana/ser-primer-229562 |
mc4_ca_20230418_9_194909 | Per donar un valor que s'utilitze dins el debian-installer, passeu ruta/a/la/variable=valor per qualsevol de les variables que es poden configurar prèviament que són als exemples en aquest apèndix. Si un valor s'utilitza per configurar paquets al sistema destí, necessitareu afegir abans el propietari[24] de la variable com propietari:ruta/a/la/variable=valor. Si no especifiqueu el propietari, el valor de la variable no es copiarà a la base de dades debconf en el sistema destí i no s'utilitzarà a la configuració del paquet rellevant.
Això és possible fent servir l'opció d'arrencada Instal·lació automàtica, també anomenada auto per algunes arquitectures o mètodes d'arrencada. En aquesta secció , auto no és paràmetre, es refereix a seleccionar aquesta opció d'arrencada, i afegir els següents paràmetres d'arrencada en l'indicador d'arrencada. Vegeu Secció 5.1.7, «Pantalla de benvinguda» per obtenir informació sobre com afegir un paràmetre d'arrencada.
[24] Normalment, el propietari d'una variable «debconf» (o una plantilla) és el nom del paquet que conté la plantilla «debconf» que es correspon a la plantilla «debconf» corresponent. Per a les variables utilitzades en l'instal·lador en sí mateix, el propietari és «d-i». Les plantilles i variables poden tenir més d'un propietari que ajuden a determinar si es poden esborrar de la base de dades «debconf» quan el paquet s'esborre completament. | 0.834602 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.debian.org/releases/stretch/amd64/apbs02.html.ca |
mc4_ca_20230418_8_253258 | Club d'Atletisme Baleària Diànium: Campionats autonòmics cadet i juvenil
Campionats autonòmics cadet i juvenil
El C.A. Diànium en els campionats autonòmics cadet i juvenil.
Carlos Heredero campió en 600 m llisos i subcampió en 60 m llisos.
Christian Escribano 3r en 800 m llisos
02/03/08. Aquest cap de setmana, atletes del C.A. Diànium han participat en els campionats autonòmics cadet i juvenil de pista coberta que no es van poder celebrar en el Palau Lluís Puig, com és habitual, per causa de les obres d'acondicionament que està sofrint en els preparatius per al campionat del món de pista coberta que s'hi celebraran els propers dies del 7 al 9 de març.
El campionat autonòmic juvenil va tindre lloc a Gandia el dissabte, dia 1. Els resultats van ser:
Cristina Bertomeu cinquena en la seua sèrie en el 400 ml amb un temps de 1'06" igualant la seua marca personal.
Christian Escribano 3r autonòmic en 800 (bronze) amb un temps de 2:09
Fabio de Sousa 4t en llançament de pes amb una marca de 13.96 metres, empatat amb el tercer classificat.
Pablo Gómez-Pimpollo 5è en pes amb una marca de 13.76 metres
Aquests dos atletes, tant Fabio com Pablo van realitzar la marca mínima que els permetrà assistir al Campionat d'Espanya Juvenil que es celebra en Sant Sebastià el cap de setmana del 15 al 16 de Març.
El campionat autonòmic cadet va tindre lloc a València el diumenge 2. Els resultats del C.A.Diànium van ser:
Camilla Lovell va participar en 60 m tanques amb un temps de 10,75 s i va ser 9a en triple salt amb 9.73 m
Beatriz Ferrer va participar en 300 m llisos (48.35) i en 60 m llisos (9.16)
Sarah Webster en 300 ml (47.20) i en 60 m llisos (8.98)
Diana Caminal en 300 m llisos (50.36) i en 60 m llisos (9.20)
Isabel Caminal en 300 m llisos (51.76) i en 60 m llisos (9.31)
Gina Thornton en 1000 m llisos (4:22.76) i en 60 m llisos (9.91)
Gessamí Bordes en 60 m tanques (10.45) i en 60 m llisos (8.74)
Paula Moreno va quedar 6a en 1000 m llisos amb 3:23.70
Adrian Llobell va ser 5è en llançament de pes, amb 9.72 m
Marc Pastor 5è en 600 m llisos amb 1:34.23
Carlos Herdero primer (campió autonòmic) en 600 m llisos amb 1:27.77 i segon (subcampió autonòmic) en 60 m llisos amb 7.57
Carlos participarà el cap de setmana del 15 al 16 de març en el Campionat d'Espanya Cadet que es celebrarà a Oviedo en la prova de 600 ml, encara que posseeix també les marques mínimes de participació en les proves de 60 ml i 1000 ml.
5a Mitja Marató Ciutat de Dénia
Mohamed Saïd DayDay campió autonòmic absolut de 10...
El C.A. Diànium i l'Ajuntament de Dénia organitzen...
Maxine McKinnon bronze en mitja marató W45 en el M...
Campionats d'Espanya cadet i juvenilCarlos Hereder...
El C.A. Diànium i l'Ajuntament de Dénia organitzar...
Cross Popular Festa el Calvari de Benidorm | 0.700759 | curate | {"ca": 0.973616709417369, "es": 0.023085379259802124, "pt": 0.003297911322828875} | http://www.cadianium.org/2008/03/campionats-autonomics-cadet-i-juvenil.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_71452 | DURMES, Comunicació i Estudis, fundat el 2015, a partir de l’experiència de més de 30 anys, compta amb la direcció de Francesc Mercadé. També amb un nucli professional propi, extern, que s’ajusta a cada projecte (Economia, Sociologia, Política, Comunicació) i que analitza els projectes des d’una perspectiva pluridisciplinar i oberta.
Innovació, Criteri, Professionalitat
Sobre Francesc Mercadé i Durà
Francesc Mercadé (Reus, 1955) és Doctor en Ciències Econòmiques per la UAB (1981). Llicenciat en Economia i Sociologia (1978), és professor Titular de la Universitat de Barcelona, en excedència des de 1989. Ha estat director i Conseller Delegat del Gabise SA des de 1985 a 2015. Actualment dirigeix DURMES SL, Consultora de Comunicació, Estudis de Mercat i Opinió Pública (des de 2015).
Sobre disfrutar amb la feina ben feta
Cada encàrrec ha de dibuixar uns escenaris i uns objectius compartits. Es tracta de treballar amb aquell entusiasme que només permet la suna de professionalitat, experiència, complicitat, optimisme, il·lusió i engrescament per treballar bé i obtenir els millors resultats possibles.
Sobre el perfil de les feines que permeten disfrutar i avançar
Treballar DUR i MÉS (Durmes) no és difícil quan totes les feines que s’accepten compleixen els quatre requisits: ser interessants en sí mateixes, ser possibles en els seus objectius; formar part d’un repte, d’un somni; significar una recompensa professional en elles mateixes.
PENSAMENTS
A veure qui la diu més grossa!
“Pensa en gran, treballa en gran… però sempre imagina’t petit” Ismael Kamarfic (55 – 4 a.de C), profeta invers.
Posa’t en contacte i afrontem junts EL TEU repte
Tota feina comença amb un desig, una il·lusió, un somni, un projecte… Comparteix aquest moment màgic amb la nostra visió professional i caminem, pas a pas, cap a fer-lo possible! Truca’m, envia un missatge, trobem-nos… i endavant! | 0.831681 | curate | {"ca": 0.9946409431939979, "pt": 0.0053590568060021436} | http://www.durmesconsulting.com/ |
mc4_ca_20230418_2_283556 | BELLVEHI ADVOCATS - Compliance
Bellvehí Compliance és un servei destinat a aquelles empreses interessades en el compliment normatiu i en la prevenció de riscos de tot tipus mitjançant el coneixement de les obligacions i deures i la implementació i execució de procediments i protocols que permetin una millor gestió, el compliment de tota la normativa vigent i aplicable i la reducció dels riscos al mínim. Les empreses que busquen l'excel·lència en la seva gestió, tenen molt present la necessitat del compliment normatiu.
Bellvehí Advocats, com a Despatx eminentment mercantilista, enfocat a les empreses, però al mateix temps multidisciplinar, fa temps que treballa en la línia moderna de la prevenció i no només de la curació. L'assessorament jurídic modern passa per intentar evitar que s'arribin a produir situacions que puguin comportar una irregularitat, infracció o negligència i que puguin derivar en una sanció, una obligació de compensar o indemnitzar, un procediment administratiu o judicial en contra, etc. La professió tradicional de l'advocat que defensa als seus clients en judici, ha de ser una "ultima ratio", quan no hi ha més remei i quan no s'ha pogut evitar de cap manera; però l'objectiu de Bellvehí Advocats és intentar no només que els seus clients no hagin d'anar a judici, sinó que ni tan sols es produeixi el fet o sinistre causant d'un procediment administratiu o judicial futur.
En un entorn cada vegada més regulat, especialitzat i tècnic, els empresaris necessiten un assessorament especialitzat en compliment normatiu, en totes les matèries i actuacions de la seva activitat i del seu dia a dia; altrament , el risc de cometre irregularitats per desconeixement és molt elevat i les repercussions i efectes de coses mal fetes sense mala fe, només per desconeixement, poden ser molt perjudicials. Els costos que pugui comportar tenir una estructura enfocada al coneixement normatiu i al seu compliment, així com a la prevenció de riscos de tot tipus, es demostra que queden sobradament compensats amb els costos que s'estalvien en procediments administratius o judicials i en sancions o condemnes.
A més, actualment, tota aquella empresa que es s'apreciï i que vulgui treballar d'una forma modèlica, amb gran qualitat i perseguint l'excel·lència, no només ha de ser sensible al compliment normatiu sinó que ha de fer públic i utilitzar com a eina de imatge i marketing que té implementats tots els sistemes i protocols necessaris i convenients pel compliment normatiu; per exemple en matèries com la prevenció de riscos penals, la protecció de dades personals, la prevenció del blanqueig de capitals, la prohibició de l'assetjament sexual a l'empresa, els riscos laborals etc.
Els serveis que es poden trobar dins Bellvehí Compliance són:
- Compliance de Responsabilitat d'Administradors i Directius.
- Protecció de Dades de Caràcter Personal.
- Compliance/auditoria de compliment de la Llei de Societat de la Informació i el Comerç Electrònic.
- Compliance/auditoria de compliment normatiu en l'exportació i importació.
- Prevenció de blanqueig de capitals.
- Compliment normatiu sectorial.
- Compliment normatiu de producte. | 0.892616 | curate | {"en": 0.009548058561425843, "ca": 0.9904519414385742} | http://bellvehi.com/index.php/ca-ES/compliance |
macocu_ca_20230731_8_72115 | – Saber identificar les característiques bàsiques dels sistemes polítics.
– Conèixer els diferents models d’articulació territorial del poder.
– Conèixer els diferents models de sistemes electorals, de partit i de govern.
– Comprendre la incidència del fet nacional en la dinàmica dels sistemes polítics.
– Saber qualificar un sistema polític a partir de les seves característiques.
– Aprendre a raonar de manera comparada i amb precisió terminològica.
– Comprendre que les institucions polítiques no són exportables d’un sistema a un altre sense més ni més, ja que generen anticossos.
3.2. Sistemes de govern: presidencialisme, parlamentarisme, sistemes mixtos de govern
3.3. Sistemes electorals: variables de la proporcionalitat, fórmules majoritàries, fórmules proporcionals, factors mecànics i psicològics i d’altres regles electorals
3.4. Sistemes de partits: sistemes predominants, sistemes bipartidistes, sistemes multipartidistes Estructura territorial del poder: estat-nació, nació-estat, estat multinacional, estat simple i estat compost
Metodologia i activitats formatives
– Sessions pràctiques, que consisteixen a debatre sobre els textos que el professorat ha determinat prèviament i que l’alumnat s’ha de preparar abans de cada sessió.
– Activitats complementàries, com ara conferències i visites institucionals, que serveixen per reforçar els coneixements adquirits per l’alumnat i que li permeten millorar les destreses.
– Tutories. El professorat fa un seguiment continuat del treball de l’alumnat mitjançant sessions de tutories personalitzades.
Avaluació continuada L’avaluació continuada es basa en dues proves i en un examen final de síntesi (2 + 1): la primera prova té un valor del 20 % de la qualificació final; la segona, del 30 %, i la prova final, del 50 %. Aquesta última consisteix o bé a respondre a uns epígrafs del programa o bé a resoldre un supòsit pràctic que planteja el docent. En tot cas, si no se supera la prova de síntesi no es pot aprovar l’assignatura. El professorat pot valorar, a més, altres aspectes relacionats amb el treball, la participació i l’actitud de l’alumnat, sempre en un sentit positiu.
Les proves que no es fan es puntuen amb un zero. El fet de fer almenys una prova implica que els estudiants obtenen una qualificació. Per tant, queda reservada l’opció de no presentat per als estudiants que no s’han presentat a cap prova.
Reavaluació
NINO, C.S. ET AL. El presidencialismo puesto a prueba : con especial referencia al sistema presidencialista latinoamericano. Madrid : Centro de Estudios Constitucionales, 1992. | 0.790245 | curate | {"ca": 0.9229559748427673, "de": 0.003930817610062893, "cs": 0.0015723270440251573, "fr": 0.0015723270440251573, "en": 0.004323899371069182, "es": 0.06564465408805031} | |
mc4_ca_20230418_6_647329 | El Base Roses segueix llançat mentre medita què fa amb la banqueta - Empordà
LLUIS RIBERA 05.03.2018 | 19:07
L´Agullana ocupa el setè lloc de Tercera FALGUES FOTO/EMPORDA
Els de la Vinyassa encara no han meditat què faran amb la banqueta; si donar continuïtat a Herrera, que ja coneix el bloc i que ha sumat dues victòries en dos partits, o bé si apostar per un entrenador de fora. De pressa, cap ni una, ja que el rendiment del primer equip és idíl·lic i aquest cap de setmana gaudirà de la jornada de descans que li pertoca per la retirada del Cornellà del Terri. El coixí amb el Bisbalenc, el seu rival directe, és de set punts –però un partit més– i respecte a la plaça de promoció ja és d´onze, després que el Bàscara no pogués passar de l´empat en el camp de l´Esplais (2-2).
El Base reprendrà la competició el 18 de març al camp del Sant Pere Pescador, que té la plaça de promoció a set punts i que diumenge passat va rescatar un empat davant el Llançà (3-3).
Galli deixa el Roses per reforçar l´Empuriabrava-Castelló
L´Empuriabrava-Castelló es va veure sorprès pel Vilabertran (2-0) i s´allunya de les places d´ascens. En aquest duel va debutar, a la segona part, el davanter Gianfranco Galli, que prové del
Roses, de Segona, i que té passat en el juvenil del Peralada.
El Vila-sacra apuntala el mig del camp amb Zoukhair
A més d´ascendir Marc Subirats i Adrián Garcia, del filial, el Vila-sacra s´ha reforçat en els darrers dies amb el migcampista Zoukhair Khaissidi, que prové del Palau-saverdera, de Quarta Catalana, i que ja coneix la Tercera per haver jugat amb amb el Llançà.
El Besalú, amb bloc altempordanès, lidera el grup 17 una jornada més
El Besalú és el líder del grup 17 de Tercera Catalana i vol recuperar la Segona. En el conjunt garrotxí hi juguen futbolistes altempordanesos com August Conesa, Èric Díaz i Lluís Malagelada i, a més, hi ha dos defenses que la temporada passada estaven a la Jonquera, Pau Bonmatí i Ivan Ruiz. | 0.866041 | curate | {"ca": 0.9839793281653747, "de": 0.016020671834625324} | http://www.emporda.info/esports/2018/03/05/base-roses-segueix-llancat-medita/385315.html |
macocu_ca_20230731_6_374577 | Hem aconseguit l'objectiu del Verkami: la 9a temporada de VullEscriure serà un realitat! I tot és mèrit vostre, escriptors. Mil gràcies per fer-ho possible!
Si coneixeu amants de les lletres que encara no hagin participat en el projecte i que vulguin sumar-s'hi, recordeu-los si us plau que entrem a la recta final. Si volen incriure's a la 9a temporada, ara és l'hora. Si volen reservar una agenda de VullEscriure pel curs vinent, ara és el moment! La campanya es mantindrà oberta fins demà dijous, 23 d'abril del 2020, a la mitjanit: http://vkm.is/vullescriure9
ÚLTIMES HORES!
⏩ Descomptes ÚNICS ⏩ Recompenses EXCLUSIVES ⏩ Agenda amb 52 PROPOSTES D'ESCRIPTURA
Moltes gràcies, un cop més, per haver contribuït a fer possible que la web pugui aixecar la persiana un any més. Ja tenim ganes de llegir-vos de nou, escriptors. Una abraçada immensa!
PD. Si teniu ganes d'escriure, recordeu que al Twitter continua activa la marató d'escriptura #tweetrelat #VerkamiVE9T que hem organitzat per celebrar el #SantJordi d'estiu! Aquest vespre hem publicat l'últim dels 20 enunciats, però teniu fins demà a la mitjanit per recuperar totes les propostes i enviar els vostres textos (les trobareu totes al compte de Twitter de @VullEscriure). Ens llegim! | 0.769668 | curate | {"ca": 0.9600651996740016, "en": 0.013854930725346373, "it": 0.017114914425427872, "es": 0.008964955175224124} | |
mc4_ca_20230418_17_727458 | Una ubicació privilegiada en ple centre urbà a dos passos de la platja i de tots els serveis.
Aquesta casa pairal, construïda en 1875, de façana vuitcentista d'estil neoclàssic, està distribuïda en tres plantes i un mirador. Funcionava fins als anys 90 com un hotel i la seva distribució obeeix a aquesta activitat.
La façana, catalogada en el pla especial de protecció d'edificis i elements, té cantoneres (brancals) de carreus aparellats de pedra granítica del Palau dels Marquesos d 'Alfarras, constant en una d'elles una inscripció del 1511. Així mateix, té un remat a la cantonada oest amb una torre circular cupulada amb penell.
En la planta principal trobem diversos salons d'esbarjo i en les superiors 8 habitacions i dos banys en cada nivell.
Un característic pati interior comunica mitjançant una sòbria escala cada espai.
A la part posterior de la casa es troba l’escut dels Marquesos d'Alfarras, antics propietaris del solar on es troba edificada la casa.
La propietat conserva elements ornamentals de la seva arquitectura cosmopolita, com la seva gran façana, les motllures d'artesania, els arcs, ceràmiques originals en els sòls i el seu simètric jardí amb les seves palmeres com a símbol tropical.
Un marc incomparable a l'estil colonial.
Precisa actualització a l'interior.
Sol·liciti més informació en rel·lació a Arquitectura a l'estil “indià” i fabuloses vistes al mar.
Una ubicació privilegiada en ple centre urbà a dos passos de la platja i de tots els...
0.2626588344574 | 0.811229 | curate | {"ca": 0.9898580121703854, "ru": 0.010141987829614604} | https://www.barcelona-sothebysrealty.cat/comprar-propietat/arquitectura-a-lestil-india-i-fabuloses-vistes-al-mar/MARP1075 |
mc4_ca_20230418_14_783075 | El Bisbe de Lleida mostra el seu condol per l'atemptat de Barcelona | Bisbat de Lleida
Per la seva banda, la secretaria de la Conferència Episcopal Tarraconense, davant el terrible atemptat ocorregut a Barcelona el 17 d'agost de 2017, manifesta el següent:
Per la seva banda, la Secretaría General de la Conferència Episcopal Espanyola ha emès la següent nota sobre l'atemptat a Barcelona: | 0.744043 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bisbatlleida.org/noticia/17-08-2017/el-bisbe-de-lleida-mostra-el-seu-condol-per-latemptat-de-barcelona?mini=2017-09 |
cawac_ca_20200528_0_127566 | La guerra civil dels Estats Units ja s'ha acabat i la conquesta del salvatge oest està en el seu apogeu. Però una força maligna vol apoderar-se de la nació: el doctor Arliss Loveless segresta els millors científics per obligar-los a dur a terme els seus plans diabòlics. Només el poden aturar Artemus Gordon, un marshal que té un do per disfressar-se, i Jim West, un pistoler considerat un heroi de la guerra civil. La missió dels dos homes es complica amb l'aparició de Rita Escobar, la filla d'un dels científics segrestats.
La guerra civil dels Estats Units ja s'ha acabat i la conquesta del salvatge oest està en el seu apogeu. Però una força maligna vol apoderar-se de la nació: el doctor Arliss Loveless segresta els millors científics per obligar-los a dur a terme els seus plans diabòlics. Només el poden aturar Artemus Gordon, un marshal que té un do per disfressar-se, i Jim West, un pistoler considerat un heroi de la guerra civil. La missió dels dos homes es complica amb l'aparició de Rita Escobar, la filla d'un dels científics segrestats.
L'any 1963, una bala va segar la vida de Medgard Evers, activista del moviment per la igualtat de drets civils dels negres a l'estat de Mississippi. L'assassí va ser Byron DeLaBeckwith, un racista blanc, que va quedar en llibertat al cap de dos anys després de dos judicis. Han de passar trenta-un anys perquè Bobby DeLaughter, un jove advocat disposat a córrer tots els riscos, aconsegueixi reobrir el cas i fer justícia definitivament.
Charlie Berns és un productor de cinema que accepta produir la pel·lícula de Lionel, que és el seu nebot, tot i que ho fa a contracor. Però hi ha un problema: necessiten una gran estrella perquè els estudis inverteixin diners per finançar el projecte.
Charlie Berns és un productor de cinema que accepta produir la pel·lícula de Lionel, que és el seu nebot, tot i que ho fa a contracor. Però hi ha un problema: necessiten una gran estrella perquè els estudis inverteixin diners per finançar el projecte.
Any 87. El fill de la Mireia (i fillastre d'en Francesc Xavier). La petita Isabel (la filla de l'Andreu i la Núria). Els fills de pares separats... Sempre han existit, és cert, però fa poc que es planteja obertament el tema...
Any 88. L'especial relació entre la Núria i l'Andreu. Era més senzill conviure abans? O senzillament no hi havia opció? Comencen a sorgir històries de pares "inexperts" que s'han d'enfrontar amb problemes que no haurien imaginat mai que els podrien afectar a ells: les drogues.
La Kate espera amb il·lusió la trobada del club d'excursionisme de l'institut, però tot se li complica quan veu aparèixer el que va ser el seu primer amor, Daniel Ponter. La trobada també desperta alguns sentiments difícils per a la Jodi quan veu que la seva enemiga Natalie té èxit tant en els negocis com en l'amor. La Jodi posa en perill la seva relació amb en Luke quan evita presentar-lo, perquè no és res més que un "humil" mecànic. L'arribada de la Sally per emportar-se en Harrison cap a casa provoca una barreja de sentiments.
La guerra civil dels Estats Units ja s'ha acabat i la conquesta del salvatge oest està en el seu apogeu. Però una força maligna vol apoderar-se de la nació: el doctor Arliss Loveless segresta els millors científics per obligar-los a dur a terme els seus plans diabòlics. Només el poden aturar Artemus Gordon, un marshal que té un do per disfressar-se, i Jim West, un pistoler considerat un heroi de la guerra civil. La missió dels dos homes es complica amb l'aparició de Rita Escobar, la filla d'un dels científics segrestats.
Els últims 50 anys, el rol social de la dona ha canviat molt i la televisió n'ha deixat constància. Ho hem vist a la publicitat: del "Mi marido me ha regalado un horno" al "No funciona (el marit)...No sap posar la rentadora" la imatge ha canviat força...Als programes d'entreteniment: de Laura Valenzuela fins a Júlia Otero, el paper i la responsabilitat d'una presentadora és molt diferent...
Dues filles s'enfaden entre elles perquè totes dues volen fer uns viatges exòtics durant les mateixes dates i no volen que la mare es quedi sola durant les vacances. La mare, que és amiga de la iaia Fina, recorre a la Remei perquè hi posi pau. El Pau i la Remei, mentrestant, intenten resoldre l'espinós tema d'organitzar unes vacances familiars que, en el fons, ningú no vol passar amb els altres.
La mare de l'Arnau ha denunciat el seu marit perquè ja no pot suportar com ronca a les nits. L'Arnau, que ara té el pare a casa, demana a la Remei que passi una nit a casa seva perquè sigui testimoni dels fets i trobar una solució perquè els pares no se separin. El Pau rep una carta de la DGT en què li comuniquen que no té carnet de conduir i que no pot exercir de professor d'autoescola. Tot i ser una equivocació, ha de tornar a examinar-se si no vol perdre el negoci.
Charlie Berns és un productor de cinema que accepta produir la pel·lícula de Lionel, que és el seu nebot, tot i que ho fa a contracor. Però hi ha un problema: necessiten una gran estrella perquè els estudis inverteixin diners per finançar el projecte.
Aquest reportatge guardonat narra la història fatídica de Catherine, una dona francesa que va anar fins a Namíbia per conèixer els grans felins d'Àfrica. En ple desert es va casar amb Daniel, "l'home lleó", com l'anomenaven localment. Fascinada per la seva especial manera de tractar els animals, Catherine va viure una vida idíl·lica i peculiar en els turons remots de Namíbia, acompanyada de dos lleopards, un lleó de melena negra i el seu nou marit.
Els peresosos són unes de les bèsties més sorprenents del regne animal. Viuen penjats dels arbres de la selva tropical amazònica, i es mouen amb una lentitud extraordinària, com si en el seu món el temps passés d'una altra manera. Però fa uns quants milers d'anys, la família dels peresosos incloïa membres encara més extraordinaris, que arribaven a fer la mida d'un elefant i a pesar més de quatre tones.
Té futur la pagesia catalana? En aquest capítol seguirem de prop tres noies molt joves que volen incorporar-se decididament al món laboral de pagès. Les seves aspiracions i projectes són molt diferents, però les tres aposten per un món, el de pagès, que no està de moda entre els joves. Laia Torrent estudia a l'Escola de Capacitació Agrària de Solsona, Mercè López estudia viticultura i enologia a l'Escola Mercè Rossell i Domènech de l'INCAVI i Gemma Barrobés.
Després d'unes setmanes descobrint alguns dels nous actors de la nostra cultura gastronòmica, en aquest capítol, el programa "Al Vostre Gust" es retroba amb dos protagonistes de llarga tradició. Un és l'espàrrec de Gavà, vinculat a la comarca del Baix Llobregat i protagonista d'una de les fires de més renom del país. L'altre, el recuit de drap, un formatge artesanal molt lligat als pastors i ramaders de l'Empordà.
El toro forma part de l'imaginari mediterrani des de ben antic. A Amposta i altres poblacions del delta de l'Ebre, al sud de Catalunya, la passió per les festes populars amb bous s'ha revifat al tombant dels segles XX i XXI. Entre altres espectacles, hi ha el del bou embolat, pràctica que consisteix a subjectar a les banyes de l'animal dues estructures metàl·liques que porten unes boles inflamables que després les encenen.
12:08 L'ànima viatgera
12:32 L'ànima viatgera
12:55 Bon viatge - Fiji 2
13:04 Batecs de natura - La tortuga d'estany, una espècie amenaçada
13:20 Batecs de natura - Les mines d'aigua de Sant Jeroni de la Murtra
Aquest reportatge guardonat narra la història fatídica de Catherine, una dona francesa que va anar fins a Namíbia per conèixer els grans felins d'Àfrica. En ple desert es va casar amb Daniel, "l'home lleó", com l'anomenaven localment. Fascinada per la seva especial manera de tractar els animals, Catherine va viure una vida idíl·lica i peculiar en els turons remots de Namíbia, acompanyada de dos lleopards, un lleó de melena negra i el seu nou marit.
Els peresosos són unes de les bèsties més sorprenents del regne animal. Viuen penjats dels arbres de la selva tropical amazònica, i es mouen amb una lentitud extraordinària, com si en el seu món el temps passés d'una altra manera. Però fa uns quants milers d'anys, la família dels peresosos incloïa membres encara més extraordinaris, que arribaven a fer la mida d'un elefant i a pesar més de quatre tones.
Centenars de treballadors sanitaris lluiten cada dia sense recursos a l'Àfrica subsahariana contra una malaltia devastadora: el còlera. Després de les grans epidèmies que van arrasar Europa el segle XIX, no queden secrets per descobrir pel control de la malaltia que, any rere any, continua matant milers de persones. L'estigma de tenir el còlera i les interpretacions màgiques persisteixen en països com Guinea Bissau.
Aquest treball ens permet conèixer de molt a prop Warren Buffett, els seus amics, la família i els companys que han contribuït a convertir el personatge en una de les fortunes més grans del món: un dels inversors de més èxit de la història, una mena de Rei Mides modern. Cada mil euros invertits a finals dels 50, Warren Buffett ha aconseguit convertir-los en milions d'euros.
Té futur la pagesia catalana? En aquest capítol seguirem de prop tres noies molt joves que volen incorporar-se decididament al món laboral de pagès. Les seves aspiracions i projectes són molt diferents, però les tres aposten per un món, el de pagès, que no està de moda entre els joves. Laia Torrent estudia a l'Escola de Capacitació Agrària de Solsona, Mercè López estudia viticultura i enologia a l'Escola Mercè Rossell i Domènech de l'INCAVI i Gemma Barrobés.
Després d'unes setmanes descobrint alguns dels nous actors de la nostra cultura gastronòmica, en aquest capítol, el programa "Al Vostre Gust" es retroba amb dos protagonistes de llarga tradició. Un és l'espàrrec de Gavà, vinculat a la comarca del Baix Llobregat i protagonista d'una de les fires de més renom del país. L'altre, el recuit de drap, un formatge artesanal molt lligat als pastors i ramaders de l'Empordà.
Per descomptat, som al maig. Les Teresines tenen una comanda d'estampes pintades a mà que han d'enllestir aviat. La Tere, la germana petita, té la grip i han de cridar el metge. La Montserrat, l'amiga de tota la vida i veïna de dalt, se'n va de vacances a Mallorca. Per equivocació, arriba a la bústia de les Teresines una carta que era per a la Montserrat. És una carta problemàtica.
El reporter Salvador Sala puja en una embarcació de l'Agència Catalana de l'Aigua, que retira residus sòlids del mar i controla la qualitat de l'aigua de bany de les platges. A més, visita l'Institut de Ciències del Mar, on dues biòlogues han estudiat el cicle vital de quatre espècies de meduses mediterrànies.
L'any 1963, una bala va segar la vida de Medgard Evers, activista del moviment per la igualtat de drets civils dels negres a l'estat de Mississippi. L'assassí va ser Byron DeLaBeckwith, un racista blanc, que va quedar en llibertat al cap de dos anys després de dos judicis. Han de passar trenta-un anys perquè Bobby DeLaughter, un jove advocat disposat a córrer tots els riscos, aconsegueixi reobrir el cas i fer justícia definitivament.
El toro forma part de l'imaginari mediterrani des de ben antic. A Amposta i altres poblacions del delta de l'Ebre, al sud de Catalunya, la passió per les festes populars amb bous s'ha revifat al tombant dels segles XX i XXI. Entre altres espectacles, hi ha el del bou embolat, pràctica que consisteix a subjectar a les banyes de l'animal dues estructures metàl·liques que porten unes boles inflamables que després les encenen.
El reporter Salvador Sala puja en una embarcació de l'Agència Catalana de l'Aigua, que retira residus sòlids del mar i controla la qualitat de l'aigua de bany de les platges. A més, visita l'Institut de Ciències del Mar, on dues biòlogues han estudiat el cicle vital de quatre espècies de meduses mediterrànies.
Aquest reportatge guardonat narra la història fatídica de Catherine, una dona francesa que va anar fins a Namíbia per conèixer els grans felins d'Àfrica. En ple desert es va casar amb Daniel, "l'home lleó", com l'anomenaven localment. Fascinada per la seva especial manera de tractar els animals, Catherine va viure una vida idíl·lica i peculiar en els turons remots de Namíbia, acompanyada de dos lleopards, un lleó de melena negra i el seu nou marit.
La malvada madrastra de la Blancaneu ofereix un pastís de poma enverinat a les Tres Bessones. Només l'Helena, que sempre té gana, en tasta un tros i cau adormida. L'Anna i la Teresa saben que han de trobar un príncep perquè trenqui l'encanteri. Molt a prop, en una mina, troben tres bessons: són els tres fills de la Blancaneu.
En un poble infestat de ratolins, las Tres Bessones coneixen un flautista. Amb ell van a visitar el jove rei, amb qui fan un tracte: si el flautista aconsegueix fer fora els ratolins del poble, el recompensarà amb un sac d'or. Però, és clar, la Bruixa no l'hi posarà gens fàcil...
Tips d'haver d'aguantar en Julien, els pingüins han decidit anar-se'n de vacances... a la Lluna! Allà hi coneixeran un gat lunar, que té uns plans ben especials per als nostres amics... Més tard, la Marlene i el Capità baixaran a les clavegueres que hi ha a sota del zoològic per investigar d'on vénen uns sorolls que semblen terrorífics...
Als nens cada dia els agraden més els Morts de peluix que venen a la botiga del zoo. De fet, en Julien, que n'està molt gelós, ja se n'ha encarregat. Els ha fet tornar tots a la fàbrica, fins i tot el Mort de veritat! Més tard, en Maurice subornarà tots els animals del zoo perquè celebrin el Dia del Rei Julien. L'únic que no hi està d'acord és el Capità, però què pot fer-hi? !
La Marlene s'ha trobat un ou perdut i l'ha donat als nostres amics perquè se'n facin càrrec. El rei Julien, en canvi, està decidit a cuidar-lo ell mateix per convertir-lo en la seva mà dreta. Se'n sortirà?! Més tard, el Capità, després de robar les piles de l'equip de música d'en Julien, acabarà a la gàbia d'un cangur amb molt males puces! Qui el caçarà abans, en Julien o el cangur? !
En Gilbert, que continua estant boig per la Cathy, ha tornat a Singletown a fer-ne una altra de les seves. Aquesta vegada s'hi ha presentat amb un regal d'agraïment al club per haver-lo ajudat a reduir la seva gran col·lecció de còmics. Es tracta d'un Mec-mec rialler, un aparell que farà petar de riure a tots els habitants de la ciutat! I amb unes conseqüències imprevisibles!
El rei Petàlia, que aviat descobrirem que ha deixat de ser bo, ha convençut el Club dels Caçamonstres que els esporgabots el tornen a empaitar i que l'han fet fora del seu estimat planeta. Precisament ara que la Cahty se n'anava de vacances... i que només en fa un cop cada 300 anys! Pot ser que vulgui alguna cosa de la Cathy, el rei Petàlia?! Aviat ho sabrem!
Avui toca veure pel·li de terror, tremolors i crits a dojo! Una pel·li amb unes escenes que aviat es començaran a fer realitat, per descobrir que és veritat que per l'illa hi volta un psicòpata assassí amb el seu garfi matador i la seva motoserra megaassassina. Qui arribarà a ser més psicòpata que l'assassí i es guanyarà la immunitat?! Aviat ho sabrem!
Avui els campistes se'n van de safari i tenen vuit hores per caçar un animal salvatge que han de portar al foc de la nit... il·lès! La recompensa del repte d'avui és un àpat amb tots els seus plats preferits! I el perdedor neteja els lavabos comunitaris! Aviat només quedaran sis campistes supervivents! Qui passarà, avui, pel Moll de la Vergonya? !
"Gat i gos" és la història d'un animal molt especial. Si te'l mires de davant pots deduir que és un gat. Però, espera, ara que s'ha girat hi veig un gos! Efectivament, no estem al·lucinant, sinó que tenim davant una bestiola que és gat per un costat i gos per l'altre. Si a aquesta anatomia insòlita hi afegim una manifesta incompatibilitat de caràcters, la combinació pot resultar explosiva.
El doctor Phibes ha arribat a la conclusió que, mentre en Shaggy i l'Scooby-Doo estiguin junts, són invencibles. Sort que per fi ha ideat un pla infal·lible: manipular malèvolament la rèplica robot del gos que havia tingut abans en Shaggy, per destruir la relació que hi ha entre ell i l'Scooby-Doo. Per derrotar-los, els ha de separar. Se'n sortirà?
En Puntdemira, després d'anys intentant capturar el Marsupilami, ha decidit organitzar una expedició amb cara i ulls: especialistes en camuflatge, trampers professionals, i la famosa reportera televisiva, la Theresa Pólvora, que enregistrarà tot el procés. Tot està previst. O no...?
La Sam, la Clover i l'Alex ja són a la Universitat de Malibú, una facultat preciosa amb vistes a l'Oceà Pacífic. La Clover i l'Alex dormiran juntes. La Sam, en canvi, es trobarà amb una companya d'habitació ben peculiar. No dorm de nit, és molt competitiva i, sobretot, molt gelosa. Les sospites augmentaran amb la desaparició dels cervells de la facultat...
Avui en Jerry té una missió molt especial per les Espies: transportar el criminal molt perillós de tota la història a la presó l'alta seguretat de la WOOHP. En realitat, els nervis els passaran quan vegin la persona en qüestió: una velleta de més de 80 anys més dolça que la mel. En Jerry ja les ha avisat que no es poden confiar, però és que és una àvia tan innocent...!
Els pingüins, davant de la insistència del rei Julien, han decidit desafiar els lèmurs al joc de capturar la banderola. I s'hi han jugat el televisor! I l'equip de música! I...! Qui guanyi, s'ho emporta tot! Que comenci el joc! Més tard, el rei Julien farà fora en Mort del seu hàbitat, perquè no para de trepitjar-lo. Qui li pot treure aquesta mania? Els pingüins? !
La Marlene, que ha anat a donar la benvinguda als nous veïns, que encara no els ha vist ningú, ha desaparegut misteriosament. Els pingüins i els lèmurs l'han volgut rescatar, però també han desaparegut. De fet, només queda en Kowalski! Més tard, aprofitant que en Julien és a l'hospital, en Maurice farà de rei... I quin rei! Això és de bojos!
Una colla de brètols acaben d'atacar l'autobús dels nostres herois. En Syaoran i companyia fan tot el que poden per aturar-los, però els de la Banda de la Carretera no es queden curts. Van armats i es dediquen a atracar vehicles. La ploma de la Sakura està amagada dins d'un camió. Els nostres amics l'han d'aturar com sigui! Se'n sortiran? !
Avui anem cap al regne de Rekord. En Syaoran està encantat, perquè a la ciutat hi ha una biblioteca enorme. El que no s'espera és que, tot buscant informació per trobar les plomes de la Sakura, descobrirà un munt de coses molt tristes de la infantesa d'un dels seus grans amics: en Kurogane. Vols saber com vivia de petit? Doncs no t'ho perdis!
El López i el David es troben que les seves respectives famílies tenen plans per celebrar el Nadal que no els inclouen a ells. Decideixen que passaran de les festes i que faran que el Nadal sigui un dia normal. Per la seva part, el Ramon i la Mercedes juguenael mateix número de loteria. L'Emma té una feina de missatgeria on ha de repartir regals de Nadal, però com que es posa malalta, demana a la Carbonell que la substitueixi.
Després de perdre's el naixement de la seva filla per acabar de tancar un tracte suculent, Walt es quadra amb la xicota de Jesse pel repartiment dels beneficis. Dirigit per: Colin Bucksey Escrit per: John Shiban
Sean i Julia aprenen una cosa més de la seva dinàmica familiar quan Sean frena les insinuacions d'Eden Lord. Kate revela una compulsió secreta i Matt arriba a Los Angeles amb una noticia preocupant pels seus pares.
Hi ha una baralla durant un partit de futbol femení, una d'aquelles coses que farien pixar de riure en Hart durant la resta de la seva vida. Però així que veu que la bèstia de la Crazy Jane agafa la Lolle com en un combat de lluita lliure, se'n va corrents a salvar la Lolle. Per desgràcia és ell qui acaba KO. I tot plegat ho fan perquè l'Stefan Paule Beinlich, el jugador del Hertha, fa d'àrbitre en el partit. La Lolle se li acosta, li demana que assisteixi l'endemà a l'aniversari d'en Dennis a l'hospital i ell ho accepta. Al final resulta una tarda profitosa i tot.
El López i el David es troben que les seves respectives famílies tenen plans per celebrar el Nadal que no els inclouen a ells. Decideixen que passaran de les festes i que faran que el Nadal sigui un dia normal. Per la seva part, el Ramon i la Mercedes juguenael mateix número de loteria. L'Emma té una feina de missatgeria on ha de repartir regals de Nadal, però com que es posa malalta, demana a la Carbonell que la substitueixi.
Aprofitant l'aturada de la Lliga pels compromisos de les seleccions, hi haurà un recull dels millors moments de Leo Messi durant les tres temporades de "Crackòvia". Entre un seguit de grans moments, el programa recordarà el dia en què l'argentí es va preguntar "què és llegir?" intrigat davant d'un llibre, se'l podrà veure anar a la discoteca amb en Puyol i es podrà reviure la cançó que li van dedicar Pep Guardiola.
Després de la festa dels premis LAÜS, el Xavi i la Tieta Paquita discuteixen. Ell s'enfada molt i a la tieta li agafa un cobriment de cor, fent sentir al Xavi molt culpable. A l'hospital ella rebrà visites de persones conegudes que li descobriran al Xavi secrets del passat de la seva tia.
Hi ha una baralla durant un partit de futbol femení, una d'aquelles coses que farien pixar de riure en Hart durant la resta de la seva vida. Però així que veu que la bèstia de la Crazy Jane agafa la Lolle com en un combat de lluita lliure, se'n va corrents a salvar la Lolle. Per desgràcia és ell qui acaba KO. I tot plegat ho fan perquè l'Stefan Paule Beinlich, el jugador del Hertha, fa d'àrbitre en el partit. La Lolle se li acosta, li demana que assisteixi l'endemà a l'aniversari d'en Dennis a l'hospital i ell ho accepta. Al final resulta una tarda profitosa i tot.
Aquesta setmana, el programa "Parlament" repassa el ple extraordinari on es va votar la petició al Congrés de la transferència a Catalunya de la competència d'organitzar un referèndum consultiu. També aprofundeix en la crisi del PSC després del trencament de la disciplina de vot per part del sector crític del partit. Mostra breument la campanya de l'ANC i la inauguració dels actes del Tricentenari a la Seu Vella de Lleida. El "Qui sóc" d'aquesta setmana està protagonitzat per Sergio Santamaria, diputat del PP per Girona. Joan Ignasi Elena, disputat del PSC, és el protagonista de la pregunta de l'estudiant i respon a la situació delicada que viu dins del seu partit. Per últim, el programa tanca amb un reportatge sobré l'Alba Vergés, diputada d'ERC.
L'Elena intenta ignorar les advertències de Bonnie sobre les inquietants vibracions que li va donar l'Stefan. En Tyler vol posar-lo en evidència i li llança una pilota de futbol americà, però l'Stefan l'entoma sense gaire esforç i l'hi torna. Deixa tothom bocabadat amb el seu estil. A contracor, el senyor Tanner l'accepta a l'equip de futbol. L'Elena convida l'Stefan i Bonnie a sopar amb l'esperança que s'avinguin més, però la vetllada s'esguerra amb l'arribada inesperada i poc grata d'en Damon i la Caroline. A més, el poble queda commocionat per un acte de violència.
Per què usem el teclat QWERTY si no és ergonòmic? No seria millor que els dits més hàbils pitgessin les lletres més usades? Un viatge per la història de la màquina d'escriure i la impressora que descobreix la relació entre tecnologia i llenguatge. A proposta de Quèquicom, l'enginyer lingüístic Lluís de Yzaguirre de la UPF, i Joan Montané, membre de Softcatalà, dissenyen una nova disposició del teclat adaptada a la llengua catalana. Amb aquest nou teclat podríem escriurem més de pressa i reduiríem lesions a mans i canells. El teclat Qwerty, té per fi un teclat alternatiu més adequat. Un reportatge de: Pere Renom i Cari Pardo
Casey fa una missió paral·lela per al seu excap, el coronel James Kelles, però acaba cometent un acte de traïció. Quan Chuck descobreix l'autèntica veritat sobre el coronel Keller, ell i Sarah s'afanyen a treure Casey de la presó i netejar el seu nom. Mentrestant, el pla d'Awesome de mantenir Ellie fora de perill es complica quan li concedeixen la beca amb què somiava tant.
Com cada dissabte, L'agenda del 33 recomana fa un recull d'activitats culturals del país que es poden gaudir durant aquests dies. L'hi dóna un cop de mà L'agenda de... l'actriu Núria Gago, que explica la setmana que té per endavant i els llocs on la podrem trobar. L'agenda recupera continguts dels programes Ànima, Cinema 3, Generació Digital i Via Llibre del Canal 33 i es pregunta quin és l'origen del tupè, arran del concert que el quartet Los Mambo Jambo, liderats per Dani Nel·lo, oferirà a sala La Vaqueria de Tarragona el 24 de gener. A aquesta pregunta hi dóna resposta en la secció "Curiositat il·lustrada" l'estudi d'il·lustradors de Vilafranca del Penedès Ladyssenyadora, amb un espectacular treball de collage i stop motion.
El programa començarà repassant tot el que ens va deixar la gala de lliurament de la "Pilota d'Or" a Cristiano Ronaldo, que va deixar Messi en segona posició. Les llàgrimes del portuguès i el vestit de Messi van ser els temes més destacats de la jornada. El programa, però, repassarà moltes altres coses. Imatges sorprenents de bàsquet, salts espectaculars o les millors ensopegades de la setmana. El món del motor també tindrà els seus minuts en aquest programa, així com els problemes que han tingut alguns presentadors de les televisions del món. El "Zona Web", l'apartat del programa que farceixen els espectadors amb les imatges que envien, tindrà una durada més llarga, amb la incorporació del "Zàping de Neu", els vídeos protagonitzats pels seguidors del programa amb la neu com a protagonista, i serà presentat pels mateixos protagonistes del "Zona Web", "Milo i Vanilo", però amb una altra personalitat. I la nova línia gràfica, encetada la setmana passada, aportarà més novetats en el programa d'aquest divendres.
En Nabil Mansour, nascut a Catalunya, ha escollit la música com a mitjà per reivindicar la causa palestina. Els seus pares, palestins, li han transmès el sentiment d'arrelament a aquesta terra. Tot i dedicar-se a la música, la feina principal d'en Nabil és la de traductor i, com els seus pares, que van arribar a Catalunya gràcies a unes beques d'estudi, ha decidit formar la seva família aquí amb la seva dona, també palestina.
En un lloc de l'Oest americà on Steve Judd ha ajudat a establir la llei i l'ordre, l'home comença a sentir els efectes de la vellesa. Un descobriment d'or li dóna una altra oportunitat de practicar la seva feina i s'encarrega de transportar l'or des de les mines de les muntanyes altes fins al banc de la plana.
TV3 un nou capítol d'"El gran gran dictat", amb el Mag Lari com a col·laborador habitual. Presentat per Òscar Dalmau, el programa d'aquest dissabte tindrà com a concursants l'Elena Gadel, la fins fa poc membre del jurat de l'"Oh happy day"; el presentador Dani Jiménez de "Dinàmiks" i una de les cares més famoses de TV3, Mari Pau Huguet "El gran gran dictat", d'una hora i mitja, conté més proves i també més humor, amb gags protagonitzats per Òscar Dalmau i els concursants, i amb la incorporació d'un nou col·laborador molt especial. El Mag Lari interromprà el programa amb trucs de màgia, arriscarà la vida dels famosos i posarà a prova la paciència del presentador. Aquest dissabte tallarà en dos a Òscar Dalmau. L'Elena Gadel, jurat de l'"Oh happy day", el presentador Dani Jiménez de "Dinàmiks" i una de les cares més famoses de TV3, Mari Pau Huguet, competiran per un premi de 2.000 euros, que donaran a l'ONG que prefereixin.
Aquesta pel·lícula és una adaptació del còmic escrit per Andy Diggle i dibuixat per Jock. La història ens explica com els agents d'un grup especial són traïts i què faran per buscar venjança i netejar el seu honor, movent-se en un registre més aviat satíric.
A Can Rata tothom està empipat amb el Xavi per utilitzar a la ràdio el que sent a les converses de casa. La Clàudia se sincera amb el Sergi i li explica la veritat sobre el seu ex. El Julià i la Raquel han decidit no parlar del passat i mirar endavant. El Tomàs deixa clar a la Tura que no té sentit buscar el fill del Magí perquè el que diu a la carta és tot mentida. L'Agnès recepta unes pastilles a l'Esteve contra la ansietat que resulta que tenen efectes secundaris.
Casares New Orleans Quartet és una formació ben peculiar, que neix fruit de la convivència familiar: un pare i dos fills que conviuen amb el jazz dia i nit. Acompanyats per Josemi Moraleda, els Casares han arribat al jazz a través de les seves arrels: la música de Nova Orleans. Sense perdre-les, han creat un repertori propi. Lluc Casares, al saxo tenor; Joan Casares, a la bateria; Josemi Moraleda, al contrabaix, i Pau Casares, al clarinet. | 0.682718 | curate | {"ca": 0.9837038597970007, "fr": 0.00017560495908404454, "oc": 0.0014399606644891652, "it": 0.001510202648122783, "st": 0.0017560495908404451, "en": 0.00028096793453447126, "ru": 0.00017560495908404454, "es": 0.010957749446844378} | http://cosa.totsrucs.cat/index.php?day=1&month=9&year=2011 |
oscar-2301_ca_20230418_2_299259 | Dades d’instal·lacions de seguretatPer accedir al contingut del desplegable, faci clic o premi Entrar
ExtintorsNO
Detectors de fumNO
Ruixadors d’aiguaNO
Boca d’incendi equipadaNO
Altres instal·lacionsNO
Documentació adjuntaPer accedir al contingut del desplegable, faci clic o premi Entrar
RONDA_PLANTA_3675.pdfDescàrrega d’arxiu de tipus i mida (PDF, 128 KB)
Salta carrusel
Imagen principal del inmueble
Imagen adicional 1 del inmueble
Imagen adicional 2 del inmueble
Imagen adicional 3 del inmueble
<
>
T’has de posar en contacte amb nosaltres?
Contacte mitjançant el correu electrò[email protected]
Contacte mitjançant el telèfon
Salta geolocalització
Procediment per a l’exercici de dretsPer accedir al contingut del desplegable, faci clic o premi Entrar
Només podran exercir aquests drets:
L’interessat, en tractar-se d’un dret personalíssim, havent d’acreditar en tots els casos la seva identitat.
El representant legal de l’interessat en nom d’aquest, quan l’interessat es trobi en situació d’incapacitat o minoria d’edat que li n’impedeixi l’exercici personal, i en aquest cas caldrà que el representant legal acrediti tal condició. No es comunicaran dades personals de l’interessat a tercers que no aportin la documentació acreditativa de la situació d’incapacitat o minoria d’edat de l’interessat i de la seva condició de representant legal d’aquest.
El representant voluntari. En aquest cas, haurà de constar clarament acreditada la identitat del representat, mitjançant l’aportació de còpia del seu document nacional d’identitat o document equivalent, i la representació conferida per aquell.
Lloc de presentació de sol·licituds per l’afectat o interessatPer accedir al contingut del desplegable, faci clic o premi Entrar
L’interessat exercirà els seus drets per mitjà de sol·licitud dirigida al Responsable de l’Arxiu o Tractament. La sol·licitud anirà adreçada al departament o direcció corresponent davant del qual puguin exercir els drets d’accés, de rectificació, de supressió, d'oposició i de limitació i que està indicada en els diferents avisos de privacitat o en les polítiques de protecció de dades en què s’informa els titulars de les dades dels aspectes assenyalats en l’art. 13 de l'RGPD. La gestió d’aquesta sol·licitud se centralitzarà en l'adreça que es detalla a continuació. Igualment, en cas que un interessat, davant de qualsevol membre del personal d’ADIF, consulti com exercir aquests drets o plantegi la necessitat de fer-ho, serà dirigit a l’adreça esmentada. La gestió d’aquesta sol·licitud es gestionarà:
Delegat de protecció de dades: [email protected] Dir. postal: Calle Sor Ángela de la Cruz, 3-7ª Planta, 28020 - Madrid
En aquesta adreça es disposarà dels models de sol·licitud, així com en l’apartat quart d’aquesta mateixa pàgina
Requisits per a l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposicióPer accedir al contingut del desplegable, faci clic o premi Entrar
La sol·licitud ha de contenir la informació o documentació següent:
Nom i cognoms de l’interessat.
Fotocòpia del document nacional d’identitat o documentació alternativa que acrediti la seva identitat.
Fotocòpia del document nacional d’identitat de la persona que representi l’interessat en els casos d’incapacitat en què aquesta representació sigui procedent, així com document acreditatiu de la representació.
Petició concreta o dret que exerceix.
Domicili a efecte de notificacions.
Data i signatura de la persona sol·licitant.
Documents que acreditin la petició que formula, si s’escau.
Mitjà o sistema mitjançant el qual pretén tenir accés a les dades de caràcter personal.
En els supòsits en què se sol·liciti l’accés, rectificació, cancel·lació o oposició al tractament de dades personals d’imatges de persones físiques identificades o identificables, la sol·licitud ha de contenir necessàriament una fotografia actualitzada de l’interessat.
En el cas que l’interessat exerceixi el dret de cancel·lació, haurà d’indicar en la sol·licitud corresponent si es tracta d’una dada errònia o inexacta o si revoca l’autorització per al tractament de la dada si aquest va ser el motiu per a la recollida.
Som una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Adif exerceix un paper principal com a dinamitzador del sector ferroviari tot fent que el ferrocarril sigui el mitjà de transport per excel·lència i facilitant l’accés a la infraestructura en condicions d’igualtat. | 0.779892 | curate | {"ca": 0.9319264805990469, "pt": 0.002496029044701611, "es": 0.05536646244610846, "en": 0.0002269117313365101, "fr": 0.009984116178806445} | https://www.adif.es/ca/-/inmueble-en-alquiler-en-la-estaci%C3%B3n-ronda-con-n%C2%BA-local-3675 |
mc4_ca_20230418_8_789468 | Hotel Willert Wismar Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Hotel WillertSchweriner Street 9, Wismar Centre, Wismar, Alemanya - Veure al mapaExcel·lent8,6Basada en546comentarisHotel WillertVeure més fotos"Very good hotel, comfey beds, great breakfast choice. Rita w..."DianeUnited KingdomVeure més fotosVeure totes les 32 fotosMolt bona ubicació 8,5Veure al mapa8,5Ubicació
Sobre l'allotjamentDescripcióDissenyat tant per oci com per negoci, Hotel Willert està situat idealment a Wismar; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per opcions de turisme i atraccions locals, no es necessita anar enfora ja que l'hotel gaudeix proximitat a Ajuntament / Centre, Museu Techneical, Teatre de la Ciutat Hanseàtica de Wismar. A Hotel Willert, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, premsa, caixa forta. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, escriptori, mini bar, aparell de televisió, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Hotel Willert.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsassecador de cabellplat de dutxa empolles d'aigua de cortesiaTV satèl•lit/cable Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal que informeu el Hotel Willert de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
sehr persönliches Hotel”
Bereits vor Ankunft kamen sowohl eine freundliche Info-Mail als auch eine SMS von der Hotel-Chefin. Bei der Anreise dann eine überaus nette und persönliche Begrüssung. Zimmer sehr hübsch eingerichtet mit allen Annehmlichkeiten. Gerne empfehlen wir das Hotel weiter - unser nächster Aufenthalt in Wismar wird auch wieder hier sein.
酒店服务很好，位置不错”
位置，服务，干净
服务很棒，位置很好，有免费停车位，房间大而且干净 | 0.804225 | curate | {"ca": 0.8585243553008596, "de": 0.1257163323782235, "zh": 0.015759312320916905} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-willert/hotel/wismar-de.html |
cawac_ca_20200528_2_119584 | Cercador
Exposició Fotogràfica Voluntariat a Badalona. IDENTITATS COMPARTIDES
A partir del 10 de Juny a la Biblicoteca Can Casacuberta. Exposició que mostra com es viu el fet de ser VOLUNTARI a través de les PERSONES que fan Voluntariat als barris de Badalona.
IDENTITATS COMPARTIDES
“Les persones conformem la societat i aquesta ens retorna com un mirall qui som i que fem”
L’escriptor Amin Malouf ens va mostrar que les persones són el resultat d’una trajectòria. Estem constituïts per un gresol d’ identitats formades per imatges, records, fets, aprenentatges i decisions, convertides en identificacions que hem anat adquirint i construint al llarg de la nostra vida. L’acumulació d’aquest bagatge que ens configura com irrepetibles, també ens permet compartir diferents aspectes de la nostra vida amb els altres, mitjançant unes i dentitats compartides .
En el marc de la Iniciativa juvenil Volintegration, “juventut que participa comunitat que millora”, us presentem aquesta exposició fotogràfica que mostra persones amb recorreguts vitals molt diferents, però amb un tret identitari comú, l’esperit de servei als altres mitjançant el voluntariat. El voluntariat és resultat de la construcció d’una identificació compartida, que emergeix de la trobada entre necessitat i altruisme. Això és precisament el que hem tractat de mostrar amb aquesta exposició, com és viu el fet de ser voluntari a través de les persones que fan créixer i rotllar projectes en una associació. Moltes vegades hem intentat captar el voluntariat en significants o l’hem donat imatge amb fotogrames d’ activisme, amb tal de mostrar que és el que fan, però en aquesta ocasió hem preferit evidenciar el que reflecteixen els rostres dels protagonistes, què formen part del que anomenem voluntariat de proximitat , en el seu mateix entorn, barri, ciutat, comunitat. Si us enfileu a les mirades, als plecs dels seus rostres i us deixeu portar per les seves expressions, de ben segur que reconeixereu com a pròpies algunes de les seves sensacions i emocions. Però si presteu més atenció podeu intentar esbrinar en cada un d’ells/es quines raons han pogut tenir per decidir ser voluntaris i potser trobareu la vostra pròpia projecció. Aquesta ha estat la nostra radiografia en un precís moment sobre el voluntariat que a la Rotllana es comparteix com a tret comú. Parafrasejant a en Amin Malouf ha estat un intent de fer prevaldré la identitat compartida, com a valor personal i premissa sociocomunitària per fer front a les mutables formes d’ exclusió social . | 0.780791 | curate | {"es": 0.0031809145129224653, "ca": 0.9566600397614314, "en": 0.01749502982107356, "pt": 0.022664015904572562} | http://rotllana.cat/?p=11 |
mc4_ca_20230418_3_272287 | Miquel Duran i Tortajada - Les nostres penyes literàries: La d'En Guimerà | Papers Vells
24 Nov Les nostres penyes literàries: La d’En Guimerà
Posted at 12:27h in 1928, La Veu de Catalunya, Miquel Duran i Tortajada by Miquel Duran i Tortajada
Publicat a La Veu de Catalunya el 9 i 16 de novembre de 1928.
El poeta Lluís Via, que formava part de la penya d’ençà que aquesta començà de reunir-se al Cafè Continental, i amic íntim del nostre poeta, ens ha explicat, de manera sintètica la història de la «penya d’En Guimerà».
La primera època de la penya
―Ja fa molts anys ―ens diu Lluís Via― l’Àngel Guimerà, amb una colla d’amics es reunien a l’antic cafè de Pelayo, situat a la Rambla de Canaletes, cantonada al carrer del mateix nom.
Això, jo, ho he sentit contar. A la taula d’En Guimerà hi prenien seient l’Ixart, l’Aldabert, En Bartrina i d’altres poetes i escriptors catalans.
En fundar-se la «Lliga de Catalunya», la penya presidida per Guimerà es va traslladar del cafè Pelayo al local de la Lliga, situat, primerament, a la plaça de Catalunya, i després a la Portaferrissa.
En dissoldre’s la «Lliga de Catalunya», i plegar «La Renaixensa», la penya de Guimerà va anar a instal·lar-se al Cafè Continental, a la cantonada de la Rambla i la Plaça Catalunya, establiment també avui desaparegut.
La penya al Continental
Començà de reunir-se la penya al Cafè Continental a les primeries del segle.
Per la penya, i durant els anys que es va congregar al Continental, foren concurrents assidus o bé hi desfilaren, En Pere Aldavert, En Sans i Guitart, En Francesc Permanyer, En Rafel Folch i Capdevila, el mestre Enric Morera, l’Amadeu Vives, quan era a Barcelona, En Miquel Augé, els germans Dodero, l’Ignasi Brics, l’Antoni Pubill, En Tomàs Costa i Coll, En Basas, En Marian Cataumbert i d’altres. També desfilaren per la penya molts escriptors i companys d’ideals d’En Guimerà, de tot Catalunya, quan venien a Barcelona.
―I vós ―preguntem a Lluís Via―, quan us vàreu sumar a la penya?
―En els primers anys de reunir-se al Continental. Des de l’any 1900 al 1907, vaig publicar la revista «Joventut». Aleshores ja hi anava alguna vegada a la penya, però en deixar-se de publicar «Joventut», ja hi vaig concórrer assíduament.
―En els anys que us reuníreu al Continental, quins fets remarcables es produïren, que tinguessin alguna relació amb la penya?
―Les estrenes d’En Guimerà, l’homenatge que va tributar al poeta tot Catalunya. La festa dels Jocs Florals, cada any, era per a nosaltres un fet remarcable.
―Hi tirava En Guimerà, als Jocs Florals?
―No, però no hi mancava mai. Des d’aquell any, en que en un sol dia va guanyar la Flor Natural, l’Englantina i la Viola i el feren Mestre En Gai Saber, ja no hi tirà mai més.
Com a fets extraordinàriament remarcables, recordo el grandiós homenatge al poeta Guimerà celebrat en la primavera de l’any 1909, festa memorable per tants conceptes: l’estrena de «La reina jove», celebrada al teatre Principal la nit del 15 d’abril de 1911; la de «Jesús que torna», al teatre Novetats, la nit del primer de març de 1917, en plena guerra europea; i l’estrena d’«Indibil i Mandoni», també al teatre de Novetats, la vetlla del 13 de desembre del mateix any; tres grans èxits, tres nits realment triomfals per a En Guimerà i el seu teatre.
Un altre fet remarcable fou el viatge a Perpinyà als començaments de l’any 1916, la visita de germanor dels literats catalans als germans del Rosselló amb motiu de la guerra. De la penya hi vam anar En Guimerà i jo. Fou una visita inoblidable.
El mateix dia de la nostra arribada a Perpinyà, M. Pams ens va obsequiar amb un «lunch» a casa seva, durant el qual ens féu saber que el Govern francès havia nomenat cavaller de la Legió d’Honor el poeta Àngel Guimerà i, tot seguit, li féu ofrena de les insígnies.
En Guimerà no sabia ni una sola paraula d’aquest homenatge que li tributaven els francesos, i va quedar sorprès i profundament agraït.
Llibres i altres obres
―Llibres i obres dels de la penya en el temps de les tertúlies del Continental?
―Es pot dir que els literats, en la penya, estàvem en minoria. Allà es parlava de literatura i de política, però també es parlava molt de negocis i de comerç. Molts dies, quan començaven les converses comercials, En Guimerà i jo ens aixecàvem, saludàvem i tocàvem el dos.
No recordo ben bé els llibres que publicàrem els de la penya durant aquell període d’any. Em sembla, però, que es va publicar, l’any 1906, el llibre de discursos d’En Guimerà «Cants a la Pàtria»; el volum «Glorioses», «Joies literàries» tretes de l’obra de l’Àngel Guimerà, que la Comissió Executiva de l’Homenatge a l’excels poeta, celebrat a Barcelona el dia 23 de maig de 1909, dedica als nois de Catalunya, i les seves obres teatrals estrenades en aquell temps.
En els últims anys de la penya del Continental i després a l’Ateneu, En Guimerà ens havia parlat molt d’una comèdia que tenia plantejada i que no arribà a escriure: «La senyora de Tous».
L’Aldavert va publicar diversos llibres, col·leccions dels seus articles, i allà pels anys 1911 i 1912 una revista amb el títol de «Nos amb Nos». Aquesta revista se l’escrivia gairebé tota el seu director i propietari, i hi col·laboraven alguns antics amics de «La Renaixensa».
Quan va plegar «Nos amb Nos», l’Aldavert continuava, i encara crec que continua, escrivint un article diari, articles que resten inèdits, molts dels quals ens els donava a llegir a tres o quatre amics de la penya, per tal que li donéssim la nostra opinió.
―I vés, quins llibres vàreu publicar?
―«Collita», un llibre de poesies que publicà la «Societat Catalana d’Edicions» i «A mitja veu», un altre volum de versos, editat per la «Il·lustració Catalana».
Per aquest temps, el mestre Enric Morera va compondre, entre altres obres musicals, les tres darreres sardanes amb lletra d’En Guimerà, «Les fulles seques» i «La sardana de les monges».
La penya i l’Ateneu
A les darreries de l’any 1916 la penya d’En Guimerà es traslladà a l’Ateneu Barceloní. Es reunia, a l’hivern, en una sala del casal, i a l’estiu, al jardí.
A les tertúlies d’havent dinat, a l’Ateneu hi anaven els mateixos que formaven la penya del Continental i algun altre com el novel·lista J. Pin i Soler.
Durant el temps que es reuniren a l’Ateneu, es va publicar, l’any 1920, el «Segon llibre de poesies», d’Àngel Guimerà, amb un prefaci de Lluís Via; es celebraren, el mateix any, els Jocs Florals que presidí el mariscal Joffre, en els quals En Guimerà féu aquell memorable discurs de gràcies i es va prohibir l’estrena a Barcelona del seu drama «Joan Dalla».
L’Enric Morera va estrenar diverses obres teatrals, entre elles, «Don Joan de Serrallonga».
J. Pin i Soler va publicar la novel·la «Alícia», l’any 1923, i estrenà una comèdia al teatre Novetats.
Amb la mort de l’autor de «Mar i Cel», la penya d’En Guimerà va rebre un cop mortal. Encara continuàrem reunint-nos els mateixos, poc més d’un any. Morí Pin i Soler, marxaren altres i, poc a poc, la penya ha anat desapareixent.
Ara ja sols queden uns quants fidels i el record inesborrable.
[Segona part de l’article publicada el 16 de novembre de 1928]
En l’anterior reportatge sobre «Les nostres penyes literàries», parlàvem de la «Penya d’En Guimerà», atenent-nos al seu aspecte exclusivament literari ―puix que no és altre el nostre propòsit― i als records del poeta Lluís Via, gran amic de l’autor de «Terra baixa», i amb el qual celebràrem l’interviu.
Havem retrobat Lluís Via i ens ha dit
―Vaig llegir a LA VEU el reportatge referent a la penya literària d’En Guimerà, fidel i justa reproducció de la nostra conversa. Després m’han vingut a la memòria més records: les excursions que la penya feia de tant en tant, alguna vegada a Sant Pol, on estiuejava el mestre Morera i, cada any, sense deixar-ne un, a Alella, a la masia dita de Can Serra, propietat de Francesc Figueras, un dels homes més caracteritzats de la penya; i altres fets de quan ens reuníem al Continental i a l’Ateneu.
I en una nova conversa, el poeta Lluís Via, ens ha contat els al·ludits records.
Les excursions a Alella
―La penya d’En Guimerà ―ens diu Lluís Via― solia anar a Alella, cada any, quan florien els ametllers. Els arbres, els tarongers plens de fruit i el paisatge d’Alella havien estat admirats i cantats pels poetes i escriptors de la colla.
En Francesc Figueras convidava la colla a la seva masia amb motiu de la «matança del porc», diada assenyalada i típica, i ens obsequiava esplèndidament. I amb quina il·lusió anàvem tots a Alella, començant per En Guimerà!
Aquell dia, fins els més ensopits es revifaven, i la festa se celebrava amb còmica solemnitat. No hi mancaven ni els versos ni la música. El mestre Morera improvisava, moltes vegades. I jo, en llevant de taula, feia l’obligat «parlament poètic», amb el panegíric de la bèstia sacrificada. Encara es conserven alguns exemplars de la cançó «La mort del porc», lletra meva i música d’En Morera, la qual era cantada per tothom a la masia i els voltants, homes, dones i criatures. Nosaltres la cantàvem i fins En Guimerà l’havia cantada.
En Pin i Soler, que algun any assistí en aquesta festa, conservava la seva gravetat en mig del bon humor general, i amb aires de gran senyor, que realment li esqueien, llegia màximes de bon comportament i cortesania.
Un any, quan era alcalde de Barcelona En Morales Pareja, amic particular d’En Guimerà, va voler sumar-se a la colla. Hi comparegué en ple dinar, a tota pressa, aprofitant un lleure que li deixaven les obligacions del seu càrrec. Portava la vara d’alcalde, la qual li fou custodiada a part i amb tots els honors.
Com us he dit, la penya anava a Alella quan florien els ametllers. Aquests eren respectats i admirats. Però, en prendre comiat els de la colla, per tornar a Barcelona, En Figueras obsequiava a tots els companys amb branques de taronger i llimoner, carregades de fruit i amb grans braçats de mimosa florida.
Els de la colla havien plantat arbres
La colla d’En Guimerà, molts dels quals havien publicat llibres, també havien plantat arbres.
―Un any ―ens diu En Via― en una de les anades a Alella, volguérem tots els companys, del més jove al més vell, plantar un arbre cada un. I així ho férem. Vam obrir, a cops de càvec, el clot corresponent, i vam plantar el nostre arbre.
En Guimerà fou l’únic que no pogué fer aquesta tasca, però presencià molt complagut la feina de tots, la plantació dels arbres pels amics de la colla.
La penya i la guerra
Durant els anys de la guerra gran, en les converses de la penya dominaven, no cal dir-ho, les discussions sobre la lluita de les nacions.
A la penya eren en majoria els francòfils, però no hi mancaven germanòfils, especialment entre els que es dedicaven al comerç. Com que aquests eren els menys, defugien, tant com podien, les converses referents a la guerra. Això no vol dir que no celebressin tots la concessió de la Legió d’Honor feta a En Guimerà pel Govern francès.
També comentaren amb atenció, tant els de l’una banda com els de l’altra, el llibre «Poemes de la guerra gran», que publicà el company Folch i Capdevila, quan la guerra ja era acabada.
La penya al carrer de Petritxol
La penya d’En Guimerà també s’havia reunit al carrer de Petritxol, a la casa de l’Aldavert.
Quan per causes alienes a la seva voluntat, En Guimerà faltava a la penya, aquesta era un cos sense ànima. Ell se’n donava compte i li dolia deixar-la. Per la seva part, l’Aldavert, el més assidu de tots, planyia l’absència d’En Guimerà, qui era el llaç d’unió.
I succeí una vegada, que En Guimerà hagué de deixar Barcelona per les representacions d’una de les seves obres, traduïda al castellà. Aleshores va posar-se d’acord amb l’Aldavert, i aquest ens va dir: «Fins que l’Àngel torni, la penya es reunirà a casa meva, que és a casa d’ell».
La penya, agraïda, va reunir-se, durant tres setmanes, al carrer de Petritxol. I com sia que absent En Guimerà, no s’hauria parlat gaire de teatres, hi va concórrer cada dia En Pep Gil, el popular empresari valencià, admirador fervent i únic incondicional de l’Àngel. En Pep Gil, qui voltava pels teatres des de molt jove, era un arxiu d’anècdotes i facècies de la vida teatral, i ens divertia amb les seves contalles i el seu humorisme.
Quan En Guimerà va tornar del seu viatge, la penya s’instal·là de nou al Cafè Continental.
Els últims temps de la penya i la mort d’En Guimerà
La penya d’En Guimerà en el temps del Continental es reunia tarda i nit.
―Com ja us he dit ―continua parlant Lluís Via― el més assidu de la penya era En Pere Aldavert. Semblava que mentalment passés llista dels assistents i que cada nit fes un recompte sentimental dels qui faltaven o dels qui s’aixecaven aviat per anar-se’n a algun teatre, i als quals En Guimerà es sumava moltes vegades.
Això metre anaven al Continental. Després, a l’Ateneu, l’Aldavert ja no tenia motiu de queixa, perquè la penya sols s’hi reunia a les tardes, havent dinat. En Guimerà dequeia ràpidament, la vista no li valia, i passava amb l’Aldavert, les nits a casa.
La penya era ja un cos sense ànima. Començà de faltar En Guimerà algunes tardes, i acabà per no venir gens. Ara l’un, ara l’altre, tots anàvem a veure’l a casa seva, a diverses hores, però el seu estat de salut no va permetre que la totalitat de la penya pogués reunir-se mai més al seu voltant.
Mor l’Àngel Guimerà. I l’inici de la dissolució de la penya va manifestar-se el dia mateix de l’enterrament. Tots acudírem a la casa mortuòria, i tots, seguint el mort, sortírem plegats… Però la massa immensa del poble, com onades impetuoses, disgregava els nuclis d’amics, i va disgregar la penya d’En Guimerà.
La penya ja era morta moralment, i aviat ho fou de fet. Aquella imposada disgregació de la colla en el seguici de dol, fou com l’avís de què la penya d’En Guimerà ja no tenia raó d’existir. | 0.843575 | curate | {"ca": 0.980941210966134, "en": 0.007257000439818208, "it": 0.0035185456677906467, "es": 0.0019791819381322386, "sk": 0.001392757660167131, "fr": 0.0016859697991496848, "oc": 0.0032253335288080927} | http://papersvells.cat/miquel-duran-i-tortajada/les-nostres-penyes-literaries-la-den-guimera/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_79495 | http://www.vilaweb.cat/noticia/4216995/20141027/podem-presentara-eleccions-plebiscitaries-catalunya.htmlPodem es presentarà a les eleccions plebiscitàries a CatalunyaTensió interna a Podem Barcelona per la qüestió nacionalPodem es presentarà a les eleccions avançades a Catalunya amb caràcter plebiscitari. Així ho han explicat portaveus de la formació a Barcelona que cita CatalunyaPlural.cat, que trobarien anòmal l'avançament electoral, perquè no els permetria de seguir 'els tempos d'una seqüència lògica' que seria votar primer en unes municipals i després en unes autonòmiques i, finalment, en les espanyoles. A Catalunya, dins de Podem hi ha gent favorable a la independència de Catalunya i gent que s'hi oposa. 'Hi ha pluralitat de posicions entre els membres més actius, amb molts matisos, que són un reflex de la complexitat i la diversitat que tenim a la societat catalana', diu la portaveu de Podem Barcelona, Bea Rilova, en declaracions a aquest mateix diari. Ara, el debat dins de la formació sobre el sobiranisme és ben obert, i fins i tot tens si fem cas de les declaracions del portaveu d'un corrent crític dins de Podem Barcelona, Enric Martínez Herrera, citat per CatalunyaPlural.cat, segons el qual dissabte hi va haver un acte amb moments de tensió; tensió i tibantor entre el sector més sobiranista, que seria l'oficial, i un altre anti-sobiranista, que seria el crític. Aquest corrent crític hauria discrepat de les cares visibles de Podem Barcelona, qüestionant que fessin un posicionament públic a favor del dret de decidir i de fer desobediència al Tribunal Constitucional.
" perquè no els permetria de seguir 'els tempos d'una seqüència lògica' que seria votar primer en unes municipals i després en unes autonòmiques i, finalment, en les espanyoles"Una seqüència lògica que han començat presentant-se a les europees
La CUP va fer el mateix fa una dècada, si no vaig errat. | 0.892853 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_413069 | El 19% de la població de la Península Ibèrica presenta característiques genètiques d'ancestres jueus sefardites El 19% de la població de la Península Ibèrica presenta característiques genètiques d'ancestres jueus sefardites, segons un estudi en què ha participat la unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i que publica la revista 'American Journal of Human Genetics'. L'estudi revela que el 10,6% de la població té trets genètics del nord d'Àfrica. Segons aquest, alguns dels esdeveniments històrics recents ocorreguts al sud-est d'Europa han tingut un impacte substancial en els patrons de diversitat genètica que presenten les actuals poblacions de la península. L'estudi apunta que en la història espanyola s'ha produït, durant llargs períodes de temps, la convivència de pobles de diferents filiacions religioses: cristians, jueus i musulmans de diferents orígens geogràfics. Per als investigadors, el que és "més sorprenent" és la gran proporció trobada d'ascendència sefardita que no encaixa amb els registres històrics. Alhora, les característiques genètiques pròpies de les poblacions nord-africanes de la població actual no concorden amb la distribució geogràfica de la colonització musulmana de la Península en l'any 711 d.C. Les dues troballes, s'expliquen per un alt nivell de conversió religiosa --voluntària o forçada-- de jueus i musulmans que va conduir a la integració dels seus descendents i que ha arribat fins als nostres dies. Segons la investigadora Elena Bosch, un altre resultat "inesperat" de l'estudi és que existeix més influència nord-africana a l'oest --per exemple a Lleó-- que no a l'est de la península --per exemple a Granada--, fet que podria reflectir les deportacions massives de moriscos de Granada cap a Castella succeïdes al segle XVI. "El treball demostra que les conversions religioses i els matrimonis subsegüents entre persones de diferents llinatges va tenir un impacte rellevant en les poblacions modernes tant a la Península com a Balears", afirma Bosch. Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han analitzat una àmplia mostra de cromosomes I --present només en els homes i que es transmet de pares a fills-- en la població actual de la península. A l'estudi també hi han participat investigadors de la Universitat de Leicester (Regne Unit). Font
Algú sap quin percentatge hi havia a la Península tant de moriscos com de jueus? Ho dic, perquè si tal i com penso hi ha un percentatge més elevat de persones amb orígens jueus quan percentualment eren menys que els moriscos, pot voler dir que aquests últims és barrejaven molt poc amb la població cristiana, no? | 0.894697 | curate | {"ca": 0.9984813971146546, "fr": 0.0015186028853454822} | |
mc4_ca_20230418_8_39963 | “Caïm i Abel no és una història de germans, són dues històries amb el mateix punt de partida, una trobada de dos personatges –un vigilant i Abel- en una frontera. És de nit i fa fred. Som en una platja. Tots dos homes és la primera vegada que es veuen, que parlen, però aquesta trobada sense ells saber-ho els canviarà per sempre.”
La Biblioteca de Catalunya i La Perla 29 obren les portes al nou espectacle escrit i dirigit per Marc Artigau (Aquellos días azules). Aquesta nova creació ens endinsa al món i les experiències de dos homes d’orígens i destins molt diferents, entrecreuats per la casualitat pròpia de l’existència.
El primer que crida l’atenció només entrar a la sala és la seva escenografia, inevitablement vistosa, que crea unes expectatives teatrals molt altes. Un espai utilitzat de manera molt intel•ligent, que aprofita cada racó de la sala i aporta una intensitat creixent en l’obra. Una obra que té una durada (sense dubte excessiva) de 3 hores (més 15 minuts d’entreacte).
Caïm i Abel són dues obres totalment diferents. Connectades dins d’un mateix univers, però fàcilment separables en diferents temporades i espectacles. El fet que la majoria del guió de la segona part es basi en la troballa de coincidències i connexions amb el primer capítol ho corrobora, fent d’aquestes unes idees òbvies i previsibles, donat que el públic encara no ha tingut temps d’oblidar res de la història de Caïm.
L’espectacle té alguns tocs cinematogràfics que en un primer moment poden agradar però que, com amb tot, l’extensa durada acaba desgastant. Així, tampoc es poden passar per alt alguns forats al guió que treuen credibilitat a la història i la fan menys satisfactòria. Les actuacions de Marc Rodríguez i Xavier Villanueva, d’altra banda són francament remarcables.
Una última cosa que no es pot deixar tampoc de banda és l’enverinament del masclisme que omple l’aire de l’obra. Personatges femenins totalment plans o que, si evolucionen, ho fan gràcies a un home o per culpa del recurs més vell del món per fer evolucionar mínimament un personatge femení: l’abús sexual. El patriarcat s’imposa en el text amb atacs directament misògins i conductes que semblen contradictòries en una obra que busca, d’alguna manera, fer crítica social (de sobretaula, això sí).
En resum, Caïm i Abel és una obra en la qual es nota una genialitat descontrolada, que ha aprofitat un encàrrec per incorporar un munt d’idees i històries en tres hores massa enrevessades i feixugues com per enlluernar al públic tanta estona. Una bona intenció i una bona base que no aconsegueixen complir amb les expectatives.
Autor del text: Marc Artigau i Queralt
Intèrprets: Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara De Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla, Lluís Villanueva
Berta GirautClara de RamonJordi FiguerasLa Perla 29Lluís VillanuevaMarc ArtigauMarc RodríguezSergi Torrecilla | 0.843813 | curate | {"ca": 0.9616197183098592, "es": 0.03838028169014084} | https://www.lafinestradigital.com/2016/07/05/caim-i-abel/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_44086 | de l'inmundo.es : L'alcalde de Marinaleda, José Manuel Sánchez Gordillo (IU), acompanyat de desenes de persones han envaït avui el supermercat Mercadona de la barriada ecijana de Alcarrachela i s'han portat diversos carros de menjar "per a les famílies que no tenen recursos". També han assaltat un altre establiment, aquest de Carrefour, a Arcos de la Frontera (Cadis). El Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) ja havia anunciat que aquest dimarts tindrien lloc diverses accions sorpresa a les províncies de Sevilla i Cadis que donaran continuïtat a les protestes desenvolupades pel sindicat al juliol. Els "objectius", en paraules del mateix Sánchez Gordillo, són "la terra-han ocupat finques-, els bancs i les grans superfícies". Amb una estratègia ben calculada, uns cinc-cents simpatitzants i membres del SAT han acudit fins a l'establiment, segons ha relatat a aquest diari el mateix Sánchez Gordillo. Uns trenta han entrat i han omplert una desena de carros amb menjar i productes de primera necessitat: arròs, llet, oli ... Mentre, la resta esperava fora. En passar per la caixa sense pagar, la resta dels sindicalistes han format un tumult per distreure l'atenció de la Policia. La Policia Nacional ha acudit alertada pels treballadors, per intentar evitar que els sindicalistes, comandats per Sánchez Gordillo, s'anessin del supermercat sense pagar el menjar que s'havien pres "prestada". La major part dels carros han sortit del supermercat. El motiu que ha desencadenat aquesta acció ha estat donar als ciutadans que ho necessitessin menjar i altres estris, però sense pagar un cèntim a les caixes del supermercat, cosa que ha provocat un moment de màxima tensió a la botiga, ja que s'han produït enfrontaments entre els treballadors i els assaltants. Sánchez Gordillo ha explicat que els aliments es entragarán a una ONG perquè els administri entre persones necessitades. Però no ha revelat ni a quina ONG ni de quina manera o quan s'ha de lliurar. Fonts de Mercadona han confirmat l'assalt i han anunciat que presentaran una denúncia pel robatori i per l'agressió que han patit dues de les treballadors. "A Mercadona som conscients que la situació econòmica actual és preocupant, i compartim aquestes preocupacions, però entenem que la millor forma de sortir-ne és esforçant-nos a seguir creixent i crear ocupació. L'any passat, en concret, vam crear 1.200 llocs de treball fixos en la regió, més de 300 a la província de Sevilla ", han assenyalat les mateixes fonts. A Arcos, on el centre assaltat pertany a la cadena Carrefour, els sindicalistes del SAT, liderats en aquest cas pel seu portaveu, Diego Cañamero, han arribat a un acord amb els responsables de la cadena, que s'han compromès a donar 12 carros plens de menjar per als serveis socials dels ajuntaments de Bornos, Puerto Serrano i espera. Els carros seran recollits aquest dimecres a les 12.00 hores pels representants d'aquests ajuntaments. font en mordorià oriental: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/08/07/andalucia_sevilla/1344335915.html
Açò dieu que és robar? Bah, al costat de Zaplana o Carlos Fabra aficionats tots.
Evidentment que agafar queviures d'una gran plataforma -fent perdre uns quants cèntims a un gran empresari explotador-, per repartir-los a famílies necessitades és robar xD
No, si a mi Mercadona no em fa cap llàstima. Per açò no tancaran ni molt menys.
Ho sé, el meu comentari era clarament irònic. A mi no només no em fa cap llàstima sinó que a més em sembla bé.
Jo de fet fins i tot em vaig alegrar en certa manera de que el Vila-real baixara només perquè els Roig es fèren fotre
Que sàdic!!! aleshores mira't les imatges del directiu aquell dient "Sinvergüensa!!!" a un jugador del Patètico
Que va, en veritat em va donar peneta vore les cares que se'ls van quedar a la gent que hi havia allà | 0.849064 | curate | {"ca": 0.973209549071618, "es": 0.026790450928381962} | |
macocu_ca_20230731_9_272086 | Uns 450 jugadors es donen cita al VII Critèrium Futbol Base Deogracias Hernández
El camp de futbol municipal de Can Titó acollirà aquest cap de setmana un gran esdeveniment esportiu que els darrers anys s’ha vingut consolidant a Vilanova del Camí: el VII Critèrium Fútbol Base Deogracias Hernández. Una trentena d’equips i més de 450 nens participaran en aquesta gran festa esportiva que va néixer per homenatjar Deogracias Hernández, un dels primers socis del Club Futbol Vilanova, ànima representativa del compromís i la passió pels colors del club.
El Club Futbol Vilanova i el servei d’Esports s’han donat la mà, per setè any consecutiu, per organitzar aquest esdeveniment que omplirà d’afeccionats el camp de gespa de Can Titó al llarg del cap de setmana i donarà cita a una setena de clubs: el CE Pubilla Casas, el CF DAMM, el C EFO 87, el CF Navarcles, el CF Igualada, el CE Esparreguera i els amfitrions, el CF Vilanova del Camí.
Cal destacar l’esforç organitzatiu i de coordinació que requerirà l’activitat i que un any més ha implicat prop d’una cinquantena de persones voluntàries. Totes elles seran representatives també de l’esperit de treball i vinculació amb el club que Deogracias Hernández ha exemplificat amb el seu llegat a l’entitat durant la seva vida i que ara, en forma d’homenatge, rep com a recompensa anual tot gaudint del que més li agrada a aquest seguidor vilanoví: el futbol.
L’organització compta amb la col·laboració del Col·legi d’Àrbitres de l’Anoia, els espònsors tècnics del Bar Restaurant Nou, la botiga de material esportiu ELEMENTS, la marca Thormos i Cristalería Carlos, a més del suport de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona (Xarxa de Municipis), la Federació Catalana de Futbol (Delegació Anoia) i el Consell Comarcal de l’Anoia.
Un soci que ha jugat tots els papers de l’auca dins el Club Futbol Vilanova
Nascut a Mata d’Alcàntara (Extremadura) com molts altres veïns de Vilanova del Camí, Deogracias Hernández va emigrar a Catalunya l’any 1969 tot buscant una vida millor. I com a molts altres en aquella època va canviar les feines del camp pel treball a la indústria adobera igualadina.
Amant del futbol, va compaginar la vida familiar i laboral amb l’afició per aquest esport i fou dels primers socis del Club Futbol Vilanova. Compromès i fortament vinculat al club, explica amb orgull que ha fet de tot al llarg de la trajectòria històrica d’aquesta entitat: marcar les línies del camp, traslladar jugadors, vendre loteria de Nadal i paperetes a l’entrada del camp, penjar cartells... Ha estat durant molts anys directiu i tresorer de l’entitat i per a molts un model de soci que s’ha guanyat l’estima dels organitzadors del Critèrium i l’han fet mereixedor d’aquest homenatge. | 0.884378 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_86363 | acusti.cat, II Congrés d’Acústica de Catalunya | Sostenible
acusti.cat, II Congrés d’Acústica de Catalunya
dimecres, 25 abril, 2018 - 09:00 a dijous, 26 abril, 2018 - 17:00
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Rambla d'Ègara, 270, 08221 Terrassa, Barcelona
Els dies 25 i 26 d’abril del 2018 se celebrarà a Terrassa la segona edició del Congrés d’Acústica de Catalunya, acusti.cat , per commemorar el Dia internacional de Conscienciació sobre el Soroll.
El primer congrés acusti.cat es va celebrar el 2016 a Sabadell. Si no ho recordeu podeu veure vídeos de les dues jornades i consultar el programa d’activitats. Després d’una primera edició exitosa amb més de 300 assistents, les entitats organitzadores mantenen el compromís de celebració biennal.
acusti.cat vol ser l’esdeveniment de referència del sector a nivell de Catalunya, de caràcter multitemàtic i multisectorial, vol invitar a la reflexió i al debat i també oferir solucions i tallers demostratius a problemes concrets (tecnològiques, intangibles i socials).
El Congrés comptarà amb diverses activitats de debat i reflexió paral·leles entorn els REPTES, DILEMES que es presenten al voltant de la problemàtica del soroll.
En vista de l’oportunitat de disposar d’un espai de trobada i referència al voltant de l’acústica, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Terrassa, l’Ajuntament de Sabadell, el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Associació Catalana de Consultors Acústics organitzen acusti.cat, el II Congrés d’Acústica de Catalunya.
acusti.cat se celebrarà els dies 25 i 26 d’abril d’enguany als espais del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa, en el marc de la II Setmana Sense Soroll 2018 i del Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll. El Dia internacional és una activitat que es desenvolupa a nivell mundial, des de fa més de 20 anys, l'últim dimecres del mes d'abril.
D’acord amb l’Agència Europea de Medi Ambient, 125 milions de persones a la Unió Europea està afectada per nivells de soroll superiors a la normativa, principalment a causa del trànsit rodat. La contaminació acústica causa 43.000 admissions hospitalàries així com molèsties per conciliar la son a 8 milions de persones a escala europea.
FORMULARI D’INSCRIPCIONS a l’enllaç
Contacte amb la Secretaria tècnica d’inscripcions:
Passeig de l’Havana, 11-13, A1, 2º 2ª
Teléfono 93 3238573
Aprovació definitiva del Mapa estratègic del soroll i del Pla d'acció en matèria de contaminació acústica de Reus
L'Ajuntament de Reus ha publicat l'anunci de l'aprovació definitiva del Mapa estratègic de soroll de l'aglomeració de Reus i del Pla d'acció en matèria de contaminació acústica de Reus; dues eines per al control de la contaminació acústica a la ciutat. | 0.836281 | curate | {"ca": 0.9568011424491253, "es": 0.043198857550874686} | https://www.sostenible.cat/acte/acusticat-ii-congres-dacustica-de-catalunya |
mc4_ca_20230418_15_540831 | Cap Vermell - La Capdepera alliberada de Greska al Bora-Bora
La Capdepera alliberada de Greska al Bora-Bora
La música festiva de la banda gabellina va fer ballar a bona part del públic
La contundència de les cançons de Greska es deixà escoltar i sentir al Bora-Bora. Els temes ska, i algunes versions com la de "Te quiero" de La gran Orquestra Republicana, o la festiva "L'estaca" varen agradar als assistents. També hi hagué un record per a Baltasar Moyà en un clar posicionament del grup.
La veu més amatent del cantat oficial, Xavier Forteza, combinà a la perfecció amb una suau secció de vents que de cada vegada sona més madura, també l'altre veu, la de Xavi Galmès, ens recordava la música del rock radical basc amb certa crítica i ironia política. La percusió de Martí Sancho i i la bateria de Christian Sancho varen fer que la banda sonés més compacta i contundent, amb el toc caribeny que harmonitzava tot el conjunt; d'altra banda, el sons del baix Olivier Auclair i la guitarra de Xavi Galmés ens portaven al rock més canyer i revulsiu, això sí, sense oblidar l'ska divertit i desenfadat, arrel hamònica del grup. La banda va deixar que el públic participés en alguns dels seus temes amb el cors i va fer que les ballades fossin al més pur estil old school. La bona sintonia de la banda es va transmetre a aquest públic fidel i entregat; també es va demostrar compromís social. El conjunt es completa amb Julià Ossés (trombó), Rafa Olivera (guitarra principal) i Sergi Liesegang (trompeta).
Després de més d'hora i mitja de concert la banda encara demostrà que el jovent de Capdepera i Cala Rajada necessita un lloc, on poder expressar-se amb la música com a punt d'unió. Un altre tema és la qüestió del renou del conjunt i del bar, que pot afectar al veïnat de la zona. En principi, aquests concerts, són una bufada de vent per aquell jovent més reivindicatiu i amb ganes de festa. El bar de coctail tropical, mostra així la seva segona vessant, la d'acollir aquesta necessitat, tot i que sigui amb el risc de la queixa veïnal. No només hi hagué temps per a l'espectacle, també pel retrobament amb el públic i la gent de fa molts d'anys. I és que la música uneix, la música allibera. Aleshores Capdepera vol més Greska.
En definitiva, un bon concert. Si teniu ocasió podeu adquirir alguna de les seves cançons, com Europa o Dona sentit a la vida en un àlbum digital en streaming a la pàgina greska.bandcamp.com. Animeu-vos. | 0.844078 | curate | {"ca": 0.9830227743271222, "es": 0.016977225672877846} | http://capvermell.org/index.php/cultura/noticies/21959-la-capdepera-alliberada-de-greska-al-bora-bora |
racoforumsanon_ca_20220809_1_857868 | El PDR.cat.i també s'ha legalitzat el partit Pirata de Catalunya i d'altres que també s'han creat però no es presenten al parlament principatí També s'han registrat Units per ReusS'Illoters y SimpatizantesGent Per Benifairói Ciudadanos de la Pobla de Farnals el perquè de pdr.CAT?PDR.cat vol ser un punt i a part en les polítiques de defensa de l'activitat agrària.Un punt i a part en l'intent de fer desaparèixer els pagesos del nostre territori, especulant amb els preus, la gent i els sentiments.Serem un punt d'arrelament per la llavor que simbolitza la gestació d'una nova política de protecció de la pagesia.que volem?Ens volem presentar a les properes eleccions catalanes del 28-N per lluitar per un món rural millor.Si protegim la pagesia, protegim el paisatge i per tant casa nostra.Ni que ens votessin tots els pagesos, en faríem prou per aconseguir una cadira al Parlament, per tant necessitem la complicitat dels catalans i catalanes per donar suport a un sector que suporta els pilars de la societat, l'entorn i el menjar.AntecedentsLes persones relacionades amb el sector agrari estem massa acostumats a conviure amb lleis que defensen els animals com el Benestar Animal, lleis de Medi Ambient per protegir el territori que ens envolta, lleis per protegir el consumidor amb la Seguretat Alimentaria, però no n’hi ha cap que protegeixi l’activitat agrària.Qui som?Som una agrupació de agricultors, ramaders i persones sensibilitzades amb el sector de la pagesia, que ens uneix la lluita per la terra, per qui la treballa, per defensar els seus drets i per lluitar per l’elaboració de lleis que protegeixin l’activitat dels nostres pagesos.OBJECTIUSVolem lluitar per un sector més digne, per una gent que s'ha de guanyar la vida i poder així, tornar a aixecar l’orgull dels pagesos. Volem lluitar per un territori més respectat, que tot i que el cuiden els pagesos, qui l’acaba gaudint és la resta de la societat.La nostra lluita és ser la veu de l’1.7% de la població catalana, una minoria que massa sovint està tractada com a ciutadans de tercera.Volem buscar el vot d’un votant cansat de política , esgotat d'uns polítics que ens treuen les ganes de votar. Volem engrescar el votant que té ganes de creure una altre vegada amb els principis de la política. Si ens voten donaran l'oportunitat a un grup de gent que creu en uns ideals i que fan aquest pas per defensar els drets d’una part de la societat cada vegada més marginada.PROGRAMA ELECTORALEl nostre programa electoral és donar veu a una gent que no la té, que no se l’escolta.El nostre programa és curt, però concret. Volem que la gent l’entengui, el difongui i se’l faci seu.Només pactarem amb aquell Partit polític que es faci el nostre programa electoral com a seu.POLITIQUES PEL BON FUNCIONAMENT I LA PEDAGOGIA DEL SECTOR RURAL1. Es lluitarà perquè a tots els Ajuntaments de municipis amb activitat agrària, hi hagi representació del sector.2. Es demanarà a la Conselleria d’Educació la necessitat de crear una nova assignatura a les escoles de pagesia i el món rural, per acostar als nens i nenes, un món molt proper però alhora llunyà i mal entès.3. Es demanarà que la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient es fusionin, tenint una relació molt estreta amb la Conselleria de Política Territorial i Urbanisme. 4. Es demanarà que el Conseller de la nova Conselleria sigui pagès.5. En cas que no trobem cap pagès , el Conseller haurà de tenir un currículum professional relacionat amb el món rural.6. Demanarem un carnet per punts pels polítics per assegurar les polítiques que protegeixin el nostre sector.7. Si aquest any el so de les campanes s’ha convertit amb patrimoni sonor de la humanitat,demanarem que les esquelles dels nostres animals també ho siguin.POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ DEL SECTOR1. No podem permetre que hi hagi greuges comparatius entre pagesos. No pot ser que segons on estigui l’explotació el ramader tingui més o menys problemes per assegurar la seva viabilitat. Demanarem que hi hagi una comissió supramunicipal, on hi haurà representació de la pagesia, per decidir un Planejament sectorial per tots igual.2. La llei obliga a les explotacions ramaderes a allunyar-se de les cases a un quilòmetre. Nosaltres demanarem la Llei de reciprocitat. Exigirem que les cases no es puguin acostar a les nostres granges, i així evitar futurs problemes de Mobbing rural.3. Exigirem la Carta de conciliació. Demanarem als Ajuntaments eminentment rurals que alhora de censar els nous vinguts, hagin de signar també una carta conforme queden assabentats del seu nou entorn. Una carta on signen el respecte cap a totes les activitats que l’envolten, sobre tot aquelles que en algun moment poden arribar a ser molestoses per els qui no n’estan acostumats del tot. Campanes, granges, olors a fems..4. Demanarem que es protegeixi la Marca Oficial de l’explotació davant factors adversos com infraestructures i Planejaments urbanístics i denúncies sense fonament. 5. Un Ajuntament no pot tenir la protestat de tancar explotacions. La feina de l’Ajuntament és l’ha d’ajudar al ramader a adaptar-se a uns nous temps amb unes lleis més restrictives.POLÍTIQUES DE MERCAT1. Regulació dels preus. Es demanarà al Parlament una Nova Llei perquè no es pugui vendre els productes a sota cost. Els marges comercials s’hauran de decidir cap endavant i mai cap endarrere, provocant que la pagesia vengui els seus productes sense preu.2. Demanarem més participació del sector en la cadena, i sobretot en totes aquelles Llotges on es decideixen els preus.3. No acceptarem que els productes agraris siguin moneda de canvi entre els diferents països. No podem admetre que entrin aquests productes al nostre país a qualsevol preu, sense aranzels, amb controls dubtosos e incomplint les Lleis europees, només perquè volem vendre cotxes a països tercers.
ja que hi som et parlaré d'aquests
Són una escisió d'Escons Insubmisos?
Evolució. És en que ha acabat el projecte. EI va morir. Escons en Blanc es presente en coalicó amb Ciudadanos en Blanco. Si vols t'ho explico millor per MI | 0.878455 | curate | {"ca": 0.9828361939676721, "cs": 0.0006665555740709882, "en": 0.005832361273121147, "es": 0.010664889185135812} | |
mc4_ca_20230418_3_599480 | Vist pels puestos...: Silent vor bach - El silenci abans de Bach
Qui esperi, al veure “El silenci abans de Bach“, una pel·lícula “convencional” quedarà profundament decebut. Els conceptes clàssics de guió, història, interpretació, ambientació... queden amples en aquesta producció. Pere Portabella, a més de l’amfitrió dels famosos suquets de peix estiuencs a Palau Sator, és l’exemple típic del que als anys 60 se’n deia “cine de arte y ensayo”, aquelles pel·lícules que ningú dubtava de catalogar del setè art, i qui a tothom que es preués de culte li agradaven moltíssim tot i que es feien realment difícils d’explicar en una conversa a l’amor d’una copa de vi...
De què va, doncs, “El Silenci abans de Bach”? Doncs si, és difícil de dir. Com deia l’ínclit Andreu Buenafuente, és com lligar amb estrangeres; és qüestió de tenir sensacions, no d’entendre-les... A molt grans trets podríem dir que la figura de Johan Sebastian Bach és l’excusa per tenir sensacions al voltant del seu mon i de la seva música, sense una connexió aparent; ni tan sols una intenció que hi hagi aquest lligam.
Les escenes es van succeint, totes amb alguna relació directa o indirecta amb Bach, però no necessàriament entre elles. Per exemple, la pel·lícula comença amb una pianola robotitzada ballant al ritmede l’Ària i la primera variació Goldberg ; tot seguit, durant una bona estona, un home cec, acompanyat del seu gos pigall, destina part del metratge a afinar un piano; passem a un bar de carretera, on dos camioners es planyen de la rutina de la vida del camioner i com fan per vèncer-la, amb un llenguatge més propi de doctorants de la Sorbona. Un d’ells, per il·lustrar-nos, explica que amb els seus germans formen un quartet d’instruments de vent, on ell toca el fagot (memorable l’escena de l’hotel de carretera on ell assaja, com qui no té un altre hobby, amb el seu instrument); entranyable també la interpretació que fa l’altre camioner de la variació nº 2 per a clave, interpretada a l’armònica, tot alleugerint la monotonia de les llargues carreteres alemanyes. A aquestes escenes s’intercalen fragments teatralitzats de la vida de Bach, com quan alliçona al seu fill Christophe-Friedrich de com tocar pròpiament el preludi en Do per a clave; o de com Felix Mendelssohn descobreix un carnisser que envolcallava la compra amb partitures originals d’un tal J.S. Bach, gràcies al qual descobriment avui en dia podem gaudir de la “Passió segons Mateu”.
Ara be, a mi, l’escena que més em subjuga és la del metro, la línia 9 just abans que la inauguressin, per a ser més concrets, plena a vessar de joves violoncellistes tocant plegats el preludi de la suite nº 1 per cello sol, en un travelling cap enrere (es diu així?) on van apareixen un rera l’altre tots els músics fins que arriben a l’estació i d’un en un, ordenadament, abandonen el vagó i surten de l’estació, cello en ma... De llagrimeta, =8_-) val a dir...
Tot plegat, un poema visual i musical, per a amants de les imatges poètiques, de les històries pel plaer de les històries, i dels fans de la música de Bach (especialment). Abstenir-vos control freaks que necessiten un guió amb principi, desenvolupament i desenllaç comme il faut.
Podeu trobar la pel·lícula “Der stille vor Bach” a youtube i a la xarxa de biblioteques.
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 17/11/2014
Les Croades vistes per els àrabs
Els científics es diverteixen
Frikades per internet
Cròniques vampíriques
Bobby Mcferrin i el public
Rene and Georgette Magritte With Their Dog After W...
Ètica robòtica al volant
L’Harúspex
Què són les cookies? Són bones?
LCNVR llibres pelis música www cuina www tv pintura ICEC RPG series tv tech comic Radio aficions ciencia foto teatre | 0.855932 | curate | {"es": 0.06996218260399784, "ca": 0.9059967585089141, "en": 0.02404105888708806} | http://jignasib.blogspot.com/2015/02/silent-vor-bach-el-silenci-abans-de-bach.html |
crawling-populars_ca_20200525_0_95386 | Per Carme Vidal Huguet
[Article publicat a la revista Ressò de Ponent, núm. 130, el juny de 1995]
“Eduard Ribera va entrar al món de les lletres amb molta discreció i, sobretot, amb molta prudència”
De fet, Eduard Ribera, d’ençà que el 1987 va guanyar el premi de narrativa Ciutat de Balaguer amb el volum La casa per la finestra, va entrar en el món de les lletres amb molta discreció i, sobretot, amb molta prudència: amb passos molt ben calculats. No pas sense passar, però, per les col·laboracions en diverses revistes. Si en el volum aquell de l’any 1987 hi trobàvem narracions curtes que podien anar des de la recepta de cuina a jocs lingüístics molt ben travats, amb un estil que sovint ens recorda els millors textos del primer Monzó, ara, El mite de la darrera llàgrima ens presenta dues narracions amb molta vida, és a dir, amb uns personatges carregats de força psicològica. Tristes, tanmateix, totes dues; i és que Eduard Ribera, com André Gide, sap que la literatura feliç no té història.
Tant la Marta com en Moliner, els protagonistes, l’una de “El mite de la darrera llàgrima” i l’altre de “Els ulls del gat a la penombra”, respectivament, tindran unes vides absolutament marcades pels seus superiors. La Marta, una nena de deu anys, pels seus pares. En Moliner, un encarregat de fàbrica, pel seu amo. Tots dos hauran d’aprendre a volar sols. La nena haurà d’aprendre a enfrontar-se a la vida sense pares després de quedar òrfena de pare i de ser abandonada per la mare; i en Moliner tindrà a les mans les armes del poder, després, és clar, del traspàs de l’amo.
En aquestes dues històries no hi ha res de ciència-ficció, sinó que evidencien que la literatura copia de la realitat. Una realitat, però, que nosaltres sovint intentem d’entendre a través de ficcions com ara aquestes. ¿No és real que l’home no ha après encara a conviure amb la diferència? ¿I no és igualment real que sovint hi ha qui es creu que el poder vol dir el dret?
El mite de la darrera llàgrima dóna resposta aquests interrogants, perquè en el fons totes dues narracions volen ser una crítica corrosiva contra la moral del poder; independentment de quina sigui la manifestació d’aquest poder.
Que Eduard Ribera sap treballar els mots de la tribu ja va quedar demostrat amb La casa per la finestra. Que és capaç de mantenir el lector absolutament atent al fil del relat ho corrobora el Mite que ara ens ocupa; i que està preparat per oferir-nos una novel·la és el vot de confiança que fem tots els lectors que l’hem anat seguint.
No voldré acabar aquesta nota sense fer referència a la materialització de les narracions en forma de llibre. Ja a La casa per la finestra l’autor ens va sorprendre amb una edició que combinava esplèndidament els textos amb uns dibuixos de Josep M. Súria. El mite de la darrera llàgrima se’ns ofereix també il·lustrat; ara, però, de la mà de Manolo Bellver que hi ha manifestat el traç segur d’aquell que hi ha sabut captar el sentit. Llàstima que aquest sigui un llibre només per als lectors que s’ha volgut triar l’autor. Això no obstant, tindrà la sort que serà d’aquells pocs que corren, avui, de mà en mà.
Tweet
.OBRA, .REFERÈNCIES
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada
Vols rebre novetats de L’Escriptori?
© 2020 Eduard Ribera
Tema de Anders Noren — Amunt ↑ | 0.831571 | curate | {"fr": 0.006602641056422569, "ca": 0.9711884753901561, "nl": 0.0015006002400960385, "es": 0.014705882352941176, "en": 0.006002400960384154} | : /arxius/224682 |
macocu_ca_20230731_3_232581 | Dossier
Del desert tuareg al Rif i la Cabília: un repàs a les mobilitzacions amazigues recents
Tot s’interrelaciona, encara que a primer cop d’ull no ho sembli.
El novembre de 2010, setmanes abans que la immolació de Mohamed Bouazizi a Tunísia desencadeni una onada de revoltes populars que canviaran profundament el panorama polític al nord d’Àfrica i Pròxim Orient, un grup d’activistes tuaregs està reunit a Timbuctú, a Mali. Hi estan fundant el Moviment Nacional de l’Azawad (MNA), organització que diu voler representar els interessos de les poblacions del nord de Mali –on no només viuen tuaregs– davant el que perceben com una marginació històrica per part del govern malià, circumstància que ja llavors ha contribuït a tres rebel·lions tuaregs entre 1962 i 2009.
Mentre al llarg de 2011 l’MNA es mobilitza per convèncer la societat del nord de Mali de la necessitat de construir-hi una nova nació –l’Azawad–, l’enorme onada expansiva de la mort de Bouazizi i de la consegüent caiguda del president Ben Ali ha travessat les fronteres de Tunísia cap a tots els estats de l’entorn. Impacta al Marroc, on el Moviment 20 de Febrer reclama reformes polítiques i socials; a Algèria, on beu de protestes recents contra l’alça dels preus dels aliments; a Egipte, on les concentracions a la cairota plaça Tahrir i més enllà acabaran resultant en la dimissió del president Mubarak, i, és clar, a Líbia, on el coronel Gaddafi ha de fer front a una revolta que acabarà ensorrant l’Estat. En tots aquests països, els moviments populars amazics –alguns dels quals, com el de la Cabília d’Algèria o els del Marroc, amb dècades de trajectòria– miren de posar la seva agenda social, política, lingüística i cultural damunt del nou tauler.
A Líbia, la revolta muta en guerra civil, conflicte que a Gaddafi li acabarà costant la vida el 20 d’octubre. Entre les forces militars de Gaddafi hi ha diversos grups de tuaregs malians que fugen amb els seus armaments de Líbia cap a Mali –cap a l’Azawad– quan el dictador cau. I hi conflueixen amb l’MNA per formar una nova coalició politicomilitar, l’MNLA, que el gener de 2012 inicia una gran ofensiva contra l’exèrcit de Mali amb el suport d’un grup islamista tuareg, Ansar Dine. A l’abril ja controlen pràcticament tot l’Azawad i en proclamen la independència. El món s’hi fixa, i molt particularment ho fan els moviments polítics amazics, que li donen la benvinguda: acaba de néixer un estat tuareg, és a dir, un estat amazic. El govern cabilenc a l’exili, vinculat al partit autodeterminista MAK, fins i tot el reconeix oficialment i insta l’ONU a donar-li un seient.
El cas il·lustra prou com les dinàmiques locals i regionals de la protesta i la mobilització d’aquesta darrera dècada s’entrellacen i s’influeixen en aquesta vasta regió geogràfica –allò que el moviment amazic anomena Tamazga, és a dir el nord d’Àfrica, el Sàhara i parts del Sahel– alhora que entronquen amb trajectòries de llarga durada. Totes les fronteres són travessades: els esdeveniments en un estat desencadenen canvis en l’altre, els moviments amazics estan en relació estreta amb els no amazics, i totes les interseccions semblen possibles en un lloc o un altre: laics i islamistes, polítics i militars, conservadors i feministes...
El somni que s’esvaeix tot d’una
L’Azawad, al contrari del que demanaven l’MNLA i els cabilencs exiliats, no va aconseguir el reconeixement de l’ONU. De fet, poca cosa va quedar d’aquest estat a les beceroles quan, el mateix juny de 2012, diversos grups islamistes –entre els quals els seus antics aliats d’Ansar Dine– van expulsar els independentistes de l’MNLA de Timbuctú i de Gao, les ciutats principals de l’Azawad als marges del riu Níger, llar de pobles diversos –tuaregs i àrabs, però també sonrais, fulanis, bozos i altres grups negroafricans– i urbs el control de les quals era fonamental per construir qualsevol versemblança d’estat equiparable als de la regió, que no fos tot just una vasta extensió de desert.
A banda d’un èxit molt escàs a convèncer sonrais i fulanis d’unir-se a la seva lluita –a la qual cosa els abusos i violacions de drets humans denunciats òbviament no van contribuir gens–, l’MNLA també va haver de fer front a un altre problema: ni de bon tros la idea d’un estat independent federa la majoria de tuaregs que, dividits en múltiples clans cadascun dels quals amb les seves pròpies agendes, poden optar per altres vies, com apunta el periodista Andy Morgan, com ara un islamisme supranacional o bé intentar l’acomodació dins del marc de l’Estat malià. Des d’aquesta perspectiva, escriu, “els tuaregs simplement estan massa dividits internament, són massa inexperts en termes d’administració i d’habilitat política, i estan massa dominats per elits clàniques que només se serveixen a si mateixes, com per fer viable un estat independent. [...] I, encara més important, l’Azawad és una impossibilitat simplement perquè Algèria mai no ho permetrà”.
Com no permetrà –o no ho ha fet fins avui i no hi ha visos que ho pugui fer– un règim democràtic i d’autonomia a la Cabília, el territori on, probablement, tot el moviment polític amazic acaba mirant tard o d’hora. Pionera en la seva lluita per la llengua i els drets culturals –a la Primavera Amaziga el 1980 i a la Primavera Negra el 2001–, la Cabília torna a viure mesos d’agitació, conflicte i repressió a mans de l’Estat algerià aquest 2019. No ens hi aturarem gaire ara: fora de la sèrie que estem introduint aquí, aquest diari ha publicat recentment dos articles de la periodista Kaissa Ould Braham sobre la trajectòria del país i un interessantíssim reportatge de Karim Toulieb sobre la repressió actual a la Cabília, escrit des del terreny, que ho expliquen a bastament.
Demandes de reconeixement, reformes democràtiques i autonomia
L’aspiració de construir un autogovern també troba eco entre el poble amazic de Líbia, on Karlos Zurutuza explica en el primer reportatge d’aquesta sèrie que la pèrdua de control de moltes regions per part de les diverses autoritats líbies ha permès la introducció d’un cert marge d’autonomia, si més no lingüística, cultural i educativa, a les zones amazigòfones. Molt més limitada és la perspectiva entre la petita comunitat amaziga d’Egipte, concentrada a l’oasi de Siwa, des d’on Marc Español, en el tercer reportatge de la sèrie, relata la lluita fràgil pel simple reconeixement de la diferència cultural i el dret a preservar i ensenyar la llengua, en un país on després de les esperances depositades en els canvis posteriors a la caiguda de Mubarak, s’ha tornat a imposar un nou/vell autoritarisme, el del president Al Sisi.
És probablement al Marroc on les demandes amazigues adopten formes més variades, com relata Beatriz Mesa en el segon reportatge de la sèrie. En un extrem, la cooptació de militants de la causa amaziga per un règim que ha sabut obrir-se de mica en mica –molt de mica en mica– a aquesta identitat al llarg de les darreres de dues dècades. En l’altre, els moviments que s’oposen frontalment a un Estat que, tot i les reformes introduïdes, té greus mancances democràtiques: aquí l’exemple del Hirak, o Moviment Popular del Rif –hereu de moltes lluites antirepressives, sigui contra el colonitzador espanyol o contra l’Estat marroquí–, sobresurt per damunt de tots els altres, amb un llistat de demandes amplíssim –no necessàriament assumides totes per tots els seus membres– que van des de la construcció d’hospitals i universitats fins a un veritable règim d’autonomia política. I entremig, tot el ventall de posicionaments més o menys crítics, més o menys esperançats d’un canvi estructural que no acaba d’arribar, més o menys exploradors de les possibilitats d’una acomodació del fet amazic en un país el nacionalisme fundacional del qual és profundament arabista.
També, més modestament, emergeix la reivindicació amaziga a Tunísia, com relata Ricard González en el quart i darrer reportatge. Una dotzena d’associacions malden per enfortir la posició de la llengua i cultura amazigues en aquest país que a Europa és esmentat sovint com un model de transició cap a la democràcia però on l’acceptació de la diversitat interna és una assignatura pendent. La fundació d’un nou partit d’arrel amaziga, Akal, és el darrer desafiament a una identitat nacional que, com les dels països veïns, se sosté fermament en la llengua i cultura àrabs. | 0.871128 | curate | {"nl": 0.0008430687703239793, "ca": 0.999156931229676} | |
cawac_ca_20200528_12_108175 | Les excavacions al «castellum» de Sant Julià serveixen per definir espais
S'han excavat cinc habitacions, en una de les quals s'ha trobat un enterrament infantil.
DANI CHICANO - Sant Julià de Ramis.- La campanya d'excavacions d'aquest estiu al castellum fractum de Sant Julià de Ramis ha permès definir espais i s'han començat a excavar a l'interior dels edificis de la banda de llevant del jaciment, segons els directors de les excavacions, els arqueòlegs Jordi Sagrera i Isabel Miquel, que ahir van donar per tancada la campanya.
No hi ha hagut cap troballa espectacular, mediàticament parlant, en aquesta campanya, però sí que n'hi ha hagut d'importants, que permeten anar afinant les cronologies, sobretot gràcies als fragments de ceràmica, que és l'element director, ja que és el més fiable per les seves característiques, dificultat a l'hora de reciclar i, per tant, capacitat de perdurar. De ceràmica, diuen els arqueòlegs que se n'ha trobat en abundància. A més, segons Sagrera, les excavacions, que han deixat al descobert una bona part de muralla, han permès entendre com funcionen les diferents fases de la fortificació, ja que si bé el centre de l'opidum estava totalment encerclat, n'hi havia que funcionaven com a barreres. La part més antiga de la muralla és de l'ibèric antic, però sense poder precisar més, i cap al segle II aC o a principi del segle I aC s'hi va fer una reforma important.
Poc més d'una dotzena de persones van estar treballant en les excavacions durant el mes de juliol, gairebé el mateix nombre que en la primera quinzena de setembre. Durant aquest temps, a més de definir espais, s'ha excavat en cinc habitacions, en una de les quals s'ha trobat un enterrament infantil, semblant al que es va trobar fa dos anys. La campanya també ha servit per anar consolidant un jaciment, en el qual, segons els arqueòlegs, s'ha fet molta feina, però encara en queda un munt per fer. Es pot afirmar també que el poblat ibèric, a diferència del que passa amb molts poblats d'aquest tipus, encara estava en funcionament quan hi van arribar els romans. L'Ajuntament de Sant Julià, a través del seu alcalde, Narcís Casassa, va reiterar ahir el seu compromís per mantenir la línia que ha dut a la museïtzació de part del jaciment, especialment la zona de la fortificació romana, que ha permès fer-ne la difusió i la donar-li la utilitat necessària, a més de generar recursos pedagògics per a les escoles. | 0.910127 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.portalgironi.cat/index.php?view=article&catid=179%3Aarqueo-sjulramis-puigsjul&id=262%3An20070918&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=140 |
crawling-populars_ca_20200525_41_244002 | Menú
GIRONA, 28 des. (EUROPA PRESS) -
El festival internacional de música independent In-Somni de Girona, que se celebrarà del 7 al 10 de juny, comptarà amb Eli Paperboy Reed, Zoo, Marky Ramone, Joana Serrat, Goulamas'k i Hellolisa.
In-Somni fa 15 anys i vol fer una edició que homenatgi els grups i els diferents estils musicals que han passat pel festival, ha informat aquest dijous en un comunicat.
Eli Paperboy Reed presentarà 'Eli & The True Lovers'; Marky Ramone reviurà el llegat de Ramones; els francesos Hellolisa i Goulamas'k brindaran el seu pop elegant i el seu ska, respectivament; els valencians Zoo presentaran 'Raval', i Joana Serrat el seu 'Dripping Springs'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.587361 | curate | {"es": 0.249290176036343, "ca": 0.7279954571266326, "en": 0.022714366837024418} | : /gent/noticia-festival-in-somni-comptara-amb-eli-paperboy-zoo-marky-ramone-joana-serrat-20171228130858.html |
mc4_ca_20230418_8_718225 | Publicado 03 octubre 2010.
Terceres Xarrades de Cultura de la falla Pere Cabanes-Joan XXIII.
Per a continuar la tasca cultural encetada a causa de la celebració, l’any 2008, del nostre XVé aniversari, la Comissió de la Falla Pere Cabanes-Joan XXIII, ofereix, una altra vegada, a la comunitat fallera, un conjunt de xarrades de diversa temàtica valenciana.
Enguany, la nostra falla ha sigut distingida amb l’encàrrec d’organitzar, en els seus aspectes bàsics, les “Primeres Jornades de Cultura ‘Pepe Monforte’ de l’Agrupació de Falles Benicalap-Campanar”. Agraïm, de cor, l’oportunitat que la directiva de la nostra agrupació ens ha donat; que ens permet lligar, públicament, el nostre nom al d’aquest gran faller i gran valencià.
El 14 d’octubre, a les 20:00 hs, al casal de la Falla Pere Cabanes-Joan XXIII
“La València inexistent.”
A càrrec de Manuel SANCHÍS AMBRÓS, codirector de Cendra; on farà un repàs de les circumstàncies per què va passar la ciutat de València durant els primers quaranta anys del segle XX, reflectides en una sèrie d’articles seus relacionats amb la Festa Fallera.
El 28 d’octubre, a les 20:00 hs, al casal de la Falla l’Antiga de Campanar
“El Corpus de hui.”
A càrrec de José Ramón PONS NAVARRO, president de l’Associació Amics del Corpus de València; on farà una descripció de la festa, en el seu estat actual, i explicarà els diversos processos de recuperació acomplits en allò que afecta la iconografia, la música i les danses.
L’11 de novembre, a les 20:00 hs, al casal de la Falla Pere Cabanes-Joan XXIII
“Sàtira i falles: les explicacions falleres de Bernat i Baldoví.”
A càrrec de Josep-Lluís MARÍN GARCÍA, secretari de l’Associació d’Estudis Fallers; que, arran de la publicació imminent del seu llibre homònim, ens oferirà la semblança del personatge i una anàlisi de les seues ‘explicacions de la falla’.
La Falla Pere Cabanes-Joan XXIII torna a obrir les portes a la col·laboració de persones i d’entitats, amb plantejaments inevitablement diversos, que creguen fermament que un casal faller pot ser un lloc magnífic per a fer-lo servir com a focus d’una rica gamma d’activitats culturals a banda de les estrictament falleres. És per això que la nostra falla, com a entitat, no s’identifica necessàriament amb el contingut exacte de les xarrades o conferències que organitza, i que l’honoren.
* Qualsevol canvi en l’hora o el lloc de celebració de les xarrades serà fet públic en la nostra pàgina web amb un mínim de dues setmanes d’anticipació: www.pedrocabanes.com
« PRESENTACIÓN DE PROYECTOS FALLA HIERROS-JUAN BAUTISTA PERALES
BOCETO FALLA INFANTIL PLAZA DE JESÚS » | 0.851758 | curate | {"es": 0.08146718146718147, "ca": 0.9185328185328185} | http://www.cendradigital.com/2010/10/03/primeres-jornades-de-cultura-%E2%80%98pepe-monforte%E2%80%99-de-l%E2%80%99agrupacio-de-falles-benicalap-campanar |
crawling-populars_ca_20200525_41_252591 | Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El Suprem rebutja la mesura cautelaríssima perquè Sanitat proveeixi els sanitaris
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.473374 | curate | {"ca": 0.5708955223880597, "es": 0.3917910447761194, "en": 0.03731343283582089} | : /catalunya/territori/noticia-cuiner-igualadi-david-andres-proclama-millor-xef-jove-peninsula-iberica-per-tercer-any-consecutiu-20171113185751.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_275735 | En 1612, Felip III ens va donar en un privilegi reial el títol de vila reial. Això, a ser com una partida de naixement del poble de Xàbia.
Però, com era Xàbia en aquells moments?
En eixe any Xàbia estava protegida per muralles fins que en 1874 les van tombar.
Des de finals del segle XV la població va augmentar molt : en 1493hi havia 756 persones i 189 cases, i el 1510, hi havia 1128 persones i 282 cases.
Per protegir totes aquestes cases es van construir noves muralles, per on actualment es troben les rondes. Tenien 955 metres de perímetre, 5 torres redones i tres portes: el portal de la ferreria en la Ronda Colón, el portal del Clot i el portal de La Mar que es estava al costat del jardí del Loreto.
En eixa època també es construïren molt dels edificis més importants del poble, com: l’Església-fortalesa, construïda per Domingo de Urteaga; la capella de Santa Anna de l’Hospital en 1502; en 1556 l’Església del Loreto que actualment no existeix (on es soterraven els mariners) i el Palau dels Sapena davant de la porta de l’església
En el següent segle es construïren altres edificis importants: la Casa del Consell, la llotja, la capella de Sant Cristòfol i la presó, totes elles ocupaven l’actual ajuntament; la Casa Primícies o Casa del batlle Urteaga, el convent del Mínims fora de les muralles (actual convent de la Placeta), convent de les Agustines on està l’actual Mercat, que junt amb el convent dels Mínims es van tombar el 1936 en la Guerra Civil, el palau d’Antoni Banyuls i la casa dels Xolbi.
La fortificació del poble i la construcció de torres de defensa a la costa es deuen a que estaven en una època de conflictes. En 1609 l’expulsió dels moriscs des dels ports de Dénia i Xàbia. També eren habituals els atacs de pirates del nord d’Àfrica i de bandolers. Alguns dels bandolers que actuaven en la zona eren de Xàbia, com: Cruanyes, Xolbi, Bas, Erades, Sapena i Guardiola.
Però, a que es dedicava la gent en aquesta època?
En 1591, el 66,8% eren camperols, el 15,3% eren capes urbanes (2 ciutadans, 10 professionals liberals, 6 mercaders, 7 comerciants, 46 artesans, 12 clergues i 4 funcionaris), el 4,2% eres pescadors, el 9,7% eren viudes, el 3,1% tenien altres professions i el 0,9% estan sense identificar.
El que mes es cultivava a Xàbia eren els cereals (que convertien en farina en els molins de la Plana) i la vinya. Desprès en menor quantitat hi havien: ametllers, figueres, garrofers i oliveres. El 73% de les parcel·les no eren exageradament grans, ja que no passaven de 50 fanecades i eren propietat del propis llauradors.
El 1766 es contaven fins a 100 casetes de camp amb un pou i una sénia per a fer horta. També hi havia unes quantes terres que eren propietat del Marqués o d’altres famílies riques, que les treballaven altres llauradors.Des de que després de la conquesta cristiana es va formar el poble de Xàbia, sempre havia volgut la independència de Dénia i ho va aconseguir amb la concessió de Felip III amb la recomanació del Marqués de Dénia i favorit del Rey i des d’aquest moment que Xàbia te govern propi. | 0.861584 | curate | {"ca": 0.9362261669953977, "es": 0.06377383300460222} | http://amuxabia.weebly.com/activitats/category/articulos |
mc4_ca_20230418_8_419663 | Ken Follet: "Estic en contra dels nacionalismes i la independència de Gal·les seria desastrosa"
L'escriptor opina que seria "terrible" que els gal·lesos haguessin de demanar un permís de residència per treballar al Regne Unit
2 min. Barcelona 30/09/2014 14:26
651x366 Ken Follet (EFE / Hugo Ortuño) Ken Follet (EFE / Hugo Ortuño)
Ken Follet ha presentat aquest dimarts la seva nova novel·la 'El llindar de l'eternitat' (Plaza & Janés), un treball que posa punt i final a la seva trilogia sobre el segle XX a través dels fets més rellevants de la centúria. Entre ells, els nacionalismes, respecte als quals s'ha mostrat en contra, afirmant que per al seu país natal, Gal·les, seria "desastrós" independitzar del Regne Unit.
"No estic segur fins a quin punt el nacionalisme pot encaixar. Vinc d'un país molt petit i estic en contra d'aquest moviment, m'agrada la diversitat cultural i la unió econòmica. Què guanyaríem els gal·lesos amb la independència? ", ha qüestionat l'autor britànic en una roda de premsa al Teatre La Llatina de Madrid.
Follet ha continuat el seu al·legat en contra del nacionalisme preguntant-se quines serien les conseqüències per als gal·lesos si, en lloc d'optar lliurement a un treball a tot el Regne Unit, es veiessin obligats a demanar un permís de residència com passa als Estats Units. "Seria terrible", ha apuntat.
L'escriptor ha defensat la preservació de la identitat cultural dels seus conciutadans i que, al mateix temps, puguin gaudir d'una unió econòmica "que els faci prosperar". "Tenim tradicions molt antigues i la nostra identitat gal·lesa no es veu alterada per aquesta unió econòmica", ha apuntat. | 0.810887 | curate | {"ca": 0.9200492004920049, "eo": 0.0036900369003690036, "en": 0.015990159901599015, "de": 0.042435424354243544, "ms": 0.01783517835178352} | https://www.ara.cat/cultura/Ken-Follet-nacionalismes-independencia-Galles_0_1221478017.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_298778 | En acompliment amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’Abril de 2016, relatiu a la protecció de las persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, d’acord amb el Cap. III Sec.2 d’aquest reglament (en endavant RGPD), s’informa als usuaris i interesants del següent:
Finalitat. A LLEGIM.CAT tractem la informació que ens faciliten les persones interessades per tal de gestionar l’enviament de la informació que ens sol·licitin i prestar-li els serveis que ens són encomanats, és a dir, la gestió, administració, prestació, ampliació i millora dels serveis que l’usuari decideixi sol·licitar i contractar i als quals pot accedir des d’aquesta web.
A LLEGIM.CAT no elaborarem perfils comercials d’acord amb la informació sol·licitada, per la qual cosa li informem que no es prenen decisions automatitzades.
Conservació de les dades. Les dades personals proporcionades es conservaran mentre es mantingui la relació entre LLEGIM.CAT i els interessats.
Legitimació. La base legal per al tractament de les seves dades és la gestió i la resposta a la informació sol·licitada per l’interessat, així com la prestació dels serveis contractats i sol·licitats pel client o l’interessat.
La informació facilitada per LLEGIM.CAT i la prestació dels seus serveis a les persones interessades i clients està basada en el consentiment exprés que se li sol·licita.
Destinataris. Les dades dels usuaris es comunicaran únicament, prèvia informació i acceptació per a la prestació del servei, així com en cas de ser necessari a empreses del grup i col·laboradors, a l’encarregat del tractament i a aquelles entitats amb les que sigui necessària la comunicació, amb la finalitat de complir amb la prestació del servei anteriorment esmentat o atendre la sol·licitud d’informació.
L’usuari ha de tenir en compte que hi ha certes cessions de dades que són necessàries perquè es pugui prestar el servei sol·licitat i realitzar la prestació encomanada.
Procedència. Les dades personals que tractem a LLEGIM.CAT procedeixen de les seves sol·licituds i/o dels formularis facilitats pels interessats i usuaris.
Les categories de dades que es tracten són:
– Dades d’identificació bàsiques
– Adreces postals o electròniques
– Informació addicional facilitada per l’interessat
– Número de telèfon facilitat per a avisos
– No es tracten dades especialment protegides
Tractament de dades i Drets. De conformitat amb el que estableix la normativa vigent en Protecció de Dades de Caràcter Personal, i concretament en el Reglament general sobre protecció de dades (RGPD), l’informem que les seves dades seran incorporades a un fitxer sota la responsabilitat de LLEGIM.CAT amb domicili a Barcelona, al carrer Francesc Carbonell, nº 46, amb la finalitat de poder atendre, gestionar, informar-los i donar seguiment a les vostres consultes i peticions.
En compliment amb la normativa vigent, LLEGIM.CAT els informa que les dades seran conservades durant el termini LEGALMENT ESTABLERT.
LLEGIM.CAT posa en coneixement dels interessats i usuaris que es compleix amb la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals, ja que es considera que la privacitat dels usuaris i el secret i seguretat de les dades personals que es puguin facilitar mitjançant aquest servei, necessàriament requereix l’adopció de mesures tècniques i organitzatives necessàries per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accessos no autoritzats i robatori de les dades personals facilitades, en el seu cas, tenint en compte l’estat de la tecnologia, naturalesa de les dades i riscos als quals es troben exposats.
LLEGIM.CAT informa que procedirà a tractar les seves dades de manera lícita, lleial, transparent, adequada, pertinent, limitada, exacta i actualitzada. És per això, que LLEGIM.CAT es compromet al tractament confidencial i a adoptar totes les mesures raonables perquè aquests es suprimeixin o rectifiquin sense dilació quan siguin inexactes.
D’acord amb els drets que li confereix la normativa vigent en protecció de dades de caràcter personal podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació de tractament, supressió, portabilitat i oposició, dirigint la seva petició a l’adreça postal indicada més amunt o bé a través de correu electrònic [email protected]
L’informem que en cas de que cregui que ha de presentar una reclamació podrà dirigir-se a l’Autoritat de Control competent.
LLEGIM.CAT no cedirà o comunicarà a tercers les dades rebudes sense consentiment exprés de l’interessat, excepte en el cas que la comunicació sigui necessària per prestar-li el servei que el destinatari ens hagi sol·licitat, i en aquells casos legalment previstos.
Condicions de registre de LLEGIM.CAT
Aquestes condicions de registre a LLEGIM.CAT es refereixen a l’ús de la plataforma pels usuaris.
LLEGIM.CAT es una plataforma que ofereix una selecció de llibres de qualitat de infantil i juvenil en català.
LLEGIM.CAT és una base de dades organitzada per edats, temàtiques i altres paràmetres útils per una bona elecció de una lectura de qualitat.
En el cas de menors LLEGIM.CAT suggereix indicar l’edat als sols efectes de classificació i per facilitar la tria als usuaris.
LLEGIM.CAT no es propietària de les publicacions i llibres que es donen a conèixer en aquesta plataforma.
Són els usuaris els qui sol·liciten o suggereixen la informació dels libres publicats per incorporar a la base de dades de LLEGIM.CAT.
LLEGIM.CAT es reserva el dret de triar i acceptar les publicacions i llibres que es publiciten.
LLEGIM.CAT no és propietària del ©copyright i drets d’autor dels llibres o publicacions de la base de dades LLEGIM.CAT.
El usuaris podran aportar la seva opinió dels llibres o publicacions i suggerir la seva ressenya, si bé LLEGIM.CAT es reserva el dret de incorporar-ho o no.
LLEGIM.CAT és qui elabora les ressenyes que es publiquen a la seva pàgina, d’acord amb els seus criteris de qualitat.
La petició o sol·licitud de incorporació d’una obra a LLEGIM.CAT no obliga a LLEGIM.CAT a incorporar-la.
El registre a la plataforma donarà dret a:
– rebre informació novetats
– donar opinió i valorar llibres i publicacions
– opcionalment, rebre la publicació en paper anomenada LLEGIM.CAT EN GRAN
Nul·litat
Si qualssevol de les clàusules de les Condicions Generals d’Accés i Ús fos declarada, totalment o parcialment, nul·la o ineficaç, la nul·litat o ineficàcia afectarà només a dita disposició o a la part de la mateixa que resulti nul·la o ineficaç, i les mateixes romandran vigents en tota la resta, tenint-se per no posada tal disposició o la part de la mateixa que resulti afectada. A tals efectes, les Condicions Generals d’Accés i Ús només deixaran de tenir validesa exclusivament respecte a la disposició nul·la o ineficaç, i cap altra part o disposició del mateix quedarà anul·lada, invalidada, perjudicada o afectada per tal nul·litat o ineficàcia, llevat que per resultar essencial hagués d’afectar a les Condicions Generals d’Accés i Ús de forma integral.
Legislació aplicable
Les Condicions Generals d’Accés i Ús es regiran i interpretaran de conformitat amb la legislació espanyola.
Club Llegim
Qui som
Llibres
FAQ
Blog
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Contactar
Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.
Accepta
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. | 0.828135 | curate | {"ca": 0.9854535837080137, "ku": 0.0013224014810896587, "es": 0.009785770960063476, "no": 0.0009256810367627612, "ja": 0.00039672044432689763, "en": 0.0011901613329806928, "sv": 0.0009256810367627612} | https://llegim.cat/politica-de-privacitat/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_189620 | La primera exhibició cinematogràfica a Catalunya va tenir lloc el 5 de maig de 1895 a Barcelona, quan es va presentar el cinetoscopi de Thomas Alva Edison a la Plaça de Catalunya. Les primeres exhibicions del cinematògraf dels germans Lumière es van realitzar a la Rambla de Barcelona el desembre de 1896. Mesos després, Antoni i Emili Fernández, dos fotògrafs catalans, van crear la casa de fotografia Napoleon, on es van començar a fer projeccions regulars. Al voltant d’aquestes dates, altres invents relacionats amb el que seria el cinema van ser presentats, com ara les llanternes màgiques, que presentaven imatges en moviment que despertaven la curiositat o un interès més científic que no pas artístic i ningú no podia imaginar les seves possibilitats futures. A poc a poc, les sales de projecció van proliferar a Barcelona a mesura que els empresaris veien possibilitats econòmiques en aquella nova forma d’oci. Les pel·lícules projectades eren habitualment importades de França, Itàlia o dels Estats Units i de mica en mica van començar a projectar-se pel·lícules de més durada i amb argument. | 0.873578 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.xtec.cat/origensdelcinema/cos-del-treball/el-cinema-a-catalunya/com-va-arribar-el-cinema-a-catalunya/ |
cawac_ca_20200528_2_93231 | Rescat d’una víctima mortal a Peratallada en caure a dins d’una fosa sèptica
Aquesta tarda, els Bombers de la Generalitat han treballat en el rescat d’una persona que ha perdut la vida en caure a dins d’una fosa sèptica a la població de Peratallada, al Baix Empordà. La víctima, un home de 39 anys, hauria caigut accidentalment a l’interior de la fosa quan intentava desembossar-la. L’avís de l’accident s’ha rebut a les 17.52 hores de la tarda.
Al lloc, han treballat quatre vehicles dels Bombers de la Generalitat amb la unitat del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) que, un cop han buidat el contingut de la fosa sèptica amb capacitat d’entre 2.000 i 3.000 litres, s’han fet càrrec de recuperar el cos del seu interior accedint-hi amb equips d’aire. Així mateix, també han actuat dues patrulles dels Mossos d’Esquadra que han dut a terme les diligències judicials pertinents.
A més, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha activat un helicòpter medicalitzat i una ambulància, així com també un equip de suport psicològic per atendre als familiars. | 0.854183 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.viladeroses.cat/rescat-duna-victima-mortal-a-peratallada-en-caure-a-dins-duna-fosa-septica/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_561638 | 24/6/2008 EUROCOPA 2008 Rafel Nadal s'ho passa bomba amb la selecció JAUME PUJOL-GALCERAN / ENVIAT ESPECIALLONDRES "¡Que viva España! ¡Que viva España!, ¡Oe, oe, oe, oe!". Els càntics es podien sentir a centenars de metres d'una de les entrades de l'All England Tennis Club de Londres. L'eufòria es va desfermar quan Cesc va marcar el penal de la victòria. Els seus crits van despertar més d'un dels veïns de la casa que Rafael Nadal ha llogat a Wimbledon. "Va ser una bogeria. Estàvem tots saltant, abraçats i celebrant la victòria", explica Albert Costa, l'extennista i actual entrenador de Feliciano López, que també va participar a la festa en què hi havia Gabriel Urpí, entrenador de la italiana Flavia Penetta; Elisabeth Sánchez, entrenador de la sèrbia Jelena Jankovic; Toni Nadal; Rafael Maymó, preparador físic del manacorí, i Benito Pérez Barbadillo, director de comunicació del campió de Roland Garros, que es va passar el dia enfundat en una samarreta vermella de la selecció espanyola.Nadal havia preparat la festa amb antelació. No volia perdre's el partit i ell mateix va anar a comprar l'aperitiu i les begudes per a la reunió. Abans va jugar un parell de partides amb la play station. Ell amb Espanya i Benito Pérez Barbadillo, amb Itàlia. "Em va guanyar dos cops per 2-1. Va ser una premonició", explicava ahir aquest últim.No hi va haver porra, però sí una aposta de sortir tots al carrer, totalment despullats, si marcava Güiza algun gol. Per sort no ho va fer. S'ho van passar d'allò més bé donant les seves opinions, les tàctiques que farien i ficant-se amb l'àrbitre, però a partir del minut 80 i fins al gol de Cesc "tots vam patir molt".Ahir, Nadal ho explicava al bloc que té al diari The Times. "Avui sóc una persona feliç, sempre ho sóc, però després del partit d'ahir no puc ser més feliç", escrivia. elperiodico.cat
Cadascú és lliure de pensar i fer el que li done la gana, no veig el problema on està que aquest home crega que la seva selecció és la espanyola i siga proper al PP.
En tot cas és noticia. Almenys ho és pel Periódico. | 0.846088 | curate | {"ca": 0.9613691931540342, "es": 0.02787286063569682, "it": 0.010757946210268949} | |
crawling-populars_ca_20200525_42_89592 | Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu us. Llegir més
Una galeta -comunament coneguda com "cookie"- és una parcel·la de text enviat entre un navegador web i el servidor que té accés. Les galetes s'utilitzen per diferenciar un usuari d'un altre i per passar informació d'una pàgina a una altra pàgina web durant la sessió d'un únic usuari. A l'Ajuntament de Sant Cugat es fa servir galetes per donar una millor experiència d'usuari. La informació proporcionada per les galetes ajuda a entendre com els nostres visitants utilitzen els llocs web de l’ajuntament perquè puguem millorar la forma en què presentem els nostres continguts. Aquestes galetes de s'anomenen de sessió no es poden desactivar i s'esborren al tancar el navegador. L’Ajuntament de Sant Cugat utilitza les galetes de Google Analytics per definir les sessions d'usuari i obtenir dades generals de la navegació als webs municipals. No recopilen dades personals dels visitants dels llocs web municipals i utilitzen els estàndards d’identificació i caducitat per tal d'atribuir correctament l'activitat del visitant.
Després de dies i dies de pluja i aprofitant aquesta finestra de bon temps que hem tingut avui, ha començat, tal com estava programada, la lliga d'atletisme escolar 18-19 que es fa a la pista d'atletisme de la ZEM La Guinardera i que organitza l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET) amb la col·laboració del Club Muntanyenc Sant Cugat.
Aquesta lliga s'emmarca dins del programa dels Jocs Esportius Escolars i hi participen infants de 3r a 6è de primària que fan atletisme a diferents escoles de la nostra ciutat.
En aquesta edició les escoles participants són: Gerbert d'Orlhac, Joan Maragall, Pi d'en Xandri, Ferran i Clua, Ciutat d'Alba, Turó de Can Mates, Pureza de Maria, i Pins del Vallès. Com és habitual els primers a participar han estat els atletes de categoria masculina (5è i 6è de primària) que ho han fet de 10:30 a 12:30 h i, tot seguit, de 12:30 a 14:00 h ho han fet els nens i nenes de categoria benjamí (3r i 4t).
Tots ells han hagut de fer un total de 10 proves que abraçaven totes les disciplines atlètiques (llançaments, resistència, salts, marxa atlètica i velocitat) i algunes d'elles s'han fet en formes jugades. Recordem que la finalitat d'aquesta lliga escolar, és inculcar als nens i nenes l'hàbit de fer esport, que els hi comenci a "picar" el cuquet de l'atletisme, que coneguin les posibilitats que té aquest esport i que s'ho passin molt bé tot fent amics i amigues. A més, un munt de valors són presents en aquesta lliga com per exemple, la idea de cohesió de grup, l'autosuperació personal, el respecte, l'esforç, la solidaritat entre companys, l'acceptació de l'èxit i la derrota, etc...
Els equips, teòricament formats per sis membres mixtes, han anat passant per cadascuna de les diferents estacions i han demostrat un bon nivell que de ben segur, jornada rera jornada aniran millorant.
Enguany, de moment, a baixat una mica la participació d'equips i d'escoles, tot i que per a les properes jornades, esperem que pugui venir tothom i s'acabin de completar els equips que en principi estaven inscrits.
La novetat d'enguany és que la lliga constarà de cinc jornades en comptes de tres. Hi ha dues que sota el paraigües del CMSC, faran que s'allargui aquesta competició i així els nostres atletes podran gaudir més de fer atletisme. Podeu consultar en aquest mateix web les dates de les jornades i d'altres competicions.
Us deixem penjada una mini galeria fotogràfica perquè us feu una idea de com són aquestes jornades.
Ens veiem a la 2a jornada prevista pel 2 de febrer'19. NO HI FALTEU!
Estàs comentant com a convidat. Queda reservat a l'administrador d'aquest web el dret de publicar i contestar els comentaris que es rebin. Tots aquells comentaris amb caràcter obscè o despectiu no es publicaran.
RT @Paidoscat: ‼️Avui se suspenen totes les activitats extraescolars esportives de l'OMET fins a nou avís. Hi haurà servei d'acollida sense…
OMET Sant Cugat
RT @ajsantcugat: L'Ajuntament #Santcugat també cancel·la totes les activitats municipals. Això inclou les extraescolars municipals (com per…
OMET Sant Cugat
L’Ajuntament #Santcugat tanca la majoria d’equipaments municipals de forma preventiva pel coronavirus. Això inclou… https://t.co/ZAt2UzFEVX
OMET Sant Cugat
A PARTIR DEL 2 DE MARÇ
RT @ajsantcugat: L'Ajuntament #Santcugat també cancel·la totes les activitats municipals. Això inclou les extraescolars municipals (com per…
by CUP SantCugat
RT @cugatmedia: La suspensió de les competicions afecta més d'una desena de clubs de la ciutat @ajsantcugat @EMDValldoreix @omet_santcugat…
by EMD de Valldoreix
RT @ajsantcugat: L'Ajuntament #Santcugat també cancel·la totes les activitats municipals. Això inclou les extraescolars municipals (com per…
by Marco Sz
Dilluns a dijous, de 10 a 13 i 17 a 20 h.Divendres, de 10 a 13 i de 16 a 19 h.Dissabtes de 10 a 13 h.
Copyright © 2014 omet.santcugat.catCreat amb HTML5 i CSS3 | 0.690907 | curate | {"ca": 0.9714169876342996, "de": 0.002635313196837624, "en": 0.0054733427934319885, "fr": 0.020474356375430772} | : /index.php/item/comenca-la-lliga-d-atletisme-escolar-18-19.html |
macocu_ca_20230731_1_619159 | Tag Archives: habitatge
Acaba el mes de Febrer de 2020 amb un preu mitjà del metre quadrat a Espanya de 1.736 Euros enfront dels 1.738 Euros que va acabar Gener ECONOMIA I EMPRESA. Segons les dades del portal immobiliari Hogaria.net del mes de Febrer, el preu de l’habitatge usat en venda va baixar un 0,1% respecte al mes de Gener i la variació ... | 0.749248 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_187385 | Els Tirallongues es preparen per fer el salt a la torre de 8 amb folre | NacióManresa
Els Tirallongues es preparen per fer el salt a la torre de 8 amb folre
per Redacció , 11 de novembre de 2018 a les 09:43 |
7de7 dels Tirallongues, descarregat dissabte a Manresa | Tirallongues
Els Tirallongues de Manresa han actuat aquest dissabte juntament amb la colla castellera dels Nyerros de la Plana amb motiu de la Diada de Vigílies de Sant Martí a la plaça Sant Domènec de Manresa.
A la ronda de pilars d'entrada,els Tirallongues han sortit amb 4 pilars de 4 i un pilar de 4 per part dels Nyerros de la Plana.
S'iniciava la diada amb la primera ronda de castells, els manresans descarregaven un 5d7 molt parat i molt segur en tot moment. A segona ronda exhibien un 7d7 que també aconseguien descarregar sense masses dificultats, aquest castell quedava registrat com el segon 7d7 d'aquesta temporada un castell que requereix molt castellers tant de pinya com de tronc. Per la tercera ronda descarregaven un 4d7 que mostrava molt segur i ben treballat. En quarta ronda executaven dos pilars de 5 i finalitzaven la seva diada amb 3 pilars de 4.
Per part dels Nyerros de la Plana sortien a primera ronda de castells amb un 2d6, un castell que quedava com intent després de caure la construcció a l'hora de carregar-lo, per la segona ronda descarregaven un 4d6i un 3d6 a tercera ronda, finalitzaven la jornada amb un pilar de 5.
Els manresans ja estan preparats per la diada d'aquest diumenge dia 11 de novembre a les 12h a la plaça de Crist Rei en motiu de la Diada de Sant Martí. Una diada que pot ser històrica per la colla ja que pretenen descarregar un 2d8 amb folre, una construcció de molta dificultat i mai feta abans per la colla. Per assolir aquest gran objectiu Tirallongues ha aconseguit reunir mes de 200 efectius de la colla i que a més també comptara amb l'ajuda en les pinyes de les colles castelleres veïnes del Bages.
Cultura i Espectacles, Tirallongues, castellers | 0.830385 | curate | {"ca": 0.9760081674323634, "en": 0.02399183256763655} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/79431/tirallongues/es/preparen/fer/salt/torre/amb/folre |
mc4_ca_20230418_11_144979 | — Mateo Isern (@mateoisern) 15 de març de 2019
jo li recomanaria que mirés de fer entendre als seus partidaris que millorin el seu idioma i no ens el facin passar per bo, quan els ministres del seu bàndol (155eros) ens el parlen que no son pas pocs, ens deixen caure paraules i frases com "minit.tro" "ecusha" "epesià atencióng" "eppaña" "zomo" quan no diuen "fuimo y noj encontremo", i hajta que "noj marchemo" i anar-hi anant. Aquest és l'espanyol que proposa? A mí, aixó també em molesta i molt i per tan, fareu be de millorar aquest parlar vostre tan palurdo, en lloc de volguer imposar-lo a un altra, que sense haver-lo pogut estudiar a escola, té més voluntarietat, reconeixement i legitimitat. No espero que m'entengui però jo ja li he dit.
Per Socias=casta, fa 2 mesos
Això és bipolaritat, no?
Allò a què aspiram és a que es forasters s'adaptin an es nadius, com passava fa 3 segles (o no tant) i no a s'enrevés com passa ara. I això irrita molt
Sr. Isern, vosté creu que no poder demamnar -UN CAFË EN LLET- i te diguin, "no lo entiendo" "hábleme en inglés, aleman, italiano etc.pero en catalan no".Si fos -un rebentat de tres caires- ho podría entendre, estam a Mallorca, ¿perqué no va fer el pregó en les dues llenguas? peró no, havia de ser castellá, ¿aixó és defensar l'igualdat de llengues ?.
Sembla que ha agafat l'idea de Risto en lo del sofá, bé, está en el seu dret, peró el nom vertader és ¡sorpresa! "Todo es Mentira " com tot el PP, no m'agrada insultar peró per jo vosté és, un C.de F. com molts mallorquins que reneguen de lo seu.
I com deim aquí /entre poc i massa, se mesura passa /.
Salut i República dels catalanoparlants, que ja ho sabem, xerram, rallam, parlam, enrraonam, peró tots mos entenem,fins i tot eis que només "hablan" cosa que ells no volen fer. (demagògia PePera)
Una película d'en Paco Martinez Soria no té ni la meitat de caspa que aquest vodevil. Sa llengua de ca nostra mai será sa forastera, Capisci? Comprenez vous? Do you understand?
Per Rudi, fa 2 mesos
Catalanista...? Més bé serà obsessionat contra el català.
Ara fatxa... crec que tu ja ho dius tot per pareixer de Vox.
Per La llengua uneix. Per això s´inventà., fa 2 mesos
El que discrimina, Sr. Isern, és que una manada de mascles violin en grup una al·lota i un magistrat mascle (of course) els absolgui!
Pregui perquè no hi hagi vida al més enllà!
Per Aixo no es serios, fa 2 mesos
Aixo no es el que feia en Gollum?.
-Els dels PP (i la dreta en general de les illes) cada vegada treballen mes per la seva patria o els seus origens , el dilema per ells no obstant consisteix en sapiguer quins son els seus origens i crec que ni ells ho saben.- I aixi els vá.
Totes les llengües són una riquesa cultural, i aquest "senyor" quan diu que la llengua deMallorca i el què és absurd és dir q | 0.786851 | curate | {"ca": 0.8313384113166485, "es": 0.11207834602829161, "ro": 0.01994922016684802, "fr": 0.00544069640914037, "en": 0.006528835690968444, "it": 0.007254261878853826, "pt": 0.00544069640914037, "ar": 0.011969532100108813} | https://www.dbalears.cat/politica/2019/03/16/325159/video-doctor-mateu-entrevista-mister-mateo-isern-ataca-llengua-mallorca-perque-divideix-discrimina.html |
mc4_ca_20230418_8_670661 | Santiveri Tarragona: noviembre 2014
Els agressors de la pròstata en l'home jove, a banda de les causes mèdiques, són l'estrès, els estats emocionals negatius, la depressió i l'ansietat que poden afectar el control neurològic de la glàndula, així com contenir la micció molt de temps ja que això força la bufeta i pressiona la pròstata.
Tampoc són bones algunes activitats esportives com muntar a cavall, ciclisme, motos, quads, fins i tot moltes hores al volant comprimeixen la pròstata.
Què pots fer per la teva pròstata?
Els aliments més recomanats són: magrana, llavors de carbassa, llevat vermell d'arròs, tomàquet, col, nap, escarola, peix blau, fruits secs, germen blat, sèsam, llevat de cervesa, soja
- Complementa la dieta amb algun suplement dietètic que contingui zinc (regula les hormones masculines), seleni (essencial en la prevenció del càncer de pròstata), licopè (redueix el creixement de la pròstata i prevé el càncer), vitamines a, D i E, (bloquegen l'oxidació de les teixits i els seus efectes nocius) i isoflavones de soja (ja que hi ha estudis que demostren que els homes que prenen almenys una beguda de soja al dia redueixen en un 70% el risc de patir càncer de pròstata
Nou anunci per la revista VIU TARRAGONA.
Òbviament cal introduir en la dieta setmanal aliments més energetizantes com les llegums secs i la fruita seca i intentar fer 3 àpats complets al dia (esmorzar, dinar i berenar) i 2 refrigeris a mig matí ia mitja tarda. D'aquesta manera l'organisme tindrà prou combustible per produir l'energia que necessita per enfrontar-se a la jornada laboral o escolar.
L-Carnitina: aquest combinat de dos aminoàcids (la metionina i la lisina) tan usat pels esportistes i en les dietes per aprimar perquè ajuda a transformar el greix en energia, és un magnífic energetitzant, l'efecte es nota des del primer dia. Es pot prendre en forma líquida o en càpsules.
El ginseng siberià o eleuterococo: Els gingenósidos són el principal component d'aquesta planta d'origen asiàtic que actua sobre els sistemes nerviós i hormonal combatent l'estrès. És ideal per a adaptar-se de nou a les matinades, l'estrès escolar, al canvi d'hora oficial ia les jornades de treball. És ideal en preadolescents i dones en etapa de pre menopausa.
Probiòtics i rave negre: com no hi ha res que ens robi més l'energia que una mala digestió i com en aquesta època solen aguditzar els problemes digestius, cal recordar una vegada més la utilitat de prendre probiòtics (en vials un cada matí en dejú) i extracte de rave negre que actua a nivell de la vesícula biliar -el funcionament sol veure alterat en els canvis de temps- i és un bon remei també contra els refredats.
Si a més d'aquests consells intentes protegir-te dels "lladres d'energia" com són la contaminació electromagnètica (dormir prop d'aparells elèctrics encesos), el tabac, l'alcohol, els dolços, el cafè i el menjar precuinat, el menjar ràpid i sense horaris, els llocs tancats i sense llum natural, entre d'altres, tindràs la teva energia en les condicions més òptimes. | 0.911051 | curate | {"es": 0.01160092807424594, "ca": 0.9751408684123302, "it": 0.013258203513423931} | http://santiveri-tarragona.blogspot.com/2014/11/ |
macocu_ca_20230731_10_52613 | Entrada Autor: metring » Dimecres 18/05/2022 16:11
Avui una boca collita. Hem vist les rajoles de l'època del Gran Metro que tal i com havia dit El Llop fa temps, es veuen a una de les boques de túnel (l'original, la del sentit Zona Universitària, l'altra la van enderrocar amb el perllongament de l'andana per fer encabir trens de 5 cotxes). Caldria neteja i restauració, però ara es veuen força millor que fa temps: D'altra banda, la periodista Mar Calpena ha fotografiat restes de publicitat de les andanes: | 0.73986 | curate | {"en": 0.09861932938856016, "it": 0.04339250493096647, "ca": 0.8579881656804734} | |
mc4_ca_20230418_14_505096 | Wikiloc | Ruta Cotiella, Punta Reduno, Pic de Yali i Cotielleta per Canal de la Estibiella i el Circ, Refugi i Bassa o Ibón d’Armeña
alpinisme (Rutes alpinisme a Espanya → Aragó → Barbaruéns )
Cotiella, Punta Reduno, Pic de Yali i Cotielleta per Canal de la Estibiella i el Circ, Refugi i Bassa o Ibón d’Armeña
Cotiella (2912 m) pel Circo de Armeña (alpinisme)
2017-06-17 Cotiella, Cotielleta, Punta Yali, Punta Reduno. (alpinisme)
Ibón de Plan o Basa de la Mora por Barbaruéns (cursa de muntanya)
Vuelta al Cotiella: Armeña - Ibón de Plan - Ribereta - Pala del Puerto - Erata de las Brujas - Cotiella - Armeña (senderisme)
Vista 497 vegades, descarregada 38 vegades
a prop de Barbaruéns, Aragón (España)
Magnífica ruta sortint des d’aprop de Barbaruéns en la que enfilarem la costeruda i descomposta Canal de la Estibiella i desprès farem un llarg i panoràmic tram carener passant pels cims de Punta Reduno (2545m), Pic de Yali (2706m), Cotielleta (2731m) i Cotiella (2912m), aquest ùltim pujant OPCIONALMENT per la seva cresta SE i el posterior Corredor on caldrà fer alguna grimpada. Per tancar el cercle davallarem per la Carena SO i travessarem l’espectacular Circ d’Armeña fins el Refugi homònim (lliure), des d’on per sender cómode i fressat (GR) farem pas per la Bassa o Ibón d’Armeña i arribarem al punt d’inici.
***RECORREGUT: Aparcament de les Salineras-Plana Estrimera-Captació d’aigües-“Clot tarterós”-Canal de la Estibiella-Cota secundària (2245m)-Cota secundària (2238m)-Punta Reduno (2545m)-La Collada-Cota secundària (2603m)-Pic de Yali (2706m)-Cotielleta (2731m)-Collado de Cotiella-Cresta SE-Corredor-Cotiella (2912m)-Carena SO-La Colladeta-Collado de Cotiella-Circ d'Armeña-Mollar de Francha-Refugi d'Armeña (lliure)-Font de Riancés (manantial)-Refugi d’Armeña-Bassa o Ibón d’Armeña-Collada d’Armeña-Gargalluso-Los Baranetes-Aparcament de les Salineras.
***CRONICA: Desde la N-260 (entre Campo i Castejón de Sos) prenem una carretera seguint indicacions cap a “Seira” i “Barbaruéns”. La carretera aviat arriba a Seira i despres s’enfila mes estreta i revirada fins arribar a Barbaruéns. Just a l’entrada del poble prenem una pista de terra a l’esquerra (senyals de btt) que puja i, quan portem uns 2.5km de pista, aquesta es bifurca: seguim la pista de l’esquerra, que puja una mica mes i tot seguit arribem a l’aparcament de les Salineras, on deixem el vehicle. Iniciem la caminada pujant per la pista al S, tot seguit aquesta fa un revolt a la dreta, punt on la deixem i prenem un cami mig abandonat a l’esquerra (E) enmig del bosc. De seguida aquest cami es dilueix i pugem cap a la dreta (S) uns pocs metres sense un cami clar (alguna fita) pero per un bosc que deixa fer fins sortir a una pista, pista que prenem a l’esquerra i pujant, primer a l’E pero rapidament tombant al SO fins arribar poc despres als bonics prats de la Plana Estrimera, on trobem un abeurador i una petita cabana. Travessem els prats al S/SO i despres seguim un difus cami herbat (S/SO) que finalitza al costat d’una captacio d’aigües. A partir d’aquí pugem al S seguint sendes per un terreny força obert de clarianes i bosc cap a la marcada Canal de la Estibiella, encara llunyana pero ben visible davant nostre. No triguem a arribar a la base de la tartera que baixa de la Canal de la Estibiella, des d’on començem a pujar (S) per aquesta tartera de pedra petita i mitjana, en general força estable. Mes amunt, alrededor de la cota 1765m, començem a fer una diagonal cap a la dreta per una “llengua d’herba” que aviat ens deixa en la part baixa del clot tarteros que s’origina sota mateix de la Canal de la Estibiella. Enfilem (SO) la costeruda pujada per aquesta tartera, buscant les parts mes altes de les ondulacions i les pedres mes grans per tenir mes “grip” fins entrar en l’ample Canal de la Estibiella, canal que remuntem (S) fent una costeruda i relliscosa pujada a l’estil de les meves estimades canals del vessant N del Cadí, sempre buscant les pedres mes grans i els millors passos fins acabar guanyant la carena en un collet. A partir d’aquí encetem el llarg tram carener tot remuntant sense cami definit la carena de la dreta (NO), que poc despres s’aplana en coronar una cota secundaria (2245m). A partir d’aquí la carena esdeve una curta cresta aeria i horitzontal que superem fent alguna grimpada-desgrimpada pel fil de la cresta aixi com alguns pasatges laterals amb certa exposicio. Aquest entretingut tram acaba de seguida en la proxima i poc destacada cota secundaria (2238m), des d’on la carena s’eixample de nou i la seguim facilment pel fil (NO) gaudint de les vistes i fent una suau baixada que aviat ens deixa en un ampli coll. Des del coll tornem a pujar de valent (NO) sempre pel fil carener i, mes amunt, alrededor de la cota 2400m, la carena “s’encresta” un xic i fem un petit flanqueig per la dreta seguit d’unes grimpades facils (Iº) per una curta canal amb bons agafadors que ens deixa de nou en el fil d’una carena “amable” que acabem de remuntar (NO) fins el cim de la Punta Reduno (2545m), coronat per una fita cimera i des d’on gaudim d’una bona vista del recorregut fet fins ara i el que ens queda… Des d’aquest cim davallem resseguint el fil de la carena que es despenja a l’O fins arribar poc despres al collet de La Collada, des d’on tornem a remuntar (O), sempre pel fil carener i gaudint de bones vistes. Segons pugem la carena es cada vegada mes costeruda i, despres de passar per una cota secundaria (2603), ens decantem un xic per l’esquerra de la carena tot enfilant un tram força costerut que ens porta a assolir el panoramic cim del Pic de Yali (2706m). Des d’aquest cim seguim pel fil d’una carena-cresta força horitzontal amb tendencia al NO que aviat ens porta a passar pel capdamunt del cim del Cotielleta (2731m) i despres continuem al NO fent una curta baixada sempre pel fil d’una carena rocosa que de seguida ens porta al Collado de Cotiella. Des d’aquest punt fem una petita circular OPCIONAL, aixi que deixem a l’esquerra i per la tornada el cami d’acces habitual que passa per La Colladeta (el mes facil) i seguim recte (N) i pujant pel fil d’una cresta que aviat es fa estreta i definida pero facil. Aquesta cresta finalitza en una mena de collet des d’on tombem a l’esquerra (NO) en busca d’un corredor-canal que trenca les parets del costat E del Cotiella (just en l’entrada del corredor trobem una fita escadussera). Un cop trobada l’entrada del corredor ens enfilem grimpant (Iº-IIº) amb bons agafadors i buscant els millors passos (podem fer-ho mes facil o mes dificil). Aviat sortim d’aquest corredor i seguim pujant per un costerut vessant, pero tot seguit ens fiquem per un altre corredor-canal força dret on tornem a grimpar (Iº-IIº) fins sortir a l’extrem S de la carena cimera, des d’on uns pocs metres caminant al N ens deixen en l’ampli cim del Cotiella (2913m), coronat per un vertex geodesic i una bustia i des d’on gaudim d’una espectacular panoramica de 360º. Despres de dinar baixem pel cami habitual tot seguint un corriol (fites) que ressegueix la carena que es despenja al SO tot fent algunes llaçades fins arribar al marcat coll de La Colladeta. Apenes uns metres abans d’arribar al mateix coll de La Colladeta (hi han dues fites força grans juntes) girem a l’esquerra (E, fites) seguint una senda fitada que travessa força horitzontalment l’inclinat vessant S del Cotiella amb algun tram lleugerament penjat fins arribar de nou al Collado de Cotiella. De nou en aquest coll ara el travessem i baixem a l’altre banda (E, fites) per una canaleta facil pero força dreta on cal recolçar alguna ma. Acabada aquesta canaleta seguim una senda força marcada i ben fitada que s’orienta al NE i comença a fer una travessa descendent dels vessants pedregossos que envolten l’espectacular Circ d’Armeña, un paisatge arid i feresteg d’una bellesa singular. Ben aviat el pendent disminueix i anem seguint les abundants fites (imposible perdres) per aquest terreny pedregos i dur, sempre baixant al NE fins arribar alrededor de la cota 2200m a la zona del Mollar de Francha, un clot ple de simas i avencs mes propi del planeta Mart que de la Terra. A partir d’aquí la nostra senda (fites) agafa tendencia a l’E, cada vegada per un terreny mes “comode” i amb mes clapes d’herba fins arribar a una nova pedrera. Travessem aquesta pedrera (molt estable) tot orientant-nos al NE (fites) i despres seguim baixant (NE, fites) per una senda que evita les pedreres per una zona herbada que queda a la dreta i un xic per sobre del fons de la clotada (comte per que tambe hi han fites que continuen baixant pel pedregar del fons de la clotada…). Finalment la nostra senda (fites) es redreça a l’E/SE i acabem arribant al bonic Refugi d’Armeña (lliure), en bon estat i ben equipat amb taula, llar de foc i un “segon pis” amb 5 matalassos. Des del refugi fem una breu “anada-tornada” seguint un corriol (senyals GR) que surt al N i aviat ens porta fins la Font de Riances, on l’aigua brolla de la muntanya donant inici al Torrent del Barranc de Bisé. No cal dir que l’aigua es fresca i bonisima. Amb la cantimplora plena desfem el cami fet fins el Refugi d’Armeña i ara prenem un sender fressat (senyals GR) que surt al S/SE i va travessant clapes de pastures entre pins. Ja quan estem a prop de la Bassa o Ibón d’Armeña deixem momentaneament el sender del GR i prenem un corriol a la dreta que s’apropa a les aigües de la Bassa o Ibón d’Armeña, de poca fondaria (perfecte per donar-se un bany) i a dia d’avui ple de trocs d’arbres caiguts fruit dels allaus d’aquest hivern. Vist l’Ibón recuperem el fressat sender del GR i el seguim fent una breu pujada amb alguna llaçada que de seguida ens porta a travessar els bonics prats de la Collada d’Armeña. Des de la collada el sender (senyals GR) baixa amb tendencia al SE, primer suau i despres fent un tram mes costerut i sinuos que ens porta a travessar les marcades canals del Barranc de Gargalluso. Despres el sender (senyals GR) continua davallant amb tendencia al SE, poc despres travessem una nova canal-barranc, fem un breu tram mes planer i aviat el sender torna a davallar mes marcat i sinuos dins d’un bosc de pins passant per la zona de Los Baranetes. En travessar un altre barranc el sender que portem (senyals GR) esdeve una mica mes ample i el seguim de baixada fins arribar poc despres a una cruïlla senyalitzada: seguim cap a “Barbaruens” per un sender fressat (senyals GR) que surt a l’esquerra, inicialment al SE pero de seguida tomba a l’E/NE i baixa fortet i sinuos dins del bosc fins arribar a una nova cruïlla senyalitzada. En aquesta cruïlla deixem el sender que portavem i els senyals GR (van a l’esquerra) i nosaltres seguim recte (SE) per una senda que inmediatament surt a un cami herbat i, tot seguit, arribem a l’aparcament de les Salineras on iniciavem la ruta.
***NOTA: Breu tram aeri i amb certa exposició a l’inici del recorregut carener, just entre les cotes secundàries 2245m i 2238m (per evitar-lo cal perdre força metres pel vessant O de la carena). Algunes grimpades (Iº-IIº) amb bons agafadors en l’accès final al Cotiella pel Corredor (evitables fent una “anada-tornada” des del Collado de Cotiella per la via de descens aquí descrita que passa per la Colladeta [accés normal]). Pujada per terreny tarteròs (força estable) en la Canal de la Estibiella, comte amb la caiguda de pedres si es va en grup. Aquestes “dificultats” són fàcils per gent habituada pero poden ser difícils o perillosses per gent molt poc experimentada. Des de la Captació d’aigües fins assolir la carena anem sense un camí definit, pero el terreny deixa fer sense problemes. Durant el llarg recorregut carener en general tampoc tenim camí definit, pero l’orientació es obvia, cal seguir la carena fins el Cotiella. La baixada pel Circ de Cotiella està perfectament fitada i l’ùltim tram des del Refugi de Armeña seguim un sender fressat (GR). Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat.
Aparcament de les Salineras
Plana Estrimera
Captació d’aigües
Base de la Tartera
'Clot Tarteròs'
Canal de la Estibiella
Cota secundària (2245m)
Cota secundària (2238m)
Punta Reduno
Cota secundària (2603m)
Pic de Yali
Cotielleta
Collado de Cotiella
Cresta SE
2.813 m
Circ d'Armeña
Mollar de Francha
Travessem pedrera
Refugi d’Armeña
Font de Riancés (manantial)
Bassa o Ibón d’Armeña
Collada d’Armeña
Gargalluso
Los Baranetes
Cruílla / Sender esquerra
Cruïlla / Recte / Deixem GR
lamu 13/03/2019
Aquesta ruta te una pinta espectacular! gran resenya i millors fotos, me l'apunto per l'estiu!
Aventura't 14/03/2019
Hola lamu, coneixen-te com et conec sé que la gaudiràs de valent, ja m'ho diràs!
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Cotiella, Punta Reduno, Pic de Yali i Cotielleta per Canal de la Estibiella i el Circ, Refugi i Bassa o Ibón d’Armeña https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/cotiella-punta-reduno-pic-de-yali-i-cotielleta-per-canal-de-la-estibiella-i-el-circ-refugi-i-bassa-27289474 Salutacions, Wikiloc | Rutes del Món | 0.808677 | curate | {"ca": 0.935428660339194, "es": 0.0526684300606815, "fr": 0.003812042943830714, "hr": 0.0007779679477205539, "pt": 0.0013225455111249417, "de": 0.0011669519215808308, "ru": 0.0012447487163528862, "it": 0.0019449198693013848, "ro": 0.0016337326902131633} | https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/cotiella-punta-reduno-pic-de-yali-i-cotielleta-per-canal-de-la-estibiella-i-el-circ-refugi-i-bassa-27289474 |
mc4_ca_20230418_12_118227 | El Consolat de l'Uruguai es nega a entregar una nena al seu pare tot i una sentència del jutjat de Vielha - Teleponent
Inici Comarques Pirineu El Consolat de l’Uruguai es nega a entregar una nena al seu...
El Consolat de l’Uruguai es nega a entregar una nena al seu pare tot i una sentència del jutjat de Vielha
La mare, que ara viu a Castelldefels, se la va endur al seu país al·legant que l'home havia abusat de la nena, però els tècnics asseguren que la menor està millor amb el pare
El Consolat d’Uruguai a Barcelona s’ha negat aquest divendres a lliurar una nena de set anys al seu pare, d’origen asturià i veí de Vielha, que en té la custòdia legal. La menor viu actualment amb la seva mare, nacional del país sud-americà, a Castelldefels (Baix Llobregat).
Segons va sentenciar una jutgessa de Vielha el 25 de setembre passat, la dona havia de portar la seva filla al consolat aquest divendres al matí perquè minuts després la recollís el seu progenitor, però el cònsol uruguaià s’hi ha negat al·legant legislació internacional.
Segons ha publicat ‘El Periódico de Catalunya’, el cònsol Juan Pablo Tagliafico ha notificat a l’home que no li lliurava la menor perquè no és competent per executar una sentència espanyola. A més, el Ministeri d’Afers Exteriors de l’Uruguai ha emès una nota en què subratlla la inviolabilitat de les seves dependències diplomàtiques a Barcelona.
La història va començar quan la mare va denunciar el 2016 al pare per abusos a la menor i maltractaments a ella, però el cas va ser arxivat a Espanya el mes de febrer passat i ell va acusar la seva exparella de sostracció de la nena per emportar-se-la a l’Uruguai, una batalla legal que va acabar fa uns dies amb una sentència judicial que obligava la mare a deixar la nena al consolat aquest divendres a les deu del matí.
La dona s’ha presentat poc abans d’aquesta hora en un cotxe custodiat pels Mossos d’Esquadra, tal com havia ordenat la jutgessa, i s’ha dirigit amb el seu advocat, Mario Guerrero, a les dependències del consolat, que han estat tancades amb clau. Una hora després s’ha presentat el pare amb el seu advocat i, llavors, el consolat els ha notificat formalment que no els lliuraria la menor perquè no és competència seva.
El pare s’ha posat en contacte amb el jutjat per explicar el que ha passat, i des de dependències consulars s’ha deixat clar que no atendrien les sol·licituds que poguessin arribar per part del jutjat.
Així mateix, en el seu comunicat a la premsa, el Ministeri d’Afers Exteriors uruguaià ressalta que la sentència en què s’obliga a lliurar la menor en el seu consolat “no és conforme al dret internacional, vigent sense reserves a Uruguai i al Regne d’Espanya, que recull les normes del Dret Internacional Consuetudinari”. “L’esmentada sentència desconeix la inviolabilitat dels locals que preveu l’article 31 de l’esmentada convenció, com així també la inviolabilitat personal dels funcionaris consulars d’acord amb l’article 41 […] en disposar que el Consolat General de la República a Barcelona assumeixi una determinada funció, com la d’execució d’una sentència judicial i que tot això passi amb l’advertència d’intervenció policial, considerant aquesta una extralimitació greu”, assegura l’Uruguai.
En aquell país el cas s’ha convertit en un assumpte mediàtic anomenat ‘cas Maria’, el nom de la progenitora. Hi ha mobilitzacions de protesta i aquest dijous a la tarda hi havia convocada una manifestació davant de l’ambaixada espanyola a Montevideo.
A Espanya, el progenitor també va iniciar el 2017 una recollida de signatures a Vielha per recuperar la menor. Segons la mare, per a la menor serà una separació “traumàtica” perquè fa tres anys que no manté cap relació amb el pare i el seu desig és seguir vivint al seu costat.
El 2016, mare i filla van viatjar a l’Uruguai per visitar la família de la dona. Durant el vol, la menor, que encara no havia complert els 4 anys, va fer dibuixos de contingut sexual que van conduir a Maria a sospitar que la seva filla podia estar patint abusos sexuals per part del pare. Tres especialistes diferents d’Uruguai van visitar a la nena i la mare arran d’aquells dibuixos.
La directora de l’Institut Tècnic Forense de Montevideo va redactar el 23 d’agost del 2016 un informe en el qual la menor expressava “pors a la figura del rol patern, absent i agressiu”. “La nena ha estat espectadora de violència domèstica i protagonista de conductes inadequades i violentes per part del seu pare”, va afegir.
Una altra psicòloga, Laura Gandolfo, va concloure que “es comprova que fins arribar a Montevideo la menor ha viscut en un ambient violent, en un entorn més aviat aïllat. En les seves expressions verbals, jocs i dibuixos es veuen indicadors d’abús sexual per part del pare, en activitats obligades relacionades amb ‘jocs sexuals’ (…) Aquests successos esdevinguts a una edat tan curta (3 anys) van generar gran confusió i angoixa en la nena”.
La mare va denunciar al pare a l’Uruguai per maltractament masclista i per abusos sexuals a la nena, va tallar la relació amb ell i va decidir establir-se al seu país. El pare, paral·lelament, va denunciar la seva exparella per la sostracció de la menor en un jutjat de Vielha. L’assumpte va acabar en un litigi internacional que va resoldre que mare i filla havien de tornar a Espanya. Ho van fer l’estiu del 2018. El consolat de l’Uruguai a Barcelona li va buscar una feina a Castelldefels, localitat en la qual resideix gran part de la comunitat uruguaiana establerta a Catalunya.
L’Audiència de Lleida va arxivar definitivament les denúncies per abusos sexuals a la menor i de violència masclista contra la mare el febrer passat. Segons Mario Guerrero, actual advocat de Maria, la jutgessa va prendre aquesta decisió sense acceptar cap dels informes pericials que la mare havia portat d’Uruguai, cosa que ha causat indignació en aquell país.
El sobreseïment d’aquesta causa es basa, sobretot, en un informe de l’equip d’assessorament tècnic i d’atenció a la víctima (EATAV) que desacredita la versió de la mare i detalla que la menor “no fa, en cap moment, cap tipus de relat de referència a una presumpta situació abusiva de caràcter sexual”. Una altra psicòloga, en canvi, va declarar que no podia determinar ni la presència ni l’absència de l’abús.
L’EATAV, segons aquesta resolució, tira per terra els informes dels experts d’Uruguai: “Són fruit d’un posicionament psicoterapèutic” i, per tant, “no es poden tenir en compte en l’àmbit forense”, en no reunir els principis d'”imparcialitat, neutralitat i objectivitat”. Al seu entendre, no tenen en compte “l’interès secundari” de la mare de la nena, “ja que es troben en el context d’un litigi per la custòdia de la filla”.
Després de l’arxivament de les denúncies contra el pare, va arrencar per la via civil la disputa per la custòdia de la menor. En aquesta segona causa judicial, els pèrits catalans descriuen la mare com “algú que interfereix en el vincle amb el pare (…), que exerceix una pràctica alienadora nociva per a la menor (…), i amb una baixa escala de sinceritat” i incideixen en l'”alt risc per a la menor de continuar vivint exclusivament amb la dona”. Al pare, per contra, els psicòlegs d’aquí el veuen com “algú angoixat per la situació” i “amb nivells alts de sinceritat”.
De fet, la sentència de Vielha recull que l’Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família (EATAF) considera que la mare té personalitat paranoide amb tendència a l’histrionisme” i recomanen que la dona se sotmeti a tractament psiquiàtric per tenir la guarda de la seva filla. Tot i així, la dona s’hi nega. També expliquen que la dona havia dit a la nena que el pare era dolent i havia fet mal a la petita anys enrere. Les tècniques que van atendre la nena van explicar que aquesta estava tranquil·la quan estava sola amb elles, però actuava diferent amb la mare davant.
Els serveis socials de l’Ajuntament de Castelldefels, per ordre del jutjat de Vielha a la DGAIA, han supervisat la dona i com tenia cura de la seva filla des que van instal·lar-se en aquesta ciutat l’estiu del 2018. En el seu informe certifiquen que la menor ha estat escolaritzada, atesa mèdicament i té una llar, monoparental, adequada. En la seva conclusió valoren “positivament el progrés de la situació familiar”.
La sentència de Vielha dona la custòdia completa al pare, que tindrà l’ajut dels avis, i permet a la mare veure la nena dues hores cada dissabte en el Punt de Trobada de Vielha. L’estada amb la mare no se li permetrà fins que no se sotmeti a tractament psiquiàtric.
Article anteriorNeilson confirma que deixa de portar vols a l’aeroport de Lleida-Alguaire
Article següentComencen els cursos d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana | 0.864508 | curate | {"ca": 0.990042838948709, "es": 0.009957161051290957} | https://www.teleponent.cat/el-consolat-de-luruguai-es-nega-a-entregar-una-nena-al-seu-pare-tot-i-una-sentencia-del-jutjat-de-vielha/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_8732 | Durant els cap de setmana i/o èpoques vacacionals d’abril a juny us proposem un itinerari de senderisme familiar des de Casa Hortal de | 0.673488 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vallboi.cat/ca/proposals?f%5B0%5D=motivation_topic%3A70&f%5B1%5D=motivation_topic%3A158&f%5B2%5D=traveller_type%3A162 |
mc4_ca_20230418_10_16523 | FUTBOL ÉS FUTBOL? | Carles Ribera | Opinió | La República
FUTBOL ÉS FUTBOL? FUTBOL ÉS FUTBOL? FUTBOL ÉS FUTBOL? FUTBOL ÉS FUTBOL? + FUTBOL ÉS FUTBOL? E-mail
FUTBOL ÉS FUTBOL?
FUTBOL ÉS FUTBOL? FUTBOL ÉS FUTBOL? FUTBOL ÉS FUTBOL? FUTBOL ÉS FUTBOL? FUTBOL ÉS FUTBOL? E-mail
El discurs de Megan Rapinoe a Nova York porta a pensar que igualar per dalt l’esport femení i el masculí és acostar la professionalitat d’ells a la d’elles
Fa només una setmana no sabia qui era Megan Rapinoe, capitana de la selecció de futbol dels Estats Units. No és que no m’agradi el futbol femení, simplement no m’agrada pagar per veure esports a la televisió. Tampoc pago per veure Messi, però, ja se sap, Messi és a tot arreu. La primera notícia que m’ha arribat sobre la Rapinoe no ha estat cap reportatge o crònica sobre un dels seus partits, sinó que, gràcies a les xarxes socials, he pogut escoltar íntegre el discurs que va fer fa uns dies a Nova York en l’homenatge que hi van rebre les campiones del món. No us el perdeu.
Sentint i veient parlar aquesta futbolista, amb un discurs d’alta càrrega política i social i un gran aplom comunicatiu, em costa imaginar en el seu lloc algun esportista masculí que li arribi als tacs de les botes. En Pep, en tot cas, i pareu de comptar.
Generalitzar a partir d’un sol cas és arriscadíssim, però no deu ser gaire agosarat pensar que les esportistes professionals tenen el cap més ben moblat que els seus homònims. Ni que sigui perquè les diferències d’expectatives econòmiques fan que elles hagin de compaginar l’esport amb els estudis o l’aprenentatge d’alguna altra professió. Rapinoe, per exemple, és graduada en sociologia i en ciències polítiques. La majoria de les seves companyes, també són universitàries. En la majoria d’equips professionals dels principals esports, hi ha més estudiantes que estudiants, segons les estadístiques.
No voldria extreure conclusions precipitades a partir de l’anècdota del discurs de la futbolista americana, però en el camí de la igualtat de gènere no sé si l’objectiu seria tant que les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes, o bé que els homes tinguin les mateixes oportunitats que les dones. És a dir, que combinin la pràctica d’un esport amb la formació intel·lectual. Això seria igualar per dalt i, de passada, potser disminuir la mercantilització obscena de l’esport d’elit. Ah! I superar aquells magnífics discursos de futbolistes consagrats amb frases tan brillants com ara “el futbol és així”, “futbol és futbol” o “unes vegades es guanya i altres es perd”.
SEGON GRAU, TERCER GRAU
SALVAR EL PLANETA?
La República 13-07-2019, Pàgina 36
UNA SETMANA IMPORTANT
L’art de la Franja: sentència injusta
“La sentència no s’aguanta per enlloc”
Per què Espanya no és un Estat de Dret (de veritat)?
Més cove que peix
Witold Szablowski periodista i escriptor polonès
“La seguretat que donava el comunisme s’enyora”
“Andorra es comença a desenclavar”
les relacions de vellesa i joventut
La voluntat de Porcioles | 0.630497 | curate | {"hu": 0.06354060482500849, "ca": 0.8868501529051988, "fr": 0.006455997281685355, "uk": 0.010193679918450561, "es": 0.016989466530750934, "pt": 0.0010193679918450561, "eu": 0.00781515460414543, "en": 0.007135575942915392} | https://www.lrp.cat/opinio/article/1635819-futbol-es-futbol.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_115889 | Avui us venim a recomanar lectures saludables que creiem que us encantaran! El 23 d'abril celebrem Sant Jordi a Catalunya, una festivitat que ens encanta i consisteix en la tradició de regalar llibres i roses a les persones que ens importen. Ets un cocinitas i a més, t'agrada llegir? Aquest any, serà el primer després de la pandèmia que es pugui celebrar amb total normalitat, així que des de TALKUAL, volem recomanar-vos algunes obres literàries...
El que no sabies del Dia Mundial del Clima
Avui dissabte 26 de març és el Dia Mundial del Clima i, com ja sabeu, a TALKUAL apostem al màxim...
La primavera i les seves fruites
Aquest 20 de març arriba la primavera, i amb ella, les seves fruites i verdures acolorides! Però…...
TALKUAL compleix 2 anys i es reconeix com a empresa social i solidària
Estem de celebració tribu! Coincidint amb el segon aniversari de l'empresa, l'ajuntament de Lleida...
No només compres fruita i verdura, compres molt més
No només compres fruita i verdura, compres molt més:Camp + sorpresa + color + temporada +...
Com podem cuidar del planeta?
Durant els últims anys, els humans hem actuat com si el planeta tingués recursos il·limitats. Cada...
La visió de Creu Roja sobre cuidar als altres
Cada setmana, el Pepito Tugues i el Josep Maria Salla, voluntaris de Creu Roja de Tàrrega, venen a...
Prev 1 2 Next
TALKUAL
Vam néixer amb la missió d'eliminar el desperdici alimentari i construir un sistema alimentari millor per a tots. | 0.75782 | curate | {"es": 0.08119361554476058, "ca": 0.8799444829979182, "pt": 0.020124913254684247, "gl": 0.004857737682165164, "en": 0.009021512838306732, "zh": 0.004857737682165163} | https://blog.talkualfoods.com/ca/tag/sostenibilitat/page/2 |
macocu_ca_20230731_0_105004 | Ja pensant en el Casal d’Estiu’22
B.- Per aquelles famílies que necessiteu suport presencial, podreu adreçar-vos a l’Ateneu del Poblet (en l’horari d’atenció establert) demanant cita prèvia a [email protected].
Per últim comentar-vos que a causa de les reformes que es realitzaran als edificis del Centre Cívic Sagrada Família, el Casal d’Estiu Sagrada Família es desenvoluparà a l’Ateneu el Poblet, no obstant seguirà amb el mateix funcionament, a la reunió de famílies us concretarem més informació. | 0.792545 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_101589 | Tens una botiga en línia? Doncs atent perquè els consells SEO per a fitxes de productes d’eCommerce que t’ofereixo en aquest post t’ajudaran a generar més ingressos amb el teu negoci digital. Sona bé, oi?
Avui vull que vegis com pots guanyar visibilitat als cercadors amb uns consells SEO per optimitzar les fitxes dels productes del teu eCommerce. En definitiva, veurem com ho pots fer perquè les teves fitxes atreguin més visites d’usuaris que busquen comprar productes com el teu.
Com més enfocat estigui el SEO per a les fitxes dels teus productes d’eCommerce, més possibilitats de fer caixa 😉
Índice de contenidos
1 Què és això del SEO per a fitxes de producte eCommerce?
2 Per què cal aplicar tècniques doptimització SEO per a fitxes de producte eCommerce?
2.1 #1. Realitza una investigació de les keywords que t’interessen
2.2 #2. Optimitza amb elles el contingut a nivell de SEO on page
2.3 #3. Corra’t les descripcions
2.4 #4. Compte amb les imatges, no t’oblidis d’optimitzar-les!
2.5 #5. No menyspreïs els links interns
2.6 #6. Aprofita el filó de les xarxes socials
2.7 #7. No et carreguis les fitxes de productes sense estoc
Què és això del SEO per a fitxes de producte eCommerce?
El més probable és que si estàs ficat en aquest món de les vendes en línia ja sabràs a què em refereixo amb SEO per a fitxes de productes d’eCommerce. Però per si de cas t’ho aclareixo en dues línies.
Igual que qualsevol altre contingut web, les fitxes de producte d’una botiga en línia rankeen als cercadors. A l’hora de competir per aquest posicionament orgànic és aconsellable aplicar una sèrie de tècniques o estratègies destinades a millorar el posicionament als SERPs. Però el SEO als llocs destinats a l’eCommerce té les seves peculiaritats.
Els consells que vull compartir avui amb tu tenen a veure amb l’optimització d’una cosa molt concreta dins de la botiga online: les fitxes de producte.
Per què cal aplicar tècniques doptimització SEO per a fitxes de producte eCommerce?
A la teva botiga online tens dues opcions pel que fa a les fitxes de producte:
Pots optar per elaborar una fitxa mediocre fent malament i passar del SEO. Com? Deixant les descripcions del producte en blanc o amb molt poc text, carregant a la teva web imatges sense optimitzar, de qualitat pèssima, que no deixen apreciar les característiques de l’article, limitant les fitxes a un grapat de característiques que no aporten res… Aquestes fitxes potser atrapen algun client despistat, però difícilment aconseguiran que la teva botiga en línia es converteixi en referent.
O pots decantar-te per l’altra opció, treballar una mica i fer les coses bé des del principi, que és el camí que hauries de triar si busques una botiga en línia competitiva.
Els eCommerce es reprodueixen com a bolets. Cada dia en neixen unes quantes, i per tant, costa més que els clients et trobin entre tanta competència. Si almenys les teves fitxes de producte estan currades tens molt de bestiar perquè Google et miri amb bons ulls, et doni una posició òptima en el seu rànquing, i el client acabi donant amb tu i comprant.
Per això, pots provar cadascun d’aquests set consells SEO per a fitxes de productes eCommerce que et porto avui.
#1. Realitza una investigació de les keywords que t’interessen
És important dur a terme una investigació de paraules clau. Saber com està buscant la gent el producte que tu subministres és vital.
Posa molt èmfasi a seleccionar keywords long tail o “paraules clau de cua llarga” per centrar molt més les cerques. Per exemple, “sabatilles esportives dona” , que “sabatilles running triatló Triumph per a dona” . La primera keyword, més genèrica, podria coincidir amb moltes més cerques, però la seva competència és altíssima; mentre que la segona, molt més concreta, té més possibilitats d’arribar específicament a un grup més reduït de dones que busquen comprar aquestes sabatilles específicament, o almenys unes de molt semblants.
#2. Optimitza amb elles el contingut a nivell de SEO on page
Un cop tinguis la llista de keyword principal i relacionades les has d’utilitzar en llocs clau de la fitxa de producte.
Si ets un usuari avançat en tot allò relacionat amb l’eCommerce aquest consell et semblarà molt obvi. Però no ho ha de ser tant, quan observes que a moltes botigues en línia, encara que es nota que disposen d’una llista de keywords força decent, només la fan servir en el títol del producte.
Les keywords han d’aparèixer a:
Title i meta description: molt importants per al SEO on page (especialment title).
Etiquetes h1 i h2: si t’ho muntes bé, en una descripció d’extensió mitjana tens de sobres per ficar un parell de h2 (o un com a mínim).
Url de la fitxa: Col·loca la paraula clau a la url, i si pots acompanyar-la amb el model del producte que també hauria d’aparèixer al nom del producte. Un exemple podria ser www.mitiendaonline.com/category/zapatillas-esportivas-negras-mujer-x124.
Tampoc t’obsessions amb les keywords fins al punt de descuidar l’ human friendly. Un cop les tinguis situades als llocs estratègics t’has de centrar a escriure per a l’usuari. Utilitza sinònims, paraules relacionades, longtail… Que el resultat sempre sigui natural, clar i accessible. Recorda: ¡SEO semàntic!
Si vols saber més sobre com trobar keywords longtail per a la teva estratègia SEO a eCommerce, consulta el link que t’acabo de deixar.
#3. Corra’t les descripcions
T’has limitat a copiar les descripcions que et dóna el proveïdor a les teves fitxes de producte eCommerce? Cagada total! MAI copies i enganxes. Per què? Doncs perquè si algun dels teus competidors també s’ha limitat a fer el mateix, ara tindreu la mateixa fitxa de producte i això és contingut duplicat, una de les grans obsessions de Google i, per tant, penalitzable.
Toca ficar-se a farina i treballar-se una mica els textos de la teva fitxa de producte. Procura sempre parlar de beneficis en comptes de centrar-te a descriure característiques. Explica-li al client què obtindrà si adquireix aquest producte.
No tens perquè imitar la Telebotiga, però tampoc d’explicar-te telegràficament: “sabatilla negra dona transpirable sola antilliscant”. Conquereix el client amb les teves paraules i que senti que necessita aquest producte a la seva vida.
Si et corris unes descripcions àmplies amb unes 300 paraules d’extensió, amb una estructura de subtítols (h2), ia més hi afegeixes bones imatges optimitzades, o fins i tot algun vídeo explicatiu del producte, estaràs guanyant molts punts perquè Google t’habri les portes de les volies i l’usuari compri a la teva web.
Això és el que busques!, no?! 😉
#4. Compte amb les imatges, no t’oblidis d’optimitzar-les!
Quan el client no pot tocar el producte, la imatge és la clau. Si vens a Internet ho has de tenir molt en compte. Mostra a la teva botiga online fotografies del producte de la màxima qualitat i amb el màxim detall possible. Si són imatges pròpies, ho brodes.
A més, aquestes imatges han d’estar optimitzades. Aquest és un daquests consells SEO per a fitxes de productes eCommerce que solen passar per alt moltes botigues virtuals. Com les pots optimitzar?
Redueix al màxim el pes: per augmentar la velocitat de càrrega de la pàgina.
Fes servir keywords en el nom del fitxer d’imatge: fixa’t en la diferència entre “imagen_123.jpg” i “sabatilles-esport-dona.jpg”. Com creus que Google trobarà millor el teu producte?
Mai deixeu buida l’etiqueta o atribut Alt (text alternatiu): és la descripció que es mostra quan hi ha un problema de visualització de la foto per part del navegador.
També heu d’emplenar l’etiqueta Title.
No t’oblidis de col·locar en aquestes etiquetes la clau principal i alguna variant semàntica.
#5. No menyspreïs els links interns
L’estructura d’enllaços interns és clau per posicionar un lloc web , ja sigui una pàgina de nínxol o un eCommerce, perquè es considera un factor vinculat a la usabilitat.
Una bona manera de fer “linkbuilding intern” és a través dels productes relacionats que complementen el que està veient lusuari en aquest moment. També és bona opció suggerir quins productes van comprar altres clients a la web. Fixa’t a Amazon o Zalando, per exemple.
#6. Aprofita el filó de les xarxes socials
No has de donar l’esquena a les xarxes socials perquè et poden donar molt de joc. Incloure botons per compartir els teus productes és un bon punt de partida. Si l’usuari s’encoratja a fer clic difondrà la fitxa entre els seus seguidors augmentant l’abast i la interacció de la botiga.
Des de Google sempre et diran que les xarxes socials no influeixen en el posicionament, però tots sabem que alguna repercussió sí que tenen els senyals socials.
També és positiu incloure valoracions de clients a la fitxa de producte, que són en definitiva contingut indexable. D’altra banda, i sortint-nos del que estrictament relacionat amb el SEO a nivell tècnic, les opinions dels altres poden determinar en gran mesura la decisió de compra. Si al costat del producte apareixen valoracions positives estàs guanyant punts perquè l’usuari decideixi fer-lo fora a la cistella. Aquestes valoracions, a més, poden ser incloses per Google als seus Rich Snippets o dades estructurades.
#7. No et carreguis les fitxes de productes sense estoc
Una gestió correcta de les fitxes de productes sense estoc és imprescindible en un eCommerce. Tens un producte esgotat que no es reposarà en el futur. Què fas? Si et limites a eliminar la fitxa de producte i estava posicionada al cercador estaràs generant un error 404 com una casa. Una altra cagada!
No perdis el trànsit que estava arribant a aquesta url, aprofita-ho a través d’ un redireccionament (301 si s’ha eliminat aquest producte definitivament o 302 si és temporal) a una altra secció de la teva web com una fitxa de producte similar, una categoria o una subcategoria .
Una altra opció seria incloure un breu text a la fitxa on indiquis a l’usuari que aquest producte ja no està en estoc i suggerir altres articles semblants de la teva botiga. Tria l’opció que prefereixis però mai et limitis a eliminar, sense més ni més.
Si poses en marxa aquests set consells SEO per a fitxes de producte eCommerce estaràs guanyant punts, pujant posicions als rànquings i apareixent davant de l’usuari que realitza cerques transaccionals (enfocades a la compra).
Si necessites una mà a la nostra agència de posicionament web Barcelona et pot donar un cop de mà.
Ja veus que són tàctiques força assequibles que pots aplicar al dia a dia de la teva botiga virtual. Creus que m’he deixat alguna cosa important per esmentar quant a optimització SEO de les fitxes de productes eCommerce? Deixa un comentari!
I si t’ha semblat un article útil, comparteix-ho amb altres usuaris perquè puguin aplicar també aquests consells! 🙂
Si vols ampliar una mica la informació pots consultar el Manual de seo per a ecommerce de Jordiob
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
You need to agree with the terms to proceed
Envia un comentari
Compartir
Últimes entrades
Els 5 millors cursos de SEO online i presencials del 2015 – 2022
10 nov. a les 08:00
0
Vols aprendre les tècniques SEO més avançades? T’agradaria descobrir com conquerir els primers resultats de cerca a Google? No et perdis la llista amb els millors cursos en línia de SEO a Espanya!
Màrqueting DigitalSEO
Canvis de l’algoritme de Google el 2014 i previsions SEO 2015
18 oct. a les 10:02
0
Amb una actualització cada 17,5 hores de mitjana, Google no dóna respir als SEO. La majoria de canvis en el seu algorisme de cerca passen desapercebuts. Però uns quants sacsegen amb força els resultats de cerca. Repassa amb nosaltres l’historial amb les principals actualitzacions durant el 2014 i descobreix què esperem els experts en posicionament web per aquest 2015.
SEO
Com posicionar un post a Google
17 oct. a les 10:53
0
Aconseguir que un post es posicioni als cercadors per una keyword amb competència baixa/mitjana pot ser molt fàcil si tenen compte aquest post. Si optimitzeu correctament, les possibilitats de posicionar correctament són abismals. Avui expliquem com optimitzar un post perquè els cercadors, i Google en concret, ens tractin amb afecte.
SEO
Val la pena estudiar un màster SEO? Quin és el millor?
10 oct. a les 08:15
0
Si has arribat fins aquí, és probable que et trobis en alguna de les situacions següents : Acabes d’estudiar una… | 0.701382 | curate | {"ca": 0.9627414531641477, "it": 0.0037985937121150894, "es": 0.009213610280449366, "de": 0.0008082114281095934, "en": 0.00880950456639457, "sr": 0.001131495999353431, "zh": 0.0013739594277863089, "hu": 0.0004849268568657561, "pt": 0.0033136668552493334, "ro": 0.0016164228562191869, "vi": 8.082114281095935e-05, "fr": 0.0061424068536329104, "sv": 0.0004849268568657561} | https://rodanet.com/ca/7-consells-seo-per-a-fitxes-de-productes-ecommerce/ |
mc4_ca_20230418_2_735919 | Fotos de la Sortida a la platja!
Seguim amb les fotos!
Diuen que una imatge val més que mil paraules així que... jutgeu vosaltres mateixos😜! | 0.566251 | curate | {"es": 0.2318840579710145, "ca": 0.7681159420289855} | https://casalsamc2020.blogspot.com/2019/07/fotos-de-la-sortida-la-platja.html |
mc4_ca_20230418_6_204242 | Enterrem la sardina16 de febrer de 201717 de febrer de 2017 by Cellers Categories: General Després de la disbauxa que representa el carnaval, el dia 1 de març se celebra l’inici de la quaresma. Aquest dia és conegut com el dimecres de cendra, i tradicionalment la cultura popular ha celebrat aquesta data amb l’enterrament de la sardina.
← Els orígensTast de Marxa Nòrdica a Carol Vallès → | 0.757174 | curate | {"ca": 1.0} | http://cellerscarol.com/2017/02/16/enterrem-la-sardina/ |
cawac_ca_20200528_5_75474 | L'església parroquial d’Albons, situada en el punt més enlairat del poble, és un edifici romànic que fou edificat en dues etapes. La primera, als segles X-XI i, la segona, als segles XII-XIII.
...
La primera inclou l'absis i la major part de la nau, amb un aparell de carreus o pedres de mida petita, no massa ben tallades, posades en fileres que no sempre segueixen una regularitat ni una linia horitzontal. Segurament és degut a la mida i forma irregular de les pedres. A l'absis també hi trobem aquests tipus de pedres, més visibles sobretot a la meitat superior
Aquesta primera nau es va allargar cap a l'oest en una segona fase constructiva. És una ampliació de pocs metres de llargada, que es pot veure perfectament gràcies al canvi d'aparell del mur que dòna a migdia, però sobretot al de tramuntana, que queda dins el pati del castell.
La façana, de cara a la plaça del poble, ha estat encara més alterada. Després de la darrera restauració, que ha llevat les restes d’arrebossat modern que encara hi quedaven, s'hi poden veure clarament els diferents canvis d'aparell i l'aresta que senyala l'inici de la primitiva coberta, sobreaixecada en un moment indeterminat. | 0.839367 | curate | {"ca": 0.9974226804123711, "sh": 0.002577319587628866} | http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1070_SCugatAlbons/_SCugatAlbons.htm |
macocu_ca_20230731_0_391166 | Una antropòloga i psiquiatra, Eva, arriba a una illa-presidi. Allà coneix Saul i Mehab, dos presos que compleixen la seva pena amb resiganació. Saul és a punt de ser ajusticiat, però Eva intercedeix davant l'oficial i la ... | 0.66014 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_159404 | Luxosa casa situada en zona residencial molt tranquil · la i propera al centre del poble de Cabrils, en la qual destaquen l'amplitud d'espais i les impressionants vistes al mar Mediterrani.. A la planta principal, hi trobem un amplíssim saló-menjador amb sortida a una terrassa amb vistes espectaculars al mar, cuina amb office i zona de rentat, la suite principal amb vestidor, gran bany amb dutxa i banyera d'hidromassatge i sortida a la terrassa, un altre bany i un altre dormitori.. A la planta superior, un gran dormitori amb tres llits i una petita cuina, un altre dormitori, un bany i un altre gran saló amb zona de billar i una altra terrassa espectacular.. Disposa de garatge per a 3 cotxes, ascensor, sala per a gimnàs, terres de parquet, calefacció radial per terra, fusteries d'alumini ... i un preciós jardí amb piscina i amb un agradable menjador d'estiu i barbacoa.. Pensada en cada detall per a les famílies més exigents. | 0.715165 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_141693 | Arriba el Tió a l’escola
Fa dies que els infants de l’escola ens parlen del Tió, d’arbres de Nadal, de llums... Però aquí a l’escola el Tió encara no havia arribat...Així que aquest matí ens hem posat l’abric i hem sortit a buscar-lo pel patí.
“Tió!! !”Més no podiem cridar, hem buscat per les barques, pel tobogan...Finalment el Nye, la Lena, l’Emma B. s’han apropat a un munt de fulles i sota amagat han descobert al Tió!! !
Ha estat un matí molt emocionant! !Ara ja sabeu a portr-li molt menjar i a cantar-li! | 0.702941 | curate | {"ca": 0.8853754940711462, "en": 0.011857707509881422, "fr": 0.001976284584980237, "id": 0.10079051383399208} | |
mc4_ca_20230418_11_300807 | Fluïdoteràpia guiada amb picco en pacients amb xoc sèptic
Bataller Bassols, Adriana
Use this identifier to quote or link this thesis: http://hdl.handle.net/10803/283383
Legal Deposit: B-24428-2014
ISBN: 9788449046025
Keywords: Xoc sèptic; Aigua extravascular pulmonar; Fluïdoteràpia; Septic shock; Extravascular lung water; Fluid theraphy
Una de les principals recomanacions en la reanimació inicial dels pacients amb sèpsia és realitzar una fluïdoteràpia precoç i agressiva, sobretot en aquells pacients amb signes i símptomes d’hipoperfussió o xoc. L’administració endovenosa de grans volums de fluids s’ha demostrat que millora la supervivència d’aquests pacients i en redueix les complicacions. En l’evolució del xoc sèptic, i en la fase de sèpsia reanimada, la fluïdoteràpia segueix jugant un paper important en el tractament d’aquests pacients. No obstant, no queda clar quan s’hauria de limitar aquesta administració o, el que és el mateix, quin període de temps seria el més adient per seguir amb una reposició agressiva de fluids. Després de la reanimació inicial del xoc, la fluïdoteràpia innecessària, és a dir, aquella que no millora la perfusió, pot augmentar l’aigua extravascular pulmonar, exacerbar l’edema i afavorir el destret respiratori, amb el conseqüent augment dels requeriments de ventilació mecànica i de la mortalitat. Per tal d’evitar una administració inadequada de fluids es poden fer servir variables hemodinàmiques com la pressió venosa central o també variables volumètriques. Aquest treball estudia l’eficàcia de guiar la fluïdoteràpia en pacients post-operats amb xoc sèptic d’origen abdominal en les primeres 48 hores d’ingrès, a través de la combinació de dos paràmetres volumètrics[un paràmetre estimatiu de la volèmia (GEDV: volum global al final de la diàstole) i un paràmetre estimatiu de l’edema pulmonar(EVLW: aigua extravascular pulmonar)]. Es tracta d’un estudi observacional prospectiu on es compara un Grup de pacients que se’ls guia la fluïdoteràpia mitjançant GEDV i EVLW (Grup d’intervenció) amb un altre grup històric de pacients similars (Grup control) que se’ls guia la fluïdoteràpia de la forma convencional. Els resultats demostren que els pacients que se’ls va guià la fluïdoteràpia amb la combinació dels dos paràmetres volumètrics, van tenir un balanç de fluids menys agressiu, menys durada de ventilació mecànica i menys estada a l’unitat de reanimació, i afirmant que una fluïdoteràpia conservadora millora el pronòstic d’aquest tipus de pacients.
One of the main recommendations for initial resuscitation of patients with sepsis is to administer early and aggressive fluid therapy, especially in patients with signs and symptoms of hypoperfusion or shock. Intravenous administration of large quantities of fluids has shown to improve the survival of these patients and reduce complications. In septic shock and during the phase of resuscitated sepsis, fluid therapy continues to play an important role in the treatment of these patients. Nevertheless, it is not clear at what point the administration of liquids should be limited nor the ideal amount of time to wait before making an aggressive fluid replacement. After initial resuscitation, innecessary fluid therapy (that is to say, therapy that does not improve perfusion) can increase extravascular lung water, exacerbate edema and favor respiratory distress, consequently increasing mechanical ventilation and mortality requirements. In order to avoid an inadequate administration of fluids, hemodynamic variables like the central venous pressure or also volumetric variables can be used. This study analyzes the efficiency of fluid therapy in post-operative patients with abdominal septic shock within the first 48 hours of admission using a combination of two volumetric parameters [estimation of volemia (GEDV: Global End Diastolic Volume) and an estimation of pulmonary edema (EVLW: Extra-Vascular Lung Water)]. This is a prospective observational study that compares a Group of patients in which fluid therapy is guided by GEDV and EVLW (Intervention group) with a historic group of similar patients (Control group) in which fluid therapy is guided in the conventional manner. Results demonstrate that patients in which fluid therapy was guided with a combination of both volumetric parameters had less aggressive fluid levels, less mechanical ventilator time and a shorter stay at intensive care unit, all affirming that conservative fluid therapy improves prognosis in these types of patients.
abb1de1.pdf (1.690Mb) | 0.62794 | curate | {"ca": 0.5177226406734603, "en": 0.47806823216659283, "pt": 0.004209127159946832} | https://www.tesisenred.net/handle/10803/283383 |
racoarticles_ca_20221005_2_5370 | Is porsos de culturo cotolo-E no viuen molt intensoment el present i tendeixen o perdre lo memório histórico. T ompoc
no gosen dedicar molto otenció 01 seu futuro Tot el continent europeu esto ofectot per uno excessivo preocupoció pel presento En el cos de lo nació catalana, potser es vol oblidor un possot omorg que va morcar negotivoment tontes biogrofies personols. lo lIorgo dictadura del general Franco, que va imposor uno pou artificial després d'uno guerra molt enverinodo, s'ollunyo rapidoment del nostre presento Per oltro port, els nois i noies que van néixer I'ony 1975, quon va morir el dictador, tenen jo disset onys i desconeixen la repressió política, social i cultural que van coracteritzor les de cad es anteriors. Comen~o a possar, per exemple, que el coneixement més generalitzot de la lIengua catalana per port deis joves que han gaudit d'un ensenyament lingüísticament normalitzat, no EDITORIAL suposa uno opció expressa per uno utilitzoció preferent de lo lIenguo catalana en lo sevo vida habitual. Per progmotisme, utilitzen freqüentment lo lIenguo esponyolo i no eston motivots o fer uno opció intencionado i militont o favor de la lIenguo catalana. No poden recordar que lo lIengua catalana ha sobreviscut per l ' obstinoció, de vegodes heroico, deis cotolonoporlonts. T ompoc no són prou modurs per o descobrir les formes subtils de dominoció que corocteritzen lo situoció actual de lo lIenguo catalana. A Barcelona s'ho orgonitzot recentment uno exposició que recordo un deis moviments estetics més representotius del final de lo dictadura franquista . Es tracto d'uno incursió intencionado en els onys difícils i espe -ron~ots que gestoven els somnis democratics. l ' onomenot ort conceptual ojudo o recordar i comprendre uno epoca recent pero completoment diferent de I'octual. l'ort conceptual, que abarco un període de temps entre els onys 1964 i 1980, permet identificar, d'uno manero privilegiado, les inquietuds de lo culturo catalana d 'oquell momento És un ort que vol occentuor lo importancia de les idees per sobre deis material s, que es complou en lo dimensió efímero per sobre de lo permanencia temporol, que incorporo nous mitjons expressius com el propi cos, el vídeo o el poisotge, i que es presento omb un ospecte pobre i onticomerciol, pero polemic i contestotori. Tol i que I'ort conceptual té punts de contacte omb ortistes d'oltres lIocs del món, com Morcel Duchomp, Mon Royo Worhol, el seu desplegoment o Cotolunyo és molt original i lo for~o innovadora deis seus representonts és un fenomen único En I'ort conceptual es rodicolilzen les recerques del surreolisme de Joon Miró i, molt especiolment, de I'obro del poeta i orlisto experimen-101 Joon Brosso, que tonl van influir els moviments esletics de I'informolis-MUSEUS me i de I' ovontguordisme. El que semblo ciar és que Cotolunyo va ser el morc ideal de I'ort conceptual, perque lo culturo catalana vivio opossionodoment lo resistencia contra lo dictoduro, el desig de salvar lo propio identitot nocional, i lo reivindicoció de lo sevo trodició de modernitot estetico, cultural i político. Presenlem el dossier sobre I'ort conceptual comporti nt la responsobilitot de lIuito contra I'oblit. Tombé oferim uno entrevisto o I'historiador Josep Benet, un deis inlel•lectuols cotolons més lúcids, més fidels i més exemplors, o qui recentment lo societot cololono ha volgut expressor ogro'iment i afecte omb motiu del seu 70e oniversori. Josep Benet represento lo nostro voluntot de salvar lo memoria per o ossumir les altes responsobilitots del presenl i del futuro Felix Mortí
EL MUSEU DE LA CIENCIA DE BARCELONA
osar el ciutoda en lo pell , , p del científic": aquesto és lo frase que resumeix lo filosofio del Museu de lo Ciencia de Barcelona, segons el seu director, Jorge Wogensberg, que o més és cotedralic de físico o lo Universitot de Barcelona. El Museu compleix omb uno importont funció, que és difondre lo culturo científico. "Fins fa poc temps, els coneixements omb més influencio o lo vida del ciutoda eren I'humonístic i el religiós -diu Wogensberg-. Pero oro s'ho de tenir en compte el científic, que no sois preveu el futur, sinó que I'orrossego". I afegeix que el ciutoda, "té codo vegodo menys drets o ser un ignoronl científic, sobretot en uno societol democratico en que és consultot contínuoment". El Museu va ser inaugural o finols de 1980. Actuolment té uno superfície real d'exhibició de 3.000 metres quodrols, més 2 .500 metres quodrots en serveis -solo d'octes, botigo, bor-i nous espois que eslon ocupan uns 1 .400 metres quodrots més. Hi ha quolre soles permonents: optico, ones, mecanico i "El planeta viu". El fet que s'onomenin permonents no significo que no poleixin convis, jo que quon hi ha nous elements interessonts per ser incorporots, s'hi ofegeixen. Peró els convis són esporadics. T ombé hi ha sales semipermonents, on es produeixen més innovocions: "Inventor lo materia", solo d'informatico i d'ollres. Al museu tombé hi ha plonetori i uno estoció metereologico, oixí com exposicions temporols . Entre les que han onot possont pel museu, col citar les d'immunologio, el cervell, temps i rellotges, volcons i terrotremols, lo ciencia i lo revolució francesa. lo mojor port són de producció propio i es fon de manero que després puguin ser ilineronts i viotjor per tot l'Estot esponyol. De lo moteixo manero, "lo carpo del Museu", és uno mostro itineront, que porto una selecció de les experiencies que hi ha o Barcelona. El museu es baso en I'experiment i en lo comunico ció. Uno oltro frase resumeix lo filosofia de les mostres: "prohibit no tocar". Expresso lo ideo con-Irario ols museus trodicionols, on el públic es limito o conlemplor coses . lo novo línio vol trencor omb els museu s puromenl contemplotius. Per OIXO, I'importont és que el visitont monipuli apare lis, que octui. lo ciencia es baso en fer preguntes o lo natura, com fa el científico El visitont ha de fer de científic i obtenir res postes ols seus interrogonls . Aquestes preguntes es plontegen jo ols visitonts més joves. "El click deis nens" és uno solo per visitonts de 3 o 7 onys, on hi ha uno serie d'experiencies odequodes o aquestes edots i un monitor que oprofito per fer pregunles ols nens, de manero que es fomilioritzin omb el per que d ' olguns fenómens físics. Potser la imoginoció o I'horo de presentar els temes i dissenyor els oporells inleroctius ha estot una de les clous de I'exit. No es presento uno imotge triomfolisto de lo ciencia, sinó aquesto tal com éso Uno mitjono de mig milió de visitonls I'ony és lo xifro que el col• loco al moteix nivell que els més importants museus calolons -i fins i tot de l'Estot-, com el Picosso o el Dolí. Més de lo meitot són escoles i hi ha un nombre creixent de visitonts estrongers. Aixo no vol dir que el museu sigui rendible económicoment, jo que cap CATAlÓNIA museu de lo ciencia, enlloc del món, no ha éso Sense un suport finoncer, com el de lo Fundoció Coixo de Pensions -I'entitot d'estolvi més importont del poís-, o lo quol pertony el museu, no hi hourio possibilitots de tirar-lo endovont. "Peró lo rendibilitot del museu -diu Wogensberg-no és económico, sinó social. A més, un museu interoctiu i actual com oquest sempre necessito noves inversions ". El museu reolitzo oltres octivitots. "Els vespres del Museu" són conferencies, debots i toules rodones omb I'objectiu de crear opinió científico enlre els no científics. T ombé hi ha cursos diversos -ostronomio, folOgrafio científico-, cicles sobre temes diversos -lo imoginoció científico, lo complexitot, I'otzor-, lo botigo del museu -on es poden comprar lIibres, jocs i objectes científics-, octivitots per o escales i publicocions. Així moteix, promou lo recerco entre els científics que trebollen 01 museu .
Al loborotori es fon recerques que poden servir per crear noves experiencies o , per exemple, per onolitzor el comportoment deis animols que s'exposen. Tombé hi ha recerco pe-dogógico, sobre les preferElOcies d el públic i olió que li crido més I' o lenció. El Museu de lo Ciencia és un d eis fundodors i membre del " bo ard" d 'ECSITE -Europe o n Colloborolive for Science Induslrie ond T echnology Exhibition-, orgonilzo ció o escalo europeo que p romou I'inlerconvi en-Ire muse us i I'esludi d e coproduccions. Junl omb el Po lois de lo Oé-couverte d e París i el Museon de lo Hoio s'eslo p reporo nl uno exposició sobre el caos, que ci rculara o porl ir d e 1993 . El M useu de lo Ciencia de Barcelona no es limil o, per l onl, o uno lasco Ion imporlonl co m és lo d ' oferir uno visió ameno i o l roclivo deis conceples cie nlífics . T ombé té present lo imporloncio de reflexionar sobre el poper de lo ciencia, en uno socielo l que utilitzo conslonlmenl lo l ecnologio peró que, en general, no presto molla olenció o les repercussions d'oquests oven s;os. Invilo cien lífics i humonistes o debotre lemes filosóficocientífics. I reolitzo recerco sobre lemes pedogógics, museísl ics i científics, omb el desig de ser, o més de museu, cenlre de recerco. Aixó per-LLENGUA met que els físics, b ió legs, qUlmlcs, geólegs i d ' oltres científics que trebollen en I' equip del museu no es seporin de lo investigoció. Jo que, com diu Wogensberg, " cap científic pot sobreviure sense fer recerco ".
Xovier Duran
VIGENCIA DE L'OBRA DE POMPEU FABRA J o és goirebé com un axioma en sociolingüístico que les Jlengües de nocions sense estol es veuen sempre omenos;odes d'extinció -si més no o 1I0rg termini-o de progressiu esllonguiment, com condemnodes o intentar només de sobreviure fent lo viu-viu. Privad es d'uno oficiolitot exclusivo en tols els ombits de lo sevo monifesloció normal -escolo, mil jons de comunicoció, odministroció, comers;, etc.-i redu' ides o I'ús en els cercles fomiliors, es degraden 01 nivell de simples potuesos que els porlonts usen com poden o com volen omb lo foci! comoditol d'uno coso d'estor per coso.
El cotolo no es va poder eximir d ' oquest mol fot després d 'uns segles de decodimcio fru it de lo perduo d'unes lIibertots nocionols i de lo constont i progressivo supeditoció o lo lIenguo castellano . Per sort encaro, o causo del forl orreloment de lo lIenguo en el poble, aquesto, no sois no veié I'exlinció, sinó que, omb millor o pitjor fort una, no deixo de ser cultivado del tot en I' esfero que permet que uno lIenguo es pugui quolificor de lIenguo de culturo: lo literatura. Peró uno lIenguo de culturo, própioment dito, no pot sofrir cap reslricció d 'ús. Ha de ser el mitjo normal d'expressió d 'uno comun itot en quolsevol ombit de lo vida . I per aquesto finolitot, col necessorioment uno cloro codificoció de lo lIenguo en tols els seus plons integronts: orlogrofic, morfológic, sintoclic, lexic. Aro bé, o lo primerio d'oquest segle, el cotolo no podio presentar aquesto codificoció lingüístico unificado, molgrol els esfors;os d'escriptors i gromotics que hovien sorgit omb I'entusiosto moviment romontic de lo Renoixenc;:o de miljon segle possot.
Aquesto tosco de codificoció moderno del cotolo ero reservado o un home que omb roó ha estot onomenol " el seny ordenador de lo lIenguo cotolo ": Pompeu Fobro (1868Fobro ( -1948) ) . A vegodes, membres de comunitots Iingüístiques de condicions semblonts o les del cotolo, com occitons o sards, han monifestot uno meno de "santo envejo" envers els cotolons per hover tingut lo " sort" de lenir un Fobro. És veritot que Fobro va Irobor seguroment lo sevo lIenguo en unes condicions no ton precories com les de I' occito o el sord o Peró tombé deu ser veritot que olgú oltre que no hogués estot Fobro proboblement no hourio oconseguit el que ell va oconseguir. Tot i que no ero un lingüista professionol -ero enginyer industriol-, Fobro es féu uno sólido formoció en lingüístico romonico, que no posse' io cap deis seu s contemporonis preocupots pels problemes de lo gromotico catalana. Coneixio totes les lIengües romoniques i les obres deis grons romonistes . EII moteix hovio monifestot que, per o poder ocluor eficoc;:ment contra lo interferencia d'uno lIenguo polent i dominadora sobre uno o ltro de minoritario i més desprotegido, eolio coneixer 01 moxim totes dues. I ell les coneixio bé . Pompeu Fobro, més potser que d'oltres filólegs i escriptors del seu temps, tingué ben ciar lo ideo i lo voluntot decidido de retornar 01 cotolo el rong i lo dignitot de lIenguo de culturo, de lIenguo opto per o ser vehicle de comunicoció social d'uno comunitot nocional o quolsevol nivel!. I el seu propósit no ero un intent utópic, fruit d'un nocionolisme ingenu i entendridor, peró ignoront de les possibilitots de lo lIenguo própio.
Precisoment perque tenia profunds coneixements de lingüístico generol, de totes les lIengües romon iques i, sobretot, de lo histório de lo lIenguo catalana i de lo situoció en que es troboven en el seu temps tots els porlars cOlolons, pogué 1I0nc;:or-se omb outoritot moral o lo tosco follo de redrec;:or uno lIenguo que només subsistio omb lo simple i benignoment tolerado credencial de "vernocle" . Fobro es proposovo de restituir o lo lIenguo cololono lo fesomio, lo copocitot d ' expressió i lo funció social i político que hourio tingut per dinomica natural i per dret pro p i, sense lo subjecció o uno oltro lIenguo dominont que va hover de potir duront uns quonts segles. Segons ell, el cololo hovio de ser uno oulentico lIenguo nocional, que, si ero primero senyo d'idenlilot d'un poble, hovio de ser-ho en tots els nivells de lo sevo monifestoció, tont envers els pro pis usuoris, omb noturols vorionts dialectal s, com respecte o lo sevo projecció exterior, en q ue hovio de presentar-se com o netoment genu'ino i diferenciado d ' ocord omb lo própio natura . Hovio de poder ser uno lIenguo plenoment lilerorio, referencial o estondord, quolificocions diverses, segons qui i quon, per o expressor uno modolitol de lIenguo que lots els porlonts poden arribar o sentir com o própio i com o model de prestigio Aquesto lIenguo -com totes les de culturo-, no exempto d'un cert grou d ' orlificiositol, hovio de ser, omb tot, moximoment reflex de lo lIenguo parlado, que és I'outenticoment lIenguo i I'outenticoment vivo. Uno lIenguo escrito, del lot divorciado de lo parlado, no té futur, no s'oguonto. Per aquesto moteixo roó d ' hover de CATAlÓNIA lenir present en primer 1I0c lo lIenguo vivo, parlado, lo codificoció del cotolo modern no podio oblidor i pos sor per 011 les seves diverses modolitots d iolectols, que -d'oltro bando i sortosomenl-no són pos tontes ni ton diverses entre elles, com succeeix en oltres lIengües. En els cosos en que el cotolo modern, o causo de les vicissituds de lo sevo evo lució, presentovo 1I0cunes que no podio omplir o dificullots q ue no podio resoldre omb els mitjons de que disponio 1I0vors, Fobro, gran coneixedor del cotolo ontic, proposovo el recurs o possibles solucions que els textos clossics podien oferir-nos, sortosomenl no ton ollunyots com oixó del nostre estot actual de lo lIenguo. O'oltro bando, precisoment pel seu profund i extens coneixement de les lIengües romoniques, Fobro sabio que dovont molts problemes lingüístics, sobretol els que poden crear constontment els fenómens lexics deis neologismes, col saber observar ponoromicoment lo manero normal de reaccionar de les oltres lIengües germones, en particular les que presenten més ofinitot tipo lógico omb el coto lo, sense deixor-se endur sempre necessorioment per I'influx unilolerol i dominont del costello . Per tot oquest cúmul de roons i d 'oltres que, més circumstonciolment, es podrien odduir, Pompeu Fobro podio oferir lo sevo pro posta de novo codificoció del cotolo modern, sanci onado per lo Secció Filológico de l' ln stitut d'Estudis Cotolons, com uno base prou sólidoment fonomenlodo en lots els diversos nivells lingüístics perque en pogués osseguror lo revitolitzoció i perdurobilitot com o lIenguo de culturo. I oixó -com el moleix mestre Fobro InslOuava o ex plicitava en d iverses ocasions-, malgrat que cap codificació lingüístico no pot pretendre de ser considerado definitiva o immutable, per la mateixo dinamica vital de la lIengua que intenta protegir i canalitzar. Peró per o tota possible reforma o actualització de la normativa de la lIengua, tant gramatical com lexica, que puguin considerar oportuna en el decurs del temps els escripto rs -amb domini de lIur ofici i lo massa parlant, amb il •lustració necessaria-, sempre seran valids els principis i els metodes que guiaren Pompeu Fabra en la seva tasca magno de restituir la seva dignitat lingüística al catala. I -potser caldria ofegir-sense oblidar tampoc -com deia Caries Ribo 01 final del praleg del Oiccionari Fabra-que "la disciplina en les formes externes de I' idioma és e ncara per o I'escriptor el millor negoci; per ello se salva ell mateix de lo singularitat i coopera o evitar que I'idioma a la lIarga es trossegi en petits nuclis 10-
G lorio Bordons
A RT
JOAN BROSSA, POETA DE L'IMAGINARI
I poeta Joan Bross a (Bor-E celo no, 1919) ha estat uno refe r encia inevita b le i obligado per o les generacions d' artistes catalans que ha n anat so rgint consecutivament després de lo Guerra Civil. Amb lo seva actitu d d 'apropor lo poesia o lo vida, ha obert codo dio lo porto de I'art amb lo il'lusió de troba r-hi quelcom d e nou, de "ser ell mateix el p rimer sorprés d e lo troballa " . lo recerco d e lo cre a ció puro, amb esperit lúdic i imogin a ti u, def ugint tota repetició i fo rma lisme, ha esta t un ob jectiu i un lema d e treball que ha constru' it, finalment, uno obro poe tica coh erent, inconformista, que ha donat en tot moment un caracter experimental o uno obro que ha depassat tots els cod is establerts de lo literatura. A Bros sa se li deu I'enllae; entre les actitud s avantguardistes de lo poesia i lo plastica d'abans de lo guerra amb lo li teraturo i I'art de lo postguerra enmig d 'un desert culturol on ell provocara el sorgiment d ' altres actituds creatives semblants que obriran noves vi es en lo pinturo i lo literatura catalanes deis anys quaronta i cinquanta. A partir de I' any 1941, Brossa comenc;a o e xperimentar amb les imatges " hipnagogiques" i textos automatics sorgits del subconscient, activitat que entronco amb el coneixement de Freud i de lo psicoanalisi, experiencies que confronto amb el poeta J.V. Foix, representant del més pur surrealisme de lo poesia d ' avantguardo . Si bé I' encontre amb Foix I'any 1941 sera determinant, també ho sera lo seva trobada amb Joan Miró i el col • leccionista i mecen es de I' avantguarda Joan Prats, co-fundador del grup ADlAN (Amics de l'Art Nou), impulsor de les principals ex- A l' obro brossiana, lo poesia escenica, els versos, lo poesia visual i els poemes-objecte formen un mateix corpus conceptualment indestriable que, partint de lo realitat i aplicant uno gran capacitat de concreció, ens ofereix un ventall més ampli de lectures d'aquesta mateixa realitat i, o lo vega do, ens proporciono uno possibilitat de transformar-ne el seu significat habitual. Paral •lelament o lo poesia escenica Brossa s' anira introduint jo des deis anys quaronta en el mó n de lo poesia visual, primer amb ca l'ligrames -no es pot oblidar lo seva admiració p el poeta avantguardista Salvat Papasseit-i després amb lo descontextual ització de lo lI etro, lo qual pren com o signe amb un interes "per se ", tot canviant el suport litera ri pel món de lo imatge. El més ric període de producció de poesia visual és entre 1959 i 1970. En un primer moment, Brossa concebia els poemes en formo de " suites ", amb un principi, un desenvolupament i un final , regits per un "tempo" gairebé teatral i per lIegir-Ios eolio desplegar-los materialment o obligaven o I'acció; després, serio I'impacte visual del concepte el que regiria el poema. A lo lIarga serie deis " Poemes habitables " del 1970 s'hi troba un gran ventall de variacions semantiques, o partir d 'imatges objectuals o de signes i caracters de I'escriptura. A part de I'alfabet, els signes de puntuació i lo imatge grafica de I'escriptura, lo poesia visual i objectual de Brossa es nodreix d'un rerafons on hi ha lo prestidigitació, el music-hall, el circ, el teatre, el cinema o lo culturo popular.
El pos cap 01 poema-objecte va ser determinat per I' atzar, company indiscutible de I'obra d ' aquest poeta de lo il•lusió que és Joan Brossa. l ' any 1943 poso sobre uno fusta un tros de paper de formes antropormorfiques, de color vermell-xarol trobat o les escombraries, convertintlo en el primer poema-objecte. l'any 1951 mostra o lo Solo Caralt de Barcelona el poema-objecte més enigmatic de lo seva producció : "Martell i carta "; després vindria el paroigua negre obert, amb el " caganer" o de I' aparador de Goles del 1956. Col situar lo producció conceptual de lo major part de poemes-objecte entre 1945 i 1969; aixo no obstant, lo ma-
D RE T
joria no han estat produ'its materialment fins als anys vuitanta, en que hi ha hagut uno gran acceptació de 1'0bra objectual de Joan Brossa, amb lo recuperació que en fa primer lo generació conceptual deis anys setanta i . després lo neo-conceptual deis anys vuitonta amb un retorn o lo practico de I' objecte. lo seva obro és oro reconeguda o tot l' Estat espanyol després de les dues retrospectives realitzades o lo Fundació Miró (1986) i 01 Centro de Arte Reino Sofía (1991). A Europa, ha tingut un ampli resso o Alemanya. En el poema-objecte, Brossa recull objectes trobats en el more de lo quotidianitat i que poden desvetllar en I'espectador vivencies o records. El poeta no manipulo aquests objectes, ens els ofereix en lo seva dimensió i escalo reals, de manero que ens pro poso relacionar objectes de formes semblants i significats diferents i o I'inrevés, etc., tot provocant un joc que lliga I' ordinari amb I'imaginari i que mostra I'insolit del banal, tot donant continu'itat 01 discurs ironic de Duchamp amb els "ready-mades". A cavall entre lo poesia i lo plastica, Brossa ha coJ.laborat amb nombrosos artistes en I'edició de lIibres de bibliófil, participant des del prajecte inicial tot aportant lo ideo i fins 01 Serio bo de recordar, breument, el context i I'epoco en que va oporeixer oquest fenomen que podem considerar ortístic i ontiortístic olhoro . El context geografic ero, evidentment, el deis Estots Units d'Americo i el de l'Europo occidental. l'epoco estovo caracteritzado per I'activisme polític i cultural i per la voluntat d'alliberament respecte a 0110 que de més injust i repressiu existia -i encara existeix-en la societat. És una epoca en que sorgeixen moviments d ' alliberament nacional, racial, social, sexual, etc. Uno epoca en que Marx, Freud i Marcuse són els referents teorics . la genera ció beot, els hippies, els moviments de defensa deis drets deis negres, els moviments contra lo guerra del Vietnam, el creixement i I'expansió del femin isme i del pocifisme, I'activitat de les organitzacions estudiantils d'esquerra, el maig frances del 68, etc., són alguns deis fenomens socials sorgits en aquest període.
L'art conceptual internacional
Semblo obvi -continuem citant o Buchloh-"que I'art conceptual es va carocteritzor, des del comeno;:ament, per un sentit crític exocte de les limitocions discursives i institucionols, per uno serie de restriccions que voluntarioment es va imposor, per uno manco de visió totolitzodoro i per una veritoble devoció crítico o les condicions objectives de la producció i recepció artístiques" . I que "va ser copoo;: tombé de privar o la producció artístico de I'ospiroció o (o de lo sospito de) uno col•loboroció afirmativa omb les forces de lo producció i consum industrials". A lo practica oixo comportava, entre altres coses, uno desmateriolitzoció de I'ort, un orraconoment de lo pintura i de I'escultura com o vehicles ortístics, una tendencia a utilitzor tata closse de mitjons d'expressió -occions, happenings, vídeos, fotogrofies, escrits, etc. -el rebuig deis condicionaments industrials i comerciols en lo producció artístico i un intent de relacionar estretoment I'ort i lo vida. En definitivo, tot 0110 que contribueixi o posar I'emfosi en lo ideo, el concepte i el procés de treboll i no pos en el producte, I'objecte de consum o I' obro definitivo. Perque, com deio Henry Flynt, oquest tipus de monifestoció artístico "és obons de tot un ort lo materia del quol són els conceptes, com lo materia de lo músico, per exemple, és el so. Donot que els conceptes eston estretoment relocionots omb el lIenguotge, I'ort de concepte és un tipus d ' ort lo materia del quol és el lIenguotge". Tot oixo s'inscriu en un more historic i en un entorn social i polític determinots: el final del regim franquista i el principi de I'intent de recuperoció de les lIibertots nocionols, individuols i coHectives. Aquests fets podrien explicar, en el nostre cos, certs excessos de retorico marxista -comuns en I'ombient cultural del moment-que, considerots octuolment, poden semblor exogerots. Pero si deixem de bando oquests ospectes no fonomentals ens odonorem que les oportacions deis artistes conceptual s o I'ort del nostre país són d'uno importancia cobdol. Sen se el moviment conceptual no es pot entendre lo historio de I' ort contemporoni de lo sega no meitot del segle a Cotalunyo. Molaurodoment, aquesto importont oportoció encaro no ha estat valorado odequodoment.
El conceptual catala en el context de ! 'art a l'Estat espanyol "El seu ospecte volgudoment pobre i el seu coracter polemic, virulent, contestotori i, sobretot, de compromís historie i estetic han fet de I'art conceptual o Catolunyo uno iniciativo i un fenomen únics en el context de l'Estot esponyol, i s'ho tornot o repetir d'alguno manera 0110 que jo hovio succe'!t omb el modernisme ortístic de final de segle" (Pilar Porcerisos). P~ssar de Tapies a B~rceló com si entremig no hagués succe'it res més és una de les grans manipulacions i tergiversacions hisloriques que es poden fer. Perque es tracto d'una co ncepció basada, exclusivament, en la pintura assimilada pel mercat, omb totes les exclusions que aixo comporta. A més, significa oblidar un deis grans moments de connexió deis artistes del nostre país amb la modernitat crítica, amb lo utopia i omb 1'0vantguarda. Sense les aportacions deis artistes conceptuals, la historia més recent de I' ort catalo esdevé mancada de reflexió, de crítica i de compromís estetic. Pe r aixo, es fa cada cop més pales que lo veritable historio de I'art catalo recent encaro s'ha de fer.
Abel Figueres
SOBRE L' ART CONCEPTUAL CATALA
exposició Idees i actituds.
L ' Entom de ! 'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 .. -Quan es produeix la desfeta a conseqüimcia de I'ocupació militar deIs exercits del General Franco, se segueix a Catalunya una política de genocidi cultural. El regim del General Franco inicialment era totalitari, instal•lat a partir deIs regims totalitaris d'aleshores, el nazisme i el feixisme. També com a la resta de I'Estat espanyol es perden les /libertats democre/tiques. L 'ajut internacional va permetre al regim franquista una victória sense condicions. S 'ha de pensar que els regims que després provocarien la guerra mundial semblaven indestructibles, el peri/l eta absolut.
-¿Qua n comencen els primers conlacles d 'uno oposició plural conjunto, més enllo d'octituds individual s? -La major part deIs quadres, intellectuals i fins i tot tecnics de Catalunya passen a I'exili. A Fran~a, a molts paisos d 'America i molt particularment a Mexic. És un fet que marcare/ la história de Catalunya durant molt de temps, jo que lo majoria d'aquestes persones moriran a I'exili. La /lengua catalana -proscrita en tota mena d 'ús públic-trobara refugi en aquests paisos, principalment en I'edició de /libres, revistes i diaris.
-Abons de lo revolto militar, Cotolunyo ero un país goirebé normolitzot culturolment.
-Sí, així es podria dir. Des de la premsa, radio, traducció, etc., el món cata/ó es pot dir que era el propi d'una cultura en pIe vigor. Per aixó és més greu la política inicial de genocidi cultural. En comenr;ar la Guerra Mundial persones que actuaven a I'interior de Catalunya, malgrat la brutal repressió d'aque/ls anys, i altres que estoven a Fran~a, participaran en la idea comuna que el problema de Catalu-nya és igual a tots aque/ls altres que /luiten per les I/ibertats democrótiqueso D'aquí les detencions de molts deIs que actuen a la Resistencia, els quals seran enviats als camps de concentració nazis on uns milers d 'el/s trobaran la mort. És a dir, el catalanisme no es reclou al propi país sinó que participa en la /luita de la democracia contra el nazi-feixisme.
-El fet nocional colo la s'no moni festo t sempre per la vida pacífico, per lo vio de lo integro ció?
-És una característica constant de la seva história. E/ catalanisme polític, nascut fa més de cent anys, sempre s 'h a sentit solidari deIs pobles que reclamen la seva I/ibertat. Així, per exemple, amb Grecia quan la "uita de la il/a de Creta per a/liberar-se del jou turc, aixó provoca hostilitat per part del nacionalisme espanyol, peró també el fet que a Europa 5 '0donin que a Espanya hi ha un problema nacional molt important, que si no es soluciona no hi podra haver una normalitat dins I'Estat espanyol. Aixó jo ho veia fa més de cent anys "Le Journal de Géneve " en dir que una altra qüestió europea era la catalana. Amb més o menys forr;a la qüestió catalana ha estat sempre present en el context internacional.
-¿La voluntal del catalonisme nistóric sempre no tingut com a model el Nord europeu?
-Des deIs seus orígens, Catalunya . <empre ha mirat vers Europa. Així en totes els ambits, si recordem el de les arts plóstiques el seu centre era París i no Madrid, e videntment. Els grans noms de la pintura catalana s 'evidencien a partir de París. Picasso, Miró, Casas, Nonel/, etc., són la prova que la consagració la van a buscar a la capital francesa que era la capital cultural del món en aquel/s moments. També es podría dir el mateix en el camp literari.
-Cotolunyo, sense lIibertots formols, ni democrotiques, ¿com oconsegueix manlenir un nivell cullurol modern, si a més a més té I'nostilitat de l'Estat?
-Moltes vegades a partir de les traduccions, i després gracies als viatges cap a Europa. Moltes persones del món de la cultura catalana no havien estat mai a Madrid i tenien forts /ligams amb París, era per anar cap a les visions intel•lectualment més obertes. Cal pensar que la participació de voluntaris catalans en la I Guerra Mundial jo tenia aquest sentit.
Dins I'exercit frances, amb els contactes amb els serveis d 'informació belgues. El catalanisme sempre ha volgut ser present en el món internacional.
-O'aquí els seus contactes omb lo premso internacional? -Evidentment. Per una banda, el que feiem era participar en la I/uita oberta deIs aliats contra el feixisme, de la resistencia als serveis d 'informació i, per una altra, més endavant, aprofitar les relacions per donar a coneixer el cas de Catalunya.
-Voste és una persono clou en aquesto tosco.
-Potser sí, perque la meva feina d 'advocat m'ho permetia. Aleshores era secretari de Felix Mil/et, una de les persones que tenia més contactes internacionals. Cal pensar que en els anys 40 I'única premsa que es podio obtenir era la que venia deIs Estats nazi-feixistes. Un periódic tant poc revolucionari com "La Croix " estova prohibit ... Imaginem-nos la resta. Calia donar informació del que passava dins el país i, a més, fer entrar diaris de foro perque la gent no cregués normal el que no ho era.
-Voste com a católic de mentolitot oberta i republica no intentot sempre relacionar els sectors populars i I'església que, a poc o po e, se separo del franquisme.
. -Les noves generacions I' nan presentat sempre com el nexe d'unió entre el període republica amb el de la recuperació democratica i autonómica.
-E/s qui ho vam fer és perque ho havíem viscut. Als anys 60, érem molt pocs els qui quedavem; per la repressió i I'exili molts havien mort. Per aixó eolia fer de pont, perque no desconeguessin el passat i tinguessin una visió del que el país havia estat. Per evitar que el sectarisme polític es pogués imposar.
-Oesprés de la resistencia al franquisme més dur va venir I'etopa de construir.
-
HISTORIA GLACIAL DELS PIRINEUS
lo Universitol de Borce-A lona els Irebolls sobre el glociolisme pirinenc varen iniciar-se de lo mo del Dr. Lluís Solé i Soborís ols onys 50. Llovors s'orribova o uno síntesi deis Irebolls fels, principolmenl pels invesligodors germonics i froncesos, i o un reconeixement i esludi geomorfologic regional de petites orees, per 101 d'esbrinar el nombre de glociocions quoternories que hovien ofeclol lo serrolodo. Aquests resultots quedaren escrits en publicocions de síntesi com lo Geogrofio de Cotolunyo de l'Ediloriol Aedos, i es moslroren o lo comunilol científico internacional en el Congrés de I'INQUA del 1957. Els últims vi nI onys, o més de reolilzor-se els esludis geomorfologics regionols delollols de gran port de lo vessonl sud deis Pirineus, s'hon oplicol noves metodologies bosodes en I'esludi sedimenlologic i eslroligrOfic deis sedimenls glociols i, sobrelot, deis disposits glocio-Iocustres que rebliren els lIocs obstru"its per les gloceres i olguns deis més d'un miler de lIocs que ocupen ocluolmenl les cubetes de sobreexcovoció deixodes per I'erosió glociol. lo morfologio resullonl de I'emprenlo glacial només permel arribar o conclusions sobre I'exlensió de les gloceres quolernories i estoblir lo mojor o menor permanencia deis gels en un indret determinol, pero poc poI dir en referencia o quon es va produir oqueslo ocupoció glacial i d ' ollres detolls de com es van desenvolupor les successives foses glociols. Molgrol 101, l' esludi geomorfologic regional detollol ha permes Irobor indrets privilegiols on lo dinomico giociol va deixor diposils, I'estudi deis quols ens ha permes oprofundir en lo historio glacial de lo dorrero glocioció qua ternario ols Pirineus. les tecnologies oplicodes o oquests diposils s'estrucluren en dos grons oportols : Treboll de comp: esludi de les es-Iruclures sedimentories; oixecomenl de perfils estroligrofics; moslreig deis diferents nivells; geofísico deis reblimenls sense ofloromenl i sondolges meconics en olguns cosos. Treball de laboratori: onolisis gronulometriques; esludi del contingul micro-poleontologic; dotocions obsolules; eslobliment d'uno estraligrofio. Aquesls eSludis, desenvolupols principolmenl 01 Deportomenl de Geologio Dinomico, Geofísico i Poleontologio de lo Universitol de Barcelona, omb lo coJ.loboroció de loboroloris de recerco de T 01050 de Llenguodoc, Zuric, lió i Joco, han permes estoblir els següenls resultols: o) l ' existencio de diposils d'origen glacial, en zones no ofectodes per lo dorrero gran glocioció que va ofeclar els Pirineus, ens parlo, com o mínim, d'una glaciació anterior omb uno extensió fins i lot més gran en olguns punts. l' escossetol i retroboment d'oquests diposits no permel res més que oqueslo simple ofirmoció. b) Una darrera glaciació (Pirineu), responsable final deis trels glociols del relleu ocluol, omb unes coracterísliques que lo diferencien de lo dorrero glocioció alpino (Würm) i escandinavo (WeichselJ. Uno primero fase de maxima extensió va precedir o uno claro fase d'estabilització, responsable de lo mojorio de diposits locuslres d' obslrucció (lo Mossono -Voliro, Son del Pi-Noguera Po-lIoreso, Llesluí -Noguero Ribogors;ono, Cerler -Ésero, linos de Brolo -Aro, ... T onmoteix diré que el factor més importont, el que codo dio és més evident (j lo cotostrofe de Bongladesh en demostra lo urgencia), és que potim , per domunt de tot, uno superpoblació . A lo terra hi ha mossa gent. Pensem tan 5015 (j em remeto o les xifres difoses aquest motí) que lo pobloció de lo regió de Bonglodesh on s'ho esdevingut la cotastrofe va augmentor en 30 milions de persones en només 10 anys. Si les cotastrofes són tan mortíferes és perque es concentren sobre aquella costa, proximo o les zones de pesca, proximo a les terres fertils, on lo població s'entotxono en barraques i cabones ru•inoses, sempre a lo merce deis convis de la intemperie: quon es desencadeno el cicló, dones, es produeix uno tragedia. Com més serem, més vulnerables ens tornorem. Els estudis que jo he realitzot i que han estot corroborats, com explicovo o alguns membres del jurot, per un gran organisme omerica, demostren que la nostra terro no podra suportar goire temps (j, en tot cas, moi o per-petuHot) uno pobloció de mil milions d'individus vivint en les condicions propies del món occidental. Actualment jo som sis mil milions. En el decurs de lo mevo vida la pobloció mundial s'ho triplicot. En el decurs de lo vido d'un deis meus fills es tornora o triplicor i orribarem o uno xifro obsurdo, impossible. Evidentment, omb els ovene;:os tecnologics, potser es podron alimentar tots setze mil milions de persones: pero és oquest, I'objectiu? Fer sobreviure setze mil milions de persones? No serio preferible ser menys nombrosos pero viure omb plenitud i fruir de I'herencio que lo creoció i lo natura ens han deixat? Per a mi la tria és cloro i, a la Fundació, encara que no gaire esperancats, hem concentrat les energies en ~I tema de lo superpoblació, un cop superada la qüestió de l' Antartida. A part de la superpoblació, hi ha un altre fenomen que s'ha produH al Ilarg deis últims dos segles: durant uns dos milions d'onys, la feble cons-titució de I' home (sense ullols, sense urpes, sense closca per defensor-se) no en garantio la supervivencia, I'home ero un ésser vulnerable i sobreviure significova uno lIuita constant contra la notura. No va ser fins fa ben poc, menys de dos segles enrere , que va aconseguir dominar totes aquestes epidemies, tots aquests perills noturals i esdevenir així amo de la situació. Pero s'houria hagut de produir un gir de 180 graus perque alhora hogués esdevingut el protector de la natura en lIoc de ser-n e I'enemic, i hem trigat massa o comprendre aquesto necessitat. Aixo és uno de les raons per les quals hem mal mes tant el nostre planeta. Més d'un milió d'especies han desaparegut per sempre, xifro que equival al 8 % de totes les especies que han viscut mai a la terra. Si avui us parlo d'oquestes qüestions és perque cal establir urgentment uno estrategia i, o la vista d'aquesta estrategia, determinar processos de presa de decisians. Ara bé, la presa de decisions, fins avui, na ha estat sinó uno manero d'acabor omb la indecisió. Quan un home energic exclama : "He de prendre una deC'Ísió!" no va gaire lIuny, pero tranquil •litza tothom. Podríem dir que es tracto d'una qüestió de temperamento Hi ha persones que són decidides per temperament, com n'hi ha que són amants de I'esport. I aixo, com podeu suposar, no ens porta gaire lIuny. Tota la nostra societat, d'altra bando, viu dins el regne del curt termini. Els resultats de les empreses es presenten anualment, i, pel que fa als resultats polítics, els determina el mandat electoral: no n'hi ha cap que ultrapassi els cinc o deu anys com a moxim. Pero nosoltres no porlem d'aixo; parlem d'assegurar la supervivencia deis nostres descendents no 5015 per a un període de deu anys, sinó de mil onys, potser d'un milió d'anys, o d'un miler de milions; és a dir, de prendre decisions rellevants que no malmetin el capital natural que hem heretot.
Com ero d'esperar, s' ha produH una serie de malentesos. Intentaré r esumir-los tant com pugui, perque és que no disposo de gaire temps. D'entrada, el primer malentes amb que topem és que els lIicenciats de les grans escoles o universitats prestigioses es pensen que són els únics que saben el que és bo per a la resta de població, és a dir, per 015 "pobres ignorants" . Aixo contrario els mateixos principis de la democracia i tombé els fets, perque nosaltres tenim CATAlÓNIA bones roons per creure que, quan I'opinió público es manifesta d ' uno manero radica l, solidaria i organitzada, és copae;: de modificar les decisions polítiques o les decisions industrials. El segon malentes és pensar que la ciencia, producte del geni humo, resoldra tots els problemes. És la teoria, si voleu, que fa dir 0 15 tecnocrates: "Encara no sabem ben bé que en farem, deis residus nuclears, pero jo trobarem la manera de fer-Ios desapareixer. Continuem, dones ... " Així, lo ciencia ho pot resoldre tot, pero I'objectiu de la ciencia no té res a veure omb aixo. L'objectiu de la ciencia és investigar per aprofundir el nostre coneixement de I'univers, sense cap finalitat practica. El tercer malentes és que els qui s'han apropiat de I'ús de la ciencia amb visto a les decisions practiques, els tecnics, s'hon convertit en tecnocra- Colia pendre decisions signficotives contraries o certes orientocions nacionals. Hi voig estar porlant durant tres quorts d'hora. Quan vaig acabar lo mevo exposició, ell .hi va fer tot d ' observacions per demostrar-me que coneixia el dossier omb profunditot, potser millor que jo i tot, i, en ocomiodor-se, va ofegir: " No oblidi, Cousteou, que un president de lo Repúblico Francesa no hi pot res contra el seus grans serveis." Aixo vol dir que les decisions franceses, com posso o America i a d'oltres lIocs, les prenen els grans serveis i no els polítics, relegots a fer un poper de tite-lIes quon es tracto de decisions que posen en joc el futur de lo humonitat. Aquesto frase em va sorprendre molt, i encaro no he acabat de treure 'n conclusions. Decisions ton transcendents com les referid es a les nucleors, per exemple, s'hourien d ' odoptor després d ' un intens debat entre eco no mistes, ecologistes, tecnics, sociolegs, filosofs, i fins i tot poetes. Pero no es fa res d ' oixo. Els caps deis serveis decideixen , i nosoltres acotem . El quort molentes correspon 01 tercer poder. En totes les democrocies, el poder es divideix constitucionalment en poder legislotiu i poder executiu i, teoricoment, és una divisió exceJ.lent que ha donat proves de lo seva eficacio. Pero, de fet, les coses no són exoctoment oixí. Hi ho un tercer poder que s' adjudica, d ' una manero abusiva, el dret de parlar en nom de la nació: em refereixo o certs funcionoris que no hon estot elegits i que porlen en represento ció del seu poís. En tenim uns quants exemples, i m'agrodoria donar-vos-en tres o quatre. En un moment donat, ara fa una dotzena d'anys, la Comissió Internacional Balenera va proposar de votar una moratoria per protegir determinades especies de balenes . Jo voig mirar d'exercir una certa influencia per fer canviar la tendencia del vot, que era sempre negatiu. Ourant uns quants anys es va dir no a la moratoria. En examinar els pa'isos que havi en votat en contra, em va sorprendre de trobar-hi el Canada, que no es dedica a la ca<;a de balenes. Aleshores vaig anar a veure el Primer Ministre, el senyor Trudeau, i li vaig preguntar: "Com és que el Canada vota contra la moratoria?" EII va respondre: "Com diu? Que el Canada vota contra la moratoria? No en sabia res." Va fer una telefonada i el Canada va canviar de posició. Així de faci!. Els funcionari~, doncs, s'havi en atribu' it el dret de parlar en nom del Canada sense consultar els representants del poble. El mateix fenomen s'ha repetit a Fran<;a més recentment. Hi va haver un debat sobre determinats metodes de pesca, com són els grans arts de deriva que s'ho enduen tot i devaste n el mar, absolutament reprovabies. A mi em va esbalair que Fran<;a, el meu país, no hi votés sistematicament en contra. Vaig anar a veure el primer ministre, el senyor Rocard, per preguntar-li que passava, i em vaig trobar amb la mateixa situació . Rocard va exclamar: "Com diu? Que Fran<;a no vota contra els arts de deriva? És impossiblel " 10mb un cop de telelon, Fran<;a va modificar la seva posició. Jo veieu, doncs, la mena de paradoxes que es produeixen, i encara en tenim un altre exemple ben recent: va ser a Madrid, fa menys de quinze dies, durant la conferencia sobre l'Antartida. Feio tres anys que sabia que I'obstacle principal a la prahibició de tota activitat minera a l'Antartida eren els Estats Units i America. Vaig decidir, doncs, d'anar a treballar I' opinió deis represe~tonts del poble, és o dir, o discutir omb els diputots, els senadors, les comissions, etcetera. Vaig testificar diverses vegades davant les comissions parlamentaries i del Senat, fins que vam aconseguir una declaració del Senat a favor de la total protecció de l'Antartida i una lIei parlamentaria que prohibia a qualsevol ciutada america de prendre part, jo fos directament o indirectament, en les explotacions mineres d'aquella • zona. Un cop la lIei s'havia aprovat, calia que la ratifiqués el president de lo Repúblico, el senyor Bush . Aleshores em vaig adre<;ar al president Bush, i ell la va signar. Semblava, doncs, que havíem aconseguit modificor I'actitud oficial americana; pero no va ser així. Els funcionaris d' Afers Estrangers americans van continuar promovent, fins a Madrid, la seva propia opinió com si es tractés de la posició americana, és a d ir, contra el poder legislatiu i contra el poder executiu. Hi ha, doncs, un tercer poder, que jo anomeno el poder burocratic, que cal dominar, perque és un deis factors que pot fer perillar el futur de la humanitat. Si bé és important aclarir els malentesos que acabo d'esmentar i establir una doctrina per tal que els qui en el futur prenguin les decisions no posin en perill I' habitalitat del planeta o la supervivencio de les generacions futures, també és indispensable, d 'una bond a, crear uns estudis universitaris amb oquest objectiu, que nosaltres onomenem ecotecnico; en aquest sentit, jo hi ha una serie d'universitats que s'hi han compromes, encap<;alades per la Universitat lIiure de Brusel•les. O'altra banda, cal definir una estrategia a 1I0rg termini. Aquesta estrategia ha de garantir, evidentment, la supervivencia de la nostra especie, peró no 5015 aixó: I'ha de garantir en condicions de decencia i plenitud, és a dir, que permetin el desenvolupament de la cultura, I'art, les ciencies i tot 0110 que constitueix la nostra civilització. Cap decisió tactico no s'ha d'oposar a I'objectiu d'aquesta estrategia. Les persones que hauran de decidir en el futur han d'aprendre a reflexionar, a convocar, a organitzar un debat per saber si una decisió determinada és positiva o negativa en relació amb I'objectiu estrategic. Aquesta és una de les coses que volem instaurar, i jo crec que som en el bon comí. És cert que el perill i el risc han existit i existiran sempre, peró hi ha diverses menes de perill, i diverses menes de risCo Hi ha, en primer 1I0c, els perills naturals, siguin quins siguin, i com més avanci la tecnologia, més mitjans tindrem per protegir-nos d'aquesta mena de perills. En segon 1I0c hi ha els riscs individual s, assumits deliberadament per I'individu, que impliquen tota una serie de comportaments: des de I'heroisme fins a la bogeria i el su'icidi. En tots els casos, les faltes o els errors comesos en relació amb I'avaluació deis riscs individuals no tenen conseqüencies 50cia ls importants. No passa el mateix, en canvi, amb els riscs col•lectius. Oins la nostra societat, malauradament, aquestes decisions les adopta una minorio de persones que fa córrer el risc 015 altres. Des d'una pers-CATAlONIA pectiva moral, dones, hi ha alguna cosa que falla i que cal modificar. Peró encara hi ha una tercera meno de riscs, que jo he insinuat i amb la qual vull acabar: el risc a que exposem no les generacions actuals, sinó les generacions futures. Hi ha molts exemples -i no col que hi insisteixi perque tothom en coneix-de coses que la nostra generació ha iniciat i que tindran unes conseqüencies esfere'idores. Es tracto d'un autentic genocidi d'efectes retardats, d'un crim espantós del qual sovint no són conscients ni els mateixos autors. Aixó és, d'entre moltes altres coses, el que jo considero més urgent que es modifiqui dins la nostra forma de societat. Afegiré, per acabar, que del meu contacte amb la natura n'he apres que la vida té una unitat: aquesta unitat que retrobem en els onimals més estranys i més allunyats de nosaltres, sobretot els animals marins, que tenen les mateixes motivacions que els animals terretres i les mateixes motivacions fonamentals que els éssers humans. No m' estic referint a I'antropomorfisme, sinó al contrari de I'antropomorfisme: actualment estem investigant quines són les arrels animals del nostre comportament per tal de poder-les comprendre i dominar més bé. I aquest estudi de la natura només es pot fer, és ciar, en presencia d'uno natura rica i variada. El fet que encaro hi hagi una mica més d'onze milions de plantes, insectes i animals d'especies diferents és tranquil'litzador, peró no treu el neguit de pensar que en dos-cents anys se n'ha suprimit el 8 %.
EL CENTRE DIVULGADOR DE LA INFORMATICA | 1 | perfect | {"pt": 0.006005508500900827, "ca": 0.9466752262420013, "es": 0.04002982045600447, "it": 0.0033133840004970078, "fr": 0.00026921245004038187, "en": 0.0014081882002112281, "ro": 0.001739526600260929, "br": 0.00055913355008387} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_132825 | Entrevista a l'artista britànic, Alastair MacLennan, sobre la seva vida i obra. Alastair MacLennan és entrevistat per Brian Catling, a Oxford, el febrer de 2012
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) | 0.68082 | curate | {"ca": 1.0} | https://diobma.udg.edu/handle/10256.1/6292?locale-attribute=ca |
oscar-2301_ca_20230418_8_111923 | JovesPV-Compromís Almenara ha denunciat les pintades nazis aparegudes este cap de setmana a la localitat del Camp de Morvedre-La Vall de Segó.
Des de l’organització jove s’ha exigit a l’Ajuntament que es pronuncie contra aquest atac a la democràcia i la convivència amb l’apologia d’un règim genocida i pose les mesures necessàries per a que no es repetisquen aquest tipus de fets. | 0.777778 | curate | {"ca": 1.0} | https://jovespv.org/arxius/830 |
oscar-2201_ca_20230904_5_38556 | Embaràs i criança Ara Kids Infància Adolescència Família Escola Lectura Activitats en família Opinió Blogs
Lluís Gavaldà
09/03/2019
Estimar avui
2 min
La imatge que tinc al davant, no per repetida deixa de ser fascinant. Tota la colla junts, per fi, gaudint d’aquest desitjat moment d’autonomia, després d’hores i hores de seguir ordres i instruccions, de deures, de dictats, de problemes i d’obligacions, lluny per uns breus instants de la tutela anguniosa de professors i pares. Des del balcó els puc observar perfectament, escampats al voltant dels dos bancs de la plaça, ocupant-los com hem fet tants i tants adolescents de la seva edat al llarg dels anys.
Al banc de la dreta hi ha dos nens, un de ros i pigat i un de pell morena, tots dos amb un esbós de bigoti a desenvolupar. El més alt està pitjant els botons del mòbil compulsivament, probablement lliurant una batalla ferotge contra uns alienígenes lletjos i bel·licosos. L’altre s’ho mira absolutament concentrat i, de tant en tant, li dona alguna indicació curta i precisa. Mentrestant, al banc del costat, dues noies es filmen mentre fan la coreografia perfectament sincronitzada d’un hit de moda, gesticulant la lletra ensucrada de la cançó amb gestos i aclucades d’ull. A terra hi ha una altra nena, sola, fent carotes i morros que tot seguit enviarà a alguna amiga de l’ànima, potser una altra d’aquestes que té al costat, aquella que ara mateix està omplint d’emoticones el WhatsApp de la pantalla del seu mòbil.
Un grup de nois i noies asseguts en un banc i, tanmateix, no se sent ni una paraula, gens de xivarri, ni una discussió apassionada. Són tots allà, és veritat, però el silenci és francament inquietant. Cap veïna surt per la finestra i els renya perquè no pot fer la migdiada. Són tots allà, embolcallats en una bombolla autònoma i intransferible. Me’ls imagino fent ara mateix un instagram, subratllat amb una d’aquestes frases que busquen al Google, sempre en castellà, dient coses com “Todos opinan de mi pero nadie sabe quien soy ” o “ Mi cielo está lleno de estrellas que tienen el color de tus ojos”. I enviant-lo a un amic que no és allà, aquell que es “su cielo y su esperanza ”, o a un altre a qui demanen: “No desaparezcas nunca de mi vida”.
Mitja hora més tard s’esmicolen i desapareixen, cadascú cap a casa seva. Quan arribin a casa, els seus pares els preguntaran: “Com ha anat amb la colla? Què heu fet”. I ells, sense treure la vista de la pantalla, diran: “Res, hem estat jugant, com sempre”. | 0.822965 | curate | {"ca": 0.8892494929006085, "en": 0.004056795131845842, "fr": 0.002028397565922921, "es": 0.10466531440162272} | https://criatures.ara.cat/opinio/maneres-manifestar-amor-avui-instagram-joves_129_3035461.html |
mc4_ca_20230418_12_516358 | SemiPeriodisme: Iris Mir: “Trobo a faltar tenir un repte davant, aquí tinc por d’adormir-me”
Iris Mir: “Trobo a faltar tenir un repte davant, aquí tinc por d’adormir-me”
Iris Mir va tornar de l’Àsia on havia estat treballant de freelance aquest estiu passat per tal de fer un màster i ja troba a faltar “tenir un repte davant” ja que quan es troba aquí a Barcelona, a casa seva, “té por d’adormir-se”. Mir va marxar amb el seu company, Miquel Toran, corresponsal gràfic a l’Àsia per TVE1 poc després d’haver acabat la carrera. Ara tots dos han tornat i ens han volgut fer un tast de la seva experiència juntament amb Xesco Reverter cap de la secció d’Internacional a TV3, s’han trobat en una de les conferències conduïda per Enric Xicoy a les Jornades de la Facultat de Comunicació Blanquerna sota el títol “Implica’t; comunicació amb valors”. Xesco Reverter ha recordat que ell, tot i ser corresponsal per TV3 a Londres, un any després d’haver-se llicenciat va ser una oportunitat; “amb 25 anys t’és igual dormir 5 hores o lluitar per una entrevista, ara potser no ho faria amb la mateixa intensitat”. Toran, que aquest estiu del 2011 començarà un nou repte fent de corresponsal a Londres, admet que “fer de corresponsal al mateix lloc molt de temps cansa” i explica que a la Xina, per exemple, “t’has de moure amb traductor; no només per l’idioma sinó també pels possibles perills als que està exposat”. Mir, a diferència del seu company, va anar-hi de freelance, creia que no tenir un cap per sobre teu la faria ser més lliure “però has d’intentar vendre notícies que per tu poden ser molt importants, i pels altres no desperta el més mínim interès, perquè no hi ha proximitat geogràfica”, segons Mir, “s’ha de lluitar per vendre l’article, per tal de fer-lo atractiu”. Ara bé, Mir diu que un dels problemes és que “Espanya fa molt de cas a EFE, perquè és l’agència de casa i espanyola”, Xesco Reverter però diu que hauríem de fer més cas a Al-Jezeera en anglès, per la informació que està aportant del món àrab, ja que mentre la BBC ha marxat de Bengali, la cadena de Qatar, s’hi ha quedat.
Tots tres coincideixen en què les xarxes socials tenen un paper molt important en el món del periodisme “potser no tant per explicar notícies, però sí per confirmar-les” argumenta Reverter. Mir però ho té clar, “no us heu de quedar sense fer res per por, encara que només sigui un mes fora, no us deixarà indiferents” animava “és més fracàs no intentar-ho que arriscar-te”.
Publicat per Anna Solé a 13:51 | 0.866231 | curate | {"ca": 0.9694533762057878, "es": 0.03054662379421222} | http://semiperiodisme.blogspot.com/2011/03/iris-mir-trobo-faltar-tenir-un-repte.html |
mc4_ca_20230418_13_689765 | Reforma de parets antigues d'obra vista i sostres de volta catalana o d'arc. | Reformes REFOHABIT a Barcelona
Home » • Restauració de sostres amb volta i parets d’obra vista
Us vull presentar un dels serveis de reformes dels quals n’estic orgullós de ser un especialista: el sanejament i restauració de sostres amb volta catalana, maó de pla, revoltó (bovedilla/revoltón) o corball tant a locals, restaurants o bé a pisos de finques règies, especialment en els barris de l’Eixample, Sants i Ciutat vella de Barcelona. Aquests sostres, molt apreciats per la gent que desitja mantenir obra o peces antigues d’origen, requereixen d’una tècnica concreta, molta cura al detall i expertes mans. Procés de neteja El sanejament de trossos de morter o ciment vell i d’altres materials sempre es fa manualment, re-picant amb compte cada una de les àrees d’afectació. En alguns casos, les parts deteriorades i brutes són especialment sensibles a trencar-se, ja que amb el pas dels anys, les edificacions poden haver patit moviments estructurals. D’altres vegades em... | 0.811909 | curate | {"ca": 0.9695238095238096, "en": 0.030476190476190476} | https://www.reformes-refohabit.cat/category/sostres-volta-catalana-parets-totxana/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_523268 | L'aplicació per escoltar música en 'streaming' limitarà a partir de l'1 de maig el seu ús gratuït per incentivar que els usuaris contractin la modalitat de pagament Spotify, l'aplicació que permet tenir accés a un ampli catàleg de música i escoltar-la en streaming (a través d'internet i sense descarregar-la) limitarà a partir de l'1 de maig la seva modalitat gratuïta, segons ha publicat al seu web. A partir de l'1 de maig, qualsevol usuari d'Spotify Free o Open que s'hagi registrat a Spotify abans del 2 de novembre del 2010, podrà escoltar gratis només 5 vegades cada cançó del catàleg d'Spotify. Els usuaris que s'hagin registrat després del 2 novembre 2010 veuran aquest canvi reflectit sis mesos després de la creació del seu compte.A més, qualsevol usuari Spotify Free o Open podrà escoltar gratis un màxim de 10 hores al mes música del catàleg d'Spotify. Això és equivalent a 200 cançons o 20 àlbums.Tots els usuaris Free o Open creats després del 2 novembre 2010 gaudiran del servei gratuït que oferia Spotify fins ara durant sis mesos. Després de sis mesos tindran aquestes dues limitacions.Segons Spotify, "els canvis afectaran els usuaris que facin un ús menys variat de catàleg de l'aplicació". "La majoria dels usuaris d'Spotify escolten nova música, més de 50 noves cançons al mes, fins i tot després d'un any", afirmen.Amb aquests canvis, Spotify vol incentivar que els seus usuaris contractin la modalitat de pagament del servei, Spotify Premium.L'streaming, l'escolta de música online a través d'aplicacions com Spotify, va ser l'única àrea del mercat discogràfic espanyol que va creixer de manera significativa durant el 2010. Durant l'any passat, l'streaming va créixer un 1.712% respecte al 2009. Això és el que revela el balanç de 2010 del mercat discogràfic de Promusicae, l'associació que reuneix la majoria de productores discogràfiques espanyoles.Des que va néixer el 2006, Spotify s'ha plantejat com la principal alternativa legal a les descàrregues il·legals a la xarxa. enllaç
Doncs jo fa any i mig que pago i ho seguiré fent. Música sense anuncis i puc escoltar-ho des del mòbil. I que són 10€ al mes....
jo agafaré la de 5. escolto la música a l'ordenador, ja tinc els meu playlist fets ... | 0.893862 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_494147 | Associació Catalana de Bioespeleologia: Un nou llibre de bioespeleologia: Tots els coleòpters cavernícoles de Catalunya
Publicat per Lluís Auroux a 12:43 | 0.620052 | curate | {"ca": 1.0} | http://biosp.blogspot.com/2020/07/un-nou-llibre-de-bioespeleologia-tots.html |
mc4_ca_20230418_15_632708 | Easyjet - Aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-El Prat - Aena.es
OACI:EZY,EJU
Telèfon informació i reserves: 902 599 900
Terminal T2 C, planta 0. És possible que hi hagi modificacions en el nombre de taulell, amb la qual cosa recomanem que consulteu les pantalles d'informació al passatger situades a la terminal.
Telèfon: 932 984 562
Terminal T2 C. Planta 0. Sala de recollida d'equipatges | 0.504758 | curate | {"es": 0.23575129533678757, "en": 0.09326424870466321, "ca": 0.6709844559585493} | http://www.aena.es/ca/aeroport-barcelona/easyjet.html?p=1045569607471 |
naciodigital_ca_20220331_0_35636 | L'Escuderia Osona ha preparat per a la 49a edició del Ral·li Osona un espectacular recorregut que de ben segur farà gaudir tots els aficionats del motor. Enguany, la prova manté el format que es va estrenar l'any passat, amb dos dies de competició, que tant va agradar als aficionats i als participants. L'organització hi ha inclòs petites novetats, que aportaran un plus d'incertesa i competitivitat a una de les cites més importants del calendari automobilístic català. El ral·li se celebrarà el 30 de juny i l'1 de juliol per les carreteres de la comarca.
Així, per un costat, el ral·li es torna a ampliar a divendres, amb un traçat nocturn i amb sortida des de la plaça Major de Vic; i per un altre, es mantenen els quatre trams nous que es van estrenar l'any passat (Guilleries, Prats-Olost, Casamiquela i Fontfreda). Cau, en relació a l'edició anterior, el tram de la Vola. El 49è Ral·li Osona comptarà amb set trams cronometrats, amb 15 passades, entre les que s'hi inclouen les de la Súper Especial al Circuit d'Osona. En total, la prova tindrà 492,77 quilòmetres, dels quals 134,20 seran cronometrats.
Un dels grans al·licients del 49è Ral·li Osona tornarà a ser el tram de les Guilleries, entre Sant Julià de Vilatorta i Collsaplana, per la carretera de Sant Hilari Sacalm, del qual se'n faran dues passades nocturnes el divendres. Com a colofó, la sortida tindrà lloc a les 8 del vespre al centre neuràlgic de la comarca d'Osona, la plaça Major de Vic. Els aficionats podran veure de prop els vehicles i els seus pilots en un marc incomparable.
Després de l'èxit dels anys anteriors, el Ral·li Osona disputarà un tram Súper Especial a dins del Circuit d'Osona. Els cotxes hauran de fer-hi tres passades, una el divendres en horari nocturn, i les altres dues, el dissabte a la tarda. L'espectacle, amb una pista de gairebé un quilòmetre, està més que garantit.
La festa continuarà el dissabte al matí, amb un bucle amb tres trams: dos d'habituals, la Trona i la Costa dels Gats, i un tercer, el de Prats-Olost. El bucle de la tarda, on es decidirà el ral·li, conserva dos dels nous trams de l'edició de 2016: Casamiquela, per les sinuoses corbes de l'antiga carretera de Vic a Olost, i Fontfreda, amb final a Santa Eulàlia de Riuprimer. El programa es completarà amb dues passades al Circuit d'Osona.
Tona, centre neuràlgic
La cursa presenta un altre al·licient, que permetrà gaudir del ral·li de ben a prop. Per quart cop en la història, el parc d'assistència es traslladarà a Tona, població amb una gran tradició en el món del motor. En aquesta ocasió, s'amplia l'estada dels vehicles a la zona de la Canal, ja que entraran al parc el divendres i hi faran nit, a diferència de les anteriors edicions, quan només s'hi ubicaven el dissabte.
La sortida de dissabte es farà a les 10 del matí, precisament, des del parc d'assistència de Tona, que esdevindrà així el lloc de referència de la prova. L'arribada (22:06 h) i la cerimònia del podi (23:30 h) es faran a les instal·lacions del Circuit d'Osona, un altre dels punts importants del ral·li. Les verificacions tècniques i administratives dels vehicles tindran lloc el divendres a partir de les 14:00 h, al Circuit d'Osona.
El Ral·li Osona puntuarà per diversos campionats i trofeus: el Campionat de Catalunya de Ral·lis, la Copa de Catalunya de Regularitat, el Volant RACC, el Trofeu de Catalunya de Ral·lis Esprint, el Campionat de Catalunya de Promoció, el Challenge Michelin i la Copa Pirelli. Els vehicles inscrits al Trofeu de Catalunya de Ral·lis Esprint i el Campionat de Catalunya de Promoció només faran una part del recorregut, el dissabte al matí: la Trona, la Costa dels Gats i Prats-Olost, amb dues passades en cada un d'ells.
Membrado intentarà frenar un Orriols llençat cap al títol
L'espectacle del 49è Ral·li Osona està més que garantit, amb una participació de luxe. La flor i nata de l'automobilisme català no s'ha volgut perdre la cita a la nostra comarca. La llista inclou els primers classificats del campionat absolut, així com el d'asfalt, a més d'alguns grans equips que hi participen de manera puntual i que també aspiren a la victòria. A les travesses per pujar al més amunt del podi, dos noms propis.
Al Ral·li Osona hi arriba Albert Orriols (Escuderia Osona) com a flamant líder del campionat absolut i de la Copa d'Asfalt, després de les seves dues victòries als ral·lis d'Igualada i Empordà. El pilot de l'Escuderia Osona corre enguany amb un Skoda Fabia R5 que li està donant un alt rendiment. A més, cal recordar que Orriols presenta un palmarès al Ral·li Osona impressionant: dues victòries i vuit podis en les darreres nou edicions.
Un altre històric de la prova, Josep M. Membrado, intentarà frenar l'eufòria del pilot de Vic, amb el seu Ford Fiesta R5. Membrado, vigent campió de les tres disciplines de ral·lis catalans, debutarà aquesta any a la competició, després d'uns problemes a la vista que l'han apartat momentàniament de la carretera. El seu currículum al Ral·li Osona també és espectacular: nou victòries des de 2003, la darrera l'any passat.
No podem oblidar altres pilots capdavanters del campionat, que també presentaran les seves credencials. Entre aquests, destaquen Josep Medina (Renault Clio RS R3T) i Josep Anton Domènech (Citroen DS3 Sport), segon i tercer classificats de la Copa d'Asfalt.
Com a últim al·licient, dos pilots de l'Escuderia Osona, bons coneixedors del terreny i que no renuncien a donar la campanada. Per un costat, Dani Balasch (BMW Mini Proto), que l'any passat va tornar al Ral·li Osona i va aconseguir un tercer lloc al podi, darrere de Membrado i Orriols. I per l'altre, Ramon Cornet (Peugeot 208 VTI), que enguany torna a córrer la Copa Kobe, on està lluitant pels primers llocs. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/54230/ralli-osona-mante-espectacular-format-dos-dies-amb-sortida-placa-major-vic |
naciodigital_ca_20220331_0_543395 | El consell comarcal de la Ribera d’Ebre és la primera institució ebrenca que ha aprovat la moció que els promotors del banc d’ADN per a les identificacions de desapareguts de la Guerra Civil han començat a traslladar als ajuntaments i consells comarcals ebrencs.
El que demanen és el suport explícit a aquesta eina que ha de permetre, abans que siga massa tard, creuar les dades entre familiars i restes de desapareguts per tal d’identificar-los, un acte “de dignitat i memòria històrica”, sostenen.
“Es tracta de recollir l’ADN pur dels familiars dels desapareguts per tal que, quan s’obren les fosses comunes relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra (1936-1977) i es facin les exhumacions dels cossos, es puguen identificar de forma ràpida i fiable”, exposa la moció. Els promotors del banc, un dels quals, Roger Heredia, prové de la Torre de l’Espanyol, recorden que els familiars aptes per donar ADN cada cop són menys degut a la seva avançada edat, per això consideren urgent que el procés de recollida de dades es faci amb la màxima rapidesa possible.
Per impulsar-ho, van aconseguir l’aprovació al Parlament d’una resolució que instava el Govern a promocionar el banc d’ADN i a informar de la seva existència i servei, entre altres qüestions. Tot i això, aquestes accions governamentals promocionals no arriben i el termini del Parlament ja s'ha exhaurit. Per això demanen ara que siguin les institucions locals les que facin pressió aprovant la moció, tal com ha començat a fer el consell comarcal de la Ribera d’Ebre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/85162/suport-consell-comarcal-ribera-ebre-al-banc-adn |
macocu_ca_20230731_3_29923 | Inici AJUNTAMENT D'ALCALÀ DE XIVERT - ALCOSSEBRE “No volem un dia, volem els nostres drets”: Dia de la Dona en Alcalà-Alcossebre
La plaça de l'Església d'Alcalà ha estat escenari de la lectura de manifests a càrrec de la regidora d'Igualtat i alumnes de l'IES Serra d’Irta
Melina Fradejas: “és molt important que totes i tots siguem conscients i tinguem present que la igualtat de gènere no és una qüestió d’un dia, ni d’un mes, ha de ser un compromís diari de tota la ciutadania en el seu conjunt”
Tres alumnes de l’IES Serra d’Irta han participat amb lectures al·lusives a la història de la commemoració del 8 de març i reclamant una igualtat real en tots els àmbits, inclòs l’acadèmic o el laboral. Han finalitzat la seua lectura amb el lema “No volem un dia, volem els nostres drets”.
Els actes de “Alcalà-Alcossebre per la igualtat” continuen durant els pròxims dies amb tallers en els centres educatius, l’exposició “Pioneres del feminisme” i la carrera solidària que se celebrarà el divendres 11 de març. | 0.846577 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_310079 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que en un acte de rebel·lia he buidat una ampolla d'aigua a una presentadora de Antena 3 a la diada castellera de Sant Fèlix de Vilafranca perquè estava fart de sentir-li dir estúpideses sobre el món casteller i els seus riscos
i confesso que encara ric
i perquè no ho has vist en directe... | 0.730679 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_482055 | Un error de càlcul obliga a avançar la investidura de Pedro Sánchez a l'1 de març
Un error de càlcul obliga a avançar la investidura de Pedro Sánchez a l’1 de març
Patxi López diu que és per garantir que en el cas de repetició d’eleccions tinguin lloc el diumenge 26 de juny i no el dilluns 27
El president del congrés espanyol, Patxi López, ha proposat als portaveus dels grups parlamentaris que la investidura de Pedro Sánchez s’avanci un dia, és a dir, que s’iniciï el dia 1 de març. El motiu del canvi de data està motivat perquè unes hipotètiques eleccions no podrien fer-se el dia 26 de juny, tal com estava previst, ja que no es va tenir en compte el tràmit de publicació en el BOE. La Constitució preveu que si dos mesos després de la primera votació no hi ha cap candidat que disposi dels suports suficients per ser investit, es convoquin nous comicis en 54 dies. Així, el 2 de maig es convocarien noves eleccions generals pel 26 de juny.
El debat d’investidura començarà el dia 1 a les 16 hores amb el discurs del candidat socialista i l’endemà a les 09.00 del matí es reiniciarà amb el parlament de Mariano Rajoy i la resta de portaveus. A la tarda del dia 2 es començarà la votació. Quant a la segona votació, que per llei s’ha de fer 48 hores després de la primera, es farà previsiblement igualment el dissabte dia 5. | 0.845887 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/un-error-de-calcul-obliga-a-avancar-la-investidura-de-pedro-sanchez-a-l1-de-marc/ |
cawac_ca_20200528_3_124125 | Navegació per les entrades
Cadena humana a l’Anoia: 31 d’agost.
Com a escalfament per a la Via Catalana de l’Onze de Setembre, farem la nostra cadena humana enllaçant els ajuntaments de Santa Margarida de Montbui , Igualada i Vilanova del Camí , amb una cloenda a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada.
Recordeu la data: el 31 d’agost a les 18 h! Estigueu atents a les informacions . | 0.732915 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.igdxindependencia.cat/2013/08/04/cadena-humana-a-lanoia-31-dagost/ |
mc4_ca_20230418_8_574325 | Compromís mostra la seua preocupació per uns pressupostos de la Generalitat per a 2012 irreals que amaguen les retallades que vindran després del 20N – Coalició Compromís
Publicat el 31 d'Octubre de 2011 en Economia i Ocupació
El portaveu de Compromís, Enric Morera, ha mostrat la seua preocupació després de la reunió de 25 minuts que ha mantingut hui, juntament amb la resta de síndics dels grups parlamentaris, amb el conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, per a la presentació del Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per al 2012.
Per a Morera “este projecte de pressupostos, que hem començat a analitzar hui perquè el Consell ha tardat dos dies en donar-nos-el després d’aprovar-lo el passat divendres, no és real i té gat amagat, ja que oculta uns retalls en educació, sanitat i serveis socials que a partir del 21 de novembre seran exponencials, d’una gravetat extrema”.
“Des de Compromís estem molt preocupats perquè ens temem que amb estos pressupostos continuarà pujant la desocupació ja que segueix sense estar clar on van a parar els diners dels valencians, no hi ha recursos per a inversió mentre sí continuen havent diners per a saraos i grans esdeveniments, això no es retalla”.
Segons Morera “són els pressupostos d’una situació gravíssima a la qual ens ha dut un model econòmic d’especulació i d’economia recreativa que no crea ocupació estable i que el govern del PP no vol rectificar. Ara eixos diners que caldria utilitzar per a estimular l’economia real, per a posar en marxa plans de creació d’ocupació i plans d’inversió productiva, no existeixen ni apareixen per cap lloc.
Estem molt preocupats perquè, com hem vingut advertit els darrers anys, el model econòmic que impulsa el govern del PP té els peus de fang i les conseqüències de la gravíssima crisi que patim són la prova més clara, però així i tot no hi ha cap intenció de rectificació.
morera pressupostos | 0.894066 | curate | {"ca": 0.9899630216587427, "es": 0.010036978341257264} | https://compromis.net/3789/compromis-mostra-la-seua-preocupacio-per-uns-pressupostos-de-la-generalitat-per-a-2012-irreals-que-amaguen-les-retallades-que-vindran-despres-del-20n/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_161461 | Handbol. La selecció espanyola és derrotada per Romania (25-27) i continua sense puntuar en la segona fase de l’europeu femení
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.656627 | curate | {"ca": 1.0} | : /mes-esport/handbol.raw?task=quick.read&id=1519071&return=L21lcy1lc3BvcnQvaGFuZGJvbC5odG1s |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_281648 | En els últims mesos els aliments que més han pujat de preu són les fruites, els llegums i hortalisses, la llet, formatge i ous i la carn
La taxa anual de l'Índex de Preus de Consum (IPC) general el mes d'octubre és del 7,3%. Aquesta taxa és més d'un punt i mig menor que la registrada el mes anterior.
Una baixada que es deu en major mesura al descens en els preus de l'habitatge, l'electricitat i el gas, a més de la lleu caiguda en els preus de roba i calçat. Per contra, els aliments continuen en una escalada de preus i la seua taxa se situa en el 15,4%.
Aquests són els grups que destaquen per la seua influència en el descens de la taxa anual
Habitatge, que disminueix la seua variació més d'11 punts i mig, fins al 2,6%, a causa de la baixada de l'electricitat i, en menor mesura, del gas, enfront de la pujada d'octubre de 2021.
Vestit i calçat, amb una taxa del 1,4%, dos punts i mig inferior a la del mes anterior. Aquesta evolució es deu al fet que l'augment delspreus per l'entrada de la nova temporada és més moderat que a l'octubre de 2021.
Per part seua, el grup amb major influència positiva és:
Aliments i begudes no alcohòliques, que situa la seua taxa en el 15,4%, un punt superior a la del mes passat, i la més alta des del començament de la sèrie, al gener de 1994. Destaquen en aquest comportament els increments dels preus dels llegums i hortalisses, la llet, formatge i ous i la carn, majors aquest mes que en 2021.
Els empresaris espanyols adverteixen que l'IPC es mantindrà elevat en el curt termini encara que continuarà moderant-se
La Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) ha valorat aquesta desacceleració de l'IPC després del 8,9% aconseguit al setembre, "gràcies al menor avanç dels preus energètics". No obstant això, "els preus dels aliments, tant elaborats com no elaborats, es configuren com a principal element inflacionista, ja que al seu notable increment s'uneix el significatiu pes que representen en la cistella de productes".
Destaquen que factors externs a l'economia espanyola com la prolongació de la guerra d'Ucraïna i les sancions econòmiques imposades a Rússia poden continuar condicionant l'evolució dels preus d'algunes matèries primeres, entre altres, gas, petroli, cereals o olis, que al seu torn repercuteixen sobre la composició del preu de molts altres productes. Per tot això, indiquen, la inflació es mantindrà elevada en el curt termini, encara que continuarà moderant-se.
Des de la CEOE assenyalen que, en aquest context, "resulta especialment rellevant evitar un escenari en el qual els augments dels preus i salaris es retroalimenten entre si, per a no produir efectes de segona ronda que ens porten a una espiral inflacionista".
Els preus dels productes energètics van moderar significativament la seua taxa interanual fins al 8,0%, enfront del 22,4% de setembre o el 37,4% d'agost, a causa del menor augment del preu de les matèries primeres energètiques. El preu del cru Brent a l'octubre es va mantindre estable enfront del mes anterior, amb 95,1 dòlars/barril de mitjana. En termes anuals es va produir un increment del preu del 13,4% en dòlars i del 33,9% en euros, per la fortalesa de la moneda estatunidenca.
En els primers dies de novembre hi ha una elevada volatilitat en els preus, amb una mitjana de 97,8 dòlars/barril, que de mantindre's comportaria increments interanuals del 19% en dòlars i de quasi un 39% en euros. No obstant això, els futurs apunten a una progressiva moderació dels preus, la qual cosa restarà pressió inflacionista al component energètic, principalment a partir de gener. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_11_8837 | El Facebook dels morts
Ha nascut una nova xarxa social catalana amb el nom Epilogable. Fixeu-vos en el que ens assegura el diari Ara: Epilogable és un espai per compartir el dol, recordar i retre un homenatge a éssers propers i persones admirades. L’usuari administrador del dol crea el perfil de la persona homenatjada, i és el responsable d’acceptar o vetar els comentaris d’altres internautes que es vulguin sumar al record.
Però, potser, la part més interessant i innovadora del projecte és la gestió del propi comiat. Així, la plataforma també ofereix un espai a mode d’obituari virtual en el qual l’internauta té l’oportunitat de deixar constància de tot allò pel qual desitja ser recordat. Vivències, experiències, sentiments i pensaments, però també un llistat de voluntats i últims desitjos. Una mescla entre comiat i testament d’emocions que la plataforma fa arribar als destinataris escollits per l’usuari en el moment precís.
La notícia és molt adient en aquests dies d’homenatge als difunts. Ara resulta que els funerals s’han adaptat al món 2.0. Molt bonic. La idea és que pots afegir fotos, vídeos i comentaris, com una mena de Facebook, versió elmuertoalhoyoyelvivoalbollo.
No es barregen dubtes al vostre cap? Si dius que tal paio s’ha mort, hi ha un botó de m’agrada o, potser, de t’acompanyo en el sentiment ? Es poden instal·lar jocs més o menys morbosos, com un A ngry birds però amb corones de flors? S’han creat grups del tipus “señoras que se equivocan de misa en los funerales”? I, finalment, la gran qüestió: què succeiria si, un cop mort, el finat afegeix un comentari al seu mur cagant-se en tots els hipòcrites que han simulat plorar en el seu funeral, quan en realitat s’aguantaven el riure?
Crec que amb això de les xarxes socials ens estem tornant una mica bojos. A més a més, no us ho perdeu, el mort pot fer arribar fotos als usuaris que, en principi, estan codificades i que, un cop traspassat, arriben a qui ell vulgui. És el moment, per exemple, de confessar que vas tenir una amant, o que vas robar diners de la teva empresa, o que, tot i anar al Camp Nou i cridar Meeeessi, Meeeessi, en realitat, eres soci del Madrid des de petit. La revenja 2.0? Quina por!
I el Papa què en pensa d’això? Creu que quan un es mor i envia una petició d’amistat per entrar en el cel, és Déu qui t’afegeix o t’ignora? Cada vegada m’agrada més el Twitter. Si, en el fons, la vida és un joc en el qual intentes seguir a totes aquelles persones que consideres interessants. | 0.807566 | curate | {"ca": 0.9529411764705882, "en": 0.004462474645030426, "es": 0.036511156186612576, "fr": 0.006085192697768763} | http://desdelamediterrania.cat/2011/10/31/el-facebook-dels-morts/ |
cawac_ca_20200528_6_25835 | “Hi ha dificultats per trobar gent que vulgui anar a les llistes municipals”
La ministra d’Economia, Elena Salgado, recentment s’ha fet enrere de la modificació del decret de contenció del dèficit anunciat el passat mes de maig, la qual cosa significa que els municipis podran continuar endeutant-se. Els ajuntament han rebut alleugerits la notícia. Però fins quan podran mantenir aquesta situació de números vermells? El president de l’ Associació Catalana de Municipis , Salvador Esteve, denuncia que el problema de fons és la manca de voluntat política per reformar el sistema de finançament de les administracions públiques i ja apunta algunes conseqüències que això pot generar, com la falta de candidats a les llistes per a les eleccions municipals del maig del 2011.
Segons la rectificació de la ministra Salgado els ajuntaments que “estiguin en millor situació econòmica” podran endeutar-se el 2011. Una petita victòria? En un govern que canvia tan ràpidament d’opinió fins que no vegi aquesta rectificació publicada al Butlletí Oficial de l’Estat no me la creuré. Ara bé, si és veritat que aquest anunci es compleix serà un alleugeriment de cara la possibilitat de fer inversions l’any que ve, com a mínim per una part important d’Ajuntaments de Catalunya. És un pas endavant, però no soluciona l’endeutament dels ajuntament.
Només, però, podran demanar crèdit aquells que no superin el 75% de l’endeutament. Està bé que aquells que hem fet els deures no se’ns posi al mateix sac que aquells que han tirat de veta. De fet, la majoria d’ajuntaments catalans entrarien en aquest tall.
Els crèdits però seran per inversió i no per despesa corrent. En quin moment es troben els ajuntaments catalans? Els problemes en despesa corrent els continuarem tenint. Enguany a moltíssims ajuntaments la liquidació dels pressupostos serà negativa perquè les despeses superen clarament els ingressos. I, per tant, resulta impossible confeccionar els pressupostos de l’any vinent.
El món local podrà tornar els 1.500 milions d’euros que deu a l’estat? Això és impossible! Per exemple. A Martorell, un poble de 27.000 habitants, ens diuen que hem de retornar a l’estat 650.00 euros, quantitat que nosaltres no tenim cap possibilitat de comprovar ni de tornar perquè el nostre pressupost ja és justíssim. Sant Cugat n’ha de tornar 1,5 milions i Hospitalet 3 milions.
Pensaven fer una acte reivindicatiu a Madrid per denunciar la situació financera dels municipis catalans. Després d’aquest anunci el mantindran? Estem fent consultes per tirar-lo endavant perquè creiem que no es prenen seriosament el tema del finançament dels ajuntaments. I estem en uns límits insuportables. I també anuncio que tenim la intenció de portar al Tribunal Constitucional la totalitat d’aquest decret d’austeritat que es va publicar perquè segons un informe del despatx d’advocats Roca Junyent és inconstitucional. Concretament atempa contra la llibertat i l’autonomia dels ajuntaments. I si es confirma la rectificació... Ara per ara encara no hem vist la rectificació publicada enlloc.
Des de la Federació de Municipis Manuel Bustos aposta més pel diàleg i rebutja accions de protesta. Vostè pensava que ja és impossible el diàleg? Naturalment nosaltres també apostem pel diàleg i creiem que s’ha de mantenir fins el darrer moment, però també diem amb contundència que ja no ens poden fer passar més en raons. De fet la solució seria canviar el sistema de finançament... Evidentment. I ningú s’ha atrevit a dir encara quins serien els paràmetres que ens conduirien a una suficiència financera.
Es tractaria de reequilibrar els percentatges que en aquests moments es reparteixen els tres nivells de l’administració pública o instar un canvi de mentalitat del ciutadà ara massa acostumat que l’administració li garanteixi tots els serveis amb la intenció de reduir despeses, com ens apuntava el president de la Diputació de Barcelona en una entrevista en aquest mateix diari? Algunes tendències polítiques intenten donar la culpa sempre al ciutadà. I això és una trampa que es posa un mateix. El problema dels ajuntaments ve de la insuficiència. Els ajuntaments ens gastem el 30% del pressupost en serveis que no són la nostra competència i són competència de les administracions superiors. Un cas claríssim: l’ensenyament de 0 a 3 anys. Aquesta és una competència de la Generalitat que nosaltres vam assumir quan les coses anaven bé, però ells s’haurien de fer càrrec de la inversió i del manteniment de les llars d’infants. El 22 de maig de l’any que ve hi haurà eleccions municipals. Com afrontar la crisi serà un tema clau? Sí, però nosaltres no podem resoldre aquest tema des dels ajuntaments, s’ha de resoldre des de la Generalitat i des de les administracions generals de l’Estat. Ells han d’establir una altra mena de repartiment de recursos i han d’aprendre consciència que l’administració local és un tema seriós perquè som els que estem més a prop dels ciutadans i és el primer lloc on aquests van a reclamar. La ignorància respecte l’administració municipal queda palesa en la publicació d’aquest decret que l’endemà han rectificat com un error tipogràfic. Aquest decret demostra que qui el va pensar mai havia passat per un ajuntament.
Molts governs locals, però, la gestió de la crisi els passarà factura... Passarà factura, però el tema encara és més greu. En aquests moments, davant la perspectiva econòmica actual, ja tenim dificultats per trobar gent que vulgui anar a les llistes de les properes eleccions municipals. La gent assegura que per posar-se en aquest merder és millor quedar-se a casa perquè allà estarà més tranquil.
Més de vuitanta municipis de Catalunya s’han declarat moralment fora de la Constitució i alguns la setmana passada van signar un manifest a Sant Pere de Rodes per pressionar el nou govern perquè proclami la independència. Què li sembla? Com a president de l’Associació Catalana de Municipis respecto tot els posicionaments que puguin fers els alcaldes i els ajuntaments de Catalunya. Han optat per aquesta via, i per tant, el meu respecte i consideració.
Considera que és una lliçó d’unitat del món municipalista cap el món parlamentari? Des de l’Associació tenim ajuntaments amb característiques socials molt diferents i el que hem de fer es mantenir-nos en un estadi de respecte, però atenent la sociologia de cada poble o ciutat.
El món municipalista agafa cada cop més força? Sí, estem agafant ressò, perquè tot el que passa acaba passant en un territori i tot territori forma part d’un lloc que té un ajuntament. Per tant, estem agafant molta importància i a poc a poc s’està descobrint que l’administració municipal és molt important. | 0.81979 | curate | {"ca": 0.9927261706319139, "pt": 0.0018184573420215184, "es": 0.005455372026064555} | http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/09/_ldquo_hi_ha_dificultats_per_trobar_gent_que_vulgui_anar_a_les_llistes_municipals_56639.php |
mc4_ca_20230418_9_239094 | Peix | Blog de Menja sa - Dieta online, xerrades nutricionals i tallers de cuina
Inicio » Archivo por TagsArticulos con el tag: peix
23 desembre 2010 – 8:00 | 2 Comments
Per les festes de Nadal, augmenta el consum de peix i crustacis, per això es important vigilar el peix i crustacis que comprem, per evitar la preència d’anisaki s’ha de prendre certes mesures.
21 desembre 2010 – 8:00 | Un Comentari
Una manera diferent de cuinar el peix, a mès aporta poques calories.
El salmó es un peix blau de sabor molt apreciat i amb moltes propietats beneficioses per a l’organisme. Lloms de rap a l’allet i tomàquet al forn
26 gener 2010 – 8:00 | 2 Comments
El rap és un peix blanc molt apreciat pel seu gust. | 0.746529 | curate | {"ca": 0.9264069264069265, "es": 0.0735930735930736} | http://www.menjasa.es/blog/tag/peix/ |
mc4_ca_20230418_7_526593 | Ajuntament des Castell - La XI Fira d´Abril de Menorca se celebra per quart any consecutiu a Es Castell
La XI Fira d'Abril de Menorca se celebra per quart any consecutiu a Es Castell
El municipi des Castell acollirà per quart any consecutiu la celebració de la XI Fira d'Abril de Menorca els dies 8, 9 i 10 d'abril, un esdeveniment multitudinari que ha registrat en edicions anteriors una assistència de 3.500 persones aproximadament.
L'Ajuntament de la localitat ha instal·lat una carpa de 850 metres quadrats a la Plaça Esplanada per acollir totes les activitats que ha organitzat la Casa d'Andalusia de Menorca.
La inauguració i Obertura del Reial de la Fira se celebrarà el divendres dia 8 d'abril a les 20:45 hores a càrrec de l'alcalde d'Es Castell, Lluís Camps, i la presidenta de la Casa d'Andalusia de Menorca, Josefa Morillas. Posteriorment, l'Andalús de l'Any 2016, Manolo Rober Barbancho, procedirà a la lectura del Pregó i a les 22 hores el Cor Rociero de la Casa d'Andalusia oferirà la primera actuació.
L'endemà, dissabte 9 d'abril a partir de les 12.30 hores, l'Associació Ball de Saló de Ciutadella i Gimnàs Ca Nostra oferiran una actuació de dansa moderna, hip-hop, Zumba Kids i Zumba fitnnes. La festa seguirà amb una actuació de flamenc a càrrec de l'Estudi de Dansa la Nave i a la tarda, a les 17.30 hores, se celebrarà un espectacle eqüestre a càrrec de Grup de Cavallers de Maó i Grup de Carruatges Antics.
L'Escola de Ball i els Quadres de Ball Amor de la Casa d'Andalusia de Menorca actuaran la nit de dissabte i Aires del Sud oferirà l'últim concert en directe de la jornada a partir de les 23.30 hores.
L'últim dia de la Fira, diumenge 10 d'abril, començarà amb el primer concert de la Banda de Música cap de Fibló, a les 12.30 hores, li seguirà una hora després l'actuació de Tango Rioplatense Tango Menorca i l'Escola de Ball Casa de Andalusia de Menorca ia les 16.30 hores es procedirà a la Cloenda del Reial de la Fira. | 0.872571 | curate | {"ca": 1.0} | http://aj-escastell.org/publicacions/verpub.aspx?Id=9264 |
mc4_ca_20230418_11_433677 | Muntanyes Xocolata Hotels - BEST HOTEL RATES Near Loboc Coses a fer Area - Filipines
Popular ara mateix a Loboc Més venut Loboc River Resort Camayaan, Loboc vila, vista sobre el riu reservada fa 55 minuts, 4 segons
Villa Limpia Beach Resort Villalimpia, Loay Doble amb ventilador reservada fa 2 hores, 29 minuts, 17 segons
Loboc és famosa per atraccions populars com ara Muntanyes Xocolata. Els visitants poden trobar les millors preus d'hotel a prop de Coses a fer - només a Agoda.com. Disponibilitat d'una àmplia selecció d'hotels a prop de Muntanyes Xocolata, des de l'amigable Nipa Hut Village al luxós Loboc River Resort. Usant el formunlari de reserves segures online d'Agoda.com per reservar hotels prop de llocs com Muntanyes Xocolata és ràpid i senzill. Amb eines de recerca útils i ampla informació d'hotels,hotels a Loboc són fàcils de buscar. Amb més de 150,000 hotels per tot el món, és fàcil trobar hotels a Agoda.com prop de llocs d'interès com Muntanyes Xocolata.
Els millors hotels prop de Muntanyes Xocolata | 0.770798 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.agoda.com/ca-es/hotels-near-chocolate-hills/attractions/loboc-ph.html?asq=bs17wTmKLORqTfZUfjFABrfuFg7dZz41WCuDNK91PdEGT2KJO5g41LGaTE0FE6yq&setcookienew=1 |
oscar-2301_ca_20230418_0_491204 | Ahir (per fi) vaig anar a veure "Oxigen", de Mar Monegal. Des del moment de veure el passi de premsa, em vaig quedar corprès de les imatges que se'm proposaven i també de la directora i escriptora Mar Monegal. Una personalitat "huracanada" que ja em prometia molt del que podia ser la seva obra.
Imatge: Josep Aznar.
I no em va decepcionar gens ni mica. És una peça franca, directa, i sense cap mena d'artifici. Molt recomanable per a les parelles que heu tingut fills (i els que no), us veureu reflexats en moltes de les situacions: les hormones disparades, el no dormir a les nits, el canvi que origina a la parella l'aparició d'una tercera "personeta" a nivell de relacions de parella...tal com diu la Mar, res no tornarà a ser el mateix.
Sobre l'autora, poca cosa a dir però molt intensa. Fins fa poc es dedicava a la infermeria, combinat amb cursos d'interpretació i dramatúrgia. Però va ser el fet de tenir un fill el que la va cridar a escriure sobre el fet de ser mare, ja que es va adonar que moltes de les coses amb que es va trobar no hi era al "manual dels pares". Va ser això el que la va decidir a dedicar-se finalment a l'escriptura teatral. En aquest cas la maternitat l'ha portat a arriscar-se en aquest camp. No ha hagut de renunciar a la seva creativitat, com hagués sigut el cas de qualsevol persona amb "dos dits de front". La seva professió està esdevint un acte d'amor cap a la seva filla. I crec que va molt bé. Amb poc més de dues obres, "Sushi" (Premi Ramon Vinyes 2008 i Accèssit del premi Romea 2008) i "Oxigen", es mostra com una dramaturga àgil i efectiva.
Imatge: Josep Aznar.
La història es vertebra a partir de dues parelles, l'Àlex i la Marta per una banda, i l'Ona i el Roger per l'altra. Dos tipus de relació de parella que s'enfrontaran de manera diferent davant el fet de l'embaràs i el naixement del fill. Podríem dir que la parella de l'Àlex i la Marta, interpretats magistralment per Francesc Ferrer i Betsy Túrnez, són la part més còmica; mentre que la formada per l'Ona i el Roger (Helena Bagué i Albert Mèlich) ens donen una visió més seriosa. És ben clar que ho defensen molt i molt bé, però en aquest cas el text i el contrapunt són a favor de l'altra parella.
A destacar la idea de mostrar com en el món de la parella, de del moment de néixer un fill, es torna més i més petit. Cada cop es va concentrant tot al centre de l'escenari, a on els personatges pateixen l'haver d'adaptar-se a noves situacions. Aquí hi ha hagut una fantàstica feina d'il.luminació de Dani Gener, com sempre efectiva i elegant, i d'adaptar l'obra a la Sala Gaudí, amb el seu característic escenari quadrat, de manera que el públic situat al voltant pot gaudir-lo des de tots els angles.
Imatge: Josep Aznar.
En definitiva, una obra feta amb molt d'amor i gens d'artifici. Les obres poden ser tècnicament molt perfectes, però si no s'acompanyen de passió no transmeten res. "Oxigen" és tot el contrari, però és que a més està molt ben construïda. Les metàfores funcionen, l'oxígen mena tota la història, des del respirador per l'asma de l'Àlex, passant pel respirador de l'oceanògraf Roger i els seus dofins i les respiracions que fan les dues protagonistes quan són a punt de parir...
No us la perdeu, de veritat. Dins un món teatral amb tant d'artifici, aqui teniu una lliçó de teatre. I a més, us ho passareu bé. Què més voleu? | 0.756342 | curate | {"ca": 0.9569277108433735, "pt": 0.010843373493975903, "it": 0.032228915662650605} | https://offbarcelona.blogspot.com/2012/02/respira-agafa-aire-i-respira-oxigen.html |
mc4_ca_20230418_3_252132 | Especialistes del Provincial analitzen els avanços del congrés americà d'oncologia - Noticias
Els servicis d’Oncologia Mèdica de del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló i de l’Hospital Peset de Valencia organitzen unes jornades que permetran analitzar les principals conclusions del 52é Congrés Anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), celebrat a Chicago (Illinois, EE.UU)) del 3 al 7 de juny.
Este congrés està considerat el més important de l’especialitat a nivell mundial i amb estes jornades es facilita que els especialistes valencians realitzen una actualització dels estudis més rellevants presentats en ASCO 2016, de forma quasi paral·lela a la seua celebració i en un temps rècord, utilitzant per a això les oportunitats que oferixen les noves tecnologies de la informació i comunicació.
Durant les jornades, especialistes d’oncologia de diversos hospitals de la Comunitat Valenciana (Provincial de Castelló, General de València, Doctor Peset, IVO, La Fe, Arnau de Vilanova, Clínic, Sagunt i Lluis Alcanyís de Xàtiva) exposaran els aspectes més destacats (highlights) presentats en el congrés americà en àrees com els tumors genitourinaris, melanoma, tumors ginecològics, càncer de mama, càncer de pulmó, de cap i coll, tumors gastrointestinals o càncer de còlon-recte.
Les reunions es realitzaran en dos vesprades consecutives i permetran acostar les discussions sobre els últims avanços en cures oncològiques, tractament, investigació, qualitat de vida i tecnologia que els més de 30.000 especialistes en càncer de tot el món reunits en ASCO 2016 han estat debatent esta mateixa setmana en el McCormick Place de Chicago davall el lema ‘El futur del pacient centrat en l’atenció i la investigació. Visió col·lectiva’.
“Per mitjà d’estes reunions anuals (enguany hem aconseguit la 11a edició), pretenem donar ràpida resposta a la demanda d’actualització sobre les novetats de l’esdeveniment científic oncològic més important de l’any que tenim els professionals. És fonamental que els especialistes coneguen els grans avanços del congrés i, a través d’estes jornades, s’aconseguix quasi alhora que es produïxen sense grans desplaçaments”, assenyala la doctora Inmaculada Maestu, cap del Servici d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Doctor Peset.
El doctor Santiago Olmos, membre del Servici d’Oncologia Mèdica del Provincial de Castelló i coorganizador de l’esdeveniment, manifesta que el lema de la reunió d’enguany “és la saviesa col·lectiva, el futur de l’atenció i investigació centrat en el pacient, quelcom que significa que el pacient està en el centre d’un sistema molt complex i hem d’intentar ajudar-li a través del seu viatge en l’atenció del càncer”.
Com a exemple, en ASCO 2016 s’han actualitzat els avanços que aporta la immunoteràpia en diversos tumors, principalment en melanoma i càncer de pulmó. A més, es referma el desenrotllament de biomarcadores i teràpies específiques sobre dianes moleculars per a aconseguir un tractament oncològic personalitzat.
Tal com destaca el doctor Olmos, alguns d’estos fàrmacs nous que estan demostrant eficàcia en els estudis presentats en el congrés americà d’oncologia, estan sent utilitzats en el Servici d’Oncologia de l’Hospital Provincial de Castelló en el context dels diferents assajos clínics actius.
← Estudiants d’auxiliar d’Infermeria coneixen en l’Hospital Provincial la importància de l’esterilització El Provincial aplica una innovadora tècnica per a detectar tumors de pròstata → | 0.863406 | curate | {"ca": 1.0} | http://hospitalprovincial.es/noticias/vl/1083-2/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_85915 | Un estudi sobre l’impacte del lloguer turístic en el mercat de Menorca alerta que l’illa es troba a prop de l’emergència en habitatge, és a dir, de quedar-se sense pisos que oferir als residents. L’estudi detecta una sobreoferta que augmenta massivament al mateix temps que fa que davallin els preus dels lloguers turístics i pugin els del lloguer residencial.
A Menorca ja hi ha 2.400 pisos per llogar només a Airbnb, la majoria dels quals es troben a Ciutadella, que està col·lapsada.
Aquest continu increment de l’oferta de pisos tendirà a augmentar, ja que les típicament turístiques estan gairebé comercialitzades en la seva totalitat. Això provoca ja que hi hagi molta dificultat a trobar una d’aquestes residències per viure-hi tot l’any i, a més, a uns preus cada vegada més alts.
Per això, l’estudi proposa que en la regulació que han de fer les administracions només es permeti llogar-les 60 dies l’any, en el cas de ser primera residència i per tractar-se d’una font d’ingressos complementària.
L’oferta de lloguer turístic ja supera en nombre les places hoteleres i d’apartaments com la principal oferta d’allotjament a l’illa. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/menorca-prop-emergencia-habitatge |
macocu_ca_20230731_6_88241 | El Grup Barnils també estudia els sous dels directius catalans de l'IBEX 35 i fa un repàs històric de la corrupció als Països Catalans
Barcelona (ACN).- L'Anuari Media.cat d'aquest any analitza les subvencions de la Generalitat per valor de 100 MEUR a setze escoles vinculades a l'Opus Dei els darrers quatre anys, les 'portes giratòries' entre l'administració pública i el sector privat, els sous dels directius catalans de l'IBEX 35 i fa un repàs històric de la corrupció als Països Catalans. Són només alguns dels quinze reportatges que per quarta vegada el col·lectiu dedica als temes que no van tenir una cobertura destacada als mitjans de comunicació. Es tracta d'un projecte de periodisme d'investigació, finançat per 438 mecenes i que compta amb el suport del Col·legi de Periodistes i de sis facultats de comunicació (UAB, UPF, URL, UV, UVic i UdL).
Comparteix
El contingut de l'Anuari Media.cat s'ha presentat aquest dilluns al vespre a la seu del Col·legi de Periodistes. Un dels temes més destacats són les subvencions durant els últims quatre anys a les escoles vinculades a l'Opus Dei, concretament setze escoles ubicades a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Girona, Terrassa, Jorba, la Canonja, Constantí i Alpicat. El col·lectiu Ramon Barnils calcula, a partir de els dades obtingudes al Diari Oficial de la Generalitat, que han rebut 25 milions d'euros durant els últims quatre anys, tot i les retallades de pressupost en educació. Un altre dels temes destacats que ha estudiat el col·lectiu de periodistes és un cas de 'portes giratòries' entre els sectors públics i privats. En concret, es fixa amb l'exconseller d'Agricultura Josep Grau (1999-2003), que va ser el responsable d'adjudicar l'obra del canal Segarra Garrigues al consorci provat Aigües del Segarra Garrigues (AGS), liderat per FCC, Agbar, Copcisa i Copisa. Dotze anys més tard, Grau és el president d'AGS, l'empresa a qui va adjudicar l'obra. Segons els autors del reportatge, ara AGS reclama a la Generalitat un increment del pressupost atorgat pel propi Grau, ja que amb la xifra inicial només es podrà completar el 34% del projecte. L'Anuari també recull els sous dels directius dels Països Catalans de les grans corporacions presents a l'Ibex 35. Es tracta de 86 alts càrrecs que es reparteixen 31,5 milions d'euros. Encapçala la llista el president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, amb 2,68 milions d'euros. Un altre reportatge analitza quants consellers de governs dels Països Catalans han estat imputats en casos de corrupció des del restabliment de la democràcia, un 17% en total. Les Illes Balears compten amb 24 casos, el País Valencià amb 15 i Catalunya amb 12. El coordinador de l'Anuari Roger Palà, ha destacat que és l'edició en què els responsables han quedat més satisfets a nivell periodístic i per la implicació dels micromecenes i ha valorat la participació de sis facultats de periodisme a través dels seus estudiants, una iniciativa que ha servit per trencar "el mur generacional existent en la professió a Catalunya".
NO SON SUBVENCIONES. ESAS 16 ESCUELAS SON ESCUELAS CONCERTADAS COMO CUALQUIER OTRA EN CATALUNYA. ESAS MAL LLAMADA SUBVENCIONES ES EL IMPORTE POR ALUMNO DE ACUERDO AL CONCIERTO CON LA GENERALITAT. ESTE PANFLETO DA A ENTENDER QUE RECIBEN SUBVENCIONES Y QUE NO HAN SUFRIDO RECORTES. HAN SUFRIDO RECORTES COMO CUALQUIER OTRA Y ESA LLAMADA SUBVENCION ES LA SUMA DEL IMPORTE DE ALUMNO POR PLAZA ADEMAS ES PUBLICO Y NOTORIO QUE ES MAS BARATO PARA LA GENERALITAT UNA PLAZA EN UNA ESCUELA CONCERTADA ... Llegir més | 0.829866 | curate | {"ca": 0.8585944115156647, "es": 0.14140558848433532} | |
cawac_ca_20200528_0_95533 | 24/01/2011: Guatemala: obrint els arxius de la repressió
- estrena 16 de març de 2010 - Dimarts 25 de gener, a les 22.20, al Canal 33 - reemissió dissabte 29 de gener, a les 13.05
Les dictadures de Guatemala als anys 70 i 80 van torturar, assassinar i fer desaparèixer desenes de milers de persones. Moltes d’aquestes atrocitats les cometre la Policia Nacional guatemalenca, i les va detallar en els seus informes rutinaris, que van acabar abandonats en un tètric edifici. Però el 2005 aquests arxius van ser descoberts, de forma casual, i ara són custodiats i investigats per la Procuradoria dels Drets Humans de Guatemala.
Sofia Espinosa és una de les joves arxiveres que treballa, entre importants mesures de seguretat, en la recuperació d’aquest immens arxiu. Són milions de folis amuntegats desordenadament, plens de pols, que més d’un voldria fer desaparèixer, però que ara els defensors dels drets humans estan recuperant, catalogant, analitzant, digitalitzant, i posant a disposició de la ciutadania. Alguns d’aquests documents ja han permès esclarir algunes atrocitats comeses per la Policia Nacional de Guatemala i portar els seus responsables davant la justícia.
El projecte de recuperació de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala –possible gràcies a la solidaritat internacional- ha obert un procés de transparència irreversible per a la població de Guatemala.
Des de Catalunya, Ramon Alberch, d’Arxivers Sense Fronteres, reflexiona sobre la importància dels arxius oficials per documentar fets i per poder fer justícia en els països que han patit dictadures. Alberch denuncia que a Espanya, tot i els anys que han passat des de la mort del dictador, l’accés a molta documentació, sobre tot la dels governs civils i dels arxius militars, és encara molt difícil, sota el pretext que no està prou ben classificada.
PROJECTE DE COOPERACIÓ
Projecte de suport a la recuperació de l’arxiu històric de la Policia Nacional
Objectius:
- Contribuir a l’enfortiment de la Procuradoria dels Drets Humans de Guatemala en la investigació per l’esclariment de les violacions dels drets humans al país.
- Enfortir la gestió de la informació de l’Arxiu Històric de la Policia Nacional per proveir documentació accessible i vàlida a instàncies dels tres òrgans de l’Estat i de la societat civil.
- Preservar l’Arxiu Històric de la Policia Naciona, organitzar-lo, descriure’l arxivísticament i protegir-lo a través de la digitalització.
Entitat promotora: Cooperació directa ACCD
Soci local: Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Guatemala
Comentaris
Ton: contradictori i indecís. ha escrit:
Fa 15 minuts que ha acabat i encara no m'he recuperat. Què voleu que us digui? Estic fet una merda.
Quin reportatge més ben fet!! : realista, però no efectista. Tinc el cor encongit. I pensar que hi ha tanta gent que ni tan sols es planteja el que ha passat, el que està passant, just al costat nostre. Només volem veure el que no ens fa mals els ulls; només volem sentir el que no ens fereix l'oïde.
Us felicito per aquest reportatge, que he vist per casualitat. Veritablement crec que feu un servei que és absolutament impagable i imprescindible. Crec que hem d'estar tan orgullosos de tenir un mitjà d'informació i comunicació com TV3 i com Catalunya Radio que això sol fa reconciliar-me amb aquests polítics que tan sovint ens avergonyeixen. Perquè són ells també qui fan possible que existeixin programes tan saludables i diversos com Agora, Polonia, Karakia, aquest mateix que a vui comença i tan d'altres. I què dir del Manel Fuentes, el Joan Barril, el Kilian Fernandez a Catalunya Radio. Hi ha molt bons professionals a altres emisores, però és bó saber que Catalunya Ràdio també està en aquest grup de grans programes i honestos professionals.
Endavant! Quan més insistiu més probable és que més i més s'hi vagin afegim. No ens deixeu els que encara volem saber, per dur que sigui el que hem de veure i el que hem de sentir...
16/03/2010 23:21:02
Pep ha escrit:
Gran programa! Si tots fossin com aquest...
17/03/2010 09:49:48
Conxa ha escrit:
No vaig poder veure el programa per TV, l'acabo de veure per Internet. Felicitar-vos pel format, i sobre tot pel contingut. És tan gran la difusió que cal fer de tot allò que va passar a tants llocs del món, i sobre tot del que encara passa i permetem que passi, que penso que només amb coneixement per part dels ciutadans d'arreu podrem intentar fer alguna cosa.
17/03/2010 13:01:37
Gabriel ha escrit ha escrit:
Felicitats,i moltes gracies per la difusió e informació de la situacions que viuen centenars de milers de persones de l'America Llatina, i especialment el pobles indigenes.Guatemala es un ejemple, i la seva situació d' inpotencia es una realitat en contra del poble indigena.Esperem que aquets programas arribi al cort de les peersones i no tanquin els ulls devant de la realitat, de marginació dels pobles , i fomentin la col-laboració i ajudes.MOLTES FELICITATS.
17/03/2010 13:15:16
rosa maria ha escrit:
És impactant! Felicitats pel programa, veritablement, et quedes molt fotut de veure com poden passar aquestes coses i s'arriba a saber com per casualitat. Quin sofriment a prop nostre i d'això no se'n parla... no interessa. Gràcies pel programa
18/03/2010 13:20:58
Carles Vilassar ha escrit:
"El grau de salut democràtica es mseura amb el termometre de l'accés a la documentació". Molt ben dit!!! A Espanya opacitat, realment estem sotmesos a un país del tercer món. Cal seguir les actuacions d'Arxivers sense fronteres d'aprop son els garants dels drets humans. Si us plau feu més documentals sobre els seus projectes. Per molts anys!
25/01/2011 21:17:16
rkl ha escrit:
Felicitats de tot cor. Això és el que entenc jo que és donar informació i comunicar.
Afegeix comentari
Sidebar
EL PROGRAMA
Latituds vol donar visibilitat als que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món.
Cada capítol tracta sobre un tema concret, amb els protagonistes de projectes concrets sobre el terreny; ells mateixos expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. Especialistes de prestigi complementen la visió global del problema i de les possibles solucions.
Latituds vol fomentar la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar el món, mostrant processos de desenvolupament, de comunitats concretes. | 0.799229 | curate | {"ca": 0.9523123699791967, "es": 0.008481357017122739, "pt": 0.01168186909905585, "en": 0.015362457993278924, "gl": 0.0025604096655464873, "fr": 0.003040486477836454, "it": 0.003040486477836454, "nl": 0.002400384061449832, "id": 0.0011201792286765883} | http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=29587 |
mc4_ca_20230418_11_380446 | Ciudadanos posa el seu orgull per sobre de les necessitats de les manresanes | Candidatura d'Unitat Popular
Ciudadanos posa el seu orgull per sobre de les necessitats de les manresanes
Des de la CUP Manresa, volem donar a conèixer el nostre posicionament sobre la retirada de la moció de Ciudadanos per tal de fer un protocol educatiu contra la transfòbia i l'assetjament escolar per l'identitat de gènere. Ciudadanos, que va retirar la seva proposició, es va excusar al ple dient que l'esmena que havia presentat el grup municipal de la CUP deixava “desfigurada” la seva moció. Pensem que és una llàstima que C's hagi impedit aquesta oportunitat d'aprovar una moció que volia cercar solucions per a una greu problemàtica.
Volem remarcar que l'esmena no plantejava eliminar cap dels acords plantejats per Ciudadanos, tot i que n'afegia algun, ja que la ciutat de Manresa té molta feina a fer per tal de garantir els drets de les persones LGTBI (lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals). Creiem necessari ampliar la moció amb altres aspectes, després de constatar que la LGTBIfòbia es dóna a tots els àmbits de la vida, no només a l'escolar.
Hi havia elements falsos a la moció i per això calia eliminar-los. A la moció, es parlava de la llei 14/2010 com a no desplegada, tot i que l'any 2011 es va fer un informe sobre el seu impacte. Per altra banda, i parlant del text eliminat de la moció, el redactat volia culpabilitzar la legislació catalana, mentre que n'exculpava l'espanyola. Tot i reconèixer les mancances a Catalunya, volem recalcar que a l'Estat espanyol no s'ha fet cap llei en aquest sentit, i si parlem sobre drets de la infància i l'adolescència, la primera llei és de l'any passat. En aquest sentit, volem fer un advertiment sobre l'ús de certs fets que totes lamentem.
Sobre els continguts de l'esmena, vam voler fer èmfasi en els acords presos per l'ajuntament en aquest àmbit que encara no han estat portats a la pràctica. Sobre la llei 11/2014, es marcaven uns punts d'inici per on començar a treballar-ne el desplegament. Finalment, l'esmena demanava que l'acte institucional del 28J tingués a veure amb les problemàtiques de la nostra ciutat i/o societat occidental. El darrer acord introduïa terminis concrets per dur a terme les actuacions.
Volem aclarir que, en cap cas, la moció quedava desfigurada sinó en tot cas ampliada, ja que s'eliminava el que no era cert i s'afegien els acords que ja s'havien pres en altres mocions i no s'han desenvolupat. Creiem que Ciudadanos va presentar una moció en la que no creien per aconseguir ressò mediàtic desprès d'un fet molt greu. Després d'aquest fet, es confirmen les sospites que van aparèixer en veure la moció. Segons Gemma Tomàs, “Ciudadanos actua a cop de titular, i posa el seu orgull per sobre de les necessitats reals de les manresanes”.
Moció C's Protocol educatiu contra la transfòbia i l'assetjament escolar
Esmena moció C's | 0.857079 | curate | {"ca": 1.0} | http://manresa.cup.cat/noticia/ciudadanos-posa-el-seu-orgull-sobre-de-les-necessitats-de-les-manresanes |
mc4_ca_20230418_6_433847 | Sarasol I jugant a frontó
El Genovés, La Costera,
1993, 1996 - 2001
1998, 1992, 1997 i 1998
1992, 1993, 1994, 1996, 1997 i 1999
El 1986 queda subcampió en el I Campionat Individual darrere un insuperable Genovés I. Torna a repetir la gesta als anys 89,90,91 però és al 92 quan es giren les tornes i aconseguix el Campionat Individual precisament contra Genovés, el qual va guanyar també en les edicions 93 i 94.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enric_Sarasol_i_Soler&oldid=19672211»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 feb 2018 a les 22:31. | 0.502041 | curate | {"ca": 0.6666666666666666, "es": 0.04013961605584642, "nl": 0.029668411867364748, "en": 0.26352530541012215} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Sarasol_i_Soler |
macocu_ca_20230731_6_63637 | Enric Roig ha qualificat d’espectacle “dantesc” la nova adjudicació de les obres de la piscina coberta de Tortosa. De fet, el portaveu del PSC ha tornat a dir que en el concurs públic hi ha hagut una falta d’investigació, per part de l’Ajuntament, sobre la solvència de les empreses presentades. I és que als poc dies es van haver de tornar a adjudicar les obres, perquè el govern municipal va saber que una de les empreses guanyadores estava en fallida. Segons Roig, la segona adjudicació encara no està prou clara. | 0.803381 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_495172 | Centre Excursionista Roca Negra: Activitats: Acceptació Responsabilitats, Riscos i LOPD
Cada vegada és més freqüent que per fer qualsevol tipus d’activitat es demani una sèrie de requisits, LOPD, assegurances i responsabilitats per tal de que els participants estiguin coberts adequadament i que els organitzadors (siguin benèvols o remunerats) de qualsevol activitat no hagin d’assumir cap més responsabilitat que les estrictament necessàries.
Per altre banda, contínuament s’està parlant del costos dels rescats a la muntanya i de la possibilitat de cobrar-los com ja es fa en altres països, per tant ens veiem en l’obligació de demanar-vos de que estigueu federats (FEEC o FEDME) per poder participar en les nostres activitats.
Per últim demanar-vos que a la primera participació que vingueu del any en curs porteu el full "Acceptació Responsabilitats, Riscos i LOPD" degudament complimentat i signat. No oblideu escriure en lletra clara i en majúscules. És molt important que ens doneu un o varis telèfons de contacte de persones conegudes vostres que puguem avisar en cas de necessitat. Adjunt està el document de "Acceptació Responsabilitats, Riscos i LOPD", l’imprimiu (millor en un sol full a doble cara), el complimenteu i el porteu a la primera activitat que participeu.
En el següent enllaç trobareu el document word per a descarregar-lo i poder-lo complimentar.
https://drive.google.com/file/d/1EHsMkJCrt9FgNa17reXxarxPy1el5_yv/view?usp=sharing
Acceptació Responsabilitats, Riscos i LOPD per a activitats
La no acceptació total o parcial d’aquest escrit (i la dels relacionats) suposa la impossibilitat de participar en qualsevol de les activitats coordinades pel Centre Excursionista Roca Negra (CERN) (també descrites en FontanaCaminant). Heu de signar aquest primer full i anotar telèfons de contacte, i també heu de signar al final pel document pel que fa referència a la Llei de Protecció de Dades (LOPD).
Jo (els vostres noms i cognoms):
DNI: mòbil:
A continuació escriviu els noms i mòbils de dues persones a qui trucar en cas de necessitat:
Signatura d’acceptació del document: data:
ACCEPTACIÓ del PARTICIPANT de les RESPONSABILITATS i RISCOS de les ACTIVITATS CERN
Jo. El signant d’aquest document, MANIFESTO:
1.- Assumeixo que per les característiques pròpies d’aquestes activitats i per estar realitzades fonamentalment en un entorn natural, no poden estar exemptes de risc.
2.- Que he llegit i accepto íntegrament les “normes i recomanacions” exposades a la adreça: http://rocanegracastelldefels.blogspot.com.es/p/normes-recomanacions.html
3.- Manifesto estar al corrent de la ruta, trajecte o activitat en que participo i que he llegit, prèviament, les característiques, dificultats, distància, desnivell i riscos particulars de la activitat que estan explicats a la entrada específica i publicada a:
http://rocanegracastelldefels.blogspot.com.es/
o que he sigut informat per altres mitjans, i que per tant soc coneixedor, estic capacitat i accepto els riscos i dificultats de l’activitat
4.- Que participo de pròpia voluntat e iniciativa, assumint íntegrament els riscos, danys i conseqüències derivades de la meva participació.
5.- Que soc coneixedor de que aquestes activitats no tenen assegurança específica per cobrir les despeses mèdiques de rescat o d’altres tipus que foren necessàries, per tant, reconec que estic federat en l’any en curs (FEEC o FEDME) amb la llicència adient per l’activitat i que, si fos necessari, assumiré les despeses que puguin ocasionar la meva atenció mèdica, de rescat o d’altres tipus que pugessin ser necessàries i que no faré responsable a la organització ni al guia o coordinador per aquests càrrecs ni per haver-los demanat ni per fer actuacions de cures o mèdiques sobre la meva persona, sempre que fossin necessàries a criteri del guia o coordinador.
6.- Certifico que estic en condicions psíquic-físiques necessàries per a realitzar l’activitat, que tinc una bona salut i que no pateixo cap malaltia, defecte físic o lesió que desaconselli la meva participació o pugui agreujar-se amb ella. Certifico que no estaré sota la influència de l’alcohol ni de qualsevol altre droga o fàrmac durant la activitat. En el cas de estar prenent medicació, certifico que he consultat al metge i que tinc la seva aprovació per participar mentre estic sota la influència dels medicaments.
7.- Que disposo dels coneixements, la capacitat física i destresa tècnica suficients com per a garantir la meva pròpia seguretat en l’entorn i sota les condicions en les que es desenvolupa l’activitat. També que disposo del material esportiu i de seguretat adient i necessari per poder realitzar tota l’activitat en termes d’autosuficiència (també aigua i menjar).
8.- Durant el transcurs de l’activitat em comprometo a obeir les instruccions u ordres dels monitors, guies o instructors, així com a mantenir un comportament responsable que no augmenti els riscos per a la meva integritat física o psíquica, o la de tercers. Durant la caminada només el guia és la persona que pot comandar el grup, ell gestiona el camí, el ritme i les aturades. Durant l’activitat ningú pot anar per davant d’ell.
9.- Que em comprometo a seguir les pautes generals de respecta al medi ambient, de les que s’enuncien unes quantes a continuació:
- No heu de deteriorar els recursos biòtics, geològics, culturals o, en general, el paisatge.
- No es permès arrancar flors ni plantes, ni endur-se pedres.
- Heu de realitzar les necessitats fisiològiques en els espais adequats o, en tot cas, fora de l’aigua i lluny de punts de pas o reunió de persones.
- No heu d’encendre foc ni provocar situacions de risc d’incendi.
- No heu de llençar ni abandonar objectes o residus sòlids o líquids (ni orgànics ni no-orgànics) fora dels llocs habilitats expressament per a la recollida dels mateixos. Heu d’endur-se les escombraries que genereu (siguin del tipus que siguin).
- No us heu de sortir del recorregut marcat o indicat pel guia. Heu de transitar pels camins senyalitzats sense passar per camps de conreu ni anar camp a travessa.
- Heu de mantenir discreció i silenci.
CLÀUSULA LOPD ACTIVITATS ESPORTIVES / LLEURE i CONSENTIMENT DRETS D’IMATGE
La participació en les activitats convocades pel CENTRE EXCURSIONISTA ROCA NEGRA són per als socis de l’entitat i, per tant, en el moment de la seva alta com a socis van ser informats i van signar i acceptar que al Centre tractem la informació que ens va facilitar amb la finalitat, entre d’altres, de participar en les activitats esportives i de lleure de la nostra entitat i realitzar les tasques administratives que siguin necessàries. Sobretot en el que fa referència als temes de seguretat durant l’activitat, per això mateix, el participant es compromet a notificar-nos qualsevol variació en les seves dades.
Sol·licitem també el seu consentiment per a realitzar comunicacions, per correu electrònic o per qualsevol altre mitjà de comunicació electrònica equivalent, referents a la activitat en la que participi que considerem poden ser del seu interès i seguretat,. Si no s’accepta aquesta condició, no serà possible participar en l’activitat.
Atès que el dret a la pròpia imatge és reconegut en l’article 18.1 de la Constitució espanyola i està regulat per la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, sol·licitem el seu consentiment per poder publicar les seves imatges, obtingudes durant la seva participació en les activitats corresponents, a la pàgina web, xarxa social, revista o qualsevol altra mitjà electrònic o de premsa del CENTRE EXCURSIONISTA ROCA NEGRA i FontanaCaminant, sense que tals captacions tinguin finalitats publicitàries, comercials o de naturalesa anàloga. L’esmentat consentiment exprés podrà ser revocat en qualsevol moment per l’interessat.
Per tant, per a poder participar en les activitats organitzades pel C. EXTA. ROCA NEGRA, el signant d’aquest document autoritza al CERN a:
□ El tractament de les seves dades de caràcter personal.
□ Rebre informació per qualsevol mitjà electrònic o equivalent.
□ A la publicació de les seves imatges.
Si no s’accepten aquests punts no es pot participar en les activitats del CE Roca Negra.
Marqueu les tres caselles, escriviu les vostres dades i signeu:
Nom i Cognoms de l’interessat:
DNI: Signatura
Validesa d’aquest document (dues parts): fins al 31 de desembre del any de la signatura. | 0.836229 | curate | {"ca": 0.9496523615439942, "en": 0.022536561975545433, "de": 0.0003596259889714697, "fr": 0.004795013186286262, "es": 0.0173819228002877, "oc": 0.0035962598897146965, "it": 0.001678254615200192} | http://rocanegracastelldefels.blogspot.com/p/la-no-acceptacio-total-o-parcial.html |
macocu_ca_20230731_2_405251 | Entrada Autor: ginny_winky » ds. maig 20, 2006 10:47 pm
He obert aquest tema perque he buscat per tot el forum i no n'he trobat cap que parles d'això. Vosaltres en quin punt us trobeu?? jo llegeixo moltisim, es el meu hobby preferit i m'hi passo hores seguides. si aquest tema ja estava fet, perdoneu-me, perque no le trobat. potser les opcions son molt extremes! !
Entrada Autor: Horcrux » ds. maig 20, 2006 10:51 pm
M'encanta llegir, xo no tinc gaire tems, només puc llegir al vespre avans d'anar a dormir, i aixo no dona x a gaire. LLegeixo aproximadament una mitjora al dia. Xo kuant estic molt cansat m'adormo i no puc llegir.
llegi sta mol be (si tarade kla... jeje) pero aket any k e comensat a fer 1r d batx no tink tems per llegir llibres k maradin, me d conformar am els k me fiken a l'insti maraden a art d hp, sta cla jaja, els d dan brown k x cer estan axecan molta polemika...
Uo A mi m'encanta llegir i llegisc molt pero ultimament llegeixo menys per culpa de la web... Vull dir q molt del temps k abans pasava llegint ara el passe a esta super-mega-fantàstica web ^^ xo encara aixi m'encanta llegir i a la gent k tinga temps x fer-ho jo crec k es molt millor inclús k anar al cine ( + k res pk es gratis) ,no es broma i pk hi ha llibres x a tots els gustos!! ANIMEU-VOS A LLEGIR!!! AURAA! !
Entrada Autor: ginny_3 » dg. maig 21, 2006 12:03 am
M'encanta es el meu hobby. A vegades tinc examens i encomptes d'estudiar em fico a llegir.jejeje Les meves amigues no m'entenen (excluint la mire )
Entrada Autor: ginny_3 » dg. maig 21, 2006 12:39 am
llegir, llegir i llegir .... em passaria el dia llegint, molta gent no entent peruè m'agrada i a vegades, em sento tan frustrada per aquest motiu que he arribat a pensar que si jo visques derrere la portada d'un llibre seria feliç, o que hi ha un mon palral·lel on i viu tota la màgia i la fantasia i que jo hauria de ser allà tot i que he anat a parar a l'univers equivocat i llevors bé algun amic i em torno a sentir bé aixó no se a que bé però es igual ,que llegir es el meu hobby i lo que m'agrada més dels mon, la sencasio de ser lliure de poder anar on vulguis i quan vulguis nomes obrint un llibre ... la sencasió que sento quan llegeixo no es pot descriure amb una paraula ni amb una frase, llegir es algo que no es pot explicar es com si coneguesis i estiguessis amb altres persones que coneixes molt be.i a altres llocs on no has estat mai però es com si el coeneguessis... no se aixo es lo k sento jo. Quan vam anar de colonies amb el cole (exemple) em vaig emportar un llibre bastant gruixut i em va donar per llegir i em vaig passa molt rato sola llegint i a l'hora de dinar un amic em diu: escolta, tu has estat marginada tot el mati i no senties com si estiguesis molt sola. i jo li vaig contestar quan llegeixo mai estic sola jo tot aixó no se ni perque us o explico pero suposo que a aquestes hores de la nit no es pot esperar guaire de mi!! !
aixo ho e escrit jo pero la anna s'ha conectat al meu ordinador i..... mira k ma passat em curro un missatge i
A mi m'agrada molt llegir. Sempre que tinc un rato lliure llegeixo, m'es igual quin génere sigui assesinats, misteri, magics, de guerres...tot m'agrada!! ( però harry potter el que més clar!!) Si no tincs molts exàmens llegeixo pel matí a les 7, al migdia i per la nit , però com tingui exàmens o treballs només puc llegir un rato per la nit, com me pasa ara que cada nit em llegeixo 2 capituls del 5o llibre de narnia ( el viatger del alba). per ert... si us esteu legint algun llibre ara, quin es?? es només per curiositat..
Torbo el tema una mika... parida, si no ens agrades llegir, que fariem en una web de LLIBRES DE HP?! Si no tagrada llegir, ja sudes de HP... massa larg... pero si tagrada... no se... es la meva opinio... a mi almenys mencanta llegir... SOk un ratolinet de biblioteca XD
ja que ho has preguntat estic llegint Cor de tinta de Cornelia Funke que m'encanta i Carta al rey de Tonke Dragt, els dos estan molt be
Entrada Autor: Getta91 » dg. maig 21, 2006 11:55 am
Clar, jo penso com el roni... si no ens agradés llegir, no llegiríem HP, per tant no seríem aquí... (bé, he vist algun cas...xD el de les 100 pàgines del primer llibre i que no li agraden, roni, sas de qui parlo, oi? ) Doncs a mi m'agrada llegir i just avui m'he acabat: El cercle de foc
Oh!! Has tingut un fallo... no van ser 100... sino 50!!!!!!!!! XD Van ser menys de les ke pensaves egh? XD Bé, pel ke fa al llibre ke has dit, esta be?^^ Aix... no se ke dik... encara tink ke llegir un pel cole en castellar... i acabar-me els pilars de la terra... ke esta per alla abandonadet pobre-... XD
Entrada Autor: Cyllan » dg. maig 21, 2006 12:35 pm
a mi m'agrada molt llegir,en vaig aprendre de molt menudeta (5 anyets),i ja no ho he pogut deixar . Ara mateix me he acabat La Saga de Geralt de Rivia (fantasia +18 anys,eh? ),i m'estic llegint tot el que pillo de l'Stephen King. De best-sellers,El Codic DaVinci,no me l'he llegit,uns m'han dit que és genial ,i uns altres que és un rotllo.El que si que em va agradar van ser Els pilars de la terra. En general,llegeixo de tot,fantasia ,misteri,realisme..etc,però sobretot soc fan de l'Anne Rice i les cròniques vampíriques,Harry Potter , i la Laura Gallego i les seues Crónicas de la torre,entre d'altres. A l'any em llegeixo uns 30 llibres i més.
Ui, a mi m' encanta llegir, ho tobo apssionant i sobretot llegir els llibres de Harry Potter!!!!! vaig apendre a llegir paraules als 3 anys, i des de llavors la meva habitació esta invadida per pilots de llibres, animo a la gent que pensa que es aburrit a llegir perque es molt ivertit i pases moments agradables, acad llibre es un nou món ple de fantasía, i se t' emporta a vitajar dins seu. PS. llegiu al meva ff (el retorn de l' obscuritat) a veure k us sembla!
A mi m agrada moltissim llegir. Jo recomano aquets llibres: -Septimus -Narnia -Harry Potter -El club dels cinc | 0.761964 | curate | {"en": 0.010296893770379269, "ca": 0.9083576454436245, "fr": 0.0005148446885189634, "ja": 0.003775527715805732, "eu": 0.0010296893770379268, "cs": 0.014244036382357989, "es": 0.0605800583490647, "it": 0.0006864595846919513, "de": 0.0005148446885189634} | |
cawac_ca_20200528_6_183528 | Impugnat el conveni estatal de Seguretat Privada, que no compleix els mínims de l'Estatut dels Treballadors
El passat 15 de setembre, a l'Audiencia Nacional de Madrid, el SIPVS-C/I-CSC va presentar una impugnació contra el Conveni Estatal de Seguretat Privada 2005-2008 per incomplir amb els mínims de l'Estatut dels Treballadors al seu article 42 sobre la regulació de les hores extres. Els "negociadors" del Conveni han firmat per sota del valor de les hores ordinàries, que s'han de calcular "SOBRE LA TOTALITAT DE LES RETRIBUCIONS SALARIALS PERCEBUDES A L'ANY", basades en el cas dels treballadors i treballadores del sector (vigilants i prestadors de serveis en general) en l'estructura salarial establerta en l'Art. 66 del Conveni. En canvi, l'Art. 42.2 del Conveni estableix una fòrmula per tal de calcular el valor de l'hora ordinària que exclou expressament les pagues extraordinàries i els complements retributius, siguin fixos o variables, salarials o extrasalarials. Amb això, resulta un preu d'hora ordinària inferior al que correspondria legalment. Animem a la resta de sindicats del sector a que s'uneixin a la iniciativa i presentin també impugnació davant els tripijocs dels de sempre (UGT, USO i CCOO). La demanda, redactada pels serveis jurídics de la Intersindical-CSC, està basada d'acord a la doctrina del Tribunal Suprem, ratificada en una recent sentència del 12-01-2005 de la Sala del Social 1ª (Recurs 984/2004). | 0.848687 | curate | {"ca": 0.9895104895104895, "es": 0.01048951048951049} | http://www.intersindical-csc.cat/index.php?obre=01noticies_ampliar&id=64 |
mc4_ca_20230418_16_158700 | Ei, tu, que estàs fent aquests dies a casa? A Parets, no m'avorreixo! - Parets del Vallès
Portada > Actualitat > Notícies > Ei, tu, que estàs fent aquests dies a casa? A Parets, no m'avorreixo!
Sota el lema ‘A Parets no m’avorreixo’, s’anima als més petits a participar en el repte mitjançant una fotografia de com passen el temps i es distreuen durant aquests dies: ajudant a fer les tasques de la llar, inventant joguines, pintant, dibuixant, tocant un instrument, llegint, cuinant...
Per participar cal penjar una fotografia etiquetant els perfils de Facebook o Instagram @ajuntamentdeparets amb els hashtags #ajuntamentdeparets #aparetsnomavorreixo. Totes les imatges rebudes entraran en el sorteig d'un regal sorpresa.
Aquest repte no vol, en cap cas, fomentar la competitivitat entre els infants. Per aquest motiu, el sorteig es farà entre totes les fotografies rebudes indistintament, sense entrar en valoracions de qualitat ni de contingut, sempre que compleixen amb les indicacions que es demanen.
A Parets, no m'avorreixo! 2 (3,48 MB)
A Parets, no m'avorreixo! 2 | 0.603185 | curate | {"ca": 0.8942398489140698, "pt": 0.09442870632672333, "de": 0.010387157695939566, "sv": 0.0009442870632672333} | http://www.parets.cat/actualitat/noticies/2020/03/18/ei-tu-que-estas-fent-aquests-dies-a-casa-a-parets-no-m-avorreixo |
mc4_ca_20230418_3_67303 | El Nàstic troba una porta oberta en el cas Luismi • rctgn.cat
El Nàstic troba una porta oberta en el cas Luismi
Jesús Sarmiento | 8 agost, 2017
El Nàstic de Tarragona completarà aquest dimarts les dues últimes sessions a Santa Coloma de Farners, abans de rebre dimecres el Real Zaragoza en el trofeu Ciutat de Tarragona. L’equip continua configurant la plantilla per la pròxima temporada, on amb dos o tres retocs més Lluís Carreras la donarà per tancada. Un dels fitxatges desitjats que continua rastrejant l’equip és la de Luismi.
Des de Valladolid apunten que el gadità continua sent una opció real, ja que Luis César, tècnic del conjunt val·lisoletà, ha de donar sortida a alguns jugadors de la plantilla per facilitar les arribades. La incorporació de Cotán, presentat aquest dimarts, pot deixar la porta oberta a Luismi.
A banda, en el capítol de sortides, el Nàstic hauria blindat i refusat ofertes per Dimitrevski i Suzuki, dues peces que Carreras vol que formin paret del projecte. El que sí que ha comunicat ja el club és que tres peces del filial com el porter Perales, el lateral Iván De Nova, el central Roger Figueres i el lateral dret Pol Valentín, continuaran vinculats a l’entitat grana després de la seva renovació.
Últims posts en Nàstic:
El Post Match | Nàstic 0-1 Almería
La transmissió: Nàstic 0-1 Almería
El Nàstic rebrà l'Almería pendent de la seguretat al Nou Estadi
Tags ActualitatEsportsGimnàstic de TarragonaInformacióInformatiuLiga123Nàsticnou estadiRàdiorctgnTarragonaTGN | 0.821001 | curate | {"ca": 0.9791526563550773, "es": 0.020847343644922665} | http://rctgn.cat/el-nastic-troba-una-porta-oberta-en-el-cas-luismi/ |
mc4_ca_20230418_4_317971 | Les funeràries reporten 43 nous morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 778 nous positius testats – Actualidad
Els CDR avisen Estat, Govern i UE que hi haurà «caos» mentre no hi hagi amnistia i es faci efectiva la independència
ACN .- Els CDR han avisat aquest dimecres el govern de Pedro Sánchez, la Generalitat, els partits independentistes i la Unió Europea que hi haurà «caos» fins que no es decreti «l’amnistia de les més […segueix llegint] | 0.839913 | curate | {"ca": 1.0} | https://actualitatpenal.cat/2020/05/22/les-funeraries-reporten-43-nous-morts-per-covid-19-a-catalunya-i-hi-ha-778-nous-positius-testats/ |
mc4_ca_20230418_4_244929 | UVic | ICS Catalunya Central
Arxiu d'etiquetes: UVic
L’ICS Catalunya Central ja té oficialment centres formadors d’estudiants de Medicina de la UVic-UCC
Publicat el 12 de Desembre de 2019 per ICS Catalunya Central
Els responsables de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) han fet entrega, als representants de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central, de les corresponents acreditacions com a centres col·laboradors en la docència dels … Continua llegint →
Publicat dins de Notícies, Notícies docència | Etiquetat com a Catalunya Central, docència, ICS, Medicina, UVic | Comentaris tancats a L’ICS Catalunya Central ja té oficialment centres formadors d’estudiants de Medicina de la UVic-UCC
El grau de Medicina de la UVIC-UCC estrena l’activitat docent a Manresa i els centres de l’ICS acolliran estudiants en pràctiques
Publicat el 13 de Setembre de 2019 per ICS Catalunya Central
La Unitat Docent Territorial de Manresa de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) ha iniciat aquest dijous a la tarda el curs acadèmic. Un total de 31 estudiants de 3r curs … Continua llegint →
Publicat dins de Notícies, Notícies docència | Etiquetat com a atenció primària, formació, Manresa, Medicina, UVic | Comentaris tancats a El grau de Medicina de la UVIC-UCC estrena l’activitat docent a Manresa i els centres de l’ICS acolliran estudiants en pràctiques | 0.772289 | curate | {"en": 0.019553072625698324, "ca": 0.9804469273743017} | http://icscatalunyacentral.cat/tag/uvic/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_293464 | Hi ha hagut dues explosions a la línia d'arribada
DEP | 0 | curate | {"ca": 0.9423076923076923, "en": 0.057692307692307696} | |
mc4_ca_20230418_5_26610 | Polaroo - Your bill guru
COMENCEMINICIA SESSIÓ
CATALÀ CASTELLÁ ENGLISH
1. Una mica sobre Polaroo
2. Preu i tarifa plana
3. El meu balanç
4. Ofertes
5. Els meus proveïdors
6. Privacitat i seguretat
7. La indústria
Polaroo soc jo, el teu bill guru. Soc el guru de les teves factures. Expert en la gestió, l’optimització i la unificació de tots els teus serveis recurrents.
Gestiono, optimitzo i unifico totes les factures de casa teva per tu. Factures d’electricitat, aigua, gas, serveis de manteniment, reparacions, manetes, i hi continuaré afegint molts més serveis.
Ho faig tot a través d’una plataforma (versió web, aplicació per a iOS, aplicació per a Android) que et permet centrar-te en allò que t’importa de debò: el temps lliure, els amics, la família, els hobbies, viatjar i explorar el món.
No malgastis ni un minut de la teva vida trucant a comercialitzadores com Endesa, Naturgy, Iberdrola… Jo me n’encarrego. Em llegeixo la lletra petita, et dono d’alta i de baixa, et canvio tots els serveis i contractes quan et trasllades a una casa nova, i molt i molt més.
1. Et descarregues l’aplicació de franc i et crees el compte, o et registres a través del web.
2. Hi afegeixes els serveis que vols optimitzar i unificar.
3. Et faré una oferta personalitzada, segons el teu perfil i consum. No soc un comparador genèric. La teva oferta és teva.
a) Optimitzo cada servei que es pugui optimitzar.
b) Canvio a proveïdors millors amb valors i condicions millors.
c) Et proporcionaré una tarifa mensual unificada perquè tinguis un control, estabilitat i previsió de pagaments i despeses.
He d’emplenar paperassa per canviar-m’hi?
No, i no tornaràs a rebre mai factures en paper. Si rebessis factures en paper, crema-les. No obstant això, si les volguessis arxivar, has de saber que a la plataforma disposaràs de totes les factures digitals ordenades, amb la possibilitat de descarregar-les i imprimir-les: les dels teus proveïdors i les nostres.
Com em poso en contacte amb Polaroo?
A la secció Contacte podràs preguntar-me qualsevol dubte que tinguis. M’agradarà molt ajudar-te i poder parlar amb tu.
Em pots escriure a [email protected],
o trucar o posar-te en contacte per WhatsApp al +34 691 637 666.
A quins països estàs disponible?
De moment ofereixo els meus serveis a qualsevol ciutat, poble, illa i racó d’Espanya. Però treballo per tancar acords que em permetin volar a altres països de la Unió Europea i dels EUA. En un futur, a tot arreu.
Què passa, si em trasllado a una casa nova?
Avisa’m, gestionar el canvi sol és horrible…
El que faré per tu és iniciar el Protocol Viu: mentre jo gestiono tots els canvis als subministraments, contractes, altes i baixes…, tu tindràs temps lliure per dedicar-te al que més t’agrada. Viure més, preocupar-te menys.
Polaroo està disponible per a empreses, o només per a particulars?
Actualment ofereixo el servei tant per a particulars com per a petites empreses i negocis. Des d’un punt de vista tècnic, se segueix exactament el mateix procés. Envia’m les factures i t’ajudaré.
Quina informació necessiteu?
La mateixa informació que necessitaries per poder gestionar els serveis pel teu compte. La informació que apareix a les factures. M’hauràs d’enviar les factures i emplenar la informació que, per exigències legals, ens veiem obligats a sol·licitar.
Amb les factures de cada servei, o accedint al compte dels teus proveïdors, podré analitzar l’historial de consum i obtindré el codi CUPS: un DNI per a cada servei específic a cada casa. Sense aquest codi, no podem dur a terme els canvis: és el mínim imprescindible amb les comercialitzadores. També necessitarem la teva adreça de correu electrònic, l’IBAN associat al pagament del servei, la confirmació per poder dur a terme el cobrament SEPA, el titular del servei i la potència contractada. Recorda que tota aquesta informació apareix a la factura. No obstant això, per qüestions de seguretat volem estar segurs que tot és correcte. Et sol·licitarem que confirmis aquesta informació.
Si no tinguessis accés a factures de la teva nova llar, les hauràs de demanar a la immobiliària o al propietari de l’habitatge per poder gestionar els canvis.
La zona única de pagaments en euros (SEPA, per la sigla en anglès) és l’àrea en què els ciutadans, les empreses i altres agents econòmics poden efectuar i rebre pagaments en euros a Europa, dins i fora de les fronteres nacionals, en les mateixes condicions i amb els mateixos drets i obligacions, independentment del lloc on es trobin.
Què és el rebut de SEPA?
Els rebuts domiciliats SEPA es basen en una ordre de domiciliació o mandat, mitjançant la qual el deutor (pagador) autoritza el creditor (beneficiari) a efectuar cobraments en un compte de la seva titularitat.
Per què necessiteu el meu IBAN? Per què necessiteu el meu DNI?
Per gestionar els teus serveis en nom teu, he de poder facilitar el número complet de l’IBAN associat al pagament del servei per gestionar el canvi de servei. I perquè n’unificaré el pagament en el compte IBAN que m’indiquis.
De la mateixa manera, necessitem el teu DNI, no només per exigències legals, sinó també per poder certificar que ets el titular del servei o que seràs el titular del servei.
Em puc donar de baixa de Polaroo, o donar-ne de baixa un servei específic?
Sí, sense penalitzacions ni obstruccions. Estant amb Polaroo, qualsevol canvi s’haurà d’efectuar a través meu per poder garantir la seguretat i la integritat del servei, tant el teu com el meu i amb els meus proveïdors.
Per poder-te donar de baixa, he de gestionar el teu cas amb cada proveïdor que estigui inclòs en la teva unificació de serveis. T’hauré de donar de baixa la tarifa mensual i regularitzar la teva situació amb mi. Recorda que pagaré les factures per tu, i potser et faltarà pagar algun import concret, o jo t’hauré de retornar algun import concret. El procés de baixa no és 100 % automàtic, però faré tot el que estigui al meu abast perquè no t’hagis de preocupar per res i continuïs amb els proveïdors que tens.
Un cop donat de baixa i amb tot en ordre, recorda que:
No et gestionaré cap servei, ni en tindràs el balanç, ni en veuràs el consum, ni els gràfics, ni res. Tornaràs a tenir inestabilitat al compte bancari i molts pagaments imprevistos al llarg de l’any. M’agradaria que no fos així, però no ho puc gestionar tot si no tens els serveis unificats amb mi. Només aleshores podràs sol·licitar l’eliminació de tota la informació.
Si tens dubtes, posa’t en contacte amb mi i intentaré trobar la solució que s’adapti més bé a les teves necessitats.
Quant costa Polaroo?
La tarifa mensual no és un pagament pels serveis a Polaroo. Jo no comercialitzo energia, però sí que m’encarrego que disposis del millor servei i unifico els pagaments dels diferents serveis i companyies per simplificar la teva vida.
Dins del pagament mensual unificat, es destinen simbòlicament 2 € en concepte de subscripció dels serveis amb Polaroo. Com més serveis s’hi incloguin, o com més complexos siguin, la subscripció s’incrementarà, sempre amb el consentiment previ del client. Per a operacions puntuals, com els canvis de casa, es duran a terme pagaments puntuals per la dificultat de la gestió. No es cobrarà mai cap import sense que l’hagis aprovat.
Polaroo pagarà les meves factures?
Sí, en gestionar els teus serveis, pago les factures segons van arribant amb els diners de la tarifa mensual. Els diners són teus. Jo poso a la teva disposició una plataforma que et permet tenir un compte virtual que paga per tu de manera estable i controlada. Pago amb els diners que ingresses al teu compte perquè el balanç del compte bancari personal sigui el mateix cada mes. Estable, sense sorpreses i sanejat.
Què feu amb els meus diners abans de pagar les factures?
Res. El balanç al teu compte és teu. No puc generar interessos, i si ho fes, serien teus. Gestionaré el pagament de les factures, això sí.
Com calculeu la tarifa mensual?
La tarifa mensual és una estimació basada en las factures que m’has enviat i en un perfil anual de consum de referència.
El meu software i algoritme analitza les factures, l’historial i el consum, i els compara amb altres perfils semblants al teu. Segons aquestes dades, determina quina quantitat has de pagar com a tarifa mensual per poder cobrir els costos anuals distribuïts mes per mes. Hi haurà mesos en què pagaré més i d’altres en què pagaré menys, però tu sempre tindràs clar l’import abans que comenci el mes. Jo m’encarrego de gestionar totes les factures i els pics de pagament reals quan vagin arribant.
Per què la tarifa mensual és més cara que el que pago actualment?
Hi ha diversos factors que es computen per calcular les tarifes planes. Depenent del moment de l’any en què et trobis (hivern o estiu), les factures són més altes o més baixes, etc. Com més informació m’hagis proporcionat (electrodomèstics que tinguis, dimensions de l’habitatge, etc. ), més precís podré ser.
Pot ser que les factures que em vas enviar, per la raó que fos, fossin una mica més altes del que és habitual, o que el perfil de consum que utilitzo no encaixi bé amb la teva situació.
En qualsevol cas, si la tarifa no s’adapta a la teva situació, l’ajustarem perquè quadri més bé amb la teva realitat.
Què passa, si consumeixo més o menys que el que marca la tarifa mensual?
Si la meva oferta és superior al teu consum real, tindràs un balanç positiu i podràs recuperar la diferència quan vulguis. En cas contrari, tindràs un balanç negatiu que podràs compensar a final d’any. En qualsevol cas, sempre podràs accedir al balanç de situació.
Puc triar la tarifa plana?
No, no seria fidel a les teves necessitats ni al consum real. Generaria més problemes que solucions. És necessari que la quantitat cobreixi les despeses anuals dels serveis.
No. Oferim una tarifa plana mensual perquè és la que genera més garanties de pagament als proveïdors i més seguretat als consumidors.
Puc incrementar la tarifa mensual per obtenir un estalvi extra?
Sí, estic implantant l’opció que m’han sol·licitat uns quants clients: incrementar la tarifa mensual per estalviar cada mes i aconseguir un balanç positiu addicional. Inconscientment, al cap de 6 o 12 mesos hauràs aconseguit un estalvi addicional «inesperat». En aquest cas, estic valorant afegir un percentatge addicional que podràs triar o indicar quan rebis la tarifa mensual. Recorda: els diners continuen sent teus.
Què és el meu balanç?
La diferència entre les factures que pago per tu i el que jo rebo de tu (mitjançant la tarifa mensual) per pagar aquestes factures es tradueix en un balanç positiu o negatiu que tens amb mi.
Cada mes es transfereix a Polaroo una tarifa mensual per cobrir totes les factures unificades. Polaroo va pagant aquestes factures amb els diners que el client li proporciona, però hi ha mesos en què Polaroo paga menys que la tarifa mensual i d’altres en què paga més que la tarifa mensual.
Sí, imagina que la teva tarifa mensual és de 112,58 €:
a) Si a finals del mes d’agost arriben tres factures a nom teu per un import total de 100 €, com que tu m’hauràs donat 112,58 € a principis d’agost com a tarifa mensual, en quedaran 12,58 € de balanç positiu. Jo hauré pagat menys del que he rebut de tu.
b) Si, per contra, arriben tres factures a nom teu per un import total de 150 €, com que tu m’hauràs donat 112,58 € a principis de mes, jo pagaré els 37,42 € restants per tu, cosa que generarà un balanç negatiu. Jo hauré pagat més del que he rebut per cobrir aquestes factures.
Com a regla general, el balanç sol ser negatiu als mesos d’hivern, perquè s’hi registren consums de llum i gas més elevats, mentre que a l’estiu el balanç sol pujar i equilibrar-se. Per tant, no t’amoïnis: el meu algoritme té en compte molts paràmetres perquè pugui pagar per tu sempre i de manera estable.
Un dels meus valors consisteix a oferir-te un balanç i estabilitat al compte bancari. El més important és que n’estiguis informat i puguis pagar el mateix import cada mes sense sorpreses inesperades: evitar que al compte bancari hi hagi pagaments esporàdics i factures elevades que t’alterin l’economia. Quantes vegades t’ha passat, com a consumidor? A mi, moltes.
Què podré fer, amb aquest balanç?
Per començar, cada 6 mesos reviso per obligació l’estat de la tarifa mensual per ajustar-la segons el teu hàbit de consum. A vegades varia en funció del teu perfil i per compensar possibles desajustos rellevants.
a) Si el balanç és positiu: és important recordar que els diners són completament teus i que hi ha diverses opcions que pots i podràs triar en un futur:
1. Ens pots indicar que utilitzem aquest balanç positiu per abaixar la tarifa mensual durant els mesos següents. ACTIU
2. Ens pots indicar que es retorni aquest import al teu compte personal mitjançant una transferència o que el bescanviem per la tarifa mensual següent, depenent del cas. ACTIU
b) Si el balanç és negatiu: no et preocupis.
El meu objectiu és generar la mínima fricció possible. Com a regla general, la desviació no sol ser significativa; a més, la pràctica habitual permet que es vagi equilibrant als mesos següents. Hi ha mesos que pago més i mesos que pago menys. S’equilibra, tant si és positiva com si és negativa. No obstant això:
1. Portaré a terme una actualització del teu estat. Identificaré les factures pagades per mi i les compararé amb els pagaments que he rebut de tu.
2. Parlaré amb tu per oferir-te la millor solució possible: incrementar la tarifa mensual de manera estable als mesos següents perquè no es produeixi un desemborsament directe per part teva, per exemple.
3. Puc acordar amb tu compensar directament la diferència amb un pagament directe.
Reviseu el meu balanç?
Sí, reviso constantment l’estat de tots els clients, les tarifes mensuals, els proveïdors, els preus i els valors. A més, cada 6 mesos elaboro un informe intern obligatori per analitzar la situació del balanç amb cada client per evitar possibles desajustos.
Sempre podràs consultar aquest balanç a la plataforma.
Busqueu més ofertes en el mercat?
Sí, analitzo i estudio contínuament noves ofertes que van apareixent en el mercat.
Treballo per tancar acords amb proveïdors d’alta qualitat, amb els millors valors del mercat, els millors preus, les millors condicions i sense «lletra petita» desfavorable. Aposto per empreses que posen el consumidor al centre de l’equació.
A més, els meus proveïdors sempre m’informen de noves tarifes i de descomptes especials per als seus clients. En qualsevol cas, l’última decisió la prendràs sempre tu, el meu client.
Les millors comercialitzadores no són necessàriament les més barates. Col·laboro amb les que no només ofereixen un valor econòmic molt més ajustat al teu consum, i, per tant, més econòmic per a la teva butxaca, sinó que també ofereixen un servei al client excel·lent: energia renovable, sense factures sorpresa, sense costos addicionals, que siguin tecnològiques, que no t’enganyin, que siguin segures, que tinguin integritat, que siguin transparents, etc. Són valors que comparteixo amb elles.
He analitzat el mercat espanyol i he decidit que, a les meves cases i amb la meva família i amics, només tractaré amb unes comercialitzadores en concret. N’hi pot haver més.
Quins proveïdors tens?
Els meus proveïdors són els millors del mercat, amb valors diferenciats. Igual que jo, que posin el consumidor al centre de l’equació és bàsic. Són Holaluz, Gana Energía, HomeServe i qualsevol empresa d’aigua d’Espanya. A més, estem tancant altres acords molt interessants.
Qui és HOLALUZ?
Holaluz és una comercialitzadora amb què hem arribat a un acord que lidera la transformació del sector i que aposta per l’energia solar com a font inexhaurible i sostenible d’un nou model energètic. Venen electricitat 100 % d’origen renovable i ofereixen estalvi amb productes personalitzats que s’ajusten a les necessitats energètiques de cada client gràcies a la tecnologia. Holaluz és l’única comercialitzadora de tot Europa que ha rebut el certificat B Corp, que només s’atorga a les empreses més segures, més transparents i que tenen un 100 % d’energia renovable.
Qui és GANA ENERGÍA?
Gana Energía és una start-up comercialitzadora independent amb què hem arribat a un acord i que ofereix energia 100 % renovable. Va ser fundada el 2015 amb l’objectiu d’oferir els preus més competitius del mercat i un servei transparent, enfocant-se a la satisfacció i la tranquil·litat del client. Actualment opera a l’Espanya peninsular. Des del novembre del 2018 també és distribuïdora de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics. Gana Energía disposa de les tarifes de preu fix més assequibles del mercat, tant per a la indústria i les grans empreses com per a les pimes i el sector residencial.
HomeServe és l’empresa de confiança amb què hem arribat a un acord i que està especialitzada en solucions globals per a la cura i el manteniment de la llar, els negocis i les comunitats.
Amb qui estic contractant, amb Polaroo o amb HomeServe?
La contractació es fa amb HomeServe, però tu has firmat un poder per autoritzar Polaroo a signar en nom teu el contracte de HomeServe. No obstant això, l’autorització bancària (SEPA) i la protecció de dades les acceptes directament de forma digital.
Quin tipus de garantia tenen les reparacions de HomeServe?
Un any de garantia en totes les reparacions.
Per què he de triar HomeServe?
A HomeServe hi són per ajudar-te, cuidar la teva llar i garantir-te la tranquil·litat més gran. Com a especialistes en assistència de la llar, posen a la teva disposició els millors especialistes en reparacions i urgències per solucionar qualsevol problema sempre que ho necessitis. És l’empresa líder d’assistència a la llar, acumulen més de 15 anys d’experiència oferint el millor servei en l’execució de reparacions i la resolució de tot tipus d’avaries. L’any passat van atendre prop de 650.000 reparacions. Disposen d’una xarxa de més de 2.000 professionals arreu del país per atendre qualsevol urgència, disponibles les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.
A l’habitatge situat a l’adreça que s’indica al teu contracte.
Quan comença i acaba, aquest contracte amb HomeServe?
El servei té una durada d’un any, renovable automàticament.
El servei té un període de carència de set dies des que es formalitza.
Disposes d’un termini de 35 dies per desistir dels contractes de servei, sense cap penalització; avisa’m.
Aquest període en què encara no es pot gaudir de les condicions només té vigència en el primer any de contracte i no en les renovacions.
Una vegada he contractat el producte, com puc sol·licitar una assistència?
Trucant al telèfon 911 774 635, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.
Quin proveïdor puc tenir, per a cada servei?
Per al servei d’electricitat: Holaluz i Gana Energía.
Per al servei de gas: Holaluz.
Per al servei d’aigua: tots els que hi hagi a Espanya (Aigües de Barcelona, SOREA, Canal d’Isabel II, etc.). Desafortunadament, per llei encara no podem, com a consumidors, canviar de subministrador d’aigua, va per zones. A mi no m’aporta res, a banda de poder-te facilitar la gestió dels serveis de casa teva.
Per al servei de manteniment d’electricitat, gas i aigua: HomeServe.
Per al servei de reparacions elèctriques i d’electrodomèstics: HomeServe.
Per al servei de manetes: HomeServe.
Per al servei d’autoconsum o de plaques solars: Holaluz i Gana Energía.
Per al servei de vehicle elèctric: Holaluz i Gana Energía.
Per al servei d’Internet: treballo per poder-hi afegir aquest servei tan aviat com sigui possible. Et puc recomanar solucions interessants en el mercat i ajudar-te en la transició, però encara no en puc gestionar el pagament ni optimitzar el servei de manera automàtica a l’aplicació.
Quin criteri seguiu, per seleccionar una comercialitzadora per a mi?
Comparo l’estalvi que puc aconseguir amb cadascuna de les comercialitzadores amb què treballo. Valoro les opcions que ofereixen segons el consum i la potència contractada que tinguis. Actualment, les proveïdores que ofereixo són les millors del mercat.
Puc canviar de comercialitzadora, si ho vull?
Sí. Sense cap penalització. No obstant això, m’hauràs de sol·licitar qualsevol canvi i sempre haurà de ser entre les proveïdores amb què jo treballi.
Puc estar amb Polaroo, fins i tot si una de les meves comercialitzadores no treballa amb Polaroo?
Sí i no. No podré gestionar aquesta comercialitzadora, però sí que podria gestionar la resta dels serveis. Sempre podràs unificar tots els serveis, abans o després. Pots seleccionar quins serveis vols unificar. Si per a algun d’ells no hi vols una oferta millor amb les meves proveïdores, no passa res, però no el puc gestionar. Hi ha casos excepcionals. Pregunta’m, si en tens dubtes.
Què he de fer, si hi ha un problema tècnic o una avaria?
Si tens contractat i unificat el servei amb HomeServe, una de les millors empreses del món en aquest sentit, ho solucionarem ràpidament. Estic integrat amb ella i treballem plegats per oferir el millor servei i la millor atenció al client.
Ens pots trucar al telèfon indicat perquè un expert vagi al teu domicili i solucioni el problema al més aviat possible.
Puc mantenir un servei a banda de Polaroo?
Sí. Per exemple, pots escollir unificar l’electricitat i el gas, però no l’aigua ni Internet. Sempre pots unificar-ho més endavant.
Polaroo s’encarregarà del manteniment de les meves instal·lacions?
Sí, si hi afegeixes el servei. Amb Endesa sempre ha estat inclòs, d’amagat, a les teves factures. És un import molt elevat. Amb mi, el preu i el servei són els millors del mercat. És recomanable que els serveis bàsics incloguin la revisió, però de manera transparent i lògica.
Com utilitza Polaroo, les meves dades?
La informació que em facilites és bàsica perquè pugui gestionar els contractes i els serveis en nom teu. Sense aquestes dades, no puc efectuar els canvis. Les utilitzo per poder donar d’alta i de baixa els teus nous serveis de la llar. Són exigències legals.
Compliu amb l’RGPD? Què és l’RGPD?
Sí. La seguretat és una de les meves prioritats i, per aquesta raó, treballo constantment per garantir que la teva informació estigui protegida. Totes les empreses de la Unió Europea hem de complir i assegurar que els consumidors tinguin accés a les seves dades més fàcilment i amb més control.
L’RGPD és el Reglament general de protecció de dades (UE) 2016/679, la regulació més estricta i avançada del món. La finalitat de l’RGPD consisteix a oferir als ciutadans i residents el control pel que fa al tractament de les seves dades personals entre els estats membres.
Les meves dades estan protegides? Quins estàndards utilitzeu, per mantenir la meva informació segura?
Sí. Utilitzo la seguretat d’Amazon Web Services Cloud Security, una de les millors del món. El centre de dades i l’arquitectura de la xarxa s’han creat per complir amb els requisits de les organitzacions més sensibles i exigents del món en termes de seguretat.
Proporcionar les dades energètiques, és una pràctica segura?
Sí. La informació que ens proporciones únicament ens facilita la informació que consta a la factura: la potència contractada, el consum, el titular del servei, el DNI i una part de l’IBAN. Si no ens volguessis proporcionar la factura, no podríem gestionar els canvis. És la informació mínima per poder-los dur a terme. Te la demanarà cada comercialitzadora nova amb qui contractis els seus serveis.
Puc eliminar el meu compte? Com ho faig?
Sí. Envia’m un correu electrònic a [email protected] amb el teu nom i l’adreça de correu del compte. Em posaré en contacte amb tu per començar el procés i garantir que s’elimina tota la informació. Una vegada s’hagi dut a terme això, rebràs un correu electrònic de confirmació.
Quina diferència hi ha, entre el mercat lliure i el mercat regulat?
Abans de 1997, la indústria estava regulada i tots els preus els fixava el Govern. Amb la entrada a la UE, el 1997 va començar un procés lent i complex per liberalitzar el mercat, amb les directives europees de 2002 i 2009. Des d’aleshores, els consumidors tenen llibertat absoluta per triar a qui paguen l’energia que consumeixen. Això es coneix com a mercat lliure. Tradicionalment hi havia 5 grans empreses que produïen l’energia, la distribuïen i la cobraven. Ara, a banda d’aquestes 5, hi ha més de 400 comercialitzadores a qui es pot pagar pel consum de l’energia. L’energia és la mateixa, però tu tries qui t’ofereix un preu millor i uns valors millors. Encara avui pots escollir entre el mercat regulat i el mercat lliure. La diferència és que en el regulat no en saps els preus: canvien cada dia i, per tant, no saps quant costa el quilowatt hora (kWh). Amb el mercat lliure, saps exactament quant et costarà el kWh.
Què és el codi CUPS? Per què el necessito?
El codi universal del punt de subministrament (CUPS) és un codi únic que identifica un punt de subministrament d’energia (ja sigui d’electricitat o de gas canalitzat) a Espanya. És com el NIF de la teva instal·lació: comença amb la seqüència ES i té 20 dígits més (que poden ser xifres o lletres). Es necessita perquè les companyies distribuïdores, les comercialitzadores, l’Administració pública, etc., puguin identificar un subministrament.
Quina diferència hi ha, entre la potència contractada i la potència consumida?
A cada factura hi ha dos tipus de preu. El primer és la potència contractada per al teu habitatge. Depenent de la grandària, tindràs més potència contractada, perquè no es fonguin els ploms, si tot estigués encès. Com més gran sigui l’habitatge i més electrodomèstics tinguis, la potència contractada serà més alta. Pagaràs un preu per aquesta potència. I, en segon lloc, tens la potència consumida, que pagaràs en funció del consum, amb un preu diferent, per kWh.
El meu contacte
No tinguis cap dubte en escriurem, me encanta poder ajudar.
Whatsapp: +34.691.637.666
Email: [email protected]
Acepto les condicions i la política de privacitat. Enviar
Envian...
¡Gracies per seguirme!
Widuid Unified Services, S.L. - C. Luis Muntadas nº8, Barcelona - Copyright Polaroo © 2019 | 0.722138 | curate | {"en": 0.00854767573474884, "ca": 0.9642480777487218, "it": 0.0044104445571991726, "cs": 0.001092853518598025, "pt": 0.00991374263299637, "es": 0.008001248975449826, "da": 7.806096561414464e-05, "ro": 0.00269310331368799, "id": 0.0010147925529838805} | https://www.polaroo.com/faqCa.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.