id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_161371 | L'edifici, conegut popularment com "el Centro" i que va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) uns mesos enrere, recuperarà el seu esplendor viscut amb el moviment obrer de l'època i recuperarà així part de la seva memòria històrica.
Finalment, tornarà a esdevenir un espai neuràlgic i punt de trobada de la població, on desenvolupar-hi activitats culturals i d'oci.
L'objecte del contracte és l'execució de les obres del Lot1 del Projecte de rehabilitació, consistent en l'obra civil; el pressupost de licitació és de 281.288,09 € (IVA inclòs).
Aquest lot, s'uneix al de plaques fotovoltaiques ja adjudicat que s'instal·laran aviat i s'unirà amb el lot de material escenotècnic i equipament del teatre que es realitzarà un cop acabada l'obra.
La inversió total prevista entre tots els lots serà de 468.257,84, 100% subvencionada per diferents línies de subvencions de la Diputació de Barcelona.
L'inici del termini d'execució del contracte es preveu que sigui en els pròxims mesos i començarà a comptar des del dia en què se signi l'acta de comprovació de replanteig i s'iniciïn les obres. La durada prevista de les obres segons projecte és de 6 mesos.
El termini de presentació d'ofertes serà fins el 12/02/23.
Informació: https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=115543161&lawType=
Paral·lelament, s'ha treballat per tenir un nou espai de magatzem més gran que l'actual; properament s'anunciarà quin és l'espai seleccionat i es farà el canvi abans de l'inici de les obres. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_436703 | En l'actual marcat on està inscrita Catalunya i la resta dels Països Catalans, en el marcat del Sistema Capitalista Mundial és possible assolir la independència ni que sigui política de debò?, cregueu que els estats actuals tenen independència respecte als grans magnats capitalistes? La única forma per assolir la màxima indepèndencia política és apostar pel socialisme democràtic com a sistema econòmic. Què hi penseu?
Més: Si el Catalanisme ha sobreviscut (d'aquella manera) a Catalunya ha estat gràcies a la burguesia!! La "classe treballadora", majoritariament ESPANYOLA, no ha estat mai independentista!! !
Tú flipes, la mateixa burgesia que parlava en castellà a casa per que feia més de rics?? ?, però si hi havia pobles no fà ni 100 anys que no tenien ni puta idea de parlar en castellà i de burgesos no en tenien rés. La meva familia bè dels dos llocs de burgesia i de la pagesia i les dos molt catalanes, acabes de dir una rucada i de les bones.
Més (una altra vegada). Tu has sentit tocar campanes ..., la burguesia a la que tu et refereixes ho feia al reves de com tu dius: a casa parlaven Català (quan no els sentia ningú) i al carrer i a la feina en castellà. | 0.822266 | curate | {"ca": 0.9991408934707904, "fr": 0.000859106529209622} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_60430 | - – Main menu – -Impuls - - Qui som? - - Què fem? - - Cultura corporativa - - Memòria anual - - Estatuts - - Codi Bon Govern Eixos - - Qualitat educativa - - - - Opportunitas - - Suport al professorat - - - - Premi Impuls - - - - Aprenentatge Cooperatiu - - Cooperació al desenvolupament - - - - Arreu del Món - - - - A Catalunya Actualitat - - Notícies - - Projectes Premi Impuls - - El premi - - - - Categoríes - - - - Bases - - - - El jurat - - Edicions anteriors - - Col·labora - - - - Col·laboradors - - - - Avantatges Col·labora - - Particulars - - Empresa - - COVID-19 CENTRE D’ESTUDIS - - Descripció - - Publicacions Contacte
15 December 2005
Categories:
Innovació
Premi TIC
Comentaris: 0
El projecte Aules Virtuals del col•legi Turó de Tarragona guanyador del I Premi TIC de la Fundació Impuls aula
El projecte Aules Virtuals del col·legi Turó d’Institució Familiar d’Educació, dissenyat i dirigit per Albert Torrell, ha estat el guanyador de la primera edició del Premi TIC de Fundació Impuls. Una iniciativa que té com a objectiu premiar i impulsar la integració de les TIC dins les aules La primera edició del ‘Premi a la […]
Etiquetes: Aules Virtuals, Col·legi Turó, I PremiTIC, Innovació educativa
Llegir més »
Search
Search for:
Arxiu
March 2017
April 2016
February 2016
December 2015
November 2015
October 2015
July 2015
April 2015
December 2014
January 2012
June 2010
September 2009
April 2008
December 2005
Categories
Edicions anteriors
Innovació
Premi Impuls
Premi TIC
Sin categoría
Etiquetes
Aules Virtuals Col·legi Turó Con otros ojos Educació III PremiTIC Impuls Innovació Innovació educativa I PremiTIC IV PremiTIC Musical Blogies Vii Premi VI PremiTIC V PremiTIC
La Fundació Impuls és una entitat sense ànim de lucre d'àmbit internacional que té com a objectiu millorar de la qualitat educativa del nostre país. | 0.661369 | curate | {"tr": 0.02003338898163606, "ca": 0.8308291597106289, "en": 0.10461880912632164, "la": 0.006121313299944352, "ru": 0.010573177518085699, "pt": 0.010573177518085699, "es": 0.01725097384529772} | https://fundacioimpuls.org/2005/12/ |
mc4_ca_20230418_16_175310 | El Museu del Cinema de Gironaofereix una radiografia dels millors curtmetratges actuals a través d'un interessant recorregut per diversos festivals del nostre país i dels premis estatals i europeus del gènere. Una sessió mensual que et permetrà conèixer noves propostes i directors d'aquest format cinematogràfic en auge i en perfecte estat de salut.
Aquest mes és el torn dels millors curtmetratges dels Premios Mestre Mateo de la Academia Galega do Audiovisual.
Dates i horaris: dijous 16 de juny a les 19:30h
Organitzat per Museu del Cinema
Amb la col·laboració de l'Academia Galega do Audiovisual i l'Acadèmia del Cinema Català | 0.745184 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.academiadelcinema.cat/ca/actualitat-ca/actualitat-noticies/2719-el-museu-del-cinema-projecta-els-millors-curts-del-premios-mestre-mateo |
macocu_ca_20230731_10_395808 | gavany m
Definició
Capot amb mànigues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred.
Etimologia
De l’àrab qabâ, ‘abric d’home’. De ‘gavany’ deriva el verb engavanyar, com de ‘capot‘ encapotar i de ‘gipó‘ engiponar.
Usos
El capità em va mirar amb ulls de cobra. Basculava molt lleugerament sobre el cos, ara sobre un peu ara sobre l’altre, les mans darrere del gavany. No s’amoïni per mi, vaig insistir jo. És aquí per un desengany, n’estic segur, va afirmar ell. Després d’un dubte vaig dir qui ho sap, i ell va contestar sí, és clar que sí, ha vingut per despit. Va obrir els braços com un màgic que mostra la seva innocència; un gest de jugador que renuncia a continuar la partida. Un gest que em deia: jo no puc fer-hi més. | 0.698245 | curate | {"en": 0.011049723756906077, "ca": 0.8080110497237569, "pt": 0.013812154696132596, "ru": 0.04281767955801105, "es": 0.12430939226519337} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_659775 | Aprofitant avui tot el rebombori que tenim amb el tema universitats, ús vull informar a tots de l’aparició per primera vegada a la història d’un màster d’història( valgui la redundància) de Catalunya. Us demano amics usuaris que m’ajudeu a mantenir viu el fil durant uns quants dies per tal que tot el racó ho pugui veure, ja que pot haver més d’un interessat i perquè si no s’aconsegueix prou gent no s’impartirà (el curs passat ja va succeir) i bé penso que és quelcom molt necessari per la nostra societat. Màster d'Història de Catalunya del Departamentd'Història Moderna i Contemporània de la UABInformació El coordinador del màster és el professor Antoni Simon Tarrés ( maria teresa@ gmail.com) i el Consell de màster està format pels professors Javier Antón, José L. Betrán, Martí Marin, Fèlix Retamero, Josep M. Solé, Ll. Ferran Toledano i Antoni Virgili.Un màster pioner i de prestigi El MHC és el primer màster oficial que proporciona una formació concreta i avançada en la Història de Catalunya. La seva qualitat és garantida perquè:-L'Imparteix un professorat d' excel·lència, tradicionalment dedicat a la recuperació d'aquest tipus d'estudis.-Hi Col·labora l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats: l'Institut d'Estudis Catalans.Per qui és? El MHC està adreçat a titulats en ciències socials i humanes interessats en l'àmbit cultural hispànic i particularment catalanístic.Formes de cursar-lo El màster es pot fer en un sol curs acadèmic (de setembre a setembre) o en dos cursos acadèmics, tot matriculant el primer curs un mínim de 30 crèdits ECTS.Reconeixement de crèdits D'acord amb la normativa de la UAB, es podran reconèixer crèdits obtinguts a d'altres màsters oficials. Aquest crèdits s'incorporaran a l'expedient amb la qualificació d'origent i es comptaran a la mitjana. Els crèdits afins cursats dins el màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària seran objecte preferent de reconeixement.Horari La docència del Màster d'Història de Catalunya serà impartida en horari de tarda a partir de les 16.00 hores.El període de preinscripció dels màsters oficials s'obre el dia 9 de gener. En cas de dubte respecte als tràmits de preinscripció podeu dirigir les vostres consultes a maria teresa@ gmail.com o trucar al 93 581 4211. Per més informació: Màsters oficials 2012-13 PLA D’ESTUDIS 2012-13MÒDULS OBLIGATORIS 1. Treball de fi de màster (15 crèdits) 2. Taller de l’historiador (15 crèdits)--Arxius i fonts per a la recerca de la Història de Catalunya (Història Medieval,Moderna i Contemporània) (10 crèdits)--Cicle de conferències a l’IEC (5 crèdits)* Professors/es: Arnau González / Helena Kirchner / Borja de Riquer / AntoniSimon MÒDULS OPTATIUS. [Es triaran 3 mòduls entre els següents] 3. Bases materials i humanes--Les grans etapes de la història poblacional catalana (segles XIV-XXI) (3crèdits)--Pagesos i vil·latans a la Catalunya pre-industrial (3 crèdits)--Les claus històriques de la industrialització i modernització contemporànies (4crèdits)*Professors: José Luis Betrán / Francesc Bonamusa / Fèlix Retamero 4. Història política i institucional--Les institucions i les formes de govern de la formació històrica catalana fins alDecret de Nova Planta (4 crèdits)--Estat Absolutista i Estat Liberal (2 crèdits)--Dictadures i democràcies ( 3 crèdits)--Trajectòria i prospectiva de la política catalana. La mirada dels protagonistes(1 crèdit)*Professors: Francesc X. Domènech / Oriol Junqueras / Antoni Moliner / IgnasiTerricabras / Antoni Udina 5. Història Social--Estructures i dinàmiques socials als segles medievals i moderns (6 crèdits)--Patrons i Obrers. Les lluites socials a la Catalunya Contemporània (3 crèdits)--Els reptes de Catalunya com a societat complexa. Un debat amb interlocutorssocials del present (1 crèdit)*Professors/es: Pere Gabriel / Ricardo García Cárcel / Ramon Martí / DorisMoreno / Joan Serrallonga 6. Història de la Cultura i Història de les Idees--La cultura (segles XII-XVIII) de l’”esplendor” a la “decadència” (5 crèdits)--Llengua, política i cultura en l’època contemporània (4 crèdits)--Cultura, mitjans de comunicació i noves tecnologies. L’obertura d’una novaetapa històrica? (1 crèdit)*Professors: Javier Antón / Joan Culla / Alexandre Martin Fidora / Lluís F.Toledano 7. Identitats, nació i nacionalismes--Guerres, fronteres, identitats i contraidentitats abans dels nacionalismes(5 crèdits)--Nacionalisme espanyol i nacionalisme català. (4 crèdits)--Persones, nacions, estats i economies. Cap a un nou ordre internacional? (1 crèdit)*Professors: Antonio Espino / Oscar Jané / Martí Marin / Jordi Figuerola 8. Història catalana, Història universal.--Espais, mobilitats i xarxes catalanes a Espanya i al món. Un recorreguthistòric. (5 crèdits)--Catalunya, Països Catalans, Espanya, Europa i el Món. Visions històriques idebat actual. (3 crèdits)--Història i Catalanística. (2 crèdits)*Professors: Bernat Hernández / José Enrique Ruiz-Domènec / Josep Maria SoléSabaté / Antoni Virgili Preu: Per al curs 2012-2013, el preu dels màsters oficials de la UAB i dels màsters interuniversitaris dels quals és coordinadora se situa cap als 40 euros per crèdit per als estudiants de països comunitaris i per als estrangers amb residència. Un màster necessari 12/02/12 02:00 - Josep Maria Solé i Sabaté Per primera vegada, el sistema universitari català tindrà un màster oficial d'història de Catalunya, el que a partir del curs vinent farà la Universitat Autònoma de Barcelona. La universitat, arreu del món, és el fidel de la balança del present i el futur d'un país. En el nostre cas més, estant com estem en una Espanya que no aprecia ni respecta res de Catalunya i els catalans. Només vol els nostres recursos. En la realitat diària d'aquest rebuig hi ha la voluntat d'esborrar la nostra cultura, sigui a l'escola o a la universitat, i l'afebliment de les nostres institucions. A la universitat, amb un afegitó, sovint la voluntat agressora espanyola busca fins que troba algú disposat a vendre's per un plat de llenties, una plaça universitària, un ideari suposadament cosmopolita que li permet ser present en la premsa espanyola o fer de botifler provocador en els medis catalans, on sempre, gràcies a la superficialitat imperant, apareixerà com l'element de controvèrsia, a canvi de contínues presencies pagades a tant la peça.Per tot això cal mirar amb lupa tot el que fa, cap on va i com responen tots els que formem la comunitat universitària. Ara, en període de retallades i ajustaments dins aquest difícil panorama, ens apareix una bona notícia. Tot el que s'havia avançat al segle XX es va perdre amb la Guerra Civil i la postguerra. D'aleshores ençà, el més que necessari congrés universitari català mai no s'ha realitzat. L'herència de massa anys de franquisme ha deixat una llosa difícil de superar, la Transició també va ser-ho a la universitat, es va pactar i continuar amb els franquistes i la mediocritat va seguir instal·lada als departaments. Anys i panys d'endogàmia, de forces polítiques lligades a Madrid i interessos polítics de vol gallinaci no han permès, més enllà de la gran feina feta a partir del treball per les universitats catalanes, encarar amb crítica i valentia el futur de la nostra presència i responsabilitat davant la societat catalana.El Congrés o Congressos periòdics de la universitat catalana, mentre no siguem totalment lliures, serà una tasca pendent, per això cal celebrar un màster d'història de Catalunya. Trenca inèrcies que no han tingut altres estudis universitaris, però és indiscutible que qui ha de pensar sobre el passat comú, els nostres encerts i errors, el situar en l'imaginari català el seu abast i la crítica pertinent són les ciències humanes. I aquí la història hi té molt a dir. No podem passar per damunt de la Guerra del Francès fins al present, sense plantejar-nos el què i el perquè de tot plegat. De la modernitat dels sectors industrials i burgesos del XIX a la fallida total a partir dels anys vint del segle passat. O encara com el moviment obrer i popular va encarar l'afany de les transformacions, l'evolució, i fins i tot la revolució, o les revolucions, si es vol, sense tenir en compte el perill que comportava el no preservar la vida per damunt de tot i deixar ens mans d'ideologies alienes excloents el fet cultural i vital del país. Cal ser valents i jutjar i interpretar les nostres institucions, la seva actuació, els seus dirigents, d'ahir i d'avui. Cal analitzar el temps passat, però no es pot obviar el present. La història del temps present. Tindrem sorpreses de tota mena, de veritables colossos i èpiques que mai no hem valorat prou a personalitats falses. La història d'un país és un dels reptes més difícils d'estudiar, d'analitzar, d'interpretar. És un material fràgil amb el qual cal tenir la cura més extrema, amb lents d'augment i bisturí, si cal.Links: http://pagines.uab.cat/masterhistoriacatalunya/content/m%C3%A0ster-dhist%C3%B2ria-de-catalunya-del-departament-dhist%C3%B2ria-moderna-i-contempor%C3%A0nia http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/505578-un-master-necessari.html http://www.uab.cat/servlet/Satellite/estudiar/masters-oficials/informacio-general/historia-de-catalunya-1096480139517.html?param1=1298965733652 Gràcies per la vostra ajuda.
Bona iniciativa Les institucions i les formes de govern de la formació històrica catalana fins alDecret de Nova Planta (4 crèdits)Aquesta assignatura en concret pot ser molt interessant, en la futura Catalunya independent estaria bé que agaféssim algunes de les nostres formes de govern originàries.
Algunes de les principals: De llarg recorregut històric:-Corts Generals del Principat de Catalunya-Diputació del General del Principat de Catalunya.-Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona. De curt recorregut històric:-Consell representant del Principat de Catalunya. (s.XV)-Conferència dels Tres Comuns(Consell de Cent, Diputació del General del Catalunya i Braç Militar). (s.XVII-XVIII) | 0.866397 | curate | {"ca": 0.9985838559579203, "nl": 0.0014161440420797085} | |
cawac_ca_20200528_5_111768 | Cantar a los narcos
Castellano. Publicat el 09/10/2012
eBook disponible per a:
» Apps Tr3sc
Apps Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un iPhone, iPad o Android, amb la nostra aplicació de lectura TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca
» e-Reader Tr3sc
e-Reader Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un eReader TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca. | 0.589309 | curate | {"es": 0.09043478260869565, "ca": 0.8191304347826087, "en": 0.09043478260869565} | http://lallibreria.tresc.cat/cantar-a-los-narcos-juan-carlos-ramirez-pimienta-9786070714412 |
macocu_ca_20230731_10_488537 | Incendi al Port de Tarragona
El foc ha estat originat en el motor d’una grua, al Moll de Castella. Hi havia un operari, tot i que n’ha pogut sortir ilès. | 0.602941 | curate | {"es": 0.18543046357615894, "ca": 0.8145695364238411} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_263665 | Camas: 1 de matrimoni
x4 (2 d’elles en llit addicional)
Camas: 1 de matrimoni, 2 sofà llit
x4 (2 d’elles en llit addicional)
Camas: 1 de matrimoni, 1 sofà llit
Pesca.
Rutes 4x4.
Senderisme - trekking, Bicicleta de muntanya- BTT, Caça de bolets.
Direcció: Camino de la Jarilla, s/n - Belvís de Monroy (Cáceres)
Coordenadas: Latitud 39.825744857571 - Longitud -5.587934089935 | 0.398928 | curate | {"es": 0.23351648351648352, "ca": 0.7225274725274725, "it": 0.016483516483516484, "fr": 0.027472527472527472} | : /casa-rural/caceres/la-cerca-del-alcornoque |
mc4_ca_20230418_5_260714 | 3 d'Agost MARRÀQUEIX & DESERT 9 dies/8nits - Viatges4Kids
MARRÀQUEIX & DESERT EN FAMILIA ( Sortida Especial 3 agost)
Aventura en familia al desert
Envia consulta per a 3 d’Agost MARRÀQUEIX & DESERT 9 dies/8nits
03 Ago : Barcelona – Marràqueix
Sortida en vol directe cap a Marràqueix. Arribada, recepció i trasllat a l’hotel 4* per passar la primera nit.
04 Ago : Marràqueix – Ouarzazate – Tamnougalt
Sortida de Marràqueix cap a la vall dels oasis presaharians, territori poblat per berbers pel qual s’entra a la Ruta de les Mil Kasbahs i ksour que es mimetitzen amb el paisatge passant desapercebuts. Us endinsareu en les entranyes de l’Atles abans de travessar el Tizi n’Tichka (coll de Tichka), punt més alt de totes les carreteres del Marroc. En Ouarzazate podeu parar a visitar la Kasbah de Taourirt. Continuació en direcció a Tamnougalt, després del Tizi n’Tiniffit poc a poc anireu entrant a la vall del Draa. A la vostra arribada a Tamnougalt podreu visitar la Kasbah depenent de l’època de l’any (sinó aquesta visita es visitarà l’endemà). Sopar i allotjament a la Kasbah.
05 Ago : Tamnougalt – Nkob – Alnif – Merzouga
Esmorzar i sortida en direcció a Merzouga per la carretera de Nkob, Tazarine, Alnif, tot i que la zona és molt similar al recorregut del dia anterior, els canvis en el paisatge són notables. Anireu recorrent la carretera que discorre al sud dels últims contraforts de l’Anti Atlas, la pedra aquí és negra, les construccions molt cuidades, tova llis i pedra ben tallada, nombroses kasbahs i palmerars menys frondosos però igualment conreats. En Alnif podreu parar a veure els fòssils en aquesta zona que és una de les més riques en fòssils de tot el Marroc. Passat Alnif la carretera comença a serpentejar una mica mentre s’acosta a Rissani, lloc en el qual es trobava l’antiga Sijilmassa, una de les ciutats més importants de la ruta de la caravana i lloc d’origen de la dinastia alauita, en ella podreu visitar un dels 365 ksares que segons diuen hi ha a la ciutat.
Ens dirigirem cap a Merzouga, un lloc ideal per a tots. Abans de la posta de sol iniciarem una petita marxa pel desert, muntats en dromedaris les cap a les daurades dunes de l’Erg Chebbi. Una autèntica aventura! canviarem el nostre transport pels 8 × 8 (són els dromedaris) que ens portaran al cor del desert. Farem una parada per veure la posta de sol. Aneu a gaudir d’una nit única i inoblidable, gràcies a la gran quantitat d’estrelles que poblen les nits del desert. Dormirem en haima bereber. Els nens poden pujar al dromedari amb els adults, una activitat molt atractiva pels petits, no hi ha cap tipus de perill i dormir en Haimes és una experiència única. Sopar i allotjament a Haima estàndard amb banys compartits.
06 Ago : Dunes de Merzouga – Mercat de Rissani – Tinejdad
Ja esteu al desert! Gaudint de la màgia de les dunes, després d’una nit envoltada de màgia. Avui, és obligatori matinar per veure l’alba des de dalt de les dunes. Després de l’esmorzar, aquells que ho desitgin podran agafar les taules surf de neu que estan a disposició dels hostes, per lliscar a la sorra, una aventura apta per a tota la família. Seguirem cap a Rissani, i si tenim sort depenent de dia de la setmana podrem gaudir del seu mercat local. A la tarda seguim cap a Tinejdad, on hi ha el Ksar el Khorbat. La meitat de les cases d’El Khorbat continuen habitades. D’altres han estat rehabilitades amb diferents funcions, com allotjaments per a viatgers, un museu i un taller d’artesania femenina.
L’objectiu és utilitzar l’ecoturisme per a salvaguardar un patrimoni històric i artístic de valor incalculable: les alcassabes de terra. Aquest projecte de turisme responsable va ser emprès per Ahmed Ben Amar, Joan Castellana i Roger Mimó, que col·laboren estretament amb l’Associació El Khorbat pel Patrimoni i el Desenvolupament Sostenible per millorar les condicions de vida de la població i per al desenvolupament sostenible de l’oasi. Dormirem en cases tradicionals de l’interior de l’alcàsser. Sopar i allotjament a Ksar.
07 Ago : Ksar El Khorbat. Dia complet a Ksar
Al Khorbat podrem perdre’ns entre l’alcàsser, en ple procés de restauració, i barrejar-nos amb els veïns, famílies i els nens que solen curiosos al nostre pas. També recomanable resulta visitar l’interessant museu de l’oasi dirigit per un dels més grans especialistes mundials en aquest tipus d’arquitectura, l’antropòleg català Roger Mimó o sortir a passejar a un proper oasi o un passeig amb bicicleta. Al Khorbat ha una cooperativa de dones i un centre d’educació infantil i es desenvolupen normalment tallers de ceràmica, tallers de pa i per als més grans excursions als voltants. L’entorn és molt acollidor i són diversos els passejos i excursions possibles. Durant aquest dia tenen inclosa la visita, així com un taller de pa. Tarda lliure amb activitats opcionals com passeig amb bicicleta. Sopar i allotjament a Ksar.
08 Ago : Ksar El Khorbat – Gorges del Todra – Ouarzazate
Després de l’esmorzar ens dirigim a Tinerhir, el més frondós dels oasis del sud, des d’on s’accedeix a les Gorges del Todra, amb les seves parets de més de 200 metres d’altura que ens impressionar. Un bell recorregut enmig de palmeres, roques i aigua, amb el desert com a teló de fons. Ens sorprendrem també en arribar a Skoura, on se’ns presenta un magnífic conjunt de kasbahs. A la tarda, si ho desitgen es pot visitar els estudis cinematogràfics de Ouarzazate. Sopar i allotjament a Ouarzazate a Hotel de 4*
09 Ago : Ouarzazate – Aït Benhaddou – Marràqueix
A 30 km de Ouarzazate visitarem la Kasbah d’Aït Benhaddou, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco Kasbah d’Ait Benhaddou (declarada Patrimoni Humanitat per la UNESCO el 1987), un recinte fortificat dins d’una població emmurallada que segur reconeixeràs, ja que aquesta ciutadella ha estat l’escenari de pel·lícules tan famoses com Gladiator, Sàhara, Asterix i Obelix: Missió Cleopatra, entre moltes altres. Reprendrem la ruta cap a Marràqueix fent alguna parada en llocs diferents a on parem a l’anada. A mitja tarda arribada a Marràqueix. Sopar i allotjament a Hotel 4* a Marràqueix.
10 Ago : Marràqueix
Visita Monumental de la ciutat en Caleses, una forma diferent que els més petits gaudeixin de l’entorn, sense cansar-se i coberts del sol, i gaudint per descomptat d’aquest magnífic transport: Començaran pel minaret de la Koutobia, (S: XIII) germana de la Giralda de Sevilla, d’esplèndida harmonia és en l’actualitat el far i centre espiritual de Marràqueix, les tombes Saadianes (S: XVI). I posteriorment visitaran El Palau Bahia, (S: XVI) exemple de la vida aristòcrata de l’Edat mitjana musulmà, i on destaca la seva sala d’ambaixadors, amb el seu sostre en fusta de cedre.
Visita dels socs de Marràqueix, amb les seves places, els seus bifurcacions laberíntics, els seus colors i olors exòtics, es tracta d’una visita que permet fer-se una idea total dels encants i de la màgia d’aquesta ciutat. Al principi va ser el soc i al seu voltant es van teixir els fils de la vida i per tant de la història de Marràqueix ciutat emblemàtica del país.
Ens dirigirem a la Plaça Djemaa el Fna. Tarda lliure. Sopar i allotjament a Marràqueix Hotel 4*
11 Ago : Marràqueix – Barcelona
Esmorzar. Es disposarà de l’habitació d’hotel fins última hora de la tarda en què hi haurà el trasllat a l’aeroport per al vol cap a Barcelona.
Hotel de 4* a Marràqueix
Allotjaments en habitacions dobles / triples o quàdruples (depenent del tipus de família) amb bany, segons detallem en el programa (excepte en el desert que els banys són compartits).
Campament Haimes amb banys compartit a Merzouga Erg Chebbi
Vol internacional Directe Barcelona-Marrakesh-Barcelona.
Allotjament en habitacions dobles / triples o quàdruples (depenent del tipus de família) amb bany, segons detallem en el programa (excepte en el desert que els banys són compartits).
3 nits en Hotel de 4* a Marràqueix + late check out
1 Nit a Kasbah de Tamnougalt
1 Nit en Haimes amb banys compartit a Merzouga Erg Chebbi
2 Nits a Ksar Tinejdad el Khorbat
1 Nit a Riad a Ouarzazate
Mitja pensió (esmorzar i sopar) tots els dies
Visita al Ksar i Museu a El Khorbat el dia 5.
Taller de pa a El Khorbat i passeig en burret per als nens el dia 5.
Dromedaris per anar a passar la nit al desert (1h30min de passeig fins i des del campament).
Entrades als monuments (Palau Bahia, Tombes Sadianas)
Transport en vehicle minibús amb conductor
Visita orientativa a Marràqueix
Visita guiada a Marràqueix
Coordinador – acompanyant per a més de 9 passatgers. Si el grup és de 8 o menys persones el viatge es realitzarà sense Coordinador– acompanyant, però assegurant un Xofer-acompanyant de parla hispana.
Visita de la Kasbahs Ait Ben Haddou i Taourirt (Les visites descrites poden canviar d’ordre si el guia així ho considera per al bon funcionament del grup).
Menjars del migdia
Àmerica Central | 0.782849 | curate | {"ca": 0.9399794215159484, "es": 0.024236881216417056, "en": 0.008002743797873557, "it": 0.0090316680004573, "fr": 0.012690065165199497, "nl": 0.006059220304104264} | https://www.viatges4kids.com/producte/3-dagost-marraqueix-desert-9-dies-8nits/ |
crawling-populars_ca_20200525_29_20843 | O introduïu-ne les primeres lletres:
Ordena per: títol data d’edició data d’enviament Ordre: ascendent descendent Resultats: 5 10 20 40 60 80 100
Ara es mostren els elements 78-97 de 118
Ara es mostren els elements 78-97 de 118 | 0.551439 | curate | {"ca": 1.0} | : /handle/10803/204/browse?rpp=20&order=ASC&sort_by=1&etal=-1&type=title&starts_with=H |
grup-elmon_ca_20230726_0_185357 | La portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, creu que és “molt difícil” que el seu partit i el Govern pactin els pressupostos abans del 9 de novembre, data que l’executiu de Pere Aragonès ha fixat per a aprovar els comptes en el Consell Executiu, tal com els han traslladat en les negociacions i va confirmar el vicepresident Jordi Puigneró aquest dijous. En una entrevista de l’agència Europa Press, ha afirmat que “en un procés de deliberació col·lectiva de la candidatura, és molt difícil que abans del 9 de novembre s’hagi reconduït la situació actual” i que la formació tingui temps d’activar els mecanismes establerts per a prendre una decisió amb la militància.
La portaveu cupaire, que ha insistit que estan lluny de poder aprovar els comptes, ha avisat al Govern que, si els vol aprovar el 9 de novembre “s’està acabant el temps”. Reguant ha afegit que seria una mala notícia que la CUP no pogués aprovar els pressupostos de la Generalitat. La diputada de la CUP ha explicat que en els pròxims dies l’organització anirà tancant els calendaris interns en funció dels que fixi el Govern, però ha reiterat que és “difícil” convocar a les assemblees abans del 9 de novembre, i més tenint en compte l’estat de les negociacions.
Reguant ha sostingut que intentaran “no aixecar-se de la taula en cap moment” i treballaran perquè el Govern doni resposta a peticions que consideren de sentit comú i recullen un consens social. La portaveu anticapitalista ha titllat l’executiu de Pere Aragonès de ser “un despropòsit” i no tenir “un horitzó clar”. Reguant considera que la CUP podria contribuir com a part del moviment independentista a construir un horitzó compartit, ja que aquesta falta de full de ruta dificulta avançar, segons ella.
Preguntada per si creu que el conseller d’Economia, Jaume Giró, no s’ha pres de debò els advertiments de la CUP sobre la deriva de les negociacions, Reguant ha respost: “No van bé perquè el Govern és un despropòsit, ja no és una persona o una altra, sinó que costa saber què pensa el Govern de les coses”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/reguant-dificil-aprovar-comptes-govern-data-limit-324061/ |
crawling-populars_ca_20200525_42_58568 | 4 min. 26/10/2014 19:35
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
189 Comentaris
16 Comentaris
13 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"eo": 0.042071197411003236, "it": 0.05177993527508091, "ca": 0.6148867313915858, "en": 0.0744336569579288, "de": 0.012944983818770227, "es": 0.16181229773462782, "br": 0.042071197411003236} | : /firmes/marta_espasa/Espanya-pais-mes-descentralitzat-mon_0_1237676233.html |
mc4_ca_20230418_16_434842 | jove (260)
Núm. del document 038/1991
Data del document 30/12/1991
Data de publicació 20/01/1992
Núm. 1543
Afectacions passives (28)
Titulariat i exercici de les competències
Article 6 - Article 9
Article 8.bis
Vigència 31/03/2017 - 08/11/2010 - 30/03/2017 07/10/2010 - 07/11/2010 01/01/2002 - 06/10/2010 27/07/1994 - 31/12/2001 09/02/1992 - 26/07/1994
Segons l'article 9.26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat té competència exclusiva en matèria de joventut.
La tradició existent a Catalunya en matèria d'associacionisme juvenil ha fet que un nombre notable de locals i instal·lacions, d'iniciativa pública o privada, es destinin a la realització d'activitats per a nois i noies.
Per altra banda, el progressiu augment de cases habilitades per a la realització d'activitats de temps lliure per a infants i joves i la conveniència que aquestes instal·lacions disposin d'unes condicions que permetin oferir un bon servei als usuaris aconsellaren al Govern de la Generalitat de publicar, en ús de les seves competències, diverses disposicions destinades a definir els requisits i els serveis mínims exigibles a les cases de colònies i els albergs de joventut.
L'experiència assolida d'ençà de la publicació d'aquestes normatives, la conveniència de disposar una ordenació de les instal·lacions destinades preferentment als infants i als joves en llur temps lliure i la necessitat de poder tipificar les infraccions possibles i les sancions aplicables corresponents justifiquen que es consideri oportú de regular mitjançant una llei les característiques i les condicions bàsiques requerides per l'obertura i el funcionament d'aquestes instal·lacions.
La necessitat d'aquesta Llei no implica que hagi d'ésser exhaustiva. La diversitat d'instal·lacions existents i el dinamisme propi del món juvenil, que genera constantment noves iniciatives que demanen també, nous tipus de locals, fan impossible una regulació completa, per la Llei, de totes les situacions. Per això, aquesta es limita a determinar alguns principis bàsics i possibilita que futures normatives n'ampliïn i en concretin, en cada cas, el desplegament i l'abast.
Aquesta Llei s'estructura en tres capítols que estableixen, respectivament, l'objecte de la Llei i les instal·lacions incloses en el seu àmbit (I), a qui correspon l'exercici de les competències regulades (II) i el règim sancionador (III). Dues disposicions transitòries i una de final clouen el text legal.
Per a una adequada actuació de les diferents Administracions autonòmica i local en un camp que les afecta ambdues, aquesta Llei promou l'oportuna col·laboració entre la Generalitat i els consells comarcals i els ajuntaments establint l'exercici pels ens locals de potestats d'execució en la matèria objecte de la Llei.
-1 Aquesta Llei té per objecte de regular les característiques i els requisits mínims de les instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves, a centres d'ensenyament i a entitats, associacions i grups d'infants i joves per a la realització d'activitats educatives en el temps lliure i activitats de lleure.
-2 L’edat dels infants i la dels joves, als efectes d’aquesta llei, és la que estableix la normativa sectorial corresponent
Article 1 modificat per DM de la LLEI 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut.
-1 En qualsevol cas, aquesta Llei regula les instal·lacions següents:
a) Cases de colònies. S'entén per casa de colònies tota instal·lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament a grups d'infants o de joves participants en activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure.
b) Albergs de joventut. S'entén per alberg de joventut tota instal·lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament, com a lloc de pas, d'estada o de realització d'una activitat, a joves, en forma individual o col·lectiva, i també, amb determinades condicions, a famílies, adults i grups d'infants.
c) Granges escola o aules de natura, entenent per tals les cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic en el temps lliure amb infants i joves en tècniques agràries i ramaderes, en el coneixement del medi natural i en l'educació ambiental.
d) Campaments juvenils: són instal·lacions a l'aire lliure dotades d'uns equipaments bàsics; es destinen exclusivament a la realització d'estades amb grups d'infants i joves, organitzades per entitats o institucions degudament reconegudes.
-2 El Govern de la Generalitat pot determinar quines altres instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves s'han d'ajustar a les disposicions d'aquesta Llei.
Article 2 modificat per DM de la LLEI 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut.
- 1 El funcionament de les instal·lacions objecte d'aquesta llei requereix la comunicació prèvia a l'administració competent, perquè es manifesti sobre el compliment dels requisits que estableix la normativa.
- 2 L’administració competent, un cop rebuda la comunicació, ha d’inscriure d’ofici la instal·lació en el Registre d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves corresponent.
Article 3 Apartat 1 modificat per art. 212.1 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Article 3 modificat per art. 18 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
- 1 El Govern ha d’establir per reglament les condicions tècniques que ha de complir cada tipus d’instal·lació per a garantir la seva funció educativa, la correcta prestació dels serveis que ofereix, la qualitat de vida i la seguretat dels usuaris i usuàries, i l’evitació de molèsties a terceres persones i d’efectes negatius per a l’entorn.
- 2 Les instal·lacions han de garantir les condicions mínimes necessàries d’higiene i seguretat que exigeix la normativa aplicable i han de complir la normativa sobre mesures preventives en relació amb substàncies que poden generar dependència i sobre supressió de barreres arquitectòniques i d’accessibilitat.
- 3 Totes les instal·lacions han de comptar amb una assegurança de responsabilitat civil o garantia equivalent que sigui adequada i suficient. Reglamentàriament se’n han de determinar la forma i la quantia.
Article 4 Apartat 3 modificat per art. 31 de la LLEI 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives.
Article 4 modificat per art. 19 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
El funcionament d'instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves situades en immobles declarats béns culturals d'interès nacional o catalogats que, atès el seu valor cultural, no poden complir les condicions reglamentàries per a aquests tipus d'establiments, requereix l'adopció de mesures alternatives per a garantir la manca de risc per a la seguretat i la higiene de les persones i per a la integritat de l'immoble. En el seu cas, la tramitació de l'expedient s'ha d'ajustar a allò que disposi la normativa sectorial corresponent.
Article 5 modificat per art. 212.2 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Article 5 modificat per art. 20 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
Article 5 modificat per DM de la LLEI 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut.
Correspon a l'Administració de la Generalitat l'exercici de les competències que són objecte d'aquesta Llei, sens perjudici del que estableixen els articles 7, 8 i 14.
-1 D'acord amb allò que disposa l'article 71 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, els municipis poden exercir per delegació potestats d'execució en la matèria objecte d'aquesta Llei, les quals han d'incloure la gestió i tramitació que deriva de la comunicació prèvia, les facultats d'inspecció i també les de sanció previstes a l'article 14, sempre que s'adopti un acord exprés en aquest sentit en el qual es justifiqui la capacitat tècnica, financera i de gestió per dur-les a terme. S'ha d'informar l'Administració de la Generalitat d'aquest acord, segons el que preveu la normativa de règim local.
-2 En els termes de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'Organització Comarcal de Catalunya, es poden delegar en la comarca les potestats d'execució en la matèria objecte d'aquesta Llei.
-3 La competència a què es refereix l'apartat 2 s'ha d'exercir respecte a les instal·lacions emplaçades dins el terme dels municipis compresos en la corresponent demarcació comarcal, llevat d'aquells municipis que exerceixin potestats d'execució en virtut del que s'estableix en l'apartat 1.
Article 7 Apartat 1 modificat per art. 21 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
-1 L'Administració de la Generalitat es reserva la inspecció del compliment i l'execució pels Consells Comarcals de la normativa específica en la matèria objecte d'aquesta Llei a què es refereix l'article 7.
-2 En qualsevol cas, correspon a l'Administració de la Generalitat:
a) Exercir la postestat reglamentària general.
b) Formular requeriments per a la correcció de les deficiències que s'observin, d'acord amb el que disposa l'apartat 1 d'aquest article.
c) Exercir els controls establerts per la legislació sobre règim local.
La gestió del Registre d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves correspon a l’òrgan competent en matèria de joventut de l’Administració de la Generalitat, que la du a terme d’acord amb el contingut i funcionament que s’estableix per reglament.
Article 8.bis afegit per art. 22 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
Les entitats locals han d’informar l’òrgan competent en matèria de joventut de l’Administració de la Generalitat de la documentació que reben en aplicació de l’article 3.1 i de les sancions que imposen en compliment d’aquesta Llei.
Article 9 modificat per art. 23 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
-1 Són infraccions d'aquesta Llei les accions o omissions que vulneren les disposicions d'aquesta Llei o de la normativa que la desplegui.
-2 Les infraccions es qualifiquen com a lleus, greus i molt greus.
-3 Són faltes molt greus contra el que disposa aquesta Llei:
a) La reincidència en les faltes greus.
b) El funcionament de la instal·lació sense comunicació prèvia a l'Administració competent, i la inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en les dades, les manifestacions o els documents que acompanyin una comunicació prèvia o s'hi incorporin.
c) El fet que la persona titular de la instal·lació hi organitzi, hi permeti o hi toleri activitats il·legals, sens perjudici de les responsabilitats que es derivin d'aquestes activitats.
d) Les modificacions de la instal·lació que alterin de manera substancial les condicions amb què es va fer la comunicació prèvia sense haver fet una nova comunicació.
e) L'incompliment de qualsevol norma sobre locals i instal·lacions que signifiqui un risc greu per a la seguretat de les persones.
f) L'excés en l'aforament establert en la comunicació, si comporta un risc manifest per a la salut o la seguretat dels usuaris i usuàries.
g) La negativa a permetre l'accés a la instal·lació de les persones inspectores acreditades, en l'exercici de llurs funcions.
h) El deteriorament de l'estat general o d'algun element determinat de la instal·lació que impliqui un perill greu per a la salut o la seguretat de les persones.
-4 Són faltes greus contra el que disposa aquesta Llei:
a) La reincidència en les faltes lleus.
b) L'incompliment de qualsevol norma sobre locals i instal·lacions que signifiqui un risc per a la seguretat de les persones.
c) L’excés no ocasional en l’aforament establert en la comunicació, si no comporta un risc per a la seguretat dels usuaris i usuàries.
d) El mal estat de conservació i manteniment dels locals, les instal·lacions o els serveis, si produeix incomoditat als usuaris o minva la higiene exigible.
e) Permetre la utilització de dependències o serveis de la instal·lació a persones o grups aliens a les finalitats de les instal·lacions d’infants i joves quan dificulti l’activitat normal dels seus usuaris i usuàries.
f) L'obstrucció a l'exercici de la funció inspectora.
g) La manca de l’assegurança de responsabilitat civil preceptiva o garantia equivalent.
-5 Són faltes lleus les infraccions d'aquesta Llei que no hagin estat qualificades com a greus o molt greus.
Article 10 Apartat 3 modificat per art. 212.3 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Article 10 Apartats 3.b, 3.d, 3.f, 4.c, 4.e, 4.g modificats per art. 24 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
1. Les faltes molt greus poden ser sancionades amb una multa de 6.000 a 30.000 euros i, alternativament o conjuntament amb aquesta, es pot acordar el cessament temporal en l'exercici de l'activitat corresponent per un període màxim de dotze mesos. Aquesta suspensió s'ha d'inscriure al Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.
2. La reincidència i la reiteració en faltes molt greus i la comissió de les faltes molt greus establertes per les lletres b i d de l'article 10.3 comporten deixar sense efecte la comunicació prèvia, l'anul·lació de la inscripció en el Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, i el tancament de la instal·lació.
3. Les faltes greus poden ser sancionades amb una multa de 600 a 5.999 euros i, alternativament o conjuntament amb aquesta, es pot acordar la impossibilitat de continuar l'exercici de l'activitat corresponent per un període màxim de sis mesos. Aquesta suspensió s'ha d'inscriure al Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.
4. Les faltes lleus poden ser sancionades amb una multa de 150 a 599 euros.
5. La imposició de multes és independent del rescabalament dels danys i de la indemnització dels prejudicis ocasionats per la infracció.
Article 11 modificat per art. 212.4 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Article 11 modificat per art. 25 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
A l'efecte del procediment sancionador, es considera que hi ha reincidència si durant els dotze mesos immediatament anteriors a la comissió de la falta l'infractor hagués estat sancionat per una falta amb la mateixa qualificació.
Per a la graduació de les sancions s'han de tenir en
a) Els perjudicis ocasionats.
b) La reiteració.
d) La utilitat social de la instal·lació.
e) La relació contractual existent entre el titular de la instal·lació i els usuaris afectats.
1. És aplicable a les sancions establertes per aquesta llei el procediment sancionador regulat per la Llei de procediment administratiu.
2. Són competents per a la incoació d'expedients sancionadors el director o la directora general de Joventut i els presidents dels ens locals que hagin assumit les competències executives d'acord amb el que estableix aquesta llei.
3. Són competents per a la resolució dels expedients sancionadors:
a) Els presidents dels ens locals esmentats al paràgraf anterior, per a sancionar infraccions amb multes de fins a 14.000 euros i amb el cessament temporal en l'exercici de l'activitat corresponent per un període màxim de sis mesos.
b) La unitat directiva competent en matèria de joventut, per sancionar infraccions amb multes de 14.001 a 22.000 euros i el cessament temporal en l'exercici de l'activitat corresponent per un període màxim de dotze mesos.
c) El conseller o la consellera competent en matèria de joventut, per a sancionar infraccions amb multes superiors als 22.000 euros i amb el tancament de la instal·lació.
4. Contra les resolucions del director o la directora general de Joventut es pot interposar recurs d'alçada davant del titular del departament competent en matèria de joventut.
5. Contra les resolucions dels presidents dels consells comarcals i dels alcaldes es poden interposar els recursos que estableix la legislació corresponent aplicable.
Article 14 modificat per art. 212.5 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Article 14 Apartat 3 modificat per art 26 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
Article 14 modificat per art. 2 del DECRET LEGISLATIU 2/1994, de 13 de juliol, pel qual es modifiquen la Llei 14/1985, de 28 de juny, que regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, i la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.
-1 Les faltes lleus assenyalades en aquesta Llei prescriuen al cap de sis mesos d'haver estat comeses, les greus al cap d'un any i les molt greus al cap de dos anys.
-2 Qualsevol actuació de l'Administració en relació amb les faltes interromp la prescripció i s'ha d'iniciar novament el còmput dels terminis fixats.
Les sancions fermes per faltes molt greus s'han d'inscriure al Registre i s'han de publicar amb el nom de les persones infractores als mitjans propis de la direcció general competent en matèria de joventut.
Article 16 modificat per art. 212.6 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment les quanties de les sancions establertes en aquesta Llei, d'acord amb la realitat socioeconòmica de Catalunya.
El Govern de la Generalitat, amb la col·laboració de les altres administracions públiques de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut, ha d'elaborar un Mapa d'Instal·lacions destinades a activitatsde lleure amb infants i joves de Catalunya per tal d'orientar l'actuació pública i privada en aquest camp.
Disposició addicional Segona modificada per DM de la LLEI 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut.
A partir de la entrada en vigor de l'article 8 bis, el Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves substitueix el llibre registre que previst al Decret 276/1994, de 14 d'octubre, i al Decret 140/2003, de 10 de juny.
Disposició addicional Tercera afegida per art. 27 del DECRET LEGISLATIU 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
Disposició transitòria Primera derogada per art. 212.7 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Disposició transitòria Segona derogada per art. 212.7 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
Disposició transitòria Tercera derogada per art. 212.7 de la LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni.
El Govern de la Generalitat i el titular del departament competent en la matèria objecte d'aquesta Llei han de dictar les normes necessàries per a desenvolupar-la abans d'un any, a comptar de la data de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Desplegada pel DECRET 16/2014, d'11 de febrer, d'aprovació del Reglament del Registre d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, i de modificació del Reglament d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.
Desplegada pel DECRET 276/1994, de 14 d'octubre, d'aprovació del Reglament d'instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves.
Desplegada pel DECRET 140/2003, de 10 de juny, d'aprovació del Reglament d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. | 0.733181 | curate | {"pt": 0.00043641441913240813, "ca": 0.974251549271188, "it": 0.01981321462861133, "ko": 0.00017456576765296326, "en": 0.004451427075150563, "cs": 0.0008728288382648163} | https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=76527&language=ca_ES |
oscar-2201_ca_20230904_7_42264 | Els infants i adolescents, és a dir les persones fins a la majoria d’edat, són titulars independents d’uns drets humans específics i tenen reconeguda, jurídicament, una atenció especial. L’Institut treballa en base a aquesta perspectiva de drets, que recull quatre principis generals establerts en la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides:
El dret a què l’interès superior de l’infant sigui una consideració primordial en la presa de decisions que els afecten (art.3). El dret a la no discriminació (art.2)
El dret al màxim desenvolupament dels infants i adolescents (art.6) El dret a ser escoltat (art.12)
Documents de referència
Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides(1989)
Recomanació europea Invertir en la infància(2013)
Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència(14/2010)
Principis ètics i metodològics
1. Des de, per a i amb la infància i l’adolescència
Des de: partint del reconeixement de les seves perspectives i capacitats pròpies, en positiu i amb una mirada global i, alhora, posant de manifest la diversitat, complexitat i problemàtiques en l’etapa 0-17.
Per a: amb la intencionalitat de contribuir a millorar les seves vides des de l’exercici dels seus drets i a millorar la inversió en aquesta etapa estratègica com a bé públic.
Amb: convocant, preguntant, escoltant, recollint i estimulant les seves opinions, desitjos i necessitats com a subjectes amb capacitats creixents per a formar-se judicis propis i exercir els seus drets.
2. Rigor metodològic i qualitat
Desenvolupar els projectes des del rigor i combinant diverses disciplines, per tal de conrear un prestigi metodològic.
Garantir que es respecten els codis i implicacions ètiques i deontològiques en els processos de recerca.
Vetllar perquè dels processos i projectes impulsats se’n derivin resultats de qualitat i aportin valor afegit.
3. Sentit, retorn i ús social en tot el procés de coneixement
Prioritzar temàtiques i enfocaments amb un clar sentit social i d’agenda pública, ja siguin sorgides a demanda d’altres institucions, tant si són consorciades com si no, o d’iniciativa pròpia.
Dur a terme actuacions amb potencial d’impacte en el disseny de les polítiques públiques adreçades a millorar les vides d’infants i adolescents.
Promoure el retorn social dels resultats, més enllà dels actors que hi han participat, amb una voluntat divulgativa i comunicativa.
Contemplar criteris d’economia social i solidària, així com de sostenibilitat ambiental en la gestió organitzativa i dels projectes i en la contractació de serveis.
4. Processos col·laboratius i catalitzadors de canvis
Treballar de manera estreta i conjunta amb diversitat d’actors socials i de l’administració per identificar adequadament necessitats, mecanismes i oportunitats de millora en les vides d’infants i adolescents i jugar un paper catalitzador.
Afavorir la participació de tots els actors implicats per tal de generar coneixement de manera col·laborativa.
Cercar complicitats i fórmules de col·laboració concretes partint del reconeixement i l’interès mutu amb altres institucions.
5. Treball en obert i transparència
Compartir el procés de disseny metodològic i el desenvolupament del treball de camp per tal que la transparència sigui la nostra ètica del treball i organitzativa, i no només una aplicació de la normativa.
Garantir l’accés a les dades dels projectes presents i futurs i també dels principals projectes ja tancats per tal d’afavorir la generació de nous coneixements.
6. El valor d’allò públic
Promoure temes d’agenda vinculats a l’interès públic i adreçats a aportar dades, evidències, anàlisis i propostes per a orientar polítiques públiques en l’àmbit local.
Desenvolupar accions per a que el coneixement generat sigui utilitzat socialment i política, i per tant, sigui d’utilitat pública i amb vocació de servei.
Gestionar correctament i optimitzar els recursos públics i cercar nous finançaments, ja siguin públics o privats, sempre orientats als mateixos objectius i amb els mateixos principis.
[email protected]
930023255
@InstInfancia
Qui som?
Equip
Què fem?
Com ho fem?
Butlletins
Contacte
Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari
Avís legal
Accessibilitat
Política de cookies
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia de navegación, y ofrecer contenidos y servicios de interés. Al continuar la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies. Acepto Leer más
Política de cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
No necessàries
No necessàries
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.653261 | curate | {"ca": 0.7435626102292769, "cs": 0.002998236331569665, "es": 0.049911816578483245, "sl": 0.0015873015873015873, "oc": 0.0014109347442680777, "pt": 0.004409171075837742, "fr": 0.0014109347442680777, "en": 0.19470899470899472} | https://institutinfancia.cat/institut-infancia/com-ho-fem/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_654178 | Ja és gairebé oficial que Espanya tindrà noves eleccions aquest juny i jo les veig amb molt poques ganes, i no crec que sigui una cosa estrictament personal. L'independentisme sembla viure un desànim col·lectiu en bona part per culpa de l'inacció d'Esquerra i Convergència tant a dins com a fora del govern. Molta sensació de déjà vu, bucle infinit, estancament o fins i tot retrocés.Ja a les eleccions del desembre no em semblava bona idea que CiU i ERC es presentessin com ho han fet en totes les eleccions normals dels anys 80 i 90, oblidant el procés i la nova situació política espanyola. De fet només li veia dos sentits a aquelles candidatures:El primer era guanyar simplement per fer una demostració de força, per dir a Espanya que no s'oblidi que a Catalunya l'independentisme és majoritari. Resultat? Va guanyar Podemos i ara les enquestes diuen que encara serà pitjor.El segon era intentar forçar al futur govern espanyol a fer alguna concessió o pacte. Això era aritmèticament molt difícil amb la fi del bipartidisme espanyol, amb quatre partits espanyols grans era lògic suposar que seria més difícil que es donés la situació en què els vots dels diputats catalans fossin necessaris. I tot i això s'ha donat el cas. Resultat? El PSOE ha preferit renunciar a governar i avançar les eleccions abans que pactar amb els partits catalans.Llavors ara que? Els partits espanyols volen repetir eleccions i nosaltres simplement els hem de seguir el joc?Serà molt díficil movilitzar de nou el vot independentisme i cada cop té menys i menys sentit tenir diputats catalans al Congrés espanyol, i tenim un "procés" més congelat que l'Antàrtida. La CUP no s'ha presentat mai, perquè ho han de fer Esquerra i Convergència si suposadament segueixen un full de ruta independentista? Negar-nos a participar de nou seria una mostra real de desconnexió molt senzilla de dur a terme, posaria en relleu que continuem anant cap a la independència i si aconseguíssim un 50% d'abstenció podríem presentar-ho com una victòria de l'independentisme independentment de quin sigui el partit més votat.Si tot això no és possible, doncs que els partits catalans deixin els escons obtinguts buits durant tota la legislatura com a símbol d'insubmissió, però un altre cop el mateix no si us plau.Com ho veieu? Com ha d'encarar l'independentisme les pròximes eleccions espanyoles? Realment serveix d'alguna cosa tornar a presentar-se com al desembre?
Sense els partits independentistes ara hi hauria govern a les Espanyes.Per tant, a votar s'ha dit! | 0.801647 | curate | {"ca": 0.9653662420382165, "no": 0.007165605095541401, "pt": 0.02746815286624204} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_127671 | Setmana del 5 a l’11 d’octubre PRIMERS PLATS 05/10/09 06/10/09 07/10/09 08/10/09 09/10/09 Menú inauguració: Amanida de l’horta Gaspatxo fresc Amanida de pasta Cuscús amb verdures Paella valenciana Macarrons a la carbonara Rossejat de fideus Llentilles de la iaia TANCAT Crema de carabasseta i poma Sopa de peix Paté de cigrons amb rosques de pa […] | 0.737786 | curate | {"ca": 1.0} | https://elterra.org/2009/10/01/ |
naciodigital_ca_20220331_0_468081 | Leo Messi ha arribat aquest diumenge a la simbòlica xifra de 500 gols anotats amb el primer equip del FC Barcelona. El màxim golejador de la història del club blaugrana ha assolit aquest registre amb el seu gol contra el Sevilla. D'aquests 500 gols amb la samarreta del Barça, 469 han estat en partits oficials i els altres 31, en partits amistosos.
Dels 500 gols de l'argentí amb el Barça, 320 gols corresponen a la competició de lliga, 90 a la Lliga de Campions, 39 a la Copa del Rei, 12 a la Supercopa d'Espanya, cinc al Mundial de Clubs, tres a la Supercopa d'Europa i 31 més en compromisos no oficials.
Messi, que ja era el màxim anotador del Barça de tota la història, amplia cada vegada més el seu avantatge en aquesta classificació, en la qual el segueixen Paulino Alcántara (395 gols), Josep Samitier(361), César Rodríguez (303) i Ladislao Kubala (281). Messi també és el màxim golejador de la història del club en competició oficial (469 gols), molt per sobre de les 234 dianes de César, un registre que l'astre argentí ja va assolir el 20 de març del 2012. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/119270/leo-messi-arriba-500-gols-marcats-amb-primer-equip-barca |
racoforumsanon_ca_20220809_2_557716 | Marta Rovira defensa que la Generalitat té prou dades per obtenir un cens i rebutja que es parli ja de plans B Marta Rovira, en una imatge recent / ACNLa secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'ha desmarcat aquest dimecres d'Artur Mas, que havia plantejat al Parlament la possibilitat de convocar una eleccions plebiscitàries si l'Estat vetés la consulta. "Tenim l'obligació de complir allò que ha decidit la ciutadania", ha defensat la dirigent republicana al programa 'Polièdric' de Catalunya Informació, que ha recordat que el 2012 els partits favorables al dret a decidir van obtenir una majoria folgada a les eleccions. "La consulta es farà, complirem el mandat democràtic", ha insistit Rovira, que s'ha preguntat "com impediran que la fem". Preguntada insistentment per la possibilitat posada sobre la taula per Mas de parlar d'unes possibles eleccions plebiscitàries si l'Estat vetés la convocatòria, la dirigent d'ERC rebutja posar alternatives a l'horitzó: "Per què ens ho hem de limitar nosaltres mateixos? ".A més, Rovira ha defensat que la confecció del cens no hauria de ser un impediment i ha descartat que la Generalitat necessiti la col·laboració dels ajuntaments per elaborar-ne un. Segons ha afirmat, el Govern té "l'expertesa" i disposa de les dades per obtenir-lo. "Anem cap a una consulta que no necessiti la col·laboració dels ajuntaments", ha subratllat. Segons ella, si fins ara la Generalitat no ha elaborat el cens electoral és perquè Catalunya no té una llei electoral pròpia –s'està tramitant al Parlament– i l'Estat li ha facilitat les dades. "El 9 de novembre votarem perquè tindrem un marc legal propi", ha afegit.Igualment, Rovira ha recordat que els ajuntaments estan obligats a cedir les dades del padró a la Generalitat i que, de fet, ja ho fan de manera habitual. El Govern en tindria prou amb el tractament d'aquesta informació per construir un cens electoral propi de cara a la consulta del 9-N. "És absolutament possible", ha insistit. La llei electoral i la llei de consultes són, en aquest sentit, les dues grans legislacions pendents per poder convocar la consulta dins el marc legal català. La possibilitat d'elaborar el cens a través del padró ja s'havia plantejat en altres ocasions. De fet, el PP ja es va posicionar en contra d'aquesta qüestió i va garantir que els seus alcaldes es negarien a la possibilitat que aquestes dades fossin utilitzades per a un referèndum que consideren il·legal. Altres partits, com C's i el PSC, també han mostrat els seus dubtes respecte a aquesta qüestió. Ja hi som...
Quin problema tens? El referèndum s'ha de fer, com ens l'impediran?
Sembla estrany que no vegin que si comencem a recular no sabrem aturar-nos. Vam dir que faríem un referèndum i el farem el dia 9. Per què collons insistiu en què no el fem. El fem i punt.
Si senyor i punt | 0.84717 | curate | {"ca": 0.961456102783726, "en": 0.006780870806566738, "pt": 0.02676659528907923, "la": 0.004996431120628123} | |
cawac_ca_20200528_11_44354 | L’apocalipsi segons Sant González Pons
"… i la terra s'assecarà i l'aigua desapareixerà, genets salats arribaran al Mare Narbonnensis, l'enemic caminarà pel fons d'aquest extingit mar repartint mort; el mal vindrà del nord, Laietans diabòlics eixugaran la terra guiats pel Gran Talantós. L'esperança vindrà del cel, del crit d'una gavina, si els fidels tenen fe i l'ajuden" . No, no prenc coses rares, això seria, més o menys, la versió Nostradamuiana del que va dir l'altre dia el sr. Esteban González Pons quan a les Corts Valencianes va descriure una mena d'Apocalipsi Medioambiental .
No deixa de ser curiosa aquesta influència ecologista del PP valencià , una de les branques menys ecologista d'un partit poc ecologista. Ja és ben curiós veure al sr. González Pons amb aquesta vena verda, ell que ens té tan acostumats a les venes blaves, i és que és tan estrany escoltar-ho dient coses com ara :
El culpable de tot aquest desgavell? Fàcil, el partit socialista, en Zapatero i ERC (ja trigaven en sortir…). Respecte als plans urbanístics del PP al País Valencià , criticats fins i tot per la Unió Europea , ni una paraula; respecte a la poca previsió i al malbaratament d'aigua ni una paraula, i mireu que hi ha coses per a dir …
No és només que no facin autocrítica, és que les Corts Valencianes han aprovat exigir a la Generalitat del Principat un informe sobre les requalificacions de terrenys al Delta de l'Ebre així com els plans d'urbanització i de camps de golf previstos a la zona. Jo estic segur que al Principat en matèria urbanística encara hi ha molt per arreglar, també estic segur que al País Valencià hi ha molta gent capacitada per a fer-ho… però aquesta gent no són justament els senyor del PP valencià ; són aquelles persones a les que, justament, els senyors populars valencians no volen escoltar quan es parla del greu problema de l'aigua al País Valencià , problema que existeix i que sembla que ells volen agreujar per a utilitzar-ho amb finalitats polítiques.
El PP valencià té molt clar com arreglar els problemes de la seva política hídrica :
Trobo que és ben trist jugar amb la salut i la feina de milions de persones per a arreplegar uns quants vots, trobo que és ser molt hipòcrita no cuidar casa teva i demanar que els altres facin esforços per a arreglar-te-la, trobo que és ben decebedor que encara hagi gent que això no ho vegi.
En aquest cas més que manipular penso en “t’agafen d’excusa”, ara ja només falta una altra manifestació d’aquelles estàtiques amb el lema “Aigua para todos” on les senyores grans s’agafaven el lema en serio i se’n portaven les botelletes d’aigua que oferia l’organització a grapats.
Txell, originariament jo era un badaloní resident a Badalona, però com la meva parella és de València he anat (i anem) molt sovint allà, així que ja no sé si sóc un badaloní de València o un valencià de Badalona, en tot cas tan m’hi fa, la veritat ! ! | 0.882632 | curate | {"ca": 0.9996533795493934, "fr": 0.0003466204506065858} | http://micacos.blog.cat/2006/11/22/l-apocalipsis-segons-sant-gonz-lez-pons/ |
cawac_ca_20200528_12_43360 | Jaume Roig
Visat núm. 6 (octubre 2008)
per Antònia Carré
(València c . 1400-1478). Metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l’autor d’una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana medieval, que ell mateix va titular Espill . Els seus orígens familiars el relacionen amb Catalunya i amb els estaments del poder municipal de la ciutat del Túria. El seu besavi, nascut a Mataró, es va instal·lar a València a començament del segle XIV, on consta com a jurat de la ciutat. El seu avi Pere Roig, notari de professió, va ser síndic de València i administrador de l’Hospital de Sant Llàtzer. El seu pare, el metge Jaume Roig, anomenat «Lo vell» en els documents, va ser conseller de la ciutat i examinador de metges.
Jaume Roig «Lo jove» devia néixer a València a començament del segle XV. Mestre en medicina, no tenim dades d’on va estudiar, encara que és probable que ho fes a la Universitat de Lleida, fundada cap a l’any 1300 pel rei Jaume II. El seu prestigi social, heretat de la família, i la seva competència professional, que es va guanyar amb la pràctica de la medicina, el van portar a ser metge de la monarquia, del municipi i dels estaments religiosos de la seva ciutat natal. Consta com a examinador de metges els anys 1435, 1437, 1441, 1451, 1461, 1464, 1467, 1469, 1475, 1477 i 1478. El 1436 va formar part, juntament amb Manuel Díez, de la comissió que el municipi va crear per seleccionar el primer dels tribunals que, des d’aleshores, haurien d’examinar els manescals que volguessin exercir el seu ofici a la ciutat. Sabem que va ser administrador i metge visitador de malalts de l’Hospital d’en Clapers des de 1450 fins a la seva mort, que va ser metge de l’Hospital d’en Bou (a partir de 1466) i metge, administrador, majordom i diputat de l’Hospital dels Innocents (1452-1478), dedicat a l’atenció dels malalts mentals. Va ser conseller de València el 1456 i el 1457. Tenim documentada la seva vinculació professional amb la corona catalano-aragonesa. Des del 1446 va ser metge de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, la mort de la qual va certificar el 1458. El 1469 el trobem vinculat al servei de Joan II. Tenim constància, també, de la seva relació amb diversos convents i esglésies de València.
Així, sabem que va portar el llibre de comptes de fàbrica de la parròquia de Sant Nicolau des del 1454, que va ser benefactor del convent de la Trinitat i que va intervenir en les obres de la seva construcció en nom de la reina Maria (1445-59) i en les que va emprendre després l’abadessa sor Isabel de Villena. El 1448 consta com a metge del Reial Convent de Predicadors i també va ser-ne del Reial Monestir de la Santíssima Trinitat de València.
El 1441 Jaume Roig ja estava casat amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills que el van sobreviure, tres nois i tres noies, la meitat dels quals es van vestir els hàbits (Jaume Honorat va ser canonge i vicari perpetu de Terol i canonge i vicari general de València; Joana i Violant van ser monges a València). La seva esposa va morir el 1459 i a l' Espill s'hi refereix com a difunta. Jaume Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a València (quatre cases a la ciutat i alguns terrenys a prop) i d’altres béns, entre els quals és destacable la seva biblioteca amb cinquanta-nou volums, la majoria dels quals són de medicina i testimoni de la seva formació universitària.
La valoració professional del metge Jaume Roig, del seu èxit social i econòmic són un exemple del triomf que va obtenir entre totes les capes socials —des de la reialesa i la noblesa fins a les noves burgesies urbanes— la nova medicina escolàstica, que es va implantar per tota l’Europa llatina occidental a partir del segle XIII. Era una medicina basada en el cos doctrinal teòric i pràctic del galenisme i fonamentada en la filosofia natural d’arrel aristotèlica que va saber transmetre a la societat medieval l’interès pels problemes de la salut i de la malaltia vistos com a fenòmens naturals sobre els quals es podia incidir i que, per això mateix, es va saber guanyar el suport decidit i constant de reis, prínceps, nobles i municipis. Durant els segles XIV i XV molts professionals de la medicina ascendeixen socialment gràcies a la seva professió: ho va fer Berenguer Sarriera, el cirurgià major de Jaume II que va traduir al català (1305-1310) el Regiment de sanitat d’Arnau de Vilanova a instàncies de la reina Blanca; Antoni Ricart, el barceloní que va ser metge dels reis de la Corona des del 1395 fins al 1422 i que és autor d’obres científiques prou rellevants; Pierleone da Spoleto, el metge i astrònom de Lorenzo Il Magnifico que va morir ofegat el 1492, poc després de la mort del seu protector; Girolamo Manfredi (c. 1430-1493), metge i astròleg que va adquirir prestigi i fama a la seva Bolonya natal; i ho va fer també Jaume Roig, el metge de València que ha passat a la història de la literatura catalana amb el seu Espill. | 0.874358 | curate | {"ca": 0.9945498587000404, "es": 0.005450141299959629} | http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/31/5/classics-medievals/jaume-roig.html |
macocu_ca_20230731_2_521643 | Accions Comercials
PRESENTEM EL NOU CATÀLEG NADAL 2017. Arriba el Nadal i GRUP ALIMENTARI DISTECO un any més, està al teu costat. | 0.495495 | curate | {"ca": 0.7165354330708661, "en": 0.28346456692913385} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_14645 | Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Sou un col·lectiu o un grup d'amics amb una idea o un projecte que voleu dur a terme?
Voleu organitzar una activitat al carrer, una tarda de jocs de taula o un concert... i no sabeu per on començar o quins passos seguir?
Necessiteu un espai on reunir-vos o on desenvolupar la iniciativa?
No sabeu com aconseguir finançament o fer-ne la difusió?
No dubteu més i parleu amb el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona!
Contacteu-hi per correu a [email protected] o trucant al 932 655 217, i us donaran tota aquella informació que necessiteu, a través d'assessories i acompanyament personalitzat! | 0.751951 | curate | {"ca": 1.0} | : /joves/ca/canal/projectes-collectius |
oscar-2301_ca_20230418_3_266506 | Des de 1986 TESLA INDUSTRIAL ocupa un dels llocs capdavanters en l’àmbit de les instal·lacions, el manteniment i les certificacions energètiques.
Oferim un servei global, convertint-nos en molt més que instal·ladors. Recolzats sempre per solucions tècniques d’última generació, el nostre compromís és donar solucions integrals per garantir als nostres clients les millors prestacions energètiques i una atenció personalitzada.
Des de la nostra oficina de projectes, fins al nostre magatzem, la versatilitat de la nostra organització ens permet reaccionar amb rapidesa davant de qualsevol circumstància, obra nova, manteniment o avaria urgent.
Instal·lacions
Projectes
INNOVACIÓ I COMPROMÍS CONSTANT AMB EL MEDI AMBIENT
El nostre compromís pel medi ambient no només es centra en els projectes sostenibles i socials realitzats sinó que l’activitat de TESLA segueix en tot moment uns procediments de desenvolupament sostenible.
CONEIX EL NOSTRE EQUIP
Lluis Biosca
CEO
[email protected]
Elisabeth Aguilar
Direcció Administrativa
[email protected]
Lluís Biosca Asin
Adjunt a Gerència
[email protected]
Tesla Industrial
Acreditacions
Clients
Bloc
Política de privacitat
Instal·lacions
Enginyeria
Projectes
Contacte
Nota legal
Política de Cookies
Cartoixa Vallparadís,10
Terrassa (BCN) 08222
[email protected]
93 786 10 59
Twitter
LinkedIn
Aquesta web només instal·larà cookies analítiques si vostè ho accepta expressament.
Les cookies _ga són propietat de Google Analytics i serveixen per a millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació.
Pot obtenir més informació i configurar l'ús de cookies a l'apartat de configuració.
Acceptar
Rebutjar
Configuració
Close GDPR Cookie Settings
Resum de privacitat
Cookies estrictament necessàries
Cookies de tercers
Powered by GDPR Cookie Compliance
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies perquè puguem oferir-li la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema en el seu navegador i realitza funcions com reconèixer-lo quan torna al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions del lloc web li resulten més interessants i útils. Pot consultar la nostra política de cookies en aquest enllaç.
Cookies estrictament necessàries
Les cookies estrictament necessàries han d'estar habilitades en tot moment perquè puguem guardar les seves preferències quant a la configuració de cookies.
Enable or Disable Cookies
Si desactiva aquestes cookies, no podrem guardar les seves preferències. Això significa que cada cop que visiti la pàgina haurà d'acceptar o rebutjar les cookies.
Cookies de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recollir informació anònima com el número de visitants al lloc, i les pàgines més populars.
Permetent aquestes cookies ens ajuda a millorar el nostre lloc web.
Enable or Disable Cookies
Si us plau, permeti les cookies estrictament necessàries primer per a poder guardar les seves preferències. | 0.633026 | curate | {"ca": 0.8831437435367114, "en": 0.07549120992761117, "es": 0.0255084453636677, "fr": 0.013098931402964495, "sv": 0.002757669769045157} | https://www.tesla.es/tesla-industrial/ |
mc4_ca_20230418_10_159956 | junio 2018 - Asatrú Catalunya
Video Asatrú: Les nou nobles virtuts
Video Asatrú: Les nou nobles virtuts Asatrú Catalunya us ofereix aquest interessant vídeo sobre les nou nobles virtuts, on el nostre president i Godi (sacerdot) David Wolfheart, analitza les claus de la importància que tenen en les nostres vides, ens explica perquè és aconsellable aplicar-les, i quina importància tenen com a valors que són referents al nostre dia a dia. Esperem que aquestes paraules us ajudin a aplicar …
Video Asatrú: Les nou nobles virtutsLeer más »
Video: L´ull d´Odín
Asatrú, Asatrú Catalunya, Mitología / Por wolfheart
Video: L´ull d´Odín Asatrú Catalunya us ofereix aquest interessant vídeo sobre Odín i el seu ull a la mitologia, on el nostre president i Godi (sacerdot) David Wolfheart, analitza les claus de la importància de aquest mite, que ens explica de la seva importància com simbolisme i arquetip. Esperem que aquestes paraules us ajudin a …
Video: L´ull d´OdínLeer más »
La mitología i la seva importància: Video
La mitología i la seva importància: Video Asatrú Catalunya us ofereix aquest interessant vídeo sobre mitologia, on el nostre president i Godi (sacerdot) David Wolfheart, analitza les claus de la importància de la mitologia en les nostres vides, ens explica perquè és aconsellable llegir-la, i que importància té com a llegat hereditari cultural, i espiritual. …
La mitología i la seva importància: VideoLeer más »
Les nou nobles virtuts d´Asatrú
Les nou nobles virtuts d´Asatrú Les nou nobles virtuts són un referent a seguir per ser un home de profit. No són normes inamovibles, però si un punt de partida del que els nostres valors representen, i de les que s’espera que siguin aplicades, en la seva vida quotidiana, per qualsevol seguidor de la fe …
Les nou nobles virtuts d´AsatrúLeer más »
La mitología i la seva importància
La mitología i la seva importància Els mites són un llegat cultural i espiritual indoeuropeu transmesos de pares a fills, generació rere generació. Hi ha gent, que podria peguntarse si és realment important llegir mitología , i els motius són diversos. Exposaré alguns. Els mites, per als seguidors de la religió Asatrú, són de gran importància, ja que són part del …
La mitología i la seva importànciaLeer más »
L´ull d´ Odín
L´ull d´Odín L’ull d’ Odín, és un símbol poètic per a la percepció en general, per això, el sacrifici en la deu de Mimir és de gran importància. Aquest sacrifici és un camí a seguir per nosaltres, perquè ens inspira per a la nostra evolució personal, i ens ensenya que cap sacrifici és massa gran …
L´ull d´ OdínLeer más »
Midsummer solstici d´estiu
Midsummer solstici d´estiu (20-21 de juny) El Midsummer és el solstici d´estiu és, al costat de Yule, un dels més importants rituals de l’any. Aquesta és la celebració del solstici d’estiu, i la nit de la màgia més gran. És la mort del déu Balder (la personificació del sol), que parteix cremat en una cerimònia en el seu vaixell Hringhorni. En aquest …
Midsummer solstici d´estiuLeer más »
Reportatge Wagner i els catalans
Eurofolk: Cutura i Art, Història / Por wolfheart
Reportatge Wagner i els catalans Per què els catalans tenim devoció per Wagner? En aquest reportatge ens endinsem en un viatge al passat on trobem pistes wagnerianes que s’amaguen per tot Barcelona, cal recordarque, encara avui Barcelona és la segona capital de Wagner després de Bayreuth. Aquest és un reportatge que ens endinsa a tot …
Reportatge Wagner i els catalansLeer más »
Escultura de la cabalgata de las Walkirias el palau de la música
Escultura de la cabalgata de las Walkirias el palau de la música El Palau de la Música Catalana fue declarado patrimonio de la humanidad de la Unesco en el año 1997. Es un precioso auditorio situado en el barrio céntrico de Barcelona de la Rivera. Este se construyó entre en los años 1905 y 1908 …
Escultura de la cabalgata de las Walkirias el palau de la músicaLeer más » | 0.724499 | curate | {"es": 0.15853343661244512, "ca": 0.8027368964626904, "fr": 0.022463206816421378, "de": 0.005163955589981926, "pt": 0.011102504518461141} | http://asatrucatalunya.org/2018/06/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_218937 | El restaurant Oria, inaugurat a Barcelona el 2016 i amb una estrella Michelin, és una de les propostes gastronòmiques del Monument Hotel. Integrat dins de la recepció de l'hotel, destaca pel disseny modern i sofisticat. El menjador sobresurt principalment per l'alçada del sostre, la llum natural que proporciona la lluerna central i per una piscina-làmpada que complementa l'entorn.Martín Berasategui, que aporta el seu segell a aquest restaurant, està acompanyat en aquesta aventura pel xef Xabier Goikoetxea. Ambdós proposen una cuina fresca d'arrels mediterrànies, amb un marcat toc de la gastronomia del País Basc, que dona un caràcter únic i autèntic als seus plats. A més de la carta, Oria també disposa d'un menú vegetarià i d'un de migdia.
Preu mitjà
Alt
Situació
Centre ciutat
Hotel
Serveis
Admeten targetes
Carta de vins
Carta en altres idiomes
Climatitzat
Al mapa
Què vols fer?
Inici
Destinacions
Experiències
El teu viatge
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
Més informació
D'acord
No, gràcies
professionals
Blog BCN+
Informació COVID-19
A conseqüència de la situació actual, comprova sempre la web oficial de l’entitat responsable de cada activitat per assegurar-te que no ha patit canvis o anul·lacions.
Segueix-nos
Qui som
Contacte
Accessibilitat
Avís legal
Gerència de Serveis de Turisme. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç. Diputació de Barcelona | 0.764363 | curate | {"ca": 0.9233926128590971, "en": 0.0196078431372549, "pt": 0.008207934336525308, "es": 0.03875968992248062, "an": 0.0031919744642042863, "no": 0.0031919744642042863, "fr": 0.00364797081623347} | https://www.barcelonaesmoltmes.cat/detallviatge/-/dades/3bd3LPr67IZT/detall/17_14001_635521/oria |
mc4_ca_20230418_12_438779 | Simulacre d'accident químic amb alerta de sirenes a diverses poblacions
El simulacre començarà aquest divendres a les 10 del matí i acabarà passades les 12 del migdia
Redacció 21 Abr 2017 - 10.20
Protecció Civil provarà aquest divendres, a partir de les 10 del matí i fins passades les 12 del migdia, l'efectivitat del so i la cobertura de les sirenes de la xarxa d'alarmes adscrites al Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya. Aquests senyals acústics serveixen per alertar la població en cas d'accident químic. L'objectiu de l'exercici és comprovar l'efectivitat del so i la cobertura de les 82 sirenes de risc químic ubicades en 36 municipis.
L'alarma consta de tres senyals ondulants d'un minut de durada separats per silencis de cinc segons. Per saber que ja ha finalitzat el risc químic, la població sentirà el so de final d'alerta, un senyal continu de 30 segons de durada. Els municipis que participaran al simulacre seran, per demarcacions:
Barcelona: Barcelona, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Abrera, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans, Granollers, Canovelles, Montornès del Vallès, Sant Celoni i Gualba.
Terres de l'Ebre: Flix i Tortosa.
Durant la prova s'enviaran missatges a través de l'aplicació de Protecció Civil per a mòbils quan s'activin les sirenes de cada zona i s'enviaran missatges SMS a les persones sordes, tal com es faria en una emergència real. El Twitter de Protecció Civil de la Generalitat informarà en temps real amb el hashtag #ProvaSirenes de l'activació de les sirenes a cada municipi.
RECORDA: AVUI a partir de les 10h #ProvaSirenes d'avís a la població per #riscquímic a #Catalunya #ProteccioCivil https://t.co/R4KYEhPVkT pic.twitter.com/yEHbQVzipJ
— EmergènciesCatalunya (@emergenciescat) 21 de abril de 2017
Aquesta prova, que es realitza dos cops l'any, serveix per comprovar el funcionament de les sirenes i per familiaritzar la ciutadania amb el so d'avís de risc químic i els consells a seguir en cas d'accident real. | 0.856438 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ccma.cat/324/simulacre-daccident-quimic-amb-alerta-de-sirenes-a-diverses-poblacions/noticia/2784514/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_281828 | Casa individual amb parcel·la de 617m2 a l'exclusiu Club Mont-Roig. L´habitatge de 187m2 es distribueix en 4 habitacions dobles, saló-menjador ampli, cuina americana, safareig i dos banys complets.
La parcel·la té un espai a la porta per utilitzar com a aparcament exterior; Just davant del porxo, on hi ha la zona de barbacoa, hi ha la piscina privada envoltada de zones enjardinades, flors i olivera.
La casa compta amb una estufa, a més a més d'aire condicionat fred/calor; totes les finestres són oscil·lobatents i amb mosquiteres; la construcció és de l'any 2000; tots aquests detalls en fan una oportunitat del tot exclusiu. | 0.803036 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.virtualholidaysapartments.com/venda-cases/montroigdelcamp-tarragona/casa-w215-p1121.html |
mc4_ca_20230418_16_153225 | Biografia de Wagner en català-valencià (II). Primeres òperes i primer matrimoni: 1832-36. | EL CAVALLER DEL CIGNE ciutadà valencià de nació catalana //*//
← Biografia de Wagner en català-valencià (I). Primers anys: 1813-32. Leipzig – Dresden.
Òperes inacabades de Wagner relacionades amb la Revolució Francesa: L’astúcia dels homes és major que la de les dones. La núvia noble (I). →
Biografia de Wagner en català-valencià (II). Primeres òperes i primer matrimoni: 1832-36. Posted on 4 Novembre, 2015 by rexval John Deathridge
Seguim de la mà del professor britànic John Deathridge i del musicòleg alemany Carl Dahlhaus És ben possible que al lector principiant en aquests temes li cride l’atenció el fet que la autobiografia de Wagner, Mein Leben, siga contradita prou sovint. La raó és que es tracta d’un encàrrec del rei Ludwig II, mecenes del compositor, que va dictar a la seua segona dona Cosima. Wagner tracta de donar una imatge de si mateix que siga del grat del rei; així mateix ens presenta els fets de manera que el seu propi ego quede satisfet. Per això, exagera coses, calla d’altres o s’inventa el que considera oportú. Un bon biògraf, com el que ens ocupa o l’alemany Gregor-Dellin han de saber destriar el pa de la palla per contract amb altres informacions més creïbles.
A part d’una primerenca Schäferoper (wwv 6) que mai no va ser acabada, el primer intent que Wagner va fer de compondre una òpera en tota regla data d’octubre i novembre de 1832, durant la seua visita al comte Pachta en la seua casa de Pravonin, prop de Praga. (L’any 1832 és també digne d’esment puix que marca el que probablement va ser la primera aparició en públic de Wagner com a director d’orquestra amb la societat musical de Leipzig «Euterpe», el mes de març, ocasió en la qual va dirigir l’estrena de la seua Obertura Concert en do).
Igual que moltes de les fites significatives en l’evolució de la vida de Wagner, els seus començaments com a compositor d’òperes es van veure marcats per una falsa arrencada. Al principi va voler adaptar el Ritterzeit und Ritterwesen de Johann Büsching com una novelette, però després es va decidir a ampliar-lo per a fer-ne un libretto d’òpera. Va anomenar a aquesta òpera Die Hochzeit (La boda) i va començar a esbossar la seua música el 5 de desembre de 1832.
El text no li va agradar a la seua germana Rosalie. Sense l’aprovació d’aquesta (que era una reconeguda actriu ben relacionada amb el Teatre Real de la Cort de Leipzig), probablement Wagner no va albirar cap oportunitat que l’obra fóra posada en escena, i en una carta datada el 3 de gener de 1833 anunciava que havia «trencat» el libretto. La música de la primera escena s’ha conservat, possiblement gràcies a que Weinlig li havia donat la seua aprovació al poc que el seu alumne havia compost fins al moment (almenys segons consta en Mein Leben).
Mentre, la carrera de Wagner com a compositor clàssic tardà de música instrumental va arribar al seu punt culminant al novembre de 1832 amb l’estrena a Praga de la seua simfonia en do, la qual va ser interpretada de nou el 15 de desembre de 1832 en la Euterpe de Leipzig, i una vegada més en la Gewandhaus el 10 de gener de 1833. Aquesta obra va obtenir un càlid acolliment per part de Heinrich Laube en el Zeitung für die elegant Welt, però després d’una altra execució en Würzburg el 27 d’agost de 1833 sota la direcció del compositor no va tornar a interpretar-se fins que Wagner la va revisar per a una execució privada en el Teatre Fenice de Venècia el 25 de desembre de 1882. (Va ser l’última obra que va dirigir.)
June Anderson sings Lora’s aria in Wagner’s first opera DIE FEEN, Wolfgang Sawallisch conducts, recorded live at the Munich Opera Festival, 1983.
Havent destruït la major part de Die Hochzeit, Wagner es va posar a treballar immediatament en una altra òpera, Die Feen (Les fades), en la qual va conservar alguns noms de personatges de l’obra rebutjada. El libretto estava basat en la peça teatral de Carlo Gozzi La donna serpente i va quedar acabat cap a finals de febrer de 1833. Es dóna la circumstància que el començament del treball de Wagner en la seua primera òpera completa va coincidir amb la seua primera ocupació en un teatre d’òpera. Amb l’ajuda del seu germà, el cantant Albert Wagner, Richard es va convertir en «repassador de cors» (Choreinstudierer) del teatre municipal de Würzburg. Wagner probablement va fer aquella jugada no solament a fi de familiaritzar-se amb els mecanismes interns del teatre sinó també per a escapar al servei militar en Saxònia.
Marschner, és un dels compositors que van influir en el jove Wagner.
De Würzburg estant, Wagner va compondre el text i la música per a un nou allegro final destinat a l’ària de Aubry (n† 15) de Der Vampyr (wwv 33) de Marschner. La impressió, però, que es dóna en Mein Leben, en el sentit que això va ser un regal per al seu germà Albert i una expiació per una malmesa instrumentació d’una cavatina de Il pirata (wwv 34) de Bellini que anteriorment Albert li havia encarregat, és una altra enganyifa autobiogràfica sense un altre objecte que el de lloar al compositor alemany a costa de l’italià. En realitat, Wagner va haver d’haver orquestrat la cavatina de Bellini amb considerable posterioritat al 29 de setembre de 1833, data en què el seu afegiment a Der Vampyr es va interpretar per vegada primera. El programa del teatre de Würzburg mostra que La straniera de Bellini, per a la qual estava pensada la cavatina de Il pirata com un ària addicional, no va ser posada en escena fins al 5 de desembre de 1833. Quan, en Mein Leben, Wagner va donar a entendre que la seua imitació de Marschner havia esborrat la memòria de la música de Bellini, va oblidar afegir que havia invertit l’ordre dels esdeveniments.
Wagner admirava a Shakespeare i, com altres romàntics, buscava inspiració en les seues obres.
Wagner va escriure la partitura sencera de Die Feen en Würzburg, acabant-la el 6 de gener de 1834. Tanmateix, la seua autobiografia no esmenta el fet que després del seu retorn a Leipzig el 21 de gener va revisar algunes de les seues parts. Les actuacions de la Schröder-Devrient com a cantant convidada en I Capuleti i i Montecchi de Bellini durant el mes de març, clarament van inspirar a Wagner la reescriptura no solament de la música sinó també del contingut dramàtic de l’ària de Ada en l’acte II. És més, els documents que es conserven demostren que Wagner va introduir nous diàlegs parlats en lloc de moltes escenes, probablement a fi d’aplacar a les autoritats teatrals de Leipzig, que es van queixar que l’òpera estava «musicada de cap a cap» (durchkomponiert). Malgrat la intervenció de la seua germana Rosalie i del seu cunyat Friedrich Brockhaus, l’òpera no va ser acceptada i no s’estrenaria (pòstumament) fins al 29 de juny de 1888 en Munich.
En Leipzig, Wagner es va veure cada vegada més implicat en l’anomenat moviment de la «Jove Alemanya» -difús conglomerat d’intel·lectuals, entre els quals s’explicaven Heinrich Laube i Theodor Mundt, els punts dels quals de vista es dirigien contra l’estructura feudal d’Alemanya, en favor d’una classe mitjana «liberal» en ràpid ascens-. (L’entusiasme de la Jove Alemanya per la Schröder-Devrient com a símbol artístic dels seus ideals sens dubte va tenir una influència sobre Wagner durant aqueix període.)
Obertura – La Prohibició d’amar – Orquestra de Philadelphia – Wolfgang Sawallisch
El primer assaig que Wagner va publicar, «Die deutsche Oper» (L’òpera alemanya), va aparèixer el 10 de juny de 1834 en el Zeitung für die elegant Welt de Laube; i en Teplitz, Wagner va convertir Measure for Measure (Mesura per mesura) de Shakespeare en una «gran òpera còmica» que glorifica la sensualitat italiana a costa de la mesquinesa d’esperit alemanya. (Wagner va canviar el lloc de l’acció teatral de Viena a Palerm a fi de reforçar la qüestió.) Seria la seua segona òpera Das Liebesverbot (La prohibició d’amar). A la fi de juliol de 1834 va arribar a ser director musical de la companyia teatral de Heinrich Bethmann, i el 2 d’agost, potser d’acord amb la seua nova filosofia, va fer la seua presentació com a director d’Òpera en Lauchstädt (Turingia) amb el Don Giovanni de Mozart.
Symphony in E Major, WWV 35 by Richard Wagner, orchestrated by Felix Mottl. 1. Movement “Allegro con spirito”. Scottish National Orchestra. Neeme Järvi, conductor.
Al llarg de l’estiu de 1834, Wagner va fer el seu últim intent de compondre una simfonia clàssica. Segons Mein Leben, la simfonia en mi (wwv 35) estava basada en la Setena i Octava de Beethoven. Esbossar el primer moviment, i part del segon, en Lauchstädt i Rudolfstadt, però sobtadament va anunciar al seu amic Theodor Apel, en carta datada el 13 de setembre de 1834, que «no hi havia manera» de poder acabar-la. Excepte per algun que un altre començament comunicat per Wilhelm Tappert, el fragment (que incloïa una orquestració realitzada per Felix Mottl al juliol de 1887) actualment es troba perdut.
El minvant interès de Wagner per Beethoven com a model de composicions purament instrumentals va trobar la seua rèplica en un creixent entusiasme per França i Itàlia. Les seues activitats a Magdeburg com a director -on va ser designat director musical de la companyia de Bethmann a l’octubre de 1834- li va posar en contacte amb òperes d’Auber, Bellini, Boieldieu, Cherubini i Paisiello. Al novembre va lliurar la seua primera col·laboració -un assaig titulat «Pasticcio»– a la Neue Zeitschrift für Musik de Schumann, i un mes més tard va acabar el libretto de la seua «gran òpera còmica». Després de dirigir la seua òpera a Magdeburg el 29 de març de 1836, va escriure una ressenya anònima per a la revista de Schumann en la qual deia de la seua pròpia obra: «Conté molt del que a mi m’agrada… En ella hi ha música i hi ha melodia, i açò és alguna cosa que en les nostres òperes alemanyes ens resulta tan difícil de trobar».
La nova òpera es deia Das Liebesverbot («La prohibició d’amar»). Abans de dirigir la seua estrena, Wagner va intentar que fóra acceptada per teatres de Leipzig, Berlín i fins i tot per la Opéra-Comique de París. Malgrat tenir plena consciència que Bethmann s’encaminava cap a la fallida, va decidir que es representara mentre la companyia magdeburguensa encara existira. El seu instint es va revelar encertat: la segona representació, el 30 de març de 1836, va haver de suspendre a causa de les baralles a cops de puny entre els membres del repartiment, i, poc després, la companyia es va dissoldre.
No és certa, dit siga entre parèntesi, l’afirmació de Wagner en Mein Leben, segons la qual havia hagut de canviar el títol de l’òpera per ordre de la policia. Tal com prova un document dels Arxius de Bayreuth, proveït de segell oficial, les autoritats no van oposar la més mínima objecció. Wagner va titular públicament l’òpera Die Novize von Palerm («La novícia de Palerm») i va canviar el gènere a «gran òpera» en lloc de «gran òpera còmica», probablement per la senzilla raó que, a causa de constrenyiments de temps, es va veure forçat a dirigir l’obra en la setmana de Pasqua de Resurrecció.
Aparte la composició de Das Liebesverbot, de les obertures Columbus (wwv 37) i Polònia (wwv 39) i esbossos per a una òpera, Die Hohe Braut (La núvia noble) (wwv 40), l’esdeveniment més important en la vida de Wagner durant aquest període va ser la seua relació amorosa amb l’actriu Christine Wilhelmine («Minna») Planer (n Oderan, 5 set. 1809; m Dresden, 25 gener 1866). La va conèixer l’estiu de 1834 en Lauchstädt, i des del principi es va sentir turmentat per la gelosia, tal com admet obertament en Mein Leben. No obstant açò, la impressió propiciada per Wagner, segons la qual l’atracció sentida cap a ella es basava simplement en la seua joventut i en els seus instints maternals, no era sinó una veritat a mitges, destinada a les oïdes de Cósima, la seua segona esposa. (Cósima va escriure el text de Mein Leben al dictat de Wagner.) La realitat és que les primeres cartes a Minna revelen que estava profundament enamorat i desesperadament temorós de perdre-la. La va seguir a Magdeburg i després, el 7 de juliol de 1836, a Königsberg, on ella tenia compromisos d’actuació. Posteriorment es van casar en una església de Königsberg-Tragheim, el 24 de novembre del mateix any.
M'agrada Wagner, l'òpera, la clàssica en general i els cantautors, sobretot Raimon i Llach. M'interessa la política, la història, la filosofia, la literatura, el cinema i l'educació. Crec que la cultura és un bé de primera necessitat que ha d'estar a l'abast de tothom. Mostra totes les entrades de rexval → Aquesta entrada s'ha publicat en Biografia, Uncategorized, Wagner i etiquetada amb Das Liebesverbot, Die Feen, Marschner, Minna, Shakespeare, Wagner. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent. ← Biografia de Wagner en català-valencià (I). Primers anys: 1813-32. Leipzig – Dresden. | 0.786093 | curate | {"ca": 0.9602633435222196, "de": 0.0028215377380672465, "pt": 0.0014891449173132692, "en": 0.02539383964260522, "cs": 0.00015675209655929148, "es": 0.009875382083235363} | https://rexvalrexblog.wordpress.com/2015/11/04/biografia-de-wagner-en-catala-valencia-ii-primeres-operes-i-primer-matrimoni-1832-36/ |
cawac_ca_20200528_1_24166 | Benvingut/da al meu bloc!
Article del bloc de totcor
pensaments
dimarts 22/octubre/2013 - 08:47 99 2
d evegades pensó que la vida es aquella mestra que castiga i no avisa i cada dia que pasa cada hora cada minut es una manera d apendra a coneixet i a viure cada hostia cada pal fa que t axequis mes fort i mes protegit encara que tha arroseguis un temps pero avui com cada dia sortira el sol i podre lluita per ser feliç unaltre cop i dema i tornarem cada sol que surt es una novaoportunitat per intentaro i aixo no es pot perdre ningu mho pot pendre viure quin regal viure quina veritat que tenim i que avegades costa tant de veure | 0.822699 | curate | {"pt": 0.03980891719745223, "fr": 0.041401273885350316, "en": 0.01592356687898089, "es": 0.05732484076433121, "ca": 0.8455414012738853} | http://www.xat.cat/?L=blogs.blog&article=21015 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_389619 | Hem obert una pàgina web per poder veure sèries i pel·lícules en català online: http://seriescat.ga/De moment és un Google Sites (molt simple) i s'hi pot trobar sèries com Breaking Bad, One Piece o Sherlock i també pel·lícules com Frozen.Us convidem a visitar-la i esperem a la vostra opinió
Molt bona iniciativa! Justament, i degut al "tancament" de Series.ly, m'he quedat penjat a la segona temporada de Breaking Bad, me la tornaré a mirar des del principi. Gràcies! | 0.733954 | curate | {"ca": 0.9548387096774194, "pt": 0.04516129032258064} | |
macocu_ca_20230731_3_447306 | Torrent, Forcadell, de Gispert, Benach i Rigol critiquen els “límits” del règim del 78 i reclamen “plena sobirania”
Agències 10/04/2020
Els cinc últims presidents del Parlament Roger Torrent, Carme Forcadell, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol han signat una carta conjunta per commemorar el 40è aniversari del restabliment democràtic del Parlament. A l’escrit, publicat a l’Ara’, hi critiquen els “límits” que tots s’han trobat en la seva tasca i que, segons denuncien, “imposa el règim del 78”, fet que asseguren que ha “perjudicat” els serveis públics catalans i les condicions materials de vida de la població. “Aquells que n’hem exercit la presidència, des de posicions polítiques diferents, compartim la profunda convicció que Catalunya seria un país millor si disposés de plena sobirania”, sentencien a la carta.
A l’escrit, els presidents assenyalen alguns projectes que s’han mantingut d’una legislatura a l’altra, com l’objectiu d’apropar la institució a la ciutadania, la preservació de la memòria història o la igualtat efectiva entre dones i homes, que remarquen que progressivament ha esdevingut una “prioritat” per al Parlament.
Repassen algunes de les 700 lleis aprovades durant aquests quaranta anys, que consideren “determinants” per construir la societat catalana. Algunes, recorden, han estat “pioneres” en drets LGTBI o en matèria de canvi climàtic, mentre que també expliquen que s’ha regulat l’educació, atenció sanitària, habitatge o serveis socials.
“El Parlament està al servei de la ciutadania, i el sentit de país ha prevalgut sempre en el seu funcionament institucional, curós amb la responsabilitat històrica d’exercir la representació del poble de Catalunya en la seva pluralitat. Cada presidència ha treballat per fer del Parlament una institució exemplar, amb lleialtat al país i la democràcia”, escriuen a la carta. De fet, recorden que és en aquest sentit que els cinc signants han denunciat “repetidament” que l’expresidenta Carme Forcadell, predecessora de Torrent, estigui empresonada “per haver complert fidelment les seves funcions”.
Crisi sanitària
La carta, que arriba en plena crisi sanitària del coronavirus, reconeix que es tracta “d’un moment greu i dolorós”. Així, expliquen que el Parlament ha destinat part del salari dels diputats a l lluita contra la covid-19, mentre que també està estudiant com derivar l’estalvi general el 2019 a Salut.
També posen deures a la cambra per a la gestió de la postcrisi, ja que creuen que les conseqüències del coronavirus “exigiran a la política redefinir el model socioeconòmic de Catalunya”. “Pertocarà al Parlament abordar els debats de fons sobre les alternatives, les estratègies i les mesures a prendre. I estem segurs que, des de la seva pluralitat, estarà a l’altura i sabrà posar el bé comú al centre de totes les prioritats”, conclouen. | 0.890094 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_53813 | Els berguedans han gaudit i participat aquest dijous de la patum de lluïment de les festes de Corpus de Berga. Una plaça de Sant Pere atapeïda de centenars de persones ha viscut amb intensitat el primer dia de salts a la plaça, després que ahir dimecres els carrers de la ciutat s'omplissin de persones amb els primers passacarrers, acompanyats de guites, maces, gegants i tabal. La festa ha estat presidida, des del balcó de l'ajuntament, pel bisbe de Solsona, Jaume Trasserra. Aquest any, en el salt de maces, s'ha fet un homenatge a l'autor de la música, Joan Trullàs, que va morir l'any passat. Les festes de Corpus de la capital del berguedà continuaran aquest nit amb la Patum completa.
Comparteix
Han passat, una a una, totes les comparses de la festa, menys els plens, en la patum de lluïment que s'ha viscut aquest migdia a Berga. Després de la missa, a l'església parroquial de Santa Eulàlia, han començat els salts amb la participació de centenars de persones i la presència continuada d'un plugim que no ha espantat els berguedans. Han començat els turcs i cavallets, i després, de seguit, han sortit les maces, les guites, l'àliga, els nans vells, els gegants, els nans nous i finalment el tirabol, per acabar el primer dels salts a la plaça. I aquesta nit, Patum completa amb la participació dels plens i demà divendres, després de la missa a les onze del matí, es farà la Patum infantil de lluïment. En acabat, es farà el lliurament de la medalla d'or de la ciutat a Joan Rafart i Montraveta, iniciador de la patum infantil. A la Patum de lluïment s'ha comptat amb la presència del bisbe de Solsona, Jaume Trasserra, que ha seguit l'evolució de la festa des del balcó de l'Ajuntament. Aquesta nit hi haurà el cap de l'oposició, el convergent Artur Mas. Diumenge, l'Ajuntament espera la presència del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i a la nit del conseller de Governació, Jordi Ausàs. Aquest dimecres, en l'hospital mòbil de la Creu Roja de Berga instal·lat a la plaça Viladomat de la capital de la comarca, es van atendre 45 persones per qüestions lleus. Així, vuit persones van ser ateses per contusions, dos per conjuntivitis, sis per cremades de diferent grau i cinc intoxicacions etíliques, entre altres. D'altra banda, els Mossos d'Esquadra van realitzar 476 proves d'alcoholèmia de les quals només onze van donar positiu. El desplegament d'efectius policials ha estat de 21 agents de la Policia Local, la totalitat de la plantilla, i de 50 dels Mossos d'Esquadra. No s'ha hagut de lamentar incidents destacats aquestes primeres hores de Patum a Berga. De les novetats d'aquest any, l'Ajuntament de Berga ha valorat positivament la posada en funcionament de l'empostissat reservat per a persones amb discapacitats físiques i psíquiques. S'hi han inscrit 56 persones que viuran la Patum, per primera vegada, des de la plaça. Una altra novetat important ha estat la retransmissió de la festa de la Patum en directe per Internet a través dels portals www.onsortir.cat i www.catalunyaonline.com. La Patum és una de les festes més emblemàtiques de Catalunya. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els gegants, l'àliga, la guita, els nans nous i vells i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble. Tot i que molt possiblement la Patum arrenca abans, els primers indicis escrits de la festa berguedana es remunten a la baixa Edat Mitjana i estan lligats a la processó de Corpus. Amb el temps, la festa va evolucionar i la gent se la va fer seva, tot trobant en la celebració un motiu per donar volada a la seva imaginació i va començar a farcir la processó d'entremesos i figures amb què volia representar plàsticament el triomf del Sagrament. La Patum és considerada Festa Tradicional d'Interès Nacional des del 1983 i Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat des del 2005. | 0.858716 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_563544 | El Gremi del Motor sobre l'impost català d'emissions : "Ja n'hi ha prou de sempre carregar contra l'automoció"
9.Torra convocarà eleccions després de l'aprovació dels pressupostos
10.Un exmilitar de Talarn confessa un assassinat homòfob comès fa 20 anys a Barcelona
1. El Gremi del Motor sobre l'impost català d'emissions : "Ja n'hi ha prou de sempre ...
2. Mireia Boya anuncia que pateix esclerosi múltiple
3. El partit ajornat entre el La Nucia i el Lleida Esportiu es jugarà el 5 de febrer
4. Premis per a 'La meua decoració'
5. Un mapa per seguir l'expansió del coronavirus en tot el món
6. Quin risc hi ha a Lleida de contagiar-se pel coronavirus?
7. Torra convocarà eleccions després de l'aprovació dels pressupostos
8. DIRECTE | Declaració institucional del president de la Generalitat
9. Resposta a Josep Ibarz
10. L'equilibri territorial està en perill | 0.660739 | curate | {"ca": 0.8808104886769964, "cs": 0.02264600715137068, "pt": 0.06793802145411204, "da": 0.0023837902264600714, "es": 0.026221692491060787} | https://www.segre.com/noticies/comarques/2019/10/10/fiscalia_no_recorre_cas_nadia_salda_amb_000_88830_1091.html |
mc4_ca_20230418_7_458520 | IB3 | LA GRAN RUTA ÍNDIA: Entra a “La carretera infernal”
Dimarts 19 a les 22.55 LA GRAN RUTA ÍNDIAEntra a “La carretera infernal”
Notícies La gran ruta Índia Premsa comparteix
Després d’uns dies pel Nepal, els membres de La Gran Ruta varen tornar cap a l’Índia, on afrontaran el tram final de l’aventura.
En el capítol anterior vérem com continuaven circulant sense la documentació original del vehicle i per això pensaven que travessar la frontera seria el més delicat que els esperava… Però, abans d’arribar-hi varen patir un accident que els complicà molt la vida.
En el capítol d’aquest dimarts, l’equip de La Gran Ruta visita Haridwar, una altra de les set ciutats sagrades de l’hinduisme. Els rituals devora el Ganges els tenen fascinats. És la darrera gran ciutat per la qual passen abans d’afrontar la recta final del viatge.
Els espera una carretera infernal d’alta muntanya amb uns precipicis de vertigen. Circular-hi amb el minibús serà tot un repte.
En aquesta nova aventura dels germans mallorquins Nacho i Javier Summers, travessen l’Índia i una part del Nepal intentant superar el repte solidari que els ha proposat la mallorquina Kika Simó, cofundadora de l’ONG de Calcuta “Els nens de Topsia”: dur un minibús a la remota regió de Ladakh, a la zona de l’Himàlaia perquè els nins puguin anar a escola.
Juntament amb el realitzador Dani Cuesta i el càmera Raúl Martínez, membres d’IB3 Televisió, recorren 7.000 km per selves, deserts, ciutats i algunes de les carreteres que circulen a més altura de tot el món. Tot això, amb el monsó seguint-los de prop i sabent que han d’arribar a Ladakh abans que comencin les nevades, tanquin les carreteres i la zona quedi totalment aïllada.
Aquest dimarts, a les 22.55 h, continua l’aventura del programa La Gran Ruta Índia.
Vos convidam a interactuar amb nosaltres a les xarxes socials: al Twitter @IB3 i @LaGranRuta amb l’etiqueta #LaGranRuta i al Facebook IB3org. | 0.841323 | curate | {"en": 0.029889879391714735, "es": 0.03775563712637651, "ca": 0.9323544834819087} | http://ib3tv.com/20160718_247061-la-gran-ruta-india-entra-a-la-carretera-infernal.html |
mc4_ca_20230418_7_473024 | Passeig Lluís Hernández / Jaume-P. Sayrach | Santako.com
Passeig Lluís Hernández / Jaume-P. Sayrach
Tedi Roca 11 Noviembre 2016 Passeig Lluís Hernández / Jaume-P. Sayrach2016-11-11T13:21:56+00:00 No Comment
D’aquí a uns dies (el 26 de noevembre) s’inaugurarà el monument amb el bust de Lluís Hernández, en record i homenatge al qui fou el primer alcalde de la democràcia. A aquestes altures no cal que recordi quant merescut és que se’l recordi. Amb l’edició per edicions Fórum-Grama d’un quadern dedicat a la seva memòria només quedarà pendent de les peticions que van fer a ‘Ajuntament els Amics i Amigues de Lluís Hernández és que un carrer dugui el seu nom, amb la proposta que sigui l’actual carrer de Víctor Hugo.
A favor d’aquest lloc hi juga que la nova nominació afectaria a ben pocs veïns, atès que és una via que discorre per una zona escassament edificada, al trobar-se en els terrenys del parc de Can Zam. Avui, i més encara quan el parc s’acabi, aquesta via serà l’eix principal del parc, una cosa semblant al que és el passeig dels Til·lers, respecte del parc de la Ciutadella. Recordo que anys enrere vaig proposar que el que avui és el carrer Víctor Hugo es convertir-se en el passeig central i principal del parc, i que es dediqués a recordar la història de la ciutat. Al parc de la Ciutadella pels parterres i placetes s’hi han anat col·locant monuments en honor de personatges il·lustres de la ciutat. Aquesta funció penso que a Santa Coloma la podria fer la via principal del parc i això, unit al nom de l’alcalde amb qui comença la Santa Coloma moderna, resultaria molt adient i molt pedagògic.
Es tractaria de donar al passeig el nom de Lluís Hernández i tot al llarg de la via col·locar plafons ceràmics i algun monument que expliquessin o bé els fets mes importants de la història de Santa Coloma, o els passos que ha viscut l’antic poble, que l’han convertit en la ciutat d’avui. Amb aquesta nominació observaríem un dels principals criteris que la comissió del patrimoni i nomenclàtor que es fundà quan jo era regidor de planificació de l’Ajuntament es complís: que era que els noms que es posen als carrers de la ciutat responguessin en primer lloc als que la geografia o la vida del poble havia consagrat i, en cas de triar persones, a part dels personatges principals de Catalunya (Verdaaguer, Ramon Llull, Abat Oliva…), que es triessin persones lligades amb la vida de Santa Coloma. De mica en mica (i mirant d’evitar els trastorns que el canvi de nom provoquen als veïns), es corregirien les nominacions que ajuntaments del passat van posar en determinades ocasions de manera sistemàtica –per sortir del pas–, a partir de llistes de ciutats (per exemple les italianes Nàpols, Roma, Milà…), o de músics (Wagner, Liszt, Beethoven…), o d’escriptors (Rabelais, Víctor Hugo, Eiximenis, Cervantes…), sense que tinguessin cap relació amb la nostra ciutat.
Són idees que ofereixo a la comissió pertinent perquè tingui una proposta més, per quan hagin de triar el lloc que Llegir més …
http://www.santako.com/passeig-lluis-hernandez-jaume-p-sayrach/https://i2.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/11/10-ciutadella-2-150x150.jpg?fit=150%2C150https://i2.wp.com/www.santako.com/wp-content/uploads/2016/11/10-ciutadella-2-150x150.jpg?resize=150%2C150 2016-11-11T13:21:56+00:00 Tedi RocaGeneralD'aquí a uns dies (el 26 de noevembre) s'inaugurarà el monument amb el bust de Lluís Hernández, en record i homenatge al qui fou el primer alcalde de la democràcia. A aquestes altures no cal que recordi quant merescut és que se'l recordi. Amb l'edició per edicions Fórum-Grama...Tedi RocaTedi [email protected]
« 25 de novembre. Dia internacional contra la violència vers les dones
Accessibilitat i ascensor a Can Sisteré » | 0.863912 | curate | {"ca": 0.94780292942743, "es": 0.02822902796271638, "st": 0.01944074567243675, "fr": 0.004527296937416778} | http://www.santako.com/passeig-lluis-hernandez-jaume-p-sayrach/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_920510 | Un fil m'ha dut aquesta ideal al cap. Tot ha estat al voltant del model del Parti Québécois (www.pq.org), on hi caben tots els nacionalistes quebequesos, siguen de centre, dretes o esquerres. Doncs això, ja sé que és una utopia, però als PPCC, seria això viable? Penseu que si aiixò fóra viable aquest partit mpodria treure vora el 50% dels vots als Principat i entre un 20-30% al PV i Ses Illes...suficient per a guanyar totes les Generalitats, condicionar tots els governs centrals i assolir la independència a curt termini. Què en penseu, doncs?
De fet crec q és la única solució per aconseguir la independència..... dificil però necessari | 0.777554 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_714274 | Nous moderadors | Fert informa
Nous moderadors
Els dies 16 i 17 d’abril ha tingut lloc la primera part del programa de formació de nous moderadors (PIMOF), a les aules de la UIC i convocats pel FERT, amb la participació de 15 candidats arribats des de Girona, Lleida, Barcelona i Andorra. S’han format en tècniques de comunicació, en el mètode del cas, en els requisits que ha de reunir un moderador, en metodologies de formació, etc.
Amb el que van aprendre, la majoria va poder fer una primera pràctica i impartir una sessió. A partir d’ara, rebran un pla de formació personal que els permetrà incorporar-se en un futur pròxim a l’equip de moderadors del FERT. | 0.787476 | curate | {"fr": 0.0684931506849315, "ca": 0.9315068493150684} | https://www.fert.es/fertinforma/formacio-de-nous-moderadors/ |
mc4_ca_20230418_13_434605 | CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal: de maig 2012
El passat dijous, molts mestres i families ens vam adherir a la convocatòria organizada arreu de Balears per a protestar mitjançant una casserolada contra les politiques educatives del Govern que estem patint.. Així, a la una i mitja una volta acabat l'horari lectiu ens reunirem a la plaça i en un acte simbòlic però enèrgic ens férem sentir....
Publicat per Escola Mercadal a 1:43 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: actes de protesta
Activitats Sant Jordi 2012
Aquest passat Sant Jordi a la nostra escola es van dur a terme diverses activitats a tots els cicles, moltes d'elles precisament tenien l'objectiu afegit de ser una activitat entre dos cicles diferents (per exemple fillets de primària que llegien contes a fillets d'infantil..)a més es van fer visites a la biblioteca del poble. Tot plegat, el que es preten és què els llibres siguin els protagonistes i els fillets i filletes gaudeixin, llegint, explicant i escoltant....
Publicat per Escola Mercadal a 9:26 Cap comentari:
CONCURS DE NARRACIÓ CURTA 2012
Com ja sabeu recentment es va tornar a dur a terme el Concurs de Narració Curta que organitza l'escola des de fa anys, es tracta d'un esdeveniment solemne on es premia la dedicació, la creativitat, la imaginació i en definitiva el treball dels alumnes. Amb aquest concurs es preten entre d'altres coses fomentar el gust per l'escriptura i la lectura en general. La data escollida com cada any Sant Jordi i el lloc la sala multifuncional, aquí teniu una mostra del que va ser... enhorabona a tots els guanyadors! !
Publicat per Escola Mercadal a 10:03 Cap comentari: | 0.851666 | curate | {"ca": 0.9993846153846154, "fr": 0.0006153846153846154} | http://escoladesmercadal.blogspot.com/2012/05/ |
crawling-populars_ca_20200525_26_23965 | Membres(4) Actuacions(18) Sardanes interpretades resum(127) Sardanes interpretades detall(127)
Actuacions(7) Sardanes interpretades resum(28) Sardanes interpretades detall(28)
Membres(20) Actuacions(750) Gravacions(5) Sardanes interpretades resum(5500) Sardanes interpretades detall(5500)
Membres(28) Actuacions(1043) Gravacions(9) Sardanes interpretades resum(8447) Sardanes interpretades detall(8447)
Membres(3) Actuacions(14) Gravacions(3) Sardanes interpretades resum(96) Sardanes interpretades detall(96)
Actuacions(30) Sardanes interpretades resum(79) Sardanes interpretades detall(79)
Actuacions(18) Gravacions(1) Sardanes interpretades resum(115) Sardanes interpretades detall(115)
Membres(21) Actuacions(144) Gravacions(6) Sardanes interpretades resum(1202) Sardanes interpretades detall(1202)
Membres(21) Actuacions(1832) Gravacions(32) Sardanes interpretades resum(14050) Sardanes interpretades detall(14050)
Membres(15) Actuacions(12) Sardanes interpretades resum(82) Sardanes interpretades detall(82)
Actuacions(3) Sardanes interpretades resum(23) Sardanes interpretades detall(23)
Actuacions(2) Sardanes interpretades resum(10) Sardanes interpretades detall(10)
Membres(24) Actuacions(409) Gravacions(9) Sardanes interpretades resum(3032) Sardanes interpretades detall(3032)
Membres(1)
Membres(3) Actuacions(84) Sardanes interpretades resum(538) Sardanes interpretades detall(538)
Membres(12) Actuacions(4) Gravacions(3) Sardanes interpretades resum(23) Sardanes interpretades detall(23)
Actuacions(8) Sardanes interpretades resum(75) Sardanes interpretades detall(75)
Membres(24) Actuacions(1061) Gravacions(30) Sardanes interpretades resum(8469) Sardanes interpretades detall(8469)
Actuacions(13) Gravacions(2) Sardanes interpretades resum(75) Sardanes interpretades detall(75)
Actuacions(6) Sardanes interpretades resum(26) Sardanes interpretades detall(26)
Membres(12) Actuacions(8) Gravacions(1) Sardanes interpretades resum(47) Sardanes interpretades detall(47)
Membres(3) Actuacions(140) Sardanes interpretades resum(1118) Sardanes interpretades detall(1118)
Membres(2) Actuacions(51) Gravacions(1) Sardanes interpretades resum(378) Sardanes interpretades detall(378)
Membres(14) Actuacions(117) Gravacions(1) Sardanes interpretades resum(883) Sardanes interpretades detall(883)
Actuacions(12) Sardanes interpretades resum(59) Sardanes interpretades detall(59)
Membres(10) Actuacions(244) Gravacions(5) Sardanes interpretades resum(1948) Sardanes interpretades detall(1948)
Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies. | 0 | curate | {"ca": 0.6966379984362784, "es": 0.2838154808444097, "fr": 0.003909304143862392, "en": 0.006254886630179828, "it": 0.009382329945269743} | : /boigperlasardana/llistat1.asp?criteri=19&sql=crea%3C=1996%20and%20extin%3E=1996 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_107419 | Sé que amb aquest escrit alguns m'acusaran de tradicionalista, de ruralista, etc., quan en realitat sóc barceloní de tota la vida. Però penso que Barcelona i l'Àrea Metropolitana (AMB) són la imatge de la pèrdua de l'esperit del nostre país. L'AMB, excepte si parlem de minories, té diverses variants de pèrdua d'indentitat i dels trets catalans: Per una part, el xarnegam inadaptat, killo i lamentable. També tenim els castellans no killos, un gran nombre. Per una altra part, els pijos espanyols i feixistes de Diagonal cap amunt, ja siguin amb cognoms catalans o no. I en quart lloc, el sector de suposats catalans, progres de merda i "d'askerras", molt castellanitzats, i amb un accent que fa cagar. I per últim podem afegir la gran quantitat d'immigració, com a cirereta. Aquest model massificat, despersonalitzat i espanyol-multicultural no té res a veure amb com era i havia de ser Catalunya. El model de Catalunya havia de ser el que havíem tingut sempre, unes comarques de Barcelona amb la ciutat Comptal gran i potent, però on la imatge i organització bàsica fossin les ciutats mitjanes com Igualada, Manresa, Vic o Vilafranca, per exemple, juntament amb els pobles més petits. Estic parlant d'una Catalunya que existeix, no pas de cap somni romàntic. Parlo de molts territoris del nostre país on es pot viure 100% en català, i a més en català correcte. Una Catalunya que passa del puto multiculturalisme, i de tot aquest rollo pijoprogre barat que representen els típics barcelonins, on les bromes es fan en castellà per quedar més cool, i on lo que mola és veure Cuatro i La Sexta.Parlo de comarques on tota la població sap que per Festa Major hi ha castellers, hi ha pubilla i pubill, etc. No dic que hi participin, dic que en el pitjor dels casos saben que existeix, només això. Territoris on saber-se la lletra d'una cançó de Sopa de Cabra no et suposa rebre la medalleta de catalanet. On abunden les famílies catalanes, treballadores i normals i corrents, cony. És aquesta Catalunya, la qui té l'autèntic esperit del nostre poble, la de les viles mitjanes i petites, amb ambient de barri, on és viva la tradició, viles cohesionades social i culturalment, eficients i amb nivell de vida. No pas aquesta aberració espanyolitzada i barata que és l'AMB, plena de xusma i on t'has de barallar per viure com un català, on uns se'n van al Pueblo, i els altres a la Costa Barava i la Cerdanya, per què això de Lleida, Montblanc o Olot deu ser lo més Country. I que ningú vingui a dir-me que fora de l'AMB hi ha killos, que idealitzo, etc. Per motius diversos m'hi passo molt temps de la meva vida fora de Barcelona, per les comarques centrals del Principat, i sé perfectament de què parlo. I és impossible que un català amb un sentiment nacional complet, se senti totalment còmode a l'AMB. Estic segur que alguns usuaris tindran el valor d'admetre-ho.
Hahaha un altre repartint carnets de puresa. Una cosa et dic, hi ha més musulmans a La Bisbal d'Empordà que a Polinyà del Vallès. En fi, aquest fil fa pudor a racisme. HEIL JOAQUIM!
jo crec que el porblema, és més fort amb els españols que no van fer com els meus avis... que amb els morts de gana que venen aqui i encara no s'han adaptat. Collons, que els espanyols ja porten el seu temps eh!
totalment d'acord els extracomunitaris que venen solen ser uns pobre morts de gana i no tenen cpa culpa d'això els espanyols ja fa temps que etsan aquí avegades 3 generecions i ni ha que no saben ni parlar català
exactament, s'ha d'entendre que una persona te com a prioritat la pròpia subsistència que les altres coses, amb le tem,ps s'ha de procurar que s'integrin totalment. | 0.867755 | curate | {"ca": 0.984179850124896, "it": 0.012212045517624202, "de": 0.0036081043574798777} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_234246 | MadridCiutadans segueix fent equilibris amb la investidura del proper president del govern espanyol. Amb un veto a Mariano Rajoy que a estones posen en primer pla i a estones suavitzen, els d'Albert Rivera han posat sobre la taula aquest divendres una nova possibilitat. El fins ara portaveu del partit al Congrés, Juan Carlos Girauta, ha plantejat en una entrevista a TVE que qui sigui escollit president se sotmeti a una qüestió de confiança un cop hagin passat dos anys.
Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
La proposta, similar a la que va presentar l'expresident de la Generalitat Artur Mas quan negociava amb la CUP la seva investidura, ja va rondar la política estatal durant les reunions per desbloquejar l'anterior legislatura. Aleshores va ser Pedro Sánchez qui va plantejar aquesta possibilitat quan intentava seduir Podem. "Cal investir algú que disposi d'un acord de legislatura o, en tot cas, de mitja legislatura amb el compromís d'una qüestió de confiança a la meitat", ha dit Girauta.
Girauta ha mantingut, però, la incertesa al voltant de Rajoy. Ciutadans segueix esperant que sigui el PSOE qui es mulli, al·legant que per si sols els vots dels 32 diputats taronges no asseguren la investidura. Tanmateix, comença a haver-hi pressions per aixecar el veto al president del PP, i en els últims dies alguns dels impulsors del partit –que ara no formen part dels òrgans de direcció– com Francesc de Carreras i Albert Boadella ja han mostrat públicament la seva discrepància.
Fonts del partit assenyalen que el veto a Rajoy no ha de ser cap problema per seure-hi a negociar. De fet, tal com proposava el líder d'Units Podem, Pablo Iglesias, amb el referèndum, els de Rivera veuen bé aparcar de moment el 'no' a Rajoy per mantenir un lloc en la taula de negociació entre el PP i el PSOE. De moment, esperen que els socialistes es pronunciïn per no quedar retratats. Un cop Ferraz mogui fitxa, ells també ho faran. Rivera va trucar dilluns a Rajoy i Sánchez i els va proposar aquesta forma de diàleg, que és l'única forma de supervivència del partit. Si no, passaria a la irrellevància.
En declaracions als passadissos del Congrés, el vicesecretari general de C's, José Manuel Villegas, ha negat que la posició de la seva formació hagi canviat i que s'obrin a investir Rajoy a canvi d'una moció de confiança al govern al cap de dos anys. "Des de C's seguim plantejant que l'única opció a dia d'avui és asseure'ns a una taula a tres amb el PSOE i el PP i parlar de polítiques a veure si és possible desbloquejar la situació", ha apuntat.
Ciutadans ja treballa en una proposa de reforma de la llei electoral en què no sigui necessària la reforma la Constitució com a condició per permetre un govern del PP. Podria convertir-se en l'única línia vermella a brandar en aquestes negociacions.
Està previst que Rajoy truqui a Rivera en les pròximes hores i li proposi una reunió bilateral. Villegas ha dit que el líder de C's no tindrà problemes per trobar-s'hi però que mantindrà la seva posició. Un veto amb el qual fan equilibris cada hora que passa.
Més de la secció
Política
Arrimadas, cada cop més sola en el seu agònic final de mandat a Ciutadans
Política | 02/12/2022
L'ambaixada ucraïnesa a Madrid rep un sobre amb un "ull d'animal aixafat" com els que s'han rebut en altres legacions europees
Política | 02/12/2022
L'últim atac de la dreta a Sánchez: l'acusen de tapar la sedició amb 'la roja'
Política | 02/12/2022
“Som una gent sense llàgrimes. Les coses que commovien els nostres pares ja no ens commouen”
Opinió | 01/12/2022
Ciutadans negociació govern espanyol Juan Carlos Girauta José Manuel Villegas Mariano Rajoy
Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi
El més popular
El més vist El més comentat
Els Mossos fan el primer canvi d'armari en 30 anys
1.
L'ANC acusa Òmnium de no voler pressionar el Govern desmarcant-se de la manifestació contra la reforma del Codi Penal
2.
Les noves mesures antiresidus de Brussel·les: cafè per endur-te a la teva tassa i prohibir els xampús miniatura
3.
Barcelona farà pagar a Amazon per l'entrega de paquets a domicili
4.
El dilema d'Escòcia amb els clubs de 'strippers'
5.
L'ANC acusa Òmnium de no voler pressionar el Govern desmarcant-se de la manifestació contra la reforma del Codi Penal
1.
Barcelona farà pagar a Amazon per l'entrega de paquets a domicili
2.
Tumult Irene Montero
Pablo Iglesias
3.
La superilla del carrer Girona agafa forma
Antoni Bassas
4.
Les noves mesures antiresidus de Brussel·les: cafè per endur-te a la teva tassa i prohibir els xampús miniatura | 0.671412 | curate | {"ca": 0.9664694280078896, "pt": 0.01643655489809336, "br": 0.002849002849002849, "cs": 0.0039447731755424065, "en": 0.0043830813061582295, "es": 0.005917159763313609} | https://www.ara.cat/politica/ciutadans-questio-confianca-dos-anys_1_1597388.html |
mc4_ca_20230418_7_351125 | Activitats del Club Natació Benicarló 8-9/02/2020 - Diari del Maestrat
Inici Benicarló Activitats del Club Natació Benicarló 8-9/02/2020
Activitats del Club Natació Benicarló 8-9/02/2020
EQUIP ALEVÍ CNB A CASTELLÓ
EQUIP CNB ARTÍSTICA
Parte del miércoles, 25 de marzo de 2020
Parte del martes, 24 de marzo de 2020
Una religiosa de la Consolació, de 96 anys d’edat, tercera víctima... | 0.468218 | curate | {"ca": 0.6746666666666666, "en": 0.06933333333333333, "es": 0.256} | https://diaridelmaestrat.com/activitats-del-club-natacio-benicarlo-8-9-02-2020/ |
macocu_ca_20230731_9_405383 | Equip docent
Prerequisits
Objectius
Aplicar mètodes estadístics a l'anàlisi de dades d'expressió gènica.
Elaborar informes tècnics que expressin clarament els resultats i les conclusions de l'estudi utilitzant vocabulari propi de l'àmbit d'aplicació.
Reconèixer els mètodes d'inferència estadística més utilitzats en bioinformàtica.
BLOC 1. Big Data al Descobriment de Fàrmacs
Introducció al Big Data a la Reserca i Desenvolupament de Fàrmacs.
Estructura de proteïnes i espai químic en molècules petites (tipus fàrmacs).
Interaccions Proteïna-Fàrmac. Cribatge Virtual a la Reserca de Fàrmacs.
Introducció a Bioconductor i eines bioinformàtiques per l’anàlisi de dades òmiques.
Estudis d’associació genètica i GWAS (Estudis de genoma complet).
Mètodes Multivariants per la Integració de dàdes òmiques i big data.
Metodologia
L'assignatura està organitzada en sessions de 3 hores on cada sessió consta d'una part teòrica (aules de teoria) on s'introudirà el temari nou seguida d'una part pràctica (aules d'informàtica) on es treballarà l'aplicació dels conceptes explicats en la part teòrica. A cada sessió el professor/a indicarà als estudiants algunes tasques a fer de manera autònoma, com ara lectura d'articles o l'elavoració d'informes de pràctiques. El material utilitzat pels professors estarà disponible al Campus Virtual de l'assignatura.
- Presentació Treball Bioinformàtic davant d'una comissió (20%)
BLOC 2. Big Data en Anàlisi de Dades Òmiques (50%):
- Exercicis de Pràctiques (30%)
- Prova Teòrico-Pràctica (20%)
La qualificació mínima global necessària per superar l'assignatura serà de 5 punts. Per a fer mitjana cal que la nota mínima de cadascuna de les activitats avaluables sigui igual o superior a 4 punts. Els estudiants que tinguin alguna de les proves suspeses o no presentades podran fer l’examen de recuperació on es podran examinar del bloc suspès. | 0.795816 | curate | {"ca": 0.9799675148890092, "en": 0.006497022198159177, "es": 0.007579859231185706, "pt": 0.005955603681645912} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_234445 | Sí, he arribat a aquest nivell. Suposo que potser estic massa obsessionat amb el tema, què hi farem. Però se m'acosta algú parlant-me en castellà, i ja em toca els collons per dins. El mateix si veig anuncis en castellà a TV3, o si sento la megafonia de El Corte Inglés en castellà, o fins i tot quan em creua amb diversos grupets de gent seguits parlant en castellà. De fet, estic molt pendent contínuament del tema, em fixo en els etiquetatges, em cabregen els professors que em fan les classes en castellà, em fixo en quina llengua estan escrits els exercicis per la universitat, etc. Suposo que això deu formar part del pack que suposa ser un independentista català putejat. Però, com que, encara que no ens agradi és ben certa aquella dita justament espanyola que diu "Mal de molts, consol de ximples" -permeteu-me que la tradueixi al català-, em dirigeixo a vosaltres per a que em digueu que també us passa. PD: Entengui's aquesta aversió al castellà com aversió a les ganes que tenen alguns d'estendre'l a Catalunya, no em molesta sentir castellà a qualsevol altre punt del món que estigui fora de les nostres fronteres, igual que no em fot de qui vingui d'un altre país del món i fa 4 dies que és aquí.
Jo toco la moral a tots els espanyols que posen a treballar amb mi, sobretot els nous. Que parlin com persones o que mantinguin la seva puta boca tancada
Que parlim com persones? Aquesta expressió em recorda la dels feixistes espanyols entre 1936 i 1976. Sou molt semblants.
Hi ha una gran diferencia. Ells tenien arme si les feien servir. Nosaltres ni les tenim ni les fem servir. Captes la diferencia ?
Però té base en una forma de pensar molt semblant | 0.832433 | curate | {"ca": 0.9563106796116505, "pt": 0.014563106796116505, "es": 0.02912621359223301} | |
crawling-populars_ca_20200525_5_29805 | El pilot barceloní Álex Rins (Team Suzuki ECSTAR) ha guanyat aquest diumenge la cursa de MotoGPde Gran Premi de la Gran Bretanya, dotzena cita del Campionat del Món de motociclisme, amb un avantatge de només 13 mil·lèsimes respecte al cerverí Marc Márquez (Repsol Honda ), qui malgrat tot ha deixat gairebé sentenciat el títol al seu favor per una caiguda de l'italià Andrea Dovizioso (Ducati).
Només apagar-se els semàfors, Dovizioso s'ha situat a la banda esquerra del traçat i sense esperar-ho s'ha vist fora de la cursa en ser atropellat pel francès Fabio Quartararo (Petronas Yamaha SRT). Un cop superat l'ensurt, l'atenció s'ha centrat en la intensa baralla que tenien Márquez amb Rins.
Obtenir els 25 punts de la victòria era un magnífic botí per al de Cervera, així que ha augmentat el seu ritme fins a batre diverses vegades el rècord de la millor volta sobre l'asfalt de Silverstone. A cada empenta seva, però, Rins replicava amb una altra nova plusmarca.
Així, el pilot de Barcelona ha signat 2: 00.047 i Márquez ha contestat a 10 voltes per a la conclusió amb un millor temps d'1: 59.936. Mentrestant, Maverick Viñales (Monster Energy Yamaha) defensava la seva tercera plaça davant els atacs del seu company d'escuderia, un Valentino Rossi que ha acabat quart.
A només dues voltes per al desenllaç, Rins ha gastat les últimes forces i ha avançat Márquez, però el vigent campió ha tornat el cop 'ipso facto'. Aquest duel ha afavorit Viñales, que se'ls ha tirat a sobre i ha estat testimoni de luxe del triomf definitiu del barceloní, arran d'una ofensiva per dins de la traçada i que ha batut 'in extremis' al de Cerbera.
Després d'aquesta lluita, el segon lloc li ha servit a Márquez per sumar 20 punts al seu caseller de la classificació general; avantatja ara en 78 a 'Dovi', que a més ha vist com el propi Viñales ha aconseguit el premi extra d'entrar de ple en la lluita pel subcampionat.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies. | 0.904193 | curate | {"ca": 1.0} | : /esports/2019/08/25/rins-guanya-per-13-millesimes/563813.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_435250 | Alguna noia del racó es vol deixar tirar la canya per mi de manera voluntària??? Gràcies.
Aquestes coses es pregunten? I quina gràcia té preguntar això? És com quan et diuen: et puc fer un petó? ¬¬ Aquestes coses no es pregunten, es fan!
I perque estas lluny
Lluny?¿La capital del Reich ecspanyol està a unes hores en bus...
just el que no tinc | 0.50173 | curate | {"ca": 0.6934523809523809, "fr": 0.12202380952380952, "es": 0.125, "eo": 0.05952380952380952} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_258795 | - Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
Helena
(Bitínia, aprox. 255 — Nicomèdia, aprox. 330)
Emperadriu romana.
Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina; d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta. Convertida al cristianisme (313), féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa. La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist. La seva festa se celebra el 18 d'agost. | 0.805762 | curate | {"ca": 0.9531795946890287, "es": 0.03563941299790356, "pt": 0.011180992313067784} | https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/helena-2 |
mc4_ca_20230418_15_566893 | Windsurfcat.com :: Veure tema - Que pasara a la regata de begur
Que pasara a la regata de begur
Publicat: Dc Oct 25, 2006 4:14 pm Assumpte: Que pasara a la regata de begur
Hola a tots aquet cap de setmana es el ultim plas de la regata de begur i estic miran els partes i esta molt molt negre la cosa pq entrei vent.
Espero que no ens fasin pujar per anar a pendre la fresca hi ha que corra la veu que ens fan anar a begur per mirar osells jejeje.
QUE PENSEU? jo prefereixo fer una dormida gran despres de tota la setmana curran ya que no hi ha vent.
Editat per darrera vegada per Raca el Dc Oct 25, 2006 7:11 pm, editat 1 cop en total
Publicat: Dc Oct 25, 2006 4:55 pm Assumpte:
Pujar per veure passar el dia´si no hi ha parte és una perdua de temps.Crec que s´ha d´assegurar una bona previsió que permeti fer tots els heads...... ! ! !
Una mega costellada podria canviar les coses.... ! !!! i qui vulgui ocells que vagi a l´aiguamoll....
Publicat: Dj Oct 26, 2006 1:30 am Assumpte:
esta clar... pals es una M...no m'imaginu un mes sense navegar.... pals esta xungu
Publicat: Dj Oct 26, 2006 1:31 am Assumpte:
Publicat: Dj Oct 26, 2006 8:08 am Assumpte:
A dia d´avui la cosa pinta més que malament.....
Publicat: Dj Oct 26, 2006 9:14 am Assumpte:
Àllllex escrigué:
I a efectes de regata, això que vol dir?
1) S´anul.la la regata i s´ha acabat el campionat? (Raka campió?? )
2) s´ajorna la regata fins que hi hagi parte? .. . (per la setmana que ve potser hi ha un bon dia.. )
3) es puja a probar sort, tot i que el parte no invita gens, i "tot o res"? (en aquest suposit recomanable portar btts, freesbys, ps3, i tota mena d´entreteniments. ... Raka porta les revistes xungues!!)
Suposo que el club organitzador i lo presi ho estareu ruminant.... ..
Decidiu el que vulgueu.. (personalment em va qualsevol. ,
més que res x organitzar-se.. que ja som a dijous migdia)
Publicat: Dj Oct 26, 2006 12:10 pm Assumpte:
No podem estar ajornan regates... aixo no ho fa ningu imagineu-vos la PWA aplaçan proves...
Publicat: Dj Oct 26, 2006 3:31 pm Assumpte:
Jo prefereixo que es faci, eixís hi ha piqué entre mix però si el parte es dolent o dolentíssim no val la pena perdre el tempsi mira els osellets jejee
O si no el any que be que fiquin un finde concret i ja esta, com a Badalona i altres competicions. Jugar-se-les a una.
Publicat: Dj Oct 26, 2006 3:41 pm Assumpte:
Per un cop, en raka té raó!
com que el parte és dolent.....
FELICITATS RAKA!!! !.
GUANYADOR DEL CIRCUIT CATALÀ DE FUNBOARD 2006!!! o no? jeje!
A veure si bufa i et poden destronar desde el mes amunt del podium!
Editat per darrera vegada per FelipCosta el Dj Oct 26, 2006 4:09 pm, editat 1 cop en total
Publicat: Dj Oct 26, 2006 3:45 pm Assumpte:
Podriem anar a elejido a fer la regata que anallar hi ha parte de vent jejejejejeje
Publicat: Dj Oct 26, 2006 4:36 pm Assumpte:
Felicitats Raka ! !!! .....perque mirant cap el Nort.... veig una certa enveja ... ! ! !
Publicat: Dj Oct 26, 2006 4:38 pm Assumpte:
.. vinga doncs... A l´Ejido hi falta gent!!! !
Per cert per dimecres (festiu) hi ha parte a França... i potser de raskis Empordà.. (entre dimecres-dijous) .. per si es valora ajornar la regata..
I no, està clar que no som la PWA, ni crec que aspirem a ser-ho, ... per sobre de tot suposo que es valora navegar, fer pinya i tenir un campió com cal...( encara que sigui en Raka! )
De fet, si ho penseu fredament deu n´hi do el nº de regates comparat amb els de la PWA... mireu el títol de freestyle..(en 1 o 2 regates es decideix tot...) . .. aquí més o menys n´hem fet 4 (o 3,5)... no està malament per un circuit "nacional" que comença... (Xavi, exigeixo una copa per aquestes paraules tan sàvies..)
Apa nois una abraçada a tots i ens veiem a l´aigua!
xavier masdevall
Registrat: 15 Abr 2005
Publicat: Dj Oct 26, 2006 6:13 pm Assumpte:
Personalmet crec que si no hi ha parte no es fa, mala sort. S´ha intentat pero no s´ha pogut fer. Crec que el parte es el que hi ha.
Jo volia fer la regata, per intentar guanyar el titol d´onades pero aquest any entre una cosa i l´altre.....
FELICITAT AL RACA. Campio Overal ( campio SX)
FELICITATS AL BORO . campio Freestyle.
FELICITAT A L´ALEIX campio onades.
se van a cagar el año proximo............... aparteu les criatures......A quina edat ets Master........ potser encara tindré opción...... Pau preparat....
FELICITATS AL PRESI
fins aviat a tots, en veiem al SALÓ NAUTIC..
XAVI E-59
Publicat: Dj Oct 26, 2006 7:40 pm Assumpte:
Gracies Vicenç, Allllex i Xavier espero el pròxim any el vent no falli i Xavier espero que no et lesionis com aquest any que en les finals et trobava a faltar jejeje.
Publicat: Dv Oct 27, 2006 5:56 am Assumpte:
No t´ho prenguis malament Paweroff.......sempre podràs fer de jutge, o posar bolles, o donar la sortida...... ! !! ! | 0.453 | curate | {"es": 0.15611633875106928, "en": 0.15397775876817793, "ca": 0.6379384088964928, "pt": 0.021813515825491875, "fr": 0.00213857998289136, "de": 0.00213857998289136, "st": 0.008126603934987169, "ru": 0.0040633019674935844, "et": 0.000427715996578272, "it": 0.010265183917878529, "cs": 0.00106928999144568, "uk": 0.001924721984602224} | http://www.windsurfcat.com/forumWC/viewtopic.php?p=4504 |
macocu_ca_20230731_0_275861 | Wildwatching
Salut i Relax
Meknasa et porta a viure el riu Ebre amb ‘ les 7 experiències’. Viatges personalitzats que fan viure al visitant l’experiència de sentir el riu Ebre en vaixell o caiac , conèixer els espais de la Batalla de l’Ebre , descobrir la Ruta del Carbó , reviure ‘ Camí de Sirga ‘ a la terra de Jesús Moncada , gaudir de la singularitat del paisatge i dels espais naturals com el ‘ Aiguabarreig ‘ , degustar la gastronomia local i descobrir la història i la riquesa natural i animal del poble de Mequinensa i el seu entorn. | 0.809337 | curate | {"en": 0.022304832713754646, "pl": 0.024163568773234202, "ca": 0.9535315985130112} | |
macocu_ca_20230731_2_46112 | L'Empresonament franquista al Baix Llobregat 1939-1960 / [ressenya de:] Neus Ribas Devesa Ribas Devesa, Neus | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_189203 | Etiquetes: urbanisme Tipus de vista: API Taula Descàrrega City Anatomy Indicador: Accessibilitat de l'espai públic: carrers accessibles / total City Anatomy Subsistema: Domini construït City Anatomy Sistema: Estructura Llicències: No s'ha especificat la llicència Organitzacions: Ajuntament de Sant Just Desvern
Filtrar resultats
Obres i actuacions a la via pública, edificis i equipaments
Descripció de les obres i actuacions realitzades a la via pública, edificis i equipaments realitzades per la brigada municipal, la unitat d’intervenció ràpida i altres serveis... | 0.753418 | curate | {"ca": 1.0} | https://dadesobertes.seu-e.cat/dataset?vocab_cps_subsystem=built_domain&organization=santjustdesvern&tags=URBANISME&vocab_cps_system=structure&vocab_tipus_vista=api&license_id=notspecified&vocab_cps_indicator=3.3.A.1.4&vocab_tipus_vista=taula&vocab_tipus_vista=descarrega |
oscar-2301_ca_20230418_1_13757 | Obro aquest fil una mica per demanar-vos opinions , idees, suggeriments, cosetes que em puguin ajudar a obrir una mica el camí a seguir...
Jo i la meva parella portem 5 anys d'infertilitat. En aquests 5 anys hem passat per tot. Un primer avortament ectòpic a la trompa esquerra, un segon avortament de gestació espontània a les 16 setmanes per una infecció a la placenta, cosa que es totalment fortuïta i ens va passar per mala sort... 1 primera FIV totalment desastrosa on només vam aconseguir dos òvuls madurs i cap va fecundar. Segona FIV on novament vam aconseguir pocs òvuls, aquesta vegada 3 madurs, i vam aconseguir 2 embrions de D3 qualitat C. Primera transfer negativa, segona un bioquímic.
El primer tractament va ser privat i el vam fer a la Dexeus i el segon va ser a la SS. A la SS hi ha fins a tres intents, però degut al desastre estan pensant en excloure'ns . Ens van dir de tornar a primers d'agost i ens diran que han decidit. Si decideixen que ens donen altre oportunitat( que ho dubtaven molt), si que ja ens van avisar que fins desembre-gener no podrà ser... tot i que vam estar un any i mig en llista, ara sembla que toca esperar també un temps...
El tema es, que fem ara? Vam parlar per telèfon amb el Dr de la Dexeus que vam fer el primer tractament per comentar la situació, ell no sabia que hem fet un segon intent a la SS. Coincideix amb el diagnòstic de la SS, baixa reserva ovàrica amb 37 anys
Tenim obert diversos escenaris. Tornar a provar un tercer intent amb els meus òvuls sent conscients que la reserva ovàrica és baixa i m'han dit que només treure com a màxim 4 òvuls. Proposta de FIV en cicle natural, ( jo no coneixia aquesta modalitat). Es tracta de buscar l'òvul que creix aquell mes de manera natural sense medicació, treure'l i després tot com una FIV, però només anem a buscar l'ùnic òvul que de manera natural madurarà aquell mes. Com a avantatge es que no prens medicació o molt poca, i té un cost una mica més económic, algú a fet aquest tractament?. O obrir vía a la ovodació que jo de moment no estic preparada.
A mi sincerament la Dexeus no m'acaba d'agradar del tot, el Dr sí.
No sabem que fer... si tirar pel dret un altre tractament per privat?, esperar a la SS resposta però sent conscient que si diuen que sí, fins desembre-gener no podrem fer un altre cicle i no volem tornar a esperar tant. Provar cicle natural? Anar a preguntar a més clíniques?? això d'anar a preguntar a altres clíniques per una banda dona diversos punt de vista que pot ajudar a decidir, però em fa por que una clínica que no ens coneix, ens engresquin i siguin molt optimistes per captar-nos i no tinguin en compte el nostre diagnòstic i historial...
O plantar-nos, i valorar seriament tema ovo amb calma i temps, jo ara mateix estic molt bloquejada...
Moltes gràcies i estic oberta a opinions i suggeriments
Torna a l’inici
Pi
Piruleta15
:: peixet
Entrades: 284
Membre des de: dl. ago. 23, 2021 3:18 pm
Re: No saber per on seguir...
Citació
EntradaAutor: Piruleta15 » dl. jul. 25, 2022 2:37 pm
Jo fugiria de Dexeus. Vaig fer la 1a FIV allà i desastrosa. Vaig marxar pitant! Et recomano el CIRH jo estic moooolt contenta i no pel resultat final, sinó pel procés en si...s'han llegit el meu historial, m'han dit quines proves de les que proposava jo farien i quines no i en cap moment m'han vengut la moto, és més venia tant enfadada de Dexeus que han estat clars, realistes, sincers... Però sempre acompanyant-nos. Almenys la meva ginecòloga un 10, però la gent està força contenta en general.
Ara buscava ginecòleg per seguiment del part i tot i que em deien en algun cas Dexeus no torno ni que em matin!
Una abraçada i ànims!! Ah i jo faria proves!! Totes les que puguis, a veure si trobes alguna altra cosa que pugui estant influint.
Torna a l’inici
la
lanit44
:: granota
Entrades: 208
Membre des de: dl. feb. 18, 2013 4:15 pm
Re: No saber per on seguir...
Citació
EntradaAutor: lanit44 » dj. jul. 28, 2022 2:15 pm
Hola Tina84, primer de tot, ànims en el procés!
El meu marit i jo també vam patir 5 anys d'infertilitat, ens van fer tots els tractaments i vam passar per 3 clíniques.
A nivell de tractament, ens van fer 3 inseminacions, 3 FIV, una FIV amb no sé què de creixement, també ens van generar una vacuna amb sang dels dos per ser més compatibles... i finalment vam passar a l'ovodonació.
Jo ara tinc tres fills. Els dos primers (bessons) són per ovodonació, i tenim una 3a filla que va sorgir de forma natural.
Pel tema de l'ovodonació, entenc que no estiguis preparada però estaria bé anar-hi pensant per si de cas, que sobretot quan t'ho diguin no et vingui de nou.
En el meu cas, m'ho vaig plantejar jo abans que m'ho proposessin, i també li vaig dir al meu marit que si ens ho proposaven doncs que no ens ho penséssim i diguéssim que sí (no volia que ell patís per mi, que potser allà al mig digués que no per mi...).
És dur, clar. Els meus fills ara tenen 4 anys i sovint encara hi penso, em començo a plantejar també com fer-los-ho saber... però una vegada vaig sentir una frase d'una testimoni a un programa de TV i em vaig agafar a això: a ella li van preguntar si no li feia pena... i ella va dir que aquesta era l'única manera de ser mare, i que per tant en cap cas ho veia com una pèrdua sinó com un guany, és a dir no és una pèrdua de la teva genètica sinó un guany, ser mare. Sense aquesta aparent pèrdua potser no seria mai mare... per tant, no ho podia veure en cap cas negatiu perquè (en el seu cas) era l'única via possible i la salvació per aconseguir ser mare.
Pel que fa a les clíniques, nosaltres vam passar pel Clínic (SS), pel FIVClinic, pel CIRH i finalment per Embriogyn, a Tarragona.
Una amiga biòloga ens va dir que hi ha una gran diferència entre dues clíniques (IVI i Embriogyn) i tota la resta, i que per tant si el nostre era un cas complicat, ja portàvem 4 anys en aquell moment... doncs que anéssim a una de les dues.
D'IVI ens n'havien parlat molt bé a nivell professional però diuen que ets un número, que és molt gran, també més car... I d'Embriogyn ens va encantar tot! L'únic inconvenient clar, que era a Tarragona (i som de Barcelona).
Abans d'entrar a Embriogyn portava uns 7 o 8 tractaments, tots negatius (dos d'ells ja amb ovodonació). I a Embriogyn, la 1a FIV ja em vaig quedar embarassada d'un embrió (que vaig perdre a la setena setmana) i després ja em vaig quedar embarassada dels bessons.
Ah, i com diu la Piruleta15, jo també em faria totes les proves possibles! El meu marit això ens queixàvem molt d'això. Van provant, van fent tractaments i tu vas pagant mentrestant... i van fent una mica prova-error en lloc de fer-te moltes proves primer, saber bé què tens i després fer el millor tractament.
En el cas d'Embriogyn a nosaltres ens van fer més proves, em van trobar una cosa a l'úter, m'ho van arreglar... i llavors va ser quan m'hi vaig quedar.
Molts ànims i força! !
Mare de 3
Torna a l’inici
Ti
Tina84
:: puça
Entrades: 44
Membre des de: dt. maig 16, 2017 8:59 am
Re: No saber per on seguir...
Citació
EntradaAutor: Tina84 » dv. jul. 29, 2022 7:40 am
Hola, gràcies per les vostres respostes. Tot em serveix per endreçar una mica el meu cap.
El tema de l'ovodonació cada cop el tinc més amunt de la taula. Així com fa una setmana era un rotund no! Ara almenys puc pensar i puc dir que puc arribar a fer-ho...
Ara bé, el tema està en que, amb dos FIV's molt pobres ja tanquem aquesta etapa? fem el dol genètic i ens tirem de cap a la ovo? O potser encara necessitem una altre FIV pròpia per poder tancar aquesta etapa amb més seguretat i prendre el següent pas amb més decisió i convençuts que es l'únic camí? Jo penso que es el que necessito. Però es clar, sóc súper conscient de la meva reserva ovàrica, els dos cicles anteriors ho han demostrat. Econòmicament? doncs també, és un despesa important sabent que el % d'èxit es bastant baix...
Respecte a les clíniques. Ja vaig comentar que la Dexeus no m'acaba d'agradar. El Dr és molt maco, això sí, però sempre tot és molt a saco... el meu home li té bastant confiança aquest Dr perquè ens ho van recomanar dos companyes de feina seves que han estat mares amb atenció d'aquest Dr. i per aquest fet, a ell li dona confiança.
Nosaltres som de l'alt maresme i ens queda més a prop Girona, el simple fet d'anar a BCN ens estresa molt. A girona sé de dos clíniques més petites i jo casi que em decanto més per anar a una d'aquestes clíniques... però clar, sempre amb el dubte de que una clínica que no ens coneix, ens vulguin vendre la moto.
Bé, ja veieu que alguna volta he donat al tema, però decidir, encara no em decidit res clar. Ara a l'agost fem vacances i la veritat que les necessito molt però no tinc ni ganes, perquè el meu cap està sempre en aquest tema.
Gràcies i m'agrada seguir compartint. Una abraçada
Torna a l’inici
la
lanit44
:: granota
Entrades: 208
Membre des de: dl. feb. 18, 2013 4:15 pm
Re: No saber per on seguir...
Citació
EntradaAutor: lanit44 » dv. jul. 29, 2022 2:26 pm
I tant, Tina, segueix compartint i nosaltres t'anirem llegint!
Si et pots permetre una altra FIV potser te la pots fer i així et treus l'"espineta", que no et quedi tota la vida clavada...
Jo quan vaig arribar a Embriogyn (que ja havíem provat inseminacions, FIVs i ovodonacions) tenia molt coll avall que em diria fer directament ovodonació, però em va dir "Vosaltres sou joves (vam començar d'hora i en aquell moment teníem 28-29 anys), si ara vinguéssiu de nou us faríem una FIV i ni pensaríem en ovodonació, però amb tot l'historial que porteu tampoc no veiem mala opció fer una ovodonació i "assegurar-nos" una mica més el tret".
Vaig dubtar en aquell moment, però ja portàvem molts diners, molt temps, molts no... i vam optar per ovodonació directe. M'hi vaig quedar i ara els meus bessons són d'ovodonació.
No et negaré que sempre queda aquella coseta, que penses si ho haguessis provat més, els comentaris més habituals quan neix un nadó és sobre a qui s'assembla... però bé, són els meus fills i mai no ho dubto.
Sí que és cert que clar, ara tenim una altra 3a filla que és biològicament dels 2 i això potser fa que l'espineta me l'hagi tret, però sempre queda alguna cosa, no t'ho negaré, almenys en el meu cas...
Si no hi estàs segura, fes una última i pren-t'ho així, com l'última, i si no surt bé doncs ja fas l'ovodonació convençuda. I si ho acabes fent mira-ho sempre com a positiu: no és una "pèrdua" sinó l'única opció per aconseguir ser mare.
Per cert, siguin o no teus biològicament sempre hi haurà algú que dirà que és clavat a tu. ;)
Sobretot en el cas del meu fill, és realment molt igual al meu pare, al meu germà... i sempre els deien "No podreu negar mai que són família vostra, eh". Així que és només un tema interior teu. Si acaba sent l'única opció, no la deixis perdre.
Bones vacances i t'anem llegint!
Mare de 3
Torna a l’inici
Ti
Tina84
:: puça
Entrades: 44
Membre des de: dt. maig 16, 2017 8:59 am
Re: No saber per on seguir...
Citació
EntradaAutor: Tina84 » dt. ago. 02, 2022 8:18 am
Bon dia
Seguint amb la conversa que vaig iniciar... hem arribat a consens amb el meu home que farem un últim tractament amb els meus òvuls, sent molt conscients del diagnòstic que hi ha. Jo necessito fer aquest tractament per després poder decidir altres opcions amb més seguretat i convençuda. El meu home ho respecta, ho entenc i m'anima a fer-ho, tot i que veig que ell, si no em veiés dubtar, faria ovo ja! I això em fa una miqueta de mal. Penso que ha fet el dol genètic moooollt ràpid i hi ha moments en que no m'ho prenc gaire bé, sobretot perquè soc jo la que tinc que renunciar a la genètica... no sé si m'explico...
Avui tinc visita a la SS per saber si ens faran un segon tractament o no, l'AHM surt per sobre de 0,70, cosa que no s'esperen. El tema es que si em donen data pel gener, haurem de buscar clínica privada. Tinc bastant clar que no ho faré a la Dexeus. Aquí si que tenim disputa amb el meu home. A ell li agrada i confia amb el Dr d'allà. A mi no m'acaba... ni la clínica ni el Dr ( tot i que sempre és correctíssim i molt agradable), però va molt a saco.
Buscarem una clínica més petit i més personal.
Gràcies per les respostes i seguiré explicant.
Salutacions i a gaudir del que queda d'estiu
Torna a l’inici
ner
:: cèrvol
Entrades: 574
Membre des de: dt. abr. 17, 2012 4:15 pm
Ubicació: Girona
Re: No saber per on seguir...
Citació
EntradaAutor: ner » dv. ago. 12, 2022 4:58 pm
Hola,
Ara feia dies que no entrava per aquí. Poso per endavant que jo sóc molt pro-Dexeus. Gràcies a l'equip del Dr. Coroleu jo sóc mare de dues princeses de 8 i 4 anys on també he estat molts anys de tractament.
Jo venia de varis tractaments en part subvencionats per la Seguretat Social (4 IAs i 1 FIV) tots negatius. I cal tenir present que en centres com IVI i Dexeus també hi van a parar molta gent que com jo venia d'altres centres amb negatius previs.
El que et volia dir és que en reproducció assistida i sobretot en FIV o d'altres tècniques com DGP crec que no has de prioritzar el tracte proper i personal, sinó bàsicament el laboratori i el seguiment que et facin. És a dir, et poden fer moltes moxaines però quan estem en RA es busquen resultats i no és el mateix un laboratori petit (ni en noves tecnologies, ni en recursos, ni equipaments etc) que un de gran.
Et desitjo molt sort i no ho demoris que el pas del temps és un factor molt negatiu en RA.
Torna a l’inici
fe
fertile_therapy
Entrades: 3
Membre des de: dg. ago. 28, 2022 6:57 pm
Re: No saber per on seguir...
Citació
EntradaAutor: fertile_therapy » dv. set. 23, 2022 2:19 pm
Hola a totes,
Us escric per que us llegeixo i el cami cap a la maternitat es molt complexe i llarg i sovint les forces flaqueixen. Jo també vaig passar un llarg cami per ser mare i moltes vegades pensava que no ho seria i vaig treballar molt per aceptar que aixo segurament era una opció.
Us deixo les meves dades per si em volguessiu contactar, acompanyo en el proces cap a la maternitat i d'igual manera que el nostre cos el posem a tantes revolucions, la ment necessita respos.
[email protected]
Instagram fertile_therapy
Torna a l’inici
Mostra les entrades dels darrers: Totes les entrades1 dia7 dies2 setmanes1 mes3 mesos6 mesos1 any Ordena per AutorData de l’entradaAssumpte AscendentDescendent | 0.62006 | curate | {"ca": 0.8964803312629399, "es": 0.014778325123152709, "pt": 0.012779324623402585, "ru": 0.008709930748911259, "en": 0.02313129149710859, "eb": 0.000642535874919683, "fr": 0.010851716998643535, "it": 0.01563503962304562, "ro": 0.003855215249518098, "eo": 0.00028557149996430355, "de": 0.0028557149996430355, "cs": 0.0079960019990005, "el": 0.00014278574998215178, "oc": 0.000642535874919683, "si": 0.00028557149996430355, "co": 0.0009281073748839865} | https://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=37&t=60375&p=1898146&sid=a937c872633e4eec306c634bbcab1e4b |
mc4_ca_20230418_6_131863 | Bona acollida ciutadana de la Fira Circ — Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
Bona acollida ciutadana de la Fira Circ
per Ana Ruiz — darrera modificació 25/09/2017 12:35
La Fira circ es va instal·lar al parc d'Europa el 23 i 24 de setembre.
El parc d'Europa s'ha transformat aquest cap de setmana en una carpa de circ a través de la celebració de la fira temàtica que organitza cada setembre l'Ajuntament de Santa Perpètua. Moltes persones han visitat Fira Circ sobretot dissabte a la tarda i diumenge al matí, segons apunta l'organització.
Aquest ha estat el primer cop que s'ha desenvolupat una fira amb el circ com a temàtica a Santa Perpètua i els visitants han estat satisfets amb la varietat d'espectacles, set de diferents, amb els tallers i activitats per fer durant el cap de setmana. L'emplaçament en aquesta ocasió també ha estat diferent ja que les carpes dels productes artesans s'han instal·lat fent de perímetre d'un espai central on es feien els espectacles i tallers.
Molta ciutadania va presenciar espectacles un darrere de l'altre donat que tots eren diferents i algunes famílies van visitar Fira Circ dissabte i diumenge motivades per veure espectacles diferents.
La regidora de Promoció local, Olga Valenzuela, comenta que els més petits són els que s'ho han passat millor i aquest era un dels principals objectius de Fira Circ i destaca la gran quantitat de públic assistent. La regidora s'ha mostrat molt contenta amb la rebuda ciutadana a les noves temàtiques que s'estan oferent en aquesta fira al barri de Mas Costa.
La regidora de Promoció local comenta que la curiositat pels espectacles diferents i les bones temperatures han animat la fira.També ha expressat que va costar molt decidir-se a fer descansar la Fira Medieval perquè estava molt arrelada però que la gent ha respost molt bé als canvis. | 0.877041 | curate | {"ca": 1.0} | http://staperpetua.cat/menu-principal/noticies/la-ciutadania-es-mostra-satisfeta-amb-la-fira-circ |
mc4_ca_20230418_0_400842 | Fira de la novel·la històrica de Puig-reig
Durant tota la jornada, la plaça Mestre Badia acollirà un munt d’activitats al voltant de la novel·la històrica: entrevistes, firmes d’exemplars, conferències, ponències, espectacles, tallers, concursos... La fira cultural i lúdica celebra enguany la seva 3a edició.
Gairebé una vintena d’autors ens acompanyaran matí i tarda: Coia Valls, Víctor Amela, Maria Carme Roca, Jordi Cussà, Glòria Sabaté, Martí Gironell, Enric Calpena, Joan-Lluís Lluís, Imma Tubella, Fernando Garcia Lobo, Jordi Solé, J. F. Ferrándiz, Núria Pradas, Teresa Sagrera, Ramon Gasch, Sílvia Tarragó, Màrius Mollà i Jordi Matilló.
10.30 h Inauguració de la fira i de la carpa destinada a la venda de llibres.
Tot el dia. Xerrades i presentacions dels llibres per part dels seus autors.
D’11 a 13 h Tallers infantils.
12 h Trobada dels clubs de lectura de les biblioteques del Bages, el Berguedà i el Moianès, per a comentar “El camí de les aigües” amb la seva autora, Carme Martí.
Animació a càrrec d’Infestum Espectacles.
Visita del Bibliobús.
Entrega de premis del 2n concurs de relats curts
17 h L’hora del conte, “El país de la Gresca”, a càrrec de Manel Justícia. | 0.815384 | curate | {"ca": 0.982066609735269, "es": 0.017933390264730998} | http://www.panxing.net/pirineus/agenda/1186-fira-de-la-novel-la-historica-de-puig-reig |
mc4_ca_20230418_7_646194 | Francesc: “Moltes llàgrimes aquest Nadal al costat de les llàgrimes del nen Jesús” | Catalunya Religió
Francesc: “Moltes llàgrimes aquest Nadal al costat de les llàgrimes del nen Jesús”
(Jordi Llisterri- CR) Aquest Nadal el papa Francesc ha focalitzat especialment l’atenció en els cristians perseguits a l’orient. Han estat el centre de la benedicció Urbi et Orbi del 25 de desembre. Un dels missatges de Nadal més emotius pronunciats des de la plaça de Sant Pere: “Hi ha veritablement moltes llàgrimes aquest Nadal al costat de les llàgrimes del nen Jesús”. Les paraules de Francesc no ha deixat gaire espai pels habituals crits festius dels milers de romans aplegats davant la basílica de Sant Pere. En tot moment el papa ha mantingut un rostre greu.
En la mirada a Síria i a Iraq, Francesc ha parlat d’un “persecució brutal” i ha demanat “esperança” i que la “indiferència es transformi en proximitat i el refús en acollida”. Com és habitual, també ha recordat diversos punts en conflicte al món com Nigèria, Líbia, Sudan, Pakistan, o Ucraïna, els països afectats per l’epidèmia de l’Ebola, i l’etern conflicte palestí.
Aquest Nadal, Francesc ja va posar l’accent en les comunitats cristianes perseguides i aquesta setmana també va fer pública una carta de suport adreçada a les comunitats assetjades pel fonamentalisme. En la Carta del papa Francesc als cristians de l'Orient Mitjà explica que “Segueixo cada dia les notícies de l'immens sofriment de tantes persones a l'Orient Mitjà. Penso especialment en els nens, les mares, els ancians, els desplaçats i refugiats, els que passen gana, els que han de suportar la duresa de l'hivern sense un sostre sota el qual protegir-se”. Pel papa, “aquest patiment clama a Déu i apel·la al compromís de tots nosaltres, amb la pregària i tota mena d'iniciatives”.
Així Francesc diu als “germanes i germans cristians de l'Orient Mitjà” que “teniu una gran responsabilitat i no esteu sols. Per això he volgut escriure per animar-vos i per dir-vos la importància que té la vostra presència i la vostra missió en aquesta terra beneïda pel Senyor. El vostre testimoni em fa molt bé. Gràcies”.
Aquí podeu llegir integrament el text de la carta en català.
Urbi et Orbi, Siria, perseguits, Orient, iraq, cristians, Papa Francesc, Religions, Societat, Tradicions | 0.82722 | curate | {"ca": 0.9394736842105263, "pt": 0.014912280701754385, "en": 0.0456140350877193} | https://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/66204 |
oscar-2301_ca_20230418_7_98252 | Ricard Solé és professor investigador de l'ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) i actualment treballa a la Universitat Pompeu Fabra on dirigeix el Laboratori de Sistemes Complexos del PRBB (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona). És llicenciat tant en Física com en Biologia per la Universitat de Barcelona, i es va doctorar en Física a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). També és professor extern del Santa Fe Institute (Nou Mèxic, EUA) i del Complexity Science Hub a Vienna. La seva recerca ha rebut el suport de diverses entitats a Europa i els Estats Units, incloent la McDonnell Foundation o els ERC Advanced Grants. Un dels seus principals interessos de recerca és entendre els orígens i l’evolució de la complexitat i dels sistemes naturals i artificials, incloent l’espai de les cognicions possibles i del que ell anomena «cervells líquids». En els darrers anys ha impulsat una nova recerca orientada a la «terraformació» d’ecosistemes en perill de col·lapse. Utilitza tant models matemàtics com estudis experimentals basats en la biologia sintètica. | 0.832794 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/ricard-sole/34437 |
mc4_ca_20230418_3_197355 | dunesdesorra: M'agrada mirar lluny! : El compostador
L'Ajuntament de Vacarisses ens va cedir un compostador.
A mi em cridava molt l'atenció el tema i el vaig sol.licitar. Vaig anar a un mini curs un dissabte al matí, on ens van ensenyar com es muntava i com funcionava, què s'hi podia tirar i què no, etc... i ens el van donar.
El Jordi no ho veia clar això del compostatge. S'ho mirava de cantò, deia que ho hauria de veure per creure's que no faria pudor, que en sortiria terra bona per l'hort...
El Jordi el va muntar però després va venir l'operació del meu peu i allà s'ha estat sense utilitzar.
Fa molt poc, que m'he vist en cor d'utilitzar-lo. Ell es va encarregar de buscar un tros de filat per posar-lo a terra, colocar l'artil.lugi a sobre, i fer-hi un llit de branques, en definitiva deixar-lo a punt per començar-lo a fer servir.
I en això estem! Està a dins de l'hort, en un cantó, i ell segueix dient que el dia que vegi que en treiem terra bona s'ho creurà.
A mi em fa molta il.lusió. Trobo que tot són aventatges, s'hi pot llençar tota la resta orgànica, que és molta part de la brossa que llencem, i a l'altra temporada podrem disposar de terra bona gratis per barrejar-la amb la de l'hort.
Juanete 7 d’abril de 2009 a les 16:24
Ep!,... jo en faig de reciclatge orgànic a casa, no tinc espai per artilugis d'aquesta mena, xò amb un cubell d'olives a la terrassa vaig treient per quan faig plantada.
Montserrat 7 d’abril de 2009 a les 20:57
Ostres, tens experiència!! !
Et surt terra bona de veritat?
Juanete 8 d’abril de 2009 a les 11:56
Les plantes no es queixen i la terra porta tot tipus de nutrients orgànics en descomposició. Es el mateix principi de la descomposició de fulles al bosc. Se li treu profit a la fulla d'enciam que està una mica picada i no fiquem a l'amanida. | 0.817256 | curate | {"ca": 0.9864559819413092, "es": 0.009029345372460496, "en": 0.0039503386004514675, "fr": 0.000564334085778781} | http://dunesdesorra.blogspot.com/2009/03/el-compostador.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_220945 | Els taps de silicona han regnat durant molt de temps com a productes d'emmascarament preferits en els camps de la pintura a alta temperatura i el recobriment en pols.La capacitat del material de silicona per funcionar sota una calor extrema durant períodes prolongats de temps el converteix en una opció ideal per a aquestes aplicacions.
Envieu-nos un correu electrònic
Detall del producte
Etiquetes de producte
Tipus de silicona
A més, la seva durabilitat allarga la seva vida útil més enllà d'un sol ús.Per descomptat, els taps de silicona també es beneficien de la naturalesa flexible del material que els permet proporcionar un segell hermètic alhora que són fàcils d'instal·lar i treure.
Els taps de goma de silicona no presenten cap risc de contaminació per a una línia de recobriment.La paraula silicona no hauria de preocupar als experts en recobriment en pols.És important tenir en compte que els "lubricants" de silicona són agents líquids que poden causar estralls en una instal·lació de recobriment.Els taps de silicona són de material sòlid i poden suportar múltiples passades a través de la majoria dels processos de recobriment.
També trobem taps de silicona molt utilitzats en el camp dels envasos mèdics, ja que la silicona és un material molt pur que pot suportar fàcilment les temperatures d'esterilització requerides per aquest mercat.
Les silicones tenen moltes propietats desitjables, però poden costar més que altres polímers.És per això que alguns enginyers i dissenyadors de productes els eviten.Al mateix temps, els materials més nous com els elastòmers termoplàstics són interessants però encara més cars.Els productes fets amb silicona ofereixen resistència i flexibilitat, proporcionant la protecció que necessiteu per protegir els equips o per funcionar de manera fiable fins i tot en els entorns de treball més durs.A més, amb la resistència de la silicona, aquestes peces poden oferir una vida útil més llarga que les peces comparables fetes amb altres materials, proporcionant confiança addicional i estalvi de costos per als usuaris finals.
Per exemple, els taps de silicona emmascaren els tacs roscats i no roscats i els extrems del tub durant aplicacions d'alta temperatura (300 °C), com ara el recobriment electrònic i el recobriment en pols.Trieu la mida del tac a emmascarar a continuació que coincideixi més amb el diàmetre del tac/pern/tub que voleu tapar.
Necessites una peça personalitzada?
El vostre procés i projecte únics de vegades requereixen una solució única. Si no creieu que les nostres peces de catàleg estàndard us ajudaran, deixeu-nos crear-ne una a mida! | 0.894721 | curate | {"ca": 1.0} | http://ca.cj-silicone.com/silicone-caps-product/ |
mc4_ca_20230418_0_724407 | Les receptes de Reme: d’abril 2011
Publicat per Rafa Faus García a 0:05 Cap comentari:
-Un altre d'aquells plats que requereixen un bon tros de pa per gaudir completament. Les pilotes són les mateixes que gastem pel putxero o per la paella. Respecte l'acompanyament (xampinyons, pésols,...) podem triar cadascú els que més ens agraden.
-Carn picada (de vedella o de vedella i porc barrejada).
-Pésols
-Espècies per les pilotes (canyella, pebre roig, pebre negre, o les que ens agraden).
-Primer que res fem les pilotes. Pastem un poc la carn picada i després li afegim un ou batut, julivert, pinyons i les espècies que volguem, canyella, pebre roig, pebre negre... ho pastem tot fins que quede ben barrejat i comencem a fer les boletes de carn, del tamanys que volguem. Al fer-les en salsa, és millor que no siguen molt grans així faran més gustet a la salsa.
En una paella, posem oli i sofregim un poc les pilotes i les tornem a traure. També podem botar aquest pas i posar-les al final perquè vagen fent-se poc a poc.
Ratllem la ceba o la tallem ben menudeta i la posem en la paella amb els alls també tallats ben menudets fins que vagen daurant-se, la carlota talladeta a trossets, si és que en posem, també la posem ara al principi. La última cosa de la salsa és sempre la tomaca ratllada. Després anem afegint progressivament les pilotes, els xampinyons, els pésols i totes aquelles verdures que volguem posar i deixem que vaja fent-se tot molt poc a poc. "Com més lent ho faces, més gustós et quedarà", diu ma mare. L'ordre o el moment de posar-los depén de com ens agrada que queden, si més crus o més fets. Podem tirar un xorret de conyac si ens agrada i deixem que es consumisca poc a poc. Quan ja ens agrada com està de fet, apaguem el foc i ho servim. Al dia següent, encara està més gustós, per tant cap problema si ho fem amb temps d'antelació
Publicat per Rafa Faus García a 9:12 1 comentari: | 0.79108 | curate | {"fr": 0.06259946949602122, "ca": 0.8907161803713528, "es": 0.04668435013262599} | http://bonprofitatots.blogspot.com/2011/04/ |
mc4_ca_20230418_3_118021 | Yueyang - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
29° 21′ 53″ N, 113° 07′ 51″ E / 29.36472°N,113.1309°E / 29.36472; 113.1309
5.158.000 (2007)
346,17 hab/km²
Xinès tradicional: 岳陽
Xinès simplificat: 岳阳
Pinyin: Yuèyáng
Wade-Giles: Yüeh4-yang2
Yueyang (xinès simplificat : 岳阳; xinès tradicional : 岳陽; pinyin: Yuèyáng) és una ciutat-prefectura a l'extrem nord-est de la província de Hunan, República Popular de la Xina, a la riba sud del llac Dongting. Limita al nord amb la provincia de Hubei i a l'est amb la província de Jiangxi.
Yueyang té una àrea administrativa de 14.896 km2 i l'àrea de la ciutat és de 304 km2. La població era de 5,63 milions d'habitants en el cens de l'any 2015. [1] L'any 2010, 991.465 persones vivien a l'àrea metropolitana formada pel Districte de Yueyanglou i el Districte de Yunxi.
Les atraccions més famoses de la ciutat són la Torre Yueyang i el llac Dongting.
La zona que avui en dia s'anomena Yueyang ha estat habitada des de fa uns 3.000 anys. Durant l'era de la dinastia Han formava part de la prefectura de Changsha (长沙) i es va convertir en una prefectura pròpia l'any 210 durant el període dels Tres Regnes anomenada Hanchang (汉昌). Durant el turbulent període Jin, Yueyang va perdre l'estatus de prefectura i va patir molts de canvis administratius, i va quedar sotmesa al Comtat de Changsha (Xiàn 县) (aleshores anomenat Wuhan Xian 吴昌 县). L'any 589 es va establir el Comtat de Yueyang (Yueyang Xian 岳阳 县). Amb la dinastia Sui la zona va ser reanomenada prefectura de Yue (Yue Zhou 岳州). Durant la dinastia Song del Sud (1127-1279), Yueyang es va convertir en una prefectura militar i va ser envoltada de murades fortificades per defensar-la dels atacs dels Jin que controlaven el nord de la Xina. L'any 1852 va ser conquistada pels rebels de Taiping en la seva marxa cap a Nanjing.
Yueyang manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:
Numazu, Prefectura de Shizuoka, Japó[2] (1985) (1985)
Titusville, Florida, Estats Units (1988)
Castlegar, Colúmbia Britànica, Canadà (1992)
Stara Zagora, Bulgària (1992)
Ciutat de Cockburn, Austràlia Occidental, Austràlia (1998)
Cupertino, Califòrnia, Estats Units (2005)
Salinas, Califòrnia, Estats Units (2010)
↑ «Yueyang (Hunan) City Information» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2017].
↑ «International Exchange». List of Affiliation Partners within Prefectures. Council of Local Authorities for International Relations (CLAIR). [Consulta: 21 novembre 2015].
Coord. : 29° 22′ N, 113° 06′ E / 29.367°N,113.100°E / 29.367; 113.100
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yueyang&oldid=19320179»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 13 des 2017 a les 06:00. | 0.701607 | curate | {"ca": 0.793168880455408, "en": 0.10550284629981024, "it": 0.027703984819734344, "wl": 0.005313092979127135, "oc": 0.0056925996204933585, "es": 0.020113851992409868, "ru": 0.010246679316888047, "ku": 0.0022770398481973433, "fa": 0.029981024667931688} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Yueyang |
oscar-2301_ca_20230418_4_43813 | Palma Maó Eivissa Manacor Inca Sóller Alcúdia Pollença Sant Antoni Portmany Ciutadella Son Carrió Fornalutx Deià Escorca
Màx: 16°
Mín: 9°
9°
Inici
Balears
Ara
Esports
Cultura
Opinió
Participa
27 novembre 2022 02:13
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Esports » Bàsquet
“Hem de mantenir la humilitat, però sense renunciar a res”
Julián Serrano | 28 juliol 2009
Puntuada amb 0 estrelles de %%max_extrellas%%
Puntua-la 1 estrelles
Puntua-la 2 estrelles
Puntua-la 3 estrelles
Puntua-la 4 estrelles
Puntua-la 5 estrelles
basat en 1 valoracions
Opina
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Jorge Méndez afronta la segona temporada amb el Joventut Mariana a la Lliga femenina amb el mateix esperit humil de l'anterior, però amb la il·lusió de no renunciar a res. Amb un equip renovat però que no vol perdre els seus signes d'identitat -defensa i velocitat-, el tècnic intentarà repetir els èxits de l'any passat.
Com serà el Mariana que veurem la propera temporada?
Serà un equip semblant al de l'any passat, encara que amb certs matisos. Tenim una banqueta amb molt poca experiència, ja que hem canviat dues jugadores veteranes per dues al·lotes mallorquines molt jovenetes -Marina Picornell i Miriam Bolibar-. És arriscat, però ho feim de manera conscient: primer per apostar per elles i després perquè on no volíem davallar econòmicament és en el potencial del cinc titular. L'altre matís és que canviam Price per Murphy i Castillo per Nesevic; són jugadores diferents amb les quals guanyam en presència física, grandària i força, i perdem en velocidat. L'equip no variarà gaire en l'estil de joc: defensar fort per poder córrer.
La crisi ha afectat el nivell de la competició?
Tots els equips, excepte els tres grans, han reduït pressupost, però s'estan fent bons equips, sobretot bons cincs, com el PDV. Potser llevant Estudiantes i Canoe, que són una passa darrere de la resta, hi haurà molta igualtat. Nosaltres hem de mantenir la humilitat de l'any passat.
Es pot esperar que el Mariana repeteixi els resultats de la campanya anterior?
Aquest serà l'any més difícil, perquè és el de la confirmació. Per això pens que serà molt complicat repetir l'actuació de la temporada passada, però amb humilitat i passa a passa no renunciam a res.
Començau a la pista del Canoe i just després ja teniu un plat fort com és l'actual campió.
Serà molt important el començament, no és un calendari dolent. A la pista del Canoe hem d'intentar guanyar com sigui, perquè en la segona jornada rebem el Ros a casa. Després jugam a Ondarribia i finalment rebem de manera consecutiva l'Estudiantes i el Girona. Si treim tres victòries -Canoe, Estudiantes i Girona-, serà fantàstic i tot anirà rodat; però si perdem a Madrid i foradam aquí, es pot fer complicat. Serà un any dur i llarg.
Fa ràbia no poder jugar competició europea després d'haver aconseguit la classificació?
Sí, sí que fa ràbia, però pens que el club, després de no trobar suports econòmics a bastament, s'ha decidit per la mesura més intel·ligent que podia prendre, que és no tornar bojos, anar a poc a poc i primer consolidar-se en la categoria.
Què suposarà per a l'equip poder tenir a la seva disposició el nou pavelló de Son Angelats?
Tenir un nou pavelló a Sóller ens permetrà fer un bot de qualitat. Les jugadores viuen a prop i jugarem on entrenam; això és molt bo. A més a més, el pavelló ha quedat bé, el trespol és molt bo i també les cistelles.
Esperau una bona resposta per part de l'afició, s'acostumarà a un altre canvi?
Crec que la gent aquí, a Sóller, està molt animada i que ens donarà suport. A més, el club pretén negociar amb el túnel perquè els que vinguin de Palma paguin a preu de resident.
Fa tres anys no hi havia cap jugadora illenca en el primer equip, ara n'hi ha quatre. Ha pujat molt el nivell?
Hi ha grans jugadores a les Balears a les quals, per diferents circumstàncies, no podem accedir. Parlàrem amb el representant d'Alba Torrens, però la condició era que volia jugar Eurolliga; i Marta Fernández, que és un somni del club i ella estaria encantada de venir-hi, però hauria d'arribar un patrocinador potent. Però, tot i això, de nou jugadores en el primer equip, quatre són de les Illes.
Com ha canviat el club des que hi arribàreu?
En certa manera s'ha anat professionalitzant una mica, però l'esperit familiar que tenia, i que el fa únic, encara el manté. La manera de cuidar la gent dins la seva modèstia fa que jugadores com Murriel Page i Gisela Vega renovin per dues temporades.
Tot i estar molt arrelat a Sóller, us heu plantejat la possibilitat de partir a un altre equip?
He tingut l'opció de poder partir i, a part del tema personal -que m'estira molt-, també compta el compromís amb el club. Hauria sentit que els traïa, perquè hi ha un projecte que va més enllà d'un curt termini i jo hi estic involucrat. De moment hi estic molt a gust, però som un professional i ja ho veurem. Això no obstant, aquest projecte té recorregut i a poc a poc podem aspirar a més coses.
Com ha estat l'experiència amb la selecció espanyola?
Bona. Després d'uns anys a la Lliga femenina 2 havia perdut una mica el contacte amb el mercat europeu, sobretot el de l'Est, i és interessant veure jugadores i com fan feina els altres països.
Tweet 0
Print Más grande Más grande
Comenta
Normes d'ús
Avís legal
» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
* Nom
↓ ↓
* Email
↓ ↓
* Camps obligatoris Accept les condicions de les normes d'ús i avís legal
↑ ↑
* Escriu el teu comentari
↓ ↓
COMENTARIS
De moment no hi ha comentaris.
L'apunt
Haver-se de morir per guanyar
per Tomeu Martí
El 25 de novembre és el dia internacional contra la violència contra les dones. El dia contra la violència masclista.
Les dades son escarrufadores. Al llarg de la seva vida, una de cada dues dones haurà patit algun tipus de violència masclista. Una quarta part de la Humanitat.
Vist
Comentat
El més nou
Vox i activistes espanyolistes amenacen i assetgen una professora de català de La Salle de Palma: «Vamos a ir a por ella»
La Policia espanyola intenta provocar els Cantaires per la Llibertat i identificar-los
Director tècnic de Secundària de La Salle: Alguns alumnes «han coaccionat una companya que sí que ha fet intent d'obeir la professora»
L'IES Ramon Llull de Palma també es posiciona contra la LOMLOE
El partit Per Balears presenta l'equip d'Inca amb l'objectiu de «dinamitzar, reactivar la ciutat i recuperar el seu esplendor»
El PP de les Balears no abandona la dèria del 25% de castellà a l'escola
La Policia espanyola intenta provocar els Cantaires per la Llibertat i identificar-los
Neus Truyol serà la candidata de MÉS a l'Ajuntament de Palma
Vox i activistes espanyolistes amenacen i assetgen una professora de català de La Salle de Palma: «Vamos a ir a por ella»
José Hila anuncia (només en castellà) que tornarà a ser candidat a batle de Palma i provoca una pluja de retrets a la xarxa
Els espanyolistes travessen totes les línies vermelles: publiquen una foto de la filla petita de la professora de La Salle juntament amb amenaces
MÉS critica la politització del conflicte a La Salle i Podem mostra la seva solidaritat amb la docent amenaçada
Des de La Salle reiteren que cap alumne ha estat expulsat
Els que solen reprimir manifestacions a favor dels drets laborals, es manifesten per tenir millors condicions laborals
Melià i Salas, proclamats candidats d'El Pi al Parlament i al Consell
La tasca
Amb el nou dBalears.cat volem oferir una informació i una opinió pròpies, veraces, i amb voluntat d'escoltar a tothom i de recórrer plegats cada nou dia d'aquesta nova era. Els temes propers i crítics que més us interessen hi seran presents. Dedicarem una especial atenció als eixos temàtics que fins ara han conformat el bessó de la nostra identitat: l'Educació, la Llengua i el Territori que ens són propis. El renovat dBalears.cat no és exactament un diari convencional trasplantat a internet, tot i que aquí hi podreu trobar els elements que des de sempre han caracteritzat el caràcter transformador de la realitat del periodisme, i també les virtuts de la tasca informativa immersa en el mitjà digital.
Els instruments
La vostra participació i l'intercanvi d'idees en un terreny de debat respectuós ha de ser el valor cabdal del nou dBalears.cat; ningú és indiferent a tot i el vostre parer ha de ser el motor del nostre dia a dia. Per a fer-ho realitat disposam d'una nova plataforma i noves eines, a més d'una orientació diferent, més àgil i fresca. Amb uns estris millor adaptats als temps que vivim i la voluntat de conèixer a fons la realitat que afecta les nostres vides, arriba el projecte hereu de dBalears.
L'esperit
Les històries que són pròpies i properes a la gent de Mallorca i de Balears en general són el bé que amb dedicació i professionalitat conream. Tots vosaltres, el conjunt de la societat illenca -allà on sigui que aquesta arribi-, sereu els nostres referents. Que ens faceu confiança és el bé més preuat que podem recollir. Com vàrem avisar, la façana canvia, però en cap cas baratam els fonaments que ens mantenen dempeus, que són profunds i arrelats. No enganarem a ningú. Serem allò que som.
Facebook
Twitter
Youtube
RSS
Qui som
Contacta
Avís legal
dBalears - Tel. 971 593 006 - Redacció: [email protected] - Publicitat: [email protected] | 0.704339 | curate | {"ca": 0.9564945226917058, "es": 0.012519561815336464, "it": 0.005320813771517997, "fr": 0.003755868544600939, "en": 0.012102243088158582, "pt": 0.00396452790818988, "gl": 0.0014606155451225874, "hr": 0.0005216484089723526, "mn": 0.0009389671361502347, "kk": 0.00031298904538341156, "id": 0.0010432968179447052, "no": 0.0007303077725612937, "eb": 0.0008346374543557642} | https://www.dbalears.cat/esports/basquet/2009/07/28/19912/hem-de-mantenir-la-humilitat-pero-sense-renunciar-a-res.html |
mc4_ca_20230418_7_113911 | El club de les mames lectores: Desmunant Dostoievski
Quan vaig cursar l'assignatura optativa de Literatura russa, de la carrera d'Humanitats, un dels llibres de referència sempre citat per la professora era el Curso de literatura rusa, de Vladimir Nabokov. Un llibre que és la recopilació de les classes de literatura russa que va impartir l'escriptor Nabokov durant els anys 40 en diverses universitats d'Estats Units.
El llibre és un manual que fa un repàs dels grans autors russos i de les seves obres més importants. A més, ho fa aportant grans valoracions personals, fet que fa el llibre molt recomanable, s'estigui o no d'acord amb el que diu.
Es nota, per exemple, que li agrada molt més Tolstoi que Dostoievski, i que considera a Txèchov un dels més grans autors russos.
Moltes veus han criticat al llibre perquè diuen que fa una crítica demolidora de Dostoievski, que no el deixa gens de bé. De fet, es carrega punt per punt el llibre de Crim i càstig, des del personatge, la trama i l'ètica subjacent.
Aquí va Nabokov desmuntant Dostoievski:
" La falta de gusto de Dostoyevski, sus monótonos tejemanejes con personas aquejadas de complejos prefreudianos, su manera de refocilarse en las desventuras trágicas de la dignidad humana, todo eso es difícil de admirar".
" Dosotoyevski caracteriza a su gente a través de la situación, a través de cuestiones éticas, de sus reacciones psicológicas, de sus estremecimientos interiores. Una vez que ha descrito el aspecto de un personaje, se acoge al trasnochado procedimiento de no volver a referirse a su aspecto físico concreto en las escenas en que aparece. No es así como trabaja un artista, digamos Tolstoi, que todo el tiempo está viendo mentalmente a su personaje y sabe exactamente qué ademán específico va a emplear en tal o cual momento".
“Dostoyevski parece haber sido escogido por el hado de las letras rusas para ser el mayor dramaturgo de Rusia pero erró el camino y escribió novelas”.
Amb aquestes opinions de Nabokov, la meva intenció no es pas fer-vos passar les ganes de llegir el llibre que tenim entre mans, que és una petita perla. Però penso que és bo tenir aquest document present, ja que té raó en algunes de les coses que diu.
A mi, personalment, sempre m'ha atret molt el personatge de Dostoievski en sí, que crec que està envoltat de molt misteri (en una próxima entrada parlaré de la seva vida), però a l'hora de la veritat potser sí que m'han agradat molt més les obres de Tolstoi o Gogol. Potser Dostoievski és més bon filòsof que escriptor. És el conjunt de la seva obra el que és gran, però costa troba una obra brillant per sí sola. La culpa és, probablement i al meu parer, de que els seus personatges principals són sovint força antipàtics i recargolats, com el del funcionari d'Apunts del subsòl, als quals posa en situacions límit.
Què en penseu, vosaltres? L'heu començat a llegir?
Publicat per onavis a 14:31
Mirashka 13 de juliol de 2012 a les 23:26
Ostres ja estic a l'espera del següent post!!! Jo he llegit res, tres pàgines i de moment si que trobo, sincerament, que és un personatge un pèl carregat de romanços. A veure com segueix!
onavis 16 de juliol de 2012 a les 0:05
A veure que et semblarà... ja ho anirem comentant!
anna 15 de juliol de 2012 a les 2:04
Jo encara estic amb el Dickens!! Encara trigaré a poder-m'hi ficar. Superpost Onavis! Jo ja coneixia aquest llibre del Nabokov per casulitat i recordo que la meva parella va estar llegint als Germans Karamazov i no el va poder acabar, per aquesta sensació que són uns personatges malalts morlament, diriem....tinc ganes de formar-me una opinió pròpia!
onavis 16 de juliol de 2012 a les 0:06
Tranquil.la Anna, no hi ha pressa, ja ho vam dir. Fins al setembre no comentarem el llibre. Jo, ara que tinc temps, vaig preparant algunes entrades i aniré publicant aquelles que no parlen estrictament del llibre, per no fer de spoiler!
anna 16 de juliol de 2012 a les 4:55
Si, tu ves fent ara que pots...així m'entren més ganes d posar-m'hi...i a més sinó d'aquí poc ens quedarem sense directora del llibre em temo...;)
onavis 17 de juliol de 2012 a les 8:37
No, dona, no. No abandonaré!! ! | 0.705856 | curate | {"fr": 0.012942612942612943, "ca": 0.7391941391941392, "es": 0.22197802197802197, "it": 0.01855921855921856, "en": 0.007326007326007326} | http://mameslectores.blogspot.com/2012/07/desmunant-dostoievski.html |
macocu_ca_20230731_8_498600 | L’Institut Guttmann, amb la Síndrome Postpòlio
L’Institut Guttmann, que des de 1965 treballa en l’atenció mèdica i la rehabilitació integral de les persones amb una gran discapacitat d’origen neurològic, compta des del 2007 amb un Programa d’Atenció a les persones afectades de poliomielitis i síndrome postpòlio, que va ser impulsat conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a través del CatSalut, i que és referent a tot Catalunya. Amb els seus poc més de dos anys de vida aquesta unitat de postpòlio de l’Institut Guttmann, que està formada per un equip interdisciplinar i liderada pel Dr. Enric Portell, ha atès més de 300 persones. Les visites per a aquest servei s’han de sol·licitar a través del metge de capçalera, que cal que lliuri al pacient un volant mèdic.
La Síndrome Postpòlio (SPP) és el terme que s’utilitza per descriure un deteriorament funcional progressiu que apareix vàries dècades després d’un episodi agut de poliomielitis amb seqüeles motores i que es caracteritza per un complex simptomàtic consistent especialment en fatiga progressiva, debilitat muscular i dolor. Amb menys freqüència es descriuen altres símptomes com la presència d’atròfica muscular, la dificultat de respirar i deglutir, els trastorns del son i la intolerància al fred. En definitiva, la SPP és una patologia crònica caracteritzada per un conjunt de símptomes, sobretot ‘pèrdua de força’, que apareixen en persones que havien sofert fa 30 o 40 anys un atac de poliomielitis i s’havien recuperat de forma parcial.
Avui en dia, la poliomielitis és una malaltia que està considerada com eradicada des de l’any 2002. La majoria dels pacients que van patir una poliomielitis a Espanya abans de la vacunació sistemàtica al voltant dels anys seixanta, tenen ara entre 45 i 60 anys. Aquestes persones han estat estables després d’haver recuperat part de les seves funcions, i han fet la seva vida d’acord amb aquesta recuperació però moltes vegades amb un discapacitat. A Catalunya l’anomenat síndrome postpòlio afecta, segons les dades disponibles, a un grup de persones que pot oscil•lar entre 1.500 i 5.800 persones, amb diferents graus d’afectació.
Actualment hi ha molt desconeixement sobre la síndrome Postpòlio i el reconeixement de les seves limitacions tant a nivell de la població general com dels propis afectats i dels professionals de la salut o altres professionals que intervenen directament o indirectament en la vida d’aquestes persones. És per això que serveis especialitzats en aquest tipus de patologies, com és el cas del Programa d’Atenció a les persones afectades de poliomielitis i síndrome postpòlio de l’Institut Guttmann són plenament imprescindibles.
Més informació: Institut Guttmann Tel. : 93 497 77 00 Sol·licitud de cita prèvia en el programa: [email protected] | 0.896819 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_331969 | Ajuntament > Ràdio Sant Sadurní > Agenda > 02-12-2016
Debat: Vull un poble amb els carrers nets"
Divendres 2 de desembre 19hores. Taula rodona i debat obert a la ciutadania. Sala annexa de l'Índex
El proper divendres 2 de desembre, a les 19 hores, a la sala annexa de l'Índex (c/ pompeu Fabra 34-36), Ràdio Sant Sadurní organitza un debat al voltant de l'estat de la via pública i l'incivisme, amb especial atenció a la recollida de la brossa i a la deposició de gossos al carrer. Taula rodona i debat obert a la ciutadania.
L'acte serà retransmès en directe per Ràdio Sant Sadurní al 107.2 FM i via online a www.radiosantsadurni.cat.
Mensualment l'emissora municipal organitza un debat al voltant de qüestions relacionades amb el municipi. Si creus interessant que abordem alguna temàtica o problemàtica de la vila, envia'ns un correu a [email protected] o truca'ns al 938912901.
Què es pot fer per millorar l'estat de la via pública?
L’estat dels carrers és una de les principals preocupacions dels veïns i veïnes a pràcticament qualsevol municipi. Als problemes d’accessibilitat, la situació de les voreres o de l’asfalt s’uneix sovint la brutícia i el manteniment de la via pública. Sant Sadurní té un sistema de recollida de la brossa porta a porta.
Malgrat els excel·lents resultats que s’obtenen en la separació de residus, els mals hàbits fan que molts portals, carrers, papereres i zones properes a contenidors presentin sovint una imatge molt allunyada de la que tots i totes voldríem. El servei extra que suposa la recollida d’aquesta brossa que no surt del sistema porta a porta i la neteja dels carrers i papereres li costa a l’Ajuntament i, en conseqüència, a tots els veïns i veïnes de Sant Sadurní, més de 30.000 euros a l’any.
També les actituds incíviques d’alguns propietaris de gossos han convertit moltes zones de la vila en autèntics camps de mines per culpa dels excrements dels animals. Les sancions per deixar brossa al carrer fora dels llocs establerts o per no recollir la caca del gos són elevades. Sembla que no hi ha massa coresponsabilitat i sensibilitat per part dels veïns, i tampoc l’administració està corregint aquestes situacions.
Cal dedicar més recursos a la neteja de la vila? Fa falta més educació? Cal mà dura amb l’incivisme? Sant Sadurní està brut o té veïns bruts?
Ho organitza: Ràdio Sant Sadurní | 0.774695 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.santsadurni.cat/8267 |
wikipedia_ca_20230401_0_496219 | Umbrianita
La umbrianita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, la regió d'Úmbria, a Itàlia.
Característiques.
La umbrianita és un fil·losilicat de fórmula química K₇Na₂Ca₂[Al₃Si10O29]F₂Cl₂, un fil·losilicat de triple capa. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba com a cristalls rectangulars laminars o en forma de llistons (fins a 25 x 30 x 200 mm de mida), generalment gruixuts i aplanats en {010}. És un mineral relacionat amb la günterblassita i la hillesheimita.
Formació i jaciments.
Va ser descoberta a la pedrera Vispi, a San Venanzo, a la província de Terni (Úmbria, Itàlia). També ha estat descrita al mont Nyiragongo, a Goma (Kivu, República Democràtica del Congo). Sol trobar-se associada a altres minerals com la leucita, la kalsilita i la fluoroflogopita. | 1 | perfect | {"en": 0.011037527593818985, "ca": 0.9889624724061811} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=496220 |
mc4_ca_20230418_3_337746 | MONEGROS 2011 - MARATON BTT
por quiles el Sáb 26 Feb 2011, 22:32
MARATON DE LOS MONEGROS 2011
Sábado, 30 de abril 2011 13:30 H.
Poco desnivel, aunque parece que han metido alguna tachuela en relación a años anteriores (no la he hecho jamás).
http://www.orbea.com/es-es/monegros2011/programa/maraton/
Una Maratón BTT para carreteros rodadores.
Última edición por quiles el Lun 28 Feb 2011, 19:08, editado 1 vez (Razón : FALTABA INFO ADICIONAL EN EL POST)
Re: MONEGROS 2011 - MARATON BTT
por oserrare el Lun 28 Feb 2011, 16:49
Yo estoy apuntado, será mi primera experiencia en distancias de 3 dígitos. Ya se que no exactamente una carrera BTT, que se rueda mucho por pista y que hay poco desnivel, pero para empezar creo que es perfecta.
por PAKO el Lun 28 Feb 2011, 22:00
creo que yo tambien voy apuntarme, esperare para tener mas claro que pueda ir
yo tambien sera la primera maraton con 3 digitos......jajajja ya veremos
por PAKO el Jue 03 Mar 2011, 09:52
bueno pues ya esta apuntaoooooooooooooooo
por marionabtt el Lun 14 Mar 2011, 16:58
quiles escribió: MARATON DE LOS MONEGROS 2011
Anima't Quiles que t'agradarà! Rodar, rodar i rodar...
Jo també la tornaré a fer si no hi ha res de nou...la pega és que aquesta cursa la tenia com a referència perquè cada any el recorregut era el mateix. L'he fet 3 anys i sempre ha estat igual. Però ves per on, aquest any han canviat el recorregut, més km i a sobre al revés...
por oserrare el Lun 14 Mar 2011, 17:35
Segons diuen el recorregut és el mateix en un 80%, però al canviar el sentit suposo que influeix en el perfil. ¿El "muro de las lamentaciones" l'has fet algun cop?
Per la teva experiència, alguna recomanació?
por marionabtt el Lun 14 Mar 2011, 22:19
oserrare escribió: Mariona,
Doncs no en tinc ni idea del "muro de las lamentaciones" ... mirant el perfil, m'imagino que serà el primer "port" del dia, que en edicions anteriors es feia de baixada, una llaaaaarga baixada d'uns 10 km aproximadament... si és així, ens divertirem pujant,jejeje
Les vegades que l'he fet, ja et dic, han repetit recorregut, però les pujades no eren exigents. Recordo un repetxó duret d'uns 100-200 m d'aquells de treure fum del molinillo, cap al km 80 però res més...
por Ada el Vie 29 Abr 2011, 10:43
A tots els inscrits a Monegros molta sort!!!! Passeu-vos-ho molt bé i a deixar el pavelló ben alt!! !
Ja explicareu què tal el nou recorregut.
por oserrare el Vie 29 Abr 2011, 12:48
S'espera pluja, així que no se com trovarem les pistes
por Ada el Vie 29 Abr 2011, 17:58
oserrare escribió: S'espera pluja, així que no se com trovarem les pistes
jo acabo de veure una previsió ara i posava algo de pluja avui i demà núvol, si és així potser millor, així no trobareu tanta pols, no?
http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/localidades/sarinena-22688
por DiamondBack el Vie 29 Abr 2011, 22:29
Que us vagi molt i que no plogui, pero que no faci gaire calor... i no torneu sense copes
por marionabtt el Sáb 30 Abr 2011, 00:28
Ada escribió: A tots els inscrits a Monegros molta sort!!!! Passeu-vos-ho molt bé i a deixar el pavelló ben alt!! !
DiamondBack escribió: Que us vagi molt i que no plogui, pero que no faci gaire calor... i no torneu sense copes
Gràcies pels ànims!!!! !
Amb el que ha plogut segur que trobarem el terreny una mica més compacte....millor per mi perquè així no patinaré tant baixant,jejejeje o potser trobarem fangeig...bé, jo ja m'he preparat el goretex per si les mosques, està clar que estarem fresquets.
A veure si ens veiem per allà Oscar! I si no ens veiem que vagi molt bé! Aquest any però hi ha molta gent inscrita, he vist que uns 3200 ... a veure si faran curt amb la fideuà del final jejejejeje
por oettinger el Dom 01 Mayo 2011, 19:43
Ei gent com ha anatt????? ?
por quiles el Dom 01 Mayo 2011, 23:37
Pues bien y mal. He llegado con la familia. La organización impresionante, la de gente que había alucinante. He salido solo muy atrás, nos hemos juntado 1 vasco y yo y hemos empezado a tirar hacia adelante. Me he encontrado con Mariona como en el km 15 aprox. y he seguido zumbando adelantando todo lo que podía. Hace 3 semanas me empezó a doler de nuevo la rodilla (menisco interno), me quería probar en Monegros a ver si todo volvía a su sitio tras el descanso. Hasta el km. 60 muy bien aunque he notado las 3 semanas de descanso. A partir de ahí he empezado a tener molestias y, a partir del avituallamiento del km. 88, el dolor era muy intenso. Al final he terminado como he podido y llegado a meta bastante adolorido, pero contento con las 4:48 h. teniendo en cuenta las circunstancias.
por marionabtt el Dom 01 Mayo 2011, 23:44
quiles escribió: Pues bien y mal. He llegado con la familia. La organización impresionante, la de gente que había alucinante. He salido solo muy atrás, nos hemos juntado 1 vasco y yo y hemos empezado a tirar hacia adelante. Me he encontrado con Mariona como en el km 15 aprox. y he seguido zumbando adelantando todo lo que podía. Hace 3 semanas me empezó a doler de nuevo la rodilla (menisco interno), me quería probar en Monegros a ver si todo volvía a su sitio tras el descanso. Hasta el km. 60 muy bien aunque he notado las 3 semanas de descanso. A partir de ahí he empezado a tener molestias y, a partir del avituallamiento del km. 88, el dolor era muy intenso. Al final he terminado como he podido y llegado a meta bastante adolorido, pero contento con las 4:48 h. teniendo en cuenta las circunstancias.
Enhorabona Quiles!!! Donades les circumstancies has pogut arribar amb un temps molt bó... ostres aquest genoll que no para de donar guerra...espero que se't passi el mal aviat...la setmana vinent també vens a Remences?
Aquest any s'ho han currat més i estava tot més ben organitzat, l'únic que milloraria seria al final a l'hora de rentar les bicis que t'has d'estar més de mitja hora fent cua per netejar.les.
por marionabtt el Dom 01 Mayo 2011, 23:45
Doncs un altre any més Monegros a la saca…ja en van quatre i és que no sé que té aquesta marató que fa que cada any per aquestes dates sembla que falti gent a Sariñena… Monegros és la marató en que intento anar al màxim i com que sempre repetien recorregut, et servia per veure el que milloraves d’un any a l’altre. Aquest any però han variat el recorregut, l’han fotut a l’inrevés i ens han fet pujar per el “Muro de las Lamentaciones”.
Cada cop hi ha més gent inscrita, i ja estaba posada a la graella de sortida quasi bé una hora abans! Els primers km com que piquen cap avall es roda molt ràpid, però també hi ha molta pols. Cap al km 17 la cadena em falla i se’m surt!!! Paro i no hi ha manera de posar.la…tranquil.litat , respira …al final aconsegueixo posar.la bé, intento no pensar en l’incident, canvi de pensament i a tirar milles.
Pel camí hi ha alguns bassals d’aigua que la gent intenta d’esquivar i alguns es baixen…jo pel mig, a estrenar i a enmerdar la bici… això em pasaraa factura més endavant.
Al primer avituallament, em paro uns segons a beure aigua i a refrescar.me i encarem la pujada al Muro de las Lamentaciones. Sort que hi ha un tram que és asfaltat. Després s’inicia un llarg descens fins al segon avituallament. A partir d’aquí i fins al final semblava que portés l’orquesta simfònica a la cadena….quin soroll, entre el fang, la pols i tot plegat allò fotia un soroll que semblava que anés a petar a qualsevol moment… portava de tot menys oli!
Al final entro amb 5:07 h. i amb la sensació que podía haver donat més…però la cosa ha anat així …contenta amb les sensacions i amb el rendiment, però analitzant els fets objectivament i essent rigurosa, crec que podía haver anat millor. La part positiva és tota l’experiència que vius, tant la part bona com la no tant bona, això et permet millorar i evolucionar i saber com reaccionar en futures ocasions.
L’any que bé, si hi ha salut… MÉS I MILLOR!! !
por oserrare el Dom 01 Mayo 2011, 23:50
Ja estem per aquí i amb la medalla de finisher a la butxaca!
Per ser la meva primera Monegros, estic força content, no había fet mai tanta distancia.
Al final van ser 6 h, de molta pols, molta gent i amb un regust de haver pogut fer millor temps.Vaig sortir molt conservador, parant a tots els avituallaments i de la manera com vaig acabar els últims 20 km, crec que hagués pogut fer millor marca.
Per la resta, tot molt bé, va fer un dia espectacular (tela amb les previsions i vaig disfrutar molt de l'ambient i de la cursa.
por mariocant el Lun 02 Mayo 2011, 00:48
Ei, Enhorabona a tots!! !
Ostres Quiles, els genolls son punyeterus quan comencen amb les molesties.. Cuida't.
Mariona, quin recorregut t'ha agradat mes el d'aquest o els anteriors? Suposo que un pel més dur aquest any, però suposo que no gaire més ja que els primers només han trigat 15min. més que altres anys.
por DiamondBack el Lun 02 Mayo 2011, 10:06
Enhorabona per haber completat cadascun el seu repte particular, contra genolls, cadenes i la distancia.
A cuidar-se que tot just començem quiles.
por Ada el Lun 02 Mayo 2011, 18:43
Ei, felicitats a tots!!! Quiles recoi amb els genolls, espero que ho puguis solucionar ben aviat!
Vinga a pel següent repte!
por marionabtt el Mar 03 Mayo 2011, 23:57
mariocant escribió: Ei, Enhorabona a tots!! !
Doncs no sé quin recorregut prefereixo...crec que el dels altres anys, de la manera com està distribuït el perfil, pots recuperar més la velocitat. La pujada "forta" d'aquest any era més lenta que la de l'any passat, i exactament no era pel mateix lloc en ens feien baixar en antigues edicions però després anava a parar a la mateixa pista. I la segona pujada que es veu en el perfil és prácticament un fals pla de pujada amb algún repetxó. | 0.487939 | curate | {"en": 0.00612783940834654, "es": 0.3772847332276809, "ca": 0.6002113048071843, "pt": 0.0075013206550449026, "fr": 0.0007395668251452721, "ro": 0.008135235076597993} | http://maratonians.foroactivo.com/t522-monegros-2011-maraton-btt |
cawac_ca_20200528_3_140546 | Sánchez Llibre treu el fuet per defensar la seva honradesa
L'expresident ataca Oliveró, que el va acusar de lucrar-se amb les plusvàlues
Esports > 09-11-2012 > 00:00
RAÚL PANIAGUA<BR/>BARCELONA
S'esperava amb molta expectació la irrupció de Daniel Sánchez Llibre en la carrera electoral i l'expresident de l'Espanyol no va defraudar. El màxim accionista del club estava fart de les acusacions del bàndol de Sergio Oliveró i ahir va treure tota la munició per defensar la seva honradesa. Amb documents oficials del club i de la seva empresa, Dani va negar que s'hagi lucrat amb les plusvàlues dels fitxatges. Va detallar totes les xifres i va assegurar que mai es va aprofitar de l'entitat que va presidir durant 18 anys.
Feia temps que no es veia Sánchez Llibre en estat pur. Ahir va recordar el Dani de les grans ocasions. «No volia estar aquí, no volia fer campanya. Però fa un any que estan atacant la família i és insuportable. En tres o quatre mesos s'ha tirat a terra la feina que vaig fer aquí durant 18 anys».
EL 'CAS OSVALDO' / Aquesta va ser la primera reflexió de l'expresident, que es va anar escalfant. Va explicar, un per un, tots els fitxatges conflictius. Els diners invertits pel seu grup, el cost, la venda i el benefici per al club. I es va aturar especialment en Osvaldo, en qui va posar inicialment de la seva butxaca 250.000 euros, igual que Ramon Condal. Oliveró en va pagar 100.000. Amb la venda al Roma es va començar a parlar de les plusvàlues.
«La campanya l'han de fer els que es presenten, no jo. Aquí tot sembla una campanya contra Dani. Ens han tractat de xoriços i de lladres. Han tacat els cognoms de la meva família i això no l'hi accepto a ningú», va dir Sánchez Llibre, molt dolgut per les acusacions que ha suportat en els últims temps. «La paraula immoralitat és la que m'ha portat a estar aquí. Han usat el 'tira merda que alguna cosa en surt'. En 18 anys, l'Espanyol mai em va pagar ni un viatge, ni un àpat, ni una targeta bancària... El meu pare, que al cel sigui, em va donar aquest consell i el vaig seguir. He sigut sempre honrat».
Dani va defensar el sistema d'inversions com a única via per fitxar. «Sense aquesta fórmula no hauríem tingut Zabaleta, Pareja, Osvaldo, Sergio García, Héctor Moreno...». L'expresident va destacar que el club, amb una inversió mínima, ja que els diners per als fitxatges els posaven ell i altres consellers, va guanyar durant la seva etapa entre 10 i 11 milions d'euros. «Són negocis que m'encantaria fer a mi», va remarcar. Segons les seves dades, la venda d'Osvaldo va suposar un benefici net per al club de set milions. També es va implicar en les adquisicions de Zabaleta, Pareja i Pandiani. «Em poden dir que he guanyat diners, però sempre els he reinvertit en l'Espanyol».
«EN TOTES LES GUERRES» / No van faltar moments estel·lars en la compareixença de Sánchez Llibre. Per exemple, al parlar de la compra de Pandiani per un error d'un empleat al tramitar el fitxatge de Raúl Molina. «Pandiani va costar 750.000 euros que vaig haver de pagar jo i aguantar-me». També va remarcar la seva implicació en el futbol base, del qual va ser espònsor, i fins i tot en el femení, del qual «sempre parla» Oliveró.
«He estat en totes les guerres, en les bones i en les dolentes. Fa 18 anys que inverteixo en el club. El més bonic és fer, donar, avalar i callar. Altres parlen cada dia i quan se'ls busca mai hi són. Jo hi he estat sempre», va criticar Sánchez Llibre, que va explicar el «muntatge» de la possible compra de les seves accions per part del Millonarios de Bogotà. «Tot era un tinglado, només volien veure com reaccionaria, però vaig veure venir el senyor Víctor Malet des de lluny. És l'aventura més gran que m'ha passat mai».
Dani va revelar que els petits accinistes el van visitar fa uns dies per fer-li una proposta: «Sergio i Collet fora. Ens dónes les teves accions i nosaltres presidents». L'expresident, però, dóna tot el suport a Collet i va llançar un últim missatge a Oliveró. «La seva estratègia és atacar-me. Que em deixi tranquil. Si Sergio guanya serà el meu president, seguiré pagant el meu carnet. Jo no me n'aniré a les casernes d'hivern com va dir ell. Això és molt militar. Jo me n'aniré a casa tranquil·lament», va concloure. | 0.79764 | curate | {"ca": 0.9217328865485879, "nl": 0.006701771182383916, "es": 0.030636668262326472, "pt": 0.02752513164193394, "fr": 0.013403542364767831} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/sanchez-llibre-treu-fuet-per-defensar-seva-honradesa-2245864 |
mc4_ca_20230418_3_482823 | Una mirada als nens i nenes (amb drets?) que he conegut des del treball social | Àgora Treball Social
per Alba Pirla | nov 20, 2017 | Articles d'opinió | 0 comentaris
Començaré l’entrada amb una conclusió d’Enric Canet, Director de Relacions Ciutadanes al Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris que avui, celebrant el Dia Internacional dels Drets dels Infants, ens recorda que aquests es faran adults. “Totes les polítiques en favor de la infància hauran d’anar en paral·lel en polítiques valentes de reducció de les desigualtats de persones, famílies i barris.”
Quins drets, per a QUINA infància? Es pregunta… i porto tota tarda donant voltes a aquest tema. Tants i tants infants que han passat per la nostra vida profesional i dels quals una part de la seva vida (o tota) han estat abocats a situacions precàries familiars, vivint en habitatges insalubres o perdent la seva casa i les seves joguines en el malson d’un desnonament.
La Clara, que volia estudiar piano y va acabar tutelada i vivint en un CRAE, esperant algún dia una mare i un pare absents que no es presentaven a les visites els dissabtes. El Víctor, que s’adorm a classe víctima de no menjar res des del got de llet de les 20h. que va prendre ahir i que la beca de menjador li permet només fer tres àpats a la setmana. El Mohamed i la seva germana Sara que han perdut el pare i la mare no pot sobreviure sense ingressos i que , irregular com és, no poc accedir al treball ni a cap prestació económica.
La Marta, que viu en una casa d’acollida per a dones víctimes de violencia masclista i espera tenir algun dia una casa on viure segura amb la seva mare lluny del terror d’un pare que cridava i pegava a la mare.
El Manuel i la Carmen que vivien al campament gitano y, descalços, corrien en ple hivern darrera de les gallines, jugant aliens a tot. La Mariam, que era una crack, però va deixar l’institut per vergonya de no poder dur els llibres, ni material, ni roba del Berska.
La Laia, que va cada dia al centre obert i la Xesca es preocupa de que faci els deures i no abandoni l’escola ni la motivació per ser una nena feliç. O el Martí, a qui el futbol li representa una vida i té una beca en un club per poder seguir el que per ell és la seva máxima passió. O la Irene, que demà ha d’abandonar casa seva i s’endurà a un hotel transitori la motxilla de l’escola de la Barbie que li van portar els reis de Creu Roja fa tres anys, i un peluix de dofí, fins que les míseres polítiques d’habitatge facilitin una llar a la seva familia destrossada per l’atur i els impagaments.
Penso en el Manel, que després de 5 anys en un centre, avui fa 18 anys i té una maleta nova per començar sol una etapa adulta quan encara no es sap ni tant sols afaitar o necesita aquell copet a l’esquena adolescent i una abraçada que calmi els seus neguits i pors.
També pensaba en els nens que de vegades arriben ves a saber d’on, amb els pares, i no tenen on dormir més enllà de la furgoneta; pares sense diners, buscant feina desesperada a la temporada, pels qui el dia a dia representa una caiguda al buit, i amb ells, els seus fills.
Per tots ells i per les seves famílies, crec que val la pena seguir lluitant des del treball social. Intentant reduir el patiment de tantes i tantes famílies que no saben què será d’elles demà. Acompanyan-les, informant-les, apoderant-les cap a un futur millor. I sobretot, vetllant per que els nens i les nenes no perdin la infància escoltant la mare dient:
-No tinc gana, mengeu vosaltres el sopar…
i sabent que la mare també té gana. Perquè li veuen als ulls
i la senten plorar. | 0.868263 | curate | {"ca": 0.9946463792617639, "es": 0.005353620738236123} | http://agorats.com/una-mirada-als-nens-i-nenes-amb-drets-que-he-conegut-des-del-treball-social/ |
mc4_ca_20230418_7_440034 | El cost de la indústria CCL de la Xina el 2018 i l'anàlisi de la demanda de la indústria del PCB - Notícies - Pinsheng Electronics Co, Ltd
El cost de la indústria CCL de la Xina el 2018 i l'anàlisi de la demanda de la indústria del PCB
La composició de costos de CCL és molt gran. Es preveu pels tipus de productes CCL que actualment es produeixen i es venen al mercat. Paper de coure, tela de fibra de vidre, resines i altres despeses de fabricació (incloent mà d'obra, logística de magatzem, depreciació d'equips, aigua i electricitat, etc. ), La proporció del cost total és aproximadament el 39%, el 18%, el 18% i el 25% respectivament. Entre elles, la proporció de les tres principals matèries primeres representa més del 70%, i el seu preu és un factor clau que afecta el cost del CCL.
paper de coure estàndard
Atès que els equips per a la producció de làmines de coure d'alta qualitat, especialment components clau, han d'importar i la durada del cicle és llarga, l'expansió de la capacitat de producció de làmina de coure no és només una gran inversió, sinó que també té un cicle mitjà d'almenys un any o més, i la capacitat de creixement de la capacitat és lenta. Segons les dades de l'Associació de Materials Electrònics de Xina, la capacitat i la producció de la producció mundial de fulles de coure s'han anat incrementant lentament en els últims anys, amb una capacitat de producció de 548.000 tones el 2010 a 650.000 tones el 2016, amb un creixement anual mitjà del 2,41% i la producció va augmentar de 398.000 tones a 50.6 tones. Deu mil tones, amb una taxa mitjana de creixement anual del 4,08%. Segons les estadístiques de l'Electronic Copper Foil Association, la producció i la producció de paper d'alumini nacional van augmentar de 209.900 tones i 161.300 tones el 2010 fins a 399.000 tones i 291.600 tones el 2016, respectivament, amb una taxa de creixement anual mitjana de l'11,30%. El 10,37%, la taxa de creixement és significativament més gran que el nivell mundial.
Actualment, les làmines de coure es poden classificar en tres tipus: fulls de coure estàndard per a PCB, làmines de coure de liti i làmines de coure per a altres aplicacions. A mesura que el vigorós desenvolupament de la nova indústria automotriu energètica ha augmentat la demanda de paper de coure iònic, el costat de subministrament i demanda de paper de coure ha estat en una situació molt escassa des de mitjans de 2016, quan la capacitat total de paper de coure no pot ser ràpidament expandit Al mateix temps, a causa de les grans diferències en equips i processos de producció entre làmines de coure a base de liti i làmines de coure estàndard, les làmines de coure estàndard per a l'electrònica requereixen una alta precisió del producte, però les làmines de coure de liti tenen uns guanys més elevats que les làmines de coure estàndard de PCB. La làmina de coure es va convertir a la indústria de liti, i la nova capacitat de producció va continuar sent esbiaixada cap a la làmina de coure a base de liti. El preu global de la làmina de coure es va canviar a partir de la làmina de coure basada en liti a un augment de preus global. El ràpid augment del preu de la làmina de coure estàndard a curt termini els desequilibris de demanda de subministrament han augmentat el cost de la fabricació de laminats revestits de coure.
Un parell de: L'Índia es proposa imposar un 10% de PCB Següent: Els nous vehicles energètics empenyen dràsticament la demanda de PCB
L'Índia es proposa imposar un 10% d... [Apr 27, 2018]
El mercat de semimaterials va augme... [May 07, 2018]
Situació actual de la indústria de ... [May 04, 2018]
Minúscul PC lògica Analitzador de b... [May 08, 2018]
El cicle industrial de PCB continua... [May 03, 2018]
Apple està a punt d'abandonar RFPCB [May 14, 2018]
ZTE està prohibit de comprar dispos... [May 11, 2018]
És aquesta revolució de fabricació? [May 17, 2018]
Mirant a la localització de xips de... [May 10, 2018] | 0.810749 | curate | {"ca": 0.9557318321392017, "ia": 0.013561924257932446, "fr": 0.013561924257932446, "pt": 0.013561924257932446, "en": 0.0035823950870010235} | http://ca.bestcircuitboard.com/news/the-cost-of-china-s-ccl-industry-in-2018-and-t-14109902.html |
mc4_ca_20230418_4_553116 | Directori Teatre al detall Llepafils
Públic familiar. Teatre i titelles.
La imaginació, el joc, la música i l’humor seran els millors ingredients per la recepta “Llepafils”. L’embolic està servit i la diversió assegurada! | 0.613178 | curate | {"ca": 0.9262672811059908, "en": 0.07373271889400922} | https://www.escenafamiliar.cat/espectacle/llepafils/ |
macocu_ca_20230731_3_220427 | Aquest és el paquet de mesures d'Alemanya contra la crisi energètica: 65.000 milions
Alemanya acorda un nou paquet de més de 65.000 milions d'euros per pal·liar la crisi energètica
El govern alemany no s’està de braços plegats davant la crisi energètica que té en escac el país arran de la invasió russa d’Ucraïna. L’executiu d’Olaf Scholz ha acordat aquest diumenge un nou paquet d’ajuda a la ciutadania i les empreses de més de 65.000 milions d’euros. La mesura contempla ajudes a pensionistes, estudiants i empreses, una reducció del preu de l'energia i l’establiment d’un topall d'ingressos per a les corporacions generadores d'energia.
Concretament, els pensionistes rebran l'1 de desembre un ajut únic per al preu de l'energia de 300 euros. En el cas dels estudiants universitaris, serà de 200 euros. A més, el govern establirà un preu reduït per a un consum bàsic d'electricitat determinat. Però el preu del consum addicional per sobre d'aquest valor bàsic no estarà limitat.
Per acabar-ho de reblar, el govern alemany preveu introduir un nou abonament reduït per al transport públic regional, amb un preu que rondarà entre els 49 i els 69 euros. Segons el ministre alemany de Finances, Christian Lindner, les mesures es podrien finançar amb el pressupost actual.
Alemanya no se’n refia de Putin
El canceller alemany Scholz ha declarat aquest diumenge que “Rússia no és un proveïdor d’energia fiable”. En aquesta línia, ha remarcat que “la Rússia de Putin no compleix amb el contracte” de subministrament des de fa temps. "El detonant d'aquesta situació tan difícil és la invasió de Rússia a Ucraïna", ha comentat.
Tanmateix, ha assegurat que Alemanya podrà superar l’hivern. "Es tracta de conduir el nostre país amb seguretat a través d'aquesta crisi", ha explicat Scholz. El primer canceller també ha afegit que en vista de la creixent preocupació dels alemanys per la pujada del preu de la llum, s'estan prenent "seriosament" la situació.
El govern alemany garanteix el subministrament de gas
A pesar del fet que el gasoducte Nord Stream I ha aturat l'abastiment de gas, des de l'Executiu alemany asseguren que el país té garantit el subministrament de gas. Actualment, les reserves de gas a Alemanya ronden el 85% de la capacitat total. El govern alemany havia fixat per decret que almenys s'havia d'assolir aquest percentatge abans de l'1 d'octubre. Així doncs, han complert la fita amb un mes d'antelació. No obstant això, val a dir que els nivells de gas poden tornar a baixar.
D'altra banda, la ministra de Desenvolupament d'Alemanya, Svenja Schulze, ha anunciat aquest diumenge un nou paquet d'ajuda humanitària a Ucraïna de 200 milions d'euros. El paquet d'ajuda econòmica té l'objectiu d'ajudar els desplaçats interns en el marc de la invasió russa d'Ucraïna.
"El gruix de la nostra nova ajuda, 200 milions d'euros, es destinarà a un programa del Govern ucraïnès de suport als desplaçats interns", ha declarat Schulze, afegint que aquesta quantitat servirà "per garantir que les persones desplaçades a Ucraïna puguin seguir satisfent les necessitats més bàsiques". | 0.846149 | curate | {"ca": 0.9898560209424084, "oc": 0.010143979057591623} | |
cawac_ca_20200528_3_140603 | Cerca: el fotoblog de la setmana
Dins la secció El Fotobog de la Setmana tenim amb nosaltres en aquesta ocasió el fotoblog de l’ Albert Muñoz , un blog bàsicament dedicat als viatges i a la ciutat de Mataró i que aviat farà tres anys que està en funcionament.
L’Albert també disposa d’una galeria a Ojodigital on podem seguir veient les seves fotografies i un lloc dins Flickr on hi trobem una selecció d’imatges organitzades en albums .
A destacar tot el que fa referencia a Tailàndia com a document descriptiu d’un viatge, i també aquesta persistència en copsar els racons de Mataró, la seva ciutat.
Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.
Continuant amb la secció habitual del Fotoblog de la Setmana presentem el fotoblog que es dona a conèixer amb el nom de Ullfoll .
Com a curiositat podem dir que segurament és un dels pocs fotoblogs que han passat per aquesta secció – sinó l’únic- del que no coneixem el nom de l’autor. Repetim que es una curiositat i res més. És totalment respectable el fet de voler mantenir l’anonimat dins la xarxa.
Ullfoll ens mostra un disseny de blog que podríem anomenar clàssic dins dels que utilitzen la plantilla de pixelpost, estructurat en unes quantes galeries que, tal com ens comenta a l’entrevista “voldria diversificar”, i d’entre les que destaquem la dedicada a la fotografia macro d’insectes -com a tema central- i que ell anomena “Micro Fauna” .
Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i …
El nostre convidat d’avui a la secció El Fotoblog de la Setmana és en Joan Vendrell, conegut al fòrum d’espaifotografic amb el sobrenom de nyuco i amb un fotoblog que es presenta amb el seu propi nom.
Entrant a la seva galeria observem a primer cop d’ull que en Joan viatja molt, hi veurem fotografies de Berlín, Iguazú, Namibia, Argentina, Serengueti, Costa Rica…Impressionants els llocs que podem trobar en aquest apartat anomenat “Travel” .
En Joan es dedica professionalment a la fotografia digital i per això recomanem el blog, que es troba incorporat dins el fotoblog, on hi podem trobar recomanacions tècniques interessants sobre programes, aplicacions i temes relacionats amb el processat digital i que darrerament ha compartit amb nosaltres a través del fòrum.
Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu …
Dins la secció El fotoblog de la setmana presentem avui el de l’ Araceli Merino . Un blog amb un lema prou explicatiu i que resumeix el que volem mostrar tots els que ens movem dins aquest mon de la fotografia: “Una manera personal de mirar la vida”
El fotoblog de l’Araceli es potser un dels mes complerts i variats que hem vist fins ara en aquesta secció. Tant pel que fa a la varietat de temes que toca, la seva actualització setmanal, els comentaris a quasi totes les imatges explicant les particularitats de la foto, el lloc on es va fer, les sensacions de l’autor i inclús el processat que ha aplicat en algunes de les imatges per arribar al resultat que estem veient. Tot això acompanyat amb un toc literari i poètic que el fan realment atractiu.
Aquesta setmana presentem un dels fotoblogs amb més difusió dels que hi ha a espaifotogràfic: el fotoblog de la Marta, que com ja sabeu, es diu justament Marta.com .
Contradient una mica allò de que “ el nom no fa la cosa ” podríem dir que en aquest cas, sí que ajuda molt, ja que al seu voltant s’ha anat creant un espai singular. Aquest fotoblog rep visites de tot el món (més de 450.000 des del mes d’abril) i el millor es que una bona part d’aquestes visites fan cometaris a les seves fotografies. En aquest sentit podem veure un apartat que recull aquestes opinions i que es va actualitzant amb les fotos més comentades .
El fotoblog ens mostra també una galeria amb possibilitat de visualitzar les fotos organitzades en més de 30 temes o categories. El que salta a la vista en un …
Segueix la secció El fotoblog de la setmana tot presentant, en aquesta ocasió, a la Tere Balañà , i ho fem per duplicat ja que des del fotoblog diguem-ne “oficial” que es mostra a espaifotografic, es pot accedir directament a un altre que queda una mica amagat.
Tal com podreu llegir a l’entrevista, la Tere té un fotoblog anomenat terebalañà-fotògrafa , on ens mostra les seves fotografies com a professional -retrats, festes, casaments, bodegons de producte i d’altres- que formen part de la seva feina, i un altre de caràcter més lúdic i festiu que porta el nom del poble on viu: Les Borges del Camp.
Segur que moltes de les fotografies que hi trobareu ja les heu vist per aquí… La Tere es una col·laboradora habitual a espaifotografic i un dels membres realment participatius al fòrum en la majoria dels temes actius i discussions …
Dins la secció El fotoblog de la setmana , que varem iniciar el passat dissabte, presentem avui un altre dels fotoblogs que es mostren a espaifotografic: el fotoblog de l’Enric Sirera.
Varem coincidir amb l’Enric a la inauguració d’una exposició que va fer conjuntament amb en Jordi Bertran i en Manel Cortés a Vilassar de Mar, al Museu Monjo, durant el mes de juliol. L’Enric es una persona molt activa i que participa en la majoria d’activitats culturals que es fan al poble i en tot el relacionat amb el teixit associatiu d’aquesta localitat del Maresme. Es membre de l’Associació Fotogràfica de l’Ateneu Vilassanès.
Observant les fotografies del blog s’hi pot veure una mica de tot en quant als temes, però destaquem la seva especial afició pels edificis abandonats, les textures velles, tot alló que suggereix ruina, decadència… Molt aviat, en la secció Exposicions Virtuals , presentarem una …
Normalment no acostumem a posar masses noticies referents a concursos de fotografia a la pàgina, però en aquest cas, i sobre tot pels que teniu un blog creiem que pot ser interessant conèixer una iniciativa de TVE relacionada amb Photoespaña08.
El cas es que s’ha creat una plataforma comuna a internet entre el programa Cámara Abierta 2.0 i Photoespaña 08 mentre duri la celebració d’aquesta mostra. Una setmana abans de finalitzar, el 15 de juliol, es tanca el plaç per la pujada de fotos.
La participació es molt fàcil ja que es tracta senzillament de seleccionar una foto del vostre blog tot posant un post que digui “PHE08 Y CÁMARA ABIERTA 2.0: EL LUGAR DEL INTERNAUTA” i enviar el link al correu del programa: [email protected].
L’únic una mica enrevessat, des del meu punt de vista, es el tema de …
Aquest és quart any que es celebrarà la Trobada de Fotobloguers Europeus. Les anteriors edicions de Londres, Amsterdam i Berlin tenen aquest any la seva continuació a Barcelona. La idea és coneixes personalment, fer fotos, compartir experiències i pasar una bona estona. La trobada es celebrarà el cap de setmana del 5 al 7 de setembre.
Aquesta trobada, com l’anterior, l’organitza europe photobloggers , que aplega un bon nombre de aficionats i professionals de la fotografia que mostren les seves obres en fotoblogs personals. A més, cada any compten amb el patrocini de diverses empreses. | 0.854187 | curate | {"ca": 0.9637906647807638, "es": 0.03620933521923621} | http://www.espaifotografic.cat/page/3/?s=el+fotoblog+de+la+setmana |
mc4_ca_20230418_14_594033 | La vicepresidenta en funcions del govern espanyol, Carmen Calvo, ha confirmat que l'Estat acollirà quinze dels migrants de l'Open Arms i que se'ls traslladarà amb el buc de l'armada 'Audaz'. Es tracta del vaixell que el dimarts per la tarda va enviar el govern espanyol per recollir els migrants just abans que la fiscalia italiana ordenés el desembarcament a Lampedusa. Calvo ha afirmat que és més "útil i eficient" que el buc acabi la travessia (es calculava que trigaria tres dies en arribar) i que porti la quinzena de migrants de tornada fins a l'Estat. "Hauria estat més complicat optar per una altra decisió", ha justificat. A més, Calvo ha dit que ja s'estan activant els mecanismes de repartiment que dies enrere es van pactar entre diferents països europeus, entre ells Espanya, França, Luxemburg, Alemanya i Romania | 0.829379 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lamanyana.cat/actualitat/public/article/calvo-confirma-que-espanya-acollira-quinze-dels-migrants-de-lopen-arms-i-sels-traslladara-amb-el-b/ |
mc4_ca_20230418_10_17982 | Benaguasil impulsarà per al 2020 els seus primers Pressupostos Participatius - Noticias CAMP DE TURIA
L’Ajuntament de Benaguasil posa en marxa este mes de novembre, per primera vegada en la seua història, els Pressupostos Participatius per a l’any 2020. Una iniciativa que oferirà a la ciutadania la possibilitat de decidir les futures inversions públiques i algunes partides de gasto corrent.
Per a este projecte, pioner en el municipi, l’ajuntament destinarà 40.000 euros, dels quals el 50% aniran destinats a partides de gastos corrents i la resta a propostes ciutadanes d’inversions públiques.
L’equip de govern complix així amb el seu compromís d’emprendre actuacions i mesures de Govern Obert, en este cas una iniciativa on els ciutadans decidiran sobre quin municipi volen per als pròxims anys.
Durant les pròximes setmanes s’informarà els veïns sobre totes les fases d’esta iniciativa, en la que col·labora tècnicament, la consultora EQUÀLITAT, participació i igualtat. El projecte compta amb el finançament i el suport del Servei de Transparència de la Diputació de València.
Escolars de Benaguasil aprénen anglés amb el teatre | 0.843356 | curate | {"ca": 1.0} | https://camp-de-turia.es/2019/11/07/benaguasil-impulsara-2020-primers-pressupostos-participatius/ |
mc4_ca_20230418_4_338951 | Associació de Veïns el Llombo: Gent barri
LL60, ELS SANT JOSEP
Escrit per Miquel Pla
En un indret de La Vall, del qual nom no vull recordar-me, habitava un matrimoni: Josep i Carme. Al número dos de la quasi oblidada placeta de Sant Pere, (eixe del ganivet que li traspassa el cap, i màrtir per tant), es trobava la llar d’aquesta prolífica família... continua
LL60, EMPAR GRANELL
Escrit per Vicent Partal
Lliurament ahir dels premis de la Fundació Lluís Carulla a la casa de la ciutat de Barcelona. Dos dels guardonats, Joan Font, empresari de Torelló, i Empar Granell, mestra d'Ontinyent, fan dos discursos espectaculars, engrescadors amb el país i la seua gent, dels que trobem a faltar als parlaments... continua
LL61, JOAQUÍN ESPARZA
El personatge del que vaig a parlar crec que té mèrits més que suficients per a dedicar-li una secció de la ‘Gent del barri’ en aquesta revista. Viu al barri fa molts anys, és molt conegut, és un col·laborador incondicional en tot el que li se demana, i com no, també és soci i “fan” de l’Associació de Veïns. No debades, “allà pels anys 90, quant en l’Associació s’hi organitzava la cavalcada dels Reis Mags, jo he fet un grapat de vegades de rei. I també he actuat en la meua rondalla tan en el berenar de la gent major com en les festes del barri”... continua
LL63, MANUEL GRAMAGE
Des de la revista el Llombo volem donar una certa continuïtat a una secció que creguem important per què, d’alguna forma, ens acosta a aquelles persones que per la seua trajectòria han tingut una certa notorietat al barri. El nostre personatge aquesta vegada és el senyor Manolo, un veí del barri, ja major. Viu junt a la seua esposa Lola, amb la qual ha compartit “tota una vida” –60 anys de matrimoni–; en un pis de l’avinguda del Comte de Torrefiel, molt a prop d’on han viscut sempre, en el Regall. La fotografia d’aquest matrimoni va eixir publicada en aquell exitós llibre editat per l’Associació de Veïns: El Llombo apunts i records, com una de les famílies carismàtiques del barri. Però abans de seguir hi ha que identificar com cal al nostre personatge: ell és Manuel Gramage Terol, si bé és més conegut per Manolo el Taütero... continua
LL63JOSÉ UREÑA GENOVEVA, EL PORTERO
A pesar dels seus 85 anys complits, per als coneguts, sempre serà Pepito, tal vegada degut a una costum antigament d’aplicar al nom dels xiquets el diminutiu, o també pot ser per la seua curta estatura, ja que una malaltia li va impedir créixer com cal, quan tots els membres de la seua família són d’una alçada considerable. Baix d’estatura, però gran en personalitat, ingeni i iniciativa. Pepito és tot un referent al barri... continua
LL65. JOSE MARÍA SANZ IMILAGROS TORRÓ
De vegades, vegem les persones passar pel nostre costat, les saludem, i es queda ací el costum, com una rutina. Fins que un dia, alguna cosa, fa que ens fixem més detingudament en els detalls, en les persones; en definitiva, que els prestem un poc més d’atenció... continua
LL66, EDUARDO ALONSO
El nostre personatge ha segut un home molt conegut; hui, ja jubilat, acudeix diàriament al centre cívic a fer la partida de dominó i conversar amb els companys. Quant fa bon temps, el podem veure gaudint de la natura en el parc del Llombo o pegant una volta pel barri; com que els anys no passen debades, es fa acompanyar d’un gaiato per a caminar més segur i es cobreix amb un barret, el que li dona un aire elegant. Des de fa alguns anys, alterna el puro amb el puret de regalíssia... continua | 0.834083 | curate | {"ca": 0.9709386806161, "en": 0.011333914559721011, "es": 0.016274338854984017, "de": 0.0014530659691950015} | http://avllombo.blogspot.com.es/p/gent-del-barri.html |
cawac_ca_20200528_12_112276 | Lliurament de diplomes dels cursos de ‘Converses en Castellà’ i de ‘Flequeria’
El director del Patronat de Promoció Econòmica, Gerard Guiu juntament amb la president de PROSEC, Carles Enjuanes Llop, han lliurat els diplomes corresponents als cursos de Converses en Castellà i de Flequeria.
En conjunt aquests cursos de formació han comptat amb l’assistència de 30 persones nouvingudes de diferents països i en total s’ha impartit més de 300 hores de formació.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins del projecte comunitari EQUAL BABEL del Fons Social Europeu desenvolupat en el territori lleidatà. Un dels objectius d’aquest projecte és lluitar contra totes les formes de discriminació i desigualtat que tenen lloc al mercat de treball, en aquest cas aquelles que es basen en el racisme i la xenofòbia. | 0.816108 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diputaciolleida.cat/actualitat/noticies/1789/lliurament-de-diplomes-dels-cursos-de-converses-en-castella-i-de-flequeria |
racoforumsanon_ca_20220809_2_80739 | Tant simple i a la vegada transmet tant...
I ací la millor estelada:
fap fap fap | 0.464455 | curate | {"ca": 0.8589743589743589, "en": 0.14102564102564102} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_14892 | SITGES (BARCELONA), 13 oct. (EUROPA PRESS) -
L'actor Charlie Sheen interpreta un home ensorrat tot i que totalment còmic en el nou film de Roman Coppola --fill del cineasta Francis Ford Coppola--, 'A Glimpse Inside the Mind of Charles Swan III', projectat aquest diumenge en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges.
A Los Angeles de luxe, la vida de Charles Swan és perfecta fins que la seva núvia l'abandona, i, per recompondre's, Charles tindrà l'ajuda dels seus excèntrics amics, en una faula que entronca l'imaginari de Wes Anderson i que té la interpretació de Bill Murray amb aires de John Wayne.
La pel·lícula està produïda per Roman Coppola i Youree Henley amb guió de Coppola, i la interpretació de Katheryn Winnick i Jason Schwartzman, en una faula plena d'extravagants personatges que busquen la felicitat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.544079 | curate | {"en": 0.04345576823590274, "ca": 0.6994309363683394, "es": 0.2571132953957579} | : /gent/noticia-charlie-sheen-encarna-home-ensorrat-molt-comic-nou-film-roman-coppola-20131013182024.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_146572 | Jaume Nolla Martí, el radiofonista que interpreta el popular senyor Marcel·lí al programa Versió RAC1, anirà de número 2 a la llista del Front Nacional de Catalunya. Així figura en els llistats de candidatures que publica avui el DOGC. Nolla, de Vilallonga del Camp, va rebre el 2015 el premi Ràdio Associació de Catalunya al professional de l’any, en reconeixement “a la seva professionalitat, coneixement del mitjà ràdio i treball de documentació i estudi del tarannà català”. El jurat va destacar el seu “rigor” per “consolidar el personatge Marcel·lí Virgili que dona la rèplica, subratlla i acompanya Toni Clapés en la presentació d’un programa d’èxit, que combina l’entreteniment amb l’actualitat”. També ha publicat diversos llibres i és articulista a El Punt Avui i al Diari de Tarragona.D’aquesta manera, Jaume Nolla, farà tàndem electoral amb Albert Pont, que ja va transcendir dies enrere que seria el cap de llista de la formació. A la resta de demarcacions el FNC tindrà aquests caps de llista: Enric Arau (Girona), Maria Montserrat Guasch (Tarragona) i Magí Hildebrandt (Lleida).Larepública.cat
De moment, la gent que presenten no sembla que siguin gaire franquistes i neonazis.
La ultradreta actual ja fa anys que no és aixó que dius.Menys potser els grecs que si que eren directament neonazis amb estetica, actituts... la resta no són així sobretot els seus caps polítics visibles.
És que la dreta anti-immigració grega va governar... Amb Syriza. Posant un ministre de defensa. Albada Daurada són nazis, dels de veritat.
Compte amb l'extrema dreta grega, perquè n'hi ha de nazis i n'hi ha d'anti-nazis, el cas de què parles és d'aquests darrers. | 0.844876 | curate | {"ca": 0.9315151515151515, "es": 0.0503030303030303, "fr": 0.01818181818181818} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_94424 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesse que moltes vegades em senc fortament temptat a enviar la monogàmia a fer la mà.
I per què la monogàmia i no la vida en parella? Podries cardar amb qui vulguis, quan vulguis i sense molestar a ningú. | 0.669716 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_666412 | Mar 26, 2019 // publicat per Editor El Pont // Blog, Notícies, Recensions // Comentaris tancats a EL NÚVOL POÈTIC. Nou projecte d’Artur Àlvarez que inaugura amb la poesia de MANEL PITARCH.
El NÚVOL POÈTIC és un nou projecte artístic del cantautor castellonenc ARTUR ÀLVAREZ.
https://www.arturalvarez.com/el-nuvol-poetic
https://arturalvarez.bandcamp.com/…/les-clivelles-del-temps… | 0.487082 | curate | {"ca": 0.723404255319149, "en": 0.11702127659574468, "fr": 0.1595744680851064} | https://www.elpontdeleslletres.cat/category/blog/noticies/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_55897 | Des del segon llac de Tristaina ens desviem cap al camí que capgira tots els llacs direcció el port de Tristaina. Després seguim la carena oest fins al cim i baixem pel camí normal. Compte alguns trams són aeris i una caiguda pot tenir greus conseqüències. Aquest recorregut necessita material i coneixements adaptats. | 0.712182 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.guia-muntanya-pasapas.com/post/circular-al-pic-de-tristaina-1 |
mc4_ca_20230418_5_555838 | Què és una malaltia irregular? - Enciclopèdia Respostes - Coneixement enciclopèdic del Món
preguntes :Què és una malaltia irregular?
Visitant (157.49.*. *)[Kannada ]
No és una malaltia congènita que neix. La mare durant l'embaràs exposició nociva als factors ambientals, com ara pesticides, dissolvents orgànics, metalls pesats i altres substàncies químiques, o l'exposició excessiva a una varietat de llamps, o prendre certs medicaments, o infectades amb certs gèrmens, i fins i tot algunes aficions hàbits, com sauna ( bany de vapor) i l'hàbit de la dieta, que poden causar anomalies congènites fetals, però no una malaltia genètica. | 0.72602 | curate | {"ca": 0.9507154213036566, "en": 0.0492845786963434} | http://ca.swewe.net/answers.htm/?1000007361&Qu%C3%A8_%C3%A9s_una_malaltia_irregular_ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_771264 | "usuaris tots" Em plau obrir aquest fil, espero que no sigui repetit, si ho és ja me'l tancareu per a major glòria del xat i els seus usuaris. A mi: Eva Aitor Feel_free Noicat Member One Dixie martetacat15 Francesca Gatzara Trinidad un que té nom de número de telèfon (tot de nombres) Nurietta Aina Lisboeta Benjamí alemany Consuelo de gralla CAT.N.AZ Yagooar Dels PPCC Bikerbaixcamp Rei del Mam Tracalet Esperanza Mr molt honorable Benach Wolfram, Nerea , Santiago i altra màfia () colombina i altres que em descuido, companys de "discussions", nastiquers, gent del Camp, del fòrum de llengua, de política... Vinga, és el vostre torn!
Jo vull conèixer a tots els que em vulguin conèixer a mi.
Jo et vull conéixer a tu (Així a mi ja em vol conéixer algú) xDDDDDDDDDD
Nerea escrigué: (Així a mi ja em vol conéixer algú) xDDDDDDDDDDPodries haver dissimulat una mica no?? ?
´s que dissimulo molt malament, llavors, directament ho dic XD | 0.859662 | curate | {"ca": 0.9989212513484358, "fr": 0.0010787486515641855} | |
macocu_ca_20230731_1_345571 | Uncategorized
Ahir al 59 Segons vam debatre de les recurrents retallades. Recurrents com a argument de debat periodístico-polític dels últims mesos. Sembla que no en sabem d’altra. Tot i que ahir al 59 val a dir que també vam garlar d’altres coses. Ho vam fer amb José Zaragoza, del PSC, que ens va parlar (sense deixar [...]
Ahir nit vam tractar a can El Debat de Btv, presentat pel Jordi Llompart, les mítiques retallades i la reacció de la societat davant la crisi. Un debat molt animat i on van sortir molts ítems, en intercanvi del tot civilitzat amb Joan Carles Girauta, Salvador Cot, Montserrat Nebrera, Rosa Cullell, i amb el professor [...]
Robert McNamara va ser un dels homes clau de l’administració del president John Fitzgerald Kennedy. Com a secretari de Defensa va haver de gestionar políticament la guerra del Vietnam. Més endavant culminaria carrera com a president del Banc Mundial, però segur que a més d’un li deu sonar perquè és el protagonista del gran documental [...]
Convergència té un problema. I es diu Duran i Lleida. Però és que el pack del sobiranisme en té un de molt més important i és un moviment fill de Caïm. Arrel de l’èxit de les consultes de diumenge passat a Barcelona i 20 altres municipis sobre la independència, s’afina el diagnòstic. I no per [...]
Avui la secció de can Tot és molt confús ha estat especialment... idem. Ara! Festivalera com sempre, i parlant de coses divertides sobretot per a la malaltada... això sí! : apta per a tots els públics. Avui hem parlat les conseqüències de la consulta del 10-A sobre la independència... sobre l’Hereu... sobre en Duran... en Mas... [...]
La mítica obra de Jules Verne Viatge al centre de la Terra presentava un objectiu clar: arribar allà on ningú no ho havia fet abans. Aquest viatge, quan va ser concebut pel genial autor francès, l’any 1864, va ser sinònim de novetat, d’atreviment. Ara, quan segles més tard ens plantegem el viatge al centre més [...]
Somriure lluent, barbeta prominent, i sap que és guapo. Parlem del president Artur Mas? No, és Buzz Lightyear, el popular astronauta coprotagonista de la saga de pel·lícules animades Toy story. Aquesta setmana, la seva frase més famosa l’ha aproximat a Mas: “Fins a l’infinit i més enllà!”. El president l’ha utilitzat per agafar impuls, emulant [...]
Ahir Artur Mas va fer balanç a Palau dels 100 primers dies del seu Govern. I les crítiques, és clar, van començar abans i tot que es posés a parlar. És el que hi ha. Ens ho fem tot a sobre. Una crítica de primera hora, abans i tot que Mas es disposés rere el [...] | 0.784137 | curate | {"en": 0.017391304347826087, "ca": 0.9569169960474309, "es": 0.009486166007905139, "it": 0.005533596837944664, "pt": 0.0015810276679841897, "eu": 0.00909090909090909} | |
mc4_ca_20230418_2_484593 | Home > Search Results: Novel·la detectivesca
Traces : Catalan language and literature database 459 records found 1 - 10 jump to record: Search took 0.00 seconds.
Tots els misteris de cambra tancada, de Poe a Pedrolo / Milian, Àlex
Amb motiu del 211è aniversari del naixement d'Edgar Allan Poe, l'autor que va inventar la novel·la de detectius i alhora va escriure el primer misteri de cambra tancada (locked-room mystery), 'Els assassinats del carrer Morgue' (1841), es ressegueix breument la trajectòria d'alguns dels autors que han jugat amb aquest subgènere. [...]
El Temps, Núm. 1857 (14 gener 2020), p. 38-42 (Mirador)
Novel·la negra / Ara Llegim
Es destaquen deu títols recents dins del panorama de la novel·la negra.
Ara. Ara llegim, 20 abril 2019, p. 16 (Especial Sant Jordi 2019)
Traces : Catalan language and literature database : 459 records found 1 - 10 jump to record:
Novel·la detectivesca in Google Books
Novel·la detectivesca in Google Scholar
Novel·la detectivesca in Google Web Novel·la detectivesca in INSPIRE
Novel·la detectivesca in NEBIS
Novel·la detectivesca in Scirus | 0.656555 | curate | {"ca": 0.7432558139534884, "en": 0.19813953488372094, "pt": 0.0037209302325581397, "es": 0.05488372093023256} | https://traces.uab.cat/search?ln=en&f1=keyword&as=1&p1=Novel%C2%B7la+detectivesca |
mc4_ca_20230418_8_141399 | PROJECTE ELS ALIMENTS 2n PRIMÀRIA
Les nenes i els nens de 2n de Primària fem un treball per grups d’experts. Cada grup ha preparat una part del projecte i ho ha exposat a la resta de companys i companyes. Després hem realitzat menús amb els 3 grups d’aliments!
VISITA DE LA MARE DEL JOEL
La mare del Joel de 1r, la Roser, ha vingut a la classe a explicar-nos un projecte molt interessant: la història de la Mar, una nena sorda. La Mar té un Mic molt especial que se l’il·lumina el nas quan percep un so. Així, els nadons sords poden anar fent l’aprenentatge de quan emeten un so i quan no. La Roser també ens va explicar que la Mar porta implants coclears i que gràcies a ells pot escoltar i ha pogut desenvolupar el llenguatge oral. Vam poder veure vídeos de la Mar i un vídeo on ens donen indicacions de com actuar si tenim un amic o amiga a la classe que porti implants coclears com la Mar. Volem donar les gràcies a la Roser per aquesta experiència tan enriquidora dins del projecte “Els 5 sentits”. Donar les gràcies també a totes les persones que innoven i lluiten per ajudar als qui més ho necessiten.
ENGLISH CONTEST 2020
We celebrated the award ceremony of the Shakespeare first writing in English. Twelve students from 1st to 6th grades were awared with a diploma and a sandwich wrapper with the school logo. Congratulations! | 0.751915 | curate | {"ca": 0.8113636363636364, "es": 0.019696969696969695, "en": 0.16893939393939394} | https://escolesmdp.org/capellades/educacio-primaria-blog/ |
mc4_ca_20230418_6_298941 | Familienfreundliche Fewo in Weilheim - Pisos per llogar a Weilheim an der Teck, Baden-Württemberg, Alemanya
Othmar és un Superhost.
Resposta de Othmar:
Allotjament a càrrec de Othmar
Weilheim an der Teck, Alemanya · Membre des de abril de 2016
Othmar és un Superhost · Els Superhosts són amfitrions amb experiència i molt bones valoracions que s'esforcen perquè els seus hostes gaudeixin d'una estada inoblidable.
Descobreix altres opcions a Weilheim an der Teck i els seus voltants
Més llocs on allotjar-te a Weilheim an der Teck: | 0.627629 | curate | {"de": 0.20419847328244276, "hu": 0.04389312977099236, "ca": 0.7519083969465649} | https://www.airbnb.cat/rooms/12644909?location=Hattenhofen%2C%20Alemanya |
mc4_ca_20230418_2_456623 | “Volem donar als clients els millors productes d'inversió”
És un projecte d’intraemprenedoria d’Andbank Espanya. La iniciativa del grup financer és un neobanc que ajuda a gestionar els estalvis dels clients a través d’una plataforma virtual. Va sorgir el 2016 i en un any han multiplicat per cinc el volum de negoci.
Actualitzada 27/07/2020 a les 21:14
D‘on va sorgir el projecte de MyInvertor?
MyInvestor va sorgir el 2016 arran d’un projecte d’intraemprenedoria dins d’Andbank Espanya perquè volíem veure fins on podíem créixer i innovar. Jo m’hi vaig incorporar l’estiu passat i des de llavors hem multiplicat per cinc el volum de negoci i ens hem situat en el número u a Espanya.
Quina és la motivació i objectiu de la iniciativa?
La part més filosòfica és que volem donar al client els millors productes d'inversió a un preu molt competitiu i ho fem a través d'una estructura de costos molt baixa i que aquesta reducció pugui anar directa als nostres clients.
El client aprèn a autogestionar-se en la cultura financera.
Correcte. Tenim un equip de dues persones que es dediquen a realitzar formacions en línia perquè els clients aprenguin sobre la cultura financera, perquè la gent pugui autogestionar-se a través de la nostra plataforma. Estaria bé que a l’escola també ensenyessin conceptes financers.
MyInvestor espera ser una escola financera?
Aspirem a arribar-hi, és la nostra ambició. Amb tot el tema de la Covid-19 hem crescut moltíssim perquè la gent està cansada del banc tradicional, han perdut la confiança i nosaltres som l’alternativa, on només agafa els paquets que vol i som fidels amb els clients.
Quins beneficis aporta al client?
Les xarxes socials ens permeten estar en contacte permanent amb els nostres clients i estar atents al que demanen i necessiten. Tampoc som una cartera de productes tancats, anem creixent i veient què ens diuen els usuaris i ho incorporem. Oferim una atenció integral i tranquil·litat.
Qui és la Júlia?
És la nostra assessora virtual, un projecte que aprèn a mesura que se li incorporen inputs nous. Cada vegada va aprenent del que no sap respondre i es va renovant. Igual que el nostre projecte, que va millorant dia a dia. Tot i que també tenim el servei de call center per als clients que tenen dubtes i la Júlia no sap respondre.
Sent un projecte virtual, quin impacte ha tingut el coronavirus?
No hem perdut ni un dia de feina. La pandèmia ha estat una oportunitat per créixer i per agafar volum, la gent ha aprofitat per replantejar-se les despeses i hipoteques. Tot i que hauríem preferit no passar per aquesta situació.
Plantegeu desenvolupar productes similars en un futur pròxim?
Estem completament oberts a les necessitats del client. Els escoltem i adeqüem el projecte a les seves demandes. No sé el que serem d’aquí a un any però n’estic segura que no tindrem el mateix producte. | 0.802904 | curate | {"ca": 0.9640825035561877, "fr": 0.003200568990042674, "pt": 0.015291607396870554, "en": 0.011735419630156473, "hu": 0.005689900426742532} | https://www.diariandorra.ad/noticies/la_contra/2020/07/27/volem_donar_als_clients_els_millors_productes_inversio_164506_1135.html |
mc4_ca_20230418_2_175192 | Maite Salord » Blog Archive » Líders
Des de fa un temps, no sé si són manies meves, però tenc la sensació que només es parla de “líders” i “lideratges” polítics: abans de la moció de censura, Ciutadella necessitava un alcalde(ssa) que lideràs, no es cansaven de repetir des del carrer Sud; la regidora dimiteix perquè l’alcalde no lidera l’equip de govern, ens arriba d’Es Migjorn; la Merkell és una autèntica líder; com era en Felipe González, comparat amb un Zapatero que no li arriba ni a la sola de les sabates, pensen molts; n’Edward Kennedy, mort avui, era, també, un gran líder, diu Obama, un altre gran lider, per cert; n’Aznar sí tenia fusta de líder i no en Rajoy; etc, etc.
I què vol dir “ser un líder”? Perquè resulta evident que és una cosa a la qual es dóna molta importància i que no és gens fàcil d’aconseguir, per altra banda. Segurament, algunes de les qualitats necessàries per exercir el lideratge, en qualsevol camp, podrien resumir-se en: ser una persona organitzada i amb capacitat de planificació; ser un bon comunicador; saber escoltar la gent; ser proper i accessible; saber fer feina en equip; saber ser decisiu; donar una imatge de seguretat i, en cap cas, d’improvisació; ser disciplinat i treballador, etc, etc. Quasi res!
Ja em perdonareu, però, a mi, així, de cop, quan em parlen de líders, el primer nom que em ve al cap és el del meu admirat (en som fan al féisbuc!) Pep Guardiola. Esclar que també hi ha líders polítics (com en tants altres àmbits), dins i fora de Menorca. Però, segurament, no tants com voldríem. Una altra cosa seria si el lideratge depengués de l’afany de protagonisme; o de la capacitat per establir polèmiques amb els contrincants; o de la facilitat per prendre decisions de cara a la galeria; o per saber negar, sense cap vergonya, els errors més evidents; etc, etc. O per tot plegat. Tot el que, fixau-vos-hi bé, en Guardiola no faria mai.
2 comentaris a “Líders”
# Maria de Moià Escrit el 11 set. 2009 a les 18:47
(per diferenciar-me d’altres Maries i Maries Florits…)…
Fa dies que trob curiós que ningú apunti res en aquest comentari. el mir, el torn a mirar. És el que he llegit més vegades!
Afegiré unes quantes qualitats per al lideratge: tenir un projecte engrescador, capacitat d’ilusionar…
# Maite Salord Escrit el 11 set. 2009 a les 20:48
Maria, jo també em demanava per què no hi havia comentaris. De fet, fins avui, trob que era de les poques, o l’única entrada, que no en tenia. Gràcies per rompre el gel! | 0.801065 | curate | {"st": 0.014687882496940025, "ca": 0.8914728682170543, "en": 0.004079967360261118, "it": 0.005711954304365565, "pt": 0.025703794369645042, "es": 0.04528763769889841, "fr": 0.013055895552835577} | http://maitesalord.cat/2009/08/26/liders/ |
mc4_ca_20230418_16_231090 | El món xino xano: Costa Rica III: Natura desbordada (Volcà Arenal i Monteverde)
Costa Rica III: Natura desbordada (Volcà Arenal i Monteverde)
Després de l'emocionant naixement de les tortugues creiem que la natura de Costa Rica ja no podia sorprendre'ns més. Peró llavors vam arribar a La Fortuna, el poble que descansa sota el Volcán Arenal. El volcà ideal, una presència imponent que amb la seva forma cónica perfecta representa com cap altra els llegendaris cims de foc que poblen llegendes, malsons i fascinacions.
El trajecte de Tortuguero a la Fortuna va tenir també cert caracter èpic, peró no ens allargarem amb els detalls. Simplement anotar que la "buseta" privada que havíem contractant, esperant que millorés les condicions del transport públic, era un trasto que no coneixia ni havia conegut mai el que és la suspensió i unes mínimes condicions higieniques, conduit per un suicida sense escrúpuls, per una carretera indecent. Si a aquests ingredients afegim que el viatge va durar gairebé set hores podreu fer-vos una idea de l'estat en que vam arribar als peus del Volcán Arenal. En benefici del conductor hem de dir que gracies a ell vam coneixer el que eren els mamonchinos, una fruita molt original, semblant als lichies pero amb la closca plena de pels a la que ens vam aficionarper la resta del viatge. Pero per la resta el viatge va ser accidentat. Així que la primera nit, que vam passar en una pensió cutre, ens la saltarem i anirem directament al migdia següent, quan vam tenir la sort d'entrar a la Soda La Cosecha.
Les "sodas" són petits i senzills restaurants on per pocs colones menges el plat del dia, generalment arroç amb frijoles acompanyat d'un tall de carn o peix a la planxa i un fresco. I la soda La Cosecha era especialment petita i especialment senzilla, però per compensar, la regentaven l'Isaias i la seva dona, que encara que eren gent senzilla tenien un cor enorme. Tan bon punt van saber que acabavem d'arribar a la Fortuna ens van començar a donar consells sobre el que podíem veure o visitar. L'Isaias, que havia treballat de chef en diversos hotels del poble, coneixia bé la zona i de seguida es va posar a fer trucades als seus ex-companys per saber quins eren els preus per passar la nit. Com que insistíem a trobar un hotel amb bones vistes al volcà ens va aconsellar l'Hotel Linda Vista del Norte i ens va dir que demanessim pel Fermín, un amic seu que ens faria bon preu. Expliquem tot aixo, perque ens va sorprendre l'amabilitat desinteressada d'aquesta gent a qui amb prou feines vam pagar 8 dólars per dinar tots dos.
Aquella mateixa tarda arribavem a l'hotel Linda Vista on les vistes realment eren impagables. Tan bon punt vam descarregar les maletes a l'habitació no vam poder evitar fer-nos un bany en les meravelloses piscines cosntruides cap al volcà i el Lago Arenal. I aquella tarda, tot i que el "coloso", que es com es coneix popularment el volcán Arenal, estava mig tapat pels núvols ens vam sentir els éssers més privilegiats del planeta.
La sensació de privilegi, no va acabar amb la posta de sol. Per la nit la natura estava disposada a seguir sorprenent-nos i ens va regalar amb un miracle lluminós de primer ordre. Primer van ser les lluernes, que es passejaven com petites fades entre els arbres per deliri nostre. I després, protagonitzant la nit, el volcà. En el fosc firmament s'intuïa el seu perfil colosal. Negre i obscur com la nit, amb el tímid avís d'un tró llunyà, deixava anar una espurna que anava agafant velocitat i cos i es convertia en un riu vermell ple d'afluents incandescents. Podien passar hores entre flamarada i flamarada, a vegades tan sols uns minuts. Però ja era igual, des de la primera erupció, el volcà ens va hipnotitzar i embolicats amb les nostres mantes no vam poder apartar els ulls d'aquella montanya màgica.
Una nit, dues nits, fins a tres nits vam seguir el mateix ritual com fidels devots. Sopàvem i ens instal·lavem amb un té o un cafè a la terrassa de l'hotel i comentàvem fascinats l'espectacle amb el Victor, el guarda. A més de vigilar l'hotel cada nit, el Victor, un simpàtic nicaragüenc, era l'encarregat d'avisar als guies locals quan l'Arenal estava lliure de núvols per tal que els tours poguessin apropar-se fins la zona on erem i contemplar el meravellós fenòmen. Divertit, ens va explicar, que després de més de deu anys d'observar-lo, se n'havia adonat que el volcà semblava esperar que marxés tothom per llençar les majors colades de lava. Per sort, nosaltres no depeníem d'un tour d'unes hores, perquè durant tota la nit gaudíem d'unes vistes privilegiades fins i tot des de l'habitació. Per això vam quedar-nos més dies dels previstos a la Fortuna. I allà ens hauríem quedat si el nostre viatge no hagués tingut que continuar.
Per sort les activitats a La Fortuna eren moltes i diverses i ni en tres dies no te les acabes. Aigües termals, canopy, tours en cavall... El turisme en aquest poble sota el volcà, com a Tortuguero, i en general a tot Costa Rica, ha despertat l'enginy dels empresaris locals. Per això, mentre esperàvem que arrivés la nit vam gaudir d'altres al·licients com l'excursió a la Catarata La Fortuna. Com tot regal valuós, per arribar fins la catarata, toca patir una estona. Has de baixar per unes escales empinades, irregulars i plenes de molsa. Avançar no era especialment fàcil, però envoltats d'un bosc humit meravellós ple d'olors, sons, colors i formes insòlites i noves a cada pas, en realitat no va ser un trajecte tan dur (pensar en que després hauríem de pujar-les era el pitjor). De tota manera qualsevol recança que puguéssin crear-nos aquells esglaons maleïts es va esvaïr quan vam arribar al petit paradís privat que hi ha als peus d'aquella escalinata salvatge. Completament sols, ens vem banyar als peus d'una cua d'aigua ensordidora, que queia amb una força fora de mida sobre les roques una platja d'aigua dolça mansa, celest i transparent, llar d'una familia sencera de truïtes. Una altra experiència privilegiada i en tan sols unes hores de diferència! Costa Rica estava resultant simplement meravellosa. Definitivament ens tenia captivats.
Després dels tres dies meravellosos que vam passar a la Fortuna vam fer cap a Monteverde. Aquesta vegada en cotxe llogat. Tot i que el pressupost no ens arribava per un 4x4, al menys conduiríem nosaltres per aquelles carreteres infernals. El camí va resultar espectacular. La natura exhuberant, constant de Costa Rica, ens va acompanyar durant les gairebé cuatre hores que necessites per recorrer els 120 kilómetres que separen aquestes dues poblacions. Boscos densos, cafetals, camps de plataners i llargues extensons de prats verds s'alternaven en un paisatge que a vegades semblava més propi de Suissa que de terres tropicals. Fins i tot alguns hotels d'aquells cims verds jugaven amb la similitud amb el petit país europeu i estaven construits al més pur estil helvétic. Per recuperar el nord en mig d'aquell paratge, vam parar a pendre un suc de canya de sucre. Per dos dólar vem tenir refresc i espectacle inclós, ja que el propietari del camp de canyes, ens va moldre en viu i en directe el dolc suc amb una maquina més vella que la tos.
Després d'aquest dolc parentesi vam arribar a Monteverde. Teníem reserva a un hotel recomenat per la Natacha i el Ben. En mig del bosc i a sols cinc minuts de Santa Elena, el nucli de població més gran de Monteverde, s'amagava el Rainbow Valley Lodge. Amb només tres habitacions, aquest hotel es propietat d'una texana afincada per casualitat a Costa Rica. Amb el seu espanyol macarronic ens va donar la benvinguda i ens va presentar la seva filla adolescent que ens faria d'interpret la resta de dies que vam estar allá. Tampoc no va caldre masses interpretacions, després de donar-nos les claus del "apartment" i una bossa de platans ja no vam necessitar gaire cosa més que gaudir de l'espectacle. Una bossa de plàtans? Si com ho sentiu, pero no es tractava d'un obsequi de benvinguda per tal que tastesssim els productes de la zona. Aquella bossa de platans era per alimentar els inquilins del bosc que teniem a dos pams del nostre porxo. I de seguida vam poder comprovar de qui es tractava. Primer va arribar el "Diablo", un pizote amb un budell buit, al que li va faltar temps per plantar-se davant la nostra porta. Aquell animaló extrany mig os, mig gos de cua llarga i expressiva ens mirava amb ullets afamats esperant que li tiressim un plàtan o el que fos. De fet, seguint les indicacions de la mestressa de la casa, després de llencar les restes orgániques del nostre dinar al pati del davant, el Diablo es va menjar el que quedava dels espagettis a la bolognesa amb un tres i no res. Pero el Diablo i la seva nombrosa familia, que va arribar unes hores més tard amb la mateixa gana, no eren els únics comensals del nostre bosc privat. El segon dia d'estar allà, mentre dinavem, van apareixer quatre micos caputxins i van fer bona feina amb els plàtans que els vam oferir. Amb la diferéncia que els pizotes de pelar no en sabien i els micos tenien una traça espectacular. Per un moment, mentre els observàvem divertits des de l'altra banda del vidre (en cap moment vam oblidar que eren animals salvatges) vam tenir la sensació de ser nosaltres els que estàvem tancats en una gabia del zoo. Dinar no vam dinar gaire, pero divertir-nos no sabeu com.
Si durant el dia el nostre porxo era un espectacle constant, ple de vida i colors, a la nit, tot i que vam fer l'intent de gaudir-ne amb una copeta de ron, se'ns presentava com un lloc fosc i amenaçador. Els arbres retorçats i tancats els uns sobre els altres, els sons misteriosos que feien cruixir les fulles i la obscuritat que ens envoltava ens recordava els pitjors malsons i históries de por de la nostra infancia. Així que com que a les set de la tarda ja era negre nit i el dia següent se'ns presentava mogudet a dos quarts de vuit ja roncavem com angelets.
El descans intensiu ens va anar la mar de bé perqué l'endema, a les sis del matí, ja ens havien col.locat l'arnés per començar la nostra aventura canopy. El canopy no és altra cosa que el nóm que li donen a les tirolines. De fet, de parcs de tirolines sobre els arbres hi ha per tot Costa Rica, pero els pioners van ser els de Monteverde, i més en concret els de Sky Adventures. Per aixo vam decidir escollir aquest parc d'aventures que inclou deu descensos per sobre el bosc, un didactic passeig de ponts penjats i un parc humit ple de colibrís. Tot i que no les teníem totes amb nosaltres ens vam deixar anar per aquells cables llarguíssims que creuaven de banda a banda el bosc nuvós de Monteverde. Amb més o menys traça, en parella, sols, ajudats pel vent o a vegades contra ell vam sentir l'adrenalina de volar per sobre els arbres fins a cent metres del terra. I si al principi ens va semblar un recorregut infinit, quan vam arribar al darrer tram hauríem tornat a començar.
Pero el nostre guia pel tour dels ponts penjats ja ens esperava per mostrar-nos els secrets del bosc nuvolós. Passejant pels llargs ponts que es gronxaven per entre els arbres vam descobrir que en aquell ambient frondós tot té una raó de ser. I vam entendre que ningú dona mostres de solidaritat més valuoses que la natura. Aquí els arbres no són sols un sol arbre, són la llar de fins a noranta especies diferents de plantes. Liquens, plantes enfiladisses, falgueres, lianes, orquídies... s'instal:len a les seves copes, a les seves rames, rodejant els seus troncs fins que t'és del tot impossible endevinar on comença l'arbre i on acaba la planta. Una simbiosi perfecte que a vegades acaba en tragedia perque les arrels, del pes que han de suportar, acaben per cedir i fan que l'arbre caigui. Un altre altra opció potser més romántica pels soferts arbres és la de la historia d'amor que protagonitzen amb les plantes epífites. Aquestes plates també anomenades estranguladores, en una abraçada mortal ofeguen fins a matar els arbres que els donen suport. Pero aquestes histories d'amor i de mort no acaben aquí, perque de cada tronc podrit neixeran noves plantes, nous fongs que donaran nova vida al bosc.
Un bosc voluptuós on a més de descobrir a cada passa plantes exotiques i bellissimes que no haviem vist mai no pots passar per alt els mil sons diferents que l'omplen. Dificils de veure per l'espessa vegetació ocells de tot tipus i tamany competeixen amb els seus xiulets, cants i refilades. Un boig concert que ni el més experimentat ornitóleg seria capaç de catalogar. I es que el bosc nuvolós és com una melodia de la sorpresa amb presents inesperats en cada racó. En un forat petit, humit i amagat pots trobar una tarántula adormida, sobre una fulla seca un centpeus camuflat, penjades d'un tronc orquidies del tamany d'un gra d'arroç i en mig del camí un escarbat de color verd iriscent a punt de sortir volant. I es que el bosc humit tropical tot i que les aparences enganyin no es verd, el verd es només un llenç sobre el que s'ha vessat tota la paleta dels colors.
I amb aquest paissatge increïble acabem i us convidem a gaudir de les fotos, elles us en donaran fe de tot el que expliquem.
Publicado por Xavi i Noe en 20:30
Me quedat sense paraules davant de les cròniques de les vostres aventures a Costa Rica i de les fotografies que ho il·lustren.
Així que apa, us estimo molt i us envio petons i abraçades.
3 de desembre de 2009 a les 0:27
on son tots els seguidors?
ja estan cansats
Hola Xavi, en el comentari que vaig posar em vaig oblidar de felicitar-te la onomàstica i això que no tenia altre pensamnet,així que un petonet amb un dia de retard.
4 de desembre de 2009 a les 21:02
La verdad es que casi cada dia entro en el blogger, y cuando pasa muchos días sin leer empiezo a pensar en que rincon estais que no podeis comunicaros con vuestros seguidores. Seguir asi de bien que el recuerdo sera para toda la vida. un beso muy fuerte
Costa Rica et deu haver inundat la ment de ideas i experiències fantàstiques...en una sola paraula brutal!! !
Salut als dos "sintecho"! !
8 de desembre de 2009 a les 0:42
Aquesta vegada la familia Juan guanya per golejada a tots els seguidors!!!! Feu una abraçada al Jan.
On sou la resta???? ?
Xavi i Noe (nosaltres estem a punt de pujar al Machu Pichu, per fi!!!!)
8 de desembre de 2009 a les 14:07
preciosas las fotos de Costa Rica III,el paradis seria algu semblant,anem recopilant lloç per propes viatjes.Bona pujada, per fi, al Machu Pichu. Petons
8 de desembre de 2009 a les 19:08
guapa, guapíssimaaaaaaaa. No t´escric mai comentaris, però avui m´he quedat taaaaaan copçada que no ho puc evitar (no per falta de ganes, eh! q quan acabo d mirar fotos, sobretot, ja he de sortir corrents cap a un altre lloc) Jo és q soc molt bèstia, el dia q m´hi poso, m´hi poso, i ara porto un empatx.... i un enveja.... i mira, ja estic treient la pols de les 2 guies de costa rica q estan al prestatge des de l´estiu de l´any passat. He de crear un plà, una estratègia per convèncer al pere, però ho he d´aconseguir! !
Seguiu disfrutant molt, moltíssim i més encara i seguiu regalant-nos aquestes imatges-resum tan precioses d la vostra aventura, encara q sigui des de la cadira, m´encanta seguir-vos :-)) ptons
La veritat és que no sé que dir!
Tanta natura m'ha enfarfegat una mica... ja sabeu: sóc excesivament urbanita.
Però celebro que ho esteu gaudint al màxim.
9 de desembre de 2009 a les 19:08
encara no he llegit la crònica, he passat directament a les fotos!! Veient les fotos, quina passada he disfrutat moltíssim,quina varietat d'animals,a veure si em dieu com es diu l'animal aquest queés una barreja entre vaca, cavall... que raro. i monos capuxins!! (són els de les fotos,no).
Merda, que acaba de marcar el dinamo de kiev contra el barça (han de guanyar per passar a 8ens). Al que anava, he disfrutat moltíssim, tant pels animals com per el lloc on us banyeu(estaveu sols?? ), l'hotel amb les vistes enormes.uff... quantes coses.
ja me fet la crònica jo sola mirant les fotos, ara vaig a llegir la de veritat.
Crec que de costa rica és el que m'ha agradat més, el tema de les tortugues em va cridar molt l'atenció però aquestes fotos... sense comentaris.
Que vagi bé la pujada al machupichu!!! Visca la coca pel mal d'altura.
9 de desembre de 2009 a les 20:52
Gracies seguidors. Ja sabeu que ens fa molta il·lusió llegir-vos.
I als que teniu ganes de conèixer aquest lloc no us ho penseu, es increïble!!!! Susana convenç al Pere i porteu al vostre encantador nen a veure les tortugues, fliparà! Als urbanites ni pensar-ho perquè les ciutats foten fàstic :)
Cris, ens has deixat amb l'incognita, que ha fet el Barçaaaaa????? ?
Petons a tothom i en breu nova crònica... encara de Costa Rica. Ja ja, anem una mica retrasats.
Dema si (al Machu Pichu "enchufats" de Coca)
Ya me he puesto al día de crónicas y fotos (es lo que tiene el hacer vacaciones fuera de temporada estival, que vuelves y tienes trabajo acumulado hasta hartarte).
Bueno, al leer las crónicas, veía las fotos y al ver las fotos, coincidían exactamente con las crónicas ¡Qué complemento más increíble!. No sé con qué quedarme, bueno sí, con la naturaleza (yo soy poco de animales ya os lo he dicho antes), pero esos árboles, musgos, flores, arbustos... que viven o sobreviven juntos me emocionan. Qué decir de ríos, cascada o volcanes humeantes...Ufff, me emociono yo sola. ¡Gracias por estos regalos que nos hacéis!
10 de desembre de 2009 a les 15:44 | 0.795686 | curate | {"ca": 0.92372634643377, "pt": 0.008151382823871907, "es": 0.057583697234352256, "sv": 0.0009315866084425036, "fr": 0.0002911208151382824, "nl": 0.001455604075691412, "oc": 0.0013973799126637554, "en": 0.0013973799126637554, "ro": 0.0025036390101892286, "it": 0.002561863173216885} | http://elmonxinoxano.blogspot.com/2009/12/costa-rica-iii-natura-desbordada-volca.html |
mc4_ca_20230418_10_676085 | EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA: La cristianització de Tenerife (The Christianitzation of Tenerife)
Publicat per Manel Jovani a 3:33 | 0.579326 | curate | {"ca": 0.7480314960629921, "it": 0.25196850393700787} | http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2019/09/la-cristianitzacio-de-tenerife.html |
mc4_ca_20230418_7_404362 | REVISTA DE GIRONA []
1676 [Refinar la búsqueda]
1 / 1676
Una Vila des del Ter / text: Pere Bosch
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 12-13 : il. (Una nova mirada de Valentí Fargnoli, 7)
Matèries: Fotografies ; Pobles
Matèries: Fargnoli Anneta, Valentí (1885-1944)
Cronologia: [1900 - 2020]
Autors add. : Lladó, Manel (Il·l.)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368967
2 / 1676
Conèixer l'ERAM : un recorregut per l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia / text: Jordi Dorca
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 24-27 : il. (Reportatge)
reportatgeConèixer l'ERAMUn recorregut per l'Escola de Realització Audiovisual i MultimèdiaL'ERAM és una escola universitària de referència a les comarques gironines per a totes les persones que volen formar-se com a professionals de la comunicació audiovisual i multimèdia i de les arts escèniques. Partint de tres pilars bàsics: la multidisciplinarietat, la flexibilitat i la lliure elecció de currículum, l'ERAM intenta fer front a la rigidesa del sistema universitari estatal per formar professionals polivalents i permeables que puguin accedir al món creatiu i laboral d'aquests camps tan importants en el canviant món d'avui.
Matèries: Centres d'ensenyament ; Indústria cinematogràfica ; Escoles tècniques superiors
Matèries: Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia : ERAM
Àmbit: Salt ; Girona, província
Cronologia: [1998 - 2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368972
3 / 1676
La Vall de Llémena / text i fotos: Oliver Adell
Adell, Oliver
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 28-41: il. (Reportatge fotogràfic)
Matèries: Fotografies ; Espais naturals ; Patrimoni cultural
Àmbit: Llémena, vall de
Cronologia: 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368978
4 / 1676
Lluís Motjé, l'ecologista que no volia ser-ho / Lluís Freixas Mascort
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 36-37 : il. (Biografia)
Aquest Sant Jordi s'ha complert un any de la mort prematura de Lluís Motjé, pioner de l'ecologisme, membre de la generació que va lluitar per la protecció dels aiguamolls de l'Empordà o de la zona volcànica de la Garrotxa. Va tenir un paper molt rellevant durant uns anys de destacada activitat pública que, desencantat, va abandonar per dedicar-se a la divulgació de proximitat, del territori on vivia i que apreciava.
Matèries: Moviment ecologista ; Conservació de la natura ; Espais naturals
Matèries: Motjé i Costa, Lluís (1958-2019)
Àmbit: Riudellots de la Selva ; Girona, província
Cronologia: 1958 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368979
5 / 1676
Restaurar l'Odèon : el somni pendent de Josep Recasens / Joan Barbarà
Barbarà i Puig, Joan
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 42-45 : il. (Història)
Quan el mes de juny de l'any 2001 el Teatre Municipal, equipament cultural emblemàtic de la ciutat de Girona, va cloure les portes per ser rehabilitat a fons, Josep Recasens va publicar un article intitulat "És possible recuperar el Teatre Odèon? ".
Matèries: Patrimoni cultural ; Edificis ; Sales de teatre ; Restauració i conservació
Matèries: Recasens Adroher, Josep
Matèries: Teatre Odeon de Girona
Cronologia: 1857 - 2001
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368989
6 / 1676
Acadèmia Coquard, rigor i humanisme / Jordi Aragonès
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 46-47 : il. (Història)
De vegades sembla que a la ciutat de Girona tot s'ha explicat. Malgrat això, sorgeixen històries que descobreixen èpoques interessants. L'Acadèmia Coquard forma part d'un temps força oblidat i que, això no obstant, va influir a bona part d'una generació.
Matèries: Centres d'ensenyament ; Escola privada ; Mestres ; Franquisme ; Depuracions polítiques
Matèries: Coquard, Santiago (1917-2002)
Matèries: Acadèmia Coquard de Girona
Cronologia: [1917 - 2002
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368994
7 / 1676
Pugnes entre monestirs / Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 48-51 : il. (Història)
Al segle xii, el monestir de la Grassa va prendre fraudulentament al monestir de Ripoll les rendes del vilar Aliè de Sant Andreu del Coll (a l'actual Garrotxa).
Matèries: Monestirs ; Rendes eclesiàstiques ; Edat mitjana ; Plet jurisdiccional
Matèries: Monestir de Santa Maria de la Grassa ; Monestir de Santa Maria de Ridaura
Àmbit: Llenguadoc - França ; Ridaura
Cronologia: [937 - 1130]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368981
8 / 1676
Cases que fan ciutat : la Casa Valls del carrer del Carme, una vila clàssica a l'entrada de la ciutat de Girona, obra de Josep Esteve Corredor / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 52-55 : il. (Arquitectura)
Les ciutats són, en bona part, la seva arquitectura. Edificis que en fistonegen els carrers i els donen un caràcter: menestral, burgès, senyorial..., aquell que permet albirar i conèixer la matèria humana de què estan fets els pobles, el seu actiu personal, les raons de les seves prosperitats i misèries. Les cases de les ciutats solen ser molt més que un aixopluc per als estadants. A voltes closca i cuirassa, també serveixen per emmarcar una personalitat, una trajectòria, un prestigi. A l'observador no se li escapa el seu valor simbòlic, que li permet aprofundir en petites parcel·les d'història ciutadana, que il·lustren, mudes, el nostre quefer pels carrers que trepitgem.
Matèries: Arquitectura civil ; Cases ; Famílies ; Arquitectes
Matèries: Esteve Corredor, Josep (1896-1965) ; Valls Gili, Antoni (1860-1938)
Matèries: Casa Valls de Girona
Cronologia: [1860 - 2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/368996
9 / 1676
La Força de la imatgeria festiva / Sònia Tubert, coordinació ; Cristina Cantal, Guerau Palmada, Ángel Vergé, [et al.]
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 64-93 : il. (Dossier)
Matèries: Tradicions populars ; Festes populars ; Imatgeria ; Bestiari
Cronologia: [2020]
Autors add. : Tubert i Torrent, Sònia (Ed.) ; Cantal, Cristina ; Palmada Auguet, Guerau ; Vergés i Gifra, Àngel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/369017 [Introducció]
10 / 1676
Florenci Crivillé i Estragués, l'ànima del Museu Etnogràfic de Ripoll / text i fotos: Judit Pujadó
Pujadó i Puigdomènech, Judit
En: Revista de Girona. Girona, núm. 320 (maig-juny 2020), p. 112-113 : il. (Un entre 750.000)
Matèries: Museus d'etnologia
Matèries: Crivillé i Estragués, Florenci (1948-....)
Àmbit: Seva ; Ripoll
Cronologia: 1948 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/369039
11 / 1676
El Maig des d'una plaça / text: Pere Bosch
En: Revista de Girona. Girona, núm. 319 (març-abril 2020), p. 12-13 : il. (Una nova mirada de Valentí Fargnoli, 6)
Matèries: Fotografies ; Places
Matèries: Fargnoli Iannetta, Valentí (1885-1944)
Àmbit: Cornellà de Terri
Cronologia: 1920; 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/361176
12 / 1676
Carme Busquets Julià : "Podem mesurar la temperatura, però no podem mesurar el dolor" / text i fotos: Judit Pujadó
En: Revista de Girona. Girona, núm. 319 (març-abril 2020), p. 112-113 : il. (Un entre 750.000)
Matèries: Metgesses ; Oposició política ; Antifranquisme
Matèries: Busquets Julià, Carme (1951-....)
Àmbit: Sant Jordi Desvalls
Cronologia: 1951 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/364953
13 / 1676
El Pont ressuscitat / text: Pere Bosch
En: Revista de Girona. Girona, núm. 318 (gener-febrer 2020), p. 12-13 : il. (Una nova mirada de Valentí Fargnoli, 5)
Matèries: Fotografies ; Ponts
Cronologia: 1908; 2020
14 / 1676
Jordi Frigola i Arpa : "Al final del franquisme vaig veure unes càrregues policials tan salvatges com les d'ara" / text i fotos: Judit Pujadó
En: Revista de Girona. Girona, núm. 318 (gener-febrer 2020), p. 112-113 : il. (Un entre 750.000)
Matèries: Franquisme ; Oposició política ; Antifranquisme
Matèries: Frigola i Arpa, Jordi
Cronologia: 1934 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/362666
15 / 1676
La Frontera invisible / text: Pere Bosch
En: Revista de Girona. Girona, núm. 317 (novembre-desembre 2019), p. 12-13 : il. (Una nova mirada de Valentí Fargnoli, 4)
Matèries: Fotografies ; Pas de frontera
Cronologia: [1659 - 2019]
16 / 1676
Josep Casadellà Oriol : "A l'abella l'has de tenir sempre darrera la floració" / text i fotos: Judit Pujadó
En: Revista de Girona. Girona, núm. 317 (novembre-desembre 2019), p. 112-113 : il. (Un entre 750.000)
Matèries: Apicultura ; Oficis ; Explotacions agràries ; Masos
Matèries: Casadellà Oriol, Josep (1950-....)
Matèries: Mas Font de Gualta
Àmbit: Gualta
Cronologia: 1950 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/361216
17 / 1676
Una Immensa catifa de setí blau / text: Pere Bosch
En: Revista de Girona. Girona, núm. 316 (setembre-octubre 2019), p. 12-13 : il. (Una nova mirada de Valentí Fargnoli, 3)
Matèries: Fotografies ; Platges ; Transformació urbana
Cronologia: 1928; 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/360198
18 / 1676
Miquel Serra Rafart : "Un cistell és ple de senyals" / text i fotos: Judit Pujadó
En: Revista de Girona. Girona, núm. 316 (setembre-octubre 2019), p. 112-113 : il. (Un entre 750.000)
Matèries: Botigues i comerços ; Oficis ; Cistellers
Matèries: Serra i Rafart, Miquel (1953-....)
Matèries: Can Rubau de Girona
Cronologia: 1953 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/360233/452202
19 / 1676
L'OJE, joventut i doctrina / Jordi Arbonès
En: Revista de Girona. Girona, núm. 319 (març-abril 2020), p. 22-27 : il. (Reportatge)
Acabada la Guerra Civil, l'Estat espanyol s'interessa per la joventut. Es tracta de crear una infraestructura potent a l'hora d'alliçonar les noves generacions perquè facin perdurar la dictadura franquista i el nacionalcatolicisme. El poder que s'imposa després de la guerra anul·la drets civils, culturals i humans. L'exercici d'aquest poder comporta repressió, venjança i submissió. Enmig de tot hi ha la mainada i la joventut. Uns nens als quals s'ha d'instruir a partir de les "virtuts" dels guanyadors.
Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Associacions ; Joventut ; Lleure
Matèries: Organización Juvenil Española : OJE
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/364877
20 / 1676
La Recuperació de les dunes litorals mitjançant una gestió sostenible / Francesc Xavier Roig-Munar, Carla García-Lozano
Roig-Munar, Francesc Xavier
En: Revista de Girona. Girona, núm. 319 (març-abril 2020), p. 36-39: il. (Medi ambient)
Matèries: Litoral ; Espais naturals ; Recuperació del medi ambient
Autors add. : García-Lozano, Carla
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/364885 | 0.473437 | curate | {"ro": 0.0018484288354898336, "es": 0.1713493530499076, "ca": 0.750184842883549, "pt": 0.02144177449168207, "cs": 0.0030499075785582253, "en": 0.012754158964879853, "it": 0.01922365988909427, "eo": 0.00018484288354898336, "sv": 0.002033271719038817, "de": 0.0024953789279112755, "fr": 0.00822550831792976, "ru": 0.007208872458410351} | http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=REVISTA%20DE%20GIRONA&indexSearch=RV |
crawling-populars_ca_20200525_2_968 | Mesures per la COVID-2019
Transport, espai públic i activitats
New post
Nitbus al 50 % per la COVID-19
La freqüència de pas del Nitbus passa dels 20 minuts habituals als 40 minuts
New 14.03.20
36.000 vehicles contaminants menys
Reducció d'entre 2 i 4 punts del nombre de vehicles contaminats que circulen per la ZBE
New 10.03.20
Dos nous aparcaments P+R
Cornellà de Llobregat disposarà properament de 140 places d'aparcament d'intercanvi
New 04.03.20
Nou Bus a demanda a Cervelló
Es posen també en marxa, dos aparcaments P+R al municipi
New 26.02.20
ZBE Rondes de Barcelona
Restricted access for polluting vehicles
New post
Impacte del patinet elèctric a la mobilitat metropolitana
Informe final
Publication dt., 10 des. 2019 14:20:00 +0100
Aprovació inicial del PMMU
Termini de presentació d'al·legacions i suggeriments obert fins al 30 de setembre
New post
Bicycle blog
Biking around the metropolitan area
New post
Transports to get to Barcelona-El Prat airport. | 0.366905 | curate | {"ca": 0.592948717948718, "en": 0.21367521367521367, "it": 0.03205128205128205, "de": 0.05128205128205128, "fr": 0.02564102564102564, "es": 0.038461538461538464, "el": 0.02564102564102564, "pl": 0.0202991452991453} | : /en/web/mobilitat/mobilitat |
mc4_ca_20230418_14_509839 | Sortides a Muntanya: Pas de Llevata (2435 mts.)
Horari; 2h 3m.
El poble de Taüll (1503 mts.) es desperta nevat.
La Teresa a la sortida de Boí-Taüll (2020 mts.) a 9 graus sota cero.
Pujant per la pista vermella direcció a l'estació intermèdia.
El Cerví de Durro (2630 mts.)
Publicat per Josep Mª Moyà a 19:28
Ostres, que valents, després de veure això quasi és millor estar treballant.
15 de gener de 2017 a les 18:25
Tot i les dures condicions meteorològiques, és cert que ens mou la motivació i les ganes de moure'ns.
Esperant ja la propera sortida.
15 de gener de 2017 a les 23:51
Mucho frio????? ?
16 de gener de 2017 a les 11:42 | 0.547988 | curate | {"ca": 0.7159090909090909, "it": 0.022727272727272728, "es": 0.2353896103896104, "en": 0.024350649350649352, "fr": 0.0016233766233766235} | http://josepmariamoya.blogspot.com/2017/01/pas-de-llevata-2435-mts.html |
macocu_ca_20230731_1_6860 | Espai.Mèdia
Sota el concepte d’economia de l’espai hi ha una aposta estratègica del Govern de Catalunya per impulsar un nou sector d’activitat econòmica i empresarial d’alt valor afegit social i científic. Totes les nacions desenvolupades del món, en major o menor mesura, comparteixen aquest objectiu. Però s’adverteix una gran diferència respecte dels decennis anteriors. Si fins ara la participació en aquest sector d’activitat estava reservada a les grans potències, la tecnologia i la democratització de l’accés a la mateixa han fet possible que ara siguin gairebé tots els territoris que decideixin prioritzar les inversions en aquest sector els que, d’una manera o d’altra, hi puguin participar activament. L’exemple dels petits satèl·lits que orbiten a baixa altura permet exemplificar aquest canvi radical en les possibilitats de tenir una participació activa en aquesta indústria de l’espai per part de territoris que fins ara en quedaven inexorablement al marge, com és el cas de Catalunya.
L’estratègia New Space, impulsada pel vicepresident Puigneró, pretén impulsar una indústria d’alt valor afegit que senti les bases del futur del país i que permeti consolidar-lo com un indret de referència també en l’àmbit de l’economia de l’espai. Fins al 2025 es pretén que, gràcies a l’impuls de les polítiques públiques i la col·laboració amb el sector privat, s’impulsi una nova indústria que generi 280 milions de facturació i creï 1.200 llocs de treball. El pinyol d’aquesta estratègia és l’Agència Espacial de Catalunya.
“Farem que l’espai de comunicació català disposi d’un mitjà en llengua pròpia que sigui referent en l’àmbit del sector espacial lligat a una activitat de futur que generarà canvis sistèmics en els models d’organització social i la vida de les persones”
New Space, en quan estratègia, pretén consolidar i maximitzar el lideratge de Catalunya en el camp dels nanosatèl·lits, multiplicar per 2,5 el teixit empresarial català vinculat al sector espacial i per 6 la seva facturació, disposar de noves dades que millorin la gestió de les necessitats d’altres sectors productius gràcies a l’observació espacial i afermar Catalunya com un territori que optimitzi les possibilitats i aplicacions de la internet de les coses.
Sempre en col·laboració amb el sector privat per multiplicar també les possibilitats de consolidar empreses d’aquest sector que ja són referents mundials com Open Cosmos, Sateliot, Pangea i Zero2Infinity, o l’aparició de noves, així com també treure el màxim rendiment als centres de recerca i innovació existents i que també puntuen alt en el terreny de l’excel·lència: el NanoSat Lab – UPC i l’IEEC.
Dificultats
Però aquest projecte, ambiciós i necessari, presenta dificultats directament relacionades amb el desconeixement per part de la majoria de la població, fins i tot entre els sectors més formats. La presentació del projecte general, i més particularment el llançament del primer nanosatèl·lit català, va provocar reaccions d’escepticisme (més enllà de les provocades per la lògica de confrontació política) que només s’expliquen per la desinformació.
Així mateix, la consolidació de qualsevol estratègia, tant governamental com privada, passa inexorablement per disposar de canals i eines de comunicació que facin possible avançar en el coneixement de la indústria espacial, així com multiplicar-ne l’interès i les expectatives, i fer visible tots els passos que es van produint a través d’una informació seriosa i responsable.
Malauradament, els mitjans de comunicació no tenen com a prioritat dedicar-hi recursos que facin possible l’existència d’un flux de comunicació permanent entre el propi sector espacial, els actors que en formen part i també la ciutadania. La pròpia dificultat tècnica de la matèria, i en conseqüència la necessitat d’invertir-hi recursos continuats per part dels mitjans de comunicació per poder entomar amb èxit el repte d’informar de manera continuada, són elements que expliquen aquest desert informatiu al voltant de la indústria de l’espai i les seves potencialitats.
“Espai.Mèdia és el primer mitjà de comunicació europeu de caire generalista i amb voluntat pedagògica centrat en exclusiva en l’economia i la indústria de l’espai”
És en aquest context que el proper 13 de setembre neix Espai.Mèdia, el nou mitjà periodístic que el Grup Comunicació 21 incorpora al seu conjunt de capçaleres per tal d’omplir aquest buit informatiu que va en detriment de la plena consolidació de l’economia de l’espai a Catalunya. El grup ja ha demostrat amb Exterior.cat i Comunicació21.cat el que és capaç de fer, i ara afrontarem el nou repte amb més experiència. El responsable d’Espai.Mèdia serà el periodista Quim Miró amb l’ambició d’informar cada dia amb rigor i de manera planera sobre totes les novetats que vagin produint-se al voltant del sector espacial català.
Farem que l’espai de comunicació català disposi d’un mitjà en llengua pròpia que sigui referent en l’àmbit del sector espacial lligat a una activitat de futur que generarà a llarg termini canvis sistèmics en els models d’organització social i la vida de les persones. En definitiva, Espai.Mèdia pretén facilitar la gestió del coneixement i sumar esforços als del propi Govern, als de les empreses privades que participen de l’estratègia New Space i als dels centres d’investigació, per convertir Catalunya en un referent de la cultura i el sector espacial. | 0.864699 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_529555 | Camisa fil coupè i brodat - Veure-ho tot - SPECIAL PRICES - Uterqüe España La comanda s’ha tramitat correctament. | 0.64398 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.uterque.com/es/ca/special-prices/veure-ho-tot/camisa-fil-coup%C3%A8-i-brodat-c1942015p8837594.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_368632 | http://www.naciodigital.cat/noticia/19118/bloody/saturday/ccn Nou “Bloody saturday” (dissabte sagnant) per l'independentisme. El Cercle Català de Negocis (CCN), l'associació empresarial independentista, ha patit avui en carn pròpia la desunió del independentisme. Tal i com ha anunciat Nació Digital, la junta del CCN ha convocat una reunió extraordinària aquesta tarda en què ha decidit cessar de manera provisional al seu president Ramon Carner per les “greus declaracions versades als mitjans de comunicació”. Carner va titllar aquest divendres de “representants del poder anticatalà” a Uriel Bertran i Alfons López Tena, els números 2 i 3 de Joan Laporta. Aquest ha estat un nou episodi del serial provocat pel fet que el CCN té representants a les llistes del 28 de Novembre a Rcat i SI. Joan Canadell, actual número 5 de la formació de Carretero, demanava menys representants del lobby empresarial a les llistes del SI. La temperatura va pujar fins que divendres, el mateix Carner carregava les tintes contra la formació de Laporta. Un misto que va acabar per encendre un foc que aquest dissabte ha estat apagat sense manies.Aquesta tarda, després d'una tensa reunió de dues hores de durada, la junta en ple ha comparegut davant la premsa per llegir un comunicat on s'anunciava el cessament del seu president i l'acceptació de la dimissió del secretari general de l'organització, Joan Canadell. El fins ara vicepresident del Cercle ha reconegut que l'entitat ha rebut “pressions de SI i Rcat per expressar el seu malestar amb els fets”. Carner, però, ha declinat assistir a la Junta.El CCN ha volgut deixar clar que “tot i ser conscients de la mala imatge que pot donar per l'independentisme d'aquest país aquestes tensions s'han de saber recollir”. Per altra banda l'associació empresarial ha reiterat que donen “el mateix suport a les dues úniques formacions que aposten per la declaració unilateral d'independència : Reagrupament i Solidaritat Catalana per la independència”. "Som transversaals i s'ha acabat" ha reblat un dels assistents. Jaume Vallcorba, fins ara vicepresident, ocuparà la vacant de Carner fins a ser ratificat per l'assemblea general de l'organització i Albert Codines assumirà pel mateix termini el càrrec de secretari general. "Participar en les eleccions de manera transversal"Precisament ha estat la participació "transversal" per a les eleccions del 28N de l'associació empresarial el que ha encès la crisi. Joan Canadell, pretenia que dos dels cincs membres del Cercle que concorren a les eleccions amb la formació de Joan Laporta abandonessin la seva candidatura. Per Canadell "no era transversal que el CCN tingués un representant a Rcat i 5 a SI". El cas és que per poder entrar a les llistes de Solidaritat el Cercle havia de presentar-se a les primàries en un sol bloc, per això els cinc noms. En canvi, pel que fa a Reagrupament, la transversalitat era un lloc al capdavant de la llista. Pels membres fundadors del Cercle, Carner "ha dinamitat" amb les seves declaracions l'objectiu del CCN, "la unitat a través de la neutralitat" de l'associació. Fonts de les dues formacions polítiques consideren que aquesta crisi “és una qüestió interna” de l'associació d'emprenedors sobiranistes.
Genial, ara ens quedem sense CCN. Felicitats a tots els solidaris que s'ho prenen com una victòria del seu partit.
Carmen escrigué: Genial, ara ens quedem sense CCN. [..]A quina escola de demagògia has assistit?Vares sortir-ne amb un Cum Laude, oi?
Ah no espera, que el fet que el secretari general plegui i el president sigui cessat, a més a més essent els principals fundadors de la organització, no vol dir res.Vergonya t'hauria de fer la ceguesa. Tot per defensar el teu partit, i no veus el que tens davant del nas.
Acusar sense proves son injuries i calumnies.Quina prova ha aportat en Carner que demostri la veracitat de les seves declaracions?La junta del CCN han valorat les declaracions d'en Carner com a "infracció molt greu"; tu no, oi?Jo hauria de sentir vergonya? Jo que no em canso de defensar els dos únics partits que ens poden dur al nostre alliberament nacional?I en canvi, tu no has de sentir vergonya quan el que estas fent és una campanya de desprestigi a SI amb greu perill de que contamini també RCat?El que tu estas fent és una irresponsabilitat... a no ser que el teu objectiu sigui generar desànim entres els votants indecisos.
Domingo escrigué: Acusar sense proves son injuries i calumnies.Quina prova ha aportat en Carner que demostri la veracitat de les seves declaracions?5 membres del CCN estan a SI i 1 a RCat, després de sol·licitar que s'equil·librés el nombre per a mantenir la neutralitat entre les dues formacions, els implicats s'hi neguen i el Sec. General dimiteix entenent que el CCN ja no és neutral.Motiu pel qual en Carner perd els papers...
La gent va a les llistes per voluntat dels partits, no del CNN, ia títol personal. No sé si a Rcat era un pacte CNN-RCat, però a Solidaritat els adherits vam escollir que hi anés aquella gent, que sí, eren del CNN, però no hi havia un pacte organitzatiu. Els socis del CNN poden anar a les llistes que vulguin en el nombre que vulguin i al CNN li ha de rotar.
Si hi van a títol personal, per què s'anomenen la candidatura del CCN?
això sabran ells... més enllà d'això, si tantes reticències tenien haurien d'haver-ho aclarit quan es presentaven (en un equip de 5) i podien fer-ho en un d emenys, o un sol. Més enllà d'això, no etenc el problema de si a un lloc n'hi ha 5 i a l'altre un. COm si un altre anés amb ERC... L'entitat simplement s'ha de limitar a recolzar en públic tothom que acceptés la DUI. I això és al marge del nombre de gent en llistes.
Tens raó en el que dius. Però no pots dir que hi anaven a títol personal i utilitzin el nom del CCN. M'entens la reflexió que faig?
Sí, ho entenc. El que vull dir és que SCI no podia limitar com es presentaven o quin estil de campanya feien els seus candidatables, però no és un pacte formal. Vaja, els adherits vam votar-los, efectivament influïts per la marca CCN, però la oficialitat o no d'aquest fet és assumpte intern seu. | 0.854805 | curate | {"ca": 0.9976874793524942, "es": 0.0023125206475057814} | |
wikipedia_ca_20230401_0_652765 | Rudolf Moralt
va ser un compositor, organista i pedagog musical alemany, particularment associat a Mozart i al repertori del seu país.
Nascut a Munic, hi va estudiar amb Walter Courvoisier i August Schmid-Lindner i va exercir com a "repetiteur" a l'Òpera Estatal de Munic amb Bruno Walter i Hans Knappertsbusch des del 1919 fins al 1923.
Va ser director d'orquestra del teatre d'òpera de Kaiserslautern (1923–28) i director musical del teatre d'òpera de Brno (1932–34). També va treballar a Braunschweig i Graz abans de ser nomenat director d'orquestra de l'Òpera Estatal de Viena el 1940 fins a la seva mort. El 1942 va realitzar una sèrie d'enregistraments de renom dirigint l'orquestra de l'Òpera Estatal amb la soprano austríaca Maria Reining.
Moralt, un director d'orquestra fiable, sense afectacions i profundament simpàtic, va ser responsable d'un alt nivell d'actuacions de repertori a Viena durant gairebé vint anys. Tot i que eclipsat pels directors més famosos de la seva època, va aconseguir, no obstant això, moltes representacions notables, especialment d'obres de Mozart, Wagner, Strauss, Pfitzner.
Va aparèixer amb freqüència al Festival de Salzburg i com a convidat a moltes altres ciutats europees i a Amèrica del Sud. Entre els seus discos s'inclouen un cicle de cèlebres anells, un notable "Don Giovanni" i un "Salomé" interpretat magníficament que demostra l'excepcionalitat de la seva música quan tenia un temps d'assaig adequat. Aquest enregistrament poc conegut es troba entre les millors realitzacions de l'òpera, marcat només pel cant fresc però lleugerament pla de Wegner.
Va morir a Viena, als 56 anys. | 1 | perfect | {"en": 0.008029647930821495, "ca": 0.9919703520691785} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=652766 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.