id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_18_22423 | Casa Particular Lipari Lipari Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Contrada Pulera Pianoconte, Lipari, Lipari, Itàlia, 98055 - Veure al mapa
Més informació sobre Casa Particular Lipari
Al visitar Lipari, vosté es sentirà com a casa a Casa Lipari, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Casa Lipari asseguren una estada plaentera als seus clients. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions de barbacoa.
L'ambient de Casa Lipari es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com jardí. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Casa Lipari és una selecció idònia per a la vostra estada a Lipari.
Cal que informeu el Casa Particular Lipari de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.793896 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/casa-particular-lipari/hotel/lipari-island-it.html |
oscar-2201_ca_20230904_6_184725 | Customize your search Gran enciclopèdia catalana ➤ Cerca predeterminada Cerca a tot el portal ➤ Gran Diccionari de la llengua catalana Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany Diccionari der aranés ➤ Tots els diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l’esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans ➤ Cronologia dels Països Catalans i del Món Anuaris de l’Enciclopèdia ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Totes les obres temàtiques
Cerca
Dóna't d'alta
Inicia sessió
Zona Prèmium
Surt
Gran enciclopèdia catalana
Maria Gaetana Agnesi
Matemàtiques
Maria Gaetana Agnesi
matemàtiques mat
Matemàtica italiana.
Milà, 16 de maig de 1718 — Milà, 9 de gener de 1799
Filla d’un professor de matemàtiques i educada en un ambient erudit, es féu remarcar per la seva precocitat, especialment en l’estudi de les ciències exactes, les llengües orientals i la filosofia. Després d’haver publicat moltes obres, la més important de les quals és Istituzioni Analitiche ad uso della gioventù italiana (1748), en què tracta de l’anomenada bruixa d’Agnesi, entre altres contribucions al càlcul diferencial, fou jutjada capaç, pel papa Benet XIV, d’ocupar la càtedra del seu pare a la Universitat de Bolonya. | 0.774994 | curate | {"ca": 0.9745194456861869, "it": 0.02011622708985248, "oc": 0.005364327223960662} | https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0001011.xml |
wikipedia_ca_20230401_0_253399 | Reeds Spring
Reeds Spring és una població dels Estats Units a l'estat de Missouri. Segons el cens del 2000 tenia una població de 465 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Reeds Spring tenia 465 habitants, 197 habitatges, i 123 famílies. La densitat de població era de 285 habitants per km².
Dels 197 habitatges en un 28,9% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 50,8% hi vivien parelles casades, en un 8,1% dones solteres, i en un 37,1% no eren unitats familiars. En el 31% dels habitatges hi vivien persones soles el 16,2% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,36 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,93.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 26,2% tenia menys de 18 anys, un 7,3% entre 18 i 24, un 29,5% entre 25 i 44, un 22,4% de 45 a 60 i un 14,6% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 36 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 88,5 homes.
La renda mediana per habitatge era de 25.982 $ i la renda mediana per família de 29.896 $. Els homes tenien una renda mediana de 25.000 $ mentre que les dones 18.125 $. La renda per capita de la població era de 13.103 $. Entorn del 9,9% de les famílies i el 18,4% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"en": 0.008583690987124463, "ca": 0.9835479256080114, "pt": 0.007868383404864092} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=253400 |
mc4_ca_20230418_17_158403 | Wikiloc | Ruta Charande - 1709 m (12-01-2019)
raquetes de neu (Rutes raquetes de neu a França → Auvergne-Rhône-Alpes → Engins )
Charande - 1709 m (12-01-2019)
703 86 0
Coordenades 1272
a prop de Engins, Auvergne-Rhône-Alpes (France)
Sortida amb raquetes al cim de Charande (1709 m) al massís del Vercors des del poble d'Engins. La ruta seguida puja pel Pas du Tracollet i baixa pel Pas de l'Ours i Les Merciers.
Des del pàrquing de l'església, pujarem 2 km per la pista forestal corresponent al GR 9, fins a una corba a esquerres marcada al mapa amb la cota 1186 m. Des d'aquí agafarem el camí a la nostra esquerra que puja més directe per dins del bosc. Aquest camí no té cap pèrdua fins als 1500 m on sortirem del bosc. A la plana, depenent de l'estat de la neu i de la traça, si la visibilitat no és bona (com era el cas avui) podem deixar de tenir punts de referència clars. Tot i així, progressarem sempre en direcció W cap a un petit refugi no guardat (1617 m), per tot seguit girar en direcció S uns metres abans d'atacar el pendent que ens permet accedir a l'aresta per un dels punts de feblesa de la paret: el Pas du Tracollet (1647 m). Un cop a l'aresta la recorrerem en direcció S fins al cim.
El descens el farem seguint l'aresta fins a un encreuament de camins amb un senyal que ens indica que estem al Pas de l'Ours (1649 m)on girarem a l'esquerra (E) per un camí estret encaixonat entre parets. Superat aquest baixarem fins al Gîte de la Molière (1562 m). Des d'aquí ens dirigirem en direcció S fins a trobar traces o un camí que baixi en direcció E. Nosaltres ens hem ficat camp a través per dins del bosc per tallar una mica de camí per camí més salvatge però practicable. Si no ens volem complicar la vida sempre podem seguir més endavant fins a trobar la bifurcació real. El camí ens farà baixar fins a les cases de Les Merciers on agafarem un petit carrer asfaltat en pujada que de seguida es convertirà en camí normal portant-nos de tornada a Engins.
Excursió a prop de Grenoble, força senzilla i variada i en general amb bona traça tot i no ser una zona tan freqüentada com d'altres. No deixen de ser 860 m de desnivell i gairebé 12 km, que per a una excursió amb raquetes són uns números gens menyspreables. Nosaltres hem trobat neu durant tot el camí, des del mateix poble d'Engins, tot i que les raquetes no ens les hem calçat fins als 1200 m.
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta Charande - 1709 m (12-01-2019) https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/charande-1709-m-12-01-2019-32172170 Salutacions, Wikiloc | Rutes del Món | 0.820958 | curate | {"nl": 0.017737485218762318, "pt": 0.03192747339377217, "en": 0.0303508080409933, "fr": 0.0031533307055577452, "ca": 0.9168309026409145} | https://ca.wikiloc.com/rutes-raquetes-de-neu/charande-1709-m-12-01-2019-32172170 |
dogv_ca_20231006_0_13089 | Llista provisional de persones admeses i excloses, nomenament del tribunal i data d'examen del procés selectiu per a cobrir tres places d'oficial o oficiala de segona. [2022/632]
(DOGV núm. 9269 de 02.02.2022) Ref. Base de dades 000859/2022
-
Anàlisi documental
Mitjançant el present edicte es fan públiques les llistes provisionals d'admesos i exclosos, la data del primer exercici i el nomenament del tribunal per al procés de selecció de tres places d'oficial de segona, dues d'obres i una de pintor, per concurs oposició promoció interna i per torn lliure, grup C, subgrup C2, aprovades per la Resolució número 0162/2022, de data 25 de gener, de la Regidoria Delegada de Recursos Humans, Projectes Europeus, Desenvolupament Local i Ocupació. (2021/S019/0007)
Primer
Aprovar la composició dels membres del tribunal de selecció d'aquest procés:
President: José Luis Chisbert Poncelas, cap de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Xirivella.
Suplent: Isabel Rodrigo Griñó, arquitecta tècnica de disciplina urbanística, cap de negociat de l'Ajuntament de Xirivella.
Secretària: M Teresa Fort Bolufer, tècnica de patrimoni i administració general, cap de secció de l'Ajuntament de Xirivella.
Suplent: M. Elena Giner Segarra, personal administratiu de nòmines de l'Ajuntament de Xirivella.
Vocal 1: Rafael Conejero Rodilla, arquitecte de Serveis d'Urbanisme i Oficina Tècnica, cap de servei de l'Ajuntament de Xirivella.
Suplent: Maria Ibáñez Sanchis, arquitecta Oficina Tècnica, cap de negociat de l'Ajuntament de Xirivella.
Vocal 2: Héctor Antolinos Turpín, delineant de l'Ajuntament de Xirivella.
Suplent: José Vicente Cebrián Graullera, enginyer de l'Ajuntament de Xirivella.
Vocal 3: Gabriel Monteagudo Bueno, oficial 2a d'obres de l'Ajuntament de Xirivella.
Suplent: Juan José García Cuartero, oficial 1a electricista, cap d'equip de l'Ajuntament de Xirivella.
Assessora jurídica: Julia Selma Pons, tècnica de recursos humans, cap de servei de l'Ajuntament de Xirivella.
Col·laboradora: M. Luisa Fabri Franco
Segon
Convocar el tribunal i notificar la present resolució al personal nomenat membre del tribunal, perquè puguen al·legar causa d'abstenció pels motius i en la forma que preveu l'article 23 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre de règim jurídic del sector públic.
Tercer
Aprovar la llista provisional d'admesos i exclosos al procés de selecció de tres llocs d'oficial d'obres de segona, per concurs oposició promoció interna i per concurs oposició torn lliure, grup C, subgrup C2.
S'acorda un termini de deu dies hàbils, a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, perquè els interessats puguen esmenar els defectes que n'hagen motivat l'exclusió o presentar-hi les al·legacions que creguen oportunes. Si hi ha al·legacions, seran resoltes en la resolució mitjançant la qual s'aprove la llista definitiva, que es farà pública en el DOGV; així mateix, es publicarà el lloc en el qual estarà exposada la llista definitiva i es publicarà també en la pàgina web (https://www.xirivella.es/es/ayuntamiento/ofertas-de-trabajo-rrhh/procesos-de-seleccion-2/concurso-oposicion-oficial-segunda-de-obras-y-oposicion-de-pintura/) de l'Ajuntament i en el tauler d'anuncis.
Si transcorregut el termini de presentació de reclamacions no se'n presenta cap, s'entendrà que les llistes estan aprovades definitivament sense que faça falta una nova publicació.
La resta d'exercicis i decisions que adopte el tribunal seran publicats a través dels anuncis en la pàgina web (https://www.xirivella.es/es/ayuntamiento/ofertas-de-trabajo-rrhh/procesos-de-seleccion-2/concurso-oposicion-oficial-segunda-de-obras-y-oposicion-de-pintura/) i en tauler d'edictes de l'Ajuntament.
Quart
Convocar els aspirants admesos el dia 9 de març a les 11.00 hores, en el Centre Juvenil, situat al carrer del Llevant UE, número 2, de Xirivella, per a la realització del primer exercici establit en les bases de la convocatòria.
Cinqué
Publicar aquest edicte en el DOGV i assenyalar que el llistat d'admesos i exclosos amb les dades personals completes es publicarà en la pàgina web i en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament.
Xirivella 25 de gener de 2021. El regidor delegat de Recursos Humans, Projectes Europeus, Desenvolupament Local i Ocupació: Francisco Roque Navarrete Martínez. | 1 | perfect | {"ca": 0.9827021972884525, "sr": 0.0023375409069658717, "es": 0.008415147265077139, "it": 0.0002337540906965872, "en": 0.004908835904628331, "fr": 0.001402524544179523} | dogv18005 |
macocu_ca_20230731_0_149428 | Pis a Centre Pineda de Mar
Característiques principals
Informació detallada
Pis 3 dormitoris assolellat a prop platja i estració amb traster i piscina
Ubicació
Centre
Referència de l anunci habitaclia/HLM2216: | 0 | curate | {"en": 0.15763546798029557, "ca": 0.8423645320197044} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_16199 | La nova emissora som.cat comença a emetre en l'àrea metropolitana de BarcelonaLa ràdio té per objectiu transmetre els valors de la nació catalana · Emet en el 94.2 de BarcelonaUna nova emissora de ràdio, Som.cat, ha començat les emissions en fase de proves fins que el dia 9 de setembre inauguraran les emissions en ferm. Es pot escoltar a l'àrea metropolitana de Barcelona a la freqüència 94.2 FM. L'emissora té per objectiu transmetre els valors de la nació catalana en l'àmbit de la llengua, la cultura, l'economia, l'empresa i la política. Som.cat es defineix com un canal de comunicació sense ànim de lucre. La nova ràdio emetrà cada tarda un magazín d'actualitat en anglès. De moment no la sintonitzo per internet, perquè està en fase de proves. Algú sap qui hi ha al darrere?, és independentista?
Això de sense ànim de lucre em no m'agrada gaire. preferiria que tingués ànim de lucre sempre respectant els valors de la catalanitat que diuen que respecten. Dins d'aquet marc han de tenir tants beneficis com puguin. | 0.815209 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_212220 | Institut – Espai TAC – Institut Narcís Oller (Valls)
Tag archives for Institut
Iniciem la formació mòbils.INO
coordinacioTAC 25 d'octubre de 2019 Iniciem la formació mòbils.INO2020-05-22T16:14:33+00:00
Pla mò / mò Nodes general pla mò (Node) Avantprojecte de centre A708 - Institut Narcís Oller - AvantProjecte Infografia Taller intern formatiu Inscripcions | 0.654085 | curate | {"ca": 0.9291784702549575, "en": 0.0708215297450425} | http://www.institutnarcisoller.org/espaitac/?tag=institut |
racoforumsanon_ca_20220809_2_322286 | Ja que en el fil "ser de dretes és ser imbècil" s'ha utilitzat el següent silogisme: Salvador Sostres és imbècil –> Ser de dretes és ser imbècil Jo col·laboro amb aquest altre: Molts joves d'esquerres són pollosos –> Ser d'esquerres és ser pollós. Posats a dir estupideses, bajanades, i generalitzacions absurdes i sense sentit... tot s'hi val, oi? No siguem tan sectaris, si us plau!
Millkor encara PEr ser d´esquerres s´ha de viure en una torre de mes d´un milio d´euros ( Montilla ) o en un gran duplex a Gracia com Saura O has de ser ric com Maragall o Serra Pero aquests fils son una perdua de temps , per començar aixo de dretes i esquerres ja es un burda simplificacio ,avui en dia la gent es massa complexa perque serveixin etiquetes tant burdes
La candidata de Palma d'EU, viu en un pis de luxe al centre i es passejava amb Mercedes durant la campanya electoral. Això la va perjudicar una miqueta i va fer un gran ridícul
Marisol Ramírez... EU, no els suport, preferesc abans els sociates.
Vaig estudiar amb ella i ens barallàvem perquè anava contra el català. Deia que no li donava la gana parlar-lo, que aquí era Espanya i no per això l'havien de tractar de forastera...
Te compadesc. Aquesta gent vol vendre que defensen el català però que en realitat funcionen tots en castellà. Quin horror de gent! | 0.836031 | curate | {"ca": 0.9477325134511914, "es": 0.026902382782475018, "pt": 0.009992313604919293, "fr": 0.015372790161414296} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_49091 | Títol de la col·lecció periòdica: Comunicació : revista de recerca i d'anàlisi / [direcció: Rosa Franquet Calvet, Carles Pont Sorribes]
Citació Bibliogràfica / Resum / Abstract
Article sencer
Pàgina 1 de 1
Primera Anterior
Anar a la pàgina:
Següent Última
-
Consultes i
suggeriments
Informació per
als distribuïdors
Dades de l´usuari/ària
Adreça electrònica
Contrasenya
Alta d´usuari/ària
Per a navegar pel portal necessiteu Mozilla o Microsoft Internet Explorer (recomanem la versió 5.0 o superior).
Amb altres navegadors i/o resolucions podria ser que visualitzéssiu incorrectament alguna de les pàgines del portal. | 0 | curate | {"ca": 0.9283333333333333, "en": 0.043333333333333335, "es": 0.02666666666666667, "it": 0.0016666666666666668} | https://publicacions.iec.cat/Front/X.do?method=start&LIST.ID=REVISTES_CIENTIFIQUES&moduleName=revistes_cientifiques&autor=Aira%20Foix,%20Toni |
macocu_ca_20230731_3_165440 | El seu vot, senyora marquesa
Ningú no encarna millor que Cayetana Álvarez de Toledo tot allò que va caure derrotat al final de la nit electoral del 28-A. Si com sostenen molts, en aquestes eleccions més que mai, es discutia sobre la idea d'Espanya, la concepció casposa, despectiva i puntimirada que defensa la XIII marquesa de Casa Fuerte ha quedat mig morta.
La millor notícia que va deixar la jornada electoral del 28-A va ser la clara victòria dels discursos inclusius, oberts i tolerants davant els eslògans excloents, tancats i intolerants. Va ser una mala nit per als qui, com la marquesa, entenen la política com la deslegitimació sistemàtica dels altres, un exercici permanent i indiscutible d'una autoritat que emana d'una suposada superioritat moral que ells mateixos s'atribueixen. Ells saben el que és bo i el que cal fer perquè el poder només s'exerceix legítimament quan l'exerceixen ells.
Paradoxalment, els qui només saben guanyar van perdre
Va ser una bona nit per als qui entenem que la política és el reconeixement dels altres i la recerca d'espais de compromís i cooperació. Paradoxalment, els qui només saben guanyar van perdre. L'Espanya de la plaça de Colom es va tirar pels balcons. La visió autoritària, jeràrquica, recentralitzadora i unitarista de l'Estat espanyol es va trobar amb l'evidència d'una majoria que defensa visions més horitzontals, plurinacionals i apoderadors. El somni reaccionari de tornar a concentrar tot el poder a Madrid ha xocat amb la realitat d'una societat plural i poliàrquica.
La victòria de l'esquerra i els nacionalistes i la fragmentació de la dreta obren una finestra d'oportunitat per al canvi constitucional i la modernització de l'Estat que convindria saber aprofitar amb intel·ligència i paciència. La història no tindrà pietat amb els qui deixen que es perdi. Seguir aferrant-se a la ficció de fer servir la Constitució com a botó del pànic davant de l'evidència plurinacional o continuar parlant de constitucionalistes i no constitucionalistes com si servís per a alguna cosa, només condueix a la malenconia i a la insignificança.
Preguntin-li a la marquesa si no em creuen. Després d'una delirant campanya on va evidenciar la seva monumental ignorància sobre Catalunya i la nul·la empatia amb les altres dones, va acreditar els seus problemes per distingir entre el sí i el no, o es va entossudir a demostrar que el groc no és propietat de ningú perquè tots els colors neixen lliures i iguals. Cayetana Álvarez de Toledo camina cap a la irrellevància de la qual, probablement, mai no havia d'haver sortit. | 0.865705 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_62061 | Activitats del dinamitzador
Des del Centre d’Empreses de Les Preses endeguem la segona edició del curs d’Alta Direcció de Pimes dirigit a petits empresaris de les comarques d’Osona i La Garrotxa i Ripollès. Aprofitant la proximitat actual, volem promoure al mateix temps de la formació la interacció entre els empresaris d’aquestes comarques. | 0.702503 | curate | {"ca": 1.0} | http://punttic.cat/perfil_activitat/229 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_172638 | Ja tenim els 8 equips que han passat a quarts. Qui voleu i qui no voleu Shalcke04 Fenerbasche Roma Chelsea Arsenal Manchester Liverpool Barça El sorteix serà divendres dia 14 a les 12 del migdia Vull que li toqui al Barça: Shalcke04 NO vull que li toqui al Barça: Chelsea P.D. L'entrenador de l'Inter ha dit que a final de temporada. Ja ens podem espavilar a fitxar a en Mourinho!
Està clar que els equips anglesos són els dificils | 0.753486 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_549635 | ricard font | Records de Terrassa
Ens ha deixat un amic, en Ricard Font
Avui tenim que comunicar-vos que ens ha deixat de forma inesperada l’amic Ricard Font.
Ara no estic amb ànims de fer-li un petit homenatge, que crec que es mereix.
Se, perquè així m’ho havia expressat, que s’estimava molt aquest espai i que cada dia hi entrava per veure si hi havia algun record nou i si hi era sempre tenia alguna cosa a dir-hi.
Qui vulgui acomiadar-lo dijous, dia 31 de gener, hi haurà la vetlla al tanatori de Terrassa i, el divendres 1 de febrer, es farà el funeral a les 11:30 a l’església del cementiri.
Sempre us deixo una fotografia en els records i avui he triat una foto seva personal al costat del seu 2 cavalls. D.E.P.
Etiquetes: ricard font
Records de Mossèn Garrit i la missa del Gall a la Mola
En Ricard Font ens envia una foto de la Missa del Gall a la Mola de l’any 2010, tot indicant-nos que quan era més jove hi anava amb Mn. Joaquim Garrit i Rigol. La missa era organitzada cada any per el Centre Excursionista de Terrassa.
I ens diu: “Mn. Joaquim no depenia de cap parròquia, als anys seixanta era un capellà obrer que treballava en una ferralleria, jo el recordo que va venir a buscar unes maquines velles a la Tintoreria Llanera amb un toro i una furgoneta. Ara que te 86 anys per fer unes reunions encara va cada setmana a Barcelona a peu per Collserola“.
Una altra anècdota que ens explica diu: “A la primera manifestació de capellans que va tenir lloc davant de la policia a via Laietana, Mn. Joaquim de les garrotades que li van donar li van caure les ulleres al terra, i per no perdre-les les anava buscant i mentrestant, com que no podia fugir, el policia l’anava garrotejant l’esquena”.
En Ricard també esmenta que “per no tenir de caminar tant a la nit, els deixaven la clau de la barrera de can Robert i podien aparcar a can Pobla“.
Finalment ens indica que “a la missa del gall de la Mola en el sermó Mn. Garrit ens va recitar el Cant espiritual: Palau i Fabre” que com que li va agradar mot ens transcriu a continuació:
que arribo a creure en tu – i penso creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o em sembla que em desperto,
i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto.
I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
Quan estic més despert i quan més adormit?
No deu ser tot un son i, despert i adormit, somni de la vida?
la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi
si no és així: sinó dient-te que no crec en tu.
Quina forma d’amor més estranya i més dura!
Quin mal em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara!
No em vulguis mal pel meu amor mesquí.
Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te:
Adjuntem unes felicitacions que es lliuraven als assitents a la Missa del Gall, una del 2011 i una del 2012 i de les que tant sols se n’editaven 200 exemplars.
Etiquetes: can Pobla, can robert, Centre Excursionista de Terrassa, Collserola, Missa del Gall a la Mola, Mn. Joaquim Garrit i Rigol, Palau i Fabre, ricard font, Tintoreria Llanera
L’amic Josep Badrenas ens obsequia amb un dels seus records tot recordant un post anterior en que parlàvem de “Al carrer de Sant Francesc s’hi feien sabates”.
I diu així: “Ampliant el que comenta en Ricard Font sobre el corrent de 125 volts, voldria fer un comentari al respecte. Efectivament, quasi tot el corrent era a 125 v. però també existia el de 220 que en deien “força”. Però el meu comentari no va per aquí. El corrent que la companyia elèctrica ens subministrava, en teoria havia de donar 125 volts, però la majoria de vegades no arribava ni a 50 i les bombetes feien una llum molt minsa, fins i tot en alguns moments ni s’encenien. D’electrodomèstics, al menys a casa meva, no en teníem, però els que en tenien algun no podien fer-lo servir perquè no tenia força per a funcionar. Els ramals de fils de corrent que sortien dels transformadors, eren molt prims i a mida que s’allunyaven del transformador, anava minvant la força i disminuint la llum de les bombetes, i als que els tocava cap al final del ramal, ja ni se’ls encenien, més encara quan hi havia molta gent amb els llums encesos que “xuclaven” del mateix ramal. Haurien fet més claror un grapat de cuques de llum. (“luciernagas”).
Jo recordo haver volgut escoltar la radio i no haver pogut posar-la en funcionament per manca de força del corrent que entrava (cal recordar que els aparells de radio de l’època que jo parlo, anaven amb làmpades o bugies que en deien, rés a veure amb els transistors d’èpoques més “modernes”). Penso que va ser cap als anys 60`s que es varen canviar les conduccions elèctriques dels carrers a 220 volts i tothom va haver de comprar bombetes noves i adaptar els electrodomèstics, qui en tenia, a la nova tensió elèctrica.
Al meu barri recordo haver conegut famílies que varen haver d’anar comprant bombetes de 220 a mida de les seves possibilitats, i lo que feien era tenir-ne un parell i anar-les canviant de la cuina al menjador o a l’habitació fins que poguessin comprar-ne més…. Sembla ciència ficció oi? doncs no; jo ho he viscut en directe. Això, repeteixo, ho vivia en el meu barri, a la perifèria de la ciutat i possiblement al centre de Terrassa tot això no va ser tant dramàtic….”.
Nota: Jo recordo que a casa el pare va arribar a tenir 5 transformadors: un per la televisió, un per la radio, un per la nevera, un per la rentadora i el cinquè per si s’espatllava un dels anteriors. Encara recordo aquells fils precàriament endollats i a vegades allargats amb cinta aïllant que poc a poc es desenganxava i feia que el perill de que saltessin els ploms fos constant.
L’anunci que il·lustra aquest record és d’unes radioles que venia un tal F. Matarrodona al carrera Sant Antoni, 11 i és de l’any 1929.
Etiquetes: F. Matarrodona, josep badrenas, ricard font, terrassa, transformador
Saló del restaurant
Segons ens ha fet saber l’amic Ricard Font:
Cal tenir en compte que el casino del Comerç era el dels menestrals, botiguers etc. i que el Gran Casino era el dels fabricants.
“Com que el meu pare n’era soci, jo vaig viure totes les etapes del Gran Casino, des de jugar a billar vigilat per en Sirarols, dinar amb en Pujador, jugar al quinto per Nadal, sopar i ballar per cap d’any i els diumenges, festejar amb la meva novia en els sofàs del pis de dalt, les festes al pati a l’estiu amb atraccions incloses o anar a llegir a la biblioteca entre moltes més coses de les que en podria escriure durant hores.
També hi vaig celebrar, en el saló de les estàtues, el banquet del meu casament el 9 de mars de 1964, del que en tinc una pel·lícula. Per cert que durant la celebració hi va tocar la Hot Club i el menjar es va portar de l’Hostal del Fum.
làmpades de cristall
Ara em ve al cap que al terrat hi havia unes corrioles a les que estaven lligares les grans làmpades de cristall i que es feien baixar per poder canviar les bombetes foses. Una cosa que ens agradava molt als nens era passar per la porta giratòria de l’escala de l’entrada on hi havia la portera i alhora guarda-roba que s’assemblava molt a l’artista d’una pel·lícula i, com que portava un jersei jaqueta, li dèiem la “Rebeca”.
Recordo que en el soterrani alguns socis jugaven a les cartes, sent en Turà el crupier i, perquè la policia no el pogués enganxar (encara que anava untada), no es feien córrer els diners sinó unes fitxes amb diferents valors, les quals servien també per pagar el dinar al mateix restaurant de l’entitat. Jo al 1996 treballava a Invivsa, i vaig anar al Gran Casino a buscar coses per la meva col·lecció i vaig trobar vàries fitxes de plàstic que servien per les apostes (aquestes ja es van publicar en els Records de Terrassa – click aquí)”.
Aquí podeu veure dues fotos del casament abans citat:
Etiquetes: gran casino, hostal del fum, hot club, Rebeca, ricard font
Les coscunies i els lletsons pels conills sortien gràtis
L’amic Ricard Font ens ha enviat un record en el que ens explica que abans en moltes cases al pati hi tenien un coniller i un galliner i que recorda que no els calia el despertador ja que quan clarejava cantava el gall i els servia d’avis.
Diu: “Al galliner hi teníem gallines que ponien ous que normalment els menjàvem, si teníem gall alguna vegada guardàvem el ous i la gallina que els ponia (la lloca) la deixavem que els covés i llavors teníem pollets. Si hi havia més d’un gall els teníem que separar en diferents gàbies ja que si estaven junts es barallaven entre ells, dons tots dos volien copular amb les gallines.
Per menjar a part del blat de moro i l’ordi que compraven els donàvem de menjar les sobres de escarola i enciams així com d’altres verdures. També donàvem a les gallines el pa sec remullat i combinat amb segó. Segó és la pell de les gramínies blat, ordi, civada etc. resultant de quan es molen i es separen de la farina.
Als conillers hi teníem diverses conilles que les ajuntàvem amb un conill i quan tenien conillets en menjàvem de tant en tant. Els donàvem coscunies i lletsons que eren herbes que anàvem a buscar al camp com aliment gratuït. També hi havia unes gallines mes petites anomenades periquines (que només n’hi havien a Catalunya) i que en moltes cases en solien tenir una parella.
Quan feia la mili d’alferes a Sabiñánigo el tinent coronel que tenia dotze fills i filles de la nostra edat ens convidava a dinar a casa seva per veure si en casava alguna. Recordo que ens donava sempre conill ja que en el pati del la caserna hi tenia conillers i tots els conills eren alimentats d’herbes que tenien que anar a buscar els soldats”.
Notes: El lletsó és coneix també com a dent de lleó per la forma de les seves fulles que semblen plenes de dents i us la recomanem amb amanida conjuntament amb ceba i olives negres. La seva flor groga sembla una margarida i quan s’asseca es transforma amb els típics angelets que tots hem bufat en alguna ocasió. També ens han explicat que hi havia qui collia margalls, llengües d’ovella i corretjoles (campanetes) i que, quan arribava a casa amb el sac ple d’herbes, l’havia d’abocar de seguida al terra perquè no fermentés.
Etiquetes: coniller, corretjoles, coscunies, dent de lleó, galliner, llengües d’ovella, lletsó, margalls, ricard font
Ara que s’acosta la Setmana Santa l’amic Ricard Font ens ha fet arribar dues butlles que segons ens indica es podien comprar per si es volia menjar carn amb el permís de l’església el divendres Sant, on l’abstinència imposava la necessitat de no menjar-ne.
dimecres de Cendra i el divendres Sant. El dejuni consisteix a menjar una sola vegada al dia i una molt sòbria col•lació al matí i al vespre. A més, tots els divendres són dies d’abstinència (en que no es pot menjar carn).
Jo recordo que a casa el divendres Sant no es menjava carn mai i que el més normal era menjar bacallà amb panses i ous, que per cert a mi m’agradava molt com el feia la meva mare i el trobava tant bo que ni m’enredordava de l’abstinència.
Ricard són força curioses i estan signades per Don Enrique Cardenal Pla y Deniel, “Arzobispo de Toledo, Primado de las Españas y Comisario General Apostólico de la Bula de Cruzada” i no he pogut, al llegir-ho, de que em vingués un calfred al pensar en el poder que deuria tenir aquest personatge, que l’anomenaven “el obispo de la cruzada” i que curiosament havia nascut a Barcelona.
No deixeu de llegir el text del document, ja que és per sucar-hi pa: “Cuando los pueblos infieles con crueles y continuas guerras ponían en grave peligro a nuestra patria …”. En fi que per 25 pessetes de l’època (1958) podies menjar carn i fer la viu-viu i és que els calés sempre ho arreglen tot i en aquells anys ja veieu que quasi t’obrien de bat a bat el cel.
Etiquetes: dimecres de Cendra, divendres Sant, Don Enrique Cardenal Pla y Deniel, ricard font, setmana santa
909.026 visites | 0.824491 | curate | {"fr": 0.005887300252312868, "ca": 0.9090832632464255, "it": 0.0005046257359125315, "es": 0.05744322960470984, "pt": 0.010849453322119429, "en": 0.016232127838519763} | https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/ricard-font/ |
naciodigital_ca_20220331_0_217881 | Publicat a les 12:30 hores
Torna la normalitat
En aquests moments, el trànsit circula amb normalitat, segons informa el Servei Català de Trànsit.
--------------
Publicat a les 10:12 hores
Un carril tallat a l'Eix Transversal a Gurb
Un accident entre dos vehicles (un d'ells un tràiler que ha quedat estisorat al mig de la calçada) ha obligat a tallar un carril a l’Eix Transversal (C-25) al km 174, a l’alçada de Gurb. El sinistre ha tingut lloc a un quart de 10 del matí. Hi ha un ferit lleu.
En aquest moments, els Mossos d’Esquadra estan donant pas alternatiu en els dos sentits de la marxa. Hi ha un quilòmetre de retenció, segons informa el Servei Català de Trànsit. | 1 | perfect | {"ca": 0.9092284417549168, "en": 0.02118003025718608, "fr": 0.06959152798789713} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/22607/torna-normalitat-eix-transversal |
macocu_ca_20230731_2_228107 | A la venda el solar de l'històric edifici d'El Penal en Dénia
L'antic immoble quasi centenari va ser enderrocat l'any passat mantenint la façana, que està protegida i ara llueix el cartell un cartell de 'Se Vende'
Tot just uns mesos sembla haver durat l'aventura d'aixecar un nou edifici sobre el solar de l'històric immoble que albergava a Dénia el forn El Penal, en la cantonada del carrer Diana amb Colom. En els mesos previs a l'estiu passat, es va dur a terme l'enderroc del vell edifici, mantenint en peu i reforçant la façana, que està protegida. No obstant això, des que a l'agost van acabar aquests treballs ja no s'ha registrat activitat al solar. Ara, un cartell de Se Vende llueix sobre el frontis.
La façana de l'antic edifici mostra ara un cartell de 'Se Vende'.
Per tant, la possibilitat de que torne a alçar-se un edifici en la parcel·la sembla aparcada a l'espera de que aparega un comprador interessat. Deurà, això sí, conservar la façana, ara apuntalada i reforçada.
I és que tot el carrer Colom gaudeix des de fa anys de protecció ambiental, la qual cosa obliga entre altres qüestions a conservar les façanes dels edificis històrics. I més en aquest cas, que el mateix immoble figura des de l'any 2004 en el catàleg d'edificis protegits.
Els treballs realitzats l'any passat, amb l'enderroc i buidat del solar i el reforç de la façana, van arribar a temps, donat que es va arribar a témer per la integritat de l'immoble. Només uns mesos abans, en març, un episodi de fortes pluges va fer que un tros d'un dels balcons es vinguera avall sense ocasionar, afortunadament, danys personals. Allò va obligar a acordonar tot el perímetre de l'edifici, mentre una malla protegia de l'eventual caiguda de més elements de la façana.
Aquell perill va passar amb les obres d'enderroc i reforç de la façana executades per l'empresa Grut 4tonda. Ara, caldrà esperar que algú s'anime a edificar de nou sobre el solar que, fa ara quasi un segle, va vore naixer l'anterior immoble. L'edifici d'El Penal es va construir en l'any 1922 amb habitatges de lloguer. Des de llavors i fins a 2002, quan va tancar, a la planta baixa va resistir el forn que va fer que sempre se li haja recordat amb aquest nom. | 0.843062 | curate | {"ca": 0.9762231367169639, "es": 0.02377686328303612} | |
macocu_ca_20230731_1_613539 | «El Pla Integral de la Música» es va presentar públicament al Mercat de Música Viva de Vic el passat 15 de setembre. Es tracta d'un document que parteix d'una anàlisi prèvia del sector, que detecta diverses problemàtiques i que ha permès extreure algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat i que són: el sector de la música és el més ric i complex de tots els sectors culturals en relació a la seva diversitat i, per tant, cal una millor vertebració; la constatació que cal clarificar aspectes fiscals, laborals i de drets de propietat intel·lectual; l'aposta per la formació com a element per dignificar la professió i obtenir més públic; la necessitat d'obtenir dades reals per valorar la seva magnitud i destinar-hi els recursos adequats; la necessitat que el sector s'expressi a través dels mitjans de comunicació; o la necessitat d'elaborar una mirada integral i transversal que revisi les polítiques públiques actuals.
Exploració d’un model d’intermitències en la cotització
Modificacions per compatibilitzar el PIRMI amb contractes petits i la propietat intel·lectual amb la pensió de jubilació
Nous models de cooperatives i major difusió de les empreses de gestoria laboral especialitzades en el col·lectiu d’artistes
Ampliació del període de treball incloent activitats associades a l’actuació però fora de l’escenari (com els assajos)
Vetlla de les bones pràctiques
Millorar la vertebració representativa
Constitució i ordenació de l’Acadèmia Catalana de la Música (ACATAM)
Àmbit de l’exhibició
Major ús d’equipaments públics
Garantia de presència de professionals catalans en les programacions
Auditori: ampliació del rol de l’OBC en el territori, cerca de diversitat estilística, rebaixa del preus de lloguer i ús gratuït per a l’ESMUC
Creació de circuits i xarxes de difusió
Percentatges específics per a la programació musical
Aprofitament dels espais per altres usos diferents a concerts
Col·laboració entre espais públics i privats
Llei de l’Espectacle per regular adequadament les sales de música en viu
Línia de remodelació de sales
Visibilitat dels artistes residents
Reconvertir el Festival de Pasqua de Cervera en un festival de dimensió nacional, a partir del projecte impulsat per ACIMC, ACOP i JJMM.
Formacions estables
Ampliació de recursos
Impuls de projectes fora de les comarques de Barcelona
Reforç de la comunicació sobre les ajudes disponibles
A banda d’aquests sis grans objectius estratègics i 17 objectius operatius, s'han definit també i 96 accions concretes a realitzar a curt termini per tal d’assolir els objectius estratègics definits.
Després de la presentació, el pas següent serà la creació de la Taula d’Impuls i Seguiment del Pla, prevista pel mes de novembre, que vetllarà per la seva aplicació, en farà el seguiment i serà l’organisme que actualitzarà permanentment les accions explicades avui. | 0.818546 | curate | {"es": 0.04782146652497343, "ca": 0.9330499468650372, "fr": 0.019128586609989374} | |
crawling-populars_ca_20200525_37_80341 | TURISME
La majoria dels propietaris accepten tancar-los quan els arriba la multa
Barcelona ha fet balanç aquest dijous dels pisos turístics il·legals que hi ha a la ciutat. En té 2.300 menys que fa 2 anys, però l’Ajuntament n’ha detectat una xifra similar que encara estan oberts. La majoria dels propietaris accepten tancar-los quan els arriba la multa, però en més de 200 casos ha estat l’ajuntament el que ha acabat precintant els pisos.
Menys pisos il·legals
La majoria de propietaris accepten tancar el pis turístic quan reben la denúncia. Però en 226 casos ha estat l’Ajuntament el que els ha acabat precintant. La tinenta d’alcalde Janet Sanz celebra que els webs també hi han acabat col·laborant i ara retiren els anuncis dels pisos que no estan regulats.
La oferta està més a prop de 0 que mai. Hem collat al màxim a moltes plataformes, inclús airbnb
I és que en 2 anys, el govern municipal ha posat 5.500 multes, tant a webs com a propietaris. Unes sancions de 60.000 euros, però que encara poden ser més si NO aturen l’activitat | 0.774353 | curate | {"es": 0.006815968841285297, "ca": 0.9931840311587147} | : /info-rac1/20180705/45696820219/barcelona-te-2300-pisos-turistics-illegals-menys-que-fa-2-anys.html |
mc4_ca_20230418_12_548750 | El blog del senyor i.: de juliol 2014
Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 10 ).
Passem doncs per sota dels cables que delimiten el mirador en el que podem gaudir de la interpretació estacional del paisatge de Mas de Melons fa més de 400 anys, amb la finalitat de descobrir una antiga instal·lació escarbada a la roca per obtenir vi.
El plafó de Geosilva amb una nova il·lustració de MHÀ grafisme feta per Helena Ronvira ens explica detalladament com els nostres avantpassats obtenien vi en uns trulls o cups que prèviament havien escarbat a la roca.
És difícil situar aquesta instal·lació en el temps per falta de documentació. Podrien ser uns trulls de vi escarbats a la roca entre els segles XII i XVIII. El text és una aproximació històrica que pretén explicar-nos el sistema emprat per obtenir vi. El blanc era el resultat de trepitjar els raïms que havien posat al piador o follador ( follar consisteix en trepitjar per fer-ne most, d'aquí el nom de follador ). Posteriorment es recollia la brisa que és el residu sòlid que resta del raïm després de trepitjar-lo, format per la rapa - raïm sense grans-, la pellofa, la polpa i el pinyol. La brisa es retirava per col·locar-la al receptacle del costat, on ajudats d'algun mecanisme, s'acabava de premsar. El producte d'aquesta premsada anava al cup de migjorn on s'obtenia el vi negre.
El most resultant de la primera trepitjada s'escolava al trull o cup pel forat de sortida. La primera fase de fermentació tumultuosa durava set o vuit dies.El pòsit o solatge que hi havia al most, quedava dipositat al fons. A la propera fotografia podeu veure el trull o cup del most i el cup de migjorn que recollia el producte del premsat de la brisa.
No sabem si en aquestes instal·lacions escarbades a la roca, la fermentació tumultuosa del most es produïa a l'aire lliure o si els cups estaven tapats. El forat que veieu a la propera fotografia feta des de l'interior del trull, era la sortida del vi. Aquest forat estava tapat per la boixa, que era una mena d'aixeta o tap de fusta. El vi que sortia per la boixa es recollia en un cassó. Del cassó el vi anava a les botes de fusta on completava la seva fermentació
La vista del mas des de l'interior del trull o cup és impactant. Impressiona estar en aquesta instal·lació antiga i veure l'esforç que va suposar fer-la. Darrere, magnífic, l'edifici rehabilitat del mas de Melons, ho presideix tot majestuosament. Esperem la propera inauguració per gaudir-ne i descobrir tots els secrets de les zones estepàries.
Potser durant la vostra visita tindreu un company que agrairà profundament les vostres carícies. No deixeu d'acaronar-lo. El gat del mas, que gairebé sempre està sol, es mostra encantat amb les escasses visites.
Marxem amb la satisfacció d'una nova descoberta. Una més de les que ens regala la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons.
Etiquetes de comentaris: medi, oficis, senyor I
Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 4 ).
Continuem amb la descoberta de les mítiques màquines tipogràfiques Minerva. Si a l'entrada anterior vam veure la Minerva Hispania rectificada per a funcionar com a encunyadora, avui donarem un cop d'ull a dues minerva més, la Barcino i la Grafoprees.
La Barcino, la va comprar la Diputació de Lleida l'any 1.942. Aquesta màquina ja és de tintatge cilíndric. A la primera fotografia podeu veure la màquina tipogràfica sense entintar. Els cilindres estan molt nets esperant a que en Dionís apliqui la tinta.
Un cop entintada, podeu veure com el color vermell en aquest cas, impregna els mecanismes i podem començar a imprimir. Lentament la safata es va omplint amb els fulls impresos.
El proper vídeo ens permet veure com en Dionís treballa amb la minerva Barcino imprimint, en vermell, l'escut de Lleida.
La segona Minerva de la que parlaré avui és la Grafoprees adquirida per la Dipuatció l'any 1.972. Va ser l'últim sistema que es va fabricar amb tipografia. Si a les màquines anteriors en Dionís tenia que agafar paper a paper, la Grafoprees té un sistema que estalvia molta feina a l'impressor.
Aquesta màquina va revolucionar totalment el món de la tipografia. El motor i el sistema de pinces per agafar el paper en blanc d'una safata i deixar el paper imprès en una altra , va suposar un canvi molt important.
Va ser la màquina més emprada en tipografia fins a l'aparició de les primeres premses cilíndriques a mitjans del segle XX.
En el proper vídeo podeu veure treballar "a tota velocitat" la Grafoprees, que concretament està imprimint el goig de Sant Dionís.
A la propera entrada dedicada a la Sala Temàtica de la Diputació de Lleida, veureu la joia de la corona d'aquest espai màgic que tenim a la Caparrela, la Linotype 78, un artefacte molt innovador i que va canviar radicalment la feina dels impressors.
Joan Brossa a les Garrigues ( 1 ).
Els seguidors del blog ja coneixeu algun dels secrets d'un dels pobles de les Garrigues més sorprenent, la Pobla de Cérvoles. Hem visitat virtualment el Celler Mas Blanc i Jové i la Vinya dels Artistes. També vam descobrir a Josep Espasa i Anguera , nascut al poble l'any 1.840, i que amb el seu germà Pau van fundar Espasa Germans que l'any 1.905 començà la conegudíssima Enciclopèdia Espasa.
Avui torno a passejar per aquest paratge encisador i , sobtadament, em sorprèn una estranya figura que apareix entre els arbres...
He anat xino-xano per la Vinya dels Artistes fins arribar a la Sargantaneta i quan marxo he vist la misteriosa estructura. Al passar pel costat de La llum planant damunt la terra , la impressionant escultura d'Esteve Casanoves, torno a gaudir de la seva companyia envoltada de vinyes...
Com més a prop estic de resoldre l'enigma, més clar tinc que veig una lletra A gegantina invertida. Sembla que aquesta A capgirada sigui un imant que m'atreu i m'atreu .
Arribo al camí que baixa fins a la lletra girada i començo a entendre... Al peu d'una alzina florida, en una placa metàl·lica enganxada a una gran pedra puc llegir: El no res de tot i el nom de Joan Brossa.
El poema visual Cap de bou de Joan Brossa, el gran poeta avantguardista català més important del segle XX, transformat en escultura gegantina em recorda una vinya immensa que mira tranquil·lament aquesta part de la Vinya dels Artistes. Un immens silenci banya l'amfiteatre El no-res de tot "Cap de bou".
Joan Brossa deia que la lletra A era una porta a la literatura i al coneixement; l'inici de l'expressió artística. Però si capgirem aquesta lletra apareix un cap de bou, figura molt important des del món antic. A "Poemes públics" 1.974 - 1.975 podem llegir:
¿No és un cap de bou girat
de l'inrevés la A, punt de partida
de tota expressió artística?
Però els poemes de Joan Brossa també els podem trobar passejant pels carrers i places de la Pobla de Cérvoles...
Etiquetes de comentaris: art, poesia, senyor I
El plaer de passejar pel barri musulmà ( i 2 ).
Deixem la Via Dolorosa i endinsem-nos pels carrerons del barri fins arribar a Aqabat el-Takiya , un carrer estret i pendent on trobarem alguns dels millors exemples d'arquitectura mameluca a Jerusalem. Algunes de les característiques d'aquesta arquitectura són les estalactites de pedra de la cúpula d'entrada, les bandes de pedra de diferents colors i l'entrellaçat de les pedres. La tècnica de fer bandes de diferents tonalitats de pedra s'anomena ablaq.
El Palau de Lady Tunshuq és un dels edificis més bells d'aquest tipus d'arquitectura. Lady Tunshuq d'origen turc o mongol, va arribar a Jerusalem al segle XIV. Era la dona, o l'amant, d'un noble kurd, que va fer construir aquest edifici per a ella. La pedra tallada que s'assembla a les estalactites s'anomena muqarnas, i va començar a emprar-se a mitjans del segle X a l' Iran.
L'antic palau actualment és un orfenat i no es pot visitar. Layd Tunshuq va ser enterrada en una petita tomba davant del palau. Deixem l'arquitectura mameluna per donar un cop d'ull als centenars de petits comerços que hi ha al barri.
Si passegeu pel carrer que s'enfila fins a la Porta de Damasc, el regal visual és impressionant. A cada racó les paradetes i les petites botigues transformen aquest espai en pura màgia.
Al centre de la fotografia anterior podeu veure un home empenyent una mena de carretó estret i llarg de tres rodes. Aquest vehicle és el protagonista del transport pel barri i els veureu pujar i baixar tot el dia per repartir tota mena de mercaderies.A la propera fotografia, podeu veure un dels carretons aparcat davant d'una carnisseria.
La presentació dels productes per vendre, en alguns establiments és al·lucinant. Mireu quines piràmides ha fet el botiguer darrere de les espècies...
En la vostra passejada per la Ciutat Vella no us ha de sorprendre el control policial. En alguns moments tallen carrers i cal buscar rutes alternatives per arribar on vols. La primera vegada t'estranya una mica, però ràpidament t'acostumes a la seva presència.
Ara ens cal descansar una bona estona abans de visitar el barri armeni, amb el que tancarem la descoberta de la Ciutat Vella de Jerusalem.
Etiquetes de comentaris: arquitectura, art, Jerusalem, oficis, senyor I
Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 3 ).
Després de veure funcionar a la perfecció la Karl Krause Leipzing 10.472, la premsa tipogràfica vertical del 1.882, avui començarem a descobrir les mítiques minerva, la màquina tipogràfica més utilitzada fins que van aparèixer les premses cilíndriques, molt més ràpides, a mitjans del segle XX. Però des de finals del XIX, les minerva van ser les màquines més utilitzades en tipografia que és l'art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils; art en el que en Dionís és un mestre.
La minerva hispania que veieu a la fotografia, la va comprar la Diputació l'any 1.916, fa gairebé 100 anys, però segur que té una colla d'anys més. Funcionava amb un pedal, però ara ja no cal accionar-la amb el peu perquè funciona amb electricitat.
És una premsa de tintatge de plat però actualment la minerva hispania que tenim a la Sala Temàtica, funciona com a encunyadora. Un encuny és un motlle d'acer d'arestes tallants que talla a pressió papers i cartrons. Aquest procés, anomenat encunyació, el podeu veure als propers vídeos.
Abans de funcionar com a encunyadora, originalment era una premsa en la que es posaven al motllo els tipus mòbils, o els gravats i en la part mòbil el paper. Al pedalar el paper contactava amb el motllo entintat, s'aplicava pressió i ja teníem el full imprès.
Existeixen molts tipus de màquines minerva, algunes de les més conegudes són: ADANA, Barcino, Nebiolo, Victoria, Hispania, Boston, Jores, Heidelberg T, ...
Aviat al blog podreu donar un cop d'ull a altres minerva.
Adéu Llibreria Fregola.
Els seguidors del blog sabeu que les botigues centenàries de la nostra estimada Lleida, hi tenen un tracte especial. La més jove d'elles, la Llibreria Fregola i el seu aparador màgic, ens han servit per seguir les nostres tradicions. El 8 de febrer del 2.008 vaig fer la primera entrada dedicada a la llibreria; amb el títol Ofici de botiguer. Sento dir-vos que avui em toca fer-ne l'última perquè dia 31 d'agost tancarà després de 102 anys.
Passejar per la Plaça de la Sal ja no ens permetrà recordar les nostres tradicions. i és molt probable que una franquícia ocupi el seu lloc.El nou establiment respectarà l'aparador de vidre pintat i daurat d'aquesta botiga familiar dedicada a la llibreria, papereria, records de Lleida i articles religiosos? Aquests últims dies de la llibreria podeu veure com una colla d'objectes religiosos rebaixats ocupen l'aparador.
Fundada l'any 1.912 per Ramon Fregola Fabregat, el matrimoni format per Manel Fregola Suñer i Ana Maria Navarro van ser la segona generació que es va encarregar del negoci. Els seus fills Ramon i Manel tanquen aquesta nissaga de llibreters.
Al setembre ja no podreu remenar entre figuretes, plats i gots amb motius lleidatans com el Marraco,l'Indíbil i Mandoni, la porta del Lleó; ni deixar-vos seduir per l'Ana Maria, una botiguera amb un savoir faire inqüestionable.
Entre totes les ofertes d'aquesta liquidació, només entrar , la botiga ens recorda l'última tradició que ens anunciarà, la dels fanalets de Sant Jaume, tradició lleidatana que ja apareix documentada en un text de l'any 1.609..." Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares i fills, que lo sanct en aquell seu passatje posá alli. Y los minyons la nit de la festa del sanct,van ab llanternetes de paper ab llums: á las quals diuhen sanct Jaumets en memoria de la predicació que lo Apóstol feu en dita Ciutat".
Durant molts anys van ser els distribuïdors de la casa Olivetti. Segur que les noves generacions no saben de que parlo, ells no han vist mai una màquina d'escriure. Avui mentre m'acomiadava i donava les gràcies als germans Fregola pel tracte rebut aquests anys; alguns enamorats de la botiga volien guardar-ne un record gràfic...
Alguns dels objectes rebaixats són molt curiosos com els canelobres a 12 €, el joc d'escrivania a 33 € i el joc d'encenser + naveta + peu per 212 €...
Els números no surten i el negoci ha de tancar. Molts dels articles que trobareu rebaixats a la botiga ens parlen l'altres temps: màquines d'escriure, plomes estilogràfiques,..
La família Fregola ens va permetre gaudir a un petit grup de nens i nenes de tots els seus espais màgics. Si ho voleu recordar, a l'entrada La visita ( 1 ), veureu les seves cares durant la descoberta...
Estem molt acostumats a les rebaixes d'estiu, però segur que poques vegades heu llegit aquesta oferta: Imatges de Sants a 7,50 €.
Acabo recomanant-vos una última visita a la botiga i un cop d'ull al recull de vint-i-sis entrades dedicades a la Llibreria Fregola
Publicat per Senyor i a 13:45 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: botigues centenàries, llibreria, llibreria Fregola, oficis, racons de Lleida, senyor I
Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 9 ).
Deixem Mas de Matxerri, el seu mirador de fauna salvatge i els estepicursors acumulats pel vent que tallen un dels camins, per tronar a l'altre gran mas de la Reserva Natural Parcial, el mas de Melons. Deixem el cotxe a l'aparcament habilitat i, en lloc de pujar al mas, seguim per la zona destinada als cotxes on al final veureu un plafó explicatiu.
La il·lustració d'Helena Rovira, MHÀ grafisme, és una interpretació estacional del paisatge de Mas de Melons fa més de 400 anys. L'empresa solsonina Geosilva, projectes integrals de senyalització i adequació d'espais a l'ús públic, és la que s'ha encarregat de la senyalització dels camins i dels plafons informatius de la Reserva Natural Parcial.
El plafó ens informa de les feines del camp segons l'època de l'any. A l'esquerra podem observar des de setembre a desembre. Al centre, de gener a maig, i a la dreta de juny a agost. Aquí s'han cultivat cereals, olivera, ametller i vinya. Aquests conreus es mantenen excepte la vinya, que va desaparèixer a causa de la fil·loxera. Les ovelles i els animals de força i càrrega hi pasturaven. Actualment continuen pasturant-hi les ovelles, ja que les feines del camp s'han mecanitzat i ja no calen els animals de força i càrrega.
D'aquestes activitats agrícoles es conserven elements escarbats a la roca: les sitges per guardar el gra del cereal, i una antiga instal·lació per obtenir vi ( blanc i negre ). A la propera fotografia en veu una sitja. De l'antiga instal·lació per obtenir vi en parlarem a la propera entrada dedicada a Mas de Melons.
La lectura i les il·lustracions del plafó ens recorden el cicle vital dels cereals, l'ametller i els ceps; i les feines associades a cada moment de l'any. El vocabulari relacionat amb un dels oficis més antics del món, és extens: guaret, sega, pastura, batuda, era, ventar, collita, carro, adobar, vara, poda, ensacar, sitja, falç, garbes,...
Un silenci aclaparador us acompanyarà durant la lectura i observació des del mirador. Silenci trencat en algun moment per una colla d'enamorats de la bicicleta gaudint dels camins i camins de Mas de Melons...
Ara, amb cura, passarem per sota dels cables que delimiten el mirador per veure on i com feien el vi els nostres avantpassats en unes instal·lacions escarbades a la roca. Les voleu descobrir ?
Gràcies senyoreta.
L'editorial trempolina Garsineu va editar l'any 2.010 el número 32 de la col·lecció La cullereta. Home i societat, escrit per la mestra jubilada Assumpció Batalla."Cap-Roc. Antics oficis i costums que es perden al Pallars i al Pirineu ( segona part )" ens proposa la descoberta d'oficis pràcticament desapareguts i d'una colla de paraules relacionades amb ells que, per a la gran majoria dels lectors, són totalment desconegudes.
És molt important que els padrins deixin testimoni escrit del que saben, perquè sinó perdrem una bona part del nostre patrimoni.
Llegiu les senzilles i entenedores explicacions de l'Assumpció i sabreu que feien xolladors, basters, tiradors, capadors, calderers, fideuers,... També podreu entrar a les botigues de queviures i ultramarins, o a les de roba al detall, o...
Al gener del 2.008 ja vaig recomanar-vos el primer llibre d'aquesta mestra pallaresa " Antics oficis i costums que es perden ( al Pallars i al Pirineu)", editat també per Garsineu , que ens presentava una colla d'oficis que feien els nostres avantpassats.
Mireu quina llista d'oficis explicava al primer llibre: dida, filadora, paraigüer, matalasser, traginer, boter, pastor,...I que em dieu del llistat de feines: fer sabó, fer bugada, batre,... Aquests petits llibrets ens parlen d'un món que no podem oblidar. | 0.836996 | curate | {"ca": 0.9937103289094057, "es": 0.0031159838430467397, "fr": 0.0019619157530294286, "ro": 0.0012117714945181766} | http://elblogdelsenyori.blogspot.com/2014/07/ |
mc4_ca_20230418_1_670334 | Idescat. Enquesta de clima empresarial. Metodologia
Tabulació i tractament de la informació
L'Enquesta de clima empresarial (CLEM), de periodicitat trimestral, és una operació de caràcter qualitatiu que permet realitzar una anàlisi econòmica a curt termini. Recull l'opinió que tenen els representants d'establiments amb activitat a Catalunya sobre la situació en el període de referència, l'evolució respecte del trimestre immediatament anterior i les expectatives per al trimestre entrant d'un conjunt de variables que incideixen en el desenvolupament econòmic de l'establiment.
Aquesta enquesta s'elabora conjuntament entre l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (Cambra de Barcelona) en virtut d'un conveni de col·laboració des de l'any 2008. La línia de col·laboració entre els dos organismes va permetre la incorporació d'aquesta operació com una nova actuació estadística en el Programa anual d'actuació estadística (PAAE) del 2009. La seva inclusió en el marc de l'estadística oficial va comportar un nou disseny mostral adaptat als requisits tècnics i metodològics vigents i l'harmonització de les seves característiques a les nomenclatures i classificacions oficials.
La informació recollida a l'Enquesta de clima empresarial permet alhora el càlcul de l'índex de confiança empresarial harmonitzat, operació realitzada conjuntament per l'INE i l'Idescat per mitjà d'un conveni de col·laboració. Aquest indicador es calcula des de l'any 2013 gràcies a l'intercanvi mutu d'informació provinent de les mostres de les dues operacions.
Fins al quart trimestre del 2011, l'enquesta recollia informació d'establiments dels sectors de la indústria, la construcció, el comerç al detall, l'hoteleria i els serveis a les empreses. A partir del 2012, s'amplia l'àmbit d'estudi amb la inclusió del comerç a l'engròs o intermediari, la restauració i altres serveis no inclosos en les edicions anteriors.
L'objectiu principal de l'Enquesta de clima empresarial és, a partir de les opinions facilitades pels gestors dels establiments sobre la situació del seu negoci en un moment determinat, conèixer de manera ràpida la situació i l'evolució dels establiments a Catalunya i, d'acord amb aquesta informació, anticipar els possibles canvis de tendència en el cicle econòmic.
Cada trimestre els responsables dels establiments seleccionats a la mostra faciliten la seva opinió respecte de l'evolució recent i les expectatives per al futur immediat de variables, com ara la marxa del negoci, els preus i les exportacions, entre d'altres.
La població de referència són tots els establiments que duen a terme activitat a Catalunya, independentment d'on es troba ubicada la seu social. S'investiguen els establiments amb la seva activitat principal inclosa en les seccions de la CCAE-2009: B a N (excepte la divisió 70), R (només divisions 92 i 93) i S (només divisions 95 i 96). Els sectors d'activitat es detallen a l'apartat 7. Sectorització.
Fins al quart trimestre del 2011, l'àmbit poblacional se centra en establiments amb activitats incloses en les agrupacions següents segons la CCAE-2009:
Indústria (secció C —excepte la divisió 19—, divisions 38 i 58)
Construcció (secció F)
Comerç al detall (divisions 45 i 47)
Hoteleria (grup 551)
Serveis a les empreses (divisions 59 a 63, 69 a 74, 77, 78, 80, 82 i grups 812 i 951)
L'enquesta té una periodicitat trimestral. Al final de cada trimestre es demana informació referida a l'evolució del negoci respecte del trimestre immediatament anterior al de referència i les expectatives que té l'empresari per al trimestre entrant.
L'enquesta cobreix tot el territori de Catalunya.
5. Unitats estadístiques
La unitat d'anàlisi és l'establiment, que coincideix alhora amb la unitat d'informació.
El qüestionari s'adreça als gestors dels establiments, que són les persones que tenen una visió global sobre el seu negoci i poden proporcionar la seva opinió sobre la situació i l'evolució de les variables objecte d'estudi.
Fins al quart trimestre del 2011, la unitat d'informació és l'empresa amb activitat econòmica en els sectors inclosos en l'àmbit poblacional de l'enquesta i que desenvolupa la seva activitat a Catalunya. La unitat d'anàlisi és diferent segons la localització de l'activitat de l'empresa: per a les empreses amb activitat dins i fora del territori català, la unitat d'anàlisi correspon a la part de l'empresa amb activitat a Catalunya, mentre que coincideix amb la totalitat de l'empresa si la seva activitat es desenvolupa exclusivament a Catalunya. En el cas de l'hoteleria, les unitats d'anàlisi i d'informació són els establiments ubicats a Catalunya.
6. Disseny mostral
La mostra teòrica de l'operació està formada per un panel de 3.000 establiments ubicats a Catalunya, distribuïts per sector d'activitat i dimensió de l'establiment.
La mostra global utilitzada per a l'obtenció de resultats s'aconsegueix amb la fusió de la mostra efectiva d'aquesta operació amb l'obtinguda per l'INE a l'enquesta Indicador de confiança empresarial (ICE).
Fins al quart trimestre del 2011, la mostra teòrica és de 4.000 establiments.
7. Sectorització
La informació es presenta desagregada per sectors d'activitat. En els casos de la indústria, el comerç i la resta de serveis els resultats s'ofereixen per 7, 8 i 6 branques d'activitat, respectivament.
La taula següent presenta la correspondència entre les agrupacions de les activitats utilitzades i la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009).
Químiques, cautxú i altres productes minerals no metàl·lics
Maquinària, equips mecànics, elèctrics, informàtics, electrònics i òptics
Secció B, D i E; 19, 29–33
Productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats
Articles d'ús domèstic, culturals i recreatius al detall en establiments especialitzats
473, 474, 477–479
Seccions H, K, L, R (divisions 92 i 93), S (divisió 96)
Fins al quart trimestre del 2011, els resultats de la indústria, el comerç al detall i els serveis a les empreses s'ofereixen per 12, 8 i 6 branques d'activitat, respectivament. La correspondència entre les agrupacions de les activitats utilitzades i la CCAE-2009 es presenta a la taula següent:
Indústries de la fusta i del suro
Paper, edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats
Cautxú i matèries plàstiques
Equips elèctrics i productes informàtics, electrònics i òptics
Fabricació de materials de transport
Roba i calçat en establiments especialitzats
Equipament i productes de parament de la llar en establiments especialitzats
4743, 475
Llibres i periòdics en establiments especialitzats
Productes farmacèutics, de drogueria i perfumeria en establiments especialitzats
4773–4775
Vehicles i accessoris en establiments especialitzats
Altre tipus de comerç en establiments especialitzats
4741, 4742, 4763–4765, 4776–4778
Comerç en establiments no especialitzats
Activitats informàtiques i telecomunicacions
61, 62, 631, 951
R+D, estudis de mercat i serveis tècnics
71, 72, 732
Activitats jurídiques, comptables i gestió empresarial
Publicitat i serveis audiovisuals
59, 60, 731
Altres activitats empresarials
639, 74, 78, 80, 812, 82
8. Conceptes
Aquest apartat inclou la descripció de les principals variables recollides en aquesta estadística en algun trimestre.
Benefici d'explotació obtingut com a conseqüència de les activitats ordinàries de l'empresa.
Ingressos futurs procedents de contractes fets amb els clients dins del període de referència.
Concepte equivalent a la cartera de comandes per al sector de la construcció.
Estocs de productes acabats
Béns que provenen d'un procés productiu i que estan preparats per a la venda o expedició.
Grau d'utilització de la capacitat productiva
Proporció, en tant per cent, entre la producció actual i la producció màxima que es pot assolir amb les instal·lacions materials (equipament i edificis) de l'empresa.
Ingressos obtinguts per la venda de béns i serveis demanats pels clients per a cada nivell de preus.
Concepte equivalent a la facturació per al sector de la construcció.
Facturació a l'estranger
Facturació que prové de les vendes realitzades a altres països.
Import monetari final assignat per l'empresa a cada bé o servei perquè sigui adquirit pels clients.
Persones que contribueixen, mitjançant l'aportació del seu treball, a la producció de béns i serveis o que realitzen activitats auxiliars a l'empresa.
Adquisició, ampliació o millora d'actius (instal·lacions i equips, inclosos els informàtics) en el període de referència.
Béns i serveis adquirits per l'empresa que poden ser utilitzats o no en el procés productiu.
Import monetari final assignat que l'empresa ha pagat per cada bé o servei que ha adquirit.
9. Recollida de la informació
L'obtenció de la informació es realitza, principalment, mitjançant un qüestionari en línia (sistema CAWI), tot i que també s'ofereix a l'informant la possibilitat de contestar el qüestionari per correu electrònic i fax o a través d'una entrevista telefònica assistida amb ordinador (sistema CATI). Aquesta combinació de mètodes facilita l'obtenció de la informació i permet disposar dels resultats de manera ràpida, aspecte molt important en les enquestes de conjuntura.
La recollida de la informació es duu a terme a partir de la segona quinzena dels mesos de març, juny, setembre i desembre de cada any, i té una durada aproximada de tres setmanes.
El qüestionari s'estructura en tres blocs diferenciats: el primer està destinat a la identificació de l'establiment; el segon, que és el bloc principal de l'enquesta, recull les preguntes bàsiques que es realitzen cada trimestre, i el darrer, anomenat mòdul sobre l'entorn empresarial, és variable cada trimestre.
El bloc d'identificació de l'establiment, a més de les dades identificatives (nom de l'empresa, adreça de l'establiment, telèfon, persona de contacte i adreça electrònica, entre d'altres), conté la descripció de l'activitat que realitza i inclou un apartat per tal que l'enquestat pugui introduir les modificacions de les dades que consideri oportunes.
El bloc de preguntes fixes és el nucli del qüestionari i conté qüestions sobre els conceptes descrits a l'apartat 8. Conceptes. Aquest apartat recull la percepció sobre la marxa del negoci i l'evolució de variables, com ara el nombre de persones ocupades, el nivell de preus o les exportacions. Algunes preguntes són específiques d'un sector concret, com el grau d'utilització de la capacitat productiva que s'adreça als establiments industrials. Altres qüestions, com ara la inversió o els factors que incideixen en la marxa del negoci, es recullen en el darrer trimestre de l'any per copsar el seu comportament anual.
Gairebé totes aquestes preguntes tenen tres possibles respostes: positiva (bona, superior, augmentar), neutra (normal, igual, mantenir-se) i negativa (dolenta, inferior, disminuir).
Finalment, el mòdul sobre l'entorn empresarial està reservat cada trimestre per formular tres o quatre preguntes sobre informació d'àmbits d'interès segons la situació del moment.
A causa de canvis metodològics, el qüestionari es modifica al quart trimestre del 2010 i al quart trimestre del 2012. Fins al 2010, es disposa d'informació trimestral sobre la cartera de comandes, el nivell d'estoc de productes acabats, el volum d'obra executada i el volum de contractació. Fins al 2012, la inversió i els factors que afecten la marxa del negoci ofereixen informació trimestral.
10. Tabulació i tractament de la informació
Tal com s'indica a l'apartat anterior, les preguntes del bloc principal de l'enquesta es formulen amb tres possibles respostes (positiva, neutra i negativa). A partir de la resposta dels informants s'obtenen els percentatges corresponents a cada una de les opcions:
R+: percentatge de respostes positives
R: percentatge de respostes neutres
R−: percentatge de respostes negatives
En el càlcul dels percentatges no es realitza ponderació ni elevació de les respostes (és a dir, l'opinió de cada establiment representa una resposta, independentment de la seva grandària). Aquesta metodologia es basa en l'índex japonès Tankan i facilita la integració de les mostres de les enquestes CLEM i ICE.
A partir dels percentatges es calcula el saldo per a cada variable. Es defineix el saldo (S) com la diferència entre el percentatge de respostes positives i negatives:
S = R+ − R−
El saldo és un valor que pot variar entre −100 (tots el informants tenen una percepció negativa) i +100 (tots els informants tenen una percepció positiva).
El saldo d'una pregunta és positiu si els optimistes (és a dir, els informants que tenen una opinió favorable) superen els pessimistes. En cas contrari, el saldo serà negatiu.
Fins a l'any 2012, els saldos es calculen ponderant les respostes dels informants amb dos factors de ponderació. Un primer factor calculat a partir de la dimensió de l'empresa a Catalunya (nombre d'ocupats) i un segon factor calculat segons el percentatge del valor afegit brut (VAB) que cada branca aporta sobre el conjunt del VAB del seu sector. Aquesta segona ponderació no és necessària en els sectors de l'hoteleria i de la construcció, atès que no s'ofereix informació desagregada per branques d'activitat sectorial. El càlcul del VAB es realitza a partir de l'Enquesta industrial d'empreses i de l'Enquesta anual de serveis segons el sector corresponent.
11. Difusió de resultats
L'Enquesta de clima empresarial difon els resultats a través d'Internet. Els resultats de les principals variables es presenten per a cada un dels cinc sectors investigats. En el cas dels sectors de la indústria, del comerç i dels serveis es difonen desagregats per dimensió de l'establiment (en termes d'ocupació) i per branques d'activitat.
En el sector hostaler els resultats es presenten desagregats per zona turística i per dimensió de l'establiment, mentre que en la construcció s'ofereixen resultats per dimensió de l'establiment.
A partir del primer trimestre del 2012, es difon informació per al total de Catalunya.
Fins al quart trimestre del 2011, la difusió dels resultats del sector de l'hoteleria també es presenta desagregada per categoria de l'establiment.
Un cop finalitzada la recollida de la informació i la difusió dels resultats, s'envia un informe personalitzat als informants que ho hagin sol·licitat en emplenar el qüestionari. Aquest informe conté la comparativa de les respostes del seu establiment amb els resultats obtinguts en el seu sector d'activitat i en la seva dimensió.
Compartiu aquesta adreça: https://idescat.cat/pub/clem/m | 0.756537 | curate | {"en": 0.00839811215991116, "es": 0.00277623542476402, "pt": 0.0007634647418101055, "ca": 0.9858411993337035, "cs": 0.000971682398667407, "da": 0.000138811771238201, "ro": 0.001110494169905608} | http://www.idescat.cat/pub/?id=clem&m=m |
macocu_ca_20230731_4_107940 | WhatsApp
Podeu rebre les principals notícies a través d’un llista informativa de WhatsApp. Un canal de comunicació per seguir l’actualitat religiosa i per facilitar que la compartiu amb altres persones.
Des de llista de WhatsApp de Catalunya Religió s’enviaran al vostre mòbil de manera immediata les informacions imprescindibles de cada setmana. També rebreu l’edició setmanal en PDF per poder-la compartir.
Per apuntar-se a la llista informativa de Catalunya Religió només cal seguir dos passos breus:
Afegiu el número 693 715 339 a la llibreta d’adreces del vostre WhatsApp. Podeu guardar-lo com Llista Catalunya Religió.
Des d’aquesta llista només rebreu missatges que enviem des de Catalunya Religió. La resta de membres de la llista no poden veure si en formeu part, ni enviar-vos missatges. És una llista de distribució unidireccional, no un grup de WhatsApp. Us podeu donar de baixa en qualsevol amb el missatge BAIXA.
Molt important: si no afegiu el contacte Llista Catalunya Religió a la vostra llibreta d’adreces no rebreu els nostres missatges. Per tant, sobretot seguiu els dos passos indicats. | 0.763661 | curate | {"en": 0.007312614259597806, "ca": 0.9926873857404022} | |
mc4_ca_20230418_12_367621 | L'obertura de la XIV Legislatura en el Congrés es realitza amb l'absència dels socis de Pedro Sánchez els qui demanen trencar amb la Monarquia
Hui ha tingut lloc la inauguració de la XIV Legislatura en el Congrés dels Diputats, la primera amb un Govern de coalició en la història de la democràcia espanyola que estarà liderada pel socialista Pedro Sánchez.
El Rei Felip VI ha sigut el responsable d’encapçalar esta obertura cridant els parlamentaris a treballar per l’interès de tots els ciutadans: “Espanya no pot ser d’uns contra uns altres, Espanya ha de ser de tots i per a tots”. “Així ho ha volgut la societat espanyola des de fa més de 40 anys. Així ho continua volent i, sobretot, així ho mereix”, ha declarat.
No obstant això, la unitat no ha estat present en el Congrés. Els partits independentistes i socis del nou Executiu de Sánchez (ERC, JxCat, EH Bildu, la CUP i BNG) han sigut els grans absents de la jornada en renunciar a participar en l’acte per la presència de Felip VI, una figura que asseguren que no els representa.
L’hemicicle del Congrés dels Diputats durant l’obertura de la XIV Legislatura.
Aquests han llegit un manifest titulat “No tenim rei. Democràcia, llibertat i repúbliques” en el que han rebutjat a Felipe VI com a cap de l’Estat en qualificar la monarquia de “institució anacrònica hereva del franquisme” i criticar la seua negació de “els drets” dels catalans, bascos i gallecs.
Segons este text, la monarquia espanyola “és un estament que no respon als valors republicans de llibertat, igualtat i democràcia”. A més, apunten que “una democràcia real només serà possible des de la ruptura amb l’herència, les bases i valors que representa el rei i la seua figura”.
En el cas d’Unides Podemos, els seus diputats no han participat en el manifest i han assistit al Congrés. No obstant això, la majoria ha optat per no aplaudir al monarca, acompanyat de la Reina Letizia i les seues dues filles, durant l’entrada en la Cambra. Les excepcions han sigut els ministres del partit: Pablo Iglesias, Irene Montero, Alberto Garzón i Yolanda Díaz, els qui sí s’han sumat als aplaudiments per a l’obertura del Ple del Congrés.
Adriana Lastra després de la Junta de Portaveus en el Congrés dels Diputats el 28 de gener. Eduardo Parra – Europa Press
EL PSOE TRASLLADA EL SEU SUPORT Al REI
Adriana Lastra, portaveu del PSOE en el Congrés, ha volgut desmarcar al Partit Socialista del manifest i ha traslladat en nom del grup parlamentari el suport al treball del Rei.
En una breu resposta a preguntes dels mitjans, Llastra ha assegurat que “el Govern d’Espanya i el Grup Parlamentari Socialista respecta i dóna suport a la labor del cap de l’Estat, com sempre” pel que ha deixat clar que el seu partit no comparteix l’exposat en el manifest pels seus socis de Govern. | 0.863589 | curate | {"ca": 0.9898880462260744, "es": 0.010111953773925604} | https://7televalencia.com/partidos-independentistas-rey-franquista/ |
mc4_ca_20230418_11_162512 | La primera Fira de l'Energia de Vic promou l'estalvi i l'eficiència energètica | Osona.com
La primera Fira de l'Energia de Vic promou l'estalvi i l'eficiència energètica
Associacions de veïns i veïnes organitzen la primera edició del certamen
per Redacció , 13 de novembre de 2018 a les 10:32 |
Durant la primera edició de la Fira a l'edifici del Sucre. | Aj. de Vic
Aquest dissabte va tenir lloc la primera edició de la Fira de l’Energia organitzada per totes les associacions de veïns i veïnes de Vic de Sentfores-La Guixa, conjuntament amb l’Ajuntament de Vic i el grup local d’Osona de Som Energia. Aquesta iniciativa ha donat a conèixer els drets i consells per l’estalvi energètic a tota la ciutadania assistent.
Tal com explica l'Ajuntament en una nota, el regidor de Medi Ambient, Josep-Ramon Soldevila, va agrair el treball i l’esforç de totes les associacions de veïns per treballar conjuntament per la promoció de les energies sostenibles i renovables. Per la seva banda, el president de l’Associació de veïns i veïnes de l’Horta Vermella, Joan Pujols, va remarcar l’interès per tractar temes bàsics que afecten a la ciutadania des de totes les associacions i l’objectiu de voler consolidar la fira per poder tractar d’altres temes d’interès pel veïnatge.
Durant la Fira, la ciutadania va poder conèixer altres comercialitzadores de gas i electricitat menys contaminants i més sostenibles com alternativa de les grans companyies amb representants de quatre empreses energètiques, com Catgas Energia, Som Energia, Electra Caldense i Respira Energia.
L’Ajuntament de Vic va oferir informació sobre els drets i va aconsellar per estalviar i reduir el cost de les energies. En aquesta mateixa línia, des d’Ecoserveis va oferir la ponència “Entendre la factura” i des de l’Agència Local de l’Energia d’Osona va parlar sobre “Estalvi Energètic”.
Municipis, Ajuntament de Vic, eficiència energètica, estalvi energètic, energia, Fira de l'Energia | 0.850048 | curate | {"ca": 0.9943152454780362, "lt": 0.002583979328165375, "es": 0.0031007751937984496} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/58770/primera/fira/energia/vic/promou/estalvi/eficiencia/energetica |
mc4_ca_20230418_10_523661 | Una Temporada molt exitosa
Dels 12 espectacles a La Sala, en 10 s'ha penjat el cartell d'entrades esgotades
Balanç molt positiu de l'última Temporada de Teatre, Música i Dansa de La Sala. La varietat dels espectacles i la introducció, per primera vegada, d'activitats familiars i per a joves ha tingut molt èxit entre el públic. El regidor de Cultura, Àngel Puig, ha explicat que han rebut la felicitació d'argentonins i argentonines per la qualitat i la varietat dels espectacles. Aspencat i "Brincabros" pels més joves, "Rhümia" pels més menuts, "L'electe" i "Sota Teràpia" per a totes les edats... En definitiva, els espectacles de La Sala pretenien cobrir la major franja d'edat possible perquè tots els argentonins i argentonines poguessin gaudir de la cultura al municipi.
El termòmetre que ajuda a fer la valoració de La Temporada és la venda d'entrades i, una vegada més, Àngel Puig fa una valoració molt positiva ja que dels 12 espectacles programats, en 10 han esgotat les entrades. L'espectacle amb menys entrades venudes va ser "Yo, Feuerbach" amb poc més de la meitat de butaques plenes. L'altre espectacle en el qual no es van vendre totes les entrades va ser "Ragazzo", amb tres quartes parts de butaques venudes. Tot i això, en aquest cas, la companyia ja havia fet un espectacle previ pels alumnes de quart d'ESO de l'Institut, una iniciativa que des de la regidoria de Cultura volen repetir per la "resposta molt bonica" per part dels alumnes.
La novetat d'aquesta darrera Temporada de La Sala va ser l'avançament de les obres mitja hora, iniciant-se els espectacles a les 20.30h. "La majoria de la gent que ens ho ha comentat ho troben molt encertat", afirma Puig, ja que l'hora de sortida de La Sala és més adequada per poder seguir la nit amb un sopar. Per aquesta raó, i tot i que s'havien plantejat avançar-la mitja hora més de cara a la propera Temporada,el regidor de Cultura creu que respectaran el mateix horari que aquest any.
La propera Temporada de La Sala començarà la segona quinzena d'octubre i, encara que Àngel Puig no ens pot avançar cap espectacle, des de la regidoria de Cultura estan treballant per seguir amb la varietat d'obres posant-se el llistó una mica més alt.
Podeu escoltar l'entrevista al regidor de Cultura, Àngel Puig: | 0.880127 | curate | {"ca": 1.0} | http://argentona.cat/document.php?id=38043 |
mc4_ca_20230418_6_21578 | En memòria de la meva mare Maria Rovira i Bases | Joaquim de Catalunya
En memòria de la meva mare Maria Rovira i Bases
04 de julio de 2011 - 16:18
Jo, Quim Pedret i Rovira
Vull Agrair al meu amic Antonio Pérez Montolio, potser un del millors amics que tinc i també amic de la meva mare, tot el que a fet per ella, ara i els darrers anys que va viure a Cervelló i el que ha fet per la família, aquest darrers set anys, que no l’ha pogut veure i ni tan sols ha pogut dir.li el darrer adéu, per desconeixement de lloc on vivia. Per ell, per la seva família i per la seva mare, una forta abraçada.
Al Mossen del poble de Cervelló per les atencions rebudes. Moltes mercès. Ets un bon home.
Vull agrair al amic Ramón Tarrés, doctor en medecina i la seva companya de feina Gero a Vilajuïga, per ajudar-me a suportar i tans mals tràngols i llàgrimes, durant aquest tristos set anys. Una abraçada a tots dos
Vull agrair al Honorable Conseller de la Generalitat Sr. Josep Lluís Cleries, amic d’infància i de la família, la deferència que ha va tindre amb la meva dona i en mi mateix, perqué podèssim ser marit i muller. No ho oblidarem mai el que var fer per nosaltres. Ara després de deu anys, gràcies a seva generositat, em arribat a ser pares. Moltes gràcies Josep Lluís. Sempre estarem de costat, passin els anys que passin. Esperem que sigui aviat fent un bon ‘tiberi’ per aquí dalt al magnific Alt Empordà, recordant Sant Pau d’Ordal
Vull agrair al Molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas i Gabarró, amic personal i de la família, els seus consells i el seu suport en moments difícils tan per ell i la gent que ha treballat al seu costat i els meus difícils moments. Sense oblidar la seva tasca (campanya electoral) per arribar a la Presidència de la Generalitat, va ser molt generós al felicitar personalment a la meva esposa el dia 31 de Agost del 2010, per el naixement del nostre fill, Sergi Pedret. I molt mes encara, quant ni passades les 24 hores de fer.li saber la malaurada noticia de la mort de la mare, em va enviar un correu de condolen-cia i suport. Moltes mercès President, vostè tindrà el meu suport sempre. Moltes mercès amic Artur. Em aconseguit tantes coses. Oi?
Moltes mercès inclòs al que de alguna manera u altre han volgut fer-me mal, de la manera que fos, durant masses anys foscos. La seva maledicència no ha sorgit el efecte que esperaven (fer-me malt a mi i als meus), al contrari, m’ha fet mes fort per portar endavant el meu fill i sempre sabran que no els hi tinc cap odi, ni cap rancúnia.
Voldria agrair a molts mes amics, però per culpa del cansament i de les maleïdes medicines, m’oblidaria de noms, i no m’ho perdonarien ¿Verdad, amiga Teresa? Un beso para Navalcarnero y Móstoles
I finalment vull agrair TOT el suport que he tingut de la meva esposa Elena Kudryashova en moments tan difícils per a mi i per ella i amb la dignitat i elegància que ho sabut portar. M’ha donat part de la seva, vida sense jo demanar.li res a canvi. Es mes, ella em va donar el que mes volíem tots, dos un fill magnific. Moltes gràcies ca-rinyo, per que tu em tens. "Jo no escolleixo la millor, la millor em va escollir a mi"
El Quim desde Vilajuïga
← La digna llibertat del final, per la Maria Rovira
La Taylor que m'enamora. By Quim Pedret → | 0.792584 | curate | {"ca": 0.9063948100092678, "es": 0.026567809700339822, "pt": 0.023787457522397283, "ia": 0.004942848316342292, "ro": 0.0182267531665122, "fr": 0.01513747296879827, "en": 0.004942848316342292} | https://joaquimdecatalunya.blogia.com/2011/070426-en-mem-ria-de-la-meva-mare-maria-rovira-i-bases.php |
mc4_ca_20230418_2_390311 | Es Bosquet: 2016
Ahir, dia 17/07/2016, feia 9 anys que un desgraciat em va canviar la vida totalment. També la de la meva família.
La justícia és una merda i no va servir per res.
Però jo enguany, en lloc de dir que la senyora jutgessa que va jutjar el meu cas és una merda, vaig fer una festa. Una paella de marisc i una ensaïmada d’albercocs.
Sr. Desgraciat que em vàreu atropellar i no em vàreu socórrer , vos vàreu escapar com el covard què sou.
Sra. Jutgessa què vàreu jutjar el meu cas i fóreu parcial, sabent-ho.
A tots dos vos desig molts d’anys, una llarga vida plena de desgracies i patiments com els que jo tinc. Gràcies a tots dos.
Ho vaig celebrar al Restaurant Es Pecat de ses Salines
Publicat per miquelet a 4:37:00 p. m. | 0.745239 | curate | {"es": 0.027624309392265192, "ca": 0.9723756906077348} | http://esbosquet.blogspot.com/2016/ |
macocu_ca_20230731_0_171690 | CONTINGUTS
Simfònica
Gautier Capuçon i l’OCM al Palau
18-11-2019
El proper diumenge 24 de novembre al Palau de la Música Catalana, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae interpretarà les Variacions rococó, op. 33 de Txaikovski i Els planetes, op. 32 de Holst. Per tal d’interpretar el paper solista de la primera obra ha convidat al violoncel·lista Gautier Capuçon i, per tal de realitzar la segona, comptarà amb la col·laboració del Cor de Noies de l’Orfeó Català.
El violoncel·lista convidat, Gautier Capuçon, consta d’una trajectòria impressionant i una fama internacional, i és que les Variacions Rococó de Txaikovski demanen d’un solista que es pugui lluir tant a nivell tècnic i expressiu com a nivell d’escolta i diàleg amb l’orquestra. L’exigència de les variacions rau en el fet que, si bé parteixen d’un tema simple, la creativitat del compositor transforma aquesta melodia de base en passatges del tot virtuosos que deixen lluny la idea original. Així, després d’escriure Francesca da Rimini (1876), Txaikovski necessitava un descans de les passions i els horrors de l’Inferno de Dante, de manera que va girar la vista al segle anterior, concretament cap a la música clàssica de Mozart i Haydn. D’aquest gest en va prendre les melodies lleugeres i les estructures clares dels compositors; tot i així, l’obra no es basa en una melodia rococó real, sinó en la idea que ell tenia sobre l’estil antic. D’altra banda, l’orquestra que demana aquesta obra és més reduïda del que ho eren les orquestres simfòniques dels compositors clàssics: Txaikovski especifica que hi ha d’haver dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, violins primers, segons, violes, cellos i contrabaixos. Cal destacar que les Variacions en un tema Rococó op. 33 estan dedicades al violoncel·lista Fitzenhagen i, de fet, la història de la seva creació està estretament lligada a l’intèrpret. Txaikovski li havia demanat opinió sobre el paper que havia de jugar l’instrument solista en la seva obra i Fitzenhagen s’ho va prendre al peu de la lletra: va realitzar nombrosos canvis sobre l’original – entre els quals una reordenació de les variacions i la supressió d’una vuitena – fins arribar al punt que l’obra, quan es va estrenar el 1877, havia patit canvis que no havien estat consensuats pel compositor. Finalment, les modificacions de Fitzenhagen van arribar a les edicions impreses dels anys posteriors però ja en la contemporaneïtat s’ha pogut recuperar la versió original de Txaikovski. En una segona part del concert, la força d’ Els planetes de Holst irromprà de ple en la sala de concerts. Aquesta suite per orquestra que el va catapultar a la fama internacional està escrita en un estil cosmopolita i d’una manera brillant: va dedicar un moviment a cadascun dels set planetes del sistema solar – sense comptar amb la Terra ni amb Plató, que encara no s’havia descobert – i adjuntà un subtítol que assenyala el caràcter que els vol atorgar. D’aquesta manera, l’obra comença amb Mart, el portador de la guerra: brutal, implacable, amb un ritme pràcticament motoritzat i una potència devastadora, el metall i la percussió se situen al centre de l’escenari. Contrasta del tot amb el següent moviment, Venus, la portadora de la pau: la calma i la tranquil·litat planen de manera delicada, reservant alguns moments per a instruments solistes. Tornem a trobar un contrast amb els dos scherzos següents: Mercuri, el missatger alat que Holst associava al pensament humà, es mou ràpid i intens. En aquest passatge, el compositor deixa el protagonisme als vents fusta, a les cordes i a la celesta. El segueix Júpiter, portador de felicitat: de temperament jovial i amb inspiracions folklòriques, aquest passatge és reflex de l’estudi de Holst sobre les danses angleses tradicionals. És aquí on trobem l’ària més famosa de l’obra del compositor, comunament coneguda com “Himne de Júpiter”. Tot seguit ens trobem amb Saturn, el portador de la vellesa, i de nou el contrast ens marca el canvi de moviment. Es tracta d’un poema simfònic, el moviment preferit de Holst per la gran profunditat que aporta a la suite. D’una manera molt gràfica passa pels diferents estats de l’home: un inici incert, lent i llarg continua amb un crescendo que representa les lluites i els problemes de l’edat adulta per acabar, finalment, en una vellesa afable, metàfora de la saviesa serena i l’acceptació de la imperfecció. A continuació, arribem a Urà, el màgic. Els fagots en són els protagonistes i representen, precisament, aquest mag que es diverteix guiant una orquestra que sembla talment portada per elefants. Finalment, Neptú, el místic, ens obre les portes d’un espai diàfan i eteri, exhausts després d’haver recorregut tot l’espai exterior. En aquest moviment final, inquietant i futurístic, un cor de veus femenines tanquen la peça com si d’un eco es tractés. Tota una experiència pels sentits que transportarà el públic del pati de butaques a un viatge d’espais paral·lels. Foto: Gautier Capuçon, OCM | 0.864677 | curate | {"en": 0.007260992335619202, "ca": 0.9883017345703913, "nl": 0.002016942315449778, "fr": 0.0024203307785397336} | |
mc4_ca_20230418_16_257826 | "Ateneu. La porta de les idees" El blog de Sense ficció - TV3 "Ateneu. La porta de les idees" » El blog de Sense Ficció - TV3
18/07/2013: "Ateneu. La porta de les idees"
Categories: Documentals , Cultura , Història , Política , Societat
Un documental que explica els principals esdeveniments socials i culturals
de la història recent de la ciutat i del país.
Emissió: dimarts 23 de juliol.
"Sense ficció presenta" un viatge apassionant a través de revoltes, revolucions, guerres, períodes d’esplendor i decadència d’una entitat que va saber generar i alhora reflectir els grans canvis socials i culturals que han succeït en els últims 150 anys. L’actor Josep M. Pou guia l’espectador per la ciutat en un viatge a través dels escenaris de la història.
El documental el presenta l’actor Josep M. Pou i pretén ser una aproximació didàctica i sobretot entretinguda de la història d’una entitat tan plural, complexa i diversa com l’Ateneu Barcelonès.
Pou viatja en el temps; des dels primers anys del s. XIX fins al present. Un recorregut amb moments d’esplendor com quan l’Ateneu va impulsar l’ús del català com a llengua de ciència o quan va liderar la vida cultural del país. Però també amb moments més difícils, com la intervenció de la junta per Primo de Rivera, la confiscació de la biblioteca per la FAI o la purga que va ordenar Franco després de la guerra.
Una coproducció de Televisió de Catalunya i Goroka.
Un viatge que evidencia la vigència avui dia dels temes que s’expliquen. El debat lingüístic i la utilització del català com a eina de coneixement. El sentiment de nació i els anhels d’autogovern de la societat. La incomprensió i el menysteniment del poder central cap a les necessitats específiques de Catalunya. La prepotència i repressió de l’aparell de l’estat i, fins i tot, la utilització de termes com la necessitat d’”españolizar” que es va aplicar amb tota la força a l’Exposició Internacional del 1929.
Una trama farcida d’elements sorprenents com ara documents amagats, espais històrics oblidats, fotografies misterioses, escàndols, baralles, traïcions i represàlies, llibres prohibits, biblioteques purgades... i assassinats. Una història en què constantment hi apareixen personatges de la cultura catalana com ara Àngel Guimerà, Pompeu Fabra, Josep M. de Sagarra, Josep Pla i molts més. Tot això amb testimonis com els de Francesc Cabana i Oriol Bohigas (president i expresident de l’Ateneu, respectivament), l’historiador Jordi Casassas, els consellers de Cultura Ferran Mascarell i Joan Manel Tresserras o el periodista Joan de Sagarra, entre d’altres.
Direcció i guió: Daniel Serra Torra
Realització: Santi Baró
Producció executiva: Guille Cascante
Maroona Leah ha escrit:
Pou és una persona increïble! M'encanta Monseñor Aguirre en "Quart"! També ha de mirar la seva pel·lícula Maskaras ( http://www.fullpelis.tv/595... )
21/06/2016 09:15:14 | 0.815968 | curate | {"ro": 0.0028169014084507044, "ca": 0.9619718309859155, "pt": 0.007042253521126761, "it": 0.008098591549295774, "es": 0.013380281690140845, "en": 0.006690140845070422} | http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=51011&catid=2399 |
mc4_ca_20230418_15_430600 | Joan Enric Vives destaca formar part d'un dels països de parla catalana i que abandera la llengua a les Nacions Unides - Qué!
L'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, va presidir el dissabte 18 d'agost la Missa en llengua catalana a Sant Pere de Prada de Conflent, tot coincidint amb la celebració dels 50 anys de la Universitat Catalana d'Estiu. En aquesta celebració, Vives va destacar el que suposa formar part d'un Estat que forma part dels països de parla catalana i que abandera la llengua a les Nacions Unides. “Accepto feliç formar part d'aquest petit Estat i sento la responsabilitat que em dona aquest servei”, va afegir el Copríncep.
A la missa hi foren presents el President de l'equip Rector de la 50a Universitat Catalana d'Estiu, Dr. Jordi Casassas, el Gerent i Secretari de la Universitat Catalana d'Estiu, Sr. Joan Maluquer i la Presidenta de l'entitat organitzadora des de fa 31 anys de la Diada Andorrana a Prada, i també membre de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu, Sra. Àngels Mach, a més d'una nodrida assistència de professors i alumnes de la universitat d'estiu i de fidels diocesans.
L'arquebisbe d'Urgell va voler destacar també la funció didàctica dels acadèmics i dels centenars d'alumnes que han passat per la universitat durant el mig segle de vida i l'esforç d'entesa i difusió que s'ha dut a terme. A més, va encoratjar els participants en aquesta activitat i va posar en relleu la presència dels cristians que també s'han fet presents en aquests anys de recerca, de debats, i de difusió de la cultura catalana.
A la tarda, Vives va voler saludar personalment als assistents a la 31a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu que se celebrava aquest mateix dia i que enguany analitzava “El Parlamentarisme andorrà”. En aquest marc va poder saludar el Síndic General d'Andorra, M.I. Sr. Vicenç Mateu, que liderava una de les ponències i alguns Consellers generals que hi assistien, a més dels membres de la Junta de la Societat Andorrana de Ciències.
Arias Cañete destaca que la importancia del Parlamento Europeo obliga a cuidar las listas
Arias Cañete ha clausurado el debate "La Europa que España necesita" en el que han intervenido el periodista y secretario del Consejo Federal Español... | 0.877715 | curate | {"ca": 0.8931263858093126, "es": 0.10687361419068736} | https://www.que.es/ciudades/andorra/201808191135-joan-enric-vives-destaca-formar.html |
mc4_ca_20230418_3_503559 | Assegura que la duquessa de Sussex està rebent el mateix tractament mediàtic que ella
2 min. Barcelona 13/12/2019 13:30
651x366 Sarah Ferguson, en una imatge d'arxiu / GETTY Sarah Ferguson, en una imatge d'arxiu / GETTY
Meghan Markle té una nova defensora. Sarah Ferguson, exdona del príncep Andreu, ha mostrat el seu suport a la duquessa de Sussex en una entrevista a Vogue Arabia, en què assegura que el tractament mediàtic que està rebent és similar al que va experimentar ella durant els anys 80 i 90, quan estava casada amb el duc de York.
"Ha de ser dur per a Meghan, m'hi puc identificar. Crec que és moderna i fabulosa", ha dit. "Tendeixo a no donar consells perquè es treuen de context, però he estat al lloc de Meghan, encara hi soc. Sempre hi ha un gir de negativitat que és trist i esgotador; és difícil i cruel", ha explicat, recordant el que ella va experimentar quan va passar a formar part de la família reial britànica. "No suporto el bullying i em sento malament per tot el mal que deuen estar patint, perquè jo hi he passat. A Meghan Markle li estan fent el mateix que em van fer a mi", assegura l'exduquessa de York. Durant el seu matrimoni amb el príncep Andreu, Sarah Ferguson va ser sovint ridiculitzada pels tabloides britànics pel seu pes i va rebre el sobrenom de Duchess of Pork [Duquessa de Porc].
En l'entrevista, Ferguson assegura que tant ella com la princesa Diana, la mare del príncep Enric, van ser víctimes de palau. "Amb la princesa de Gal·les vam portar un aire de modernitat i diversió. Diana i jo ens ho passàvem molt bé, realment bé. L'estimava amb tota la meva ànima", confessa.
L'aparició a Vogue Arabia coincideix amb un dels moments més baixos de la vida del seu exmarit, el príncep Andreu, que ha sigut apartat de la vida pública i els actes de la família reial arran de la seva vinculació amb Jeffrey Epstein, pederasta convicte, que es va suïcidar en una presó dels Estats Units a l’agost mentre esperava un nou judici per un càrrec de presumpte tràfic de menors. Ferguson defensa el seu exmarit, amb qui manté una molt bona relació, i assegura que "és el millor home" que coneix. "És increïble el que ha fet per Gran Bretanya, i tot són ximpleries", ha afegit. | 0.8539 | curate | {"ca": 0.9689355870260393, "eo": 0.002740977615349475, "pt": 0.01187756966651439, "es": 0.01644586569209685} | https://www.ara.cat/gent/Sarah-Ferguson-compara-Meghan-Markle_0_2361363956.html |
mc4_ca_20230418_1_286784 | Carta als treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Barcelona | adacolau.cat
Cerca Carta als treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Barcelona
Share Tweet D'aquí a poques setmanes, hi haurà un nou govern a l'Ajuntament de Barcelona que tindré l'honor d'encapçalar, impulsat per un projecte col·lectiu molt engrescador. Com a futura alcaldessa vull, primer de tot, donar-vos les gràcies a tots/es aquells/es que durant anys heu estat i seguiu treballant per a la ciutat. Som molt conscients que l'Ajuntament de Barcelona funciona i fa funcionar la ciutat gràcies a la professionalitat i al compromís de la seva plantilla.
Vull traslladar-vos a tots aquells que treballeu a l'Ajuntament –ja sigui com a funcionaris, laborals o subcontractats– el meu ferm compromís, no només amb el manteniment de les condicions laborals, sinó, també, en la mesura del possible, amb la millora d'aquestes condicions. Des de Barcelona En Comú confiem plenament en la vostra professionalitat, i sabem que la clau de l'èxit d'un model de ciutat està en què sigui compartit, en què el major número de gent possible se'l faci seu i en sigui protagonista. Per això, volem que la nostra entrada a l'Ajuntament suposi un treballar plegats per a la ciutat, que és la vocació de tot servidor públic, ja sigui càrrec electe o treballador/a municipal.
Aquestes setmanes i mesos estan circulant molts rumors malintencionats del que suposarà la nostra entrada a l'alcaldia de Barcelona. Vull transmetre-us tranquil·litat i demanar-vos que, abans de creure qualsevol rumor estrany, ens feu arribar els dubtes, ens pregunteu directament. L'ADN de l'equip que ara entrarem a l'Ajuntament és el de la proximitat, el de treballar comptant amb tota l'expertesa, el de treballar braç a braç amb tots els professionals que feu que aquest Ajuntament funcioni cada dia. Com a prova d'aquesta voluntat, només recordar-vos que un dels nostres principals compromisos programàtics és fer que l'Ajuntament de Barcelona prediqui amb l'exemple en la lluita contra la precarietat, aplicant un segell de qualitat contractual. Tenim el ferm compromís de fer de Barcelona un referent al món com a ciutat justa i democràtica, i això passa, sense cap mena de dubte, per la defensa dels serveis públics de qualitat i la garantia d'un tracte exemplar de l'Ajuntament cap als seus treballadors, des del diàleg i la col·laboració permanent.
Amb el desig de poder-vos saludar personalment en les properes setmanes,
Ada Colau Dinar (o no) amb un banquer
Reunir-se (com a alcaldessa) amb un banquer Avís legal | 0.874222 | curate | {"ca": 1.0} | http://adacolau.cat/ca/post/carta-als-treballadors-i-treballadores-de-lajuntament-de-barcelona |
mc4_ca_20230418_15_589425 | Lleida és avui capital de l’esport adaptat amb el Campionat de Catalunya de gimnàstica i futbol d’ACELL - Diari de la Discapacitat
PortadaEsportsLleida és avui capital de l’esport adaptat amb el Campionat de Catalunya de gimnàstica i futbol d’ACELL
La competició aplegarà a més de 750 esportistes amb discapacitat intel·lectual
Presentació de la jornada esportiva que es viurà avui a Lleida // Foto: Ajuntament de Lleida
Avui se celebra a Lleida el Campionat de Catalunya de gimnàstica i futbol d’ACELL una competició de l’esport adaptat i del moviment Special Olympics que reunirà més de 750 participants de 35 clubs diferents d’arreu de Catalunya i Andorra.
La tinent d’alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, Montse Parra, acompanyada del director tècnic de la Federació Catalana ACELL, Manel Algeciras, i del delegat territorial a Lleida, Álvaro Terreros, van presentar aquesta cita esportiva que se celebrarà al camp de futbol i pavelló municipal de Pardinyes entre les 10 i les 18.30 hores.
Parra va destacar la importància d’aquests tipus esdeveniments d’esport inclusiu a Lleida al qual l’Ajuntament de Lleida dóna suport per tal que se celebrin aquest tipus d’iniciatives. En aquest sentit, els organitzadors també van agrair el suport de la Paeria perquè Lleida torni a ser la capital de l’esport adaptat acollint esportistes amb discapacitat intel·lectual i sigui un referent del moviment Special Olympics – ACELL
En el Campionat de Catalunya de gimnàstica que es farà al pavelló municipal de Pardinyes es comptarà amb 33 esportistes que competiran en les dues disciplines: artística durant el matí amb diferents rutines i proves adaptades i, a la tarda, rítmica amb exercicis com la cinta, la pilota o corda.
El Campionat de Catalunya de futbol sala és un dels més nombrosos que hi ha al calendari esportiu de la Federació ACELL. Així, al camp de futbol de Pardinyes hi competiran mig miler de futbolistes dividits en 54 equips de diferents nivells i categoria.
Special Olympics Catalunya i la Federació ACELL tenen com a principal objectiu el foment de la pràctica esportiva i d’altres activitats de lleure entre les persones amb discapacitat intel·lectual amb l’objectiu que sigui una via de desenvolupament personal i d’integració social.
3 de Maig de 2018 Redacció/Fonts Esports 0
Les piscines municipals de Lleida aporten gairebé 3.000 euros al Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple
Més de un centenar de piscines de les comarques de Lleida van participar diumenge passat a la Campanya Mullat’t per l’Esclerosi Múltiple 2017 i, concretament l’Ajuntament de Lleida va atorgar 2.849,65 euros per la venda d’entrades de les sis piscines municipals que van col·laborar amb aquesta iniciativa. La Paeria va voler col·laborar amb aquesta iniciativa solidària cedint també espais als recintes de les piscines municipals, perquè els voluntaris del Mulla’t poguessin vendre productes de marxandatge, com samarretes, gorres o tovalloles, […] | 0.872348 | curate | {"ca": 1.0} | https://diarideladiscapacitat.cat/lleida-avui-capital-lesport-adaptat-campionat-catalunya-gimnastica-futbol-dacell/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_36893 | Aquest és un treball privat. Haureu de ser membre d’aquest treball per veure el contingut dels treballs.
Potser hauria iniciar sessió Per connectar-se i compartir, és fàcil registrar-se com un membre.
B-learning
Entorns personals d´aprenentatge
Gestió d´usuaris i continguts privats
Cursos i Esdeveniments presencials i en linea
l´aprenentatge de tots i al servei de tots
Comunitats educatives
intel.ligència col.lectiva
Continguts creats per tots de forma exponencial
Comparteix - Col.labora - Cocrea
Compatible mòbils i tàblets
Linux, Mac, Pc, Android, iOs
Servidors encriptats sergurs https RGPD
Fácil instal·lació des de còpia de seguretat
Sense dades privades d´usuaris
amb suport tècnic códi obert
Certificat Seguretat Servidor (RGPD) ISO27001
Videos
01:22:19
16:10
01:42:21
01:09:16
04:46
02:45
Veure tots els vídeos
Creat amb Joomla programari lliure Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Certificat Seguretat Servidor (RGPD) ISO27001
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Eliminar cookies
Galetes: Sense dades privades, sense ús comercial. En compliment de l'article 22 Llei 34/2002 Certificat Seguretat GRPD ISO 27001.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
Accepto
×
Informació de l'ús de cookies
Les cookies són breus informacions que s'envien i emmagatzemen en el disc dur de l'ordinador de l'usuari a través del seu navegador quan aquest es connecta a una web. Les cookies es poden utilitzar per recaptar i emmagatzemar dades de l'usuari mentre està connectat per facilitar-li els serveis sol•licitats i que en ocasions no se solen conservar. Les cookies poden ser pròpies o de tercers.
Existeixen diversos tipus de cookies:
Cookies tècniques que faciliten la navegació de l'usuari i la utilització de les diferents opcions o serveis que ofereix la web com identificar la sessió, permetre l'accés a determinades àrees, facilitar comandes, compres, emplenament de formularis, inscripcions, seguretat, facilitar funcionalitats (vídeos, xarxes socials, etc. ).
Cookies de personalització que permeten a l'usuari accedir als serveis segons les seves preferències (idioma, navegador, configuració, etc. ).
Cookies d'anàlisi que permeten l'anàlisi anònima del comportament dels usuaris de la web i que permeten mesurar l'activitat de l'usuari i elaborar perfils de navegació amb l'objectiu de millorar els llocs web.
Per això, en accedir a la nostra web, en compliment de l'article 22 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació, en tractar cookies d'anàlisi, li hem sol•licitat el seu consentiment per al seu ús. Tot plegat per a millorar els nostres serveis, utilitzem Google Analytics per a recopilar informació estadística anònima, com per exemple el número de visitants a la nostra web. Les cookies afegides per Google Analytics es regeixen per les polítiques de privacitat de Google Analytics. Si vosté ho desitja pot desactivar les cookies de Google Analytics.
De totes maneres, l’informem que pot activar o desactivar aquestes cookies seguint les instruccions del seu navegador d'Internet. | 0.744452 | curate | {"ca": 0.9204834605597965, "en": 0.03148854961832061, "sv": 0.012404580152671756, "de": 0.0022264631043256997, "zh": 0.0015903307888040711, "pl": 0.0015903307888040711, "es": 0.005089058524173028, "fr": 0.025127226463104325} | https://redbcn.com/index.php/treballsmenu/viewreviews?pageid=11 |
mc4_ca_20230418_9_71964 | L'Ajuntament de Parets planta cara a les males olors de Danone - Línia Vallès ed. Vallès Oriental
Redacció|2020-07-02T12:02:18+02:002 juliol 2020|Parets|Línia Vallès ed. Vallès Oriental
Fa anys que de tant en tant arriba una fortor a Parets provinent de la fàbrica Danone –propera al municipi–. Però la lluita contra aquestes etapes de males olors, de moment, no ha tingut una solució fàcil.
A la sessió plenària extraordinària del passat dijous, la regidora de Medi Ambient, Rosa Martí, va informar que l’equip de govern té previst de cara a setembre “l’aprovació d’una ordenança d’olors”.
L’objectiu d’aquesta proposta serà dotar l’Ajuntament de suficients mecanismes jurídics que l’avalin per sancionar les empreses que “produeixin problemes de contaminació d’olors”.
Martí també va voler deixar clar que els recents episodis de fortes olors al municipi han estat causats per una barreja d’olors provinents de diverses indústries. A més, va recordar que Danone s’ha compromès amb Parets i que està buscant de manera activa mètodes de sanejament per donar una solució a un problema que s’arrossega des de fa molts anys. | 0.693167 | curate | {"ca": 1.0} | https://liniaxarxa.cat/liniavalles-vallesoriental/noticies/lajuntament-de-parets-planta-cara-a-les-males-olors-de-danone/ |
mc4_ca_20230418_5_425516 | Fires - Qui som - Ningbo MH
Des de l'establiment, sempre participem activament diferents tipus de fires a casa ia l'estranger. En aquest any, ja hem assistit a Preview a Seül, Intertex Milano-Ready to Show, França TexWorld Fair i Canton Fair i així successivament.
Nom adreça Data Estand núm.
122nd Fira de Canton N º 380 Middle Road Yuejiang, Xina Importació i Exportació Saló d'Exposicions de productes bàsics
31st Oct. ---- 4 Novembre, 2017
Fires Inici categories - Tralles - Zippers - Ribbon & Tape - Ropes - Llocs --Botons - Interlineat - Tassel & Fringe / Trimming - Materials de tractament --Galeries i accessoris - Màquina de reparació i peces - Fàbrica - Altres Sobre Nosaltres - Descripció general de la MV --MH Industrial - Història del Mestre --Fires - Els nostres agents - Galeria d'imatges - Àlbum de vídeo contacti'ns - Ubicació de l'oficina - Fletxa comunitat - Bloc --App --Uneix-te a nosaltres | 0.779178 | curate | {"no": 0.02983425414364641, "ca": 0.9359116022099447, "en": 0.03425414364640884} | http://ca.mh-chine.com/about-us/trade-shows |
oscar-2301_ca_20230418_7_327275 | Riberaonline.info - Priorat, Ribera d'Ebre i Terra Alta: Aquest Dia Internacional contra LGTBIfòbia reivindica la salvaguarda dels drets de les persones del col·lectiu en especial davant la situació excepcional per la Covid19
ROL
ROL
ROL+
ROL Priorat
ROL Ribera d'Ebre
ROL Terra Alta
ROL Facebook
ROL Twitter
ROL TV
5/15/2020
Aquest Dia Internacional contra LGTBIfòbia reivindica la salvaguarda dels drets de les persones del col·lectiu en especial davant la situació excepcional per la Covid19
L'any 1990 l'OMS eliminà l'homosexualitat de la llista de trastorns sexuals, adoptant-se la data del 17 de maig com a Dia Internacional de la lluita contra l'Homofòbia (lesbofòbia i gaifòbia), la bifòbia i la transfòbia
El proper diumenge, 17 de maig, el Govern de la Generalitat, els ajuntaments i les institucions catalanes, el Consell Nacional LGBTI i les entitats s'adhereixen al Dia Internacional de la lluita contra l'Homobòfia: lesbofòbia, gaifòbia, la bifòbia i la transfòbia, adoptada des de l'any 1990 quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l'homosexualitat de la llista de trastorns sexuals.
Aquesta jornada recorda que cal donar resposta a tota situació de discriminació, d'injustícia i de violència envers les persones per llur identitat de gènere o llurs orientacions sexuals i afectives. També en aquesta jornada es condemna totes les actituds de rebuig, de prejudici i d'hostilitat contra lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals; fent una aposta pel reconeixement de la llibertat i la igualtat entre totes les persones en una societat democràtica i plural. Alhora que es fa una crida a tots els poders polítics, institucions, entitats i col·lectius i a tota la societat civil per a eradicar tot tipus de discriminació i violència per raó d'identitat de gènere o d'orientació afectiva i sexual.
Aquest 17 de maig, i a causa de la situació d'excepcionalitat que vivim, causada per la pandèmia de la COVID19, cal reivindicar de manera molt especial la salvaguarda dels drets de les persones del col·lectiu LGBTI, sigui en les situacions de confinament, sigui en els espais públics un cop aquest finalitzi. I alhora comprometre's a una especial atenció i seguiment de totes les situacions de vulnerabilitat perquè el col·lectiu LGBTI no en surti ni sanitàriament, ni laboralment, ni socialment damnificat.
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Cercar en aquest blog
ROL Ribera d'Ebre
S'està carregant...
ROL Terra Alta
S'està carregant...
ROL Priorat
S'està carregant...
ROL+
S'està carregant...
ROL TV
Cercar en aquest blog
Formulari de contacte
Nom
Correu electrònic *
Missatge *
Ara mateix
Vilaweb
El Tricicle s’acomiada definitivament dels escenaris: “Per fi hem cantat al Liceu” - El grup còmic tanca amb èxit el seu darrer espectacle entre cares conegudes i davant de 1.400 espectadors
Fa 2 hores
Aguaita.cat - RSS
El sector turístic de Tarragona i l'Ebre encara un pont de desembre «correcte», amb un 70% d'ocupació - El sector turístic del Delta de l'Ebre titlla de desconcertant este Pont de la Puríssima amb dades de reserves inferiors a altres anys
Fa 2 hores
Nació Digital
El Tricicle s'acomiada de 43 anys de carrera omplint el Liceu - El grup còmic tanca amb èxit el seu darrer espectacle entre cares conegudes i davant de 1.400 espectadors
Fa 4 hores
A Prop Ebre
Carles Blanch, ‘Menut’: «Utilitzava la forma de la jota per a escriure els meus temes» - Carles Blanch és de Móra la Nova. És professor de música al Conservatori de Vila-seca. Ha tocat en diversos ebrencs i va crear ‘Menut’ amb un company de ...
Fa 7 hores
Imagina Ràdio
L’Ajuntament de la Ràpita organitza un conjunt d’activitats per celebrar Nadal al municipi - L’Ajuntament de la Ràpita organitza un conjunt d’activitats per celebrar el Nadal al municipi. Es tracta d’una programació amb més de vint activitats que...
Fa 15 hores
Bloc de Pere Muñoz
SIRGA D'OR 2022 - Divendres i al teatre la Llanterna de Móra d'Ebre és varen celebrar els actes de lliurament dels premis Sirga d’Or, distinció comarcal que es lliura cad...
Fa 16 hores
catcarrasquet
CANTADA DE NADALES 3 12 2022 -
Fa 1 dia
lamarea.com
Chus Pato y Pol Guasch: salvar la palabra - A la poeta gallega y al poeta catalán los une un mismo catálogo: Ultramarinos. Pero no solo eso. Los une la radicalidad de sus propuestas. La entrada Ch...
Fa 2 dies
E-Noticies
TV3 també culpa el PP - El TN Migdia de TV3 de dijous passat va emetre el reportatge "Què vol dir cultura de la violació" on, indirectament, donava la raó a la ministra d'Igualt...
Fa 2 dies
Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
El Consell Comarcal i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre lliuren els premis Sirga d’Or 2022 - El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre lliure aquest divendres, 2 de desembre, els Premis Sirga d’Or 2022, reconeixent així a persones i entitats que han ...
Fa 3 dies
Comarques Nord
“Darrere el desembre nuvolós, ve el gener polsós” - Deixem enrere una setmana i un mes de novembre que ja podem dir que ha estat més càlid del normal. I és molt evident en les xifres que té l’observatori d...
Fa 3 dies
Ajuntament de Móra la Nova
Concessió d’incentius a les empreses per a la promoció de l’ocupació 2022. - –Extracte de la convocatòria registrada a la Base de Dades Nacional de Subvencions. –Bases reguladores per la concessió d’incentius a les empreses per a la...
Fa 4 setmanes
Edició Catalunya d'EL PAÍS
El castellà no serveix per a res - L’única llengua que pot complir el paper de vehicle de comunicació entre parlants nadius de llengües diferents és l’anglès
Fa 2 mesos
El Punt - Notícies de Gandesa
Justícia diu que treballa per separar víctimes i agressors - Respon a un informe que denunciava que en molts jutjats no es garanteix la intimitat i la dignitat de les denunciants
Fa 3 mesos
PSC MÓRA D'EBRE
PREGUNTES A REGISTRE DEL 22 DE JULIOL DE 2021 -
Fa 1 any
Mostrar 8 Mostra-ho tot
El més clicat de la setmana
Conferència sobre el mas de la Coixa de Móra la Nova
Entrega del Premis Sirga d'Or 2022
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre lliura aquest divendres, 2 de desembre, a les 19.00, al teatre La Llanterna de Móra d'Ebre, ...
Arrenca a Móra la Nova un pilot que combina la tecnologia 5G i la innovació social per millorar l'eficiència hídrica del territori
Aquest matí, representants de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Móra la Nova, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Mo...
Una xarrada sobre el mas de la Coixa tanca el 15è Curs Coneguem la Ribera d'Ebre
Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'Institut Ramon Mun...
Conferència "Present, passat i futur del Mas de la Coixa" a Móra la Nova
XV CURS CONEGUEM LA RIBERA D'EBRE, conferència "Present, passat i futur del Mas de la Coixa", a càrrec de Josep Santesmases, e...
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) ha cedit 41 bobines amb pel·lícules domèstiques a la Filmoteca de Catalunya
L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) ha cedit 41 bobines amb pel·lícules domèstiques a la Filmoteca de Catalunya, per tal de ...
El més clicat del mes
Club de lectura sobre 'El cafè de la Granota', de Jesús Moncada, a Móra la Nova
El 24 de novembre, a les 19.00 h, a la biblioteca.
Les cinc comarques afectades reclamen mantenir la filosofia i la veu del territori en la gestió del Fons de Transició Nuclear
Acord al territori per mantenir la filosofia per la qual es va crear el Fons de Transició Nuclear, respectant la veu els pobles afectats i e...
COMUNICAT DE PREMSA DEL GRUP COMARCAL DE LA UNIÓ PER LA TERRA ALTA- PSC- CP
Vist el comunicat que ha signat la Sra. Neus Sanromà, presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, referent a la Proposta de Llei del ...
presentació del llibre 'L’altra guerra' a Móra la Nova
Presentació del llibre presentació del llibre 'L'altra guerra', de Jordi Duran, a càrrec de Toni Orensanz, a la Biblioteca de Mó...
El Consejo de Seguridad Nuclear participa en el simulacro de emergencia en la central nuclear Ascó (Tarragona)
La central nuclear de Ascó (Tarragona) ha realizado el preceptivo simulacro anual, conforme a los requerimientos establecidos en su Plan de ...
Jornades tècniques professionals del sector oleícola de la Terra Alta
El Consell Comarcal de la Terra Alta, a través del projecte Treball a les 7 Comarques - Terra Alta Més, organitza unes jornades professional...
El més clicat
La Terra Alta prepara una jornada d’economia per debatre línies estratègiques en el sector turisme
Dins del marc Terra Alta+, del programa Treball a les 7 Comarques, es preveu organitzar una Jornada d'economia per debatre línies estra...
Móra d'Ebre enlaira globus per demanar la llibertat dels Jordis
Unes 200 persones s'han concentrat a la plaça de Baix de Móra d'Ebre esta nit per a recordar el primer aniversari de l'empresona...
Programa de la Jornada d'Onomàstica de la Ribera d'Ebre, la IV Jornada de la Societat d'Onomàstica i la VII Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés
Móra d'Ebre i Ascó acolliran els dies 17 i 18 d'octubre la Jornada d'Onomàstica de la Ribera d'Ebre, la IV Jornada de la Soc...
Jornada "Petjades dels Càtars a les Terres de l'Ebre" a Horta de Sant Joan
El pròxim dissabte 27 d'octubre de 2018 a les 17.30h, al Cap de l'Ecomuseu dels Ports, carrer Picasso 18, d'Horta de Sant Joan ...
Les empreses dels sector agroalimentari de la Terra Alta treballen la millora de les seves estratègies de màrqueting i enfocament comercial
Una vintena de productors agroalimentaris de la comarca de la Terra Alta (cellers, productors d'oli i altres productes alimentaris) van ...
Norma Pujol Farré serà la nova coordinadora territorial de Joventut en substitució de Teresa Marcelino
La directora general de Joventut, Marta Vilalta, i la directora territorial del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Rosanna Fa... | 0.657626 | curate | {"ca": 0.9130434782608695, "ja": 0.0029878425716051925, "sr": 0.00082423243354626, "pt": 0.00288481351741191, "en": 0.004636307438697713, "fr": 0.010921079744487945, "es": 0.060168967648876984, "it": 0.00082423243354626, "ko": 0.00370904595095817} | http://www.riberaonline.info/2020/05/aquest-dia-internacional-contra.html |
mc4_ca_20230418_10_20611 | Identifica. El subjecte i el predicat | Recurso educativo 441320 - Tiching
Llegeix aquest text i després assenyala el subjecte i el predicat, nominal o verbal, de les oracions extretes del fragment: La perdiu xerra (Perdix perdix) és una espècie en perill a Catalunya i en situació vulnerable a Europa. La manca d'un hàbitat adequat perquè pugui nidificar ha contribuït a fer que, en els últims cinquanta anys, el nombre d'exemplars al Pirineu i Prepirineu s'hagi reduït considerablement. [...]
L'oració (6è de primària)
http://cl.tiching.com/identifica-el-subjecte-i-el-predicat/recurso-educativo/441320 | 0.650778 | curate | {"it": 0.01839464882943144, "ca": 0.8344481605351171, "en": 0.14715719063545152} | http://cl.tiching.com/identifica-el-subjecte-i-el-predicat/recurso-educativo/441320 |
mc4_ca_20230418_13_167091 | Mobilitzacions en defensa dels Parcs i Jardins de Barcelona OCTUBRE 2005 - Indymedia Barcelona
Mobilitzacions en defensa dels Parcs i Jardins de Barcelona OCTUBRE 2005
per males 07 oct 2005
Davant la decisió que pensa adoptar l'Ajuntament de Barcelona en el pròxim Ple Municipal del dia 14 d'octubre de canviar el model de gestió de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, el que suposa un pas més en la privatització del servei públic, l'Assemblea General de treballadors i treballadores de Parcs i Jardins ha aprovat el següent calendari de mobilitzacions.
Dia 8 .
10,30h FESTA DE LA TARDOR Parc de la Guineueta (entrada Llucmajor). Per a manifestar la nostra repulsa al Clos i a la Mayol per la privatització de les zones verdes
ACAMPADA REIVINDICATIVA a partir de les 8.00h. Via Favència 41-47 davant del (METRE CANYELLES)
Dia 11 .
CONTINUA L’ACAMPADA REIVINDICATIVA. Via Favència 41-47 davant del (METRE CANYELLES) 18,00h Debat sobre les privatitzacions amb representació de veïns, treballadors ...
Dia 12 .
CONTINUA L’ACAMPADA REIVINDICATIVA. Via Favència 41-47 davant del (METRE
CANYELLES) 10,30h Butifarrada popular contra la privatització.
Dia 13 .
AIXECAMENT DE L’ACAMPADA i a les 18,30h Concentració davant de la porta de l’Ajuntament de Barcelona. (plaça Sant Jaume)
Dia 14 .
VAGA DELS TREBALLADORS/ES DE PARCS I JARDINS 10,00h Concentració en la plaça Sant Jaume amb motiu del Ple Municipal on s’aprova la modificació d’Estatuts.
Re: Mobilitzacions en defensa dels Parcs i Jardins de Barcelona OCTUBRE 2005
per comuniska 07 oct 2005
RESOLUCI� DE LA COMISSI� DE BARCELONA D�ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA
La Comissió de Barcelona, davant de la tramitació al Plenari Municipal de la modificació dels Estatuts de l�Institut Municipal de Parcs i Jardins per a la seva transformació en Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) i havent escoltat les opinions dels afiliats i afiliades d�EUiA que treballen a Parcs i Jardins i a l�Ajuntament de Barcelona, vol manifestar una posició pública en aquest debat en els següents termes:
-Els espais verds de la nostra ciutat són espais públics sotmesos en l�actualitat a un ús cada cop més creixent i diversificat. L�administració pública està obligada a fer front a aquesta demanda, per tal de que puguin seguir sent un espai de benestar per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense que això suposi una merma d�aquest servei públic.
-EUiA està a favor de mantenir, enfortir i ampliar els serveis públics, amb gestió pública i amb execució directa del servei. Només així podem garantir que el patrimoni de tots els veïns, veïnes, ciutadans i ciutadanes segueixi sent un bé públic.
-Estem en contra de qualsevol procés d�externalització i subcontractació dels serveis, ja que això suposa la cessió de recursos públics a l�empresa privada per a l�obtenció d�un benefici empresarial, que es pot traduir de la retallada de serveis i en unes pitjors condicions laborals dels seus treballadors i treballadores.
-La llei 57/2003 obliga a una adequació dels estatuts dels organismes públics, tot i així la reconversió en EPEL no està justificada, sent més adequat un organisme autònom local. Seguim expressant el nostre rebuig a aquesta llei del Partit Popular, rebutjada i impugnada pel Parlament de Catalunya.
-Manifestem el nostre acord amb els termes formulats en el manifest �Per la defensa dels serveis públics municipals�, al qual es van adherir el passat mes de juliol diversos comitès d�empresa, sindicats i associacions ciutadanes molt diverses.
-Cridem als nostres socis d�Iniciativa per Catalunya-Verds a negociar en el sí de la coalició com desenvolupar el nostre model de ciutat i, especialment, el paper dels serveis públics
Barcelona, 3 d�octubre de 2005.
¿A quién beneficia la privatización?
per uno 07 oct 2005
-Si los trabajador@s de Parques y Jardines dicen que no le beneficia.
-Si la FAVB y la mayoria de AAVV dicen que a la ciudad tampoco le beneficia
-Si las Federaciones de los Sindicatos CCOO, USOC, CGT y UGT tampoco ven beneficio ni para l@s trabajador@s ni para la ciudad
-Si incluso el partido coaligado a IC también dice que la privatización no beneficia a la ciudad
¿Entonces, quién lo defiende?
¿Quién saldra beneficiado?
Detras de esta politica de externalización de lo público (estan todas las grandes empresas que viven de lo público FCC, Urbaser, Cespa...)
per dos 08 oct 2005
Mobilitzacions fins al 14 d'octubre dels treballadors de Parcs i Jardins
07/10/05 18:00h - El comitè d'empresa de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona no aprova convertir l'organisme en una Entitat Pública Empresarial (EPE). Per mostrar aquest desacord, ha organitzat un seguit de mobilitzacions del 8 d'octubre a 14. Dissabte hi haurà una concentració de treballadors al parc de la Guineueta a les 10:30h. Dilluns iniciaran una acampada a partir de les 8:00h a la via Favència, davant del centre de manteniment, que s'allargarà fins dimecres. Paral·lelament a l'acampada, dimarts es farà un debat sobre privatitzacions i dimecres una botifarrada. Dijous a les 19:00h els treballadors es concentraran en la plaça de Sant Jaume i lliuraran a l'Ajuntament un manifest de suport de les entitats contra la privatització de Parcs i Jardins. Finalment, divendres hi haurà assemblea general, aturada i concentració en la plaça de Sant Jaume. Segons el comitè, l'aprovació de l'EPE suposaria "un pas més en la privatització d'un servei públic que ja perd aquest caràcter a través de l'externalització de treballs com ara manteniment de jocs infantils, mobiliari urbà, poda, neteja, tallers, tractaments fitosanitaris, departament de projectes o arbrat". | 0.757128 | curate | {"ca": 0.8274312421355384, "it": 0.02768290490742405, "es": 0.13661693330936545, "pt": 0.008268919647672119} | http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/206702?show_comments=yes |
mc4_ca_20230418_8_486646 | set 7 ganivets y pelador antiadherents | Botiga Online casa viva
set 7 ganivets y pelador antiadherents
-60% Preu regular:
19,95 € Ref. 3032289 -
Set de 7 ganivets de colors d'acer inoxidable amb revestiment ceràmic Royalty Line. Són anti-adherents, més higiènics i no necessiten afilat.
colecció: rainbow
pes: 941.00
longitud: 34.000 cm
amplada: 26.500 cm
alçada: 3.000 cm
volum: 2.700
Conjunt format per 7 ganivets de colors d'acer inoxidable amb revestiment de ceràmica i un pelador de verdures Royalty Line. El recobriment ceràmic té propietats anti-adherents, té més durabilitat i és més higiènic, i permet un tallat precís sense necessitat d'afilat. Cada una de les nanses de cada producte són ergonòmiques Soft Touch. Per la seva correcta conservació, es recomana no posar al rentaplats. Descripció
Conjunt format per 7 ganivets de colors d'acer inoxidable amb revestiment de ceràmica i un pelador de verdures Royalty Line. El recobriment ceràmic té propietats anti-adherents, té més durabilitat i és més higiènic, i permet un tallat precís sense necessitat d'afilat. Cada una de les nanses de cada producte són ergonòmiques Soft Touch. Per la seva correcta conservació, es recomana no posar al rentaplats. Informació addicional | 0.587887 | curate | {"ca": 0.9332234130255564, "pt": 0.01483924154987634, "en": 0.00989282769991756, "it": 0.00741962077493817, "sv": 0.009068425391591096, "es": 0.015663643858202802, "oc": 0.00989282769991756} | http://www.casaviva.cat/set-7-cuchillos-pelador-acer-inox-antiad.html |
macocu_ca_20230731_6_198443 | Dilluns 27 i dimarts 28 es va celebrar el a les piscines municipals de Montjuïc. A 1/8 de final es va perdre a penals contra el Catalunya després d'empatar a 5. Del 9 al 12 vam caure per la mínima contra el Mataró 6-5 en un partit molt disputat i per últim, ens vam imposar al Sant Andreu al últim partit per 9-6. Finalment vam acabar 11ens del Campionat de Catalunya.
Campionat de Catalunya Infantil femení:
Despés de l'èxit obtingut a Màlaga amb la segona posició al Campionat d'Espanya, intentaran anar a per totes, al CN Sabadell, sabent la dificultat i la igualtat de la fita. Molta sort noies!
Enhorabona equip!
Campionat de Catalunya Aleví mixte i femení:
Dijous 30 i divendres 1 a les piscines municipals de Montjuïc. L'aleví masculí juga els 1/8 de final contra el Sabadell. El femení, juga els 1/4 de final contra el Sant Andreu. L'objectiu és millorar la 11ena plaça de la lliga en masculí i la 7ena en femení. Molta sort a tots dos!
Campionat de Catalunya Benjamí:
Dissabte 2 i diumenge 3 al CN Montjuïc. La UEHorta disputarà el campionat amb els seus dos equips (masculí i femení). Durant la temporada, el masculí va quedar 3r i el femení 1r de les seves respectives lligues, però en aquest campionat jugaran la mateixa competició. L'únic objectiu és seguir aprenent i passar-s'ho bé en aquest gran comiat de temporada. Som-hi! | 0.78232 | curate | {"ca": 0.9818319454958365, "ro": 0.012869038607115822, "uz": 0.005299015897047691} | |
mc4_ca_20230418_7_134893 | Nord-est Llibertari: Sabaté va morir hores després de Camus
Aquest any Albert Camus (Mondovi/Déan 1913 - Villeblein 1960) comporta una reflexió sobre el nexe, més enllà de la coincidència en les seves morts, 4 i 5 de gener de 1960 respectivament, entre l’escriptor, que durant la Segona Guerra Mundial havia militat activament en el moviment de resistència COMBAT i tenia un ferm compromís en la lluita contra el franquisme, i el company Francesc Sabaté (L’Hospitalet de Llobregat, 1915 - Sant Celoni 1960).
L’any 1959, Francesc Sabaté i el jove Joaquim Delgado preparaven una resistència a l’Interior, amb el nom de MURLE (Moviment Unit de Resistència i Alliberament), a imatge de l’antic moviment resistent francès COMBAT de 1940-1945, un nom que ja havia utilitzat anteriorment Sabaté amb els Grups Anarcosindicalistes quan havia editat i difós a Catalunya el Primer de Maig de 1955 la publicació "EL COMBATE".
A finals de 1959 Sabaté va visitat Massana a Clamart i li va explicar el projecte del MURLE. Segons el company Massana “... si hagués esperat un temps l’hauria acompanyat a passar la frontera”, però en Quico tenia pressa i ja estava tot a punt.
Segons Eduard Pons Prades (‘Guerrillas españolas 1936-1960’, Editorial Planeta, Barcelona, 1977, pàgines 279-282). en la masoveria de Sant Miquel de Cuixà el 19 de desembre de 1959 hi va haver una reunió entre Sabaté i la direcció del Front Revolucionari Ibèric (FRI), en gestació, i que comptava amb el suport del titisme de Belgrad, igual que ja havia tingut l’any 1953 Josep Lluís Facerias, formada pel company Vicenç Tarradell, des de Perpinyà, i el mateix Pons Prades, dit Floreal Barcino, des de Barcelona.
El fet que Albert Camus no agafi el tren per anar cap a París, quan ja en tenia el bitllet, a Lourmarin i emprengués el viatge amb l’automòbil del seu amic, l’editor Michel Gallimard, que va morir cinc dies després a causa d’un sospitós accident de carretera a Villeblein, mentre hi havia la persecució del company Sabaté i la Guàrdia Civil assassinava els quatre companys refugiats al mas Clarà. S’ha parlat de la possibilitat d’un accident provocat. No sembla que s’aguanti la versió d’un sabotatge de la KGB (EL PAÍS 05/11/2011), en canvi, podria tenir-hi alguna cosa a veure el policia Polo Borreguero, doncs el canvi de viatjar amb Gallimard en comptes del tren podria correspondre al fet, que d’alguna manera, Camus es sentia amenaçat pel franquisme a causa de la seva relació amb la xarxa resistent de Francesc Sabaté. | 0.876329 | curate | {"ca": 1.0} | http://nordestllibertari.blogspot.com/2013/12/sabate-va-morir-hores-despres-de-camus.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_446191 | “Recuperam els Ciutat de Palma en castellà”No entenem la cultura des d’un punt de vista patrimonial, perquè la cultura no és de ningú”F.Marí/ M.Llull | 06/07/2011 | Vistes: 366Actualment puntuat amb 3 estrelles sobre 5Puntua amb 1 estrellesPuntua amb 2 estrellesPuntua amb 3 estrellesPuntua amb 4 estrellesPuntua amb 5 estrellesFernando Gilet, regidor de Cultura i Esports. Foto: T.A No fa ni un mes que està al capdavant de la regidoria de Cultura i Esports de Cort i ja ha creat polèmica. Fernando Gilet manté el seu posat i reitera les argumentacions sobre els dinamitzadors lingüístics. Això sí, ara ho fa sense vincular-les amb el cas Pícnic ni amb corrupció. Com els seus homòlegs al Consell i al Govern, Gilet parla en tot moment de cultura i turisme, una cultura, segons ell, "no excloent", perquè "no sigui de ningú". La retallada econòmica també marcarà l'inici de la legislatura.Us relacionen amb el món de l'esport. Com afrontau la tasca al capdavant de Cultura?Les dues àrees són finalistes i tenen una gran repercussió en la ciutadania. Ambdues tenen una vocació eminentment turística, com a motor reactivador de l'economia, és a dir, que tenen com a objectiu fer feina en un projecte turístic de qualitat per a Palma. Sempre parlau de política cultural oberta. Què significa?Parl de política cultural per a tothom. No entenem la cultura des d'un punt de vista patrimonial, perquè la cultura no és de ningú i ha d'anar dirigida a tothom. No volem fer política de la cultura: volem fer política cultural. Una de les primeres decisions que heu pres ha estat no renovar el contracte als directors de la Fundació Miró i al del Palma Espai d'Art. Per què?Entenem que les fundacions són l'avantguarda de la nostra acció cultural. Hem decidit no renovar-los perquè aquesta nova etapa política també és una nova etapa per al projecte cultural de Palma. Una vegada definit el projecte de turisme cultural, farem un concurs públic per escollir els nous directors. Passarà el mateix en Es Baluard?Es Baluard és un òrgan col·legiat. Abans, n'hem de reunir el patronat i després adoptarem les decisions que corresponguin.A hores d'ara, de quin pressupost disposau?S'ha reduït considerablement, però això no implica que l'acció cultural s'aturi. No puc quantificar-ne els nombres exactes, però tenim previst que l'oferta cultural abraci tot l'estiu i tenim fons disponibles per acabar l'any.Com plantejau els premis Ciutat de Palma? Hi recuperam els premis en castellà: el Rubén Darío de poesia i el Camilo José Cela de narrativa. Els canvis en la totalitat dels premis es donaran a conèixer en les properes setmanes. La nostra intenció és mantenir els que ja hi són, però ajustant-los al context pressupostari que tenim. Per què aquesta decisió de tornar-los a fer bilingües?Era un compromís electoral.Què passarà amb el Mar i Terra?De moment, mantindrem l'Escola Municipal de Teatre i li donarem la màxima pontencionalitat possible. Tot el que sigui cultura popular de la nostra terra tindrà també suport polític. La retallada també ha afectat de ple l'Orquestra Simfònica. Com ho enfocau?També és un consorci del qual fan part diferents institucions. Nosaltres la veim com un valor cultural important.Dotada de més pressupost?Parlar de doblers avui és complicat: no ho puc garantir. La nostra voluntat és treure-li rendibilitat. Què succeirà amb les actuacions que duia a terme la Direcció de Política Lingüística i què heu eliminat?Hem suprimit Política Lingüística, com també hem suprimit les direccions de Cultura i Patrimoni, Arxius i Biblioteques. Està contextualitzada, atesa la circumstància de minva en el nombre d'alts càrrecs. A partir d'aquí, entemen que les competències de Política Lingüística les té fonamentalment el Govern. Nosaltres, complirem amb la llei.Però mantindreu la tasca dels dinamitzadors?Ja hem avisat que hi havia altres prioritats, ateses les circunstàncies actuals. Tant és així que hi havia una partida 368.000 euros per a un nou projecte de dinamització i nosaltres els hem redireccionats.En el ple passat, relacionàreu el cas Pícnic amb la gestió dels dinamitzadors. Quines proves en teniu?La meva exposició se centrà exclusivament en la qüestió econòmica, si bé es cert que hem trobat els noms d'alguns dinamitzadors lingüístics en candidatures del PSM. Jo, però, sols vaig posar de manifest una voluntat política, per part de l'anterior Govern, de destinar 855.000 euros a Política Lingüística i que nosaltres entenem que no és cap qüestió prioritària.No és prioritària per vós la integració dels nouvinguts, per exemple?Des d'un punt de vista econòmic, no. No destinarem cap partida pressupostària al que fins ara s'ha anomenat servei de dinamització. Deis que sols parlàreu de xifres econòmiques, però el vostre partit sí que ho relacionà amb el cas Pícnic. Quines proves en teniu i per què no ho heu duit a la Fiscalia?Nosaltres sols donàrem a conèixer públicament que ens cridà l'atenció el fet que hi hagués dinamitzadors que havien estat candidats del PSM.No ho relacionau, doncs, amb cap cas de corrupció?No ho relacionam amb cap cas de corrupció, perquè centràrem el discurs en l'import econòmic. És, sols, que ens cridà l'atenció.Si hi trobau coses que us "criden l'atenció", per què no ho duis a la Fiscalia?Em sorprèn que l'Obra Cultura Balear, que n'és una de les concessionàries, faci aquesta defensa eloqüent del PSM. Jo insistesc que nosaltres no trobam cap prioritat política el fet de destinar gairebé 900.000 euros a aquest servei, perquè ara no és cap prioritat de la nostra societat. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Salom posa un candidat d’UPyD per liquidar la Ràdio i Televisió de MallorcaEn destitueix la directora, Marisa Goñi, i la relleva pel funcionari José M. CarrilloCristina Polls | 06/07/2011 | Vistes: 228Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5Puntua amb 1 estrellesPuntua amb 2 estrellesPuntua amb 3 estrellesPuntua amb 4 estrellesPuntua amb 5 estrellesJosé M. Carrillo serà a partir de dilluns el nou director general. La presidenta del Consell, Maria Salom, situarà dilluns com a nou director general de Ràdio i Televisió de Mallorca el funcionari de Cort José Manuel Carrillo, que es presentà com a número 3 d'UPyD a l'Ajuntament de Palma en les darreres eleccions. Salom comunicà ahir a la directora general en funcions de [M], Marisa Goñi, que seria destituïda dilluns, tot i que a ella no li revelà el nom del successor. José Manuel Carrillo, a més d'haver estat el número 3 a les llistes d'UPyD per a batlia de Palma, es funcionari a Cort, expert en administracions públiques i temes laborals i serà l'encarregat de fer efectiu el tancament de la ràdio i la televisió públiques de Mallorca. Salom el proposarà dilluns com a director i la junta general sotmetrà el candidat a votació.Des del Consell asseguraren que "aterrarà de manera tranquil·la per poder veure els romanents que hi ha i l'audiència assolida". A més a més, explicaren que [M] "no es tancarà de cop" i que hi ha "programació contractada fins setembre". Goñi exposà durant la reunió d'ahir, que durà una hora, que els comptes de la RTV estan "sanejats" i que fins i tot hi ha "un superàvit d'1,6 milions d'euros". És per això que la directora en funcions defensà que amb el superàvit d'1,6 milions d'euros i els 2 milions d'euros d'inversió que el Consell encara no ha abonat a [M] es pot fer front "a la programació de setembre a desembre -1 milió d'euros-, a les obres d'adequació de la nova seu -1,1 milions d'euros- i a la renovació tecnològica dels equipaments -1,3 milions d'euros-". Pel que a les despeses corrents, estan cobertes gràcies als Pressupostos prorrogats del 2010.Goñi demanà a Salom que "s'agafin un temps, que determinin com cal fer aquesta intervenció i que es repensin el model audiovisual". Per part del Consell, en cap moment de la reunió no aparegueren les paraules ‘continuïtat' ni ‘tancament' i l'únic que els comunicaren és que volien que es fes un nou consell d'administració. Dilluns serà quan es constitueixi, amb 6 membres del PP, 2 del PSIB i 1 de PSM- IV-ExM. Per part del PP, se sap que la interventora del Consell, Elena Montejo, serà una de les sis persones que l'integraran. La portaveu socialista al Parlament, Francina Armengol expressà ahir el malestar perquè "el PP no vulgui rectificar" una decisió que considerà "totalment errònia". També denuncià el que li sembla un "contrasentit" perquè "no pot ser que cerquin crear ocupació i el que facin primer sigui enviar gent a l'atur". Francina Armengol va deixar clar que amb els comptes que han deixat "un model de televisió pública per a l'illa és viable" i "ja he demanat a la presidenta del Consell de Mallorca que ho reconsideri". Font: dBalears.cat
si que van per feina aquests malparits | 0.845852 | curate | {"ca": 0.9952261877699478, "pt": 0.004773812230052284} | |
mc4_ca_20230418_9_649576 | La lliga de futbol es podria aturar! | Blamiblog
La lliga de futbol es podria aturar!
Posted in Avatars socials by blami on 5 Novembre 2009
Sembla ser que no els ha agradat gaire als clubs de futbol l’amenaça d’haver de pagar més impostos pels seus chupi-players.
Quan vaig sentir la notícia, el primer que em va venir al cap va ser: buah! quin negoci. Més impostos per a omplir més les Sacas del Estado per que arribi el polític corrupte de torn i se l’embutxaqui.
Però després vaig sentir l’amenaça. Si apliquen aquesta mesura, podrien aturar la lliga! I compte, que aquí sí! que això ja no és tan poca cosa.
T’imagines? la lliga aturada. Cap notícia més de futbol omplint més del 40% del temps/espai de qualsevol mitjà no especialitzat. Cap petardo perquè guanya o perd no-sé-quí. Deixar de pagar per retransmissions esportives d’interès “general”. Gent del carrer amb necessitat de pensar en alguna cosa que no sigui una pilota tocant una xarxa o els guants d’algú… Ens estaríem acostant al Paradís
Per favor, senyors i senyores polítics, i crido especialment als més corruptes, feu el favor de posar els impostos a aquests jugadors de manera equitativa. Què dic equitativa? pugeu-los al 90%! Penseu la de pasta disponible que en podeu fer! I a més, serà un ben col·lectiu! Qui us podrà acusar ara que no hi penseu en el poble? Vinga! Valor!
« Aprende un idioma en 7 días
Contradiccions “aparents” »
cerratis said, on 6 Novembre 2009 at 16:11
Apoyo la moción!!! 🙂 | 0.69517 | curate | {"ca": 0.789839944328462, "de": 0.007654836464857342, "en": 0.0779401530967293, "es": 0.08907446068197634, "ku": 0.007654836464857342, "hr": 0.0041753653444676405, "pt": 0.0041753653444676405, "fr": 0.018789144050104383, "vi": 0.0006958942240779402} | https://blami.wordpress.com/2009/11/05/la-lliga-de-futbol-es-podria-aturar/ |
mc4_ca_20230418_10_116227 | * bloc tancat 01-01-2014 estem a http://konventzero.blogspot.com.es/: COMUNITAT D'ANIVERSARIS
COMUNITAT D'ANIVERSARIS
La berguedana mireia ferran s’ha encarregat de plasmar la nova imatge del col·lectiu de dj’s la comunidäd. El projecte, coproduït per konvent.0 es podrà veure a partir del 29 de març a la font del balç de casserres.
Dissabte 11 de maig la celebració serà al jardí del konvent de cal rosal, on per la tarda es portarà una especial i surrealista sessió d’aniversari.
I ja al juliol a l’aparador de La seu d’urgell acollirà l’exposició i la música que omplirà la plaça del Carme.
STROIKA 28/04/2013
És un dels dj’s més in fluents de l’escena electrònica nacional dels últims anys. Durant la se va carrera ha actuat en multitud de festivals d’arreu del món i en una llarga llista de clubs re partits per di fe rents continents, tot això de la mà de Advanced Music/Sónar Music. Fi del als seus orígens, Ángel és conegut per la seva gran tècnica i elegància en les se ves mescles i per les grans do sis d’eclecticisme als seus sets.
MR. FANTASMITÜ (la comunidäd)
És un autèntic gourmet de l’antic Detroit / Chicago / New York dels anys 90’ enfocat a la música House. Mr. Fantasmitü té un discurs on el groove i les veus tenen un paper fonamental que et porten a un ambient elegant, melancòlic i amb un punt de sensualitat.
I'M NOT A DJ (la comunidäd)
Un parell d’individus els quals són l’alma mater de la festa. Els seus sets es caracteritzen per mesclar absolutament de tot, techno, house, electro i tot acompanyat dels clàssics que ells sempre recuperen.
SAMUEL M (la comunidäd)
Trobar el nexe entre dos ciutats tan riques (musicalment parlant) com són Detroit i Berlín, és la gran cita de Samuel M. Amant del so dur i fosc principalment encarat al techno, els seus sets estan carregats de referències de segells com Podium, Drumcode o Ostgut Ton.
CONVOCATÒRIA KONVENT 2013
ESCENARIO PARA UNA DEFUNCIÓN
SIN TI TAMBIÉN PAGO IMPUESTOS
FOTOGRAFIA VERMELLA
ABRIL DE JORDI PLANA
MERCAT DEL RAM I JO NO SÓC PUNK
13 CONTAINERS Y 13 ENJUAGUES JUNTO A TI
BYE BYE KABUL
OBERT ALS 60's
CONCURS LITERARI PER A MAJORS DE 50
HUMOR INDEPENDENT
ROGAMOS PISAR EL CESPED | 0.749899 | curate | {"es": 0.14726507713884993, "ca": 0.7798036465638148, "fr": 0.008415147265077139, "fa": 0.012622720897615708, "vo": 0.010752688172043012, "it": 0.01168770453482936, "pt": 0.008882655446470314, "en": 0.020570359981299673} | http://movimentpuntzero.blogspot.com/2013/02/comunitat-daniversaris.html?q=mireia+ferran |
naciodigital_ca_20220331_0_522508 | La subdelegació del govern central a Tarragona distribuïx a partir d'este dimecres 257.500 mascaretes als Ajuntaments de Tarragona i les Terres de l'Ebre, a la Diputació de Tarragona, i a entitats socials com Creu Roja, Càritas, el Banc d'Aliments i Cermi.
El govern estatal ha repartit amb esta iniciativa 1,3 milions de mascaretes des de l'inici de la pandèmia a les comarques tarragonines i ebrenques. El subdelegat a Tarragona, Joan Sabaté, ha destacat "el seu gran valor solidari" amb els col·lectius més vulnerables.
En el conjunt de l'estat esta setmana se'n distribuïxen 22 milions per a col·lectius vulnerables, 3.585.000 per a Catalunya. L'any passat se'n van repartir 64 milions. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.aguaita.cat/noticia/23778/el-camp/la-subdelegacio-del-govern-central-a-tarragona-reparteix-257500-mascaretes-als-ajuntaments-i-entitats-socials |
mc4_ca_20230418_16_333696 | L'Ajuntament d'Ontinyent instal·la un 'bicicleter' a la piscina municipal - VilaWeb
L’Ajuntament d’Ontinyent instal·la un ‘bicicleter’ a la piscina municipal
La temporada de bany hi ha començat aquest dissabte
Aquest dissabte ha començat la temporada de bany a la piscina municipal d’Ontinyent, que s’allargarà fins al mes de setembre.
Com a novetat destacada, l’ajuntament ha instal·lat a la zona d’accés a la piscina un ‘bicicleter’, un espai tancat on es poden guardar fins a vuit bicicletes de forma segura.
Els preus d’aquest estiu continuen sent de 3’5 euros per a majors de 18 anys, 2 euros per als menors; abonament per a majors és de 42’50 euros, per a menors de 15 euros i per a persones jubilades o amb diversitat funcional de 20 euros. Hi ha l’opció de bons de 10 entrades a 30 euros per a majors i a 12 euros per a menors. Els menors de 4 anys tindran entrada lliure.
La piscina s’obrirà de dilluns a divendres de 10.30 a 21.00, i dissabtes i diumenges de 10.30 a 20.00, amb un descompte addicional per als usuaris que tinguen un abonament anual de pista.
El servei l’atendran 7 socorristes, 3 vigilants de taquilla i manteniment, 5 monitors de natació i 2 graduats en infermeria o equivalent contractats pel consistori. | 0.822368 | curate | {"ca": 1.0} | https://ontinyent.vilaweb.cat/noticies/lajuntament-dontinyent-installa-un-bicicleter-a-la-piscina-municipal/?f=rel |
macocu_ca_20230731_4_351743 | Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pacha Mama. Mostrar tots els missatges | 0.566713 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_243705 | "El Fotobosco és un premi de prestigi dins i fora de l'Illa"
miércoles, 26 septiembre 2018 - 09:30 h
Víctor Taltavull Florit. Secretari de la XI Edició del Saló Fotogràfic Don Bosco
VICTOR TALTAVULL FLORIT
Un any més la UAASS convoca el certamen Fotobosco, ha participat mai vostè?
Com a secretari no puc, per incompatibilitat (riu). Sempre hi he estat vinculat d'alguna manera o altra. La veritat, som molt de la fotografia, però més a nivell domèstic, com aficionat.
Des de quan exerceix de secretari del concurs?
D'ençà fa tres anys. La meva feina és assessorar el jurat en complir els requisits del concurs. No puc opinar en la selecció dels premis.
Si algú vol participar en el certamen d'enguany, fins quan pot presentar els originals?
El dia 31 de gener finalitza el termini d'admissió. El jurat es reunirà el 6 de febrer per seleccionar els finalistes i decidir les millors fotografies que seran premiades. Els guanyadors es donaran a conèixer el 13 de febrer, el dia que s'inauguri l'exposició de les fotografies concursants a la Sala del Roser. La mostra es podrà visitar fins el 28 de febrer. L'any qui ve s'editarà el catàleg.
Per què anima els amants de la fotografia a participar?
Per diversos motius. Perquè és un dels certàmens fotogràfics dels més antics de Menorca. Perquè ha aconseguit ser conegut dins i fora de l'Illa. Perquè guanyar el Fotobosco dóna prestigi en el món de la fotografia. I perquè és un dels premis fotogràfics millor dotats. És una oportunitat per donar-se a conèixer com a fotògraf.
Per exemple, quins participants s'han fet coneguts a través del concurs?
Ara mateix me ve al cap Antoni Cladera. Va començar poc a poc com aficionat i s'ha fet un nom en el món de la fotografia. Ha estat un dels guanyadors del Fotobosco. També hi ha en Bosco Mercadal, ciutadellenc que viu a Logroño, i té renom com a fotògraf. Ell, per exemple, participa cada any al concurs.
I després del concurs i l'exposició, a on van a parar les fotos?
Les fotografies guanyadores se les queda la UAASS, com a entitat organitzadora. Les 30 finalistes de cada convocatòria queden dipositades a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca que gestiona el Consell. La resta es torna als participants.
De les fotos guanyadores, quina li ha cridat més l'atenció?
La de la passada edició, de Toni Salord, una foto molt expressiva de la seva filla.
Alguna fotografia que sigui especial per a vostè, que no tengui preu?
A ca nostra m'agrada tenir les fotos de la família, de moments especials de la vida. N'hi ha una que els vaig fer als dos fills, esclatats de riure, que la tenc penjada a casa com un mural de 2 per 3 metres. | 0.791791 | curate | {"ca": 0.9666666666666667, "es": 0.015116279069767442, "hu": 0.009302325581395349, "en": 0.008914728682170543} | https://menorca.info/menorca/local/2010/01/20/501606/fotobosco-premi-prestigi-dins-fora-illa.html |
crawling-populars_ca_20200525_46_10537 | 2.3.1.3.2.1. Situació dels topònims i rigor geogràfic
Situem de manera clara els territoris allunyats del nostre marc de referència incloent-los en una entitat superior que ens ajudi a localitzar-los. Segons el context, pot ser la província, la regió, la comunitat autònoma, l’estat o el país. Per situar un topònim fem servir els recursos que ens ofereix cada mitjà. Si convé, podem recórrer a altres punts de referència que facin més clara la localització. | 0.67332 | curate | {"fr": 0.026490066225165563, "ca": 0.9735099337748344} | : /llibredestil/manual-dus/situacio-dels-toponims-i-rigor-geografic |
macocu_ca_20230731_1_127225 | Fa una setmana uns quants bloguers vam assistir al taller de Tapes i aperitius de l’Escola de Cuina Mireia Carbó. Un dels aperitius que vam fer van ser aquestes galetes salades per acompanyar un tàrtar de tomàquet:
Tal com vaig explicar fa pocs dies, la Mireia Carbó ha inaugurat una escola de cuina a Barcelona. De seguida que vam saber la notícia, uns quants bloguers vam decidir apuntar-nos junts a un taller, per poder conèixer l’escola i passar una bona estona aprenent al costat de la Mireia. L’escola ha quedat preciosa: acollidora, cuidada fins a l’últim detall, amb uns espais amples i lluminosos molt ben adequats per cuinar. M’encanta la gran taula central amb els fogons al mig, al voltant de la qual vam realitzar tot el taller. Mireia, enhorabona per aquesta escola tan preciosa!
El taller va ser molt interessant. Ens vam dividir en parelles per tal d’elaborar les 7 receptes següents: les galetes d’anxoves i olives, un gotet de salmó i kiwi, una tapeta de gamba i mozzarella amb salsa d’aranyons, un caneló en tempura amb salsa de foie, uns bunyols de bacallà (o de salmó) amb duet de pebrots caramel·litzats i unes delícies de foie amb caramel d’espàrrecs. Al final del taller ens vam entaular per degustar les tapes que havíem elaborat tots plegats, i vam passar una estona molt agradable parlant amb la Mireia mentre ens explicava entusiasmada les aventures amb la nova escola.
I aprofito per explicar-vos una notícia que em fa molta il·lusió: la Mireia m’ha proposat que imparteixi un taller de pastisseria americana a la seva escola el proper mes de novembre. Serà un taller participatiu on qui vingui cuinarà les seves pròpies receptes que després s’endurà a casa. Des d’aquí us animo a apuntar-vos al taller, podeu trobar tota la informació a la web de l’escola.
Picar les anxoves i les olives ben petites. Barrejar l’ou i la mantega. Afegir la farina i les olives amb les anxoves. Treballar fins aconseguir una massa. Amb l’ajut d’un corró, estirar la massa ben prima entre dos papers de forn. Reservar una estona al congelador. Tallar les galetes en la forma desitjada i coure-les, directament congelades, uns 8-10 minuts a 190o. Servir les galetes acompanyades d’un tomàquet tallat a dauets amanit amb orenga, oli i sal.
brutals Gemma! m’agraden molt més les galetes salades que dolçes, però si a més duen olives....un vici! petons
Quins entrants mes bons!!!!!!!!!! Les galetes les faré, però sense les olives. Suposo també estaran bones. Una abraçada
Espero que pengis alguna altra recepta de les que vau fer al curs, perquè totes semblen molt saboroses! Aquestes galetes salades, delicioses! Faré una ullada als cursos previstos. Fareu alguna cosa el cap de setmana? Una abraçada!
En primer lloc felicitats per la proposta! No podía la Mireia haver escollit millor!!!! Aquestes galetes em semblan una delikatessen, tan fines d’aspecte i amb el contrast salat de la anxova i el dolç de les olives. Desitjan probar-les!
Como me alegro que hagas una clase de profe en la cuina de la Mireia. Éxito seguro.Por las fotos que he visto esta muy bien conseguida esta nueva escuela de cocina de la Mireia, se lo merece, es una gran profesional. Una propuesta dulce salado que es éxito seguro. fantasticas Peto
Cristina!!! Sí i tant!!!!! La mantega pomada és la mantega normal i corrent, però que no està freda de nevera. Ha d’estar tova a temperatura ambient, i ha de tenir una textura untable. Per això es diu mantega pomada, perquè té la textura d’una pomada. Es necessita aquesta textura perquè sigui més fàcil de barrejar amb la resta d’ingredients.
Enhorabona guapa! El que donaria jo per viure allà i poguer anar a les classes de la Mireia i la teva! Que vagi molt bé i fes una entrada si us plau!
Com a bones “galeteres” hem de provar aquestes galetes salades, quina bona pinta que tenen!! I enhorabona pel taller!! Petons
Totes les receptes que vau fer pinten molt bé, i aquestes galetes han d’estar delicioses!! enhorabona pel proper taller el mes de novembre, segur que anirà genial, i jo també m’alegro d’haver-te “desvirtualitzat” la passada setmana ;). Un petonàs!
Què bé lo del taller de cuina! La Mireia té la sort de tenir una pastissera de luxe a la selva escola!! !
Gemma encara que ultimament no vaig bé de temps no podia deixar de felicitar-te per la proposta de Mireia . Segur que serà tot un èxit . Ja aniré passant per ací per a no perdre’m res. Les galletes , fàcils i molt bones . Ja he pres nota per a fer-les . Besets
Qué suerte poder disfrutar de estos talleres. Para las que nos gusta la cocina, tiene que ser un auténtico placer, y las galletas no pueden tener mejor aspecto, de modo que el sabor, ni me lo imagino.
que bona idea galetes salades...:) quasi “a la limón” 🙂 i que bona notícia una nova Escola que haurem de visitar!! Gràcies Gemma
Si no fossiu a més de 100 qiilòmetres vindria. M’agradaria veure’t amb les mans a la massa. I de les galetes què dir...ganes de fer-les! Ptnts Dolça
Hola Gemma! Quina il·lusió em va fer també la notícia de que la Mireia tingui la seva pròpia escola! Forma part dels nostres inici la Mireia!! Encara no he passat per l’escola però me’n moro de ganes. A veure si enxampo algun taller de Nadal. Segur que el teu taller serà una xulada amb la traça que arribes a tenir! Molts petons!
buenos dias Gemma tienes unas recetas muy buenas y aunque yo no se tanto como tu a veces intento hacer tus recetas . quería hacerte una consulta, quiero hacer la sacher con un bizcocho de yogur con cacao y no se que cobertura poner ,he visto por internet que muchas llevan mantequilla, pero tu tienes una con gelatina que queda muy brillante y es mas liquida.Crees qeu puede ir bien. | 0.726923 | curate | {"ca": 0.7767216642754663, "pt": 0.032639885222381634, "es": 0.16714490674318508, "de": 0.004842180774748924, "fr": 0.00824964131994261, "it": 0.009325681492109038, "en": 0.0010760401721664275} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_145065 | La manca de previsió del Govern farà que es perden dos milions d’euros a l’any en recaptació – Socialistes / Socialistas de Gandia. PSPV-PSOE
Menu
Qui som
Comissió Executiva Local
Grup Municipal
Notícies
Vídeos
Contacte
Castellano
La manca de previsió del Govern farà que es perden dos milions d’euros a l’any en recaptació
HomeNotíciesLa manca de previsió del Govern farà que es perden dos milions d’euros a l’any en recaptació
Notícies
La manca de previsió del Govern farà que es perden dos milions d’euros a l’any en recaptació
sdg
Jun 18, 2013
comments off
259 Views
0 Likes
El regidor del PSPV-PSOE en l’Ajuntament de Gandia, Vicent Mascarell, ha denunciat hui que la manca de previsió del govern del PP farà que es perden dos milions d’euros a l’any en ingressos previstos en el pressupost municipal. Els socialistes de Gandia han denunciat que el concurs d’adjudicació del servei de control de trànsit i modernització tecnològica del departament de Seguretat ciutadana, que contemplava ingressos per esta quantitat a les arques municipals, ha quedat finalment desert.
Per a Mascarell, el fet que el concurs quede desert “posa en perill la modernització d’equipaments i infraestructures de la Policia Local”, al mateix temps que suposa un descens d’ingressos respecte al que es va preveure inicialment. Mascarell ha recordat que els pressupostos municipals d’enguany contemplaven dos milions d’euros d’ingressos per este concepte. La taula de contractació vaa quedar finalment deserta al no haver “cap empresa disposada a gestionar i invertir en els termes en què volia el govern del PP de Gandia”, segons ha afirmat Mascarell.
El regidor del PSPV-PSOE ha assegurat que “el govern municipal està més pendent de vendre entrades de concerts que de donar viabilitat als projectes que generen ingressos per al nostre Ajuntament”. | 0.688909 | curate | {"ca": 0.9385722191477587, "gl": 0.004980630879911455, "fr": 0.006640841173215274, "no": 0.00387382401770891, "en": 0.029883785279468732, "pt": 0.008854454897620365, "it": 0.005534034311012728, "de": 0.0016602102933038186} | http://www.pspvpsoegandia.com/la-manca-de-previsio-del-govern-fara-que-es-perden-dos-milions-deuros-a-lany-en-recaptacio/ |
mc4_ca_20230418_15_708530 | Fes un donatiu a Sum7 via Liberapay
Donatius a Sum7
Actualment Sum7 rep 0,00 € setmanalment.
No voleu la divisa dòlar dels Estats Units? Sum7 també n'accepta 20 més:
Els donatius a Sum7 es processen via PayPal. | 0.582432 | curate | {"ca": 0.926829268292683, "en": 0.07317073170731707} | https://ca.liberapay.com/Sum7/donate |
macocu_ca_20230731_0_334027 | Alerta a la compravenda amb lesió en el preu
La compravenda amb lesió en el preu també s’ha vist afectada pels canvis introduïts en el Llibre sisè del Codi civil de Catalunya, que hem anat desgranant en altres posts publicats a Infoc@m. Cal estar alerta amb les novetats que poden afectar aquesta transacció i que us expliquem continuació.
Tal i com està actualment el mercat, la possibilitat de comprar un bé immoble a un particular a un preu molt assequible pot semblar una bona oportunitat. Això pot fer que més d’un espavilat s’aprofiti de la manca de coneixement del venedor del preu de mercat d’un pis per comprar-li a un preu molt atractiu (imaginem-nos, per exemple, que algú compra un pis per 60.000 euros, tot i estar valorat en 150.000).
Aquesta operació, però, no resta exempta de riscos, ja que la legislació catalana protegeix el venedor garantint que l’operació de compravenda no lesioni els seus interessos. Així doncs, l’article 621-46 del Codi civil de Catalunya estableix que “el contracte de compravenda i els altres de caràcter onerós es poden rescindir si la part perjudicada prova que, en el moment de la conclusió del contracte, el valor de mercat de la prestació que rep és inferior a la meitat del valor de mercat de la prestació que fa”. Es preveu la rescissió de contractes de compravenda i altres de caràcter onerós sobre tota mena de béns patrimonials. És en aquest punt on rau la novetat, ja que abans el remei rescissori es reservava solament als béns immobles, mentre que ara s’amplia i té en compte també els béns mobles i la resta de béns patrimonials.
En el cas dels béns immobles, aquest precepte s’aplica en vendes per un preu inferior de més de la meitat del preu just o de mercat (comparat amb qualsevol venda de bé immoble de les mateixes característiques o anàlogues realitzada a la mateixa localitat i en les mateixes dates). Aquestes compravendes es formalitzen sovint aprofitant la situació apressant, desesperada, dels venedors. A diferència del dret espanyol, aquestes compravendes a Catalunya poden ser rescindides per lesió en el preu. Això es deu al fet que a Catalunya encara roman una institució heretada del dret romà, la rescissió per laesio ultra dimidium (més de la meitat del preu). L’acció de rescissió del contracte perlaesio ultra dimidium té una naturalesa jurídica objectiva, per tant, independentment d’altres tipus de consideracions o circumstàncies de naturalesa subjectiva, com poden ser els vicis de consentiment que hagin condicionat la manifestació de voluntat. La raó de ser d’aquesta rescissió de naturalesa objectiva és fer prevaler el just equilibri contractual, l’equivalència de prestacions i la clara manifestació del principi d’equitat enfront de postulats d’economia liberal on no s’exigeix un preu just en les vendes. | 0.88142 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_235417 | Boníssim! Algú s'imagina un anunci com aquest (de 1988) per part del tripartit actual? http://uk.youtube.com/watch?v=d4RBWQlIIso Atenció a l'home que diu això, tot un crack: "Avui la cortesia és parlar català amb tots els que volen saber-lo" "Amb vosaltres també falleu. Per exemple, què apuntaràs aquí, Jueves reunión?" I l'anunci acaba... "En català, per respecte a tu mateix i als altres"
Per molt que parlin els defensors del tripartit, s'ha retrocedit. Abans es feien anuncis contundents a favor de la llengua, ara es fan nyaps que fan vergonya. El mateix amb les subvencions per la llengua. I per moltes altres coses. Abans la mala educació era no parlar la llengua autòctona de la terra de fa segles... ara la mala educació és parlar-la. CiU majoria absoluta > Tripartit = CiU+PP Esperem que el proxim govern sigui el millor de tots. | 0.694496 | curate | {"pt": 0.010843373493975903, "ca": 0.8783132530120482, "es": 0.1108433734939759} | |
mc4_ca_20230418_6_219950 | // Crònica publicada el 5 de juliol de 2009.
U2 a Barcelona per Madam Green.
Una actuació de U2 sempre dóna peu a debat i evidentment aquest cop també en van ser partícips. La suposada gira de 360º no acaba de rutllar per la part escènica, pròpiament dita, pel simple fet de que bonament hi ha una part del públic que acaba veient d'esquenes, als irlandesos, durant el 97% de l'actuació.
L'urpa gegant no ha estat la millor opció, podríem assegurar, per donar vida al que potser amb uns escenaris giratoris i no només aplicat a les pantalles, com va ser el cas, s'hauria solucionat.
Pel que fa a l'apartat musical, que és el que realment ens interessa; cal dir que el repertori va ser lleugerament diferent del de dimarts 30 de juny. Van acabar interpretant "Party Girl" amb una noia del públic prenent xampany a l'escenari i agafant en braços a Bono i "Electric Storm".
La majoria de peces que van anar sonant al llar de les 2 hores i 20 minuts eren de la darrera dècada cap aquí. Poques excepcions pels 90s i amb moments francament força esperats pels 80s, com: "Sunday Bloody Sunday", "With or Without You", "I Still Haven't Found What I'm Looking For" o"When The Streets Have No Name" entre d'altres.
Les cançons del darrer treball precisament van saber sonar millor del previst i amb una consistència que el treball discogràfic no adquireix.
Van caure porcions de peces de: Primal Scream, Beatles, Michael Jackson i Gerry & The Peacemakers, com a "coletilla" de peces pròpies.
En definitiva, una actuació correcta musicalment parlant amb daltabaixos, però amb un resultat adient i per l'aspecte de circ i espectacle, amb un escenari més auster hauria funcionat tot millor.
Web amb més informació: http://www.u2.com | 0.87042 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.trilogyrock.com/croniques-concerts/915-u2-cronica-segon-concert-02072009-barcelona-camp-nou.php |
macocu_ca_20230731_8_311607 | CEL-AL-A0108 - Camí de la Nòria. Poemes inèdits 2006/2017 | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_270163 | Ruta Almera, Dijous 12 desembre 2019 – CEV
En aquesta primera visita de la Ruta Almera coneixerem:
https://www.sternalia.com/ca/visita-guaida-a-la-racab.html
https://www.sternalia.com/ca/visita-guiada-palau-de-la-balmesiana.html
https://www.sternalia.com/ca/visites-guiades-observatori-fabra.html
A cada un d’aquests espais tan singulars ens explicaran la història de l’eclosió del coneixement modern al nostre país i quines persones el van recolzar. Al marge de la seva significació històrica les institucions que visitarem són tres joies del nostre patrimoni cultural que ens deixaran ben sorpresos. Vilassar de Mar, a través de Jaume Almera, és part d’aquesta apassionat història. Si ens voleu acompanyar, ens trobarem el dia 12 de desembre a les 10.00 al davant de l’Escola del Mar de Vilassar (Av. Lluís Companys).
Preu del transport en autocar, les 3 visites guiades i dinar (restaurant La Lluna, C/ Santa Anna 20 – amb diferents opcions, beguda i cafès inclosos): 57,00€
10:00 Sortida amb autocar des del davant de l’Escola del Mar de Vilassar (Av. Lluís Companys).
-Visita Reial Acadèmia de les Ciències i les arts.
-Visita Biblioteca Balmesiana.
-Visita de l’observatori Fabra a Collserola
17:30 Sortida de Collserola per anar a Vilassar de Mar.
Reserveu la vostra plaça fent el pagament al compte:
ES72 0081 0020 1700 0143 1350 i confirmant-lo amb un mail a [email protected]
Si voleu més detalls podeu trucar al 649377659 (Eulàlia)
Posted in Actualitat, General and tagged Almera, Any Almera, Biblioteca Balmesiana, canonge, Canonge Jaume Almera, Centre d'Estudis Vilassarencs, cev, Jaume Almera, La Balmesiana, Observatori Fabra, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, ruta, sortida.
← Exposició del 4 al 26…
Divendres, 28 de febrer de 2020 → | 0.687902 | curate | {"ca": 0.8712077847738982, "en": 0.11161991986262164, "es": 0.017172295363480253} | https://cevilassarencs.cat/ruta-almera-dijous-12-desembre-2019/ |
macocu_ca_20230731_7_26296 | Cs Baleares defiende en el Pleno del Consell de Mallorca 67 propuestas de resolución con “más políticas valientes” en asuntos sociales, medioambientales y de igualdad
Palma, miércoles 13 de junio de 2018. Ciudadanos (Cs) Baleares ha presentado un total de 67 propuestas de resolución en el Consell de Mallorca encaminadas a mejorar la institución y la vida de los ciudadanos para construir, en palabras de su portavoz, Catalina Serra, “una isla más próspera, con más servicios sociales de calidad, más igualitaria, con un buen transporte público, mejores carreteras, y con un mayor impulso a políticas medioambientales y de patrimonio”.
En este sentido, la portavoz de Ciudadanos (Cs) en el Consell de Mallorca ha pedido que “se reduzca el número de direcciones insulares, con el fin de que el Consell Insular de Mallorca sea un ejemplo de racionalización y utilización eficiente de los recursos”. “Es vital impulsar el IMAS, como uno de los pulmones de esta institución que da apoyo a los más necesitados, a los más vulnerables, a los mayores, a las personas con discapacidades, a los menores; en definitiva, a todos aquellos que necesitan una atención prioritaria”, ha manifestado Serra, quien ha explicado que “hemos presentado una decena de propuestas para cambiar, revisar, ajustar e impulsar, con respuestas claras, lo que ellos necesitan”.
Además, Serra ha instado al Consell a “llevar a cabo las actuaciones necesarias para agilizar los trámites que exigen a las asociaciones de la Tercera Edad, y ha pedido que se aumenten las partidas presupuestarias destinadas a ayudas económicas para este tipo de asociaciones”.
Entre otras propuestas, Cs Baleares también ha abogado por la prevención y la toma de más medidas frente al acoso escolar. Asimismo, Serra ha apostado por “promover la figura del educador deportivo, como forma de erradicar la violencia en el deporte” y “seguir luchando por el mantenimiento de los aparatos del Servicio de Medicina Deportiva; un gran servicio para hacer prevención con nuestros niños y jóvenes”.
Sa portaveu de Cs Balears en es Consell de Mallorca, Catalina Serra, demana an es Pacte que “deixi de fugir d’estudi i faci feina amb il·lusió, humilitat i dignitat per lo que Mallorca necessita”
Palma, dimecres 13 de juny de 2018. Ciutadans (Cs) Balears ha presentat un total de 67 propostes de resolució en es Consell de Mallorca encaminades a millorar s’institució i sa vida des ciutadans per construir, en paraules de sa seva portaveu, Catalina Serra, “una illa més pròspera, amb més servicis socials de qualitat, més igualitària, amb un bon transport públic, millors carreteres, i amb un major impuls a polítiques mediambientals i de patrimoni”.
En aquest sentit, sa portaveu de Ciutadans (Cs) en es Consell de Mallorca ha demanat que “se reduesqui es número de direccions insulars, a fi que es Consell Insular de Mallorca sigui un exemple de racionalisació i utilisació eficient des recursos”. “És vital impulsar s’IMAS, com un des pulmons d’aquesta institució que dóna suport an es més necessitats, es més vulnerables, es majors, ses persones amb discapacitats, es menors; en definitiva, a tots aquells que necessiten una atenció prioritària”, ha manifestat Serra, qui ha explicat que “hem presentat una desena de propostes per canviar, revisar, ajustar i impulsar, amb respostes clares, lo que ells necessiten”.
Ademés, Serra ha instat es Consell a “dur a terme ses actuacions necessàries per agilisar es tràmits que exigeixen a ses associacions de sa Tercera Edat, i ha demanat que s’augmentin ses partides pressupostàries destinades a ajudes econòmiques per aquest tipo d’associacions”.
Entre altres propostes, Cs Balears també ha advocat per sa prevenció i sa presa de més mesures davant s’assetjament escolar. Així mateix, Serra ha apostat per “promoure sa figura de s’educador deportiu, com a forma d’eradicar sa violència a s’esport” i “seguir lluitant pes manteniment dets aparells des Servici de Medicina Deportiva; un gran servici per fer prevenció amb sos nostros nins i joves”.
Finalment, Serra ha proposat que “se millori sa política lingüística basant-se en es principi de lliure elecció de llengua, amb sa finalitat que no hi hagi discriminació”. | 0.621029 | curate | {"es": 0.48448687350835323, "ca": 0.5155131264916468} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_233141 | Menú
El projecte ARI busca implementar el mètode CART, que només s'ofereix als Estats Units per casos de resistència als tractaments convencionals
Barcelona.-L'Hospital Clínic ha presentat aquest dimarts el projecte ARI, que vol recaptar almenys mig milió d'euros pel desenvolupament del CART, una teràpia innovadora capaç d'eliminar en un 85% dels casos la leucèmia limfoblàstica aguda, resistent als tractaments convencionals. Actualment, aquesta metodologia només s'ofereix en alguns hospitals dels Estats Units. Les sigles ARI responen a Assistència Recerca Intensiva i a la vegada, fan referència al nom de la seva impulsora, Ariana Benede, que pateix leucèmia des dels 13 anys. La iniciativa es posarà en marxa oficialment amb la Nit Taronja, un concert del grup Love of Lesbian a la sala Luz de Gas de Barcelona el proper 25 de febrer. A més, els fons que s'aconsegueixin també es destinaran a millorar la Unitat d'Assistència Domiciliària per malalts de leucèmia i tumors sòlids.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.60678 | curate | {"es": 0.24238026124818576, "ca": 0.7382680212868892, "en": 0.019351717464925013} | : /catalunya/territori/noticia-lhospital-clinic-vol-recaptar-almenys-mig-milio-deuros-per-desenvolupar-terapia-innovadora-contra-leucemia-20160209135146.html |
macocu_ca_20230731_10_91775 | perduda de movil
perdud movil a el balsam del tigre , si algu el troves anke estigui emn mal estat ja k lla fa uns dies ke e vaig perdre i no funcioni mes k tot per recuperar tots el numeros de telf desde llavors estic molt penjat sense poder kedar amb bons companys , vinga gracies | 0.727575 | curate | {"es": 0.05693950177935943, "ca": 0.9430604982206405} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_37405 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El govern manté que es busca la fiscalitat més “justa, progressiva i redistributiva, alhora que es fomenta la igualtat d’accés als serveis públics i atén els col·lectius i àmbits més necessitats”. Per a això introdueixen un seguit de noves bonificacions.
Pugen. Es congelen. Baixen
En línies generals, i a falta d’encetar tot el període de negociació política i aprovació (inicial i després definitiva) al ple, la proposta preveu un increment del 1 per cent de la taxa de residus, la taxa de guals, la zona blava i l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). En el cas de l’Impost de Béns Immobles, amb la taxa de residus el més important per a les arques municipals, el tipus es rebaixarà per minimitzar l’impacte de l’actualització del valor cadastral. Però tot i així l’IBI pujarà una mitjana d’un 1 per cent, segons han concretat fonts municipals a iSabadell.
D’altra banda, es congelarà la taxa del cementiri, l’Impost de Construccions i Obres (ICIO), la taxa d’instal·lacions i obres, o l’Impost de circulació (IVTM).
Alguns taxes i impostos relacionats amb els serveis a les persones baixaran. És el cas d’alguns serveis d’atenció a domicili, la taxa d’animals de companyia o els preus del laboratori municipal.
El govern preveu introduir diversos beneficis fiscals en àmbits que el bipartit ERC-Crida considera “estratègics”: hi haurà bonificacons per a família nombrosa i monoparental en la taxa de residus, més bonificació en l’IBI per a habitatges d’emergència social, més bonificació a l’IAE si es contracten persones en risc d’exclusió. Els preus del servei d’atencio a la llar es rebaixaran, es crearà una nova bonificació per comentar l’activitat empresarial vinculada al benefici de l’empresa o es vincularà una bonifiació de l’IAE per a empreses si mantenen el 80 per cent de la plantilla estable. Així mateix, els cotxes amb baixes emissions de diòxid de carboni pagaran menys impost de circulació, es reduirà la taxa de residus pels qui truquinn dos o més cops al servei de retirada de mobles.
Bodes a la Casa Duran
D’altra banda, les ordenances preveuen casaments a la Casa Duran, un espai simbòlic de la ciutat que ara es podrà usar en aquests actes. Pels casaments celebrats a l’edifici consistorial, sense celebració o fets a la sala de govern s’eliminarà la taxa. Fins ara si no hi havia celebració es pagaven 80 euros. Si la cerimònia es feia a la sala de govern, el preu era de 180 euros. La taxa es va posar en marxa l’any 2014 (més info: ‘Llum verda a pagar per casar-se a l’Ajuntament‘). Si la cerimònia civil es fa a la sala de plens el preu és de 230 euros.
Xerrades informatives
El consistori iniciarà en les propers setmanes una sèrie de xerrades informatives als districtes per divulgar la importància de les ordenances fiscals i el seu coneixement. En quant a la discussió política, l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, manté que “volem remarcar la voluntat de diàleg del govern i d’arribar a la proposta d’ordenances més consensuada possible”.
Els ingressos per impostos i taxes representen la meitat dels ingressos de l’ajuntament de Sabadell cada any. L’altra meitat prové de transferències d’altres administracions superiors: Diputació, Generalitat i Estat.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. | 0.855607 | curate | {"ca": 0.9826137351492321, "de": 0.0017386264850767893, "es": 0.009562445667922342, "en": 0.006085192697768763} | : /sabadell/politica-a-sabadell/pujada-de-libi-i-la-taxa-de-residus-un-1-per-cent-congelacio-de-tarifes-bodes-a-la-casa-duran-les-novetats-de-les-ordenances-fiscals-pel-2016/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_456587 | És la frase típica que hem sentit, "jo soc tan català com tu" provident d'una persona nascuda a Catalunya però que és sent nacionalment espanyola. El problema rau en que s'ha estat utilitzant la paraula català per dessignar la gent pel seu lloc de naixement i no per la seva adscripció nacional. Perque si ell és igual de català que jo aleshores els que som com jo com cony ens hem de definir ? Català-català ? Català-nacionalment català ? ja se com ens defineixen ells "nacionalista radical" i els hi va perfecte. Hem de trencar amb això !. És per això que jo proposo que: Català: és aquell que se sent per própia convicció com a membre de la nació catalana, visqui on visqui i hagi nascut on hagi nascut. Ciutadà de Catalunya: és aquell que viu al principat de catalunya, se senti nacionalment espanyol, xinès o el que sigui. El lloc de naixement ja no s'hauria d'utilitzar per definir ningú perque és totalement irrellevant. Jo crec que la gent hauria de dir per exemple: Jo soc català i ciutadà de Brasil. És a dir sóc nacionalment català però visc i faig vida al Brasil.
Catalunya: Conjunt de societats onte la gent s'hi comunica en català. Català: Treballador i resident de Catalunya. Nació catalana: Sistema social (teóric o aplicat) que afavoreix els interessos de la classe dominant catalana en contra dels interessos d'altres nacions. Nacionalista català: Seguidor de la nació catalana. Ciutadà català: Treballador i resident de la Comunitat Autónoma de Catalunya. Ciutadà espanyol: Treballador i resident de l'estat espanyol. Jo sóc català, no espanyol, però sóc tant ciutadà català com espanyol. No sóc nacionalista català, sinó nacionalista comunista. | 0.795368 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_157855 | Per poder parlar de com és la participació infantil o com volem que sigui aquesta als esplais, primer hem de fer una anàlisi introspectiva, veure quins sistemes de participació utilitzem, en quin grau hi participen els infants i si la participació infantil que estem duent a terme és real o simbòlica. Així doncs, la pregunta central que ens fem és: estem creant espais de participació real o només demanem opinió i col·laboració?
Actualment no tenim dades per poder definir com és la participació dels infants als esplais d’Esplac, però el que sí que podem fer és un treball intern per formar-nos i, conseqüentment, acostar-nos a una participació infantil cada cop més realista.
Els esplais i Esplac hem d’aconseguir ser conscients que s’han de crear sistemes de participació real i representativa. Els infants han de poder decidir com volen dibuixar el seu futur. Molts cops, el què fem és demanar l’opinió sobre temes ja pautats i amb una possibilitat de resposta quartada. També tendim a condicionar les respostes dels infants amb preguntes encarades a trobar una sola resposta. Així doncs hem de començar a canviar aquestes preguntes, i obrir la possibilitat a infinitats de respostes. Canviar l’opinió limitada per: i tu com t’ho imagines?
Tant els infants com les joves, per poder participar han de sentir que tenen poder de decisió, veure que el què diuen i fan té un objectiu, una finalitat i unes conseqüències reals: incidència en el seu entorn més proper. Estem demanant als infants que ens diguin el que volem escoltar i el que ens va millor o de veritat els hi deixem pensar i tenir criteri propi? Tal com va dir Margaret Mead “Els infants han d’aprendre com pensar i no què pensar”.
Per poder crear aquests espais participatius hem de pensar en els infants com iguals, veient-los com a persones capaces de prendre decisions i amb opinió pròpia i vàlida, allunyant-nos de l’adultocentrisme i d’aquells pensaments que infantilitzen el seu pensament, l’entenen com a inferior o com a menys raonat. Hem de prendre consciència que el seu present és totalment diferent al que va ser el nostre passat i també ho serà el seu futur, i en conseqüència, també seran diferents les maneres de raonar i prendre consciència d’allò que les envolta.
Per fer visible aquesta participació i posar-la en pràctica, a Esplac estem treballant amb infants i joves per fer l’Esplaiada que totes volem. Per tal d’organitzar-la estem creant xarxes on compartir i aportar idees i propostes i on les idees dels infants són incloses en el projecte i no només valorades o tingudes en compte.
Els components de la participació segueixen el següent procés: Ser informat => emetre opinió => ser escoltat => Incidir en les decisions. És per això que és important que infants i joves sentin que estan informades, que són escoltades i que incideixen amb les decisions que prenen, també a l’esplai.
Les eines principals per treballar la participació, i que les animem a utilitzar des d’Esplac, són el joc i el diàleg. Mitjançant el joc podem representar la realitat i podem imaginar el que volem o desitgem. Amb el diàleg, i creant espais d’intercanvi d’opinions, reflexionem de les accions i indaguem en els desitjos i inquietuds de joves i infants.
Així doncs, als esplais, com agents educatius, hem de buscar crear espais per tal d’apoderar infants i joves perquè vulguin i puguin donar la seva opinió. Allunyar-nos de falses participacions o participacions simbòliques on consultem decisions que ja hem pres anteriorment.
És per això que a l’esplaiada volem apostar per treballar temàtiques i activitats iniciades i dirigides per infants i joves, on puguin decidir què volen sent subjectes del procés. Per fer-ho, volem generar espais on infants i joves siguin informades sobre l’esplaiada, espais on puguin donar la seva opinió i posteriorment l’esplaiada, on puguin veure els resultats que elles mateixes han construït.
Esperem que l’esplaiada sigui un pas endavant envers la participació infantil a Esplac i els esplais en general, posant infants i joves al centre i facilitant eines per ser més autònomes. Deixant, així, enrere la mirada adultocentrista que sovint ens condiciona i limita.
Jo sóc d'esplai
Famílies.SÍ o Famílies.NO: Com participen les famílies del nostre esplai?
13.10.2020 | comunicacio
AUTORA: Andrea Canals, monitora de l’Esplai Espurna (Barcelona)
Sempre que la gent de l’Espurna expliquem això, la resta d’esplais es queden ben parats.
– “Que les famílies venen a fer d’intendents a les colònies d’estiu?” ens diuen.
I és que realment si ho mires amb perspectiva, és estrany. O més ben dit, poc freqüent. La majoria d’esplais porten a ex monitores, pre monitores o a amigues, però nosaltres no, nosaltres portem a famílies. Si us quedeu llegint, us explico perquè i com ho fem.
Sincerament, no sé si es fa de tota la vida, però que fa molts i molts anys, n’estic segura. Quan les monitores estem preparant les colònies amb tota la il·lusió del món, una de les coses que hem de tancar és quines famílies vindran a cuinar-nos. I no és tan fàcil, marxem al juliol i moltes d’elles treballen, però sempre trobem a 5 o 6 persones que estan disposades a venir a ajudar, i us asseguro que s’ho passen d’allò més bé.
I per a les que això us ve de nou, us estareu preguntant: i això què us aporta? Doncs moltíssim. Sense les famílies l’esplai no tira endavant, són un element igual d’imprescindible que monitores i infants, tot i que a vegades tendim a restar importància a la seva participació. És interessant que vinguin de colònies per crear vincles amb elles, perquè vegin de prop el projecte i el visquin i el sentin com nosaltres i els seus fills i filles ho fan. I us asseguro que s’enganxen, i si poden repeteixen any rere any. I és que a part de crear vincles amb nosaltres, evidentment, els creen entre elles, i això fa que es coneguin més i que es motivin a participar en activitats organitzades per famílies (que hi ha algunes durant el curs).
Perquè entengueu una mica el funcionament; les intendents quan venen, no tenen contacte amb infants pràcticament. Passen moltes hores a la cuina i les seves estones lliures se’n van a la piscina, a descansar, o a participar en alguna activitat especial de les colònies. Establim d’entrada que no poden tenir un tracte directe amb els seus fills i filles ja que això seria injust per la resta que no tenen a la seva família allà. I elles no treballen soles, som un esplai estrany però no tant, venen 5 premonitores (a les que anomenem pinxes) a fregar els plats, preparar esmorzars i berenars, i a participar en alguna que altra activitat com a monitores. I per últim també venen dues exmonis per guiar a pinxes i fer de pont entre intendència i monis.
I és que aquest equip de monitores, famílies, respos i pinxes, formem una petita família a les colònies d’estiu. A les nits, després de la reunió, les monitores pugem amb la resta i xerrem, ens coneixem i fem cohesió. A la nit d’equador fem concurs de flams, unes guitarres i passem una molt bona estona.
Així que, com a monitora de l’Espurna, us animo a fer participar a famílies a tot arreu on pugueu, trenqueu les barreres que a vegades ens separen i tingueu contacte amb elles, deixeu-vos conèixer i coneixeu-les a elles, no deixen de ser imprescindibles pel projecte, son persones que hi creuen i que ens estan confiant una part de l’educació molt important dels seus infants.
Jo sóc d'esplai
La importància de l’internacionalisme a l’esplai
27.04.2020 | comunicacio
27-abril-2020
Autores: Iris Garcia, monitora de l’Esplai d’Avià; Mercè Lopez, monitora de l’Esplai Pica Roca; Rosa Moles, monitora de l’Esplai Geps.
La Mercè Lopez (Esplai Pica Roca), l’Iris Garcia (Esplai d’Avià) i la Rosa Moles (Esplai Geps) van participar al seminari internacional “Feminist of the world, united!” a Budapest i han escrit aquest article com a retorn de l’activitat:
International Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM – SEI) és un moviment educatiu internacional que treballa per empoderar als i les joves que participin a la societat i lluitin pels seus drets. És una organització paraigües per diverses organitzacions d’arreu del món que promou activitats educatives no-formals (seminaris, cursos, campaments i conferències internacionals) sobre la base de valors com igualtat, democràcia, pau, cooperació, solidaritat i amistat.
Nosaltres vam assistir al seminari “Feminist of the world, United!” a Budapest, on ens vam reunir al voltant de 30 persones (que no ens identifiquem amb el gènere masculí) amb el propòsit de compartir experiències, conèixer més sobre el concepte d’interseccionalitat i com aplicar-lo i, en definitiva, saber i conèixer més el concepte de feminismes i les persones feministes d’arreu del món. Un cop allà, també se’ns oferia l’oportunitat de compartir projectes dins del camp del feminisme.
Viure una experiència com aquesta ens ha permès reflexionar sobre com les diverses identitats que ens conformen ens situen en una posició de privilegi o pel contrari, ens desfavoreixen socialment. I ser més conscients de l’espai que ocupem i de la manera que utilitzem els nostres avantatges. D’aquest escenari ens enduem un valor molt important, la tolerància. Respectar les diferents realitats i intentar deixar enrere la visió ego i etnocèntrica amb la qual ens construïm. Ser capaces d’acceptar visions diferents i treballar per assolir un objectiu comú, viure en feminisme. Hem pogut conèixer aliades que pateixen el sistema patriarcal i capitalista arreu del món i solidaritzar-nos unes amb les altres.
Un seminari internacional és una oportunitat per conèixer gent nova amb diferents bagatges que ens poden ajudar a seguir creixent. Totes les participants teníem orígens diferents, fet que va permetre un intercanvi cultural molt enriquidor. A més a més, és una manera de veure diferents punts de vista que fan replantejar les concepcions i prejudicis que tenim. Durant els seminaris i formacions vam aprendre un munt de recursos i eines per aplicar als nostres projectes, que podíem començar a desenvolupar allà mateix amb l’ajuda de les nostres companyes, i als nostres propis esplais.
Amb la col·laboració de:
Jo sóc d'esplaiSin categoría
Camineu ben lluny i no us deixeu l’alegria i les ganes d’aprendre!
23.12.2019 | comunicacio
23-desembre-2019
Autoria: Dani Costa Soler, ex membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac.
Discurs de cloenda del Dani Costa, ex membre de l’Equip de Coordinació, a l’Assemblea General Ordinària 2020:
“El 2008 començava a ser monitor d’esplai, i el 2010 engegava la millor aventura de la meva vida, de la mà de l’esplai la Fera. Un any després m’iniciava a les reunions del sector Vallès, i el 2014 entrava a formar part de l’EGS durant dos cursos. Finalment, entrava a l’Equip de coordinació on he gaudit els últims quatre anys.
En resum, 12 anys dedicats a l’esplai, i us asseguro que no hi ha res que em faci més feliç, que tancar aquesta etapa, el mateix any que l’Esplai la Fera celebra el seu desè aniversari. Felicitats doncs a tots els meus companys i companyes, i que la Fera segueixi deixant petjada allà on va.
L’esplai m’ha fet ser qui sóc avui en dia, és on he crescut, on hi tinc els amics i on he construit les meves conviccions, la meva manera de pensar i el meu estil de vida.
Jo us convido a viure l’esplai des de la pedagogia i l’aprenentatge, posant l’educació al centre de la nostra manera de ser i de fer, i lògicament, posant l’infant al centre de la tasca educativa de l’esplai.
Formar part de l’esplai és fer política, prendre decisions, i això ens agrada a tots, ens empodera, ens alimenta la nostra persona, i a vegades perillosament també l’ego. I crec que l’important és que allò que fem, ho fem a amb consicència i de la forma més pedagògica possible. Fer política amb pedagogia, i això vol dir per mi: escoltar més i parlar menys; empatitzar més amb l’altre; construir des de l’equip i no des d’un mateix; responsabilitzar-se dels propis actes; no culpabilitzar ni caure constament en un judici cap als altres; i en definitiva, pensar en col.lectiu i per l’interès de l’equip sovint per davant del propi. A vegades, significa també renunciar i callar-se, i aprendre a deixar un espai, perquè els altres l’agafin. Fer pedagogia també vol dir equivocar-se i aprendre dels errors, vol dir críticar-se i aprendre a criticar de forma constructiva.
Hi ha una paraula que voldria donar-li valor, en un món on sembla que tot i tothom flueix. Parlo del compromís. Per mi el compromís comença per un mateix, va lligat a la voluntat, allò que fem i no només allò que diem que farem. L’esplai m’ha ensenyat que la credibilitat i la coherència no es mesura per saber parlar molt, sinó per actuar i responsabilitzar-se. I actuar significa estar allà, ser-hi! Perquè és llavors, quan hi som, que Esplac, i també els esplais són més participatius, més coherents i més transformadors.
Us asseguro que no hi ha res més meravellós, i així ho he viscut, i així ho sento, que ser monitor i formar part d’un equip, i fer-ho amb una actitud compromesa. Compromesa amb la tasca educativa cap a l’infant, construïnt vincles forts, però també compromesa amb la cura, les relacions i el benestar de totes les persones: infants, monitores, famílies i entorn. Quan totes ens comprometem, totes som equip, si ho fem bé, si ens cuidem, llavors som imparables, som capaces de tot, i res ni ningú ens atura.
Del meu pas per Esplac, m’agradaria que sovint totes fóssim una mica més coherents, més compromeses, i m’agradaria també que la tasca educativa estigués al centre del debat, de les discussions i sigués realment la protagonista de les nostres reunions, assemblees o espais on participem. Sé que és així en molts casos.
Crec que quan parlem d’educació tot pren sentit, perquè al final és allò que totes compartim i tenim en comú, i de fet, és la millor manera que tenim per canviar el que no ens agrada. Formar part de l’esplai i d’Esplac ja és de per si transformador, i si totes posem el focus en allò important, segur que tot plegat encara tindrà un impacte més gran.
Vaig acabant, però sento que és important per mi poder agrair públicament a totes les persones que han format part d’aquest camí.
Gràcies, a les persones de la Secretaria Tècnica. M’emporto col.legues i amics, moments i molts aprenentatges amb vosaltres. Sou les imprescindibles sense cap dubte.
Gràcies a les persones del Gran Comitè per fer més fàcil aquest camí compartit, pel vostre escalf, per estar allà i donar-nos estima i per fer que Esplac tingui un sentit.
Gràcies a l’Equip de Coordinació, a totes i cadascuna de les persones amb qui he compartit equip. Especialment amb aquelles que ens hem cuidat, ens hem respectat, ens hem estimat, ens hem valorat i també ens ho hem passat molt bé. I deixeu-me prendre’m la llicència, per reconèixer la gran tasca que feu. Perquè amb les vostres inseguretats i fortaleses, amb les vostres pors i valentia, amb la vostra estima cap Esplac, esteu allà sempre, aprenent i empoderant-vos dia a dia. Que res ni ningú us tregui les ganes de continuar, de viure intensament la vostra feina, de fer equip i fer les coses el millor que sabeu.
Gràcies a l’Esplai la Fera per fer-me millor persona, per donar-me els millors anys de la meva vida. També gràcies a la Marta per donar-me conèixer el món ‘esplaiero’. Gràcies als amics i amigues de l’esplai, i desitjo que seguim mantenint l’esperit d’allò que un dia ens va unir.
En definitiva, gràcies a totes per donar-me aquest espai. Sigueu compromeses i constants, sigueu pacients i responsables, sigueu empàtiques, valentes i cuidadoses. Sigueu en definitiva, tot allò que l’esplai us regali, i agafant el millor de vosaltres, camineu ben lluny i no us deixeu l’alegria i les ganes d’aprendre.
Gràcies i molta sort!”
Jo sóc d'esplaiSin categoría
Conquerim de joc el Fort Pienc!
29.11.2019 | comunicacio
29-novembre-2019
Autora: Les monitores de Garpars, Kimberly Brito Jimenez; Claudia Cases Herrero; Laia Ferrús Vicente i Laura Matesanz Salvadó.
“Som els Garpars, els més petits de l’esplai Xiroc. Garpars ve de llangardaix i guepard. Hem decidit fer aquest projecte per què… Perquè els parcs son molt tancats i no podem jugar. Perquè no hi han arbres per amagar-se. Perquè a quasi tots els parcs el terra és dur i no es pot anar amb patinet ni amb bicicleta. Perquè no podem jugar amb pilota. A les places i als parcs passen masses cotxes. Perquè no hi ha tobogans ni tirolines. Perquè no tenim res per jugar… I per això, a partir d’ara, els i les Garpars cada dissabte anirem a jugar a una plaça o parc del barri per canviar tot això que no ens agrada. Perquè… VOLEM JUGAR AL FORT PIENC!“
Aquests són alguns dels aspectes que el grup més jove de l’Esplai Xiroc -els i les Garpars de 9 i 10 anys- reivindicavem a la plaça Fort Pienc del barri, tot donant el tret de sortida a un projecte anual que hem anomenat “Conquerim de joc el Fort Pienc”. Aquest projecte neix amb l’objectiu de fer de les places i parcs del barri del Fort Pienc, un espai habitable pels infants, on s’hi sentin còmodes i representades i, per tant, on hi puguin jugar amb total llibertat.
No és cap novetat constatar que les ciutats s’han construït des d’una visió adultcentrista i androcèntrica. L’espai públic és entès com un lloc de producció a diferència de l’espai privat, que es relaciona amb la realització de les tasques reproductives. Si a tot això, li sumem que avui dia és encara menys habitual veure infants jugant a les places i carrers de la ciutat, trobem motius suficients per engegar un projecte que pretén aproximar als infants als espais públics del barri, reflexionar conjuntament envers les actuals facilitats i plantejar accions de transformació per a definir un nou escenari d’urbanisme inclusiu.
El projecte parteix d’una necessitat que els mateixos infants han detectat i les monitores hem acompanyat amb diferents propostes que tenien com a objectiu principal donar veu als infants promovent la seva participació activa. L’eix vertebral del projecte ha estat el joc, valor característic i prioritari en el món educatiu del lleure. Totes les accions realitzades són fruit de les pròpies decisions dels infants, mitjançant dinàmiques assamblearies basades en la cooperació i el consens. Per aquesta raó, malgrat partir d’una proposta organitzativa i pedagògica inicial de l’equip de monitores, el projecte s’ha anat (re)definint i (re)construint cada dissabte a partir de les seves mirades i suggerències. Tot plegat, ens ajuda a valorar que el projecte ha estat una experiència d’apoderament infantil.
Resumidament, podem distingir tres moments clau en la realització del projecte. Per iniciar el projecte, durant el primer trimestre vam apostar per promoure la cohesió del grup. A partir de dinàmiques col·laboratives, vam dissenyar un logotip i vam crear i gravar una cançó, que definís i alhora ens ajudés a fer difusió del projecte. Seguidament, vam organitzar un acte de presentació a la Plaça del Fort Pienc, on van venir totes les famílies de l’Esplai Xiroc i algunes veïnes del barri. La segona etapa va consistir en visitar i seleccionar algunes places i parcs del barri. Això ens va permetre calendaritzar les activitats i cada dissabte visitar un espai diferent del barri, on després de jugar-hi, hem anat omplint una rúbrica definida per uns indicadors que permetien avaluar l’espai des d’una mirada paidocèntrica. Així doncs, els infants a partir dels seus interessos i motivacions, valoraven les característiques de les places i parcs als quals anàvem i també plantejaven propostes de millora.
Durant el transcurs del projecte, vam poder observar que cada vegada més s’estan transformant els espais públics cap a una individualització i racionalització d’aquests, impedint que els infants puguin viure’ls i experimentar-los. Per finalitzar el projecte, vam organitzar un espai de cloenda convidant a les famílies i passant un vídeo final on recopilaven totes les experiències viscudes al llarg del curs.
Sens dubte que aquest projecte és un pas important, però no suficient. A nivell intern contemplem l’opció de donar-li més vida així com volem aproximar i compartir aquesta experiència educativa amb altres esplais i col·lectius, amb l’objectiu de fer xarxa i seguir teixint en aquesta reivindicació. Tot sovint considerem que infants i joves són ciutadanxs del futur, però oblidem que també ho són del present, és per aquesta raó que han de ser representats en l’espai públic.
Encoratjem-los a deixar petjada, a seguir conquerint de joc l’espai públic, perquè si volem ciutats i pobles inclusius, un espai públic més jugable no només és important, sinó que és imprescindible.
Jo sóc d'esplaiSin categoría
Obres guanyadores del 1r Concurs de Relats del Som Esplai
12.06.2019 | comunicacio
11-juny-2019
Autora: membres del Grup de Treball de la revista Som Esplai
Bon dia esplais, infants, monis i famílies! Bon dia, Esplac!
Ha arribat el moment que totes esperàveu: us presentem les obres guanyadores de la 1a edició del Concurs de Relats de Sant Jordi de la revista Som Esplai!
Primer de tot, volem donar les gràcies a totes les persones que hi heu participat: hem gaudit moltíssim llegint-vos i ens ha sorprès molt gratament que tantes monitores, joves, infants i altres persones de la família d’Esplac us hagueu animat a compartir els vostres escrits amb nosaltres.
Com ja sabeu, el jurat l’hem conformat les persones que participem del Grup de Treball de la revista Som Esplai, i que hem realitzat les nostres valoracions en base als pseudònims de les obres, desconeixent-ne el nom real de les seves autores.
A continuació, us recordem quins son els premis en funció de la classificació:
Les 4 obres finalistes rebran un diploma i seran publicades a la revista perquè tothom pugui llegir-les.
El tercer i el segon premi també seran publicats, i les seves autores rebran, cadascuna, un xec regal de l’Abacus pel valor de 25 euros i un diploma.
El primer premi rebrà un xec regal de l’Abacus del valor de 50 euros i un diploma, i l’escrit també podrà llegir-se en aquesta revista.
Així doncs, anem al gra! Tot i que no ha estat una decisió gens fàcil, les quatre obres finalistes son:
Brisa d’estiu, de la Ivette Juárez, del Grup d’Esplai Montbui. Pots llegir-lo aquí
Els texans de moda, de la Dina López, de l’esplai Ara Mateix. Pots llegir-lo aquí
Entre les flames, de l’Estela Isanta, de l’esplai Farfalla. Pots descarregar-lo aquí
Records d’una habitació blanca, de la Sara Torres de l’esplai El Refugi. Pots llegir-lo aquí
Enhorabona a totes les autores i autors finalistes, i moltes gràcies per haver participat! Ha estat un autèntic plaer llegir-vos!
I ara sí que sí…redoble de tambors!! !
Per la seva sensibilitat i detallisme en les descripcions, i per un final que posa en valor la importància de l’amor propi per trencar amb les idees de l’amor romàntic…volem felicitar la Júlia Miquel Mancebo pel seu TERCER PREMI amb l’obra titulada Mai més; fins a un punt i a part. Podeu llegir-la aquí!
Per fer-nos reviure la nostàlgia dels campaments i de les nits a la natura, i la tendresa d’una relació d’amor i cures entre un pare i una filla, donem l’enhorabona a la Teresa Ferrés, de l’esplai Medinyà, pel seu merescudíssim SEGON PREMI amb l’obra titulada: Comptant Estrelles. Podeu llegir-la aquí!
I per la seva originalitat, per portar-nos a diferents mons de fantasia, i fer-nos riure i emocionar… el PRIMER PREMI és per tots els infants de l’esplai El Creixent! El jurat volem destacar l’esforç i l’enginy de les monitores i monitors d’aquest esplai per convertir un concurs de relats en una activitat de dissabte que ha permès als infants descobrir l’escriptura i la creativitat d’una manera divertida i col·laborativa. Però, sobretot, volem felicitar l’Ariadna, en Guim, la Queralt, la Txell, en Pol, en Gil, la Marta, l’Arlet, en Lluc, en Sergi, l’Elisabet, la Joana, la Bruna, en Jan, que han estat les autores i els autors de tots aquests contes, dibuixos i cal·ligrames. Podeu llegir-los aquí!
Totes les persones guanyadores podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per recollir el premi enviant un correu a [email protected]
I a tu, t’agrada escriure? Doncs ja saps que pots formar part del grup de treball de la revista Som Esplai! Escriu-nos un correu a [email protected] si estàs interessada, i t’informarem de tot! Fins aviat! !
Jo sóc d'esplai
“Mai més; fins a punt i a part” de 1016AG – 3r premi
11.06.2019 | comunicacio
11-juny-2019
Autora: Júlia Miquel Mancebo
MAI MÉS; FINS A PUNT I A PART
Obro la finestra i surto al balcó. A fora ja és fosc. Els fanals il·luminen els cotxes aparcats al carrer. Tot és silenci. Les fulles dels arbres es mouen silenciosament, giravoltant-me tendrament els cabells. Miro el cel i busco aquella estrella, la nostra estrella. Cada cop brilla amb menys intensitat. I un cop de vent em porta tots els records guardats dins meu. Records que havia mantingut tancats, perquè són records dolorosos, records que s’han convertit en simple fum. Tu ja no hi ets, vas marxar, deixant-me sola en aquest estrany món. Intento no recordar aquell dia, oblidar amb totes les meves forces, però sempre amb un fracàs resultat. Però avui he decidit fer un pas endavant, diuen que com abans ho fas és millor. Entro a casa arrossegant les sabatilles, aquelles que tu em vas regalar. Agafo un paper i un bolígraf, i de tornada cap al balcó, el primer encenedor que trobo; color marró, com els teus ulls que amb tantes ànsies enyoro. Surto al balcó i m’assec a la cadira. Miro el full en blanc, però no sé per on començar. Em submergeixo en els pensaments i apareixem tu i jo, enmig de la muntanya, contemplant allò que la natura ens ha ofert i que nosaltres tan desagraïdament destruïm. Però els pensaments enfilen un altre camí, fins a arribar a aquell dia, aquell que a tants malsons a donat vida. Apareixes tu, tirat pel terra de la carretera, amb el casc a deu metres del teu immòbil cos. No entenc res, o és el meu cervell el que no ho vol entendre? Estàs cobert de sang i la gent no para de cridar. Només els vull demanar que callin, però no trobo forces per enlloc. Sento una mà freda tocant-me el braç i una veu que m’intenta calmar. Per què? Si no estic cridant. Però jo vull saber què està passant, per què ningú m’ho explica? Només sento l’escalfor de l’asfalt cremant-me. Tot es torna negre i només sento veus horroritzades. Vull agafar-te la mà, però no hi arribo. Necessito fer-te un petó, però no em puc moure. Tanco els ulls i del meu interior sorgeix un crit amarg. Acabo d’entendre el que ha passat. Veig aquell camió girant a tota velocitat i sento un fort cop a la cama dreta i, de sobte, sento l’escalfor de l’asfalt sota el meu cos estès. Quan entenc el que ha passat una llàgrima interior se m’escapa. Recordo la teva posició, tirat per terra, no em dius res, no em mires, no et mous… i després de la segona llàgrima tot es torna fosc. Però ara és més fàcil, ja no em fa mal res, no vull viure sense tu, t’ho vaig dir, i tu em vas prometre que sempre estaríem junts, m’ho vas prometre. Sento com una veu em demana que torni. No sé qui és. Però jo no vull un món on tu no hi ets. De cop, tot em comença a fer mal i vull cridar, però no puc. Intento obrir els ulls i quan ho aconsegueixo em trobo amb tota la meva família, les peces claus de la meva vida, totes menys tu. Et busco per l’habitació, però no et trobo. Aleshores me n’adono: no ha estat un somni, t’he perdut, i una llàgrima se m’escapa galta a baix.
El sol està començant a treure el cap i encara no he aconseguit escriure ni una sola paraula. Necessito fer-ho, necessito plorar-te, però encara no em crec que ja no et tornaré a tenir entre els meus braços, que no tornaré a notar els teus llavis, que no tornaré a escoltar la teva veu… Agafo el bolígraf i deixo brotar les paraules com flors a la primavera, deixo anar tots els sentiments i angoixes guardades dins meu. Agafo l’encenedor i cremo la punta del paper. Veig com aquest es va consumint i en el seu lloc deixa un rastre de cendra. Aquesta vola pel cel. Només espero que el missatge t’arribi. Penso i em veig reflectida en el paper que s’està cremant, consumint. Ell era la meva vida i ara la meva vida se n’ha anat. M’eixugo una llàgrima traïdora, no vull plorar. No es mereix veure’m així, ell voldria que jo fos feliç, però és difícil si no és amb ell al meu costat. Entro a casa i tanco la finestra. M’estiro al llit i tanco els ulls. Un silenci espantós envaeix la casa, una única respiració. Em vas prometre que sempre estaries al meu costat i ara em sento sola. I em submergeixo en un somni profund però dolorós. Mai més et tornaré a sentir, mai més, dues paraules que juntes signifiquen una eternitat, fins al final de les nostres vides.
I un dia com qualsevol altre, mentre passava per davant del mirall, m’hi vaig aturar. Em vaig mirar de dalt a baix. El pijama blau, el cabell com sempre recollit en una trena llarga, les lleganyes encara posades… I aleshores vaig somriure, vaig somriure a aquella imatge que es reflectia de mi, però no era jo, havia canviat. La seva absència i la meva obsessió m’havia canviat. Des de quan no havia somrigut si no era amb ell o pensant en ell? Des de quan m’havia convertit en una imatge congelada que no avançava juntament amb les hores que passaven? I d’aquesta manera em vaig adonar que era el moment d’oblidar-lo, d’agafar les cordes per guiar la meva pròpia vida, jo i només jo. Que la seva pèrdua no m’havia de fer desaparèixer i perdrem, sinó que m’havia de trobar i començar a lluitar. I retornant-me el somriure a mi mateixa vaig recordar aquella frase que un dia vaig llegir “M’ofegava sola i m’ofegava acompanyada. Fins que vaig adonar-me que no necessitava salvavides per nedar”.
1016AG
Jo sóc d'esplai
Recull de contes dels infants de l’esplai El Creixent – 1r Premi
11.06.2019 | comunicacio
11-juny-2019
Autoria: Infants de l’esplai El Creixent
EL RATOLÍ SERGI
Hi havia una vegada un ratolí que es deia Sergi Cupi que vivia en una caseta molt i molt petita al costat de la caseta del mestre. I estava molt sol, i es va adormir i va somiar que un gos li va portar una moto i el gos no li volia donar i va aparèixer l’ós de peluix que es deia Messi, van fer una baralla i va guanyar en Messi. El ratolí es va despertar i era el dia de Nadal i li van portar una moto i vet aquí un gos i un ratolí, aquest conte “se fini”.
Arlet, 6 anys
Lluc, 6 anys
Sergi, 6 anys
Elisabet, 6 anys
Joana, 9 anys
LA FADA EMMA
Hi havia una vegada una vegada una fada anomenada Emma i vivia en una piscina, ella tenia un anell màgic molt bonic. Un dia a la tarda la fada Emma es va posar dins de la piscina i li va caure l’anell dins, quina desgràcia! Mare meva, la mala sort que havia tingut. Era un anell molt important!! Però no va dir res i es va capbussar a la piscina. Però la piscina era molt fonda i no va arribar perquè estava al terra. Quina mala sort que tenia la fada Emma. I va decidir dir-li a la seva àvia i la seva àvia li va dir “esclar que t’ajudaré, però en secret, oi?” “Sí, àvia”, i es va capbussar i tampoc va arribar i li van dir a l’avi i ell sí que va arribar i es va posar l’anell i van dir “té, Emma”, i van viure feliços. Fi.
Ariadna, 9 anys
EL DRAC DE L’ARC DE SANT MARTÍ
Tot va començar així, precisament així. Era una tranquil·la tarda de primavera, de fet era la primera tarda de primavera. Vaig arribar a casa, vaig veure el drac de l’arc de Sant
Martí. Em vaig posar l’armadura, vaig poder escapar d’ell. Van fer una ferotge lluita de dracs però el drac de l’arc de Sant Martí li va fer un “coletazo”. El drac de les Tavernes va
marxar i no va tornar a venir mai més.
Gil, 7 anys
CAL·LIGRAMA
Un dia en Messi i en Suárez van anar amb avió, es van trobat una sabata, un llibre i una
espasa…
i es van barallar…
i va arribar el…
seu pare i els va…
renyar. L’avió va…
arribar al camp de…
futbol de París.
Fi.
Guim, 8 anys
Queralt, 7 anys
Txell, 6 anys
Pau, 7 anys
LA CÀMERA D’EN VÍCTOR
Hi havia una vegada un poble molt llunyà que es deia París i feien un partit de futbol al camp de futbol i quan va acabar en Víctor va anar a fer fotos i li havien robat la càmera i va passar la veterinària i li va trobar la càmera i li va donar.
Marta, 7 anys
Jo sóc d'esplai
Manifest 17 de maig: dia contra la LGTBfòbia
16.05.2019 | comunicacio
16-maig-2019
Autores: Persones del grup de Gèneres i Sexualitats Diverses i Dissidents d’Esplac
17 de maig de 1990. Us sona aquesta data? Aquest va ser el dia en què l’homosexualitat va deixar de ser considerada una malaltia mental per l’OMS (Organització Mundial de la Salut).
Fins aquell any ser homosexual es considerava estar malalta, que et passava alguna cosa i, en conseqüència, necessitaves cura. 14 anys després, el 2004 va sorgir la iniciativa d’assenyalar aquest dia, i es va iniciar una campanya que va durar un any. Conseqüentment, el 2005 es va celebrar i visibilitzar per primer cop el Dia Internacional contra l’homofòbia i la transfòbia. El 2015 es va afegir el terme bifòbia. L’objectiu era i és seguir lluitant i visibilitzant per aconseguir que les persones LGTB puguin tenir els mateixos drets i oportunitats arreu del món.
A l’esplai, tot i ser un espai de deconstrucció, creixement i aprenentatge, mitjançant l’educació en el lleure, també patim aquestes discriminacions. Com a monis aquestes són algunes de les situacions que hem hagut de patir:
Persona transmasculina “A l’esplai, on he sortit de l’armari en repetides ocasions, he hagut de corregir els pronoms i nom amb el qual es dirigeixen a mi, i tot seguit, han tornat a parlar-me en femení i amb el meu deadname (nom anterior)”.
Dona cis bisexual “He hagut d’aguantar frases com – Ah, però tu ets…? Però no ets hetero?”
Persona bisexual “He hagut de tolerar comentaris dels homes cisheteros gens deconstruits de la meva assemblea com ara: “Com follen dues ties?” o “Ara podrem compartir experiències” o “I aquesta tia te la vols fer?”.
Això, és un indicador que fins i tot en aquells espais que suposem com a segurs podem rebre agressions per la nostra identitat de gènere, expressió de gènere i/o sexualitat. És aquesta la utopia que volem construir? És aquest el canvi que volem?
Les discriminacions que rebem a l’esplai són reals i són greus però no representen la quantitat a les quals ens hem d’afrontar fora dels “espais segurs” pel simple fet de mostrar-nos tal i com som i d’estimar o desitjar a qui volem.
Va ser quasi ahir quan tots aquests esdeveniments van tenir lloc, i sabem que, si bé existeix aquest dia per aquesta lluita, manca molta representació i normalització la resta de dies de l’any. Patim discriminació per raó d’identitat de gènere, expressió de gènere i/o orientació sexual en diversos àmbits de les nostres vides (social, laboral, mental), i és per això que reivindiquem que no en tenim prou amb un dia a l’any!
Com a monitores amb gèneres i sexualitats diverses i dissidents hem de ser referents visibles i transformadores mostrant realitats que trenquin el discurs hegemònic del cisheteropatriarcat capitalista.
Com a monitores cishetero hauríem de revisar els nostres privilegis per tal de ser més respectuoses, deconstruir-nos i formar-nos per prendre consciència d’aquelles realitats que no són la nostra. Com a educadores hem de ser capaces de crear i oferir espais segurs per totes aquelles persones (infants, monitores, famílies…) amb gèneres i sexualitats diverses i dissidents. Per seguir educant(-nos) per iniciar el canvi que volem veure en el món.
En dies com avui és important fomentar la memòria històrica ja que celebrem el que tenim però sent conscients de com hi hem arribat i de totes aquelles persones que han lluitat per aconseguir-ho. Encara ens queda molt per lluitar.
Feliç i reivindicatiu dia!
Jo sóc d'esplai
Sou un perill pels infants, per-ver-tits!
16.05.2019 | comunicacio
16-maig-2019
Autora: Cèlia Nisarre, exmonitora de l’Esplai Turons de Barcelona.
El 17 de maig és el Dia Internacional Contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, que se celebra amb motiu de commemoració de la desclassificació de l’homosexualitat com a malaltia mental per part de l’Organització Mundial de la Salut el 17 de maig de 1990.
Sembla que passats 29 anys estem molt lluny del que es pensava i deia en aquella època, no?
Nooooo?
Doncs avui em poso les mans al cap i us mostro el que va passar fa uns dies quan l’Elea (@eleamonst), la meva companya de classe, va preguntar a Tuiter pel seu treball de final de grau:
Us poso una mica en context; estem acabant el Grau d’Educació Infantil, aquests dies tothom va boig amb el TFG… i ella va fer aquesta pregunta a la seva xarxa social per “sondejar” què creia la gent. Aquesta pregunta, aparentment innocent, va ser el desencadenant del que vindria…
Jo anava veient els comentaris i no sabia què pensar. Entre les desenes de comentaris que anaven apareixent des d’aquesta perspectiva em vaig fixar en què n’hi havia bastants que parlaven dels “educadors i educadores”.
Van dirigides concretament als educadors/es a les escoles (educació formal), ja que, com apuntava abans, nosaltres serem mestres d’infantil, però jo no podia deixar de pensar en l’esplai!
A l’esplai no passen aquestes coses…
A l’esplai les famílies no pensen així…
Si pensen així, ja no porten els seus fills/es a un esplai…
Però com més hi pensava, més em venien al cap les paraules de Martin Niemöller:
Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n’era, de jueu,
Ara vénen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.
Estem vivint un moment excepcional en la nostra societat; un moment en què un partit polític amb un discurs clarament contrari a la defensa dels drets humans treu més de dos milions i mig de vots a Espanya.
No podem permetre que el discurs de l’odi s’escampi. Com a monitors i monitores d’esplai, gent compromesa amb el nostre entorn i amb l’educació dels infants i joves, hem de reaccionar i saber donar respostes a aquells que ataquen la llibertat.
FORMACIÓ, ORGANITZACIÓ I LLUITA!
Espero que aquestes paraules us animin a seguir endavant en la defensa dels nostres drets i llibertats, si no han estat prou, us deixo aquí alguns espais i col·lectius que en saben molt més que jo, als qui poder recórrer quan tinguem dubtes o vulguem ampliar els nostres coneixements:
L’Observatori contra l’Homofòbia
Recursos de la COOPERATIVA CANDELA
OASIS, Colònies d’Estiu per a Adolescents LGTB
Centre LGTBI de Barcelona
A més, aquesta setmana el CJB organitza tot un seguit d’actes sota el lema: “Contra la violència, purpurina!” Setmana per la diversitat LGTBI+ 2019
1 2 3 … 14 Next »
Entrades recents
Com volem que sigui la participació infantil als esplais d’Esplac? 14.01.2021
Temps era temps… Un relat sobre l’esperit crític 24.12.2020
Qui ocupa els espais de participació d’Esplac? Una anàlisi amb perspectiva GSDD 15.12.2020
Últims comentaris
Alba on El joc: una eina imprescindible per construir(-se) en societat
Les xarxes socials en l’àmbit educatiu de la persona | Som esplai | Recursos TIC / TAC on Les xarxes socials en l’àmbit educatiu de la persona
Bon estiu! | Som esplai on Res no ens atura!
Temes
adolescents amistat associacionisme associació campaments carnestoltes Catalunya colonies comunicació diversitat drets dels infants educació educació ambiental educació emocional educació popular emocions energiadelesplai esplai esplaiada esplai domèstic Esplais Catalans estiu EVS famílies feminisme formació gifs gènere ifm-sei inclusió infants internacionalisme joventut laïcitat lleure muntanya música participació participació infantil relleu SVE transformació social Twitter voluntariat xarxes socials | 0.755994 | curate | {"ca": 0.9534907336887535, "pt": 0.009113988321909114, "es": 0.017542523483117543, "de": 0.005686722518405686, "an": 0.0021325209444021326, "it": 0.00522975374460523, "en": 0.0015486164001015485, "fr": 0.0010154861640010156, "ru": 0.0023102310231023103, "oc": 0.0006092916984006092, "sv": 0.00045696877380045696, "id": 0.0004315816197004316, "zh": 0.0004315816197004316} | https://www.somesplai.cat/index.php/category/jo-soc-esplai/ |
mc4_ca_20230418_6_199007 | 07 – Març – 2013 – Compromís
Arxiu / Dia: 7 de Març de 2013
El 8 de MARÇ és una data reivindicativa per exigir els drets de ciutadania i laborals de les dones. Hui com sempre, i per la crisi més que mai, cal un canvi de direcció en les polítiques del govern que incideixen de manera especialment dura en la situació de desigualtat i suposen una pèrdua de…
Compromís per Vila-real presentarà una moció al proper plenari per a reclamar a la Conselleria de Sanitat que els medicaments continuen sent gratuïts per als discapacitats
El regidor del BLOC-Compromís a l’Ajuntament de Vila-real i secretari local de Compromís Xavi Ochando acompanyat d’Antoni Nacher membre de l’executiva local de Compromís han comparegut davant dels mitjans de comunicació per tal d’exigir a la Conselleria de Sanitat que els medicaments per als discapacitats continuen sent gratuïts com han sigut fins ara. Ochando ha… | 0.804079 | curate | {"ca": 0.9876126126126126, "uk": 0.012387387387387387} | https://compromis.net/date/2013/03/07/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_227925 | Enguany es salven de les flames el ninot de l'Antiga de Campanar i l'infantil d'Almirall Cadarso - Comte d'Altea
Un ninot de Peter Lim en l'Exposició del Ninot 2023 / À Punt
16 de març 2023 - 14:35
L'Exposició del Ninot de les Falles 2023 ha tancat les portes amb una xifra de visitants "rècord", que ha arribat a les 108.043 persones.
El regidor de Cultura Festiva, Carlos Galiana, ha assenyalat que "les xifres d'enguany són de rècord" i ha destacat que "aquesta exposició, en la qual es mostra l'art inigualable dels nostres artistes fallers, cada vegada desperta més interés".
L'exposició es va tancar aquest dimecres després de saber-se quins eren els ninots indultats pel vot popular de totes les persones que han acudit a presenciar la mostra.
Enguany se salven de les flames el ninot infantil de la comissió Almirall Cadarso - Comte d'Altea, obra de l'artista Enrique Ginestar i el ninot de la falla Monestir de Poblet - Aparicio Albiñana, de l'artista Paco Carsí.
De les més de 108.000 persones que han visitat l'Exposició del Ninot, 82.424 són públic en general mentre que 25.619 formaven part de les diferents comissions falleres.
El dia amb més afluència de públic va ser el diumenge 5 de març, amb 9.977 persones, gràcies en part al fet que va ser el dia que més fallers i falleres van acudir a l'exposició.
Quant a la venda d'entrades, el dissabte 11 de març, amb 4.986, va ser la jornada amb la quantitat més alta registrada.
Carlos Galiana ha celebrat l'èxit de l'exposició i ha assenyalat que "des que el govern de Joan Ribó va traure aquesta exposició d'un envelat i la va portar al Museu de les Arts i les Ciències, l'interés ha crescut any rere any; 108.043 persones han volgut passar per ací per a veure una bestreta del que seran les Falles".
Falles 2023
També et pot interessar
Els tallers de palma blanca d’Elx es preparen per a Diumenge de Rams L'Institut Valencià de Cultura rep una part del llegat del grup Al Tall La tarifa plana de pel·lícules arriba a les sales de cinema espanyoles Les Falles continuen als municipis menuts de la Comunitat Valenciana Més de vint trobades faran una crida a l’ecologisme sota la inspiració de la mestra Carme Miquel 'Podríem fer-ho millor' guanya el premi al millor programa de ràdio de la 23a edició dels Premis Ràdio Associació El pianista austríac Rudolf Buchbinder torna a València per a interpretar un concert de Gershwin Xàtiva es prepara per a acollir la gravació de la nova sèrie de 'La Guerra de les Galàxies' El mural inèdit de Renau s’instal·la a l’auditori de Castelló de la Plana després de la polèmica per la ubicació | 1 | perfect | {"ca": 0.9957380860131732, "de": 0.004261913986826811} | |
macocu_ca_20230731_4_518297 | Educació Infantil i Primària – PPEV amb metodologia d’immersió lingüística. Forma part de la Xarxa de Centres Plurilingües de la Generalitat Valenciana.
Educació Secundària Obligatòria (ESO) - PEV - PIP - Batxillerat. Programa Plurilingüe Francés / Anglés. Forma part de la Xarxa de Centres Plurilingües de la Generalitat Valenciana.
Educació Infantil i Primària PPEC - PIP - ESO - Batxillerats: Cientificotècnic, Ciències Socials i Humanitats.
Educació Infantil PIP i PPI - Educació Primària PPEC - PIP - ESO - Batxillerats: Cientificotècnic, Ciències Socials i Humanitats - Cicles Formatius Grau Mitjà - Cicles Formatius Grau Superior - Programes de Qualificació Professional Inicial (més informació sobre les especialitats en el web del col·legi).
Educació Infantil de primer cicle 1 i 2 anys - Educació Infantil de segon cicle - Programa Plurilingüe (Anglés) - Educació Primària ESO - Programa Plurilingüe Anglés/Francés i Introducció a la Llengua i la Cultura Xinesa - Batxillerat: Cientificotècnic, Humanitats i Ciències Socials. | 0.658994 | curate | {"ca": 0.9630350194552529, "es": 0.03696498054474708} | |
macocu_ca_20230731_7_45712 | Obres de la biblioteca amb la classificació 347.262
Cercar...
Inici
connectar-se | 0 | curate | {"ca": 0.7272727272727273, "pt": 0.11688311688311688, "en": 0.15584415584415584} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_253095 | La entrevistadora es negà a utilitzar el vel i va preguntar pels presumptes acosaments sexuals de clergues que practiquen exorcismes Una periodista de l'emissora egípcia Al-Nahar TV es va atrevir a desafiar en plena entrevista al conegut imam fonamentalista Yusuf Badri.La disputa entre Riham Said i el fonamentalista es va donar per l'ús del vel que l'entrevistadora es va negar a utilitzar. "He de fer aquesta farsa de posar-me el vel només per a l'entrevista? ..." Vostè, en la seva vida diària, lídia tot el temps amb dones musulmanes que no utilitzen vel ", va recalcar la periodista a l'estudi, abans de sortir l'aire, en un enviament transmès temps enrere però que recentment ha començat a circular per la xarxa. "A fora de l'aire, vostè pot parlar sense que jo em posi el hijab, però quan els televidents poden observar vostè vol que me'l posi? ", Va exclamar molesta Said.Al que el religiós va respondre: "Potser et vulguis quedar amb el hijab després del programa, qui sap?". Quan el programa va sortir a l'aire el to de la polèmica va augmentar quan la discussió es va donar sobre suposats assetjaments sexuals per part de clergues que practiquen exorcismes.Immediatament, l'imam va demanar canviar de tema amb l'argument que es tractava d'una "provocació", al que Said va replicar: "Parli de coses que li interessen a la gent". Llavors la periodista es va retirar el vel i va explicar: "Des que ha començat la transmissió, no ha fet altra cosa que atacar-me i dir que ha rebut 1.000 lires egípcies per participar de l'entrevista. (...) No li paguem perquè vingui a cridar". I el religiós va contestar: "O canvia el discurs o me'n vaig", alhora que li va demanar a l'entrevistadora que tornés a posar-se el vel i va amenaçar amb clausurar l'emissora: "Faré tancar el canal", va sentenciar. Però la periodista es va negar a posar-se el vel novament i li va aclarir que només ho faria per Déu, mes no per ell. "Per què pren els diners si ens vol fer tancar? ", Va carregar la periodista egípcia. I va afegir: "Aquestes són les persones que porten als mitjans als tribunals. És molt desafortunat que persones així es fiquin en la nostra religió. Sóc jo la que se'n va, no tu", va completar abans d'abandonar l'entrevista. http://www.elespectador.com/noticias/elmundo/articulo-424034-periodista-desafio-un-fundamentalista-religioso
Ben fet, si senyora! (la traducció penosa, quan he vist "O canvia el discurs o em vaig" gairebé caic de la cadira, o fer servir temps passats per parlar d'una cosa que ha passat fa uns minuts)
Ho ha traduït el senyor goggle, ara miraré d'arreglar-ho un poc | 0.861094 | curate | {"ca": 0.9580908032596042, "pt": 0.04190919674039581} | |
macocu_ca_20230731_1_315632 | El ministre Rossell visita la nova promoció d’agents penitenciaris
Aquesta 31a promoció està constituïda per 2 futurs agents penitenciaris –un home i una dona– , que han superat el procés selectiu
El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, ha presidit aquest dilluns la cerimònia d’obertura del curs formatiu de la 31a promoció d’agents penitenciaris. L’acte, que ha tingut lloc a Meritxell, també ha comptat amb la participació del director del Centre Penitenciari, Miquel Àngel Val, així com la presència del secretari d’Estat de la cartera, Joan León, i el director adjunt del cos, Oriol Magrinyà.
Aquesta 31a promoció està constituïda per 2 futurs agents penitenciaris –un home i una dona– , que han superat el procés selectiu. La seva formació continuarà ara amb un pla de 7 mesos amb continguts especialitzats, i que inclou aspectes com la intervenció, el tir, la legislació i primers auxilis, entre altres. Rossell ha apuntat que “la formació és un element clau per al bon desenvolupament de la vostra activitat, i per aquest motiu no només està prevista en el moment d’accés al Cos, sinó també s’aposta per la formació continuada i la formació específica”.
Una vegada els 2 agents hagin finalitzat la seva formació i el tutoratge per tots els departaments, entraran al Cos el pròxim mes de novembre per un període de prova d’un any. El Centre Penitenciari disposarà llavors de 62 efectius uniformats. | 0.868717 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_153419 | Jornada 7 SEGONA CATALANA SUBGRUP 8-B. Diumenge 31 d’octubre UE REMOLINS-BÍTEM 0 - CF AMPOSTA 0
31/10/2021 | 0.347792 | curate | {"pt": 0.36538461538461536, "ca": 0.5384615384615384, "en": 0.09615384615384616} | |
mc4_ca_20230418_10_130194 | Activitats per a empreses per crear equips creatius i innovadors
Les activitats per a empreses per a crear professionals creatius i innovadors
L’actiu més important per a una empresa són les persones. No existeix discussió. Cada vegada més, les empreses són conscients d’aquesta realitat. Un equip compromès i il·lusionat és imprescindible per aconseguir els objectius col·lectius que s’estableixen. Per aquest motiu, les activitats per a empreses són una perfecta eina per assolir allò que es proposa una organització.
Si vol aconseguir els seus objectius, una empresa té l’obligació de transmetre a cada membre del seu equip el que n’espera d’ell, escoltar-lo, preguntar-li, atendre’l. Aquest és el punt de partida per fer partícip a tots els treballadors de les estratègies establertes.
En aquest sentit, Music Training Training té una llarga experiència oferint programes transformacionals i d’alt impacte amb l’objectiu de desenvolupar el potencial de les persones i aconseguir el major benestar possible en l’organització.
Així mateix, ofereix Drum Circles a empreses, esdeveniments vivencials de curta o llarga durada per millorar la cohesió i la comunicació entre els professionals que integren equips a través de la música, el coaching, la PNL i el Mindfulness.
En definitiva, els programes i esdeveniments de Music Training Lab tenen com a finalitat el benestar empresarial i organitzacional des d’una perspectiva creativa, divertida, dinàmica i sempre amb la música com a element vehicular.
A continuació, detallarem les activitats per a empreses que són totalment recomanables per a la gestió de les emocions en l’entorn professional, per reduir l’estrès dins de l’empresa i, en resum, per afavorir el desenvolupament de professionals creatius i innovadors.
Quines activitats per a empreses són realment eficaces?
Programes, tallers i esdeveniments corporatius
Music Training Lab ofereix programes de desenvolupament a mida amb diferents objectius: cohesió i integració personal a l’equip, potenciar el sentiment de pertinença i reforçar el vincle entre els membres.
Es tracta d’intervencions d’alt impacte i organitzacional a través d’un aprenentatge eminentment vivencial i experiencial amb la finalitat de convertir persones en professionals més col·laboradors, dinàmics, talentosos, resolutius, etc.
La música, el coaching, la PNL o el Mindfulness són algunes de les eines que s’empren per afectar positivament en l’entorn empresarial en pro d’un canvi global.
Els Drum Circle comporten un gran nombre de beneficis: estimula el pensament creatiu, afavoreix la cooperació, redueix nivells d’estrès, potència el team spirit, etc. Però.. què és un Drum Circle? No, no és una classe de música, un assaig o un concert.
És un espai que, a través de la música, permet treballar el lideratge, la comunicació, el benestar o la productivitat. La disposició dels participants en cercle convida a jugar i divertir-se creant conjuntament en equip i fent que les aportacions de cada persona al grup siguin la suma de les parts d’un tot.
Si vols més informació i dissenyar el teu propi programa, esdeveniment o Drum Circle, contacta’ns i comencem a treballar junts en la transformació de la teva empresa. | 0.845446 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.musictraininglab.com/ca/activitats-per-a-empreses/ |
acn_ca_20201011_1_46918 | AMPLIACIÓ:'Corpus Christi' i les últimes cintes de Caroline Link i Justin Kurzel competiran al Bcn Film Fest 2020
El festival dedicarà una retrospectiva a Éric Rohmer i tindrà Mercè Sampietro de presidenta del jurat
ACN Barcelona.-La nominada als Oscars a millor pel·lícula internacional, 'Corpus Christi', del director polonès Jan Komasa, és una de les primeres cintes confirmades que formaran part de la secció oficial a competició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Fest). El certamen, que se celebrarà del 17 al 24 d'abril, ha avançat aquest dimecres detalls de la programació de la quarta edició. A 'Corpus Christi' l'acompanyaran els films 'Cuando Hitler robó el conejo rosa', de Caroline Link, i 'True history of the Kelly Gang', de Justin Kurzel. L'actriu Mercè Sampietro serà la directora del jurat que valorarà les seleccionades d'aquest any. En total, es projectaran als Cinemes Verdi una seixantena de pel·lícules que tenen relació amb la literatura i la història. La secció Imprescindibles dedicarà una retrospectiva a Éric Rohmer en el centenari del seu naixement.
Amb l'empenta d'haver doblat el nombre d'espectadors l'any passat (més de 15.000), la directora del Bcn Film Fest, Conxita Casanovas, assegura plantejar-se la quarta edició "de manera molt il·lusionant" i amb ganes de fer desfilar per Barcelona estrelles internacionals. A l'espera de saber els convidats especials que tindrà l'edició, l'organització ha anunciat les primeres novetats d'un festival que vol mantenir la qualitat per sobre de la quantitat.
El festival "surt al carrer"
Els Cinemes Verdi continuaran sent la seu on es projectaran la seixantena de treballs seleccionats, tot i que aquest any el festival "surt al carrer" amb una carpa que s'instal·larà a la plaça del Diamant de Gràcia, "tan literària, tan de Rodoreda", assenyala Casanovas. A la carpa s'hi faran activitats i tallers i servirà per establir sinergies amb editorials per fer presentacions conjuntes.
"El festival vol reforçar l'aposta cultural. Volem interconnectar les diferents disciplines artístiques", ha afirmat la directora. La voluntat és contribuir a "l'esforç titànic" que fa l'organització per fer arribar el setè art no només a cinèfils sinó a espectadors que fa temps que no trepitgen un cinema.
A més, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, es projectarà de manera gratuïta a diversos centres cívics de la ciutat el documental '#AnneFrank. Parallel stories' de Sabina Fedeli i Anna Migotto, que condueix l'actriu Helen Mirren. "Volem anar més enllà i reforçar el barcelonisme del certamen", ha apuntat Casanovas. Els preus als Verdi es mantindran a 2,90 euros, per tal que "ningú digui que el cine és car".
Una seixantena de pel·lícules
D'unes tretze pel·lícules que competiran a la Secció Oficial, el festival n'ha confirmat tres. La directe competidora de 'Dolor y Gloria' d'Almodóvar als Oscars, la polonesa 'Corpus Christi', basada en un noi de correccional que vol ser sacerdot, però li tanquen les portes "perquè al seminari no hi ha convictes". "Estem molt contents de tenir una cinta que posa en els mètodes de l'església", ha dit Casanovas.
"El fantasma de Hitler s'ha colat al Bcn Film Fest", avança la directora, per la presència de 'Cuando Hitler robó el conejo rosa', de la guanyadora d'un Oscar per 'En un lugar de África', Caroline Link. L'acompanyarà en competició 'True history of the Kelly Gang, protagonitzada per George MacKay ('1917'), Charlie Hunnam i Russell Crowe.
A més del documental que es projectarà als centres cívics, '#AnneFrank. Parallel stories', fora de competició hi ha el treball 'Mr. Jones', d'Agnieszka Holland, convidada al festival i pendent de confirmació; 'Centoventi contro Novecento', d'Alessandro Scillitani; i 'The booksellers', de D.W. Young.
Pel que fa a la secció Cinema amb gràcia, s'ha escollit 'The peanut butter falcon', de Tyler Nilson i Michael Schwartz, amb Shia LaBeouf i Dakota Johnson, entre d'altres.
I en quant a la recuperació de clàssics, la secció Imprescindibles dedica aquest any una retrospectiva a Éric Rohmer, amb la projecció de les pel·lícules més representatives del cineasta francès en un acord amb deu filmoteques de tot l'Estat. Amb motiu del cicle, s'ha convidat a Féodor Atkin, actor que va col·laborar en pel·lícules de Pedro Almodóvar i Bigas Luna i que presentarà 'Pauline en la playa' (1983), treball en què va col·laborar. | 1 | perfect | {"es": 0.06402369560264297, "it": 0.02301207564365459, "ca": 0.8965595807701071, "en": 0.006379585326953748, "pt": 0.010025062656641603} | https://www.acn.cat/text/item/corpus-christi-i-les-ultimes-cintes-de-caroline-link-i-justin-kurzel-competiran-al-bcn-film-fest-2021 |
mc4_ca_20230418_15_372480 | Taller formatiu: Si la vida et dóna llimones fes llimonada | Espai Jove El Galliner
Taller formatiu: Si la vida et dóna llimones fes llimonada
Si no tens clar quins són els teus objectius professionals perquè has canviat sobtadament de feina o tens la necessitat de fer-ho, el Servei d'Empresa i Ocupació de La Vall del Tenes (SEOVT) posa a la teva disposició un taller formatiu els dies 1, 2 i 3 de juliol de 9h30 a 13h.
El taller motivador "Si la vida et dóna llimones fes llimonada", impartit per Roser Sellès, t'ajudarà a trobar oportunitats on altres veuen adversitats.
Que cadascú trobi recursos per fer front a les dificultats i ser resilient a partir d'una actitud positiva, d'obertura al canvi, d'ampliar perspectives, d'enfocar solucions i sobretot de ser conscient de la responsabilitat individual i compromís necessaris per passar a l'acció i aconseguir-ho.
Quina és la teva actitud davant l'adversitat?
En què et bases a l'hora de trobar solucions?
Què fas si la vida et dóna llimones?
Com ampliar perspectives i ser més creatiu?
Tendències i Oportunitats
Inscru-te al taller formatiu trucant al SEOVT al telèfon 93 841 58 12.
Servei d'Empresa i Ocupació de La Vall del Tenes (SEOVT)
Data de modificació: 23/06/2015 00:50:57 | 0.806275 | curate | {"ca": 1.0} | https://espaijovegalliner.cat/pl3/noticies/id115/formacio-llimones-seovt.htm |
macocu_ca_20230731_10_138584 | La temptació de vol (Obra Poètica 1994-2011), títol de conjunt daquest volum que compila, cronològicament, els meus sis últims poemaris publicats, a més a més de la recopilació dels poemes dispersos, que he titulat Enlairar estels, i dun poemari inèdit que porta el mateix títol que dóna nom al conjunt del volum: La temptació de vol. Poemes que són el ventall dexperiències i de formes que han acompanyat lautora tot al llarg del seu passeig poètic: des del sentiment més íntim, amb versos curts, fràgils i delicats, fins a la reivindicació social, amb un vers més narratiu i discursiu. | 0.788635 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_118024 | Ada Colau és alcaldessa de Barcelona amb 176.337 vots, que és menys que el nombre d’habitants que tenen alguns barris de la ciutat, si els recomptem per separat. Aquest minso suport no converteix en menys legítima la seva victòria. Va guanyar per la mínima, encara que a l’hora de governar no se’n recordi, i es va imposar al segon classificat, l’alcalde sortint, que tan sols va assolir 158.928 vots i 10 regidors, un menys que Barcelona en Comú. La resta de partits es van quedar entre els 51.889 vots de la CUP i els 77.279 vots del tercer classificat, C’s, que és menys que la gent que cap al Camp Nou i es mobilitza cada quinze dies per veure-hi futbol.
Malgrat l’evidència de les xifres, l’efecte Ada Colau és com una mena de mantra que es va repetint amb la intenció de consolidar un lideratge que no asseguren els 2.215 vots de diferència entre els que li van permetre accedir a l’alcaldia el 2015 i els que va obtenir Trias el 2011 (174.122). Trias va perdre perquè va fer una política arrogant que va menystenir els barris i aquests mateixos barris van donar la victòria a Colau el maig i a l’unionisme el 27-S. No hi ha més cec que aquell que no hi vol veure. I Colau va aprofitar una onada de canvi que cap partit tradicional d’oposició va saber entomar. Uns, el PSC, perquè són part del problema; els altres, ERC, perquè fa anys que creuen, atrapats per les estranyes teories del tàndem Tresserras-Marin —i ara de Toni Comin—, que la solució per captar vot popular és adreçar-se a la gent en castellà.
Corre per Twitter una mena de croquis sobre les relacions entre responsables de l’Ajuntament de Barcelona. A més del que ja és més que conegut, que és la “tutela” que exerceix el company de l’alcaldessa, Adrià Alemany, sobre tot el grup municipal de Barcelona en Comú, hi ha altres parelles matrimonials, de fet o el que sigui entre els principals capitostos de l’Ajuntament i adlàters. D’aquesta manera de fer n’hauríem de dir “model Kirchner”, perquè, com va fer la parella presidencial argentina, situar en la trama del poder el company o la companya facilita un possible canvi de papers entre els integrants del matrimoni i així tocar cuixa a càrrec de l’administració una bona temporada. Ja es veurà. Ara bé, el clientelisme, l’amiguisme i el nepotisme són formes light de corrupció, però ho són.
La decadència dels partits tradicionals va començar així, si bé no va ser tan descarada. Si s’entretenen a visitar el web de l’Ajuntament i hi busquen l’estructura executiva, que és l’encarregada —diuen— d’executar les polítiques concretes definides per l’estructura política, hi trobaran el personal que ocupa gerències, sectorials i de districte. Hi ha uns quants “maragallistes”, combinats amb membres d’ICV de “tota la vida”. I és que Ada Colau ha sabut captar alguns dels antics partidaris de Pasqual Maragall, començant per l’actual gerent de l’Ajuntament, Jordi Martí, que després de perdre les primàries del PSC davant Jaume Collboni i de passar per una transició laboral a la UOC i a recer de Josep Ramoneda i els seus projectes editorials, es va deixar atrapar novament per la política. Tots els socialistes maragallistes que no han evolucionat cap al sobiranisme, se senten seduïts per Colau i fan bona la dita de “roda el món i torna al Born”.
I maragallistes ho eren Jordi Borja, Joan Subirats, Josep M. Vallès, Mar Jiménez, Josep Maria Montaner i Josep M. Balcells. Ada Colau i els seus, crescuts a l’ombra del maragallisme perquè provenen d’entitats que van ser àmpliament subvencionades, tot i que després van combatre el “model Barcelona” dels socialistes, ara rebem el suport dels maragallistes per cruspir-se el que queda del PSC. L’efecte Ada Colau pot acabar essent la història barcelonina del Gatopardo, “… Una d’aquestes batalles que es lliuren perquè tot continuï com està“. El protagonista de la de Madrid-Capital-de-l’Espanya-de-Tots ja sabem qui és, però Burt Lancaster, Claudia Cardinale, Alain Delon i Paolo Stoppa, els protagonistes de la pel·lícula que Luchino Visconti va rodar a partir de la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, eren actors molt més bons. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/opinio/efecte-ada-colau-9955/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_4163 | A la nostra escola tothom és protagonista. Per aquest motiu el nostre projecte té en compte totes les persones que la integren. Pensem en present per projectar-nos cap al futur.
Aules vives
A més del contingut curricular, a l’escola hem dissenyat un programa d’aules vives, dinàmiques i plenes d’experiències perquè l’alumnat s’involucri en l’aprenentatge i el visqui amb passió.
En les aules vives es desenvolupa un aprenentatge que va més enllà del currículum perquè els i les alumnes aprenguin continguts quotidians, habilitats, destreses i capacitat crítica, que els servirà per a desenvolupar-se en qualsevol àmbit social i laboral. Es caracteritzen per ser:
Experiències vivencials perquè l’alumnat sigui un agent actiu del seu propi aprenentatge i continuï aprenent al llarg de la vida.
Espais motivadors, plens de sorpreses i coses noves per descobrir, i que desperten la motivació i les ganes de saber.
Moments per provocar pensaments i emocions.
Entorns personalitzats d’aprenentatge: acompanyament de l’alumnat perquè prengui el control i la gestió del seu propi aprenentatge.
Infantil
Grafisme creatiu
Els nens i nenes duen a terme activitats per desenvolupar i exercitar els moviments de la mà, del canell i del braç necessaris per adquirir domini i precisió en la realització de diferents traços de manera lúdica i artística.
Juguem amb les matemàtiques
En aquesta aula viva els nens i nenes fan activitats per adquirir els conceptes matemàtics a través de la manipulació de diferents materials didàctics, atractius i que els motiven a aprendre d’una manera lúdica.
Som artistes
És una aula que se centra en les activitats plàstiques per potenciar la capacitat creativa i la imaginació. S’hi treballa l’obra d’un artista (pintor, escultor) i s’hi fan creacions inspirant-se en ell.
El nostre petit hort
Es treballa l’educació ambiental, l’adquisició d’hàbits saludables i sostenibles i el treball cooperatiu. Els nens i nenes cuiden el seu petit hort.
Primària
Sense endolls
Aquesta aula viva se centra en jocs de taula tradicionals i més actuals que no calgui endollar. Els nens i nenes aprenen a compartir-los, a respectar-ne les normes, a jugar en equip i que no sempre es pot guanyar. Un dels objectius és treballar la memòria i la lògica.
-1r de primària
Vols ser un/a artista?
La nostra societat necessita nens i nenes creatius, desperts i curiosos, ments inquietes que plantegin reptes, preguntes i respostes, que siguin capaços de resoldre problemes i de treballar en equip, amb capacitat crítica i lliures. A partir del repte “Vols ser un artista?”, pretenem apropar els nens i nenes a les pintures i escultures més rellevants de la història de l’art.
-1r de primària
Ara contes
Aquesta aula viva consisteix a apropar l’alumnat al món dels contes. Llegir contes, ser-ne protagonistes, inventar i crear històries, conèixer-ne l’estructura, etc. Els contes complementen l’educació de manera creativa i són una forma divertida de transmetre missatges i de compartir la màgia i els valors que ens transmeten..
- 2n de primària
Art attack
Aula viva que pretén estimular la imaginació i la creativitat a través de les manualitats i les arts plàstiques per tal de fomentar l’expressió individual i personal de l’alumnat.
-2n de primària
Pensar és la clau
Desenvolupar el pensament crític i creatiu és essencial en els temps actuals. A partir de diferents situacions plantegem missatges escrits en clau, amb la finalitat que els nens i nenes desenvolupin les destreses del pensament i creïn connexions entre realitat i imaginació.
-2n de primària
Editorial EMDN
L’alumnat que participa en aquesta aula viva crea des de zero la seva pròpia editorial. Per aconseguir el seu objectiu, s'ha d'endinsar en el món dels llibres i és molt important que elabori un pla de negoci per tenir èxit amb els seus productes: llibres, còmics, revistes…
-3r de primària
Cuinemdn
És una aula molt vivencial en què s’elaboren receptes senzilles i pràctiques per introduir i familiaritzar els nens i nenes en el món de la cuina. Per mitjà de la cuina s’aprenen moltes competències i alhora l’alumnat s’ho passa d’allò més bé.
-4t de primària
Inventem tot jugant
Es proposen reptes que els nens i nenes han de superar. Es tracta d’una aula viva multidisciplinària que necessita un equip que aporti totes les seves capacitats per a obtenir un bon resultat. El seu procés creatiu és una eina d’aprenentatge i un instrument de relació social.
-4t de primària
Passejant per Barcelona
Sota el repte “Un passeig per Barcelona”, volem que els nens i nenes descobreixin què s’amaga a la seva ciutat, quins edificis emblemàtics hi trobem, quins són els carrers amb els noms més curiosos, quins racons ens enamoren de Barcelona…
-4t de primària
L’exposició de la meva vida
A partir del plantejament de la pregunta “Ets capaç de crear l’exposició de la teva vida?” els alumnes creen, en equip, l’exposició que ells mateixos voldrien visitar. A través de la visualització de quadres, música, escultures i obres arquitectòniques els apropem al món de l’art. Despertem la seva inspiració i la seva creativitat.
-5è de primària
Taller de les idees
Us heu parat a pensar quina és la millor manera de poder agafar aquell llibre que tant us agrada, però que es troba a dalt de tot del prestatge? Preguntes com aquesta en les fem habitualment. I si bé és cert que tothom té bones idees, també ho és que cal entrenar-les. En aquest taller duem a terme en equip un procés d’investigació i creació per trobar la resposta a una pregunta, a la resolució d’un problema o a la creació d’un producte.
-5è de primària
Teatre en blanc
Amb aquesta aula viva apropem l’alumnat al món del teatre i la improvisació a partir de dinàmiques en què es treballa la respiració i la projecció de la veu, el llenguatge corporal i verbal, la posada en escena, les diferents tècniques d'improvisació, etc. Els nens i nenes inventen situacions, personatges i històries de manera espontània.
-1r, 3r i 5è de primària
Càtering
Organitzem i seguim tots els passos que calen fins a elaborar i presentar el producte final: un menú. Preparem comandes per a tots els paladars. Ens arriben propostes per a menús vegetarians, per a diferents al·lèrgens, per a petits i grans grups…
-6è de primària
Crea la teva empresa
A partir de l’anàlisi, valoració i experimentació els i les alumnes descobreixen els aspectes més importants de tot el procés de creació d'una empresa. Creen el seu propi producte, elaboren la seva campanya de venda i analitzen tot el procés de l'empresa. A 6è de primària els nens i nenes també participen en un concurs extern on els plantegen un repte per millorar el funcionament de la societat.
-3r i 6è de primària
Enfila l’agulla
Es tracta d’una aula viva en què es pretén que els nens i nenes desenvolupin correctament i amb ganes la psicomotricitat fina i, a la vegada, realitzin objectes útils. L’alumnat aprèn a mesurar, tallar, enfilar, cosir i fer ganxet, utilitzant diferents materials, roba, drapet…
-6è de primària
Recerkids
La ciència és un repte, un desafiament. Amb aquesta aula creativa l’alumnat experimenta què vol dir fer ciència i com és el procés d'investigació. A banda de familiaritzar-se amb el mètode científic a partir de projectes interdisciplinaris, es potencia una actitud d'observació i anàlisi, es desperta la curiositat i es promou la creativitat i la innovació. A més, es participa en un concurs de recerca organitzat per la Generalitat de Catalunya.
-6è de primària
ESO
Aulas felices
Durante las horas de Aulas Felices el alumnado tiene la libertad de proponer diferentes formatos (doblajes, animaciones, manga, juegos de mesa y digitales, cortos audiovisuales, etc.) para apropiarse del idioma y aplicarlo en el campo que más le interese. El objetivo es que vean la lengua como una herramienta transversal que atraviesa todas las actividades, incluidas aquellas con las se divierte y disfruta.
-1r d’ESO
Club de lectura
En aquesta aula viva treballem el gust per llegir a partir de novel·les engrescadores i activitats variades com ara la lectura en veu alta i la lectura dramatitzada. També seguim l'actualitat en llibres de la mà de booktubers.
-1r d’ESO
Juguem a pensar
En aquesta aula viva ens basem en la utilització i desenvolupament del càlcul mental des d’un plantejament lúdic i participatiu. Es proposa a l’alumnat diferents jocs de tipologia variada (jocs de taula adaptats, jocs de raonament matemàtic, jocs TIC, etc.) de diferent dificultat que implica l’ús del càlcul mental i la lògica.
-1r d’ESO
Fem el turista
L’objectiu d’aquesta aula és crear una empresa en què estableixin estructures basades en la bona organització i el treball en equip. Potenciem tasques de màrqueting i venda de rutes turístiques i culturals. Conèixer i reconèixer la nostra ciutat també pot ser una manera de gaudir i apreciar el que tenim més proper
-1r d'ESO
Música i emocions
Alegria? Sorpresa? Confiança? Por? Tristesa? La música sempre ha estat i seguirà estant vinculada a aquestes i altres emocions. La música com a element expressiu, comunicatiu i amb afany de compartir moments emocionalment diversos. Amb aquesta aula viva es pretén viure la música amb les emocions i compartir les reflexions amb el grup.
-1r d’ESO
Quin temps ens farà?
A través de l'estudi de la meteorologia, l'alumnat de 1r d'ESO s'endinsa en l’apassionant món dels fenòmens meteorològics. Expliquem els fenòmens quotidians com la pluja, la neu, el vent, però també descobrim els volcans, els huracans o com llegir un mapa meteorològic. L'alumnat també és l'encarregat de portar el servei meteorològic de l'escola i realitzar previsions.
-1r d’ESO
Agència de viatges EMDN
Indagar, investigar, crear un equip de treball per assolir un objectiu i experimentar en diversos sectors d’una empresa de viatges. Aquests són els objectius d’una aula creativa que permet a l’alumnat gaudir de l’aspecte més lúdic i cultural que li poden oferir el plantejament i l’organització de futurs viatges personals.
-2n d'ESO
Escriure és divertit
En aquesta aula viva treballem la imaginació i l'escriptura a partir d'activitats originals i divertides. Crearem tota mena d'històries de forma individual i també col·lectiva. Escriure és divertit i a cada sessió de l’aula es demostra.
-2n ESO
Histolab
“Digue’m i oblido, ensenya’m i recordo, involucra’m i aprenc.” (Benjamin Franklin) En aquesta aula creativa se seleccionen i s’interpreten, com si fos un laboratori, dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos (lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals amb la finalitat de reflexionar sobre la història i el procés d’aprenentatge.
-2n d'ESO
¿Rodamos un corto?
Se trata de trabajar los principales conceptos del lenguaje audiovisual: el punto de vista, el plano, el encuadre, los movimientos de cámara, el campo, la iluminación y el montaje, mediante pequeñas prácticas de cámara y la producción de cortometrajes. Investigan por sí mismos, desarrollan sus capacidades creativas y de cooperación, en cada proyecto, y aprenden a compartir sus experiencias.
-2n d’ESO
T’apuntes a la revolució verda?
En aquesta aula viva creem un hort escolar per treballar de manera molt pràctica, visual i dinàmica continguts referents a les espècies vegetals (funcions vitals de les plantes, manteniment de les mateixes i principals d’horticultura). De forma paral·lela, es treballa el màrqueting per crear una pàgina web i poder gestionar un negoci imaginari.
-2n ESO
Hacemos tele
En esta aula se analizan las características de los diferentes géneros televisivos: los informativos, la telerrealidad, las series, los programas infantiles y los documentales. El alumnado aprende a través de la propia experimentación con la producción de programas. Puede investigar por sí mismo, desarrolla sus capacidades creativas y de cooperación, en cada proyecto, y aprende a compartir sus experiencias.
-3r d’ESO
Què diuen els diaris?
Al món hi passen moltes coses i per això cal estar ben informat. Els objectius d’aquesta aula viva són incentivar el gust per la lectura de notícies, conèixer l’actualitat informativa, saber interpretar els mitjans de comunicació i esdevenir un bon periodista. Creem un gabinet de premsa, realitzem la revista de novetats 3r d’ESO Informa, escrivim articles perquè ens els publiquin els diaris catalans, fem entrevistes…
-3r d’ESO
Creativity Lab
El laboratori de creació és un espai en què l’alumne pot créixer sense límits mitjançant la metodologia de l’Aprenentatge basat en problemes (ABP). En aquesta aula creativa es dissenya un problema o situació inicial perquè l’alumnat formuli i identifiqui necessitats d’aprenentatge que fan que pugui arribar a assolir els objectius marcats.
-2n, 3r i 4t d’ESO
Creem tocant
En aquesta aula viva partim de l’experimentació amb les diverses sonoritats dels instruments de manera que l’alumnat, treballant de forma cooperativa, crea i viu peces musicals per, posteriorment, poder-les interpretar, enregistrar i, fins i tot, editar-ne la partitura. A més de crear, també s’interpreten peces o cançons conegudes i escollides per l’alumnat.
-4t d’ESO
Experimentem la ciència
En aquesta aula viva ens convertim en autèntics científics. Descobrim que la vida i el nostre dia a dia és un laboratori. Amb substàncies de la vida quotidiana fem experiments casolans per entendre conceptes de la biologia i les ciències naturals en general. També creem un blog, en què com uns bons especialistes utilitzem el lèxic científic i escrivim articles i notícies relacionades amb fets d'actualitat i del camp ambiental i biològic.
-4t ESO
DISGRAF EMDN: espai de disseny i comunicació
A través d’una empresa de comunicació cultural, es crea per mitjà de xarxes socials una agenda cultural, en què l’alumnat ens informa dels esdeveniments més interessants pels moments d‘oci. Els equips de treball es reparteixen les tasques de comunicació i disseny, i es dediquen a la creació d'audiovisuals relacionats amb la publicitat i les representacions artístiques escenificades.
-4t d'ESO
Fem de guies
La idea principal de l’aula viva és tractar temes i llocs diversos de Barcelona i relacionar-los amb l'economia i la importància i relació present, pasada o futura que el lloc estudiat té amb l'economia. Anem al Parlament de Catalunya, a un refugi antiaeri de la guerra civil, etc.
-4t d’ESO
Lògica
A lògica hi duem a terme tota mena d'enginys mentals diversos, com escacs en grup (fins i tot muntem torneigs), proves d'agilitat mental i destresa amb jocs, escape rooms, preguntes de lògica... Tot d'una manera dinàmica i participativa.
-4t d’ESO
Ments & Design
MENTS&DESIGN és el nom d’una empresa de l’àmbit de la comunicació i de la creativitat que ha creat l'alumnat. Tots els seus integrants són part de l’equip de dissenyadors de l’empresa i han de resoldre amb creativitat els diferents encàrrecs que rebran de clients ficticis. L’alumnat s’endinsa en el món del disseny i treballa, a més del disseny, aspectes de la comunicació oral per tal de presentar els projectes als clients.
-4t d'ESO
Què cuino avui?
Ens movem en una societat en la qual cada cop apareixen més intoleràncies i al·lèrgies alimentàries i també amb un grup cada cop més nombrós de gent que opta per dietes vegetarianes, veganes... Aquesta aula creativa tracta de conèixer aquestes realitats i poder treballar com si fóssim nutricionistes i dissenyar dietes aptes per a cada situació, que, posteriorment, es duran a la pràctica a la cuina de l'escola.
-4t d'ESO
Ràdio EMDN
Amb la finalitat de millorar les competències lingüístiques i d’introduir l’alumnat en el món de la ràdio, a l’escola tenim una emissora a partir de la qual realitzem radionovel·les, noticiaris, entrevistes, debats, lectures de contes i fragments de novel·les, programes de música, concursos... En definitiva, tota mena de programes perquè tant l’alumnat com els oients s’ho passin d'allò més bé.
-4t d’ESO
Reinventem la mitologia
L’alumnat realitza una reinterpretació dels mites clàssics grecoromans mitjançant una manifestació artística, com ara, una obra de teatre o un curtmetratge. Amb aquest projecte l’alumnat aprèn a elaborar un guió, a dissenyar l’escenografia i l’atrezzo, a interpretar i a produir una obra artística.
-4t d’ESO
Seminario socrático
En esta aula viva se plantean inicialmente problemas sobre temas de actualidad, de los cuales el alumnado debe ser informado para, posteriormente, debatir juntos, potenciando el intercambio de ideas. Es lo que se conoce como el seminario socrático. El proyecto también ha sido diseñado de manera interdisciplinaria entre los campos científico y lingüístico, porque se pretende reforzar la idea de que los conocimientos, si se coordinan, enriquecen nuestras vidas.
-4t d’ESO
Projecte de comunicació
El món és dels qui saben comunicar-se amb fluïdesa. Els infants i els joves han de tenir habilitats i destreses comunicatives, han de saber expressar-se i defensar les seves idees davant d’un públic ampli i divers, han de poder construir textos orals i escrits amb desimboltura i adequats a la situació comunicativa.
És per aquest motiu que l’objectiu principal de les àrees de llengua catalana i de llengua castellana és que l’alumnat adquireixi les competències pròpies de les dimensions de la llengua: a. comprensió escrita, b. expressió escrita, c. comunicació oral, d. literària i e. actitudinal i plurilingüe. El treball de totes aquestes dimensions es fa a partir de situacions de comunicació reals i pràctiques que porten l’alumnat a conèixer les estructures i el funcionament de la llengua a través del seu ús.
Enfocament competencial L’enfocament competencial i multinivells permet a l’alumnat construir els seus aprenentatges al seu propi ritme i prengui consciència del seu progrés. L’ambient de classe que es crea afavoreix la comunicació, l’intercanvi d’idees i l’interès per aprendre a parlar i a escriure cada vegada millor.
El valor de la comunicació En les matèries de llengua catalana i castellana es crea una cultura de la comunicació, que inclou no únicament competències, sinó també actituds com el plaer d’aprendre a expressar-se i a comprendre tot tipus de missatges, el respecte a la diversitat lingüística i la consideració de la comunicació com una eina potent per desenvolupar-se com a persona.
Junior report
És un projecte per promoure la lectura i l’expressió oral i escrita mitjançant notícies d’actualitat i temes amb rellevància social, tant de l’àmbit local com global.
L’objectiu és fomentar l’expressió oral i escrita, així com treballar la comprensió lectora, a través del debat i l’intercanvi d’opinions.
ESO / batxillerat
Teatre en anglès
El teatre és un recurs molt valuós dintre de l’aula d’anglès, ja que ens permet ensenyar, reforçar i aprendre conceptes, vocabulari, estructures…
Ajuda a millorar la pronunciació i perdre la por escènica, i al mateix temps es millora la memòria, l’atenció i l’alumnat es veu protagonista del seu aprenentatge. Es produeix també un aprenentatge col·lectiu, fomentant el respecte i la inclusió.
ESO
Doblatge
Amb la interpretació de diferents veus, els nois i noies perfeccionen l’oratòria i expressió oral.
Es millora l’expressió escrita amb la creació de scripts o guions, i la creativitat a partir de la improvisació.
Permet l’adquisició d’experiència en eines digitals.
ESO
Matèries optatives
L’alumnat aprèn a estructurar el seu pensament i poder expressar-lo tant de forma oral com escrita.
Es fan activitats, per una banda, relacionades amb el debat i l’oratòria i, per l’altra, amb la comprensió i expressió escrites a partir de contingut digital, textos literaris i diversos textos d’ús social.
ESO
Comunicació oral
L’alumnat treballa la comunicació oral en tota varietat de contextos i situacions comunicatives, des de la presentació preparada fins a situacions comunicatives quotidianes i informals.
En cada curs la comunicació oral es vehicula a partir d’algun tema general d’interès, com pot ser l’art o el cinema.
Entre altres iniciatives per fomentar la llengua oral i alhora la lectura, participem en el Certament de Lectura en Veu Alta, organitzat pel Grup Enciclopèdia i el Departament d’Educació.
Infantil / primària / ESO / batxillerat
Debats
Com ens podem fer entendre amb els altres? Com els podem convèncer o persuadir en aquesta societat amb tanta informació? Per treballar aquestes qüestions a l'Escola Mare de Déu de Núria tenen lloc debats a Educació Primària i a ESO.
L'objectiu de la preparació i de la realització de debats és aprendre a intercanviar opinions des del respecte i amb un esperit crític.
El projecte dels debats es duu a terme dins del marc del projecte de comunicació oral de l'escola.
Participem en la Lliga dels debats de secundària, una competició d’oratòria organitzada per la Xarxa Vives d’Universitats, en la qual diversos equips d’estudiants de diferents centres docents debaten sobre un tema polèmic i d’actualitat. L’objectiu de la lliga és fomentar les competències tranversals dels estudiants mitjançant l’ús de la paraula.
Primària/ESO
EMDN TV + Ràdio EMDN
L’objectiu de tenir una televisió i una ràdio a l’escola és que l’alumnat es diverteixi i millori les competències oral i escrita, la improvisació i la creativitat.
Es duu a terme un aprenentatge de tots els aspectes implicats en la producció del format audiovisual, des de la preparació de continguts fins a qüestions tècniques com la gravació, l’edició i la retransmissió.
Amb aquestes activitats l’alumnat desenvolupa, a més, el treball en equip i cooperatiu, i la pèrdua de la por de parlar en públic.
Infantil/primària/ESO/batxillerat
Creativity Lab
Espai de creació i autoaprenentatge que, mitjançant la metodologia Aprenentatge basat en projectes, busca identificar problemes o situacions conflictives del dia a dia, per arribar a solucions creatives.
Es treballa exclusivament en anglès, tant en els aspectes de comprensió com en l’expressió oral i escrita.
ESO
Projecte Thinkin'
He après l’anglès si no el parlo o no l’entenc? A l’Escola Mare de Déu de Núria volem evitar que el nostre alumnat tan sols en sàpiga la gramàtica.
El projecte Thinkin’ neix de la necessitat de proveir el nostre alumnat de les millors eines per al seu futur. Una de les eines més importants és saber-se comunicar en llengua anglesa per a desenvolupar-se socialment i professionalment.
Objectiu
La nostra fita és que els infants i joves coneguin la llengua anglesa, en gaudeixin de l’aprenentatge i vegin que és habitual en l’entorn social. El projecte Thinkin’ ofereix un ampli ventall de projectes en les diferents etapes per aprendre l’anglès i la seva cultura d’una manera lúdica, efectiva i progressiva. És per això que treballem amb grups desdoblats en l'etapa de primària. D’aquesta manera s’afavoreix l’aprenentatge del nostre alumnat i així una vegada acabat el batxillerat estigui amb un nivell de pre-advanced.
Com ho aconseguim
Speaking assistants
Un conveni amb CEA Study Abroad permet disposar d’auxiliars de conversa (speaking assistants) de P3 a 2n de batxillerat per tal que l’alumnat domini amb fluïdesa la competència oral de la llengua.
Un conveni amb Academic Studies Abroad (ASA) ens permet disposar de speaking asssitants al menjador a l’etapa de primària, i concebre’l com un espai més d’aprenentatge de la llengua. Les auxiliars de conversa dinen amb l’alumnat i fan activitats durant l’estona de lleure.
Hem incorporat la modalitat online dintre del mateix projecte, gràcies a ISEP Study Abroad.
Oportunitat perquè els i les alumnes practiquin l’anglès amb una persona nativa d’aquesta llengua i en coneguin la cultura i els costums.
Aplicació dels coneixements d’aquesta llengua per mitjà de situacions diverses i jocs per adquirir una bona competència oral.
Matèries en anglès
Infantil : Psicomotricitat i l’estona de menjador
Primària: Physical Education, Arts & Crafts (de 1r a 4t de primària)
Physical Education, Arts & Crafts I Natural Science (5è i 6è de primària)
ESO: Physical Education, Arts & Crafts, Technology, Physics & Chemistry, Biology
CLIL (Content Language Integrated Learning)
En cada unitat curricular de la matèria es treballa una....
Metodologia basada en les 4C (Content, Communication, Cognition, Culture).
L’alumnat aprofundeix el seu coneixement i comprensió dels continguts específics d’una àrea en la qual l’anglès es converteix en la llengua vehicular.
S’hi desenvolupen les destreses cognitives que relacionen l’adquisició de coneixements amb la llengua, al mateix temps amplien el context cultural i la perspectiva de l’alumnat.
Permet millorar la competència lingüística, fomentar l’autonomia i la iniciativa personal en totes les etapes educatives.
Pearson & BBC Live Classes
Projecte per a ESO i Batxillerat que dona l’oportunitat als estudiants d’unir-se a una classe online en què l’anglès esdevé més que una assignatura, ja que és l’eina de comunicació amb altres alumnes arreu del món.
Les BBC Live Classes han guanyat el 2020 el Tons Award a la categoria de Innovation in Learner Resoruces. Els temes de les classes són diversos: Street Art, Adventures of a Lifetime, Young Entrepeneurs o The Hight cost of University Education.
Batxillerat Dual
Creat i desenvolupat per Academica Corporation, el Diploma Dual és un programa oficial de convalidació internacional de títols de batxillerat que permet a l’alumnat (a partir de 2n d’ESO) obtenir dues titulacions simultànies: la pròpia del país i l’American High School Diploma.
L’alumnat del Diploma Dual aconsegueix la mateixa titulació que els estudiants estatunidencs en finalitzar el seu High School.
Títols Oficials
Des de primària ja donem l’oportunitat al nostre alumnat de poder-se presentar a l’obtenció de títols oficials.
Titulacions del Trinity College
A Primària s’ofereix la possibilitat d’obtenir el GESE de Trinity College. Existeixen 12 graus GESE, que s’agrupen en quatre etapes: inicial, elemental, intermedi i avançat.
A mesura que augmenten les qualificacions, els candidats i candidates a obtenir el títol realitzen tasques que requereixen un ús més avançat de la llengua.
Titulacions de Cambridge English
Les proves de Cambridge, que es preparen a ESO i batxillerat, no aporten només un certificat, sinó també un aprenentatge continuat de la llengua anglesa.
La prova d’expressió oral es realitza de forma presencial amb un dels examinadors o examinadores, la qual cosa és una bona manera de desenvolupar les destreses per expressar opinions i parlar amb seguretat.
Amb la titulació B2 First es demostren les destreses lingüístiques necessàries per viure i per treballar de manera independent en un país de parla anglesa, així com per estudiar cursos impartits en anglès.
La preparació del C1 Advanced t’ajuda a obtenir les destreses lingüístiques necessàries per a desenvolupar-te al màxim en l’estudi, en la feina i per a viure en països de parla anglesa.
Educació emocional
La intel·ligència emocional és el fonament del benestar d’una persona i el que li permet sentir-se a gust amb ella mateixa i amb les persones que l’envolten, tenir una bona autoestima i establir relacions personals significatives. Es podria afirmar que la intel·ligència emocional és la clau d’una vida feliç.
Plantejament
L’enfocament de l’educació emocional a l’escola és transversal, abraça tots els cursos i matèries i es treballa en tot moment. Ajudar els infants i joves a posar nom a les emocions, a entendre-les i a treballar-les és una prioritat educativa, més encara en la situació actual. Plantegem a l’alumnat, en un ambient positiu, activitats dinàmiques per tal d’ajudar-los a desenvolupar la intel·ligència emocional:
Meditem i reflexionem.
Ens expressem a través del dibuix, la pintura, l’oralitat, l’escriptura i la música.
Representem i recreem diferents emocions amb mímica, dinàmiques d’adopció de rols, debats, etc.
Expliquem contes.
Fem jocs per activar la cooperació.
Fomentem l’escolta activa tant entre iguals com entre alumnat i professorat.
Parlem sobre les preocupacions, objectius i estats d’ànim de cadascú.
Oferim pautes per enfrontar-se als reptes actuals amb resiliència, perseverança i actitud positiva.
Projectes que treballen les emocions i els sentiments
Educació afectivosexual: proporcionem a l’alumnat una educació afectivosexual completa, respectuosa i que dona les eines adequades per desenvolupar-se de forma sana, conscient i madura. Les activitats del projecte inclouen activitats, xerrades i tallers a càrrec de personal sanitari i especialista en el tema.
Descansos actius: convidem l’alumnat a reduir el temps de sedentarisme durant l’horari escolar i al llarg del curs a través d’una sèrie d’activitats físiques vinculades amb la matèria, de curta durada i que requereixen aixecar-se de la cadira i moure’s.
Audicions musicals: l'audició musical plantejada no com un aprenentatge musical, sinó com una activitat de gaudi i que proporcioni un benestar emocional a l’alumnat. L'objectiu és fomentar una actitud oberta, relaxada i atenta per fomentar el plaer d'escoltar música de diferents tipus, gèneres i estils de totes les èpoques (tradicional, clàssica, Jazz, pop-rock...).
Educació digital: conscienciem l’alumnat de l’ús i abús de l’entorn digital i
de les xarxes socials amb activitats diverses, tant dins del currículum com més enllà del currículum (per exemple, amb xerrades dels Mossos d’Esquadra).
Filosofia 3/18: pensem, reflexionem i creixem personalment amb un projecte de filosofia que abraça totes les etapes.
Hola, diari! : escrivint un diari treballem les emocions i els sentiments, el coneixement de la persona i també creixem emocionalment.
Ho he llegit, ho he viscut: a partir de textos i activitats dinàmiques coneixem el món, ens coneixem a nosaltres mateixos.
El dia de...: celebrem dies assenyalats per conscienciar els infants i joves en temes socials i per treballar l’empatia.
Projecte de tutoria: a les tutories fem jocs per presentar-nos, jocs per autoafirmar-nos i treballar la comunicació i la cooperació, treballem dinàmiques de grup, generem climes emocionals positius...
Espai de benestar
Aquest projecte aporta una acció integral als aspectes emocionals de l’alumnat. Es tracta d’un espai on s’intenten gestionar els problemes i les situacions de caire emocional que es presentin en el dia a dia escolar amb l’ajuda dels docents i de l’equip del gabinet psicopedagògic.
L’Espai de benestar s’ha dividit en dos:
Espai de benestar + espai escolta: en aquest espai es fa una gestió emocional de l’alumnat i dels conflictes que poden sorgir durant la jornada escolar. El professorat escolta l’alumnat per tal d’ajudar i acompanyar l’alumnat.
Àgora: en aquest espai es dinamitzen les tutories, es fan assemblees i es duen a terme accions de grup.
És un espai ambientat i decorat de tal manera que aporti una sensació de tranquil·litat i relaxació per tal de treure el màxim profit de la conversa i el diàleg.
Ioga i meditació
El ioga i la meditació són activitats diàries a l’escola en totes les etapes de l’educació obligatòria. Aquestes pràctiques, que es troben relacionades, aporten grans beneficis tant en l’àmbit físic com en l’emocional i mental. Portar la meditació i el ioga a l’aula dota els i les alumnes d’eines que els serviran per a qualsevol situació en què es puguin trobar al llarg de la vida. Aprenen a calmar-se i a concentrar-se, a deixar enrere preocupacions i a focalitzar-se en el seu estat emocional i benestar, així com a comunicar-se d’una manera positiva i a adquirir confiança en ells mateixos i una major autoestima.
Avaluar per aprendre
A l’escola avaluem a partir dels conceptes PENSAR, APRENDRE i ACTUAR. Avaluem per millorar els aprenentatges i ens basem en un currículum competencial. Hem dissenyat una proposta d'avaluació global que cada professor/a adapta a la situació personal de l’alumne/a i a la seva matèria. La finalitat d’avaluar és aprendre.
Com avaluem?
L’avaluació és contínua i basada en l’observació del treball diari. Totes les activitats són avaluades mitjançant l’observació.
Fem una valoració personalitzada de l’alumnat i de l’evolució del seu aprenentatge.
Provoquem que l’alumne/a reflexioni sobre el procés d’aprenentatge a partir de preguntes orals o de rúbriques.
A l’inici de cada contingut nou, es realitza una valoració inicial sobre els coneixements previs.
Utilitzem dos colors per avaluar els textos: el verd per destacar positivament el que s’ha fet bé, el vermell per indicar el que no és correcte o es pot millorar.
En les valoracions de les tasques i activitats prioritzem els comentaris positius.
Programació multinivell
La Programació Multinivell consisteix a programar uns objectius diversificats depenent de l’alumne o alumna. S’aplica des de 1r de primària fins a 2n de batxillerat en les assignatures de llengua catalana, llengua castellana, llengua anglesa i matemàtiques. Cal conèixer l’alumnat, les seves necessitats i interessos per tal de poder oferir estratègies d’ensenyament que puguin satisfer les seves necessitats i així oferir la possibilitat de desenvolupar el seu potencial.
Això implica un procés d’aprenentatge més qualitatiu que quantitatiu, que parteix dels coneixements i experiències prèvies de l’alumne/a i posa l’èmfasi en tot el seu procés d’aprenentatge, no només en el final. Tot plegat està posat al servei d’un aprenentatge significatiu que presenta els següents avantatges:
Promou la inclusió
S’adapta als diversos ritmes d’aprenentatge.
Permet a l’alumne/a ser el protagonista del seu propi aprenentatge.
Promou l’autonomia de l’alumne/a.
Permet combinar diverses metodologies.
Afavoreix que l’alumnat amb necessitats educatives específiques tingui el sentiment de pertinença al grup.
Incrementa l’autonomia personal, la independència i l’autocontrol.
Recompensa l’esforç personal.
Fomenta i desenvolupa capacitats creatives i crítiques.
L’avaluació es basa en el nivell d’habilitat de l’alumnat.
Aules actives
Si sempre fem el mateix currículum l'alumnat està motivat per a l'aprenentatge? Si els continguts que s'imparteixen a les aules no són dinàmics, no canvien, l'alumnat té ganes d'aprendre coses noves? Les Aules Actives, que duem a terme a l'escola, complementen el nostre projecte de les Aules Vives, i van amb la mateixa línia de diversificar els continguts que s'imparteixen a les classes.
A l'escola estem convençuts que a l'aula no tan sols hem de fer el currículum establert, sinó continguts que tinguin a veure amb la realitat que viuen cada dia els infants i joves. D'aquesta manera, a les classes es plantegen preguntes com per exemple "Què en saps, de l'erupció del volcà de l'illa Palma? ", i es tracten els temes des del punt de vista ambiental, social i cultural.
Parteixen de la idea que cal plantejar l'aprenentatge amb continguts vius, dinàmics, que motivin, engresquin i connectin l'alumnat amb la realitat que l'envolta.
Són espais, moments del curs, en què el professorat de tots els cursos i etapes tracta de temes de molta actualitat i interessants per a l'alumnat.
Plantegen un currículum obert, molt flexible, adaptable a l'actualitat.
Es treballa a partir de recursos bàsicament digitals, d'una manera molt visual.
L'alumnat percep que allò que s'ensenya a l'escola té relació amb la realitat i ho percep com a útil.
Per a més informació, contacta amb nosaltres
Si vols rebre informació sobre cursos, activitats i esdeveniments de l'escola
Contacta'ns
Avui la teva il·lusió, demà el teu futur
Som una escola que somnia i es projecta cap al futur, però que alhora viu el present. Oferim atenció personalitzada i ens adaptem al ritme d’aprenentatge de cadascú.
L’escola
Projecte escolar
Notícies
Agenda
- Select -L'escolaProjecte escolarNotíciesAgenda
Serveis de l’escola
Vine a l’EMDN
Secretaria
Contacte
- Select -Serveis de l'escolaVine a l’EMDNSecretariaContacte
Escola: Mallorca, 598
Tel. 932 456 629 - 608 378 364
Parvulari: Vidiella, 15-17
Tel. 934 559 564 - 608 378 364
[email protected]
© 2020 Escola Mare de Déu de Núria · Avís legal · Política de privadesa · Política de cookies · creaescola.com | 0.717464 | curate | {"ca": 0.9087250211089221, "pt": 0.009316070925978047, "it": 0.0019138755980861245, "en": 0.013115676892766676, "fr": 0.0032085561497326204, "es": 0.05302561215873909, "de": 0.0017450042217844075, "id": 0.0005347593582887701, "ru": 0.0042780748663101605, "lt": 0.0002533070644525753, "nl": 0.0008162116521249648, "hr": 0.00019701660568533633, "eu": 0.0004784688995215311, "hu": 0.0009850830284266817, "oc": 0.0014072614691809737} | https://emdn.cat/projecte-escolar/ |
macocu_ca_20230731_8_231442 | CLUB NATACIÓ VINARÒS Diumenge 17/07 , en un temps esplèndid i unes condicions de la mar excel.lents, vam celebrar la XXVI Travessia a la...
En una participació de més de 240 nedador@s, vam tindre una participació record i vam poder disfrutar d’ un matí de natació.
A les 09.30 hrs va donar inici desde la Platja del Clot la Travessia de 3.250 mtrs fins la Platja de Fora Forat amb gran participació desde la categoría infantil fins a les categories masters.
A les 10.00 hrs desde la Platja Fortí donaba inici la travessia de 1250 mtrs per a les categories aleví i adaptada i fora de concurs per a la resta de participants.
Els nedador@s més petits van nedar les distàncies de 300 mtrs els de categoría benjamí i 100 mtrs els de categoría promeses, les dos sortides desde la Platja Fora Forat. Uns travessies en les que vam poder vore als més petits com van disfrutar de nedar.
Per a la entrega de Trofeus i medalles vam contar en la col.laboració de Guillem Alsina, alcalde de Vinaròs i de Begoña Lopez,regidora d’ esports.
Els guanyadors absoluts de la XXVI Travessia al Forti van ser Lluis Pijuan del CEN Balaguer i Gemma Fibla del CN Vinaròs.
Travessia 3.250 mtrs :
Infantil Femení : Gemma Fibla, Sara Garcia i Arantxa Canalda
Infantil Masculí : Alvaro Fernandez, Hector Verdera i Damian Burriel
Junior Femení : Lluna Bordes, Yolanda Roig i Chloe Lara Segura
Master D masculí : Jose M Cerda, Jose Manuel Boixader i Enrique Benet
Master E masculí : Miguel Llop, Jesus Blanco i Felip Enric Fonellosa
Travessia 1.250 mtrs :
Aleví femení : un primer lloc compartit per Abril Castejon i Naiara Milena Pascondea, Valeria Fibla i Teresa Fibla
Promesses masculí : Kenneth Bourreau, Dylan Sola i Blai Amela
Només ens queda agraïr la participació a tots els nedador@s de la Travessia, agraïr l’ ajuda que ens van donar mares i pares en la organització de la proba i agraïr als nostres col.laboradors ja que sense tots ells això no sería possible.
Contents del gran matí de natació que vam passar i ara ja a preparar la propera...
Vinaròs News | 0.809967 | curate | {"ca": 0.9141865079365079, "en": 0.08581349206349206} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_68509 | Res això.. que vaig molt perdut a l’hora de baixar-me-les i faig una crida perquè em recomaneu algunes. Expliqueu-me de que van o perquè ús han agradat .
veig molt cinema espanyol i respectant els gustos: no ho entenc... pero crec que hi ha pelis classiques que amb eines limitades han fet obres que enganxen des del 1r moment. Recomanables totes les de Billy Wilder i... Alien crec que es tambe una que cal veure al llistat hi ha de sortir TO BE OR NOT TO BE. Divertida, acida, humor i dialegs molt bons. Una obra mestra del paio que li va ensenyar els trucs a Billy Wilder! Algu sap qui es?
Ernst Lubitsch: genial ! Recomanable també una altra de seva, més romàntica però sense ser gent nyonya: "El bazar de las sorpresas" (ho sento per posar el títol en espanyol; és com la recordo...). Salut!
me l'apunto | 0.754926 | curate | {"ca": 0.9285714285714286, "la": 0.020050125313283207, "de": 0.03007518796992481, "ro": 0.007518796992481203, "eu": 0.013784461152882205} | |
macocu_ca_20230731_8_255301 | El vicepresident del Govern creu que la majoria de catalans tenen coses “més importants” a fer que escoltar Felip VI
El president a l’exili contesta Felipe VI que “cap govern ha volgut atendre” la seva preocupació per Catalunya
El president del Parlament denuncia la vulneració “flagrant” de drets després de la sentència del TJUE i exigeix la “llibertat de tots els presos i exiliats”
“Espanya vulnera els Drets Humans, incompleix les resolucions dels tribunals de justícia europeus i nega el dret inalienable dels catalans a exercir el seu dret a l’autodeterminació” | 0.672547 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_364712 | Avaluació de l'Aptitud Psicològica en Centres de Reconeixement
Acreditacions | Expertesa en Avaluació de l'Aptitud Psicològica en Centres de Reconeixement
Psicòlegs i psicòlogues que disposen dels coneixements considerats adequats i necessaris, emmarcant una praxi professional de qualitat.
Acreditació d’Expertesa en Avaluació de l'Aptitud Psicològica en Centres de Reconeixement
Els centres de reconeixement tenen la finalitat d’avaluar i acreditar la idoneïtat de les aptituds físiques i psicològiques de les persones que pretenen obtenir o prorrogar el permís de conduir, les llicències d’armes i seguretat privada, les llicències de tinença d’animals perillosos, els títols nàutics i les autoritzacions per dur grues.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) ha treballat força en el procés d’Acreditació de l'Expertesa en Avaluació de l'Aptitud Psicològica en Centres de Reconeixement (Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat), que suposarà el reconeixement social de la capacitació professional, en aquest àmbit, de tots els psicòlegs i psicòlogues que disposen dels coneixements considerats adequats i necessaris en aquesta disciplina, emmarcant una praxi professional de qualitat. | 0.844449 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_377592 | blog Espai Jove Cubelles: III Jornades Traca. Una mirada sobre drogues i sexualitat des de les diferències de gènere | 0.613877 | curate | {"ca": 1.0} | http://espaijove.cubelles.cat/2016/10/iii-jornades-traca-una-mirada-sobre.html |
mc4_ca_20230418_8_261234 | Gent Normal: FINS AVIAT 'GAME OF THRONES': ELS 5 MILLORS MOMENTS DE LA 4a TEMPORADA
FINS AVIAT 'GAME OF THRONES': ELS 5 MILLORS MOMENTS DE LA 4a TEMPORADA
El final de curs és sempre estressant i fa que les sèries s’acumulin a l’espera que trobem el moment de passar una estona amb elles. Hi ha una sèrie però que crea una addicció que fa impossible que ens oblidem d’ella inclús quan estem més atabalats: Game of Thrones.
La passió fanàtica que desperten Khaleesi (Emilia Clarke), els seus dracs i Tyrion Lannister (Peter Dinklage) no ha disminuït a mesura que avança la sèrie i els vídeos dels fans reaccionant a les sorpreses que amaguen els capítols s’han multiplicat a la xarxa. La quarta temporada ha mantingut l’interès i ha deixat per la història frases inoblidables i grans escenes (de mort, principalment).
1. The Purple Wedding: l'alegria matrimonial li dura poc a Joffrey (Jack Glesson). En un gran moment de justícia poètica i catarsi col·lectiva per al públic, el rei malcriat i cruel viu una lenta agonia després de ser enverinat. Mai s’havia celebrat una mort amb més entusiasme que en aquest cas. Un dels punts àlgids d’aquesta temporada i el detonant d’una de les principals trames desenvolupades en els últims episodis.
2. I Demand a trial by combat: segurament la frase en majúscules d’aquesta temporada, que posa punt final a un poderós discurs pronunciat per Tyrion Lannister, el personatge més estimat de la sèrie, en el judici per la mort del rei. Ja podeu començar a preparar samarretes amb el lema i usar-la sempre que us trobeu en una situació d’injustícia flagrant.
3. Lysa Arryn, aspirada per una passió fatal: si una cosa ens ha ensenyat Game of Thrones és que les coses mai són el que semblen. La tieta acollidora que Sansa (Sophie Turner) buscava després de fugir de King’s Landing acaba sent una psicòpata a l’estil Glenn Close a Atracción Fatal. Igual que a la icònica pel·lícula dels anys 80, la passió desfermada i malaltissa de Lysa Arryn (Kate Dickie) per Petyr Baelish (Aidan Gillen) acaba amb mort i destrucció. El seu amant no s’ho pensa ni un moment i s'allibera d’ella tirant-la per la Moon Door.
4. L’adéu d’Ygritte: una de les parelles més estimades de la sèrie era la formada per Ygritte (Rose Leslie) i Jon Snow (Kit Harrington), encara que tots sabíem que no tenien cap mena de futur i que tard o d’hora un dels dos havia de morir. El dramàtic adéu d’Ygritte va trencar el cor a més d’un.
5. The Red Viper vs. The Mountain: el combat que reclama Tyrion Lannister per salvar-se de la pena de mort per l’assassinat de Joffrey va ser un dels moments més tensos d’aquesta temporada. Tot i que els saltets del príncep Oberyn (a.k.a The Red Viper) van estar a punt de desconcentrar-nos, hem de reconèixer que la resolució va deixar els espectadors glaçats.
De propina, per demostrar que la sèrie de George R.R. Martin també té pot tenir escenes optimistes i fins i tot entranyables, ens quedem amb el petó entre Samwell (John Bradley-West) i Gilly (Hannah Murray). Ha trigat molt d'arribar però va valer la pena esperar: ens va donar un moment de respir entre les muntanyes de cadàvers que s’amuntegaven a The Wall.
Etiquetes: 4ª temporada, Alejandra Palés, game of thrones, HBO, series, Tele | 0.811257 | curate | {"en": 0.05305867665418227, "ca": 0.920099875156055, "cs": 0.003121098626716604, "es": 0.02372034956304619} | http://www.gentnormal.com/2014/06/fins-aviat-game-of-thrones-els-5.html |
mc4_ca_20230418_5_778830 | Escola Decroly de Barcelona - Estem construint un clavicordi!
Música ... Estem construint un clavicordi!
La classe de L’Ermitage (5è de primària) participem en el projecte “Clau de So” del Museu de la Música, que proposa a les escoles la construcció d’instruments musicals.Ens hem proposat fer un clavicordi, seguint uns plànols facilitats pel Museu.
El clavicordi és, podríem dir, el “pare” del piano, juntament amb el clavicèmbal, que seria la “mare”.És un instrument de teclat en el que es percudeixen les cordes d’una manera molt senzilla, amb unes peces de metall, o tangents, col•locades al final de cada tecla.
Aqui teniu un parell de vídeos del procés constructiu, que hem d’acabar abans del 16 de maig, que participarem en un acte de presentació i un concert a l’Auditori.
8 d'abril 2014 Segueix-nos a: | 0.769649 | curate | {"es": 0.12779156327543426, "ca": 0.8722084367245657} | http://www.decroly.org/estem-construint-un-clavicordi |
crawling-populars_ca_20200525_3_20280 | Torà - Portal de l'Aguda (Foto: Albert Esteves, 2015)
Torà - Portal de l'Aguda (Foto: Albert Esteves, 2015)
Torà - Portal de l'Aguda (Foto: Albert Esteves, 2015)
Torà - Portal de l'Aguda (Foto: Albert Esteves, 2015) | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /element.php?e=9451 |
macocu_ca_20230731_10_254147 | El Mataró d’en Terri / El manyà encès
24,00 €
Impostos inclosos
Una caixa que conté: la biografia El manyà encès, escrita per Manuel Cuyàs. El catàleg El Mataró d'en Terri, sobre l'exposició monogràfica del Museu de Mataró.
Manuel Guerrero Brullet (Mataró, 1964). És llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i ha realitzat estudis de Literatura Comparada a la Universitat Pompeu Fabra. Els anys 2017 i 2018 va ser comissari de l'Any Palau i Fabre, i el 2019 ho va ser de l'Any Joan Brossa. Amb una llarga activitat en el camp del teatre, la crítica literària i artística, la seva trajectòria s'ha destacat en la creació i en la comunicació cultural, en el comissariat d'exposicions i en la gestió d'institucions culturals. També s'ha dedicat a la docència i és autor de diversos assajos, com J. V. Foix, investigador en poesia (Empúries, 1996). Ha traduït a Jean Genet, Fernando Pessoa, Fernando Pessoa i Eugenio de Andrade, entre d'altres. És membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA), de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) i del PEN Català.
Diversos autors que han participat en el catàleg El Mataró d'en Terri: Josep Puig-Pla, Joan Giménez i Blasco, M. Mercè Bruguera-Barbany, M. Encarnació Soler i Alomà, Lluís-Josep Comerón, Joaquim Casas Botey, Mercè Comas Lamarca, Anna Capella i Molas i Àlex Mitrani. | 0.788207 | curate | {"ca": 0.965925925925926, "fr": 0.005185185185185185, "es": 0.028888888888888888} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_174699 | Els diaris són molt més dependents del poder ara que abans. 13/03/2008 · BarcelonaL'exdirector del diari Avui, Vicent Sanchis, explica en una entrevista al Diari de Balears quina és la seva visió sobre el món periodístic català així com de la resta de la societat catalana. Per Sanchis, "els diaris són molt més dependents del poder que abans" ja que "si un govern o una empresa paguen a un diari el preu de vint o trenta mil exemplars, com podrà aquest diari informar amb un mínim d'equanimitat sobre el govern i l'empresa en qüestió?". El periodista valencià, que confirma que continua la idea d'organitzar un diari que ofereixi el que no ofereix ningú, assegura que actualment no existeix una força amb garanties de futur i progrés que serveixi per avançar en la llibertat dels Països Catalans. En l'entrevista, Sanchis analitza la relació entre el món de la comunicació i la societat catalana, a qui defineix com a "menys polititzada". De fet, l'exdirector de l'Avui argumenta la seva afirmació dient que "la gent que, a París, compra Le Figaro o Le Monde, saps de què va. La gent que, a Madrid, compra el País o el Mundo, saps de què va, a Catalunya no". D'aquesta comparació, Sanchis en treu la conclusió que la situació només beneficia aquells diaris més ambigus ideològicament com La Vanguardia o, en menor mesura, el Periódico. Per un altre costat, el periodista valencià explica quina és la seva visió sobre els Països Catalans i l'ús social de la llengua. Per Sanchis, el problema és que només "hem guanyat la batalla de la llengua a l'escola del Principat". En canvi, "no s'ha guanyat la batalla dels mitjans de comunicació, ni la de l'oci, ni la del consum popular". Tot plegat fa que el català es perdi als carrers, fet que l'exdirector de l'Avui veu causat, en gran part, perquè "l'escola i els mitjans de comunicació públics de Catalunya no tenen prou ambició nacional, estan acomplexats, van amb por". Per últim, Sanchis també valora la seva experiència com a director del diari Avui. En les seves respostes, el periodista, que acaba d'entrar a la junta d'Òmnium, relata com quan va arribar a la redacció del diari, "els redactors tenien la sensació de trobar-se sempre en una situació de precarietat, pessimisme i desconfiança", i això ara ja és diferent. Sanchis afirma també que la "història de l'Avui ha estat un èxit" ja que ha aguantat 30 anys cada dia al carrer mentre molts projectes havien de plegar. http://www.tribuna.cat/Recull_de_premsa/Cultura/Vicent_Sanchis_%3A_%93Els_diaris_s%F3n_molt_m%E9s_dependents_del_poder_ara_que_abans%94/ PD: El ressalt en vermell és meu.
Tant de bò fagi el diari que diu, em faré subscriptor sense dubte. Sanchis és Deu, el millor epriodista d'aquest pais sense dubte. Hi han valenciioans com Sanchis, Fuster, ovidi, Obrint Pas, Raimon, Torrent i d'altres que algun dia sels haura de fer un homenatge pel seu servei a la pàtria | 0.882714 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_635014 | PLEC. La solitud del corrector de fons | Bernat Puigtobella
PLEC. La solitud del corrector de fons
El gremi editorial genera novetats constants. A mida que les editorials van externalitzant els seus actius menys estratègics i deixant llast per mantenir el mínim d’estructura, cada dia són més els professionals del món de l’edició que treballen des de casa, en règim autònom. Ha nascut PLEC, l’Associació de Professionals Liberals de l’Edició de Catalunya.
Pere Trilla i Marià Veloy
Pere Trilla, membre fundador de PLEC, és actualment el president d’aquesta associació que pretén aplegar els professionals del món de l’edició. Marià Veloy, que n’és el tresorer, troba que té la seva gràcia que en les seves sigles s’autoanomenin ‘Professionals Liberals’, justament ara que les retallades neoliberals estan esquilant les plantilles de les editorials.
Els estatuts de PLEC són oberts. Hi poden entrar tant professionals autònoms com, si volen, personal contractat en empreses editorials. També accepten estudiants o professionals de l’edició que es trobin en atur. En tots els casos, l’únic requisit es que treballin (o vulguin fer-ho) dins del món de l’edició, ja siguin correctors, editors, maquetistes, il·lustradors, dissenyadors, documentalistes, etc.
“PLEC està obert a tothom”, diu Pere Trilla, que m’ensenya la targeta de l’associació (ell és el soci número 1). “De moment, ja comptem amb més d’una vintena d’associats, que paguen una quota de 60€ anuals.”
“El corrector es passa el dia tancat a casa, i al final només parla amb el repartidor de butano”, diu Marià Veloy fent una mica de caricatura de la solució. Tant ell com en Pere s’han volgut espolsar la solitud del corrector de fons. “L’externalització ha disgregat l’ofici i calia crear un punt de trobada per als professionals de l’edició”, diu Trilla. La concentració domèstica és imprescindible per treballar bé, però l’associacionisme és ara més necessari que mai. PLEC té com a missió buscar recursos i aconseguir descomptes en serveis. Ara mateix els socis de PLEC ja poden gaudir d’un 5% de descompte a la llibreria La Central i de preus especials en missatgeria urgent a Barcelona. També informen els seus associats dels cursos de formació subvencionats, i els envien ofertes de feina seleccionades de Infojobs, Editrain o Infozèfir. I ofereixen consultes gratuïtes al gestor de l’associació i un preu especial en la declaració de la renda.
PLEC també té per finalitat crear ponts entre les editorials i els associats. “Estem estudiant diferents iniciatives per aconseguir-ho”, diu Pere Trilla, que rebutja la possibilitat de que l’associació es converteixi en una ETT. “En breu farem una taula rodona amb diversos editors independents, i l’objectiu és que la nostra comunitat es faci visible i, per tant, més forta.”
L’associació ja disposa d’un web a www.plec.cat i atén les peticions a [email protected]. No hi ha gaires referents coneguts d’aquest tipus d’associació en altres llocs. Hi ha associacions com UniCo, una unió de correctors d’àmbit espanyol, però que està restringida als correctors. A Catalunya hi ha l’APTIC, l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, però es concentra sobretot en el gremi de traductors i nosaltres volem que PLEC abraci tota la gent del sector del llibre”, diu Trilla.
“L’objectiu a llarg termini”, diu Veloy fent un brindis al sol, “és aconseguir que l’associació sigui tan prestigiosa com, per exemple, la de traductors”.
Bernat Puigtobella Marià Veloy Pere Trilla PLEC
Anna el 9 maig 2013 a les 10:45 ha dit:
Només un matís: la C d’APTIC és de «Catalunya», no de «correcció». Això no treu que hi hagi socis que ens dediquem tant a corregir com a traduir, és clar, i que en els temes que es toquen es noti.
Òscar Alegret i Teijeiro el 9 maig 2013 a les 12:50 ha dit:
Gràcies, Anna, per l’aclariment, que fa, en part, ocioses les meves preguntes.
He dit «en part» perquè la teva referència al fet que hi ha professionals que compaginen la traducció i la correcció fa que els meus dubtes encara singuin pertinents. ¿A quina associació s’han d’apuntar? ¿Aquesta «atomització» és bona?
Pere Trilla el 9 maig 2013 a les 16:01 ha dit:
Gràcies pel teu comentari, Òscar.
Com diem a l’entrevista, l’APTIC és un dels nostres referents. Però si hem creat una nova associació és perquè creiem que els autònoms del món de l’edició (correctors, dissenyadors, coordinadors, agents de premsa…) necessitem una associació que ens representi i vetlli pels nostres drets. I APTIC, com diu l’Anna, se centra exclusivament en els traductors, per bé que els seus associats puguin fer altres feines.
És clar que això no treu que estiguem oberts a col·laborar amb totes les associacions, editorials i professionals que ho vulguin.
Pel que fa a la teva proposta, parlarem amb la gent d’APTIC per mirar com podem fer coses junts i veure si podem compartir serveis.
Òscar Alegret i Teijeiro el 9 maig 2013 a les 18:20 ha dit:
Gràcies a tu, Pere, per la resposta i les explicacions.
Òscar Alegret i Teijeiro el 9 maig 2013 a les 11:29 ha dit:
M’alegro que s’hagi creat aquesta associació i agraeixo aquesta iniciativa als qui l’han impulsada. Ara, ¿no hauria estat possible d’arribar a un acord amb l’APTIC per ampliar-ne l’àmbit d’actuació a fi d’acollir-hi tots els professionals del món del llibre? Ho plantejo perquè com a corrector ¿de quina de les dues m’haig de fer? ¿Què m’aporta l’una que no m’aporti l’altra?
Laura Escorihuela el 14 maig 2013 a les 10:31 ha dit:
Un altre matís: la <> d’APTIC no és una conjunció, sinó que es refereix a <>. És a dir, que l’APTIC no és l'”l’Associació de Professionals de la Traducció i la Correcció” sinó l’”Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya”.
Pel que fa a les preguntes de l’Òscar, jo personalment penso que l’atomització no és bona i que ens aniria millor a tots si estiguéssim junts sota el paraigües d’un col•legi professional de professionals que treballem amb la llengua, un col·legi que tingués diferents seccions. Però això no és possible amb l’actual llei de col•legis i associacions professionals aprovada fa uns 6 anys per la Generalitat, així que l’únic que podem fer és una associació sense ànim de lucre que ens uneixi a tots. D’aquí precisament va sorgir l’APTIC, fruit de la fusió de TRIAC i ATIC, que ha treballat molt per unir les associacions existents en una xarxa estatal, la Xarxa Vértice.
A partir d’aquí ets tu qui ha de triar quina associació et convé més, segons la feina que facis. Jo, per exemple, sóc membre de tres associacions professionals: APTIC (perquè faig traducció i interpretació general), AELC (perquè faig traducció literària) i ATIJC (perquè faig traducció jurada)… En aquests moments cada una d’elles m’aporta coses diferents.
Òscar Alegret i Teijeiro el 15 maig 2013 a les 19:35 ha dit:
Gràcies per les explicacions, i perdona pel retard a agrair-te-les. Feia dies que no mirava aquest article. | 0.808069 | curate | {"es": 0.006132282084975909, "ca": 0.993867717915024} | https://www.nuvol.com/noticies/plec-la-solitud-del-corrector-de-fons/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_306106 | La quantitat de programes de revitalització lingüística que hi ha avui en dia neixen per evitar, en la mesura que això sigui possible, la lenta desaparició de la diversitat lingüística que comporta un món cada vegada més globalitzat. Actualment no existeixen societats monolingües. El contacte de llengües és inevitable, especialment perquè els moviments i desplaçaments humans s’han generalitzat i perquè la desigualtat entre nord i sud s’ha incrementat.
La crisi econòmica i financera ha propiciat l’alentiment, i en alguns casos la total interrupció, de l’arribada d’immigrants, a més del retorn d’emigrants als seus països d’origen i la sortida de joves altament qualificats a la recerca de noves oportunitats. El català constitueix el cas ideal per estudiar les diferents situacions en què es troben les llengües en contacte. A la Península, conviu amb la llengua oficial de l’Estat, totes les que han portat els immigrants en l’última dècada i, evidentment, l’anglès. Als Estats Units, com a llengua d’una comunitat d’immigrants afortunats, amb dues llengües globalitzades i internacionals: l’anglès i l’espanyol.
Els objectius del nostre projecte són, fonamentalment, dos:
Analitzar la relació i el pes relatiu que tenen les actituds, la identitat i les xarxes socials en l’elecció d’una llengua basant-nos en el cas del català parlat a les tres comunitats autònomes on és oficial, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Tenint en compte els factors proposats a a), començar una via de recerca inèdita fins aquest moment dedicada a analitzar l’ús del català ‘exportat’ i concretament a Nova York per descobrir si els factors que en determinen l’ús al seu àmbit històric són els mateixos que en un context d’immigració.
Finançament
El projecte "La previsión del futuro de las comunidades bilingües en contextos multilingües: el caso catalán aquende y allende nuestras fronteras" (FFI2010-16066/FILO) ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (2010-2013). | 0.88281 | curate | {"ca": 0.9944247339077547, "pt": 0.005575266092245312} | http://www.iula.upf.edu/rec/futurcat/index.htm |
mc4_ca_20230418_2_348472 | Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie. Quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral | Alcázar Serrat | Estudis Escènics
Inici > No 44 (2019) > Alcázar Serrat
Tomás Ivan Alcázar Serrat
Observatori d'Espais Escènics. UPC-ETSAB
Arquitecte i Màster en Teoria i Història de l'Arquitectura per l'ETSAB-Universitat Politècnica de Catalunya. Doctorand a l'ETSAB-UPC. Col·laborador de l'Observatori d'Espais Escènics (www.espaciosescenicos.org). Col·laborador en diverses entitats, projectes i publicacions de recerca i crítica arquitectònica, cultural i d'arts escèniques (LiquidDocs, Federació d'Ateneus de Catalunya, DDDarq.cat, entre altres).
Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie. Quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral
L’article es fixa en quatre casos de l’àrea de Barcelona d’edificis i equipaments culturals amb sala de teatre, que en el període dels darrers vint anys reciclen i rehabiliten antics locals ateneístics, associatius i expositius. Es proposa un primer estudi comparatiu entre ells, amb una anàlisi que es duu a terme tenint en compte el tractament en cada cas d’aspectes arquitectònics, urbanístics, patrimonials, artístics, normatius, participatius. L’anàlisi fa una primera avaluació del grau de complexitat assolible mitjançant la confluència dels diversos temes, escales i disciplines: de la ciutat a l’edifici, de l’edifici a l’escenari, de l’escenari a la sala d’assaig i l’obrador. S’ofereix així un ventall de respostes diverses a la qüestió de si aquesta complexitat i aquesta coherència multidisciplinària es poden programar, projectar i implementar, o bé és fruit d’una conjuntura fortuïta i excepcional.
La metodologia de la recerca es basa en entrevistes als agents implicats (arquitectes, coordinadors, gestors i creadors), en el treball de camp als edificis estudiats, en la consulta dels projectes arquitectònics, i en la cerca en arxius i hemeroteca dels projectes i programes culturals d’entitats i col·lectius gestors. L’enfocament de la recerca es proposa posar en relació els àmbits al voltant de l’arquitectura original i els projectes, amb l’activitat teatral i el programa estètic i artístic. De la relació entre aquests àmbits, que té en compte la funció performativa de l’arquitectura, emergeixen matisos, reintepretacions i límits diversos pel que fa als temes de l’obsolescència, la restauració, la conservació i el patrimoni.
arquitectura teatral, reciclatge arquitectònic, patrimoni, restauració, obsolescència, sala Beckett, L’Artesà del Prat, Lleialtat Santsenca, teatre Lliure
Copyright (c) 2019 Tomàs Ivan Alcázar Serrat | 0.780448 | curate | {"ca": 0.9514751552795031, "es": 0.02406832298136646, "fr": 0.02096273291925466, "sv": 0.0034937888198757765} | http://estudisescenics.institutdelteatre.cat/index.php/ees/article/view/407 |
oscar-2301_ca_20230418_0_414426 | Pugem en bicicleta fins al cim del Port del Comte atacant-lo des del vessant nord. Sortim de l'estació d'esquí de fons de Tuixent - La Vansa i anem seguint pistes en pujada moderada fins al Prat Llong. El travessem longitudinalment i a la part alta enllacem amb una pista que aviat comença a pujar amb trams força durs fins a l'Estivella. Un cop dalt l'altiplà iniciem un tram molt bonic seguint pistes precàries i pedregoses que remunten els diversos turons fins arribar al punt més alt. Contemplem un bast paisatge cap al Pedraforca, el Cadí i la Serra del Verd, i comencem el descens per les mateixes pistes. Un cop a la Serreta, baixem cap als Clots de Rebost i anem enllaçant pistes en desús entremig d'un bosc d'alta muntanya fins al punt d'inici.
Llegir article
Afegeix un nou comentari
Port del Comte (2.386 m.)
Enviat per Marc el Diumenge, 29/01/2017 - 11:05
El Prepirineu català s'ha vestit de blanc gràcies a la recent llevantada acompanyada de baixes temperatures. El Port del Comte mostra una de les millors imatges dels últims anys, i aprofitem per fer una ruta per la capçalera de la serra. Sortim de la part més baixa de l'estació d'esquí i remuntem la rasa del Clot de la Vall fins l'aparcament de l'Estivella. Ens enfilem cap al nord per dins del bosc de la costa del Tabac fins a la base del Tossal d'Estivella (2.338 m.) que assolim amb un pujador més fort. Amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca i el Cadí planegem cap a ponent per les carenes arrodonides i immaculadament blanques fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), i encara pugem un xic més fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), sostre de la serra. Gaudim d'una llarga panoràmica cap als Pirineus centrals, i iniciem el descens, primer per la pala sud, curta però pendent, i tot seguint cap al sector de les pistes de l'Estivella. Finalitzem el descens per les antigues pistes del prat de Botons.
Llegir article
Afegeix un nou comentari
Els tres cims del Port del Comte
Enviat per Marc el Divendres, 22/01/2010 - 14:00
Sortim amb els esquís i les raquetes a recórrer els tres cims més elevats del massís del Port del Comte: el Tossal de l'Estivella, la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. Una ruta fàcil pràcticament circular que permet recórrer una bona part d'aquest massís de formes suaus i arrodonides.
Llegir article
Afegeix un nou comentari
Pedró pel Clot de la Vall
Enviat per Marc el Dissabte, 07/02/2009 - 14:00
Hem pujat al Port del Comte per practicar esquí de pista, però l'estació estava tancada a causa del fort vent. Decidim pujar amb esquís i raquetes fins al Pedró per una zona arrecerat, el Clot de la Vall. Hi ha molta neu i fins i tot veiem una allau ben a prop. | 0.663352 | curate | {"ca": 0.9728199320498301, "gl": 0.009437523593808984, "it": 0.01774254435636089} | https://www.engarrista.com/taxonomy/term/759 |
mc4_ca_20230418_11_174005 | Best Western Plus JFK Inn and Suites North Little Rock (AR) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Best Western Plus JFK Inn and Suites2500 Main Street, West Pershing, North Little Rock (AR), Estats Units, 72114-2316 - Veure al mapaExcel·lent8,9Basada en81comentarisBest Western Plus JFK Inn and SuitesVeure més fotosVista interiorVeure més fotosVeure totes les 40 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsbanyaire condicionatascensor
Sobre l'allotjamentDescripcióAl visitar North Little Rock (AR), vosté es sentirà com a casa a Best Western Plus JFK Inn and Suites, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Best Western Plus JFK Inn and Suites asseguren una estada plaentera als seus clients. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Best Western Plus JFK Inn and Suites és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a North Little Rock (AR).Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sebanycentre esportiupiscina [interior]Àpats, begudes i refrigerimàquina venedora Serveis i comoditatscaixa fortazona de fumadors Accésascensorrecepció [24 hores] instal.lacions per a minusvàl.lidss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatempolles d'aigua de cortesiahabitacions per a no fumadorsassecador de cabellescriptorineveracafetera/teteraforn microonesservei de despertadordespertadorhabitacions interconnectades disponiblesservei de planxaIdiomes ParlatsAnglès Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 2 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 3 a 12 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Els hostes de 13 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésInformació útilEntrada/SortidaHorari d'entrada des de: 03:00 PMHorari de sortida fins a: 11:00 AML'allotjamentNombre d'habitacions: 64Mostrar més | 0.895814 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/best-western-plus-jfk-inn-and-suites/hotel/north-little-rock-ar-us.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_168635 | Abans que em salteu al coll (com feu sempre) intenteu analitzar fredament el vostre entorn més proper a partir del següent paral·lelisme. L'altre dia comparava ser indepe amb ser del Barça, no tothom ho és amb la mateixa intensitat: tenim el culer de tota la vida que va amb el Barça a mort passi el que passi, aquell que es va fer del Barça ara no fa pas tant (Laporta, Ronnie, Rijkaard...), aquell que ho era a mort fa uns anys i ara no ho és gens o ho segueix des de la distància per diferents motius de la vida, aquell que només ho és quan es guanya, aquell que va al bar i anima al barça perquè ho fan els col·legues i no té res més a fer, aquell que va contra la directiva i prefereix que perdin més que no pas que guanyin...I així uns quants exemples. Doncs amb el procés passa quelcom semblant, detecto molta gent del meu entorn que jo considerava indepe (del tipus apuntat al carro darrerament o molt a tope en poc temps) que ara diu que no votaran, o que. votaran opcions unionistes light. Estem parlant de bastanta gent: amics familiars i coneguts...Al final els indepes de tota la vida som els que som. La resta va i ve i el moment més bo en què tots vam anar junts va ser el 9N, a partir d'aquí...Així que aquestes municipals fan més nosa que servei a l'independentisme.
A veure petardo, falten 2 dies, anem a fer el millor resultat possible i dilluns, segons el què passi, ja ens llençarem els plats pel cap. Això que fas és tirar-te pedres a la pròpia teulada.Jo, de fet, veig un desinflament de l'espanyolisme i de la dreta de cara el 24M.
,,Jo, de fet, veig un desinflament de l'espanyolisme i de la dreta de cara el 24Mjo voldria veure-ho però estic veient el contrari suposo que sera per ciutats i per barris però veig molt mobilitzats als de Cs
Jo també... la tele ens fa molt mal. | 0.904499 | curate | {"ca": 0.9815848214285714, "es": 0.018415178571428572} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_176959 | Quan cau la nit, en un racó del polsegós garatge, un atapeït banc de treball il·luminat pel llum d'un flexo, emboltat entre penombres per tota mena d'andròmines, ferralla i pensalla d'un altra època, micros esperant ésser novament connectats… Un espai dedicat a la retro-informàtica, la preservació de microordinadors i tota mena de provatures
Mes: febrer de 2020
Connecta el micro, pica l’start (1985)
Publicat el 1 de febrer de 2020 16 de gener de 2021 by Francesc A.
Amb aquest títol, l’any 1985 es presentava a TV3 la versió doblada al català de The Computer Programme, sèrie originalment emesa per la BBC l’any 1982, amb l’objectiu d’introduir i mostrar al públic les capacitats dels ordinadors. A TV3 cada emissió de la sèrie de la BBC es va complementar amb un programa de producció pròpia, d’uns 15′ de duració, en el que es realitzava un taller d’informàtica utilitzant ordinadors Dragon 200.
Actualment es poden veure els primers 8 minuts d’un dels programes de producció pròpia emesos per TV3, publicat per l’Arxiu TV3 CatRàdio a Twitter .
Ei, dissenyadors gràfics, informàtics, gent de les maquinetes! Remirant aquest capítol de “Connecta el micro, pica l’start” veureu tecnologia ja molt obsoleta. La sèrie tenia l’objectiu d’introduir i mostrar al públic les capacitats dels ordinadors @marcambit pic.twitter.com/dakXb2aiZu
— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) January 26, 2020
A sota, el primer programa de la sèrie emès per la BBC (en versió original).
A sota, nota de premsa apareguda en la revista MICROHOBBY Nº 35.
El programa, patrocinat per “La Caixa”, es va complementar amb la publicació el mateix any de set volums: cinc amb un curs de BASIC, un glossari indexat del curs i un altre dedicat als ordinadors i la cultura informàtica.
Els volums preservats en format PDF es poden consultar a l’entrada del blog Connecta el micro (1985) – Preservat!
A sota, anunci del programa publicat al diari LA VANGUARDIA i una imatge dels volums publicats.
Com a curiositat, l’any 1988 es va emetre també a TV3 el programa “Treure partit del micro”, versió doblada al català de Making the Most of the Micro, sèrie continuació de l’anterior, originalment emesa per la BBC l’any 1983, amb l’objectiu d’aprofundir en aspectes tècnics i usos de la informàtica. | 1 | perfect | {"ca": 0.931909212283044, "ru": 0.016911437472185136, "en": 0.022696929238985315, "es": 0.02848242100578549} | |
macocu_ca_20230731_9_232989 | Anderson Ellermann
Nom i cognoms Anderson Ellermann. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Anderson Ellermann. Tots els serveis en línia.
Llista de cognoms amb el nom Anderson
Cognoms més comuns i poc freqüents amb el nom Anderson.
Anderson origen del primer nom
Definició de nom de Anderson
Aquest nom en altres idiomes, variants d'ortografia i pronunciació, variants femenines i masculines del nom Anderson.
Compatibilitat Anderson amb altres noms
Anderson significats de millor nom: Atent, Greu, Creativa, Generós, Competent. Aconseguir Anderson significat del nom.
Cognoms més comuns amb el nom Anderson: Anderson, Lazzar, Grandy, Burvine, Shiffler. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Anderson. | 0.668438 | curate | {"fr": 0.07162921348314606, "ca": 0.9283707865168539} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_51216 | Brickània 2018, el festival de Lego de Montblanc, supera el nombre de visitants de l'anterior edició. — Montblanc Medieval
MONTBLANC
Benvinguts
Montblanc en dades
Curiositats
Història
Les llegendes
Els nuclis agregats
Folklore de Montblanc
Ajuntament de Montblanc
Telèfons d'interès
QUÈ FER?
Visites guiades
Respira Montblanc
5 imprescindibles
Esdeveniments turístics
Natura i paisatge
Enoturisme
Festes tradicionals
Gastronomia
Monuments
Museus
Compres
Més enllà de Montblanc
Agenda d'activitats
ON MENJAR?
A Montblanc
A la Guàrdia dels Prats, Prenafeta, Lilla i Rojals
A Vilaverd
Descarrega't el llistat d'establiments
ON DORMIR?
A Montblanc
A la Bartra
A la Guàrdia dels Prats
A Prenafeta
A Rojals
A Vilaverd
A Barberà de la Conca
Autocaravanes
Descarrega't el llistat d'establiments
Informacio professionals
Idioma
Català
English
Français
Español
Ves al contingut. | Salta a la navegació
Oficina de Turisme
Sala de premsa
Agenda
Bloc
Multimèdia
Reflexions
La història fa turisme
FAQs
COVID-19
Idioma
Català
English
Français
Español
Cerca
Com arribar
Oficina de turisme
MONTBLANC
Tots els detalls per conèixer millor Montblanc.
Benvinguts
Montblanc en dades
Curiositats
Història
Les llegendes
Els nuclis agregats
Folklore de Montblanc
Ajuntament de Montblanc
Telèfons d'interès
QUÈ FER?
Tot el que pots arribar a fer a Montblanc. T'ho perdràs?
Visites guiades
Respira Montblanc
5 imprescindibles
Esdeveniments turístics
Natura i paisatge
Enoturisme
Festes tradicionals
Gastronomia
Monuments
Museus
Compres
Més enllà de Montblanc
Agenda d'activitats
ON MENJAR?
Tot el que pots arribar a menjar a Montblanc
A Montblanc
A la Guàrdia dels Prats, Prenafeta, Lilla i Rojals
A Vilaverd
Descarrega't el llistat d'establiments
ON DORMIR?
Tot el que pots arribar a dormir a Montblanc T'ho perdras?
A Montblanc
A la Bartra
A la Guàrdia dels Prats
A Prenafeta
A Rojals
A Vilaverd
A Barberà de la Conca
Autocaravanes
Descarrega't el llistat d'establiments
Inici / QUÈ FER? / Esdeveniments turístics / Brickània / Notícies / Brickània 2018, el festival de Lego de Montblanc, supera el nombre de visitants de l'anterior edició.
Info
Brickània 2018, el festival de Lego de Montblanc, supera el nombre de visitants de l'anterior edició.
Vora 4.000 persones han gaudit del món de Lego i Star Wars a l'antic convent de Sant Francesc
19/06/2018
La quarta edició de Brickània ha suposat un increment en el nombre de visitants, cosa que consolida el Festival de Lego de Montblanc. Vora 4.000 persones han passat pel recinte de l'antiga església i el claustre de Sant Francesc i l'antic hospital de Santa Magdalena. Una bona xifra que confirma el festival com un dels esdeveniments de la vila amb capacitat per a desestacionalitzar l'activitat turística i repercutir en positiu en els establiments de comerç i hostaleria.
El dissabte i el diumenge hi va haver pràcticament el mateix nombre de visitants. El públic, com passa en altres grans cites turístiques com són la Setmana Medieval i Clickània, ha estat majoritàriament de proximitat i d'un perfil familiar. Han arribat de Barcelona, de l'àrea metropolitana, la Catalunya Central, de la plana de Lleida, del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre.
El temps ha acompanyat i els visitants han pogut gaudir del ventall de propostes que oferia el festival. Ha agradat molt l'espai d'exposició de mosaics fets amb bricks que ocupava una part de l'absis. Com sempre, Star Wars ha tingut un especial protagonisme a la sala Sant Jordi, amb diorames tematitzats i el dissabte amb el grup Fan Props de clons dels personatges de la nissaga, que van passejar pel festival i per carrers i places de la vila.
El món Lego s'ha tornat a viure intensament per part de públics de totes les edats amb activitats ben variades, algunes de les quals s'estrenaven enguany: tallers, exhibicions i demostracions de robòtica, concursos de creativitat i sortejos. Els més petits van gaudir d'un espai de jocs patrocinat pel Càmping Serra de Prades i de taules plenes de bricks on no van parar de muntar construccions.
Cal destacar el paper de tots els col·laboradors: molt especialment la brigada de manteniment de Montblanc, els Guies de Montblanc, els col·leccionistes de Lego autors dels diorames, els botiguers especialitzats, el col·lectiu Dynamind i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la URV.
L'organització es mostra satisfeta pel desenvolupament de l'activitat, per les opinions recollides i per les propostes de millora i ampliació d'activitats de cara a noves edicions del festival. Hi ha hagut molt públic fidel que ha repetit la seva visita a Montblanc, però també molt d'altre que hi assistia per primera vegada. La valoració global que n'han fet ha estat molt favorable. | 0.46195 | curate | {"ca": 0.8734149540883254, "ru": 0.004372540445999125, "en": 0.04678618277219064, "st": 0.005684302579798863, "it": 0.01989505902929602, "fr": 0.00874508089199825, "pt": 0.008307826847398338, "es": 0.016615653694796676, "th": 0.004372540445999125, "sv": 0.00874508089199825, "de": 0.0021862702229995625, "ja": 0.0008745080891998251} | https://www.montblancmedieval.cat/que-fer/festes-i-fires/brickania/noticies/brickania-2018-el-festival-de-lego-de-montblanc-supera-el-nombre-de-visitants-de-lanterior-edicio |
cawac_ca_20200528_6_104644 | Germanetes
L'espai de Germanetes, antic convent de monges situat a la confluència dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent, és –des de l’any 2004– un solar de 5.400 metres quadrats buit en mans de l’Ajuntament de Barcelona. El terreny, que era propietat de l’Hospital Clínic, va ser adquirit pel consistori amb la intenció que l’espai acollís el conjunt de...
Més de 5000 m² abandonats al cor de l’Esquerra de l’Eixample, entre els Carrers Comte Borrell i Consell de Cent, començaran a tenir vida ben aviat gràcies al col·lectiu Recreant Cruïlles. Aquest dissabte 16 s’hi celebrarà la festa d’arribada de la primavera,
Última hora
21/01 · 14:57
Roda de premsa contra BCN World
Aturem BCN World ha denunciat en roda de premsa la manca de transparència que veuen en relació al projecte de macrocomplex turístic. A la roda hi han participat diputades d'ICV i de la CUP i s'hi ha presentat l’informe elaborat per l’Associació Centre Català d’Addicions Socials sobre l’impacte del joc a Catalunya.
21/01 · 14:56
Jutgen un "iaioflauta"
Dimecres 22 de gener jutjaran un integrant del col·lectiu "iaioflauta" per participar en una escridassada col·lectiva al director dels Mossos, Manel Prat, per l’actuació policial que va acabar amb la mort de Juan Andrés Benítez. L'activista fou retingut unes hores a la comissaria de Ciutat Vella després d'aquests fets.
21/01 · 13:00
Cessen emissions CatRàdio
El govern espanyol va comunicar el 17 de gener a Acció Cultural l'obligació d'aturar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià. L'entitat, propietària dels repetidors, rebrà dues multes per valor d'un milió d'euros que es faran efectives malgrat el cessament de les emissions.
17/01 · 18:48
Manifestació dret al propi cos
L'Assemblea de dones feministes de Gràcia, convoca una manifestació dissabte 18 a les 12h del migdia a la Plaça de la Virreina. Amb el lema "avortem la contrareforma" inicien així una campanya per l'avortament lliure i gratuït que compta amb el suport de vint-i-cinc col·lectius del barri.
16/01 · 20:27
35 oficines de Bankia ocupades
La PAH ha ocupat 35 oficines del banc a Catalunya per aconseguir un nou protocol de negociació bilateral, després de l'"incompliment sistemàtic" dels acords presos per Bankia fa dos mesos. Segons la PAH, l'entitat no ha signat cap condonació per escrit durant el 2013 i tampoc ha complert pel que fa a lloguers socials i dacions en pagament.
16/01 · 18:00
Ocupat un segon CAP a Mataró
Prop de 300 persones van ocupar dimecres 15 de gener el mataroní CAP de Gatassa. L'acció se suma a la tancada al CAP de Rocafonda, que ja fa una setmana que dura. Veïnes denuncien l'acomiadament del servei de mediació intercultural i que ja fa tres anys que demanen una pediatra.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca.
Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó.
Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
“En un viatge a les muntanyes del sud-est mexicà a la frontera amb los Estats Units, el sotscomandant Marcos i el poble de Mèxic dibuixen el rostre oblidat d’un país. Una celebració de la lluita per la terra i la dignitat”
Aquest dijous, GOB Menorca organitza una xerrada informativa amb posterior debat sobre el dragatge del port de Maó. La llarga polèmica relacionada amb la contaminació existent en els fangs del port maonès es ve arrossegant des de 2009, quan es va fer el primer estudi per justificar el dragatge. La preocupació per evitar que els contaminants s'aboquin al mar, ha provocat importants mobilitzacions.
La renovació de la cúpula d'Autoritat Portuària ha obert un nou escenari, que està facilitant el diàleg. En aquest nou marc, el GOB està plantejant algunes actuacions per mirar de trobar solucions que siguin viables per a totes les parts, però que presentin totals garanties ambientals.
El procés escara està obert. Però per explicar les noves informacions i les propostes que s'estan analitzant, s'organitza aquest acte, obert a totes les persones interessades. Serà el dijous 23, a les 20:15 h, al local del Molí del Rei (Camí des Castell, 53 de Maó).
Concentració i recorregut acompanyats per trabucaires, castellers, batucada i geganters en contra la MAT i per recordar la consulta popular de diumenge 26. Es durà a terme una apagada de l'enllumenat públic i encesa d'espelmes que diran NO A LA MAT sota el lema "apaguem el monopoli elèctric, encenem la consciència col·lectiva".
Esdeveniment
FOGUERONS A RASPALL 2014
Adreça
plaça del Raspall, Gràcia, Barcelona
Descripció
FOGUERONS A RASPALL 2014 Per l’educació pública i la llengua encenem la flama de la revolta
Dijous 23/01 18.30 h – “Perspectives de l’educació avui a les illes Balears i Pitiüses” amb Iñaki Aicart (portaveu de l’Assemblea de docents de les illes, Plataforma Crida), amb pica-pica a càrrec de L’Armadillo La Violeta (C/ St. Joaquim 12)
Consulta popular sobre la MAT a (de 9:00 a 21:00): -Santa Coloma de Farners, bilblioteca Joan Vinyoli. -Riudarenes, al Sindicat. -Sils, al centre cívic. Tot ciutadà del mon que es consideri afectat tindrà l'oportunitat de votar. Es pot votar de manera anticipada fins el dissabte 25 de Gener a www.consultamat.org
A Barcelona s’intensifica, en un violent enfrontament, l’odi de dues famílies gitanes rivals: “Els Tarantos” i “Els Zorongos”. Rafael, el Taranto coneix, en el marc singular d’un casament, a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. Angoixes, la mare Taranta, seduïda per l’embruix del ball de Juana, supera l’odi familiar, però Rosendo el pare Zorongo es nega acceptar l’enllaç.
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani.
Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta"
Adreça
Badosa, 17. 08016 - Barcelona
Descripció
Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4
Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent…
Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política.
Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania.
“A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.”
“No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular. | 0.773229 | curate | {"pt": 0.008932135728542914, "ca": 0.9577345309381238, "fr": 0.006736526946107785, "ur": 0.0010978043912175648, "en": 0.003592814371257485, "it": 0.0015469061876247506, "es": 0.018512974051896208, "eu": 0.001846307385229541} | http://setmanaridirecta.cat/tag/germanetes?page=1 |
macocu_ca_20230731_1_290911 | Dures càrregues policials a la demarcació de Tarragona
Càrrega policial al davant de l'institut Tarragona, a la plaça Imperial, ahir, poc abans de les 14h JUDIT FERNÀNDEZ/ EL PUNT AVUI
Dilluns, 02 Octubre 2017 08:33
Dia de dures càrregues de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil en diversos col·legis electorals de ciutats com ara Tarragona i la Ràpita, però també en municipis petits, com el de Renau –de poc més de 100 habitants–, on al matí van anar 35 agents de la Guàrdia Civil a requisar les urnes. La llarga jornada electoral d’ahir va deixar imatges mai vistes en democràcia a les comarques de Tarragona, però també milers de persones fent cua per dipositar el seu vot, unes cues que es van allargar durant hores pels problemes informàtics que van dificultar la tasca dels membres de les meses.
Una de les intervencions més contundents es va produir a l’institut Tarragona, quan un centenar d’agents antiavalots i una vintena de furgons policials van bloquejar la plaça Imperial Tàrraco, van tancar l’accés al col·legi durant més d’una hora i es van endur les urnes de les dues meses constituïdes. A la sortida, enmig de centenars de persones, la càrrega policial va causar ferides lleus a diverses persones, entre d’altres, el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarran. La Policía Nacional també va irrompre al centre cívic de Campclar; als instituts Comte de Rius, Torreforta, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, i al Departament d’Urbanisme. L’alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, va reiterar el seu rebuig al referèndum: “És inadmissible fer creure a la gent que estan participant en un referèndum efectiu, vinculant i amb garanties, quan és una mobilització sense validesa jurídica”, va dir.
En alguns municipis es van tancar els col·legis abans d’hora per protegir els vots que ja estaven dipositats a les urnes. És el cas del Vendrell, on a la tarda només es va mantenir obert el centre cívic, i de Sant Jaume dels Domenys. A Montblanc, agents dels Mossos que van estar tot el dia vigilant el col·legi van anar a votar en acabar el torn, vestits de paisà, i van rebre els aplaudiments dels veïns. Els incidents es van repetir a Sarral, Cabra del Camp, Alió i Vilabella.
A les Terres de l’Ebre, una cinquantena de persones van resultar ferides per les càrregues dels antiavalots de la Guàrdia Civil en diversos col·legis. L’episodi més cruent es va viure poc després de les nou del matí, quan es va obrir el pavelló firal de la Ràpita, on es van concentrar totes les meses electorals, i on els agents van entrar a cops de porra i van arrossegar els veïns que van fer resistència pacífica. Només a la Ràpita, Salut va comptabilitzar una quarantena de ferits. La Guàrdia Civil va requisar les urnes, que encara no contenien vots, i va marxar davant la indignació dels veïns, que van optar per traslladar-se a votar amb autobús a Alcanar o a Amposta. “Tot i imposar-nos la força de les armes, a la Ràpita hem fet les coses com s’han de fer; per això, la democràcia, la llibertat i la república catalana seran sempre nostres”, va dir l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós.
(Informació elaborada per Carina Filella, Azahara Palomares, Mercè Ribé i Lurdes Moreso)
Més del 90% dels vots, pel sí
Tot i que els recomptes definitius no estaven enllestits en el moment de tancar aquesta edició, alguns municipis sí que van tenir aviat el resultat final. A Salou, de 3.360 vots, 2.963 van ser pel sí; 317, pel no; 49, en blanc, i 312, nuls. A Altafulla, el 88% dels 2.324 vots van ser pel sí. A Torredembarra es van comptabilitzar 3.361 sís, 215 nos, 52 vots en blanc i 17 de nuls. A l’escola Pompeu Fabra de Reus, 2.432 vots van ser pel sí; 174, pel no; 52, en blanc, i 17, nuls. A Montblanc, el 95% dels vots (3.355) van ser pel sí. I a l’Ampolla, el 94,18% d’un total de 1.392 vots també van ser favorables a la independència. A Tarragona, en espera de resultats definitius, un miler de persones es van concentrar a les deu de la nit a la plaça de la Font, amb la presència de membres de l’ANC i Òmnium: “Hem d’estar més units que mai per arribar a la victòria final i ho hem de fer junts”, va dir Rosa M. Codines, presidenta d’Òmnium a Tarragona.
Publicitat | 0.877773 | curate | {"ca": 0.9927763062846136, "es": 0.007223693715386468} | |
wikipedia_ca_20230401_0_288049 | Temperament mesotònic
El temperament mesotònic és l'afinació dels instruments musicals basant-se en intervals de nombres naturals petits. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=288050 |
racoforumsanon_ca_20220809_4_87227 | JerusalemColons ultraradicals ataquen una mesquita en desús a Jerusalem OestRedacció Actualitzat a les 11:27 h 14/12/2011 Jerusalem Oest ha patit un atac contra els palestins en forma d'atac a una mesquita en desús. La profanació, semblant a d'altres que hi ha hagut darrerament i que porta el segell de colons radicals i extremistes de dreta, ha consistit en pintades xenòfobes. També han intentat calar foc a l'immoble del costat.Ningú s'ha atribuït aquest acte de vandalisme però no hi ha cap dubte que ha estat obra de colons ultraradicals. I és que n'han deixat l'empremta. Els assaltants han escrit en hebreu a la façana "Un bon àrab és un àrab mort". A dins de l'edifici atacat, els bombers hi han trobat altres pintades. Diuen "Preu a pagar". És l'eslògan que utilitzen els activistes de l'extrema dreta en les campanyes sistemàtiques de represàlia quan se senten atacats pel govern d'Israel. L'edifici assaltat era una antiga mesquita, ara abandonada, situada no gaire lluny del barri jueu ultraortodox de Mea Sharin. La policia israeliana ha tancat la mesquita i ha iniciat una investigació conjunta amb el Shin Bet, els serveis secrets a l'interior d'Israel. L'alcalde de Jerusalem, Nir Barkat, ha assegurat que mantindrà "tolerància zero contra qualsevol tipus de violència". Aquests incidents es produeixen un dia després que jueus radicals irrompessin en una base militar israeliana a Cisjordània, espatllant vehicles, calant foc i ferint lleument un comandant. En els últims mesos hi ha hagut incidents similars contra mesquites a Cisjordània. Aquesta és la primera vegada que hi ha un atac d'aquest tipus a Jerusalem Oest.
No existeix una terra on només hi haja jueus. Els agrade o no, a Palestina-Israel viu gent de diferents origens i religions. Un estat jueu és per definició excloent, comporta racisme i intolerància religiosa. L'única solució és un estat binacional o com es vulga dir. No cal fer-lo de la nit al matí: es pot començar per una federació i després unificar-se. Cal un estat on tots siguen ciutadans amb els mateixos drets amb la repatriació dels expulsats (camps de refugiats). | 0.829588 | curate | {"ca": 0.9899713467048711, "pt": 0.01002865329512894} | |
macocu_ca_20230731_1_110506 | Verema de quantitat i qualitat, però marcada pels baixos preus i els excedents
La d’aquest 2021 ha estat una verema més tranquil·la que la de l’any passat, que va estar marcada per el míldiu. En aquest sentit, la sensació és que la qualitat enguany serà molt bona i de més quilos de raïm que el 2020.
Des de la D.O Penedès, el seu director Francesc Olivella, remarcava aquest any la climatologia ha marcat la verema en el sentit que en va marcar els inicis amb una forta sequera, i ha fet accelerar també el final amb les poques pluges que han caigut però que podien malmetre el raïm.
En un sentit similar s’expressa el president d’AECAVA, Damià Deàs. Remarca que si es compara amb la de l’any 2019, estaria un xic per sota; però que evidentment ha estat molt millor que la del 2020.
Des d’Unió de Pagesos, Josep Marrugat que és membre de l’executiva nacional en el sector de la vinya i el vi, reconeix també que la verema ha estat millor aquest any que el passat, tot i la sequera que s’ha deixat notar. Des del sindicat pagès remarquen també que es manté un any més una de les problemàtiques bàsiques relacionades amb la verema, com és el preu del raïm. Marrugat insisteix en que en molts casos s’ha estat pagat per sota del preu de cost, tot ratllant els 30 cèntims per quilo.
Sobre el preu del raïm, Deàs coincideix en que és un tema preocupant en el que cal treballar per aconseguir valoritzar tota la cadena de producció.
Una altra problemàtica que s’arrossega aquests darrers anys és també el dels excedents de raïm. L’any passat, en que la verema va ser molt més reduïda que un any normal, podria haver ajudat a reduir-los, però des de la D.O recorden que va coincidir amb la pandèmia que va retallar molt també la sortida de producte.
En aquests moments, tant des d’AECAVA com des de la D.O Penedès apunten que es comença a notar una millora en els mercats, i que per tant tímidament van creixent les vendes. Un punt que ha d’ajudar en la reducció dels excedents, i en la reactivació econòmica del sector. | 0.877447 | curate | {"ca": 1.0} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.