id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_6_102446 | Per a fer qualsevol modificació del contingut tècnic de la informació sobre el grup, envieu un correu electrònic a: [email protected]
Avaluació anual dels grups
Els grups d'investigació actius amb data d'alta anterior a 01/01/2022 passaran la propera avaluació l'últim trimestre de 2022. Des de la coordinació del grup es pot consultar en qualsevol moment l'informe d'avaluació per a conèixer l'estat del grup
Membres de la Comissió
ESTCE: Profa. Dra. Mª Dolores Bovea Edo, titular / Profa. Dra. Mónica Oliva Domínguez, suplent
FCJE: Prof. Dr. Fernando Juan Mateu, titular / Prof. Dr. Simone Alfarano, suplent
FCHS: Profa. Dra. Maria Odet Moliner Garcia, titular / Prof. Dr. Vicente Alberto Querol Vicente, suplent | 0.428676 | curate | {"ca": 0.6127659574468085, "pt": 0.07234042553191489, "es": 0.07801418439716312, "en": 0.23687943262411348} | https://www.uji.es/serveis/ocit/gestio/registre/?urlRedirect=https://www.uji.es/serveis/ocit/gestio/registre/&url=/serveis/ocit/gestio/registre/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_465292 | Els atacs masclistes expulsen les dones de l'espai públicMés del 55% de les dones europees deixen d'anar a determinats llocs per por de patir violència sexual, segons alguns estudis19/12/2018 - 18.40Actualitzat 19/12/2018 - 19.36 "Corro sola i, sí, tinc por" diu la Marga. Va a córrer per la Carretera de les Aigües de Barcelona i explica que si es lleva molt d'hora s'espera que almenys siguin les nou del matí perquè hi hagi més gent. "Abans de sortir li he enviat un missatge al meu marit. Que sàpigues que vaig a les Aigües a córrer, per si un cas. '"Altres exemples molt habituals de dones que tenen por d'anar soles:Marina: "A vegades si hi ha algú que no fa molt bona pinta o que m'està mirant més del normal, faig veure que truco al meu pare o a la meva mare. "Marta: "Quan torno de festa m'agrada més anar acompanyada perquè sola et trobes la típica persona que et diu coses pel carrer..."Totes les dones han tingut en algun moment por de ser agredides pel carrer fet de ser dones, segons la psicòloga Marisol Rojas, especialitzada en violència masclista, "és una por que l'home mai no ha sentit", diu.La mort de la mestra d'un poble de Huelva Laura Luelmo que va desaparèixer quan va anar a córrer la tarda de dimecres i trobada morta dilluns ha posat un cop més la discussió de la desigulatat sobre la taula.Educades en la porPer Alba Alfageme, psicòloga experta en violències masclistes, a les dones se les educa en la por:"Des de petites se'ns diu: 'Ves amb compte', 'No vagis a determinats llocs'. Se'ns educa des de la vulnerabilitat, des d'aquesta por. Això el que fa és que anem creixent, ho anem normalitzant i deixem de gaudir d'una llibertat plena com poden fer els homes. "Marisol Rojas en fa la mateixa anàlisi:"Des de petites ens han inculcat aquesta por als homes desconeguts, sobretot, perquè són els que ens poden fer mal. I sempre tenim aquesta por quan sortim soles al carrer o quan tornem a casa de festa. Sempre ens avisem les unes a les altres si hem arribat bé. Ho fem sempre inconscientment i els homes no ho fan. "I aquest discurs de la por, diu Alfageme, limita les dones com a persona. "Això ens situa com a ciutadanes de segona. El fet de no disposar d'una llibertat al 100%, de sentir-nos segures, fa - com diuen moltes enquestes, per exemple l'Enquesta Europea -, que més de 55% de les dones europees deixin d'anar a determinats llocs o fer determinades coses per por a patir algun tipus de violència sexual a l'espai públic. "I, el pitjor, assegura és que "aquest discurs és tan pervers que l'hem integrat, naturalitzat i el transmetem a les nostres filles. "La por de les dones triplica la dels homes, diu Alba Alfageme. "Aquí hi ha un problema de desigualtat, també. "El paper dels homesA la pregunta de com es reverteix aquesta situació, sentencia:"El que és indispensable és que comencem a posar el focus en els homes. Que entenguin que les seves actituds poden ser actituds agressives cap a nosaltres i poden provocar-nos por. "És una opinió totalment compartida per Marisol Rojas. "La responsabilitat sempre recau sobre la víctima. Ens ensenyen a les dones a protegir-nos. I als homes no els interpel·len. No els diuen això no es fa' o 'has de respectar la dona per ser una persona'. "Rojas defensa que anar pel carrer sense tenir por és un dret que les dones "no tenim perquè ens l'han tret". "Els homes poden sortir al carrer sense por que els violin, que els assassinin pel fet de ser homes. "Rojas veu la solució en l'educació:"La llibertat de no tenir por s'aconsegueix amb educació en igualtat des què som petits i petites. Necessitem que els nens, els nois, vegin que les nenes, les noies, les seves companyes, són persones amb els mateixos drets. "També fa un crit d'atenció sobre la publicitat:"Des de la publicitat a les dones se'ns presenta d'una forma cosificada, sexualitzada... La dona deixa de ser subjecte per ser objecte. I un objecte no té drets. "Arran de la mort de Laura Luelmo, les xarxes socials s'han omplert de missatges de denúncia que exigeixen el dret de les dones a sortir de casa sense por.
És que "l'espai públic no existeix", és una llegenda urbana, una quimera, un constructe polític-ideològic, és a dir, no existirà un espai públic fins que no siguem éssers lliures, autònoms, iguals i emancipats. Aquest espai anomenat "públic", és en l'actualitat un espai intervingut, monitoritzat, controlat, turistificat, gentrificat, tematitzat en funció dels mercats i on s'amaguen les misèries, i és espai reprimit doncs és l'espai que el capitalisme ofereix als mercaders de tot, per això cal que estigui ben endreçadet, tranquil i sobre tot pacífic, a la mida de les classes mitjanes, ja que les classes més altes ja viuen fortificades als barris fins i nets dins de les seves fortaleses blindades. Per això en aquest espai que anomenen públic et demanen els papers o el DNI si tens pinta de no encaixar-hi, doncs és l'espai d'ells, dels dominadors que el tenen privatitzat i posat al seu nom en nom de la santa constitució y de la propietat privada. Inclús Fraga sabía això quan deia "la calle es mía", no deia pas "el espacio público es mio".De fet "l'espai públic" és una apropiació inadequada del concepte del carrer i de la plaça, que sí que existeixen, pensa que la gent quan s'enfada no repta a l'oponent a sortir a "l'espai públic", el repta a sortir a dir-l'hi el que sigui al carrer. I quan et foten fora del curro, vas a "la puta calle", no et foten al "puto l'espai públic".Sota el capitalisme, ni veurem mai espai públic ni veurem mai la igualtat entre totes i tots, ni veurem mai democracia. El que seguiren veient és un espai d'exclusió social i de desigualtat.
Què vol dir gentrificat?
"La gentrificació –ennobliment– és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treballs precaris.És un fenomen que s'està donant al centre de moltes ciutats d'Occident, especialment a Europa, canviant una tendència ja secular de llurs classes dirigents, que n'abandonaven els centres en benefici d'eixamples més salubres o suburbis distingits.El terme (adaptació de l'anglès gentrification) fou encunyat per la sociòloga Ruth Glass el 1964, tot descrivint el que passava al districte londinenc d'Islington:Un per un, molts dels barris obrers de Londres han estat envaïts per classe mitjanes. Cases rònegues i modestes -dues habitacions a dalt i dues a baix- han estat comprades, un cop els seus arrendaments s'han acabat, esdevenint residències elegants (...). Un cop aquest procés de 'gentrificació' comença en un barri, progressa ràpidament fins que tots els seus antics habitants de classe obrera n'han estat foragitats i tot el caràcter social del barri capgirat.Una variant no urbana ni exactament amb les mateixes característiques es dóna als pobles de muntanya que sobtadament passen de l'abandó a una renaixença com a nucli de segones residències (cases restaurades). ".........Font i més info: ca.wikipedia.org/wiki/GentrificacióAls fenòmens esmentats al segon paràgraf del post inicial, s'hi pot afegir la terciarització.
moltes gràcies | 0.895469 | curate | {"ca": 0.9931384657609441, "es": 0.006861534239055853} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_39196 | Article per a Ràdio Rubí: “Candidatures alternatives: treball assembleari dia a dia i no pas generositat prepotent”
31 octubre 2014 | Cap comentari
Categories: Activitats i articles interessants
A set mesos de les eleccions municipals, a Rubí, com a la majoria de municipis de la comarca o fins i tot la ciutat de Barcelona, hi ha molta expectació davant la possibilitat de que es conformin candidatures unitàries d’esquerres i sobretot alternatives respecte als partits convencionals que han governat des del 1979. No només el procés sobiranista a Catalunya potencia aquesta il·lusió de canvi real de polítiques en mig de la crisi econòmica, sinó l’aparició de noves opcions assembleàries i que proposen canviar la política des del carrer i des de les institucions alhora.
La vella reivindicació de la unió de les esquerres torna a sentir-se amb força davant la desconfiança de la ciutadania en les opcions majoritàries, inclosa la socialdemocràcia del PSC-PSOE, que ha acceptat la dictadura dels mercats i les retallades dels serveis públics i ha protagonitzat casos de corrupció similars als que posen en evidència des de fa anys a PP i CiU. (més…)
Dimecres 29/10 treballem “Indústria i Comerç”
26 octubre 2014 | Cap comentari
Categories: Destacat, Indústria i comerç
Aquest dimecres 29 d’octubre ACR i la CUP-Rubí treballarem les temàtiques de la indústria i el comerç del Pla de Treball 2015-2019 (més info aquí). Si creus que pots aportar idees interessants només has de venir el dimecres 29 d’octubre a les 19h al CRAC! Vine i participa!
Recordem que el document base sobre el que es basarà el treball dels pròxims mesos és el Pla de Treball d’ACR 2011-2015, que podeu trobar aquí (recomenem que llegiu l’apartat a treballar, en aquest el número 6, abans de venir a la reunió, així aquesta serà més amena i funcional).
Entre tots, fem el Pla de Treball!
ACR i la CUP-Rubí celebren una nova assemblea: 24/10 a les 19h al CRAC!
21 octubre 2014 | Cap comentari
Categories: Assemblea, Destacat
Seguint amb el treball fet en prèvies assemblees i comissions de treball, ACR i la CUP-Rubí celebren una nova assemblea per avançar cap a la possible candidatura conjunta. Aquest DIVENDRES 24 a les 19h al CRAC s’acabaran de perfilar els documents de l’acord que fins ara s’han treballat i es debatran aspectes generals del pla de treball.
Com sempre, l’assemblea és oberta a tothom que vulgui participar-hi!
Article d’ACR per a “La Ciutat”: L’obediència suïcida del PSC de Rubí davant del 9-N
10 octubre 2014 | Cap comentari
Categories: Democràcia
Article d’ACR per a la revista “La Ciutat” del mes d’octubre “L’obediència suïcida del PSC de Rubí davant del 9-N”.
Mentre la majoria d’ajuntaments catalans aproven una moció de suport del món local a la consulta del 9N, amb el sí o l’abstenció de regidors socialistes, a Rubí el vot de l’alcaldessa ho feia impossible. L’obediència del PSC local també va incloure el deliri de presentar com a transacció un text, arribat del despatx del senyor Iceta, que va ser inclòs en el Ple ordinari de setembre i finalment retirat. (més…)
Dimecres 15/10 treballem “Economia i Hisenda local”
09 octubre 2014 | Cap comentari
Categories: Assemblea, Democràcia, Destacat, Economia i Hisenda local
Recordem que podeu participar a les reunions obertes que ACR i la CUP-Rubí estan realitzant per preparar el Pla de Treball 2015-2019 (més info aquí). El pròxim tema que tractarem és “Economia i Hisenda local“. Si creus que pots aportar idees interessants només has de venir el dimecres 15 d’octubre a les 19h al CRAC! Vine i participa!
Recordem que el document base sobre el que es basarà el treball dels pròxims mesos és el Pla de Treball d’ACR 2011-2015, que podeu trobar aquí (recomenem que llegiu l’apartat a treballar, en aquest el número 5, abans de venir a la reunió, així aquesta serà més amena i funcional).
Entre tots, fem el Pla de Treball!
Nota de premsa: Els casos de l’Ateneu i la Torre Bassas
06 octubre 2014 | Cap comentari
Categories: Cultura, esports i oci, Joventut
(Nota de premsa d’ACR i CUP-Rubí)
Fa un dies l’equip de Govern anunciava que els contractes d’externalització dels serveis de l’Ateneu i la Torre Bassas s’acabaven i que la gestió d’aquests serveis es tornava a assumir per part de l’Ajuntament. Aquest canvi, però, no ha estat motivat per una qüestió política o ideològica de com s’entén la gestió d’equipaments socioculturals, sinó que ha vingut motivat per una qüestió tècnico-legal que no permetia allargar els contractes de concessió. Això sí, des del consistori asseguren que el servei no es veurà afectat. Des d’ACR i la CUP-Rubí esperem que aquest en sigui el cas mentre es busca una solució definitiva per aquests dos equipaments. (més…)
Mocions i precs – Ple de setembre del 2014
03 octubre 2014 | Cap comentari
Categories: Destacat, Mocions i precs al Ple
Us adjuntem els precs i preguntes d’ACR presentats durant el ple de setembre de 2014:
.
.
Caldera Finca Font del Ferro: pel que sabem, la caldera de la Font del Ferro està espatllada des de ja fa 25 dies. L’ajuntament no ha tancat el contracte amb l’empresa de servei tècnic de reparacions. Per què ha passat això? i com es pensa solucionar? A més, la manca de contracte amb aquest servei tècnic, afecta també a altres equipaments?
Masia de Ca n’Oriol: Per què s’ha retirat el punt tercer de l’ordre del dia “3. DENEGACIÓ DE LA DECLARACIÓ D’ESPECIAL INTERÈS MUNICIPAL DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ DE LA MASIA DE CA N’ORIOL, ALS EFECTES DE LA BONIFICACIÓ DEL 95% DE LA QUOTA DE L’IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS, INSTAL·LACIONS I OBRES I DE L’EXEMPCIÓ DE LA TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES”?. Demanem que ens expliquin les raons en la propera comissió informativa.
Loading...
Temes pendents
Aquests són els temes pendents de l'equip de Govern (la llista s'anirà actualitzant):
Categories
Activitats i articles interessants (77)
Altres (87)
Assemblea (58)
CAV (51)
Civisme (3)
Cooperació (1)
Cultura, esports i oci (45)
Democràcia (93)
Destacat (203)
Economia i Hisenda local (62)
Educació (21)
Foto denúncia (15)
Habitatge (5)
Indústria i comerç (15)
Joventut (4)
Medi ambient (102)
Mobilitat (32)
Mocions i precs al Ple (76)
Notes de premsa (98)
Salut (34)
Urbanisme (89)
Històric
febrer 2016 (1)
maig 2015 (2)
abril 2015 (1)
març 2015 (4)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (2)
desembre 2014 (3)
novembre 2014 (7)
octubre 2014 (7)
setembre 2014 (6)
juliol 2014 (3)
juny 2014 (5)
maig 2014 (7)
abril 2014 (5)
març 2014 (4)
febrer 2014 (6)
gener 2014 (8)
desembre 2013 (1)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (2)
setembre 2013 (6)
agost 2013 (1)
juliol 2013 (8)
juny 2013 (6)
maig 2013 (8)
abril 2013 (7)
març 2013 (7)
febrer 2013 (6)
gener 2013 (11)
desembre 2012 (8)
novembre 2012 (8)
octubre 2012 (9)
setembre 2012 (7)
juliol 2012 (13)
juny 2012 (11)
maig 2012 (9)
abril 2012 (9)
març 2012 (5)
febrer 2012 (12)
gener 2012 (15)
desembre 2011 (8)
novembre 2011 (10)
octubre 2011 (9)
setembre 2011 (7)
juliol 2011 (11)
juny 2011 (11)
maig 2011 (16)
abril 2011 (9)
març 2011 (25)
febrer 2011 (12)
gener 2011 (7)
desembre 2010 (5)
novembre 2010 (12)
octubre 2010 (12)
setembre 2010 (7)
agost 2010 (4)
juliol 2010 (7)
juny 2010 (15)
maig 2010 (16)
abril 2010 (21)
març 2010 (14)
febrer 2010 (6)
gener 2010 (7)
desembre 2009 (4)
novembre 2009 (6)
octubre 2009 (8)
setembre 2009 (4)
juliol 2009 (7)
juny 2009 (1)
maig 2009 (5)
abril 2009 (5)
març 2009 (5)
febrer 2009 (1)
gener 2009 (2)
desembre 2008 (3)
novembre 2008 (1)
octubre 2008 (2)
setembre 2008 (2)
juliol 2008 (4)
juny 2008 (2)
maig 2008 (3)
abril 2008 (7)
març 2008 (5)
febrer 2008 (6)
gener 2008 (1)
desembre 2007 (3)
novembre 2007 (2)
octubre 2007 (2)
setembre 2007 (1)
juliol 2007 (1)
juny 2007 (2)
Vols rebre info d’ACR?
Segueix l'actualitat a...
ACR, membre de les CAV
Entrevistes a Vicenç Rabadán
- Diari de Rubí
- La Petjada de Rubí
POUM
- documents
- vídeos
- noticies
10 anys ACR AntenesMòbil Ateneu Biblioteca nova CanBalasc CanCalopa Can Carreras Can Ramoneda Carrils bici Casino Cinemes Consulta 9N crisis Diada doctorands Dret a decidir Eleccions 2011 Eleccions 2015 Entitats i associacions Escardívol Espona Estany Alous FEIL Ficosa IBI illa de vianants LaLlana Ordenances PAM Participació ciutadana PeatgeLesFonts PlacaMiquelMartíPol pla de salut Pla Equipaments Plataforma Serveis Públics Plataformes PlaçaDrGuardiet POUM Pressupostos Remunicipalització ResiduMínim RierolXercavins Sous Subvencions taxes | 0.680722 | curate | {"ca": 0.8789319678127286, "en": 0.02377468910021946, "fr": 0.009144111192392099, "pt": 0.0396244818336991, "ia": 0.0031699585466959277, "it": 0.02255547427456718, "nl": 0.0013411363082175079, "es": 0.013533284564740308, "no": 0.003535722994391612, "pl": 0.00121921482565228, "ru": 0.0026822726164350157, "th": 0.000487685930260912} | https://www.acr.cat/2014/10/ |
cawac_ca_20200528_7_171979 | Anna Caula (Girona 6/4/71) porta tota la vida vinculada al món del bàsquet. Va començar a practicar-lo a l’escola, per completar la seva carrera com a jugadora al GEiEG. Allà, també va iniciar la seva trajectòria com a entrenadora. Després, ha segut a les banquetes de Maristes, Banyoles, Santa Eugènia i Uni Girona; a banda de dirigir la selecció catalana mini —on va coincidir amb Marta Xargay– o diversos programes de formació de la Federació Catalana i convocatòries de la selecció estatal —amb Berta Siñol i Anna Carbó. Fa pocs dies que lidera la tercera versió de l’Uni Girona a lliga femenina 2.
Quin és l’objectiu de l’Uni per aquesta temporada? «Bé, a mi m’agradaria marcar-ne dos: en primer lloc a nivell de club hem de seguir amb el procés de formació que tants bons resultats ens ha donat els últims anys, amb títols de campiones de Catalunya i presències dels nostres equips en les fases finals dels campionats estatals. En segon lloc, crec que a nivell del primer equip l’objectiu passa per tornar-nos a classificar per a la fase d’ascens, entre els vuit millors de la competició.» Però l’objectiu és pujar no? «Sí però és que hi intervenen tantes circumstàncies, quan t’estàs jugant l’ascens que és molt complicat marcar-te pujar de categoria com a objectiu.» Com veu la lliga, abans del salt inicial. «Veig cinc o sis equips que potser estan a un nivell per sobre de la resta. És cert que aquest estiu tothom s’ha reforçat molt i molt bé, però potser el Navarra, el Guadalajara, el Viladecans i el Sant Adrià són es que veig més forts.» I l’Uni, és clar. «Sí, sí.» La temporada passada ja va presenciar la fase d’ascens, a Santiago. No creu que el nivell de bàsquet és més alt que en la fase regular? «Home, allà hi ha els millors equips i t’ho jugues tot en quatre partits i en quatre dies. També és cert que no serveix de res haver fet una gran fase regular si després no acabes pujant, com s’ha vist en alguns equips anys enrere. Igualment, pots haver acabat tercer o quart de grup i fer una bona fase. El fet és que hi ha tants factors que hi intervenen que fan que sigui molt difícil. Potser ajuntar els millors equips en un mateix escenari, i amb el sistema de competició, fa que sigui molt vistós» I el calendari, això de jugar contra els favorits en les sis primeres jornades? «Serà complicat. Sí que és cert que comencem contra els equips que estan cridats a estar allà dalt, però així veurem a quin nivell estem tots. A tots ens agradaria començar bé, i fer una gran primera volta. Però l’any passat l’Estudiantes va començar molt malament i al final va entrar a la fase d’ascens i va pujar. Això no se sap mai.» A grans trets, que li sembla la plantilla que té? «Trobo que està molt compensada, pot ser que sigui una mica curta però tenim un seguit de jugadores molt versàtils que ens poden ajudar molt ocupant diverses posicions. Tothom voldria tenir cada posició coberta amb dues jugadores, però les circumstàncies ens han portat a tenir una plantilla de vuit jugadores. El que espero és que ens respectin les lesions, perquè crec que totes vuit tenen un nivell molt alt, i així també podem donar oportunitats a les joves.» En el lloc de base hi ha la Marta Xargay, i vostè la coneix molt bé. Ha de ser l’any que acabi d’explotar? «Home, tothom parla d’ella i de si aquest any, per ser el seu primer any de sènior ha de donar un pas endavant. Jo el que crec és que no deixa de ser una noia amb 17 anys, però fa dues temporades que juga al primer equip i que sempre que se li han plantejat reptes els ha complert. Aquest any no serà diferent per ella.» L’altra base, la Cristina López, segurament sigui un altre perfil més convencional i amb més experiència «Sí, crec que com deia abans en aquesta plantilla les jugadores es poden complementar molt bé. La Cristina coneix bé la categoria, té experiència i ens pot ajudar molt en moments determinats.» En el perímetre hi ha la Mari Moreno, que a banda de la seva regularitat a la pista potser també destaca per la seva capacitat de lideratge i sacrifici —va jugar la fase d’ascens amb febre. Seguirà sent la capitana aquest any? «Sí, ja he parlat amb ella. La veritat és que la Mari és un exemple com a jugadora, perquè li pots demanar el que sigui i t’ho farà, compleix sempre. Té molt talent i a més les companyes i les rivals li tenen molt de respecte.» I la parella Carbó-Siñol, estan cridades a desenvolupar el rol d’anotadores? «Home el primer de tot és que les conec bé d’haver-les dirigit en el programa d’alt rendiment però sobretot d’enfrontar-m’hi en diversos campionats de Catalunya. L’Anna Carbó és una gran jugadora de bàsquet, que té molt talent i molta facilitat. Pel que fa la Berta és més espontània, et pot revolucionar un partit en qualsevol moment. El que passa que no vull donar l’etiqueta d’anotadora a ningú. Vull que quatre, cinc o sis jugadores anotin 10 o 15 punts per partit, sense que hagin de ser sempre les mateixes.» El joc interior... «Sí tenim l’Astou i la Geisa, partim de dos interiors d’alt nivell i que es poden entendre molt bé dins la pista. L’Elina ha d’ajudar molt a cobrir la rotació, ens anirà molt bé. I després també comptem amb l’Irene Jordana i la Laura Ribas.» Sí però com se sent al disposar de la millor parella de pivots de la lliga. «Home, és un luxe haver pogut incorporar l’Astou Traoré aquest any i haver pogut retenir la Geisa, que tenia ofertes superiors. La veritat és que són un altre cas de jugadores que es poden complementar molt bé i que ens poden permetre ser molt forts.» Em parlava de l’Irene i la Laura. Entraran en les rotacions les joves que s’entrenen amb vostè? «Totes tindran fitxa amb el segon equip, de Primera Catalana, perquè fa un any o dos eren júniors; i si ja és difícil fer el salt al primer equip imagina’t a lliga femenina 2. A mi m’agradaria que poguessin disposar d’oportunitats perquè la filosofia del primer equip de l’Uni és la de donar sortida a les jugadores de les categories inferiors. Després, ja veurem com va tot; però comptem amb la Marta Rosanas, la Carla Marcé, l’Eva Bou i la Gabi Den Braber a banda de les pivots.» I amb tots aquests elements, quin és el concepte de bàsquet d’Anna Caula, com vol que jugui el seu equip «Jo em considero una mica de l’escola “Aíto”, crec que hem de fer un joc ràpid i vistós que faci gaudir a la gent que ens vingui a veure.» Suposo que això passa per la defensa. L’any passat va ser la millor de la lliga. « Evidentment, no es pot córrer s no fas una bona defensa. Tot passa per estar bé al darrera, i després controlar el rebot. Crec que amb l’Astou i la Geisa podrem fer-ho. I després fer unes bones transicions per poder anotar cistelles fàcils, que són el que fan que el joc sigui vistós i que la gent s’ho passi bé.» I la pretemporada, com es presenta «Bé, el cert és que anem una mica endarrerits respecte els altres equips, perquè vam començar el dia 1 i ara farem molta càrrega de treball. L’objectiu és arribar bé per a l’inici de la lliga, però sense renunciar a la lliga catalana; perque és un títol que el club no té i perquè l’any passat ens vam quedar a la final.» | 0.853839 | curate | {"ca": 0.9785419923262754, "es": 0.019184311496376297, "it": 0.002273696177348302} | http://www.unigirona.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=571&Itemid=24 |
macocu_ca_20230731_10_244676 | Galeries d'imatges
Un centenar d'estudiants simularan la setmana que ve la tasca dels diputats, lletrats, periodistes i lingüistes durant la Setmana del Parlament Universitari | 0.633437 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_518365 | Etiqueta copa del ! directe!cat
El digital dels que votaran #SíSí. N. 3815. Diumenge, 22 d'octubre de 2017 01:00 h
Resultats de l'etiqueta copa del
Contundent acció policial contra estelades a Valladolid durant la final de Copa de rugbi
Guifré Jordan @enGuifre – La victòria de la Santboiana a la final de la copa del Rei de rugbi que s’ha celebrat a Valladolid s’ha vist enterbolida per una acció policial contra aficionats de l’equip català que s’havien desplaçat a...
Els Segadors a la final de la Copa del Rei d’Espanya?
Algú veu possible que la Federació Espanyola de Futbol permeti que els himnes català i basc sonin abans de la final de la Copa del Rei, al costat de l’espanyol per acontentar les aficions i evitar la més que possible gran xiulada al himno... | 0.761956 | curate | {"ca": 0.9894319682959049, "de": 0.010568031704095112} | http://www.directe.cat/etiqueta/copa+del |
mc4_ca_20230418_14_781209 | El Maria Canals transforma el concurs ‘Tu hi toques’ en ´Tu hi toques a casa’ per promoure la pràctica amateur del piano | CATACULTURAL
← ‘L’Auditori a casa’ presenta una selecció de concerts gratuïts per a gaudir de la música des del sofà L’Auditori retransmetrà cada vespre un concert a Facebook de les principals sales d’Europa → | 0.645367 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catacultural.com/el-maria-canals-transforma-el-concurs-tu-hi-toques-en-tu-hi-toques-a-casa-per-promoure-la-practica-amateur-del-piano/ |
macocu_ca_20230731_3_462731 | Llavors de cannabis medicinal - Pàgina 2
Alchimiaweb.com presenta la varietat de marihuana feminitzada Melon Vader de TH Seeds amb Massive Creations, un híbrid Sativa Indica que uneix dues soques llegendàries d'enorme qualitat amb una planta clàssica extremadament resin [...] | 0.708786 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_436376 | La Selva del Camp crea un reglament de participació | Diari de Tarragona
El document, que vol implicar més els veïns en la presa de decisions municipals, ha entrat en l'última fase de redacció
5 de Diciembre de 2019 - 14:18 hs
La nova àrea de Participació de l'Ajuntament de la Selva del Camp enllesteix la darrera fase del nou reglament de participació ciutadana del municipi, una eina amb la qual es vol establir una relació més directe i àgil entre la ciutadania i el consistori tant en les qüestions del dia a dia com en la presa decisions importants d'interès municipal.
Després d'elaborar unes primeres bases i de redactar un esborrany de proposta durant els mesos d'estiu, les línies generals del reglament es van sotmetre a debat amb diverses trobades amb les entitats municipals.
A partir d'aquest punt també es va obrir la presentació d'idees als grups polítics del consistori, així com a les veïnes i veïns en general, de manera que fins al passat 30 de novembre va estar obert un procés participatiu per tal de recollir opinions o peticions a afegir en el text final.
El conjunt que propostes se sotmetrà ara a una valoració final amb els diversos grups polítics municipals amb l'objectiu que pugui ser aprovada en la pròxima sessió plenària amb el màxim consens possible. | 0.865662 | curate | {"ca": 0.9741784037558685, "es": 0.025821596244131457} | https://www.diaridetarragona.com/reus/La-Selva-del-Camp-crea-un-reglament-de-participacio-20191205-0036.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_327913 | Els contagis han marcat dos rècords l’última setmana i la mitjana d’infeccions diàries s’ha enfilat per damunt dels 1.600 casos, un registre que dobla el pic màxim de positius de la primera onada (el 27 de març, quan se’n van notificar 750). La mateixa consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, va reconèixer divendres que la taxa de reproducció del virus era d’1,07, és a dir, que cada infectat contagia més d’una persona i, per tant, l’epidèmia continua creixent.A més, la positivitat, el percentatge de casos que es detecten entre totes les proves que es fan, és de 16,7 per cada 100 PCR o test d’antígens. Això són tres punts per damunt de la mitjana espanyola. De fet, som la sisena comunitat amb major taxa de positivitat, només per darrere d’Aragó, Castella i Lleó, Andalusia, Castella-la Manxa i Múrcia.No hi ha un patró clar que explique perquè la malaltia està més forta en unes comarques que en altres, però sí una tendència general a l’empitjorament. El 89% de la població del País Valencià viu ara en zones amb risc extrem o alt per coronavirus, quan fa dues setmanes era el 40 %.https://apuntmedia.es/va/noticies/covid-19/el-confinament-nocturn-no-frena-el-coronavirus
"No hi ha un patró clar que explique per què la malaltia està més forta en unes comarques que en d'altres"Donar positiu en una prova PCR no vol dir estar malalt del xinovirus.El problema són els morts, si n'hi ha, el mal funcionament del sistema de salut pel pànic que s'ha muntat i l'aturada o solsida general de gran part de l'economia (i això sí que provocarà morts).
No vol dir estar malalt però sí que vol dir que el pots transmetre, que és l'important.
Transmetre a persones que tampoc no tenen perquè emmalaltir.
O sí, o no i sí propagar la malaltia i així contribuir a empitjorar la situació del col·lapse sanitari que és el que es vol evitar. | 0.899081 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_678520 | Entrevista a Mariona Ezenarro, cap de llista d'AralarAvui · 9/3/2009Aralar és la revelació dels comicis bascos. El partit abertzale ha passat dels 28.180 vots i un escó del 2005 als 62.214 suports i quatre parlamentaris aconseguits l'1 de març. "Hem sabut fer arribar el nostre programa electoral i no hem entrat en desqualificacions, i això la gent ho agraeix", apunta la cara visible de la formació, Mariona Ezenarro (Getaria, 1971). La guipuscoana fa cara de circumstàncies quan li recorden que només hi havia una candidata a lehendakari, ella, però se li il·lumina el rostre quan constata que molts joves han votat Aralar. I és que Ezenarro està convençuda -i encomana aquesta convicció- que la pau i la independència arribaran gràcies a una majoria abertzale deslligada de la violència.Quarta força política a Vitòria. No m'enganyi. S'ho esperaven.Sabíem que seríem la força emergent perquè notàvem el suport al carrer. Som un projecte nou i a mesura que la gent ens coneix s'hi apunta. A més, Aralar neix de la ruptura del procés de pau del 1999, i ara, després d'una altra treva frustrada, molta gent de l'esquerra abertzale s'ha desencantat d'una Batasuna que continua sense apostar per la política.Els nous vots vénen de Batasuna?Batasuna i Aralar compartim espai sociològic, però cada vegada som més els que volem organitzar l'esquerra abertzale d'una altra manera: apostant exclusivament per la política i fent política cada dia. S'han de tractar les qüestions nacionals, però també cal donar resposta als problemes diaris. La gent que ha votat Aralar ha valorat la nostra tasca diària, i no ho ha fet només perquè no podia votar una altra candidatura. De fet, si tenim en compte tot Euskal Herria -també Euskadi Nord i Navarra-, és majoritària la nostra esquerra abertzale. Batasuna ha perdut amb Aralar la batalla ideològica i del suport social.Els traïdors teníeu raó?Se m'acosta molta gent que em diu que encara no em pot votar, perquè l'esquerra abertzale en l'entorn d'ETA es viu com una opció de vida, però que comparteix el missatge d'Aralar. Generem admiració en molts dels que ens consideraven traïdors per condemnar la violència. I això és una revolució. La gent de Batasuna s'està adonant que la violència no és la solució; ho admet en privat, però cal que ho digui en públic. Amb els resultats de diumenge, Aralar obre una gran porta a l'esperança: és possible trencar l'espiral de violència, i trencar-la nosaltres mateixos. El món de Batasuna ha d'inculcar als joves que la violència només porta patiment.ETA és un llast per als abertzales?La violència impedeix la unitat d'acció abertzale. Quan tinguem una majoria democràtica abertzale que lluita per vies exclusivament polítiques, podrem reclamar amb garanties el dret a decidir i anar més enllà.És agosarat parlar de dret a decidir veient el nou Parlament...En un país majoritàriament abertzale tindrem un govern fruit d'un front exclusivament espanyolista. Això tensarà molt la vida a Euskadi. La suspensió de candidatures ha distorsionat la composició del Parlament. Es parla de no fer frontisme, però és que aquesta és la realitat basca. És obscè que López, després de carregar contra els frontismes durant tota la campanya, ara sigui lehendakari gràcies als vots del front espanyol.És viable governar amb només 25 escons?No. El PSE podrà superar la investidura, però després què farà? Anirà quatre anys de bracet del PP? Perquè no deu pensar que, després de cometre el pitjor frau polític que s'ha viscut mai a Euskadi, els altres partits li donarem suport en projectes concrets? Tornen a fer el mateix que a Navarra. Això és el PSOE: un frau.Per tant, Aralar a l'oposició?Si López és president gràcies al PP, Aralar farà oposició, una oposició rotunda. Si finalment hi ha un front espanyol, caldrà fer un front abertzale amb el PNB. Així de clar! Caldrà defensar-se, no donar treva a l'entesa PSE-PP.
i finalment hi ha un front espanyol, caldrà fer un front abertzale amb el PNB. Així de clar! Caldrà defensar-se, no donar treva a l'entesa PSE-PP. Ho vaig llegir ahir a l'edició en paper, i vaig pensar que això sí que és un partit independentista com cal, collons! Un 10 per Aralar i per a Ezenarro!
No, el que cal és un front d'askerras per aïllar "la dreta encaixista" i que ens governin els "grans catalanistes" com en Zaragoza, en Ferran, l'Iceta, etc. Al País Basc crec que Aralar s'equivoca: penso que hauria d'apostar per un front d'askerras amb el PSOE i amb UPyD. M'han dit que són "grans basquistes". | 0.777125 | curate | {"ca": 0.9894571556751907, "ms": 0.0029161058770749214, "it": 0.00762673844773441} | |
mc4_ca_20230418_12_251421 | Una nació del passat o un estat pel futur? | Som esplai
Malauradament la majoria d’estat actuals estan construïts a imatge i semblança dels estats sorgits als segles XVII, XVIII i XIX, amb uns clixés identificatius que han quedat obsolets. Si allò que defineix clàssicament un estat és una nació, una frontera i un poder (ja sigui en forma de república o de monarquia) ens hauríem de preguntar quins d’aquests elements segueixen tenint vigència.
Potser la més qüestionada de les tres sigui precisament la tercera, especialment ens els darrers temps. El poder està difús entre organismes i ens supraestatals que cada dia influeixen més en la nostra vida quotidiana. Ara mateix és més important allò que decideix el Banc Central Europeu o la Reserva Federal Americana que el que poden votar els diputats i diputades de qualsevol parlament dels estats membres de la Unió Europea. I almenys aquests organismes estatals són públics i han de respondre, encara que sigui de forma indirecta i parcial, de les seves polítiques. Però moltes de les decisions més importants preses des de l’inici de la crisi s’han gestat als òrgans de direcció d’empreses de qualificació o de gran lobbis financers que només han de passar comptes davant d’uns accionistes a qui nomes importa el balanç anual de beneficis.
Però si el poder dels estats s’ha anat aprimant, en part per culpa de la negligència del seus governants, més qüestionable és el sentit actual de les fronteres. En molts casos no són res més que un barrera que separa rics de pobres. Mentre que les persones amb més capacitat financera poden moure’s amb gran llibertat, i sobretot poden moure els seus diners amb total impunitat, les persones amb menys recursos veuen com aquestes muralles del passat els impedeixen accedir a uns drets i oportunitats que no tenen en altres zones del planeta. En tot cas, l’avenç de les noves tecnologies i l’abaratiment del transport fa que cada dia tingui menys sentit conservar aquestes estructures pròpies d’altres èpoques.
I la nació? Molts, per no dir la majoria, dels estats actuals basen la seva raó de ser en la nació (de vegades una, i en alguns pocs casos més d’una). Però precisament perquè els humans ens movem més dels que ho havíem fet mai ens hem de preguntar si té gaire sentit que els estats segueixen ocupant-se de la preservació des trets identificatius nacionals. No tothom que se sent francès, per posar un exemple, viu a França. Ni tothom que viu a França se sent francès. Té sentit, doncs que l’estat francès s’ocupi dels trets nacionals francesos? Personalment crec que cada cop té menys sentit lligar una nació a un territori concret, ja que ni tots els membres d’aquella nació viuen en aquell territori, ni tothom d’aquell territori se sent membre d’aquella nació. Així doncs la gestió territorial i la gestió nacional (que pot seguir sent necessària) ni tenen cap raó per seguir estant lligades en mans d’un mateix organisme.
Arribats a aquest punt, els catalans i catalanes ens hem de preguntar si ara, que estem iniciant un procés constituent, volem senzillament imitar els estats-nació del passat o volem crear una estructura estatal moderna eficaç, útil i pensada en les necessitats dels propers anys. O ens limitem a canviar les banderes d’exèrcits i altres cossos estatals obsolets, o ens plantegem com ha de ser el futur dels països que volen viure en pau. En resum, o ens conformem en ser esclaus d’un passat i ens limitem a tenir un paper d’espectadors davant d’un destí ja escrit, o assumim que som els amos del futur i agafem les regnes del nostre propi destí. I, si fem cas a Woody Allen, no hauríem de mirar cap al passat sinó cap al futur del nostre país, ja que és el lloc on viurem la resta de les nostres vides.
Catalunya internacionalisme transformació social | 0.863683 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.somesplai.cat/index.php/una-nacio-del-passat-o-un-estat-pel-futur/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_113842 | El Gremi i l’Escola Andreu Llargués fan front a la manca de personal qualificat al sector donant una nova empenta a la formació de base i reorientant-la per tal de qualificar també a treballadors en actiu, a més d’apostar per atreure nous talents La formació de base és la primera pedra en l’edifici de la […]
L’Escola arrenca amb força
L’Escola de Flequers Andreu Llargués inicia el curs escolar amb quasi 20 cursos, master classes i monogràfics al setembre i octubre El conjunt de cursos, monogràfics i master classes que hi ha programades pels mesos de setembre i octubre a l’Escola de Flequers Andreu Llargués no et poden deixar indiferent. A continuació us deixem el […]
A punt de començar a l’Escola Andreu Llargués una renovada edició del Curs d’Iniciació a la Fleca
El proper 17 de gener comença a l’Escola de Flequers Andreu Llargués un nou curs d’iniciació a la fleca, adreçat a aquelles persones que vulguin aprendre un ofici tan apassionant i amb tan bona sortida professional com és el de la fleca. El curs es perllongarà fins al 17 de febrer, amb un total de 120 […] | 0.86133 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.newspa.cat/tag/curs-diniciacio-a-la-fleca/ |
macocu_ca_20230731_8_526773 | Aquest article ha tingut 107 consultes(25 descàrregues) | 0.518338 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_219500 | segons El Mundo, no he trobat més informacions a cap mitjà, Fidel Castro està greu i ha delegat els seus càrrecs a Raul. http://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/01/internacional/1154395582.html
Bé, és un ser humà, i sembla que no li queda gaire temps. Per fi tornarà la democràcia al poble de Cuba, que ben merescuda la tenen.
Els Estats Units utilitzaran la teva 'democràcia' per expoliar Cuba
Democràcia és que si algú vol abandonar el país no s'hi jugui la pell per fer-ho.
en serio?!??!?! que fort tiu!
Queda prou bé quan no tens resposta.
o bé passo de respondre bajanades, no creus?! Tu en canvi, veig que sí que respons a bajanades!
aleshores reconeixes que només dieu bajanades? | 0.663907 | curate | {"ca": 0.8543833580980683, "es": 0.12332838038632987, "fr": 0.022288261515601784} | |
mc4_ca_20230418_8_754335 | 4 MUNICIPIS PER A 1 ESTACIÓ NÀUTICA | Ràdio Sant FeliuRàdio Sant Feliu
4 MUNICIPIS PER A 1 ESTACIÓ NÀUTICA
Els representants dels quatre municipis integrants de l’Estació Nàutica Costa Brava (Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro i Llagostera) van celebrar dilluns la primera trobada institucional a Sant Feliu de Guíxols, just després d’aconseguir aquesta marca turística fa pocs dies a Madrid.
A la trobada hi havia representants polítics -alcaldes i regidors- i també del món empresarial. Aquesta primera ocasió va servir per comentar aspectes de la recent concedida marca, valorar la posada en funcionament, així com establir nous calendaris de treball conjunt. “Més enllà de la formalitat del protocol, ara toca treballar de valent, i l’empresariat hi té un paper clau”, va dir Joan Alfons Albó, alcalde amfitrió, el qual va recordar també que “veure la suma del potencial turístic i promocional dels quatre municipis ens fa pensar a tots que l’aposta és ferma i amb credibilitat estratègica”.
Juanjo García, regidor de Turisme: “Disposem ara d’un instrument promocional molt important per tornar a posar en valor una oferta turística singular que ens diferencia d’altres destins. Aportem l’experiència del mar i les empreses nàutiques, però també hi ha la gastronomia, els bars, els restaurants, els hotels, el lleure, les excursions. La feina d’ordenar i fer atractiva a nivell de màrqueting tota aquesta oferta ha de ser el nostre objectiu compartit entre els municipis i els empresaris”.
La resta de representants també es van mostrar motivats i disposats a compartir la marca amb la seguretat que entre tots sumen i es complementen per promocionar un territori amb un potencial turístic excepcional.
L’Estació Nàutica combina una interessant oferta de producte nàutic i complementari entre la ciutat guixolenca i les tres restants (restaurants, hotels, empreses de lleure, camp de golf, hípica, etc.) En el moment de l’aprovació de la candidatura de Sant Feliu de Guíxols a l’Assemblea General d’Estacions Nàutiques Espanyoles, la proposta comptava amb més de 60 empreses dels quatre municipis i el suport dels ajuntaments del territori, així com la Cambra de Comerç.
També hi varen assistir l’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Llensa, l’alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, la regidora de Promoció Econòmica de Tossa, M.Àngels Pujals, el regidor de Turisme de Santa Cristina, Sebastián Mateo i el president de l’Associació Professionals d’Empresaris i Hotelers de Tossa, Francesc Zuchitello. Més imatges:
Publicat a 03 Feb 2014 | 0.891346 | curate | {"ca": 0.9915156189741612, "en": 0.008484381025838797} | https://www.rsf.cat/4-municipis-per-a-1-estacio-nautica/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_106702 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
PAEZ AMICH, MARC
MARTINENC, F.C.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.18040816326530612, "ca": 0.6138775510204082, "en": 0.10204081632653061, "pl": 0.013061224489795919, "nl": 0.022857142857142857, "pt": 0.026938775510204082, "fr": 0.022857142857142857, "id": 0.004897959183673469, "de": 0.013061224489795919} | : /jugador/1920/benjami-7-primera-divisio/benjami-7-primera-divisio/grup-2/35899950/27132711 |
oscar-2301_ca_20230418_2_24203 | Santa Maria de Vallvidrera-estació Baixador de Vallvidrera-Vil·la Joana-camí de la Budellera-Font de la Budellera-camí de Sant Cugat-Coll de la Vinassa-Tibidabo-Coll de la Vinassa-Carretera de l’Arrabassada-Can Ribes-Viaducte de Can Ribes (mitja volta)-Font de l’Arrabassada-Font d’en Ribes-Can Ribes-Carretera de l’Arrabassada-Coll del Gravat-Vil·la Joana-estació Baixador de Vallvidrera-Santa Maria de Vallvidrera.
MAPA DE LA RUTA
COMENTARI
La sortida té tres punts d’interès especial, la font de la Budellera, el Tibidabo i les fonts de la zona de Can Ribes. La caminada comença i acaba a Santa Maria de Vallvidrera. La primera etapa del recorregut passa per Vil·la Joana i va a buscar el camí de la Budellera per arribar a la font, sota la imponent Torre de Collserola. La segona etapa puja pel camí de Sant Cugat fins al Coll de la Vinassa i s’enfila al Tibidabo, lloc de parada obligada per diversos motius. La tercera etapa davalla cap al Coll de la Vinassa i va a trobar la carretera de l’Arrabassada, girem a mà esquerra i pocs metres enllà arribem a l’Àrea de Can Ribes, anirem fins el viaducte i visitarem les boniques fonts de l’Arrabassada i d’en Ribes, ben a prop de l’antic Casino de l’Arrabassada, del qual només en queden algunes restes. El retorn al punt de partença el farem pel Coll del Gravat i la pista que baixa a Vil·la Joana, per acabar passant per l’estació del Baixador de Vallvidrera i arribant a l’aparcament de l’àrea de lleure des d’on hem sortit.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Tram 1
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m) –
FONT DE LA BUDELLERA (359 m)
Pel Revolt de les Monges i Ca n’Estisores
Sortim de l’aparcament de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (257 m) i ens dirigim cap a la zona del restaurant i al final de l’esplanada neix el camí que va paral·lel a la carretera per sota i el seguim fins arribar (accés final per unes escales) al Revolt de les Monges (un monòlit commemora l’assassinat d’unes monges durant la guerra civil espanyola) (286 m, 10 min).
Camí cap al Revolt de les Monges
Travessem la carretera i per la dreta veurem un corriol esglaonat direcció Font de la Budellera. En l’ascensió per aquest camí passarem pel costat de ca n’Estisores i finalment arribarem a la Font de la Budellera, amb les seves terrasses unides per escales i amb la Torre de Collserola al front (359 m, 25 min).
Font de la Budellera
Tram 2
FONT DE LA BUDELLERA (359 m) –
TIBIDABO (esplanada) (500 m)
Pel Camí de Sant Cugat i Coll de la Vinassa
Des de la font continuarem pel camí que surt per l’esquerra amunt cap al barri de la Budellera, on agafem la pista de l’esquerra (la que puja cap al Tibidabo) (394 m) i la seguirem fins enllaçar amb la carretera que arriba al Tibidabo. Pocs metres després, però, abandonarem la carretera per entrar al Camí de Sant Cugat (445 m), que seguirem fins al Coll de la Vinassa (pel camí passarem per un grup de vivendes i ja al final per Can Tano) (462 m, 1 hora).
Coll de la Vinassa
Des del coll anirem a fer una visita al Tibidabo, que ens queda a prop. Pujarem pel corriol que s’enfila per la nostra dreta pel mig del bosc i enllaça amb la carretera del Tibidabo, a prop de l’Hotel Florida. Llavors girem a la dreta i en pocs minuts serem a l’esplanada principal del Tibidabo (500 m, 1h 15 min), amb el temple i el parc d’atraccions, elements més característics de l’indret, a part de les vistes que s’hi poden contemplar des d’aquí.
Vista lateral del temple del Tibidabo
El Tibidabo
Panoràmica de Barcelona, des del mirador del Tibidabo
Tram 3
TIBIDABO (esplanada) (500 m) –
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m)
Pel Coll de la Vinassa i Can Ribes
En acabar la visita tornem enrere fins al coll de la Vinassa (462 m, 1h 25 min).
Després hem d’agafar el camí que surt per la dreta, pel costat dels bancs, i de seguida seguirem el camí de l’esquerra (direcció Carretera de l’Arrabassada-Can Ribes) i en poca estona serem a la carretera (414 m, 1h 35 min), farem uns metres pel voral cap a l’esquerra i ja veurem, a l’altra banda de la calçada, l’esplanada de l’Àrea de Can Ribes (412 m).
Des d’aquí agafem el camí que ens assenyala Font d’en Ribes-Font de l’Arrabassada-Vall de Sant Medir i poc després passarem per Can Ribes i arribarem al Viaducte que Can Ribes (400 m, 1h 45 min), que podem traspassar per sobre seguint el mateix camí.
Viaducte de Can Ribes
Tram 4
CIRCULAR PER LES FONTS DE CAN RIBES
Visita a les fonts de l’Arrabassada i d’en Ribes
Però el nostre objectiu en venir fins aquí és veure les fonts de la zona. Per això farem una circular per aquesta zona que ens permetrà de visitar les fonts de l’Arrabassada i la d’en Ribes, properes a l’antic Casino de l’Arrabassada, que van ser lloc d’esbarjo per als clients de l’establiment. En menys de mitja hora farem la volta que surt i acaba al Viaducte de Can Ribes.
Prenem el camí que ens indica el nom de les fonts (d’en Ribes i de la Rabassada) i el seguirem fins arribar a un revolt pronunciat. En aquest punt es bifurca la direcció de les fonts i podem visitar les dues fent una circular en un sentit o en un altre.
Nosaltres baixarem per unes escales que hi ha a l’esquerra del revolt i que ens porten directament a la Font de l’Arrabassada (340 m, 1h 52 m), en realitat tres fonts en un espai acondicionat com a zona de pícnic. Des d’aquí hi ha un corriol per anar a les ruïnes de l’antic Casino de l’Arrabassada, d’accés prohibit sense autorització.
Font de l’Arrabassada
Font de l’Arrabassada
Un cop hem vist les fonts continuem pel camí que surt enfront, pel costat de les escales, i en poca estona serem a la Font d’en Ribes, l’altra de les fonts dels voltants del casino (345 m, 1h 55 m).
Arribada a la font d’en Ribes
Font d’en Ribes
Completarem la volta de les fonts seguint el camí i arribarem després d’un bon tros al revolt des d’on ens hem desviat per baixar a la primera font, i seguim amunt a l’esquerra per tornar al Viaducte de Can Ribes (400 m, 2h 10 min).
Tram 5
VIADUCTE DE CAN RIBES (400 m) –
SANTA MARIA DE VALLVIDRERA (257 m)
Pel Coll del Gravat i Vil·la Joana
Girem a la dreta cap a Can Ribes i la carretera de l’Arrabassada, i anem a buscar la cruïlla del camí pel qual hem arribat abans (414 m, 2h 20 min). Ara seguirem aquest camí sempre amunt, passant per Can Torres i enllaçant amb el camí del Turó del Puig, per on tombarem a la dreta per arribar finalment al Coll del Gravat (405 m, 2h 35 min).
Des d’aquí nou gir cap a l’esquerra (direcció Can Gravat-Centre d’Informació Parc de Collserola) per descendir fins a Vil·la Joana. Poc abans haurem passat pel Centre d’Informació del Parc (a mà esquerra).
Camí del Coll del Gravat a Vil·la Joana
Entrada de Vil·la Joana
Un cop som davant de Vil·la Joana (281 m, 2h 55 min) prenem el camí esglaonat de l’esquerra que baixa fins a l’estació del Baixador de Vallvidrera (236 m). Llavors anem a buscar la carretera cap a l’esquerra, arribem a la plaça Mina Grott i agafem el Camí de la Llenega que passa pel costat de l’església de Santa Maria de Vallvidrera i arriba a l’aparcament de l’àrea de lleure (257 m, 3h 05 min), completant aquesta circular pel Tibidabo i les fonts de Can Ribes.
La parròquia de de Santa Maria de Vallvidrera; a sobre Vil·la Joana
DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts
Tram Desnivell Temps
Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure)-Revolt de les Monges + 29 10
Revolt de les Monges-Font de la Budellera, per Ca n’Estisora + 73 15
Font de la Budellera-Coll de la Vinassa, pel Camí de Sant Cugat + 103 35
Coll de la Vinassa-Tibidabo (esplanada) + 38 15
Tibidabo (esplanada)-Coll de la Vinassa – 38 10
Coll de la Vinassa- enllaç Carretera de l’Arrabassada – 48 10
Carretera de l’Arrabassada-Viaducte de Can Ribes – 14 10
Viaducte de Can Ribes-Font de l’Arrabassada – 60 7
Font de l’Arrabassada-Font d’en Ribes + 5 3
Font d’en Ribes-Viaducte de Can Ribes + 55 15
Viaducte de Can Ribes-enllaç camí Coll del Gravat (Carretera de l’Arrabassada) + 14 10
Carretera de l’Arrabassada-Coll del Gravat – 9 15
Coll del Gravat-Vil·la Joana – 124 20
Vil·la Joana-Santa Maria de Vallvidrera (àrea de lleure) – 24 10
Totals acumulats + 317
– 317 3h 05′
can ribescoll del gravatfont d'en ribesfont de l'arrabassadafont de la budelleratibidaboviaducte can ribes
Cap al Vallès
D’Horta a Sant Cugat per la Serra de Sant Medir
03/08/2019 Julià Buxadera Deixa un comentari
Mundet-Castell Fortí-Turó de Valldaura-Turó de la Magarola-Serra de Sant Medir-Turó de la Torrefera-Torre Cendrera-Sant Cugat
DADES TÈCNIQUES
Caminada núm. 30
Data: dimecres, 14 de novembre de 2018
Inici: metro Mundet (L3)
Final: estació Sant Cugat del Vallès (FGC)
Sector: vessant del Vallès (Torrefera-Sant Cugat)
Distància: 13,4 kms
Temps: 3 h 25 min
Desnivell: + 347 m / – 357 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)
ITINERARI
Metro Mundet-Parc del Laberint d’Horta-Castell Fortí-Turó de Valldaura-Pas del Rei-Turó de la Magarola-Serra de Sant Medir-Font de la Rata-Coll de la Torrefera-Turó de la Torrefera-Torre Cendrera-Pi d’en Xandri-Sant Cugat del Vallès (estació FGC).
MAPA DE LA RUTA
COMENTARI
Travessa cap al Vallès, aquest cop des de la zona de Mundet cap a Sant Cugat. La caminada comença pujant pel Castell Fortí fins al Turó de Valldaura, per continuar pel Pas del Rei fins al Turó de la Magarola, gran mirador sobre Barcelona per una banda i sobre el Vallès per l’altra banda. Acabada aquesta primera part de la travessa, anirem a buscar el camí que ressegueix la Serra de Sant Medir i que ens portarà al Coll de la Torrefera (camí de Can Borrell). Un cop al coll, pugem fins al Turó de la Torrefera i continuem direcció Torre Cendrera, des d’on agafarem el camí que va a parar a la pista de Sant Medir, molt a prop del Pi d’en Xandri, per acabar arribant a Sant Cugat.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Tram 1
METRO MUNDET (140 m) –
TURÓ DE VALLDAURA (421 m)
Pel Castell Fortí
Sortim de l’estació de metro de Mundet pel costat muntanya (140 m) i ens dirigim cap al Velòdrom d’Horta i el Parc del Laberint, que passem per un cantó per anar a buscar el carrer Germans Desvalls 162 m). Girem amunt a l’esquerra, més endavant passem per Can Llupià i poc després hem de tombar a l’esquerra direcció Castell Fortí-Turó de Valldaura-Tibidabo (199 m). A pocs metres hi ha una drecera al Castell Fortí per un corriol (no indicat) amb forta pujada. Si volem fer una ascensió més moderada continuem pel camí més fressat i més amunt trobarem a mà dreta el corriol (tampoc no indicat) que ve directament de les ruïnes del Castell Fortí (263 m, 30 min).
Castell Fortí
Castell Fortí
Reculem a buscar el camí que estàvem fent i continuem amunt per la dreta i el seguim fins que arribarem a una cruïlla de camins. Per l’esquerra baixaríem a les Llars Mundet, nosaltres tirem per la dreta i a pocs metres enllaçarem amb la pista del Passeig de les Aigües, a sota del Turó del Trac (357 m, 50 min) i tenint a la vista el Turó de Valldaura, el nostre següent objectiu.
Enllaç al Passeig de les Aigües; al fons la torre del Turó de Valldaura
Girem doncs a l’esquerra i poc després arribarem al trencall a la dreta cap al Turó de Valldaura per un camí pavimentat (372 m). Un cop hem assolit el cim veurem un conjunt d’antenes i una torre de vigilància, com en d’altres cims de Collserola (421 m, 1h 05 min).
Turó de Valldaura
Tram 2
TURÓ DE VALLDAURA (421 m) –
CAMÍ SERRA DE SANT MEDIR (430 m)
Pel Turó de la Magarola
Llavors anem a buscar el corriol que surt enfront, encarats al Tibidabo, i en deu minuts, passant pel Pas del Rei (405 m) arribarem al Turó de la Magarola (o del Maltall de Magarola) (430 m, 1h 15 min).
Turó del Maltall de Magarola
La Magarola és un espai d’observació de les aus de l’entorn, a part d’un magnífic mirador sobre Barcelona, el Vallès i els voltants de Collserola, amb el Tibidabo com a punt referent., encara que aquell dia el temps ennuvolat va fer que invisible bona part del paisatge.
Continuem la nostra ruta reculant pel mateix corriol d’arribada, però a l’arribar al primer trencall, hem de girar a l’esquerra per un corriol avall fins enllaçar amb una pista forestal, que seguirem un tros a l’esquerra. Poc després hem d’abandonar la pista per prendre el camí de la dreta que ens indica la direcció Sant Medir (339 m, 1h 25 min).
Tram 3
CAMÍ SERRA DE SANT MEDIR (430 m) –
COLL DE LA TORREFERA (170 m)
Per la Serra de Sant Medir i Font de la Rata
Aquest camí de carena, més aviat planer, travessa la Serra de Sant Medir i ens porta després d’una bona estona al Coll de la Torrefera.
Camí de carena de la Serra de Sant Medir
Poc abans d’arribar-hi, però, quan enllacem amb una cruïlla de camins hem de dirigir-nos, per la dreta, a veure la bonica Font de la Rata (165 m, 2 hores).
Font de la Rata
Font de la Rata
Fem mitja volta, tornem al camí que havíem près i el seguim fins arribar al Coll de la Torrefera, important cruïlla de camins (170 m, 2h 10 min). Per aquest punt creua la pista forestal que va a Can Borrell (masia-restaurant).
Tram 4
COLL DE LA TORREFERA (170 m) –
TORRE CENDRERA (136 m)
Pel Turó de la Torrrefera
Nosaltres creuem la pista i ens enfilem recte amunt en direcció Torre Cendrera-Sant Cugat.
Coll de la Torrefera
Després d’una curta ascensió serem al Turó de la Torrefera (202 m, 2h 20 min).
Turó de la Torrefera
Per continuar l’itinerari hem d’agafar el camí cap a Riera de Sant Medir-Torre Cendrera.-Sant Cugat i seguir la pista força ample fins a trobar un trencall a la dreta (146 m) que ens porta directament a la Torre Cendrera (136 m, 2h 45 min).
Pista forestal anant cap a Torre Cendrera
Torre Cendrera
Tram 5
TORRE CENDRERA (136 m) –
SANT CUGAT DEL VALLÈS (130 m)
Passant pel Pi d’en Xandri
Des d’aquí agafem el camí direcció Can Calders-Sant Cugat, però en ser a la pista, passat unes ruïnes, tenim l’opció d’anar cap a Can Calders i entrar a Sant Cugat, o fer una volta més per passar pel Pi d’en Xandri. Això últim és el que proposem. Per tant, prenem la pista a l’esquerra i anem a trobar-nos amb el trencall que hem agafat abans per arribar a Torre Cendrera (146 m) i seguim desfent el camí ja fet fins que serem a un trencall, per la dreta, que ens indica Pi d’en Xandri-Sant Cugat. Més endavant, en un clar del bosc ja tenim a la vista Sant Cugat; poc després empalmarem amb la pista de Can Borrell-Sant Medir (117 m, 2h 55 min).
Vista de Sant Cugat del Vallès
Tombem a la dreta i de seguida passem pel Pi d’en Xandri, apuntalat amb unes estaques (112 m, 3 hores). Cinc minuts després entrarem a Sant Cugat per la plaça Rotary International (110 m, 3h 05 min).
Pi d’en Xandri
Resta fer la travessa urbana fins a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Des de la rotonda seguim a l’esquerra per l’avinguda del Pla del Vinyet i seguidament per la Rambla de Ribatallada fins arribar al carrer Àngel Guimerà. Llavors girem a la dreta i tot recte arribarem a la plaça Lluís Millet, on hi ha l’estació de tren (130 m, 3h 25 min), i donarem per acabada la llarga travessa que ens ha portat des de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.
DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts
Tram Desnivell Temps
Metro Mundet-Castell Fortí + 123 30
Castell Fortí-enllaç Passeig de les Aigües + 94 20
Passeig de les Aigües-Turó de Valldaura + 64 15
Turó de Valldaura-Turó de la Magarola + 9 10
Turó de la Magarola-inici camí Serra de Sant Medir – 91 10
Camí Serra de Sant Medir-Font de la Rata – 174 35
Font de la Rata-Coll de Torrefera + 5 10
Coll de la Torrefera-Turó de la Torrefera + 32 10
Turó de la Torrefera-Torre Cendrera – 66 25
Torre Cendrera-enllaç Camí Can Borrell – 19 10
Camí Can Borrell-Pi d’en Xandri – 5 5
Pi d’en Xandri-entrada Sant Cugat (Pl.Rotary) – 2 5
Travessa urbana per Sant Cugat fins estació FGC + 20 20
Totals acumulats + 347
– 357 3h 25′
castell fortícoll de la torreferafont de la ratapas del reipi d'en xandriserra de sant medirtorre cendreraturó de la magarolaturó de la torreferaturó de valldaura
Cap al Llobregat
De Vallvidrera a Sant Feliu per la Penya del Moro (2)
03/08/2019 Julià Buxadera Deixa un comentari
Baixador de Vallvidrera-Sant Feliu de Llobregat, per Santa Creu d’Olorda, Penya del Moro i Sant Just Desvern
DADES TÈCNIQUES
Caminada núm. 29
Data: dimarts, 23 d’octubre de 2018
Inici: estació Baixador de Vallvidrera (FGC)
Final: estació Sant Feliu de Llobregat (Renfe)
Sector: vessant del Llobregat (Penya del Moro-Sant Feliu)
Distància: 16,9 kms
Temps: 4 h 05 min
Desnivell: + 336 m / – 540 m
Dificultat: moderada
Tipologia: travessa lineal (només anada)
ITINERARI
Baixador de Vallvidrera-Pantà de Vallvidrera-Turó de Can Pasqual-Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda- Torre del Bisbe-Fornot de les Torres-camí Font del Broll-Penya del Moro-Coll d’en Solanes-Sant Just Desvern-Sant Feliu de Llobregat.
MAPA DE LA RUTA
COMENTARI
Travessa des de Santa Maria de Vallvidrera fins a Sant Feliu de Llobregat, pujant per la carena de Can Pasqual per dirigir-nos després cap a Santa Creu d’Olorda i des d’aquí camí cap a la Torre del Bisbe i ascensió a la Penya del Moro, amb restes d’un poblat ibèric i mirador excepcional sobre el Baix Llobregat i el sector meridional de Collserola. Des d’aquí baixada cap al Coll d’en Solanes i Sant Just Desvern i darrer tram per carretera fins a Sant Feliu.
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Tram 1
BAIXADOR DE VALLVIDRERA (236 m) –
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m)
Pel Pantà de Vallvidrera i drecera Mas Sauró
Abandonem l’estació de Baixador de Vallvidrera (236 m), travessem la carretera i ens dirigim cap a la plaça Mina Grott per agafar el camí del Pantà de Vallvidrera, on hi serem aviat (260 m, 7 min).
Travessem la presa i girem a l’esquerra pel camí que voreja el pantà fins a la cua; llavors cal tombar per la dreta per un camí-corriol que va guanyant alçada fins arribar a un carrer de la barriada del Mas Sauró. Girem a l’esquerra amunt i a pocs metres hem de pujar per una escala a la dreta que ens porta a un altre carrer de la barriada. De nou tombem, ara a l’esquerra, fins arribar al final de les vivendes (340 m, 25 min).
Aquí hem de continuar pel mig del bosc, a través d’un corriol que es va enfilant (compte si el terra és humit perquè hi ha alguns trams de roca i cal vigilar possibles relliscades) fins enllaçar amb el camí que ve del Turó de Can Llevallol, tombem a la dreta amunt i anem seguint el camí fins arribar a l’enllaç amb el camí de Can Pasqual (a la dreta aniriem cap a Les Planes i La Floresta), on tombem per l’esquerra, seguint la carena (458 m, 45 min). Després d’un tros ondulat serem al Turó de Can Pasqual (469 m, 55 min), el segon cim més alt de Collserola després del Tibidabo. Compte que el senyal geodèsic està mig amagat, arran de camí, a mà dreta, i al costat d’un dipòsit gran.
Deixant enrere el Turó de Can Pasqual
Tram 2
TURÓ DE CAN PASQUAL (469 m) –
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m)
Pels colls de Can Pasqual i Can Mallol
Continuem per la pista ara baixant cap a Can Masdemont, on seguim pel camí principal cap la dreta avall fins enllaçar amb un altre camí que ve de Les Planes. Aquí girem a l’esquerra i poc després arribem a la carretera de Molins, a l’anomenat Coll de Can Pasqual (423 m, 1h 05 min).
Llavors hem de fer uns metres per la carretera fins trobar a mà dreta, poc després de passar per La Sargantana (a mà esquerra), un camí que ens permetrà d’abandonar la carretera i caminar més segurs fins a trobar novament la carretera, molt a prop del Coll de Can Mallol, on arribarem després d’uns metres més passant pel voral de la calçada (376 m, 1h 15 min).
En aquest punt hem de tornar a abandonar la carretera de Molins i agafar el camí que surt per la dreta en direcció a Santa Creu d’Olorda. Pocs metres més endavant trobem una altra cruïlla de camins (a la dreta, el que va a Can Calopa de Dalt i recte el que puja al Turó d’en Serra), i nosaltres seguim pel corriol de l’esquerra que baixa fins arribar davant mateix de Santa Creu d’Olorda. Només ens cal travessar la carretera que hem trepitjat diverses vegades en l’anada i ja som a l’esplanada de Santa Creu (327 m, 1h 30 min) amb l’ermita, les restes del castell, i a pocs metres la Pedrera dels Ocells, un espai naturalístic amb panells explicatius. També trobarem un parell d’establiments per beure o menjar, a més d’una zona de pícnic.
Ermita de Santa Creu d’Olorda
Espai de la Pedrera dels Ocells
Tram 3
SANTA CREU D’OLORDA (esplanada) (327 m) –
TORRE DEL BISBE (186 m)
Per continuar hem d’anar a buscar un camí que surt per l’esquerra, d’esquena a l’ermita, en una de les bandes de l’esplanada (indicació a Vall de Sant Feliu-Can Ferriol-Sant Just Desvern) (327 m) i de seguida hem de trobar un corriol que baixa decidit per unes escales de fusta (316 m, 1h 35 min). Baixem pel corriol i arribem a un camí que cal seguir a mà esquerra (288 m) i després de diversos trencalls arribarem, seguint les indicacions que trobarem durant el trajecte, a la Torre del Bisbe (186 m, 2 hores).
Cruïlla de camins a la zona de Can Ferriol
Torre del Bisbe
Tram 4
TORRE DEL BISBE (186 m) –
PENYA DEL MORO (275 m)
Pel Fornot de les Torres
En ser a la Torre del Bisbe veurem un trencall per l’esquerra, però nosaltres continuem per la dreta, direcció Valdonzella, i a pocs metres compte perquè ens hem de desviar per una drecera-corriol que neix a la nostra dreta (indicació Forn de calç-Penya del Moro-Sant Just Desvern) (175 m) i que passant per Fornot de les Torres (190 m, 2h 10 min) ens permetrà de tornar al camí de Valldonzella, estalviant-nos una gran volta (243 m, 2h 20 min).
Fornot de les Torres, un antic forn de calç
Seguim per la pista cap a la dreta fins trobar el trencall (240 m, 2h 35 min), a mà dreta, de la Font del Broll.
Vista de la Penya del Moro al fons; en primer terme panell explicatiu de la flora i fauna de la Vall de Can Parellada
Seguim avall fins al torrent i després remuntem fins al camí que ve del Coll de Can Solanes (230 m). Girem a la dreta i de seguida som a l’inici del camí (indicat amb un panell) que puja, amb trams esglaonats, fins dalt de la Penya del Moro (275 m, 2h 50 min).
Dalt del cim tenim un mirador i les restes d’una torre medieval i d’un poblat ibèric, en un espai de natura singular. Paga la pena la pujada fins aquí per les vistes panoràmiques sobre el Baix Llobregat i l’entorn de la serra de Collserola.
Mirador de la Penya del Moro
Cim de la Penya del Moro
Panoràmica de Sant Just Desvern; al fons, la desmbocadura del riu Llobregat al mar
Vista del Puig d’Olorda, des de la Penya del Moro
Tram 5
PENYA DEL MORO (275 m) –
SANT JUST DESVERN (117 m)
Pel Coll d’en Solanes
Des de la Penya desfem el camí que hem fet pujant i anem fins al Coll d’en Solanes (229 m), des d’on prenem la pista que per la dreta baixa cap a Sant Just Desvern, on arribem en poca estona (179 m, 3h 05 min).
Després ens espera una llarga travessa urbana per Sant Just i cap a Sant Feliu. Primer ens dirigirem cap el centre de Sant Just, seguint pels carrers dels Til·lers i de les Alzines, continuem pel carrer de Can Solanes i la Carretera de la Plana Pedrosa, empalmem amb el carrer Onze de Setembre i pel carrer Mossèn Antonio Tenas arribarem al centre de Sant Just (església i ajuntament) (117 m, 3h 25 min).
Tram 6
SANT JUST DESVERN (117 m) –
SANT FELIU DE LLOBREGAT (32 m)
Per la Carretera Reial
Sortim del centre pel carrer Carles Mercader i anem a buscar l’avinguda Indústria, que seguim fins arribar a l’edifici singular de Walden 7 (a mà esquerra) (81 m, 3h 40 min).
L’edifici singular Walden 7
En aquest punt passa la Carretera Reial, que nosaltres seguirem a la dreta (avinguda Montejurra) en direcció Sant Feliu. A l’entrar a Sant Feliu (41 m, 3h 55 min), hem de continuar la travessa urbana pels carrers Mossèn Cinto Verdaguer, Sant Llorenç i Passeig de Bertrand, fins arribar a la plaça de l’Estació (estació Sant Feliu de la Renfe) (32 m, 4h 05 min), donant per acabada la llarga travessa des de Vallvidrera.
DESNIVELLS I TEMPS PER TRAMS
Desnivell en metres / Temps en minuts
Tram Desnivell Temps
Baixador de Vallvidrera (FGC)-Pantà de Vallvidrera + 24 7
Pantà de Vallvidrera-final barriada Mas Sauró + 80 15
Corriol de drecera fins camí de Can Pasqual (carena) + 118 23
Camí de carena-Turó de Can Pasqual + 11 7
Turó de Can Pasqual-Coll de Can Pasqual – 46 10
Coll de Can Pasqual-Coll de Can Mallol – 47 10
Coll de Can Mallol-Santa Creu d’Olorda – 49 15
Santa Creu d’Olorda-Camí de la Torre del Bisbe, per corriol escales – 39 10
Camí fins Torre del Bisbe – 102 20
Torre del Bisbe-trencall Fornot de les Torres – 11 3
Trencall fins Fornot de les Torres + 15 7
Fornot de les Torres-Enllaç camí de Valdonzella + 53 10
Camí de Valldonzella-trencall Font del Broll – 3 15
Corriol Font del Broll-Penya del Moro + 35 15
Penya del Moro-Coll d’en Solanes – 46 10
Coll d’en Solanes-entrada Sant Just Desvern – 50 7
Travessa urbana fins centre Sant Just – 62 20
Centre Sant Just-Carretera Reial – 36 15
Carretera Reial-entrada Sant Feliu de Llobregat – 40 15
Travessa urbana St.Feliu-estació Renfe -9 10
Totals acumulats + 336
– 540 4h 05′
coll d'en solanescoll de can mallolfont del brollfornot de les torrespantà de vallvidrerapenya del morosanta creu d'olordatorre del bisbeturó de can pasqual
Cerca al blog
Cerca:
Mapa de Collserola
Veure mapa més gran
El temps a Barcelona
Imatges de Collserola
Passeig de les Aigües
Passeig de les Aigües des del Camí de Vallvidrera
Passeig de les Aigües
Passarel·la carretera Vallvidrera
Barcelona des del Passeig de les Aigües
Passeig de les Aigües
Sant Pere Màrtir des del Mirador dels Xiprers
Sant Pere Màrtir
Bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir
Coll del Portell i Sant Pere Màrtir
Turó de Mont i al fons el Tibidabo
Tibidabo
Temple del Tibidabo
Observatori Fabra
Torre de Collserola
Font de la Budellera
Castell de Torre Baró
Castell de Torre Baró
Turó de Roquetes
Coll de la Ventosa
Forat del Vent
Turó de Valldaura des del Portell de Valldaura
Mirador del Turó de la Magarola
Vil·la Joana
Ruïnes del Casino de l'Arrabassada
Font de l'Arrabassada
Font d'en Ribes
Pantà de Can Borrell
Ermita de Sant Medir
Ermita de Sant Adjutori
Pi d'en Xandri
Santa Maria de Vallvidrera
Pantà de Vallvidrera
Turó de Can Pasqual
Pas lateral per la Carretera de Molins
Santa Creu d'Olorda
Pedrera dels Ocells
Puig d'Olorda
Castellciuró
Castellciuró
Ermita de Sant Pere de Romaní
Sant Bartomeu de la Quadra i al fons El Papiol
Sant Bartomeu de la Quadra
Salt d'aigua de la Rierada
Turó Rodó
Penya del Moro
Ermita de la Salut (Sant Feliu)
Les Escletxes del Papiol
Ermita de la Salut (El Papiol)
Puig Madrona
Puig Madrona
Font de Sant Pau
Can Coll
Puig de la Guàrdia
Ermita de Santa Maria de les Feixes
Aqüeducte de Canaletes
Font de Can Lloses
Turó de Montcada
Turó de Montcada
Turó del Fumet
Ruïnes de Can Gordi
Font de Can Gordi
Ruïnes de l'ermita de Sant Vicenç del Bosc
Font de Sant Vicenç
Els Tres Turons de Barcelona
Els Tres Turons des del Turó de la Peira
Turó de la Creueta del Coll
Turó del Carmel
Turó de la Rovira
Notícies de Collserola
Diari Ara
Diari El País
Digital Metrópoli
Digital Tot Barcelona
Parc Natural de Collserola
Coneixes Collserola?
A veure si ho saps!
10 preguntes sobre Collserola.
Posa't a prova!
1 / 10
Saps quins serveis presta la gran antena que hi ha al cim de Sant Pere Màrtir?
És una torre de serveis de telefonia, propietat de Telefónica
És un repetidor de ràdio i televisió, propietat de l'Estat
És un repetidor de ràdio i televisió, propietat de la Generalitat
2 / 10
Saps qui gestiona les torres de guaita del Parc Natural de Collserola?
La Generalitat de Catalunya
La Diputació de Barcelona
El Consorci del Parc de Collserola
3 / 10
De quin turó de Collserola es tracta?
Puig d'Ossa
Puig de la Guàrdia
Puig d'Olorda
4 / 10
De quina font es tracta?
Font de la Llet
Font de Can Gordi
Font de Can Lloses
5 / 10
Quin equipament del Parc Natural de Collserola acull la masia de Can Balasc, a Les Planes (Barcelona)?
Estació Biològica del Parc
Museu del Medi Rural de Collserola
Centre d'Informació del Parc
6 / 10
El Pantà de Vallvidrera es va construir per portar aigua a Sarrià.
Veritat
Fals
És veritat. Es va construir al segle XIX amb l'objectiu de subministrar aigua al llavors independent municipi de Sarrià.
7 / 10
El Passeig de les Aigües, o Carretera de les Aigües, és la via més transitada de Collserola.
Veritat
Fals
És veritat. El Passeig de les Aigües és el camí més transitat de la serra de Collserola. Especialment els caps de setmana hi passen força caminants, corredors i ciclistes.
8 / 10
La Pedrera dels Ocells es troba a prop de Cerdanyola del Vallès.
Veritat
Fals
És fals. La Pedrera dels Ocells està a Santa Creu d'Olorda.
9 / 10
L'Ermita de la Salut està situada al terme municipal de Sant Cugat del Vallès,
Veritat
Fals
És fals. A Collserola hi ha dues ermites de La Salut, però cap es troba a Sant Cugat del Vallès. Una està al Papiol i una altra a Sant Feliu de Llobregat.
10 / 10
El castell aturonat proper a Molins a Rei és Castellciuró.
Veritat
Fals
És veritat. I a més de les ruïnes de l'antiga fortificació, des de dalt de Castellciuró podem gaudir d'esplèndides vistes i disfrutar de l'àrea d'estada. | 0.598834 | curate | {"ca": 0.8776606954689147, "es": 0.04394099051633298, "id": 0.0009483667017913594, "en": 0.025957147874956094, "it": 0.0036178433438707413, "fr": 0.02613277133825079, "de": 0.010923779416930101, "ru": 0.0012293642430628731, "sl": 0.0006322444678609062, "no": 0.0009483667017913594, "oc": 0.0009132420091324201, "da": 0.00042149631190727084, "pt": 0.003863716192483316, "sk": 0.0016157358623112047, "ml": 0.0006673691605198455, "ro": 0.0005268703898840885} | https://buxaweb.blog/2019/08/03/ |
wikipedia_ca_20230401_0_92117 | Set turons de Roma
Els set turons de Roma són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situats a l'est del riu Tíber, aquest conjunt geogràfic ha protagonitzat molts passatges literaris i són una referència reiterada en la cultura popular.
Els set turons de la Roma antiga eren, en el sentit de les agulles del rellotge, el Palatí ("Mons Palatinus"), el Capitoli ("Mons Capitolinus"), el Quirinal ("Collis Quirinalis"), el Viminal ("Collis Viminalis"), l'Esquilí ("Mons Esquilinus"), el Celi ("Mons Caelius") i l'Aventí ("Mons Aventinus"). Figuren de forma prominent en la mitologia romana, la seva religió i la seva política; tradicionalment, es pensa que la ciutat original va ser fundada per Ròmul i Rem sobre el Palatí.
Inicialment els set turons van ser ocupats per petits assentaments que es van agrupar i van formar el que després va ser conegut com la ciutat de Roma.
Altres turons.
Al Trastevere s'hi troben els turons Vaticà ("Collis Vaticanus") i Janícul ("Ianiculum"), que no es compten entre els set turons tradicionals. També hi ha el Pincio ("Mons Pincius"), situat al nord, i, antigament, el Vèlia ("Mons Velia"), a la zona del Fòrum Romà i els Fòrums Imperials, entre d'altres. | 1 | perfect | {"es": 0.014717906786590351, "ca": 0.9738348323793949, "it": 0.011447260834014717} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=92118 |
cawac_ca_20200528_0_120336 | Els que passem de la trentena... (va, posaré la quarentena) tenim al disc dur de la memòria una bona col.lecció de fotos de la nostra infantesa, adolescència... i sovint es van repetint a la nostra memòria. Be, al menys a mi. I ahir vaig comprovar que el temps no perdona, i si et penses que perdona és que portes tres whiskies. El temps no perdona quan jugues només un partidet de futbol (una patxatgueta) a l'any i notes que les cames no et responen, veus que aquell dribling al defensa ja no et surt, comproves que un jove de 20 anys et guanya facilment al sprint, mires contínuament a la banqueta demanant aigua o directament el canvi, o t'entrevisten quan entres al túnel de vestidors i no aconsegueixes articular tres paraules, i un nen et demana la teva samarreta i no li dones perque et fa vergonya mostrar els 'michelins' a tota la tribuna, i encara tens tiretes tres dies després del partit, i penses que ja no estàs ni per jugar un partit de futbol benèfic però que, a la vegada, l'any que ve et prepararàs una setmana abans per no fer el ridícul. Partits benèfics, si. Ara, si puc fer la sacada d'honor ja estaria be, oi?
Cinc dies. Cinc nits. Aquests son els dies que servidor ha estat sense servei d'internet. Per què? Ahhhhhh... 'chi lo sa? Aquí comencen les terminologies exòtiques que van de meravella als tècnics que son els encarregats d'explicar-te per què no tens internet... (cosa que tu ja saps). Que si el servidor s'ha penjat, que si hi ha hagut una incidència, que si els 'nodos' (que jo pensava que això del NODO ja havia passat a millor vida), que si... Trucar a una companyia d'aquestes es fantàstic. M'agradaria fer algun dia un curtmetratge d'una trucada d'aquestes... però és impossible. Ha de ser llargmetratge o sèrie de diferents temporades. Et pregunten el telèfon 4 i 5 vegades, el teu DNI dos cops, el teu nom tres vegades "para dirigirme a usted". Res a fer. QUè m'importa a mi que em diguin DON Sergi si al final no ho arreglen. M'han dit que m'ho descomptaran de la factura del mes... Esperaré. El que no em treuran es el ridícul que he fet durant quatre nits amb el portàtil a la mà, caminant pel centre de L'Hospitalet aviam si pillava alguna xarxa wifi sense password. A sobre algú encara em dirà que soc pirata. Es logic que cada dia hagi tingut un bon grapat de SMS d'amics i companys que deien: "Ja et va internet?". Des d'aqui ja puc dir: Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii (Sempre i quan no es talli el servidor, clar) Ah... Jo tinc ONO. Però tinc el meu sogre te internet per Orange i es brutal. Us ho explicaré un altre dia... si tinc internet, clar.
Aquest article vol ser una mena de manifest -digues-li indicatiu- per programes de ràdio, de televisió, revistes, diaris digitals, etc... en definitiva, per qualsevol programa i/o mitjà informatiu. Va dirigit a tots aquells que han pensat en mi per imitar el President de la Generalitat José Montilla durant un espai. D'entrada la resposta és no. Durant les últimes setmanes, les persones que porten la meva comunicació amb els mitjans em comenten que aquestes propostes i peticions es van repetint i incrementant. La raó més senzilla es que no em dóna la gana. Amb això ja n'hi hauria d'haver prou. Ara algú em podrà dir que jo menjo i em guanyo la vida gràcies a la imitació, que si jo li hauria de donar les gràcies al President, que si 'algú que mana' m'ha donat un toc perquè no pugui fer aquestes coses... Repeteixo: no em dóna la gana.
Les imitacions, en concret aquesta, la tinc reservada per l'espai Polònia. Aviam si ens entenem, perquè hi ha vegades que expliques les coses i hi ha gent que no s'entera. Vaig a resumir: No faig imitacions del President Montilla fora de l'espai Polònia. No faig pregons als ajuntaments imitant al President. No faig fotografies per portades per revistes imitant al President en situacions còmiques. No faig 'cameos' del personatge als espais televisius. Quan em fan entrevistes, caldria evitar la pregunta: "I que diria el president Montilla sobre aquesta qüestió..."
Algunes de les propostes que em fan les reservo direcament pels dinars amb els íntims, però -creieu-me- de debó que son de vergonya. Per tots aquells que reflexionen dient: "Sergi, si no et costa res, que sou iguals..." els hi dic que val, però que no; per tots aquells que pontifiquen: "això és promoció per a tú", doncs em cago en la promoció; per tots aquells que pensen que jo tinc matins i tardes lliures i que estic desitjant fer aquestes coses la resposta és que noooooooooooooooooooooooooooooo. Per què no ho fas? I per què ho hauria de fer?
Si, perquè a mi m'agrada MOLT MES dir Copa d'Europa que no la Champions League. Ja està. És una mania. Vaig amb les conclusions... La primera: el futbol és un gran esport... quan volen els futbolistes. Quan hi ha un títol en joc podem veure partits lamentables o, com ahir dijous, grans espectacles. Si els equips son anglesos hi ha moltes possibilitats de que t'ho passis be. La segona: La importància de la sort. Una relliscada, la del capità del Chelsea John Terry, ha donat la final al Manchester. Ho tenia tot a favir. Un xut. Un penal i un gol. Terry marcava i se'n portava la final. Doncs no. La sort compta fins el darrer segon de la competició. La tercera: Què pinta Manu Sánchez? Antena 3 te un extraordinari narrador com és José Antonio Luque; ahir novament ho va fer excel.lent. Antena 3 té un fabulos comunicador com és Matías Prats. Ahir va estar de nota. Antena 3 té un lamentable... periodista?, senyor que parla?-... ni narra ni comenta. Nomès fa que trepitjar a qualsevol persona que tingui ús de la paraula. Proposo que el posin a comentar Els Simpson o que el col.loquin a Antena3 Neox. Au, Manu: marxa uns mesos de vacances...
Deu ser alguna cosa innata a aquest cognom, perquè m'han sorprès unes declaracions de l'actor Fernando Tejero: "todavía espero que Cuatro (el canal televisiu) me diga porqué retiró la serie 'Gominolas'. No tinc res en contra d'aquest home, nomès faltaria; no m'ha fet res. Però sempre m'ha donat la sensació de que aquest Tejero també li apreten una mica els mitjons. Vull dir que li falta una bullida. No és una definició: és una sensació. Per diferents raons: primer perquè tots els els personatges que interpreta son iguals. No tinc cap sensació de que canvïi de registre, així com sí que ho fa de personatge. Em sorprèn que Tejero esperi una resposta d'una cadena (no la productora, Globomedia, que sí que li va dir el perquè van retirar la sèrie). Què es pensa? Que li ha de trucar el Constitucional per dir que un espai, sèrie, programa, etc... el retiren d'una cadena PERQUÈ NO TE AUDIÈNCIA? Ja fa anys que les cadenes de televisió s'han convertit en sabateries. Ja pots estar preparant durant mig any un programa, fent càstings, reescribint guions... que si a la segona setmana no xutes (no vens sabates) estas al carrer. No una persona, no, sino un mínim de treinta que son els indispensables per fer un programa de tele, encara que sigui tan fluix com 'Gominolas'.
Acabo de llegir un article a EL PAIS amb el titular que encapçala aquest mateix article. El signa un tal Antonio Lorca que no tinc el gust de conèixer; i ni tinc el gust ni en tindré.
Què vull dir? que no tinc ganes, ni necessitat de conèixer una persona que arriba a veure un mínim toc de bellesa a aquest lamentable espectacle d'assassinat públic propi del segle X.
Els articles de les cròniques de toros sempre m'han semblat una acumulació d'adjectius cervantins, amb una reiteració de literatura antiga barata i una suma brutal d'adjectius megabass frikis i copleros.
Mireu el final dels darrers crakcs brasilers que han passat per Can Barça.
El primer, Romario: va triomfar el seu primer any marcant 35 gols. Amo de totes les coca coles de la nit, es va barallar amb Cruyff, l'entrenador, i va pirar-se al Brasil enfadat després de venir del Mundial 94 uns vint dies després del permís adient. Un comiat trist.
El segon: Ronaldo, a l'any 97, va ser el màxim golejador de la lliga, va aconseguir uns registres brutals, propis d'un atleta. L'amo del karaoke nocturn. Una temporada a les ordres de Robson i marxa un dia desprès d'anunciar-se la seva renovació pel club, instat pels seus tres representants (Pita, Martins i Branchini) sortits d'una peli de cinema negre a feta Chicago.
El tercer: Rivaldo. El més 'raro' de tots. L'amo de sopar a casa. Va marxar fart de que el soci no l'estimès, sent el màxim golejador d'aquest equip i tenint uns recursos futbolístics incomparables.
I el quart: Ronaldinho. L'amo de de la disco, la caipirinha i de la vagància. Encara amb contracte en vigor, sembla que tenint tot al seu favor marxarà canviant el sol de Barcelona per els nuvols de Milan. Felicitats, xaval!
Avui al matí he tingut una sensació extraordinària. Com feia molt de temps que no tenia. Una satisfacció en grau màxim.
Pilar es la professora de la meva filla Clàudia que cursa P3 a una de les millors escoles públiques del país -l'escola Patufet de L'Hospitalet de Llobregat-. I la Pilar ha tingut una gran idea: instar als pares dels alumnes de la seva classe a venir un matí (coseta de mitja hora, un pel més) i explicar una parell de contes a tota la classe.
Els preparatius durant tota la setmana per escollir el conte a explicar, els nervis de la meva filla (semblants a l'arribada dels Reis Mags), la cara de quan he trucat a la porta de l'aula per parlar amb ells, veure als teus fills amb la bata escolar (passa el temps tan ràpid que fins i tot te'n recordes de quan tú mateix la portaves posada), observar el seu entorn diari a on passen 7-8 hores, la seva cadireta amb la seva taula, els seus dibuixos, les seves relacions, aquella olor de nens i nenes d'escola de P3 que nomès fan les aules de P3... He explicat dos contes i haguès explicat dos-cents.
Tot plegat, molta emoció i una tremenda satisfacció (com a pare i com a persona) desprès d'aquesta experiència. Aconsello i fins i tot insto als pares i mares a... explicar un conte; un experiment tan senzill com gratificant, tant si és proposat des de la tutoria de l'escola com si no.
Que aixequi el braç qui no tingui una hora durant tot un curs escolar per faltar a la feina i fer aquesta experiència: ens adonarem de que no passa res per apagar el mòbil durant una hora i arribarem a casa amb deu quilos de més. Val la pena l'alegria.
Ara resulta que Espanya va guanyar Eurovisión gràcies a que es van fer una mena de compra-venda de vots des d'Espanya a diferents païssos perquè aconseguís la victòria l'any 1968. És a dir, perquè Franco ho celebrès... a lo grande (quina ironia!! ).
Això ho desvetlla (ho farà) Jose Maria Iñigo, a un programa que emetrà aquest dijous La Sexta sobre Eurovisión i el fenòmen Chiquilicuatre. I l'Iñigo ho comenta com si fos una mena de llegenda urbana, sabuda per tots però poc comentada per pudor, perquè a ningú li agrada que li ensenyin les vergonyes.
Una vegada que Espanya guanya alguna cosa... ja, ja, ja... resulta que els vots estaven comprats. Que trist, per Massiel, que 40 anys desprès del triomf de la teva vida et diguin que si, que vas cantar be, però que si no es pel 'chanchullo' tornes a casa com Remedios Amaya: Spain, zero points.
Animos, Massiel, que no pasa nada. Que el tema ya ha prescrito. Que no hay pena que una copa no pueda ahogar. Una.
Evidentment que et fa ilusió. I ja sé que coneixes el públic, l'estadi, el vestuari i l'entorn. Crec que estàs perfectament preparat, però des de la llotja i des de la grada et demanaran resultats de seguida.
Hauras de guanyar des del principi. Sí o sí. Si no guanyes, quan esperaran?
Tu parteixes de zero. L'equip i la institució, no. El Barça porta dos anys de sequera.
Jo de tu m'esperaria.Més tard o més d'hora et vindran a buscar, però ara... tu no ets un bomber. | 0.804488 | curate | {"ca": 0.9461976202793585, "eo": 0.0015519917227108122, "en": 0.002586652871184687, "it": 0.01189860320744956, "oc": 0.0006035523366097603, "es": 0.035782031384721504, "ro": 0.0013795481979651664} | http://blocs-a.lamalla.cat/bloc/sergimas/10 |
mc4_ca_20230418_16_649686 | Ajuntament de la Garriga/Convocatòria pública per a formar part d'una borsa de professorat per a cobrir vacants o substitucions del personal docent de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny i de l'Escola Municipal d'Educació de la Garriga
Data i hora oficials: 03/06/2020 16:48
Convocatòria pública per a formar part d'una borsa de professorat per a cobrir vacants o substitucions del personal docent de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny i de l'Escola Municipal d'Educació de la Garriga
Llista definitiva que formarà part de la borsa de professorat per a cobrir vacants o substitucions del personal docent de l'EMAD i de l'EME
Fins el 04/07/2023
Resultats de la prova pràctica de la convocatòria per a la provisió d'una borsa de professorat per a cobrir vacants o substitucions del personal docent de l'EMAD i de l'EME
Bases específiques que han de regir la convocatòria pública per a formar part d'una borsa de professorat per a cobrir vacants o substitucions del personal docent de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny i de l'Escola Municipal d'Edu
Publicació convocatòria BOPB
Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 26-04-2019 10:49 | 0.736349 | curate | {"ca": 0.9525021204410518, "es": 0.04749787955894826} | http://lagarriga.cat/actualitat/avisos/convocatoria-publica-per-a-formar-part-duna-borsa-de-professorat-per-a-cobrir-vacants-o-substitucions-del-personal-docent-de-lescola-municipal-darts-plastiques-i-disseny-i-de-lescola-municipal-deducacio-de-la-garriga |
vilaweb_ca_20220728_0_71405 | Lluna Àrias, regidora de Compromís de Burjassot, s’ha encarat amb el representant de Vox al ple, que havia assegurat que no entenia el català. ‘O ho fan tot en castellà o em pose el traductor’, ha dit José Vicente Aguilar. La regidora li ha respost: ‘Vos pregue que no em torneu a dir en quina llengua he de parlar o escriure perquè eixe poder el teníeu fa moltes dècades. Per sort, hui per hui, ja no el teniu.’ Àrias també ha recordat al representant de Vox que el català és llengua oficial al País Valencià: ‘Si vostè no m’entén quan parle valencià, és vostè que té un problema.’
V0X: "No entiendo el valenciano, o lo hacen todo en castellano o que me pongan un traductor"
JO: 😤😤😤😤😤😤
👇👇👇👇 pic.twitter.com/F1NmKXVlTP
— Lluna Àrias Cortina (@LLunarias) November 27, 2019 | 1 | perfect | {"ca": 0.8259162303664922, "es": 0.12041884816753927, "en": 0.05366492146596859} | https://www.vilaweb.cat/noticies/video-compromis-vox-valencia/ |
mc4_ca_20230418_18_197761 | II Campus de futbol a Albocàsser - Diari del Maestrat
Inici Comarques Albocàsser II Campus de futbol a Albocàsser
La inscripció es tanca dilluns que ve
El camp de futbol de la Planeta acollirà aquest mes de juliol el II Campus de futbol d’estiu del Club de Futbol Albocàsser, que va dirigit a xiquets i xiquetes entre els 4 i els 15 anys. La metodologia serà diferent segons la quinzena. Els primers 15 dies s’impartirà una metodologia Coerver amb activitats multiesportives i piscina. La segona quinzena se centrarà en aquestes dues últimes propostes. L’horari serà de 9 a 13 hores.
La inscripció, que es tanca el dilluns, podrà ser per mes, 200 euros, o per quinzena, 120 euros. Inclou 2 samarretes, motxilla, gorra i fruita a meitat matí. Hi haurà descompte familiar per inscripció d’un segon participant en la modalitat mensual. Per a més informació o inscripcions es pot contactar amb Aloma 660 65 13 29 o amb Levi 615 34 24 88.
Article previLa història de Bimba a l’IES Joan Coromines
Article següentActivitats del Club Natació Benicarló | 0.775121 | curate | {"ca": 1.0} | https://diaridelmaestrat.com/ii-campus-de-futbol-a-albocasser/ |
mc4_ca_20230418_5_158874 | Alcaldes per la Pau col·labora amb AIPAZ en la jornada «Reptes per la convivència i la pau a les ciutats» – Xarxa d'Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya
Tags: AIPAZ, Alcaldes per la Pau, Ayuntamiento de Madrid, Boaventura de Sousa Santos, Ciudades de paz, convivència, Federico Mayor Zaragoza, FEMP, foment pau, Josep Mayoral, mayors for peace, pau, Paz, promoció cultura pau
Els Jardins d’Hiroshima celebren el Dia Internacional de la Pau Alcaldes per la Pau es reuneix amb una iniciativa ciutadana del Japó guardonada... | 0.800873 | curate | {"ca": 1.0} | https://wp.granollers.cat/alcaldesperlapau/2017/11/28/alcaldes-per-la-pau-collabora-amb-aipaz-en-la-jornada-reptes-per-la-convivencia-i-la-pau-a-les-ciutats/ |
macocu_ca_20230731_9_190262 | Design Thinking per al desenvolupament de productes turístics
Sabeu quina era la durada mitjana de les empreses en els anys 60? Més o menys uns 70 anys. I sabeu quina és la durada mitjana de les empreses en l’actualitat? 17 anys, què ocorre? doncs que necessiten innovar i metodologies com el Desing thinking faciliten la innovació. És per això, que moltes empreses com per exemple Apple, Google, Nike o Philips, estan utilitzat aquesta eina per a donar solucions creatives a les necessitats del mercat. En el sector turístic també trobem casos, com el d’Airbnb i el de cadenes hoteleres com Marriot, NH Hotel Group, Hyatt, Blue Bay Hotels, entre altres.
El pensament de disseny consisteix principalment en posar al client en el centre. El primer que s’esbrina és quines són les seves necessitats i problemes, per tant l’empatia és un element essencial en el procés. Després es dissenya una solució innovadora i desitjable per a ells, però que al seu torn sigui factible tecnològicament i viable econòmicament.
Concretament, la metodologia està composta per 6 fases:
Comprendre: identificar on volem posar el repte.
Observar: conèixer a fons qui són les persones perjudicades pel problema que volem resoldre.
Definir: determinar el problema que abordarem.
Idear: generar idees que ens permetin trobar una solució, aquí entra en joc la creativitat.
Prototipar: convertir la idea en alguna cosa tangible.
6. Testar: sotmetre el prototip a avaluació amb l’objectiu d’obtenir feedback dels usuaris.
Hasso-Plattner Institute (Universidad de Postdam)
El Design Thinking és un model que pot aplicar-se a tota mena de tòpics, i que per tant pot ser molt útil per a dissenyar productes/serveis turístics competitius. A més, és un procés iteratiu, la qual cosa significa que podem anar pivotant d’una fase a una altra. Entre els seus principals pilars es troben els següents:
Construir per a pensar
Donades els avantatges que suposa aplicar el Design Thinking en la creació de productes/ serveis es va decidir que a l’assignatura d’Instal·lacions i Equipaments d’Oci els alumnes adquireixin tant coneixements teòrics com pràctics sobre aquesta metodologia. A més, prenent com a referència les teories actuals sobre aprenentatge basades en el model del student-centered learning (veure Rué, 2007; Morals, 2008; Niemi, 2009; Esteve i Gisbert, 2011) es va combinar l’aprenentatge pràctic i col·laboratiu (Jarauta Borrasca, 2014). De manera que l’aula es va convertir, en un espai per al diàleg i l’intercanvi d’idees (Exley i Dennick, 2009), on s’estimula la creativitat i la innovació.
L’assignatura es va desenvolupar amb una participació activa de la majoria dels alumnes. La part pràctica es va centrar en conduir als equips per cadascuna de les etapes perquè elaboressin el seu producte turístic. Respecte a l’assoliment dels aprenentatges esperats, és possible identificar els següents resultats reconeguts pels estudiants:
El primer, és que els alumnes aconsegueixen dissenyar un producte turístic innovador divertint-se. Això fomenta el seu interès i motivació, a més de la seva participació en l’aprenentatge. De manera que el docent aconsegueix fer front a un dels majors reptes als quals s’enfronten a l’aula, captar l’atenció dels seus alumnes i mantenir-la.
Finalment, és important ressaltar que, els alumnes veuen com una cosa molt positiva que la metodologia tingui una estructura marcada però que alhora els deixi marge per a la creativitat. A més, opinen que els coneixements obtinguts mitjançant aquesta assignatura són concordes a les tendències exigides pel mercat laboral.
Cerca
Cerca: | 0.815468 | curate | {"ca": 0.9409614843969637, "es": 0.055383750351419736, "cs": 0.000562271577171774, "it": 0.003092493674444757} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_120672 | Temes: tots Població Hisenda Treball Activitats reglades, comerç, indústria i consum Registre civil, documents personals i justicia Educació, cultura, esports, lleure i joventut Serveis socials Urbanisme i habitatge Serveis municipals i companyies Mobilitat i transports Registre i suport a entitats Sanitat i seguretat social Medi ambient Participació ciutadana Tramits més habituals
salut ambiental
Tràmits > Sanitat i seguretat social > Salut ambiental
Educació de salut pública i ambiental
Estació meteorològica
Inspecció de Salut Ambiental
Sol·licitud de desratització, desinfecció i desinsectació (DDD)
Sol·licitud de vista d'un procediment administratiu general (no sancionador) en l'àmbit sanitari
Enllaços d'interès
Ajuntament de L'Hospitalet. Plaça de l'Ajuntament, 11. 08901 L'Hospitalet de Llobregat. Tel. 934 029 400
Accessibilitat
Protecció de dades
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. | 0.72841 | curate | {"ca": 0.9695121951219512, "es": 0.01524390243902439, "en": 0.0040650406504065045, "oc": 0.011178861788617886} | https://seuelectronica.l-h.cat/tramits/navegacioTramits.aspx?cr=252560&id=1 |
oscar-2201_ca_20230904_10_30490 | Éxit rotund de la Festa “Trenquem Fronteres!” a les Festes de la Mercè 2019 Vídeo de la Festa Trenquem Fronteres!Leer más
Tortell Poltrona, premi especial de la ciutat de Cornellà 2019
25/10/2019
Sin categoría @ca
Els premis Ciutat de Cornellà 2019 subratllen el compromís del món educatiu amb la ciutat La convocatòria se celebra cada dos anys per premiar el paper de persones i entitats que mostren la part més solidària i compromesa del municipi Els premis d’Honor de l’onzena edició s’entreguen a l’activista en favor de les persones amb problemes de salut mental, Jaume Vidal, i de forma col·lectiva a tots els esplais de | 0.710233 | curate | {"es": 0.22186495176848875, "ca": 0.7620578778135049, "pt": 0.01607717041800643} | http://tortellpoltrona.com/2019/10/25/ |
cawac_ca_20200528_4_44746 | Excuses barates de CiU
Obres per a la construcció de la nova estació al Parc de Vallparadís Foto: Toni Fages
Fa un grapat d'anys que Felip Puig, com a conseller del govern de CiU aleshores, va inaugurar un cartell anunciant les obres del perllongament de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa. Una idea excel·lent i molt ben rebuda per la ciutadania terrassenca. El problema es que aquest cartell que es va inaugurar en una campanya electoral, es va quedar en això, només un cartell, després no van fer res més. Va ser quan va entrar a governar Pasqual Maragall quan es van iniciar les obres, que per cert van requerir un projecte nou, el que havien preparat des del govern de CIU no servia per res.
Cal deixar clar que ha estat durant el període de govern tripartit quan la construcció d'aquesta infraestructura ha donat un salt quantitatiu i qualitatiu i quan ja faltava poc per acabar-la, va tornar a governar CIU i es van tornar a aturar les obres del metro de Terrassa. Les excuses, variades, però sempre culpa del tripartit, l'herència rebuda, excusa molt usada per les dretes, tant la espanyola com la catalana, sembla ser que s'estava ensorrant el mon per culpa del projecte del metro de Terrassa, fins i tot les finances de la Generalitat estaven en perill.
Que CIU presumeixi de salvar aquestes obres quan el que ha fet sempre ha estat aturar-les o endarrerir-les, es del tot patètic i inacceptable. Que CIU parli de demagògia i populisme quan van protagonitzar un espectacle lamentable inaugurant un cartell en plena campanya electoral i no fent res més, és si més no curiós. Potser el Sr. Rull es pensa que els terrassencs i terrassenques som limitats i que no ens adonarem que CIU no es pot permetre tenir aturades per més temps, unes obres que estan tant avançades i que son tant reclamades per la ciutadania i ara en volen vendre una moto que no se la creuen ni ells.
COMENTARIS
Si no ho tinc mal entès el sr.Navarro no va fer massa perquè les obres seguíssin el seu curs
+ 1
- 2
Ténen problemes més importants a la ciutat
Dani G., 13/01/2014 a les 18:34
Senyors del PSC, comencin per intentar fer el possible per tindre una ciutat digna; no plena de caques de gos , papers pel terra, contenidors bruts i desbordats,mobles per les cantonades que tarden dies i dies en ser recollits parets massacrades a grafitis sense tornar a pintar desde fa anys, pintura que si utilitzen per infestar la ciutat de zones blaves i de carrils bici inútils per treure llocs d´aparcament... I deixin les lliÇons per un altre mmoment
FEU EL VOSTRE COMENTARI
Nom Títol Comentari
Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari no l'envia un robot publicitari.
El ja exdiputat socialista assegura que renunciar “ha estat una decisió difícil, complexa i que frapa sentimentalment” | “Plego per ser conseqüent amb les seves conviccions” i alerta que a la direcció: “Al PSC hi cap tothom, tothom” | No deixa els càrrecs orgànics i albira a ser candidat de nou per les municipals
Els diputats expulsats no poden integrar-se a cap grup parlamentari ni al mixt | El Reglament només preveu la figura del diputat “no-adscrit”| El cas més recent fou el de l'expresident del Barça després del cisme de Solidaritat | 0.856442 | curate | {"en": 0.006765067650676507, "ca": 0.971709717097171, "id": 0.003075030750307503, "fr": 0.0009225092250922509, "nl": 0.0009225092250922509, "it": 0.009532595325953259, "es": 0.007072570725707257} | http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/29763/excuses/barates/ciu |
mc4_ca_20230418_4_220416 | Madison, autor a Escola d'Idiomes Madison
Sant Valentí a Madison
https://madisonidiomes.com/wp-content/uploads/2019/02/EXTRA-DIA-02-14-SanValentin-Venta-PacksQueEnamoren-A-H-CAT-2019-02-05-V2.mp4
Quina millor manera de celebrar Sant Valentí que poder dir t’estimo en un nou idioma? 😍
Vine informa’t dels nostres packs promocionals🔥
Formació altament professional
Un bon formador mai deixa d’aprendre
Amb l’objectiu d’oferir sempre el millor servei professional en idiomes, Madison posa èmfasi en el constant reciclatge i formació complementària del seu professorat.
Part d’aquesta formació es basa en l’assistència a congressos, trobades del sector, seminaris i tallers específics per poder comptar amb recursos que facilitin als nostres alumnes l’aprenentatge i la comprensió dels idiomes que oferim. És habitual que el nostre director, Eduard Salas, i diversos professors, assisteixin a jornades com les que ofereix Cambridge al llarg de l’any.
En aquesta ocasió va tocar formació per treballar amb nens i pre-adolescents. A la foto podem veure els assistents a la sessió de training “Using games to prepare for Starters, Movers and Flyers”. El taller va ser organitzat per Cambridge English i Exams Catalunya, i es va centrar en l’ús dels jocs a l’aula, a fi d’estimular i motivar els alumnes, al mateix temps que es va treballant la matèria essencial dels nivells bàsics d’anglès infantil.
L’Escola d’Idiomes Madison ha formado aproximadament 5.000 alumnes des de la seva creació el 1989. A partir d’aquell moment es va anar consolidant com una de les escoles d’idiomas de referència de Manresa i el Bages, i actualmente disposa d’un centre a Manresa i un altre a Sant Fruitós de Bages.
El fundador del centre, Eduard Salas, és llicenciat en Filologia i ha residit a Estats Units en el passat. A Catalunya, coincidint amb la fundació de TV3, va treballar per als serveis de doblatge del canal autonòmic. Recentement els seus esforços com a empresari han estat reconeguts amb el Premi Accelera de PIMEC.
Classes d’anglès gratuïtes!
L’espai Nexe Jove i la Biblioteca de Sant Fruitós, punt de trobada dels amants dels idiomes
Com a part de l’acció dinamitzadora de l’Escola d’Idiomes Madison a Sant Fruitós de Bages, cada mes oferim classes d’anglès gratuïtes a la biblioteca del poble.
Aquesta iniciativa, impulsada de forma conjunta amb l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, compta amb una molt bona acollida entre la població que, des de fa dos anys, té una cita obligatòria per posar al dia el seu anglès sense esforços, llibres ni exàmens.
Les classes són orals, molt dinàmiques i centrades en aspectes pràctics de l’idioma i resolució de dubtes.
Si vols assistir-hi, només has de consultar el calendari de la biblioteca. A què esperes? Com més serem, millor ens ho passarem!
I si ets dels qui té una mica més de temps i prefereix un curs amb llibre i pissarra dels de tota la vida però disposes d’un pressupost ajustat, també oferim classes subvencionades per l’Ajuntament a l’ Espai de Cultura Nexe Jove.
acadèmia, adultos, alemán, aprender, CAE, certificados, chino, CPE, cursos, empresas, escuela, FCE, francès, idiomas, inglés, intensivos, japonès, jóvenes, niños, Trinity
Madison a la Fira Expo Bages
L’Escola d’Idiomes Madison va ser present a la Fira ExpoBages de Manresa amb un gran èxit de participació i col·laboració ciutadana. Tot el cap de setmana va estar molt animat. Van ser molts els alumnes, ex alumnes i noves cares que es van acostar a saludar-nos i a informar-se sobre els cursos i experiències oferts per Madison.
Ens agrada estar en contacte amb els nostres clients i escoltar les seves aportacions, ja que això ens permet millorar i oferir un millor servei. Sovint, l’acadèmia és un lloc una mica seriós i costa obrir-se, però a les fires és ben diferent.
Quan arriba el bon temps sortim més al carrer, passegem més i també estame més predisposats a parlar, comentar i compartir experiències. Ens hem adonat d’això i per aquest motiu assistim a fires com la d’Expo Bages, a Manresa, en la qual no només podem relacionar-nos amb altres comenrços de la ciutat, sinó que també podem escoltar-vos de primera mano, sense estrès, sene presses per arribar a casa després de la feina, en un ambient més relaxat i més apropiat per a aquestes coses.
A més, aquests events ens serveixen per retrobar-nos amb coneguts i antics alumnes ja adults i amb família que no dubten en acostar-se a saludar i a recordar els seus temps d’estudiants. Ens agrada molt saber què n’ha estat d’ells i comprobar que recorden amb apreci el temps que van passar amb nosaltres.
Madison en col·laboració amb escoles d’infantil i primària a Gàmbia
L’Escola d’Idiomes Madison ha conclòs un projecte de col·laboració solidària amb diverses escoles d’educació infantil i primària de Gàmbia, a Àfrica. Aquesta acció ha permès reparar el sostre de la Bakau Primary School i facilitar pisarres, material escolar i uniformes a escoles de Brusubi.
El 2015 l’Escola d’Idiomes Madison va concertar un projecte de col·laboració solidària amb diverses escoles d’ educació infantil i primària de Gàmbia, a Àfrica.
Gràcies a les donacions recollides amb aquesta acció es van poder dur a terme tasques de manteniment com la reparació de la teulada de la Bakau Primary School, molt malmesa per les intenses pliges del 2014, i facilitar pisarres, material escolar i uniformes a l’escola de Beulah, a la població de Brusubi.
També es va dotar d’uniforme escolar els alumnes de 4rt curs de primària de l’orfenat de Kairaba, amb els quals el nostre director i CEO, Eduard Salas, va compartir la pausa per al dinar.
A la fotografia de l’esquerra veiem Eduard Salas, CEO de l’ Escola d’Idiomes Madison, juntament amb els alumnes del centre i la Directora, la Sra. Fatoumata Chow.
Actualment l’Escola d’Idiomes Madison manté el contacte amb els centres visitats i continua col·laborant activament amb ells per ayudar a millorar el futur dels seus alumnes. | 0.832838 | curate | {"ca": 0.935407105218426, "en": 0.029576746557878633, "fr": 0.006119326874043855, "es": 0.02889682134965154} | https://www.madisonidiomes.com/author/madison/ |
macocu_ca_20230731_4_494690 | Users
Calendari
Twitter
Còpia de seguretat: operació que mai no es fa a temps. De les Lleis de Murphy | 0 | curate | {"en": 0.21649484536082475, "ca": 0.7835051546391752} | |
mc4_ca_20230418_2_160359 | Barcelona fa una oferta per acollir el congrés de mòbils fins al 2023 - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Barcelona fa una oferta per acollir el congrés de mòbils fins al 2023
El PSC i el PP donen suport a la candidatura perquè la capital catalana continuï com a seu de la fira
efe | barcelona 09.04.2015 | 00:00
Barcelona ha ofert a GSMA, la totpoderosa associació que agrupa els principals operadors de telefonia mòbil del món i que organitza anualment el Congrés Mundial de Mòbils (MWC), prolongar cinc anys més l'acord per ser la seu d'aquest esdeveniment, fins al 2023, ja que el contracte actual s'acaba el 2018.
La GSMA va informar ahir que està avaluant l'oferta i que en els pròxims mesos "farà una recomanació" als seus directius sobre això. "Tornarem a informar oportunament el públic de les novetats", va afegir en un comunicat. El contracte entre la GSMA i Barcelona com a Capital Mundial de la Telefonia Mòbil i seu de l'MWC vencerà a final de 2018, encara que la ciutat sempre ha manifestat la seva voluntat de prorrogar aquest acord per retenir una fira que només l'any passat va deixar a la ciutat i la seva àrea metropolitana més de 435 milions d'euros.
En la seva nota, la GSMA, que lidera John Hoffman, el seu conseller delegat, explica que ha rebut "una oferta important" dels "socis" de la ciutat de Barcelona per prolongar de 2018 a 2023 l'acord per celebrar l'MWC a Barcelona, concretament al recinte firal de l'Hospitalet de Llobregat. Els socis de la ciutat de Barcelona als quals es refereix la GSMA són el ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, la Generalitat, l'Ajuntament, Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona i la Fundació Barcelona Capital Mundial de la Telefonia Mòbil.
Ja fa una dècada que l'MWC se celebra a Barcelona i en cada edició se superen les xifres de l'any anterior. Aquest 2015, l'esdeveniment va superar els 93.00 assistents, un 9% més, va reunir a 2.000 empreses expositores de tot el món i va contribuir a crear prop de 12.700 llocs de treball a temps parcial. El congrés va atreure a més els principals executius de la indústria de la mobilitat i d'altres sectors, de multinacionals com Samsung, Huawei, Intel, Nokia, AT&T, Microsoft, Orange, Telefónica, Vodafone, Qualcomm, Ford, Visa, Deutsche Telekom, Ericsson, LG, MasterCard, ZTE i un llarg etcètera.
Ahir, l'alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, va donar suport a la candidatura per prolongar el Mobile World Congress fins al 2023 ja que "és un dels esdeveniments internacionals més importants de Barcelona". També va mostrar el seu suport a la candidatura el president del PP a la capital catalana, Alberto Fernández, que va destacar que "l'MWC representa una injecció econòmica i d'ocupació molt important per a la ciutat". | 0.865455 | curate | {"ca": 0.987604812249362, "es": 0.012395187750637988} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2015/04/09/barcelona-oferta-acollir-congres-mobils/309052.html |
mc4_ca_20230418_7_530031 | La Nau descobreix en una exposició la faceta bibliòfila i literària de Juan Negrín – Fallers
En l’exposició es mostren uns 150 títols ordenats per la data d’edició. Una elecció dels llibres, les revistes i els fullets publicats als anys que va viure, conservats allà on va estar el seu domicili a París i que la seua néta, Carmen Negrín, ha conservat
Alicia Andrés: «Hay que invitar a los turistas a vivir las Fallas en primera persona» | 0.721452 | curate | {"ca": 0.8036951501154734, "es": 0.19630484988452657} | http://fallers.es/la-nau-descobreix-en-una-exposicio-la-faceta-bibliofila-i-literaria-de-juan-negrin/ |
macocu_ca_20230731_8_568363 | Efemèrides del 22 de desembre Any 401: A Roma, Inocencio I és triat papa. Any 856 A Damgán (província de Semnán -Iran), un terratrèmol ocasiona 200.000 morts. Any 1178 Antoku, emperador japonès Any 1248 Ferran III entra en la recentment conquistada Sevilla. Any 1491 Els Reis Catòlics signen les Capitulacions de Alfacar. Any 1546 Neix Kuroda Yoshitaka, daimyō japonès Any 1550 Neix Cesare Cremonini, filòsof italià Any 1622 A Colòmbia, Miguel Trujillo i Andrés Páez de Sotomayor funden la ciutat de Bucaramanga. Any 1711 A Frankfurt, l'arxiduc Carlos és coronat emperador amb el nom de Carlos VI. Any 1790 A Turquia, la fortalesa de Izmail és capturada per Suvórov i les seves tropes russes. Any 1808 A Viena, s'estrenen les Simfonies n.o 5 i n.o 6, la Fantasia coral i el Concert per a piano n.o 4 de Ludwig van Beethoven Any 1815 A Sant Cristóbal Ecatepec (Mèxic) és afusellat el líder de la independència José María Morelos. Any 1849 A Rússia, l'escriptor Fiodor Dostoievsky és indultat davant l'escamot que anava a afusellar-lo Any 1857 Militars d'Anglaterra i França prenen la ciutat xinesa de Cantó, que serà governada fins a 1901 per una comissió anglo-francesa. Any 1864: durant la guerra franc-mexicana (1862-1867), en l'estat mexicà de Sinaloa el general mexicà Antonio Rosers (amb 264 homes) derrota a una tropa invasora francesa (700 homes) en el que es coneix com la batalla de Sant Pere. Any 1885 Itō Hirobumi, un samurái, es converteix en el primer ministre de Japó. Any 1891 A Xile, gràcies a la Llei de Comuna Autònoma es creen 195 noves comunas. Any 1894 A França comença el cas Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per traïció. Any 1919: El ministre de Justícia nord-americana, Palmer, ordena la detenció de membres comunistes i anarquistes davant el temor que es produeixin desordres. Any 1922: A Ontinyent (València) un xoc de trens acaba en 11 morts i 90 ferits. Any 1928 Les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de Xina. Any 1929 A Alemanya fracassa el plebiscit organitzat per l'extrema dreta contra el Pla Young. Any 1936 Desembarca a Càdis, el primer contingent de 3.000 "camises negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil Espanyola. Any 1938 Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història. Any 1939 Segona Guerra Mundial: fracassa l'ofensiva soviètica a Finlàndia. S'inaugura a Bogotà, Colòmbia, el Museu de l'Or, la col·lecció d'orfebreria prehispánica més gran del món. Any 1940 Segona Guerra Mundial: atac aeri alemany sobre Mánchester (Anglaterra). Any 1942 Segona Guerra Mundial: Adolf Hitler ordena desenvolupar els coets V-2. Any 1944 Segona Guerra Mundial: en Bastogne (Bèlgica), en la Batalla de Bulge, l'exèrcit nazi demana la rendició de l'exèrcit nord-americà a les ordres del general Anthony McAuliffe. Segona Guerra Mundial: Vo Nguyen Giap crea l'Exèrcit Popular Vietnamita. Any 1945 L'empresa aeronàutica nord-americana Beech Aircraft Corporation fa volar per primera vegada l'avió Bonança Any 1947 En el transcurs de la Revolució Xina, els comunistes arriben a les portes de Pequín. Any 1956 Colo es converteix en el primer goril·la nascut en captivitat. Any 1961 Fidel Castro declara a Cuba primer Territori Lliure de Anafalbetismo a Amèrica Llatina. Any 1963 A 180 milles al nord de Madeira, s'enfonsa el creuer Lakonia, provocant la mort de 128 persones. Any 1964 En els Estats Units, el còmic Lenny Bruce és arrestat per obscenitat. Primer vol del SR-71 Blackbird. Any 1965 A Vietnam, el comandant de les tropes nord-americanes, general William Westmoreland, anuncia un alto-el-foc per Nadal. Any 1966 Rhodèsia del Sud abandona la Commonwealth. Any 1969 Bernadette Devlin, membre de la Cambra dels comuns, és condemnada en Londonderry (Irlanda del Nord) a sis mesos de presó, acusada de participar en els desordres del mes d'agost passat. Any 1970 El Govern peruà concedeix una amnistia total per als presos polítics. Any 1971 L'austríac Kurt Waldheim és triat nou secretari general de l'Organització de les Nacions Unides. Any 1972 Són rescatats els 16 supervivents del vol 571 accidentat en la serralada dels Andes amb 36 persones a bord (per sobreviure van haver de menjar carn humana). Any 1973 L'OPEP duplica els seus preus per la crisi del petroli. Any 1978 El tercer ple del congrés nacional del Partit Comunista de Xina celebrat a Pequín, permet a Deng Xiaoping començar les seves polítiques per a la reforma econòmica. Argentina planeja una invasió a gran escala contra Xile, planificada per la pèrdua en el litigo de les illes Picton, Lennox i Nova. Any 1981 Jura com a President de la Nació Argentina el tinent general Leopoldo Fortunato Galtieri, durant la dictadura militar autodenominada Procés de Reorganització Nacional. Any 1986 A Perú es reinaugura el canal de televisió RBC Televisió, després de ser pres pel govern dictatorial de Juan Velasco Alvarado. Any 1989 Després d'una setmana de tràgiques matances, Ió Iliescu es converteix en el president de Romania, acabant amb la dictadura de Nicolae Ceauşescu. La porta de Brandenburg s'obre, acabant amb 30 anys de divisió de les dues Alemanyes. Any 1990 Lech Wałęsa és nomenat President de Polònia. Les Nacions Unides, d'acord amb la legalitat internacional, reconeixen oficialment la independència de les Illes Marshall i dels Estats Federats de Micronèsia, donant per acabat els fideïcomissos sobre aquests territoris que tenia Estats Units. Any 1992 Troballa a Paraguai dels Arxius del Terror de la dictadura d'Alfredo Stroessner i de la denominada Operació Còndor, que contenen totes les comunicacions escrites entre autoritats policials i militars especialment de Paraguai, i també d'Argentina, Brasil, Xile i Uruguai entre 1970 i 1980. Any 1997 Matança d' Acteal: 45 indígenes tzotziles van ser assassinats mentre resaven en una església de la comunitat de Acteal, en l'estat mexicà de Chiapas. Any 1999 Tandja Mamadou es converteix en president de Nigèria. Any 2001 A bord del vol 63 de American Airlines, un ciutadà nord-americà (Richard Reid) intenta destruir l'avió amb explosius en les seves sabates. Any 2004 A Colòmbia, l'ex tècnic de l'Once Caldas, Luis Fernando Montoya comença a sofrir de paràlisi, després de ser atacat en un intent de robatori en Caldas. Any 2005 ABogotà, Colòmbia, surt al carrer l'Edició Zero del periòdic polític i d'humor ‘Un Pasquí’, fundat i dirigit pel caricaturista Vladimir Flórez (Vladdo). Any 2009 A Bucaramanga (Colòmbia) s'inaugura el Sistema Integrat de Transport Massiu (Metrolínea). Naixements (f. 1185). 1639: Jean Racine, dramaturg francès (f. 1699). 1666: Gurú Gobind Singh, gurú sij (f. 1708). 1694: Hermann Samuel Reimarus, filòsof i escriptor alemany (f. 1768). 1696: James Oglethorpe, militar britànic (f. 1785). 1723: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (f. 1787). 1755: Georges Couthon, revolucionari francès (f. 1794). 1805: John Obadiah Westwood, entólogo britànic (f. 1893). 1807: Johann Sebastian Welhaven, poeta noruec (f. 1873). 1819: Franz Wilhelm Abt, compositor alemany (f. 1870). 1819: Pierre Ossian Bonnet, matemàtic francès (f. 1892). 1850: Victorià Horta, president mexicà (f. 1913). 1853: Teresa Carreño, pianista veneçolana (f. 1917). 1853: Yevgraf Fyodorov, matemàtic rus (f. 1919). 1856: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà, premi nobel de la pau en 1929 (f. 1937). 1858: Giacomo Puccini, compositor italià (f. 1924). 1859: Manuel Gutiérrez Nájera, poeta mexicà (f. 1895). 1864: Federico Gamboa, periodista, narrador i autor dramàtic mexicà (f. 1939). 1869: Edwin Arlington Robinson, poeta nord-americà (f. 1935). 1869: Dmitri Egorov, matemàtic rus (f. 1931). 1872: Camille Guérin, veterinari francès (f. 1961). 1874: Franz Schmidt, compositor austríac (f. 1939). 1876: Filippo Tommaso Marinetti, poeta italià (f. 1944). 1878: Stephen Timoshenko, enginyer rus-nord-americà (f. 1972). 1883: Edgard Varèse compositor francès (f. 1965). 1885: Deems Taylor, compositor nord-americà (f. 1966). 1887: Srinivasa Aiyangar Ramanujan, matemàtic hindú (f. 1920). 1894: Demetrio Carceller Segura, polític espanyol (f. 1968). 1895: Francisco Pierrá Gómez, actor espanyol (f. 1975). 1898: Vladimir Aleksandrovich Fock, físic rus (f. 1974). 1899: Gustav Gründgens, actor alemany (f. 1963). 1900: Ofelia Uribe, política colombiana (f. 1988). 1901: André Kostelanetz, músic nord-americà (f. 1980). 1903: Haldan Keffer Hartline, fisiólogo nord-americà (f. 1983). 1903: Odhise Paskali, escultor albanès (f. 1985). 1905: Pierre Brasseur, actor francès (f. 1972). 1905: Kenneth Rexroth, poeta nord-americà (f. 1982). 1907: Peggy Ashcroft, actriu britànica (f. 1991). 1909: Patricia Hayes, actriu nord-americana (f. 1998). 1910: Silvio Accame, historiador italià (f. 1997). 1910: Emma de Sigaldi, escultora i ballarina selecciona tot el text 1910: Emma de Sigaldi, escultora i ballarina alemanya resident a Mònaco (f. 2010). 1911: Álvaro Cunqueiro, escriptor i periodista espanyol (f. 1981). 1912: Lady Bird Johnson, primera dama nord-americana (f. 2007). 1914: Emil Sitka, actor (f. 1998). 1915: José Antonio Nieves Conde, cineasta espanyol (f. 2006). 1915: Barbara Billingsley, actriu nord-americana (f. 2010). 1916: Juan de Déu Carmona, polític xilè (f. 2009). 1921: Hawkshaw Hawkins, músic nord-americà (f. 1963). 1921: Robert Kurka, compositor nord-americà (f. 1957). 1922: Jack Brooks, polític nord-americà. 1922: Ruth Roman, actriu nord-americana (f. 1999). 1922: Iakovos Kambanelis, poeta i escriptor grec (f. 2011). 1922: Elisabeth de Hohenberg, princesa luxemburguesa (f. 2011). 1925: Lewis Glucksman, financer nord-americà (f. 2006). 1926: Alcides Ghiggia, futbolista uruguaià. 1930: Arturo Rojas de la Càmera, historietista espanyol. 1933: Abel Pacheco, president costarricense. 1933: Emili Teixidor, escriptor espanyol en llengua catalana. 1934: David Pearson, pilot nord-americà d'automòbils estoc. 1936: Héctor Elizondo, actor nord-americà. 1936: José Luis Martín Rodríguez, historiador espanyol (f. 2004). 1936: James Burke, escriptor britànic. 1936: Wojciech Frykowski, actor polonès (f. 1969). 1937: Eduard Uspensky, escriptor rus. 1938: Matty Alou, beisbolista dominicà (f. 2011). 1938: Lucien Bouchard, polític canadenc. 1939: James Gurley, músic nord-americà (f. 2009). 1939: Rufino Foz, polític espanyol (f. 2011). 1942: Dick Parry, músic britànic, de la banda Pink Floyd. 1943: Paul Wolfowitz, polític nord-americà. 1946: Hortensio Fernández Extravís, futbolista espanyol (f. 2011). 1948: Patricia Hewitt, política britànica. 1948: Rick Nielsen, músic nord-americà, de la banda Cheap Trick. 1948: Lynne Thigpen, actriu nord-americana (f. 2003). 1949: Maurice (f. 2003) i Robin Gibb, músics britànics, de la banda Bee Gees. 1950: María Antonieta de les Neus, actriu mexicana, millor coneguda com la Chilindrina. 1950: Daniel Sánchez Llibre, empresari català i president del RCD Espanyol. 1950: Vibeke Windeløv, actriu danesa. 1951: Gerald Cavendish Grosvenor, políticio britànic. 1953: Bern Nadette Stanis, actriu nord-americana. 1954: Anna Galiena, actriu italiana. 1955: Miguel Amed, actor, psicòleg i director de programes de radi i televisió argentí (f. 2010). 1955: Alfonso Basso, advocat mafiós. 1958: Frank Gambale, músic australià. 1959: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany. 1959: Alfredo Urdaci, periodista espanyol. 1960: Jean-Michel Basquiat, pintor de grafit nord-americà. 1962: Ralph Fiennes, actor britànic. 1963: Giusseppe Bergomi, futbolista italià. 1963: Vladimir Flórez, Vladdo, caricaturista colombià. 1964: Juan M. Velázquez, escriptor espanyol. 1965: Luis Alberto Illes, futbolista argentí. 1965: Sergi López, actor espanyol. 1966: María Pujalte, actriu espanyola. 1967: Juan Manuel Bernal, actor mexicà. 1967: Richey James Edwards, músic galés, de la banda Manic Street Preachers. 1967: Donen Petrescu, futbolista romanès. 1968: Dina Meyer, actriu nord-americana. 1968: Luis Hernández, futbolista mexicà. 1972: Vanessa Paradis, cantant i actriu francesa. 1972: Big Tigger, personalitat nord-americana de la ràdio i la TV. 1975: Dmitri Khokhlov, futbolista rus. 1975: Crissy Habiten, actriu porno nord-americana. 1976: Carlos Fuentes, actor espanyol. 1978: Emmanuel Olisadebe, futbolista nigerià nacionalitzat polonès. 1980: Chris Carmack, actor nord-americà. 1983: Jennifer Hawkins, model i miss Univers australiana. 1983: Drew Hankinson, lluitador nord-americà. 1984: Jonas Altberg, músic i DJ suec. 1985: Edurne, cantant i actriu espanyola. 1985: Místic (lluitador), lluitador mexicà. 1988: Ramiro Torres, actor mexicà. 1989: Jordin Sparks, cantant nord-americà. 1990: Jean-Baptiste Maunier, actor francès. 1993 : Meghan Trainor, cantant nord-americà. 1993: Ali Lohan, actriu i cantant nord-americà. 1998: G. Hannelius actriu nord-americana. Defuncions 69: Vitelio (69), emperador romà. 1419: Juan XXIII, antipapa romà (n. 1370). 1554: Francisco Dávila, conqueridor i explorador espanyol (n. 1488). 1603: Mehmed III, sultà otomà. 1681: Richard Alleine, clergue puritano britànic (n. 1611). 1704: Paolo Silvio Boccone, botànic italià (n. 1633). 1745: Jan Dismas Zelenka, compositor txec. 1767: John Newbery, editor britànic (n. 1713). 1788: Percivall Pott, físic britànic (n. 1714). 1806: William Vernon, mercader nord-americà (n. 1719). 1815: José María Morelos, capdavanter en la guerra d'independència de Mèxic 1867: Jean-Victor Poncelet, matemàtic francès (n. 1788). 1870: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol. 1880: George Eliot, escriptora britànica. 1896: Antonio Susillo, escultor espanyol (n. 1857). 1899: Dwight L. Moody, evangelista nord-americà (n. 1837). 1902: Richard von Krafft-Ebing, psiquiatre alemany. 1905: José Riquelme, actor espanyol. 1917: Mare Francesca Saverio Cabrini, santa estadoundense (n. 1850). 1935: Victorino Abente i Llac, poeta uruguaià (n. 1846). 1939: Dt. Rainey, cantant nord-americà (n. 1886). 1940: Nathanael West, escriptor nord-americà (n. 1903). 1941: Santos Jorge, músic panameny. 1942: Franz Boes, antropòleg nord-americà. 1943: Beatrix Potter, escriptora britànica (n. 1866). 1944: Harry Langdon, actor nord-americà (n. 1884). 1947: Hans Aumeier, oficial nazi (n. 1906). 1955: Enrique García-Rendueles, escriptor espanyol (n. 1880). 1969: Josef von Sternberg, cineasta austríac. 1974: Juan Zaragüeta, filòsof espanyol (n. 1883). 1974: Carlos Alberto Sacheri, acadèmic i filòsof argentí. 1979: Darryl F. Zanuck, productor de cinema nord-americà. 1987: Lucca Prodan, músic italo-escocès radicat a Argentina (Summe). 1988: Chico Mendes, activista brasiler (n. 1944). 1989: Samuel Beckett, escriptor irlandès, premi nobel de literatura en 1969. 1989: Andrés do Escombro, cantautor espanyol (n. 1947). 1991: Ernst Krenek, compositor austríac. 1993: Alexander Mackendrick, cineasta nord-americà. 1993: Don DeFore, actor nord-americà (n. 1913). 1995: James Meade, economista britànic, premi nobel d'economia en 1977. 1995: Butterfly McQueen, actriu nord-americana (n. 1911). 1999: Robert Bresson, cineasta francès. 1999: Faustino Cordó, científic espanyol. 2002: Joe Strummer, músic britànic, de la banda The Clash. 2002: Desmond Hoyte, president de Guyana (n. 1929). 2003: Nelly Fontán, actriu argentina (n. 1936). 2006: Dietrich Schwanitz, escriptor alemany. 2006: Galina Ustvólskaya, compositora soviètica. 2006: Tom Wesselmann, pintor nord-americà. 2007: Julien Gracq, escriptor francès (n. 1910). 2008: Lansana Vaig explicar, polític i militar guineano, president entre 1984 i 2008 (n. 1934). 2012: Ángel Mifsud Ciscar, escriptor espanyol (n. 1954). 2013: Diomedes Díaz, cantant colombià (n. 1957). Esdeveniments XVe segle 1465 : pau de Sant-Trond. 1481 : signatura del convenint de Stans, tractat entre els diferents cantons de la Confederació dels XIII cantons. XVIIe segle 1603 : Ahmet Ier esdevé la 14e sultan ottoman. XVIIIe segle 1789 : Decret de la divisió de la França en departaments. 1793 : batalla de Wœrth-Frœschwiller. XXe segle 1944 : creació de l'Exèrcit popular vietnamienne. XXIe segle 2001 : Hamid Karzai esdevé President de l'Administració intérimaire de l'Estat islàmic d'Afganistan. combat de Amami-Ōshima oponent una flottille de la Guarda costanera del Japó a un fallo vaixell de préssec, armat, nord-coreà a l'amplària de la illa japonesa de Amami-Ōshima en mar de Xina. Arts, cultura i religió Aquesta secció és buida, insuffisamment detallada o incompleta. La vostra ajuda és la benvinguda ! Ciències i tècniques 1666 : sessió inaugural de l'Acadèmia de les ciències francesa. Economia i societat Aquesta secció és buida, insuffisamment detallada o incompleta. La vostra ajuda és la benvinguda ! Naixements XIe segle 1095 : Roger II de Sicile († 26 de febrer 1154). XVIIe segle 1639 : Jean Arrel, home de cartes francesos († 21 d'abril 1699). 1684 : Johann Jacob Dillenius, botaniste britànic († 13 d'abril 1747). XVIIIe segle 1723 : Karl Friedrich Abel, compositeur alemany († 20 de juny 1787). XIXe segle 1801 : Carl Jakob Sundevall, zoologiste suec († 2 de febrer 1875). 1858 : Giacomo Puccini, compositeur italià († 29 de novembre 1924). 1862 : Connie Mack, jugador, gestionant i propietari americà de club de baseball († 8 de febrer 1956). 1872 : Camille Guérin, vétérinaire i bactériologiste francès († 9 de juny 1961). 1876 : Filippo Marinetti, escriptor italià († 2 de desembre 1944). 1883 : Edgard Varese, compositeur americà († 6 de novembre 1965). 1887 : Srinivasa Ramanujan, mathématicien indi († 26 d'abril 1920). 1900 : Marc Allégret, realitzador francès († 3 de novembre 1973). XXe segle 1901 : Georges Truffaut, home polític belga († 3 d'abril 1942). 1905 : Pierre Brasseur, actor francès († 16 d'agost 1972). 1907 : Peggy Ashcroft, comédienne britànic († 14 de juny 1991). 1912 : Lady Bird Johnson, esposa del president americà Lyndon B. Johnson († 11 de juliol 2007). 1930 : Jacques David, prélat francès. 1933 : Jean Tulard, historiador francès. 1934 : Pierre Bouteiller, periodista francès. 1936 : Héctor Elizondo, actor i cineasta americà 1938 : Matty Alou, jugador de baseball dominicà († 3 de novembre 2011). Lucien Bouchard, home polític canadien. 1944 : Steve Carlton, lanceur de baseball americà. 1945 : Diane Sawyer, periodista americana. 1946 : Pamela Courson, compagne de Jim Morrison, líder dels Doors († 25 d'abril 1974). 1948 : Steve Garvey, jugador de baseball americà. Rick Nielsen, guitariste americà (Cheap Trick). Lynne Thigpen, actriu americana († 12 de març 2003). 1949 : Robin Gibb,músic britànic, membre del grup The Bee Gees († 20 de maig 2012). Maurici Gibb, músic britànic, membre del grup The Bee Gees († 12 de gener 2003). 1951 : Roger Zabel, periodista francès. 1953 : Ian Turnbull, defensor d'hoquei sobre gelat québécois. 1955 : Lonnie Smith, jugador de baseball americà. 1956 : Philippe Harel, realitzador, actor i scénariste francès. 1957 : Annie Lemoine, periodista i romancière francesa. 1960 : Jean-Michel Basquiat, artista americà († 12 d'agost 1988). 1961 : Youri Malenchenko, cosmonaute rus. 1962 : Ralph Fiennes, actor britànic. 1965 : Sergi López, actor espanyol. 1967 : Stéphane Gendron, home polític i presentador de ràdio i de televisió québécois. 1968 : Lauralee Bell, actriu americana. 1969 : Myriam Bédard, biathlète canadienne. 1971 : Pat Mastroianni, actor canadien. 1972 : Franck Cammas, navegador francès. Vanessa Paradís, cantant i actriu francesa. 1973 : Annie Pelletier, atleta québécoise en submergida. 1975 : Manu Payet, humoriste francès. 1977 : Javier Valverde, matador espanyol. 1980 : Chris Carmack, actor americà. 1982 : Brooke Nevin, actriu canadienne. Místico, catcheur mexicà Souleymane Camara, futbolista sénégalais. 1984 : Basshunter, cantant i disc-jockey suec. 1989 : Jordin Sparks, autor-compositeur i intèrpret americana. 1990 : Jean-Baptiste Maunier, cantant i actor francès. 1992 : Mélanie Henique, nageuse francesa. Defalliment Ie segle 69 : Vitellius, emperador romà (° 24 de setembre 15). XIe segle 1100 : Bretislav II, duc de Bohême. XIVe segle 1397 : Guy II de Blois-Châtillon, noble francès. XVIe segle 1554 : Alessandro Bonvicino, pintor lombard (° 1498). XVIIe segle 1612 : François IV de Mantoue, noble italià (° 7 de maig 1586). 1641 : Maximilien de Béthune, duc de Sully, surintendant de les finances (° 13 de desembre 1559). XIXe segle 1815 : José María Morelos, sacerdot i insurgé mexicà (° 30 de setembre 1765). 1866 : Thomas Gousset, prélat i théologien francès (° 1er maig 1792). 1867 : Théodore Rousseau, pintor francès (° 15 d'abril 1812). 1870 : Gustavo Adolfo Bécquer, home de cartes espanyol (° 17 de febrer 1836). 1895 : John Russell Hind, astrònom britànic (° 12 de maig 1823). XXe segle 1917 : Françoise-Xavière Cabrini, religiosa americana d'origen italià (° 15 de juliol 1850). 1944 : Harry Langdon, actor americà (° 15 de juny 1884). 1961 : Elia #Enrajolar Costa, prélat italià (° 14 de maig 1872). 1969 : Josef von Sternberg, realitzador americà (° 29 de maig 1894). 1975 : René Floriot, advocat francès (° 20 d'octubre 1902). 1977 : Lotte Schone, cantatrice franco-austríaca (° 15 de desembre 1891). 1979 : Darryl Zanuck, cineasta americà (° 5 de setembre 1902). 1985 : Osvaldo Farrés, compositeur cubà (° 13 de gener 1902). 1988 : Chico Mendes, líder sindical brasiler (° 15 de desembre 1944). 1989 : Samuel Beckett, home de cartes irlandais, Preus Nobel de literatura l'any 1969 (° 13 d'abril 1906). Max Favalelli, periodista francès (° 23 de gener 1905). 1991 : Hans Edmund Wolters, ornithologue alemany (° 11 de febrer 1915). Ernst Krenek, compositeur austríac (° 23 d'agost 1900). 1993 : Marion Burns, actriu americana (° 9 d'agost 1907). Don DeFore, actor americà (° 25 d'agost 1913). 1995 : Butterfly McQueen, actriu americana (° 7 de gener 1911). XXIe segle 2001 : Jacques Mayol, apnéiste francès (° 1er abril 1927). 2002 : Joe Strummer, músic britànic, guitariste i cantant del grup The Clash (° 21 d'agost 1952). Gabrielle Wittkop, escriptor francès (° 27 de maig 1920). 2005 : Roger Viel, rugbyman francais (° 1er abril 1949). 2006 : Galina Oustvolskaïa, compositrice rus (° 17 de juny 1919). 2007 : Julien Gracq, escriptor francès (° 27 de juliol 1910). 2008 : Lansana Contat, cap d'Estat guinéen (° 1934 Esdeveniments Països Catalans 1979 - Madrid: El Butlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 2003 - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996. Resta del món 69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria. 1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI. 1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): se signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya. 1849 - l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat moments abans de ser executat. 1885 - Ito Hirobumi, un samurai, es converteix en el primer ministre del Japó. 1894 - a França comença el cas Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per traïció. 1928 - les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de Xina. 1933 - es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya. 1936 - desembarca a Cadis, el primer contingent de 3.000 "Camises Negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil Espanyola. 1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història. 1972 - Andes: Es localitzen amb vida setze dels quaranta-cinc passatgers que viatjaven en un avió uruguaià que s'havia estavellat als Andes dos mesos abans. 2004 - Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic. [1] Naixements Països Catalans 1810, Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català. 1933, Roda de Ter: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana 1951, Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català, dit "el Sis Ales" pel seu nom i cognoms. Resta del món 1856, Potsdam (Nova York), EUA: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el 1929. 1858, Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor d'òpera italià. 1861, Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical. 1873, Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany 1949, Douglas (illa de Man), Regne Unit: Maurice Gibb i Robin Gibb, cantants, compositors i productors anglesos, membres dels Bee Gees. 1950, Colotlán, Mèxic: José Victoriano Huerta Márquez, president interí de Mèxic. 1959, Augsburg, Alemanya: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany. 1962, Ipswich, Suffolk, Regne Unit: Ralph Fiennes, actor britànic. 1984, Halmstad, Suècia: Jonas Altberg, músic i DJ suec. 1985, Collado Villalba, Espanya, Edurne, cantant espanyola. Necrològiques Països Catalans 2006 - Barcelona (el Barcelonès): Cesc, dibuixant i pintor català. Resta del món 69 - Roma (Itàlia): Aule Vitel·li, emperador romà, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus. 1879 - Madrid (Espanya): Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol. 1989 - París (França): Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969. 1999 - París: Robert Bresson, cineasta francès. | 0.705127 | curate | {"ca": 0.8003484596499565, "es": 0.12596024392175498, "fr": 0.05634750930545656, "gl": 0.002217470499722816, "en": 0.007840342124019958, "de": 0.0021382751247327157, "pt": 0.0051476993743565375} | |
cawac_ca_20200528_8_248895 | Sessió extraordinària, del 16 de juny de 2004
Dj, 05/07/2007 - 22:42 — admin
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DE SANT BARTOMEU DEL GRAU, CELEBRADA EL 16 DE JUNY DE 2004 Sant Bartomeu del Grau, 16 de juny de 2004 A la Sala d'Actes de la Casa Consistorial essent les 22:15 h. es reuneix el Ple de l'Ajuntament en sessió extraordinària, sota la presidència de l’alcalde Sr. Miquel Colomer Busquets, concórren els Srs. : Jordi Farrés Rocadembosch Rosa Ma. Garcia Maldonado Roser Armenteras Pascual Josep Ma. Salvans Rifà Mariano Capdevila Manau Ramona Cornellas Vila Marta Tuneu Parés Joan Riquelme Domingo Oberta la sessió per la Presidència a les 22:15 hores s'ha obtingut el quòrum de la majoria del nombre legal de membres que formen el Ple de la Corporació, assistits per mi la secretària acctal., que certifico. Seguidament es formulen les propostes d’acord següents: 1.- ADJUDICACIÓ DEL SOLAR QUALIFICAT COM A INDUSTRIAL DEL PLA DE L’ORATORI. Vista l'acta d'obertura de pliques per la venda mitjançant subhasta pública del solar qualificat com a industrial ubicat al Pla de l’Oratori. Vista la proposta formulada per la Mesa de contractació al Ple de la Corporació es proposa l'adopció dels següents A C O R D S PRIMER.- ADJUDICAR a VESPELLA DE GESTIÓ S.L., pel preu de 71.359,51 € més impostos (SETANTA-UN MIL TRES-CENTS CINQUANTA-NOU EUROS AMB CINQUANTA-UN CÈNTIMS), mitjançant subhasta publica, el contracte per a l’alienació del bé immoble patrimonial propietat d’aquest Ajuntament, situat al Pla de l’Oratori, amb referència catastral núm. 1982201. SEGON.- REQUERIR l’adjudicatari a comparèixer, en el lloc i la data que se li indiqui i davant el notari que li serà designat, per atorgar l’escriptura de compravenda corresponent, una vegada fet el dipòsit a la Caixa d’aquest Ajuntament del preu de la compravenda i altres pagaments a càrrec seu. TERCER.- FACULTAR l’alcalde a atorgar tots els documents públics i privats que siguin necessaris per executar els acords anteriors. QUART.- NOTIFICAR aquests acords a tots els licitadors. CINQUÈ.- PUBLICAR aquests acords mitjançant la inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província i al tauler d’edictes de l’Ajuntament. Es sotmet la proposta a votació i s’aprova per unanimitat. 2.- SOL.LICITUD GESTIÓ D’UN CANAL MULTIPLEX DESTINAT A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL. Atès que Sant Bartomeu del Grau ha comptat amb una televisió local, canal SBG, des de l’agost de 1.996, que ha emès per la xarxa local de cable. Atès que és voluntat d’aquesta corporació impulsar aquest canal de televisió com a mitjà de comunicació local, obert i participatiu. Atès que és voluntat d’aquesta corporació utilitzar en un futur la tecnologia de TV digital terrestre per ampliar i millora el servei públic de televisió local. Atès el Plan Técnico de la Televisión Digital Local (RD 439/2004) Al Ple de la Corporació es proposa l’adopció dels acords següents: PRIMER.- Que l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, sol.liciti formalment la gestió d’un canal multiplex destinat a la prestació del servei públic de televisió digital local. SEGON.- Trametre aquest acord a la subdirecció general de mitjans audiovisuals de la Generalitat. Es sotmet la proposta a votació i s’aprova per unanimitat. 3.- PROPOSTA DE SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES I D’ACTIVITATS AL CARRER VELL Vist que per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de data 23 de gener de 1991, es van aprovar definitivament les Normes Subsidiàries de Planejament del nostre municipi. Atès que han transcorregut més de 13 anys des de la data d’aprovació definitiva de les esmentades Normes Subsidiàries de Planejament, sense que s’hagin desenvolupat les figures de planejament en ell establertes ni s’hagi assolit el pla d’etapes. Vist que pel Ple del Parlament de Catalunya en sessió de data 28 de febrer 2.002 es va aprovar la Llei d’Urbanisme a Catalunya. Atès que de l’esmentada llei es desprèn amb claretat que s’ha d’adaptar el planejament vigent aprovat l’any 1991 a la ja referida Llei 2/2002. Vist que segons el planejament actual el nostre municipi té un total de 3.430 ha., essent en sòl urbà 37,81 ha. de les quals 11,376 ha estan qualificades com a sòl industrial. Atès que en el sòl urbanitzable la superfície qualificada és de 37,090 ha. de les que 10,421 ha. resten qualificades com a sòl industrial. Atès que és voluntat d’aquest equip de Govern el modificar el planejament actual i adequar el mateix a la legislació vigent ( POUM) i a tal efecte darrerament s’ha sol.licitat una subvenció al Departament de Politica Territorial i Obres Publiques, a fi i efecte d’endegar l’adient redacció, amb la finalitat d’adequar la tipologia del municipi als temps i circumstàncies actuals, és a dir, entre d’altres ordenar el bell mig del casc urbà i especialment el front de façana del Carrer Vell. Vist que el Ple de la corporació, en sessió celebrada en data 29 d’octubre de 2.003, va acordar sol.licitar cofinançament al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) pel projecte Rehabilitació Integral del Casc Antic (Carrer Vell) Fase I, amb l'objectiu d'urbanitzar una plaça en una petita part de terrenys industrials ocupats per naus actualment en desús. Vist que el Departament de Governació i Administracions Públiques ha proposat incloure aquesta actuació entre les actuacions elegibles susceptibles de finançament pel FEDER. Vist l’informe emès per l’arquitecte municipal, de data 11 de juny de 2.004 sobre la conveniència de dur a terme la suspensió de tramitacions i de llicències segons l’establert a l’Art. 70 de la Llei 2/2002 d’Urbanisme, en tot l’àmbit assenyalat en el plànol adjunt a l’esmentat informe. Per tot l’esmentat al Ple de la Corporació es proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER.- Disposar la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel.lació, d’edificació reforma, rehabilitació de construccions, d’instal.lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacios municipals connexes establertes per la legislació sectorial en el sector i/o àmbit assenyalat en el plànol adjunt. SEGON.- La durada d’aquesta suspensió serà, com a màxim, d’un any comptador des de la seva publicació, podent-se estendre per un altre període igual de temps pel cas que, abans d’esgotar-se el primer, s’atorgui l’aprovació inicial del planejament entramitació. TERCER.- Publicar aquest acord al Butlleti Oficial de la Provincia, i en un diari de mes divulgació de la comarca. Contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, es pot interposar, amb carácter potestatiu, recurs de reposició. QUART.- Facultar tant ampliament com sigui necessari al Sr. Alcalde, perquè pugui signar tots els documents que s’escaiguin envers els acords que precedeixen. El regidor Sr. Salvans pren la paraula manifestant que no hi ha cap necessitat de suspendre llicències en aquest sector, perquè si hi ha un comprador per aquestes naus, haurà de sol.licitar el corresponent permís a l’ajuntament i en tot cas aquest ja decidirà si s’autoritza o no. L’alcalde Sr. Colomer, respòn que en aquests moments aquest sector està qualificat per a usos industrials i si una empresa adquireix aquesta zona i l’activitat que pretén instal.lar-hi s’adequa urbanísticament a la normativa actual, l’Ajuntament no pot negar-li el permís. L’objectiu d’aquesta suspensió és garantir que no s’hipotequi el futur d’aquell sector de carrer mentre l’Ajuntament decideix com millorar-lo. El regidor Sr. Salvans, manifesta que aquest acord és posar una trava que en aquests moments no cal. Si una empresa està interessada a instal.lar-se en aquesta zona, l’Ajuntament pot negociar amb ella compensacions i/o cessions per tal d’adequar aquest tram. L’alcalde Sr. Colomer respòn que l’Ajuntament només pot actuar amb la normativa urbanística vigent, i en aquests moments aquest sector té ús industrial. El regidor Sr. Capdevila, manifesta que s’ha d’incentivar perquè vinguin noves empreses a instal.lar-se, i amb aquesta mesura no s’incentiva. L’alcalde Sr. Colomer, respòn que aquest acord només serveix per donar armes legals a l’Ajuntament per poder repensar com es vol que sigui aquest sector del carrer Vell. El regidor Sr. Salvans manifesta que a Roda, les empreses interessades a instal.lar-se en unes naus industrials actualment en desús, negocien amb l’Ajuntament el que volen instal.lar, i aquest a canvi els hi demana les compensacions que creu necessàries per la millora urbanística de la zona. Aquesta solució és la millor per totes les parts. El regidor Sr. Capdevila, manifesta que en els casos dels municipis afectats pel tancament de Puigneró, a Roda tenen més m2 afectats per les naus actualment buides, i a Prats de Lluçanès no hi ha polígon industrial i a cap d’aquests dos municipis s’ha fet suspensió de llicències. La regidora Sra. Cornellas pregunta què s’hi vol fer en aquest tram de carrer que quedarà afectat per la suspensió. L’alcalde Sr. Colomer respòn que això és el que s’haurà de parlar entre tots els membres de la Corporació i s’haurà d’aprovar mitjançant el Ple de l’Ajuntament. El regidor Sr. Capdevila, pregunta que quin era el cost de la plaça que es vol construïr en una part de la zona afectada per la suspensió i amb quines subvencions es compten. L’alcalde Sr. Colomer respòn que la plaça tenia un cost aproximat de 600.000 € i que s’ha atorgat una subvenció provinent del FEDER de 200.000 €. El regidor Sr. Salvans manifesta que si vingués a instal.lar-se una empresa en aquesta zona, l’Ajuntament podria negociar que fos aquesta hipotètica empresa qui assumís el cost d’aquesta plaça. L’alcalde Sr. Colomer li respòn que si vingués una empresa que no estigués interessada en segregar una part de la finca per instal.lar-se, l’Ajuntament no li pot exigir res. En canvi amb aquesta suspensió de llicències es garanteix que sigui l’Ajuntament qui decideixi el futur d’aquest sector. La regidora Sra. Garcia manifesta que suspenent les llicències només en aquest tram encara queda molt sector industrial disponible per que s’hi puguin instal.lar empreses, i d’aquesta manera es pot arreglar la part de façana al carrer Vell per fer-hi el carrer més ample i el que es cregui convenient. El regidor Sr. Salvans insisteix que si hi ha empreses interessades en adquirir part d’aquestes naus, aquesta suspensió la veuran com una trava. L’alcalde Sr. Colomer manifesta que si el Ple de l’Ajuntament ho creu convenient pot aixecar aquesta suspensió en qualsevol moment. Per part de tots els regidors es creu convenient fer constar expressament en els acords, que aquesta suspensió es pot aixecar en qualsevol moment mitjançant acord del Ple. Es sotmet a votació la proposta d’acord i s’aprova amb 6 vots a favor dels regidors pertanyents als grups “Sant Bartomeu del Grau Endavant” i “Gent del Grau-ERC-Acord Municipal” i 3 abstencions dels regidors del grup “Convergència i Unió”. 4.- ADHESIÓ A L’ORDENANÇA REGULADORA PER L’ATORGAMENT DE LLICÈNCIES DE PRIMERA OCUPACIÓ Atès que el Consell Comarcal d'Osona ha aprovat, una actuació d’assistència i cooperació local per als municipis de la comarca d'Osona, consistent en posar a la seva disposició un model d’Ordenança municipal reguladora de l’atorgament de les llicències de primera ocupació dels edificis, adequada a la normativa vigent, la qual s’ha publicat al BOPB núm. 99, del 24 d’abril de 2004 i al BOPG núm. 80, del 27 d’abril de 2004. Atès que el mateix Consell Comarcal d'Osona ha ofert als ajuntaments de la comarca d'Osona la possibilitat d’adoptar com a pròpia aquesta ordenança, amb la qual cosa es redueix considerablement el cost de publicació dels anuncis que cal inserir preceptivament al BOP; Atès que segons l’article 31.2 de la Constitució cal que la despesa pública respongui als criteris d’eficiència i economia; Atès que l’ordenança esmentada es troba conforme amb les necessitats d’aquest ajuntament; Es proposa al Ple l’adopció de l’acord següent: Primer.- Aprovar inicialment l’Ordenança municipal reguladora de l’atorgament de les llicències de primera ocupació dels edificis. Segon.- El text d’aquesta ordenança és el mateix que apareix publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 99, del 24 d’abril de 2004, pàgines 39 a 41 i al Butlletí Oficial de la província de Girona núm. 80, del 27 d’abril de 2004, pàgines 32 a 35. Tercer.- Sotmetre l’expedient als tràmits d’informació pública i audiència dels possibles interessats, mitjançant una publicació en el BOP, en el DOGC i en el tauler municipal d’anunci, per un període de trenta dies, als efectes de presentació de reclamacions i suggeriments. Quart.- En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment l’acord inicial esdevindrà definitiu, es trametrà el text íntegre de l’Ordenança a la Subdelegació del Govern de l’Estat i a la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i es procedirà a la publicació de l’anunci d’aprovació definitiva, fent referència al text íntegre publicat pel Consell Comarcal d'Osona. Es sotmet la proposta a votació i s’aprova per unanimitat. Abans de donar el Ple per acabat, l’alcalde Sr. Colomer pren la paraula per informar que la secretària acctal. Sra. Ordeig, deixarà de prestar els seus serveis a l’ajuntament aquest proper mes de juliol, per anar a treballar a la Comissió Europea. Així doncs, el d’avui haurà estat l’últim Ple al que ha assistit i li agraeix la feina duta a terme al llarg d’aquest temps a l’Ajuntament i la seva dedicació, a la vegada que la felicita per la nova etapa que comença. I sense més assumptes a tractar i essent les 23:15 h., l’alcalde aixeca la sessió de la qual jo la secretària acctal. estenc aquesta acta. L’alcalde la secretària acctal.
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.829051 | curate | {"ca": 0.9827659877510326, "en": 0.0021364477994587666, "es": 0.015097564449508617} | http://www.telecentre.sbg.cat/node/2257 |
oscar-2301_ca_20230418_9_18189 | Feia una estona que l'esperaven davant de la plaça de la vila. El tot terreny estava estacionat amb el motor en marxa. La boira no era quelcom habitual en aquell poble però impedia veure amb nitidesa la façana de l'ajuntament d'estil modernista i li donava als carrers un aspecte fantasmal i ataronjat. El conductor i el guia estaven acostumats a matinar i esperar en silenci dins del vehicle. De tant en tant posaven les mans davant de la sortida de l'aire calent i se les fregaven amb força per agafar una mica d'escalfor. La Nieves va arribar amb ulls de son. Només havia tingut temps de netejar-se la cara com els gats, vestir-se a corre-cuita i fer un cafetó. Sort que la motxilla i la càmera fotogràfica se les havia preparades la nit anterior.
Va picar al vidre de la finestreta del vehicle tan bon punt va arribar mentre valorava quina explicació havia de donar per la seva tardança. Es va decidir per il·luminar la matinada d'aquell parell d'homes sorruts amb un somriure i un bon dia.
Els dos homes la van correspondre amb un bon dia. Van baixar del vehicle per ajudar-la a col·locar l'equipatge. Ella va pujar al darrere i va abaixar els seients abatibles.
-Doctora només cal que esperem a una parella d'ornitòlegs anglesos que també vénen a fer l'observació dels voltors al canyet.
-Doncs haurem d'esperar que arribin aquests tardaners, oi? Ja hi estic acostumada als períodes llargs de temps. Què és una vida humana sinó un sospir dins la immensitat dels cicles geològics? –i va continuar- Fa una mica de fred en aquest poble!– fent una gran rialla
-Sí, si esperarem. Quin remei! – i el conductor va tancar la porta del darrere amb un cop sec.
La Nieves era una paleontòloga burgalesa prou feta al fred de la seva terra i avesada a matinar. No debades els seus alumnes de grau en les excursions de pràctiques de camp l'havien batejat amb el malnom de la "toca matines" i així li va quedar.Ella quan s’en va assabentar s’ho va prendre prou bé degut al seu sentit de l’humor. Sempre s’apuntava la primera a la festa i a unes cerveses després d’una dura excursió. Era la millor manera de fer pinya amb els seus alumnes i d’arribar a ells per motivar-los i transmetre la seva passió pels fòssils. Normalment quan tocaven les onze la nit abandonava la festa. Sabia que l’endemà la catedràtica no podía fallar i que devia estar amb les piles ben carregades d’energia. La joventut i força dels seus alumnes era un tresor temporal que mai acabava resisitint poques hores de son i una llarga caminada sota el sol.No sabia per què aquella albada no havia sentit el timbre del despertador. Malgrat tot sí que recordava el somni d'aquella nit. Ella palplantada a la platja i veient la baixamar. A poc a poc el que havia estat aigua salada pentinada pel vent esdevenia una badia. Les roques properes quedaven descobertes i els petits animalons marins s'anaven amagant sota la sorra. Els ocells estaven de festa major i aprofitant l'oportunitat d'alguna presa fàcil. De sobte va començar a pujar la marea ràpidament. Va adonar-se que si no corria aviat seria engolida per l'aigua.En aquell moment va despertar.
Amb l'arribada dels anglesos van marxar del poble. Aviat van deixar endarrere les cases dels afores i van enfilar la segura carretera asfaltada plena de boira per passar als camins plens de revolts.A mesura que anaven guanyant alçada la boira anava desapareixent.
Amb les primeres clarors del dia van arribar a la zona d'alimentació dels carronyaires. Abans d'entrar a l'amagatall, la Nieves, va fer una mirada a la conca que en temps geològics havia estat un antic mar. Avui estava plena de boira. Tots els afeccionats van treure la càmera i es van posar a esperar els voltors. La Nieves va apuntar el canyet amb el teleobjectiu. La zona estava plena de restes d'animals i óssos espargits sense ordre. Entre els cossos inerts va veure una botella agafada per una mà humana. Va fer un crit d'esglai i va sortir corrents de la cabaneta. Un altre cop palplantada davant d'un paisatge, però ara, per certificar allò que havien vist els seus ulls. Un cos humà nu de bocaterrosa que agafava amb la mà una ampolla de vidre verd. Dins de l'ampolla va observar una rosa de paper amb els pètals escrits. La cara estava totalment pàl·lida i lleugerament tapada pels cabells, i els seus llavis de color morat estaven segellats amb un parell de cadenats. Estava segura que mai oblidaria aquella escena per què una marea d'emocions inexplicables la van engolir. | 0.818844 | curate | {"ca": 0.9759582671807666, "es": 0.015422998412338398, "en": 0.0024948968019959175, "pt": 0.00612383760489907} | https://somnisdinsdunaampolla.blogspot.com/2016/11/mars-interiors-i-i-ii.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_642371 | Catalunya venç 4 a 1 a Angola 19/06/09Catalunya ha debutat amb victòria davant Angola a la Blanes Golden Cup per 4 a 1 iniciant amb molt bones perspectives la defensa del títol aconseguit l'any passat. Al seu davant ha tingut una selecció d'Angola que continua progressant any rere any, que ha estat capaç de guanyar França en el primer partit de la jornada, i que ha presentat batalla des del principi. El bon joc de Catalunya ha permès arribar a la mitja part amb un 3 a 0. A la segona part s'ha mantingut la intensitat del partit, amb una Angola que no s'ha rendit mai i que ha aconseguit reduir la distància fent el 3 a 1, tot i que un minut més tard Gil ha fet el 4 a 1 definitiu. Els gols de la nostra selecció els han fet: Grasas, Rocasalbas, Feixas i Gil. Qui també ha debutat amb victòria i a més a més golejada ha estat el Viva Hábitat Blanes que ha guanyat Àustria per 15 a 1, un marcador que reflecteix la superioritat de l'equip selvatà, tot i que han estat els austriacs els que han inaugurat el marcador amb un gol de Farfant al minut 4. La selecció d'Angola, que com comentavem ha perdut el segon partit disputat ahir contra Catalunya, sí que va aconseguir superar a França per 4 a 2 en el primer. Avui entra en competició Itàlia. Els emparallaments d'aquest divendres són: 16:30: Àustria-Itàlia, 18:15: Catalunya-França i 20:00: Blanes HC-Itàlia. El grup A el lidera el Blanes amb 3 punts seguit d'Àustria amb 0 i Itàlia, també amb 0, que entra avui en competició. El grup B el lidera Catalunya amb 3 punts seguida d'Angola, també amb 3 punts, (amb un partit més) i França amb 0. El dissabte serà el torn de les semifinals i diumenge de la gran final i el partit pel tercer i quart lloc.PlataformaProSeleccions.
HOQUEI SOBRE PATINS / BLANES GOLDEN CUPEl Blanes es jugarà amb Catalunya passar a la finalEl Viva Hábitat va superar Itàlia en un matx intens i va ser primerBenito va obrir i tancar el marcador amb dos gols de penal Ramon Benito després de marcar l'1-0. Foto: ALBERT CAMPS.1El Viva Hábitat Blanes es va desfer de la selecció italiana en el darrer partit del grup de la Golden Cup i es va assegurar la primera posició. El Blanes s'enfrontarà a Catalunya, que va ser segona del seu grup, per una plaça en la final. L'altra semifinal la disputaran França i Itàlia. Els italians van ser un rival dur per als blanencs, que no es van poder avançar fins ben entrada la primera meitat i que van sentenciar en la segona.La primera part va ser molt disputada i amb els dos equips buscant la victòria, tot i que als blanencs l'empat ja els servia per ser primers. L'enfrontament era intens i els jugadors anaven a totes per obrir el marcador. Tot i que hi va haver ocasions per als dos equips, la millor per als blanencs va arribar en el minut 18 en un penal que Armengol no va transformar. Un minut més tard, un altre penal a favor del Blanes va servir a Benito per marcar el primer gol. Els italians van disposar d'ocasions però es va arribar al descans amb un mínim avantatge local.La segona meitat es va iniciar amb un parell de bones ocasions dels italians; la millor, un contraatac de Tattarani, que va arribar sol davant el porter del Blanes i no el va poder superar. Dos minuts després, Plaza va aprofitar una passada a dins l'àrea i va fer el 2-0. La sentència la va firmar Armengol en el minut 35, i Benito va completar el resultat amb un altre penal, abans que Itàlia fes el gol de l'honor.Homenatge a Àlex Ros.El tradicional homenatge a Àlex Ros es va fer amb la presència de la seva vídua, Alicia Valls, i una néta. La seva foto, que havia de presidir el torneig, no es va poder desplegar per motius tècnics.VIVA HÁBITAT BLANES4ITÀLIA1VIVA HÁBITAT BLANES:Freixes, Kimi Ridaura, Dani González, Armengol i Selva –equip inicial–; Benito i Plaza.ITÀLIA:Fontana, Zeh, Trabassino, Cocco i Tattarani –equip inicial–; Mottaran, Charetta, D'Agostino, Iluzzi i Ortoni (ps).GOLS:1-0 (19') Benito, de penal. 2-0 (31') Plaza. 3-0 (35') Armengol. 4-0 (44') Benito, de penal. 4-1 (47') Tattarani.ÀRBITRES:Delfa i Ramos.T.B. :per acumulació a Kimi Ridaura.EL PUNT.--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- | 0.789779 | curate | {"ca": 0.9738483685220729, "en": 0.026151631477927064} | |
macocu_ca_20230731_4_385204 | El dimecres 08 de setembre, va finalitzar el procés selectiu per cobrir interinament les vacants d’un professor de teoria teatral i un professor de l’àrea d’interpretació de l’ESADIB.
Podeu consultar les actes de l’organ de selecció amb els resultats finals en els enllaços següents: | 0.724586 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_3_28009 | 350x366 Robben felicita Ribéry, autor de dos gols contra el Victoria Plzen
La Lliga de Campions torna aquest dimarts amb la quarta jornada de la fase de grups, una ronda que pot ser decisiva per a diversos equips. D'una banda, el Bayern Munic de Pep Guardiola pot assolir la classificació matemàtica si supera al Viktoria Plzen a domicili. A més, els alemanys podrien podrien igualar el rècord del Barça de nou victòries consecutives al màxim torneig continental si es fan amb els tres punts a la República Txeca.
El Manchester City, per la seva banda, també podria encarrilar el seu el passi a la següent ronda en cas de guanyar a l'Etihad Stadium contra el CSKA de Moscou. Amb una victòria contra els rusos, el conjunt anglès s'asseguraria la presència als vuitens de final, tot i que s'hauria de jugar la primera posició amb el Bayern Munic.
Al grup B, el Reial Madrid també pot segellar la seva classificació en cas de guanyar al Juventus de Torí a Itàlia. D'altra banda, el Galatasaray també podria donar un pas de gegant si guanya al camp del Copenhaguen, perquè ocupa la segona posició de la taula amb dos punts més que els italians. Tot i així, les seves possibilitats també depenen del resultat del partit entre el combinat madrileny i el 'bianconeri'.
El grup A té previst un duel decisiu entre la Reial Societat i el Manchester United. Els bascos necessiten sumar ja una victòria per mantenir les seves opcions de, com a mínim, lluitar per la tercera plaça que dóna accés a l'Europa League. Per la seva banda, els 'red devils' tindrien a tocar el pas a la següent ronda si guanyen a Anoeta. I en l'altre partit del grup, el Bayer Leverkusen visita al Shakhtar amb l'objectiu de puntuar per mantenir la segona plaça o fins i tot per fer-se amb la primera.
Per últim, el PSG pot certificar la seva presència als vuitens de finals de la Lliga de Campions si guanya l'Anderlecht belga com a local. Els francesos no depenen del resultat del partit entre els altres dos membres del grup C, el Benfica i l'Olympiakos, que s'enfronten a Grècia per fer-se amb la segona plaça de la classificació. | 0.861601 | curate | {"es": 0.03550863723608445, "ca": 0.9644913627639156} | http://www.ara.cat/esports/futbol/Bayern-Munic-City-PSG-vuitens_0_1023497849.html |
macocu_ca_20230731_9_145148 | Venda d’entrades de l’Acampada Jove 2009 a Sant Cugat Us informem que l’Acampada Jove 2009 ja està en marxa. L'Acampada Jove és el punt de trobada de la festa, de la música feta a casa nostra, de la música en català i de la música internacional amb accent reivindicatiu. És un espai de llibertat alternatiu als circuits d'oci de masses que el fa un festival únic i diferent a la resta. L'Acampada és alguna cosa més que un festival de música allà s'hi apleguen tallers, xerrades i diverses activitats a favor de la consciència social i nacional dels Països Catalans,...
Enguany, les JERC hem tornat a estar presents a la diada de Sant Jordi. Durant tot el dia, tothom que ho ha desitjat ha tingut la oportunitat d'acostar-se a la parada situada a la plaça d'Octavià i comprar roses, llibres i material independentista. Conseqüència del gran temps que ha fet, la gent s'ha volcat de nou al carrer i ha omplert els carrers de Sant Cugat, i això ha fet que l'afluència de públic hagi estat nombrosa durant tot el dia. Des de les JERC, valorem molt positiviament la parada d'enguany ja que hem tornat a fer-la exitosa. Finalment, una...
Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i l'Ajuntament de Montblanc han arribat a un acord per traslladar l'Acampada Jove a la capital de la Conca de Barberà. Tal com han explicat avui Gerard Coca, director de l’Acampada Jove, en la presentació les JERC s'han decantat per Montblanc per la bona localització geogràfica de la vila –gairebé al centre dels Països Catalans–, que permetrà que milers de joves hi puguin arribar amb facilitat des de diversos punts del país, un factor que de ben segur contribuirà al creixement de l'Acampada Jove, el primer festival políticomusical dels Països Catalans. L'Acampada Jove...
La nova entitat Olla de grills obrirà dissabte un casal popular al carrer Àngel Guimerà. Els impulsors es declaren hereus de La Gallineta, que fins al gener va tenir la seu en aquest espai des de 1999. Amb la intenció de crear un "espai cultural, de normalització política i obert a totes les idees", un grup de joves, vinculats a les JERC i a l'independentisme, obrirà aquest dissabte l'Olla de grills, al carrer Àngel Guimerà. "La nostra voluntat és ser l'hereu de l'antic Tio Canya i Gallineta", explicava Marta Torrecillas, una de les impulsores del nou projecte juvenil. L'entitat, que...
Aquest dissabte 28 de febrer, Sant Cugat del Vallès serà l'amfitriona del torneig vallesà de futbol de les JERC. És un torneig en el qual les grans seccions locals del Vallès es disputaran la "corona" campiona. El torneig començarà a les 10 del matí i se celebrarà a les Pistes de Sant Francesc. En acabar el torneig, les JERC - Sant Cugat oferiran una botifarrada popular als assistents.
Un any més, les JERC volem conscienciar a la població santcugatenca que Nadal no és sinònim de consum. És per això que les JERC iniciem la campanya per un consum responsable. Durant el Nadal, es produeix un 25% més de deixalles Al Nadal es llença un 40% dels aliments preparats Només sobreviu un de cada 1000 arbres de Nadal Per Nadal, cada català/na gasta 820 euros de mitjana Mitjançant aquestes dades, entre d'altres, pretenem conscienciar els santcugatencs perquè aquestes festes no es converteixin en les festes del consum. És per això, que aquests dies repartirem triptics informatiusi realitzarem paradetes als...
Des d'avui, la Casa de Cultura acull una exposició que commemora el centenari de l'Estelada. Onze plafons expliquen els cent anys d'aquesta ensenya i recull els moments clau de l'independentisme. L'exposició ha estat organitzada per la comissió 100 anys d'Estelada i les JERC. La mostra és gratuïta i romandrà a Sant Cugat fins el 31 de desembre. | 0.86336 | curate | {"ca": 0.9859078590785908, "it": 0.004607046070460705, "gl": 0.004878048780487805, "fr": 0.004607046070460705} | |
cawac_ca_20200528_2_152085 | Mobile World Congress 2010
Barcelona, del 15 al 18 de febrer de 2010
ACCIÓ, l’agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana, posa a disposició de les empreses del sector de la telefonia mòbil i les telecomunicacions diverses activitats en el marc del GSMA Mobile World Congress per afavorir i impulsar la innovació i la internacionalització del sector.
Pavelló Català (Plaça de l'Univers)
ACCIÓ , en col·laboració amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, va organitzar i coordinar el Pavelló Català del GSMA Mobile World Congress que acollia 7 empreses catalanes, consolidades en el mercat de la telefonia mòbil i les telecomunicacions, que disposaven d’un estand dins el Pavelló: Sitmobile , Golden Gekko Spain , CompeGPS Team , InOut TV , Kinetical Business , Lechill Móvil i Visual Engineering .
També va comptar amb la presència de Centres Tecnològics de Catalunya agrupats dins la marca TECNIO , i d’ Invest in Catalonia , que impulsa la captació de noves inversions d’arreu del món.
Brokerage Event!
La 5a edició del Brokerage Event, l'esdeveniment que té per objectiu ajudar les empreses a trobar socis tecnològics europeus mitjançant entrevistes bilaterals, va tenir lloc a la planta 2a del Pavelló Català. | 0.862185 | curate | {"en": 0.031413612565445025, "ca": 0.9685863874345549} | http://accio.gencat.cat/cat/agenda-activitats/activitats-emblematiques/altres/mwc/2010.jsp |
racoforumsanon_ca_20220809_0_735775 | Bon dia companys! veig que només som 11 ara els usuaris viciosos que estem connectats, de nou, bon dia!! Som tan poquets que semblar un esmorzar colectiu (estil, los desayunos de la primera), jo particularment m'estic fotent un cafetó sucant-hi uns melindros molt bons. Com se us planteja el dia abans del gran partit?
Hola! Ara ja som 23. Jo fa tres quarts d'hora que estic a la feina, i potser fa 20 miuts que estic al racó... Realment és molt addictiu.
És agradable veure com la gent es va incorporant...
Si sense falta eh Sembla que hem quedat tots aci, i van vinguent | 0.727869 | curate | {"ca": 0.9663120567375887, "eo": 0.008865248226950355, "da": 0.024822695035460994} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_274548 | Aquest lloc web fa servir cookies per a gestionar l'autenticació, navegació, and other functions. En utilitzar el nostre lloc web, accepteu que podem col·locar aquest tipus de Cookies al vostre dispositiu.
Veure política de privacitat
Nom de la Cookie
Domini
Descripció
Cookies tècniques .jrsupermercats.cat Les Cookies tècniques són necessàries i ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Cookies de tercers .twitter.com .facebook.com .instagram.com .google.com Les Cookies de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
Compartir les teves anàlisis de navegació i grups d'interès amb tercers .doubleclick.net .everesttech.net Les Cookies estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
D'acord
Rebutjar
Reconsiderar Cookies
Heu rebutjat les cookies. Aquesta decisió es pot revertir.
Canviar consentiment Cookie
Esborrar Cookies
Heu permès la col·locació de Cookies al vostre ordinador. Aquesta decisió es pot modificar.
Últims posts
Carnaval 2020
02 Mar 2020
Concursos i sortejos
10 Ago 2018
Contacte
C/Vapor 20, Vilanova i la Geltrú
Email: [email protected]
Telèfon: 93 811 50 68
Avís legal
Política de cookies
JRsupermercats © 2022 Potítica de privacitat
×
Cerca
Cerca
Cercar
Aquest lloc web fa servir cookies per a gestionar l'autenticació, navegació, and other functions. En utilitzar el nostre lloc web, accepteu que podem col·locar aquest tipus de Cookies al vostre dispositiu.
Veure política de privacitat
Nom de la Cookie
Domini
Descripció
Cookies tècniques .jrsupermercats.cat Les Cookies tècniques són necessàries i ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Cookies de tercers .twitter.com .facebook.com .instagram.com .google.com Les Cookies de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
Compartir les teves anàlisis de navegació i grups d'interès amb tercers .doubleclick.net .everesttech.net Les Cookies estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima. | 0.579077 | curate | {"ca": 0.8956585187887632, "fr": 0.014593214155417731, "en": 0.035388544326888, "an": 0.002553812477198103, "es": 0.02553812477198103, "it": 0.01568770521707406, "sv": 0.005837285662167092, "pt": 0.004377964246625319, "de": 0.00036483035388544326} | http://jrsupermercats.cat/index.php/ca/horaris-i-botigues |
racoforumsanon_ca_20220809_2_859383 | Fotos per penjar vídeos i fotos de tios bons. Byron Kelleher, jugador de los All Black: http://multimedia.asabadell.cat/0000000000/0000000264.jpg Brad Pitt a Ocean's eleven (ací ix molt bé): Més?
Aixó si que és 1 tros d'home..... http://image.guardian.co.uk/sys-images/Arts/Arts_/Pictures/2007/03/28/mika460.jpg Em perdonareu, no sé com fer-ho perquè surti l'imatge directament | 0.567123 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_249122 | Extremadura, amb menys renda, té més capacitat de despesa pública i ha de retallar manco que Balears
Actualitzada el 23/06/2013 05:21
634 milions va haver de retallar el Govern balear del seu pressupost l'any passat respecte de l'anterior per complir amb el dèficit. Així i tot, el va superar per tres dècimes. Extremadura només va retallar 165 milions, i això que ho podia haver fet fins a 255. La retallada balear quadruplica l'extremenya.
La despesa pública a Extremadura durant l'any 2011 va ser de 4.300 euros per habitant. Amb una població similar, entorn d'1,1 milions d'habitants, a Balears just va ser d'uns 3.000. La despesa sanitària per capita prevista enguany a les Illes és de 1.056 euros, mentre que l'extremenya és de 1.475.
El dèficit es calcula en funció del pressupost en relació al PIB. Amb una renda elevada i un pressupost en comparació petit, cada dècima de reducció del dèficit suposa una retallada de 25 milions d'euros als comptes de les Illes. A Extremadura, a la inversa en renda, només suposa uns 14 milions. | 0.766346 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arabalears.cat/balears/Extremadura-capacitat-publica-retallar-Balears_0_943105844.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_14363 | BarcelonaEl pare d'un alumne agredeix una mestra a la porta de l'escolaRedacció Actualitzat a les 09:19 h 22/12/2011Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de l'Eixample han imputat al pare d'un alumne per una falta de lesions per agredir la professora de l'escola on estudia el menor. Els fets van succeir aquest dimarts a la tarda, just al finalitzar les classes, quan el pare, acompanyat per altres membres de la família, va arribar a la porta de l'escola reclamant la presència de la mestra. Quan aquesta va acudir l'imputat la va rebre amb cops al cap, al ventre i a l'esquena. A més, també l'hauria amenaçat de mort.Diverses persones que es trobaven al lloc dels fets van separar els agressors de la víctima i van posar en coneixement de la policia tot el que havia passat. Al vespre la professora va denunciar els fets i paral·lelament, el pare del menor també va interposar una denúncia contra la mestra en la qual l'acusava d'haver agredit al seu fill. Aquest dimecres al matí els Mossos d'Esquadra han pres declaració als diversos testimonis que van presenciar els fets i s'han entrevistat amb l'equip directiu del centre escolar. Finalment els agents han acabat imputant el pare del nen per una falta de lesions arran de l'agressió, així com també per un delicte d'atemptat a l'autoritat o a funcionària pública. http://www.324.cat/noticia/1518532/barcelonaciutat/El-pare-dun-alumne-agredeix-una-mestra-a-la-porta-de-lescola#comentaris --------------------------------------------------------------------------------------- Ja els arreglaria jo a aquesta xusma quinqui i violenta... Què és això de pegar a una mestra? Fins aquí podíem arribar. Ja no és la primera vegada que passa... On és el principi d'autoritat? Aquesta escòria humana el que es mereix és un càstig exemplar, exemplificant, humiliant i purgatori. La disciplina a les escoles no s'hauria d'haver perdut mai.
la meva tia és mestra i aquest mes cobra 527€ menys!!! es veu que ja li descompten l'irpf de l'any vinent!! indignant pobre gent, i després a sobre han d'aguantar coses així...
A veure què et diu en Will... Segurament et dirà que a vegades no els hi surten bé les coses i que ànims i bona sort i que tinguis molts fills per aixecar Catalunya. Quina jeta
a l'Hospita Josep Trueta, els metges més joves aquest mes no cobren guardies ni res i reben 980€... per això surt més a compte no estudiar!! Molt trist el tema retallades, un cop d'acord, però ja és la tercera retallada!! !
Mitja vida estudiant i reciclant-se constantment amb més estudi i per aquesta misèria....indignant! | 0.792457 | curate | {"ca": 0.9858434919386552, "es": 0.013763271726307511, "fr": 0.00039323633503735744} | |
mc4_ca_20230418_10_187112 | Tornem a la V Fira d'Economia Solidària amb El Mercat Social | Voluntaris.cat
T’esperem a l’estand per a puguis veure i comprar regals solidaris i guanyar una fantàstica bossa Alma
El Mercat Social torna un any més a la Fira d’Economia Solidària (FESC), que se celebrarà el proper 21, 22 i 23 d’octubre, per tal d’apropar els productes i serveis solidaris que ofereix en línia a totes les persones que s’apropin al seu estand.
Qui visiti El Mercat Social de Voluntaris.cat a la FESC descobrirà idees per fer regals amb gran valor. S’hi poden trobar productes d’alimentació, bosses, complements, bijuteria… Tots articles de qualitat elaborats de manera artesanal per usuaris d’entitats socials. A més, també es coneixeran els serveis que ofereix El Mercat Social com ara càtering, mobiliari a mida, detalls per a celebracions…
Com a novetat d’aquest any se celebrarà el sorteig d’una bossa Alma (model texà) entre els qui omplin la butlleta de participació que trobaran a l’estand d’El Mercat Social. Les bosses Alma estan elaborades artesanalment amb sacs de cafè reciclat pel Grup Èxit i contribueixen a donar feina a persones amb discapacitat i/o enfermetat mental i en risc d’exclusió.
Al sorteig s’hi podrà participar des del dia 22 fins al 23 d’octubre a les 12:45h. El sorteig es portarà a terme a les 13h, moment en què s’anunciarà el guanyador o guanyadora.
A El Mercat Social de Voluntaris.cat s’hi poden trobar més de 25 causes perquè les compres siguin solidàries i originals. Vine a l’estand d’El Mercat Social i viu un cap de setmana per gaudir d’una altra economia. | 0.869629 | curate | {"ca": 1.0} | http://voluntaris.cat/tornem-a-la-v-fira-deconomia-solidaria-amb-el-mercat-social/ |
mc4_ca_20230418_1_442365 | Octubre 2018 | BHealthy
Caballé: “Per tenir un embaràs sa i menys lesiu és important tenir un bon estat general de salut”
13 de Febrer de 2019 14 d'Octubre de 2018
Continuem amb el cicle d’entrevistes. Aquest mes parlem amb la fisioterapeuta Núria Caballé sobre la importància de fer exercici durant l’embaràs i el post-part, així com de quin tipus d’exercici és el millor.
1.Des de la teva àrea, quina és la importància de fer exercici durant l’embaràs?
En segon lloc, de cara a preparar-se de cara al part. Perquè jo sempre dic que el part és com una marató, és una cursa llarga. L’exercici físic és important sobretot si l’embarassada té intenció de realitzar un part amb una dilatació activa o un part natural, per tal de tenir una bona resistència física el dia del part.
Si no es fa activitat durant la gestació, les embarassades arriben al final de l’embaràs amb poc to general al cos com ara a l’abdomen i al sòl pelvià o molt poca força a les cames i en el post part, els fa mal tot, a causa de mantenir una posició sostinguda. Per contra, si fan activitat, entrenen l’elasticitat i la força dels grups musculars més implicats en el dia del part, com ara el diafragma, el sòl pelvià o els adductors entre molts d’altres.
Sí i tan, sempre que es pugui. Si la persona no ha de fer repòs o no hi ha cap pauta mèdica que ho contraindiqui. En moltes ocasions, segons de quina situació o condició mèdica tingui aquella persona es pot adaptar l’activitat física per tal que pugui fer alguna coseta d’exercici. Encara tenim el concepte que una embarassada és una persona que ha d’estar fent gairebé repòs o “sofing.” I el sofing és un enèmic de l’embaràs. Per tenir un embaràs sa i menys lesiu és important tenir un bon estat general de salut, incloent-hi també un bon estat de salut del sòl pelvià.
3. Com afecta l’embaràs sobre el sòl pelvià?
Durant 9 mesos hi ha molts canvis en el cos de la dona. Només l’úter triplica el seu pes. Si a sobre hi afegim el pes del nadó, el de la placenta… el sòl pelvià passa d’aguantar grams a quilograms. Això provoca, per una banda, una hipotonia, una falta de to, de força d’aquesta musculatura. Per altra banda, provoca una pèrdua d’elasticitat del sòl pelvià, es torna més rígid. Justament el dia del part ens interessa que el sòl pelvià estigui fort i elàstic. Gràcies a treballar la mobilitat de la pelvis i la musculatura de la pelvis durant l’embaràs, fem que el dia del part el cos estigui més preparat.
4. Quins tipus d’exercici serveixen per tonificar o per aconseguir el millor estat de la pelvis al final de l’embaràs?
Núria: No només és important fer exercicis del sòl pelvià, també és important treballar el conjunt articular i muscular lumbo-pèlvic per tal de tenir una pelvis mòbil i flexible i afavorir l’encaixament del nadó en el moment del part.
Marta: Per això a les sessions fem exercicis de mobilitat, tant de forma directa com indirecta. Introduïm no com a forma d’entrenament, sinó com a forma de coneixement exercicis de Kegel. Potser en fan 10-15 repeticions al llarg de la sessió: per exemple fan l’intermitent, l’ascensor… Així s’activa el sòl pelvià i l’embarassada, sap què és, on el té i a més a més que el pot activar per plans. D’aquesta manera, pel dia del part, guanyen una sensibilitat que pot ajudar a l’hora de l’expulsiu…
Tant fem exercicis subtils per treballar a escala sensitiva la zona de forma específica; com exercicis de mobilitat mitjançant, per exemple, una rotació interna de maluc, o una activació d’adductors per incidir en el sòl pelvià de forma indirecta.
També hem de tenir en compte que els kegels no són per a tothom i per sempre. Potser li van bé a algunes noies, i potser a d’altres no. Ens hem d’assegurar que la persona els necessita i que els està fent bé.
Si el diafragma toràcic està rígid, està tens, està augmentant la pressió a nivell intraabdominal i augmenta la pressió sobre les vísceres de la pelvis i sobre el sòl pelvià. Per això mateix, crec que durant l’embaràs és important la presa de consciència de la respiració amb exercicis i així ens ajuda a millorar el patró respiratori. Això crec que no es té en compte i és una de les coses més importants de cara a l’embaràs i per preparar-se pel part.
Cristian: Per això mateix nosaltres sempre oferim una activitat d’aigua i una de terrestre. Perquè l’aigua ens ajuda moltíssim, en aquest aspecte.
En els pròxims dies publicarem la segona part d’aquesta entrevista entre la Núria, el Cristian i la Marta. En aquest cas parlaran del post-part. | 0.808659 | curate | {"es": 0.005154639175257732, "ca": 0.9872254594352309, "ia": 0.006723442402510085, "cs": 0.0008964589870013447} | https://bhealthy.es/2018/10/ |
wikipedia_ca_20230401_0_144927 | José Manuel López Rodríguez
José Manuel López Rodríguez (Caboalles de Abajo, Villablino, 21 de febrer de 1940) és un ciclista espanyol, ja retirat, que fou professional entre 1965 i 1972.
Com a ciclista amateur va prendre part als Jocs Olímpics de Tòquio de 1964, on fou cinquè en la prova en ruta del programa de ciclisme. En la contrarellotge per equips fou vuitè. Durant la seva carrera professional destaca una victòria d'etapa a la Volta a Espanya de 1969, així com les victòries finals a la Setmana Catalana de 1966 i Volta a Llevant de 1971.
Palmarès.
- 1965
- 1r al Circuit de la Sarthe
- 1966
- 1r a la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa.
- 1r al Gran Premi de Llodio
- 1968
- 1r al Gran Premi Navarra
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Llevant
- 1969
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant
- 1970
- 1r als Sis dies de Madrid (amb Domingo Perurena)
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant
- Vencedor d'una etapa de la Volta a La Rioja
- 1971
- 1r a la Volta a Llevant i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana
- 1972
- 1r al Trofeu Elola
Resultats a la Volta a Espanya.
- 1966. 15è de la classificació general
- 1967. 6è de la classificació general. 1r de la Classificació de les Metes voltants. Líder durant una etapa
- 1968. 16a de la classificació general
- 1969. 15è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1970. 47è de la classificació general
- 1971. 38è de la classificació general
- 1972. 34è de la classificació general
Resultats al Tour de França.
- 1966. 41è de la classificació general
- 1967. 33è de la classificació general
- 1969. 22è de la classificació general
- 1971. 52è de la classificació general | 1 | perfect | {"es": 0.016119402985074627, "ca": 0.9128358208955224, "nl": 0.010746268656716417, "en": 0.007164179104477612, "it": 0.007164179104477612, "fr": 0.020895522388059702, "sh": 0.020895522388059702, "sr": 0.00417910447761194} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=144928 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_587842 | Aquest fil aplega les candidatures de la CUP a les eleccions municipals del maig de 2015, així com les notícies relacionades, vídeos i cartells de campanya, entrevistes i resultats electorals. AlcoiàBiarAlt CampAlcoverEl Pla de Santa MariaMont-ral (Mont-ral Poble Viu)Puigpelat (Puigpelat Actiu)VallsAlt EmpordàAgullanaDarniusFigueresMollet de PeraladaOrdisRoses (Gent del Poble)ViladamatVilajuïga (Assemblea per Vilajuïga)Alt PenedèsEl Pla del PenedèsGelidaSant Martí SarrocaSant Pere de RiudebitllesSant Sadurní d'AnoiaSanta Margarida i els MonjosSubiratsVilafrancaVilobíAlt UrgellCavaEl Pont de BarLa Seu d'UrgellAnoiaCapelladesCastellfollit de Riubregós IgualadaMasquefaBagesArtésCastellnouManresaMuraNavarclesNavàs SallentSant Salvador de GuardiolaBaix CampL'ArgenteraPradesReusRiudomsBaix EbreDeltebreTortosa (amb Equo)Baix EmpordàColomersGuíxolsLa BisbalPalamósTorroella de MontgríVall-llobrega (Junts per Vall-llobrega)VergesBaix LlobregatCorbera (amb Procés Constituent)Cornellà (Cornellà en Comú-Crida per Cornellà)EsparregueraEspluguesGavàMolins de ReiSant Boi (Gent de Sant Boi)Sant Joan DespíVallirana (Junts per Vallirana) Baix MontsenyBredaCardedeuLlinars (Moviment Alternatiu de Llinars del Vallès)Montseny (Tots per Montseny)Palautordera (amb PC)Sant Celoni (amb PC)Sant Esteve de Palautordera (amb PC)Baix PenedèsCalafellEl Vendrell (Som Poble)L'ArboçLlorençBarcelonèsBadalona (Guanyem Badalona en Comú)Barcelona (Capgirem Barcelona)Gramenet de Besós (Som Gramenet)L'Hospitalet de LlobregatSant Adrià de Besòs (Sant Adrià en Comú)BerguedàBergaBorredàLa NouConca de BarberàMontblancGarrafSant Pere de Ribes (Unitat Municipal 9)Sitges (amb PC)Vilanova i la GeltrúGarriguesLes Borges BlanquesGarrotxaBeudaMieresOlotSant Joan les FontsTortellàGironès BordilsCelràGirona (Crida per Girona)Salt (Independents per Salt)Sant GregoriViladasensHorta NordAlmàsseraBurjassotMontcada (Alternativa Municipalista d'Unitat Popular)MaresmeAlellaArenys de MarArenys de MuntArgentonaCalella (Capgirem Calella)Canet de MarDosrius (Plataforma Alternativa Ciutadana)El MasnouMalgrat de MarMataróPineda de MarPremià de DaltPremià de Mar (Crida Premianenca)Sant Cebrià de VallaltaTianaTorderaVilassar de DaltVilassar de Mar (Babord)Marina AltaPedreguerMoianèsMonistrol de CaldersMontsiàAlcanarUlldeconaNogueraBalaguer (amb PC)Bellmunt d'UrgellOsonaCalldetenes (Poble en Marxa)Centelles (Ara Junts)ManlleuMontesquiuTorellóVic (Capgirem Vic)Pallars JussàLa Torre de CapdellaPallars SobiràSorigueraSortPla de l'EstanyBanyolesPla de MallorcaSineu (Gent per Sineu)Plana AltaCastelló (Castelló en Moviment)PrioratEls GuiametsLa Vilella AltaRipollèsCampdevànolRipollSant Joan de les AbadessesSant Pau de SegúriesSegarraBioscaCerveraTarrojaSegriàAlfésAlpicatLleida (Crida per Lleida)MaialsSelvaAnglèsBlanesFarnersLloret de MarSilsSusquedaSerra de TramuntanaPollença (Alternativa per Pollença)SolsonèsSolsonaTarragonèsLa CanonjaTarragonaTorredembarraUrgellBellpuigTàrregaVallès OccidentalBadia (Alternativa d'Esquerres per Badia)Barberà (Junts per Barberà)Castellar (Nosaltres Decidim Castellar)Cerdanyola (Compromís per Cerdanyola)MatadeperaMontcada i ReixacPalau-solità i PlegamansRipollet (Ara Decidim Ripollet)Rubí (Alternativa d'Unitat Popular de Rubí)Sabadell (Crida per Sabadell)Sant Cugat (amb PC)Sant Llorenç SavallSanta Perpètua de MogodaTerrassaVallès OrientalCaldes de Montbui (Som Caldes)Granollers (Crida per Granollers)La GarrigaMollet del VallèsTagamanent (Assemblea de Tagamanent)*En taronja candidatures amb participació de l'EI.
“Durem les propostes dels moviments socials al ple d'Olot”27/05/15 02:00 - Tresserras. Foto: J.C..La CUP ha estat un dels guanyadors de les eleccions a Olot. S'hi presentava per primera vegada i va obtenir tres regidors.S'ho esperava?Comptàvem entre el 0 i el 3 i la realitat és que ens ha anat bé a Olot i a la Garrotxa, amb tretze regidors, un alcalde i dos consellers comarcals. A més, PxC ha desaparegut de l'Ajuntament.Gràcies a la CUP?Gràcies a Unitat contra el Feixisme i el Racisme, de la qual la CUP forma part. Ha quedat demostrat que el feixisme s'ha d'atacar i no ignorar-lo.Què en pensa d'un pacte de govern d'esquerres a Olot?Estem oberts a escoltar tothom i llavors l'assemblea decidirà. Nosaltres volem ser coherents amb la nostra ideologia i no traspassar línies vermelles.Quina relació planteja amb CiU?De mà oberta en temes d'independència i puny tancat amb les retallades.Va dir que durien el carrer a l'Ajuntament. Com ho pensen fer?La nostra feina al carrer no para. Continuarem treballant amb els moviments socials i durem les seves propostes al ple.
La CUP d'Olot ha decidit en una assemblea oberta que no participarà en un govern quadripartit, però sí que donarà suport a la investidura de Pere Gómez (ERC) perquè sigui alcalde, en alternativa a Josep Maria Corominas (CiU) 06/06/2015 Política La CUP facilitarà la investidura de Pere Gómez (ERC) com a alcalde a Olot, sense entrar al govern Una cinquantena de persones han participat durant aquest matí a l'assemblea oberta de la CUP, que havia de decidir quin seria el posicionament de la formació en relació al futur govern municipal.L'assemblea ha començat amb deu minuts de retard perquè un conegut membre de PxC, que fa setmanes va agredir un company de la CUP Sant Joan les Fonts, l'ha intentat boicotejar. Membres de la Policia Local i els Mossos d'Esquadra l'han acompanyat fora del Casal de Bonavista, on l'individu s'hi ha enfrontat verbalment. El fet, però, ha quedat com una anècdota i l'assemblea ha pogut desenvolupar-se en total normalitat durant més de tres hores.Repesa l'assemblea s'ha traslladat a tots els assistents el contingut de la reunió que hi va haver aquesta setmana amb ERC, en la qual es va demanar a la formació republicana un document en el qual hi constessin els objectius concrets de la seva proposta de pacte. Tanmateix, la proposta d'ERC va ser primer acordar fer govern i després mirar quins objectius comparteixen les 4 formacions polítiques.S'hi han exposat les tres opcions que hi havia sobre la taula: 1) Fer un govern quatripartit ERC-PSC-CUP-OeC. 2) Donar suport a l'alcaldia d'ERC sense entrar al govern. 3) No donar suport al candidat d'ERC (cosa que feia automàticament alcalde el candidat de CiU, en ser la llista més votada).Totes les opcions han tingut defensors i detractors al llarg del debat. Tot i així, finalment s'ha arribat a una posició compartida per la gran majoria d'assistents a l'assemblea: No entrar al govern, perquè hi ha diferències importants de model de ciutat i de fer política, però sí facilitar la investidura de Pere Gómez (ERC) com a alcalde i fer una oposició constructiva, cercant acords en tots aquells temes que la CUP considera imprescindibles i prioritaris. | 0.881254 | curate | {"ca": 0.9922722544211622, "pt": 0.007727745578837866} | |
macocu_ca_20230731_2_58567 | Tast del que estem fent el GEPEC-EDC a la platja compartida per Torredembarra, Creixell i Roda de Berà / Per Ramon Ferré Ferré, Ramon | 0.689599 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_7475 | Al finalitzar el curs escolar, portem a terme dues mostres de dansa (petits i grans). Les dues mostres es realitzen un cap de setmana de juny. | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | https://espaidedansamartaroig.com/festivals-2/ |
macocu_ca_20230731_9_151048 | 25 Congrés Espanyol d'OrnitologiaMés de 200 ornitòlegs debatran sobre ciència i conservació de les aus a la Reserva de Biosfera de Menorca. | 0.717713 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_327560 | Política de Privacitat – Girona Bike Tracks
A través de la pàgina web de Girona Bike Tracks, no es recull cap dada personal sense el previ consentiment del usuari, ni es cedeixen a tercers.
El Formulari de contacte del lloc web, està dissenyat com a bústia d’atenció al client i té com a objecte, de conformitat amb lo dispost en Llei 15/2003, del 18 de desembre, Qualificada de Protecció de Dades Personals, del Butlletí Oficial Principat d’Andorra (BOPA), poder donar informació a les persones en relació a les
preguntes en referència a les activitats i serveis que oferim.
Les dades personals facilitades pel formulari, queden registrades en el fitxer de Girona Bike Tracks, amb la finalitat de poder contestar a les preguntes rebudes.
Drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació
S’informa de que es poden exercir els drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació via correu electrònic a [email protected]
Aquesta pàgina web, no recull ni emmagatzema dades personals dels seus visitants. Únicament, amb la finalitat d’oferir-l’hi el millor servei, i amb objecte de facilitar el seu ús, s’analitzen dades estadístiques. En particular, aquest lloc web utilitza Google Analytics, un servei d’anàlisis web proporcionat per Google Inc.
Aquesta Política de Privacitat, només és d’aplicació pel lloc web de Girona Bike Tracks, i no es garanteix a través d’enllaços amb aquest lloc web, ni als enllaços des d’aquest lloc web a altres webs. | 0.850178 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.gironabiketracks.com/politica-de-privacitat/ |
wikipedia_ca_20230401_0_295592 | Baudrières
Baudrières és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 2007 tenia 860 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Baudrières era de 860 persones. Hi havia 346 famílies, de les quals 80 eren unipersonals (28 homes vivint sols i 52 dones vivint soles), 115 parelles sense fills, 131 parelles amb fills i 20 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 420 habitatges, 346 eren l'habitatge principal de la família, 51 eren segones residències i 23 estaven desocupats. 411 eren cases i 4 eren apartaments. Dels 346 habitatges principals, 305 estaven ocupats pels seus propietaris, 38 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 4 estaven cedits a títol gratuït; 5 tenien una cambra, 11 en tenien dues, 39 en tenien tres, 107 en tenien quatre i 184 en tenien cinc o més. 277 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 114 habitatges hi havia un automòbil i a 198 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Baudrières el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 552 persones, 402 eren actives i 150 eren inactives. De les 402 persones actives 384 estaven ocupades (210 homes i 174 dones) i 19 estaven aturades (6 homes i 13 dones). De les 150 persones inactives 62 estaven jubilades, 39 estaven estudiant i 49 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Baudrières hi havia 341 unitats fiscals que integraven 856 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 17.467 €.
Activitats econòmiques.
Dels 24 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses alimentàries, 4 d'empreses de construcció, 7 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 4 d'empreses de transport, 2 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa de serveis i 4 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 7 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un paleta, 1 guixaire pintor, 1 lampisteria, 1 electricista, 1 perruqueria i 2 restaurants.
L'únic establiment comercial que hi havia el 2009 era una fleca.
L'any 2000 a Baudrières hi havia 29 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 1.900 hectàrees.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia una escola elemental integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.003620564808110065, "ca": 0.9666908037653874, "pt": 0.01955104996379435, "it": 0.010137581462708182} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=295593 |
mc4_ca_20230418_15_229403 | Viure als "Masos" (Móra la Nova): XI Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre
XI Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre
El proper dissabte, 14 de setembre, el Casal Municipal de Móra la Nova acollirà la XI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner (@iramunt), el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i que en aquesta edició està dedicada a la jota ballada. Els objectius de la jornada són posar en comú les diferents experiències de recuperació de la jota, així com la recerca duta a terme dins i fora del territori en relació a aquesta tema.
L’acte començarà a les nou i mitja amb la rebuda de les persones inscrites i els parlaments inaugurals. A les deu del matí es farà la conferència marc, “El patrimoni etnomusical de les Terres de l’Ebre: el ball de la jota”, a càrrec de Lluís-Xavier Flores, Miquel-Àngel Flores i Joan-Lluís Monjo, membres de l’Associació d’Estudis Etnogràfics Grup Alacant, i continuarà amb la presentació de quatre comunicacions al voltant del món de la jota com a ball a les Terres de l’Ebre on s’exposaran recerques i treballs, entre altres, del ball de mantons d’Ulldecona i de la jota ballada a la Fatarella, que aniran a càrrec de Josep Bargalló, Carme Balagué, Tomàs Queralt, Dolors Serra, Francesc Lavega i Joan Pellisa. Seguidament hi haurà la taula rodona “Experiències de recuperació i difusió de la jota”, moderada per Mireia Grangé i amb la participació d’Anna Pallarès, Ester Baiges, Arturo Gaya i Sergi Massip. La jornada clourà amb una visita guiada a l’exposició “Expojota”, a càrrec de la Casa de la Jota, i amb la participació a la Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre 2013 que enguany és acollida per la població veïna d’Ascó.
La inscripció per participar a la jornada ja és oberta al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, [email protected] i al telèfon 977 401 851-, fins al dia 10 de setembre, té un preu de 20 euros i inclou el dinar. Tot i això, el públic que ho desitgi pot participar a les sessions com a oient.
Publicat per Viure als "Masos" a 16:12
L'ajuntament incentiva la creació de llocs de treb... | 0.893594 | curate | {"ca": 1.0} | http://volemviuremoralanova.blogspot.com/2013/08/xi-jornada-detnologia-de-les-terres-de.html |
mc4_ca_20230418_2_667049 | Raiffeisen.ad sospita que BPA ha anat tenint corresponsals i l'AREB ho ha ocultat
24/02/2016 (07:39 CET)
Els promotors de la cooperativa Raiffeisen.ad han sol·licitat aquest dimecres a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) que “abandoni el procés de resolució” de Banca Privada d’Andorra (BPA) o, alternativament, que deixi d’optar per l’eina del banc. En un escrit presentat avui mateix a l’AREB i dirigit al president del seu consell d’administració, Albert Hinojosa, Raiffeisen.ad posa de manifest que o bé BPA no ha tingut en cap moment cap problema de liquiditat i, per tant, no es podia acordar la seva resolució, o bé no s’ha volgut explicar mai i l’entitat intervinguda, d’alguna manera o altra, ha tingut corresponsals o ha pogut operar amb custodis i ha pogut convertir en ‘cash’ inversions, títols i dipòsits que el banc tenia a l’exterior i ha anat repatriant.
L’economista, exconseller general i cap visible de la cooperativa que voldria assumir la gestió de BPA, Eusebi Nomen, ha comparegut davant els mitjans de comunicació i, entre altres coses, ha presentat el document presentat a l’AREB. S’hi explica que si des de la data de la intervenció fins ara, segons el ‘data room’ de Vall Banc, BPA ha abonat uns 300 milions d’euros als clients, vist que “en el moment de la intervenció BPA no tenia 300 milions d’euros a la caixa forta de la seu central d’Andorra” això “implicaria necessàriament que BPA va realitzar, va convertir en ‘cash’, uns 200 milions d’euros durant el període març-juny 2015 i uns 100 milions durant el període juliol 2015-febrer 2016 o que va accedir a fonts de finançament extern”.
En l’escrit presentat davant l’AREB, la cooperativa recorda que, segons el que ha transcendit fins a l’actualitat, BPA ni ha venut cap immoble ni ha obtingut finançament de la resta de la banca andorrana. “És evident que si BPA hagués obtingut un finançament de 200 milions de la banca andorrana, aquest crèdit seria un element del balanç i hauria de passar a Vall Banc. Altrament, si es quedés a BPA la banca andorrana tindria el seu finançament com un element de passiu en un escenari de liquidació concursal, fet altament improbable”.
Per tant, Raiffeisen.ad entén que “aquestes dades implicarien que necessàriament els interventors de l’INAF o, en seu moment, els responsables de l’AREB han pogut accedir als diners que BPA tenia en els comptes dels corresponsals a l’estranger” per un important d’uns 300 milions d’euros. Més enllà dels saldos que hagin anat retirant els clients, “BPA també ha hagut de fer pagaments importants a empleats i proveïdors”.
Per tot plegat, “en el cas que es confirmi que els 300 milions tinguin el seu origen últim en els comptes de corresponsals de BPA, aleshores hauríem de concloure que BPA tenia o ha tingut liquiditat i cauria l’argument de la manca de liquiditat per considerar a BPA com una entitat inviable als efectes de considerar l’obertura del procés de resolució. En aquest cas demanem formalment a l’AREB que abandoni el procés de resolució atès que BPA no era una entitat inviable per manca de liquiditat”.
D’altra banda, si “es confirma que els 300 milions usats per pagar als titulars de comptes tinguin un origen altre que els comptes de corresponsals de BPA o recursos dels custodis de BPA, com per exemple, venda d’immobles, realització de crèdits o qualsevol altre origen, aleshores us demanen que activeu les eines de resolució altres que la de l’entitat pont per reduir la destrucció de valor en el procés de resolució”. | 0.874675 | curate | {"ca": 0.9937286202964652, "it": 0.006271379703534778} | https://www.altaveu.com/actualitat/raiffeisen-ad-sospita-que-bpa-ha-anat-tenint-corresponsals-i-lareb-ho-ha-ocultat_1768_102.html |
macocu_ca_20230731_0_277969 | Formulari de cerca
Granados plays Granados
25.02.2018
Enregistraments de Granados en disc i en rotlle de pianola, combinats amb els comentaris i interpretacions d'un especialista
A càrrec de Luca Chiantore, pianista i musicòleg
El Fons Sonor del Museu de la Música conserva enregistraments d’Enric Granados en disc i en rotlle de pianola que tindrem ocasió d’escoltar guiats pels comentaris i les il·lustracions al piano de Luca Chiantore, figura de referència en l’estudi de la teoria i la història de la interpretació pianística, en una aproximació a la tècnica, l’estil i la pedagogia del pianista i compositor lleidatà. | 0.724584 | curate | {"es": 0.02912621359223301, "pt": 0.0372168284789644, "de": 0.016181229773462782, "ca": 0.9174757281553398} | |
crawling-populars_ca_20200525_51_19719 | From November 25th 2019 to June 4th 2020
Roger de Llúria Building
Edifici Roger de Llúria (campus de la Ciutadella) Ramon Trias Fargas, 25-27 08005 Barcelona
[email protected]
Phones and schedules
© Universitat Pompeu Fabra Barcelona T.(+34) 93 542 20 00 | 0.469467 | curate | {"en": 0.3092369477911647, "pt": 0.0963855421686747, "ca": 0.5943775100401606} | : /web/masterdret/ |
macocu_ca_20230731_6_200231 | Déjà Vu Concept
Botigues
Eixample
Publicitat
Déjà Vu és un viatge al passat, de la mà de peces mítiques com butaques Chester, làmpades industrials, bijuteria vintages i mobles art-déco... Una selecció de tresors que tenen una segona vida, de la mà de Diana Vite.
Detalls | 0.647817 | curate | {"en": 0.05660377358490566, "ca": 0.9132075471698113, "wl": 0.03018867924528302} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_13924 | Acte de Graduació. Grau de Relacions Laborals. Promocions 2019-2020 i 2020-202118:00 - 20:00Acte de Graduació. Grau de Relacions Laborals. Promocions 2019-2020 i 2020-2021Dilluns 29 de novembre de 2021 a les 18h. al Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
20211des.
Acte de lliurament dels premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera18:00 - 20:00Acte de lliurament dels premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i GimperaDimecres 1 de desembre, a les 18:00. Aula Magna.L’acte el presidirà el rector i el president del Consell Social.
20212des.
L’educació superior en el món actual. Disseny universal de l’aprenentatge09:00 - 14:00El disseny universal de l’aprenentatge (DUA) proposa crear entorns educatius que s’adaptin a totes les persones. Va molt més enllà de l’acompanyament dels estudiants amb necessitats especials: convida a diversificar i expandir les possibilitats d’aprenentatge de tothom mitjançant el disseny d’entorns d’aprenentatge i l’aplicació de metodologies ...
20212des.
Facultat de Psicologia. Acte de Graduació. Curs 2020-21. Sessió dijous 2 de desembre17:00 - 18:30Facultat de Psicologia. Acte de Graduació. Curs 2020-21. Sessió dijous 2 de desembre de 2021Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
20213des.
Facultat de Psicologia. Acte de Graduació. Curs 2020-21. Sessió divendres 3 de desembre17:00 - 18:30Facultat de Psicologia. Acte de Graduació. Curs 2020-21. Sessió divendres 3 de desembre de 2021Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
202113des.
Acte de Graduació. Grau de Dret. Promoció 2019-2020. Sessió 13 de desembre18:00 - 20:00Acte de Graduació. Grau de Dret. Promoció 2019-2020Dilluns 13 de desembre de 2021 a les 18h. al Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
202115des.
XXXIV Cicle de Música a la Universitat. Concert de Nadal20:00 - 21:30XXXIV Cicle de Música a la Universitat. Concert de NadalDimecres 15 de desembre de 2021 a les 20h. Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
202121des.
Acte de Graduació. Grau de Dret. Promoció 2019-2020. Sessió 21 de desembre18:00 - 20:00Acte de Graduació. Grau de Dret. Promoció 2019-2020Dimarts 21 de desembre de 2021 a les 18h. al Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona | 0.471045 | curate | {"ca": 0.8546099290780141, "fr": 0.05540780141843971, "es": 0.02127659574468085, "th": 0.007978723404255319, "pt": 0.037677304964539006, "de": 0.02304964539007092} | https://www.ub.edu/ubtv/endirecte |
macocu_ca_20230731_7_295200 | Els concerts de pel·lícules tornen de la mà del Centre Artístic Musical de Bétera | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_505593 | Saül Gordillo al·lega davant la jutge pressions per a l'emissió dels anun
Saül Gordillo al·lega davant la jutge pressions per a l'emissió dels anuncis de l'1-O
L'advocat del director de Catalunya Ràdio ha demanat el sobreseïment de la causa oberta sobre el seu defensat
Assenyala Martí Patxot i Núria Llorach com els qui li exigien la difusió de la propaganda
Barcelona - Dissabte, 04/05/2019 - 17:19
El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha al·legat davant la jutge del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, que el director de màrqueting de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Martí Patxot i la presidenta en funcions de la CCMA, Núria Llorach, el van pressionar perquè emetés els anuncis de l’1-O, segons consta en un recurs de reforma contra l’ordre de processament presentada pel seu advocat Carles Monguilod. Gordillo, Patxot i Llorach han de comparèixer el pròxim dijous 10 de maig amb el director de TV-3, Vicent Sanchis, acusats de desobediència.
En l’escrit del lletrat es remarca que Gordillo va ser pressionat en diferents correus creuats per fer-lo assumir, "de manera injustificada i fins a cert punt indecent", unes responsabilitats en l’emissió de la propaganda del referèndum que de cap manera podia tenir.
"Ni va donar la seva conformitat perquè s’emetessin els anuncis institucionals del referèndum, ni tenia competències per a això, ni tampoc tenia la infraestructura tècnica pertinent", destaca Monguilod, que assenyala que tampoc podia, en cap cas i pel mateix motiu, ordenar la suspensió d’emissions propagandístiques que ja estaven en marxa.
Gordillo "ja intuïa que era una autèntica trampa que li estaven parant les dues persones", fent-lo partícip d’una responsabilitat que ja preveien ells que anaven a haver d’assumir", i que el processat es negava reiteradament a acceptar. Segons l’advocat de Gordillo, tant Patxot com Llorach van articular un pla premeditat per ampliar o expandir aquestes possibles responsabilitats penals involucrant així altres persones en la seva estratègia "de socialització del mal" si les seves accions arribaven al jutjat.
L’advocat ha assegurat que Gordillo va respondre "no tinc objecció dins de les meves competències. Endavant" per intentar sortir del bucle constituït per la pressió (que qualifica d’insuportable) a què s’estava veient sotmès per part de la seva superiora jeràrquica, Núria Llorach, i el seu homòleg, Martí Patxot.
Segons l’escrit, tots dos "li estaven sol·licitant insistentment una autorització totalment innecessària", ja que l’emissió de la publicitat quedava clarament fora del seu àmbit de competències. El lletrat afirma que Gordillo "no ha tingut mai ni té cap competència per decidir l’emissió de la publicitat en els mitjans que dirigeix", ni competència per decidir el cessament de l’emissió de la publicitat, de manera que ha demanat el sobreseïment de la causa.
Els Pujol neguen el delicte d'organització criminal: «És només per ser Pujol»
Àngels Chacón, la preferida del PDECat per enfrontar-se a Puigdemont | 0.886269 | curate | {"ca": 0.9867681111478663, "de": 0.013231888852133642} | https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20190504/saul-gordillo-allega-davant-la-jutge-pressions-per-a-lemissio-dels-anuncis-de-l1-o-7438083 |
crawling-populars_ca_20200525_35_22563 | El Pressentiment
Ana Müshell, per a Murs Lorcats
El Roto
Santoral Postmodern d'Emergència, de Cristina Lavilla i Víctor de Miután
Santoral Postmodern d'Emergència, de Cristina Lavilla i Víctor de Miután
Pere Isern amb Before-Now
Pere Isern amb Before-Now
Murs per la Pau
Murs per la Pau
Condicional Compost
Display és un projecte d’intervenció artística a l’espai públic liderat per Laboratori Visual; un circuit de vuit plafons metàl·lics de 2×1 metres repartits per la ciutat. Fins ara aquesta mostra ha inclòs obra efímera de més de quaranta artistes actius en el camp de les arts visuals, residents o vinculats a la demarcació de Tarragona.
Durant el 2014, hi van intervenir Pere Isern amb Before-Now i Pau Magrané Figuera amb Barricada
Programació duta a terme al 2015:
– Murs per la Pau Del 15 al 24 d’abril els plafons dels Display van ser ocupats pels projectes portats a terme dins de la proposta ‘Murs per la Pau’, desenvolupada a partir del treballs proposats per alumnes d’Arts Aplicades al Mur de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i realitzats amb els alumnes dels Centres Educatius que participen en el projecte d’Educació per la Pau, impulsat pel Grup de Tarragona de la Xarxa d’educadores i educadors per a una ciutadania global d’Oxfam-Intermón.
– Condicional Compost De l’1 al 30 de maig es va convidar a les principals candidatures municipals de Tarragona a comunicar el seu projecte per a les Arts Visuals cadascuna en un DISPLAY traduint la dialèctica en un llenguatge visual. Les candidatures que hi van participar van ser ERC, ICV, CUP, PP, PSC, CIU, ARA TARRAGONA i C’S i van treballar amb un equip de creatius per a desenvolupar cada intervenció.
– Santoral Postmodern d’Emergència, de Cristina Lavilla i Víctor de Miután El Santoral de la Cristina i en Víctor és una sèrie d’estampes post-religioses, representant 5 sants patrons do-it-yourself: entitats auxiliadores sintètiques, formades a partir de peces simbòliques de l’imaginari dels dos autors, i retratades mitjançant un reciclatge d’imatges del seu arxiu visual. Cada estampa explica a través d’un llenguatge visual simbòlic les solucions a problemes actuals de la nostra societat. Al ser exhibides als panells al carrer, converteixen el circuit Display en una sèrie de neocapelletes 2D on els nous sants dispensen el seu missatge al subconscient dels vianants.
– El Roto L’artista Andrés Rábago presenta 8 plafons distribuïts pels carrers de Tarragona amb dibuixos d’El Roto i missatges que obliguen a reflexionar sobre el control social que exerceixen els mitjans sobre els ciutadans.
– Murs Lorcats, a càrrec de Junkie Python Sis anys després de la seva primera mostra urbana, “Display” exposa reproduïts, els vuit plafons originals que habitualment només es poden veure als carrers de la part baixa de la ciutat, realitzats per diversos artistes d’arreu de l’estat que col·laboren al fanzine Junkie Python, a partir d’alguns dels dibuixos de Federico García Lorca. La mostra inclou el material d’estudi utilitzat per a realitzar els plafons.
Durant el 2016 s’hi ha programat:
– El Presentiment, d’Espai en Blanc Del 18 de març al 10 d’abril. El Pressentiment és una aposta pel pensament crític i experimental recolzat en una força col·lectiva i personal, perquè el pensament depèn d’un mateix, però també de la societat que ens envolta. Els pressentiments cerquen pensaments valents, insospitables, veraços i alliberadors.
– Drames moderns de Reus i Tarragona, de Moderna de Pueblo Del 30 de juliol al 30 de setembre. La competitivitat entre dues ciutats veïnes, no es dóna pas exclusivament entre Reus i Tarragona. És un fet que es repeteix per arreu. Totes volen ser les millors, anar un pas pel davant i destacar d’una forma o d’una altra. Sovint aquesta la recerca d’aquesta diferenciació acaba per marcar la seva pròpia identitat. Raquel Córcoles (Reus, 1986), més coneguda com a Moderna de Pueblo, ens retrata els drames moderns de Reus i Tarragona.
– El Napi A partir de l’11 d’octubre. És l’hora de fer una revisió dels acudits del Napi que, durant els darrers temps, acompanyen la quotidianitat de la notícia amb un filtre de crítica i d’humor a les contraportades dels diaris, i que, ara, s’ampliarà amb els murs de Display per tal de tenir-los més a l’abast, per poder donar un parell de tombs més als temes que ens pertoquen directament i, si ens ho podem permetre, treure’n alguna rialla.
[…] Sábado por la mañana. Párpados pesados. Cruasanes y cafés con leche que se confunden con los vermuts de los más tempraneros. A las doce, a aquella hora en que la mañana pierde las letras para dar paso a la mitad del día, Txus García nos cita en la sala “El Cau” para salir un poco de nosotros mismos y nos obliga a explorar de día una de las salas que, a menudo, sólo podemos concebir de madrugada. Certificamos, pero, que siempre es la misma hora al abrigo de las paredes de piedra y que si el sol del exterior no nos engañara, podría encontrarnos en plena noche. En el interior nos espera él, ella, la persona. Txus García contempla como vamos dispersándonos en el patio de butacas con la mirada perdida -camisa de flores, cabello engominado, zapatos de plataforma, barba pintada-, y nos recibe emocionada por «volver a Mordor, volver a Tarragona», como ella misma dice, para mostrarnos algunas de sus poesías recogidas en el volumen “Poesía para niñas bien (Tits in my bowl)”, de Cangrejo Pistolero, 2011. Es su manifiesto a la vez íntimo y reivindicativo, penetrante y suave, que nos descubre el proyecto La Capsa Ambulant d’Artistes. […]
[…] Tarragona. Centre d’Art, avui El teler de llum, centre d’art de […] | 0.714154 | curate | {"en": 0.0028735632183908046, "it": 0.005567528735632184, "es": 0.2151580459770115, "ca": 0.7632902298850575, "mk": 0.0005387931034482759, "br": 0.002514367816091954, "fr": 0.010057471264367816} | : /projects/display-4/ |
mc4_ca_20230418_9_119674 | C:\Documents And Settings\Propietar...
by annadominguez1
C:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\Filosofia
Tots tenim drets
C:\Fakepath\Power Point Politica Filo
La construcció filosòfica de la ciutadania 2.
Ìndex 1 Origen del concepte de ¨ciutadania¨ 2 Ciutadania moderna 3 Dimensions de la ciutadania contemporània. 3.
Origen del concepte CIUTADANIA Ciutadà = L´hàbitants de les ciutats antigues o d´estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé en el govern del país. 1) Pertinença a una comunitat política. 2) El gaudi efectiu d´uns drets que han de ser protegits per la ciutat i tenir la possibilitat de participar Característiques com a fonament: 4.
Romà: El terme civis esta reservat a aquelles membres de comunitat que reuniencerts requisits com ser home i no esclau La ciutadania en l'antiguitat grecollatina - Grec : El terme polités aquell membre de la comunitat política que reunia els mateixos requisits. Existia la democràcia. El factor comú és que el ciutadà és algú a qui es reconeixia dotat d'un conjunt de drets i deures. El deure de defensar la ciutat és el factor més destacat 5.
En Grècia cada home és econòmicament autosuficient. Participar en la política Assistir a l´Assamblea Ciutadà disposa de protecció jurídica. Ciutadà actua sota la llei i espera la seva protecció. És com un títol jurídic que permet reclamar certs drets Ciutadania en la democràcia grega: Tradició política Ciutadania en l´antigua Roma: Tradició jurídica Assamblea: - Isonomia= igualtat de la llei - Isegoria= igualtat de paraula - Koinonía= cooperació per aconseguir el bé públic. 6.
Limitacions de la ciutadania antiga Ciutadania excloent : unicament per els homes adults. Nomès eren lliures i iguals els membres de la comunitat política. NO A TOTS ÉSSER HUMA Doble arrel de la ciutadania moderna Grega republicana: Participació dels ciutadans en la vida pública Roma Libreal: Protecció dels drets de les persones 7.
2 Ciutadania moderna - Creació del estat nacional modern : institució que obliga a defensar la vida, la integritat i la propietat dels seus membres Ciutadà es planteja tres relacions amb el Estat Concepció liberal Separació entre la llibertat civil i els drets polítics Concepció republicana Una assosiació de membres lliures e iguals d´una comunitat de dret Concepció comunitaria Dona importància a les relacions religioses i étniques 8.
Ciutadania i drets humans Drets cívils Drets que defendeixen la llibertat dels ciutadans i la violació d´alguna norma del estat. Drets polítics Drets de participació política, tals com el dret d´associació política, el sufragi universal per als barons Drets econòmics socials i culturals Dret a l´educació, a l´associació sindical a les vagues i a les garanties de seguretat 9.
Estat social de dret : - La protecció dels drets bàsics de les persones Estat de justícia: - Protegir els drets social, propis de la ciutadania social, en un estat de justicia 10.
3 Dimensions de la ciutadania moderna Política…………………………igualtat de drets socials i civils respecte davant dels altres drets Social…………………………...Igualtat llibertat i opotunitats Econòmica…………………….Consum just i responsable Civil…………………………….Participació i ética profesional Intercultural……………………Respecte e igualtat Cosmopolità…………………...Solidaritat internacional 11.
Justicia i pertinençia Responsabilitat de cada societat per a reconeixer els ciutadans equival al reconoixement. LEGAL EFECTIU Responsabilitat de cada persona equival a l´exercici de la ciutadania DRETS CIVILS VOLUNTARITAT 12.
Noves facetes de la ciutadania Ciutadania econòmica -Ética empresarial -Responsabilitat social de les empreses - Consum just i adequat. Ciutadania civil -Generositat civiques. -Ética professional -Opinió pública, mitjançant l´ ús de la raó 13.
Ciutadania intercultural Ética interculturalista -Invitar a un dialeg entre persones de diferents cultures diferents societas, per evitar discriminacions Ciutadania cosmopolitana Universalitzar els drets humans de la primera la segona i la tercera generació, per construir un mon millor. English | 0.811068 | curate | {"es": 0.025191405285255618, "en": 0.01506544825882934, "ca": 0.9587552482094345, "cs": 0.0009878982464806125} | http://www.slideshare.net/andreasantos05/cc-4404948 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_237785 | Ara que estem d'examens, o prompte ho estarem, és hora de procrastinar un poc.Propose que pengem jocs online atípics, que no siguen els matamarcians i altres jocs que ja estan molt vistos.Com a exemple propose aquests dos::the game: Joc que no és ben bé un joc amb un humor bastant àcid. Si teniu un humor frikós, el joc vos agradarà. Està en anglès, però és bastant entenedor. The Unfair Platformer Joc de plataformes, com el seu nom indica, injust. La gràcia és que quan menys t'ho esperes caus a un abisme invisible, et cau alguna cosa al cap, o et passa qualsevol putà.
com mola l'unfair plattform... moro em fa gràcia xD | 0.788828 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_126066 | Agenda Dones Barcelona Segona Quinzena de Març
MEMÒRIA, ARQUITECTURA I ESPAI PÚBLIC
Agenda "Dones al Dia" del mes de Març 2016
Agenda "Dones al Dia" del mes de Febrer
Agenda Dones Barcelona Primera Quinzena de Febrer
Agenda Dones Barcelona Segona Quinzena de Gener
Participa a les Jornades Feministes 2016!! !
Agenda "Dones al Dia" del mes de Gener | 0.453837 | curate | {"ca": 0.5411764705882353, "es": 0.3323529411764706, "fr": 0.1264705882352941} | http://www.donesenxarxa.cat/presentacio-del-llibre-mujeres-que?lang=ca&debut_lista_breves_seccion=60 |
mc4_ca_20230418_13_51119 | Els joves de Sant Feliu de Guíxols disposen d'una nova eina per preparar el seu futur. S'ha obert un nou portal web on es pot trobar tota la informació relativa als estudis i l'ocupació. El nou web s'estructura en quatre apartats: itineraris formatius, accés al món laboral, beques i ajuts i experiències.
El Pla Local de Joventut va detectar mancances en aquest sentit a les que el web vol donar resposta. Els joves poden accedir a tots els recursos existents en matèria de recerca de feina o estudis, tant presencial com on-line. Tot amb la intencií que esdevingui una guia completa a l'hora de trobar la primera oportunitat professional, emprendre un negoci o conèixer les possibiliats que tenen per seguir-se formant en les diferents matèries.
La plataforma que es va posar en marxa en el marc del V Saló de la formació, l'ocupació i l'empresa que es va celebrar la setmana passada a La Bisbal vol ser el punt de partida per a un web més ampli en el qual poc a poc també s'hi inclouran recursos sobre associacionisme, cultura, salut, oci, entre d'altres.
Els Mossos detenen 2 persones en operatius per prevenir delictes contra la salut pública
Sant Feliu s'aboca amb l'activitat de ioga a la platja
La llar d'infants Kumbaià clourà diumenge els actes commemoratius dels 50 anys
Sant Feliu es manifesta contra la pèrdua de la línia de P3
El sopar i les coreografies de les colles obren el regnat de la Xalana del PortLa Reina Sagrada Xalana Tocada de l'Ala i el Rei Trencadís de Mar Obert ja regnen sota la inspiració d'Antoni Gaudí, leitmotiv de la seva carrossa i disfressa d | 0.88759 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tvcostabrava.com/nuria-cucharero/societat/educacio-/nou-portal-web-destinat-als-joves-de-sant-feliu |
macocu_ca_20230731_1_474592 | Alerten que Agbar vol captar més aigua del riu Llobregat
Els regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat alerten que la societat mixta Aigües de Barcelona (Agbar) vol augmentar les captacions d'aigua de l'aqüífer de la Vall Baixa i delta del Llobregat, després que la companyia ha demanat autorització a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per perforar tres pous nous a Santa Coloma de Cervelló i a Sant Joan Despí. Els tres pous s'afegirien als 53 que ja té Agbar –a més de 15 mines i d'una captació d'aigües superficials– i podrien augmentar la capacitat d'extracció d'aigua d'aquesta companyia en 4 m3/segon (4.000 litres per segon), equivalents a 126 Hm3 anuals.
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat ha mostrat la total oposició a la petició d'Agbar a través d'un document d'al·legacions presentat a l'ACA. El principal argument dels regants és la necessitat de preservar les reserves de l'aqüífer, perquè una captació de 4 m3/segon, encara que sigui de forma esporàdica, equivaldria a extreure tota l'aigua disponible en un any normal. Això empitjoraria de manera irreversible el mal estat de les aigües subterrànies, que ja en aquests moments no compleixen els objectius previstos pel Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, ni des d'un punt de vista qualitatiu ni quantitatiu.
En l'escrit d'al·legacions, els regants revelen que Agbar no va presentar la petició directament a l'ACA, sinó que sobta que ho fes a través de la Comunitat d'Usuaris d'Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (CUADLL), una entitat creada per a la salvaguarda de l'aqüífer, amb l'objectiu de portar a terme un estudi d'investigació. Però la documentació aportada per Agbar per justificar la petició planteja dubtes respecte a l'objectiu final de la sol·licitud, un augment de la capacitat d'extracció d'aigües subterrànies de la companyia. En aquests moments, la societat mixta Aigües de Barcelona distribueix l'aigua potable a vint-i-tres municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els cabals procedeixen de les captacions de la mateixa companyia i també de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATLL), que subministra l'aigua necessària per complementar la capacitat pròpia d'Agbar, que ha de satisfer la corresponent tarifa oficial per aquest servei. Si Agbar augmentés la capacitat d'extracció d'aigua a través dels pous propis, “reduiria la seva dependència d'ATLL i, per tant, els costos, en uns anys que les aportacions d'aigua del Ter a l'àrea metropolitana de Barcelona hauran de disminuir progressivament, arran del pacte del Ter de 2017.”
La Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat –que aplega 578 titulars, regants i altres usuaris d'aigües superficials dels principals municipis del delta– representa una superfície regable de 1.100 hectàrees i és, en conjunt, el segon usuari d'aigua més important del delta, després d'Aigües de Barcelona. Molts dels regants, a més d'usuaris d'aigües superficials ho són també d'aigües subterrànies, perquè tenen pous per prevenir les èpoques de sequera, quan el canal no porta prou aigua.
Reportatges | 0.864864 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_452796 | Així són les noves proves de la JQCV que ajuden a parlar i escriure en valencià - La Veu del País Valencià
CEICE, JQCV
Des de la seua creació, en 1985, la JQCV, no havia evolucionat quant a normativa reguladora, han recordat des de la conselleria. Les primeres proves es van realitzar un any després amb 3.700 aspirants, en tres seus examinadores i per a tres nivells: oral, elemental i superior. L'any 2016, la Conselleria va registrar 50.000 aspirants, que s'examinaren en 24 seus d'un total de quatre nivells, més tres proves de llenguatge específic. Així doncs, 32 anys després, la JQCV compta amb una nova ordre, que se sotmetrà a partir de dimarts a exposició pública i regularà els certificats oficials administratius de coneixements de valencià de la JQCV, el personal examinador i l’homologació i la validació d’altres títols i certificats.
“Un pas de gegant”
Per altra banda, s’està treballant per formar part de la institució europea d’acreditació de llengües (ALTE) de la qual no es formava part.
“Les proves seran comunicatives, tenint en compte els parlants que s'examinen com a agents socials per a incrementar l'ús del valencià. Estan concebudes, a més, per a servir com a punt de partida de l'aprenentatge i ús de la llengua i no com a punt i final per simplement aconseguir un títol. També preveuen una relació estreta entre textos orals i escrits”, ha explicat Trenzano.
Amb l'ampliació de certificats i la nova nomenclatura s’adapta doncs al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i “ens situa, pel que fa a l'expedició de certificats com es fa en qualsevol altra llengua europea”, ha comentat Trenzano.
L'any 2018 es realitzaran ja les noves proves de la resta de nivells: A2, B1, B2, C1 i C2 i s'eliminaran les nomenclatures anteriors. A més, es registraran i s'expediran els certificats de nivell A1. Aquest nivell s’obtindrà amb l'assistència a un procés formatiu previ que es realitzarà en universitats, centres de formació d’adults i ajuntaments.
Per altra banda, la JQCV torna a detallar les taules d'homologació de títols expedits per altres institucions que s'havien abandonat des de 1995 i que ara es reprenen de nou amb una novetat: inclou l'homologació de títols expedits per les cinc universitats públiques valencianes, però també per totes aquelles que formen part de la Comissió Interuniversitària d’Estandardització d’Acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA). L'ordre, que es publicarà dimarts, i que regula la JQCV preveu totes les homologacions al seu annex II.
27299 lectures 4 comentaris Envia
4 Tomàs Heredia / SIlla
25 de gener 19.13h Benvingudes qualssevol de les solucions administratives que facen més visibles la nostra llengua en un marc europeu, però realment es pensen que és cert això què l'objectiu final és fomentar-ne el seu ús? Pel que fa referència als nivells C continuaran essent un mer trofeu curricular per obtenir-ne, de punts, en l'accés a llocs de treball en l'administració. Tinc companys de professió amb el nivell superior que no diuen ni un "bon dia" encara que l'usuari se'ls adrece en valencià, m... Llegir més
Respondre comentari Comentari inadequat 3 Riberenc / Castelló de la Ribera
23 de gener 21.09h Una cosa important són les homologacions dels nous nivells i certificats amb els nivells de l'ensenyament reglat. Fins ara la Secundària acabada equivalia a l'elemental de la JQCV, i el Batxiller acabat, també elemental, és a dir el B1, d'ara endavant. Supose que ara, amb més diversitat de nivells i certificats, el batxillerat equivaldrà al B2. Si no és així, no serà just.
Respondre comentari Comentari inadequat 2 Earth Spirit 23 de gener 17.47h Cal fer una crida al diàleg i conèixer de primera mà amb quina capacitació cultural compten els alumnes de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, perquè sembla que el títol és una mera formalitat administrativa.
Molt d'ànim i bon català.
Respondre comentari Comentari inadequat 1 Miquel Valls / Carcaixent
23 de gener 16.27h Acabe de veure la proposta en la web de la conselleria. Enhorabona, no es podia fer millor ni amb eixa rigorositat. Ara sí que som plenament europeus pel que fa a la certificació i formació de la nostra llengua. Ànims equip Marzà! | 0.843793 | curate | {"ca": 0.9851745576279293, "en": 0.0026303204208512673, "fr": 0.00430416068866571, "it": 0.007890961262553802} | http://www.laveupv.com/noticia/24456/aixi-son-les-noves-proves-de-la-jqcv-que-ajuden-a-parlar-i-escriure-en-valencia |
macocu_ca_20230731_1_244415 | Villablanca participa en les II Jornades Sanitàries del Institut Baix Camp
Villablanca Serveis Assistencials ha estat present en les II Jornades Sanitàries que organitza l'Institut Baix Camp de Reus. Les Jornades tenen com a objectiu que els alumnes puguin conèixer millor les empreses del seu entorn, a què es dediquen, quina població atenen, i les possibles oportunitats laborals que poden sorgir en aquestes. Les Jornades van tenir lloc del dia 2 al 4 de març.
Rafael Martínez, responsable de formació de Villablanca Serveis Assitencials, va impartir dues sessions per explicar els serveis de Villablanca Serveis Assistencials, la població a la qual atén i com és el perfil professional del tècnic en Cuidats Auxiliars d'Infermeria en el context dels serveis orientats per a persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorns de la salut mental. | 0.831493 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_357055 | 08/11/2011Julio P�rez
M�rqueting de ciutat
Els canvis socioeconòmics, la internacionalització de l’espai i de les relacions en l’economia recent, les noves tecnologies i la societat de la informació són l’escenari en què viuen les ciutats.En aquest nou context, la cerca de l’eficiència i la millora de la competitivitat, molt habituals en l’àmbit empresarial, es comencen a traslladar, també, a les ciutats i a la gestió urbana. Algunes ciutats comencen a aplicar tècniques de gestió empresarial buscant un increment dels avantatges competitius. Des d’aquesta perspectiva, l’alcalde i l’equip de govern formen l’estament de direcció de la ciutat que ha de proporcionar als seus clients, és dir, a la gent de Sant Feliu, visitants, treballadors, inversors i empreses, els diferents productes que la ciutat és capaç de proporcionar, administrant-ne eficaçment els recursos disponibles. Per això, es fa necessari un estil de direcció participatiu, en què la informació flueixi en totes direccions i amb una clara orientació al client.L’orientació al client, com a eix central del màrqueting, té un gran potencial d’aplicació en la gestió de les ciutats, ja que aquestes competeixen per satisfer les necessitats dels diferents grups d’usuaris.En aquest sentit, la funció del màrqueting es projecta cap a l’interior, la qual cosa s’anomena màrqueting intern, buscant la màxima satisfacció entre la gent de la ciutat; i cap a l’exterior, cosa que es coneix com marketing extern, buscant la màxima satisfacció d’inversors, empreses, turistes i visitants.Tradicionalment, s’ha considerat que les ciutats competien per l’atracció d’inversions, impulsant accions de promoció econòmica per aconseguir que s’implantessin centres de producció en el territori. Però, aquesta perspectiva s’ha ampliat i, actualment, es considera que les ciutats competeixen per obtenir tot allò que generi riquesa i ocupació. És a dir, avui, les ciutats competeixen dediverses formes per atreure inversions, residents, visitants i esdeveniments, en diferents àmbits: local, regional, nacional o fins i tot global.La competitivitat d’una ciutat pot mesurar-se pel creixement econòmic de les inversions, la implantació d’empreses, la creació de noves empreses, el valor afegit per treballador i altres indicadors de la ciutat que mesuren el creixement sostingut. Però la competitivitat d’una ciutat té, també, rendibilitat social, ja que tots aquests factors n’incrementen la riquesa i arriba, d’aquesta manera, als diferents públics, ciutadans, empresaris, treballadors i visitants. El fet que les ciutats competeixin en els àmbits nacional i internacional no és incompatible amb l’objectiu de cooperació entre si, ni amb la possibilitat d’establir aliances entre ciutats per fer front a determinats reptes de forma conjunta.El màrqueting de ciutats, des de l’orientació al client, hi té un paper fonamental,ja que es tracta que les característiques pròpies de la ciutat puguin satisfer les necessitats dels diferents públics objectius. Ara bé, ha de tenir un enfocament estratègic i no s’ha de limitar a la satisfacció de les necessitats individuals, sinó que ha d’aconseguir que les accions, a llarg termini, afavoreixin el bé comú de les ciutats. | 0.863433 | curate | {"es": 0.006548175865294668, "ca": 0.9934518241347053} | http://www.tribunaganxona.cat/detall.asp?id=1270 |
macocu_ca_20230731_2_89688 | Polibenestar proposa una nova eina per a predir el risc d’hospitalització de persones amb malalties cròniques
Ascensión Doñate, Francisco Ródenas i Jorge Garcés, de l’Institut d’Investigació Polibenestar de la Universitat de València, han desenvolupat un model estadístic per a predir el risc d’hospitalització de persones que pateixen malalties cròniques. En l’article publicat en la revista European Journal of Interdisciplinary Studies asseguren que l’eina pot donar lloc a una nova organització de l’atenció en centres de salut valencians.
Per tal de reduir el risc d’hospitalització, el treball proposa que per garantir que estiguen cobertes les necessitats clíniques dels pacients calen equips multidisciplinaris. Així, “són igualment necessaris tant els infermers i les infermeres com les treballadores i treballadors socials”, afirmen els experts. La presència d’aquests equips més amplis a centres de salut ha d’implicar una atenció més individualitzada dels pacients, fet que es tradueix en una millora de la qualitat de vida d’aquestes persones i en una reducció del cost econòmic del tractament.
L’atenció i l’administració de malalties cròniques –aquelles amb una durada llarga i generalment de progressió lenta– són dos dels grans reptes dels actuals sistemes sanitaris. A Espanya, aquestes afeccions representen vora el 70% dels costos totals del sistema sanitari. En aquest context, l’atenció d’aquests pacients als centres d’atenció primerenca representa un primer pas per conèixer-los i tractar-los. L’anàlisi plantejada en l’article pretén organitzar d’una forma més individualitzada i eficient el sistema.
Doñate, Ródenas i Garcés també destaquen que l’administració pública ha de proporcionar serveis socials no només per als malalts crònics, sinó també per als cercles socials que els són propers, com ara familiars i/o amics. Així, amb aquesta xarxa social de suport, junt amb una cura educativa i dirigida a l’autoadministració de l’atenció, els pacients esdevenen més conscients de la importància de controlar les seues afeccions i la situació implica una disminució d’hospitalitzacions. “A més, per afavorir aquesta disminució, caldria una atenció continuada i un seguiment regular de l’evolució dels pacients”, han apuntat els investigadors.
El model estadístic plantejat pels experts incorpora diferents variables associades a la predicció del risc d’hospitalització d’aquest tipus de malalts: l’aspecte sociodemogràfic, les dades clíniques, l’ús previ de fonts sanitàries i la presència de cures pal·liatives. Aquesta última eina és especialment rellevant per als tècnics de Polibenestar, ja que té una relació molt directa amb el nombre de morts a hospitals i no és present fins ara en cap model de predicció elaborat des de la literatura científica en la matèria.
El model predictiu basat en l’anàlisi del funcionament del centre de salut de Burjassot, realitzat en tres fases, classifica en dos grups 450 pacients crònics amb malalties de cor, respiratòries i diabetis. D’una banda, el grup amb alt risc d’ingrés a hospitals, que representa el 84% de les persones analitzades, i per altra banda el grup amb baix risc d’hospitalització, que suposa el 16% dels pacients. Aquest fet comporta, segons els experts, la necessitat d’implementar un nou model per predir el risc d’ingrés, ja que gran part de les usuàries i els usuaris crònics d’aquest centre de salut necessitaven hospitalització.
Per tal de fer aquesta classificació, el model proporciona a cada pacient una puntuació compresa entre 0 i 1, assumint que hi ha risc elevat d’hospitalització a partir d’un valor major de 0,5. El projecte va ser desenvolupat entre el maig de 2014 i el novembre de 2015, i el grup de persones tenia una mitjana d’edat de 77 anys. | 0.881453 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_96779 | Un jutjat de Manresa rebutja la querella de Junqueras per coaccions del Suprem perquè conclou que no n'és competent
La magistrada arxiva les actuacions i remarca que l'exvicepresident pot recórrer a l'òrgan jurisdiccional competent
ACN Manresa.-El jutjat d'instrucció número 7 de Manresa ha rebutjat la querella que va presentar l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras per coaccions i amenaces del Tribunal Suprem. El tribunal va difondre un missatge on avisava que si les juntes de tractament avalaven que els presos independentistes passessin la quarantena a casa podrien incórrer en prevaricació, i es demanava que s'identifiqués els funcionaris que prenien la decisió. La magistrada de Manresa argumenta que no és competent per conèixer la causa tenint el compte que "el mateix querellant atribueix els fets presumptament delictius a persones que gaudeixen d'un fur especial". Recorda que el recurrent pot recórrer a l'òrgan jurisdiccional competent.
D'aquesta forma, la magistrada arxiva la querella presentada per un delicte d'amenaces, coaccions, usurpació de funcions administratives i contra l'exercici de drets fonamentals. Considera adequat el criteri de la fiscalia i conclou que existeixen "indicis suficients d'autoria concreta en la confecció i emissió del missatge per part de la Sala Penal del Suprem". En concret, es refereix a un missatge de Whatsapp que es va enviar a centenars de periodistes d'un grup des d'un mòbil de l'oficina de comunicació del Tribunal Suprem. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/un-jutjat-de-manresa-rebutja-la-querella-de-junqueras-per-coaccions-del-suprem-perque-conclou-que-no-n-es-competent |
mc4_ca_20230418_9_727329 | Synthon - Declaració de privadesa i sobre l’ús de cookies
Synthon International Holding BV («Synthon» o «nosaltres») és responsable del processament de les dades personals recopilades a través del lloc web www.synthon.com (el «lloc web»).
Informació susceptible de ser recopilada
En el cas que Synthon utilitzi terceres empreses pel tractament de dades personals, aquestes empreses garanteixen que han implementat les mesures tècniques i organitzatives adequades per satisfer els requisits del Reglament General de Protecció de Dades.
La informació facilitada a través del lloc web es pot recopilar per mitjà de dues vies: directament (per exemple, quan ens faciliteu informació directa) i indirectament (per exemple, a través dels mitjans tecnològics del lloc web). Això s’explicarà de manera detallada tot seguit.
Podem recopilar informació que ens remeteu voluntàriament a Synthon. La decisió de proporcionar-la o no proporcionar-la és vostra únicament. Es poden recopilar les següents categories de dades personals: nom, dades de contacte i altres dades o informació que pugueu facilitar a través d’aquest lloc web.
Aquest lloc web s’adreça a adults; Synthon no recopila de manera conscient informació de menors de 16 anys.
Un exemple d’informació que recopilem de manera indirecta és la informació que es recull per mitjà dels nostres registres d’accés per Internet. Quan accediu al lloc web, la vostra adreça d’Internet es recopila automàticament i s’emmagatzema als nostres registres d’accés mitjançant Internet.
Synthon també recopila informació a través de cookies i eines similars del seu lloc web per potenciar-ne el rendiment i millorar l’experiència de l’usuari.
Les cookies són petits arxius de text que un lloc web pot col•locar a l’ordinador o al dispositiu mòbil de l’usuari la primera vegada que visita un lloc o una pàgina web. La cookie ajudarà el lloc web a reconèixer el dispositiu de l’usuari en la propera visita. Les web beacons (balises de web) o altres arxius similars també poden fer el mateix. En aquest document utilitzem el terme cookies per fer referència a tots els arxius que recopilen informació d’aquesta manera.
Les cookies duen a terme moltes funcions. Així, per exemple, poden ajudar a recordar les vostres preferències personals o analitzar si funciona bé el lloc web. Les cookies utilitzades en aquest lloc web no recopilaran informació que us identifiqui personalment, sinó informació més general, com ara la forma en què els usuaris arriben al nostre lloc web i l’utilitzen o la ubicació general de l’usuari. Synthon fa servir les cookies següents al lloc web:
Cookies essencials, que són indispensables per al funcionament del lloc web.
Cookies de rendiment, per controlar el rendiment del lloc web i analitzar com l’utilitzen els visitants. Això permet a Synthon optimitzar l’experiència de navegació de l’usuari i identificar i solucionar ràpidament qualsevol problema que pugui sorgir. Així, per exemple, Synthon podria utilitzar cookies de rendiment per registrar quines són les pàgines més populars, quin mètode de vinculació entre les pàgines és més eficaç i per determinar per què algunes pàgines reben missatges d’error. Synthon utilitza Google Analytics per a aquestes activitats analítiques. La informació obtinguda, inclosa l’adreça IP de l’equip informàtic del visitant, serà transferida i arxivada per Google als seus servidors, ubicats en diversos països, entre els quals els Estats Units. Google utilitza aquesta informació per analitzar l’ús d’aquest lloc web i informar-ne Synthon. Google pot revelar aquesta informació a tercers, quan legalment tingui l’obligació de fer-ho o quan tercers processin la informació en nom de Google. Synthon no té capacitat per influir sobre això.
Botons de xarxes socials. Aquest lloc web inclou botons per promoure o compartir pàgines a les xarxes socials, com ara Facebook, Twitter i LinkedIn. Aquests botons s’estableixen mitjançant el codi que subministren aquestes xarxes socials. Aquests codis també col•loquen una cookie. Us recomanem que reviseu periòdicament les polítiques de privadesa de les xarxes socials corresponents per tal d’obtenir més informació sobre l’ús de les vostres dades personals a l’hora de processar aquest codi.
Només utilitzem les vostres dades personals per respondre a les sol•licituds d’informació o per millorar el nostre servei. Analitzem les dades que es recopilen de manera indirecta per determinar quines funcions són més eficaces per al lloc web, per ajudar Synthon a identificar de quina manera es pot millorar el lloc i, en última instància, per esbrinar com podem adaptar el lloc perquè sigui més efectiu. També podem fer servir les dades per a altres finalitats, que us descriuríem en el moment en què es recopili la informació.
Les vostres dades personals es conservaran de manera estrictament confidencial i no es vendran, reutilitzaran, llogaran, prestaran ni divulgaran de cap altra manera.
Dades personals de caràcter sensible
Normalment, no sol•licitem recopilar dades personals de caràcter sensible a través del lloc web. Si fos el cas que volguéssim recopilar dades d’aquesta naturalesa, sol•licitaríem el vostre consentiment per fer servir aquestes dades d’acord amb els nostres propòsits. També és possible que es recopilin dades personals de caràcter sensible de manera accidental. Quan proporcioneu a Synthon dades personals de caràcter sensible que no hem sol•licitat, accepteu que utilitzem aquestes dades respectant la legislació aplicable, tal com s’indica en aquesta Declaració de privadesa i sobre l’ús de cookies. Les referències a «dades personals de caràcter sensible» corresponen a diferents categories de dades identificades per les lleis sobre privadesa de dades de la Unió Europea i altres entitats com a dades que exigeixen un tractament especial, la qual cosa en determinades circumstàncies inclou la necessitat d’obtenir un consentiment explícit. Aquestes categories inclouen números d’identificació personal, dades personals sobre credos religiosos o d’altra mena, ètnia, opinions polítiques, salut, vida sexual, pertinença a un sindicat, antecedents penals o dades personals relacionades amb conductes il•lícites o abusives lligades a qualsevol mandat relacionat amb aquesta conducta.
Seguretat i període de retenció
La transferència, l’emmagatzematge i el processament de les dades personals recopilades a través del lloc web es protegeixen amb les mesures actuals, generalment de caràcter tècnic. En línies generals, Synthon no retindrà les dades personals recopilades a través del lloc web durant un període superior al que sigui necessari per aconseguir els propòsits amb què es van recopilar aquestes dades, o bé durant el període que estableixi la llei.
D’acord amb aquesta Declaració de privadesa i sobre l’ús de cookies, teniu el dret de saber si disposem d’informació vostra i, si és així, a accedir a la informació esmentada i sol•licitar que sigui rectificada si és inexacta. També teniu el dret de sol•licitar que esborrem o bloquegem les vostres dades si algun aspecte del processament d’aquestes infringeix la legislació vigent sobre privadesa.
En cas de voler exercir aquest dret, envieu una sollicitud al responsable de privacitat de Synthon a l’adreça de correu electrònic dataprivacy[at]synthon.com.
ves a Avís de privacitat per a farmacovigilància
ves a Avís de privacitat per a vigilància | 0.824279 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.synthon.com/ca/informacio/declaracio-de-privadesa-i-sobre-l-us-de-cookies |
racoforumsanon_ca_20220809_1_580126 | El PP diu que Kofi Annan i Gerry Adams no tenen "ni punyetera idea" del conflicte amb ETA Actualitzat a les 13:35 h 16/10/2011Dures paraules des del Partit Popular contra dues de les personalitats internacionals que participaran en la cimera de Sant Sebastià per trobar una sortida al conflicte basc. El vicesecretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, ha afirmat que l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan i el líder del Sinn Féin, Gerry Adams, "no tenen ni punyetera idea" del "tipus de conflicte que s'ha viscut al País Basc". Segons González Pons, en les conferències de pau hi ha dos bàndols en guerra i a Espanya "no ha faltat la pau, sinó que ha faltat la llibertat", perquè "els terroristes han matat i els espanyols hem estat una mica menys lliures que la resta dels europeus ". El vicesecretari de comunicació ha tingut paraules dures contra les figures internacionals que participaran en la trobada de Sant Sebastià. Els ha titllat d'"estrangers" que vénen a una "suposada" conferència de pau al País Basc "pensant que són a Irlanda o a Sud-àfrica". És aquí on ha afegit que "no tenen ni punyetera idea del país on es troben ni quin tipus de conflicte s'hi ha viscut". Pons reclama als mandataris internacionals que "deixin d'enredar amb la paraula pau, comencin a parlar de llibertat i demanin primer de tot que ETA es rendeixi, que deixi el terrorisme, que abandoni les armes i demani perdó". El PP és l'únic partit, juntament amb UPyD, que s'ha negat a participar en la trobada de Sant Sebastià.
Els espanyols es comencen posar nerviosos, la veritat és que el que està passant ara mateix al país basc fa una olor molt gran a independència en els propers 5 anys.
Pots parlar dels peperos? Fer referència a tots els espanyols es fastigós.
La majoria d'espanyols, molts del PSOE pensen el mateix. | 0.876441 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_573327 | "Cuerdas" és l'òpera prima del director tarragoní José Luis Montesinos, guanyador del Goya i el Gaudí pel curtmetratge 'El corredor', que s'ha presentat al Festival de cinema de Sitges. Montesinos ha assenyalat que volia explicar "una història de supervivència" i en aquest cas portar-la a l'extrem. El director ha reconegut que li interessen sempre els personatges que són supervivents i ha dit això també va estar present a "El corredor". La pel·lícula es projecta en el marc de la Secció Oficial a Concurs del festival i tracta sobre una jove invàlida que haurà de sobreviure als atacs d'un gos que passa de ser el seu amic al seu enemic. Protagonitzen el film Paula del Río i Miguel Ángel Jenner.
Un accident deixa l'Elena en una cadira de rodes. Tot i això, ella vol complir el seu desig de viure sola en una masia que es troba al camp. Allí només està acompanyada per un gos que es diu Athos i que està entrenat per donar-li un cop de mà. Però qui ha de ser el seu millor amic s'acaba convertint en el seu pitjor enemic des del moment en el qual pateix una estranya malaltia.
Montesinos ha arrencat a l'inici de la roda de premsa manifestant que cap animal ha patit en el rodatge de la pel·lícula, "les persones... això ja és una altra cosa", ha afegit. De fet, el director ha explicat que el treball amb l'Espiona, la gossa protagonista del film, el plantejaven com si fos un joc. "Les escenes de tensió, acció i terror no deixaven de ser un joc per l'Espiona i s'havien de transmetre com a tal".
Montesinos ha manifestat que volien transmetre "molta realitat" al film. "Faig un cinema molt realista, fins ara havia fet drames amb tocs de comèdia, però sempre explico històries similars. En aquest cas, ha afegit, "volia realisme" i és el que més ha treballat amb els animals i amb la Paula del Río.
L'actriu Paula del Río ha explicat que va ser molt intens el fet d'haver de portar una cadira de rodes. Al començament li costava interpretar un personatge invàlid perquè ella igualment es movia tota l'estona. "Vaig practicar molt per arribar al rodatge amb aquesta part feta i el rodatge va ser molt intens i vaig aprendre molt. Vam plorar molt i ho vam passar malament, però és molt satisfactori veure com ha quedat".
Montesinos s'ha referit als referents de la pel·lícula. "Hi ha uns referents visuals i d'estructura i narratius". A nivell d'estructura, ha apuntat, tenien com a referent "Gravity" que té brossa espacial i "Cuerdas" un gos amb ràbia. A nivell visual, van treballar d'acord amb un univers molt pròxima a Stephen King.
"Història arriscada"
Per altra banda, Montesinos ha reconegut que ha estat una odissea aixecar la pel·lícula i més encara, ha admès, "Cuerdas" perquè és "una històrica arriscada". És una producció de Bastian Films, Gaia Audiovisuals i Súbete al tren AIE en coproducció amb Numintec, i la col·laboració de l'ICAA, IVC i la participació de TV3 i À Punt. | 1 | perfect | {"ca": 0.9797909407665505, "es": 0.020209059233449476} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/34172/jose-luis-montesinos-presenta-sitges-seva-opera-prima-cuerdas |
cawac_ca_20200528_11_86990 | El Programa de grups d´autogestors engega motors amb el nou curs escolar
El dia 22 de setembre, APPS celebra una reunió d´autogestors per tal de fer entrega de la memòria i altres materials de la "II Trobada d´autogestors 2009", treballar qüestions relacionades amb el procés Toledo 10 i parlar de la propera trobada estatal, que es realitzarà els dies 1 i 2 d´octubre a Valladolid. La trobada es portarà a terme a la seu d´APPS (C/Joan Güell, 90-92) de 16 a 18 hores.
El dia 22 de setembre, APPS celebra una reunió d´autogestors per tal de fer entrega de la memòria i altres materials de la II Trobada d´autogestors 2009 , treballar qüestions relacionades amb el procés Toledo 10 i parlar de la propera trobada estatal, que es realitzarà els dies 1 i 2 d´octubre a Valladolid. La trobada es portarà a terme a la seu d´APPS (C/Joan Güell, 90-92) de 16 a 18 hores.
A la trobada assistiran un representant de cada grup d´autogestors, alguns dirigents i persones de recolzament del programa. A més, es comptarà amb la presència d'algunes entitats que tenen intenció d´iniciar-se en el programa de grups d´autogestors de cara l´any vinent.
Programa de grups d'autogestors
Els grups d'autogestors estan integrats per persones amb discapacitat intel·lectual que treballen per potenciar la seva capacitat de decisió, habilitats socials i de comunicació, per tal d'assolir una major autonomia personal i convertir-se en protagonistes de la seva vida. Són un espai de participació, escolta i trobada amb els demés i amb un mateix, un espai per conéixer i acceptar les seves limitacions i alhora descobrir les seves capacitats i aprendre a ser responsables de les seves eleccions i decisions.
Actualment, la Federació APPS compta amb vuit grups d'autogestors per tot el territori català, en els quals participen prop de 100 persones amb discapacitat intel·lectual. A Espanya funcionen 200 grups que apleguen més de 2.100 persones. | 0.761092 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.dincat.cat/ca/el-programa-de-grups-d-autogestors-engega-motors-amb-el-nou-curs-escolar_10595 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_244941 | La Intersindical-CSC aconsegueix nou delegats a l'ensenyament privat Les eleccions que es van fer ahir dimarts a l'Escola Pia-Balmes de Barcelona han permès que el sindicat nacional i de classe obtingués nou delegats en aquest centre. La confiança que ens han donat els i les treballadores d'aquest centre ens demostra que estem en la bona línia i ens anima a continuar treballant. Tot això, mentre el senyor Puigcercós i altres titafredes d'ERC donen suport a sindicats ESPANYOLISTES que votaran entusiàsticament SÍ al Tururut. Que n'aprenguin!
Felicitats a la Intersindical! A continuar creixent! | 0.733521 | curate | {"ca": 0.9730185497470489, "fr": 0.026981450252951095} | |
mc4_ca_20230418_2_383461 | Arxius de Aplicacions web | WeWeb
per Lluís Vilaseca | 25-03-2018 | 0 comentaris
Net Support Projecte integral per a l’empresa informàtica Net Support, que inclou des del disseny de la nova pàgina web i el posicionament web, fins al desenvolupament d’una Intranet a mida. Abast del projecte Pàgina web totalment autogestionable,...
per Lluís Vilaseca | 08-03-2016 | 0 comentaris
Mercès Desenvolupament a mida d’una intranet per a gestionar les comandes de càtering de l’empresa Mercès, dedicats a la gastronomia des de fa més de 40 anys, amb botiga gourmet i restaurant. Abast del projecte web Desenvolupament d’una Intranet per a...
per Lluís Vilaseca | 18-01-2016 | 0 comentaris
Finques Palau Intranet desenvolupada a mida per a la immobiliària Finques Palau per a gestionar les incidències dels seus clients. Abast del projecte Desenvolupament d’una Intranet per a gestionar les incidències de la immobiliària. Sistema totalment personalitzat...
per Lluís Vilaseca | 17-07-2015 | 0 comentaris
Tributiuris Disseny i desenvolupament de la plataforma tributària en línia Tributiuris, exclusiva per a professionals de l’advocacia. visita www.tributiuris.com Abast del projecte Disseny web personalitzat i adaptat al client, aconseguint una imatge única i...
AFP – Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya
per Lluís Vilaseca | 08-03-2007 | 0 comentaris
AFP – Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya Projecte molt complet realitzat per a l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya, que inclou el disseny i desenvolupament de diferents portals web. visita www.afpe.pro Abast del projecte Disseny... | 0.760711 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.weweb.cat/project_category/aplicacions-web/ |
mc4_ca_20230418_5_635748 | María Belén Juste Picón - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(es) María Belén Juste Picón
29 de desembre de 1958 (1958-12-29) (60 anys)
Dolores Johnson Sastre →
11 de juny de 2011 – 2 de desembre de 2011
María José Masip Sanchis →
Amb una dilatada experiència al món de l'empresa tant pública com privada, Belén Juste assumeix la direcció general de la Fira de València l'any 2000, càrrec que ostentarà fins al 2006, impulsant l'ampliació de les instal·lacions del recinte. El 2007 serà requerida pel president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per a dirigir la conselleria d'Indústria, Comerç i Innovació i dos anys més tard, el 2009 és nomenada consellera de Turisme de la Generalitat Valenciana, departament que deixà el 2011.
En desembre de 2011 renuncià al seu escó a les Corts Valencianes quan fou escollida diputada a les eleccions generals espanyoles de 2011. [1]
Notícies de Belén Juste a El País
Angélica Such Ronda Consellera de Turisme de la
(Conseller d'Empresa, Universitat i Ciència) Conseller d'Indústria, Comerç i Innovació de la
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=María_Belén_Juste_Picón&oldid=21100164» | 0.733197 | curate | {"ca": 0.8042142230026339, "es": 0.08867427568042142, "en": 0.1044776119402985, "uu": 0.0026338893766461808} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Bel%C3%A9n_Juste_Pic%C3%B3n |
oscar-2201_ca_20230904_11_50330 | Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local | ACN | BANYOLES | Societat | El Punt Avui
Web versió mòbil
El Punt Avui
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
Dilluns, 6 desembre 2021
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
El Punt Avui
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Europa-Món
Comunicació
Opinió
Esports
×
[D]
Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local + Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local E-mail
0
Societat
BANYOLES - 26 octubre 2021 10.14 h
Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local
El govern local proposa augmentar la taxa d’escombraries uns 20 euros
Pla obert del campanar de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. ACN.
Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local E-mail
ACN - BANYOLES
L’Ajuntament de Banyoles aprovarà aquest dimarts al vespre declarar el so de les 18 campanes que hi ha a la capital del Pla de l’Estany com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Amb aquesta fórmula, el consistori vol evitar que es repeteixin conflictes com el que va esclatar aquest estiu en què un propietari volia aturar el repic de campanes durant la nit per molèsties. Per altra banda, en el plenari d’aquest vespre, el consistori haurà de votar les ordenances fiscals. El govern local congela la majoria d’impostos, tret d’un augment en la taxa d’escombraries. En els habitatges plurifamiliars, els veïns pagaran 150 euros en comptes dels 130 actuals i els unifamiliars, 170 (ara en son 140).
El plenari d’aquest dimarts a l’Ajuntament de Banyoles posarà punt i final a un dels conflictes que ha marcat l’estiu a les comarques gironines. Es tracta de la polèmica pel so de les campanes durant la nit. Un propietari que viu al costat de l’església de Santa Maria dels Turers va anunciar que si el rector no deixava de fer repicar les campanes, denunciaria a la parròquia per les molèsties que provocava durant la nit el so.
Després que finalment la polèmica es tanqués amb un so amb menys decibels durant la nit, el consistori va avisar que estaven treballant per protegir el so de les campanes i així garantir-ne la seva continuïtat. Aquesta garantia arribarà aquest vespre al ple amb la declaració del so de les campanes com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Amb aquesta declaració, el consistori protegeix els diferents tocs i alertes que poden fer les 18 campanes que hi ha repartides en els deu temples repartits per tot el municipi. A través del repic de campanes, els temples poden avisar de rituals religiosos (casaments, enterraments o per la litúrgia) o poden tenir usos civils (els tocs de les hores, alertar de foc, convocar el poble, entre d’altres).
En el mateix ple, el govern local porta a aprovació les ordenances fiscals pel 2022 al municipi. L’alcalde, Miquel Noguer, ha destacat que la majoria d’impostos es mantenen respecte aquest 2021 i han volgut tocar “poca cosa” per garantir la recuperació econòmica.
Per una banda, l’IBI es manté però sí que afegeixen una bonificació per als habitatges que instal·lin plaques solars. Aquells propietaris qui optin per posar una planta fotovoltaica a casa, rebran una bonificació del 50% de l’IBI durant els propers tres anys, amb un topall de 300 euros anuals de bonificació.
Miquel Noguer ha destacat que conjuntament amb la bonificació de l’impost en la instal·lació, els propietaris poden estalviar-se “un 25% de la inversió” que representa col·locar les plaques en un domicili.
El que sí que augmenta és l’impost en pressupost de construcció i passarà del 3 al 3,5% de l’import. Segons l’alcalde, en la resta de municipis grans de la demarcació de Girona, aquesta taxa està al 4% i per això preveuen fer un creixement gradual, augmentant un 0,5% de cara al 2022.
Per altra banda, la taxa d’escombraries pujarà uns 20 euros. D’aquesta manera, els habitatges plurifamiliars passaran de pagar 130 euros a abonar-ne 150 a l’any. En els casos de propietaris de cases i habitatges unifamiliars, el preu pujarà dels 140 als 170 euros. L’alcalde ha justificat aquest augment pel nou concurs en la recollida de residus que implicarà un servei més car.
De cara a aquest 2022 també s’inclou una taxa d’escombraries per als solars sense edificar, en aquest cas de 50 euros, per les restes vegetals que genera. També els locals comercials tancats hauran de pagar 150 euros d’escombraries i ha anunciat que s’aplicarà el model porta a porta als comerços. En el moment en què es posi en funcionament, cada establiment tindrà una tarifa diferent que es calcularà en funció dels kg de cada tipus de residus que generi.
Per altra banda, es recupera l’impost d’ocupació de via pública per a bars i restaurants, que s’havia eliminat l’any passat per pal·liar els efectes de la pandèmia en el sector de l’hostaleria. També es recupera la taxa per a les parades de les fires al municipi.
Text
Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local Banyoles blinda el so de les 18 campanes del municipi declarant-lo Bé Cultural d’Interès Local E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.698287 | curate | {"ca": 0.9586510263929618, "it": 0.0017595307917888563, "en": 0.012316715542521995, "pt": 0.012463343108504398, "fr": 0.0011730205278592375, "es": 0.012023460410557185, "uu": 0.0004398826979472141, "de": 0.0007331378299120235, "hr": 0.0004398826979472141} | http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2048843-banyoles-blinda-el-so-de-les-18-campanes-del-municipi-declarant-lo-be-cultural-d-interes-local.html?app_id=108 |
mc4_ca_20230418_9_332224 | CineBaix - VOLANT JUNTS
Títol original: Donne-moi des ailes Direcció: Nicolas Vanier Guió: Lilou Fogli, Christian Moullec, Matthieu Petit, Nicolas Vanier País: França Durada: 113 min Any: 2019 Gènere: Aventures Interpretació: Jean-Paul Rouve, Mélanie Doutey, Lilou Fogli, Dominique Pinon, Louis Vazquez, Philippe Magnan, Ariane Pirié, Grégori Baquet Música: Armand Amar Fotografia: Eric Guichard Distribuïdora: A Contracorriente Films Estrena a Espanya: 31/01/2020
En Christian és un científic especialitzat en les oques salvatges i els seus processos de migració. El seu fill, un adolescent obnubilat pels videojocs, no vol passar unes vacances amb el seu pare, en plena natura. No obstant això, pare i fill s'uneixen en una aventura increïble: salvar una espècie en perill d'extinció amb l'ajuda d'un ultralleuger. Emprenen junts un viatge fascinant pels cels d'Europa. Basada en una història real.
Apassionant pel·lícula basada en un increïble història real
Volant junts és una pel·lícula que arriba de França triomfant. El seu títol original és Donne-moi des ailes, que pot traduir-se com Dona’m ales. Un títol més que perfecte, ja que resumeix a la perfecció el missatge d'aquesta bonica cinta.
Christian és un científic especialitzat en les oques salvatges i els seus processos de migració. I el seu fill, un adolescent obnubilat per les tecnologies. No obstant això, pare i fill s'uniran en una aventura increïble: salvar una espècie en perill d'extinció amb l'ajuda d'un ultralleuger. Emprenen junts un viatge fascinant pels cels d'Europa.
La pel·lícula està basada en una increïble història real, en què el nostre protagonista, en Thomas, farà tot el possible per acabar la missió i salvar les seves oques.
És una pel·lícula amb una poderosa història de creixement personal. Un exemple a seguir en la cura de la natura. Un exemple del fet que una sola persona pot canviar-ho tot i salvar tota una espècie en perill d'extinció.
Es tracta d'una increïble història de superació, on veiem el costat més humà i natural. Un poderós missatge que ens impressiona a qualsevol edat, però sobretot a nens i adolescents. Per això és una pel·lícula estupenda per veure-la en família. Els valors com el sacrifici, l'esforç, els principis, la moral personal, la conservació de la natura, la importància de les petites coses, el valor de la família, etc., són tractats de manera excel·lent. Tots ells inclosos en aquesta increïble i apassionant aventura protagonitzada per unes oques i un nen decidit a no rendir-se.
Per acabar, volia citar un proverbi indi que s'esmenta en aquesta mateixa pel·lícula i que ens transmet un poderós missatge: «No heretem la Terra dels nostres avantpassats, l'agafem prestada dels nostres descendents».
Juanjo Cainzos – Tierraceroblog.com | 0.772868 | curate | {"ca": 0.9711468224981739, "es": 0.016070124178232285, "pl": 0.012783053323593864} | http://cinebaix.cat/cartellera/2020/2020-01-31/volantjunts.php |
oscar-2301_ca_20230418_6_148289 | A Begraf Studio sempre hem sentit predilecció pel paper i l'artesania, per això ens vam aventurar a crear Imagina Paper, una marca pròpia de productes manufacturats creats amb paper i cartró. Creem objectes de decoració i complements de bijuteria amb la voluntat de que ens emocionin i decorin la nostra vida.
Veure més...
30/11/2018
Imagina Paper a La Capell
Divendres 20 de novembre vam presentar en una taula rodona la nova col·lecció de bijuteria Imagina Paper estil Art Déco, creada per a la botiga del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Jordi Capell “La Capell”.
Veure més...
08/10/2018
Taller a la biblioteca Joan Marsé
Avui hem impartit amb Imagina Paper un taller d’origami a la Biblioteca Joan Marsé - El Carmel, inclosa dins la Xarxa de Biblioteques de Barcelona. El taller ha estat una de les activitats especials que ofereix la biblioteca per a celebrar el seu 15è aniversari.
Veure més...
03/10/2018
Catàleg Arjowiggins 2018-2021
Avui ha estat un d’aquells dies dedicats a el que més ens agrada de la nostra professió, que és el món del paper i la seva increïble capacitat de comunicació. Antalis ens ha fet una exposició de les novetats de papers en la Col·lecció Arjowiggins 2018-2021. | 0.627769 | curate | {"ca": 0.9258635214827295, "it": 0.016849199663016005, "en": 0.02948609941027801, "es": 0.02780117944397641} | https://www.begrafstudio.com/ca/paper |
oscar-2301_ca_20230418_7_98421 | Aquesta setmana van visitar el Col·legi els Mossos d'Esquadra. Durant una estona, els alumnes de P3 i P4 es van convertir en cotxes, policies, van pujar a la furgoneta d'atestats, van fer sonar la sirena i van escoltar un conte de la Pepa Pig per tal de conscienciar-se en l'ús del casc quan van en bicicleta. Els agents també els van ensenyar diversos senyals i estris que fan servir diàriament. | 0.780277 | curate | {"ca": 1.0} | http://safalleida.com/index.php/dia-a-dia/la-policia-ens-visita |
oscar-2301_ca_20230418_5_151536 | Rentar bé els cargols, vàries vegades i poseu-los en aigua tèbia amb les herbes i els alls, i quan ja hagin sortit, poseu-hi la sal.
Escalfeu una mica d’oli en una cassola, i enrossiu-hi els trossos de conill salpebrats.
Poseu-hi després la ceba picada, el pebrot tallat ben menut, els alls sense pelar, les herbes i el fetge.
Quan tot això estigui cuit, traieu els alls i el fetge, i reserveu-los per a la picada.
Afegiu el tomàquet al sofregit, deixeu-ho coure una mica, i quan estigui fet, tireu-hi el conill.
Mulleu-ho amb el vi blanc, i deixeu que redueixi.
A continuació, poseu-hi els cargols, cobriu-ho amb el brou i deixeu-ho coure durant 15 minuts.
Mentrestant, feu una picada amb els alls, el fetge sense nervis, les ametlles, 2 alls crus, les ametlles, els carquinyolis i una mica de julivert.
Afegir una copa de conyac a la picada i incorporar-la a la cassola. Deixeu coure 15 minuts més, fins que el conill estigui tendre.
Tags: CARN
Notícies semblants:
ACTUALITATCUINA
Per aquestes festes el Celler de Can Roca obre una botiga a Barcelona dedicada a la Xocolata.
fa 12 hores
ACTUALITATCUINA
La millor Botifarra catalana la fan a La Garriga
fa 1 setmana
ACTUALITATCUINA
Barcelona, la ciutat de l’Estat amb més restaurants amb 3 Estrelles Michelin
fa 2 setmanes
Últimes Notícies
La contundent resposta de Luis Enrique a un usuari de Twitch que li diu “A Catalunya ni aigua”.
Tanca un històric restaurant de Barcelona amb una emotiva carta de la seva propietària.
Per aquestes festes el Celler de Can Roca obre una botiga a Barcelona dedicada a la Xocolata.
Les 21 paraules noves acceptades pel Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Des de quan tenim el costum d’il·luminar els carres per Nadal?
Títol
Facebook
Instagram
LinkedIn
Twitter
YouTube
Pinterest
Telegram
© 2022 M’agrada Catalunya – POLÍTICA DE XARXES SOCIALS – POLÍTICA DE PRIVACITAT – POLÍTICA DE COOKIES
Menú
La seva privacitat és important per nosaltres
Amb el seu acord, nosaltres i els nostres socis usem cookies o tecnologies similars per a emmagatzemar, accedir i processar dades personals com la seva visita en aquest lloc web. Pot retirar el seu consentiment o oposar-se al processament de dades basat en interessos legítims en qualsevol moment fent clic en "Denega" o en "Veure Preferències". Nosaltres i els nostres socis fem el següent tractament de dades: Emmagatzemar o accedir a informació en un dispositiu, anuncis i contingut personalitzats, mesurament d'anuncis i del contingut, informació sobre el públic i desenvolupament de productes, Cookies necessàries per al funcionament de la web, dades de localització geogràfica precisa i identificació mitjançant les característiques de dispositius.
Funcional Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per a la finalitat legítima de possibilitar l'ús d'un servei concret sol·licitat explícitament pel subscriptor o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a partir d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferences Preferences
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una citació, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar normalment per identificar-vos.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari per crear perfils d'usuari per enviar publicitat, anuncis personalitzats i/o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.701696 | curate | {"ca": 0.8582514226590792, "es": 0.046301086394205895, "en": 0.09130884635281945, "pt": 0.004138644593895499} | https://www.magradacatalunya.cat/2017/04/30/recepta-cuina-cassoleta-conill-cargols/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_566456 | Ahir vaig anar a la inauguació al MUVIM (Museu valencià de la il.lustració i la modernitat) d'una exposició titulada "El descrèdit de la realitat" sobre el llibre de l'assagista Suecà. Quan el vicepresident de la Diputació de València (PP) es disposava a obrir les portes de l'exposició un grup d'uns 10 blavers van començar a cridar i dir-li de tot. Eren 4 dones velles, un xic gran amb la novia, un altre calb amb perilla i algún més... 4 gats. El que més em va impressionar va ser l'odi irracional que transmitien, li cridaven a la cara amb totes les sues forces. L'insult més repetit era "català" i "fill de puta", en diferents convinacions. També "Fuera del Regne", "Hijo de puta" i altres. Fins i tot una senyora que tindria prop de 80 anys va arribar a tocar-li amb un bastó que portava. De veritat que vaig quedar impressionat. La policia estava prop i no va fer res.Joan Fuster era només un escriptor, va morir farà uns 12 anys...D'on ix tant d'odi?? Bé, dir que vaig pegar la volta i me'n torní cap a casa. Només vaig poder aguantar uns 30 segons. Com a conclussió proposar que això que va passar ahir no es torne a repetir. Des d'ací convide a tots els usuaris de la ciutat de València a acudir la pròxima vegada que aquesta gentola es presente a fer de les seues, em comprometo a anar-hi.
El que més em sorpren es escoltar a algú dir-li catalanista a Camps... i ho he sentit ja varies vegades, eh?
Vanessa ahi ja es denota ja que a tothom li diu catalanista perquè no tenen per on agarrar-se. I si vegeu un Trinidad renegant li doneu un caramel i li doneu la raó com un xiquet, perquè són això criatures. El seu xollo s'està acabant i morirà amb ells al 2007. | 0.835741 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_432816 | Pàgina 16 de Jocs de cotxes
Tenim 185 jocs de cotxes gratis en total, i et mostrem del 121 al 128
Splash and Dash Categories: cotxes
Joc prou guapo on has d'emular a Fernando Alonso i al seu torn pots modificar el teu Formula 1, tant bergantejar-ho com ajustant els seus reglages, amb els diners que vas guanyant al quedar entre els tres primers ,de sis cotxes, en un circuit de quatre voltes. Has d'anar amb compte de no destrossar el teu cotxe. Es maneja el cotxe amb els cursors.rn
Jugar a Splash and Dash
El cotxe fantastic Categories: cotxes
Eres el cotxe fantàstic i has d'atrapar al cap de la màfia que s'acaba d'escapara de la càrcel. Has de tirar-los de la carretera amb l'oli que tires però tenint atenció perquè ells també volen tirar-te a tu. Es maneja amb les fletxes, la B és el nitre i amb la barra espaiadora tires l'oli.
Jugar a El cotxe fantastic
Trafic Categories: cotxes
El joc consisteix en el fet que has d'anar als punts que et diguen superant els cotxes que es posen per mig i sense que et vegen els focus de llums. A quants més punts indicats vages major puntuació obtindràs. Es maneja amb les fletxes.
Jugar a Trafic
Cotse Spy Hunter Categories: cotxes
Has de disparar a tots els cotxes i motos que hi ha en la carretera però tenint atenció perquè hi ha alguns que et disparen a tu. Tens tres vides. Es maneja amb el ratolí i es dispara amb el botó esquerre del mateix. Joc de cotxes tipus naus de marcianets.rn
Fox Game Categories: cotxes
Consisteix a intentar no xocar-te contra els mosquits que vénen de front i així fer la major distància possible sense xocar-te contra ells.Per a començar a jugar li has de donar a Spiel Starten. Es maneja amb els cursors.
Jugar a Fox Game
Karts Categories: cotxes
Aquest és un joc de karts prou entretingut i amb bons gràfics en el que hauras de quedar el primer en cinc voltes. Es maneja per mitjà de les fletxes i et permet donar-li zoom o llevar-lo. El joc està en angles i en korea.
Travessia rodant Categories: cotxes
Joc de la popular sèrie, Els fadrins màgics, on tú eres el xiquet i hauràs de completar la carrera ,de tres voltes, en el menor temps possible arreplegant els objectes que et proporcionaràn extres, però tenint atenció amb les trampes. Hi ha cinc circuits diferents i dos modes de joc. Es maneja amb les fletxes.
Jugar a Travessia rodant
1 ... ◄ 12 13 14 15 1617 18 19 20 ► ... 24 | 0.747631 | curate | {"ca": 0.9275610801543077, "en": 0.0244320617231033, "es": 0.019717102443206173, "pt": 0.010287183883411917, "cs": 0.018002571795970854} | http://www.jocs.com/jocs-cotxes/16/ |
mc4_ca_20230418_1_467387 | 26è Salò Internacional del Còmic de Barcelona « Biblioteca IES Josep Pla
« “Les biblioteques canvien vides i, de vegades, les salven”
Les biblioteques Amigues estrenen les “Tertúlies d’abril” amb la Roser Ros »
26è Salò Internacional del Còmic de Barcelona
Una setmana abans de Sant Jordi se celebra el 26è Saló Internacional del Còmic de Barcelona. S’hi podran trobar autors de renom internacional, exposicions, activitats i moltes novetats editorials.
Cartoons: els Cartoon Comics són un producte audiovisual creat per Ficomic amb la intenció de promocionar el Saló del Còmic de Barcelona d’una manera diferent a les fórmules tradicionals i els circuits habituals. Per això, aquest any s’han creat una sèrie d’animació a través d’internet que també es veurà per TV3 i C33.
Activitats: videojocs, comicteca, tallers de còmic a càrrec de l’Escola Josso, classes magistrals a càrrec d’autors de còmic de renom internacional, taules rodones i conferències i unes jornades pedagògiques sobre el còmic com a eina educativa.
Exposicions: Fotogrames il·lustrats està dedicada al guanyador del Gran Premi del 25è Saló, Miguelanxo Prado, i mostra els treballs que l’autor ha realitzat al camp de l’animació; MundoBardín està dedicada al còmic Bardín, de Max, guanyador del premi a la millor obra, dibuix i guió del passat Saló i guanyador també del Premio Nacional del Cómic del Ministerio de Cultura; Teteres i dracs: un passeig pel món de David Rubín ens ofereix un antologia del guanyador del premi a l’autor revelació del 25è Saló; Barsowia és una exposició d’originals del fanzine gallec, que va guanyar el premi d’aquesta categoria el 2007; Mortadelo i Filemon és un recorregut per la coneguda sèrie de còmic de Francisco Ibáñez que compleix 50 anys; Herois mostra les il·lustracions originals que el dibuixant Tim Sale ha fet per a la popular sèrie de televisió Herois oferida per TV3; El laberint de DDT mostra el procés de producció de la companyia DDT (que va guanyar un Òscar per al maquillatge de El laberinto del fauno i d’un Goya per Orfanato) que ha participat en pel·lícules basades en còmics como las dues parts de Hellboy; i Manara-Fellini ofereix una sèrie d’il·lustracions i pàgines de còmic sobre la relació de Milo Manara amb el director de cine Federico Fellini. Autors: Aquesta edició compta amb la presència d’autors consagrats del món del còmic com Peter Bagge, un dels autors més importants de l’actual còmic independent; Milo Manara, autor que a la seva producció combina diverses historietes eròtiques amb treballs de militància d’esquerres i que ha col·laborat amb autors tan destacats com Hugo Pratt, Federico Fellini i Alejandro Jodorowsky; Moebius (Jean Giraud), l’autor del Tinent Blueberry, que després s’endinsà en el fantàstic i la ciència ficció amb obres com El garatge hermètic o l’Incal; Quino, el creador de la tira còmica de Mafalda; Melinda Gebbie que posa especial atenció als temes feministes, polítics, sexuals i autobiogràfics; Michael Golden autor de The ‘Nam, el primer comic-book que va plantejar el conflicte entre els Estats Units i Vietnam en termes reals; Tony Harris, guanyador de dos premis Eisner per la sèrie de Starman, i dibuixant de la sèrie mensual, Ex Machina; Ray Harryhausen, reconegut internacionalment pels seus treballs en la ciència ficció; Adam Hughes, un dels millors dibuixants del còmic nord-americà; Terry Moore, autor de la sèrie Strangers in Paradise; Tim Sale, el ja mencionat autor de les il·lustracions de la sèrie d’èxit televisiu Herois; i Frederick Peeters que s’ha convertit en un dels principals valors del còmic europeu amb les seves historietes de consciència social com l’obra autobiogràfica Píldoras azules (Astiberri) que el feu mereixedor del Premi Töppfer de Ginebra.
Entre les novetats editorials destaca la tercera entrega de l’àlbum No pasaran (Norma) de Vittorio Giardino, en què l’investigador Max Fridman continua les seves aventures ambientades en la guerra civil espanyola.
Lloc: Palau número 8 de la Fira de Barcelona.
Accés: Av. Maria Cristina.
Dijous 17: de 10.00 a 20.00
Divendres 18: de 10.00 a 20.00
Dissabte 19: de 10.00 a 21.00
Diumenge 20: de 10.00 a 20.00
Venda anticipada: El Corte Inglés, www.elcorteinglés.es, terminals de Servicaixa i www.servicaixa.com.
Entrada Descompte: 4 €. Únicament per a grups escolars i titulars del Carnet Jove, Carnet +25 y Carnet TR3S C. Aquestes entrades només es venen a les taquilles del Saló del Còmic.
S’obsequia amb un còmic per cada entrada fins que s’esgotin les existències.
Aquest article va ser publicat el diumenge, 13 de/d' abril de 2008 a les 22:00 i està arxivat com a Exposicions, Premis. Podeu seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través del canal RSS 2.0. Podeu anar al final i deixar una resposta. Fer pings no està permès actualment. | 0.889958 | curate | {"ca": 0.9278825995807128, "fr": 0.012578616352201259, "es": 0.02348008385744235, "pt": 0.011949685534591196, "de": 0.011740041928721174, "sv": 0.012368972746331237} | http://blocs.xtec.cat/bibliotecapla/2008/04/13/26e-salo-internacional-del-comic-de-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_1_480936 | Itineraris i visites a la Casa del Guarda - Espai d'interpretació del Pantà de Vallvidrera
La Casa del guarda del pantà de Vallvidrera acull l Espai d interpretació del pantà que mostra la història d aquesta construcció i la seva riquesa patrimonial i faunística. És un espai accessible amb transport públic (a 10 minuts de l estació d FGC Baixador de Vallvidrera) i molt concorregut tant pels habitants de la zona com pels visitants del Parc.
Des de l equipament es poden realitzar itineraris de descoberta de patrimoni i de la fauna i flora que habita a aquest important ecosistema aquàtic, que enllacen fàcilment amb els itineraris del Centre d Informació del Parc, situat a prop.
L any 2010 s obre aquest equipament, propietat de l Ajuntament de Barcelona i gestionat pel Consorci, desprès de 4 anys d obres de rehabilitació, amb l objectiu de recuperar un patrimoni construït de gran valor i per consolidar un espai humit, escassos a la serra, potenciant especialment les espècies amfibis.
Vuit anys desprès, la massificació de l espai i l aparició de certs usos no compatibles amb la conservació d aquest hàbitat fan perillar l equilibri de l ecosistema. Malauradament s hi concentren una elevat nombre d actituds incíviques: alliberament d espècies invasores, banys de gossos i fins i tot de persones, circulació de bicicletes per corriols, accés a la làmina d aigua per part de les persones ...
L obertura més continuada de la Casa del guarda vol incidir en la millora del coneixement i gaudir d aquest espai, posant-lo en valor, per tal de potenciar el usos compatibles amb la conservació i reduir l incivisme.
A més del l Espai d interpretació del pantà de Vallvidrera, també s ha ampliat l obertura d un altre punt d informació. Des de principis de març s ha posat en funcionament el punt mòbil del Passeig de les aigües (al pla dels Maduixers) que estarà actiu tots els diumenges fins al mes de juliol. El punt funcionarà de 10 a 14 h i permetrà informar als usuaris d aquest espai els itineraris i accessos del Parc així com les bones pràctiques per a la visita. | 0.898099 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_49661 | Asari Roller Round Negre comprar i ofertes a Waveinn
Tornar a la pàgina anterior | Inici Equip de pesca accessoris Escandall
1 Nickel Black (12 pcs) 2 Nickel Black (12 pcs) 3 Nickel Black (12 pcs) 12 Nickel Black (12 pcs) 8 Nickel Black (12 pcs) 6 Nickel Black (12 pcs) 4 Nickel Black (12 pcs)
Color: Nickel Black (12 pcs)
Asari - Equip de pesca accessoris - Escandall
Tipus de producte: Giratoris
Descripció Asari Roller Round
Borsa de 12 peces subministren en caixes de 12 bosses.
- Embalatge: 12
Amb la compra de Asari Roller Round, et garantim que tindràs el millor equipament de nàutica i pesca. A waveinn trobaràs la millor qualitat al millor preu online del sector. Escull-nos com la teva botiga de nàutica i pesca i centra’t només en disfrutar del teu esport favorit i el confort que t’ofereixen grans marques com Asari. El nostre equip d’experts en nàutica i pesca posa al teu abast les millors valoracions dels productes que t’ajudaran a escollir exactament el producte que necessites. I sempre assegurant-te que aconsegueixes la millor oferta en Equip de pesca accessoris.
Característiques Asari Roller Round
Tecnologias Asari Roller Round
Sostenibilitat Asari Roller Round
Bon microrolling
Buen microrolling
Juan miguel - 01/04/2020
Genial producte, si estigués més econòmic hagués adquirit més quantitat.
Genial producto,si estuviera mas económico hubiese adquirido mas cantidad.
$ 5.85 $3.99
$ 2.62 $1.99 | 0.574395 | curate | {"en": 0.2724014336917563, "ca": 0.6659498207885305, "es": 0.05304659498207885, "da": 0.008602150537634409} | https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/asari-roller-round/108466/p?tqw=2/0 |
macocu_ca_20230731_9_604654 | Es dirigeix als menors de 35 anys residents a la província, aturats i inscrits com a demandants d'ocupació
Les dades epidemiològiques mostren una lleugera millora a la província, fet que convida a l'optimisme | 0.667654 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_26758 | Casa del Poble | | ASSOCIACIONS CULTURALS | TEMA: SINDICALISME I MOVIMENT OBRER | DOCUMENTS CASA DEL POBLE |
Institució social, cultural i recreativa, on se situaven i reunien les diferents associacions obreres d'una localitat. A Mallorca, es difongueren a principis del s. XX i varen tenir una època d'auge els anys vint i trenta, fins que esclatà la Guerra Civil i foren suprimides. Amb la restauració de le democràcia han rebut aquest nom les seus del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors. Es coneixen les de Palma, Esporles, Búger, Sóller i sa Cabaneta (Marratxí). Casa del Poble de Palma. Inaugurada el 1924. Els seus origens es remunten al 1906, quan la Federació Socialista de Palma sol·licità a l'Ajuntament el permís per a la creació d'una llar per a les societats de resistència. El permís fou denegat i, cinc anys més tard, a instàncies de Jaume Vicens, els socialistes obriren una subscripció d'accions per a la seva construcció, però resultà una fracàs. El 1918, Joan March Ordinas s'oferí a les societats obreres de Mallorca, sense discriminació ideològica, per sufragar la seva edificació. L'Ajuntament es negà a cedir cap solar i Joan March hagué de llogar l'antic cafè-bar Sport per instal·lar-la provisionalment. La institució, el 1919, de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (socialistes i anarco-sindicalistes), coincidí amb l'adquisició, per 2.000 pessetes, d'un solar de 1.371 m2, al carrer de Reina Maria Cristina. A principi dels anys vint, el conflicte sorgit entre els socialistes i els anarcosindicalistes pel reglament i l'escriptura de la propietat, provocà la sortida dels anarquistes de la federació i la creació de la Confederació Regional del Treball de Balears adherida a la Confederació Nacional del Treball. Això implicava el control del centre per part dels socialistes. La dictadura de Primo de Rivera ajornà fins al 1924 la inauguració de la millor seu obrera de tot Espanya, construïda per Guillem Fortesa Pinya. Amb un cost de mig milió de pessetes, el local estava compost per un patronat, una escola, una cooperativa, una biblioteca i un teatre. Tenia una cabuda de 4.000 persones i reunia dotze societats obreres de resistència, amb més de mil afiliats, i cinc organitzacions: l'Agrupació Socialista, la Cooperativa de Consum Obrera, la Base Múltiple de Socors Mutus, la societat artística Salut i Cultura i el grup pro-Obrer Balear. Els primer president fou Llorenç Bisbal Barceló, amb Vicenç Tomàs com a secretari. S'hi donaven classes de caligrafia, càlcul, correspondència i tenidoria de llibres, i s'hi feien reunions laborals i consultes sindicals sobre pagaments de jornals, indemnitzacions i accidents, entre altres. També s'hi celebraren congressos de la Unió General de Treballadors i del Partit Socialista Obrer Espanyol. Fou clausurada a causa de la Revolució d'octubre de 1934. Oberta de bell nou, hi esclatà una bomba que ferí sis persones, el juny de 1936. Ocupada sense resistència per Falange, en esclatar la Guerra Civil, fou la seva seu fins a principis de 1940, quan s'hi instal·là el centre sindical de formació professional Verge de Lluc. Aquest perdurà fina al 1974, quan es tancà per ruïna. Fou enderrocada una any desprès. Casa del Poble d'Esporles Inaugurada cap al 1930, al carrer Pablo Iglesias, després carrer Casa del Poble. La iniciativa partí de la Federació Obrera d'Esporles, de la Unió General de Treballadors, que n'inicià la construcció el 1923. El cap socialista Alexandre Jaume, propietari de Son Tries a Esporles, havia donat facilitats per a cedir el solar. El nou local disposava de sales de reunió, saló d'actes, biblioteca, projector de cinema sonor i teatre, inaugurat el 1930. Acollia diversos sindicats de la Unió General de Treballadors, com la Federació Obrera d'Esporles, el sindicat del Ram de la Construcció, el dels Obrers Agricultors i Forestals, i el sindicat del Ram Tèxtil, l'Agrupació local del Partit Socialista Obrer Espanyol i les Joventuts Socialistes d'Esporles. Va esser confiscada el juliol de 1936 i poc després es convertí en seu dels sindicats verticals. Amb la democràcia, la propietat tornà a la Unió General de Treballadors. Actualment, l'Ajuntament d'Esporles la utilitza per diverses activitats culturals. També és seu del PSOE local. Casa del Poble de Búger Inaugurada el primer de maig de 1936. Estava situada al carrer Major. Comptava amb un 200 socis, majoritàriament de la Unió General de Treballadors. N'era president Jaume Capó Capó. Casa del Poble de Sóller Inaugurada el 3 d'abril de 1932, per iniciativa de l'Agrupació de Sóller del Partit Socialista Obrer Espanyol. Estava situada al carrer Victòria. Integrà, entre altres, els sindicats de tendència ugetista, l'Evolució del gremi de la fusta, la Societat Obrera del Ram del Tèxtil, la Fraternitat de la construcció, la Societat d'Oficis Diversos i les agrupacions locals del PSOE i del Partit Comunista d'Espanya. Organitzà conferències, sessions de pel·licules educatives, de classes nocturnes i altres activitats per educar els obrers. Edità la revista Unión y Cultura (EP/AM)
Gran Enciclopèdia de Mallorca
vol. 3 pàgs. 191 - 192
CASA DEL POBLE DE PALMA
El 1918, Joan March Ordinas s’oferí a les societats obreres de Mallorca, sense discriminación ideològica. Per sufragar l’edificació d’una casa del poble. L’Ajuntament es negà a cedir cap solar i Joan March hagué de llogar l’antic cafè bar Sport per instalar-la provisionalmente. Tot i que abans ja funcionava, amb una escola (Escola Mixta de la Casa del Poble de Palma) de l que hi ha noticies des de 1917. La institució, el 1919, de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (socialistes i anarcosindicalistas), coincidí amb l’adquisició, per 2.000 pessetes, d’un solar de 1.371 m2, al carrer de Reina Maria Cristina. Ja en els seus primers mesos de vida s’hi celebrà el Primer Congrés de Societats Obreres de Palma el dies 7 al 9 de novembre de 1919. I el mateix mes trobem com a president a Antoni M. Aldins i a Jaume Mas com a secretari. El 16 de novembre també trobem una assemblea de picapedrers amb representants de Felanitx, Manacor, Marratxí, andratx, Alaró, Santa Maria, Campanet i Montuïri. Allà s’acordà la creació d’un sindicat únic del ram a nivell provincial, elegint a Miquel Rigo com a secretari, Josep Torrens com a secretari, Jaume Sales com a revisor, Jordi Aloy com a dipositari, i els vocals Antoni Salvà, Andreu Quintana i Antoni Torrens. A finals de mes es feu a la Casa un acte de propaganda fet per Antoni J. Torres i Joan Perona. Ja el 1920 s’hi organistzà un acte a favor dels presos socials. Per altra banda, allà hi havia una escola on s’hi feien classes nocturnes i diürnes, conferències, etc. Però les desavinenteces entre anarquistes i socialistes, que compartíen la Casa, cada cop foren més insostenibles. A principis de 1920 es produí la ruptura amb la UGT, arran de l’expulsió de Miquel Rigo i el seu grup de la Casa del Poble. El 1922 des del Cultura Obrera, l’Ateneu Sindicalista de Palma criticà amb força la donación de la nova Casa del Poble de Palma per part de Joan March. Aquesta situació motivà, entre altres qüestions, la petición d’un congrés extraordinari per l’any 1922 i la sortida dels anarquistes de la federación i la creació de la Confederació Regional del Treball de Balears adherida a la Confederació Nacional del Treball. Això implicava el control del centre per part del socialistes, Aquest edificio no fou una realitat fins el 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera. A partir d’aquesta data i fins el 1936 ka casa tingué un funcionament molt actiu i fou seu de multitud de societats obreres, sobre tot de caire socialista, ja que amb la reorganització de la CNT duant la Segona República, les societats anarcosindicalistas sortiren de la Casa i s’establiren a altres locals. ||Font: CO, EOB. || Bibliografia: GABRIEL P. (1973)
Els invisibles || DICCIONARI DE MILITANS, ORGANITZACIONS I SINDICATS LLIBERTÀRIS DE LES ILLES BALEARS. | 0.809853 | curate | {"en": 0.01564471360080747, "ca": 0.9611405500883169, "es": 0.0172848851879889, "it": 0.0005046681806712087, "fr": 0.0011355034065102195, "pt": 0.004289679535705274} | http://www.fideus.com/associacions%20-%20culturals%20-%20casa%20del%20poble.htm |
mc4_ca_20230418_3_51021 | La corporació considera que els expositors entenen la situació tot i alguns insatisfets
A un dia vista de l’estrena de la 38a Fira d’Andorra la Vella, l’intens tràfec d’operaris continua. El retard en l’arribada de l’envelat ha obligat els constructors dels estands a treballar fins a última hora per enllestir-ho tot i poder arrencar a temps l’edició d’enguany.
El muntatge va iniciar-se dimarts a la nit, segons van confirmar ahir fonts del comú, i la previsió va ser que s’acabaria d’enllestir tot el dia de la inauguració. A més, van calcular que el material que conforma els estands –com són les decoracions, cadires, etcètera– arribaria al llarg del dia d’avui i, si tot va | 0.810127 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.diariandorra.ad/noticies/parroquies/2016/10/20/el_comu_admet_que_muntatge_dels_estands_fira_acabara_extremis_108115_1126.html |
macocu_ca_20230731_10_200241 | El diputat Jordi Verdú ha participat aquest dijous en la visita que la Fundació Verge Blanca ha organitzat als casals d’estiu que l’entitat impulsa a través del projecte ‘Vacances per créixer’ per a infants de famílies vulnerables. Concretament, ha visitat el casal ubicat al Col·legi Episcopal i el casal ubicat al carrer Acadèmia de Lleida.
La visita ha començat al pati del Col·legi Episcopal, on el diputat Jordi Verdú ha estat acompanyat del president de la Fundació Verge Blanca, Joan Ramon Saura; la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de l’Ajuntament de Lleida, Sandra Castro; l’assessora de la Fundació Verge Blanca, Paquita Arturo; i la coordinadora de la Fundació Verge Blanca, Teresa Farré. També hi han assistit una trentena d’infants d’entre 6 i 12 anys i tres monitors.
Verdú ha assegurat que s’ha de fer el possible perquè “tots els nens i nenes puguin gaudir d’un estiu estimulant, després d’haver patit uns mesos de confinament tan durs”. Així, ha agraït a la Fundació Verge Blanca que organitzi el projecte ‘Vacances per créixer’, ja que aquests casals no només faciliten esbarjo als joves, sinó que també els acompanyen en el seu creixement social, com els adults que seran, i a més, sent la generació que haurà de gestionar la societat post-Covid”.
Verdú ha mostrat el suport de la Diputació de Lleida assegurant que, des de les institucions, “no volem deixar ningú al darrere”. Així, s’ha mostrat convençut que “aquestes colònies aporten una sortida d’estiu a qui no té altres opcions de fer-les”.
Els infants que participen en aquest programa venen derivats per entitats socials que treballen amb infància i famílies a Lleida, com Càritas, Llars del Seminari, Associació de Voluntariat Sant Vicenç de Paül, CSMIJ i també pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Lleida i organismes públics com el SIE | 0.892209 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_191975 | Després de deixar els cotxes a la plaça de Crespià varem agafar el camí cap els dipòsits d’aigua. La primera parada fou a l’ermita de Sant Bartomeu del Portell, on en Jordi Galofré va fer una explicació sobre aquesta església romànica datada del segle XII. Està molt enderrocada, però encara pot fer-se una idea de la seva planta. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 1989.
Tot seguit, vàrem seguir el camí cap a l’ermita de Sant Miquel de la Roca, l’única ermita troglodita del Pla de l’Estany. La primera documentació que es té, data de l’any 1131. Situada al bell mig d’un cingle, des de dins hi ha una bona vista sobre el riu Fluvià. En Jordi Galofré en posà al dia de la seva llarga història.
Es tornà al camí i en pocs minuts es baixà al riu, on es troba el túnel on s’havien cultivat xampinyons. És una obra de perforació per desviar les aigües del riu, mentre es bastia la paret de la presa que s’intentava construir l’any 1941, però es varen trobar amb afloraments de guixos i fins i tot amb algunes coves de dimensions considerables (en alguna d’elles s’hi podia circular per dins en barca) i, per aquesta causa, van abandonar el projecte.
De tornada al poble de Crespià vàrem poder visitar la plantació de noguers de la família Ordis, on conreen unes 68 hectàrees entre Crespià i Esponellà, amb unes 12.000 nogueres (uns 200 arbres per hectàrea). Produeixen diferents varietats de nous, com les Pedro i les Harley, tot i que les més selectes les venen amb el nom de les Crespianes. En Pere Ordis ens va regalar amb nous per tots i una explicació detallada de tot el procés de la producció. Per si volem saber més: www.crespianes.com
Un xic més enllà i per acabar, dins la plantació, van anar a visitar el pou de glaç de Crespià o de can Manosa. És de grans dimensions, fa prop de set metres de diàmetre i manté unes parets laterals entre dos i tres metres, la fondària podia haver arribat fins a 7 m, actualment no té cúpula. En Carles Puncernau, comentà que fins al moment no s’ha aconseguit cap informació sobre la història d’aquest pou.
Etiquetas: Conèixer el Pla de l'Estany, Crespià
Compartir aquesta publicació
Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Compartir en Google+
Compartir por correo
CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DE BANYOLES
Adreça: Sant Pere, 10 – 17820 BANYOLES
Telèfon: 872 20 26 23
HORARI D'ATENCIÓ
Dimarts i divendres
de 9.30 a 11.30h.
[email protected]
Enllaços institucionals
Ajuntament de Banyoles
Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany
Diputació de Girona
Institut Ramon Muntaner
Museu Arquològic de Banyoles
Altres enllaços
Bibliografia del Pla de l'Estany
Llegendes del Pla de l'Estany
Xarxes socials
Instagram
Twitter
Canal de Youtube
ACTUALITAT
Nova actuació del Grup de Treball i Recuperació del Patrimoni a la Mare de Déu de la Fontdesembre 2, 2022 - 09:32
Un viatge per l’Univers en 45’novembre 22, 2022 - 15:01
XXVIII Col·loqui de Tardor “Els nous paisatges energètics”novembre 18, 2022 - 10:59
LES GARROTXES 30novembre 18, 2022 - 10:03
Conèixer El Pla de l’Estany: Esponellànovembre 15, 2022 - 14:54
D’interès
Art(s) i lletres Banyoles Camós Col·loqui de Tardor Concurs de fotografia Conferències Conèixer el Pla de l'Estany Cornellà del Terri Crespià Curs d'història de Catalunya Curs de literatura catalana Curs de patrimoni geològic Curs de patrimoni paleontològic Esponellà Fontcoberta Fora de la comarca Grup de recuperació del patrimoni Palol de Revardit Porqueres Presentació llibre Publicacions Sant Miquel de Campmajor Serinyà Socis Vilademuls
Facebook
© Copyright 2016 - Centre d'Estudis Comarcal del Pla de l'Estany 2015 - Disseny web per Creative Corner
10 de gener de 2016: Sortida a Crespià 14a sortida del grup de recuperació del patrimoni: Vilademuls
Utilizamos cookies para asegurar que damos la mejor experiencia al usuario en nuestro sitio web. Si continúa utilizando este sitio asumiremos que está de acuerdo. | 0.770804 | curate | {"ca": 0.898961038961039, "es": 0.07948051948051948, "sv": 0.0049350649350649355, "oc": 0.004415584415584416, "en": 0.012207792207792207} | https://cecbanyoles.cat/sortida-coneixer-pla-lestany-crespia/ |
mc4_ca_20230418_13_769273 | Fins al 8 de març es troba obert el termini per al PREMI SAMBORI 2019: Servicio de Promoción y Normalización Lingüística: UPV
Setzè Concurs Universitari de Narrativa Curta en Valencià PREMI SAMBORI 2019
Destinataris: estudiants de les universitats públiques valencianes matriculats en el curs 2018-2019, en qualsevol de les titulacions (graus, màsters i doctorats).
Extensió: entre 1 i 5 pàgines DIN A4
Termini: fins al 8 de març de 2019, inclòs.
1r. 1.000 euros
2n. 750 euros
3r. 500 euros
Bases i informació: http://bit.ly/2C3yomO
Servei de Promoció i Normalització Lingüística - www.upv.es/bondia [email protected] | 0.571566 | curate | {"es": 0.2039151712887439, "ca": 0.7438825448613376, "it": 0.01794453507340946, "id": 0.004893964110929853, "en": 0.02936378466557912} | http://www.upv.es/entidades/SPNL/noticia_1064873c.html |
crawling-populars_ca_20200525_27_51268 | Brahms va escriure dos concerts per a piano molt diferents: el primer, una obra de joventut; el segon, una composició pròpia d’un període de maduresa artística i estabilitat personal que li permetia escriure el que volia al ritme que desitjava.
Toldrà també va escriure la Suite d’on surt aquest Scherzo en un període en què el seu llenguatge ja estava definit com un neoclassicisme de caire impressionista inspirat per la cultura catalana.
Cinc anys va trigar Smetana en completar el seu cicle de sis poemes simfònics titulat La meva pàtria, al qual pertany El Moldava. La música descriu des del naixement d’aquest riu a partir de dos manantials fins a la seva confluència amb l’Elba, mostrant al llarg del seu curs tant paisatges rurals -boscos, cultius, una boda camperola- com urbans -castells, palaus, Praga-. | 0.835704 | curate | {"ca": 1.0} | : /espai/event/volodin-palau-musica |
oscar-2301_ca_20230418_9_58976 | Apellidos del Mundo World Surnames Noms de famille du monde Cognomi del mondo Nachnamen der Welt Sobrenomes do mundo Nazwiska świata Achternamen van de wereld Фамилии мира Numele de familie din lume World Efternamn Efternavne i verden A világ vezetéknevei Příjmení světa Фамилни имена по света Maailman sukunimet اسم العالم दुनिया के अंतिम नाम นามสกุลของโลก Dünyanın Soyadı İsimleri 世界の最後の名前
Cognom Abbati
Cognoms del món
Abbati
Saber més respecte al cognom Abbati és saber més sobre aquelles persones que amb tota probabilitat comparteixen uns orígens i avantpassats comuns. Aquest és el motiu pel qual és freqüent que el cognom Abbati sigui més abundant en uns certs països del món en concret que en uns altres. En aquesta pàgina és possible conèixer quins són els països del planeta en els quals existeix una major quantitat de persones amb el cognom Abbati.
El cognom Abbati en el món
La globalització és un fenomen que ha fet que els cognoms es difonguin molt més lluny de de el país en què es va originar, de manera que podem trobar cognoms asiàtics a Europa o cognoms americans a Oceania. De la mateixa manera ocorre en el cas de Abbati, que com es pot comprovar, és possible assegurar que és un cognom representat orgullosament en gairebé tothom. D'igual manera existeix països en els quals certament el nombre de persones amb el cognom Abbati és major a la de la resta de països.
El mapa del cognom Abbati
L'oportunitat d'informar-se en un mapamundi sobre quins països posseeixen una major quantitat de Abbati en el món, és de gran ajuda. Col·locant-nos sobre el mapamundi, damunt d'un país concret, som capaços de veure la xifra exacta de persones que porten el cognom Abbati, per a aconseguir així la informació precisa de tots els Abbati que pots trobar en l'actualitat en aquest país. Tot això ens ajuda també a comprendre no solament d'on és oriünd el cognom Abbati, sinó també d'en quina manera s'han desplaçat i s'han traslladat les gents els orígens de les quals formen part de la família amb el cognom Abbati. De la mateixa manera, podem veure en quins països s'han arrelat i desenvolupat, motiu pel qual si Abbati és el nostre cognom, resulta atractiu saber a quins altres llocs del globus és possible que migrés alguna vegada un avantpassat nostre.
Països amb més Abbati del món
Itàlia (1610)
Nigèria (412)
Índia (151)
Níger (104)
Estats Units (78)
França (72)
Argentina (40)
Brasil (36)
Veneçuela (9)
Espanya (9)
Anglaterra (7)
Bèlgica (3)
Suïssa (3)
Iran (3)
Luxemburg (2)
San Marino (2)
Sèrbia (1)
Rússia (1)
Àustria (1)
Austràlia (1)
Canadà (1)
Grècia (1)
Islàndia (1)
Si ho mires atentament, en aquesta web et presentem tot allò que és important perquè puguis tenir la informació real de quins països tenen un major número de Abbati en tot el planeta. D'igual manera, és possible veure'ls de forma molt gràfica en el nostre mapa, en què els països en els quals resideixen una quantitat major de persones amb el cognom Abbati poden veure's pintats en un to més fort. D'aquesta manera, i amb un simple cop de vista, pots localitzar sense dificultat quins són els països en els quals Abbati és un cognom més freqüent, i en quins països Abbati és un cognom insòlit o inexistent. | 0.762889 | curate | {"et": 0.12381253958201394, "it": 0.01044965167827739, "ca": 0.8290056998100064, "pt": 0.01836605446485117, "es": 0.011399620012666244, "en": 0.006966434452184927} | https://cognoms.es/cognom-abbati |
crawling-populars_ca_20200525_21_345691 | Porten més de huit mesos sense aigua potable, una problemàtica que afecta a prop de 4.000 veïns
Una gran cercavila per l'Escola Pública, de qualitat i en valencià encetarà l'aplec d'enguany
Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Parcent, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d’abril de 2011.
La Marina Alta perd 377 llocs de treball al gener i arriba als 15.461 aturats. El sector més afectat durant el primer mes de l'any és el de serveis, que suma 345 nous desocupats.Les dades globals de...
El proper 6 de juny té lloc a València la presentació de Set Fonts, l'Himne de la Marina Alta composat per Ferran Ferrando. La peça inspirada en Pepe Tono serà interpretada en versió per a orquestra...
Els col·lectius de la Marina Alta Help Àfrica i Africalp organitzen un Festival benèfic d'ajuda a l'educació als infants de diferents localitats africanes en el marc del programa Alexandria de l'ONG Essan. Es preveu superar els 2000 assistents que gaudiran de tallers, xerrades i les actuacions de Taskenti, Traspiès, Desgavell, BKS, Raça Borda, Ernesto Deep, Es Reboster, Lilit i Dionís, The Skafeinats, Aspencat, La Raiz, Skalissai, Pasqu Selector. Els organitzadors asseguren que la gent ha d'acudir amb les piles carregades, davant d'aquestes 48 hores de programació continuada.
El festival itinerant de musica en valencià que organitza Escola Valenciana va començar anit a Burjassot
Pàgina 1 de 2
© 2020 El Punt Avui | 0.845111 | curate | {"ca": 1.0} | : /mes/parcent.html |
oscar-2201_ca_20230904_13_126965 | El festival s’inaugurarà amb un concert gratuït a Torre Gironella, incorporarà la Catedral de Girona com a escenari i oferirà un concert especial a la Residència Assistida per a gent gran Creu de Palau. El concert a la Casa Masó serà el 13 de novembre.
Els Concerts a Cegues segueixen creixent i la tercera edició arriba aquesta tardor amb vuit dates i l’estrena de nous espais. Després d’una segona edició que es va haver d’ajornar per les restriccions sanitàries, el cicle torna a les dates originals entre octubre i desembre i ho fa carregat de novetats.
El festival oferirà per primera vegada un concert gratuït, que es farà a l’aire lliure a Torre Gironella i serà la inauguració d’aquesta tercera edició. D’aquesta manera es segueix apostant per obrir la música a tots els públics i portar concerts en barris on habitualment hi ha menys oferta cultural.
Un altre espai que s’estrenarà en la tercera edició del festival serà el dels soterranis de la Catedral de Girona, que serà un dels principals atractius d’enguany. A banda d’aquestes dues localitzacions també hi haurà actuacions a la Casa Masó, els Banys Àrabs, la Capella de Sant Jaume, el monestir de Sant Pere de Galligants, el Museu d’Història de Girona i el Museu d’Art de Girona. En el cas dels tres últims, els concerts tindran lloc en localitzacions diferents a les altres edicions del festival per reivindicar els diferents espais dels equipaments. Com en les edicions anteriors, als espais amb aforaments més reduïts s’hi farà una doble sessió.
El festival arrencarà amb el concert inaugural el dissabte 30 d’octubre i tindrà un concert cada setmana fins el dissabte 18 de desembre, que es tancarà al Museu d’Art. Les entrades ja es poden comprar al preu de 10€ a través de la pàgina web concertsacegues.cat. | 0.86642 | curate | {"ca": 1.0} | https://rafaelmaso.girona.cat/cat/noticies2.php?idReg=17491 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.