id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_3_397878 | Detalle noticia | Museu d’Història de L’Hospitalet
Investigación y estudios sobre L'Hospitalet en el repositorio documental
Relación de estudios e investigaciones disponibles en el repositorio:
1. Hospitalet : noticia geográfica / Manuel Grau i Francesc Marcé i Sanabra.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1969
2. "El Casino del Centro : apuntes para su historia" / Francesc Marcé i Sanabra.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, [1972] Separata de Hospitalet: boletín de información municipal. Núm. 75, 3r trimestre 1972.
3. La Ermita de Bellvitge y sus "Goigs" / Ricard Vives i Sabaté.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1972
4. Los Inicios de la historia en Hospitalet de Llobregat y sus alrededores / Jordi L. de la Pinta Rodríguez.-- 1975
5. Población y economía del Hospitalet pre-industrial : El Barón de Maldà, cronista de transición a la ciudad contemporánea / Pere Voltes Bou.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Ponència de Cultura. Museu d'Història de la Ciutat, 1977
6. 25 imatges de la història de l'Hospitalet / Francesc Marcé i Sanabra.-- L'Hospitalet de Llobregat : Banco de Bilbao, 1979 Il.lustracions de J.A. Vallvé i pròleg de F. Candel
7. Exposició homenatge de Catalunya a Lola Anglada (1979)
8. Una mirada a la Marina d'ahir : les nostres masies / Francesc Marcé i Sanabra.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Museu d'Història de l'Hospitalet, 1980
9. Informe sobre el tiempo de trabajo y el tiempo libre de los habitantes del barrio de Santa Eulàlia (L'Hospitalet) / Coordinación [de] Ramon Breu i Panyella ; Grupo de Estudios Aula Cultural Santa Eulàlia.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, [1982]
10. De pagesos a aturats : notes sobre la història de les transformacions urbanes a l'Hospitalet de Llobregat / Joan Casas.-- 1983 .- Quaderns urbans
11. La Comarca / Enric Roldan Bermejo ; Joan Soler i Amigó.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1984 .- Quaderns del Baix, 1. Cartografia de Francesc Muro
12. El Riu / Joana M. Vilaclara i Ubach.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Departament de Dinàmica Educativa, 1984 .- Quaderns del Baix, 2
13. L'Agricultura / Glòria Casas i Romeo; Francesc Josep Muro i Clemente .-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Departament de Dinàmica Educativa, 1984 .- Quaderns del Baix, 3
14. La Vegetació / Caterina Chamorro i Moreno -- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Departament de Dinàmica Educativa, 1984 .- Quaderns del Baix, 4
15. Demografia / Enric Roldán Bermejo, Carme Casas Romeo.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Departament de Dinàmica Educativa, 1986 .- Quaderns del Baix, 5
16. El Relleu de la comarca del Baix Llobregat / Miquel Palau i Casanovas.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Departament de Dinàmica Educativa, 1986 .- Quaderns del Baix, 6
17. Terres cuites : la producció ceràmica a l'Hospitalet i el seu entorn. / José Manuel Morales, Jordi Pablo, Joan Camós, ... [et al. ].-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Area de Cultura, Ensenyament i Esports, 1986
18. "La Ceràmica a l'arquitectura del canvi de segle : el cas de l'Hospitalet" / Encarna Hidalgo Villarroya, Francesca Portolés Brasó, Xavier Villalonga Casas.-- (1986)
19. Visita a una bòbila / Antoni Domínguez ..-- 1986
20. 1000 anys són quatre dies : la història de l'Hospitalet en imatges / Francina González Guasch ; Joquim Recaño ; Carles Santacana Torres.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Museu de l'Hospitalet, 1986
21. Com es fa una ciutat? / Joan Casas i Fuster.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Museu de l'Hospitalet. Area de Cultura, Ensenyament i Esports, 1986 .- A la coberta: Rutes urbanes: descoberta del patrimoni de l'Hospitalet
22. La Indústria / Urbano Martínez Martínez i Victorio Sánchez Díaz.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Departament de Dinàmica Educativa,1986 .-Quaderns del Baix, 7
23. "Baix Llobregat versus Barcelona" de Miquel Roa. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 0 (tardor 1987).
24. "Els museus avui noves formes, vells conceptes" / Francesc Tarrats. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 0 (tardor 1987).
25. "Crònica del Museu : Grafiti, pintades joves a l'Hospitalet, des dels romans fins als nostres dies" / Josep M. Solias i Arís. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 0 (tardor 1987)
26. "Poder local i canvi sòcio-econòmic : L'Hospitalet de Llobregat (1936-1939)" / Carles Santacana i Torres. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 0 (tardor 1987).
27. "Antecedentes históricos de L'Hospitalet a través de sus restos arqueológicos" / Jodi L. de la Pinta .-- 1987
28. "Sobre el saber postmodern" / Mayos i Solsona, Gonçal. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 1 (estiu 1988).
29. "Què es fa amb el nostre patrimoni?” /Granados i Garcia, J.O. . En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 1 (estiu 1988)
30. "Excavacions a l'Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge : l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, campanyes 1979-1981" / Albert López Mullor. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 1 (estiu 1988).
31. "Estudi antropològic de les restes humanes de la necròpoli medieval de Bellvitge" / Elisenda Vives Balmaña. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 1 (estiu 1988), p. 36-40
32. "Estudi sobre el coneixement, ús i actitud davant el català a l'Hospitalet de Llobregat" / Jordi Estany i Salas, Teresa Solias i Arís (1988)
33. "El Canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet" / Antoni Romeu i Alemany.-- 1988
34. L'Hospitalet en l'ecosistema urbà : propostes didàctiques" / Soledad Cruz Valladares (1988)
35. "Aproximación al asociacionismo hospitalense a finales del siglo XIX : Los fundadores del Centro Económico Agrícola Industrial, un grupo de poder" / Pilar Matas Povedano; Carmen Pastor Castro (1989)
36. "El Cementiri de l'Hospitalet 1836-1886" / M. Enriqueta de Fez Valero. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 2-3 (Estiu 1989)
37. "Metodologia i pràctica museogràfica per a la valoració del patrimoni industrial" / Roberto Curtí. ENL: Identitats: revista del Museo de L'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Nº. 2-3 (Estiu1989).
38. "El Canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a L'Hospitalet" / Antoni Romeu Alemany. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 2/3 (estiu 1989)
39. L'arquitecte no és Deu / Antoni González Moreno-Navarro.En: Identitats: revista del Museu de L'Hospitalet L'Hospitalet de Llobregat), Nº. 2/3 (verano 1989)
40. "Les arrels filosòfiques de l'estat del Benestar" / Angel Castiñeira i Fernàndez. En: Identitats: revista del Museu de L'Hospitalet L'Hospitalet de Llobregat), Nº. 2/3 (verano 1989)
41. "La Torrassa (l'Hospitalet de Llobregat)" / Josep M. Solias i Arís (1989)
42. "Cultura i perifèria" / Vicenç Villatoro. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 4/5 (estiu 1990)
43. "El projecte del Parc de Collserola" / Manuel Cervera. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 4/5 (estiu 1990)
44. "Dades sobre l'ornitofauna urbana de l'Hospitalet de Llobregat" / Ricard Gutierrez. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 4-5 (estiu 1990)
45. “El museu com a equipament vertebrador d’activitats” de Dolors Llopart. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 4-5 (estiu 1990)
46. "Una Primera aproximació a la vida quotidiana dels hospitalencs, 1920-1939 : les històries de vida com a font històrica" de Dolors Marín. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 4/5 (estiu 1990)
47. "Aproximació a l'associacionisme hospitalenc a finals del segle XIX : els fundadors del Centro Económico Agrícola Industrial, un grup de poder" / Pilar Matas, Carme Pastor. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 4-5 (estiu 1990)
48. "Societat i política a l'Hospitalet : 1820-1823, 1840-1843 i 1854-1856" / Marcel Poblet i Romeu. En: Identitats : revista del Museu de l'Hospitalet (l'Hospitalet de Llobregat), Núm. 4-5 (estiu 1990)
49. "Movimiento asociativo en Hospitalet (1940 - 1960)" / M. Enriqueta de Fez i Valero (1990)
50. Rutes urbanes : Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat / Manuel Domínguez López; Conxi López ; Esther Martínez [et al. ].-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1990
51. "El Poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana" / Josep Maria Solias i Arís.-- 1990
52. "Aproximació a la realitat sòcio-cultural de la immigració marroquina a l'Hospitalet" / Eva Castellanos, Josep M. Navarro, Jordi Pascual,...[et al.] (1991)
53. “Santa Eulàlia de Provençana. : Segles X-XI (documentació)" / Francesc Descarrega Martín (1991)
54. "La investigación arqueológica en L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)" / Jordi Ll. de la Pinta . En: Butlletí. Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord (Santa Coloma de Gramenet), Núm. 1 (Any VII) (1991),
55. "Alguns aspectes de la problemàtica de la conservació del patrimoni industrial contemporani : el cas de l'Hospitalet" / Jordi de la Pinta, Jordi Rovira Port (1991)
56. "Arqueologia industrial i història oral" / Dolors Marín (1991)
57. "Un assaig de divulgació del patrimoni a les escoles : la ruta urbana de la indústria" / M. Cruz Santos Santos (1991)
58. "La Fàbrica Tecla Sala, seu del Centre Cultural Metropolità" / Xavier Marcé i Carol (1991)
59. "Sobre els conceptes de patrimoni urbà i de defensa d'aquest patrimoni" / Joan Casas i Fuster (1991)
60. "El Canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet" / Antoni Romeu i Alemany
61. Can Boixeres / Manuel Rodríguez Rodríguez.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1991
62. "Industrialització i reindustrialització a l'Hospitalet del Llobregat" / Josepa Roca Martínez. (1992)
63. "Ciutat i medi ambient : l'illa de calor urbana a l'Hospitalet" / Antonio Algaba, Francisco M. Muñoz, A. Miguel Solana (1992)
64. "L'Hospitalet de Llobregat : un estudio antropológico del asociacionismo andaluz" / Juana Ibáñez (1992)
65. Temps de carros : Museu de l'Hospitalet. Sala Alexandre Cirici, 21 abril 1993 - 15 gener 1994 / Elisenda Casanova ; [et al. ].-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1993
66. "Primers apunts sobre els resultats de la immersió en alumnes castellanoparlants" / Juan Antonio Cordero Alonso (1993)
67. Barradas a l'Hospitalet / Conxi López.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1993
68. "Ecofeedback as a means to save energy at home" / Beatriz Puyal (1994)
69. "Models inhomogenis de relativitat general" / Carlos Fernández Sopuerta (1994)
70. “Ciutat, vivència urbana i quotidianitat : En les fronteres de la divulgació mediambiental" / Francesc M. Muñoz (1994)
71. "Valoración de la actividad antiinflamatoria de cinco especies vegetales utilizadas en la medicina tradicional en el norte de Africa" / Ester Risco Rodríguez (1994)
72. "Etoprimatologia i prehistòria : Una aproximació a la conducta instrumental dels primers homínids" / Jordi Serrallonga i Atset (1994)
73. "Actitudes y conductas sexuales de los/las jóvenes estudiantes de Formación Profesional y Bachillerato de Hospitalet" / Pilar Dorado López (1995)
74. "L'Hospitalet, ciutat tolerant? : la resposta del ciutadà vers la immigració negroafricana" / Victòria Medina i Fernando (1995)
75. "El Cinema a l'Hospitalet : de l'espectacle de fira a la multisala, 1907-1995" / Oscar Garcés, Núria Toril (1995).
76. "La Hiperreactivitat bronquial induïda per l'ozó" / Josefina López Aguilar (1995)
77. 100 Anys d'Ajuntament : 20 d'abril - 11 de setembre 1995, Sala Alexandre Cirici / Dolors Marín Silvestre (1995)
78. El Pintor Barradas i el periodista Gutiérrez-Gili : 10 de març - 9 d'abril 1995 / Antonina Rodrigo (1995)
79. "La comunicació científica a les emissores de ràdio de Catalunya" / Antoni París i López (1996)
80. "El Desarrollo de las redes de ferrocarril y metro en L'Hospitalet : un análisis de la toma de decisiones espaciales" / Antonio Algaba Calvo (1996)
81. "El Petit comerç familiar al barri de Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat : investigació d'antropologia urbana" / Eva Riera Cortés (1996).
82. "Antioxidants del vi i reducció del risc coronari : Memòria de l'estudi" / Pilar Caldú Julve (1996)
83. "Contribution to the implementation and signal processin of intensity-modulated optical fiber sensors for pressure monitoring = Contribución a la implementación y procesado de señal de sensores de fibra óptica modulados en amplitud para la monitorización de presión" / Francisco Miguel Ontoso Ramos [et al. ].-- [1996]
84. El baró de Maldà i l'Hospitalet, 1746-1996 : 250è aniversari del seu naixement / Servei d'Educació de l'Area d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1996
85. "Estudi de factors de risc pre-natals i perinatals en l'etiologia dels trastorns profunds del desenvolupament, anàlisi preliminar en Centres d'Educació Especial de l'Hospitalet de Llobregat : memòria del projecte" / Araceli Rosa i de la Cruz (1997)
86. "La protección de menores : una investigación sobre las prácticas de internamiento de menores de l'Hospitalet de Llobregat a lo largo del siglo XX" / Josep García Molina (1997)
87. "Família i habitatge a l'Hospitalet de Llobregat" / Mireia Mascarell Llosa (1997)
88. "Els accidents de trànsit a la ciutat de l'Hospitalet : factors influents i conseqüències" / Manuela Alcañiz Zanón (1997)
89. "Las élites políticas y sociales de l'Hospitalet (1979-1995)" / Joan .Jiménez Dasairas (1998)
90. "Història social de l'esport a l'Hospitalet" / Enric Gil Meseguer (1998).
91. Dones de l'Hospitalet : itineraris històrics / Isabel Segura Soriano.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament. Area d'Alcaldia, 1998.
92. "Arqueologia industrial : la fàbrica Vilumara" / Maite Aguado Roca ; Xavier Carrascal Frias (1999)
93. Barradas 1926-1928 : Veí de l'Hospitalet, artista i ciutadà del món / Centre Cultural Barradas.-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1999
94. 20 Anys d'il·lusions : 1979-1999 / Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.-- [L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 1999]
95. "Fundamentos modernos de la sociedad civil" / Núria Estrach Mira ; José Manuel Bermudo (dir. ).-- 2000
96. "Dona, família i vellesa : Estudi antropològic a l'Hospitalet de Llobregat" / Carmen Guasch Valls, Dra. Adela García (dir. )(2000)
97. "La promoción residencial y el mercado de la vivienda en L'Hospitalet de Llobregat" / Antonio Algaba Calvo; Horacio Capel Sáez (dir) (2000).
98. El Primat humà, orígens i evolució de la nostra espècie : Exposició / Museu de l'Hospitalet ; Homínid ; pròleg de Jordi Serrallonga i Atset .-- 3a ed.-- Barcelona : Diputació de Barcelona, 2000
99. "Les Noves expressions de la mobilitat exterior a l'Hospitalet de Llobregat" / Daniel Reixach de Linares, Carlos Soriano Tena, Fabio Valbonesi Prieto (2001)
100. "Fonts documentals sobre el suport al desenvolupament de les arts plàstiques a la ciutat de l'Hospitalet (1948-1990)" / Víctor Ramírez Sánchez (2001)
101. "Elements referencials a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat "/ Xènia Aguarón Escalona (2001).
102. El Retaule de sant Roc de L’Hospitalet / AA.VV 2001.
103. L'Hospitalet i la seva història [catàleg de l’exposició] / Museu d’Història de l’Hospitalet [et al.] (2001)
104. "Viure la precarietat a l'Hospitalet de Llobregat : Vers una precarització generalitzada: transformacions de les condicions de treball entre els anys 70 i el 2000" / Amber Jane Sewell (2002).
105. "Nous espais generadors de patrimoni cultural a la ciutat : el cas del Taller Pubilla Kasas" / Dolors Juàrez Vives (2002).
106. "Documents entorn l'ús del català a l'administració" / Arxiu Municipal de l'Hospitalet.-- [2003]
107. "L'Hospitalet de Llobregat i la comarca del Baix Llobregat : Transformació territorial i urbana (segles IV-X)" / Eduard Padró (2006)
108. "Els Llibres antics a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet" / Agustín Castellano Bueno ; Arxiu Municipal de l'Hospitalet. (2006)
109. "Per la sanitat, L'Hospitalet en lluita : exposició d'un passeig per la història i l'evolució de la sanitat a la ciutat" / Eliseu Esterlich Galera ; Anna López Gómez ; Agustín Castellano Bueno (ed.) ; Arxiu Municipal de l'Hospitalet (2006)
110. "Per la sanitat, L'Hospitalet en lluita" (exposició) [En línia] / Eliseu Esterlich; (et al.) ; Arxiu Municipal de l'Hospitalet (2006)
111. "El Patrimonio cultural de L'Hospitalet de Llobregat entre lo material y lo imaginado : representaciones sociales del patrimonio cultural urbano" / Gerardo Sánchez Delgado (2006)
112. "El Mercat del Centre : Exposició. Breu història i evolució del Mercat del Centre [En línia]" / Lara Gómez Mor ; Agustín Castellano Bueno (ed.) ; Arxiu Municipal de l'Hospitalet.-- 2007 .- Guia de recerca i lectura, 4.
113. "El Mercat del Centre : Exposició. Breu història i evolució del Mercat del Centre [En línia]" / Lara Gómez Mor ; Arxiu Municipal de l'Hospitalet [et al. ].-- 2007
114. "75 Aniversari del Mercat de Collblanc (1932-2007) : exposició del 15 de juny al 28 de juliol [2007]" / Arxiu Municipal de l'Hospitalet ; Dolors Marín Silvestre ; Carmen Arranz Galiano ; Agustín Castellano Bueno (ed. ).-- (2007) .- Guia de recerca i lectura, 5.
115. "Bombardeigs i refugis a L'Hospitalet (1937 - 1939)" / Ariadna Ribas Merino ; Josep Ribas Vinyals (2008)
116. "Mujeres peruanas, ciudadanas de L'Hospitalet : narraciones de vida en un proceso de migración trasnacional" / María Isabel Tovar (2008)
117. "Genealogia de la memòria històrica : les dones a l'Hospitalet" / Valerià Martínez Garrido (2008)
118. "El Paper de les dones en el moviment associatiu de l'Hospitalet (1960-1979) : una aproximació a través de la història oral" / Míriam Ojeda Martínez (2008)
119. Quan plovien bombes. Bombes i refugis a l’Hospitalet de Llobregat 1937-1939 / Josep Ribas [et al.] (2009)
120. “Política esportiva i Història social de l’esport a L’Hospitalet de Llobregat (1975-2008)” / Aleix Augé Bailac (2009)
121. Històries de Collblanc-La Torrassa / Inocencio Salmerón Vargas ; Arxiu Municipal de L'Hospitalet ; et al..-- L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament, 2009
122. “L’univers Trinxet: producció i treball en una fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals” / Judith Barnés Martín (2010).
123. “L'Hospitalet: Més realitat que ficció. L'Hospitalet a la literatura. La imatge de la ciutat a la creació literària” / Carles Ferrer Sales (2010).
124. “El Conveni de L’Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII” / Clara Álvarez Jáuregui (2010).
125. “La imatge de l’Hospitalet a les arts visuals.La pintura i la fotografia, una representació de l’urbanisme de la ciutat als segles XIX i XX” / Susanna Tobeña Pujol (2011)
126. "Les Ordinacions de 1475" / Clara Álvarez Jáuregui (2011)
127. “Les masies de l'Hospitalet” / Marta Piera González (2011).
128. “Unión Recreativo Cultural Alianza” / Inocencio Salmerón Vargas (2012).
129. "El grafit franquista de la plaça Guernica de L’Hospitalet" / Agustín Castellano (2013)
130. "L’Hospitalet de Llobregat: els bombardejos i la defensa passiva a la rereguarda (1936-1939)” / Arenas, Laia; Domingo, Guillem; Garcia, Laura; Grande, Daniel; Rosa Aldabó (dir) (2013)
131. "Catalunya al segle XVIII". Conferència inaugural actes commemoratius del tres-cents aniversari de la signatura del Conveni de l'Hospitalet / Dr. Roberto Fernández Díaz (2013)
132. "L'Hospitalet com a escenari : la imatge de l'Hospitalet a la producció audiovisual" / Brisa Luque Sánchez (2013)
133. "Projecte de recerca : la dimensió econòmica del sector cultural a la ciutat de L'Hospitalet" / Maritza Buitrago Rave (2014)
134. "Paisatges urbans de L'Hospitalet. Simbol, identitat i personalitat al segle XXI" / Sílvia Gómez Bermejo (2014)
135. "Ruta de la transició democràtica a L'Hospitalet. Recurs educatiu" / Agustín Castellano Bueno (2014)
136. "L'hospital medieval de Provençana "/ Eusebio Martínez Valero; Josep Ma. Solias (dir.) (2014)
137. "Del platillo a les tapes: l'Hospitalet a taula" / Marta Ruiz Pascua (2015)
138. "Recull actualitzat dels esdeveniments històrics de l'antiga factoria "La Farga" de l'Hospitalet (Barcelona)" / Jordi L. de la Pinta (2015)
139 L’Hospitalet, una ciutat amb històries amagades / Oriol Valls Pérez (2015)
140. "Quico Satabé. Guia de lectura" / Biblioteques L'H. Tecla Sala (2016)
141. El transporte público en Hospitalet de Llobregat. Aproximaciones a su desarrollo antes y durante la dictadura Franquista / Laura Natalia Moreno Segura .- 2016
142. Informe de la intervenció de conservació – restauració rètol del carrer Sant Roc de l’Hospitalet de Llobregat / Logia Artis. Conservació – restauració de béns culturals (2016)
143. L’Hospitalet vist des de l’Arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Mérida. Anàlisi formal del seu fons i esbós històric-social a partir dels capítols matrimonials d’Època Moderna / Elisabet Bonilla Sitja (2016)
144. Estudi arqueològic de les plaques d’habitatge de l’Instituto Nacional de la Vivienda i organismes coetanis. El cas del Districte III de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) / Daniel Sáez Ramírez; dirigit per Queralt Solé i Barjau (2016)
145. Pintura per a la devoció. Les taules del Museu d’Història de l’Hospitalet procedents de l’Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida (finals del segle XVI – primera meitat del segle XVII) / Abril Vilamala, Irene (2017)
146. 75 Anys de Salut Pública a l’Hospitalet de Llobregat (1875-1950) / Carandell Baruzzi, Miquel (2017)
147. Estudi històric i valoració patrimonial de Casa Espanya : c. Joan Pallarés 38, Hospitalet de Llobregat / Ana Ma. Alejandres Fernández (2017)
148. La història del teatre a L'Hospitalet. Veure d'on venim per saber on som / Mulero Guinart, Esteve (2017)
149. Els Refugis antiaeris a L'Hospitalet de Llobregat / Iris Teruel Ferrer; Oriol Dueñas Iturbe (dir.) ( 2018)
150. La Bomba: històries d’un barri perdut / Pedro Murias Rodríguez (2018)
151. La Medusa de l’Hospitalet o Gorgona de Provençana / Cintia Alonso Gago ( 2018)
152. Com sona l’Hospitalet? Geografia musical de l’Hospitalet de Llobregat / Víctor Asenjo Carvajal (2019)
153. Ciutat i vulnerabilitat social : diagnosi i propostes d'intervenció en els barris de Bellvitge - Gornal / Solana Solana, A. Miguel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia) (2019
154. Los hospitalenses del triángulo azul. Identificación y trayectoria vital de los vecinos deportados a los campos nazis / Tania González Cantera (2020) | 0.567909 | curate | {"ca": 0.7406204103431394, "es": 0.21491833192398416, "cs": 0.004317059059148159, "fr": 0.00529618585606836, "da": 0.001201655614402065, "en": 0.011170946637589567, "fi": 0.0002670345809782367, "ru": 0.0021362766478258935, "it": 0.0007565979794383373, "uk": 0.001424184431883929, "bg": 0.0005785749254528462, "pt": 0.008901152699274556, "nl": 0.0002670345809782367, "eb": 0.0007120922159419645, "hr": 0.0002670345809782367, "pl": 0.0007565979794383373, "sr": 0.0006675864524455917, "de": 0.0015131959588766746, "my": 0.00013351729048911834, "ja": 0.0007120922159419645, "tr": 0.001379678668387556, "hu": 0.0010681383239129468, "zh": 0.0005785749254528462, "lt": 0.0001780230539854911, "no": 0.00017802305398549113} | http://www.museul-h.cat/detallNoticia_2.aspx?2cYaAwd1ULYa5SGoFf47mzvgnbQM2qtbqazAJJ2nnZq7JRwqazB |
cawac_ca_20200528_3_26757 | La CUP adverteix que s'oposa a la venda del patrimoni natural dels Aiguamolls de l'Empordà
La formació rupturista expressa el seu malestar per la decisió del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís REcoder, de vendre's patrimoni natural de l'àmbit Parc dels Aiguamolls de l'Empordà.
La CUP vol expressar el seu rebuig frontal a la política iniciada pel govern de la Generalitat de Catalunya consistent en vendre's patrimoni natural amb l'excusa de sanejar la seva economia. En concret s'oposa a la venda d'una important finca del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà de més de 900.000 m2, coneguda com la Torre d'en Mornau.
La formació independentista alerta que aquesta nefasta política basada en la venda de patrimoni natural és contrària als interessos públics i servirà per fomentar usos privats i especulatius que anularan la la protecció del territori.
La CUP considera que aquest pot ser l'inici d'un procés que pot posar en perill molts espais naturals del territori i es pregunta també si els espais naturals sota gestió de l'antiga Fundació Territori i Paisatge ( Actualment CatalunyaCaixa) correran la mateixa sort.
Davant d'aquesta greu amenaça la CUP fa una crida a la mobilització ciutadana i la defensa del territori. | 0.852829 | curate | {"ca": 1.0} | http://castellnou.cup.cat/noticia/la-cup-adverteix-que-soposa-la-venda-del-patrimoni-natural-dels-aiguamolls-de-lempord%C3%A0 |
wikipedia_ca_20230401_0_233297 | Kapelle-op-den-Bos
Kapelle-op-den-Bos és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes. Està compost per les seccions de Kapelle-op-den-Bos,Nieuwenrode i Ramsdonk. | 1 | perfect | {"nl": 0.09473684210526316, "ca": 0.9052631578947369} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=233298 |
mc4_ca_20230418_16_175552 | Catalunya: Feministes per la Independència: 11S Via Lliure / la Independent / Noticies gènere
Escrit per J.L. Redacció La Independent / Moncomunicació dimecres, 9 de setembre de 2015 11:10
Més de 100 feministes apuntades i un 95 % del TRAM 82 ocupat de la Via lliure de l'11S del 2015. Tram on s'hi faran moltes activitats.11S 2015 a la Via Lliure
Aquest grup de dones diverses que s'ha reunit a Ca la Dona per estar present en totes les convocàtories de l'ANC, proposa una Catalunya Laica, Lliure, Independent i Feminista, perque considera que sense tenir en compte a les dones no es va enlloc, i sense sobirania tampoc.
El grup obert de Feministes per la Indepèndencia es va trobar per organitzar la participació feminista al Tram82 (veure foto). Per la feina de preparació es demanen voluntàries, que hauran d'estar en aquest Tram, a la sortida del Metro Clot, a partir de les 15 hores del la tarda del divendres.
A la Meridiana hi haurà una acció simbòlica d'enlairament d'uns 200 globus amb lemes en contra de les violències masclistes. Tambè s'escriuran en cartulines desitjos, que es posaran en les dues grans Estelades que hi haurà en el mateix lloc.
D'altra banda Feministes per la Independència van aceptar l'oferiment del Petit Ballet de Barcelona, amb seu a Sant Marti, que les més petites del ballet que dirigeix Isa Moren, facin un número del seu espectacle sobre el "Tricentenari" a la mateixa explanada que hi ha a la Meridiana, tot sortint del Metro del Clot (entre la Xurreria i el Bar Gaudi). Serà de 16 a 16,30 hores. (Mireu +info sobre el Ballet a La Independent).
En aquest Tram també es repartirà el Decàleg, xapes i vanos. Les aportacions recollides seran per finançar l’edició d’un vídeo de llarga durada " Les dones i el procés català", del qual s'ha publicat un resumen a Ara és l’Hora , de 7,30 minuts, que ja s'ha projectat a Ca la Dona).
També es farà una foto grupal, un selfie de la participació feminista i pancartes participatives.
[+info a PDF Butlleti Xarxa Feminista]
Si teniu dubtes podeu escriure al mail de Fem Via Feminista
11 de setembre meridiana | 0.844263 | curate | {"ca": 0.9927571221632062, "it": 0.007242877836793819} | http://laindependent.cat/index.php?view=article&catid=182%3Ap-moviments-socials&id=5562%3Acatalunya-feministes-per-la-independencia-11s-via-lliure--la-independent--noticies-genere&tmpl=component&print=1&layout=default&page=&option=com_content&Itemid=231&lang=ca |
mc4_ca_20230418_1_169739 | Durant els mesos de juny i juliol el taller de Restauració compta amb la dedicació en pràctiques de tres noies: Bárbara Magalhães, Selma Bargalló i Cèlia Ramírez.
La Bárbara Magalhães ve de Lisboa i s’ha dedicat al món de la confecció i conservació de vestuari de teatre, cinema i espectacle. Ara espera iniciar-se i practicar algunes tècniques de restauració tèxtil.
La Selma Bargalló i la Cèlia Ramírez venen de la Universitat de Barcelona i estudien el grau de Conservació-Restauració de béns culturals (Facultat de Belles Arts). Han optat per passar un parell de mesos amb nosaltres per introduir-se en el món de la restauració tèxtil a partir del treball directe en el taller.
La tècnica de Restauració del CDMT, Elisabet Cerdà, coordina i dirigeix les tasques en les quals ja estan participant i que són, ara per ara, de conservació preventiva, aspiració, col·locació de nombres de registre, realització de suports per a exhibició, etc…
Totes tres tindran la oportunitat de veure in situ i aprendre de les diferents problemàtiques i processos que cal seguir en cada intervenció tèxtil que té entre mans l’equip de restauradores del CDMT, tant amb peces pròpies com pertanyents a altres entitats públiques o de particulars. | 0.878985 | curate | {"ca": 1.0} | http://circuitmuseustextils.cat/bloc/pr%C3%A0ctiques-al-taller-de-restauraci%C3%B3-0 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_181886 | Des de fa uns anys, Blanca Palmer acudix Fidel a la seua cita amb els èxits internacionals. Una vegada ha demostrat ser pràcticament inabordable en sol nacional, la jove taekwondista de Gandia, de tan sols 16 anys, va començar a conquerir territoris foranis en 2013, any en que va proclamar-se campiona d’Europa cadet. Un any més tard, en 2014, va abastar la medalla de bronze en el Campionat del Món junior celebrat en Taipei. I ara, en 2015, es disposa a confirmar totes les grans expectatives que desperta en l’Europeu, també de categoria junior, que va a disputar-se en la localitat letona de Daugavpils. Amb una maduresa i una serenor impròpies de la seua edat, l’esportista FER apenes evidencia símptomes de pressió o angoixa. L’única cosa que lamenta és que, després de molt de temps, viatjarà a una gran competició amb un sentiment de buit per l’absència de la seua inseparable Tamara Miquel, a qui la derrota en la final del Nacional de finals de setembre la va priva de participar en Letònia.
Or europeu cadet en 2013, bronze mundial junior en 2014, què podem esperar de Blanca Palmer en este Campionat d’Europa junior en Riga?
Podem esperar el màxim. Jo, sense dubte, vaig a pel màxim. Ara bé, tampoc vull posar-me més presió de la necessària. Vull adquirir més experiència i després ja vorem.
Signes estar en el podi, encara que siga amb la plata o el bronze, o creus que pots aconseguir l’or?
En principi, no signe una plaça en el podi. Vaig a per l’or. Potser, després, una plata o un bronze me poden saber a glòria, però d’inici, no me conforme.
Coneixes totes les teues rivals? ¿Saps quines són les més perilloses?
Les conec quasi totes. I amb moltes d’elles, ja m’he enfrontat. Són totes grans competidores I campiones dels seus respectius països
Ningú millor que tu mateixa per a fer-te un examen. En l’actualitat, què és el millor que tens com a taekwondista i en quines facetes has de millorar?
El millor és que soc molt constant i molt treballadora. I quant al que he de millorar, no hi ha cap aspect concret, però sí he de seguir aprenent en la meua posada en escena global.
Te prepares d’una forma especial per a una gran cita com esta o apenes canvies els teus hàbits?
No modifique especialmente la meua preparació. Si de cas, intensifique més el treball físic.
Fins quin punt lamentes l’absència en este Campionat d’Europa de la teua inseparable Tamara Miquel?
Moltíssim. No vos ho podeu ni imaginar. Després de molts campionats viatjant i competint juntes, vaig a sentir-me estranya. Però més que res, lamente la seua absència. Una llàstima que no vaja al Campionat d’Europa. M’agradaria dedicar-li una medalla.
Per últim, la teua germana xicoteta Alba comença també a destacar i ja s’ha proclamat campiona d’Espanya cadet. Quina és millor de les dos?
No se qui és millor de les dos. Sí que puc dir que ella és molt bona. Amb només 13 anys, ja és doble campiona d’Espanya cadet i ja ha ocupat un podi europeu. Té un futur espectacular. | 1 | perfect | {"ca": 0.9709103353867214, "wa": 0.007529089664613279, "pt": 0.013004791238877482, "es": 0.008555783709787816} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_510646 | He llegit una noticia que deia que amb 2 abstencions n'hi hauria prou per investir al nou president (Mas).Si encara sé sumar, ara està així:62 Junts pel Sí63 Junts pel No10 de la CUP62 + 2 abstencions són menys que 63 + 8 del No.Però, ¿veieu possible 62 + 2 abstencions contra 63 del No i 8 de la CUP que no hi vagin o no hi votin? És legal? Gràcies.
Clar que és legal, i és una fórmula que se n'ha parlat abastament. Ara, no crec que es faci com dius tú: que vuit diputats no hi vagin aquell dia és com dir que hi estan en contra (tot i que legalment serien abstencions). En canvi, anar-hi i abstenir-se'n és com dir que no hi estan a favor (molt diferent) però no ho impedeixen.Però coneixent la CUP, crec que seran 10 NOs. O directament no hi haurà debat d'investidura. | 0.809923 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_777193 | Una jornada per oblidar. El júnior masculí i el femení salven els mobles! - CB Calella
El balanç del cap de setmana deixa 4 victòries i 12 derrotes. Als triomfs del júnior A masculí i femení, s’hi afegeixen els del Preinfantil masculí i el mini femení. El pròxim, ho farem millor!
🏀 PARCIALS: 16-3; 14-7 [30-10, descans]; 14-7; 14-8
Víctòra molt còmode del júnior A femení contra el Canet. Amb una gran arrencada de l’equip de l’Andreu José, que ha deixat sentenciat el partit ja al descans.
Hem destacat com a equip, i a sota, com ens tenen ja acostumats, la parella Paula Romero-Aïna Pi, imposen la seva alçada i la seva fortalesa. Al partit d’aquest diumenge, 24 punts per a la Paula i 11 per a l’Aïna. A la classificació som terceres, amb 5 victòries i 3 derrotes, el mateix bagatge que el nostre pròxim rival. El Masnou, també a casa.
El júnior “A” masculí, continua en línia ascendent!
A la pista del Badalonés hem aconseguit la tercera victòria consecutiva. El 57 a 63 confirma el canvi de mentalitat de l’equip. Victòria molt treballada en un partit intens, però sempre controlat per l’equip que, des de fa unes jornades, entrena en Paco Garcia. La nota negativa, la lesió de l’Arnau Monné, amb un esquinç al turmell.
#TotsSomMireiaFarreras
La foto de la jornada l’hem vist aquest diumenge estampada en una samarreta, la de la Laura Farreras. Amb un lema ben clar: “Cada victòria meva és teva. Tu també jugues”. La seva germana, la Mireia, ja fa unes setmanes que s’ha lesionat greument. Un trencament del lligament creuat anterior i del menisc intern del genoll de la cama dreta, fa que es perdi tota la temporada. Al febrer l’operen. Ànims Mireia!! !
📍 Club Bàsquet Sant Narcís, 79 – Sènior Masculí, 61;📍 Sènior B, 58 – Bàsquet UE La Salle Girona, 64; 📍 Cadet B, 39 – AE Boet Mataró, 87; 📍 Bàsquet Torelló, 70 – Infantil A, 49;📍 Club Bàsquet Blanes, 58 – Infantil B, 40; 📍 CB Argentona, 2 – Preinfantil, 52; 📍 Torrot Maresme Tresviles, 64 – Mini A, 59; 📍 U.E. Mataró, 72 – Mini B, 22; 📍 Premini A, 18 – Maresme Tres Viles, 42; 📍 CB Llinars, 83 – Júnior B Femení, 31; 📍 Infantil Femení, 8 – CB Blanes, 58; 📍 Mini Femení, 72 – U.E. Mataró, 22; 📍 Sènior femení, 57 – Club Bàsquet Roda, 58; 📍 Cadet femení, 40 – Sant Josep de Badalona, 59.
Carles Pascual2017-11-28T16:38:14+02:00Novembre 27, 2017|Equips, Júnior Femení "A", Júnior Masculí “A”|
CB Calella - Ens aixecarem plegades. Ànims Adriana! 17/12/2018 en 20:51- Respondre
[…] Recordeu el detallàs de la seva germana Laura amb la samarreta en què portava escrit el “Farem el camí juntes“? Aquella va ser una iniciativa personal, de germana a germana. Aquesta ha nascut entre el […] | 0.756932 | curate | {"it": 0.009213051823416507, "ca": 0.9174664107485605, "en": 0.02418426103646833, "es": 0.04337811900191939, "pt": 0.005374280230326297, "fr": 0.00038387715930902113} | https://www.cbcalella.com/jornada-oblidar-junior-masculi-femeni-salven-mobles/ |
mc4_ca_20230418_6_99614 | PROGRAMA D’ENTRENAMENT “LET’S GO” – Ed. Juliol – Moviment Nat
PROGRAMA D’ENTRENAMENT “LET’S GO” – Ed. Juliol
Dilluns, 6 juliol 2020de 8:00 a 17:00
« Prepart online – sessió 2: Respiracions i relaxació pel part (ed. Juliol)
Grup de lactància i criança (online) »
Data inici: dilluns 6 de Juliol fins el diumenge 2 d’Agost. | 0.471192 | curate | {"en": 0.24920127795527156, "ca": 0.7507987220447284} | https://www.movimentnat.com/activitat/programa-dentrenament-lets-go-cuidat-i-posat-en-forma-2/ |
mc4_ca_20230418_5_105880 | Edición del miércoles, 08 mayo 1996, página 17 - Hemeroteca - Lavanguardia.es
Edición del miércoles, 08 mayo 1996, página 17
MIÉRCOLES, 8MAYO 1996 LA VANGUARDIA 17 Viatges gratis per a 2 persones a Nova York i a les illes .gregues Aprofiti els avantatges de tenir la seva nómina o pensió domiciliada a “la Caixa “. Pot guanyar un fantástic viatge a Nova York o un magnífic creuer per les illes gregues*. 1 clisposar, a més, de tots els beneficis * Sorteigs el 10.06.96 i el 10.07.96 La vostra nbmina o pensió us porta de viatge 1±’ -1 exciusius del Servei Nmines i del Servei Pensionistes. Informi-se’n en qualsevol de les nostres oficines. Comprovará que cobrár la nimina o la pensió a • “la Caixa” té rnés avantatges.ia’aixa CAIXA IYESTALVIS 1 PENSIONS DE BARCELONA | 0.765971 | curate | {"es": 0.1616294349540079, "ca": 0.8383705650459922} | http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1996/05/08/pagina-17/33941801/pdf.html |
mc4_ca_20230418_13_453158 | Génesis tornarà a reunir-se per a la seva primera gira en 13 anys - CATzona
Génesis tornarà a reunir-se per a la seva primera gira en 13 anys
La banda britànica Génesis, una de les més reeixides del Regne Unit, tornarà a reunir-se per fer la seva primera gira en 13 anys. Tony Banks, Phil Collins i Mike Rutherford han confirmat el retrobament en unes declaracions a la cadena britànica BBC, si bé Peter Gabriel, fundador del grup però que el va abandonar el 1975, no participarà en aquesta gira, prevista per al novembre.
— Genesis (@genesis_band) 4 de març de 2020
Mike, Tony and Phil back together again! #
A post shared by Genesis (@genesis_band) on Mar 4, 2020 at 10:31am PST
La gira, titulada "L'últim dòmino? ", és la primera des de la mundial "Turn It On Again" l'any 2007. "Crec que és natural (el retrobament). Som tots bons amics", ha declarat Banks en revelar que el programa arrencarà a Dublín el 16 de novembre, i seguiran presentacions a Liverpool, Leeds, Birmingham, Belfast, Manchester, Newcastle, Glasgow i Londres.
Al trio s'unirà Nicholas Collins, el fill de Phil Collins de 18 anys, a la bateria, i Daryl Stuermer en guitarra i baix. "Estic il·lusionat amb això (…) només hem fet dos espectacles al Regne Unit en els últims 28 anys, així que no treballem massa," ha fet broma Rutherford (guitarra). El cantant Phil Collins ha admès, per la seva part, que encara estan treballant en les cançons que tocaran.
En els últims mesos havien circulat rumors d'un possible retrobament i a començaments d'aquesta setmana la pàgina oficial de Génesis a Instagram va penjar una foto dels tres junts.
Génesis és considerada una de les bandes britàniques de més èxit dels anys vuitanta, amb cançons com "Invisible Touch", "Turn It On Again" i "In Too Deep".
El grup va actuar per última vegada el 2007 a fi de celebrar el 40 aniversari de la seva formació a l'escola Charterhouse, a la localitat de Godalming (Surrey, als afores de Londres).
Collins, vocalista, va ocupar el lloc que va deixar Peter Gabriel quan aquest va marxar el 1975, abans d'iniciar una carrera com a solista.
ERC demana que Delgado comparegui per l’actuació de la Fiscalia amb els presos
Puigdemont es fa amb el control de Junts per Catalunya amb un president afí
La música del Liceu arriba a les UCI del Clínic | 0.818054 | curate | {"ca": 0.9511013215859031, "en": 0.04889867841409692} | https://catzona.com/genesis-tornara-a-reunir-se-per-a-la-seva-primera-gira-en-13-anys |
oscar-2301_ca_20230418_3_291815 | SAULO SOLID per l’accés de vianants entre l’aparcament de la Pujada de la Torrasa i Pujada de la Barrufa de Girona.
usuari2
Updated on 24/05/2018 15/06/2018 Categories Escales i accesos No Responses
Finalitzades les obres per a la connexió de l’aparcament de la Pujada de la Torrassa fins a la parada del bus urbà de la Pujada de la Barrufa, anomenada “Parada del Pi”.
L’any 2015 la nostra empresa va realitzar les obres per la consolidació de l’accés, pavimentat amb SAULO SOLID, que va satisfer al consistori i als veïns del barri de la Torrassa de Girona.
Intervenció 2015
És dins del mateix marc de pressupostos participats, que hem realitzat aquesta segona intervenció amb la plena confiança de l’Ajuntament de Girona i a petició dels veïns del barri. Novament, s’ha aconseguit un traçat agradable amb un alt nivell d’integració al medi natural.
Perfecte estat actual de les obres executades al 2015
En la intervenció del 2018, s’ha enllaçat l’aparcament situat al costat de la pista esportiva del barri de la Torrassa, amb el carrer que puja de Montjuïc, a través d’un accés de vianants executat amb el procediment SAULO SOLID, adaptat, ordenat i abalisat, per que aquest extrem del veïnat tingui millor accés al transport públic urbà d’aquesta ciutat.
En aquest cas, i seguint la traça actual del corriol, el desnivell existent (desnivell de més de 10 m., en poc mes de 50 m. de distància ) provoca que la proposta, sigui mes similar a una escala que no pas una rampa, tot i així s’ha aconseguit adequar-lo a un traçat adaptat, amb trams de graons de com a màxim 12 unitats i replans intermedis de 1.2 m de llargada.
Post Views: 520
Tags Girona
Navegació d'entrades
Els convidem a visitar l’acte festiu “Temps de Flors 2018” de Girona, on acompanyem l’exposició amb algun recorregut natural SAULO SOLID.
Nova pavimentació amb SAULO SOLID en aparcament municipal a Lladó. Alt Empordà.
Compartir a...
Copyright 2018 | Saulo Solid | Avís Legal
cross
Hit ENTER to search or ESC to close
Per visitar aquest lloc web ha d'acceptar l'us de cookies. més informació
Acceptar
Esta pàgina web recopila cookies de forma anònima y automàtica para que los usuarios puedan recibir una mejor experiencia en buscadores. Si continua visitando este sitio web o acepta con el botón de a continuación estará dando su consentimiento. Para más información consulte la política de privacidad y cookies de la web. | 0.785857 | curate | {"ca": 0.8336850991979738, "es": 0.1118615449556775, "en": 0.040523427606585054, "it": 0.004643309413254538, "pt": 0.0059096665259603205, "sv": 0.0033769523005487546} | http://saulosolid.com/2018/05/saulo-solid-per-lacces-de-vianants-entre-laparcament-de-la-pujada-de-la-torrasa-i-pujada-de-la-barrufa-de-girona/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_299883 | No cal ni esmentar que gràcies a la gran empenta de nou per popularitzar el concurs l’any 2002 amb el fenòmen Operación Triunfo, i gràcies també per l’aportació dels artistes de l’acadèmia, Rosa López va traspassar el tron eurovisiu a la surienca Beth Rodergas, concursant en la segona edició del programa de televisió en l’edició del 2002-2003.
Elisabeth Rodergas Cols va néixer a Súria el 23 de desembre de 1981. Els seus inicis com a artista es poden remuntar de ben jove cursant així els estudis de Teatre Musical a la ciutat de Barcelona. Poc després el seu afany per conèixer món la va portar a fer diferents viatges a diferents països africans participant en vàries missions humanitàries del tercer món. Cal remarcar que abans d’entrar a l’acadèmia tenia una relació amb el músic Santi Serratosa, actual bateria del trio Asstrio de Barcelona, on a part de col·laborar en diferents concerts en directe del músic i la seva primera banda, va ajudar-lo a poder compondre les seves pròpies cançons.
Ja de ben petita, el somni de Beth era ser una cantant reconeguda i gràcies a la plataforma televisiva Operación Triunfo va aconseguir-lo donant-li l’oportunitat d’entrar a formar part en la seva segona edició. Després de mesos aprenent amb els companys i mostrant un talent jove, fresc i amb un estil desenfadat que va conquerir a molts només sentint el Torn de Natalie Imbruglia a la gala 0, va aconseguir aconseguir consolidar-se com una autèntica revelació musical.
Va acabar sent finalista del concurs i al final va aconseguir la segona posició darrere de Ainhoa Cantalapiedra i per davant de Manuel Carrasco, els tres guanyadors del show. Setmanes després, l’audiència va fer que se li adjudiqués a Beth la representació a Espanya al Festival amb la cançó Dime, composta pel grup basc Andermay. L’elecció de l’artista per Eurovisió es va fer posant en escena tres cançons diferents per cada un dels tres artistes i després diferents rondes eliminatòries.
Tanta era l’expectació per escoltar les seves noves cançons en estudi, que va aprofitar el 23 d’abril per llençar el seu primer disc Otra realidad, amb una caràtula especial amb una dedicatòria especial a tots els catalans i desitjant-nos una bona diada de Sant Jordi, al mateix temps que agraïa a tots els seus seguidors el suport aconseguit gràcies a Operación Triunfo. El seu primer single d’aquest disc va ser el tema Parando el tiempo:
Un cop la catalana va trepitjar l’escenari de l’Skonto Hall de Riga un 24 de maig de 2003, l’esperança de tots era veure un tercer triomf per Espanya. De fet la productora del programa televisiu, Gestmusic Endemol i Televisió Espanyola van muntar tot un dispositiu a la seva població natal, Súria, on des d’allà els seus companys de l’acadèmia li donaven suport en tots els sentits, tant abans de començar el Festival, com després d’haver finalitzat i tal com van fer en l’edició anterior des de la Granada natal de Rosa López. El desplegament en aquest racó del Bages va ser una autèntica bogeria, riuades de gent es van aplegar per tal de donar suport a Beth amb una cançó que setmanes després es va convertir fàcilment en una de les melodies més escoltades durant l’estiu al nostre país.
Aquí podeu veure l’actuació de Beth al festival amb la reconeguda cançó Dime:
El resultat en l’eurofestival no va ser ni de bon tros de les millors, amb una posada en escena agraïda però no acord amb els cors ni tampoc una bona afinació per part de la mateixa Beth, però si amb una imatge moderna i amb ganes de menjar-se l’audiència per tal d’aconseguir el primer lloc, però tot i així es va haver de conformar en una vuitena posició, l’última posició més alta fins a dia d’avui per Espanya al Festival.
Poc després tant els temes Dime o Parando el tiempo van aconseguir ser número u a Los 40 Principales i va acabar venent més de 200.000 còpies obtenint doble disc de platí, sent un dels deu àlbums més venuts durant el 2003. El 2004 treu al mercat el disc Palau de la Música Catalana, un directe que poc després aprofitaria també per llençar-lo en format dvd.
El 2006 va llençar el seu segon àlbum My own way home amb el seu primer single Rain on me i amb un estil molt propi de la cantant. Format acústic al 100%, amb pinzellades de soul i reggae, tal com la mateixa Beth va afirmar que es trobava més a gust amb aquest estil musical. Bona part de les cançons d’aquest disc van ser en llengua anglesa llevat de dos temes en català.
Durant la seva carrera la surienca també ha aprofitat aparèixer en diferents programes de televisió com a presentadora. Ha participat en formats de TV3 com El Club, Temps de Neu o recentment amb el programa Buscant la Trinca. A més d’editar algun tema especial per sèries com Mar de Fons, Aída, o fins hi tot participar com a actriu en sèries com La Lola, d’A3 o ser la imatge promocional del servei 012 en els espots televisius de la Generalitat de Catalunya.
Durant el mes de maig de 2010 es preveu el llançament del seu tercer disc, aquest cop íntegrament en català. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_18_172116 | Ràdio Sió Agramunt 107.9 FM | "Agramunt també denunciarà el tall de subministrament elèctric a les famílies vulnerables "
Inici / Notícies / Agramunt també denunciarà el tall de subministrament elèctric a les famílies vulnerables
En aquest sentit, la moció exigeix l'aplicació de la Llei 24/2015 i que tant Endesa com les altres empreses subministradores apliquin la condonació del deute acumulat per les persones protegides per aquesta llei sense que els Ajuntaments se n'hagin de fer càrrec.
Segons la regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Agramunt, Sílvia Fernàndez, "les administracions hem de garantir l'aplicació de les lleis aprovades i alhora ser garants de la preservació de drets fonamentals com el de l'energia o l'habitatge en persones en situació de vulnerabilitat".
Una vintena de creacions musicals, al primer concurs de composició de l'EMMA
diumenge, 23 febrer 2020 18:00h | 0.824883 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.radiosio.cat/noticia/28364-agramunt-tambe-denunciara-el-tall-de-subministrament-electric-a-les-families-vulnerables-/ |
mc4_ca_20230418_2_626823 | Erasmus | Ins Francesc Macià
Estada de l’Erasmus Plus a Alemanya
Santiago Bajo19/04/18
Alumnes i professors de l’Institut estan del 14 al 22 d’abril a Gütersloh, en ocasió de la trobada del programa Erasmus +. Una setmana de moltes activitats, en companyia dels nostres amics de Lituània, Romania, Itàlia i els amfitrions, d’aquesta bonica ciutat del nord d’Alemanya.
Portada, Projectes Erasmus, Projectes 0
Ens ha deixat Carmen Dulanto
REUNIÓ AMB LES FAMÍLIES DELS ALUMNES DEL NOU 1r d’ESO
CALENDARI DE SETEMBRE 2018
EXÀMENS SETEMBRE I DEURES D’ESTIU 2018
Erasmus K2 Heathy town-Barcelona
Cursa de Cornellà 10 km
30/09/2018 @ 9:00 - 11:00 | 0.608781 | curate | {"ca": 0.7288676236044657, "es": 0.07496012759170653, "pt": 0.044657097288676235, "fr": 0.06060606060606061, "en": 0.09090909090909091} | http://agora.xtec.cat/iesfrancescmacia/tag/erasmus/ |
mc4_ca_20230418_9_114430 | Indígenes, quan la terra camina - Perú: Repsol anuncia més gas a la selva de l'Urubamba
La troballa de Sagari reforça el potencial d'aquesta zona de Perú en la qual també se situa el camp Kinteroni descobert per Repsol, un dels cinc majors descobriments del món en 2008, i que actualment aquesta en una fase de desenvolupament accelerat per a la seva posada en producció a la fi de 2012.
Les proves de producció, realitzades a profunditats d'entre 2.691 i 2.813 metres, van donar com resultat un flux de 26 milions de peus cúbics de gas amb 1.200 barrils de condensat (hidrocarburs líquids) en una de les formacions, i de 24 milions de peus cúbics i 800 barrils de condensat diaris en l'altra. Entre ambdues proves s'han obtingut nivells de gairebé 11.000 barrils equivalents de petroli per dia. Repsol té previst continuar amb l'exploració d'altres estructures una vegada finalitzades les proves de producció.
La companyia va presentar al maig el seu Pla Estratègic per al període 2012-2016, que conté un ambiciós pla de creixement basat en les fortaleses de la seva divisió d'exploració i producció, motor de creixement de la companyia. El Pla contempla inversions de més de 19.000 milions d'euros en els propers cinc anys i un increment de la seva producció entorn del 7% anual fins a aconseguir els 500.000 barrils equivalents de petroli per dia en 2016. Aquestes taxes superen la mitjana del sector i se sumen a una estimació d'afegir 6 barrils equivalents a les reserves de la companyia per cada 5 barrils produïts en el període.
Repsol ha realitzat en els últims cinc anys més de 30 descobriments, entre els quals s'inclouen cinc dels més importants del món, reforçant significativament les perspectives futures de creixement de reserves i producció."
Preocupació Ambiental
El lot 57, forma part d'un conglomerat de lots que graviten al voltant del Projecte Gasífer de Camisea: lot 88, 56,57 i 58. Repsol, Pluspetrol, Hunt i Petrobras han bolcat grans expectatives econòmiques amb les quals intenten seduir a un accionariat cada vegada més desinflat.
Concretament, el Lot 57, amb una extensió 611.067 hectàrees, afecta les conques del riu Tambo i Urubamba. Des de 2006, Repsol ha realitzat nombrosos projectes d'exploració sísmica afectant els límits del Parc Nacional Otishi i les Reserves Comunals Asháninka i Reserva Comunal Machiguenga, les quals formaven anteriorment parteix de la Reserva Vilcabamba. A la desforestació generada per la intensa activitat sísmica 2D i 3D, cal afegir els impactes generats per un intens tràfic fluvial que afecten els rius Ucayali i Urubamba, el permanent tràfic aeri en la construcció de pous i línies de flux i la presència de centenars de treballadors que han ocupat literalment la comunitat machiguenga de Nou Món. Monitors Ambientals ja van denunciar l'abocament de combustible durant la construcció del Pou Kinteroni.
Atropellament a les Comunitats Natives
El lot 57 envaeix els territoris de 19 comunitats natives. La més afectada és Nou Món, on Repsol ha construït un campament de grans dimensions, amb dipòsits de gas, aeroport, magatzems i allotjaments, entre altres infrastructures. Els sorolls del generador s'escolten a l'interior dels habitatges i de l'escola. En l’inaccessible regió muntanyenca, diverses communitats Kakintes, poble en situació de contacte inicial, van denunciar la vulneració dels seus drets de consulta i pràctiques dirigides a dividir les comunitats en repetides ocasions. En total, Repsol projecta 23 pous i el 2011 estava implementant un agressiu projecte d'exploració sísmica 3D, afectant a 2.360 km2 de bosc.
En resum, l'anunci de descobriment de gas en el lot 57, no fa sinó incrementar les preocupacions sobre la destinació dels pobles que van quedar atrapats, sense voler, a l'interior d'aquest mega-projecte l'única fi del qual és lucrar-se d'uns recursos exhauribles i contaminants sense respectar els drets dels pobles. | 0.879237 | curate | {"ca": 1.0} | http://pagines.dyndns.org:8801/indigenes/index.php/menuiimpactes/subtransnacionalspetroleres/897-repsol-anuncia-mes-gas-en-la-selva-del-urubamba |
cawac_ca_20200528_4_158040 | Llistat de capítols
Aquest darrer cap de setmana el patinatge ha tingut un protagnisme destacats.Per una banda s'ha produit el debut del Patinatge Mataró en el camapionat espanyol de grups grans de show.Una disciplina on els més destacats són l'Olot, que ha recuperat el títol estatal, el Reus, organitzador i que ha acabat a la segona plaça, i el Patinatge el Masnou...
Mataró ha tornat a ser la seu del Mundial d'scrable en català.Una competició que aquest any ha superat el record d'inscripció, arribant als 58 jugadors, amb participants provinents de les versions més tecnologiques d'aquest joc, ja sigui per Internet o el telèfon mòbil.El nou Campió del Món de Scrabble en català és Marc Vigo, guanyant a Josep Ma...
I més competicions, en aquest cas, ni més ni menys parlem d'un Mundial.El cinquè mundial d'scrable en català, que per segon cop consecutiu es portarà a terme a la capital maresmenca.Dilluns en el Carnet Esportiu ens van acompanyar el cmapió del mon actual, un campió del monen català i també en castellà, així com Ernest Teniente, un mataroní afic...
Celebrat a Mataró el primer campionat d'Espanya per a persones sordes. Ni més ni menys que el primer esdeveniment de natació d'aquestes característiques i de gran interés per el futur de la natació per sords. I és que de Matraó en van sortir alguns dels presents als pròxims Jocs SordOlímpics.El primer campionat espanyol de natació per sords s'ha...
L'any passat el primer equip masculí de l'Iluro Hoquei Club va fer una primera part de temporada molt bona, i ningú pensava que el mateix equip que tant bé ho havia fet acabaria sent un dels que acabaria perdent la categoria.Els mataronins, però, no van estar bé a la segona fase, i van perdre la categoria, tot i que després d'una reestructuració...
Cap de setmana d'intensa activitat a Pontevedra, a Galícia, on els millors del tennis taula espanyol jugaran durant tota la pròxima setmana el campionat espanyol d'aquets esport, en les seves diferents categories.En l'absoluta destacara la participació de Xavi Peral i Joan Morego del Mataró Quadis en masculí, amb opcions a posicionar-se entre el...
Celebrat a Pineda de Mar el campionat espanyol de karate Kiokushinkai a Pineda de Mar.Una modalitat molt agressiva en el combat (IN VIDEO) i que va ser engegada per Mas Oyama a mitjans del segle XX, després de retirar-se 3 anys enmig de la naturalesa, on precisament va entrenar amb ella.Més de 12 milions de persones practiquen aquesta disciplin...
Aquest cap de setmana, paral·lelament a la Copa del Món de Floret celebrada a Terrassa, el Club Esgrima Ciutat de Terrassa ha organitzat un torneig d'espasa en categoria absoluta. L abona notíocia ha estta veure la participació del club esgrima Mataró.A part de l'entitat mataronina també hi ha participat alguns dels millors tiradors i tiradores ...
Després de l'entrega de premis del Campionat de Canaricultura que s'ha fet a Mataró, ha arribat un dels moments més laboriós de la cita. Els amos dels canaris els ha tocat obrir les gàbies i recollir tots els seus participants.La majoria d'ells han quedat molt contents amb el certament. Tot i ser una afició que requereix molta dedicació confirme...
N’hi ha de colors, postures i plomatges ben diferents. Exemplars de canaris com aquests han participat aquest cap de setmana a una competició. Mataró ha estat la seu del 39 concurs de canaricultura de Catalunya. Un certament on s’ha premiat a aquests ocells segons diverses categories com poden ser el color i la postura entre d’altres. En aquest...
Cercador de capítols
Per text Cerca al títol i a la descripció del vídeo
Per etiqueta Cerca a les etiquetes que descriuen el vídeo
Per data Des de Fins a
Incloure resultats de l'històric L'històric inclou tots els vídeos de programes que ja no es troben en emissió. Marca l'opció d'incloure resultats de l'històric per cercar sobre tots els vídeos del xiptv. | 0.884858 | curate | {"ca": 0.9852369852369852, "es": 0.014763014763014764} | http://m1tv.xiptv.cat/capitols?chapter%5Bchapter_tags%5D=campionat |
racoforumsanon_ca_20220809_4_166066 | Hola Aitana. Això acaba de passar a la parada de Barceloneta. Una altra vegada abús de poder i violència. Els nois en cap moment han mostrat resistència a l'agent de seguretat. Podeu comprovar les càmeras de seguretat. Aitana Aitana Aitana pic.twitter.com/fbEitcDai8— Ruben Wagensberg Aitana) 11 d’abril de 2019Segons abans he intentat gravar com l'agent els vacil·lava. Dels nervis del moment, suposo, se m'ha gravat només un segon. Però un segon molt significatiu: pic.twitter.com/dnU3uLKboy— Ruben Wagensberg Aitana) 11 d’abril de 2019
La nostra societat està cada cop més degenerada quan es defensen als delinqüents. En les societats sanes de tot el que s'hauria d'alegrar algú és de que els hagin enganxat i exigir que tinguin un càstig més contundent.
Però si gran part de la societat no diu res quan hi ha casos de corrupció, blanqueig de diners, no tributació d'impostos per part de milionaris...Això sempre ha sigut així, no és nou que el gruix poblacional sigui quelcom estúpid i fàcilment manipulable | 0.792506 | curate | {"es": 0.011988011988011988, "ca": 0.988011988011988} | |
macocu_ca_20230731_0_408459 | Top Navigation
El CECBLL (el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat) ha presentat aquesta primavera una nova entrega del seus llibres fruit d'una convocatòria per fer recerca sobre una temàtica concreta. Els diferents investigadors locals i comarcals varen presentar les seves propostes, articles i investigacions i de tot plegat n'ha sortit un volum que en recull l'experiència. L'eix temàtic d'aquest volum ha sigut l'abans, el durant i el després de la setmana tràgica i la seva incidència en els diferents nuclis i pobles de la comarca. Per part de la Colònia Güell l'historiador Josep Padró n'ha escrit una part parlat d'aquests fets a la nostra Colònia.
Llegiu-ne la crònica de la presentació d'aquest llibre aquí
La Colònia Güell ha celebrat un any més la seva peculiar Fira de Sant Jordi amb artesans, flors, cançons i diverses activitats al camet de la Colònia. Vet aquí algunes fotos: | 0.783064 | curate | {"en": 0.015659955257270694, "ca": 0.9843400447427293} | |
mc4_ca_20230418_9_450523 | La ràdio d'Àpunt comença les emissions per sorpresa | Valencia Extra
Aquesta pasada nit el dial 102.2 de la FM ha començat a emetre música en valencià
La ràdio d’Àpunt ja està ací. El dial 102.2 de la FM, atribuït a la ràdio pública valenciana, ha començat a emetre música en valencià a partir de la vesprada-nit del passat 12 de novembre. València Extra no ha pogut concretar l’hora de l’inici de les emissions.
El pròxim 29 de novembre, el tancament de la Radiotelevisió Valenciana complirà 4 anys. Dues setmanes abans ha començat a emetre novament la ràdio pública. L’emissió encara està composta per cançons variades en llengua valenciana, i compta amb tascons intercalats que anuncien, per exemple “Ápunt, la ràdio dels valencians i valencianes”, o “som Àpunt, i volem estar en sintonia amb tu”.
Al setembre, Empar Marco, directora general de la nova Radiotelevisió Valenciana, va anunciar que la ràdio pública començaria a emetre abans que finalitzara enguany. I així ha sigut. Per la seua banda, la web haurà d’esperar fins a principis del 2018, i la televisió previsiblement obrirà al llarg de la primavera de l’any que ve. | 0.802857 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/radio-apunt-empieza-emisiones/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_210372 | El màxim exponent dels equips formatius de l'entitat tornarà als entrenaments aquest dilluns dia 29 a les 16:30 hores.
Inici de lliga a casa pel Juvenil A
12 Juliol 2019
El sorteig del calendari de la lliga 2019/2020 a la Divisió d'Honor juvenil ja ha tingut lloc. Estrena a casa.
El Juvenil A iniciarà la pretemporada el dia 29
08 Juliol 2019
L'equip que dirigirà per tercera temporada seguida Gonzalo Riutort es posarà en marxa el darrer dilluns de juliol.
Repassa la lliga 2018/2019 del Juvenil A
07 Juliol 2019
Al web oficial del club hi ha disponible, jornada a jornada i temporada a temporada, les cròniques i fitxes de tots els partits.
Gonzalo Riutort seguirà un any més al capdavant de la banqueta del Juvenil A
13 Juny 2019
El CE Europa tanca la renovació del tècnic que ha assolit dos grans èxits amb aquest equip les darreres temporades.
Repassa partit a partit la segona millor temporada de la història del Juvenil A
09 Abril 2019
Deu temporades ha militat el Juvenil A europeista al 'top' de les categories juvenils estatals. Enguany ha signat el seu segon millor balanç.
La base: Juvenil A
28 Març 2019
El portal web del club continua la seva sèrie d'articles a fons sobre els diferents equips formatius: torn pel Juvenil A.
Tarik i la seva història a la SER
13 Març 2019
El davanter europeista Tarik Fillali té una singular i difícil història personal que el periodista Fermín Suárez ha recollit per a la ràdio.
A '6 punts' de la permanència
07 Desembre 2018
El Juvenil A de l'Europa tanca la primera volta de la lliga amb 27 punts. Cap equip amb 33 punts ha baixat en tot el segle XXI.
El Juvenil A jugarà contra El Olivar aquest dimecres a les vuit del vespre
12 Novembre 2018
Ja hi ha data per a disputar el partit pendent que té el Juvenil A dins el calendari de Divisió d'Honor: dimecres a les vuit.
Inici
Anterior
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
Següent
Final
Copyright © 2022 Club Esportiu Europa. Tots els drets reservats.
Goto Top
Contacte
Qui som?
Nota Legal i Codi Ètic
Cookies
Privacitat
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació.
En continuar navegant, entenem que acceptes el seu ús. Més informació
Accepto
×
Informació de l'ús de cookies
Les cookies són breus informacions que s'envien i emmagatzemen en el disc dur de l'ordinador de l'usuari a través del seu navegador quan aquest es connecta a una web. Les cookies es poden utilitzar per recaptar i emmagatzemar dades de l'usuari mentre està connectat per facilitar-li els serveis sol•licitats i que en ocasions no se solen conservar. Les cookies poden ser pròpies o de tercers.
Existeixen diversos tipus de cookies:
Cookies tècniques que faciliten la navegació de l'usuari i la utilització de les diferents opcions o serveis que ofereix la web com identificar la sessió, permetre l'accés a determinades àrees, facilitar comandes, compres, emplenament de formularis, inscripcions, seguretat, facilitar funcionalitats (vídeos, xarxes socials, etc. ).
Cookies de personalització que permeten a l'usuari accedir als serveis segons les seves preferències (idioma, navegador, configuració, etc. ).
Cookies d'anàlisi que permeten l'anàlisi anònima del comportament dels usuaris de la web i que permeten mesurar l'activitat de l'usuari i elaborar perfils de navegació amb l'objectiu de millorar els llocs web.
Per això, en accedir a la nostra web, en compliment de l'article 22 de la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació, en tractar cookies d'anàlisi, li hem sol•licitat el seu consentiment per al seu ús. Tot plegat per a millorar els nostres serveis, utilitzem Google Analytics per a recopilar informació estadística anònima, com per exemple el número de visitants a la nostra web. Les cookies afegides per Google Analytics es regeixen per les polítiques de privacitat de Google Analytics. Si vosté ho desitja pot desactivar les cookies de Google Analytics.
De totes maneres, l’informem que pot activar o desactivar aquestes cookies seguint les instruccions del seu navegador d'Internet. | 0.763765 | curate | {"ca": 0.9486146095717884, "es": 0.008564231738035265, "en": 0.018639798488664986, "pt": 0.0078085642317380355, "it": 0.009571788413098237, "de": 0.0007556675062972292, "fr": 0.00327455919395466, "sv": 0.00025188916876574307, "ja": 0.0005037783375314861, "oc": 0.0020151133501259445} | https://www.ceeuropa.cat/equips-principals/juvenil-a-femeni/noticies/content/34-noticies/?start=80 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_287132 | Per primera vegada, petits grups de nord-coreans protesten en públic contra el govern estalinista de Pyongyang. Per primera vegada també ningú els va traïr. La por envers el "tercer" Kim és més forta que qualsevol altre cosa. Seül (AsiaNews) — L'onada de protestes que s'ha desfermat a l'Orient Mitjà sembla haver arribat fins i tot a Corea del Nord. Per primera vegada en la història del règim estalinista, grups de ciutadans ordinaris protesten a tres ciutats demanant menjar i electricitat, segons informen les fonts. Aquest succés és excepcional i confirma les dificultats econòmiques, especialment concernent al proveïment de queviures, que la gent pateix sota el govern comunista. Segons el diari sud-coreà Chosun, citant una font nord-coreana, les manifestacions van desfermar-se el 14 de febrer, dos dies abans de l'aniversari de Kim Jong-il, a les ciutats de Jongju, Yongchon i Sonchon, no gaire lluny de la frontera amb Xina. El Departament de Securitat de l'Estat (la totpoderosa agència sota control directe de Kim Jong-il) ha investigat d'incident però ha fracassat quant a identificar la gent que va començar-lo en topar contra un mur de silenci. “Quan un incident semblant succeïa al passat la gent acostumava a delatar els seus veïns a les forces de seguretat, però ara es cobreixen els uns als altres” va dir la font. Fonts coreanes van dir a AsiaNews que això representa un trencament de la mentalitat fins ara prevalent. “Hi juguen diferents factors. D'una banda l'empitjorament de la situació econòmica del país és certament un motiu. El règim és de fet incapaç d'alimentar la majoria de la gent. D'altre banda, els canvis a la cúpula són un altre en preparar-se Kim Jong-un per succeir el seu pare al tron a Pyongyang.”El jove Kim és “temut per la població,” va dir la font. “Es vist com assedegat de sang i boig”. “Gairebé tothom el veu darrere dels atacs militars contra el ROKS Cheonan i una illa sota control sud-coreà, que van dur a restriccions quant a l'ajuda humanitària des del sud. Això ha empitjorat els nivells de vida al nord. Els nord-coreans estàn preparats per fer qualsevol cosa amb tal d'aturar la successió.”Màxim suport pels revolucionaris que lluiten per l'alliberament nacional i social contra la dictadura comunista de la República Popular Democràtica de Corea del Nord i la dictadura socialista de la Gran Jamahiriyya Àrab Libia Popular i Socialista.
Que siguin lliures dels opressors. | 0.863659 | curate | {"ca": 0.9718076285240465, "en": 0.012023217247097845, "pt": 0.01616915422885572} | |
macocu_ca_20230731_6_508249 | No menteixo si afirmo que els/les mateixos/es estudiants, el motor principal del canvi, ja van uns quants passos avançats i demanen una formació que s’adeqüi al món en què viuen i en què viuran.
Si alguna persona encara pensava que, un cop acabada la pandèmia, tot seria com abans, anava ben errada. Tal com ens explica Juan Domingo Farnós, “estem en un canvi d’època, no en una època de canvis”, i, sobretot, “la universitat, o es reinventa o rebenta”.
Per últim, cal donar les gràcies als altres dos ponents, dos bons amics de la innovació disruptiva, per sumar-se a aquest debat:
Juan Domingo Farnós, expert en Educació Superior i Transformació, amb un currículum inabastable que podríem resumir dient que en Juan és científic, investigador, divulgador, escriptor, assessor en universitats i organitzacions internacionals i conferenciant internacional.
Tal com va passar en el debat, comencem obrint la caixa de Pandora: Creieu que la universitat es pot transformar? Més preguntes i algunes respostes, al vídeo:
Recorda que si la teva institució educativa es troba actualment en un procés de canvi o vol iniciar-se en la transformació educativa i necessites ajuda pots contactar amb nosaltres a [email protected]
Com ja sabeu, estem col·laborant intensament en la transformació de moltes institucions d’educació superior, i volem iniciar aquest curs 21-22 parlant de com seran els canvis que han de dur a terme les universitats per adaptar-se als reptes que planteja aquesta dècada 2021-2030, de canvis imprevisibles.
En aquest triàleg sumaré reflexió, debat i comunicació amb dos bons amics de la innovació disruptiva:
T’inspira i hi vols participar?
Tenim dos tipus de participació depenent de la teva situació actual i interès:
Si, com a directiu o directiva responsable d’una universitat, busques nous horitzons de transformació i canvi, i a més penses que et pot anar bé plantejar algun dels temes que et preocupen amb antelació, així com tenir, a posteriori, una assessoria personalitzada amb un dels nostres ponents, pots inscriure’t AQUÍ.
Si vols informació i t’interessa el tema però actualment no lideres directament cap procés transformador, podràs seguir en directe el triàleg al nostre canal de YouTube i participar en el xat. Pots subscriure’t AQUÍ.
https://www.xavieraragay.com/wp-content/uploads/2022/02/blog.png 639 1043 Toni Valdés https://xavieraragay.com/wp-content/uploads/2021/12/logoname.png Toni Valdés2021-09-22 13:30:232021-09-22 13:30:23Obrim les inscripcions per a “Universitat post-COVID, i ara què?” | 0.841442 | curate | {"ca": 0.8950079239302694, "en": 0.10499207606973059} | |
mc4_ca_20230418_4_590885 | Reserveu ja la vostra Sessió de Joc o bé regaleu un Val per gaudir del darrer Nadal de Can Bruna!
No perdeu l’oportunitat d’entrar en aquest univers ple de misteris i emocions. | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | http://canbruna.cat/ |
oscar-2201_ca_20230904_1_53267 | Aquesta matinada, al voltant de les cinc, s'ha calat foc en una casa del carrer Urgell de Tàrrega. Per causes que es desconeixen el foc s'ha estès per tot l'immoble i també ha afectat a part de la teulada de l'habitatge adjacent. A tres quarts de set del matí l’incendi s’ha donat per apagat.
Els Bombers de la Generalitat han pogut treure per la teulada un home amb ferides de pronòstic greu a la cara i les mans que ha estat traslladat a l'Hospital Arnau de Vilanova. A l'habitatge del costat, s'ha desallotjat com a mesura de seguretat a una veina que viu en el primer pis.
Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat 6 dotacions de Bombers, que encara ara treballen en l'extinció de l'incendi. Segons els comandaments del cos l’incendi ha deixat l'immoble completament inhabitable a causa dels importants danys estructurals que ha patit pels efectes del foc.
També hi han participat Policia Local de Tàrrega, Mossos d’Esquadra i Serveis d’Emergències Mèdiques.
Mentre durin les tasques d’extinció el carrer Urgell estarà tallat.
El veí que ha alertat als bombers, ha exposat que el foc havia començat a l'entrada i que l'edifici, de dues plantes, és una casa vella que habitualment està deshabitada.
Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp Email
ESCOLTA L'INFORMATIU
Avís Legal
Política de Cookies
Política de Privacitat
© 2021 Ràdio Tàrrega - Tots els drets reservats.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació | 0.801489 | curate | {"ca": 0.9413810233482365, "en": 0.04371584699453552, "it": 0.009935419771485345, "es": 0.004967709885742673} | https://radiotarrega.cat/ca/b/noticies/p/incendi-en-un-habitatge-de-tarrega-amb-un-ferit-17081 |
oscar-2301_ca_20230418_9_212260 | Una vegada obtingut el procediment per a trobar l'expressió de la derivada d'una funció polinòmica, és útil comprovar com aquesta és consistent amb la seva interpretació geomètrica.
L'applet que segueix aquest paràgraf mostra la gràfica de f(x)= x 2 -4 . Interessa calcular, per exemple, la derivada en x = 5 . La derivada en el punt (5,f(5)) és el pendent de la recta tangent en aquest punt; en aquest cas, 2 . Aix� doncs, la derivada de la funció en x=5 és 10 . Dit d'una altra manera f ′ ( 5 ) = 10 . Per tant, el punt (5,10) pertany a la gràfica de la funció derivada de f(x) , f ′ (x) . En repetir el procés per a altres valors de x , per exemple x = 4 , x = 2 , x = - 1 , x = - 3 , s�obtenen altres punts de la gràfica de f ′ (x) . Es poden trobar més valors de la derivada en moure la x a dreta i esquerra. Sembla clar que la derivada de f(x)= x 2 -4 �s la recta y=2x , expressi� que s'obté en aplicar la derivació de polinomis, f ′ (x)=2x .
L�exemple estudiat correspon a l�expressi� polin�mica a x 2 + b , amb a = 1 i b = - 4 . L�applet permet comprovar com el resultat �s equivalent tot i el coeficient a del terme de x 2 . Es veu com el resultat segueix sent la derivada de f(x) calculada segons les regles exposades anteriorment. Si la f(x) és un polinomi de grau 3, per exemple, pot observar-se com els punts de la derivada formen una paràbola, l'expressió de la qual és, evidentment, l'obtinguda a partir del procés de derivació de polinomis. En aquest cas, també �s possible variar el valor del coeficient de grau màxim, a .
El material que s�enlla�a a continuaci� mostra exemples concrets del que s�ha descrit en aquesta secci�: | 0.802875 | curate | {"ca": 1.0} | http://cimanet.uoc.edu/cursMates0/IniciacioMatematiques/s11/2_6_4.html |
mc4_ca_20230418_16_779503 | Idees exteriors per a un habitatge fabricat de doble mida 2018
Idees exteriors per a un habitatge fabricat de doble mida
La majoria d’exteriors d’habitatges mòbils de doble abast són adequats, satisfent les necessitats dels consumidors que volen una casa barata. Desafortunadament, a causa de la seva producció en massa, també tenen un aspecte molt suau. No tenen molta individualitat, la majoria només es fan amb revestiments de vinil en colors predeterminats. Mitjançant l'aplicació de diferents tractaments exteriors, una casa mòbil es pot transformar en un ambient individualitzat i, a més, es pot augmentar el valor de revenda.
Un porxo cobert pot afegir molta funcionalitat a una casa mòbil.
Les persianes són un mètode ràpid i senzill per millorar l'aparença d'una doble amplada. Les persianes afegeixen una mica més d'ulls a les finestres i ofereixen un bon moviment dels ulls. Estan disponibles en una varietat d’estils i colors, i la majoria de les botigues de millora de la llar les porten.
Un porxo cobert és una altra manera fantàstica de millorar l'aparença d'una doble amplada. El porxo en si mateix es pot construir més com una coberta amb un sostre translúcid cobert de llum, generalment fabricat amb FRP (Fiberglass Reinforced Panels), que estan disponibles a moltes botigues de millores per a la llar. Parli amb un constructor o remodelador qualificat i desenvolupa algunes idees sobre porxos coberts amb ells. Si està dissenyat i construït correctament, això pot afegir-se molt a l’aparició d’una casa mòbil.
Tendals i cobertes de pati
Els tendals són una manera ràpida i senzilla d'afegir-hi un aspecte de doble amplada. Vénen en diversos estils i són duradors. Hi ha molts estils disponibles i un operador que facis-ho pot instal·lar-los ràpidament.
Revestiment de fusta falsa
Avui dia hi ha molts productes de revestiment que semblen fusta, però que són molt més duradors que la fusta. A diferència del revestiment de vinil, no semblen "suaus", sinó que tenen patrons de textura i de gra que aporten atractiu visual.
Combinant idees
Podeu combinar diverses idees per obtenir un aspecte realment individualitzat. Per exemple, podeu afegir persianes, revestiments o panells amb aspecte de fusta, tendals i un porxo cobert. Dissenyant-los tots bé i utilitzant esquemes de pintura coincidents (utilitzeu diferents tons o matisos del mateix color base), la vostra llar es destacarà. Si ho desitgeu, poseu-vos en contacte amb un dissenyador professional per ajudar-vos amb els esquemes de color. | 0.809731 | curate | {"ca": 0.9939686369119421, "en": 0.006031363088057901} | https://ca.softwaresolus.com/91227-exterior-ideas-for-a-double-wide-manufactured-home-80 |
mc4_ca_20230418_8_408674 | Els duaners diuen que si s’opta per la vaga s’hauria de fer extensible a tota l’Administració – FÒRUM.ad
Els duaners diuen que si s’opta per la vaga s’hauria de fer extensible a tota l’Administració
el: 24/01/14 20:52
El president del Sindicat de Funcionaris de Duana, Joan Seguí, ha assegurat aquest divendres que l’opció de convocar una vaga ‘està sobre la taula’, tot i que és una decisió que s’ha de consensuar, i ha afegit que, si s’optés per aquesta opció de protesta, ‘s’intentaria fer-la extensible a tota l’Administració i fins i tot que fos indefinida’. De moment, però, el sindicat ha convocat una protesta coincidint amb el Dia de la duana, que se celebrarà aquest dilluns a la tarda. L’objectiu és mostrar la seva oposició a la reforma dels complements de jubilació ja que consideren que és ‘indignant i una vergonya’ que els canviïn les condicions a meitat d’un recorregut laboral. De la seva banda, el vicepresident del sindicat, Gabriel Ubach, ha qualificat el projecte de llei ‘d’espoli’ i ha criticat que el Govern faci servir els funcionaris com a ‘moneda de canvi’, ja que creu que aquesta reforma s’ha tirat endavant només perquè el cap de Govern ‘es va comprometre davant dels poders fàctics a tocar els funcionaris abans d’implantar l’IRPF’.
Joan Seguí ha assegurat que veu factible la possibilitat de convocar una vaga en protesta per les retallades dels complements de jubilació, però ha apostat per una vaga extensible a tota l’Administració i fins i tot amb la possibilitat que fos indefinida. Malgrat tot, Seguí ha recordat que aquesta decisió encara s’ha de consensuar, primer per la junta del sindicat i posteriorment en una assemblea.
De moment, aquest dilluns els duaners protestaran durant la celebració del Dia de la duana. El secretari general de l’USdA i vicepresident del Sindicat de Funcionaris de Duana, Gabriel Ubach, ha explicat que dilluns a les 18 hores es concentraran davant de l’hotel on se celebrarà el Dia de la duana, amb l’objectiu que hi hagi el mínim de participants a l’acte i per protestar contra la reforma dels complements dels funcionaris i per demanar que es recondueixi la decisió.
Ubach ha lamentat que el Govern faci servir els funcionaris ‘com a moneda de canvi amb els poders fàctics’ i ha afegit que el Govern ‘intenta espoliar les jubilacions dels funcionaris sense assumir les seves responsabilitats’, en referència al fet que mai no s’hagi provisionat el fons del complement de jubilació. Per la seva banda, Seguí ha lamentat que els funcionaris ‘hàgim de pagar els errors dels altres’ i ha assegurat que és indignant que a meitat d’un recorregut laboral ‘ens canviïn les condicions laborals’.
Entrada Anterior: La FAM aposta per una regulació de l’esquí de muntanya a les estacions sense prohibir res
Entrada següent: Torb Teatre estrena la seva nova obra al Tantarantana de Barcelona | 0.865678 | curate | {"ca": 0.9936575052854123, "en": 0.006342494714587738} | https://forum.ad/els-duaners-diuen-que-si-sopta-per-la-vaga-shauria-de-fer-extensible-a-tota-ladministracio/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_133212 | Disseny d’un sistema de regulació per aconseguir una distribució uniforme de fitosanitaris aplicats amb una barra polvoritzadora
Toggle navigation
English
català
español
English
English
català
español
Login
Toggle navigation
View Item
Home
Treballs de l'estudiantat
Escola Politècnica Superior
Grau en Enginyeria Mecànica
View Item
Home
Treballs de l'estudiantat
Escola Politècnica Superior
Grau en Enginyeria Mecànica
View Item
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.
Disseny d’un sistema de regulació per aconseguir una distribució uniforme de fitosanitaris aplicats amb una barra polvoritzadora
View/Open
Treball (7.190Mb)
Issue date
2017-09
Author
Purroy López, Adrià
Other authors
Illa i Alibés, Josep
Universitat de Lleida. Escola Politècnica Superior
Suggested citation
Purroy López, Adrià; . (2017) . Disseny d’un sistema de regulació per aconseguir una distribució uniforme de fitosanitaris aplicats amb una barra polvoritzadora. http://hdl.handle.net/10459.1/60288.
Impact
citations in Web of Science
citations in Scopus
Google Scholar
Share
Metadata
Show full item record
Abstract
En aquest projecte es marca com a objectiu dur a terme un primer disseny d’un sistema de regulació de la quantitat de producte fitosanitari que subministra una barra polvoritzadora per tal d’adaptar-se al moviment que aquesta realitza. Així doncs, caldrà determinar quin és el mètode més adequat per dur a terme aquest tipus de regulació. També es pretén determinar un model matemàtic per calcular amb la màxima precisió possible la trajectòria traçada per la màquina, a partir de certes dades obtingudes via GPS. El funcionament del sistema es mostrarà a través d’una simulació amb el software MATLAB de diverses situacions de treball que permetran veure com el sistema es comporta en cada una. També es considera important que aquest projecte serveixi per conscienciar a la gent sobre la importància de realitzar una correcta aplicació de la dosi de fitosanitaris i mostrar els beneficis que això suposa per totes les parts, promovent així el mercat de la maquinària agrícola de precisió. Pel que fa a l’abast del projecte, en aquest no es pretén dissenyar un sistema definitiu per posar al mercat. Es tracta d’un prototip per realitzar una primera aproximació al sistema definitiu, proporcionant una base consistent per un futur desenvolupament.
URI
http://hdl.handle.net/10459.1/60288
European research projects
Collections
Grau en Enginyeria Mecànica [74]
The following license files are associated with this item:
Creative Commons
Except where otherwise noted, this item's license is described as cc-by-nc-nd
Contact Us | Send Feedback | Legal Notice
© 2021 BiD. Universitat de Lleida
Metadata subjected to
Search the repository
This Collection
Browse
All of the repositoryCommunities & CollectionsBy Issue DateAuthorsTitlesSubjectsThis CollectionBy Issue DateAuthorsTitlesSubjects
Statistics
View Usage Statistics
D'interès
Política institucional d'accés obertDiposita les teves publicacionsDiposita dades de recercaSuport a la recerca | 0.435808 | curate | {"ca": 0.6955223880597015, "en": 0.28623548922056385, "es": 0.007296849087893864, "de": 0.003980099502487562, "pt": 0.0006633499170812604, "id": 0.0009950248756218905, "ru": 0.005306799336650083} | https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/60288 |
mc4_ca_20230418_10_516942 | » “A les càrnies, és impossible fer una cooperativa legal” | EL9NOU.CAT
“A les càrnies, és impossible fer una cooperativa legal”
“Hi ha llocs en què baixen 900 pernils cada hora per la cinta. Cada pernil es desfà diferent. S’ha de córrer”
Toni López | Jordi Puig
Toni López va camí de fer 46 anys. És de Torelló i ha treballat durant 15 anys al sector carni fins a ser oficial de primera. També ha treballat a la construcció, l’hostaleria i ara a la metal·lúrgia. Fa sis mesos que va deixar les càrnies i no té cap intenció de tornar-hi.
Quan va començar a treballar en aquest sector?
Vaig començar de peó l’any 1998 amb un contracte fix a Mafriges –on em van tractar molt bé durant set anys, assegurat i amb bones condicions–. Vaig anar a una cooperativa perquè et donaven l’oro i el moro i no va ser així.
Hi va anar perquè va voler, a una cooperativa?
Sí, és clar. Cobrava assegurat 1.500 euros; amb autònom et deien que cobraries 2.500 euros. I al final, resulta que quedaven per 1.800 perquè descomptaven de tot.
Eren persones que ja venien del sector carni, els fundadors de la cooperativa?
Sí, eren treballadors de la mateixa empresa que l’empresa els diu, “per què no us munteu una cooperativa i ho feu vosaltres i jo us dono tant?”. Doncs així van començar. L’empresa decideix què paga i no es vol preocupar d’haver d’estar darrere els treballadors. I va al millor preu.
És fàcil muntar una cooperativa?
Si no tens endolls, un padrí, un cosí… no, perquè no et donen feina. Jo ho he volgut fer legalment i ha estat impossible. Si vols portar la gent com l’has de portar, que cobrin el que han de cobrar, a l’escorxador ja no els interessa. Legal, és impossible. Ells volen disposició de treballadors les 24 hores. La cooperativa en què jo estava, que té seu a Vic, portava a l’escorxador les persones que en aquell moment calien. Era un dia, però això no volia dir que fossin treballadors-socis de la cooperativa o que n’acabin formant part.
I en aquests casos, com es paguen, amb una nòmina, per hores?
(Silenci). Potser sí que ho sé, o m’ho puc imaginar, però no ho sé. Jo sempre que he entrat a treballar m’hi he quedat temps. Però és que a més amb els anys ha canviat molt. Abans els cooperativistes treballàvem sobretot en el que és fer paletilles, pernils i xuletes, que calia desfer i deixar netes. Es pagava a tant la peça i això estava bé perquè hi havia temps però si corries, més guanyaves. Ara no, els que estan a peces han de fer-ne el doble per guanyar el mateix que abans.
I les condicions es coneixen abans de treballar?
Això t’ho trobes el mateix mes. Penses que estrany…, molta feina… però bé, si cobro el que m’han dit…. Però després, no. I després si cobres! Et diuen, cobraràs de l’1 al 5 de cada mes, arriba el 15 i no has cobrat i quan truques al jefe et diu “si jo no cobro, tu tampoc…”. Mes sí, mes també, un no perquè la gent es rebota, i tornem-hi. I això a tot arreu.
A quins llocs ha treballat?
He treballat aquí a la comarca (Osona) a tres llocs, a Manresa a un lloc i a Girona a tres llocs més.
El desplaçament va pel seu compte, clar, sent autònom?
Sí, clar. Quan anava a l’escorxador Costa Brava ja fa temps, on vaig estar bé, i va ser una excepció. Ens deixaven un cotxe vell d’empresa però canviar l’oli i posar benzina anava al nostre compte.
Però quan s’entra a una cooperativa, expliquen el que cobrarà, les hores que farà?
Et diuen “faràs vuit hores, com a molt nou”. Se’n fan nou perquè si paren les màquines has de recuperar. En teoria hi ha d’haver estones de descans, però això per ells és una agonia, no es para mai. I aquestes vuit hores, diuen, cobraràs 1.800. I arriba el mes i són 1.400 perquè et descompten tot de coses…
els autònoms, cadascú de manera diferent. Es paga a la cooperativa perquè et portin els papers 50 o 60 euros cada mes, el material que gastes o ho compres a la cooperativa, a l’escorxador o pel teu compte. Cada dos mesos, un ganivet, davantals diaris, botes cada tres o quatre mesos, guants de plàstic, els de làtex de dins… surt entre 50 i 60 euros amb eines. Que ni pots desgravar l’IVA tot i ser autònom perquè t’ho venen ells i en tot cas se’l desgraven ells.
En teoria hi ha d’haver estones de descans, però això per ells és una agonia, no es para mai.
El lloc de treball és sempre el mateix, fent el mateix moviment o hi ha rotacions?
Bé, ara es comença a fer en alguns llocs. Però no és l’habitual, perquè la gent que entra no en sap. Els posen a un lloc i allà es queden perquè no se’ls ensenya res més. En l’últim escorxador que he estat, a Girona, es va aconseguir els últims mesos acceptar les rotacions. Es van adonar finalment que fent rotacions es pot substituir tothom. Però és l’excepció quan hauria de ser la norma.
Ha vist millores des de l’any 1998 a les empreses en la manera de treballar o la mà d’obra continua sent la base?
Ara i abans hi ha unes cintes amb gent a banda i banda que tallen i peons que posen i treuen les caixes amb la carn. El que sí que ha canviat és que hi ha més gent a la cadena i menys espai per treballar. Aquí on estava jo baixaven 500 pernils l’hora per la cinta i no és dels llocs que els fan anar més ràpid. N’hi ha a 800 i 900 que baixen a la cinta. Has de córrer. Cada pernil va marcat d’una manera i diuen aquest va de york, aquest polit… i a la mateixa taula has de fer segons el pernil: treure-li la pell, desfer… i tot corrent. Et diuen primer 50 pernils l’hora (això no és res), però hi ha molts porcs i n’hauries de fer 70 i, per tant, fins que no fas els 70 [cada hora] no marxes i no fas vuit hores, en fas més. Hi ha companys que fan 800 o 900 pernils al dia, però l’endemà han d’anar al metge.
Hi ha accidents amb el ganivet? N’ha tingut?
M’he tallat els tendons d’un dit, m’he travessat la mà, el muscle del braç, a la panxa se’m va clavar un ganivet per una negligència fins que va trobar la costella… a l’escorxador és on més mal m’he fet. Necessites un metre per moure’t a la cadena i últimament treballàvem en 40 centímetres i a més has de treure i posar les caixes. En un lloc on hi ha d’haver tres persones n’hi posen sis i tot és per córrer més. Són molts nervis i els ganivets van cap a una banda i cap a l’altra.
Hi ha assistència sanitària?
Sí, això sí, passa alguna cosa i hi ha ambulància. Cap problema.
I baralles, discussions?
Baralles?, cada dia. Nervis, gent crispada, no cobres el que et diuen i a sobre ve un i et diu: “Si a tu no t’està bé el que cobres, aquell d’allà cobra menys….” i ja t’emprenyes. No hi ha comunicació, molts idiomes, gent de molts llocs.
No tothom cobra igual?
No. En alguns casos, perquè alguns són peons i d’altres saben fer anar el ganivet i llavors el cap ja sap que els veterans potser han de cobrar més, però hi ha aquesta pobra gent, la gent nova d’altres països, i t’ensenyen la nòmina i cobren menys. Molts venien a ensenyar-m’ho i jo em queixava, però et deien “com aquest n’hi ha cinc-cents esperant”.
A quin preu es cobren les hores?
A 14 euros l’hora vam començar, bruts. I com que van tenir un problema ens van reunir i ens van parlar d’abaixar-nos un euro, però ja ens l’havien abaixat a la nòmina d’aquell mes abans d’arribar a un acord. Ens vam revolucionar tots, però l’únic que vaig pillar era jo, perquè “era l’alborotador”, em deien, i jo em preguntava: “Però qui ha abaixat les hores?”. Ara bé, la gent té por, i tinc amics i companys de fa anys que hi treballen i estan encara acollonits. Se’ls abaixa l’autoestima de tal manera que pensen que no sabran fer res més i s’hi queden. Com en un bucle.
Com a cooperativista ha tingut algun retorn de beneficis?
No, cap. Vaig intentar esbrinar-ho, però no m’han explicat mai res. Els estatuts diuen el que diuen, però la realitat és una altra. Depèn de la cooperativa al cap d’uns anys ja hauries de rebre els beneficis, i això s’ho salten. No hem vist mai res i ni et convoquen a cap reunió. No ho fan públic expressament perquè ningú hi vagi. També et porten papers per signar que no saps d’on venen i no ho saps….
No ho llegeix?
No et criden a l’oficina. Et venen a la cadena i et diuen firma i va perquè no pots deixar la feina…. Jo m’he sentit tonto, però també he sabut que m’he deixat enganyar i així els ho he dit.
La llei diu que els cooperativistes han de treballar a part dels fixos, oi?
En teoria, sí. Però es barregen perquè es fan servir els treballadors segons les necessitats. N’hi ha que ho fan bé, però cada cop menys. Hi ha inspeccions de sanitat a les empreses, però del tema laboral no n’hi ha. Ningú mira si hi ha gent capacitada o no, si tens un espai adequat, en quina línia…. no es fa en general. I menys els petits escorxadors, que no tenen espai. És tot un submón el que hi passa. L’únic que et diuen és que a tu el que t’interessa és fer moltes hores per guanyar diners. La resta no t’ha d’importar. No tens dret a posar-te malalt, ni a portar el fill al metge….
I quan passa, com se soluciona?
Perds el dia. I si algú diu estaré fora quatre hores però en treballo quatre i et diuen, no, no, ja no vinguis. A molta gent els ho fan. Així ja no cobres aquell dia.
Hi ha formació per als que entren nous?
(Riu) De dret al ganivet, i si no te’l posen al costat i els diuen que tu els ajudaràs. Hi havia gent que donaven broca al revés, no havien vist un ganivet en sa vida. I per tant, acabes fent la feina d’ell i la teva i cobres el mateix. Ja n’acaben aprenent, clar; i si algú és espavilat, busca altres llocs de feina diferents per tenir més opcions en el futur.
La feina surt igual de bé?
Ara els ganivets van més bé, això ha evolucionat. Ha de sortir igual. No fa gaire ens van descomptar a la cadena 25 euros a cada un perquè hi havia un contenidor amb ossos amb una mica de carn. Va comptar els quilos, són tants diners, “doncs us els resquito”. Això fa que ara, quan algú es deixa carn, ja els fums l’esbroncada tu mateix perquè no et treguin res. Ens encaren entre nosaltres.
Els responsables de la cooperativa són a la feina?
No, només si hi ha un problema. En teoria hi ha un parell de responsables. No es poden dir encarregats perquè tothom és autònom. Però són els que truquen si passa res. No hi ha interlocutors de cap tipus, no tenim ningú que ens defensi amb aquest sistema. Estàs desemparat. I a mi, això, em creava molta angoixa. O plegues o segueixes igual. I el que fan és seguir igual. És fotut i sap greu.
Es tracta igual els autòctons que els estrangers?
Mira, a vegades pitjor als d’aquí però per una sola raó: ells no es queixen. Venen i treballen i si no tenen càrregues familiars igual ni mengen però no es queixen. I els d’aquí ens queixem.
Així s’aprofiten en tots els sentits?
Home!, per descomptat. I la por la fan servir molt. Jo una vegada vaig caure per les escales i vaig agafar la baixa una setmana. Quan vaig tornar em van posar al pitjor lloc i em va venir un tal X i em va dir: “Espero que no tornis a agafar la baixa perquè has d’alimentar els teus fills”. I em vaig emprenyar i vaig plegar.
I conclou: “Explico tot això perquè tots els companys que hi treballen estan indefensos. Ens caldria un sindicat per aquest autònoms. El treballador no té cap dret amb aquest sistema”.
CàrniescooperativesPorctreballador
La factura de l’aiguat costarà 6 milions als ajuntaments | 0.760017 | curate | {"ca": 0.9582387653200182, "es": 0.023785746709033138, "pt": 0.008624602814344077, "eu": 0.0010894235133908307, "en": 0.006264185201997277, "it": 0.001997276441216523} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/a-les-carnies-es-impossible-fer-una-cooperativa-legal/ |
mc4_ca_20230418_16_383653 | Actrualitat: Burés Profesional estand a la fira IBERFLORA 2016
Home Inici > Actualitat > Burés Profesional disposarà d'estand a la fira IBERFLORA 2016
Burés Profesional disposarà d'estand a la fira IBERFLORA 2016
Ens podreu trobar al pavelló 3, a l'apartat N3P4C22
Aquest any, Burés Profesional, juntament amb Burés Sau assistirà a la fira valenciana Iberflora. Ens trobarem a la fira amb viveristes, empreses de decoració, botiguers i gardens, productors de llavors, etc. Esperem retrobar-nos amb tots els coneguts, i conèixer als nous membres del sector que encara no hem tingut la sort de conèixer.
Per a atendre als nostres clients, com a Grup Burés disposarem de dos estands, un per a cada empresa, situats de costat. A l'estand de Burés Profesional SA podreu trobar els productes destinats a un àmbit més professional i especialitzat de les plantes i el cultiu. A l'estand de Burés SAU podreu trobar els productes més destinats a la jardineria particular. Per a ambdues empreses, podreu preguntar sobre els materials a granel per a ús de jardineria.
A l'estand podran trobar a personal del nostre equip comercial i directiu. Estem disposats a atendre les vostres consultes i a oferir-vos el millor de nosaltres.
Podreu veure també el nostre catàleg de productes en directe, amb mostres de cada producte. Des de Burés Profesional us oferirem els productes per a professionals, com els nostres substrats per a vivers, els fertilitzants orgànics, els adobs minerals, els correctors de carències i els productes per a la gestió de l'aigua.
Des de Burés SAU, ens presentaran els substrats ensacats, on presentarem la nova línia de productes, amb el nou format. Algun dels nostres clients ja coneixen aquesta línia, i l'estan oferint als seus clients, però farem la presentació oficial.
- FOTO-RESUM DE FIMA 2018 - BURÉS PROFESIONAL ES PRESENTA PER PRIMER COP A LA FIRA AGRÍCOLA DE SARAGOSSA - NOU SUBSTRAT PER PLANTER EN SAC DE 20L - El Marro de Cafè i l'ENERVIT amb CERTIFICAT ECOLÒGIC - NOU CAMIÓ ESCAMPADOR - NOUS CATÀLEGS BURÉS PROFESIONAL - DEL 18 AL 20 D'OCTUBRE ESTEM A FRUIT ATTRACTION 2017 - Aprofita la temporada freda per donar energia a les plantes. - BURÉS PROFESIONAL A FRUIT ATTRACTION - Nova gamma de substrats estructurals i drenants - S'afegeixen dos Vigorhumus nous a la gamma d'adobs ecològics - Comencem a la fira de Saragossa - Assamblea Gremi de jardineria de Catalunya - Avantatrges de les cobertes ecològiques - TECNOVID febrer 2017 | 0.865298 | curate | {"es": 0.02620802620802621, "ca": 0.9737919737919738} | http://www.burespro.com/cat/p/news/new/noticies/bures-iberflora-2016.htm |
oscar-2201_ca_20230904_3_127996 | Natura i Ciutat: Dublin, una ciutat moderna amb molt ambient durant tot l'any. Natura, molts llocs d'Irlanda han estat utilitzats en sèries com Joc de Trons o Vikings, fent d'aquest país una gran destinació si t'agrada la natura i la ciutat.
Programa Multiactivitat
Anglès als matins i tot un ventall d'activitats diverses a les tardes i vespres: conèixer la cultura del país, practicar nous esports, visitar les atraccions turístiques més rellevents... segur que no t'avorriràs!
Anglès + Esport específic
Classes els matins, entrenaments a les tardes i tot en anglès! Les millors escoles i els millors clubs et garanteixen una experiència única. Perfecciona el teu esport. Futbol, Rugbi, Surf, Golf o Equitació; tu tries!
Estats Units
Chicago, Nova York, Miami o Los Angeles són algunes de les possibles destinacions. Descobreix un continent nou i viu una experiència cent per cent americana.
Regne Unit
Edinburgh, Londres, Oxford, Cambridge... aquest país ple d'història et sorprendrà vagis on vagis. Des del llac Ness o la metròpolis de Londres, tens tot un ventall de destinacions segons el que més t'agradi!
STEM
Prepara't pel teu futur acadèmic i perfecciona la Ciència, la Teconolgia, l'Enginyeria i les Matemàtiques, i tot en anglès i a les escoles amb més renom! Visitaràs laboratoris, universitats, observatoris... i faràs noves amistats amb els mateixos interessos que tu. Programa pensat per les persones que vulguin dedicar-se al món de la ciència/tecnologia.
Experiències Widerful
Experiències reals de persones que han confiat amb Widerful
Laura, 16.
El fet d'aprendre anglès en una acadèmia durant l'any no hi té res a veure. Vaig agafar molta confiança amb l'idioma i vaig aprendre moltes coses sobre la cultura. També vaig fer molts amics. Aquesta experiència m'ha obert la ment, i m'ha fet créixer com a persona.
Albert, 21
Va ser una experència inoblidable que sens dubte m'ha portat a estudiar Global Studies. El viatge és una oportunitat; no només per fer amics i aprendre anglès, sinó per enriquir-se amb altres cultures i experiències.
Gerard
He anat 3 vegades amb Widerful a Escòcia i a Irlanda i han estat experiències molt bones. Tant pel molt que he millorat la meva parla anglesa com per la gent que he conegut en aquests viatges.
Martina, 23
Una experiència única. La millor manera d'aprendre anglès és viure a un país de parla anglesa durant unes setmanes. Ho repetiria sense dubte!
No saps quin curs és el més adient o tens qualsevol dubte? T'ajudem.
606 350 875 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Reservar activitats
Vols viure una experiència nova? Vols aprendre com mai ho havies fet abans? Amb Widerful aprendràs i descobriràs el que pots arribar a fer! Oferim programes adaptats a joves, adults, empreses i escoles per fer de la teva experiència un record per a tota la vida. T'oferim la millor manera d'aprendre a l'estranger! A lifetime experience, a Widerful experience!. | 0.776348 | curate | {"ca": 0.9588295338550528, "en": 0.02245661789724396, "cs": 0.003402517863218782, "it": 0.012249064307587616, "oc": 0.003062266076896904} | https://www.widerful.com/ |
mc4_ca_20230418_13_465316 | CAPUTXINS Catalunya i Balears | ARENYS DE MAR_______
ARENYS DE MAR (CASA D'ACOLLIDA I FORMACIÓ)
Adreça Santa María 7
Població Arenys de Mar
C.Postal 08350
Telèfon 93 792 06 41
Fax 93 792 05 46
REPORTATGES - VIDEOS
Història de la comunitat d'Arenys
Què vol dir ser frare?
Professió de fra J.Felipe
La primera presència caputxina a la població d’Arenys de Mar es remunta a l’any 1618, quan a redós de la capella de la Mare de Déu de la Pietat – al turó on actualment hi ha l’emblemàtic cementiri de Sinera – s’hi aplegà la primera fraternitat de caputxins. Poc després l’any 1620, a l’indret conegut com “La Plana del Convent”, s’hi bastí un nou edifici, amb més fesomia, dedicat a la Mare de Déu del Bon Viatge, reemplaçat l’any 1632 per un tercer convent, molt més sòlid, que subsistí fins a l’exclaustració de 1835. Poc després, en el recinte conventual, la família Castelló, que l’adquirí, hi situà la famosa granja avícola “Paraiso”.
L’any 1863 el P.Joan Baptista Pruna d’Arenys de Mar edificà a la població un conventet. Tanmateix, la restauració real i efectiva de la vida conventual tingué lloc l’any 1879, durant el regnat d’Alfons XII.
L’any 1915 es traslladà el noviciat d’Arenys al convent de Manresa i es començaren les obres del nou convent arenyenc, sota la direcció de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda. L’església dedicada a la visitació de la Mare de Déu, fou inaugurada el 2 d’agost de 1929 i, durant la guerra civil, fou convertida en taller de futsteria i el convent en alberg de refugiats.
Recuperat l’edifici, el gener de 1939, després d’uns arranjaments necessaris, hi fou possible la reapertura del noviciat l’octubre del mateix any.
Actualment segueix aplegant el noviciat i també els joves estudiants. | 0.79818 | curate | {"en": 0.07494145199063232, "pt": 0.0117096018735363, "ca": 0.9039812646370023, "de": 0.00936768149882904} | http://www.caputxins.cat/fraternitats/arenys/ |
mc4_ca_20230418_14_591687 | (S'ha redirigit des de: UPU)
46° 56′ 20″ N, 7° 28′ 31″ E / 46.93881°N,7.475306°E / 46.93881; 7.475306
Fons de Qualitat del Servei (QSF)Modifica
Servei Postal Universal (SPU)Modifica
Grup de Seguretat Postal (PSG)Modifica
Oficina Extraterritorial d'Intercanvi (ETOE)Modifica
WSISModifica
Grup d'anàlisi del mercatModifica
Grup d'economia postalModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Postal Universal
Lloc oficial de l'Unión Postal Universal
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Postal_Universal&oldid=21199815»
Last edited on 23 maig 2019, at 20:42 | 0.419372 | curate | {"ca": 0.6352941176470588, "de": 0.12605042016806722, "pt": 0.06218487394957983, "en": 0.020168067226890758, "fa": 0.15630252100840336} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/UPU |
cawac_ca_20200528_8_158199 | La Freixera és un hotel boutique situat en un edifici del segle XIV de parets de pedra, amb bigues i altres elements de fusta, combinats amb el més modern mobiliari. Un espai acollidor que permet relaxar-te llegint prop de la llar de foc i esmorzar amb el productes típics de la zona.
També et poden interesar:
Aquest magnífic edifici modernista construït l'any 1929 pels arquitectes Ignasi Oms i Bernardí Martorell, al centre de Solsona, fou reformat l'any 2004 per oferir unes habitacions amb molt d'encant de disseny funcional i avantguardista. Per completar l'experiència, l'hotel disposa del restaurant El Buffi, on degustar la gastronomia de la zona i un petit spa, amb sauna amb cromoteràpia, bany de vapor, font de gel, banyera d'hidromassatge i dutxes de sensacions, i també una àmplia varietat de...
Aquest petit hotel resultat de la rehabilitació d'una antiga masia de la Vall de Lord te una cuidada decoració que agermana la sobrietat de la pedra, típica de els construccions de la zona, amb la calidesa del seu interiorisme. Una cuina amb productes ecològics i un celler propi, que faran les delícies del paladars més exigents. I una excel·lent agenda de concerts que es celebren al mateix hotel de forma regular. Per acabar d'arrodonir-ho amb un entorn fantàstic i un tracte familiar. L'Hotel...
Situat a l'imponent castell de Cardona, una fortificació del segle IX, amb vistes panoràmiques del riu Cardoner i a la vila de Cardona. Immergiu-vos en l'ambient medieval de parets de pedra amb sostres voltats i elements gòtics. El mobiliari està inspirat en l'època medieval catalana, amb llits amb dosser i teixits d'alta qualitat. | 0.845574 | curate | {"ca": 0.9938687921520539, "it": 0.0061312078479460455} | http://hotelsambencant.cat/europa/espanya/catalunya/solsona/hotel_la_freixera.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_188549 | Una exposició sobre 60 indrets del Montseny amb l’aigua com a protagonista. L’exposició la podeu trobar al Centre d’Informació la Mongia de Sant Pere de Vilamajor, del 7 d’abril al 24 de juny.
Si voleu saber-ne més, podeu fer un clic aquí.
Arxivat com a: Exposicions Etiquetat com a: aigua, dones d'aigua, gorgs, llegendes, montseny, salts
El sistema solar a escala: representació a cel obert
24 gener, 2018 per Ricard
Als jardins del Parc del Castell de Montesquiu hi podem trobar una representació a escala dels planetes del sistema solar i el mateix astre rei. La mida d’aquests cossos s’ha reduït a una escala de 1/550 milions, i encara s’ha hagut de reduir 100 vegades més la distància entre ells per encabir-los als jardins del castell. Tot això per millorar la comprensió de les enormes magnituds de l’espai on es troba el nostre petit planeta.
Hi trobareu també les dades més significatives de cada planeta, com la massa, el volum o la distància al Sol.
Si voleu més informació sobre el parc, en podeu visitar la pàgina web clicant aquí.
Arxivat com a: Exposicions Etiquetat com a: astres, exposició, montesquiu, parcs, planetes, sistema solar, sol
2017. Agrupació Cientifico-Excursionista de Mataró by Clicks Machine
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Passatge del Pou d’Avall, 1
(cantonada Baixada de les Escaletes)
Horari d’atenció al públic:
Feiners de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre
Tel/Fax. : 93 755 08 37
Correu: [email protected]
Newsletter
Apunta't al nostre butlletí i sigues el primer en rebre totes les novetats de l'agrupació.
Deixa aquest camp buit
Nom
Correu electrónic *
Comprova la teva safata d'entrada o de Spam i accepta el correu de confirmació de la teva subscripció.
Facebook Youtube Twitter Instagram
Mes Actual
novembre, 2022
Matinal: dolmen de l'Infern (Arenys de Munt)
06novembre8:00 am2:00 pmMatinal: dolmen de l'Infern (Arenys de Munt)
Detalls de l'Activitat
Matinal: Dolmen de l'Infern (Arenys de Munt) Ruta circular de 10 km i 330 m de desnivell positiu. Hora i lloc de trobada: a les 8 del matí al Clos Arqueològic de Torre
Més
Detalls de l'Activitat
Matinal:
Dolmen de l’Infern (Arenys de Munt)
Ruta circular de 10 km i 330 m de desnivell positiu.
Hora i lloc de trobada: a les 8 del matí al Clos Arqueològic de Torre Llauder (Mataró). Aparcament al carrer de l’Hostal del Sol (Polígon industrial Torrent d’en Puig, Arenys de Munt).
La nostra excursió ens portarà a visitar el Dolmen de l’Infern per seguir fins el Santuari de Lourdes, i tornar finalment al punt de sortida.
La trobada la farem al Polígon Industrial Torrent del Puig, on trobarem fàcilment lloc per aparcar els nostres vehicles. Des d’aquí començarem la nostra jornada de senderisme amb una distancia aproximada de 10 quilòmetres i un desnivell positiu de 330 mts.
Sortirem des de Torrent del Puig, durant els 3 primers quilòmetres, anirem ascendint poc a poc, amb un desnivell sostingut que ens portarà fins el Dolmen de l’Infern a una altitud de 330 m sobre el nivell del mar. La Serralada Litoral representa un moment d’expansió dels monuments megalítics. La construcció d‘aquests dòlmens implicaven tot un grup humà que controlaven el territori i que construïa no només pels morts sinó també per a major gloria dels vius. El Dolmen de l ‘infern es un clar exemple, orientat cap a l’est, situat damunt just de la fondalada que li dona el nom, que aprofita la presencia natural de la roca, formant un espai cobert per una llosa de pedra de grans dimensions.
Un cop fetes les fotografies pertinents, continuarem poc a poc, fins arribar al mirador que es troba a 400 m d’altitud, on gaudirem d’unes
vistes espectaculars de la zona. Des d aquest punt, començarem el descens suau i progressiu durant els propers 5 quilòmetres, però abans d’arribar al final de la nostre excursió farem una parada al Santuari de la Mare de Deu de Lourdes, que es va construir a l any 1924. El Santuari es una reproducció de la Cova de Masabeila, a Occitània. El Santuari te una reproducció de la Verge de Lourdes. Actualment, la seva ubicació, envoltat de boscos, fa que sigui un punt de referencies per a les sortides dels locals i fer dinars a l aire lliure, ja que esta equipat amb tot els serveis necessaris. Continuarem la nostra sortida matinal tornat cap al punt de sortida inicial.
INSCRIPCIONS
Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.
Preus: socis federats gratuït; Socis no federats 5€; No socis federats 3€; No socis no federats 8€. Inscripcions a la nostra seu, al correu [email protected], o bé al telèfon 93 755 08 37
Responsable: Joquim Itoiz
Hora
(Diumenge) 8:00 am - 2:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Joaquim Itoiz
CalendariGoogleCal
XERRADA: Els tres mils catalans . La història d’un propòsit.
09novembre7:30 pm8:30 pmXERRADA: Els tres mils catalans . La història d’un propòsit.Per Assumpta Triadó i Jordi Esgleas
Detalls de l'Activitat
Els tres mils catalans. La història d’un propòsit. Presentació de l’activitat de juliol de 2021 de l’encadenament en format travessa dels 10 tres mils catalans des de la Pica d’Estats al
Detalls de l'Activitat
Els tres mils catalans. La història d’un propòsit.
Presentació de l’activitat de juliol de 2021 de l’encadenament en format travessa dels 10 tres mils catalans des de la Pica d’Estats al Tuc de Molleres. Presentació d’itineraris, logística i vicissituds pel Pirineu més alt del país.
Per Assumpta Triadó i Jordi Esgleas
Sala d’actes de l’Agrupe
Hora: 19.30 h
Hora
(Dimecres) 7:30 pm - 8:30 pm
CalendariGoogleCal
GR-6 Barcelona - Montserrat etapa 1: Barcelona - Sant Cugat del Vallès (29 km)
12novembre7:00 am6:00 pmGR-6 Barcelona - Montserrat etapa 1: Barcelona - Sant Cugat del Vallès (29 km)
Detalls de l'Activitat
1a ETAPA GR-6, Sender de Montserrat Parc del Laberint d'Horta-Les fonts Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En
Més
Detalls de l'Activitat
1a ETAPA GR-6, Sender de Montserrat
Parc del Laberint d’Horta-Les fonts
Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.
Preus: socis federats gratuït; socis no federats 5 €; No socis federats 6 €; No socis no federats 11 €. Despeses de desplaçament a compartir. Inscripcions a la nostra seu, al correu [email protected], o bé al telèfon 93 755 08 37.
Responsable: Joaquim Alabarce
Km: 23’3 km
Temps: 5 h 30 min
Desnivell: +774m / -600m
Punt de trobada: a les 7 del matí a l’estació de tren de Mataró
Logística anada: Tren fins a la plaça Catalunya: 51 min
Metro: línia 3 fins laberint d’horta: 23 min
Logística tornada: ferrocarrils de la Generalitat: Terrassa –Plaça Catalunya: 36 min
Tren plaça Catalunya- Mataró: 51 min
Inici Etapa: 9:00-9:15
Final Etapa: 14.45-15:00
Introducció: Des del Laberint d’Horta fins al Monestir de Montserrat, aquest sender travessa la serra de Collserola, la plana del Vallès, discorre paral·lel al riu Llobregat durant un tram i accedeix al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Els poc més de cinquanta quilòmetres d’aquest sender de gran recorregut conformen la clàssica excursió entre Barcelona i Montserrat. La tradició marca que s’ha de fer en un dia o una nit, tot i que també és possible dividir el recorregut en trams més curts, al gust de cada caminant.
Descripció de l’etapa:
L’etapa comença al parc del Laberint d’Horta de Barcelona, per un camí que porta bosc endins cap a la serra de Collserola, connecta amb la carretera de les Aigües i puja amb força fins el pas del Rei, a més de quatre-cents metres d’alçada. Allà, es creua amb el GR 92. Molt a prop tenim el Turo de la Magarola Les vistes de la ciutat i de les planes del Vallès són espectaculars.
Cal travessar el Parc Natural de la Serra de Collserola, on hi predominen els boscos i la vegetació baixa. El camí ressegueix la riera de Sant Medir. Trobem l’ermita de Sant Medir i la font del Camp del Miracle. Seguim resseguint la riera que passa per la masia de Can Borrell, convertida en Restaurant, mes endavant trobem l’emblemàtic pi d’en Xandri abans d’arribar a Sant Cugat del Vallès.
En aquesta dinàmica i pròspera ciutat es pot visitar el Reial Monestir de Sant Cugat, format per l’església que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes.
Se surt de la població pel nord, tot creuant l’AP-7 per un pas elevat en direcció a Bellaterra. De nou, els boscos guanyen protagonisme en l’històric camí dels Monjos en direcció a la urbanització de Can Barata, a peu de la C-1413a, dins el terme de Sant Quirze del Vallès. Més endavant, una última baixada a través de la serra de Galliners condueix al barri de les Fonts de Terrassa. Seguim i travessem la C-16 fins arribar a la barriada de Les Martines, punt final de l’etapa.
Laberint d’Horta
Sant Medir
Reial Monestir de Sant Cugat
Can Borrell
Pi d’en Xandri
Hora
(Dissabte) 7:00 am - 6:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Joaquim Alabarce
CalendariGoogleCal
TRONADA CIENTÍFICO-NATURALISTA: Un any amb les arnes, per Jordi Corbera
16novembre7:30 pm9:00 pmTRONADA CIENTÍFICO-NATURALISTA: Un any amb les arnes, per Jordi CorberaAmb Jordi Corbera
Detalls de l'Activitat
Tornen les Tronades científico-naturalistes! Un any amb les arnes, a càrrec de Jordi Corbera Dimecres 16 de novembre, a les 19.30 h
Detalls de l'Activitat
Tornen les Tronades científico-naturalistes!
Un any amb les arnes, a càrrec de Jordi Corbera
Dimecres 16 de novembre, a les 19.30 h
Hora
(Dimecres) 7:30 pm - 9:00 pm
CalendariGoogleCal
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Passatge del Pou d’Avall, 1
(cantonada Baixada de les Escaletes)
Horari d’atenció al públic:
Feiners de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre
Tel/Fax. : 93 755 08 37
Correu: [email protected]
Newsletter
Apunta't al nostre butlletí i sigues el primer en rebre totes les novetats de l'agrupació.
Deixa aquest camp buit
Nom
Correu electrónic *
Comprova la teva safata d'entrada o de Spam i accepta el correu de confirmació de la teva subscripció.
Facebook Youtube Twitter Instagram
Mes Actual
novembre, 2022
Matinal: dolmen de l'Infern (Arenys de Munt)
06novembre8:00 am2:00 pmMatinal: dolmen de l'Infern (Arenys de Munt)
Detalls de l'Activitat
Matinal: Dolmen de l'Infern (Arenys de Munt) Ruta circular de 10 km i 330 m de desnivell positiu. Hora i lloc de trobada: a les 8 del matí al Clos Arqueològic de Torre
Més
Detalls de l'Activitat
Matinal:
Dolmen de l’Infern (Arenys de Munt)
Ruta circular de 10 km i 330 m de desnivell positiu.
Hora i lloc de trobada: a les 8 del matí al Clos Arqueològic de Torre Llauder (Mataró). Aparcament al carrer de l’Hostal del Sol (Polígon industrial Torrent d’en Puig, Arenys de Munt).
La nostra excursió ens portarà a visitar el Dolmen de l’Infern per seguir fins el Santuari de Lourdes, i tornar finalment al punt de sortida.
La trobada la farem al Polígon Industrial Torrent del Puig, on trobarem fàcilment lloc per aparcar els nostres vehicles. Des d’aquí començarem la nostra jornada de senderisme amb una distancia aproximada de 10 quilòmetres i un desnivell positiu de 330 mts.
Sortirem des de Torrent del Puig, durant els 3 primers quilòmetres, anirem ascendint poc a poc, amb un desnivell sostingut que ens portarà fins el Dolmen de l’Infern a una altitud de 330 m sobre el nivell del mar. La Serralada Litoral representa un moment d’expansió dels monuments megalítics. La construcció d‘aquests dòlmens implicaven tot un grup humà que controlaven el territori i que construïa no només pels morts sinó també per a major gloria dels vius. El Dolmen de l ‘infern es un clar exemple, orientat cap a l’est, situat damunt just de la fondalada que li dona el nom, que aprofita la presencia natural de la roca, formant un espai cobert per una llosa de pedra de grans dimensions.
Un cop fetes les fotografies pertinents, continuarem poc a poc, fins arribar al mirador que es troba a 400 m d’altitud, on gaudirem d’unes
vistes espectaculars de la zona. Des d aquest punt, començarem el descens suau i progressiu durant els propers 5 quilòmetres, però abans d’arribar al final de la nostre excursió farem una parada al Santuari de la Mare de Deu de Lourdes, que es va construir a l any 1924. El Santuari es una reproducció de la Cova de Masabeila, a Occitània. El Santuari te una reproducció de la Verge de Lourdes. Actualment, la seva ubicació, envoltat de boscos, fa que sigui un punt de referencies per a les sortides dels locals i fer dinars a l aire lliure, ja que esta equipat amb tot els serveis necessaris. Continuarem la nostra sortida matinal tornat cap al punt de sortida inicial.
INSCRIPCIONS
Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.
Preus: socis federats gratuït; Socis no federats 5€; No socis federats 3€; No socis no federats 8€. Inscripcions a la nostra seu, al correu [email protected], o bé al telèfon 93 755 08 37
Responsable: Joquim Itoiz
Hora
(Diumenge) 8:00 am - 2:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Joaquim Itoiz
CalendariGoogleCal
XERRADA: Els tres mils catalans . La història d’un propòsit.
09novembre7:30 pm8:30 pmXERRADA: Els tres mils catalans . La història d’un propòsit.Per Assumpta Triadó i Jordi Esgleas
Detalls de l'Activitat
Els tres mils catalans. La història d’un propòsit. Presentació de l’activitat de juliol de 2021 de l’encadenament en format travessa dels 10 tres mils catalans des de la Pica d’Estats al
Detalls de l'Activitat
Els tres mils catalans. La història d’un propòsit.
Presentació de l’activitat de juliol de 2021 de l’encadenament en format travessa dels 10 tres mils catalans des de la Pica d’Estats al Tuc de Molleres. Presentació d’itineraris, logística i vicissituds pel Pirineu més alt del país.
Per Assumpta Triadó i Jordi Esgleas
Sala d’actes de l’Agrupe
Hora: 19.30 h
Hora
(Dimecres) 7:30 pm - 8:30 pm
CalendariGoogleCal
GR-6 Barcelona - Montserrat etapa 1: Barcelona - Sant Cugat del Vallès (29 km)
12novembre7:00 am6:00 pmGR-6 Barcelona - Montserrat etapa 1: Barcelona - Sant Cugat del Vallès (29 km)
Detalls de l'Activitat
1a ETAPA GR-6, Sender de Montserrat Parc del Laberint d'Horta-Les fonts Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En
Més
Detalls de l'Activitat
1a ETAPA GR-6, Sender de Montserrat
Parc del Laberint d’Horta-Les fonts
Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.
Preus: socis federats gratuït; socis no federats 5 €; No socis federats 6 €; No socis no federats 11 €. Despeses de desplaçament a compartir. Inscripcions a la nostra seu, al correu [email protected], o bé al telèfon 93 755 08 37.
Responsable: Joaquim Alabarce
Km: 23’3 km
Temps: 5 h 30 min
Desnivell: +774m / -600m
Punt de trobada: a les 7 del matí a l’estació de tren de Mataró
Logística anada: Tren fins a la plaça Catalunya: 51 min
Metro: línia 3 fins laberint d’horta: 23 min
Logística tornada: ferrocarrils de la Generalitat: Terrassa –Plaça Catalunya: 36 min
Tren plaça Catalunya- Mataró: 51 min
Inici Etapa: 9:00-9:15
Final Etapa: 14.45-15:00
Introducció: Des del Laberint d’Horta fins al Monestir de Montserrat, aquest sender travessa la serra de Collserola, la plana del Vallès, discorre paral·lel al riu Llobregat durant un tram i accedeix al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Els poc més de cinquanta quilòmetres d’aquest sender de gran recorregut conformen la clàssica excursió entre Barcelona i Montserrat. La tradició marca que s’ha de fer en un dia o una nit, tot i que també és possible dividir el recorregut en trams més curts, al gust de cada caminant.
Descripció de l’etapa:
L’etapa comença al parc del Laberint d’Horta de Barcelona, per un camí que porta bosc endins cap a la serra de Collserola, connecta amb la carretera de les Aigües i puja amb força fins el pas del Rei, a més de quatre-cents metres d’alçada. Allà, es creua amb el GR 92. Molt a prop tenim el Turo de la Magarola Les vistes de la ciutat i de les planes del Vallès són espectaculars.
Cal travessar el Parc Natural de la Serra de Collserola, on hi predominen els boscos i la vegetació baixa. El camí ressegueix la riera de Sant Medir. Trobem l’ermita de Sant Medir i la font del Camp del Miracle. Seguim resseguint la riera que passa per la masia de Can Borrell, convertida en Restaurant, mes endavant trobem l’emblemàtic pi d’en Xandri abans d’arribar a Sant Cugat del Vallès.
En aquesta dinàmica i pròspera ciutat es pot visitar el Reial Monestir de Sant Cugat, format per l’església que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions annexes.
Se surt de la població pel nord, tot creuant l’AP-7 per un pas elevat en direcció a Bellaterra. De nou, els boscos guanyen protagonisme en l’històric camí dels Monjos en direcció a la urbanització de Can Barata, a peu de la C-1413a, dins el terme de Sant Quirze del Vallès. Més endavant, una última baixada a través de la serra de Galliners condueix al barri de les Fonts de Terrassa. Seguim i travessem la C-16 fins arribar a la barriada de Les Martines, punt final de l’etapa. | 0 | curate | {"ca": 0.9101612341955689, "it": 0.0014499478018791324, "en": 0.02401113559911843, "fr": 0.020763252522909174, "de": 0.007075745273170166, "es": 0.023199164830066118, "gl": 0.0011599582415033058, "pt": 0.006611761976568844, "nl": 0.0015079457139542977, "ru": 0.002783899779607934, "eu": 0.0012759540656536365} | https://agrupe.cat/category/exposicions/ |
cawac_ca_20200528_2_197258 | Pistes 1. Segons l’Ethnologue en aquest país es parlen 20 llengües i hi ha una llengua de signes. 2. Les llengües d’aquest país pertanyen als grups germànic, eslau i indoirani. 3. De la llengua oficial d’aquest país ens han arribat paraules com vals i acordió. 4. El nom del seu riu més famós fa referència als habitats de la seva ribera, i probablement és d’origen celta. 5. El nom de la llengua oficial d’aquest país significa “tots els homes”. 6. Alguns topònims tenen doble versió germànica/eslava: Finsterwalde/Grabin, Senftenberg/Zly Komorow, Wittichenau/Kulow. 7. I alguns topònims tenien versió en llatí: Tabenarum Castellum, Confluentes, Moguntiacum, Norica i altres. 8. Alguns topònims també van canviar durant l’època comunista, per exemple les ciutats Karl -Marx-Stadt i Stalinstadt. 9. El nom d’aquest país en finès és Saksa. 10. El nom de la seva llengua oficial en rus és niemiets. Informació complementària 1. Informació de l’Ethnologue. 2. L’alemany, el frisó, el danès, etc. són llengües germàniques; el polonès i el sòrab són eslaves, i el romaní és indoirània. 3. Vals i acordió són paraules d’origen alemany. 4. El nom del Rhin ve del nom dels rheni. 5. Alemany està format per Al- “tots” i -man “homes”. 6. Finsterwalde/Grabin, Senftenberg/Zly Komorow, Wittichenau/Kulow són les versions en alemany i sòrab, respectivament, d’aquests topònims. 7. Tabenarum Castellum, Confluentes, Moguntiacum i Norica són els noms en llatí de Bernkastel, Koblenz, Mainz i Nüremberg. 8. Karl-Marx-Stadt i Stalinstadt eren els noms de Chemnitz i Fürstenberg durant el període comunista. 9. Saksa és el nom d’Alemanya en finès. 10. Niemiets és el nom de l’alemany en rus.
Alemanya 12
Pistes 1. Aquest és un dels països més multilingües del seu continent. 2. El nom d’aquest país ve del nom d’una planta que hi van trobar. 3. El nom de la capital d’aquest país està relacionat amb el nom del país. 4. El nom de la seva tercera ciutat fa referència al dia que hi van arribar per primera vegada els europeus. 5. D’una de les seves llengües, ja extingida, ens han arribat paraules com jaguar, tapioca o piranya. 6. D’una altra de les llengües que s’hi parlen ens ha arribat la paraula petúnia. 7. Algunes de les llengües que s’hi parlen són el tucano, el yanomami, el bororo i el katukina. 8. L’arikem, el kamakan, el mundurukú i el tupinambá són llengües extingides d’aquest país. 9. El nom d’aquest país en xinès és Ba xi. 10. De la seva llengua oficial ens han arribat paraules com lambada, bossa nova, maraca o samba. Informació complementària 1. El Brasil és el segon país més multilingüe d’Amèrica, després de Mèxic. 2. El topònim Brasil ve del nom del pao Brasil. 3. Brasília és la capital del Brasil. 4. Els portuguesos van arribar a Rio de Janeiro un dia de cap d’any, i van creure que havien arribat a la desembocadura d’un riu. 5. Jaguar, tapioca o piranya són paraules d’origen tupí. 6. La paraula petúnia és d’origen guaraní. 7. El tucano (a Amazones), el yanomami (a Roraima), el bororo (a Mato Grosso) i el katukina (a Acre), són algunes de les llengües que es parlen al Brasil. 8. L’arikem, el kamakan, el mundurukú i el tupinambá són llengües extingides del Brasil. 9. Ba xi és el nom en xinès del Brasil. 10. Lambada, bossa nova, maraca i samba són paraules que venen del portuguès del Brasil.
Brasil 13
Pistes 1. En aquest país es van extingir dues llengües durant el segle XVIII i d’altres estan amenaçades. Només l’oficial té el futur assegurat. 2. El nom de la capital d’aquest país és també el nom de dues ciutats als Estats Units, una al Canadà i una altra a Belize. 3. El nom del riu que la travessa probablement és d’origen cèltic i significa “riu”. 4. El nom d’una de les seves ciutats universitàries més conegudes significa el mateix que Bòsfor. 5. El nom d’una altra de les seves ciutats universitàries més conegudes és també el nom de ciutats d’Idaho, Maryland, Minnesota, Ohio, Nebraska i Jamaica. 6. D’una de les seves llengües extingides ve el nom Jennifer. 7. D’una altra de les seves llengües ve la paraula franel•la. 8. De la seva llengua oficial ve la paraula líder. 9. El nom d’aquest país en japonès és Eikoku. 10. D’una altra de les seves llengües ve la paraula eslògan. Informació complementària 1. El manx i el còrnic es van extingir a finals del segle XVIII; el gaèlic irlandès i el gal•lès són llengües amenaçades. 2. Hi ha llocs anomenats Londres a Kentucky i Ohio, als EUA; a Ontario, al Canadà, i a Belize. 3. Els defensors d’aquesta hipòtesi es basen en el fet que el mateix terme que es troba a Tàmesi, apareix en els noms d’altres rius de la Gran Bretanya com el Taff, el Tamar, el Tame, el Tave i el Teviot. 4. Oxford i Bòsfor signifiquen “pas de bous”. 5. Cambridge és també el nom de ciutats d’Idaho, Maryland, Minnesota, Ohio, Nebraska i Jamaica. 6. Jennifer és un nom d’origen còrnic. 7. Franel•la és una paraula d’origen gal•lès. 8. La paraula líder és d’origen anglès. 9. Eikoku és el nom del Regne Unit en japonès. 10. La paraula eslògan ve del gaèlic escocès.
Regne Unit 14
Pistes 1. En aquest país es parlen tres llengües. 2. Aquest país està situat en un lloc el nom del qual en la llengua local vol dir “valent”. 3. L’any 2000 el nombre de persones provinents d’aquest país no arribava a 6.000; ara en són unes 22.000. 4. El nom de la capital d’aquest país està relacionat amb el nom del país. 5. Geogràficament aquest país té una relació molt especial amb un altre, el nom del qual significa “terra muntanyosa”. 6. També geogràficament, pertany a un grup d’illes molt característic, el nom de les quals és d’origen italià. 7. El nom de la capital és molt freqüent en diferents llocs del món com Espanya, Veneçuela, Colòmbia, Mèxic i Nicaragua, entre d’altres. 8. La capital s’havia dit Ciudad Trujillo. 9. La segona ciutat d’aquest país té un nom encara més freqüent que el de la capital. 10. La capital d’un país americà, diverses ciutats d’aquest continent, una ciutat de les Filipines i una de les illes de Cap Verd, i una capital de comunitat autònoma espanyola tenen el mateix nom que la segona ciutat d’aquest país. Informació complementària 1. La llengua oficial de la República Dominicana és l’espanyol; també s’hi parla un crioll francès i l’anglès samanà, portat a l’illa per descendents d’esclaus dels EUA. 2. Carib significa “valent” en carib i era el nom amb què s’autodesignaven. Colom va entendre el nom malament i el va anomenar Canib, d’on ve la paraula caníbal. 3. Informació de l’Idescat. 4. Santo Domingo és la capital de la República Dominicana. 5. Haití és a la mateixa illa que la República Dominicana. El nom d’aquest estat ve del carib haiti, que significa “terra muntanyosa”. 6. La República Dominicana pertany a les Grans Antilles. Antilia (anti-illa) va ser un nom proposat per Paolo Toscanelli per a una illa que hipotèticament es trobaria a l’Atlàntic, en oposició (anti-illa) al Japó. Quan els europeus hi van arribar i van veure que en realitat hi havia moltes illes van pluralitzar el terme. 7. Santo Domingo és el nom de moltes ciutats del món. 8. Ciudad Trujillo va ser el nom de Santo Domingo entre 1930 i 1961, període de la dictadura de Trujillo. 9. Santiago. 10. Santiago de Compostel•la.
República Dominicana 15
Pistes 1. En aquest país hi ha quatre llengües extingides o prop de l’extinció, una llengua de signes, cinc llengües autòctones (quatre continentals i una insular) i una llengua oficial, que és la que parla la majoria de la població. 2. L’any 2000 les persones provinents d’aquest país eren 2.343; actualment superen les 17.500. 3. El nom d’una de les seves regions i de la capital d’aquesta regió significa “coure amagat”. 4. El nom de la llengua autòctona més parlada en aquest país significa “llengua de la terra”. 5. El nom del país significa “fi de la terra”. 6. La llengua insular d’aquest estat està emparentada amb el malgaix de Madagascar. 7. El nom de la capital d’aquest país és també el nom de dues ciutats del Brasil, dues de Colòmbia, una de Cuba, una de la República Dominicana, una de Panamà, una de Filipines, una d’Argentina, i és el nom d’una de les illes de Cap Verd. 8. Les quatre llengües extingides o gairebé extingides d’aquest país són el kakahua, el kunza, el qawabar i el yámana. 9. D’una de les llengües d’aquest país ve la paraula xinxilla. 10. D’una de les llengües d’aquest país ve la paraula guanac. Informació complementària 1. Les quatre llengües extingides o gairebé extingides són el kakahua, el kunza, el qawabar i el yámana; les cinc llengües autòctones són l’aimara, el quítxua, el huiliche, el mapudungun i el rapanui, i la llengua oficial és l’espanyol. 2. Informació de l’Idescat. 3. Antofagasta ve del quítxua anta “coure” i pakakta “amagat”. 4. Mapudungun és un compost de mapu “terra” i dungun “llengua”, i és la llengua dels maputxe “gent de la terra”. 5. Xile significa “fi de la terra”. 6. El rapanui i el malgaix són llengües austronèsiques. 7. Santiago. 8. Totes aquestes llengües o bé ja han desaparegut o bé tenen molt pocs parlants. 9. La paraula xinxilla ve del quítxua o de l’aimara. 10. El guanac és un mamífer semblant a la llama; la denominació ve del quítxua.
Xile 16
Pistes 1. En aquest país totes les llengües locals van desaparèixer, substituïdes per la llengua oficial. 2. L’any 2000 les persones provinents d’aquest país eren 1.612; actualment són més de 16.500. 3. La llengua oficial d’aquest país és una llengua indoeuropea amb molta influència semítica. 4. El nom del país és el mateix que el d’un riu que el travessa. El nom d’aquest riu conté una arrel que significa “aigua”. 5. La llengua oficial d’aquest país pertany al mateix grup lingüístic que el lígur. 6. La llengua oficial d’aquest país també és l’oficial en un dels països veïns. 7. En aquest país s’han identificat diverses llengües immigrades: italià, cors, català, portuguès, rus i alemany, entre d’altres. 8. Un dels dialectes de la llengua oficial d’aquest país és el lunfardo. 9. La capital s’havia dit San Felipe. 10. El nom de la capital està inspirat en les bones vistes que hi ha des de la ciutat. Informació complementària 1. L’Uruguai és l’únic país de l’Amèrica del Sud on ja no es parla cap llengua ameríndia. 2. Informació de l’Idescat. 3. L’espanyol és una llengua del grup romànic de la familia indoeuropea amb molta influència de l’àrab a causa dels segles de contacte. 4. El riu Uruguai. L’arrel *ura significa “aigua” en guaraní. 5. El lígur i l’espanyol són llengües romàniques. 6. L’espanyol és oficial a l’Argentina, però no al Brasil, l’altre país veí de l’Uruguai. 7. Informació de l’Ethnologue. 8. El lunfardo és una de les varietats de l’espanyol de l’Uruguai. 9. San Felipe és el nom anterior de Montevideo. 10. El nom Montevideo respon a les vistes que hi ha des del seu enclavament.
Uruguai 17
Pistes 1. En aquest país es parlen 20 llengües. 2. L’any 2000 les persones provinents d’aquest país eren quasi 7.000; actualment en són més de 17.000. 3. El nom d’aquest país és el mateix que el del seu riu més important i significa “riu”. 4. Alguns afirmen que ve del portuguès cambio. 5. El nom de la seva capital significa “entreteixint cordes”. 6. El nom de la seva moneda en darrer terme pot venir de l’alemany. 7. El nom de la fracció de la moneda bu-tut significa “petit” en una llengua local. 8. La seva llengua més parlada s’escriu en alfabet llatí i en alfabet àrab. 9. El nom de la segona llengua més parlada en aquest país significa “negre”. 10. A Catalunya hi ha parlants d’almenys 7 de les seves llengües. Informació complementària 1. Informació de l’Ethnologue. 2. Informació de l’Idescat. 3. Gàmbia ve de ba-dimma “riu” en una llengua local. 4. Aquesta hipòtesi es basa en el comerç que hi havia a la zona. 5. Banjul ve de bangjulo “entreteixint cordes”. 6. El dalasi és el nom en wòlof per a la moneda de 5 francs. Es creu que ve del francès i que és la mateixa paraula que dòlar, que té l’origen en l’alemany taler. 7. Bu-tut significa “petit” en wòlof. 8. En mandinka s’empren els dos alfabets. 9. Wòlof significa “negre”. 10. A Catalunya hi ha palants de bainuk, diola, mandinga, mandiak, serer, soninké i wòlof.
Gàmbia 18
Pistes 1. En aquest país es parlen més de 30 llengües. 2. L’any 2000 les persones provinents d’aquest país eren gairebé 2.000; actualment són gairebé 20.000. 3. Aquest país té dues llengües oficials. 4. El nom de la llengua oficial autòctona significa “negre”. 5. D’aquesta llengua ens ha arribat la paraula banana. 6. El nom de la capital d’aquest país significa “tamarinde”. 7. El nom d’aquest país i del riu que el travessa significa “les nostres barques”. 8. La llengua amb més parlants d’aquest país és el wòlof. 9. L’antiga capital d’aquest país era Saint Louis. 10. El topònim Rufisque, que en wòlof és Ten Geej, és d’origen portuguès. Informació complementària 1. Informació de l’Ethnologue. 2. Informació de l’Idescat. 3. Francès i wòlof. 4. Wòlof significa “negre”. 5. Banana és una paraula d’origen wòlof. 6. Dakar significa “tamarinde”. 7. Senegal significa “les nostres barques”. 8. El wòlof al Senegal té més de 2 milions i mig de parlants. 9. Saint Louis era l’antiga capital del Senegal. 10. Rufisque ve del portuguès Rio Fresco o Refresco.
Senegal 19
Pistes 1. El nom d’aquest país significa “perifèria, confí”. 2. L’any 2000 el nombre de persones provinents d’aquest país eren 364; actualment supera les 17.000. 3. En aquest país es parlen llengües de tres famílies lingüístiques diferents. 4. La seva tercera ciutat s’havia dit Katerinoslav i Sitcheslav a l’època tsarista. 5. La seva quarta ciutat s’havia dit Stalino a l’època soviètica, i abans Yuzivka. 6. La seva cinquena ciutat i port més conegut s’havia dit antigament Istrianorum Portus. 7. Aquesta mateixa ciutat es diu Hadji-Bey en una de les llengües del país. 8. La seva sisena ciutat es deia Alexandrovsk o Oleksandrivsk a l’època tsarista. 9. La seva península més coneguda es deia antigament Taurida o Kersonese. 10. En aquest país hi ha set llocs que es diuen Novomykolaivka, cinc llocs que es diuen Novopetrvka, quatre llocs que es diuen Novoselytsia i quatre llocs que es diuen Novoukrainka. Informació complementària 1. Ucraïna significa “perifèria, confí” en ucraïnès. 2. Informació de l’Idescat. 3. L’ucraïnès, el grec, el romanès i el romaní són llengües indoeuropees; el karaïm, el tàtar i l’urum són altaïques, i l’hongarès és uràlica. 4. Katerinoslav i Sitcheslav són noms anteriors de Dniepropetrovsk. 5. Stalino i Yuzivka són noms anteriors de Donetske. 6. Istrianorum Portus és el nom antic d’Odessa. 7. Hadji-Bey és el nom en tàtar d’Odessa. 8. Alexandrovsk i Oleksandrivsk són els noms en rus i ucraïnès de Zaporiijja a l’època tsarista. 9. Taurida i Kersonese són noms antics de Crimea. 10. A Ucraïna hi ha set llocs que es diuen Novomykolaivka, cinc llocs que es diuen Novopetrvka, quatre llocs que es diuen Novoselytsia i quatre llocs que es diuen Novoukrainka. | 0 | curate | {"fr": 0.008484514037387045, "ca": 0.9136373042698489, "cs": 0.021107815410084847, "da": 0.0024832724011864525, "pt": 0.004069807546388908, "oc": 0.0024142926122646064, "es": 0.0395254190522177, "en": 0.002621231979030144, "hu": 0.005656342691591364} | http://www.gela.cat/doku.php?id=12&rev=1340618852 |
mc4_ca_20230418_12_483912 | Vila-real estreta la col·laboració amb la Conselleria en matèria d'agricultura per a contribuir a la recuperació del sector
El director general i edil de Territori, Emilio M. Obiol, i el regidor d'Agricultura, José Ramón Ventura Chalmeta, es reuneixen amb el director general del ram, Roger Llanes, per a transmetre-li les seues propostes i preocupacions davant la crisi agrícola
L'Ajuntament de Vila-real ha transmés a la Generalitat Valenciana la seua preocupació per la crisi del sector agrícola i ha elevat les seues propostes per a contribuir, especialment a nivell local, a la revitalització de l'agricultura com a motor econòmic. El director general de Ports, Aeroports i Costas i regidor de Territori, Emilio M. Obiol, i el regidor d'Agricultura, Sostenibilitat, Transició Ecològica, Energètica i Medi Ambient, José Ramón Ventura Chalmeta, s'han reunit aquesta setmana amb el director general d'Agricultura, Roger Llanes, amb qui han pogut abordar algunes de les iniciatives que des de totes dues administracions s'estan impulsant per a contribuir a la recuperació del sector amb la finalitat d'estrényer la col·laboració en els diferents projectes.
“Vila-real té en el Govern del Botànic a un gran aliat per a continuar avançant en les polítiques de progrés”, ha remarcat el director general i tinent d'alcalde Emilio M. Obiol, qui valora les oportunitats de la ciutat per a tindre fil directe amb el govern autonòmic. “Hem tingut la possibilitat de transmetre al responsable de la Direcció General d'Agricultura la nostra preocupació per la greu situació que viu la citricultura, sobretot pels preus minúsculs que reben els agricultors, i li hem plantejat la necessitat d'establir compensacions i proteccions per als cítrics valencians”, ha indicat Obiol.
Així mateix, durant la trobada es van posar sobre la taula diferents assumptes com les àrees funcionals agràries o la potenciació de les Oficines Comarcals Agràries, una de les quals té la seua seu a Vila-real. Obiol i Chalmeta van exposar al director general diferents iniciatives que està duent a terme l'Ajuntament amb la finalitat d'oferir alternatives rendibles i que generen llocs de treball en el sector primari com el projecte Bajoca, per a la recuperació i potenciació de varietats locals de fesol, o el curs d'agricultura ecològica que organitza l'Ajuntament de Vila-real en col·laboració amb la Cooperativa Catòlic Agrària i la Fundació Caixa Rural. “Hem oferit a la Conselleria la possibilitat d'adherir-se a aquest projecte per a rellançar-lo i obrir-lo a tota la comarca i província”, ha indicat el regidor d'Agricultura.
Uns altres dels assumptes abordats en la reunió van ser el Pla de Producció Ecològica i el futur del sector en aquest àmbit; la carta de serveis i ajudes als agricultors per part de la Conselleria o les campanyes de diferents plagues que afecten la citricultura com la ceratitis capitata o el cotonet de Sud-àfrica.
Des de l'equip de govern es mostren convençuts que aquesta trobada obrirà noves oportunitats de col·laboració “en el marc del nostre ferm compromís amb el sector agrícola”, asseguren. Un compromís que aquesta mateixa setmana ha quedat també confirmat amb la participació de representants del govern local en la manifestació en defensa del camp valencià que ha recorregut els carrers de València i a la qual també s'han adherit un bon nombre d'agricultors i veïns de Vila-real. | 0.86689 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elperiodic.com/val/vila-real/vila-real-estreta-collaboracio-conselleria-materia-dagricultura-contribuir-recuperacio-sector_665614 |
grup-elmon_ca_20230726_0_121139 | La policia belga ha detingut aquest diumenge a la nit 16 sospitosos en el marc de les investigacions antiterroristes pels atemptats de París, però cap d’ells és el fugitiu Salah Abdeslam, segons ha anunciat el portaveu del fiscal federal belga en una compareixença. Les operacions antiterroristes a Brussel·les, que està en el màxim nivell d’alerta antiterrorista, han implicat 19 escorcolls en diversos barris de la ciutat, i també a Charleroi. “Fins ara no s’han trobat ni armes ni explosius. Salah Abdeslam no ha estat interceptat durant els escorcolls”, ha assegurat el portaveu del fiscal federal de Bèlgica, Eric Van De Sypt. Els detinguts passaran dilluns a disposició judicial.
Les operacions d’aquest diumenge, que han començat a quarts de set del vespre al centre de Brussel·les, s’han desenvolupat als barris de Molenbeek, Anderlecht, Jettte, Schaerbeek, Woluwé-Saint-Lambert i Forest, així com també a la ciutat de Charleroi, a Valònia. Durant els escorcolls, la policia ha demanat als mitjans de comunicació que no difonguessin informacions de les seves actuacions per evitar alertar als presumptes terroristes.
Segons la fiscalia belga, tots els escorcolls s’han fet “sense incidents”, excepte en un cas, a Molenbeek, on un home en cotxe s’ha enfrontat amb la policia i els agents han obert foc. El conductor del vehicle ha quedat ferit.
La fiscalia ha indicat que Salah Abdeslam no ha estat detingut, però no ha volgut donar més detalls sobre les investigacions, que continuen obertes. La premsa belga informa que Abdeslam hauria estat vist conduint un BMW en direcció a Alemanya per l’autopista E-40.
Avui, Brussel·les viurà el seu tercer dia amb el nivell més elevat d’alarma antiterrorista, el 4, que implica que un atac és “imminent”. El metro seguirà tancat, i les escoles, les guarderies, els instituts i les universitats han cancel·lat les classes. A més, des de divendres s’han suspès tots els concerts i grans esdeveniments, i alguns centres comercials romanen tancats.
Moltes empreses han ofert als seus treballadors la possibilitat de fer teletreball. De fet, la Comissió Europea i l’OTAN han encoratjat als seus treballadors que, si poden, es connectin a la feina des de casa. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/mon/la-policia-belga-dete-16-sospitosos-pero-salah-abdeslam-segueix-fugit-109650/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_240952 | Se'n sap alguna data més certa que l'1 de Juny per a la sortida del nou LP? Mentrestant, què vos semblen els nous temetes i la versió? A mi m'ha agradat força "Orfes d'Occident" i la versió té un groove que no se l'aguanta http://www.propaganda-pel-fet.info/#wrap
Hi ha errades però si fa no fa és això La Mazorca en Barna (Nega)Nega! Los chik os del maíz 2009!La David en barnaEl micrófono suda, la gente grita coreaMe burle de los dioses como Ulises de la odiseaPerrera Muhammad y forma parte del rebaño En este homicida capitalismo contemporáneoDesengaños falta de aptitud la libre elección de amos no termina con la esclavitudcuesta arriba como el tour, jodidos en el sur.Como el niño de la factoria nike en Singapurestilo Beirut la David y atversarisconfundirás la realidad como en solarisGarzón y Vermejo cazan juntos en safari****** presidente ****** pa lehendakari esto no es de Fary ni Paris es de buen países materia gris la peña siempre me pide bisotra mani otro despido otro paradoy van casi 4 millones de desesperadossimulacro maquillaje en esta jungla de asfalto que nos reduce a salvajestraje letras espectaculares no me detectan radares Europa explota y la peña se refugia en los barespeto tus auriculares democracias peculiaresescupo al gobierno Uribe y a los paramilitaresanimales extermina campesinosa ver cuando toma nota señor Moratinos. La peña autista masas ausentesSe fuman un peta y se tragan Pekín exprés, BuenafuenteNo mas seres en la zona Franca Yo sueño con cambiar el mundo tu con cambiar de llantas?Ni principies ni infantas ocupemos la ZarzuelaRap político que está creando escuelaMicrófonos, maíz, Saura vamos a por ti (AtVersaris)Vam començar sent una llum que s’escola per la finestraEns volien i vam sortir a la palestraSeguim alimentant la nostra ràbiaI el guardià del camp de sègol ens ignora perquè ens ha perdut el rastreYonkis del camí mes tèrbol, baixa del núvolSi el rap es una excusa per mostrar-te i has errat el càlculLlegeix el rètol de la porta del subsòl diu:Deixa les enveges pels que busquen un apòstol.Avui lliurem la gola dels borratxos Alguns odiàvem de mani en mani quan les xupaveu als despatxosBanyant-vos en Armani confoníeu els desitjosI cada somni en la moral burgesa dels capritxosEl rap de combat que t’ha tombat al llit escoltar-hoEt cremarà les mans com el fòsfor si vols domesticar-loEl que acuses, aquell que refusa mostrar respecteEl que usa rima difusa......(i te l’afecte)Potser desprès d’aquest disc hauré de fer la maletaPerò com immortal technique i sniper em mulloEl problema no es Carod Rovira per haver parlat amb ETAEl problema es d’ETA per escoltar aquest capullo La resistència postmoderna es reenviar correus i vídeosDavant d’un gol de chirios idiota ja ho veusNo s’ha acabat la historia futbo-dramaPerò amb baqueta la mama per haver fotut la potaSi tenen mite i la palmen Nitort freedman chicago boys no son superheroisGira l’elisa còmplice al punt de mira i nomes fa créixer l’ira nen. La gent sospira però córrer rere la pastanaga, paga, calla i curraUrra! miren els pallassos amb la roja, panoja a la tribuna i futbol com a vacunaQue ens pot vendre, passa el foc queda cendraÀntrax el divendres i mandra el diumengeLa veritat te una propietat medicinalActiva els instints mes animals i pot ofendreEls que viviu entre coto fluix amb una mirada tendre mentre el mon fuig de si mateix i pinta de negre el seu dibuixes desintegra com un peix que es mossega la cuaun feix de bitllets que volen la pua un constructor suïcida saltant des d’una gruael mon es cap i cua i es cap giraposat la caputxa rebenta la capsulaaquí es així hi ha qui diu que la justíciaes disfressa d’iraquí i fa volar un yanki pels airesun palestí, un chekpoint israelià no hi ha insercoin si et foten la vida enlaire la baina, on es el mite de la dolce vita l’estret de Gibraltar sinònim de mort subital’estat se n’aprofita es ven cosmopolita.Dinamita els drets mes elementals, esta tot fatal, resen amb colors els murs,Déu apreta però no ofega redimeix els pursJo sóc l’estratega que fa parkourMossega la frase per fer un conjur
Pa' presidente i pa' alcalde... El problema no es Carod Rovira per haver parlat amb ETAEl problema es d’ETA per escoltar aquest capullo
Judith escrigué: Pa' presidente i pa' alcalde... El problema no es Carod Rovira per haver parlat amb ETAEl problema es d’ETA per escoltar aquest capullo que volsd ir que tampoc saps que diuen?
Garzón y Vermejo cazan juntos en safariDe cap a (??) presidente pa' alcalde y pa lehendakar. Sols he entès lo d'alcalde xD PS. La segona és perquè m'ha agradat :P
i el millor de tot es que després algú escriu el que es diu, tu ho mires i dius... doncs si que diu això... | 0.765464 | curate | {"ca": 0.7389067524115756, "es": 0.2304394426580922, "it": 0.015219721329046088, "gl": 0.008360128617363344, "oc": 0.00707395498392283} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_186015 | Tres apunyalaments en dues baralles a BarcelonaUna baralla ha passat a l'estació de metro d'Entença i l'altra, al carrer BailènRedacció 08 Mar 2015 - 14.42Un vidre trencat durant la baralla a l'estació d'Entença A primera hora d'aquest diumenge hi ha hagut tres apunyalaments en dues baralles a Barcelona.Una ha passat a dins de l'estació de metro d'Entença. Dos grups de joves que sortien d'una discoteca pròxima s'han enfrontat violentament a cops i pedrades. Dos joves han resultat apunyalats; un, ferit greu i un altre, lleu. Tots dos han estat traslladats a l'Hospital de Sant Pau.L'altra baralla ha passat al carrer Bailèn. Cinc persones han atacat un home i li han acabat clavant un ganivet al coll. Els Mossos d'Esquadra han pogut detenir quatre dels agressors. L'home està ingressat a l'Hospital Clínic i es troba estable tot i la gravetat.La policia autonòmica continua investigant i buscant proves als llocs dels fets.Quin fàstic.
Jo de fet estic traumatitzada amb el metro, em fa por pujar-m'hi sola de nit o matinada, doncs he patit dues agressions on no ha vingut ningú a ajudar-me. En parlen de la inseguretat a Caracas, però allà no hi ha aquesta inacció plena de burocràcia i formalismes.
A on (si es pot saber)?
La primera a la linia 10, arribant a Bon Pastor. La segona a la línia 2 arribat a l'estació de Sant Adrià.
Si les línies 9 i 10 ja fan por de dia no m'imagino a la matinada. No sé què van pensar al fer aquelles estacions.
Les línies 9 i 10 són les que els trens funcionen sols?
Suposo que sí, són les més noves.
Doncs no em fa gens de gràcia, la veritat. | 0.811605 | curate | {"ca": 0.90625, "es": 0.07908163265306123, "en": 0.014668367346938776} | |
mc4_ca_20230418_6_21645 | Pilar Rahola fa la feina - Diari de Girona
Pilar Rahola fa la feina
adrià pujol cruells 14.08.2016 | 00:00
dimarts passat, Pilar Rahola va penjar fotografies i clips d'una festa a la seva casa de Cadaqués. Una xefla d'estiu, al voltant d'una paella d'arròs cuinada pel cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Entre els convidats hi havia periodistes, metges, actors i empresaris, exalts càrrecs del FCB i el president Puigdemont. Quan la sobretaula havia estovat els esperits, i viceversa, el Molt Honorable i en Trapero van tocar cançons dels Beatles i de Serrat amb la guitarra. Al mig d'una olla de grills, els convidats refilant. I em vaig esverar.
Rahola i els altres són persones carismàtiques. Ens atrauen o ens repugnen, però no els podem negar el seu magnetisme. Tenen una mena d'autoritat. Segons el sociòleg alemany Max Weber, l'autoritat pot ser tradicional (per exemple els vells d'abans), pot ser legal (per exemple si guanyes les eleccions, tot i que darrerament això no t'assegura res), i pot ser carismàtica. Els poders es recolzen una mica en cada crossa. Un polsim de tradició, una base legal cada vegada més estantissa i una bona dosi de personalitat.
Em vaig esverar. Més ben dit, em vaig desorientar. I no és que em neguitegi veure i sentir el president del meu país mentre esgratinya les cordes. Tothom sap que el poder necessita, de tant en tant, apropar-se al poble. Legitimar-se a partir de l'espectacle. Humanitzar-se. Per això, els que tenim una edat recordem Boris Ieltsin borratxo als actes oficials. I tenim gravat en la retina en Joan Clos fent anar la carn a ritme de samba. Però una cosa és un acte públic, on per tant hi ha espectadors, i l'altra és una festa privada.
Dec ser una mòmia. Tant si és de la meva corda com si no ho és, jo vull que el poder es mostri íntegre, circumspecte i lliurat a la seva tasca. Si després, durant la festa major, aprofita per fer-se el simpàtic, fins aquí no passa res. El mecanisme és més vell que els pous de glaç. Però quan el poder apareix caçat en un moment d'intimitat descordada, aleshores és quan comença la riota popular. I és quan plana la desorientació general.
Al llibre La felicitat no és completa, de Vicenç Pagès Jordà, hi ha la frase següent: "Un ésser desorientat difícilment conserva la capacitat crítica". Treta de context, em va molt bé per explicar el que vaig sentir quan Pilar Rahola ens va descobrir la rebotiga del país. Si el cap dels Mossos cuina paelles d'arròs i segrega esgarips amb el President, és ben fàcil que de carambola jo me'ls miri com si fossin persones corrents. Beuen, mengen i canten. El problema és que de corrents no en són. I en aquest sentit comprovo que Pilar Rahola em desorienta. I crec que ho fa amb una intenció perversa. La seva bufonada em col·loca al nivell d'un consumidor de les revistes del cor. Per tant minva la meva capacitat crítica. I el que és pitjor, apuja el carisma dels seus convidats sense que aquests se l'hagin de treballar. En resum, els fa la feina, tot regant l'esbarzer del populisme. | 0.777565 | curate | {"ca": 0.9042695130086724, "it": 0.008005336891260841, "pt": 0.05470313542361575, "es": 0.025350233488992666, "id": 0.007671781187458306} | http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/08/14/pilar-rahola-feina/799022.html |
cawac_ca_20200528_12_25523 | Portada
Dintre del marc de difusió i promoció de projectes corresponents al House of Technology Mercantec de Dinamarca, que estan duent a terme a Catalunya i en el que han seleccionat uns pocs centres de FP per la seva singularitat i perfil de referència, el passat 4 de desembre, l'Institut Nicolau Copèrnic va rebre la visita dels directors d'aquests projectes, en particular, Virtuelt Videncenter. L'objectiu d'aquesta visita ha estat la d'establir vincles professionals per tal que el nostre alumnat d'FP participi en el seu projecte, des de l'àmbit d'Informàtica, i propiciar, a més, l'intercanvi d'alumnes entre el seu centre en Dinamarca i el nostre aquí a Terrassa.
Ja podeu gaudir del documental sobre el projecte "Taula democràtica", on veureu les diferents fases de treball i la Taula Democràtica d'infants i joves en la que es va decidir quin nom rebria un passatge del barri. En ell s'entrevista alguns dels nostres alumnes. Val la pena donar-li un cop d'ull, ja que és el reflex d'un treball engrescador, realista i positiu.
El passat dia 16/11/2012 al portal del ASEITEC (Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya), és va realitzar una entrevista a Miquel Corté s, coordinador PIFP del Nicolau Copèrnic , o n s’explica de forma molt clara els objectius del nostre Institut per afavorir la relació escola-empresa, com funcionen les pràctiques d'alumnat a cicles, i quines línies de futur estem elaborant, per la creació d’innovació al nostre àmbit d’actuació; el Vallès Occidental.
L’ ASEITEC és una organització empresarial d’àmbit català, vinculada a la patronal CECOT que agrupa empreses d’informàtica i noves tecnologies bàsicament de l’àrea de Barcelona.
El divendres dia 9/11/2012 va tenir lloc a Màlaga l'entrega del guardó de reconeixement pel treball realitzat per la Taula Democràtica d'infants i joves de La Maurina, en el sisè Certamen de Drets de la Infància i Política Municipal, convocat per UNICEF. Des de fa tres cursos el nostre Institut, conjuntament amb altres instituts i escoles del barri, hem treballat la participació i l'associacionisme a partir d'un projecte de barri que pretén reforçar valors com el diàleg, la cooperació i el consens.
El curs passat es va elaborar un petit documental sobre tot aquest projecte, les diferents fases de treball i la Taula Democràtica d'infants i joves en la que es va decidir quin nom rebria un passatge del barri. En ell s'entrevista alguns dels nostres alumnes. Val la pena donar-li un cop d'ull, ja que és el reflex d'un treball engrescador, realista i positiu.
Aquest curs, el treball es centra en els "Murs que separen i murs que uneixen" i la Taula Democràtica decidirà quines seran les frases que decoraran un mur d'una plaça que estàs en procés de remodelació, al final del carrer Olivera. Aquestes frases faran referència a la convivència al barri, i serà el reflex de la memòria històrica dels veïns i veïnes del barri, així com de la consciència històrica i perspectiva de futur dels infants i joves participants de la Taula Democràtica." | 0.73761 | curate | {"es": 0.0022958346999016072, "ca": 0.9977041653000984} | http://copernic.cat/elc/index.php?start=32 |
mc4_ca_20230418_9_262971 | Anar de colònies, què en penseu? | Sarrià Petits
Home » Extraescolars » Anar de colònies, què en penseu?
Anar de colònies, què en penseu?
maig 3, 2016Extraescolars4 Comentaris
Jo sempre he sigut de les que els ha semblat una mica prematur això d’enviar els nens a P3 ja de colònies. La majoria de nens hi van i no els representa cap problema, però no és una cosa que vegi necessària, la veritat.
Però aquest any que l’Emma sí que hi ha anat, sí que he vist que ha tornat contenta, que tenia coses per explicar-nos que només havia viscut ella, que s’ha hagut d’espavilar, organitzar-se la roba que se li va mullar… i que ho ha fet molt bé i n’està orgullosa.
Ara em dóna per pensar sobre tot això perquè estic portant la campanya de difusió de les colònies d’estiu de la Fundació Pere Tarrés. Estic llegint molt sobre el tema, hi fan moltes activitats xules (fins i tot van a Menorca en bici!) i s’ho passen molt bé.
M’ha fet recordar també quan jo era petita, 6è o 7è d’E.G.B, quan moltes amigues de la classe sí que anaven de colònies al juliol. Mai m’havien fet enveja, però quan vaig arribar a aquesta edat sí que em va començar a venir de gust formar part de totes aquelles vivències que realment les unien més.
I sense experiència pròpia perquè en realitat no hi he anat mai, penso que potser sí que anar de colònies pot ser una experiència enriquidora, on els nens aprenen a espavilar-se sols, guanyen en autonomia i s’eduquen en valors tan imporants com l’empatia, la solidaritat i el companyerisme. Heu llegit aquesta carta? Molt emocionant.
Què opineu vosaltres de tot plegat? Heu portat els vostres fills de colònies? hi heu anat vosaltres? a quina edat?
I ja que estem, us deixo l’enllaç de les que fan al Pere Tarrés. Són per nens i nenes de 5 a 17 anys, amb moltes propostes de colònies diferents de tot tipus (anglès, nàutica, campaments, cuina, natura, robòtica…) i per a tots els gustos. Les preparen amb molt de carinyo, amb monitors professionals i posen molt d’èmfasi en educar en el lleure, en tots aquests valors que penso són el més important per endur-se després a casa.
A la seva web www.peretarres.org/estiu hi trobareu tota la informació.
4 Respostes a “Anar de colònies, què en penseu?”
He ido muchas veces de colonias y me encantaban. Soy partidaria siempre y cuando El Niño tenga ganas de ir. Las colonias han de ser algo agradable, un momento de placer. Con lo que sí El Niño no quiere, no ha de ser forzado. Para niños tímidos es ideal porque les da ese empujoncito necesario. Igual para los nenes que son más dependientes que habrá que insistir un poco más. Pero insistir, no obligar, cada peque tiene su ritmo! En resumen, para El Niño que tiene ganas de aventuras es súper enriquecedor!
Ya… Emma no quiso ir en P4 y nosotros no la obligamos. Pensé que era pequeña todavía y que si iba y luego tenía una mala experiencia por cualquier motivo sería peor. En P5 ha querido ir sin problema y volvió muy contenta, y yo creo que con una experiencia que la ha hecho crecer.
Jo he estat a les dues bandes. De petita anava de colonies i de fet estaba en un esplai així que alguns caps de setmana marxavem fora i tinc un gran record
I també he estat monitora de colonies i he vist lo bé que s’ho passen els nens.
Ara que sóc mare sento que la nena es massa petita i entenc les retisences d’alguns pares, però jo havia marxat amb nens de P4 i s’ho passaven genial.
Crec que lo important és que hi vulguin anar.
L’Emma a P3 era només una nit i va anar-hi i va tornar molt contenta. A P4 no va voler i no la vam obligar. I a P5 hi ha volgut anar un altre cop. Va tornar molt contenta i jo sí que he vist que li va anar bé per adonar-se de que sí era capaç de moltes més coses de les que es pensa. | 0.729124 | curate | {"ca": 0.7751157092295127, "id": 0.0035393411380343046, "es": 0.22134494963245305} | http://www.sarriapetits.com/colonies-estiu-pere-tarres/ |
acn_ca_20201011_1_21427 | Vila es converteix en doctor després de defensar la seva tesi sobre l'escriptor i sacerdot Fèlix Sardà i Salvany
L'acte ha tingut lloc aquest dilluns a la Sala de Graus de la UIC
ACN Barcelona.-El conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, ha defensat aquest dilluns al matí la tesi 'Fèlix Sardà i Salvany, influencer integrista, en temps del sexenni i la restauració' a la Sala de Graus de la UIC. Vila s'ha referit a al sacerdot i escriptor Sardà i Salvany com un personatge "reaccionari en el fons, però innovador en les formes". El director de la tesi era el professor Xavier Baró, que ha destacat la "constància obstinada i cura del doctorand" que ha fet Vila. Entre el públic s'hi trobaven els exconsellers Andreu Mas-Colell i Irene Rigau; l'editor Daniel Fernandez; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs; el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano; el rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña; o els escriptors Jordi Amat i Isabel-Clara Simó, entre d'altres. El tribunal l'ha qualificat amb un 'Excel·lent' i en els propers dies deliberarà per decidir si li atorga el 'Cum laude'.
El tribunal estava format pel catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Joaquím Albareda; la catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, Concepció Mir; i la catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Girona, Anna Maria Garcia. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/vila-es-converteix-en-doctor-despres-de-defensar-la-seva-tesi-sobre-l-escriptor-i-sacerdot-felix-sarda-i-salvany |
macocu_ca_20230731_7_400679 | TEATRES, AUDITORIS I CENTRES DE LLEURE
ALTA EXIGÈNCIA A LA SALA I A LA MAQUINÀRIA ESCÈNICA
Teatres, auditoris i centres de lleureNdavant2021-07-23T16:39:58+02:00
AL COSTAT DE LA CULTURA, APORTANT SOLUCIONS PROFESSIONALS ALS SEUS REPTES
Des de NDAVANT entenem que els serveis de neteja i manteniment multitècnic a centres culturals, amb gran assistència de persones usuàries i públic, han de basar-se en l’excel·lència.
La nostra filosofia ens compromet i alinea amb els objectius d’imatge i funcionament de cada recurs cultural. Atenem les necessitats dels diversos espais i instal·lacions, amb freqüències adaptades a la quantitat de públic, amb flexibilitat i solvència.
Les obres d’art, els escenaris, els espais, les sales, les butaques, els sistemes i les instal·lacions han de lluir sempre resplendents, amb independència de l’activitat frenètica i el dinamisme dels espais culturals. Per això, NDAVANT compta amb un equip de professionals format, coneixedor de les tècniques més avançades i efectives, que treballa amb la rapidesa, delicadesa i sensibilitat que exigeixen aquests espais. Treballem amb la mínima interferència, però amb la màxima qualitat.
Preparem amb antelació les dates de major afluència i treballem perquè els teatres, auditoris i les sales culturals disposin dels equips i les estances a punt i en perfecte funcionament en els moments requerits.
Això implica un rigorós servei de neteja i desinfecció en àmplies superfícies i elements patrimonials de valor cultural, així com un manteniment continuat d’instal·lacions perquè la climatització, la calefacció i la maquinària escènica, entre d’altres, estiguin a l’alçada de les exigències.
També ens responsabilitzem de la neteja de grans esdeveniments, com festivals de música i fires. Aportem la nostra experiència en la gestió de grans equips i sectors molt exigents, per un desenvolupament fluid d’aquesta tipologia d’esdeveniments, que requereixen actuacions ràpides i molt coordinades.
SERVEIS DESTACATS
MANTENIMENT INTEGRAL DEL TEATRE AUDITORI DE GRANOLLERSNdavant2021-07-09T06:20:19+02:00
Som una col·laboradora estratègica de la cultura. Dediquem cada moment de treball en fer-la lluir, en vetllar perquè sempre mostri el seu màxim potencial. Busquem el ple confort del públic, que només hagi de concentrar-se en la màgia dels espais i dels esdeveniments. | 0.795214 | curate | {"en": 0.05337925096857512, "es": 0.021954369349978475, "ca": 0.8859233749461902, "pt": 0.03142488161859664, "it": 0.007318123116659492} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_171299 | CERIMÒNICA SATÀNICA EN LA INAUGURACIÓ DEL TÚNEL GOTTHARD, EL MÉS LLARG DEL MÓNJa no se n'amaguen, amb la supèrbia del qui se sap impune, els màxims mandataris europeus (Merkel, Hollande, Renzi...) han decidit portar els seus sinistres rituals més enllà de la privacitat de les habituals mansions on ocultament rendeixen culte al Maligne. Vegeu amb deteniment el següent contingut i treieu les vostres pròpies conclusions. Què porta a realitzar un espectacle d'aquestes característiques per a la inauguració d'un simple túnel, per molt llarg que sigui?Fins i tot un profà en la matèria podrà identificar la gran càrrega de simbologia masònica i satanista que hi ha:Arribada de la BèstiaAdoració del Maligne.Donzelles entregades a LuciferSimbologia masònica.Baphomet, amb atributs masculins i femenins (aquests pits arrodonits són de dona).La humanitat homogeneïtzada, dòcil i robotitzada.Burla contra el catoliscismeSacrificis ritualsExposició de bàculs illuminatis.Representats de totes les religions beneint l'obra. Promoció evident de l'ecumenisme que vol imposar el NWO.La numerologia que envolta el túnel i la seva cerimònia també és digna de ser comentada: 11 anys de construcció del túnel6 anys d'acondicionament del túnel600 assistents a l'acteInaugurat el mes 6 de l'any 20169 treballadors en la seva construcció. Tots sabem de l'afició dels acòlits de Belcebú de fer-li entrega de sacrificis humans.Val la pena indicar que les imatges de l'event han estat sobretot aportades pel mitjà Rússia Today. Els mitjans europeus no semblen massa interessats en fer-se ressò d'aquesta extravagant performance.De debò és només un túnel? De debò és només una cerimònia inaugural?El Mal està guanyant.
http://astillasderealidad.blogspot.com.es/2016/06/la-inauguracion-del-tunel-de-san.html | 0.895219 | curate | {"ca": 0.9510686164229472, "es": 0.048931383577052866} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_53840 | Mikey Saber era una gran estrella del cinema porno, però la seva època daurada ja ha passat i la seva carrera es troba en decadència. Per això decideix abandonar Los Angeles i tornar al seu lloc d'origen, una petita població de Texas on va néixer i va créixer, i on ningú no el troba a faltar.
No li serà gens fàcil trobar feina, establir-se i formar una nova vida en aquesta ciutat en la qual regna la mentida i el menyspreu al nouvingut.
Horaris:
Divendres 28 d'octubre: 21:30h
La (des)educación de Cameron Post
La (des)educación de Cameron Post
Sinopsi
Una jove és obligada per la seva família a assistir a un centre de teràpia per reorientar la sexualitat de joves homosexuals. | 0.616701 | curate | {"ca": 0.8796433878157504, "pt": 0.01188707280832095, "es": 0.09806835066864784, "hu": 0.010401188707280832} | https://surtdecasa.cat/girona/llocs-interes/olot/cineclub-olot |
mc4_ca_20230418_13_484789 | Zhengzhou Yuda Palace Hotel Zhengzhou Xina - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
No.220 Zhongyuan Zhong Road, Zhongyuan, Zhengzhou, Xina, 450007 - Veure al mapa
Notable 8,0 (196 comentaris)
Barri Zhongyuan Guancheng Jinshui Jinshui Jinshui Jinshui Zhongyuan Jinshui Jinshui Jinshui
Convenientment situat a Zhengzhou, Zhengzhou Yuda Palace Hotel és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Situat només a 4.0 Km del centre de la ciutat, els viatgers estan en un lloc boníssim per a gaudir de les atraccions i activitat de la ciutat. Els visitants d'aquest hotel, poden gaudir d'anar a les atraccions més importants de la ciutat: Flowers in the Central Plains Mall, Dennis department Store (Songshan road), Yau Oi Road wholesale Market.
Tot esforç és poc perquè els hostes es trobin còmodes, motiu pel qual l'allotjament compta amb el millor en serveis i comoditats. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha servei d'habitacions 24 hores, Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, servei de neteja diari, casino, recepció 24 hores.
L'ambient de Zhengzhou Yuda Palace Hotel es reflexa en cada habitació. televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com centre esportiu, sauna, piscina coberta, spa, massatge. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Zhengzhou Yuda Palace Hotel és una selecció idònia per a la vostra estada a Zhengzhou.
Tots els tipus de viatgers (18) Viatger de Negocis (14) Parelles (1) Viatgers en solitari (1) Famílies amb infants grans (1) Grups (1)
Disappointed about the air conditioning system and how the staff response Not helpful and just making different answers to the high temperature in room and can't fix the problem. It affects my time spend in hotel
Very nice staff, though facilities and cleanliness can be improved”
Staff are extremely nice and helpful. In-room facilities are a bit worn.
All good but not in central location”
Will stay herd next time
Perfect for short business stay!
Surendra, Indonèsia
Very good service, clen room, nice hotel
Ausie”
Rosanne, Nova Zelanda
location, quality of facilities, helpful staff
The hotel was generally great but they had no record of my agoda booking when we arrived. Eventually sorted but a hassle all the same. The hotel beds are painfully hard!.
breakfast, restaurants, good English
This is an expensive hotel for the area and restaurants even more so. Saying that however, the breakfast was quite amazing and never seen so much choice or quality. Restaurants are huge and again great selection and quality but expensive. Check-in is a bit strange at a small desk in the shopping mall. Rooms are huge and very well designed, clean and everything thought of.
The hotel location is not centrally located.”
Staff Attention, clean rooms and expensive feel. | 0.588046 | curate | {"ca": 0.5212407282535402, "en": 0.46965610249494266, "pl": 0.0020229265003371545, "fr": 0.0070802427511800405} | https://www.agoda.com/ca-es/zhengzhou-yuda-palace-hotel/hotel/zhengzhou-cn.html |
mc4_ca_20230418_7_249523 | El passat dia 17 de juny, a Alcoi, ens reunírem un bon grapat d’arxivers, investigadors, i algun jurista, per tal de fer balanç de l’estat dels arxius judicials i plantejar algunes alternatives de cara al futur proper.
Crec que es va posar en evidència que quan la documentació judicial ‘cau’en les nostres mans (municipals o provincials, a l’Arxiu del Regne o a l’Arxiu Històric de la CV) aquesta es conserva bé, es descriu i es fa accessible. Es va demostrar a bastament en els casos exposats de Dénia i Alcoi, però també és palés en molts altres àmbits de ciutats mitjanes, com ara Ontinyent, o ens arxius municipals menuts.La visió que va donar el president de la Junta d’Expurg de documents judicials de la Generalitat Valenciana va voler ser optimista. És cert que la Junta d’Expurg que presideix el magistrat Manuel Pons és més operativa que no les anteriors. Tot i això, no deixa de ser significatiu que aquesta Junta siga l’únic organisme existent en el món dels arxius judicials valencians, com si elements com són la conservació, la descripció i l’accessibilitat dels fons no importés més enllà (i més ençà) de la pròpia administració judicial. Van haver de venir arxivers judicials d’altres territoris d’Espanya (Núria Carreras i Ramon Saball) per constatar que aquesta ‘espècie’ existeix i que, si bé els problemas de l’administració judicial no es resolen en un dia ni en dos, sí es pot avançar en aqueixa línea de forma substantiva. L’experiència pràctica i vital que van descriure els investigadors (Antoni Calzado, Ángel Beneito i Josep Ramon Valero) va ser altament il·lustrativa i significativa. A més a més, ho van fer molt bé. Es notava que eren professors i es veia com havien ‘patit’ per arribar a unes fonts que, sembla, es resisteixen a ser consultades en la pràctica, malgrat tota la legislació emesa en les darreres dècades i la mateixa Llei de Memoria Històrica. En tot cas, des de la nostra Associació, no deixarem passar un minut per plantejar a la nova administració de la Generalitat Valenciana les nombroses assignatures que hem d’aprovar en materia de documentació judicial. Haurem de passar del desastre i els plors a l’acció pràctica.
Destrucció d’arxius judicials: fotonoticia_20141230170129_800.jpg Foto de documentació desorganitzada: www.farodevigo.es
Darrera imatge: Arxiu Històric de la Comunitat Valenciana | 0.886788 | curate | {"ca": 1.0} | http://arxiversvalencians.org/que-passara-amb-els-arxius-judicials/ |
macocu_ca_20230731_8_304860 | La Rambla de l'art de Cambrils projecta l'òpera bufa «Così fan tutte»
Dijous 28 d'abril al vespre
L'entrada de la Rambla de l'art | Cedida
Così fan tutte, l'òpera bufa de Wolfgang Amadeus Mozart, gravada l'agost 2020 al Festival de Salzburg, es projectarà el proper dijous 28 d'abril a un quart de 9 del vespre a la Rambla de l’art de Cambrils. Sota la direcció musical de Joana Mallwitz, i amb la direcció d’escena de Christof Loy, l’espectacle va rebre tres guardons dels Premis Austríacs del Teatre Musical 2021: a la millor producció operística, a la millor posada en escena per a Christoph Loy i a la millor protagonista femenina per a Elsa Dreisig. Entrades, aquí. | 0.785018 | curate | {"ca": 0.9774436090225563, "es": 0.022556390977443608} | |
crawling-populars_ca_20200525_28_57481 | A proposta del Consell Executiu i amb l'informe previ dels departaments afectats, la Junta de Govern aprova la proposta que es detalla:
1. Departament d'Economia i Empresa.
Dotar:
1 TEU. Economia Aplicada.
3 TEU. Economia Financera i Comptabilitat.
1 TEU. Organització d'Empreses.
2. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.
Dotar:
1 As. (6 h). Història Moderna.
1 As. (6 h). Història Antiga.
1 As. (3 h). Història de l'Art.
3. Departament de Ciències de l'Educació.
Dotar:
1 As. (3 h). Psicologia Evolutiva i de l'Educació.
1 As. (3 h). Didàctica i Organització Escolar.
Dotar:
1 As. (4 h). Psicologia Evolutiva i de l'Educació.
1 As. (3 h). Didàctica i Organització Escolar.
1 As. (3 h). Didàctica i Organització Escolar.
Dotar:
1 As. (6 h). Educació Física i la seva Didàctica.
1 As. (3 h). Didàctica i Organització Escolar.
1 TEU. Didàctica i Organització Escolar.
2 As. (6 h). Didàctica i Organització Escolar.
1 Aj. EU. Didàctica i Organtizació Escolar.
1 Aj. EU. Didàctica i Organització Escolar.
1 As. (6 h). Didàctica i Organització Escolar.
4. Departament de Dret Privat.
Dotar:
1 As. (3 h). Dret Mercantil.
1 As. (3 h). Dret Mercantil.
5. Departament de Filosofia.
Dotar:
1 As. (6 h). Filosofia del Dret, Moral i Política.
1 As. (3 h). Filosofia del Dret, Moral i Política.
1 Aj. U. Filosofia del Dret, Moral i Política.
6. Departament de Biologia Ambiental.
Dotar:
1 As. (6 h). Biologia Vegetal.
7. Departament de Física.
Dotar:
1 As. (6 h). Tecnologia Electrònica.
8. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.
Dotar:
1 Aj. EU. Filologia Catalana.
1 TEU. Filologia Catalana.
Desdotar (si queda vacant):
1 Aj. EU. Filologia Catalana.
9. Filologia Espanyola i Moderna.
Dotar:
1 TEU. Filologia Espanyola.
Desdotar (si queda vacant o per renúncia):
1 Aj. EU. Filologia Espanyola.
10. Departament de Química.
Dotar:
1 Aj. U. Química Física (a càrrec de l'Aj. U en llicència d'estudis).
11. Departament de Psicologia.
Dotar:
1 As. (6 h). Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic.
12. Departament de Ciències de la Terra.
Dotar:
1 TEU. Anàlisi Geogràfica Regional.
Desdotar (si queda vacant o per renúncia):
1 Aj. U. Anàlisi Geogràfica Regional.
13. Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.
Dotar:
1 As. (6 h). Biologia Cel·lular.
1 As. (6 h). Bioquímica.
2 TEU. Infermeria.
1 TEU. Fisiologia.
1 TEU. Bioquímica.
Desdotar:
2 Aj. EU. Biologia Fonamental i Ciències de la Salut (si queda vacant o per renúncia).
1 Aj. EU. Fisiologia.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tengui els efectes que corresponguin.
El Rector, Nadal Batle
Acords que fan referència a aquest. | 0 | curate | {"ca": 0.669218372280419, "cs": 0.011281224818694601, "it": 0.0443190975020145, "hu": 0.03263497179693795, "es": 0.07735697018533441, "en": 0.08017727639000806, "fr": 0.021756647864625302, "eo": 0.020145044319097503, "da": 0.0008058017727639, "pt": 0.04230459307010476} | : /fou/acord/24/2471.html |
cawac_ca_20200528_0_58546 | Seré molt breu, com no he pogut veure el partit del barça, només l’escoltat per la ràdio, ara fa una estona estava jo mirant de trobar alguna cadena on fessin el golaro de Ronaldinho, fet i fet m’he topat amb un canal nou.
Aquesta setmana han fet una instal•lació de TDT al meu bloc, després de les típiques disputes i demés. Però fora d’això, m’ha sorprès la imatge del canal, era una noia traient-se uns grans de la cara tot mirant-se a un mirallet, estava en una mena de piscina en un jardí. Efectivament, ara que estic llegint el llibre de Huntington sobre el xoc de civilitzacions el que he patit jo ha estat un xoc de trens brutal. Es tractava ni més ni menys del canal Gran Hermano, on pots viure 24 hores el que fan en aquest programa concurs, coses tant interessants com la noia aquesta.
Un dia veient la tele, vai topar amb un programa on hi havia unes sis o set noies, de 16 a 18 anys, que tenien en comú que totes elles havien estat cornudes i explicaven les seves experiències, en aquesta mena d’experiment sociològic al cap de poca estona sortien d’un costat del plató els nois que els hi havia fotut les banyes, i llavors aquests explicaven també la història.
A partir d’això tinc dues preguntes o conclusions que m’agradaria comentar i compartir amb vosaltres:
1- Com poden tenir tant d’èxit aquest tipus de programa? 2- Si us plau, digueu-me que aquesta gent no vota…. | 0.883921 | curate | {"ca": 1.0} | http://velez.cat/gran_hermano/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_188147 | A partir d’aquesta pregunta, iniciarem un viatge per jugar i descobrir què s’amaga darrere l’imaginari cel·lular. Des d’una mirada macro, ens endinsarem cap a allò microscòpic que ens constitueix i ens dona vida. Descobrirem la cèl·lula, les seves funcions i comportaments; ens preguntarem què és l’ADN i què és la nostra identitat; observarem tot allò que està viu i ens envolta, i ens plantejarem formes possibles de convivència, sostenibilitat i cura. | 0.782794 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.lacapella.barcelona/ca/que-samaga-dins-el-nostre-cos-0 |
mc4_ca_20230418_15_477124 | Bits & Beats: Escapadeta a Tokyo -part 4-
Escapadeta a Tokyo -part 4-
Aquest article ve de la tercera part.
Teníem previst llevar-nos ben d'hora, però el cansament i la comoditat de l'habitació fa fer que no ens llevéssim fins l'amable despertar de la Kazuko, que ens estava preparant l'esmorzar al compartiment del costat. Per veure una mica quina varietat de menjar tenien, haviem demanat un esmorzar típic japonès i un occidental. Bona elecció, aixó podiem provar una mica de tot.
Va ser un d'aquells esmorzars que fa mandra aixecar-se de la taula i posar-se en marxa: pà, arròs, amanida, pernil, fruita, peix, algues, ous, sopa tè, cafè, suc, melmelada, salses... Un cop esmorzats vam recollir, vam acomiadar-nos de la Kazuko i vam deixar el Fukuzumiro molt satisfets i vam anar cap a l'estació de Hakone-Yumoto, que ja haviem conegut el dia abans.
Amb l'amable Kazuko Sato, la nostra okami.
Allà vam començar el primer tram de l'excursió amb el Hakone Tozan Bus, que recorre la part sud fins al llac Ashi. Durant el trajecte el bus para a diversos punts de visita , però la Kazuko ja ens havia recomanat els més importants, així que no vam baixar fins a Hakone Machi-ko, el poble amb el port. Abans del port, vam desviar-nos una mica per veure un bosc amb un important camí de cedres que data del 1618. El camí es va construir en l'era Edo, al costat de autopista Tokaido. Els grans arbres protegien del calurós sol a l'estiu i de la neu a l'hivern. Curiosament, quan vam arribar no hi havia gairebé ningú en aquella zona. Cosa que ens va ajudar a sentir-nos més a gust envoltants de natura de grans dimensions.
També vam aprofitar per jugar una mica amb un gos que vam trobar en un petit jardí d'un cementiri.
Un cop al llac Ashi, vam agafar el vaixell que el creua, passant prop de Motohakone. Un vaixell estil antic, de 3 pisos, amb seients a dins i gairebé tota la coberta oberta al públic. Ideal per admirar el paissatge i veure com es va descobrint el Fuji entre la vall.
El vaixell ens va deixar a Togendai-ko, el poble on vam agafar el telefèric que porta fins a Ubako i Owakudani. A Ubako, veient que la cosa portaria el seu temps, vam aprofitar per canviar l'hora de la reserva del tren de tornada (un avantatge això de poder canviar-ho des de qualsevol de les estacions ja sigui de bus, telefèric, vaixell o tren). També ens vam adonar que arribariem tard per anar al museu Ghibli, així que...queda pendent pel proper viatge.
Durant el recorregut penjats d'un cable, podem veure l'espectacular paissatge format pel llac Ashi i la muntanya Fuji al fons.
Tot i que el temps no acompanyava gaire, era suficientment clar com per veure la majoria de muntanyes del voltant.
Owakudani (en japonès, gran vall bullent) és una petita vall rica volcànica amb molts onsens. Els ous negres (negre perquè són bullits en aigues riques en sulfur) són populars i es diu que allarguen 7 anys de vida als qui els mengen. Des d'Owakudani també es poden admirar vistes al Fuji i al llac i la resta de la vall. La majoria de turistes eren japonesos, però vam sentir també algunes veus coreanes.
L'olor fa que la gent no s'hi estigui massa estona, hi ha un petit circuit que porta fins a un mirador amb una de les millors vistes de la vall.
L'home dels ous negres. No, no els vaig voler tastar.
Galeta d'arròs i salsa de soja.
Magnífic al Fuji. Queda pendent el repte de pujar-hi.
Ja baixant, el telefèric ens va acostar fins a Sounzan on s'agafa el funicular que porta fins al poble de Gora. A Gora mateix ja queda poc per acabar l'excursió, i la gent aprofita per comprar els últims souvenirs. Nosaltres vam preferir veure el Hakone Gora Park, uns jardins no gaire espectaculars a la tardor, però que a la primavera deuen tenir una bona quantitat i varietat de flors i plantes.
Funicular de Sounzan a Gora
La font central del Gora Park
Per acabar, a Gora vam agafar l'últim tren cap a Hakone-Yumoto altra vegada. I des d'allà la línia Odakyu fins a Shinjuku. Haviem reservat el Romance Car, un tren que para a menys estacions i arriba a Shinjuku una hora abans.
L'excursió per Hakone la vam fer amb un dia. Anant ràpid. Però hi ha molts més punts d'interès, temples, museus boscos, onsens i la tira de llocs interessants, el que fa la compra del Hakone Free Pass obligatòria per estalviar-nos uns quants yens en transports.
L'Infant de Clazzi
Escapadeta a Tokyo -part 3-
David LaChapelle a Seül | 0.802569 | curate | {"en": 0.027176416397973285, "ca": 0.9518654997696914, "es": 0.010594196222938737, "fr": 0.010363887609396591} | http://bitsandbeats.blogspot.com/2012/01/escapadeta-tokyo-part-4.html |
mc4_ca_20230418_8_648614 | Llubi - productes - Mallorca
Forn i pastisseria Gelabert
Carrer de la Carretera, 61
971 522 613
Facebook: Forn i Pastisseria Gelabert Llubí
[email protected]
Tres generacions de forners artesans des de 1937. 1er PREMI A LA MILLOR ENSAÏMADA DEL MÓN 2018. Més de 65 tipus d'ensaïmades,10 varietat de panades, especialitat en doblegats, cremadillos, croissant artesà de mantequilla i gran assortiment de pastissos, pa artesà, ...
Forn Ca'n Ramon
Carrer de la Carretera, 49
971 522 177
C/ Sa carretera 55
971 521 506
[email protected]
Com a bons mallorquins estem arrelats a la nostra rica cultura, és la nostra referència a l'hora de confeccionar totes les nostres famílies de sal marina i cremes balsàmiques. Produïm tots els nostres productes de forma artesanal.
Ctra. Inca - Arta, km 9
971 522 029 • 971 522 211
conservasrossello.com
[email protected]
Empresa dedicada a la comercialització d’olives, olis, tàpares, encurtits, envinagrats, conserves vegetals.
Carrer Roca Llisa, 47
971 522 057
[email protected]
Empresa dedicada a la comercialització d’olives, olis, tàpares, encurtits, envinagrats, conserves vegetals, tomatiga seca i mel. | 0.514745 | curate | {"ca": 0.6652097902097902, "sv": 0.0236013986013986, "es": 0.10052447552447552, "it": 0.04283216783216783, "fr": 0.06118881118881119, "eu": 0.013111888111888112, "oc": 0.03146853146853147, "en": 0.062062937062937064} | https://www.plademallorca.net/municipis/llub%C3%AD/llubi-productes/ |
mc4_ca_20230418_4_749095 | Kanzashi Kimono flower hair ornament everyday use Pearl comb kanzasi Watmosphere Watmosfia [Hair accessories second party kimono ceremonial dress sleeves graduation entrance ceremony hair arrangement pearl] Kanzashi Kimono flower hair ornament everyday use Pearl comb kanzasi Watmosphere Watmosfia [Hair accessories second party kimono ceremonial dress sleeves graduation entrance ceremony hair arrangement pearl]wBuyBuy, plataforma de comerç electrònic global, fan que les botigues en línia de forma gratuïta, venda de productes amb 92 idiomes, vendre a tot el món, comprar de tot el món. wBuyBuy Global ,Shop (Team) es troba en:Japan,Botiga Gerent:株式会社Will髪飾りメーカー,Sòl:watmosphere hair ornament - casual -
35.53 Dòlar dels EUA (Quantitat >=1 )
69.03 Dòlar dels EUA
35.53 Dòlar dels EUA
30.46 Dòlar dels EUA | 0.754968 | curate | {"ca": 0.8553615960099751, "es": 0.14463840399002492} | https://www.wbuybuy.com/watmosphere-Casual/item/detail/928v5959/ca/ |
mc4_ca_20230418_0_115301 | Depurtech - Depuració d'aigues residuals, laboratori d'aigues i venda de productes químics. - depurtech.com
ProductesQuímics
Seguiment de Plantes
Disseny iAssessorament
DocumentacióTècnica
El lloc web www.depurtech.com i els seus continguts (v.g., textes, imatges, só, animacions, video i la resta dels continguts d'aquest web) són propietat de Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL o terceres persones que han donat una llicència o autoritzat a Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL. Tots els logotips, marques i dissenys industrials que apareixen en aquest lloc web formen part dels drets de Propietat Industrial i Intel·lectual registrats per Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL o de terceres persones que han donat una llicència o autoritzat a Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL, quedant prohibida qualsevol modalitat d'explotació, és a dir, la reproducció, distribució, comunicació pública i transformació o una altra forma d'explotació sense l'autorització expressa de Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL. Es prohibeix la divulgació, utilització, transmissió, distribució, reproducció i transformació, total o parcial, en qualsevol suport o mitjà dels continguts d'aquest lloc web sense el consentiment previ i exprés de Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL llevat que s'indiqui expresament altra cosa o el seu ús sigui a títol personal o estrictament necessari per a l'ús i visualització dels mateixos des d'un ordinador personal i no vulneri els drets reconeguts de Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL per la legislació vigent. Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL es reserva expressament el dret de canviar, modificar, complementar o suprimir, parcial o totalment, continguts d'aquest lloc web sense avís previ, així com de procedir a la suspensió de la seva publicació de forma transitòria o definitiva.
Per a la seva comoditat, aquest lloc web conté enllaços d'hipertext amb altres llocs web que poden tenir polítiques de privacitat diferents. Li recomanem examinar les seves respectives clàusules sobre protecció de dades. Sota cap concepte no s'intercanviaran dades de caràcter personal amb aquests llocs web externs. Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL no es fa responsable ni del contingut, ni de qualsevol altre aspecte relacionat amb llocs web pertanyents o dirigits per terceres persones. La inclusió de vincles amb altres llocs web no implica, a més, l'existència de cap tipus d'associació entre Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL i els seus titulars. Llevat d'autorització expressa de Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL es prohibeix l'establiment de vincles des de llocs web aliens a Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL.
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter Personal (d'ara endavant “LOPD”). Concretament li informem de l'existència d'un arxiu automatitzat sota responsabilitat de Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL, Passeig Generalitat 18, entl. D, 08500 Vic i degudament legalitzat tal i com disposa la LOPD per a l'emmagazemament de les dades de caràcter personal proporcionades en aquesta pàgina web. Podrà exercir el seu dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals tal com estipula la LOPD, dirigint-se per correu o per fax a:
Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL
C/ Fusteria nº22, Pol Les Goules
Tel. 93 812 59 48
Fax 93 812 33 42
[email protected]
Per a la seva comoditat, també podrà exercitar els drets descrits amb anterioritat dirigint-se a l'adreça electrònica [email protected] comunicant-nos com desitja que siguin tractades les seves dades. Les dades de caràcter personal facilitades per vostè en comunicar-se amb nosaltres s'emmagatzemaran a l'arxiu automatitzat abans esmentat sota la responsabilitat de Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL amb la finalitat de poder prestar els serveis comercials, consultes i altres gestions que es poden realitzar a la nostra web. L'entrada de dades errònies o incomplertes als formularis posats en la seva disposició pot impedir-nos contactar amb vostè. Es pressuposa que vostè s'assegura de facilitar-nos la informació i les dades de caràcter personal de forma exacta i actualitzada, i que ens autoritza a processar-los sota les condicions esmentades.
Li informem que han estat adoptades totes les mesures de seguretat de tipus tècnic i organitzatiu necessàries per garantir la protecció de les seves dades de caràcter personal i evitar la seva alteració, pèrdua, tractament i/o accés no autoritzat, tenint en compte l'estat de la tècnica, la naturalesa de les dades emmagatzemades i els riscs als quals estan exposats, tot això atès a allò establert a la Secció 9 de la LOPD i al Reial Decret 994/1999, d'11 de juny, Reglament de Mesures de Seguretat dels Fitxers Automatitzats que continguin Dades de Caràcter Personal. Amb l'objectiu de rebre els màxims serveis possibles, l'Usuari autoritza expressament que Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL pugui remetre-li la informació dels seus serveis o productes, així com cedir les seves dades de caràcter personal a terceres persones o empreses que col·laborin amb Depurtech, depuració i tecnologia de l'aiga SL en la prestació dels esmentats serveis, observant sempre el secret professional. | 0.841835 | curate | {"ca": 0.9772938767913643, "mk": 0.0027917364600781687, "es": 0.009678019728270985, "en": 0.005025125628140704, "de": 0.002233389168062535, "fr": 0.00297785222408338} | http://www.depurtech.com/avis_legal |
macocu_ca_20230731_9_229375 | Karolis Gutmann
Nom i cognoms Karolis Gutmann. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Karolis Gutmann. Tots els serveis en línia.
Karolis Gutmann significat
Karolis Gutmann: anàlisi resum del significat del nom Karolis i el cognom Gutmann.
Karolis origen del primer nom
Definició de nom de Karolis
Aquest nom en altres idiomes, variants d'ortografia i pronunciació, variants femenines i masculines del nom Karolis.
Karolis en altres idiomes
Karolis significats de millor nom: Activa, Creativa, Alegre, Competent, Atent. Aconseguir Karolis significat del nom.
Cognoms més comuns amb el nom Karolis: Mencinskas, Koncevicius. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Karolis.
La compatibilitat de Karolis i Gutmann és 84%. Aconseguir Compatibilitat de Karolis i Gutmann. | 0.652432 | curate | {"de": 0.05310880829015544, "fr": 0.038860103626943004, "ca": 0.8704663212435233, "es": 0.03756476683937824} | |
mc4_ca_20230418_5_78629 | En “l'Àrea Afició” tú ets el gran protagonista - Pàgina web oficial Valencia CF
El Valencia CF aposta per la seua afició i crea el departament Àrea Afició
Entre els principals objectius de l'Àrea Afició es troba l'acostar-se encara més a tots els aficionats a través d'una atenció personalitzada, amb un tracte pròxim i directe, dirigit a abonats, jóvens, estrangers, aficionats, penyistes..., en definitiva a tots els valencianistes, escoltar l'aficionat amb sessions d'intercanvi d'opinions, el desenrotllament de ferramentes per a poder comunicar-se amb el club de manera més ràpida i fluida amb tots els seus seguidors, i potenciar els canals digitals fent sentir l'aficionat algú “únic”.
Visita'ns en la Plaça Valencia Club de Futbol, nº3 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h. i de 16 a 19 h.), o contacta per telèfon cridant al 96 337 26 26 o via mail a [email protected]
Amb tu portarem el Valencia CF a qualsevol racó del món.
El Valencia CF transforma en gols la seua fortalesa al final dels partits | 0.859764 | curate | {"ca": 1.0} | http://va.valenciacf.com/ver/75623/en-el-%80%9Carea-aficion%80-tu-eres-el-gran-protagonista.html/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_15514 | COMISSIÓ DE DOCÈNCIA DE LA UNITAT DOCENT MULTIPROFESSIONAL D'ATENCIÓ FAMILIAR I COMUNITÀRIA (UDM AFiC)
La Unitat Docent (UD) està dirigida per una Comissió de Docència en la que estan representats els diferents estaments, d’acord amb el que s’assenyala en el Programa Oficial de l’Especialitat de Medicina de Família i Comunitària (POE), en el RD 183/2008 de 8 de febrer d’aspectes formatius i a l’ordre SCO/581/2008.
Aquesta comissió està formada pels membres següents: el cap d’estudis de la UD (que n’exerceix la presidència), els coordinadors docents dels centres docents d’atenció primària, un representant dels tècnics de salut de la UD, els tutors hospitalaris, un representant dels metges residents de 1r, 2n, 3r any i 4art any, un representant de la Comunitat Autònoma, la presidenta de la subcomissió d’infermeria, un representant de la direcció del CST, el cap d’estudis de les Unitats Docents d’Especialitats Hospitalàries i un secretari de la UD.
Tots els membres tenen veu i vot, a excepció de la secretària que té veu però no vot.
La Comisió de Docència (CD) es reuneix amb una periodicitat mínima bimensual amb convocatòria i ordre del dia escrits, i amb registre en actes dels assumptes que s’han tractat. Les actes, un cop aprovades, tenen caràctec públic. El cap d’estudis de la UD assumeix les funcions que li són atribuïdes en el POE, en el RD 183/2008 de 8 de febrer d’aspectes formatius i a l’ordre SCO/581/2008, actuant com a element executiu de la CD.
Les funcions de la CD són les reconegudes en el RD 183/2008 de 8 de febrer d’aspectes formatius i a l’ordre SCO/581/2008. | 0.87273 | curate | {"ca": 1.0} | http://docencia.cst.cat:8080/web/cst-docencia/comissio-de-docencia-de-la-udm-afic;jsessionid=78C0D9A6D74DEF9FC1BFD6A151A226C7 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_252591 | Un company o companya de feina es jubila i busqueu un regal que no sigui els típics regals avorrits i grisos de sempre? Us proposem les nostres caricatures, que són molt divertides i elegants. Podem dibuixar al vostre company o companya en el seu lloc de feina o bé amb tots vosaltres, així tindrà un regal totalment personalitzat i molt alegre com a record del seu pas per la feina. Us assegurem que amb les nostres caricatures triomfareu!
Etiquetat a més, a través dels rodolins i les vinyetes repasarem la trajectòria laboral de la persona. Per fer l’auca necessitarem que ens passeu un breu resum d’aquesta i fotos de tothom que hi hagi de sortir.U, amb elements de l’antiga feina, amb les mascotes, auca personalitzada, auques, Auques personalitzades, Auques personalitzades Tagged as auca, és a dir, ben treballades, caricatura, caricatura amer, caricatura andorra, caricatura arenys de munt, caricatura banyoles, caricatura barcelona, caricatura begur, caricatura besalú, caricatura blanes, caricatura cabrils, caricatura cadaqués, caricatura calafell, caricatura calella, caricatura calldetenes, caricatura camprodon, caricatura canet de mar, caricatura castelló d'empúries, caricatura castelldefels, caricatura cerdanyola del vallès, caricatura cervera, CARICATURA COM A REGAL ORIGINAL PER JUBILACIÓ, caricatura el prat de llobregat, caricatura figueres, caricatura folgueroles, caricatura girona, caricatura igualada, caricatura l'escala, caricatura la garrotxa, caricatura la seu d'urgell, caricatura lleida, caricatura lloret, caricatura lloret de mar, caricatura manlleu, caricatura manresa, caricatura martorell, caricatura mataró, caricatura molins de rei, caricatura montblanc, caricatura olot, caricatura osona, caricatura palafolls, caricatura palamós, caricatura pals, caricatura peralada, caricatura personalitzada, caricatura pineda de mar, caricatura puigcerdà, caricatura reus, caricatura reus. caricatures reus, caricatura ripoll, caricatura ripollès, caricatura roses, caricatura rubí, caricatura sabadell, caricatura salou, caricatura salt, caricatura sant antoni de calonge, caricatura sant boi de llobregat, caricatura sant cugat del vallès, caricatura sant joan despí, caricatura sant julià de vilatorta, caricatura sant sadurní d'anoia, caricatura sitges, caricatura taradell, caricatura tarragona, caricatura terrassa, caricatura tona, caricatura torelló, caricatura tossa de mar, caricatura valls, caricatura vic, caricatura viladecans, caricatura vilafranca del penedès, caricatura vilassar de mar, caricatura xevidom, caricatures, caricatures amer, caricatures andorra, caricatures arenys de mar, caricatures arenys de munt, caricatures banyoles, caricatures barcelona, caricatures begur, caricatures besalú, caricatures blanes, caricatures cabrils, caricatures cadaqués, caricatures calafell, caricatures calella, caricatures calldetenes, caricatures camprodon, caricatures canet de mar, caricatures castelldefels, caricatures cerdanyola del vallès, caricatures cervera, caricatures el prat de llobregat, caricatures figueres, caricatures folgueroles, caricatures girona, caricatures granollers, caricatures hospitalet de llobregat, caricatures igualada, caricatures l'escala, caricatures l'estartit, caricatures la garrotxa, caricatures la seu d'urgell, caricatures lleida, caricatures lloret, caricatures lloret de mar, caricatures manlleu, caricatures manresa, caricatures martorell, caricatures mataró, caricatures molins de rei, caricatures mollet del vallès, caricatures montblanc, caricatures olot, caricatures originals, caricatures osona, caricatures palafolls, caricatures palamós, caricatures pals, caricatures peralada, caricatures personalitzades, caricatures pineda de mar, caricatures puigcerdà, caricatures reus, caricatures ripoll, caricatures ripollès, caricatures ripollet, caricatures roses, caricatures rubí, caricatures sabadell, caricatures salou, caricatures salt, caricatures sant antoni de calonge, caricatures sant boi de llobregat, caricatures sant cugat del vallès, caricatures sant joan despí, caricatures sant julià de vilatorta, caricatures sant quirze del vallès, caricatures sant sadurní d'anoia, caricatures santa coloma de farners, caricatures sitges, caricatures taradell, caricatures tarragona, caricatures terrassa, caricatures tona, caricatures torelló, caricatures tossa de mar, caricatures valls, caricatures vic, caricatures vidreres, caricatures viladecans, caricatures vilafranca del penedès, caricatures vilassar de mar, caricatures xevidom, Caricatures Xevidom Tagged as caricatura, caricaturista vic, dibuixem a la persona en el context que ens indiqueu: practicant les seves aficions, divertides i també elegants. A més, el què ens dieu. És per això que aquestes caricatures tenen més valor i agraden més. Regaleu com a regal original de jubilació una de les nostres caricatures! caricatures Deixa un comentari File, en un lloc concret, etc…Segur que una caricatura de tota la família li agradarà moltíssim, feina, idea per regal jubilació, idees de regal per una jubilació, idees per regals de jubilació, jubilació regal, jubilació regal diferent, jubilació regal original, jubilació regal personalitzat, jubilació regals, jubilació regals personalitzats, les nostres caricatures són personalitzades, personalitzades, què regalar a un company que es jubila, què regalar per una jubilació que sigui original, què regalar per una persona que es jubila, que és poc vist, que regalar a una persona que es jubila, que regalar per la jubilació, que regalar per una jubilació, que us podem dibuixar en un context concret amb elements de les vostres aficions, regal de jubilació, regal de jubilació diferent, regal de jubilació especial, regal de jubilació original, regal de jubilació per company de feina, regal de jubilació per companya de feina, regal de jubilació personalitzat, regal diferent de jubilació, regal jubilació, regal jubilació original, regal jubilat, regal original, regal original de jubilació, regal original de jubilat, regal original jubilació, regal original per a jubilació, regal original per jubilació, regal original per la jubilació, regal original per un company que es jubila, regal original per una companya que es jubila, regal original per una jubilació, regal per a jubilació, regal per a jubilació original, regal per a jubilació personalitzat, regal per jubilació, regal per jubilació original, regal per jubilats originals, regal per la jubilació, regal per un company que es jubila, regal per una companya que es jubila, regal personalitzat, regal personalitzat jubilació, regal personalitzat per la jubilació, regals de jubilació, regals de jubilació diferents, regals de jubilació especials, regals de jubilació originals, regals de jubilació personalitzats, regals de jubilació personalitzats 6 setembre 2015 · 7:10 pm | Edita Caricatures Algú de la vostra família fa anys i no sabeu ja què regalar-li? us proposem les nostres caricatures. Les nostres c, regals jubilació, regals jubilats, regals originals, regals originals de jubilació, regals originals jubilació, regals originals per jubilació, regals originals per jubilats, REGALS ORIGINALS PER LA JUBILACIÓ Tagged as auca, REGALS ORIGINALS PER LA JUBILACIÓ Tagged as caricatura, regals originals per la jubilació, regals originals per un company que es jubila, regals per a jubilació, regals per a jubilació originals, regals per a jubilació personalitzats, regals per jubilació, regals per jubilació 31 agost 2015 · 9:05 pm | Edita Regal original per jubilació Un company o companya de feina es jubila i esteu buscant un regal que destaqui de la monotonia dels regals de sempr, regals per jubilació 5 octubre 2015 · 8:30 pm | Edita Caricatures Un company o companya de feina es jubilen? Un regal molt original que destaca dels típics regals monòtons de sempre és una de les, regals per jubilació 5 setembre 2015 · 6:09 pm | Edita Regal de jubilació original Un company o companya de feina es jubila i voleu que tingui un record de tots vosaltres? Què us sembla regalar-li, regals per jubilació originals 10 setembre 2015 · 11:10 am | Edita Caricatures Un familiar es jubila i voleu fer-li un regal per celebrar-ho? Us proposem les nostres caricatures. Les nostres caricat, regals per la jubilació, regals personalitzats 14 agost 2015 · 10:26 am | Edita Regal original per una jubilació Una jubilació és un fet important en la vida d’una persona. Si sou els companys de feina de la persona que, regals personalitzats Web Estudi Xevidom Cerca: Estudi Xevidom Bloc Crea un lloc web gratuït, té molta acceptació i agrada molt! regal original de jubilació Deixa un comentari Filed under AUQUES, us ho assegurem! caricatures Deixa un comentari Filed under CARICATURA COM A REGAL ORIGINAL PER ANIVERSARI, us proposem les nostres auques personalitzades. En ellesDeixa un comentari
Cerca:
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 1 | perfect | {"ca": 0.9860599977695996, "fr": 0.008029441284710606, "es": 0.0028995204639232744, "it": 0.0006691201070592171, "en": 0.00234192037470726} | |
mc4_ca_20230418_2_282488 | JOANETES CLUB DE FUTBOL: Partit d'entrenament contra el Bosc de Tosca
Partit d'entrenament contra el Bosc de Tosca
El Joanetes CF ha disputat aquest dimecres un partit d'entrenament (pre-temporada) contra el Bosc de tosca (1a regional).
L'equip local s'ha vist superat clarament per un bon equip, sòlid i amb bon joc. No obstant, li han posat les coses difícils a la primera part, quan s'han avançat al marcador amb un bon gol de cap de Forcadell.
Abans d'acabar la primera part els visitants han capgirat el marcador amb 2 gols.
Així doncs, 1-2 a la mitja part i bon joc per part de tots dos equips. El Joanetes es mostrava com un equip ben posicionat i treballador.
A la segona part el Bosc de Tosca ha fet uns quants canvis i s'ha notat la baixada física (i mental) dels jugadors locals. El Bosc de Tosca han sabut aprofitar-ho i han acabat d'engrandir el marcador amb un 1-7 final.
Bona nota per tots dos equips. El Joanetes ha jugat les seves cartes i ha fet el seu partit (treball, intensitat, etc.). El Bosc de Tosca ha fet gala del seu bon toc de pilota i saber fer a damunt del terreny de joc (amb l'ajuda de la impecable gespa, com sempre) i ha guanyat clarament a un rival dues categories inferior.
Només ens falta desitjar-los molta sort per a la temporada que ja s'acosta! | 0.796072 | curate | {"ca": 0.9481132075471698, "es": 0.05188679245283019} | http://joanetescf.blogspot.com/2010/09/partit-dentrenament-contra-el-bosc-de.html |
oscar-2201_ca_20230904_8_57498 | Presentació del Repositori de la web i exposició de fotos de Francesc Boix de la família Arnau, a càrrec d’August Andreu
by Webmaster | des. 17, 2020 | Francesc Boix, Històric, Sense categoria, Web
Gregorio Escalada va presentar la nueva secció Repositori de la web de Fotoconnexió, on se presentaran tots el continguts generats pels socis. Desprès l’August Andreu ens va parlar de la col·lecció familiar de fotografies de Francesc Boix....
Search
Cerca:
Posts recents
Fototertúlia Àngel Prat, el fotògraf de la ruralia i de la mirada sagaç, a càrrec de Sònia Granel Marín
Fototertúlia Riguem plegats: L’humor a la fotografia popular catalana de la primera meitat del segle XX, a càrrec de Violeta Cañigueral Casassas
Taller Recreació històrica de les primeres fotografies de muntanya a Catalunya, a càrrec de Salvador Tió i Ramon Barnadas
Propers esdeveniments
Exposició Reconnectats
novembre 5 - desembre 3
Inauguració: ENFOCADES! “el que anem trobant..” – Descobrint la presència femenina a l’AFC
1 01Europe/Madrid desembre 01Europe/Madrid 2021 - 9:00 - 8 08Europe/Madrid gener 08Europe/Madrid 2022 - 17:00 | 0.750073 | curate | {"ca": 0.959743824336688, "en": 0.0292772186642269, "ru": 0.0054894784995425435, "it": 0.0054894784995425435} | https://www.fotoconnexio.cat/category/web/ |
macocu_ca_20230731_3_101379 | Biografia
Jaume Vidal i Alcover neix a Manacor (Mallorca) el 29 de maig de 1923. Segon fill de sis germans, és nebot del poeta Joan Alcover (1854-1926). Es llicencia en Dret (1946), en Filologia Romànica (1972), i es doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1976). Estudia als "Hermanos de la Doctrina Cristiana" fins al 1936, quan esclata la guerra civil. El 1941 acaba el batxillerat i va a Madrid, però l'any següent retorna a Manacor i s'examina a València. El fracàs en els estudis va fer que el seu oncle Guillem Alcover se l'endugués a Barcelona i allà comença l'aprenentatge cultural. Entre el 1946 i el 1948 fa el soldat a Menorca. La seva primera novel·la és d'aquesta època, L'equip assassinat, tot i que no es publica fins al 1989. Entre el 1949 i el 1953 va a Madrid per preparar-se per fer les oposicions de notari. Publica el primer poemari L'hora verda (1952) i comença a col·laborar en diferents mitjans escrits com el Diari de Mallorca i a la Premsa del Movimiento. Quan torna de Madrid viu de nou a Mallorca fins a l'any 1957. Aquell mateix any s'instal·la a València, on té una germana casada, i estudia en un sol curs totes les assignatures comunes de Filosofia i Lletres. Allí coneix l'assagista Joan Fuster i el poeta Vicent Andrés Estellés. Aquell mateix any publica a Palma el segon poemari El dolor de cada dia. Fa l'especialitat de Romàniques a Madrid, però li queden dues assignatures per acabar la carrera, i torna a València a fer classes particulars, i una altra vegada, el 1959, s'instal·la a Mallorca on enceta un període de molta activitat cultural: sovinteja diversos ambients, intervé en aules de teatre, publica Sonets a Eurídice (1962), obra guanyadora del premi Mossèn Joan Alcover i Dos viatges per mar (1965), guardonada amb el premi Ciutat de Palma. S'estrena, el 1968, com a dramaturg amb Una Roma per Cèsar. El 1968 s'instal·la a Barcelona, a casa de la seva companya sentimental, l'escriptora Maria Aurèlia Capmany. Es llicencia en Romàniques a la Universitat de Barcelona i s'especialitza en Filologia Catalana. Després, a proposta d'Antoni Comas, fa cursos en la mateixa Universitat mentre prepara el doctorat. Des del 1970 imparteix classes de literatura catalana a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Fa amistat amb companys de càtedra com Xavier Romeu, Joaquim Mallafrè, Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells. Publica diversos estudis com ara Els trets fonamentals de la literatura catalana (1978), Llorenç Villalonga i la seva obra (1980) o Síntesi d'història de la literatura catalana (1980). Promou diverses col·leccions de literatura com "Foc Nou" juntament amb Pere Anguera i Marcel Pey; "Èpsilum", que publica textos de poetes i la "Biblioteca Universitària Tàrraco" de textos medievals i renaixentistes. D'ell n'ha dit el seu deixeble Pere Anguera, doctor en Història: "Mestre, més que professor, tenia l'escassa qualitat d'encomanar als qui gaudien del seu contacte el neguit i el goig que desvetlla l'estudi. Analitzar una obra, criticar un llibre, valorar un autor, inserir un corrent en el just lloc oportú, no era al seu costat, a l'aula o a la tertúlia, la tasca del forçat a galeres sinó el plaer de la descoberta permanent fonamentada en la comprensió que genera el dubte vençut, el camí que obra el suggeriment brillant, l'anàlisi que força el rebuig de les rodes de molí per sofisticada que en sigui l'acceptació. Heterodox per honest, no pas per voluntat d'espaterrament, va pagar per la llibertat de dir i pensar l'alt preu del rebuig. Mentre mandarins de signe ben divers el volien a l'ostracisme, es teixia vora seu una sòlida relació ben afermada en l'amistat, l'afecte i l'admiració, que el compensaven dels entrebancs posats en l'obtenció de la càtedra o d'altres reconeixements oficials que li foren barrats. Mai va crear deixebles atents a les màximes i les consignes, aglutinats en una escola, no pas per incapacitat, sinó per una ben arrelada convicció. Féu, però una cosa molt millor i difícil: va voler vertebrar al seu voltant un nucli de gent empesos a discernir i no a acatar, a treballar i no a admirar, a dialogar i no a obeir, on el suggeriment, ric i engrescador, substituïa l'imperatiu" (Homenatge a Jaume Vidal Alcover. Barcelona: Columna, 1992: 29-30) En aquests anys escriu bona part dels reculls de contes i novel·les, Les quatre llunes (premi Víctor Català, 1968) de temàtica menys mallorquina i més cosmopolita, Sophie o els mals de la discreció (1971) amb un pròleg polèmic contra el "mandarinisme" cultural, Visca la revolució! (1974) o Dido i Eneas (1976). Tertúlia a ciutat (1976), és segons Josep Maria Llompart una de les seves millors novel·les, i precursora de la tetralogia Els anys i els dies. Els volums independents que conformen aquesta sèrie són La vida fàcil (1987), Els intocables (1987), Els Sants Innocents (1988) i Els darrers dies (1988). Amb aquestes quatre novel·les vol transmetre la manera de viure, de pensar i de sentir de la societat mallorquina durant el segle XX, amb la pretensió d'alliberar els illencs de la imatge falsa de societat profundament ruralitzada i de paisatge pintoresc. Tradueix poesies de Foscolo, de Rimbaud i de Brecht; obres de Roland Barthes i Thomas Mann, entre d'altres. Per l'extensió i la profunditat, destaca la traducció de A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust -que acaba d'enllestir M. Aurèlia Capmany poc abans de morir el 2.X.1991-, i es publica, pòstumament, el 1992. El 1988 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva trajectòria literària. Va morir el 2 de gener de 1991, a Barcelona. Pòstumament, es va editar Antologia Poètica (1991). | 0.87118 | curate | {"pt": 0.0015892636411795867, "ca": 0.9932897757372418, "es": 0.005120960621578669} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_322062 | És molt important de discernir els mots que són importants dels que no són importants. Per això el Mestre, Crist-Jesús, insistí:Mateu 24v35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Mateu 24v35 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται, οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι.Marc 13v31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Marc 13v31 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται· οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι.Lluc 21v33 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.Lluc 21v33 ὁ οὐρανὸς καὶ ἡ γῆ παρελεύσονται, οἱ δὲ λόγοι μου οὐ μὴ παρέλθωσι. Habacuc 2v4 Heus aquí, el qui és orgullós no és recte en la seva ànima: però el just viurà per la seva fe.הִנֵּ֣ה עֻפְּלָ֔ה לֹא־יָשְׁרָ֥ה נַפְשׁ֖וֹ בּ֑וֹ וְצַדִּ֖יק בֶּאֱמוּנָת֥וֹ יִחְיֶֽה׃_____________________Romans 1v17 Perquè en Ell [Crist-Jesús] es revela la justícia de Déu, des de la fe per a la fe, tal com està escrit: El just viurà per la fe. δικαιοσύνη γὰρ Θεοῦ ἐν αὐτῷ ἀποκαλύπτεται ἐκ πίστεως εἰς πίστιν, καθὼς γέγραπται, Ὁ δὲ δίκαιος ἐκ πίστεως ζήσεται. Hb 10v38 I el just viurà per la fe; però si es tornés enrere, la meva ànima no es complau en ell. ὁ δὲ δίκαιος ἐκ πίστεως ζήσεται· καὶ ἐὰν ὑποστείληται, οὐκ εὐδοκεῖ ἡ ψυχή μου ἐν αὐτῷ. La Paraula de Déu sempre EN CATALÀ [fil cristià] / ★ Fe per fer [fil cristià]
Anatot a la concordança.Isaïes 10v30 Crida amb veu forta Bat-Gal·lim, para atenció Laix! Pobra Anatot! Iris 1v1 Les paraules de Iris , fill d’Hilquiahu, dels sacerdots que [eren] a Anatot, a la terra de Benjamí; Iris 11v21 Per tant, així diu Jahveh referent als homes d’Anatot, que cerquen la teva vida, dient: No profetitzis en el Nom de Jahveh, i no moriràs en la nostra mà. Iris 11v23 i no els restarà cap romanent; perquè portaré mal als homes d’Anatot, en el temps de llur càstig. Iris 29v27 Ara, doncs, ¿per què no has reprès Iris d’Anatot, que profetitza entre vosaltres? Iris 32v7 Heus aquí, Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, vindrà a tu, i dirà: Compra’m per a tu el meu camp que [tinc] a Anatot, perquè tu [tens] el dret de redempció per comprar-lo. Iris 32v8 I Hanamel, el fill del meu oncle, va venir a mi, segons la paraula de Jahveh, al pati de la presó, i em digué: Compra’m, ara, el camp que [tinc] a Anatot, que [és] a la terra de Benjamí, perquè tu hi [tens] el dret de possessió i de redempció: compra-me’l. I vaig conèixer que allò [provenia de] la paraula de Jahveh. Iris 32v9 I vaig comprar el camp d’Hanamel, el fill del meu oncle, que [era] a Anatot, i vaig pesar-li la plata: disset xèquels de plata. | 0.840276 | curate | {"ca": 0.9158102766798419, "el": 0.045059288537549404, "en": 0.03399209486166008, "hu": 0.005138339920948616} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_356795 | La societat ha creat un estereotip del col·lectiu LGTBI en el qual els seus membres són persones a la moda, amb doblers, que es diverteixen molt i mai passen dels 40 anys. Però on estan els majors? En arribar a aquesta edat s’evaporen? | 0.696488 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.mostraout.es/ca/video/visibles/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_123006 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
GOMEZ MOLINA, ADRIAN
JUVENTUS, A.C.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17996742671009772, "ca": 0.6123778501628665, "en": 0.11726384364820847, "pl": 0.013029315960912053, "nl": 0.02280130293159609, "pt": 0.02687296416938111, "fr": 0.02280130293159609, "id": 0.004885993485342019} | : /jugador/1920/futbol-7/alevi-tercera-divisio/grup-31/36647612/25876937 |
mc4_ca_20230418_5_462667 | Carles Capdevila transforma la paternitat en un monòleg | Viu Molins de Rei
Carles Capdevila transforma la paternitat en un monòleg
Elisenda Colell • 25/02/2016
Amb motiu del 40è aniversari de l’escola Castell Ciuró, l’AMPA del centre organitza una ponència del periodista Carles Capdevila. El teatre de la Peni es va quedar petit per un públic que no va deixar d’aplaudir ni un acudit.
Capdevila, en un moment del monòleg // Elisenda Colell
“Educar és molt difícil, però no impossible“, així va acabar la conferència del periodista Carles Capdevila al teatre de la Peni de Molins de Rei, seguit d’aplaudiments d’un munt de pares que s’hi aplegaven. Exactament van ser dues hores parlant d’educació, escola, bolquers, vidres trencats, compreses que hi han de ser i totes les pors que aborden la paternitat i la maternitat. I, paradoxalment, va ser un no parar de riallades entre el públic.
El periodista fundador del diari Ara es va servir de la seva experiència – té 4 fills amb edats entre els 20 i els 7 anys – per desgranar els elements imprescindibles de l’educació: el sentit de l’humor, del deure, del ridícul, de la moral i, sobretot, el sentit comú. Retratant els sorrals com un quadrilàter de boxa, el paquet de bolquers com la calavera de Hamlet, els nens mossegadors de les escoles bressol, els interrogatoris als adolescents, o els miracles del Dalsy, Capdevila va apropar l’ofici de ser pares i mares al gènere del monòleg humorístic per engrescar als que s’ho estaven pensant i reconfortar als més desesperats.
“Educar és espavilar als petits i controlar als grans” va resumir el periodista, tenint com a metàfora quan els nens aprenen a anar en bicicleta. I és que, segons Capdevila, els dos errors més grans que cometen els adults és el de sobreprotegir els fills quan són petits i deixar-los fer en l’adolescència. “Et canviarà la vida, no serà gens pràctic, no et deixarà dormir…” va alertar, per després demanar als pares que “no dramatitzin“, s’esforcin i es prenguin la maternitat amb “un somriure”.
El públic va omplir el teatre // Elisenda Colell
En realitat, per Capdevila, només calen dues coses per ser bon pare: tenir criteri i donar confiança als nens. El primer, perquè posar-los normes els ajuda a “entendre el món”. El segon, perquè, de grans respondran “amb criteri” els reptes de la vida, com per exemple a aquells botellóns de matinada que tant aterren. Tot plegat, amanit amb dosis d’humor, i triant la “ironia màxima” com alternativa a les bronques i sermons.
Els esplais, una escola de valors
Capdevila, signant exemplars del seu llibre ‘Educar Millor’ // Elisenda Colell
Capdevila va fer una llarga lloança a les entitats de lleure com a escola pedagògica. Explicant les anècdotes i les pors dels primers campaments de la seva filla gran, va reconèixer que, el que més por li fa no és que els seus fills passin 13 dies fora de casa, sinó que “deixin de tenir el referent de joves voluntaris”. I és que, a l’hora d’educar, no són només els pares els que exerceixen una influència en els petits, sinó que els monitors o els avis, segons el ponent, també ho han de ser.
L’acte va començar amb els parlaments del regidor d’Educació, Xavi Paz (PSC), i l’alcalde Joan Ramon Casals (CDC), que va parlar de Capdevila com “una persona molt influent”. De fet el periodista va aprofitar aquestes paraules per fer-ne mofa durant tot el monòleg. També hi van assistir la directora de l’escola Castell Ciuró, Rosa Vilaseca, i el president de l’AMPA, Dani Bardés, a part de tota la comunitat educativa del centre. La celebració del 40è aniversari de l’escola segueix amb una celebració al centre el dissabte 2 d’abril.
Etiquetes:AMPA Castell Ciuró Carles Capdevila Castell Ciuró CEIP Castell Ciuró Dani Bardés Dolors Vilaseca Educació educar Escola Castell Ciuró | 0.872366 | curate | {"ca": 0.9925492283129325, "pt": 0.007450771687067589} | http://www.viumolinsderei.com/2016/02/25/carles-capdevila-transforma-la-paternitat-en-un-monoleg/ |
macocu_ca_20230731_8_175205 | El Cover Premià suma un triomf balsàmic contra La Unión
Descarregar 9 a 4 en el Cover – La Unión. Victòria còmoda i balsàmica per un Cover que çes 4t amb 49 punts. Aquest dissabte, desplaçament a Manresa.
Victòria balsàmica pel Cover Premià aquest passat cap de setmana davant la Unión Santa Coloma, en un partit que va acabar 9 a 4 afavor del Premià. Recordem que els premianencs venien de perdre a la pista del San Vicente i de dir adéu als play-offs. Doncs bé, davantla Unión, el Cover es va redimir i va dominar de dalt un partit que va acabar guanyant per 9 a 4. Cal destacar que 4 dels 9 gols van arribar en jugada d’estratègia.
Aquest triomf el Cover segueix viu en la lluita per aconseguir la 3a plaça, una posició que permet disputarla Copadel Rei l’any vinent. Un repte interessant, segons el tècnic del Cover Oscar Larrotcha. Amb aquest triomf el Premià és 4t amb 49 punts, empatat amb el 3r, que és el Peñíscola. Aquest dissabte a les 18h l’equip premianenc visita la pista del Manresa, 6è classificat amb 44 punts. | 0.764591 | curate | {"ca": 0.9596456692913385, "es": 0.040354330708661415} | |
wikipedia_ca_20230401_0_31668 | Josep Elies i Bosquets
Josep Elies i Bosquets (Begur, Baix Empordà, segle XVIII -- Barcelona, Barcelonès, segle XIX), va ser un advocat que participà en la guerra del Francès.
L'any 1809, durant la guerra de la independència, s'uní al sometent d'ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d'exèrcit de reserva amb el sometent de l'Empordà, que comandava Joan Clarós. Mentre fou síndic de l'ajuntament de Barcelona (1821-1823), tractà amb el mariscal Moncey sobre la capitulació d'aquesta ciutat davant les tropes franceses. Després d'un exili, fou promotor fiscal de l'audiència de Barcelona. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=31669 |
mc4_ca_20230418_1_768267 | Hi haurà Festa Major de Gràcia 2020, sense programació – :: TOT Gràcia | El TOT de la Vila de Gràcia ::
Posted in Actualitat / Barcelona / Festa Major de Gràcia / Societat
Hi haurà Festa Major de Gràcia 2020, sense programació
La Presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia en declaracions a una entrevista al programa Info Gràcia de Ràdio Gràcia ha assegurat que aquest 2020 hi haurà Festa major, però que serà diferent. Segons la presidenta de l’entitat ha assegurat que la majoria dels carrers participants organitzaran algun tipus d’activitat per a la festa major.
Una festa major pels veïns |
Pel que fa a la tipologia sobre les activitats que es duran a terme, la Fundació i les diverses associacions encara hi estan treballant per a definir com han de ser, sempre coordinant-se amb, l’Ajuntament de Barcelona, Salut i protecció civil, el que si s’ha establert és marc de funcionament específic per a la festa d’aquest 2020. El principal acord dins d’aquest marc d’actuació, serà que la festa major d’enguany serà estrictament veïnal, això vol dir que no existirà una programació especifica, sinó que les activitats que es duguin a terme estaran destinades només al veïnatge i no seran obertes al públic en general. Amb aquesta mesura recomanada des del departament de Salut s’aconsegueix evitar les aglomeracions, que poden ser un punt important a l’hora de produir-se contagis i per tant sense aquestes aglomeracions, els riscos minven.
Guarnits simbòlics |
Així doncs l’inici de la festa el marcarà el pregó que sí que n’hi haurà com cada any, i serà la tarda del 14 d’agost, però es realitzarà a la Seu del Districte de Gràcia i a porta tancada, això vol dir que els veïns no hi podran pas accedir per a veure’l en directe. Enguany tampoc hi haurà el clàssic concurs de carrers guarnits, això però no vol dir que els veïns no puguin guarnir els carrers, de fet els que ho vulguin se’ls hi permetrà decorar el sostre amb un guarnit simbòlic d’un màxim de 20 metres, però a peu de carrer l’accés haurà de quedar lliure per a la circulació de les persones, sense cap mena d’objecte.
Finalment s’està treballant per dur a terme un acte en record de tots els festers i festeres que ens han deixat aquest 2020 a causa de la Covid-19.
El Metro obrirà fins a les 2 de la matinada
Barcelona es queda a la Fase 0 | 0.867625 | curate | {"ca": 0.9869678540399652, "es": 0.013032145960034752} | http://totgracia.com/8586-2/ |
mc4_ca_20230418_10_757193 | MIA - Lev Trockij - Endavant! (1917)
(Vperiod, 2 de juny de 1917)
Versió catalana feta per Alejo Martínez des de: “¡Adelante!”, en 1917.Escritos en la revolución, Centro de Estudios, Investigaciones y Publicaciones “León Trotsky”, Buenos Aires, 2007, pàgines 85-87.
Disponible en .doc i en .pdf.
El nostre periòdic intenta convertir-se en l’òrgan del socialisme revolucionari. Aquesta declaració hauria estat suficient un temps enrere. En l’actualitat, aquestes paraules han perdut el seu valor. Perquè, tant “socialisme” com “revolució”, són professades per tals elements, tals classes, que, en la seua naturalesa social, pertanyen al camp de l’enemic amb el que no podem conciliar. Els periòdics de la premsa groga s’anomenen a si mateixos socialistes, no partidaris. Els periòdics finançats pels bancs recorren als colors camuflats del “socialisme pràctic”, així com els edificis dels bancs pengen, per a la seua seguretat, les banderes roges de la revolució.
Aquest creixement febril del socialisme i aquest camuflatge substitut del socialisme són un poc més inesperats, ja que fa poc de temps enrere (en la fase més primerenca de la guerra), el conjunt del món capitalista parlava d’un col·lapse total del socialisme. I, així com en passant, en aquest tremend cataclisme que la guerra portà en el seu despertar, el socialisme internacional hagué de passar un test crucial. Les organitzacions més poderoses de la Internacional capitularen davant el fetitxe de l’estat capitalista i, sota l’estendard totalment deshonest de “la defensa nacional”, donaren la seua benedicció a l’exterminació mútua dels pobles europeus. La fallida del socialisme, l’última esperança de la humanitat, fou encara més tràgica que tot l’assassinat i tota la destrucció de la civilització material.
Però el socialisme no morí. Simplement se soterrà en la seua terrible crisi interna, les seues limitacions nacionalistes, les seues il·lusions oportunistes. Al cresol d’aquesta guerra les masses treballadores han portat a terme un procés de purificació de l’esclavitud espiritual de la ideologia nacional i d’enduriment de l’odi irreconciliable envers l’estat capitalista. Al lloc dels líders de la II Internacional (els Scheidemann, Guesde, Vandervelde, Plekhanov, que foren a la fallida davant tan gegantins fets), sorgiren nous líders, que floreixen davall els atacs violents de la nova època. Karl Liebknecht, Fritz Adler, Macklin, Hoglund i tants d’altres: aquests són els pioners i els constructors de la nova internacional, la III Internacional, que s’erigeix en les tempestats de la guerra per a trobar-se amb les tempestats de la revolució social.
En aquesta crisi del socialisme el pitjor encara està per venir, davant de nosaltres. La Revolució Russa és el començament de la gran marea europea. La burgesia està intentant amb tot el seu poder domesticar la Revolució Russa i que no surta dels marcs nacionals. Per això la burgesia es camufla darrere de la minoritària defensa del socialisme. Els servents de la burgesia i els seus agents polítics fan tots els seus esforços, en nom de “la defensa i la unitat nacional”, per a castrar el proletariat, per a arrancar-lo de la Internacional i per a subjugar-lo a la disciplina d’una guerra imperialista. Considerem que aquesta política és un enemic mortal per als interessos del socialisme. “La defensa revolucionària” és el segell propi del socialpatriotisme rus. Sota la màscara del populisme o del “marxisme”, aquesta “defensa revolucionària” en realitat implica un abandó inalterable de la política independent del proletariat, i comporta el verí del xovinisme i una completa degradació de la ideologia proletària.
La lluita contra la influència desintegradora del socialpatriotisme i en defensa dels principis de l’internacionalisme proletari serà una tasca fonamental d’aquest periòdic.
Traiem el primer número d’Endavant en moments en què l’internacionalisme avantatja als “defensors nacionals” entre les bases del proletariat de Petrograd. El nostre periòdic ajudarà, confiem, a aquest benvingut procés, aprofundint la formulació de la qüestió, més del que pot fer-se en la premsa diària, i per mitjà d’una lluita sense quarter per a fusionar tots els corrents de l’internacionalisme revolucionari. Amics! Endavant espera la vostra simpatia i el vostre suport. | 0.820386 | curate | {"it": 0.020828457758015447, "ca": 0.9244090802714721, "es": 0.053358296278960916, "en": 0.001404165691551603} | https://www.marxists.org/catala/trotsky/1917/06/endavant.htm |
oscar-2201_ca_20230904_11_2409 | Sonor clatellot de Netflix que deixa per terra les excuses del Gobierno per no complir la quota lingüística
Passaport, no gràcies
L’evasora fiscal Ana Torroja reclama el títol nobiliari que Franco li va concedir al seu avi
Puigdemont demana una “mobilització històrica” i avisa que no es pot prescindir de Junts
Junqueras passa a l’atac: Denuncia que Marchena no el podia condemnar i demana la suspensió de la inhabilitació al TC
L'Ull de Dèu
Franco va morir al llit, els peatges també
Què pensa fer el govern per tenir entitats socials, econòmiques, sindicals i mitjans de comunicació que siguin honestos amb el país?
El “pòtol” és Manuel Valls, però la lladra és Ada Colau que va acceptar ser alcaldessa amb els vots de l’extrema dreta | 0.753469 | curate | {"ca": 0.9835390946502057, "fr": 0.01646090534979424} | https://www.larepublica.cat/tag/iac/ |
oscar-2201_ca_20230904_6_11611 | Edicte aprovació inicial com a servei municipal del Servei de Vacances Socioculturals de Sabadell per persones grans 02/12/2021 18/01/2022 Mostrar
Aprovació de les tarifes per a la prestació dels serveis esportius que ofereixen les piscines municipals Joan Serra, amb efectes des de l'1 de gener de 2022 17/11/2021 17/12/2021 Mostrar
Informació pública per la tramitació de la llicència de centre de recollida de residus perillosos i no perillosos- punt Blau 3 al c. de Rda. Europa, 310 03/11/2021 20/12/2021 Mostrar
Convocatòria i actes de la Junta de Govern Local
Títol
Data Publicació
Data Fi
Edicte convocatòria de la Junta de Govern Local de 9/12/2021 02/12/2021 02/01/2022 Mostrar
Edicte convocatòria de la Junta de Govern Local de 29/11/2021 25/11/2021 25/12/2021 Mostrar
Edicte convocatòria de la Junta de Govern Local de 22/11/2021 18/11/2021 18/12/2021 Mostrar
Edicte convocatòria de la Junta de Govern Local 8/11/2021 04/11/2021 Mostrar
Edicte convocatòria Junta de Govern Local 2/11/2021 28/10/2021 Mostrar
Convocatòria i actes del Ple municipal
Títol
Data Publicació
Data Fi
Edicte convocatòria Ple extraordinari del 30/11/2021 25/11/2021 25/12/2021 Mostrar
Edicte convocatòria Ple extraordinari del 15/11/2021 10/11/2021 14/12/2021 Mostrar
EDICTES A EFECTES DE NOTIFICACIÓ Notificació complementaria BOE (caràcter previ i facultatiu)
Títol
Data Publicació
Data Fi
Notificació complementaria BOE, expedient de baixes padró habitants (EDICTE BBC 3R TRIM 2021) 02/12/2021 17/12/2021 Mostrar
Notificació complementaria BOE, citació per notificar actes per compareixença d'expedients sancionadors 25/11/2021 27/12/2021 Mostrar
Notificació complementaria BOE, citació per notificar actes per compareixença d'expedients sancionadors 18/11/2021 20/12/2021 Mostrar
EDICTES A EFECTES DE NOTIFICACIÓ Selecció de personal i provisió de llocs de treball
Títol
Data Publicació
Data Fi
Bases reguladores de creació d'una borsa de treball amb caràcter d'urgència per cobrir llocs de treball de Tècnic/a Superior Enginyer/a i Tècnic/a Mitjà/na Enginyer/a de diferents especialitats de l'Ajuntament de Sabadell, codi de convocatòria BEA1A20321 17/11/2021 17/05/2022 Mostrar
Resultats finals de la Borsa de treball amb caràcter d'urgència per cobrir llocs de treball de Professors/es vinculats a places de Tècnic/a Superior Professor/a d'Història i Teoria de l'Art de l'Ajuntament de Sabadell, codi convocatòria BEA1012 05/10/2021 05/04/2022 Mostrar
Resultats finals del Concurs oposició per proveir 8 places de Tècnic/a Auxiliar Administració, vinculades a llocs de Tècnic/a Auxiliar Biblioteques de l'Ajuntament de Sabadell, reservades al torn de promoció interna, codi convocatòria PIC111718 22/09/2021 22/03/2022 Mostrar
Resultats finals de la Borsa de treball amb caràcter d'urgència per cobrir llocs de treball de Tècnic/a de teatre, vinculats a places del grup de classificació C1 de l'Ajuntament de Sabadell, codi convocatòria BEC10221 21/09/2021 21/03/2022 Mostrar
Resultats finals de la Borsa de treball, amb caràcter d'urgència, per cobrir llocs de treball de Professors/es vinculats a places de Tècnic/a Superior Professor/a Disseny Gràfic, codi de convocatòria BEA10121 20/09/2021 21/03/2022 Mostrar
Resultats finals de la Borsa de treball amb caràcter d'urgència per cobrir llocs de Responsable tècnic/a adscrits a l'àmbit d'instal·lacions esportives, grup A (subgrup A2) de l'Ajuntament de Sabadell, codi convocatòria BEA20221 26/07/2021 26/01/2022 Mostrar
Resultats finals de la borsa de treball per proveir llocs de Tècnic/a Mitjà/na Arquitecte/a de l'Ajuntament de Sabadell, codi de convocatòria BGA1A20120. 07/06/2021 07/12/2021 Mostrar
EDICTES A EFECTES DE NOTIFICACIÓ Subvencions, ajuts i premis
Títol
Data Publicació
Data Fi
Atorgament subvencions per projectes i activitats d'entitats no lucratives que fomentin la participació de les persones grans, corresponents a la convocatòria de l'any 2021. 03/12/2021 19/01/2022 Mostrar
Atorgar la concessió de les subvencions directes, a les entitats sense ànim de lucre de Sabadell que conformen el teixit associatiu de la ciutat, a conseqüència de la crisi sanitària pel coronavirus, de conformitat amb l'acta de la Comissió qualificadora 30-09-2021 i criteris establerts a la convocatòria de 2021. 01/12/2021 07/12/2021 Mostrar
Aprovació de l'atorgament de les subvencions destinades a activitats i projectes d'entitats veïnals 2021 26/10/2021 10/12/2021 Mostrar
Patrimoni municipal
Títol
Data Publicació
Data Fi
Anunci d'informació pública de la desafectació de la part demanial d'un bé municipal 09/11/2021 09/12/2021 Mostrar
Projectes d'obres ordinàries
Títol
Data Publicació
Data Fi
Aprovació inicial amb la consideració d'obres municipals ordinàries de reforma, les contemplades en el Projecte anomenat: Adequació del Molí de Sant Oleguer per a l'ús de formació ocupacional. 25/11/2021 11/01/2022 Mostrar
Aprovació definitiva amb la consideració d'obra local ordinària de reforma, del Projecte d'obres de diverses àrees de gossos a la ciutat de Sabadell Fase 2 18/11/2021 13/12/2021 Mostrar
Aprovació definitiva amb la consideració d'obra local ordinària de reforma, del Projecte d'obres de millora de les petanques Fase 1 18/11/2021 13/12/2021 Mostrar
Aprovació inicial amb la consideració d'obra local ordinària de reforma, del Projecte executiu de rehabilitació de la plaça Antonio Machado entre el carrer de Madrazo i passatge Mozart de la ciutat de Sabadell 17/11/2021 31/12/2021 Mostrar
Aprovar inicialment amb la consideració d'obra municipal ordinària de reforma, el projecte anomenat: Actuacions de millora a diferents àrees de jocs infantils de Sabadell. 11/11/2021 27/12/2021 Mostrar
Aprovar inicialment amb la consideració d'obra municipal ordinària de reforma, el projecte anomenat:: Actuacions de millora de diverses places i rotondes de Sabadell. 11/11/2021 27/12/2021 Mostrar
Aprovació inicial amb la consideració d'obra local ordinària de reforma, del projecte anomenat: Projecte de renovació de l'enllumenat públic de Sabadell, av. Barberà. 11/11/2021 27/12/2021 Mostrar
Aprovació inicial amb la consideració d'obra local ordinària i de reforma, el projecte anomenat; Projecte d'Execució del Centre d'innovació social tecnològic a l'edifici Sallarès Deu a Sabadell – Sector 1 09/11/2021 23/12/2021 Mostrar
Aprovació inicial amb la consideració d'obres municipals ordinàries de reforma, les contemplades en el Projecte anomenat: Reforç i rehabilitació de la xemeneia de la Granja del Pas de Sabadell. 05/11/2021 21/12/2021 Mostrar
Aprovació inicial amb la consideració d'obres municipals ordinàries de reforma, les contemplades en el Projecte anomenat: Reforç i rehabilitació de la xemeneia de l'antiga fàbrica de Can Marcet 05/11/2021 21/12/2021 Mostrar
Selecció de personal i provisió de llocs de treball
Títol
Data Publicació
Data Fi
Bases reguladores de creació d'una borsa de treball amb caràcter d'urgència per cobrir llocs de treball de Tècnic/a Superior Professor/a, especialitat piano, de l'Ajuntament de Sabadell, codi de convocatòria BEA10421 01/12/2021 01/06/2022 Mostrar
Bases reguladores del procés de provisió del lloc de treball de Cap del servei de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell, mitjançant provisió per lliure designació, grup A1/A2, en règim funcionari de carrera / laboral fix per mobilitat interadministrativa, codi de convocatòria PRL0921 29/11/2021 30/05/2022 Mostrar
Bases per proveir mitjançant comissió de serveis el lloc de treball de Tresorer/a de l'Ajuntament de Sabadell, codi de convocatòria PRCS0421 26/11/2021 26/05/2022 Mostrar
Bases del concurs oposició per proveir, mitjançant promoció interna, cinc places de sergent/a de la Policia Municipal de l'Ajuntament de Sabadell, codi de convocatòria COC121819 28/09/2021 28/03/2022 Mostrar
Bases de la convocatòria, del procés selectiu d'urgència, per constituir una borsa de treball de Tècnic/a superior en Dret, amb caràcter interí, de l'Ajuntament de Sabadell, amb codi de convocatòria BEA10221 01/09/2021 01/03/2022 Mostrar
Bases convocatòria d'urgència BEA10221, creació de borsa de treball de professors/es vinculats a places de Tècnic/a Superior Professor/a de Disseny Gràfic i Tècnic/a Superior Professor/a d'Història i Teoria de l'Art, grup A1. 16/07/2021 17/01/2022 Mostrar
Bases de la convocatòria per mobilitat funcionarial, mitjançant comissió de serveis, lloc de treball Tècnic/a Superior Arxius, (grup de classificació A, subgrup A1) de l'Ajuntament de Sabadell, codi convocatòria PRCS0321 13/07/2021 13/01/2022 Mostrar
Bases provisió de lloc de treball de Coordinador/a de Cohesió Territorial, Desenvolupament Urbà, Seguretat i Civisme de l'Ajuntament de Sabadell, comissió de serveis, grup A1/A2, règim FC, codi convocatòria PRCS0221 28/06/2021 28/12/2021 Mostrar
Bases de la Borsa de treball, amb caràcter d'urgència, per cobrir llocs de treball de Tècnic/a de Teatre, vinculats a places del grup de classificació C1 de l'Ajuntament de Sabadell, codi de convocatòria BEC10221 17/06/2021 17/12/2021 Mostrar
Bases de la convocatòria per a la provisió del lloc de treball de Cap de secció d'administració adscrit al servei d'Esports de l'Ajuntament de Sabadell, pel sistema de concurs, codi de convocatòria PRL721 17/06/2021 17/12/2021 Mostrar
Bases de l'oposició lliure per cobrir onze places d'Agent de la Policia Municipal de l'Ajuntament de Sabadell, codi de convocatòria OPC212021 04/06/2021 07/12/2021 Mostrar | 0.579813 | curate | {"ca": 0.9586909871244635, "pt": 0.03240343347639485, "en": 0.008047210300429184, "it": 0.0008583690987124463} | https://seu.sabadell.cat/opensiac/action/infopublica;jsessionid=7D693786435EB943DF2A94196BCF3D69?method=enter&edictos=TEAS |
mc4_ca_20230418_9_170655 | Ayn al-Din Gümüshtegin - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ayn al-Din Gümüshtegin
Ayn al-Din Gümüshtegin (Gumushtegin o Gumushtekin) fou el primer emir danishmendita de Elbistan (1142-1143) i Malatya (després de 1143). Era el petit de quatre germans (Muhammad, Yaghibasan, Yaghan i Gümüshtegin).
Malik Muhammad va morir el 1142 a Cesarea (Kayseri). Yaghibasan governador de Sivas (Sebaste) es va casar amb la vídua de Muhammad i va usurpar el poder proclamant-se malik, en perjudici del seu nebot Dhu l-Nun, fill de Muhammad. Dhu l-Nun fou reconegut a Kayseri i Malatya, i Ayn al-Din, germà de Yaghibasan, va dominar Elbistan i després (1143) Malatya. L'atac de Konya a Malatya (17 de juny) i el setge (fins al 14 de setembre) no van reeixir.
Va governar fins a la seva mort el 1152. El va succeir el seu fill Dhu l-Karnayn.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ayn_al-Din_Gümüshtegin&oldid=21606832»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 1 ago 2019 a les 02:13. | 0.66787 | curate | {"ca": 0.8044806517311609, "en": 0.09979633401221996, "tr": 0.09572301425661914} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ayn_al-Din_G%C3%BCm%C3%BCshtegin |
macocu_ca_20230731_0_12729 | Agenda Cultural
L'equilibri entre il·lusió i frustració sempre ha estat massa fràgil. Especialment si parlam de... Més info | 0.534768 | curate | {"en": 0.12396694214876033, "ca": 0.8760330578512396} | |
mc4_ca_20230418_4_216587 | Tormes - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Tormes.
Entitat territorial administrativa Àvila (Castella i Lleó)
Prado Tormejón (es)
A 40° 20′ 00″ N, 5° 06′ 00″ O / 40.3333°N,5.1°O / 40.3333; -5.1
B 41° 17′ 33″ N, 6° 28′ 47″ O / 41.2925°N,6.4797°O / 41.2925; -6.4797
Corneja River (en) , Almar River (en) , Alhándiga (es) , Valvanera River (en) , Aravalle River (en) , Garganta de los Caballeros (en) , Garganta de Navamediana (en) , Garganta de Gredos (en) , río Becedillas (es) , Garganta de Bohoyo (en) , Arroyo Caballeruelo (en) , Río Barbellido (es)
conca del Duero
284 ( ) km
7.109 km²
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tormes
El Tormes és un riu de la part central d'Espanya, un afluent del marge esquerre del Duero que neix al Prat Tormejón, a la Serra de Gredós, a Navarredonda de Gredos, província d'Àvila. Transcorre per l'esmentada província d'Àvila i la de Salamanca i desemboca al riu Duero al terme municipal de Villarino Dels Aires (Salamanca), a la zona denominada localment com Ambasaguas, després de recórrer 284 km.
A causa de les seves característiques aquest riu no assegura l'abastament d'aigua als nuclis de població en l'època estival i per això, el 1960 es va estrenar el Pantà de Santa Teresa, ja projectat per la Segona República com a «pantà de La Maya», amb una capacitat de 496 milions de metres cúbics que assegurava i regulava l'abastament d'aigua a l'estiu així com laminava les grans avingudes en època d'hivern. [1] té el Pantà de Villagonzalo i a prop de la desembocadura al Duero el Pantà d'Ametlla, on el riu s'encaixona en murs de contenció rocosos, formant els anomenats Arribis del Tormes, que acompanyen el seu curs fins a la seva desembocadura al Duero.
El cognom de Lazarillo de Tormes prové del fet llegendari que va néixer en aquest riu. [2]
Localitats destacades per les que passa
Del nord al sud:
Alba de Tormes[3]
Pont Del Congosto
↑ «Embalse de Santa Teresa També» (en castellà). Reino de León. [Consulta: 19 març 2019].
↑ Anónimo. Lazarillo de Tormes (en castellà). Sevilla: Facediciones, 1989, p. 12. ISBN 9788499864501.
↑ «Río Tormes» (en castellà). Alba de Tormes: Natural. Ajuntament d'Alba, s.d. [Consulta: 20 març 2019].
BNE: XX462458
VIAF: 316431288
GEC: 0066516
OSM: 1614094
Rius de Castella i Lleó
Rius de la conca del Duero | 0.571263 | curate | {"nl": 0.007324429125376993, "en": 0.06462731581214994, "ca": 0.6660922016372254, "es": 0.1925894011202068, "de": 0.03834554071520896, "oc": 0.003877638948728996, "mk": 0.0012925463162429987, "fr": 0.007324429125376993, "ar": 0.008186126669538992, "ru": 0.01034037052994399} | https://www.wikiwand.com/ca/Tormes |
racoforumsanon_ca_20220809_0_69481 | Bé, faig la pregunta als que creuen que la direcció d' ERC no va en el bon camí. Els hooligans d' ERC, que defensen tot el que fa la direcció, no cal que votin.
Jo he votat a en Xavier Vendrell, sobretot per un comentari que va fer fa uns anys quan va anar a fer una visita a la Ciutat del Vaticà, ell hi anava com a representant de la Generalitat: Qui m'havia de dir a mi que estaria aquí, jo, que sóc el nét d'un home que es dedicava a cremar esglésies al Penedès...?. Em va indignar per vàries raons: - Si vas a fer una visita a un país estranger, no deixis malament al teu país i més quan hi ha molta gent a Catalunya que és catòlica!. Ni a Cuba que són comunistes haguessin fet un comentari com aquest!. - Que li faci gràcia que el seu avi es dediqués a cremar esglèsies. Jo sóc ateu, no estic ni batejat, però el mateix respecte que vull que em tinguin els catòlics, musulmans, hindus etc envers les meves no creences en Déu, crec que hem de tenir nosaltres respecte a les persones que hi creuen. S'ha de poder tenir una bona convivència amb tothom. - M'agrada l'art i l'arquitectura, no em sembla bé que la gent es dediqui a destruir el patrimoni cultural del nostre país.
Referent a la cremada d'esglésies, no es pot jutjar segons una òptica actual el que va passar fa molts anys. Per la mateixa regla de tres, gent que tenim a l'altar ens caurien als peus. Qui sap si ara mateix en Lluís Companys seria un carca, o en Macià estaria contra l'avortament... o Jaume I podria ser titllat de feixista, masclista, etc etc... | 0.885404 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_772769 | Hotel Landgasthof Maier Steinenbronn Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 4 allotjaments a Steinenbronn.
Tubinger Strasse 21, Steinenbronn, Steinenbronn, Alemanya, 71144 - Veure al mapa
"Nice little village, the staff looked after me very well. Th..."
Al visitar Steinenbronn, vosté es sentirà com a casa a Hotel Landgasthof Maier, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Hotel Landgasthof Maier és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, restaurant, àrea de fumadors.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, servei de despertador, escriptori, telèfon, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Hotel Landgasthof Maier és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Steinenbronn.
Tots els tipus de viatgers (89) Parelles (16) Viatgers en solitari (62) Famílies amb infants grans (1) Grups (10) | 0.793265 | curate | {"ca": 0.9565217391304348, "en": 0.043478260869565216} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-landgasthof-maier/hotel/steinenbronn-de.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_112312 | Les peces desossades dels quarts posteriors de vaca es destinen principalment en resposta a la demanda real del mercat dels distribuïdors i majoristes de carn. | 0.680622 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.carloscolomer.com/ca/productos_traseros.php?codi=21 |
macocu_ca_20230731_2_30807 | Esl beneficis es van recollir a través del Carnet de patrocinadors que va arribar als domicilis, acompanyat d’una circular. | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_227854 | Contacte - Gabinet Casas
Dubtes? Els resolem
amb la màxima rapidesa
Volem oferir-te el millor servei
També volem atendre les teves consultes amb la màxima brevetat, per això, et convidem al fet que utilitzis aquest formulari de consulta directa on-line: prometem posar-nos en contacte amb tu tan aviat com ens sigui possible amb una resposta concreta o una orientació de la millor via per a resoldre el tema que ens plantegis. Per descomptat, pot també contactar amb nosaltres per telèfon. | 0.73581 | curate | {"ca": 0.9855072463768116, "la": 0.014492753623188406} | https://gabinetcasas.es/ca/contacte/ |
naciodigital_ca_20220331_0_639399 | L'exsecretari d'Hisenda de la Generalitat, el rapitenc Lluís Salvadó, serà el número 3 de les llistes d'ERC a la demarcació de Tarragona. El màxim representant del Govern a Tarragona abans de l'aplicació de l'article 155, Òscar Peris, serà qui encapçalarà la llista. El delegat cessat, que també és regidor a l'Ajuntament de Valls, ocupa la primera posició en la llista provisional que pot patir canvis fins divendres. Segons este llistat, al qual ha tingut accés NacióTarragona, Peris aniria acompanyat per la regidora a l'Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó.
Al número 4, se situaria com a independent en representació de Catalunya Sí, l'excoordinadora de l'ANC a les Terres de l'Ebre, Irene Fornós. La periodista Raquel Sans, excap de comunicació de Peris a la delegació del Govern, fa el salt a la política i entra com a número sis, per darrere de Ferran Civit -diputat en aquesta última legislatura-, mentre que al número 7 trobem l'Alcalde d'Alcanar i president de la Federació d'ERC a l'Ebre, Alfons Montserrat. La llista la tanquen el president d'ERC a Tarragona, Sergi Albarrán i l'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza.
Aquesta és la llista que presenta ERC per la demarcació de Tarragona:
1. Òscar Peris (Alt Camp)
2. Noemí Llauradó (Baix Camp)
3. Lluís Salvadó (Montsià)
4. Irene Fornós (Catalunya Sí)
5. Ferran Civit (Conca de Barberà)
6. Raquel Sans (Tarragonès)
7. Alfons Montserrat (Montsià)
8. Teresa Vallverdú (Baix Penedès)
9. Jean-Marc Segarra (Tarragonès)
10. Aina Rovira (JERC)
11. Jordi Gaseni (Baix Ebre)
12. Montserrat Perelló (Ribera d'Ebre)
13. Lluís Navarrete (Baix Penedès)
14. Carmes Folch (Priorat)
15. Roger Heredia (Ribera d'Ebre)
16. Neus Sanromà (Terra Alta)
17. Segi Albarrán (Tarragonès)
18. Camí Mendoza (Baix Camp)
R1 Àngel Xifré (Baix Camp)
R2 Maria Jesús Viña (Baix Ebre)
R3 Damià Grau (Baix Ebre)
R4 Irene Aragonès (Baix Camp) | 1 | perfect | {"ca": 0.9483232545354591, "cs": 0.023639362286970864, "da": 0.0010995052226498076, "en": 0.009895547003848268, "de": 0.017042330951072018} | https://www.aguaita.cat/noticia/10623/lluis-salvado-numero-llista-erc-demarcacio-tarragona |
acn_ca_20201011_0_57612 | Recta final de les obres de remodelació de la Casa de les Vídues de Llagostera, que reobrirà portes al setembre
S’ha programat una jornada lúdica amb tallers i espectacles per inaugurar i descobrir aquest edifici, catalogat com a BCIN
ACN Llagostera.-Recta final de les obres de remodelació de la Casa de les Vídues de Llagostera, al Gironès. Després de més d’un any i mig de treballs, l’empresa encarregada té previst finalitzar les obres el proper 15 de juliol. Actualment estan acabant de pintar les sales i cal col·locar el paviment. D’entrada, l’Escola d’Art Pere Mayol, l’Espai Jove CLV i l’Aula Reaprèn, conjuntament amb el consistori de Llagostera, ja han posat data per a la reobertura d’aquest edifici emblemàtic que a patir d’ara acollirà l’espai jove de la vila, l’escola de belles arts i disposarà d’aules polivalents informatitzades i d’un servei de bar a la planta baixa. La inauguració de la renovació de la Casa de les Vídues serà el proper 10 de setembre amb una jornada lúdica i festiva familiar que comptarà amb tallers, espectacles i concerts a la plaça de la Llibertat. La tercera fase del projecte, que tenia previst remodelar uns locals propers, és possible que tiri endavant de cara al 2017.
Després de més d’un any i mig de treballs, finalment la Casa de les Vídues podrà reobrir les seves portes el proper mes de setembre. Ara fa uns cinc mesos van arrencar els treballs de la segona fase del projecte, la més complexa, després de resoldre els problemes d’accessibilitat a l’edifici amb la creació d’un nou nucli de comunicacions – format per una escala i un ascensor- i que es va construir en una porció de terreny adjacent que el consistori va adquirir amb aquesta finalitat.
Durant aquesta segona fase s’han eliminat els accessos existents, s’han redistribuït les sales, s’han creat nous espais i uns serveis higiènics accessibles. A més, s’ha renovat completament el sistema d’electricitat, enllumenat, aigua, climatització i s’ha construir una zona de bar a la planta baixa de l’edifici. Les obres tenien un cost de 240.990 euros, sense IVA que se sumaven als 122.154 euros de la primera fase de les obres, que es van allargar durant un any. A més, el projecte encara preveu una tercera fase, amb una inversió de 49.275 euros que servirà per adaptar dos espais de Can Roure, situat al davant de la Casa de les Vídues, a l’altra banda del carrer Sant Antoni, perquè acollissin despatxos, una zona d’emmagatzematge per al bar i una sala d’exposició. Uns darrers treballs que podrien tirar-se endavant de cara al 2017.
Des del principi, les obres de rehabilitació de l’edifici s’han finançat a través de subvencions i ajudes per part de la Diputació de Girona o de la Generalitat amb projectes com el Pla de Barris. “Les obres ja estan a punt d’acabar, només ens queda col·locar el paviment i, per fer-ho, necessitem que no hi hagi humitat”, ha detallat l’arquitecte municipal i que ha ideat tot el projecte de remodelació, Carles Soler.
Actualment, els treballadors s’encarreguen d’acabar de pintar les sales i col·locar els elements. “Les condicions per col·locar el paviment ja gairebé es compleixen i, si no falla res, la previsió de l’empresa és tenir completament acabats els treballs el proper 15 de juliol”, ha detallat Soler. A part dels canvis interiors, també s’ha recuperat la serigrafia que hi havia a la façana exterior de l’edifici. “Hem hagut de refer-ho tot, hi havia un estucat amb serigrafies molt malmès, n’havien saltat parts i altres estaven molt desgastades. Ho hem fet tot de nou”, ha explicat l’arquitecte.
La remodelada Casa de les Vídues acollirà l’espai jove de la vila a la planta baixa. Un lloc de trobada i centre dinamitzador del jovent de la vila que compartirà lloc amb el bar. A la primera planta hi haurà dues sales polivalents amb una aula d’informàtica. La segona planta s’ha reservat per a l’escola de belles arts.
En principi, des del consistori de Llagostera tenen previst reobrir les portes de l’edifici, catalogat com a BCIN, el proper 10 de setembre a les onze del matí. La inauguració es farà amb una gran jornada lúdica i festiva familiar a la Plaça Llibertat de Llagostera. S’han previst tallers, demostracions, espectacles i concerts que serviran per donar a conèixer tot el que ofereix aquest nou equipament municipal.
Un edifici emblemàtic
Tot i estar abandonada i en ruïnes durant molts anys, la Casa de les Vídues no és un edifici qualsevol. A banda de ser un dels elements més característiques de la població, també està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i protegit pel Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de Llagostera. Es creu que van construir la casa durant el segle XVI per encàrrec dels propietaris rurals de Can Boada. L'habitatge estava destinat a les dones de la família que, en enviudar, van deixar el mas per estar més a prop de l'església. D'aquí es creu que va sorgir el nom de Casa de les Vídues. Entre l'any 1975 i 1982 ja es va portar a terme una primera rehabilitació.
L’agost de l’any passat, durant les obres de la primera fase de la remodelació, es van descobrir dues sitges medievals d'entre els segles IX i XIII a l'interior de l'edifici, els vestigis arqueològics més antics que s'havien trobat mai a la vila. Tot i això, després de catalogar-los, fotografiar-los i registrar la descoberta, els tècnics van tornar a tapiar les restes. "No tenien molt d'interès i els experts van creure que no valia la pena preservar-les. No obstant això, s'ha deixat constància de la troballa", va explicar el regidor d'Urbanisme de la vila, Sergi Miquel. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/recta-final-de-les-obres-de-remodelacio-de-la-casa-de-les-vidues-de-llagostera-que-reobrira-portes-al-setembre |
mc4_ca_20230418_10_427078 | ¿Pero cuanta gente hay en esta ciudad? – Bona Vida
Següent“Pateando” la ciutat de Tòquio
La cruilla del barri de Shibuja (Tòquio) és un formiguer de persones…
Tu sempre guanyeeeeessss, Doraemoooooon!!! !
Laura 3 Octubre 2009 a les 23:16
També vull un Doraemooooon!!!! Mireu, mireu les flors…. com brillen amb el sol, us saluden dien boooooooon diiiiia, i anem fent saltirons i cantem la cançó… lalalalalal la alaalla lara lara io!!!! Nobita, Jisuka, gegant… els meus idols!! !
Ara 6 Octubre 2009 a les 11:21
Ostres!! Quina cruilla… ha de ser un caos per creuar amb hora punta. I quina gràcia al costat d\’en doraemon jajaja… | 0.538676 | curate | {"es": 0.11494252873563218, "en": 0.08702791461412152, "ca": 0.7422003284072249, "fr": 0.042692939244663386, "zh": 0.013136288998357963} | https://bonavida.cat/2009/10/02/%C2%BFpero-cuanta-gente-hay-en-esta-ciudad/ |
cawac_ca_20200528_0_73668 | Segons dades de febrer d'enguany d'Experian Hitwise, Google News portava un 1,39% de visites a webs de notícies i mitjans, mentre Facebook n'hi portava un 3,52%, als EUA. Facebook era la quarta font de visites a mitjans informatius després de Google, Yahoo! i msn. El tràfic de Facebook cap a webs de notícies ocupa l'onzena posició (3,69%). El 6% del tràfic va des de Facebook a llocs de compra i anuncis classificats, el 6% cap a llocs de negocis i finances i un 15% cap a llocs d'entreteniment (YouTube, especialment).
A aquestes xifres cal afegir-hi les obtingudes el mes de març també d'enguany, per les quals Twitter aportava un 0,14% de visites a webs informatius als EUA. Aquest percentatge ha crescut un 54% respecte de l'any anterior . La majoria d'usuaris de Twitter (un 60%) van a xarxes socials i llocs d'entreteniment (llocs de compartir fotos i vídeos). | 0.733034 | curate | {"ca": 0.9930313588850174, "es": 0.006968641114982578} | http://www.escacc.cat/ca/contingut/facebook-porta-mes-usuaris-a-diaris-digitals-que-google-news-o-twitter-als-eua-2080.html |
naciodigital_ca_20220331_0_69129 | La grossa del sorteig de Nadal, amb el número 03347, ha estat una veritable pluja de diners repartida arreu de l'estat espanyol. A Catalunya també se n'han beneficiat, com a mínim, una quinzena de municipis. Del total de 680 milions que reparteix, Catalunya se n'han endut un bon pessic. En conjunt, la rifa de Nadal ha repartit prop de 20 milions a municipis catalans.
Els municipis afortunats pel primer premi són: Barcelona, Sabadell, Santpedor, Olot, La Seu d'Urgell, Pineda de Mar, Cardedeu, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Granollers, Sant Feliu de Codines, Figueres, Camarles, Altafulla i Sant Joan les Fonts. També a Terrassa, al centre comercial Carrefour, del carrer Extremadura, s'ha venut per terminal un dècim. Curiosament, minuts més tard, un altre del tercer premi.
El número s'ha cantat a les 12.35 hores i ha repartit 400.000 euros al dècim, és a dir, 4.000.000 la sèrie. A Catalunya s'han venut un total de 35 dècims, 15 dels quals a Barcelona.
A la capital catalana el premi s'ha repartit en sis administracions. Sis dècims s'han venut a la del carrer Sicília, 226. Els seus propietaris expliquen a NacióDigital que el conjunt de dècims s'han subministrat per finestreta i, per tant, no coneixen qui són els beneficiaris. Es tracta, però, d'una administració amb sort, ja que fa dos anys ja van repartir un quart premi.
— NacióDigital (@naciodigital) 22 de desembre de 2018
També s'han repartit cinc dècims a l'administració del carrer Navas de Tolosa, 300; un dècim a la del carrer d'Arimon, 26; un altre al carrer de Marina, 225; un dècim al carrer de Sant Pau, 96, i un últim dècim de la grossa a Rosselló, 371.
A Sabadell, l'administració del carrer Alexandra número 49 ha venut quatre dècims. Els dos de Santpedor s'han distribuït al punt de venda del carrer Ample número 29. Pel que fa als dos d'Olot, s'han subministrat des de l'administració de loteria situada al número 16 del carrer Sant Rafel. Els dos de La Seu d'Urgell s'han repartit al carrer Major.
Un bar musical de Camarles reparteix un pessic de la grossa de Nadal
El bar musical Soterrani de Camarles ha repartit un pessic de la grossa de la loteria de Nadal, un fet inaudit a les Terres de l’Ebre. Concretament, aquest punt de venda mixta va vendre un sol dècim del número premiat, el 03.347, extret per la màquina de forma automàtica.
El màxim accionista del local, Ramon Bernad, ha explicat a NacióDigital que ara per ara desconeixen qui és la persona que va adquirir el dècim: “Estem aquí intrigats pensant qui ha pogut ser”, comenta. Fent broma, apunta que hauran d'estar atents per veure qui es canvia el cotxe durant els propers dies. De fet, al comprador li han tocat 400.000 euros. “Estem molt contents, llàstima que hagi estat un sol dècim, però esperem que el guanyador vingui a celebrar-ho amb nosaltres”, ha afirmat Ramon Bernat.
Castellbisbal pessiga el segon premi
Una sèrie del segon premi, el 21.015, s'ha venut a l'administració número 1 de Castellbisbal, al carrer Pi i Margall número 8. Dotat amb 1.250.000 euros la sèrie, ha sortit a dos quarts de deu del matí. El número 21.015 ha tocat principalment a Almansa (Albacete), on s'han venut 139 sèries. A més, a la ciutat d'Albacete s'han venut 20 sèries més i una més a Pedreguer (Alacant). Suposa 6.250 euros per cada euro jugat.
A Castellbisbal, el número s'ha venut íntegrament a la població i entre clients ja habituals, han explicat els propietaris de l'administració a NacióDigital. Va ser un intercanvi amb una administracio d'Almansa per aconseguir un número que diversa gent del poble ja havia demanat de tenir. Per això, han concretat, no va ser un número que es posés a la venda públicament, sinó que ja estava reservat.
No és la primera vegada que l''administració 1 de Castellbisbal reparteix sort. L'any passat va donar un cinquè premi i, fa uns anys, va repartir 33 milions d'euros de la Primitiva, expliquen. "Estem molt contents i són anys una mica difícils per part del món de la loteria", han admès en declaracions a aquest diari, on han acabat assegurant: "Estem molt contents, nosaltres a casa ho celebrarem amb un dinar tots junts perquè són 30 anys de lluita".
— NacióSabadell (@NacioSabadell) 22 de desembre de 2018
La història de l'administració número 1, que està dirigida actualment per Persidia Pastallé Milià, ve de lluny i té al darrere una història familiar. Qui va començar a repartir sort fa 30 anys va ser el seu pare, i des de llavors "s'han viscut moments de tot". "Hi ha hagut coses alienes al joc que ens han fet tenir una baixada de ventes l'any passat, però això és una alegria immensa perquè en aquesta administració som una generació", declaren. Per això, asseguren: "Estem molt agraïts".
Un club de dansa de Cubelles celebra més de tres milions
El club de dansa i fitness Fame de Cubelles també ha repartit 3.125.000 del segon premi de la rifa de Nadal, el 21.015. En concret, ha repartit 25 dècims que va comprar a l'administració de loteria d'Almansa, on s'han venut 139 de les 170 sèries d'aquest premi. La propietària del club ha venut 25 dècims en participacions de 5 euros, 50 cèntims dels quals eren donació per al club.
Juana Mateo és la responsable del club. Segons ha explicat a NacióDigital, el número 21.015 és el de la data d'inauguració de club, és a dir, el 2 d'octure del 2015. "M'agradava la data d'inauguració i vam dir, ens la juguem", ha explicat. De fet, no és la primera vegada que Mateo anava a Almansa a buscar aquest número, sinó el tercer. Enguany, però, va demanar a una persona que li enviés el número.
Segons ha detallat, del número se'n beneficiaran una quarantena o cinquantena de socis del club, i en el seu cas ja té clar què fer: "Estem pensant per un petit creuer". De moment, però, música, ball i festa: "Ho estem celebrant ballant i cantant, que ens ha tocat".
El tercer premi reparteix arreu
El tercer premi, el 04211, ha estat una pluja de diners arreu de l'Estat i també a Catalunya. Amb 50.000 euros el dècim, ha beneficiat Gabà, Barcelona, Pallejà, L'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Santa Eugènia de Berga, Sant Boi de Llobregat, El Masnou, Girona, Lloret de Mar i Camarles.
Quart premi a Terrassa i Ripollet
El número 67.774 ha estat un dels quarts premis del sorteig de la loteria de Nadal. Ha caigut repartit en diferents municipis, entre els quals Terrassa. El premi també va passar per Ripollet, però la propietària de l'administració 5 de Ripollet, Sílvia Turmo, finalment va retornar aquest divendres a la nit les 15 sèries perquè no n'havia venut cap.
Segons explica, està emocionada perquè va tenir la "sort a la mà", tot i que finalment aquesta es va escapar. El número va estar exposat a la vitrina, però ningú el va comprar.
L'altre quart premi ha estat el 42.206, repartit íntegrament a Llodio, Àlaba.
Prop d'un milió a Tarragona
El 29.031, un dels cinquens premis que s'ha cantat de la rifa de Nadal, s'ha venut parcialment a l'administració 19 de Tarragona (16 sèries), que ha repartit prop d'un milió d'euros a la capital del Tarragonès. L’Associació de Jubilats La Gent Gran d’Ascó s’ha endut 648.000 euros d'aquest cinquè premi. L'entitat havia comprat 108 dècims (2.160 euros) d'aquest número a l'administració de loteria número 5 El gato negro, de la localitat valenciana de Mislata, on fa anys que l'associació compra loteria.
El propietari d'aquesta administració, Luis Barberá, ha explicat a NacióDigital que ell mateix s’ha posat en contacte amb la secretària de l’associació de jubilats d’Ascó per comunicar-los la bona noticia: "S'han posat molt contents, estan ja celebrant-ho".
També s'han venut quatre sèries a l'administració número 24 de Sabadell. Està dotat amb 60.000 euros cada sèrie. A més, també s'han subministrat dos dècims a l'administració 2 de Cerdanyola del Vallès i a la de Riudecols (Baix Camp). Finalment també s'ha col·locat un dècim d'aquest cinquè premi a l'administració 1 de Gelida, a la número 1 de La Llagosta, a la número 12 de Mataró, a la 7 de Viladecans, a Les Borges del Camp (Baix Camp) i a Reus. Aquest premi s'ha cantat a les 10.01 hores i suposa 300 euros per cada euro apostat.
— NacióTarragona (@naciotarragona) 22 de desembre de 2018
Cinquè premi a Sort
Cau a Sort una sèrie del primer cinquè premi de la rifa de Nadal, el 47.862, que està dotat amb 60.000 euros per sèrie. 78 sèries s'han venut en dues administracions de la ciutat de Madrid, 75 més han tocat al municipi de Foios, a València, i altres 15 s'han adquirit a la ciutat de València. També hi ha una sèrie venuda a Bilbao. El cinquè premi suposa 300 euros per cada euro apostat. La nena que ha cantat el premi, a les 9.20 hores, pràcticament no ho ha pogut fer per l'emoció i les llàgrimes.
Un cinquè premi esquitxa Sant Boi
El 18.596, un altre dels cinquens, ha tocat en part a Sant Boi de Llobregat, venut a l'administració número 1 d'aquest municipi i també a Sort.
El 7.568, un cinquè que esquitxa Barcelona i Figueres
El 7.568 s'ha venut a Barcelona i a Figueres. Està dotat amb 60.000 euros cada sèrie. En el cas de la capital catalana, l'administració número 242, situada al carrer Concepció Arenal número 210, ha col·locat una sèrie. L'administració 2 de Figueres, al carrer Pep Ventura número 4, ha venut un sol dècim. Bona part d'aquest cinquè premi ha tocat a Jumilla, a Múrcia, on s'han repartit 83 sèries. La resta de sèries estan molt repartides pel territori espanyol, com per exemple a Ciudad Real, Burgos i Toro (Zamora). Aquest premi s'ha cantat a les 9.29 hores.
Poc després de les 11.00 del matí ha sortit el 63.025, un cinquè premi repartit íntegrament a Campell (Alacant). I només havent passat cinc minuts, el 20.202, un altre cinquè premi que també ha repartit 60.000 euros a Alacant i Madrid.
Pineda de Mar... i un altre cop Sort
El 2.308 ha tornat a caure parcialment a Sort i a Pineda de Mar. I l'últim cinquè premi, el 68.402, s'ha repartit íntegrament a Villaviciosa de Odón, a Madrid.
Comprova quants diners has guanyat si el teu número és un dels afortunats. | 1 | perfect | {"ca": 0.9917916497770571, "es": 0.004864207539521687, "it": 0.003344142683421159} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/66881/grossa-loteria-nadal-tercer-premi-mateixa-administracio-terrassa |
mc4_ca_20230418_13_488248 | Els denunciants asseguren que cinc agents els van pegar amb porres després d'un intent de fugida. Tanquem a els CIE i el centre Iridia han presentat una denúncia per delictes de lesions i contra la integritat moral.
Barcelona emetrà un "document de veïnatge" per evitar internaments al CIE
Per sol·licitar l'emissió del document s'haurà de ser major d'edat, haver estat a Espanya un mínim de 12 mesos, estar empadronat a Barcelona i trobar-se en situació irregular.
La Fiscalia acusa els immigrants que demanen asil als CIE de fer-ho per evitar l'expulsió
La sospita neix de l'increment "realment xocant" de les al·legacions d'asil i protecció internacional d'estrangers en Centres d'Internament d'Estrangers.
Investiguen una suposada agressió racista d'un policia a un intern al CIE
Els advocats acusen el cap policial d'un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral, amb els agreujants d'actuar per motius racistes i abús de superioritat | El jove suposadament agredit és un algerià de 19 anys.
Uns 60 interns del CIE de la Zona Franca es declaren en vaga de fam
Els immigrants retinguts tenen por a patir una "expulsió col·lectiva". | L'organització Tanquem a els CIEs ha presentat una queixa al CIE per desatenció mèdica.
L'ajuntament de Barcelona denunciarà Interior per no tancar el CIE de Zona Franca
El consistori presentarà una denúncia a l'Audiència Nacional després d'esgotar la via administrativa. | El centre ha seguit amb el seu "curs i funcionament normal" perquè no se sent interpel·lat per l'ordre de precinte.
El Govern central nega irregularitats després de la mort de l'intern del CIE de Barcelona
El subsecretari del Ministeri de l'Interior ha assegurat que el Govern va complir amb els protocols després de la mort de l'intern del CIE Ibrahim Sisse, tot i que el cos de l'immigrant ha romàs des de la seva mort, el 2012, en un nínxol anònim.
El Síndic suggereix al CIE de la Zona Franca com a nova Model
Rafael Ribó creu que no disposar d'un centre de presos preventius a Barcelona pot tenir afectacions en la gestió de les sortides judicials.
L'Ajuntament de Barcelona ordena el precinte del CIE de la Zona Franca
El consistori assenyala que el centre tindrà dos mesos per abandonar les instal·lacions i planteja portar als tribunals al Ministeri d'Interior per incompliment.
Trenta interns algerials del CIE de Zona Franca, en vaga de fam
Els interns reclament que no se'ls expulsi d'Espanya i que es regularitzi la seva situació.
El nou incident al CIE de Barcelona provoca un allau de reaccions
L'Ajuntament de Barcelona creu que la solució passa per tancar-lo mentre que la Policía el califica d'hotel de descans.
Paral·lelament, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha tornat a demanar aquest dilluns el tancament definitiu del centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona.
Els interns que han portat a terme la protesta han arribat tots a Espanya en pastera des de la costa d'Algèria i el Marroc en els últims 25 dies.
El CIE de la Zona Franca de Barcelona té 114 interns i alguns espais en obres
Així ho han constatat tècnics del Defensor del Poble i el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (MNP) després d'una visita sense previ avís.
Queda en llibertat l'intern amb problemes de salut mental del CIE de Barcelona
L'intern va entrar el 2 d'agost pendent d'un procediment d'expulsió.
El PSC demana explicacions per l'augment de sou d'alts càrrecs de la Generalitat
Vueling cancel·la 124 vols per la vaga de pilots | 0.818155 | curate | {"ca": 0.9421798207574443, "es": 0.05782017924255565} | http://www.catalunyapress.cat/tag/cie |
macocu_ca_20230731_7_22086 | Històric d'activitats
AUDICIÓ COMENTADA
Inspiració / Divinitat (VII)
Oriol Pérez Treviño
10.11.2017 16:00
Nova audició musical amb els comentaris apassionats de l'expert musicòleg Oriol Pérez Treviño, que ja ha conduït set sessions del cicle “Inspiració/Divinitat”. En aquest cas, ens vam endinsar en una de les obres més fascinants, belles i revolucionàries de la música occidental: les “Vespro della Beata Vergine” de Claudio Monteverdi (1567-1643), de qui enguany es commemora el 450è aniversari del seu naixement. El compositor hi aboca totes les seves potencialitats expressives i una rica combinació d’estils compositius, en un moment històric en què creix el culte marià, com Pérez Treviño va subratllar en la seva intervenció. | 0.737518 | curate | {"ca": 0.951856946354883, "es": 0.026134800550206328, "de": 0.02200825309491059} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_153530 | Bé obro aquest fil digne de frikonaires amb l'objectiu de conèixer-nos una mica millor entre el raconairam i fer una mica de broma. Està plantejat en forma de qüestionari amb unes quantes preguntes, però si algú es vol esplaiar més i afegir preguntes o explicar-nos més coses sobre ell/a, endavant! Va, animeu-vos! ADVERTÈNCIA: s'han donat diversos casos de gent a qui se li ha esborrat tot el test després de respondre'l. Recomanem que el respongueu en un document de word i després feu copiar i enganxar per evitar que es perdi 1. Tinc _ any/s com a usuari2. (Sóc) noi o noia?3. (Em van els) nois i/o noies?4. Una mania5. La meva major fòbia6. Una debilitat7. Una peculiaritat8. Si no vols crear-te un enemic/ga no em diguis mai que ...9. Independentista perquè...10. Per a mi el racó és...11. Eterns debats:- - Fred o calor?- - Disco o concert?- - Colacao o Nesquik?- - Amb pal o sense?- - Racomunista, identifuaka o del lobby cigala?- - Barça o Espanyol?- - Amb o sense karma? 12. Dedica-li una cançó a un/a usuari Més preguntes: Gentilesa de temporal: 13. Truita de patates, amb ceba o sense? 14. Pizza, amb o sense pinya? 15. Iogurt natural, amb o sense sucre? 16. Risk o Monopoly? Gentilesa de Catacrak: 17. Escrius amb la dreta o l'esquerra? Gentilesa de CAT.N.AZ 18. Quatre paraules que et defineixen19. On voldries viure la resta de la teva vida (amb diner i salut) 20. Que es primordial per Catalunya: llengua o sentiment?
1. Tinc _ any/s com a usuari: 3 anys i mig2. (Sóc) noi o noia? Noi3. (Em van els) nois i/o noies? Noies4. Una mania: Ser escrupulosament puntual a totes les cites5. La meva major fòbia: La sang6. Una debilitat: A vegades sóc massa bona persona...7. Una peculiaritat: Tinc una piga a la planta del peu8. Si no vols crear-te un enemic/ga no em diguis mai que ... no lluiti per la independència del meu país perquè és impossible. O que em toquin el meu equip de futbol!!!9. Independentista perquè... Ho sóc des que tinc ús de coneixement. Per dignitat, responsabilitat, honor i glòria.10. Per a mi el racó és... un passatemps especial on pots aprendre un munt de coses i conèixer personatges increïbles. 11. Eterns debats:- - Fred o calor? Calor- - Disco o concert? Concert- - Colacao o Nesquik? Colacao- - Amb pal o sense? Amb pal- - Racomunista, identifuaka o del lobby cigala? Del nou sector emergent al xat: Sector contornis sense fronteres, amb la Ascension al capdavant!- - Barça o Espanyol? Espanyol- - Amb o sense karma? Amb 12. Dedica-li una cançó a un/a usuari Per tots i totes, arribarà, no en tingueu cap dubte, però hem de treballar sense descans. l: 13. Truita de patates, amb ceba o sense? SENSE! 14. Pizza, amb o sense pinya? Depèn de la pizza, no? 15. Iogurt natural, amb o sense sucre? Amb sucre 16. Risk o Monopoly? Monopoly
Ana Maria escrigué: 12. Dedica-li una cançó a un/a usuari Per tots i totes, arribarà, no en tingueu cap dubte, però hem de treballar sense descans. Molt bona! | 0.564133 | curate | {"ca": 0.8065642458100558, "pt": 0.05342178770949721, "ro": 0.015013966480446927, "en": 0.055865921787709494, "es": 0.018156424581005588, "cs": 0.00803072625698324, "fr": 0.008729050279329608, "de": 0.0038407821229050274, "it": 0.03037709497206704} | |
mc4_ca_20230418_4_32367 | Nintendo Wii | Vicente Juan, entre Alicante e Ibiza
tags: 3D, abandonware, fotografía, microsoft, Nintendo, playstation, Sony, teléfono móvil, videojuego, Wii, Xbox
Nintendo Wii és una de les consoles de videojocs més populars del mercat, on competeix directament contra la PlayStation 3 de Sony i la Xbox 360 de Microsoft. El seu atribut que la diferencia, el seu element més apreciat i divertit, és el WiiMote, que substitueix a tots els perifèrics de comandament anteriors.
El WiiMote és una evolució, revolucionària, que jubila als clàssic control pads i als contundents joystics. Aquest control remot combina diferents acceleròmetres, i la detecció de senyals bluetooth, per a poder fixar la teua posició en un espai en tres dimensions (3D). Així aconsegueix la fita, fins fa uns anys totalment futurista, de poder controlar el joc amb els gestos físics habituals, reals. Fins aquest moment, els anteriors commandaments només havien aconseguit incorporar les vibracions, com els mòbils, quan paties algun sotrac molt contundent durant l’acció del joc.
La consola també gaudeix de retrocompatibilitat: permet jugar a la Wii amb els jocs desemvolupats per les anteriors consoles de Nintendo. Pots recuperar els millors clàssics (abandonware), de les consoles NES, Super Nintendo, Nintendo 64 i Game Cube.
Pizza fina →
Lorena permalink 30 marzo 2010 13:47 Jo tinc la Wii i m’encantaaa ¡¡¡ 😉
Mas Que Consolas » Blog Archive » Nintendo Wii « Vicente Juan | 0.74837 | curate | {"es": 0.1622746185852982, "ca": 0.7871012482662968, "en": 0.008321775312066574, "fr": 0.04230235783633842} | https://vicentejuan.wordpress.com/2010/03/27/nintendo-wii/ |
mc4_ca_20230418_4_673523 | Infants dispersos, Pares frustrats | Xavier Oñate & Assoc. - Psicòlegs a Barcelona i Granollers
Blog » Infants dispersos, Pares frustrats
Infants dispersos, Pares frustrats
Els nens amb problemes d'atenció comparteixen amb els seus pares un dels grans problemes d'avui dia: els alts nivells de frustració. Mentre la majoria dels nens tenen l'esperança de tenir èxit a l'escola o amb els seus companys, els àmbits acadèmics i socials no són gens fàcils per als nens amb problemes d'atenció. De fet, l'escola i els amics es converteixen en fronts de batalles perdudes de molts nens dispersos.
Si la vida ja és frustrant per a un nen amb problemes d'atenció, pot ser-la encara més difícil per als seus pares i mestres. Com va escriure el doctor Jeffrey Bernstein en el seu últim llibre, Liking the child you love (2009), el que complica les coses és que els pares tinguin creences tòxiques, per exemple "El meu fill és simplement un mandrós" (pensament tòxic) en lloc de "El meu fill està intentant avançar, però es troba encallat i bloquejat" (pensament empàtic i més realista).
Lamentablement, els pares frustrats reaccionen amb duresa amb un infant dispers. Amb aquesta pressió, el nen en general, es torna encara més despistat. Estem parlant d'un cicle destructiu de dispersió! Per ajudar a aquests nens, doncs, és crucial que els pares aprenguin a entendre i gestionar les seves pròpies frustracions, i també les del seu nen amb problemes d'atenció.
Què causa la dispersió en els infants? Pot ser el resultat d'una o qualsevol combinació de diverses fonts, com per exemple:
Canvis vitals importants (divorci, trasllats)
Amb aquestes, i d'altres causes, el resultat final és que els infants dispersos poden acabar amb la seva autoestima tocada. I aquí és on intervé el Psicòleg Infantil: proveïr de recursos i capacitats a pares i infants per a que, per una banda, l'infant aprengui a concentrar-se i focalitzar la seva atenció en allò que està fent, i per una altra, que recuperi l'autoestima i la confiança en sí mateix.
psicoleg deficit atencio barcelona | 0.816743 | curate | {"en": 0.06519607843137255, "ca": 0.9181372549019607, "es": 0.016666666666666666} | http://viucreix.com/ca/blog/infants-dispersos-pares-frustrats |
mc4_ca_20230418_4_344525 | Rafael Rodríguez Gago
Alumni Explorer 2019
Alumni Explorer 2018-2019
He sigut un apassionat de la tecnologia i de la innovació des de molt xicotet, sempre construint i dissenyant coses. La meua formació ha sigut en la branca tecnològica, però tinc molta atracció pel món de l'emprenedoria. El primer apropament al món de l'empresa que vaig tindre fou el meu primer treball, en l'oficina de disseny de la fàbrica Nodosafer, on vaig descobrir la meua vocació de dissenyador i desenvolupador de projectes. He participat també en diverses fires de ciències, recorde especialment la Maker Faire Galicia de 2017 en la qual el meu equip va ser guardonat amb el primer premi.
Vaig conéixer Explorer gràcies al meu germà, em vaig animar a participar i desenvolupar el meu projecte. Gràcies al programa Explorer vaig aprendre sobre Lean Startup i com desenvolupar la meua pròpia empresa. Va ser una experiència molt enriquidora en la qual vaig fer contactes i em vaig formar amb experts del sector. La decisió de participar en Explorer fou una de les millors que he pres, perquè m'ha servit per a aprendre com vull que siga la meua vida en el futur.
Tècnic Superior en Disseny i Programació de la Producció en Fabricació Mecànica - IES Politécnico de Vigo
Enginyeria Electrònica Industrial - ETSE Universitat de València | 0.777818 | curate | {"es": 0.016178736517719568, "en": 0.03466872110939907, "ca": 0.9491525423728814} | https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/fitxa-persona-1285950309813/PersExtern.html?id=1286091887243 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_71983 | Back to Bobby McGee’s tindrà lloc a Barcelona ciutat, al barri de Gràcia, en aquestes localitzacions:
Violeta: Carrer Maspons 6.
Aeroteca: Carrer Montseny 22.
Per allotjament, l’hotel més proper a totes les localitzacions és La Casa del Sol, que ofereix un descompte per a tots els inscrits al festibal. Si necessites ajuda per trobar allotjament, si us plau contacta’ns.
Transport
Per arribar a les diferents localitzacions i moure’t per Barcelona es pot adquirir la targeta T Casual d’una zona, vàlida per a metro i bus amb la qual es poden realitzar 10 viatges (costa 11,35 €). Es pot combinar metro i bus dins d’un període de 45 minuts gastant només un dels 10 viatges.
Si arribes en cotxe, l’opció més fàcil és demanar al teu hotel que et reservi una plaça d’estacionament. Hi ha altres places tant dins d’edificis com al carrer però són una mica més cares que la que et reservi el teu hotel. L’opció més econòmica és un aparcament gratuït al carrer pel barri de Gràcia, però són difícils de trobar. No t’aconsellem fer servir el cotxe durant el cap de setmana ja que el trànsit és dens i les places d’estacionament són escasses.
Des de l’aeroport de Barcelona es pot utilitzar metro, tren, bus o taxi amb una durada de 20-35 minuts per arribar al centre, a excepció del metro, que triga una hora. Hi ha un bus cada 5 minuts i un tren cada 30 minuts des de la Terminal 2 (baixant del tren a l’estació de Sants per seguir el viatge en metro, taxi, bus …). Si arribes a la Terminal 1, et recomanem agafar l’Aerobus que va al centre directament. Preus: tren 4,60 €, metro 5,15 €, aerobus 5,90 € i el taxi entre 25 i 40 €. Un cop al centre, pots arribar a les classes en metro, anant a l’estació Fontana de la línia verda. | 1 | perfect | {"ca": 0.9355594610427651, "en": 0.020503807850029292, "es": 0.04393673110720563} | |
crawling-populars_ca_20200525_6_81158 | Text: Laura Aznar / Roger Palà. Foto: ACN
16/07/2017 | 20:00
El Consorci de Turisme de Barcelona va ser creat el 1993 per l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció, una entitat impulsada en el seu inici per la mateixa Cambra. El seu objectiu és promoure i fomentar el turisme i el comerç a la ciutat. El debat actual sobre el model turístic ha situat la gestió del Consorci a l’ull de l’huracà. Els col·lectius veïnals, com la FAVB o l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), reclamen amb urgència que s’iniciï un procés de “decreixement turístic”, el qual, creuen, xoca amb l’essència de l’entitat. També qüestionen la mateixa existència del Consorci, perquè entenen que un ens que es finança, en part, amb recursos públics, hauria de tenir una gestió totalment pública. Per contra, els representants del Consorci i de l’Ajuntament de Barcelona destaquen l’“eficiència” del model publicoprivat i coincideixen que el tipus de promoció que desenvolupen “està alineada amb els interessos de la ciutat”.
El pes del sector privat dins el Consorci és majoritari. L’Ajuntament hi té una representació del 45%, però l’altre 55% se’l reparteixen entre la Cambra de Comerç (45%) i la Fundació Barcelona Promoció (10%). Quan el Consorci es va crear, disposava d’un pressupost inicial equivalent a 4 milions d’euros, que provenien dels recursos heretats de l’activitat prèvia del Patronat Municipal de Turisme de Barcelona, i de les aportacions que hi van realitzar, a parts iguals, el Consistori i la Cambra.
En l’actualitat, però, les inversions dels dos ens són molt diferents: en el darrer pressupost del 2017, el Consistori ha previst invertir-hi 5,1 milions d’euros, dels quals 4 milions provenen directament de la recaptació de l’impost sobre estades turístiques, que representa gairebé 4 milions. D’altra banda, a la inversió pública s’hi afegeixen també els 320.000 euros que aquest any té previst injectar-hi la Diputació de Barcelona. En canvi, la Cambra de Comerç hi aporta només 12.000 euros.
Tanmateix, dins de les inversions privades també s’hi han de comptabilitzar les quotes de les 1.000 empreses associades al Consorci, que sobrepassen els 2 milions d’euros. Tot i això, les aportacions de les entitats públiques representen més del doble que les aportacions de les entitats i empreses privades. Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, afirma que “en el darrer mandat [amb referència a l’etapa de Xavier Trias] es va permetre que la Cambra deixés de fer-hi les seves aportacions, però caldria equilibrar-les. Hi ha d’haver un tractament equitatiu”.
Cal tenir en compte, però, que les partides més importants del pressupost del Consorci, que enguany està previst que sigui de 63,5 milions d’euros, són els ingressos que genera la seva pròpia activitat i que representen el 91% del total pressupostat. Aquests ingressos són derivats de l’explotació de serveis i productes que es venen als turistes a través de la web, de les oficines o de teleoperadors. Es tracta d’ofertes pròpies, com la targeta turística Barcelona Card, o les visites guiades Walking Tours. També hi ha serveis que Turisme de Barcelona adquireix a tercers per després vendre’ls, com les visites a museus o els serveis que s’ofereixen fora de la ciutat, a Montserrat o al Museu Dalí. La partida d’ingressos derivats de la pròpia activitat també inclou una part dels diners de la gestió del bus turístic públic de Barcelona: el que genera aquest servei, segons fonts municipals, es reparteix entre TMB (que n’ingressa el 80%) i el Consorci (que se’n queda el 20%).
Recentment hi ha hagut polèmica entre l’Ajuntament i Turisme de Barcelona per una de les rutes guiades que el Consorci comercialitzava i que realitza l’empresa Hidden City Tours. La ruta, titulada ‘Barcelona Homeless Walking Tours’, mostra com viuen els ciutadans sense sostre i els guies del recorregut són persones que es troben en aquesta situació. Després de les crítiques de la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, que ha qualificat la iniciativa “d’actuació unilateral”, Turisme de Barcelona ha decidit retirar de la seva pàgina web qualsevol referència a aquestes rutes.
CRÍTIC ha parlat amb el sotsdirector de Turisme de Barcelona, Ignasi de Delàs, per comentar aquestes xifres. De Delàs explica que les empreses privades que paguen quota al Consorci “decideixen associar-s’hi per treballar algun nínxol de mercat”. D’aquesta manera, Turisme de Barcelona pot desenvolupar programes com el Barcelona Convention Bureau, que, segons De Delàs, va ser “peça clau en la captació del Mobile World Congress”, i que té com a objectiu “que vinguin a la ciutat un determinat perfil de professionals i empreses per celebrar-hi congressos i convencions”. Aquest és, amb diferència, el programa que genera més ingressos en forma de quotes: representa 1,5 milions d’euros del pressupost d’enguany. Però també n’hi ha d’altres, com el Barcelona Food & Wine, que vol “reforçar el posicionament de la ciutat com a referent en l’àmbit gastronòmic”, o el Barcelona Premium, que posa a l’abast dels visitants “una àmplia gamma d’experiències de luxe i exclusives”.
Com que és una entitat de dret públic, el Consorci no pot obtenir beneficis. Els 10 milions d’euros nets que es deriven de la diferència entre la compra i la venda dels productes i serveis es destinen a les despeses de personal, a l’execució de programes de promoció i també a pagar els interessos de la fallida companyia aèria Spanair. El Consorci havia subscrit crèdits bancaris amb l’Institut Català de Finances per invertir 15 milions d’euros en l’aerolínia catalana. Una part de l’aportació de l’Ajuntament també està vinculada al pagament d’aquest crèdit.
L’impost d’estades a establiments turístics, el que es coneix per taxa turística, és un tribut que recapta la Generalitat i que grava les estades dels visitants. El que poca gent sap és que, segons la normativa vigent, la recaptació de l’impost s’ha de destinar a la promoció turística de les ciutats, a l’impuls del turisme sostenible, a la creació i millora dels productes turístics i al desenvolupament d’infraestructures relacionades amb aquest sector.
Aquest 2017, l’Ajuntament de Barcelona incrementarà els fons de la taxa turística que li deriva la Generalitat. Concretament, el Govern de Catalunya transferirà al consistori el 50% del que es recapta a Barcelona, quan fins ara rebia aproximadament el 34% d’aquest impost. A efectes pràctics, això vol dir que la ciutat gestionarà enguany 12 milions d’euros provinents d’aquest impost, 4 milions més que l’any passat.
Fins ara, Turisme de Barcelona rebia la meitat del que recaptava l’Ajuntament per fer promoció de la ciutat, però aquest 2017 el govern d’Ada Colau ha anunciat que hi destinarà un màxim de 4,5 milions. La resta, segons l’Ajuntament, es vol fer servir per pal·liar els efectes del turisme sobre els barris. “No destinarem aquest increment de recursos a la promoció, sinó a millorar les condicions dels veïns i dels seus espais”, explica el regidor Agustí Colom. Segons Colom, la llei estipula que la taxa s’ha de fer servir “prioritàriament” per a la promoció, “però també estableix altres apartats de despesa disponible”, i, en aquest sentit, l’“excedent” s’utilitzarà, per exemple, per rehabilitar algunes zones de Ciutat Vella, per ampliar els busos regulars a la Barceloneta o per incrementar la inspecció dels establiments turístics. Colom també demana que el Consorci “reti comptes de les polítiques de promoció que s’estan finançant a través de la taxa turística”, ja que, en aquests moments, “és una caixa negra”. “Hauríem de tenir constància dels projectes concrets on van a parar aquests diners”, puntualitza.
Des del moviment veïnal, però, es posa en dubte el pla de l’Ajuntament. Creuen que, tenint en compte els efectes de la “massificació”, la pèrdua d’habitatges d’ús residencial en favor de pisos turístics, la “sobreocupació de l’espai públic” i la “precarització” de les condicions laborals dels treballadors del sector, les mesures del consistori es queden curtes. És per això que l’ABTS considera que la integritat de la taxa turística hauria d’anar destinada a revertir els efectes que aquesta activitat té sobre la ciutat. Reme Gómez, membre del col·lectiu, afirma que des de l’assemblea “sempre hem pensat que és una perversió absoluta que aquests diners vagin a parar al mateix sector per a la promoció”.
Per contra, Agustí Colom destaca la necessitat que la promoció de la ciutat es faci a través del Consorci i mitjançant una part d’aquest impost, ja que “si no la fem nosaltres [la promoció], ens la farà el mercat”. “Si Turisme de Barcelona no existís, hi hauria una política de promoció pública, però també existiria una política de promoció del sector privat, que no necessàriament coincidiria amb un relat de turisme sostenible”, hi afegeix el regidor.
Els òrgans de govern que regulen Turisme de Barcelona són el Consell General i el Comitè Executiu. Ada Colau és la presidenta del Consell, el qual també inclou tres vicepresidents: el màxim representant de la Cambra de Comerç, Miquel Valls; el regidor Agustí Colom, designat per la mateixa Alcaldessa, i Jordi Clos, escollit per la Fundació Barcelona Promoció. Clos presideix el Gremi d’Hotels de Barcelona i dirigeix la cadena hotelera Derby Hotels Collection. Acumula un capital superior als 300 milions d’euros, que el situen com una de les 100 majors fortunes no cotitzades de l’Estat espanyol, segons el rànquing d’’El Mundo’ de 2015.
L’altre ens regulador és el Comitè Executiu. L’expresident del Barça, empresari hoteler i cònsol honorari de les illes Seychelles, Joan Gaspart, n’és el màxim responsable, però el Comitè també inclou dues vicepresidències, ocupades per Agustí Colom i Jordi Clos. L’Ajuntament i la Cambra designen tres vocals cadascun i l’últim és escollit per la Fundació Barcelona Promoció. Segons Turisme de Barcelona, cap dels membres del Consell ni del Comitè percep retribucions ni dietes per l’assistència a les reunions.
Les entitats veïnals consideren que el Consorci és un ens “opac i poc transparent”, i li han exigit retiment de comptes. De fet, aquesta és una de les demandes principals que l’ABTS va plantejar al Consell de Turisme i Ciutat, un fòrum de debat creat ara fa un any per l’Ajuntament. Com a resposta, recentment Turisme de Barcelona ha publicat les dades econòmiques i d’organització a la seva web, per donar constància de l’activitat de l’organisme. Tot i així, l’assemblea insisteix en que el Consorci “encara no ha facilitat informació relativa als resultats i als estudis de les promocions que ha fet, ni els criteris i les directrius que segueix”, entre d’altres.
Una de les dades que ha sortit a la llum és el sou del director general del Consorci, Jordi William Carnes, que va assumir el càrrec el 2014: 149.996 euros bruts anuals i un màxim de 30.000 euros de retribució variable. El sou de William Carnes és superior al de l’alcaldessa de Barcelona, que el Plenari Municipal fixa en 100.000 euros bruts anuals –tot i que el codi ètic de Barcelona en Comú limita el salari d’Ada Colau i de tots els regidors a 2.200 euros nets a raó de 14 pagues anuals–, o al de Carles Puigdemont, que té una retribució anual aproximada de 137.000 euros bruts. El sou del director general del Consorci, tot i ser molt generós, és substancialment inferior al del seu predecessor, Pere Duran, que havia dirigit l’entitat des de l’any 2000 i que ja havia estat al capdavant del Patronat de Turisme quan era un organisme municipal. Duran cobrava 180.000 euros bruts anuals, sumats a 20.000 euros com a màxim de retribucions variables.
William Carnes és un històric del PSC que ha ocupat càrrecs en diferents administracions gestionades pels socialistes: el 2006 va ser escollit diputat al Parlament pel PSC, va ser conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca fins a l’any següent i des del 2007 fins al 2011 va ser nomenat primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, a més de presidir Mercabarna i la societat municipal [email protected] Va ser reelegit en les eleccions municipals del 2011 i va passar a l’oposició amb el grup socialista fins al 2013, quan va deixar l’Ajuntament per passar a l’empresa privada.
Per al món veïnal, el fet que una entitat dedicada a la promoció de la ciutat rebi recursos públics resulta controvertit. És per això que Joan Balañach, responsable d’Habitatge i Turisme de la FAVB, planteja que aquesta activitat hauria d’estar en mans de l’Ajuntament, “i més encara després de constatar els impactes negatius que comporta sobre la ciutat”. “El Consorci inclou empreses privades que tenen interessos encaminats a generar una activitat econòmica que beneficiï la indústria del turisme”, concreta el representant veïnal.
L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible va un pas més enllà i qüestiona la mateixa existència del Consorci. De fet, aquest col·lectiu va néixer el 2015 fruit d’una acció de protesta que van fer al mateix Consorci sota el lema “Contra aquells que no es presenten mai i guanyen sempre”. “Estàvem apuntant els ‘lobbies’ del sector turístic, i el millor exemple és Turisme de Barcelona”, explica Daniel Pardo, membre de l’assemblea, que hi afegeix que la reivindicació de fons que defensen els veïns organitzats és el “desmantellament” del Consorci i la seva substitució per una agència pública que es dediqui a la gestió i la contenció del turisme.
Per contra, des de l’Ajuntament destaquen l’“eficàcia” de disposar d’una eina de col·laboració publicoprivada en aquest camp. “Treballem perquè sigui un organisme ben alineat amb la política turística de la ciutat”, comenta Colom. “Hem de pagar el preu de posar-nos d’acord, però això és molt millor per al conjunt de la ciutat que tenir dues polítiques amb objectius diferents.”
El sotsdirector del Consorci, Ignasi de Delàs, assegura que, dins l’ens, “el sector públic i el sector privat hi negocien i arriben a consensos”. “En molt poques ocasions se segueix el procediment de la votació, jo no n’he viscut cap”. El regidor Agustí Colom hi afegeix que, al Consorci, “les dues parts hi són voluntàriament”, de manera que “és difícil que una part imposi els seus interessos a l’altra, perquè, si és així, la part menystinguda acabaria abandonant”. “Té més sentit que les decisions es prenguin de comú acord; som capaços de fer que la part privada prengui decisions que l’Ajuntament creu que s’han de prendre i viceversa”, sentencia Colom.
Tot i així, des del punt de vista de Colom, l’Ajuntament actual està “revertint” la “deixadesa política” que durant els darrers anys ha imperat a Turisme de Barcelona. Deixadesa “relativa a la governança”, opina el regidor, perquè s’han perdut anys “no afrontant una situació de massificació turística que l’Ajuntament hauria d’haver encarat i fer còmplice Turisme de Barcelona”. Però també deixadesa en el camp decisori, segons Colom, ja que “el sector públic li ha anat deixant al sector privat que prengués les decisions i no ha marcat les línies estratègiques perquè la promoció tingui una visió d’interès general”.
El Consorci de Turisme de Barcelona no és l’únic exemple que hi ha al territori. En un seguit d’articles publicats a CRÍTIC, el periodista Marc Font constatava l’estreta relació existent entre les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida i els seus respectius patronats i consorcis.
La Diputació de Tarragona destina gairebé 5,2 milions al Patronat de Turisme, que es divideix entre les marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre. El president de l’ens és Martí Carnicer, un veterà dirigent socialista amb una àmplia trajectòria política, explicava Font. La funció principal del Patronat és la promoció i el suport a la comercialització turística, cosa que implica una àmplia col·laboració amb entitats i empreses privades. L’ens té convenis publicitaris amb l’associació de càmpings i ciutats i amb l’Associació Golf i Pitch and Putt i el 2016 va destinar més de 2,25 milions a màrqueting, publicitat i patrocini.
Pel que fa a la Diputació de Girona, un dels seus organismes autònoms més destacats és el Patronat de Turisme de la Costa Brava. Va fundar-se 40 anys enrere i, de la mateixa manera que Turisme de Barcelona, també reuneix el sector públic i el privat. Té com a objectiu “la definició i elaboració de línies estratègiques per al desenvolupament turístic de les comarques gironines” i la seva funció prioritària és la promoció de les marques turístiques Costa Brava i Pirineu de Girona en els mercats emissors. A la pràctica, el paradigma publicoprivat es tradueix fonamentalment en un finançament públic per afavorir uns interessos privats. El Patronat disposava l’any passat d’un pressupost que no arribava als 6 milions d’euros, dels quals 5,45 els aportava directament la Diputació. Al consell d’administració de l’ens, la meitat dels membres són electes de la Diputació i la resta representen empreses turístiques. A més, hi ha un consell assessor format per una setantena de persones d’aclaparadora majoria privada.
L’organisme autònom que s’encarrega de la promoció turística a Lleida és també el Patronat de Turisme, “que disposa d’un pressupost de més de 3,2 milions, gairebé íntegrament aportat per la Diputació”. Destaca el fet que Lleida aporta 68.000 euros al Patronat del Consorci de la Muntanya de Montserrat, en què, a banda de la Generalitat, hi participen les quatre diputacions del Principat, malgrat que l’espai s’ubica a Barcelona.
Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo
Inicia sessió per deixar un comentari
El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.
Si ja ets subscriptor/a, inicia sessió
Amb la modalitat anual, rebreu el pròxim Dossier CRÍTIC (previst per al novembre de 2020). | 0.874171 | curate | {"ca": 0.9984775008458329, "de": 0.0005074997180557122, "es": 0.0010149994361114245} | : /investigacio/el-consorci-de-turisme-la-marca-barcelona-en-mans-privades-10465 |
macocu_ca_20230731_10_178790 | El segon llibre d'una sèrie màgica escrita i il·lustrada per la creadora d'Amelia Fang.
L'Iris es comença a acostumar a ser Arc Iris Grey: ara ja té TOTS els poders màgics del temps a mà i la vida és molt més divertida, però encara ha d'aprendre a controlar-los!
Quan tots els núvols comencen a desaparèixer (inclosa la Nim), l'Iris i els seus amics hauran de resoldre el misteri. Tot apunta a que la Tornàdia té alguna cosa a veure# Podrà l'Iris aturar-la abans no crei la tempesta definitiva i destrueixi els seus amics per sempre? | 0.813329 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_13_22392 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
L'esperit de l'acte de l'Iese del 2007 està més viu que mai. Després que la Cecot traslladés al president de la Generalitat, Quim Torra, la necessitat de fer un font comú en "necessitats estructurals i de tipus transversal", el seu president, Antoni Abad, va recordar-li "la força que la societat civil va transmetre per l'impuls de l'Aeroport de Barcelona". Una reunió que va aglutinar representants de més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic i que, 12 anys més tard, torna a agafar força. Abad relata a VIA Empresa el "bon record" que té d'aquella trobada i torna a reivindicar, entre d'altres coses, "la transcendència d'un aeroport ben connectat", mentre que el director general del Centre d'Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO), Òscar Oliver, destaca que "l'aeroport ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu molt important en quant a trànsit intercontinental de passatgers". Però encara queda molta a feina a fer, sobretot perquè, subratlla, "el model de gestió no ha canviat".
Més info: Aena inicia el procés per construir la terminal satèl·lit a l'Aeroport de Barcelona
Si bé és cert que entre l'any 2005 i el 2017, l'aeroport "ha fet un salt important en quant a nombre de rutes i passatgers intercontinentals", també ho és que cal tenir més veu i presència. El 2005 va néixer el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries amb l'objectiu de promoure el desenvolupament de noves rutes intercontinentals des de l'Aeroport de Barcelona, així com dels tractes comercials amb noves aerolínies. En aquest sentit, Abad lamenta que "més enllà de l'acció comercial que es pugui fer des de Barcelona, tot passa per alguns ministeris", mentre que Oliver puntualitza que el Comitè hauria de "fer un pas endavant" per esdevenir un "òrgan rector de l'Aeroport de Barcelona". "Es troba en un moment decisiu de la seva trajectòria: o es queda com està o fa un salt cap a una realitat més ambiciosa", subratlla.
De fet, el Comitè de Rutes està compost per quatre socis: l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Generalitat i Aena, motiu pel qual el també exdirector comercial d'Aeroports de Catalunya assegura que "no hauria de ser difícil intentar que intervingués en altres qüestions vinculades a la gestió de l'aeroport" com, per exemple, "en la negociació d'acords bilaterals, el document legal imprescindible perquè Espanya pugui tenir rutes aèries amb qualsevol país del món".
Més enllà de la gestió -element indispensable per garantir el seu creixement-, l'aeroport de Barcelona ha crescut exponencialment. Si bé el 2005 comptava amb 350.000 passatgers intercontinentals directes, el 2017 va incrementar aquesta xifra un 7,5% fins els 2,64 milions i va passar de tenir 17 destinacions internacionals a tenir-ne 45 només 12 anys després, que representa un salt de 550.000 seients a 3,17 milions, un 5,6% més. Aquell any, el Prat estrenava 16 noves rutes internacionals a 14 destinacions diferents: Boston amb Azores Airlines, Seül amb Korean Air, Xanagi amb Air China o Los Angeles, Nova York, San Francisco i Miami amb Norwegian són només alguns dels exemples de les noves destinacions que es van estrenar aquell 2017. Un any en què també va arribar Level a la capital catalana amb rutes directes cap a Los Angeles, San Francisco, Punta Cana i Buenos Aires.
De fet, aquest 2019 torna a presentar-se com un gran any per a l'aeroport. Ja al maig, el Prat va recuperar la connexió directa amb Mèxic DF de la mà d'Aeromexico amb tres trajectes setmanals, ha obert via directa amb Toronto amb WestJet Airlines, entre d'altres, i les destinacions fora d'Europa van fer que, dels més de 50 milions de passatgers que van arribar el 2018, 5,5 milions fossin internacionals, el triple que una dècada abans.
Precisament per això, els objectius del Comitè de Rutes per aquest any giren entorn de l’obertura de noves rutes asiàtiques amb Tòquio, Delhi i Bangkok i de reforçar amb més freqüències rutes existents com Beijing i Shanghai. També són destinacions prioritàries Mèxic i Santiago de Xile, donada la demanda existent de passatgers. Una demanda que s'anirà incrementant cada vegada més i encara més tenint en compte que aquest 2019, l'aeroport ha tancat el millor juny de la seva història creixent un 5,5% en relació al mateix mes del 2018 i fregant els 25 milions de passatgers en només sis mesos. Dels 5.105.755 passatgers que han passat pel Prat durant aquest mes, 3.789.244 són viatgers internacionals, que s'eleven un 6,3% en relació amb el maig.
Per tot això, el Prat s'ha fet un lloc entre els grans aeroports europeus consolidant-se com el setè amb més trànsit del continent. Cada vegada passen per l'aeroport més turistes internacionals que fan incrementar els volum de passatgers que trepitjen el Prat. Però, amb la vista posada al 2026, quan Aena preveu que tingui una capacitat per a 70 milions de passatgers, encara queda molta feina a fer.
La intenció d'Aena, segons explicava el seu president, Maurici Lucena, és invertir entre el 2017 i el 2021 en millores funcionals de la infraestructura de la Terminal 1, adequar el camp de vol o millorar l'accés ferroviari. Per aconseguir-ho, la inversió entre el 2022 i el 2026 serà de 690 milions d'euros, una inversió que servirà per construir una terminal satèl·lit, una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus i un nou edifici d'aparcament i de connexió entre terminals.
Més info: El Prat, a l’abisme del Brexit
Ara bé, amb més de 10 anys de retard -el 2008 es va anunciar un projecte d'un edifici per als vols internacionals , la terminal satèl·lit del Prat serà una realitat en principi el 2026, quan Aena vol assolir la setentena de milions de viatgers a l'aeroport de Barcelona. Des del 1990 i fins el 2018, el Prat ha crescut en viatgers un 545% aproximadament, un creixement que només s'ha vist reduït en poques ocasions com en l'any 1993, el 2008 i el 2009.
De manera similar, el nombre d'operacions va assolir el seu punt més àgil el 2007 amb 352.501 per començar a caure fins el 2011, quan van tornar a elevar-se. El 2018 va tancar amb un total de 335.651, més de 15.000 menys que ara fa 12 anys.
El monopoli de Vueling després de la reitrada d'Iberia i de fusionar-se el 2008 amb Clickair, les vagues de seguretat, la desaparició d'Spanair, la sortida d'Aena a la borsa el 2015... Són fets que també han marcat la trajectòria de l'aeroport de Barcelona i, alguns, han posat de manifest la necessitat de canviar el model de gestió. "S'hauria de reivindicar el paper del comitè de rutes per participar en aquestes negociacions i estar-hi present. Seria donar-li una atribució més important perquè d'aquests acords penja la viabilitat aèria de les rutes aèries", insisteix Oliver, al mateix temps que recorda que "el govern de Zapatero va licitar la gestió dels aeroports de Madrid i Barcelona, va treure un concurs públic que es va acabar aturant, però d'alguna manera va intentar fer-ho".
El Comitè de Rutes ha propiciat l'arribada de noves aerolínies i, per exemple, la ruta Barcelona-Bilbao que només operava Vueling, va obrir-se a noves aerolínies amb l'arribada de Norwegian, que va començar a operar-la el juliol del 2016. Però, mentrestant, Iberia s'ha anat centrant en Madrid. El pla director 2006-2008 de la companyia aprovat l'octubre del 2005 va comportar que l'aerolínia anés retirant vols de l'aeroport de Barcelona i, des del 2006, va començar a deixar d'operar-ne alguns per donar pas a Clickair. De fet, Iberia ja va dir llavors que eliminaria les rutes que li sortien menys rentables, sobretot les internacionals que sortien des de l'aeroport del Prat, per fer front a l'aparició de companyies low cost.
Paral·lelament a la retirada dels vols d'Iberia, concretament el 28 de gener del 2012, Spanair, amb el centre d'operacions establert a Barcelona, va cessar les seves operacions. Des de Barcelona, operava vols a Espanya, Washington, Sao Paulo, Río de Janeiro, Buenos Aires i La Habana.
Si bé el 2017 va ser l'any daurat de les rutes internacionals al Prat, també va ser l'any en què la vaga de seguretat va afectar més als viatgers. Després d'haver convocat una vaga indefinida tots els divendres, diumenges i dilluns a partir del 4 d'agost, a mitjans del mateix mes van decidir extrendre-la al 100% de la jornada tots els dies de la setmana. Els treballadors protesten perquè asseguren que en els controls de seguretat de l'Aeroport del Prat cal personal i, a més, els nous contractes són precaris, ja que no arriben als 900 euros mensuals i s'han retallat plusos que sí que tenen els treballadors de més antiguitat.
També n'havien convocat una altra coincidint amb la celebració del Mobile World Congress, que van acabar desconvocant en arribar a un acord en el pagament de les hores extres i els plusos el mateix mes, en la demanda que els vigilants poguessin fer dues setmanes de vacances a l'estiu i amb temes relacionats amb la salut laboral, però no es va arribar a cap acord en el plus de 200 euros que fixava el laude que va posar fi a la vaga del 2017 i van passar a reclamar-ho per la via judicial. Ara bé, van mantenir la vaga convocada 200 auxiliars dels filtres de seguretat del Prat, que reclama que Aena incorpori l'augment del salari mínim al contracte de licitació abans d'abonar la diferència als treballadors.
Finalment, la vaga per a l'estiu del 2019 ja estava convocada per començar indefinidament el 12 de juliol, però finalment el comitè de Trablisa, encarregada dels controls de seguretat de l'aeroport del Prat-Barcelona, es fa enrere per evitar incórrer en una il·legalitat, ja que el motiu de la protesta està judicialitzat. Motiu principal: reclamació d'un plus de productivitat que la companyia paga a vigilants d'altres aeroports, un punt que ha estat ja portat davant la justícia i està pendent de resolució.
El president d'Aena deia en un acte a l'auditori de La Caixa que "els aeroports han fet un món millor i s'han apropat persones, cultures i societats". Però, perquè això continuï sent així i es pugui permetre un creixement natural de l'Aeroport del Prat, segurament caldria que la societat civil es tornés a reunir com en aquell acte d'Iese. Perquè, com recorda el president de la Cecot, "un format com ho era aquella trobada que tenia un contingut molt erudit perquè hi havia experts, acadèmics i empresaris que tenien molt a dir i donar una visió empresarial de la transcendència d'un aeroport ben connectat". I, això, "té un punt de transcendència" perquè, "quan les empreses convidaren empresaris i sindicats per temes que tenen aporten competitivitat i avantatges competitius, les coses van començar a canviar".
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.718954 | curate | {"ca": 0.9887774813724588, "oc": 0.004415417164934229, "no": 0.005335295740962193, "en": 0.001471805721644743} | : /economia/aeroport-barcelona-reunio-iese_1938134_102.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_683801 | Jo ja no vaig a casa del meu tiet perquè sempre acabem igual! Valtros heu patit casos semblants al meu o que?
A casa mai no hi ha hagut discussions en aquest tema, per sort. Tots indepes.
+1 I trobo molt friki que hi hagi discussions familiars per temes polítics.
mentre es discuteixen de política, no es discuteix de altres tema's familiars | 0.663176 | curate | {"ca": 0.8214285714285714, "pt": 0.13988095238095238, "en": 0.03869047619047619} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_153326 | Fem tot el possible per no haver de triar doncs... http://www.araomai.cat/
Em fa la impressió que a cada dia que passa la gent mira amb més recel Solidaritat, caldria veure quanta gent dels 15.000 que van donar suport a la declaració fundacional de SCI li donaria ara.
El mateix que va passar amb Crida a la Unitat Popular/per la Terra. Hi ha gent que s'apunta a tot amb bona fe i després els foten.
Aquests de la Crida si que sembla que se'ls hagi endut un tren per davant. I encara hi ha qui pretén defensar que presentar-se ara la CUP hauria estat d'alguna utilitat...
Jo prefereixo no fer valoracions, perquè si a l'assemblea nacional de Girona tots haguessin dit que sí hi hauria hagut més temps i qui sap com haguessin anat les coses. | 0.811108 | curate | {"ca": 1.0} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.