id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_7_99355 | Jo també vaig ser ahir al Prat, des que fa uns quants anys vaig abandonar l'extrema pressió de la vida urbana per anar a poble.
No recordava una cursa tan ràpida com aquesta, i hi vaig participar en bastantes edicions... El temps ahir era magnífic. És una cursa de rècord, sens dubte.
Qualsevol crítica a l'organització ha de ser necessàriament tova, no oblidem que és una cursa gratuïta. Això té molt mèrit, tots aquests 28 anys... No n'hi ha gaires així, no ?
La distància ? M'és igual, corro només per afició. Mai he corregut amb ginys com els que la majoria porteu, però em crida l'atenció que tots marquen més distàncies diferents que l'oficial. O tots tenen un marge d'error en un sentit o realment vam fer més de 10 km. Sí, jo també vaig tenir la sensació que del 8 al 9 no hi havia 1000 metres, i del 9 a meta tampoc.
Segueixo pensant que a mi m'és igual: si l'organització manté el mateix circuit ja ho sabeu per l'any vinent. | 0.781522 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&action=profile&u=2590&sa=showPosts&start=15 |
macocu_ca_20230731_8_580491 | Descripción de Tall Perarnau 2014.11.10
-Perarnau: Ingrid Perarnau, coordinadora de procés a l’institut Premià de Mar, valora la jornada d’ahir del 9N | 0.656185 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_625549 | Segona enquesta de cara al 21 de desembre, amb les mateixes opcions i termini de vot que la primera.
Probablement vot en blanc
No podem perdre cap vot, ni un. Els unionistes es mobilitzaran com mai, així que nosaltres hem d'anar tots a votar una de les tres opcions.
Doncs digue’m quina llista és (punts irrenunciables)-Independentista-De dretes-Anti-immigracionista-Anti-UE (o que proposi un referedum sobre la pertanyença a la UE)I si pot promoure el cristianisme i el tradicionalisme català millor que millor.i la voto
Votaràs JxCat i ho saps, bon attentionwhore estàs fet. | 0.713626 | curate | {"ca": 0.9019264448336253, "fr": 0.043782837127845885, "pt": 0.0542907180385289} | |
mc4_ca_20230418_11_136590 | Guia Pràctica de Mallorca
Com arribar Mape i Oficines d'informació turística Temps Abans de sortir Transport Moneda i Bancs Mitjans de comunicació Seguretat i salut Com arribar Alcúdia està situada al nord de Mallorca, entre dues badies que formen algunes de les platges més privilegiades de la Mediterrània. N'hi ha per a tots els gusts: d'arena fina, de còdols, extenses, petites,… Així són les platges d'Alcúdia. Vols entre illes
En menys de 30 minuts és possible viatjar de Mallorca a la resta de les Illes Balears: Menorca, Eivissa o Formentera (via Eivissa). Les companyies que operen amb aquests vols normalment utilitzen petits avions turbohèlices per a aquests curts desplaçaments que ofereixen al turista una opció de gaudir de la diversitat d'aquest arxipèlag. Les companyies que treballen amb vols entre illes són: Iberiawww.iberia.comSpanairwww.spanair.comAir Europa www.air-europa.com
La forma més ràpida d'arribar a Alcúdia des de fora de les illes és amb avió. Mallorca està molt ben connectada amb els aeroports estatals i internacionals. Hi ha desenes de companyies que operen els seus vols amb l'aeroport de Son Sant Joan, a 60 Km. d'Alcúdia (devers 50 minuts amb cotxe) i que ho han convertit en un dels llocs amb més trànsit aeri europeu. Aquesta oferta de vols ha provocat que les tarifes per volar a l'illa siguin molt econòmiques. A Espanya hi ha tres grans companyies (Ibèria, Spanair, Air Europa) que mantenen l'illa connectada amb diferents punts de l'Estat de forma regular, a més d'oferir vols entre illes. La gran afluència de turisme britànic i alemany ha permès que volar d'aquests països a Mallorca sigui fàcil i econòmic. Àustria, Suïssa, Països Baixos o França són altres països grans emissors de turistes a les illes. Els grans touroperadors treballen amb Alcúdia oferint paquets turístics durant tot l'any. Han aparegut nombroses companyies de vol de baix cost com Easyjet, Air Berlín, Vueling, Bmibaby, Ryanair, VolareWeb o Mare de Déu Express, que uneixen ciutats espanyoles i europees amb l'aeroport de Mallorca per menys de 50 euros el passatge.
L'aeroport de Son Sant Joan està situat al sud de l'illa, a 10 Km de Palma i 60 Km d'Alcúdia. Una autopista uneix l'aeroport amb la carretera cap a Alcúdia, per la qual cosa aquesta distància es pot realitzar en uns 50 minuts. A més l'aeroport està connectat amb autobusos que contínuament surten en direcció al centre de Palma, i a les estacions d'autobusos i trens. A Son Sant Joan hi ha també diversos aparcaments, i també botigues, restaurants, quioscs, centres d'informació turística i serveis de lloguer de cotxes. Aeroport Son Sant Joanwww.aena.es
Hi ha diverses formes d'anar de l'aeroport a Alcúdia. - La més senzilla és agafant un dels taxis que trobareu tot just sortir de la terminal de l'aeroport. - Una altra opció és llogar un cotxe allà mateix. Al terminal hi ha diverses companyies de lloguer de vehicles. - La tercera opció és arribar a Alcúdia mitjançant transport públic. Es realitza en dues fases. Primer cal agafar el bus públic que va des de l'aeroport al centre de Palma. Després d'uns 20 minuts de trajecte cal davallar a la plaça d'Espanya. Allà mateix, a només 300 metres, hi ha l'estació on podeu agafar el bus que ens durà a Alcúdia. Es pot consultar la freqüència i els horaris dels busos en aquesta adreça: www.autocaresmallorca.com
Si teniu pensat venir a Alcúdia des de fora de les illes amb cotxe o moto, haureu d'agafar un ferri. Aquests tenen connexions diàries que uneixen Mallorca amb ciutats de la península com Barcelona, Dénia o València. La ruta més utilitzada és la que uneix Palma de Mallorca, a 50 quilòmetres d'Alcúdia, amb aquestes ciutats, encara que en temporada alta d'estiu és possible viatjar directament de Barcelona a Alcúdia i viceversa amb la companyia Balearia. La durada del trajecte amb ferri és de devers 7 hores. Si el trajecte es realitza en ferri ràpid sol durar unes 3 hores. Els preus solen ser més econòmics que els vols regulars. D'Alcúdia és possible viatjar a Menorca diàriament, tant a Ciutadella com a Maó. El trajecte sol durar un parell d'hores i és una opció molt bona per acostar-se a conèixer l'illa de més a prop. L'entrada al vell port de Maó és una experiència difícil d'oblidar. A algunes illes menors només és possible accedir-hi per mar. Així passa per visitar llocs com Cabrera o la Dragonera, als quals s'accedeix amb vaixells des del port més proper. Per anar a Eivissa o a Formentera cal agafar el ferri a Palma. Les companyies que operen amb ferris a les Illes Balears són les següents: - Autoritat Portuària de Balearswww.portsdebalears.com- Accionawww.trasmediterranea.es- Balearia www.balearia.com- Iscomar www.iscomar.com | 0.81866 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.alcudiamallorca.com/ca/guia/index.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_889333 | Podem rebutja les plebiscitàriesLa formació liderada oficialment des d'avui per Pablo Iglesias defensarà una consulta pel dret a decidir a Catalunya, però no pot donar cap garantia que si governés a Espanya autoritzaria un referèndum legal. Així ho ha explicat el portaveu de Podem a Barcelona, Marc Bartomeu, en una entrevista a Catalunya Informació. Bartomeu, que ha explicat que va anar a votar el 9-N i que va votar "Sí-No, com podia haver votat Sí-Sí, perquè anava a votar perquè Madrid ho havia prohibit", rebutja de ple la possibilitat de fer eleccions en clau plebiscitària, perquè entén que "es deixaria de banda l'eix social". El portaveu de Podem Barcelona assegura que al febrer ja estarà enllestit l'organigrama de la formació a Catalunya, però que si s'avancen les eleccions, ells també hauran de modificar l'agenda. Bartomeu assegura que la seva formació fa una defensa innegable del dret a decidir, però que el seu posicionament sobre la independència l'haurà de triar l'òrgan de direcció, que encara s'ha de definir. http://www.naciodigital.cat/noticia/77975/podem/rebutja/plebiscitaries
Em sembla millor dir-ne "Podemos". Si ho catalanitzem ho apropem a Catalunya, ens ho apropiem i això no té absolutament res de català. És més, "Podemos" és radicalment anticatalà.
De fet Podemos rebutja la llengua catalana perquè en viejo castellano nos entendemos todos. | 0.828364 | curate | {"ca": 0.9487929773226043, "es": 0.051207022677395755} | |
macocu_ca_20230731_1_595108 | Ajuts a la gestió forestal sostenible 2012 14/06/2012
El Departament d‘Agricultura de la Generalitat ha fet pública la resolució per la qual es fan públics els ajuts a la gestió forestal sostenible.
La principal diferència amb les anteriors convocatòries és l‘adjudicació pel sistema de concurrència competitiva, amb un barem de punts establert a la resolució. | 0.716888 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_446691 | Indicadors Segell Infoparticipa | Ajuntament de Cubelles
PERFIL DELCONTRACTANT CUBELLES TEMA A TEMA Cooperació Europa Igualtat dona-home Urbanisme i territori Ràdio Cubelles Cultura Esports Oficina Consumidor Ensenyament Festes i tradicions Gent Gran Gestió i govern municipal Interès general Joventut Medi Ambient Entitats Dinamització Econòmica Sanitat Turisme Policia Local Participació Ciutadana Benestar Social Treball Inici Segell Infoparticipa
El Mapa InfoParticipa és un producte del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, resultat d'haver desenvolupat i validat en 2012 el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya.
L'Ajuntament de Cubelles ha optat a l'obtenció del Segell Infoparticipa a la qualitat i transparència del web municipal www.cubelles.cat des de la seva creació l'any 2013 i obtenint-lo en les edicions 2013, 2014 i pendent del període d'avaluació per reeditar-lo el 2015.
A continuació es detallen els 52 ítems requerits enllaçats als apartats del web municipal on es troba la informació sol·licitada.
1 Es dóna informació bàsica sobre l’alcalde o l’alcaldessa: nom i cognoms, foto i partit polític?
2 Es dóna informació bàsica sobre l’alcalde o l’alcaldessa: biografia i/o currículum?
3 Es dóna informació bàsica sobre els representants que formen part del govern: nom i cognoms, foto i partit polític?
4 Es dóna informació bàsica sobre els representants que formen part del govern: biografia i/o currículum?
5 Es dóna informació bàsica sobre els representants que no formen part del govern: nom i cognoms, foto i partit i polític? 6 Es dóna informació bàsica sobre els representants que no formen part del govern: biografia i/o currículum? 7 Es publiquen les retribucions (mensuals i/o anuals) dels representants polítics? 8 Es publiquen les declaracions d’activitats i béns dels càrrecs electes?
9 Es publica l’agenda institucional de l’alcalde o l’alcaldessa?
10 Es publiquen al web dades de contacte dels membres del govern (correu electrònic i/o Twitter i/o Facebook i/o pàgina web i/o telèfon ...? 11 Es publiquen al web dades de contacte dels membres de l’oposició (correu electrònic i/o Twitter i/o Facebook i/o pàgina web i/o telèfon ...? Com gestionen els recursos col·lectius?
14 Es publica l’organigrama complet amb els noms i cognoms de les persones responsables i les seves funcions?
15 Es publiquen les convocatòries amb els ordres del dia previs a la celebració dels plens municipals?
17 Es publiquen els acords complerts de la junta de govern i/o les actes íntegres quan la junta de govern actuï en delegació del ple? 18 Es dóna informació del Pla de govern (PG), el Pla d’actuació municipal (PAM) i/o el Pla estratègic?
19 Es dóna informació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), Pla general d’ordenació (PGO) o altres normes de planificació urbanística, així com les seves modificacions puntuals?
Com gestionen els recursos econòmics: pressupostos, salaris, contractacions, subvencions...?
28 Es publica l’oferta de treball de l’ajuntament, el desenvolupament dels concursos públics i els resultats? 29 Es publica l’inventari general del patrimoni de l’ajuntament?
32 Es publiquen les Actes de les meses de contractació?
38 Es publica el cost i les característiques de les campanyes de publicitat institucional als mitjans de comunicació? Quina informació proporcionen sobre el municipi i la gestió dels recursos col·lectius?
40 Es publiquen notícies, informacions i/o opinions sobre les actuacions dels membres de l’oposició i/o dels grups polítics relacionades amb el control de la gestió del govern? 41 Es publica informació sobre el desenvolupament del Ple, les mocions presentades pels diferents grups polítics, el debat i els acords?
43 Es dóna informació sobre la situació del municipi: dades del terme municipal, la població empadronada i la seva diversitat social, les activitats econòmiques, els equipaments culturals i d’oci...?
44 S’ofereix al web l’agenda d’activitats municipals i ciutadanes?
45 Es publica el contacte amb la persona responsable de Premsa, Informació i/o Comunicació de la Corporació, ja sigui tècnica o política? Quines eines ofereixen per a la participació ciutadana?
46 Es dóna informació al web del reglament de participació ciutadana o d’altres normes al respecte?
47 Es dóna informació al web d’altres mecanismes o ens de participació que estiguin vigents com consells territorials, consells de ciutat, consells sectorials, etc. ?
49 S’ofereix al web el directori d’entitats i associacions del municipi i/o el registre dels grups d’interès, si és el cas?
51 S’ofereix al web la relació dels serveis que es presten (Carta de serveis) i els compromisos davant la ciutadania?
Mapa Infoparticipa Decàleg Bones Pràctiques Comunicació Local Pública Avís legalAccessibilitatInici © Ajuntament de Cubelles Plaça de la Vila, 108880 CubellesTel [email protected] 938951023 AJUNTAMENTSEU-e | 0.839676 | curate | {"ca": 0.9997981836528759, "fr": 0.00020181634712411706} | http://www.cubelles.cat/pag1032/segell-infoparticipa.htm |
macocu_ca_20230731_8_243014 | Autònoms Tag
Amb la recent publicació de la Llei 6/2017, de 24 d'octubre, de reformes urgents del Treball Autònom, es pretén avançar en una sèrie de reformes dirigides a donar suport al desenvolupament de l'activitat emprenedora. Aquestes mesures tenen en compte les singularitats del treball autònom i les problemàtiques d'aquest col·lectiu, molt més vulnerables a les situacions econòmiques adverses i del mercat. L'entrada en vigor va establir-se, amb caràcter general, per al passat 26 d’octubre. A continuació us resumim les mesures adoptades: Mesures per a facilitar la cotització a la Seguretat Social i per reduir les càrregues administratives dels treballadors autònoms. - Es preveu una... | 0.762899 | curate | {"ca": 0.974025974025974, "pt": 0.025974025974025976} | |
mc4_ca_20230418_4_293729 | Etiquetas:FP innovació educativa treball en equip
10 tendències i projectes innovadors del mes d’agost | 0.612791 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.sociedaddelainnovacion.es/ca/la-revolucio-la-formacio-professional-1a-part/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_205731 | Una patrulla de la Policia Municipal va intervenir davant dos individus que estaven consumint droga a l’interior d’un turisme estacionat a la carretera de Rubí, a l’alçada del carrer d’Orió, sobre les cinc de la tarda d’ahir dilluns. La patrulla va requisar 0.1 grams de matèria vegetal procedent del cànnabis, per la qual cosa tots dos van ser denunciats per tinença i consum de substàncies estupefaents. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/general/denunciades-per-consumir-maria-a-linterior-dun-turisme-13466/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_1833 | Quan l’escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l’art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l’existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l’absència de malalties.
I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l’estil escultòric tradicional nipó entre l’any 14500 i el segle IV aC.
El mestre Ifurai, continuador de l’art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d’importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s’omplien d’humilitat, deixaven de ser només les seves.
Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l’espai del que coneixem.
Descarrega’n una mostra en PDF
Núria G. Caldés
Ha publicat a Saldonar l'assaig 'Jo també soc de fang' (2022) i a la col·lecció Narratives el recull de relats 'La vida mana' (2017), amb pròleg d'Àlex Broch
Més a Donar Sal
Núria G. Caldés
La comprensió que la vida flueix, i a cada instant
Una immersió al Japó de l'art Jōmon, per modelar el fang i per modelar-se un mateix
13 de juny de 2022
Més a Actualitat
Mil·lenari Japó de fang
1 de desembre de 2022
Més llibres de No-ficció
Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots
Carles Santos
Ucraïna, la guerra pel relat
Josep Gifreu
Anna Murià, viure, escriure
Quirze Grifell
La Via Bàltica
Jordi Arrufat
Connecta amb nosaltres
Rep el nostre butlletí
Filtre anti-spam: no introdueixis res
Alta
DistribucióContacteAvís legal
Qui som
Llibres
No-ficció
Narrativa
Poemes
Autors
Actualitat
Donar Sal | Blog
Distribució
Contacte
Butlletí
Connecta amb nosaltres
tanca
×
Atenció: A Saldonar fem servir galetes, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Més informació | 0.73006 | curate | {"ca": 0.9329014345210551, "oc": 0.013882461823229986, "eu": 0.020823692734844978, "en": 0.016196205460434984, "es": 0.006015733456732994, "no": 0.003239241092086997, "de": 0.003239241092086997, "fr": 0.0037019898195279964} | https://www.saldonar.com/llibre/jo-tambe-soc-de-fang |
oscar-2301_ca_20230418_5_256569 | És llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Madrid i doctora en Bioquímica per la Universitat d’Aberdeen (Escòcia). Ha treballat en diversos laboratoris europeus de prestigi, com el de Miguel Beato a l’IMT (Alemanya) i el de Hans Clevers al Hubrecht Laboratorium (Holanda). Des de 2004 forma part del Programa d’Oncologia a l’IRB Barcelona, on conjuntament amb Eduard Batlle coordina el Laboratori de Recerca del Càncer Colorectal. Els seus treballs han fet aportacions clau en aquest camp.
ACTES
Què és l’envelliment? Noves maneres d’entendre’l
cialis genérico online || comprar viagra en españa
AVÍS LEGAL, POLÍTICA DE COOKIES I POLÍTICA DE PRIVACITAT EN XARXES SOCIALS
CONTACTE
Escola Europea d’Humanitats és una iniciativa impulsada per la Fundació “la Caixa” i coordinada per La Maleta de Portbou | 0.705578 | curate | {"ca": 0.8004895960832313, "en": 0.01591187270501836, "fr": 0.03182374541003672, "es": 0.15177478580171358} | https://escolaeuropeadhumanitats.com/ponent/elena-sancho/ |
macocu_ca_20230731_6_147885 | Bases reguladores del I Concurs de guarniment de balcons i façanes amb plantes naturals del nucli antic per la Festa Major de Sant Miquel, 2018. Text. Aprovació inicial.
BOP T
2018-08572 Ajuntament de Mont-roig del Camp Edicte El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, en sessió de 12 de setembre de 2018, ha aprovat inicialment les Bases reguladores del I Concurs de guarniment de balcons i façanes amb plantes naturals del nucli antic per la Festa Major de Sant Miquel de Mont-roig del Camp 2018. De conformitat amb el que disposa l’article 178 del Decret Legislatiu 2-2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya en concordança amb el que disposa l’article 63 del Decret 179-1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, les referides Bases resten exposades al públic pel termini de 30 dies, comptats des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la província de Tarragona o en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, prenent com a referència l’última d’aquestes publicacions, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions que considerin convenients. En cas de no presentar-se reclamacions o suggeriments durant l’indicat termini, l’acord inicial esdevindrà definitiu, tal com disposa l’article 178.1.c) de l’esmentat Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i també amb el que disposa l’article 65.1 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, podent els interessats presentar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos. Bases reguladores del I Concurs de guarniment de balcons i façanes amb plantes naturals del nucli antic per la Festa Major de Sant Miquel de Mont-roig del Camp 2018 Primera.- Objecte de la convocatòria L’objecte d’aquestes bases específiques és regular el procediment de celebració d’un concurs de guarniment de balcons i façanes amb plantes naturals i la concessió d’uns premis que serviran per promoure la participació ciutadana mitjançant l’embelliment del nucli antic durant la celebració de la Festa Major de Sant Miquel que se celebrarà al municipi del 22 al 30 de setembre de 2018. L’objectiu final és que aquets guarniments es puguin mantenir el màxim de temps possible i així embellir les façanes i balcons davant dels veïns i dels visitants. Segona.- Principis informadors del procediment de concessió El procediment per a la concessió del premi objecte de regulació en aquestes bases es regeix pels principis de publicitat, transparència, lliure concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació, eficàcia i eficiència. Tercera.- Dotació econòmica dels premis El concurs de guarniment de balcons i façanes de la Festa Major de Sant Miquel 2018 està dotat dels següents premis: - 1r Premi popular al millor projecte de guarniment 300,00 € (import net) - 2n Premi del jurat a la millor façana 200,00 € (import net) - 3r Premi del jurat al millor balcó 100,00 € (import net) Quarta.- Beneficiaris El concurs està obert a tothom que disposi d’un habitatge a títol de propietari o d’arrendatari, amb balcó i façana que reuneixin les condicions necessàries per a ser decorats, sense que això suposi un perill per a la integritat del propietari o arrendatari de l’habitatge o la dels vianants, i es trobi dins el nucli antic de Mont-roig del Camp (C. de la Mare de Déu de la Roca, C. d’Amunt, Costa dels Cavallers, C. de la Pica, Costa del Pare Pere Boronat, Costa del Menescal, C. del Call, Costa del Vilà, Costa de Jacint Salvadó, Costa de l’Oriola, C. de l’Hospital, C. Major, C. del Bisbe Macià, C. de Josep M. Gran i Cirera, Pl. de Mossèn Gaietà Ivern, C. de Sant Antoni, C. de la Murada, Pl. Joan Miró i C. de Francesc Riba i Mestre. Així mateix, la seva decoració no pot transformar ni modificar el domini públic, i haurà d’estar acabada el dia 22 de setembre de 2018 i mantenir-se, com a mínim, fins el 30 de setembre de 2018. La participació en el present concurs suposa l’acceptació i autorització dels participants que l’organització pugui fotografiar i publicar a qualsevol mitjà les imatges dels balcons i façanes guarnits, sense dret a percebre cap tipus de compensació. Cinquena.- Presentació de propostes 5.1. Per participar al concurs, s’haurà d’aportar a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OMAC) de Mont-roig del Camp, carretera de Colldejou, s-n: - Fotocòpia del DNI - Adreça postal complerta de l’habitatge decorat - Telèfon + correu electrònic de la persona de contacte 5.2. Termini de presentació: La inscripció al concurs es pot fer des de la publicació d’aquestes bases al web municipal i fins el 21 setembre de 2018 a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OMAC) de Mont-roig del Camp, en horari de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres. I a la seu electrònica www.mont-roig.cat-seu-electronica Sisena.- Criteris de valoració i ponderació de les sol·licituds per part del jurat El jurat passarà per totes les llars per a fer-ne una valoració. Cada membre del jurat valorarà individualment els següents paràmetres dels guarniments: Sobre un total de 50 punts - 10 punts per la bellesa - 20 punts per l’originalitat - 20 punts per la dificultat en l’elaboració-preparació Modalitat especifica: - Façana (paret exterior de l’habitatge, balcons, finestres o qualsevol element que hi contingui) - Balcó (finestres en el seu defecte). Les valoracions individuals se sumaran per decidir el guanyador. Setena.- Criteris de valoració de les sol·licituds del vot popular L’Ajuntament de Mont-roig del Camp editarà unes butlletes on estaran indicats tots els balcons i façanes que participen, per tal que els participants puguin votar el que considerin com a millor. Aquestes butlletes es podran dipositar en urnes que es trobaran als actes de la III Mostra d’entitats, el diumenge 23 de setembre i al VII mercat a l’antiga, els dies 29 i 30 de setembre de la Festa Major de Sant Miquel 2018, i a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OMAC) de Mont-roig del Camp. Les votacions es podran fer des del dia 22 de setembre i fins al 30 de setembre. Posteriorment, el tècnic del departament de festes, que actuarà com a secretaria de l’Ajuntament procedirà al recompte i aixecarà acta. Vuitena.- Concessió L’Ajuntament de Mont-roig del Camp resoldrà la convocatòria dels premis, d’acord amb el veredicte del Jurat constituït i reunit a l’efecte entre totes aquelles propostes presentades. També resoldrà, d’acord amb els vots emesos segons acta emesa pels tècnics del departament de festes de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, del premi popular. Novena.- Jurat qualificador El jurat estarà format per dos representants de l’empresariat local relacionats amb el paisatgisme urbà o la comercialització de plantes d’ornament, i per dos representants de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp. - Sra. Yolanda Pérez Díaz, Regidora d’Impuls Econòmic, Turisme i Ocupació - Sra. Núria Gassó Aragonès de Vivers Gassó - Sra. Ester Solé Llevat de Flors Ester - Sra. Cristina Caño Molluna, tècnic de festes, que actuarà com a secretaria. El jurat farà la vista durant el cap de setmana 22 i 23 de setembre de 2018. Desena.- Incompliment de les bases L’incompliment de qualsevol dels requisits esmentats en els apartats anteriors significa l’exclusió del dret de participació o bé, si s’escau, l’anul·lació per part de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp de la concessió del premi. Onzena.- Publicació de les bases Les bases es publicaran a la pàgina web de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i estaran incloses al programa festiu de la Festa Major de Sant Miquel 2018. Dotzena.- Acceptació de les bases El fet de participar en el concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases. CONVOCATÒRIA Per Decret d’Alcaldia 2018-2057 de data 18 de setembre de 2018 on s’aprova la convocatòria del Concurs de guarniment de balcons i façanes amb plantes naturals del nucli antic per la Festa Major de Sant Miquel de Mont-roig del Camp 2018. La convocatòria es regeix per les Bases reguladores del I Concurs de guarniment de balcons i façanes amb plantes naturals del nucli antic per la Festa Major de Sant Miquel de Mont-roig del Camp 2018, aprovades pel Ple del 12 de setembre de 2018. a) L’aplicació pressupostària a la qual s’imputen els premis del concurs és la 2018-210-43303-48900-01 del pressupost de l’exercici 2018. La quantia total dels premis és de 600,00 €. b) L’objecte, la dotació econòmica, els beneficiaris, la presentació de propostes, els criteris de valoració, la concessió i el jurat s’especifiquen en les bases reguladores. c) La presentació de propostes es podrà fer des de la publicació d’aquestes bases al web municipal i fins el 21 setembre de 2018 a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OMAC) de Mont-roig del Camp, en horari de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres. I a la seu electrònica www.mont-roig.cat-seu-electronica. DISPOSICIÓ FINAL Aquestes Bases i Convocatòria entraran en vigor un cop hagi estat publicat el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i hagi transcorregut el termini establert en l’article 63.2 del Decret 179-1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Fran Morancho López. Alcalde Mont-roig del Camp, 27 de setembre de 2018 ... Text complet disponible al PDF | 0.841668 | curate | {"ca": 0.9961591806252, "de": 0.000533447135388883, "nl": 0.000533447135388883, "es": 0.0027739251040221915} | |
macocu_ca_20230731_3_13035 | UNA AUTÒNOMA EN QUARANTENA. 4 ANYS, SIS MESOS I 17 DIES
El valor de l'espera
Ara que estem confinats em pregunte: què hem de comprar i què no? quins productes poden esperar i quins no?
En les dècades de 1960 i 1970 en la Universitat de Stanford, el psicòleg Walter Mischel va posar en marxa l'experiment del marshmallow (un marshmallow és una llepolia similar a un núvol, blandita i blanca) en el qual participaven xiquets i xiquetes de quatre anys. En començar l'experiment, els xiquets estaven en una habitació en la qual hi havia una cadira, una taula i un investigador. En la taula, únicament estava la llepolia. Els investigadors explicaven als xiquets que ells s'havien de marxar de l'habitació uns minuts i que deixaven al xiquet sol, i els oferien dues opcions: podien prémer un timbre perquè l'investigador tornara i menjar-se el marshmallow immediatament o bé esperar que l'investigador tornara per si mateix –per al que haurien d'esperar uns quinze minuts- i llavors podrien menjar-se no un, sinó dos llepolies. D'aquesta manera, els investigadors avaluaven quins xiquets preferien tindre un premi més xicotet però immediat enfront d'aquells que eren capaços d'esperar, resistint la temptació d'un deliciós marshmallow davant els seus ulls, per a rebre un premi més gran després de l'espera. La investigació es va prolongar fins que els xiquets van créixer i es va estudiar com s'havien enfrontat als reptes de la vida, amb les seues parelles, amb els seus hàbits o en el desenvolupament de la seua carrera professional.
Nuria Oliver, una de les enginyeres en telecomunicacions més prestigioses i reconegudes d'Espanya, explicava en el seu capítol Erudits digitals inclòs en el llibre coral que vaig coordinar titulat Els nadius digitals no existeixen (Deusto, 2017), que “si utilitzem l'analogia de l'experiment del marshmallow, la tecnologia de hui dia, amb una quantitat il·limitada d'estímuls altament atractius per a les nostres neurones, és com un marshmallow constant per al nostre cervell.”
En els últims anys, l'experiència ens ha educat a adults i a xiquets a tindre-ho tot a colp de clic, a curt termini, sense que siga necessari esperar gratificacions a llarg termini amb premi afegit. Ja siga un like, un comentari o una compra en un e-commerce, la gratificació és immediata. Sense dilemes de llepolies.
María Zalbidea, periodista i especialista en tendències digitals deia aquesta setmana que els seus #NiñosAmazon “que ho tenen tot a colp de clic i ho volen tot i ja, sens dubte estan exercitant el valor de l'espera d'unes quantes coses”. De sobte, hem d'esperar. Ens han assegut en una habitació amb uns quants dispositius mòbils i una finestra al món, i no amb un botó, sinó amb milers d'ells, però hem d'esperar de manera col·lectiva perquè la corba s'aplane. I no quinze minuts, sinó, de moment, 15 dies més.
Durant l'espera, els likes i els comentaris estan deslligats, però les comandes online estan congelades. En uns casos per decisió del consumidor i en uns altres, per decisió del venedor que ha cessat tota activitat.
Alguns ecommerce en els quals compre de manera habitual criden la meua atenció quan comuniquen en les seues xarxes socials que s'adapten a l'espera –i a la caiguda en picat de les vendes- en un intent de respondre al dubte que moltes de nosaltres tenim: comprar o no comprar en temps vírics.
Exemple típic de comerç amb productes que no són de primera necessitat: [Missatge de venda] No deixes escapar les nostres promos! [Missatge d'espera] La teua comanda pot esperar? [Opció 1] NO→ Comanda normal [Opció 2] SI → Lliurament després de l'Estat d'alarma (segueix i t'expliquem com). Si ara que estem confinats, estem gastant molt menys, què hem de comprar i què no? quins productes poden esperar i quins no? està mal comprar online productes que no són de primera necessitat? posem en perill als repartidors? Si comprem, ajudem als comerços al fet que la seua caiguda siga menys dramàtica? De nou, tots són preguntes que rebenten les respostes que créiem tindre.
En temps de #NiñosAmazon, ells i nosaltres tornem a trobar-nos amb el valor de l'espera. | 0.819528 | curate | {"es": 0.016928361138370953, "en": 0.00662414131501472, "ca": 0.9484789008832188, "pt": 0.020117762512266928, "nl": 0.007850834151128557} | |
cawac_ca_20200528_1_116685 | Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Un moment de la reunió de Govern. (Foto: Jordi Bedmar)
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El Govern ha aprovat destinar 19,9 milions d’euros per posar en marxa el projecte Suma't, "una iniciativa innovadora i pionera a tot l’Estat adreçada a les persones joves en atur menors de 25 anys". Aquest programa "combina accions d’orientació, formació i d’adquisició d’experiència professional en empreses amb l’objectiu de millorar la qualificació professional de les persones joves desocupades i facilitar la seva inserció laboral a les empreses".
Aquesta nova iniciativa suposa que, "per primera vegada, es realitzi una actuació vers la inserció laboral de persones joves en empreses, utilitzant com a eina principal el contracte per a la formació, amb un acompanyament de la persona jove al llarg de tota la durada del projecte".
La posada en marxa d’aquest pla estava a l’espera de l’aprovació definitiva de la reforma laboral, ja que el nou contracte per a la formació permet que la formació especifica prèvia feta en el marc de programes públics formació i treball (formació en alternança) serveixi com a formació teòrica del contracte laboral per la formació.
D’altra banda, "té avantatges tant per al treballador com per a l’empresa". En el cas del treballador i a diferència de la modalitat anterior en "els sis mesos contractats tindrà la mateixa protecció social que la resta de treballadors i pel que fa a l’empresa, aquest tipus de contracte està bonificat amb un estalvi del 100% de les cotitzacions a la Seguretat Social". Així mateix, "si a l’acabament del contracte per a la formació, l’empresa decideix contractar de forma indefinida a la persona jove també comptarà amb una bonificació per la transformació del contracte temporal en indefinit".
El perfil de les persones joves beneficiàries del Suma't, uns 5.000, "és el d’un jove menor de 25 anys en situació de fracàs escolar, és a dir, que no hagi finalitzat l’Educació Secundària Obligatòria i que estigui inscrit en l’Oficina de Treball com a demandant d’ocupació no ocupat".
El Govern "subvencionarà tot el cost de l’orientació i la formació". Pel que fa al contracte de les persones joves, "serà un contracte per a la formació d’una durada de 6 mesos en què el Govern subvencionarà el 70% del salari".
Els 20 milions són just els diners que el tripartit no va voler subvencionar el Batxillerat en les escoles concertades
-
.
.
#7 jo sóc la vaca de la mala llet, Sabadell. 04/11/2010 - 00:35
Valorar
Es una maniobra per ajornar un problema que es presentarà igualment quan tindran 25 anys. En realitat, Ni-ni significa: NO TINDRAS UN LLOC DE TREBALL: NI ARA NI DESPRÉS
-
.
.
#6 Lo Sisco el Rutx, terrassa. 03/11/2010 - 13:47
Valorar
I erl Montilla cobrar'a també ? Perque es un "ni,ni" des de sempre. Ni ha treballat mai, ni ha ertudiat mai.
-
.
.
#5 Ramon, Tarragona. 02/11/2010 - 20:41
Valorar
El que podrien fer abans de prometre res als ninis (que no se quin empresari als contractaran) podrien pagar la Dependencia de la gent grant, senyors del tripartiti a Robar a Sierra Morena.
-
.
.
#4 contdown, barna. 02/11/2010 - 20:14
Valorar
Però aixó que cony és?? Estan inspirats en el dels 400 Euros. De puta pena. Qui voti a aquesta colla de mafiosos no sap el mal que li fà al pais. O sí.
-
.
.
#3 Oriol, Mataró. 02/11/2010 - 20:10
Valorar
Diu la notícia "té avantatges tant per al treballador com per a l?empresa". S'han deixat de comentar que per qui no té avantatges és per la resta de la societat que ha fet les coses ben fetes: s'ha format, treballa o treballarà i paga de la seva butxaca les subvencions a aquesta gent...
-
.
.
#2 LES PEONADES KILLORRES, killing zone. 02/11/2010 - 19:49
Valorar
La mateixa tàctica dels sociates andalusos, amb la compra de vots amb el tema del PER i les PEONADES, però aquí amb els ganduls de torn.
-
.
.
#1 joan, barcelona. 02/11/2010 - 19:36
Valorar
una manera de comprar el vot i portar la gent a la miseria com pasa a andalucia amb las peonadas .quina vergonya. | 0.596997 | curate | {"ca": 0.8645933014354067, "de": 0.004784688995215311, "en": 0.019617224880382776, "es": 0.05095693779904306, "it": 0.03636363636363636, "fr": 0.0033492822966507177, "pt": 0.02033492822966507} | http://societat.e-noticies.cat/el-govern-destina-20-milions-pels-ni-ni-46394.html |
crawling-populars_ca_20200525_46_47864 | És la confirmació que estem fent les coses bé i que això ens està donant resultats. Hem fet tot el que estava en la nostra mà per merèixer la victòria i al final ha caigut de la nostra part. Sabem quines són les nostres virtuts i les hem d'explotar al màxim a través de la feina i el compromís de tots. Hem de seguir treballant amb la mateixa humilitat per seguir sumant punts per arribar al nostre objectiu.
A més, Eusebio també ha parlat de l'autor dels dos primers gols del Girona i "pichichi" de la Lliga, Christian Stuani:
Christian és molt intel·ligent, sap el que l'equip necessita en cada moment i quines són les seves virtuts. Sap que s'ha de barallar amb centrals que són expeditius i ha d'intentar quedar-se amb la pilota, aguantar, jugar de cara i arribar a la rematada amb l'eficàcia que ell ho fa. El partit: després dels dos gols i la targeta, s'havia de controlar les accions i no caure en un error i ho ha fet amb la intel·ligència que ell mostra sempre.
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
(@Tokyo2020)
Un treballador pren la temperatura a Carles Tena
Martin Braithwaite, en una imatge recent (Reuters)
RUI SILVA / AFP (AFP)
Wu Lei, felicitat pels seus companys en un partit de Lliga
Polònia
Crims
Planta baixa
Adossats
Està passant
Polònia
Tot es mou
Crims
APM?
No pot ser!
Tot costa
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio
A tocar!
L'apocalipsi
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
InfoK
Telenotícies vespre
Telenotícies migdia
Planta baixa
Telenotícies vespre
Telenotícies migdia
Telenotícies vespre
InfoK
Esports
Zona zàping
Zona zàping
Esports
Tot costa
Esports
Telenotícies migdia
Telenotícies vespre
Temps de neu
Zona zàping
* Dades de les últimes 48h
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA | 0.521718 | curate | {"ca": 0.8053244592346089, "es": 0.044370493621741544, "uu": 0.011647254575707155, "en": 0.017193566278424846, "pt": 0.09151414309484193, "sv": 0.004437049362174155, "ja": 0.0022185246810870773, "nl": 0.009983361064891847, "fr": 0.013311148086522463} | : /esport3/eusebio-estem-fent-les-coses-be-i-aixo-ens-esta-donant-resultats/noticia/2889076/ |
naciodigital_ca_20220331_0_563867 | L'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha negat que el Govern demanés suport a l'entitat per a la cessió d'espais públic per a l'1-O. Lloveras ha admès que uns 700 ajuntaments van manifestar, a través d'una declaració política, el seu suport al referèndum, però ha negat que ella donés cap instrucció com a presidenta de l'AMI perquè es facilitessin espais per a la votació. "Només vam proposar que els ajuntaments fessin una declaració política de suport al Govern", ha deixat clar a preguntes de Vox. En aquest sentit, ha negat que l'AMI participés de l'organització del referèndum.
Lloveras ha dit que la Generalitat va enviar un comunicat als ajuntaments preguntant si cedirien locals per a l'1-O, tal com es feia en d'altres convocatòries electorals. "Va ser el Govern que va contactar amb els ajuntaments per veure si cedien locals públics, nosaltres vam demanar una declaració política", ha diferenciat, i ha explicat que això va passar coincidint amb l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica al Parlament.
Preguntada per la relació amb l'ANC i Òmnium, Lloveras ha explicat que van participar en algunes convocatòries que organitzaven totes dues entitats. "Teníem la garantia que, quan l'ANC i Òmnium organitzaven alguna cosa, serien respectuoses", ha apuntat, i ha dit que "és possible" que alguna d'aquestes convocatòries on es va sumar l'AMI fos de suport "polític" a l'1-O. En relació als fets d'Economia del 20-S, Lloveras ha dit que estava declarant davant la Fiscalia perquè 700 alcaldes van ser citats arran del document de suport al referèndum del 6 de setembre. "Finalment només 80 han estat interrogats", ha especificat.
Quan ella va arribar a Economia, ha dit que va veure "un escenari" on hi havia premsa i fotògrafs, que estaven "en una situació elevada". "Després em van dir que eren dos cotxes, però no es podia distingir què era", ha afirmat. Manuel Marchena ha recordat a l'advocat de Vox que no s'ha citat Lloveras per parlar de l'1-O, tot i que pot preguntar-li sobre això. Preguntada pel document EnfoCATs i l'agenda de Josep Maria Jové, ha assegurat que només va saber què era a través de la premsa.
A preguntes de la Fiscalia, ha especificat que el Govern va preguntar als ajuntaments si cedirien els locals "de sempre" per l'1-O, i que més tard va rebre una comunicació del govern espanyol en sentit contrari. Marchena ha impedit que el fiscal preguntés sobre l'1-O, perquè l'acusació popular, que és qui ha citat la testimoni, no li ha preguntat. En el torn de les defenses, Lloveras ha assegurat que totes les concentracions de l'ANC i Òmnium eren "sempre pacífiques".
El PNR no es va pagar amb diner públic
L'excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), Joan Ignasi Elena, ha comparegut com a testimoni aquest dimecres al Suprem. Elena ha assegurat que l'entitat no va rebre aportacions públiques, precisament per garantir la seva independència i "evitar recels". "Es va garantir que tot el finançament fos a partir d'entitats privades i ciutadans", ha deixat clar.
A preguntes de Vox, ha explicat en què consistia aquest espai, que incloïa partits, entitats i institucions plurals que representaven tot el país amb l'objectiu de celebrar un referèndum acordat amb l'Estat. "Volíem emplaçar el Govern i el govern espanyol a pactar un referèndum", ha explicat, i ha recordat que va néixer a partir d'una resolució del Parlament que no ha estat suspesa.
En el torn de les defenses, Elena ha explicat que el PNR va impulsar un manifest per reclamar un referèndum pactat i van promoure reunions entre diversos actors socials i polítics per explicar la demanda majoriària de la societat catalana. Ha lamentat que l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no els va voler rebre. En un moment de la declaració, Elena ha ressaltat que es pot celebrar un referèndum dins del marc constitucional, i Marchena ha tallat l'explicació i ha demanat que no es pregunti al testimoni per què permet i què no l'ordenament jurídic espanyol. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/178269/lloveras-nega-ami-participes-organitzacio-1-o-nostre-suport-era-politic |
mc4_ca_20230418_16_700373 | Diari de Setge del 17 d'agost de 1714 (dia 389)
Agraït a insults.
Un dels articulistes d’El País més agressius amb el sobiranisme ha començat la seva campanya internacional contra el procés. Tot i que ha fet estranyes apostes públiques a que el sí no superarà el 35% en un referèndum d’independència, tracta de presentar-se com un heroi aïllat en terra hostil (amb un mercat de 400 milions de lectors!). Al que fa no li direm victimisme. Defensar l’ideal europeu (un altre nacionalisme, com demostren els centenars d’africans que pengen durant hores de la reixa de Melilla o els qui naveguen amuntegats cap a Lampedusa), contra el particularisme català, tot oblidant l’espanyol que ajuda a imposar-nos; a criticar el qual, per cert, no dedica una sola línia. Presentar el teu propi país a un gran mitjà italià com un lloc farcit de nacionalistes d’utopia assassina, tot fent una llarga elipsi per dir-los nazis, mentre ens afirma mesquins, provincians, garrepues i tancats. Un home agraït, sí senyor. Molts petons.
Avís de lerrouxisme.
Aquest referent de l’esquerra anticapitalista a Catalunya, proper a Esquerra Unida i Alternativa i, des de fa mesos, comvençut del caràcter irreversible del procés independentista, ha commocionat una part del debat català amb un apunt al seu blog, de títol extens, però que val molt la pena llegir: “El perill d'un lerrouxisme antisistema. Sobre una estratègia del nacionalisme espanyol per desacreditar el procés sobiranista i dividir l'esquerra anticapitalista”. Delgado adverteix de l’intent de llançar Podemos i Guanyem Barcelona contra el procés, aprofitant que, en part, aquestes forces estan començant a mossegar en l’espai espanyolista a Catalunya (de fet, Ciudadanos ha començat des de la seva irrupció un declivi evident a les enquestes). Està bé que una veu incontestable com la seva adverteixi del darrer i desesparat parany del nacionalisme espanyol.
Duran Costell, Elvira (membre de Socialisme, Catalunya i Llibertat i de Súmate).
Viure el procés.
Ha tingut aquests dies un extraordinari ressò a la xarxa el primer apunt d’un blog anomenat suggeridorament: “¿Qué hace una española como tú en una Cataluña como ésta?" Us el recomano amb tot l’èmfasi, perquè permet entendre perfectament la possibilitat d’observar el procés català amb simpatia també des de l’espanyolitat. Seguint el fil a twitter és possible observar fins a quin punt el seu posicionament provoca curt-circuits neuro-sentimentals a l’esquerra espanyolista catalana. De fet, en aquest punt del procés hem arribat a un punt kafkià en el qual els sobiranistes defensem la possibilitat de gaudir d’identitats plurals, mentre el dependentisme fa de la nacionalitat un tòtem unívoc impossible de compartir.
Elvira Duran Costell Javier Cercas Manuel Delgado
Etiquetes de comentaris: Elvira Duran Costell Javier Cercas Manuel Delgado | 0.821145 | curate | {"ca": 0.8688408365827721, "fr": 0.006026231832683446, "es": 0.12052463665366892, "en": 0.004608294930875576} | http://www.perabonspatricis.cat/2014/08/83-bestiari-del-proces-91-j-cercas-m.html |
wikipedia_ca_20230401_0_601588 | Batalla de Castalla (1813)
La Batalla de Castalla de 1813 fou una acció bèl·lica que tingué lloc el 13 d'abril de 1813, en la qual foren derrotades les forces napoleòniques del mariscal Suchet per un exèrcit aliat anglo-espanyol coordinat per Sir John Murray.
Antecedents.
En l'exitós setge de València i les operacions subsidiàries, l'exèrcit francès del mariscal Louis Gabriel Suchet va conquerir gran part de la província de València. Al sud, l'Exèrcit espanyol de Múrcia es va reagrupar per intentar aturar altres avenços francesos. El 16 de gener de 1812, els espanyols van derrotar un intent del general de divisió Louis-Pierre Montbrun i 5.500 soldats francesos per apoderar-se de la seva base a Alacant. Una expedició anglo-siciliana sota el general Thomas Maitland havia d'arribar a Alacant i el general Arthur Wellesley, va demanar al capità general Joseph O'Donnell que realitzés una operació de detenció, sent derrotat a la batalla de Castalla, i el mateix juliol de 1812 William Bentinck va arribar amb 10.000 homes a Alacant al comandament d'una força mixta de tropes britàniques, alemanyes i calabreses, per evitar l'avanç francès.
L'abril de 1813, Suchet va decidir atacar els aliats abans que rebessin reforços, prenent Iecla i Villena el dia 11, l'endemà l'avantguarda francesa va combatre al port de Biar, que va creuar el 13 d'abril, enviant la cavalleria cap a Onil desplegant-se a la Foia de Castalla.
Batalla.
El bàndol francés disposava d'uns 13.600 homes, mentre que els aliats sumaven uns 18.700 combatents. Per part dels aliats van lluitar el general Elío i el general Whittingham, comandant de l'anomenada divisió mallorquina. Per part francesa, dirigia les operacions el mariscal Suchet.
John Murray havia disposat les seves tropes a les altures properes amb un buit en la línia defensiva amb la divisió espanyola de Whittingham desplegada més cap a l'oest. Suchet va intentar aprofitar aquest buit, però Whittingham es va adonar del perill i desobeint Murray va recompondre la línia. Malgrat el decidit atac francès, la posició aliada va aguantar. Suchet va concloure que la posició aliada era massa forta i va decidir retirar-se.
Conseqüències.
L'exèrcit imperial francès va patir més de mil morts, segons els aliats, i uns 800 segons versions franceses. Per la seua banda, els aliats van patir uns 670 morts. En tot cas, la victòria dels anglo-espanyols va fer que els invasors napoleònics hagueren de replegar-se i fugir cap a Ibi i Alcoi, i més tard, continuant cap al nord, passaren a la banda esquerra del Xúquer; sembla que la retirada dels francesos es va realitzar amb perfecte orde militar.
Suchet va replegar els seus homens definitivament al nord del Xuquer mentre que l'exèrcit de Murray es va unir al del general Elio, procedent de Múrcia. La derrota francesa en Vitoria el 21 de juny següent va obligar a Suchet a replegar-se al nord de l'Ebre deixant lliure definitivament el País Valencià. Castalla per tant havia segut el principi de la retirada dels francesos.
Amb el triomf de Wellington a la batalla de Vitòria, les posicions de Suchet a València i Aragó no es podien sostenir i va retirar les tropes, que va concentrar a prop de Barcelona, deixant guarnicions a Denia (120 homes), Sagunt (1.200), Peníscola (500), Morella (120) i Tortosa (5.500), i a Mequinensa (400 hombres) i Montsó, seguits per l'exèrcit de William Bentinck de 28.000 espanyols, britànics, alemanys i italians. El 9 de juliol
Com a reconeixement de la victòria, Ferran VII va crear la Creu de Distinció al mèrit militar, amb la inscripció "Castalla 13 de Abril de 1813". Cal dir que la medalla originària es conserva actualment al Museu Militar (Madrid). | 1 | perfect | {"es": 0.009315068493150684, "ca": 0.9873972602739726, "en": 0.0032876712328767125} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=601589 |
mc4_ca_20230418_10_345540 | Activitat creuer - Ruta de l'Anxova - Club Nàutic L'Escala
Activitat creuer - Ruta de l'Anxova
Cala Bolinga, de Felip Puig, va guanyar la prova del mes de maig de la Ruta. Amb aquesta victoria, i a falta de la última prova del proper 2 de juny, el Cala Bolinga mante vives les aspiracions a podi, tot i que Negroni de Vicenç Batlle i Valentin Baraibar, Albiol de Pere Sala i Mulatitus de Nandu Muñoz (1er, 2on i 3er de grup respectivament) no li ho posaran gens fàcil.En el grup 2, Delhire de Rafa Mundet, es manté primer i primer de la general, seguit de Xip Xap de Jaume Font i Faluka de Didac Costa, aquest, empatat a punts amb Raig de Josep Roca.Tot obert doncs per el 2 de juny.Trobareu més informació a: http://www.nauticescala.com/ca/serveis/esportius/regates/ruta-de-lanxova.php | 0.847928 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.nauticescala.com/ca/noticies/activitat-creuer---ruta-de-l-anxova.php |
mc4_ca_20230418_5_126456 | Per ThemeRobo
Darrièra mesa a jorn : Agost 31, 2015
Negre, Colors personalizadas, Personalizacion de l’entèsta, Menú personalizat, Imatges a la Una, Modèl largor plena, Clar, Una colomna, Mesa en pagina adaptabla, Comentaris imbricats, Blanc | 0.585575 | curate | {"sv": 0.05439330543933055, "oc": 0.15481171548117154, "ca": 0.7907949790794979} | https://oci.wordpress.org/themes/zoomify/ |
mc4_ca_20230418_7_505423 | El mite de Don Joan arriba a Peralada | Enderrock.cat
El mite de Don Joan arriba a Peralada
Avui s'estrena a Peralada l'òpera 'Don Giovanni' protagonitzada per Carlos Álvarez
Enderrock.cat | 03/08/2012 a les 10:32h
Don Giovanni és una de les obres mestres de Mozart i forma part de l'anomenada trilogia Da Ponte –les tres obres compostes per Mozart i amb llibret de Lorenzo Da Ponte–, juntament amb Così fan tutte i Les noces de Fígaro.
Avui s'estrena un dels plats forts de l'edició d'enguany al Festival Castell de Peralada. Don Giovanni, l'enigmàtica òpera de Mozart basada en el mite de Don Joan, arriba avui al festival empordanec –també és l'estrena a l'Estat espanyol d'aquesta producció– amb el baríton Carlos Álvarez en el rol de Don Giovanni. La proposta de la Deutsche Oper de Berlín, que celebra el seu centenari, ha estat qualificada d'exemplar, sorprenent i atractiva. Després d'haver cantant a Viena, Zuric i Salzburg, el baríton malagueny Carlos Álvarez encarnarà el paper de protagonista, acompanyat del seu fidel Leporello, a qui posarà veu Robert Gleadow. Yosep Kang i Patrizia Cofi seran la parella Don Ottavio i Donna Anna, i Marko Mimika i Jana Kuruçová seran els camperols Masetto i Zerlina. La ultratjada Donna Elvira serà Dinara Alieva i el temut Commendatore, Ante Jerkunica. La direcció d'escena la signa Roland Schwab i la batuta anirà a càrrec de l'espanyol Guillermo García Calvo, ja consagrat a la Staatsoper de Viena i a Alemanya. Aquesta òpera es podrà escoltar de nou el diumenge. | 0.809855 | curate | {"ca": 0.9167776298268975, "es": 0.02596537949400799, "it": 0.05725699067909454} | http://www.enderrock.cat/noticia/7156/mite/don/joan/arriba/peralada |
mc4_ca_20230418_9_137235 | 14 | Març | 2015 | Xino Xano per Catalunya
Arxiu diari: 14 Març 2015
14 Març 2015 Castelldefels, Municipi Castelldefels, Quan hi vam anarPere Gasso
A Castelldefels hi anem el 26 de desembre de 2014 passant també per Gavà
Gentilici Castelldefelenc, castelldefelenca
Superfície 12,87 km²
Altitud 3 msnm
• Densitat 63.077 hab.
4.901,09 hab/km²
El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat. A ponent confronta amb el terme de Sitges (de la comarca de Garraf), des del turó de la Covafumada (131 m) fins a la Pleta del Cérvol (la Romeguera, per sobre dels 300 m), divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana (turó del Fanxó, 282 m; turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m) i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars. Altres altituds remarcables són el turó de Santa Maria, el del Pas de la Mare de Déu i la pica del Moro. Castelldefels té una climatologia típicament mediterrània, que es caracteritza pels estius calorosos i per una pluviositat baixa concentrada a les estacions de la tardor i la primavera. El terme resta dividit en dues zones morfològicament ben diferenciades: una franja costanera de dunes (on s’han plantat pinars per a fixar-les) i platges i una zona interior que es remunta pels primers desnivells del Garraf. A migdia la platja té una longitud d’uns 5 km, sense maresmes i amb petites dunes; al SW comparteix amb Sitges la platja de la Covafumada, mentre que al SE, una part de la platja de Castelldefels i els territoris immediats s’anomenen la Marina. Fins a la primeria del segle XX, la zona costanera de Castelldefels (ara urbanitzada) era abundosa d’estanys i maresmes, que la Mancomunitat de Catalunya dessecà per la Llei Cambó. Les úniques rieres que encara porten aigua estacionalment són el torrent d’en Vinader i la riera dels Canyars. Cap a l’interior, a uns 2 km de la platja, s’alça la vila i l’antic nucli històric de Castelldefels, cap del municipi. En aquesta zona interior, hom pot descobrir una certa degradació entre la part del territori pròxima al massís del Garraf, caracteritzada per la proliferació d’urbanitzacions i habitatges de segona residència, i la zona oriental, limítrofa amb el municipi de Gavà, més vinculada a activitats de tipus industrial i amb polígons d’habitatges. Entre les nombroses urbanitzacions del terme es poden esmentar els Banys, Bellamar, les Botigues, Granvia Mar, Mar-i-sol, Montemar, la Pineda, el Poal, la Rosa i Vistalegre, etc. , que formen pràcticament una conurbació amb la vila. Hom pot arribar-hi en tren, per la línia de Barcelona-València, de la qual hi ha dues estacions, una a la vila de Castelldefels i una altra a la platja. S’hi pot accedir en cotxe per l’autovia de Castelldefels C-31, o de la costa, per l’autopista de Garraf C-32 i, per l’interior, seguint l’antiga carretera de Calafell (C-245 i C-246).
La vila de Castelldefels (que té aquest títol des del 1967) és emplaçada sota el castell, a la plana (3 m d’altitud). La població, la part central de la qual s’estén entre el castell i el ferrocarril, és de formació moderna, ja que fins a la primeria de segle era només un petit agrupament de masies, moltes de les quals havien estat fortificades al segle XVI per a defensar-se dels pirates turcs. L’església parroquial de Santa Maria va ser construïda a la primeria del segle XX per Manuel Girona, que havia adquirit el castell de Castelldefels, on hi havia l’antiga parròquia. La nova església va ser beneïda i inaugurada pel bisbe Joan Laguarda el 19 de setembre de 1909. D’estil neobizantí, va ser saquejada i incendiada el 1936. Després, fins a l’acabament de la Guerra Civil Espanyola, va servir de mercat públic. Aleshores es perdé l’antiga imatge de la Mare de Déu de la Salut, talla que hi havia estat traslladada de l’església del castell. Segons la tradició, aquesta imatge havia estat donada pel papa Adrià II a Carlemany, que la donà a Santa Maria de Castelldefels. L’església va ser reconstruïda el 1948 per l’arquitecte Nilo Tusquets. L’edifici consta d’una nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Entre els anys 1950 i 1958 el pintor Serrasanta decorà l’altar major de la parròquia. La imatge actual de la Mare de Déu és obra de l’escultor Joaquim Sabaté. Les torres del segle XVI contra els pirates atorguen una fesomia particular a la vila i, amb algunes de les masies que fortifiquen, són els edificis més antics de la població. Destaca la de Can Ballester, que allotja la Casa de Cultura, de planta circular i amb una corsera sostinguda per mènsules; és unida per un pont volat al mas que s’anomenà antigament Can Claret i Can Gomar. Va ser donada a la vila per Arcadi Balaguer i Costa i, restaurada, fou inaugurada el 1975. Conté una col·lecció d’arqueologia local, i s’hi celebren exposicions. Cal Tiballa és una antiga torre rectangular, documentada el 1427, que hom anomena el Torricó. Té cinc pisos, l’inferior dels quals gairebé soterrat, i la porta d’accés, de mig punt, s’obre al segon pis. El castell de Castelldefels s’aixeca damunt un turó de 59 m dominant la població. Va ser molt restaurat pel banquer Manuel Girona i Agrafel i pel seu fill, Manuel Girona i Vidal, que prosseguí les obres projectades per l’arquitecte Enric Sagnier, el qual convertí l’antic castell en una obra neomedieval, sense gaire rigor per a la fidelitat històrica. S’accedeix al recinte per un portal adovellat entre sengles bestorres rectangulars. El castell, a la part més elevada del turó, és una fàbrica rectangular amb una torre circular adossada. Dins el recinte de l’antiga fortificació, al costat mateix del castell i envoltada per diverses dependències modernes d’aquest, s’aixeca l’antiga església parroquial de Santa Maria de Castelldefels, que fins el 1909 va ser parròquia. És un temple romànic d’una nau amb transsepte, on s’obren tres absis (els laterals parcialment mutilats) amb cimbori al creuer i un campanaret al damunt. Al capdavall de la nau es construí un cor de tradició gòtica, probablement a la fi del segle XVI o a la primeria del XVII, alhora que s’hi bastia una porta de tradició renaixentista. El braç meridional del transsepte fou allargat a la fi del segle XVIII i conté, a més d’unes pintures ornamentals del mestre de dibuix de Barcelona, Francesc Rodríguez, uns dibuixos d’un presoner de la Guerra Civil de 1936-39. El castell va ser adquirit l’any 1988 per l’Ajuntament de Castelldefels, que va elaborar, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, un projecte de restauració. Des de la Casa de Cultura, per mitjà d’unes rampes, s’accedeix al castell i al parc que s’ha construït al seu voltant. Des de la dècada de 1950 han sorgit nous barris i ravals entorn d’aquest nucli central, i fins a la platja (Vistalegre, la Pineda de la Marina, les Botigues i altres), de manera que més de la meitat del terme és urbanitzat. L’avinguda dels Banys, a la platja, ha esdevingut la zona comercial i per a vianants, i és el centre neuràlgic de la població.
Hi ha un nombre important d’entitats cíviques, culturals i esportives que impulsen la vida pròpia del municipi. En esports destaca l’equip d’handbol femení, l’Esportiu Castelldefels. Per iniciativa del Cercle Numismàtic i Filatèlic de Gavà, Viladecans i Castelldefels se celebra, cada darrer diumenge de mes, el Mercat del Col·leccionista, i el Grup de Dones de Castelldefels ha impulsat la Trobada de Puntaires, pel maig. La vila disposa de l’Escola Municipal de Dansa, i durant els mesos de juny i juliol se celebra el Festival de Dansa de Castelldefels. Cal esmentar també el Premi d’Investigació Ciutat de Castelldefels que convoca l’ajuntament. Entre els equipaments culturals destaquen, a més de la Casa de Cultura, l’arxiu històric i administratiu de Castelldefels, el Casal de Joves Centre Frederic Mompou i la Sala Margarida Xirgu, on es representen obres de teatre i concerts (la capella del castell també s’utilitza com a auditori). Entre les nombroses festivitats de Castelldefels, es poden esmentar la festa major d’hivern, al desembre; la celebració del Carnaval amb el ball de la pinyata , en què cada parella va estirant una cinta d’on penja una pinya grossa; l’aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers (a Gavà), que es remunta al 1540, per Pasqua; al juliol se celebra la festa del mar, per la Mare de Déu del Carme, amb una processó marítima; i per la Mare de Déu de la Salut, a l’agost, se celebra la festa major d’estiu. A l’església parroquial tenen lloc anualment unes trobades de cant coral, amb la participació de grups locals i internacionals. Al setembre es convoca una popular Mostra de Cuina
[google-map-v3 shortcodeid=”cc24b72e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”castelldefels{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Lloc web oficial de l’a juntament
14 Març 2015 Castellbell del Camp, Municipi Castellbell del Camp, Quan hi vam anarPere Gasso
Castellbell del Camp és un Municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)
A Castellbell del Camp hi anem el 8 de novembre de 2014
Gentilici Castellvellenc, castellvellenca
Superfície 5,23 km²
Altitud 219 msnm
• Densitat 2.840 hab.
543,02 hab/km²
El terme de Castellvell, de forma triangular, és encerclat pels d’Almoster (E), l’Aleixar (W) i Reus (S). És situat a la plana del Camp, sota els primers estreps de les Muntanyes de Prades. El punt més alt del terme és el Salvià de Lluardo, que assoleix els 473 m d’altitud, mentre que els punts més baixos són a uns 160 m. El punt més conegut a la rodalia és el puig de l’Àliga o muntanya del Pal, de 302 m. El terme, travessat només pel barranc de Roquís, és pobre en aigües, per bé que la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha millorat molt la situació, alhora que s’han construït mines, pous i basses.
Castellvell inclou dins el seu terme, a més del cap de municipi, diverses urbanitzacions, com Arboceres, Castellmoster, el Pinar IV Fase que forma part d’una urbanització que s’estén també pel terme de Reus, la Flor del Camp, els Pugets, les Serres, i les Planes del Puig. La principal via de comunicació és la carretera de Reus a la Selva del Camp, que passa al SE del poble.
La integració de Castellvell del Camp al terme de Reus fa que se’n desconeguin dades demogràfiques fins el 1497, any en què apareix amb 14 focs; s’esmenta amb 8 focs el 1515, amb 34 el 1553 i amb 26 el 1563. Al segle XVIII, com arreu del Principat, hi hagué un notable increment de la població: 60 veïns el 1708, 61 el 1719, 76 el 1763 i 85 el 1773, amb 298 h el 1719 i 444 el 1787. Al llarg del segle XIX, però, el moviment de la població ( castellvellencs ) oscil.là (566 h el 1830, 416 el 1842, 780 el 1860, 736 el 1887 i 687 el 1897). Castellvell entrà al segle XX amb 712 h (1900). Després d’algunes oscil·lacions (580 h el 1940, 687 el 1965, 661 el 1975 i 626 el 1981), sembla que el fet que part de la població treballi a Reus, a 2 km, i que Castellvell s’hagi convertit en un poble dormitori ha aturat el despoblament. Cap al final dels anys vuitanta la població començà a augmentar i assolí els 892 h el 1991 i els 1 537 h el 2001. L’any 2005 hi havia 2 340 h.
La base econòmica tradicional del terme ha estat l’agricultura. Es conrea una bona part del terme i la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha permès l’increment del regadiu, adreçat bàsicament al conreu dels avellaners, mentre que la vinya i l’olivera coneixen un retrocés notable i constant, com els garrofers, que han quedat reduïts a llocs marginals. Al primer decenni del segle XX es creà la cooperativa agrícola, que es reféu el 1941. L’agricultura és complementada per la cria d’alguns caps de bestiar oví. L’activitat industrial ha estat poc desenvolupada (ram de la construcció i de l’alimentació), però bona part de la població es trasllada diàriament a treballar a les indústries i serveis de Reus.
El poble de Castellvell del Camp (959 h el 2005) és situat sota el turó de Santa Anna a 227 m d’altitud. És format bàsicament per un sol carrer, que cap a la meitat es bifurca. Dins el poble hi ha Cal Tramuntà, documentat el 1706, a l’interior del qual es conserven arcades antigues, i algunes cases amb portals adovellats.
L’església parroquial, dedicada a sant Vicenç, és documentada ja el 1599, encara que la que subsisteix deu ser una renovació o bé va ser feta de nova planta, ja que a la llinda duu la data 1702. És d’estil neoclàssic senzill i han estat derruïdes les arcades que hi havia al davant. El 1936 es va cremar el retaule, obra de Bonifaç; tan sols se salvà del foc la figura més enlairada, que representa el Pare Etern.
El poble celebra la seva festa major d’hivern per Sant Vicenç, al gener, i fins al segle XIX organitzà un tradicional ball de coques, al qual assistia molta gent de Reus. A més, celebren la festa major d’estiu, amb motiu de la diada de Santa Anna, al juliol, i la festa de la Banya, recuperada els anys vuitanta, al desembre, per la diada dels Sants Innocents. Aquesta festa té el seu origen en l’obtenció de la independència administrativa total respecte de Reus el 1854. Consisteix a fer pagar a tothom qui vol entrar al poble una banya o penyora en metàl·lic en canvi de beure mistela mentre es fa una costellada davant el portal. Aquesta festa, celebrada a la primera època fins el 1930, va originar a Reus la dita següent: Al poble de Castellvell tots són petits i dolents, que ens fan pagar la banya el dia dels Innocents .
[google-map-v3 shortcodeid=”e47ed5b8″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Castellbell del Camp{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”] | 0.83055 | curate | {"ca": 0.9052857340528574, "es": 0.0020755500207555004, "wl": 0.0020755500207555004, "pl": 0.08392140583921406, "fr": 0.00380517503805175, "de": 0.0028365850283658504} | http://www.xinoxanopercatalunya.cat/?m=20150314 |
mc4_ca_20230418_8_549735 | Església Major (Santa Coloma de Gramenet) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Església Major (Santa Coloma de Gramenet)
Pl. Pius XII. Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)
41° 27′ 13″ N, 2° 12′ 44″ E / 41.453691°N,2.212173°E / 41.453691; 2.212173
IPAC: 20725
L'Església de Santa Coloma, més coneguda com a Església Major, és un temple parroquial catòlic de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) d'estil neogòtic, un dels darrers construïts en aquest estila Catalunya, obra de Francesc Berenguer i Mestres, que va ser bé cultural d'interès local fins a l'any 2016.
La seva advocació és a Santa Coloma de Sens. És una església d'una sola nau, de gran verticalitat i amb la torre del campanar com a element més característic.Va ser construïda entre 1912 i 1915 a l'eixample de la localitat, quan Santa Coloma encara era una vila de 2.000 habitants i escaig, gràcies especialment a la voluntat i al llegat de Mn. Jaume Gordi i Vallès, que va ser el primer rector d'aquest nou temple. Va substituir l'antiga església barroca -construïda sobre una altra romànica del segle XII- dedicada a Santa Coloma aterrada l'any 1966, on després es va construir l'església de Sant Josep Oriol.
És una església que es basa en els elements formals del gòtic de manera no literal. [1] És, de fet, un dels darrers edificis d'estil neogòtic construïts a Catalunya. [2] Aquesta tipologia constructiva és visible a la porta, el gran finestral i la torre del campanar. Arquitectònicament, consta d'una sola nau amb planta de creu llatina, flanquejada de capelles als laterals i un absis heptagonal. [1][2] La façana principal expressa amb gran potència la verticalitat que domina el conjunt de la construcció, reforçada amb el portal amb arquivoltes; sobre l'ogiva de la portalada hi ha un gran finestral vidriat i a sobre seu l'element més característic del temple: la torre del campanar octogonal, amb pilars i gablets, coronat amb una agulla cònica,[3] i amb merlets en punta i a dalt de tot una creu. [2] La torre destaca per les seves qualitats plàstiques i per la seva imatge a nivell urbà. [1] Els elements decoratius són clarament historicistes, que havia estat en voga les dècades anteriors. Una mostra singular d'aquest corrent és el baix relleu al timpà de la porta, obra de l'escultor Miquel Roig, que representa a Mn. Jaume Gordi fent ofrena de l'església de Santa Coloma envoltat d'un grup de fidels. [3]
El temple es va construir entre 1912 i 1915, obra de l'arquitecte Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, col·laborador d'Antoni Gaudí, amb qui va treballar durant 27 anys. Aleshores Santa Coloma encara era una petita localitat de cases i masies esquitxades pel territori vora del riu Besòs, que acabava de superar els 2.000 habitants i comença a créixer urbanísticament de forma minsa. A més, des del segle XIX era una població d'estiueig per a moltes famílies barcelonines, que passaven allà les vacances atrets pel seu aire pur, situació que es va mantenir a inicis del segle XX. [2]
El 26 de maig de 1912 es va col·locar la primera pedra, i va oficiar l'acte Mn. Marcel·lí Gordi, oncle del que seria primer rector,[2] Mn. Jaume Gordi i Vallès,[3] colomenc i prior de la casa de convalescència de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, gràcies al llegat del qual destinat a la construcció de l'església,[2] es va poder realitzar l'obra, que va anar a càrrec de l'empresa constructora «Pujades i Llobet» de Barcelona. [1] La nova església es va situar a l'eixample de Santa Coloma,[3] de fet en uns terrenys prou allunyats del centre de la població. [2] Aquest temple va substituir l'antic temple barroc, situat a on actualment hi ha l'església de Sant Josep Oriol,[3] resultat d'una construcció i reforma sobre una antiga església romànica consagrada el segle XII, definitivament aterrada el 1966,[1] i on els colomencs havien celebrat els oficis religiosos fins aleshores. Inaugurada el setembre de 1915 amb motiu de la Festa Major de la vila, quan es va acabar de construir, l'església va ser anomenada «la catedral» per les seves enormes dimensions en comparació a la mida que tenia la vila i el minso nombre de fidels. La seva ubicació tampoc va convèncer els habitants de la localitat, però, tanmateix, el creixement exponencial que va tenir Santa Coloma al segle XX va fer que ben aviat l'església quedés integrada en el seu teixit urbà. [2]
Iniciada la guerra civil, el juliol de 1936 el temple va ser saquejat i incendiat, però va restar dempeus i va ser utilitzat com a dipòsit de material de guerra. La casa rectoral va ser destruïda en el seu interior i l'arxiu parroquial va ser destruït en la seva totalitat. L'espai va ser utilitzat també per a construcció de material bèl·lic. Després de la contesa, el 1939, Mn. Josep Rovira, que ja era rector el 1936, i els successius rectors, van iniciar les obres de reconstrucció i restauració del temple i de la casa rectoral, a càrrec de l'arquitecte Josep Alemany. [4]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església Major (Santa Coloma de Gramenet)
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Església nova de Santa Coloma de Gramenet». pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2016].
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Membrives, Marta «Un segle després». El Punt Avui, 06-09-2015.
↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Església Major». Pobles de Catalunya. [Consulta: 19 març 2016].
↑ Martí i Bonet, Josep Maria. El martiri dels temples. Barcelona: Ramon Ruiz Bruy, 2009, p. 218.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Església_Major_(Santa_Coloma_de_Gramenet)&oldid=17441742»
Esglésies del Barcelonès
Monuments d'interès local de Santa Coloma de Gramenet
Obres de Francesc Berenguer i Mestres
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 set 2016 a les 22:18. | 0.772098 | curate | {"ca": 0.9646189051223376, "ar": 0.0005280760429501848, "cs": 0.0015842281288505544, "en": 0.014082027812004929, "de": 0.0019362788241506777, "mk": 0.0010561520859003696, "uu": 0.0005280760429501848, "es": 0.008801267382503081, "ru": 0.006864988558352402} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_Major_(Santa_Coloma_de_Gramenet) |
grup-elmon_ca_20230726_0_145455 | L’eurodiputat del PP català Santiago Fisas ha enviat un correu electrònic a tots els membres del Parlament Europeu on diu que el president de la Generalitat, Quim Torra, “legitima les accions violentes” dels “nacionalistes radicals”. En l’escrit, Fisas assegura que un grup de radicals “va assaltar el Parlament, tancat durant més de dos mesos per una decisió presa pel propi govern català”. A més, assegura que Torra “va afegir més gasolina al foc dels extremistes dient que ‘cal mantenir la pressió'” i diu que el president de la Generalitat, per tant, “va legitimar les accions violentes, que òbviament van enfurismar la policia catalana”. “Els ‘auto-anomenats’ pacifistes també van assetjar la seu de la Policia Nacional com a resposta a la commemoració del fracassat i il·legal referèndum de l’1-O”, diu Fisas en l’escrit.
Fisas, que va anunciar que no es presentaria a la reelecció, avisa els seus companys europarlamentaris que a Catalunya hi ha una “amenaça real” de “més crisi social i institucional”. “La inconsciència d’alguns nacionalistes ha provocat una profunda crisi a la societat catalana i ha causat divisió entre famílies i grups d’amics i, desgraciadament, alguns incidents de violència”, assegura Fisas. El popular fa una crida, en el seu escrit, a “mantenir la pau i la tranquil·litat als carrers” per “no haver de lamentar mals majors en el futur”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/santiago-fisas-diu-a-tota-l-eurocambra-que-torra-legitima-les-accions-violentes-146532/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_112793 | Organitzat per l'associació Gossos sense Sostre, serà una jornada lúdica i solidària amb desfilades de gossos en adopció
Moncofa celebrarà el primer Mercat Solidari el pròxim diumenge dia 11 amb un complet programa d'activitats organitzades per l'associació Gossos sense Sostre i amb la col·laboració de l'Ajuntament. L'esdeveniment unirà activitats lúdiques, infantils i solidàries, amb diverses desfilades de gossos en adopció. Una jornada que tindrà lloc en la plaça de la Constitució, en ple centre de Moncofa durant tot el dia.
La programació començarà a les 10.00 hores amb la inauguració i benvinguda a les associacions, amb una xocolatada solidària. Posteriorment, tindrà lloc un taller de pintar sabatilles contra la violència de gènere i recollida d'aliments a favor del Banc d'Aliments de Castelló, amb barra solidària.
Durant tot el matí, de 10.30 a 13.30 hores es duran a terme diversos tallers infantils de pintacares, jocs i manualitats nadalenques. I a les 12.00 hores tindrà lloc la primera desfilada de gossos en adopció. La segona desfilada serà a les 16.30 hores. El dinar solidari i els tallers infantils vespertins completaran el dia fins a les 18.00 hores, quan començarà el tardeo amb l'actuació de Joel i Manuelis.
Una oportunitat de celebrar la proximitat de les festes nadalenques de manera solidària.
Et pot interessar també
Cueco (PSPV) acusa l'alcalde de Moncofa d'allargar al màxim els tràmits per a l'ampliació del centre de salut amb fins electoralistes
El PP garanteix treball i diligència per a dotar a Moncofa d'un col·legi que responga a la demanda
Moncofa organitza la Escoleta de Pasqua de l'11 al 14 d'abril
Podem Moncofa solicita una Junta de Portaveus per a tractar l’assumpte del centre de salud i l’institut
Vanesa Pérez, artista de la millor Gaiata de 2023: “Ens hem d'acoblar a les noves tecnologies i gustos però sense perdre l'essència” | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_683325 | GEORGE MARVELLOUS MEDICINE. DAHL ROALD. 9780141365503 Llibreria Al·lots
GEORGE MARVELLOUS MEDICINE
978-0-14-136550-3
El senyor i la senyora Culdolla són horribles, fastigosos i bruts. Però el pitjor de tot és que són dolents amb tothom que els envolta. Es passen els dies gastant-se bromes de mal gust entre ells. No suporten els nens ni els animals, i al jardí hi tenen engabiada una família de mones anomenades Maga-Bum. Però les coses canviaran ben aviat, ja que les Maga-Bum i l'ocell C... | 0.617839 | curate | {"en": 0.07851239669421488, "ca": 0.8326446280991735, "ja": 0.05371900826446281, "fr": 0.03512396694214876} | https://www.llibreriaallots.com/es/libro/george-marvellous-medicine_345537 |
oscar-2301_ca_20230418_4_104557 | Des de 2009, molts artistes i grups han passat per La iMAGInada. Aquest espai per a la llibertat d’expressió ha tingut el plaer de veure com bandes que van passar en les primeres edicions actualment estan omplint els grans escenaris de festivals i festes majors arreu.
Contacte
Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant el següent formulari o directament escrivint a [email protected]
Nom
Email
Missatge
Enviar
Gràcies! El teu missatge s'ha enviat correctament.
Ups! Has d'omplir totes les caselles per enviar un missatge.
2022 La iMAGInada © Tots els drets reservats
Gaudim totes d'unes festes lliures de sexisme i GSDfòbia. Assistència: Punt lila i multicolor durant el festival.
Fem servir galetes per donar-vos la millor experiència al nostre web.
Podeu obtenir més informació sobre què galetes estem utilitzant o desactivar-les a la configuració.
Accepta
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Activa o desactiva les galetes
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.669248 | curate | {"ca": 0.9453340695748206, "fr": 0.006073992269464384, "en": 0.004969630038652678, "it": 0.0033130866924351186, "sv": 0.003865267807840972, "es": 0.036443953616786304} | https://www.laimaginada.cat/home/escoltans/ |
macocu_ca_20230731_1_60520 | CAMPUS DOCENT
Inicio » actualitat » Etica mèdica, professionalitat i la competència de l’infermer.
Es necessari ser conscient de la responsabilitat clínica en el cas de donar per competent a un malalt que defensa, contra el seu propi interès, una opció poc raonada.
D’altra banda, també hem de ser conscients de la falta de respecte a l’autonomia personal que comporta el fet d’etiquetar d’incompetent a un malalt que no ho és només perquè nosaltres no comprenem la seva decisió. | 0.772022 | curate | {"en": 0.0273109243697479, "ca": 0.9726890756302521} | |
cawac_ca_20200528_10_273931 | Altres Acords de Govern
El Govern encarrega al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen per la possible invasió competencial de la Llei d’avaluació ambiental
El Govern ha aprovat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen sobre la possible invasió de competències de la nova Llei d’avaluació ambiental aprovada pel govern espanyol. Aquest dictamen és previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat per una trentena d’articles i dues disposicions finals de la nova norma (Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental).
Els principals motius per a la sol·licitud del dictamen són que la Llei inclou una regulació detallada i exhaustiva de la matèria i dels aspectes procedimentals que gairebé no deixa marge a les potestats legislatives ni reglamentàries de la Generalitat per exercir les seves competències; que deroga tant els textos de rang legal vigents com la norma reglamentària on s’establia el procediment d’actuació aplicable als supòsits en els quals l’avaluació ambiental correspon a l’Administració General de l’Estat; que confereix funcions a la Conferència Sectorial de Medi Ambient per impulsar modificacions uniformitzadores de les normatives autonòmiques i d’estandardització dels seus procediments i per establir mecanismes de garantia; i que la llei estableix un sistema de derogació de la legislació anterior i d’entrada en vigor que fan dubtar de la seva adequació a l’ordre de distribució competencial.
El Govern aprova la creació de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
El Govern ha acordat la creació de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, així com la regulació de la seva composició, de les seves funcions i del règim jurídic de funcionament d’aquest òrgan. Adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), estarà integrat per vuit ajuntaments (Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire d’Empordà, l’Escala, Palau-sator, Ullà, Fontanilles i Gualta), vint entitats i organitzacions dels sectors socials implicats (agrari, pesquer, rural, cultural, recreatiu, científic i ambiental), i dotze representants de la Generalitat i altres administracions públiques.
La Junta Rectora exercirà les funcions de participació, consulta i tutela de la gestió i, així mateix, vetllarà pel compliment de la normativa reguladora del Parc Natural, i proposarà normes i actuacions per a una eficaç defensa dels valors ecològics i per al desenvolupament sostenible en l’àmbit del Parc Natural. Es tracta d’un òrgan de participació, consulta i tutela de la gestió del Parc Natural.
Entre les funcions específiques que ha de desenvolupar la Junta destaquen establir les disposicions reguladores del Parc Natural, proposar el programa d’actuació i la memòria anual de gestió, el pressupost anual d’acord amb les prioritats d’inversions en infraestructures i serveis dins l’àmbit del Parc Natural. També coordinar les actuacions de les administracions representades que puguin afectar l’espai protegit, i fer-ne el seguiment, així com proposar i promoure mesures i actuacions per a la millor protecció del Parc Natural i afavorir les activitats tradicionals, agrícoles, ramaderes i forestals.
El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter es va crear per la llei 15/2010, de 21 de maig de 2010, amb l’objectiu principal d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que conformen el Parc Natural (Massís del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter).
El Govern aprova la firma del protocol amb el Govern d’Andorra per l’aeroport de la Seu
El Govern ha aprovat autoritzar el Departament de Territori i Sostenibilitat a signar un protocol amb el Govern del Principat d’Andorra que permeti concretar els compromisos d’ambdues parts de cara a l’obertura d’operacions comercials a l’aeroport Pirineus - la Seu d’Urgell a partir de l’estiu vinent. L’objectiu és que aquesta infraestructura, que ara és exclusivament d’ús privat, es converteixi en un aeroport d’ús públic, per tal que pugui acollir també vols turístics, de passatgers, mercaderies, correus o aerotaxis. | 0.856309 | curate | {"pt": 0.005567659162430404, "ca": 0.9944323408375696} | http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/notapremsa-241273.html |
macocu_ca_20230731_7_205841 | Sí, i sí. Ja que cal dir que Turmp ens mostra/transmet el sentiment ''d'odi'', i encara que no sigui un bon sentiment, no deixa de ser un sentiment.
Estic d'acord amb les meves companyes, llavors Donald Trump seria un humà, ja que com diuen elles l'odi també forma part dels sentiments, ja sigui bo o dolent.
Clarament, els sentiments ens fan ser humans. Ens diferencien de la resta d'éssers vius i, no fa falta afegir que, de les màquines també. No es pot negar que els animals experimenten emocions, ja que aquesta part del cervell que les controla la tenim nosaltres i també els animals, però si parlem de sentiments és diferent. Sentiment i emoció no són paraules tan sinònimes com pensem. Si concretem, el sentiment és la consciència de tenir una emoció i això els animals no ho tenen. Per tant, pràcticament, el que ens fa humans és la consciència de les nostres emocions (que serien els sentiments), les nostres accions i, lògicament, la consciència de vida. Com ja s'ha dit abans, Trump és humà tant si ens agrada com si no.
Sí, els sentiments són un dels elements que ens caracteritzen com a huamans, dins els sentiments no nomès hi ha aquells sentimens bons sinó també aquells sentiments dolents i un d'ells es l'ODI, i com sabem Donald Trump és una persona que odia, i per la meva opinio aquest home té més sentiments dolents que bons.
Per la meva part els sentiments ens fan humans clarament, però Donal Trump també és humà tot i que nosaltres en aquest tipus de context diem que no té sentiments. Aquesta frase significa en aquest context que els seus sentiments no són positius però tothom vulgui o no té sentiments positius o negatius, però els té.
Els humans no ens podem distingir dels animals només pel fet de tenir sentiments. Hi ha altres característiques com la raó, la capacitat de discutir, debatir, expresar una opinió...
També penso, com han dit altres companys, que igual que no ho sembli, Donald Trump té sentiments, l'odi és un exemple d'aquests.
Donald Trump és humà com tots nosaltres perquè compleix les característiques que tenim els humans, amb els sentiments inclosos.
És clar que Donald Trump és humà perquè també té sentiments. A més, nosaltres no el coneixem, només el veiem a la televisió i no podem saber realment si és un home feliç o només ho aparenta. I si penses que no és humà perquè transmet molt d'odi, hauries de saber que l'odi també és un sentiment. | 0.829182 | curate | {"es": 0.0037831021437578815, "ca": 0.9962168978562421} | |
macocu_ca_20230731_2_92207 | Dos ocells en una de les basses recuperades | La Sabina | 0.581226 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_264373 | 10/06/2011: Sexe, Twitter i el destí d’un país
El congressista demòcrata per Nova York Anthony Weiner acaba de reiterar que no pensa plegar ni pensa divorciar-se. Això darrer només ho saben ell i la seva dona, i Washington va plena que serà que no, perquè això, no divorciar-se, és el que ha recomanat Hillary Clinton a Huma Abedin, esposa de Weiner, mà dreta de Hillary Clinton, que va entrar de becària a la Casa Blanca de Bill Clinton… i Monica Lewinksy.
Huma (que és com li diuen directament els periodistes) va acompanyar Hillary com a senadora de Nova York, va treballar amb ella a la campanya de les presidencials i l’ha seguit fins al Department d’Estat. De Huma, Hillary va dir l’any passat que és com la segona filla que no ha tingut i li va fer un elogi inoblidable: “té l’energia d’una dona als 20, la confiança dels 30, l’experiència dels 40 i la gràcia dels 50. Huma en té 35.
Que Weiner continuï com a congressista està per veure. El partit l’ha deixat caure. A Weiner l’he vist en acció algun cop. Té caràcter i discurs, i no s’arronsa ni als debats a la House ni davant les agressives preguntes de la premsa, sobretot els de la FOX, amb qui s’ha creuat alguns mocs antològics. Algun columnista ha dit d’ell que és el típic novaiorquès que entra al metro a cops de colze mentre va dient “excuse me”. No m’estranya que tingués clubs de fans, perquè quan apareixia Weiner passaven coses.
Però els nord-americans ja estan tips de l’escena del polític al faristol que, entre sanglots, demana perdó a la seva dona per conducta “inapropiada”. La història d’un congressista que enviava fotos seves amb el pit nu o en calçotets és ideal per a les teles i permet fer debats sobre la infidelitat conjugal 2.0, però torna a arrossegar la política per terra, i part de la societat nord-americana ho entén com una frivolitat imperdonable en temps de crisi.
Comentaris
Oscar ha escrit:
Potser es que la opinió pública americana comença a evolucionar cap a una percepció menys moralista, y més pragmàtica a nivell polític al menys, en busca de solucions. O es que es un tema que es comença a fer repetitiu, i simplement aburreix en el nou context 2.0
Afegeix comentari
Sidebar
El blog de La primera esmena, guanyador del Premi Blocs Catalunya 2010, a la categoria de Política.
SOBRE EL BLOG
Antoni Bassas és el corresponsal de TV3 a Washington des del juny del 2009, la qual cosa li ha permès trepitjar la catifa del Despatx Oval i les runes del terratrèmol d’Haití, on diu que va veure l’infern a la terra. Durant el seu primer any ha enterrat Michael Jackson i Edward Kennedy, i després de navegar pel golf de Mèxic, pensa que també haurà d’assistir a les exèquies d’aquell mar mort. Ha anat a la presó (per feina) del xèrif Arpaio d’Arizona, i ha entrevistat Pete Seeger i Madaleine Albright. Ha pronunciat una conferència sobre Catalunya al Trinity College de Hartford, s’ha hagut de treure el carnet de conduir una altra vegada, i ha fet diverses còpies de seguretat d’una fotografia amb Jodie Foster , que es va trobar als Oscars, a Los Angeles. Ella va comentar: “Ets molt alt!”. I ell li va contestar: “Això es pot arreglar”, i es va ajupir lleugerament, però tot i els somriures, no consta que hagi estat el principi d’una gran amistat. De la mateixa col·lecció de moments personals inoblidables és la fotografia amb Martin Sheen, el president Barlet de la sèrie "The West Wing".
SOBRE EL TÍTOL
La Constitució dels Estats Units va ser promulgada el 1787. Només quatre anys més tard, s’hi va introduir la cèlebre Primera Esmena, que estableix, entre altres principis, que “el Congrés no podrà fer lleis que retallin la llibertat d’expressió o de premsa, o el dret del poble a reunir-se pacíficament”. La premsa lliure va ser considerada, ja aleshores, una garantia diària de control de l’opinió pública sobre el poder polític. Thomas Jefferson, principal redactor de la Declaració d’Independència, va escriure: “I si depengués de mi decidir si hauríem de tenir un govern però no tenir diaris, o tenir diaris i no tenir govern, jo no dubtaria ni un moment a triar la segona opció”. Esclar que també va advertir: “La premsa és impotent quan es lliura a la falsedat”. Les formes de la democràcia i del periodisme han canviat tant ràpidament com ha canviat el món en aquest mes de dos-cents anys, i ni l’una ni l’altra fan la seva millor cara en el temps històric que ens ha tocat viure. La democràcia apareix bloquejada pels tacticismes electorals i superada per la velocitat dels canvis socials, i el periodisme està paint encara la pèrdua del monopoli emissor, mentre sembla lliurat als poders que el fan possible empresarialment. I alhora, mai hi havia hagut un desig més gran d’autèntic govern del poble ni tant talent posat en la creació de les noves formes de periodisme. D’aquesta tensió social també se n’ocupa aquest blog, que s’esforça a capturar l’ànima nord-americana i posar-la en constant comparació amb la nostra. | 0.861027 | curate | {"ca": 0.9877450980392157, "es": 0.00755718954248366, "pt": 0.0032679738562091504, "id": 0.0014297385620915032} | http://blogs.324.cat/primeraesmena.php?itemid=40701&catid=1760 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_612660 | Doncs aixo, voleu que el castella sigui obligatori d'apendre a les escoles publiques en una Catalunya independent? O voleu que sigui una llengua optativa nomes per a qui hi estigui interessat en aprendre-la? Jo voto NO, castella optatiu. Aquesta enquesta deixa menys lloc a la interpretacio i les ambiguitats, ja que es centra exclusivament en l'ambit escolar, lloc clau a on el nostre jovent es comenca a socialitzar des d' una edat ben matinera.
Optatiu. Ja n'hi ha prou d'imposicions del castellà. Ens hem de descolonitzar lingüísticament.
Perdre un coneixement que ja tenim?
Saber llengües és bo, però el castellà no l'ha de saber tothom per obligació... com tampoc cap de la resta de llengües estrangeres. Tothom hauríem de saber parlar català (i usar-lo) i també saber altres llengües, almenys un parell, però cap d'elles en concret.
Ostres, doncs mira que l'obligació del coneixement és la base del nostre sistema educatiu... I jo hi estic en contra. Però de veritat, no veig el problema amb que els catalans utilitzin correctament el castellà.
Per què tothom ha de ser l'espanyol i no l'anglés o una altra llengua? Actualment l'anglés és més útil que l'espanyol, no? No és normal que en un país tothom sense excepció sàpiga la llengua d'un altre país, a no ser que siga una situació colonial: Actualment s'estudia espanyol (o francés) perquè som com una colònia d'Espanya (i França) i ens imposa la seua llengua. No és per cap motiu d'utilitat, és per la imposició de la llengua d'Espanya sobre nosaltres. Si ens hagués conquerit Itàlia i no Castella/Espanya, ara tothom sabria parlar italià i s'estudiaria italià. Tot forma part d'un procés de substitució lingüística del català per l'espanyol: hem passat d'una societat monolingüe en català a una societat on una part són monolingües en espanyol i l'altra part bilingües en català-espanyol... Un procés que acaba amb tota la població monolingüe en espanyol. En tot aquest procés, l'escola i els mitjans de comunicació juguen un paper clau. Saber espanyol, francés, anglés, alemany, àrab o qualsevol llengua és bo, però que tothom sense excepció haja de saber l'espanyol (o el francés) és per una imposició colonial, no per utilitat.
L'origen és d'imposició colonial, sí. Però un cop ho tenim, no té cap sentit perdre-ho. Perquè repeteixo, el castellà se seguiria parlant, però de forma molt incorrecte i confonent-se amb el català (el fet d'estudiar les dues per separat ens ensenya a distingir els castellanismes, per exemple). És a dir, deixant d'ensenyar el castellà se seguirà parlant però malamanent.
Té sentit que s'acabe el fet que tothom sense excepció sàpiga castellà; i canviar-ho pel fet que tothom sàpiga català, que és allò normal en un país. No té sentit que tothom sàpiga castellà; té sentit, que qui vulga estudiar-lo puga fer-ho: el castellà, el francés o altres llengües... en funció de l'interés, el que es considere més útil, etc.
En fi, bona nit. Potser m'equivoco però ho segueixo veient un error. | 0.795247 | curate | {"ca": 0.9281599457810912, "es": 0.04913588614029143, "su": 0.005421890884445951, "it": 0.017282277194171466} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_23513 | Suposo que tots heu entrat algun cop en un kebab i heu demanat una birra, veritat? Com us sentiu quan el cambrer us diu que allà no serveixen alcohol?
Que al kebab no et venen cervesa? Jo mai he tingut aquest problema
Et puc dir més de 20 ò 30 llocs a Barcelona, Terrassa, Castellar del Vallès, Tarragona, Lleida o Salt on sí que "tindràs aquest problema".
Fes-ho, si us plau.
En públic? Seria indecorós. En tot cas demanaria aportacions numèriques dels usuaris sobre el nombre de kebabs que coneixen a les seves localitats on no se serveix alcohol. Segur que ens endurem una sorpresa poc agradable.
Seria indecorós.No sembla que això t'hagi importat gaire fins ara a tot el fil... | 0.713236 | curate | {"ca": 0.8837555886736215, "fr": 0.04918032786885246, "ro": 0.028315946348733235, "es": 0.038748137108792845} | |
mc4_ca_20230418_11_783085 | BLOC DE SISÈ: de novembre 2010
BERENAR A LA VALL
El proper dissabte 4 de desembre, a totes les famílies de primer A i B, es proposa fer un berenar compartit a la Vall, a partir de les 11:00.
ANIMEU-VOS, US HO PASSAREU MOLT BÉ!!! !
ENS TROBEM A LA VALL, DISSABTE 4 DE DESEMBRE A LES 11:00.
Aquest matí ens hem reunit les dues classes de primer per poder llegir tots els missatges que en Perico ens ha anat enviant durant aquestes darreres setmanes, ja que no tothom ha llegit els missatges.
Sabeu que hem descobert? Que el tresor està per la zona Sud del terme de Ciutadella. Així que aneu alerta que potser trobareu el tresor on menys ens ho esperem.
Si algú descobreix alguna cosa, per favor que ens ho faci saber que esteim molt interessats.
Publicat per Aula a 14:41 Cap comentari:
Avui, en Francesc L, ens ha explicat una noticia que es titulava:"25 de novembre dia mundial contra la violència a les dones".
Avui n'Emma ens ha explicat una notícia de Menorca. Ens ha dit que a Ferreries fan una carretera perquè no hi hagi tants d'accidents, però que és necessari fer un forat a una muntanya perquè hi passin els cotxes.
Després entre tots n'hem xerrat i hem dit que aquest forat serà un túnel i que hi farà falta llum.
Avui és el darrer dia de classe de na Maria, els fillets i filletes de 1r. B, estem tristos, perquè se'ns envà al seu país i no la veurem més. Tot i així, ella i la seva família ens han dit que ens enviaran alguna carta i ens escriuran en el bloc, esperem saber coses d'ella prest.
QUE ET VAGI MOLT BÉ MARIA!!! T'ho desitgem tots els teus company s/es de 1r.
Publicat per Aula a 15:54 Cap comentari:
Aquesta setmana la feina serà un poc més densa, ja que els vostres fill/es hauran de pensar un poc per resoldre els problemes. És molt important que arribin ells/es tots sols a la operació correcte. Si veieu que no se'n surten o que els hi costa, faciliteu la feina, tot oferint material, que ells/es manipulin ses coses, substituiu peixos per ciurons, gafas d'estendre, ...
Per altre banda, tot just, aquesta setmana ens hem endinsat amb els nombres del 10 al 19, així que hauran de relacionar el nombre amb el nº.
ENS VEIEM AL CONCERT D'AQUESTA NIT!! !
Avui matí hem aprofitat per fer diferents racons de feina. D'aquesta manera, podem treballar diferents aspectes de forma lúdica. Mirau les imatges.
Publicat per Aula a 14:51 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 1r, racons
QUÈ ENS HA AGRADAT MÉS AQUESTA SETMANA: SAM I MARIA
Jo soc en Sam i maagradad ecesta setmana munta el vaixell pirata,parce acadat moltpulit.
Jo soc na Maria i maagradad pinta en ses mans perca estat molt divertit. maagradad vani a lascola us tuere
4 FOTOS DE L'ASSAIG GENERAL DEL CONCERT DE SANTA CECÍLIA
Publicat per Aula a 12:46 Cap comentari:
EL MÉS INTERESSANT DE LA SETMANA PER A N'EMMA I EN LLUÍS
Hola som els fiets i fiatas de primer a i primer b avui am fet un cunsert
A n'Emma el que més li ha agradat ha estat fe fanc.
Publicat per Aula a 12:17 Cap comentari:
Aquest matí també hem tingut una activitat diferent, hem anat a l'hort a sembrar bledes i endívies. A veure si aconseguim que tornin ben grosses. Ja us ho contarem!
Publicat per Aula a 15:13 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: 1r, hort escolar
Ja som molt a prop del Nadal, així que avui hem començat a preparar la decoració. A veure que serà...
Publicat per Aula a 14:47 Cap comentari:
Si amiguetes i amiguets de primer, esteim de sort! !
I és que pens que amb aquests trossos que us pas podreu arribar a completar el gran mapa del tresor!
Ahir vaig apropar-me a la cova d'Es Pardals al sud de Ciutadella i vaig poder trobar un altre tros, però la sorpresa fou que, a l'alçada de la raconada de s'Aigo Dolça, en una de les coves marines de la vora, vaig trobar un nou tros de mapa. Pens que aquest és el definitu ja que segurament podreu discernir el mapa definitu.
Esper que me digue si realment l'heu pogut completar i veure on és troba el tresor!
Aqui teniu els trossos
Uns salu2 d'en Perico Llengo Salada
Publicat per Aula a 8:41 2 comentaris:
Avui en Sergi ens ha presentat una notícia d'una revista:
UN PLAYMOBIL ASTRONAUTA
Doncs, tres britànics aficionats a la tecnologia espaial van provar d'enviar des de la Terra un avió de juguet amb un click a dins. Aquest va tenir èxit; ja que fins i tot, va poder fer una desena de fotos de la Terra des de l'alt de "l'avió".
Hola amiguets i amiguetes, esteim de sort!
Ahir vaig tenir que refugiar-me amb el veler al port de Fornells a la costa nord de l'illa. D'allà he vist la nostra muntanya del Toro i, ja que tenia temps, he decidit pujar-hi. Des d'allà dalt he pogut contemplar les meravelloses vistes de la zona nord de Menorca i la badia de Fornells, i just a la vora vaig trobar aquest nou tros de mapa. Esper que pogueu anar completant el vostre particular mapa del tresor.
Salu2 d'en Perico Llengo Salada
Publicat per Aula a 11:13 Cap comentari:
Avui na Sónia ens ha explicat una notícia de fa 2 anys. El tema de la notícia ha sigut: EL VOLTOR FORASTER. Ens ha explicat que uns voltors comuns, van marxar dels Pirineus cap a Àfrica, però a mig camí va trobar mal temps, i va aturar-se a la Serra de Tramuntana de Mallorca i a Menorca. Què va passar? Els voltors que es van aturar a Menorca, van partir cap a Àfrica i els de Mallorca, els va agradar tant s'illa, que s'hi van quedar. Es van barrejar amb els voltors negres de Mallorca i van compartir el menjar i les tècniques d'exploració.
Publicat per Aula a 10:41 Cap comentari:
Després d'un matí de feina, ja la tenim!! Hem aconseguit alçar la proa del vaixell pirata, sense que cap capsa s'hagi caigut. Ja ho ben deiem, sóm uns/es bons/es enginyers/es navals!!!!!!!! !
Publicat per Aula a 20:56 Cap comentari:
MATEMÀTIQUES: Aquesta setmana hem conegut els nombres ordinals: primer, segon, tercer, quart, cinquè... ens donat compte, de que servien per donar ordre a la fila, per saber l'ordre en que arriben els corredors d'una cursa a la meta... també ens hem fixa't que per no haver d'escriure tanta lletra podem posar aquests nombres amb la darrera lletra del seu nom i així vol dir el mateix: 1r, 2n, 3r, 4t, 5è,... Per fer l'exercici dels nombres ordinals, intenteu que els vostres fills/es contin i sobretot posin la darrera lletra al costat del nombre, sinó, no indica ordre.
Al llarg d'aquesta setmana hem treballat molt el nombre 10. Molt del treball ha sigut amb els dits de les dues mans, ja que en tenim 10, i treballant amb les mans ells/es ho entenen més. La feina d'aquesta setmana, és un poc de repàs del nombre 10. Deixeu que els vostres fills/es experimentin amb els dits, si veieu que no ho fan i no els surt la feina, proposeu-lis vosaltres fer-ho amb els dits. Per ampliar un poc, agafeu ciurons, llenties, monedes, ... i demaneu que facin paquets de 10 o els hi feu paquets de menys i que ells/es completin el paquet fins arribar a 10. Atenció, hi ha un exercici el nombre (7), que són restes, aquestes les han de fer amb material o amb els dits de la mà, la idea de l'exercici és que de 10 dits que tenim si en traiem ... quants ens en queden.
Finalment seguirem fent una pàgina de repàs de sumes i restes i seriació.
PER CERT, SI MIREU AL BLOC DE LA CLASSE, INCITEU ALS VOSTRES FILLS/ES A POSAR ALGUN COMENTARI EN EL XAT, ÉS MOLT IMPORTANT, ÉS UNA ALTRE MANERA D'APRENDRE A ESCRIURE. AH! I ELS PARES I MARES TAMBÉ HI ESTEU CONVIDATS A POSAR COMENTARIS, AIXÍ ENS AJUDEU A ENRIQUIR I MOTIVAR A TOTHOM. | 0.727952 | curate | {"fr": 0.004644808743169399, "en": 0.060655737704918035, "ca": 0.8234972677595629, "pt": 0.018852459016393444, "it": 0.047540983606557376, "es": 0.036748633879781424, "nl": 0.004508196721311476, "de": 0.0031420765027322405, "ja": 0.0004098360655737705} | http://montetoro2004.blogspot.com/2010/11/ |
macocu_ca_20230731_6_204969 | Els calderins Joan Serra i Josep Atigas reflexionen sobre l’avanç del virus a Mèxic i al Senegal
IMATGE | Joan Serra, president i editor del Casal Català de Yucatàn i a la dreta el pare escolapi, Josep Artigas, qui viu al Senegal des de 1977.> J. SERRA i Q. PASCUAL
Després de néixer a la Xina i fer el salt al vell continent, la pandèmia del coronavirus de mica en mica està assaltant altres territoris. Els Estats Units ja superen a la Xina en nombre d’infectats i els països del voltant ja comencen a preparar-se per frenar l’avanç de la Covid-19.
Justament a Mèxic, al Yucatán, hi resideix des de fa 9 anys el calderí Joan Serra Montagut. És el president del Casal Català d’aquella península mexicana i coordina el projecte Ja’ab de foment de la lectura i l’escriptura entre els joves amb llibres fets per ells mateixos. Serra diu que a Mèxic, com va passar a Espanya fa unes setmanes, “s’estan començant a prendre mesures cada vegada més dràstiques”. La gent que pot treballar des de casa i sobretot la gent gran s’estan quedant confinats a casa voluntàriament “per recomanació del govern sense que sigui de moment quelcom obligatori”. Les classes a tot el país i en tots els nivells educatius s’han suspès i la cultura (museus, concerts, festivals, centres culturals de tot tipus), espais esportius i religiosos, “que aquí tenen molts fidels”, estan tancats, de moment, fins el 20 d’abril.
“És més perillós a Mèxic aturar l’economia que no pas el virus perquè hi ha molta gent que viu al dia”
Els centres comercials amb cinemes i restauració, que tenen molts assidus al país centreamericà, també han tancat. Tot i aquestes mesures restrictives de la mobilitat, “molta gent segueix treballant normalment ja que la vida no s’atura a Mèxic perquè és una altra estructura social i econòmica”.
Segons el calderí, “és més perillós a Mèxic aturar l’economia que no pas el virus perquè hi ha molta gent que viu al dia. Treballen i cobren les hores, sense cap tipus d’assegurança. Hi ha molta venta ambulant i molta feina domèstica. Més del 50% de l’economia mexicana és informal”. Per tant, la por al coronavirus és més aviat pels efectes econòmics que no pels sanitaris i Serra vaticina que a la península del Yucatán, una zona eminentment turística, “l’impacte econòmic serà colpidor”. Una de les primeres sotragades del sector turístic ha estat el fet que “de cop i volta, s’ha quedat sense turistes i perquè no ha pogut tenir els guanys de la Setmana Santa, quan sobretot molts turistes mexicans venen a Mérida”.
“Segurament la malaltia no ens afectarà gaire, el que sí afectarà la vida de la gent d’aquí és la manca de queviures”
Josep Artigas, pare escolapi resident al Senegal
POQUES MESURES A L’ÀFRICA
A l’Àfrica tot just ha començat a arribar la pandèmia. Al Senegal, el pare escolapi Josep Artigas que hi viu des de 1977, afirma que en aquell país de l’Àfrica Occidental de moment hi ha uns 170 casos declarats i 18 casos de malalts curats. De tota manera, “això és el que es diu el ministeri de la salut pública, la realitat podria ser enganyosa”, apunta Artigas. La majoria dels contagis es donen a Dakar i a Touba, les dues ciutats amb més mobilitat del país. A la regió on ell viu, Kolda, no s’ha detectat encara cap cas. El govern central el Senegal ja ha pres algunes decisions importants com el tancament de les escoles i universitats, la prohibició d’aglomeració de gent, vols tancats i fronteres vigilades. A més, des de fa unes dues setmanes, les esglésies estan tancades i totes les activitats social i religioses públiques suspeses
Artigas assenyala que a Mampatim, “racó de món de la regió de Kolda al sud del país, estem tranquils, si bé es nota que la gent no surt tant. Els mercats entre els pobles s’han tancat i la gent es mou menys”.
El pare escolapi calderí ha apuntat que “segurament la malaltia no ens afectarà gaire, de moment, el que potser sí afectarà la vida de la gent d’aquí és la manca de queviures. La gent necessita moure’s per trobar el plat per menjar cada dia. A les cases no hi ha grans reserves d’aliments i poca gent té diners estalviats o al banc”. També ha apuntat que a nivell nacional les reserves al port de Dakar escassejaran i de fet, “el president del país ja ha anunciat que l’organització d’una caixa de molt bilions de francs CFA en previsió d’un daltabaix”.
Artigas reconeix que, com falten mans, ell mateix es dedica a fer feines pel projecte de construcció del Centre social de Mampatim. “Els treballadors de Mampatim continuen pujant parets de la tanca del recinte. Els obrers més qualificats, que són de la regió de Ziguinchor, han tornat a casa seva”.
SEGUINT EL QUE PASSA A CALDES
Tant Artigas com Serra manifesten seguir amb interès tot el que passa a Caldes i el coronavirus. Serra afirma que parla cada dia “amb la meva mare dues vegades, al meu matí i a la meva tarda-nit, i també parlo amb amics i coneguts. No estic informat de tot el que està passant però estic connectat al poble i a les vivències dels éssers estimats, que suposo que són semblants a les de la resta de calderins i calderines” i reconeix que llegeix més la premsa catalana i espanyola que no pas la mexicana. “Quan es va iniciar el confinament a Espanya aquí encara el tema era molt lleu però jo ja ho vivia tot plegat com si estigués a Caldes. És un desdoblament estrany i, d’alguna manera, és una doble preocupació”, assegura Serra, que tenia previst venir a Caldes a finals de juny i si no fos possible, ho deixaria pel setembre. Artigas assegura que “amb el WhatsApp familiar em puc fer càrrec del que esteu passant à Caldes”.
Comparteix | 0.839437 | curate | {"ca": 0.9723726977248104, "it": 0.009209100758396533, "pt": 0.00866738894907909, "ru": 0.00451426507764536, "es": 0.005236547490068617} | |
mc4_ca_20230418_16_773313 | Casa Mar Egeo - La Marina Tarifa Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Mar Egeo 18, Tarifa, Tarifa, Espanya, 11380 - Veure al mapa
Més informació sobre Casa Mar Egeo - La Marina
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Tarifa, Casa Mar Egeo - La Marina és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Casa Mar Egeo - La Marina és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. L'hotel ofereix habitació familiar per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb balcó/terrassa, aparell de televisió, nevera, forn microones, plat de dutxa a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Casa Mar Egeo - La Marina no troba competidors en cap categoria. | 0.817228 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/casa-mar-egeo-la-marina/hotel/tarifa-es.html |
mc4_ca_20230418_13_122165 | , París, França - 439 Comentaris dels clients
Ile de France → 2.723 establiments
Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées es mostrará al mapa si tens instal·lat JavaScript.
Reservats fa poc a París Hipotel Paris Bordeaux
El Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées està situat a l'elegant avinguda dels Camps Elisis. L'establiment ofereix suites àmplies totalment equipades amb Wi-Fi gratuïta. L'allotjament és ideal tant per a estades llargues com per a estades curtes.
Les suites estan decorades amb gust i tenen vista sobre la famosa avinguda dels Camps Elisis o sobre el pati tranquil de l'aparthotel. Inclouen zona d'estar independent, zona de menjador, cuina, bany de marbre elegant, TV per satèl·lit i reproductor de DVD.
Cada matí el Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées serveix un bufet d'esmorzar. A més, al voltant de l'hotel trobareu una gran varietat de cafeteries i restaurants, on podreu dinar i sopar.
L'hotel es troba a prop de l'Arc de Triomf, la Place de la Concorde, el Louvre, el Grand Palais i la torre Eiffel. Les parades de metro més properes són les de Franklin D Roosevelt i George V, que us permetran accedir als principals llocs d'interès de la ciutat.
Quan vols allotjar-te al Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées?
La reserva més recent en aquest hotel és del 24 de maig a les 06:23 des de: Kuwait.
Instal·lacions del Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées
Hi ha aparcament públic als voltants de l'hotel. No cal fer reserva Suplement: 30,80 EUR el dia.
Condicions del Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées
Cal efectuar el registre d'entrada a les 15:00. Si teniu previst arribar abans d'aquesta hora, cal que ho comuniqueu a l'establiment amb antelació.
L'entrada a l'aparcament està situada a l'avinguda dels Camps Elisis, 66.
Per efectuar el registre d'entrada cal mostrar la targeta de crèdit utilitzada per fer la reserva.
Aquests comentaris els han escrit els nostres clients després d'allotjar-se al Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées.
Ha tingut sempre un 7.9 el Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées?
12.70% Roberta
The room is very big, and it was recently refurbished, and the
decoration is really better than before. The location is simply perfect!
As the hotel was recently renovated, still had a strong smell of paint
in the room, what bothered me enough to sleep.
Els clients que han consultat el Fraser Suites Le Claridge Champs-Elysées també han consultat: Hôtel California Champs Elysées
Aquest hotel elegant és al centre de París, a només 200 m dels Camps Elisis. Ofereix un gimnàs i unes habitacions elegants amb banys de marbre i TV per cable. La reserva més recent en aquest hotel és d'avui a les 17:41
Iris, Limonest des de $349,63
El Warwick està molt ben ubicat al centre de París, a tocar dels Camps Elisis. Ofereix allotjaments elegants, un restaurant francès i un bar. La reserva més recent en aquest hotel és d'avui a les 18:00
Maureen, Glasgow des de $347,18
L'hotel Napoleon Paris, situat a poca distància a peu de l'Arc de Triomf i els Camps Elisis, ofereix habitacions dissenyades individualment amb serveis moderns. La reserva més recent en aquest hotel és d'avui a les 16:24
Павел, Иркутск des de $3.225,39 | 0.755152 | curate | {"ca": 0.8167672276913306, "en": 0.1327405525563671, "it": 0.021594156875198476, "fr": 0.01905366783105748, "ru": 0.009844395046046363} | http://www.booking.com/hotel/fr/le-claridge-champs-elysees-by-fraser-serviced-residences.ca.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_302978 | - Que l’alumne sàpiga aplicar els coneixements adquirits per idear i desenvolupar, en un marc multidisciplinari, aliments, i sistemes de producció i distribució ecoinnovadors.
Competències bàsiques (CB)
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca
CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi
CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis
CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, i els coneixements i raons últimes en les quals es basen, a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats
CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
Competències generals / transversals (CG)
CG1 - Que els estudiants adquireixin una comprensió oral i escrita suficient de l’anglès científic i tècnic.
Competències específiques (CE)
CE3 - Que els estudiants adquireixin coneixements sobre noves tecnologies de processat, conservació i envasament, i que els sàpiguen utilitzar per desenvolupar aliments innovadors o de major qualitat.
CE7 - Que els estudiants sàpiguen cercar, identificar i gestionar la informació rellevant per al desenvolupament i innovació d’aliments i també identificar riscos i oportunitats a través de la vigilància de l’entorn.
CE10 - Que els estudiants siguin capaços de generar idees per dissenyar nous productes alimentaris, tenint en compte la qualitat, la tecnologia necessària, el marc legal, la demanda potencial del mercat, la rendibilitat empresarial i la comercialització.
Objectius d'aprenentatge
Referits a coneixements
– Adquirir els coneixements generals associats a la sostenibilitat, l’ecoinnovació, l’economia circular i els seus conceptes clau.
– Adquirir unes nocions bàsiques del funcionament de les eines per a l’avaluació ambiental.
– Conèixer i analitzar exemples d’ecoinnovació i economia circular en les diferents parts de la cadena alimentària.
– En la mesura que sigui possible s’incorporarà̀ la perspectiva de gènere en el temari de l’assignatura.
Referits a habilitats, destreses
– Identificar potencials formes de comunicació ambiental (ecoetiquetes) i desenvolupar un pensament i raonament crítics que permetin a l’alumne identificar situacions en les que es produeixi Green Washing (comunicació ambiental confusa, incompleta o falsa).
– Desenvolupar la capacitat d’introduir l’ecoinnovació i la circularitat en els seus projectes futurs.
– Generar propostes innovadores i competitives en la seva activitat professional.
Blocs temàtics
1. BLOC TEÒRIC
Tema 1: Conceptes de sostenibilitat, ecoinnovació i economia circular:
* 1: introducció a la sostenibilitat, a l’ecoinnovació i a l’economia circular, context socio-ambiental, principals problemàtiques ambientals, als impactes ambientals globals i locals. L’ecoinnovació com a motor de desenvolupament i competitivitat en el sector alimentari.
2. BLOC TEÒRIC
Tema 2: Introducció a les eines per a l’avaluació ambiental
* 1: iniciació a les eines qualitatives i semiquantitatives per a la sostenibilitat: Checklist, VEA, MET(R), MIPS.
2: iniciació a les eines quantitatives per a la sostenibilitat: ecoindicador, Anàlisi de cicle de vida (ACV), petjada de carboni, petjada hídrica.
3. BLOC TEÒRIC
Tema 3: Estratègies i casos d’ecoinnovació i economia circular al sector alimentari
* 1: comunicació ambiental, ecoetiquetes i el perill del Green Washing. Iniciatives de sostenibilitat en temàtica alimentària: km 0, producció ecològica, consum responsable.
2: casos reals d’ecoinnovació i economia circular en el camp alimentari al llarg de la cadena alimentària: producció de matèries primeres, manufactura, envasat, distribució i gestió final. Ecoestratègies i oportunitats de millora ambiental en el cicle de vida dels productes alimentaris.
4. BLOC PRÀCTIC
Tema 4: Aplicació d’eines per a la sostenibilitat en la cadena alimentària.
* 1: (treball en grup avaluable): cicle de vida de productes alimentaris. Aplicació de la ISO14040 al cas d’estudi. Definició d’unitat funcional. Realització del diagrama. Inventari de cicle de vida del producte alimentari. Informe ambiental del cas d’estudi: producte alimentari
2: (treball en grup avaluable): aplicació de les eines per a la sostenibilitat en un cas d’estudi: Valorització Estratègica Ambiental (VEA) d’un aliment i oportunitats de millora ambiental.
3: (treball en grup avaluable): aplicació de les eines quantitatives per a la sostenibilitat en un cas d’estudi: Petjada de carboni d’un producte alimentari.
Metodologia i activitats formatives
Es combinarà les classes teòriques amb les classes teorico-pràctiques; algunes d’elles podrien ser impartides per experts que treballen per a la industria agroalimentària en el camp de la sostenibilitat.
– Les classes teòriques a l’aula seran classes magistrals.
– Les classes teorico-pràctiques a l’aula, consistiran en el desenvolupament d’exercicis i treballs individuals, en parella o en grup, en què es posaran en pràctica alguns dels conceptes presentats a les classes teòriques. Posteriorment s’efectuarà una posada en comú de la que es despendran les conclusions corresponents.
– També es proposaran activitats autònomes que correspondran tant a l’estudi personal com a la resolució dels exercicis i treballs plantejats pel professor. Cada alumne haurà de buscar documentació de temes relacionats amb la matèria objecte d’estudi i fer treballs personals de consolidació sobre el que s’ha exposat a classe (lectures programades, exercicis individuals).
– Treball en grup en el que s’avaluarà l’aplicació dels coneixements i competències adquirits pels alumnes.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Avaluació continuada
– Activitats individuals, al final de les sessions presencials es proposaran una sèrie d’activitats formatives curtes sobre els temes desenvolupats (40% de la nota de l’assignatura). Reavaluable.
– Treball en grup (60% de la nota de l’assignatura). Reavaluable.
El treball consistirà en la redacció d’un informe ambiental que identifiqui el valor ambiental afegit al producte alimentari escollit com a cas d’estudi per a cada grup.
Les seccions de l’informe ambiental seran: identificació del producte; anàlisis qualitatiu ambiental (VEA); anàlisi de l’inventari ambiental; anàlisis dels impactes ambientals; escenaris i/o propostes de millora ambiental del producte; i conclusions.
Reavaluació de l’avaluació continuada
En cas que la nota global de l’assignatura no superi l’aprovat, es procedirà a la reavaluació mitjánçant un examen de peguntes curtes sobre el temari de l’assignatura (8 preguntes). La reavaluació es farà durant les dates que fixi la comissió de coordinació del màster.
Avaluació única
Els alumnes que es vulguin acollir al sistema d’avaluació única, ho han de sol•licitar per escrit al coordinador de l’assignatura com a màxim una setmana després que s’hagin iniciat les classes de l’assignatura.
L’avaluació única consistirà en un examen amb 8 preguntes curtes sobre el temari de l’assignatura (100% de la nota de l’assignatura). Reavaluable.
Reavaluació de l’avaluació única
La reavaluació es farà durant les dates que fixi la comissió de coordinació del màster, i consistirà en un examen de 8 preguntes curtes de les mateixes característiques.
Fonts d'informació bàsica
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Aranda A. El análisis del ciclo de vida como herramienta de gestión empresarial. Madrid: Fundación Confemetal; 2006.
Baldwin C, editor. Sustainability in the food industry. Ames, Iowa: Wiley-Blackwell; 2009.
Llibre en línia
Cattermole P, Ecodiseño y economía circular: Madrid: Experimenta; 2016.
Espaliat-Canu M. Economia circular y sostenibilidad: nuevos enfoques para la creacion de valor. Createspace; 2017.
Lewis L, Gertsakis J. Design + environament. A global guide to designing greener gods. Sheffield: Greenleaf; 2001.
Mattsson B, Sonesson U, editors. Environmentally-friendly food processing. Cambridge: Boca Raton, CRC Press; 2003.
McDonough W, Braungart M. De la cuna a la cuna. Rediseñando la forma en que hacemos las cosas. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España; 2005.
Llibre en línia
Oliver-Solà J, Farreny R, Cormenzana M. La ecoinnovación como clave para el éxito empresarial. Barcelona: Libros de Cabecera; 2017.
Pond WG, Brown DL, Nichols BL, editors. Adequate food for all. Culture, science, and technology of food in the 21st century. Boca Ratón: CRC Press; 2009.
Proctor R. Diseño ecológico. 1000 ejemplos. Barcelona: Gustavo Gili; 2009.
Zhexembayeva N, López-Martínez F. La estrategia del océano esquilmado. Cómo impulsar la innovación para adaptarse a la nueva economía circular. Barcelona: Libros de Cabecera; 2014.
Bases de dades
FOODnetBASE [Recurs electrònic]. [London]: Taylor and Francis Group; 2007-
Pàgina web
McDonough W. McDonough Innovation. Design for the circular economy. [consultada: 18-07-2017]. Disponible a: http://www.mcdonough.com
Joint Research Centre. European Platform on Life Cycle Assessment. [Consultada: 18-07-2017]. Disponible a: http://eplca.jrc.ec.europa.eu/
European Commission. Environment. EU Ecolabel. [Consultada: 18-07-2017]. Disponible a: www.ecolabel.eu.
IISD. International Institute for Sustainable Development. Business and Sustainable Development: A Global Guide. [Consultada: 18-07-2017]. Disponible a: http://www.iisd.org/business/.
European Commission. Agriculture and Rural Development. Organic Farming. [Consultada: 18-07-2017]. Disoponible a: https://ec.europa.eu/agriculture/organic/index_en
Text electrònic
Fundación Ellen MacArthur. Hacia una economía circular: motivos económicos para una transición acelerada. Fundación Ellen MacArthur; 2014. | 1 | perfect | {"ca": 0.7771615331286521, "cs": 0.0007923145488759037, "ja": 0.004456769337426958, "en": 0.08755075765078736, "es": 0.12370010894325047, "fr": 0.003367336832722591, "it": 0.002971179558284639} | |
mc4_ca_20230418_1_691855 | La platja canina de Castelló obre temporada – Compromís per Castelló
Garcia ha recordat la necessitat de respectar aquestes normes per tal de “gaudir de la platja amb les mascotes amb tranquilitat i amb civisme”, per al que és necessari els animals considerats com a potencialment perillosos porten les mesures de seguretat que estableix la normativa. Aix imateix, és obligatori que recollir adequadament els excrements o qualsevol altra deixalla generada durant l’estada a la platja.
← Miguel Ginés, nou portaveu de Compromís per Castelló
Castelló avança en Edificant amb l’adjudicació del projecte d’obra del CEIP Herrero per 180.000 euros → | 0.803381 | curate | {"ca": 1.0} | https://castello.compromis.net/2019/10/07/la-platja-canina-de-castello-obre-temporada/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_100313 | Aquest pla consisteix en un canvi de contenidors per un nou sistema més efectiu, millorar la freqüència de recollides i reduir la incidència de robatoris
L’empresa d’inserció ADAD L’Encant/Roba Amiga, membre del grup d’entitats Solidança, ha fet una aposta d’implantació de nous contenidors per oferir un servei de recollida de roba més òptim. Amb l’objectiu de seguir impulsant l’Economia Social i Solidària a través de la gestió del residu tèxtil a les comarques gironines.
Actualment ja s’han canviat un 20% dels més de 400 contenidors que gestiona l’entitat, començant per la ciutat de Girona i els municipis d’Olot, Palafrugell, Figueres i Malgrat de Mar, amb la previsió d’arribar a la remodelació total en un màxim de 18 mesos.
Els nous contenidors carbasses de Roba Amiga passen a incorporar el sistema de rotor i un millor cadenat per evitar robatoris i a la vegada també disposen d’una capa de pintura antigraffiti de fibra de vidre per facilitar la neteja de les pintades. Aquests canvis permetran una recollida més pràctica segura i neta.
L’entitat es troba en un moment de creixement, i pretén enfortir la inserció sociolaboral per a persones en situació de vulnerabilitat social amb l’ampliació i millora de punts de recollida de roba i amb una millor oferta a les botigues Roba Amiga de Girona i Olot, tot oferint un servei professional i de qualitat a la ciutadania. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_539938 | Benvolguts usuaris,Com bé sabreu, darrerament hi ha votacions organitzades que fan que l'ús del sistema de moderació i karma actual no serveixin per a res. L'any 2009 vam fer una forta aposta per a eliminar el sistema de moderació vigent aleshores, que es basava en part en la moderació col·lectiva i també en usuaris moderadors. Les queixes eren aleshores que els moderadors eren totalment parcials, situació que és evident que es podia donar. En aquest context, vam decidir apostar pel que vam anomenar "intel·ligència col·lectiva", on els usuaris preníeu tot el poder de decisió sobre la valoració dels missatges i fils i el baneig d'usuaris.Com ja escrivíem en aquell moment, "si els usuaris amb una mateixa afinitat política voten positivament els missatges amb aquesta mateixa afinitat, i negativament els altres, el sistema de moderació no serveix de res". Creiem honestament que hem arribat al punt de saturació d'aquest sistema, i que ja no aguanta més, ja que hi ha grups organitzats per a fer votacions de diferent sentit ideològic. És per aquest motiu que, mentre estudiem quina és la manera d'aplicar un nou sistema de moderació i puntuació de missatges que sigui just per a tothom i eviti que els usuaris s'organitzin per a votar, hem decidit desactivar temporalment el sistema de moderació i karma actual. En el seu lloc, veureu simplement un botó per a enviar a l'administració els missatges que estiguin fora de lloc.Us demanem, en primer lloc, la vostra comprensió, ja que és una situació incòmoda per a tots. I us demanem, també, la vostra col·laboració: esperem que sigueu responsables a l'hora de reportar els missatges inadequats, que ho feu de forma madura i només en els casos en què sigui realment necessari. Durant aquest procés també escollirem alguns usuaris que passaran a formar part del nou grup de moderadors que molt possiblement supervisaran el funcionament del nou sistema de moderació, que llançarem juntament amb la propera versió del xat, esperem que durant aquest 2012.Moltes gràcies per la vostra paciència, comprensió, i col·laboració.Cordialment,equip de xat
Noooo!!! Com a mínim el karma positiu hi ha de seguir sent.
Així xalar amb xuclades de cigala de la collada? Per suposat. | 0.887728 | curate | {"ca": 0.9963800904977376, "en": 0.0036199095022624436} | |
macocu_ca_20230731_2_355416 | Premis del mes de la Tornada a l'Escola
Els premis de la Tornada a l’Escola ja tenen guanyadores!
Sorteig realitzat avui, 1 d’octubre entre un total de 6879 actes de compra amb la targeta client local del #somsantsadurni aquest setembre.
Les compres fetes han entrat en el sorteig dels 4 Regals del mes de #latornadaalcole
Targeta regal de 30€ a la botiga de moda infantil i juvenil @roba_cors per Conxita Peiró.
Primera mensualitat gratuïta a l’ acadèmia d’anglès @skyschoolofenglish per Maria Immaculada Rosal.
Una motxilla super molona per anar a l’escola a @tripijocs per Montse Mata.
Descompte de 30€ en la compra de material escolar a @tropitons per Dolores Luque.
Enhorabona!
I si encara no teniu la #targetaclienlocal del #comerçambretorn de #somsantsadurni demaneu-la a l’oficina de l’entitat o directament als establiments i us la faran al moment | 0.766598 | curate | {"ca": 0.987012987012987, "it": 0.012987012987012988} | |
macocu_ca_20230731_3_92804 | El Thermomix és un robot que a més de picar, trossejar, triturar, batre, emulsionar, amassar i quallar, permet cuina... | 0.597093 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_443409 | interrogatiu:
Saps si vindrà?
exclamatiu:
Si que és tard!
També escrivim si o sis per fer referència a la nota musical, al nombre 6 o a la part interna d’una cosa, entre d’altres.
Finalment, escrivim si, sense accent,quan té valor de pronom:
Només pensa en si mateixa.
L’obra consta de dues parts ben diferenciades entre si.
Per tant, en la frase enverinada no s’ha d’accentuar la forma si, ja que expressa una condició:
L'OSL RESPON!
CITACIONS TEXTUALS EN ALTRES LLENGÜES
Bon dia,
Sé que les citacions textuals s’han d’escriure entre cometes i en lletra rodona. Però com s’ha de fer quan cal incloure en un text en català una citació en una altra llengua? L’hem d’escriure entre cometes i en cursiva?
Gràcies!
RESPOSTA
Les citacions textuals, tant si són en català com en qualsevol altra llengua, s’escriuen entre cometes i en rodona.
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar l’acte administratiu «nul de ple dret».
El nou candidat a l’alcaldia va cloure el seu discurs amb la proclama «yes, we can».
FOTOLAPSUS
La fotografia d’aquest mes conté més d’un lapsus:
1) La paraula adequada per fer referència a la ‘línia de tenyit d’un to més clar que el color natural dels cabells’ és reflex (i no pas reflexe), la qual, com que acaba en -x, fa el plural en -os: reflexos.
En català, hi ha un seguit de mots acabats en -x o -xt als quals es tendeix a afegir, de manera incorrecta, una -e final: contexte, mixte, annexe, complexe, fixe, refluxe, etc. Cal tenir en compte que aquesta -e final és sobrera. Així doncs, en aquests casos concrets, les formes correctes serien context, mixt, annex, complex, fix i reflux, a les quals correspondrien les formes de plural masculines contextos, mixtos, annexos, complexos, fixos i refluxos.
Fixeu-vos que, pel que fa als adjectius, com per exemple mixt o annex, sí que són correctes les formes de plural femenines acabades en -es (mixtes, annexes), ja que en aquest cas les formes de singular de les quals partim per fer el plural no acaben en -x o -xt, sinó en -a (mixta, annexa).
grups mixtes
grups mixtos
Per tant, un cop introduïts aquests canvis, la propaganda quedaria de la manera següent:
Sabeu per què aquesta frase no és del tot correcta?
La senyora Marull pot ser no pugui assistir a la reunió de demà. | 0.801213 | curate | {"ca": 0.9595555555555556, "it": 0.006666666666666667, "en": 0.029333333333333333, "es": 0.0044444444444444444} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_159188 | No tenen per què ser exclusives: 1. Càntics: Mas Dimissió (fàcil i obvi). 2. Ocupar la Generalitat i el Parlament. 3. Derivar la manifestació cap al davant de la residència de Mas. 4. Ocupar les institucions espanyoles: jutjats, policia, delegacions territorials, etc. Què més? Què és factible? Organitzem-nos!
Tenint en compte que si la manifestació és multitudinària serà si, i només si, s'omple de votants i militants de CiU, no us ho recomano. D'altra banda, això és el que esperen els espanyols per desprestigiar-nos. No hem d'anar en contra de ningú sinó a favor de la independència. Que tot el món vegi de quin peu calcem els catalans, la nostra conducta ha de ser positiva i exemplar, on ha quedat el seny? I bé, que no era unitària i aliena als partits la manifestació? Doncs que així sigui, cal passar dels partits i fer un clam a favor de la nostra llibertat.
I no servirà potser per despertar una mica als votants convergents? Pensa que molta gent viu en un cercle i no en surt.
Els votants convergents que aniran a la manifestació saben perfectament el que ens cal. Si anem tots junts i clamem per la nostra llibertat, potser convencem aquells altres ciutadans de Catalunya. Si per contra ens anem llançant pedres al cap uns als altres, no només no convencerem a ningú sinó que se'n riuran de nosaltres. Altrament, si els espanyols veuen 2 milions de persones clamant per la independència, és possible que temin alguna cosa. Si per contra, veuen dos milions cridant contra el govern de la Generalitat de Catalunya se'n riuran de nosaltres. Si revisem la història, veurem que les nostres derrotes sempre han estat per anar dividit i equivocar-nos d'enemic.
L'única manera de que l'oligarquia catalana s'espanti és que els identifiquem com a enemics. Així va ser a 1640 i ens vam acabar separant de la monarquia.
No tot és tant simple, sempre hi ha grisos, i de vegades els grisos es tornen negres per culpa d'alguns altres grisos que volen ser blancs. | 0.79642 | curate | {"ca": 0.9891528925619835, "cs": 0.0030991735537190084, "pt": 0.007747933884297521} | |
macocu_ca_20230731_1_201274 | Etiqueta: ESADE (Pàgina 1 de 2)
L’Escola Superior d’Administració d’Empreses (ESADE) de la Universitat Ramon Llull, ha programat una sèrie de classes magistrals impartides per alguns dels seus professors més destacats, i que estan adreçades a a alumnes de Batxillerat, amb l’objectiu que els estudiants vegin com és una classe universitària, i puguin conèixer millor diverses matèries que s’imparteixen en els Graus universitaris d’aquesta Escola, o sigui Grau en Direcció d’Empreses, Grau en Dret, Doble Grau en Direcció d’Empreses i Dret, i Grau en Dret & Bachelor in Global Governance.
Demà mateix s’ha programat una classe magistral amb el professor Alberto Martínez sobre Finances a les 18:30 a ESADE Sant Cugat (Avda. Torreblanca, 59. 08172 Sant Cugat del Vallès).
Els alumnes interessats en assistir-hi, heu d’omplir una fitxa que trobareu en l’apartat Apunta-t’hi. | 0.859891 | curate | {"ca": 0.981630309988519, "ro": 0.018369690011481057} | |
mc4_ca_20230418_10_639086 | Un 90% dels catalans residents a l'estranger no podran votar el 25-N
Un total de 150.300 persones, un 90% dels catalans residents a l'estranger inscrits al CERA, no podran votar en les eleccions del 25-N. Només un 10% veuen possible fer-ho per haver enviat ja la sol·licitud, i la Federació Internacional d'Entitats Catalanes assegura que el procés és massa complex.
Redacció 06/11/2012 - 18.33 Actualitzat 08/11/2012 - 16.13
Catalans que han intentat votar des de l'estranger. (Foto: ACN)
Un total de 150.346 catalans que viuen a l'estranger no tindran l'opció de votar en les pròximes eleccions catalanes i només 16.271 tenen esperances de fer-ho. D'aquests últims la gran majoria són de Barcelona, segons les dades publicades per l'Oficina del Cens Electoral.
Així doncs, només un 10% veu possible votar el 25-N i, el que és ben segur, és que un 90% no ho podrà fer. Això és com a conseqüència, segons la Federació Internacional d'Entitats Catalanes, de la complexitat dels tràmits per votar des de l'estranger. El procés és força complicat i hi intervenen un gran nombre d'institucions:
1. Un ha de tramitar la inscripció al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) dirigint-se a l'ambaixada o el consolat espanyol del país on es trobi.
2. L'ambaixada o consolat ha de posar-se en contacte amb les Juntes Electorals Provincials perquè enviïn la sol·licitud de "vot sol·licitat". Alhora aquestes han d'imprimir les paperetes a temps perquè siguin enviades, omplertes i retornades abans del dia de les eleccions.
3. L'entitat de Correus espanyols ha d'enviar la sol·licitud a temps.
4. Correus nacional del país de residència ha de fer arribar el sobre a les persones que ho hagin sol·licitat.
5. Per últim un ha de reflexionar sobre qui vota, posar al sobre la papereta corresponent, tornar-ho a Correus del país on resideix, qui ho haurà d'enviar a les Juntes Electorals que hauran de computar el vot rebut abans del dia en qüestió.
La FIEC ha denunciat que el sistema electoral a l'exterior "és un sistema pervers amb massa incerteses i punts negres que mai ha funcionat ni funcionarà" i acusen la reforma de la llei orgànica de règim electoral general aprovada el 2010 de ser "un frau democràtic i la font de tots els problemes actuals amb el vot exterior".
A més a més han afirmat que "no es pot discutir" que algunes ambaixades i consolats espanyols han posat dificultats als catalans per exercir el seu vot.
En les eleccions basques celebrades el 21 d'octubre passat va haver-hi dades molt semblants. Només un 11% dels bascos residents a altres països van poder sol·licitar el vot i finalment van poder votar vàlidament només un 6,8%. | 0.812123 | curate | {"ca": 0.9919877909194964, "de": 0.004196871423120946, "cs": 0.0038153376573826785} | http://www.ccma.cat/324/un-90-dels-catalans-residents-a-lestranger-no-podran-votar-el-25-n/noticia/1962372/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_73435 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | LES BORGES DEL CAMP, C.D.,A - AMPOLLA, C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17765273311897106, "ca": 0.6045016077170418, "en": 0.08681672025723473, "pl": 0.012861736334405145, "nl": 0.022508038585209004, "pt": 0.02652733118971061, "fr": 0.06430868167202572, "id": 0.00482315112540193} | : /acta/1920/futbol-11/segona-catalana/grup-6/2cat/les-borges-del-camp-cd-a/2cat/ampolla-cf-a |
cawac_ca_20200528_12_131287 | L'Ajuntament de Deltebre s'ha adherit a la campanya solidària de recollida de taps de plàstic que ha posat en marxa una jove de 22 anys, Jèssica Heras, que pateix una sordesa bilateral profunda des dels 2 anys.
Prop d'un miler de persones s'han manifestat aquest matí a Deltebre i Sant Jaume d'Enveja en defensa de la sanitat pública i contra les retallades que han patit els dos pobles en assistència primària i també per denunciar la situació actual de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, el centre hospitalari de referència a les Terres de l'Ebre. La lectura del manifest s'ha fet conjunta a dalt del Pont Lo Passador i ha anat a càrrec de Núria Piñana, infermera de Deltebre.
Més de 200 persones van omplir anit, de gom a gom, la Sala d'Actes de la Biblioteca de Deltebre on va tenir lloc l'assemblea informativa sobre la situació actual de la sanitat pública al municipi i a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. A l'assemblea van participar la Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre i personal sanitari del CAP Deltebre. Els metges van denunciar que estan assumint entre 1.800 i 1.900 pacients per facultatiu a Deltebre i que han d'assumir els urgències en una àrea entre l'Ampolla i els Eucaliptus.
Aquest matí s'ha fet l'acte de cloenda de la Casa d'Oficis de Jardineria de Deltebre que durant un any ha format 10 joves, d'entre 16 i 24 anys, en l'ofici de jardiner. L'acte de cloenda ha anat a càrrec de la Directora dels Serveis Territorials d'Empresa i Ocupació a les Terres de l'Ebre, Mercè Miralles, acompanyada per l'Alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, i el Primer Tinent d'Alcalde, José Emilio Bertomeu.
L'Àrea de Medi Ambient i Rural de l'Ajuntament de Deltebre ha repartit 147 bosses per a l'esmorzar als alumnes de P3 de les tres escoles del municipi i als alumnes de P1 de l'Escola Bressol l'Hortet. L'acció s'emmarca dins de les actuacions de reducció i reciclatge de residus que l'Àrea de Medi Ambient va iniciar al 2007 amb l'objectiu de sensibilitzar els ciutadans de la necessitat de reduir la generació de residus, fent especial incidència en les bosses de plàstic d'un sol ús, un residu molt difícil d'eliminar.
L'Àrea de Política Social i Salut de l'Ajuntament de Deltebre col·labora amb el servei Intercanvi Solidari que ha posat en marxa el Consell Comarcal del Baix Ebre per tal de recollir material que pugui ser utilitzat per altres famílies amb necessitats. | 0.898299 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.deltebre.cat/index.php/lajuntament?start=252 |
crawling-populars_ca_20200525_52_156005 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
CARBONELL VIÑAS, ROGER
PORQUERES, U.E.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1933387489845654, "ca": 0.6108854589764419, "en": 0.10560519902518278, "pl": 0.012997562956945572, "nl": 0.022745735174654752, "pt": 0.026807473598700244, "fr": 0.022745735174654752, "id": 0.00487408610885459} | : /jugador/1920/cadet-segona-divisio/cadet-segona-divisio/grup-3/36292729/19654988 |
mc4_ca_20230418_8_640967 | Viure amb consciència: De generació en generació
Violència que no només pot ser física, sinó psicològica. No només "s'escapa la mà", es crida i s'insulta, que són comportaments que es veu clarament que són destructius, tot i que molta gent els defensa quan es tracta de "educar" els nens. També hi ha d'altres menys evidents i que passen a totes hores en moltes famílies: es critica, es rebutja, es compara, s'enganya, es manipula, s'actua amb fredor, es jutja, s'exigeix enormement... I tot vé del mal que ens van fer als adults quan érem nens i del que, normalment, no en som prou conscients ni podem sentir. Quan es comença a ser conscient i es pot sentir, ja no es pot fer això als fills.
Llàstima que a la vida real, hi ha poques àvies com la del vídeo, que pel que es veu, es pot sentir més que no pas quan era mare jove. El que veig en general, va més en la línea de "nosaltres educàvem millor els nens que ara", amb la qual cosa, no hi ha res a fer, la cosa es perpetua. El granet que puc aportar jo és dir-ho ben alt i clar: TOTS AQUESTS COMPORTAMENTS NO SÓN EDUCAR, SÓN MALTRACTAR.
Hola!!!!!!!!!! este video me ha tocado el corazón, nunca es tarde...me lo quedo dentro y aprendo...Un abrazo fuerte!
30 de març de 2013 a les 9:53
Hola. Me alegro de que lo que pongo en el blog toque corazones, con el corazon blandito y que siente es imposible pegarle a un niño.Un abrazo!
31 de març de 2013 a les 13:15 | 0.745867 | curate | {"ca": 0.8168812589413448, "es": 0.18311874105865522} | http://viureambconsciencia.blogspot.com/2013/03/de-generacio-en-generacio.html |
macocu_ca_20230731_10_51819 | Entrada Autor: metring » Dimecres 09/11/2011 10:42
Derivat del fil http://transport.cat/viewtopic.php?f=2&t=10608&start=20 , proposo que digueu quin és el missatge twitter més absurd, pocasolta, insolent, inadequat, etc., o com ho vulgueu qualificar, que us heu trobat, que sigui relacionat amb el món del transport, encara que només sigui pel nom (perquè hi ha cada bestiesa...). Una "perla cultivada" d'avui mateix:
R1: @rodalia1 #rod1 algu s'acaba de tirar un pet (per no dir llufa) k ha deixar inconscient a mig vago. via @lena9203:
Recordo algun de fa temps que deia alguna cosa així com que "els jubilats i els aturats no haurien d'agafar Renfe, per no omplir els trens", cosa la mar de "respectuosa" cap a aquests dos col·lectius, o un altre que deia que "els suïcides els posava la Renfe" Realment, hi ha gent que hauria de tenir un permís com el de conduir, per fer servir bé les noves tecnologies...
Candidat al més superflu, en la categoria de "Sí, i què? ":
R2: Ja estic el #rod2 cami a la feina via @20g32:
La crisi del tuit. Per una banda necessitats bàsiques socials en creixement, per d'altra addiccions tecnològiques imparables. Només cal mirar com funciona la gent al transport públic i quantes pantalletes estan en ús alhora.
Entrada Autor: jordiver » Dimecres 09/11/2011 20:59
metring ha escrit:
.
Mare de deu lo que arriben a posar al Twitter jajaja...
Entrada Autor: metring » Dimecres 09/11/2011 23:12
Un altre candidat a "I a mi què? ":
R1: Otro tema: gracias a algun perroflauta voy a llegar a mi casa colocada de marihuana. Me apetecía hablar con mi madre, hijop via @...
I al nou apartat "llenguatge exquisit":
R2: I A SOBRE HEM DE CALLAR? EH? EH? COLLONS! ai carai!, JA! @rodalies @rodalia2 @rod2sudcat @rodalia1 @rodalia4 #rod2 htt via @vilanovi...
R3: #rod3 Va!! Ara a córrer com un ops! x no donar el miserable #devolucionexpress ! !! Estem ben arreglats, amb aque via @Txell_Catalan:
I un altre per a la categoria "Mi no entender":
R1: Hi ha un abisme entre fer feina #altren Regional Girona-BCN al #rod1 1 regional BCN-Mataro-Blanes-Maçanet-Girona ja s via @marcpu...
R2: #rod2 8 viatgers al meu voltant, Blacberry, Macbook,ebook,netbook, diari de paper,tablet,Samsung Galaxy i jo Iphone. Qui e via @p...
Un altre per a la categoria "El Sr. Zuckerberg ja sap quan enviar-me publicitat de paper higiènic":
R2: Ja estic al #rod2 cami de casa via @20g32:
Entrada Autor: metring » Divendres 11/11/2011 23:20
Els més galàctics :ovni
rodalia2 R2 @cosmosaletheia #rod2 no entiendo los chistes de #starwars y sin embargo me rio #asideimbecilsoy via @Euri_Jazz 34 minutes ago R2 rodalia2 R2 En Star wars, Darth Vader tenia sexo y decía buenos días mientras lo de comer lo hacía tocando el ukelele esperand... via @cosmosaletheia 47 minutes ago
Sense comentaris:
R1: Retraso en #rod1 porqe algún payaso ha dejado una valla de plástico sobre la vía. Ojalá se muera tu madre ops! via @AdrianKarras: 3 minutes ago
R2: Als que es colen al tren els obligaria a viatjar lligats pels peus a la cua del tren i arrossegant-los per les vies #ro via @Pira...
Entrada Autor: metring » Divendres 18/11/2011 18:09
De debò que cansa, i molt, que no parin d'escriure foteses que ni tant sols tenen relació amb el servei de Renfe, és per dir-lis que parin ja de fer el pallús, que ja emprenya que omplin un servei d'informació que pot ser una eina útil, convertint-la en un abocador de bajanades com aquesta: R3: El servicio de atención de @orange_es es muuuuuuuuyyyyy malo #rod3 también generalmente Cuánta incompetencia! via
Entrada Autor: mikado » Divendres 18/11/2011 19:50
regsud Regionals sud Oju, revis al #rod2 + #regsud de Reus estan al segon bloc de trens i a #vilanova canvien al primer. via @vinga
Això ja ratlla el delicte, avisar dels controls. Pocs que hi ha i a sobre publicitats
Entrada Autor: jordiver » Divendres 18/11/2011 19:59
De debò que estic flipant amb algunes frases...
mikado ha escrit:
Un per a la categoria "no té res a veure amb transport, però no em puc estar de donar la llauna":
R2: No se que me da mas asco, si pagar peajes o escuchar a duran illeida tocar la batería #rod1 #rod2 via @FARYESDIOS007:
Amb el nom, ja paga...
I una altra per a l'apartat "em crec la persona més important del món i tothom ha de saber què faig":
R2: Esperant el #rod2 . #ModoExcursionOn via @ababola_:
Entrada Autor: metring » Dissabte 19/11/2011 18:39
Què tal si, abans d'acabar l'any, fem una enquesta amb aquests i altres missatges que surtin, per votar el més xorra de l'any, i enviar-li un tweet dient-li que ha guanyat? | 0.54675 | curate | {"en": 0.0786541889483066, "ca": 0.6033868092691622, "cv": 0.00089126559714795, "es": 0.25133689839572193, "la": 0.004010695187165776, "pt": 0.033645276292335116, "fr": 0.0002228163992869875, "de": 0.012477718360071301, "ja": 0.0017825311942959, "ru": 0.0031194295900178253, "it": 0.010472370766488414} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_170179 | Malgrat la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19 i el confinament, des de fa un any l’Anna i el Jorge han pogut obrir una botiga de productes d’alimentació a granel, la qual advoca per un consum responsable, saludable i sostenible. Bon Granel es basa en la qualitat dels seus productes, la minimització dels residus emesos i l’atenció personalitzada als seus clients amb una botiga ubicada al barri de Sants de Barcelona. Això va ser possible gràcies a l’assessorament tècnic i a l’ajuda del servei d’Autoocupació i Emprenedoria de la Fundació de l’Esperança.
Aquest exemple d’emprenedoria va ser recollit el passat 26 de maig per TVE, emetent un reportatge en el programa La Metro explicant la seva història: “L’Anna i el Jorge es van conèixer a Edimburg” comença el reportatge “on es van adonar que molts dels aliments es venien envasats, un problema que també existia a Catalunya”.
Els dos joves van tenir la idea d’obrir un comerç d’aliments a granel i de proximitat al barri on l’Anna vivia, ja que no hi havia cap botiga d’aquest tipus: “Teníem el projecte a punt per obrir el març del 2020, però amb la pandèmia tot es va aturar i ens vam quedar penjats” explicava el Jorge per televisió. Llavors van decidir capitalitzar les seves prestacions d’atur, però això no era suficient per a la inversió que requeria un negoci d’aquest tipus: “Estàvem aturats i no teníem gaires estalvis, no sabíem què fer” confessava l’Anna.
“Des de l’Esperança ens van ajudar a analitzar la viabilitat del nostre projecte i a la mediació per a l’obtenció del finançament”
Amb aquesta situació va ser quan es van posar en contacte amb el servei d’Autoocupació i Emprenedoria de la Fundació de l’Esperança, on van conèixer a la Roser: “Des de l’Esperança brindem assessorament tècnic a persones que tinguin una idea de negoci, però que queden excloses dels sistemes de finançament convencionals” deia la Roser davant les càmeres. Gràcies al conveni que es va establir l’any 2015 entre la Fundació de l’Esperança i Microbank, el banc social de ”la Caixa”, l’Anna i el Jorge van poder rebre finançament sense haver de presentar avals, i finalment van poder obtenir el préstec per posar en marxa el seu negoci: “Des de l’Esperança la Roser ens va ajudar en tot i més per perfilar el projecte ” continua l’Anna.
“Des de llavors, estem molt contents i els veïns han respost molt bé” admet el Jorge en declaracions a TVE. El reportatge acaba recollint els testimonis de diversos clients de la botiga, que reconeixen els avantatges de comprar aliments a granel: “Abans llançava dues bosses de plàstic cada dia, però d’ençà que compro aquí hem reduït els residus a una bossa de plàstic a la setmana”.
La iniciativa recollida per TVE és només un dels exemples de les 107 empreses creades, 138 plans d’empreses finalitzats i 272 persones ateses durant l’any 2020 pel servei d’Autoocupació i Emprenedoria de l’Esperança. Un servei que en el darrer any ha notat els estralls de la pandèmia, però des del que s’intenta guiar a les persones per gestionar les incerteses del moment i poder mirant endavant.
Comparteix
Posts Relacionats
Una casa feta d’històries
novembre 2018
Les millors històries, les que t’impacten i et fan mirar el món d’una altra manera, no sempre són a les pàgines d’un best-seller o en una sala de cinema...
LLEGIR MÉS
“Només tenim un planeta i l’hem de cuidar”
abril 2021
Els joves del Casal de Setmana Santa de la Fundació de l’Esperança van recollir més de cinc bosses de residus de la platja de la Barceloneta. Entre la sorra de la platja més concorreguda de la ciutat hi van trobar gots de plàstic, canyes d’un sol ús per beure ampolles de refrescos, burilles de tabac i en general tota mena de plàstics que en comptes de ser reciclats, acaben escampats per la sorra i el mar, on trigaran anys a descompondre’s.
LLEGIR MÉS
Comença el desconfinament, s’estreny la crisi social
maig 2020
A poc a poc i amb totes les mesures de precaució i seguretat possibles, els tècnics de la Fundació de l’Esperança tornen al centre perquè els usuaris siguin atesos presencialment a l’edifici de la Plaça de Sant Just. Després de més de dos mesos de confinament absolut en què s’han perdut llocs de treball, s’han tancat les escoles, i s’han buidat els carrers, l’emergència social pesa com una llosa i es fa notar més que mai. | 0.83015 | curate | {"ca": 0.9899976738776459, "it": 0.003023959060246569, "de": 0.0046522447080716445, "pt": 0.0023261223540358223} | https://www.fundacioesperanca.org/ca/bloc/tve-es-fa-resso-de-lacompanyament-a-lemprenedoria-de-lesperanca/ |
macocu_ca_20230731_0_287506 | El president de l'Associació Provincial del Taxi de Tarragona, Joaquim Olivé, veu “complicat” que es pugui arribar a un acord que permeti que els taxistes de Tarragona operin a l'estació del TAV, tal com divendres reclamava a través d'una moció el ple de Tarragona. “Falta feina per a tothom”, va dir Olivé a l'agència ACN, on tot i admetre que a l'estació hi ha un “punt de feina” es preguntava per quants taxistes donaria realment. Malgrat això, ahir Olivé va assegurar que si les agrupacions de taxistes de la Secuita, Perafort Tarragona i tots tres ajuntaments es posessin d'acord, “ho celebraria”. Actualment els taxistes tarragonins només poden portar clients l'estació, situada entre Perafort i la Secuita, però no en poden recollir. | 0.855362 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_443009 | Detinguts dos homes que ocultaven 5 quilos de cocaïna i 3.000 euros en l'interior de diversos cotxes
En la matinada del dimecres, els policies van localitzar al sospitós circulant en un vehicle en l'autovia que uneix les localitats de Xàtiva i Ontinyent, seguit a escassa distància d'un altre vehicle. Els policies van parar a un dels cotxes en Aielo de Malferit, pel que quan l'altre es va percatar, va fugir a gran velocitat. Finalment, va ser detingut a Ontinyent quan es disposava a abandonar el cotxe.
Els policies van intervindre cinc quilos de cocaïna que anaven ocults en dos caixes situades després dels pilots posteriors amb tancament hidràulic del vehicle interceptat a Aielo de Malferit. D'altra banda, en el cotxe d'Ontinyent es va confiscar un embolcall amb uns 489 grams de cocaïna que portava ocult darrere del panell de la porta dreta. | 0.812894 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_570900 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Balls i danses » Llibre » Viticultura » Quaresma i Setmana Santa » TEATRE I LITERATURA POPULAR » RELIGIOSITAT POPULAR » Formes d'organització social » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A486&f%5B4%5D=field_tipologia_rec_doc%3A6&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A83&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A479&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A321&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A326&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1711 |
acn_ca_20201011_0_95854 | L'empresa lleidatana Biovert s'introdueix a Sud-àfrica amb una primera comanda de 17 tones de nutrició vegetal
La firma de Corbins distribuirà directament a agricultors o botigues especialitzades els seus productes per a la millora del rendiment i la qualitat dels cultius
ACN Lleida.-L'empresa lleidatana Biovert, especialitzada en la producció de nutrició vegetal, s'ha introduït a Sud-àfrica a través dun acord amb un distribuïdor local que li ha permès exportar una primera comanda de 17 tones de bioestimulants, segons ha informat aquest diumenge en un comunicat el departament d'Empresa i Coneixement. Els productes de la firma amb seu a Corbins (Segrià) es distribuiran directament a agricultors o a botigues especialitzades del país. Per aquest projecte d'internacionalització Biovert ha comptat amb el suport d'ACCIÓ –l'agència de la Generalitat per a la competitivitat de l'empresa- a través de l'Oficina Exterior de Comerç i d'Inversions a Johannesburg.
Biovert es dedica a l'elaboració a Catalunya de productes per a la millora del rendiment i la qualitat dels cultius, a partir de la seva pròpia tecnologia. És el cas de bioestimulants, fertilitzants, condicionadors de sòl i aigua o productes per a l'aportació de nutrients o per incrementar la resistència per a tot tipus de cultius. Amb seu a Corbins (Segrià), factura actualment 9 milions d'euros, aproximadament el 70% del qual és resultat de l'exportació. L'empresa celebra aquest 2018 trenta anys i compta amb al voltant de 40 treballadors.
D'acord amb el Business Unit Manager de Biovert per a Àfrica, Juan Giménez, "Sud-àfrica és un país amb molt potencial, on l'agricultura té un pes molt important sobre l'economia i que ofereix moltes hectàrees de terreny per a cultius molt diversos". Segons Giménez, l'objectiu de l'empresa per a aquest mercat és "arribar a exportar 10 contenidors de productes cada any i incrementar entre un 20 i un 25% les vendes durant els propers cinc anys".
Biovert ja està present en mercats del Nord d’Àfrica, com el Marroc, Algèria, Egipte i Tunísia, però espera ampliar la seva presència al continent gràcies a aquest acord. D'altra banda, Giménez destaca l'experiència de l'empresa en altres mercats “molt diferents però que tenen agricultures molt similars a la sud-africana i treballen cultius semblants com les hortalisses, algunes fruites, la soja o el blat de moro”, com és el cas de Mèxic, Turquia o Grècia, fet que els permet aplicar els seus coneixements en aquest país. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/l-empresa-lleidatana-biovert-s-introdueix-a-sud-africa-amb-una-primera-comanda-de-17-tones-de-nutricio-vegetal |
macocu_ca_20230731_8_289710 | Pàgines
La "contra-declaració" de Granada, la resposta socialista pel dret a decidir | 0.500515 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_175808 | Marina Ernst SL ha presentat un escrit a l’ajuntament de Campos en què exigeix una indemnització milionària de gairebé 400.000 euros per cada un dels xalets que es construïren a la famosa urbanització
J. Socies. Ja hi han posat una xifra. Els propietaris de la promotora Marina Ernts SL, declarada en fallida, reclamen al Consistori de Campos una indemnització de 27.324.015 euros pels 69 apartaments de les Covetes. Els promotors han registrat aquesta mateixa setmana un escrit a l'ajuntament en el qual exigeixen aquesta quantia a la Sala pels danys i perjudicis produïts "per l'anul·lació de la llicència". Així mateix, la promotora, que per primer cop fa efectiva la reclamació d'aquesta indemnització, ha presentat la valoració dels terrenys i dels edificis feta pel Colectivo Arquitectos Tasadores SA. L'informe assenyala que el valor actual és de 27.496.058 euros, al qual els promotors descompten 172.043 euros, que equivaldrien al valor dels terrenys. Així el resultat total de la indemnització és de 27.324.015 euros "pels danys i perjudicis ocasionats als titulars de la llicència, en aquest cas l'entitat Marina Ernts SL. Aquestes xifres suposen uns 400.000 euros per xalet.
La Sala
L'Ajuntament de Campos, segons manifestà el regidor d'Urbanisme, Guillem Ginard, "just acaba de rebre la petició de la promotora i el primer que farem serà estudiar aquesta proposta des del punt de vista tècnic i jurídic. Acte seguit, o al mateix temps, el que cal fer és remetre aquest escrit a les altres administracions implicades, com són el Ministeri de Medi Ambient, mitjançant Demarcació de Costes, el Consell de Mallorca i el Govern balear".
De tota manera, tant el regidor d'Urbanisme com el batle de Campos, Joan Juan, allò que volen deixar ben clar és que "l'Ajuntament no pot estar d'acord a abonar aquests 27 milions d'euros. Primer, perquè no els tenim i, segon, perquè significaria hipotecar el poble per a tota la vida".
Ginard també remarcà que amb tota seguretat hauran de ser els jutjats qui determinin aquest contenciós. El regidor d'Urbanisme , a més, deixa enlaire unes preguntes, com "si tenen dret a la indemnització?, quina quantia? i qui l'ha de pagar?". Aquest procés durarà molt de temps i suposa, segons Ginard, "una herència que haurem de resoldre entre tots".
2010-03-11 | Etiquetes: llicencies irregulars, govern, costes, consell de mallorca, campos | Categories: Mallorca | Enllaç | 0.850987 | curate | {"ca": 0.9728033472803347, "en": 0.0041841004184100415, "es": 0.013807531380753139, "ms": 0.009205020920502092} | http://disurbia.blogalia.com/historias/66222 |
mc4_ca_20230418_12_59736 | Patchwork i més: de març 2012
Ja fa uns dies que va passar carnestoltes, però us mostro la disfressa que li vaig fer a l'Anna.
Li vaig fer de pallasso perquè li agrada posar-se un gomet al nas i dir que és un pallasso. Com que era al febrer i en teoria ha de fer fred, vaig fer la part de dalt gran per poder posar l'anorac a sota, però al final va fer força calor i sense l'anorac li va quedar una mica gran! !
Mireu que guapa que anava! !
Publicat per marina a 15:07 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: carnestoltes, disfressa, pallasso
M'ha arribat la proposta d'un concurs que ha preparat una bloguera, aquí teniu l'enllaç si hi voleu participar.
És una bona manera de publicitar-se! !
Publicat per marina a 14:33 Cap comentari:
Ratolí de les dents
Aquests ratolins són els encarregats de guardar les dents que els han caigut al Bernat i a la Mireia i intercanviar-les per petits regalets. Iguals de forma però diferents en els detalls. A tots dos els van agradar molt!
El de la Mireia
El del Bernat
Publicat per marina a 22:45 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: ratoí de les dents
Em sembla que l'he liat una mica amb el blog! !
Vaig canviar la URL o direcció del blog pensant que es rediccionaria tot automàticament però no és així.
De manera que em sembla que la gent que tingui l'enllaç al meu blog l'haurà de canviar per aquest altre (patchworkimesmarina.blogspot.com) si algú vol xafardejar per les meves coses. Ho sento!!! sóc novata en el món dels blogs! !
Publicat per marina a 21:59 Cap comentari:
Feia anys que tenia pendent unes tovalloles per la Laura. De fet, les tinc començades, amb punt de creu, però des de que vaig descobrir el patchwork, he abandonat el punt de creu. Així que n'he fet unes altres i li vaig regalar la setmana passada. Més val tard que mai!
Estan fetes amb aquesta tira de colors i cosides directament pels laterals. Pel darrere queda totalment dissimulat el fil ja que els mateixos pelets de la tovallola el tapen.
Publicat per marina a 13:10 2 comentaris:
Etiquetes de comentaris: tovalloles
Carnestoltes Ja fa uns dies que va passar carnesto...
Concurs! M'ha arribat la proposta d'un concurs que...
Ratolí de les dentsAquests ratolins són els encarr...
Em sembla que l'he liat una mica amb el blog!! Va...
Tovalloles Feia anys que tenia pendent unes tovall... | 0.667374 | curate | {"ca": 0.8914386584289496, "fr": 0.002206531332744925, "es": 0.052515445719329215, "pt": 0.027802294792586054, "it": 0.022506619593998235, "en": 0.00353045013239188} | http://patchworkimesmarina.blogspot.com/2012/03/ |
mc4_ca_20230418_7_747478 | Restes de les parets del castell
Més restes. Pedres ben tallades.l
Al voltant de l'any 1229, Ramon Alemany de Cervelló dóna per testament aquest castell a la seva esposa Gueraula de Cervera i anys després, el 1253, en quedar vídua el cedeix al monestir de Santes Creus.
Localitzat entre Montagut i el Pont d'Armentera es dibuixen escasses ruïnes si bé es marca el seu entorn i els fonaments d'una torre quadrada. A la part alta d'un turó envoltat de vegetació.
Situació : En terrenys del terme municipal d’ Aiguamúrcia.
Estat : Edificació del segle XII. Força malmès, poques restes. Lliurament accessible
Accés : Visitat el 19/03/2011. Situació: 41º 23’ 57” / 1º 24’ 43” Altitud: 844 m.
Un munt de pedres, moltes d’elles entapissades de verdet, escampades pels voltants de l’ampla planura on hi ha les restes, donen a entendre que devia d’haver estat una edificació de regulars dimensions.
A la llunyania, és ben evident l’altiva presència del turó de Montagut, de curiosa forma cònica, on antigament hi havia hagut el Castell de Montagut, ben connectat visualment amb aquest castell de Ramonet.
Altres : Ens ha estat d’utilitat per les tasques de localització d’aquesta edificació el llibre editat l’any 1999 per en Ignasi Planas, titulat “L’Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp”.
En aquest llibre, entre altres, es diu: "Som a la cruïlla de cal Boada, on creix una alzina solitària. Un xic a l’esquerra (A la dreta, en el nostre cas de procedència, des de Querol ) hi ha el turó del castell de Ramonet ... Del castell de Ramonet, emplaçat dalt del turó, difícilment són destriables els fonaments de les fortificacions.”
Relativament properes a aquesta edificació, també hi ha el que en resta dels castells de Pinyana i del de Montagut. | 0.814144 | curate | {"ca": 0.9709302325581395, "es": 0.029069767441860465} | https://salillas.net/castellsmedievals/Ramonet(AC).htm |
cawac_ca_20200528_10_125444 | El TSJC avala la denegació del Pla d’Actuació Urbanística a la Torre Negra
28 juny 2012 Desactiva els comentaris
L’Alt Tribunal Català confirma que l’Ajuntament té dret a denegar per motius urbanístics el pla per construir prop de 2.800 habitatges al paratge natural de la Torre Negra
D’aquesta manera es desestimen les intencions de Núñez i Navarro d’aprovar per via judicial aquest Pla d’Actuació Urbanística
Aquesta sentència se suma a la del Tribunal Suprem (2011) que confirmava la correcta actuació de l’Ajuntament a l’hora de denegar aquest PAU
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat en una sentència publicada el passat 29 de maig el dret de l’Ajuntament a denegar –per motius de model urbanístic- el pla presentat per Núñez i Navarro per construir prop de 2.800 habitatges al paratge natural de la Torre Negra. D’aquesta manera, el TSJC desestima la intenció de Núñez i Navarro d’aprovar per via judicial aquest Pla d’Actuació Urbanística (PAU).
Aquesta sentència se suma a la del Tribunal Suprem (TS), publicada fa poc més d’un any, en la qual també es confirmava la correcta actuació de l’Ajuntament a l’hora de denegar aquest PAU. Cal recordar que l’any 2008 l’Ajuntament va denegar-lo en la seva tramitació provisional.
L’alcaldessa, Mercè Conesa, ha remarcat que “ la sentència del TSJC que acabem de conèixer diu que l’Ajuntament té la capacitat de decidir el futur urbanístic de la ciutat. També diu que la denegació del PAU és correcta. La sentència, en aquest sentit, ens avala” .
Pel que fa l’estimació parcial que la sentència dóna a l’argumentació de Núñez i Navarro, Mercè Conesa ha afirmat que “efectivament la sentència no està d’acord en determinats arguments que ha fet servir l’Ajuntament, però en qualsevol cas aquests arguments no fan prosperar la voluntat de Núñez i Navarro. Nosaltres els hem utilitzats per defensar un territori que creiem que no ha d’estar sotmès a la urbanització” .
Conesa ha recordat que “en aquests moments hi ha una llei que preserva l’entorn de Torre Negra i l’inclou dins del Parc Natural de Collserola. Aquesta llei ens serveix de paraigües per al nostre planejament urbanístic i per defensar que Torre Negra no s’ha d’urbanitzar” .
Finalment, l’alcaldessa ha refermat el compromís per seguir treballant “per preservar Torre Negra. És un objectiu que ens demana la majoria de la ciutadania des de fa molts anys” . | 0.855176 | curate | {"ca": 1.0} | http://premsa.santcugat.cat/?p=5590 |
grup-elmon_ca_20230726_0_43587 | Han estat mesos de negociació però han arribat a un punt mort. Corpinnat, els celler escindits de la DO Cava i Clàssic Penedès els escumosos de la DO Penedès han decidit deixar en suspens les negociacions amb les que es vol aconseguir la creació d’una nova denominació d’origen, només d’escumosos i només del Penedès.
Els punts de confluència són importants. D’entrada els dos expliquen a Vadevi que tenen molt clara la necessitat de crear una nova denominació. Un nou organisme que garanteixi la procedència d’escumosos del Penedès i també la seva qualitat. Segons Clàssic Penedès ho “tenen a tocar i només manquen serrells” i per Corpinnat destaquen quatre acords importants.
En aquesta nova denominació no es permetrà que cap dels cellers compri el cava pràcticament fet, el que s’anomena “ampolles en punta” a diferència de la DO Cava que si que ho contempla. També hi ha acord en la voluntat de reduir la compra de vi base i que la majoria elabori el seu propi vi. Pel que fa al límit territorial de la nova entitat protectora han acordat que s’assemblarà molt al de l’actual DO Penedès, per tant una mica més ampli del que preveu Corpinnat. El tercer punt d’acord és que es mantindrà la marca Corpinnat amb la seva normativa pròpia i indicarà la punta de la piràmide qualitativa.
Pel que fa a les divergències es troben sobretot en l’aspecte varietal. Corpinnat defensa les varietats tradicionals pròpies del territori i per això exigeix que només un 10% de la producció del celler siguin raïms de varietats foranes. Els cellers escindits de la DO Cava proposen reduir el nombre de varietats foranes que sí permet la DO Penedès en els seus escumosos i fer una transició d’entre 7-10 anys per donar temps a que la vinya es pugui arrencar i replantar amb varietats tradicionals del territori. Des de Corpinnat entenen que aquesta ha de ser una de les fortaleses d’una denominació que neix de nou i que li ha d’aportar singularitat i identitat. En canvi segons Josep Maria Albet, un dels membres de la comissió negociadora de Clàssic Penedès aquest escull s’ha de posar en context. “El problema és amb el riesling, el sauvignon blanc, el merlot i el gewurztraminer, estem parlant de només 6 hectàrees de vinya de dos elaboradors i amb el que costa treballar la vinya que t’exigeixin que l’arrenquis és un cop molt fort. De fet no és just que ens demanin això si tenim en compte que la restricció del 10% de la reglamentació de Corpinnat fa referència a la producció total del cellers, això vol dir que poden treure un escumós 100% pinot noir amb la seva marca”.
El segon punt de divergència fa referència a la categorització. Mentre Corpinnat demana que els vins top reflecteixin tota la feina del celler i no només d’un escumós concret, des de Clàssic Penedès consideren que talla les ales als elaboradors que potser voldrien posar els esforços en fer un vi de molta qualitat. És a dir, Corpinnat no vol que un escumós pugui estar entre els de més qualitat de la denominació, amb les restriccions d’elaboració pròpies com per exemple haver fet la collita a mà, si tots els vins que elabora el cellers no compleixen les mateixes condicions. Consideren que és una qüestió de coherència i de simplificar la comunicació al consumidor i que sinó s’entraria en la fórmula de la DO Cava del Cava de Paratge Qualificat que no ha funcionat a parer de Corpinnat.
Finalment segons els cellers escindits de la DO Cava, no s’hauria de permetre que els cellers que estiguin dins d’aquesta denominació puguin elaborar vins de taula, és a dir, fora de la DO. Consideren que de nou això provocaria confusió en el consumidor. Per Clàssic Penedès, en canvi, això es podria valorar més al detall. “Això està pensat per evitar situacions com la del Prosecco de Freixenet, una marca que està associada al cava i que ven un producte diferent. Però estic segur que es pot regular d’alguna manera i hem de poder trobar supòsits en que un elaborador pugui comercialitzar un vi de taula en cas que en no es compleixin alguns dels supòsit que prevegi el reglament”, assegura Josep Maria Albet.
Per Jaume Mata, gerent de Corpinnat ara és el moment de “fer les coses ben fetes de començar de nou i aprendre dels errors del passat. Per això era el moment de donar-nos un temps. Els punts de divergència s’havien enquistat. No és un punt i final”. En aquest sentit es mostra esperançat perquè els punts d’acord són importants però alhora reclama que es valori l’esforç i el sacrifici que des de Corpinnat s’ha fet per aconseguir les fites de qualitat que s’han autoimposat amb el seu reglament. Mata entén que “si menystenim la qualitat no estem fent cap favor al territori”.
Josep Maria Albet es mostra molt esperançat, “estem molt a prop. Ho tenim a tocar. La suspensió de les negociacions no és la notícia que m’hauria agradat donar ara, però estic convençut que amb aquest període de reflexió que ens hem donat ens en sortirem. Perquè el sector ho necessita”.
De moment no hi ha calendari ni està clar qui ha de moure fitxa. Sembla però que tard o d’hora hi haurà una nova denominació d’origen al Penedès només d’escumosos i que pretén posar en valor el territori i la qualitat amb identitat pròpia. | 1 | perfect | {"ca": 0.996691319579603, "pt": 0.0033086804203970414} | https://vadevi.elmon.cat/actualitat/nova-denominacio-dorigen-descumosos-al-penedes-stand-by-27215/ |
macocu_ca_20230731_7_305507 | Cinc llocs per prendre orxata a Barcelona
La beguda de xufa apareix aquí quan arriba el bon temps però a València es pren tot l’any
Barcelona no és com València. No hi ha una bona orxata a cada cantonada, i és difícil trobar fartons artesanals, les delícies que els valencians suquen en aquesta beguda per a nosaltres estiuenca, però que allà es pren tot l’any. Tot i això, sí que hi ha geladeries on fan una bona mescla de xufa, aigua i sucre. No cal res més per fer una orxata, però com passa amb les coses senzilles, les proporcions i les mans que executen la barreja la poden convertir en una beguda de déus o en un mer producte hidratant. En seleccionem cinc de les primeres.
Sirvent, Parlament
Si preguntes a qualsevol barceloní on et pots prendre una bona orxata, segurament t’enviarà al Sirvent, al carrer Parlament. Aquí segueixen la mateixa fórmula tradicional del seu fundador, Tomás Sirvent, que va obrir l’orxateria el 1947, i ara manté el seu gendre, José Antonio Mullor. Com un mar de fons, sempre hi ha un debat obert sobre les seves sucursals, perquè Sirvent és un cognom –una marca que no es pot patentar– i n’hi ha d’altres a la ciutat amb aquest nom. Però el cert és que només tenen una sucursal, al carrer Balmes, oberta des de fa uns 12 anys. Hi podreu prendre altres varietats com el cubano, orxata amb una bola de gelat de xocolata; la palmera, que es barreja amb granissat de llimona, o el piscolabis, amb una mica de cafè granissat. Si hi aneu en hores punta, haureu d’agafar tiquet i fer cua. Parlament, 56. Balmes, 130.
La Valenciana
Si teniu ganes de tastar l’orxata granissada, que és com la prenen molts valencians, la podeu tastar a La Valenciana. A més, aquí també podreu descobrir l’esponjositat dels fartons artesanals, una especialitat de rebosteria amb forma de pal, que quan suques per primer cop a l’orxata ja no pots oblidar. En aquest establiment centenari que està obert tot l’any, també us prepararan orxata negra, que s’aconsegueix afegint-li granissat de cafè, o una mixta, com anomenen aquí l’orxata amb granissat de llimona. Des de fa un parell de temporades, també tenen gelat d’orxata amb estèvia, i l’orxata sense sucre és una opció cada vegada més demandada. Aribau, 16.
Sirvent, Escorial
Aquesta és una altra gelateria Sirvent que també serveix molt bona orxata. La van obrir el 1978 Francisco i Matías Sirvent. Es coneix com la d’Escorial per la seva ubicació. Havien tingut un segon establiment al passeig de Sant Joan, però ara només mantenen aquesta. El propietari, Óscar Ramos, explica que la serveixen gairebé a punt de congelació, entre 0 i 1 grau, perquè als catalans no els agrada granissada. Això sí, les barreges els agraden, i aquí també la mesclen amb granissats i boles de gelat. “A vegades et demanen orxata sense sucre i sis fartons”, fa broma Ramos, que no entén aquestes tendències. Tenen els fartons Polo clàssics i els de pasta de full. Fins fa poc tenien terrassa, però amb la nova normativa l’han hagut de tancar, perquè només els permetia posar una taula amb quatre cadires, lamenta Ramos. Les sis taules de l’interior segueixen sent una opció per aturar-se a degustar l’orxata. Escorial, 94-100.
Verdú
A la Dreta de l’Eixample, si hi ha una orxata amb fama és la de la gelateria Verdú. Tenen un local al carrer del Bruc, que van obrir als anys vuitanta, i un altre al passeig de Sant Joan, que va arribar més tard. El seu propietari explica que han ofert orxata granissada alguna vegada, però que el client català no hi està acostumat. La trobareu sense sucre, i també us la barrejaran amb granissat de cafè o de llimona. Si us la preneu allà, gaudiu-ne amb got de vidre. Potser són molt còmodes per endur, però els gots de plàstic perden tot el sentit quan és per prendre l’orxata a l'establiment. De fartons, aquí també hi trobareu els clàssics Polo. Bruc, 126. Passeig Sant Joan, 132.
Planelles Donat
Enmig de l'eix comercial del Portal de l'Àngel, Planelles Donat és un referent de la Barcelona tradicional, la dels productes artesans i les botigues als portals, un establiment amb més de cent anys d'història. Aquí també us serviran una orxata tradicional, feta del dia de forma artesanal. Si no us ve de gust prendre-la entre tant de bullici, emporteu-vos-la a casa. I un consell, poseu-la uns minuts al congelador abans de prendre-la. Que no s'arribi a congelar però que es comencin a notar els cristalls. Us en beureu un litre de cop. Portal de l'Àngel, 27.
Sobre la firma | 0.781389 | curate | {"ca": 0.9302906448683016, "es": 0.03292461398728429, "de": 0.012034514078110809, "pt": 0.0027247956403269754, "en": 0.007720254314259764, "nl": 0.010899182561307902, "fr": 0.0034059945504087193} | |
mc4_ca_20230418_0_670801 | Boardinghouse Mutzscheroda Wechselburg Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Mutzscheroda Nr. 14E, Wechselburg, Wechselburg, Alemanya, 09306 - Veure al mapa
Convenientment situat a Narsdorf, Boardinghouse Mutzscheroda és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Boardinghouse Mutzscheroda, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions per a minusvàl.lids, aparcament de cotxes, habitació familiar, instal.lacions de barbacoa.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, calefacció, mini bar, balcó/terrassa, insonorització per satisfer els clients més exigents. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com jardí. Boardinghouse Mutzscheroda és una elecció inteligents per a viatgers a Narsdorf, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
Tots els tipus de viatgers (20) Parelles (7) Viatgers en solitari (1) Famílies amb infants petits (6) Famílies amb infants grans (4) Grups (2)
Allotjaments a Wechselburg | 0.768125 | curate | {"ca": 0.9246376811594202, "de": 0.030434782608695653, "es": 0.04492753623188405} | https://www.agoda.com/ca-es/boardinghouse-mutzscheroda/hotel/wechselburg-de.html |
mc4_ca_20230418_17_150374 | Jocs en família — Edualter | Català
Sou a: Inici / Xarxa de recursos / Jocs en família
Editorial Graò, Barcelona, 2006
El joc permet a pares i fills gaudir de la companyia mútua i és un excel·lent espai per aprendre i ensenyar. Quin pare no pren consciència de les habilitats del seu fill amb les peces de construcció quan juga a fer castells? Quin infant no aprèn normes socials bàsiques quan juga a «pares i mares»?
Descriptors: Habilitats socials Justícia social
En aquest llibre trobarem pistes per aprofitar al màxim tots els moments que passem amb ells: quan els despertem, quan cuinem, mentre els banyem, quan els portem a l’escola, quan sortim de viatge...
Hi ha més de cent propostes lúdiques endreçades segons els diferents moments i espais quotidians on jugar amb els fills. Podem jugar amb ells tant si disposem d’estones curtes com d’estones llargues, tant si els podem dedicar el nostre temps de manera exclusiva o bé hem de combinar-ho amb altres tasques.
El dia a dia ens ofereix moltíssimes oportunitats per gaudir plegats jugant!
Jocs per fer a casa
Jocs per fer a la cuina
Jocs per fer a lhora de menjar
Jocs per fer al bany
Jocs per fer a lhabitació
Jocs per fer al llit del pare i la mare
Jocs per quan estem malalts
Jocs per quan fem feines de casa
Jocs per fer en trobades familiars
Jocs per quan ens desplacem dun lloc a laltre
COL·LECIONS: Família i Educació
EAN: 84-7827-416-2
Jocs/Gamificació
Fitxa consulta https://cat.grao.com/ca/producte/jocs-en-familia | 0.788912 | curate | {"ca": 0.9787525702535984, "es": 0.021247429746401644} | http://nova.edualter.org/ca/recursos/jocs-en-familia |
wikipedia_ca_20230401_0_463413 | Carmen de Zulueta Cebrián
Carmen de Zulueta Cebrián (Madrid, 26 de novembre de 1916 - Nova York, 1 de maig de 2010) fou una escriptora, filòsofa i professora espanyola exiliada als Estats Units després de la Guerra Civil espanyola.
Carmen era filla d'Amparo Cebrián i de l'ambaixador i advocat Luis de Zulueta, defensor del socialista Julián Besteiro, que també era el seu cunyat, en estar casat amb Dolores Cebrián Fernández de Villegas, germana d'Amparo. Va ser alumna de l'Instituto Escuela, de la Institución Libre de Enseñanza, i posteriorment va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. Per part del seu pare era neboda de l'important biòleg Antonio de Zulueta.
La Guerra Civil la va sorprendre a Roma, on aleshores el seu pare era ambaixador de la República Espanyola a la Santa Seu. Després de passar per Anglaterra, França i Colòmbia va obtenir una beca per ampliar els seus estudis als Estats Units, enriquint la seva ja àmplia formació prèvia en el Radcliffe College (Universitat Harvard).
Als Estats Units va desenvolupar la seva carrera acadèmica i docent, ensenyant llengua i literatura espanyola a diverses institucions com la Universitat Harvard, el Wheaton College d'Illinois i la City University of New York (CUNY), en la qual va acabar dirigint el Departament de Llengües Romàniques. Als Estats Units va conèixer el seu marit, amb qui va viatjar a Brasil fins que esclatà la Segona Guerra Mundial, moment que van decidir tornar a Nova York, on tindria, des de llavors fins al final de la seva vida, la seva residència permanent, que es convertí en un punt de reunió social habitual dels intel·lectuals espanyols a l'exili. Va començar la seva carrera d'escriptora un cop jubilada, l'any 1984.
L'any 1989 va ser guardonada amb el Llaç de Dama de l'Orde d'Isabel la Catòlica per la seva tasca de difusió de la cultura espanyola.
Obres.
- "Caminos de España y de América", Madrid, Residencia de Estudiantes, ()
- "Cien años de educación de la mujer española", Madrid, 1992
- "Compañeros de paseo", s.l, 2001
- "Ni convento ni college. La Residencia de Señoritas", Madrid, CSIC, 1993
- "La España que pudo ser. Memorias de una institucionista republicana", Murcia, Universidad, 2000
- "Misioneras, feministas, educadoras: historia del Instituto Internacional", Madrid, Castalia, 1984 | 1 | perfect | {"es": 0.19041394335511982, "ca": 0.7982570806100218, "en": 0.011328976034858388} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=463414 |
naciodigital_ca_20220331_0_563526 | El Collsacabra Viu enceta aquest diumenge la segona edició a Rupit. Ho farà amb la 9a edició de la BTT. Les activitats del cap de setmana inclouen El Mosical, el vermut amb concert, contes infantils i un debat sobre la massificació dels espais naturals.
Les activitats, marcades per la natura, la gastronomia i l'esport, seguiran a Cantonigròs en què destaca la projecció del film La Maleïda i el Canicros.
D'altra banda, l'Esquirol prendrà en relleu en el calendari presentant la Copa Catalana MTB-O, tallers d'alimentació saludable esportiva, tallers de fotografia de bolets i concert de música de cambra entre d'altres.
Finalment, Tavertet clourà el programa amb visites geològiques, rutes guiades amb l'herbolari i també amb l'astròleg.
Respecte per la natura i l'entorn
El respecte per la natura i l'entorn marquen la programació d'aquesta edició. La massificació dels espais naturals com la Foradada, el Morro de l'abella i el Salt de Sallent, són un punt de connexió entre els tres alcaldes.
Per això volen que el Collsacabra Viu sigui una plataforma per promoure el respecte per l'entorn, vetllant per la gent del territori, sense descuidar ni la pagesia, ni la gastronomia i peculiaritat de la zona. Per aquest motiu, a finals d'octubre s'ha programat la Bio Setmana, que vol ser altaveu de la producció ecològica. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/61347/respecte-natura-entorn-marquen-segona-edicio-collsacabra-viu |
cawac_ca_20200528_7_133899 | El canvi d'hàbits sexuals augmenta les infeccions pel virus del papil·loma
El 29% de les dones de 18 a 25 anys estan infectades, el doble de la mitjana
Societat > 02-05-2012 > 15:30
El canvi dels hàbits sexuals , en especial l'inici cada vegada de més jove de les relacions, ha fet augmentar les infeccions pel virus del papil·loma humà ( VPH ), segons un estudi epidemiològic elaborat per l' Institut Català d'Oncologia ( ICO ), presentat aquest dimecres a la seu de l'ICO a l'Hospitalet i que publica la revista Journal of Medical Virology .
Dos milions d'espanyoles pateixen una infecció "més freqüent del que es podia pensar, especialment dones joves", ha explicat el cap de la Unitat d'Infeccions i Càncer de l'ICO, Xavier Castellsagué . La prevalença del VPH és del 14% en les dones d'entre 18 i 65 anys, i el doble, del 29%, en la franja d'edat de 18 a 25 anys.
Els investigadors consideren que els nous hàbits sexuals, com per exemple que les noies comencin més joves les seves relacions sexuals o que tinguin un nombre més gran de parelles, contribueix a aquest increment. La mitjana d' edat de l' inici de les relacions sexuals ha passat de 22,7 anys, en el cas de les dones d'entre 56 i 65 anys, a 16,9 en la generació de 18 a 25 anys.
3.200 dones
L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra representativa de 3.200 dones d'entre 18 i 65 anys de diferents perfils. El 84% de tots els genotips de virus detectats eren d'alt risc, és a dir, potencialment cancerígens, i el més freqüent és el VPH 16, que és el principal causant del càncer de coll d' úter .
El responsable de l'estudi ha defensat la vacunació contra aquest tipus de virus en la població femenina d'entre 18 i 26 anys, encara que ha recordat que el sistema públic de salut no la preveu en aquesta franja d'edat. "És important ampliar-la també a aquest sector, perquè hem de recordar que la vacuna no cura la infecció però sí la prevé", ha dit Castellsagué, que també ha defensat la vacunació de dones ja infectades.
80% de desaparició espontània
Castellsagué ha subratllat que el VPH és la infecció de transmissió sexual més comuna al món i que el 80% de les dones sexualment actives hi hauran estat, en algun moment de la seva vida, exposades.
"El 80% de les dones que han estat en contacte amb el virus netejaran de manera espontània el seu cos i se'n desfaran, però el 20% es convertirà en portadora crònica del VPH", ha explicat Castellsagué, que ha afegit que "de les portadores, el 5% desenvoluparà un precàncer o un càncer com a conseqüència del virus".
Causant del 5% dels càncers
A més de ser el causant del càncer de coll d'úter, el VPH està present en un altre tipus de tumors, com per exemple el d'anus i vagina (80%) i el de vulva i penis (40%). És el responsable del 5,2% de tots els càncers al món, percentatge que es redueix de manera significativa als països desenvolupats, fins al 2,2%. La infecció pel VPH és la responsable també del 90% de les berrugues genitals.
El càncer de coll d'úter és el segon més freqüent al món en les dones d'entre 15 i 44 anys. Cada any se'n diagnostiquen 530.000 nous casos, 2.000 d'ells a Espanya, on anualment moren per aquesta causa 700 dones. La supervivència mitjana a aquest càncer és de 10 anys als països desenvolupats i de 5 als més pobres. | 0.842859 | curate | {"ca": 0.9966164257151645, "es": 0.003383574284835435} | http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/canvi-habits-sexuals-augmenta-infeccions-virus-papilloma-1737061 |
oscar-2201_ca_20230904_1_109751 | Compost orgànic caracteritzat per la presència del grup funcional univalent –CH=O, procedent de l'oxidació moderada d'un alcohol o de la reducció d'un àcid carboxílic. Acetaldehid. aldehid acètic Acetaldehid. aldehid butíric Aldehid corresponent a l'àcid butíric [...]
182. fascicle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fibres, fulles, flors, etc., que formen un grup compacte. Conjunt de fibres nervioses o musculars que generalment tenen la mateixa significació funcional. fascicle piramidal Fascicle de fibres nervioses descendents en els cordons anterior i lateral de la medul·la espinal. Divisió [...]
183. desintegrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (un tot) en les parts integrants. L'acció dels agents atmosfèrics, les gelades, els cops d'un martell, un mall, etc., fer trossos (una roca, un mineral). La societat es desintegrà per manca d'organització funcional. L'estructura de certs nuclis atòmics, canviar [...]
184. normalització
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de normalitzar; l'efecte. normalització lingüística Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d'actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal [...]
185. client clienta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, d'una barberia, d'un cafè. A l'antiga Roma, plebeu que estava sota la protecció d'un patrici. Persona que es posa sota la protecció d'una altra. En inform., unitat funcional que utilitza els serveis o els recursos oferts per un servidor. [...]
186. fol·licle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fol·licle ovàric Unitat estructural i funcional de l'ovari que conté l'oòcit. fol·licle pilós Conjunt format per un pèl i la glàndula sebàcia. fol·licle sebaci Glàndula sebàcia. fol·licle tuberculós Lesió anatomicopatològica típica que produeix el bacil de Koch en els teixits. [...]
187. mòdul
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'un programa informàtic que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta. Circuit format per diferents elements connectats formant una unitat compacta. [...]
188. analogia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gramàtica que tracta dels accidents i de les propietats dels mots considerats aïlladament. En la història del llenguatge, procés en virtut del qual els mots existents són modificats o bé nous mots són creats prenent per model determinats grups o categories de mots. En biol., semblança funcional entre [...]
189. cèl·lula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat estructural i funcional dels éssers vius, generalment microscòpica, típicament formada de citoplasma i un o més nuclis, i envoltada d'una membrana citoplasmàtica. cèl·lula encebada Mastòcit . cèl·lula germinal Gàmeta . cèl·lula somàtica Cèl·lula del cos que compon els teixits i els [...]
190. concurrència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
concurrència amb una altra. En econ., situació de mercat caracteritzada per la lliure entrada i la igualtat de possibilitats. En ling., equivalència funcional. [...]
Trieu el resultat per fonts
Trieu el resultat per fonts
Diccionari de la llengua catalana (72)
Diccionari castellà-català (2)
Diccionari català-castellà (1)
Fitxes de l'Optimot (4)
Diccionaris terminològics (645)
Diccionari de sinònims Franquesa (2)
Criteris lingüístics (2)
Pàgines 19 / 73
<< Anterior Pàgina 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Següent >>
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. Accessibilitat
Avís legal: D'acord amb l'article 17.1 de la Llei 19/2014, la ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se'n citi la font i la data d'actualització i que no es desnaturalitzi la informació (article 8 de la Llei 37/2007) i també que no es contradigui amb una llicència específica. | 0.6247 | curate | {"ca": 0.9673961589995533, "sk": 0.0026797677534613666, "pt": 0.0029030817329164806, "es": 0.008932559178204555, "en": 0.008709245198749441, "oc": 0.006252791424743189, "fr": 0.00022331397945511388, "it": 0.0029030817329164806} | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html;jsessionid=AD497D69C4D1B3D8F790779237FFDB5D?action=Principal&method=cerca_generica&numPagina=19&databases_avansada=&categories_avansada=&numeroResultat=&clickLink=paginacio&idHit=16234&input_cercar=%22funcional%22&database=DIEC&tipusFont=%3CI%3EDiccionari%20de%20la%20llengua%20catalana%3C/I%3E%20de%20l'Institut%20d'Estudis%20Catalans%20(2a%20edici%EF%BF%BD%EF%BF%BD)&tematica=(Totes)&idFont=16234&titol=diazocompost%20%20&tipusCerca=cerca.queSignifica |
mc4_ca_20230418_13_483012 | Comprar xip groc - Championchip
El xip groc és un dispositiu PERSONAL que, adherit al peu de l’atleta, envia una senyal de baixa freqüència a les catifes de detecció, situades a la sortida i a l’arribada de cada cursa. Aquesta senyal permet dos factors fonamentals a l’hora de determinar la marca del corredor:
Registrar l’hora exacta en què el corredor passa per la catifa de detecció
Ser propietari d’un xip groc té quatre avantatges principals:
Oblidar les cues
Inscriure’t a les curses per internet amb el codi associat al dispositiu
Participar a la Lliga Championchip i a la Lliga Trail
Estalviar diners amb cada inscripció que facis a les curses anunciades a xipgroc.cat
A més, no caduca, no s’ha de recarregar i, a diferència d’altres sistemes de cronometratge, no genera residus.
Per altra banda, al ser propietari d’un xip groc, pots registrar-te a xipgroc.cat. La inscripció com a usuari de xipgroc.cat et permet:
Consultar els teus resultats per internet
Consultar l’historial de les teves curses passades i les teves marques personals
Participar a les diverses Lligues Championchip d’inscripció gratuïta
Seguir els resultats dels teus amics i clubs de corredors
Podràs fer ús de la nostra aplicació mòbil, que llençarem més endevant!
Pots comprar el teu xip groc en diversos establiments esportius o aconseguir-lo amb la inscripció d’algunes curses, i així t’evitaràs haver de llogar els xips blancs (que són d’un sol ús, pel que no permeten comparar curses ni inscriure’s a cap lliga).
Si tens dubtes respecte el xip, et deixem uns consells sobre com i on col·locar-te’l i com utilitzar-lo per treure-li el màxim profit.
Si has perdut el xip i te n’has de comprar un de nou, et deixem aquí els passos a seguir per conservar tots els teus resultats, progressos… sense perdre absolutament res del teu compte a xipgroc.cat.
DIR Centres
Viladecans: BASE Castelló Esports
Vilanova: Evasion Running Vilanova
Badalona: Benito Sports
Sant Cuga del Vallès: Benito Sports i Running Vallès
Terrassa: Benito Sports i Esports kñera
Manresa: Bravo Running Equipaments, Esports Sagi
Cornellà: J’Arribu
Mataró: Rios Running i SBR
Les Franqueses: Rios Running
Rubí: Totrunning
Blog – Reportatges Selecciona el mes octubre 2018 (1) juliol 2018 (4) juny 2018 (2) maig 2018 (2) abril 2018 (3) març 2018 (2) febrer 2018 (2) gener 2018 (1) desembre 2017 (4) novembre 2017 (4) octubre 2017 (3) setembre 2017 (3) agost 2017 (2) juliol 2017 (7) juny 2017 (5) maig 2017 (4) abril 2017 (3) març 2017 (4) febrer 2017 (5) gener 2017 (4) desembre 2016 (3) novembre 2016 (3) octubre 2016 (5) setembre 2016 (4) agost 2016 (1) juliol 2016 (4) juny 2016 (4) maig 2016 (2) abril 2016 (3) març 2016 (8) febrer 2016 (10) gener 2016 (5) desembre 2015 (10) novembre 2015 (5) octubre 2015 (4) setembre 2015 (7) agost 2015 (5) juliol 2015 (6) juny 2015 (6) maig 2015 (5) abril 2015 (5) març 2015 (5) febrer 2015 (3) gener 2015 (5) desembre 2014 (3) novembre 2014 (8) octubre 2014 (8) setembre 2014 (9) agost 2014 (3) juliol 2014 (9) juny 2014 (5) maig 2014 (4) abril 2014 (4) març 2014 (9) febrer 2014 (7) gener 2014 (6) desembre 2013 (2) novembre 2013 (4) octubre 2013 (4) setembre 2013 (4) agost 2013 (4) juliol 2013 (8) juny 2013 (7) maig 2013 (6) abril 2013 (12) març 2013 (8) febrer 2013 (4) gener 2013 (12) desembre 2012 (5) novembre 2012 (9) octubre 2012 (9) setembre 2012 (12) agost 2012 (2) juliol 2012 (6) juny 2012 (2) maig 2012 (4) abril 2012 (6) març 2012 (12) febrer 2012 (9) gener 2012 (18) | 0.751039 | curate | {"ca": 0.9300638421358096, "fr": 0.0046430644225188625, "en": 0.053975623911781775, "es": 0.011317469529889728} | http://www.championchip.cat/web/comprar-xip/ |
crawling-populars_ca_20200525_35_23525 | Ajuda'ns a mantenir la ciutat que volem
La Part Alta de Tarragona és una de les zones més turístiques i d’interès històric i patrimonial de la ciutat i és per això que rep, durant tot l'any, molta afluència de visitants ja sigui tarragonins o turistes. Atesa la idiosincràsia d’un dels barris més antics d’Europa s'ha de tenir una especial cura per tal que no s'acumulin residus de tipus incontrolats, la majoria llençats a la via pública i fora de les papereres mòbils.
“Abans de la campanya iniciada per aquest motiu es recollien uns 3.000 kg al dia, per tant, la incidència en aquesta zona de la ciutat ha estat molt positiva. Fins ara s’han informat de manera personalitzada a més de 2.300 ciutadans i comerciants, però encara hi ha un petit nombre de persones incíviques”, diu la tinent d’alcalde i regidora de la Part Alta, Begoña Floría.
Gràcies a l’esforç conjunt de la ciutadania i l’Ajuntament, l’incivisme ha minvat progressivament, segons mostra aquesta comparativa:
Residus incontrolats
Quilograms dia
Tones any
Abans de 2014
3000
1095
2014
800
295, si seguís aquesta tònica
Això suposarà una inversió de 80.000 euros l’any 2014, si se seguís aquesta tònica. També significa que s’ha de destinar un vehicle motoritzat al matí, un a la tarda i un altre a la nit, amb els seus corresponents conductors. Diners i recursos que es podrien destinar a una altra cosa. Els 18 punts crítics s’han reduït a 7, sent les hores de nit el moment àlgid dels infractors.L’Ordenança General de Convivència ciutadana i ús dels espais públics de la ciutat de Tarragona determina que la brossa i les deixalles s’han de dipositar en els contenidors corresponents, contingudes en bosses homologades que evitin la seva dispersió, i en l’horari fixat per l’Ajuntament.
OMAC
Oficines d'atenció ciutadana
PLÀNOL
Amb les dependències municipals
EPP!
Avisa'ns d'incidències a la via pública
TELÈFONS | 0.80138 | curate | {"ca": 0.9300699300699301, "sv": 0.010758472296933835, "en": 0.009682625067240451, "de": 0.004303388918773534, "fr": 0.006455083378160301, "cs": 0.0016137708445400753, "es": 0.03173749327595481, "no": 0.002151694459386767, "hu": 0.0032275416890801506} | : /neteja-i-medi-ambient/noticies/noticies-2014/la-part-alta-aconsegueix-disminuir-sensiblement-els-residus-incontrolats |
macocu_ca_20230731_6_356004 | Projecte pedagògic del Casal
1. Proposta pedagògica
El temps de vacances dels nens no és el mateix que el dels pares. Donada aquesta situació Lluïsos d'Horta ha volgut des de ja fa més de 10 anys oferir una alternativa als pares i avis per tal que els seus fills o néts gaudeixin tot aprenent a través d'activitats que no s'ofereixen a l'escola i que formen part de l'essència de Lluïsos com són les arts escèniques i les arts creatives. Els valors de l'amistat, el treball en equip, l'esforç, el fet de saber escoltar i respectar i molts d'altres... estan ben vius dins el nostre projecte.
1.1. Metodologia
Per afavorir les millors condicions de treball al casal dividim els infants en grups segons la seva edat, adequant a cada nivell totes les activitats. Disposem com a mínim d'un monitor per a cada 10 infants i el dia de piscina 1 monitor per a cada 10 nens entre 6 i 12 anys i 1 monitor per a cada 4 nens entre 3 i 5 anys.
Pràcticament la totalitat dels membres del nostre equip de treball està titulat i te experiència en el món del lleure.
1.2. Mitjans: el teatre, el ball i el joc
1.2.1. El teatre i el ball
El lligam entre teatre + ball per tots és sabut que té una clara funció educativa.
Les arts escèniques contribueixen al desenvolupament personal, ampliant l’horitzó del jo individual i afavorint actituds de relació amb els altres donat que és un treball d’equip per tal d’aconseguir una bona actuació artística.
Així amb la base d’aquests dos conceptes, de la funció educativa i de la construcció de l’espai públic, volem que els nostres casals puguin contribuir a aprenentatges de diverses menes:
Reforç de lligams culturals
Estímul de la imaginació
1.2.2. El joc
1.4. Infants i famílies
Per col·laborar a donar resposta a les necessitats del nostre entorn, el nostre casal obre les portes a totes les realitats familiars. Així el nostre centre es mostra plural, defensor dels drets democràtics i, sobretot, dels drets dels infants.
Sabedors de què qui més vetlla pels infants són les seves famílies, ens agrada que aquestes participin de les nostres vivències. És per això que mantenim un diàleg obert i de confiança amb les famílies.
2. Organització
2.1. Equip
L’equip de treball del casal és el següent:
Coordinadora de casal: Marta Solé i Font
Equip de monitors: Joves de Lluïsos d'Horta, amb carnet de monitor o amb pràctiques.
2.2. Dades d'interès
LLOC
Seu social dels Lluïsos d’Horta, c/ Feliu i Codina 7-9 Pati de la parròquia de Sant Joan d’Horta, c/Salses
DATES I HORARIS
Períodes de vacances escolars tret de l'agost. De dilluns a divendres, de les 9:00 h a les 14:00 h
SERVEIS ADDICIONALS
Servei d’acollida matinal de 8.00 h a 9:00 h
2.3. Grups
Els infants que participen en el nostre casal es divideixen en dos grups bàsics i si el nombre ho demana, es forma un tercer grup de mitjans:
PETITS de 3 a 5 anys
GRANS de 6 a 12 anys
2.4. El quotidià
Cada dia les activitats dels grups giren entorn d'un centre d’interès.
Com a activitats extres dins cada període de vacances fem:
A l’estiu cada setmana els infants gaudeixen d’una sortida a una piscina municipal. També és possible que es planifiqui alguna sortida extra segons el centre d’interès. Les sortides duren tot el matí. Sempre ens desplacem en transport públic.
Per Nadal visitem els Reis Mags d’Orient i fem una passejada amb el trenet que ofereixen els comerciants d’Horta. També en període nadalenc anem a un parc de jocs infantils Malup Parc del carrer Vilapicina.
Per Setmana Santa anem al mercat a comprar els ingredients per decorar les mones.
2.5. Festivals
Dos dels divendres del casal d’estiu i l'últim dia dels altres períodes de vacances els grups d’infants representaran en el Festival les peces teatrals que han preparat i les coreografies de ball que han treballat. L’entrada és lliure a tots els familiars i amics dels infants participants en el casal d’estiu.
2.6. Serveis addicionals
Durant aquesta estona els infants estan acompanyats per un monitor amb el qual poden realitzar jocs de taula o altres activitats de curta durada (pintar, llegir contes, etc..).
El servei d’acollida matinal es pot contractar per la totalitat de l’estada al casal o bé per dies puntuals responent a les necessitats específiques de cada família.
2.7. Normativa
Les nostres activitats estan degudament assegurades.
2.8. Inscripcions
Fotocòpia de la targeta sanitària i del llibre de vacunes
Localització de Lluïsos | 0.773463 | curate | {"ca": 0.9373555247341655, "cs": 0.0018492834026814608, "fr": 0.017337031900138695, "pt": 0.017337031900138695, "lt": 0.0009246417013407304, "it": 0.0009246417013407304, "es": 0.013176144244105409, "en": 0.005547850208044383, "de": 0.0009246417013407304, "sl": 0.0009246417013407304, "fi": 0.0009246417013407304, "oc": 0.0027739251040221915} | |
mc4_ca_20230418_6_358320 | Víctor F. Clares | Periodista | Page 2
Víctor F. Clares | @victorclares Animals de Companyia no és només una obra de teatre. És molt més que això. És la prova de que, com diu la seva autora, l’Estel Solé, “si el poble vol cultura, hi haurà cultura”. No s’ha representat a cap sala de teatre, sinó a les cases particulars de diferents espectadors i…
8 April 2014 in Entrevistes, General.
Víctor F. Clares | @victorclares Amb només 22 anys, el nostre protagonista va treure al mercat el seu primer disc. Eduardo Aute, Amparo Sánchez, i altres artistes de prestigi van veure des del començament que Paskual Kantero, Muerdo, no era un cantautor a l’ús i tenia alguna cosa especial a dir. Té una d’aquelles veus agradables, canta…
Txarango: “La gent està sobrevivint de la cultura”
Víctor F. Clares | @victorclares Després d’un llarg i intens viatge, Txarango, grup més que revelació a l’escena musical catalana, torna i batent tots els rècords. Només dos dies després de publicar a Internet Som Riu, el seu segon treball, van aconseguir fer-lo el segon disc més escoltat a Espanya. En molt poc temps, els…
31 March 2014 in Entrevistes, General.
Víctor F. Clares | @victorclares Adrián Pino ha estat notícia els últims dies per haver-se despullat davant la Venus de Botticelli, a l’Uffizi de Florència, en una performance artística. Però, més enllà de l’anècdota amb la qual ens hem quedat, aquesta acció, o aquesta provocació, tenia un sentit. Aquest jove artista reflexiona a través de…
30 March 2014 in Entrevistes, General.
Víctor F. Clares | @victorclares Ell mateix es defineix com un bitxo raro. No fa ni flamenc, ni cançó d’autor tradicional. Tot el contrari. Javier Ruibal és un dels nostres grans creadors, amb totes les lletres. Ha crescut com a artista entre la tradició, amb influències del jazz, la música àrab; i la investigació, que…
25 March 2014 in Entrevistes, General. | 0.78295 | curate | {"es": 0.043548387096774194, "ca": 0.875268817204301, "en": 0.08118279569892473} | https://victorfernandezclares.wordpress.com/page/2/ |
mc4_ca_20230418_11_556657 | Apartments Marina Bibinje Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Apartments MarinaPut Sv. Marije 1, Bibinje, Bibinje, Croàcia, 23205 - Veure al mapaExcepcional9,6Basada en1comentariApartments MarinaVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure totes les 39 fotosUbicació excepcional 10,0Veure al mapa10,0UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsaire condicionattransport hotel/aeroportjardí
Sobre l'allotjamentDescripcióOffering free WiFi and a barbecue, Apartments Marina is located in Bibinje, 7 km from Zadar. Biograd na Moru is 19 km from the property. Free private parking is available on site.
Pag is 46 km from Apartments Marina. The nearest airport is Zadar Airport, 7 km from Apartments Marina.CaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxesservei de llançadora lloguer de bicicletestransport hotel/aeroport Coses a fer, maneres de relaxar-sejardí Àpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoa Serveis i comoditatszona de fumadors Per als nenshabitació familiar Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més | 0.791903 | curate | {"ca": 0.8229027962716379, "en": 0.17709720372836218} | https://www.agoda.com/ca-es/apartments-marina/hotel/bibinje-hr.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_140453 | Les entrades per al concert de Puntí, del divendres 21 de juny (22:30 h, Ateneu de Banyoles), estan a punt d’exhaurir-se. A l'espera de trencar el silenci discogràfic -fa deu anys del seu darrer treball, Maria (Picap, 2002)-, el que va ser l’ànima d’UmPah-Pah presentarà l’espectacle Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc, amb el qual torna a visitar les cançons més emblemàtiques que l’han acompanyat al llarg de la seva carrera, però també incorpora noves composicions.
Ja s’ha venut més de la meitat de l’aforament per al concert de Manel
Pel que fa a la resta de concerts de pagament, les entrades s’estan venent a molt bon ritme. En el cas de l’actuació de Manel, que actuaran la nit de la revetlla de Sant Joan a l’escenari Estrella Damm Club Natació Banyoles (un indret emblemàtic al costat de l’estany), ja s’ha venut més de la meitat de l’aforament. Així mateix, s’han accentuat les vendes per als concerts de la cantautora malaguenya Anni B Sweet; el primer concert a les comarques gironines de la jove Núria Graham; la presentació del darrer disc de la cantant Esther Condal; l’adaptació a cappella de La flauta màgica de Mozart, a càrrec de Dei Furbi (que arribarà per primera vegada a les comarques gironines), i l’estrena del nou espectacle de Delikatessen Belle Rêve.
Les entrades i abonaments es poden adquirir en aquest mateix web i a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament de Banyoles (Pg. Indústria, 25 // 972 57 00 50, de dilluns a divendres de 8:30 h a 19 h). | 0.900162 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aphonica.banyoles.cat/2023/EntreEdicions.aspx?ID=58 |
mc4_ca_20230418_13_363306 | :: PericosOnline :: Noticia - MARIO HERMOSO: 'LA SELECCIÓ ÉS UNA DE LES COSES MÉS GRANS A LES QUE PODIA ASPIRAR'. RCD Espanyol.
MARIO HERMOSO: 'LA SELECCIÓ ÉS UNA DE LES COSES MÉS GRANS A LES QUE PODIA ASPIRAR'
El central ha expressat el seu desig que en les properes convocatòries l'acompanyin més integrants de l'equip. Sobre una possible sortida al Madrid, insisteix: "Estic content i feliç aquí i la temporada que portem és envejable. Ni em passa pel cap això".
CE Dani Jarque, 13:45h L'entrenament matinal del primer equip ha estat marcat per la publicació de la llista de convocats de la Selecció Espanyola per part de Luis Enrique Martínez. Més de dos anys després, un jugador de l'Espanyol forma part de la convocatòria del combinat nacional: és el cas de Mario Hermoso. El central madrileny, que ha jugat tots els minuts de l'equip en lliga i ha anotat dos gols, viatjarà a Las Rozas la setmana vinent per incoporar-se a la Selecció i preparar els dos propers compromisos d'Espanya: el primer, a Zagreb contra Croàcia el dijous 15, i contra Bosnia a Las Palmas el diumenge 18.
Hermoso, focus d'atenció de l'actualitat blanc-i-blava aquest matí, ha estat el protagonista de la roda de premsa posterior a l'entrenament, on el tema principal ha estat la seva presència a la Selecció. El jugador s'ha mostrat molt satisfet per l'oportunitat que li ha donat Luis Enrique: "És una de les coses més gran a les que pots aspirar. Representar el teu país és magnífic. Això va en conseqüència amb el nivell de l'equip. Tant de bo poguéssim incorporar-nos més companys les pròximes convocatòries". El dia que el central ha rebut una important notícia, se'n recorda del moment en què va arribar a l'Espanyol l'estiu de 2017: "Va arribar una persona desconeguda. Sóc ambiciós, no m'agrada posar-me sostre ni que me'l posin. Des del primer moment que vaig arribar, la meva intenció va ser fer-me un lloc. Era una mica inexpert, però a base de bons consellers i una bona mentalitat vas augmentant les teves possibilitats".
Tot i el bon moment que viu actualment, el madrileny reconeix que no tot han estat flors i violes des que va arribar, però assegura que ha tingut força per superar les dificultats: "Sempre he cregut en les meves possibilitats. Vaig tenir la sort que em van donar l'oportunitat de jugar a l'Espanyol. El primer any no va ser el més bonic ni el que esperava, però des que va arribar Rubi, em va cridar l'atenció la seva idea de joc i el que ens va transmetre i crec que el seu estil em beneficia".
Precisament, Rubi ha estat un dels primers a donar l'enhorabona Hermoso per la seva convocatòria: "L'entrenador m'ha felicitat i m'ha dit que continuï treballant i creient en el que fem. Ara, el més important és el partit de diumenge i tenim moltes ganes de donar un altre cop, guanyar a Sevilla i seguir dalt de la classificació". El tècnic no ha estat l'únic que ha felicitat el central, els seus companys també han compartit l'eufòria del moment: "S'han sentit orgullosos. La felicitat del grup és que hi hagi algú que s'incorpori a la Selecció. És la recompensa al treball diari".
El defensa perico ha tingut una menció especial per un dels seus companys, que l'acompanya a la línia defensiva, com és David López: "És una de les persones que més m'ha ajudat. M'ha corregit moltes coses en l'àmbit tàctic i posicional. Tenim moltes conversacions i ens agrada veure jugades junts i corregir-les". A més, Hermoso també s'ha recordat de les persones que l'han donat suport fins a arribar al gran moment que està vivint: "Penses en la gent que t'agradaria que estigués aquí per veure-ho. D'aquells que quan passes moments difícils està al teu costat i els que sempre han confiat en tu".
Per últim, el central s'ha referit al possible interès del Real Madrid en el seu fitxatge: "Sóc molt feliç aquí. La temporada que estem fent és envejable. Ni em passa pel cap això". | 0.801833 | curate | {"es": 0.02938117524700988, "ca": 0.9550182007280291, "st": 0.015600624024960999} | http://www.pericosonline.net/noticias/detall/37273/mario-hermoso-la-seleccio-es-una-de-les-coses-mes-grans-a-les-que-podia-aspirar- |
mc4_ca_20230418_17_761303 | Coll de Nargó cobrarà entre 3 i 5 euros per vehicle per accedir a les basses
MUNICIPIS BASSES DEL CODÓ
Actualitzada 14/11/2017 a les 10:29
L’entrada era lliure fins ara però és un espai natural cada vegada més freqüentat
© Les basses del Codó s'alimenten del riu de Valldarques.
L’ajuntament de Coll de Nargó ha aprovat de forma inicial l’ordenança d’usos i fiscal de les basses del Codó, les piscines naturals alimentades per riu de Valldarques amb accés fins ara lliure. El consistori ha acordat que cobrarà “entre 3 i 5 euros” a cada vehicle que accedeixi al paratge natural amb l’objectiu de reduir la degradació que pateix any rere any.
El seu gran atractiu natural i el fàcil accés afavoreixen la presència d’un gran nombre de públic, entre els quals veïns del poble i de la comarca però també turistes, que massifiquen i danyen l’entorn.
El consistori ha redactat i sotmès a votació el text de l’ordenança i durant els pròxims mesos estudiarà com aplica la nova regulació. No descarta contractar una persona del juny al setembre per controlar l’accés i la correcta aplicació de la normativa.
El consistori considera el preu “simbòlic” i sense afany de recaptar diners sinó amb l’objectiu de “protegir i evitar que la degradació vagi a més, així com ja han fet altres municipis catalans”.
Puja un 20% el tipus aplicat a l’IBI de rústica
L’ajuntament ha aprovat també la modificació de l’ordenança fiscal que regula l’impost sobre béns immobles de naturalesa rústica. La taxa patirà un increment de fins a un 20 per cent. Des del consistori van explicar que l’aplicació d’aquesta pujada serà “gradual”, de manera que el 2018 l’increment serà del 10% i el 2019 “valoraran si és necessari aplicar l’increment restant” de l’altre 10%. Amb aquesta mesura l’equip de govern preveu poder ingressar 3.000 euros durant el 2018. | 0.846389 | curate | {"ca": 0.970702045328911, "it": 0.029297954671088998} | https://www.segre.com/noticies/comarques/2017/11/14/coll_nargo_cobrara_entre_i_euros_per_vehicle_per_accedir_les_basses_32827_1091.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_297817 | A través del seu granulat, regula la humitat ambiental absorbint-ne l'excés i reduint-la fins a un grau òptim (40% - 60%) .
Roman inactiu per sota del límit en què és necessària la humitat.
Diposita l'excés en forma de líquid a la cubeta inferior.
Ideal per a espais amb poca o nul·la ventilació que romanen tancats llargues temporades: armaris, baguls, vaixells, velers, pàrquings, trasters, golfes, caravanes.
Destrueix les males olors .
Evita la proliferació de gèrmens i floridures i deixa un ambient agradable i sa.
Inclou recipient + recanvi
Durada 1 a 3 mesos , en funció del grau d'humitat.
Utilització:
1.- Obriu el recipient
2.- Talleu la bossa protectora de plàstic sense trencar la bossa que conté el granulat. El granulat s'activa en treure'l de la bossa.
3.- Col·loqueu la bossa que conté el granulat sobre la safata de la base. Tanqueu la tapa superior i ajusteu-la amb la base del recipient.
4.- Col·loqueu-ho en lloc segur i deixeu que actuï en el lloc desitjat.
Un cop la bossa que conté el granulat estigui buida, llenci-la i col·loqui una nova recàrrega SecaDry. | 0.741398 | curate | {"ca": 0.9128397375820057, "en": 0.02436738519212746, "pt": 0.020618556701030927, "st": 0.04217432052483599} | https://www.massoconsumo.com/ca/secadry-antihumitat/producte/50 |
oscar-2301_ca_20230418_2_161977 | Venen dies molt difícils i tots som conscients de que la situació actual és molt complex, però hem de ser racionals. No podem pensar que nosaltres som forts i que un virus com aquest no ens farà mal. Hem de fer-ho per als nostres grans, pels dels altres i per la gent que no te les defenses a tope. Per ells i pel sistema sanitari hem de fer l’esforç de seguir les recomanacions i quedar-nos a casa sempre que sigui possible.
Els nostres esportistes d’èlit ens estan donant una lliçó molt important, tots estan tancats encara que tinguin competicions parades, suspeses o amb jocs olímpics en pocs mesos. Si ells ho estan fent nosaltres no podem ser menys, si us plau quedeu-vos a casa i mireu de fer-lo possible per no arriscar-vos i per no propagar aquest virus.
Per la nostra part mirarem de penjar cada setmana una sèrie d’entrenaments perquè podeu fer-los a casa i no perdre el to, tots ho farem possible. #JoEmQuedoACasa
Esta entrada se publicó en Noticias y está etiquetada con coronavirus, Covid-19, Joemquedoacasa en 15 marzo, 2020 por fvelazquez.
Covid-19 Comunicat 12 Març 2020
Seguint les consignes de l’Ajuntament de Rubí, Conselleria de Sanitat de la Generalitat i la Federació Catalana d’Atletisme, a partir del dia d’avui les instal·lacions de les pistes d’atletisme de Rubí romandran tancades durant, com a mínim, 14 dies.
Els entrenaments de totes les categories es cancel·len automàticament, com també qualsevol activitat esportiva dintre de les instal·lacions. Així doncs, romandrà tancat el gimnàs, camp de futbol, pistes, zones de salts, cros i llançaments.
El servei de consergeria continuarà amb l’horari normal de dilluns a divendres de 8 a 13 i de 17 a 23. El servei de secretaria també continuarà amb horari normal de 17:30 a 21.
Aquesta mesura es pren tenint en compte que la prioritat és la salut i el benestar dels nostres atletes i socis per sobre de qualsevol altra consideració.
Finalment us preguem que es tinguin en compte totes les recomanacions sanitàries com les de: rentat de mans, mínim contacte i sobretot avisar al 061 o 112 en cas de tenir símptomes (febre, malestar o símptomes relacionats amb la grip). Actualitzarem la informació a mesura que ens vagi arribant.
La Junta Directiva
El president
Esta entrada se publicó en Noticias y está etiquetada con coronavirus, Covid-19 en 13 marzo, 2020 por fvelazquez.
Covid-19 Comunicat 11 Març 2020
Els últims dies s’està experimentant una evolució en la transmissió de virus Covid-19 i les autoritats sanitàries estan treballant per controlar-ho. Diàriament estem en contacte tant amb Ajuntament com Governació rebent les seves directrius per poder fer front a qualsevol tipus de requeriment.
Ara per ara, no tenim cap mena de prohibició referent a les activitats diàries del club ni de les instal·lacions i fins que no rebem l’ordre degudament confirmada no procedirem a fer cap tipus d’actuació. Això no contradiu que si qualsevol familiar considera que pot ser un risc la pràctica de l’esport a l’aire lliure faci el que estigui a la seva ma.
Us informem que actualment tant la RFEA com el CSD ha pres les següents mesures que ens afecten:
Suspendre el Campionat d’Espanya SUB 20 que s’hauria de celebrar a Sabadell aquest cap de setmana
Posposar el Campionat d’Espanya SUB 16 que s’hauria de celebrar a Madrid els dies 21 i 22 de Març
Qualsevol competició esportiva amateur o professional es farà a porta tancada a excepció de les que afectin als menors. A aquestes últimes, ara per ara, es permetrà que portin un acompanyant.
Es cancel·la qualsevol activitat amb més de 1000 persones. Per això i perquè participen menors de diferents escoles es suspendrà el Cross Escolar de Rubí del cap de setmana i també la Cursa de la Dona (una vegada l’ajuntament ens informi de nova data ho comunicarem).
A més a més, avui 11 de Març de 2020 no es permetran activitats extraescolars amb nens de diferents col·legis perquè es vol poder fer un seguiment de l’activitat en cas de contagi. Aquí no entren els nostres entrenaments perquè és una activitat esportiva controlada amb grups petits.
Finalment us preguem que es tinguin en compte totes les recomanacions sanitàries que fins ara s’havien fet de: rentat de mans, mínim contacte i sobretot avisar al 061 o 112 en cas de tenir símptomes (febre, malestar o símptomes relacionats amb la grip). Actualitzarem la informació a mesura que ens vagi arribant.
La Junta Directiva
El president
Esta entrada se publicó en Noticias y está etiquetada con Comunicat, Covid-19 en 11 marzo, 2020 por fvelazquez.
Campionats de Catalunya PC plens de medalles i bones marques
Aquest dissabte 7 de Març al matí, es va celebrar el Campionat de Catalunya sub14 de Pista Coberta a Sabadell
L’atleta Ivan García va quedar 1r en salt de llargada amb 5.55 metres, fent rècord dels campionats. Iván, també va quedar 2n als 60 metres llisos amb 7.86.
Als 600m llisos Jordi Serra va quedar 4t amb 1:41.14.Jordi també va quedar 11é al salt de llargada amb 4.29.
Manuel Domínguez, als 60m llisos va quedar 7é amb 8.43 i 5é al triple salt amb 10.20.
L’atleta Martina Capel al salt de llargada, va quedar 10a amb 4.24 i 5a al triple salt amb 9.70.
Maria Tejero als 2.000m marxa, va quedar 12a amb 12:20.83.
Als relleus 4x200m el equip format per; Iván García, Juan García, Jordi Serra i Manuel Domínguez, va quedar 3r amb un temps de 1:51.75.
Dissabte a la tarda, es va celebrar el Campionat de Catalunya sub20 de Pista Coberta a Sabadell.
L’atleta i entrenador de la UAR David Jiménez, va quedar 3r als 60 m llisos amb 7.06, classificant-se pels campionats d’Espanya que es celebraran el pròxim cap de setmana a Sabadell. David també va quedar 4t al salt de llargada amb 6.55m.
Un altre entrenador de la UAR Gerard Merino va quedar 2n al salt de llargada amb 6.65m i també s’ha classificat pels d’Espanya.
Jan Badia, exatleta de la UAR, va quedar 2n als 800m amb 1:51.47 fent rècord dels campionats de Catalunya de la seva categoria i classificant-se pels d’Espanya.
Un altre exatleta Killian Miras també s’ha classificat pels d’Espanya al llançament de pes amb una marca de 14.39, quedant 2n als campionats de Catalunya.
Diumenge 8, es va celebrar el campionat de Catalunya sub16 de Pista Coberta a Sabadell
L’atleta Hugo G. Als 60m llisos va quedar 7é amb una millor marca de 7.57, també ha fet mínima pels campionats d’Espanya que es celebraran el pròxim 22 de març a Madrid. Hugo, va quedar 5é als 300m llisos amb 38.69.
Adrián Macias, als 3.000m llisos, va quedar 7é amb 9:56.28.
L’atleta Aketza Sumell, al salt d’alçada va quedar 2n amb 1.75 i 7é de la seva sèrie als 60m tanques amb 9.91.
Pol Cordero també ha fet mínima pels campionats d’Espanya al triple salt amb 12.54m.
Als 600m llisos, Valeria Olalla, va quedar 5a de la seva sèrie amb 1:44.83.
Violeta Vilches, va quedar 5a de la seva sèrie als 60m tanques amb 9.85 i 10a al salt de llargada amb 4.74.
Ona Gombau va quedar 7a de la seva sèrie als 60m tanques amb 10.24.
Stefany Ba, va quedar 3r al llançament de pes amb 10.36.
Esta entrada fue publicada en Noticias el 8 marzo, 2020 por fvelazquez.
Control a l’Hospitalet i Sant Celoni
Dissabte 7 de Març al matí es va disputar la 4ª jornada de la 7ª Lligueta atlètica de Badalona a L’Hospitalet del Llobregat.
Dissabte matí també es va disputar el 9é Control d’hivern a Sant Celoni
Esta entrada fue publicada en Noticias el 8 marzo, 2020 por fvelazquez.
Pàgines:
«
1
2
3
4
5
6
7
»
Lista de blogs
Milles Festa Major 2021
42è CROS RUBI– BOSC DE CA N’ORIOL
1r Campionat Curses de Fons de Rubí
32a Cursa de Fons a Sant Muç
Secció Fons
Archivos
Archivos Elegir el mes diciembre 2022 (1) octubre 2022 (2) septiembre 2022 (6) agosto 2022 (1) julio 2022 (1) junio 2022 (4) mayo 2022 (4) abril 2022 (4) marzo 2022 (6) febrero 2022 (7) noviembre 2021 (2) octubre 2021 (3) agosto 2021 (1) julio 2021 (4) junio 2021 (12) mayo 2021 (9) abril 2021 (5) marzo 2021 (5) febrero 2021 (5) enero 2021 (2) diciembre 2020 (2) octubre 2020 (5) septiembre 2020 (3) agosto 2020 (4) julio 2020 (2) junio 2020 (7) mayo 2020 (16) abril 2020 (30) marzo 2020 (20) febrero 2020 (5) enero 2020 (5) diciembre 2019 (2) noviembre 2019 (8) octubre 2019 (7) septiembre 2019 (5) julio 2019 (5) junio 2019 (4) mayo 2019 (7) abril 2019 (2) marzo 2019 (6) febrero 2019 (8) enero 2019 (7) diciembre 2018 (6) noviembre 2018 (8) octubre 2018 (5) septiembre 2018 (4) julio 2018 (1) junio 2018 (4) mayo 2018 (8) abril 2018 (6) marzo 2018 (3) febrero 2018 (6) enero 2018 (7) diciembre 2017 (7) noviembre 2017 (2) octubre 2017 (2) septiembre 2017 (1) julio 2017 (2) junio 2017 (9) mayo 2017 (8) abril 2017 (2) marzo 2017 (8) febrero 2017 (7) enero 2017 (6) diciembre 2016 (7) noviembre 2016 (12) octubre 2016 (6) septiembre 2016 (2) julio 2016 (6) junio 2016 (6) mayo 2016 (6) abril 2016 (4) marzo 2016 (8) febrero 2016 (12) diciembre 2015 (8) noviembre 2015 (5) octubre 2015 (3) septiembre 2015 (3) agosto 2015 (1) julio 2015 (5) junio 2015 (6) mayo 2015 (2) abril 2015 (5) marzo 2015 (11) febrero 2015 (2) enero 2015 (5) diciembre 2014 (8) noviembre 2014 (2) octubre 2014 (7) septiembre 2014 (3) julio 2014 (4) junio 2014 (12) mayo 2014 (8) abril 2014 (4) marzo 2014 (8) febrero 2014 (7) enero 2014 (7) diciembre 2013 (7) noviembre 2013 (9) octubre 2013 (5) septiembre 2013 (5) agosto 2013 (2) julio 2013 (4) junio 2013 (6) mayo 2013 (10) abril 2013 (7) marzo 2013 (7) febrero 2013 (7) enero 2013 (6) diciembre 2012 (2) | 0.614874 | curate | {"ca": 0.7234408602150537, "pt": 0.01032258064516129, "en": 0.0067741935483870966, "es": 0.2586021505376344, "fr": 0.0005376344086021505, "sv": 0.00010752688172043011, "de": 0.00021505376344086021} | https://uar.es/?author=10&paged=4 |
mc4_ca_20230418_0_221693 | Mà dura a les empreses de manteniment de les escales mecàniques de la ciutat - BCN-Notícies.cat
TOPICS:Barcelonaescalesnoticiessocietat
L’Ajuntament ha iniciat els tràmits d’un nou contracte de manteniment per escales mecàniques i ascensors de la ciutat, pel període 2018-2020. El pressupost total és de 3,9M€.
L’Ajuntament està fart de les incidències constants de les escales mecàniques i ascensors de la ciutat. Per aquest motiu, el Govern municipal ha emès dos expedients sancionadors a les dues actuals empreses adjudicatàries per falta de manteniment en tres escales mecàniques de la ciutat. A més, ha iniciat els tràmits per treure a licitació el nou contracte de manteniment per escales mecàniques i ascensors de la ciutat, pel període 2018-2020. El pressupost total és de 3,9M€ (IVA inclòs).
El nou contracte de manteniment, que tindrà una durada de dos anys, estableix que en cas d’avaria els tècnics han de presentar-se al lloc de la mateixa en un màxim de dues hores, inclosos caps de setmana i festius. Les incidències tècniques que no comporten l’aturada de la instal·lació s’hauran de resoldre en menys d’un mes.
També, fixen un personal mínim d’atenció del servei (on s’inclouen 7 tècnics oficials i 3 tècnics de servei de control, telecomandament, informació i comunicació amb dedicació exclusiva) i introdueixen l’obligatorietat que tots els vehicles del contracte siguin elèctrics. L’horari del servei serà de tots els dies de l’any de 7:00 a 23:00 hores, donant servei 16 hores de manera ininterrompuda, amb possibilitat d’adaptar-lo en alguns casos, si s’escau, per facilitar la connexió amb el transport públic.
El nou servei es gestionarà de manera unitària, amb un sol lot. Es pretén que aquesta exclusivitat es pugui traduir en una millor prestació del servei, major atenció al centre de control, reducció del temps de resposta, disponibilitat del responsable operatiu, etc.
Barcelona té 129 instal·lacions d’escales mecàniques, ascensors verticals i ascensors inclinats, un 14% més que al 2015. El 2017 les escales han transportat 28,7 milions de ciutadans i els ascensors han fet un total de 6,3 milions de viatges.
L’anunci arriba un dia després que la regidora del partit demòcrata denunciés la següent situació: | 0.857988 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.bcn-noticies.cat/societat/ma-dura-empreses-manteniment-escales-mecaniques-ciutat/ |
crawling-populars_ca_20200525_20_46728 | Comunicat Departament d'Educació en relació al CORONAVIRUS
5/3/20
Comunicat Departament d'Educació en relació al CORONAVIRUS
10/3/20
8:30h. Fa fresqueta a l’estació de tren de La Garriga. Anem a Vic però no sabem per què ni què hi farem. Els profes no ens han dit res. Només han volgut que féssim uns grups molt estranys. A veure què passa!
14:30h. Llueix el sol a l’estació de tren de La Garriga. Ja som aquí! Quin matí més mogut hem passat! La Catedral, el Pont Romànic, les Muralles (no tothom les ha trobat), l’Escola Superior d’Art i Disseny amb el seu esplèndid claustre, la Universitat de Vic, el convent de les Sagramentàries, el Temple romà, el Teatre l’Atlàntida, el barri de les Adoberies i, evidentment, la Plaça... Tot això hem vist, hem fotografiat i hem investigat. Una bona sorpresa! | 0.668931 | curate | {"ca": 0.9285714285714286, "fr": 0.016581632653061226, "en": 0.016581632653061226, "sk": 0.015306122448979591, "it": 0.02295918367346939} | : /2019/10/15/sortida-a-vic-dels-alumnes-de-1r-de-batxillerat-amb-sorpresa/ |
mc4_ca_20230418_2_257352 | Pensió de viduïtat: requisits necessaris - Institucio Ibars
La prestació que paga la seguretat social a les vídues i als els vidus els perquè no s’esgoten els recursos econòmics es calcula a partir de diferents factors. Per tant, quan parlem de la pensió i els requeriments de viduïtat, hem d’atendre tant al desalimentació com al beneficiari. Només d’aquesta manera podem saber si hi ha un dret a cobrar la prestació i quin és el seu import.
Qui té dret a pensió de viduïtat?
Per poder sol·licitar la pensió és necessari que el beneficiari hagi estat vidu o vidu i que també acrediti una d’aquestes circumstàncies:
Tenir fills en comú amb el seu cònjuge.
Que el matrimoni es celebrés almenys un any abans de la mort.
En el cas de parelles separades legalment o divorciades, Si el supervivent estava cobrant una pensió compensatòria, s’extingeixi i passa a cobrar la pensió de viduïtat. En el cas dels descansos de matrimoni anteriors a l’ 1 de gener de 2008, no es requereix ser pensió compensatòria creditora per recollir la prestació de viduïtat, si en el moment de la defunció no hagués estat superior a 10 anys des de la separació; Si hi ha nens comuns o si el cònjuge té més de 50 anys d’edat.
En cas de ser partner de facto, es pot accedir a aquest subsidi si s’ha inscrit un registre públic com a mínim dos anys abans de la defunció. Entre els requisits per cobrar la pensió de viduïtat en aquest cas, també es requereix la convivència prèvia en els cinc anys anteriors a la defunció, no estant casat o separat d’una altra persona.
A més, en el cas de parelles de fet, els ingressos de la pensió beneficiària en l’any anterior a la defunció del seu soci no superen el 50% de la suma dels seus propis ingressos més els del difunt, o el 25% en el cas de fills comuns que tinguin dret a pensió d’orfandat.
Requisits de la causa
Si ens trobem amb els requisits exigits per cobrar la pensió de viduïtat, el denunciant haurà d’haver cotitzat almenys 500 dies en els cinc anys anteriors a la defunció si mor d’una malaltia comuna o d’un accident no laboral. En cas de malaltia professional o accident laboral, no es requereix una aportació mínima.
Si el desume no estava registrat a la seguretat social, és necessari per a una aportació mínima de 15 anys al llarg de la seva vida laboral. Aquesta pensió també té dret si el reclamant va ser acusat de pensió de jubilació o d’incapacitat permanent.
Quant es cobra la pensió de viduïtat?
El que es fa és aplicar el 52% sobre la base reguladora del causant,encara que aquest percentatge es pot prorrogar fins al 60% si es compleixen determinats requisits com ara el beneficiari de 65 anys o més o menys amb dret a una altra pensió pública.
També hi ha quanties màximes i mínimes que es determinen cada any a la Llei de pressupostos generals de l’estat i varien en funció de si estan disponibles o no càrregues familiars i l’edat del beneficiari.
En el cas de la pensió de viduïtat, les condicions requerides pel cérvol i el beneficiari s’han de complir sempre o no amb dret a aquesta prestació. Per això, és aconsellable disposar d’un assessorament especialitzat perquè el procediment d’accés a la pensió de viduïtat sigui el més senzill possible.
A 15 maig, 2020
Tags: Pensió de viduïtat. Requisits, | 0.834888 | curate | {"ca": 0.9903816320198573, "es": 0.006515668631709587, "en": 0.003102699348433137} | https://www.institucioibars.com/ca/pensio-viduitat-requisits-necessaris/ |
acn_ca_20201011_0_109622 | AMPLIACIÓ:Rècord històric a Catalunya en trasplantaments, amb 1.015 durant el 2016
Un dels motius és que cada vegada són menys les famílies que es neguen a què es faci la donació d'òrgans o teixits
ACN Barcelona.-Catalunya ha superat el llindar del miler trasplantaments anuals i ha batut durant el 2016 el "rècord històric", amb un total de 1.015 intervencions, un 6,28% més que al 2015. Aquest èxit s'explica en part de l'augment de la donació de cadàver, que amb 315 donacions suposa un increment del 23%, i d'una taxa de gairebé 42 donants per cada milió d'habitants. Una xifra que gairebé iguala la de l'estat espanyol, que encapçala el rànquing mundial. Un altre factor que ha disparat les xifres de donacions és que només una de cada set famílies s'oposa a què es faci la donació dels òrgans o teixits de la persona difunta. És a dir, un 14% de negatives, mentre que al Regne Unit la xifra puja fins un 30%, i a França, un 32%.
Dels 1.015 trasplantament realitzats en hospitals catalans, 706 eren de tipus renal, que suposa un augment del 9,12%; seguit dels hepàtics (167), que van incrementar en un 3,73%. Els segueixen els trasplantament cardíacs, dels quals se'n van fer 55 (una disminució del 16,67% respecte al 2015) i els pulmonars (73), que van pujar un 23,73%. Tanca la llista les intervencions de pàncrees, de les que se'n van fer 14, un 36,36% menys que l'any passat.
Tot i que els pacients s'han reduït en un any en 49 casos, encara resten, però, 1.301 persones que estan a l'espera de rebre un o més òrgans. En concret, 1.057 de ronyó, 157 de fetge, 33 de cor, 44 de pulmó, 9 de pàncrees i 1 d'intestí.
L'increment de donacions s'explica, en gran part, per l'elevat creixement de la donació en asistòlia -malalts terminals d'algunes patologies ingressats a l'hospital que moren per cessament irreversible de l'activitat cardíaca-, que ho ha fet per sobre del 50%. De fet, l'any 2016, 1 de cada 3 donants cadàver vàlids van ser per aquest tipus de mort. En els darrers tres anys, a més, s'ha impulsat un nou model de donació per aquests casos, que ha ajudat que Catalunya s'acosti a la mitjana de donacions de l'Estat, dada que se sabrà definitivament aquest dimecres.
Contràriament al que es pensa, el nombre de donants per accident de trànsit no arriba al 5%, mentre que és considerable el nombre de donants que tenen més de 70 anys. D'altra banda, el nombre de donants vius ha estat lleugerament inferior a l'any anterior: 145, és a dir, 25 menys que al 2015, seguint una tendència que també disminueix a l'estat espanyol. Així, la suma de donants vius i de donants morts s'aproxima al mig miler, arribant als 460.
"Cal remarcar les vides que s'estan salvant", ha apuntat en roda de premsa el conseller de Salut, Antoni Comín, qui atribueix a "la generositat de la societat catalana" i a "la capacitat excel·lent dels professionals dels hospitals de Catalunya" l'èxit en donacions i trasplantaments. Una fita en el sentit "quantitatiu i qualitatiu" ha subratllat el conseller de Salut. Per la seva part, Teresa Pont, cap dels Programes de Donació i Trasplantament de l'Hospital Vall d'Hebron, ha celebrat que aquest resultats són el fruit d’una "feina conjunta".
Augmenta també la donació de teixits
Amb 515 més que al 2015, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya va aconseguir durant el 2015 un total de 1.444 donants que van aportar 2.218 teixits, un 47,7% més que l'any passat. En concret, es van donar 198 vàlvules cardíaques, 84 vasos sanguinis, i hi va haver 312 donants de teixit múscul-esquelètic i 270 de pell. Encapçala la llista, però, la donació de còrnies, amb 1.418.
Un dels motius és la incorporació de noves institucions que fan l'extracció d'aquests teixits. L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) s'ha convertit en només deu mesos en el tercer centre de Catalunya amb més donacions de còrnies d'ull, només per sota dels hospitals de la Vall d'Hebron i el Clínic.
Gràcies a un conveni pioner signat amb el Banc de Sang i Teixits (BST), de febrer a novembre s'han obtingut 142 còrnies, l'11% del total de Catalunya, que han beneficiat prop de 300 pacients. Les donacions són de cadàvers pendents d'autòpsia judicial, que solen ser més joves i en bon estat que els donants que moren en hospitals.
El director de l'Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort, ha ressaltat que cada donant d'òrgans pot ajudar a sis persones, però que cada donant de teixits pot ajudar a un centenar. L'any passat també van augmentar les donacions de medul·la òssia pel que fa a 2015, amb 37.875 persones inscrites en el Registre de donants de Medul·la Òssia (REDMO), una xifra que suposa un 15,3% de tots els donants d'Espanya registrats (270.049). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/record-historic-a-catalunya-en-trasplantaments-amb-1-015-durant-el-2017 |
oscar-2301_ca_20230418_1_178321 | S’han plantat 28 nous arbres que donaran continuïtat al passeig que comunica les dues zones del Parc Central
S’inicien les obres d’enjardinament i millora del lateral de la segona part del Parc Central - Llegir Més
Creix l’us de les zones taronges, d’aparcament gratuït amb temps limitat, durant el primer semestre de 2021
Tant comerciants, clients com usuaris valoren positivament la zona taronja de l’entorn del CAP que ha afavorit la rotació d’estacionaments
Creix l’us de les zones taronges, d’aparcament gratuït amb temps limitat, durant el primer semestre de 2021 - Llegir Més
Igualada estrena dos nous elements divulgatius a les Guixeres amb una caminada guiada
Els dos nous punts es troben al recorregut de l’Anella Verda i expliquen la formació i la història d’aquest emplaçament natural de la ciutat
Igualada estrena dos nous elements divulgatius a les Guixeres amb una caminada guiada - Llegir Més
L’ajuntament d’Igualada finalitza l’enjardinament del Parc Central i anuncia la construcció d’un quiosc de vins i tapes amb servei de lavabos
La insta·lació serà desmuntable i tindrà una concessió de deu anys
L’ajuntament d’Igualada finalitza l’enjardinament del Parc Central i anuncia la construcció d’un quiosc de vins i tapes amb servei de lavabos - Llegir Més
La regidora Eva Pedraza, de Poble Actiu, presenta la renúncia al Ple
La regidora Eva Pedraza, de Poble Actiu, presenta la renúncia al Ple - Llegir Més
El Pla d’Arbrat 2021 preveu la reposició o la substitució de 239 arbres en cinc districtes de la ciutat
Les actuacions tenen un pressupost de 170.000€ i inclouen plantades d’arbres en espais viaris i en espais verds
El Pla d’Arbrat 2021 preveu la reposició o la substitució de 239 arbres en cinc districtes de la ciutat - Llegir Més
Els equipaments cívics d’Igualada estrenen programació virtual i un nou sistema d’inscripció per internet
Els equipaments cívics d’Igualada estrenen programació virtual i un nou sistema d’inscripció per internet - Llegir Més
L’Ajuntament inicia l’elaboració del nou Pla Local de Joventut
L’Ajuntament inicia l’elaboració del nou Pla Local de Joventut - Llegir Més
L’Ajuntament elabora un dispositu extraordinari per garantir les mesures sanitàries en les eleccions del 14-F
S’ha canviat la ubicació habitual d’alguns collegis electorals per complir les mesures d’espai, ventilació i accés A cada col·legi electoral hi haurà un responsable sanitari i un responsable de cues El dia abans de les eleccions es desinfectaran tots els col·legis i durant la jornada electoral es netejaran al matí i a la tarda
L’Ajuntament elabora un dispositu extraordinari per garantir les mesures sanitàries en les eleccions del 14-F - Llegir Més
Lliurats els premis del primer Concurs d’Aparadors Nadalencs
Lliurats els premis del primer Concurs d’Aparadors Nadalencs - Llegir Més
La història del circ a Igualada, recollida en un llibre de Josep Elias i Farré
La història del circ a Igualada, recollida en un llibre de Josep Elias i Farré - Llegir Més
Marc Castells presenta els principals projectes de la ciutat per al 2021
Pel que fa a la situació de la pandèmia, l’alcalde explica que la ciutat ha superat el pic epidèmic i ara afronta el pic hospitalari El barri de les Flors es convertirà en el primer barri completament accessible de la ciutat Al ple de febrer es presentarà la proposta per fer possible l’edificació d’habitatges a les plantes baixes de carrers no comercials
Marc Castells presenta els principals projectes de la ciutat per al 2021 - Llegir Més
L’Ajuntament limita l’ús de les instal·lacions municipals i suspèn les activitats públiques a la via pública fins al 15 de gener
L’Ajuntament ha cedit al Servei Català de la Salut un terreny annex al CAP Igualada Urbà per instal·lar un mòdul prefabricat per desenvolupar l’activitat assistencial en espais diferenciats per patologies El dia 5 no hi haurà pels carrers de la ciutat ni cavalcada ni cap activitat vinculada a la festa de Reis, que es podrà seguir a través d’un programa televisiu emès per Youtube i Canal Taronja Anoia
L’Ajuntament limita l’ús de les instal·lacions municipals i suspèn les activitats públiques a la via pública fins al 15 de gener - Llegir Més
El Ple aprova el pressupost municipal per al 2021, que serà de 63 milions d’euros
El Ple aprova el pressupost municipal per al 2021, que serà de 63 milions d’euros - Llegir Més
L’Ajuntament destina 135.000€ als ajuts a estudiants de graus i postgraus universitaris del curs 2019-2020
L’Ajuntament destina 135.000€ als ajuts a estudiants de graus i postgraus universitaris del curs 2019-2020 - Llegir Més
El Govern presenta un pressupost dissenyat per protegir les persones i impulsar la recuperació d’activitat econòmica post-pandèmia
Els comptes per a l’any 2021 preveuen congelar impostos, incrementar la despesa social, i invertir 11 ME perquè la ciutat surti reforçada de la crisi
El Govern presenta un pressupost dissenyat per protegir les persones i impulsar la recuperació d’activitat econòmica post-pandèmia - Llegir Més
El conseller Ramon Tremosa confirma el compromís de la Generalitat amb l’aposta universitària d’Igualada
El responsable del Departament d’Empresa i Coneixement visita els terrenys del futur campus de ciències de la Salut de la UdL
El conseller Ramon Tremosa confirma el compromís de la Generalitat amb l’aposta universitària d’Igualada - Llegir Més
El Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Igualada porta a terme diversos projectes per a l’increment de la biodiversitat
El Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Igualada porta a terme diversos projectes per a l’increment de la biodiversitat - Llegir Més
“i-Comerç, oberts a la transformació”, projecte pilot per acompanyar els comerços en el procés de digitalització
“i-Comerç, oberts a la transformació”, projecte pilot per acompanyar els comerços en el procés de digitalització - Llegir Més
Igualada celebra el Dia de la Infància convidant a reflexionar sobre els drets dels infants
Igualada celebra el Dia de la Infància convidant a reflexionar sobre els drets dels infants - Llegir Més
L’Ajuntament d’Igualada convida la ciutadania a fer pinya comprant als comerços locals aquest Nadal
“A Igualada, per Nadal, fem pinya” és l’eslògan de la campanya nadalenca d’aquest any
L’Ajuntament d’Igualada convida la ciutadania a fer pinya comprant als comerços locals aquest Nadal - Llegir Més
L’Ajuntament d’Igualada i la Cambra de Comerç de Barcelona col·laboren per ajudar conjuntament el teixit productiu
L’Ajuntament d’Igualada i la Cambra de Comerç de Barcelona col·laboren per ajudar conjuntament el teixit productiu - Llegir Més
Els professionals d’Atenció Primària de l’Anoia col•laboren amb La Marató de TV3 amb unes litografies solidàries
Solidaritat
Els professionals d’Atenció Primària de l’Anoia col•laboren amb La Marató de TV3 amb unes litografies solidàries - Llegir Més
Cementiris oberts, amb mesures de seguretat, per Tots Sants
Cementiris
Cementiris oberts, amb mesures de seguretat, per Tots Sants - Llegir Més
L’alcalde, Marc Castells, indica que les dades sanitàries a Igualada “milloren, però no són bones”
COVID-19
L’alcalde, Marc Castells, indica que les dades sanitàries a Igualada “milloren, però no són bones” - Llegir Més
La Taula per la Innovació suma esforços a favor de l’empoderament femení en en l’àmbit tecnològic
Noves tecnologies
La Taula per la Innovació suma esforços a favor de l’empoderament femení en en l’àmbit tecnològic - Llegir Més
COVID-19: L’alcalde, Marc Castells, alerta que “cal que la gent sigui conscient que entrem en una fase de complicació”
Les dades dels darrers dies marquen una tendència a l’increment del risc de rebrot a Igualada; “això és seriós, sembla que la segona onada ja és aquí” L’alcalde demana la reducció totals dels actes socials i s’adreça especialment a la gent jove per demanar col·laboració combatre la pandèmia
COVID-19: L’alcalde, Marc Castells, alerta que “cal que la gent sigui conscient que entrem en una fase de complicació” - Llegir Més
Visites guiades al fort de Sant Magí, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni
El Museu de la Pell i el CECI organitzen l’activitat per donar a conèixer aquesta peça del patrimoni igualadí construïda durant les guerres carlines
Visites guiades al fort de Sant Magí, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni - Llegir Més
La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, presenta la memòria d’activitats de l’any 2019
Síndicatura de Greuges, Ple Municipal
La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, presenta la memòria d’activitats de l’any 2019 - Llegir Més
Igualada acull el Campionat de Catalunya Sub-18 i Sub19 d’atletisme
És la primera gran competició que es disputa a l’Estadi Atlètic després de l’entrena del tartà i del tancament de la instal•lació per la Covid-19 | 0.794164 | curate | {"ca": 0.9673488158197286, "en": 0.002069441250862267, "pt": 0.00195447229248103, "es": 0.02862727063692803} | https://www.igualada.cat/ca/regidories/promocio-de-la-ciutat-i-coordinacio/noticies |
mc4_ca_20230418_11_160203 | Crema el Barça-Madrid - CATzona
Mercaders i polítics es passen la pilota del clàssic, sense atendre els desitjos futbolístics expressats per Valverde, des que Tebas va posar el partit en joc amb la proposta d’intercanviar l’ordre dels partits i jugar al Bernabéu el previst per al dia 26 al Camp Nou. A partir de l’anunci del president de LaLiga, que ni tan sols va consultar l’amfitrió Barça —al visitant Reial Madrid ja se suposa que està al cas—, ha estat impossible mantenir la cita per al moment anunciat perquè es vincula als esdeveniments violents registrats des de dilluns a Barcelona.
Clàssics futbolCompeticionsequipsEsportsFC BarcelonafutbolLa LigaLliga SantanderLligues futbolOrganitzacions esportivesPartits futbolPrimera divisióReial Madrid | 0.840526 | curate | {"ca": 1.0} | https://catzona.com/crema-el-barca-madrid |
racoforumsanon_ca_20220809_0_797645 | Bé, els usuaris que frequenten la biblioteca de filosofia geografia i història de la ub al raval ja deuen saber del que parlo. el cas es que hi ha un noi que té una malaltia que crec que es diu sindrome de touret o algo així, que fa que cada 10 segons foti un esgarrip de collons que no pot controlar. el cas es que aquest tio es passa el dia per la biblio, estudia passejant, dret, es va movent, no para de cridar ni 1 minut, i és impossible mantenir la concentració. tenint en compte que aquest tio es habitual de la biblio, perquè no li habiliten una habitació per ell on no molesti als demés? jo entenc que té dret a anar a la biblioteca, però el que no es pot fer es com si no passés res, aquest tio molesta i molt, encara flipo que se li permeti l'entrada i l'estada i totes les jartades que fa ( ja us dic que no només es que foti uns crits de la ostia, es paseja fent el garrulo por ai també, però bé fent això com a mínim no fa soroll) que opineu que s'hauria de fer amb aquest individu? no hauria de veure ell mateix que molesta i marxar a un altre lloc on no fos necessari silenci per estudiar, com les sales d'estudi?
Lo de "boig" sobra.... ara bé, si realment és un problema cal parlar amb els responsables de la biblioteca, per que si més no, no molesti als qui estàn a les sales d'estudi....
-_-u Està boig i no és cap insult, ans una definició.
el síndrome de tourette és un transtorn neurològic no mental.
I quines diferències n'hi ha entre un trastorn mental i un neurològic?
Ho hauries de saber! Per tractar amb el Llop hauries de tenir els mínims de psicologia!
xd | 0.862989 | curate | {"ca": 0.9860050890585241, "es": 0.01272264631043257, "no": 0.001272264631043257} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_231001 | Neu des d’un balcó del barri del Segle XX | Francesc Tarrida!--akiadsense--> Neu al barri del Segle XX de Terrassa | Francesc Tarrida !--akiadsense--> Neu al Parc de Sant Jordi | Arnau Roura Instal·lacions del CN Terrassa aquest matí | Jaume Vidal!--akiadsense--> Neu al barri del Segle XX de Terrassa | Joan Carles Castell!--akiadsense--> Neu a Sant Pere Nord, a la rambla Francesc Macià | Josep Trullàs Rambla de Francesc Macià, aquest matí | Josep Trullàs Terrassa Est ben enblanquinada | Juanma Martín La plaça Nova de Terrassa | Maria Luisa Ordoñez Una escola ha sortit a jugar al parc de Vallparadís | Montse Favà!--akiadsense--> Parc de Sant Jordi ben nevat | Mercè Prat Des d’un balcó de l’avinguda Abat Marcet amb vistes a l’escola Abat Marcet | Roger Tarrida Parròquia de La Santa Creu a la carretera Rellinars | Roger Tarrida Vista des de l’avinguda Abat Marcet direcció nord oest | Roger Tarrida Parc de les Nacions Unides a Terrassa | Tango ReCa !--akiadsense--> Terrassa | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/societat/terrassa-nevada-ulls-dels-lectors-mon-terrassa-51612/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_268223 | Ralph Wiggum hools!
Hooligans d'en Ralph, mireu que m'han regalat aquest Nadal.
jo en vull unaaa! | 0.361917 | curate | {"en": 0.2, "ca": 0.6210526315789474, "oc": 0.17894736842105263} | |
mc4_ca_20230418_4_316895 | L’horari alemany, a estudi | Rosa M. Bravo | Barcelona | Societat | El Punt Avui
L’horari alemany, a estudi L’horari alemany, a estudi L’horari alemany, a estudi L’horari alemany, a estudi + L’horari alemany, a estudi E-mail
La proposta per canviar l’horari escolar s’inspira en iniciatives com l’alemanya, que ha modificat l’organització per millorar en resultats i equitat
La integració de les extraescolars al projecte educatiu beneficiaria l’alumnat
Activitats al pati a l’escola Verd de Girona, en una imatge d’arxiu JOAN SABATER
L’horari alemany, a estudi L’horari alemany, a estudi L’horari alemany, a estudi L’horari alemany, a estudi L’horari alemany, a estudi E-mail
Alemanya va entrar en estat de xoc quan va descobrir que el seu alumnat presentava uns resultats en el primer estudi Pisa per sota de l’esperat. Per intentar capgirar-ho, i per millorar l’equitat i el benestar de l’alumnat, el govern alemany va iniciar un canvi horari amb la creació de les Ganztagsschulen, escoles amb horari complet. I l’experiència va donar un bon resultat. Així ho va explicar la directora de la Fundació Alemanya per a la Infància i la Joventut (Deutschen Kinder und Jugendstiftung), Heike Kahl, en un acte organitzat dimecres per la Fundació Jaume Bofill per plantejar la reforma horària que els seus experts defensen a casa nostra. Kahl va explicar com es va decidir posar en marxa escoles de primària i secundària que en comptes de fer la jornada matinal compacta, de vuit a una, oferien educació amb un horari més ampli, fins a les tres o les quatre de la tarda, segons el lloc. El 2002, el 16% dels centres es van acollir a la reforma i el 2017 ja s’arribava al 69%. El model alemany inclou ara menjador escolar cada dia i, almenys tres dies a la setmana, activitats culturals, esportives i artístiques no lectives però que estan integrades en el projecte educatiu dels centres i supervisades per la direcció de les escoles i instituts.
La modificació de l’horari escolar alemany ha comportat que els resultats acadèmics superin ara la mitjana dels països de l’OCDE, quan el 2000 estaven per sota. Però la millora no ha estat només acadèmica, segons va explicar Kahl. La creació de les Ganztagsschulen “ha permès avançar cap a la personalització dels aprenentatges i dels itineraris educatius, integrar millor l’heterogeneïtat de l’alumnat i posar-la realment en relleu”, va dir, i va precisar que l’educació a temps complet ha millorat l’ambient als centres, ha reduït la conflictivitat amb la promoció de la cooperació, ha avançat cap a la personalització dels aprenentatges i ha facilitat l’obertura de les escoles a la comunitat i a l’entorn.
Aquesta reforma educativa “ha estat una de les més importants de les últimes dècades”, segons Kahl, i ha estat una de les inspiradores de la proposta Educació a l’hora. La Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya plantegen un nou horari “més saludable, més equitatiu i que millora els aprenentatges”, segons defensen. Elena Sintes, sociòloga i cap de projectes de la Jaume Bofill, assegura: “Ara tenim un model que imposa un ritme molt rígid i estressant, amb una associació de matèria i hora que deixa molt poc espai a la innovació educativa.” És especialment preocupant en l’educació secundària, en què la concentració de sis hores al matí amb una petita pausa “imposa un ritme molt estressant”. El fet d’entrar a les vuit del matí no s’adiu al ritme cronobiològic de l’adolescència, i fa matinar encara més els que venen de lluny amb l’autocar, assenyala l’experta. La sortida a dos quarts de tres o a les tres i la falta de menjador o cantina als instituts fa que l’alumnat dini molt tard, novament agreujat en el cas dels que viuen en territoris dispersos. “La majoria dels centres tanquen, i l’alumnat que a sisè de primària ha tingut beca menjador la perd a primer d’ESO, encara que la seva situació sigui la mateixa”, recalca Sintes.
El tancament dels centres incideix també en la falta d’equitat pel que fa a les extraescolars, ja que les famílies més desfavorides no poden afrontar les activitats, fet que motiva “un increment de desigualtats en un món en què es dona reconeixement a les extracurriculars”, assenyala la sociòloga. Per tot plegat, Educació a l’hora proposa, a primària, una entrada flexible entre les nou i dos quarts de deu i, a secundària, entre dos quarts de nou i les nou. El temps del migdia s’escurçaria mitja hora a primària i l’activitat lectiva acabaria a les quatre. De quatre a cinc, el centre oferiria temps lliure i espai d’estudi assistit, i una oferta d’activitat no lectiva fins a les sis. A secundària, l’activitat lectiva seria entre les nou i dos quarts d’una o la una, i un temps al migdia entre la una i les dues. Entre una i tres tardes hi hauria activitat lectiva entre les dues i les quatre, i la resta de tardes, activitats de lliure opció dins o fora del centre. Aquí és clau la coordinació perquè les extraescolars formin part del mateix projecte educatiu. Sintes defensa que tot plegat no hauria de suposar un increment de la càrrega laboral dels docents, però sí un canvi en la filosofia i l’organització dels centres educatius.
Docència des de l’exterior
Una de les qüestions que planteja la proposta ‘Educació a l’hora’ és que no tota la docència l’hagin de fer mestres i professors. Per exemple, la música la podrien impartir professionals de les escoles municipals de música, com ja s’està experimentant al Prat de Llobregat.
El Punt Avui. Girona 27-01-2020, Pàgina 11
El Punt Avui. Nacional 27-01-2020, Pàgina 11
S’eleven a 34 els casos de coronavirus a l’Estat | 0.814374 | curate | {"ca": 0.9491130621752374, "en": 0.050886937824762585} | http://arrel.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1730283-l-horari-alemany-a-estudi.html |
mc4_ca_20230418_17_406046 | Kids Cluster - Els socis
La vocació principal d'ABACUS COOPERATIVA és satisfer els socis clients oferint-los una selecció de productes i serveis per a la cultura i l’educació. També són trets propis la dinamització cultural, la responsabilitat social, la innovació i el lideratge i, sobretot, les persones.
L’AGÈNCIA CATALANA DE TURISME atorga el segell Destinació de Turisme Familiar (DTF) als municipis que disposen d’una oferta d’allotjament, empreses d’activitats i restauració especialitzada per a famílies amb propostes de lleure i entreteniment. La seva orientació a la coordinació d’agents per a la configuració de propostes de valor afegit superior l’apropa a la dinàmica del nostre clúster.
L'AJUNTAMENT DE SANT CUGAT forma part de KID'S CLUSTER per tal de reforçar les seves polítiques de recolzament a les empreses i les de suport a la infància.
Industrias Masats fa més de 80 anys que desenvolupa productes de colors, modelatge i d'altres per a infants, amb marques líders com Alpino, ceres Dacs i Manley
BOOLINO és una plataforma digital de llibres pels infants que vols facilitar als pares la recerca dels llibres més adequats per a cada infant per tal que esdevingui un bon lector
BRITISH SUMMER és una empresa que porta 30 anys oferint cursos i estàncies a l'estranger per aprendre idiomes.
CASTELLNOU EDICIONS contribueix al desenvolupament cultural i humà de la societat mitjançant una oferta de productes educatius i d’oci de qualitat, dirigits a la comunitat educativa en general i al públic infantil i juvenil en particular.
La cadena CINESA va nèixer a Barcelona el 1944 . Actualment rep la visita de més de 17 milions d'espectadors cada any, que volen veure alguna de les 300 pel·lícules que estrenen a les més de 500 pantalles i 100.000 butaques. Es tracta de més de 40 multicines a tot el territori espanyol.
Des de 1984 EDITORIAL CRUÏLLA es dedica a la publicació de llibres per a infants i joves des del doble vessant educatiu i literari. En totes dues àrees, CRUÏLLA manté un marcat compromís amb la cultura i l'educació: a través de la cerca i aplicació de nous continguts, mètodes i recursos pedagògics, d'una banda, i amb el compromís amb la literatura de qualitat per als infants i joves, de l'altra.
Especialista en còmics, llibres, revistes o jocs infantils, familiars, temàtics o especialitzats, DEVIR opera desde 1985 i aposta pel lleure intel·ligent i el temps de qualitat presencial. EADA, fundada el 1957 a Barcelona, fou una de las primeres institucions espanyoles a oferir programes de formació de directius. Fins avui, més de 120.000 participants procedents de més de 50 països els han confiat la seva formació. Financial Times i The Economist posicionen EADA entre les 4 millors escoles de negocis d’España i entre les 100 millors en el món, havent unes 7.000 a nivell internacional.
EDEBÉ és un dels principals grups editorials espanyols especialitzats en continguts educatius. Pioners en la creació multimèdia, el llibre de text i la literatura infantil i juvenil son les seves principals activitats. Amb EDEBÉ AUDIOVISUAL opera en el sector d’animació infantil amb vàries produccions internacionals. EDICIONES JUST és una editorial de revistes especialitzades dirigides al públic professional. Edita Juguetes B2B des de 1962, Puericultura Market des de 1992 i Licencias Actualidad des de 1998. A més, en 2011 va entrar en el mercat internacional amb el seu portal online en anglès Key4Communications.
EDITORIAL FLAMBOYANT és especialista en edició d'àlbums il·lustrats, compra de drets i producció de projectes propis. Disposen d'un ampli catàleg que suma al gaudi de la lectura el seu impacte en cada cas.
EDUCA BORRAS S.A. és una companyia nascuda l'any 2001 com a conseqüència de la fusió de dues empreses històriques dels mercats de puzles i jocs (Borras Plana, fundada el 1.894; i Educa Sallent, fundada el 1.967).
D'aquesta fusió va néixer EDUCA BORRAS, S.A., amb la seva seu a Sant Quirze del Vallès (Barcelona) i amb l'objectiu de continuar creixent com a referent dins el sector del joc en dues línies complementàries: al liderat absolut d'EDUCA©com a fabricant de jocs educatius i puzles per a petits i adults se suma l'experiència i la trajectòria de BORRAS© en el camp dels jocs d'entreteniment i familiars.
Els jocs i puzles d'EDUCA BORRAS S.A. creuen fronteres i se situen en els primers llocs dels mercats europeus, nord-americans i llatinoamericans.
ESPAIS TELEMÀTICS són creadors d'estratègies i accions de comunicació interactiva maximitzant el rendiment dels sistemes d'informació, desenvolupant continguts multimèdia i per a Internet i també projectes de disseny gràfic.
Amb 47 anys d’història, el Festival de la Infància es una saló referent pels nens de Barcelona i el seu entorn oferint el major espai de diversió de Barcelona per a compartir un temps d’oci en família durant les vacances escolars de Nadal amb més de 40.000 m2 i la participació de 75 empreses i institucions a la seva darrera edició. La FUNDACIÓ JAUME BOFILL promou totes aquelles iniciatives que facilitin el coneixement de la nostra societat i que impulsin realitzacions que contribueixin al seu millorament a través de la supressió de les desigualtats i de l’extensió de l’educació i de la cultura als qui se’n troben més mancats.
La FUNDACIÓ PERE TARRES, amb més de 50 anys d'existència, és una organització no lucrativa educativa i d’acció social, dedicada a la promoció de l'educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l'enfortiment del teixit associatiu. Amb el temps la seva acció s'ha ampliat a altres àmbits de l'acció social com ara la formació, la recerca i la gestió. GIROMAX és una empresa del sector de les arts gràfiques amb més de vint anys d'experiència en l'edició de col·leccionables infantils. La primera col·lecció fou la de cromos de l'equip de futbol Deportivo de la Coruña, el 1994. Avui, la misió de GIROMAX continua sent desenvolupar i crear col·leccions que divierteixin els infants.
GRANJA AVENTURA PARK és un parc d'oci educatiu per a nenes, nens i adults, on aprendre, experimentar i divertir-se vivint un dia diferent i inoblidable en plena natura.
HAMELIN BRANDS, present arreu del planeta, que serveix artistes, llars, oficines i escoles i universitats també amb les marques CANSON, GUARRO, ELBA, i OXFORD.
FAROS Sant Joan de Déu és la plataforma digital de promoció de la salut i el benestar infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona. Es dirigeix principalment a mares i pares, a més d'a altres cuidadors i professionals, especialment en el camp de la salut i l'educació.
A HUMANTIKS son especialistes en realitat augmentada i realitat virtual, i desenvolupen solucions de suport educatiu, a la salut i al desenvolupament personal. Ideas for change és una consultora que guia la comprensió i transformació de models basats en recursos compartits. Amb diferents mètodes i equips ajuden a crèixer a les organitzacions.
International House és una institució reconeguda en l'aprenentatge d'idiomes i amb sòlida implantació a Barcelona, des-de on es coordina una xarxa de centres i serveis. Hi podrem explorar nous serveis i productes pel nostre públic.
JOGA PRO Marketing Promotions és una agència de màrqueting promocional que prepara campanyes i accions per empreses públiques i privades.
KAPTIVA SPORTS organitza esdeveniments esportius dirigits a famílies i infants. Entre d'altres, impulsa la Family Run i el FCBarcelona Camp.
LA FACTORIA D'IMATGES es dedica a la creació d’entorns lúdics interactius. Provinent del sector de videojocs, actualment està especialitzada en la producció de continguts educatius multimèdia.
LENOARMI és una escola d'educació integral que té com a objectiu promoure la salut i el desenvolupament de les persones, des d'el seu neixement i fins la vellesa.
LLEURESPORT és una entitat polivalent de Barcelona dedicada a la gestió del lleure que fomenta la cultura, l’educació i l'esport per a tothom. Des de 1992 gestiona i dóna servei a diferents equipaments públics i privats com centres cívics, centres esportius, casals i escoles.
LUK INTERNACIONAL és una empresa independent audiovisual i de gestió de llicencies adreçada a nens i nenes i joves d’Espanya i Portugal amb més de 31 anys d’experiència en el mercat.
Des de 1995 MARINVA desenvolupa estratègies, serveis i productes de comunicació formació i participació a mida basats en el joc i l’activitat lúdica. Els seus clients traslladen el seu missatge i activitat a través del joc i defineixen els seus productes i filosofia de negoci per via de l’activitat lúdica.
El Museu d'idees i invents de Barcelona és un espai dedicat a despertar la vocació per innovar a tots els seus visitants i els que tenen la sorts de conèixer el seu equip i propostes.
L'ORIOL COMAS és creador i expert en jocs de societat. Després de crear i dirigir durant deu anys projectes de consultoria de comunicació pública, des del 1999 es dedica professionalment a
El grup PENGUIN RANDOM HOUSE desenvolupa diferents segells editorials a l’àrea infantil; BEASCOA i ALTEA (0-6 anys), MONTENA i ALFAGUARA JUVENIL (a partir de 6 anys) i NUBE DE TINTA (a partir de 12 anys).
LA SALLE és un dels centres fundadors de la Universitat Ramon Llull i es dedica a la formació des de fa un segle, desenvolupant graus, màsters i doctorats en enginyeria, arquitectura i gestió, a més de projectes d'investigació en cooperació amb el món empresarial.
SEMBRA és una nova iniciativa de Semillas Fitó que te com a principal objectiu ajudar a totes aquelles famílies i particulars que volen aprendre sobre el cultiu de plantes hortícoles, aromàtiques i flors des de la llavor fins la seva recol•lecció.
SOPHIA és una empresa que té com a objectiu donar eines i continguts al sistema educatiu i contribuir al canvi de paradigma en l'educació actual, per tal de que cada nen desenvolupi el seu talent.
Tradició i modernitat; domini artesanal i precisió tecnològica; disseny i funcionalitat - la marca STAEDTLER combina contradiccions aparents creant instruments d’escriptura i de dibuix de la més alta qualitat.
SUARA és la cooperativa més gran de Catalunya en el sector d'atenció a les persones, amb una experiència acumulada pels seus socis fundadors de 30 anys. Presents a 15 comarques catalanes i amb més de 1.600 professionals, donen resposta a les necessitats d'atenció, suport, assistència i educació d'infants i joves; de famílies; de persones que requereixen algun tipus de suport per a ser més autònomes; de persones que cerquen feina o volen millorar professionalment o dels qui necessiten suport davant situacions de crisi.
TBKIDS aporta als infants i joves noves formes d'aprendre amb tallers d'aprenentatge pràctic i activitats extraescolars. Traballen aspectes bàsics de STEAM (Ciència, Tècnologia, Enginyeria, Arts i Matemàtiques) vinculats als valors de l'emprenedoria: Col·laboració, pensament crític, creativitat, comunicació i no tenir por al fracàs.
Club Super 3 - TV3, és l'empresa que gestiona els canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Va néixer l'any 1983, amb l'objectiu principal de contribuir a la normalització lingüística i cultural del país, i des d'aleshores no ha deixat mai d'estar en la primera línia de l'oferta mediàtica a Catalunya, amb períodes molt llargs de lideratge d'audiència.
THACHAN! es dedica a fer productes personalitzats a través de la il·lustració. El seu disseny és dolç i proper, adequat a productes destinats als nens i nenes, i també apte per a adults | 0.884701 | curate | {"ca": 0.9906468531468532, "es": 0.008653846153846153, "zh": 0.0006993006993006993} | http://www.kids-cluster.com/ca/els-socis |
racoforumsanon_ca_20220809_0_756591 | Entrevista a en Joan, membre de l'Ateneu Llibertari de Berga i un dels agredits la matinada de dissabte. - Hola Joan, tu hi eres la nit de les agressions? Sí que hi era, de fet jo era al concert i vaig ser un dels que va rebre. - Però com va començar tot? Durant el concert, mentre tocava el segon grup, va venir fugint un noi perseguit per sis o set nois més que l'amenaçaven i deien que el volien pegar. Però com que van veure que allà hi havia molta gent, van marxar dient que anaven a buscar uns amics. El noi amenaçat se'n va anar i nosaltres vam creure que ja s'havia acabat tot. - Però no s'havia acabat, oi? No, una estona més tard van arribar una quinzena de joves provocant i fent soroll, buscant baralla. Jo vaig començar a sentir sorolls i crits darrere de l'escenari i hi vaig anar per veure què passava. una vegada allà vaig veure un grup de gent que semblava que estava agredint algú. Vaig fer un cop a l'esquena del que tenia més a la vora i es va girar. Duia un ganivet i em va assenyalar. Llavors, sense pensar-ho gens, vaig començar a córrer però sentia com em perseguien... - Però et van atrapar... Sí, mentre corria vaig notar una empenta i vaig caure, llavors em van començar a pegar per tot arreu... Quan em vaig poder girar, vaig veure una navalla o un ganivet a dos pams de la meva cara, però no em van apunyalar, van començar a córrer i vaig sentir com anaven arribant furgonetes dels Mossos d'Esquadra. La gent els senyalava cap on havien fugit. Alguns dels que van veure com em pegaven fins i tot es pensaven que era mort, perquè de lluny semblava que m'havien arribat a apunyalar. - I saps qui eren els qui et van pegar? Era tot molt confús... i ara no sé si els podria reconèixer. Però sé que la gent que va fer les agressions de la nit de divendres a dissabte són coneguts a Berga. Són gent d'aquí i de fora, no és una qüestió perquè hi havia gent d'aquí també, d'immigrants sinó de gent que sempre porta problemes. Encara que falta saber qui són els detinguts, els d'aquí podrien ser alguns dels membres de la família Catoño, aquí els coneix tothom. - Quan van avisar els Mossos d'Esquadra? Pel que sé, els van avisar així que van començar a veure passar la quinzena de nois que volien baralles. Però no van aparèixer fins al cap d'una estona, quan ja no hi eren. Van fer una volta sense ni tan sols baixar de la furgoneta i se'n van anar. Quan van tornar, els agressors ja havien fet mal. - D'on vénen els problemes amb els mossos? Fa mig any hi va haver una operació que dèien que era 'antidrogues' però en què només es va detenir un noi amb algunes pastilles. Durant aquella operació van entrar a deiversos bars de Berga i a dos locals dels moviments socials de la ciutat. Els mossos hi van fer moltes identificacions i ni tan sols dúien el número de placa visible. La gent s'ho va prendre malament perquè en lloc d'anar a buscar els qui tothom sap que trafiquen amb drogues, van anar a intimidar els joves del poble. Arran de tot allò hi va haver una manifestació en contra d'aquella actuació dels mossos i s'hi va volcar tot el poble. des de llavors la convivència és difícil, però ells havien de fer la seva feina i impedir les agressions. Però no és només que fessin tard... - Ha passat alguna cosa més amb els mossos? Sí, quan es van fer les rodes d'identificació dels que van fer les agressions de dissabte a la matinada, van fer que els testimonis passéssim en una sala amb un vidre on es podien veure els detinguts però ells no podien veure els testimonis. Però en acabat, van fer sortir els testimonis al passadís i van fer que els detinguts passessin a menys d'un metre dels que els havien identificat... Els van veure a tots i aquí a Berga es coneix tothom... - Li ha passat a gaire gent això? Com a mínim a quatre persones. Tres en una primera roda d'identificació i una en una altra. - I tu, vas participar en aquestes rodes de reconeixement? ... Sí. http://blocs.mesvilaweb.com/efberga
Hi ha una cosa que no em quadra: Diu que primer va venir un xicot al qui empaitaven. Aquest xicot desapareix de l'escena. Podriem saber de qui es tractava? Després vé la ràzzia. Arriben i estomàquen per darrera de l'escenari. Tots?, els quinze o vint? El testimoni s'hi atansa per "preguntar?" i ha d'apretar a correr, el fan caure i l'estomaquen. Arriben els mossos (furgones, plural?) Tot aixó en mitja hora? Sobre les identificacions: Els advocats diran què cal fer per denunciar-ho, és ridícul usar vidres especials per després fer-los passar pel devant. Jo continuo veient confussió en tot. | 0.786979 | curate | {"ca": 0.9845913354175971, "it": 0.006476105404198303, "es": 0.008932559178204555} | |
macocu_ca_20230731_6_155377 | Participem a un taller sobre biomaterials a St. Feliu de Guíxols
El Dr. Miguel Ángel Mateos, investigador del grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives de l’IBEC, ha realitzat el taller “Biomaterials: ajudem al nostre organisme a regenerar-se” al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Durant aquest taller, les 23 persones assistents, han fet un recorregut a través de la història de la medicina regenerativa per entendre com ha anat evolucionant des dels seus orígens fins a l’actualitat i quines són les propostes de futur.
Un dels punts importants per comprendre l’enginyeria de teixits és la necessitat que tenen les cèl·lules de disposar d’una estructura, o bastida, que els doni el suport necessari per donar lloc a un nou teixit. La part pràctica del taller s’ha centrat en aquest aspecte i gràcies a un parell d’experiments fets amb materials quotidians, els assistents han après les característiques bàsiques que necessiten les bastides per a regenerar teixit ossi.
Un dels assistents creant una bastida amb cera d’abella i sal. Autor: IBEC
Les cèl·lules no poden créixer en qualsevol bastida, necessiten que aquestes tinguin unes condicions adequades. Com que les cèl·lules han de poder menjar i respirar, les bastides han de ser poroses. A més a més, aquests porus han de tenir la mida adequada perquè les cèl·lules puguin arribar al seu interior. I, per últim, a mesura que es va formant el nou ós, la bastida ha d’anar desapareixent. A través dels experiments, les famílies han pogut experimentar amb les seves pròpies mans i crear unes bastides similars a les que es construeixen als laboratoris així com recrear amb xocolata i una pispa pastissera, el prototiping, una de les tècniques emprades en la recerca de biomaterials. | 0.879729 | curate | {"ca": 0.9936854190585533, "en": 0.006314580941446613} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_13673 | Però, exactament, quan és la temporada dels calçots? En general, la temporada de calçots comença al gener i acaba a l’abril. No obstant això, també podem trobar-los fora d’aquest període.
▷ Aconsegueix ja el teu Pack Calçotada amb Enviaments Gratuïts! El pack amb més salsa del mercat. Comprar Pack Calçotada
Enguany, en Ferrer apostem per una #CalçotadaResponsable
A causa de la situació actual, des de Ferrer hem reinventat la tradicional calçotada. Ara, te la portem a casa! T’oferim calçots frescos, salsa Ferrer i tot el que necessites perquè tu i els teus pugueu gaudir d’una calçotada a casa. No volem que et quedis sense gaudir d’aquesta rica, divertida i tradicional experiència i, a més, volem demostrar-te que pots fer-ho estiguis on estiguis i donades les circumstàncies excepcionals. Enguany, com a novetat, hem creat un format més petit i pràctic. T’oferim el Pack Calçotada de 50 calçots. Un pack reduït, adaptat i pensat per a aquesta nova situació. En aquest article et comptem 5 avantatges dels nostres Packs de Calçots a domicili.
Suma’t a una #CalçotadaResponsable! A més, podràs trobar un pack amb productes seleccionats Ferrer per a completar la teva calçotada.
El cultiu del calçot
Els calçots (Allium Cepa) són cebes dolces de dos cicles. Durant el primer cicle s’ha d’obtenir el bulb de la ceba, la qual es cultiva entre els mesos d’octubre i desembre. Seguidament, durant l’inici de la primavera, es realitza el trasplantament de la planta.
Durant la segona fase s’ha d’obtenir el calçot. Inicialment, s’ha de tallar la part superior de les cebes, perquè creixin ben separades unes de les altres, i plantar-les durant la segona quinzena del mes de setembre. Quan els brots plantats van sortint a la superfície s’han d’anar calçant, és a dir, s’ha d’anar aplicant terra a sobre de la planta per anar blanquejant-la.
Finalment, la collita dels calçots es realitzarà quan aquestes plantes obtinguin una longitud d’entre 15 i 20 centímetres. Els calçots podran ser recol·lectats entre els mesos de novembre i abril, depenent de la zona i el territori on estiguin sembrats. Per a cada ceba plantada es podran obtenir entre 4 o 12 calçots.
Els calçots s’han de regar aproximadament 5 dies a la setmana, utilitzant una gran quantitat d’aigua. Durant el procés de cultiu és important tenir en compte les plagues que poden fer malbé les plantacions. S’han d’intentar protegir els calçots d’alguns insectes com: la Mosca de la Ceba, els Nematodes, el Carbó de la ceba, entre d’altres.
Els calçots requereixen una atenció especial, però no solen aportar grans dificultats a l’hora de cultivar-los. A més, és un aliment que ofereix molts beneficis per a la nostra salut. Té poc contingut calòric i disposa de grans quantitats de fòsfor, grans qualitats diürètiques i molta aigua. És un súper aliment tradicional de la gastronomia catalana!
Preparació dels calçots
Hi ha moltes maneres de preparar els calçots, però el més comú és a través de les brases, realitzant una flama creada amb sarments, és a dir, branques llargues i fines, principalment de vinyes. Es col·loquen els calçots a una graella, les arrels juntes a un mateix cantó, i es dipositen a sobre de les flames. Han d’estar torrats per ambdós costats. Un cop estiguin ben cuinats s’emboliquen en un paper de diari per mantenir-ne la calor i els deixem reposar sobre una teula, i ja estaran preparats per començar a menjar-los!
Com fer calçots a casa?
A més de la manera tradicional, sabies que també existeixen diferents maneres de cuinar calçots a casa? Per descomptat que n’hi ha i, aquest any més que mai, és important que agafis paper i boli i prenguis nota de tot això. O potser pensaves que aquesta temporada anaves a haver de renunciar a una calçotada? La nostra proposta: cuina els calçots a la brasa, al forn, en la planxa elèctrica o arrebossats. En aquest article et comptem aquestes diferents maneres de cuinar calçots a casa. Totes elles, receptes fàcils i divertides.
Els calçots s’han de consumir calents i molt mullats en la salsa especial per a calçots. Des de Ferrer, oferim l’autèntica salsa de calçots elaborada amb tomàquets de temporada, oli d’oliva i ametlla torrada, entre altres ingredients de qualitat per a aconseguir una unió perfecta de sabors. I, com podràs gaudir la salsa romesco que et sobri després de la teva calçotada? Molt senzill: grava en la teva ment que és una acompanyant perfecta per a molts altres plats i tira-li imaginació.
Aquest característic aliment s’ha de menjar amb les mans, per aquest motiu és molt pràctic disposar de pitets i tovallons per evitar tacar-nos i poder gaudir amb total llibertat d’aquesta tradicional experiència gastronòmica, la calçotada!
En Ferrer hem preparat un Pack Calçotada complet equipat amb tot el que necessites, llest per a cuinar i servir. Així que, enguany, gaudeix del teu #CalçotadaResponsable sense necessitat de sortir de casa!
▷ Emporta’t ja l’únic Pack Calçotada del mercat amb Enviaments Gratuïts! A més, amb quasi 2kg de salsa. Comprar Pack Calçotada
No hi ha comentaris
Publicar un comentari
Cancel Reply
Guarda el meu nom, email i web en aquest navegador per la propera vegada que faci un comentari.
He llegit i accepto la Política de privacitat *
Cerca
Search for:
Darrers posts del blog
Menjar calçots a Madrid, Sevilla o València és possible amb Ferrer
Descobrint l’autèntica Salsa Calçots de Ferrer
Temporada de calçots 2021
Temporada de calçots 2020: gaudeix dels seus últims dies amb el Pack Ferrer
Com cuinar calçots a casa: a la brasa, al forn, en la planxa eléctrica i arrebossats
Categories
Calçotades
Receptes
Ja pots aconseguir…
Pack Calçotada 29,95€ – 88,25€
CONSERVES FERRER
La marca Ferrer es diferencia per la qualitat dels seus aliments i la tradició de les seves receptes. Ofereix un producte Mediterrani, saborós, i elaborat a partir d’ingredients frescos, naturals i de primera qualitat.
CONDICIONS DE VENDA
Els lliuraments es realitzaran de dimarts a divendres. Les comandes realitzades el dijous a partir de les 13.00h es rebran dimarts de la propera setmana.
Veure condicions de venda
CONTACTE
Pl. Santa Anna Ctra. de Santpedor a Navarcles, km 4 08251 Santpedor (BCN), Espanya.
T. +34 93 827 25 12 F. +34 93 827 21 27
Avís Legal | Política de privacitat | Política de cookies | Condicions de venda
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització dels nostres serveis, adaptar la publicitat sobre l'anàlisi de la navegació dels usuaris i demanar informació sobre les preferències de configuració. A l'prémer el botó "ACCEPTAR" consent aquestes cookies. Podeu obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, prement en Més informació Configuració de cookies ACCEPTAR
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra navegació a la pàgina web. Aquestes es classifiquen segons sigui necessari i s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció de donar-se de baixa d'aquestes galetes. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes galetes pot afectar la seva experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activades
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.747117 | curate | {"ca": 0.9430538172715894, "pt": 0.02490613266583229, "it": 0.005757196495619525, "es": 0.007008760951188986, "en": 0.018272841051314142, "ar": 0.0003754693366708385, "cs": 0.0006257822277847309} | https://salsacalsots.com/temporada-calcots-2021/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_361876 | Els Mossos desallotgen Can Vies al districte de Sants de BarcelonaLa policia catalana aplica l'ordre de desallotjament del centre social autogestionat que expirava el 31 de maigFa uns dies Ajuntament i ocupants van trencar negociacions26/05/14 14:10 - barcelona - Redacció Una imatge del desallotjament de Can Vies, a Sants Foto: Juan Ramon. Els Mossos d'Esquadra han començat a desallotjar aquest dilluns al matí l'edifici del centre social autogestionat Can Vies, que ocupen des de fa 17 anys diverses entitats del districte de Sants. L'ordre de desallotjament que hi havia sobre Can Vies expirava aquest pròxim 31 de maig.El desallotjament arriba pocs dies després que els ocupants de Can Vies i l'Ajuntament del districte trenquessin negociacions sobre el futur de l'edifici.El Consistori barceloní va presentar com a “última oferta” la sortida dels ocupes i el seu reallotjament mentre fan obres a l'edifici i pactessin un conveni sobre l'ús que n'haurien de fer les entitats de que ocupen el centre autogestionat i d'altres del barri. Els ocupants de Can Vies, per la seva banda, van posar com a condició per negociar sense pressió que el consistori suspengués de manera indefinida l'ordre de desallotjament, cosa que no ha passat.AVUI
Ara tampoc us flipeu dient que ara ja podran dir que aquí hi ha Kale Borroka i molt menys que ho puguin relacionar amb la independència.Okupes liant-la n'hi ha hagut sempre, res a veure amb el procés. Simplement hem d'intentar que no es lii més i que els CUP-EI no comencin a despenjar-se de la unitat.
La CUP ja està demanant a la població que surti al carrer a cremar més vehicles.Indignant, l'apologia de la violència és delicte, i aquests senyors hauran de plegar o donar moltes explicacions. No poden dir a la ciutadania que cremin vehicles i després quedar-se tan amples, se n'hauran de responsabilitzar.Ara no és el moment que la CUP enviï en orris tot el que s'ha fet durant tots aquests anys des del civisme i el pacifisme.Intolerable que la CUP ara ho dinamiti tot. Volem la dimissió d'en David Fernàndez immediatament! I si vol cremar cap vehicle que hi vagi ell directament i que no ho digui als ciutadans. INTOLERABLE!
Artista, els Mossos que ara defenses són els que impediran les urnes del referèndum, i no es podrà fer, i tu també ho vas a defensar? Si t'aferres a la legalitat, no seran els de Can Vies qui pose pals a les rodes, seràs tu posant murs al "prucès".El Dret no és la llei. El Dret és el resultat de la lluita pels drets. | 0.893368 | curate | {"ca": 0.9951593384429205, "es": 0.004840661557079467} | |
mc4_ca_20230418_18_10417 | #9N. De la consulta al referèndum - Jornada
#9N. De la consulta al referèndum
Tres anys després del 9-N, Catalunya viu pendent d’una República proclamada però no efectiva i de la repressió judicial espanyola en relació al procés sobiranista.
ANDREU MERINO i ANNA PALOU, Barcelona I 9 DE NOVEMBRE DE 2017
La Vaga General d’ahir a Catalunya ha estat l’últim capítol d’un procés polític marcat des de l’inici per les mobilitzacions populars. Des de la consulta sobre la independència celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, el sobiranisme ha ocupat un lloc principal en l’agenda política catalana. Cinc anys després, se celebrava una altra consulta, aquest cop convocada per la Generalitat, que va acabar convertida en un procés participatiu: el 9-N del 2014. Més de 2,3 milions de persones van respondre si volien que Catalunya fos un Estat i, en cas afirmatiu, que aquest fos independent. La victòria del Sí-Sí va ser aclaparadora, amb més d’1,8 milions de vots. Tot i que la consulta no era vinculant, el 9-N va comportar el que ara s’ha convertit en una constant: la repressió de la justícia espanyola envers el sobiranisme. En aquell moment van ser el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau els que van haver de fer front a una querella de la Fiscalia, que els assenyalava com a principals organitzadors de la consulta. A nivell polític, nou mesos després, la Generalitat convocava eleccions anticipades per al 27 de setembre del 2015.
Majoria d’escons, però no de vots
El camí cap al 27-S va estar marcat pel debat sobre la llista única independentista. Finalment Convergència, Esquerra, l’ANC i Òmnium Cultural van impulsar una candidatura única. Naixia Junts pel Sí (JxSí), mentre la CUP preferia presentar-se amb les seves sigles. Finalment els 62 diputats de JxSí i els 10 de la CUP permetien aconseguir la desitjada majoria. Això sí, una majoria absoluta pel que fa als escons però no als vots. Amb els resultats a la mà s’obria un altre escenari: qui havia de ser el president de la Generalitat? Artur Mas no havia estat cap de llista de JxSí, sinó Raúl Romeva, per dotar la candidatura de transversalitat, i la CUP va negar-se a investir el líder de Convergència. Després de mesos de negociacions, el nom escollit va ser el de l’aleshores alcalde de Convergència a Girona, Carles Puigdemont. A partir de llavors, 130è president de la Generalitat.
Investidura de Carles Puigdemont el 10 de gener de 2015. FOTO: Parlament
El fet que l’independentisme no aconseguís una majoria absoluta de vots representava un obstacle evident davant una eventual declaració d’independència. És aquí on entra en joc el referèndum. Inicialment els plans de Junts pel Sí passaven per un referèndum de ratificació de la Constitució catalana que marqués el final del camí, però finalment es va apostar per un referèndum d’autodeterminació. Aquest cop, a diferència del 9-N, amb una sola pregunta: vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República? La Generalitat va assegurar en tot moment la voluntat de pactar la consulta amb l’Estat, una demanda que també reivindicaven formacions parlamentàries com Catalunya Sí Que es Pot. Madrid, però, s’hi va negar en rodó i començava el trajecte cap a un referèndum unilateral per a l’1 d’octubre del 2017 sense possibilitat de diàleg.
Carrers i institucions
La darrera etapa del tortuós per arribar al referèndum ha sacsejat les institucions i els carrers, sobretot a partir d’aquest mes de setembre. Un independentisme acostumat majoritàriament a mobilitzacions puntuals massives des del 2012 ha viscut una efervescència de convocatòries en forma de concentracions, manifestacions, vagues generals i aturades de país.
El 6 i el 7 de setembre el Parlament va aprovar la Llei del referèndum i la de Transitorietat jurídica, suspeses poc després pel Tribunal Constitucional, davant la indignació d’una oposició (Cs, PSC, part de CSQEP i PP) que va denunciar que la majoria independentista havia imposat la seva interpretació de les normes parlamentàries i havia vulnerat els seus drets com a diputats.
Mentre les institucions bullien, el punt d’inflexió al carrer va arribar el 20 de setembre. En el marc de la investigació judicial sobre el referèndum, la Guàrdia Civil va registrar conselleries de la Generalitat i va entrar a la seu de la CUP. Era l’anomenada Operació Anubis, a la qual els ciutadans van respondre de forma massiva el mateix dia amb concentracions a les seus registrades. La resposta popular es va articular des d’aquell moment a través d’uns Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) que fins llavors havien generat poca resposta.
Entrada de queviures a una escola ocupada la vigília de l’1 d’octubre Foto: Oriol Clavera
Referèndum i República
Van ser precisament els CDR, conjuntament amb l’operatiu dissenyar per la Generalitat, qui van garantir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Milers de persones arreu de Catalunya van dormir als seus locals de votació per garantir la celebració de al consulta. Els vots, però, van perdre protagonisme davant la repressió exercida pels cossos policials espanyols contra la població concentrada als col·legis. A més, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra van clausurar diversos locals electorals i emportar-se les urnes. Tot i això, van votar 2,3 milions de persones i el Sí va guanyar amb un percentatge del 90,18%. Amb els resultats a la mà, i després que el president Puigdemont ajornés la proclamació de la República el 10 d‘octubre i deixés desorientada bona part del sobiranisme, el dia 27 el Parlament la tirava endavant a través d’una votació secreta en què Cs, PSC i PP no hi van prendre part.
Més enllà del balanç purament polític, la repressió de l’1-O encara coïa i el rebuig a la brutalitat policial es va canalitzar a través de la convocatòria de vaga general per part dels sindicats combatius i aturada de país per part de la Taula per la Democràcia el 3 d’octubre, durant la qual centenars de milers de catalans van sortir al carrer per reivindicar els resultats de l’1-O i mostrar el seu rebuig a la violència.
Ràpidament, però, es passaria de pantalla. La presó provisional sense fiança per als líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a qui la jutgessa Lamela considera investiga per un presumpte delicte de sedició com a responsables de les concentracions del 20 de setembre, allargaria la indignació de l’independentisme i de bona part de la societat.
La tensió encara va augmentar més quan el Senat va aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola el mateix 27 d’octubre per suspendre l’autonomia de la Generalitat amb el suport de PP, PSOE i Ciutadans. El govern de Puigdemont va ser cessat i Rajoy va anunciar eleccions autonòmiques a Catalunya per al 21 de desembre. En paral·lel, la jutgessa Lamela es va tornar a erigir com a protagonista i va decretar presó provisional sense fiança per vuit membres del Govern, mentre Puigdemont i la resta de consellers marxaven a Brussel·les per denunciar el que consideren una manca d’estat de dret a Espanya. L’empresonament dels consellers va desembocar en una nova convocatòria de vaga general i d’aturada de país per ahir, 8 de novembre, que va provocar el major col·lapsa de vies de comunicació en els darrers temps.
Arriba un nou 9-N i declaren la Mesa del Parlament per permetre el debat parlamentari. Un nou 9-N on l’exercici del dret a l’autodeterminació i la repressió, doncs, han marcat els darrers 3 anys. Ara, amb una República proclamada però no efectiva, els comicis del 21-D i el nou protagonisme dels CDR marcaran el camí de futur a Catalunya.
Periodisme 2017-11-11T10:02:46+00:00 | 0.824438 | curate | {"zh": 0.0010486302267662866, "ca": 0.9922663520775986, "de": 0.001966181675186787, "nl": 0.0047188360204482895} | https://www.diarijornada.coop/9n-consulta-referendum/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_582932 | Falten 4 mesos per les municipals més importants en anys i que jo oloro que donaran uns resultats espectaculars als partits sobiranistes.Com van les coses als vostres municipis? qui es presenta, hi ha les típiques baralles entre CDC i UDC o entre ICV i EuA ? Hi ha pactes pre electorals freaks ? Es presenta algún partit extrany, guanyarà el típic alcalde se sempre que porta 30 anys al poder ?...Jo com que sóc de Barna i les notícies de pactes i tal són coneguts per tothom us deixo una porra:CIU: 10ERC:8:GUANYEM:8PP:6PSC:5CUP:2C´S:2
Sorprès estic en trobar que hi ha companys d'escola en dues llistes, senyal que ens fem grans i el temps no perdona . Malauradament és desagradable perquè una està a la del PSC i l'altre a la de ciutadans. S'ha de dir però, que eren carn de canó d'aquests partits perquè són de família ètnicament castellana.
Consuelo escrigué: S'ha de dir però, que eren carn de canó d'aquests partits perquè són de família ètnicament castellana.És molt trist i decebedor haver de llegir això.
I què vols que et digui? Si de ben petits ja han mamat la cantarella que ja ens coneixem què hi podem fer ? Ara alguns teniu la pell molt fina i salteu per tot. Quan s'entén perfectament que el comentari no vol ser racista sinó descriptiu d'una situació malauradament freqüent. La majoria d'immigració espanyola no s'ha adaptat ni a comarques que mira que ho tenen fàcil. Són ELLS els que volen fer-se un apart i després quan descrivim la situació molts ens salteu a sobre. Ja n'hi ha prou
Bé, i no hi ha gent allà de família castellana que puguin estar a les llistes dels dos primers que comentes? perquè una persona de familia castellana que sigui català i independentista si llegís el teu comentari no li faria gens de gràcia. De fet possiblement quasi la meitat d'independentistes siguin de família directa castellana. AIxí que no sé que té a veure que aquells dos que s'han anat a les llistes de PSC i Ciutadans tingui relació directa amb que siguin castellans, de fet posaria la mà al foc de que en aquestes llistes hi hagi gran part de catalans de soca-rel. Sincerament aquesta frase ha espatllat el teu comentari, molt desafortunat la veritat, pixada fora de test. | 0.847905 | curate | {"ca": 0.9561808118081181, "es": 0.036900369003690044, "fr": 0.006918819188191882} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_294320 | La plataforma Salvem les Ambulàncies, davant dels últims esdeveniments al transport sanitari, torna a posar-se en marxa
Després d’un temps en certa inactivitat, Salvem les Ambulàncies retorna, des de la plataforma hem pres la decisió de tornar-nos a posar en marxa, de tornar a l’activitat que ens ha caracteritzat fins ara, i que no és més que la defensa del transport sanitari a les Terres de l’Ebre. Però aquesta vegada ampliant els horitzons a la resta de Catalunya.
La raó bé la coneixeu tots els seguidors i lectors del nostre bloc, i no és altra que denunciar públicament totes les mancances del transport sanitari en bé dels usuaris, i com no, dels professionals de les ambulàncies. I no ens podem quedar impassibles davant dels últims fets ocorreguts aquests dies.
Fem una mica de memòria
Des del principi, hem denunciat que l’actual concurs del transport sanitari a Catalunya, el més car de la història, ha estat ple d’ombres i retallades. Retallades que ja van començar l’any 2012, amb la desaparició total o parcial d’ambulàncies d’urgències al llarg de tot el territori català, però que amb l’entrada del nou concurs, se n’hi sumaven unes quantes més. I que les empreses guanyadores d’aquest nou concurs, tot i ser el més car de la història, havien anat a la baixa en les seves ofertes. Ofertes que havíem denunciat, que recaurien amb els treballadors i treballadores del sector, però també, amb el servei donat als pacients (clients per a les empreses).
Hem pogut comprovar que el llarg d’aquests 3 anys de funcionament del nou concurs del transport sanitari, com les ambulàncies d’urgències cada dia arriben més tard als avisos, sobretot al llarg de la nit, i com el servei del transport sanitari no urgent és un autèntic desgavell per als pacients. On moltíssims d’aquests pacients s’han buscat la vida perquè els portin en taxi als serveis de diàlisi, rehabilitació, consultes mèdiques, etc. perquè les ambulàncies arriben molt tard, o simplement no arriben. I tot això amb el beneplàcit de l’administració, o sigui, CatSalut i SEM. Responsables directes de supervisar, tant el transport sanitari urgent, com el no urgent.
Tornem
Davant d’aquest panorama desolador que pateixen els usuaris del transport sanitari, Salvem les Ambulàncies retorna, des de la plataforma tal com hem dit abans, tornem a posar-nos en marxa. Tornem, per a denunciar públicament i emprendre les accions necessàries, perquè el transport sanitari sigui un servei de qualitat i digne per als pacients i usuaris, i com no, per als professionals que dia a dia donen el millor de si.
No volem acabar sense donar les gràcies a totes les persones que han fet, i fan possible, que la plataforma Salvem les Ambulàncies pugui seguir treballant. Gràcies!
Seguim!! !
Comparteix-me
Related
Per un transport sanitari de gestió, provisió i titularitat pública
Recollida de signatures
Quarta ponència al Parlament de Catalunya per a la internalització del servei d’ambulàncies
Categorías: Notícia
Etiquetas: Notícia
Deja un comentario
Salvem les Ambulàncies
Volver arriba
Salir de la versión móvil
Aquest lloc utilitza cookies
Aquest lloc, com molts altres, utilitza petits fitxers anomenats cookies per ajudar-nos a millorar i personalitzar la vostra experiència. Obteniu més informació sobre com fem servir les cookies la nostra política de cookies. | 0.803549 | curate | {"ca": 0.959902794653706, "hu": 0.0018226002430133657, "it": 0.002430133657351154, "fr": 0.007290400972053463, "pt": 0.009416767922235723, "en": 0.00212636695018226, "es": 0.01701093560145808} | https://www.salvemlesambulancies.org/tornem-hi/?amp=1 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.