id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_3_466176 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » ramat » Elaboració del vi » Cultiu de la vinya » Audiovisual (pel·lícules, documentals, dvd's) » Festes Majors » FESTA » Cerca Recursos Documentals | 0.729061 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A277&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A455&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A456&f%5B6%5D=field_tipologia_rec_doc%3A1&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A472&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319 |
mc4_ca_20230418_15_131744 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Manifestacions musicals i sonores » Correfoc » Colles o grups de Diables » FESTA » Cant religiós » Pubilles » festa major » Associacionisme » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A5&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A470&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A471&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A491&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A273&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A212&f%5B10%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1804 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_143947 | a) Abans de fer ús d’un vehicle CCSh, el client ha de reservar el vehicle de la categoria que desitgi, mitjançant un dels sistemes de reserva CCSh (per telèfon a la Central de Serveis en horari d’oficina o bé per Internet a la pàgina web les 24 hores), tot indicant el seu codi PIN. No és possible fer reserves sense indicar el PIN. Les reserves fetes a través de la Central de Serveis tenen un petit cost, indicat a l’apartat Tarifes.
b) L’interval de reserva més petit és d’una hora; es pot començar i finalitzar la reserva a dos quarts i a l’hora en punt. El còmput dels quilòmetres recorreguts comença i acaba a l’aparcament on es recull i es retorna el vehicle. A l’hora de fer la reserva, el client ha de calcular sempre el temps suficient per tal d’evitar els retards a l’hora de tornar el vehicle.
c) Un cop ja feta la reserva, el client en pot disminuir la seva durada o bé anul·lar-la. En aquests casos es facturarà un recàrrec, indicat a l’apartat Tarifes. El client també podrà prorrogar la reserva si no ha estat registrada a continuació cap altra reserva per al vehicle corresponent. Aquestes operacions es poden realitzar a la pàgina web de CCSh, trucant a la Central de Serveis o bé des de l’ordinador de bord del vehicle.
d) Les reserves de llarga durada, per a un període superior a quatre dies i fins un límit de setze dies, s’han de fer a través de la Central de Serveis.
e) En fer una reserva, s’indicarà al client quin és el vehicle assignat de la categoria que hagi escollit i el lloc concret on l’haurà de recollir. Aquesta indicació es farà de manera immediata en l’operació de reserva, a la web de CCSh o a través de la Central de Serveis, segons el sistema escollit. A més, en les reserves a través d’Internet el client rebrà una confirmació via correu electrònic a l’adreça que ens hagi donat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_2643 | Bon dia!Arriben aquestes dates tan boniques i tal, i mira, per què no fem una trobada? Apunteu-vos-hi! Assitents:- Toni Montagutí- Macarronet del meu cor- Susana ...Possibles:- Inmaculada - Renaixença Política- ziol- Choike- Makhnovtchina- Konrad- Estatpropi- Marcos41247- Tobies- bifurca- galetacuqui- Pocafeiner- GatNegre- FuRTi...
Hi ha un restaurant vietnamita que està prou bé...
Poca broma, els tailandesos aquí a on visc no estan pas malament. Dic el menjar, eh? | 0.607044 | curate | {"ca": 0.9288793103448276, "it": 0.032327586206896554, "id": 0.03879310344827586} | |
macocu_ca_20230731_9_570388 | El dolmen de Gasala
Avui us volem parlar del Dolmen dels Sequers de Gasala. Aquesta sepultura o tomba col·lectiva, que deuria estar en ús entre el 2200 i el 1500 abans de crist, va ser descoberta l’any 1965 per el taradellenc Ramon Vall.
Tot seguit s’hi van fer unes excavacions que van servir per trobar-hi un esquelet força sencer, restes d’altres individus i restes de ceràmica que és van guardar al Museu Episcopal de Vic.
La tomba, que mesura 1,80 metres de llargada per 1 metre d’amplada, està composada per unes lloses laterals i una gran llosa al damunt que la cobreix. Actualment és troba en força bon estat de conservació gràcies als treballs de reconstrucció que hi va fer el Centre Excursionista de Taradell i que van finalitzar el 21 de març de 1981 (tal com indica la placa de la foto superior).
Si la voleu anar a veure la trobareu fent el sender de petit recorregut (PRC-42) que ressegueix el nostre poble. Si hi voleu anar de dret, el camí més ràpid és anant per la Plaça de l’Everest, d’allà surt un caminet que enllaça amb el PR i un cop hi hagueu enllaçat marxeu cap a l’esquerra i la trobareu a uns 200 metres. També podeu agafar el PR a dalt de tot de Goïtallops, al costat del Monument al Gos Caçador i baixar seguint el sender. La trobareu a mig cami i podeu sortir del sender per la Plaça de l’Everest o be seguir fins a Gasala i fins el Castell de Mont-rodon.
Aquest dolmen és tant sols una mínima part del complexe funerari ibèric que hi havia a la zona on ara hi ha la Urbanització de Goitallops.
Malauradament, els interessos particulars van poder més que la història dels nostres avantpassats i les tombes de Gasala van ser destruïdes per a construir-hi una boniac urbanització moderna. | 0.872194 | curate | {"es": 0.011143695014662757, "ca": 0.9888563049853373} | |
mc4_ca_20230418_14_686375 | 580 participants internacionals en una regata Palamós Optimist Trophy de rècord
11/02/2020 Esports - Carlos Ribas
La presentació s'ha fet aquest migdia al Museu de la Pesca de Palamós.
Aquest matí s'ha presentat la 31ª regata International Palamós Optimist Trophy. Es tracta d’una competició de vela infantil que en aquesta ocasió comptarà amb la participació de 580 regatistes, de 30 països d’arreu del món. La regata dedicarà la jornada de demà a les inscripcions i el dijous començarà la competició pròpiament dita, que s’allargarà fins al diumenge.
La Palamós Optimist Trophy s'ha convertit en una regata amb una dimensió mundial. Enguany bat el rècord de participació, amb 580 vaixells, i esdevé la segona competició de la categoria amb més participació a nivell internacional, només superada per la que es fa al Llac de Garda, a Itàlia. La logística per a una regata d'aquestes característiques no és gens fàcil. Les instal·lacions del Club Nàutic Costa Brava - Vela Palamós no poden acollir un nombre tant elevat d'embarcacions, per molt petits que siguin els Optimist. Per això tot es concentra a la platja Gran, i per aquest motiu tampoc no s'accepten més participants, tenint en compte que l'organització té una llista d'espera que supera les 200 embarcacions. Miquel Aviño és el vicepresident del Club Nàutic Costa Brava - Vela Palamós.
Pel vicepresident de la Federació Catalana de Vela, Josep Maria Isern, la Palamós Optimist Trophy és tot un exemple de feina ben feta. Ell diu que és tot un luxe tenir una prova d'aquest nivell a casa nostra.
Josep Pujol, Secretari General de l'Esport de la Generalitat a Girona, destaca que les dues principals regates que organitza el Club Nàutic Costa Brava - Vela Palamós, la Christmas Race i l'Optimist Trophy, han convertit la badia en un referent pels entrenaments d'aquest esport durant tot l'any.
L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha volgut agrair públicament la tasca feta per l'entitat organitzadora i ha destacat l'impacte que té aquesta prova pel municipi, en unes dates de temporada baixa turística.
Demà dimecres es faran les inscripcions i el dijous començarà la competició, fins al diumenge. És el tercer any que la regata compta amb quatre dies de competició per tenir més dies de proves en cas d'algun contratemps meteorològic. Un any més, la Palamós Optimist Trophy tancarà el circuit espanyol Excellence Cup.
18/02/2019 - Esports Martin Atilla revalida el triomf en l'Optimist Trophy | 0.843474 | curate | {"ca": 0.9864364981504316, "en": 0.013563501849568433} | https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500011850/580-participants-internacionals-en-una-regata-palamos-optimist-trophy-de-rcord/0?page=5 |
cawac_ca_20200528_11_29351 | Eleccions Municipals.
Aquestes eleccions portaran ensurts des de un bon començament, sobre tot en el tema de les llistes. Sant Antoni de Vilamajor ha passat de 5000 habitants, la qual cosa vol dir que en lloc d’ escollir 11 regidors, se’n han de escollir 13, un mínim de 6 d’aquests candidats ha de ser dones, a més cal que la paritat es mantingui en cada un dels trams de 5 candidats, la qual cosa vol dir que de cada cinc candidats 2 han d’ ésser de l’ altre sexe. Tal com diu ABM , molts partits estan trobant dificultats per completar les llistes. Hem de dir que des de PUSA hem tingut molt bona resposta per part dels veïns i esperem anunciar els nostres tretze candidats abans de fi de mes en un acte organitzat a tal efecte. Sens dubte, partits com PSC-PM, SI, ERC i AIV tindran seriosos problemes per confeccionar les llistes amb la nova llei de la paritat, desitgem que ho puguin fer per el bé de la democràcia i la llibertat d’ elecció. Entenem positiva la nova llei, ara sols cal que les dones entenguin que també elles poden fer política i ser escoltades.
Quant a Ferran Calvera
Nascut a Barcelona l' any 1967. Llicenciat en Dret 1995 UB. Funcionari de la Generalitat de Catalunya (2002). M`agrada molt la história. | 0.809093 | curate | {"ca": 0.9350328947368421, "en": 0.018092105263157895, "wa": 0.02549342105263158, "pt": 0.02138157894736842} | http://www.pusa.cat/2011/03/eleccions-municipals/ |
macocu_ca_20230731_2_233113 | I per fi va arribar! En la novena jornada, primera victòria del Pego en lliga
Li van guanyar a un dels equips difícils del grup, el Castellonenc, a casa per un resultat de 0-2 i deixen de ser cuers. És el segon partit de Moratal en la banqueta
El Pego CF va eixir a mossegar, i és que si no ho feia, podia caure en l'error de la resta de partits i podia tornar a perdre, el que seria un gran problema. Però no va passar això, no va cometre els mateixos errors i per fi, després de nou jornades de lliga, va arribar la primera victòria per als de roig, que abandonen, així, l'últim lloc de lliga.
Jesús Moratal ha tingut un efecte positiu en el seu retorn a la banqueta pegolina, i en el seu segon partit com a entrenador ha aconseguit una victòria que era més que necessària. El resultat va ser de 0-2 a casa del Castellonenc, un dels equips difícils del grup, que té 15 punts pels 5 dels de Pego.
Els de la Marina Alta van eixir a pressionar dalt, a tapar l'eixida de la pilota del rival i a incomodar als locals. És per això que els de Castelló de la Ribera van haver d'optar per les pilotes en llargs i això els donava més possessió als de Moratal, que arribaven a l'àrea rival, tot i que sense massa perill, més enllà d'un pal i una parada, tots dos llançaments d'Armando Lemos. També van tindre algun ensurt als pegolins, que van vore com un llançament de falta va acabar en el pal.
Però més enllà d'això, la primera part no va donar per a més i l'empat a 0 es va quedar en el lluminós de cara a la segona meitat, en la qual el Pego va eixir igual, la qual cosa encara no s'havia vist en este equip. No obstant això, la primera ocasió la va tindre de nou l'equip local, amb un xut al travesser. No van encaixar i uns minuts després, al voltant de l'hora de partit, una bona jugada de paret entre Álex Bertó i Venti, va acabar en gol del primer.
Això li va donar al Pego CF un avantatge que anava a ser determinant, ja que amb el gol, els del Castellonenc es van bolcar a l'atac i van obrir forats. El Pego, per la seua banda es va mantindre molt ferm en defensa, cosa que tampoc havia sigut un fort de l'equip en l'arrancada de la lliga, i no va permetre'ls res als locals. Els visitants es van dedicar a caçar contres i alguna d'elles va poder haver entrat. Va tardar uns minuts, ja que va ser en el 83 quan per fi van anotar el 0-2 definitiu.
Va ser de penal, provocat per Cristian Rico, que va ser enderrocat pel porter local quan ja l'havia regatejat. L'autor del primer gol, Àlex Bertó, seria també l'encarregat de xutar la pena màxima i d'anotar. En res va afectar ja l'expulsió posterior d'un dels locals.
Així, el Pego posa fi a una ratxa negativa que l'estava enfonsant en el descens. Ara mateix són substituïts per l'Atlètic Alginet en l'últim lloc i la pròxima cita serà a casa davant el Canals. | 0.851881 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_720839 | No arribarem al primer d’octubre…«Al setembre la cadena d'esdeveniments serà tan elèctrica que l'estat no tindrà capacitat de reaccionar sense provocar un final immediat contrari als seus interessos»Hi ha gent que fa dies que es dedica a dir que l’estat tindrà una reacció furibunda contra el referèndum, que actuarà amb una resolució i una duresa enormes i que el procés morirà abans d’arribar al primer d’octubre.A mi em sembla que és una profecia agosarada que té molt poca base fàctica. Entenc que els nervis puguen dur algú a pensar en hipòtesis extremes. I entenc molt millor encara que alguns dels qui no volen el referèndum exageren l’amenaça simplement per veure si ens hi repensem, espantats. Però a mi tot plegat em semblen elucubracions molt voluntaristes. Oimés si com a argument final només ens diuen que l’estat no pot restar plegat de braços.Que l’estat no voldria restar plegat de braços és segur. Però en política una cosa és voler i una altra de ben diferent poder. Tenim, de fet, l’experiència del 9-N. Ara s’ha posat de moda insinuar que tot havia estat pactat i tolerat. Però ja tenim notícia, pel cap baix, de dos intents d’atac que l’estat va planificar i que no va acomplir. Per què? Doncs l’única resposta sensata és perquè no va poder. Perquè va calcular el risc i va veure que l’atac els creava molt més problemes que no pas els en treia. I ha canviat res, en aquest sentit?De substancial, no. Sempre que algú em parla de situacions extremes, la meua pregunta és simplement demanar com ho faran. Encara espere que algú m’ho explique d’una manera raonable i creïble.En el referèndum hi haurà vuit mil urnes. Si han de venir a endur-se-les, hem de pensar que no podran enviar un policia per urna, sinó que en necessitaran molts més. I d’on els trauran? Sumant tots els cossos policíacs de l’estat, mossos inclosos, i suposant que els poguessen dur tots a Catalunya el mateix dia i deixar sense vigilància la tanca de Melilla, la Moncloa, la Sarsuela, ports i aeroports, carreteres, les centrals nuclears, les presons i tot el que vulgueu imaginar, tindrien tirant molt llarg setze efectius per urna. Impossible de fer res, amb això, havent-se de repartir per tot el territori del Principat. Impossible d’enfrontar-se a les cues de milers de manifestants arreu del país en aquestes condicions. Perquè si ho intentassen haurien d’actuar de manera contundent i efectiva, no a mitges. No poden traure unes urnes sí i unes altres no, no els val. Una intervenció en massa contra el referèndum, per tant, s’ha de descartar. I encara més si fem càlculs raonables, pensant que no poden dur tots els policies que tenen.I aleshores només queda la hipòtesi d’una actuació selectiva contra l’organització del referèndum. Però, novament, l’explicació de què es podria fer i de com ho podrien fer resulta molt poc convincent. Al setembre la cadena d’esdeveniments serà tan elèctrica que l’estat no tindrà capacitat de reaccionar sense provocar un final immediat contrari als seus interessos. La convocatòria anirà seguida de l’11 de setembre, l’11 de la campanya i la campanya de la votació. El país es trobarà mobilitzat de cap a cap i en espera tensa. Originar un incident en eixe moment seria la pitjor idea possible si tenen en el cap guanyar.Així doncs haurien d’actuar al juliol o l’agost, però això seria com provar de detenir l’aire. Al juliol no hi haurà urnes ni col·legis ni convocatòria ni res de res. Contra què haurien d’anar? Contra el govern? Contra el parlament? I amb quin argument? I amb quin coixí legal? I, sabent com saben ja que el govern no acceptarà de ser inhabilitat pel constitucional, amb quin resultat previsible?Per tot això, especular amb una acció contundent, en aquestes condicions i sense respondre a aquests interrogants, em sembla un exercici de poca maduresa política i gens útil. I no em serveix d’argument que alguna cosa han de fer, això no és seriós. La pregunta que encara espere que em responga algun d’aquests que van pregonant l’enfrontament és quina cosa podrien fer. I com podrien fer-la. Perquè, per més voltes que hi faig, jo no sé veure-la.http://www.vilaweb.cat/noticies/no-arribarem-al-primer-doctubre/
El President Artur Mas fou prudent, massa i tot, i per això no participà l'11-S de 2012 en la Marxa cap a la Independència sobre Barcelona. Però atès la determinació del Poble, que el desig definitiu de milions de catalans i de persones que viuen a Catalunya era molt clar i que es resumí en un sol mot que retrunyí infatigable tot el dia féu quelcom més important: A ran de la Marxa cap a la Independència sobre Barcelona no pogué negar-se a rebre l'Assemblea Nacional de Catalunya amb solemnitat. Però per a ell no fou només un deure ans també un goig i una oportunitat, la de segellar la complicitat definitiva amb la Nació, amb el Poble, de cara als següents anys en què tot prement tecles europees i d'organitzacions internacionals el Govern i les institucions catalanes necessitaren com mai el recolzament del Poble.
Quin patró segueixes per escriure majúscules? El que et surt dels ous? | 0.852518 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_199786 | L’exposició “Argila. Disseny i creació” s’acomiada del Museu de Ceràmica
Categories
Des del passat 21 de març podeu veure al Museu de Ceràmica, al Palau de Pedralbes, un conjunt de peces d’argila creades per un dissenyador industrial que des de sempre s’ha sentit atret per l’argila i pels materials tradicionals dels artesans tot i que no és ni ceramista ni terrissaire.
Gerard Moliné, nascut a Barcelona el 1977, és el responsable d’” Argila. Disseny i creació ”, una exposició que viu els seus últims dies i que mostra als seus visitants un conjunt d’objectes quotidians, especialment aquells relacionats amb la cuina, basant-se en l’argila, un element que fascina el creador per la seva capacitat de transformació i la seva expressivitat.
Hi trobareu els esmentats objectes quotidians passats per la interpretació de 17 ceramistes de Barcelona, Esparreguera, Verdú i La Bisbal, que per tal de donar-los forma han emprat les tècniques tradicionals.
A més, podreu veure el procés de treball de Moliné en un audiovisual que també us ensenyarà el cicle vital dels objectes, incloent-hi la seva erosió pel pas del temps. Al cap i a la fi ell considera que és la natura la que crea els materials i nosaltres només aprofitem els seus processos. | 0.840057 | curate | {"ca": 0.991889699918897, "pt": 0.008110300081103} | http://barcelonacultura.bcn.cat/et-recomanem/lexposicio-“argila.-disseny-i-creacio”-sacomiada-del-museu-de-ceramica |
oscar-2301_ca_20230418_3_316896 | Serveis: naming, logotip, disseny gràfic, vídeos,iconografia, disseny editorial, disseny web, comunicació xarxes socials
Any: 2019
Niu Viu és una immobiliària creada el 2019, però que els fundadors tenen més de 30 anys d'experiència en el sector. Una nova manera d'entendre el concepte d'immobiliària va fer que la marca es desenvolupés amb un objectiu molt clar: fer un salt qualitatiu en els serveis i els immobles oferits amb una atenció molt personalitzada.
El seu logotip es crea a partir de la construcció de diferents espais creant una forma amb volum que representa un espai o una part d'aquest. El desenvolupament de la marca és una extensió d'aquest concepte: diferents textures, colors, superposicions i creació de diferents espais.
Niu viu és una marca propera, amable amb un caràcter elegant que transmet la seva dedicació personalitzada a cada un dels seus clients/es. | 0.791163 | curate | {"ca": 0.9897260273972602, "de": 0.010273972602739725} | https://www.iconicandco.com/marqueting-disseny-web-reus-niuviu |
mc4_ca_20230418_13_192729 | Nou país, nou marc laboral - Rubèn Arenas
Dijous, 1.5.2014 16:44h
Nou país, nou marc laboral
La millor manera de celebrar l'1 de Maig és inspirar-se en l'esperit de reivindicació de les classes socials i treballadores que van fer que avui celebrem aquest dia. No hi ha millor manera de fer-ho que copsar les necessitats d'aquests col·lectius avui i projectar-les a futur amb l'expressa voluntat de construir solucions. De res serveixen lamentacions un cop a l'any, la vindicació dels nostres drets laborals i socials han de ser diaris, han de ser propositius i coherents, també requereixen de molt d'esforç i treball per transformar-les en realitats tangibles.
Quina millor manera de començar de zero en l'elaboració d'un nou marc de drets i deures laborals que fer un nou país, on treballadors i empresaris ens mirem cara a cara, de tu a tu. Junts podem comprendre les necessitats els uns dels altres, posar damunt la taula un debat seré i just i arribem a consensos i acords majoritaris que ens englobin a tots i aconseguim que tots hi guanyem. És possible, treballarem incansablement per fer-ho possible.
La nostra ciutat, és una ciutat eminentment treballadora impulsada per la revolució industrial i la industrialització de l'Àrea metropolitana de Barcelona i poblada per bona gent infatigable i lluitadora en la defensa dels drets laborals i socials. No pot, doncs, quedar al marge sinó ambicionar el lideratge de la construcció d'un nou país que ens generi il·lusió d'estar al capdavant del món en el respecte a aquests drets, molts d'ells perduts com a penyora, en aquesta crisi que ha revolucionat les nostres vides. Com deia Einstein, les crisis són la font d'inspiració de la generació d'oportunitats i el projecte nacional de Catalunya és, sens dubte, una oportunitat racional i engrescadora d'aconseguir una sortida exitosa per a tots dels reptes socials, laborals i econòmics que vindran d'ara en endavant. El gran avantatge, a més, és que depèn únicament de nosaltres, els ciutadans, per dur-ho al pla de la realitat. | 0.861755 | curate | {"pt": 0.020297029702970298, "de": 0.011386138613861386, "es": 0.01287128712871287, "ca": 0.9554455445544554} | http://ruben-arenas.esquerrarepublicana.cat/article/36150/nou-pais-nou-marc-laboral |
naciodigital_ca_20220331_0_110706 | Aquesta setmana el Cine París ens ofereix l'esperada BATMAN v SUPERMAN.
Després de decicir qui volia ser i com volia que la humanitat li recordés, Superman es troba ara en un conflicte moral en descobrir que no és l'únic de la seva família original que ha anat a parar a aquest extraordinari planeta. Una càpsula buida sembla indicar que la seva cosina Kara Zor-El (més coneguda com Supergirl), ha arribat a la Terra en un moment de confusió. Atenent a les injustícies i bregant amb els problemes mundans de la seva vida diària, Clark Kent haurà d'enfrontar-se aquesta vegada a un dels seus dolents per excel·lència: el ric i poderós Lex Luthor, un magnat sense escrúpols que està disposat a tot pel control i la dominació, encara que això suposi la destrucció d'alguna cosa tan important com la humanitat.
Per gentilesa de Cine París, NacióSolsona sorteja dues entrades, i és tant senzill com omplir el següent formulari i tenir una mica de sort:
Nom i cognoms:
Ciutat:
Telèfon de contacte:
- El termini per participar en el sorteig es tancarà el dijous. Seguidament es realitzarà el sorteig.
- Un cop fet el sorteig, Nació Solsona contactarà per telèfon amb els guanyadors. Si no es respon a la trucada, es farà una segona trucada. Si tampoc es respon es perdrà el dret a gaudir del premi i es contactarà amb altres participants.
- El nom dels guanyadors definitius es farà públic el dijous.
Les dades que ens adreceu només seran utilitzades per qüestions estadístiques internes de NacióSolsona.cat i mai tindran un ús comercial. Es contactarà amb els premiats per telèfon. El diari podrà publicar el nom dels guanyadors. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/18547/us-convidem-al-cine-paris |
mc4_ca_20230418_3_126216 | Sol·licitud d'ús del Teatre Municipal de l'Ateneu
Aquest tràmit permet sol·licitar l'ús del Teatre Municipal de l'Ateneu per a dur a terme activitats culturals.
Durant tot l'any. La sol·licitud haurà de fer-se com a mínim 15 dies abans, podent-se negar l'ús si es fa fora d'aquest termini.
Taxa cultura – Entitats sense ànim de lucre i escoles (columnes 1-4)
Taxa comercial – Empreses i altres organismes amb ànim de lucre (columnes 5-6)
primer ús
any/labor
able Funnció
any/vigília
o festiu Funció a
primer ús/any Funció en
festiu o vigília
a partir primer
ús Dia de funció laborable
Dia de funció festiu o vigília
Cost per dia actuació (fins 7 hores)
250 € 350 € 450 €
Preu/hora per assajos o muntatges en festius I vigílies
15,70 € 31,45 € 31,45 €
Preu/hora per assajos o muntatges en laboral
12,05 € 23,60 € 23,60 €
Laboral €/h
Festiu €/h
Persona suplementària sala
Persona extra servei tècnic
Persona venda entrades
Suplement neteja
Canó multimèdia
Pujar i baixar platea
1.621,60 €
Com s'ha de fer el pagament?
L'Ajuntament us enviarà el document per fer efectiu el pagament de la taxa a l'adreça de correu electrònic que ens indiqueu en la vostra sol·licitud.
Mitjançant un ingrès en les entitats col·laboradores següents:
Es pot pagar en línia a tramits.igualada.cat/
Requistis a complir:
Plaça de Sant Miquel 12, 2n pis
Accediu al formulari de SUBSCRIPCIÓ
Aquest servei aplica una taxa per entrada
En el següent enllaç:
http://www.vxl.cat/participa-hi
Justificant de pagament.
Document de disponibilitat d'ús del Teatre Municipal de l'Ateneu
Abans de començar a realitzar el tràmit cal que contacteu amb el director tècnic del teatre, per revisar el calendari i la disponibilitat pels dies que desitgeu utilitzar el teatre.
Responsable: Rafel Roca i Dalmau
Telèfon: 609443358
Correu electrònic: [email protected]
Horari: de dilluns a divendres de 10h. a 14h.
- Abans de començar a utilitzar el Teatre de l'Ateneu s'haurà de realitzar el pagament.
- El Servei de Cultura cobrarà una taxa bonificada a les entitats sense finalitat de lucre i a les escoles públiques i concertades amb seu a la ciutat d'Igualada pel primer ús/any del Teatre Municipal de l'Ateneu. S'utilitza més d'un dia anualment s'aplicarà la taxa normal corresponents a les entitats sense ànim de lucre.
- El pagament de la taxa per ús del Teatre Municipal de l'Ateneu inclou el personal mínim pel funcionament d'un acte: 1 persona d'atenció al públic i 2 persones als serveis tècninc (so, llm i tramoia). Per la resta de personal que es requereix caldrà aplicar la taxa corresponent. A partir d'un ús superior a 7 hores en un mateix dia hi haurà l'increment de la taxa corresponent. S'aplicarà com a hora extraordinària el preu hora assaig/muntage establert.
- A partir d'una segona sol·licitud del teatre en el mateix decurs de l'any s'establirà la taxa no bonificada de lloguer. Queden exemptes d'aquest preus les programacions estavles i tots aquells actes especials que es determinin per mitjà d'un informe tècnic amb el vistiplau del regidor de cultura. | 0.762627 | curate | {"ca": 0.903420523138833, "es": 0.012407780013413815, "fr": 0.03722334004024145, "en": 0.003688799463447351, "pt": 0.018443997317236754, "eo": 0.0053655264922870555, "de": 0.017437961099932932, "oc": 0.002012072434607646} | https://tramits.igualada.cat/Ciutadania/DetallTramit.aspx?IdTramit=203&Emergent=1&Imprimir=1 |
mc4_ca_20230418_16_341489 | Homs nega davant el jutge del Suprem haver desobeït el Constitucional - Diari de Girona
Homs nega davant el jutge del Suprem haver desobeït el Constitucional
Artur Mas i una àmplia representació política i institucional l'han acompanyat com a mostra de suport
efe| madrid 19.09.2016 | 13:52
Homs arribant al Suprem EFE
L'exconseller de Presidència de la Generalitat i diputat de PDC, Francesc Homs, ha negat al jutge del Tribunal Suprem, davant qui ha comparegut aquets dilluns duran tdues hores com a investigat o imputat pel 9-N, haver desobeït al Tribunal Constitucional tot i prendre part en la convocatòria del referèndum.
El Tribunal Constitucional no va concretar en cap moment quins eren els àmbits específics de la convocatòria del 9-N als quals afectava la seva suspensió, atès que va emetre una resolució ambigua, àmplia i genèrica, de tal manera que no va existir una prohibició clara a la qual s'oposés Homs, segons ha declarat l'exconseller.
Homs no ha volgut respondre a les preguntes del fiscal, mentre que la defensa no ha intervingut, de manera que l'únic interrogatori ha estat el del magistrat del cas, Andrés Colom. Ha començat la seva declaració amb un al·legat polític en el qual ha manifestat el seu rebuig al fet que s'hagi arribat a judicialitzar una qüestió política, a la qual cosa ha respost el fiscal dient que actua sota l'imperi de la llei i sense cap pressió política.
El poític ha manifestat així mateix la seva protesta pel canvi de criteri de la fiscalia en relació amb aquest assumpte, atès que segons el seu record, els fiscals catalans no van trobar matèria per querellar fins que se'ls va ordenar que ho fessin des de la Fiscalia de l'Estat.
En aquest sentit, l'advocat defensor d'Homs, Sergi Blázquez, ha declarat als mitjans que demanarà el sobreseïment en haver quedat clar que el seu client no va incórrer en cap delicte.
El diputat ha sortit de la seva declaració amb aspecte somrient i relaxat i ha comunicat al periodistes que faria declaracions al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid.
Munté: "Les urnes no són mai el problema, sempre són la solució". Catalunya
En Comú Podem titlla la declaració d´Homs al Suprem d´"espectacle absurd". Catalunya | 0.795062 | curate | {"ca": 0.9863698318945934, "de": 0.013630168105406633} | http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2016/09/19/homs-tribunal-suprem-per-declarar/804976.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_140566 | Que és un accident de treball2017-02-162017-02-14https://www.otgir.com/wp-content/uploads/2015/11/otgir_logo_nou.pngAssessorament laboral, seguretat social i RRHH | Bloghttps://www.otgir.com/wp-content/uploads/2017/02/accident-de-treball.jpg200px200px
0
La legislació recull la definició legal de l’accident de treball, i és recollida en l’article 115.1 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS):
S’entén per accident de treball tota lesió corporal que el treballador pateixi degut o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri.
Aquest concepte té tres elements bàsics:
Lesió corporal: La lesió implica una acció violenta i sobtada produïda per un agent extern que provoca un dany, ja sigui físic, psíquic o psicosomàtic.
Compte d’altres: Treballar sota la contractació i directrius d’un empresari individual o societat. No obstant això, l’acció protectora de la seguretat social també s’amplia encara que de forma més limitada als treballadors per compte propi.
Nexe causal entre el treball i la lesió: La lesió corporal ha de ser conseqüència del treball:
Manera directa: Causa directa de l’acció de la feina. Exemple: Caiguda d’un operari en una obra.
Manera indirecta: Existència d’actes íntimament lligats amb la relació laboral que provoquen la lesió. L’exemple més clar és el treballador que té un accident de treball de camí a la feina. Els anomenats accident in itinere.
Hi ha una presumpció iuris tantum, és a dir, una presumpció que estableix la llei i que admet prova en contra a favor del treballador, que tota lesió soferta durant el temps i el lloc de treball es considera accident de treball.
Parlem de:
Supòsits que sí que té la consideració d’accident de treball
La LGSS conté una relació d’accidents que tenen la consideració d’accident de treball.
Accidents in itinere: Els que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball.
Activitat sindical. Els que pateixi el treballador en ocasió o com a conseqüència de l’acompliment de càrrecs electius de caràcter sindical, així com els succeïts en anar o en tornar del lloc en què s’exerceixin les funcions pròpies d’aquests càrrecs.
Mobilitat funcional. Els succeïts amb ocasió o per conseqüència de les tasques que, tot i ser diferents a les de la seva categoria professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.
Actes de salvament. Els esdevinguts en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, quan uns i altres tinguin connexió amb el treball.
Malaltia contreta a la feina que no està catalogada com a malaltia professional. Les malalties, que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l’execució del mateix.
Malaltia prèvia agreujada en el treball. Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident. És a dir tota malaltia prèvia que tingui el treballador, però que es vegi agreujada amb la feina i que disminueixi la capacitat del treballador per a realitzar les tasques habituals del seu lloc de treball és considerat per la jurisprudència com accident de treball.
Complicacions d’un accident. Les conseqüències de l’accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident mateix o tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou medi en què s’hagi situat el pacient per a la seva curació.
Supòsits que es presumeixen com accident de treball
Es presumeix que són accidents de treball, excepte prova en contra, les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc del treball. Un cop demostrada aquesta circumstància, és l’empresari qui ha de demostrar que la lesió, trauma o defecte no es va produir a conseqüència de la realització de la tasca.
En aquest sentit, es consideren accidents de treball aquells produïts durant el temps a disposició del treballador o guàrdies, i el temps de menjar, descans o entrepà quan tingui la consideració de treball efectiu.
Supòsits que no es consideren accident de treball
Força major: Els que siguin deguts a força major estranya al treball, entenent, la que sigui de tal naturalesa que no tingui cap relació amb el treball que s’executava en ocórrer l’accident. En cap cas es considerarà força major estranya al treball la insolació, el llamp i altres fenòmens anàlegs de la natura.
Comportament dolós del treballador: Els que siguin deguts a dolo o a imprudència temerària del treballador accidentat. S’exclou d’aquest supòsit la imprudència professional que és conseqüència de l’exercici habitual d’un treball i es deriva de la confiança que aquest inspira. D’altra banda aquesta culpabilitat no serà un supòsit excloent si és realitzada per un tercer o per l’empresari.
L’accident in itinere
Es consideren accidents in itinere als accidents de treball que pateixi el treballador en anar o en tornar del treball del treball des del domicili del treballador. En aquest sentit, només tindrà aquesta consideració els que es produeix en el desplaçament indispensable que qualsevol treballador ha de realitzar obligatòriament per acudir al seu lloc de treball.
Aquest concepte es construeix en base a dos conceptes i la connexió entre ells:
el lloc del treball i el domicili del treballador. En conseqüència, s’exigeix per qualificar un accident com a laboral “in itinere” la simultània concurrència de les següents circumstàncies:
Finalitat: La finalitat principal i directa del viatge estigui determina pel treball (element teleològic)
Trajecte habitual: El trajecte habitual i normal que s’ha de recórrer des del domicili al lloc de treball o viceversa (element geogràfic)
Temps prudencial: Dins el temps prudencial que normalment s’inverteix en el trajecte (element cronològic); o, el que és igual, que el recorregut no es vegi alterat per desviacions o alteracions temporals que no siguin normals i obeeixin a motius d’interès particular d’un grau que trenquin el nexe causal amb l’anada o la tornada del treball.
Transporte habitual: que el trajecte es realitzi amb mitjà normal de transport (element de idoneïtat del medi).
Tenint en compte l’evolució que es produeix en les diferents formes de transport i en els costums personals i socials, la noció de domicili s’amplia per incloure llocs de residència o , fins i tot, d’estada o menjar diferents de la residència principal del treballador.
accident de treball
Otgir
otGIR assessors fonamenta la seva filosofia d’actuació sota les premisses de tracte personalitzat, agilitat i precisió en l’execució del servei, i un comportament rigorós en tots els seus àmbits d’actuació i de relació amb el client. | 1 | perfect | {"en": 0.0369826827120634, "ca": 0.9523040798356325, "fr": 0.006897563839154681, "it": 0.0030818902260052834, "no": 0.0007337833871441151} | |
mc4_ca_20230418_5_556168 | Sant Esteve de Canelles - Fires, festes, oci i llocs per visitar.
Església que apareix documentada des de molt antic, concretament des de l’any 855, en un document de Carles el Calb. Conserva elements prou significatius del seu origen romànic –nau, absis, finestres...-, malgrat s’hi van efectuar importants obres de remodelació vers el segle XVIII, com la sagristia –a la llinda d’una finestra hi ha la data de 1774-, la façana o el mateix campanar.
És un temple d’una sola nau amb absis semicircular i coberta de teula a dues vessants; a migdia trobem la sagristia i el campanar.
Com arribar a Sant Esteve de Canelles ? | 0.799021 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-9330-cat-sant_esteve_de_canelles.htm |
grup-elmon_ca_20230726_0_89891 | Les xifres d’afectats pel coronavirus segueixen augmentant a l’Estat espanyol. Les dades atorgades per la Moncloa aquest dilluns al migdia indiquen que hi ha hagut un increment de mil positius respecte aquest diumenge. Actualment hi ha 8.744 casos a tot el territori. D’aquests, 3.215 estan hospitalitzats. Ja hi ha 521 pacients que han estat donats d’alta. Lamentablement, hi ha 297 morts a causa del COVID-19.
Cal tenir en compte que les mesures de confinament no tindran efecte fins d’aquí a uns dies. Aquestes dades d’expansió del virus es produeixen per la situació prèvia al confinament. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/espanyol-suma-8744-positius-coronavirus-162002/ |
crawling-populars_ca_20200525_39_43242 | Troba les millors ofertes en cases, pisos, locals, oficines, garatges a Pobla de Montorns, La , provincia de Tarragona , al portal immobiliari professional Api.cat.
No has trobat el que buscaves en la nostra oferta immobiliària de Pobla de Montorns, La Vols compartir amb nosaltres algun suggeriment o consulta? Contacta amb nosaltres i t'ajudarem més aviat millor.
Api.cat, agrupa el col · lectiu d'agents immobiliaris més nombrós de Catalunya, amb més de 2.000 membres homologats per la Generalitat. Posem al teu servei una àmplia oferta immobiliària a continu creixement i el coneixement qualificat dels seus agents.
Segueix-nos a | 0.73967 | curate | {"ca": 0.9792993630573248, "pt": 0.020700636942675158} | : /compra/habitatges/tarragona_provincia/pobla-de-montorns-la_localidad |
racoforumsanon_ca_20220809_0_282219 | Sí, sí, exactament com diu el títol, sense matisos. Bàsicament fent entendre que s'ho mereixien, perquè segons ell, i agafant quatre estereotips, van anar a buscar l'ISIS. Quan el cert, però, és que estaven fent una ruta habitual (autopista del Pamir), amb agència si no m'equivoco, per Tadjikistan, un país que en general ha estat molt segur pels visitants en les darreres dècades. Enllaç de la notíciaEl portaveu de Ciutadans al Congrés dels Diputats, Juan Carlos Girauta, s'ha burlat aquest dijous a Twitter d'una parella de nordamericans assassinats pel Daesh durant un viatge al voltant del món amb bicicleta. El diputat ha compartit la notícia del New York Times sobre la mort dels joves banalitzant la seva història i definint-los a través d'estereotips i imprecisions: "Parella de vegà i vegetariana, graduats per Georgetown, funcionaris a Washington". "Persuadits que el mal no existeix, se'n van a veure ISIS i els maten", resumeix Girauta, obviant que els joves passaven pel territori on van morir, Tajikistan, dins una ruta i sense cap intenció concreta d'"anar a veure ISIS".Pareja de vegano y vegetariana, graduados por Georgetown, funcionarios en Washington, deciden recorrer el mundo en bici. Persuadidos de que el mal no existe, de que es un concepto fabricado para enfrentarse a la complejidad, se van a ver a ISIS. Los matan. https://t.co/DU7B7sLFQY— Juan Carlos Girauta Arlet) August 16, 2018De totes les imatges que apareixen de la parella a l'article de NYT, Girauta escull aquesta pel seu segon tuit: una fotografia del jove assassinat somrient davant d'una pintada a favor de la llibertat dels presos polítics catalans, feta durant el seu pas per Catalunya el passat mes de maig. "Aquí està ell al seu pas per Espanya", es limita a afegir Girauta.Aquí está él a su paso por España. pic.twitter.com/G6JYn9VG4V— Juan Carlos Girauta Arlet) August 16, 2018La foto original apareix en una extensa entrada dedicada a Catalunya al blog que duia la parella. Hi explicaven la situació política del país després del referèndum i l'empresonament i exili del Govern. "No deixar que els ciutadans siguin lliures perquè la seva llibertat farà que la vida sigui més difícil per a vosaltres: no és justícia. Això és l'opressió", denunciaven.Potser val la pena emetre una breu notificació a l'ambaixada dels EUA informant que aquest representant polític de ciutadans està faltant el respecte a ciutadans americans i a les seves famílies, i celebrant indirectament l'atac de l'ISIS. A més a més, dos ciutadans de Suíssa i Holanda també van ser víctimes d'aquest atac, així que podem considerar que l'escarni de Giurata també va adreçat a ells.
Missatge entre línies del psicòpata de ciutadans: es mereixien morir perquè es van solidaritzar amb Catalunya.
doncs al racó hi va haver mofa d'aquesta parella també. Molt riguda la seva mort per part d'identitaris o com es diguin els xenòfobs.
En Girauta és usuari, i per aquí fa el paper d'ultraidentitari. Què ens hi juguem?
El Llop? | 0.84168 | curate | {"ca": 0.8644639244774106, "es": 0.13553607552258934} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_154963 | Collet i el jardí nacional barcelonista@peremasPoques ganes té de rectificar l'expresident de l'Espanyol les seves paraules sobre el nacionalbarcelonisme. Va quedar ben clar en l'entrevista de dijous a "El club de la mitjanit" de Catalunya Ràdio aferrant-se aquest vocable i, de passada, ficant a Joaquim Maria Puyal en el fregao. Puyal és un periodista català que enguany compleix 40 anys retransmetent el Barça en aquesta llengua i que és conegut com el "mestre". Tot va començar amb una pregunta gens innocent de Francesc Garriga. "¿Aquesta emissora i aquest programa són part de l'aparell nacionalbarcelonista?" "No, Josefa , ells ja saben qui són i no només pertanyen a l'àmbit esportiu", va dir Collet. "La paraula té connotacions lletges, li podem ajudar a buscar una altra ..." al que l'expresident es va ficar en el primer jardí "és una aberració que se la relacioni amb el nazisme, no té res a veure". I per demostrar la seva tesi va barrejar el franquisme i el nacionalcatolicisme. Sense comentaris. Faltava el segon jardí "en aquesta emissora hi ha un periodista, Puyal, que porta 40 anys retransmetent el Barça, quants ha fet de l'Espanyol?" Garriga li va recordar que en els inicis d'en Puyal si havia narrat partits dels blanc i blaus. Collet es va ficar en un jardí que va fer suar la cansalada al periodista, hàbil en la reconducció de la situació, però mentrestant va frivolitzant amb el nacionalbarcelonisme.SPORT
Els pericos són tan irrellevants que s'inventen termes com "nacionalbarcelonisme" perquè siguin virals i només els fan servir ells. | 0.847657 | curate | {"ca": 0.9890463917525774, "es": 0.01095360824742268} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_56263 | L’Associació “Amics de Sant Pere” creada pels ciutadans de Pons inicià l’any 1975 la tasca de restauració de la Col·legiata.
La primera documentació que fa referència a la col·legiata data de l’any 1024,en l’època del comte Ermengol II d’Urgell. A l’any 1091 se li concedeix els drets canònics. L’any 1143 el comte Ermengol IV d’Urgell li concedí importants donacions per establir un monestir benedictí que no s’arribà a crear mai; en el seu lloc a partir de 1269 s’establí una canònica agustiniana. En segles posteriors va entrar en un període de decadència; l’any 1839, durant les guerres carlines, va ser cremada i saquejada per les tropes absolutistes el que provocà el seu total abandonament. L’any 1931 va ser declarada “Monument Nacional” però l’esclat de la guerra va fer impossible la restauració. L’any 1975 l’associació “Amics de Sant Pere” va iniciar els treballs de neteja i de restauració; l’any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per tota la tasca realitzada al llarg d’aquests anys.
El conjunt està format per l’església i restes de les dependències canòniques. L’església, en bona part resultat de la resturació, és d’una sola nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals i un de triomfal a l’acabament. La capçalera està formada per tres absis de forma trevolada disposats en forma de creuer; l’absis central té tres grans fornícules buidades en el gruix del mur.
Destaca l’organització externa dels murs: arcuacions cegues ressegueixen la part superior dels murs, als absis les arcuacions apareixen separades per lesenes i tenen unes finestres cegues d’arc rodó. Damunt del creuer s’ha reconstruït el cimbori octogonal amb dos nivells de finestres de decoració llombarda. En el sector oest del temple es troba la necròpolis medieval on s’han localitzat sis esteles funeràries, de forma rodona amb diferents signes.
Bibliografia
Sant Pere de Ponts, Manel Gabriel
Copyright 2015 Catalonia Sacra - Prohibida la seva reproducció - Condicions d'Ús - Política de Privacitat
×
política de les cookies
Aquest espai web utilitza cookies per assegurar una millor experiència. Si continues navegant, entenem que acceptes l'ús de les mateixes. | 1 | perfect | {"ca": 0.9940092165898617, "pt": 0.005529953917050691, "de": 0.0004608294930875576} | |
oscar-2201_ca_20230904_12_170358 | La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
14 de febrer 2017
Facultats i escoles
Ciències
Ciències Econòmiques i Empresarials
Dret
Educació i Psicologia
Escola Politècnica Superior
Infermeria
Lletres
Medicina
Turisme
Departaments
Arquitectura i Enginyeria de la Construcció
Arquitectura i Tecnologia de Computadors
Biologia
Ciències Ambientals
Ciències Mèdiques
Didàctiques Específiques
Dret Privat
Dret Públic
Economia
Empresa
Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica
Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial
Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària
Filologia i Comunicació
Filosofia
Física
Geografia
Història i Història de l'Art
Infermeria
Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística
Organització, Gestió Empresarial i Disseny de Producte
Pedagogia
Psicologia
Química
Instituts de recerca
Dret Privat Europeu i Comparat
Ecologia Aquàtica
Informàtica i Aplicacions
Llengua i Cultura Catalanes
Medi Ambient
Química Computacional i Catàlisi
Recerca Educativa
Recerca sobre Qualitat de Vida
Recerca Històrica
Recerca en Turisme (INSETUR)
Recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB)
Tecnologia Agroalimentària
Càtedres
Mapa Càtedres
Aigua, Natura i Benestar
Art i Cultura Contemporanis
Bellapart d’Estructures Lleugeres i Vidre
Cambra de l'Empresa Familiar
Ciències i Humanitats Dr. Bofill
Cultura Científica i Comunicació Digital
Cultura Jurídica
Didàctica de les Matemàtiques M. Antònia Canals
Ecosistemes Litorals Mediterranis
Educació de l'Espectre Autista
Esport i Educació Física
Estudis Marítims
Ferrater Mora de Pensament Contemporani
Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge-St. Antoni
Geografia i Pensament Territorial
Immigració, Drets i Ciutadania
Joan Vinyoli de poesia contemporània
Josep Pla de Literatura i Periodisme
Joves Emprenedors
Lluís A. Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica
Malalties Cardiovasculars
Martí Casals de Medicina i Salut en l'Àmbit Rural
Medicina de Muntanya i del Medi Natural i Simulació Clínica
Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial
Oceans i Salut Humana
Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent
Processos Industrials Sostenibles
Promoció de la Salut
Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona - Can Trona
Responsabilitat Social i Sostenibilitat
Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic
Smart City
Tekhné de Pensament, Tecnologia i Aprenentatge Creatiu
Tom Sharpe
UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible
UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació
Vi i oli de l'Empordà
Víctor Català d'estudis sobre el Modernisme
Walter Benjamin, memòria i exili
Escola de Doctorat
ICE Josep Pallach
Serveis
Altres Estructures
Centres adscrits
Instituts de recerca adscrits
Campus sectorials
Campus Aigua
Campus Turisme
Campus Alimentació i Gastronomia
Campus Comunicació Cultural i Corporativa
Campus Compòsits
Campus Salut
Campus Patrimoni Cultural i Natural
Campus Cohesió Compromís Social
Campus Robòtica
Campus Innovació i Tecnologia Industrial
UdG Home UdG Home
Investiga
Llegir més
Investigar és un dels pilars de la Universitat: dur el saber més enllà, transferir el coneixement.
14 de febrer 2017
Actualitat i impacte
Indicadors
Producció científica
Notícies
La Recerca a la UdG
Instituts de Recerca
Departaments
Grups de Recerca Tecnio UdG
Grups de recerca
Campus sectorials
Línies de recerca
Instituts de recerca adscrits
UdGDivulga
Valorització i Transferència
Convenis i contractes
Protecció de coneixement
Empresa
Campus sectorials
Ofertes i Demandes R+D+I
Estoc de tecnologies
Recerca i Innovació Responsable
Què és l’RRI?
Compromís UdG amb RRI
HRS4R
Comitè d’Ètica i Bioseguretat de la Recerca
Suport R+D+I
OITT
Convocatòries
OITT Informa
Agenda d'activitats
Butlletí de Recerca, Transferència i Innovació
Accés a la intranet
Viu la UdG
Llegir més
Coneix els campus, gaudeix de la vida universitària, participa de les activitats lúdiques.
14 de febrer 2017
Biblioteca
Esports
Serveis universitaris
Punt d'informació
Carnet d'estudiant
Avantatges
Assegurances
Allotjament
Transport a la carta
Atenció psicològica
SAFOR
Suport a la discapacitat
CASFU - Jubilats UdG
Participació
Consell d'estudiants
Associacions
Lliga de debat Universitari
La UdG amb la Marató
Cultura
Aula de teatre
Cor de la UdG
Colla Castellera Xoriguers
Activitats culturals
Cooperació i Voluntariat
Llengües
UdG Ocupació - Borsa de treball
UdGsalut
Edicions UdG
Internacional
Llegir més
De la UdG, al món. Des del món, a la UdG
14 de febrer 2017
Vols marxar?
Estudiants
Personal
Would you like to come to the UdG?
¿Quieres venir?
Beques/Grants/Becas
Vols saber més de l’OI?
L'OI
Convenis d'intercanvi
Programes gestionats
Xarxes i associacions internacionals
Registre de convidats
Notícies
Mobilitat & Coronavirus
OUTGOING
INCOMING
español
english
Tancar
Menú
Menú
Endavant
Estudia a la UdG
UdG EstudiaOferta formativaOferta d'assignaturesDetall de l'assignatura
Dret dels contractes i de les obligacions
3104G01005/2020
Compartir
Compartir
Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
WhatsApp
Dades generals
Curs acadèmic:
2020
Descripció:
Les fonts de les obligacions. El contracte: el concepte i els elements essencials del contracte. La formació del contracte. Les condicions generals de la contractació. L'eficàcia i la ineficàcia contractual. La interpretació del contracte. El compliment i l'incompliment de les obligacions: mitjans de protecció del dret de crèdit. La modificació, la transmissió i l'extinció de les obligacions. Els contractes en especial: compravenda, arrendaments, contracte d'obra i contracte de servei, contractes de garantia. Altres contractes: mandat, societat civil, préstec, dipòsit, transacció, conveni arbitral, contractes aleatoris. L'enriquiment sense causa i la gestió de negocis aliens.
Crèdits ECTS:
6
Grups
Competències
CG1. Buscar i gestionar de manera adequada la informació jurídica relativa als diversos sectors de l'ordenament jurídic
CG2. Conèixer les tècniques informàtiques d'obtenció d'informació jurídica bàsica: bases de dades de legislació, jurisprudència i bibliografia.
CG3. Comprendre i avaluar críticament la informació jurídica relativa als diferents sectors de l'ordenament jurídic
CG5. Redactar correctament textos jurídics.
CG6. Raonar i argumentar jurídicament en relació amb els diversos sectors de l'ordenament jurídic
CG8. Aprendre de manera autònoma
CG9. Treballar en equip
CE1. Avaluar els costos i la sostenibilitat de les propostes legislatives i de determinades solucions doctrinals i jurisprudencials
CE2. Conèixer l'ordenament jurídic, les seves regles i principals institucions jurídiques, a cadascun dels sectors de l'ordenament jurídic: en Dret Constitucional, Dret Civil, Dret Processal, Dret Administratiu, Dret Penal, Dret Internacional Públic, Dret del Treball, Dret Mercantil, Dret Financer i Tributari i en Dret Internacional Privat
CE3. Utilitzar i aplicar els principis constitucionals i les fonts legals, jurisprudencials i doctrinals en la resolució de problemes jurídics, en relació amb els continguts propis de cada matèria. En particular, en el camp del Dret Constitucional, del Dret Civil, del Dret Processal, del Dret Administratiu, del Dret Penal, del Dret Internacional Públic, del Dret del Treball, del Dret Mercantil, del Dret Financer i Tributari i del Dret Internacional Privat
CE5. Percebre el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i adquirir consciència de la interdisciplinariedad dels problemes jurídics
Continguts
1. Lliçó 1. La Relació Obligatòria. 1. El concepte de relació obligatòria. 2. La constitució de la relació obligatòria. El crèdit i el deute. 3. Les fonts de la relació obligatòria. 4. La voluntat unilateral com a font d'obligacions.
2. Lliçó 2. El contracte. 1. El contracte en general: concepte i funció. L'autonomia contractual i els seus límits. 2. La contractació en el tràfic modern. En especial, la protecció dels consumidors i la seva repercussió en el Dret de contractes. 3. Classificació dels contractes.
3. Lliçó 3. La formació del contracte: oferta i acceptació. 1. L'oferta i l'acceptació. 1.1. L'oferta: Concepte, característiques i modalitats. 1.2. L'acceptació: concepte i característiques. 1.3. La contractació entre absents. Moment i lloc de la perfecció del contracte. 2. Els tractes preliminars. 2.1. Conceptes i efectes. 2.2. La responsabilitat precontractual. 3. El precontracte. La promesa de vendre i comprar. El contracte d'opció. 4. La formació dels contractes de consum. En particular, la contractació per via electrònica (Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic). 5.Les Condicions generals de la contractació: La Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre les condicions generals de la contractació i control de les clàusules abusives.
4. Lliçó 4. Els elements del contracte: El consentiment. 1. Les parts. 1.1. Capacitat, incapacitat i prohibicions. 1.2. La pluralitat de parts. L'autocontracte. 2. El consentiment contractual. 2.1. La prestació del consentiment. Discordança entre voluntat i declaració. 2.2. Els vicis del consentiment.
5. Lliçó 5. Els elements del contracte: L'objecte. 1. L'objecte del contracte: la prestació. 1.1. Requisits. 1.2. Obligacions de donar, fer i no fer. 1.3. Obligacions de mitjans i de resultat. 1.4. Obligacions genèriques i específiques. 1.5. Obligacions alternatives i facultatives. 1.6. Obligacions divisibles i indivisibles. 1.7. Obligacions periòdiques. 1.8. Obligacions recíproques. 1.9. La relació de subordinació. Obligacions principals i accessòries. 2. Les obligacions pecuniàries.
6. Lliçó 6. Els elements del contracte: La causa, la forma i les circumstàncies. 1. La causa del contracte.1.1 Concepte i significat. 1.2. Causa del contracte i causa de l'obligació. 2. La forma del contracte. El principi de llibertat de forma. 2.1. Contractes solemnes i no solemnes. 2.2. La documentació del contracte. 3. Les circumstàncies de la relació contractual. La prestació subjecte a termini, condició o mode.
7. Lliçó 7. Interpretació i integració del contracte. 1. Concepte i funció de la interpretació del contracte. 2. Principis rectors de la interpretació. 2.1. Els mitjans d'interpretació. 2.2. Els resultats de la interpretació. 2.3. La interpretació de les condicions generals dels contractes. 3. La integració del contracte. 3.1. Els usos interpretatius. 3.2. El principi de bona fe. 3.3. La integració de la publicitat en el contracte.
8. Lliçó 8. L'eficàcia i ineficàcia del contracte. 1. L'eficàcia del contracte. 1.1. Eficàcia contractual típica. 1.2. Classes d'eficàcia. 2. Eficàcia normal inter partes i els seus hereus. 3. Eficàcia respecte de tercers. 3.1. Eficàcia reflexa i oponibilitat del contracte. 3.2. Eficàcia directa. 4. La ineficàcia del contracte i les seves categories. 4.1. La nulitat absoluta del contracte i les seves causes. 4.2. L'anul·labilitat contractual i les seves causes. 4.3. L'acció de rescissió per lesió al Llibre sisè CCCat.
9. Lliçó 9. El compliment de l'obligació: El pagament. 1. El pagament: concepte, subjectes, requisits i prova. 2. Imputació de pagaments. 3. Les circumstàncies del pagament. 4. La mora del creditor: concepte, requisits i efectes. 5. El pagament per consignació. 6. Els subrogats del compliment. 6.1. La compensació: concepte, fonament i classes. 6.2. La dació en pagament: concepte i naturalesa jurídica. Efectes. 6.3. El pagament per cessió de béns.
10. Lliçó 10. La protecció del dret de crèdit. 1. Garanties de l'obligació. 1.1. La garantia real. Les seves formes. 1.2. El dret de retenció. 1.3. La garantia personal. A) La fiança. B) La pena convencional. C) Les arres. 2. Facultats del creditor sobre el patrimoni del deutor. 2.1. L'acció subrogatòria. 2.2. L'acció revocatòria o pauliana.
11. Lliçó 11. L'incompliment de les obligacions. 1. Compliment defectuós i incompliment definitiu. 2. El retard en el compliment: la mora del deutor. 2.1. Requisits i efectes. 2.2. La mora en les obligacions sinal·lagmàtiques. 2.3. Fi de la mora. 3. L'incompliment definitiu. 3.1. Impossibilitat sobrevinguda. 3.2. Impossibilitat de satisfer l'interès del creditor. 3.3. La voluntat de no complir. 4. L'excessiva onerositat sobrevinguda i la desaparició de la base del negoci.
12. Lliçó 12. La imputabilitat de l'incompliment i les causes d'exoneració del deutor. 1. Criteris d'imputació de la responsabilitat contractual. 1.1. Imputació al deutor. A) Criteris generals d'imputació: la culpa i el dol. B) Responsabilitat del deutor per l'activitat dels seus auxiliars. 1.2. Imputació a tercers. Responsabilitat. 1.3. Imputació al creditor: la mora del creditor. 2. L'exoneració del deutor: cas fortuït i força major. 3. Convenis modificatius de la responsabilitat legal.
13. Lliçó 13. Els remeis enfront de l'incompliment en el CCesp i al Llibre sisè CCCat. 1. L'acció de compliment. 1.1. L'execució forçosa. 1.2. Compliment per equivalent. 1.3. Suspensió del compliment. 1.4. La indemnització de danys i perjudicis. 2. La resolució de la relació obligatòria sinalagmàtica.
14. Lliçó 14. La concurrència de creditors i la insuficiència del patrimoni del deutor. 1. El principi de la pars conditio creditorum. 2. El benefici de quitament i espera. Procediment i efectes. 3. El concurs de creditors. 4. Els crèdits privilegiats.
15. Lliçó 15. La modificació de la relació obligatòria. 1. La novació en el Codi Civil. Novació extintiva i novació modificativa. 2. Cessió de crèdits. 3. Subrogació. 4. Expromissió. 5. Delegació. Assumpció de deute. 7. La cessió del contracte.
16. Lliçó 16. L'extinció de la relació obligatòria. 1. El mutu dissens: concepte, requisits i efectes. 2. La denúncia per voluntat unilateral o desistiment. 3. La condonació o remissió. 4. La confusió del crèdit.
17. Lliçó 17. La pluralitat de subjectes en la relació obligatòria. 1. Unitat i pluralitat de subjectes: solidaritat, mancomunitat i parciarietat. 2. Obligacions parciàries. 3. Obligacions en mà comuna. 4. Obligacions solidàries. 4.1. Concepte i funció de la solidaritat. 4.2. El crèdit solidari. 4.3. El deute solidari.
18. Lliçó 18. Els quasi-contractes i l'enriquiment sense causa. 1. La pretesa categoria dels quasi-contractes. 2. La gestió de negocis aliens sense mandat: concepte, requisits, obligacions del gestor i de l'amo i la ratificació. 3. El pagament d'allò indegut: concepte, la regulació del Codi Civil. L'acció de repetició. 4. El principi de l'enriquiment sense causa: conceptes generals, l'acció d'enriquiment, la qüestió de la subsidiarietat.
19. Lliçó 19. El contracte de compra-venda. 1. Doctrina general sobre la compra-venda: concepte i característiques. 2. Estructura i elements del contracte de compra-venda. 3. Els riscos de la compra-venda. 4. Obligacions del comprador. 5. Obligacions del venedor: en especial, l'obligació de sanejament. 6. Pluralitat de vendes d'una mateixa cosa. 7. L'addicció de pactes típics al contracte de compra-venda. 7.1. Les vendes a prova, ad gustum i amb pacte d'exclusiva. 7.2. La venda amb pacte de retro al Codi Civil i la venda a carta de gràcia. 8. Compra-venda de béns mobles a terminis.
20. Lliçó 20. La donació.1 Doctrina general sobre la donació: concepte i naturalesa jurídica. 2. Elements de la donació. 2.1. Subjectes: capacitat i prohibicions. 2.2. Objecte. 2.3. Causa gratuïta. 2.4. Forma. 3. Perfecció. 4. Donacions modals, oneroses i remuneratòries. 5. La revocació de donacions al CCCat.
21. Lliçó 21. El contracte d'arrendament de coses. 1. Contracte d'arrendament del CC: Concepte i característiques. Naturalesa jurídica. 2. Estructura del contracte. 3. Les obligacions de l'arrendador i de l'arrendatari. 4. L'extinció de l'arrendament. 5. L'acció de desnonament de l'arrendatari. Causes. 6. Cessió de l'arrendament i subarrendament.7. Especial referència a la regulació dels arrendaments urbans i la Llei 29/1994, de 24 de novembre (LAU). 8. La legislació especial sobre arrendaments rústics: àmbit d'aplicació i règim jurídic.
22. Lliçó 22. L'arrendament de serveis i el contracte d'obra. 1. L'arrendament de serveis. 1.1. Concepte i característiques . 1.2. Règim jurídic i extinció. 2. El contracte d'obra. 2.1. Concepte i classes. 2.2. estructura del contracte. 2.3. Obligacions del contractista i del comitent. 2.4. Els riscos en el contracte d'obra. 2.5. Responsabilitats segons la Llei 38/1999, de 5 de novembre, de Ordenación de la Edificación. 2.6. Extinció.
23. Lliçó 23. Visió esquemàtica dels altres contractes civils.1. La permuta. 2. El préstec. 3. El dipòsit. 4. El mandat i la mediació. 5. Els contractes aleatoris: el joc i l'aposta, la renda vitalícia i el contracte d'assegurança. 6. El contracte de transacció. 7. El conveni arbitral. 8. La societat civil. 9. Els contractes de finançament. 9.1. La fiança. 9.2. El finançament d'operacions immobiliàries: en concret la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.
Activitats
Tipus d’activitat
Hores amb professor
Hores sense professor
Hores virtuals amb professor
Total
Lectura / comentari de textos 0 17,00 0 17,00
Prova d'avaluació 2,00 60,00 0 62,00
Sessió expositiva 28,00 5,00 0 33,00
Sessió participativa 1,00 3,00 0 4,00
Sessió pràctica 10,00 20,00 0 30,00
Tutories de grup 1,00 1,00 0 2,00
Total 42,00 106,00 0 148
Bibliografia
Antoni VAQUER ALOY, Pedro del POZO CARRASCOSA, Esteve BOSCH CAPDEVILA (2018). Derecho Civil de Cataluña -Derecho de obligaciones y contratos - (1a ed.). Madrid:: Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales.
Ángel CARRASCO PERERA / Encarna CORDERO LOBATO / Manuel J. MARÍN LÓPEZ (2015). Lecciones de Derecho civil. Derecho de obligaciones y contratos en general (1a. ed.). Tecnos. Catàleg
Luis DÍEZ-PICAZO / Antonio GULLÓN (2016). Sistema de derecho civil Vol. II (Tomo I) (11a ed.). Madrid:: Tecnos.
Luis DÍEZ-PICAZO / Antonio GULLÓN (2018). Sistema de derecho civil Vol. II (Tomo II) (12a ed.). Madrid:: Tecnos.
José Luis LACRUZ BERDEJO i altres. (2011). Elementos de Derecho civil. Tom II,1 Parte General. Teoría General del Contrato (5a ed.). Madrid: Dykinson. Catàleg
José Luis LACRUZ BERDEJO i altres (2013). Elementos de Derecho civil. Tom II, 2. Contratos y Cuasi contratos (5ª). Dykinson.
Carlos LASARTE ÁLVAREZ (2013). Principios de Derecho civil. Tom II . Derecho de Obligaciones (17ª). Marcial Pons.
Carlos LASARTE ÁLVAREZ (2013). Principios de Derecho civil. Tom III . Contratos (15ª). Marcial Pons.
Ferran BADOSA (1990). Dret d'obligacions. Barcelona: Barcanova. Catàleg
Avaluació i qualificació
Activitats d'avaluació:
Descripció de l'activitat
Avaluació de l'activitat
%
Recuperable
Classes participatives. Es duran a terme durant les hores de desdoblament. Consistirà en l'anàlisi i comentari a classe, de diversos materials jurídics subministrats pel professor, que l'estudiant haurà hagut de llegir i treballar prèviament a casa. En la seva major part, es duran a terme a l’aula, en format presencial. El seu objectiu és comentar col·lectivament els principals aspectes d’una lliçó i clarificar els dubtes que hagin pogut quedar després de la lectura dels materials recomanats i de la visualització d’un vídeo o d’una explicació en streaming. En aquestes activitats, els alumnes podran plantejar preguntes al professor i aquest també podrà adreçar-ne d’altres als alumnes, en el benentès que, amb els materials indicats, han preparat abans la matèria a casa. La participació dels estudiants en aquesta activitat formarà part del sistema d’avaluació continuada. L'avaluació dels casos pràctics i de les altres activitats d'aprenentatge, que comprèn la valoració del cas, la nota dels controls de lectura, la participació i assistència a les classes participatives, als comentaris en grups i als obradors de casos, constitueix el 30% de la nota de l'assignatura. L'avaluació de totes aquestes activitats d'aprenentatge és recuperable el dia de l'examen final, previst al calendari d'exàmens oficials, sempre que es realitzi com a mínim, el 70% de totes les activitats d'aprenentatge. L'estudiant que realitzi menys del 70% del total de les activitats d'aprenentatge, no tindrà dret a recuperar-les el dia de l'examen final, previst al calendari d'exàmens oficials. L’avaluació inclourà la participació dels estudiants a la classe (o en les activitats en streaming), si escau, l’entrega per escrit de textos i les notes dels tests que es puguin fer, presencialment o bé online. 30 Sí
Primer control parcial alliberatori. Forma part de l’avaluació continuada. Es durà a terme en les sessions de desdoblament. Tindrà lloc a meitat del semestre. Es tracta d'un test amb diverses preguntes d'elecció múltiple, i si s’obté una nota inferior a 5, es pot recuperar el dia de l’examen oficial fixat al calendari d'exàmens aprovat per la Facultat. Es durà a terme en format presencial a l’aula, llevat que les circumstàncies excepcionals de la pandèmia ho impedeixin. En aquest cas, l’avaluació es durà a terme online, de manera no presencial, a través dels sistemes d’avaluació que permet moodle. El primer control parcial té un valor del 35% per cent de la nota de l'assignatura. Si es suspèn el control, l'alumne pot recuperar-lo el dia de l'examen final, previst al calendari d'exàmens oficials. 35 Sí
Segon control parcial alliberatori. Forma part de l’avaluació continuada. Es durà a terme en les sessions de desdoblament. Tindrà lloc la darrera setmana del semestre, abans del període d'exàmens finals. Es tracta d'un test amb diverses preguntes d'elecció múltiple, i si s’obté una nota inferior a 5, es pot recuperar el dia de l’examen oficial fixat al calendari d'exàmens aprovat per la Facultat. Es durà a terme en format presencial a l’aula, llevat que les circumstàncies excepcionals de la pandèmia ho impedeixin. En aquest cas, l’avaluació es durà a terme online, de manera no presencial, a través dels sistemes d’avaluació que permet moodle. El segon control parcial té un valor del 35% per cent de la nota de l'assignatura. Si es suspèn el control, l'alumne pot recuperar-lo el dia de l'examen final, previst al calendari d'exàmens oficials. 35 Sí
Qualificació
D'acord amb la nova normativa d'avaluació i qualificació de la UdG, l'avaluació es realitzarà, per regla general, seguint el model d'avaluació continuada, la qual “ha d’incloure més d’una activitat d’aprenentatge i de tipologies diferents, cap de les quals pot representar més del 60% de la qualificació final”, així com aquelles altres activitats que els professorat consideri recuperables en el disseny de l'assignatura. El disseny de l'assignatura explicarà el sistema d'avaluació.
Excepcionalment, l’estudiant podrà acollir-se a una avaluació única, si ho sol·licita dins dels terminis fixats i d’acord amb els procediments i criteris establerts per la Comissió de Govern de la Facultat. En acollir-se al sistema d’avaluació única, renuncia a l’avaluació continuada. En aquest cas, l’estudiant haurà de presentar-se a l’examen final de l’assignatura, on se l’avaluarà de tots els continguts i haurà de donar resposta a un cas pràctic o comentari de text similars als que han realitzat al llarg del semestre els estudiants que han seguit el sistema general d’avaluació continuada.
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5,0.
De conformitat amb l'anterior, l'avaluació i qualificació de l'assignatura es durà a terme d'acord amb els criteris següents:
1. La nota final de l'assignatura resultarà dels següents percentatges:
a)Primer control alliberatori: 35%
b) Segon control alliberatori: 35%
c)Participació en les diferents activitats d'aprenentatge, controls de lectura i resolució dels casos pràctics: 30%
2. Condicions de l'avaluació
a) L'estudiant que no participi en alguna de les activitats considerades avaluables, tindrà una nota de 0 en l'activitat corresponent.
b) Per tal d'aprovar l'assignatura cal:
- Que l'alumne tingui una nota mínima de 5 en els controls parcials alliberatoris.
- Que la mitjana resultant de la ponderació dels controls (70%) i de les diferents activitats d'aprenentatge (30%) sigui 5.
c) La realització fraudulenta de qualsevol dels exercicis exigits en l’avaluació d’una assignatura comportarà la no superació de l’assignatura, amb independència del procés disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor” (Art. 21 de la Normativa sobre Avaluació i Qualificació de la UdG). Així, la còpia o l'assistència a l'examen o a l'activitat avaluable d'elements no autoritzats es considera suspens de l'examen i de l'assignatura i, en concret: 1. La tinença de xuletes, dispositius mòbils, pinganillos, o qualsevol altre material o estri no autoritzat expressament. 2. La còpia, total o parcial, activa (copiar) o passiva (deixar copiar) a qualsevol activitat d'avaluació presencial o online. 3. Passar-se un full o fulls, xerrar o tenir una conducta inadequada durant l'examen o activitat avaluable.
3. Recuperacions.
Als efectes de l'avaluació de l'assignatura:
3.1. Son activitats recuperables:
a) Els controls parcials alliberatoris. L'examen de recuperació de cadascun dels controls es farà el dia de l'examen oficial de l'assignatura, fixat al calendari d'exàmens de la Facultat. Aquest examen de recuperació tindrà una part de preguntes relatives a la matèria corresponent al primer control, i una part de preguntes relatives a la matèria corresponent al segon control. L'alumne només haurà de recuperar el control o controls suspesos amb una nota inferior a 5. En qualsevol cas, és indispensable obtenir sempre una nota mínima de 5 de cadascuna de les parts per tal d'aprovar l'assignatura. No hi ha exàmens per a pujar nota.
b) Les activitats d'aprenentatge. Aquestes activitats són: la participació i assistència en les classes participatives, els obradors de casos, els comentaris en grup i els controls de lectura. Per poder recuperar les activitats d'aprenentatge en el marc de l'avaluació continuada, l'alumne haurà hagut de participar en un mínim del 70% de totes aquestes activitats i treure una nota inferior a 5. La recuperació es farà el dia de l'examen oficial de l'assignatura, fixat al calendari d'exàmens de la Facultat. En l'examen de recuperació s'avaluarà a l'estudiant de tots els continguts i haurà de donar resposta a un cas pràctic o comentari de text similars als que haurà realitzat al llarg del semestre. Per considerar aprovada aquesta part, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5,0. No hi ha examen per a pujar nota.
Criteris específics de la nota «No Presentat»:
La nota de l'assignatura serà "No Presentat" quan l'alumne no es presenti a l'examen de recuperació, en la data oficial de l'examen de l'assignatura, conforme al calendari d'exàmens aprovat per la Facultat.
Avaluació única:
Excepcionalment, l’estudiant podrà acollir-se a una avaluació única, si ho sol·licita dins dels terminis fixats i d’acord amb els procediments i criteris establerts per la Comissió de Govern de la Facultat. En acollir-se al sistema d’avaluació única, renuncia a l’avaluació continuada. En aquest cas, l’estudiant haurà de presentar-se a l’examen final de l’assignatura, on se l’avaluarà de tots els continguts i haurà de donar resposta a un cas pràctic o comentari de text similars als que han realitzat al llarg del semestre els estudiants que han seguit el sistema general d’avaluació continuada.
Requisits mínims per aprovar:
Per considerar superada l’assignatura, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5.0
Tutoria
Tutories grupals o individuals. Si un estudiant o un grup d’estudiants ho demana, es programaran tutories, en grup o individuals, dirigides a resoldre els dubtes que li plantegi l'assignatura a través d’alguna de les eines de comunicació telemàtica previstes per la Universitat de Girona. En la mesura del possible, aquestes tutories es duran a terme en l’horari habitual de tutories del professorat, prèvia sol·licitud (via e-mail) de l’alumnat. Preparació de la tutoria. La tutoria pressuposa que l'estudiant o estudiants s'ha/n preparat prèviament la matèria, consultant la legislació corresponent i algun dels manuals recomanats per seguir l'assignatura.
Comunicacio i interacció amb l'estudiantat
Les/els professores/professors de l'assignatura estaran al llarg de l'assignatura a la disposició dels alumnes per resoldre les preguntes sobre continguts o avaluació que formulin via e-mail i per concertar les tutories individuals i/o grupals virtuals que siguin necessàries al llarg del curs.
Així mateix, s'obrirà un fòrum general de dubtes perquè els estudiants hi puguin plantejar els dubtes que considerin en relació amb les lliçons objecte d'avaluació, i que en principi hauran de resoldre els propis alumnes sota la supervisió del professorat, fet que estimula la participació de tots els estudiants en l'assignatura i l'aprenentatge actiu i cooperatiu.
Observacions
Pel correcte seguiment de l'assignatura, els estudiants han de tenir molt presents les següents indicacions:
1. Al principi del semestre es lliurarà als estudiants un calendari amb la programació de les activitats i dels temes i lliçons a què es refereixen. NO S'ADMETRÀ LA REALITZACIÓ NI L'ENTREGA DE TREBALLS, PRÀCTIQUES I ALTRES DOCUMENTS FORA DELS DIES I HORES PROGRAMATS. TAMPOC FORA DELS GRUPS A QUÈ CADA ESTUDIANT ESTÀ ADSCRIT.
2. Pel correcte seguiment de l'assignatura, cada estudiant haurà de disposar d'un exemplar actualitzat del Codi Civil espanyol, del Codi Civil de Catalunya, així com d'un dels manuals recomanats en la bibliografia bàsica. AQUESTS MATERIALS SÓN EL MÍNIM INDISPENSABLE PER L'ADEQUADA PREPARACIÓ DE L'ASSIGNATURA, MÉS A MÉS DELS ALTRES MATERIALS QUE ELS PROFESSORS RECOMANARAN PUNTUALMENT.
3. Les hores de treball fixades per cada activitat d'aprenentatge i per les proves d'avaluació són aproximades i NO CONSTITUEIXEN CAP GARANTIA PER APROVAR L'ACTIVITAT O L'ASSIGNATURA. Cada estudiant ha d'adaptar les hores de treball i de dedicació a l'assignatura a les seves aptituds i circumstàncies personals.
Modificació del disseny
Modificació de les activitats:
Pla de contingència en cas de nou confinament: Tal com s'informarà als estudiants, si no fos possible realitzar les activitats programades en format presencial, com a conseqüència d’un nou confinament, les classes expositives, les classes participatives o tutories d’aula, es duran a terme per via telemàtica, a través dels instruments de comunicació previstos per la UdG.
Les classes expositives es realitzaran en streaming o mitjançant la preparació de vídeos per part del professorat de l’assignatura.
Els seminaris, classes participatives o tutories d’aula es duran a terme en streaming, a través dels mecanismes de comunicació telemàtica previstos per la UdG.
El comentari de les activitats d’aprenentatge (obradors i casos pràctics, comentaris de textos) es realitzarà en streaming, a través dels mecanismes de comunicació telemàtica previstos per la UdG.
L’eventual avaluació es durà a terme mitjançant els mitjans d’avaluació en línia previstos per la UdG.
Pla de contingència en cas que es torni a la presencialitat plena. En cas que es pugui retornar a la presencialitat plena, la major part de les activitats, docents i d’avaluació, es realitzarà de manera presencial a l’aula, sens perjudici dels recursos docents (textos, vídeos, etc.) que es mantindran al moodle per a preparar l’assignatura, i dels sistemes d’avaluació online que, en el marc de l’avaluació continuada, s’hagin pogut dissenyar i que es podran mantenir operatius. En qualsevol cas, els controls parcials alliberatoris i l’examen final de l’assignatura seran presencials, llevat que les circumstàncies excepcionals de la pandèmia ho impedeixin. En aquest cas, l’avaluació es durà a terme online, de manera no presencial, a través dels sistemes d’avaluació que permet moodle
Modificació de l'avaluació:
Pla de contingència en cas que es torni a la presencialitat plena. En cas que es pugui retornar a la presencialitat plena, la major part de les activitats, docents i d’avaluació, es realitzarà de manera presencial a l’aula, sens perjudici dels recursos docents (textos, vídeos, etc.) que es mantindran al moodle per a preparar l’assignatura, i dels sistemes d’avaluació online que, en el marc de l’avaluació continuada, s’hagin pogut dissenyar i que es podran mantenir operatius. En qualsevol cas, els controls parcials alliberatoris i l’examen final de l’assignatura seran presencials, llevat que les circumstàncies excepcionals de la pandèmia ho impedeixin. En aquest cas, l’avaluació es durà a terme online, de manera no presencial, a través dels sistemes d’avaluació que permet moodle.
Les activitats avaluables conserven, per tant, el valor inicialment previst en el pla docent en relació amb la nota final: l'assignatura es composa d'una part teòrica, amb un valor del 70% (dividida en dos exàmens tipus test que equivalen al 35% cadascun), més una part pràctica, amb un valor del 30% (dividida en 10% de lectures recomanades que s'avaluen a través de 5 preguntes incloses en cadascun dels dos exàmens test; un altre 10% que equival al cas pràctic; i un altre 10% que és objecte d'avaluació via sessions pràctiques). En quant a les lliçons teòriques, com es preveu en el pla docent de l'assignatura, aquestes seguiran sent avaluades a través de dos autocontrols alliberadors que consistiran, cadascun, en una prova test d'elecció múltiple que tindran per objecte els continguts inicialment previstos al pla docent. En qualsevol cas, aquests controls parcials alliberatoris de l’assignatura seran presencials.
Per tant, com consta al pla docent i es manté, per aprovar l'assignatura cal:
1) Que l'estudiant obtingui una nota mínima de 5 en cadascun dels dos autocontrols alliberadors; i
2) Que la mitjana resultant de ponderar les notes dels dos autocontrols (70%) i de les activitats d'aprenentatge (30%) sigui com a mínim de 5.
En cas de no complir algun d'aquests requisits o cap dels dos, l'estudiant haurà de realitzar l'examen de recuperació final previst al calendari oficial de la Facultat, per tal de recuperar l'autocontrol o els autocontrols en què hagués obtingut una nota inferior a 5, així com les sessions pràctiques i els controls de lectura que són objecte de recuperació, sempre que l'alumne realitzi, com a mínim, un 70% de totes les pràctiques i obtingui una nota inferior a 5. L'examen de recuperació oficial consistirà, respecte els autocontrols, en una prova test d'elecció múltiple, com la inicialment prevista al pla docent. En qualsevol cas, l’examen final de l’assignatura serà presencial, com els dos autocontrols realitzats durant el curs. Es proposaran dos exàmens, un de cada part de l'assignatura, i l'estudiant haurà de realitzar aquell o aquells que no hagi aprovat. L'estudiant aprovarà si obté una nota mínima de 5 en cadascun dels dos autocontrols i la mitja ponderada amb les pràctiques doni 5 o més. Respecte les activitats d'aprenentatge, en l'examen de recuperació s'avaluarà a l'estudiant de tots els continguts i haurà de donar resposta a un cas pràctic o comentari de text similars als que haurà realitzat al llarg del semestre. Per considerar aprovada aquesta part, caldrà obtenir una qualificació mínima de 5,0.
Tutoria i comunicació:
Tal com es comunicarà als estudiants si és necessari, les/els professores/professors de l'assignatura seguiran estan a la seva disposició per resoldre les preguntes sobre continguts o avaluació que ens formulin via e-mail i per concertar les tutories individuals i/o grupals virtuals que siguin necessàries al llarg del curs.
Així mateix, la setmana prèvia a cadascun dels dos autocontrols previstos, s'obrirà un fòrum general de dubtes perquè els estudiants hi puguin plantejar els dubtes que considerin en relació amb les lliçons objecte d'avaluació, fet que estimula la participació de tots els estudiants en l'assignatura i l'aprenentatge actiu i cooperatiu.
UdG Home
Plaça Sant Domènec, 3
Edifici Les Àligues
17004 Girona
Tel. +34 972 41 80 00
Formulari de contacte
Telèfons de contacte
Facebook
Twitter
Youtube
Flickr
CC BY-NC-ND
Accessibilitat
Avís legal i protecció de dades
Política de galetes
Suggeriments
Accés editors
HRS4R
Portal de transparència
Seu electrònica
Perfil del contractant
español
english
Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.
Necessàries
Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.
Preferències
Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.
Analytics
Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.
Marketing
Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.
Acceptar totes
Desar i tancar
La web de Universitat de Girona utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats tècniques i analítiques. Per administrar-les utilitzi el gestor. Si desitja més informació accedeixi a la Política de galetes. | 0.547249 | curate | {"ca": 0.8640103464406593, "it": 0.00517322032965521, "fr": 0.011309540188767508, "es": 0.056189978261467766, "pt": 0.012960567953551086, "nl": 0.00030268842354365594, "gl": 0.0003852398117828348, "en": 0.030736633554387605, "vi": 0.0006604111059134311, "cs": 0.009163204094548856, "de": 0.0026966786824798436, "sl": 0.00033020555295671555, "ja": 0.000522825458848133, "zh": 0.00044027407060895406, "sr": 0.00011006851765223852, "ko": 0.00011006851765223852, "ia": 0.00074296249415261, "lt": 0.00022013703530447703, "fi": 0.00033020555295671555, "da": 0.0003852398117828348, "ro": 0.00044027407060895406, "eb": 0.00022013703530447703, "ar": 0.00013758564706529814, "no": 0.0009355824000440274, "sv": 0.0011006851765223852, "id": 0.0003852398117828348} | https://www.udg.edu/ca/estudia/Oferta-formativa/Oferta-dassignatures/Detall-assignatura?codia=3104G01005&codip=3107G0109&curs=2020 |
mc4_ca_20230418_6_294085 | Tot a punt per les 24 Hores de Barcelona Trofeu Fermí Vélez - Rubí Informa!
Autor Redacció + Fonts Motor 2 setembre 2016 a 10:00
El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, ha explicat: “Després d’un estiu olímpic, el curs esportiu es reprèn amb un esport tan genuí com el del motor, i ho fa de la millor manera possible. No és casual que en un territori tan proper hi hagi un seguit de gent que hi posi tanta il·lusió i esforç. Entre tots situem Catalunya, que té aquesta capacitat de resistència que simbolitza a través del motor”. La pluricampiona mundial Laia Sanz tornarà competir a les 24 Hores de Barcelona i ho farà junt amb Jaime Font i Francesc Gutiérrez. Precisament, Gutiérrez s’ha mostrat entusiasmat abans de fer front a la seva 18a participació a la prova. “És una cursa que enganxa molt, és una prova d’estratègia i d’equip. Té una màgia molt especial i per això any rere any hi estem presents. Enguany volem estar al capdavant de la nostra categoria i aquest serà el nostre repte per aquest 2016”.
#24 hores #Barcelona #carrera #Catalunya #circuit #resistència #trofeu Articles relacionatsEl Circuit de Barcelona-Catalunya renova el contracte amb MotoGP fins al 2021 La 25a edició del Gran Premi Monster Energy de Catalunya de MotoGP™ ja s’ha presentat Aprovat inicialment el PDU del Circuit de Velocitat de Barcelona-Catalunya Catalunya i Barcelona tornen a participar juntes a la Fira del Llibre de Frankfurt Logging In... Profile cancel | 0.862255 | curate | {"ca": 0.990358126721763, "en": 0.009641873278236913} | http://rubiinforma.com/2016/09/tot-a-punt-per-les-24-hores-de-barcelona-trofeu-fermi-velez/ |
cawac_ca_20200528_0_150519 | Edifici entre mitgeres del segle XVIII amb façana estreta amb les obertures alineades en dos eixos verticals, el de l'esquerra, amb finestres emmarcades de pedra, i el de la dreta, amb balcons amb llosana de ceràmica. El més destacable són els esgrafiats barrocs, molt desdibuixats amb el pas del temps. | 0.745933 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2228 |
macocu_ca_20230731_2_192512 | Feng shui: com millorar la carrera professional, el prestigi i la prosperitat
A l’article relatiu al mapa bagua, s’explicava que en feng shui dividim una casa o un espai determinat (una habitació, un comerç, una taula de treball...) en nou zones iguals, cadascuna de les quals representa un aspecte de la vida quotidiana. La carrera professional ocupa el quadrant del mig més proper a l’entrada. L’element que més afavoreix la zona és l’aigua i el millor símbol és el de les aigües profundes. Així doncs, és ideal col·locar-hi fonts d’aigua, aquaris, la imatge d’una cascada o la d’un fons marí. També hi són beneficiosos els miralls i els objectes que simbolitzen la professió o que estan relacionats amb l’empresa on es desenvolupa l’activitat professional. Els colors que més afavoreixen el quadrant de la professió són el negre i els tons foscos.
La fama i la reputació estan íntimament relacionades amb l’èxit professional, ja que en bona mesura depèn del prestigi que atorguen els altres. En feng shui, l’element que correspon al quadrant de la professió és el foc i el millor color per potenciar-lo és el vermell. Com que el seu element és el foc, en una casa, el quadrant de la fama és un lloc ideal per a la cuina. Si això no és possible, la millor manera de potenciar-lo serà penjar-hi els títols i els diplomes, premis i trofeus. També és bo posar-hi la imatge del sol o de piràmides, obres d’art que representin persones o animals i articles provinents d’animals, com ara plomes, cuir i pell sintètica.
La prosperitat econòmica i la riquesa està representada a la zona del fons a l’esquerra. És el millor lloc per guardar-hi els diners, les monedes i les col·leccions valuoses (antiguitats, obres d’art, etc.). Un símbol apropiat per aquest quadrant és la imatge de tres dofins saltant sobre l’aigua. També l’afavoreixen molt els colors vermells, blaus i violetes, així com tot allò que representi aigua en moviment: fonts d’aigua i imatges de cascades i de fons marins, igual que al palau de la professió. | 0.859897 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_1_559859 | Butlletí electrònic
Portada > Notícies > La Mitja, un any més amb El Xiprer
09/02/2015
1.800 atletes donen el seu xip blanc pel Xiprer.
Enguany els Amics d'El Xiprer hem recollit 1.800 xips blancs, que l'organització de La Mitja dóna a El Xiprer. Cada xip de lloguer costa 1 euro i els corredors i l'organització fan aquesta donació solidària, que agraïm moltíssim. | 0.677222 | curate | {"ca": 0.9726775956284153, "it": 0.0273224043715847} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_276841 | Els scripts de la capçalera tenen un funció estètica que no és necessaria per a navegar per a la web. No hi ha cap enllaç
INICI
FIRA.
CULTURA CATALANA
PROGRAMA
AUTORS
PREMSA
ENLLAÇOS
LLULL TV
PUBLICACIONS
Actes a destacar
Actualitat
Baltasar Porcel, Ilija Trojanow i Elif Shafak
14-10-2007
La cultura catalana passa el testimoni a Turquia com a cultura convidada de la Fira del Llibre de Frankfurt
L'escriptor Baltasar Porcel i l'autora turca, Elif Shafak, van participar en l'acte de relleu de la cultura catalana a Turquia com a convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Els castellers de Vilafranca, avui
13-10-2007
L'Institut Ramon Llull fa una valoració positiva a 24 hores del final de la Fira del Llibre de Frankfurt
Durant la roda de premsa de valoració del que ha estat el projecte La cultura catalana, convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha presentat un seguit de dades de participació a les activitats de organitzades. La roda s'ha celebrat aquest matí al Centre de Premsa de la Fira.
13-10-2007
Els dies de visitants professionals, un èxit per a les editorials catalanes
Frankfurt, 12 d'octubre del 2007 – Els dies de visitants professionals de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 han estat un èxit per al sector editorial català. Convertides en el centre d'atenció gràcies a la presentació del convidat d'honor, s'han interessat per les editorials catalanes bastants més visitants professionals que en anys anteriors.
Espai audiovisual de l'exposició
al Fòrum<
12-10-2007
Cultura catalana a la Fira del Llibre: singular i universal
Frankfurt, 11 d'octubre del 2007 ? La Fira Internacional del Llibre de Frankfurt obre dissabte les portes a tots els visitants interessats. Aquest any, el convidat d'honor és la cultura catalana. El visitant tindrà l'oportunitat de descobrir una llengua i una cultura que a Europa encara avui són poc conegudes. El programa del recinte de la fira s'enriqueix amb nombroses lectures, actes i exposicions. | 0.731727 | curate | {"ca": 0.9204204204204204, "es": 0.0025025025025025025, "ja": 0.0025025025025025025, "it": 0.008008008008008008, "en": 0.02952952952952953, "fr": 0.003003003003003003, "pt": 0.01001001001001001, "zh": 0.004004004004004004, "nl": 0.02002002002002002} | http://www.frankfurt2007.cat/@cat/home/index.html?seccio=inici&mode=html |
cawac_ca_20200528_8_188465 | La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) a Menorca i col·lectius propers a l'expressió menorquina del 15M han convocat a tota la ciutadania en general a acudir avui migdia a les 12 hores al carrer de les Moreres, a Maó, en el marc de la lluita que un total de tretze famílies duen endavant contra la Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI) una societat financera pertanyent al Grup Santander, segons informa dBalears
Segons manifesten els activistes per un habitatge digne, fa un temps que negocien col·lectivament la situació d'aquestes famílies, en un context gens agradable. Critiquen que "durant anys han rebut cridades amenaçants" per part de l'entitat financera i el seu entorn.
Moltes d'elles, afirmen, van ser enganyades amb excuses com que l'aval desapareixeria als cinc anys, i fins i tot a data d'avui encara n'hi ha que no han obtingut una còpia de les assegurances que van contractar a través d'aquesta entitat.
“Hipoteques escombraries”
La PAH condemna totes aquestes accions, i en el marc d'una campanya informativa d'àmbit estatal identifiquen la UCI com la “línia d'hipoteques escombraries” del Santander. Expliquen que durant els anys d'èxtasi immobiliari, el Grup Santander derivava a aquesta entitat els préstecs d'un risc més alt. "Rere el silenci del Grup Santander s'amaga la necessitat de tapar i ocultar pràctiques bancàries que no tenen res a veure amb el que les seves campanyes publicitàries i de captació de clients volen fer arribar al gran públic", denuncien.
Un altre punt que vol posar en evidència la PAH és que la UCI inclou en la seva forma d'actuar clàusules abusives en les hipoteques. Per exemple expliquen que han forçat la signatura d'avals i que intenten penalitzar econòmicament els clients. "Freguen la usura i l'estafa als clients, amb el beneplàcit del Grup que els serveix de substent". | 0.912632 | curate | {"ca": 0.9863238512035011, "en": 0.013676148796498906} | http://www.llibertat.cat/2013/11/concentracio-a-mao-contra-les-hipoteques-escombrareis-del-santander-23838 |
crawling-populars_ca_20200525_17_14553 | JOSE LUIS ROCA
Quan Álex Pina (Pamplona, 1967) –guionista de ‘Los Serrano’, ‘Los hombres de Paco’ i ‘Vis a Vis’– va escriure el primer capítol de ‘La casa de papel’ a l’illa de Koh Chang, Tailàndia, no li va passar pel cap que crearia milions d’addictes a 191 països, que Stephen King es demanaria un cameo i que en totes les revoltes que sacsegen el planeta els manifestants portarien la careta de Dalí o corejarien el ‘Bella Ciao’. Gairebé tres anys després, ja ha rodat la quarta temporada.
–¿Quan es va adonar que havia engendrat un fenomen pop?–Al febrer del 2018, dos mesos després de l’estrena a Netflix, ens va xocar veure un ‘tifo’ gegant desplegat en un estadi de futbol de l’Aràbia Saudita. Però la confirmació va arribar quan en el Carnaval de Rio la gent anava disfressada amb la granota vermella i la careta de Dalí.
–La careta va fer el salt de la desfilada a la protesta.–Hem vist que, on més funciona la sèrie, és on estan pitjor. El Brasil, l’Argentina, França, l’Aràbia Saudita, els països de la conca del Mediterrani... Fa poc, els professors de la universitat xilena van protestar cantant el ‘Bella Ciao’.
–¿El terreny polític entra en la seva fórmula de l’èxit?–Entra el fet d’aplicar l’àmbit emocional a un assumpte tan racional com és l’atracament perfecte. La barreja de les dues coses –que semblaven incompatibles– formen una identitat única i no preexistent.
–¿Va robar vostè alguna cosa alguna vegada?–Alguna llaminadura, potser. Però com que soc un tímid patològic, soc un cagat per a això.
–És igual. Li ofereixen la lluna.–[Riu] Ens van trucar uns empresaris turcs i ens van dir que pagaven el que fos per sopar amb l’elenc. Arriben peticions així de tot el món, especialment de països àrabs. Un volia tancar la casa de Toledo, on es va rodar el ‘cop’, per al casament d’un fill.
–¿Cal haver viscut molt per explicar millor?–En el meu cas fet d’escriure té a veure amb llegir i generar sinapsis, que són ramificacions d’idees.
–¿Quines sinapsis li agraden?–Les relatives a la comèdia i a l’emoció.
–¿S’emociona teixint trames?–Ploro d’emoció tota l’estona.
–¿És més Berlín que El Professor?–Tinc un 50% de la transgressió i l’ambigüitat de Berlín –algú amb un peu en la psicopatia i un altre en l’hedonisme–, però em dedico a fer coses com El Professor, perquè un guió és una estratègia. Tot i que si he d’optar, diria que soc un hedonista militant.
–Té un passat. Va dirigir un local a Pamplona, va tenir una banda de rock.–Era un canalla, i encara ho soc. I crec que això té a veure amb la part de la meva escriptura que funciona.
–¿En quin sentit?–Aquest país ha sigut sempre molt militant del vandalisme, i se l’està menjant allò que és políticament correcte. Jo intento vendre-li el vandalisme a Netflix.
–Si fa la vista enrere, a ‘Los Serrano’ concretament, ¿dona crèdit?–¡L’origen de ‘La casa de papel’ està a ‘Los Serrano’! Totes dues són comèdies negres d’arrel berlanguiana, amb dos germans ben diferents. Quant a la repercussió, fa 22 anys que escric, he fet vuit sèries i tot ha anat esglaonat, però l’‘streaming’ et llança a l’estratosfera i he hagut d’aprendre a viure amb la deformació que produeix l’èxit.
–El guionista era un ésser a l’ombra. Ara firma samarretes.–Les sèries són el moviment popular contemporani més important. El poder que tenen és la llet. És com el que tenien els escriptors als 50 i 60, i que no té el cine, on sembla que Marvel s’ha convertit en el més creatiu que es pot fer.
–¿Hi va haver una sèrie fetitxe en la seva infància?–‘Verano azul’. Quedàvem a casa d’una noia, a Sant Sebastià, per veure-la. I la meva iniciació sexual va ser amb ‘Los ángeles de Charlie’.
–Era un nen solitari, diuen.–La meva mare tenia una botiga i arribava a les 9 de la nit. Jo em dedicava a llegir, en francès i en castellà. Cinc hores al dia. Soc una mica l’ovella negra de la família. El meu germà és doctor en Intel·ligència Artificial i la meva germana, enginyera aeronàutica. Ells eren els grans cervells i jo, el desgraciadet de lletres.
–La providència li oferia fortuna.–Vaig exercir cinc anys com a periodista, però soc més guionista que qualsevol altra cosa.
–Competeix a la lliga de campions. ¿Com es fa una xilena després d’una altra?–Intentem fer una ficció lateral. Quan estudiem una seqüència, ens preguntem: «¿Algú l’ha vist?». Si s’ha vist, no es posa. També he après que el disseny de la identitat dels personatges és més important que la trama.
–Elegeixi una escena seva entre totes.–Un moment que m’agrada molt és quan la inspectora Murillo explica al Professor els maltractaments.
–Una coseta més: ¿Nairobi mor?No ho pregunta seriosament, ¿veritat? Només li diré que en la quarta temporada hi haurà alegries i algun disgust.
Més notícies de La contra
Temes: Assumptes propis La Casa de Papel Netflix
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies | 0.834162 | curate | {"en": 0.0029069767441860465, "ca": 0.9742524916943521, "es": 0.01764950166112957, "ah": 0.005191029900332226} | : /ca/la-contra/20191117/alex-pina-guionista-casa-paper-contra-nuria-navarro-7733268 |
macocu_ca_20230731_7_539319 | Subministrament de màquines cardiovasculars, màquines i material de força, elíptiques de walking indoor i bicicletes de ciclisme indoor amb destí al complex esportiu municipal ubicat a Torre Roja de Viladecans que gestiona Viladecans Qualitat, S.L.
Codi: 496/14 | 0.68036 | curate | {"ca": 0.9538461538461539, "it": 0.046153846153846156} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_29661 | MADRID, 4 jul. (EUROPA PRESS) -
Dogi negocia actualment la possible entrada en el capital de la companyia d'un inversor que aporti al grup "liquiditat suficient per assegurar la seva continuïtat", segons ha informat l'empresa.
La firma tèxtil ha detallat que l'eventual entrada de nous socis "s'efectuaria sempre respectant els drets de subscripció preferent dels actuals accionistes".
Així ho ha indicat l'empresa durant la junta general d'accionistes que ha aprovat les operacions de reducció i posterior ampliació de capital amb les quals la Dogi considera que "quedarà solucionada definitivament la situació de dissolució en la qual actualment es troba la companyia".
L'execució d'aquestes mesures aprovades en junta succeiran a l'acord que el grup va tancar maig passat sobre la novació modificativa dels seus crèdits subordinats, que han estat transformats en crèdits participatius.
Aquesta operació va suposar "una millora substancial de la situació de desequilibri patrimonial de l'empresa", que el 2010 va superar un concurs de creditors.
Per solucionar totalment la situació d'eventual dissolució que actualment afronta Dogi i restablir el seu equilibri patrimonial, la junta d'accionistes ha aprovat reduir el seu capital en 5,25 milions d'euros mitjançant la disminució del valor nominal de manera que quedi fixat en 0,02 euros per acció.
Alhora, ha donat llum verda a ampliar capital social en 4,66 milions d'euros mitjançant l'emissió de 233,33 milions de noves accions, de 0,02 euros de valor nominal cadascuna d'elles, import que inclou una prima d'emissió de 0,01 euros per títol.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.693496 | curate | {"de": 0.0051928783382789315, "ca": 0.7956231454005934, "es": 0.18434718100890207, "en": 0.01483679525222552} | : /espanya/noticia-dogi-negocia-lentrada-dun-inversor-injecti-liquiditat-per-garantir-continuitat-20130704105954.html |
macocu_ca_20230731_8_410627 | Fotos relacionades amb el document: República Socialista Soviètica Autònoma dels Txetxens i dels Ingúixos 1 imatges trobades | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_1_40894 | JxSí afirma que volen modificar el reglament del Parlament per "igualar els drets" dels grups als del Govern
Torrent retreu a PPC i PSC que utilitzessin la lectura única per modificar la Constitució
ACN Barcelona.-El portaveu parlamentari adjunt de JxSí, Roger Torrent, ha assegurat que la modificació del reglament del Parlament que ha registrat el seu grup pretén "igualar els drets" dels grups parlamentaris als del Govern a l'hora de plantejar una llei per lectura única al ple. "Iguala drets i és una mesura que genera més via per tramitar-les per urgència, sense saltar-nos cap via", ha assegurat Torrent en roda de premsa aquest dimarts al Parlament. El portaveu parlamentari adjunt de la coalició independentista, que ha argumentat que és una proposta "reglamentària", ha lamentat que ara només pot fer la petició de lectura única el Govern o tots els grups, i no un grup sol. "És una opció que ens agrada tenir disposició", ha afegit Torrent. El dirigent independentista ha replicat a les crítiques de PPC i PSC recordat que van modificar la Constitució al Congrés dels Diputats per lectura única.
Torrent ha defensat que la reforma que plantegen manté que la petició de via única s'ha d'aprovar per majoria al ple igualment, com fins ara. "És una opció que està bé que tinguem sobre la taula, no només afecta JxSí sinó que serà a disposició de tots", ha reblat.
El portaveu parlamentari adjunt de la coalició independentista s'ha mostrat sorprès que els grups de l'oposició s'hagin expressat en contra de la reforma que proposen. Sobretot perquè "alguns a Madrid van utilitzar la lectura única per la Constitució espanyola, ara els sembla tant antidemocràtic", ha etzibat.
Torrent ha defensat també les altres esmenes que proposen i que entre d'altres plantegen "racionalitzar" els horaris de les comissions perquè no se solapin horaris. O que els diputats puguin delegar el vot en comissions tal com poden fer a l'hemicicle. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/jxsi-afirma-que-volen-modificar-el-reglament-del-parlament-per-igualar-els-drets-dels-grups-als-del-govern |
mc4_ca_20230418_16_507847 | IVC > Arts escéniques > Programació > Auditori i Palau de Congressos de Castelló > EL BOSQUE DE GRIMM
15 de desembre de 2018 · Auditori i Palau de Congressos de Castelló
Horaris: Dissabte: 18.00 h
Des que es va estrenar, l'espectacle ha passat per més d'una desena de països i ha tingut èxit entre la crítica i el públic; ha rebut el PREMI MAX 2014 de les arts escèniques al millor espectacle infantil.
El Bosque de Grimm és una versió contemporània inspirada en els contes clàssics, com ara La caputxeta Roja, Polzet o la Blancaneu. Un espectacle visual, sense text i narrat a través de la música del compositor Maurice Ravel, interpretada en directe. Titelles, teatre gestual i videoescena descriuen els personatges i els moments esteŀlars dels contes de sempre en una obra que estimula la imaginació i convida l'espectador a reconéixer.
PRODUCCIÓ La Maquiné
COĿLABORA Agència Ansalusa d'Institucions Culturals
PROGRAMA Maurice Ravel
PÚBLIC A partir de 2 anys | 0.740029 | curate | {"ca": 0.825446898002103, "sv": 0.027339642481598318, "es": 0.12407991587802314, "en": 0.023133543638275498} | https://ivc.gva.es/val/escena-val/programacio-escena/auditori-i-palau-de-congressos-castello/el-bosque-de-grimm-val |
mc4_ca_20230418_18_116229 | SemiPeriodisme: Temps de misericòrdia
Temps de misericòrdia
Hi havia una vegada una petita parròquia modèlica situada en un país al nord d’Europa. Uns capellans dedicats cent per cent a predicar la paraula de Déu, procuraven amb compte fer-la complir pels seus fidels feligresos en el més absolut rigor. Els adults, ja més sensibilitzats en la rutines de missa i oracions no necessitaven tant el guia i consell d’aquells que proven de representar nostre senyor Jesucrist, déu fet home. La moral cristiana és rígida i s’ha d’inculcar ja de ben petits a les futures generacions d’irlandesos ja que, sinó, tindran més possibilitats de caure en els vicis mundans que tant s’allunyen de l’apreciada austeritat i senzillesa: alcohol, joc, plaers, sexe...
Sexe... quina por i quina impressió que causa el pecat de la carn entre els anyells de Déu! Com alguns es deixen temptar per una pell fina i jove... a vegades excessivament. En aquells anys setanta més d’un infant va seduir irremeiablement alguns d’aquests sacerdots que, veient-se embruixats per una de les innumerables proves que dia a dia ens posa el Senyor davant del nas, no van saber resistir-se i van caure en la terrible temptació.
Després de quaranta anys, aquests nens inspiradors del pecat han crescut evidentment forts i sans físicament, però amb una ment intranquil•la i una mena de run-run estrany que els hi remou les entranyes. Qui sap, potser perquè la missió encomanada d’encarnar la poma del pecat era massa feixuga de portar, una càrrega secreta més aviat incòmode. Què s’hauria de fer? Callar? Amagar el cap sota l’ala?
Un escàndol d’escala mundial ha anat ressonant per cada racó, que al mateix temps ha sumat altres focus com als Estats Units i Alemanya; però els senyors del Vaticà acoten el cap i callen, potser avergonyits, potser amagant indiferència... Com costa reconèixer les faltes dels germans! El 19 de març El papa Ratzinger va enviar una llarga epístola dirigint-se a cada grup concret d’afectats amb les respectives paraules de condol o reprovació pertinents. Els culpables ja han sigut excomulgats de l’església i seran jutjats per la justícia humana i la divina. Tot i així, aquest càstig místic em deixa a mi particularment (i altres) una mica inquieta. Déu els castigarà però Déu, al mateix temps, és misericòrdia. Tals accions abominables són inaccessibles al perdó i no poden donar un pas enrere tot i reconèixer les greus faltes. Déu es suficientment perfecte com per abraçar un pederasta i encomanar-li la seva llum? Preferiria viure sumida en la penombra envoltada de vici i plaers fastigosament mundans.
La qüestió que ara es planteja un cop surt aquest tema sobre la taula és ¿podem seguir confiant en l’església? Podem culpar moralment a l’alta jerarquia eclesiàstica d’una desgràcia desconeguda fins els nostres dies? Els actes d’uns pocs embruta la comunitat sencera? El màxim pontífex de la comunitat bé que ha triat a reaccionar davant l’assumpte a l’hora de reconèixer i disculpar-se. Això encara la desprestigia encara més en l’aparició mediàtica per l’excessiu conservadorisme a l’hora de tractar altres temes com per exemple l’avortament o el matrimoni homosexual. El joc de la doble moral sura com l’oli, i els mans sediments d’aquestes persones (ja sigui per amagar-ho o per fer-ho), queden retratats violentament amb aquests actes repulsius que probablement mai marxaran del tot de la nostra memòria. Nosaltres recordem. Nosaltres farem i desfarem aquest “món de Déu” a la nostra manera destrossant-lo més o menys sense que aquest intervingui. Serà llavors la seva voluntat que en el seu nom s’hagin esdevingut diverses “anècdotes” que s’escapen de la meva comprensió entre el bé i el mal. Déu deixa fer i en part és culpa seva però gràcies això la humanitat manté intacta la seva llibertat; ara ens toca a nosaltres afirmar si el preu d’aquesta sigui tant elevat.
Sigui així senyor nostre, amén.
Publicat per Cap de trons a 7:10
Gèneres i autor: ARTICLE DE FONS, Laura Rodríguez | 0.822034 | curate | {"oc": 0.014672400708322793, "ca": 0.935997976220592, "pt": 0.02529724260055654, "tr": 0.0017708069820389577, "es": 0.022261573488489755} | http://semiperiodisme.blogspot.com/2010/04/temps-de-misericordia.html |
cawac_ca_20200528_8_156604 | Estàs navegant per la versió mòbil de la web del FC Barcelona. Aquesta versió encara no compta amb el certificat d’accessibilitat, pot ser que et trobis alguna barrera en navegar-hi.
Prova a entrar-hi des d’un ordinador o, si ja ho fas, maximitza la finestra per carregar la versió d’escriptori, que sí que està certificada, i actualitza la pàgina. Si utilitzes un ordinador portàtil amb pantalla petita, és possible que, a causa de la seva resolució, fins i tot maximitzant-la, no puguis accedir a la versió d’escriptori.
Galeries de fotos
Fan Zone per als aficionats
Tots els aficionats del Barça que ho vulguin i estiguin aquest dimarts a Glasgow es poden apropar a la Fan Zone, situada al Merchant Square, a Candleriggs. Estarà oberta des de les 12 del migdia fins a les 6 de la tarda.
El FC Barcelona ja és a Escòcia . A les 10.30 hores s’ha enlairat l’avió que ha dut el primer equip blaugrana fins a Glasgow, on aquest dimarts (20.45 hores, Canal +) es disputa el partit corresponent a la segona jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions. Aquest avió ha aterrat a Glasgow dues hores i mitja més tard a Glasgow.
Han encapçalat l’expedició el president Sandro Rosell , els directius Jordi Moix, Pilar Guinovart, Ramon Pont, Silvio Elías, Dídac Lee i Josep Ramon Vidal-Abarca i el Director Esportiu de Futbol Professional Andoni Zubizarreta . També ha viatjat amb el primer equip el Juvenil A , que jugarà dimarts (15 hores, hora catalana, Barça TV i en streaming per fcbarcelona.cat) el seu segon partit de la UEFA Youth League . L’arribada està prevista per a les 13 hores (hora catalana).
A la tarda, entrenament
Un cop a Glasgow, l’equip es trasllada fins a l’hotel Radisson Blu , on descansarà fins a la tarda. Cal recordar que a les 19.15 hores (hora catalana) estan previstes les rodes de premsa del Tata Martino i de Cesc Fàbregas i a les 20 hores tindrà lloc l’ entrenament a Celtic Park . | 0.8547 | curate | {"ca": 0.9910337552742616, "es": 0.008966244725738396} | http://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/detall/noticia/el-primer-equip-viatja-cap-a-escocia |
mc4_ca_20230418_17_591422 | Junta Provincial de Protecció a la Infància - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Junta Provincial de Protecció a la Infància
1 p, 557.0 KB Documentació diversa sobre la temporada 1932-1933 / Rodés Huguet, Josep ; Junta Provincial de Protecció a la Infància ; Societat del Gran Teatre del Liceu
Barcelona : 1932 (Temporada 1932-1933) | 0.702792 | curate | {"ca": 0.9042821158690176, "es": 0.09571788413098237} | https://ddd.uab.cat/search?f=author&p=Junta%20Provincial%20de%20Protecci%C3%B3%20a%20la%20Inf%C3%A0ncia&sc=1&ln=ca |
cawac_ca_20200528_7_15742 | El Barça té la intenció d'anunciar avui el nom del candidat triat i presentar-lo dimarts
La plantilla viu pendent de qui serà el nou entrenador. En principi, el Barça té la intenció d'anunciar avui el nom del candidat triat i presentar-lo demà dimarts. A hores d'ara, Luis Enrique continua sent la principal opció . L'asturià té contracte amb el Celta de Vigo i el Barça haurà d'arribar a un acord amb els gallecs. Tot i que des de l'Argentina continuen insistint en les opcions de Gerardo "Tata" Martino , exentrenador de Newell's.
Els jugadors del Barça, després de dos dies de festa, tornen també avui a l'activitat a la Ciutat Esportiva. Alguns jugadors com Messi no han volgut descansar i aquest diumenge es va entrenar al costat de Juanjo Brau . El Bayern de Guardiola, que després del partit amistós del seu equip va dirigir unes paraules a Tito Vilanova , serà el primer rival del Barça a la pretemporada. Serà dimecres, a l'Allianz Arena, i en principi Jordi Roura i Rubi es farien càrrec de la direcció de l'equip des de la banqueta en aquest primer amistós.
Precisament Tito Vilanova, quasi al mateix instant, va adreçar una carta oberta als soci i aficionat del Barça. El tècnic de Bellcaire d'Empordà agraeix el suport rebut durant els últims cinc anys, una etapa que diu que ha estat de "somni". A més, revela que no es desvincularà del club i que seguirà treballant dins de l'àrea tècnica. | 0.803829 | curate | {"ca": 0.915948275862069, "es": 0.08405172413793104} | http://www.esport3.cat/noticia/2153198/El-Barca-te-la-intencio-danunciar-avui-el-nom-del-candidat-triat-i-presentar-lo-dimarts |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_121769 | En un racó meravellós de l’alt Empordà, ens varen trbar una gent de Siurana que cada dia passaven per davant de la nau de Multiverd a Vall-llobrega. Un dia ens varen trucar per fer un petit pressupost a casa seva, i en res ens hi vam passar per la seva vivenda per mesurar els metres que necessitaven. Ja tenien clar quin model de gespa artificial volien, però amb les mostres que sempre portem els h va quedar més clar.
Model Provenza 38 mm, es el que van escollir pels seus tons marrons que el diferencien de les altres modalitats de gespes artificials de Multiverd.
Provenza, la nostra gespa de 38mm d’alçada més suau i tou. Compta amb la tecnologia SoftMax dotant a la fibra d’una suavitat increïble i creant l’espai verd més còmode de la teva llar. A més barreja fibres texturitzades amb efecte arrel, bicolor amb ris verd i beix, que li aporta una major naturalitat a la superfície on està instal·lat.
Si vius a Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina, Calella, Estartit, Platja D´Aro, Llagostera, Castell D´Aro, Begur, o qualsevol altra població de Girona i vols instal-lar una gespa artificial com aquesta, és molt fàcil, posa’t en contacte amb nosaltres en [email protected] o truca´ns al telèfon 653 19 48 01.
Tags:
begur, Calella, CALONGE, CASSA DE LA SELVA, cesped artificial, DISSENY, distribuïdors, EMPORDA, EXTERIORS, GIRONA, ILLES MEDES, JARDI, L'ESCALA, La Fosca, Llafranc, Llagostera, Lloret de Mar, Mas ambrós, MULTIVERD, PALAFRUGELL, PISCINES, PLATJA D'ARO, Realturf, Sa Riera, Sa Tuna, Sant feliu de Guíxols, SANTA CRISTINA D'ARO | 1 | perfect | {"ca": 0.9967721110393802, "en": 0.0032278889606197547} | |
cawac_ca_20200528_10_17636 | Amor en la tarde. SERIE HATTAWAYS
Castellano. Publicat el 10/02/2012
eBook disponible per a:
» Apps Tr3sc
Apps Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un iPhone, iPad o Android, amb la nostra aplicació de lectura TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca
» e-Reader Tr3sc
e-Reader Tr3sc
És la forma més ràpida i còmoda. Si tens un eReader TR3SC, quan compris un eBook, aquest estarà automàticament disponible en els dispositius associats al teu compte, només sincronitzant la biblioteca.
» Descàrrega en PC sense DRM
}/default
Descàrrega en PC sense DRM
Descarrega l'ebook al teu ordinador sense el sistema amb protecció Adobe DRM.Podràs llegir-lo o copiar al teu dispositiu favorit (tablet, i-reader,telèfon mòbil ...) sense limitacions. | 0.643117 | curate | {"es": 0.033532934131736525, "zh": 0.017964071856287425, "ca": 0.8754491017964072, "en": 0.06227544910179641, "fa": 0.010778443113772455} | http://lallibreria.tresc.cat/amor-en-la-tarde-serie-hattaways-lisa-kleypas-9788415389521 |
crawling-populars_ca_20200525_5_19494 | 2018-06-08 L'Ajuntament incrementarà la campanya d'informació per tenir més vots
2018-06-08 Per edats, la franja que va dels 36 als 45 anys és la que ha participat més en la consulta popular
2018-05-29 El 2017 van votar 6.228 persones, i aquest any ho han fet 2.826. Guanyen projectes per millorar espais verds i públics
Manresa 2018-04-26 El regidor responsable diu que van tard perquè no són obres fàcils i Urbanisme té «un tap de feina»
2018-04-24 Aquest dimarts al matí s'ha signat el conveni de cessió de les terres de l'Ajuntament a Ampans, que les treballarà guiada per la DO Pla de Bages
MANRESA 2018-04-21 Rebutjada la moció de la CUP per pressionar Endesa perquè retorni el corrent al comerç que s'oposa al comptador digital
2018-04-19 Les novetats de les votacions: l'edat mínima baixa als 12 anys; en la votació telemàtica es podran fer comentaris sobre els projectes, i en la presentació, dimarts, el públic podrà fer preguntes
2018-04-18 Aquest matí de dimecres s'han presentat les vint propostes finalistes de les 30 presentades
2018-04-11 Els treballs han començat al pati, que s'està netejant, un cop n'ha marxat el ramat que l'ocupava, com va avançar Regió7
Redacció | Manresa 2018-03-22 Tindrà lloc el dimecres, 21 de març, a l'Auditori de la Plana de l'Om i obert a tota la ciutadania.
2018-03-14 Es proposen itineraris a paratges poc coneguts com la riera de Guardiola o els cingles del Llobregat
2018-03-13 Tindrà lloc el dimecres, 21 de març, a l'Auditori de la Plana de l'Om i obert a tota la ciutadania.
2018-02-19 Dissabte es va poder culminar amb èxit la plantada popular entre el Pont Vell i el de la Reforma
2018-01-31 Hi participen desenes de persones durant tot el dia a la Sala d'Actes de la FUB2
Manresa 2017-12-28 El saló, enguany dedicat al 'far west', es va estrenar ahir amb 1.008 persones Estarà obert totes les tardes fins al 4 de gener
2017-12-09 Un breu recorregut pel centre de la ciutat amb un col·lectiu expert en urbanisme feminista porta a conclusions negatives
j. m. 2017-06-01 Manresa s'ha proposat promoure el turisme de natura, segons el regidor d'Entorn Natural , Pol Huguet. Per aquest motiu considera que obrir al públic la torre Lluvià, al mig de l'Anella Verda i tocant a la riera de Rajadell, és un pas endavant per aconseguir aquest objectiu. Es complementarà amb | 0.867793 | curate | {"ca": 1.0} | : /tags/pol-huguet.html?p=3 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_362590 | Als pobles i ciutats de Catalunya, a Manlleu i a Vic per exemple, estan desapareixent tradicions ancestrals i oficis antics. Primer, va ser el sereno. Després el “manxaire”, l’home que capturava gossos de carrer amb un llaç i els tancava en una tètrica gàbia metàl·lica ambulant sobre rodes. Després van tancar la majoria de fabricants d’espardenyes de vetes i fils i els esclopers. Amb la demolició de les places de toros locals, es van acabar les vocacions toreres. L’esmolet va deixar de fer sonar el seu flautí. Els boters i boters van abaixar la persiana. Ara escassegen els criadors de burros, els sabaters artesanals estan en franca retirada (igual que els capellans i els escolans) i els sastres intenten pujar al tren de la renovació.
Alguns oficis perviuen amb prou feines i la seva presència social és proporcional al nombre d’hipotètics clients i a la seva tipologia. És el cas dels captaires i necessitats. Si antigament abundaven i tenien els seus circuits organitzats de benefactors i un calendari establert, avui cadascú vetlla les seves armes per un plat de pèsols sense estar afiliat al gremi. Encara recordo que cada dimarts en Josep, un captaire una mica discapacitat intel·lectual i tarannà més innocent que un nen bondadós, es presentava a la botiga de roba de la meva família i li donaven 20 cèntims, si no m’equivoco. I això, cada setmana.
Abans, els pidolaires estaven organitzats i es repartien els diversos sectors de la ciutat o les masies disperses al món rural, on els captaires, agrupats en gremi, acordaven la distribució de cases de pagès benefactores i hi acudien sense envair el territori destinat a cada un. Els pobres de fa dècades practicaven el nomadisme organitzat i anaven de poble en poble amb una periodicitat regular per demanar caritat, una suposada virtut que molta gent practicava sense problemes. Les tarifes anaven des dels cinc cèntims de pesseta fins al màxim d’una pesseta. De vegades els almoiners els donaven un plat de sopa o un tros de pa.
Superada l’època franquista les venedores romaneses de “La Farola” van començar a proliferar al costat d’acordionistes esguerrats, ‘carpantes’, i tota mena de pobres sense sort, al marge de l’àmbit d’actuació dels abnegats àngels de Càritas. Avui, però, la gran diversitat de captaires està relacionada amb la varietat de procedències geogràfiques, a remolc d’una crisi que no veu el final del túnel: dones gitanes i romaneses agenollades, subsaharians amb un vas de plàstic, cecs, venedors de tovallons de paper o bosses d’escombraries, desgraciats sense ofici ni benefici, joves indigents, furgadors de contenidors, pescadors sense permís mirant d’atrapar carpes al riu… La diferència amb èpoques passades és que, amb l’excepció dels captaires segrestats que han caigut a les mans de bandes mafioses, tots van al seu aire, sense cap mena d’organització en un gremi.
Avui, de la vella escola de necessitats caçadors d’almoines sobreviu un reducte d’indigents que es col·loquen en el cancell de les esglésies, en espera de la generosa xavalla procedent de les famílies adinerades. Sense ser especialment uns éssers donats al misticisme, aquests pàries saben que encara queden filantrops que els poden procurar unes quantes monedes per al tabac, un entrepà de tonyina i un vas de vi. Però si perduren els captaires que centren el seu àmbit “professional” prop de les esglésies (en castellà en diuen “zampalimosnas”) és perquè també subsisteixen els protectors al vell estil. Fa mig segle, a Vic era corrent escoltar frases com aquesta: “Els de can Dallonsis són molt bona gent, tenen molts cèntims”... I és que, en aquella època la teologia de les classes benestants proclamava que els rics eren rics perquè eren bones persones i que el bon Déu premiava la seva bondat amb pessetes i amb un apartament al cel, a primera línia de mar. Al pol oposat, els pobres eren pobres per ser dolents i el “totpoderós” castigava la seva maldat amb la pobresa, l’avantsala del purgatori i l’infern. | 1 | perfect | {"ca": 0.9936788874841972, "es": 0.006321112515802781} | |
naciodigital_ca_20220331_0_51363 | El Ple de l'Ajuntament de Terrassa va aprovar divendres passat l'ampliació de la flota d'autobusos urbans de la ciutat. D'aquesta manera, s'adquiriran 5 autobusos i un microbús, tots ells híbrids. L'operació de compra preveu una inversió de 1.875.000 euros i els vehicles entrarien a circular a l'estiu de 2020.
Els nous vehicles substituiran els 5 més antics de la flota, que tenen entre 16 i 17 anys. Actualment Transports Municipals d'Egara, l'empresa que gestiona el servei d'autobusos de la ciutat, compta amb un total de 65 vehicles, i l'edat mitjana de tots s'aproxima als 8 anys. 16 d'aquests autobusos ja són híbrids.
L'objectiu és anar renovant la flota amb aquest tipus de vehicles menys contaminants i menys sorollosos, i incentivar l'ús del transport públic. Amb aquesta renovació s'augmenta la fiabilitat de la flota, es millora en la seva sostenibilitat mediambiental, l'accessibilitat i la seguretat dels vehicles. La tecnologia híbrida permet la millora dels paràmetres mediambientals per la reducció d'emissions. Actualment, la flota d'autobusos urbans compta amb 16 autobusos híbrids.
Els cinc autobusos rígids de 12 metres tindran capacitat per a unes 95 persones i una tecnologia similar a la dels vehicles híbrids ja existents a la flota de TMESA. Incorporaran elements de disseny dels interiors per tal de dotar-los de major confortabilitat: materials, disposició dels seients, endolls de recàrrega d'USB, barreres agafador optimitzades ergonòmicament, alçada interior confortable i amplitud d'espai. Segons l'Ajuntament, aquests vehicles presenten unes característiques per a complir la seva voluntat: tenir una flota de transport públic urbà renovada i fiable per millorar aspectes com la sostenibilitat ambiental, l'accessibilitat i la seguretat de vehicles. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/71102/terrassa-renovara-seva-flota-autobusos-urbans |
oscar-2301_ca_20230418_8_287744 | Formulari de valoració del curs sobre economies transformadores impulsat conjuntament per l'Escola Lliure el Sol i LaCoordi. | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | https://lacoordi.cat/enquesta-formacio-amb-l-escola-lliure-el-sol/ |
cawac_ca_20200528_10_62312 | En les teves mans, oh Déu, m'abandono, modela aquesta argila, com fa amb el fang el terrisser. Dóna-li forma, i després, si així ho vols fes-la trossos. Mana, ordena què vols que faci? Que vols que jo no faci?.
Elogiat i humiliat, perseguit, incomprès i calumniat, consolat, dolorit, inútil per a tot, només em queda dir a exemple de la teva mare: "Faci's en mi segons la teva Paraula".
Dóna'm l'amor per excel·lència, l'amor de la creu; no una creu heroica que pogués satisfer el meu amor propi; sinó aquelles creus humils i vulgars que porto amb repugnància. La que trobo cada dia en la contradicció, en l'oblit, el fracàs, en els falsos judicis, en la indiferència, en el rebuig i el menyspreu dels altres, en el malestar i en la malaltia, en les limitacions intel·lectuals i en l'aridesa, en el silenci del cor.
Només llavors Tu sabràs que t'estimo, encara que jo mateix no ho sàpiga, però això basta. Amén
Feliços els que segueixen el Senyor Pel camí del bon Samarità. Els que s'atreveixen a caminar després dels seus passos a superar les dificultats del camí. a vèncer els cansaments de la marxa. Els que en caminar van traçant sengles noves perquè altres segueixin, entusiasmats, i continuïn l'obra del Senyor.
Els que, atents i apressats, canvien la seva ruta per sortir a la trobada del Senyor viu en qui pateix, tan present en aquests temps, tan pròxim per a alguns, per a altres tan llunyà.
Feliços els que donen la vida pels altres. Els que treballen intensament per la justícia anhelada. Els que construeixen el Regne des de llocs remots. Els que, anònims i sense primeres planes, lliuren la seva vida perquè altres visquin més i millor.
Els que amb el seu diari sacrifici obren empremtes d'humanitat nova en un món marcat per l'egoisme neoliberal del "déu-mercat".
Feliços TOTS els que treballen pels pobres. Des dels pobres. Al costat dels pobres. Amb cor de pobre. Contemplant diàriament la germana mort, primerenca, injusta, dolorosa, als rostres dels nens oblidats, sense salut, ni educació, ni jocs.
Feliços els que viuen solidaris deixant l'asfalt net i lluent per caminar les sendes pedregoses, polsegoses dels qui no compten en els nombres o estadístiques dels ministeris de torn.
Feliços els que estimen el germà concret. Els que no se'n van en paraules sinó que mostren el seu amor vertader en obres de vida, de companyia i de lliurament sincer.
Feliços els qui ensenyen, els que intenten que tots aprenguin sense distincions de color, pell o diners. Feliços els qui comparteixen els seus béns per viure com a germans i demostrar-ho en la pràctica. Els que no guarden amb egoisme sinó que brinden i comparteixen.
Feliços els que caminen plegats, a la recerca comunitària del Regne de Vida Nova i Fraternitat Realitzada. Els que s'ajuden en els moments bons i dolents, els que aprenen que mes poden dos junts que un només.
Feliços TOTS els que pensen primer en el germà i que troben la seva alegria i el goig i el sentit de la vida en treballar pels altres i pel Regne i pel Senyor viu enmig nostre: Oblidat, marginat, sol i abandonat en els rostres de joves d'indígenes, d'ancians de dones soles de desocupats i de tants altres
Tots els homes són germans nostres i no podem oblidar-los fins al punt de ni tan sols patir per ells.
L'experiència del dolor i el seu record endolceix la nostra postura envers els altres. I al món hi ha molt de dolor, malgrat sovint sigui vergonyós i l'amaguem...
Et demanem, Senyor pels homes frustrats, pels avortats de la societat que viuen en presons i en asils. Dóna'ns comprensió envers ells; llur estat no suposa pas que siguin pitjors que nosaltres. També ells posseeixen aquesta meravella inaudita de ser persones i poder estimar.
Que no esdevinguin una passió inútil, i que trobin, també, un lloc en la vida i en la teva eternitat.
Conserva'ls la llibertat i l'alegria interiors, l'inexpugnable reducte de la persona.
Et demanem, també, pels teus pobres, als quals tu vas anomenar feliços. Dóna l'autèntica felicitat als qui, com Tu, no tenen llar, ni pa, i han d'emigrar.
Que ens repugni ser comensals satisfets, quan hi ha tanta gent que només tenen engrunes.
Que treballem per canviar aquest món injust que no reflecteix la teva bondat.
Et preguem pels qui han errat el camí i cerquen la felicitat en el plaer i en l'absurd. Desperta'ls amb la veu del desengany, però allibera'ls de la desesperació.
Et preguem, també, pels nàufrags de la vida. Per les noies que han fet professió de la venda del seu cos. Recupera, Senyor, aquestes teves imatges adolorides, i redimeix-les amb un autèntic amor.
I a nosaltres, Senyor, fes-nos agraïts per tot el que ens has donat de franc, perquè ho convertim en amor.
Has d'estimar l'argila que portes a les mans. Has d'estimar la teva sorra fins a la bogeria. I si no, no t'hi capfiquis, que serà en va. Només l'amor genera el que perdura, només l'amor converteix en miracle el fang. Has d'estimar el temps dels intents. Has d'estimar l'hora que mai brilla. I si no, no pretenguis tocar els erts. (yertos) Només l'amor engendra la meravella, només l'amor aconsegueix encendre el que està mort.
Senyor, si no estàs aquí, on et buscaré estant absent? Si estàs per qualsevol lloc, com no descobreixo la teva presència?
Cert és que habites en una claredat inaccessible. Però on es troba aquesta inaccessible claredat?
Qui em conduirà fins allí per veure't en ella? I després, amb quins senyals, sota quins trets et buscaré?
Mai de la vida t'he vist, Senyor, Déu meu; no conec el teu rostre... Ensenya'm a buscar-te i mostra't a qui et busca, perquè no puc anar en la teva recerca, a menys que Tu me n'ensenyis, i no puc trobar-te si Tu no et manifestes.
Si parlés totes les llengües dels homes i els àngels i no tingués amor, sóc com a bronze que ressona o címbal que dringa; i si tenint el do de profecia i coneixent tots els misteris i tota la ciència, i tanta fe que traslladés les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res; i si repartís tots els meus béns i lliurés el meu cos al foc, no tenint amor, res m'aprofita.
L'amor és pacient, l'amor és servicial; no enveja, no es jacta, no és presumptuós; no és descortès, no es busca, no s'irrita, no pensa malament; no s'alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat; l'amor ho perdona tot, ho creu tot, ho espera tot, ho tolera tot.
Pren un somriure i regala'l a qui mai l'ha tingut. Pren un raig de sol i fes-ho volar fins allí on reina la nit. Descobreix una font i fes que es banyi en ella qui viu al fang. Pren una llàgrima i posa-la al rostre de qui mai ha plorat. Pren el valor i posa'l en l'ànim de qui no sap lluitar. Descobreix la vida i explica-la a qui no sap captar-la. Pren l'esperança i viu en la seva llum. Pren la bondat i dóna-la a qui no sap regalar. Descobreix l'amor i dóna'l a conèixer al món
Senyor, davant la falsa imatge de Déu dur i justicier, t'has revelat Pare ple de tendresa, mare de falda ampla on caben totes les persones, justos i injustos, dolents i bons. Serà la misericòrdia, Senyor, el teu costat feble? Pare consolador i origen de tot consol, tenir entranyes de misericòrdia, perdonar sense mesura, és privilegi dels forts. Senyor, en aquest món governat per homes i dones de cap endurit, per multinacionals sense rostre ni cor, fes circular pels nostres carrers, pels nostres jutjats i despatxos, pels nostres hospitals i clíniques, homes i dones feliços per fer de la misericòrdia l'exercici quotidià de la seva vida. Hi ha pobres que demanen pa i oli, malalts que reclamen metge i ATS, nens que ploren en les barraques, oprimits que clamen, perquè se'ls faci justícia.. Tots, nens i ancians, necessiten una taula ben proveïda de misericòrdia i de tendresa. Si hem de caure en algunes mans, que caiguem, Senyor, en les teves, cantant sempre les teves misericòrdies.
Jo he somniat una Església Françoise Chagneau "Quel est ton nom ..." Procedència: Col·laborador/a Jo he somniat una Església neta de pols i que havia abandonat les formes del passat, els gestos d'abans. Jo he somniat una Església tota atenta al demà de Déu, que s'està pastant avui en la massa humana. Jo he somniat una Església que denunciava la injustícia fos del color que fos. Jo he somniat una Església que sabia comprendre-ho tot, que sabia estimar-ho tot. Jo he somniat una Església que no sabia ja res i que esperava, com ho espera encara a la vora del camí, que el qui passa li digués com devia ser Jesucrist. Jo he somniat una Església sense cap pretensió de conquesta i que havia canviat la llum i l'encens per la inquietud i la cendra. Jo he somniat una Església torturada per la Fe i que no anunciava a cops de veritat el que calia creure per a ser un jorn salvat. Jo he somniat una Església per la qual Déu era la constant recerca, i que buscava a les fosques el rostre de Jesús. Jo he somniat una Església que només s'oposava a l'odi i a la injustícia. Jo he somniat una Església que no era cap autoritat, i que ja no se'n recordava d'estrènyer la mà i d'inclinar el cap. Jo he somniat una Església que no s'amagava darrera paraules boniques, i que la seva nuesa deia la veritat. Jo m'he somniat a mi mateix cercant-me a mi mateix, descobrint Déu en una Església feta d'homes.
Si l'amor et triés i es dignés arribar fins a la teva porta i ser el teu hoste Estiguis atent a d'obrir-lo i invitar-lo, si vols ser feliç com ho eres abans!
Perquè no entra sol: darrere seu vénen els àngels de la boira. El teu hoste solitari somnia amb els fracassats i els desposseïts amb els tristos i amb el dolor infinit de la vida. Despertarà en tu desigs que mai podràs oblidar, et mostrarà estrelles que mai hauràs vist abans; et farà compartir, des de llavors, el pes de la seva tristesa divina sobre el món.
Has sigut llest en no obrir-lo! i, malgrat això, què pobre, si l'has fet fora d'un cop de porta!
Estimar la gràcia delicada del cigne blau i de la rosa rosa; estimar la llum de l'alba i la de les estrelles que s'obren i els dels somriures que s'allarguen... Estimar la plenitud de l'arbre, estimar la música de l'aigua i la dolçor de la fruita i la dolçor de les ànimesdolces..., estimar allò amable, no és amor: Amor és posar-se de coixí per al cansament de cada dia; és posar-se de sol viu en l'ànsia de la llavor cega que ha perdut el camí de la llum, agafada per la seva terra, vençuda per la seva mateixa terra... Amor és desembolicar embolics de camins en la tenebra: Amor és ser camí i ser escala!
Amor és aquest estimar el que ens dol, el que ens sagna per dins. És entrar-se a l'entranya de la nit i endevinar-li l'estrella en germen... L'esperança de l'estrella!... Amor és estimar des de l'arrel negra. Amor és perdonar; i el que és més que perdonar, és comprendre... Amor és estrènyer-se a la creu, i clavar-se a la creu, i morir i ressuscitar
No!.. No estàs sol, perquè jo visc en tu; junts construirem aquest Regne, del que el teu vas a ser el meu hereu. Desig que sempre facis la meva voluntat, perquè la meva voluntat és que tu siguis feliç.
Deus saber que contes sempre amb mi perquè mai t'abandonaré i que tindràs el pa per a avui. No et preocupis. Només et demano que sempre ho comparteixis amb el teu proïsme... amb els teus germans.
Deus saber que sempre perdono totes les teves ofenses, abans fins i tot que les hagis comès, encara jo sabent que les faràs pel que et demano que facis tu el mateix amb els quals a tu et fan mal.
Desig que mai caiguis en la temptació Per això agafa't fort de la meva mà i sempre aferra't a mi i jo et lliuraré del mal.
Avui he arribat fins a la teva porta, cansat i pobre, per demanar-te llum, per demanar la teva almoina de pau, de felicitat gran que tant ens manca, (pidolaire jo mateix d'amor i convivència al costat d'altres pobres que ho ignoren o obliden que ho són i que ara supliquen en el meu vers).
Dóna'm un tros de sorpresa molt fràgil.
Un cistellet de pau i benvolença per tornar novament sobre els meus passos i anar repartint als altres homes pa i amor i alegria per poder buscar-te
Que els camins s'obrin a la teva trobada, que el sol brilli sobre el teu rostre, que la pluja caigui suau sobre els teus camps, que el vent bufi sempre a la teva espatlla.
Que guardis en el teu cor amb gratitud el record preciós de les coses bones de la vida.
Que tot do de Déu creixi en tu i t'ajudi a portar l'alegria als cors dels qui estimes.
Que els teus ulls reflecteixin una brillantor d'amistat, graciosa i generosa com el sol, que surt entre els núvols i escalfa el mar tranquil.
Que la força de Déu et mantingui ferm, que els ulls de Déu et mirin, que les oïdes de Déu et sentin, que la Paraula de Déu et parli, que la mà de Déu et protegeixi, i que, fins que tornem a trobar-nos, un altre et tingui, i ens tingui a tots, en la palma de la seva mà.
Senyor, Vós que vàreu rentar el peus als apòstols, feu-nos senzills, sempre disposats per a servir tothom. Senyor, tant de bo que mai no ens hagueu de corregir de no haver-nos donat aigua per a beure, o vestit per abrigar-vos. Senyor que sapiguem veure en els altres els nostres germans; que ens vulguem preocupar primer d'ells que no pas de nosaltres, tal com Vós ens ho vau ensenyar. Amén.
Hi ha persones que han d'anunciar El Salmista 125 Procedència: Col:laborador/a Ignasi Hazim, bisbe oriental Hi ha persones que han d'anunciar el pròxim dia als altres, tot i que elles no arribin a veure'n l'alba.
Que el Senyor us doni la delicadesa de les seves mans, el somriure dels seus llavis, l'escalf del seu cor, la bondat dels seus ulls, l'alegria del seu esperit, el misteri de la seva presència.
Tu em vas demanar amor, puresa i veritat; però jo vaig ser envejós, pecador i fals. Oh Misericordiós, mostra'm misericòrdia! Doncs si Tu em rebutges, no podré salvar-me! Més encara, reconec la meva derrota: actua amb mi segons et plagui. Perdona si vols o, si prefereixes, pega a la teva (serventa) esposa equivocada. Ai! Per al teu culte no vaig oferir el meu cap: què he fet! No he begut el nèctar del teu amor, ni amb la teva tintura vaig tenyir el cor. No vaig cantar les teves lloances amb els meus llavis, ni he realitzat res en el teu servei. Només les penes queden per riure de la meva desgràcia. Vaig perseguir els meus desitjos, doncs no havia trobat el meu Amant i Senyor: i ara no hi ha salut en mi. En Tu està la meva única esperança. Ningú més pot alleujar la meva ànima inquieta.
Que entorn dels teus peus de lotus quedi el meu amor absort, sense importar ja res on el meu cos habita, en mansió urbana o ermita del bosc, amb parracs miserables o túniques sumptuoses. Ensenya'm tan sols a ser-te fidel. Com la serp privada de la seva joia, així estic jo en agonia sense poder contemplar-te, oh Senyor. Que no em mogui lloança o retret; permete'm albergar-te en les profunditats de la meva ànima; i manté el teu amor per mi, oh Senyor!
Guarda bé, oh home, la teva part d'immortalitat, perquè puguis abastar la vellesa sense contratemps. Esperit i vida ara t'imparteixo! No t'esvaeixis en l'ombra i la foscor! No moris! Avança, t'ordeno solemnement, en la llum del qui viu. Et crido a una vida de cent tardors. Alliberant-te dels llaços de la mort i la maledicció, allargo la teva vida i l'enfilo en el distant futur. Del vent he pres el teu alè, del sol la teva vista. Enforteixo el teu cor, consolido els teus membres. T'ordeno que parlis amb llengua lliure de tartamudeig. Amb l'alè que habita en les criatures de dos o quatre cames, bufo sobre tu com qui bufa sobre un foc recent encès. Que Visqui i no mori! A aquest home revivim ara. Li porto curació. Oh Mort, no copegis a aquest home! Parla en el seu favor! No t'apoderis d'ell, deixa'l en llibertat encara que sigui teu. Permet-li de seguir aquí amb tota la seva força! Tingueu misericòrdia d'ell, oh poders de destrucció, protegiu-lo! Concediu-li plenitud de dies, allunyant-lo de tot mal! Beneeix a aquest home, oh Mort, i tingues misericòrdia d'ell! Deixa'l aixecar-se i marxar, sa i estalvi, amb el sentit intacte! Que arribi a cent anys i gaudi les benediccions de la vida! El rescatem, Mort, de la teva fosca sendera que no admet retorn, i, protegint-lo del descens, fem un escut per a resguardar-lo. Aquesta és la nostra oració. A tu et dono gràcies ara aspiració i expiració, una vellesa madura, la mort en el seu final, benestar.
Avi, mira la nostra decadència. Sabem que en tota la creació només la família humana s'ha desviat del Camí Sagrat. Sabem que estem dividits i que junts hem de tornar a recórrer el Camí Sagrat. Avi, Esperit; ensenya'ns amor, compassió i honor perquè puguem sanar la terra i sanar-nos uns a altres.
Et presentem els patiments de la humanitat Sant Anselm Procedència: Col·laborador/a
Déu d'amor, la teva compassió mai falla. Et presentem els patiments de la humanitat, les necessitats dels qui no tenen llar, el crit dels presos, els dolors del malalt i de l'ofès, la tristesa del desconsolat, el desemparament de l'ancià i el feble. Enforteix-los i alívia'ls, Pare, segons les seves necessitats i la teva gran misericòrdia, pel teu Fill Jesucrist el nostre Salvador.
En la sortida del sol i a la seva posta, els recordem. En el vent tebi i en el fred de l'hivern, els recordem. A l'obrir-se els brots i en el renéixer de la primavera, els recordem. En el blau del cel i en la calor de l'estiu, els recordem. En el xiuxiueig de les fulles i en la bellesa de la tardor, els recordem. En el principi de l'any i quan s'acaba, els recordem. Quan estem cansats i necessitats de força, els recordem. Quan estem perduts i desencoratjats, els recordem. Quan tenim alegries que desitgem compartir, els recordem. Mentre visquem, també ells viuran, doncs són ara part de nosaltres, quan els recordem. inici | 0.806658 | curate | {"ca": 0.9770101729984482, "gl": 0.001724237025116386, "nn": 0.00022989827001551814, "fr": 0.0035059486177366514, "su": 0.0028737283751939765, "es": 0.0022989827001551814, "zh": 0.0002873728375193977, "pt": 0.008448761423070291, "st": 0.0036208977527444103} | http://antigawebdepastoral.salesians.cat/P/P04cat.htm |
macocu_ca_20230731_1_65434 | El programa continuarà el 13 d’abril amb Tastacirc, de la companyia Tot Circ, un espectacle de pallassos protagonitzat per Miquel Montiel en què es combinen números d’equilibrisme, malabarisme i humor.
La tercera i darrera representació del cicle de primavera arribarà el 18 de maig, en el marc de la Festa de la Diversitat. Serà amb l’espectacle Karibú!, en el què Carles Cuberes farà reflexionar els assistents a través de la música i les dinàmiques d’animació sobre la solidaritat, el desenvolupament sostenible, els drets dels infants i el comerç just. El muntatge, gratuït per a tots els públics, es representarà a la plaça Guillemó a les 17 hores. | 0.809967 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_133518 | Erasmus | El vol de l'home ocell
Arxiu de la categoria: Erasmus
This is the end (de moment)
Publicat el maig 26, 2012 per Joan Doncs sí, tot acaba i el meu any a Estocolm està tocant la seva fi. Última setmana a Suècia i amb dos exàmens per davant. No podré gaudir massa de la ciutat els dies que em queden, però es farà … Continua llegint →
Publicat dins de Erasmus, Estudis, Jo |
Etiquetat com a estocolm, exàmens, kth, suècia |
Kommer tillbaka till Stockholm
Publicat el gener 13, 2012 per Joan Ja ha passat Nadal. Avui he fet un examen a la UPV d’Optimització Automàtica de Programes i demà torne cap a Suècia. Ha sigut un Nadal relaxat. Això de no tenir (pràcticament) exàmens després de les vacances és una passada! … Continua llegint →
Etiquetat com a coses meves, enginyeria informàtica, estocolm, exàmens, fiv, kth, oracle de woody allen, suècia, upv |
Publicat el desembre 13, 2011 per Joan Seguisc viu, si no he escrit res des de fa més de 30 dies és perquè he estat prou ocupat. Vaig participar un any més a la SWERC, una de les fases del Campionat Internacional de Programació organitzat per la ACM i … Continua llegint →
Publicat dins de Erasmus, Estudis, Jo, Viatges |
Etiquetat com a acm, coses meves, erasmus, exàmens, friki, icpc, kiruna, oracle de woody allen, suècia, swerc |
Publicat el agost 27, 2011 per Joan Doncs sí. S’acaben les vacances. Avui mateixa hem fet l’examen de suec del curs intensiu que estàvem fent. Un examen que per cert, no sé si aprovaré. De totes maneres, i centrant-nos amb les notícies positives, això vol dir que … Continua llegint →
Etiquetat com a artificial inteligence, coses meves, distributed systems, etsinf, friki, kth, machine learning, stanford, suècia, upv |
Publicat el agost 21, 2011 per Joan Doncs ja tenim una ciutat més a la llista de visitades. Aquest cap de setmana hem fet una visita exprés a la capital d’Estònia: Tallinn. Divendres de vesprada agafàrem un creuer de la Tallink que ens dugué a la ciutat … Continua llegint →
Publicat dins de Erasmus, Jo, Viatges |
Etiquetat com a creuer, estiu, estocolm, Estònia, europa, països bàltics, suècia, Tallink, Tallinn |
Publicat el agost 11, 2011 per Joan Ahir vam poder recórrer alguns dels pubs de la zona de festa per als universitaris en Estocolm, en un recorregut organitzat per la THS, que vindria a ser una cosa com la Delegació d’Estudiants que tenim en la UPV. El … Continua llegint →
Publicat dins de Erasmus, Jo, Política, Reflexions |
Etiquetat com a espanya, estafa, iva, mcdonalds, mercats, salari mínim, suècia, suècia vs espanya |
Skriva från Stockholm
Publicat el agost 4, 2011 per Joan Ja duguem cinc dies a Estocolm i aquest és el primer moment lliure que trobe per escriure-vos. Anem de cul d’arrere de la paperassa de l’Erasmus, del curs de suec i de les feines pròpies d’establir-se en una nova ciutat … Continua llegint →
Publicat dins de Erasmus, Jo |
Etiquetat com a coses meves, estocolm, idiomes, kth, residència, suec, suècia, tele |
Publicat el juliol 24, 2011 per Joan D’ací set dies ja hauré aterrat a l’aeroport d’Arlanda, a Estocolm. I encara no m’he fet l’idea de que passarà una llarga temporada fins que torne a xafar terres valencianes. No vull dir que em costarà desapegar-me d’ací. Mai he … Continua llegint →
Etiquetat com a arlanda, escandinàvia, estocolm, kth, lonely planet, mankell, residència, suècia, wallander | | 0.753114 | curate | {"ca": 0.8587740384615384, "en": 0.048677884615384616, "oc": 0.0625, "sv": 0.01532451923076923, "fr": 0.006610576923076923, "de": 0.00811298076923077} | http://www.elvoldelhomeocell.net/archives/category/jo/erasmus-jo |
macocu_ca_20230731_3_10255 | Sol·licituds de targetes de residència permanents canadenques
Com enviar una sol · licitud d'una targeta de residència permanent canadenca
Actualitzat: 12/08/07
Qui hauria d'aplicar una targeta de residència permanent canadenca
Els immigrants canadencs amb estatus de resident permanent que arribessin a Canadà abans del 28 de juny de 2002 haurien de sol·licitar una targeta de residència permanent. La targeta substitueix el document IMM 1000. Després del 31 de desembre de 2003, tots els residents permanents canadencs, inclosos els nens, que tornen a Canadà per un vehicle comercial (avió, vaixell, tren o autobús) han d'utilitzar la nova targeta per demostrar el seu estat de residència permanent.
Les targetes de residència permanents es publiquen generalment durant cinc anys, o en circumstàncies excepcionals durant un any.
Els residents permanents que vulguin viatjar a l'estranger haurien d'obtenir una targeta de residència permanent abans de la seva sortida. Heu de sol·licitar una targeta de residència permanent almenys dos mesos abans de la vostra sortida. Els temps de processament poden variar, així que comproveu els temps de processament actuals proporcionats per Citizenship i Immigració de Canadà i ajusteu-los en conseqüència.
Els immigrants que es van convertir en residents permanents canadencs a partir del 28 de juny de 2002 no necessiten sol·licitar una targeta de residència permanent. S'hauria d'haver enviat una targeta de residència permanent automàticament. Si no vau proporcionar una adreça postal a l'Agència de serveis fronterers de Canadà quan vau entrar a Canadà, haureu de fer-ho tan aviat com sigui possible. Heu de proporcionar la vostra adreça postal dins dels 180 dies següents a l'ingrés a Canadà, o haurà de sol·licitar una targeta de residència permanent i pagar la tarifa corresponent.
Podeu proporcionar la vostra adreça de correu electrònic en línia o contactant amb el Centre de trucades de la targeta de residència permanent.
Renovació de targetes de residència permanent
Atès que les targetes de residència permanents s'emeten durant cinc anys, o en alguns casos un any, els residents permanents haurien de verificar la data de caducitat a la seva targeta de crèdit si volen viatjar fora de Canadà.
Les targetes de residència permanent de cinc anys van començar a expirar el juliol del 2007 . Assegureu-vos de sol·licitar una nova targeta de residència permanent almenys dos mesos abans de planificar la sortida del país.
Podeu descarregar el kit d'aplicació de la targeta de residència permanent i els formularis del lloc Citizenship and Immigration Canada. Els formularis s'han de completar, signar i enviar per correu a l'adreça indicada al formulari. Les instruccions detallades per completar el formulari i els documents necessaris per ser incloses en el formulari es donen a la guia d'aplicació que acompanya el kit.
Si voleu que us envieu un kit d'aplicació impresa, podeu trucar al Centre de trucades de residència permanent al 1-888-242-2100. Els kits només es poden enviar a adreces a Canadà. Permetre almenys dues setmanes de lliurament.
Tarifes d'aplicació per a targetes de residència permanent
La tarifa per tramitar una sol.licitud de la targeta de residència permanent és de $ 50.00. Les tarifes estan subjectes a canvis.
Hi ha dues maneres de pagar la tarifa de l'aplicació.
Pagueu en línia
Pagueu la vostra tarifa en una institució financera al Canadà. Per pagar la tarifa, heu de completar un original del Formulari de recepció de tarifes IMM 5401 i portar-lo a una institució financera amb el vostre pagament. El banc segellarà el formulari de rebut. A continuació, adjunteu la part mitjana (còpia 2) a la vostra aplicació de targeta de residència permanent.
La tarifa no és reemborsable.
Casos Urgents
Si planeja viatjar fora de Canadà i no creu que tingui temps d'obtenir una targeta de residència permanent abans de sortir de Canadà, Citizenship and Immigration Canada, podrà processar la seva sol · licitud de forma urgent. Consulteu Informació sobre casos urgents per saber com sol·licitar que la vostra sol·licitud es processi de forma urgent.
Els residents permanents que vulguin tornar a Canadà que no tinguin una targeta de residència permanent, contactin amb l'oficina de visats de visat més propera per obtenir un document de viatge d'ús limitat per tornar a entrar a Canadà a un cost de 50 dòlars cadascun. Podeu descarregar la sol·licitud d'un document de viatge (resident permanent a l'estranger) en línia.
Per comprovar l'estat de la vostra sol.licitud de la targeta de residència permanent, podeu utilitzar l'eina d'estat de la sol licitud d'immigració canadenca.
Tingueu en compte que l'estat de la vostra aplicació no es mostrarà a l'eina d'estat de l'aplicació del client fins que Citizenship and Immigration Canada hagi començat a processar la vostra sol·licitud. Per saber quant de temps pot trigar a processar la vostra aplicació, consulteu els temps de processament actuals. No hi ha cap intenció de comprovar l'estat de la vostra sol · licitud a menys que hagi transcorregut el temps de processament especificat.
Si teniu preguntes sobre la vostra sol · licitud de targeta de residència permanent, poseu-vos en contacte amb el Centre de trucades de Citizenship and Immigration Canada si esteu a Canadà o a la vostra oficina de visa local si esteu fora de Canadà. | 0.77721 | curate | {"ca": 0.9945396347203916, "hu": 0.00546036527960836} | |
macocu_ca_20230731_1_462212 | El departament d'Interior ha fet balanç de les incidències ocorregudes durant el transcurs de la nit de Cap d'Any i dels serveis i actuacions dutes a terme pels Mossos d'Esquadra, els Bombers de la Generalitat, el Servei Català de Trànsit, la Direcció General de Protecció Civil i el telèfon d'emergències 112.
A la Regió Metropolitana Sud es va produir una baralla en un bar de Sant Boi de Llobregat cap a les 04:40 h. Dues persones van presentar lesions per arma blanca i es va detenir una persona. D'altra banda un home va ser agredit per tres homes a les 07:00 h a la sortida d'un local de Sant Esteve Sesrovires per la seva condició sexual.
Incendi
També, a les 20.15h, els Bombers van treballar en un incendi a l'interior d'una casa de Vallirana, ubicada al carrer Major, 213. En total, s'hi varen desplaçar 4 dotacions, que van extingir el foc a les 20.49h. Les flames van destruir totalment la cuina i una habitació de la casa. A l'interior no s'hi va trobar cap persona. No hi va haver ferits i no es va haver de fer cap evacuació.
Reportatges | 0.829964 | curate | {"ca": 0.9932885906040269, "it": 0.006711409395973154} | |
cawac_ca_20200528_12_50826 | Vuit ferides, una amb costella trencada, per una càrrega a l'Ateneu Candela
El passat dissabte 11 de maig la seu de l’entitat egarenca Ateneu Candela va rebre una visita no habitual per part de la policia municipal, que va acabar amb dues persones detingudes i un mínim de vuit ferides.
L’entitat Ateneu Candela organitzava ”Moñas Festival: la festa de l’amor“ , la primera edició d’un esdeveniment pensat en el marc de la Fira Modernista de Terrassa. Segons Arnau Monty, membre de l’entitat, la policia es va presentar al voltant de les dues de la nit demanant que baixessin el volum de la música: “va sortir a parlar amb ells un responsable del centre social per mediar, i entre els agents de la policia municipal n'hi havia un que es va posar tens i tenia ganes de provocar mentre el mediador es va comprometre a baixar el volum”, la policia va marxar i els que eren al centre social –entre 50 i 60 persones– van seguir dins amb música baixa i persiana mig tancada segons han ratificat testimonis que van estar en el lloc dels fets.
Mitja hora més tard, va entrar la policia dins del centre social sense demanar permís, un fet que va portar el president de l'entitat a dirigir-se a ells per parlar: “en arribar a ells la policia el va envoltar, el van agafar i el van arrossegar cap a fora on el van posar cap per avall, en aquest moment la gent que eren a dins va sortir a veure el que estava passant i van començar a demanar a la policia que deixessin la persona arrestada en pau, i poc a poc van començar a arribar més i més policies, entre 30 o 40 “assenyala Arnau. Segons Edu, una de les víctimes de la violència policial (costella trencada segons certifica l’informe mèdic) la gent estava pacífica, només demanaven que deixessin anar els detinguts: “però en un moment, de cop i volta, van començar a donar cops de porra a tots els que estàvem al carrer".
L’actuació violenta de la policia municipal de Terrassa va acabar amb 8 ferits amb informes mèdics que confirmen les lesions rebudes, cops de porra a les cames i espatlles i una costella trencada. La nit també es va saldar amb dos detinguts que van ser deixats en llibertat el dia següent a les 10 del matí.
Un querella i una cita urgent amb l’alcalde de Terrassa
Arran del que ha passat, l’Ateneu Candela ha condemnat aquesta actuació: “la policia municipal va mostrar una actitud desproporcionadament hostil, irresponsable i injustificable, en una activitat lúdico-festiva d’una de les associacions culturals de la ciutat en el marc de la Fira Modernista de Terrassa, generant una situació de màxim descontrol per part dels cossos de seguretat, rebutjant qualsevol tipus de forma de diàleg, sense que hi hagués cap delicte ni causa imputable que justifiqués aquesta actuació", segons s'explica a la nota de premsa de l’Ateneu Candela. L’Ateneu ha decidit moure’s en dos sentits, un de polític, demanant una cita urgent amb l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart, segons afirmen, amb la finalitat de depurar responsabilitats polítiques i policials, i un altre jurídic, presentant una querella contra el cos de la policia municipal, basada en els informes mèdics, testimonis, fotos i vídeos que es van fer al lloc dels fets. L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la tinent d’alcalde Carme Labòria, tenen previst reunir-se les pròximes hores amb representants de l’Ateneu Candela per valorar conjuntament els fets.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani. | 0.806274 | curate | {"ca": 0.9720469459868754, "it": 0.0003785966683493185, "pt": 0.009212518929833418, "en": 0.002965673902069662, "fr": 0.0020822816759212518, "es": 0.010979303382130236, "eu": 0.0023346794548207974} | http://www.directa.cat/noticia/vuit-persones-ferides-una-amb-costella-trencada-lactuacio-policial-lateneu-candela |
mc4_ca_20230418_3_457758 | Jordi Carrión: “Internet s'està fent un lloc difícil on t'espien i es planifiquen operacions polítiques” - Alicanteplaza
Què es fa un primer, col.leccionista de llibres o de llibreries?
En el meu cas, són dues històries en paral.lel. Durant molt de temps vaig ser capaç de recordar en quines llibreries havia comprat gairebé tots els meus llibres. Perquè la meva biblioteca va començar de zero, els meus pares no tenien llibres, no tinc una tradició familiar que continuar. Ara ja he perdut el control, però encara hi ha volums que recordo que els vaig comprar a City Ligths, a Ler Devagar o a Shakespeare and Company. Però no em considero un col.leccionista de llibres. Tinc edicions barates. Em desprenc dels llibres que ja no necessito o ja no m'interessen. En parlo en un assaig del meu darrer llibre, Contra Amazon, que es diu "Contra la bibliofilia".
On estàs més còmode ara mateix, en una llibreria, en un biblioteca, o en internet?
Ara mateix, mitjans del 2019, sens dubte a les llibreries i a les biblioteques. Internet, que és un espai infinit, interessantíssim i molt útil, s'està transformant malgrat això en un àmbit difícil, incòmode, on t'espien, on estàs molt dirigit, on es planifiquen operacions polítiques que porten a l'extrema-dreta (de Trump a Bolsonaro, de Facebook a Youtube). Etcètera.
Què aporta aquesta nova edició en català de Llibreries?
És la traducció de l'edició augmentada que vaig fer el 2016 per a l'edició de butxaca en castellà d'Anagrama i per les edicions en anglès i francès. No em semblava just que un llibre que s'havia publicat en dotze idiomes no estigués disponible en la meva altra llengua. Com va dir Ricardo Piglia quan el va presentar en la llibreria Clásica y Moderna de Buenos Aires, és un llibre sobre el vincle emocional dels lectors i les seves llibreries. Espero que els lectors en català en trobin els seus.
Fa poc, parlant amb un llibreter, vam calcular el temps q passa un client en una llibreria, entre els 4 i els 6 minuts. I estem parlant d’una llibreria que ofereix totes les ‘comoditats’ de les llibreries ‘romàntiques’: espais ben dissenyats, fons ben assolits, racons agradables, tranquil·litat… i el llibreter li pegava voltes a quina manera podia ampliar l’experiència del client, en aquest món multitasking.
És fonamental desenvolupar aquestes estratègies per fomentar que els lectors passin més temps a la llibreria. Per exemple, avui, en un centre comercial amb servei de monitors per a nens, imaginava que la llibreria ofereixi que et cuiden els fills (amb contes, a la secció infantil) mentre tu mires i passeges; segur que acabes comprant més llibres si hi passes més temps i sents que t'han donat un bon servei. En aquest sentit sempre defenso que hi hagi llibreries en carrers propers, per a fomentar que la gent hi passi la tarda, entre una i l'altra.
Parlant de la família Milla (per cert, villeners emigrats a Amèrica), en el capítol 8, hi ha una frase que ja tenia subratllada a l’edició en castellà, i que he tornat a subratllar en l’edició en català, per tant, t’he de preguntar per ella: “De l’anarquisme va avançar cap a un humanisme amb una paraula clau [...] que era pont: entre els éssers humans i les seves lectures”. Hi ha una equació ‘anarquisme-humanisme-llibreries’ que es repeteix al llarg del temps?
Les llibreries sempre han estat polítiques, sobretot d'esquerres, sovint amb llibreters llibertaris, anarquistes, socialistes o comunistes. Encara avui dia hi ha una xarxa global de llibreries anarquistes molt important. A la meva ciutat, Barcelona, en conec una mitja dotzena.
El mapa de les llibreries del món era una guia secreta per a iniciats que ha esdevingut una guia més per ‘experiències selectes’, com qui va a visitar Prípyat per Chernobyl?
El turisme cultural és un gran mercat global, econòmic i simbòlic, i les llibreries més interessants, més boniques, més fotogèniques, més històriques, l'han d'aprofitar. Som milions els lectors d'arreu del món. La majoria viatgem. S'ha de normalitzar l'accés a la informació sobre les llibreries emblemàtiques de cada ciutat. Quan vaig començar a viatjar era molt difícil trobar-les. Ara, gràcies a internet, és molt més fàcil.
Internet és el somni del Funes de borges o el Mendel de Zweig?
Obviant la intensificació inherent a la lectura digital, trobes que hi ha una mena de corba lectora d’aprenentatge que porta sempre des de la lectura intensiva d’uns pocs títols, a l’expansió extensiva que abasta tot un mapa que sembla predissenyat, fins que es trenquen els dics de contenció, i el lector reacciona replegant-se en unes poques lectures ‘segures’, conegudes, de nou intensives?
Cada lector té el seu itinerari, la seva biografia intel.lectual. Però alguns patrons són comuns. Com per exemple el que he experimentat: de llegir gairebé només ficció a, després de ser pare i passar dels 40, llegir sobretot assaig.
Quina és la millor llibreria del món?
No existeix. Però dedico un capítol de Contra Amazon al tema, on dic que l'únic criteri fiable seria el premi que atorga la fira del llibre de Londres. Les tres que han guanyat fins ara són The English Bookshop d'Uppsala, Shakespeare and Company de París i Readings de Melbourne.
I el millor racó per llegir?
Novament, cadascú té els seus. A mi m'encanten els avions i els trens. Però sobretot valoro que l'espai on llegeixes faci que l'experiència sigui singular, i la recordis. Si llegeixes sempre al mateix lloc, els records de les lectures no són tan forts com si l'espai és especial. Recordo la lectura del final del Quixot en un hostal de Cabo Polonio, a Uruguai, o de La España Negra de Gutiérrez Solana a la biblioteca de la universitat de Xicago, o de The Songlines de Bruce Chatwin en un autocar de 18 hores a Austràlia. Són experiències inoblidables.
Recentment has publicat també -al setembre estarà a les llibreries- un recull d’articles i assaigs a Galaxia Gutenberg, sota el títol col·lectiu de Contra Amazon, que es correspon, a la vegada, amb el del manifesto que vas publicar a la revista Jot Down Magazine l’any 2017. ¿Continua sent vigent, en aquests temps en què tot canvia a una velocitat vertiginosa?
Encara més. En dos anys han canviat molts detalls d'Amazon, en termes d'algoritmes, pràctiques empresarials o penetració global, però l'ànima de conquesta és la mateixa des del començament. En els capítols finals de Llibreries parlo de Jeff Bezos, del curs de cap de setmana de llibreter que va fer perquè va veure que en el mercat dels llibres hi havia unes possibilitats de negoci a internet que no existien amb altres béns de consum, de la història i de la filosofia d'Amazon; però ho faig en un to més aviat neutre. A "Contra Amazon", en canvi, vaig optar pel plamflet, pel manifest, per la beligerància. Perquè és important que pensem que si comprem els llibres a la plataforma i no a la nostra llibreria de capçalera, és molt probable que acabin en l'extinció.
En aquest llibre s’inclou una entrevista amb una de les persones centrals en la História del Llibre en el trànsit entre el segle XX i el XXI, Alberto Manguel, que, sense titulació superior, és el major expert en història del llibre i les biblioteques i director de la Biblioteca Nacional Argentina. En un determinat moment, vam estar treballant en un projecte de certificació de competències lectores. Potser ens estem passant una mica volent mesurar-ho i certificar-ho tot? És necessari?
Ara ja exdirector. Vaig tenir la sort d'entrevistar-lo en el seu despatx de la Biblioteca Nacional, un espai molt simbòlic, perquè ens remet a Borges, que tampoc no tenia títol universitari. La història de la humanitat és una història de regulacions. En termes educatius és necessari quantificar i establir un estàndard. En termes creatius, no. En la meva relació amb la lectura, la cultura, les biblioteques i les llibreries sempre m'he guiat per la intuició i la passió. Però entenc que les institucions i l'Estat han de trobar altres estratègies.
Per què creus que hi ha un biaix de gènere tan definit en dues professions tan directament lligades al llibre, masculina en el cas dels llibreters, femenina en el cas de la bibliotecària?
No tinc estadístiques. Però sí és veritat que els bibliotecaris més famosos del passat són homes i les llibreteres protagonitzen al menys el segle XX, amb Sylvia Beach, Adrianne Monnier, Rachel Muyal o Frances Steloff. A Llibreries i a Contra Amazon defenso que les biblioteques i les llibreries són espais particularment receptius a la tolerància, la llibertat, la igualtat, autèntics laboratoris de les transformacions socials, també pel que fa al gènere.
I per acabar, realment els gran rivals de la lectura són Netflix i Fortnite?
No crec. D'una banda, les sèries de televisió i els vídeo-jocs, com les xarxes socials, també es troben en superfícies de lectura. ATeleshakespeare vaig fer una lectura literària, i política i social i estètica, de les sèries nord-americanes i dels còmics, perquè admeten totes les formes de lectura. De l'altra, estem en una cultura de plataformes, les dues que esmentes són de les més visibles, però també hi ha Spotify, amb podcasts i poemes, o Storytel, d'àudio-llibres, que acaba de passar del milió de subscriptors arreu del món. Les llibreries han de competir amb les seves grans rivals digitals oferint estímuls i experiències on el cos, la conversa, els sentits ens donin molt plaer. Pantalles o espais físics: és el gran conflicte cultural de la nostra època. | 0.835832 | curate | {"ca": 0.9680008561643836, "fr": 0.0009631849315068493, "es": 0.02910958904109589, "et": 0.0019263698630136985} | https://alicanteplaza.es/jordi-carrion-internet-sesta-fent-un-lloc-dificil-on-tespien-i-es-planifiquen-operacions-politiques |
mc4_ca_20230418_10_562445 | A lo Willy Fog: De la embajada de china al Taj Mahal
miércoles, 27 de agosto de 2008 | en 5:50
Pasam numero de compte i preu, tres dies, no te cebes.
La profunditat de camp està prou be, tot i que el tio no està en un primer pla, està massa lluny i es més facil
No quiero saber como le pediste al indio que te aguantara el cartelito.
hola ya se k has estadoen el kamajal la unica k me avisa k has hablado es Marce me ha gustado mucho las fotos es una mierda no puedas ir a china pero ellos se lo pierden de tener un tio guapo como tu, por cierto no nos as enseñado tu nueva mochila para poder valorar y te as pelado nos mandaras una foto tuya porke si no alguien pensara k esto del viaje es un cuento ose k aha demostrar con tu presencia los lugares k mhas estado por cierto te acuerdas de k me tienes k traer una pidrecita peque de cada lugar un besito y hasta mañana
Muajajajajaj!!! ets el amo! el indio amb el cartell, juas! m'estic pixant! jaja
Tio, hi haura la tira de mochileros com tu fent mon, pero cap es tan original i cachondo, bravo! plas! plas! ei! apuntat un sugus per la 1era maravilla! ;)
Ahí estamos, viva el tumbing, un diumenge es pa perrear si señor.
En fi, estic d'acord amb tu, es impagagle, es preciós aquest palau, si jo hagués sigut el pare, le caneo al hijo vamos!
I no et preocupis per tantes fotos, jo també ho faig, quan algo m'agrada, "vacio el cargador" de la camara xD
Wow, m'alegro que vagis trobant gent de casa :)
Per cert, lo de xina, ja tu vai dir en el comentari anterior, son super murosos, son uns "hulais" com tu dius sempre :D
Buenu xiquet,
Pd 1: T'has fixat? L'Isma s'ha picat amb lo de profunditat de camp jojo! (Isma te queremos!) ;)
Pd 2: Estic veient les fotos, i no vegis, totes son wapissimes, sobretot les de les afores del taj mahal, ala, has fet una foto de una cartell de bollywood! i fins de un esquirol, ole!
Pd 3: I si, es una llastima que no agafis lluna plena, pero almenys es veuen estrelles ;)
Pd 4: Quan li he ensenyat la foto del cartell a ma mare ha dit: JODER! pero perque no surt en cap foto el Joni... (te raó) xD
I jo li he contestat, pos perque es fotograf! con 2 cojones xDDDDD
que flipadaaaaaaaaa!! !
he estat una setmana fora i la primera sorpresa es la teva trucada! m'ha fet especial ilusió i per rematar una foto del taj amb un indio de debó aguantant un cartellet amb el meu nom!!!!!! !
jo contribuire a 2 dies mes del teu viatge, per la compra d'aquesta foto. quina pasada, 1000 punts per al meu cuñi.
la entrada encara que sigui cara, osti, estas allà, en el puto cul del mon, en una ciutat on nomes està el taj, val la pena!!! es una de les 7 maravelles del mon!
quina llastima que els chinos siguin tan puñeteros.
pero, jo comento, si saps que ho has de tenir programat, i no tens presa de res, organitzat 1 setmana minim, de aixo a no anar o coneixer la xina es un altre punt de vista!!! alla tens la muralla xina, ja tindrias 2 meravelles del mon a la teva retina i a la teva camara! !
dirte que moltissimes gracies pel meu super regal, la teva trucada m'ha emocionat.
endavant willy!! !
una abrasada molt gran! !
28 de agosto de 2008, 1:11
n`ha... no me pagueis xd sois tontos o que?
Tomaoslo como mi regalo de bodas o de bautizo xD
la foto no fue muy tecnica que digamos no podia hacer muchas pruebas, el taj tiene las zonas de foto abarrotadas, y esa es la mas tipica, asi que es como un su turno de la carniceria.. no os lo tomeis literalmente, pero hay una especie de cola respetuosa de turistas esperando su momento de foto con la familia delante del taj.
Pedirle al indio lo de la foto fue sencillo.. y gratis! lo dificil fue explicar para que queria el cartel en el cacheo..
mama lo de las piedras es complicado, es un delito jodido xD
KEIRO!!! la foto de bollywood era para ti, por lo del cine que me dijistes.
merche besitos!
Buenas joni, soc el ton, amb sembla molt be el viatge q estàs fen aunque crec q estàs pecan en varis sentits. El ritme q portes de pasta es masa gran sempre de hotel y “vacilan” q paga’s 20 rupleas per nit soc un expert regatejador ¿a q ve aquet comentari? pagar un taxi per q et doni una volta etc etc etc .
Això son unes vacances llargues no trobar el teu interior. ¿No creus q en el fons vols el somiar americà el de la caseta amb els gossets?
Lo del taxi sembla un estímul psicològic per apaliar la teva soledat en moments.
Desprès fotografies monuments i nens això amb recorda a la premsa sensacionalista o a una ONG.
No e vist una foto de la societat es a dir del caos del transit o coses així.
O agafar un tren q tardes 6 hores coses així.
Jo crec q tindries de fer el viatge camina’n així veus vegetació, cultura, fauna dels carrer del poblats etc etc etc q es on realment pots pensar amb el q vols realment m’entres realment coneixes el país el poblats i no las zones turístiques, mires el paisatge y no un tren q ala 4 fotos i a corra.
perdona si soc una mica crític però, tu saps q jo e viatjat per feina basta’n durant un temps i et dones compte de moletes coses q no las veig reflaxades al teu bog.
També al comentari de q costa encontrar un ciber com deu mana, q mes dona si no escrius durant 2 setmanes? Mentres truquis a la mami pq estigi tranqui-la ja hi ha prou.
Una cosa mes q ma impactat a sigui la foto q suts tu mateix fente fotos amb el mirall, la veritat q basta’n absurdes i las poses amb recorden a q “wapo estoy...”
Espero q no to prenguis com una critica de mal gust, si no com una critica constructiva.
Bueno jopi una abrasada i sento si soc basta’n directe i clar, però no perdis la teva oportunitat que no la te qualssevol. Una abrasada Ton
Abans de res..
M'acabo de quedar acojonao amb el teu comentari xato, si esperaves fer una critica constructiva, perdonam, pero t'haig de dir que de constructiva en té poc, més ben dit es destructiva tio, hi ha cada comentari que..buenu, sense comentaris, sincerament crec no calia.
Potser hi hagin coses que no et molin, em sembla molt bé, pero aquest viatge es del Joni, i el fa a la seva manera (que de moment ho está fent de puta mare, per molt que et pesi).
No se si ho llegirás o no, pero ma semblat una mica fort alguns comentaris, i no crec que sigui l'unic de aqui a a qui li hagi tocat la moral, sobretot venint de algu conegut.
Buenu, no tinc res més que afegir.
Tio! ole por ti!
Merci! per lo del poster, ja m'imaginava. ;)
Juas, només faltaria que en el cacheo pensesin que naves a penjar el cartell en plan "CERRAJEROS 24h".. ¬¬' ains..
Ah! al final no et vai dir res sobre les fotos del zoo, molt wapo el tigre i la fauna!
Una Abrasada Xurisu!
Buenas Keiro:
Solament uns puts et tinc de comentar.
Això es una opinió meva cap el joni, no crec q et tinguis cap dret de posar en cap moment.
Jo se q no et caig gens be, se els motius i els respecto així q respecto la teva opinió i decisió i sobre tot ma molestat q et posis amb un tema q no et demanen si vols et puc regalar el HOLA o alguna revista del cor pq pugis chafanegar o opinar de la vida publica del demes.
Si comento això es pq el joni se q pot treure moltísim mes partit de aquet viatge com ja comento al final de la meva conversació anterior.
I espero q el disfruti molt ja q es una oportunitat q molt poques persones la poden fer, pq sa de tindre un parell de cullons agafar i pirar de aquesta manera.
Tu encara no as sortí de ou, així q no saps q es la soledat semi absoluta o absoluta durant un temps.
I li vaig comentar abans de marchar q pares compta amb això pq pot ser el seu millor aliat o la seva pitjor pesadilla.
Bueno Keiro espero donar aquesta discursio finalitzada totalment i espero que tinguis una mica de educació per respecta’n la opinió dels demes.
PD: O sento joni crear polèmica en el teu bog i mes per una estupidesa com donar una opinió personal. Sensa intenció de ofendre
Eps noi!!! soc la Roser, que tambe volto pel mon!
No he escrit abans perque acabo de comenzar i m,estic situant!!!! jejejeje.
A veure si obro un blog i te,l passo! !
Qina tela els xinos...jo de la xina j passava, no m,atrau gaire.....
Quina passada el TajMahal....
Ara estic a Buenos Aires i diumenge cap a Iguzau!!! yepaaa!
Et passo el meu mail [email protected]
28 de agosto de 2008, 18:13
Ton, puc respectar totes les opinions i tots els punts de vista, però per un motiu de sentit comú, hi ha coses que SI son PRIVADES, potser un blog no es el lloc mes oportú per utilitzar com a sopor per una critica constructiva privada, Ton el Joni te email, utilitza’l.
Si no sembla que busquis la teva parcel•la de popularitat a lo Risto.
Aquí no toca, Ton estás nominado para abandonar la academia.
Tt, tranqui portes 15 dies o 3 setmanes de viatge, el teu cap necessita mínim aquest mes per desconnectar de lo anterior.
Les coses s’aniran normalitzant amb el temps i de això, es de lo que mes en tens.
como siempre contesto enc astellano para que todo el mundo pueda entenderlo.
Sobre la polemica, no os preocupeis, cada uno tiene una opinion y es bienvenida, no me tomo nada a mal, al fin y al cabo yo estoy en la india y vosotros currando ! MUAHAHAHA :P
Ton, Cogete un avion y plantate en delhi, luego descubriras que es una ciudad de 17 millones de habitantes con un tamanyo como 6 veces barcelona mas o menos.
Como entenderas no se puede hacer andando. por ejemplo, Quaghlatabad esta a 28km de delhi, asi que hay que coger un rickshaw, que para eso estan.
Sobre cuanto me gasto o dejo de gastarme, es evidente que no voy todo lo tirado que podria, podria dormir por 100 rupias en dormitorio comunitario, sin lavabo, sin ducha, y comer comida india en locales callejeros con la consequente diarrea.
Pero no quiero, no lo necesito.
Te puedo asegurar que estoy conociendo mas este pais de lo que muchos podrian llegar a imaginar.
Sobre las fotos, es obvio que estando aqui, quiero ver monumentos y fotografiarlos, y los ninyos, te vienen y te piden fotos, y aun asi me encanta hacerles fotos a la gente.
A mi parece razonable que si tu hicieses un viaje asi no lo harias como yo, los dos sabemos que tu y yo somos diferentes, asi que no puedes esperar que haga lo que tu harias.
Por cierto,, lo de los trenes, llevo unos cuantos y buses otros tantos, que tela..
Si en las fotos no ves india, quiza es que tengas una idea de india equivocada, pero te aseguro que las 350 fotos que llevo aqui son india, quiza no el topico que sale en las revistas o en la tele sobre la india, pero es la india que me encuentro cada dia.
Por ultimo, sobre el presupuesto, sigo dentro de mis 20 euros diarios, que me marque como budget. | 0.546403 | curate | {"es": 0.3799903334944418, "fr": 0.012179797003383277, "ca": 0.5509908168197196, "id": 0.0014499758337361043, "pl": 0.00038666022232962784, "io": 0.0009666505558240696, "et": 0.0002899951667472209, "el": 0.0005799903334944418, "gl": 0.011503141614306428, "eu": 0.0017399710004833253, "pt": 0.020492991783470277, "en": 0.0015466408893185114, "de": 0.0014499758337361043, "it": 0.009763170613823103, "eo": 0.00038666022232962784, "so": 0.0008699855002416626, "bs": 0.0035766070565490574, "fi": 0.0006766553890768487, "ms": 0.0011599806669888835} | http://alowillyfog.blogspot.com/2008/08/de-la-embajada-de-china-al-taj-mahal.html |
mc4_ca_20230418_17_608333 | gener 2019 | Page 4 of 4 | ADEIT | Page 4
Inici / Notícies / Arxiu: gener 2019
Archivo: gener 2019
Stephen Hawking va deixar preguntes sense resoldre: València respondrà en 2019
La 22nd International Conference on General Relativity and Gravitation i la 13th Edoardo Amaldi Conference on Gravitational Waves han escollit com a seu la ciutat de València per a buidar la ‘x’ de moltes [...]
L’Ajuntament de València i la Fundació Universitat-Empresa (ADEIT) de la Universitat de València llancen les beques Lingua amb el principal objectiu de promoure l’ocupabilitat de les persones graduades per la Universitat així com de [...]
Rebolo: «Si existeix vida en la nostra galàxia, tindrem contacte amb ella algun dia»
«Si existeix vida en la nostra galàxia, tindrem contacte amb ella algun dia», assegura el director de l’Institut d’Astrofísica Rafael Rebolo de Canàries qui, a més, el mes de desembre passat, ha rebut el [...] | 0.8005 | curate | {"en": 0.04480874316939891, "ca": 0.9344262295081968, "es": 0.020765027322404372} | http://www.adeituv.es/ca/2019/01/page/4/ |
mc4_ca_20230418_9_503570 | Lloguer terrenys i/o solars a Xàtiva - habitaclia
Lloguer terrenys i/o solars a Xàtiva
Lloguer Finca rústica Partida fontanars,58. 5400 metros de terreno plano con mucho sol
5.400m2 - 0,03 € /m2 Finca rustica de 5400 metros situada en el termino de llanera de ranes, partida de fontanars conocido como paraje la foya a...
Avui disposem de 0 terrenys i solars en lloguer a Xàtiva. També trobaràs terrenys i solars en venda i obra nova a Xàtiva. El portal immobiliari habitaclia.com. Coneix tota l'oferta immobiliària a Xàtiva des d'habitaclia.com. A habitaclia trobaràs el que estàs buscant, i si no, pots donar-te d’alta al nostre servei d’alertes i t’avisarem de forma gratuïta.
Pisos Xàtiva 438
Cases Xàtiva 168
Àtics Xàtiva 10
Lloguer locals comercials Xàtiva 78
Locals comercials Xàtiva 64
Terrenys I/o Solars Xàtiva 68
Aparcament Xàtiva 33
habitaclia.com > Valencia > Filtre > Lloguer terrenys i/o solars Xàtiva
Habitatges Xàtiva Lloguer locals comercials Xàtiva Locals comercials Xàtiva Aparcament Xàtiva Lloguer apartaments amb terrassa a Xàtiva Lloguer habitatges barats a Xàtiva | 0.623672 | curate | {"ca": 0.7212347988774556, "pt": 0.040224508886810104, "es": 0.2039289055191768, "en": 0.03461178671655753} | https://catala.habitaclia.com/lloguer-terrenys_i_solars-xativa.htm |
macocu_ca_20230731_0_429073 | 17.7.09
-Eto’o és un perill pel vestuari. -Villa és massa car.
-Una bomba de rellotgeria tan gran com Eto’o. -Un jugador que costa Eto’o+cessió de Hleb+45 milions.
Publicat per Albert a 22:33 Etiquetes de comentaris: 2009, Barça
20 comentaris:
No pot ser que hi hagi tantíssima diferència entre Eto'o i ell com per haver d'afegir tants milions.
No serà un rumor per espantar al València i que acabi cedint en el tema Villa? (Bé, dic jo... ja sé que sona raro, però en passen tantes de coses rares!)
Ah!! :-) No és que em sàpiga greu que tinguis raó jaja em sap greu que la tinguis en un cas així :-)
Penso que el Barça ha pagat 80 milions per Ibrahimovic ja que Eto'o té un valor de 30 milions i la cessió de Hleb s'estimaria en 5. Això, sumat als 45 d'Ibra, farien un total de 80 milions. El Barça ha tractat molt malament a Eto'o, un jugador d'un rendiment molt bo que ha donat dues Champions. Ha hagut de vendre'l per tractar-lo així, ja que Eto'o no ha renovat. Per cert, Ibra està boig, com bé has dit.
I aquest comentari eliminat? jeje. Jo em trobo en una situacio complicada. M'agrada Ibrahimovic, es un supercrac, un fora de serie, un d'aquells davanters capaços de tot, tècnic. Però alhora es un boig i un perill per al vestuari, aficio... Estic d'acord: el preu que es vol pagar es massa car. Pero el cas Eto'o no se si te un altre final possible...
yo pienso igual es muy bueno ,pero es muy caro mas de 80 millones y tambien es polemico y que por ese dinero se ficharia a villa saludos
El Opinador, el comentari eliminat no l'he eliminat jo, deu ser d'algú que s'ha equivocat.
Per cert, avui hem de donar (sentint-ho molt) tota la raó al diari Marca:http://www.marca.com/multimedia/primeras/09/07/0718.html
Buenas,el fichaje de Ibrahimovic sería una gran noticia,amí me gusta más que Eto o. Y creo que ya el Barcelona necesita "frescura" ya que siempre es lo mismo con Eto o en todos los veranos,por que la directiva y el entrenador no lo quieren,saludos! www.atleti1903.blogspot.com
Hola Albert! No estic d acord. Ibrahimovic és un crack, un dels millors futbolistes de l actualitat. No és comparable amb els "caça gols" com Eto o, Villa o Forlán. Zlatan sap combinar i farà encara millors als seus companys. I el preu és correcte tal i com està el mercat aquest estiu. A Eto o només li quedava una temporada i per tant el seu preu de traspàs ha baixat molt. No es pot dir que costa 80 milions...és fals. Ningú pagaria més de 10-15 milions (excepte els "nous rics" del City) per un jugador que a principis d any ja el pots tenir lligat de franc per la següent temporada. Així que si són 40-45 més Eto o (10-15??) no suma més de 55-60. salutacions sílvia
Apunta'm en el grup a favor del suec. Cert que és un poquet extravagant, però aixà vindrà be per sacsejar un vestuari que ja ha demostrat que te facilitat per relaxar-se. Tècnicament es fantàstic i acompleix tots els requisits que demana Guardiola al 9. La temporada pasada sempre que el Barça jugava davant un equipo amb un 9 gran (LLorente o Luca Toni) era motiu de preocupació. Ara, amb Ibrahimovic (1,92) el Barça afegix un perill mes a la davantera, i aquest tio no es un "tronco" com els altres dos. En quant al preu, Eto'o es un pes mort que no vol anar enlloc. Se'l pot valorar en 30M€ o 50M€ però el més probable es que, si no va a l'Inter, no es moga i el seu preu siga 0-la fitxa de la temporada. Ja está ben amortitzat i si Ibrahimovic costa 45+Eto'o, jo no el veig car.
Ara m'has espantat, però ahir vaig llegir que era amic dels seus amics, així que si en Guardiola intima amb ell estarem salvats. O això, o fem sopars de germanor amb ell al Camp Nou amb tots el socis!! jejeje
Molt bo això del bieloruc!! jajaja
Estic d'acord amb que és molt car, però allò que és bo s'ha de pagar, i més amb el coi de Florentino inflant el mercat d'aquesta manera. Ah!! I no oblidis que era la prioritat 1 d'en Guardiola!
Es el millor davanter centre del món. Es mol car. Però Guardiola el volia i Laporta and Company han de fitxar a qui ell vulgui.
1. El valor de mercado actual de Eto'o es 0 euros.Solo le queda un año de contrato y en Enero puede negociar con quien le de la gana. Además Guardiola no lo quiere y todo el mundo lo sabe. Eto'o es joven, por lo que cualquier club de los grandes, puede esperar un año por él.
2. Para el Barça, tener a Eto'o un año más, puteado en la grada ( entiendo que el Barça ha de fichar un 9)y cobrando 9 millones de Euros, es ruinoso.
3. Si ficha a Ibrahimovic, mata dos pajaros de un tiro. Se quita a Eto'o, con todo lo que ello conlleva, es decir, su mal rollo con el entrenador y el coste de su ficha y te traes al que para mi es el mejor 9 del mundo, ideal técnicamente para asociarse a los Messi, Iniesta o Xavi.
4. Si hablamos de Cash puro y duro, el Barça habrá desembolsado 45 millones de Euros. Comparado con los 65 de Kaka o los 94 de CR9, toda una ganga.
Para mi, negocio redondo. El problema es que creo que Eto'o tiene intención de joderlo todo. Espero que no lo haga y se marche del Barça como un heroe y no un villano.
L'única cosa positiva que hi veig en tot plegat és que ens treiem del damunt a Hleb... la resta, fins ahir em creia i volia creure que era una cortina de fum...
pro no veieu que no es nomes un jugador? no veieu que es mediatic? no veieu que es lo millor que podia pasar? si fichem villa, eto'o no es segur que sen vagi, pro si entra en una negociacio? mediatic=camisetes=diners=nous fitchatches ibrahimovic=ibracadabra=magia=crak
Espanya guanya l'Eurocopa perquè es lesiona Villa i entra en Cesc. En Villa només sap jugar al contraatac. Villa=Bojan, deixebles de Kodro. No serveixen pel futbol d'origen ajax. Teniem en Benzema i l'hem deixat escapar. Temps al temps.
A mi em sembla que si el Barça paga entre 45 a 50 milions,es millor opció un jugador com Ibrahimovic junt amb la marxa d'Eto o a que solament vingui Villa, que no ens enganyem la seva primera opció era el Madrid. Amb tot aquest afer no oblidem que Guardiola tambè demana que marxi Eto'o.
A mi a l'escola em van ensenyar que 94 era més gran que 65, que a la vegada era més gran que 50, i que alhora era més gran que 45... si 45 són els milions que el Barça pagarà per Ibrahimovic, per què carai dir que en costa 85??? Si en costa 45 en costa 45, carai!! !
Quants dels que dieu que Eto'o en val 30 encara conteu vendre-us el pis pel doble del què valia l'any passat??? Encara no us heu adonat que no hi ha res que valgui el què un cregui, sinó allò que algú estigui disposat a pagar?? ?
Qui està disposat a pagar per Eto'o més de 0€? El Man City. Vol anar-hi l'Eto'o? No. Doncs preu de mercat no vàlid. Algú altre dóna un euro per l'Eto'o? No, oi? Doncs preu de l'Eto'o: 0€... menys la fitxa que se li hagi de pagar: -9.000.000€ Això és el què val l'Eto'o a dia d'avui... a més de ser un mal de cap... Com que cadascú posa el preu que vol a allò que vol, jo li poso de preu a tenir l'Eto'o emprenyat al vestidor 36.000.000€. Per tant: 45.000.000 -9.000.000 -36.000.000 = 0€.
Per tant, l'Ibrahimovic ens ha sortit regalat, perquè ens treuen el maldecap de "i què carai fotem amb el negre?"
Avís sobre les fotografies
Gran part de les imatges d'aquest bloc són extretes dels mitjans locals dels quals en tinc el link a dalt de tot o bé de Google. | 0.653772 | curate | {"it": 0.003079076277116865, "ca": 0.7203638908327502, "es": 0.23540937718684396, "pt": 0.001959412176347096, "st": 0.009657102869139258, "cs": 0.0018194541637508747, "en": 0.0058782365290412876, "so": 0.0008397480755773268, "id": 0.0008397480755773268, "eo": 0.0034989503149055285, "ia": 0.0034989503149055285, "sv": 0.010776766969909026, "fr": 0.0023792862141357595} | |
mc4_ca_20230418_6_783792 | Hostel Carlito Roma Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Via Villafranca 20, Estació Central de Termini, Roma, Itàlia, 00185 - Veure al mapa
Llit en Dormitori Compartit de 4 Llits - Edifici Independent (Bed in 4-Bed Dormitory Room - Separate Building)
Llit en Dormitori Compartit Mixt de 6 Llits - Edifici Independent (Bed in 6-Bed Mixed Dormitory Room - Separate Building)
Habitació Triple amb Bany Compartit - Edifici Independent (Triple Room with Shared Bathroom - Separate Building)
Habitació Individual amb Bany Compartit - Edifici Independent (Single Room with Shared Bathroom - separate building)
Habitació Quàdruple amb Bany Compartit - Edifici Independent (Quadruple Room with Shared Bathroom - Separate Building)
El Hostel Carlito ofereix habitacions i dormitoris compartits al centre de Roma, a 10 minuts a peu de l'estació de tren de Roma Termini. L'establiment és molt popular entre els joves i disposa de recepció 24 hores. Les habitacions inclouen caixa forta, WiFi gratuïta i TV de pantalla plana amb canals per satèl·lit. Els dormitoris compartits tenen TV per satèl·lit. El bany compartit està equipat amb dutxa, bidet i assecador. Algunes habitacions gaudeixen de vista sobre el jardí. Cada dia se serveix un bufet d'esmorzar, a petició i per un suplement, al saló compartit. El Carlito Hostel es troba a 10 minuts a peu de l'estació de tren i metro de Termini, a 2 minuts a peu de la parada de metro de Castro Pretorio, línia B, i a 3 parades de metro del Colosseu. L'animada zona de San Lorenzo es troba a 15 minuts a peu.
Cal que informeu el Hostel Carlito de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
Tots els tipus de viatgers (19) Parelles (1) Viatgers en solitari (16) Grups (2)
Tots els tipus de viatgers (1757) Parelles (108) Viatgers en solitari (1387) Famílies amb infants petits (16) Famílies amb infants grans (17) Grups (219)
Llit en Dormitori Compartit Mixt de 6 Llits - Edifici Independent
kono, Malàisia
Masoud, Singapur
Coralea, Austràlia | 0.794027 | curate | {"ca": 0.9926096997690531, "nl": 0.007390300230946882} | https://www.agoda.com/ca-es/hostel-carlito/hotel/rome-it.html |
mc4_ca_20230418_3_562950 | L'escàndol de les llistes negres es tanca sense destitucions
L'actual gerent de l'IDI i el seu antecessor intercanviaren correus amb llistats d'empleats en què es feia constar la seva suposada afiliació política
ARA BALEARS Palma. Actualitzada el 16/12/2013 00:00
260x366 L'escàndol de les llistes negres es tanca sense destitucions / E. CALVO L'escàndol de les llistes negres es tanca sense destitucions / E. CALVO
El darrer escàndol que ha tingut l'IDI com a desafortunat protagonista ha estat el que popularment s'ha conegut com el cas de les "llistes negres". L'actual gerent de l'IDI, Joan Bibiloni, i el seu antecessor, Joan Alcover, es varen intercanviar correus electrònics amb llistats d'empleats d'aquesta empresa pública, en què es feia constar la seva suposada afiliació política, a més de dades personals i familiars. Almenys tres de les persones que apareixien en aquests llistats foren posteriorment acomiadades dins els processos de reestructuració del sector públic que ha portat a terme el Govern.
L'oposició ha denunciat els fets i ha reclamat la destitució d'aquests càrrecs polítics, però no s'ha destituït ningú. El president del Govern, José Ramón Bauzá, s'ha limitat a defensar que aquestes llistes no varen tenir incidència en el procés de reestructuració del sector públic que, segons Bauzá, s'ha fet amb criteris tècnics i no polítics. Bauzá sí que ha dit que no pot "compartir" el contingut dels correus electrònics que s'enviaren els dos alts càrrecs. "No ho aprov", va apuntar al Parlament arran d'una pregunta del portaveu de MÉS, Biel Barceló. En aquell ple, el president acusà l'oposició d'elevar a categoria un fet "ocasional i molt desafortunat" i d'intentar "treure rèdit d'un fet puntual" i que "no toleraria".
El nacionalista havia denunciat que, des de juliol de 2012, el llavors director general de Comerç, César Pacheco, coneixia les 'llistes negres'. I va retreure al president que no prengués cap decisió davant "fets tan greus". El PSIB també ha denunciat els fets i en un ple Pilar Costa advertí el conseller d'Economia, Joaquín García, que si no actua en serà coresponsable. | 0.856508 | curate | {"ca": 0.9914489311163895, "es": 0.00855106888361045} | http://www.arabalears.cat/premium/politica/Lescandol-llistes-negres-tanca-destitucions_0_1048695196.html |
oscar-2201_ca_20230904_10_55838 | El passat 10 de maig de l’any 2021 van rebre de part de la Junta d’Amics d’El Prat el comunicat següent:
“Benvolguts/des amics i amigues de l’Agrupació Fotogràfica Prat, ens plau comunicar-vos que la Junta d’Amics d’El Prat hem acordat atorgar-vos, per unanimitat i per motius més que merescuts, el Premi Gerard Giménez i Mor en reconeixement a les activitats fotogràfiques i audiovisuals. La vostra tasca de promoció i divulgació de les activitats referents a la fotografia i la vostra contribució cultural són,per nosaltres, motius més que merescuts per rebre aquesta distinció de reconeixement. Aquests premis especials d’Amics d’El Prat, atorgats directament per acord de la Junta, són un reconeixement a les trajectòries personals i professionals de persones o entitats. Van ser creats i lliurats per primera vegada amb motiu del cinquantenari de l’entitat i ara, amb motiu de la commemoració del nostre seixanta-cinquè aniversari, fem una segona edició i els tornem a lliurar. En aquesta segona edició, están repartits en deu categories i cadascun d’ells porta el nom d’una personalitat arrelada a la història de la ciutat.”
Tots els socis i sòcies de l’Agrupació Fotogràfica Prat rebem aquesta notícia amb una gran il·lusió per veure que després de 37 anys gaudint de la fotografia a la nostra ciutat del Prat de Llobregat, havíem rebut un reconeixement per part d’una entitat de gran prestigi i que porta més de 65 anys treballant per la cultura al servei de la ciutat.
L’acte de lliurament del premi serà el dimarts 30 de novembre a l’Auditori del Cèntric Espai Cultural a les 18:30h.
Moltíssimes gràcies!
L’agrupació
Aquest és l’espai virtual de l’Agrupació Fotogràfica del Prat. Un lloc on trobareu totes les nostres activitats, concursos, exposicions, i tot allò que, com amants de la fotografia, pensem que us pot interessar. És un punt de trobada per compartir tot allò relacionat amb la fotografia. | 0.864989 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.afprat.org/blog/2021/premis-reconeixement-damics-del-prat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_723556 | El #Parlament aprova per unanimitat la llei que declara nuls els judicis franquistes pic.twitter.com/kAj7MTzqxL— Parlament Catalunya Adela) 29 de juny de 2017
PP i C's han fet el ridícul! El seu vot no és sincer, doncs allà on ells manen (no pas a Catalunya), fan justament el contrari del què avui han votat.Cal incidir en aquestes contradiccions. | 0.72425 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_531071 | Terrassa mi ciudad ... Catalunya mi nación: L’Acció, edició dimarts 12 de març de 1935, pàg. 2
L’AMIC PETXAMÉ I ELS PARES ADOPTANTS.
Amb motiu de l’alliberament provisional que gaudeix els nostre amic i exconseller regidor suspès del nostre Ajuntament, en Josep Petxamé, són nombroses les lletres de cordial salutació i enhorabona que rep de tot arreu i, molt singularment, de moltíssims matrimonis que procedents de la Casa de Maternitat i Expòsits tenen adoptats tendres fillets.
Com recordaran els nostres lectors, era l’ànima del moviment de redempció infantil. Ara, novament, abrandat pels entusiasmes que l’inspiraven, continuarà lluitant incansablement fins a assolir dels Poders Públics la transferibilitat dels drets de Pàtria Potestat dels nens i nenes no reclamats de tots els Establiments de caritat pública.
No cal dir que encoratgem a l’amic Petxamé i fem vots perquè amb l’ajuda dels pares adoptants i la nostra, pugui sortir victoriós d’aquesta sagrada creuada, en bé dels infants que en néixer han estat abandonats pels seus pares.
PROXIMA VISTA D’UNA CAUSA
El dia 23 del pròxim mes d’abril es veurà a l’audiència de Barcelona, una causa per homicidi per imprudència, contra el terrassenc Antoni Ambrós, el qual farà uns dos anys que atropellà amb un camió i degut a una imprudència seva, una dona anomenada Rosa Ràfols, natural de la veïna vila de Rubí.
Aquesta causa està instruïda pel Jutjat de Primera Instància de la nostra ciutat.
ASSISTIDA AL DISPENSARI
Ahir, fou prestada assistència facultativa al Dispensari Mèdic de la nostra ciutat a la conciutadana Àngela Llanas, de 37 anys, domiciliada a la Carretera de Montcada, núm. 67.
Presentava una ferida de regular consideració en el dit gros de la mà Esquerra, que es produí al seu domicili quan es trobava rentant un got esquerdat. | 0.851518 | curate | {"ca": 0.9503625209146681, "sv": 0.0005577244841048522, "en": 0.03346346904629113, "de": 0.013943112102621304, "hr": 0.0016731734523145567} | http://terrassacat.blogspot.com/2018/06/laccio-edicio-dimarts-12-de-marc-de.html |
macocu_ca_20230731_9_220577 | Risto Glance
Nom i cognoms Risto Glance. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Risto Glance. Tots els serveis en línia.
Llista de cognoms amb el nom Risto
Cognoms més comuns i poc freqüents amb el nom Risto.
Risto origen del primer nom
Definició de nom de Risto
Aquest nom en altres idiomes, variants d'ortografia i pronunciació, variants femenines i masculines del nom Risto.
Compatibilitat Risto amb altres noms
Risto significats de millor nom: Amigable, Activa, Moderna, Afortunat, Creativa. Aconseguir Risto significat del nom.
Risto origen del primer nom. Finnish and Macedonian short form of Christopher. Aconseguir Risto origen del primer nom.
Transcripció o com pronunciar el nom Risto: REES-to (en finès). Com pronunciar Risto.
Cognoms més comuns amb el nom Risto: Toshev, Hopponen. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Risto. | 0.624967 | curate | {"en": 0.07244655581947744, "fr": 0.032066508313539195, "ca": 0.7589073634204275, "es": 0.11163895486935867, "pt": 0.02494061757719715} | |
macocu_ca_20230731_7_291646 | jul. 31 2022
El govern espanyol reconeix que és legal tapar la E de la matrícula | 0.470982 | curate | {"ro": 0.05128205128205128, "de": 0.08974358974358974, "ca": 0.8589743589743589} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_655405 | Anem a fer entre tots un brainstorming per tal d'aconseguir que la consulta es pugui fer-Una possibilitat és convocar eleccions pel 9 de Novembre, juntament amb la consulta. Obligatoriament hi haurà el cens i totes les escoles obertes. La consulta marca el rumb que han de fer els nous representants políticament elegits aquell mateix dia-Crear una xarxa de voluntaris per tal de que es pugui fer la consulta. Gent que faci de voluntaris a les meses electorals, vigilin que no hi hagi aldarulls, que es quedin a les escoles dies abans perquè no és tanquin els col.legis i la gent pugui anar a votar, etc...Quines idees proposeu vosaltres per poder fer la consulta?
I aquella idea de fer una pregunta que respecti la legalitat espanyola? Del tipus, "Vol que el govern sol·liciti un canvi a la constitució espanyola per tal que Catalunya sigui un estat independent?" Evidentment no és desitjable, però si els partits es comprometen a tractar el resultat com si la pregunta fos directament si vols la independència, arribant a la DUI si hi ha estancament, en el fons no hi hauria tanta diferència.
Crec que amb la pregunta d'en Mas ja hi ha prou dosi de llirisme, i tot i aixi no els agrada. Per fer això aniria millor el que proposava en P. Cardús en un article a Vilaweb. (Si hem de fer el troll, com a mínim fem-ho bé).Et deixo l'enllaç. | 0.856766 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_522514 | Declaració de juny de 2014 | ANC Granollers
Declaració de juny de 2014
Malgrat el notable increment de la participació en aquestes eleccions, aquests resultats no són extrapolables a la Consulta del 9 de novembre. Encara som lluny del nivell de participació desitjable en aquesta consulta i, amb una participació significativament més alta, els resultats podrien ser diferents.
Aquestes eleccions també han servit per constatar que alguna cosa de veritat s’està movent al País Valencià i a les Illes. La presència de Compromís al Parlament Europeu i, en general, el creixement important del suport electoral a les forces sobiranistes mostra el canvi de tendència d’ambdós països i obre l’esperança al sorgiment de formes d’organització pròpies que segueixin el camí iniciat per Catalunya.
En el conjunt de la Unió Europea, també s’observa una tendència cap a una major fragmentació i radicalització entorn del paper de la mateixa UE i amb una pèrdua significativa de suport a les forces aplegades en els dos grups tradicionalment majoritaris al Parlament Europeu. Cada cop més ciutadans europeus posen en qüestió les institucions europees a causa de l’opacitat del seu funcionament, fet que es tradueix en l’avenç d’opcions populistes i dels anomenats partits euroescèptics.
Aquest marc polític i social, ja prou complex en si mateix, ha adquirit una nova dimensió arran de l’abdicació del rei Joan Carles I i el procés successori, dissenyat per fer-se de manera molt ràpida i contundent per tal d’evitar la consolidació del moviment republicà que ha començat a aflorar amb una certa força.
Però a l’altra plat de la balança hi ha l’aparició, per primera vegada, d’una força emergent rupturista amb l’status quo establert i que hauria de representar un nou front obert. Està per veure si tindrà lloc un procés de consolidació d’aquest moviment polític i si la seva influència sobre les forces polítiques de l’esquerra espanyola poden dibuixar un nou mapa polític a Espanya a mig termini.
3.- La situació a Catalunya: el procés fins el 9N
En aquest procés, la tramitació de la Llei de consultes populars no referendàries i la tramitació de la Llei electoral catalana o, en el seu defecte, la llei que permeti la constitució de la Sindicatura Electoral Catalana com a màxima autoritat electoral, esdevenen la prioritat del Parlament de Catalunya, no només per al procés d’autodeterminació, sinó també perquè es tracta d’importants estructures democràtiques pendents.
D’altra banda, com dèiem en la nostra Declaració de febrer, la unitat d’acció política s’ha de concretar amb una àmplia majoria parlamentària que asseguri la millor gestió dels terminis per tramitar i aprovar aquesta llei i la convocatòria de la Consulta. Fer la Consulta el dia 9 de novembre serà el primer exercici de la sobirania que ens permeti finalitzar el procés amb èxit.
4.- Procés intern
El proppassat 5 d’abril vàrem celebrar, a Tarragona, la III Assemblea General, en què es va aprovar el Full de Ruta que descriu els quatre escenaris previsibles en el camí cap a la independència i exposa les grans línies de treball en cadascun d’aquests escenaris.
Avui, menys d’un mes després, el Secretariat Nacional ha aprovat el Pla d’Actuació 2014-2015, que detalla l’estructura organitzativa de l’Assemblea per aquest període i les accions que caldrà realitzar fins al 9 de novembre, per fer possible la realització de la Consulta primer i, a continuació, per fer possible la Declaració d’independència quan es consideri convenient.
4. Alertem la població sobre la promesa d’una “tercera via” que, segons molts indicis, intentarà posar en marxa el Govern espanyol, amb el suport de destacats empresaris i grups mediàtics, apel·lant al tradicional “seny català”. Aquesta operació combinarà gestos amables del nou monarca en moments clau del procés successori amb un possible acord dels partits dinàstics espanyols per fer algunes concessions en matèria de llengua i de finançament o, fins i tot, una reforma cosmètica, “federalitzant”, de la Constitució espanyola. No es pot descartar tampoc un increment dels intents de criminalitzar i desprestigiar un procés com el nostre, que és profundament democràtic, pacífic, no partidista i inclusiu. Apel·lem al “seny català” per a valorar la credibilitat i l’abast real d’aquestes promeses atenent a l’experiència existent.
5. Demanem a les forces polítiques favorables a la celebració de la Consulta del 9N que no caiguin en falses esperances relacionades amb la forma de l’Estat espanyol –Monarquia o República- amb la creença que amb una República espanyola trobaríem l’encaix de Catalunya. La presa de partit dels catalans sobre la forma de govern d’Espanya s’ha saldat històricament amb greus derrotes i l’anorreament de l’autogovern. No podem tornar a caure en aquest error. La transformació real de l’Estat espanyol no es produirà fins que Catalunya es pugui constituir, si així ho decideix el poble, en un Estat lliure i independent.
7. Demanem que tothom sàpiga mantenir l’esperit cívic i constructiu que fa que el món ja ens vegi avui com un poble madur, i a no caure en provocacions ni discussions estèrils.
Seguirem el guió previst en el nostre Full de Ruta i considerem essencial mantenir el calendari fixat, de manera que el dia 9 de novembre es realitzi la Consulta en els termes acordats per les forces polítiques i el President de la Generalitat el dia 12 de desembre de 2013. Avui, ara i aquí, desprès d’anys i anys d’intentar de totes les maneres possibles de mantenir unes relacions d’igualtat amb els altres pobles que conformen l’Estat espanyol, els catalans tenim tot el dret de construir l’única alternativa que ens queda: la constitució d’un Estat independent, si així ho decidim entre tots de forma lliure i democràtica el 9N. | 0.882049 | curate | {"ca": 0.9959881388452817, "es": 0.0029652886795743937, "cs": 0.0006977149834292691, "da": 0.00034885749171463456} | https://ancgranollers.org/declaracio-de-juny-de-2014/ |
mc4_ca_20230418_17_570887 | Art natura - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
moviment artístic en el qual s'utilitzen els materials de la natura per a la creació de les obres
(S'ha redirigit des de: Land art)
Spiral Jetty (moll en espiral) de Robert Smithson a Utah
Full moon cercle (cercle de lluna plena) de Richard Long a Norfolk
L'art natura[1] (land art en anglès, "art de la terra") és un moviment artístic que sorgí a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra. [2] Robert Smithson l'anomenà Earthworks ('treballs de la Terra').
Les escultures no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts, lluny de la civilització i són susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals. Molts dels primers treballs creats als deserts de Nevada, Nou Mèxic, Utah o Arizona eren projectes efímers dels quals només resten documents, com ara fotografies o enregistraments de video o de cinema. [3]
2 Finalitats
3 Exponents i formes de l'art natura
3.1 Ús de materials de la natura
3.2 Com a contrast o realçament de la natura
3.3 Redescobriment i posada en escena de l'ordre còsmic i de les forces de la natura
3.4 Altres
4 Relació art natura-vida
5 Centres relacionas amb l'art natura
5.1 Roden Crater
6 Artistes d'art natura
L'art natura és una manifestació artística en contra de l'"artificialitat percebuda, l'estètica de plàstic i comercialització despietada" de l'art als Estats Units a finals de 1960. [1] Els exponents de l'art natura trenquen l'ús de plataformes tradicionals d'exhibició, com museus o galeries, per lluitar contra la comoditat i sedentarisme que suposava l'acte d'apreciar l'art conegut fins llavors, un "art encaixonat"; per això, l'activitat d'aquest corrent artístic comença a desenvolupar-se a través de projectes en paisatges monumentals a l'aire lliure, que surten dels marges de les estructures transportables i l'art tradicional.
L'art natura s'inspira en l'art minimalista i l'art conceptual, però també en moviments moderns com De Stijl, el cubisme, el minimalisme i l'obra de Constantin Brancusi i Joseph Beuys; molts dels artistes associats amb l'art natura van estar involucrats amb l'art minimalista i l'art conceptual. El disseny d'Isamu Noguchi el 1941 per "Contoured Playgraund" a Nova York ha estat interpretat, en algunes ocasions, com una peça important en l'estadi primerent de l'art natura -tot i que el mateix artista mai va anomenar el seu treball "land art", sinó simplement "escultura"-. La seva influència en l'art contemporani de la terra, l'arquitectura del paisatge i l'escultura ambiental és evident en moltes obres en l'actualitat.
Potser l'artista més conegut que treballava en l'art natura va ser el nord-americà Robert Smithson, l'assaig de 1968 "La sedimentació de la Ment: Projectes de la Terra" proporciona un marc crític per al moviment, interpretat com a una reacció a la retirada del Modernisme dels problemes socials com la representada pel crític Clement Greenberg. La seva millor peça, i probablement la més famosa de tot l'art natura, és el Spiral Jetty (1970), per al qual Smithson disposa roques, terra i algues per tal de formar un embarcador de prop d'uns 1500 peus de llargada en forma d'espiral, que sobresurt a la Gran Salt Lake al nord d'Utah, Estats Units. També podem destacar l'italià Germano Celant, fundador de l'art povera, que va ser un dels primers procuradors en promoure l'art natura.
Els artistes americans inmersos en aquest gènere que han deixat petjada han estat Carl Andre, Alice Aycock, Walter De Maria, Hans Haacke, Michael Heizer, Nancy Holt, Ana Mendieta, Dennis Oppenheim, Andrew Rogers, Charles Ross, Robert Smithson, Alan Sonfist, i James Turrell. Altres artistes també destacats però no d'origen americà han estat el britànic Chris Drury, Andy Goldsworthy, Jacek Tylicki, Peter Hutchinson, Richard Long i l'australià Andrew Rogers. [2]
FinalitatsModifica
La seva finalitat és produir emocions plàstiques en l'espectador que s'enfronta a un paisatge determinant. El principi fonamental de l'art natura és alterar, amb un sentit artístic, el paisatge, per produir el màxim d'efectes i sensacions a l'observador. Es pretén reflectir la relació entre l'ésser humà i la Terra, el medi ambient i el món, expressant al mateix temps el dolor, degut al deteriorament ambiental del clima que existeix avui en dia. El més important és la interacció de l'individu artista amb el medi ambient.
L'artista de l'art natura utilitza com a matèria primera per a les seves obres, la terra i el medi ambient. El suport i el material és el mateix paisatge existent, tant urbà com rural, com muntanyes i deserts. La seva principal tècnica és la instal·lació artística en el paisatge on els seus treballs arriben a interaccionar en el medi ambient de forma més directa, modificant una fracció del paisatge. Els artistes de l'art natura corregeixen la topografia, caven rases, avencs i solcs; fan grans moviments de terra utilitzant excavadores; construint enormes rampes o embalant edificis (Christo) o roques; distribuint colorants en platges o deserts, pintant arbres o pedres... Alguns, com Richard Long, simplement caminen per marcar un camí, col·loquen pedres o fan espirals amb algues.
Per això, l'art intervé dins del paisatge, dins de la seva mateixa estructura, modificant-lo. Ja sigui des d'una postura contrastant o mimètica, en la qual es realitza una operació extractiva o additiva, construïda amb elements que es troben dins d'aquest mateix entorn (terra, aigua, llum, etc.). El paisatge és part fonamental de l'obra, i indica moltes vegades què fer-hi. L'artista dialoga primer amb l'entorn i, posteriorment, gràcies a l'obra realitzada, l'entorn conservarà aquest diàleg. Així sorgeix la transformació que permet, a aquesta experiència artística, recuperar valors ancestrals, comunicar idees, pensaments i sensacions.
Per aconseguir que l'ésser humà pugui apropiar-se del territori, modificant-lo segons la seva sensibilitat, és necessari que l'artista entengui el lloc en el qual vol treballar. Amb l'art natura, l'ésser humà deixa la seva empremta en la natura, estructurant un nou paisatge sota la seva sensibilitat i capacitat d'interpretació.
L'obra final és molt més efímera que la de l'art convencional. Per això, l'obra es fotografia o es recull en plànols, esbossos o gravacions audiovisuals.
Exponents i formes de l'art naturaModifica
En relació al paisatge i l'art:
Ús de materials de la naturaModifica
Terra (Robert Smithson, Michael Heizer). Un exemple d'això serien les obres de Michael Heizer Doble negativa (1969), amb 240.000 tonelades d'arenisca excavades i desplaçades cap al Río Virgen, Mormond Mesa, Nevada, o la Masa desplazada/reemplazada, també del mateix any, a Silver Springs, Nevada.
Arbres, troncs, etc. (Nils Udo, Gary Rieveschl, Andy Goldsworthy)
Pedres, apilonaments, túmuls (Richard Long, Andy Goldsworthy, Carl Vetter, Alan Sonfist). Podria citar-se com a exemple l'obra de Richard Long Un círculo en Islandia (1974), avui en dia ja destruït.
Com a contrast o realçament de la naturaModifica
Teles. És prototípica l'obra de Christo & Jeanne-Claude, amb exemples com Islas rodeadas (1980-1983) a la Bahía Vizcaina (Biscayne Bay), Greater Miami, Florida o El Reichstag empaquetado, Berlín, 1995.
Parallamps, com la instal·lació de Walter de María titulada Campo de relámpagos (1974-1977): 400 pals d'acer de diverses altures clavats a Quemado, Nuevo México.
Aparells, màquines, mòbils en els quals intervenen les forces de la natura com el foc, l'aire o l'aigua (Susumu Shingu). A tall d'exemple es pot proposar Marea Negra. Una font mòbil i multimèdia amb peixos vius (Toni Milián. 1990)
Redescobriment i posada en escena de l'ordre còsmic i de les forces de la naturaModifica
Orientacions, solsticis i equinoccis (Robert Morris, Nancy Holt).
El vent a través de la força eòlica (Douglas Hollis)
El foc i la llum (Susumu Shingu)
L'aigua: corrents d'aigua, les restes que deposita un riu o el mar(Eberhard Eckerle, Dominique Arel)
El tiemps expressat com a art:
La descomposició, el cicle vital (Jochen Duckwitz, Andrew Leicester)
El reciclatge (Gary Rieveschl)
"Fecundación" Arte efímer destruït per la superstició dels caminants (Toni Milián. 1984. Guatiza, Lanzarote)
El caminar o passejar com a art:
El moviment (Richard Long, Hamish Fulton). És típica l'obra de Richard Long A Line Made by Walking (1967).
Relació art natura-vidaModifica
Tot tipus d'art té, inevitablement, relació amb la vida perquè aquest és fruit dels sentiments humans, de la voluntat d'expressar allò que, a vegades, és difícil de fer amb paraules. En aquest cas, podem veure que l'art natura estableix un tipus de relació intrínseca i directa amb la vida, és a dir, les obres d'art d'aquest moviment són de la vida i amb vida i es situen o hi ha vida: parlem d'obres d'art fetes de pedres, arbres, deixant marques a la mateixa natura, esculpint directament a les roques...[3] Aquest fet mostra com la natura es presenta -i no pas es representa- com a element artístic. Així doncs, el marc on esculpim l'obra és a la natura: a la vida.
Centres relacionas amb l'art naturaModifica
Existeixen centres d’art o parcs d’escultures que treballen en la difusió i investigació d’aquest moviment artístic en alguns països occidentals. A Espanya existeixen alguns projectes com el CDAN (Centro de Arte y Naturaleza de la Fundación Beulas) a Osca, la Fundación NMAC (Montenmedio, Cadis), SIERRA Centro de Arte (actualment sense funcionament), el Centro de Arte y Naturaleza Cerro Gallinero (Àvila) i Valdearte a Sierra de Aracena (Huelva). A Suïssa hi ha el Land Art Biel Bienne.
Roden CraterModifica
L'artista James Turrell va adquirir l'any 1977 un cràter volcànic de 400.000 anys d'antiguitat. El cràter està ubicat en el Camp Volcànic de San Francisco, molt a prop del Painted Desert a Arizona, i del Gran Canyó. El 1979, Turrell va començar la construcció de la seva obra més monumental, convertint el cràter en un observatori i en un lloc d'exploració de la llum, els astres i els moviments celestes. Turrell busca que l'art estigui envoltat de naturalesa de tal manera que la llum natural defineixi els espais. Roden Crater és el resultat del patrocini de la fundació Skytone Foundation en cooperació amb Lannan Foundation i el Dia Center for the Arts.
Artistes d'art naturaModifica
Eberhard Bosslet
Harvey Fite
Elisabeth Wierzbicka Wela
Seth Wulsin
↑ Terme correcte en català, al Termcat
↑ «La naturaleza según Nils Udo» (en castellà). El Cultural, 24-01-2001. [Consulta: 5 gener 2014].
↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.22. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
VV. AA., Arte del siglo XX, 1998, Taschen. ISBN 3-8228-6805-1.
Ramírez Domínguez, J.A., «Las tendencias artísticas desde 1945», en Historia del Arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9.
Kastner, Jeffrey. Land Art y Arte Medioambiental, 2005, Phaidon Press. ISBN 978-0-7148-9829-2.
Tiberghien, Gilles A., Land Art, Carré, Paris, 2012, nou.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art natura
Art ecològic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Art_natura&oldid=22612060»
Darrera modificació: 12 gen 2020 a les 20:42 | 0.788216 | curate | {"ca": 0.8774591971768857, "es": 0.054697838553153945, "en": 0.03890604322893692, "it": 0.0011468901632112924, "de": 0.012262902514336127, "fr": 0.011380679311865902, "mk": 0.0002646669607410675, "zh": 0.0004411116012351125, "pt": 0.00176444640494045, "da": 0.0016762240846934274} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Land_art |
crawling-populars_ca_20200525_41_229583 | Menú
BARCELONA, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Català de la Competència ha multat amb 950.000 euros quatre empreses de rehabilitació adjudicatàries del Servei Català de la Salut (CatSalut), han informat Europa Press fonts de la institució, que encara no ha fet pública la resolució.
Després del concurs públic convocat pel CatSalut el 2012, les companyies es van associar il·legalment per "repartir-se el mercat" i expulsar la competència segons el document del qual informa aquest divendres 'El País'.
Segons el tribunal, això constitueix una "falta molt greu" que ha encarit la factura pagada pel CatSalut, i que els lots investigats es van adjudicar amb un descompte sobre el preu base inferior a la resta, segons el mateix diari.
Les quatre empreses sobre les quals pesa la resolució són Fisioterapia, IRITEB, L'Eivax i Centre d'Accidents Laborals i Rehabilitació Gramenet (Carlg), segons el citat diari.
De les quatre companyies, Fisioteràpia --filial de Corporació Fisiogestió-- és la que va rebre una sanció més gran amb 600.000 euros, segons la resolució de Competència que tanca el procés en via administrativa, i ara les empreses podran recórrer als tribunals.
Fonts de la Conselleria de Salut de la Generalitat, han indicat que "quan el departament rebi formalment la resolució l'estudiarà i actuarà com correspongui", i han recordat que, donada la importància del cas, Salut va sol·licitar personar-se en la causa, però la petició va ser rebutjada.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.677657 | curate | {"es": 0.1968565815324165, "ca": 0.787426326129666, "en": 0.015717092337917484} | : /gent/noticia-competencia-multa-amb-milio-empreses-rehabilitacio-adjudicataries-catsalut-20160226113700.html |
crawling-populars_ca_20200525_37_110174 | La Universitat té 25 anys. Coneix-ne la història i el present. Construeix el seu futur.
14 de febrer 2017
Informa't sobre els graus, els postgraus i tota l'oferta formativa de la UdG.
14 de febrer 2017
La docència es concentra en les facultats i escoles, i els departaments assumeixen la recerca, que també duen a terme instituts i càtedres, divulgadors alhora del coneixement.
14 de febrer 2017
14 de febrer 2017
14 de febrer 2017
14 de febrer 2017
Edifici Jaume CasademontC/ Pic de Peguera,15, porta B, 1a planta, despatx 4Parc Científic17003 Girona
Tel. 972 41 87 [email protected]
Horari:De l’1 d’octubre al 31 de maig: de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h - dimarts: de 15.30 a 16.45 h - De l’1 de juny al 31 de juliol i de l’1 al 30 de setembre: de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 h
Segueix-nos a:
Coordinació: Jordi Poch Garcia
Coordinació: Jordi Poch Garcia
Coordinació: Jordi Poch Garcia
Coordinació: Jordi Poch Garcia
Coordinació: Ramon Fabregat Gesa
Coordinació: Ramon Fabregat Gesa
Plaça Sant Domènec, 3 Edifici Les Àligues 17004 Girona
Aquesta web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem. Més informació aquí. | 0.540443 | curate | {"ca": 0.9239864864864865, "en": 0.0033783783783783786, "fr": 0.07263513513513513} | : /ca/ice/Innovacio-docent/Xarxes-dinnovacio-docent/XID-TIC-i-docencia/Membres-cursos-anteriors |
racoforumsanon_ca_20220809_0_283704 | -Passejar per Barcelona amb un objectiu vague.-Asseure'm amb un amic amb qui els silencis no es fan incòmodes aprop d'un cos d'aigua.-Viatjar amb tren mirant per la finestra, sobretot quan plou una mica.I els vostres?
La pluja, dormir, caminar, veure documentals d'animalons... | 0.732057 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_251729 | Emmons
Emmons és una població dels Estats Units a l'estat de Minnesota. Segons el cens del 2000 tenia una població de 432 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Emmons tenia 432 habitants, 178 habitatges, i 134 famílies. La densitat de població era de 208,5 habitants per km².
Dels 178 habitatges en un 34,3% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 58,4% hi vivien parelles casades, en un 11,2% dones solteres, i en un 24,2% no eren unitats familiars. En el 22,5% dels habitatges hi vivien persones soles el 16,3% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,43 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,74.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 26,2% tenia menys de 18 anys, un 8,6% entre 18 i 24, un 25,5% entre 25 i 44, un 22,7% de 45 a 60 i un 17,1% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 38 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 86,5 homes.
La renda mediana per habitatge era de 37.083 $ i la renda mediana per família de 47.813 $. Els homes tenien una renda mediana de 34.583 $ mentre que les dones 21.750 $. La renda per capita de la població era de 16.825 $. Entorn del 5,9% de les famílies i el 8% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"en": 0.004338394793926247, "ca": 0.987707881417209, "pt": 0.007953723788864787} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=251730 |
macocu_ca_20230731_4_294228 | Estudi de mercat de sistemes de compactació i transferència de residus de neteja viaria projecte bàsic dels centres de Rieres...
Estudi de mercat de sistemes de compactació i transferència de residus de neteja viaria projecte bàsic dels centres de Rieres d'Horta, Canyelles, Fòrum i Prim : fase 1 | 0.732891 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_559395 | Filters: Autor is Camps, Assumpta [Clear All Filters]
[46077] Camps, Assumpta. "Miquel Ferrà, traductor literari." Revista de Catalunya, no. 140 (1999): 27-44.
Inclou els poemes “Passa la meva nau” i “Visió”, de Carducci; “La visitació” i “Abril”, de D’Annunzio, i “La nit del dia de festa”, de Leopardi, tots cinc segons la traducció catalana de Ferrà.
[46076] Camps, Assumpta. La recepció de Gabriele D’Annunzio a Catalunya: traduccions i textos inèdits. Barcelona: Curial//Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
[46079] Camps, Assumpta. "Una altra lectura de Dante: les traduccions de Josep Lleonart." Revista de Catalunya, no. 132 (1998): 105-120.
[46078] Camps, Assumpta. "La incidencia de la nueva drammaturgia dannunziana en el Modernismo catalán." In El teatro italiano: actas del VII Congreso nacional de italianistas, edited by Joaquín Espinosa Carbonell, 149-155. Valencia: Universitat de València, 1998.
[46080] Camps, Assumpta. "El sisè centenari de la mort de Dante a Catalunya." Revista de Catalunya, no. 128 (1998): 141-152.
[46084] Camps, Assumpta. "Josep Pla i el poeta dels “Canti”." Serra d’Or, no. 453 (1997): 41-43.
[46087] Camps, Assumpta. "Luigi Pirandello en Cataluña: la razón de una incomprensión." Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca., no. 6 (1996): 29-39.
[46086] Camps, Assumpta. "Quatre poemes de Gabriele d’Annunzio en traducció (vers un estudi de la llengua poètica de Josep Tharrats)." In Miscel·lània Germà Colon, 5, 117-130. Estudis de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
[46085] Camps, Assumpta. La Recepció de Gabriele D’Annunzio a Catalunya. Textos i estudis de cultura catalana. 50. Barcelona: Curial. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
[46088] Camps, Assumpta. "La incidència dels gèneres en la traducció en català." Revista de Catalunya, no. 95 (1995): 108-117.
[46090] Camps, Assumpta. "El Modernisme al grup de Girona: la recepció de Gabriele D’Annunzio." Revista de Girona, no. 170 (1995): 42-43.
[46089] Camps, Assumpta. "La presència de D’Annunzio en l’Estètica Arbitrària de Gabriel Alomar." Randa, no. 37 (1995): 133-141.
[46091] Camps, Assumpta. "La recepció literària com a mi(s)tificació: el cas de Carducci a Catalunya." Revista de Catalunya, no. 84 (1994): 110-120.
[46092] Camps, Assumpta. "Costa i Llobera i Carducci: una “mala lectura”?" Revista de Catalunya, no. 73 (1993): 101-113.
[46093] Camps, Assumpta. "El Dante de La vida nova en català." Revista de Catalunya, no. 122 (1977): 89-102. | 0.374853 | curate | {"en": 0.04717741935483871, "hr": 0.03870967741935484, "ca": 0.5491935483870968, "es": 0.2314516129032258, "tl": 0.01935483870967742, "ru": 0.006048387096774193, "br": 0.05806451612903226, "hu": 0.00967741935483871, "sw": 0.00967741935483871, "it": 0.03064516129032258} | http://trilcatbd.upf.edu/biblio?page=1&s=year&%3Bamp%3Bf%5Bag%5D=J&%3Bamp%3Bf%5Bauthor%5D=11507&%3Bamp%3Bo=desc&%3Bf%5Bauthor%5D=11088&o=desc&f%5Bauthor%5D=15687 |
mc4_ca_20230418_9_461939 | Osprey Daylite 10L Verd comprar i ofertes a Trekkinn
Necessites algun producte més de muntanya de la marca Osprey? A trekkinn, la teva botiga online de muntanya, tens una àmplia varietat de productes de muntanya que podràs utilitzar amb Osprey Daylite 10L. En aquests moments Osprey Daylite 10L està en estoc. Volem satisfer les necessitats de tot esportista, per això prestem especial atenció en seleccionar els millors productes de muntanya. | 0.709868 | curate | {"es": 0.11845102505694761, "ca": 0.8815489749430524} | https://www.trekkinn.com/muntanya/osprey-daylite-10l/137313852/p |
mc4_ca_20230418_17_29582 | La vida breu: El vell Jan
El vell Jan viu en un cau buit. Té un trist jaç brut i un gec ben prim, i el fred cru del mes de març, i el brac coix que jeu amb els ulls clucs prop de la llar de foc. Sort que té el gos! Quan té fam, el vell Jan es pren un bol de brou, o un glop de llet amb mel de bruc o un tros de pa sec o set o vuit nous amb un got de vi bo o tan sols un plat de res.
La nostra és una llengua extraordinària que permet escriure textos fent servir únicament mots monosíl·labs. Aquesta història té un total de 311 paraules, però n’hauria pogut tenir moltes més. Està publicada al recull col·lectiu L’estimem perquè és la nostra (Associació de Relataires en Català, 2013).
Publicat per Mercè Bagaria a 21:15:00
Maria Teresa Galan 17 de maig de 2016 a les 1:38
Fantàstic!!!! M'has fet pensar en la TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS DE PERE IV.
Felicitats, un relat que toca la fibra, una història molt ben estructurada.
Glòria 17 de maig de 2016 a les 15:10
M'ha agradat molt el conte. T'he de dir, Mercè que el meu últim recull de poemes l'he titulat Curt i ras i tracta d'això de la força dels monosíl·labs.
Olga Xirinacs 25 de maig de 2016 a les 10:09
Els mots són rics.
Ric, ric,fa el grill.
Ric del que ric.
Igor Kutuzov 11 de juny de 2016 a les 9:26
És veritat, els monosíl.labs són un tresor. Sempre penso que alguna cosa hi tenen a veure el francs, que eren germànics. O no, no ho sé.
El vell Jan, un bell i trist retrat dels invisibles. Tot era d'ell! I ara, com tants d'altres, no té pau. | 0.800486 | curate | {"ca": 0.9648173207036536, "es": 0.035182679296346414} | http://lavidabreu.blogspot.com/2016/05/el-vell-jan.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_764179 | Jornada 32 Temporada 2011/2012. Escenari. La Romareda. Hora del partit/TV. Aquesta tarda a les vuit retransmès per GOL T/Canal+L. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Després de la Lliga de Campions torna la lliga, ens desplacem a Saragossa a visitar un dels clubs més llardosos i anticatalans que existeixen. És una bona ocasió per deixar una mica més enfonsada a aquesta xurma i de pas mantenir opcions a la lliga. En el capítol de baixes afegides hem de esmentar la de Piqué per lesió durant el partit contra el Milan. De moment ho deixo aquí, és el vostre torn. 0-2(Messi/Alexis).
Gooooooolllll de Pedro ja l'ha trobat 1-4 | 0.513997 | curate | {"es": 0.09943181818181818, "it": 0.08522727272727272, "ca": 0.8153409090909091} | |
oscar-2201_ca_20230904_13_54954 | L'editorial Comanegra publica una traducció al català d'Adrià Pujol de la novel·la de Boris Vian 'Escopiré sobre la vostra tomba'
Publicat per Redacció
Álvaro Muñoz. Girona / @AlvaroMunyoz
La vida de Boris Vian no està exempta de polèmica i genialitat. Artista polifacètic com era, va escriure onze novel·les, teatre, relats, reculls de poemes, cròniques musicals i cançons, i tot amb una veu pròpia molt marcada. Comanegra, amb traducció d’Adrià Pujol, publica Escopiré sobre la vostra tomba, la qual va ser la primera obra coneguda i que va publicar amb l’heterònim de Vernon Sullivan. La seva vida va estar lligada a la tragèdia, amb un destí que li feia d’àncora i que l’entaforava en la crua realitat. Després d’una infantesa d’àmbit burgès el seu pare es va arruïnar i, més tard, fou assassinat l’any 1944. En escriure aquesta primera novel·la el guirigall va ser tan gran que el condemnaren a pagar 100.000 francs per ultratge moral. En mig d’aquestes anades i tornades es forma el nostre geni. La novel·la, però, no és per a molts dels pellfines i llepafils que avui dia posen el crit al cel quan la moral queda arraconada i apallissada en un llibre. Escopiré sobre la vostra tomba és, des del títol, una declaració d’intenció, de venjança i d’excessos, de sexe i d’alcohol, i de morts i persecucions.
Amb els ulls actuals el tema potser no és pas nou. Vian no descobreix l’or de Moscou fent una novel·la de crítica i denúncia a favor dels drets de la raça negra. Hi ha un llarg reguitzell de títols que tracten els satèl·lits del conflicte, des de la tensió social a Matar un rossinyol, passant per l’esclavitud a El color porpra d’A. Walker fins a arribar als abusos a Criades i senyores de Stockett. Vian, però, trenca narrativament amb una agressivitat visceral i paranoica, sobretot en moments en què et fa pensar que el protagonista —Lee Anderson— ha abandonat la venjança i sent un mínim d’estima pels altres. És aquí quan Vian treu el ganivet i encara augmenta el grau de crueltat i salvatgisme, un sadisme que, a mi personalment, m’encisa; aquest esperit salvatge que demostra que venim dels animals, el desig, la carn, la passió i, a diferència dels animals, la rancúnia més carnissera.
Som als anys quaranta i Vian es transvesteix en Vernon Sullivan, un afroamericà pellclara. A Catalunya algunes dones es feien passar per homes per poder escriure; a altres llocs, a més d’això, havien de tenir present el color d’una pell que marcava la vàlua de la persona que hi havia darrere del nom. Escrita a raig segons vàrem escoltar a un acte a la llibreria Calders amb els traductors de Vian —entre els quals hi havia l’Adrià Pujol— el llibre s’articula al voltant d’una venjança com més va més crua. Lee Anderson, com va fer en Sullivan, fa servir la seva aparent pell blanca per introduir-se en una societat racista i que empelta la seva ira amb cotó de venjança, pederàstia i sodomia. En mig d’aquesta amalgama de pecats trobem un protagonista de passat fosc amb l’assassinat del seu germà al cap en tot moment. Lee demostra una manca absoluta d’estima per la raça humana i pels seus valors. Així, durant el breu recorregut de la novel·la, aquesta infiltració en el món dels blancs faran de benzina d’un cor que batega ràbia.
Llegeixo, d’aquí i d’allà, opinions de capelletes que diuen que Vian fa que tinguis un veritable fàstic pel personatge principal. Si m’ho permeteu, que diria el savi, no és del tot així. Sullivan és un psicòpata, bé, però sempre al meu equip de persones que un dia decideixen tirar pel dret amb les injustícies. El llibre comença perquè linxen fins a matar el germà d’en Sullivan pel simple fet d’enamorar-se d’una blanca; i és que, en aquella època, estimats primmirats escrupolosos, els negres havien d’anar per una vorera diferent, no podien pujar en transport públic amb els blancs i eren tractats com a animals pel color de pell. Si al bell mig d’aquest context el que us impacta són uns assassinats puntuals és que els privilegis no us deixen veure més enllà del vostre melic. Blanc, per descomptat.
Etiquetes
Adrià PujolÁlvaro MuñozBoris VianEditorial ComanegraLiteratura francesaRacismeVenjança
Categories
LLIBRES
COMPARTIR AQUEST ARTICLE
ARTICLE ANTERIOR
Col·lapses vitals i monumentals
Publicat per Redacció - març 13, 2020
SEGÜENT ARTICLE
Dolorosa espera
Publicat per Redacció - març 15, 2020
Sense comentaris
Deixa una resposta Cancel resposta
Nom
Email
Website
× 6 = 36
LLIBRES
El supermercat, un gran retrat de la nostra societat
LLIBRES
La vida val la pena
LLIBRES
Un paisatge ple d’històries entre Galícia i Portugal
Biografies i memòries
Sau celebra amb un llibre els trenta anys del disc ‘Quina nit’
LLIBRES
Deslliureu-nos de qualsevol mal
llegirpuntcat
A #LaPobladeLillet (#Berguedà) es troben els #Jar
Ara mateix el President @perearagones està tenint
La Júlia Albesa us dona la benvinguda a la seva l
Imatges de @lasetmana, que estarà oberta fins al
ALTRES ARTICLES
Infantil i juvenil
Fer-se gran per dintre i per fora
Vanesa Martinez i Viv Campbell publiquen 'A vegades em sento petita', un conte sobre la importància dels valors.
Històrica
Quan les bruixes són les altres
'Vardø', de Kiran Millwood Hargrave, és una història sobre dones que sobreviuen al fanatisme religiós i a la misogínia.
LLIBRES
Una transgressora novel·la sobre la identitat nacional i sexual
A 'La cita', de Katharina Volckmer, una alemanya que vol canviar de sexe parla dels seus neguits amb un metge jueu.
Històrica
El cos d’un frare assassinat
'Pedres marcades', de Joan Andrés Sorribes, se centra en la troballa d'un mort ocult durant set-cents anys a Morella. | 0.716334 | curate | {"ca": 0.939898624185373, "es": 0.011404779145546705, "en": 0.020637219406227373, "it": 0.0068790731354091235, "pt": 0.009594496741491673, "fr": 0.005611875452570601, "ro": 0.005973931933381607} | https://www.llegir.cat/2020/03/escopire-sobre-la-vostra-tomba-boris-vian/ |
mc4_ca_20230418_11_226359 | LA BONA VIDA: ANEC FARCIT AMB MAGRANES
ANEC FARCIT AMB MAGRANES
Aqui us presento unes quantes receptes d'aus farcides, bo i tipic per aquest Nadal.
1 ànec net de 2 kg
200 g de fetge de pollastre
600 g de pomes petites
Peleu i piqueu les cebetes i les sofregiu a foc lent amb la mantega durant 3 minuts; afegiu els fetges de pollastre i els fregiu 10 minuts més.
Passar per a la batedora els fetges amb el pa de motllo i la llet, incorporeu l'ou, sal i la pebre.
Renteu l'ànec, secar, salpebreu l'interior , el farciu amb tot el compost anterior, cosiu les obertures i el lligueu amb fil de cuina.
Col·loqueu l'ànec a una safata de forn, el regueu amb el suc d'una magrana. Poseu-lo al forn, que haureu pre-calentat a 170, durant una hora i mitja. Durant la cocció, aneu-lo regant sovint amb el suc del fons de la safata.
Passats 45 minuts de la cocció. haureu de posar les pomes senceres i el llorer.
Posar l'ànec en un plat de servei, decorar amb les pomes, granets de l'altre magrana i la farigola.
490 calories per ració. | 0.738225 | curate | {"en": 0.061446977205153616, "ca": 0.9167492566897919, "fr": 0.02180376610505451} | http://labonavida-carme.blogspot.com/2013/12/anec-farcit-amb-magranes.html |
macocu_ca_20230731_9_103132 | Ripollès Digital
Txarango confirma que amplia la gira de comiat per donar resposta a tota la demanda
També ha redimensionat el tour per recórrer algunes ciutats d'Europa i acabar el viatge amb un concert final
Amb l'arribada del 2020, Txarango ha confirmat que ha ampliat la gira de comiat per donar resposta a tota la demanda que s'ha generat. A la seva pàgina web oficial, ha penjat els dos cartells definitius que suposaran tots els concerts de la darrera gira. En un consten les actuacions de l'espectacle "El Gran Circ" mentre que en l'altre hi figuren els concerts previstos en altres espais. Pel que fa a la gira de la carpa de circ, el grup afirma que ha treballat per poder correspondre el màxim de llocs, augmentant el nombre d'actuacions "allà on ens ha estat possible per calendari i disponibilitat.". Les noves entrades ja estan a la venda a www.txarango.com.
Txarango també ha anunciat que "hem redimensionat el tour per recórrer algunes ciutats d’Europa i acabar tot aquest viatge amb un concert final. De seguida que estiguin disponibles les entrades d’aquests concerts ho compartirem". El grup també ha deixat clar que no hi haurà més concerts que els anunciats.
Del concert final, Txarango només ha fet públic que tindrà lloc el maig del 2021. Properament, afirma que donarà més informació.
× | 0.801093 | curate | {"ca": 0.9992289899768697, "de": 0.0007710100231303007} | |
mc4_ca_20230418_16_432530 | Passegem pels voltants del Montgó, amb Pepa Guardiola | llibresvalencians.com
FULL / viatjallibre.com | 29-11-2018
Construïda com un mosaic de caràcters femenins, La memòria de les ones, de Pepa Guardiola, és un trencaclosques que reivindica les dones que lluiten i trenquen models familiars i socials. El títol evoca Les ones de Virginia Woolf.
El llibre segueix els passos de Laurena Martí, una dona madura que després de viure uns anys a Florència torna a Xàbia on conviurà amb la seua filla i el seu passat. Les relacions amb sa mare sempre conflictives i el retrobament amb les velles amigues seran un punt d’inflexió que la canviaran per a sempre. El paisatge de la Marina, i en especial la muntanya del Montgó, cobra una especial importància en la novel·la on esdevé escenari vital. Una metàfora ambivalent del passat i del futur. Un punt d’arribada, però també de partida, on Laurena es trobarà a si mateix.
"Dina sola a la naieta de la cuina, oberta al nord, i contempla embadalida el gran penyal del Montgó. Des d’aquella perspectiva la muntanya li ofereix el perfil d’una cara masculina quasi perfecta. Un gegantesc cap que s’aixeca de la terra encisat per contemplar la mar. Delerós de tocar-la, estira un braç immens i enfonsa la mà pètria a l’aigua, arran del far de sant Antoni, per passar segles sentint la frescor de les ones. Muntanya capritxosa en les formes segons des d’on se l’admire, faç semihumana, cap d’elefant, immensa soca d’arbre talat, colós jagut que gronxa la vall endormiscada sobre el seu ventre, acull les cases, cuida els somnis de la població i els fa de jaç i capçal".
(La memòria de les ones. Balandra Edicions, 2017) | 0.822876 | curate | {"ca": 0.9567336989640464, "it": 0.028641072516758074, "es": 0.014625228519195612} | http://www.llibresvalencians.com/Passegem-pels-voltants-del-Montgu-amb-Pepa-Guardiola_va_1_3722_0.html |
macocu_ca_20230731_3_558957 | Albiach aprofita la imposició del 25% per forçar la reforma de la llei de política lingüística
Agències 09/05/2022
La presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha reclamat “activar ja” l’acord per modificar la política lingüística al qual inicialment havien arribat PSC-Units, ERC, JxCat i comuns. Junts va congelar-lo hores després que es registrés la proposició de llei al Parlament i des d’aleshores s’ha anat ajornant el debat, a espera de refer l’entesa.
El TSJC ha ordenat a la Generalitat que en 15 dies dicti les instruccions per fer complir la sentència del 25% de castellà. Albiach apunta que el tribunal “amenaça de posar data de caducitat al model d’escola pública catalana”. I avisa: “S’ha acabat el temps de les excuses i els partidismes: cal activar ja l’acord del Parlament per protegir les escoles de les ingerències judicials.” | 0.796858 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_758196 | Visita cantada a la Pedrera | Catorze.cat
Visita cantada a la Pedrera
El Quartet Mèlt fa concerts itinerants per la casa Milà
Gemma Ventura Farré | 04/03/2016 a les 07:23h
Foto: Pau Fabregat/Fundació Catalunya-La Pedrera
“Ho has vist? M’he mig arreglat, Laura. Ai, estic més nerviós jo que ells”. La parella que està al meu costat calla quan, a les escales del pati, dues noies i dos nois, quiets, afinen amb un diapasó. Ara que qualsevol turista que entrés esperaria que entonessin Schubert, a cappella ens deixen anar: ton pare no té nas, ta mare és xata.
Canten com volen, són el Quartet Mèlt i els coneixem, sobretot, perquè han estat els guanyadors de la tercera edició de l’Oh Happy Day, el programa que ha tingut la idea de dur corals d’arreu de Catalunya a la pantalla. La Magalí, l'Ariadna, l'Eloi i l'Oriol s’han fet un lloc al sofà de cada casa. Però si hi ha dos valors que podrien definir els joves que, com si res, despleguen tot el seu potencial cantant Baixant de la font del gat, són la creativitat i el bon humor. Aquest vespre ens fan de guies turístiques a la casa Milà. Ben bé a l’estil del flautista d’Hamelín: som una fila llarga que va al seu darrere, seguint el rastre de petites històries que ens expliquen. Veient com s’obren pas entre nosaltres i alcen el puny perquè la gallina ha dit que no i visca la revolució. S’endinsen pels passadissos i ens deixem conduir en aquest mapa seu on descobrim racons de la Pedrera i, de passada, redescobrim cançons que vénen de lluny. Un concert itinerant que es repetirà els dies 4, 11 i 18 de març, dins del cicle Veus Pedrera Endins.
Un dels valors del cant coral és el treball en equip. Compenetrar-se i complementar-se. I a partir d’aquí, construir. Tenim, a la memòria col·lectiva, un repertori que és nostre, però que no és intocable. Que pot dur un vestit nou, anar mig mudat, com l’amic de la Laura, i fer la mar de goig. Que segueixi sonant atractiu, perquè no li canvien la identitat, sinó que juguen a explorar-la. Són quatre veus, sí, però amb la possibilitat inventiva que tenen ja no els cal res més.
Continuem la ruta, passant per les muntanyes de Canigó, recitant, com ho fa Serrat, aquell Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Si Gaudí desafiava els límits, ells, versionant Papa, jo vull ser torero, en segueixen l’exemple. S’està a punt d’acabar el concert. Els aplaudeixen. Saluden i parlen per primera vegada:“Volíem dir que ha estat especialment emocionant, al principi, cantar Baixant de la font del gat, perquè ahir va morir el músic que va compondre aquest arranjament: Ramon Noguera, fundador i director de la Polifònica de Puig-reig.”
Aquest punt final ens ensenya què és una coral: un tot on cadascú és important.
El Quartet Mèlt interpreta «Baixant de la font del gat»: | 0.805911 | curate | {"es": 0.04442825928623452, "ca": 0.9224326292789512, "fr": 0.01638747268754552, "en": 0.0047341587764020395, "pt": 0.012017479970866714} | https://www.catorze.cat/noticia/2362/visita/cantada/pedrera |
mc4_ca_20230418_15_675983 | lo carrer del riu: El dilema dels partits catalans entre sobiranisme o autonomisme s'accentua
El debat extraordinari sobre la sentència del TC ja va esbossar un futur d'estratègies diverses entre els partits catalans que la rebutgen, malgrat que aquests arribessin a una resolució conjunta de mínims divendres per respondre-hi. Una setmana després de la manifestació del 10-J, el dilema dels partits catalans, abraçar el sobiranisme o mantenir l'autonomisme, s'accentua.
Malgrat que encara no hi ha data electoral per a les eleccions de la tardor, el clima de pre-campanya augmenta i ho fa centrant-se en l'eix nacional. CiU i ERC ja no creuen en la possibilitat de refer el pacte constitucional i aposten per més ambició nacional, mentre que el PSC i ICV defensen l'autonomisme, fent confiança a la promesa de Zapatero de desplegar bona part l'estatut escapçat pel TC.
Aquests partits defensaran resolucions pròpies al congrés espanyol dimarts vinent, en l'última sessió del debat de política general. L'endemà, el president Montilla es reunirà amb Zapatero, que ahir va fer una nova promesa, dient que 'esvairà les inquietuds' de Catalunya arran de la sentència del TC. Publicat per | 0.845072 | curate | {"ca": 0.989804587935429, "it": 0.010195412064570943} | http://locarrerdelriu.blogspot.com/2010/07/el-dilema-dels-partits-catalans-entre.html |
mc4_ca_20230418_9_742476 | Tortosa es prepara per rebre els millors escaladors de Catalunya | FEEC – Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
IniciNotíciesEscalada esportivaTortosa es prepara per rebre els millors escaladors de Catalunya
Tortosa es prepara per rebre els millors escaladors de Catalunya
Publicat en 20/09/2019 - 09:37h
La UEC de Tortosa serà l’encarregada d’organitzar el Campionat de Catalunya d’Escalada Esportiva de Dificultat, el proper 28 de setembre, que se celebrarà al pavelló municipal de Ferreries (Tortosa). La jornada comptarà amb la presència dels millors escaladors del país i amb totes les promeses que actualment estan al Centre de Tecnificació d’Escalada Esportiva de Catalunya (CTEEC) de la FEEC.
El campionat es dividirà en tres blocs: la competició de les categories de paraescalada, les categories sub12, sub14 i sub16 i, finalment, les categories sub18, sub20, abosulta i veterans.
Per segona vegada a nivell català, la paraescalada tindrà un lloc a les proves oficials amb una exhibició dels paraescaladors catalans, abans de les finals de les categories absolutes.
La fase classificatòria de les categories sub18, sub20, absoluta i veterans començarà a les 15 h i haurem d’esperar fins a les 19 h per veure les disputades finals. Finalment, a partir de les 20:30 es farà l’entrega de premis del Campionat on es coneixeran qui són els campions de Catalunya d’escalada de dificultat.
Premis en metàl·lic pels cinc primers classificats del Campionat
Enguany, els cinc primers classificats en categoria absoluta, masculins i femenins, rebran premis en metàl·lic després de fer el còmput dels tres campionats de Catalunya disputats. Per optar a aquest premi cal haver disputat el Campionat de Catalunya d’escalada en bloc, celebrat el 5 de maig a Sant Cugat, el Campionat de Catalunya d’escalada de velocitat, realitzat el 15 de setembre a Barcelona, i el Campionat de Catalunya d’escalada de dificultat, que es disputarà a Tortosa.
Aquesta entrada s'ha publicat en Escalada esportiva, General el 20/09/2019 per Carla Lopez. | 0.835886 | curate | {"ca": 0.9847215377033022, "es": 0.015278462296697881} | https://www.feec.cat/noticia/tortosa-es-prepara-per-rebre-els-millors-escaladors-de-catalunya/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_80069 | El periodista Jamal Khashoggi va desaparèixer el passat 2 d'octubre després d'acudir al consolat d'Aràbia Saudita a Turquia (Chris Mcgrath / Getty)
El 2018 han perdut la vida 57 periodistes, tres d’ells a països de la Unió Europea
Fer bé la feina no sempre és ben rebut. Centenars de periodistes han estat amenaçats, silenciats, empresonats, exiliats o, en el pitjor dels casos, assassinats per exercir la seva tasca.
Segons l’ONG Reporters Sense Fronteres, el 2018 han perdut la vida 57 periodistes i 155 han estat empresonats.
Les xifres no són gaire millors a Europa: l’últim mig any tres reporters d’investigació han estat brutalment assassinats, cosa que ha generat alarma a la Unió Europea.
Casos recents com el de Jamal Khashoggi al consolat d’Aràbia Saudita a Turquia o de Daphne Caruana a Malta posen en relleu un cop més que ser un periodista incòmode per al poder pot suposar un gran risc.
Jamal Khashoggi, el periodista crític amb Aràbia Saudita
El cas més recent del perill que suposa exposar les teves idees és el de Jamal Khashoggi, periodista saudita que va desaparèixer el 2 d’octubre després d’anar al consulat d’Aràbia Saudita a Turquia per fer uns tràmits burocràtics. Des de llavors se’n desconeix el parador.
La premsa turca i la nord-americana han difós diverses hipòtesis. La més estesa és que va ser assassinat dins l’edifici i després esquarterat. Les autoritats saudites ho neguen i asseguren que el periodista va sortir pel seu propi peu del consolat, encara que no hi ha imatges que ho confirmin.
Uno de los presuntos asesinos de Khasoggi acompañó a Bin Salman en su viaje a España @lavanguardia https://t.co/WFE10DIox2
— Jordi Joan Baños (@jojo_tutu) October 18, 2018
Khashoggi va néixer a l’Aràbia Saudita però des del 2017 vivia entre els Estats Units i Turquia. Actualment treballava com a articulista d’opinió per a The Washington Post i era molt crític amb la monarquia del seu país.
Aquesta desaparició no afecta només Turquia i l’Aràbia Saudita sinó que també esquitxa els Estats Units, aliat dels saudites, i tota la comunitat internacional.
Pot convertir-se en un cas amb moltes conseqüències polítiques i econòmiques, ja que l’Aràbia Saudita és un dels països més rics i influents del món.
Daphne Caruana, un assassinat al si de la Unió Europea
Ser una periodista incòmoda per al poder sempre és un risc, però pagar aquesta valentia amb la vida és una cosa que semblava impossible a l’Europa actual. No ho va ser per a Daphne Caruana, periodista que va ser assassinada el 16 d’octubre del 2017 a Malta amb una bomba al cotxe.
Caruana era una periodista, columnista i bloguera molt coneguda a Malta per les seves investigacions i el seu treball en els Malta Files, uns documents que implicaven el Govern de Joseph Muscat en diversos casos de corrupció i d’evasió fiscal.
Es van detenir deu persones de les quals tres van ser acusades formalment de ser les autores materials del crim. Tot i així, la seva mort i les acusacions per part de la família de Caruana que l’Estat estava darrere del cas van provocar una onada d’indignació a l’illa.
Un any després, Matthew Caruana, un dels seus tres fills i també periodista, ha recordat el primer aniversari de la mort de la seva mare a través del seu compte de Twitter.
My mother was assassinated for reporting on corruption in Malta a year ago today. The people who did it are still free. They sit in parliament and on private jets. It is that simple. https://t.co/RNp2WIHcHK
— Matthew Caruana Galizia (@mcaruanagalizia) October 16, 2018
Ján Kuciak, el reporter eslovac que investigava delictes fiscals
Ján Kuciak era un jove reporter conegut a Eslovàquia pels seus treballs sobre corrupció al portal Aktuality.sk. El passat mes de febrer, Kuciak i la seva parella van ser trobats morts a casa i la policia sospita que es tracta d’un assassinat motivat per la seva tasca periodística.
Le journaliste slovaque Jan Kuciak, qui enquêtait sur la fraude fiscale, a été tué avec sa compagne. Son meurtre est "très probablement lié" à son travail d'investigation, selon la police https://t.co/yZDakWcUZ2 #AFP pic.twitter.com/7pltxhQjnh
— Agence France-Presse (@afpfr) February 26, 2018
El seu últim reportatge, publicat després de la seva mort, explicava els vincles de dos assessors de l’anterior govern amb una branca eslovaca de la Ndrangheta, una organització criminal d’Itàlia que actua sobretot a la zona de Calàbria.
Abans havia publicat altres reportatges sobre frau fiscal que involucraven l’empresari Ladislav Basternak, amb vincles amb el partit del Govern, el Direcció-Socialdemocràcia (SMER-SD).
Aquest no és el primer cas de desaparició o mort d’un periodista a Eslovàquia. Pavol Rypal fa deu anys que està en parador desconegut i des del 2015 també ho està Miroslav Pejko, reporter del diari eslovac Hospodárske noviny.
La corrupció a Bulgària denunciada per Viktoria Marinova
L’última notícia va arribar procedent de Bulgària, amb l’assassinat de la periodista búlgara Viktoria Marinova a la ciutat de Ruse, a la riba del Danubi.
Marinova, de 30 anys, era directora administrativa del canal de televisió privat TVN i presentadora del programa Detector. El 30 de setembre, el programa va emetre un reportatge sobre la corrupció amb fons europeus, que incloïa el suborn d’empresaris i polítics locals.
Les primeres hipòtesis indiquen que la seva mort no es deu a la seva faceta com a reportera, si bé ha generat una onada d’indignació a Bulgària i a Europa.
#Bulgaria 🇧🇬 | @RSF_inter: “Pedimos que los periodistas de TVN que han estado trabajando en el mismo espinoso reportaje que Viktoria Marinova estén bajo protección policial en espera del resultado de la investigación". https://t.co/nuvHbJyGx2
— RSF en español (@RSF_esp) October 8, 2018
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
COMPARTIR
tweet
Article anteriorPeriodistes silenciats pel poder a Mèxic
Article següentMúsica i teatre per aprendre anglès
Laia Vila
ARTICLES RELACIONATSMÉS DE L'AUTOR
Baròmetre de la llibertat de premsa
Quina és la funció del periodisme?
Què saps sobre periodisme, llibertat de premsa i educació mediàtica?
FER UN COMENTARI Cancel reply
Please enter your comment!
Please enter your name here
You have entered an incorrect email address!
Please enter your email address here
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Search
Entrades recents
Una estrella per il·luminar la Sagrada Família
7 de desembre de 2021
Els equipaments juvenils: una peça clau per combatre l’abandonament escolar
3 de desembre de 2021
Una ciutat accessible, una ciutat més amable
3 de desembre de 2021
Alexia Putellas: la millor futbolista del món
3 de desembre de 2021
Una denúncia de l’explotació sexual infantil
2 de desembre de 2021
Junior Report CATFollow
El diari per a joves lectors | Una notícia d'actualitat global cada dia | Informació de context per entendre el món | En castellà: @JuniorReport_
Junior Report CAT@JuniorReportCAT·
7 des.
Ja està tot preparat per encendre l'#estrella que corona la torre de la Mare de Déu i que il·luminarà la #SagradaFamilia! 🌟 A quina alçada es troba? Quant falta perquè acabin les obres de la basílica? És tal com #Gaudí la va imaginar?
https://junior-report.media/una-estrella-per-illuminar-la-sagrada-familia/
Reply on Twitter 1468114301655334913Retweet on Twitter 14681143016553349131Like on Twitter 14681143016553349131Twitter 1468114301655334913
Junior Report CAT@JuniorReportCAT·
3 des.
Avui hem visitat l'institut La Romànica i hem realitzat el taller "Fake news"👏 Com podem indentificar les fake news?🤔
Reply on Twitter 1466773964328509441Retweet on Twitter 1466773964328509441Like on Twitter 14667739643285094411Twitter 1466773964328509441
Junior Report CAT@JuniorReportCAT·
3 des.
. @alexiaputellas del @FCBarcelona_cat ha rebut la #PilotaDOr🏆 i s'ha convertit en la millor #futbolista del món! ⚽️ Quins han estat els seus mèrits per rebre aquest guardó? Com afecta la #desigualtat de gènere a les jugadores de #futbol?
https://junior-report.media/alexia-putellas-la-millor-futbolista-del-mon/
Reply on Twitter 1466664749819568137Retweet on Twitter 14666647498195681372Like on Twitter 14666647498195681376Twitter 1466664749819568137
Junior Report CAT@JuniorReportCAT·
2 des.
La novel·la "Venuda" tracta sobre l'#esclavitudsexual, una situació que, avui dia, 4,8 milions de persones a tot el món són víctimes. En la majoria dels casos, són dones i nenes💜 @CruillaConnecta @Literatura_SM https://junior-report.media/una-denuncia-de-lexplotacio-sexual-infantil/
Reply on Twitter 1466422049832853518Retweet on Twitter 1466422049832853518Like on Twitter 1466422049832853518Twitter 1466422049832853518
Junior Report CAT@JuniorReportCAT·
2 des.
La #societat ha evolucionat amb la manera de concebre les construccions arquitectòniques. Què es busca amb l'#arquitecturasostenible?🏡 @COACatalunya t'ho explica en el següent article👇 https://junior-report.media/rehabilitacio-edificis-model-arquitectura-sostenible/
Reply on Twitter 1466391914241003524Retweet on Twitter 1466391914241003524Like on Twitter 1466391914241003524Twitter 1466391914241003524
Load More...
Una iniciativa de Blue Globe Media
[email protected]
[email protected]
Carrer Casp 54, (1-1)
08010 BARCELONA
+34 933 429 430 | +34 620 760 707
Tots els drets reservats © 2021
PARTNERS
ASSOCIATS A
AVALATS PER
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.587002 | curate | {"ca": 0.7141069752893338, "es": 0.04973412574288395, "en": 0.18569492232301116, "de": 0.002398081534772182, "fr": 0.025336252736940883, "ar": 0.004483369825878427, "pt": 0.001876759461995621, "nl": 0.0005213220727765613, "ru": 0.015014075695964968, "zh": 0.0008341153164424981} | https://junior-report.media/periodisme-professio-risc/ |
macocu_ca_20230731_3_319657 | Torrent mostra la seua solidaritat en la lluita contra el càncer
octubre 28, 2021
L’Associació Contra el Càncer de Torrent recapta 8.150 euros durant el cap de setmana | 0.629082 | curate | {"ca": 0.9030303030303031, "es": 0.09696969696969697} | |
mc4_ca_20230418_16_523316 | El Govern espanyol ajorna els Pressupostos Generals per la crisi a Catalunya | Economia | EL PAÍS Catalunya
El Govern espanyol ajorna els Pressupostos Generals per la crisi a Catalunya
L'Executiu central ha decidit no portar demà al Consell de Ministres els comptes del 2018 davant la falta de suports clars
Madrid 21 SET 2017 - 14:33 CEST
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, al Congrés dels Diputats. Zipi EFE
El Govern espanyol no aprovarà aquest divendres el seu projecte de Pressupostos Generals per al 2018 al Consell de Ministres tal com estava previst. La posició oficial que ha fet pública Hisenda és que ha decidit ajornar aquest pas i continuar negociant amb els grups polítics de l'oposició, ja que, malgrat tenir el suport de Ciutadans, no té tancats els avals dels grups canaris ni del PNB. El PNB ha expressat les seves reticències en els últims dies a donar suport en aquest moment al Govern espanyol.
L'aprovació dels pròxims comptes, en tot cas, no es pot ajornar gaire, perquè han d'estar a punt abans de l'octubre per seguir els seus tràmits parlamentaris i que els Pressupostos estiguin aprovats abans d'arrencar el 2018. La idea, expliquen fonts del Govern espanyol, és convocar un Consell de Ministres extraordinari la setmana vinent, previsiblement dijous. Això és així perquè el president Mariano Rajoy està fora entre aquest diumenge i dimecres, als Estats Units. I, en principi, el divendres 29 de setembre té a l'agenda un viatge a Tallin per reunir-se amb líders europeus. | 0.83592 | curate | {"ca": 0.9738955823293173, "en": 0.020749665327978582, "de": 0.00535475234270415} | https://cat.elpais.com/cat/2017/09/21/economia/1505995175_265860.html |
macocu_ca_20230731_1_510692 | MARGALEF
ELS MOLINS D'OLI
Margalef és un dels pobles que forma part de la Serra de Montsant. Antigament, segles enrere, la gent vivia als nuclis de població, però també als masos dispersos per la serralada. Conreaven tot allò que necessitaven per a la subsistència i els excedents es venien als mercats propers. Cada mas tenia els seus cups per elaborar el vi, mentre que les olives es portaven als molins dels pobles. A canvi d’una petita part de la producció els moliners s’encarregaven de la transformació del producte. Al segle XVIII, d’acord amb la demanda internacional de vins i aiguardents, l’agricultura de la zona es va començar a especialitzar en la vinya. Al Montsant es troben cups per elaborar vi fins i tot a les coves. Les oliveres eren conreades a les perifèries de les finques, al voltant dels camins o a les vores dels marges. Al segle XIX la fil·loxera va matar les vinyes i van ser substituïdes per oliveres. Al terme s’han trobat coves amb restes prehistòriques com la cova del Filador, uns dels jaciments de sílex mes importants del paleolític superior a Catalunya. | 0.77779 | curate | {"en": 0.022284122562674095, "ca": 0.9777158774373259} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_346444 | La Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi, reunida amb representants de l’Ajuntament d’Alcoi, i assabentats els representants de les entitats musicals locals, han decidit suspendre els actes de la Glòria Oficial, mantenint els actes interns de les filaes, així com la Glòria de l’Hospital (Asil de Sant Josep i Preventori).
Pel que fa a la Glòria Infantil del dilluns 22 d’abril, s’ha acordat mantenir la celebració litúrgica, i queda l’acte pendent d’una reunió que tindrà lloc en finalitzar la missa. Si es poden desenvolupar els actes al carrer, es farien les dues Glòries juntes a les 11.30 hores des del Partidor fins a l’Església de Sant Jordi.
Si tampoc es pogués celebrar el dilluns 22 les dues Glòries, s’estan estudiant diverses opcions, les quals seran comunicades amb suficient antelació. | 0.855023 | curate | {"ca": 1.0} | http://filagusmans.es/nota-informativa-2019/ |
crawling-populars_ca_20200525_52_215462 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | VILASECA C.F.,B - CAMBRILS UNIÓ C.E.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21503637833468067, "ca": 0.6079223928860146, "en": 0.08730800323362975, "pl": 0.012934518997574777, "nl": 0.02263540824575586, "pt": 0.02667744543249798, "fr": 0.02263540824575586, "id": 0.004850444624090542} | : /acta/1920/futbol-7/prebenjami-7/grup-10/7pb/vilaseca-cf-b/7pb/cambrils-unio-ce-b |
mc4_ca_20230418_4_406696 | Inoculant el virus 2 : Arreplegats BTT
Publicat per Jordi Marina a les 16:14
Distància total: 27,67 km
Desnivell de pujada acumulat: 428 m
Índex IBP: 33
Ahir vaig estar fins a la una posant a punt les suspensions de la Stupjumper.
Des que me van portar l'amortidor reparat, no m'he trobat còmode amb ella; i és que anava com en una "choper", molt tirat enrere i amb els braços estirats i botant a cada pedalada... havia posat les pressions recomanades pel fabricant i res... així que vaig agafar unes brides, el metro i a jugar amb les pressions fins obtenir el SAG que volia... ara només faltava la proba dinàmica...
Havíem quedat amb en Miquel a les 9h per fer una ruta d'iniciació... en Jordi, la víctima a la que li havíem d'inocular el virus del BTT portava temps entrenant al gimnàs per sortir amb nosaltres; la ruta escollida, una de facileta, que tingues poques pendents, trams tècnics, trams pisteros i una mica de "culturilla", per que no diguin que tot es pedalar... aniríem a la Torre dels Moros i després al Puig del Castell pel Pla de Panedes, i tornar pel carrilet... i si ho fa be, a esmorzar!! !
Sortim puntuals, en Jordi porta la bici vella del Miquel, que li servirà per veure si realment li agrada... enfilem cap a Els Escuts, i en Jordi baixa molt be pel corriol paral·lel a la urbanització, tot i ser la primera vegada que agafa una bici, això promet... anem pel Pla de Panedes tot xerrant, quan de cop veiem que un parell de parapents amb motor, comencen a fer un vol ras en la nostra direcció... porten una càmera al casc i segur que ens han gravat... ja ens fiquem pel bosc fins a la Torre dels Moros...
En Jordi i en Miquel a la Torre dels Moros, una terma romana
Després de la breu explicació sobre la historia de la troballa arqueològica, enfilem cap a Cal Soldat...
Can Lloberes... magnifica casa.
... al arribar a la Casa Nova de Can Bota, baixem cap al riu i agafem un camí més tècnic, per les pedres que hi ha, fins al Puig del Castell... al final, hi ha una forta pendent que al Miquel li ha sentat malament... no m'atreveixo a dir-li, però mel trobo groc... s'ha passat de pulsacions, jo arribo també a amb el cor a tope però recupero de seguit, i en Jordi, que encara no domina això de posar el cul a "puesto" per pujar, la fa a peu...
Ens aproximem a les runes del poblat Ibèric, li expliquem una mica la historia, mentre en Miquel reposa en un mur de pedra... quina rostida s'ha fotut!! !
En Miquel recuperant-se de la rostida!! !
En Jordi i en Miquel menjant una barreta
Desprès de xerrar una estona, enfilem cap avall. Me faig pesat advertint de la perillositat de la baixada, és un camí ample, que es pot baixar molt i molt ràpid, però hi ha uns tobogans que fan que puguis sortir volant amb molta facilitat... al final m'encigalo i començo a baixar a tota llet... i al últim tobogan, només vaig amb la roda de davant tocant al terre, quedant la del darrera al aire i al límit d'avançar-me... justet m'ha anat, però m'ho he passat teta!! !
Ara ja toca un tram de pista i asfalt fins enllaçar amb el Carrilet, on en Miquel proposa fer una variant, però pel temps, que sembla que vulgui ploure, decidim no allargar molt la ruta, i a més, el Jordi ja comença a donar símptomes de cansament...
Tornem pel carrilet a molt bon ritme, en Jordi queda fos, i l'anem esperant... anem al Can Forns a fer l'avituallament... proteïnes de les bones i glúcids a tope (un bocata de truita)... planegem la propera, a Romanyà el dissabte a les 10h.
La bici si que ja està al meu gust, poder he de retocar una mica el rebot, ja que a mi m'agrada que sigui molt "tragona", però el més important ja ho he corregit...
Demà sortida de carretera amb en Pere, anirem a veure la primera proba de la Caixa Girona amb la bici de carretera... uns 140 kilòmetres!! !
Així m'agrada. Un adepte més.
27 de febrer de 2010 a les 19:44
Molt bé nois...! !,aneu fent la família més grossa..!! !
Ens veiem a Fontcoberta.
Groc,groc,...jo no m'he vist. A partir d' ara un mirallet com equipament Bttero imprescindible.
Demà Fontcoberta:la Xènia s' estrena aquest any a les curses i a veure l' Arnau a la nova modalitat de circuit d'11 i una sola volta.
Fins demà a Fontcoberta.
27 de febrer de 2010 a les 22:25
PERE: A veure si ens aguanta una mica!! !
PACO: No t'he vist a Fontcoberta
MAD: Groc, com el canari Piolin...
28 de febrer de 2010 a les 18:10 | 0.69119 | curate | {"ca": 0.9535855186818287, "fr": 0.0016245068461359943, "pt": 0.03689951264794616, "es": 0.007890461824089116} | http://arreplegatsbtt.blogspot.com/2010/02/inoulant-el-virus-2.html |
crawling-populars_ca_20200525_7_88497 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PAÍS > LLENGUAPRINCIPAT
Porta per títol 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' · Us l'oferim tot sencer
Per: Redacció
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Dijous al vespre (19.30) es presentarà al paranimf de la Universitat de Barcelona un manifest signat per dues-centes personalitats i impulsat pel Grup Koiné, que formen Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Sílvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga. Tots els membres del grup han constituït l’associació Llengua i República, per tal que tingui continuïtat.
A la presentació del manifest, hi intervindran Arenes i Lorente, a més de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística espanyol, i Joan Martí Castell, catedràtic de filologia catalana i ex-president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. L’actriu Txe Arana llegirà el manifest.
Us oferim el text sencer a continuació:
«Els sotasignats, estudiosos de la llengua, filòlegs, lingüistes, docents, escriptors, traductors, juristes i professionals d’àmbits afins, considerant la situació real de la llengua catalana i en la perspectiva del procés constituent que ben aviat s’encetarà a Catalunya, pel mandat democràtic expressat aquest 27 de setembre passat, es creuen en el deure ciutadà d’exposar a l’opinió pública això que segueix.
CONSTATEM:
1. Que la llengua catalana és la llengua de Catalunya, en el sentit que és la llengua endògena del territori de Catalunya, on s’ha format i ha evolucionat històricament, i des d’on es va estendre als territoris contigus del País Valencià i les Illes Balears. És la llengua en què sempre ha parlat el poble català.
2. Que la llengua catalana no està, tanmateix, en la situació normal d’una llengua territorial en el propi territori; perquè, a causa de l’annexió del Principat de Catalunya al Regne de Castella d’ençà del 1714, el castellà, com a llengua de dominació, li disputa coercitivament aquest estatus de llengua territorial i ha intentat i continua intentant repressivament de desplaçar-la dels àmbits d’ús lingüístic general. Igualment s’esdevé al País Valencià des del 1707, a Mallorca i Eivissa des del 1715 i a Menorca des del 1802. De la mateixa manera, s’ha anat imposant el francès als comtats del nord (ara coneguts com a Catalunya del Nord), a partir de l’annexió d’aquesta part del Principat el 1659 al Regne de França.
3. Constatem també que, com sol ser típic dels processos de dominació política lingüística, el mecanisme per a aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població. Un procés que va costar segles i que fins el 1939 encara era força precari, pel que fa a la major part de les classes populars. El règim dictatorial del general Franco va completar tanmateix en dues generacions aquest procés de bilingüització forçosa mitjançant la repressió politicojurídica de l’ús del català, l’ensenyament obligatori i l’extensió dels nous mitjans de comunicació, tots dos absolutament en castellà, i la utilització d’una immigració arribada de territoris castellanoparlants com a instrument involuntari de colonització lingüística.
4. Constatem que el règim constitucional del 1978 ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya. La legislació de la Generalitat restablerta i la política lingüística consegüent han servit per a superar en certs àmbits i força precàriament la minorització total soferta pel català a mans del franquisme, però no pas per a revertir la norma social d’ús subordinat del català al castellà que condiciona l’ús lingüístic quotidià de la immensa majoria dels parlants i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat.
5. Constatem que aquest procés de substitució s’ha anat accelerant, de manera que la situació actual de la llengua catalana en la majoria d’àmbits d’ús general és extremament crítica, fins al punt que el català no és a hores d’ara, a Catalunya, la llengua no marcada, aquella que espontàniament qualsevol habitant empra per adreçar-se a un desconegut. Tampoc no és la llengua predominant entre les generacions de la dita ‘immersió’: en les zones més poblades la coneixen però l’usen mínimament. I, en paral·lel a l’arraconament social, la degradació qualitativa, estructural, de la llengua no ha parat de créixer en el camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà.
DENUNCIEM:
1. La profunda anormalitat que significa que a Catalunya (i a tots els altres països de llengua catalana), la realitat lingüística normal en un país amb immigració aparegui en certa manera capgirada: la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte, de llengua del país, de llengua nacional, i, contràriament, la llengua del país va esdevenint privativa d’una comunitat closa, que es va reduint i acabarà desapareixent, com sol passar amb les llengües d’immigració. Aquesta anormalitat resta distorsionada per la major part de les enquestes lingüístiques que es promouen.
2. Denunciem la ideologia política de l’anomenat ‘bilingüisme’, que s’ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població catalana d’ençà del 1978 per justificar el règim jurídic establert per la Constitució i l’Estatut d’autonomia fent creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic. En realitat, aquesta ideologia bilingüista no és res més que una forma d’encobrir i legitimar la subordinació d’una llengua a l’altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana. La lentitud d’aquest procés fomenta entre la població el miratge que el bilingüisme social pot permetre el reeiximent de la llengua minoritzada i una situació d’equilibri permanent entre la llengua endògena i l’exògena.
3. Denunciem les manifestacions d’alguns grups polítics que, sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república.
MANIFESTEM:
1. La urgència d’una presa de consciència del problema social que constitueix per a la societat catalana el desballestament lingüístic creat per la dominació espanyola, una consciència que ara manca en la majoria dels ciutadans i en molts dirigents polítics. Cal que tothom entengui que un dels grans problemes d’estat de la nova república, potser el més important, serà el problema lingüístic, perquè afecta la base mateixa de la cohesió social.
2. Manifestem la necessitat que aquesta consciència lingüística informi el debat ciutadà del procés constituent i el consens constitucional, si no es vol que la nova constitució sigui una forma de tancar en fals el problema lingüístic i entrebanqui o fins impossibiliti de començar a solucionar-lo per les úniques vies possibles: a) la restitució al català de l’estatus de llengua territorial de Catalunya (i igualment per a l’occità a la Vall d’Aran), b) la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l’ús del català (o de l’occità) a l’ús del castellà, i c) la recuperació progressiva de la genuïnitat de la llengua.
3. Manifestem finalment la necessitat, com a fruit de la presa de consciència lingüística, de la creació d’un ampli moviment ciutadà per la normalització lingüística que aplegui com més vagi més voluntats compromeses en una conducta superadora de la subordinació lingüística; un moviment en què cal que vagi confluint tothom, sigui quin en sigui l’origen i sigui quina sigui la seva llengua inicial.
4. Manifestem la necessitat, en definitiva, que s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a la llengua.
Manifest impulsat pel Grup Koiné, format per Joaquim Arenas i Sampera, Joan-Pere Le Bihan Rullan, Diana Coromines i Calders, Lluís de Yzaguirre i Maura, Josep Ferrer i Ferrer, Àngels Folch i Borràs, Enric Larreula i Vidal, Mercè Lorente i Casafont, Margarida Muset i Adel, Dolors Requena Bernal, Silvia Senz Bueno, Blanca Serra i Puig, Pau Vidal i Gavilán i Josep M. Virgili i Ortiga.
Can Formiga, Rubí
17 d’octubre de 2015»
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells .
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.718933 | curate | {"ca": 0.9845304956153316, "en": 0.007586954379741846, "cs": 0.004039806877524879, "de": 0.0009853187506158243, "it": 0.001872105626170066, "es": 0.0009853187506158243} | : /noticies/un-manifest-alerta-contra-el-bilinguisme-a-la-republica-catalana/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_662630 | Doncs això... que l´altre dia sopant a casa meva hi va haver certa "tensió" discutint sobre el tema de la selecció espanyola. Concretament un membre de la familia es mostrava partidari del triomf al mundial d´aquesta selecció mentre els altres membres hi estem totalment en contra i desitjem que l´eliminin el més aviat posible. A les hores s´em va acudir que potser a moltes familias catalanes hi poden pasar coses semblants... que estiguin dividits els membres sobre aquest assumpte... que els partits d´Espanya es visquin amb sentiments enfrontats... és el vostre cas?...
No, a casa meva som tots independentistes. Bé. excepte mon pare, però no li agrada el futbol i es fa dir republicà (ximpleries).
conec més d'un independentista que va amb Espanya
Jo també... d'inútils n'està ple aquest país. | 0.773521 | curate | {"ca": 0.9431818181818182, "no": 0.05303030303030303, "es": 0.003787878787878788} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_596382 | Algú acaba d'entendre què és el que defensen? Es tracta d'una associació d'okupes femenines de Sants, que ha penjat aquest cartell a la Bodega Salvat. Primer de tot no entenc del tot bé la caligrafia i després el darrer paràgraf. El conjunt del text sembla raonable, el problema és el final que s'ho carrega tot. Potser és una mala interpretació, però ho trobo lleig, massa lleig...
Quan parlen d'invisibilització crec que realment es refereixen a que volen igualtat de resultats en comptes d'igualtat d'oportunitats de manera unidireccional, en el sentit que si un home té X privilegi una dona també ha de tenir X privilegi, ara bé, si una dona té un privilegi Y, l'home no el pot tenir. I la última frase entenc que els homes que estant allà no fan absolutament res, no tenen capacitat de decisió ni influència (d'aquí el "ni pinchan"), però tampoc fan cap altre tipus de tasca ("ni cortan"), deuen ser uns mantinguts..., potser podries preguntar perquè ho aclareixin.
Pregunto sobretot per aquesta castellanada, que més que pel fet de ser castellanada és pel seu contingut sexista, o és el que interpreto. Igualment és greu això que reivindiquen.No sé si tenen web aquestes, m'ho van passar ahir per Whatsapp i vaig flipar.
És el què et dic, si qui mana és un home, elles també han de manar, si la qui mana és una dona, els homes han de ser silenciats. Femellisme pur. | 0.862743 | curate | {"ca": 0.9889786921381337, "id": 0.011021307861866276} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_77800 | Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
O NO Tots els camps Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
AFEGEIX UNA NOVA LÍNIA
ELIMINA L'ÚLTIMA LÍNIA
El filtre "comença per" distingueix majúscules i minúscules, i no es vàlid per a la cerca de text complet.
Filtrar per data
Des de
Fins a
Cercar
Filtrar els resultats per
×
clear Revistes Matèria clear 1923 Any
No s'ha trobat cap Entitat digital
Data asc
Títol asc
Títol desc
Data desc
Rellevància asc
Rellevància desc
© Institut d'Estudis Ilerdencs 2021
Drets d'autor i condicions d'ús: La difusió dels documents que formen part del Fons Digitalitzat IEI ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual. Està permesa la seva reproducció per a ús privat personal i per a usos de docència i investigació, citant la font: Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental IEI. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. | 0.720141 | curate | {"ca": 0.892018779342723, "es": 0.020657276995305163, "en": 0.03474178403755868, "fr": 0.038497652582159626, "it": 0.013145539906103286, "de": 0.0009389671361502347} | https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/searches?dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bsimbol%5D=subject&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bvalue%5D=Revistes&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bsimbol%5D=date_textual&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bvalue%5D=1923&dem_discovery_search%5Bfulltext%5D=&dem_discovery_search%5Bid_parent%5D=43915 |
mc4_ca_20230418_16_161646 | Luogo di Pace Grado Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Viale Pegaso 3, Grado Pineta, Grado, Itàlia, 34070 - Excel·lent ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Luogo di Pace
Situat a Grado Pineta, Luogo di Pace és el lloc perfecte per gaudir de Grado i els seus voltants. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Grado. Aparcament de cotxes, ascensor, s'admeten animals de companyia, zona de fumadors són només algunes de les comoditats que fan que Luogo di Pace sigui diferent dels altres hotels de la ciutat.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com pesca. Luogo di Pace és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Grado. | 0.800433 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/luogo-di-pace/hotel/grado-it.html |
mc4_ca_20230418_8_497639 | El referèndum serà vinculant o no serà - Hugo Alvira - Blogs de l'indirecte!cat
Dijous, 1.6.2017. 20:56 h
El referèndum serà vinculant o no serà
Diuen els malfiats, que de la gent agrupada al voltant de l’artefacte polític conegut com a “Catalunya En Comú” no podem esperar més que una actitud tèbia, calculada i calculadora tant pel què fa les paraules com els gestos, en relació al procés independentista. N’hi ha fins i tot que resten perplexes, quan en una gir dramàtic més propi d’un film de suspens, des del Comuns es defensa de forma solemne que la via per trobar una solució als problemes d’encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol no és un altre que una República sobirana en el marc d’una monarquia parlamentària.
Ara que el camí del procés s’estreny i s’acaben les excuses, els Comuns es van quedant sense capacitat discursiva per mantenir una retòrica sustentada en nedar i guardar la roba. I a cada nova ocurrència amb que mantenir viu el relat, més esperpent: és tal la metamorfosi d’alguns dels seus membres que un ja no sap identificar-los ni diferenciar el seu discurs del que feia en el seu moment l’extinta UDC.
La darrera sortida endavant dels Comuns, més pròpia del trilerisme polític, és despenjar-se dient que el Referèndum, tot i que sigui unilateral, no serà (o no ha de ser) vinculant, sinó que ha de ser percebut com “una demostració de força per pressionar l’Estat a buscar una sortida definitiva” ja què “passi el que passi, el procés no s’acaba amb el referèndum”, tot afegint què”és l’escenari en què ens sentim més còmodes com a punt de trobada de les diferents sensibilitats que hi ha al partit”. O sigui, que la solució proposada pels Comuns, fer una protesta en forma referèndum i després ves a saber què, no respon a defensar una proposta que ells consideren la més beneficiosa pels interessos de la gent que habita Catalunya, sinó que és la proposta que més consens genera a nivell intern i per tant, serveix per mantenir l’equilibri entre les diferents formacions i tendències que hi conviuen dins de l’artefacte Catalunya En Comú. Sembla que la “nova política” és més vella que l’anar a peu.
Alguns pensàvem, segurament de forma il·lusa, que un cop passat el període electoral espanyol els Comuns anirien clarificant una posició a favor del referèndum (encara que fos unilateral) i que arribat el moment de votar alguns dels seus membres defensarien el no, d’altres l’abstenció o el vot en blanc i una minoria defensaria el sí. Vaig arribar a aquesta conclusió després d’haver parlat amb nombroses persones integrades a Catalunya En Comú, els quals sempre posaven l’accent en la necessitat de no parlar de referèndum unilateral i en canvi sí fer-ho de referèndum vinculant (sense entrar en consideracions si aquest era pactat amb l’Estat o no).
La gent dels Comuns i de Podemos són molt conscients que mentre a l’Estat continuï manant el PP i al seu costat es mantingui el PSOE ajudant-lo, no saltarà pels aires el que anomenen “cadenat del 78” i per tant serà impossible un referèndum fruït del pacte entre l’Estat i la Generalitat. I tanmateix, tot i que alguns ho pensin, no s’atreveixen a dir públicament que hem de renunciar a voler assolir la independència a l’espera de que arribi un dia en que Espanya com a tal vulgui ser reformada com ni tant sols s’ha imaginat a ella mateixa. És per aquest motiu que des l’espai polític dels Comuns aprofiten la més mínima excusa per construir un relat que els permeti mantenir l’ambigüitat en relació a la resolució del procés, ja sigui parlant de la corrupció, o defensant que la cimera de partits no tocava, sinó que era el moment de reunir al Pacte Nacional pel Referèndum pactat. Sincerament, ells preferirien que el procés independentista no existís i fos molt més simple fer política reduint-ho tot a una contínua i permanent campanya contra CDC i a ERC per ser crosa del primer. Però com passa sovint la realitat és molt més complexa i pot llençar pel terra plans i previsions que damunt del paper aguanten tota mena d’inclemències. I és que resulta que el darrer canvi en el relat dels Comuns, passant a defensar que el referèndum unilateral ha de ser més percebut com una performance que no pas com el primer acte efectiu de sobirania, no deixa de ser un pas més en la deriva preocupant dels Comuns cap a postures més pròpies dels partits constitucionalistes que no pas al d’aquells que per damunt de tot estan a favor de defensar el dret a decidir i de donar compliment a allò que de forma lliure determini la població catalana.
Això era precisament el que defensaven en el seu moment Xavier Domènech, Jaume Asens i Gerardo Pisarello, per posar alguns noms, quan integraven el Procés Constituent i defensaven la construcció de la República catalana del 99% a partir de la presa de decisions vinculants que posessin en valor la sobirania del poble català per decidir-ho tot. Com ells ben saben i van anar dient llavors, el referèndum o és vinculant o no serà.
13521 lectures 3 comentaris
4 de juny de 2017, 12.08 h
La Comissió de Venècia dóna un cop de porta a Puigdemont.
Recorda que el referèndum ha de ser pactat i d'acord amb la Constitució.
3 de juny de 2017, 11.37 h
2 de juny de 2017, 00.34 h
Els comuns ensenyen el llautó continuament. | 0.883701 | curate | {"ca": 0.9829207445787757, "de": 0.0032623296872001536, "zh": 0.0013433122241412398, "it": 0.007292266359623873, "en": 0.0051813471502590676} | http://in.directe.larepublica.cat/pere-joan-barcelo/blog/17397/el-referendum-sera-vinculant-o-no-sera |
acn_ca_20201011_0_31998 | Torrent lamenta que els partits independentistes s'han centrat "en una lògica més de competició que de cooperació"
El president del Parlament critica que l'independentisme s'ha agafat "excessivament a la retòrica"
ACN Barcelona.-El president del Parlament, Roger Torrent, ha lamentat que els partits independentistes s'hagin centrat durant la legislatura "en una lògica més de competició que de cooperació". En una entrevista al diari 'El Punt Avui', Torrent ha dit que "el gran dèficit" de la legislatura és que els partits independentistes i la majoria parlamentària no han pogut "dibuixar, prou clarament, una agenda política compartida". En aquest sentit, ha dit que és "interessant" que "alguns s'endrecin", en referència a l'espai polític de JxCat. "Una part de l'independentisme s'ha agafat, excessivament, a la retòrica i no ha aterrat els projectes", ha afegit, assegurant que s'ha "banalitzat la paraula república".
"El que estem fent és convertir república en una paraula talismà que no vol dir gaire res. I el projecte republicà, és justament el contrari d'això", ha afirmat el president del Parlament.
"Jo espero que aprofitem aquest procés que estem vivint col·lectivament per reordenar-nos, perquè alguns s'endrecin, i per assentar bases noves que serveixin per trobar punts de trobada de cara a la propera legislatura", ha dit Torrent.
El polític d'ERC ha dit que JxCat i el seu partit són "propostes ideològicament diferents" i que "això és legítim i saludable". Amb tot, ha afegit que cal "explicar estratègies".
Sense voler citar "unes sigles" però sí en referència a "determinats corrents dins l'independentisme", el president del Parlament ha criticat que es facin discursos que "desorienten". "Quan tu fas un determinat discurs, o retòrica, que no s'adiu exactament a les decisions i els fets que prens, això genera una certa desorientació entre la ciutadania", ha dit.
En referència a ERC, ha dit que té una "proposta clara". "Nosaltres no som ingenus, i ja sabem que l'Estat espanyol no negociarà un referèndum per vocació democràtica", ha assenyalat. Amb tot, Torrent diu que els republicans s'han assegut a la taula de diàleg perquè són "conscients" que la força que tenen és la "de condicionar l'Estat".
"La unilateralitat no l'aplica qui vol, sinó qui pot. I aquesta és una reflexió que l'independentisme s'ha de fer sempre", ha advertit.
Torrent ha dit que és "impossible" que ERC pacti amb el PSC en la propera legislatura per fer un tripartit perquè representen "projectes polítics antagònics". El republicà ha advertit al PSOE "ha de decidir què vol fer amb la legislatura a l'Estat" i que si no s'asseu a negociar o adopta polítiques "purament cosmètiques", la legislatura "s'haurà acabat".
En referència a una eventual convocatòria d'eleccions a Catalunya, Torrent ha insistit que la decisió és en mans del president Quim Torra, però ha demanat que "des d'un punt de vista polític, és lògic que es parli dins la majoria que forma el govern" de com transitar "en aquest final de legislatura". | 1 | perfect | {"ca": 0.9823627287853577, "oc": 0.017637271214642262} | https://www.acn.cat/text/item/torrent-lamenta-que-els-partits-independentistes-s-han-centrat-en-una-logica-mes-de-competicio-que-de-cooperacio |
crawling-populars_ca_20200525_10_29140 | Data
Un equip internacional i multidisciplinar de científics ha publicat un estudi al Virology Journal on s’estudia la classificació taxonòmica del circovirus porcí tipus 2 (PCV2), un dels...
Aquesta tesi estudia a nivell teòric el fenomen de la gènesi dels significats, i utilitza com a cas de mostra l’episodi històric de les Foguerades Patriòtiques de Sant Joan de 1906 i 1907, resposta a una crida publicada a La Veu...
Les malalties autoimmunes es desenvolupen quan els limfòcits T (glòbuls blancs) reconeixen com a estranyes molècules pròpies. El timus és l’òrgan del sistema immune on els...
Investigadores del grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) han estudiat com es gestiona la diversitat religiosa en els centres hospitalaris i penitenciaris a l’Estat espanyol. El treball mostra que hi...
La dependència a la cocaïna sovint s’acompanya de trastorns de la personalitat, una característica essencial dels quals és la mala...
El trastorn de l’espectre alcohòlic fetal és la principal causa de retard mental evitable i no genètica. Fins a dia d’avui el diagnòstic de...
En zones rurals de tot el món la caça de mamífers herbívors té sovint una gran importància econòmica. Per això, està molt estès en aquestes zones l’ús de mesures de...
El turisme xinès, que destaca pel seu increment sostingut i la seva capacitat de despesa, està començant a conèixer Espanya. Aquests turistes no estan interessats pel sol i la platja i tenen una cultura, costums i...
La cubeta de Kabuno, al nord del llac Kivu, en ple centre d’Àfrica (República Democràtica del Congo), permet viatjar en...
Un projecte dut a terme a l’IRTA-CReSA (Barcelona) i el CNB (Madrid), liderat pel CIC bioGUNE (Bilbao), demostra que els conills són susceptibles a les encefalopaties espongiformes, malalties neurodegeneratives...
Si vols rebre el nostre butlletí al teu correu
2020 UABDIVULGA - Creative Commons Reconeixement - No Comercial (CC BY NC) - DL B.11870-2012 ISSN: 2014-6388 | 0.833556 | curate | {"en": 0.002034587995930824, "ca": 0.9979654120040692} | : /web/resultats-de-cerca-1345684794414.html?number=10&page=45&subcat1=1345664391971 |
oscar-2301_ca_20230418_5_168716 | Com ja vaig dir en el nostre número anterior, en aquesta ocasió enumerarem processos en els que s’utilitzen els olis blancs i/o usos principals, els quals són principalment dos:
* Com a fluid caloportador en instal.lacions en les que es fabriquen productes finals amb els que interactua l’ésser humà directament i,
* Com a base oleica d’un producte final que usarà directament l’home i els quals considerem olis blancs medicinals.
En relació al primer tema, tots entenem que s’ha d’evitar qualsevol interferència entre el fluid caloportador tòxic que escalfarà els reactors, fregidores i els diferents consumidors que serveixin per a fabricar productes alimentaris, farmacèutics, etc. i el producte o la seva base, durant el procés de fabricació.
Per tant, es recomana l’ús de l’oli tèrmic blanc com a fluid caloportador en calderes d’oli tèrmic, quan aquestes s’hagin d’utilitzar amb maquinària o mecanismes per a produir els productes que a continuació es detallen, de manera que en cas d’una fuita accidental del fluid caloportador, aquest no alterés el producte final.
Entenem segons la informació trobada, que hi ha dos tipus de fluids blancs: els medicinals (base de productes) i els usats com a caloportadors, ambdós amb baixa toxicitat. ¡¡¡ M’encantaria que algú confirmés aquesta afirmació ! ! !
En relació al segon punt, a continuació s’enumeren alguns productes, la base dels quals són olis blancs medicinals:
Preparació de cosmètics:
– Cremes bronzejadores, ungüents, impregnació de paper, etc.
– Suavitzants i hidratants (olis i llets netejadores, barres de llavis, maquillatge en pols);
– Productes per a nens (xampús, olis per a nens, olis de bany);
– Productes per a la cura dels cabells;
– Com a diluent protector i neutre per a altres ingredients de cosmètics, com a olis essencials; com a antitranspirants i desodorants en barra.
Per a ús en la indústria alimentària, s’agreguen inhibidors de la corrosió:
– coadyuvant i desmoldejant de productes de forn i bolleria;
– fritura de patates, fruits secs i aliments precuinats;
– utilitzat també en el matitzat de l’arròs;
– olis emulsionats per a confitures;
– envasat de fruites;
– conserva d’ous.
A la indústria farmacèutica, té un alt nivell de seguretat degut a:
– la seva màxima puresa (absència d’aromàtics policíclics tòxics i metalls pesats),
– la destrucció completa de germens en el procés de fabricació a alta temperatura,
– s’utilitza en processos específics en l’empaquetat i manipulació: ingredients de les pomades farmacèutiques d’ús tòpic i gelatines de petroli.
– pot utilitzar-se com a element auxiliar en la producció de pastilles i en la fabricació de càpsules de gelatina. L’oli blanc medicinal s’usa en laxants i vaselines líquides.
Els olis blancs medicinals han de satisfer els requerimients de la reglamentació FDA definida en la clàusula 21 CFR 172.878 de la Farmacopea U.S.P. (USA), D.A.B. (Alemanya), B.P. (Regne Unit), CODEX (França) i Farmacopea Espanyola.
Contacta’ns
He llegit i accepto la política de privacitat d'aquest lloc web
Truqui'ns
93 718 90 64
Envieu-nos un e-mail
[email protected]
Seguiu-nos a
Sobre Nosaltres
Més de 40 anys d'experiència en sistemes d'escalfament industrial. Presents en 80 països, 5 continents i més de 1500 projectes realitzats. | 0.765639 | curate | {"ca": 0.912002487562189, "fr": 0.005907960199004975, "pt": 0.022388059701492536, "en": 0.03917910447761194, "eb": 0.00777363184079602, "st": 0.003420398009950249, "de": 0.0037313432835820895, "it": 0.005597014925373134} | https://www.pirobloc.com/ca/blog-ca/els-olis-blancs-els-seus-usos-en-la-industria-ii/ |
wikipedia_ca_20230401_0_523051 | Despréz (cràter)
Despréz és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 47,05 km de diàmetre. Porta el nom del compositor francès Josquin Des Prés (c. 1440-1521), i el seu nom va ser aprovat per la Unió Astronòmica Internacional el 1979. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=523052 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.