id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_49_143082 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
Ciutadans es presenta a Albinyana amb Oscar Malta Almeida com a coordinador. Ciutadans
El Grup Local de Cs Albinyana va presentar-se oficialment aquest dissabte en un acte que va comptar amb afiliats, simpatitzants i veïns, a més del suport de Francisco Dominguez, diputat al Parlament de Catalunya per Tarragona per Cs. Domínguez va remarcar que “el creixement que tenim és una mostra de la gran vitalitat” i que “el treball persistent de Cs, informant i implantant-se al territori, es veu en els més de 2000 afiliats i simpatitzants nous que portem des de principis d’any”.
El coordinador del Grup Local, Oscar Malta, va remarcar “la necessitat del projecte taronja al municipi” ja que “va ser la força més votada a les darreres eleccions”. Malta va incidir en que “aquesta presentació és el inici del canvi a Albinyana” i que “anirem a treballar porta a porta per sumar a més persones al projecte”.
Mª Luz Ramírez, portaveu del Grup Municipal Cs del Vendrell i presentadora de l’acte, va agrair especialment “l’esforç realitzat pel Grup Local per la preparació de l’acte”, remarcant que “l’equip presentat compta amb totes les qualitats internes per assegurar l’èxit futur”.
De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.831618 | curate | {"es": 0.01684088269454123, "ca": 0.9639953542392566, "en": 0.013356562137049941, "fr": 0.005807200929152149} | : /politica/doc/78695/ciutadans-es-presenta-a-albinyana-amb-oscar-malta-almeida-com-a-coordinador.html |
macocu_ca_20230731_6_555957 | La Directora Insular de Coordinació i Projectes Estratègics del Consell de Mallorca, Margalida Amoròs, es reuneix amb el regidor de Medi Ambient d’Andratx, Llorenç Suau. Els fons Next Generation han
Mallorca Activa segueix endavant amb el servei formatiu de digitalització per a empreses, pimes i persones treballadores per compte propi. La nova jornada s’ha fet a Andratx. Mallorca Activa continua | 0.68892 | curate | {"ca": 0.9390862944162437, "pt": 0.06091370558375635} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_142636 | El projecte està sobre la taula, però no hi ha cap calendari marcat ni cap previsió dels metres quadrats que s'ampliaran
Laura Gómez Alcalà
27/10/2021 19:27
L’Ajuntament de Terrassa està treballant en l’ampliació del cementiri municipal. Així ho ha assegurat el tinent d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert i regidor de Serveis Funeraris i Cementiri Isaac Albert en la visita institucional al Complex Funerari Municipal aquest dimecres al migdia en motiu de la proximitat de la festivitat de Tots Sants.
El tinent d’Alcalde ha afirmat que l’Ajuntament està treballant en el projecte d’ampliació del cementiri, tot i que encara no hi ha cap data ni calendari marcat, ni cap previsió dels metres quadrats que es podran ampliar. “El projecte està sobre la taula, amb plànols, i amb la voluntat d’avançar en aquesta línia, però no hi ha cap calendari marcat“, ha assegurat. Ha afegit que “estem treballant conjuntament per veure com es pot anar ampliant aquest cementiri, els treballs tècnics son existents. És evident que necessitem treballar i ampliar el cementiri de Terrassa per donar resposta a les necessitats actuals”.
En aquesta línia, l’Ajuntament de Terrassa ja està treballant actualment en l’obertura de nous espais del Complex Funerari Municipal, com és del Jardí del Repòs, ubicat a l’extrem nord-est del cementiri, o en la millora dels espais dels nínxols. El tinent d’Alcalde ha comentat que “volem que aquests espais acabin donant un millor entorn i un espai molt més òptim a les persones que visiten el recinte en record als seus avantpassats”.
També ha recalcat que l’ampliació es vol fer amb la clara voluntat de “mantenir aquest espai laic“. “Aquí hi ha d’haver cabuda de totes les confessions religioses que conviuen a la ciutat de Terrassa”, ha subratllat. Finalment, ha conclòs que ha de ser “un servei públic, municipal i obert per tots els ciutadans i ciutadanes de Terrassa. La voluntat d’ampliació és clara. El cementiri ha de seguir aquest recorregut i fer aquest pas endavant“.
Ajuntament de Terrassa cementiri de Terrassa Complex Funerari Terrassa
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.771245 | curate | {"ca": 0.9865742745777393, "en": 0.009094846253789519, "fr": 0.00129926375054136, "de": 0.0008661758336942399, "cs": 0.0021654395842356} | https://monterrassa.cat/general/ajuntament-ampliara-cementiri-terrassa-ciutat-231897/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_762163 | www.elmon.catMENÚPOLÍTICAUn acusat a Púnica revela 12 trucades amb el CNI per a treballs contra la independència per ElMón.cat20/12/2016El director del CNI, Félix Sanz Roldán | ACN Alejandro de Pedro és expert en reputació online i un dels imputats en l'operació Púnica pel presumpte cobrament irregular de feines per millorar la imatge a internet de polítics i administracions públiques. De Pedro ha sol·licitat a l'instructor de la causa, el jutge Eloy Velasco, que autoritzi la incorporació al sumari de 12 trucades i 25 missatges de text que suposadament es va creuar amb membres del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons publica 'El Confidencial'. Aquestes trucades i SMS formen part de les comunicacions que li va intervenir la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil durant les setmanes prèvies a l'esclat del cas, el 27 d'octubre de 2014. El juliol passat, el jutjat li va remetre el brut de les seves converses perquè valorés quines sol·licitava eliminar per afectar a assumptes privats i quins d'altres, inèdites fins al moment, volia que s'incorporessin al sumari per la seva suposada transcendència. La seva primera conversa amb els serveis d'intel·ligència s'hauria produït el mateix dia en què va començar a tenir el telèfon intervingut, l'1 de juliol de 2014, a les 9:52. El 3, 4 i 7 de juliol es va limitar a creuar-se SMS. No obstant això, hi ha una altra suposada trucada el 9 de juliol, fins a tres l'endemà i dues noves el 14 de juliol. L'endemà passat, el 16 de juliol, De Pedro s'hauria creuat cinc missatges de text amb els seus enllaços en el CNI i altres nou SMS entre el 23 i 25 d'aquest mateix mes. No obstant això, el dia 28 va mantenir altres dues converses telefòniques, en concret, a les 17:01 i 17:11. Segons l'escrit remès per l'acusat, els contactes van desaparèixer durant els primers dies d'agost. No es van reprendre fins al dia 26, amb altres dos SMS, i el dia 27, amb una nova trucada, a les 14:04. La comunicació es va mantenir fins al 8 d'octubre, amb prou feines tres setmanes abans que De Pedro fos detingut a València per agents de la UCO i conduït a Madrid per declarar davant el jutge Velasco. A les 11:09 d'aquest dia, va parlar per última vegada amb els serveis d'intel·ligència. 'El Confidencial' ja va explicar que els serveis d'intel·ligència van recórrer a De Pedro per intentar contrarestar els atacs a Espanya en fòrums independentistes catalans i difondre notícies positives sobre la societat i l'economia nacionals a través de pàgines web i xarxes socialswww.vilaweb.catUn acusat del cas Púnica revela dotze trucades amb el CNI per a fer feines contra l’independentisme a la xarxaAlejandro de Pedro demana al jutge que investiga el cas que les incorpori al sumariPer: Redacció 20.12.2016 10:41 Un dels encausats pel cas Púnica, de presumpta corrupció a l’Assemblea de Madrid, ha demanat al jutge de l’Audiència espanyola que investiga el cas, Eloy Velasco, que autoritzi la incorporació de noves proves al sumari. Concretament, són dotze trucades i vint-i-cinc missatges de text amb membres del CNI per fer tasques contra l’independentisme. Això consta, segons El Confidencial, en un escrit que l’advocat d’Alejandro de Pedro va presentar ahir al jutjat. Alejandro de Pedro és un empresari especialitzat a millorar la reputació dels seus clients a internet, i és acusat d’haver cobrat de manera irregular feines per a millorar la imatge de polítics i d’administracions públiques. Segons aquest mateix diari, De Pedro va treballar per als serveis secrets espanyols difonent informació contra l’independentisme i a favor de la imatge d’Espanya en xarxes socials i en fòrums d’internet.es va fer públic que De Pedro havia estat contractat pel CNI el 2013 per combatre la difusió de missatges independentistes a la xarxa, gràcies al seu coneixement sobre el control de la imatge i la reputació: la tasca consistia a ficar-se en fòrums sobiranistes, guanyar-se la confiança de la resta de participants i acabar difonent continguts i notícies contra els missatges independentistes. L’objectiu era combatre aquests missatges de la manera més dissimulada possible.Ara De Pedro demana que s’incorporin al sumari del cas Púnica les trucades i els SMS que va bescanviar amb el CNI durat l’any 2014. La feina que feia per al CNI no es va saber fins que a final d’aquell any va esclatar el cas Púnica, i ell hi era implicat. Aportant aquest registre de trucades amb els serveis d’intel·ligència espanyols, l’acusat vol demostrar que els serveis que feia per a institucions i partits eren legals, i que fins i tot el CNI l’havia contractat per a millorar la imatge d’Espanya.A veure CNI , en un fòrum on els trolls fan el vostre treball de franc no cal invertir diners
cobren per fer el troll espanyolista a tots els fòrums i diaris, no únicament als independentistes, també ho fan fins i tot a generalistes espanyols com forocoches. Les forces de seguretat i serveis de l'estat sempre han recolzat els moviments feixistes des de la pròpia transició fins al present, per exemple al País Valencià hi ha molts exemples d'aquesta connivència. En certes èpoques fins i tot el propi estat ha afavorit el consum d'estupefacients entre la joventut per tal de reduir la conflictivitat social o minvar la demanda de treball (transformant als joves aturats en ionquis per tal que passen d'aputar-se a l'INEM)
patrullando las redes...I d aquí treu els chistes el twiter de la policia | 0.878861 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_676660 | L'investigador del Museu de Ciències Naturals C. Stefanescu participa en un estudi que alerta que el canvi climàtic és més ràpid que l'adaptació animal | Ajuntament de Granollers
Inici » L'investigador del Museu de Ciències Naturals C. Stefanescu participa en un estudi que alerta que el canvi climàtic és més ràpid que l'adaptació animal
L'investigador del Museu de Ciències Naturals C. Stefanescu participa en un estudi que alerta que el canvi climàtic és més ràpid que l'adaptació animal
S'ha publicat a la revista científica "Nature Comunications" aquest mes de juliol
L'estudi s'ha centrat en l'adaptació dels ocells, perquè és el grup animal del qual els científics tenen més informació
El Museu de Ciències Naturals de Granollers ha participat, a través de l'investigador Constantí Stefanescu, reponsable de l'Àrea de Lepidòpters (papallones) i del programa CBMS de seguiment de papallones diürnes, en un estudi d'un grup de recerca internacional sobre l'adaptació de les espècies animals al canvi climàtic.
L'article s'acaba de publicar a la revista científica Nature Comunications i conclou que les espècies responen a l'escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però que aquests canvis no van prou ràpid i que no sempre són en la direcció correcta.
L’estudi l'ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, i es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.
Altres científics catalans que hi han participat, a més de Stefanescu, són Iolanda Filella, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
L'article constata que el canvi climàtic amenaça les espècies i que això pot repercutir en la salut dels nostres ecosistemes. És per això que és crucial veure si els animals són capaços de fer-hi front. A la natura, els canvis més evidents davant l'escalfament global són les alteracions fenològiques o canvis en el calendari natural (moment de l’any en què hivernen, es reprodueixen o migren, per exemple). Pel que fa als canvis morfològics documentats (mida, pes), no mostren tendències tan clares.
Els investigadors s'han centrat a analitzar la resposta dels ocells perquè és el grup del qual tenen més dades ja que, de fet, els canvis en altres grups d'animals (insectes, amfibis, mamífers) són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Els científics han comprovat que en les zones temperades l’augment de les temperatures provoca un avançament dels calendaris naturals en la majoria d'espècies. Tot i que, malgrat l'escalfament, les espècies podrien viure adaptades en el seu ambient natural, aquesta adaptació es fa a un ritme que no els garanteix la supervivència.
Per arribar a aquesta conclusió, s'han comparat els canvis fenològics en diverses poblacions d'ocells: en 9 de 13 espècies estudiades, s'ha trobat que la magnitud del canvi fenològic no era suficient per evitar el risc d'extinció de la població.
Cal tenir en compte, a més, que les dades analitzades pertanyen a espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera o la garsa, amb una bona capacitat d’adaptació a noves condicions ambientals. Els estudiosos creuen que el pronòstic pot ser més pessimista pel que fa a les espècies rares o amenaçades.
Els científics esperen que l'estudi estimuli la recerca sobre la capacitat d'adaptació dels animals per fer front al canvi global i contribueixi a millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.
Vegeu l'article aquí
Les papallones són un gran bioindicador dels efectes del canvi climàtic | 0.885778 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.granollers.cat/noticies/sala-de-premsa/linvestigador-del-museu-de-ci%C3%A8ncies-naturals-constant%C3%AD-stefanescu-participa |
macocu_ca_20230731_7_331871 | Notícies
A partir del 19 de gener de 2012 el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana es trasllada a una nova seu. La nova adreça és: Plaça de Salvador Seguí, 1-9, 2n pis 08001 Barcelona Els telèfons seguiran essent els mateixos.
Amb motiu de la Festa Major petita, Santa Eulàlia, ja fa nou anys que l'Agrupament d'Esbarts Dansaires i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona organitzen ballades per dansaires d'esbart infantils i juvenils.
Han estat triats els esbarts Ciutat Comtal, Maragall i Sant Martí, de Barcelona; Rocasagna, de Gelida i Marboleny, de Les Preses.
La vetlla té lloc al Tanatori Municipal de Tarragona, Carretera Vella de València no 2. L'enterrament serà demà, 6 de desembre, a les 15.30 h a l'església de Sant Fructuós, a la plaça de Sant Fructuós de Tarragona.
La Fundació Jaume Casademont de Girona i la Fundació Fira Mediterrània de Manresa han obert la convocatòria de la segona edició de la Beca Innovació en Cultura Popular, projecte que compta amb el suport de l’Ajuntament de Girona, la Fundació Abertis, l’Ens de Comunicació i Llet Nostra, llet de Co
Obertes les inscripcions fins el 31 de gener de 2012 pel proper Festival que s'ha de celebrar del 19 al 22 de juliol de 2012. Més informació: [email protected] www.fimc.es
L'Esbart Fontcoberta ha organitzat un homenatge al coreògraf Eduard Ventura els propers 19 i 20 de novembre, a les 22 i a les 19 h, respectivament, al Teatre Municipal de Banyoles. | 0.865731 | curate | {"pt": 0.005502063273727648, "ca": 0.9944979367262724} | |
mc4_ca_20230418_0_658395 | LA BIBLIOTECA ESPAI D’EXPOSICIÓ DE LLIBRES POP-UPS | Vivir en Pinoso
La Biblioteca d’Onda ha ofert a la Biblioteca Pública Municipal “Maxi Banegas” durant un mes la seua col·lecció de llibres: Emergent: un exposició de llibres plens d’elements emergents.
Una exposició que consta de 58 llibres, un diorama, 16 cartells explicatius, un displa i programes de mà opcionals. Aquesta exposició que va sorgir l’any 2006 i va anar prenent forma a poc a poc s’ha convertit en una exposició itinerant que recorrerà molts dels municipis de la Comunitat Valenciana.
Aquesta és una altra forma d’apropar la lectura i el món bibliotecari als xiquets a través de llibres dels quals emergeixen personatges, formes i objectes, de manera que criden l’atenció d’aquests usuaris, a més de ser la primera oportunitat de visualitzar una exposició per als més xiquets.
Els autors de l’exposició són Mercè Camps i Josep Ll. Donaràs, ambdós Treballadors de la biblioteca d’Onda. L’exposició està al Pinós fins al 26 d’octubre. | 0.818061 | curate | {"ca": 1.0} | https://vivir.pinoso.org/noticias/la-biblioteca-espai-dexposicio-de-llibres-pop-ups/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_106311 | Activitats, cursos i propostes, espais de trobada i d’intercanvi. Consulta les novetats al pdf, i no deixis de consultar si tens dubtes!
Descarrega’t el butlletí
By adMin 7 d'octubre de 2015 Articles Bloc
Navegació d'entrades
Festa final de curs
1ª Assemblea AFA 2017-2018
AFA Tríptic
Descarrega el tríptic
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2021 (3) octubre 2021 (2) setembre 2021 (1) juny 2021 (1) abril 2021 (4) març 2021 (1) febrer 2021 (1) gener 2021 (3) desembre 2020 (2) novembre 2020 (1) octubre 2020 (2) setembre 2020 (3) juliol 2020 (1) juny 2020 (1) abril 2020 (3) març 2020 (6) febrer 2020 (6) gener 2020 (1) desembre 2019 (2) novembre 2019 (2) octubre 2019 (2) setembre 2019 (2) juny 2019 (2) maig 2019 (4) abril 2019 (2) març 2019 (6) febrer 2019 (1) desembre 2018 (3) novembre 2018 (3) octubre 2018 (1) setembre 2018 (5) juny 2018 (2) maig 2018 (10) abril 2018 (3) març 2018 (3) febrer 2018 (2) gener 2018 (8) desembre 2017 (5) novembre 2017 (7) octubre 2017 (6) setembre 2017 (5) juny 2017 (12) maig 2017 (3) abril 2017 (1) març 2017 (6) febrer 2017 (1) gener 2017 (3) desembre 2016 (7) novembre 2016 (10) octubre 2016 (4) setembre 2016 (2) maig 2016 (2) abril 2016 (2) març 2016 (4) febrer 2016 (2) gener 2016 (2) desembre 2015 (2) novembre 2015 (6) octubre 2015 (3) juny 2015 (1) maig 2015 (3) abril 2015 (1) març 2015 (5) febrer 2015 (1) gener 2015 (1) | 0 | curate | {"ca": 0.9729334308705194, "es": 0.019019751280175568, "en": 0.008046817849305048} | https://afabalandrau.cat/butlleti-octubre-esquerra-del-ter/ |
mc4_ca_20230418_9_113159 | Wikiloc - Conjunt monumental de Sant Esteve d’Olius, 19-SETEMBRE-2018 nyomvonal - Olius, Catalunya (España)- GPS track
Conjunt monumental de Sant Esteve d’Olius, 19-SETEMBRE-2018
Petita passejada per Olius, molt a la vora de Solsona.
L’església de Sant Esteve d’Olius és un exemplar del romànic llombard consagrat l’any 1079.
L’altar de dalt es dedicà a sant Esteve i el de la cripta al sant Sepulcre.
Sota l’altar cal destacar la cripta que forma un espai rectangular amb sis columnes (totes diferents) que s’obren en forma de palmera; aguanten arcs de mig punt i voltes d’aresta, i donen a l’estança una bellesa extraordinària, i és molt valorada dins l’art romànic mundial.
A l’entorn de l’església es poden visitar unes sitges ibèriques d’uns 300 anys abans de Crist, amb la novetat que no eren uns forats sols per guardar gra, sinó que per la seva gran quantitat (unes cent cinquanta) es creu que eren un gran graner per a comercialitzar.
A poca distància de l’església, hi ha el cementiri modernista d’Olius, que crida l’atenció perquè fuig de l’esquema acostumat dels altres cementiris.
St Esteve de Olius
Sitges ibèriques
Cementiri moderniste d'Olius
Conjunt arquitectònic espectacular. La cripta de l'església és senzillament genial!
Szia, ezt az érdekes nyomvonalat találta Conjunt monumental de Sant Esteve d’Olius, 19-SETEMBRE-2018 https://hu.wikiloc.com/turazas-nyomvonalak/conjunt-monumental-de-sant-esteve-dolius-19-setembre-2018-30272536 Üdvözlettel, Wikiloc - Világ nyomvonalai | 0.761118 | curate | {"ca": 0.799459824442944, "fr": 0.031060094530722483, "hu": 0.16948008102633355} | https://hu.wikiloc.com/turazas-nyomvonalak/conjunt-monumental-de-sant-esteve-dolius-19-setembre-2018-30272536 |
crawling-populars_ca_20200525_28_52098 | Demana: WhatsApp Correu TelÚfon
Pots adreçar-te al taulell de qualsevol de les biblioteques del campus, on atendran totes les teves consultes. A les Jornades de Portes Obertes (durant el segon trimestre de l'any) podràs conèixer totes les instal·lacions i els recursos i serveis que ofereix la biblioteca. | 0.680529 | curate | {"pt": 0.10231023102310231, "ca": 0.8976897689768977} | : /oferta/serveis/demana/faqs/Acab-darribar-a-la-Universitat-i-no-conec-el.cid206396 |
mc4_ca_20230418_9_432970 | El tarragoní: de juny 2014
[Un dos i seguit, 20-6-14]
Just en aquests moments iniciem l’edició número 900 de l’Un dos i seguit, l’espai de sardanes, esbarts i música per a cobla de Tarragona Ràdio. Davant d’això, el cap ens diu que “i què!”, si el cert és que tant fa 897 que 902, posem per cas. El mèrit, si és que n’hi ha algun, o la gràcia, que segur que sí, haurien de ser els mateixos.
Però com no estem fets tan sols de cap, sinó que tenim cor, i no em refereixo només a l’òrgan bàsic i essencial del nostre organisme, doncs a tots ens fan gràcia els números rodons. I més si es tracta d’alguna cosa que ens sentim molt nostra, perquè la vivim a cada edició i perquè tracta d’una qüestió que ens agrada i ens hi sentim identificats.
El cas és que de sardanes n’hi ha hagut, a Tarragona Ràdio, gairebé des del primer dia. De fet, als 900 programes que ara comptabilitzem caldria afegir-ne al voltant d’uns 500 més, els que corresponen al precedent de l’Un dos i seguit, que es deia Un tres i fora (una altra expressió de l’argot sardanista) i que era tant esbojarrat i amb tant poques pretensions que els que el fèiem ni tan sols vam pensar en numerar-los.
Allò important, però, és que seguim, amb la mateixa il·lusió, amb el suport dels oïdors (ens consta, no pas per cap tipus d’índex d’audiència, sinó perquè molts ens ho feu saber), amb la paciència d’aquesta casa i, sobretot, dels bons moments que ens proporcionen els seus treballadors. Què us sembla? Encarem els 1.500? Estan a tocar!
Publicat per Angel López Lluís a 17:30 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per Angel López Lluís a 21:42 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge | 0.857103 | curate | {"ca": 0.9756838905775076, "pt": 0.015805471124620062, "es": 0.008510638297872339} | http://alopezll.blogspot.com.es/2014/06/ |
mc4_ca_20230418_9_411910 | Acorralat - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: First Blood)
Acorralat (First Blood), és una pel·lícula d'acció estatunidenca dirigida per Ted Kotcheff, estrenada l'any 1982. [1]
22 octubre 1982
thriller, pel·lícula basada en una obra literària, drama, cinema bèl·lic i cinema d'acció
Adaptació de la novel·la Rambo de David Morrell, és la primera part d'una sèrie de quatre pel·lícules centrades en el personatge de John Rambo, interpretat per Sylvester Stallone.
John Rambo, antic boina verda i heroi de la guerra del Vietnam, erra sense objectiu de ciutat en ciutat des del seu retorn als Estats Units. Volent retre visita a l'últim dels seus antics companys d'armes, s'assabenta de la seva mort a conseqüència d'un càncer (causat pel « agent taronja » àmpliament utilitzat al Vietnam). Tornant a la carretera, arriba a una petita ciutat d'una regió muntanyosa. Però el xèrif Will Teasle, pretextant no voler de « vagabond en la seva ciutat », L'acompanya a la sortida de la ciutat. Empipat, Rambo intenta fer mitja volta, però és llavors aturat sense explicacions pel xèrif. A la presó i maltractat pels policies, Rambo s'amotina i fuig de la comissaria. Després d'una perillosa carrera-persecució, es refugia en el bosc. [3]
Brian Dennehy: xèrif Will Teasle
Bill McKinney: Capità Dave Kern, de la Policia de l'Estat
Jack Starrett: Arthur « Art » Galt
Chris Mulkey: Ward
John McLiam: Orvil
Alf Humphreys: Lester
David L. Crowley: Shingleton
Patrick Stack: Clinton Morgan, tinent de la Guarda nacional
Mike Winlaw: el reporter TV
Charles A. Tamburro: el pilot de l'helicòpter
Craig Huston: l'operador de ràdio
David Petersen: un soldat de la guarda nacional
Bruce Greenwood: guardià no 5
Rambo és l'adaptació de la novel·la Rambo (1972), de David Morrell, un vell professor alguns alumnes del qual han estat soldats al Vietnam. Ha escrit aquest llibre per parlar del problema de la reinserció dels veterans que han abandonat l'Amèrica de Kennedy per trobar una Amèrica hippie i moralista. El nom de Rambo és trobat per l'autor després de dos anècdotes viscudes per aquest... La primera és que a l'època que era professor i que volia redactar aquesta novel·la, David Morrell llegia molt les obres d'Arthur Rimbaud, que moltes persones, del qual els seus alumnes, pronunciaven « Rambaud »... La segona anècdota, va ser la seva dona que li fa berenar una poma que troba deliciosa. Li demana quina varietat de poma era, i la seva dona li respon « Rambo » (es tracta de fet de la varietat Rambour). Acabava de trobar el nom del seu personatge principal.
El personatge de Rambo havia de ser interpretat per Dustin Hoffman que va jutjar finalment el guió massa violent. [4] Altres actors el van rebutjar com Al Pacino, que el van jutjar no prou salvatge, així com Steve McQueen,[5] Nick Nolte, Kris Kristofferson, Jeff Bridges, Robert De Niro, Michael Douglas i Terence Hill. El paper del coronel Trautman havia de ser interpretat per Kirk Douglas, que demana modificacions sobre el guió. Però Sylvester Stallone té l'última paraula i refusa canviar el guió original. [6] Altres actors com Lee Marvin van optar també al paper de Trautman, o Gene Hackman pell del xèrif Will Teasle.
El rodatge es va desenvolupar d'octubre a desembre 1981 al Canadà, en la província de Columbia Britànica, principalment a Hope. Altres escenes han estat rodades en el parc provincial Golden Ears, a North Vancouver, a Pitt Meadows i a Port Coquitlam[7][5]
Sylvester Stallone s'ha ferit realitzant l'escena de la caiguda des del gran arbre: es va trencar 3 costelles. [5]
La banda original va ser composta per Jerry Goldsmith, el tema del qual It's A Long Road tornarà a sonar en les tres continuacions i la sèrie d'animació. L'àlbum serà editat en 33 rpm per Regency Records, a continuació en CD amb bonus per Intrada Records i Varese Sarabande. La composició completa de Goldsmith serà publicada en un doble CD per Intrada el 23 de novembre de 2010.
Rambo té un èxit considerable, sobretot als Estats Units, evidenciant les frustracions engendrades per la derrota camuflada de la guerra del Vietnam i la necessitat de reconeixement dels soldats que hi havien vist els seus ideals bafoués. La pel·lícula, que pot ser interpretada com una demostració (cinematogràfica) de força i de la capacitat d'intervenció de l'exèrcit americà, va inspirar altres pel·lícules (Missing in Action, Delta Força, etc.) d'èxit menor.
↑ Littéralement « Premier sang ».
↑ esadir.cat. Acorralat (en català). esadir.cat.
↑ «First Blood». The New York Times.
↑ «Dustin Hoffman a refusé Rambo». Commeaucinema.com, 09-06-2008.
↑ 5,0 5,1 5,2 Secrets de tournage - AlloCiné.fr
↑ Kirk Douglas al plató de Rambo - Devildead.com
↑ (en) Acorralat a Internet Movie Database (anglès) Lieux de tournage] a Internet Movie Database
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acorralat&oldid=22136844»
Last edited on 17 oct 2019, at 13:49 | 0.784368 | curate | {"ca": 0.877164056059357, "uu": 0.0006183017312448475, "es": 0.010098928276999175, "en": 0.04760923330585325, "fr": 0.03318219291014015, "de": 0.022464962901896125, "uz": 0.0006183017312448475, "io": 0.00494641384995878, "ru": 0.0032976092333058533} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/First_Blood |
oscar-2201_ca_20230904_0_145907 | La superfície de vinya en el Penedès és de 26.000 hectàrees, amb una densitat de 2.300 a 3.000 ceps per hectàrea. Aquest territori s’extén al llarg de la costa mediterrània des de Martorell fins a Roda de Barà i es divideix en tres zones: el Penedès Superior, el Penedès Central i el Baix Penedès.
La influència del mar i del sol converteixen al Penedès Central i Baix, amb clima càlid i suau, en idoni per a cultivar les varietats blanques tradicionals com el Xarel·lo, el Macabeu i el Chardonnay, així mateix com les varietats negres com el Tempranillo, Cabernet Sauvignon o Merlot.
El Penedès superior és una zona més d’interior, que pot arribar fins als 800 metres d’altitud i on predomina el raïm blanc Parellada, juntament amb altres com Riesling, Gewürztraminer o Moscatell d’Alexandria així com les negres Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon o Pinot Noir.
En general, ens trobem davant unes terres profundes, sorrenques, argiloses i permeables, que retenen l’aigua de la pluja.
Com sol passar en les terres vinícoles de qualitat, al Penedès el sól és pobre en matèria orgànica i calcària.
Els vins - Pinord D.O. Penedès
Clos de Torribas blanc
És ple, complex i equilibrat al paladar. Un vi en què predominen les fruites vermelles lleugerament fumades i francament agradables. Està en el seu òptim moment de consum, podent-se conservar encara uns anys.
Diorama Chardonnay
D'un caràcter varietal molt marcat, influenciat pel clima mediterrani calorós. Amb gran persistència en boca i molt harmònic.
Clos de Torribas Rosat
Vi lleuger, però amb caràcter. El raïm Tempranillo li confereix una personalitat pròpia que ens deixa un paladar suau amb un equilibrat frescor.
Clos de Torribas Negre Criança
De paladar suau amb una criança moderada. Té un bon equilibri entre la bóta i el vi que encara es manté fresc. Amb notes a cedre i roure. En el retrogust, es detecta la presència de tanins suavitzats amb el pas del temps.
Clos de Torribas Negre Reserva
Bouquet molt clàssic d'un vi de reserva. En boca sobresurt un vi potent i robust amb força. Es perceben algunes notes de regalèssia, amb tanins potents.
Diorama Merlot
En boca és un vi de molta complexitat i amb bastant cos, però de paladar fi.
Diorama Pinot Noir
Fi i molt elegant. En boca és apreciat pel seu estil afruitat intens que li atorga molta personalitat i força. Al mateix temps, és suau al paladar amb un bon equilibri entre el cos i l'acidesa. El seu postgust és llarg i penetrant.
Gaudiana Negre
Entrada en boca molt agradable, s'aprecien les aromes de fruites al nas i ens dóna una sensació carnosa i complexa. Molt rodó, proporcionant un conjunt elegant i molt agradable. Retrogust llarg i intens.
Gaudiana Rosat
De paladar és franc, sec amb cos i agradable.
Gaudiana Blanc
En boca té una entrada molt agradable, ens aporta frescor i aromes de la fruita blanca i cítrica que notem en nas. Té una bona complexitat en boca, ben equilibrat i amb un post gust llarg.
Clos de Torribas Cabernet Sauvignon Reserva
De paladar suau, destaquen els gustos obtinguts de l'envelliment en perfecte equilibri amb el cos. Amb un postgust llarg i un cos intens ens deixa un agradable gust en boca.
+ Natura Blanc Ecològic
És fresc i lleuger, però amb estructura suficient per mantenir-se en boca. Gaudeix d'una suau calidesa que li dóna un caràcter meridional marcat.
+ Natura Negre Ecològic
En boca és potent, amb cos, alcohòlic. Manté una gran quantitat de fruita que es barreja amb els tanins, transmetent una sensació de força, corroborat amb una llarga persistència en boca.
Mireia
De paladar sedós, melós i amb cos. Els seus perfums ens envolten, talment com si degustéssim el mateix raïm. Retrogust llarg i harmònic.
Chateldon Reserva
De paladar suau, destaquen els gustos obtinguts de l'envelliment en perfecte equilibri amb el cos. Amb un postgust llarg i un cos intens ens deixa un agradable sabor a la boca.
Chateldon Gran Reserva
En boca és un vi molt equilibrat. La seva maduresa i els tanins, que li donen unes sensacions vellutades molt agradables, el mantenen amb un postgust molt llarg.
Pi del Nord
Amb una personalitat pròpia de llarga persistència, ple de matisos que van apareixent després de la oxigenació a la copa.
Viña Chatel Blanc
Paladar fresc, fi, harmoniós i equilibrat.
Viña Chatel Rosat
Vi lleuger, però amb caràcter. El raïm Tempranillo li confereix una personalitat pròpia que ens deixa un paladar suau amb un equilibrat frescor.
Viña Chatel Reserva
En boca ens trobem un vi amb cos i vellutat, amb una criança important que el fa noble i amb un postgust allargat.
Viña Chatel Collita
En boca té cos i concentració. Al paladar ens proporciona notes de fruites madures.
Viña Chatel Criança
De paladar suau amb una criança moderada. Té un bon equilibri entre la bóta i el vi, que encara es manté fresc. Amb notes a cedre i roure. Al retrogust es detecta la presència de tanins suavitzats amb el pas del temps.
Clos 15 Blanc
Paladar fresc, fi, harmoniós i equilibrat.
Clos 15 Criança
De paladar suau amb una criança moderada. Té un bon equilibri entre la bóta i el vi que encara es manté fresc. Amb notes a cedre i roure. Al retrogust, es detecta la presència de tanins suavitzats amb el pas del temps.
Clos 15 Collita
En boca té cos i concentració. Al paladar ens proporciona notes de fruites madures.
Clos 15 Rosat
De paladar és franc, i elegant amb notes de fruites vermelles.
Clos 15 Reserva
Bouquet molt clàssic d'un vi de reserva. En boca sobresurt un vi potent i robust amb força. Es perceben algunes notes de regalèssia, amb tanins potents i madures.
LLUNA PLENA, CHARDONNAY
En boca té una entrada suau i untuosa, amb una sensació de fruita madura molt agradable, amb notes cítriques. Mostra un bon equilibri entre l’acidesa i el cos del vi, fresc i molt elegant. La seva persistència és llarga, amb una bona combinació entre la fusta de la bóta i la fruita.
LLUNA NOVA, XAREL.LO
En boca és ampli i estructurat, alhora és fresc, aportant un paladar amb molta fruita i un postgust llarg. El cos i l’estructura estan molt ben integrats.
NOX Negre Misteri
Entrada en boca molt agradable, s'aprecien les aromes de fruites al nas i ens dóna una sensació carnosa i complexa. Molt rodó, proporcionant un conjunt elegant i molt agradable. Retrogust llarg i intens.
NOX Rosat Seducció
De paladar és franc, sec amb cos i agradable.
NOX Blanc Neu
En boca té una entrada molt agradable, ens aporta frescor i aromes de la fruita blanca i cítrica que notem en nas. Té una bona complexitat en boca, ben equilibrat i amb un post gust llarg.
Vins d’Agulla
Diorama – D.O. Terra Alta
Pinord – D.O. Penedès
P. Rosqueira – D.O. Rías Baixas
Marrugat – D.O. Cava
Vins de Postres
Mas Blanc – D.O.Q priorat
Destil·lats
Vaquos – D.O. Ribera del Duero
Gran Chef – vi per cuinar
Vaquos – D.O. Rueda
Vins Kosher
© Bodegas Pinord 2002-2011
Politica de privacitat
Segueix-nos Segueix-nos
Registra't al Club Pinord
Nom *
Correu electrònic *
Contrasenya *
Repeteix Contrasenya *
Provincia
País
Pista: la vostra contrasenya és recomanable que sia almenys de 7 caràcters. Per a fer-la més robusta, feu servir lletres majúscules i minúscules, nombres i signes com ara ! " ? $ % ^ & ). | 0.58451 | curate | {"ca": 0.8280491288203371, "fr": 0.005427020851185376, "de": 0.002570694087403599, "es": 0.09882890602684948, "pt": 0.013567552127963439, "en": 0.042273636103970294, "nl": 0.002570694087403599, "it": 0.00614110254213082, "gl": 0.0005712653527563553} | https://ca.pinord.com/pagines-do/pinord-do-penedes/la-zona-4/ |
macocu_ca_20230731_2_268766 | Piscines comunitàries: mesures cautelars d'índole sanitària i de prevenció de la Covid-19
Data: 21/06/2021
Pel que fa a les piscines comunitàries, segueix, de moment, no havent cap resolució que faci al·lusió directa o indirecta a les piscines comunitàries, per la qual cosa ha d'acullir-se als plans d'acció sectorial i protocols organitzatius en funció de les diferents activitats econòmiques, professionals i de serveis que dictin les autoritats. Com a mesures cautelars d'índole sanitària i de prevenció de la Covid-19, i en espera que es pronunciïn les autoritats sanitàries, t'hem preparat una infografia amb recomanacions: | 0.779122 | curate | {"ca": 0.9744408945686901, "it": 0.025559105431309903} | |
mc4_ca_20230418_3_524362 | Una terra de tots i per a tots
“Mira, aquell núvol té forma de vaixell! M’agrada, perquè em fa pensar que aquest estiu tornarem a Menorca”. L’ús del llenguatge permet fer metàfores a partir de la percepció visual; permet també connectar el present amb el passat i així anunciar una projecció cap al futur. Els nens més petits utilitzen el llenguatge per aprendre a resoldre qüestions que formen part de l’ara i de l’aquí; el seu pensament encara està molt condicionat pels records concrets. Som els adults els que bastim ponts perquè arribin a establir relacions lògiques i a interioritzar el llenguatge amb el qual parlem de temes rellevants.
L’escola no s’ha de limitar a l’exposició d’uns continguts allunyats de les experiències personals, com tampoc ha de voler complaure els interessos efímers dels alumnes. Entre un extrem i l’altre hi trobem el camí que considerem més fructífer: construir de manera col·lectiva un discurs que afavoreixi el pas d’una visió molt prima del món, fins a una altra amb més gruix, feta amb continguts socialment valuosos i que en algun cas s’imposen per la seva urgència.
Avui és urgent interioritzar que el nostre projecte depredador no pot anar més enllà. La millora de la consciència ecològica no és altra cosa que tenir present en el present les necessitats dels que encara han d’arribar. Així tots hi sortirem guanyant. La idea de canvi continuat i la seva interpretació com a progrés cal que vagi acompanyada de la creença que aquest progrés té sentit quan es converteix en un benefici per a tota la humanitat, no només per als grups que controlen el poder i l’exerceixen d’una manera despòtica.
Cal establir una dialèctica entre el que és local i el que és universal, veure de quina manera s’interrelacionen elements del nostre dia a dia amb les possibilitats d’una vida digna per a tota la humanitat. L’escola no pot viure d’esquena als problemes del món. Ha de permetre l’exercici crític sobre les condicions de vida que ens volen imposar i potenciar nous àmbits de cooperació. Aquest propòsit no pot ser només el d’una àrea específica del saber, perquè si fos així l’únic que faríem és promoure continguts de manera atomitzada, sense arribar al fons de la qüestió. I el fons de la qüestió és aquest: humanitzar per als altres aquest lloc on avui nosaltres fem estada. | 0.874303 | curate | {"ca": 1.0} | https://criatures.ara.cat/terra-tots_0_1475852444.html |
mc4_ca_20230418_16_325976 | Gremi d'Hostaleria de Castelldefels i Baix Llobregat - RESOLUCIÓ TSF/806/2020, DE 2 D'ABRIL
RESOLUCIÓ TSF/806/2020, DE 2 D'ABRIL, PER LA QUAL EL DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES APROVA LA CONVOCATÒRIA D'AJUTS PER A LES PERSONES TREBALLADORES AUTÒNOMES, PERSONA FÍSICA, PER A LA COMPENSACIÓ DE PÈRDUES ECONÒMIQUES COM A CONSEQÜÈNCIA DEL COVID-19.
Import màxim d’aquests ajuts: És de 7.500.000,00 euros a càrrec del pressupost de la Direcció General de Relacions Laborals Quantia: fins a un màxim de 2.000 euros.
En cap cas l'import de l'ajut serà inferior a 100 euros ni superior a 2.000 euros.
Procediment de concessió ajuts: Concurrència no competitiva, i es resol fins a exhaurir el crèdit disponible.
File name: Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme - RESOLUCIÓ TSF/806/2020
274 73 0 74.88KB
File name: RESOLUCIÓ TSF/806/2020
271 136 0 492.67KB
Visto 259 veces Modificado por última vez en Martes, 07 Abril 2020 16:48 | 0.569392 | curate | {"ca": 0.589041095890411, "es": 0.35932560590094836, "en": 0.051633298208640675} | https://gremihostaleria.cat/sala-de-prensa/item/514-resoluci%C3%B3-tsf-806-2020,-de-2-d-abril.html |
cawac_ca_20200528_7_67840 | Manifest
D’ençà del fracàs de la reforma estatutària del 2006 i, sobretot, després de la sentència del 2010 que va certificar que Espanya donava per acabat l’Estat de les Autonomies, el país, les catalanes i els catalans, de manera accelerada, hem anat prenent consciència que no ens quedava més remei que dir amén i acceptar la humiliació, o cridar llibertat. I, com hem fet sempre els catalans quan ens hem trobat en aquestes cruïlles històriques, ara també ens hem decantat per la llibertat. Si, només per esmentar el darrer gran entrebanc, es va saber resistir l’intent de genocidi polític, cultural i lingüístic dels quaranta anys de dictadura franquisme, qui podia arribar a pensar que ara malbarataríem tots els sacrificis que han fet les generacions anteriors per tal que nosaltres tinguéssim la nostra oportunitat, veritablement Històrica, d’arribar fins al final del camí? Serem fidels a la memòria i al compromís dels que ens han precedit, com l’enyorat Àngel Casanovas, i a tots ells oferirem la nostra victòria final. Continuar… | 0.87585 | curate | {"en": 0.007722007722007722, "ca": 0.9826254826254827, "de": 0.009652509652509652} | http://www.salvadorcardus.cat/?cat=66 |
wikipedia_ca_20230401_0_483075 | Creu de Brígida
La creu de Brígida (en irlandès: "Cros Bríde", "Crosóg Bríde" o "Bogha Bríde") és una petita creu feta amb joncs entreteixits, amb quatre braços —històricament també hi va haver versions de tres braços— lligats als extrems, i un quadrat també fet amb joncs, en el mig.
Les creus de Brígida acostumen a associar-se amb Brígida d'Irlanda, patrona d'Irlanda; es fan tradicionalment el dia de la festa de Santa Brígida, l'1 de febrer, que a l'antiguitat se celebrava com una festa pagana —Imbolc— que marcava el començament de la primavera. Hi han molts rituals associats amb la realització de les creus i era costum posar-les sobre les portes d'entrada i finestres per protegir les cases de qualsevol tipus de mal.
Orígens celtes.
La presència d'aquesta creu a Irlanda és probablement més antiga que el cristianisme. La deessa Brigid era una dels Tuatha Dé Danann; el dia de la seva festa era el dia de Imbolc i la creu feta de joncs és, molt probablement, l'adaptació d'un símbol pagà amb un significat original localment viu fins a principis del segle XX a la Irlanda rural. Roman d'aquella tradició el significat de la creu posterior, com quan es diu que serveix per protegir una casa del foc, fet que no encaixa amb cap episodi de la història cristiana de Santa Brígida i, per tant, és probable que una part de l'antiga tradició espiritual encara hi sigui present darrere la festa.
Símbol.
En certa manera, la creu s'ha convertit en un dels símbols d'Irlanda junt amb el shamrock i l'arpa celta. La creu ha aparegut en els identificatius utilitzats per la cadena estatal de televisió, la RTÉ, des del disseny original de 1960 fins a la dècada de 1990, antigament era el símbol del Departament de Salut d'Irlanda, i segueix formant part del logotip de la An Bord Altranais, la Junta d'Infermeria d'Irlanda. | 1 | perfect | {"ca": 0.9878587196467992, "es": 0.012141280353200883} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=483076 |
mc4_ca_20230418_16_465385 | FESTA D'INICI DE CURS - Página 4
por Giana D'Aqua el Dt Set 08, 2015 11:12 am
Tinc ganes de cantar. Veig com es posa en marxa el karaoke. Li toca a la mega companyia de terres, la Franca. Somric i penso en anar a cercar la meva pack, quan de cop sento el que diu.
Espera. No. Osigui, no. Que a la Key no li sembli irritant, imbècil i pedant es una cosa. Que a la Key no li donguin ganes de matarlo es una cosa. Que la Key i ell no acabin a hòsties cada vegada que es veuen es una cosa. Però que els hi dediquin una canço, com si fossin parella. No. NO. Per allà no paso. La Key amb l'imbècil que per culpa seva la Key es va enfadar amb mi perque sense voler vaig trencar-li el seu estúpid llibre de història? No.
Apreto els llavis molesta i arrufo el front. La Kay i l'Ashworth: PER SOBRE DEL MEU CADÀVER.
Perquè havien de nombrar a l'idiota? Jo estava ben a gust i ara estic... Cabrejada. Força cabrejada.
- La teva amigueta i el seu amic son molt monos - em diu la nena que abans ha estat a punt de morir a mans de l'Asteria.
-A veure nena a tu que et passa t'agrada el perill o perquè nassos fas això?- li demano perdent els papers.- Vols morir o t'agrada temptar a la sort?? !
por Owen Walter el Dt Set 08, 2015 11:31 am
Li rodejo la cadera amb un gest amable, nomes per mig abraçar-la, mentres mirem com la Franca canta amb el karaoke. La veritat és que la sala s'està portant força bé. Ric i aplaudeixo mirant la escena, i em miro la Zi que sembla espantada.
-Eh, Zi.- li dic.- Que si et toca jo surto amb tu. O em presento voluntari.-Això ha sonat molt Katniss Everdeen.- Mira'm, estic borratxo. Soc l'Owen Walter, un tio que si no va seguit del noi de calçotets brillis brillis no surt a cantar. Així acaparo la atenció i et miren menys a tu. Millor?- ric.- No tinguis por, tot es per divertir-nos. A més, segur que cantes molt bé.- somric i li faig l'ullet.- Em trobo una mica millor, ara.
M'aixeco del taburet i em miro la sala. Tret de la Giana que sembla cabrejada per alguna cosa, tot sembla tornar a tenir la pinta de una festa normal. Em miro la Zi i assenteixo.
-Almenys aguanto l'equilibri. Vaig a per algun suc a desintoxicar-me una mica.
por Dave Yablonsky el Dt Set 08, 2015 11:48 am
"Es que tu ets com el meu cul del Darian". Quan l'Owen li diu això a la Zinnia, el Darian escup la cervesa i jo em poso a riure. Riure descontroladament. I de manera gairebé creepy. Tiro la cervesa a terra, l'ampolla, que es fa miques, i m'ho miro indignat. Crec que m'està començant a pujar.
—Doncs prepara el primer nom i cognom de la llista, Hunter, perquè és el meu!— li dic, passant-li un braç per les espatlles abans que marxi amb l'Amy cap al karaoke —tens un bon cul, i els calçotets brillis brillis fan que es vegi encara millor.
Faig que sí amb el cap, convençut.
—I ara aniré a per més beguda. Queda whiskey?
És clar que en queda, Dave. En vau portar litres i litres.
por Zinnia Hirsch el Dt Set 08, 2015 12:13 pm
Em poso una mica vermella quan m'envolta amb el braç, però aquest cop ni ho intento dissimular. Està borratxo, i segurament ni se n'adonarà. O sí, però m'és igual, ja, com em vegi. Em diu que si em toca sortir, vindrà amb mi, i ric. Ric fins que em pica l'ullet, i em poso nerviosa. Les meves galtes deuen estar més vermelles que mai, i aquest cop si que faig servir la metamorfomàgia per tornar-les al seu to rosat original.
—G-gràcies, Owie... Ets genial— li dic amb un fil de veu, somrient, sincera.
S'aixeca i jo m'incorporo, també. Diu que està millor, però no sé si creure-me'l massa, així que li agafo el braç per si cau o perd l'equilibri. Em treu un cap i ara mateix sembla més enorme que mai, aixi que probablement poc podria fer si caigués, però la intenció hi és. Amb els pompons a l'altra mà, li somric.
—Un suc, sona bé. Jo també en vull un. I per cert...— deixo uns segons de silenci, una mica avergonyida pel que estic a punt de dir —. M'encanta la teva disfressa. És genial, i et queda genial, i és massa.
por Owen Walter el Dt Set 08, 2015 12:26 pm
Quan veig que se li possen les galtes vermelles somric. No acabo de sentir el que pensa, però bé. Tampoc vull escoltar-ho. Ja està bé així. A més, puc endevinar el que li ronda pel cap. Sento com m'inflo quan em diu que soc genial. I em sento millor, em sento... Bé, no hi han paraules pel que sento.
-Tú ets molt més que genial, Zi. De veritat.
M'ajuda a incorporar-me i li acarono la esquena per donar-li les gràcies i l'escolto quan diu que també vol un suc. Estic a punt d'anar a cercar dos quan m'atura i em diu que li agrada la meva disfressa. I que em queda bé.
-L'Enjolras té el seu encant.- ric i em rasco una mica el clatell.- Saps? De petit m'agradava força, Grease. I la Sandy era la meva preferida. - la miro.- Però a tu et senta mil vegades millor l'uniforme de animadora. I tu ets molt mes llesta. I més maca.
Vaig a per dos sucs ràpid perque se que dir tot allò m'haurà possat les galtes vermelles com les de la Zi, i li duc un a la Zinnia quan ja sento que no em cremen tant. Estic desentrenar d'això.
-Vive la France!- somric.- I viva la mare que va parir el Dave, que està mes borratxo que una cuba i crec que li acaba de dir al Darian que li agrada el seu cul.- alço una cella mirant cap a la zona de les begudes.
por Keyla K. Korakakis el Dt Set 08, 2015 10:27 pm
Estic beguent-me el meu tercer batut de caramel quant aleshores escolte que diuen algo sobre karaoke. Karaoke! Mola taaant el karaoke, però quant estic anant cap l'escenari, veig pujar la Franca i abans que puga aplaudir-la diu que dedica la cançó a mi i l'Alec. La gent se me queda mirant.
Però que merda és aquesta?! Agafe el got que tinc a la mà i el estampe contra terra.
- Es pot saber que te passa?
Comence a obrir-me camí cap a l'escenari quant aleshores veig la Gi.
- Que li passa? !- comence a parlar en grec, insultant a la Franca, al Karaoke i a tot el que es posse davant.- I tu que vols?- dic mirant la nena.- Ningú t'ha cridat ací! Buscat amics!
por Grégoire É. T. Dupont el Dt Set 08, 2015 10:46 pm
Paranoia de festa. En serio. Rodo els ulls mirant-me el panorama i vaig amb la Ruby i la Rush.
-Vaig a per alguna copa. Ara vos duc.
Crec que he vist la meva cosina entrar, no ho sé. Comença a haver massa gent aquí per portar la compta de qui ha entrat i qui no. Agafo una cervesa per a mi i els hi duc dues copes de vi blanc a les noies.
-Voilà. Alegreu aquestes cares.- somric i els hi faig l'ullet.
por Rachelle Bettencourt el Dt Set 08, 2015 11:24 pm
Li somric al Greg quan torna amb vi blanc per la Ruby i per mi. Agafo la copa i faig un glop, assaborint el líquid clar.
—Bé, no és un Pinot però és bo— faig un altre glop —Merci, Grégoire.
Passejo la mirada per la sala fins que em topo amb el parell d'ulls més blaus de Hogwarts. És el noi Ravenclaw que va de Johnny Castle. I li queda massa bé. Encara que no veig un altre noi Ravenclaw que m'interessaria més trobar, aquest alegra prou la vista. Em miro la Ruby i li faig un gest perquè miri el noi.
—Mon dieu... J'adore Dior— dic, i em poso a riure després, agafada del braç de la Ruby i sense deixar de mirar el noi Ravenclaw.
por Alexander Clark el Dc Set 09, 2015 12:04 am
Tinc la sensació que arribo tard, però m'ha costat fer-me el pentinat i, sobretot, posar-me els pantalons de cuir negre.
Quan entro veig diferents escenes, però decideixo anar a agafar un batut de bescuit per posar-me en situació.
En bec un glop i quan respiro oloro el meu perfum de gomina. Mare meva, qui em vegi així...
por Christinne Connors el Dc Set 09, 2015 12:16 am
Que tothom estigui distret, sisplau, que tothom estigui distret.
Vaig vestida amb un vestit de Cinderella preciós, però em fa cosa que la gent em vegi així, encara es pensaran que sóc una bleda.
Sé que això de venir tard no acompanya gaire la meva situació, però m'he estat tres hores barallant-me amb el pentinat. Encara que no ho sembli és difícil.
Em quedo parada al mig de la porta, no sé pas com on anar.
por Athena Collingwood el Dc Set 09, 2015 12:24 am
Portava molts dies pensant en si anar o no a la festa. Cert, que hi hauria tots els meus amics, però també hi alcohol... i no sabia si era prou forta com per evitar-lo.
Tot i així, si volia tornar a tenir una vida normal, m'hi havia d'enfrontar.
Així doncs, vaig posar-me la disfressa, i vaig dirigir-me a la festa.
A l'entrar, vaig veure ja com estava l'ambient, i vaig veure que prometia... i que podien passar moltes coses.
-Et veuré cantar, aquesta nit? -dic, anant cap al costat del meu germà, rient.
por Darian Hunter el Dc Set 09, 2015 12:33 am
M'escolto el Dave quan em passa el braç per les espatlles i es ve amb mi i l'Amy cap el karaoke
- Ho sabia! Sabia que em miraves el cul! - Contesto, posant pose triomfal. - Li he de dir a l'Audrey, que no em creia...
Ai, merda, l'Audrey! Amb tot el que ha passat se m'havia oblidat el nostre pla. Es que de veritat que a mi se m'ha de controlar, que em distrec molt fàcilment jopé. Ara mateix, per exemple, la Franca em fa oblidar totalment a l'Audrey.
- Ha dit que QUÈ? - Contesto, mirant fixament a la Franca que canta tranquilament sense adonar-se del que ha provocat. - Què li ha fet a la meva nena? Com li hagi fet algo el mato, de veritat que el mato.
por Amethyst Valentine el Dc Set 09, 2015 12:42 am
Entro a la Sala de la necessitat quan ja és tard, sabent que la gent anirà torrada i que podré presenciar unes quantes liades màximes.
Vaig una ullada a la sala, i em dirigeixo cap al meu objectiu. Hi ha una taula amb begudes, i vaig a preparar-me el meu tgv ben carregat, combinant-ho amb alguns xupitos.
I se, per la disfressa que porto, que mitja sala se m'ha quedat mirant. Alguns per enveja; i l'altra meitat, traient-me la roba.
por Juliet O'Connell el Dc Set 09, 2015 12:56 am
Em quede mirant el lio que s'està montant, joder tu com les porten a Hogwarts a les festes Done un glop al suc, pareix que s'ha calmat l'ambient, no hi ha que pegar a ningú doncs...si ho arribe a saber em porte rosses.
- Eh Koala!- dic donant-li un cop al muscle.- Es que s'ha liat molt abans, te l'has perdut...jaaa, però no puc fer placatges i tallar el rollo a la gent sense el meu company de crim.
Em quede mirant la taula de menjar i agafe dos sandvitxos.
- No se si coneixes la Lucy, eh Lucy...-xasqueje els dits davant la seua cara.- Estàs aci? Si? Vale, doncs això aquest és el Billy. Tot i que pot ser ja vos conegueu, nose...no hi ha burgers per aci, no? M'està entrant fam....
M'acabe el sandvitx i agafe un altre.
por El Mapa de Magatotis el Dc Set 09, 2015 12:59 am
LA SALA HA NOTAT LA DIVERSIÓ, PERÒ TAMBÉ EL CONFLICTE, AIXÍ QUE HA DECIDIT POSAR UNA ALTRA CANÇÓ PER VEURE SI POT ALLEUGERIR L'AMBIENT.
Com funcionarà, això? S'assignarà una cançó aleatoria a una persona o grup de persones (depenent de la cançó que toqui), i aquesta persona o grup de persones la cantaran al karaoke. Doneu-vos a la cervesa, perquè com més feu el pallasso, millor.
SI SURT UNA CANÇÓ QUE US FA MOLTA GRÀCIA CANTAR PERO LA SALA NO US HA ESCOLLIT: Don't worry, tothom pot cantar. Simplement us hi afegiu, i no passa res.
Seguim! Què tocarà, ara?
por Lex Lupin el Dc Set 09, 2015 12:59 am
por El Mapa de Magatotis el Dc Set 09, 2015 1:07 am
Comença a sonar Time Wrap, de The Rocky Horror Picture Show, aquesta vegada son tres els noms que la Sala fa aparèixer, dos en groc i un en vermell.
por Lucy Whitfield el Dc Set 09, 2015 1:15 am
Hm. Perfecte. Ara sembla que l'Asteria s'ha cabrejat amb mi. Sospiro. Segueixo amb la Juls i em miro el karaoke entretenida, quan de cop veig entrar a la Valentine.
Joder. Si es que no m'ho possen fàcil. Ladejo el cap mirant-li les cames i pujant fins al seu cul fins que veig que la juls esta xascant els dits i parpadejo tornant a la realitat.
-Eh? Ah. Hola Billy.- somric i el saludo, encara distreta.
por Dave Yablonsky el Dc Set 09, 2015 1:29 am
—Doncs és clar que et miro el cul. Si el tens maco, el miro. Per què hauria de privar-me de la bona vista?
Somric, feliç de la vida. I a sobre li dic quan va amb els calçotets guais, que algú em doni un premi a ola discreció i la subtilitat. Llavors el Darian es posa mig violent per alguna cosa que crec que m'he perdut, estaria massa ocupat mirant altres coses (sí, tothom sap de què parlo). Per sort, comença a sonar una cançó queem fa fer un bot. Això distreurà el Darian del seu moment violent.
—Mira, mira, mira! Els nostres noms. Véns, Amy?
Agafo el Darian pel braç i l'arrossego cap a l'escenari. Rocky Horror, y'all!
por Darian Hunter el Dc Set 09, 2015 1:40 am
- Gràcies! - Contesto, feliç. - Jo també sóc de la opinió que no t'has de privar de les coses bones.
I si algú considera que mirar el meu cul és una cosa bona doncs endavant, jo encantat de la vida.
Em distrec dels meus plans homicides contra l'Ashworth quan el Dave m'agafa del braç i m'arrossega cap a l'escenari. Aiiii, però si ens toca a nosaltres! I és Time Warp!
- Let's do the Time Warp Again!
por Athena Collingwood el Dc Set 09, 2015 2:00 am
-Fuck. No hauria d'haver dit res.-dic, cagant-me en tot.
En Luke m'empeny cap a l'escenari, encardant-se'n de mi. Li faig una llengada i vaig a per un micròfon.
-Huooola ^^- dic a en Dave i en Darian, que encara no havia saludat. - Si no us fa res, em demano el paper de la Janet, i vaig purulant pel voltant i us ajudo amb els coros.
por Christinne Connors el Dc Set 09, 2015 2:03 am
Veig que la Sala ha decidit fer cantar a tothom, si es que són genials les festes a Hogwarts. En cap lloc millor.
Segueixo decidida a que ningú que vegi, així que examino la sala. En un lloc determinat hi distingeixo a la Key i la Gi, parlant. Decideixo apropar-me a elles.
En Darian, en Dave i l'Athena ho fan la mar de bé, és genial!
Quan estic al costat de la Key i la Gi els hi dic:
-Hola noietes!
por Jimmy Wilson el Dc Set 09, 2015 2:16 am
Entro a la sala de la necessitat just quan comencen a cantar una cançó de... The Rocky Horror? Em sona que sí.
L'ambient està molt animat, no sembla que hi hagi ningú pel terra -cosa que és d'agraïr, perquè no has d'anar esquivant vòmits-, hi ha molt bon rollo.
-The barricade is waiting for us, mate.-dic, anant trobant a l'Owen. Tothom disfressat cosa trobar gent, no és com quan vas amb els colors de la residència.
por Dave Yablonsky el Dc Set 09, 2015 2:17 am
—Athena, vas molt i molt maca! Et queda bé el look Janet. I siiii, fes el que et vingui més de gust, faltaria més!
Pujo d'un salt a l'escenari i estiro els braços, amb un micro a la mà. El cap em fa voltes perquè he pujat massa ràpid, però se'm passa de seguida. Deu ser l'emoció de la cançó. Quan comença, ja amb els altres dos, començo a donar-ho tot i a ballar com si no hi hagués un demà. Val, espero que demà ningú Recordi tot això, perquè em moriré de vergonya. Bé, en realitat no, pero ells es moriran de vergonya aliena.
por Zinnia Hirsch el Dc Set 09, 2015 2:43 am
Em quedo amb un somriure estúpid als llavis quan em diu que em queda millor a mi la roba d'animadora, i que sóc mes llesta i maca que la Sandy, que li agradava de petit. Em poso a riure quan diu això del Dave i el Darian. Sembla que serà una nit de confessions... I això que encara no hem arribat al Truth or Dare.
—Gràcies— li dic, agafant el suc —ara vinc.
Vaig fins la taula a apartar els vidres trencats que hi ha, d'alguna ampolla, mentre el Dave, el Darian i l'Athena són cridats per fer el Time Warp. Ric, tornant cap a l'Owen, i el veig amb el Jimmy.
—Ei! Però si és el Marius— somric, saludant el noi —Estàs molt guapo, Jimmy— però no tant com l'Owen... | 0.694895 | curate | {"es": 0.13512089070426248, "ca": 0.761051452664866, "en": 0.03392845378483431, "pt": 0.041702351933592466, "fr": 0.007378615192041637, "ro": 0.004677514987812109, "ms": 0.0018446537980104092, "la": 0.0007246854206469464, "it": 0.007905659134330325, "ia": 0.0007905659134330325, "eo": 0.0013834903485078068, "de": 0.00026352197114434415, "hu": 0.003228144146518216} | http://mapamagatotis.foroactivo.com/t353p75-festa-d-inici-de-curs |
mc4_ca_20230418_14_246360 | Home/Manteniment industrial/Especialistes en soldadura d’acer inoxidable i alumini
A Tallers Pacs estem especialitzats en soldadura d’acer inoxidable i alumini realitzant tota classe de treballs.
Som considerats líders en el treball a mida en soldadura d’acer inoxidable i alumini aconseguint així realitzar qualsevol mena de projecte que se’ns proposi.
Així doncs, podem realitzar tota mena de treballs que comportin soldadura d’acer inoxidable i alumini.
Un dels serveis més sol·licitats per part dels nostres clients, són les feines a planta. Realitzem aquestes tasques a les fàbriques de qualsevol sector industrial. Moltes empreses requereixen els coneixements d’un tècnic especialitzat en soldadura d’acer inoxidable i alumini, i des de Tallers Pacs oferim un equip altament qualificat i amb anys d’experiència en els diferents procediments i materials que comporten el treball de soldadura d’acer inoxidable i alumini.
També podem realitzar la fabricació, la reconstrucció i el manteniment industrial de tota classe d’estructures d’acer inoxidable i alumini, ja que a partir de la soldadura d’acer inoxidable i alumini aconseguim realitzar qualsevol disseny que se’ns proposi.
En aquests últims temps també ens hem especialitzat en la soldadura d’acer inoxidable i alumini en cintes transportadores mòbils, per tal d’aportar, a les empreses de tots els nostres clients, la comoditat i millora en els processos de fabricació que ofereixen les cintes transportadores mòbils.
A més, contractant els nostres el servei de manteniment industrial, oferim la reparació de tota mena de peces, i tot i que ens especialitzem en aquelles que requereixen soldadura d’acer inoxidable i alumini, també tenim l’equip tècnic i les eines per reparar qualsevol altre tipus d’avaria.
Un altre servei que ens sol·liciten molt les empreses, i que requereixen treballs en soldadura d’acer inoxidable i alumini, és la construcció i reparació de qualsevol mena de canonades. Amb això donem solució a les empreses, no només en l’àmbit de la fabricació i manteniment industrial de les eines de producció, sinó també pel que fa a infraestructures.
Per últim, a partir de la soldadura d’acer inoxidable i alumini treballem la galvanització en calenta.
Si vols obtenir més informació sobre tots els treballs que realitzem a partir de la soldadura d’acer inoxidable i alumini, no dubtis en contactar amb nosaltres, t’informarem sense cap mena de compromís.
pacsuser2019-04-05T13:48:39+02:008 Abril 2019| | 0.841396 | curate | {"ca": 0.9813387423935092, "de": 0.018661257606490872} | https://www.tallerspacs.com/soldadura-acer-inoxidable-alumini/ |
macocu_ca_20230731_10_8637 | Un incendi crema 5.000 metres quadrats de vegetació a Vandellòs
Al lloc dels fets, s'hi han desplaçat sis dotacions de Bombers de la Generalitat que han estat treballant per apagar-lo. Han necessitat prop de dues hores per donar-lo per extingit. | 0.686821 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_245236 | COMUNICAT SOBRE EL PROTOCOL DE RETORN A L’ACTIVITAT CASTELLERA | Sagals d'Osona | Arrelats al país, enfilats als castells
×
Portada
Imatges
Videos
Concurs logotip
Portada
Imatges
Videos
Concurs logotip
COMUNICAT SOBRE EL PROTOCOL DE RETORN A L’ACTIVITAT CASTELLERA
Avui, dissabte 2 d’octubre de 2021, els Sagals d’Osona hem pogut tornar a fer castells a plaça després de 574 dies.
El retorn dels castells a les places és gràcies a l’aprovació, el dia 14 de setembre, de l’Annex I. Modificació del Pla de represa del sector de la cultura popular i l’associacionisme cultural respecte de l’activitat castellera.
Estem contents de poder tornar a fer castells a plaça després de gairebé un any i 7 mesos, però no satisfets. Avui, per primera vegada al llarg dels nostres 24 anys d’història, hem hagut de dir a castellers i castelleres actius i implicats que no podien actuar.
L’activitat castellera ha estat sempre una activitat integradora on tothom hi tenia cabuda, més enllà de la seva edat, gènere, origen, cultura, religió, orientació sexual, ideologia política…
A la nostra entitat, i com a activitat de Cultura Popular, sempre ha estat una activitat 100% gratuïta on castellers i castelleres més enllà de la nostra implicació amb l’entitat, no paguem ni tan sols els autocars que ens porten fins al lloc d’actuació.
Doncs això ha canviat. Alguns castellers i castelleres que per contraindicació mèdica, exercint la seva llibertat individual, o per no haver tingut temps de completar la pauta de vacunació, es veuen obligats a assumir el cost d’una prova PCR (entre 80 i 90€) per poder actuar a l’aire lliure en una construcció que durarà menys del que es considera un contacte estret. Recordem que actualment per ser considerat un contacte estret d’una persona que ha donat positiu en COVID, has d’haver estat durant més de 15 minuts i sense mascareta amb aquesta persona.
Algun d’aquests castellers i castelleres han contribuït a la recuperació de la nostra colla després de la pandèmia: es van connectar i dinamitzar les activitats virtuals durant el confinament, es van fer tests d’antígens per fer els pilars de la Festa Major de Vic, han assajat amb el protocol anterior de grups de 25 persones sense fer-se cap tipus de prova i participen dels assajos seguint el protocol vigent fent-se abans de cada assaig un test d’antígens (entre 3 i 30€ que assumeixen de la seva butxaca).
Però el protocol actual diferencia entre l’assaig i l’actuació, i per poder fer castells a plaça els exigeix presentar un prova PCR amb el sobrecost econòmic que això suposa. Una prova que actualment no s’exigeix per a cap tipus d’activitat, tinguis o no la pauta completa de vacunació. Fins i tot per obtenir el certificat COVID-UE és suficient presentar un test d’antígens que et permet agafar un avió o un vaixell per sortir del país, i de moment no és necessari per a cap altra activitat.
Recordem també que hi ha moltes activitats a les quals es pot estar en contacte amb les persones d’una manera més perllongada (com per exemple al transport públic, a grans estadis de futbol, teatres al 70%, esports amb un elevat grau de contacte) que no és necessari ni tan sols presentar cap prova, i que en les manifestacions (també en les grans manifestacions amb milers de persones) ni tan sols és obligatori l’ús de mascareta.
Però per fer castells a plaça:
Amb mascareta i gel hidroalcohòlic
A l’aire lliure
Temps d’execussió de l’estructura molt inferior a 15 minuts
Sense interacció amb el públic (assegut i separat dels castellers)
Sense interacció amb les altres colles
Màxim 5 construccions
…
Per fer castells a plaça SÍ que és necessari presentar una prova PCR amb resultat negatiu, i per fer castells a l’assaig (a l’interior i fent moltes més construccions) és suficient amb presentar un test d’antígens d’automostra amb resultat negatiu.
Nosaltres, la COLLA CASTELLERA SAGALS D’OSONA, no estem d’acord amb aquesta diferència que es fa entre l’assaig i l’actuació, que entra en contradicció amb el mateix protocol i especialment amb el valors que, des del nostre punt de vista, representen el fet casteller.
També volem recordar que la nostra colla, el mes de juliol, vam presentar conjuntament amb l’ajuntament de Vic un protocol per poder fer castells amb 50 persones. Un protocol a imatge del protocol dels pilars de Sant Joan a Valls, que es basava en els tests d’antígens per a les persones sense la pauta completa de vacunació com a element de seguretat per a tots els participants a l’activitat. Aquest protocol per fer castells per la Festa Major de Vic va serdenegat, i se’ns va autoritzar a fer només pilars amb grups de 25 sense testejar els participants. Tot i això, donada la situació de la pandèmia a Osona (a l’inici del brot de la variant Delta amb el focus dels viatges d’estudiants de les Balears que va donar lloc a la 5a onada) com a colla vam decidir ser prudents, i aplicar el nostre protocol que incloïa fer tests d’antígens a la canalla i a totes les persones sense la pauta completa de vacunació per garantir la màxima seguretat de tots els membres de la colla.Per aquest motiu considerem TOTALMENT DESPROPORCIONADA l’exigència de presentar una prova PCR amb resultat negatiu per a poder fer castells a plaça en el marc d’una actuació (ja que els mateixos castells a la mateixa plaça en el marc d’un assaig es podrien fer sense presentar aquesta prova).Malgrat aquest posicionament de colla, tal com estem fent des del juny i juliol passat, seguim les indicacions del protocol actual i recomanem a tots els castellers i castelleres, i a la població en general, seguir les indicacions de les autoritats sanitàries en relació a la vacuna contra la COVID-19, com a eina que ens pot ajudar a frenar la pandèmia i tornar el més aviat possible a la normalitat. | 0.720062 | curate | {"ca": 0.979075850043592, "de": 0.0024411508282476025, "es": 0.013251961639058413, "it": 0.0052310374891020054} | https://sagals.cat/comunicat-sobre-el-protocol-de-retorn-a-lactivitat-castellera/ |
mc4_ca_20230418_10_444875 | El Prat al Día: 26-abr-2018
La AE Prat empata a un amb el Sant Andreu. La Crónica del partit
No ho tenien fàcil els de Dólera al seu enfrontament amb el Sant Andreu i cal dir que un empat a un es un resultat honrós, però no suficient, doncs a aquestes alçades de la lliga, es complicat aconseguir punts. Però complicat no es impossible, i si alguna cosa ha demostrat aquest equip es que es creix a les situacions difícils.
Després de perdre els darrers tres partits disputats com a locals, els pratencs han aconseguit
un honrós empat a un davant un equip difícil, el Sant Andreu. De fet aquest es un d'aquells partits al que es surt amb la sensació que la sort es un element molt i molt important al futbol.
Els de Dólera van sortir a per totes i al primer minut ja feien treballar al porter visitant, però ha estat al minut set quan Poves aprofita una passada llarga , li guanya l'esquena a la defensa rival i acarona la pilota fins a la meta de Segovia.
En estat de xoc, els quadribarrats han estat a punt d'encaixar el segón gol, quan Padilla supera al porter visitant , pero apareix juanma i desvia la pilota que anava sobre la línia de gol.
La resposta ha estat contundent , aconseguint els de Azparren l'empat a la primera aproximació, quan Alcover llança una falta a la frontal de l'área i marca per l'escaire, corria el minut diset i l'empat a un pujava al marcador.
Els pratencs no s'han rendit i de nou ha estat Poves qui remata de cap des de l'área petita , però el cop es desviat in-extremis per Segovia. La réplica li ha donat Juanma qui ha llençat un tir de córner ha marxa fregant el pal.
Després del descans es notava que als de Dólera els calia guanyar i ja en el primer minut han tingut dos oportunitats de les botes de Padilla. La primera ha estat una xilena que ha entrat,però que li han anul·lat per fora de joc i la segona un xut des de la frontal de l'àrea, que ha sortit desviat.
Javi Lara ha tornat a la càrrega, pero Segovia tenia el dia i ha aturat la canonada del pratenc, la mateixa sort ha tingut Ignacio amb un xut desde dins de l'àrea que ha sortit desviat i de nou ha estat Ignacio qui no ha marcat en un u contra u amb Segovia, tot i que la jugada novament havia estat anul·lada per fora de joc.
El Sant Andreu ha tingut una de les poques oportunitats de la segona part, a les acaballes del partit, quan Elhadji, llença un xut ras que marxa fregant el pal.
I amb empat a un i un Prat a tres punts de la zona noble, va acabar un partit al que als pratencs no els ha acompanyat la sort.
AE Prat (1): Sergio, Fede, Lario, Uri Escabrós, Ricarte, Putxi, Javi Lara (Sergio Campos, 86′), Padilla, Toni Larrosa, Poves (Ignacio, 61′) i Carlos Cano (Jordi Cano, 70′).
UE Sant Andreu (1): Segovia, Llamas, Juanma, Carroza, David López, Víctor Alonso, Ton Alcover, Alfred (Joel, 89′), Alberto (Guerrero, 62′), Juanan i Óscar Muñoz (Elhadji, 81′).
Gols: 1-0 Poves (7′), 1-1 Alcover (17′).
Àrbitre: Sr. Vicente Alexand Muñoz Baquero (del. Vallès Occidental) ha amonestat Poves (4′), Uri Escabrós (17′), Padilla (58′), Javi Lara (68′), Ricarte (87′) pels locals i Guerrero (73′), Llamas (89′) pels visitants.
Prat vs Sant Andreu
Divendres, 27, Dissabte, 28 ,Diumenge, 29 i Dimarts, 1 a les 17;45 i 21:15 hores.
Vengadores. Infinity War.
Títol original: Avengers: Infinity War
Intèrprets: Scarlett Johansson, Chris Pratt, Zoe Saldana, Tom Holland, Benedict Cumberbatch, Brie Larson, Chris Evans, Dave Bautista, Cobie Smulders, Chris Hemsworth, Robert Downey Jr., Vin Diesek
Els Venjadors i els seus aliats amb superpoders han d'estar disposats a sacrificar-ho tot per derrotar el poderós Thanos, abans de què la destrucció total acabi amb l'univers. | 0.798937 | curate | {"es": 0.05579989004947773, "ca": 0.8254535459043431, "en": 0.11572292468389225, "pt": 0.0030236393622869707} | http://www.elprataldia.com/2018_04_26_archive.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_111752 | UPyD també convoca pel proper dissabte una contramanifestació davant del Tribunal Constitucional (Directe.cat)
Que López Tena els obligue a canviar la capçalera per què no és prou unitària.
En López-Tena? Per què precisament ell? No entenc la broma...
Perquè López Tena té tant poc a veure amb les idees de la mani com Iceta o Montilla tenen amb la d'Òmnium. | 0.678272 | curate | {"ca": 0.9008498583569405, "es": 0.09915014164305949} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_583002 | A les properes eleccions previstes per al 27S els independentistes mesurarem el nostre èxit electoral principalment en funció de tres criteris:1. Victòria en vots i en escons de l'independentismeDependrà sobretot dels moviments a la dreta catalanista: si CDC decideix presentar-se altre cop amb Unió serà improbable que portin un programa que garanteixi la ruptura (almenys: full de ruta calendaritzat i que tingui en compte el pitjor escenari de bloqueig per part de l'estat).2. Sorpasso a la casta autonomistaLes forces que apostin per la ruptura independentista hauran de superar els 3 partits que han estat durant els últims 30 anys els garants del manteniment de l'ordre borbònic al nostre país: CiU (suposant que es presenti), PSC i PP hauran de ser per primer cop minoria al nou parlament.3. Cop de puny sobre la taula de l'independentisme popular i de rupturaEncara és una incògnita si la candidatura que recull dècades de lluita popular independentista aconseguirà superar el partit hereu de la dictadura. Seria una dada d'un enorme valor simbòlic que la candidatura que articuli la CUP fos capaç de superar el PP a Catalunya.Quin dels escenaris que generen aquestes opcions us sembla més probable? Com hem d'actuar els independentistes atenent a aquest triple objectiu que tenim de cara al 27S?Nota: a l'hora de votar tingueu en compte que no hi pot haver victòria independentista sense sorpasso a la casta.
Victòria independentista sense sorprasso a la casta i amb un cartellet d'avís a Madrid. | 0.878813 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_636380 | i a sobre va guanyant....
Felicitats | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_54403 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SALLENT, C.E.,B - GIMNASTIC MANRESA, C.,J
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.21693548387096775, "ca": 0.6064516129032258, "en": 0.08709677419354839, "pl": 0.012903225806451613, "nl": 0.02258064516129032, "pt": 0.02661290322580645, "fr": 0.02258064516129032, "id": 0.004838709677419355} | : /acta/1920/futbol-7/benjami-7-tercera-divisio/grup-12/73b/sallent-ce-b/73b/gimnastic-manresa-c-j |
mc4_ca_20230418_14_289369 | L'oratge: Planes (Alacant/Alicante) - Predicció 7 dies - Taula - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya
Inici › L'oratge › Predicció › Municipis › Planes
Predicció per Municipis. Planes (Alacant/Alicante)
Latitud: 38° 47' 9'' N - Longitud: 0° 20' 41'' O - Posició: Veure localització
Descarregar XML de la predicció detallada de Planes
0% 0% 25% 5% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 5%
14 / 26 13 / 21 11 / 22 12 / 24 13 / 26 12 / 27 13 / 26
40 / 80 45 / 90 40 / 85 30 / 75 25 / 60 20 / 60 30 / 70
21 16 15 21 17 13
55 80 75 50 60 85
Alcoy/Alcoi (Municipi: Alcoy/Alcoi) a 13,01 km - Altitud 530 m
Pego (Municipi: Pego) a 20,75 km - Altitud 60 m
Ontinyent (Municipi: Ontinyent) a 23,3 km - Altitud 350 m
Miramar (Municipi: Miramar) a 25,6 km - Altitud 12 m
Barx (Municipi: Barx) a 25,93 km - Altitud 340 m
Oliva (Municipi: Oliva) a 26,79 km - Altitud 5 m
Xàtiva (Municipi: Xàtiva) a 28,56 km - Altitud 88 m
Benidorm (Municipi: Benidorm) a 32,34 km - Altitud 62 m | 0.384353 | curate | {"ca": 0.6235541535226078, "es": 0.18401682439537329, "no": 0.04100946372239748, "ja": 0.05783385909568875, "de": 0.05783385909568875, "fr": 0.035751840168243953} | http://www.aemet.es/va/eltiempo/prediccion/municipios/planes-id03106 |
mc4_ca_20230418_4_22259 | GSM (Global System for Mobile communications). Tot i que es fa servir per denominar el protocol de la telefonia de la segona generació de telefonia mòbil, es tracta de l’estàndard mundial per a la telefonia mòbil digital, que difereix dels estàndards anteriors en el fet que tant els canals de veu com els senyals que ofereix són digitals. També hi ha xarxes sense cables : - Infra-rojos (fins 3 m). Transmissió de dades per ones de telèfon mòbil a un altre terminal. - Blueetooth (3-10 m). Estàndard de comunicació sense cables que permet la transmissió de veu i dades entre diferents terminals mitjançant un enllaç per radiofreqüència. - Wifi (fins 300 m). - Wimax (més 300 m) iPhone de Apple Reunirà en un telèfon mòbil funcions que actualment són desenvolupades per diferents aparells: Telèfon (trucada en veu alta i en grup, classificació SMS i msg veu en carpetes...) Internet (navegador Safari, girar pantalla i s’adapta automàticament, programa per accedir a e-mails i adjunts) Fotografia (2.0 megapíxels, ampliació o reducció img sols amb els dits...) iPod (classificació música i artista, amb portades a la pantalla, però amb capacitat 10 cops menys q l’iPod) Vídeo (reproducció de concerts, films, vídeos musicals i programes de TV...) Navegació (equipat amb Google Maps per veure mapes, img satèl·lit, obtenir localització o info trànsit...) HSDPA De moment, sense ruptura de l’estàndard 3G (només evolució, no requereix inversions significatives), es tracta d’usar la 3G per prestar serveis de transmissió de dades a altres dispositius portàtils, i no pas de parlar d’Internet en el mòbil. Les aplicacions de banda ampla no estan a l’abast dels mòbils usuals: requereixen la integració de funcions de processament, memòria i bateries més duradores (cosa que els encariria...).
Telefonía por Internet (VoIP) Skype www.skype.com. Llamadas gratis entre usuarios de Skype, desde ordenadores o entornos wifi . También llamadas: - Con vídeo gratis. - A teléfonos fijos y móviles con tarifas económicas por minuto. - A teléfonos fijos y móviles desde Skype o transferir llamadas desde Skype al número de teléfono fijo o al móvil personal ( SkypeOut ). Jajah.com www.jajah.com . Llamadas gratis o a bajo coste entre teléfonos que se hayan registrado en la web. - Sin descarga de programa, ni alta velocidad, ni aparato especial. - Se llama a través de la web desde teléfono fijo o móvil (teclear núm. emisor-receptor). - Si emisor y receptor están registrados, la llamada es gratis. - Si receptor no está dado de alta, hay cierto coste para el emisor. - A diferencia de Skype y otros, necesita teléfono. A las operadoras telefónicas les conviene pues Jajah (coste red local hasta la red IP). Com es financen? El director general de Skype, Niklas Zennström, va afirmar aquesta setmana que l’empresa viu a la corda fluixa en intentar “portar a terme serveis que els reportin beneficis a la vegada que manté els seus 220 milions d’usuaris". Jajah per la seva banda simplifica encara més les trucades gratuïtes perquè no ha de descarregar cap aplicació. L’usuari introdueix els dos números de telèfon entre els quals desitja establir comunicació a Jajah.com des del seu ordinador o des del navegador del seu mòbil i Jajah truca a cada un dels interlocutors i dóna l’inici de la comunicació.
Comunicación por Internet en tiempo real , con grupo cerrado de usuarios . Funciones de mensajería (p.ej. MSN Messenger): - Avisa cuando están en línea las personas a quien se pueden enviar y de quien se pueden recibir mensajes. - El usuario del programa puede decidir quien se puede conectar con él y si quiere que los demás sepan que está en línea. - El programa avisa sobre varios eventos: cuando entra alguien conocido, cuando alguien nos está escribiendo un mensaje, etc. - Se puede comunicar por voz (con el micrófono) o por vídeo (con cámara web, si se dispone). El interlocutor sólo debe aceptar la invitación de comunicarse con estos recursos. - Las aplicaciones de mensajería disponen de servicios complementarios (unidad de almacenaje compartida, llamadas a teléfonos, etc. ).
XAT . Es tracta de la comunicació simultània escrita (en sentit estricte) entre diverses persones , que veuen les intervencions de tothom en una mateixa interfície . Es pot establir una conversa privada amb alguna persona del xat (un query ). TWITTER EUA està triomfant una nova eina de comunicació que cavalca entre diverses de les eines de comunicació que vam estudiar en el curs -la missatgeria instantània, l'SMS, els blocs, les xarxes socials i el xat: el Twitter http://twitter.com . Twitter no és una simple moda, sinó un dels fenòmens de creixement més espectaculars de la xarxa. Els 'tweets' o missatges curts enviats, que responen a la pregunta 'què fas?', es mostren a la ciberpàgina de Twitter i es poden distribuir a través d'una xarxa d'amistats o de 'seguidors'. Fins i tot un programador de Maryland, David Troy, ha creat una pàgina web ( Twittervision http://twittervision.com ), que mostra sobre un mapa mundial els missatges que s'envien des d'arreu del món: és un espectacle al·lucinant contemplar els pensaments i les activitats quotidianes de la humanitat, o si més no de la part de la humanitat que utilitza Twitter. Segons les persones defensores del Twitter, aquesta eina afegeix a la vida de les persones una capa d'informació i de connexió abans inexistent i té potencial per esdevenir una gran utilitat perquè les persones es mantinguin en contacte constant. I és que escriure un tweet, en el fons, equival a dir 'sóc aquí!' i satisfà la necessitat de conèixer els petits detalls de l'existència dels nostres amics, coneguts i, per què no, saludats! Twitter no és una simple moda, sinó un dels fenòmens de creixement més espectaculars de la xarxa. Els 'tweets' o missatges curts enviats, que responen a la pregunta 'què fas?', es mostren a la ciberpàgina de Twitter i es poden distribuir a través d'una xarxa d'amistats o de 'seguidors'. Segons les persones defensores del Twitter, aquesta eina afegeix a la vida de les persones una capa d'informació i de connexió abans inexistent i té potencial per esdevenir una gran utilitat perquè les persones es mantinguin en contacte constant. I és que escriure un tweet, en el fons, equival a dir 'sóc aquí!' i satisfà la necessitat de conèixer els petits detalls de l'existència dels nostres amics, coneguts i, per què no, saludats! CONTINUACIÓ DE TWITTER: el Miniblog de 20Minutos.es El Miniblog es una mezcla entre un messenger (porque lo que escribes se publica al instante y además puedes tener a un grupo de amigos a los que enviar mensajes privados o en grupo) y un blog (tus mensajes quedan publicados y no se pierden cuando terminas la conversación). Gracias a nuestro Miniblog puedes estar más conectado a la comunidad de 20minutos.es. Puedes mandar mensajes privados y públicos, para todos los usuarios o sólo para tus amigos, lo que te permitirá estar más conectado a la comunidad de 20minutos.es . Los Miniblogs tienen algo de messenger porque puedes enviar mensajes instantáneos . Pero también tienen su parte de blog, ya que tus mensajes quedan publicados y no se pierden cuando terminas la conversación. En 'Mi Miniblog' podrás ver todos los mensajes que hayas publicado junto a los de otros miembros de la comunidad que hayas aceptado como amigos. Para seguir la conversación de toda la comunidad deberás dirigirte al apartado 'Todos los Minibloggers' . Además, puedes utilizar el servicio como otra forma más de estar al tanto de las noticias de 20minutos.es. Para ello debes agregar como amigo a alguno de los presentadores de titulares de 20minutos.es para las secciones de Televisión , Gente , Deportes y Tecnología . ¿Que quieres localizar a los lectores de 20minutos.es que están cerca de ti? Acude al apartado MiniblogGeo , donde puedes elegir una zona geográfica y ver sobre el mapa a los usuarios del servicio que se encuentran en las proximidades. Y si quieres que todo lo que escribes en tu Miniblog aparezca también en tu blog o página de MySpace no tienes más que utilizar el código que te facilitamos en 'Ponlo en...'. Cualquiera puede leer los mensajes públicos de los miniblogs, pero para poder escribir y comunicarse con otros usuarios es necesario estar registrado en 20minutos.es. Si todavía no te has dado de alta puedes hacerlo desde la página http :// www .20minutos.es/usuarios/registro/ o haciendo clic en el enlace 'Regístrate' , que hay en la parte superior de cualquiera de nuestras páginas. Te ofrecemos también otras opciones más avanzadas, que te permitirán publicar tus mensajes directamente desde el móvil a través de un mensaje SMS o bien desde tu servicio preferido de mensajería instantánea. Grupo de internautas que intercambian o reciben información por medio de una lista de correo que reenvía el mensaje enviado a todos los integrantes de la lista. - El acceso a los mensajes de la lista de distribución o de correo se realiza mediante programas de correo electrónico o webmail . - Existen varias modalidades de suscripción para facilitar la gestión y posterior lectura de los mensajes recibidos de las listas de distribución con mucho tráfico (digest o recepción de todos los mensajes seguidos, opción resumen o recepción de todos los mensajes por separado). - El portal Rediris dispone de numerosas listas www.rediris.es/list
FORO: grupos de internautas que intercambian opiniones y información sobre un tema a través de mensajes publicados en una web, grupo de discusión o lista de distribución (en un sentido más amplio). Asimismo, la palabra foro designa genéricamente los mensajes publicados en una web, relacionados por temas, a los que se puede acceder directamente con el navegador web. Algunos foros son cerrados y exigen ser invitado o bien darse de alta mediante suscripción y otros requerimientos. Ej. http://foros.ya.com. Google facilita el acceso a foros a través de http://groups.google.com.
NEWSLETTER O BOLETÍN ELECTRÓNICO Boletín al que se pueden suscribir los internautas en un sitio web para recibir regularmente por correo electrónico información breve y reciente asociada a dicho sitio. - Periodicidad: semanal, quincenal o mensual. - Segmentación de contenidos. El contenido es la clave. - Adaptación a la sociedad. Se pueden lanzar varias pruebas para ver cuál se adapta mejor al usuario. - Instrumento proactivo. La newsletter debe conversar con la audiencia. - Permission marketing . Para evitar ser considerado spam (técnicas del alta o baja voluntaria, opt-in y opt-out en inglés). Protección de datos personales. NEWSLETTERS : comentar que és el mitjà ideal per comunicar proactivament. _____________________________ BLOCS N’hi ha de dues menes: els de caire més personal i uns altres més col·lectius que funcionen com un ciberdiari , com qualsevol altre mitjà de comunicació però on els periodistes són els internautes mateixos. És precisament aquest tipus de bloc l’eina que ha començat a revolucionar el periodisme tradicional. Els diaris comencen a incorporar blocs perquè l’audiència col·labori. Alguns, com l’agència Reuters i Yahoo! www.reuters.com / youwitness ofereixen la possibilitat de contribuir a generar notícies amb imatges i vídeos que la gent hagi presenciat en primera persona, seguint l’estela del famós diari coreà OhmyNews http :// english.ohmynews.com , la CNN i la BBC, que tenen vies per rebre materials directament de l’audiència mateixa. [CORRESPONENT A LES 2 DIAPOS SEGÜENTS]
Avantatges: Publicar posts és molt fàcil . Les notícies se saben abans als blocs que a altres mitjans. S’hi aboquen punts de vista plurals i multidisciplinaris. Els experts comparteixen tota mena de coneixements . Sintetitzar informació i enllaçar a documents, com a exercici per evitar la ‘infoxicació’. Construir coneixement de forma col·laborativa, interactuant, amb debat i contrast d’idees i opinions . Diàleg i debat entre els professionals i entre aquests i la ciutadania. Comunicació de grup a cost zero. Formació de xarxes i comunitats d’interès dins i fora l’organització per transmetre coneixement . Els blocs interessants esdevenen referents. Els blocs tenen més visibilitat als cercadors que les webs. Desavantatges : Dedicació excessiva, bretxa digital, millor no oficials, spam , rumors i mentires...
BLOCS CORPORATIUS E. Dans. Amb els blocs, Internet ha donat la veu a les persones . El que poden fer les empreses és participar-hi per intentar treure’n partit ( Prosumer = professionalització de consumidors. Crowdsourcing = els clients generen idees o treball per a les empreses). Fabián Gradolph (IBM) . IBM té l’estratègia de treure el màxim partit als blocs (interns i externs). Permeten i animen als empleats perquè creïn un bloc personal on expliquin les experiències relacionades amb el seu treball . A més, IBM observa el que es diu sobre l’empresa per poder oferir el seu punt de vista i reaccionar ràpidament davant una eventual crisi . Aquestes accions han servit per passar d’un model de comunicació abaix-amunt a un altre en xarxa on qualsevol empleat pot contactar més fàcilment amb qui necessiti. De portes cap enfora, han aconseguit contactar amb un públic que valora el fet que se li parli d’igual a igual, lluny de les estratègies comunicatives convencionals. Els blocs han fet aflorar líders naturals que estaven amagats i que no es corresponien amb els càrrecs directius. Per tant, són una eina molt apta per a la cohesió i reflexió interna, que incrementa la participació en la generació de idees. El bloc és una eina que apropa les organitzacions als usuaris i clients i també als seus empleats.
DIAPO SEGÜENT: Comunicarse por la imagen en Internet: - Por software específico (Microsoft Netmeeting…). - Por mensajería instantánea con imagen (Trillian, MSN Live, Yahoo IM, Jabber…). - Por videoconferencia telefónica , con aparato de 3G o superior. TV por Internet : - Multicast . Desde un servidor con banda ancha se envía a muchos usuarios (QuickTime, WMP, RealPlayer). Por ej. www.vilaweb.tv . - Peer-to-peer (entre iguales). Por ej. www.sopcast.com , www.joost.com .
JOOST Los fundadores del programa de telefonía en internet Skype, Niklas Zennström y Janus Friis, anunciaron el lanzamiento de Joost, un sistema de televisión en internet que permite ver las grandes cadenas en la computadora, con una programación personalizada.Este proyecto, ya probado y hasta ahora denominado 'Venice Project', permite a los usuarios recibir gratuitamente las cadenas, con una forma de interactividad: posibilidad de grabación programada, de redifusiones, de inicio de programas a pedido, etc., indica un comunicado de Joost divulgado el martes. Joost, que aspira a "combinar lo mejor de la televisión y lo mejor de internet", se basa en una tecnología de difusión 'peer-to-peer' (intercambio de archivos computadora a computadora). El programa ya puede descargarse en el sitio www.joost.com a modo de prueba, con una cantidad de cadenas limitada. "El problema con la televisión es que nunca hay nada interesante, hay demasiada publicidad, uno no puede ver lo que quiere en el momento en que lo desee", agregó. Joost espera lanzar el producto a mediados de año, dijo un portavoz de la empresa. Joost sols publica vídeos dels quals controla els drets de difusió. Els ha obtingut d’un centenar de fonts: Viacom, CBS, MTV i CNN. Cada internauta compon esl seus canals amb els programes que vulgui i en comparteix el resultat (xat; a més a sota de cada pantalla hi ha finestreta de cerca de canals, actors i fins i tot anuncis. Joost, el servei de televisió per internet, ja és obert a tothom Joost, abans anomenat Venice Project, encara és en període de proves, però una web ofereix invitacions gratuïtes per provar. Fa uns mesos us parlàvem del Venice Project, un servei revolucionari de televisió via internet, doncs bé, encara és en fase de proves, però ara s'anomena Joost (per invitació com abans Gmail) i és a punt de fer el llançament comercial definitiu. De moment només hi poden accedir els qui siguin convidats per un beta-tester, però els autors del bloc GigaOM han obert una pàgina que permet que tothom qui ho vulgui pugui gaudir d'aquest servei que ofereix una qualitat d'imatge equiparable a la de la televisió convencional. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2389454 YOUTUBE Chad Hurley i Steve Chen van crear una aplicació que va comprar Google per 1.650 milions de dòlars. Actualment afronten denúncies de Viacom, FACUA, etc. Ara YouTube haurà d’afrontar dos reptes: 1.Les demandes per violació de copyright de cadenes, lligues nacionals, discogràfiques... 2.Buscar com compensar els usuaris que aporten continguts i que, en molts casos, generen ingressos, com per exemple la campanya de Coca-cola Holiday Wishcast que va fer per Nadal: usuaris que enviaven vídeos anuncis clàssics de la marca o vídeos creats a YouTube...
Es una herramienta que permite al visitante editar la pagina web mantenida con esta tecnología. Resulta ideal para: - Impulsar proyectos que se elaboran de manera compartida por un grupo de personas . - Publicar o despublicar mensajes en un tablero de anuncios público que deba ser común a un colectivo de personas. Varios recursos: - Wikipedia www.wikipedia.org (enciclopedia wiki emblemática) - WetPaint www.wetpaint.com (portal wiki fácil de usar) - Documentos y hojas de cálculo http://docs.google.com (en Internet) ¿Lo conocéis? Vamos a ver un documento en el “Ofice en línea” de Google… Paquete ofimático u Office (Documentos y hojas de cálculo de Google) ______________________________ NETWORKING: Internet es un espacio ideal para el networking , la compartición de conocimiento y el trabajo colaborativo, pero debidamente combinado con la presencialidad. Algunas distinciones: 1. Plataformas de social networking en español: eConozco www.econozco.com, Neurona www.neurona.com 2. Portales sociales http:// 360.yahoo.com, MySpace www.myspace.com, Facebook www.facebook.com 2. Comunidades de interés [o comunidades profesionales]. Se basan en boletines, listas de correo, foros y blogs. Por suscripción o no. [email_address] , foros o portales de asociaciones usuarios o enfermedades, etc . 3. Plataformas de trabajo colaborativo y aplicaciones: e-Catalunya http://ecatalunya.gencat.net Wikipedia http://es.wikipedia.org, Wikilearning www.wikilearning.com
Així mateix, perquè els principiants en aquesta eina puguin practicar sense causar estralls i sense cap por inicial que limiti la seva participació, aquestes pàgines wiki solen oferir un apartat de proves sovint anomenat sorral web o sandbox , com ara http://twiki.org/cgi-bin/view/Sandbox/WebHome i http://c2.com/cgi/wiki?edit=WikiWikiSandbox. Amb aquesta tecnologia s’elaboren actualment molts projectes: la Wikipèdia ca.wikipedia.org o es.wikipedia.org, que és una enciclopèdia mundial de coneixements, el World Wide Lexicon www.worldwidelexicon.org, que és un lèxic d’abast general, wikitravel, wikiquotes, destaquen entre molts altres. Wikipedia Scanner, una nueva herramienta de la Wikipedia que permite conocer la identidad de quién realiza modificaciones en sus distintos artículos ha revelado que poderosos grupos como la CIA, el Vaticano o el Partido Democrático estadounidense han intervenido en la redacción de la conocida enciclopedia virtual. Al parecer, tanto unos como otros habrían modificado contenidos relacionados con algunos hechos personajes de la actualidad internacional. Hi ha moltes empreses que ja usen els wikis com a bon instrument per gestionar el coneixement de l’organització: Disney, British Telecom, Daimler-Chrysler... Utilitzen diverses tecnologies de base wiki : swiki , zwiki , però principalment twiki http://twiki.org. Twiki és una plataforma de programari lliure per crear continguts web de manera col·laboradora (com diu el web mateix «un punt de trobada per treballar en interessos comuns»). Això és, tothom té l’oportunitat d’usar aquesta solució tecnològica pel seu compte, en el seu àmbit d’actuació personal, professional, etc. A més, qualsevol persona pot esdevenir desenvolupador i donar suport a la comunitat Twiki.
Es basa en la teoria dels 6 graus de separació d’Stanley Milgran : dues persones qualsevols estan connectades per un màxim de sis intermediaris. Internet és una eina útil per gestionar diàriament la xarxa de contactes, però cal combinar-la amb trobades presencials. eConozco: emplenar un formulari amb les dades de la persona que serveixen de presentació. També es troben contactes buscant-los pel cercador. Segons Marqueze Telecom, consells per al networking : 1. Estableix l’estratègia personal. La xarxa de contactes ha de basar-se en estratègia personalitzada i objectius concrets. 2. Selecciona la xarxa més adequada. Escull les xarxes socials que s’ajustin a les teves necessitats. 2 O 3. 3. No paguis sense valorar. Les xarxes no haurien de contemplar peatges que, a més, puguin restar valor i frenar el seu creixement. 4. No fomentis agrupacions elitistes. No tots els contactes són iguals, però tots són importants. L’essència del Web 2.0 és l’obertura de les relacions socials, sense jerarquies ni discriminacions. 5. Sigues sincer en la presentació de les teves dades. Quan les falsegis, la xarxa perd la raó de ser. És important la fotografia. 6. Actualitza el contingut del teu perfil. És clau que la comunitat pugui estar al dia de les teves inquietuds, projectes o aptituds. Aprofita l’espai que se’t dóna. 7. Respecta la privadesa. Tracta de trobar l’equilibri entre la intel·ligència col·lectiva i el risc de revelar dades personals. 8. Involucra’t i sigues proactiu. Participa activament en les iniciatives de la comunitat. 9. No agrupis contactes sense criteri. El networking no és una competició per aconseguir més contactes. 10. Conrea els teus contactes. És tan important construir la teva xarxa com mantenir-la adequadament, ja que així es retroalimenta.
DE LA DIAPO SEGÜENT: CERCADORS Wikia Search será lanzado en diciembre Wikia Search , el nuevo buscador de Internet que prepara desde hace meses el fundador de la enciclopedia electrónica Wikipedia , Jimmy Wales, será lanzado definitivamente el próximo diciembre, informa el diario ' The Times ' . Según Wales, Wikia competirá en menos de tres años con los principales buscadores de Internet, como Google -que copa la mayoría del mercado en el mundo- y Yahoo !. Al contrario de los algoritmos que usan los buscadores actuales para clasificar los sitios web, que establecen un orden de prioridad de resultados según la frecuencia de los enlaces, Wikia se basará en las opiniones de los usuarios para ordenar los resultados de una búsqueda. Wales asegura que los seres humanos son mejores que los ordenadores para dar una "opinión editorial" sobre qué sitios web son más relevantes para una determinada búsqueda. "Una de las tareas básicas de un buscador es tomar una decisión: 'Esta página es buena, esta página es una basura'. Se sabe que los ordenadores son malos para opinar sobre eso, de modo que la búsqueda algorítmica tiene que hacerse de forma indirecta", explica Wales, presidente emérito de la Fundación Wikipedia. Según él, la clave está en construir una comunidad de usuarios de confianza que valoren las páginas, ya que "saber si una página es buena sólo lleva un segundo". Wikia, al contrario que Wikipedia, enciclopedia gratuita sin ánimo de lucro con 8,2 millones de entradas, tiene como objetivo obtener ingresos vendiendo publicidad que aparecerá en las páginas de resultados. De momento, Wales ha recibido apoyo financiero de Omidyar Network , una organización creada por Pierre Omidyar, fundador de la casa de subastas por Internet eBay . Según Wales, los usuarios no rechazarán apoyar un proyecto que busca beneficios porque es "divertido compartir conocimientos" y porque querrán reducir el poder de los gigantes Google y Yahoo!.
El buscador es un mapa de información que consta de dos partes: - Un sistema de recogida y almacenaje (en una base de datos) de información de la red. - Un sistema de localización de términos dentro de esta base de datos. Dos sistemas: 1. Motor de búsqueda . La realiza un bot (araña) que recorre la red en busca de información. Se trata de una búsqueda cuantitativa. www.google.es 2. Directorio . La realiza una persona a partir de criterio humano (ontologías y sistematización). Es, pues, una búsqueda cualitativa. www.dmoz.org
El primer que cal saber és que no tots els cercadors són iguals. Fem servir la paraula CERCADOR per referir-nos, en realitat a dos tipus d’einres de cerca: la terminologia pot variar, però l'essència de la qüestió és que hi ha dues classes de cercadors segons el sistema de recollida : Bots, Robots, Motors o Motors de cerca . Com ja indica el nom, aquests cercadors registren les webs de manera automàtica , sense intervenció humana. Els més monstruosos no només recullen les dades que enviem quan fem el registre, sinó que després "visiten" la web automàticament i indexen (envien còpia) tot el contingut en les seves immenses bases de dades. Com a resultat d'acords entre bots, cercadors i comunitats virtuals, fins i tot poden registrar webs sense permís de l'autor. Si per exemple allotgeu la web a Telépolis, us trobareu que al cap d'un temps Google l'ha xuclat de cap a peus, i n'ha guardat còpies al seu caché. Ideal per a cerques concretes Ex: nom d’actor Directoris , Índexs o Catàlegs temàtics . Les dades que enviem al registrar-nos són examinades per personal de l'empresa , que visita la web, comprova les dades i accepta o rebutja el registre. Recopilació manual. El nivell d'exigència és molt variable: alguns, com Yahoo!, són molt selectius, i donat el volum de sol·licituds, triguen mesos en acceptar un registre. En d'altres la revisió és simbòlica o bé tenen menys feina i el registre és cosa de pocs dies. Resultats de qualitat elevada. Ideal per a cerques o consultes genèriques Ex: art europeu del segle XVIII. Noteu que estem parlant del funcionament intern del cercador i no de la seva aparença externa. Altavista, malgrat ser un bot, té un directori a la pàgina principal. De la mateixa manera, Yahoo! és un directori, però quan no troba una cosa al seu catàleg, obtenim la típica pàgina de resultats d'un robot . Si ens hi fixem, veurem que a la part superior de la pàgina hi posa "Resultados provistos por Google". Les aliances estratègiques entre directoris i bots són freqüents.
Altres aplicacions de Google: Avui tinc sort: et porta directament al web que segurament estàs cercant. Estan tan segurs de la tecnolgoia de cerca que s’ho permeten. Cerca d’imatges Cerca de grups de discussió Traducció de pàgines web de i a l’anglès (i les altres llengües). Per traduir de l’anglès al castellà (p.ex. cercant la paraula ministry i traduir la web d’algun ministeri britànic), he de definir a ‘Preferències’ el castellà com a llengua de la interfície. Si vull traduir del castellà a l’anglès (p.ex. la web d’un ministerio del govern de Madrid), la llengua de la interfícia que he de definir serà l’anglès. Possibilitat de cercar a Google des de la barra del navegador pròpia . No cal anar al web cada cop que vols fer una cerca. S'ha parlat dels cercadors com a eina per localitzar informació per Internet, junt amb els conceptes que això suposa sobre metatags i conceptes sobre cercadors. Cercador intern: cercador per a la localització d'informació en la pròpia web. Cercador dedicat exclusivament a cercar informació en la web pròpia i no en la resta d'Internet. Altres:
Google sets permet la cerca de cadenes de paraules cercades del mateix tipus que el usuario introdueix com a exemple (de uno a cinco). Creació automatitzada de conjunts de termes o elements des d’alguns exemples de eferència. La base Google Sets és encara pobra. Google Maps Esta nueva funcionalidad de Google Maps permite personalizar un mapa mediante la introducción de iconos, dibujos e incluso vídeos de YouTube. Guillem Alsina ( guillem@ imatica.org ) - ¿Quién de vosotros que me lee no ha ido nunca a una boda? ¿Y a quienes de vosotros no os han dado un plano más o menos esquemático de donde se celebraba el magno evento? Probablemente no es hasta el momento de materializar las indicaciones del plano sobre el camino real a seguir cuando desearíamos haber tenido a nuestro alcance una información más detallada e incluso interactiva. ¿Que diríamos, por ejemplo, de un mapa en el cual pudieramos marcar iconos con determinados accidentes geográficos o incluso insertar un vídeo grabado durante el recorrido del camino a seguir, de forma que nuestros invitados más que identificar símbolos o lugares pudieran reconocerlos? Esto es precisamente lo que pretende My Maps, el nuevo servicio en línea de Google. My Maps se intengra en Google Maps y en nuestra cuenta de usuario de Google, de la cual y además de a este servicio podemos acceder a otros como son Gmail o Blogger. Su idea es permitirnos personalizar al máximo un mapa, permitiendo que este sea público (es decir, que pueda acceder a él cualquier usuario) o bien privado, de forma que solamente nosotros podamos consultarlo. Entre las funcionalidades de My Maps tenemos: Permite marcar lugares en el mapa con los diferentes iconos disponibles en la librería. Dibujar sobre el plano líneas y formas. Añadir texto, imágenes o incluso vídeos de YouTube o Google Video a nuestros mapas. Esto nos permite, por ejemplo, dar una información gráfica de todo tipo de accidentes geográficos que podamos encontrarnos en nuestra ruta, siguiendo la máxima de que una imagen vale más que mil palabras. Añadir código HTML al mapa. Ver los mapas en el programa Google Earth.
PageRank TM (PR) es un valor numèric que representa la importància que una pàgina web té a Internet. Google es fa la idea de que quan una pàgina col·loca un link a una altra és de fet un vot per a l’última. Quants més vots tiengui serà considerada més important per Google. A més, la importància de la pàgina que emet el seu vot también determina el pes d’aquest vot. D’aquesta manera, Google calcula la importància d’una página gràcies a tots els vot que rebi, tenint en compte també la la importància de cada pàgina que emet el vot. Es un dato valioso, porque es uno de los factores que determinan la posición que va a tener una página dentro de los resultados de la búsqueda. La freqüència amb què Googlebot accedeix a un lloc web depèn del seu PageRank . Com més gran sigui el valor, el robot accedirà més assíduamente a les seves pàgines Una manera de conèixer el PageRank TM d’una pàgina és decarregant-se la barra de cerca de Google En el Zeitgeist de Google vas a poder encontrar un montón de estadísticas : las palabras más buscadas de la semana en diferentes idiomas, los navegadores más utilizados, ... Además, tiene un archivo histórico . Té registrats alguns dominis semblants al verídic ja que molts usuaris canvien les lletres i els falla la cerca. Aquests dominis et porten al lloc web correcte. :gogle, googel.com, ggoogle. o gogole.. També el domini 466453.com (prova a escriure 'google' en el teu mòbil ). Adsense . Exportar el sistema Adwords a altres webs que desitgin obtenir ingressos per publicitat.
Google , de manera inadvertida, ha esdevingut una eina fonamental que supera amb escreix la idea que tenim en general d’un motor de cerca . Aquest canvi afecta de ple la relació que tenim amb la informació: podem consultar-la i verificar-la instantàniament. CRIDA I CERCA . Al primer resultat ( resultats només en català) ja podem saber que es d e la locució castellana busqueda y captura cal dir-ne crida i cerca . 43 resultats de la cerca de pàgines en català a Google. Si cerquem en interfície català, búsqueda i captura ens diu directament en els resultats que en català és crida i cerca . A Yahoo en català 8 resultats, i el resultat i és el mateix. LICITACIÓ AL MÉS-DIENT . A Google 34 resultats, a Excite 8, a Lycos 0 i a Yahoo 4. Si traiem el guionet ens cerca seqüències amb qualsevol de les paraules que componen l’expressió. El mateix passa amb l’aforisme Tots els testos s’assemblen a les olles . PEER TO PEER NETWORK (xarxa punt a punt). Trobem o deduïm la forma equivalent en català en els WW resultats de la cerca (millor anar al Termcat o que les seves BD terminològiques fossin públiques i per tant les recollissin els cercadors). Primer fem Cerca al web i després, a Cerca avançada , escrivim Peer to Peer Network en l’espai Cerca els resultats amb totes les paraules . L’ORTOGRAFIA . Aquí, els resultats de la cerca en textos òbviament en català són molt indicatius: per 12.000 resultats de tar g eta , només 1.300 de tarjeta ; o bé ebenista (100) i ebanista (20). ELS SINÒNIMS . En alguns casos els resultats un altre cop són prou indicatius: justificant de recepció (1.540) i acusament de recepció (190). PASSEM ARA A FER ELS EXERCICIS SOBRE CERCADORS (A7-A10) : a part, comprovem tot el que hem dit: PAGE RANK, Google sets, etc.
Funcionalitats que trobareu a la interfície en castellà: ‘Més’.
Guia en línia per a aprofitar a fons els recursos de Google Google Guide és un manual en línia fet per Nancy Blachman i pensat per facilitar l'ús del cercador als usuaris. Incorpora un llistat a partir del qual es poden clicar les opcions que més interessin i així saber, per exemple, com fer una cerca de manera més efectiva, com Google interpreta el que se li demana i quina informació s'inclou amb els resultats. Fins i tot hi ha un índex temàtic per a accedir a les lliçons més ràpidament. http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1944863
Las tecnologías de la voz y la de la vista se disputan la entrada de información en un ordenador obviando un aparato periférico. Las tecnologías de la voz están muy avanzadas : Reconocimiento de la voz [o del habla] ( RV ): - Proceso de conversión voz-texto . - Más accesibilidad para personas con disminución auditiva. Síntesis de la voz ( SV ): - Proceso de conversión texto-voz . - Más accesibilidad para personas con disminución visual. Sistema de diálogo automático ( SDA ): - Combinación RV+SV . - Mediatización de sistema informático. El proceso es RV+progr. informático+SV . - Ej. información telefónica de trenes, sistemas de atención telefónica automática…
Aquesta és la informació resumida de l’apartat de l’accessibilitat i la tecnologia de la veu/parla . Els sistemes de diàleg automàtic són tots aquells en què s’atèn de manera automatitzada l’usuari. Mereixen ser esmentats a part els agents virtuals o verbots que figuren en força pàgines web per atendre el visitant. Tot i que no hi ha entrada de veu (com en la tecnologia del reconeixement de la veu), hi ha un programa que reconeix el text de l’usuari i que genera respostes que s’hi relacionen. En l’exercici corresponent en veurem uns quants exemples (la Maria de l’empresa sueca Artifitial Solutions, l’Alice, el Hank de Coca-cola.com, etc.). Expliquem la resta de diapos (RV i SV) i passem a: EXERCICIS A11-A16 (tecnologia de la veu: RV, SV i DA)
Loquendo és el proveïdor de tecnologia de veu de La Caixa.
Sistemas de traducción automática - Opentrad (antes: Internostrum de la Universitat d’Alacant (castellano-catalán-gallego- vasco). Traductor gratuito y libre de textos, documentos y páginas web www.opentrad.org - Translendium de Translendium SL (más de 20 pares de lenguas). Servicio de traducción gratuito de textos y webs y servicio de pago en línea para traducción de documentos . www.translendium.com . - Sistema de TA de la Generalitat de Catalunya (con tecnología de Translendium) traductor.gencat.cat (catalán↔castellano, catalán↔francés, catalán↔inglés) permite traducir textos y webs gratis . El personal de la Generalitat puede traducir también documentos a través de una intranet específica. - AutomaticTrans, SL de SoftLibrary (traductor castellano-catalán y catalán-castellano). De pago . www.automatictrans.es
El concepte Web 2.0 ha donat lloc a la major divisió generacional des del rock-and-roll. Ha canviat: model d’atenció de l’audiència model comunicatiu (el receptor esdevé emissor, actor del procés comunicatiu) les TIC
El nou paradigma és la creació de continguts pels propis usuaris. Hi ha un canvi d’actitud principalment dels joves cap als mitjans de comunicació. La tecnologia facilita l’edició web, la pujada de continguts a la xarxa i sistemes de missatgeria instantània. Això propicia una nova SOCIABILITAT: els usuaris se submergeixen profundament en la interactivitat. Els blocs i els wikis, i també els agregadors de notícies RSS, són serveis en línia que fan extremadament simple les feines de mantenir, renovar i posar en circulació la informació, fent possible que l’audiència s’organitzi segons una gran diversitat d’interessos. Els blocs s’insereixen dins la denominada Web 2.0, que es diferencia de la 1.0 perquè era estàtica, tancada, de difícil disseny, gestió i actualització. En canvi, les eines i aplicacions de Web 2.0 són obertes, dinàmiques, de fàcil disseny, gestió i actualització, i fomenten la interacció i participació de les persones usuàries facilitant el sorgiment i articulació de xarxes socials digitals que comparteixen informació i coneixement en temes d’interès comuns. La mejora y abaratamiento del coste de conexión e Internet propician un cambio de rol de la ciudadanía. Con las aplicaciones desarrolladas alrededor del concepto web 2.0 se supera el modelo comunicativo tradicional y el receptor pasa a ser actor del proceso. Ahora todos estamos capacitados para explicar cosas y para entrar de lleno en la gestión del conocimiento. Las empresas que han impulsado Wikipedia, MySpace, YouTube, Daily Motion, Netvibes, Del.icio.us, Flickr, Digg y Menéame, por ejemplo, han tenido éxito. Sitúan al usuario en el centro de sus servicios porque de mero receptor pase a actor-emisor. Esta nueva etapa se caracteriza porque los contenidos son generados por los usuarios y porque la inteligencia –el conocimiento– es tratado de modo colectivo .
És el que farem de fet en el nostre exercici col·lectiu final!!! Exemples d’innovació per hibridació ( mashups ): Ladrillómetro www.ladrillometro.com Geolocalització o etiquetes geogràfiques. Perquè el sistema identifica longitud i latitud en el telèfon cel·lular mòbil. El lloc i també l’hora permeten encertar de quina foto es tracta i a qui enviar-la o posar-li etiquetes ( tags ) si s’envia a un portal per compartir (per exemple, a Flickr.com). El gran canvi respecte 2006 és l’adopció de GeoRSS. El GeoRSS defineix els punts per la seva latitud i longitud i usa els fluxos RSS. Es tracta d’un llenguatge que deixa posar etiquetes geogràfiques a les dades; i permet, així, l’actualització de les microdades sense que calgui buscar-les. Wikiloc www.wikiloc.com. Para compartir senderos GR en el mapa. Els serveis Google Earth i el Google Maps que permeten inserir comentaris, curiositats, rutes... i que han donat lloc a múltiples aplicacions –com el servei de mapes socials Frappr www.frappr.com , el mapa dels fets narrats a la Bíblia www.biblemap.org , etc.– i models de negoci. Google www.google.es ( page rank ). Destacan los servicios de Google Earth y Google Maps que permiten insertar comentarios, curiosidades, rutas… y que han dado lugar a múltiples aplicaciones (mapas sociales Frappr www.frappr.com, mapa de la Biblia www.biblemap.org, etc.) y modelos de negocio (imágenes de satélite con base de datos de oferta inmobiliaria). Son los mashups o servicios resultantes de técnicas de programación que combinan contenidos de fuentes y formatos diferentes en un mismo contenedor. SETI@Home (Search of Extraterrestrial Intelligence) www.querysoft.es/seti. Se trata del grid computing , que aprovecha los ciclos de procesamiento no usados de los PC conectados a un red. El resultado es un enorme ordenador virtual con gran capacidad de proceso. Visualització física dels conceptes més rellevants . Per exemple, TagCloud.com http :// tagcloud.com . Es visualitza en un núvol ( cloud ) un conjunt de mots solts ( tags ), amb color i mida que canvia per indicar la freqüència d’ús en els blocs o articles indexats. Cadascú pot constituir els seus núvols amb les fonts de la seva elecció. Permet trobar els mots més usats i per tant el que es diu en els blocs, etc. Si hi cliquem apareixen resums dels articles associats. Flock.com www.flock.com , que està fent-se un lloc en els navegadors de codi obert. Swiki (per a search wiki ) http :// wiki.squeak.org que explora els comportaments de les comunitats per millorar els resultats del seu motor de cerca.
Servicios que gestionan información Estos servicios permiten al usuario, por ejemplo, clasificar, compartir, valorar, comentar o conservar los contenidos que encuentra en Internet ¿Para qué sirven? Digg. Se trata de una página web en inglés que permite a los usuarios enviar, votar y jerarquizar las informaciones que crean en sus webs o encuentran en Internet. Es una de las webs precursoras en la valoración social de la información en la Red. Pinchando sobre este botón en las noticias o posts de La Vanguardia.es podrá enviar la información a la comunidad Digg. Para introducir información hay que estar registrado. Más información: digg.com / faq . Menéame. Se trata de una página web en español en la que los usuarios registrados pueden enviar enlaces a informaciones encontradas en Internet. Los usuarios de esta comunidad revisan y votan las noticias enviadas, que también se pueden comentar. Las noticias se priorizan en la home por orden de valoración. Pinchando sobre este botón en las noticias de La Vanguardia.es podrá enviar la información a la comunidad Meneame. Para introducir información hay que estar registrado. Más información: meneame.net / faq - es.php . Del.icio.us. Se trata de una página en inglés que permite guardar y consultar los enlaces favoritos desde una web en lugar de tenerlos en el navegador de Internet. De esta manera, se puede acceder a ellos desde cualquier ordenador. El servicio permite clasificar los enlaces con tags (palabras clave), comentar el contenido y compartir el enlace con otros internautas. Gracias a esta labor comunitaria, la web sirve para rastrear más información sobre los temas que nos interesan. Se trata del marcador social más conocido de Internet. Pinchando sobre el botón que hay en el pie de la noticia enviará ese enlace a su cuenta de favoritos de Del.icio.us. Para enviar información hay que estar registrado. Más información: del.icio.us / about . Technorati. Es el mayor buscador de blogs del mundo. Se puede rastrear información en más de 42 millones de bitácoras. Entre otros servicios, permite saber qué blogs hablan de una noticia y han hecho un link a ella. Pinchando sobre el botón de Technorati buscará todos los blogs que han enlazado a esa pieza en concreto. Para hacer una búsqueda no hay que estar registrado. Más información: www.technorati.com . MyWeb de Yahoo . Este es un servicio del popular buscador Yahoo. Al igual que del.icio.us facilita al usuario la creación de unos favoritos online mediante tags o palabras clave. Permite guardar una copia de las páginas en caché. Pinchando sobre el botón de MyWeb se puede enviar el enlace y guardar una copia en su cuenta de favoritos. myweb2. search.yahoo.com . Correo-e, buscador, grupos/lista de distribución, Flickr, mensajería instantánea, calendario, contenedor de ficheros, RSS...
LA VANGUARDIA 28.08.2007 A estas alturas, ya no hay dudas de que el 2006 ha sido el año de la Web 2.0 o web social, tal y como atestigua el triunfo de sitios de comunicaciones sociales del tipo de LinkedIn, MySpace, YouTube o Facebook, y donde la tecnología social como los blogs o los wikis se ha extendido como la pólvora. Pero la idea de que la siguiente generación de Internet está a la vuelta de la esquina va tomando más y más fuerza, sobre todo después de que el influyente 'The New York Times' le dedicase un amplio espacio en su portada hace unas semanas. El objetivo de la 'web semántica', el término favorito del creador de la Word Wide Web, Tim Berners-Lee, es añadir significado a la web, de manera que, en lugar de un mero catálogo, se convierta en una guía "inteligente", con sitios capaces de intercambiar información sobre sus contenidos. Berners Lee lo describe como una red de aplicaciones e información conectadas entre sí, algo así como una base de datos global. Este sistema podría actuar como consejero personal en áreas tan diversas como el turismo -ofreciendo paquetes a la medida, en lugar de un torrente de páginas de agencias de viajes y destinos- o la planificación financiera, con recomendaciones concretas dependiendo de la edad o el estado civil del usuario. Siguiendo el ejemplo que propone el 'The New York Times' esta nueva generación de Internet será capaz de dar respuesta, como si de un agente de viajes se tratara, a una búsqueda tan compleja como "estoy buscando un lugar cálido, tengo un presupuesto de 3.000 dólares y un niño de 11 años". Un sistema como este, claro, se convertiría instantáneamente en más valioso, comercialmente, que los medios de búsqueda de hoy, que arrojan resultados de miles de documentos y normalmente son incapaces de dar respuesta a preguntas tan concretas. Según escribe en su blog Nicholas Carr , la Web 3.0 "convertirá en obsoletos a los buscadores de hoy". Dicho de otra manera, y siguiendo con el ejemplo de las vacaciones, mientras que las recomendaciones de viaje de hoy fuerzan al internauta a navegar entre largas listas de comentarios u observaciones, el sistema de la Web 3.0 se encargaría de establecer valoraciones, clasificarlas y, por deducción, ofrecer el hotel adecuado para el usuario en particular. ¿Cuándo llegará esta web sabelotodo?. Esta es la pregunta del millón. El blog ' OnlineSpin ' señala que para su llegada faltan, entre otras cosas, un software de reconocimiento de imágenes para vídeo, junto con reconocimiento de voz aplicado al vídeo. George Jones, de ' Information Week ', cree que sólo es posible predecir una cosa: a juzgar por el desarrollo impresionante de internet en los últimos 15 años es imposible predecir qué forma tomará la web de aquí a otros 15 años. En cuanto a los protagonistas de esta nueva revolución, OnlineSpin lo tiene claro. Será David frente a Goliath: las pequeñas compañías serán los 'Googles' de la Web 3.0, ya que el gigante de Internet cada vez se parece más a las grandes multinacionales a las que desprecia.
WIKIPEDIA. Semantic web : Els humans són capaços d'utilitzar el web per fer tasques com trobar la paraula finlandesa per a "cotxe", per reservar un llibre de biblioteca, o per buscar el DVD més barat i per comprar-lo. Tanmateix, un ordinador no pot acomplir les mateixes tasques sense instrucció humana perquè les pàgines web estan dissenyades per ser llegides per gent, no màquines. El web semàntic és una visió d'informació que és comprensible per ordinadors, de manera que puguin realitzar les feines de les obres tediosos trobant, compartint i combinant informació en el web. Humans are capable of using the Web to carry out tasks such as finding the Finnish word for "car", to reserve a library book, or to search for the cheapest DVD and buy it. However, a computer cannot accomplish the same tasks without human direction because web pages are designed to be read by people, not machines. The semantic web is a vision of information that is understandable by computers, so that they can perform more of the tedious works involved in finding, sharing and combining information on the web. For example, a computer might be instructed to list the prices of flat screen HDTVs larger than 40 inches with 1080p resolution at shops in the nearest town that are open until 8pm on Tuesday evenings. Today, this task requires search engines that are individually tailored to every website being searched. The semantic web provides a common standard (RDF) for websites to publish the relevant information in a more readily machine-processable and integratable form. Tim Berners-Lee originally expressed the vision of the semantic web as follows [6] : “ I have a dream for the Web [in which computers] become capable of analyzing all the data on the Web – the content, links, and transactions between people and computers. A ‘Semantic Web’, which should make this possible, has yet to emerge, but when it does, the day-to-day mechanisms of trade, bureaucracy and our daily lives will be handled by machines talking to machines. The ‘intelligent agents’ people have touted for ages will finally materialize. El Web 2.0 ha aconseguit que: 1 bilió d’usuaris visitin 80 milions de webs Mentre que el Web 1.0: 45 milions d’usuaris navegaven per 250.000 webs Eines i recursos que ens converteixen a tots en periodistes: A més de: - noves subscripcions i cerques - altres webs de mitjans de comunicació i agències També altres recursos de producció i gestió d’informació i continguts: - blocs - estadístiques de visites - trackbacks - comentaris - pàgines d’inici integrades - filtres socials de notícies - RSS - etc.
Innovar x Internet Xavier Lasauca i Jordi Graells Curs càrrecs de comandament CEJFE Barcelona, 18 i 25 d’octubre de 2007 Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons. Es permet còpia, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i la font ( Jordi Graells i Costa. Curs ‘Innovem l’Administració amb Internet!’ ), no se’n faci un ús comercial i no es transformi en obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http :// creativecommons.org / licenses / by-nc-nd /2.5/es/ legalcode.ca . Estratègies per innovar serveis per Internet Alba . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0
Programa del curs 1. EINES · Eines de comunicació, cerca i accessibilitat - Correu electrònic - Telefonia mòbil: WAP, GSM, GPRS, UMTS, HSDPA - Missatgeria instantània - Xat - Llista de distribució - Fòrum web - Butlletí electrònic - Bloc - Wiki - Programari de xarxa social ( social networking ) - Cercador - Tecnologies de la veu - Traducció automàtica · Web 2.0 2. MÀRQUETING I PUBLICITAT · Màrqueting electrònic · Publicitat 3. INNOVACIÓ · Intel·ligència col·lectiva · Innovació de serveis 4. GESTIÓ DEL CONEIXEMENT Innovació Coneixement Eines de comunicació i cerca Màrqueting publicitat
Comunicació amb la premsa Orientada a explicar més l’acció immediata de l’empresa o organització als mitjans de comunicació. Comunicació relacional Basada en sistemes oberts de relació, que propicien la participació del client-usuari i del personal de l’empresa o organització. Aquesta relació es mesura a fi de captar-ne l’atenció i poder-los fidelitzar. Comunicar amb els clients-usuaris de l’empresa o organització, amb els proveïdors i també amb el seu personal. Quin tipus de comunicació? Innovació Coneixement Eines de comunicació i cerca Màrqueting publicitat
<ul><li>Eines de comunicació , cerca i accessibilitat </li></ul>Curs ‘Innovar x Internet!’ CEJFE Alba . © Jordi2007 . CC BY-NC-ND 2.0
<ul><li>A les eines de comunicació i cerca s’hi accedeix, en general, de dues maneres: </li></ul><ul><li>Per l’aplicació pròpia de l’eina . Es tracta del programa que permet accedir a l’eina de comunicació des del moment en què sorgeix com a nou recurs a Internet. </li></ul><ul><li>Més endavant, s’accedeix a la majoria d’eines des de la interfície web . És a dir, per fer-ne més fàcil l’ús, els webs permeten accedir directament a l’eina a través seu. </li></ul>Accés general a les eines de comunicació i cerca a Internet Eines de comunicació i cerca
Servei o tràmit digital És el principal instrument per a una empresa o institució. www.ryanair.com www.capraboacasa.com www.gencat.net / ics Eines de comunicació i cerca
Correu electrònic La primera eina i la més consolidada. Correu web o webmail : http :// gmail.com Eines de comunicació i cerca
Telefonia mòbil 1/2 Xarxa de telefonia mòbil per comunicar-se sense cables. Xarxa Velocitat teòrica Generació Missatges MoviLine ---- 1G GSM 9,6 - 14,4 kbps 2G SMS GPRS 14,4 - 171,2 kbps 2,5G UMTS 171,2 kbps - 400 kbps 3G HSDPA 1,4 - 14 Mbps 3,5G MMS Eines de comunicació i cerca
Herr mientas www.jajah.com Telefonia mòbil 2/2 Telefonia per Internet i telefonia per IP (VoIP). Eines de comunicació i cerca
Missatgeria instantània Comunicant-nos en temps real amb el nostre equip professional. Eines de comunicació i cerca
Xat Tertúlia síncrona en una mateixa interfície. Twitter http://twitter.com (els Miniblogs de 20minutos.es) és un híbrid de missatgeria i bloc. http://twittervision.com http://miniblog.20minutos.es Eines de comunicació i cerca
Llista de distribució Enviant multitud de correus en un sol clic. […] www.rediris.es / list Eines de comunicació i cerca
Fòrum web Discutint al voltant d’un tema. http:// espanol.groups.yahoo.com Eines de comunicació i cerca
Butlletí electrònic 1/2 Explicant el que volem en una revista ( newsletter ). www.gencat.cat/justicia/ejusticia www.portalcomunicacion.com Eines de comunicació i cerca
Butlletí electrònic 2/2 Butlletí al qual es poden subscriure els internautes en un lloc web per rebre regularment per correu electrònic informació breu i recent associada a aquest lloc. - Periodicitat: setmanal, quinzenal o mensual. - Segmentació de continguts. El contingut és la clau. - Adaptació a la societat. Es poden llançar diverses proves per veure quina s’adapta millor a l’usuari. - Instrument proactiu. La newsletter ha de conversar amb l’audiència. - Permission marketing . Per evitar ser considerat spam (tècniques de l’alta o baixa voluntària, opt-in i opt-out en anglès). Protecció de dades personals. De fet, un simple correu electrònic amb enllaços a més informació és ja una newsletter. Eines de comunicació i cerca
Bloc 1/3 Escrivint un diari personal o fent de periodista. www-03.ibm.com/developerworks/blogs Eines de comunicació i cerca
Bloc 2/3 Bloc ( weblog o bitàcola ) és un instrument que permet recopilar textos ordenats cronològicament (el més recent apareix el primer). Els blocs, com a nova forma de comunicació pública sorgida al voltant del mitjans socials , tenen èxit perquè són fàcils, multidireccionals i addictius. Existeixen blocs personals , però també polítics , corporatius , periodístics , d’educació , empresa ... El món dels blocs es va professionalitzant i comercialitzant. Els mitjans de comunicació en línia han incorporat blocs en la seva oferta de continguts. La blogosfera és el conjunt de blocs agrupats per algun criteri. Per exemple: blogosfera catalana , blogosfera periodística , etc. This work is free software ; you can redistribute it and/or modify it under the terms of the GNU General Public License as published by the Free Software Foundation ; either version 2 of the License, or any later version. Eines de comunicació i cerca
Bloc 3/3 Glossari - Dues menes de blocs. Els que ofereixen solució completa d’allotjament ( www.bitacoras.com , www.blogger.com , www.blogia.com ; o www.bloc.cat en català). Els que són software per crear, editar i administrar-lo directament en el servidor que allotja el lloc web ( http :// es.wordpress.com , www.drupal.org.es , etc.). - Post: és la unitat de publicació del bloc (entrada, text o article). Es publiquen des de l’aplicació web, e-mail o mòbil ( moblog ). A més de textos, poden incloure imatges ( www.flickr.com ), vídeos ( www.youtube.com ) o àudio ( podcast com la UPFRàdio). - Permalink : enllaç permanent d’un post (article) d’un bloc a un altre. - Trackback : enllaç invers, enllaç a l’article del bloc que ens enllaça. - Tags : etiquetes amb els temes que es tractin a l’article publicat i permeten així compartir preferits amb altres usuaris ( http :// del.icio.us , www.technorati.com ). - Agregador: recull en un mateix espai els blocs seleccionats, avisa de les noves entrades (des de l’última lectura) i situa davant els blocs actualitzats recentment ( www.bloglines.com , www.feedshow.com , www.google.com / reader ). RSS i ATOM. - Filtres socials de notícies ( www.digg.com , www.meneame.net , www.fresqui.com ). Eines de comunicació i cerca
Videoconferència 1/3 Per comunicar-nos per imatge/vídeo: O bé usem les eines esmentades de videotrucada i missatgeria instantània. I, the copyright holder of this work, hereby release it into the public domain . This applies worldwide. I n case this is not legally possible, I grant any entity the right to use this work for any purpose , without any conditions, unless such conditions are required by law . Eines de comunicació i cerca
Videoconferència 2/3 O bé disposem d’aparell de videoconferència. 2screensystem © Rob Gowman . GNU Free Documentation License , Versió 1.2 This image is a work of an employee of the Executive Office of the President of the United States , taken or made during the course of the person's official duties. As a work of the U.S. federal government , the image is in the public domain . www.cisco.com Cisco TelePresence Eines de comunicació i cerca
Videoconferència 3/3 Esment especial a la TV per Internet. TV per Internet : www.joost.com Eines de comunicació i cerca
Wiki 1/2 Tothom fa de webmàster d’un web o bé tothom treballant sobre el mateix document. Paquet ofimàtic o Office (Documents i fulls de càlcul de Google) http://docs.google.com/View?docid=dcrfg857_1gptxz8 Eines de comunicació i cerca
És una eina que permet al visitant editar la pàgina web mantinguda amb aquesta tecnologia. Resulta ideal per a: - Impulsar projectes que s’elaboren de manera compartida per un grup de persones . El wiki és la culminació del treball col·laboratiu (després del debat en fòrums, blocs, etc., es publica en wiki). - Publicar o despublicar missatges en un tauler d’anuncis públic que hagi de ser comú a un col·lectiu de persones. Diversos recursos: - Wikipedia www.wikipedia.org (enciclopèdia wiki emblemàtica) - Citizendium http://en.citizendium.org/ (selecció rigorosa de redactors) - WetPaint www.wetpaint.com (portal wiki fàcil d’usar) - Documents i fulls de càlcul Google http :// docs.google.com (a Internet) Wiki 2/2 Eines de comunicació i cerca
Networking o xarxa social 1/2 Programari de xarxa social ( social networking ) o construint una xarxa de contactes. Eines de comunicació i cerca
Networking o xarxa social 2/2 Internet és un espai ideal per al networking , la compartició de coneixement i el treball col·laboratiu, però degudament combinat amb la presencialitat. Algunes distincions: 1. Plataformes de social networking : Xing www.xing.com (eConozco www.econozco.com i Neurona www.neurona.com ) 2. Portals socials http:// 360.yahoo.com , MySpace www.myspace.com , Facebook www.facebook.com 2. Comunitats d’interès [o comunitats professionals]. Es basen en butlletins, llistes de correu, fòrums i blocs. Per subscripció o no. www.softcatala.org , fòrums o portals d’associacions d’usuaris o malalties, etc . 3. Plataformes de treball col·laboratiu i aplicacions: e-Catalunya http :// ecatalunya.gencat.net Wikipedia http :// es.wikipedia.org , Wikilearning www.wikilearning.com , Eines de comunicació i cerca
Cercador Buscant quantitativament i qualitativament. Motor de cerca: Google Directori: Dmoz.org Eines de comunicació i cerca
<ul><li>El cercador és un mapa d’informació que consta de dues partes: </li></ul><ul><li>- Un sistema de recollida i emmagatzematge (en una base de dades) d’informació de la xarxa. </li></ul><ul><li>- Un sistema de localització de termes dins aquesta base de dades. </li></ul><ul><li>Dos sistemes: </li></ul><ul><li>Motor de cerca . La fa un bot (aranya) que recorre la xarxa cercant informació. Es tracta d’una cerca quantitativa. </li></ul><ul><li>www.google.es </li></ul><ul><li>2. Directori . La fa una persona a partir de criteri humà (ontologies i sistematització). És, doncs, una cerca qualitativa. </li></ul><ul><li>www.dmoz.org </li></ul>Definició de cercador Eines de comunicació i cerca
<ul><li>Personalització de la pàgina Google amb molts recursos </li></ul><ul><ul><li>www.google.com / ig </li></ul></ul><ul><li>Segur que tinc sort </li></ul><ul><ul><li>Per ex. : En la interfície en català, la paraula diccionari : ens obre directament el diccionari d’Enciclopèdia Catalana. </li></ul></ul><ul><li>Cerca d’imatges i de grups de discussió (fòrums) </li></ul><ul><li>Barra de cerca a la barra d’eines del navegador </li></ul><ul><ul><li>toolbar.google.com /es </li></ul></ul><ul><li>Traductor de [i al] anglès, francès, castellà, italià, alemany i portuguès </li></ul>Altres utilitats de Google 1/3 Eines de comunicació i cerca
<ul><li>Google Maps http://maps.google.com i Google Earth http ://earth.google.com (també Google Street View i Google Sky) </li></ul><ul><li>Google Glossary . Cerca de definicions de paraules, frases i acrònims. </li></ul><ul><li>Google Sets . Crea automàticament conjunts d’ítems des d’alguns exemples prèviament proporcionats. Per ex., si s’hi introdueixen tres marques de cotxes, el cercador retornarà una completa llista de totes les marques que trobi a Internet. labs.google.com / sets </li></ul><ul><li>Voice Search . Cerca de Google per la veu, mitjançant una simple trucada de telèfon. No ha deixat de moment ser versió beta. </li></ul>Altres utilitats de Google 2/3 Eines de comunicació i cerca
<ul><li>Permet conèixer la importància d’una pàgina per mitjà del Page Rank. www.google.com / technology / index.html </li></ul><ul><li>Estadístiques de les paraules més buscades ( Zeitgeist ). </li></ul><ul><li>Registre de dominis semblants a l’original. </li></ul><ul><li>Registre del domini 466453. </li></ul><ul><li>Els enllaços patrocinats Adwords, als quals ens referirem en l’apartat ‘Publicitat i màrqueting electrònic’. També el servei Adsense. </li></ul>Altres utilitats de Google 3/3 Eines de comunicació i cerca
<ul><li>A més de motor per cercar webs, els cercadors són un bon instrument per verificar: </li></ul><ul><ul><li>El significat de termes </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>crida i cerca , licitació al més-dient </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>El significat de locucions i expressions </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>tots els testos s’assemblen a les olles </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Una traducció </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>per traduir al català Peer to Peer Network , amb el cercador Google per exemple, cliquem a Cerca al web i després limitem les respostes en la cerca avançada en català </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Ortografia </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>targeta/ tarjeta , ebenista/ ebanista </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Sinònims </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>justificant de recepció/acusament de recepció </li></ul></ul></ul>Aplicacions lingüístiques Eines de comunicació i cerca
<ul><li>www.google.es / intl /en/ options </li></ul>Funcionalitats de Google Eines de comunicació i cerca
<ul><li>www.googleguide.com </li></ul>Guia d’utilitats de Google Eines de comunicació i cerca
Tecnologies de la veu Automàticament, escrivint amb la veu (RV), escoltant textos llegits (SV) o les dues coses a la vegada (RV+programa inf.+SV). Loquendo (Montse) Síntesi de veu ViaVoice Millenium Reconeix. veu WebSphere Sist. diàleg automàtic PC portable Els PC que venen Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 Iain Fergusson (Wilkimedia Commons) – Iainf . This file is licensed under Creative Commons Attribution 2.5 http://gps-tsc.upc.es/veu/attemps Eines de comunicació i cerca
<ul><li>Reconeixement de la veu o de la parla (RV) </li></ul><ul><li>- Procés de conversió veu-text </li></ul><ul><li>- Més accessibilitat per a persones amb disminució auditiva </li></ul><ul><li>Síntesi de la veu (SV) </li></ul><ul><li>Procés de conversió text-veu </li></ul><ul><li>Millor accessibilitat per a persones amb disminució visual </li></ul><ul><li>Sistemes de diàleg automàtic (DA) </li></ul><ul><li>Combinació RV+SV amb mediatització d’un sistema informàtic RV+progr.informàtic+SV </li></ul><ul><li>Per ex. : informació telefònica de trens, sistema aTTemps, sistemes d’atenció telefònica automàtica... </li></ul>Resum: reconeixement veu, síntesi veu i sistemes DA TECNOLOGIES DE LA VEU RECURSOS MULTIMÈDIA: DE VEU Sistemes de diàleg automàtic (DA) - Reproducció d’actes i esdeveniments per arxius de veu (MP3, WAV...) i publicar-los a Internet. Ex. Actes de presentacions de l’EAPC (presentació llibre La contractació laborat temporal... Eines de comunicació i cerca
Tecnologies de la veu Síntesi de la veu (SV): Loquendo www.loquendo.com/en/demos Eines de comunicació i cerca
Traducció automàtica Políglotes gràcies al software. Translendium www.translendium.com www.opentrad.org Traductor Generalitat Cat. http://traductor.gencat.cat Eines de comunicació i cerca
[ R ] evolució web: Web 2.0 The Library of Congress retrieved 3d02067r.jpg from Jailhouse Rock . This work is in the public domain because it was published in the United States between 1923 and 1963 with a copyright notice, and its copyright was not renewed . Eines de comunicació i cerca
Distinció entre: 1. Web 1.0 Connectava màquines per accedir passivament als continguts disponibles. 2. Web 2.0 Connecta internautes en comunitats articulades per generar i compartir continguts. La millora i abaratiment del cost de connexió i Internet propicien un canvi de rol de la ciutadania. Amb les aplicacions desenvolupades al voltant del concepte web 2.0 se supera el model comunicatiu tradicional i el receptor passa a ser actor del procés. Aquesta nova etapa es caracteritza perquè: 1. Els continguts són generats pels usuaris. 2. La intel·ligència –el coneixement– és tractada de manera col·lectiva. Web 2.0: sols un canvi? Web 2.0 versus Web 1.0. Eines de comunicació i cerca
Web 2.0 Usuaris creadors de continguts. Exemples de continguts generats pels usuaris - Flickr www.flickr.com . Per compartir fotografies. - Slideshare www.slideshare.net . Per compartir presentacions. - YouTube www.youtube.com . Per compartir vídeos. - Yahoo Answers http :// es.answers.yahoo.com . Els usuaris tant fan preguntes com repostes. - Craiglist www.craiglist.org . Anuncis classificats d’ofertes de treball, pis, gent per xerrar o sortir de marxa i comprar i intercanviar coses . - Youwitness www.reuters.com / youwitness , OhmyNews english.ohmynews.com , Barrapunto www.barrapunto.com . - Wikipedia www.wikipedia.org . És també un clar exemple d’ús d’intel·ligència col·lectiva. Eines de comunicació i cerca
Web 2.0 Aprofitament del coneixement col·lectiu. <ul><li>Exemples d’explotació de la intel·ligència col·lectiva </li></ul><ul><li>- Ladrillómetro www.ladrillometro.com . Lloguers situats en mapes. </li></ul><ul><li>- Google www.google.es . Destaquen els serveis de Google Earth (Google Sky i Google Street View) i Google Maps i altres aplicacions (mapes socials Frappr www.frappr.com , mapa de la Bíblia www.biblemap.org , etc.). Són els mashups o models d’innovació per hibridació. </li></ul><ul><li>- Wikiloc www.wikiloc.com . Per compartir senders GR en el mapa. </li></ul><ul><li>SETI@Home (Search of Extraterrestrial Intelligence) www.querysoft.es /seti . És el grid computing , que aprofita la capacitat de procés dels PC. </li></ul><ul><li>- TagCloud www.tagcloud.com . Visualització física dels conceptes més rellevants. </li></ul><ul><li>- Menéame www.meneame.net i Fresqui www.fresqui.com . Històries i notícies enviades i votades pels internautes. És a dir, filtres socials de notícies. </li></ul><ul><li>Geolocalització o etiquetes geogràfiques. Identificació de longitud i latitud en el telèfon mòbil, que permeten encertar la foto de què es tracta i posar-li etiquetes automàticament si s’envia a portal per compartir (Flickr.com). </li></ul>Eines de comunicació i cerca
Web 2.0 Com facilitar l’accés i la integració de les eines Web 2.0. Portals Web 2.0: MyWeb Yahoo! www.yahoo.com , Google www.google.es , MSN Live http :// es.msn.com , e-Catalunya http :// ecatalunya.gencat.net . Personalització de la pàgina d’inici : Google www.google.es/ig , .Net Vibes www.netvibes.com Serveis per a gestionar informació www.lavanguardia.es / serviciosweb / index.html www.google.es/ig Eines de comunicació i cerca
Cap al Web 3.0 o web semàntic Web 3.0: la nova generació d’Internet Aquesta nova generació d’Internet ha de ser capaç de donar resposta –tal com diu The New York Times–, com si d’un agent de viatges es tractés, a una cerca tan complexa com «estic buscant un lloc càlid, tinc un pressupost de 3.000 euros i un nen d’11 anys». De moment és una quimera, tot i que hi ha aplicacions que ho intenten oferint-nos respostes divertides. This image has been (or is hereby) released into the public domain by its author, Sqrt66 at the wikipedia project. Sqrt66 grants anyone the right to use this work for any purpose , without any conditions, unless such conditions are required by law. Eines de comunicació i cerca
<ul><li>Tothom pot ser un mitjà de comunicació . </li></ul><ul><li>Les TIC i Internet fan possible el canvi de model de la societat . Democratització dels mitjans de producció. </li></ul><ul><li>Canvi en el model de producció: l’element central en la innovació és la intel·ligència col·lectiva (el coneixement grupal). </li></ul>Conclusió: això tot just acaba de començar!!! This work is free software ; you can redistribute it and/or modify it under the terms of the GNU General Public License as published by the Free Software Foundation ; either version 2 of the License, or any later version. Eines de comunicació i cerca | 0.551772 | curate | {"en": 0.0608532176428055, "ca": 0.5901229211858279, "es": 0.33715112075198844, "id": 0.001749819233550253, "eo": 0.0004916847433116413, "it": 0.0006796818510484454, "cs": 0.0005350686912509038, "pt": 0.001547360809833695, "da": 2.8922631959508316e-05, "ru": 0.0034562545191612437, "kk": 0.0001012292118582791, "ja": 0.0008532176428054953, "fr": 0.0020535068691250906, "ro": 0.0003759942154736081} | http://www.slideshare.net/xavierlasauca/curs-innovar-x-internet-part-14-eines-de-comunicaci |
macocu_ca_20230731_4_277034 | Instruccions accés directe iOS
Sardana: Les noces d'en Manelic (Juncà i Soler, Antoni)
23x87, s65
Estrena: Tarragona, 1924 | 0 | curate | {"ca": 0.7142857142857143, "en": 0.08403361344537816, "es": 0.20168067226890757} | |
mc4_ca_20230418_2_178317 | Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants | ACN | Brussel·les | Societat | El Punt Avui
Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants + Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants E-mail
Brussel·les - 7 juliol 2020 17.04 h
Imatge d'arxiu del CIE de la Zona Franca, a Barcelona ACN.
Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants Espanya rebutja ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants E-mail
Espanya ha rebutjat ratificar la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants, tal com havien exigit una desena de països en l’examen de drets humans de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
De les més de 270 recomanacions fetes, el govern espanyol s’ha negat a acceptar 10 recomanacions, entre elles la que reclamava la signatura d’aquest conveni, que encara no ha ratificat cap país de la Unió Europea (UE).
La discriminació i la situació dels immigrants són algunes de les principals preocupacions sobre els drets humans a Espanya expressades pels estats a l’examen de l’ONU, especialment amb relació als menors no acompanyats, els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i l’accés a la protecció internacional.
La Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets dels Treballadors Immigrants va entrar en vigor el 2003 però no ha estat ratificada per cap país de la Unió Europea ni dels Estats Units. De fet, la majoria dels signants són els estats d’origen dels immigrants que reclamen des de fa dècades una millor protecció als seus ciutadans.
L’executiu de Pedro Sánchez ha defensat que “l’estat espanyol s’ha mostrat sensible en tot moment a les garanties dels treballadors immigrants al nostre país”. A més, ha assegurat que els drets d’aquestes persones ja estan garantits a la legislació espanyola.
Pel que fa als centres d’internament, el govern espanyol ha rebutjat diverses peticions per eliminar la detenció dels immigrants “irregulars”. “El seu internament als CIE es produeix exclusivament quan hi ha una perspectiva de retorn”, ha apel·lat. L’Estat ha afirmat també que els immigrants “no es troben detinguts” i que “la filosofia que inspira el funcionament dels CIE es basa en la transparència”. “Els CIE són centres públics administratius de privació de llibertat però no són institucions de caràcter penitenciari”, argumenta Espanya.
D’altra banda, el govern espanyol assegura que un sol·licitant d’asil “no pot ser privat de la seva llibertat ambulatòria” en un CIE. Tanmateix, una recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) alertava Espanya pel tancament en un CIE d’una desena de potencials refugiats a finals del 2019 perquè no hi havia espai en centres humanitaris.
Es nega a canviar l’edat per casar-se
El govern de Pedro Sánchez no es planteja augmentar l’edat mínima per contraure matrimoni als 18 anys, tal com li clamava un país. L’executiu espanyol no ho veu necessari pel “baix percentatge” de matrimonis entre els 16 i els 18 anys i perquè el codi penal ja recull el matrimoni forçat com un delicte. | 0.854369 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1817066-espanya-rebutja-ratificar-la-convencio-internacional-per-a-la-proteccio-dels-drets-dels-treballadors-immigrants.html?app_id=105 |
mc4_ca_20230418_0_62982 | Demà és festa, Sant Joan la fa...Recordo la meva infantesa, més o menys com tothom, com els de la meva edat, al menys, recollint trastos vells per cremar aquesta nit, al mig del carrer, i celebrar després la revetlla al pati de casa amb tota la família i amics... la Fina cada any embarassada, la tieta i el tiet disfressant-se, els meus pares preparant el telefunken i fent piles de discos ballables, anant a buscar la coca i les meves cosines i jo, nervioses, sabent que aquesta nit ningú ens controlaria la quantitat de cocacoles o fantes que ens beguéssim i veient ballar els grans... però això està dit tantes vegades i per tantes plomes il·lustres, que no sé per què caic en el mateix tòpic de parlar-ne. Aix...La nit passada ha estat xunga, per mi. A les cinc del matí - dormint- m'he regirat el genoll i he vist la padrina. Crec que se'm sentia més a mi que al vent! Pobre capità,no sabia què fer, em sembla que dec tenir els lligaments (o alguna cosa semblant) fotuts, perquè he estat més de mitja hora ul·lulant, fent-me massatge amb Voltarén, al final hem sentitun CLOC que ha resultat ser alguna cosa que es posava a lloc. Que malament ho he /hem passat! La Taca mirava, esporuguida, a veure què passava... total, que m'he pres un espidifen o com es digui, i com que feia moltes hores que no havia menjat (des de l'hora de sopar) diguem que he fet un esmorzar extra, un esmorzar d'urgència (posar-se un espidifen a l'estómac en dejú no pot ser bo)...En fi, ara ho explico i me'n ric, però ha canviat la meva visió d'aquells futbolistes que cauen per terra amb cara de que els estiguin matant. Ara sé quin mal fa, així que mai més tornaré a dir que exageren!! !Avui no podré ballar! (ostres,ostres,ostres, no podré anar a la revetlla del veí?) la revetlla virtual del veí promet ser moltbona! (potser que hi vagi en plan Ironside)Us deixo: anem a comprar (si,si, puc caminar, quan he sentit el CLOC m'han passat tots els mals)Potser encara tornaré... i si veieu que no torno en un s dies, és que el mestral ha afluixat i per fi hem pogut marxar riu amunt!
A la foto veiem un visitant al Blauet.El mestral és un vent del nord com la nostra tramuntana. Em sembla queja us ho havia dit, oi que si? Bé, hi ha qui paga per un apartament a Valence - també hi ha qui paga per un apartament o un hotel a Blanes, ben mirat - i nosaltres hi som perquè no podem seguir avançant pel Rhône. Què hi farem? Ens hem de conformar. En el viatge anterior vam haver de passar una setmana a Roses i quinze dies a Saint Cyprien, per culpa de la tramuntana. En aquest anàvem tenint molta sort, fins que s'ha acabat: la mestralada ens ha fet aturar aquí, a Valence. El vent bufa tant que si ens poséssim a navegar seria com si caminéssim deu passes i en retrocedíssim set; més que res, perquè ara anem cap al nord, o sigui, que tenim "morral", com gairebé sempre! (Murphy, again)Què es fa en un veler desarbolat al mig del Rhône? Llevar-se, treure les gosses a passejar (no ens hem d'oblidar que anem amb el Taka i que els tripulants del Taka tenen la Mel) traiem la Taca i la Mel, esmorzem, l'Àngels i jo fem de "marujes", o sigui, traiem la pols i adecentem el Taka i el Blauet respectivament i quan acabem la feina, tenim tot el sant dia per llegir, passejar per un paratge preciós, verd com la gespa del camp del Barça, amb el riu al costat, anar amb bicicleta, si volguéssim, que no volem (jo no puc pel genoll), cuinem, xerrem, brodem (bé,jo ho faig, que és una de les meves aficions gens secretes) vaig agafar unes quantes idees de les botiguetes de la Provence i estic fent alguna "labor" pròpia de les àvies (tot i que sempre m'ha agradat fer-ne: fins i tot quan encara no tenia nét)... juguem al scrabble (ara faltaria jugar-hi en francès, però encara no el dominem tant com per això)... en fi... l'única cosa que no fem aquests dies que estem aquí "parats" és banyar-nos (al riu fa iuiu) ni navegar. Esperem passar la revetlla encara aquí, ja que fins dimecres no escampa la mestralada. I llavors, podrem continuar endavant. De lectures: he llegit vàries coses. La darrera que vaig llegir va ser la novel·la del Chufo Llorens "Te daré la tierra". Em va agradar "psè". O sigui, més o menys em va agradar com "La catedral del mar". Psè. I prou.Ara estic llegint "La lladre de llibres". No em desagrada, però no m'entusiasma, no sé com dir-ho. Algú de vosaltres l'ha llegit? Quèn'opineu? Tinc "La dona habitada" com a llibre següent per quan acabi aquest. No em feu dir l'autor de la lladre de llibres, que de memòria no me'n recordo. Si que puc dir que "La dona habitada" és de la Gioconda Belli, de la qual només he llegit poemes i "El infinito en la palma de la mano". M'agrada bastant, la Belli, sense exagerar!Tinc altres llibres a punt de ser llegits, però com que no els puc llegir tots a l'hora, anirem fent pas a pas.Se m'oblidava: avui, a l'hora d'esmorzar, ens han visitat "els gossos". Pels que ens van seguir en l'altre viatge, els "gossos" són els cignes. Avui eren una parella amb sis aneguets lletjos (els cignes jovenets són grisos i horribles, pobrets). El que m'ha agradat (i m'ha recordat la Violeta) és que de moment només hi havia pare-mare i cinc aneguets. I de cop i volta, quan els hem començat a tirar pa sec, la mare ha aixecat l'ala i s'ha tret un jovenet de sota. un pobret que potser dormia o potser no podia nedar com els altres, qui sap, potser estava malalt... però la mare el portava sota l'ala! Era tendre, com a mínim.S'han cruspit tot el pa i la Taca protestava perquè devia pensar "a mi només em donen pinso i a aquests els donen pa, com pot ser, aquesta discriminació? "Bé, si no ens llegim, us desitjo unabona revetllade Sant joan, mengeu molta coca, beveu un bon cava (nosaltres ho celebrarem amb alguna classe de coca francesa i amb champagne, ep, no enshiposarem per poc! )i trobarem a faltar els petards i les fogueres!Felicitats a tots els Joans i Joanes!!! !
Aquí tenim el Blauet esperant per entrar a la darrera resclosa abans de Valence. Ens vam haver d'esperar perquè tene prioritat els vaixells de passatgers, els de càrrega i els petrolers, per damunt dels plaissanciers, com som nosaltres. Vaig sortir amb la taca perquè pogués fer un pipi (vam navegar més de vuit hores i aquesta paradeta li va anar molt bé -si us fixeu bé en la foto, veureu una mena de passarel·la- doncs bé. Tot va ser trepitjar la passarel·la i tocar la tanca per obrir-la i deixar la Taca lliure per córrer per l'herba mentre esperàvem, que em vaig fumbre una enrampada que ni us explico! (jo m'enrampava fins i tot quan raspallava el Truc, un collie que vam tenir, amb el pèl molt llarg, i també m'enrampo amb les portes del cotxe, quan menys m'ho espero) però a part d'això, el pipi va progressar i la Taca va quedar tranquil·la fins a Valence.Continuarem informant. Si tot va bé, aviat sortirem cap a La Roche du Condrieu, però això ja us ho explicaré a la propera.Una abraçada per tothom.Avui no puc contestar-vos a tots, espero poder-ho fer a la propera, d'acord?
Des del complexe papal (que bé vivien, aquella gent!)... Avignon. "Treballant" en una resclosa del Rhône. Estic "lessionada", el meu genoll em va dir que a veure si no el sotmetia a aquestes tortures de nena de quinze anys, que ja no està per aquests "trotes"!D'Avignon a Viviers. Una bonica vista de Viviers, ens hi quedem fins demà al matí perquè han vingut a veure'ns uns amics que, per qüestions de salut han d'estar a prop d'Avignon, que hi ha un gran hospital. Demà ells ja marxen i nosaltres continuem cap a Valence. Anècdota viscuda a Viviers: hem conegut els tripulants d'un veler holandès: una parella d'uns 40 anys, amb un nen de 3 anys. Fins aquí, tot normal. La "cosa" és que van decidir anar a fer la volta al món - no com altres que ees conformen amb navegar pels canals - i l'han feta en uns quatre anys. Ara ja tornen cap a Holanda, però el nen no ha trepitjat mai "terra ferma"; bé, simbòlicament: vull dir que encara no ha estat mai "a casa seva" perquè va néixer mentre eren fent la volta al món. És un nen preciós a qui diuen "Marino", perquè va néixer al mar! Estic segura que hi hauria algun dels nostres fills a qui també li faria gràcia, una aventura semblant...encara que no és gens fàcil, deixar-ho tot i embarcar-se! no és gens fàcil! Un dia en parlarem llargament, de la filosofia dels veritables navegants...I ara us deixo una darrera foto, la Taca passejant, feliç com una "perdiç", per un paisatge magnífic, aquí a Viviers, també. I bé...fins a la propera!
Companys,nomes una abraçada des d'Avignon, terra de papes (i segurament de mames) i no em tingueu en compte que aquest escrit sigui tan curt. Soc a un cyber d'aquells on no et deixen connectar amb el teu propi ordinador i per tant, el teclat es frances: no domino la posicio dels accents i la a i la q estan al reves que en els teclats anglesos o espanyols. Sembla mentida, pero escriure sense (gaire) faltes, es una tasca dificil. No vam poder anar a Arles perque el riu s'havia emportat el ponton i s'han quedat sense port, aixi que vam navegar 8 horetes seguides i vam arribar a Avignon. Mes informacio i fotos, a la propera.Un peto per tothom, moltes gracies per continuar llegint i als que comenteu, encara us estic mes agraida.
El Taka i el Blauet ja no tenen màstil. Sembla que tota la vida hagin estat motores, pobrets, i això que ambdós són uns magnífics velers!Mai no he parlat del Taka? (no de la Taca, ep!) És un Nauticat 33 (Gato náutico)és molt bon vaixell, un dia d'aquests us en posaré alguna foto. Si, ja ho sé, cada dia parlo de fotos i encara no n'he enviat cap! però és que no he tingut temps! (no em creieu?) No he tingut temps de buidar la camera a l'ordinador... és allò que els passa als jubilats, que no tenen temps de res... sort que no treballen, que si no no sé com s'ho farien! doncs bé: a la propera, espero poder posar fotos.En un altre ordre de coses... he llegit el llibre de la nostra amiga blogaire Júlia Costa (la panxa del bou) "L'inici del capvespre" i m'ha encantat. Us el recomano vivament. La Júlia té un estil literari que m'agradaria tenir a mi.Quina enveja! (ja ho sé, que això no és una ressenya, però per ressenyes, les que fa el veí de dalt!) jo només dic que m'ha encantat i prou.Bé, us deixo, ara toca tornar a poisar el Blauet a so de mar/de riu/de canal. I em queda poquíssima bateria, Ramon, nosé pas com m'ho faig!Una abraçada per tothom!
Som a Cap d'Agde. Dos anys més tard. De l'altra vegada recordo boira, mal temps, un poble artificial, mig poble mig urbanització model anys seixanta, amb molt de ciment i bona cara per davant, i amb molt de ciment, escombraries, brutícia i pobresa pel darrere. Un darrere que no és gaire llunyà del davant: tot just t'has d'endinsar un carrer, tot just per la banda del darrere de qualsevol bar,restaurant o botiga. És força penós. Però és l'herència dels inicis del turisme. Em recorda, en un altre sentit i en francès, Torrevieja o Benidorm. Bé, i ara mateix ja som a Frontignan. Són les vuit de la tarda i estem en un bar que té wifi. Espero tenir prou bateria com per poder acabar aquest escrit i enviar-lo. Dijous ens treuen el pal i avui hem guardat les veles. Un dia de feina intensa, demà “agujetes”.Us envio una abraçada abans que se m'acabi la bateria... i intentaré tornar demà. I ara mateix són les 9,35 de l'endemà. Ens espera un dia d'acabar de desmuntar, de posar a punt el Blauet per deixar-lo llest per navegar per rius i canals. Si els déus ens són favorables, doncs, demà al matí treurem els pals. Potser torni aquesta tarda per comentar-vos com ha anat el dia. Estem just al davant de l'escola de vela, em sembla que ja us n'havia parlat, l'altra vegada, d'aquesta escola, que funciona cada dia de 9 a 5, com qualsevol escola o institut dels nostres, però on les assignatures són totes de navegació (se suposa que és un dels crèdits possibles, com als de Blanes, que també ho fan). La veritat és que és bonic, veure tants nens i nenes interessats per la navegació. França és un país de navegants, i no es considera -com en alguns sectors de casa nostra- que sigui una activitat d'elit, sinó que és una activitat d'amor al mar.Tornaré aviat amb fotos i/o algun video. Aquesta vegada sóc jo qui fa els reportatges, així que sembla que jo no hi sigui!! !Una altra abraçada a tothom! | 0.84463 | curate | {"ca": 0.9602894022856203, "en": 0.0025487133108608073, "es": 0.017758776617610786, "ro": 0.004686343829647291, "it": 0.000328866233659459, "fr": 8.221655841486475e-05, "eo": 0.000657732467318918, "pt": 0.010605936035517554, "sv": 0.003042012661349996} | https://elmeumar.blogspot.com/2009_06_01_archive.html |
macocu_ca_20230731_0_292058 | Els alcaldes del Pla de l'Estany afectats per la línia de 132 kV es negaran a donar la llicència d'obres
Qualifiquen de mentidera Endesa per haver dit que el projecte tenia el consens territorial
Endesa va dir que el traçat de la línia tenia el consens del territori, després que la comissió d'Urbanisme aprovés provisionalment el projecte tot i que calia estudiar amb més precisió el pas pel pla de Martís, un espai d'interès agrícola. De fet, el tram del Pla de l'Estany és l'únic que s'ha de fer de nou, perquè entre Navata i Figueres la línia es farà aprofitant el corredor actual d'una línia de 66 kV, que passarà a ser de 132 kV.
Els alcaldes dels municipis afectats van reaccionar esperant que les consideracions d'Urbanisme obliguin Endesa a fer «un veritable estudi» amb diferents opcions que no afectin el territori. De fet, tots han subscrit l'informe del CILMA on s'aposta pel soterrament aprofitant el futur desdoblament de l'N-260 i, respecte a les declaracions d'Endesa, neguen categòricament que hi hagi hagut consens. Al contrari, critiquen que no se'ls ha escoltat durant tot el procés de tramitació del projecte, i que les torres afectaran espais protegits com ara en el moment de travessar el riu Fluvià, que forma part de la xarxa Natura 2000. Per això han acordat que ni Serinyà, ni Esponellà ni Crespià donaran la llicència d'obres un cop la companyia vulgui començar el projecte: «Si la volen que facin un canvi de replantejament i traçat, i si no hauran de demanar la utilitat pública de l'obra, que pot tardar més d'un any», ha dit Josep Antoni Ramon, alcalde de Serinyà. Rosa Teixidor, alcaldessa d'Esponellà, ha dit que aquesta és ara mateix l'única alternativa que tenen, i Xavier Quer, de Crespià, tampoc ha descartat arribar als tribunals en cas que sigui necessari.
LES FRASES
JOSEP ANTONI RAMON
«Diuen que volen consens, però no han fet cap gest ni proposen alternatives. A cada pas que han fet hem presentat al·legacions»
ROSA TEIXIDOR
ALCALDESSA D'ESPONELLÀ
«Mai no han tingut en compte l'alternativa subterrània aprofitant les obres que s'han de fer a l'N-260, i de fet, no ens han ni escoltat»
FRANCESC XAVIER QUER
«Són arrogants i mentiders, i a les reunions ens van tractar de manera inacceptable. A nosaltres la línia ens parteix el municipi per la meitat»
Limnos, també en contra
L'entitat ecologista del Pla de l'Estany Limnos també ha criticat durament Endesa, a qui acusa de «mentir deliberadament» en haver assegurat que el traçat de la línia de 132 kV té el consens del territori, fet que ha considerat «extremadament greu». Segons l'associació, la companyia elèctrica coneix perfectament la posició contrària al traçat proposat per a la línia tant pel que fa als ajuntaments com als altres agents del territori, i el que ha fet en les reunions que s'han mantingut ha estat «un clar menyspreu» envers aquestes opinions. Segons Limnos, «Endesa intenta així donar una imatge de respecte vers el medi ambient i de consens amb la població falsejant la realitat, utilitzant a favor seu els mitjans de comunicació i embrutant la tasca que porten a terme les ONG ambientals del territori». D'altra banda, Limnos va lamentar la decisió de la comissió d'Urbanisme d'aprovar provisionalment el projecte de la línia, i que no s'hagi fet cas de les al·legacions en què es proposava que passés soterrada pel corredor de les carreteres C-66 i N-260, aprofitant les obres de desdoblament que s'hi han de fer, i en la línia del que també defensava el CILMA la setmana passada. Limnos critica que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques «s'aliï un altre cop amb les companyies elèctriques», i lamenta l'impacte que les obres tindran sobre espais d'interès paisatgístic i ecològic.
Notícies relacionades
Urbanisme aprova la línia de 132 kV de Serinyà a Figueres, però aposta per millorar el traçat del pla de Martís | 0.856153 | curate | {"ca": 0.9830464267083986, "fr": 0.0026082420448617634, "es": 0.003390714658320292, "en": 0.005738132498695879, "ja": 0.005216484089723527} | |
macocu_ca_20230731_0_289350 | Més de 8.500 infants comencen el curs a la xarxa municipal d’escoles bressol
08/09/2022 - 13:30 h
Dilluns, 12 de setembre, comença el curs 2022-2023 a la xarxa municipal d’escoles bressol per a 8.545 infants d’entre 0 i 3 anys, repartits entre els 607 grups existents a les 103 escoles. Es va acordar amb la comunitat educativa iniciar el curs en la data habitual per disposar de temps per negociar i adaptar els canvis del calendari escolar amb prou marge per poder complir els requisits de servei a les famílies i, alhora, els drets laborals de les treballadores dels centres.
També s’ha ampliat el servei amb diversificació horària, que fins al curs passat s’oferia a les escoles bressol municipals Caspolino (districte de Gràcia) i Germanetes (districte de l’Eixample), i s’hi han afegit les escoles bressol municipals Xiroi (districte de les Corts) i Petit Príncep (districte de Sant Martí). La diversificació horària permet als centres que l’ofereixen matricular infants en horari reduït, només de matí (de 9.00 a 13.00 hores) o només de tarda (de 15.00 a 19.00 hores), o bé en l’horari complet de 8.00 a 17.00 hores (que inclou el servei d’acollida matinal).
Aquest curs, en què la capacitat total de les bressols municipals és de 8.588 places, es va obrir una oferta de 4.460 places disponibles; s’ha pogut atendre el 57% de la demanda de places de la preinscripció, que va ser de 7.662 sol·licituds, amb un increment de demanda respecte al curs 2021-2022 del 14%. | 0.851055 | curate | {"ca": 0.9863574351978172, "es": 0.013642564802182811} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_183457 | Una plantilla de registre de talonari és un registre que es pot mantenir per a fins comercials i personals per fer un seguiment dels fons entrants i sortints al compte bancari mitjançant xecs, alhora que registra detalls essencials com la categoria d’entrada / sortida, parts emissores de xecs, categoria d’efectiu flux, etc.
Sobre la plantilla i com es pot utilitzar?
La plantilla de registre de talonari és una plantilla relativament senzilla per fer un seguiment de les transaccions de xecs entrants i sortints. Tots els camps són camps d'entrada excepte el saldo, que es calcula com a saldo anterior + dipòsit / crèdit - retirada / pagament.
Elements
Consta dels camps següents:
# 1 - Data
Un camp que s’explica per si mateix on l’usuari introduirà la data en el format desitjat;
# 2: número de verificació:
En aquest camp, l'usuari ha d'introduir el número de comprovació tant per a comprovacions entrants com de sortida. Un número de xec és una identificació única de cada full d’un talonari i el banc manté un registre de quins números de xecs s’emeten a quins clients.
Fer un seguiment del número de xec és extremadament important mentre es manté una plantilla de registre de talonari perquè, sense la identitat única del xec, serà una mica difícil fer un seguiment del registre en cas que es perdi, es faci malbé o es robi. També és una manera estructurada de fer un seguiment de tots els controls en un sol lloc.
L’usuari ha d’introduir el número de xec dels xecs rebuts o pagats al camp.
# 3 - Nom del banc
Aquest camp és irrellevant quan l'usuari introdueix detalls dels xecs que ha emès des del seu compte. Quan l'usuari proporcioni detalls dels xecs rebuts, aquest camp s'emplenarà amb el nom del banc al qual pertany el xec. Per exemple, un tercer ha emès un xec del seu compte a XYZ Bank, mentre l’usuari té el seu compte a ABC Bank, l’usuari posarà XYZ Bank en aquesta columna. L'usuari ha de deixar el camp en blanc per als controls sortints.
# 4 - Part emissora
Aquest camp és específicament rellevant per als xecs entrants. L'usuari posa el nom de la part emissora del xec i deixa el camp en blanc, en cas que introdueixi detalls dels xecs sortints.
# 5 - Descripció de la transacció
Aquest camp és vital ja que s’explica sobre la naturalesa de les transaccions que es produeixen a través dels controls. La vostra descripció podria ser vendes, despeses o qualsevol altre ingrés o despesa personal o empresarial.
Aquest camp s'ha de completar en cas de comprovacions tant entrants com sortents. La descripció ha de ser breu i precisa i ha de ser prou explicativa perquè l’usuari entengui la naturalesa de la transacció que va tenir lloc mitjançant els controls.
# 6 - Categoria
Tots els rebuts o pagaments en efectiu tenen una categoria definida, que s’esmenta en aquest camp. Les categories poden ser àmplies, com ara vendes i despeses, o poden ser molt específiques, com ara les vendes d’una ciutat concreta de despeses relacionades amb una activitat empresarial específica.
Com a propietari d’un negoci, es poden definir les categories dels seus negocis en funció de la mida del negoci i de la naturalesa de les transaccions que realitza l’empresa. A efectes personals, aquestes categories també poden ser simples o complexes segons la naturalesa i la freqüència de les transaccions que es realitzen mitjançant controls.
# 7 - Retirada / pagament
Aquesta columna s'ha d'emplenar amb els imports dels fons sortints. Es tractarà principalment d’import dels xecs emesos per l’usuari.
# 8: Conciliat / Esborrat
"Liquidada" significa que la transacció es liquida al banc. "Conciliat" significa que l'usuari ha verificat el compte amb els seus registres. Empleneu si es concilia o esborra la transacció.
# 9 - Dipòsit / Crèdit
Aquest espai s’ha d’emplenar per als xecs entrants i serà un crèdit al compte bancari de l’usuari.
# 10 - Saldo
És el saldo a la data de cada transacció. La fórmula utilitzada al camp deixa el camp en blanc quan no hi ha cap entrada al camp de retirada / pagament i dipòsit / crèdit. També utilitza la funció de desplaçament, que no permet que aparegui cap error cada vegada que se suprimeix una fila sencera.
El saldo es calcula com a saldo inicial més els imports de xecs entrants menys els imports de xecs sortints. Cal tenir en compte que la plantilla escopirà un saldo negatiu si l’efectiu sortint és superior al saldo inicial i l’efectiu entrant combinats.
Inconvenients de la plantilla de registre de talonari
A continuació es mostren alguns desavantatges d’utilitzar una plantilla de registre de talonari:
# 1: avançar cap al mode digital de pagaments i rebuts
A mesura que les tecnologies de la informació han evolucionat de manera molt significativa en les darreres tres dècades, la banca amb xecs es torna cada cop més redundant. La majoria de les transaccions es produeixen mitjançant el mode en línia i és molt fàcil accedir als registres allà, ja que tot s’emmagatzema electrònicament. Es pot accedir a anys de dades fent clic, ordenar-los, analitzar-los i fer moltes altres coses, cosa que serà difícil de fer en una plantilla de talonari.
# 2 - No entrada per a transaccions que es produeixen mitjançant altres modes de característiques similars als xecs
La plantilla de talonari no té en compte les transaccions que es produeixen fora de la ruta del talonari. Tot i que els fulls de càlcul dels talonaris de xecs donen un saldo final, no es pot considerar un saldo final i la reconciliació amb el banc sempre és necessària, tal com es va comentar al punt anterior; hi haurà un munt de transaccions que s’afegiran a aquest full de càlcul per donar sentit a les transaccions bancàries generals en un període determinat.
Conclusió
Un full de càlcul de talonari és útil per a persones o empreses que fan gairebé totes les seves transaccions amb xecs. O hi pot haver gent com els jubilats que reben xecs periòdicament i necessiten fer un seguiment de les seves transaccions i saldos. Aquests tipus d’usuaris trobaran la plantilla extremadament útil. | 0.759868 | curate | {"ca": 0.9539108494533222, "en": 0.00336417157275021, "it": 0.001682085786375105, "pt": 0.00992430613961312, "es": 0.031118587047939444} | https://ca.photosdematures.com/1653-checkbook-register-template |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_135750 | Rafael Caria, naix a l’Alguer al 1941, escomença els estudis clàssics i, lego cambia amb estudis tècnics, que però deixa a denou anys per emigrar en Esvítzera on treballa en lo sector dels albergos, així com tants altros joves de l’època que partiven en cerca d’experiències i de prospectives econòmiques que la terra sarda no lis hi ofriva.
Després d’aqueixa experiència com emigrat torna a l’Alguer, pren lo diploma de rajoneria i continua a treballar en lo sector dels albergos. A meitat dels anys setanta vinci el concurs de per funcionari de la companyia aèrea Alitalia i ve assumit a l’aeroport de l’Alguer.
L’any 1967 senya l’inici de l’activitat cultural i intel·lectual de Rafael Caria. Entra a fer part del Centre Estudis Algueresos, presidit i dirigit del general Catardi i successivament crea l’Agrupació Cultural Musical i folklòrica Alguer 80.
Caria esvilupa en aqueixos anys un ver i propi sentiment catalanista, nacionalista, antifeixista i antifranquista.
A novembre del 1974 Rafael Caria se presenta a les eleccions municipals com a candidat independent en les llistes del Partit Comunista, ve elegit conseller per quatre anys porta envant propostes a favor de la llengua catalana de l’Alguer i contra l’especulació edilícia en ciutat i sobretot en les costes alguereses.
Quan ja està treballant a l’Alitalia, pren la Làurea en Jurisprudència i s’especialitza en Dret del treball; així que treballa en aeroport i paral·lelament freqüenta els tribunals per defendre diversos treballadors en causa.
Rafael Caria, gran comunicador i home dotat de gran intuïció, en aquellos anys és lo protagonista d’un fet clamorós que ha tengut resalt en tota l’Europa: entre els encàrrecs que teniva com a funcionari de la companyia aerea Alitalia a l’aeroport de l’Alguer, hi eren los anuncis en italià i en inglés dels vols que arribaven i en partença; Caria, per diverses setmanes, adjuni també l’anunci en alguerés i en sard. La notícia és sensacional i els jornals dediquen diversos artículs a aqueix fet. Però l’Alitalia censura l’acció de Caria, i amenaça del llicenciar. En aquell punt Caria, per reivindicar el dret de fer els anuncis també en alguerés i en sard, s’encadena amb la boca tapada amb un mocador a davant de les eixides de l’aeroport de l’Alguer. Però l’Alitalia no desisti i Rafael Caria, per no perdre el treball, acaba aquella acció demostrativa que però havia ja obtengut lo resultat que desitjava: lo fet lingüístic alguerés finalment s’era afirmat com un fet polític.
Caria contínua pel camí d’ell i entre el 1976 i el 1977, amb altros companyons, dóna vida a la Lega per l’Actuació de l’art. 6 de la Constitució Italiana i successivament fonda el Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, a través del qual porta envant diverses iniciatives culturals i de vera i pròpia militància lingüística en favor de l’alguerés; la reivindicació lingüística assumeix ara un aspecte polític. Així que quasi tots los components del Centre Eduard Toda, gràcies a l’espenta i al vigor de determinant de Rafael Caria, contribueixen a la nàixita del partit polític de Sardenya i Llibertat.
Sardenya i Llibertat amb la guia de Rafael Caria, se caracteritza no sol com moviment de reivindicació de la catalanitat de l’Alguer, ma entra a ple títol i conquista posicions de líder en lo més vast moviment autonomista i independentista sard. Sardenya i Llibertat aquista en aquellos anys un gran consens popular i el sou projecte polític dóna inspiració per la constitució, a Núoro, del Movimento Sardinia i Libertade, gràcies al gran contribut de Angelo Caria, també ell descomparit, i d’altros activistes del moviment independentista sard.
Al 1983 Rafael Caria deixa la política activa i se dedica intensament i exclusivament als estudis lingüístics que, en veritat, no havia mai abandonat.
Al 1985 recivi el Premi Jaume I d’Actuació Cívica i al 1999 la Generalitat de Catalunya li confereix la Creu de Sant Jordi, pels mèrits demostrats amb l’activitat poètica, literària i de recerca i també per haver dedicat la vida a renforçar els lligams entre l’Alguer i els Països Catalans.
En aqueixos anys col·labora, silenciosament, amb les diverses Administracions Municipals que han governat a l’Alguer i els fruits d’aqueixes col·laboracions són encara evidents: una secció de treball del Segon Congrés de la Llengua Catalana, s’és tenguda a l’Alguer; les jornades Universitàries 1989/1990 a l’Alguer i a Barcelona; la institució de la Càtedra de Llengua i Literatura catalana de la Universitat de Sàsser; lo Projecte Joan Palomba que ha portat una hora d’ensenyament de l’alguerés en les escoles públiques i privades; lo projecte Territori Museu.
Al 2006 és lo primer alguerés membre de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua i de la Cultura Catalana.
Com activista cultural testimònia amb extrema coherència l’amor i el respecte de la dignitat de la sua llengua a dins de la societat. La primera obra reveladora de la personalitat i del pensament polític-lingüístic de Caria és estada la reedició amb la traducció en italià del llibre de Eduard Toda i Güell Un Poble Català d’Itàlia. L’Alguer. Així al 1981 pública L’Alguer. Un Popolo catalano d’Italia que conté la més exhaustiva ressenya bibliogràfica fins a alhora publicada i una acurada introducció que se pot considerar com u dels primers estudis sociolingüístics de l’alguerés i que posa en evidència l’important cambi de direcció de la “qüestió algueresa” que diventa un fet polític.
Los treballs més importants són aquellos a damunt de la toponomàstica de l’Alguer i del territori, als quals Rafael Caria dedica la major part dels sous estudis, parlant amb la gent de la campanya i de la marina i fent recerca en los documents dels arxius. Tot aqueix treball és publicat en dos volums: Il Mondo del Càlic I. Studi di toponomastica e lessicografia algherese, del 1990 i Toponomastica algherese II. Introduzione allo studio dei nomi di luogo della città del territorio e delle coste di Alghero, del 1993. Rafael Caria s’afirma com especialista de la Toponomàstica i aqueixes obres representen avui un instrument indispensable per qui avui s’ocupa de toponomàstica de la ciutat i del territori i un vàlid punt de referiment per l’Administració Municipal, en particular per una correcta aplicació de l’art. 8 del Regulament Municipal en matèria de tutela de la toponomàstica històrica.
Al 1990 ve publicat L’Alguer, llengua i societat. La minoria catalana entre passat i futur.
Del 1990 al 1999 dirigi la publicació de la revista pluridisciplinària Revista de l’Alguer, en deu volums, que veu la col·laboració d’una setantena d’estudiosos sards, catalans i d’altros països d’Europa i d’Amèrica amb treballs que abracen una vintena de àmbits d’estudi.
Al 2001 ve publicat lo volum Le piante spontanee ad Alghero. nomi proprietà usi etimologia i al 2006 l’altro llibre Il nome popolare degli uccelli ad Alghero: dos treballs a damunt del lèxic específic que són fondamentals pels estudiosos i no sol.
Al 2007 difundi lo sou testament intel·lectual, lo sou més important contribut a la planificació lingüística per assegurar un futur al català de l’Alguer: El català de l’Alguer. Apunts per a un llibre blanc.
Paral·lelamente a l’activitat d’estudiós i de recercador, és també poeta i com tal produeix una quantitat de poesies publicades en tres volums: Só tornat a Sant Julià (1986), Els asfòdels i altres versos (1992), i Pètals (1998). Diverses poesies, són estades musicades de la compositora catalana Matilde Salvador amb la qual Caria instaura un profund lligam artístic i intel·lectual.
Rafael Caria ha dedicat tota la vida a l’estudi de la pròpria llengua materna, lo català de l’Alguer. És estat un gran treballador que ha deixat un patrimoni d’estudis publicats i inèdits que ningun altro alguerés primer d’ell ha mai realitzat.
Rafael Caria, així com Antoni Simon Mossa, ha freqüentat al sècul passat lo moviment independentista català i aquellos dels altros pòpuls europeus sense estat; ha contribuït a l’emancipació cultural, política i social de la comunitat algueresa i a fer nàixer una consciència de reivindicació nacional i de autodeterminació del pòpul sard. | 1 | perfect | {"ca": 0.9785555829430613, "fr": 0.001109193985703722, "it": 0.020335223071234903} | |
mc4_ca_20230418_6_356808 | L’Ibex 35 perd els 10.000 punts i iguala la seva pitjor ratxa històrica | B. Roig | Barcelona | Economia | El Punt Avui | Notícia
L’organització valora l’alt grau de satisfacció de les empreses, els professionals i els ponents participants
L’any que ve Girona tornarà a ser durant tres dies la seu d’aquesta cita gastronòmica
Rajoy insta els empresaris a recuperar la confiança
Les cambres rebutgen qualsevol tipus de boicot | 0.768601 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1281996-l-ibex-35-perd-els-10-000-punts-i-iguala-la-seva-pitjor-ratxa-historica.html |
cawac_ca_20200528_6_192271 | Urbanisme i obres
Les obres d'enderroc de les naus del Carrer Vell per a la construcció de la nova Plaça avancen a bon ritme. Es preveu que d'aquí una setmana comenci la retirada de la coberta de fibrociment i que a finals de juliol es comenci a enderrocar la façana que dona al Carrer Vell. L'inici de l'enderroc d'aquestes naus i la construcció de la Plaça ha trascendit més enllà de Sant Bartomeu del Grau i molts mitjans de comunicació d'abast nacional se'n comencen a fer ressò.
Aquesta setmana han començat les obres d'enderroc de les naus industrials del Carrer Vell per a la construcció d'una plaça. Durant les primeres setmanes les obres afectaran sobretot l'interior de les naus i la coberta. A continuació s'enderrocarà la façana que va ser objecte del concurs de pintura mura l "Amb uns altres ulls" La construcció d'aquesta plaça suposarà la transformació radical del carrer Vell i del conjunt del poble.
Aquesta setmana les obres de millora del Passeig del Grau (fase 2) han avançat a bon ritme i ja es comença a visualitzar l'abast de l'actuació, entre la Plaça Dr Griera i el Carrer de l'Era. Durant unes setmanes l'enllumenat públic de la vorera sud estarà sense funcionament degut a aquestes obres, que suposaran traslladar a un cantó de la vorera tots els fanals. Es preveu que les obres en aquest tram del Passeig del Grau tinguin una durada de tres mesos.
En el marc de les obres del Projecte d'Intervenció Integral per millorar els accesos als edificis d'ús públic, han acabat els treballs d'arranjament dels entorns de l'entrada de l'escola La Monjoia . Les obres han consistit en rebaixar la vorera davant el pas de vianants, per eliminar la barrera arquitectònica que suposava la seva alçada a les persones amb dificultats de mobilitat o persones amb cotxets.
Continuen les obres de millora de la nova carrera C-651 que va de l'Eix Transversal (C-25) a Olost i l'enllaç amb la carretera de Les Ferrers. El tram de la Muntada estarà tancat a partir del proper dilluns 15 de març. Per anar en direcció a l'Eix Transversal des de Sant Bartomeu i des d'Olost caldrà passar per la C-154 (pel Permanyer) i B-433 (antiga carretera d'Oristà, per Casa Miquela).
Ple extraordinari del primer dimarts de febrer l'Ajuntament va aprovar l'expedient de licitació per a la contractació de l'execució de l'obra “Millora de la vialitat peatonal i supressió de barreres arquitectòniques a Sant Bartomeu del Grau-Passeig del Grau-Fase II”. Aquest projecte és una de les actuacions que es faran aquest 2010 en l'àmbit del Projecte d'Intervenció Integral del casc antic (PII). L'actuació està subvencionada amb el FEOSL .
Al Ple extraordinari celebrat el passat 12 de de gener, l'Ajuntament va aprovar el "Projecte d'enderroc parcial de les naus industrials municipals" amb un pressupost de 450.000 euros. Aquesta actuació s'emmarca en el Projecte d'Intervenció Integral per a la rehabilitació del casc antic, que permetrà la creació d'una nova plaça a la part alta del C.Vell. Aquesta acció inicia tot el procés de recuperació del casc antic del poble i possibilitarà nous usos a una part de les naus de la fàbrica. | 0.85393 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.eltemps.sbg.cat/taxonomy/term/39?page=2 |
mc4_ca_20230418_5_542905 | SOM-HI #SíSÍ. Hem fet el ple! | ANC – Sabadell per la Independència
← diumenge 8 de juny. Catalans want to vote. Human towers for democracy.
Dijous, 19 de juny. Campanya: Votarem SíSí. →
Èxit rotund de participació a l’acte SOM-HI #SÍSÍ. Vegeu el recull de premsa:
Podeu veure el vídeo de l’acte:
Carme Forcadell alerta que l’abdicació és el primer pas intel·ligent contra el procés sobiranista. Vegeu-ho aquí
Us convidem a veure el recull fotogràfic.
Som molts més dels que volen i diuen. I continuarem aplegant gent. I tant que sí!
Aquesta entrada s'ha publicat en Acte i etiquetada amb Sabadell per la Independència, SOM-Hi # SÍ SÍ. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Una resposta a SOM-HI #SíSÍ. Hem fet el ple!
Retroenllaç: SOM-HI #SíSÍ. Hem fet el ple! | Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL | 0.506446 | curate | {"fr": 0.01625, "ca": 0.7725, "en": 0.0975, "st": 0.0175, "it": 0.035, "es": 0.06124999999999999} | https://blog.sbdxi.cat/2014/06/13/som-hi-sisi-hem-fet-el-ple/?shared=email&msg=fail |
macocu_ca_20230731_1_613979 | Verónica
L’acció del darrer film de Paco Plaza transcorre a principi de la dècada dels 90 i el director, encertadament, ha rodat la pel·lícula tal i com s’hagués filmat en aquella mateixa dècada: la música, la trama i plantejament i els calculats cops d’efecte són propis de l’època, a l’estil de la també terrorífica It Follows, estrenada fa un parell d’anys.
És ben cert que costa una mica entrar en la proposta. Després de l’excel·lent presentació de personatges, l’omnipresent Verónica del títol i la seva complexa situació familiar, la sessió d‘ouija al soterrani de l’escola clau en l’origen del conflicte està rodada amb un muntatge paral·lel amb l’observació de l’eclipsi al terrat del mateix edifici i el que passa a dalt pren tota la força al que succeeix a baix. A partir d’aquí veiem les conseqüències de la sessió: com l’ens paranormal persegueix a la protagonista (debutant i omnipresent Sandra Escacena, que resulta molt més creïble quan està acmpanyada dels seus germans que quan té les seves seqüències en solitari) al llarg de només tres dies. A més de la pròpia presència, el personatge que més inquietud provoca a l’espectador és Sor Narcisa (alies Germana Mort), primer únicament amb el seu aspecte i després amb només dues aconseguides escenes.
Els moments de terror que Verónica comparteix amb les seves dues germanes (Claudia Placer i la sorprenent i expressiva Bruna González) i el seu germà petit (divertit Iván Chavero) ens ofereixen els millors moments del metratge d’una pel·lícula que no resulta en absolut original ni aporta res de nou al gènere, però que sí que esdevé una proposta sòlida, demostrant, un cop més, que el seu director és un apassionat de la temàtica que narra i firma (l’excel·lent tercer capítol de la saga ‘Rec’ a banda) la seva millor obra en solitari, molt per sobre de la seva òpera prima ‘El segundo nombre’ i de la posterior ‘Romasanta’. | 0.891809 | curate | {"es": 0.0042417815482502655, "ca": 0.9957582184517497} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_124669 | Bona tarda a tots i sobretot a totes les usuaris XD
No, només me'l follaria... De debò com se t'acudeixen aquestes preguntes?? T'has plantejat mai de fer-ne alguna d'interessant i útil?Sincerament, en quin aspecte et beneficien les respostes que obtens? A les serioses em refereixo, si n'hi ha. I com ja et vaig dir una vegada podries apuntar-les en alguna banda i quan en tinguis prou les preguntes així els teus fils potser tindran una mica més de suc.
No cal faltar.
On he faltat? | 0.56872 | curate | {"ca": 0.6792452830188679, "fr": 0.2641509433962264, "es": 0.029350104821802937, "en": 0.027253668763102725} | |
macocu_ca_20230731_10_106544 | Preinscripció i matricula centres educatius municipals 0 3 Curs 2022/2023
Aqui et donem tota la informació de com realitzar el procés de preinscripció, matriculació i reduccions a les quotes als nostres centres educatius municipals 0 3, La casa dels infants.
Aquest procés comença amb les jornades de portes obertes i finalitza amb la matriculació dels infants que obtiguin plaça en algun dels nostres centres.
La formalització de la sol·licitud s'ha de fer telemàticament, durant tot el període de preinscripció (del 9 al 20 de maig fins les 14:30 hores) a la Seu Electrònica de l'Ajuntament.
En el cas de que no sigui possible fer la preinscripció de manera telemàtica, es podrà fer presencialment amb cita prèvia del 17 al 19 de maig, a l'Oficina d'Atencio Ciutadana.
MATRICULACIÓ
Es farà preferentment presencialment al centre on s'hagi obtingut plaça, caldrà demanar cita a prèvia a www.castelldefels.org/casainfants. Excepcionalment es podrà realitzar telemàticament a la Seu electrònica de l'Ajuntament.
Matriculació escola bressol del 16 al 22 de juny
Matriculacio serveis educatius del 27 al 29 de juny | 0.778811 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_232384 | Apartment Havnevej III Vestervig Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Apartment Havnevej IIIApartamentAgger, Vestervig, Dinamarca - Veure al mapaApartment Havnevej IIIVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 24 fotos
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Vestervig, Apartment Havnevej III és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Apartment Havnevej III també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Vestervig. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com habitació familiar. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Apartment Havnevej III és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Vestervig. | 0.770583 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-havnevej-iii/hotel/vestervig-dk.html |
mc4_ca_20230418_2_164526 | Abril | 2012 | Blog del CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra (UB-CSIC)
Lliurament dels premis GEOENIGMA (2011-2012)
Posted in * GEOENIGMA - Premis (2011-2012) on 26/04/2012| Leave a Comment »
Durant el mes d’abril ha tingut lloc el lliurament dels premis atorgats als guanyadors de la primera edició del concurs GEOENIGMA (2011-2012). En total hi han participat 40 concursants diferents, tot i que només 6 d’ells han contestat totes les preguntes plantejades. Com era d’esperar, a mesura que avançava el concurs anava minvant el nombre de respostes rebudes: 28, 26, 16, 14, 15 i 9 respectivament. Tampoc no hi ha hagut cap concursant que hagi encertat la resposta correcta a tots els geoenigmes i les preguntes que tenien a veure amb la cerca de recursos d’informació han estat, en general, les més difícils. Tot i així hi ha hagut 3 magnífics concursants que han destacat i s’han endut els premis d’enguany:
AGU Honored with the First Clean Energy DC Award | From The Prow bit.ly/2IusYXp 25 minutes ago
Cirques | AntarcticGlaciers.org bit.ly/2Iu7fz5 25 minutes ago
Field Work Ends … For Now | State of the Planet bit.ly/2IwzPQ6 25 minutes ago | 0.671615 | curate | {"ca": 0.7297535211267606, "en": 0.27024647887323944} | https://blocgeologia.ub.edu/2012/04/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_192704 | Setmana a setmana, una selecció de tres protagonistes que han destacat en el món empresarial, social i cultural
Twitter
Facebook
Linkedin
email
< ANTERIOR
NOVEMBRE 2022
<ANTERIOR SEGÜENT>
SEGÜENT>
SUSANA CASTEL
Cofundadora i CEO de FrontWave Imaging
EAE Business School ha creat un rànquing per visibilitzar les millors emprenedores de Catalunya. L'escola de negocis internacional ha seleccionat un total de 25 projectes liderats per dones, valorats per un jurat professional format per més de 40 professionals, en el qual cadascuna d'elles podia donar punts a un total de deu startups. La cofundadora i CEO de FrontWave Imaging, Susana Castel, ha estat la que més vots ha aconseguit. Gemma Fàbregas, cofundadora i CEO de Diversity Apps, i María Jesús Salido, cofundadora i CEO de SocialDiabetes, completen el podi. En el Top 10, també s'han situat Bárbara Buades, cofundadora i CEO de Meetoptics; María Berruezo i Alba Padró, cofundadores de Lactapp; Patricia Aymà i Noelia Márquez, cofundadores de Venvirotech; Celina Tamagnini, cofundadora de Circoolar; Sana Khouja, cofundadora i CEO de Zeena; Alba Garcia i Anna Cañadell, cofundadores i coCEOs de Bcome, i Diana Ballart, cofundadora i CEO de The Smart Lollipop.
Susana Castel, l'emprenedora que més vots ha sumat en aquesta primera edició de l’EAE TOP10 Emprenedores de Catalunya, va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona (UB), on es va doctorar uns anys després. Va completar la seva formació amb un postgrau en Project Management a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha treballat en empreses biotech com Advancell, Health Engineering i Asimetra, així com en institucions com l'Agència Executiva de Recerca de la Comissió Europea com a experta en Innovació, i a la mateixa UB, com a professora. Actualment, Castel lidera una spin-off del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) i l'Imperial College de Londres que ha desenvolupat un software que permet diagnosticar el càncer de mamà a partir de dades obtingudes amb ultrasons. Al setembre de 2021, la companyia va tancar la seva primera ronda, per un import de 750.000 euros, recursos que li han de servir per començar a comercialitzar el seu producte a partir de 2023.
LAURA URQUIZU
Presidenta de Red Points
Red Points s'ha consolidat com una de les empreses tecnològiques amb seu a Barcelona de més èxit internacional. El seu programari és utilitzat per més de mil empreses de tot el món per lluitar contra les falsificacions, la pirateria, la suplantació d'identitat i la distribució fraudulenta. Des de fa vuit anys, l'empresa està liderada per Laura Urquizu, presidenta i consellera delegada, que ha incrementat l'equip de professionals de la firma de 10 a 300 persones, repartides a les oficines de Barcelona, Nova York, Salt Lake City i Pequín. Amb l'objectiu de continuar impulsant un creixement i el desenvolupament de tecnologia d'intel·ligència artificial per rastrejar la xarxa i combatre el frau, Red Points acaba de tancar una nova ronda de finançament de 20 milions d'euros capitanejada pel venture capital europeu IRIS. Des de la primera ronda el 2014, Red Points ha aixecat més de 76 milions d'inversors com IRIS, Summit Partners, Mangrove, Eight Roads, Northzone o Sabadell.
Abans d'incorporar-se a Red Points, Laura Urquizu havia desenvolupat la seva trajectòria professional a Arthur Andersen, Caja Navarra i Corporación CAN, on es va especialitzar en inversió en empreses tecnològiques. Així, va formar part del consell d'administració de múltiples startups com Abiquo, Spamina, Just in Mind, Best TV i Zyncro. També va ser assessora d'Inspirit i el 2014 va fitxar per Red Points, i va ser escollida, només quatre anys després, com una de les 50 dones empresàries més influents en la indústria tecnològica europea, segons EU-Startups. És membre de la junta directiva del Cercle d'Economia.
FRANCESC RUBIRALTA
President de Celsa
L'empresari Francesc Rubiralta, president i conseller delegat del grup siderúrgic català Celsa, ha estat elegit per unanimitat president d'Eurofer, la patronal que representa les empreses siderúrgiques europees. Rubiralta, que substitueix Geert Van Poelvoorde (ArcelorMittal), ja era vicepresident d'Eurofer des de l'any 2020. A més, des del 2019 és vicepresident de la patronal espanyola del sector (Unesid) i membre del seu comitè executiu. "La crisi energètica, la finalització de la transició cap a l'acer verd i l'important augment de les importacions d'acer" són, segons l'empresari, alguns dels reptes principals a què ha de fer front l'associació.
Llicenciat en Enginyeria de Camins per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i MBA per la Wharton School, Rubiralta lidera l'empresa familiar Celsa des del 2010. Amb una facturació de 5.283 milions d'euros el 2021, es tracta d'una de les empreses més grans amb seu a Catalunya i fabrica acer a partir del reciclatge de ferralla fèrrica en forns elèctrics, fet que el converteix en el tercer consumidor industrial d'energia elèctrica més gran a Espanya. Des de fa mesos, el grup negocia una reestructuració del seu voluminós deute amb els creditors, operació que, a instància de diversos fons, es tramita ara des del Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona en el marc de la nova llei concursal. | 0.810721 | curate | {"ca": 0.8603896103896104, "en": 0.017379679144385027, "uk": 0.0019098548510313217, "es": 0.11440030557677616, "ja": 0.005920550038197097} | https://www.thenewbarcelonapost.com/ca/influents-de-la-setmana-novembre-2022-4/ |
mc4_ca_20230418_10_784181 | La Plataforma STOPKARTING de LLinars s'ha adherit a la Taula de Cardedeu pel Dret a Decidir (Llegiu al Peu la Nota expressa Important que emet la Plataforma)
Després d'un intens debat entre els Socis, ens hi adherim per dos motius principals:
1er. perquè els Estatuts ens ho permeten, i 2on. perquè ha sigut el fruit d'una decisió democràtica entre els Socis que entenen que l'adhesió al Manifest d'aquesta Taula, és l'expressió més bàsica i Democràtica del teixit Associatiu de Catalunya de la qual no ens podem mantenir el Marge.
Nota Important: L'adhesió a aquest Manifest no PRESUPOSA de cap manera que la Plataforma recomani o es decanti per a cap de les Opcions que ofereix la Votació sobre el Futur polític de Catalunya, tant sols clama pel DRET a DECIDIR i poder cel.lebrar aquesta Votació.
La Plataforma a la Marxa pels Drets Socials
El propassat 31 de Maig la Plataforma va participar en la marxa pels Drets Socials des de Llinars fins a Granollers. Perquè La defensa del Territori també és una Dret Social ! ! !
Un vídeo d'Antonio Velasco.
Lliurament de Premis del Concurs a la Fira St. Isidre
Alguns moments entranyables del liurament...
A l'interior moltes més, totes cedides per l'Antonio Velasco... | 0.726607 | curate | {"ca": 0.9949958298582152, "fr": 0.0050041701417848205} | http://stopkarting.blogspot.com.es/ |
mc4_ca_20230418_0_291951 | Cau el primer gran projecte eòlic d'EdP a Catalunya - Món Sostenible
Cau el primer gran projecte eòlic d'EdP a Catalunya
La Ponència Ambiental celebrada el passat 10 de Juliol de 2020 ha dictaminat amb caràcter desfavorable la viabilitat de l'emplaçament de l'avantprojecte de projecte eòlic La Mar als termes de Tivissa i l'Ametlla de Mar, atès que existeixen elements determinants que es consideren "insalvables", relatius al Decret Llei 16/2019. La Mar forma part dels quatre projectes eòlics que l'empresa portuguesa EdP Renovaveis tenia projectat construir com a part d'un complex industrial de dimensions gegantines situat als termes de Tivissa, El Perelló, L'Ametlla de Mar i Vandellòs-Hospitalet de l'Infant.
"La Mar", amb una potència de producció d'energia eòlica de 32 MW generada per 8 molins de 4 MW, era el més petit dels quatre fragments en els que la multinacional portuguesa va subdividir aquest "monstre eòlic" de 168 MW per omplir d'acer i formigó un dels pocs reductes entre el Baix Camp i la Ribera d'Ebre que encara conserva uns valors naturals dignes de protecció i un paisatge quasi verge.
Cal advertir que aquesta macro-central eòlica anava situada dins un queixal de la Xarxa Natura 2000 que en el seu dia va quedar sense protecció per interessos merament especulatius (a major potencial eòlic, majors beneficis per als promotors). La raó de dividir aquest gran projecte en quatre unitats només obeeix a un interès dolós d'EdP per aprofitar el marge competencial entre l'Estat i la Generalitat, que en el cas de projectes amb potència inferior a 50 MW pot "colar-se" dins de la tramitació autonòmica, que ha estat pactada descaradament entre el Govern de Catalunya i el lobby del vent amb l'aprovació del Decret Llei 6/2019. Ells principals avantatges de la tramitació autonòmica vers la estatal és que s'escurcen considerablement els tempos i que no es tenen en compte els impactes conjunts dels quatre projectes perquè l'avaluació ambiental es fa individualment.
Pensem, i així ho hem expressat des de GEPEC-EdC durant la fase de consultes d'aquest i altres "clústers eòlics", que la fragmentació en projectes més petits es fa en frau de Llei, vulnerant les competències de la Llei d'Avaluació Ambiental 21/2013, d'àmbit estatal, i altres preceptes legals com la "identitat substancial" i l'"acumulació" que obliga a l'administració a tramitar conjuntament aquells projectes que tenen una "connexió íntima", com el fet de compartir la mateixa línia d'evacuació, les mateixes subestacions, i el fet d'haver-se tramitat conjuntament en temps i forma per part del mateix promotor.
Per tot plegat, felicitem al Departament de Territori per haver fet correctament la seva feina i desitgem que el Govern de Catalunya (en especial els senyors Aragonès i Calvet, i la senyora Chacón) vagi entenent que la transició energètica no es pot fer d'esquenes a la ciutadania i a cop de Decret. Aprofitem per recordar a futurs especuladors i amics de l'expropiació que el clúster eòlic de Naturgy a la zona també va fracassar estrepitosament i es van descartar Tivissa I i Tivissa II.
Eòlica sí, però en sòl industrial, periurbà o dins d'infraestructures viàries.
GEPEC -EdC | 0.880883 | curate | {"ca": 0.9968484084462653, "en": 0.003151591553734636} | http://www.monsostenible.net/catala/opinions/cau-el-primer-gran-projecte-e?lic-dedp-a-catalunya/ |
mc4_ca_20230418_2_769841 | Joana Raspall: Les violetes de la Joana
He baixat al
elles, allí
estaven,
He sentit la teva
-Cull-les, són
contemplar-les,
cada any les
vigilaves, -Ja hi ha
violetes!
floretes, i les petites fulles
aquest que avui he
les que estimaves
i ja no podràs
collir.
M. Roser21 de febrer de 2014 a les 10:24Molt tendre aquest poema Imma...No em diguis que ja han florit les violetes? Em sembla que al febrer mai n'havia vistes, però aquest any és tan primaveral...L'altre dia també vaig sentir cantar les merles...Petonets. ResponEliminaImma Cauhé21 de febrer de 2014 a les 15:38Es el gerro on cada anys la meva mare posava les violetes, i si són les violetes del seu jardí, quan les he vist he hagut d'agafar-les pensant amb ella, i la he vist amb el seu caminador dient-me: -Mira ja han florit les primeres violetes, agafa-les i poseles al gerro.ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.696876 | curate | {"ca": 0.8599311136624569, "pt": 0.013777267508610792, "es": 0.03214695752009185, "en": 0.05281285878300804, "it": 0.01722158438576349, "cs": 0.016073478760045924, "tr": 0.008036739380022962} | http://joanaraspall.blogspot.com/2014/02/les-violetes-de-la-joana.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_17099 | Moltes vegades he sentit el comentari de que la nostra nació té un territori llarg i prim i que això dificulta la cohesió de tots els territoris. Quan et diuen aquestes coses, com passa moltes vegades, sembla un argument indiscutible a primer cop d'ull però de vegades fem un gra massa de les coses, només cal comparar-nos... i qui millor per a fer-ho que amb el país més llarg i prim del món. Continueu pensant ara que som un país llarg i prim?
¿ perque no deixeu d'enganyar a la gent?.,jo he viscut a Castelló( a pobles) hi la majoria de gent 75 per cent o aixi o mesm'han semblat mes propers a gegants verds que no pas a un pais catala. Els agraden els espàrrecs, i la cultura dels pèsols.Ja está be amb la brometa dels paisos catalans..Ademes aquella zona va ser repoblada per gegants verds després de la expulsió dels gegants de ferro que es parli català es una casualitat.
Què t'has fumat, fill?No ho dic per res, només per a que em convides. | 0.871643 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_534526 | Sala TIC. Parc Sanitari Pere Virgili
La sala TIC està especialment configurada per realitzar formacions recolzada amb equips informàtics. Pot rebre una senyal de les tres sales d'actes (Auditori, Sales Geron 1 i 2), fet que possibilita que pugui actuar com a sala complementària de les altres, però no pot enviar senyal a les altres sales.
El seu equipament base està ubicat a la mateixa sala i la seva gestió és local, tret de la possibilitat de rebre senyal audivisual de les sales d'actes mitjançant la cabina de control.
Existeix una xarxa Ethernet específica per la sala, que possibilita la connexió de tots els ordinadors en un mateix grup de treball o domini.
La seva configuració base és de 12 punts informàtics, és a dir, màxim per 12 persones.
metres quadrats totals: 37,80
Aforament (núm. persones): 12
Control local sala
Data d'actualització: 21.07.2011 | 0.733276 | curate | {"es": 0.02576112412177986, "ca": 0.9192037470725996, "en": 0.03395784543325527, "pt": 0.02107728337236534} | http://perevirgili.gencat.cat/ca/parc_sanitari_pere_virgili/lloguer_d_espais/sales_edifici_montseny/sala_tics/ |
macocu_ca_20230731_1_263462 | Programa Gestió Directiva de ONL
Font:
22/11/2011
Resum:
Si vols ampliar i actualitzar els teus coneixements i eines per tal de desenvolupar les teves tasques voluntàries o professionals en organitzacions no lucratives, la Fundació Luis Vives posa en marxa el termini per inscriure’s en el Programa de Gestió Directiva de Organitzacions No lucrativa 2011-2012.
A través d’aquesta formació on line, les persones participants podran adquirir competències, habilitats i eines que facilitin el desenvolupament d’aquestes tasques amb criteris de qualitat i eficiència. Es tracta d’un programa flexible i adaptable, que permet que cada persona organitzi el seu pla d’estudi i obtinguin una titulació universitària adient als seus interessos i necessitats (Expert Universitari, Especialista Universitari o Máster).
Import: 225€ per mòdul
Data límit matriculació: 16 de gener de 2012
Contacte: 915 482 366 (dilluns, dimecres i divendres de 10 a 13h) | 0.74732 | curate | {"es": 0.034334763948497854, "ca": 0.878755364806867, "it": 0.01072961373390558, "en": 0.006437768240343348, "pt": 0.06974248927038626} | |
cawac_ca_20200528_2_59859 | Vam demanar el menú i vam quedar molt satisfetes, sobretot la iaia Maria, que va deixar els plats nets per poder tornar a omplir. El menú eren primer i segon plat, a escollir de 3 opcions en cada cas. Postre, pa i begudes.
La iaia va fer la crema de carbassa i jo l’amanida. Les pizzes les vam dividir per la meitat, i així vam poder gaudir de les dues opcions. | 0.699778 | curate | {"ca": 0.9411764705882353, "en": 0.058823529411764705} | http://multicuina.blog.cat/2009/09/27/una-de-restaurant-pizza-leggera/ |
mc4_ca_20230418_15_171994 | Ferienhaus Belohlavek Zásada República Txeca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Veure tots els 3 allotjaments a Zásada.
Ferienhaus BelohlavekZásada, Zásada, República Txeca - Veure al mapaFerienhaus BelohlavekVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure el mapaVeure totes les 26 fotosParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsjardíaparcament de cotxes
Opcions d'habitacióVeure les fotosCasa 7 Habitacions (Seven-Bedroom Holiday Ho...7 habitacionsplat de dutxaFixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Zásada, Ferienhaus Belohlavek és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Les instal.lacions i els serveis que proveeix Ferienhaus Belohlavek asseguren una estada plaentera als seus clients. Aparcament de cotxes són només algunes de les comoditats que fan que Ferienhaus Belohlavek sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, nevera, forn microones, renta vaixelles per satisfer els clients més exigents. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com camp de golf (a 3 km), piscina exterior, esquí, ping pong, jardí. Ferienhaus Belohlavek és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Zásada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-seesquíping pong jardípiscina [exterior] Serveis i comoditatszona de fumadors Esports de terracamp de golf (a 3 km) Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióneverarenta vaixellesempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxareproductor de DVD/CDforn microonesrentadora Idiomes ParlatsTxec Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantBathtowels are not included in the room rate. Guests can bring their own
Price for wood: EUR 3.40/Set Please note that the full amount of the reservation is due before arrival. Belvilla will send a confirmation with detailed payment information. After full payment is taken, the property's details, including the address and where to collect keys, will be emailed to you. A security deposit of EUR 400 is required upon arrival for incidentals. This deposit is fully refundable upon check-out and subject to a damage inspection of the accommodation.Mostrar més
Allotjaments a Zásada | 0.83433 | curate | {"ca": 0.8339805825242719, "en": 0.16601941747572815} | https://www.agoda.com/ca-es/ferienhaus-belohlavek/hotel/zasada-cz.html |
macocu_ca_20230731_7_58981 | 457. Independentisme organitzat (1): diagnosi de la malaltia
La feblesa actual de l’independentisme organizat té un dels seus principals motius en la profunda divisió en grups endogàmics. Grups de gran cohesió interna basada en un notable tancament i l’aversió a col·laborar amb la resta d’organitzacions independentistes. Aquest escenari suposa: 1)l’antítesi de la rendibilitat de costos 2)un desgast enorme en debats erms amb retrets entre els diversos grups per tal de justificar la seva existència front la resta 3)la visió, per part de la població poc o gens polititzada, d’un guirigall organitzatiu. Avui existeixen ja una vintena de grups polítics organitzats (més les seves joventuts) dins l’independentisme fent bona la màxima de “3 independentistes, 4 partits”. -Esquerra -Solidaritat que s’ha aliat al PRC, PSAN, Els Verds-Alternativa Verda, Estat Català.org, Catalunya Nació Independència i Catalunya Acció/Força Catalunya -Democràcia Catalana -Reagrupament més o menys propera a Catalunya Estat Lliure, Suma Independència i UNC -CUP amb idèntica situació a Endavant (OSAN), MDT i els grups de joves CAJEI i Maulets -Estat Català.cat -La JNC I nous grups com Identitat Catalana o Nova Catalunya Independent
4 comentaris:
Però anònim, hi ha d'haver independentistes en tots els partits, algun dia ciu cedirà tot el "poder" que té per unir-se a algú? crec que el que s'ha de fer és que les bases, tothom, empenyi cap a aquest camí. I pedagogia! !
a2b: el plantejament és de 4 articles. Al final hi ha propostes per tirar endavant. Primer cal veure que hi ha un problema abans de solucionar-lo. Anònim: comparteixo aquesta frase però com diu a2b, "com coi ho fem"?. a2b: Poden haver independentistes en tots els partits però aquests partits no cal que perpetuïn una versió ridícula de la Vida de Brian. Coincideixo en el paper que han de jugar les bases. La unitat no és unicitat. | 0.824752 | curate | {"cs": 0.002137894174238375, "ca": 0.9567076429716729, "pt": 0.00694815606627472, "it": 0.006413682522715126, "fr": 0.0005344735435595938, "es": 0.027258150721539285} | |
dogv_ca_20231006_0_2724 | Notificació de la sentència dictada en el judici verbal número 514/2018. [2019/8921]
(DOGV núm. 8681 de 20.11.2019) Ref. Base de dades 2019/8921
De: Francisco Renau Carsi.
Procuradora: Teresa Belmonte Agost.
Contra: Viorel Marian Barna i Marinela Luminuta Barna.
Juan Antonio Elipe Songel, lletrat de l'Administració de justícia del Jutjat de Primera Instància número 5 de Castelló de la Plana, fa saber que en aquest Jutjat se segueix procediment de judici verbal número 514/2018, a instància de Francisco Renau Carsi contra Viorel Marian Barna i Marinela Luminuta Barna, i s'ha dictat Sentència de 13 de juny 2019, contra la qual no es pot interposar cap recurs.
Conforme amb la Instrucció 6/2012 de la Secretaria General de l'Administració de Justícia, les actuacions queden en aquesta oficina a la seua disposició.
Les dades personals es tractaran únicament per a finalitats del procediment en els termes de la Llei orgànica de protecció de dades.
I com a conseqüència de l'ignorat parador de Viorel Marian Barna i Marinela Luminuta Barna, s'estén aquest edicte perquè servisca de cèdula de notificació.
Castelló de la Plana, 13 de setembre de 2019. El lletrat de l'Administració de justícia: Juan Antonio Elipe Songel. | 1 | perfect | {"ca": 0.8760330578512396, "en": 0.00909090909090909, "es": 0.06446280991735537, "it": 0.021487603305785124, "pt": 0.028925619834710745} | dogv30619 |
macocu_ca_20230731_8_181997 | L'assignatura d'Estadística aplicada a l'Administració Pública inicia a l'alumne en les principals tècniques de mostreig i en les eines bàsiques de la inferència estadística. Es pretén que l'alumne acabe amb els coneixements necessaris per a ser capaç d'interaccionar amb eficàcia amb un professional de l'estadística, o en els casos més senzills, puga resoldre autònomament el problema d'interès.
Proporcionar a l'estudiant una visió global dels models estadístics aplicables en la gestió i administració públiques, la seua utilitat i les seues limitacions.
L'objectiu principal de l'assignatura és que els alumnes acaben amb una formació bàsica en estadística (amb aquesta assignatura i amb l’assignatura Introducció a l’Estadística cursada en primer) per a la seua futura incorporació al mercat laboral
Dades generals
Codi: 18014 Professor/a responsable: MUÑOZ PEREZ, MARIA DE LA PAZ Crèdits ECTS: 6,00 Crèdits teòrics: 1,20 Crèdits pràctics: 1,20 Càrrega no presencial: 3,60 | 0.84887 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_14_353834 | Pinceles enredados: 07.10
He aquí una selección de versos que tenía olvidados en el cajón. Versos sin retocar, completamente solitarios y sin sentido, que quizás sirvan para algo bueno. He aquí una misma, con sus pensamientos...
MANIFIESTO DEL ESPANTO
Silueta blanca que escribes en el cielo:
No seas un lamento.
No dictes absorta desde labios con carmín
el profano verso jamás escrito,
el silencio que derraman tus curvas vacías,
el recuerdo que desprende tu vejez
en ese cigarro anónimo
imagen de tu soledad.
Vístete de verde y sonríe
a la vida poderosa
curvado de tu llanto.
Saboreo tus labios lentamente
en esta ciudad nocturna y transitada,
desprovista de litigios ecuestres
y fieles que no prometen pactos,
ni pulcritud en sábanas profanas.
Tú y yo. Sin memoria nos desmembramos.
Somos el suburbio pseudo inscrito
en páginas necrológicas y candentes
de vida. Tu vida. La mía. La de los dos
naufragando sin rumbo ni cuerda subsistente.
Somos la escalera rota de muros,
corazas, lamentos. Somos el viento.
Y seremos el simple aroma de otoño
una tarde lluviosa de invierno.
Piso las paredes que me excitan
cual cuervo amarrado a su muerte.
El grisáceo viento nos limita.
La luz se torna celeste
y en esta noche terrestre
Nos hundimos en cualquier vientre
que nos propague y nos abrace,
que Nos vuele y nos limite,
que Nos busque y no Nos encuentre.
Casi de madrugada.
Supongo que el Sol te empujará
Y entre las cortinas se vislumbrará
Un aroma a calendario
Recién nacido. Casi muerto.
El humo de un cigarro encendido
Atraviesa perenne la rutina,
Como el tic tac del reloj de mi vida
-Siempre el mismo ruido-
Mostrando los segundos que transcurren
De verso a verso, a golpes de poesía
Dentro de este papel hecho cenizas.
Aun así sueño.
Y me impregnan los recuerdos
Mientras, de madrugada,
Te desvistes, noche ausente,
Colmada de estrellas fugaces
Híbridas de alcohol y delirio.
Publicado por Marta Sánchez Mora en 13:07 4 comentarios ((•)) Escucha este post Enlaces a esta entrada
Es tan duro cambiar de vida.
Es tan duro volar sin alas,
alzar las piernas, caer,
hallarme despacio en tu pecho
y vivir, vivir muriendo.
Es tan duro crecer con el vientre
encogido por el llanto…es que
me pierdo si canto
a tu oído. Tu voz, a veces,
es el aliento del aire abstracto.
Quisiera, al fin, correr
por senderos desiertos
y que el sol sea el camino
que me mantenga despierto.
Es el mundo lo que gira
es el mundo, no mis pies,
ni mis alas, ni mis espejos.
Es el mundo el que me para.
y aquí, de momento, me quedo.
Publicado por Marta Sánchez Mora en 22:16 2 comentarios ((•)) Escucha este post Enlaces a esta entrada
Caladas de humo eterno
en esta habitación sin ventanal,
sin crepúsculo ni pastizal,
sin baúl de los recuerdos.
Caladas de grito y averno.
Paisaje difuso en el canal
de agua turbia, duelo y sal,
de amores fríos en invierno.
¡Oh desidia putrefacta
que te pierdes en ceniceros
cual escudo desangrado!
El corazón late y se retracta
por el cobijo que le da un suelo
al perder su olvido anhelado.
Publicado por Marta Sánchez Mora en 19:27 3 comentarios ((•)) Escucha este post Enlaces a esta entrada
Publicado por Marta Sánchez Mora en 23:01 5 comentarios ((•)) Escucha este post Enlaces a esta entrada
Es como leer libros de mil hojas
Sin haber leído de bolsillo.
Es como subir al monte
Más alto de tu pecho
Sin haber pisado la llanura.
Es como morirte al caer por las alturas
Y renacer sin fuerzas
Publicado por Marta Sánchez Mora en 2:09 7 comentarios ((•)) Escucha este post Enlaces a esta entrada
La blocaire badaloniona Marta Sánchez es defineix com estudiant de professió i poeta per vocació. Anhela volar però, de moment, gateja... i també ens contesta, des d’una posició molt crítica i clara, unes preguntes sobre el seu bloc Pinceles Enredados, les TIC i les dones.
1.- Quan va nèixer el bloc?
El meu bloc va nèixer fa 2 anys i és la única solució que conec per poder expressar-me en llibertat. Escric poesia des que tenia 6 anys. Encara no he deixat de fer-ho. Em queixo, m’alegro, m’inquieto, ploro i ric a través dels meus versos. Escric per desfogar-me. Crec que les paraules sempre han governat el meu món i el món està mal governat. Tot i així, no perdo l’esperança en elles. Quatres paraules mal col·locades i esbogerrades poden reflexar els somnis.
2.- Quin és el teu objectiu?
Coneixe’m a mi mateixa i intentar sortir de la meva cuirassa tremolosa. Compartir amb altres poetes noves formes de pensament. Demostrar que la poesia pot estar a l’avast de tots i lluitar perque deixi de ser un art minoritari.
3.- Des de Dones en Xarxa, creiem que internet és una extensió de la vida real en la que les injustícies i desigualtats continuen vigents sobretot pel flux d’informació nord-sud i llenguatge i informació des de la visió masculina, comparteixes aquesta definició?
Sí. I a Internet es veu reflexat d’una forma quasi insòlita. La dona ha passat de dependre d’un home a dependre d’un cos. La publicitat ha agreujat aquesta situació fins el límit, exercint d’abraçada immensa que tot ho envolveix i asfixia. Els Mitjans de Comunicació no comuniquen. Almenys no objectivament. La societat es divideix en grups i estereotips. Homes, mascles, sementals i masclistes competeixen amb dones, fèmines i feministes sense finalitat per veure qui és el qui duu els pantalons o les faldilles. Un món absurd en el que la "risoteràpia" es pot practicar donant un passeig pels carrers i estan a prop de tothom.
4.- T’has trobat en alguna situació de discriminació per raó de gènere? Si és així, com l’has combatuda?
Jo no tant, però sí és cert que les dones de la meva generació anterior sí que ho han viscut. La meva mare, la meva àvia, fins i tot la meva germana han passat per situacions discriminatòries. Venim de 50 anys de franquisme en el que la dona estava sublevada al mascle dominant. Esglèsia, extrema dreta i demés fauna ibèrica es van posar les mans al cap el dia que les sueques van propagar això del biquini. Suposo que ara dormen a gust sabent que la situació tampoc ha canviat tant. Moltes dones han lluitat perquè tinguem igualtat de drets i encara ens topem amb dones maltractades per les seves parelles, amb mascles promiscus anomenats "sementals" i senyores promisqües anoemandes "putes".
5.- Es difícil obrir-se camí en l’àmbit professional quan s’és dona i més en sectors on l’home és el que predomina en quantitatt?
Sens dubte. Fa temps, vaig fer un treball de recerca sobre la dona escriptora en el segle XX. Vaig investigar sobre el tema i vaig descobrir a escriptores amb una gran carrera professional (la majoria amb una carrera truncada). Senyores amb una intel·ligència descomunal però que, pel fet de dur faldilla, han hagut de desistir i oblidar-se dels seus somnis. Per sort, això ja no succeeix -almenys no en l’àmbit literari- però segueix existint discriminació de sexe en altres àmbits. Molts homes cobren més diners que les dones realitzant la mateixa feina. Potser perquè si se’ns trenca una ungla, ens han d’indemnitzar més o alguna cosa així...
6.- Quin paper juga internet en el món actual tant laboral com personal?
Internet s’ha convertit en la major potència informativa del S. XXI. És a dir, Internet és el món de les idees; la vida real és solament una còpia imperfecte d’aquest mateix -com diria un Plató informatitzat-. A través de la xarxa, una associació pot manifestar-se i donar-se a conèixer, i això és imprescindible per canviar les coses.
7.- Creus que les xarxes socials a Internet poden ajudar a les dones a visibilitzar-se, a empoderar-se? Tens alguna recomanació?
Sí. Encara que moltes d’aquestes xarxes socials basen les seves idees en feminisme de diferència i això l’únic que fa és crear cercles viciosos sense fi. La meva recomanació és que s’ha de tractar d’una forma homogènia tant a l’home com a la dona. Les divisions sexuals no solucionen res.
8.- Creus que pots contribuir des del teu espai web/bloc o altres (Facebook, Twitter...) a promoure la Igualtat de les Dones?
No sé si promoure la igualtat és quelcom que la meva poesia pot crear. En e meu bloc tinc uns quants poemes (impluvium, carne caducada, Barcelona es un nombre de puta…) dedicats a dones-desfetes que tots alguna vegada hem vist a les voreres d’una carretera. Tinc altres poemes dedicats a infanteses trencades, altres a polítics que solament prometen fins que la foten i altres a marits maltractats per les seves dones, ja que això també existeix i quasi ningú ho té en compte.
9.- Estaries interessada en promocionar campanyes de sensibilització envers la Igualtat de les Dones i fer Ciberactivisme en pro dels Drets de les Dones amb Dones en Xarxa o amb qualsevol altre plataforma de dones?
Per què no? Sempre he cregut que les paraules poden fer canviar el món.
10.- Si vols afegir alguna cosa que creus rellevant, endavant
Crec que les noves feministes s’han oblidat ja de demanar igualtat de drets i deures (això és el que jo crec que s’ha de reivindicar: la igualtat política, social i jurídica) i s’han dedicat a crear un negoci a partir de la segregació sexual. Per mi, les solucions estan a l’Estat.
Publicado por Marta Sánchez Mora en 11:48 1 comentarios ((•)) Escucha este post Enlaces a esta entrada
Lo asumo aunque me cueste: tengo pánico a los mercadillos. No sólo por los empujones de las señoras adictas a "sálvame" y al prozac mientras las vendedoras gritan: "¡bragas 2x1; que se me van de las manos! Tengo pánico porque, por lo visto, ahora van señores trajeados con pins azules en forma de gaviota repartiendo panfletitos pseudo dogmáticos y terriblemente obscenos.
Lo peor de todo es atreverte a mirarlos a los ojos. Te persiguen cual rata asustadiza a plena luz del día para morderte y pegarte toda clase de enfermedades: miedo, hipocresía, falta de memoria y aburrimiento.
Con todo, me he reído bastante cuando el señor X (llamémosle García Albiol, que estamos en familia) me ha mirado con aires de superioridad mientras le contestaba que no me interesaba su panfleto. Ironías de la vida, ¡señores! Yo soy libre, ¡como una gaviota! Él no tanto: vestía en la cara un traje caro para esconder su corazón vendido. ¡Pobre!
Publicado por Marta Sánchez Mora en 12:32 5 comentarios ((•)) Escucha este post Enlaces a esta entrada | 0.57677 | curate | {"es": 0.44139102628160287, "it": 0.004596782252423303, "pt": 0.0074947536724293, "fr": 0.000799440391725792, "ca": 0.5457179974018187} | https://pincelesenredados.blogspot.com/2010/07/ |
oscar-2201_ca_20230904_4_1419 | El 2006 el periodista Joan Armengol va morir en estranyes circumstàncies. Uns pocs anys després, la seua filla Elena encetarà una investigació per a dilucidar la mort de son pare. La investigació la durà a descobrir una trama fosca que afectarà, entre altres sospitosos, el pare del seu amic més estimat. Els rancors passats i l’amor es barregen en un ambient malsà d’intrigues i mentides, darrere del qual s’amaga l’ombra d’un assassí.
JUANE GUMBAU (Borriana, 1970) és professor de Secundària i Batxillerat, tasca que compagina amb l’escriptura de novel·les per a joves i xiquets. En Tabarca Juvenil ha publicat L’àngel de la mort, Mecanisme d’Antiquitera i Tal com caragols de mar. | 0.770767 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.tabarcallibres.com/es/shop/narrativa/e-s-o-8/tabarca-juvenil/e-s-o-1-ciclo-8/un-deute-d-amor/detalle |
crawling-populars_ca_20200525_20_72615 | L'avinguda Meritxell, i a l'esquerra, l'actual carrer bisbe Iglesias; avui hi ha els aparcaments Molines i Cristina.
Més informació sobre els formats de text
Baixada del Molí, 5AD500 Andorra la VellaPrincipat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
Envian'ns un correu electrònic
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
Presentació · Avís legal | 0.706899 | curate | {"ca": 1.0} | : /vist-i-no-vist/andorra-la-vella-1959-5 |
mc4_ca_20230418_14_422230 | Joanic rooms for rent | Spotahome
Joanic rooms for rent
Most popular rooms for rent near Joanic
El Born roomsEixample Izquierda roomsLesseps roomsPlaça Revolució roomsEl Baix Guinardó roomsPlaça del Nord roomsLa Pau roomsFort Pienc roomsLa Prosperitat roomsCiutat Vella roomsLa Vila Olímpica del Poblenou roomsCan Baró roomsDistrito de Horta-Guinardó roomsEntença roomsBarcelona-Clot-Aragon roomsBarrio de Gracia roomsEl Turó de la Peira roomsPlaca Sant Jaume roomsTrinitat Vella roomsMercado de La Boqueria rooms
More apartments and rooms for rent near Joanic
Joanic student Apartments | 0.609719 | curate | {"en": 0.2822719449225473, "ca": 0.7177280550774526} | https://www.spotahome.com/for-rent/barcelona/joanic-rooms |
crawling-populars_ca_20200525_48_39651 | Aquesta setmana en la nostra secció de Plats Catalans d'El Nacional, el xef Oscar Manresa, de la Casa Leopoldo, ens porta una excel·lent i tradicional amanida marinera: el xató de Vilanova.
Es tracta d'una amanida d'escarola verda amb bacallà esqueixat, anxoves i olives arbequines que s'acompanya de la salsa de xató, que és la salsa tradicional de romesco que vam fer fa unes setmanes.
L'origen d'aquesta recepta es remunta a les festes que s'organitzaven per la zona en arribar el vi nou, i s'obrien per primera vegada les botes posant-hi aixetes. Aquesta amanida és un bon complement de tot tipus de truites, espinacs, albergínies, patates o carbassons, les possibilitats són infinites.
Malgrat tot, aquest plat tradicional de la regió del Penedès i el Garraf és de paternitat disputada. En l'actualitat gairebé totes les poblacions del Gran Penedès disposen d'almenys una variant pròpia de la recepta, i a la regió s'han popularitzat les xatonades, trobades populars on els participants degusten aquest plat i competeixen per guanyar el premi a la millor recepta.
Ingredients per al xató de Vilanova:
300 g bacallà esmollat 1 escarola 8 filets d'anxova 100 g olives negres sense pinyol Salsa romesco | 0.853384 | curate | {"ca": 1.0} | : /enblau/ca/enblau-gastronomia/recepta-xato-vilanova_246912_102.html |
crawling-populars_ca_20200525_48_74146 | GÈNERE: Novel·laENQUADERNACIÓ: EPUBMIDES: 0 x 0 cm.PÀGINES: 0IDIOMA: CatalàEAN: 9788424643829PREU: 4.95€ / 5.99€ANY DE PUBLICACIÓ: 2012
La Martina vol fer ressuscitar el club de la cistella, que s'ha tornat a desfer una altra vegada. Tot i que no sap si els altres s'ho mereixen, decideix buscar problemes o injustícies al seu voltant. Potser si troba algun innocent per defensar, els del club es tornaran a unir. Però ara estan més desunits que mai. I a més, el curs s'acaba. I, per acabar-ho d'adobar, la Martina comença a estar preocupada perquè no li ha vingut la regla. Per sort, o per desgràcia, els problemes són més a prop del que es pensa.
Àngel Burgas (Figueres, 1965) és escriptor. Pertany al consell de redacció de la revista Faristol especialitzada en literatura infantil i juvenil, i és un dels membres de "Libres al replà", bloc especialitzat en LIJ. Compagina la literatura per adults amb la literatura per a joves. Ha obtingut guardons com ara el Premi Mercè Rodoreda, el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra o el Galera Jóvenes Lectores. Ha fet cursos de narrativa creativa i ha impartit classes al màster de Foment de la lectura a la UB. Actualment és jurat del Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions, porta els clubs de lectura del Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès. La seva darrera novel·la per a joves, Noel et busca (la Galera 2012) ha obtingut el premi Crítica Serra d'Or 2013, ha estat seleccionat per a la llista d'honor de l'IBBY i com a finalista al Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil del Ministerio de Cultura espanyol.
Sakura Love
Francesc Miralles
Més informació
El puto consultori sentimental de la iaia
Jofre Martell\Pere Mejan (il·lustr.)
Més informació
Anem al Camp Nou
Cristina Sans \ Roser Calafell (il·lustr.)
Més informació
Anem al Museu del Barça
Cristina Sans \ Roser Calafell (il·lustr.)
Més informació
L'evolució de la Calpurnia Tate
Jacqueline Kelly
Més informació
Som un grup editorial que publica obres adreçades a tots els públics. Tenim la missió de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes per mitjà de la publicació d’obres de temàtica diversa.
Carrer de Josep Pla núm. 95 08019 Barcelona Telèfon: 934 120 030 Telèfon d’atenció al subscriptor: 934 126 124 [email protected] Contacta amb nosaltres aquí | 0.670861 | curate | {"ca": 0.9699248120300752, "en": 0.011941618752764263, "es": 0.01813356921716055} | : /llibres-digitals/fitxa/?id=L%27edat_del_despertar&cat=GALERA_CATAL%C3%80 |
mc4_ca_20230418_12_389463 | The Daily Avalanche: Vampirs amb dret a cuina
Anònim 6 de juliol de 2015 a les 12:59
Aquesta la vaig apuntar immediatament a la llista de pendents un cop la vaig detectar fent una revisió a la cartellera de Sitges del 2014. A Sitges sol haver-hi molta porqueria però si busques bé pots trobar coses interessants
Allau 6 de juliol de 2015 a les 13:13
Bé, jo no coincideixo quasi mai amb el públic de Sitges; però potser tu ets molt més afí i segurament t'agradarà.
Roselles 6 de juliol de 2015 a les 13:46
Divendres vaig agafar una enrabiada tremenda amb l'estrena de la peli. Em feia molta il·lusió veure-la (ja n'havia vist un bon tros a casa, en VOSE). Però resulta que en tota la província només la projecten en un cinema que està a 35 km de casa. A sobre la fan en VOS, que a mi m'és igual, ja m'agrada, però no a la meva parella. Així que haurem d'esperar que la treguin en dvd, o provar de buscar-la per internet.
El tros que vaig veure em va agradar força, per això tenia moltes ganes de veure-la.
Allau 6 de juliol de 2015 a les 13:55
Hauries de pensar seriosament a canviar de parella ;p
Pons 22 de febrer de 2016 a les 22:42
Ja he vist la peli! Serà que tenia unes altes espectatives i per això m'ha decebut un mica, esperava alguna cosa millor. La idea dels vampirs i el format documental està bé, però la història es fluixeta. Li he posat un 6/10.
Allau 22 de febrer de 2016 a les 22:49
Sí, es deixa veure sense entusiasme. En cap cas la pel·lícula de l'any. | 0.793798 | curate | {"ca": 0.9730662983425414, "en": 0.013121546961325966, "eo": 0.013812154696132596} | http://allausz.blogspot.com/2015/07/vampirs-amb-dret-cuina.html |
cawac_ca_20200528_1_4833 | Lliurament de diplomes al Centre Connecta
El primer trimestre del curs 2011-2012 ja ha acabat al Centre Connecta i per celebrar aquest període d’inici de curs vam celebrar el passat 16 de desembre l’entrega de diplomes trimestral. Volem celebrar tots junts que hem passat de trimestre i que estem aprenent conjuntament, a més, podem aprofitar per conèixer als companys/es dels altres cursos, i menjar una miqueta (però sense fer excessos!!! ).
Va ser un èxit. Vam estar els dos cursos de matins, dinamitzats per la Cristina, i els dos cursos de la tarda, dinamitzats pel Daniel. L’acte va començar amb la presentació i breu explicació de l’Iván, president de l’esplai, sobre els projecte i la celebració del desè aniversari d’aquest. Seguidament va parlar el regidor de Noves Tecnologies, en Manel Carrión, el qual va estar molt interessat en el seguiment del nostre projecte. Tot seguit vam començar l’entrega de diplomes. Primer van anar a recollir els diplomes els i les alumnes del curs d’iniciació, desprès els dos cursos de nivell mitjà i per finalitzar el curs de nivell avançat. Com a cloenda vam fer una foto de grup i vam fer un berenar per començar amb els excessos de les festes.
L’ambient tan familiar que es respirava ens va deixar amb el regust dolç que les coses van bé i que els i les alumnes es respecten, i s’estimen. Esperem que puguem seguir així en la resta d’entregues que ens queden, però sempre partint amb els nostres coneixements sobre informàtica. | 0.82277 | curate | {"ca": 0.9986329460013671, "es": 0.001367053998632946} | http://diversitatludica.cat/lliurament-de-diplomes-al-centre-connecta/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_27260 | Sepc UdG @SepcUdGReunió rectora i equip govern: paraules buides, cap ganes d condemnar fets mossos i cap ànim oposició activa a les taxes i a les retallades. #tanquemUdG Els estudiants de la UdG prenen el control del Rectorat! S'ha decidit ocupar aquest espai de poder. Ja ha vingut gent, però encara en fa falta més!
Geli dimissió! | 0.693611 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_48876 | Definir el tirandil vaixell i els serveis té un sol nom:. Exclusivitat de vint metres de la fusta produïda en la drassana turc Shypyard Internacional de Bodrum.
Equipat amb un complet equipament, amb una capacitat total de dotze passatgers, si voleu llogar per dies, i deu passatgers si dormim al vaixell, podem assaborir tirandil els racons verges i desconeguts de les Pitiüses cales.
Descripció de la Tirandil
Parlem d'un vaixell únic, construït el 2000, però ben construït i equipat per passar uns dies de somni. El vaixell està equipat amb dos llits i dos cabines dobles amb aire condicionat i bany privat. En la distribució té una confortable sala d'estar i cuina totalment equipada i independent. L'exterior es caracteritza pels seus espais oberts per prendre el sol.
Dins de la gamma de serveis, la cuina tirandil vaixell personalitzat ofereix excel lent, amb frescos, preferiblement orgànics. Sol.licitud es poden preparar menús vegetarians i especials. També es disposa de l'organització de la vela llum de la lluna, els professionals de massatges a bord, reservar restaurants i clubs a l'illa de serveis de transport, i accepten mascotes.
El vaixell també està disponible per a esdeveniments, aniversaris i serveis fotogràfics.
Equip per velers
Perfectament equipades, el vaixell està equipat amb GPS, radar, VHR, Navtex, ràdio CD, LCD amb DVD, canoes i equips de pesca i busseig. Per als amants de la vela, superfície de la vela arriba a 190 metres quadrats. Un 250HP motor dièsel Cummins Marine és alimentat per un dipòsit de combustible de 1800 litres. El tanc d'aigua de 3.500 litres, per reduir al mínim el passatge a través del port.
Les quotes inclouen: assegurança, el capità, mariner i cuiner, el combustible per a tres hores de navegació, mitja pensió (per carta de més d'1 dia). Dinar del migdia i aperitius de la posta de sol (excursions d'un dia), junta d'aigua, tovalloles de bany i platja, fulles (per a la carta de més d'1 dia), la neteja i l'equip de bord.
Les quotes no inclouen: 18% IVA i amarratge, begudes alcohòliques i begudes no alcohòliques (comprar a bord), combustible i el generador per al zodíac segons els usos, i tot el que es comprimeixen en "Les quotes inclouen" Una opció: pensió completa (esmorzar + dinar + sopar): addicional: 40eur/persona per dia (només per a la carta de més d'1 dia) Condicions: Transferència del 50% per confirmar la reserva, saldo 30 dies abans de l'enviament | 0.855868 | curate | {"ca": 0.9750830564784053, "es": 0.024916943521594685} | http://ibiza.flog.cat/tirandil-veler-lloguer-eivissa-3707 |
macocu_ca_20230731_10_126203 | Itinerari pels Estrets a Horta de Sant Joan
Heu tingut mai la sensació que la natura us mareja?
És el que experimentareu si seguiu el riu Estrets pel Parc Natural dels Ports, sota l’espectacle imponent de les Moles del Don. Conglomerats de roques, tolls d’aigua cristal•lina... Al cel, els vigilants del riu: voltors i, si teniu sort, també àligues.
Com arribar-hi: Sortint d’Horta de Sant Joan en direcció a Arnes per la T333, heu de seguir les indicacions “Els Ports”. De seguida heu d’agafar la pista asfaltada que porta a l’àrea recreativa “La Franqueta”. A 8,8 km heu d’agafar un desviament molt tancat a la dreta. Hi ha un indicador cap a l’aparcament de Lliberós. Podeu deixar el cotxe aquí.
En marxa: L’itinerari comença als plafons amb les explicacions pels escaladors. Heu de seguir recte en direcció al rierol que es troba davant vostre. Creueu aquest rierol per una passera de pedres. En aquest tram heu d’estar alertes perquè el sender es desdibuixa una mica. Passareu per una zona de pins ben alineats i de seguida trobareu una senyal que indica “Els Estrets” (portem 5 minuts de camí). Seguint el sender, de cop ens trobarem amb el riu, que baixa majestuós encaixat entre les roques. Comencem a seguir el seu curs, caminant per la riba dreta on som, i a poc a poc la vegetació dóna pas a un paisatge completament rocós. Quan portem aproximadament 12 minuts de ruta ens trobarem amb un tòtem format per dos pals de fusta coronats per una àliga. Entrem en la zona de voltors i àligues propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Seguim el sender i el curs natural del riu sense abandonar en cap moment la riba en la que ens trobem. En cert punt haurem de pujar per unes escales. Ara ja estem de ple entre els conglomerats amb el riu a la nostra esquerra. Seguirem el sender ben marcat passant per les Moles del Don, on hi podrem trobar escaladors. Seguim la sendera fins arribar a un punt on hi ha un toll gran i el riu és molt ample. En aquest punt tornarem a trobar el tòtem amb l’àliga que indica el final del nostre itinerari. És el moment de mirar cap amunt i gaudir de l’espectacle de voltors i (si teniu sort) d’alguna àliga. En aquest punt s’agrupen i podeu trobar moltes donant voltes a les moles. Un espectacle impressionant. Desfarem el camí, per tornar al cotxe.
On dinar: Podeu agafar forces a l’àrea de lleure de la Franqueta que es troba a uns 4 km seguint la pista asfaltada per on heu vingut des d’Horta de Sant Joan. Trobareu una zona amb jocs infantils, taules de pedra, fonts i serveis. En dirreció a Hort de Sant Joan just 2 km abans d’arribar a la carretera, trobareu l’àrea del Mirador dels Ports amb una zona de jocs, una font i taules de fusta amb bancs.
Serveis:
Dades de la ruta: Durada: aprox. 1h30 (inclou anada i tornada, sense aturades) Distància: aprox. 4,4 km (inclou anada i tornada) Accessibilitat: el primer tram té uns punts una mica més complicats, ja que s’ha de caminar directament sobre la roca. El segon tram és fàcil, ja que es segueix un sender ben marcat i pla (tot i que s’ha d’anar amb compte amb una canonada que no sempre està soterrada). Recomanacions: és una zona on sempre hi ha vent, per tant protegiu als nens. A l’estiu no és recomanable anar-hi ja que gran part de l’itinerari es fa al descobert, sense cap arbre per protegir del sol. S’ha de portar bon calçat per caminar sobre roques i prou aigua. Edat recomanada: +6 anys | 0.804861 | curate | {"ca": 0.9821268990169795, "fr": 0.008340780458742925, "es": 0.009532320524277629} | |
mc4_ca_20230418_12_751569 | Àlvaro: “Al PP li pica que ara Europa convide al govern valencià per a conéixer les seues bones polítiques” | Mònica Alvaro
Posted on 16 d'Octubre de 2017 by monicaalvaro
La portaveu adjunta de Compromís a les Corts, Mònica Àlvaro, ha eixit al pas de les crítiques vessades hui per les portaveus parlamentàries del PP, Isabel Bonig i María José Català, al viatge de la Vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, “convidada per les institucions europees per a explicar les polítiques socials que està impulsant el Consell”.
Per a Àlvaro, “que des del PP s’haja eixit hui en tromba a criticar a la Vicepresidenta evidència com els pica que ara des d’Europa tinguen interés a conéixer les bones pràctiques que està duent a terme el govern valencià, mentre que quan ells governaven des d’Europa només arribaven multes i sancions al Consell per la desídia i mal govern que caracteritzà la gestió del Partit Popular”.
“Si feren la seua feina sabrien que este viatge institucional es comunicà en el mes de juliol a la Direcció General de Relacions amb les Corts, a més quan es va ordenar el Ple de les Corts es va tornar a informar, així que ja el coneixen des de fa temps i han aprofitat hui per criticar-lo de manera oportunista quan la delegació valenciana ja està a Estrasburg”.
“Per molt que al PP li moleste, és motiu d’orgull i té una vital importància per a la nostra societat esta interlocució que la Vicepresidenta Oltra està mantenint amb les institucions europees. Els avanços en la lluita contra la pobresa, contra la violència de gènere i en defensa dels drets de la infància que està assolint el govern del Botànic són ara la millor carta de presentació dels valencians i valencianes a Europa”, ha conclòs la parlamentària de Compromís.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per monicaalvaro. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent. | 0.896762 | curate | {"ca": 1.0} | http://monicaalvaro.compromis.net/2017/10/16/alvaro-al-pp-li-pica-que-ara-europa-convide-al-govern-valencia-per-a-coneixer-les-seues-bones-politiques/ |
mc4_ca_20230418_3_54477 | Granulòcit - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un granulòcit. Observeu que el nucli, més fosc, no és rodó, sinó que té forma de lòbuls i aquest, a més, sembla mig segmentat en dues parts.
Un granulòcit és un tipus de cèl·lula de la sang, i més concretament un tipus de leucòcit (glòbul blanc), amb enzims i que es caracteritza per contenir grànuls en el citoplasma i un nucli cel·lular irregular o segmentat, per això també rep el nom de polimorfonuclear (PMN). [1]
Són els glòbuls blancs considerats com a "no específics" en el sentit que no estan especialitzats en un sol antigen ni generen anticossos específics per a cada patogen. Formen part del sistema immunitari innat. A més dels granulòcits, els altres tipus de leucòcits són els agranulòcits, sense enzims, la majoria dels quals són limfòcits i monòcits. [2] Sovint hi ha algun defecte a la quimiotaxi dels granulòcits dels malalts que pateixen diabetis mellitus tipus 1. [3]
Els granulòcits presents a la sang dels humans es divideixen en tres tipus: eosinòfils, basòfils o neutròfils segons que els grànuls tinguin afinitat, respectivament, pels colorants àcids, que els tenyeixen de color vermellós; pels colorants bàsics, de color blavós; o no en tinguin per cap. Els neutròfils són els més abundants i lluiten sobretot contra els bacteris mentre que els eosinòfils són els que lluiten contra les al·lèrgies. Els basòfils són els menys abundants i, entre altres coses, són els receptors de les "defenses actives" o anticossos. [4]
↑ WebMD. «granulocyte». A: Webster's New World Medical Dictionary. 3rd. Houghton Mifflin Harcourt, 2009, p. 181. ISBN 978-0-544-18897-6.
↑ Bailey, R «White Blood Cells—Granulocytes and Agranulocytes» (en anglès). Science, Thoughtco.com, 2019; Oct 9 (rev), pags: 2 [Consulta: 27 maig 2020].
↑ Huang, J; Xiao, Y; Xu, A; Zhou, Z «Neutrophils in type 1 diabetis» (en anglès). J Diabetes Investig, 2016 Set; 7 (5), pp: 652–663. PMID: 27181374. DOI: 10.1111/jdi.12469. PMC: 5009125 [Consulta: 28 maig 2020].
↑ Chirumbolo, S «State-of-the-art review about basophil research in immunology and allergy: is the time right to treat these cells with the respect they deserve?» (en anglès). Blood Transfus, 2012 Abr; 10 (2), pp: 148–168. PMID: 22244003. DOI: 10.2450/2011.0020-11. PMC: 3320773 [Consulta: 27 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granulòcit
Granulocytes The Human Protein Atlas; 2020, Mar. (en anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Granulòcit&oldid=24158886»
Darrera modificació: 19 jul 2020 a les 20:32
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 jul 2020 a les 20:32. | 0.654934 | curate | {"ca": 0.7400847131305353, "fr": 0.020793222949557183, "uu": 0.0023103581055063534, "it": 0.02464381979206777, "en": 0.14170196380438968, "ru": 0.0030804774740084712, "uk": 0.011166730843280709, "de": 0.0562187139006546} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Granul%C3%B2cit |
mc4_ca_20230418_4_207251 | Descripció Mares Tecnical Jacket Unisex Team 2014
- Caputxa replegament impermeable
Estàs a punt de comprar Mares Tecnical Jacket Unisex Team 2014? Tots els productes de la marca Mares tenen la millor qualitat perquè puguis gaudir de l’esport sense complicacions. Fes la compra del Mares Tecnical Jacket Unisex Team 2014 amb total confiança i rep el paquet en pocs dies. Tenim un ampli catàleg de material de submarinisme i tot tipus de complements que necessitaràs per practicar aquest esport. Volem apropar-te les millors ofertes de scubastore!
Característiques Mares Tecnical Jacket Unisex Team 2014
Sostenibilitat Mares Tecnical Jacket Unisex Team 2014 | 0.67731 | curate | {"ca": 0.7824074074074074, "en": 0.13271604938271606, "es": 0.08487654320987655} | https://www.scubastore.com/busseig-submarinisme/mares-tecnical-jacket-unisex-team-2014/133435/p |
oscar-2301_ca_20230418_2_294200 | La Fundació “la Caixa” i CaixaBank col·laboren amb DOWN LLEIDA per fomentar la pràctica d’activitat esportiva de persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals
17 novembre, 2021 10:23
CaixaBank, a través d’una aportació econòmica de la Fundació “la Caixa”, vol seguir donant suport als projectes esportius desenvolupats per DOWN LLEIDA durant la temporada 2021-2022. El projecte esportiu de DOWN LLEIDA es desenvolupa des de l’any 2011 amb
LEER MÁS
XVI Edició Premis Integra XXI
15 novembre, 2021 15:15
El proper divendres 19 de novembre es farà l’acte de lliurament de la XVI edició dels Premis INTEGRA XXI, en el marc del qual presentarem també el calendari solidari 2022 de l’entitat. Les empreses premiades en aquesta edició dels | 0.754639 | curate | {"ca": 0.9892761394101877, "el": 0.010723860589812333} | https://downlleida.org/2021/11/?lang=ca |
racoforumsanon_ca_20220809_0_670281 | Porto dos dies amb un so constant que em ratlla cada 10 segons: no sé perquè, però sense carregar ni res s'hi sent un soroll com de cop de fuetada. He provat de desactivar-ho per mitjà del Tauler de Control de l'XP (el de dispositius de so), però segueix, més que res perquè no el trobo enlloc. I només passa quan estic a internet -excepte quan tanco totes les finestres-. Navegador?. Mozilla Firefox en català, darrera versió. Si algú té la solució, li ho agraïria eternament.
mmm... el sorollet... mmm... jo ja vaig avisar que rallaria al personal. Miraré a veure què hi puc fer!
Una pels administradors, que han escoltat, un cop més, la veu del poble. Ai, si algú de vosaltres us presentéssiu a les eleccions... | 0.717203 | curate | {"ca": 0.8822695035460993, "es": 0.11773049645390071} | |
mc4_ca_20230418_14_59022 | Mor als 92 anys el pintor empordan�s Joan Padern, fill adoptiu de Blanes - Diari de Girona
Mor als 92 anys el pintor empordan�s Joan Padern, fill adoptiu de Blanes Despr�s d'un llarg periple per pa�sos de Sud-am�rica, l'artista va tornar a Europa i va exposar a Par�s i Barcelona
Joan Padern assenyala una de les seves aquarel�les.
L'artista Joan Padern va morir aquest divendres a l'edat de 92 anys, segons va confirmar l'Ajuntament de Blanes en un comunicat. Padern, nascut a Colera el 1924, es va establir a Blanes despr�s de la Guerra Civil, municipi que el 1998 li va atorgar el t�tol de fill adoptiu. Despr�s d'un periple per Sud-am�rica, va tornar a Europa i va exposar a galeries de Par�s, Barcelona i Madrid.Al llarg de la seva traject�ria va fer obres realistes amb paisatges i barques de la Costa Brava, per� tamb� quadres de den�ncia i conscienciaci� ecol�gica, aix� com fa�anes i places de Barcelona. Tamb� va fer incursions en la pintura abstracta, als anys seixanta del segle XX i a principis del segle XXI, amb la s�rie Geometries.Durant el seu periple per Sud-am�rica, Padern va exposar amb regularitat en diverses galeries argentines i va rebre enc�rrecs de companyies internacionals que el van dur per Xile, Vene�uela, Col�mbia i Brasil, entre altres pa�sos. De retorn a Europa, va passar una temporada a Par�s i va estar exposant tant a Barcelona com a Madrid. L'any 1979 va fer-ho a la Galeria Dau al Set de Barcelona, on va destacar pel seu tarann� hiperrealista i meticul�s. Despr�s, va continuar treballant i residint a cavall entre Blanes i Colera, on el 1994 va inaugurar l'Art Parc. L'any 2007, Padern va fer donaci� al consistori blanenc d'un destacat fons de la seva obra pict�rica, aix� com del seu fons documental. La seva obra es pot visitar a diferents museus d'arreu de Catalunya, aix� com a l'estranger. La seva darrera exposici�, titulada, Joan Padern aquarel�lista. De la Costa Brava a Am�rica (1946-1967), es va poder veure el 2015 a Blanes i recollia un conjunt d'obres des de la m�s primerenca, que data del 1946, fins a la s�rie que va pintar el 1967. | 0.871839 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/cultura/2016/04/24/mor-als-92-anys-pintor/779464.html |
macocu_ca_20230731_6_348364 | File Name : Em dic Sam - Jessie Nelson - 2001 [RIP TDT TV3 Català per a rucatala.org] Per Teucre.avi Mida del fitxer: 1,46 Gb. [Pel·lícula] Vàlid: Sí [AVI] Duració: 02:00:21 Pel·lícula completa: Sí [Vídeo] Resolució: 720x400 Còdec: XviD MPEG-4 codec MPS : 25,00 BitRate: 1620 Kbps Factor de qualitat: 0,23 b/px [Àudio] Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3) Nombre de canals : 2 Velocitat de mostra: 48000 Hz BitRate: 114 Kbps EM DIC SAM (I am Sam) Idioma versió original: anglès Producció: New Line Cinema, 2001 (Estats Units) Durada: 126 minuts Direcció: Jessie Nelson Guió: Jessie Nelson i Kristine Johnson Fotografia: Elliot Davis Música: John Powell Intèrprets: Sean Penn, Michelle Pfeiffer, Laura Dern, Dianne Wiest, Dakota Fanning, Joseph Rosenberg, Richard Schiff, Loretta Devine, Elle Fanning, Kathleen Robertson, Doug Hutchison, Mary Steenburgen, Rosalind Chao, Marin Hinkle Sam Dawson té l'edat mental d'un nen de set anys i s'ha de fer càrrec de la seva filla Lucy, després d'una relació fugaç amb una noia que fuig després del part. En Sam l'educa tan bé com pot, però la nena es va fent gran i veu que el seu pare és diferent. Després d'un incident, els serveis socials li retiren la custòdia de la filla, però ell està decidit a recuperar-la, amb l'ajuda de la Rita, una advocada d'elit que al principi agafa el cas per quedar bé, però que al final el convertirà en una batalla personal. Més informació Pàgina de descarrega
Fa 1 setmana que el tinc a l'emule descarregant però està al 0%, algú el pot recompartir? Moltes gràcies | 0.878773 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_4_625057 | Comandament a distància recanvi BN59-01298Q que serveix per televisors UE49KU6510UXXU, UE55KU6510UXZF, UE55KU6510UXXU, UE49KU6510SXXN, UE43KU6510SXXN, UE55KU6510UXZT de la marca Samsung. | 0.613949 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_7_56196 | Inici
Manifestació demanant la construcció d'escoles.
Hola, Sóc en Joan Domènech, comissari de l'exposició sobre l'escola pública que es farà al Palau Robert. Voldríem posar-nos en contacte amb tu, per aquesta fotografia de Sants. La volem incloure a l'exposició i volem demanar permís (a qui en tingui els drets) i aconseguir una millor resolució. Pots posar-te en contacte amb mi a [email protected] . Gràcies | 0.699479 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_203587 | El 16 per cent de la població empadronada a Catalunya té nacionalitat estrangera | Itacat | Agència de Comunicació Intercultural
El 16 per cent de la població empadronada a Catalunya té nacionalitat estrangera
by Maria Dantas 13:23 0 comentaris Catalunya Immigració Notícies
En total, són 1.222.046 persones, segons xifres provisionals de la Direcció General per a la Immigració a 1 de juliol de 2011.
Prop del 75 per cent són extracomunitàries i l’altre 25% són originàries d’un país de la Unió Europea.
La població de nacionalitat estrangera empadronada a Catalunya constitueix el 16,1 per cent del conjunt total de la població, segons xifres provisionals de la Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família a 1 de juliol de 2011. En concret, dels 7.592.217 residents de Catalunya, 1.222.046 són nacionals d’un altre país.
Les dades ofereixen un perfil detallat de la població estrangera a Catalunya, on els col·lectius extracomunitaris representen gairebé el 75 per cent del total d’estrangers. Els marroquins, amb 244.264 persones empadronades i un 20 per cent del total de la població estrangera, ocupen la primera posició. Els segueixen els nacionals d’Equador (66.278 persones), Bolívia (54.323 persones), Xina (50.336 persones), Pakistan (47.772 persones), Colòmbia (45.294 persones) i Perú (33.152 persones).
Pel que fa als ciutadans de països de la Unió Europea, els que tenen més presència són els procedents de Romania (104.081 persones), Itàlia (49.361 persones) i França (34.294 persones). En conjunt, Catalunya acull persones de 179 nacionalitats diferents.
La població estrangera es caracteritza per ser més jove que la població autòctona: mentre les persones autòctones entre 15 i 59 anys constitueixen el 59 per cent del total, en el cas de les persones estrangeres la mateixa franja d’edat conforma el 79 per cent, 20 punts per sobre. Per contra, s’observa una presència molt reduïda de persones majors de 59 anys entre el col·lectiu d’estrangers (4,4%), mentre que entre els autòctons els més grans són el 22,2%.
Una altra diferència a destacar en comparació amb la població de nacionalitat espanyola és la distribució per sexes. Dins del col·lectiu d’estrangers el percentatge d’homes (53,7%) supera per set punts el de dones (46,5%), mentre que entre la població autòctona hi ha un 48,8% d’homes i 51,1% de dones.
- Principals nacionalitats estrangeres
- Distribució per comarques
- Distribució pel conjunt de Catalunya i per àmbits territorials | 0.799159 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.itacat.info/2011/12/el-16-per-cent-de-la-poblacio.html |
macocu_ca_20230731_9_556709 | XI edició de la Rocaforttina en la seva versió llarga. Recorregut circular que surt del petit poble de Rocafort. Ruta molt pistera, on només trobarem un corriol de baixada al principi i un de pujada abans d’arribar a Talamanca. Sortim de Rocafort direcció el castell i cap a River Parc. Prenem un trencall a la dreta per entrar a un corriol de baixada tot ciclable amb algun punt tècnic. Seguim per pista fins a la riera de Mura per enfilar la pujada dels “patos” i continuar fins a creuar la carretera que va de Navarcles a Talamanca. Seguim pista ample per girar a la dreta per una pista formigonada i amb fort pendent. Seguim pista paral·lels a la riera de Talamanca per agafar un corriol de pujada i tornar a creuar un altre vegada la carretera. Continuem camí per arribar a Talamanca. No hi entrem i penem un trencall a l’esquerra per tornar a baixar a la riera de Talamanca i començar una llarga pujada que ens portarà sota la Mussarra. Fem la carena de les costes i comencem a baixar un altre vegada cap a la riera. A la baga de les Llanes girem a l’esquerra i tornem a pujar una bona estona fins a creuar novament la carretera. Girem a l’esquerra direcció Estenalles i a pocs metres girem a la dreta per la serra de les Bigues i baixar al torrent del Ramonet que seguirem paral·lels una bona estona fins que s’ajunta amb la riera de Mura. Girarem a l’esquerra i començarem a pujar per trobar la carretera que ens tornarà a Rocafort on ens esperen els típics cigrons que donen a l’arribada. | 0.825712 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_521467 | L’etnografia i les xarxes distribuïdes
Desconec si al nostre país hi ha algú interessat en fer història de l’etnografia i de la recerca etnològica i ignoro, cas que hi hagi algú interessat, si ja hi ha coses escrites al respecte. En qualsevol cas, crec que qualsevol que es plantegi iniciar una tasca així hauria de tenir molt en compte, en aquest intent de fer una història de l’etnografia catalana, el procés d’implantació de les xarxes distribuïdes (i sobretot d’Internet). Estic convençut que l’aparició d’aquest nou model de tecnologia està marcant un punt d’inflexió en el camp de l’etnografia i el folklore.
A casa nostra la popularització de les xarxes distribuïdes pot situar-se entre els anys 1995-1996. Una mica abans ja s’havien anat gestant embrions del que seria el protocol stàndard actual. L’aparició d’aquesta nova tecnologia ha revolucionat, de manera silenciosa, molts camps de la vida quotidiana i encara ho farà molt més en els propers anys. Només cal fixar-se, per exemple, en com s’han transformat les llibreries de vell des del 1996. Si només fa uns anys eren més aviat magatzems -uns llocs rònecs, bruts, mal il·luminats i desordenats- ara s’han convertit en més aviat biblioteques -espais agradables, nets, ben il·luminats i ordenats. Més encara, si abans les llibreries de vell eren considerats empreses de poc interès, ara molts d’ells s’han convertit en negocis pròspers. Abans, trobar un llibre descatalogat o exhaurit era tota una epopeia. Calia recórrer totes les llibreries de vell, una per una, fins a trobar el llibre que es buscava. El procés era lent i car. Ara, amb les aplicacions que permeten crear bases de dades (de llibres) i després interconnectar-les entre si, el procés de trobar un llibre de vell s’ha transformat completament. Avui, per aconseguir un llibre d’aquests només cal anar a indrets com ara Iberlibro.com per trobar-lo ràpida i fàcilment. Aquest indret web permet fer cerques dins les bases de dades de totes les llibreries (que els hi han facilitat) i et diu en quina llibreria n’hi ha exemplars, i per cada un d’ells, en quin estat és, el preu i altres dades d’interès. I, si vols, el pots demanar. La tecnologia ha escurçat i ha abaratit el procés. Tot aquest canvi ha estat possible gràcies a una tecnologia invisible: les xarxes horitzontals de comunicació i, sobretot, d’Internet.
Si la Xarxa afecta d’aquesta manera espais com les llibreries de vell, res no fa pensar que també deu haver d’afectar, ara i encara més en el futur, altres àmbits de la realitat, com la manera d’entendre el folklore i la manera de practicar la recerca etnogràfica. És una idea que repeteixo sovint i que passo en privat i en públic, a vegades amb insistència. La Xarxa canvia la forma d’exercir d’etnògraf. N’hi ha que ho saben molt bé, però molts altres ho ignoren o pensen que arriben massa tard per pujar al tren... La Xarxa multiplica les fonts emissores d’informació, accelera els estudis etnològics comparatius i afavoreix l’aparició de nous materials. però és que a més a més, la Xarxa posa sobre la taula qüestions com ara: No és la Wikipedia una tecnologia que permet la creació de coneixement col·lectiu, de folklore? I la tradició oral, en la nostra vida, avui, què és? Com es crea, i sobretot, com es transmet?
Qualsevol treball etnològic seriós ha de fonamentar-se en dos processos: el treball de camp i l’anàlisi de la documentació escrita. Cal, en primer lloc, fer recerca de camp, anar físicament als llocs i parlar amb la gent del territori. Veure les coses amb els propis ulls. I documentar el que calgui o es pugui. I si pot ser, des de dins, no limitant-se a ser un espectador. Perquè també cal captar les emocions, la vivència. Però això ja són figues d’un altre paner... Per altra banda, cal iniciar un procés de documentació llarg, que combini la teoria històrica i antropològica amb el contrast de totes les fonts escrites disponibles sobre el mateix tema. Fins aquí res de nou amb els treballs etnològics clàssics. Ara bé, l’aparició de la Xarxa multiplica i afavoreix sobretot aquest segon procés, el de l’accés a la documentació escrita. El multiplica i el fa més complexe. Però això permet enriquir el treball final.
Crec doncs, que cal una nova actitud en l’etnògraf: cal estar sempre en estat de recerca permanent, atent als detalls, guaitar des de diferents punts de vista, contrastar diverses fonts i afegir-hi, si cal, la reflexió personal. I a partir d’aquí elaborar un discurs propi, o no. Però ja fa temps que no serveix la còpia sistemàtica o la repetició compulsiva del que van escriure els altres abans. Ja no val creure’s cegament veritats acceptades popularment com a dogmes. Cal comprovar que són certes o que ens serveixen i, si la resposta és afirmativa, aleshores acceptar-les. Cal experimentar cada cosa amb el propi cos. Perquè que un no conegui una cosa no vol dir que no existeixi.
(PD) Potser ja seria l’hora que algú seriós organitzi, seriosament, unes jornades perquè els experts discuteixin sobre folklore i xarxes distribuïdes, un debat encara inèdit al país.
Afegeix un comentari | 0.816813 | curate | {"ca": 0.9588796185935637, "es": 0.041120381406436236} | |
macocu_ca_20230731_4_282977 | Formulari de cerca
Truita comuna
Salmo trutta (Linnaeus, 1758)
A banda de la truita comuna autòctona dels rius de muntanya, als estanys també s’han introduït varietats centreeuropees de truita de riu perquè ja estaven adaptades a reproduir-se en piscifactories. | 0.637167 | curate | {"es": 0.06976744186046512, "pt": 0.050387596899224806, "en": 0.1124031007751938, "ca": 0.7674418604651163} | |
mc4_ca_20230418_16_587489 | Guerra Civil ruandesa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa de carreteres de Rwanda
1 d'octubre de 1990 - 4 d'agost de 1993
7 d'abril de 1994 - 18 de juliol de 1994
Victòria del FPR
Inici del Genocidi de Ruanda
Inici de la crisi de refugiats
Front Patriòtic Ruandès Forces Ruandeses de Defensa
Fred Rwigyema Juvénal Habyarimana
La Guerra Civil ruandesa fou un conflicte a Ruanda entre el govern del president Juvénal Habyarimana i el Front Patriòtic Ruandès (FPR). El conflicte va començar l'1 d'octubre de 1990 amb la invasió del FPR i va acabar el 4 d'agost de 1993 amb la firma dels Acords d'Arusha que permeteren un govern de coalició. [1]
No obstant això, l'assassinat de Habyarimana l'abril de 1994,[2] es va convertir en un catalitzador del que es coneixeria com el Genocidi de Ruanda que va ocasionar al voltant de 800.000 morts de l'ètnia tutsi i la victòria final del FPR. Les causes compartides tant de la guerra com del genocidi han portat a diversos estudiosos a afirmar que els assassinats en massa de civils van ser un ressorgiment del conflicte militar i no una nova fase del conflicte ètnic. L'FPR va reprendre la seva ofensiva fins a aconseguir el control total del país. Va ser llavors quan el govern hutu a l'exili va utilitzar els camps de refugiats que s'havien creat en països limítrofs per desestabilitzar el nou govern de l'FPR. La intervenció de l'FPR i de les seves forces paramilitars van desencadenar la Primera Guerra del Congo (1996–1997), la qual al seu torn va conduir a la Segona Guerra del Congo (1998–2003), conflictes en els quals les forces hutus aspiraven a recuperar el control de Ruanda. Mentre que la guerra civil va acabar oficialment el 1993, part de la historiografia manté que el conflicte va acabar realment el 1994 amb la captura de Kigali, o bé amb el desmantellament dels camps de refugiats el 1996. La presència de petits grups rebels al llarg de la frontera ruandesa és també un altre element que ha estat utilitzat per afirmar que el conflicte civil no ha acabat, sinó que segueix en curs encara que en estat latent.
Factors econòmics externs, com el descens del preu del cafè, principal producte d'exportació, i altres interns, sobretot la corrupció en el Nord del país (lloc de procedència de Habyarimana) van començar a provocar noves tensions en la segona meitat de la dècada dels 80. El cada vegada pitjor estat de la situació econòmica i l'acusació dels tutsis exiliats de no ser permesa la seva tornada al país, van ser les raons principals que van provocar la Guerra Civil Ruandesa. [cal citació]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_Civil_ruandesa&oldid=21408229» | 0.807894 | curate | {"ca": 0.9297112462006079, "es": 0.02127659574468085, "en": 0.012537993920972644, "uu": 0.0011398176291793312, "fa": 0.03533434650455927} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_ruandesa |
oscar-2301_ca_20230418_0_504513 | Casetes i contenidorsLloguer casetes d’obra i contenidors Voleu disposar d’un despatx o una oficina a peu d’obra? Desitgeu un vestidor o un menjador per als vostres treballadors? Llavors, el lloguer de casetes d’obra o mòduls prefabricats és la solució que estàveu buscant per la vostra construcció. A UNIC disposem d’una àmplia selecció de casetes i contenidors d’obra de diferents mides i models segons les necessitats de cada projecte. Amb els nostres mòduls prefabricats podrà resoldre problemes d’emmagatzematge, protecció i seguretat en una construcció, sigui per a solucions temporals o a mitjà o llarg termini. Coneix la nostra varietat de models! Contenidors d’obres per a protegir la maquinària industrial Emmagatzemar qualsevol màquina o element a l’exterior, sense protecció, sempre és un risc, especialment en una obra. I, traslladar-lo a una nau segura durant els períodes de no operació, pot suposar un cost addicional tant d’inversió, com de temps del vostre personal. D’aquesta manera des d’UNIC posem a la seva disposició els contenidors d’obra o contenidors blindats, amb els quals podreu protegir la maquinària o els equips de la vostra construcció d’una forma segura, senzilla i econòmica. En el catàleg d’UNIC trobareu contenidors d’obra de diferents mides perquè pugueu escollir el que per espai s’adapti…
Compactació i moviment de terres
Compressor d'aire
Climatització, assecat i ventilació
Elevació de persones
Encofrat
Elevació de materials
Transport de materials
MuntacàrreguesMuntacàrregues i ascensors temporals A UNIC disposem d’un ampli parc de muntacàrregues, disponibles per a llogar i per a cobrir tota mena de necessitats d’elevació en qualsevol projecte de construcció. En aquesta secció de la web et volem mostrar els models que tenim a la teva disposició. Comptem amb muntacàrregues que poden pujar des de 200 kg de càrrega fins a 2.000 kg. La majoria dels equips tenen l’homologació per a elevar materials i persones. Aquest valor diferencial millora el rendiment de l’obra. Lloguer de muntacàrregues d’escala Solució de transport de material lleugera i versàtil de fàcil muntatge i ús. El muntacàrregues d’escala és un model sobretot dissenyat per a elevar una càrrega d’una forma ràpida i segura. Té una capacitat de càrrega fins a 200 kg. Ideal per a treballs de reforma, petites obres, manteniments i instal·lacions de plaques solars. Permet treballar en posició inclinada amb diferents graus adaptant-se a les necessitats de cada obra. Disposa de tram intermedi inclinat opcional. Es pot muntar fins a una altura total de 19 metres. A partir de 6 metres és necessari un puntal de suport. Ofereix una velocitat de 25 metres/minut. Múltiples opcions de cistella i accessoris per a elevar tota mena…
Fontaneria / Lampisteria
Formigó i preparació de superficies
Grups electrogens, soldadures i il·luminació
Jardineria
Màquines de tall
Medició i anivellament
Neteja, aspiració i bombes d'aigua
Perforació i demolició
Plaques d'entibació de rases
Tanques i senyalització
Torres mòbils i escales
Utillatge
Bastides i Accessibilitat
Anar A Projectes
PRODUCTES
SOLUCIONS
PRODUCTES
Bastida de Façana
Bastida Multidireccional
Sistemes de Cobriment
Estabilitzador de Façana
Muntacàrregues i Ascensors temporals
Muntacàrregues i Ascensors permanents
Cimbres
Bastida Mòbil
Estintolaments i Apuntalaments
Bastida Penjant
Sistemes per Esdeveniments
Escales d’Accés i d’Emergència
SOLUCIONS
Bastida Empotrada
Plataforma de Descàrrega
Andana Provisional
Bastida Despenjada
Pas Peatonal / Marquesina
Pont Peatonal
Bastida sobre Rails
Bastida per a Indústria
Bastida per a Patis de Llums
Portes Tallafocs
Veure tots
Porta batent tallafocs
Accessoris per a portes tallafocs
Portes multiusos
Registres tallafocs frontals
Portes acústiques tallafocs
Portes i fixes tallafocs de vidre
Portes tallafocs corredisses
Cortines tallafocs
Portes guillotina tallafocs
Portes ràpides
Reixes intumescents
Search
Generic filters
Filter by Categorías
Inici Lloguer de maquinària Perforació i demolició TREPANT COMBINAT GRAN
TREPANT COMBINAT GRAN
FICHA TECNICA
FITXA TÈCNICA
MANUAL D'ÚS
TREPANT COMBINAT GRAN
El trepant combinat gran és el martell número 1 en capacitat de perforació de la seva classe. El martell combinat és entre un 5% i un 15% més ràpid que els seus competidors.
El seu ancoratge SDS MAX fa d’aquest martell el més versàtil quant a nombre de broques i accessoris compatibles. Amb els seus 10kg de pes i una força d’impacte de 20 J, és ideal per a tot tipus de perforacions en obres i construccions.
Característiques
Potencia: 1400w
Pes: 10kg
Model: DH50MB
Força d\'impacte: 20 J
Broca:
Corona: 160mm
Capacitat broca: 52mm
Capacitat corona: 160mm
Preu lloguer per dia
15,05 € / DIA
*Sin IVA
Alquilar
Consultar lloguer
×
TREPANT COMBINAT GRAN
Utilitza aquest formulari per fer-nos arribar qualsevol consulta o comentari.
En breu ens posarem en contacte amb tu:
Nom*
Telèfon
Email*
Missatge*
Servei lloguer disponible només Península
*
He llegit i accepto la política de privacitat
Enviar
FICHA TECNICA
FITXA TÈCNICA
MANUAL D'ÚS
Productos relacionados
BROCA ESTRELLA
TALADRO ATORNILLADOR
TALADRO PERCUTOR
SUBSCRIU-TE A LA NOSTRA NEWSLETTER
He llegit i accepto la política de privacitat
UNIC Igualada
C/ Alemanya, 55
Pol. Ind. “Les comes”
T. 93 805 60 60
08700 IGUALADA
De Dilluns a Divendres
07:30h a 13:00h
15:00h a 18:30h
UNIC Tàrrega
Pol. Ind. “La Canaleta”
Parcel·la 7-8-9
T. 97 331 15 79
25300 TÀRREGA
De Dilluns a Divendres
07:30h a 13:00h
15:00h a 18:30h
UNIC Barcelona
C/Energia, 27-29
T. 93 595 10 55
08940 CORNELLÀ
DE LLOBREGAT
De Dilluns a Divendres
07:30h a 13:30h
15:00h a 18:00h
© 2022 UNIC Tots els drets reservats.
Avís Legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
Crèdits
Disseny | NYTT Studio
Desenvolupament | Button
×
AVISO DE COOKIES
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del usuario a través de su navegación. Si continúas navegando aceptas su uso, consulta nuestra Política de Cookies.
ACEPTOLeer más/Cambiar preferencias
Manage consent
Tancar
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. Fora d'aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes cookies. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes cookies pot afectar la seva experiència de navegació.
Necessaries
necesarias
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
no-necesarias
Les cookies que poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisi, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al seu lloc web.
Desa i accepta
×
Catàleg
Subscriu-te ara al nostre newsletter per poder accedir al catàleg digital. A part de rebre les últimes novetats, ofertes especials i incorporacions de nous productes al nostre catàleg, tot directament al teu correu electrònic.
Sembla que ja estàs subscrit
Accedeix al catàleg
Enviar
He llegit i accepto la política de privacitat
MENUMENU
Lloguer de maquinària
Veure tots
Casetes i contenidorsLloguer casetes d’obra i contenidors Voleu disposar d’un despatx o una oficina a peu d’obra? Desitgeu un vestidor o un menjador per als vostres treballadors? Llavors, el lloguer de casetes d’obra o mòduls prefabricats és la solució que estàveu buscant per la vostra construcció. A UNIC disposem d’una àmplia selecció de casetes i contenidors d’obra de diferents mides i models segons les necessitats de cada projecte. Amb els nostres mòduls prefabricats podrà resoldre problemes d’emmagatzematge, protecció i seguretat en una construcció, sigui per a solucions temporals o a mitjà o llarg termini. Coneix la nostra varietat de models! Contenidors d’obres per a protegir la maquinària industrial Emmagatzemar qualsevol màquina o element a l’exterior, sense protecció, sempre és un risc, especialment en una obra. I, traslladar-lo a una nau segura durant els períodes de no operació, pot suposar un cost addicional tant d’inversió, com de temps del vostre personal. D’aquesta manera des d’UNIC posem a la seva disposició els contenidors d’obra o contenidors blindats, amb els quals podreu protegir la maquinària o els equips de la vostra construcció d’una forma segura, senzilla i econòmica. En el catàleg d’UNIC trobareu contenidors d’obra de diferents mides perquè pugueu escollir el que per espai s’adapti…
Compactació i moviment de terres
Compressor d'aire
Climatització, assecat i ventilació
Elevació de persones
Encofrat
Elevació de materials
Transport de materials
MuntacàrreguesMuntacàrregues i ascensors temporals A UNIC disposem d’un ampli parc de muntacàrregues, disponibles per a llogar i per a cobrir tota mena de necessitats d’elevació en qualsevol projecte de construcció. En aquesta secció de la web et volem mostrar els models que tenim a la teva disposició. Comptem amb muntacàrregues que poden pujar des de 200 kg de càrrega fins a 2.000 kg. La majoria dels equips tenen l’homologació per a elevar materials i persones. Aquest valor diferencial millora el rendiment de l’obra. Lloguer de muntacàrregues d’escala Solució de transport de material lleugera i versàtil de fàcil muntatge i ús. El muntacàrregues d’escala és un model sobretot dissenyat per a elevar una càrrega d’una forma ràpida i segura. Té una capacitat de càrrega fins a 200 kg. Ideal per a treballs de reforma, petites obres, manteniments i instal·lacions de plaques solars. Permet treballar en posició inclinada amb diferents graus adaptant-se a les necessitats de cada obra. Disposa de tram intermedi inclinat opcional. Es pot muntar fins a una altura total de 19 metres. A partir de 6 metres és necessari un puntal de suport. Ofereix una velocitat de 25 metres/minut. Múltiples opcions de cistella i accessoris per a elevar tota mena… | 0.571401 | curate | {"ca": 0.8524430601518396, "fr": 0.01187463500097333, "en": 0.05051586529102589, "es": 0.05363052365193693, "sv": 0.0023359937706832782, "it": 0.006326649795600545, "id": 0.002238660696904808, "pt": 0.008565310492505354, "ru": 0.002627992992018688, "bk": 0.002530659918240218, "ja": 0.0008759976640062293, "de": 0.0032119914346895075, "el": 9.733307377846993e-05, "eu": 0.001362663032898579, "eb": 0.001362663032898579} | https://www.catunic.com/ca/producte/taladro-combinat/ |
mc4_ca_20230418_1_354330 | Arriben les sessions participatives del Pressupost Municipal 2020 de Sant Pere de Ribes
Inici Societat al Garraf Arriben les sessions participatives del Pressupost Municipal 2020 de Sant Pere de...
Fins a l’11 de novembre es poden votar les propostes acceptades dels pressupostos participatius
Imatge de l'alcaldessa en una sessió informativa. Cedida
Per a votar cal emplenar la butlleta electrònica de la web municipal (premeu aquí) previ requeriment de les dades personals per a la identificació i comprovació al padró. També es disposa d’equipament electrònic per a realitzar les votacions a les Oficines d’Atenció Ciutadana en horari de les mateixes (de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 hores; a Ribes, també, dilluns i dimecres, de 16 a 19 hores; a Les Roquetes, també, dimarts i dijous, de 16 a 19 hores, i al CC El Local i CC L’Espai.
El pressuposts participatius tenen una dotació econòmica de 350.000 euros en total que ja resta contemplada en el pressupost general del pròxim any per a tirar endavant els projectes guanyadors. L’aprovació del Pressupost municipal del 2020 es portarà al Ple de novembre, previst pel dia 26.
Article anteriorPremi a la Innovació Teresa Rovira i Comas a les biblioteques municipals de VNG
Acte de lectura del manifest de commemoració del Dia Internacional de... | 0.8284 | curate | {"ca": 0.9953596287703016, "es": 0.004640371229698376} | https://laciutat.cat/laciutatdelgarraf/garraf/societat-garraf/arriben-les-sessions-participatives-del-pressupost-municipal-2020-de-sant-pere-de-ribes |
mc4_ca_20230418_7_521336 | » La Marxa cap a la independència unirà tots els municipis del Lluçanès amb una caminada fins a Perafita | EL9NOU.CAT
La Marxa cap a la independència unirà tots els municipis del Lluçanès amb una caminada fins a Perafita
Les caminades arrencaran aquest diumenge des de diversos municipis i finalment totes es trobaran a Perafita a la Plaça de l’Església. La jornada es completarà amb una xerrada de Ramon Canela i Joan Fonollosa.
23/08/2012 | 12:13
L’assemblea local, Perafita per la Independència, en col·laboració amb la territorial del Lluçanès i amb la Marxa dels Vigatans, organitzen una jornada plena d’activitat en el marc de la Marxa cap a la independència. El proper diumenge, 26 d’agost, una caminada enllaçarà tots els pobles del Lluçanès.
Les caminades arrencaran des de diversos municipis i finalment totes es trobaran a Perafita a la Plaça de l’Església. Les sortides seran a les 8:30 d’Alpens i Sant Bartomeu del Grau, a les 8:00 de Sant Feliu Sasserra i a les 7:45 de Santa Maria de Merlès. Les inscripcions es poden fer de manera anticipada als diversos ajuntaments i també el mateix diumenge a cada municipi. Anticipadament tenen un preu de 10 euros i 12 el mateix dia. Inclou tiquet per a l’arrossada popular que es farà a Perafita, avituallaments i un mocador amb l’estelada. A Perafita també hi haurà parada informativa de l’ANC i el ‘Dóna la cara per la independència’.
La jornada també comptarà amb una xerrada titulada ‘La independència de Catalunya ara és possible’ a càrrec de Ramon Canela i Font, industrial i autor de l’opuscle ‘Catalunya camí cap al a independència’ i de Joan Fonollosa i Guardiet, enginyer i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ambdós convocants de la Conferència Nacional per l’Estat Propi signats de la Crida Pública. | 0.865359 | curate | {"ca": 0.9898190045248869, "it": 0.010180995475113122} | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/la-marxa-cap-a-la-independencia-unira-tots-els-municipis-del-llucanes-amb-una-caminada-fins-a-perafita/ |
cawac_ca_20200528_10_47617 | 5è episodi d'Expedient ICS: Concentració DEFENSEM LA SANITAT PÚBLICA!
A causa d'un nou fet paranormal, al senyor Mercade li ha sortit una reunió i no es pot reunir amb el grup de sanitat. DEMÀ, DILLUNS 3, a les 10h es manté la convocatòria: tots vestits de dol davant dels Serveis Territorials de Sanitat! Avinguda Maria Cristina, 54
El Grup de Treball en defensa de la Sanitat Pública es reunirà amb Josep Mercadé
A la segona reunió del Grup de Treball en defensa de la Sanitat Pública va acordar que la seva prioritat reivindicativa serà exigir la fusió del GiPSS amb l’ICS, per a “mantenir la titularitat pública, millorar els serveis prestats als pacients, i cercar una organització integrada que sigui més eficient i més coordinada”.
Amb aquest objectiu, els sindicats CATAC-CTS/iac, CGT, la CUP, Revolta Global i les persones a títol individual que composen el Grup de Treball es reunirà el dilluns 3 de juny amb el senyor Josep Mercadé, gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut. Amb aquesta reunió el Grup de Treball vol traslladar la seva reivindicació a qui considera “responsable del futur incert de GiPSS” i alhora vol demanar explicacions sobre “per què a Tarragona no s’ha seguit el mateix procés que a Lleida i Girona”.
El Grup de Treball considera imprescindible establir aliances entre empreses públiques i hospitals públics, com és el cas de l’Hospital Joan XXIII i el Sociosanitari Francolí, ubicats al mateix Parc Sanitari, que millorin el funcionament d’ambdós centres així com l’atenció a llurs pacients. La seva reivindicació es fonamenta en la fusió del GSS i l’IAS amb l’ICS, les empreses públiques equivalents al GiPSS a Lleida i Girona.
A banda de la reunió, aquest grup de defensa de la sanitat pública també ha pres el compromís de fer arribar la ciutadania tot el que està succeint amb la sanitat pública a la nostra ciutat, la qual està “greument amenaçada pel fenomen de teclarització” amb el que defineixen la privatització de la sanitat pública tarragonina. | 0.904053 | curate | {"ca": 0.9866071428571429, "en": 0.013392857142857142} | http://www.tarragona.cup.cat/noticia/5%C3%A8-episodi-dexpedient-ics-concentraci%C3%B3-defensem-la-sanitat-p%C3%BAblica |
mc4_ca_20230418_17_164967 | Idil·lis i elegies - Viquitexts
Idil·lis i elegies
(S'ha redirigit des de: Idil·lis i elegies/Pòrtic)
← El poeta i la musa
← Anem, l'hora és vinguda; anem devers Camil·la Obres completes de Joan Arús. Poesia. Volum 2
Poetes de llengua francesa →
La llibertat →
D’ANDRÉ CHÉNIER
A Joan Gorina Sanz,
espiritualitzador de la vida i amant de
l'esperit francès.
Editat per Publicacions de La Revista.
Imprès al taller de Joaquim Horta.
El jove malalt
Oaristi
Mnasili i Cloe
La jove Tarentina
XXIX. Oh, jove adolescent! Si et guaito, s'enrogeix
XXXI. La nimfa, així que el veu, l'atura, sospirant
XXXIII. Era jo un bell infant que ella era gran i bella
XXXVII. El plany del faune
XXXVIII. L'amor
XLIV. El foll d'amor
XLVII. En ser la nit, errant per dintre el bosc ombriu
XLVIII. El brau espòs impúdic que la cabra enfollia
LII. Un pastor poeta dirà:
LXII. Eufrosina
LXXIV. La salut
LXXIX. Ix, oh nimfa de riu, de ton aigua sonora!
II. Elegies
I. L'amor i el pastor
III. Donzella, davant nostre ton cor no vol parlar
V. A Abel
VI. Als germans de Pange
VII. Als germans de Pange
VIII. Abel
XIII. Oh, bell astre de Venus! Ja que Diana encara
XIV. Oh, Muses solitàries, veniu, gentils companyes
XV. Sovint el malaurat pensa deixar la vida
XVI. Oh, jorns del meu abril, jorns coronats de roses!
XVII. Llegiu, amics, és d'ella! Oh, plors, oh, sofriment
XVIII. Com és plaent, vinguda la freda estació
XIX. Però, no m'ha jurat que em seria infidel?
XX. Que a casa de Glicera, dieu, la taula és llesta?
XXI. L'art els transports de l'ànima feblement interpreta
XXII. Ningú més benaurat que el mortal que, tranquil
XXIII. Oh, nit, dolorosa! Oh, aurora ressaguera!
XXVI. Si ells no són feliços, qui podrà ser feliç?
XXXII. A Lebrun
XXXIII. Al cavaller de Pange
XXXV. Ahir, quan vaig deixar-te, sadoll dels teus encants
XXXVI. Oh, el feixuc esclavatge i els forçosos afanys!
XXVII. La llàntia
XXXVIII. Jo sóc nat per l'amor i conec sos afanys
XXXIX. Anem, l'hora és vinguda; anem devers Camil·la
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Idil·lis_i_elegies&oldid=85915»
Obres completes de Joan Arús. Poesia. Volum 2
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 juny 2015 a les 06:03. | 0 | curate | {"ca": 0.6035474592521572, "es": 0.08197507190795782, "pt": 0.05081495685522531, "de": 0.032598274209012464, "en": 0.03595397890699904, "cy": 0.003355704697986577, "id": 0.006711409395973154, "fr": 0.05992329817833174, "cs": 0.008149568552253116, "hu": 0.01102588686481304, "it": 0.020613614573346116, "eo": 0.003835091083413231, "eu": 0.002876318312559923, "nl": 0.019175455417066157, "sl": 0.0014381591562799617, "sk": 0.0023969319271332696, "pl": 0.0028763183125599234, "hy": 0.0019175455417066154, "eb": 0.00862895493767977, "sv": 0.04218600191754554} | https://ca.wikisource.org/wiki/Idil%C2%B7lis_i_elegies/P%C3%B2rtic |
mc4_ca_20230418_0_12589 | Oficina del Servei d'Ocupació. (Foto: Arxiu ANA)
L'atur femení es redueix un punt respecte al del 2018
La població ocupada en finalitzar el tercer trimestre del 2019 és de 44.880 persones
Per Redacció 30/12/2019 A LES 17:01
Andorra la Vella.- La taxa d'atur del tercer trimestre de l'any, que s'estima en un 1,7%, disminueix en 0,3 punts respecte al mateix període de l'any anterior, i es manté força estable respecte al segon trimestre del 2019 amb una pujada de 0,1 punts. Les dades, que han estat fetes públiques pel departament d'Estadística, mostren que per sexes la taxa anual d'atur masculí s'incrementa en 0,4 punts i la del femení disminueix en 1 punt. Pel que fa al segon trimestre d'aquest any, el masculí ha augmentat en 0,4 punts, tot el contrari que el femení, que ha disminuït en 0,2 punts.
Si es compara amb les economies de l'entorn, les taxes d'atur estimades a França (8,3%), Espanya (13,9%) i en el conjunt de la Unió Europea (6,1%) també s'han reduït en termes anuals, igual que en el cas andorrà, tot i que representen valors força superiors a la taxa d'atur andorrana.
En relació a la taxa d'activitat que se situa en el 81,8% de la població d'entre 15 i 64 anys, ha disminuït en un punt l'anual i, en canvi, ha augmentat en també un punt respecte al segon trimestre del 2019. Pel que fa a la resta de les economies veïnes, la taxa d'activitat es manté igual que en el trimestre anterior. Per sexes, la taxa disminueix en 1,4 punts la dels homes respecte a l'any passat i la femenina també s'ha reduït en 0,7 punts.
Quant a la població ocupada, és de 44.880 persones, és a dir, el 80,3% de la població d'entre 15 i 64 anys. Aquesta ràtio suposa una disminució de 0,9 punts respecte a l'any anterior i un increment de 0,9 punts si es compara amb el trimestre passat. Respecte a l'any 2018, la taxa d'ocupació dels homes ha disminuït en 2 punts i trimestralment ha augmentat 1,7 punts. En canvi, pel que fa a les dones, les taxes es mantenen igual tant anualment com trimestralment. | 0.803954 | curate | {"ca": 0.9914486921529175, "id": 0.008551307847082495} | http://www.anaeconomia.ad/ca/noticia/149262-l%27atur-femeni-es-redueix-un-punt-respecte-al-del-2018 |
macocu_ca_20230731_10_9004 | «Penso que la pastisseria, igual que la cuina, s'ha d'entendre i s'ha de sentir»
La copresentadora del programa ''Cuines' de TV3 presenta el seu primer llibre de receptes dolces, 'Meleta de romer' (Cossetània)
Gessamí Caramés (l'Ametlla de Mar, 1992) és comunicadora audiovisual, cuinera i barista de formació. Va estudiar a la URV i a l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils, i ha treballat amb xefs com Martín Berasategui.
–Ha fet un llibre de rebosteria en què no hi falten els pastissos tradicionals. Com ha fet la selecció de receptes? –El llibre parteix d'un apartat on explico les masses bàsiques i un altre dedicat a les cremes i farciments. Això serien les bases. I, a partir d'aquí, es va creant. Per exemple, un braç de gitano, que és una massa batuda amb un farcit de crema o nata muntada. Després, anem trobant apartats com el dedicat a les Terres de l'Ebre o postres per a ocasions especials. De quina manera m'ho trobem? Doncs, per exemple, el pastís de formatge, que és tradicional, el mostro de dues maneres, un New York cheesecake, que per a mi és espectacular, perquè és molt cremós, i un Pastís de formatge per a valents.
–També dedica un capítol força extens als cupcakes.
–Sí, aquest apartat em sembla superinteressant, perquè es pot fer servir tant per fer pastissos individuals com per a pastissos grans. Hi ha cinc o sis receptes de pessic, i cinc o sis de cremes i farciments que no són les del principi, i que a més no són les típiques de mantega i sucre. També he inclòs un apartat de begudes, un de postres làctiques, galetes que són molt senzilles i resultones i, al final, opcions sense lactosa, sense gluten i baixes en greixos i sucres. A mi em sembla un llibre bastant complet, m'he intentat esprémer al màxim.
–En la introducció explica que vol fer arribar la pastisseria d'una manera lògica. Què vol dir? –Penso que, de vegades, hi ha receptes que són molt encaragolades, o que ens demanen que fem coses que no entenem per què les fem. Al final, la pastisseria, igual que la cuina, s'ha de sentir i entendre, i saber que a una massa li pot passar una cosa o altra en funció de la temperatura ambient. Per això, en cada recepta hi ha dos apartats amb consells sobre què fer si et passa certa cosa, com es pot canviar una cosa per una altra, etc.
–Les receptes les podrem fer encara que no tinguem la Thermomix? –Sí, és un llibre de receptes per fer a casa. És cert que una pastadora t'ajuda molt quan has de fer masses pastades o per muntar, però en cada cas fico també la manera de fer-ho a mà i, a partir d'aquí, no hi ha cap tecnologia estranya o inaccessible.
–Faci algunes recomanacions. Per començar, unes postres infal·libles, que agradin a tothom i sempre surtin bé. –El New York chessecake és un pastís que no falla. Si no, el Carrot Cake o la Sacher.
–Unes postres per als amants de la xocolata. –La Sacher mateixa està molt bé, però jo recomanaria les Cupcakes de xocolata, amb xocolata i més xocolata. De veritat que insisteixo que us mireu el capítol de cupcakes perquè és molt interessant. En aquest cas, el pa de pessic el fem al forn com si fos al bany Maria, es cou a 150 graus, i el pessic queda tan humit que sembla crema a la boca.
–I unes postres que aguantin bé uns quants dies? –Els Pastissets, els Corassons, les Figues i borranyes...
–Està enumerant algunes receptes del capítol de postres de la Cala, dedicat als dolços que feia amb la iaia Quimeta. Són el seu record més dolç? –Sí. Amb aquestes receptes he fet moltes proves, he intentat canviar-les, però al final em vaig adonar que els meus records organolèptics no em permetien fer cap canvi, perquè m'agraden com les feia la iaia. No hi ha més, és la seva recepta i és magnífica. L'única de la que no en tenia la recepta era el Coc de mel, i l'he hagut de trobar a base d'anar fent proves. El catador era mon germà, que m'anava dient: No, Gessamí, encara no, has de notar allò que embafa. Al final, a base de donar-hi voltes, la vam trobar. | 0.815389 | curate | {"ca": 0.9902962206332993, "es": 0.008682328907048007, "cs": 0.0010214504596527069} | |
cawac_ca_20200528_9_22011 | Comarques de Tarragona
Romànic guerrer i monacal
Pensar en el patrimoni de Tarragona ens porta inevitablement cap a l’ herència romana . Però la riquesa monumental tarragonina va molt més enllà. El millor exemple? La personalitat de l’ estil cistercenc , construït en base a l’art romànic.
El front de batalla
Comencem per un escenari que ha estat testimoni de moltes lluites: la Terra Alta ha sobreviscut a les Guerres Carlistes i a la Batalla de l’Ebre . Gràcies a això, a Gandesa encara hi podem veure l’ església de l’Assumpció i la seva portalada romànica amb la “signatura” inconfusible de l’ escola lleidatana .
Dalt d’un turó sobre l’Ebre s’alça l’antiga llar dels templers . L’imponent Castell de Miravet fusiona detalls musulmans i bizantins amb el romànic de transició cap al gòtic. El nostre proper destí és Siurana , on trobarem el castell que va ser el darrer reducte musulmà a Catalunya . Ben a prop, però, s’hi ha trobat evidències de pobladors encara més antics: pedres de sílex ben esmolades pels homes prehistòrics!
La vella Tàrraco
La muralla, l’amfiteatre i l’arc de Berà són testimonis de segles de vida romana a l’entorn de Tàrraco . L’envejable patrimoni de l’antiga Roma va ser testimoni de la conquesta de la ciutat per Ramon Berenguer III al segle XII, i de la construcció de la futura Catedral . Aquest temple dedicat a Santa Maria és la joia de la part alta de Tarragona. Des de l’exterior podem veure el sarcòfag de Bethesda , un vestigi paleocristià del segle IV integrat al seu mur.
La terra del Cister
És hora de submergir-nos en el món cistercenc, el d’una orde religiosa a la que pertanyen dos dels monestirs més remarcables del nostre país. Poblet és un llibre d’història obert: panteó dels reis d’Aragó en el passat, actualment és l’únic monestir català declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Molt a prop, Santes Creus representa el cistercenc més autèntic de la zona. I és l’únic monestir de l’anomenada Ruta del Cister que ja no acull vida monacal. Aquí descansen les restes mortals de Pere el Gran i Roger de Llúria , dos dels artífex de la supremacia de la Corona d’Aragó a la Mediterrània a finals del segle XIII. | 0.816891 | curate | {"fr": 0.01026598226784881, "ca": 0.9720018665422305, "es": 0.008866075594960336, "it": 0.008866075594960336} | http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/comarques_tarragona;jsessionid=A0103F0AB33A15B6820933D0768BDD83 |
mc4_ca_20230418_9_503906 | 29 noviembre, 2019 – Secció Sindical de CCOO Bombers de Barcelona
Inicio » 2019 » noviembre » 29
Hem assistit al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, d’avui 29 de novembre de 2019, on s’ha aprovat finalment la modificació pressupostària necessària per al pagament de la sentència dels interessos l’1%. Aquesta sentència guanyada per CCOO, indicava que tot el personal municipal que va cobrar amb la primera sentència […]
APROVAT EL PAGAMENT DELS INTERESSOS DE L’1%!!!! DE LA SENTÈNCIA ...
La Comissió de Cultura i Esports de la Junta de Personal i Comitè d’Empresa de l’ Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del Teatre Victoria us ofereix gaudir d’aquesta experiència màgica de “El Mago POP” us adjuntem enllaç. https://tinyurl.com/vf675xm
El Mago Pop amb descompte de la Comissió de Cultura ...
Gaudeix de la millor cultura. Fes-te soci/a del Club TRESC, amb descompte especial. Tota la información en pdf: TRESC_AjuntBcn-1
Gaudeix de la millor cultura. Fes-te soci/a del Club TRESC, ...
Visita subvencionada per la Comissió de Cultura i Esport a la Sagrada Família que es durà a terme el proper 7 de desembre de 2019. VOLS APUNTAR-TE? Envia un mail a [email protected] Indica si vens acompanyat/da o no – només un acompanyant per persona Adjunta la còpia de la […] | 0.686154 | curate | {"ca": 0.8311180609851446, "es": 0.0727130570758405, "en": 0.0836591086786552, "ja": 0.012509773260359656} | https://bombers-barcelona.ccoo.cat/2019/11/29/ |
naciodigital_ca_20220331_0_237766 | Més ressò internacional del clam independentista. Foto: Adrià Costa
La premsa alemanya s'ha sumat a parlar del procés sobiranista que està duent a terme Catalunya. El diari "Frankfurter Allgemeine", un dels més importants d'Alemanya, ha publicat un extens reportatge sobre el debat independentista de Catalunya i la manifestació del passat Onze de Setembre, on es van pronunciar més d'un milió i mig de catalans. Segons el rotatiu, "la crida a l'independència mai havia estat tan forta" i "la unitat del país està en perill".
El reportatge busca explicar de manera detallada els motius que han portat a Catalunya a iniciar un procès sobiranista i els passos que s'estan seguint, recollint declaracions del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; del secretari d'Economia, Albert Carreras i del President de la Generalitat, Artur Mas. | 1 | perfect | {"it": 0.05910735826296743, "ca": 0.9408926417370326} | https://www.naciodigital.cat/noticia/48490/frankfurter-es-fa-resso-proces-sobiranista-catala |
macocu_ca_20230731_5_30200 | El guitarrista lleidatà Miquel Hortigüela obre els concerts a Cal Prim de Verdú
El músic, compositor i guitarrista lleidatà Miquel Hortigüela va estrenar divendres a la nit el novè cicle de concerts a Cal Prim de Verdú amb la presentació del seu primer disc, Luna Poleno, un àlbum molt personal que conté tres obres, dividides en diversos moviments: El druida, Batec i Tres llunes. Hortigüela, que va revelar que era “el primer concert que ofereixo des del confinament”, va elogiar “la valentia” de l’impulsor del cicle de concerts, Eduard Boleda, per mantenir el programa malgrat la pandèmia i va animar a “no deixar d’organitzar festivals ni concerts per poder continuar consumint cultura”. Boleda va explicar que els concerts se celebren respectant totes les mesures de prevenció sanitària, amb l’obligatorietat de portar mascareta i desinfectar-se les mans abans d’entrar. L’aforament s’ha limitat a 150 persones, per la qual cosa recomanen “ser puntuals”. Aquest any no s’oferirà el tradicional aperitiu després del concert ni s’impartirà el curs de viola.
El cicle de concerts a Cal Prim de Verdú (22.00 hores) seguirà divendres vinent amb Elena Gragera (mezzosoprano) i Anton Cardó (piano), i diumenge amb un quartet de violes format per Anna Puig, Jordi Enric Roure, Jordi Armengol i el mateix Boleda. | 0.875258 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_127525 | Sonia | Itàlia Lost Canvas
Articles etiquetats amb Sonia
Mart per tal de recuperar la seva filla Sonia Aire. La part alta de Mart del borinot en una missió juntament amb dos Cavallers de Plata. Mentrestant Yuna descobreix volen la protecció de l'aire, més enllà de la promesa de Kouga. Quan els perseguidors procedeixen de les dues noies que enfronta als Cavallers és inevitable .. | 0.69422 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lostcanvas.it/ca/tag/sonia/?gltr_redir=http%3A%2F%2Ftranslate.google.com%2Ftranslate%3Fhl%3Den%26sl%3Dit%26tl%3Dca%26u%3Dhttp%253A%252F%252Fwww.lostcanvas.it%252Ftag%252Fsonia%252F |
mc4_ca_20230418_8_259641 | Notícies: Lliurament dels Premis Sambori a Vila-seca
Dimecres, 19 de desembre de 2018 | Actualitzat 11-05-2018
Inici > Notícies > Lliurament dels Premis Sambori a Vila-seca
Lliurament dels Premis Sambori a Vila-seca
17-03-2018 | Font:
Desvetllem els noms dels guanyadors del Premi Sambori a les nostres comarques!
18 nois i noies han estat guardonats en les sis categories a concurs entre els més de 3000 participants.
L’entrega de premis, organitzada per Òmnium Tarragonès amb el suport de l’Ajuntament de Vila-seca ha tingut lloc a l’Auditori Josep Carreras.
Presentat per Joan Chavarria i Núria Rofes, l’acte ha girat entorn de la poesia de Montserrat Abelló, escriptora tarragonina del naixement de la qual aquest 2018 commemorem el centenari. També han assistit a l'acte els representants del Consistori de Vila-seca, entre ells el Sr. Josep Poblet, alcalde del municipi, que ha pronunciat les paraules de benvinguda, i la regidora d’Ensenyament de Vila-seca, Manuela Moya, la inspectora d’Ensenyament del municipi, Olga Fernández, la responsable d’Ensenyament de la Junta Nacional d’Òmnium, Montserrat Gimeno i els representants de les tres seus d'Òmnium que organitzen l'esdeveniment.
Úrsula Subirà Carrasco
Òmnium Cultural. Tècnica territorial de suport associatiu | 0.797996 | curate | {"ca": 0.9555555555555556, "en": 0.014285714285714285, "pt": 0.01746031746031746, "es": 0.012698412698412698} | http://pee.vila-seca.cat/noticies/lliurament_dels_premis_sambori_a_vila-seca_not_218.html |
mc4_ca_20230418_8_686061 | UNA CONFERÈNCIA DIVERTIDÍSSIMA I AMB CONCEPTES MOLT POTENTS SOBRE "CANVI", QUE POTS VEURE AQUEST DIVENDRES A BARCELONA
El grup que formem el Salva López (el Rocker), el Joan Plans (El Friki que mana) i jo mateix (l'Aventurer), hem preparat una nova conferència teatralitzada que tracta tota la temàtica del Canvi... com assumir-lo, com adaptar-nos, com aprofitar-lo, com liderar-lo.
I ho fem d'una manera divertida, sorprenent, impactant i que segur que farà reflexionar a l'Audiència.
Norlmalment aquestes conferències es fan de forma privada per empreses o organitzacions que les contracten, però aquest divendres en fem una oberta a tot el públic, com a col·laboració amb la Fundació GESTIÓ SOLIDÀRIA
Si vols riure una estona i activar a tope la neurona, t'esperem a les 17h30 del divendres (10 de març) a l'AUDITORI EDIFICI BERTELSMAN, C/Travessera de Gràcia, 47-49. Més informació i reserves AQUÍ
Tags: conferencia, speaktacular | 0.766448 | curate | {"en": 0.16073354908306364, "ca": 0.8392664509169363} | http://www.albertbosch.info/ca/blog/2017/526/ |
cawac_ca_20200528_4_56292 | Amb Millo a La Xarxa
Avui a La Tertúlia de La Xarxa hi hem tingut el portaveu del PP al Parlament, l’Enric Millo. I com sempre ha estat contundent. Respectuós però sense concessions. En la iniciativa del govern central sobre el front acció exterior hi ha casualitat o causalitat? N’hem parlat en l’entrevista que li ha fet la Mònica Hernández, amb suma a la conversa dels tertulians, avui María Jesús Cañizares, Jordi Barbeta i servidor. Aquí us en deixo l’àudio . | 0.69537 | curate | {"ca": 0.8537117903930131, "pt": 0.07205240174672489, "it": 0.07423580786026202} | http://www.toniaira.cat/2013/01/amb-millo-a-la-xarxa/ |
mc4_ca_20230418_17_299624 | Wikiloc | Ruta de les Ermites -Montserrat- By Òrrius Team Trail
Ruta de les Ermites -Montserrat- By Òrrius Team
6,985 203 2240
Time 11 hours 39 minutes
Viewed 8458 times, downloaded 473 times
Montserrat té unes 15 ermites amagades entre les moltes agulles, balmes i rocallam que disposa la Muntanya.
Algunes d'aquestes ermites només tenen antics fonaments i alguna paret seca que encara resta en peu (Santa Anna, Sant Jaume, Sant Onofre, Santa Magdalena) ...però la majoria són habitades, utilitzades i respectades.
Algunes per esporàdics rodamons i okupes que volen donar sentit a la seva existència, i d'altres per incondicionals amants de la muntanya que troben aquí un motiu per practicar el seu esport preferit ...l'escalada!
Si, els monjos també tenen els seus espais de recés i pregària ubicades en les ermites de Sant Dimes i la Santa Creu.
També trobarem ermites construides i reordenades com a capelles (Sant Miquel, Sant Joan, Sant Benet ...)
Aquest reportage però, només vol aprofundir sobre la descoberta d'aquestes construccions dins del seu entorn natural i paisagístic. Farem una circular per les regions de "Tabor", les "Tebaides" i de "Tebes" o més conegudes com a regió de Sant Jeroni, Sant Salvador i de les Gorres ...totes molt aprop del Monestir de Montserrat.
Aparquem el cotxe al pàrquing del monestir de Santa Cecilia (som l'Anna i l'Andreu) i enfilem la senda en direcció a la Canal de Sant Jeroni.
Evidentment començem forts ja de bones totes però no hem d'oblidar que Montserrat i aquesta sortida no és una excepció, trobarem moltes canals i corriols que pugen i baixent constantment.
La canal de Sant Jeroni és molt transitada i només trobarem dos passos equipats que haurem de parar atenció: un flanqueig lateral equipat amb un cable d'acer i un esperó vertical equipat amb una escala de fusta i una corda.
L'antiga ermita estava ubicada molt a prop del mirador de Sant Jeroni i dispossava d'una panoràmica excepcional. El segle XIX va ser destruïda per l'exèrcit francès i al segle XX es va construïr un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut (els responsables del restaurant llançava les restes dels musclos a una canal ...actualment coneguda com la canal del Musclo o Mejillón)
Ara la nova ermita la trobarem entre la miranda de Sant Jeroni i el mirador del Moro (on estan les noves antenes de comunicacions) i a la vora del Camí nou de Sant Jeroni.
Agafem de baixada aquest concorregut camí i haurem d'estar vigilants en prendre una senda a mà esquerra que recorre l'anomenada Serra de les Lluernes ...aquest molt poc concorregut!
En un altre punt concret (consultar Track de la ruta) trobarem un corriol poc evident que ens portarà a l'ermita de Sant Antoni.
Ermita situada a l'anomenada "Paret dels Diables" i molt aprop del Cavall Bernat.
L'ermita aprofita el recer d'una bauma obrada i sembla cuidada i habitada. Diuen els cronistes de la Muntanya que hi viu un escalador basc que té cura de la zona.
Tornem al camí de les Lluernes i a la recerca de l'ermita de Sant Salvador.
Entrem de ple a la regió coneguda com "la Tebaida".
Aquesta ermita, també coneguda com de la "Transfiguració", la trobarem amagada en una bauma o balma obrada. Disposa de fàcil accés i amb unes vistes inmillorables, des de la seva situació podem veure altres ermites.
Per la seva pulcritud semblava habitada.
Davallarem fort en direcció a l'ermita de la Santíssima Trinitat que es troba lleugerament al nord o nord-est.
Hem de vigilar en no equivocar-nos en una bifurcació que trobarem de baixada i agafar el corriol correcte, el que surt en direcció sud ens portarà a l'ermita de Sant Benet que ja visitarem més endavant.
Situada a l'anomenat "Pla de la Trinitat" sota mateix de les agulles de l'Elefant, la Mòmia, la Momieta i els Flautats.
Antigament se la coneixia com el "Palau de les ermites de Montserrat" per la seva grandària, i era utilitzada per la pernoctació d'escolans, monjos i pelegrins.
Les restes de l'edificació eremítica que podem trobar actualment a peu de camí estan relativament en bon estat de conservació.
Però també trobarem restes de murs de pedra que insinuen l'extensió de l'ermita.
Seguirem el nostre camí fins a trobar el camí de l'Arrel (GR 4 i GR 172), nosaltres però continuarem davallan en direcció est/sud-est.
Creuarem el camí de l'Arrel i continuarem baixant, ara la senda la trobarem perdedora i poc evident, sense senyals i poc freqüentat ...entrem a la zona utilitzada per la comunitat del Monestir de Montserrat i on hi han les dues ermites d'ús exclusiu per a ells: Sant Dimes i la Santa Creu.
Sant Dimes.
De baixada la trobarem a mà esquerra i s'accedeix per un camí lateral que porta a un recinte amb altres edificacions: una capella, dos oratoris i un calvari.
Com ja he comentat és utilizada pels monjos i està tancada als curiosos per una tanca de ferro.
Aquesta ermita també es coneix com l'ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l'antic Castell del Marro.
Si l'ermita de Sant Dimes la trobavem a mà esquerra, la Santa Creu la trobem a mà dreta.
L'ermita va ser construida al segle XVII aprofitant una balma natural sota una roca i ha acollit personatges religiosos, eremites i savis.
Actualment també té limitat el pas ja que és utilitzada per la comunitat, encara que aixó no impedeix que tingui visites indesitjables.
Al costa de la Santa Creu trobem una edificació que la nomenen "Santa Helena", segons una persona que s'encarregava de la reparació dels desperfectes de la Santa Creu.
Per una senda estreta però evident ens acostem de nou al camí de l'Arrel (GR 4 i GR 172).
Anem a la recerca de l'ermita de Sant Benet!
De l'antiga ermita només hi queden restes embrossades i tant sols es conserva una edificació en forma de capella d'una construcció posterior que avui dia s'utiliza com a refugi de muntanya.
Com que feia molta calor ens vam prendre el nostre "recés" personal demanant unes cervesses fredes al guarda!
Per darrera de l'ermita-refugi de Sant Benet surt la senda que mena a la de Santa Anna, encara dins de la regio de Tebaida.
Aquesta ermita a l'estar enmig de totes les altres era el lloc on residia el monjo superior i dispossava de diferents dependències pel correcte funcionament de la comunitat.
Actualment podem visitar restes de l'antiga ermita, però moltes estan embrossades i en un estat de conservació no gaire bo.
L'ermita de Santa Anna està situada al marge esquerra del torrent de Vallmala i que divideix la regió de la Tebaida (Sant Salvador) i la de Tebes (les Gorres).
Per un camí senyalitzat i molt evident (PR C-19) flanquejem el torrent i enfilem el camí en direcció a l'ermita de Sant Jaume. Haurem de vigilar (consultar TRack) en no passar-nos de llarg alguns desviaments o dreceres importants!
L'ermita està situada als peus del cim de la "Gorra Marinera" i a prop del camí del Pla de les Taràntules.
Disposa d'unes vistes excepcionals del Monestir de Montserrat i de les altres ermites de la zona, el seu accés no és sencill i requereix de grimpar alguns passos delicats.
Des de Sant Jaume veiem l'ermita de Sant Joan al final d'una pista asfaltada o formigonada. Abans però, farem una visita a l'ermita de Santa Caterina que la localitzarem sota mateix de Sant Joan i al costat del torrent de Santa Caterina.
Està bastida aprofitant una balma natural sota una penya. Era una ermita poc visitada i transitada ja que quedava fora de cap camí o senda important, ara és habitada esporàdicament per gent que té cura de l'entorn.
Sota mateix de la balma o bauma surt un corriol que s'enfila fort amunt, igual de costerut i embrossat que el de baixada ...però es fa bé!
Ara és considerada com l'ermita de Sant Joan Baptista, però en realitat és la edificació d'una capella dedicada a aquest sant.
L'antiga ermita de Sant Joan Baptista la trobem a pocs metre d'aquest nou emplaçament, en una balma obrada a la roca i unida a l'ermita de Sant Onofre per una passarel·la tallada a la roca.
Al segle XIX va ser destruida per l'exèrcit françes i al segle XX s'hi va adossar una nova edificació que va ser utilitzada com a restaurant.
Avui dia no existeix cap resta del restaurant!
L'ermita està situada al costat de l'ermita de Sant Joan i es comunicaven per una passarel·la excavada a la roca. També tenia un accés independent per unes escales excavades a la roca (escales de Jacob).
Actualment es conserven restes en bon estat: d'escales, murs, cisternes, parets ..
L'ermita de Sant Onofre conecta amb l'anomenada escala de Jacob (escalas esculpides o excavades a la roca).
Per aquestes escales podem pujar per anar a trobar l'ermita de Santa Magdalena o també podem baixar per continuar pel camí de Sant Joan al Pla de les Taràntules.
L'ermita està situada als peus de l'agulla "Magdalena Inferior" i gaudeix d'unes vistes inmillorables de la vessant oriental i del mateix Monestir de Montserrat.
L'ermita també va ser destruida el segle XIX per l'exèrcit françes i les restes es troben en mal estat de conservació, tot i així podem apreciar murs de pedra, cisternes d'aigua, graons ...
Abandonem Santa Magadalena enfilant un camí que puja a un coll rocós entre l'Ullal de Santa Magdalena i el mirador també conegut com "Miranda de Santa Magdalena".
Ara anem a la recerca de l'ermita més perduda de totes, la de Sant Martí i de la que disposem menys informació de totes.
Haurem de davallar entre la roca de la Magdalena Superior i un exuberant arbust de Boix que arriba fins a baix del tot de la canal.
No vam trobar cap dificultat en la baixada, però en el que si hem de parar antenció és en localitzar l'ermita de Sant Martí un cop superada la canal.
L'ermita es troba en una bauma o balma obrada al peus del Gorro Frigi (també Gorra Frígia).
Es troba a poca distància del final de la canal de baixada de la Magdalena Superior. No hi ha un camí evident i definit per arribar a l'ermita, només haurem de agafar el corriol que ens sembli més marcat i fàcil de transitar.
Hi han poques referències d'aquesta ermita, ara sembla que és habitada o utilitzada com a refugi per algun escalador.
Abandonarem Sant Martí enfilant-nos per un torrent embrossat que trobarem a la dreta de l'ermita.
Amb l'ajuda d'arbres i branques arribarem al coll de les Tisores, entre Gorro Frigi i Magdalena Superior.
Continuarem ara davallan per la vessant oriental, també per una torrentera arbrada i de fàcil baixada ...fins a trobar un pas complicat (abans tenia unes cadenes instal·lades, ara desequipades).
Arribem al Camí Nou de Sant Jeroni (molt transitat pels turistes que volen pujar al cim de Sant Jeroni) i fem les últimes panoràmiques de Montserrat.
Una excursió divertida, fascinant i d'aventura i unes zones geogràfiques de Montserrat poc conegudes per nosaltres ...ara coneixem més secrets d'aquesta Muntanya!
Comentar que l'ermita de Sant Miquel és considerada, també, com una capella. Si no l'hem resenyada a sigut perque la zona on és ubicada no te cap atractiu i està molt allunyada de les regios de Tebes i TEbaides.
Retornem al cotxe per la canal de Sant Jeroni!
Aparcament Sta Cecilia
Arribada Camí de Sant Jeroni
Atenció corriol de pujada
Cruïlla GR-corriols ermites
Canal St Jeroni
Corriol de pujada St Antoni
Corriol de pujada St Antonii
Xavi Klds Apr 24, 2017
Em podieu confirmar el temps total del recorregu, sense aturades ni dubtes de direcció dels camins (ja que portaré el vostre track)?
Òrrius Team Apr 26, 2017
Hola Xavi, en menys de vuit hores es pot fer aquesta sortida. Sense presses ni aturades!
mesKcims Nov 18, 2017
Hola Òrrius, que tal aquesta ruta per fer-la amb un gos?, no és molt gran per què et facis una idea la grimpada des del Coll del Verdet fins al Pedraforca la fa amb una mà a la galta.
És real el desnivell de 1700m amb 13km?
Òrrius Team Nov 18, 2017
Hola mesKcims,
La ruta es pot fer amb un gos tranquilament, potser tindrà dificultats per visitar l'ermita de Sant Jaume i també en desgrimpar la zona de la Magdalena Superior.
La ruta del meu track dóna poc més de 1000 mts de desnivell, no se perquè a Wikiloc puja tant.
Hola mesKcims.
No he pensat que si fas el retorn per la canal de Sant Jeroni trobaràs una escala metàl·lica en la baixada.
Hi, found this interesting trail: Ruta de les Ermites -Montserrat- By Òrrius Team https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ruta-de-les-ermites-montserrat-by-orrius-team-9872644 Regards, Wikiloc | Trails of the World | 0.792688 | curate | {"ca": 0.9530585541380439, "zh": 0.001144913313706248, "en": 0.03295714753025843, "pt": 0.010549558390578999, "es": 0.002289826627412496} | https://www.wikiloc.com/hiking-trails/ruta-de-les-ermites-montserrat-by-orrius-team-9872644 |
oscar-2301_ca_20230418_7_115478 | El present avís legal regula l’ús i utilització del lloc web – http://fusteriaymar.com/, del que és titular EDUARD AYMAR SALÍS (d’ara endavant, EL PROPIETARI DE LA WEB).
La navegació pel lloc web del PROPIETARI DE LA WEB li atribueix la condició d’USUARI del mateix i comporta la seva acceptació plena i sense reserves de totes i cadascuna de les condicions publicades en aquest Avís Legal, advertint que aquestes condicions podran ser modificades sense notificació prèvia per part del PROPIETARI DE LA WEB, en aquest cas es procedirà a la seva publicació i avís amb la màxima antelació possible.
Per això és recomanable llegir atentament el seu contingut en cas de desitjar accedir i fer ús de la informació i dels serveis oferts des d’aquest lloc web.
L’usuari a més, s’obliga a fer un ús correcte del lloc web de conformitat amb les lleis, la bona fe, l’ordre públic, els usos del tràfic i el present Avís Legal, i respondrà enfront del PROPIETARI DE LA WEB o enfront de tercers, de qualssevol danys i perjudicis que poguessin causar-se com a conseqüència de l’ incompliment d’aquesta obligació.
Qualsevol utilització diferent a l’autoritzada està expressament prohibida, podent EL PROPIETARI DE LA WEB denegar o retirar l’accés i el seu ús a qualsevol moment.
2. IDENTIFICACIÓ
EL PROPIETARI DE LA WEB, en compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, li informa que:
• La seva denominació social és: EDUARD AYMAR SALÍS
• El seu CIF és: 40448554H
• El seu domicili social està en: C/ GARRIGÀS, 36 – 40, 17740 VILAFANT ( GIRONA )
3. COMUNICACIONS
Per comunicar-se amb nosaltres, posem a la seva disposició diferents mitjans de contacte que detallem a continuació:
• Tfno: 972513644
• Email: [email protected]
Totes les notificacions i comunicacions entre els usuaris i EL PROPIETARI DE LA WEB es consideraran eficaces, amb caràcter general, quan es realitzin a través de qualsevol mitjà dels detallats anteriorment.
4. CONDICIONS D’ACCÉS I UTILITZACIÓ
El lloc web i els seus serveis són d’accés lliure i gratuït. No obstant això, EL PROPIETARI DE LA WEB pot condicionar la utilització d’alguns dels serveis oferts al seu web al previ emplenament del corresponent formulari.
L’usuari garanteix l’autenticitat i actualitat de totes aquelles dades que comuniqui al PROPIETARI DE LA WEB i serà l’únic responsable de les manifestacions falses o inexactes que realitzi.
L’usuari es compromet expressament a fer un ús adequat dels continguts i serveis del PROPIETARI DE LA WEB i a no emprar-los para, entre uns altres:
a) Difondre continguts delictius, violents, pornogràfics, racistes, xenòfobs, ofensius, d’apologia del terrorisme o, en general, contraris a la llei o a l’ordre públic.
b) Introduir a la xarxa virus informàtics o realitzar actuacions susceptibles d’alterar, espatllar, interrompre o generar errors o danys en els documents electrònics, dades o sistemes físics i lògics del PROPIETARI DE LA WEB o de terceres persones; així com obstaculitzar l’accés d’altres usuaris al lloc web i als seus serveis mitjançant el consum massiu dels recursos informàtics a través dels quals EL PROPIETARI DE LA WEB presta els seus servei.
El lloc web i els seus serveis són d’accés lliure i gratuït. No obstant això, EL PROPIETARI DE LA WEB pot condicionar la utilització d’alguns dels serveis oferts al seu web al previ emplenament del corresponent formulari.
L’usuari garanteix l’autenticitat i actualitat de totes aquelles dades que comuniqui al PROPIETARI DE LA WEB i serà l’únic responsable de les manifestacions falses o inexactes que realitzi.
L’usuari es compromet expressament a fer un ús adequat dels continguts i serveis del PROPIETARI DE LA WEB i a no emprar-los para, entre uns altres:
a) Difondre continguts delictius, violents, pornogràfics, racistes, xenòfobs, ofensius, d’apologia del terrorisme o, en general, contraris a la llei o a l’ordre públic.
b) Introduir a la xarxa virus informàtics o realitzar actuacions susceptibles d’alterar, espatllar, interrompre o generar errors o danys en els documents electrònics, dades o sistemes físics i lògics del PROPIETARI DE LA WEB o de terceres persones; així com obstaculitzar l’accés d’altres usuaris al lloc web i als seus serveis mitjançant el consum massiu dels recursos informàtics a través dels quals EL PROPIETARI DE LA WEB presta els seus serveis.
L’establiment d’un hiperenllaç no implica en cap cas l’existència de relacions entre EL PROPIETARI DE LA WEB i el propietari del lloc web en la qual s’estableixi, ni l’acceptació i aprovació per part del PROPIETARI DE LA WEB dels seus continguts o serveis.
El PROPIETARI DE LA WEB no es responsabilitza de l’ús que cada usuari li doni als materials posats a disposició en aquest lloc web ni de les actuacions que realitzi sobre la base dels mateixos.
4.1. EXCLUSIÓ DE GARANTIES I DE RESPONSABILITAT EN L’ACCÉS I LA UTILITZACIÓ
El contingut del present lloc web és de caràcter general i té una finalitat merament informativa, sense que es garanteixi plenament l’accés a tots els continguts, ni la seva exhaustivitat, correcció, vigència o actualitat, ni la seva idoneïtat o utilitat per a un objectiu específic.
El PROPIETARI DE LA WEB exclou, fins a on permet l’ordenament jurídic, qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa derivats de:
a) La impossibilitat d’accés al lloc web o la falta de veracitat, exactitud, exhaustivitat i/o actualitat dels continguts, així com l’existència de vicis i defectes de tota classe dels continguts transmesos, difosos, emmagatzemats, posats a disposició, als quals s’hagi accedit a través del lloc web o dels serveis que s’ofereixen.
b) La presència de virus o d’altres elements en els continguts que puguin produir alteracions en els sistemes informàtics, documents electrònics o dades dels usuaris.
c) L’ incompliment de les lleis, la bona fe, l’ordre públic, els usos del tràfic i el present avís legal com a conseqüència de l’ús incorrecte del lloc web. En particular, i a manera exemplificatiu, EL PROPIETARI DE LA WEB no es fa responsable de les actuacions de tercers que vulnerin drets de propietat intel·lectual i industrial, secrets empresarials, drets a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, així com la normativa en matèria de competència deslleial i publicitat il·lícita.
Així mateix, EL PROPIETARI DE LA WEB declina qualsevol responsabilitat respecte a la informació que es trobi fos d’aquesta web i no sigui gestionada directament pel nostre Webmaster. La funció dels links que apareixen en aquesta web és exclusivament la d’informar a l’usuari sobre l’existència d’altres fonts susceptibles d’ampliar els continguts que ofereix aquest lloc web. El PROPIETARI DE LA WEB no garanteix ni es responsabilitza del funcionament o accessibilitat dels llocs enllaçats; ni suggereix, convida o recomana la visita als mateixos, per la qual cosa tampoc serà responsable del resultat obtingut. El PROPIETARI DE LA WEB no es responsabilitza de l’establiment de hipervíncles per part de tercers.
4.2. PROCEDIMENT EN CAS DE REALITZACIÓ D’ACTIVITATS DE CARÀCTER IL·LÍCIT
En el cas que qualsevol usuari o un tercer consideri que existeixen fets o circumstàncies que revelin el caràcter il·lícit de la utilització de qualsevol contingut i/o de la realització de qualsevol activitat a les pàgines web incloses o accessibles a través del lloc web, haurà d’enviar una notificació al PROPIETARI DE LA WEB identificant-se degudament i especificant les suposades infraccions.
4.3. PUBLICACIONS
La informació administrativa facilitada a través del lloc web no substitueix la publicitat legal de les lleis, normatives, plans, disposicions generals i actes que hagin de ser publicats formalment als diaris oficials de les administracions públiques, que constitueixen l’únic instrument que dóna fe de la seva autenticitat i contingut. La informació disponible en aquest lloc web ha d’entendre’s com una guia sense propòsit de validesa legal.
5. LEGISLACIÓ APLICABLE
Les condicions presents es regiran per la legislació espanyola vigent. La llengua utilitzada serà el Castellà. | 0.715127 | curate | {"ca": 0.9887390174483356, "cs": 0.0009899764880584086, "es": 0.0021037000371241185, "ro": 0.0021037000371241185, "en": 0.0035886647692117313, "fr": 0.0004949882440292043, "de": 0.0004949882440292043, "pt": 0.0014849647320876128} | http://fusteriaymar.com/avis-legal/ |
mc4_ca_20230418_8_600759 | Published on Agència Andorrana de Protecció de Dades (http://portaljove.apda.ad)
Principal > Política de privadesa
Política de privadesa [1]
En aquest lloc web no es recull cap dada personal sense el vostre consentiment, ni se cedeixen a tercers. Les dades que se sol·liciten als usuaris són les estrictament necessàries i imprescindibles per poder proporcionar una resposta o una prestació de servei efectiva a l'usuari.
Aquests drets es poden exercir davant l'Agència Andorrana de Protecció de Dades, Carrer Dr. Vilanova núm. 15, Nova seu del Consell General, planta -5, d'Andorra la Vella - Principat d'Andorra.
La finalitat de publicar el Registre Públic d'Inscripció de Fitxers és donar accés públic i gratuït al mateix Registre mitjançant aquest lloc web segons l'article 43 de la Llei 15/2003 qualificada de protecció de dades personals, del 18 de desembre.
Les dades de caràcter personal incloses al Registre de Fitxers no poden ser objecte de tractament ni utilitzar-se per a finalitats altres que no siguin la d'aquesta publicació.
Queda prohibida la reproducció total o parcial, inclosa la descàrrega del contingut, a qualsevol mitjà sense l'autorització expressa de l'Agència Andorrana de Protecció de Dades.
La informació resultant de les consultes al Registre de Fitxers és merament orientativa i en cap cas la informació resultant o l'absència d'aquesta informació en aquest lloc web pressuposa la validesa jurídica dels seus continguts. Les consultes oficials i les certificacions legals s'han d'efectuar per la via legal establerta.
Aquesta política de privadesa és aplicable únicament i exclusivament a les dades recollides en aquest lloc web www.apda.ad [2] , i no a les dades recollides en altres llocs web que eventualment es poden consultar a través dels enllaços, ni als enllaços d'altres llocs web amb www.apda.ad [2]
La privadesa de tota la informació facilitada, tant la facilitada per l'usuari a través dels mitjans de sol·licitud de dades personals, com l'accessible a través del lloc web, està regulada per la Llei 15/2003 qualificada de protecció de dades personals, del 18 de desembre, i pels reglaments que la desenvolupen.
Source URL: http://portaljove.apda.ad/content/politica-de-privadesa
[1] http://portaljove.apda.ad/content/politica-de-privadesa
[2] http://www.apda.ad | 0.816496 | curate | {"ca": 0.9100436681222708, "es": 0.025327510917030567, "en": 0.0388646288209607, "pt": 0.02576419213973799} | http://portaljove.apda.ad/print/73 |
macocu_ca_20230731_4_7493 | PP i CiU aproven una moció per buidar de contingut polític les delegacions catalanes a l'estranger
ERC critica el cost abusiu de les ambaixades espanyoles que, entre d'altres, van gastar 320.000 euros en jocs de taula, 115.000 en banderes o 141.600 en roba de llit
Acn
2 min
BarcelonaPP i CiU han aprovat conjuntament una moció presentada pels populars que insta el Govern a reorientar l'activitat de les delegacions de la Generalitat a l'estranger. Una proposta que pretén buidar de contingut polític les oficines exteriors perquè passin a tenir fonamentalment un paper de promoció de l'economia catalana a l'estranger. El contingut de la moció no difereix gaire del pla que el Govern va aprovar el passat 27 de desembre, que combina la promoció econòmica amb criteris d'austeritat i centra l'acció exterior de la Generalitat en determinades àrees geogràfiques. SI, ICV-EUiA i ERC hi han votat en contra i, en el cas dels republicans, han criticat els abusius costos de les ambaixades espanyoles.
El contrast entre el que costen les ambaixades espanyoles i les catalanes ha dividit PP i ERC durant el debat de la moció. Mentre que els populars han recordat que la delegació de París costa 400.000 euros anuals, els republicans s'han centrat a analitzar algunes de les despeses de les ambaixades espanyoles durant el 2011. Entre d'altres, el diputat Pere Aragonès ha parlat dels 460.000 euros que es van gastar per manteniment dels jardins a París, més del que costa tota la delegació catalana a la capital francesa. Aragonès també ha posat altres exemples extrets del Butlletí Oficial de l'Estat. "324.000 euros en neteja a l'ambaixada alemanya, 390.000 euros en la restauració del pati interior del palau de l'ambaixada de la Santa Seu, o 6 milions en la construcció de la residència de l'ambaixador espanyol a Rabat". El diputat d'ERC ha insistit en el dispendi excessiu de les ambaixades espanyoles, que el 2011 van gastar "320.000 euros en jocs de taula, 115.000 en banderes o 141.600 en roba de llit".
Aragonès també ha citat com a despesa supèrflua i excessiva la de la monarquia espanyola, "que costa 8 milions més unes quantes propines que s'agafen alguns dels gendres de la monarquia precisament facilitades per algunes administracions governades pel PP". En l'altre extrem s'ha situat C'S, que ha demanat la supressió de totes les delegacions catalanes per coordinar l'acció exterior de la Generalitat a través de les ambaixades espanyoles, tal com ha demanat el ministre d'Afers Estrangers. Al final, només CiU i PP han votat a favor de l'esmena, un cop els populars han retirat el punt que pretenia que les oficines exteriors de la Generalitat passessin a dependre de l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana. PSC i C'S s'han abstingut, i ERC, SI i ICV-EUiA han votat en contra de la moció. | 0.856809 | curate | {"ca": 0.9971284996410624, "ru": 0.0010768126346015793, "fr": 0.0017946877243359654} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.