id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_134184 | Tot a punt per la Universitat d'Estiu - del 6 al 14 de juliol
Inscripcions obertes i amb descomptes per anoiencs i comarques veïnes
La 3a edició de la Universitat d'Estiu Ramon Llull d'Igualada escalfa motors. 14 cursos per a tot tipus d'alumnes, estudiants, llicenciats, directius d'empreses...a tothom en general. El director d'aquesta Universitat d'Estiu, Joaquim Solé, ha reiterat la importància de fer arribar la formació, el reciclatge i aquest clima de creació a la ciutadania i que pugui gaudir d'un aprenentatge diferent, en un marc emblemàtic per la ciutat com és la Teneria, i amb importants descomptes en la matrícula per a ciutadans anoiencs, de les comarques veïnes i estudiants d'arreu.
Aquesta nova edició de la Universitat d'Estiu, que s'emmarca en la programació de cursos a l'estiu que es promouen des de la Universitat Ramon Llull, fa una aposta important per la diversitat, amb cursos per a tot tipus d'interessos i estudiants. Hi podrem trobar cursos de d'Humanitats, d'Educació i Psicologia, de ciències socials, d'empresa i habilitats, de noves tecnologies, un curs de salut, de Gestió pública i d’ONGs i fins i tot un curs d'òpera clàssica o òpera romàntica. La majoria de cursos són de 15 hores de durada que se solen repartir en tres o quatre dies. Vegeu programa
Preus: 180 euros per als cursos de 20 hores, 135 euros per als de 15 hores i 90 euros per als de 10 hores.
Descomptes: un 10% per la matrícula anticipada (del 4 de maig al 14 de juny); i un 20% per ser resident a la comarca d’Anoia o a les comarques veïnes (Bages, Baix Llobregat, Alt Penedès, Conca de Barberà, Alt Camp, Segarra, Urgell i Solsonès) o treballar en una d’elles; alternativament, un 10% per ser estudiant no resident a les esmentades comarques, o membre d’institucions vinculades, o persona jubilada o a l’atur no resident. Cal demostrar el primer dia de curs, en recollir la documentació, que es reuneixen els requisits.
Els alumnes matriculats disposaran, gratuïtament, d’un material didàctic, d’un servei de cafeteria i entrepans i del programa cultural organitzat per la mateixa Universitat d’estiu a Igualada.
Treball en equip
El director de la Universitat d'Estiu, Joaquim Solé, ha destacat l'important aposta conjunta que es fa des de la Revista d'Igualada, la Universitat Ramon Llull, la EUETII, la Caixa de Manresa i sobretot l'Ajuntament d'Igualada, no només per les ganes, l'empenta i el suport econòmic, sinó per creure-hi un any més i poder-ho fer possible.
0 Comentaris | 0.860496 | curate | {"ca": 0.952303961196443, "nl": 0.04284559417946645, "es": 0.004850444624090542} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_207664 | Tal i com estableix la UNESCO quant a una de les funcions que ha de complir una reserva, la de desenvolupament, la Reserva de la Biosfera ha de ser un revulsiu per a la nostra economia, donant un valor afegit als productes i serveis característics de les Terres de l’Ebre, donant-los una major projecció, tant a nivell local com als mercats exteriors.
Per a tal finalitat, l'1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la marca "Terres de l'Ebre, Reserva de la Biosfera", l'única marca multi-producte de proximitat/km0 de Catalunya. De fet, el reglament de la marca contempla la possibilitat que diferents productes agroalimentaris, artesanals i turístics de qualitat puguin ser adherits, sempre que compleixin les condicions marcades pels annexos que els regulen i els empresaris/productors adquireixin uns compromisos per tal d’aportar valor afegit a la Reserva: compromís amb la millora de la qualitat del propi producte o servei, compromís amb el territori, compromís amb la sostenibilitat ambiental i compromís amb la societat. Així, el reglament busca l’equilibri entre l’accessibilitat a l’ús de la marca i evitar, al mateix temps, la seva banalització.
Qui pot fer ús de la marca Terres de l’Ebre, Reserva de la Biosfera?
Recursos locals, productes, béns i serveis, especialment els agroalimentaris, artesanals i els de promoció turística amb finalitats culturals i recreatives, que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.
Ets una empresa? Adhereix-te
Els recursos locals, productes i serveis que potencien les activitats econòmiques tradicionals i la nova economia social en el marc de la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, poden sol·licitar l’ús de la marca i el logotip Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_262580 | Le Petit Belloy
Pots reservar la teva habitació a Le Petit Belloy des de 159 €. | 0.542278 | curate | {"fr": 0.19230769230769232, "ca": 0.8076923076923077} | |
mc4_ca_20230418_10_775049 | Cs recorrerà davant el TSJCV la pujada d'impostos de Ribó
11:46 pm - Saturday, 30 May 2020
El portaveu de Cs denúncia que els nous "tasazos" vulneren la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques.
El portaveu de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de València, Fernando Giner, ha anunciat, en declaracions als mitjans de comunicació abans del ple del Consistori, que el seu grup municipal recorrerà davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) els impostos i taxes municipals que se sotmeten hui a votació.
Giner ha explicat que el “tasazo de Ribó” vulnera la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques i la llei 9/2003, de 2 d’abril, de la Generalitat, per a la Igualtat entre Dones i Homes, ja que manca d’informes d’impacte de gènere.
D’altra banda, Giner ha explicat que Cs ha posat en coneixement de la Fiscalia l’incompliment de la normativa que obliga a analitzar les aigües en el azarbe de Pinedo, la qual cosa incompleix el Reial decret 1341/2001 que regula la qualitat de les aigües de bany. L’objectiu d’aquesta normativa és establir les mesures sanitàries i de control necessàries per a preservar la salut dels banyistes, així com conservar la qualitat del medi ambient com a complement de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu.
El portaveu taronja ha recordat que “les analítiques encarregades per Cs han confirmat la presència de contaminació per bacteris fecals en el *azarbe a escassos metres de la platja de Pinedo”.
Per a concloure, Giner ha criticat: “Compromís no es pren de debò el medi ambient. Hui mateix, estan darrere d’una modificació de crèdit d’un milió d’euros per al clavegueram. La seua planificació és nul·la i això afecta molt al bon estat de la xarxa de sanejament i, en general, a tots els serveis que reben els valencians”.
Previous articleCSIF alerta de falta de llits a l’hospital de Manises
Next articlePuig anuncia la inversió “immediata” de 60 milions per al “renaixement” del Baix Segura | 0.887499 | curate | {"ca": 0.9840558046836074, "en": 0.015944195316392625} | https://actualitatvalenciana.com/cs-recorrera-davant-el-tsjcv-la-pujada-dimpostos-de-ribo/ |
mc4_ca_20230418_0_399958 | II Beca de fotografia Pere Català i Pic | Ràdio Ciutat de Valls
Home CRÒNIQUES II Beca de fotografia Pere Català i Pic
L’Institut d’Estudis Vallencs us convida a assistir el pròxim divendres 16 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’acte de presentació de la nova convocatòria del premi que enguany treballarà la festivitat del Corpus a Valls, que tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’Institut.
Albert Oliva, membre de l’entitat, filòleg i expert en folklore, ens farà cinc cèntims de tot el que es mou al voltant de la Festivitat del Corpus i així encaminar els aspectes a tractar d’aquesta nova convocatòria emmarcada enguany dins la celebració dels 700 anys del Corpus a Valls.
La Beca de fotografia Pere Català i Pic dota de 900 euros, optant a tots els fotògrafs que ho desitgin, amb treballs inèdits, no exposats ni premiats en qualsevol altra convocatòria.
Els interessats han de presentar a l’Institut d’Estudis Vallencs, abans del 20 de desembre, tota la documentació que es demana a les Bases.
http://valls.radiociutat.com/uploads/2018_11_08_BecaIEV.mp3
Article anteriorVALLSINFO: 25 noves entrades per a la Valls APP
Següent article L’estudi històric i arqueològic a la muralla de Sant Francesc posa al descobert antics vestigis | 0.821036 | curate | {"ca": 0.948780487804878, "en": 0.05121951219512195} | http://valls.radiociutat.com/2018/11/08/ii-beca-de-fotografia-pere-catala-i-pic/ |
mc4_ca_20230418_16_648289 | Woning kopen Barcelona | domaza.nl
Woning kopen Barcelona
Benijofar 45 Altea 19 Alicante 1 937 Costa del Garraf 24 Costa del Maresme 68 Catalonië 799 Costa Tropical 11 Moraira 30 Rojales 38 Benissa 15 Denia 95 Marbella 433 Orihuela 229 Costa Daurada 8 Murcia 273 Benidorm 60 Alcanar 0 Finestrat 45 Costa del Azahar 6 Tenerife 72 Costa Brava 223 Estepona 112 Mijas 240 Balearen 1 073 Barcelona 269 Lloret de Mar 174 Costa Calida 46 Javea 27 Andalusië 1 360 Gran Canaria 1 Costa Blanca 3 241 Costa Blanca-Alicante 3 241 Costa del Sol 1 235 Valencia 227 Canarische Eilanden 307 Majorca 1 072 Torrevieja 506 Orihuela Costa 295
Albons Alella Arenys de Mar Avinyonet de Puigventos Avinyonet del Penedes Badalona Barcelona Begur Bellcaire d'Emporda Blanes Cabrera de Mar Cabrils Caldes de Malavella Calella Callus Calonge Cambrils Castell-Platja d'Aro Castelldefels Corbera de Llobregat Cubelles Cunit Empuriabrava Escala (L') Escala(L') Esplugues de Llobregat Garriga (La) Gava Gerona Lloret de Mar Malgrat de Mar Masnou (El) Mataro Maçanet de la Selva Molins de Rei Mont-roig del Camp Montgat Olesa de Montserrat Olivella Palafolls Palau-sator Pals Peralada Pineda de Mar Playa de Aro Prat de Llobregat (El) Premia de Dalt Premia de Mar Pubol Puigcerda Roda de Bara Roda de Ter Roses Rupit i Pruit S'Agaro Salou Sant Andreu de Llavaneres Sant Antoni de Vilamajor Sant Boi de Llobregat Sant Cebria de Vallalta Sant Feliu de Guixols Sant Just Desvern Sant Llorens Savall Sant Pere de Ribes Sant Pere de Vilamajor Sant Pol de Mar Sant Vicens de Montalt Santa Coloma de Cervello Santa Cristina d'Aro Santa Susanna Serra de Daro Seva Sitges Tagamanent Tarragona Teia Tiana Tora Tossa de Mar Vallromanes Vendrell (El) Vespella de Gaia Vidreres Vilanova i la Geltru Vilassar de Dalt
Bonanova Ciutat Vella - Barri Gòtic Ciutat Vella - El Raval Ciutat Vella - La Barceloneta Ciutat Vella - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Eixample Eixample - Fort Pienc Eixample-Sagrada Família Gracia - El Camp d'en Grassot i Gracia Nova Gracia - Vila de Gracia Horta-Guinardó - El Guinardó Horta-Guinardó - Horta L'Eixample - Sant Antoni Les Corts - Barri de les Corts Les Corts - Pedralbes Sant Andreu - Sant Andreu del Palomar Sant Martí - Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou Sant Martí - El Camp de l'Arpa del Clot Sant Martí - El Clot Sant Martí - El Poblenou Sant Martí - La Vila Olímpica del Poblenou Sant Martí - Sant Martí de Provençals Sants-Montjuïc - El Poble Sec Sants-Montjuïc - La Marina del Port Sants-Montjuïc - Parc de Montjuïc Sarria-Sant Gervasi - Sant Gervasi Galvany Sarrià-Sant Gervasi - El Putget i el Farró Sarrià-Sant Gervasi - Les Tres Torres Sarrià-Sant Gervasi - Sant Gervasi i la Bonanova Sarrià-Sant Gervasi - Sarrià
Gemiddelde prijs van de woningen in de vraag: 544 020 €
Gemiddelde prijs per m2: 4 955 €
0 0 Appartement 530 000 € 5163298
41.397736500000000 2.201534700000000 14 Appartement 340 000 € 4116869
ID 5253709 / Ref - 56398
0 0 Appartement 695 000 € 5253709
5 430 €/m2
ID 5253714 / Ref - 56401
0 0 Appartement 595 000 € 5253714
0 0 Appartement 685 000 € 5095241
0 0 Appartement 550 000 € 5163195
0 0 Appartement 6 400 000 € 5163203
10 922 €/m2
ID 5163201 / Ref - 55249
0 0 Appartement 1 147 000 € 5163201
ID 5163199 / Ref - 55251
0 0 Appartement 579 000 € 5163199
0 0 Appartement 1 549 000 € 5163232
0 0 Appartement 1 540 000 € 5163229
0 0 Appartement 540 000 € 5163249
0 0 Appartement 487 000 € 5163247 | 0.619323 | curate | {"nl": 0.04199706314243759, "es": 0.1656387665198238, "ca": 0.6261380323054332, "fr": 0.11864904552129221, "en": 0.02643171806167401, "eu": 0.014096916299559472, "it": 0.007048458149779736} | https://www.domaza.nl/woning_kopen_barcelona/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_4306 | Aquest octubre ha ingressat una tortuga de gran mida, de l’espècie Trachemys emolli . Aquest exemplar va ser capturat a l’estany de l’Olla del Rei (Castelldefels). Amb una mida de…
Espècies de fauna exòtica que apareixen als espais naturals de Catalunya (1)
2 de Setembre de 2022 2 de Setembre de 2022
En aquestes petites notícies, informarem dels casos de fauna exòtica trobada als espais naturals de Catalunya. Així farem palesa la problemàtica del rèptils i amfibis que es mantenen com a…
SEGUIMENT DE LA TORTUGA MEDITERRÀNIA AL PARC NATURAL DE MONTSANT
26 d'Agost de 2022 27 d'Agost de 2022
Des de l’any 2005, la Generalitat de Catalunya juntament amb el CRARC, portaa terme el projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) al Parc Natural de Montsant (Comarca…
El CRARC celebra 30 anys de treball gestionant i preservant la diversitat de rèptils i amfibis de Catalunya
27 de Gener de 2022 31 de Març de 2022
El 27 de gener de 1992, a Masquefa, el CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya), va ser reconegut per la Generalitat, com a centre de de…
Publicat el Primer diagnòstic de Chlamydia en tritons del Pirineu (Calotriton asper ) i del Montseny (Calotriton arnoldi) vinculada al col·leccionisme il·legal de amfibis
19 de Març de 2021 20 d'Octubre de 2022
El CRARC , en col·laboració amb el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, i el Departament de Fauna de la Generalitat, han diagnosticat i publicat els primers…
Nou descobriment sobre la comunicació en les tortugues d’aigua
18 de Maig de 2020 20 d'Octubre de 2022
L’estudi, que ha durat prop de 2 anys, acaba de sortir publicat en una prestigiosa revista Científica (Peer J). Es descriu per primer cop les diferents glàndules sexuals de les…
Es re-introdueixen més de 600 tortugues mediterrànies (Testudo hermanni) al Parc del Garraf.
29 de Juny de 2019 31 de Març de 2022
En el marc del programa de reintroducció de la tortuga mediterrània occidental (Testudo hermanni hermanni), enguany al Parc del Garraf s’han alliberat un total de 660 tortugues mediterrànies…
Articles i ponències amb participació dels CRARC durant el 2018
17 de Març de 2019 31 de Març de 2022
El CRARC, és un centre de recuperació d’amfibis i rèptils i com a tal, te com a objectiu la rehabilitació i gestió d’aquesta fauna. Tanmateix, sempre hem complementat aquestes…
Les tortugues no són joguines ni animals domèstics. Cal invertir molt i molt en educació. El problema continua.
3 de Juny de 2018
Des de la prohibició l’any 2013 de la venta de les tortugues anomenades de Florida, o millor dit, les pertanyents al Gènere Trachemys; el gran mercat de les mascotes, va…
Alliberament conjunt de tortugues de rierol, entre el CRARC i el ZOO de BCN
17 d'Octubre de 2017 31 de Març de 2022
Per segon any consecutiu, als Espais Naturals del Delta del Llobregat, s’han alliberat tortugues de rierol recuperades al CRARC i nascudes al ZOO de BCN. El dia 16 d’octubre es… | 0.782944 | curate | {"ca": 0.9802115319003752, "fr": 0.012623677925622655, "es": 0.007164790174002047} | http://crarc.amasquefa.com |
racoforumsanon_ca_20220809_3_575365 | Si ara en Joan Veny publicàs tots es seus llibres i notes on-line hi hauria una onada de joanvenyistes.Si en realitat vos interessen es estudis etimològics de ses paraules anau a una biblioteca o comprau llibres. En Bibiloni és bo i en sap molt, però hi ha molts més lingüistes, tant o més bons que ell. En Gabriel Bibiloni és un lingüista més; que tengui blog no vol dir res!! !
Why all this hate? Si un lingüista mallorquí (mes) comença a ser conegudet i fa les cosses be no comencem nosaltres a criticar-li sense motius. Suposo que sobre temes lingüístics hi deuen d'haver molts com ell pero ell ha arribat a la gent i pel que es pot veure fa quelcom diferent que la resta.P.S. No sera que estas preparant el TEU "salt a l'estelat"?
He fet aquest fil perquè en aquest fòrum hi ha uns quants "bibilonistes", on només veuen correcte allò que ell diu i rebutgen tota sa resta, fins i tot menyspreant s'Institut d'Estudis Catalans. A mi m'agrada en Bibiloni, però que no me toquin en Joan Veny
Sa resta i s'Institut? No m'hi sona gens bé, aquest article, amb aquestes dues paraules.
Parlar així és lo millor des món
Voldria corregir es errors, però agrairia una explicació de perquè toca emprar-se es literari, o si és una suposició vostra. En sa immensa majoria de casos ho faig bé. s'IEC sempre he dit s'IEC, però per exemple parl de l'Obra (OCB).
Bé, per mi tant és l'IEC com l'Institut perquè, com l'OCB o l'Obra, parlam d'una institució. I el mateix amb la resta.De fet, de cada vegada sent més gent que posa s'article salat allà on no toca. | 0.809408 | curate | {"ca": 0.93782722513089, "fr": 0.01505235602094241, "en": 0.011780104712041885, "es": 0.03534031413612566} | |
mc4_ca_20230418_17_315038 | L'insomni d'una nit d'estiu - blogs.flog.cat
L'insomni d'una nit d'estiu
Qui dubti de la força dels més petits, que passi una nit amb un mosquit voltant per la seva habitació. El soroll del seu vol, a cau d'orella, acaba esdevenint una autèntica amenaça diabòlica i la millor manera d'engegar-nos a pastar una nit que imaginàvem tranquil·la.
El sents. Saps que tard o d'hora vindrà per tu. Per més cops de mans al buit, cap resultat. No tens un pot d'insecticida a mà... Ara mateix, penses, l'Amazonia i el planeta que el salvi un altre, jo només vull exterminar aquesta bèstia amb qui no hi ha arguments que valguin. Ara mateix, qui fos un personatge de còmic dels anys seixanta o setanta carregat amb un antic polvoritzador de DDT; i tant em fan la capa d'ozó o l'efecte hivernacle. I és que no ens enganyem, un mosquit, un simple mosquit, és capaç de treure el pitjor de nosaltres, senzillament perquè és capaç de prendre'ns alguna cosa tan valuosa i tan necessària com el descans.
Avui és festa. Sort n'hi ha, perquè mal servei hauria pogut fer avui, amb el cap encara bullint entre brunzit d'una bèstia minúscula i un odi sàdic i irrefrenable. De tota manera, ja és de dia, he sobreviscut, amb una nit enlaire, però sense cap picada. Aquesta propera nit no tornarà a passar. Un bon pot d'insecticida i a dormir com un nen.
Realment, cada dia que passa, crec que la política acaba imitant la realitat. Encara que costi d'acceptar, sembla, fins i tot, que de vegades la crònica parlamentària està basada en fets reals. Ens agradi o no, els petits poden resultar molt molestos, poden emprenyar una nit, però la cosa no va més enllà, llevat que, sense saber-ho, els mosquits polítics siguin portadors d'algun mal major, d'alguna malaltia letal, que escampin sense tenir-ne cap consciència. Aleshores, ja no hi ha insecticida ni estratègia que valgui. Aleshores, la bestiola que actua d'esme resulta mortal. Nits d'estiu al Parlament? Tant de bo només sigui l'insomni d'una nit d'estiu.
Comentaris (0)04-06-2016 06:58:21 | 0.825569 | curate | {"ca": 0.978978978978979, "en": 0.021021021021021023} | http://joanjo.flog.cat/insomni-estiu-20409 |
oscar-2201_ca_20230904_12_89410 | El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia,[1] esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català. [2]) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina). Va ser portat en aquests darrers països pels emigrants procedents del Vèneto, però a Rio Grande do Sul el vènet ha estat après i és emprat també per gent no vèneta: el primer diccionari de talian (o vêneto brasileiro) va ser editat per un polonès.
Vènet
Vèneto
Epònim
Venècia i República de Venècia
Tipus
llengua, llengua viva i llengua vulnerable
Ús
Parlants
2,2 milions
Parlants nadius
2.000.000
Parlat a
Vèneto
Oficial a
cap país; s'ha proposat de fer-la oficial a les escoles de la Regió del Vèneto a la Itàlia
Autòcton de
Europa, a l'Adriàtic
Estat
Itàlia, Croàcia, Mèxic, el Brasil, Argentina, Eslovènia.
Num. 15 Àrea on es parla el vènet
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
Característiques
Sistema d'escriptura
alfabet llatí
Institució de normalització
cap institució
Nivell de vulnerabilitat
2 vulnerable
Codis
ISO 639-2
roa
ISO 639-3
vec
SIL
vec
Glottolog
vene1258
Linguasphere
51-AAA-nb
Ethnologue
vec
UNESCO
1021
IETF
vec
Encara que sovint és considerat un dialecte italià, el vènet és una llengua que no descendeix de l'italià. De fet, és més propera a la llengua catalana, ja que ambdues descendeixen del gal·loibèric.
El dia 28 de març del 2007 el vènet va ser reconegut oficialment com a llengua pel Consell Regional de Vèneto amb la llei de "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" aprovada per gairebé tots els partits de govern i oposició.
Els dialectes principals del vènet són:
Vènet-central (Pàdua, Vicenza, Rovigo)
Venecià (Venècia i ciutats properes)
Veronès (vènet occidental)
Trevisà (Treviso, i Marca Trevigiana a prop del venecià),
Conellanès (entre Conełian/Conegliano, Valdobiàden/Valdobbiadene i Montebełuna/Montebelluna)
Feltrí-belunés (tots agrupats amb el nom de vènet septentrional)
Trentí (vènet occidental en transició amb el llombard, parlat al Trentino)
Vènets de mar (agrupats com a vènet oriental, inclou l'istrià, el triestí o el bisiac)
Contingut
1 Gramàtica i estructura de les varietats lingüístiques
2 Grafia
3 Vegeu també
4 Referències
5 Enllaços externs
Gramàtica i estructura de les varietats lingüístiquesModifica
Indret on s'indica que s'hi parla el vènet.
Aquestes varietats tenen gairebé les mateixes estructures morfosintàctiques. Molt conegut és el pronom clític obligatori davant dels verbs quan estan en la segona persona singular o en la terça sing/plur: «Giorgio el vien» (Jordi ve), «I veci i parla» (els vells parlen), «ti te parli/parla» o «ti ti/tu parla» (tu parles)
Aquests pronoms no són simples pronoms redoblats, sinó que tenen "caràcter distintiu" perquè són ells, i no les terminacions verbals, que determinen el sentit de la frase: «el sente ←> i sente» (=sent/senten) o «te parlavi ←> parlavi» (=parlaves/parlàveu) i «el canta ←> i canta» (=canta/canten). Per això, en alguns casos i en algunes varietats, les vocals finals del verb poden desaparèixer «el sent, i sent» o es poden bescanviar «te parlavi = te parlava»
En canvi, en Piemontès, Milanès i Italià, el sentit de la frase sempre està basat en les terminacions verbals. Per exemple Piem. «a canto ←> a canta», Mil. «el canta ←> canten», It. «canta ←> cantano» (=cat. canta/canten)...
El lèxic també té moltes paraules compartides per totes les varietats vènetes encara que, evidentment, hi hagi alguns mots o formes diferents: «fogołar/larìn», «ceo/cenin/picenin», «el xe / l'è», «ła xe / l'è», «el ga / l'à», «ła ga / l'à», «i gavéa / i avéa/i véa», «magnémo/magnòn/magnén»...
La majoria del lèxic, en canvi, té tan sols diferències de pronúncia: per a exemple «gato/gat», «saco/sac», «fero/fer», «magnar/magnare», «vardar/vardare», «nasion/nazion/nathion», «verxo/verzo/verdho» ... i també «la scala /'a scàea», «sorela/sorèa» (sovint unificades amb la L-trencada (Ł, ł) "ła scała" e "soreła").
El vènet septentrional té els interrogatius en final de frase (Fàtu che? Sítu chi?) mentre que en les altre varietats els interrogatius finals es poden emprar només per a donar èmfasi.
En vènet també existeix un interrogatiu buit amb valor d'exclamació: «Vùto ndar? !» (On vols anar! ), «Vùtu far? !» (Què vols fer!)
El vènet té formes verbals interrogatives específiques per a les preguntes directes de 2a singular «Dì(xi)tu par davero?, Sìtu/Sìto 'ndà?, Gatu/Ghèto visto?, Pàrli(s)tu/Pàrlito?» de 3a sing/plur. «Pàrleło? (3sing.m.) Pàrleła? (3sing.f.) Pàrlełi? (3plur.m.) Pàrlełe? (3plur.f. )» i de 2a plural «Parlèo/Parlèu?, Gavìo/Gavéu?»
Només en venecià i en les ciutats més grans aquestes formes falten (com en italià) i es diu «Te disi par davero? 'Te si 'ndà? Ti ga visto?»; en venecià antic, però, es feia ús de les formes interrogatives (fastu? gastu? vostu?) que encara sobreviuen en la ciutat de Chioggia.
També cal recordar que hi ha paraules compartides només pel vènet i el català: «mé pare» (mon pare), «mé mare» (ma mare), «masa» (massa), «un goto de vin» (un got de vi), «net/neto» (italià=pulito, castellà=limpio, català=net). Això és perquè l'origen genètic del vènet és més proper al català que a l'italià, ja que ambdues llengües provenen del gal·loibèric.
A Grado i en el vènet central s'empren les formes anomenades metafonètiques, o sigui amb obscurament de vocal quan el mot acaba en -i: «vérde→virdi», «dotór(e)→duturi»: aquestes formes, que molt consideren mortes o menys importants perquè massa diferents de l'italià (verdi/dottori), es troben també en altres varietats i van ser molt utilitzades per Ruzante i Biagio Marin.
Cal remarcar també que en vènet encara sobreviu el gènere neutre d'alguns pronoms («questo» =això) amb una forma diferent de la del masculí («'sto qua» =aquest) mentre que en italià només hi és una forma per a ambdós («questo» =aquest motiu, això, aquest home). De la mateixa manera en vèneto «parlo de queło» (=parlo d'allò) és diferent de «parlo de queło là» (parlo d'aquell) mentre que l'italià té només una forma «parlo di quello» (parlo d'allò, parlo d'aquell). També les formes neutres com «par queła» (per allò, per aquell motiu; procedents del plural llatí "haec illa") són ben diferents dal femení «par queła là» (per a aquella, per aquella noia).
Gairebé totes les varietats del vènet han estat utilitzades per escriptors i poetes (entre els quals Ruzante, Goldoni, Zanzotto, Barbarani, Marin) o per usos oficials (el venecià de la Serenísima), però algunes d'elles es van difondre a l'estranger com és el cas del nord-trevisà que ha estat portat de Segusino a Chipilo, Mèxic, i encara hi és parlat o com la barreja de "vicentino" i belunès que es parla al Brasil, encara que tingui influències del portugués i d'altres parles del nord d'Itàlia.
GrafiaModifica
El vènet, com moltes llengües no-reconegudes, encara no té un grafia oficial. Heus aquí una llista d'algunes de les que han estat proposades:
"Manuale di Grafia Unitaria" fet per la Regione Veneto amb diferents opcions gràfiques
Sistema "Jegeye" basat en el criteri «una lletra per a cada so (tret de la L-trencada que es pot pronunciar en maneres diferents)
"Parlade Venete Unificae" basat en el criteri «una forma escrita per cada grup de pronúncies alternatives».
Dialetto Veneto de Segusino e Chipilo, exclusivament per al dialecte vènet feltrí-belunès de la regió de Segusino i la ciutat de Chipilo, basat exclusivament en l'italià. | 0.721063 | curate | {"ca": 0.9189468249870935, "es": 0.015100671140939598, "fr": 0.026587506453278266, "it": 0.006711409395973154, "la": 0.0005162622612287042, "en": 0.006066081569437274, "uk": 0.005162622612287042, "hr": 0.0003871966959215281, "nl": 0.0011615900877645843, "ru": 0.00490449148167269, "zh": 0.0015487867836861124, "oc": 0.0005162622612287042, "no": 0.003226639132679401, "pl": 0.002581311306143521, "rm": 0.0010325245224574084, "ec": 0.0010325245224574084, "ga": 0.0010325245224574084, "tr": 0.0011615900877645843, "ml": 0.0015487867836861124, "ht": 0.0007743933918430562} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Veneci%C3%A0 |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_89400 | Steven Spielberg ha fet una pel·lícula meravellosa sobre la seva infantesa en què ens explica com sorgeix el seu amor pel cinema. Spielberg no ho planteja com un biopic, ja que els protagonistes són la fictícia família Fabelman. Perquè ens entenguem és semblant al que Kenneth Brannagh va fer a Belfast, però que a Spielberg li ha sortit rodoníssima.
Els Fabelman són una família jueva formada per la mare, una artista, el pare, un enginyer informàtica, les germanes Natalie i Reggie, l’acabada de néixer Lisa i el protagonista, Sammy, el fill. Enmig de la família també trobem a Bennie, el millor amic del pare i una mena d’oncle per a tota la mainada. A finals dels anys cinquanta es muden a Arizona,
El gruix del metratge es concentra en els últims anys d’adolescència de Sammy. Veurem com fa les seves primeres pel·lícules amb els escoltes i l’extraordinari talent per saber treure un molt bon acabat amb molt pocs recursos. També s’explora la relació amb el pare, però sobretot amb la mare.
El conflicte familiar va marcar a Spielberg, sobretot en les seves primeres pel·lícules, que ho extrapolava en pantalla. La mare d’aquesta pel·lícula és la que millor entén a Sammy, perquè ella també és artista. Ella només exerceix com a tal en l’entorn familiar, ja que s’ha de fer càrrec de la família. Això la converteix en una persona trista per no haver pogut mostrar el seu talent al món i diposita les esperances artístiques en el seu fill.
La història de The Fabelmans és bastant senzilla, però està tan ben explicada, és tan emotiva que les dues hores i mitja de durada passen volant. The Fabelmans és una pel·lícula imprescindible pels fans del cinema i de Spielberg en particular. La cinta aborda les seves obsessions com a cineasta que ja hi són presents de petit. Spielberg sempre ha tingut a John Ford com a referent, això ho veurem aquí amb els westerns que roda de jove i en una memorable escena al final, així com la capacitat de fer finals que emocionin a l’espectador.
Spielberg és el millor narrador d’històries. La capacitat d’explicar-les amb les imatges queda palesa en la projecció de la pel·lícula que roda del dia de platja amb els companys d’institut.
Pel que fa al repartiment destaca sobretot Michelle Williams que està espectacular com a la mare. Williams transmet totes les emocions necessàries per retratar a la perfecció al personatge. No era gens fàcil perquè és un personatge que tot ho té portes endins. La interpretació de Williams consisteix a mostrar i que el públic entengui què sent i què pensa sense paraules. Al seu cantó tenim a Paul Dano com el pare, que malgrat ser molt jove pel paper resulta molt convincent, i a Seth Rogen com a l’oncle Bennie, en un rol més seriós de l’habitual, però que funciona bé perquè el personatge té un punt còmic. També m’agradaria destacar a Gabriel LaBelle, que a la fi i al cap és Sammy, el protagonista. Un actor d’escassa experiència, però que és una troballa com les que habitualment ens té acostumats Spielberg. LaBelle és l’alter ego de Spielberg, cosa que no era fàcil, però que ha tret molt i molt bé.
Malgrat que The Fabelmans pugui ser un drama i funcioni perfectament com a tal, també és enormement divertida i entretinguda. No hem d’oblidar que malgrat que estigui inspirada en la seva vida, és una pel·lícula de ficció i Spielberg ha afegit i canviat el que ha volgut i els límits de la realitat i la ficció només els coneix el director, tot i que tot el que hi veiem transpira autenticitat.
Sense explicar res del final només diré que em sembla brillant tota l’escena de la projecció i el que ve després. De regal Spielberg ens dona una conversa que no té preu amb el seu pare i culmina amb un epíleg divertidíssim que compta amb un cameo sorprenent que potser us caldrà sentir la veu en versió original per identificar el personatge.
The Fabelmans és una pel·lícula que ens ajudarà a entendre el cineasta i conèixer la llavor de moltes coses que hem vist en les seves pel·lícules. Hi hem vist coses d’El diable sobre rodes, Salvar al soldat Ryan, E.T. o de les pel·lícules d’Indiana Jones.
Ja sé que l’any acaba de començar, però de moment tinc clara la meva favorita i engrandeix la meva llista de pel·lícules favorites de Steven Spielberg.
Aquí podeu escoltar el pòdcast en què en parlem amb més detall amb l’Agus Izquierdo i la Marta Sanz.
PrevAnteriorEl gat amb botes: L’últim desig
SegüentAll Quiet in the Western FrontNext
T'ha agradat? Comparteix-lo!
Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search
Últimes ressenyes
The Quiet Girl
Pel·lícula irlandesa parlada en gaèlic que ha estat nominada a l’Òscar en la categoria de millor pel·lícula internacional. The Quiet Girl adapta la novel·la de
The banshees of Irisherin
Martin McDonagh és un director amb títols molt interessants. La pel·lícula de la seva filmografia amb més repercussió és Tres anuncios en las afueras, però
M3gan
James Wan produeix aquesta pel·lícula basada en una història seva i d’Akela Cooper (Hell Fest, Malignant), que també n’ha estat la guionista. Dirigeix Gerard Johnstone
Ant-Man and The Wasp: Quantumania
Tercera entrega de la saga i la més fluixa i menys divertida de les tres. Repeteix el director, Peyton Reed, i la resta del repartiment,
Ninja a cuadros 2: Misión Tailandia
Segona part de la pel·lícula d’animació danesa del 2018 que és una continuació directa de l’anterior. L’acció arrenca quan després de la detenció del malvat
Pots escoltar-nos a
Sobre el NINGÚ NO ÉS PERFECTE
Un podcast de cinema i sèries amb la mirada al fantàstic i als còmics. Ressenyes, monogràfics de pel·lícules i sèries, superherois, terror i espais per a fans de Star Wars i de Star Trek. | 1 | perfect | {"ca": 0.9628499641062455, "it": 0.002333094041636755, "en": 0.018844221105527637, "ru": 0.0010768126346015793, "es": 0.01148600143575018, "pt": 0.0034099066762383347} | |
mc4_ca_20230418_2_341765 | Recordar cantant, totes les actuacions musicals de l'1-O 2018 | Enderrock.cat
Recordar cantant, totes les actuacions musicals de l'1-O 2018
Consulta l'agenda d'actuacions musicals amb motiu de la commemoració de l'1 d'Octubre
Les activitats es realitzaran al llarg de tot el cap setmana, així com el mateix dilluns dia 1
Enderrock | 28/09/2018 a les 12:00h
Arxivat a: Enderrock, concerts, Xarim Aresté, 1-O, Ovidi4, Pirat's Sound Sistema
Xarim Aresté actuarà a Sant Coloma de Farners | Juan Miguel Morales
El record de les votacions de l'1 d'octubre i de les càrregues policials que van rebre algunes seus electorals són encara a flor de pell. Precisament per això, els municipis catalans es preparen per commemorar aquella data que ha quedat marcada en la història del país, i ho fan, entre altres, a través de la música. Si vols viure la jornada amb una banda sonora que acompanyi la reivindicació, pots consultar la programació musical d'algunes localitats catalanes durant el cap de setmana.
A la capital catalana les escoles i seus electorals bulliran d'activitats combatives i de commemoració. El dia 29 de setembre, per exemple, els Jardins de les Infantes de les Corts es despertaran amb la música per a públic familiar de Xiula i aniran a dormir amb els directes de Soweto (el saxofononista del grup, Roger Español, va perdre un ull durant les càrregues policials de l'1-O) i Pirat's Sound Sistema. A l'Escola Farigola de Vallcarca, d'altra banda, serà La Banda del Panda qui harmonitzarà el vermut en format acústic.
A Sant Julià de Ramis la commemoració del referèndum per l'autodeterminació portarà actuacions musicals a partir de les 6 de la tarda amb grups com PelukAss, Orquestra Maribel, Masovera Barbuda, Germà Negre i Carmen 113, entre altres. A l'Auditori de Girona, a més, Ovidi4 trepitjarà l'escenari per oferir el seu recull de referents literaris i musicals.
La capital de les terres de Ponent commemorarà l'1 d'octubre amb diverses manifestacions i activitats reivindicatives. A l'EOI Lleida, per exemple, hi haurà actuacions com les de Duo Sílvia Aguilera i Jordi Gasión, entre altres.
El cap de setmana es despertarà combatiu amb la jornada d'activitats que es convocaran a Sabadell. El dia 28 la plaça de la Llibertat no pararà de moure's amb la música de Martin Cáceres González (violoncel i veu), els pierencs HCB, Dj's Malapell i el future house de The Beast. El diumenge 30 de setembre, d'altra banda, l'Escola Enric Casassas es prepararà per la jornada de l'1-O amb dos convidats de luxe, els músics Carles Belda i Yacine Belahcene.
Aquest va ser un dels indrets que més càrregues policials va rebre durant la jornada de votacions, i potser per això a Sant Carles de la Ràpita commemoraran l'1-O amb un cartell musical d'infart. La rebatejada com a plaça de l'U d'Octubre rebrà la banda sonora de Equus, Noel Luna, Pep Sala, Mascarats, Xeic!, Èric Vinaixa i Llomillo, entre altres.
A l'hora del cafè del 29 de setembre serà la veu de Xarim Aresté la que omplirà de reivindicació Santa Coloma de Farners amb les cançons del seu últim EP, Groc (Bankrobber, 2018), una crítica a la situació política que viu el país dedicada als presos polítics i exiliats. A més, els municipis d'Amer, Anglès, la Cellera de Ter, Osor, Sant Julià del Llor i Bonmatí uniran forces el mateix dia 29 per celebrar l'1ctubre't, el primer homenatge a les votacions de fa just un any. Hi participaran The Privateers, Brown Cougar, Yuriyow (en homenatge a Valtonyc) i DJ Élvet.
Aquest municipi no n'ha tingut prou amb un dia de lluita, sinó que es passarà tot el cap de setmana en peu de guerra. Pel que fa a les actuacions musicals, divendres 28 s'hi celebrarà una nit de punxadiscos i l'endemà hi arribaran els directes de Terra Ferma, The Percals, Chissourray (grup de tribut a la Polla Records) i PdETAs.
El Garraf portarà el 30 de setembre el recital poeticomusical d'Ovidi4, una sessió en què els versos d'Ovidi Montllor i de poetesses com Maria Mercè Marçal il·luminaran de lluita la jornada a través de les veus de Mireia Vives, Borja Penalba, David Caño i David Fernández. | 0.867794 | curate | {"ca": 0.9802858551010349, "eu": 0.019714144898965006} | http://www.enderrock.cat/noticia/17886/recordar/cantant/totes/actuacions/musicals/1-o/2018 |
macocu_ca_20230731_6_485573 | Alguns veïns han penjat a les seves façanes pancartes amb missatges a favor de la llibertat
L'espai públic de Sant Cugat s'ha politizat les últimes setmanes en vista del referèndum. Cartells cridant a votar l'1 d'octubre, missatges a favor de la llibertat i la democràcia i banderes i estelades han augmentat la seva presència als carrers santcugatencs. També hi ha hagut actuacions més incíviques, com pintades en contra dels catalans i llançament d'ous i pintura a cases amb l'estelada penjada.
En aquest context, alguns veïns han penjat pancartes gegants mostrant la seva posició favorable al referèndum, la democràcia i la llibertat. És el cas d'un bloc de pisos al carrer de Valldoreix, que ha desplegat a tota la façana tres pancartes gegants. En una es pot veure la llegenda 'Vota', en una altra s'hi llegeix 'Per la llibertat d'expressió' i, a la darrera, 'Per la no violència'.
En un altre habitatge del centre de Sant Cugat s'ha desplegat una gran pancarta amb el missatge 'Referèndum'. | 0.810207 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_486867 | El dijous 20 de maig es celebren les eleccions al claustre a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Com sempre el Sindicat d'Estudiant del Països Catalans (SEPC) torna a presentar-se, junt amb les altres opcions: Campus Jove (PsoE), Generació Universitària (PP) i Unión Universitaria (segons ells apolítics, però son una mescla de peperos i altres clavats en un mateix grup que no fan altra cosa que realitzar actes de populisme barat com repartir Red bulls, donar menjar, etc...) Molts usuaris sou estudiants de la UJI...
Com no podia ser d'altra manera dóno suport al SEPC, però lamento que només hi hagi una opció valencianista. | 0.829704 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_555866 | 300 col·laboradors, servei de 24 hores al dia els 365 dies l'any, 10 programadors i un equip d'analistes. Aquests són alguns dels actius que hi ha darrere de Raons per la República, un xat privat que pretén aclarir dubtes sobre la viabilitat d'un nou estat català. Va néixer a partir d'una iniciativa a les xarxes socials i, ara per ara, compte amb un sistema capaç de filtrar dues consultes per segon.
El seu funcionament és pràctic i senzill. A través d'una pàgina web accessible per a tothom dona resposta a tots aquells interrogants que puguin sorgir en el marc del procés català i el camí cap a una nova República Catalana. Els creadors l'anomenen "El Monstre" pel gran impacte que ha tingut des del seu punt de partida. En 48 hores va superar les 11.000 consultes.
Atur, pensions, benestar social, moneda, nacionalitat... qualsevol dubte o qüestió és benvingut. Ara per ara, les imputs rebuts a Raons per la República són principalment de Catalunya, tot i que també n'arriben de la resta de l'estat i, fins i tot, d'altres països. Els impulsors asseguren que els usuaris plantegen dubtes de tot tipus, però que la preocupació per les pensions és, de llarg, la més estesa.
Va néixer com un espai on aconseguir contra arguments per combatre la força dels missatges que arriben a la ciutadania a través dels canals tradicionals i s'ha convertit en un lloc on fins i tot els propis indecisos poden dirigir els seus dubtes. També roda amb l'objectiu de mobilitzar l'electorat per les eleccions del 21 de desembre.
A més de Raons per la República també s'han creat Cartes per la República, Cartells per la República i Bars per la República, locals on s'anima als clients a expressar els seus dubtes i a debatre tranquil·lament sobre el futur de la República de Catalunya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/144407/pensions-euro-nacionalitat-xat-aclarir-dubtes-sobre-nova-republica |
oscar-2201_ca_20230904_1_32930 | Aquest passat desembre des de Sapristi, segell de còmics de Roca Libros, ens ha arribat l'obra satírica President Puigdemont. En principi, sí de Pablo Ríos, qui també va dedicar un altra obra a una altre president, en Donald Trump a Presidente Trump (Sapristi, desembre 2016).
Sent cada pàgina una vinyeta, a President Puigdemont, viurem amb humor els darrers mesos del 2017, en que el president Carles Puigdemont ens parlarà de diferents temes d'aquells dies amb el Referèndum de l'1 d'octubre, la proclamació de la República Catalana, l'aplicació del 155 i les eleccions dels 21 de desembre com a elements centrals.
També hi fan aparició altres personatges com en Rajoy, la Soraya, o el mateix Felipe VI tot fent referència al seu discurs del 3 d'octubre.
Certament en aquest moments, l'humor mai no pot faltar. L'única pega és la poca extensió que té, comportant que l'acabis aviat. Si més no la poca estona que et duri, la passaràs divertidament. | 0.829996 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.comicat.cat/2018/02/president-puigdemont-en-principi-si.html |
oscar-2201_ca_20230904_13_40300 | Un cant a l'esperança, a la companyonia i a la força que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola. Quan Jeroni es deplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ...
Dimensions: 230 x 150 x 21 cm Pes: 382 gr
Disponible
19,90 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Descripció
ISBN : 978-84-18033-64-3
Data d'edició : 01/10/2021
Any d'edició : 2021
Idioma : CATALA
Autors : SILVESTRE, JAUME
Número de pàgines : 288
Un cant a l'esperança, a la companyonia i a la força que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola.
Quan Jeroni es deplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ens trasllada aleshores al present del Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser empresonat a la presó d'Alacant, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. La narració acaba d'encaixar, com un caleidoscopi, gràcies a la veu de la Roser, filla del Tomàs, que parla d'aquella situació de repressió des de la infantesa i ens anuncia el desenllaç.
Seccions
CATÀLEG
RECOMANATS
NOVETATS
INFANTIL/JUVENIL
MÉS VENUTS
LA MULASSA
QUI SOM
ON SOM
CONTACTA
BLOC
PÀGINES LEGALS
Condicions generals
Avís legal
Política de cookies
Política de privacitat
Xarxes socials
Configurar cookies Llibreria La Mulassa | Rambla Principal, 2 (T. 93 814 48 46) | 08800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants. | 0.725848 | curate | {"ca": 0.9009864815491414, "en": 0.05370843989769821, "es": 0.02703690171720862, "fr": 0.0025575447570332483, "st": 0.005480453050785532, "de": 0.0025575447570332483, "ja": 0.005115089514066497, "pt": 0.0025575447570332483} | https://www.llibrerialamulassa.cat/products/414501-presons-de-paper.html |
mc4_ca_20230418_3_479682 | Ciència - Jugar i Jugar
Els nens i nenes, des de molt petits, són veritables experts a posar en pràctica el mètode científic. Observen, es plantegen un problema, una hipòtesi, experimenten, treuen conclusions i arriben per si sols a una teoria que després aplicaran en futures situacions similars. El més meravellós dels infants és que contínuament es fan preguntes a les quals, sense descans, busquen resposta.La ciència, a diferència del que molts pensem, és senzilla i està a l'abast de qualsevol. A Jugar i Jugar hem intentat seleccionar materials que acompanyin l'interès i la pràctica de la ciència, es tracta d'objectes oberts i suggerents, que deixen la porta oberta a descobrir el seu potencial experimentant amb ells. | 0.815523 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.jugarijugar.com/ca/176-ciencia |
racoforumsanon_ca_20220809_1_63611 | Perdoneu perquè sé que la pregunta és estúpida però és que vaig molt peix amb el tema informàtica i no he tingut mai cap Mac. Voldria saber si qualsevol ratolí USB per PC també és compatible amb un Mac (sigui portàtil o "de taula"). I relacionat amb això, si els ports USB dels Mac són igual que els de PC. Moltes gràcies i disculpeu
Mac ha eliminat el port usb normal, i has d'ana amb usb tipus c. t'has de comprar adaptadors.
La tocada d'ous d'Apple amb el coi de ports E/S és una cosa acollonant. Sempre foten igual els malparits. Ni que costés gaire deixar un port USB normal... Foten amb tot igual.
però desprès qui compraria els seus complements exclusius?
És que no té cap mena de sentit per exemple aquests gadgets d'iphone-macbookpro(ara) que depenen del port de l'iphone-mac model X (posem per cas uns altaveus, una ethernet, una sortida de vídeo, etc).És que és increïble, si m'agrada el mouse d'Apple, tranquils que ja pagaré 90€ per un puto ratolí... I ho he fet coi!! Però no cal que m'obliguin a comprar-lo pel fet de treure'm els ports USB... Igual que la cagada majúscules del coi d'auriculars inalàmbrics de l'iphone 7... (tot i que com sempre he dit i he escrit, sóc anti iphone però pro-macbook-pro, però ara ja ens comencen a posar les coses difícils amb xorrades com aquesta...) | 0.843838 | curate | {"ca": 0.9868114817688131, "en": 0.013188518231186967} | |
mc4_ca_20230418_5_384227 | Solidaritat - DentalOffice
Des de la seva obertura, el nostre centre ha apostat per realitzar una funció solidària, per aquest motiu part del que els nostres pacients paguen pels seus tractaments va destinat als diferents projectes de les ONG’S Dentistas Sin Fronteras (Projecte Santo Domingo) i Fundación Vicente Ferrer (Projecte Índia).
Les nostres labors solidàries van des d’exposicions fotogràfiques benèfiques, recollida de material escolar que els nostres doctors s’encarreguen de lliurar personalment, fins l’aportació dels nostres coneixements i treballs a la mateixa Índia i República Dominicana, que són principalment les zones on aquestes ONG’s actuen, i que durant tots els mesos d’estiu una part del nostre personal visita.
Les contribucions econòmiques van destinades a la construcció de potabilitzadores, a programes de nous domicilis a camperols i atenció als seus habitants, persones amb escassos recursos, que gairebé mai havien estat visitades anteriorment per dentistes, també fem atenció a discapacitats i programes escolars, entre altres.
Però la nostra clínica no solament vol ser solidària amb les persones de fora si no que també vol donar suport als habitants de la nostra població i rodalies. Per aquest motiu, vam realitzar l’aportació de lots de Nadal a famílies del Pla d’Urgell amb pocs recursos econòmics, gestionat per Creu Roja Mollerussa.
La nostra filosofia es cuidar les persones.
Us mostrem algunes imatges de les nostres activitats solidàries | 0.853465 | curate | {"en": 0.017627118644067796, "ca": 0.9532203389830508, "es": 0.029152542372881354} | https://www.dentaloffice.cat/solidaritat/ |
mc4_ca_20230418_0_578361 | Edifici d'ús mixt a Carretera de Dosrius, Cardedeu, Cardedeu
1.100.000 € Ref. 01796
Sóc INVERSOR? Perque no?
T'animem a invertir en AQUESTA finca com a mètode per Obtenir 1 bona rendibilitat a mig i a Llarg Termini.
No Totes els finques ni Totes els localitzacions són propícies per a la Inversió. AQUESTA SÍ
1. Finca de l'any 1997 amb 6 pisos i un local comercial llogats.
2. Casa cantonera amb jardí, actualment funcionant com a restaurant.
3. Finca amb 3 pisos llogats i un local.
AQUESTA UBICACIÓ ÉS IDEAL
A qui preu comprar?
Establint 1 preu Fora de mercat NOMÉS s'aconsegueix Perdre temps i diners.. .
AQUEST PREU ÉS DE MERCAT
És bon Moment per invertir?
La clau a l'hora d'invertir és sens Dubte Fer 1 Estimació adequada.
Consultar a un agent immobiliari Especialitzat en Inversió, és una manera d'assegurar-se que l 'immoble que adquirim ENS permetrà Obtenir 01:00 rendibilitat òptima.. .
ESPAI CUBIC ÉS LA SOLUCIÓ.
Sóc INVERSOR? Perquè no?
T'animem a invertir en aquesta finca com a mètode per obtenir una bona rendibilitat a mitjà i a llarg termini.
No totes les finques ni totes les localitzacions són propícies per a la inversió. AQUESTA SÍ
2. Local cantoner amb jardí, actualment funcionant com un restaurant.
Quant costa comprar?
Establint un preu fora de mercat només s'aconsegueix perdre temps i diners.. .
AQUEST preu es de MERCAT
La clau a l'hora d'invertir és sens dubte fer una estimació adequada.
Consultar a un agent immobiliari especialitzat en inversió, és una manera d'assegurar-se que l'immoble que adquirim ens permetrà obtenir una rendibilitat òptima.. .
ESPAI CÚBIC ÉS LA SOLUCIÓ.
225.000 € Ref. LV03252 | 0.619292 | curate | {"ca": 0.8627819548872181, "en": 0.018796992481203006, "pl": 0.003132832080200501, "it": 0.006265664160401002, "es": 0.06015037593984962, "cs": 0.005012531328320802, "pt": 0.02443609022556391, "fr": 0.015037593984962405, "ja": 0.0043859649122807015} | http://espaicubic.com/ads/venda/immoble/barcelona-cardedeu |
macocu_ca_20230731_8_555778 | ADJUDICACIÓ Entitat: FEGAMAS SERVICIOS AUXILIARES, S.L. Data: 22 de setembre de 2014 Import: quaranta-quatre mil cinquanta-vuit euros amb cinquanta-sis cèntims (44.058,56 €) IVA: nou mil dos-cents cinquanta-dos euros amb vint-i-nou cèntims (9.252,29 €) Total: cinquanta-tres mil tres-cents deu euros amb vuitanta-cinc cèntims (53.310,85 €) Amb una baixa del 22,30 % respecte dels preus unitaris Formalització contracte: 24 de setembre de 2014
--------------------------------- Procediment: Obert Criteris: Varis criteris d'adjudicació. Termini de presentació d'ofertes: fins el dia 27 d'agost de 2014. Data publicació BOIB: 12 d'agost de 2014. | 0.595453 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_9_18492 | El director general de Joventut de la Generalitat visita l'Espai Jove l'Escorxador
25 d'octubre de 2013
Antoni Reig, director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya va visitar ahir a la tarda l'Espai Jove l'Escorxador de Palau-solità i Plegamans. Ho va fer acompanyat del coordinador territorial de Joventut a Barcelona, Oriol Martín. Van rebre'ls l'Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans , Teresa Padrós, el Tinent d'Alcaldia d'Educació i Cultura i regidor de Joventut del consistori, Joan Carles Tinoco, tres representants de la Descoordinadora -la federació que agrupa les entitats juvenils del municipi- i l'equip tècnic de Joventut de l'Ajuntament.
Els amfitrions, encapçalats per l'Alcaldessa i el regidor, van ensenyar l'equipament a Reig i Martín, tot explicant els usos que es fan dels diversos espais i com es gestionen. Padrós , a més, va fer un resum del procés de creació de l'equipament i altres qüestions vinculades a la voluntat d'ampliar-lo . Tinoco i els respresentants de la Descoordinadora van detallar el sistema de cogestió de l'Escorxador , que implica els joves en les decisions que tenen a veure amb l'ús de l'equipament i amb l’organització de les activitats que s’hi fan. Aquest model ha rebut reconeixements des de diverses institucions, fet que ha suposat que l'Escorxador hagi rebut diverses visites d'altres municipis, com Olot, Tàrrega o la Seu d'Urgell, entre altres.
"Des de la Generalitat estem molt convençuts que és des de la proximitat, des del municipi, com millor es gestionen les polítiques de joventut" , va manifestar Antoni Reig , per donar a entendre "la importància de conèixer el territori i visitar els llocs on s'estan duent a terme bones pràctiques" . En aquest sentit va recordar que el projecte de cogestió de l'Espai Jove l'Escorxador està inclòs al llibre de bones pràctiques editat per l'Associació Catalana de Professionals de Polítiques de Joventut ( www.juventut.info/bonespractiques ).
Suport econòmic
La visita, a banda de celebrar-es per conèixer de primera mà l'equipament i els projectes de joventut que es duen a terme a la vila, va servir també per fer una reunió de treball en la que es van tractar les subvencions que la Generalitat atorga als ajuntaments perquè realitzin accions concretes. El regidor Tinoco va interessar-se per la subvenció pendent d'aquest any 2013 que la Generalitat encara no ha concedit. "Hem consultat si la Generalitat continua apostant per donar-nos suport a nivell econòmic tenint en compte que duem a terme un projecte de referència a nivell català" , resumeix el regidor. De fet, Tinoco va recordar que l'Ajuntament ja ha rebut una resposta afirmativa pel que fa les subvencions de l'Estat i la Diputació de Barcelona per aquest any 2013 . "S'ha multiplicat per 4 la dotació que ens ha concedit l'Estat i per 3 la que ens atorga la Diputació respecte a l'any passat, cosa que parla molt bé del treball que s'està fent des de l'equip de Joventut de l'Ajuntament" , especifica el regidor. En total, l'Ajuntament ha de rebre una dotació de 25.000€ entre ambdues administracions.
Pel que fa a la subvenció de la Generalitat, Reig va certificar que "la Generalitat continua traient línies de finançament per a les polítiques de Joventut cada any, però s'han eliminat les que es dedicaven a inversions". En concret, segons el director general, "es prioritzen les línies que financen el personal tècnic, havent-se disminuït les d' activitats". No obstant això, des de l'Ajuntament es recorda que resta pendent d'executar la 2a fase de l'Espai Jove l'Escorxador , projectada des de l'any 2005. L'ampliació serviria per encabir els bucs d'assaig dins d'un edifici d'obra, crear un magatzem i una sala polivalent per a activitats i concerts. En tot cas, i segons Tinoco, "s'ha de treballar des d'un doble vessant: la participativa perquè s'adapti a les necessitats dels joves d'ara i la del finançament". El regidor avança que el treball s'orienta a aconseguir fons europeus per a l'ampliació.
Imatges relacionades
El regidor Tinoco explica les funcions d'una de les sales de l'Escorxador a Reig i Martín. Els acompanyen l'Alcaldessa Padrós, treballadors/es de l'Ajuntament i representants de la Descoordinadora. | 0.859757 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.palauplegamans.cat/pl17/actualitat/noticies/id1556/el-director-general-de-joventut-de-la-generalitat-visita-l-espai-jove-l-escorxador.htm |
mc4_ca_20230418_15_703499 | On som Socis Sol·licitud de serveis Característiques tècniques CICLE DE CINEMA CLÀSSIC
�Estimar el cinema� 2009-2010
Quarta edició del cicle que recupera films inoblidables de la història del setè art. Aquestes són les pel·lícules programades per a aquesta temporada 2009-2010. En què consisteix? Llegeix-ho o mira-ho en aquest vídeo. Horaris: dissabte i diumenge a les 18.00* i a les 22.00h
28 i 29 de novembre Fellini ocho y medio és una de les joies més personalíssimes que ha desbordat en una pantalla el particular univers d'un realitzador únic i irrepetible com va ser Federico Fellini.
26 i 27 de desembre Toro salvaje
Manhattan 27 i 28 de febrer
El cicle de cinema clàssic �Estimar el cinema� és una iniciativa desenvolupada per l'Associació CineBaix des de la temporada 2006-2007, amb l'objectiu de recuperar, amb una freqüència d'una projecció mensual, títols clàssics de la història del cinema. L'objectiu d'aquest cicle és doble: per una banda, es tracta de recuperar títols instal·lats en el subsconcient de la memòria cinèfila que, ja sigui per la seva emissió llunyana a les cadenes de televisió o bé per estar editats en DVD, no ha estat possible retrobar-lo darrerament en les pantalles de cinema.
Per altra banda, la funció d'aquest cicle és clarament pedagògica, ja que, encara que no pretén ser una aula de cinema , vol ser una primera presentació i introducció a alguns dels elements principals de la història del cinema i la seva sintaxi. En aquest sentit, aquesta segona edició incideix en aquesta voluntat pedagògica, seleccionant títols vinculats al cinema d'autor, amb una especial predilecció pels films de cineastes europeus, com Federico Fellini, François Truffaut o Ingmar Bergman. Veure altres edicions del cicle "Estimar el cinema": 2006-2007, 2007-2008 CineBaix Joan Batllori, 21 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) 93 666 18 59 [email protected] Disseny web: | 0.867154 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.cinebaix.com/classic/ |
oscar-2301_ca_20230418_9_208119 | Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Per veure la nostra Política de Cookies feu clic a Més info
Acceptar
Col·legi SANTA TERESA
Ganduxer
Inici
El Col·legi
Oferta Educativa
FET
Notícies
Contacte
Inici
El col·legi
Per què la nostra escola
Qui som
Què oferim
Visita virtual
Localització
Escola Teresiana
Oferta educativa
UNIFORMES
Activitats extraescolars
Projectes
El nostre dia a dia
Enllaços
Treballa amb nosaltres
Contacte
El col·legi
Qui som
El Col·legi Santa Teresa-Ganduxer realitza una missió d’església en el barri de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona des del 1886.
La configuració de l'escola com a comunitat educativa es manifesta sobretot en la comunió de criteris en el treball conjunt i en la participació corresponsable de tots els estaments en la tasca educativa i la gestió del centre. Aquesta comunitat educativa vol ser una comunitat cristiana, al servei de la persona i de la societat on viu.
Llegiu-ne més...
Què oferim
Serveis de l'escola: Acollida matinal, Biblioteca d’estudi fins a les 19h, Menjador escolar amb cuina pròpia, Serveis de vigilància en patis i portes d’accés, Assegurança escolar, Zona wifi en tota l’escola, Gabinet psicopedagògic, Servei de monitoratge a càrrec de la Fundació Pere Tarrés
Escola Esportiva: bàsquet, futbol, dansa moderna, multiesport, handbol, natació, patinatge, ballet, escacs, tennis...
Activitats extraescolars: anglès, teatre, arts plàstiques, iniciació musical...
Llegiu-ne més...
Per què la nostra escola
La nostra escola té 125 anys d’història: La seva consecució és fruit de la visió i l’afany del sacerdot i pedagog Enric d’Ossó i Cervelló, fundador de la Companyia de Santa Teresa de Jesús
Escola oberta: L’Escola Teresiana és acollidora. Obre les portes a l’entorn, de manera que pugui ser lloc de trobada amb altres. Col·labora en projectes i activitats amb grups i institucions
Escola que opta per la persona: L’atenció a la diversitat és un distintiu de l’Escola Teresiana. Es basa en la inclusió i l’equitat i tracta de donar a cada alumne l’atenció educativa necessària per aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats personals.
Escola en pastoral: L’educació per a la transcendència és un dels puntals de l’Escola Teresiana. La formació religiosa i totes les activitats pastorals volen ajudar a fer que l’opció per Jesús i l’Evangeli sigui fruit de la llibertat personal.
Escola de qualitat: L’Escola Teresiana se sent compromesa amb la societat actual i en diàleg amb ella i és el fet d’integrar una cultura d’avaluació en el centre el que permet donar una resposta adequada a les necessitats d’aquesta societat
Llegiu-ne més...
Visita virtual
Prem sobre les imatges per iniciar la visita virtual
Localització
Col·legi Santa Teresa Ganduxer
C/ Ganduxer 85 - 08022 - Barcelona
Llegiu-ne més...
Tel. +34 932 12 33 54 · [email protected] · Copyright 2020® Fundación Escuela Teresiana | 0.623484 | curate | {"ca": 0.9111036564911104, "sv": 0.0026836632002683663, "pt": 0.025159342502515933, "de": 0.0010063737001006373, "fr": 0.008386447500838645, "no": 0.004696410600469641, "es": 0.04562227440456223, "en": 0.0013418316001341832} | https://ganduxer.escolateresiana.com/colegi |
wikipedia_ca_20230401_0_647094 | Terra Sabaea
Terra Sabaea és una vasta regió al planeta Mart que s'estén al llarg de 4.700 km en la seva extensió màxima, trobant-se el seu punt central situat a les coordenades 2.72ºN, 51.3ºE. La regió cobreix els quadrangles d'Arabia, de Syrtis Major, de Sinus Sabaeus i de Iapygia. Aquesta regió va ser anomenada en referència a una formació d'albedo identificada fa molt de temps pels astrònoms, es tracta d'altiplans altament impactats per cràters, sent d'edat geològica antiga datant de l'era Noeica, l'altitud de la qual sobrepassa els 4.000 m. en l'hemisferi sud en les proximitats de Noachis Terra.
Terra Sabaea és coneguda com una regió d'emissions significatives de metà a l'atmosfera de Mart. | 1 | perfect | {"vi": 0.017142857142857144, "ca": 0.9828571428571429} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=647095 |
wikipedia_ca_20230401_0_698498 | Principi de localitat
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
A la física, el principi de localitat estableix que dos objectes allunyats l'un de l'altre no poden influir-se mútuament de manera instantània, de manera que donat un curt interval de temps cada objecte només pot ser influït pel seu entorn immediat o entorn local. En termes estrictes, una interacció física que satisfà el principi de localitat, només pot relacionar dos esdeveniments en l'espaitemps quan cadascun d'ells estigui dins del doble con de llum de l'altre, és a dir, el principi de localitat implica que la influència o causa es propaga a una velocitat menor o igual que la velocitat de la llum.
En paraules d'Albert Einstein sobre aquest principi,
Einstein estén el concepte del principi de Localitat, aquest no sols es limita al camp d'acció a distància vist en la gravetat o la força electromagnètica, sinó que realitza una extensió de l'axioma amb un concepte "a priori", que indica que cap influència externa o aliena a un objecte A que es trobi prou allunyat d'un altre objecte B, podria afectar-lo. D'aquesta manera, el principi de localitat és un axioma que no solament té en compte l'acció a distància, sinó l'univers de factors possibles que poguessin violar-lo. Dins d'això, Einstein va observar el que va anomenar "acció fantasmal a distància", en referència al comportament observat en les partícules sotmeses a entrellaçament quàntic, la qual cosa seria una extensió de la simple acció a distància.
Segons Einstein, de trencar-se per complet l'axioma (referint-se al principi més la seva extensió, allò que anomena "principi d'acció local" de la teoria de camps), significaria que no existirien sistemes semitancats, res seria "independent"; significaria que l'Univers seria només un en essència, perquè el mateix àtom que pot ésser "aquí", bé podria trobar-se a l'altre costat de l'univers, la localitat perdria sentit, i juntament amb ella, les lleis de l'Univers. L'univers bé podria ser un quant i dins d'aquest quant trobar-se totes les possibilitats de manera superposada.
Localitat en mecànica relativista.
Einstein va intentar reformular les lleis físiques de tal manera que obeïssin el principi de localitat. Més endavant, es va aconseguir produir una teoria alternativa de la gravitació, la relativitat general, que també és afina al principi de localitat. La teoria de la relativitat general va ser formulada per a excloure l'acció a distància; així, la teoria de la relativitat és l'únic model físic que exclou completament violacions del principi de localitat. Resumidament, el principi de localitat implica que solament aquells esdeveniments dins del passat causal d'un esdeveniment poden influir-lo:
La llei de Coulomb de les forces elèctriques inicialment es va formular també com una acció a distància, tot i que més tard, per a casos dinàmics, aquesta llei va ser esmenada per les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme que sí que obeeeixen la localitat.
Localitat en mecànica quàntica.
El principi de localitat tal com fou formulat per Einstein pretenia eliminar explícitament la possibilitat de qualsevol acció a distància. Einstein i altres científics coincidien en el fet que aquest tipus de fenòmens eren contradictoris amb l'existència d'una velocitat finita màxima per a velocitats de propagació de senyals materials, les quals devien propagar-se, com a màxim, a la velocitat de la llum. Aquest últim fet era una conseqüència de la hipòtesi que l'espai-temps té una geometria pseudo euclidiana o minkowskiana.
Einstein va intentar reformular les lleis físiques de tal manera que obeïssin el principi de localitat. Més tard es va aconseguir produir una teoria alternativa de la gravitació, la relativitat general, que també obeeix el principi de localitat. La teoria de la relativitat general es va formular per a excloure l'acció a distància; així, la teoria de la relativitat és l'únic model físic que exclou per complet violacions del principi de localitat. En termes formals, el principi de localitat implica que solament aquells esdeveniments dins del passat causal d'un esdeveniment poden influir-lo:
ext{influencia-sobre}(E) \subset J^-(E)
No obstant això, un desafiament diferent al principi de localitat va sorgir posteriorment de la teoria de la mecànica quàntica, que el mateix Einstein havia ajudat a crear.
Localitat en mecànica quàntica.
És cert que el principi de localitat se satisfà en la teoria de la relativitat, però a mecànica quàntica i teoria quàntica de camps existeixen situacions en què el principi de localitat no se satisfà, per exemple, el col·lapse de la funció d'ona, el salt quàntic, tots dos relacionats amb el problema de la mesura. També apareixen fenòmens de no-localitat quàntica quan s'analitza un estat entrellaçat les parts de les quals arriben a separar-se amb el temps. Aquest problema es va plantejar ja l'any 1935 al famós experiment imaginari d'Einstein-Podolsky-Rosen.
El problema va quedar obert fins que J. S. Bell va publicar les seves famoses desigualtats de Bell que permetien realitzar un experiment potencial que havia de donar suport o no a Einstein, Podolsky i Rosen. Un experiment crucial basat en el treball de Bell el va dur a terme Alain Aspect l'any 1981, i mostrava sense cap mena de dubte l'existència d'efectes que violaven el principi de localitat en tota la seva extensió.
Realisme local.
El realisme local és la combinació del principi de localitat amb la suposició realista que tots els objectes han de tenir valors objectivament existents per a cada mesura possible abans que es duguin a terme els esmentats mesuraments. A Einstein li agradava dir que la lluna està allà tot i que ningú l'estigui mirant.
El realisme local és una característica important de la mecànica clàssica, de la relativitat general, i de l'electrodinàmica, però la mecànica quàntica sobre manera aquest principi a causa de la teoria d'entrellaçament quàntic, una interpretació rebutjada per Einstein a la paradoxa EPR, però posteriorment demostrada per les desigualtats de Bell. Tota teoria, com la mecànica quàntica, que violen les desigualtats de Bell, han d'abandonar qualsevol realisme local; tot i això, alguns físics neguen que els experiments hagin demostrat violacions de Bell, amb l'argument que la subclasse de les desigualtats no homogènies de Bell no ha sigut provada o degut a limitacions experimentals a les proves. Diferents interpretacions de la mecànica quàntica violen diferents parts del realisme local. | 1 | perfect | {"ca": 0.993976833976834, "es": 0.006023166023166023} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=698499 |
macocu_ca_20230731_10_71035 | Continua la vaga i les negociacions dels conductors del bus de barri de la Zona Nord
Treballadors i veïns convoquen una manifestació per divendres al vespre
Els conductors del bus de barri de la Zona Nord es tornen a reunir avui amb l’empresa Sagalés i la Generalitat per intentar desencallar les negociacions i, per tant, acabar amb la vaga que duen a terme des de fa sis setmanes. Sis setmanes en les quals els veïns de la Zona Nord i les Roquetes han deixat de tenir servei de bus de barri. Els conductors, però, no es van mostrar ahir a la tarda gaire optimistes pel que fa a la reunió d’avui i témen que serveixi només per fixar serveis mínims, cosa que rebutgen els conductors en vaga, ja que asseguren que ells estan diaposats a negociar i per tant, no es donen les condicions perquè hi intervingui l administració i fixi serveis mínims. En una reunió d’ahir a la tarda a la seu del Col•lectiu Ronda (a la fotografia), els conductors van rebre el suport dels treballadors de TMB. Aquests defensen la integració de nou de les línies 80, 81, 82 i 83 a TMB, com era en un origen. Precisament l’arrel del problema rau en les condicions de la concessió del servei a Sagalés. Els conductors expliquen que, en cas de pèrdues, la diferència l ha d assumir TMB. Però això, segons els treballadors, no s està produint i en canvi afirmen que a ells Sagalés els congela el sou, els amplia les hores i se ls aplica jornades partides per recuperar diners. Els conductors asseguren que les pèrdues es produeixen per les avaries contínues dels busos a causa del mal estat dels carrers de zones com Torre Baró o les Roquetes. Precisament els conductors han demanat a l’Ajuntament millores en la pavimentació de les vies per minvar els desperfectes en els vehicles. Però sobretot, reclamen que l’administració faci complir a Sagalés les condicions laborals pactades. La vaga està afectant especialment als veïns de Torre Baró, barri que depén dels serveis i equipaments de Ciutat Meridiana. És per això que l Ajuntamemt ha engegat beques menjador per als nens i nenes que no puguin pujar a dinar a casa seva. Tot i això el veïnat dóna suport als vaguistes. Aquests afirmen que lamenten no tenir altre remei que provocar aquests prejudicis als que consideren els seus veïns. Bona prova d’aquest suport veïnal és la manifestació convocada conjuntament aquest divendres al vespre. A les 19h sortiran en comitiva des de la plaça Roja de Ciutat Meridiana fins a l estació d’autobusos de Fabra i Puig. A la reunió d’ahir també es va anunciar l’apertura d’un compte corrent a modus de ‘caixa de resistència’ per ajudar els conductors dels busos de barri, que no cobren des que estan en vaga. Els treballadors de TMB ja han col•aborat amb mil euros. Per la seva banda, ahir l’alcalde, Xavier Trias, va qualificar la situació de ‘lamentable’ i va anunciar que es prendran mesures amb l empresa concessionària, Sagalés, si el conflicte no es resol. | 0.865808 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_769876 | La Ciència Al Teu món, és un col·lectiu format per científics d’importants centres de recerca de Barcelona i professionals de la comunicació, la didàctica i el desenvolupament d’eines multimedia amb el compromís de fomentar la cultura científica en la societat a través de la promoció de valors com el pensament crític, el raonament i el respecte per l’evidència. Aquests valors no només son els pilars de la pràctica científica, sinó que també són fonamentals per a la construcció d’una societat analítica, justa, tolerant, amb perspectiva oberta i visió de futur.
A través del coneixement i l’evidència científica, a LCATM volem contribuir a la construcció d’una societat més justa, amb igualtat d’oportunitats i lliure d’estereotips. Una societat que permeti als seus joves aspirar a la realització personal i professional, independentment del seu gènere, origen o condició social.
Mitjançant accions directes adreçades al públic en general, i dinamitzades pels mateixos investigadors, LCATM vol posicionar el raonament, la ciència i el coneixement com a eina de progrés, i essencial per a la presa de decisions en el conjunt de la societat.
Les nostres accions estan orientades al públic en general, amb especial interès en joves de 12-16 anys. La nostra estratègia de comunicació posiciona la ciència com a resposta a les necessitats o inquietuds habituals entre els joves, establint punts en comú entre aquestes necessitats i els principis bàsics de la ciència: descobrir, innovar, desafiar, independència.
A LCATM dissenyem, desenvolupem, produïm i implementem continguts, materials i activitats per la divulgació i la promoció de la ciència en diversos àmbits:
Activitats presencials: Tallers, activitats participatives, xerrades, conferències, jornades científiques, educatives i de formació, congressos, trobades científiques i interdisciplinàries, exposicions temporals, instal·lacions.
Activitats virtuals i materials multimèdia: Aplicacions interactives, videojocs, jocs de manipulació, vídeos i documentals de comunicació científica, pàgines webs, materials i recursos educatius per a educació formal i informal.
Coordinació, promoció i dinamització de xarxes de col·laboració en l’àmbit nacional i internacional.
Desenvolupament, dinamització i promoció de continguts per divulgar i promoure la ciència.
Suport i assessorament en comunicació, divulgació i promoció de la ciència.
LCATM, té com a objectius empoderar a la societat amb coneixement i promoure l’evidència científica com a eina de cohesió social.
Trencar amb els principals estereotips socials erronis relacionats amb l’excel·lència científica: el paper de la dona en ciència, que la ciència és inaccessible i està allunyada de la societat.
Fruit Fly, Adaptive Science Outreach
www.fruitfly.eu | 0.867996 | curate | {"ca": 0.9814882032667877, "en": 0.018511796733212342} | http://lacienciaalteumon.cat/qui-som/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_299307 | El senador i president de la Comissió d'Amistat Hispanomarroquí Yahia Yahia ha assegurat avui que si el rei espanyol visita Melilla i Ceuta , els marroquins vessaran "fins a l'última gota de sang" per defensar les dues ciutats autònomes. "Tingui vostè per segur que si ve el rei d'Espanya a Melilla els marroquins vessarem fins a l'última gota de sang per defensar la nostra terra", ha assegurat Yahia en declaracions a Radio Euskadi recollides per Europa Press. Segons el senador, la majoria dels residents de Ceuta-Melilla són "promarroquís", el que passa, ha dit, és que alguns "tenen por" de la repressió de les "autoritats africanistes". "Però tinguin per segur que si ve aquesta vegada el senyor Juan Carlos serà francament un desastre el que ocorrerà a Ceuta-Melilla", ha agregat el senador. Aquest matí, la Comissió que Yahia presideix ha anunciat que els pròxims dilluns i dimarts organitzaran a Ceuta-Melilla "concentracions i manifestacions enèrgiques mai abans vistes", per protestar per la visita que els reis realitzaran a "les ciutats marroquines ocupades per espanyols". Enllaç
Espero que hi vagi, que hi hagi una bona crisi, que els marroquins dediquin els seus esforços a aquelles ciutats, que els saharauis ho aprofitin per fer fora la col·lonització i que de pas els catalans també i acabem tots lliures. No me llames ilusooo
Una guerra entre Marroc i Espanya seria positiva, mentre els dos es maten, tant el Sahara com Euskadi aprofitarien per independitzar-se. Catalunya lamentablement no. En Montilla sortiria cridant al poble català a defensar les idees socialistes contra els marroquins i molta gent s'allistaria, perque si ho diu el PSOE ha de ser bo per principi. En Duran també cridaria a les creuades! En Saura faria manifestacions a favor de la multiculturalitat... a Londres, on s'hauria exil.liat al veure-les maldades. En Carod i companyia també donarien suport a la guerra, recordant que quan hi havia el PP amb el suport de CiU es varen fer moltes més guerres i per tant que ara una no és res. El PP, només per dur la contraria al PSOE, faria manifestacions pancartistes contra la guerra, casserolades a Burgos, Valladolid i Salamanca, i dient que la culpa es d'ETA no dels marroquins. També grups com els okupes o comunistes aprofitarien la situació per anar a fer visites a diferents botigues per manllevar diferents objectes, recordant que el comunisme significa que tothom ha de tenir dret a televisions de plasma i a reproductors Blue-Ray.
Acabes de demostrar que no tens ni idea del que és el comunisme | 0.868017 | curate | {"ca": 0.9920854768500198, "es": 0.007914523149980214} | |
cawac_ca_20200528_2_59756 | La fira gira al voltant de l'oli i la mel del Perelló, i any rera any s'incrementa el nombre de visitants que volen conèixer les empreses, serveis, comerços, artesans, associacions i cooperatives del territori.
La fira compta amb quasi 70 expositors distribuïts entre els dos pavellons firals i unes 50 parades exteriors. La Cooperativa Apícola Tarragonina i la Cooperativa Agrícola Sant Isidre són col·laboradors directes d'aquest certamen, i a banda de participar en la promoció i difusió dels productes típics locals, organitzen xerrades tècniques i difonen tot tipus d'aspectes relacionats amb l'oli i l'apicultura.
També s'aprofita Firabril per promocionar la gastronomia, s'organitzen actes de degustació populars d'entre els que destaquen els bunyols amb mel i les botifarres amb salsa olimelada. | 0.832553 | curate | {"ca": 1.0} | http://desenvolupamentrural.cat/en/agenda/firabril-fira-de-la-mel-i-l-oli |
crawling-populars_ca_20200525_22_359287 | La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat, per uns avançats mètodes docents i per la internacionalització.
Veure més
Actualment, la UdL és la quarta universitat de l'Estat en docència, la cinquena en rendiment i la setena en recerca segons l'U-Ranking 2019.
Descarregar imatge (crèdits: Vitor Pina -CC BY-NC-ND 2.0-)Informe Ocupació de qualitat
Premsa
Edifici del Rectorat Pl. de Víctor Siurana, 1 E-25003 Lleida Tel. 973 702 124 / 973 702 192 [email protected] www.udl.cat/ca/serveis/oficina/
Universitat de Lleida | 0.681507 | curate | {"ca": 0.889763779527559, "de": 0.009448818897637795, "es": 0.10078740157480315} | : /ca/serveis/oficina/Noticies/Un-estudi-coordinat-per-la-UdL-revela-lempobriment-dels-treballadors-catalans/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_575894 | No fa falta explicar-ho, veritat?
Laporta
Al fil del Barça, pàgina 8 cap al final, vas reconèixer que no t'importava que el Barça perdés. Marxa d'aquí.
Rectifico; Pagina 4 Fil del Barça: Borrell (03 de març del 2013) "jo pel de be de Catalunya acabaria amb el Barça"
Collons, sí que t'havia quedat enregistrat en la memòria | 0.693062 | curate | {"ca": 0.9779874213836478, "en": 0.0220125786163522} | |
mc4_ca_20230418_12_134983 | « Tornant a aixecar el vol
Xorrant »
Tagged Color, Delta de l'Ebre, Paisatge natural. Bookmark the permalink. | 0 | curate | {"ca": 0.6981132075471698, "fr": 0.08490566037735849, "en": 0.2169811320754717} | http://presentimperfecte.net/wp/ca/el-fangar/ |
macocu_ca_20230731_7_432186 | Acord Ple de Magistrats de l'ordre Civil de l'AP de Girona
Us adjuntem l’acord no jurisdiccional d’unificació de criteris adoptat en data d’avui pel Ple de Magistrats de l’ordre Civil de l’Audiència Provincial de Girona. Atentament, | 0.493604 | curate | {"fr": 0.25217391304347825, "ca": 0.7, "it": 0.04782608695652174} | |
cawac_ca_20200528_9_148972 | Novetats
El Centre de Recerca en Governança del Risc comença a col·laborar amb la UNODC (United Nations Office on Drugs and Crime) en el marc del projecte ACAD (Anti-Corruption Academic Initiative)
El ACAD és un projecte de col·laboració acadèmica que té com a objectiu produir una eina de suport anticorrupció integral composada per una sèrie de mòduls acadèmics, programes d'estudis, estudis de casos, eines educatives i materials de referència que poden ser integrats per les universitats i altres institucions acadèmiques en els seus programes exitents. | 0.798803 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.grisc.cat/ca/noticies/el-grisc-entra-a-formar-part-de-la-iniciativa-academica-anti-corrupcio-de-la-onu |
racoforumsanon_ca_20220809_2_60384 | Notícia Vilaweb A Montgat s'ha enblanquinat tot!
Jo sóc a nivell del mar i aquí ni neva ni nevarà.
A l'Eixample barceloní igual. | 0.61016 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_221025 | Volem notificar-vos la bona notícia de què ja hem assolit els 40 SOCIS I SÒCIES ! ! Enhorabona a tothom per la feina feta, i moltes gràcies als socis i sòcies per confiar en nosaltres i fer difusió de l'associació.
Si algú encara no s'ha decidit a associar-se, podreu trobar tota la informació a l'apartat "Associa't" de la nostra web.
Eli Bonfill
Presidenta d'ACOIO
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la | 1 | perfect | {"ca": 0.9619238476953907, "fr": 0.002004008016032064, "en": 0.036072144288577156} | |
macocu_ca_20230731_3_5792 | Search
COLLABORATION AGREEMENT WITH PARDO TEST ROOMS
Les sales d’assaig Pardo, situades a prop dels Centres Educatius Jam Session, estan equipades amb tot el material necessari per poder realitzar amb garanties els assajos de banda o individuals. A més, ofereixen uns preus molt especials i assequibles per al nostre alumnat.
Direcció ➞ C / Santa Madrona, 14 – Barcelona. Reserves ➞ Tlf: 640.758.482 (Martín) | 0.661692 | curate | {"ru": 0.01488833746898263, "en": 0.20099255583126552, "ca": 0.7841191066997518} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_806633 | Nou fil pel joc online Hattrick, ja que l'altre no es pot modificar perquè és antic. Així tindrem llista d'equips actualitzada i altres coses diferents a l'encapçalament. Aquest cop me'n cuidaré jo, que l'altre usuari diu que ja ho va fer molt de temps.Pels qui no ho sàpiguen es tracta d'un joc en el qual tu controles un equip de futbol i has de controlar la seva economia, comprar i vendre jugadors, entrenar-los, fer les alineacions, en resum ets mànager del teu propi equip. És un joc senzill en aparença i un cop t'hi acostumes també en funcionament i que, si no vols, no necessita molta dedicació, però és molt divertit!-El fil pot servir per plantejar dubtes, trobar rival per a amistosos, publicitar jugadors en venda, programes i pàgines útils, i explicar anècdotes, resultats i novetats dels nostres equips!Manuals i guies (excepte els manuals, les guies que he posat són en castellà)Aquí teniu el manual de la pròpia pàgina de Hattrick i un d'allotjat al racó:http://www.hattrick.org/Help/Rules/Default.aspx http://racocatala.com/manualht/-Tot i així, més que visitar un manual per dubtes sobre el funcionament que us puguin venir, el més útil és mirar una guia d'algun usuari. La més famosa és aquesta:http://www.simontxodice.info/ -Jo quan vaig començar vaig mirar algunes coses d'aquí també, un blog amb coses molt bàsiques però algunes de molt útils:http://eldeonturhattrick.blogspot.com/-Per últim, mirant per internet a veure si en trobava alguna per gent que s'hi apunti ara, he vist que en una pàgina web recomanaven aquesta guia per a novells en el joc. Sembla interessant, si més no l'apartat que et diu què fer just en el primer moment de tenir l'equip.http://victormght.blogspot.com/-ComplementsUs recomano jugar al Hattrick amb el Mozilla Firefox i baixar-vos el complement Foxtrick, ja que afegeix moltes petites coses útils al joc.-També és prou interessant descarregar d'alguna web gratuïtament el programa Hattrick Organizer o el Hattrick Control. Serveix, sobretot, per fer les alineacions traient el màxim de rendiment a l'equip. També pots veure com afecta l'entrenament, veure el possible resultat del partit...-Llista d'equips usuaris en actiu (usuari racó, equip, lliga): Valldepop --------------------- Coll de rates CF ----------------- III (lliga andorrana)mano! ------------------- Cymru-Catalunya United ------------- II.3 (lliga gal·lesa) Rafaela --------- Nostàlgics de la RDA i d'Enver Hoxha ---- IV.26 (lliga andorrana)pascu --------------------------- Cat-ximbes ----------------------- V.234 el català és fàcil i(n)útil ------ Esguerrats F.C. ------------------- V.168 Rafaela ----------------------- Marratxí Raiguer ----------------- VI.737aquikiwi ------------------------- Kiwi's Team ---------------------- VI.571HiF -------------------------- Montana Barbarians ---------------- VI.989Nech -------------------------- xatcatalà FC --------------------- VI.437 Geku -------------------------- FC Virrei Amat --------------------- VI.97xivirrimpali ----------------------- La Llança ------------------------ VI.760korver -------------------------- U.E. Vigatana ---------------------- VI.856 Elena ------------------------ CE Matagalls ----------------------- VI.219 Forse un giorno----------------- Gavarresa FC --------------------- VI.400Beni-masclet ----------------- Esportiu Benimaclet --------------- VI.152 Elvira ----------- UE Josep Maria ------------------- VII.360zzcc -------------------------------- pim_pam ------------------------ VII.30Gerardpc -------------------------- FC Donjon ---------------------- VII.930 Thanatos ------------------------- Palamós CF ---------------------- VII.224 Unitat i Orgull ----------------- SANTBOIÀ 1998 -------------------- VII.285Desperdicis ----------------------- Sants Unit ----------------------- VII.820albertsurfer ---------------- Pallars Sobirà team------------------- VII.370nandu ---------------------------- knds's team ---------------------- VII.947 Abril ------------------------------ Gràcia Atlètic ---------------------- VII.104Josetxu --------------------------- Lenin C.F. ------------------------- VII.560NaskoV ----------------------- Columna Mitrofan ------------------- VII.500Tracalet --------------------------- Cruïlles FC ----------------------- VII.801 Ana Isabel ------------------------- Karate Shotokan ------------------- VII. 259 Exploitation ---------------Tites Petites Futbol Club -------------- VII.141 el noi de vic --------------------- ENDV TEAM ------------------------ VIII.370fcim ------------------------- Celtes del Vallès CF ------------------ VIII.1342Micromatxín ------------------- Franciscanos team ---------------- VIII.1878Mr.Gumby ------------------------ UE Infausta ---------------------- VIII.684pituCAT -------------------------- Bohemis FC ----------------------- VIII.317 Martina ----------------------------- Gracilis -------------------------- VIII.730Catalunya tropical ------- UCF Perpètua de Mogoda ------------- VIII.1190animaldeburguera ------------- Burguera FC ----------------------- VIII.188Pirinarra ------------------------ Exèrcit Català --------------------- VIII.1907Burgos.vlc ---------------------- U.E Maduixa ----------------------- VIII.296pajuly -------------------------- The Turbous FC -------------------- VIII.401Monmoll -------------------- F.C. Independència ------------------- IX.1740 Luisa --------------------- CataloniaUnited -------------------- IX.1617ktorretti --------------------- U.E. Països Catalans ----------------- IX.619JVIla09 ------------------------- Faluya's Team ------------------ IX.1070catMarc ----------------------- F.C. Guanyarem --------------------- IX.1.605 Ramon ---------------- C.F. Barbens ----------------------- IX.382Alex Haixix ------------------ The Otegi Boyz F.C. ------------------ X.709Blues ------------------------------ BluesVal --------------------------- X.4003 (lliga italiana)Caszely --------------------------- CF Bildu ---------------------------- X.1057gualgasull ----------------------- FC Catalònia ------------------------ X.3657Països Catalans Lliures -------CF Independència ------------------- X.1281Sopa ------------------------------ Borbomort ------------------------- X.727-LJRC - Lliga Juvenil del xatEls equips juvenils dels usuaris del xat s'organitzen, actualment, en dues lligues de 8 equips, amb uns sistema d'ascensos i descensos. A continuació teniu els enllaços:LJRC 1 LJRC 2-Palmarès LJRC:- Temporada I: Twentysixers - usuari korver- Temporada II: NaNdU team - usuari nandu- Temporada III: Promeses Marratxineres - usuari Rafaela - Temporada IV: FC Malrubí - usuari Forse un giorno- Temporada V: Joves vigatans - usuari korver- Temporada VI: FC Malrubí - usuari Forse un giorno - -TORNEIG usuari1a Edició: FC Virrei Amat - Geku2a Edició: Kiwi's Team - Aquikiwi3a Edició: FC Virrei Amat - Geku4a Edició: Kiwi's Team - Aquikiwi5a Edició: Esguerrats F.C. - El català és fàcil i(n)útil6a Edició: Marratxí Raiguer - Rafaela
A falta de dotze minuts pel final, els partits de quarts estan deparant emoció (dos indiquen una mínima avantatge) i sorpreses (el vigent campió cau a mans d'un guiri). Tot just quan publicava, Virrei fa el 4-2 que pràcticament el classfica.
Mare meva, quin EJEA!!!! No tinc res a dir, l'he superat en les posicions i em fa 5 gols. Pilar hattrick!!! !
Sí, tu, Déu n'hi do...
Això vol dir que guanyaré a la Copa! | 0 | curate | {"ca": 0.7213470939706681, "en": 0.2755296034763715, "fr": 0.00013579576317218902, "st": 0.0029875067897881585} | |
mc4_ca_20230418_9_417777 | Siemsgluss – Qualitat, Seguretat i Medi Ambient
Qualitat, Seguretat i Medi Ambient Alicia 2018-06-04T13:37:37+00:00
Siemsgluss Ibérica, en compliment amb la normativa GMP/GDP, disposa d’un Sistema de Qualitat que involucra a tota l’organització i que és la base per a tota la seva activitat. Tenim com a objectiu que la qualitat dels nostres productes i serveis compleixin i satisfacin les necessitats i expectatives dels nostres clients, amb un compromís absolut vers el medi ambient, la salut i la seguretat de tots aquells que participen en els nostres processos.
Les diferents fases del procés asseguren en tot moment la qualitat, l’eficàcia i la seguretat de les operacions permetent garantir una total traçabilitat del producte en qualsevol punt de la cadena de subministrament. Siemsgluss Ibérica estableix les bases d’un model de gestió en el qual l’aplicació de protocols d’avaluació i d’informes de satisfacció enforteix la seva capacitat per entendre, i sovint anticipar, les necessitats del client.
Siemsgluss Ibérica compleix amb tots els estàndards de qualitat exigits per les autoritats sanitàries, i actualitza constantment els seus processos operacionals per tal de poder assegurar en tot moment el compliment de noves normatives i polítiques de seguretat i qualitat, obtenint així les acreditacions corresponents.
Directrius sobre Pràctiques Correctes de Distribució de principis actius per a medicaments d’ús humà (2015 / C 95/01)
Guia de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments d´Ús Humà i Veterinari PART II – requeriments bàsic per a substàncies actives utilitzades com a materials de partida.
Norma UNE-EN-ISO 9001:2015.
Directiva 2001/83/EC del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de novembre de 2001, per la qual s’estableix un codi comunitari sobre medicaments per a ús humà (modificada por la Directiva 2004/27/EC).
Directiva 2001/82/CE del Parlamento Europeu i del Consell, de 6 de novembre de 2001, per la qual s’estableix un codi comunitari sobre medicaments veterinaris (modificada por la Directiva 2004/28/EC).
Directiva 2011/62/UE del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2011 que modifica la Directiva 2001/83/CE per la qual s’estableix un codi comunitari sobre medicaments de ús humà, pel què fa a la prevenció de l’entrada de medicaments falsificats a la cadena de subministrament legal.
Real Decret 824/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els laboratoris farmacèutics, els fabricants de principis actius d’ús farmacèutic i el comerç exterior de medicaments i medicaments en investigació.
Reglament 183/2005 (CE) de 12 de gener de 2005 pel qual es fixen els requeriments en matèria d’higiene de pinsos. | 0.851318 | curate | {"en": 0.01775595013222516, "ca": 0.9720438231960711, "de": 0.010200226671703816} | http://siemsgluss.com/qualitat-seguretat-i-medi-ambient/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_152387 | **Aquesta imatge no està lliure de drets. Si desitgeu fer-la servir al vostre treball, consulteu la pàgina d’informació sobre la LLICÈNCIA PROFESSIONAL . | 0.623325 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.orbie.ca/portfolio/aide-memoire-accouchement/ca_web_partfisiologic_colors-2-2/ |
mc4_ca_20230418_16_779474 | La Champions arriba just a temps - Empordà
La Champions arriba just a temps
El Barça s'estrena demà contra el Celtic al Camp Nou amb l'objectiu d'esborrar la inesperada derrota amb l'Alabès
BARCELONA | EFE/DDG 12.09.2016 | 06:30
El paper de Messi i Neymar serà clau per al Barça a la Lliga de Campions. reuters
Gairebé sense temps per digerir la sorprenent derrota (1-2) contra l'Alabès en l'últim partit de lliga, el Barça pensa en el debut a la Lliga de Campions demà contra el Celtic de Glasgow, com la millor oportunitat de retrobar-se amb la victòria.
L'equip va tornar ahir a la feina amb tots els jugadors disponibles per començar a preparar la visita del conjunt escocès al Camp Nou. Luis Enrique tindrà l'única baixa del porter Ter-Stegen, que segueix recuperant-se dels problemes físics que li van impedir jugar dissabte. Sense l'alemany serà l'holandès Jasper Cillessn qui defensi la porteria, com ja va passar contra l'Alabès. S'espera que després del resultat de les rotacions, el tècnic apostarà per no reservar ningú, especialment en zona ofensiva. El Barça no vol més contratemps, i menys a Europa. El Celtic arriba a la cita amb a moral reforçada gràcies a la golejada que els va donar la victòria en el derbi de la lliga escocesa davant el Glasgow Rangers (5-1). L'estadística però, és clàrament favorable als catalans, que en l'últim enfrontament entre tots dos es va imposar per 6-1. Va ser la temporada 2013, també en fase de grups. L'estadística és favorable per a l'equip de Luis Enirque, que ha guanyat cinc dels últims sis partits oficials entre tots dos. Més recent, encara que anecdòtic és el triomf culer aquest estiu en el partit amistós que van disputar.
Ovidiu Hategan dirigirà el partit de demà. serà la primera vegada que el romanès xiula el FC Barcelona. Sí que ho ha fet amb altres equips espanyols en competició europea, com és el cas de l'Atlètic de Madrid. La temporada passada Hategan va dirigir el partit que va enfrontar als de Simeone al Benfica a Lisboa i el que fa quatre anys van jugar amb el Rubin Kazan. També el coneixen a la Reial Societat, d'un partit contra el Xakhtar.
Un grapat d'aspirants al títol
Trenta-dos equips repartits en vuit grups de quatre en la primera fase emprenen el camí a l'èxit. A la recerca d'un trofeu acaparat en els temps recents per clubs espanyols. El Reial Madrid n'ha guanyat dos, inclòs l'últim, i el Barcelona, un, en aquests tres anys. A més, l'Atlètic Madrid ha estat el finalista en dues finals.
Aquesta edició de la competició té un al·licient extra per al Reial Madrid. El posseïdor de més títols en el torneig, amb onze, pretén convertir-se en el primer club que guanya dues corones consecutives des que la Lliga de Campions va adoptar el seu format actual. Ningú, des de la temporada 1992-93, quan la Lliga de Campions es va formar com a tal, ha aconseguit repetir el seu èxit.
La condició de campió encoratja la condició de clar aspirant del Reial Madrid. Però també tenen opcions, i a la mateixa altura, el Barcelona i l'Atlètic Madrid, que han deixat la seva empremta en el torneig en les edicions recents. Al costat seu treuen el cap el Bayern Munic, l'últim a aconseguir el trofeu abans del domini espanyol, i el Juventus, finalista fa dues temporades. Dos clàssics als quals s'uneixen cada temporada equips com el París Saint Germain o el Manchester City, que cada any comencen en el torneig plens d'expectatives que moren a mig camí.
A més, el torneig arriba amanit per la presència, per primera vegada en la seva història, de la gran sensació del passat curs en el futbol europeu. El Leicester anglès, com a campió de la Premier, entrarà en escena a la Lliga de Campions.
L'absència de clàssics com el Manchester United o el Chelsea, que també presumeixen del títol a les seves vitrines, concentra encara més la perspectiva dels habituals candidats. Altres com el Milan, l'Inter, l'Ajax o el Liverpool, que anteriorment havien marcat el pas a la Copa d'Europa, fa temps que no formen part de la relació de possibles. Ni tan sols estan inclosos en el cartell de la competició.
Nou dels trenta-dos participants en aquesta edició han aconseguit alçar el trofeu: Reial Madrid, Barcelona, Bayern Munic, Juventus, Benfica, Porto, Celtic, Borussia Dortmund i PSV Eindhoven. | 0.830482 | curate | {"ca": 0.9893440681979635, "ru": 0.008998342410608573, "en": 0.0016575893914278948} | http://www.emporda.info/esports/2016/09/12/champions-arriba-just-temps/327921.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_156834 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
YLIAN
ESCOLA F. GAVA, C.,E
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.18159408381265407, "ca": 0.6179129005751849, "en": 0.10517666392769104, "pl": 0.01314708299096138, "nl": 0.023007395234182416, "pt": 0.027115858668857847, "fr": 0.023007395234182416, "id": 0.0049301561216105174, "sl": 0.004108463434675432} | : /jugador/1920/prebenjami-7/prebenjami-7/grup-34/36926868/34830661 |
mc4_ca_20230418_16_713768 | (S'ha redirigit des de: 4de9f)
Set de nou amb folre[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=4_de_9_amb_folre&oldid=21400266»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 juny 2019 a les 18:03. | 0.383245 | curate | {"ca": 0.6053811659192825, "ja": 0.39461883408071746} | https://ca.wikipedia.org/wiki/4de9f |
oscar-2201_ca_20230904_2_23552 | En el marc dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones, s’ha celebrat la Jornada Dones i Emprenedoria en l’espai del CaixaForum de Lleida, organitzada per GlobaLleida i la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida, a la que s’han inscrit més d’un centenar de persones.
La presència de dones en llocs directius i de responsabilitat és lluny de la paritat i també són majors els obstacles per a les dones a l’hora de tirar endavant projectes emprenedors. Malgrat això, són moltes les dones que han posat el seu talent al servei de les empreses, generant noves oportunitats de treball, de relació amb les persones i de negocis.
Dones més formades i més emprenedores és una de les conclusions de l’últim informe anual de GlobaLleida, l’ens de promoció econòmica, ocupació i innovació que engloba Diputació, Paeria, Universitat de Lleida i les cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega.
Amb aquesta jornada s’ha volgut promoure la formació i el debat sobre l’emprenedoria femenina, presentar experiències d’emprenedoria i compartir els seus aprenentatges, així com crear un espai de trobada entre les emprenedores lleidatanes, visibilitzant el talent femení com a motor empresarial i social.
Enguany la conferència inaugural anat a càrrec d’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, que portà per títol “La dona empresària en un moment de canvi i transformació”. També es comptà amb la ponència de Vanessa Estorach, emprenedora i fundadora d’e-growing i co-fundadora de Women in Mobile amb la intervenció de «Les dones i la tecnologia. Un binomi de futur». L’acte ha conclòs amb el Taller-Inspiració: «Totes som creatives!! Re-aprenem?» Impartit per Raquel Cànoves, especialista en creativitat i pensament creatiu.
La regidora Sara Mestres, que inaugurà la jornada, destacà que la Paeria ha concedit 1,8 milions en microcrèdits per a dones emprenedores des de l’any 2004.
Font: ODEE, 9-03-2017
Més informació:
Programa de l’acte a GlobaLleida
Cerca per tema
Cerca per tema
Amb el suport de:
Amb el patrocini de:
© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Barcelona 2016. Nota legal
Utilitzeu cookies en qualsevol lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les cookies.
Llegir mésConfiguració de cookiesAcceptar tot
Gestionar el consentiment
Cerrar
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessari
Necessari
Siempre activado
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Cookie
Duración
Descripción
cookielawinfo-checbox-analytics 11 mesos Aquesta cookie la defineix el complement de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s’utilitza per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Analytics”.
cookielawinfo-checbox-functional 11 mesos La cookie s’estableix mitjançant el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-others 11 mesos Aquesta cookie la defineix el complement de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 mesos Aquesta cookie la defineix el complement de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-performance 11 mesos Aquesta cookie la defineix el complement de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
gtm 11 mesos Cookie que permet analitzar el trafic de la web
viewed_cookie_policy 11 mesos La cookie la defineix el complement de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Funcional
Funcional
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Cookie
Duración
Descripción
wordpress_5eb73f3734cc553ac8a2e25dc0d6191a 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
wordpress_logged_in_5eb73f3734cc553ac8a2e25dc0d6191a 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
wordpress_test_cookie 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
wp-settings-5 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
wp-settings-time-5 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
Analítiques
Analítiques
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font del trànsit, etc.
Cookie
Duración
Descripción
__utma 2 anys genera un id d'usuari únic, que és el que s'utilitza per fer recompte de quantes vegades visita el lloc un determinat usuari. També registra quan va ser la primera i l'última vegada que va visitar el lloc web.
__utmb 30 minuts calcula quan s'ha acabat una sessió, registrant l'hora d'arribada a la pàgina.
__utmc 10 minuts comprova si s'ha de mantenir la sessió oberta o s'ha de crear una sessió nova.
__utmt 11 mesos s'utilitza per limitar la velocitat de sol·licitud de el servei i limitar la recollida de dades en els llocs d'alt trànsit. | 0.655356 | curate | {"ca": 0.9673677698731828, "en": 0.010361892978657593, "it": 0.004330343334364367, "hu": 0.0023198267862666253, "sv": 0.0009279307145066501, "es": 0.011289823693164244, "fr": 0.0034024126198577173} | https://www.donaempresaeconomia.org/tag/global-lleida/ |
crawling-populars_ca_20200525_23_26069 | Tota la música en català
Viasona té indexats 4.735 grups, 11.345 àlbums i 88.331 cançons
Vida (Pinan 450f)
2018
11 cançons
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català | 0 | curate | {"ca": 0.9198473282442748, "en": 0.08015267175572519} | : /discografica/mediterranima-records |
cawac_ca_20200528_6_132090 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Un imputat confirma que Urdangarin feia factures falses
Un imputat del cas Nóos, Valentí Giró, va admetre ahir que havia fet factures a l'Institut Nóos posant com a concepte feines per als Jocs Europeus, tot i que en realitat el que va fer no hi tenia res a veure. Va assegurar que li ho havien demanat des del mateix institut, fet que hauria permès a Urdangarin malversar 9.642 euros de la Generalitat valenciana del PP. També ho creu en el cas dels Illes Balears Fòrum, que varen costar 2,3 milions d'euros del Govern, i dels Valencia Summit, pels quals el PP li regalà 3,3 milions. La fundació presidida per Iñaki Urdangarin i Diego Torres impulsava aquesta competició esportiva, que havia de costar 5,7 milions d'euros. No es va arribar a fer mai, però tot i amb això la Generalitat valenciana del PP va arribar a pagar 382.203 euros per preparar-ne el projecte. Anticorrupció sosté que l'Institut Nóos va justificar aquesta despesa amb factures falses que no corresponien a la feina que finalment es va fer, com també ho creu en el cas dels Illes Balears Fòrum, que varen costar 2,3 milions d'euros del Govern, i dels Valencia Summit, pels quals la Generalitat va pagar 3,3 milions.
Doncs bé, ahir Giró reforçà aquest argument admetent davant el jutge José Castro, a Palma, que s'havia equivocat en declaracions anteriors i que no havia fet mai feina per als Jocs Europeus. Segons fonts que tingueren accés a la declaració, aquest antic professor col·laborador d'ESADE -dels jesuïtes- admeté que els 9.642 euros que facturà per als Jocs Europeus corresponien a assessories d'empreses privades, com Repsol o Telefónica, fetes per encàrrec de la trama Nóos, i que "algú" de la trama -no sabé dir qui- li demanà que en falsejàs el concepte i hi posàs que havia treballat per als Jocs Europeus. Això hauria permès a l'institut cobrar aquests 9.642 euros a la Generalitat, tot i que la els havia rebut de les empreses en qüestió.
La declaració d'ahir, idò, reforça l'acusació de malversació de fons públics contra els responsables de Nóos, Urdangarin i Torres, encara que Giró va dir que amb qui parlava habitualment era amb el cunyat de Torres, Marco Tejeiro.
Dinars amb Urdangarin
L'exvicepresident valencià Vicent Rambla i l'exconsellera valenciana d'Esports i Cultura Trinidad Miró també varen declarar ahir com a testimonis, arran de dos dinars amb Iñaki Urdangarin que la Generalitat va pagar el novembre de 2007 i el març de 2008 i on també va assistir la batlessa de València, Rita Barberà.
En el primer parlaren dels Jocs Europeus, mentre que en el segon el gendre del rei d'Espanya hauria provat de vendre un altre projecte: uns Jocs de la Joventut, que no es feren. Rambla declarà ahir que entenia que Urdangarin parlava en nom de Nóos. La Casa Reial li havia demanat el 2006 que deixàs els negocis amb l'Institut, però sembla que ho va ignorar.
A banda, en una interlocutòria el jutge Castro arxivà ahir la causa contra l'exsubsecretària de Presidència valenciana Isabel Villalonga. També rebutjà el recurs d'Urdangarin contra un nou informe de l'Agència Tributària sobre tots els seus moviments econòmics i els de la trama Nóos•.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.861026 | curate | {"en": 0.0005954153021732659, "ca": 0.9965763620125038, "es": 0.001935099732063114, "hu": 0.000893122953259899} | http://noticies.sirius.cat/2012/09/un-imputat-confirma-que-urdangarin-feia.html |
macocu_ca_20230731_10_457080 | Dolores Corella Piquer (Castelló de la Plana, 1966), és una científica i investigadora valenciana, Doctora en Farmàcia i catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, la seua recerca és pionera en el naixement i desenvolupament del camp de la genòmica nutricional. [1][2][3]
Ha estat pionera a Espanya en la integració de la genòmica en la investigació epidemiològica, creant en 1998 la primera Unitat d'Investigació en Epidemiologia Genètica Molecular a la Universitat de València de la qual és directora; des de 2006 dirigeix el grup de Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició del CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red). Des de l'any 1989 va fer carrera d'investigadora biomèdica a l'Institut de Recerques Citològiques de València, dirigit per Santiago Grisolía, centrant-se en la genòmica aplicada a la prevenció de malalties cardiometabòliques, especialitzant-se en l'estudi de les interaccions gen-ambient. [2][4] Des de l'any 2009 és catedràtica de la Facultat de Medicina de la Universitat de València[6] i des de l'any 2011 és coordinadora a la Universitat de València de la Xarxa Espanyola d'Universitats Saludables. [4][5]
La recerca de Dolores Corella està centrada en la integració de l'exposòmica, la fenòmica, la genòmica, l'epigenòmica, la transcriptòmica, la metabolòmica, la bioinformàtica i altres «òmiques» de la investigació de les malalties cardiometabòlicas i també en l'envelliment saludable. [4]
Dels nombrosos premis rebuts destaquen e 2017 el Premi Memorial Gregorio Marañón a la millor científica en alimentació, de la Reial Acadèmia de Gastronomia i el Premi Internacional Hipòcrates el mateix any. [4] L'any 2018 va rebre el premi Jaume I en l'apartat d'Investigació Mèdica. [6] | 0.845859 | curate | {"ca": 0.9879518072289156, "en": 0.0051635111876075735, "ba": 0.0034423407917383822, "uu": 0.0017211703958691911, "mk": 0.0017211703958691911} | |
macocu_ca_20230731_1_127595 | Categoria: Crostini
En diem crostini i no canape perque un canapè es una llesca o part d’una llesca fina de pa de motlle amb mantega damunt la qual hom disposa diversos guarniments comestibles i aquí com veureu no hi ha cap o quasi cap feta amb pa de motlle
S’acosten revetlles i dies de festa, avui portem uns crostini fets amb formatge, ceba i xampinyons que tant com aperitiu com formant plat acompanyats d’altres llesquetes poden formar part d’un bon sopar d’estiu. Crostini de [...] | 0.773135 | curate | {"it": 0.03925619834710744, "ca": 0.9256198347107438, "fr": 0.03512396694214876} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_214660 | Joan Soler Soler, 89 anys
Vetlla: Sala Mola, des de el dia 07-02-2019 a les 16:00 h,
Cerimònia: el dia 08-02-2019 a les 11:45 hores
Lloc de cerimònia: Sala Oratori de La Rambla, serveis funeraris. Rambleta del Pare Alegre, 2.
Inhumació: el dia 08-02-2019 a les 12:30 hores
Nieves Pla Pérez, 91 anys
Vetlla: sala 3, des del 07/02 a les 16 h
Cerimònia: Temple Cementiri, 08/02 a les 10 h
Cremació: 08/02 a les 10.30 h
Rosa Palau Ferran, 90 anys
Cerimònia: Sala cerimònies Tanatori de Terrassa, 08/02 a les 10.30 h | 1 | perfect | {"ca": 0.944, "es": 0.056} | https://monterrassa.cat/defuncions/defuncions-terrassa-8-2-2019-120510/ |
mc4_ca_20230418_13_490814 | Una visita guiada a l’exposició Naturalis fa reflexionar sobre la relació amb la natura | Ràdio i Televisió El Vendrell
Inici Notícies Cultura Una visita guiada a l’exposició Naturalis fa reflexionar sobre la relació amb...
Una visita guiada per l’exposició de Sergi Quiñonero al Museu Deu ha animat el públic a replantejar-se com ens relacionem amb la natura. Els petits de la casa podran fer-ho dissabte amb una activitat especial per ells, en què crearan obres d’art amb materials com fulles, pedres i sorra.
Article anteriorEl Mercat Fora Estocs torna a Sant Salvador aquest dissabte
Article següentLes Notícies, dimecres 14 d’agost de 2019 | 0.747629 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.rtvelvendrell.cat/una-visita-guiada-a-lexposicio-naturalis-fa-reflexionar-sobre-la-relacio-amb-la-natura/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_293200 | Perfectopia: El Sistema "Democràtic" Perfecte? Per ser coherents, hauríem viure en un sistema en què l'adscripció política a un partit o idees i el vot no hauria de ser privat sinó completament i obertament públic. En realitat tothom hauria de portar fins i tot una identificació que l'identifica com "seguidor i votant" de tal o tal partit polític. Això no hauria de ser un problema i tothom hauria portar amb orgull (per què no?). A partir d'aquest moment la seva relació amb l'Estat, el propi sistema i la societat es regiria per aquesta elecció política que s'ha dut a terme, se suposa, lliurement. S'aplicaria per exemple el següent (això no és un desglossament exhaustiu, només pretén donar algunes pinzellades de la informació de les idees que hi ha darrere): 1. Els partidaris i els votants de partits comunistes (o derivats) només se'ls permetria treballar per a l'Estat. Ells no tindrien cap tipus d'ingrés (és a dir, que pagarien un 100% del seu sou com a impost sobre la renda), però totes les coses (béns i serveis necessaris per sobreviure, el bàsic, sense luxes) estarien a càrrec de l'Estat. Per descomptat que sempre tindrien un treball, o una pensió si l'Estat no els pot aconseguir un (el salari i la pensió estaria en funció del que l'Estat fos capaç de generar o recaptar). Però no se'ls permetria l'adquisició de propietats privades més que les proporcionades per l'Estat (de propietat estatal). Així per exemple no podrien disposar de cotxe privat sinó només utilitzar el transport públic, l'habitatge seria cedida per l'Estat, etc. 2. Els partidaris i els votants dels partits socialistes (o derivats) podrien treballar per l'Estat o per empreses privades, però sobretot en la seva relació laboral quedaria fixat i decidit per l'Estat (o els sindicats). A més, haurien de pagar el 70% del seu sou com a impost sobre la renda, i els productes adquirits estarien subjecte a un 50% d'IVA. Per descomptat que es beneficiarien dels serveis bàsics prestats per l'Estat: salut, educació i transport públic. No es permetria la seva contractació privada però podrien accedir també a un benefici de desocupació, o també a la propietat privada (ser amo d'un automòbil però fabricat per l'Estat), etc .. 3. Els partidaris dels partits conservadors (o similars) podrien treballar per l'Estat o per empreses privades, se'ls permetria negociar algunes de les seves clàusules de contracte de treball, i el seu salari estarà subjecte a un impost sobre la renda del 50% (igual que ara tenim a Espanya amb el govern del Partit Popular), però un IVA "reduït" del 25% en qualsevol producte. Podrien utilitzar els serveis de l'Estat, però se'ls permetria també rebre aquests serveis dels proveïdors privats (salut, educació, transport i prestació per desocupació). Se'ls autoritzaria, per descomptat, a ser amo de propietats privades, com ara vehicle privat, habitatge, etc., I pagant impostos per ells. 4. Finalment, als "libertarians" i els liberals clàssics no se'ls permetria treballar per a l'Estat. Només podien treballar per a empreses privades (o les seves pròpies), tindrien total llibertat en la negociació de les clàusules dels seus contractes de treball i la seva remuneració estarà subjecta a un impost sobre la renda mínima (o impost sobre l'activitat econòmica de les seves empreses) , del 5% (per mantenir els serveis mínims comuns com la justícia, les infraestructures principals, etc.) i no haurien de pagar cap IVA en els béns que es adquirissin. No obstant això, no se li permetria rebre cap servei de l'Estat (educació, sistema de salut, transport públic, seguretat, etc) i han de contractar tot pel privat. 5. I els altres grups intermedis ... Per descomptat, tot pel que fa a la relació entre els individus estaria regulat també per la seva adscripció política: les llibertats, els drets, etc.Els liberals, per una banda, no patiria cap tipus de censura. La seva privacitat seria totalment respectada i les seves comunicacions serien inviolables.Els comunistes d'altra banda estarien subjectes a una vigilància permanent per part de l'Estat, que governaria el què, com i quan es pot dir, pensar o expressar.Les altres opcions serien una mica intermedi. Per exemple també, les parelles de gais i lesbianes d'adscripció conservadora no podrien contreure "matrimoni". Per als liberals això no seria un problema, perquè la relació de parella es regularia mitjançant un contracte privat, i els comunistes i socialistes només podrien celebrar matrimoni civil per part de l'Estat.Els liberals tindrien accés lliure sense restriccions a tot tipus de drogues, que per a ells serien "legals", i per als seguidors de les altres faccions polítiques estarien prohibides (per als comunistes, fins i tot l'alcohol o el tabac). Cada 4 anys, en el moment de les eleccions, tots els ciutadans tindrien la possibilitat de canviar la seva adscripció política / social, passant d'uns a altres, com ho fan amb els vots. Qualsevol que fos el partit o coalició que s'alcés en el poder no afectaria a la seva relació amb l'Estat i el model social seria la que s'ha descrit anteriorment. font
Voto socialisme per votar, però no la barroera descripció irreal que has escrit. | 0.84504 | curate | {"ca": 0.9988324576765908, "cs": 0.0011675423234092236} | |
mc4_ca_20230418_5_135660 | Ensenyant 36 de 731 Propietats - PAG 3/61
Referència IV00026
Xalet - Guillena (Las Pajanosas - Urb. Golf) , Superfície Construïda 202m2, 1020m2, ...
Referència IV00029
Casa - Sevilla (Feria) , Superfície Construïda 319m2, 145m2, 4 Habitacions, 3 Banys, Ascensor,...
Referència IV00030
Xalet - Vejer de la Frontera (Santa lucía) , Superfície Construïda 200m2, 1500m2, 3 Habitacions, 3...
Referència IV00032
Apartament - Vejer de la Frontera (Casco antiguo) , Superfície Construïda 49m2, 2 Habitacions, 1 Banys. | 0.565455 | curate | {"ca": 0.924, "pt": 0.076} | https://www.instahome.es/index.php?idio=12&pag=3 |
oscar-2301_ca_20230418_9_92254 | Hem anat a la fàbrica de Xocolata Simon i Coll i a les caves Canals & Munné. Les mateixes caves tenen un restaurant, on hem dinat tots junts. Ha estat un dia molt divertit, ho hem passat molt bé!
« ‹ de 4 › »
Publicat a 19 febrer, 2016 3 agost, 2017
Reunió Dipsalut (Girona)
Avui hem anat a les oficines de Dipsalut, a Girona, per reunir-nos amb el cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut, en Pau Batlle. Li hem explicat la feina que portem fent a la província de Girona des de fa anys i les necessitats que tenim actualment per poder seguir treballant i oferir més serveis a les persones sordcegues. La reunió ha estat molt profitosa, ja que hemm acordat col·laboracions i ajudes futures per a continuar amb el SAPSC (servei d’atenció a persones sordcegues) i els nostres respirs.
Publicat a 3 febrer, 2016 3 agost, 2017
Reunió Districte de l’Eixample
Avui hem mantingut una reunió al districte de l’Eixample amb la Consellera del districte, Eulàlia Corbella. Ha estat una reunió molt positiva, on hem pogut parlar de sordceguesa i de les necessitats que té actualment l’entitat. | 0.767621 | curate | {"ca": 0.9888785912882299, "fr": 0.011121408711770158} | http://asocide-cat.org/ca/2016/02/ |
mc4_ca_20230418_7_596413 | Felices días para pensar en los demás | Blog Dinero y conciencia
¿Qué opina sobre "Felices días para pensar en los demás"? Clic para cancelar respuesta.
Cesca ∙ Hace 3 años
bon dia Sr.Melé, no sabi com possar-me en contacte amb voste i en veure el bloc he pensat que ho podia fer per aquest mitja, li volia comentar que fa 5 anys que decidi de “fugir” de les banques servils als diners, deshumanitzades, no perque no hi hagues persones, sino perque als clients els veuen com portadors de “capital”, diners, diners, diners, una obsesiu que principalment s’incita des dels “poders superiors” que miren les balances, els rendiments i totes les parides propies del sistema capitalista des-humanitzat, doncs bé, una vegada decidida a probar l’alternativa, per cert molt ben venuda per voste, en moltes de les seves xarles conincidia del tot, a mes em va sorprendre que parles amb naturalitat de l’esperit de l’esser huma.
vet aqui que fa uns dies que la entitat de Triodos, persegueix als seus clients per un ditxos real decreto………dicho en palabra clara y castellana, que dic jo, si jo vaig obrir una compte a l’oficina de Barcelona i els tramits els feia amb una “persona humana” que m’atenia amb català, ara en aquestes persecucions perque he de soportar que em truquin de no se quina part de mon i que els missatges els firmi triodos, totalment despersonalitzat ?
o sigui que em torno a trobar amb el mal de les entitas financeres que son servils al diner, a les normes “superiors”, i amb qui es imposible contactar perque clar, no hi ha responsable de nom i cognom.
aixo si, em demanen a mi dades personals, confidencials pel blanqueig de diner, quan de sobres saben com introduir-se en la teva vida mes privada, a traves dels mil estaments en que estem fitxats.
tampoc contesten els emails que envio a l’adreça que diu ” atencio al client” (? ).
dita tota aquesta parafernalia Sr.Melé , l’etica no es nomes en el tracte que se li dona als diners prestats pels clients, sino el tracte huma, l’atenció deguda i sobretot escoltar i no ser “servidors” inconscients que fan els que els mana, qui?
per que el real decreto aquest, vé en hora bona que ja s’han fet totes les martingales possibles pels que tenen diners que no han sortint ni plantar cols, ni de aixecar-se de bon mati per obrir les poretes del treball, sino que son diners que nomes cla obrir el calaix, i tots sabem qui omple els calaixos i qui el els buida.
ara que tots els avars i expoliadors “legals” han fet la feina, ara nosaltres els que ens tenen fixats a tot arreu i que tenim un nomina declarada, amb un saldo ridicul al banc ens perseguixen continuament al mobil, per email i no saps ni tans sols qui son, nomes repeteixen una i altre vegada el que els mana els poder superiros.
o sigui Sr. Melé que estem igual, deu ser cosa de tocar diners, de ser inconscient, de treballar sense pensar en dignificazr-nos sino en “salvar i protegir” la nomina que cobren.
m’agradaria que em respongues com clienta i em digues que triodos vol ser la diferencia alternativa no nomes finanacera sino humana-conscient.
Respondiendo a Cesca
Hola Cesca: Com bé diu, Triodos Bank vol ser una opció per canviar el sector financer i, a través d’això, millorar la societat. I això només es pot fer humanament, és a dir, des d’un propòsit que no és el de maximitzar el benefici i, en el dia a dia, cuidant cada detall. Només puc dir-li que lamento que pugui haver sentit que el tracte que li hem dispensat no ha estat l’adequat. Tanmateix, voldria explicar-li que aquesta és una entitat que s’esforça de forma especial per oferir un servei de qualitat, raó per la qual Triodos Bank compta amb una xarxa d’oficines a Espanya (a diferència de la resta de països on és present, on opera només per telèfon i Internet). Així mateix, lamento que hagi pogut patir alguna molèstia per la recollida de dades que, com a banc, hem de realitzar segons la legislació a tots els clients, independentment de la seva identitat i volum de recursos. Vull agrair-li que s’hagi pres el temps d’adreçar aquestes paraules, perquè només escoltant podem millorar, i també vull assegurar-li que no estalviarem esforços per correspondre la confiança que ha dipositat en nosaltres. Salutacions i bon any,
Elisabet ∙ Hace 3 años
Bon día. Sr. Melé jo fa alguns anys vaig decidir començar em Triodos, i vaig trobar un bon tracte. Pro el dsconcert es quan ultimamente telefones em un telefon de Barcelona i no t ‘entenen em catala. I al igual que le Sra Cesca vui comunicarli que em va desegradar le trucada “em castalla” demanan-me tantes dates, em vaig sentir malamente. Gràcies per escoltarme
Salutaciosns Elisabet
Respondiendo a Elisabet
Hola Elisabet: Només voldria aclarir que, a més de comptar amb els serveis de banca online i atenció a oficina en català, per telèfon també pot sol·licitar que l’atenguin en llengua catalana. Respecte a la sol·licitud de dades, comprenc que es tracta d’un fet que no és agradable, però així ens obliga a fer-ho la legislació (com a la resta d’entitats financeres) amb tots els clients per a prevenir situacions irregulars. Salutacions,
LUCIA PRADE ∙ Hace 3 años
gracias por compartir tu relato, es también muy humano equivocarnos y rectificarnos.
Me ha sido muy util, creelo. | 0.829685 | curate | {"es": 0.10760346487006738, "ca": 0.812512030798845, "pt": 0.07353224254090472, "eo": 0.0063522617901828685} | https://dineroyconciencia.es/felices-dias-para-pensar-en-los-demas/ |
vilaweb_ca_20220728_0_71369 | El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat ‘responsabilitat’ als governs de l’estat espanyol i de Madrid perquè escoltin els experts i ‘prenguin les decisions necessàries ja’ per tal d’evitar l’expansió de la covid-19, ja que ‘cada hora compta’. En un missatge al seu compte de Twitter, Torra ha recordat que el passat 15 de març va demanar de tancar Madrid i Catalunya. ‘No es va fer i paguem un preu molt car’, assegura el president.
El 15 de març vaig demanar tancar Madrid i Catalunya. No es va fer i vam pagar un preu molt car.
Avui torno a demanar responsabilitat als governs d’Espanya i Madrid, que escoltin els experts i prenguin les decisions necessàries JA. Cada hora compta. https://t.co/q7nFxnyDWE
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) September 26, 2020
D’altra banda, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha refusat de detallar si la Moncloa pensa intervenir a Madrid en el cas que el govern d’Isabel Díaz Ayuso continuï negant-se a tancar la capital espanyola. Illa ha reiterat que l’executiu madrileny ha de fer cas dels científics i confinar la ciutat. ‘Madrid és un risc sanitari per als seus ciutadans, però també per als ciutadans de les comunitats limítrofs’, ha dit.
Per la seva banda, el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, ha valorat positivament la nova mesura per a contenir el virus a Catalunya i que consisteix en limitar les reunions a un màxim de sis persones. Ha destacat que tothom s’ha de conscienciar ‘per evitar arribar a un altre estat d’alarma amb una restricció total de drets fonamentals’.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Sàmper ha dit que els Mossos i les policies locals començaran a fer una primera aproximació a la gent perquè es conscienciï d’aquesta mesura i ha insistit que ‘les sancions no tenen una intenció recaptatòria, sinó dissuasiva i de conscienciació’.
Així mateix, el conseller ha advertit que és possible que, de cara a la tardor i amb l’arribada del fred, si es detecten brots en alguna zona, s’hagin de fer tancaments perimetrals parcials, però ha demanat que aquesta mesura no es vegi com una cosa negativa, ja que ‘és millor tancar quinze dies una zona, com va passar amb el Segrià, que tancar tres mesos tot Catalunya’. | 1 | perfect | {"ca": 0.9577338129496403, "es": 0.007643884892086331, "en": 0.03462230215827338} | https://www.vilaweb.cat/noticies/torra-tancar-madrid-pedro-sanchez-ayuso-coronavirus/ |
mc4_ca_20230418_7_230415 | Alumnes programes d'ocupació del Consell Comarcal del Baix Camp
Iniciativa d'Ocupació Juvenil. Fons Social Europeu
El Consell Comarcal del Baix Camp va rebre una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya per a la realització del programa “Joves per l'ocupació” que té una durada de quinze mesos. La subvenció, que és de 181.600,00€, és per la realització de tres mòduls formatius per a un total de 40 alumnes. El projecte es desenvolupa en l'àmbit territorial del Baix Camp i el Priorat, excepte Reus.
Els mòduls de formació professionalitzadora han estat: operacions bàsiques de cuina; indústria alimentària i fabricació mecànica. Tots els alumnes han aconseguit el certificat de la formació que han realitzat ja que han assistit a més del 75% de la formació.
El programa s'adreça a persones joves desocupades, d'entre 16 i 25 anys, amb baixa qualificació professional i/o amb dèficits formatius, és a dir persones que no hagin obtingut l'ESO i persones que tot i que l'hagin obtingut no han continuat amb els estudis postobligatoris. En tot cas, els joves han d'estar inscrits com a demandants d'ocupació no ocupats i en el sistema de Garantia Juvenil.
La Garantia Juvenil és una estratègia europea per reduir l'atur juvenil que impregnarà totes les polítiques de formació i inserció que s'adrecin a joves fins al 2020. És per aquest motiu que es recomana als joves que no treballen ni estudien que s'inscriguin en l'aplicatiu web de Garantia Juvenil que ha creat el Ministerio de Empleo y Seguridad Social. | 0.825196 | curate | {"ca": 0.9873417721518988, "pt": 0.012658227848101266} | http://www.baixcamp.cat/pl5/id1193/NOTICIES/el-programa-joves-per-l-ocupacio-finalitza-la-formacio-professionalitzadora.htm |
mc4_ca_20230418_8_174674 | A la mobilitat. Institut Català d'Energia
Què és i d'on prové Formes d'energia Energies renovables Usos de l'energia Empreses de serveis energètics Ajuts i finançament Preus de l'energia Estadístiques Normativa sobre energia Plans i programes
Als edificis Certificació d'eficiència energètica d'edificis
El vehicle elèctricEl vehicle i la bateria elèctricaInfraestructura de recàrregaAvantatgesMunicipisActualitatLa mobilitat urbanaLa diversificació energètica del sector transport
La mobilitat en bicicletaLa mobilitat de vehicles pesants per carreteraCursos de conducció eficient
Calculadora: Quin vehicle em convé?ecoviaTMou-te en vehicle elèctric. Guia pràctica de la mobilitat elèctrica (2012)[1,81 MB ]Base de dades de vehicles turisme i classificació energètica | 0.703765 | curate | {"ca": 0.9093298291721419, "pt": 0.09067017082785808} | http://icaen.gencat.cat/ca/energia/usos_energia/mobilitat/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_318089 | Tres persones moren en un tiroteig en un prostíbul a BadajozRedacció Actualitzat a les 10:21 h 18/03/2012Tres persones han mort en un tiroteig en un prostíbul a Don Benito, a Badajoz. La policia ha detingut ja una persona i una altra està en cerca i captura. Les primeres investigacions apunten que els morts són un cambrer del local i dos toxicòmans que podrien ser residents d'un centre de dia que hi ha a prop del prostíbul on hi ha hagut el tiroteig. Els fets han passat al club Tabarín del poble de Don Benito, a Badajoz, a dos quarts d'onze de la nit de dissabte.El delegat del Govern a Extremadura, Alejandro Ramírez del Molino, s'ha desplaçat al lloc, situat a uns dos quilòmetres de Don Benito, a la carretera EX-206, que uneix aquesta població amb Miajadas. Ramírez del Molino ha confirmat que el succés ha tingut lloc entre les deu i dos quarts d'onze de la nit del dissabte i que les tres persones mortes haurien rebut trets d'una escopeta. Segons Ramírez del Molino, un dels cossos és dins del club i els altres dos fora, encara que dins del recinte, on s'ha fet un tancament perimetral.
Ja veus... als PPCC és impossible que passe això.
Tant de bo company, tant de bo... | 0.841085 | curate | {"ca": 0.9719626168224299, "fr": 0.028037383177570093} | |
mc4_ca_20230418_3_410507 | La Cooperativa de l'Aldea incorpora un nou gerent que tindrà l'objectiu de captar més productors | La Plana Ràdio
La Cooperativa de l’Aldea incorpora un nou gerent que tindrà l’objectiu de captar més productors
Divendres, 27 Setembre, 2013 /0 Comments/in Agricultura, Baix Ebre /by Tere
L’entitat continua a l’espera de la resolució del recurs presentant per l’exgerent per poder presentar el conveni amb els creditors
L’Aldea (ACN).- El reusenc Joaquim Segura és el nou gerent de la Cooperativa de l’Aldea (Baix Ebre) des de principis d’aquest mes d’octubre, segons ha explicat la president de l’entitat, Montse Llosa. Titulat en Empresarials i amb experiència en el sector dels cítrics, Segura tindrà com a principal missió incrementar el volum de verdures i hortalisses que comercialitza la Cooperativa, que manté infrautilitzades les seves instal·lacions. Segons Llosa, l’entitat ha incorporat durant els últims mesos tres o quatre nous productors, una xifra encara del tot insuficient per aconseguir l’objectiu de produir 7,5 milions de quilos de verdura anual per garantir la seva viabilitat.
Segura relleva en el càrrec l’anterior director comercial que, sota aquesta denominació, per evitar la càrrega negativa vinculada a la tasca de l’anterior gerent, havia assumit aquestes funcions. “Tenim moltes expectatives dipositades en el nou gerent. Coneix aquest món”, ha manifestat la presidenta de la Cooperativa, tot destacant el seu coneixement del món comercial i vendes de productes frescos -havia treballat en el món dels cítrics- així com la seva preparació financera: “ens fa falta vincular l’àmbit comercial amb la comptabilitat”.
La junta directiva ha encarregat al nou gerent el “repte” d’incrementar el “volum de gènere” que mou la entitat. Amb la xifra de 7,5 milions de quilos de verdures i hortalisses fixada com a llindar mínim pel pla de viabilitat per garantir la seva rendibilitat, Llosa ha reconegut que, en aquests moments, les instal·lacions es troben infrautilitzades. Tot i que la demanda es continua mantenint, segons la presidenta, l’entitat té dificultats per aconseguir incrementar el volum de producte que ha de comercialitzar després de la pèrdua de confiança dels pagesos locals i la línia descendent que segueix l’activitat agrària.
Malgrat això, durant els últims mesos s’han incorporat a la Cooperativa “tres o quatre” nous productors més. Una xifra encara insuficient per a les aspiracions de la junta rectora. “No és prou. Però no podem fer més perquè no n’hi ha. Hi ha molta terra però sent els productes dels preus del camp tant baixos hi ha gent que no pot assumir els costos de posar en marxa una finca i produir”, ha argumentat.
L’entitat continua a l’espera que es resolgui el recurs presentat per l’exgerent, Daniel Ferré, imputat en el cas, contra l’informe de l’administrador concursal, per poder presentar el conveni amb els creditors que podria insuflar aire a la continuïtat de la seva activitat. També continua al jutjat número 1 de Tortosa la instrucció de les diligències prèvies on es troben imputats, a banda de Ferré; l’exdirector general de Política Financera de la Generalitat, Ferran Sicart; els inspectors Pau Benito i Ramon Cortacans; els fills i el cunyat de l’exgerent; l’exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté; l’expresident de la junta rectora de l’entitat, José Fernando Falcó; l’extresorer, Joan Benito; i l’exsecretari, Lluís Gilabert.
http://laplanaradio.cat/wp-content/uploads/2015/09/logoemissora_carregant-300x157.png 0 0 Tere http://laplanaradio.cat/wp-content/uploads/2015/09/logoemissora_carregant-300x157.png Tere2013-09-27 08:38:452013-09-27 08:39:19La Cooperativa de l'Aldea incorpora un nou gerent que tindrà l'objectiu de captar més productors
Front polític i socioeconòmic, amb l' absència del PSC , per exigir més serveis i parades de tren a l'estació de l'Aldea
L'alcalde de l'Aldea anuncia noves mobilitzacions després d'un any de l'aturada de les obres de la variant
Santa Bàrbara participa en les Jornades Europees de patrimoni 2013 Indústria ordena que s’aturi la injecció de gas a la planta marina del... | 0.874568 | curate | {"ca": 0.9786764705882353, "fr": 0.01838235294117647, "hu": 0.0029411764705882353} | https://laplanaradio.cat/27092013/la-cooperativa-de-laldea-incorpora-un-nou-gerent-que-tindra-lobjectiu-de-captar-mes-productors/ |
mc4_ca_20230418_18_120817 | El sector immobiliari debatrà sobre el dret a l´habitatge i el lloguer - Diari de Girona
El sector immobiliari debatrà sobre el dret a l'habitatge i el lloguer
?La Jornada Immobiliària d'enguany canvia de format i potencia la presència de representants polítics municipals i de la Generalitat
a. s. 09.03.2019 | 23:16
El sector immobiliari debatrà sobre el dret a l´habitatge i el lloguer girona
El sector immobiliari debatrà sobre el dret a l´habitatge i el lloguer
Les Jornades Immobiliàries que organitza el Col·legi Associació d'Agents Immobiliaris (API) de Girona tractaran en la seva setena edició el dret a l'habitatge i el lloguer, un problema que l'òrgan considera «vital» a la ciutat, i al qual dedicaran tres taules rodones amb experts i representants polítics. L'esdeveniment se celebrarà divendres vinent i és obert a tothom, tot i que pretén ser un punt de trobada per als seus col·legiats.
L'acte, que per primer any se celebrarà durant la franja matinal i tindrà lloc a l'hotel Carlemany de Girona, presenta diverses novetats respecte les edicions anteriors. Fins ara, s'havia apostat per un horari de tarda i per portar figures mediàtiques, potenciant el networking. En l'edició passada, José María Gay de Liébana i Antoni Bassas van ser dos dels ponents destacats que van reflexionar sobre la situació econòmica.
Enguany les jornades tindran un component més tècnic i estaran destinades a establir una sèrie de conclusions. Per la complexitat del tema i el fet que sigui un dels problemes que actualment afronta la ciutat, el Col·legi ha considerat que el format de les jornades havia de renovar-se, per la qual cosa aquest any tindran molta presència representants polítics municipals i de la Generalitat.
De fet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, farà el discurs inaugural juntament amb el president del col·legi, Joan Company. En total, dues de les tres taules rodones donaran veu a representants polítics del territori. Les expertes Carme Trilla i Rosa Maria Garcia Teruel seran les ponents de la primera taula.
La segona taula, «posicionaments polítics i socials sobre el lloguer i el dret a l'habitatge» se centrarà en l'àmbit local i inclourà 5 representants polítics dels diferents grups municipals. Es tracta d'Eva Palau, regidora del PDeCAT, Quim Ayats, candidat d'ERC-MES, Laia Pèlach, portaveu de CUP-Crida per Girona, Sílvia Paneque, regidora i portaveu del PSC, Concepció Veray, portaveu del PPC). Queda pendent de confirmació la presència d'un representant de Cs. L'última taula, «Les Polítiques Públiques de Lloguer i Dret a l'Habitatge», comptarà amb les intervencions de l'alcaldessa Marta Madrenas, l'alcalde de Perpinyà, Jean Marc Pujol, i el secretari d'habitatge de la Generalitat, Agustí Serra.
Finalment es reconeixeran els col·legiats/des amb 25 anys d'experiència i lliuraran els diplomes als nous membres.
Segons l'òrgan, un cop concloses les jornades, es recolliran totes les conclusions de cada taula rodona i les faran arribar als seus col·legiats. | 0.863809 | curate | {"ca": 0.991997332444148, "ar": 0.008002667555851951} | https://www.diaridegirona.cat/economia/2019/03/10/sector-immobiliari-debatra-sobre-dret/967363.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_245356 | L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran | Redacció | Barcelona | Societat | El Punt Avui
Web versió mòbil
Diari independent, català, comarcal i democràtic
Agenda
Cinema
Serveis
Temes
Canals
Participació
Registre
Edició impresa
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
L'Econòmic
Catalonia Today
Club del Subscriptor
El Punt Avui Tv
Grup El Punt Avui
Visualització
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Cercar
Telegram Instagram Facebook Twitter
Seccions
Edició impresa
Més
Portada
Local
Societat
Successos
Política
Economia
Cultura
Internacional
Comunicació
Opinió
Esports
El Punt Avui
×
[D]
L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran + L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran E-mail
0
Societat
Barcelona - 21 juliol 2019 21.24 h
L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran
La Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell i el Pallars Jussà són les comarques on es preveuen temperatures més extremes
Es preveu que l’episodi comenci dilluns al migdia i s’allargui fins dijous
Previsió de perill per calor per al dimarts, dia àlgid de la canícula Servei Meteorològic de Catalunya.
Un gos es refresca a Sabadell, el passat juny Oriol Duran.
L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran E-mail
Redacció - Barcelona
Protecció Civil ha ampliat a tot el territori excepte la Val d’Aran l’alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) per l’episodi d’altes temperatures.
L’agència d’emergències ja havia posat aquest matí en alerta el pla a les comarques de Ponent i aquesta tarda l’ha estès a la resta de comarques d’acord amb els últims pronòstics del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que preveuen que l’onada de calor afectarà la majoria del país –excepte l’Aran- a partir de dilluns al migdia i es perllongarà fins dijous.
L’episodi afectarà especialment al pla de Lleida i la Conca de Tremp. Les temperatures més altes per l’època de l’any s’esperen a la Noguera, el Segrià, el Pla d’Urgell i el Pallars Jussà.
Malgrat tot, no es preveuen valors tan elevats com els de l’onada de calor del mes de juny.
El comitè tècnic del pla Procicat ha anunciat que es reunirà dilluns al migdia al departament d’Interior per avaluar la situació provocada per l’onada de calor, especialment en relació a l’augment del risc d’incendis.
Protecció Civil avisa que amb la pujada generalitzada de les temperatures i la baixa humitat, el risc d’incendi augmenta i cal evitar qualsevol conducta de risc en aquest sentit.
El govern ha demanat als Ajuntaments que prevegin espais frescos o sales amb aire condicionat en cas que sigui necessari el seu ús i tinguin especial vigilància de les persones majors de 75 anys, sense suport familiar o sense recursos. També requereixen especial cura les persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat; persones que hagin de romandre o fer activitat física a l’aire lliure (incloses les activitats laborals) i persones amb malalties cròniques.
Seguint el seu protocol intern i d’acord amb aquesta situació, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha posat en fase 2 d’alerta el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les possibles onades de calor sobre la salut (POCS).
Què és una onada de calor?
L’alerta per un episodi de calor respon a les previsions meteorològiques de temperatures extremes per a un determinat lloc en una determinada època de l’any.
En el cas de Catalunya, l’SMC estableix un llindar que es correspon amb la superació de la temperatura màxima diària de cada municipi establerta pel percentil 98, que vol dir que només el 2% de dies dels mesos d’estiu, la temperatura màxima ha estat superior a aquest valor previst. Per tant, a cada municipi serà un llindar diferent.
Per exemple, a Valls (Alt Camp), el percentil 98 de calor està situat en 36,3 graus; a Colera (Alt Empordà) en 35,9 ºC; a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) en 36,6 ºC; a Igualada (Anoia) en 38 ºC; a Cervelló (Baix Llobregat), en 36,8 ºC, i a Lleida (Segrià), en 38,1 ºC.
Quan el pronòstic preveu que se superin aquests valors durant 3 dies seguits es considera que es tracta d’una onada de calor.
Recomanacions
Protecció Civil posa èmfasi en els consells d’autoprotecció de la ciutadania davant l’onada de calor:
Hidratar-se molt sovint. Beure força aigua i evitar beure alcohol i fer àpats copiosos.
Evitar sortir al carrer durant les hores de màxima insolació. S’aconsella realitzar tasques com anar a comprar preferentment en les primeres hores del matí o a la tarda, quan el sol ja declina.
Les persones que treballin a l’aire lliure és important que duguin el cap cobert amb una gorra i beguin més aigua de l’habitual.
La pràctica esportiva a l’aire lliure, com córrer o anar en bicicleta, s’ha de fer en els moments de menys calor, a primera hora del matí o al vespre.
Les persones amb malalties cròniques, mainada i gent gran són els qui més pateixen els efectes de la calor severa. Cal que s’hidratin sovint. Cal tenir en compte que els infants i les persones grans no tenen sensació de set encara que s’estiguin deshidratant.
Si no es disposa de ventilador o aire condicionat a casa, una bona solució és passar al menys un parell d’hores en un indret com un centre comercial o un equipament públic com una biblioteca on hi hagi aire condicionat.
Es recomana especialment visitar un cop al dia, en la mesura del possible, a familiars o persones grans que viuen soles per assegurar-se que s’hidraten i segueixen els consells davant les temperatures elevades.
Si es tenen mascotes, cal pensar en el seu benestar i treure-les a passejar en les hores més fresques, vigilar que durant el dia tinguin força aigua a l’abast i que estiguin a l’ombra.
Protecció Civil ofereix més consells a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #onadadecalor .
L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran L’alerta per l’onada de calor s’amplia a tot el territori excepte l’Aran E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies de ...
Lleida
Cervelló
Colera
Igualada
Valls
Més llegides
A les portes de l’infern
A les portes de l’infern
No pateixi, ministra
No pateixi, ministra
Detenen una funcionària de presons i dos interns per introduir drogues en centres penitenciaris
Detenen una funcionària de presons i dos interns per introduir drogues en centres penitenciaris
Un gran arbre que fa poble
Un gran arbre que fa poble
Catalunya continua líder en el rànquing d’ocupacions
Catalunya continua líder en el rànquing d’ocupacions
Mireia Vehí: “Som el que fem, no el que diem”
Mireia Vehí: “Som el que fem, no el que diem”
“Només hi ha 50.000 euros previstos d’inversió en el pressupost del 2023”
“Només hi ha 50.000 euros previstos d’inversió en el pressupost del 2023”
Tothom hi posa el cor
Tothom hi posa el cor
“La bona cosmètica treballa amb el teu cos”
“La bona cosmètica treballa amb el teu cos”
Societat
En marxa el nou telescopi de Pujalt, un dels més grans del país
En marxa el nou telescopi de Pujalt, un dels més grans del país
barcelona
9 desembre
0
En marxa el nou telescopi de Pujalt, un dels més grans del país
Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d’una prostituta al quarter del Bruc
Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d’una prostituta al quarter del Bruc
Madrid
9 desembre
0
Robles apunta a expulsions en el cas del sorteig del servei d’una prostituta al quarter del Bruc
Projecten dos nous parcs eòlics marins al golf de Roses
Projecten dos nous parcs eòlics marins al golf de Roses
ROSES
9 desembre
0
Projecten dos nous parcs eòlics marins al golf de Roses
Ambient suau
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya
Ambient suau
Barcelona
9 desembre
0
Ambient suau
Pep Admetlla dedica una obra a Guanyem Girona per col·laborar amb el projecte
Pep Admetlla dedica una obra a Guanyem Girona per col·laborar amb el projecte
GIRONA
9 desembre
0
Pep Admetlla dedica una obra a Guanyem Girona per col·laborar amb el projecte
Barcelona enviarà generadors elèctrics, més material d’emergència i camions de bombers a Kíiv
Barcelona enviarà generadors elèctrics, més material d’emergència i camions de bombers a Kíiv
Kíiv
9 desembre
0
Barcelona enviarà generadors elèctrics, més material d’emergència i camions de bombers a Kíiv
Primer aniversari de la vila de llibres de Calonge amb bona afluència de públic
Primer aniversari de la vila de llibres de Calonge amb bona afluència de públic
CALONGE
9 desembre
0
Primer aniversari de la vila de llibres de Calonge amb bona afluència de públic
Sánchez xifra en 2.500 milions la inversió per construir la canonada d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella
Sánchez xifra en 2.500 milions la inversió per construir la canonada d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella
Alacant
9 desembre
0
Sánchez xifra en 2.500 milions la inversió per construir la canonada d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella | 0.603213 | curate | {"ca": 0.932339911397503, "it": 0.0012082158679017317, "en": 0.010169150221506242, "pt": 0.01459927507047926, "fr": 0.02305678614579138, "es": 0.01681433749496577, "uu": 0.00030205396697543293, "de": 0.0008054772452678212, "hr": 0.00030205396697543293, "hu": 0.0004027386226339106} | https://admin.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1640159-l-alerta-per-l-onada-de-calor-s-amplia-a-tot-el-territori-excepte-l-aran.html |
mc4_ca_20230418_0_365193 | Qui som – Assessoria a Ontinyent – AF Advocats
AF Advocats és un despatx d'advocats i assessors independents orientat a la gestió i solució d'assumptes complexes. Ens distingix d'altres la involucració i participació activa en cadascun dels temes que acceptem i les solucions innovadores i eficients que creem. Talent, experiència i compromís són la nostra aportació imprescindible per a oferir advocacia d'alt valor afegit. El despatx es va fundar l'any 2013 amb vocació multidisciplinària, en Ontinyent. Creiem en la proximitat a les persones i a l'entorn que ens envolta. En AF Advocats tenim una visió compartida de l'exercici de l'advocacia i de l'assessorament: compromesa, personalitzada, de valor i orientada als resultats. En este model és decisiu l'ampli coneixement dels sectors d'activitat en els que assessorem, per a així poder actuar de manera preventiva i proactiva.
Compromís amb l'aportació de valor
Treballem amb esquemes de retribució dels nostres servicis professionals construits per a compartir amb els nostres clients els beneficis del treball conjunt, en lloc d'afegir nou cost al seu compte de resultats.
Àrea Legal Els assumptes legals requerixen un equip solvent i que transmeta confiança per resoldre'ls. En AF Advocats posem els millors professionals al teu servici Més informació
Àrea Econòmica Tant si eres una empresa o professional amb llarga trajectòria o un emprenedor que acaba de començar o vol obrir un negoci, t'oferim tots els servicis que necessites. Ajudant-te en el dia a dia de la gestió empresarial i assessorant-te a l'hora de prendre decisions. Més informació
Comunitats de veïns Oblida't de tots els assumptes legals i econòmics de la teua comunitat de propietaris. En AF Advocats ho gestionem tot per tu. Més informació
Punt d'atenció a l'emprenedor Els Punts d'Atenció a l'Emprenedor (PAE) s'encarreguen de facilitar la creació de noves empreses, l'inici efectiu de la seua activitat i el seu creixement, a través de la prestació de servicis… Més informació
Assessoria integral d’empreses En l'assessoria integral d'empreses t'oferim tots els servicis necessaris per a la gestió i correcte funcionament del teu negoci. Més informació
Atenció online Per a oferir-te sempre el millor servici i amb la major immediatesa possible et podem atendre de manera online, a través de correu electrònic o skype. Més informació | 0.680138 | curate | {"no": 0.019632949210414, "ca": 0.9637217242851046, "it": 0.016645326504481434} | https://www.afadvocats.com/qui-som/ |
mc4_ca_20230418_17_526168 | Down Catalunya, autor en Down Catalunya
Home/Down Catalunya
So far Down Catalunya has created 225 blog entries.
Ja es aquí la Flashmob de Down Catalunya
Dins dels actes del nostre 15è aniversari i amb la col·laboració de diverses entitats i empreses, Down Catalunya presenta el FLASHMOB incusiu que es va rodar al C.C.Glòries el juny passat.
Down Catalunya2019-11-18T14:03:51+02:0011 Novembre, 2019|
Down Catalunya, a la Fira de Vilafranca
Down Catalunya serà present a la Fira de Bestiar d'època, al Firal de Vilafranca del Penedès aquest proper dissabte 27 de juliol
Down Catalunya2019-07-15T14:04:14+02:0015 Juliol, 2019|
El Futbol Sala solidari i inclusiu ha tornat a El Masnou.
Per 8è any consecutiu, Down Catalunya i l’AEFS Masnou Interdinàmic han organitzat el torneig de germanor, que enguany ha comptat amb més d’una cinquantena d’inscripcions.
Down Catalunya2019-07-08T14:08:57+02:008 Juliol, 2019|
La Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD), s’incorpora a Down Catalunya
L’equip tècnic està format per professionals de la psicologia, pedagogia i medicina i compta amb un grup d’assessors científics.
Down Catalunya2019-06-17T13:19:09+02:0017 Juny, 2019|
Barcelona, capital científica de la recerca en síndrome de Down
Del 6 al 9 de juny, Barcelona es convertirà en la capital mundial de la investigació científica sobre la Síndrome de Down, en acollir la “3a edició del Congrés Internacional de la Trisomy 21 Research Society (T21RS)”.
Down Catalunya2019-05-15T17:16:24+02:002 Maig, 2019| | 0.706032 | curate | {"ca": 0.7890835579514824, "en": 0.06940700808625337, "es": 0.06940700808625337, "id": 0.03638814016172507, "de": 0.03571428571428571} | https://www.sindromedown.cat/ca/author/downcatalunya/ |
mc4_ca_20230418_17_680460 | Activitats Cambra nº 15/2019
RESUM D’ACTIVITATS. Setmana del 15 d’abril de 2019
Els membres de la Comissió analitzaren les principals qüestions jurídiques que afecten a les empreses contractistes d’obres, dedicant especial atenció als plecs de condicions i contractes tipus de BIMSA i Infraestructures.cat.
La Cambra de Contractistes organitzà, conjuntament amb ASINCA, un esmorzar conferència al qual es va convidar al senyor José Alberto Carbonell, director general del Port de Barcelona.
L’entitat es va reuní, a petició del propi interessat, amb els senyors Ramón Masià i Albert Segarra, els quals van exposar les finalitats i objectius de la candidatura que el primer d’ells encapçala a la Cambra de Comerç de Barcelona.
AGENDA D’ACTIVITATS PREVISTA. Setmana del 22 d’abril de 2019
- 25/4/2019 La Cambra de Contractistes es reuneix amb Infraestructures.cat
- 26/4/2019 La Cambra de Contractistes a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya
- 14/4/2019 L’econòmic. ‘Contractació pública encara poc social’
- 15/4/2019 Expansión Catalunya. El fiel de la balanza. ‘La Cambra de Contractistes anticipa un parón inversor en la obra pública hasta 2020 por las sucesivas elecciones’
- Contractació 7/2019 ‘Agència de l’Habitatge de Catalunya. Ajuts a la rehabilitació’
- General 3/2019 ‘Instrucció Tècnica per a la realització del control de producció dels formigons fabricats en central’
- Laboral 9/2019 ‘Eleccions Generals del dia 28 d’abril de 2019. Participació dels treballadors’
- Laboral 10/2019 ‘Mesures urgents d’igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes’
- Laboral 11/2019 ‘Conveni col·lectiu del sector de la construcció de les comarques de Lleida. Calendari laboral 2019’ | 0.766722 | curate | {"ca": 0.8603971962616822, "de": 0.028037383177570093, "es": 0.09813084112149532, "en": 0.013434579439252336} | https://www.ccoc.cat/es/noticias/11546-activitats-cambra-n-15-2019 |
oscar-2301_ca_20230418_3_278231 | ANTONIO BALMÓN: “A l’AMB FEM LA NOSTRA FEINA SENSE SOROLL, PERÒ SOM LA TERCERA ADMINISTRACIÓ DE CATALUNYA I FEM POLÍTICA ÚTIL” | ReThink Barcelona
CAT CAST
QUI SOM
QUÈ FEM
ELS OBJECTIUS
ÒRGANS DE GOVERN
SALA DE PREMSA
CONTACTE
Select Page
ANTONIO BALMÓN: “A l’AMB FEM LA NOSTRA FEINA SENSE SOROLL, PERÒ SOM LA TERCERA ADMINISTRACIÓ DE CATALUNYA I FEM POLÍTICA ÚTIL”
L’alcalde de Cornellà de Llobregat i vice president de l’AMB creu que si Barcelona tingués la mateixa estructura que Madrid, tot el que han aconseguit els alcaldes de l’àrea metropolitana no s’hauria fet.
per Pep Martí
Amb disset anys al davant de l’alcaldia de Cornellà de Llobregat, a Antonio Balmón li ha tocat gestionar crisis d’embalum des de la institució més propera als ciutadans. Com a vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), contempla la realitat política i social amb la mirada que dona una trajectòria llarga i acostumada a negociacions difícils, com la que va donar lloc a l’aprovació, l’any 2010, de la llei de creació de l’AMB. En aquesta entrevista ens parla de Cornellà, de la seva visió metropolitana i de la necessitat de preservar el valor d ela institucionalitzat per damunt de les sigles de partit.
Aquest 25 d’abril complirà disset anys com a alcalde de Cornellà. Li ha tocat entomar dues grans crisis, la del 2008 i, ara, la crisi pandèmica. Com ho ha viscut la ciutat?
La crisi econòmica del 2008 ens va agafar preparats. Era la primera vegada que ens trobàvem amb un poder públic proper, com és l’Ajuntament, amb recursos i amb possibilitats de poder afrontar l’embat. Vam ser el primer ajuntament de Catalunya, no sé si també d’Espanya però de Catalunya segur, que vam posar en marxa un gran acord contra la crisi, sempre de la mà de la xarxa d’entitats de la ciutat. I també el primer que va engegar un fons de contingència. Del que no érem conscients era que això duraria gairebé una dècada. I vam començar molts mecanismes que es van consolidar sense perjudicar el creixement de la ciutat. Era una crisi immobiliària, monetària, financera. No ens hi havíem enfrontat mai. També vam saber aprofitar les oportunitats que ens donava el Pla Zapatero per entomar la crisi social.
Ara ha estat diferent?
La crisi pandèmica ens ha enganxat en una situació totalment diferent. Aquest havia de ser un mandat expansiu, de sortida de la crisi. Teníem unes bases consolidades. Però la pandèmia ho ha alterat tot i vam haver de donar-hi resposta. El 14 de març es declarava l’estat d’alarma i al cap de dos dies estàvem atenent totes les persones de Cornellà que teníem contactades i necessitaven satisfer les necessitats bàsiques. Al cap de cinc dies ja teníem un servei engegat per donar resposta a la gent que requeria un ingrés o un recurs alimentari.
I això es va poder assumir?
Es va poder assumir clarament. Vam crear un instrument paral·lel a l’administració per evitar el procediment més lent i fiscalitzador propi de l’administració, i va funcionar. Fins i tot vam detectar 300 persones que viuen soles que no teníem en les nostres bases, i algunes altres coses que no ens agradaven de la ciutat. Vam demostrar la capacitat de donar cada dia 10.000 dinars a persones sense recursos si era necessari.
Afrontar una crisi com aquesta des d’una alcaldia és molt diferent que fer-ho des d’un govern. Vostès no disposen dels estris d’un executiu amb poder legislatiu.
No tenim aquests estris, però la política local té això, la capacitat de donar una resposta ràpida a situacions excepcionals. Però fa un any, vam decidir deixar de gastar 12 milions d’euros, gairebé un 10% del pressupost, i amb aquest estalvi poder assumir una despesa que no teníem prevista i que era incerta perquè no sabíem què significaria quant a plans d’ocupació, o reforç alimentari. Però gràcies a aquesta decisió hem pogut liquidar el pressupost amb un dèficit de 4 milions d’euros, que ens permet estalviar per poder actuar en els anys 2021-22. Si no, ens haguéssim trobat amb un dèficit superior que ens podria haver escanyat.
Totes aquestes situacions requereixen una mirada més enllà d’una ciutat. És vicepresident executiu de l’AMB, que presideix l’alcaldessa de Barcelona. La política fa estranys companys de llit. En l’entrevista que vam fer a l’ex alcalde Xavier Trias, ens va elogiar molt la feina feta per vostè per fer realitat l’actual AMB. S’hi va entendre bé amb Trias?
Jo crec que la política, i més encara en l’àrea metropolitana, ha de ser també un espai de consens. L’AMB és una institució que intenta sempre fugir del partidisme. Això a vegades no s’entén bé. Allí estem gestionant molts interessos del dia a dia de la ciutadania. Crec que amb Xavier Trias, i també Lluís Tejedor, Jordi Portabella i Alberto Fernández, vam tenir l’oportunitat de demostrar que l’AMB era una institució que no era l’espai d’un partit. D’un reconeixement mutu que volíem tots va sorgir una bona base per preparar la llei de creació de l’Àrea Metropolitana del 2010. Una llei que, cal recordar, es va aprovar l’últim minut i per unanimitat.
Vostè s’hi va esmerçar.
Sempre explico que vaig estar un any i mig voltant i parlant absolutament amb tothom. Volia convèncer que intentàvem construir una cosa que no s’havia assolit mai abans: agafar quatre administracions i fusionar-les en una. Amb això el que fèiem era reduir despeses i crear unes potencialitats de gestió molt més fortes. Crec que això va convèncer tothom. I després, tot el que implicava la política d’aliances.
En quin àmbit van tenir més dificultats?
En la gestió de l’urbanisme. És lògic perquè suposa parlar molt de planificació. Hi va haver molt de debat, amb l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria, que en aquell moment dirigia Quim Nadal. Però vam tirar endavant. És molt important en política el respecte i fer complir la teva paraula. Totes les forces polítiques van aportar elements importants a la llei i per això crec que tothom se la va fer seva.
Vostè deu ser un dialèctic dur en la negociació, però quan s’arriba a un acord, és un polític que compleix.
“L’elecció directa del president o presidenta de l’AMB donaria a la institució un ADN més partidista.”
Prefereixo gestionar un no que gestionar un sí híbrid i que, quan surti per la porta, ja me n’hagi oblidat. Això també ho faig en la política municipal. També a l’Àrea, on cada vegada que he agafat un compromís, ho he complert.
Una pregunta sembla obligada: com funciona la cohabitació amb l’alcaldessa Colau?
Crec que funciona amb una acceptació mútua. És important acceptar la posició que representem tots dos. A vegades és difícil fer entendre que a una institució en què al PSC li falten dos consellers per tenir la majoria absoluta, no tingui la presidència el PSC. Però crec que és més important explicar el consens institucional. Nosaltres allí som molt més alcaldes que no pas dirigents de partit. Gestionem interessos molt concrets i comuns.
Com es pot explicar pedagògicament la rellevància del que representa l’AMB?
Sempre dic que si féssim un vídeo explicatiu de l’AMB, posaríem una persona aixecant-se al matí, obrint una aixeta i veient que no hi ha aigua. Després surt al carrer i no passen els autobusos. Ningú ha passat a recollir les escombraries perquè no se sap on portar-les… I això? Doncs això és el que fa l’AMB cada dia de manera invisible i que afecta a la gent en la seva vida quotidiana. Ho fem sense soroll i per això a vegades sembla que no hi siguem, però som la tercera administració de Catalunya després de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Fem política útil. Per a mi, la política ha de donar utilitat i seguretat, el que no està molt de moda.
El fet que per moltes persones la seva vida sigui cada cop més metropolitana però el sentiment d’identitat continuï estant vinculat a una ciutat o a un barri, és un problema afegit per al projecte metropolità?
Crec que no. Sempre faig una comparació. Madrid és una àrea metropolitana integrada només per un municipi. Barcelona està conformada per 36 municipis. Si Barcelona fos com Madrid, Cornellà seria una regidoria de districte, com pot ser Vallecas, i el Prat seria la regidoria de Barajas. El que hem fet tots els alcaldes i alcaldesses en aquests anys no s’hauria fet. Jo seria un regidor de districte sense autonomia ni capacitat de decidir la destinació dels recursos. Aquí hem pogut actuar de tu a tu. Nosaltres necessitem una escala que vagi més enllà de l’àmbit local però alhora actuar de manera propera sobre una societat que en aquests moments està molt fragmentada. S’ha de valorar molt positivament tot el que ha passat en aquest territori de la conurbació de Barcelona. I donar valor al que hem fet entre tots. Tenim una fragmentació que més que política és entre generacions i entre orígens i procedències. I cal que hi hagi algú molt a prop que pugui intervenir sobre la realitat. Jordi Pujol va desmuntar la Corporació Metropolitana perquè la veia com un contrapoder. L’AMB no ha de ser un contrapoder sinó un contrapès en positiu que ha d’exercir el paper que li atorguen les lleis i ha de ser un contrapès com a lobby en dinamització de l’economia, en infraestructures, en polítiques socials. I aquí podem trobar un espai ampli de coincidències interpartidistes.
Seria partidari que el president de l’AMB fos elegit en una elecció directa?
Sempre he defensat que no. L’AMB té aquesta potencialitat de reforç del món local. Si això no som capaços de consensuar-ho els alcaldes, és difícil que vingui algú que serà elegit per algun partit i que pugui manar sobre alguns alcaldes. Això no va enlloc. L’important és assolir grans acords. L’elecció directa del president o presidenta de l’AMB donaria a la institució un ADN més partidista. I com interlocutòria amb el món local? Ara governem quatre partits i no som notícia. Per què? Perquè hem acordat que hi ha coses que no les hem de discutir. Ja les parlarem en altres espais.
Entre els principals reptes que exigeixen una mirada metropolitana hi hauria una política d’habitatge?
És de les que necessita una estratègia més mancomunada, sí. I s’ha d’acompanyar d’una col·laboració pública-privada. La privada ha d’entrar a treballar amb les administracions públiques i alhora ha d’entendre que les seves retribucions potser seran més baixes. El món local no té prou musculatura per assumir tota la política d’habitatge. I menys per poder política de lloguer. Pensi que per fer vuitanta habitatges t’has d’endeutar per uns 14 milions d’euros. Quan has fet deu promocions, ja estàs endeutat per 140 milions d’euros.
Quina estratègia s’hauria de seguir per consolidar una governança a la regió metropolitana?
L’existència institucionalitzada de l’AMB va trigar més de vint anys. Per tant, jo parlaria més de les coses que s’han de fer més que d’una nova institució. Parlem d’infraestructures, per exemple. L’AMB ha de completar les seves infraestructures. Per poder potenciar l’economia del seu territori. Parlem de com reforcem després de la crisi pandèmica la presència de noves indústries i activitats econòmiques. I demanem als governs de l’Estat i de Catalunya totes les mesures que ajudin a estimular el territori. Parlem de les polítiques d’habitatge. Però si comencem a parlar d’una nova institució, no ens en sortirem. Perquè el Govern de la Generalitat es pot preguntar quin paper li queda davant d’una realitat institucional nova que pugui governar més de la meitat de Catalunya. Quan encara no tenim resolt el tema de les vegueries. Dit això, el Govern de Catalunya ha d’entendre que nosaltres, l’AMB, som aliats. Uns aliats a l’hora de concretar el creixement que necessita el nostre territori.
En els darrers anys, s’ha entès més la realitat metropolitana des del Govern de la Generalitat?
Crec que sí. És una realitat respectada. I també des del govern de l’Estat, que entén que per parlar de la realitat del litoral, per exemple, pot parlar amb nosaltres, no cal fer-ho parlant amb un seguit de municipis. El mateix quan s’ha de parlar de l’habitatge o de la mobilitat.
És difícil ser una ciutat veïna a Barcelona? Com ha evolucionat la relació entre totes dues ciutats els darrers anys?
Crec que ha evolucionat de manera positiva. Nosaltres hem aprofitat molt de tot el que representa i genera implica Barcelona. Si mirem el Baix Llobregat, a inicis de la democràcia tenia uns 220.000 habitants. Ara freguem els 900.000. Hi han predominat sempre polítiques progressistes i alhora de creixement. És un territori trinxat per les infraestructures però nosaltres mai hem recorregut al victimisme. El que hem volgut és aprofitar tot el que es passava al territori per retenir-ho i créixer.
És alcalde des del 2004, gairebé sempre -tret d’un mandat- amb majoria absoluta.
En el mandat que no vam disposar de majoria absoluta, vam tenir més vots que en les anteriors, però es presentaven més partits i ens va costar molt més arribar a la majoria absoluta.
Una majoria absoluta deu fer més còmode la governança. Però com evitar la pèrdua d’il·lusió per transformar la realitat?
Però les majories absolutes també són necessàries. Recordo un cop que vaig anar a A Corunya per parlar de l’àrea metropolitana. Governava la Marea. I quan estàvem reunits, tothom deia que enyorava la majoria absoluta. Però no pot servir per imposar el que tu vols. Nosaltres, tant en l’etapa de José Montilla com amb la meva, sempre hem pactat amb altres forces polítiques. Quan jo vaig entrar d’alcalde, vaig incorporar Convergència al govern. I a Iniciativa. Ara tenim l’absoluta i En Comú Podem és al govern. I participen en totes les reunions estratègiques. Per què? Per evitar en l’autosatisfacció i també per ampliar la nostra política de ciutat. I en cada pressupost hem pactat. Les darreres municipals van coincidir amb les europees. Hi havia dues urnes. A l’europea, el PSC va obtenir 14.000 vots i en la municipal més de 18.000. I hem escoltat sempre moltes veus. Jo he anat a la inauguració d’una nova secció d’Òmnium Cultural a Cornellà i hi he parlat. Perquè hi havia gent de la ciutat que jo respecto.
Si hagués de dir un projecte del que se sent més orgullós com a alcalde, quin seria? I quin és el repte que encara no ha pogut assolir?
D’un projecte del que em sento molt orgullós és de la Ciutat de la Lectura. Quan vaig entrar com a alcalde, teníem una biblioteca de 2.000 metres quadrats, a finals d’any disposarem de cinc biblioteques. Hem tingut regidors dedicats específicament a aquest projecte. He presentat més de 400 llibres d’autors de la ciutat. Hem creat espais per estudiar i conversar. Ho sento com una bona petjada. Ara les biblioteques tenen més funcions que les que tenien abans. Dues de les noves biblioteques obriran 24 hores els 365 dies de l’any. I això donarà lloc a un altre projecte, que és l’Escola d’Humanitats. I fracassat no, però sobre el que encara no hem aconseguit diria que en polítiques d’igualtat. Explico un cas. Si no hi hagués hagut la pandèmia, per la festa major de l’any passat, teníem previst un servei d’autobús nocturn per a les noies de la ciutat. Jo tinc filles i per a uns pares és dur haver d’estar pendent de per quin carrer han o no han de passar. És el fracàs d’una societat.
per Pep Martí
Amb disset anys al davant de l’alcaldia de Cornellà de Llobregat, a Antonio Balmón li ha tocat gestionar crisis d’embalum des de la institució més propera als ciutadans. Com a vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), contempla la realitat política i social amb la mirada que dona una trajectòria llarga i acostumada a negociacions difícils, com la que va donar lloc a l’aprovació, l’any 2010, de la llei de creació de l’AMB. En aquesta entrevista ens parla de Cornellà, de la seva visió metropolitana i de la necessitat de preservar el valor d ela institucionalitzat per damunt de les sigles de partit.
Aquest 25 d’abril complirà disset anys com a alcalde de Cornellà. Li ha tocat entomar dues grans crisis, la del 2008 i, ara, la crisi pandèmica. Com ho ha viscut la ciutat?
La crisi econòmica del 2008 ens va agafar preparats. Era la primera vegada que ens trobàvem amb un poder públic proper, com és l’Ajuntament, amb recursos i amb possibilitats de poder afrontar l’embat. Vam ser el primer ajuntament de Catalunya, no sé si també d’Espanya però de Catalunya segur, que vam posar en marxa un gran acord contra la crisi, sempre de la mà de la xarxa d’entitats de la ciutat. I també el primer que va engegar un fons de contingència. Del que no érem conscients era que això duraria gairebé una dècada. I vam començar molts mecanismes que es van consolidar sense perjudicar el creixement de la ciutat. Era una crisi immobiliària, monetària, financera. No ens hi havíem enfrontat mai. També vam saber aprofitar les oportunitats que ens donava el Pla Zapatero per entomar la crisi social.
Ara ha estat diferent?
La crisi pandèmica ens ha enganxat en una situació totalment diferent. Aquest havia de ser un mandat expansiu, de sortida de la crisi. Teníem unes bases consolidades. Però la pandèmia ho ha alterat tot i vam haver de donar-hi resposta. El 14 de març es declarava l’estat d’alarma i al cap de dos dies estàvem atenent totes les persones de Cornellà que teníem contactades i necessitaven satisfer les necessitats bàsiques. Al cap de cinc dies ja teníem un servei engegat per donar resposta a la gent que requeria un ingrés o un recurs alimentari.
I això es va poder assumir?
Es va poder assumir clarament. Vam crear un instrument paral·lel a l’administració per evitar el procediment més lent i fiscalitzador propi de l’administració, i va funcionar. Fins i tot vam detectar 300 persones que viuen soles que no teníem en les nostres bases, i algunes altres coses que no ens agradaven de la ciutat. Vam demostrar la capacitat de donar cada dia 10.000 dinars a persones sense recursos si era necessari.
Afrontar una crisi com aquesta des d’una alcaldia és molt diferent que fer-ho des d’un govern. Vostès no disposen dels estris d’un executiu amb poder legislatiu.
No tenim aquests estris, però la política local té això, la capacitat de donar una resposta ràpida a situacions excepcionals. Però fa un any, vam decidir deixar de gastar 12 milions d’euros, gairebé un 10% del pressupost, i amb aquest estalvi poder assumir una despesa que no teníem prevista i que era incerta perquè no sabíem què significaria quant a plans d’ocupació, o reforç alimentari. Però gràcies a aquesta decisió hem pogut liquidar el pressupost amb un dèficit de 4 milions d’euros, que ens permet estalviar per poder actuar en els anys 2021-22. Si no, ens haguéssim trobat amb un dèficit superior que ens podria haver escanyat.
Totes aquestes situacions requereixen una mirada més enllà d’una ciutat. És vicepresident executiu de l’AMB, que presideix l’alcaldessa de Barcelona. La política fa estranys companys de llit. En l’entrevista que vam fer a l’ex alcalde Xavier Trias, ens va elogiar molt la feina feta per vostè per fer realitat l’actual AMB. S’hi va entendre bé amb Trias?
Jo crec que la política, i més encara en l’àrea metropolitana, ha de ser també un espai de consens. L’AMB és una institució que intenta sempre fugir del partidisme. Això a vegades no s’entén bé. Allí estem gestionant molts interessos del dia a dia de la ciutadania. Crec que amb Xavier Trias, i també Lluís Tejedor, Jordi Portabella i Alberto Fernández, vam tenir l’oportunitat de demostrar que l’AMB era una institució que no era l’espai d’un partit. D’un reconeixement mutu que volíem tots va sorgir una bona base per preparar la llei de creació de l’Àrea Metropolitana del 2010. Una llei que, cal recordar, es va aprovar l’últim minut i per unanimitat.
Vostè s’hi va esmerçar.
Sempre explico que vaig estar un any i mig voltant i parlant absolutament amb tothom. Volia convèncer que intentàvem construir una cosa que no s’havia assolit mai abans: agafar quatre administracions i fusionar-les en una. Amb això el que fèiem era reduir despeses i crear unes potencialitats de gestió molt més fortes. Crec que això va convèncer tothom. I després, tot el que implicava la política d’aliances.
En quin àmbit van tenir més dificultats?
En la gestió de l’urbanisme. És lògic perquè suposa parlar molt de planificació. Hi va haver molt de debat, amb l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria, que en aquell moment dirigia Quim Nadal. Però vam tirar endavant. És molt important en política el respecte i fer complir la teva paraula. Totes les forces polítiques van aportar elements importants a la llei i per això crec que tothom se la va fer seva.
Vostè deu ser un dialèctic dur en la negociació, però quan s’arriba a un acord, és un polític que compleix.
Prefereixo gestionar un no que gestionar un sí híbrid i que, quan surti per la porta, ja me n’hagi oblidat. Això també ho faig en la política municipal. També a l’Àrea, on cada vegada que he agafat un compromís, ho he complert.
“L’elecció directa del president o presidenta de l’AMB donaria a la institució un ADN més partidista.”
Una pregunta sembla obligada: com funciona la cohabitació amb l’alcaldessa Colau?
Crec que funciona amb una acceptació mútua. És important acceptar la posició que representem tots dos. A vegades és difícil fer entendre que a una institució en què al PSC li falten dos consellers per tenir la majoria absoluta, no tingui la presidència el PSC. Però crec que és més important explicar el consens institucional. Nosaltres allí som molt més alcaldes que no pas dirigents de partit. Gestionem interessos molt concrets i comuns.
Com es pot explicar pedagògicament la rellevància del que representa l’AMB?
Sempre dic que si féssim un vídeo explicatiu de l’AMB, posaríem una persona aixecant-se al matí, obrint una aixeta i veient que no hi ha aigua. Després surt al carrer i no passen els autobusos. Ningú ha passat a recollir les escombraries perquè no se sap on portar-les… I això? Doncs això és el que fa l’AMB cada dia de manera invisible i que afecta a la gent en la seva vida quotidiana. Ho fem sense soroll i per això a vegades sembla que no hi siguem, però som la tercera administració de Catalunya després de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Fem política útil. Per a mi, la política ha de donar utilitat i seguretat, el que no està molt de moda.
El fet que per moltes persones la seva vida sigui cada cop més metropolitana però el sentiment d’identitat continuï estant vinculat a una ciutat o a un barri, és un problema afegit per al projecte metropolità?
Crec que no. Sempre faig una comparació. Madrid és una àrea metropolitana integrada només per un municipi. Barcelona està conformada per 36 municipis. Si Barcelona fos com Madrid, Cornellà seria una regidoria de districte, com pot ser Vallecas, i el Prat seria la regidoria de Barajas. El que hem fet tots els alcaldes i alcaldesses en aquests anys no s’hauria fet. Jo seria un regidor de districte sense autonomia ni capacitat de decidir la destinació dels recursos. Aquí hem pogut actuar de tu a tu. Nosaltres necessitem una escala que vagi més enllà de l’àmbit local però alhora actuar de manera propera sobre una societat que en aquests moments està molt fragmentada. S’ha de valorar molt positivament tot el que ha passat en aquest territori de la conurbació de Barcelona. I donar valor al que hem fet entre tots. Tenim una fragmentació que més que política és entre generacions i entre orígens i procedències. I cal que hi hagi algú molt a prop que pugui intervenir sobre la realitat. Jordi Pujol va desmuntar la Corporació Metropolitana perquè la veia com un contrapoder. L’AMB no ha de ser un contrapoder sinó un contrapès en positiu que ha d’exercir el paper que li atorguen les lleis i ha de ser un contrapès com a lobby en dinamització de l’economia, en infraestructures, en polítiques socials. I aquí podem trobar un espai ampli de coincidències interpartidistes.
Seria partidari que el president de l’AMB fos elegit en una elecció directa?
Sempre he defensat que no. L’AMB té aquesta potencialitat de reforç del món local. Si això no som capaços de consensuar-ho els alcaldes, és difícil que vingui algú que serà elegit per algun partit i que pugui manar sobre alguns alcaldes. Això no va enlloc. L’important és assolir grans acords. L’elecció directa del president o presidenta de l’AMB donaria a la institució un ADN més partidista. I com interlocutòria amb el món local? Ara governem quatre partits i no som notícia. Per què? Perquè hem acordat que hi ha coses que no les hem de discutir. Ja les parlarem en altres espais.
Entre els principals reptes que exigeixen una mirada metropolitana hi hauria una política d’habitatge?
És de les que necessita una estratègia més mancomunada, sí. I s’ha d’acompanyar d’una col·laboració pública-privada. La privada ha d’entrar a treballar amb les administracions públiques i alhora ha d’entendre que les seves retribucions potser seran més baixes. El món local no té prou musculatura per assumir tota la política d’habitatge. I menys per poder política de lloguer. Pensi que per fer vuitanta habitatges t’has d’endeutar per uns 14 milions d’euros. Quan has fet deu promocions, ja estàs endeutat per 140 milions d’euros.
Quina estratègia s’hauria de seguir per consolidar una governança a la regió metropolitana?
L’existència institucionalitzada de l’AMB va trigar més de vint anys. Per tant, jo parlaria més de les coses que s’han de fer més que d’una nova institució. Parlem d’infraestructures, per exemple. L’AMB ha de completar les seves infraestructures. Per poder potenciar l’economia del seu territori. Parlem de com reforcem després de la crisi pandèmica la presència de noves indústries i activitats econòmiques. I demanem als governs de l’Estat i de Catalunya totes les mesures que ajudin a estimular el territori. Parlem de les polítiques d’habitatge. Però si comencem a parlar d’una nova institució, no ens en sortirem. Perquè el Govern de la Generalitat es pot preguntar quin paper li queda davant d’una realitat institucional nova que pugui governar més de la meitat de Catalunya. Quan encara no tenim resolt el tema de les vegueries. Dit això, el Govern de Catalunya ha d’entendre que nosaltres, l’AMB, som aliats. Uns aliats a l’hora de concretar el creixement que necessita el nostre territori.
En els darrers anys, s’ha entès més la realitat metropolitana des del Govern de la Generalitat?
Crec que sí. És una realitat respectada. I també des del govern de l’Estat, que entén que per parlar de la realitat del litoral, per exemple, pot parlar amb nosaltres, no cal fer-ho parlant amb un seguit de municipis. El mateix quan s’ha de parlar de l’habitatge o de la mobilitat.
És difícil ser una ciutat veïna a Barcelona? Com ha evolucionat la relació entre totes dues ciutats els darrers anys?
Crec que ha evolucionat de manera positiva. Nosaltres hem aprofitat molt de tot el que representa i genera implica Barcelona. Si mirem el Baix Llobregat, a inicis de la democràcia tenia uns 220.000 habitants. Ara freguem els 900.000. Hi han predominat sempre polítiques progressistes i alhora de creixement. És un territori trinxat per les infraestructures però nosaltres mai hem recorregut al victimisme. El que hem volgut és aprofitar tot el que es passava al territori per retenir-ho i créixer.
És alcalde des del 2004, gairebé sempre -tret d’un mandat- amb majoria absoluta.
En el mandat que no vam disposar de majoria absoluta, vam tenir més vots que en les anteriors, però es presentaven més partits i ens va costar molt més arribar a la majoria absoluta.
Una majoria absoluta deu fer més còmode la governança. Però com evitar la pèrdua d’il·lusió per transformar la realitat?
Però les majories absolutes també són necessàries. Recordo un cop que vaig anar a A Corunya per parlar de l’àrea metropolitana. Governava la Marea. I quan estàvem reunits, tothom deia que enyorava la majoria absoluta. Però no pot servir per imposar el que tu vols. Nosaltres, tant en l’etapa de José Montilla com amb la meva, sempre hem pactat amb altres forces polítiques. Quan jo vaig entrar d’alcalde, vaig incorporar Convergència al govern. I a Iniciativa. Ara tenim l’absoluta i En Comú Podem és al govern. I participen en totes les reunions estratègiques. Per què? Per evitar en l’autosatisfacció i també per ampliar la nostra política de ciutat. I en cada pressupost hem pactat. Les darreres municipals van coincidir amb les europees. Hi havia dues urnes. A l’europea, el PSC va obtenir 14.000 vots i en la municipal més de 18.000. I hem escoltat sempre moltes veus. Jo he anat a la inauguració d’una nova secció d’Òmnium Cultural a Cornellà i hi he parlat. Perquè hi havia gent de la ciutat que jo respecto.
Si hagués de dir un projecte del que se sent més orgullós com a alcalde, quin seria? I quin és el repte que encara no ha pogut assolir?
D’un projecte del que em sento molt orgullós és de la Ciutat de la Lectura. Quan vaig entrar com a alcalde, teníem una biblioteca de 2.000 metres quadrats, a finals d’any disposarem de cinc biblioteques. Hem tingut regidors dedicats específicament a aquest projecte. He presentat més de 400 llibres d’autors de la ciutat. Hem creat espais per estudiar i conversar. Ho sento com una bona petjada. Ara les biblioteques tenen més funcions que les que tenien abans. Dues de les noves biblioteques obriran 24 hores els 365 dies de l’any. I això donarà lloc a un altre projecte, que és l’Escola d’Humanitats. I fracassat no, però sobre el que encara no hem aconseguit diria que en polítiques d’igualtat. Explico un cas. Si no hi hagués hagut la pandèmia, per la festa major de l’any passat, teníem previst un servei d’autobús nocturn per a les noies de la ciutat. Jo tinc filles i per a uns pares és dur haver d’estar pendent de quin carrer han o no han de passar. És el fracàs d’una societat.
share:
ALTRES ARTICLES
LA VISIÓ DE CINC EX ALCALDES DE BARCELONA SOBRE LA POLÍTICA METROPOLITANA LLEGEIX LES QUATRE ENTREVISTES AMB ELS EX ALCALDES DE BARCELONA JORDI HEREU: “BARCELONA ENCARA NO TÉ INCORPORADA UNA MIRADA DE REGIÓ METROPOLITANA” JOAN CLOS: “HEM DE SORTIR DE LA MÍSTICA I MENTRE AIXÒ NO SUCCEEIXI NO HI HAURÀ CAP SOLUCIÓ”
Rethink News!
Connecta’t i rep les nostres publicacions, debats i iniciatives.
Amb el suport de:
Avís legal – Privacitat – Cookies
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies per recopilar informació amb la finalitat tècnica, no es recapten ni cedeixen les seves dades de caràcter personal sense el seu consentiment.
Així mateix, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a SOCIETAT BARCELONINA D'ESTUDIS ECONÒMICS I SOCIALS.
MÉS INFOACCEPTAR
Configurar cookies
Tanca
Resum de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la seva experiència mentre navega pel lloc web. D'aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen en el seu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i comprendre com utilitza aquest lloc web. Aquestes galetes s'emmagatzemaran en el vostre navegador només amb el seu consentiment. També té l'opció d'optar per no rebre aquestes galetes. Però l'exclusió voluntària d'algunes d'aquestes galetes pot afectar la seva experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional 11 months The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-others 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-performance 11 months This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy 11 months The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Functional
Functional
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance
Performance
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytics
Analytics
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement
Advertisement
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
Others
Others
Other uncategorized cookies are those that are being analyzed and have not been classified into a category as yet. | 0 | curate | {"ca": 0.8990697815350119, "kn": 0.00024240220586007333, "pt": 0.0036057328121685906, "it": 0.004272338878283793, "en": 0.07196315486470926, "fr": 0.0028482259188558614, "es": 0.016028845862497348, "ro": 0.0011514104778353484, "zh": 0.00048480441172014667, "cs": 0.00015150137866254583, "eb": 0.000181801654395055} | https://rethinkbcn.cat/antonio-balmon-a-lamb-fem-l-anostra-feina-sense-soroll-pero-som-la-tercera-administracio-de-catalunya-i-fem-politica-util/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_161164 | El musical "Bruna" amb el qual tinc la sort de participar com a violoncel·lista és un espectacle que es va estrenar fa un any i mig aproximadament. Un musical creat pel Mateu Peramiquel i la Mar Puig que ha rodat per diferents sales i teatres de Catalunya, ara al Teatre Romea de Barcelona!
Per si no vau tenir l'oportunitat de veure les notícies del musical a les xarxes, us deixo alguns enllaços d'interès a continuació!
- Notícia al TN de TV3: https://www.facebook.com/watch/?v=170374368117971
- Notícia de "El Periódico": https://www.elperiodico.com/es/onbarcelona/visitar/20201220/obra-infantil-reflexiona-memoria-11386665
- Notícia al "TimeOut": https://www.timeout.es/barcelona/es/teatro/bruna-el-musical
Després de fer 3 actuacions els diumenges 13, 20 i 27 de desembre al Teatre Romea de Barcelona i fer sold out, el musical s'ha prorrogat 2 diumenges més: diumenges 3 i 10 de gener a les 12h. Compra entrades aquí.
I prepareu-vos perquè a partir del gener vénen moltes dates... moltes! No deixeu passar l'oportunitat de venir al Teatre Romea perquè el lloc ho val molt! | 1 | perfect | {"ca": 0.7813084112149533, "es": 0.21869158878504674} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_38885 | AACIC i CorAvant treballem conjuntament amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb cardiopatia congènita
Una cardiopatia congènita és una malformació de l’estructura del cor que s’inicia des del primer moment de la gestació i requereix seguiment mèdic.
Donem a conèixer la realitat de les cardiopaties congènites a la societat a partir de d’actes solidaris i campanyes de sensibilització
Tens diverses maneres per a vincular-te amb la nostra entitat i col·laborar amb nosaltres
T’oferim el nostre suport i estem atents a les teves necessitats al voltant de viure i conviure amb una cardiopatia congènita | 0.713897 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.aacic.org/ca/editorials/2003/?post_type=editorials |
crawling-populars_ca_20200525_41_98781 | El batlle d'Igualada veu "imminent" l'obertura de diligències per part de l'Audiència Nacional després de rebre el requeriment d'informació
Igualada.-L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, ha anunciat aquest dimecres que el consistori ha rebut una petició de la subdelegació del govern espanyol demanant l'acta de ple del 17 de novembre relativa a una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament. Per Castells, aquest és el pas previ a l'obertura de diligències per part de l'Audiència Nacional, un fet que veu "imminent". El batlle creu que les denúncies contra els Ajuntaments "obeeixen a voluntats polítiques d'interferir en la campanya electoral" i ha rebutjat el que considera "atacs a la llibertat d'expressió" i "agressions a la sobirania dels ciutadans". Castells veu la denúncia com una "aberració" contra la societat igualadina i el ple.
L'Ajuntament d'Igualada va rebre el divendres passat una petició de la subdelegació del govern espanyol que demanava l'acord de ple del 17 de novembre en què el consistori va aprovar una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament. El batlle Marc Castells creu que aquest és el pas previ a l'obertura de diligències prèvies contra l'Ajuntament d'Igualada per part de l'Audiència Nacional, tal com ja ha passat a Celrà, Girona i la Seu d'Urgell. La moció va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i la CUP. Castells ha relatat aquest dimecres que "encara no hem rebut cap notificació de denúncia, però tot ens fa pensar que això serà imminent". El batlle considera una "aberració" l'obertura de diligències "per possibles delictes de sedició i rebel·lió" i creu que és un "atac contra la societat igualadina i el seu plenari". En aquest sentit, l'alcalde s'ha volgut mostrar tranquil i convençut que els regidors que van votar a favor de la moció "no van fer res dolent". L'alcalde també ha mostrat la seva sorpresa davant del fet que "el dimecres 2 de desembre aparegués aquesta informació a mitjans de comunicació d'abast nacional sense nosaltres tenir-ne coneixement i sense que aquest Ajuntament hagués rebut cap notificació". Per això, creu el batle, "només pot obeir a voluntats polítiques d'interferir en la campanya electoral on Catalunya és el cavall de batalla i l'ase dels cops". En aquest sentit ha refermat que "aprovar una moció en un ple és una opció legítima i això no canviarà mai diguin el que diguin". Castells ha explicat que aquesta tarda es reuniran amb la Consellera de Governació, Meritxell Borràs, juntament amb els batlles de la Seu d'Urgell, Celrà, Girona i l'alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona. El batlle d'Igualada ha explicat que aquesta reunió ha de servir per "avaluar com hem d'actuar a partir d'ara".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.739186 | curate | {"ca": 0.8600104275286757, "es": 0.12956204379562045, "en": 0.010427528675703858} | : /catalunya/territori/noticia-ampliaciocastells-les-denuncies-contra-els-ajuntaments-obeeixen-voluntats-politiques-dinterferir-campanya-electoral-20151209134555.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_234048 | Intranet dels Membres La Institució Organització i activitats institucionals Declaracions institucionals Membres Fundacions Delegacions Patrocinadors
Seccions
Secció Històrico-Arqueològica Secció de Ciències Biològiques Secció de Ciències i Tecnologia Secció Filològica Secció de Filosofia i Ciències Socials
Societats filials
Llengua
Obres normatives Recursos en línia Serveis Documents i declaracions Cursos Secció Filològica
Recerca
Programes de recerca Consorcis, centres i laboratoris
Publicacions
Portal de publicacions Hemeroteca Científica Catalana Novetats editorials Publicar a l'IEC Llibreria Google llibres Videoteca
Premis
Cartell de premis i de borses d'estudi Condicions Generals
Arxiu
Inici Contingut i accés Arxiu històric Arxiu de membres Espais Fons personals i d'entitats
La Seu
La Casa de Convalescència Visites guiades Cessió d'espais
Portals de l'IEC
Més portals de l'IEC Transparència Política de privacitat Perfil del contractant Treballar a l'IEC
☰
13/07/2022
La 7a Nit de la Biologia reconeix els professionals i treballs que més han contribuït a les ciències biològiques del 2021
Any rere any, la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), celebra la Nit de la Biologia. Enguany, l’acte tindrà lloc el 14 de juliol, a les set del vespre, a la seu de l’IEC i inclourà el lliurament dels Premis SCB, amb els quals aquesta filial pretén reconèixer i fomentar les activitats de recerca, divulgació, emprenedoria i innovació en l’àmbit de les ciències biològiques que es duen a terme als territoris de parla catalana.
Els Premis SCB inclouen un total de sis modalitats diferents. El primer és el Premi SCB Trajectòria Professional Leandre Cervera, que s’atorga al professional que al llarg de la seva trajectòria ha contribuït d’una manera més destacada al progrés o la difusió de les ciències de la vida. Aquest és l’únic premi del qual ja s’ha donat a conèixer el nom de la persona guardonada. Enguany, el premi s’atorga a la doctora Roser Gonzàlez Duarte, catedràtica emèrita de genètica a la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una important tasca docent en l’àmbit de la genètica i la biologia molecular, alhora que ha dut a terme una recerca innovadora i de qualitat que ha permès associar noves mutacions com a causants de malalties hereditàries de la retina i ha estat també cofundadora de l’empresa derivada (spin-off) DBGen Ocular Genomics, dedicada al diagnòstic genòmic d’aquestes malalties.
Altres categories inclouen reconeixements a les millors publicacions científiques, tesis doctorals, treballs de recerca de batxillerat, obres de divulgació i empreses emergents del moment. D’una banda, el Premi SCB Article Científic reconeix la millor publicació científica publicada durant l’any 2021. Enguany, els tres finalistes a aquest premi són Salvador Aznar Banitah, pel treball «Dietary palmitic acid promotes a prometastatic memory via Schwann cells»; Cristian Cañestro, pel treball «Cardiopharyngeal deconstruction and ancestral tunicate sessility», i Alfred Cortés, pel treball «A heat-shock response regulated by the PfAP2-HS transcription factor protects human malaria parasites from febrile temperatures».
El Premi SCB Divulgació reconeix la millor obra de divulgació de l’àmbit de les ciències biològiques. Els treballs finalistes són el llibre Hereta’t. Com influeixen en el nostre comportament els gens i la biologia, l’exposició «Biòlogues i activistes mediambientals» i la col·lecció de llibres infantils «Tots som parents» i «Tots som diferents».
La formació de nou talent investigador està reconeguda amb el Premi SCB Jove Investigador/a, que s’atorga a la millor tesi doctoral dels anys 2019-2020. Els finalistes d’enguany són Diego Garrido Martín, pel treball A multivariate approach to study the genetic determinants of phenotypic traits; Ferran Nadeu Prat, pel treball Genomic determinants of chronic lymphocytic leukemia progression: from individual drivers to a heterogenous genetic makeup, i Neus Roca Ayats, pel treball Identification and functional characterization of genetic loci involved in osteoporosis and atypical femoral fracture.
D’altra banda, el Premi SCB Treball de Recerca de Batxillerat també premia els joves investigadors que han desenvolupat el millor treball de recerca en un centre d’educació secundària durant el curs 2021-2022. Els tres finalistes són Laia Fita Pla-Giribert, pel treball «La comunitat de la guineu a l’Alta Garrotxa i la seva evolució pel confinament provocat per la COVID-19»; Pablo Font Montes, pel treball «La posidònia oceànica com a bioindicadora de la presència de plàstics al Mediterrani», i Bàrbara León González, pel treball «Les diatomees com a bioindicadors de l’estat ecològic del riu Llobregat a Cornellà de Llobregat».
Per últim, el Premi SCB Start-Up s’atorga a la millor empresa emergent del sector biotecnològic o de ciències biològiques fundada en els darrers cinc anys en l’àmbit local o regional. Enguany, els projectes finalistes són Integra Therapeutics, SL i Microomics Systems, SL.
Els noms dels guardonats amb els Premis SCB es faran públics durant la Nit de la Biologia, l’acte més esperat i rellevant de la SCB. La Nit ha esdevingut un espai de trobada de la comunitat científica, els socis de la SCB i el públic en general, i ha creat un espai únic per a fomentar la recerca, la divulgació i l’estudi de la biologia dels territoris de parla catalana.
Podeu trobar més informació aquí i aquí.
L’acte es podrà seguir també per Youtube.
07/09/2022
Alícia Casals i Laura Folch, protagonistes de la Diada a l’IEC
05/09/2022
La política científica es debat a l’IEC amb la investigadora Aurelia Manuela Modrego
28/07/2022
Teresa Cabré visita el president de la Diputació de Girona i tanca les reunions amb les diputacions catalanes
28/07/2022
Ja podeu consultar el darrer número d’El Butlletí de l’IEC
21/07/2022
La comunitat científica catalana que investiga la contaminació per micro- i nanoplàstics es reuneix a l’IEC
22/07/2022
Un estudi finançat per l’IEC mesura l’impacte social de la recerca en sociologia
22/07/2022
La Setmana del Llibre en Català reconeix la trajectòria de Joan F. Mira
19/07/2022
L’IEC lamenta el traspàs de Joan Francesc López Casasnovas, membre corresponent de la Secció Filològica
15/07/2022
Pacte Nacional per la Llengua: l'IEC avaluarà la qualitat lingüística en diferents àmbits
‹‹‹1...34567...266›››
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. [email protected] - Informació legal
Amb el suport de
i la col·laboració de
i de
Aguas Font Vella y Lanjaron - Agustí Montal Galobart - Balfegó&Balfego, SL - Borges - Caixa Catalunya - Caixa Girona - Carles Simó Tomàs - Catalunya Ràdio, S.R.G., S.A. - Consorci Zona Franca - Corporació Catalana de Ràdio i Televisió - Danone - Diputació de Girona - Diputació de Tarragona - Dirección General de Cooperación y Comunicación Cultural - Elsa Peretti Fundation - Esteve - Família Aramon - Fèlix Escalas Chamením - Fèlix Millet i Maristany - Francesc A. Ripoll - Franzisca Knapp (Francesca Reus i Boix) - Friselva - Fundació Banc Sabadell - Fundació Caixa Sabadell - Fundació Catalunya La Pedrera - Fundació Lluís Carulla - Fundació privada CELLEX - Fundació privada Mir-Puig - Fundació SIS (Novartis) - Fundación Ramón Areces - Institució de les Lletres Catalanes - Institut Ramon Llull - Jaume Carner i Suñol - Joan Bufarull i Batalla - Joan Cendrós i Carbonell - Joana Jornet Garcia - Jordi Ferrero Fusté - Juan Mata - Laudis Consultor - Lavinia - Lluís Bonet i Garí - Lluís Duran Ventosa - Lluís Figueras-Dotti Valls - Lluís Massot i Balaguer - Maria Guarro - Maria Teresa Asenjo Bernis - Maria Teresa Ferrer Mallol - Mario Salvia Serret - Mercè Rodoreda i Gurguí - Narcís de Carerras - Núria Carrera Patxot - Nutrició i Santé Iberica - Patronat Català Pro Europa - Pere Manen - Rafel Patxot i Jubert - Raimon Noguera i Guzmán - Rosa Maria Salas Puig - Salvador Millet i Bel - Televisió de Catalunya - Trinitat Capmany Franques - Víctor Igual - | 0.768883 | curate | {"ca": 0.9135479041916168, "es": 0.012724550898203593, "pt": 0.001996007984031936, "fr": 0.004491017964071856, "it": 0.000124750499001996, "en": 0.0658682634730539, "ro": 0.00124750499001996} | http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?offset=36&id_noticies=3395 |
cawac_ca_20200528_0_74840 | (18.06.2003-18.06.2012)
Menú
L’ària del diumenge: «Addio del passato» (Victòria dels Àngels i Darina Takova)
Com vaig dir la setmana passada, s’han acabat Händel i Scholl (per uns dies, que em conec: avui he estat a punt de recaure! ), i canviem de compositor (Verdi) i de veu (soprano), amb una ària de la que és (amb totes les cometes necessàries quan es fa una afirmació com aquesta) la meva òpera favorita: La traviata . Per si algú no la coneix, explica la història d’una senyoreta de vida alegre que comet l’error d’enamorar-se d’un senyoret burgès que també s’enamora d’ella i, contra el sentit comú imperant a l’època, ho abandonen tot per viure junts. Un escàndol en majúscula per la bona i benpensant burgesia que acaba, com no pot ser d’altra manera, amb la mort de la protagonista, Violeta Valéry. L’òpera es basa en la novel·la La dama de les camèlies d’Alexandre Dumas fill, que recollí una història real.
L’ària d’avui és «Addio del passato», en la qual Violeta, que ja sap que s’ha de morir, s’acomiada de la seva vida i del seu amor, Alfredo, i li desitja que sigui feliç. La canten Victòria dels Àngels al primer vídeo i Darina Takova al segon: la primera, perquè m’agrada (i ja perdonareu que el so no sigui gaire bo, però m’ha semblat més interessant aquest enregistrament en directe que el d’estudi que enllaço al final), i la segona perquè la primera Traviata que vaig veure la cantava ella. I ara em deixo de batalletes i us poso els vídeos. | 0.767783 | curate | {"de": 0.01581843191196699, "es": 0.002751031636863824, "ca": 0.9814305364511692} | http://ferranmoreno.cat/bloc/?p=2788 |
mc4_ca_20230418_3_651779 | Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 | ACN | solsona | Societat | El Punt Avui
Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 + Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 E-mail
solsona - 11 desembre 2019 9.56 h
El bisbe, Xavier Novell, demana perdó a les víctimes i es compromet a seguir escoltant ’’noves denúncies’’
Lp’edifici del Palau Episcopal de Solsona, seu del bisbat MAR VICENTE
Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 Dos capellans del Bisbat de Solsona van abusar de vuit menors durant els anys 50 i 70 E-mail
ACN - solsona
Dos capellans, ja difunts, del Bisbat de Solsona van abusar sexualment de vuit menors d’edat, tres d’ells també difunts, durant els anys 50 i 70, segons es desprèn d’una investigació feta per la delegació diocesana de Protecció de Menors i Adults Vulnerables i l’oficina d’atenció a les víctimes d’abusos sexuals. El Bisbat ha atès tres víctimes que han revelat l’abús patit durant la infantesa i el nom de l’abusador, però han decidit no fer cap més pas perquè els abusadors ja són morts. El bisbe Xavier Novell ha condemnat ’’rotundament’’ els abusos i ha demanat perdó a les víctimes, alhora que ha denunciat el ’’silenci asfixiant’’ que han patit les víctimes durant molts anys. Per això, ha ofert ajuda i disponibilitat per seguir escoltant ’’noves revelacions i denúncies’’.
L’oficina d’atenció a les víctimes d’abusos sexuals a menors i adults vulnerables està en marxa des d’aquest mateix any, després que Novell s’hi comprometés en un escrit al Full Diocesà. Durant aquests mesos, la delegació ha investigat ’’qualsevol rumor d’abús sexual’’ i ha revisat tots els arxius a la recerca de possibles denúncies contra clergues diocesans. S’han rebut 4 informacions i s’han investigat 3 murmuracions.
En un comunicat, el Bisbat de Solsona explica que la delegació ha estudiat quatre possibles casos d’abusos a menors per part de sacerdots diocesans i s’ha conclòs que dos d’ells van abusar de vuit infants durant les dècades dels 50 i 70. Les víctimes no volen revelar la seva identitat.
Novell s’ha compromès a fer del Bisbat ’’un lloc segur per als infants i adults vulnerables’’ i ha assegurat que la diòcesi mira cap a ’’la part més fosca’’ de la seva història amb la intenció de treballar perquè ’’mai més succeeixi res més de semblant al seu interior’’. | 0.836957 | curate | {"ca": 0.9956317204301075, "es": 0.004368279569892473} | http://blog.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1709349-dos-capellans-del-bisbat-de-solsona-van-abusar-de-vuit-menors-durant-els-anys-50-i-70.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_608773 | Sense Canal 9, sense Ràdio 9, sense TV3 i ara sense Catalunya Ràdio... a Castelló, a València o a Alacant ja no existeixen mitjans en la nostra llengua. Aquesta mesura torna a atemptar contra la Llibertat d'Informació i constitueix un atac reincident en contra de la pluralitat informativa i una retallada més en el dret a la informació de la ciutadania. Ens volen muts i a la gàbia, submisos i en el millor dels casos marginals. Els ho permetrem? Plaça de la Muntanyeta, 12:00 dissabte dia 25https://www.facebook.com/events/1448056952089930/?source=1
Amunt! | 0.719784 | curate | {"ca": 0.9891500904159132, "en": 0.0108499095840868} | |
cawac_ca_20200528_2_64646 | En la playa
La notícia
Cal estar registrat per inserir un contingut:
El meu324.cat és l'espai on es concentra la major part de la participació de l'usuari del web 324. A través d'El meu 324, et convidem a tu i a tothom a penjar i comentar les notícies que tu mateix hagis pogut capturar a través de les teves experiències. També pots participar a través de debats oberts i fòrums d'opinió. Les notícies les pots penjar en format foto, vídeo, àudio i text. | 0.716 | curate | {"es": 0.024498886414253896, "pt": 0.022271714922048998, "ca": 0.9532293986636972} | http://www.324.cat/elmeu324/foto/233832/En-la-playa |
mc4_ca_20230418_17_338743 | El Centre del Carme i la galeria Plastic Murs s'omplin de grafitis | 7TeleValencia
Després de l’èxit collit en la falla municipal 2019 amb Procés Creatiu, en col·laboració amb Latorre i Sanz, els artistes valencians Pichiavo, presenten dues exposicions a València en les quals l’art urbà s’uneix a l’art clàssic.
PichiAvo naix en 2007, un nom artístic format pels pseudònims pels quals són coneguts els dos artistes: Pitxi i Avo. Units pel grafiti, van compartir una mateixa visió d’evolució cap a noves formes d’expressió artística i una mateixa manera de pensar a nivell artístic per a concebre les seues obres.
El Centre del Carme acull des de febrer l’exposició Evreka que es manté en el centre de cultura contemporània, organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana amb la col·laboració de l´Ajuntament de València.
Evreka, és una exposició en la qual es troben “dos universos creatius”, els de l’estudi i el carrer, amb l’objectiu de mesclar el grafiti i la mitologia clàssica, la nomenada “Urbanmythology”.
Els creadors juguen a contraposar imatges inspirades en les formes clàssiques grecoromanes i el grafiti, un característic estil que han plasmat en murs, festivals d’art urbà, així com en marques comercials. Completen la mostra nou escultures i una columna de 14 metres. Les obres d’aquesta sala es reflecteixen en espills que, segons els autors, permeten que l’espectador “s’integre en l’experiència i interactue amb l’obra”.
L’exposició es troba en el Centre Cultural del Carme, a la sala Refectori, Carrer del Museu Núm.2 de València, i romandrà oberta fins al 5 de maig; l’entrada és gratuïta.
L’exposició Ekdoseis es troba en la galería Plastic Murs, carrer Dénia, 45, i es pot gaudir fins al 18 d’abril des de les 17.00 fins a les 20:30 hores de dimarts a dissabte i l’entrada és gratuïta.
PichiAvo, han seleccionat per a aquesta exposició, obres on el públic puga veure en primera persona, el procés preciosista que acompanya aqueixos primers passos que componen la seua creació; i amb la intenció, que tots aquells amants de l’art en general i de l’obra de PichiAvo en particular, puguen ser coneixedors i posseïdors d’una part essencial de la seua obra.
La mostra comptarà amb una sèrie de serigrafies basades en els seus esbossos a bolígraf de les quals algunes comptaran amb acabat a mà. En aquesta exposició, composta per serigrafies i impressió giclée, Pichiavo volen posar en rellevància el poder que contenen les obres d’art quan material, tècnica i conceptualidad, que s’uneixen sota un llenguatge contemporani d’Art Clàssic i Grafiti.
A més el Centre del Carme presenta una proposta cultural per a tota la família, l’espectacle de Mus’n Babies. Una visió musical per als i les més xicotets/as (de 0-3 anys) de la mitologia grecoromana i el grafiti; que comptarà amb l’art urbà més actual, elements que componen l’exposició de PichiAvo Evreka en el Centre del Carme.
L’espectacle tindrà lloc els pròxims dies 31 de març i 14 d’abril, a les 11.00 hores en el Centre del Carme, a la Sala Refetori i la seua duració és de 25 min, aproximadament. És necessari realitzar reserva prèvia a l’email [email protected] | 0.879977 | curate | {"ca": 1.0} | https://7televalencia.com/exposicions-pichiavo-valencia/ |
wikipedia_ca_20230401_0_676711 | Albert Baez
Albert Vinicio Báez ( ˈbaɪɛz; Puebla de Zaragoza, 15 de novembre de 1912 – 20 de març de 2007) va ser un físic mexicà-estatunidenc i pare de les cantants Joan Baez i Mimi Fariña, i oncle de John C. Baez. Va fer importants contribucions en el desenvolupament primerenc dels microscopis de raigs X i posteriorment dels telescopis de raigs X.
Primers anys de vida.
Albert Báez va néixer a Puebla, Mèxic, el 1912. El pare de Baez, el reverend Alberto B. Baez Fonseca, era un ministre metodista. Albert tenia quatre anys quan el seu pare va traslladar la seva família als Estats Units, primer a Texas durant un any i després a la ciutat de Nova York. Albert, la seva germana Mimi i el germà Peter es van criar a Brooklyn, on el seu pare va fundar la Primera Església Metodista Espanyola a Nova York. Durant la seva joventut, Baez va considerar convertir-se en ministre, però va seguir els seus interessos per les matemàtiques i la física.
Baez es va llicenciar en matemàtiques a la Drew University (BS, 1933) i a la Universitat de Syracuse (MS, 1935). Es va casar l'any 1936 amb Joan Chandos Bridge, filla d'un capellà episcopal. La parella es va convertir en quàquers. Van tenir tres filles (Pauline, Joan i Mimi), després es van traslladar a Califòrnia: Baez es va matricular al programa de doctorat en física de Stanford. El 1948, Baez va coinventar, amb el seu assessor del programa de doctorat, Paul Kirkpatrick, el microscopi de reflexió de raigs X per a l'examen de cèl·lules vives. Aquest microscopi encara s'utilitza en medicina. Baez va rebre el seu doctorat. en física a Stanford el 1950. El 1948, quan encara era estudiant de postgrau a Stanford, va desenvolupar cercles concèntrics de materials alternatius opacs i transparents per utilitzar la difracció en lloc de la refracció per enfocar els raigs X. Aquestes plaques de zona es van demostrar útils i fins i tot essencials dècades més tard només amb el desenvolupament de fonts de raigs X de sincrotró prou brillants i d'alta intensitat.
Vida acadèmica.
A mesura que la Guerra Freda es va intensificar a la dècada de 1950, el talent de Báez va ser molt demandat en la cursa armamentista en creixement, però el pacifisme de la seva família el va impulsar a rebutjar posicions lucratives e la indústria armamenstística i es va dedicar a l'educació i l'humanitarisme.
De 1950 a 1956, va ocupar una càtedra a la Universitat de Redlands, on va continuar la seva recerca de raigs X. Baez va prendre un permís d'un any per treballar amb la UNESCO l'any 1951, i va destinar la seva família a Bagdad per establir el departament de física i el laboratori de la Universitat de Bagdad. El 1959, Baez va acceptar una plaça de professor al MIT i va traslladar la seva família a l'àrea de Boston. Baez va treballar en l'educació de física amb el Comitè d'Estudis de Ciències Físiques, centrat en particular en la producció de pel·lícules. El 1960, treballant amb l'Observatori Astrofísic Smithsonian de Cambridge, va desenvolupar l'òptica per a un telescopi de raigs X. Més tard aquell any va traslladar la seva família a Claremont, Califòrnia, on es va incorporar a la facultat de Harvey Mudd College. De 1961 a 1967, va ser el primer director del programa d'educació científica de la UNESCO a París.
Baez va ser l'autor del llibre de text "The New College Physics: A Spiral Approach" (1967). Va ser coautor del llibre de text "The Environment and Science and Technology Education" (1987) i de les memòries, "A Year in Bagdad" (1988), escrites amb la seva dona Joan. Baez va fer gairebé un centenar de pel·lícules sobre física entre 1967 i 1974 per a l' Encyclopædia Britannica Educational Corp. Baez va presidir la Comissió d'Educació de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals de 1979 a 1983.
El 22 de juny de 1974, la britànica Open University va concedir a Baez un títol honorari com a Doctor de la Universitat.
Jubilació.
Després de la seva jubilació, Baez va donar ocasionalment conferències de física i va ser president de Vivamos Mejor/USA, una organització fundada el 1988 per ajudar els pobles empobrits de Mèxic. Els seus projectes inclouen educació infantil, projectes ambientals i activitats comunitàries i educatives. El 1991, la Societat Internacional d'Enginyeria Òptica li va concedir a ell i a Kirkpatrick el premi Dennis Gabor per les contribucions pioneres al desenvolupament de microscopis d'imatge de raigs X i telescopis d'imatge de raigs X. L'any 1995, la Hispanic Engineer National Achievement Awards Corporation (HENAAC) va establir el premi Albert V. Baez a l'excel·lència tècnica i al servei a la humanitat. El mateix Baez va ser inclòs al Saló de la Fama de l'HENAAC el 1998.
Baez va ser pare de les cantants folk Joan Baez i Mimi Fariña, i de Pauline Bryan; també era l'oncle del físic matemàtic John Baez. Va tenir tres néts i una besnéta. Va morir per causes naturals el 20 de març de 2007, als 94 anys, a la residència de Redwood City on havia viscut els tres anys anteriors. Baez s'havia divorciat de la seva dona, Joan Bridge Baez, des de diversos anys, en el moment de la seva mort. Segons la cantant Joan Baez, parlant al Newport Folk Festival de 2009, els seus pares es van casar per segona vegada abans de la seva mort. El seu obituari al New York Times afirma que "entre els seus supervivents hi ha la seva dona, Joan Bridge Baez de Woodside, Calif". | 1 | perfect | {"fr": 0.00205607476635514, "ca": 0.9775700934579439, "es": 0.020373831775700936} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=676712 |
mc4_ca_20230418_15_453043 | Els 16 usuaris del nou pla d’ocupació han realitzat aquest dilluns, a les instal•lacions del Centre de Promoció Econòmica, la formació en Riscos Laborals i durant els mesos de juliol, agost i setembre, segons al departament on estan assignats i destinats a diferents activitats, començaran a treballar durant 6 mesos.
Els llocs de treball que s’han cobert a través d’aquest pla d’ocupació són 9 auxiliars administratius/ves (pels departaments de Comerç i Consum, Cultura, Serveis generals, Intervenció, Policia Local, Esports i Promoció Econòmica), 1 auxiliar de suport a la Biblioteca, 1 auxiliar de suport a Museus, 1 agent cívic, 2 tècnics/ques auxiliars al departament de comunicació, 1 auxiliar tècnic d’informàtica i 1 conserge a Promoció Econòmica.
Tots els contractes són de sis mesos i amb una jornada laboral de 37,50 hores setmanals, excepte el contracte de la conserge adscrita a Promoció Econòmica que és d’1 any.
En aquesta ocasió, el pla d’ocupació s’ha adreçat a persones en situació d’atur empadronades a Martorell, apuntats al Servei Local d’Ocupació i que no haguessin participat en projectes de plans d’ocupació anteriors. Aquests Plans d’Ocupació han estat cofinançats per la Diputació de Barcelona amb un import de 454.497,33 euros.
El Programa complementari de foment de l'ocupació i de suport a la integració social té per finalitat fomentar l'ocupació de les persones aturades i, particularment, d'aquelles que formen part de col•lectius en risc d'exclusió social.
El programa de foment de l’ocupació, mitjançant la contractació de plans locals d’ocupació, és un projecte de promoció de la contractació laboral de persones aturades per a la realització d’actuacions d’interès general, social i econòmic.
El Programa complementari de foment de l’ocupació local, aprovat per la Junta de Govern el 18 de desembre de 2014, té com a objectiu fer front a l’increment considerable de les taxes d’atur i el progressiu empobriment de moltes famílies com a conseqüència de la crisi financera i econòmica i el conseqüent estancament del desenvolupament econòmic local. L’objecte del programa és la generació d’ocupació i, en particular, el foment de l’ocupabilitat de les persones en edat activa que es troben aturades.
Aquest programa compta amb tres línies de suport, una de les quals fomenta l'ocupació mitjançant el finançament de les despeses derivades de plans locals d'ocupació d'Ajuntaments de la província de Barcelona.
La línia de suport al finançament dels plans locals d'ocupació comporta la contractació o nomenament de nous treballadors/es que prèviament es trobin en situació legal de desocupació i que, preferentment, estiguin inscrits a un Servei Local d'Ocupació de la demarcació de Barcelona. | 0.874947 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.moliempresa.cat/newsItem/737/16-veins-aturats-de-Martorell-contractats-per-lAjuntament-a-traves-dun-Pla-dOcupacio-de-la-Diputacio-de-Barcelona.ca.html |
crawling-populars_ca_20200525_27_26616 | Em temo que el govern municipal no dona suport ni a la xarxa ortogonal d’autobusos ni al model de superilles, encara que expliqui just el contrari
4 min. 17/05/2017 18:17
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Si una ciutat és un projecte col·lectiu, Barcelona n’ha estat un exemple amb iniciatives com el mateix Eixample, l’obertura al mar o el seu projecte d’espai públic. Ara un dels grans reptes del futur per transformar-se en una ciutat ecològica que funcioni a escala humana és implementar la nova xarxa ortogonal de busos i el projecte (ben desenvolupat) de les superilles per augmentar l’espai públic a tota la ciutat i connectar els barris amb una xarxa eficient de transport en superfície, incloent-hi busos i bicis.
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0.751474 | curate | {"ca": 0.9233333333333333, "eo": 0.014444444444444444, "en": 0.043333333333333335, "de": 0.0044444444444444444, "br": 0.014444444444444444} | : /opinio/Vicente-Guallart-segona-manipulacio-xarxa-ortogonal-autobusos_0_1798020186.html |
mc4_ca_20230418_1_560987 | Irene Lanzaco, directora general del Gabinet de Presidència de Prensa Ibérica - Empordà
REDACCIÓ 16.07.2015 | 19:22
Irene Lanzaco, adjunta al director general de l'AEDE, ha estat nomenada directora general del Gabinet de Presidència d'Editorial Prensa Ibérica, grup al qual pertany l'empresa editora d'Empordà i un dels conglomerats de mitjans més rellevants a escala nacional. A partir de setembre, Lanzaco dirigirà la coordinació del gabinet de presidència, l'àrea jurídica del grup, i reforçarà les relacions internacionals de l'empresa. | 0.774829 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.emporda.info/economia/2015/07/16/irene-lanzaco-directora-general-gabinet/279443.html |
naciodigital_ca_20220331_0_6617 | El PSC de Tremp ha despenjat aquesta matinada les tretze banderoles electorals de la rambla Doctor Pearson, després que la Junta Electoral de Zona n'ordenés la seva retirada el passat dimecres al no disposar d'autorització i per no ser un espai hàbil per aquest tipus de propaganda.
Els fets es remunten al passat dissabte dia 5, quan el PSC va penjar sense permís les banderoles en 13 fanals de la rambla Doctor Pearson de Tremp. El dilluns dia 7, membres del partit Democràcia i Llibertat van denunciar els fets davant l'Ajuntament de Tremp, que és el titular dels fanals, requerint la retirada de les banderoles.
El consistori trempolí ho va derivar d'urgència a la Junta Electoral de Zona, que va acabar dictaminant la retirada de les banderoles abans de la matinada de dijous. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.pallarsdigital.cat/noticia/5049/retiren-matinada-banderoles-illegals-rambla-tremp |
mc4_ca_20230418_0_368143 | FINALITZACIÓ D'INSCRIPCIONS SENSE RECÀRREC
A poc menys d'una hora, tanquem el termini d'inscripcions sense recàrrec.
A partir del 23 de novembre nou preu.
1 DE NOVEMBRE - OBRIM INSCRIPCIONS
BOLETIN 1 YA DISPONIBLE ! !
a d’octubre 06, 2017 Cap comentari:
EL PETIT POBLE GAL RESISTEIX ARA I SEMPRE A L'INVASOR
Òrrius és un poble petit, amb un cens de només 470 electors i per tant amb un nombre menor de persones per poder defensar la seva terra i la seva llibertat.
Per això 70 superherois verds varen intentar un assalt el diumenge 1-O.
Amb la lògica de les rates de clavaguera és molt millor atacar en massa on hi ha menys gent per defensar-se i així poden provocar més danys i incitar a una reacció violenta, però la seva incompetència és tan gran que varen quedar retratats i varen fer l'absolut ridicul davant d'un poble molt més intel.ligent i digne.
Quan varen pujar per la carretera es varen trobar que mitja dotzena de pins de grans dimensions els hi barraven el pas. i allí es varen quedar durant molt de temps sense poder solucionar el problema.
Hem focalitzat molt sobre el nivell de brutalitat i salvatgisme d'aquesta gentusa despreciable, però penso que també hem de posar l'accent en la seva absoluta incompetència que els ha portat a fer el ridícul arreu. Incapaços d'enxampar 10.000 caixes de plàstic o d'obrir una carretera, com poden protegir al ciutadà espanyol?
I aquesta és la clau, el seu únic paper és repressiu per qualsevol altre element cal una intel.ligència mínima que no tenen. Per això, com els matons d'escola, sense arguments, prefereixen pegar als dèbils.
Òrrius va ressistir, el dia 2 de desembre hi tornarem a còrrer i ja en un país independent.
GRÀCIES ÒRRIUS PER LLUITAR PER LA NOSTRA DIGNITAT.
NEURONES CONTRA VIOLÈNCIA.
a d’octubre 03, 2017 1 comentari:
ENGEGUEM MOTORS!! !
De nou organitzem un rogaining en la Serralada Litoral, i ja en van 7.
Els 4 primers els varem poder compartir amb el nostre gran amic Iñaki i aquest 3 últims els hem dedicat a la seva memòria.
Així que ja teniu aquest 3er Trofeu Iñaki Perez en marxa amb moltes novetats.
Primer de tot, us voldríem assenyalar que aquest cop correrem exclusivament a la banda nord del mapa de la Serralada, amb una bona part de cartografia nova i tota la zona al voltant del cim de Céllecs que s'ha utilitzat una sola vegada. Es tracte d'una part menys humanitzada i amb moltíssim elements rocallosos, molts dels quals formen part del patrimoni arqueològic de la serralada.
En segon lloc, cal explicar que engeguem un format de competició nou; DIA/NIT. On volem que gaudiu, si podeu, de la transició espectacular que es troba entre les condicions de cursa amb llum solar i sense aquesta. Recordeu que el mateix logo de la IRF descriu un trajecte entre el dia i la nit i la filosofia de l'esport es basa en la capacitat dels corredors per espavilar-se i gaudir en totes les condicions que la natura ens ofereix. Per això pensem que serà una gran aventura i estem convençuts que veureu les coses amb contorns molt diferents.
Aguditzeu els ulls i acostumeu-vos a la foscor perquè la nit s'acosta...
a de setembre 22, 2017 Cap comentari:
a de setembre 19, 2017 Cap comentari: | 0.777544 | curate | {"ca": 0.9275454835620811, "en": 0.03574848388126396, "fr": 0.0006383657835939994, "es": 0.008298755186721992, "ja": 0.005426109160548994, "nl": 0.022342802425789978} | http://rogaineserraladalitoral.farra-o.cat/ |
macocu_ca_20230731_10_393608 | Museu de Guimerà
EL PROPER DIUMENGE 4 DE SETEMBRE EL MUSEU ESTARÀ TANCAT
El Museu de Guimerà, “La Cort del Batlle”, està situat a la plaça Major, al mig del recinte medieval del poble de Guimerà és visita obligada pel foraster que ha decidit venir a Guimerà per gaudir de tot el seu patrimoni artístic i de la seva història. Entreu-hi, perquè, sens dubte, us sorprendrà. El Museu de Guimerà està adaptat per que hi puguin accedir persones amb mobilitat reduïda.
Tot seguit podeu visitar els diferents apartats clicant damunt de les imatges per tenir tota la informació d’aquest equipament cultural.
NOTA: L’ exposició permanent de l’obra de Francesc Charles Pardell no estarà disponible per ser visitada del 30 de juliol fins al 16 de setembre. A partir del 17 de setembre tornarà a ser visitable. | 0.762926 | curate | {"pt": 0.020253164556962026, "es": 0.06962025316455696, "ca": 0.910126582278481} | |
macocu_ca_20230731_7_316976 | La Comissió de Transparència ha acordat aquest matí el procediment per fer públics els comptes dels grups municipals i la informació que es donarà a conèixer, que podrà consultar-se a la web municipal a partir del mes que ve. Es donarà compliment així a una proposta del grup de Cs que havia estat aprovada en la comissió anterior.
La Comissió, que ha estat presidida per la regidora de Convergència i Unió Carme Culleré, també ha tractat una proposta de resolució del grup de la Crida-CUP per tal de publicar tots els obsequis que reben els regidors. S'ha acordat fer anar el format previst al Codi Ètic de la Femp, que s'aportarà a la pròxima comissió, per tal prendre una decisió al respecte. També s'ha acordat, a proposta de la Crida i el Comú, que compareguin a la Comissió representants de la plataforma Xnet per explicar la seva tasca.
D'altra banda, s'ha rebutjat una proposta del grup de Convergència i Unió que demana fer públiques la relació d'afectats per canvis en el Poum. Tot i així, s'ha acordat demanar un informe al secretari general sobre si aquesta informació podria fer-se pública o entregar-se als regidors. | 0.867953 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_193533 | Habitatges Andel al districte Vesterbro de Copenhagen / HENRIK GUTZON
Per a aquells que a Catalunya impulsen l’habitatge cooperatiu, la carta de presentació és, com a mínim, envejable: a Dinamarca, el 8% de les llars són propietat de cooperatives d’habitatges privades Andel. I més: a la capital, Copenhaguen, el percentatge s’eleva fins al 33%, el més alt entre els diferents tipus d’habitatges que hi conviuen. Però què en sabem del model Andel? Quines són les seves característiques? Quina és la seva història?
De l’impuls obrer a la regulació estatal: els orígens
Alguns situen l’origen de l’origen del model Andel en la creació, el 1865, de la cooperativa de treballadors de Burmeister & Wain, una de les empreses industrials més grans del país aleshores; altres fixen la data el 1911, amb la construcció a Copenhaguen dels dos primers edificis a càrrec de cooperatives d’habitatges. Els seus membres pagaven una entrada pel finançament de la construcció i gaudien d’un dret d’ús, el dret de viure en un habitatge determinat. Com sigui, l’empenta de la classe obrera urbana, en un país amb una forta tradició cooperativa en l’àmbit rural, va ser decisiva per impulsar iniciatives d’autoajuda en un context d’aplicació de polítiques públiques de caràcter liberal en l’àmbit de l’habitatge.
Segons l’investigador del CIDOB Lorenzo Vidal, però, l’impacte d’aquestes iniciatives va ser aleshores reduït. L’habitatge cooperatiu va esdevenir una opció assequible “només per a una fracció de la classe obrera amb salaris relativament més elevats i estables”, que, a més, no va poder evitar pràctiques de caràcter especulatiu.
En part com a resposta a aquestes pràctiques, durant el període d’entreguerres, l’Estat va començar a incrementar la seva intervenció reguladora en matèria d’habitatge. Però no va ser fins després de la devastadora II Guerra Mundial que, per emprendre la reconstrucció del país i ampliar l’accés a l’habitatge, l’Administració es va recolzar en la incipient experiència cooperativista obrera per configurar progressivament el que avui dia es coneix com el sector d’habitatge comú: l’anomenat Almene és un sector d’habitatge públic no estatal, format per unes 550 associacions d’habitatge sense ànim de lucre que disposen d’aproximadament 7.000 conjunts residencials en propietat (un 20% del parc d’habitatges danès). Com a sistema fortament regulat amb elements de cogestió amb les administracions públiques, els Almene compleixen també el rol d’habitatge social, amb accés a través de llistes d’espera obertes i transparents, règim de lloguer indefinit i espais (limitats) de participació interna. A diferència dels Andel, als Almene els habitants tenen un contracte de lloguer, però no participació directa en la propietat.
El ‘boom’ del model Andel
Com un nou vaivé del pèndol, el ‘boom’ del model Andel va esclatar als anys setanta del segle passat, entre altres raons, com a resposta a l’excessiva burocratització de l’accés de l’habitatge. Paradoxalment, però, va ser la intervenció de l’Estat el que va possibilitar aquest esclat. Així ho creu el professor de la Universitat de Lund (i habitant d’un Andel a Copenhaguen) Henrik Gutzon, per a qui les legislacions que es van succeir fins a principis de la dècada dels vuitanta van ser decisives per estimular el model que ha inspirat les primeres experiències d’habitatge en cessió d’ús a Catalunya. “La llei per formar cooperatives d’habitatge privades es va simplificar fins a la mínima expressió”, explica Gutzon. “Però la clau va ser l’impuls, el 1976, d’una llei per la qual els propietaris d’edificis estaven obligats a oferir drets preferencials de compra als llogaters si aquests formaven una cooperativa d’habitatges Andel amb la resta dels veïns”. “En aquella època”, hi afegeix Lorenzo Vidal, “el Govern danès era molt conscient que impulsava lleis antipropietat privada sota la idea força que ningú havia de ser propietari de la llar de ningú”. Amarades pels valors solidaris de la ideologia cooperativa (‘andelstanken’), els Andel es van multiplicar ràpidament, sobretot, en les àrees urbanes de Dinamarca: avui agrupen uns 200.000 habitatges (el 70% en edificis ja construïts) pertanyents a unes 10.000 cooperatives.
En aquest model, cada cooperativa té la propietat d’un conjunt residencial i el gestiona, sigui un bloc de pisos o un conjunt de cases. Els seus socis posseeixen una acció o participació (significat literal de la paraula ‘andel’) en aquesta propietat que els atorga un dret d’ús indefinit i heretable dels seus habitatges amb un lloguer tou i un vot en els espais de gestió i decisió de la cooperativa. Habitualment, les cooperatives celebren una assemblea general i una jornada de treball comunitari l’any. A diferència de molts projectes d’habitatge cooperatiu catalans, la naturalesa dels seus membres és més aviat eclèctica, sovint no tan activista. “És gairebé com una comunitat de veïns a l’ús”, apunta Vidal. La cooperativa pot regular l’accés a través de llistes d’espera o permetre a cada membre escollir a qui vol vendre la seva participació, però no pot dissoldre’s i vendre els seus habitatges separadament com a propietat privada.
A banda d’establir una mínima regulació per a la seva creació, l’Administració pública també fomenta la creació de cooperatives d’habitatges privades facilitant l’accés a crèdit a través de garanties municipals o, per exemple, eliminant el pagament de l’IBI. Amb tot, no és un model idíl·lic. Ni està exempt de turbulències.
Riscos, perills i incerteses del model Andel
De nou, el pèndol. El 2001, l’entrada al Govern de la dreta va iniciar un període de desregulacions que, en plena bombolla immobiliària, va afectar el caràcter solidari i accessible del model Andel. Tant Henrik Gutzon com Lorenzo Vidal coincideixen a assenyalar el 2005 com un any clau. Va ser aleshores quan el Govern conservador va obligar les cooperatives a permetre que els seus membres poguessin utilitzar les seves participacions com a garantia per accedir a préstecs personals. Això, juntament amb l’alça de preus que va generar la desregulació del mercat immobiliari, va fer que, malgrat ser les cooperatives les que autònomament i en assemblea decideixen el preu de les participacions dintre dels marges fixats per llei, aquest acabés pujant també: la participació passava a tenir un valor de mercaderia i ningú estava disposat a quedar-se enrere. “Vam passar d’un model basat en el dret d’ús a un altre en què l’acció de la cooperativa es convertia en un producte d’inversió”, lamentava Gutzon en unes jornades celebrades a Barcelona fa dos anys. Entre el 1999 i el 2011, el preu de les participacions en ciutats com Copenhaguen es va multiplicar per quatre. Amb tot, segons Vidal, si es liberalitzés totalment la seva compravenda, encara es podrien encarir en un 66% més: els habitatges cooperatius són ara menys accessibles per a la població amb pocs recursos; però, malgrat que s’estan retallant les distàncies amb altres tipus de tinences, segueixen sent més barats.
L’experiència danesa demostra, per al professor Henrik Gutzon, que, a banda d’impulsar textos legislatius senzills que fomentin la creació de cooperatives d’habitatges, és vital prevenir i impedir-ne una possible mercantilització. Com? Doncs creant algun altre tipus d’organització de nivell superior que vetlli per les grans polítiques econòmiques del conjunt de cooperatives i que eviti que, dintre de la seva autonomia, cada cooperativa pugui prendre decisions, com la pujada de preus de les participacions, que puguin afectar de retruc la resta dels projectes i, en definitiva, l’essència del model. Hi està d’acord l’investigador del CIDOB Lorenzo Vidal, per a qui impulsar una llei de tanteig i retracte per als llogaters com la danesa seria molt positiu per a l’estimulació de l’habitatge cooperatiu: “En ciutats com Barcelona, ja pràcticament construïdes, la clau és trobar la manera de regular el mercat i fer possibles transicions en el règim de tinença. I, com aquesta, es poden fer moltíssimes coses més”, rebla.
Cal Cases, els pioners de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús continuen en peu
"No atendre les relacions humanes en projectes d'habitatge col·lectiu és gairebé una irresponsabilitat" | 0.876515 | curate | {"ca": 0.9910615893228848, "en": 0.0035508754744704297, "pt": 0.00538753520264479} | http://www.elcritic.cat/blogs/sostrecritic/2018/07/29/el-model-andel-inspiracio-danesa-per-a-lhabitatge-cooperatiu-catala/ |
macocu_ca_20230731_4_105380 | BOFIRAX
VIERNES 5 DE OCTUBRE 22H
Nascut a Barcelona, Bofirax, el projecte d’Adrià Serarols, va començar com a bedroom producer després d’haver estudiat guitarra clàssica. Crea un univers de sons aquàtics i textures orgàniques a través de la música electrònica. Després d’haver publicat 2 EPs de manera independent, el projecte es va extendre a la creació de paisatges sonors per instal·lacions d’art, per exemple, pel Sónar+D, el CCCB, o la Milan Design Week. A l’estiu de 2016, va formar part de l’equip de Floating Points fent un tour per Europa. Posteriorment, ha composat peces per alguns curtmetratges i més recentment per a la pel·lícula Júlia Ist, mentre acabava un màster com a enginyer d’energies renovables. Aquest 5 d’octubre publica el seu debut LP, Ephemeral, que podrem gaudir en directe. | 0.767245 | curate | {"en": 0.00880503144654088, "es": 0.03018867924528302, "ca": 0.9610062893081761} | |
mc4_ca_20230418_15_156175 | Contra els Vulcanians | MIRALL
Contra els Vulcanians
El Sr. Spock / Viquipèdia
“Has trobat mai alguna cosa horrible, criminal o esbojarrada amb la qual algun intel·lectual no hagi volgut regenerar el món?” Karel Čapek
La definició de democràcia de Joseph Schumpeter ha calat foc a les posteriors generacions per la seva visió realista de la política. Un dels motius pels quals s’afirma això és perquè va destacar l’estupidesa que moltes vegades envolta la ciutadania en general, inclús en les institucions: hi podem trobar “a reduced sense of responsibility, a lower level of energy of thought and greater sensitiveness to non-logical influences”. No obstant això, la seva idea que la massa electoral “is incapable of action other than a stampede” està actualment en voga i la paraula que ara estem pensant com a exemple és “Trump”. Es diu que les “grans obres” s’escriuen en temps de crisi, i Jason Brennan, professor a la universitat de Georgetown, sembla que ha aprofitat l’avinentesa per escriure el llibre Against Democracy, en ple auge del populisme arreu d’Occident.
Un títol provocatiu, però encara més el seu contingut. La societat, segons Brennan, es divideix en hobbits, que són els ignorants que no volen saber res de polítiques, hooligans, que són els idiotes violents que només escolten el que volen sentir, i els vulcans —vulcanians en català—, els racionals, com l’Spock. Davant d’aquest escenari, la millor manera per erigir una societat amb un saludable estat de dret seria un sistema en el qual només una secció de la societat pugui votar, és a dir, els vulcanians, els que no són imbècils. Aquest sistema s’anomena epistocràcia. La proposta, que recorda a Un món feliç d’Aldous Huxley, ha aconseguit ser un best-seller als Estats Units. Si més no, es basa en el mite que els vulcanians, seguint la seva esbojarrada classificació del personal, són els únics capaços de fugir de l’estupidesa. Evidentment que no.
A molts erudits els ha tremolat les mans en veure com Donald Trump anava pujant esglaons fins a arribar a la presidència. Més encara amb el Brexit i els esmentats populismes. Autors de prestigi com per exemple Jan-Werner Müller s’han desentès de les vitals diferències entre aquests moviments i en el seu llibre What is Populism? els aglutina tots en una caricatura més que en una anàlisi acurada: per ell en tots el populismes “anticapitalism, cultural nationalism, and authoritarian politics become inextricable linked”. No hi ha diferències entre esquerra i dreta. De nou es forma la dicotomia entre intel·lectual i massa, a l’estil del mite de la caverna de Plató: només els erudits posseeixen la veritat, no hi ha més d’una, com si tots ells pensessin el mateix. Un altre exemple és Steven Pinker, catedràtic de psicologia cognitiva a Harvard, qui en una entrevista a El País va sentenciar que “tienen en común una mentalidad tribal, la misma que conduce al nacionalismo y al autoritarismo”, però que igualment estan destinats a la seva derrota pel “corriente gradual e inexorable que conduce al cosmopolitismo, la liberalización de las costumbres, los derechos de las mujeres, los gais, las minorías…”, quan són els populismes d’esquerra a Occident els qui abanderen amb més vigor aquests valors. Alhora, reconeix que no sap per què han crescut tant aquests nous partits, tot i que diu que “seguramente la Gran Recesión contribuyó a ello” i ha escrit precisament un llibre en contra d’ells: Enlightenment now. En resum, estem davant de dos Spock d’indiscutible trajectòria, però en els seus arguments hi ha un menyspreu que contamina les seves conclusions; l’atmosfera de la “massa” i de “l’intel·lectual”, tenint en compte que hi ha molts graus entre aquests dos termes, cada cop estan més allunyades.
Jason Brennan / Viquipèdia
Resulta sorprenent que, fins i tot en els cercles acadèmics de renom, les conclusions siguin tan simplistes. Yannis Stavrakakis ho va denunciar en un altre article acadèmic en el qual constatava que la majoria d’estudis categoritzen els populismes en dos adjectius: “arrogance and ignorance”. Com a conseqüència, es troba a faltar una reflexió crítica, una acurada recerca de trets en comú i una tipologia rigorosa per tal d’enquadrar pròpiament aquest fenomen social i polític. Això també passa amb els nacionalismes, que per molts només existeixen en les minories nacionals, i quan dic molts em refereixo també a economistes, experts en relacions internacionals, escriptors… Per sort, hi ha libres com el del professor de psicologia social Michael Billig, Nacionalisme banal, la tesi del qual és que tot i haver un fort component cosmopolita en les societats modernes, el nacionalisme encara és una influència social amb molt de vigor, però que concretament en l’actualitat es basa en “una sèrie de costums, rutines, creences ideològiques, etc. que afecten les vides dels membres de la nació i que, d’alguna manera no conscient, els ‘recorden’ la seua identitat nacional”.
Les declaracions de certes eminències per menysprear als votants de Trump, o fins i tot de Podemos i les CUP, tenen un cert tuf classista, una repulsió vers la classe obrera, tan unida al concepte de “massa” últimament. És el Odi profanum vulgus, et arceo —“odio al poble ignorant, m’allunyo d’ell”— d’avui, com argumenta Antonio Maestre. Victor Klemperer, testimoni de l’auge del nazisme, va dir en el seu assaig traduït al català com a El paper de l’intel·lectual en la societat que “la tasca de l’intel·lectual consisteix a portar a tots els cercles socials una certa percepció intel·lectual de la vida, a reduir i superar l’abisme que abans separava el poble de la intel·ligència”. Assignatura no superada.
Mario Vargas Llosa / Viquipèdia
O pot ser sí que han baixat de la torre de marfil i, en baixar, ens hem adonat de com eren, d’incompetents? La desfachatez intelectual deixa en evidència un ampli ventall de noms que abans, quan no s’escoltaven tant, semblaven intocables. Assignatura no superada. Dir que totes les grans eminències són idiotes també és de ser ignorants, però tots aquells que han escoltat a un catedràtic o catedràtica quan divaga sobre una matèria de la qual no destaca segurament saben del que parlo. La tesi que l’estupidesa es cura llegint no acaba de complir-se quan experts en economia, política, cultura, etc., obren la boca en directe, als mitjans de comunicació. Deixar el sistema, ara que la població està cada cop més informada —i extenuada de tanta informació—, en mans de vulcanians de l’estil de Jason Brennan com a solució per “enfortir la democràcia” és demostrar que ignores, amb tota l’arrogància, el que està passant actualment. En fi, es pot ser hooligan i vulcan alhora.
Preguntes pendents: s’ha de posar de nou sobre la taula l’alternativa de la “voluntat general”? Fins a quin punt no és caure en el mateix parany? No suposaria passar d’un mite a l’altre? | 0.848268 | curate | {"ca": 0.9838306629428193, "es": 0.016169337057180655} | https://revistamirall.com/2018/07/23/contra-els-vulcanians/ |
mc4_ca_20230418_13_89645 | L’Associacionisme amb el País – Fes Ta Festa – La cultura popular a la ràdio i a internet
Les urnes hauran tornat als magatzems quan Fes ta Festa divulgui aquesta editorial. Ha de ser així. La societat catalana s’ha acostumat a exercir el dret de decidir a qui vol atorgar la capacitat de governar-la. La majoria ha assumit el criteri que “la democràcia és el millor sistema de govern, malgrat els seus defectes”, que va dir Churchil. Ja sabem que no es perfecta, però sí molt millor que l’oligarquia que ens oprimí. S’ha de treballar per seguir perfeccionant-la i el sistema permet seguir progressant, fins i tot possibilita la inhibició abstencionista, que fa que quasi un quaranta per cent de ciutadans amb dret a votar es quedin a casa, passant d’un dret que en altres societats també és un deure. El desencís originat per certes maneres de fer política, malgrat tot, no ha incentivat més l’abstenció, com s’esperava.
De les urnes ha sorgit una majoria sòlida per fer front a una crisi econòmica global; això vol dir que no es pot resoldre exclusivament des de la Plaça de Sant Jaume. Nosaltres també hi hem de ser, perquè no només formem part d’un estat al que Catalunya fou incorporada més per la força de les armes que per la raó, sinó que som –afortunadament- part d’Europa, però ni la Unió Europea ens pot lliurar d’una crisi que afecta al món occidental sencer. És la globalització amb els seus pros i contres.
Toca agraïr al President Montilla la consideració que ha tingut amb el moviment associatiu. Ha comprés que l’associacionisme cultural té arrels populars i progressistes inqüestionables. Toca també felicitar al candidat Artur Mas, a qui el resultat que ha sortit de les urnes atorga la condició de president electe. Li hem sentit dir que també compta amb l’associacionisme cultural profundament arrelat a Catalunya i ha escoltat els nostres representants obrint portes al diàleg. No es pot obviar que, en aquesta darrera legislatura, des de l’Ens de Comunicació Associativa s’ha establert una fluida comunicació amb el conjunt de forces parlamentàries, que s’ha visualitzat amb la presència en els actes programats i en les nombroses reunions on s’ha aconseguit suport per la majoria de les iniciatives que els hi ha estat exposades. La celebració del 1er. Congrés de l’Associacionisme Cultural Català fou evidència d’una bona predisposició dels uns i dels altres. L’enquesta als líders polítics sobre temes culturals que publicava la revista digital Tornaveu en plena campanya electoral visualitzava el pont que s’ha creat en els darrers anys entre l’associacionisme cultural i la dita classe política.
El relleu en l’exercici del poder no hauria de destruir el pont que entre tots hem construït. La democràcia fa útils als que governen i als que estan a l’oposició. Des de l’Ens de Comunicació Associativa –ara mateix el gran interlocutor davant de les administracions- s’han llançat propostes de futur que hem vist recollides en les expressions dels líders i en els programes de les diferents opcions. Les associacions volen un clar reconeixement del servei públic que exerceixen i, des d’aquesta perspectiva, volen solucions de futur per al seu patrimoni immobiliari, fórmules de finançament, mesures fiscals favorables i una bona llei de mecenatge.
Seria la contrapartida a l’aportació de l’associacionisme a la cohesió social, que hem vist reconeguda en totes les convocatòries que, durant la campanya electoral, han fet les diferents opcions polítiques, escassament recollida per cert a les cròniques dels mitjans de comunicació més aviat centrats en les “pica-baralles”. Confiem que les idees que presidiran el debat polític de la legislatura que s’iniciarà en constituir-se el nou Parlament, voltin a l’entorn de l’esperit del lema “Som una nació!”. Les nostres entitats, ben representades tal dia al passeig de Gràcia, treballen també amb i per la democràcia i se senten compromeses amb un alt sentit de responsabilitat per la construcció nacional del país, i els nostres governs així ho saben. Aquesta és la més clara conclusió que, l’endemà de les eleccions, es pot treure dels resultats sorgit de les urnes.
Etiquetes: La columna, Antoni Carné, associacionisme, Ens, Tornaveu | 0.885115 | curate | {"ca": 1.0} | https://festafesta.net/lassociacionisme-amb-el-pais/ |
mc4_ca_20230418_16_54112 | Els xiquets de Torrent ompliren amb poesies el Concurs de Declamació
Més de 130 xiquets han participat en este concurs que es cobra més protagonisme i desvincula el concurs del Teatre Infantil
Junta Local torna a repetir la fórmula de l’èxit de la declamació de l’any passat
Després de l’èxit aconseguit l’any passat en el Concurs de Declamació, Junta Local Fallera de Torrent ha tornat a repetir l’èxit del concurs infantil de Declamació i va omplir de poesia la sala d’actes de l’Ajuntament de Torrent. Per segon any s’ha desvinculat del concurs de teatre i s’ha organitzat en dos velades durant el passat cap de setmana. D’aquesta manera es dona més rellevància a este gènere poètic entre els xiquets de la ciutat i a la vegada els més menuts de les falles de Torrent tenen més temps per a preparar-se les poesies de l’esmentat concurs. Dissabte, 9 de novembre, va ser el torn de les categories A i D, els xicotets més grans i més menuts respectivament.
Per la seua banda, el diumenge, 10 de novembre, va ser el torn de les categories B i C, les edats mitjanes. A les 18:00 h de la vesprada van dona començament els actes, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Torrent, Mireia Galán Noguera, junt amb la seua Cort d’Honor Infantil.
No cabia ni una agulla
L’acte va estar ple, amb màxima afluència i per la seua part, tots els xiquets participants se’n van emportar un detall per participar. La Junta Local tenia com a objectiu revifar este gènere que tan bona acollida té entre els més menuts del municipi. | 0.877083 | curate | {"ca": 0.9854208084824387, "es": 0.0145791915175613} | https://www.elperiodic.com/torrent/xiquets-torrent-ompliren-poesies-concurs-declamacio_269442 |
mc4_ca_20230418_14_102356 | Will Palmer guanya la segona cursa a Monza - FormulaRapida.net 65132338
Home Monoplaces Formula Renault 2.0 Eurocup Will Palmer guanya la segona cursa a Monza
Will Palmer ha guanyat la segona cursa de l’Eurocup a Monza per davant de Sacha Fenestraz i Max Defourny.
Gabriel Aubry començava a la pole position per davant de Will Palmer i Max Defourny. Palmer va tenir un millor començament que el francès i va prendre la davantera en el primer revolt. Després d’una difícil escapada, Sacha Fenestraz començava atacar Thomas Maxwell. A la segona volta, Alex Peroni i Henrique Chaves es van tocar, el que va portar a l’entrada del safety car en pista. Alhora, Ghislain Cordeel també va haver de baixar del cotxe.
Amb dotze minuts restants, la bandera verda va tornar en cursa. Defourny va perdre dues posicions davant Fenestraz i Shwartzman, però es va recuperar al cap de poc temps. Fenestraz i Defourny, que ja havien marcat el mateix temps en la sessió classificatòria, van seguir lluitant. Més enrere, Zane Goddard i Luis Leeds van xocar però finalment van poder continuar en cursa tots dos.
A la part davantera, la batalla pel segon lloc estava fins amb Defourny en P5. Però a dos minuts del final, Shwartzman i Aubry van topar i tots dos pilots van haver de parar els seus monoplaces, oferint el podi a Fenestraz i Defourny. En l’última volta, Defourny va tractar de passar Fenestraz per al P2, però el francès finalment va mantenir l’avantatge per menys de dues dècimes a la línia de meta.
Will Palmer va guanyar la segona cursa del cap de setmana per davant de Sacha Fenestraz i Max Defourny. Verhagen, Maxwell, Ye, Verschoor, Fewtrell, Vartanyan i Guzmán van completar el top 10.
Previous articlePole de Gabriel Aubry a Monza
Next articleSuspesa la qualy 2 per la pluja a Barber | 0.782374 | curate | {"ca": 0.8957507082152975, "nl": 0.04929178470254957, "en": 0.025495750708215296, "it": 0.029461756373937678} | http://formularapida.net/will-palmer-guanya-la-segona-cursa-a-monza/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_148056 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Organitzacions: Ajuntament de Reus Referència City Anatomy: Public Space Formats: HTML JSON XML Etiquetes: r02 salut misericòrdia castellvell medi ambient paisatge
Filtrar resultats
Ruta R02: De Misericòrdia a Castellvell
Itinerari de 4,2 km que segueix la ruta dels grans passejos de Reus fins a la carretera de Castellvell. Durada a peu aproximada de 1 hora i 45 minuts. | 0.736007 | curate | {"ca": 0.8705648081100652, "pt": 0.025887038377986966, "de": 0.007060101375814627, "es": 0.0068790731354091235, "en": 0.08544532947139753, "bs": 0.002172338884866039, "eb": 0.001448225923244026, "fr": 0.0005430847212165098} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?tags=r02&tags=salut&city_anatomy_ref=Public+Space&res_format=HTML&res_format=JSON&organization=ajuntament-de-reus&tags=miseric%C3%B2rdia&res_format=XML&tags=castellvell&tags=medi+ambient&tags=paisatge |
oscar-2301_ca_20230418_6_104520 | Entrevista a Pilar Giró, comissària de L’ideal en el paisatge. De Meifrèn a Matisse i Gontxarova. Col·lecció Carmen Thyssen. Entre 2007 i 2008 comissarià Cuixart, el desig de la forma, al museu Can Mario de la Fundació Vila Casas a Palafrugell.
Font: Diari Ara
Descarregar Document adjunt
Tornar
BARCELONA
ESPAIS VOLART
Exposicions Temporals d'Art Contemporani
BARCELONA
CAN FRAMIS
Museu de Pintura Contemporània
PALAFRUGELL
CAN MARIO
Museu d’Escultura Contemporània
TORROELLA DE MONTGRÍ
PALAU SOLTERRA
Museu de Fotografia Contemporània
Subscriu-te al newsletter © 2019 Fundació Vila Casas * Avís legal i política de privacitat * Política de cookies * Mapa web * Pàgines web sabadell
Les galetes milloren la teva experiència online. Adapten el contingut als teus interessos i permeten mostrar-te publicitat sobre la base d’un perfil elaborat segons la manera en què navegues. Utilitzem galetes pròpies i de tercers de manera transparent i responsable, només per al teu benefici. Ni més ni menys. Per acceptar-les, fes clic en el botó "Accepto i continuo navegant". Per gestionar la configuració de galetes, tria "Configuració de cookies". Vols saber més sobre la nostra política de galetes i privacitat? Fes clic aquí. | 0.659424 | curate | {"ca": 0.8236775818639799, "es": 0.11922753988245172, "sq": 0.005037783375314861, "nl": 0.015113350125944584, "en": 0.02938706968933669, "fr": 0.007556675062972292} | https://www.fundaciovilacasas.com/ca/n/la-colleccio-te-gust-i-criteri-per-aixo-permet-lectures-tan-amplies |
macocu_ca_20230731_4_96443 | gobmallorca.com 26/08/2022 - 12:42:08
Lainversió en diners públicsa l'aeroport és molt elevada. El PLAN DORA xifra amb 90 milions la remodelació de l’edifici terminal amb una inversió total de 361,4 M€ fins al 2026. | 0.620555 | curate | {"ja": 0.17370892018779344, "ca": 0.8262910798122066} | |
mc4_ca_20230418_3_174959 | La Policia Local captura una serp de més de dos metres de llargada — Ajuntament de Roses
La Policia Local captura una serp de més de dos metres de llargada Notícies per temes
La Policia Local captura una serp de més de dos metres de llargada Diumenge 4 de juliol, una patrulla de la Policia Local de Roses va localitzar en les immediacions de l’escola Montserrat Vayreda de la població, una serp viva de grans dimensions. Un cop capturat, l’animal va ser posat a disposició dels agents forestals. Serp
06/07/2010 00:00 -
Els agents es van personar a la zona alertats per un veí de la població, que va donar l’avís de la presència d’una serp de grans dimensions en el pas de zebra existent entre el cementiri municipal i la Riera Ginjolers. En arribar, els agents van procedir a la localització i captura de l’animal que, per les seves dimensions (més de dos metres de llargada) i característiques, podria tractar-se d’una serp pitó.
Un cop traslladada a les dependències policials, es va avisar al cos d’agents forestals perquè se’n fessin càrrec. Tot i que la procedència de l’animal es desconeix, les hipòtesis més probables són que l’animal pertanyés a un particular o bé al circ que hi va estar allotjat en les proximitats d’aquest espai ara fa uns dies. | 0.808516 | curate | {"ca": 0.9823859087269816, "en": 0.0032025620496397116, "es": 0.014411529223378704} | http://www.roses.cat/noticies/historic/la-policia-local-captura-una-serp-de-ma-c-s-de-dos |
macocu_ca_20230731_7_30285 | Trias 'passa' d'Unió
L'alcaldable de CiU a Barcelona no cedeix el número dos de la llista electoral als democristians
El President del Grup de Convergència i Unió a Barcelona, Xavier Trias, no cedirà a Unió el segon lloc de la llista electoral de cara a les properes eleccions municipals, malgrat que el partit democristià havia demanat el número dos de la candidatura.
El líder de CiU a Barcelona i candidat a l'alcaldia de la ciutat, Xavier Trias, ja va perfilant la que serà la seva llista per les eleccions municipals. Així, tot i la petició que Unió havia fet per ocupar el número dos de la candidatura, Trias ha rebutjat aquesta idea, segons informa l'ACN.
El president del grup de CiU a Barcelona opta així per a confirmar al regidor i portaveu del grup Joaquim Forn com la seva mà dreta, i serà amb ell amb qui faci tàndem a la part alta de la llista dels nacionalistes. Per la democristiana Sònia Recasens Trias ha reservat el número tres de la candidatura i no pensa en canviar d'opinió.
2 Comentaris
com pot cedir el segon lloc a unió quan tenen el ex. president de PxC Manel Medeirod a ciutat vella com a president d'unió? Trias ho teniu calr amb aquests d'unió a veure quan us en despallegueu de la extrema dreta catalana ! Un dels seus videos: http://www.youtube.com/watch?v=sGyq1uY04dY
#1 Ramon, Barna, 03/01/2011 - 20:03
Respondre
Molt be Xavier, és tal com a de ser. El numero dos d una llista electoral municipal a de ser de tota la plena confiança del primer. Si no els hi agrada o no ho poden entendre que facin ells una altra llista. | 0.792154 | curate | {"ca": 0.9401820546163849, "es": 0.013654096228868661, "en": 0.022756827048114433, "hu": 0.02340702210663199} | |
macocu_ca_20230731_3_127825 | Comença la setmana clau per al POUM igualadí
Continuen les negociacions, però ERC dubta que s'arribi a un acord
politica
Queden només tres dies per conèixer el desenllaç del Pla d’Ordenació Urbanística d’Igualada. Dimecres a les 20.00 h hi haurà un ple extraordinari en què el PP i CIU demanen la retirada del POUM. Si l’Entesa no aconsegueix el suport d’algun grup de l’oposició el pla es tirarà enrere. ERC va oferir-se a recolzar l’equip de govern si aquest hi incorporava modificacions substancials, però a hores d’ara encara no s’ha arribat a cap acord.
PUBLICITAT
Oriol Solà, del grup municipal d’ERC, explica que encara s’està negociant, però que personalment és ‘més aviat pessimista perquè l’Entesa és reticent a modificar el POUM’. Solà diu que s’ha aconseguit ‘algun avanç molt petit’, però que això no és suficient per garantir el seu recolzament de cara al ple de dimecres.
El Rec i el polígon
Bàsicament, les reformes que proposa ERC focalitzen en dos àmbits: al Rec, els republicans demanen que ‘la transformació del barri i els nous usos siguin compatibles amb la conservació del patrimoni arquitectònic i històric, i que es garanteixi la viabilitat econòmica del trasllat de les adoberies’. Sobre les previsions al polígon, ERC diu que ‘tampoc surten els números, i que hi ha d’haver una zona a Igualada on es pugui mantenir l’activitat industrial’. Segons Oriol Solà, ‘el Rec hauria de ser la zona prioritària: si es fan pisos al barri dels adobers i també al polígon s’està repartint aquest valor afegit que s’hauria de donar a la regeneració del Rec’.
A més d’això, des d’Esquerra es demana que s’allargui el període d’al·legacions, i es denuncia una ‘mala gestió de la informació per part de l’Entesa, així com una insuficient sensibilitat a l’hora d’explicar el pla, sobretot davant dels petits propietaris, que segurament tenen dificultats per costejar els serveis d’advocats i assessors’.
Les converses d’ERC i l’Entesa continuaran, però Oriol Solà explica que el tema s’ha d’aclarir ‘aviat’ i, evidentment, abans del dimecres, quan tindrà lloc el ple extraordinari. Per la seva banda, CIU i el PP continuen defensant la retirada del POUM.
2 Comentaris
Eduard
S’acostuma a comentar que els membres del PSC-Entesa (ICV no existeix a Igualada, sinó què ha fet ?) no saben gestionar perquè no han passat per l’empresa privada i que per això presenten... Llegir més aquest POUM que mensprea als industrials. Això no és cert, un membre molt important del partit fins i tot va ser gerent d’una empresa, llàstima que l’acabés enfonsant al cap de poc temps d’ocupar el càrrec. Sí que en saben de gestionar, però de gestionar no massa bé.
Població
L’Aymamí es baixarà els pantalons davant d’ERC per a que s’aprovi el POUM ? Serà difícil que la prepotència li permeti. ERC, segons indiqueu, tampoc sembla que defensi gaire més que... Llegir més l’Entesa el teixit industrial que encara queda, així no comencem gaire bé. Esperem que pensin en Igualada, com ja han demostrat en diverses ocasions, i no només en ells com ja fan l’Aymamí i companyia.
Població
Correu electrònic | 0.788858 | curate | {"ca": 0.9820143884892086, "it": 0.002616088947024199, "en": 0.0032701111837802484, "es": 0.010137344669718771, "et": 0.001962066710268149} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_133994 | Ghazi Ram, de 37 anys, va decidir tallar-se el penis amb un ganivet a causa de que la seva dona no ha volgut tenir relacions amb ell des de fa 10 anys.Una nit Ram va arribar borratxo a casa i li va demanar a Manjhri Devi, de 34 anys, que tinguessin sexe.Devi es va negar davant la petició del seu marit i aquest, al sentir la seva virilitat ferida, es va recolzar a terra amb un ganivet i es va tallar el seu membre.La dona va cridar a un metge perquè atenguessin al seu espòs.La parella, que viu a l'Índia, porta 18 anys casats i tenen dos fills i una filla.http://lalibertad.com.co/wp/2016/12/06/hombre-se-corto-el-pene-porque-se-mujer-no-ha-querido-tener-sexo-en-una-decada/
que se'n vagi de putes abans de tornar a casa com fa la gent normal | 0.750931 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_33345 | Identifiquen in vitro i in vivo la combinació de dos fàrmacs amb potencial per millorar el tractament dels MPNST
22/02/2022
La generació d’un model de neurofibroma a partir de cèl·lules mare obre la porta al desenvolupament de nous tractaments
30/12/2021
Tanquem un 2021 ple de ciència!
16/12/2021
La medicina personalitzada, un dels pilars de l’IDIBELL
26/07/2021
Descriuen dues noves variants del gen TLR7 que s’associen a formes greus de la COVID-19 en homes joves i sans
12/06/2021
Cinc projectes de l’IDIBELL reben finançament de La Marató 2020 dedicada a la COVID-19
20/04/2021
IDIBELL celebra el Kickoff Meeting sobre els Projectes d’Investigació en Salut concedits per l’ISCIII
16/12/2020
Un estudi valora l’efectivitat de les cirurgies de còlon i ginecològiques i la seva reducció de risc en pacients afectades del síndrome de Lynch
14/12/2020
Un abordatge multicèntric permet millorar la classificació de variants d’un gen de predisposició al càncer
30/11/2020
La Marató finançarà 10 projectes de l’IDIBELL en malalties minoritàries amb 1,5 milions d’euros
1
2
3
…
5
Entrades següents »
Enllaços directes
Repositori Open Access
Comitès i comissions
Transparència
Avís legal
Política de privacitat
Política de privacitat XXSS
Segueix-nos
Twitter
Facebook
Youtube
Linkedin
Instagram
Contacte
+34 93 607 38 00
[email protected]
Ubicació
Hospital Duran i Reynals
3a planta / Gran Via de l’Hospitalet, 199
08908
Hospitalet de Llobregat
Copyright © 2022 Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge
Gestionar preferències
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional Funcional Always active
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques anònimes. Sense una citació, el compliment voluntari per part del vostre proveïdor de serveis d'Internet, o registres addicionals d'un tercer, la informació emmagatzemada o recuperada només amb aquesta finalitat no es pot utilitzar normalment per identificar-vos.
Màrqueting Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars. | 0.748274 | curate | {"ca": 0.9144993498049415, "en": 0.04746423927178153, "it": 0.010403120936280884, "fr": 0.006176853055916775, "pt": 0.013328998699609884, "sv": 0.00032509752925877764, "de": 0.0006501950585175553, "es": 0.003250975292587776, "gl": 0.0022756827048114434, "eu": 0.001625487646293888} | https://idibell.cat/categoria/noticies/cancer/p-de-mecanismes-molelculars-i-terapia-experimental-en-oncologia-oncobell/cancer-hereditari-noticies/ |
mc4_ca_20230418_3_108686 | El VIII Rotet de Santa Tecla arriba abans de fer la digestió | NacióTarragona
Oriol Montesó / Tarragona Diari | 19/09/2013 a les 18:38h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/09/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Inici d'un dels shows cooking del Rotet de Santa Tecla. Foto: Oriol Montesó.
Cuinetes i Laboratori Visual es troben per oferir un nou Rotet de Santa Tecla ordenat en quatre temps: el seitó, l’oliva, el tomàquet i el raïm, o el què és el mateix: dijous, divendres, dissabte i diumenge. Aquestes seran les quatre tardes i nits durant les quals es viurà el Rotet.
Enguany, els aliments de la terra són els protagonistes d’aquest acte itinerant que s’ha instal·lat a la plaça Salvador Ramon i Vinyes, a la cruïlla que formen el carrer Cuirateries i el carrer Natzaret. Sota el subtítol de La Taverna Flamboiant, els tastets gastronòmics es mesclaran amb les performances, la música en directe i enllaunada, les conferències i la poesia.
«L’any passat vam fer un homenatge a la música del Camp de Tarragona i enguany fem un salt i volem posar en relleu els elements centrals de la gastronomomia de les comarques de Tarragona: el seitó, l’oliva, el tomàquet i el raïm», ens explica el Blai Mesa, responsable del Rotet de Santa Tecla.
La festa durarà fins a les dues de la matinada i inclourà la participació de noms propis tarragonins com el cuiner Eduard Boada, o els coneixedors del món del vi Oriol Pérez de Tudela o Bernard Rios. | 0.854763 | curate | {"ca": 0.9483568075117371, "es": 0.051643192488262914} | https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/2249/viii/rotet/santa/tecla/arriba/abans/fer/digestio |
oscar-2301_ca_20230418_7_181123 | En VBA Break For Loop també es coneix com a sortida per bucle, a cada bucle de qualsevol procediment se li ha donat algun conjunt d’instruccions o criteris perquè s’executi nuber de temps, però és molt comú que algun bucle entri en un bucle infinit corrompent el codi en aquests escenaris. necessiteu una pausa o sortida del bucle per sortir de determinades situacions.
Suposem que hem donat instruccions al bucle perquè s’executi 10 vegades i en funció de la condició donada si el valor de la cel·la o qualsevol altre criteri subministrat té èxit, ha de sortir del bucle Excel abans de completar la quota de bucle completa de 10. En aquest article , us mostrarem com sortir del bucle segons els criteris indicats.
Com trencar / sortir de bucles a VBA?
Podeu descarregar aquesta plantilla VBA Break For Loop Excel aquí: plantilla Excel VBA Break For Loop
# 1: Break for Next Loop
VBA For Next Loop s’utilitza per fer un bucle sobre cel·les i realitzar un conjunt específic de tasques. Per obtenir un exemple, mireu el codi VBA següent.
Codi:
Sub Exit_Loop () Dim K sempre que K = 1 a 10 cel·les (K, 1). Valor = K Next K End Sub
Això inserirà números de sèrie de la cel·la A1 a A10.
Això és obvi amb For Next Loop.
Ara vull trencar el bucle quan es troba algun valor a les primeres 10 cel·les, per a això he introduït algun valor de text a la cel·la A8.
Ara vull indicar-ho al codi que diu "si la cel·la de bucle té cert valor, ha de sortir del bucle abans del límit predeterminat".
Codi:
Sub Exit_Loop () Dim K sempre que sigui de K = 1 a 10 si les cel·les (K, 1). Valor = "" Aleshores les cel·les (K, 1). Valor = K Elit Sortir per al final si el següent K final del sub
Mireu aquestes línies de codi:
Si les cel·les (K, 1). Valor = "" Aleshores
Cèl·lules (K, 1). Valor = K
Altrament
Surt per
Finalitza If
Es diu que si les cel·les (K, 1). Valor = "" la cel·la en bucle no és igual a res, continueu el bucle d'inserció de números de sèrie de l'1 al 10.
L'última part del bucle diu:
Altrament
Surt per
Si la condició anterior no és CERT, llavors el bucle "Surt per".
Ara executeu el codi que inserirà números de sèrie fins a la cel·la A7.
El codi anterior va sortir immediatament del bucle sense dir res, com sabem que ha sortit del bucle.
Per esborrar aquesta ambigüitat, hem de posar un quadre de missatge VBA senzill com es mostra a continuació.
Codi:
Sub Exit_Loop () Dim K Long Per a K = 1 a 10 Si les cel·les (K, 1). Valor = "" Aleshores les cel·les (K, 1). Valor = K Altres MsgBox "Tenim una cel·la no buida, a la cel·la" & Cel·les (K, 1). Adreça & vbNewLine & "Estem sortint del bucle" Surt per al final si el següent K final del sub
Quan es fa un bucle a través de la cel·la si es troba alguna cel·la no buida, es mostrarà el missatge que diu "Tenim una cel·la no buida, a la cel·la A8. Sortim del bucle ”.
Això també informarà l'usuari de la sortida del bucle amb una adreça de cel·la. Si s’introdueix algun valor per error, podem comprovar l’adreça de la cel·la retornada al quadre de missatge.
# 2: Break Do Until Loop
Igual que com hem sortit de Next Loop, també podem sortir del bucle "Fes fins". Per exemple, mireu el codi següent.
Codi:
Sub Exit_DoUntil_Loop () Dim K Long K = 1 Feu fins a K = 11 cel·les (K, 1). Valor = K K = K + 1 Loop End Sub
Aquest codi també realitza la tasca d'inserir números de sèrie. Per exemple, si volem sortir del bucle quan el valor de la variable "k" passa a ser 6, hem d'introduir els criteris com IF k = 6 i sortir del bucle.
Codi:
Sub Exit_DoUntil_Loop () Dim K Long K = 1 Feu fins a K = 11 Si K <6 Aleshores les cel·les (K, 1). Valor = K Elit Exit Do End Si K = K + 1 Loop End Sub
Això executarà el bucle fins que el valor de la variable sigui 6, després sortirà del bucle. Si voleu mostrar el missatge a l'usuari, també podeu afegir el quadre de missatge.
Codi:
Sub Exit_DoUntil_Loop () Dim K Llarg K = 1 Feu fins a K = 11 Si K 5 "Sortiu Finalitza si K = K + 1 Final de bucle Sub
Es mostrarà el missatge següent.
Així, basant-nos en els criteris indicats, podem sortir del bucle si els criteris són TRUE o bé podem continuar el bucle. | 0.597158 | curate | {"ca": 0.9013174248073577, "en": 0.06785980611483967, "it": 0.01590852597564007, "pt": 0.004971414367387522, "ro": 0.0022371364653243847, "eu": 0.002982848620432513, "sl": 0.004722843649018146} | https://ca.photosdematures.com/975-vba-break-for-loop |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.