id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_10_46285 | 9788494175756
Qui no spa riure no sap viure
Editorial: ANDANA Fecha de publicación: 23/03/2014 Formato: Rústica
Romanços i cançons, raps gastronòmics, enverinalles amb molta tralla, arbres imaginaris, pollastres poetastres, aranyes pissiganyes, pins que rapegen, puces casadores, aquelarres secrets... Heus ací 21 poemes per a infants de totes les edats, amb l'eix comú de la rialla i la diversió, en què es barreja el sentit de l'humor i la cultura popular amb un tracte exigent del vers i les paraules. Qui no sap riure no sap viure és un recull de poemes escrit per Andreu Galan i Martí (Alboraia, l'Horta, 1980), amb il·lustracions de Luis Demano (Alacant, 1976). Perquè el viure, com el riure, no s'ensenya: s'encomana. | 0.748071 | curate | {"en": 0.01808066759388039, "ca": 0.8887343532684284, "es": 0.09318497913769123} | |
crawling-populars_ca_20200525_48_16512 | La portaveu del grup republicà, Maria Mercè Roca, ha explicat en un comunicat aquest dijous que aquestes paraules demostren que "la monarquia és obertament contrària als anhels de canvi" i al dret d'autodeterminació dels ciutadans.
Segons el seu parer, la institució ha anat perdent prestigi amb el pas dels anys per fets antidemocràtics com el de "condecorar a un exministre franquista perseguit per la justícia internacional per crims contra la humanitat", amb referència a Rodolfo Martín Villa.
Roca ha contraposat aquesta condecoració a l'aprovació que es farà aquest dijous en el Parlament d'una proposició de llei per anul·lar els consells de guerra sumaríssims del franquisme, entre ells el judici contra l'expresident de la Generalitat Lluís Companys.
Davant d'aquesta situació, s'ha mostrat convençuda que "una majoria de gironins se senten més propers a les accions del Parlament i se sentiran plenament representats" amb la iniciativa d'ERC de declarar al Rei 'persona non grata'.
Roca ha explicat que quatre municipis ja han declarat a Felip VI com a 'persona non grata' -Arenys de Munt, Torelló, Premià de Mar (Barcelona) i Breda (Girona)-, i que la proposta s'emmarca en el lliurament aquest dijous dels premis Fundació Princesa de Girona: "El Rei no és benvingut en Girona".
Ha recordat que fa menys d'un any el consistori va aprovar una moció en la qual es manifestava que el títol Princesa de Girona no representava a la ciutat i es condicionava la participació de l'Ajuntament als actes de la fundació al canvi del nom de la mateixa.
"Novament la 'sociovergència' ha incomplert la moció i participarà en els actes", ha lamentat Roca, que ha assegurat que la fundació és una entitat privada que no té cap relació amb la institució monàrquica ni amb els valors que encarna.
Per això, ha defensat que la moció sobre la fundació no va en contra de l'entitat, "si no de la utilització que es fa d'ella com a eina de propaganda per a la monarquia espanyola". | 0.882016 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/politica/erc-girona-rei-persona-non-grata_170229_102.html |
mc4_ca_20230418_6_645147 | Conflictes que vénen, guerres que caldrà evitar
Resums - El segle XX i el món actual
Completa. L'art del segle XX
Contesta. Els conflictes del segle XX i del segle XXI
http://ar.tiching.com/els-conflictes-del-segle-xx-i-del-segle-xxi/recurso-educativo/445701?type=2&value=542677 | 0 | curate | {"ca": 0.9338235294117647, "es": 0.03308823529411765, "it": 0.03308823529411765} | http://ar.tiching.com/els-conflictes-del-segle-xx-i-del-segle-xxi/recurso-educativo/445701?type=2&value=542677 |
mc4_ca_20230418_3_171710 | Reunió del Comitè Territorial de la Mobilitat
InformacióReunió del Comitè Territorial de la Mobilitat
El Comitè Territorial de la Mobilitat (CTM) es va reunir el passat 17 de febrer a l'Ajuntament del Vendrell després de l'aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana del Vendrell el passat mes de desembre.
La reunió va estar presidida pel nou regidor de Territori, Josep Mercadé, que va agrair la participació i col·laboració de tots els membres del CTM que, de forma desinteressada, han participat en tot el procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana. A la trobada també hi va assistir el representant de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat a Tarragona, que també és membre del CTM i actua com assessor tècnic.
D'una banda, la reunió va servir per donar compte de les novetats del Pla de Mobilitat Urbana del Vendrell. En concret, el regidor de Mobilitat va explicar que l'Ajuntament està treballant per millorar l'entorn urbà al nucli i als seus entorns, intentant guanyar terreny als vehicles privats i relligant el territori. Tot i ser conscients que els recursos de l'Ajuntament són limitats, el regidor va anunciar que es treballarà de forma transversal amb totes les regidories implicades per sumar esforços. També va recordar que s'està a l'espera de possibles ajuts d'altres administracions per dur a terme importants transformacions físiques.
Josep Mercadé també va avançar que l'Ajuntament està treballant per incorporar elements d'aparcament dissuasiu, per reforçar la prioritat invertida de l'illa de vianants mitjançant elements de senyalització i de mobiliari urbà i per incorporar el Pla de Mobilitat Urbana del Vendrell al nou POUM que vol impulsar l'Ajuntament.
D'altra banda, la reunió també va servir per nomenar els nous membres del CTM representants de cadascun dels partits polítics presents actualment a l'Ajuntament des de les darreres eleccions.
El Comitè Territorial de la Mobilitat va acordar crear una Comissió de Seguiment per a la supervisió i seguiment de les actuacions a realitzar durant la vigència del PMU del 2015 al 2020.
El regidor d'Ensenyament, membre també del CTM en representació del PSC, va presentar el projecte "El camí cap a l'Escola" que s'està treballant des del Pla Educatiu d'Entorn i va convidar als membres del CTM a formar part de la Comissió mixta que hi treballa. | 0.868286 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elvendrell.net/informacio/4907-reunio-del-comite-territorial-de-la-mobilitat |
mc4_ca_20230418_6_91048 | Idees i propostes | Socialistes | Partit dels Socialistes de Catalunya
La salut és un dret, no un privilegi. Per un model públic garantia d’igualtat, universalitat i qualitat dels serveis
L’educació és una garantia per a la igualtat d’oportunitats i el futur del nostre país. Per una escola pública catalana, inclusiva, laica i de qualitat.
L’educació superior exigeix un finançament públic i sostenible. Per una universitat pública de qualitat per atraure i generar talent
La Formació Professional: un sistema únic, integral i connectat amb els sectors productius i empresarials
Una vida digna per a les persones amb dependència i el seu entorn familiar: recursos, drets i prestacions
L’habitatge és un dret. Adaptem el marc legal a la realitat social de la ciutadania: dació en pagament i lloguer social
L’esport, més enllà del lleure i l’activitat física: salut, solidaritat, sacrifici, superació i respecte
La cultura és un dret. És l’espai de llibertat, d’inventiva i creativitat humana, de la vida en comú i dels valors que la sostenen
La llengua és transmissora de cultura i saber. Definidora d’identitats personals i col·lectives. És igualtat, convivència i respecte
Què és el Federalisme
Federalisme és convivència, respecte i interès mutu. Federalisme és autogovern i cogovern. Federalisme és llibertat
Definir Catalunya com a nació i incloure l’Estat plurinacional en la Constitució. Reconeixement, Regles, Recursos i Representació
Catalunya necessita sentir-se reconeguda i respectada per la resta d’Espanya. Per un nou acord sotmès al vot de la ciutadania
Les creixents desigualtats imposen una reflexió sobre el nostre sistema fiscal: més progressivitat, menys beneficis fiscals i zero evasió
Contra l’atur i la precarietat laboral. Per la creació de llocs de treball i noves oportunitats laborals
Indústria, Recerca i Innovació
Donem suport a la indústria i a un nou model econòmic basat en la recerca i la innovació. Més recursos i noves oportunitats
Fem possible que idees innovadores es converteixin en projectes empresarials competitius i amb potencial de creixement
Proximitat, flexibilitat, conciliació, drets dels treballadors i les treballadores, i alternatives per al consumidor. Per un comerç més social i humà
Un turisme sostenible, diversificat, generador d’ocupació i riquesa, basat en la qualitat dels recursos i els serveis
Aliments bons, sans i segurs. Per l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats en el món rural: realitats, demandes i solucions
Un transport públic de qualitat per garantir una mobilitat eficaç. Unes infraestructures competitives com a motor econòmic i territorial
Pel benestar de les futures generacions. Protegim el medi i la biodiversitat. Una aposta per l’economia verda i la sostenibilitat
La joventut de Catalunya reclama i necessita un autèntic pla de rescat per no esdevenir una generació perduda
Per un envelliment digne i segur. La gent gran és un actiu per la societat: experiència, coneixements i saviesa
Sense drets no tenim igualtat. Sense igualtat no tenim llibertat. Ni un pas enrere en els drets de les dones
Lluita contra la vulnerabilitat, la pobresa i l’exclusió social. Defensar i protegir els infants i les seves famílies, la nostra prioritat
La igualtat d’oportunitats ens fa iguals en drets. Per la seva inclusió plena i efectiva en igualtat de condicions
Catalunya, terra d’acollida. Una societat plural i intercultural: convivència, tolerància i civisme
Per la dignitat de totes les persones. Lluitem contra la discriminació per raons d’orientació sexual i identitat de gènere
Per una Unió Europea alternativa. L’Europa de la justícia social, la igualtat i la llibertat
Construïm Catalunya des dels municipis, lluitem contra la desigualtat. Per uns ajuntaments al servei de la ciutadania
Garantia de les llibertats polítiques i civils, la justícia i la seguretat són serveis públics i drets de la ciutadania
Hem d'adaptar-nos de nou a les exigències ciutadanes per a que la democràcia esdevingui un instrument real i efectiu al servei de l'interès general | 0.780736 | curate | {"ca": 0.9746358613761928, "pt": 0.01607232546459066, "hu": 0.009291813159216475} | http://www.socialistes.cat/ca/pagina/idees-i-propostes |
oscar-2301_ca_20230418_8_103686 | Eina que permet conèixer la realitat de la discapacitat als 36 municipis metropolitans, les xifres i dades relatives a les persones amb discapacitat, així com els serveis que tenen a la seva disposició. | 0.727207 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.amb.cat/ca/web/area-metropolitana/serveis-digitals/detall/-/serveidigital/mapa-de-la-discapacitat/10571983/11692?_ServeiDigitalSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=4&_ServeiDigitalSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_format=grid&_ServeiDigitalSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fca%2Fweb%2Farea-metropolitana%2Fserveis-digitals%2Fllistat |
macocu_ca_20230731_6_284619 | EJORNA 2022_Ajudes Programa de foment de la contractació indefinida, derivada de la racionalització de la jornada laboral, de col·lectius vulnerables
24 ago 2022
Termini de presentació del 25/08/2022 al 31/10/2022
Persones destinatàries finals | 0.650152 | curate | {"ca": 0.9541666666666667, "it": 0.04583333333333333} | |
mc4_ca_20230418_11_407012 | Comença la descarregada al Rec! - REC.0 Experimental Stores
Comença la descarregada al Rec!
Dimecres obrim!
Estem acabant de preparar tots els espais del barri del Rec i les antigues adoberies ja comencen a omplir-se de marques de moda que vindran a fer la seva venda especial d’estocs! Durant quatre dies el barri es transforma i hi trobareu molta moda a preus increïbles, gastronomia i cultura!
Marques com Adidas, Geox, Sita Murt, Miriam Ponsa, Vans, Quiksilver, Boboli, Converse, Buff, Levi’s, Reebok, Textura, Mango, SussiSweetDress, La Sportiva, Fox i moltes més les trobareu fent venda especial d’estocs amb descomptes del 60% al 80%!
Dimecres us hi esperem a tots! De dimecres a dissabte, de 10h a 21h. | 0.615741 | curate | {"ca": 0.8874643874643875, "pt": 0.038461538461538464, "en": 0.021367521367521368, "fr": 0.05270655270655271} | https://www.rec0.com/comenca-la-descarregada-al-rec/ |
mc4_ca_20230418_16_511035 | A 4 EL KM: Entrenant la Matagalls - Montserrat 2011
Entrenant la Matagalls - Montserrat 2011
Ara fa un any un bon grapat d'atletes del club estàvem entrenant per la Matagalls-Montserrat del 2010. Memorable va ser l'entrenament que vam fer d'Aiguafreda-Arenes-Vacarisses i en el que fins i tot vam fer un petit reportatge (http://a4elkm.blogspot.com/2010/09/entrenant-per-la-matagalls-montserrat.html)
Enguany cap membre més del club s'ha animat a participar, però això no és excusa per no tornar-ho a provar. Després de dos fracassos consecutius en els que no vaig poder acabar, ho tornarem a intentar.
Aquest cap de setmana, vaig fer el darrer entrenament llarg per la travessa de dissabte vinent i que servia de test per saber com puc afrontar aquesta dura prova que uneix Collformic amb el Monestir de Montserrat; 84 kms i prop de 6000m de desnivell total ens esperen.
Per aquest darrer entrenament vaig comptar amb la gran ajuda de 2 bon amics i grans experts d'aquesta travessa; en Lluís Baella i en Frederic Monmany. Al final el test va ser un èxit. Del Coll de Poses a l'estació de Vacarisses en 4h20' a un promig pràcticament de 10km/h.
http://connect.garmin.com/activity/113217090
Ben contents a l'estació de Vacarisses després de la "feina" feta
Diumenge 18 esperem estar igual de contents però aquesta vegada adalt de Montserrat.
Toni Flores diumenge, de setembre 11, 2011
Jaume,després de saber que has fet una gran preparaciò per la MM,un servidor t'anira a buscar a Monterrat ,però tens que estar a dalt, soposant que surts a les 5 de la tarda com a maxim t'espero fins les 3.30 del mati,llavors no et garanteixo el transport,tu mateix....
Mooooooltisima sort!!! !
Eva dilluns, de setembre 12, 2011
Jaume, no puc amagar quant t,admiro.
Què és per tu no estar al cent per cent? t,he vist córrer "como un gamo", tot i les molèsties en el teu genoll. Segueixes sempre als teus companys en les seves aventures, càmera en mà. Fas una tasca extraordinària en el bloc,aconseguint que ara per ara sigui un referent per a altres clubs. I no content amb tot això, treus el temps de no sé on per preparar els entrenaments a jo qué sè quants corredors.
Encara recordo com no vas dubtar un moment en sortir a buscar al Toni la anterior Matagalls, quan anava perdut el tram anterior a Vacarises. I com, fora ja de la competició,vas decidir acompanyarlo tot el tram que quedava fins a Montserrat, simplement per ajudar al teu amic.
Tant és que acabis o no la MM, que la facis en deu o cinquanta hores. Ets un guanyador en tot el que fas.
Amb el permís del presi, t,estimo soci.
Jaume dilluns, de setembre 12, 2011
Eva, no continuïs per aquest camí...en faràs posar vermell i tot!
No pensis, però, que fent-me la pilota et posaré uns entrenaments més "light" quan comencis a entrenar per la mitja.
Tant de bo ! Però per molts motius, que tu ja saps, aquesta vegada el temps final importa poc. El més important és arribar.
I estic segur que m'esperaràs encara que faci tard.
Jaume, no et preocupis, el calvo t,esperará, peti qui peti. Aixó t,ho puc assegurar.
I no, no et faig la pilota. T,ASSSSSSTIIIIIMUUUUUUUU!
Jose Domenech dimarts, de setembre 13, 2011
Jaume, et desitjo molta sort en la teva MM 2011 i sobretot això que has dit es una veritat "como un piano" amb 84 kms per davant, el més important és arribar.
En fas enveja, quan tingui temps per preparar-la, m'agradaría tornar-la a fer.
Salut y molts kms fins montserrat! !
Jvi dimarts, de setembre 13, 2011
Molts ànims Jaume, amb els entrenos que n'has fet i la experiencia agafada en les anteriors edicions, aquesta es la teva.
Salut i gaaaasssssssss
P.D. No crec que et vegi a la sortida, per que m'espero al Xavi i sortin a les 17:44, per aixó et desitgo molta sort des d'aqui.
Fernando dimarts, de setembre 13, 2011
Suerte Jaume ha por la Moreneta.
jordi jimenez dimecres, de setembre 14, 2011
Ja ens explicaras
carmen dimecres, de setembre 14, 2011
Anònim dimecres, de setembre 14, 2011
suerte jaume el año que biene te acompañaremos los de la mitja 2010.animos campeon.
fernando carrillo dimecres, de setembre 14, 2011
el anonimo soi yo fernando carrillo que no se lo que he tocado.
jaume dijous, de setembre 15, 2011
Moltes gràcies a tots pels ànims. Espero acabar dignament i poder fer una crònica com cal.
Miquel clapés dijous, de setembre 15, 2011
Que tinguis molta sort jaume;se que aquesta vegade ho aconsegiras!! !
Albert Tatjé divendres, de setembre 16, 2011
Míster, molts ànims, molta força i molta sort!! !
Ara bé, això de que l'objectiu sigui acabar no t'ho creus ni tu. Perquè acabar, el que es diu acabar, en 20 o 22 hores si t'ho planteges segur que acabes. Estic segur que el teu objectiu ha de ser molt més ambiciós. Endavant! Estarem pendents de la teva crònica posterior.
Lluis Peix divendres, de setembre 16, 2011
Hola Amigüitoss;
Por posibles represalias prefiero mantenerme en el anonimato, oxease que llamarme APOLO… La suerte no existe, solo el sudor de los duros entrenamientos, da la recompensa que buscamos y antes de empezar cualquier prueba, ya sabemos cuál será nuestro destino, si el fracaso o la victoria. Por eso no nos engañemos Massss!!!!! Capullitosss!!! Si si me refiero a esta pandilla de pelotas que últimamente está por el bloc, con tanta pelotería y tirándose flores de uno a otro como Mariposillas y Barbis Súper Estar... No nos equivoquemos, el Atletismo es Sacrificio, Dolor, Sufrimiento… Así nos va, que después hacemos un segundo menos y cogemos un trauma pos cursa poniéndonos a llorar como Nenazas. Dicho esto y por el bien del Sr. Míster; si te has preparado a conciencia enhorabuena y sino dos piedras. De todas formas, te deseo mucha Suerte, que aunque no sirve de nada, te ayudara a soportar mejor los comentarios jocosos de alguno de tus compañeros Cabroncetes…
P.D. Noticias de última hora; Presuntamente han visto a Jaume A. comprando grandes cantidades de papel higiénico, será que las siglas de la cursa que afronta MM significan” Molta Merda “?????? ?.
2ºP.D. Desde las grandes esferas, me han pedido que meta un poquito de CERA, pero como me quiero mucho y tengo aprecio a mi vida que sepáis que os QUIERO GENTUZAAA!!!! !
Se despide atentamente APOLO…jejejejeje
Toni Flores divendres, de setembre 16, 2011
Ya era hora,ya era hora,ya era hora que alguien ponga los puntos sobre las is!!!! !
Es indecoroso que un atleta que prepara la MM, haciendo una media de 150 km semanales,tenga la intención simplemente de acabarla.
Mi tía Carmen también hará la MM ,si lo llego a saber le digo que se vayan juntos para no perderse e identificar correctamente las marcas,4 ojos siempre ven mejor que dos,y vista la intención.....
TIEMPO PREVISTO PARA JAUME
Toni.......10 horas 23 minutos
ANIMAOS A DAR VUESTRO RESULTADO!! !
Pol roma divendres, de setembre 16, 2011
Ei,nois,a veure quan em presenteu a aquest Lluis Peix,que sembla un tío que dona molta chicha a aquest bloc. Jo dic que el mister fara 10 hores 45 minuts. Que ens hi juguem?
Eva divendres, de setembre 16, 2011
Veig que aquest fil s,escalfa per moments...jo dic que el meu soci fara 10 hores amb 10 minuts. Qui dona mes?
-Toni Flores......10 hores amb 23 minuts
-Pol Roma..........10 hores amb 45 minuts
-Eva.....................10 hores amb 10 minuts
Qui mes ?
Jamones Serrano, siempre a mano. divendres, de setembre 16, 2011
Jamones serrano, siempre a mano.
Jamones serrano obsequiará al bloguero que acierte con la combinación ganadora del tiempo del atleta de A4elkm, Jaume Aragonés, con una paletilla de recebo ibérico, fresquita y sabrosita.
Toni estoy de acuerdo contigo, un atleta casi profesional, será gallina cok cok cok cok....no aceptamos el "Espero acabar dignamente" "el temps final importa poc. El més important és arribar" será mentirosoooo!!!!!! !
De una maquina de correr solo aceptamos la Derrota o la VICTORIA.
Tiempo previsto ya que me parece que sale con la Tía Carmen del Toni yo digo:
-Toni Flores---10hores amb 23 minuts
-Pol Roma--10 hores amb 45 minuts
-Eva----10 hores amb 10 minuts
-Lluis Peix--10 hores amb 40 minuts
Jaume dissabte, de setembre 17, 2011
Apolo, haig de reconèixer que tens tota la raó. La sort no acostuma a servir per res. O estàs preparat o no ho estàs i o corres amb una tàctica correcta o no.
L'única cosa que pot influir la sort és si tens la desgràcia de caure i fer-te mal . Tota la resta depèn de tu mateix.
La meva preparació no ha estat molt brillant perquè tot just he pogut entrenar mitjanament bé després de les vacances. He fet una preparació express en 4 setmanes i venint d'un estat de forma que tampoc era l'ideal.
En condicions normals ( si no em faig mal o si el genoll, l'engonal, o l'esquena no diuen prou ) hauria de poder aspirar a baixar de les 11hores. Tant de bo que tots els que heu apostat tingue raó i ho encerteu.
Gràcies de nou a tots pels ànims !
Jaume diumenge, de setembre 18, 2011
Ja sóc a casa. 9h34' i estic mort !
No puc expressar amb paraules el suport de la Mireia, la Sandra, la Laura, en Bernat, en Pau i en Martí.
I què dir dels meus amics de l'a4elkm ! Impressionant ! Gràcies Toni, Eva, Xavi i César !
Quan estigui una mica recuperat editaré el vídeo que he fet durant aquesta travessa.
I finalment no podria no comentar la gesta del meu amic i company d'entrenaments d'aquesta Mm; en Lluís Baella. És el puto amo; 8h13' i recupera el rècord de la Mm.
Jose Domenech diumenge, de setembre 18, 2011
Enhorabuena campeón!! !por haber completado la MM2011 como tenías previsto,aunque ibas reservón en tus comentarios, al final lo has dado todo. Ahh!! por cierto lo del jamón serrano siempre a mano, te lo tendrán que dar a tí, pués, estos adivin@s, han hecho agua con los resultados. FELICIDADES Y A RECUPERARSE!! !
Lluis Peix diumenge, de setembre 18, 2011
Ahora sí, sí señor OLE TU, OLE TU, menos mal que al final tomaste la decisión acertada y dejaste a la Tía Carmen del Toni atrás y te olvidaste del “genoll, l'engonal, i l'esquena ” echándole “UN PAR DE COLLONS” dignos del profesional que eres, no esperábamos menos de ti, Felicidades por esas 9h34’. Estoy de acuerdo con J. Domenech te has ganado el jamón.
P.D. Después de todas estas flores, reconocimientos etc.…. Pasemos a lo más importante, esperamos que te gastes la pasta en esa invitación a unas cervecitas y al jamoncillo para celebrarlo como se merece.
Toni Flores diumenge, de setembre 18, 2011
Content,content de veritat d'haver equivocat el meu pronostic,content de veure en Jaume arribar a Montserrat amb aquest crono,per treure's el barret,content de que hagi pulveritzat els dubtes de lesions i demés.
Quan ens explicava el resum de la travessa, era per escoltar-ho,de veritat que era emocionant com ho feia.
Espero que el nostre patrocinador Jamones serrano siempre a mano,li fara entrega del obsequi tan ben guanyat i que estic segur que compartira amb tots nosaltres.
En quan al Lluis Baella....en quan al LLuis Baella....estic intentant trobar l'adjectiu més adient,em copio d'en Jaume!! !
Va pulveritzar el recor de la MM en practicament 15 minuts,i quan va arribar va comentar que al final es trobava una mica marejat i va tenir que caminar.
Quan el varem portar a casa,es va pujar a la nau Zenix de La Torreta,aquest pallo es un extraterrestre!!!!! !
Albert Tatjé dilluns, de setembre 19, 2011
Míster, felicitats!! Ja era hora que un crack com tu tingués una bona marca en la MM. Per cert, superes la marca del Toni o no? Qui té millor marca dels dos? Ja sabeu que no caldrà esperar al setembre per tenir dret a la revenja? Ahir vaig escoltar unes declaracions de l'organitzador dient que al juny faran una MM per a corredors i que la MM del setembre la mantindran per a caminadors.
Ferran bs dijous, de setembre 22, 2011
Jaume,"menomà" que venies de vacances i només has entrenat 4 setmanes.Aquest temps és per gaudir-lo! | 0.529231 | curate | {"es": 0.32755198895504356, "ca": 0.6286133402364311, "en": 0.01604970230390888, "fr": 0.004487013547329364, "he": 0.002157218051600656, "el": 0.00017257744412805246, "it": 0.0027612391060488394, "pt": 0.01665372335835706, "in": 0.001121753386832341, "hu": 0.00043144361032013107} | http://a4elkm.blogspot.com/2011/09/entrenant-la-matagalls-montserrat-2011.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_872253 | TOTHOM A SIGNAR! ÉS IMPORTANT! http://noalrei.elsud.org feu-ne la màxima difusió! per veure les diferents concentracions convocades: http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=1&fil=67449 a Girona no teníem temps de fer un cartell nou i hem modificat el de Tarragona (mig Girona és a Madrid...)
he signat, però, cremar fotografies siguen de qui siguen no em sembla una bona forma de defensar uns ideals, d'altra banda estic en contra de que s'els pene a aquests nois per que tothom tenim dret a la llibertat d'expresió. | 0.675296 | curate | {"en": 0.055876685934489405, "ca": 0.9441233140655106} | |
macocu_ca_20230731_0_162583 | Pic de Font Freda
Pic de Font Freda
El pic de Font Freda és aquell que quan ets a Puigcerdà i mires en direcció NO per la vall del Querol tanca l’horitzó. També és el que sempre tenim present si conduïm per aquesta mateixa vall en direcció al coll de Pimorent. La seva silueta inconfusible imposa la seva presència a tota la vall. A la seva planera carena s’hi ubiquen dues cotes cimeres de tan sols un metre d’altura de diferència entre totes dues. El, diguem-ne, cim occidental és el més alt i des de dalt s’abasta una ampla panoràmica de gairebé 360°. Això es deu al fet que el cim oriental no permet una bona visió en sentit SE. Ens hem d’acostar en aquella direcció per albirar una excel·lent panoràmica de la vall del Querol i de la Cerdanya, amb Puigcerdà sobresortint entre la resta de poblacions. Aquesta muntanya, pel que he sentit comentar als companys quan he expressat el meu desig de pujar-la, sembla que no compta amb gaires simpaties. A l’època estival quasi ningú vol saber-ne res. Sembla que l’existència de les instal·lacions mecàniques de les pistes d’esquí de Porté-Puymorens, i les mateixes pistes, en aquesta època mancades de neu, treuen interès a la zona. Diferent és l’època hivernal quan el terreny, els vessants i les canals es troben cobertes amb el nivi element. Tot i així el fet d’haver de fer l’aproximació per pistes d’esquí sembla no agradar. Jo de moment començo a moure’m amb neu i encara no em trobo a gust en aquest element, així que determinades aventures me les plantejo amb terreny sec. I què voleu que us digui. No em va semblar tan desagradable el territori. Ans al contrari. Una vegada superada la pista d’aproximació, el paisatge em va fer recordar determinades etapes de la «famosa» i «molt anomenada» travessa de Carros de Foc, salvant les distàncies. Aquest cim tanca per l’Est la serra de l’Orri de la Vinyola i disposa de diferents itineraris que permeten fer cim. Manel Figuera, al seu llibre Circuits d’alta muntanya pel Pirineu oriental català, 25 itineraris per carenes del Canigó al Pedraforca ressenya un circuit per aquesta serra assolint tots els cims que la jalonen. Aquest circuit ha sigut recorregut per molts muntanyencs que n’han deixat constància a internet. D’altres trien un altre recorregut més curt però també intens, ja que abasten el cim passant primer pel cim de l’Estanyol, transiten per la cresta i pugen al cim grimpant un parell de corredors. El descens el fan baixant per l’aresta carenera que porta al coll del roc de les Ombres. Aquestes dues propostes tenen, per allò que expliquen el llibre i les ressenyes, passos d’una certa dificultat depenent del cas. Per als acostumats a moure’s per terreny carener cap problema. Jo, tot i que presumeixo de sortir-me’n, com que anava tot sol vaig acabar fent un mig-mig. Per una banda portava la idea de fer un recorregut que Toni Planas té penjat a Wikiloc i que fa servir la coma herbada de Font Freda, però finalment, al mateix cim, vaig canviar de plans, tot i que no vaig completar el recorregut ressenyat per Manel Figuera. Al final però vaig acabar satisfet i mig mort per la intensa caminada entre grans blocs de pedra i sense camí com els habituals. Sort de les fites, posades just quan toca i al lloc que toca. Quan aquest mètode de senyalització desapareix no ens hem de preocupar perquè sempre tindrem clar el destí, tant per pujar al cim com per tornar al punt d’inici. Al coll de l’Orri de la Vinyola vaig tornar a canviar de plans i en comptes de fer per la carena del pic de la Mina vaig baixar, per una tartera fàcil si es baixa amb seny, a l’estany de l’Orri de la Vinyola i d’allà a l’aparcament recuperant i perdent camí. De l’estany baixa un camí fressat, però no vaig voler perdre alçada i enllaçar tan amunt amb el camí de pujada. En definitiva, pel que a mi respecta, una excel·lent muntanya per fer també a l’estiu.
Ressenya del recorregut
Comencem a caminar per la pista asfaltada que surt en direcció O, remuntant a certa altura el rec de l’Orri. En poc temps arribem al final de l’asfalt i a un senyal de prohibició de trànsit a cotxes, motos i motocicletes. Hi ha també una edificació. Seguim per la pista, ara molt descomposta. Més endavant, després de passar per una petita bassa que deixem al costat dret segons el sentit de la marxa, arribem a una bifurcació de la pista. Seguim per la dreta, en sentit SE, encarant-nos al telecadira que puja a tocar del pic de la Mina. Passem sota el telecadira, passem a gual el rec de l’Orri i ens dirigim a la bassa de l’Orri de la Vinyola. Pel seu cantó dret trobem indicis de camí. El seguim amb més o menys claredat en tendència majorment SO i quan la cosa sembla complicar-se apareixen les fites. Les seguim i ens van portant, se suposa, pel millor lloc possible. En una zona que podríem dir que és un prat herbat deixem a l’esquerra una coma herbada que ens permetria pujar al coll de Font Freda i atacar el cim per canals sembla que no gaire complicats. Més endavant la fisonomia del terreny canvia radicalment. Anem saltant pedrots de grandària considerable que fan que el trànsit sigui lent. Les fites ens continuen portant, però ja dubto que ho facin pel millor camí possible. En un moment donat el track em diu que haig de girar a l’esquerra en sentit E, així que deixo les fites que segueixen en sentit SO i segueixo enfilant-me a la recerca de les tarteres que tinc al davant. Es deixa enrere el pedregam i comença a aparèixer l’herba. A l’esquerra tenim la coma herbada que s’ha de remuntar, com millor ens sembli, en llaçades o pel dret, per sortir directament al cim. Si el dia és bo, meteorològicament parlant, les vistes no ens deixaran pensar en cansament. Quedarem marejats de tant voltar mirant muntanyes. Ja sabeu que no m’agrada enumerar-les. Continuo en sentit SE per arribar a l’altre cim, coronat per un parell de repetidors de senyals. Més vistes. I a seguir la carena. El trajecte és clar. Es passa pels Orriets i es puja, o no, pels cims de pic de les Valletes i puntes de la Vinyola i es baixa al coll de l’Orri de la Vinyola. En aquest punt, si les forces acompanyen, es pot continuar per fer els cims dels pics de Fontnegra (occ., central i or.) i tornar per fer també el pic de la Mina, però jo prefereixo baixar, fàcil però amb compte, per terreny descompost però no gaire pendent, a l’estany de l’Orri de la Vinyola i així fer un recorregut que no he trobat ressenyat a internet, cosa que no vol dir que jo hagi descobert res. De l’estany es pot seguir el descens per camí més o menys fressat i senyalitzat amb fites, però em feia l’efecte que enllaçaria de pressa amb el camí fet per pujar, i a mi no m’agrada fer recorreguts lineals, així que sense camí (a hores d’ara això ja no tenia importància) però sempre amb l’objectiu a la vista i per terreny de les mateixes qualitats que el trepitjat a la pujada, vaig anar fent camí al meu lliure albir fins a enllaçar, tan avall com vaig poder, amb la pista per la qual vaig començar el recorregut. I com sempre, ja per terreny conegut, desfem passes per tornar a l’aparcament. | 0.818699 | curate | {"fr": 0.004866180048661801, "ca": 0.9843995992557607, "it": 0.0022899670817232, "es": 0.008444253613854301} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_111820 | Tanta destressa per acabar sent conegut mundialment per aquest ball:
Aquell ball amb música de Tom Jones fou mític.... Va tenir un bon mestre, per això.... | 0.603794 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_675712 | Que en penseu d'aquesta frase? Jo realment estic cansat i desesperat. L'extrema esquerra ha estat sempre el taló d'Aquil·les de Catalunya i sembla mentida que tanta gent que ha votat la CUP i avui diu que no ho faria no ho hagués vist abans.Tanta cultureta i no tenim la més mínima memòria?http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=145443089
Una vegada més significan-se amb aquest paternalisme i tics autoritaris tan habituals, aquestes opinions normalitzades sense arguments, de la política representativa d'aquesta societat capitalista que està al límit, extenuada de tanta avarícia, sense ideologies que no siguin els diners i amagant el feixisme en un pragmatisme classista i la cultura de l'esforç.
. | 0.798119 | curate | {"ca": 0.9455307262569832, "pt": 0.05307262569832402, "fr": 0.0013966480446927375} | |
macocu_ca_20230731_2_104518 | Discussion
Comentario:
Incomprensiblement aquest bolet s'està posant de moda ja que és al.lucinògen. És molt característic de les pinedes del Pirineu. Al jardí cada any ens creix. Foto molt bonica, m'agrada el color viu i ben captat. Armand
11.11.2005 23:02
Francesc Baldrís Miembro
Contrasts
Molt ben captat el bolet i especialment el contrast entre els seus colors vermell i blanc. Com sempre s'agafaran les propietats alucinògenes d'aquest bolet sense tenir en compte el context cultural que sempre l'ha envoltat, com s'ha fet amb moltes drogues. | 0.651357 | curate | {"fr": 0.02973977695167286, "es": 0.06505576208178439, "ca": 0.8587360594795539, "de": 0.02973977695167286, "en": 0.016728624535315983} | |
macocu_ca_20230731_8_399162 | Vista general de la fàbrica Gròber, empresa instalada a la ciutat de Girona.
91566
Geogràfics: Girona Visuals: vista general Cronològics: Segle XX Paraules relacionades: fàbrica \ xemeneia \ magatzem
TransparènciaBN Format: 60x90 | 0.616779 | curate | {"ca": 0.9778761061946902, "no": 0.022123893805309734} | |
mc4_ca_20230418_17_155683 | Enviar rutes de Wikiloc al teu GPS Garmin (Garmin Connect IQ) - Ajuda de Wikiloc
Enviar rutes de Wikiloc al teu GPS Garmin (Garmin Connect IQ)
En el teu mòbil, obre l' App de Wikiloc i a "Configuració" assegura't que estàs identificat amb les mateixes credencials que has entrat a l'App de Garmin Connect del teu mòbil.
Si no apareix el botó "Enviar al teu Garmin", si us plau, obre l'App de Wikiloc del teu GPS Garmin i segueix les instruccions que apareixen en pantalla.
Si al teu Garmin no apareix res, segurament tens dos comptes de Wikiloc i estàs connectat des de comptes diferents. Per revisar-ho:
- Compte vinculat al teu Garmin: App de Garmin Connect Mobile > Apps del teu Garmin > Wikiloc > Configuració.
- Compte vinculat a l'App de Wikiloc del teu mòbil: App de Wikiloc del teu mòbil > pestanya "Perfil".
Assegura't que des d'ambdós dispositius has iniciat sessió amb el compte en el que tens Wikiloc Premium:
- Si necessites canviar el compte lligat a l'App de Wikiloc del teu mòbil: Pestanya "Perfil" > Configuració > Tancar sessió.
- Si necessites desvincular el teu GPS Garmin del teu compte Wikiloc: Obre l'App de Wikiloc del teu Garmin > Prem el botó "Up" o "Menú" (botó amb tres línies) durant 3 segons, el dispositiu Garmin et demanarà si vols desvincular el teu compte Wikiloc > Prem "Sí".
Si és necessari, torna a seguir els passos del procés de vinculació. Quan t'aparegui "No hi ha rutes pendents", voldrà dir que s'ha vinculat bé.
Modificat el Abril 8, 2020 | 0.806418 | curate | {"ca": 0.9823008849557522, "es": 0.017699115044247787} | https://ajuda.wikiloc.com/article/456-enviar-rutes-wikiloc-garmin |
mc4_ca_20230418_1_526390 | La comunitat islàmica de Manresa rebutja l´atac - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
La comunitat islàmica de Manresa rebutja l'atac
Fa una «condemna enèrgica» dels fets que van tenir lloca Nova Zelanda
La comunitat islàmica de Manresa es va afegir ahir a la comunitat islàmica catalana en la seva «enèrgica condemna» a l'atac terrorista que va tenir lloc a Nova Zelanda contra les mesquites de Deans Aveneu, on van morir 41 persones i contra la de la Linwood, on en van morir set més.
En una nota de premsa, la Unió de Comunitat Islàmiques de Catalunya es va unir a «les oracions, davant aquest terrible atac, sent solidaris amb les víctimes, units i agermanats tots en les nostres pregàries i el nostre més sentit afecte».
En el comunicat, la comunitat islàmica també va manifestar «a les víctimes i als seus familiars i amics el nostre sentiment de solidaritat i suport en aquests difícils moments que travessen, com a germans que som tots, amb emotius desitjos de ràpida recuperació per als ferits».
La nota de premsa enviada ahir finalitzava amb un missatge dirigit a tots els governants: «La nostra crida als governs i polítics a projectar polítiques que afavoreixen la convivència i consolidin la pau entre els ciutadans per posar fi a l'odi, al racisme, a la xenofòbia i a la islamofòbia», deia el comunicat.
Almenys 49 morts en un atac de l´extrema dreta contra dues mesquites a Nova Zelanda. Arreu | 0.864773 | curate | {"ca": 0.9964463397299218, "pt": 0.0035536602700781805} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2019/03/16/comunitat-islamica-manresa-rebutja-latac/532892.html |
mc4_ca_20230418_7_374895 | RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA: El Govern català i el Banc d'ADN col·laboren finalment per identificar víctimes de la guerra | Público
Estàs llegint: El Govern català i el Banc d'ADN col·laboren finalment per identificar víctimes de la guerra
RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA El Govern català i el Banc d'ADN col·laboren finalment per identificar víctimes de la guerra
La iniciativa ciutadana que des del 2012, amb el suport de la UB, recull mostres genètiques per a la identificació de les víctimes de la Guerra civil sense cap ajuda institucional, finalment s'incorpora al Programa d'Identificació Genètica impulsat per la Generalitat. Un pas conjunt cap a la sempre postergada 'obertura de fosses i la recerca de persones desaparegudes durant la dictadura franquista.
La Universitat de Barcelona cedeix a la Generalitat mostres genètiques del Banc d'ADN de víctimes de la guerra
30/05/2017 21:30 Actualizado: 31/05/2017 00:30
Els esforços, fins ara inaudibles per a les institucions, del primer banc d'ADN a l'Estat per a la identificació dels familiars dels desapareguts durant la Guerra civil espanyola, finalment han rebut resposta.
El Govern de Catalunya va signar el passat dilluns la cessió per part de la Universitat de Barcelona de les 180 mostres genètiques que el banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil va recollir des de l'any de la seva creació, el 2012, per incorporar-les a la base de dades del Programa d'Identificació Genètica que al setembre passat va impulsar la Generalitat.
A l'acte celebrat a la sala Torres García del Palau de la Generalitat, el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el conseller de Salut, Toni Comín i el rector de la UB, Joan Elias, van destacar i agraïr la tasca dels familiars que van crear el banc d'ADN i van celebrar que finalment Catalunya compti amb un programa públic per a la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.
"L'ampliació de la base de dades del Programa d'Identificació Genètica la converteix en la gran base pública de mostres genètiques i oberta a tothom", va dir Romeva.
Tal com va destacar el conseller d'Afers Exteriors, l'acte d'aquest dilluns "serveix per unir trajectòries i voluntats diverses, de la societat civil i de les institucions, que conflueixen en un mateix objectiu: retornar la dignitat perduda a totes les víctimes forçades de la violència de la Guerra Civil i de la dictadura franquista".
Després que Marc Antoni Malagarriga, la doctora Carme Barrot i Roger Heredia, president del Banc d'ADN, i tota la gent que hi col·labora, toquessin moltíssimes portes sense cap mena de resultat, truquessin als mitjans de comunicació locals i estatals i, fins i tot, compareguessin al Parlament de Catalunya per denunciar la inacció de la Generalitat en matèria de memòria històrica, l'acord signat ara amb el Govern suposa, per fi, un avanç conjunt en aquest camí.
"Ara sí que es veu un compromís real per implicar-se en la recuperació de la memòria, perquè fins ara només hi havia homenatges i exposicions. Ara sí que disposarem de polítiques d'identificació, que és el que han fet a l'Argentina o als Balcans", afirma Roger Heredia, membre del grup de policia científica dels Mossos d'Esquadra i un dels impulsors del banc d'ADN. "Ara el que volem és que es comencin a obrir fosses. És fonamental que es comencin a creuar les dades: l’ADN de les famílies amb l’ADN de les restes humanes ja exhumades a Catalunya, així amb l’ADN de totes les que encara s’han d’exhumar, unes 500 a Catalunya” per tal que no passi com amb nosaltres, que vam començar a recollir mostres el 2011 i encara esperem l'obertura de fosses. Els familiars directes dels desapareguts s'estan morint! ", alerta Roger.
Un llarg recorregut de la Societat Civil
Arran de la trobada fortuïta de dos besnéts de combatents republicans que assistien a una xerrada del Memorial Democràtic al 2010, es va impulsar aquesta iniciativa pionera del banc d'ADN, que busca recolllir el testimoniatge genètic dels familiars directes vius dels desapareguts, abans que sigui massa tard. "Ens vam adonar llavors que, com el Govern no tenia cap pla estipulat a curt, mitjà i llarg termini, amb aquestes mostres, com tampoc la Llei del Memorial i la Llei de fosses, si no agafàvem les mostres d'ADN ràpid, aquestes mostres s’estaven perdent degut a l’edat avançada dels familiars, perquè molts d'aquests familiars directes s'estan morint. Així que ens vam posar a treballar a contrarellotge" explica Roger Heredia, president del banc d'ADN.
Roger i Marc Antoni Malagarriga, es van posar immediatament en contacte amb l'equip mèdic del departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona, encapçalat per la doctora Carme Barrot, per proposar-los la creació del Banc d'ADN. La resposta va ser un sí rotund, no sense reflexionar sobre els importants obstacles que es trobarien en el camí: els diners, per començar.
Si Espanya complís amb el tractat internacional pel qual, als països on hi ha hagut un conflicte bèl·lic, els governs estan obligats a implicar-se amb la identificació de les seves víctimes, els diners no haurien de suposar cap problema. Però la Llei de Memòria Històrica que regeix a l'Estat espanyol des del 2007 incompleix aquest pacte i disposa que seran les mateixes famílies les que, a petició seva, pagant l'exhumació i trobant la fossa, podran buscar les restes dels seus parents.
Com que a Catalunya la situació és una miqueta diferent perquè, segons la Llei de fosses creada l’any 2009, no ha de ser la família la que pagui l'obertura de la fossa sinó l'Administració, i amb el suport de l'ONU, que va venir al setembre del 2013 i gener del 2014 per la manca de respecte sistemàtic i reiterat dels Drets Humans i la justícia universal per part de l’Estat espanyol.
Al desembre del 2013 el Parlament de Catalunya ca aprovar per àmplia majoria una moció que instava al Govern català a impulsar i divulgar el Banc d'ADN; modificar la llei de fosses, perquè aquesta llei era per obrir fosses i no se n’estaven obrint; i actualitzar el mapa oficial de fosses a Catalunya. I mentre l'equip del banc genètic esperava el suport governamental i que les fosses, per fi, poguessin obrir-se, va continuar amb el seu pla: recollir el nombre més gran possible de mostres d'ADN- han arribat fins a les 180- principalment de fills directes dels desapareguts, perquè són els familiars que tenen més edat (gairebé tots ronden els 75 anys), per després comparar-les amb les dels cossos que es trobin en les fosses.
L'arribada del suport governamental
La commemoració del 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil i el 85è de la proclamació de la Segona República va servir de marc a la Generalitat per donar impuls a la tan demandada renovació de les polítiques públiques de memòria històrica.
"Cal tenir present que la transició es va fer a partir d'un procés de reforma iniciat des de la legalitat de la dictadura i que un dels seus dèficits més greus va ser la institucionalització de la desmemòria col·lectiva", diu el text que encapçala el Programa d'Identificació Genètica llançat pel Govern de Catalunya el setembre del 2016.
Amb aquesta declaració d'intencions, la Generalitat va posar en marxa un projecte integral, agosarat i de llarg recorregut, amb la voluntat de situar Catalunya com un país que respecta i protegeix la seva memòria, després de quaranta anys de silenci i oblit per part de les institucions.
El Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència està informant els més de 5.500 registrats d'arreu de Catalunya al Cens de persones desaparegudes sobre el procediment a seguir per sol·licitar i programar l'extracció de mostres genètiques als centres mèdics de Catalunya.
Les primeres proves es van fer a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona el 23 de novembre amb l'objectiu d'arribar a tots els registrats i fins ara ja se n'han fet 700. A més de les proves d'identificació genètica als familiars de desapareguts, el Programa inclou la identificació genètica de les restes òssies exhumades de persones desaparegudes i, per això, el Departament d'Afers Exteriors va presentar el Pla de fosses 2017, que permetrà realitzar almenys una quarantena d'actuacions enguany, a tot el territori, per a la recuperació de restes òssies de desapareguts.
Per acabar, Roger Heredia comenta: "Avui no ha acabat res, avui ha començat tot, continuar treballant, treballant i treballant, com hem fet fins ara i farem al futur fins que totes les fosses del nostre país estiguin exhumades i realitzades totes les comparatives genètiques i fins que tots els familiars estiguin recuperats i tornats a les seves famílies. Ara és prioritari obrir les fosses, agafar l’ADN i comparar-lo amb les famílies, no podem esperar més. Estem a la disposició del govern per tot allò que creguin i perquè tot el nostre treball es els serveixi d’ajuda". | 0.84929 | curate | {"ca": 0.9930046259731468, "es": 0.005190116213471737, "ko": 0.0018052578133814735} | https://www.publico.es/public/govern-catala-i-banc-d.html |
mc4_ca_20230418_17_199337 | Carlit | Trinxat vegà
RT @cataloniagurmet: Has tastat el pa de fetge de @A_Carlit? És una variant dels coneguts patés de campanya francesos, especialment vinc… https://t.co/uVuZoc5Wsp, 11 Jan
Amb els paisatges que tenim, a Carlit durant l'hivern encara som més #FansCerdanya https://t.co/NaqoN0mHra https://t.co/etm4A2FwD5, 16 Jan
Per nosaltres la Cerdanya són tantes coses, tantes emocions, tants moments i tants llocs que ens és increïblement d… https://t.co/dbJumPs5Yy, 12 Jan | 0.645153 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.carlit.cat/portfolio_page/trinxat-vega/ |
mc4_ca_20230418_8_177933 | » El fitxatge de Marc Torra pel Barça no està gens tancat | EL9NOU.CAT
El fitxatge de Marc Torra pel Barça no està gens tancat
“A hores d’ara s’han trencat les negociacions per en Marc Torra”. Així de clar i contundent es mostrava el gerent de la secció d’hoquei patins del Barça, David Godayol, aquest dijous al vespre des de Valdagno.
29/05/2010 | 10:34
13020.jpg |
El jugador vigatà interessa i molt al Barça però des del club blaugrana asseguren que “el Barça no paga clàusules”. Des de Girona, a punt per volar cap a Itàlia, el president vigatà, Miquel Altimiras, però, reconeixia que “això d’en Marc està bastant fet i ara es tracta de veure com s’arregla la sortida. És gairebé impossible que en Marc es quedi amb nosaltres la temporada vinent”, explicava Altimiras.
Des del Barça, Godayol explica que Torra i el Vic estaven buscant un acord econòmic i que després d’arribar a un acord entre ells “ens van donar permís per negociar-hi”. Des del Vic, Altimiras insisteix que “el Barça pagarà la clàusula de recessió. El problema és saber quant costarà això”.
Sobre l’altre jugador que tot sembla indicar que jugarà al Barça la temporada vinent, Sergi Fernández, Miquel Altimiras tenia més dubtes. “Sense que el Barça ens hagi enviat un preavís per recuperar-lo, l’acord no hauria de ser vàlid. Al Club Patí Vic no li han enviat res i haurem de pactar alguna cosa suposo”.
Godayol també es mostrava taxatiu amb aquest tema. “El Vic té un burofax”, afirmava. “Si l’han volgut acceptar o no ja és una altra cosa”, afegia.
Des del Vic, però, ja no compten amb ell, però no amaguen que l’actitud del Barça “no ha sigut gens elegant. A nosaltres no ens ha arribat cap notificació oficial, només rumors. Sabem que sí que li han comunicat al jugador però no a nosaltres. El Barça s’està portant molt malament amb això”, criticava Altimiras.
Segons el contracte entre Sergi Fernández, Vic i Barça, el club blaugrana l’havia de reclamar abans del 30 d’abril i “estem a finals d’abril i no hi ha cap comunicat oficial”. “Estan fora de termini i si volguéssim podríem armar molt merder”, avisen des de Vic.
El club, però, ara no es vol descentrar i “nosaltres volem passar aquest tres dies tranquils i a partir de dilluns atacarem aquest tema”.
Per tant, els dos fitxatges blaugrana encara hauran d’esperar per arribar al seu desenllaç. | 0.808126 | curate | {"ca": 0.9396963123644252, "pt": 0.0078091106290672455, "de": 0.004772234273318872, "es": 0.04772234273318872} | https://el9nou.cat/osona-ripolles/esports/el-fitxatge-de-marc-torra-pel-barca-no-esta-gens-tancat/ |
cawac_ca_20200528_8_5008 | Una alimentació equilibrada és un pas més cap a una salut òptima i la prevenció de diferents malalties. Amb una alimentació equilibrada cobrim les necessitats energètiques i de nutrients per al correcte funcionament de l'organisme. | 0.676991 | curate | {"ca": 1.0} | http://bonpreu.cat/pag1.php?idF=4&idSubF=158 |
oscar-2201_ca_20230904_12_76699 | 3. Currículum del grup en relació amb projectes d’innovació i recerca sobre docència universitària (5 últims anys): projectes obtinguts, participació en congressos, jornades i seminaris, publicacions.
II Projecte de recerca
1. Títol del projecte
2. Necessitat i rellevància de la proposta
3. Objectius
4. Metodologia
5. Pla de treball
6. Pressupost
III. Informes de progrés
text per la sol·licitud
I Descripció de l’equip de treball
1. Nom i dades de l’investigador principal.
Maria Rieradevall, Professora Titular, Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona.
2. Dades dels membres de l’equip: nom i cognoms, NIF, categoria, departament i institució.
Pilar López Laseras, 37723904 V, Professora titular, Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona, 934021515, [email protected]@ub.edu
Dolors Sant Vilella, 37254232 M, Professora titular, Departament de Fisiologia Vegetal, Universitat de Barcelona, 619361124 // 934021465, [email protected]@ub.edu
Xavier de Pedro Puente, 43692118 F, Professor Col·laborador, Departament d'Ecologia, Universitat de Barcelona, 934021508, [email protected]@bio.ub.es // [email protected]@ub.edu
3. Currículum del grup en relació amb projectes d’innovació i recerca sobre docència universitària (5 últims anys): projectes obtinguts, participació en congressos, jornades i seminaris, publicacions.
(treure informació de la sol·licitud anterior)
II Projecte de recerca
1. Títol del projecte
Anàlisi dels avantatges i inconvenients de l'ús de Wikis per millorar la qualitat de l'avaluació i tutoria de l'ensenyament i aprenentatge semipresencial.
2. Necessitat i rellevància de la proposta
Els alumnes inverteixen molt de temps actualment en la realització de treballs en grup, i els professors, en la seva avaluació i tutoria. A més, encara es podria haver d'invertir més temps, previsiblement, amb la progressiva implantació del sistema ECTS. Malgrat l'avenç de les TIC, es desconeixen una sèrie d'eines que faciliten la tasca de l'avaluació semipresencial del treball en grup dels alumnes i la seva tutoria, de forma col·laborativa a través d'internet.
Una de les eines que pot facilitar aquest seguiment de l'activitat semipresencial dels alumnes entre un o vàrios membres del professorat, i que cada vegada s'està usant més en educació superior al voltant del món, és el Wiki (Schneider, 2004, i dades pròpies). Aquesta eina facilita la redacció col·laborativa ràpida de contingut hiperenllaçat directament en internet o en una intranet, permet visualitzar l'historial de canvis per autors entre versions del document, entre moltes altres funcionalitats. Els wikis, en resum, presenten nombroses aplicacions per a la docència i aprenentatge universitari semipresencial.
3. Objectius
Analitzar els avantatges i inconvenients de l'ús de Wikis en l'ensenyament i aprenentatge semipresencials, respecte altres eines o mètodes de treball, específicament en els casos de:
l'avaluació i tutoria personalitzada dels alumnes i, eventualment, de manera col·laborativa entre diferents membres del professorat
la creació de material docent entre diversos membres del professorat
difondre els resultats del projecte de recerca en docència en els medis adequats (congresos, revistes, etc.)
4. Metodologia
Es preveu implantar un sistema de tutoria i avaluació dels treballs a través de wikis respecte la tutoria i avaluació tradicionals sense ajut d'eines específiques amb diferents grups d'una mateixa assignatura i professorat. I repetir el procés per diverses assignatures dels diferents quadrimestres i/o cicles.
Es preveu elaborar manuals d'us del wiki per als alumnes, entre el professroat implicat en el projecte i, eventualment, amb les contribucions dels propis alumnes, fent servir el Wiki de manera anàloga a com es proposarà que el facin servir els alumnes per als seus treballs en grup.
Es preveu publicar un article amb els resultats del projecte de recerca en docència en acabar aquest, i oferir-ne accés als resultats d'aquest article lliurement a través d'internet amb una llicència de copyright estil CreativeCommons-Share-Alike-Attribution? (http://www.creativecommons.org).
5. Pla de treball
1r any (previsiblement 2004-05):
Fase 1:
Preparació de l'entorn informàtic de treball (Wiki adaptat a les caraterístiques de les assignatures del mostreig)
Fase 2a:
Desenvolupament de l'assignatura (per a les assignatures del segon quadrimestre del curs acadèmic en curs), amb la tutoria personalitzada dels treballs en grup dels alumnes
Avaluació final del treball dels grups d'alumnes i puntuació
2n any (previsiblement 2005-06):
Fase 3:
Desenvolupament de l'assignatura (per a les assignatures del primer quadrimestre del curs acadèmic en curs), amb la tutoria personalitzada dels treballs en grup dels alumnes
Avaluació final del treball dels grups d'alumnes i puntuació
Fase 4
Treball de dades
Redacció de l'informe final
Publicació de resultats i conclusions en internet, amb la llicència de Copyright especificada en la metodologia d'aquesta sol·licitud
6. Pressupost
Personal de suport, per la realització de tasques de:
suport tècnic informàtic, al llarg de totes les fases.
formació al professorat,
suport metodològic en el disseny mostral (a través del SAM de l'ICE de la UB)
processat de dades posterior al mostreig.
redacció de l'article final amb els resultats i conclusions del projecte
Despeses de manteniment
Assistència a congresos
2000 euros
difusió dels resultats
600 euros
lloguer d'equipament informàtic ocasionalment per presentacions en jornades i congresos (ordinadors portàtils, 1 punt d'accés sense fils-wireless, 2 targetes pci/pcmcia per conexió sense fils-wireless). | 0.628051 | curate | {"cs": 0.005763688760806916, "ca": 0.9765850144092219, "pt": 0.003962536023054755, "de": 0.0007204610951008645, "en": 0.007564841498559078, "it": 0.0036023054755043226, "es": 0.0018011527377521613} | http://uniwiki.ourproject.org/tiki-index.php?page=REDICE%200406%20Projecte&structure=Inici |
mc4_ca_20230418_12_105925 | Llegit 284 vegades
Més en aquesta categoria: « Bellcaire d’Urgell organitza la primera fira de productes de proximitat, FiraBell, aquest diumenge 28 de maig Torrelameu acollirà els dies 3 i 4 el festival Marrameu dedicat als contes i als espectacles de carrer »
10-05-2017 Llegit:39077 Altres poblacions de la Noguera | 0.710088 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.comarquesdeponent.com/noguera/altres-poblacions-de-la-noguera/item/13968-la-2a-cursa-nocturna-del-castell-del-remei,-dissabte-3-de-juny,-es-consolida-amb-800-inscrits |
macocu_ca_20230731_5_19590 | La roda de premsa ha comptat amb una acció directa que ha consistit en una enganxada simbòlica de cartells en un format mosaic sobre el qual es podia llegir “Les joves tenim molt en Comú”. La candidata jove de Catalunya En Comú Podem i número 18 per Barcelona, Munsa Mompió, ha presentat davant la premsa local les propostes del programa de Catalunya en Comú Podem en clau jove en un barri com el de Llefià en el que el vot jove a En Comú Podem les dues últimes eleccions va ser molt significatiu i on hi ha unes taxes d’atur jove preocupants, tal i com succeeix a la resta del Barcelonès Nord i del país.
Entre les propostes s’ha destacat la fita d’acabar amb l’atur i la precarietat juvenil, és per això que Munsa Mompió ha destacat que “necessitem un pla de xoc contra l’atur juvenil, focalitzant principalment en els problemes que ens afecten directament com a persones joves”. Com a principal exemple de la precarietat jove ha denunciat el fet que la situació actual “ens impedeix tenir projectes de vida propis i autònoms” i que cal “posar fi a la precarietat dels becaris i les becàries, tot evitant l’ús de la figura de la beca per substituir llocs de feina estables”.
En aquest sentit s’han exemplificat algunes d’aquestes problemàtiques amb les que es troben les persones joves a Badalona, així s’ha assegurat que “podem tenir un anàlisi acurat de la situació gràcies al nou govern municipal, després de que el PP de l’Albiol es carregués les polítiques joves”, però al mateix temps ha assegurat que “és fa molt necessari que a la Generalitat hi hagi un govern receptiu amb les problemàtiques joves que acompanyi els Ajuntaments” motiu pel qual “cal treballar per a que guanyi Catalunya en Comú Podem el proper 21 de desembre, a Badalona, al Barcelonès Nord i a tota Catalunya”. | 0.853642 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_23_162471 | D'acord amb l'article 107.2 dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'article 8 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, i amb l'informe del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, s'atorga una llicència per estudis al professor Miquel Àngel Capellà Galmés pel període comprès entre el 30 d’abril i l’1 de juny de 2019.
Les retribucions que percebrà el professor esmentat seran el 100 per cent de les seves remuneracions, de conformitat amb l'article 1 de l'Acord executiu 9743/2011, de 5 d'abril, pel qual s'aproven les directrius sobre les retribucions de les llicències per estudis (FOU núm. 347, de 15 d'abril).
Aquest professor gaudirà de la llicència a la Universitat de Roma (Itàlia).
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Palma, 9 d’abril de 2019El Rector,Llorenç Huguet
Sra. vicerectora de Professorat, Sr. director del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts i Sra. Gerent de la Universitat. | 0.807581 | curate | {"ca": 0.9959636730575177, "es": 0.004036326942482341} | : /fou/acord/13080/ |
wikipedia_ca_20230401_0_564958 | Hipovolèmia
La hipovolèmia és un estat de disminució del volum sanguini; més específicament, disminució del volum de plasma sanguini. És, per tant, el component intravascular de la contracció del volum (o pèrdua de volum de sang) a causa, principalment, de sagnat o deshidratació.
La hipovolemia es caracteritza per l'esgotament de sodi i, per tant, es diferencia de la deshidratació (encara que sovint es solapa) on hi ha una pèrdua excessiva d'aigua corporal.
Causes.
Les causes comunes d'hipovolèmia són:
- Pèrdua de sang (sagnat extern o intern o donació de sang)
- Pèrdua de plasma (cremades greus i lesions de descàrrega de fluids)
- Pèrdua de sodi corporal i consegüent aigua intravascular per exemple: diarrea o vòmits.
La suor excessiva no sol ser una causa de hipovolèmia greu, ja que el cos elimina significativament més aigua que el sodi. | 1 | perfect | {"ca": 0.9916765755053508, "en": 0.008323424494649227} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=564959 |
oscar-2301_ca_20230418_9_9831 | La ronda llavor de finançament de l'spin-of de l'IGTP, Time is Brain, ha aconseguit l'objectiu econòmic fixat poc després d'haver-se llançat, en temps rècord. L'empresa obria ronda de finançament a la plataforma CapitalCell i, no només ha assolit l'objectiu de 640.000€ sinó que l'ha sobrepassat fins arribar als 800.000€, la xifra que l'spin-off havia fixat com a màxim.
13/05/2021 - Recerca
Una alerta electrònica a l’atenció primària permetria millorar el test i diagnòstic del VIH
Investigadors de l’IDIAPJGol, del CEEISCAT i de l’IGTP han constatat l’eficàcia d’una estratègia per millorar la detecció precoç del VIH a l'Atenció Primària. Quan a un pacient se li diagnostica una malaltia o un conjunt de símptomes que poden estar relacionats amb el VIH, al facultatiu que l'està atenent li apareix en pantalla una alerta, en forma de finestra emergent, que li recomana realitzar una prova serològica.
12/05/2021 - Innovació, Recerca
Time is Brain anuncia una nova ronda de finançament liderada per AYCE-Anagram
Time is Brain SL, una spin-off de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), acaba d'anunciar una ronda llavor de finançament de capital de 640.000 €. L'empresa desenvolupa un dispositiu mèdic per la millora del pronòstic de l'ictus isquèmic agut (AIS, per les sigles en anglès).
22/04/2021 - Recerca
Avenços en seqüenciació i mètodes computacionals per identificar variacions genètiques i fenotípiques en Staphylococcus aureus de pacients amb ventilació mecànica
El grup d'Innovació en Infeccions Respiratòries i Diagnòstic de Tuberculosi ha utilitzat potents eines de computació i genòmica per analitzar els genomes i fenotips de Staphylococcus aureus aïllats de pacients amb ventilació mecànica i que pateixen diferents tipus d'infecció. L'estudi, publicat a Toxins, identifica diferències que podrien ajudar els metges a controlar millor els pacients amb infeccions per S. aureus.
08/04/2021 - Recerca
Descobreixen mutacions adquirides en cèl·lules sanguínies que acceleren la progressió de la insuficiència cardíaca
Un estudi publicat a The Journal of the American College of Cardiology mostra la importància de l'hematopoesi clonal com a procés patogènic que accelera i agreuja la progressió de la insuficiència cardíaca, independentment de la presència de malaltia ateroscleròtica. L'estudi, amb participació d'investigadors del grup de Malalties Cardiovasculars, està liderat des del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) i l'Hospital Universitari Virgen de Arrixaca de Múrcia.
31/03/2021 - Recerca
Suplementar la dieta materna amb betaïna durant la lactància podria disminuir el risc d’obesitat infantil
Un equip d'investigadors liderat des de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, amb participació de l'IGTP, ha establert que nivells reduïts de betaïna a la llet materna estan associats a un creixement més ràpid del nadó durant els primers mesos de vida, la qual cosa és factor de risc d'obesitat infantil. Els investigadors han estudiat els canvis de presència d'aquest nutrient en models animals i hi ha observat canvis transitoris en la microbiota intestinal de les cries i millora la seva salut metabòlica a llarg termini.
23/03/2021 - Recerca
Bioimplants amb vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare per controlar i afavorir la reparació del múscul cardíac després d’un atac de cor
Investigadors del grup ICREC en malalties cardiovasculars, a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), continuen perfeccionant la seva solució tecnològica per reparar el teixit cardíac després d'un atac de cor. En un article publicat a Bioactive Materials presenten els seu darrer estudi en què utilitzen matrius implantades que, enlloc de contenir cèl·lules, contenen vesícules extracel·lulars que afavoreixen la reparació del miocardi malmès en un atac de cor.
15/03/2021 - Recerca
L’equip del CEEISCAT coordina el projecte d’Escoles Sentinella a Catalunya
Aquest mes de febrer ha començat el projecte in situ en 7 centres, d'un total de 26 escoles i instituts que participaran de l'estudi d'Escoles Sentinella. El projecte està impulsat i coordinat pel CEEISCAT, com a grup de recerca de l'IGTP, i té per objectiu principal monitorar i avaluar la pandèmia de la COVID-19 en l'àmbit escolar del conjunt de Catalunya per poder dissenyar polítiques sanitàries i educatives en un futur immediat.
11/03/2021 - Recerca
Noves estratègies per a diagnosticar i tractar patologies renals
L'11 de març se celebra el Dia Mundial del Ronyó, aquest any centrat en una bona qualitat de vida amb la malaltia renal. Actualment el 10% de la població mundial està afectada per malaltia renal crònica (MRC) i més de 2 milions de persones al món reben tractament de diàlisi o un trasplantament de ronyó. A l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), el grup de recerca en Malalties renals i d'Innovació en vesícules i cèl·lules per a l'aplicació en teràpia (REMAR-IVECAT), liderat per Francesc Borràs, està treballant per millorar el diagnòstic i tractament d'aquestes patologies. D'una banda, el grup estudia nous biomarcadors per monitorar de manera no invasiva els processos patològics que afecten el ronyó i, d'altra banda, estudia l'aplicació de teràpies avançades, essent un grup pioner en l'ús de vesícules extracel·lulars, de les que estudien el seu ús com a eina terapèutica per abordar patologies renals.
09/03/2021 - Campus Can Ruti, Projectes, Recerca
Comença un assaig clínic internacional per millorar el tractament de la tuberculosi amb l’ús d’antiinflamatoris
El grup de Tuberculosi Experimental de l’IGTP promou aquest assaig en el marc del projecte europeu H2020 ‘SMA-TB’, que es coordina des de Can Ruti. L’estudi permetrà valorar l’eficàcia i la seguretat d’afegir àcid acetilsalicílic o ibuprofè al tractament d’antibiòtics que es donen per la tuberculosi. És un assaig de fase 2 es durà a terme a Sudàfrica i a Geòrgia, dos dels països que l’OMS té al punt de mira pel control d’aquesta malaltia infecciosa. La preparació de l’assaig s’ha dut a terme en plena pandèmia, amb el repte afegit de coordinar-ho amb les restriccions i els diversos moments epidèmics en cadascun dels països implicats. | 0.853991 | curate | {"ca": 0.969301110385369, "pt": 0.013063357282821686, "es": 0.009797517962116264, "en": 0.007838014369693011} | https://www.germanstrias.org/ca/noticies/cat/14/page/5 |
wikipedia_ca_20230401_0_586295 | Habitatge al carrer de Sant Domènec, 23 (Manlleu)
L'Habitatge al carrer de Sant Domènec, 23 és una obra de Manlleu (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció.
Edifici de planta baixa i dues plantes pis. La façana està composta en planta per un portal en un lateral i dues finestres i a sobre s'hi obren simètricament tres balconades a cada planta. El balcó del primer pis és continu amb barana de forja mentre que els de la segon són individualsi es sustenten amb mènsules de pedra decorades. A sobre hi ha tres obertures circulars de ventilació de les golfes.
La façana és estucada simulant carreus de pedra i amb emmarcament a les obertures en les plantes pis. Les obertures de la planta baixa són de pedra. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=586296 |
cawac_ca_20200528_8_145287 | Avis Legal
Tots els drets de propietat industrial i intel·lectual del web www.isardSAT.cat, així com dels elements que inclouen, entre d'altres, imatges, dissenys, creativitats, programari i textos, pertanyen a isardSAT SL o, en el cas d'algunes imatges a terceres persones (ESA, CERN, CNES ...).
L'usuari pot visualitzar aquests elements i fins i tot imprimir-los, copiar-los i emmagatzemar-los en el disc dur del seu ordinador o en qualsevol altre suport físic, sempre que sigui, única i exclusivament, per al seu ús personal i privat, quedant, per tant, terminantment prohibida la seva utilització amb fins comercials, la seva distribució, així com la seva modificació, alteració o descompilació. | 0.790339 | curate | {"en": 0.014347202295552367, "ca": 0.9856527977044476} | http://www.isardsat.cat/ca/avis-legal.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_313692 | Doncs això baixa molt lent el percentatge de bateria, estava veient una pel·lícula llarga d'11 minuts només ha baixat 1% de 86 a 85 Abans no passava, no se que passa... Mirant pel costat positiu és un avantatge perquè aguanta la bateria. Però d'altra banda és molt rar i és perquè em vaig descarregar uns jocs a Internet de fonts desconegudes potser (encara que no sé si això té alguna cosa a veure amb que baixi més ràpid o més lent la bateria) Ja em direu vosaltres sou els experts, des de les 12:00 diria del matí o 1 hora més tard que he carregat el mòbil i tinc 80% de bateria ara mateix, és normal?El meu mòbil és un Xiaomi MIA 2 Lite de 4000 mah
Aixo em passava abans, el q passa es q la bateria es gasta igual de rapid, pero nomes ho notes quan tens baixa bateria. Per exemple baixa del 30% al 0 en dos minuts. | 0.790493 | curate | {"ca": 0.8539877300613496, "pt": 0.1460122699386503} | |
mc4_ca_20230418_16_92892 | SETMANA SANTA DE MATARÓ: Actes per al Divendres Sant
Actes per al Divendres Sant
DIVENDRES, 2 D’ABRIL
7.30 h VIA CRUCIS INTERPARROQUIAL
Lloc: Plaça de Santa Maria.
Itinerari: Basílica de Santa Maria, C. de Sant Francesc d’Assís, C. del Portal de Valldeix, C. de les Monges, L’Esplanada, Pg. d’Antoni Martí Cabanelles, Cementiri dels Caputxins.
Organitzen: Confraria del Sant Crist de la Puríssima Sang.
18 h RECOLLIDA DEL SANT CRIST
Lloc: C. d’Enric Prat de la Riba.
Itinerari: La Riera núm. 117, Muralla dels Genovesos, C. Sant Bru, C. Cristina, C. Enric Prat de la Riba. Tornada. C. Cristina, C. Sant Bru, C. de Sant Francesc d’Assís, Plaça de Santa Maria.
Organitza: Armats de Mataró.
19.30 h PROCESSÓ GENERAL DE MATARÓ
Itinerari: Plaça de Santa Maria, C. Nou, La Riera, C. d’Argentona, El Torrent, Plaça de les Tereses, C. de Santa Teresa, Plaça de Santa Anna.
Organitza: Comissió de Setmana Santa amb la participació de totes les Confraries, Germandats
i Armats de Mataró.
La Processó de Divendres Sant també és anomenada a Mataró Processó General ja que aplega a tots els misteris de la Passió de les Confraries, germandats i Armats de Mataró. És una Processó on hi particparan prop de 2.000 persones entre costaleros, portants, armats, bandes de música, penitents, guies... Un moment interessant és la sortida des de la Basílica Santa Maria; però atès que es concentren allà totes les confraries pot dificultar al públic assistents de gaudir d'una bona vista també per l'aglomeració de gent. També es donen aglomeracions importants de gent a la Riera i a la Plaça de les Tereses. Un bon lloc per gaudir de tots els misteris i poder veure passar tota la processó és al llarg del Torrent i el carrer d'Argentona, on es poden veure xicotades dels passos, evolucions de desfilades i improvisades saetes.
Al arribar a la plaça Santa Anna es farà una acollida pel Cardenal de Barcelona i és un lloc on es podrà també seguir tots els misteris en el moment final. Acte seguit els diferents misteris celebren els tradicionals encuentros.
Veieu aquí el programa d'actes de la Comissió de Setmana Santa 2010.
També us el podeu descarregar per imprimir aquí, i veure els consells pràctics.
Veiue aquí els misteris i passos.
Informació al capgros.com | 0.778642 | curate | {"ca": 0.9354693140794224, "nl": 0.009025270758122744, "en": 0.03023465703971119, "es": 0.02527075812274368} | http://setmanasantamataro.blogspot.com/2010/04/actes-per-al-divendres-sant.html |
mc4_ca_20230418_4_126337 | Finestra oberta: Bé pel Burger King
Algú em pot explicar què em trec? I en tan sols un minut? No ho sé pas. Hi he donat força voltes però no hi arribo. No sóc tan llarg.
Ara, per qui fa l'anunci, Burger King, dedueixo que deu ser quelcom de menjar. Suposo que em dec treure la gana, no? Serà una nova hamburguesa i es dirà fame? Si entro i dic, em dóna una fame, me'n donaran una com la que surt a la foto? Serà el seu nom? Ostres, que grans.
Deu ser una barreja entre fam i hambre i potser l'híbrid resultant és fame, que bons. Els successors d'en Zamenhof, l'esperantista. Creen paraules, cerquen complicitats. Uneixen llengües gastronòmicament. Perquè, no serà un error, no? Ells que tenen beneficis milionaris, no escatimarien amb un traductor, no? O és que algú té una altra explicació? Jo, de ben segur que no. No senyor.
Ikea tampoc té traductors. I els de La Vanguardia potser en tenen, però no sé què fan. Han arribat a traduir el nom de l´automovilista Timo Glock com Estafa Glock o Leo Messi com Llegeixo Messi.
14 de setembre de 2012 a les 9:26
https://www.tarjetamercadona.es/TLCT/tlct/LogonAnonimoServlet?proceso=tlct_cont_tarj_privada_pr&operacion=tlct_cont_tarj_privada_op&accion=cargarFormulario&colectivo=me&idioma=_CAT
Al Mercadona, sino ets una dona ets un baró
14 de setembre de 2012 a les 13:51 | 0.530349 | curate | {"ca": 0.6602017067494181, "es": 0.24592707525213345, "pt": 0.062063615205585725, "it": 0.031807602792862676} | http://sergipich.blogspot.com/2012/09/be-pel-burger-king.html |
wikipedia_ca_20230401_0_93953 | Integral curvilínia
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
En matemàtiques, una integral curvilínia (de vegades anomenada integral de camí) és una integral on la funció a integrar cal avaluar-la al llarg d'una corba. En el cas d'una corba tancada s'anomena també integral de contorn.
La funció a integrar pot ser un camp escalar o un camp vectorial. El valor de la integral curvilínia és la suma dels valors del camp a tots els punts de la corba, ponderats per alguna funció escalar de la corba (normalment la longitud de l'arc) o, pel cas d'un camp vectorial, el producte escalar del vector dels camp a cada punt de la corba per un vector diferencial de la corba.
Aquesta ponderació (i el fet que la corba sigui a l'espai) distingeix la integral curvilínia de les simples integrals definides en un interval. Moltes fórmules senzilles de la física (la del treball mecànic per exemple, W=F⃗·d⃗) tenen expressions contínues anàlogues en termes d'integrals curvilínies (W=∫_C F⃗·ds⃗). La integral curvilínia determina el treball fet sobre un objecte que es mou, per exemple, en un camp elèctric o gravitacional.
Intuïtivament es pot interpretar aquesta integral curvilínia pensant que el camp gravitacional aplica a l'objecte una força diferent en cada punt (la magnitud i la direcció d'aquesta força depèn de la distància del punt a les masses que generen el camp gravitacional). En moure's l'objecte (tot resseguint la corba) una distància infinitesimal ds, el camp gravitatori fa sobre ell un treball igual al producte de la força pel desplaçament ds pel cosinus de l'angle entre el vector força i el vector desplaçament. La suma de tots aquests treballs infinitesimals és el valor de la integral curvilínia. La integral curvilínia es pot calcular amb mètodes numèrics, per exemple aproximant els desplaçaments infinitesimals per desplaçaments petits però finits o transformant-la en una integral definida en un interval i llavors aplicant les tècniques per resoldre aquest tipus d'integrals.
Integral curvilínia d'un camp escalar.
Per un camp escalar "f" : "U" ⊆ R"n" → R, la integral curvilínia al llarg d'una corba "C" ⊂ "U" es defineix com
∫_C f ds = ∫_a^b f(𝐫(t)) |𝐫'(t)| dt.
on r: [a, b] → "C" és una parametrització arbitrària de la corba "C" tal que r("a") i r("b") donen els punts extrems de "C".
De la funció "f" es diu que és l'integrand, la corba "C" és el domini d'integració, i el símbol "ds" es pot interpretar com la longitud de l'arc elemental. Les integrals curvilínies dels camps escalars no depenen de la parametrització triada r.
Integral curvilínia d'un camp vectorial.
Per un camp vectorial F : "U" ⊆ R"n" → R"n", la integral al llarg d'una corba "C" ⊂ "U", en la direcció de r, es defineix com
∫_C 𝐅(𝐫)· d𝐫 = ∫_a^b 𝐅(𝐫(t))·𝐫'(t) dt.
on r: [a, b] → "C" és una parametrització arbitrària de la corba "C" tal que r("a") i r("b") donen els punts extrems de "C".
Les integrals curvilínies de camps vectorials són independents de la parametrització r pel que fa al valor absolut, però depenen de la seva orientació. En concret, invertint l'orientació de la parametrització, canvia el signe de la integral curvilínia.
Independència del camí.
Si un camp vectorial F és el gradient d'un camp escalar "G", és a dir,
∇G = 𝐅,
Llavors la derivada de la funció composició de "G" i r("t") és
dG(𝐫(t))/dt = ∇G(𝐫(t)) ·𝐫'(t) = 𝐅(𝐫(t)) ·𝐫'(t)
Lo qual resulta ser l'integrand de la integral curvilínia de F sobre r("t"). D'aquí resulta que, donat un camí "C ", llavors
∫_C 𝐅(𝐫)· d𝐫 = ∫_a^b 𝐅(𝐫(t))·𝐫'(t) dt = ∫_a^b dG(𝐫(t))/dt dt = G(𝐫(b)) - G(𝐫(a)).
En paraules, la integral de F sobre "C" depèn només dels valors de "G" als punts r("b") i r("a") i per tant és independent del camí entre ells.
Per aquest motiu, la integral curvilínia d'una camp vectorial que és gradient d'un camp escalar, es diu que és, "independent del camí".
Aplicacions.
Les integrals curvilínies tenen moltes aplicacions a la física. Per exemple, el treball aplicat a una partícula que es desplaça seguint una corba "C" en l'interior d'un camp de forces representat pel camp vectorial F és la integral curvilínia de F sobre "C". | 1 | perfect | {"ca": 0.9492806632528652, "fr": 0.008778346744696415, "el": 0.009266032674957328, "gu": 0.001706900755913192, "en": 0.011216776396000975, "es": 0.019751280175566936} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=93954 |
mc4_ca_20230418_7_767817 | Inici >> Noticies >> La Policia Local de Porreres augmenta les hores de vigilància davant l'allau de robatoris | 0.638149 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.porreres.cat/noticies/la-policia-local-de-porreres-augmenta-les-hores-de-vigilancia-davant-lallau-de-robatoris |
mc4_ca_20230418_10_780068 | Busty Gorgeous Babe HD | PornTube ®QuickviewTancarComençar a escriure…RegistreIniciar sessióSortirFeedbackHeterosexual
Últims vídeos Més puntuació Els més vistos CategoriesAdolescentAmateurAnalAsiàticBanúsBellesa De Talla GranCorregudaDoble PenetracióEjaculació DintreEjaculació FemeninaEsclavitutEx-xicotaFetitxismeGola ProfundaInterracialJoguinaLesbianaLlatinaMadurMaduraMamadaMassatgeMasturbacióMiscel·làniaNenaPeusPolla GranPOVPúblicPunySexe DurSexe En GrupSolTetes GrossesTreballar Amb La MàCanalsActrius pornoPremiumMeet & FuckWebcamAdvertisement:Close [X]M'agrada63% via 19 vots12DownloadAfegir a favoritsWatch laterSweet cams
SobreCompartirBusty Gorgeous Babe HD26,38619 de juliol de 2013
ComentarisVeure tots (0)PostVídeos relacionatsSweet camsVeure després5:0811kFa 2 anysPretty Hot Chick Fingering her...Veure desprésHD12:2049kFa 1 anyBusty girl tit fucks and gets...Veure després5:595kFa 2 anysWild HOT and Horny Babe HDVeure després13:075kFa 2 anysBlue Eyes Babe Webcam Strip an...Veure després7:303kFa 2 anysEuropean Busty RedHead HDVeure després3:007kFa 6 anysAdrienne Manning is using her...Veure després10:053kFa 2 anysHell Hot Babe Webcam Show HDVeure després7:237kFa 2 anysHot and Sexy Horny Babe Wet Pu...Veure desprésHD8:0128kFa 3 mesosStunning UK babe Chloe Toy pla...Veure després6:397kFa 2 anysHuge Rack Tight Cunt Hot Babe...Veure més vídeosVeure més vídeosAmics de PornTubeHD12:303kFa 2 mesosTori sloane deep throats roman...HD7:508kFa 1 mesSizzling Samantha Saint rubs h...HD7:573kFa 2 mesosMay i interrupt your bath with...HD6:286kFa 2 mesosCuming on Dava Foxx glassesHD31:534kFa 2 mesosDeep anal fuck for hot ebony s...About PorntubeFAQWebmastersContent Publishing ProgramAdvertisingMembership HelpJob OpportunityMobile PorntubeOpinió i SuportIdioma: CACatalàDeutschEspañolEnglishFrançaisItaliano日本語Português
Raó (opcional) Per obtenir més informació sobre les normes de contingut, si us plau visiteu la nostra Termes de ServeiReportarTancar×Escull la teva mida320 x 240640 x 480960 x 7201280 x 960<iframe width="420" height="315" src="http://www.porntube.com/embed/1310664?hl=ca" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br><a href="http://www.porntube.com/videos/busty-gorgeous-babe-hd_1310664?hl=ca" rel="nofollow" target="_blank" title="Busty Gorgeous Babe HD - PORNTUBE.COM">Busty Gorgeous Babe HD</a> - PornTube.com | 0.764904 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.porntube.com/videos/busty-gorgeous-babe-hd_1310664?hl=ca |
macocu_ca_20230731_10_120719 | Vi dolç de Lustau elaborat a partir de raïms de Pedro Ximénez assecats al sol fins a convertir-se en raïms panses. Per no haver-hi d'afegir sucres i que sigui el més natural possible, la fermentació es para en aconseguir els nivells òptims. Seguidament, aquest vi de panses San Emilio es fortifica amb destil·lats i s'envelleix pel sistema de solera i criadores. Un vi que el podrem degustar sol, com a punt final d'un menjar, o bé acompanyant unes postres (perfecta parella de la xocolata i de pastissos tipus púding) o per acompanyar amigablement uns formatges blaus i, fins i tot, amb foie.
Informació addicional
Profund color caoba, fosc i brillant. Llàgrima densa que tinta la copa.
Intens i molt agradable, gens embafador. Ampli ventall de notes a panses, amb raïm sobremadurat, dàtils, figues, tocs de cacau i caramel, records de cafè (ens recorda el moment de mossegar un gra de cafè) i elegants notes torrades de fons.
Molt bo. Lustau Pedro Ximénez San Emilio té un recorregut saborós i dens, vellutat, dolç, una mica licorós. Hi trobem les panses al costat de records de fruita seca i tocs encaramel·lats. Bona acidesa i final molt llarg, molt persistent, amb un amable toc amarg.
Molt dolç, però gens embafador. Agradable, no cansa. Un generós molt recomendable.
Tipus de vi | 0.774233 | curate | {"ca": 0.9487785657998424, "es": 0.0512214342001576} | |
acn_ca_20201011_0_115134 | Nou intent dels líders europeus per acordar els alts càrrecs de la UE abans de la constitució de l’Eurocambra
Països com Hongria o Polònia s’oposen que el socialista Timmermans sigui proposat president de la Comissió Europea
ACN Brussel·les.-Nova reunió dels 28 per intentar posar-se d’acord sobre com es reparteixen els alts càrrecs de la UE entre socialistes, populars i liberals abans de la constitució de l’Eurocambra la setmana vinent. Després d’un primer fracàs per acostar posicions la setmana passada, els caps d’estat i de govern tornen a la taula de negociacions aquest diumenge a la tarda. Davant l’escenari que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, proposi el socialista Frans Timmermans, una opció que des del Consell no confirmen oficialment, alguns països de l’est, com Hongria o Polònia, ja han mostrat el seu recel.
El primer ministre Viktor Orban ha advertit als populars europeus que seria un “error històric” que els socialistes es quedessin amb el càrrec tenint en compte que qui va guanyar les eleccions del 26-M va ser el Partit Popular Europeu.
Al seu torn, el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, ha afirmat que Timmermans és el candidat “que està dividint Europa” i ha criticat que l’holandès “no entén l’Europa central”. Com a vicepresident primer de la Comissió Europea al càrrec de l’Estat de dret, el candidat socialista ha estat molt crític amb les reformes judicials a Polònia.
Què diuen els grups parlamentaris
Per ara, els líders dels grups parlamentaris insisteixen en què el futur president de la Comissió Europea ha de ser un dels ‘spitzenkandidaten’, els candidats proposats pels partits a les eleccions europees i així li han traslladat aquest diumenge al matí els líders dels grups a Tusk.
En la darrera reunió, cap dels 'spitzenkandidaten' va generar consens entre populars, socialistes i liberals. Ni Manfred Weber, in Frans Timmermans ni Margethe Vestager comptaven llavors amb l'aval dels caps d'estat i de govern dels 28 per succeir Juncker.
En tot cas, la reunió extraordinària d’aquest diumenge està marcada pel calendari de constitució del nou hemicicle a Estrasburg la setmana vinent, amb l’elecció dimecres del president del Parlament Europeu, un càrrec que els líders volen incloure en el paquet de propostes que negocien.
Així, l’objectiu dels 28 és acordar abans del plenari una proposta que inclogui els noms a ocupar la presidència de la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell Europeu i l'Alt/a Representant.
Si no ho aconsegueixen aquest vespre - la reunió començarà a les set de la tarda- Tusk ja ha previst que puguin tornar a trobar-se dilluns al matí.
Fonts del Consell recorden que si no hi ha consens, la decisió es pot prendre per majoria qualificada, un escenari que contemplen com a última opció. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/nou-intent-dels-liders-europeus-per-acordar-els-alts-carrecs-de-la-ue-abans-de-la-constitucio-de-l-eurocambra |
mc4_ca_20230418_1_385163 | Diari de Solsona Diari de Solsona: CF SOLSONA JUVENIL “B”: PUIG-REIG 1 –CF SOLSONA 1
CF SOLSONA JUVENIL “B”: PUIG-REIG 1 –CF SOLSONA 1
Ens regalen un punt!
Mal partit el que es va disputar dissabte a la tarda al camp municipal de Puig-reig. Un partit ple d’errades incomprensibles per part dels dos equips i amb pilotades altes a una i altra porteria durant tot el partit.
En una d’aquestes errades incomprensibles de la nostra defensa, una falta d’entesa entre dos jugadors, va arribar el gol visitant, en un xut de fora de l’àrea en el qual no hi va poder fer res el nostre porter. I avorrit, així és com va continuar el partit fins que a falta de quinze minuts per acabar el partit, a la sacada d’una falta a favor nostre sense perill el porter rival, en una altra errada incomprensible ens va regalar l’empat.
A partir d’aquest moment, es van poder veure algunes jugades de mèrit per part dels jugadors solsonins, però ja era massa tard per tractar d’esmenar la situació.
El diumenge vinent, ens visita el Santpedor, esperem que els jugadors del Solsona ens demostrin que saben jugar més i millor, que en realitat en saben.
Axel Novelles. Un cadet que sap interpretar a la perfecció el seu rol dins l’equip. | 0.806721 | curate | {"es": 0.12239800166527894, "ca": 0.8776019983347211} | http://www.diaridesolsona.net/2010/10/juvenil-b-puig-reig-1-solsona-b-1.html |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_38503 | ACTA NÚM. 02/2003 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA DE 6 DE FEBRER DE 2003.
==============================================================
A la Sala Gran de Can Palauet de la Ciutat de Mataró, el dia sis de febrer de dos mil tres, essent les set hores de la tarda, es reuneix l’Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. MANUEL MAS I ESTELA, Alcalde-President,
Hi concorren els Senyors:
MANUEL MAS ESTELA ALCALDE (PSC)
Abandona la sessió finalitzat el punt núm. 21 de l’ordre del dia
REMIGIO HERRERO GARCIA TINENT D’ALCALDE (PSC)
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D’ALCALDE (PSC)
JOAN ANTONI BARON ESPINAR TINENT D’ALCALDE (PSC)
RAMON BASSAS SEGURA TINENT D’ALCALDE (PSC)
CONSOL PRADOS MARTINEZ TINENT D’ALCALDE (PSC)
ARCADI VILERT SOLER TINENT D’ALCALDE (PSC)
FERMIN MANCHADO ZAMBUDIO CONSELLER DELEGAT (PSC)
SERGI BONAMUSA TURON CONSELLER DELEGAT (PSC)
ALICIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)
MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)
ORIOL BATISTA GAZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)
FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)
ESTEVE TERRADAS YUS CONSELLER DELEGAT (PSC)
JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CiU)
JOSEP LLUIS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CiU)
GENIS CARBÓ I BOATELL REGIDOR (CiU)
ROSER MANTÉ I BARTRA REGIDORA (CiU)
JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CiU)
JORDI FABREGAS I CASAS REGIDOR (CiU)
JOAN LOPEZ ALEGRE REGIDOR (PP)
DAVID ROVIRA SUÑE REGIDOR (PP)
JOSE LUIS CALZADA OLMEDO REGIDOR (PP)
S’incorpora a la sessió a l’inici del punt núm. 5 de l’ordre del dia
PAULÍ MOJEDANO I SINGLA REGIDOR (PP)
SALVADOR MILÀ SOLSONA REGIDOR (IC-V)
JOSEP COMAS VALLS REGIDOR (IC-V)
Assistits del Secretari General Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que certifica.
Era excusat el Sr. Pere Solà, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
També hi assisteix l’Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.
Els reunits representen un quòrum d’assistència mínim suficient d’acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.
L’Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l’ordre del dia.
1.- APROVACIÓ SI S’ESCAU, DE LES ACTES DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 23 DESEMBRE DE 2002 I SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 16 DE GENER DE 2003.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).
2.- DESPATX OFICIAL.
El senyor Alcalde dóna compte de l’escrit del Ministeri de Justícia en resposta a la petició que va fer l’Ajuntament per a què la ciutat de Mataró comptés en el futur amb un Jutjat Mercantil en virtut del desplegament que es faci de la planta judicial a conseqüència de la nova llei concursal. El Ministeri respon que, trobant-se en tràmit parlamentari dita llei, encara no es pot pronunciar sobre el desplegament de jutjats.
DECLARACIONS INSTITUCIONALS
3 - MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE L'ESCOLARITZACIÓ D'ALUMNES A MATARÓ.
El senyor Sergi Bonamusa, conseller delegat d’Educació i Noves Tecnologies, abans de presentar la moció, explica que es tracta d’una iniciativa de la comunitat educativa de Mataró que ha estat recolzada pels grups municipals. La proposta de resolució és la següent :
“El Ple de l’Ajuntament de Mataró, coneixedor de les problemàtiques sobre l’escolarització d’alumnes a la ciutat, i fent-se ressò de la inquietud que aquesta situació genera en el conjunt de la comunitat educativa de Mataró presenta la següent moció:
1.- Donar suport al document presentat pel Moviment Educatiu del Maresme, Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, USTEC.STEs i Unió Territorial del Maresme de CCOO:
La ciutat de Mataró, està vivint aquest darrers anys un important creixement demogràfic per a dues raons fonamentals: Per una banda, l’augment de la natalitat de la població autòctona, que implica un major número d’alumnes a escolaritzar, i per l’altra, el continuat moviment migratori.
La matriculació de nous alumnes, fora del període ordinari, al llarg del curs a les escoles de Mataró fruit dels moviments migratoris, ha deixat de ser un fenomen excepcional per convertir-se en habitual. Això suposa una nova situació per als centres educatius que els acullen que no té resposta suficient en l’actual marc normatiu.
Estem convençuts que una de les bases de la cohesió social és l’educació de tots els infants i joves en les millors condicions, fet que pren especial rellevància social en processos migratoris.
Per això els moviments sotasignats - Moviment Educatiu del Maresme, Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya, USTEC.STEs i Unió Territorial del Maresme de CCOO- pensem que caldria una actuació decidida que permetés l’adaptació de les escoles de Mataró a la nova realitat, que garanteixi l’acollida dels nouvinguts a l’escola i la ciutat i una millor escolarització per a tot l’alumnat.
i fem les següents propostes:
1.- Sol•licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que amb l’objectiu de garantir una escolarització de qualitat de tota la població de la ciutat de Mataró, planifiqui de manera acurada, mesures correctores a curt termini que tinguin en compte: L’escolarització de tots els nois i noies nouvinguts en edat escolar i en les millors condicions i amb la màxima rapidesa possible. Així mateix, es vetllarà per evitar l’excessiva concentració d’alumnes nouvinguts en un sol centre.
a. Facilitant informació a les noves famílies ( moment d’empadronament..)
b. Fent un seguiment acurat, per assegurar la incorporació dels alumnes als centres.
2.- Distribució i suport als centres per aquest curs 2002-2003
Als Centres d’Educació Infantil i Primària:
• Establir a cada zona educativa els centres més adients per acollir nous alumnes en un cicle educatiu, amb la dotació d’un mestra/e de suport. Aquest mestra/e farà l’acollida, el seguiment i el suport del nou alumnat.
Als Centres d’Educació Secundària:
• Fem la demanda d’obertura d’una altra aula ( TAE ) a l’altra zona educativa de la ciutat per atendre els 19 alumnes de llengua no romàniques) i els 20 de llengües romàniques que en aquests moments no disposen de plaça.
• Tots els alumnes nou vinguts han de ser atesos en una aula TAE, (taller d’adaptació escolar) a la ciutat de Mataró.
• Els TAE es coordinaran amb els Departaments d’Orientació dels IES on estiguin i establiran relació amb la resta d’IES per realitzar el seguiment de l’alumnat.
3.- Planificar pel proper curs :
• Matriculació
- reserva de 3 places en els cursos de nova matriculació( P3, 1r ESO) preveient les noves incorporacions, i per a garantir la incorporació de tots els alumnes a tots els centres, al llarg de tot el curs i del següent, evitant així, la concentració d’alumnat.
- Increment del nombre d’aules públiques a Infantil i Primària, amb la intenció de recuperar i consolidar els centres de doble línia als CEIPs: Peramàs, Àngela Bransuela i Torre Llauder.
- Recuperació de línies tancades als IES públics.
• Els alumnes nouvinguts de Secundària s’atendran en el centre on estiguin matriculats
• Cal dotar els Departaments d’orientació dels IES dels recursos humans i estratègies necessàries adequades, a fi de poder atendre quantitativament i qualitativament amb les millors condicions l’alumnat nouvingut amb la finalitat de garantir una millor escolarització i integració a l’àmbit escolar i social. Això suposaria:
• Pel què fa a primària, dotar dels recursos suficients ( mestres de suport) per atendre els alumnes nouvinguts en el procés d’aprenentatge.
• Encomanar a L’Institut Municipal d’Educació la realització i posada en marxa d’un pla d’acollida per a famílies nouvingudes, amb l’objectiu d’acompanyar-les i orientar-les durant tot l’any. Per portar a terme l’esmentat Pla l’IME es coordinarà amb la Inspecció Educativa, el Servei d’Educació Compensatòria i l’EAP.
4.- Formació pel professorat
Amb caràcter urgent cal formar als membres dels equips d’orientació dels IES i a les persones de suport dels CEIPs per tal de poder realitzar correctament la feina encomanada.
2.- Encomanar al Govern Municipal per a que, conjuntament amb la resta de grups municipals, s’adreci al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a fi i efecte d’iniciar les converses necessàries per tal d’atendre les demandes contingudes en la present moció.”
El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, comparteix amb els grups i la comunitat educativa la preocupació de què els nouvinguts puguin integrar-se a la nostra societat, i en concret a través de l’escola. Només demana que s’incorporin dues modificacions a la moció. La primera a l’apartat 3, on diu “reserva de tres places en els cursos de nova matriculació”, en el sentit que quedés explícit que aquestes tres places puguin incorporar-se tal com ara està previst o bé perquè es pugui incrementar el nombre d’alumnes que hi ha a cada aula. El segon és que es modifiqui la referència a “increment d’aules públiques d’infantil i primària” en el sentit que digui “increment d’aules” sense distincions entre escola pública i concertada. Si s’acceptessin les dues esmenes votarien favorablement la proposta.
El senyor Joaquim Esperalba, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, tot i estar d’acord amb la moció, considera que l’actitud del regidor d’Educació, Sr. Bonamusa, en el procés de debat previ de la moció ha estat dirigida a boicotejar el consens entre els grups. En aquest sentit interpreta una senyal de mala fe la iniciativa del Sr. Bonamusa de dirigir còpia de la moció a la Delegació Territorial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat en data 27 de gener, així com de la còpia que s’ha dirigit a tots els directors de les escoles, és a dir, abans de què es discutís en aquest Ple.
El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, dóna suport a la moció, a la qual s’arriba després de dos mesos de negociacions. L’esforç de consens que ha merescut la moció rau en la transcendència del tema, sense el qual no tindria valor. La moció, a més, va en la mateixa línia dels principis que inspiren el Pla per a la Nova Ciutadania, el qual van subscriure, de tal forma que les mesures contingudes a la moció procuren la integració i la qualitat dins de la igualtat de nois i noies i de centres. Acaba criticant l’actitud personal, el treball i les formes de fer del regidor d’Educació, en quant han estat un obstacle per avançar en el consens.
El senyor Sergi Bonamusa respon al Sr. López que no poden subscriure les seves esmenes. Respecte la primera nega que sigui el mateix la reserva de places que estableix en general el Departament d’Ensenyament, que l’increment de “ratio” d’alumnes per escola, la qual té caràcter excepcional. Respecte la segona, perquè a Mataró els centres que en aquest moment tenen més possibilitats de crèixer són els públics, no els concertats.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
4 - PROPOSTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS EN SOLIDARITAT AMB ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EXPLOTATS EN TALLERS CLANDESTINS DE CONFECCIÓ.
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Proposta següent:
“Des de fa uns mesos s’està detectant a la ciutat la presència de nombrosos tallers clandestins que utilitzen ma d’obra estrangera, sovint oriental, en condicions de treball molt precària, lesius per les condicions de vida de les persones, contraris als drets fonamentals tant en la seva condició d’individus, com ciutadans, com treballadors.
Estem entrant en una nova fase, mes dura i asocial, de l’anomenada economia submergida.
Les competències municipals per afrontar aquests problema són molt minses, donat que és tracta d’un problema complex en que conflueixen competències de diverses institucions, però no per això hem de restar passius, perquè hi ha el patiment de persones que treballen i viuen amb nosaltres.
Tot apel•lant a la coordinació institucional, l’Ajuntament de Mataró creu oportú posar en relleu els principis bàsics que han de presidir l’actuació coordinada de les autoritats afectades, tant des de la perspectiva de la vigent protecció social dels treballadors i treballadores amb persecució dels seus aspectes d’ abús que poden ser delictius, com de les mesures assistencials derivats del fet que aquesta activitat, per les seves pròpies característiques, juga barroerament amb la indefensió de la població més pobre i necessitada.
Entenem que cal tenir present, també, una important constant de la situació socio-econòmica de a la ciutat: L’ existència i tolerància dels tallers d’economia submergida, que apart de suposar, en moltes ocasions, una vulneració dels drets del treballador i la seguretat social i un cau de cultiu per l’explotació, afecta l’equilibri econòmic de la ciutat, perquè posa en situació precària petits empresaris del sector i els seus treballadors i treballadores que es troben en situació de competència deslleial davant d’una activitat que vulnera les condicions legals d’activitat, no paga seguretat social, impostos, ni sous segons el conveni col•lectiu, mantenint llargues jornades en locals sense mesures higièniques ni de seguretat i sovint amagant als veritables responsables del negoci. Aspectes que s’agreugen quan es contracta ma d’obra clandestina, que no té cap capacitat per denunciar i defensar els seus drets.
D’altra banda, aquests tallers només constitueixen la punta d’un iceberg en que hi apareixen sistemes paral•lels d’elaboració de matèries primeres i de distribució de productes acabats, que participen i aprofiten l’estructura de producció clandestina que ens ocupa.
Per tant, l’Ajuntament de Mataró, en la línia de demanar el respecte als drets dels treballadors i també de les empreses que compleixen amb la legalitat i de garantir la protecció de les persones més febles per aquestes situacions d’explotació laboral i de tràfic il•legal, adopta la SEGÜENT DECLARACIÓ INSTITUCIONAL:
1) Expressa la més ferma condemna d’aquestes pràctiques criminals de tràfic de persones i d’explotació de treballadors i treballadores en situació d’absoluta desprotecció.
2) Expressa la solidaritat amb els treballadors i treballadores afectats que es trobin a la nostra ciutat i els farà arribar el seu suport amb els mitjans assistèncials i jurídics de que disposa i que es concreten en els punts següents.
3) Demana a la Delegació del govern a Catalunya que no s’expulsi als treballadors i treballadores immigrats, sense papers i en condicions d’explotació, que es detectin com a conseqüència de les inspeccions que es realitzin, sinó que se’ls apliqui els mecanismes d’inserció social i laboral i d’autorització de residència que s’apliquen a d’altres treballadors i treballadores víctimes del tràfic il•legal de persones.
4) Demana a les autoritats administratives i judicials que investiguin i persegueixin també, part de l’economia submergida, a aquelles persones i empreses de l’economia legal que subcontracten, donen cobertura legal (factures, etc) i en general s’aprofiten d’aquestes activitats, com a còmplices del presumptes delictes contra la llibertat i la seguretat del treball, contra la seguretat social i l’hisenda pública i de tràfic de persones en que hagin incorregut els responsables principals.
5) De la mateixa manera com es fa amb altres col•lectius desprotegits, l’Ajuntament garantirà les necessitats d’assistència social a les persones que es troben immerses en aquesta situació.
6) L’Ajuntament es personarà en les diligències judicials contra persones físiques o jurídiques derivades de les actuacions per desmuntar aquestes activitats de caràcter delictiu.
7) L’Ajuntament de Mataró posarà al servei de totes les institucions competents el seu coneixements i els seus recursos per donar solució a aquest problema, de manera que es respectin els drets de les persones que són víctimes d’explotació.”
La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, respon que el govern municipal comparteix la preocupació del Sr. Milà però votarà en contra de la seva proposta perquè entenen que el marc de diàleg sobre aquesta qüestió, amb sindicats, gremis d’empresaris, delegació del govern a Catalunya i consulats de diversos països, és el Pacte Local per l’Ocupació. Pensen que s’ha de continuar treballant en la mateixa línia al sí del Pacte Local per l’Ocupació, actuant en el marc de les competències municipals així com de forma coordinada amb les administracions competents en matèria de seguretat, drets laborals i d’estrangeria.
El senyor Joaquim Esperalba, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, està d’acord amb que la solució policial en aquest problema no fa més que perjudicar als treballadors, és a dir, la part més feble. La proposta d’ICV la podrien compartir excepte en el punt tercer, on la moció proposa que l’Ajuntament de Mataró convidi a la Delegació del Govern que no compleixi la llei. Estan en contra de les pràctiques d’esclavatge laboral i d’economia submergida, i per tant a favor de l’esperit de la proposta però no amb la suggerència de què s’incompleixi la llei. Per això s’abstindran.
El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, entén que des de l’Ajuntament el que s’han de posar en marxa són totes aquelles actuacions pràctiques que ajudin a les persones amb problemes, en concret en el camp de l’assistència social. Saben que no és fàcil fer arribar l’ajuda perquè el col•lectiu xinès és molt tancat en la seva família i en el seu propi àmbit, però l’esforç des de l’ajuntament és necessari. D’altra banda el punt tercer de la proposta demana que no s’apliqui la llei d’estrangeria, la qual cosa és il•legal, mentre que el punt quart introduiria en les relacions mercantils privades una espècie d’Estat policial – mercantil que perjudicaria l’economia de la ciutat, basada en la petita empresa. En suma és un problema compartit amb moltes ciutats d’Espanya i Europa que no pot abordar-se incomplint la llei.
El senyor Salvador Milà manifesta la seva sorpresa davant l’actitud escèptica del govern municipal respecte la seva proposta. Considera que el problema social que es planteja no es pot subordinar al problema econòmic de l’economia submergida, donant al primer un tractament compassiu, d’assistència social. Li preocupa a més que la Sra. Pilar Gonzàlez no hagi fet referència a cap mena de seguiment de la situació de les persones afectades, ni de les ajudes que se’ls ha facilitat. D’altra banda li sorpren que se’l digui que la moció incurreix en il.legalitat, ja que l’apartat tercer el que fa és demanar a la Delegació del Govern una forma d’interpretar la llei; i el sorpren més encara quan a cada sessió del Ple de l’Ajuntament es demana a totes les institucions públiques, per una o altra raó, que modifiquin una llei o les seves actituds, cosa que ha passat no fa massa, per exemple, amb la llei d’estrangeria o la d’hisendes locals. Per últim recorda al Sr. López que el Codi Penal determina que qui es beneficia d’un delicte conscientment és complice per encobriment o receptació. Si un empresari, a través de factures aparentment legals està encobrint conscientment un fenòmen d’explotació laboral és un deliqüent o un encobridor. Per això demanen que l’Administració o la Justícia vagi al fons del problema i no es quedi en el fet aïllat de la clausura d’un taller.
La senyora Pilar Gonzàlez insisteix que el marc del Pacte Local per l’Ocupació és el lloc idoni per enfocar el problema en una perspectiva amplia, tant econòmica com social. D’altra banda el Sr. Oriol Batista, regidor de Sanitat i Serveis Socials, ha informat del que s’està fent des del seu camp.
El senyor Joaquim Esperalba respon al Sr. Salvador Milà que en el punt tercer de la seva proposta no es demana que canviï la llei d’estrangeria sinó que no es compleixi. Per això no poden votar a favor.
El senyor Joan López discrepa del que ha manifestat el Sr. Salvador Milà respecte a què una empresa no pugui tenir relacions comercials amb altra si aquesta no té els papers en regla, perquè estenent el problema el mateix es podria dir per exemple dels advocats, les empreses de publicitat o les botigues de queviures. Finalment recorda que els ciutadans xinesos venen d’una dictadura comunista que és reconeguda per atentar contra tots els factors mediambientals i contra els drets humans.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.
Vots en contra: 17, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (3).
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
En aquests moments s’incorpora a la sessió el Sr. José Luis Calzada, regidor del grup municipal del Partit Popular.
5 - MOCIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ I INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS CONTRA LA GUERRA A L'IRAQ.
La senyora Consol Prados, consellera delegada d’Igualtat i Solidaritat, presenta la Moció següent :
“Atès que després dels fets de l’11 de setembre de 2001 als EUA s’està donant una nova forma d’entendre les relacions internacionals, més basada en l’enfrontament que en la recerca de les vies del diàleg, i que relega a un paper secundari a l’Organització de les Nacions Unides.
Atès que el govern dels EUA ve expressant reiteradament la seva intenció de declarar la guerra contra l’Iraq, exigint a la Comunitat Internacional que se sumi a aquesta acció militar.
Atès que les successives intervencions militars iniciades a l’Iraq, seguides de les sancions econòmiques, no han fet sinó empitjorar les condicions de vida de la població d’aquest país, i que una nova guerra només pot servir per incrementar la inestabilitat a l’Orient Mitjà i al món.
Atès les mostres de rebuig a aquesta guerra de moltes altres ciutats i municipis del nostre estat, dels propis EUA, i de molts altres països del món,
Atès que la majoria dels nostres ciutadans i ciutadanes es manifesten preocupats davant de la possibilitat de què aquesta guerra es produeixi, davant de la qual es mostren contraris.
S’ACORDA:
Primer.- Pronunciar-se contraris a una guerra contra l’Iraq.
Segon.- Demanar al govern espanyol:
- Que defensi a tots els fòrums internacionals i especialment al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i en el si de la UE, una solució diplomàtica i pacífica per al conflicte de l’Iraq.
- Que exigeixi l’aixecament de les sancions a l’Iraq, per evitar que la població continuï patint la situació de misèria que suposa el bloqueig.
Tercer.- Exigir al govern de l’Iraq:
- El compliment de la Resolució 1.441 del Consell de Seguretat de les NNUU
- El compromís d’atorgar drets democràtics al seu poble i de respecte pels drets del poble kurd.
Quart.- Unir-se a aquelles veus que des dels nostres municipis, així com de moltes altres ciutats d’EUA i de molts països del món, reclamen una solució pacífica al conflicte.
Cinquè.- Donar trasllat d’aquest acord al President del govern espanyol, als grups parlamentaris de les Corts Generals, del Parlament de Catalunya i del Parlament Europeu.”
Tot seguit intervé el Sr. Juan Ortiz representant de la Plataforma “Aturem la Guerra”, el qual llegeix un manifest expressant el rebuig d’una possible guerra, condemnant qualsevol atac militar a l’Iraq.
El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, comparteix la idea expressada pel Sr. Ortiz de què la pau és possible. Li sobta en canvi que es vulgui equiparar un règim com el de Saddam Hussein, amb el seguit de guerres i crims que ha protagonitzat, amb el d’un govern democràtic com el d’Estats Units que ha tingut que intervenir en diferents llocs del món per imposar la pau o el respecte als drets humans. Entenen que el govern de l’Iraq ha vulnerat totes les resolucions de les Nacions Unides i és un perill per a la seguretat, al negar-se a col•laborar en el seu desarmament. La permanència de Saddam Hussein no reporta tampoc cap millora a les condicions de vida dels ciutadans iraquians, i per tant creuen que Iraq s’ha de desarmar i, a l’espera dels informes dels inspectors de Nacions Unides, els països tenen que prendre decisions per evitar desgràcies com la de l’11 de setembre de 2001.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
Abstencions: Cap.
6 - MOCIÓ CONJUNTA DELS GRUPS MUNICIPALS SOBRE LA CONVENCIÓ EUROPEA.
La senyora Consol Prados, consellera delegada d’Igualtat i Solidaritat, presenta la Moció següent :
“En data 9 de maig de 2002, l’Ajuntament de Mataró va aprovar el seu suport a la Convenció Europea, com a institució encarregada de preparar la reforma dels Tractats europeus i d’elaborar un projecte de Constitució per ser sotmès a referèndum dels pobles d’Europa, alhora que expressava la voluntat municipal de treballar per una Europa democràtica, participativa i partidària, que comptés amb els municipis com a peces cabdals.
Amb posterioritat, el Fòrum Cívic que es va crear, com a òrgan d’integració d’institucions, entitats i associacions, en representació de la societat catalana, ha impulsat el debat sobre el futur d’Europa mitjançant diferents activitats en el territori, i ha elaborat un projecte de manifest que és un compendi d’aportacions dels diferents sectors, el text del qual s’adjunta.
Vistos els treballs desenvolupats per la Convenció Europea, entre els quals destaca l’avantprojecte de Tractat Constitucional.
Atesa també la convocatòria que el Fòrum Cívic té previst celebrar en el dia d’avui, per tal d’aprovar el projecte de Manifest per una Constitució Europea, l’Ajuntament de Mataró, prèvia la reunió de la Junta de Portaveus,
ACORDA :
Primer.- Reiterar la seva voluntat de suport a la Convenció Europea, al seus treballs i iniciatives, i en especial l’avantprojecte del Tractat Constitucional.
Segon.- Reafirmar el seu interès com a partícip en el Fòrum Cívic i aprovar el seu projecte de Manifest per una Constitució Europea, que serà fet públic en el dia d’avui.
Tercer.- Ratificar, en conseqüència, el document aprovat per la Federació de Municipis i Províncies de Catalunya en data 3 de febrer, text del qual s’adjunta.
Quart.- Notificar els acords precedents a la Convenció Europea i al Fòrum Cívic.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
CMI DE SERVEIS CENTRALS
SOTSDIRECCIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA
Servei d'Ingressos
7 - APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS EXERCICI 2003.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
“Per decret de data 22 de gener de 2003, número 573/2003, es va aprovar l'avantprojecte de modificació de les Ordenances Fiscals per a l'exercici 2003.
En la Sessió de la Comissió Municipal Informativa de Serveis Centrals del dia 23 de gener de 2003, es va donar compte del decret
Per tot l'exposat, el Conseller Delegat de Serveis Centrals que subscriu, PROPOSA AL PLE MUNICIPAL l'adopció del següent acord:
PRIMER: Aprovar provisionalment la modificació de les Ordenances fiscals per a l'exercici 2003 segons text aprovat per decret 573/2003 de 22 de gener.
SEGON. Obrir un termini d'informació pública d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació de l'anunci en el BOP. Si no es produeixen al•legacions en aquest termini s'entendrà aprovada definitivament la modificació proposada d'acord amb el que estableix la Llei Reguladora de les Hisendes Locals
TERCER: Publicar la present modificació en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament”
El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, es mostra satisfet per aquesta modificació de les Ordenances Fiscals en la que destaca la supressió de l’Impost d’Activitats Econòmiques, la qual porta causa de la modificació de la Llei d’Hisendes Locals, complint el compromís electoral del Partit Popular per tal de donar més autonomia fiscal als ajuntaments i alhora donar suport a l’economia productiva, reforma a la que per cert s’ha oposat el govern municipal. En quant als vots particulars que han presentat, manifesta que marquen la línia que esperen primar quan formin part del govern municipal, després de les pròximes eleccions; els aspectes de defensa del medi ambient, ajudes a persones desfavorides i a les famílies nombroses són precisament els mòbils de les seves esmenes. Votaran negativament en coherència amb el que van fer fa dos mesos malgrat que esperen els siguin acceptats els vots particulars durant l’exposició pública.
El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, recorda que aquesta modificació d’ordenances és un acte obligat per la reforma de la Llei d’Hisendes Locals, impulsada pel Partit Popular, contra la que es va manifestar una amplia majoria d’aquest Ple i les entitats municipalistes catalanes. Les compensacions que s’anunciaven pel Partit Popular a la pèrdua d’ingressos municipals encara estan per veure la qual cosa fa témer pel desequilibri pressupostari. En definitiva comparteixen les solucions adoptades a la proposta, sense perjudici de considerar que seria interessant estudiar la possibilitat de gravar el vol que ocupen les empreses de telefonia mòbil per sobre del gàlib permès per les ordenances urbanístiques municipals i d’edificació.
El senyor Ramon Bassas respon al Sr. Rovira que mai han estat defensors de l’IAE, i que en tot cas aquest impost no ha estat suprimit sinó que s’han declarat no subjectes les empreses amb facturació inferior a 1 milió d’euros, encara que hauran de declarar, mentre que augmenta pels altres d’un 20 a un 30%. Pel que fa als vots particulars, moltes de les coses que proposen ja hi són a les ordenances vigents, mentre que altres són prohibides per la llei o no són possibles perquè tenen exhaurides les possibilitats de negociació.
El senyor David Rovira manté els vots particulars per a què siguin objecte de votació.
A continuació es sotmet a votació els vots particulars presentats pel grup municipal del Partit Popular :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 4, corresponents als membres del Grup Municipal Popular.
Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Finalment es posa a votació el Dictamen :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Abstencions: Cap.
8 - SOL.LICITUD DE DELEGACIÓ DE LA GESTIÓ CENSAL DE L'IAE.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
“L’Ajuntament va sol•licitar i obtenir la delegació censal de l’IAE.
La Disposició transitòria dotzena de la llei 51/2003 de 27 de desembre que modifica la llei reguladora de les hisendes locals. En ella s’estableix que les entitats que vulguin gestionar l’IAE hauran de sol•licitar la gestió davant del Departament de Gestió Tributària de l’Agència Estatal d’Administració tributària abans del 15 d’abril, fins i tot aquelles que ja la tenen delegada l’exercici 2002.
El Conseller delegat que subscriu proposa al Ple de la Corporació, l’adopció del següent
ACORD:
SOL.LICITAR al Departament de Gestió Tributària de l’Agència estatal d’Administració Tributària la delegació de competències de gestió censal de l’IAE.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l’ordre del dia núm. 9 i 32 per venir referits a temàtiques coincidents.
9 - APROVACIÓ PREUS PÚBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS DE LA FIRA HABITÀCLIA 2003.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
“Vista la proposta d'establiment de preus públics per la celebració e la Fira Habitàclia 2003,
Vist l’estudi econòmic de costos,
Vist l’informe jurídic i l’informe d’Intervenció,
El Conseller Delegat que subscriu PROPOSA AL PLE DE LA CORPORACIÓ, l'adopció del següent acord:
Primer.- Aprovar els preus públics per prestació de serveis de la Fira Habitàclia 2003:
Estand modular 91,72 euros/m2
Espai lliure interior 58,96 euros/m2
Espai lliure exterior 29,49 euros/m2
1 pàgina interior 613,03 euros
½ pàgina interior 354,60 euros
¼ pàgina interior 222,37 euros
1/8 pàgina interior 120,20 euros
Interior portada 691,16 euros
Interior contraportada 628,06 euros
Contraportada 751,27 euros”
32 - PREC que formula el grup municipal d’INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS per a ser tractat en el proper Ple municipal, SOBRE LA FIRA HABITACLIA
“Des de fa dos anys s’organitza a la ciutat de Mataró una fira sobre habitatge, “Habitàclia”, dedicada a la promoció d’habitatge a nivell comarcal que planteja com a objectius donar a conèixer el producte immobiliari, de Mataró i comarca, els serveis complementaris que es mouen al voltant de l'habitatge, i la seva rehabilitació o remodelació.
En les passades edicions aquesta fira ha aplegat com a expositors a les principals empreses del sector immobiliari i de construcció, i s’ha anat convertint en la fira referent del sector immobiliari a la comarca.
Durant els darrers anys el govern municipal no ha fet cap aposta, com a política pròpia, per a la promoció d’habitatges de promoció oficial ni social; però, si ha potenciat la consolidació d’una fira que s’ha convertit en un lloc de difusió sobre determinades empreses vinculades al sector immobiliari i dels serveis i productes que aquestes ofereixen.
Tal com han expressat diversos estudis, cada cop més hi ha més dificultats per a poder accedir a un habitatge mínimament digne a la nostra ciutat, principalment els joves i aquells sectors de població amb un nivell inferior de renda, són les que les pateixen.
Atès que el sector immobiliari i de la construcció, són uns sectors prou desenvolupats i potents com a tal, i que fins ara l’administració local es feia càrrec en la Fira de les tasques de coordinació i elaboració, a més de destinar-hi una part de recursos públics per a la seva celebració.
Atès que el mercat privat immobiliari fa que cada vegada més l’habitatge deixi de ser un dret per als ciutadans i es converteixi en un producte financer.
Atès que les fires són un instrument pel desenvolupament econòmic al territori de determinats sectors, i per a que aquest també tingui un component de responsabilitat social.
El grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds proposa:
1- Que l’IMPEM no es faci càrrec de les despeses, coordinació i seguiment del mercat privat de dita fira, malgrat aquesta pugui aportar o no beneficis a aquesta pel lloguer dels stands.
2- Que aquest punt de trobada entre els consumidors directes i aquestes empreses, en el cas de la fira, podria aprofitar-se també, per a ser un espai de sensibilització on s’apostés al canvi de cultura pel que fa a l’habitatge.
3- Que dita fira fos destinada a difondre serveis i productes de: pisos de promoció oficial d’iniciativa pública i privada, cooperatives d’habitatge, propostes mediambientals d’ habitatge i entorn, sobre models de pisos per a joves, habitatges assistits per col•lectius determinats, informar d’ajuts per a la remodelació d’habitatges, informar als propietaris de llars deshabitades sobre les oportunitats de llogar-los.
4- Que tingui com a finalitat el de difondre els avenços tecnològics pel que fa la domòtica, l’aplicació de les energies renovables, minimització de l’impacte mediambiental de les activitats constructores i gestió dels residus que se’n deriven, aplicacions de sistemes de qualitat i aplicació de sistemes de prevenció de riscos laborals a la construcció.
5- Que l’IMPEM cobri el cost real dels stands als expositors particulars, promotors, per tal de concentrar la subvenció en el stands destinats a les empreses d’economia social, cooperatives d’habitatge i d’altres iniciatives socials o sense ànim de lucre.
6- Que l’estand de l’Ajuntament, el qual ha ocupat en edicions anteriors un espai central i privilegiat, potencií els valors expresats en el prec, difongui les noves propostes i modalitats a més d’informar de les actuacions que faci l’Ajuntament a través de l’empresa pública Prohabitatge.”
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta que una fira dirigida al sector immobiliari no pot produir dèficit ni subvenció. En tot cas l’aportació municipal hauria de limitar-se als stands de promoció d’habitatge social o cooperativa, mentre que el que correspongui a l’habitatge lliure ha de autofinançar-se pel seu propi sector.
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comparteix els arguments del Sr. Milà i així ho han sostingut en altres ocasions en relació a aquesta fira.
La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, respon que aquest any esperen que no hi hagi dèficit municipal gràcies a l’aportació de la Diputació. També troba interessant el plantejament del Sr. Milà respecte a la promoció de l’activitat d’habitatge social així com també la de prevenció de riscos laborals, eliminació de residus de la construcció i altres que procuraran incorporar a la fira.
El senyor Salvador Milà respon que els diners de la Diputació també són públics i per això el que demana és que el sector de la construcció s’autofinancii pel que fa a la promoció d’habitatge lliure. Per això s’ha de poder distingir entre la plena cobertura del sector privat que es promociona a les fires, de l’activitat promocional de caràcter públic que si ha de córrer a càrrec de fons públics.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra: 8, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Abstencions: Cap.
Servei de Secretaria General
10 - RESOLUCIÓ DEL CONVENI SUBSCRIT EL 29 DE GENER DE 1997 ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ, L'EMPRESA MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL SA I ELS REPRESENTANTS SINDICALS D'AQUESTA, PER INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS ESSENCIALS QUE CORRESPONIEN A L'EMPRESA.
El senyor Manuel Mas, Alcalde President, presenta la proposta següent :
“I. ANTECEDENTS
L’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Antonio Gassol, SA i els representants sindicals dels treballadors de l’empresa van signar un Conveni de col•laboració el 29-1-1997, el qual va ser aprovat per unanimitat del Consistori en la sessió plenària de 6 de març del mateix any. Aquest Conveni anava dirigit d’una banda a evitar el trasllat de l’empresa de Mataró, per a la qual cosa l’Ajuntament es comprometia a tramitar una requalificació dels terrenys on s’ubicava la fàbrica.
A l’apartat cinquè de la part expositiva del Conveni es contenien els compromisos de l’empresa de forma resumida, en els termes següents :
- “S’ubicarà a Mataró l’àrea de logística, fet que implicarà la remodelació de les instal.lacions actualment existents.
- També s’incorporaran al centre de Mataró, les àrees Comercials, de Marketing i Comptables. Aquest fet implicarà el desmantellament de los oficines situades a Barcelona i el trasllat de les àrees de Compres i Direcció General.
- Creació d’una nova infraestructura per la construcció i remodelació de les noves àrees, en les que s’hi hauran d’ubicar les 42 persones objecte del trasllat.
- Realització d’una inversió aproximada de 110 milions de pessetes.
- Trasllat del centre de dades, unitat de treball que està constituïda per un total de 8 persones que treballen 24h. al dia i 350 dies a l’any. Aquest fet implicarà contractar amb Telefònica diverses línies Rdsi per poder mantenir l’estat de comunicacions actual així com les 30 línies de comunicació.
- Potenciació dels articles amb major valor afegit (línia GLORY SILK) que es continuarà realitzant íntegrament a Mataró i realització també a Mataró de les operacions d’aprest, planxat i envasat, així com la de confecció que corresponen a les feines concretes de cosir punteres i confecció en Mauserlock.
- Readequació de les actuals naus, que ocupen una superfície de 29.000 m2, a la nova situació, que implicarà una ocupació de 6.100 m2. i les seves inversions corresponents”.
Aquests compromisos es traslladaven a l’apartat PRIMER de la part dispositiva de la forma següent:
“PRIMER: Els representants de MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL, SA es comprometen a posar en marxa el programa de reestructuració de l’empresa que es detalla en el document Annex II de forma immediata i estimen que estarà totalment instaurat dins del present any 1997”.
Per la seva banda l’Ajuntament de Mataró assumia les obligacions contingudes a l’apartat TERCER de la part dispositiva en els següents termes :
“TERCER: L’Ajuntament de Mataró, dóna el seu suport al Pla de Viabilitat de l’empresa MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL, SA i es compromet a iniciar els tràmits necessaris per modificar puntualment el Pla General d’Ordenació Municipal de Mataró, en el sentit exposat en el document tècnic que s’adjunta al present conveni com Annex III, el resum del qual es transcriu a continuació, i en el benentès, que la competència per aprovar definitivament la modificació puntual que es proposarà, és del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya”.
Els termes de la modificació puntual del Pla General que l’Ajuntament es comprometia a tramitar figuraven a continuació en la pròpia clàusula 3ª, de forma que els documents urbanístics s’havien d’ajustar a aquelles especificacions.
La concreció dels compromisos de l’empresa MANUFACTURAS ANTONIO GASSOL, SAL venien determinats íntegrament en un document esmentat com a annex II, i que acompanyava al Conveni, denominat “Pla de Viabilitat de Manufacturas Antonio Gassol, SA”; aquest document venia signat per les mateixes parts que signaren el Conveni. En aquest Pla de Viabilitat es contemplaven diferents qüestions com el trasllat i centralització dels òrgans de govern i decisió de l’empresa a Mataró, traslladant el centre de dades. La potenciació de les línies productives, en especial Glory Silk i les de aprest i envasat. Així mateix s’havien de fer unes obres importants d’acondicionament de local i trasllat de les àrees de servei de vapor i aire comprimit a conseqüència de l’enderroc de les antigues naus.
L’Ajuntament va tramitar la modificació del Pla General en les condicions contingudes a la clàusula 3ª del Conveni. Aquest expedient després de l’aprovació inicial i provisional de l’Ajuntament va ser aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat el 11 de març de 1999. Aquesta resolució del Conseller de Política Territorial reduïa el sostre edificable per a ús residencial que havia estat objecte d’aprovació provisional per l’Ajuntament de 29.304 m2 a 26.510 m2. Si bé cal destacar que la hipòtesi de què l’autoritat autonòmica reduís l’edificabilitat proposada per l’Ajuntament era una possibilitat que ja es tenia en compte a la clàusula 3ª del Conveni quan es deia : “i en el benentès que la competència per aprovar definitivament la modificació puntual que es proposarà és del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya”.
L’expedient administratiu revela que, consumada la requalificació dels terrenys de Manufacturas Antonio Gassol, SA, la representació dels treballadors de l’empresa, per escrit amb registre d’entrada del 21/7/99, alerta a l’Ajuntament de l’incompliment dels compromisos contrets per l’empresa al conveni de gener de 1997. A la vista d’aquestes circumstàncies el Conseller Delegat d’Urbanisme i Obres, en data 14 d’octubre, va requerir-la perquè executés amb celeritat el Pla de Viabilitat al qual es va comprometre al conveni de 27/1/97, tota vegada que l’Ajuntament havia complert la seva part referent a la requalificació dels terrenys i que, d’acord amb el propi conveni, el Pla de Viabilitat havia de trobar-se totalment executat a l’any 1997 (clàusula 1ª). Per escrit registrat el 26-10-99, el Sr. Juan Antonio Sanfeliu, conseller delegat de l’empresa, responia a l’Ajuntament que havien complert amb tots els punts del Pla de Viabilitat llevat del trasllat de les oficines de Barcelona a Mataró, el qual esperava portar a terme entre desembre de 2000 i juny del 2001, “en funció de les infrastructures que haguem de fer i de com s’estigui desenvolupant tot el trasllat que en aquests moments acabem de materialitzar”.
Durant el mes d’octubre de 2000 va transcendir per la premsa el tancament del centre productiu de Manufacturas Antonio Gassol, SA, previ expedient de regulació de plantilla amb rescissió dels contractes laborals dels 57 treballadors de l’empresa. Altres 17 treballadors restants havien passat a l’empresa Glory&Pompea al juliol de 2000. D’altra banda en data 10-10-2000 el President del Comitè d’Empresa i els 56 treballadors restants afectats per la crisi denuncien l’incompliment per l’empresa dels pactes continguts al conveni de 1997, fet constatat per la Inspecció de Treball en informe de data 4-4-2000.
II. PROCEDIMENT
I. El Ple de l’Ajuntament de data 2-11-2000, a instància de diferents grups municipals va acordar per unanimitat requerir formalment a l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. l’estricte compliment del Conveni que va subscriure amb l’Ajuntament de Mataró i els representants sindicals el 29-1-1997.
L’empresa, prèviament a la celebració del Ple, va presentar un escrit, amb registre d’entrada del dia 2-11-2000 en el que al•lega en resum el següent nivell de compliment del Pla de Viabilitat :
a) Inversió i remodelació de la fàbrica per instal•lar l’àrea de logística.
b) Adequació de les actuals naus passant de 29.000 m2 a 6.100 m2.
L’empresa considera que ha complert els objectius fixats al Conveni de col•laboració subscrits amb l’Ajuntament el 29-1-1997, consistents d’una banda en fixar a Mataró els centres neuràlgics de la societat. Prova d’això és que la nova societat Glory & Pompea té la seu als mateixos locals on la tenia Manufacturas A.Gassol, SA i per una altra, en mantenir la plantilla industrial de les seccions de confecció i acabats. Aquest compromís el donen per complert per haver mantingut la plantilla durant un termini de 4 anys. A més un mínim de 20 persones de la plantilla passarà a la nova societat. En conclusió, -diu l’escrit- l’empresa ha complert els seus pactes considerant que “la viabilidad y competividad de la empresa, el cumplimiento global de los demás compromisos y de las obligaciones contraídas con el socio mayoritario en la nueva sociedad, le obligan a anteponer los compromisos globales sobre los puntuales para el cumplimiento de los primeros”.
En conseqüència de la informació que subministra l’empresa es pot deduir, doncs, l’incompliment dels següents compromisos adquirits en el Pla de Viabilitat:
a) Manteniment de la plantilla i de l’activitat industrial a Mataró (línies de major valor afegit, Glory Silk) i operacions d’aprest, planxat i envasat. Totes elles han estat desmantellades, el que comporta a més l’incompliment del trasllat de les àrees de serveis de vapor i aire comprimit, trasllat que no s’ha produït. L’empresa argumenta que aquests compromisos s’han complert durant un període d’uns 4 anys, i que aquest període és més que raonable, “no pudiéndosele exigir el mantenimiento de dicho compromiso por un plazo superior más si tenemos en cuenta que parte de dicho personal (20 personas) pasaran a la nueva sociedad”.
b) Trasllat del Centre de Dades (línies RDSI i 30 línies telefòniques). No s’ha produït.
c) Incorporació de les àrees comercials de marketing i comptables, així com trasllat de compres i direcció general de Barcelona a Mataró. Tampoc no s’ha produït.
II. L’acord del Ple municipal de 2-11-2000 requeria formalment a l’empresa perquè acredités de forma documental l’estricte compliment dels Pactes subscrits en el Conveni de 29-1-1997. Acord que va ser notificat el 14-11-2000. El conseller delegat de l’empresa presenta un nou escrit de descàrrec registrat com a entrada el dia 5-12-2000 donant resposta a l’anterior acord del Ple, manifestant:
- Que ha complert tots els compromisos del Conveni tant pel que fa a les inversions com al manteniment de la plantilla industrial.
- Que estan negociant amb el Comitè d’Empresa un Pla de recolocació de personal per a 44 dels 57 treballadors afectats per l’expedient de regulació d’ocupació.
III. El 16-1-2001, el Cap del Servei de Llicències i l’enginyer tècnic municipal Sr. Payà, realitzen un informe tècnic relatiu a l’estat actual de les instal.lacions industrials de Manufacturas Antonio Gassol, SA després de les modificacions realitzades a les instal.lacions de l’empresa. En aquest informe, després d’una visita efectuada a l’empresa, es posen de manifest les característiques de les instal.lacions actuals que, des del punt de vista constructiu s’adapten en general al projecte d’obres pel qual es va obtenir llicència municipal en data 29-9-1999. Així mateix es fa una descripció dels usos existents a les 3 naus actuals pel que es conclou el següent :
- L’activitat principal de l’empresa és ara la de magatzem o centre logístic. A més hi ha petits espais de serveis com a vestidors de personal i un altre espai que, segons afirmen els responsables de l’activitat, serà la zona d’oficines.
- S’ha eliminat completament tota activitat de producció. La maquinària (màquines d’envasar, cubetes, màquines de tall, màquines de costura plana, punteres i confecció) està embalada i en desús; els responsables de l’empresa informen que aquesta zona es dedicarà pròximament a magatzem.
Així mateix el Cap del Servei de Llicències, el 24-1-2001 emet informe assenyalant que no consta en la Secció de Llicència d’obres cap sol•licitud de llicència dels anys 1998-1999-2000 de Gas Natural, SDG, SA per fer una rasa a la via pública destinada a escomesa de gas a les noves instal.lacions de Manufacturas Antonio Gassol SA.
IV. Per completar l’expedient, i per conducte del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, es va demanar dictamen del Sr. Víctor Peiró, enginyer especialitzat en el sector tèxtil, per tal de valorar els possibles incompliments del conveni en el moment actual. Aquest dictamen, datat el 17-05-2001, posava de manifest les conclusions següents:
- El Pla de Viabilitat s’ha executat només en part.
- S’ha creat un Centre Logístic i de Picking adequat a les necessitats de l’empresa, però en canvi no s’ha mantingut ni potenciat les línies productives corresponents als articles de major valor afegit, així com a les operacions de confecció, aprest i envasat, tal com manifestaven en el Pla de Viabilitat.
- Després de fer unes consideracions sobre la gran importància que tindria en el context del conveni el trasllat dels centres de decisió de l’empresa de Barcelona a Mataró, es constata que tampoc no s’ha efectuat el trasllat de les àrees de marketing, comptabilitat, compres i direcció general a Mataró, previ desmantellament de les instal.lacions de Barcelona, com afirmava el propi Pla.
- Estima que la inversió pendent de realitzar podria ser de l’ordre de 125 milions de pessetes, mentre que les inversions realitzades conforme ha declarat la pròpia empresa són de 110 milions de pessetes.
V. L’expedient es tanca amb un informe-valoració redactat pels serveis tècnics municipals sobre la plusvalua generada pel canvi de qualificació de sòl industrial a residencial realitzats a l’any 1999 a l’àmbit anomenat Can Gassol. Es conclou que l’increment del valor de la finca requalificada (plusvalua) és de 515.891.736’- pessetes.
VI. Acabada la fase d’instrucció del procediment es va donar el tràmit d’audiència a l’interessat, que ha estat utilitzat per l’empresa amb un escrit presentat al Registre General el dia 2-7-2001 en el que en síntesi es ratifica en els seus escrits de 31-10-2000 i 1-12-2000 (registrats el 2-11-2000 i 5-12-2000), i assenyalant els següents aspectes :
- Que han complert plenament amb el compromís d’ubicar a Mataró un únic Centre Logístic i de Picking de la companyia.
- Que el trasllat a Mataró dels serveis centrals i de dades es troba paralitzat a causa de la catalogació com a element de patrimoni arquitectònic dels despatxos de l’empresa al carrer Prat de la Riba núm. 75, la qual cosa impossibilita la remodelació de les oficines on s’han d’ubicar totes les persones que seran traslladades.
VII. El Ple de l’Ajuntament, a la vista de l’expedient instruït va aprovar per unanimitat en sessió plenària de 6 de setembre de 2001 el següent :
“Primer.- Iniciar expedient de resolució del conveni de 29-1-1997, subscrit per la representació de l’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Gassol, S.A. i els representants sindicals, per l’incompliment de les obligacions essencials que corresponia a l’empresa esmentada.
Segon.- Concedir un termini d’audiència i vista de 15 dies hàbils, segons disposa l’article 84.2 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre.”
VII. La representació de Manufacturas Gassol, S.A. va comparèixer en el termini esmentat manifestant la seva oposició a la resolució del Conveni proposada per l’Ajuntament. Aquesta oposició, establerta en l’escrit presentat al registre municipal d’entrada el dia 5 d’octubre de 2001, després d’una llarga exposició dels antecedents es fonamenta jurídicament en la forma següent :
a) El conveni urbanístic de 29-1-1997 no és susceptible d’ésser resolt. En aquest sentit considera que els convenis urbanístics “de planejament” no tenen per objecte afavorir singularment a un propietari sinó satisfer l’interès públic (o autonòmic pel que fa a l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General). També considera que al no consistir l’obligació municipal en cap lliurament de béns, sinó en l’obligació de fer o tramitar un planejament “no existe ninguna prestación pendiente de ser realizada por parte de ese Ayuntamiento cuyo cese deba quedar justificado a medio de la Resolución del Convenio” (sic). Per últim estima que la naturalesa dels convenis urbanístics no es pot confondre amb la dels contractes administratius, -a tal efecte cita la Sentencia del Tribunal Suprem de 24-6-2000-, per la qual cosa les causes de resolució establertes a l’article 112 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (LCAP) no son aplicables.
b) Improcedència de la resolució municipal, en quant no s’ha produït l’incompliment de les obligacions assumides per Manufacturas Gassol. En primer lloc considera que el trasllat de la seu central de Barcelona a Mataró no s’ha produït fins ara per causes imputables a l’Ajuntament, en tant en quant la reforma que projecten fer a les oficines es veu afectada per la suspensió de llicències produïda per l’aprovació inicial del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic. Pel que fa a l’obligació de mantenir les línies de producció preexistents, tampoc no reconeix cap incompliment per quant el Pla de Viabilitat admetia que els compromisos de l’empresa haurien d’adequar-se en cada moment a les necessitats de la demanda.
IX. En data 5-12-2001 els representants de l’antic Comitè d’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i de la Unió Comarcal de Comissions Obreres del Maresme van comparèixer manifestant que l’Ajuntament de Mataró va complir la part del conveni que li pertocava al tramitar la modificació del Pla General en les condicions contingudes al propi conveni i en canvi l’empresa els va incomplir, aprovant un expedient de regulació de plantilla amb rescissió dels contractes laborals dels 57 treballadors de l’empresa, produint-se així la paralització de la producció. Acaba donant recolzament a l’acord municipal encaminat a buscar la compensació econòmica que li correspon a la ciutat de Mataró pels danys derivats de l’incompliment del conveni.
X. La instrucció de l’expedient es donà per acabada amb la presentació d’aquests dos escrits, per la qual cosa es va elevar proposta de resolució de l’alcaldia a la Comissió Jurídica Assessora perquè dictaminés d’acord amb l’establert a l’article 265.4 de la Llei 8/87 de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya i l’article 59.3 LCAP.
La proposta de resolució de l’alcaldia prèvia al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, datada el 30 de gener de 2002, va desestimar l’oposició manifestada pel representant de l’empresa Manufacturas Gassol, S.A. en el seu escrit per les següents raons :
a) Tota l’argumentació que defensa la no aplicabilitat de la normativa de contractes al conveni que ens ocupa, es basa en una distinció doctrinal entre contracte i convenció recollida en la sentencia del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2000 extreta fora de context, en quant la sentencia només la fa servir per classificar aquelles relacions jurídiques bilaterals que poden tenir efectes a favor de tercers (passatge de la sentencia que hàbilment omet l’al.legació). En suma totes les raons esgrimides van dirigides a eliminar qualsevol efecte obligacional als convenis urbanístics amb l’excusa de què, al no tenir caràcter sinalagmàtic –diu-, les parts no tenen dret a exigir el seu compliment. Notem, una vegada més que aquestes afirmacions es fan en un contexte en el que l’Ajuntament ha complert totalment les obligacions que li pertocaven pel conveni, l’empresa ha venut la finca requalificada i per tant ha realitzat les plusvalues produïdes per efecte del canvi de planejament, però en canvi ha incomplert la obligació central i essencial que motivà el conveni que era i és el manteniment de l’estructura de l’empresa, tant pel que fa a plantilla com a l’activitat productiva, ara totalment desmantellada.
b) Així mateix l’al•legació torna a culpar a l’Ajuntament per l’incompliment de l’obligació de traslladar els serveis centrals de l’empresa a Mataró pel fet de què l’Ajuntament ha aprovat inicialment el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic del que resulta l’afectació de conservar el mobiliari de les antigues oficines de l’empresa, extrem ja respost en l’acord plenari de data 6 de setembre de 2001, afegint el problema que li representa la suspensió de llicències que deriva del Pla Especial, oblidant que la llicència d’obres en qüestió mai no l’ha demanat, i que entre la data d’aprovació definitiva de la modificació del Pla General del sector Can Gassol i l’aprovació inicial del Pla Especial del Patrimoni van passar 15 mesos, en els que l’empresa podia haver demanat tal llicència sense majors impediments.
Pel que fa a l’incompliment essencial, això és, el desmantellament de l’activitat productiva amb la correlativa rescissió dels contractes laborals de la pràctica totalitat de la plantilla, l’argument emprat, és que el Pla de Viabilitat modulava tal obligació en el sentit que “deberá adecuarse en cada momento a las necesidades de la demanda”. Aquesta resposta és inadmissible en quant deixa a l’arbitri d’una de les parts la interpretació del conveni –“las necesidades de la demanda”-, i en lloc de correspondre-li a l’Administració se l’atribueix el particular. A més de què el Pla de Viabilitat tampoc no deia res d’això, sinó que al parlar de la potenciació de les activitats de confecció tèxtil, buscava l’equilibri derivat d’una recessió econòmica dient que “se seguiran haciendo y potenciando (la confección) en función de la venta, siempre teniendo en cuenta de que al ser un tipo de venta muy dinámico, es necesario que la producción se acople a las necesidades de la demanda”. (foli 33 de l’expedient, paràgraf segon, in fine).
La proposta de resolució concloïa:
“La impossibilitat d’exigir el compliment del conveni a causa del desmantellament fàctic de l’empresa i el tancament de la seva activitat productiva, porta a mes a la frustració total de l’element causa del negoci obligacional, en quant la causa essencial del negoci per l’Ajuntament era la d’evitar la desaparició de l’empresa a Mataró i el manteniment de l’estructura productiva - tècnica i humana – que la composava. La frustració definitiva de l’objecte del conveni per l’actuació unilateral de l’empresa fa inevitable la seva resolució. En aquest sentit, davant la frustració de la causa del negoci, per aplicació dels articles 1124, 1261, 1274 i 1303 del Codi Civil, l’Ajuntament pot instar la resolució de la relació obligatòria. L’efecte de la resolució ha de ser la restitució entre les parts de les coses o prestacions que hagin estat lliurades o executades. Al no ser possible la restitució específica o “in natura”, la restitució hauria de reproduir-se a través de l’equivalent pecuniari. Seguint aquest criteri, la restitució de les prestacions executades a través de l’equivalent pecuniari comporta que l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. ha de retornar a l’Ajuntament de Mataró la plusvàlua generada a resultes de la transformació de part de la seva propietat ubicada al sector de Can Gassol d’ús industrial a ús residencial. Plusvàlua que l’informe tècnic municipal de l’arquitecte de la secció de planificació urbanística de 22-5-2001 xifra en 515.891.736’- pessetes (3.100.571,78 €), valoració que consta en els folis 113 a 115 de l’expedient administratiu.
Per contra l’únic compliment rellevant del Pla de Viabilitat per part de l’empresa va ser la instal•lació d’un centre logístic i de picking, a costa com s’ha dit de desmantellar tota l’activitat productiva (confecció, aprest i envasat). Aquesta instal•lació ha estat valorada en 110 milions de pessetes (661.113,31 €) per l’Enginyer Industrial Víctor Peiró i Rius (foli 112 de l’expedient administratiu), per la qual cosa correspon minorar la quantitat de 515.891.736’- pessetes amb la de 110.000.000’- pessetes. La quantitat final resultant de la devolució de prestacions queda xifrada per tant en 405.891.736’- pessetes (2.439.458,46 €), la qual haurà d’abonar l’empresa Manufacturas Gassol, S.A. a l’Ajuntament de Mataró com a conseqüència de la declaració de la nul•litat del conveni en els termes exposats.
Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:
Primer.- Desestimar les al•legacions presentades per l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. contra l’inici de l’expedient de resolució del conveni de 29 de gener de 1997 d’acord amb la motivació que figura en la part expositiva d’aquesta resolució.
Segon.- Resoldre el conveni de 29-1-1997 subscrit per la representació de l’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i els representants sindicals per l’incompliment de les obligacions essencials contingudes al Conveni que corresponien a l’empresa esmentada.
Tercer.- Aprovar una liquidació provisional en concepte d’indemnització de danys i perjudicis de 2.439.458,46 € contra l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A., com a conseqüència del càlcul devolutori de les prestacions derivades del conveni que les parts han complert de forma efectiva.
Quart.- Concedir un termini d’audiència de 15 dies a l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i als antics representants sindicals de la mateixa perquè al•leguin en defensa dels seus drets el que considerin adient, exclusivament pel que fa a la determinació de la indemnització de danys i perjudicis.”
XI. La Comissió Jurídica Assessora, a la vista de l’expedient i la proposta de resolució esmentada, ha emes dictamen nº 233/02 aprovat per la Permanent del propi òrgan consultiu en data 6 de juny de 2002. Aquest dictamen, rebut al registre d’entrada municipal en data 25 de juliol de 2002, arriba a la següent conclusió:
“S’informa desfavorablement sobre la proposta de resolució del conveni de 29 de gener de 1997, atorgat per l’Ajuntament de Mataró, Manufacturas Antonio Gassol, SA i altres.”
Els motius emprats per informar desfavorablement són els següents :
1. “No es pot arribar a la conclusió que las prestacions empresarials no complides fossin les essencials, a tenor del contingut del Pla de Viabilitat, per la importància atribuïda a les activitats de logística. Aquesta part va ser efectivament portada a terme.”
2. “La prestació compromesa per l’empresa contenia per un altra banda una cert component aleatori –en estar inserits els processos industrials en una economia de mercat efectivament globalitzada- aliè a l’estricte voluntarisme empresarial, i això al marge d’una sempre potencial mala fe que no pot evidenciar-se de l’expedient, per si mateix.”
3. “Tal com disposa l’Estatut dels Treballadors, és l’autoritat laboral la que autoritza l’extinció de les relacions laborals per causes tecnològiques, econòmiques o de força major.”
4. No es pot demanar la restitució de la prestació complida, consistent en la devolució a l’Ajuntament del producte de la plusvàlua urbanística obtinguda por l’empresa com a conseqüència de la requalificació dels seus terrenys, “perquè no es possible demostrar que els danys i perjudicis a favor de l’Ajuntament son de 2.439.458,46 euros, quan el Pla de Viabilitat només quantificava efectivament l’inversió prevista en 931.568,76 euros, que, a més, de l’expedient es deriva que va ser realitzada, parcialment, en 661.113,38 euros, restant per invertir 751.265,13 euros aproximadament.”
5. “Entenem que l’empresa continua estant obligada pel conveni atorgat i que, en conseqüència, ha de complir les seves obligacions pendents en la mesura de la viabilitat empresarial d’aquestes, així com que l’Ajuntament de Mataró pot exigir-ne el compliment i exercitar les prerrogatives que li corresponen.”
XII. Instruït el procediment es va posar de manifest als interessats l’expedient d’acord amb el que disposa l’article 84.1 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. En el termini concedit a l’efecte han comparegut els representants de l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA i el president de l’antic comitè d’empresa, avui membre de la Comissió Executiva del Sindicat d’Indústries Tèxtils (FITECA) de Comissions Obreres del Maresme, els quals han deduït al.legacions en el termini conferit, termini que en el cas de l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA ha estat ampliat a 8 dies suplementaris respecte als 15 inicials en atenció a la seva petició.
XIII. La representació de Manufacturas Antonio Gassol, SA s’ha oposat a la proposta de resolució del Conveni en data 17 de gener de 2003, recollint part de les al.legacions efectuades el 5 d’octubre de 2001. En sintesi les al.legacions que presenta, i la resposta a les mateixes, figuren a continuació:
a) El conveni urbanístic de 29-1-1997 no és susceptible d’ésser resolt. En aquest sentit considera que els convenis urbanístics “de planejament” no tenen per objecte afavorir singularment a un propietari sinó satisfer l’interès públic (o autonòmic pel que fa a l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General). També considera que al no consistir l’obligació municipal en cap lliurament de béns, sinó en l’obligació de fer o tramitar un planejament “no existe ninguna prestación pendiente de ser realizada por parte de ese Ayuntamiento cuyo cese deba quedar justificado a medio de la Resolución del Convenio” (sic). Per últim estima que la naturalesa dels convenis urbanístics no es pot confondre amb la dels contractes administratius, -a tal efecte cita la Sentencia del Tribunal Suprem de 24-6-2000-, per la qual cosa les causes de resolució establertes a l’article 112 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (LCAP) no son aplicables.
En relació a aquesta al•legació hem de dir que tota l’argumentació que defensa la no aplicabilitat de la normativa de contractes al conveni que ens ocupa, es basa en una distinció doctrinal entre contracte i convenció recollida en la sentencia del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2000. La distinció que fa el Tribunal Suprem no té en absolut el sentit ni la finalitat que li dóna el representant de l’empresa, és a dir s’ha extret fora de context. La sentència en qüestió només fa aquesta distinció amb la finalitat de classificar aquelles relacions jurídiques bilaterals sense efectes a tercers (contractes), d’aquelles que poden tenir efectes a favor de tercers (convenis). La sentència continua amb un paràgraf que hàbilment omet l’al•legació : “tales compromisos, paralelos o convencionales, tratan de fijar el regimen de una situación futura que puede tener relieve para terceros, lo que favorece la tesis de la impugnabilidad del convenio”. En suma totes les raons esgrimides van dirigides a eliminar qualsevol efecte obligacional als convenis urbanístics amb l’excusa de què, al no tenir caràcter sinalagmàtic –diu-, les parts no tenen dret a exigir el seu compliment. És a dir, a negar el principi pacta sunt servanda, el més elemental del dret d’obligació Notem, una vegada més que aquestes afirmacions es fan en un contexte en el que l’Ajuntament ha complert totalment les obligacions que li pertocaven pel conveni, l’empresa ha venut la finca requalificada i per tant ha realitzat les plusvalues produïdes per efecte del canvi de planejament, però en canvi ha incomplert la obligació central i essencial que motivà el conveni que era i és el manteniment de l’estructura de l’empresa, tant pel que fa a plantilla com a l’activitat productiva, ara totalment desmantellada.
b) Improcedència de la resolució municipal en quant no s’ha produït l’incompliment de les obligacions assumides per Manufacturas Antonio Gassol, SA. S’assenyala que en el Pla de Viabilitat i en el conveni es destaca a la gran importància de la implantació del centre de logística, en la qual s’ha portat efectivament a terme amb una inversió de 661.113,38 euros. S’afegeix a més que “con la plusvalía obtenida con la venta de los terrenos reclasificados, mi mandante ha podido hacer frente (tal y como se preveía en el Plan de Viabilidad y en el Convenio) a parte de las millonarias indemnizaciones resultantes de las bajas voluntarias de los 108 trabajadores de abril y agosto de 1996 y 93 trabajadores del expediente de regulación de empleo aprobado en fecha 17 de diciembre de 1996.”
Respecte aquesta al•legació la pretensió de l’empresa de considerar complerta la seva part de l’obligació pel fet d’haver instal•lat un servei de logística i de Picking, tal com es recollia al conveni, no es pot prendre en consideració en quant es tracta d’una inversió complementària a l’obligació principal, això és el manteniment de l’activitat productiva. En suma, no és lògic pensar que l’Ajuntament de Mataró hagi procurat ajudes indirectes a una empresa amb la única finalitat de que modernitzi les seves instal.lacions logístiques, i -contra la finalitat social principal del Conveni- rescindeixi el contracte al 70% de la plantilla immediatament després d’haver-se consumat la requalificació (març 1999).
c) L’incompliment de l’execució del Pla de Viabilitat no ha estat voluntari. Així mateix s’afirma que l’incompliment del Pla de Viabilitat s’ha degut a una “imposibilidad sobrevenida de cumplimiento no imputable al deudor”. Aquesta impossibilitat ve causada pel propi Ajuntament que va demorar més de 2 anys la requalificació dels terrenys i a més per haver inclòs l’oficina de l’empresa en l’àmbit del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic amb un nivell de protecció C i inclòs en l’àmbit de la suspensió de llicència adoptada amb l’Avanç d’aquest Pla Especial. En segon lloc la impossibilitat de mantenir les línies productives ve causada per circumstàncies de força major derivades de la crisi econòmica del sector tèxtil.
Per respondre a aquesta al•legació és necessari separar dos qüestions :
• El Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic va començar la seva tramitació l’any 1999 i ha estat aprovat definitivament el 11 de novembre de 2002 per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Aquest Pla ha establert un nivell C de protecció al mobiliari de les antigues oficines de l’empresa Gassol. D’acord amb aquesta normativa els elements del mobiliari classificats en nivell C “preferentment hauran de mantenir-se en el mateix edifici. Si no fos possible podran situar-se en un altre lloc públic, dins del terme municipal amb el criteri de la Comissió Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental.” Les obres permeses seran “les mateixes que es permeten amb caràcter general amb la condició de conservar els elements protegits i integrar-lo en el nou conjunt. Excepcionalment, previ informe favorable dels serveis tècnics municipals, en cas d’impossible integració de l’element en el nou ús i estructura de l’edifici, es permetrà la substitució de l’element. En aquest cas serà preceptiu un aixecament complert de l’element del conjunt.”
Per tant, a la vista de la normativa continguda en el Pla Especial del Patrimoni, la catalogació del mobiliari no impedeix el trasllat del personal d’oficines ni la direcció de l’empresa des de Barcelona a Mataró, en quant l’estat de conservació d’aquest mobiliari –segons la informació que es desprèn del propi Pla Especial- és bo. D’altra banda cal recordar que aquest trasllat, tan important pel compliment dels objectius marcats en el conveni, no és l’element bàsic i principal del mateix que continua sent el manteniment de l’activitat productiva a Mataró. Per tant aquesta al•legació no afecta ni al fons d’incompliment del conveni, que és indiscutible, ni tampoc serveix com a fet impeditiu per a la instal•lació de les oficines centrals a Mataró. Afegeix l’al•legació el problema que li representa la suspensió de llicències que deriva del Pla Especial, oblidant que la llicència d’obres en qüestió mai no l’ha demanat, i que entre la data d’aprovació definitiva de la modificació del Pla General del sector Can Gassol i l’aprovació inicial del Pla Especial del Patrimoni van passar 15 mesos, en els que l’empresa podia haver demanat tal llicència sense majors impediments. Per últim cal afegir que la suspensió de llicències esmentades va finalitzar el 15 d’abril de 2001, és a dir dos anys després del seu inici amb motiu de l’aprovació de l’Avanç del Pla Especial de Patrimoni, el qual ha estat aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 18 de novembre de 2002.
• Pel que fa a l’al•legada causa de força major –crisi econòmica- que ha motivat el desmantellament de l’activitat productiva amb la correlativa rescissió dels contractes laborals de la pràctica totalitat de la plantilla, l’argument emprat, és que el Pla de Viabilitat modulava tal obligació en el sentit que “deberá adecuarse en cada momento a las necesidades de la demanda”. Aquesta resposta és inadmissible en quant deixa a l’arbitri d’una de les parts la interpretació del conveni –“las necesidades de la demanda”-, i en lloc de correspondre-li a l’Administració se l’atribueix el particular. A més la causa del Conveni no era altra que evitar la desaparició de l’empresa, consolidant l’estructura productiva amb les inversions establertes al Pla de Viabilitat. L’empresa doncs va acceptar en el Conveni portar a terme unes determinades inversions com a contraprestació a la requalificació, i en canvi només va invertir en l’apartat de logística tergiversant la finalitat essencial del Conveni : viabilitzar l’empresa consolidant la seva estructura productiva. En resum l’incompliment de les inversions compromeses en el Conveni no es pot emparar en la crisi econòmica, precisament perquè el Conveni procurava la financiació de les inversions necessàries per superar-la.
d) La exigència de reemborsar les plusvalues generades per la reclassificació a favor de l’empresa suposa un enriquiment sense causa de l’Administració. La representació de l’empresa al•lega que la reclassificació urbanística ja estava prevista en el Pla General a mig termini i per tant l’Ajuntament no pot demanar per sí la plusvalua perquè aquesta estava prevista en el planejament i correspon exclusivament al titular dels terrenys. Acaba dient que la pretensió de recuperar aquesta plusvalua suposaria un enriquiment injust a favor de l’Administració. Per acabar es manifesta sorprès perquè no hi hagi cap estudi a l’expedient sobre danys i perjudicis ocasionats a l’interès general.
Sobre aquest últim apartat no hi ha dubte que la plusvalua prevista en el planejament correspon exclusivament al titular dels terrenys, i en conseqüència l’Ajuntament participa de les plusvalues en la forma prevista en la legislació urbanística. Malgrat això la restitució de prestacions que planteja la proposta de resolució de l’Alcaldia ve donada precisament perquè l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA va comprometre aquesta plusvalua a la realització d’unes inversions contingudes en el Pla de Viabilitat, a canvi de la tramitació d’una modificació de planjejament que convertia sòl industrial en sòl residencial. Així havent-se incomplert per l’empresa el Pla de Viabilitat, i sent impossible a hores d’ara –per pròpia decisió de l’empresa- el compliment futur del Conveni, la única solució admissible en dret és la resolució del Conveni acompanyada de la restitució de les prestacions a través de l’equivalent pecuniari. En suma ningú discuteix que amb caràcter general les plusvalues urbanístiques pertanyen als titulars dels terrenys, però no es pot oblidar que l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA les va comprometre amb el Pla de Viabilitat.
XIV. En data 3 de gener de 2003 el president de l’antic comitè d’empresa de Manufacturas Antonio Gassol, SA, avui membre de la comissió executiva del Sindicat d’Indústries Tèxtils (FITECA) de Comissions Obreres del Maresme fa unes al.legacions en relació a la proposta de resolució manifestant la seva completa conformitat amb la proposta de resolució de l’Alcaldia, expressant a més el desacord amb l’argumentació i dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. En resum manifesta que els fets ocorreguts durant aquests anys han avalat la tesi mantinguda per la representació sindical de què des del primer moment l’empresa no tenia cap ànim de complir el Conveni de 29 de gener de 1997. Per això al mes de juliol de 2000 va traspassar la logística, amb els seus treballadors a una nova empresa, “Glory Pompea”, que va passar a explotar les marques i el mercat de Manufacturas Antonio Gassol, SA. Per últim, l’àrea de logística que era la única inversió realitzada d’acord amb el Pla de Viabilitat, ha deixat de ser operativa des de l’1 de gener de 2003, per haver-se traslladat a la població de Montmeló.
En relació a aquesta al•legació és de destacar la informació que subministra en el sentit de què també s’ha clausurat l’àrea de logística, la única que permetria sostenir els representants de l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, SA que havien complert el Conveni.
XV. Finalitzat el procediment, correspon al Ple de la Corporació adoptar la resolució finalitzadora del procediment de resolució del conveni esmentat, d’acord amb el que disposa l’article 112 de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques
III. FONAMENTACIÓ JURÍDICA
1. A l’informe jurídic del Secretari General de 23-07-2001, es fa un repàs dels antecedents de fet i dels fonaments jurídics aplicables al cas, destacant diferents aspectes:
a) Els convenis urbanístics, com el de 29-01-1997, tenen naturalesa negocial i administrativa ( sentència TS 30-10-97), per la qual cosa es troben subjectes a la legislació de contractes públics, es a dir, la Llei de Contractes de les Administracions Publiques ( LCAP).
b) L’article 110 LCAP preveu que els contractes s’extingiran per compliment o per resolució; a més el 112 g) considera causa de resolució del contracte l’incompliment de les obligacions essencials del contracte - com és el cas -, i el 114.4 la incautació de la garantia - que no plantejava el conveni- així com l’indemnització de danys i perjudicis ocasionats si excedeixen de l’import de la garantia dipositada. Diguem també que el conveni només fa referència a les concretes prestacions a que s’obliguen les parts, però res no diu sobre els efectes de l’incompliment ni sobre garanties envers aquesta eventualitat. Això fa que, davant la minsa regulació de la LCAP (encara que d’ella es dedueixi una forta inclinació cap a la resolució del contracte en casos d’incompliment del contractista), i les desafortunades carències regulatòries del conveni de 29-1-97, s’hagi d’ampliar la qüestió acudint als criteris interpretatius del Codi Civil. En efecte, per la informació disponible sembla que l’incompliment del conveni per l’empresa resulta irreversible i per tant a l’Ajuntament només li queda per defensar els seus interessos i els de la col•lectivitat que acudir a l’acció resolutòria de l’article 112 LCAP, traslació al dret administratiu de la de l’article 1124 del Codi Civil, pel qual la facultat de resoldre les obligacions s’entén implícita en les recíproques (categoria en la que s’inclou aquest conveni), pel cas de què un dels obligats no compleixi les seves obligacions. L’Ajuntament pot en aquesta situació optar entre exigir el compliment del conveni o resoldre’l definitivament, amb resarciment de danys i abonament d’interessos, tant en un com en l’altre cas.
Davant la teòrica opció que se li ofereix a l’Ajuntament –exigir el compliment o resoldre’l-, en el moment actual només es possible instar la resolució amb resarciment de danys i perjudicis. En efecte, l’article 1098 del Codi Civil determina que si l’obligat a fer alguna cosa no la fes, es manarà executar a costa seva. Aquesta, que seria la fórmula adequada per a exigir l’execució del Pla de Viabilitat compromès per l’empresa, no és viable en quant es tracta d’una obligació personalísima, (és a dir, no la pot fer un tercer a costa seva), i al no realitzar-la voluntàriament no queda més sortida que la resolució. Certament la jurisprudència del Tribunal Suprem dóna preferència a la solució d’exigir el compliment respecte a la resolució del contracte, de forma que només procedeix directament la resolució quan hi hagi una voluntat deliberada de no complir-lo i que es doni un fet obstatiu que de forma absoluta impedeixi el compliment. En aquest cas està clar que el fet obstatiu i sobrevingut ha estat la presentació per l’empresa de l’expedient de regulació de la totalitat de la plantilla, la qual cosa evidència la voluntat de no executar el Pla de Viabilitat, ara carent de sentit, que suposava cabalment allò al que s’havia compromès en el conveni de 29-1-97. Per la seva banda, recordem’ho l’Ajuntament va complir totalment les seves obligacions contractuals l’11-3-99.
La impossibilitat d’exigir el compliment del conveni a causa del desmantellament fàctic de l’empresa i el tancament de la seva activitat productiva, porta a mes a la frustració total de l’element causa del negoci obligacional, en quant la causa essencial del negoci per l’Ajuntament era la d’evitar la desaparició de l’empresa a Mataró i el manteniment de l’estructura productiva - tècnica i humana – que la composava.
c) La frustració definitiva de l’objecte del conveni per l’actuació unilateral de l’empresa fa inevitable la seva resolució. En aquest sentit, davant la frustració de la causa del negoci, per aplicació dels articles 1124, 1261, 1274 i 1303 del Codi Civil, l’Ajuntament podria instar la resolució de la relació obligatòria. L’efecte de la resolució seria la restitució entre les parts de les coses o prestacions que hagin estat lliurades o executades. Al no ser possible la restitució específica o “in natura”, la restitució hauria de reproduir-se a través de l’equivalent pecuniari.
2. Aquestes consideracions son ampliades per un altre informe del secretari general de 9 d’agost de 2002, en el qual es dóna resposta a l’informe de la Comissió Jurídica Assessora.
En primer lloc, i en relació a l’informe de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) s’ha de recordar la naturalesa d’aquest l’informe. L’article 83.1 de la llei de règim jurídic de les administracions públiques determina que els informes seran facultatius (es a dir, no preceptius) i no vinculants, a menys que una disposició expressa estableixi el contrari. La norma concreta aplicable al present cas és l’article 59.3 de la vigent llei de contractes de les administracions públiques(LCAP), el qual considera preceptiu l’informe de la CJA en supòsits de resolució de contracte amb oposició del contractista, com es el present cas. No diu en canvi que el seu contingut sigui vinculant, per la qual cosa, complert aquest tràmit preceptiu, la Corporació té llibertat per acordar el que consideri procedent.
L’informe de la CJA, malgrat les seves conclusions contràries als interessos municipals, sí reconeix de forma clara la raó de l’Ajuntament en dos punts essencials que constitueixen la base de l’argumentació municipal. En primer lloc considera que el conveni objecte de discussió es un “conveni urbanístic peculiar i, en conseqüència, (es pot) encabir-lo en la categoria de contractes administratius especials a què es refereixen els articles 5.2 b) i 8 de la LCAP.” (pag. 15). En segon lloc afirma: “Aquest conveni urbanístic –malgrat que habitualment son encabibles entre les convencions i no pas entre els contractes- sembla que presenta la clàssica obligació bilateral sinal•lagmàtica: cadascuna de les prestacions compromeses deu la seva existència a l’altra.”(pag. 15). En suma, es pot afirmar amb la CJA:
• Que al conveni urbanístic de referència li resulta aplicable el règim jurídic de la contractació pública.
• Que el conveni urbanístic constitueix una obligació recíproca de caràcter sinal•lagmàtic, per la qual cosa li resulten aplicables les disposicions del Codi Civil, especialment pel que fa als efectes i causes d’extinció d’aquesta classe d’obligacions.
No obstant això, l’informe de la CJA és desfavorable respecte a la proposta municipal. Per això des de la perspectiva dels interessos municipals cal donar resposta als arguments que porten a la CJA al dictamen desfavorable. Arguments que s’agrupen en tres apartats. 1) Definició de la prestació exigible a l’empresa d’acord amb el conveni. 2) Sobre si l’incompliment del conveni afecta a obligacions principals o accessòries. 3) Efectes de l’incompliment d’obligacions recíproques.
a) Definició de la prestació exigible a l’empresa d’acord amb el conveni.
La discrepància entre la postura municipal i la CJA ve motivada per una errònia percepció d’aquesta respecte a la prestació que li era exigible a l’empresa. Sintetitzant la qüestió, sembla que la CJA ha entès que l’incompliment que porta a l’Ajuntament a demanar la resolució del conveni i la restitució de les prestacions es el tancament de l’activitat productiva de l’empresa i la rescissió del 70% dels contractes laborals de la mateixa. D’aquí que basi el seu informe desfavorable en que la prestació compromesa per l’empresa tenia un cert component aleatori, donant per fet que la prestació a que s’obligava l’empresa pel conveni consistia en mantenir la seva estructura productiva i de personal de forma indefinida; en efecte, un conveni que establís una tal prestació seria difícilment exigible per l’efecte combinat dels articles 1113 i 1105 CC, ja que estaria subjecte a les lleis del mercat global que, per la seva naturalesa, son inevitables i independents de la voluntat de les parts.
Res d’això. L’Ajuntament de Mataró sempre ha distingit entre la causa que va originar el conveni i la prestació concreta que l’empresa posava al servei d’aquella finalitat. La causa del conveni no era altre que evitar la desaparició d’una empresa històrica de la ciutat i consolidar l’estructura productiva de la mateixa. La prestació a que s’obligà Manufacturas Antonio Gassol SA consistia en portar a terme un Pla de Viabilitat, que de forma molt sumària, es cert, es descrivia en un annex que acompanyava al conveni i que va ser signat per totes les parts. En conseqüència, el que l’Ajuntament ha imputat a l’empresa ha estat únicament l’irreversible incompliment del Pla de Viabilitat, si mes no en la seva part més essencial, es a dir, la potenciació i manteniment a Mataró de les línies productives Glory Silk (confecció, aprest i envasat). En aquest sentit s’ha de recordar que, com a mínim, cal datar la eliminació de l’activitat productiva de l’empresa des de l’enderroc de les velles naus (tardor de 1999), només sis mesos després d’haver obtingut la requalificació dels terrenys.
Establerts els límits de la prestació que l’Ajuntament considera exigible, careixen de sentit dues de les principals motivacions de l’informe de la CJA (en concret les que consten en els números 2 i 3 de l’apartat sisè de l’informe). La primera, relativa al caràcter aleatori de la prestació convinguda, en quant aquesta –el Pla de Viabilitat- era ben concreta i possible. Res d’aleatori havia en la prestació pactada si l’empresa, una vegada patrimonialitzada la plusvàlua gràcies a la requalificació dels seus terrenys (d’abril de 1999), l’hagués dedicat a desenvolupar el Pla de Viabilitat; a canvi va fer justament el contrari, es a dir, desmantellar les instal•lacions productives. La segona, relativa a que la extinció dels contractes laborals per causes tecnològiques o econòmiques correspon a l’autoritat laboral, afirmació que suggereix que al consistir la prestació pactada en la mera continuïtat dels contractes laborals, no seria exigible l’incompliment d’una tal prestació si l’autoritat laboral confirma les causes tecnològiques o econòmiques al•legades per l’empresari en l’expedient de regulació d’ocupació. Insistim que la prestació no consistia en mantenir la plantilla a tota costa, sinó executar un Pla de Viabilitat que ha estat avortat per la mateixa empresa. Per això l’Ajuntament mai no va intervenir en la tramitació de l’expedient de regulació d’ocupació perquè no tenia relació directa amb la prestació que realment li era exigible a l’empresa: el Pla de Viabilitat.
b) Sobre si l’incompliment del conveni afecta a obligacions principals o accessòries.
L’informe de la CJA opina així mateix que “no es pot arribar a la conclusió que les prestacions empresarials no complides fossin les essencials, a tenor del contingut del Pla de Viabilitat (aquí sí que sembla considerar que la prestació exigible era en puritat el Pla de Viabilitat), per la importància atribuïda a les activitats de logística. Aquesta part va ser efectivament portada a terme.” Davant d’aquesta consideració cal recordar en que consistien els compromisos assumits en el Pla de Viabilitat :
a) “S’ubicarà a Mataró l’àrea de logística, fet que implicarà la remodelació de les instal.lacions actualment existents.
b) També s’incorporaran al centre de Mataró, les àrees Comercials, de Marketing i Comptables. Aquest fet implicarà el desmantellament de los oficines situades a Barcelona i el trasllat de les àrees de Compres i Direcció General.
c) Creació d’una nova infraestructura per la construcció i remodelació de les noves àrees, en les que s’hi hauran d’ubicar les 42 persones objecte del trasllat.
d) Realització d’una inversió aproximada de 110 milions de pessetes.
e) Trasllat del centre de dades, unitat de treball que està constituïda per un total de 8 persones que treballen 24h. al dia i 350 dies a l’any. Aquest fet implicarà contractar amb Telefònica diverses línies Rdsi per poder mantenir l’estat de comunicacions actual així com les 30 línies de comunicació.
f) Potenciació dels articles amb major valor afegit (línia GLORY SILK) que es continuarà realitzant íntegrament a Mataró i realització també a Mataró de les operacions d’aprest, planxat i envasat, així com la de confecció que corresponen a les feines concretes de cosir punteres i confecció en Mauserlock.
g) Readequació de les actuals naus, que ocupen una superfície de 29.000 m2, a la nova situació, que implicarà una ocupació de 6.100 m2. i les seves inversions corresponents”.
El Pla de Viabilitat realment implantat ha consistit en construir unes noves naus que ocupen una superfície de 6.100 m2, amb una moderna instal•lació logística (picking). En canvi res no s’ha fet de les inversions en l’àrea informàtica, ni s’ha traslladat les àrees comercials, de marketing i comptables, ni tampoc la direcció general. Pel que fa a les activitats productives (confecció, aprest, envasat) foren desmantellades definitivament a finals de 1999, i la pròpia empresa ha vingut manifestant des de l’any 2000 que no tenen cap intenció de reintegrar-les. Afirmació que resulta plenament creïble si tenim en compte que l’expedient de regulació d’ocupació es va portar a terme per suprimir definitivament aquesta activitat de l’empresa a Mataró.
La pretensió de l’empresa de considerar complerta la seva part de l’obligació pel fet d’haver instal•lat un servei de logística i de Picking, tal com es recollia al conveni, no es pot prendre en consideració en quant es tracta d’una inversió complementària a l’obligació principal, això és el manteniment de l’activitat productiva. En suma, no és lògic pensar que l’Ajuntament de Mataró hagi procurat ajudes indirectes a una empresa amb la única finalitat de que modernitzi les seves instal.lacions logístiques, i -contra la finalitat social principal del Conveni- rescindeixi a continuació el contracte al 70% de la plantilla.
Resulta evident que el compromís bàsic de l’empresa en el Pla de Viabilitat consistia en realitzar inversions necessàries per assegurar el futur de l’activitat productiva de l’empresa a Mataró. Evidència que queda reforçada si notem que la causa negocial del conveni era evitar el desmantellament i/o trasllat de l’empresa (apartat 3 de la part expositiva del conveni), en funció de la qual l’Ajuntament es comprometia a estudiar i tramitar una requalificació de part dels terrenys de la fàbrica; aquesta finalitat es fonia amb la de mantenir el màxim nombre de treballadors possible. En conclusió, entenem que no s’adiu amb la lògica jurídica pensar que l’incompliment total d’una prestació que, a la vegada, es la mateixa causa del conveni, pugui tenir la consideració de prestació “no essencial.” Al que s’acaba de dir s’afegeix que l’empresa, cinc anys després de signar el conveni, tampoc no ha traslladat la direcció general, ni les àrees de compres, marketing, ni els serveis informàtics. Aquests incompliments no només son fàctics –pot fàcilment comprovar-se fent una visita a les instal•lacions de l’empresa a Mataró-, sinó que també son jurídics (domicili social que figura al Registre Mercantil) i fins i tot telemàtics (a la website de l’empresa es dóna com a domicili les instal•lacions de Salt [Girona]).
Per últim, d’acord amb la informació subministrada per la representació sindical a l’empresa, es constata que des de l’1 de gener de 2003 s’ha traslladat a la població de Montmeló el centre de logística, única inversió realitzada d’acord amb el Pla de Viabilitat que permetia sostenir als representants de Manufacturas Antonio Gassol, SA que havia de considerar-se complerta la seva part d’obligacions al conveni.
c) Efectes de l’incompliment d’obligacions recíproques
L’informe de la CJA determina que el conveni de referència té naturalesa sinal•lagmàtica per integrar prestacions entrecreuades de les parts, de forma que unes depenen de les altres. Per aquesta classe d’obligacions, denominades recíproques pel Codi Civil, l’article 1124 estableix el següent:
“La facultad de resolver las obligaciones se entiende implícita en la recíprocas, para el caso de que uno de los obligados no cumpliere lo que le incumbe.
El perjudicado podrá escoger entre exigir el cumplimiento o la resolución de la obligación, con el resarcimiento de daños y abono de intereses en ambos casos. También podrá pedir la resolución, aún después de haber optado por el cumplimiento, cuando éste resultare imposible.”
La jurisprudència civil del Tribunal Suprem ha establert que la facultat de resoldre les obligacions sinal•lagmàtiques precisa de la concurrència d’una específica voluntat incomplidora, la qual cosa no exigeix l’existència d’una actitud dolosa (mala fe) o culposa (negligent), “sino que es suficiente que se frustre el fin del contrato para la contraparte, que haya un incumplimiento inequívoco y objetivo, sin que sea preciso una tenaz y persistente resistencia obstativa.” (STS 25 de febrer de 2002). La única situació que exoneraria a l’empresa de l’incompliment seria doncs l’existència de força major o d’un risc imprevisible (art. 1105 CC). Per això es irrellevant que la CJA consideri que no s’ha pogut provar mala fe de l’empresa, en tant en quant l’existència o no de mala fe no deslegitima l’acció resolutòria de que disposa el perjudicat, en aquest cas l’Ajuntament, d’acord amb l’article 1124 esmentat. D’altra banda, en el cas que ens ocupa, l’incompliment en la posada en marxa del Pla de Viabilitat resulta evident, essencial i exclusivament imputable a l’empresa, amb el resultat conegut de frustració completa del fi econòmic-jurídic del conveni.
Així les coses, i d’acord amb els articles 1120 2º per remissió del 1123 (par.1) i 1124 CC, la resolució de les obligacions recíproques per incompliment porten l’efecte de restitució de les prestacions realitzades. En aquest cas, al no ser possible la restitució específica o “in natura”, la restitució hauria de reproduir-se a través de l’equivalent pecuniari. Seguint aquest criteri, la restitució de les prestacions executades a través de l’equivalent pecuniari comporta que l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. ha de retornar a l’Ajuntament de Mataró la plusvàlua generada a resultes de la transformació de part de la seva propietat ubicada al sector de Can Gassol d’ús industrial a ús residencial. Plusvàlua que l’informe tècnic municipal de l’arquitecte de la secció de planificació urbanística de 22-5-2001 xifra en 515.891.736’- pessetes (3.100.571,78 €), valoració que consta en els folis 113 a 115 de l’expedient administratiu. Finalment, la quantia esmentada s’ha de minorar per l’import de les inversions que l’empresa ha declarat, es a dir, 110.000.000,- pessetes (661.113,31 €). El resultat d’aquestes operacions comporta l’obligació de l’empresa de retornar 2.439.458,46 € a l’Ajuntament de Mataró.
En canvi, l’informe de la CJA diu que “no es possible demostrar que els danys i perjudicis a favor de l’Ajuntament son de 2.439.458,46 €, quan el Pla de Viabilitat només quantificava efectivament la inversió prevista en 931.568,76 €, (…)”; no es pot prendre en consideració aquesta afirmació en quant suposa confondre l’efecte restitutori -propi de la resolució per incompliment derivada de l’article 1124 CC-, amb la quantificació de les inversions no portades a terme, solució que seria la pròpia si ens trobéssim en un supòsit de compliment d’obligacions per equivalent (art.1098 CC).
Per últim l’informe de la CJA acaba afirmant que l’empresa continua obligada pel conveni i que ha de complir les seves obligacions, i que “l’Ajuntament pot exigir-ne el compliment i exercitar les prerrogatives que li corresponen.” Afirmació incongruent amb el sentit desfavorable del dictamen, en quant nega l’exercici de les prerrogatives que a l’administració local pertoquen, i a canvi sembla invitar a la paciència de la Corporació malgrat que l’empresa ja ha donat senyals inequívoques de negar-se a complir les seves prestacions.
Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents acords:
Primer.- Desestimar les al•legacions presentades per l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A. contra l’inici de l’expedient de resolució del conveni de 29 de gener de 1997 d’acord amb la motivació que figura en la part expositiva d’aquesta resolució.
Segon.- Resoldre el conveni de 29-1-1997 subscrit per la representació de l’Ajuntament de Mataró, els consellers delegats de Manufacturas Antonio Gassol, S.A. i els representants sindicals per l’incompliment de les obligacions essencials contingudes al Conveni que corresponien a l’empresa esmentada.
Tercer.- Aprovar una liquidació provisional de 2.439.458,46 € contra l’empresa Manufacturas Antonio Gassol, S.A., com a conseqüència del càlcul devolutori de les prestacions derivades del conveni que les parts han complert de forma efectiva.”
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, considera que, després de l’últim tràmit d’audiència, aquest és un expedient molt bé instruït que té el valor de recordar que els interessos públics de ciutat no poden burlar-se impunement, i això es farà per un o altre mitjà. Vol recordar per acabar que sobre el que queda de l’antiga fàbrica de Can Gassol no es pot fer qualsevol cosa.
El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, avança el vot favorable del seu grup, sentint-se deutors amb els treballadors que van perdre la seva feina a Can Gassol. Lamenta que el govern municipal de 1997 no va ser tot el curós que calia per assegurar-se de forma més efectiva del bon fi del conveni. Malgrat tot el grup municipal del Partit Popular recolza amb tota fermesa tant la resolució del conveni com la indemnització.
El senyor Jordi Fàbregas, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, manifesta que el seu grup votarà favorablement la proposta en coherència amb el que han sostingut en altres ocasions sobre aquest mateix tema.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
Servei de Compres i Contractacions
11 - APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE LES TARIFES MÀXIMES A APLICAR DURANT EL 2003 PER L'ÚS DE L'ESTACIONAMENT SUBTERRANI DE LA PL. FRANCISCO TOMÁS Y VALIENTE, DE MATARÓ, EXPLOTACIÓ LA QUAL S'ADJUDICÀ EN RÈGIM DE CONCESSIÓ A FAVOR DE LA MERCANTIL ESTACIONAMIENTOS Y SERVICIOS, SA.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
“Atesa la sol.licitud de revisió de tarifes de l’aparcament subterrani de la Plaça Francisco Tomás y Valiente, presentada per l’empresa “Estacionamientos y Servicios, SA”.
Tenint en compte que l’Ajuntament Ple de data 9 d’octubre de 1997 va adjudicar el concurs de concessió d’obra pública per a la construcció i subsegüent explotació de l’aparcament subterrani a l’empresa “Estacionamientos y Servicios, SA”, en base, entre altres qüestions a les tarifes proposades en la seva oferta econòmica.
Atès que les revisions de preus de les tarifes de l’aparcament s’han de basar en l’IPC interanual, amb efectes a 1 de gener la qual cosa vol dir agafar com a valor de l’IPC l’aprovat amb data 31 de desembre de l’any anterior i comparar.lo amb el valor de l’IPC de data 31 de desembre de l’any en el qual es va adjudicar la concessió, en aquest cas l’any 1997.
Qui subscriu, Conseller Delegat de Serveis Centrals, posa a la consideració de l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar la revisió de les tarifes de l’aparcament de la Plaça Francisco Tomás y Valiente,
mitjançant l’aplicació del coeficient del 1’159% a les tarifes ofertes en la licitació, equivalent a un increment del 15’9%.
Segon.- Aprovar les tarifes màximes a aplicar, a partir de la seva aprovació, per l’empresa “Estacionamientos y Servicios, SA”, següents:
2003 Increment
CONCEPTE PROPOSTA %
1 hora (fraccionable en quarts d’hora) 1,25 € 4,17%
Màxim 24 hores 12,55 € 4,15%
Abonament dia complert (24 hores) 87,05 € 4,00%
Abonament nocturn (de 20 a 9 h) 34,85 € 4,03%
Abonament diürn (de 9 a 20 h) 59,20 € 3,95%
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
Servei de Recursos Humans
12 - APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL PER DOTAR DE CONTINGUT EL COMPLEMENT DE DESTINACIÓ I EL GRAU PERSONAL DELS FUNCIONARIS.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
“L’article 23 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per la reforma de la Funció Pública, estableix l’estructura de sou i els conceptes retributius dels funcionaris públics, i distingeix entre retribucions bàsiques i retribucions complementàries. Aquest article es considera bàsic en el règim estatutari dels funcionaris públics, va ser dictat a l’empara de l’article 149, 1, 18ª de la Constitució i en conseqüència és aplicable al personal de totes les Administracions Públiques.
Es consideren retribucions bàsiques, el sou, els triennis i les pagues extraordinàries.
Es consideren retribucions complementàries, el complement de destí, el complement específic, el complement de productivitat i les gratificacions per serveis extraordinaris.
Les retribucions bàsiques venen assignades per l’Estat per a cadascun dels grups A, B, C , D i E, en que s’organitzen els Cossos, escales, classes i categories dels funcionaris, de tal manera que cada funcionari té el sou base i els triennis que li corresponen en atenció no al lloc de treball que ocupa sinó a la categoria, classe, escala i cos als quals pertany. En definitiva, té les retribucions bàsiques que marca el seu nivell de titulació.
En canvi, es deixa a criteri del Ple de cada Corporació i per cada lloc de treball, l’assignació de les retribucions complementàries.
L’any 1994, l’Ajuntament de Mataró va elaborar per primera vegada la relació de llocs de treball i va fixar una retribució per a cadascun dels llocs de treball. Però, en comptes de centrar-se només en el complement de destinació i el complement específic que els hi assignava, va fixar retribucions totals per cada lloc de treball, que incloïen el salari base, el complement de destinació i el complement específic, deixant només al marge els triennis.
L’efecte positiu d’aquesta aplicació ha estat el de garantir el mateix sou a les persones que ocupen un mateix o similar lloc de treball. Però aquest assenyalament de retribucions totals està provocant certes disfuncions pel fet que l’estructura retributiva de l’Administració i l’anomenada carrera administrativa dels funcionaris públics està basada en la distinció, no només de manera formal, de les retribucions bàsiques segons el grup de titulació, en la fixació del complement de destinació atenent a les característiques del lloc però també al nivell de titulació, en l’establiment d’un grau personal consolidat derivat de la percepció, en unes determinades condicions, d’aquest complement de destinació, i en l’establiment d’un complement específic per lloc de treball que no ha d’anar variant en motiu del grup de titulació de qui l’ocupa. Al establir-se retribucions totals, no s’han utilitzat les possibilitats d’aplicar diferents complements de destinació en funció del lloc i no s’ha donat contingut a l’anomenat grau personal.
Per altra banda i des que es va aprovar la relació de llocs de treball, ha canviat l’escalat de nivells de complement de destinació, i aquest canvi no s’ha aplicat encara als funcionaris d’aquesta Corporació.
L’Acord sobre condicions de treball del personal funcionari i laboral, que va aprovar el ple en data 13 de desembre del 2000, establia en el seu punt 3.1. c), 2, el criteri de modificar la relació de llocs de treball per “dotar de contingut el complement de destí, tant per donar forma a la carrera administrativa (nivells) com per donar sentit al grau personal.”
Aquest Acord, segons el seu punt 1, b) assenyala com a data pels seus efectes l’1 de gener de 2000, per tant s’haurà de tenir en compte aquesta data, als efectes de la consolidació del grau personal.
Així doncs, el que avui es proposa és regularitzar els complements de destinació per donar contingut al grau personal, però com a conseqüència d’aquesta regularització, i en tots aquells llocs en que aquesta regularització suposi l’aplicació d’un complement de destinació diferent del fixat fins ara, es modificarà també el complement específic, per tal que la retribució total no resulti afectada, ja que durant aquests dos darrers anys, s’han revisat tots els llocs de treball, i la retribució total fixada per cada lloc està actualitzada i és ferma.
Aquesta modificació de la relació de llocs de treball motivada per donar contingut al complement de destinació i al grau personal ha estat negociada amb la Comissió paritària. A la sessió del dia 19 de juliol de 2002, l’Ajuntament ja va entregar i explicar a la Comissió paritària la proposta d’aplicació dels Complements de destinació. I en sessió de 3 de desembre de 2002, s’entregà i explicà a la Comissió paritària, una proposta de relació de llocs de treball amb els nous complements de destinació.
Vist l’informe tècnic que consta a l’expedient, elaborat pel cap de Recursos Humans.
A l’empara de l’article 291 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya i dels articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s´aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, i de conformitat amb les facultats que m’atorga la normativa vigent, elevo a l’Ajuntament en ple per la seva aprovació la següent
PROPOSTA:
Primer.- Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball que s’acompanya com annex 1, en el sentit de regularitzar els complements de destinació, el que comportarà en tots aquells llocs en que aquesta regularització suposi l’aplicació d’un complement de destinació diferent del fixat fins ara, la modificació també del complement específic, per tal que la retribució total no resulti afectada.
Segon.- Per tal de consolidar el grau personal, fixar els efectes d’aplicació del nou complement de destinació al dia 1 de gener de 2000, aplicant per aquesta consolidació els criteris que figuren com annex 2 a aquesta proposta.
Tercer.- Com a conseqüència d’aquesta aplicació, donat que es fixa un mateix complement de destinació i un mateix complement específic per llocs similars, quan aquests llocs similars puguin ser ocupats per persones de diferents categories, les persones de la categoria superior veuran incrementada la seva retribució perquè tenen un salari base més alt. Això afecta en aquests moments, als llocs d’administratiu, ocupats indistintament per persones amb categoria d’administratiu (Grup C) i persones amb categoria d’auxiliar (Grup D), i als tècnics de llicències, ocupats indistintament per arquitectes (grup A) i aparelladors (Grup B). En el primer cas, les persones de Grup C (categoria d’administratius), i en el segon cas, les persones de grup A (categoria d’arquitectes) veuran incrementada la seva remuneració perquè tenen un salari base més alt. Això suposarà per l’any 2003 un total de 41.911,21 .- €, pel que fa a l’increment de les retribucions i un total de 13.830,70.- € quant a cost de seguretat social, que s’aplicarà a les partides corresponents dels serveis amb personal afectat, segons el detall de la relació comptable que s’adjunta.
Quart.- A partir d’aquest acord, la Comissió de valoració, a la vista del nivell retributiu resultant de la valoració de cada lloc, al fer les seves propostes es pronunciarà sobre el complement de destinació i el complement específic de cada lloc de treball, deixant que cada persona incorpori per la seva retribució total, la retribució bàsica que li correspon per grup de titulació i el seu grau personal.
Cinquè.- Sempre que es produeixi revisió dels llocs de treball, aquesta revisió haurà de tenir en compte tant el complement específic com el complement de destinació, per tal de fer possible la carrera administrativa i una millor consolidació del grau personal. El servei de recursos humans incorporarà a l’Annex 2 de la plantilla de personal funcionari, el grau personal de cadascun d’ells.
Sisè.- Notificar el canvi a cadascun dels interessats en allò que els hi afecti, especificant el grau personal que te consolidat, i per aplicació de l’article 291de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, publicar aquesta modificació al DOGC i donar-ne compte al departament corresponent de la Generalitat de Catalunya. “
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
13 - APROVAR LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL CONSEQÜÈNCIA DE REVISAR EL CONTINGUT DE DIVERSOS LLOCS DE TREBALL.
El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Serveis Centrals, presenta la proposta següent :
“Per tal d’adequar els llocs de treball a les necessitats organitzatives d’aquest Ajuntament, és necessari procedir a la modificació de la Relació de Llocs de treball vigent.
La comissió de valoració de llocs de treball, es va reunir els dies 20 i 21 de gener de 2003, segons es desprèn de l’acta signada que s’adjunta a aquesta proposta. L’ordre del va ser el següent:
1. Revisió del lloc de treball de treballadora familiar, del servei de Sanitat i Serveis Socials, coordinació de Serveis Personals.
2. Revisió del lloc de treball d’administratiu del departament de Presidència.
3. Revisió del lloc de treball d’economista de la secció de l’oficina pressupostària i gestió comptable del servei de gestió econòmica.
4. Reconversió un lloc d’administratiu de gestió tributària en un lloc d’administratiu responsable de manteniment de padró.
5. Revisió del lloc de treball d’especialista d’atenció ciutadana.
6. Revisió del lloc de treball d’agent fiscal de la secció d’inspecció fiscal, servei d’ingressos.
7. Revisió del lloc de treball d’administratiu 2 de la secció d’administració de personal, del servei de Recursos Humans.
8. Revisió del lloc de treball de tècnic mig de la secció de jardineria, servei de manteniment.
9. Revisió del lloc de treball de periodista, de la secció de premsa, departament de presidència.
10. Revisió del lloc de tècnic de la secció de llicències d’obres, servei de llicències.
11. Revisió del lloc de treball de secretària del cap del departament de via pública.
12. Revisió del lloc de treball d’enginyer del servei de mobilitat.
13. Revisió del lloc de delineant del servei de mobilitat.
14. Revisió del lloc de treball de conserge de l’oficina d’atenció ciutadana, departament d’interior i hisenda.
15. Revisió del lloc de treball de responsable de reprografia i material, del servei de compres i contractacions.
16. Revisió del lloc de treball de responsable de conserges, del servei de recursos humans.
17. Revisió del lloc de treball de conserge del servei de recursos humans.
18. Revisió del lloc de treball de conserge-auxiliar de serveis del servei de recursos humans.
19. Revisió del lloc de treball de conserge del servei de manteniment i serveis municipals.
20. Revisió del lloc de treball de conserge de la regidoria d’igualtat i solidaritat.
21. Revisió del lloc de treball de conserge de centre cívic, de la regidoria de relacions ciutadanes.
22. Revisió del lloc de treball de conserge del magatzem municipal.
23. Revisió del lloc de treball de conserge de la unitat administrativa de Serveis Personals.
24. Revisió del lloc de treball de cap de colla de jardineria, del servei de manteniment.
25. Revisió del lloc de treball d’oficial primera del servei de manteniment, de les següents branques professionals: jardiner, paleta, lampista, pintor, trasllats, mecànic.
26. Revisió del lloc de treball d’oficial primera paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.
27. Revisió del lloc de treball d’oficial primera conductor de vehicle especial, del servei de manteniment.
28. Revisió del lloc de treball d’oficial segona del servei de manteniment, de les següents branques professionals: jardiner, paleta, trasllats, pintor.
29. Revisió del lloc de treball d’oficial segona paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.
30. Revisió del lloc de treball de peó especialista del servei de manteniment.
31. Revisió del lloc de treball de peó del servei de manteniment.
32. Revisió del lloc de treball de peó especialista de cementiri, del servei de serveis municipals.
33. Revisió del lloc de treball de peó de cementiri, del servei de serveis municipals.
34. Revisió del lloc de treball de vigilant del centre d’acollida, del servei de sanitat i serveis socials.
35. Informar del resultat de la revisió del lloc de treball d’adjunt al cap del servei d’Urbanisme, departament d’Urbanisme, Obres i Llicències.
36. Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de sotsdirector de serveis econòmics i interventor.
37. Informar del resultat de la revisió del lloc de treball d’assessora jurídica 2 del gabinet jurídic del servei de secretaria general.
38. Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de cap de la regidoria de ciutat sostenible.
39. Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de cap de la regidoria de relacions ciutadanes.
40. Informar del resultat de la revisió del lloc de treball de cap de la regidoria d’Igualtat i solidaritat.
Les revisions dels llocs de treball s’han fet d’acord amb la modificació de la Relació de llocs de treball que regularitza els complements de destinació del personal funcionari d’aquesta corporació i que s’aprova en la mateixa sessió plenària que els presents acords.
Així doncs, un cop vista l’acta de sessió de la Comissió de Valoració de Llocs de Treball, l’informe jurídic i l’informe del Cap del Servei de Recursos Humans.
Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents
ACORDS
Primer.- Aprovar en la seva totalitat el contingut de l’acta de la Comissió de Valoració de Llocs de treball, que es fa constar com a annex.
Segon.- En conseqüència, modificar o mantenir els complements específics i els complements de destinació quan aquests requereixen ser ocupats per funcionaris, corresponents als següents llocs:
1. Treballadora familiar, del servei de Sanitat i Serveis Socials, coordinació de Serveis Personals.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.217.70.- €/any. La diferència que implica és de 816.78.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
2. Administratiu del departament de Presidència.
La revisió d’aquest lloc de treball, suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.116,82.- i 21.127,02 €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.606.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
3. Economista de la secció de l’oficina pressupostària i gestió comptable del servei de gestió econòmica.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.717,29.- i 6.651,05.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.896,83.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 d’abril de 2003.
4. Reconversió d’un lloc d’administratiu de gestió tributària en un lloc d’administratiu responsable de manteniment de padró.
La reconversió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 8.192,36.- i 4.271,43 .-€/any respectivament. La diferència que implica és de 1.389,34.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
5. Especialista d’atenció ciutadana.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.906,20.- i 4.857,06 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.081,83.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
6. Agent fiscal de la secció d’inspecció fiscal, servei d’ingressos.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.116,82.- i 4.564,60.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.217,63.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
7. Administratiu 2 de la secció d’administració de personal, del servei de Recursos Humans.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 9.109,68.- i 4.564,60.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.217,63.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
8. Tècnic mig de la secció de jardineria, servei de manteniment.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.912,51.- i 5.736,13.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 673,53.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
9. Periodista, de la secció de premsa, departament de presidència.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.717,29.- i 6.651,05.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.570,36 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
10. Tècnic de la secció de llicències d’obres, servei de llicències.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.664,03.- i 7.128,15 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.423,83.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
11. Secretària del cap del departament de via pública.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 8.192,36.- i 4.271,43.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.206,12 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
12. Enginyer del servei de mobilitat.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.717,29.- i 6.651,05 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.896,83 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
13. Delineant del servei de mobilitat.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 8.538,46.- i 4.564,60.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.081,83.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
14. Conserge de l’oficina d’atenció ciutadana, departament d’interior i hisenda.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.744,07.- i 3.978,69 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 816,78 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
15. Responsable de reprografia i material, del servei de compres i contractacions.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 7.744,07.- i 3.978,69.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 816,78.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
16. Responsable de conserges, del servei de recursos humans.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de7.744,07.- i 3.978,69.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 816,78.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
17. Conserge del servei de recursos humans.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.630,78.- i 3.099,76 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.195,96.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
18. Conserge-auxiliar de serveis del servei de recursos humans.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de7.513,64.- i 3.392,36 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.175,46.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
19. Conserge del servei de manteniment i serveis municipals.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.630,78 .- i 3.099,76 .- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.195,96.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
20. Conserge de la regidoria d’igualtat i solidaritat.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.859,52 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
21. Conserge de centre cívic, de la regidoria de relacions ciutadanes.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.859,52 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
22. Conserge del magatzem municipal.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.854,15 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
23. Conserge de la unitat administrativa de Serveis Personals.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació dels complements específic i de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 6.630,78 .- i 3.099,76.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.195,96 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
24. Cap de colla de jardineria, del servei de manteniment.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.904,11 .- €/any. La diferència que implica és de 1.081,83.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
25. Oficials primera del servei de manteniment de les següents branques professionals: jardiner, paleta, lampista, pintor, trasllats, mecànic.
La revisió d’aquests llocs de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenien assignat, que passa a ser de 3.448,16.- €/any. La diferència que implica és de 1.389,34.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
26. Oficial primera paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.530,57 .- €/any. La diferència que implica és de 1.081,83 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
27. Oficial primera conductor de vehicle especial, del servei de manteniment.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.666,37 .- €/any. La diferència que implica és de 1.217,63 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
28. Oficial segona del servei de manteniment, de les següents especialitats professionals: jardiner, paleta, trasllats, pintor.
La revisió d’aquests llocs de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenien assignat, que passa a ser de 4.074,40 .- €/any. La diferència que implica és de 816.78.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
29. Oficial segona paleta de cementiri, del servei de serveis municipals.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 6.686,09 .- €/any. La diferència que implica és de 1.217,63 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
30. Peó especialista del servei de manteniment.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.859,52 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
31. Peó del servei de manteniment.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 2.443,99 .- €/any. La diferència que implica és de 897,70.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
32. Peó especialista de cementiri, del servei de serveis municipals.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 4.033,48 .- €/any. La diferència que implica és de 1.175,46 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
33. Peó de cementiri, del servei de serveis municipals.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 3.640,94 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
34. Vigilant del centre d’acollida, del servei de sanitat i serveis socials.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic que fins ara tenia assignat, que passa a ser de 1.431,92 .- €/any. La diferència que implica és de 1.195,96 .- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
35. Adjunt al cap del servei d’Urbanisme, departament d’Urbanisme, Obres i Llicències.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 25.049,07.- i 9.108,78.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.704.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
36. Sotsdirector de serveis econòmics i interventor.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 43.898,14.- i 12.638,23.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 4.507.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
37. Assessora jurídica 2 del gabinet jurídic del servei de secretaria general.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 21.117.06.- i 11.336.32.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.704.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
38. Cap de la regidoria de ciutat sostenible.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 10.699,10.- i 7.604,67.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.644,93.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
39. Cap de la regidoria de relacions ciutadanes.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 12.858,26.- i 7.604,67.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 2.159,17.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
40. Cap de la regidoria d’Igualtat i solidaritat.
La revisió d’aquest lloc de treball , suposa una modificació del complement específic i del complement de destinació que fins ara tenia assignat, que passen a ser de 15.157,54.- i 8.081,48.- €/any respectivament. La diferència que implica és de 1.696,36.- € bruts/any, que s’aplicaran amb efectes d’1 de març de 2003.
Tercer.- Crear 4 llocs d’especialista d’atenció ciutadana i suprimir 3 llocs d’administratiu de centre cívic. La supressió d’aquests tres llocs, es farà quan es realitzi la provisió dels llocs d’especialista d’atenció ciutadana, així com també la corresponent dotació pressupostària.
Quart.- Crear un lloc d’auxiliar tècnic inspector del departament de via pública. En el moment de realitzar la provisió es farà la corresponent dotació pressupostària.
Cinquè .- Aplicar a les partides corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords, segons el quadre que es fa constar com a annex a aquesta proposta.
Sisè.- Modificar la Relació de Llocs de treball com a conseqüència dels punts anteriors. Aquestes adequacions tenen caràcter singular i excepcional, ja que resulten imprescindibles pels canvis soferts en el contingut dels llocs de treball.
Setè.- Publicar el corresponent anunci al B.O.P i notificar aquesta resolució així com el contingut de l’acta de la Comissió de Valoració, en la part que els afecti, a les persones interessades, els seus caps jeràrquics corresponents, Intervenció de Fons i Nòmina.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds (2).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
CMI DE SERVEIS TERRITORIALS
Servei d'Urbanisme
14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DEL CARRER SANT CUGAT 44-46.
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :
“Per acord de la Comissió de Govern de data 4 de novembre de 2002 es va aprovar inicialment l’estudi de detall de “regularització de la fondària edificable de la parcel•la del carrer Sant Cugat núm.44-46, presentat per FILAGA,SL.
La regularització que conté l’estudi de detall consisteix a resugularitzar la fondària edificable de la parcel•la situada al carrer Sant Cugat 44-46, com a resultat de la modificació dels límits entre l’esmentada finca i les parcel•les 49 i 51 del carrer Unió, tot això de conformitat amb l’art. 78 de les Normes Urbanístiques del Pla General.
Segons consta a l’expedient l’esmentat acord s’ha notificat directament als interessats, i també a tots el veïns de les finques que confinen amb les finques agrupades en qüestió; s’ha sotmès l’estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d’edictes municipals.
No consta que s’hagi presentat al•legacions ni suggeriments en el període d’informació pública de l’aprovació inicial de l’estudi de detall.
A la vista d’aquests antecedents i dels informes de l’arquitecte i de la lletrada del Servei d’Urbanisme, favorables a l’aprovació definitiva de l’estudi de detall, i en virtut de la normativa aplicable, (articles 78.3 de les NNUU del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, 87 26, 66, 64, 65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català -D. L. 1/90 de 12 de juliol- arts. 21, 22 i 47.3 de la Llei de Bases de Règim Local, i Arts. 65 i 66 del Reglament de Planejament)el conseller delegat d’Urbanisme i Obres proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar definitivament l’estudi de detall de “regularització de la profunditat edificable de la parcel•la del carrer Sant Cugat, 44-46”, presentat per FILAGA,SL.
Segon.- Notificar el present acord als interessats i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.
Tercer.- Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, per tal de que es tramiti l’assabentament.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
15 - APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ D'UN EDIFICI PER APARCAMENTS, AMB PLAÇA PÚBLICA A SOBRE EN L'ÀMBIT DEL PERI GIRONA-VALLÈS.
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :
“El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 14 de novembre de 2002, va aprovar inicialment el projecte bàsic i d’execució per a la construcció “d’edifici d’aparcaments amb plaça pública a sobre”, situat en l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior dels carrers Girona, Vallès, Plana de Vic i Tarragona, presentat per l’empresa CONCISA, SCCL i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach. El Projecte te per objecte la definició d’un nou aparcament de 37 places (segons projecte), situat per sota la rasant del sòl, amb un pressupost d’execució material de 248.298,79 €.
Es proposa que el promotor i únic propietari, Concisa, SCCL, construeixi i exploti, en sòl qualificat de sistemes, un aparcament públic semisoterrat, en règim de concessió, la coberta del qual serà un espai amb forma de plaça pública d’accés lliure. La construcció de l’aparcament públic seria de forma conjunta i materialment inseparable de l’aparcament del subsòl privat, amb l’avantatge de conferir una rendibilitat al gestor privat de tota l’operació i així permetre un aparcament públic en aquest lloc que, d’una altre manera, no es podria plantejar.
Dintre del marc de l’execució de l’aparcament públic i del desenvolupament del Sector del Pla Especial, en el mateix acord de Ple de 14 de novembre de 2002, es va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització corresponent a l’execució del PERI Girona-Vallès, del sòl públic de la coberta de l’aparcament soterrat destinat a plaça pública (410 m²) i a camí peatonal (80,99 m²). El Projecte d’Urbanització ha estat presentat per l’empresa CONCISA, SCCL, i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach, amb un pressupost d’execució material de 62.027,24 euros i de 85.622,40 euros de pressupost per contracte (IVA inclòs).
Finalment, es va encarregar a PUMSA l’execució d’aquest Conveni, amb la subrogació en els drets i obligacions de l’Ajuntament. Amb aquest fi, s’ha atorgat la concessió administrativa a PUMSA, condicionada al compliment dels pactes del Conveni amb CONCISA i, a la vista del temps transcorregut durant la tramitació del Pla Especial i la Concessió que ara es tramita, es permet a PUMSA a modificar, de mutu acord amb CONCISA, els termes del Conveni, per actualitzar els preus de la concessió a les condicions actuals del mercat i els acords que ho requereixi l’interès públic.
En el termini d’exposició al públic dels esmentats acords, s’ha presentat un escrit d’al•legacions per part de l’empresa CONCISA,SCCL en el qual es manifesta el següent:
- Que la fórmula de càlcul del Cànon de la Concessió que es preveu en l’apartat Cinquè del Plec de condicions aprovat per l’Ajuntament (Acord de Ple de 14-11-2002) no coincideix amb el que s’estableix en el Conveni de col•laboració urbanística de 23 d’abril de 2001.
- Que el nombre de places d’aparcament resultants del projecte son dos menys que les previstes en el Conveni de col•laboració urbanística i que, per tant, en aplicació de la fórmula prevista en el Conveni (Annex 7) caldria fixar el cànon en 2.687.000 pessetes.
- També es fa unes consideracions per posar de manifest que el benefici de la concessió és molt baix. Manifesten que s’ha de considerar que el cost de la construcció de l’aparcament inicialment previst s’ha incrementat per la revisió estructural del Projecte Bàsic i d’Execució de l’edifici per part de l’Organisme de ControlTècnic (O.C.T.) S.G.S. Tècnos, S.A., segons l’informe que adjunten. L’increment del cost ha estat de 65.305,57 euros.
- Finalment, interessen de l’Ajuntament un acord exprés que confirmi el pacte del conveni de col•laboració sobre la compensació del cost de cànon amb el del projecte d’urbanització que Concisa ha d’executar.
En l’expedient hi consten els informes tècnics del Servei d’Urbanisme que donen resposta a les al•legacions en el següent sentit:
- La resposta a la primera de les qüestions plantejades per CONCISA, es tracte només d’un aclariment: la fórmula del Cànon que es preveu en el Plec de Condicions aprovat per acord de ple de 14 de novembre de 2002 només te efectes entre l’Ajuntament de Mataró i l’empresa municipal PUMSA. L’Ajuntament ha de mantenir els acords que en el seu dia va pactar amb CONCISA i la fórmula del cànon que aquesta empresa haurà de satisfer és el que correspon a la fixada en l’annex 7 del Conveni de col•laboració.
- Pel que fa a la petició d’ajustar la fórmula del cànon prevista a l’annex 7 del Conveni al nombre real de places resultants del projecte, l’arquitecte cap de Planificació del Servei d’Urbanisme, informa que és cert que els càlculs fets en el conveni signat es basaven en un avantprojecte que preveia 39 places públiques d’aparcament i que el projecte executiu aprovat inicialment només n’admet 37, sense disminuir però la superfície construïda. Aquesta desviació es pot explicar pel major detall i concreció del projecte executiu respecte al simple avantprojecte del que es disposava en el moment de la signatura del conveni.
És lògic per tant que es replantegi el càlcul dels ingressos d’explotació que figuren en l’esmentat conveni, que representen la contraprestació de la concessió, i que passen de les 54.150.000 pts corresponents a 39 places de concessió i a l’estalvi de rampes calculat en 6 places privades, al següent import:
37 places en concessió x 1.150.000 pta/plaça…….42.550.000 pta…255.730,65 €
6 places privades x 1.550.000 pta/plaça ……...9.300.000 pta ...55.894,13 €
Suma …………………………………………….. 51.850.000 pta …311.624.78 €
D’aquest import, se n’ha de deduir el cost de construcció de l’aparcament (49.163.00 pts, 295.475,58 €) i la resta (ara 2.687.000 pts, 16.149,20 €) és l’import que segons el conveni signat, s’ha de compensar amb el cost d’urbanització de la coberta superior, a càrrec de l’Ajuntament (ara Pumsa) i a executar per el promotor. Els imports estan calculats sense IVA.
Per tant, s’estima l’al•legació i es fixa el cànon a satisfer per CONCISA en la quantitat de 16.149,20 euros
- Respecte la consideració que es fa a la major complexitat constructiva dels murs de contenció, segons l’informe de l’arquitecte municipal, correspon a una part de l’obra, els carrers Pla de Vic, Tarragona i Girona, que no té relació amb la part de l’aparcament públic amb front al carrer Vallès i que queda situat a una cota gens problemàtica: en part fins i tot sobre la rasant del carrer . No és correcte per tant imputar l’increment de costos de l’obra a la part que correspon a l’equipament públic.
- Finalment, el Conveni de col•laboració urbanística de 23 d’abril de 2001 preveu la compensació de deutes entre el pagament de l’import del Projecte d’Urbanització a favor de CONCISA i del Cànon a favor de l’Ajuntament. Els termes del Conveni es mantenen mentre no es modifiquin de mutu acord entre les dues parts. Per tant, l’empresa municipal PUMSA en tant es subroga en el lloc de l’Ajuntament en el compliment del Conveni haurà de respectar també els termes del Conveni.
A la vista dels informes que consten a l’expedient i de les disposicions legals aplicables PROPOSO, al Ple Municipal, l’adopció, si s’escau, dels següents
A C O R D S :
Primer.- Aprovar definitivament el “projecte bàsic i d’execució per a la construcció d’edifici d’aparcaments amb plaça pública a sobre”, situat en l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior dels carrers Girona, Vallès, Plana de Vic i Tarragona, presentat per l’empresa CONCISA, SCCL i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach, que te per objecte la definició d’un nou aparcament de 37 places (segons projecte), situat per sota la rasant del sòl públic destinat a plaça pública (410 m²) i a camí peatonal (80,99 m²), amb un pressupost d’execució material de 248.298,79 €.
Segon.- Aprovar definitivament el projecte d’urbanització corresponent a l’execució del PERI Girona-Vallès, presentat per l’empresa CONCISA, SCCL, i redactat pels arquitectes Joaquim Tarrés i Granell i Francesc Llucià i Santanach, amb un pressupost d’execució material de 62.027,24 euros i de 85.622,40 euros de pressupost per contracte (IVA inclòs).
Tercer.- Resoldre les al•legacions presentades per CONCISA,SCCL , en l’escrit presentat en data 8 de gener de 2003, en el sentit que ha quedat exposat en la part expositiva dels precedents acords, i per tant, en els seus mèrits, fixar un cànon de la Concessió, en substitució del previst en el Conveni de col•laboració de 23 d’abril de 2001, que haurà d’ingressar (compensar) CONCISA a favor de PUMSA en la quantitat de 16.149,20 euros.
Quart.- Publicar els precedents acords en el Butlletí Oficial de la Província i notificar-los a PUMSA, a CONCISA, SCCL, als Serveis Municipals d’Obres, i de Llicències, a Gestió Econòmica –secció de patrimoni- , i Intervenció de Fons.
Cinquè.- Autoritzar al Conseller-Delegat d’Urbanisme i Obres perquè signi tota la documentació necessària per la formalització d’aquest acord i perquè dicti tots aquells actes administratius que siguin necessaris per a la seva execució.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
16 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE REGULARITZACIÓ DE LA PROFUNDITAT EDIFICABLE DE LES FINQUES 73-75-77 DEL CARRER PIZARRO I 80-82 DEL CARRER TORRIJOS.
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :
“Per acord de la Comissió de Govern de data 6 de setembre de 2002 es va aprovar inicialment l’estudi de detall de “regularització de la fondària edificable de les finques 73-75-77 del carrer Pizarro i 80-82 del carrer Torrijos” presentat per Joan Roselló García, Francesc Comas Nauguet i Maria Dolors Comas Nauguet.
La regularització que conté l’estudi de detall consisteix en permetre, de conformitat amb l’art. 78 de les Normes Urbanístiques del Pla General, la perllongació de la fondària edificable fins la mateixa que l’establerta pel Pla General per a les parcel•les veïnes. Concretament, la parcel•la del carrer Torrijos passa de tenir una fondaria edificable de 10 metres a 16 metres. Aquesta regularització es permet perquè s’han agrupat les finques que constitueixen les parcel•les 73-75-77 del carrer Pizarro i 80-82 del carrer Torrijos, amb una nova estructura de propietat única.
Segons consta a l’expedient l’esmentat acord s’ha notificat directament als interessats, i també a tots el veïns que confinen amb les finques agrupades en qüestió; s’ha sotmès l’estudi de detall a una informació pública de 20 dies, prèvia publicació per edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en els diaris La Vanguardia i El Punt Diari i en els taulers d’edictes municipals.
No consta que s’hagi presentat al•legacions ni suggeriments en el període d’informació pública de l’aprovació inicial de l’estudi de detall.
A la vista d’aquests antecedents i dels informes de l’arquitecte i de la lletrada del Servei d’Urbanisme, favorables a l’aprovació definitiva de l’estudi de detall, i en virtut de la normativa aplicable, (articles 78.3 de les NNUU del Pla General d’Ordenació Municipal 1996, 87 26, 66, 64, 65 i 70 del Text Refós Urbanístic Català -D. L. 1/90 de 12 de juliol- arts. 21, 22 i 47.3 de la Llei de Bases de Règim Local, i Arts. 65 i 66 del Reglament de Planejament) el conseller delegat d’Urbanisme i Obres proposo al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar definitivament l’estudi de detall de “regularització de la profunditat edificable de les finques 73-75-77 del carrer Pizarro i 80-82 del carrer Torrijos” presentat per Joan Roselló García, Francesc Comas Nauguet i Maria Dolors Comas Nauguet.
Segon.- Notificar el present acord als interessats i publicar-lo en el Butlletí Oficial de la Província.
Tercer.- Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l’expedient administratiu a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, per tal de que es tramiti l’assabentament.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
Servei de Llicències
17 - APROVACIÓ PLA D'USOS PER LA PLATJA DE MATARÓ PER L'ESTIU 2003.
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, presenta la proposta següent :
“Davant la proximitat de la temporada estiuenca es fa necessari plantejar la dotació de serveis de temporada a la platja de Mataró i la normativa que els reguli.
VIST allò que disposen la llei 28 de juliol de Costes, protecció i utilització i policia, Reglament general pel Desenvolupament i Execució de l'esmentada llei i el Decret 218/1993 de 28 de setembre sobre la redacció i aprovació dels plans d'ordenació de platges i dels Plans d'ús de temporada.
EL CONSELLER-DELEGAT D'URBANISME I D'OBRES que subscriu, PROPOSA AL PLE DE L'AJUNTAMENT l'adopció del següent acord:
1) Aprovar la normativa reguladora de l'explotació dels serveis de temporada a la platja de Mataró, d'acord amb el text que s'acompanya.
2) Aprovar per l'any 2003, la instal•lació de :
A) Entrepans: 6 mòduls de 20 m2 + 100 m2 de parasol.
B) Gelats: 5 mòduls. Un mòdul de 5 m2 i 4 mòduls de 12,5 m2 + 37,5 m2 de parasol.
C) Terrasses de bar: 1 de 75 m2 com a màxim.
D) Aparcament de bicicletes: 3 zones.
E) Xarxes de voleibol: 4 xarxes. Camps de futbol sala: 5 camps.
F) Lloguer d’hamaques: 1 zona (50 unitats amb superfície 45 m2)
G) Dutxes: 17
H) Caseta de la Creu Roja: 1
I) Papereres
J) Joc infantil: piràmide.
K) Zona de balissament.
situades a les zones indicades al plànol adjunt.
3) Sol•licitar al Ministeri de Medi Ambient l'autorització per a l'ocupació del Domini Públic per tal de poder instal•lar els serveis de temporada.
4) Sol•licitar a la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Servei de Costes, l'aprovació del Pla d'usos per la temporada 2003.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (26).
Institut Municipal de Promoció Econòmica
18 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PROGRAMA D'ORIENTACIÓ PER ALS EQUIPAMENTS COMERCIALS DE MATARÓ (POEC).
La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, presenta la proposta següent :
“Vist que el Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 14 de novembre de 2002 va aprovar inicialment el Programa d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC) d’aquest municipi, segons les prescripcions de l’ordre de 8 de juliol de 1998, del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, per la qual es regulen els POEC, i la resta de normativa complementària;
Vist que de conformitat amb l’article 4.2 del Decret de 8 de juliol de 1998, de regulació dels POEC, serà competència del Ple municipal l’aprovació provisional a la vista del resultat de la informació pública, i trametre seguidament tot l’expedient al departament de la Generalitat competent en matèria de comerç per a la seva aprovació definitiva;
Vist que de conformitat amb la normativa esmentada el POEC va ser sotmès a informació pública por un termini de trenta dies a través del seu anunci en el BOP núm. 281 de data 23/11/2002.
Vist que durant aquest tràmit d’audiència, s’han registrat sis escrits d’al•legacions presentats per:
I- Conjuntament per entitats del món del comerç: Unió de Botiguers de Mataró, Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació Marxants del Maresme i l’Associació de Gran Botiga,
II- La Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme
III- El grup municipal de Convergència i Unió
IV- L’Associació de Marxants del Maresme
V- El Sr. Josep Aracil Gallardo
VI- El grup municipal del Partit Popular
Vist l’informe tècnic, les al•legacions es resolen tal com s’indica a continuació:
I- El contingut de les al•legacions presentades per entitats del món del comerç: Unió de Botiguers de Mataró, Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació Marxants del Maresme, Associació de Gran Botiga, és el següent:
Primera.- Quant a els objectius generals del POEC: Reforçar el centre comercial urbà, punt 5.3, l’al•legació fa referència al següent text:
“Previsió de possibles locomotores del comerç urbà, en aquells sectors i formats no presents a Mataró, que amb complements d’oferta de lleure, coajudin a millorar l’atractivitat de l’actual oferta de comerç urbà”
Proposant el següent:
“Previsió de possibles locomotores del comerç urbà que, en petit, mitjà i gran format i en els diferents sectors d’oferta, especialment en els de lleure, cultura, serveis a la persona, que amb complements d’oferta de lleure, coadjuvin a millorar l’atractivitat de l’actual oferta de comerç urbà”
Resposta: S’estima l’al•legació per suposar el reconeixement de la diversitat de formats a l’hora d’implantar una locomotora, donant prioritat a les de caire cultural i de lleure i, en qualsevol cas, no exclou cap format ni tipus d’oferta sigui o no comercial.
Segona.- Sobre el model comercial, capítol 6, l’al•legació fa referència al següent text:
“El model comercial, pot entendre’s com donar resposta a un conjunt de qüestions que podrien resumir en les següents: La localització comercial, els formats comercials, el dimensionament, i els equipaments singulars locomotors”
Proposant el següent:
“La definició del model comercial, que ha d’entendre’s com una part important en la definició del model de ciutat, també ha de poder donar un encaix positiu a la implicació de les empreses comercials en el dinamisme econòmic i social de la ciutat que l’acull, donant també resposta a un conjunt de qüestions que es podrien resumir en les següents: la localització comercial, els formats comercials, el dimensionament, els equipaments singulars locomotors, i el mix i els seus trets diferenciadors”.
Resposta: S’estima l’al•legació per considerar que millora i concreta l’esperit del text original.
Tercera.- Sobre formats comercials en el sector no alimentari: Sectors comercials i de lleure en formats no presents a Mataró, apartat 6.2.3.c), l’al•legació fa referència al següent text:
“El POEC no estableix una definició excloent de quins han de ser aquests elements locomotors, ja que l’evolució comercial fa preveure una ràpida evolució de les tipologies“
Proposant el següent:
“En la previsió de possibles elements locomotors, el POEC exclou a priori aquells formats que, pel seu volum i/o concentració d’oferta comercial en els sectors que en cada moment i atenent-se als criteris del PTESEC, acreditin un nivell d’oferta suficient a Mataró, tant pel que fa a la seva demanda interna com a la del deu àmbit d’influència immediat”.
Resposta: S’estima en part, ja que es comparteix l’objectiu final de l’al•legació, però no el seu redactat, que es modifica en el text origina l amb la redacció següent:
“En la previsió de possibles elements locomotors, el POEC preveu només la implantació de formats que acreditin la satisfacció de una demanda, tant interna com del territori d’influència, encara no satisfeta en l’àmbit territorial”
Quarta.- Sobre formats comercials el sector no alimentari: Sector de la no alimentació, punt 6.3.2.a), l’al•legació fa referència al següent text:
“Les quotes de mercat previstes com a objectiu serien les següents: Comerç urbà 58%; Mercats Marxants 2%; Hipermercats 10%; Nous formats locomotors 15%; mitjans establiments especialitzats: 15%”
Resposta: L’al•legació pretén augmentar les quotes del comerç urbà i dels marxants com objectius a aconseguir pel POEC, sense plantejar una proposta alternativa de redacció, sinó que es limita a una redistribució de les mateixes, per tant, s’estima l’al•legació, i es proposa afegir al final de l’apartat 6.3.2.a) el següent text:
“Malgrat això, i tota vegada que la implantació de nous formats locomotors i mitjans establiments especialitzats no es concretarà fins l’existència de projectes específics, en el procés previ a aquestes implantacions i molt particularment en els informes vinculants municipals, previs a la llicència de la Generalitat, s’exigirà un estudi de impacte de les implantacions a càrrec d’experts independents, que presenti la distribució percentual de les quotes de mercat dels diferents formats comercials implantats a la ciutat davant la nova situació”
Cinquena.- Sobre formats comercials el sector no alimentari: Les àrees de mercat de Mataró, punt 6.3.2.b), l’al•legació fa referència al següent text:
“En aquest sentit els objectius que planteja el POEC podrien sintetitzar-se en els següents aspectes:
- Per les famílies residents a Mataró ciutat, caldria preveure una evasió de les compres en productes no alimentaris fins el 8% en front del 15% actual, en certa mesura com a conseqüència de recuperar pel comerç urbà, una part de les compres de productes no alimentaris fetes a l’hipermercat de Cabrera de Mar”
Proposant el següent:
“En aquest sentit els objectius que planteja el POEC podrien sintetitzar-se en els següents aspectes:
L’evasió de les compres en productes no alimentaris per part de les famílies residents a Mataró ciutat, es xifra actualment en un 15%. Aquest percentatge d’evasió es valora com a molt acceptable, en el cas d’un municipi de les característiques del de Mataró, situat en un entorn comarcal d’una certa densitat comercial i ben comunicat amb la metròpoli catalana. No obstant caldria preveure, com a objectiu una moderada recuperació d’aquest percentatge d’evasió.”
Resposta: L’al•legació es basa en l’acceptació i valoració positiva dels nivells actuals d’evasió situats al 15% de la despesa. En front a una proposta del POEC de reduir aquesta evasió fins el 8%, l’al•legació eleva aquesta xifra fins el 12%. Es desestima l’al•legació, ja que el comerç d’una ciutat de més de 100.000 habitants i que suposa una centralitat de l’àrea de influència, gràcies a les noves infrastructures de comunicació, no pot renunciar a un volum de vendes que es correspongui amb aquesta situació de capitalitat
Sisena.- Sobre els equipaments singulars locomotors, punt 6.4, l’al•legació fa referència al següent text:
“Quota de mercat per als nous formats locomotors (lleure i comerç, concentració de mitjans establiments, gran magatzem), equivalent al 10% de la despesa comercialitzable”
Proposant el següent:
“Quota de mercat per als nous formats locomotors (lleure i comerç, concentració de mitjans establiments), equivalent al 10 % de la despesa comercialitzable”
Resposta: S’estima en part l’al•legació, atès que tal com sol•liciten desapareix l’expressió “gran magatzem” del redactat. No obstant això, tampoc es reprodueix el text proposat per les entitats de comerç, ja que en resposta i amb els arguments assenyalats a la primera al•legació del Sr. Josep Aracil Gallardo (V), el text definitiu del punt 6.4, a partir del primer paràgraf, resta com segueix:
“Fent referència a l’estudi d’impacte necessari previ a la implantació d’una locomotora comercial de gran format, tal i com ja s’ha establert en anteriors apartats, correspondrà a l’estudi d’impacte la definició de diverses locomotores complementàries per cobrir la mancances identificades.
És per això, que serà necessari exhaurir la reserva urbanística de creixement comercial que el Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), reserva per les poblacions de més de 100.000 habitants, i per tant, serà una reserva de 25.000 m2”.
Setena.- Sobre el paper del comerç preexistent en la definició del model comercial, apartat 6, proposen una esmena a la introducció relativa al “model comercial”, per tal d’incloure en la seva definició, el mix comercial propi de la ciutat per considerar-lo un element diferenciador i que aporta valor. Així, proposen afegir el següent redactat, a continuació del text proposat i acceptat a l’al•legació segona:
“La definició del model comercial, ha de contemplar una priorització en la potenciació d’aquells valors de l’estructura comercial (del mix preexistent) que, caracteritzant de forma diferenciadora el comerç de la ciutat, suposen de per si, un factor d’atractivitat que ha de permetre qualificar-lo com a una locomotora de caràcter singular per a la mateixa.”
Resposta: S’estima l’al•legació, ja que respon a l’esperit del document inicial que, a partir de la identificació del model comercial dual, fixa com a objectiu reequilibrar la dualitat, per tal de potenciar l’estructura comercial autòctona , ja preexistent al territori
Vuitena.- Sobre el Programa d’actuacions POEC, punt 7.1.2.- Pla de Millora Urbana de la Ronda Barceló i entorn, l’al•legació fa referència al següent text:
“Ordenació dels usos comercials i/o lúdic i de lleure per dotació d’un element locomotor pel comerç urbà reequilibrador de la polaritat central”
Proposant el següent:
“Ordenació dels usos comercials i/o lúdics i de lleure per dotació d’un conjunt d’elements de caràcter locomotor, reequilibrador de la polaritat urbana”.
Resposta: S‘estima l’al•legació, per entendre’s que l’estudi d’impacte de la locomotora comercial haurà de valorar també quines altres locomotores hauran d’implantar-se per cobrir les mancances detectades.
Novena.- Programa d’actuacions POEC, punt 7.1.2.a)- Pla de Millora Urbana de la Ronda Barceló i entorn: Actuació, l’al•legació fa referència al següent text:
“Redacció del planejament urbanístic de desenvolupament del sector. El planejament assenyalarà les condicions de priorització de les obres urbanístiques necessàries de connexió i condicionament de l’eix del Camí Ral, en relació a la concessió de llicència als equipaments singulars que el planejament pugui preveure”
Proposant el següent text a continuació de l’anterior:
“En la futura execució de les obres d’edificació i/o obertura de locals comercials, les llicències d’obertura estaran condicionades als següents aspectes:
- limitacions en la concessió de llicències d’obertura per a la implantació de grans superfícies dels sectors comercials (superiors a 2.500m2 de superfície de venda).
- Sense més limitació en la concessió de llicències d’obertura que les establertes pel PTSEC vigent, per a la implantació de grans superfícies del sector servei, lleure i cultura.
- Subjecció de les llicències municipals per a mitjans i grans establiments als criteris del PTSEC i del propi POEC: en concret, els establiments mitjans (de 700 a 2.000 m2) que requereixen llicència municipal específica, tindran en compte en el seu atorgament la contribució al paper locomotor pretès”
Resposta: S’estima en part, ja que es desestimen les dues primeres condicions proposades per l’atorgament de llicències d’obertura, per ser ambdues contradictòries amb la possibilitat que brinda el propi PTSEC, en el seu article 8, d’estudiar la implantació d’un gran equipament al centre urbà per tal d’aconseguir un paper locomotor del comerç del seu entorn com a conseqüència de la seva capacitat d’atracció de demanda.
Respecte a la tercera condició, s’estima, però es proposa condicionar la llicència l’existència d’un element més objectivable, com és l’estudi de mercat corresponent, que justifiqui la demanda potencial no satisfeta en el entorn més immediat de la seva implantació.
És per això que es proposa un text alternatiu per completar l’actual redactat de l’apartat 7.1.2.a) Actuació:
“En la futura execució de les obres d’edificació i/o obertura de locals comercials, les llicències d’obertura estaran condicionades al resultat de l’estudi de mercat corresponent que justifiqui la demanda potencial no satisfeta en l’entorn d’influència de la seva implantació”.
Desena.- Respecte al destí de les plusvàlues generades davant una hipotètica implantació comercial, proposen que l’Ajuntament de Mataró assumeixi el compromís de que, qualsevol hipotètic creixement de l’oferta comercial existent, es farà en compliment del previst en l'7.g) del Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials,, en el sentit que
“les plusvàlues generades davant una hipotètica implantació comercial es reverteixin a favor de la millora i la modernització de les estructures comercials de l’àrea d’influència i, especialment a la revitalització de comerç urbà de Mataró”.
Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que l’article citat estableix la reversió de les plusvàlues com un element més a valorar en el moment de l’atorgament de les llicències comercials, i no com una obligació.
Onzena.- Necessitat d’un període de temps que permeti aprofundir en el debat i la concreció del POEC.
Resposta: Es desestima per entendre ja innecessari continuar el debat. S’entén que la discussió amb les entitats comercials sobre els continguts de les seves al•legacions, ha permès incorporar la major part de les seves reflexions, millorant així el text
II- El contingut de les al•legacions de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme és el següent:
Primera.- Necessitat d’un període de temps suficientment ampli per tal de prosseguir en l’anàlisi de les dades aportades i de les propostes formulades.
Resposta: Es desestima l’al•legació i es dona per contestada, amb la resposta a l’al•legació onzena presentada per les entitats del comerç.
III- El contingut de les al•legacions del grup municipal de Convergència i Unió és el següent:
Primera.- Que el govern municipal retiri el document POEC aprovat de forma inicial (amb els únics vots del propi govern municipal), amb l’objectiu de continuar debatent amb els agents econòmics i socials de la ciutat al voltant del comerç, per tal d’obtenir el més ampli consens possible.
Resposta: Es desestima l’al•legació i es dona per contestada, amb la resposta a l’al•legació onzena presentada per les entitats del comerç
Segona.- Que s’estableixi un calendari de reunions amb un mínim de sis mesos i un màxim de dotze mesos, per tal de concretar el redactat d’un nou document, sense perjudici d’incloure-hi aquells elements que es considerin positius de l’actual redactat, i per tal de realitzar els estudis complementaris necessaris que donin major credibilitat al POEC de Mataró.
Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que no aporta cap element concret a incorporar en el text del POEC. S’entén que la discussió amb les entitats comercials sobre els continguts de la seves al•legacions ha permès incorporar la major part de les seves reflexions, millorant així el text i aconseguint un ampli consens.
IV- El contingut de les al•legacions de l’Associació de Marxants del Maresme és el següent:
Primera.- El document no contempla els mercats de marxants amb la consideració que s’hauria de fer, oblidant el seu paper de locomotora real i actual, desaprofitant el POEC per a localitzar els mercats i donar resposta a problemes històrics
Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que entenem que tant amb la resposta a les diferents al•legacions que segueixen a continuació, com amb l’acceptació i incorporació de bona part dels elements que plantegen, es respon a la important valoració que el POEC fa del rol dels marxants, tant en l’oferta comercial com en el servei als consumidors.
Segona.- Manca de tractament del col•lectiu de marxants en l’apartat dedicat a la localització de l’oferta comercial: Carrers i eixos comercials, apartat 2.2.2.
Resposta: Estimada en part, ja que encara que per la seva pròpia naturalesa les dades corresponents a l’oferta comercial que representen els marxants no poden tenir un tractament estadístic homogeni amb la resta d’establiments, sinó que requereixen d’una anàlisi específica, i que el POEC incorpora com a documents annexos l’anàlisi pormenoritzat dels mercats de marxants, així com les característiques dels operadors i dels clients, per tal de satisfer la voluntat de localització dels mercats de venda no sedentària manifestada per l’associació de marxants, es proposa ampliar un apartat e) al punt 2.2.2:
“e) Els mercats setmanals
Per la seva importància, especialment pel que fa a la seva localització i el paper en l’equipament comercial de la ciutat, cal destacar el paper dels mercats setmanals.
Els marxants de Mataró, paren els seus mercats setmanals en les següents localitzacions:
Polígon Industrial de Pla d’En Boet: Equipament de la persona i de la Llar
Cirera- Molins: Mercat mixt amb equipament de la persona, de la llar i fruita i verdura
Escorxador: Mercat mixt amb equipament de la persona, de la llar i fruita i verdura
Cerdanyola: Mercat de fruita i verdura
Plaça de Cuba: Mercat, els dijous, d’equipament de la persona i de la llar
Plaça de Cuba: Mercat, els dissabtes, de fruita i verdura
Plaça Gran: Mercat diari d’alimentació”
Tercera.- S’al•lega que en el text del POEC, en l’apartat de la demanda comercial, apartat 3, hi ha una infravaloració de les compres que es realitzen en els mercats setmanals o mercats de marxants. Aquesta interpretació es sustenta en una possible mala interpretació de l’expressió “quota de mercat”.
Resposta: Es desestima l’al•legació, en el sentit de revisar l’estudi del POEC, ja que la participació dels mercats de venda no sedentària en la xifra de vendes del conjunt de l’equipament comercial de Mataró, es fonamenta en les dades de l’enquesta d’hàbits de compra feta a les famílies de Mataró. Cal, doncs, referir-se a la metodologia, mostra i fiabilitat estadística de l’enquesta, feta sota els paràmetres de rigor propis del sector.
L’al•legació es refereix també a la inadequada utilització del terme “mercadillo” al referir-se a la venda dels marxants en mercats setmanals no sedentaris.
Resposta: S’estima l’al•legació i es proposa substituir en tot el text, i en particular en els diversos quadres estadístics, l’expressió “mercadillo” per: mercat de marxants.
Pel que fa a la resta de l’al•legació, quant a la localització de la presència dels mercats, la el text proposat en l’al•legació segona, dona compliment, al nostre entendre, a les aspiracions de l’Associació de Marxants.
Quarta.- L’al•legació es refereix a que en els diversos apartats de l’anàlisi DAFO, apartat 4, al temps que es dona un pes excessiu a la resta de formats (comerç urbà o hipermercats) no hi ha referències als mercats no sedentaris.
Resposta: S’estima i, es proposa afegir un apartat f) al paràgraf 4.4. que es refereix a les amenaces que poden presentar-se en el desenvolupament dels equipaments comercials, amb el següent text
“f) La precarietat formal de les llicències dels marxants (període anual) dificulta les polítiques de modernització que el sector pot endegar”.
Cinquena.- Sobre els objectius del POEC, a l’apartat 5, l’al•legació constata “l’absència dels mercats de marxants en els objectius generals del POEC”. L’al•legació assenyala el paper dels mercats de marxants en la configuració de l’equipament comercial de proximitat.
Resposta: S’estima l’al•legació, i per esmenar aquesta absència es proposa introduir millores en la redacció de l’apartat 5.4. dels objectius del POEC: Dotació d’equipament als barris, afegint el següent text:
“Per això cal establir una xarxa comercial als barris, fonamentada amb la complementarietat entre els mitjans establiments, el comerç especialitzat local i els mercats setmanals, que permeti...”
I continuar al final del mateix paràgraf:
“...i l’atracció que suposa l’existència de mitjanes unitats i els mercats setmanals”.
Sisena.- Sobre el model comercial, a l’apartat 6, l’Associació de Marxants al•lega que aquest no contempla, en els seus aspectes locacionals, la centralitat i atractivitat externa que pot ocasionar els mercats setmanals i el possible caràcter locomotor dels mateixos.
Resposta: Pel que fa al paper d’atractivitat dels mercats setmanals, s’estima l’al•legació i es proposa introduir un punt e) a l’apartat 6.1.1: Els eixos i àrees de centralitat, amb el següent text:
“e) El mercat setmanal del polígon industrial del Pla d’En Boet, exerceix una atractivitat supralocal, amb clientela de tots els barris de Mataró i de la resta de la comarca”.
Setena.- S’al•lega la manca de concrecions del Programa d’actuacions del POEC, apartat 7, sobre els diferents aspectes que afecten als marxants, posant diversos exemples:
Resposta: S’estima l’al•legació i es proposen introduir les següents modificacions al text:
“7.4.2.a)- Revisió d’ordenances
Actuació
Reglaments dels mercats i marxants (en especial la regulació de la durada de la llicència dels marxants amb termes plurianuals).
7.5.2.- Reforma del mercat de la Plaça de Cuba
Planejament d’alternatives que possibilitin l’anàlisi de la solució definitiva per part dels operadors amb perspectives a mig i llarg termini. El projecte ha de preveure la integració i potenciació dels mercats setmanals dels marxants i dels pagesos, sense que això hagi de suposar canvis en les formes de venda d’aquests sectors, respectant el fet que representen un important factor de dinamització”.
Vuitena.- Manca de rigor en la utilització del terme mercadillo.
Resposta: S’estima l’al•legació i es dona per contestada amb la resposta a l’al•legació tercera.
Novena.- Sobre el paper dels mercats de marxants, l’al•legació reitera la falta de presència dels mercats de marxants en el document del POEC.
Resposta: Es dona per contestada aquesta al•legació, amb el conjunt de millores introduïdes al text del POEC i la reiterada inclusió, com annex al POEC, dels documents sobre l’oferta i la demanda dels mercats de marxants.
V.- Al•legació del Sr. Josep Aracil Gallardo
Primera- L’al•legació es refereix a la importància de la comarca del Maresme i la demanda que genera, tal com es té present en el PTSEC, i els dèficits que aquest text detecta pel conjunt de la comarca. L’al•legació suggereix cobrir la part més important d’aquest dèficit amb implantacions a Mataró fins a 25.000 m2, en lloc dels 14.236 m2 que figuren en el quadre 10, Dimensionament de nous formats locomotors, de l’apartat 6.
Resposta: S’estima l’al•legació, ja que tenint en compte que en l’al•legació quarta de les entitats comercials, s’ha admès que l’estudi d’impacte definirà el conjunt d’elements locomotors per tal d’esmenar les mancances detectades, es proposa ampliar la reserva urbanística, exhaurint el límit que el Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), reserva per les poblacions de més de 100.000 habitants. Així, es proposa modificar el text del redactat del POEC en el seu apartat 6.4 Els equipaments singulars locomotors, eliminant el text i els quadres a partir del primer paràgraf i substituint-lo per:
“Fent referència a l’estudi d’impacte necessari previ a la implantació d’una locomotora comercial de gran format, tal i com ja s’ha establert en anteriors apartats, correspondrà a l’estudi d’impacte la definició de diverses locomotores complementàries per cobrir la mancances identificades.
És per això, que serà necessari exhaurir la reserva urbanística de creixement comercial que el Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), reserva per les poblacions de més de 100.000 habitants, i per tant, serà una reserva de 25.000 m2”.
Segona- Al•legació que es formula per contribuir al fet que aquest creixement sigui del comerç urbà i no perifèric.
Resposta: S’estima l’al•legació, atès que és el propi Decret 201/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, en el seu article 8.2.e), és qui estipula que la implantació d’un gran format no sigui perifèrica i formi part de la trama urbana.
Tercera- Al•legació que es formula per contribuir al fet que el creixement sigui al centre de Mataró.
Resposta: S’estima l’al•legació, ja que la resta d’eixos comercials ho són per un de model de comerç de proximitat.
Quarta i cinquena- Al•legació que es formula per contribuir al fet que el creixement sigui fonamentalment a través d’una potent locomotora, i que aquesta es correspongui a la tipologia de gran magatzem.
Resposta: Es desestima l’al•legació, ja que la tipologia de gran magatzem no pot acceptar-se com alternativa única, ja que el POEC deixa oberta la definició de les locomotores necessàries.
VI- El contingut de les al•legacions del grup municipal del Partit Popular és el següent:
Primera- Quant a els objectius generals del POEC: Reforçar el centre comercial urbà, punt 5.3, afegir un darrer paràgraf que digui:
“Prèviament a la implantació d’aquestes possibles locomotores, s’hauran d’haver portat a terme totes les actuacions urbanístiques pendents, especialment aquelles que poden contribuir a que el comerç urbà disposi d’avantatges en accessibilitat, aparcament, peatonalització i serveis que té la gran distribució existent actualment”
Resposta: S’estima l’al•legació, ja que juntament amb l’estudi d’impacte, pot contribuir a potenciar l’efecte locomotor de la implantació de nous formats comercials.
Segona- Quant a els objectius generals del POEC: Dotar als barris, punt 5.4, afegir el següent text en el segon paràgraf:
“I per tant la necessitat de portar a terme les actuacions urbanístiques necessàries en aquests barris de la ciutat per reforçar la seva identitat comercial abans de qualsevol possible instal•lació de cap nou gran format comercial”
Resposta: S’estima l’al•legació, pels mateixos arguments assenyalats en l’al•legació anterior.
Tercera- Quant els objectius general del POEC: foment de infrastructures i serveis al comerç, punt 5.5, afegir un text després de on diu “previsió de les possibles locomotores del comerç urbà i adequació dels seus entorns urbanístics immediats” que digui:
“Així com un estudi detallat del possible impacte de la seva implantació sobre l’actual comerç urbà”
Resposta: Resposta: S’estima l’al•legació i es dona per contestada amb la resposta a l’al•legació quarta presentada per les entitats de comerç (I).
Quarta- Quant els formats comercials en el sector no alimentari: formats no presents a Mataró, punt 6.2.3c), afegir un text al final del paràgraf que digui :
“… possibilitats, així com preveure el seu possible impacte sobre el comerç existent a la ciutat”.
Resposta: S’estima l’al•legació i s’incorpora en el nou redacta de l’apartat 6.3.2. ja exposat en l’al•legació anterior.
Cinquena- Quant al Programa d’actuació del POEC: Pla de millora de Ronda Barceló, punt 7.1.2 a), afegir en el text que digui:
“Prèviament a tota actuació es portaran a terme les actuacions urbanístiques pendents al camí Ral entre la Rda. Barceló i Carrer Montserrat, com per exemple l’eixamplament de les voreres i l’asfaltat des de la Rda. Barceló fins el carrer Iluro”.
Resposta: S’estima l’al•legació, ja que amb aquesta priorització es completa l’eix comercial del Comerç Mataró Centre i se’l dona una dimensió i accessibilitat adequada.
Sisena- Quant al Programa d’actuació del POEC: Obres d’urbanització dels entorns de Plaça Gran-Can Xammar, es proposa que hi hagi una actuació específica enfocada a la dinamització comercial de la Plaça Gran que consisteixi en millores a nivell d’equipaments i serveis com ara lavabos, magatzem i així com millora i rehabilitació de l’edifici central i que això es faci prèviament a la ubicació a Mataró de qualsevol instal•lació que actuï com a locomotora Comercial.
Resposta: S’estima en part, ja que malgrat es comparteix la conveniència d’adequar l’entorn comercial de la Plaça Gran prèvia a la implantació d’una locomotora, no es considera assolible l’execució de l’obra, sinó l’encàrrec del projecte executiu. Així, es proposa afegir al final del paràgraf del punt 7.2.3.a) el text següent:
“Urbanització de les places i els seus entorns, amb especial consideració dels accessos als equipaments comercials i la integració amb l’entorn comercial,. condicionat a les actuacions en els mercats, així com d’acord al calendari d’implantacions de nous formats de caràcter locomotor que puguin suposar impacte sobre el comerç preexistent en aquest entorn”.
La Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, que signa, PROPOSA al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:
Primer.- Aprovar provisionalment el programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) de Mataró, amb les modificacions introduïdes en virtut de les al•legacions estimades o parcialment estimades.
Segon.- Estimar en part les al•legacions presentades per entitats del món del comerç: Unió de Botiguers de Mataró, Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació Marxants del Maresme i l’Associació de Gran Botiga; l’Associació de Marxants del Maresme; el Sr. Josep Aracil Gallardo i el grup municipal del Partit Popular.
Desestimar la resta d’al•legacions, d’acord amb els fonaments i en el sentit que s’indica en la part expositiva de la present proposta.
Tercer.- Aprovar la proposta de conveni a signar entre l’Ajuntament de Mataró i la Unió de Botiguers de Mataró, L’Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, l’Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, el Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l’Associació de Marxants del Maresme i l’Associació Gran Botiga, el contingut del qual deriva de les converses mantingudes per ambdues parts des de l’aprovació inicial del POEC.
Quart.- Aprovar la proposta de conveni a signar entre l’Ajuntament de Mataró i l’Associació de Marxants del Maresme, el contingut del qual deriva de les converses mantingudes per ambdues parts des de l’aprovació inicial del POEC.
Cinquè.- Trametre tot l’expedient al departament de la Generalitat competent en matèria de comerç per a la seva aprovació definitiva.
Sisè.- Notificar el present acord als interessats.”
La senyora Pilar Gonzàlez posa de manifest que paral•lelament a la tramitació del POEC s’ha mantingut un diàleg amb les entitats del món del comerç per tal de llimar les diferències que hi havia. Com a resultat d’aquest diàleg han acordat dos convenis, un amb les principals associacions de comerciants i l’altre amb l’associació de marxants del Maresme. El primer contempla l’elaboració d’un estudi d’impacte, la realització d’una sèrie de millores urbanístiques, unes pel període 2003-2007 i altres vinculades a l’eventual arribada d’un gran magatzem. El conveni també preveu un pla de marketing, pla de mobilitat en funció de l’arribada d’aquest gran establiment comercial, estudi sobre aparcaments i residus, ordenança comercial pel centre de la ciutat i integració dels representants del comerç en la comissió del Pla Especial del Centre. Pel que fa al conveni amb els marxants del Maresme contempla l’allargament de les llicències, reordenació de parades i millora de serveis al voltant del mercat ambulant. L’aprovació de l’esborrany d’aquests convenis es sotmet també a l’aprovació del Ple, addicionant dos nous punts al dictamen aprovat per la comissió informativa degut a la importància que tenen respecte la viabilitat del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC).
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, declina pronunciar-se sobre els convenis, l’esborrany definitiu dels quals ha rebut avui mateix, perquè l’expedient que contempla l’ordre del dia és el del Programa d’Ordenació per als Equipaments Comercials. Pensa que el debat del POEC ha estat dominat per la possible implantació d’un gran magatzem, volent confrontar comerciants i consumidors, com si tinguessin interessos contraposats. En la mesura que el govern municipal ha posat la vinguda d’un gran magatzem en el centre de debat, ha devaluat el paper dels comerciants a l’hora de definir un model de ciutat comercial, que era el que havia de significar el POEC. Considera que el POEC s’ha elaborat més pensant en la implantació d’un gran magatzem al centre urbà que en les necessitats reals de sector comercial, perquè l’objectiu del govern municipal és obtenir plusvalues com a conseqüència d’una operació urbanística concreta. Tot seguit critica el programa d’actuació que figura en el POEC i es pregunta sobre diverses carències de programació comercial en diferents eixos i sectors de la ciutat. També discrepa de la insistència del govern en els aparcaments de zona blava i en la reforma del mercat de la Plaça de Cuba, i troben molt imprecises les mesures dinamitzadores i de participació proposades. En canvi estan conformes amb els plantejaments del POEC pel que fa a la proposta de redacció futura d’un Pla Especial d’Urbanisme Comercial per abordar de forma integral els problemes del comerç, així com de l’adaptació de les ordenances municipals vigents i l’aprovació d’una nova ordenança d’establiments comercials, i del paper molt encertat que ha desenpenyat l’organització dels marxants. No obstant això el POEC té mancances bàsiques en el camp dels compromisos, amb poca concreció i donant marges de realització molt amplis, mancant la priorització de compromisos i la seva concreció pressupostaria. Pel que fa al procediment emprat per debatre el POEC critica la precipitació i el funcionament a salts de la comissió redactora que ha impedit el consens entre els grups polítics, acabant de forma sobtada aquesta comissió quan ha decidit el govern i imposant un consens unilateral des de fora de la comissió. En el conjunt del POEC pesen més els defectes que les virtuts i per això votaran negativament, malgrat que estan disposats a obrir converses immediates amb els grups polítics i els representants del comerç que portin a un nou document que satisfaci les aspiracions de tothom.
El senyor Paulí Mojedano, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, demana a l’alcalde la confirmació de què en la proposta que es presenta en aquest punt de l’ordre del dia s’inclou l’aprovació del POEC i dels convenis a què s’ha referit la Sra. Gonzàlez, la qual cosa li és confirmada per l’alcalde. En primer lloc el Sr. Mojedano critica el procés seguit, ja que fins avui no ha conegut el document i els convenis que es porten a aprovació, la qual cosa els fa compartir les discrepàncies del Sr. Martí sobre el procediment que s’ha seguit en l’elaboració del POEC. En fase d’aprovació inicial van votar en contra perquè consideraven insuficient l’esforç de consens que feia el govern, per les contradiccions del propi POEC i perquè no es garantien unes actuacions urbanístiques prèvies que consideren necessàries abans de la implantació d’un gran magatzem. Durant el període d’exposició pública han continuat parlant amb el govern, els comerciants i els grups polítics sobre les actuacions que calia fer per evitar que l’arribada del gran magatzem tingués un impacte negatiu. Finalment el diàleg ha donat els seus fruïts, de forma que el document final, juntament als convenis amb els comerciants que l’acompanyen, són un punt de partida que va en la direcció correcta, i per això votaran a favor. El grup popular respecta les estratègies electorals dels altres grups polítics però entenen que en política a vegades no es pot treballar a curt termini. Esperen que els dies pròxims es puguin sumar altres grups als convenis esmentats reforçant el consens obtingut.
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, lamenta que finalment es pretengui convertir el POEC en un instrument que planifica i compromet aspectes més amplis que els concrets del comerç local, amb un abast més propi d’una actuació urbanística general (obra pública, equipaments, mobilitat, etc.). Compara amb altres sectors ciutadans, tan importants com el del comerç, que no han tingut ressò en les seves peticions. No estan d’acord en què es comprometi amb una o vàries entitats de la ciutat grans inversions i despeses, a tres mesos d’acabar el mandat, amb la renúncia o ajornament implícit que comporta respecte altres actuacions, i sense el debat profund que es mereixeria; a més la falta de quantificació de les inversions mostra la falta de seriositat dels compromisos, però en canvi hauran de complir-se en detriment d’altres inversions en infraestructures, dotacions i equipaments. D’altra banda la planificació i gestió integral del centre històric i eixample queda condicionada pel POEC i el conveni, quan mereixerien un tractament molt més ampli que el de la simple dinamització comercial; els nous equipaments culturals, la revitalització del patrimoni històric i altres elements característics de la ciutat, configuren un conjunt de necessitats molt més amplies, amb benèfics efectes indirectes també pel comerç, que no podran abordar-se per haver-se compromès abans fortes inversions vinculades al pla de dinamització comercial, el POEC. I pel que fa a la mobilitat critica que el POEC parli només d’aparcaments, deixant de banda el transport públic. Si el POEC ha d’obrir el pas a la implantació d’un gran magatzem, hauria de concretar-se al màxim possible, les aportacions econòmiques en obres d’infraestructura, aparcaments i accessibilitat que caldran com a conseqüència de tal implantació. En suma no poden votar a favor del POEC per les raons que ha exposat.
La senyora Pilar Gonzàlez respon que els convenis que es porten avui amb el POEC no estan signats per les parts per tal de poder debatre la qüestió en el Ple, amb la finalitat d’incorporar a l’acord als grups polítics reticents. Respecte la posició del grup municipal de CiU li sap greu que les consideracions que ha fet avui el Sr. Martí no les hagués plantejat per escrit en el període d’informació pública del POEC perquè així haurien pogut estudiar-se les propostes i millorar el text. Quant a què el POEC es redueix a un seguit d’obres, manifesta que les previsions del Programa obliguen a millorar l’accessibilitat al centre i per tant a prioritzar les obres necessàries per absorbir els augments de trànsit. Respecte a la posició del grup popular destaca la coherència i sentit de la responsabilitat mostrat al donar recolzament a la proposta. Respon al Sr. Milà que el Conveni recull totes les accions que estan contemplades en el POEC, i que només fan accelerar el calendari. No ha hagut el mercadeig que diu el Sr. Milà, sinó que el conveni recull les actuacions que es poden fer i es faran al voltant del 2003-2007, per tant s’ha de ser realista en aquest sentit i recollir el que es pot materialitzar. Insisteix en la voluntat d’arribar a un consens amb el comerç tots plegats.
El senyor Josep Lluís Martí assenyala que no s’ha explicat quina és la legalitat administrativa per la qual es pretén adherir un document que es diu Conveni, que no està signat, amb un document que és el POEC. Pregunta al Sr. Alcalde si aquest conveni entra per urgència o com esmena d’addició, el qual respon que és un annex al Pla d’Equipaments Comercials, tal com va explicar a la Junta de Portaveus. Continua el Sr. Martí dient com es pot pretendre adherir, a través d’un annex, un Conveni no signat, en un document que ha estat debatut en la Comissió Especial del POEC durant 10 mesos. Considera també que l’Estudi d’Impacte que s’executarà i lliurarà al llarg del 2003 és l’al•legació que formulaven i que el govern no els ha acceptat. Referent al Pla Especial del Centre Històric, com pot ser que consti aquest tema en el Conveni quan l’alcalde va signar un decret que deixava sense efecte la seva tramitació. Pel que fa al Pla d’aparcaments, que està inclòs en aquest conveni, indica que les necessitats del comerç i de la ciutat són unes altres. Per acabar lamenta que es condicioni una sèrie de mesures urbanístiques al fet que vingui un gran magatzem, quan les necessitats del comerç, vingui aquest o no, són les mateixes. Per tot això el seu grup votarà en contra.
El senyor Paulí Mojedano demana que se’l confirmi si les actuacions del conveni respecte a l’estudi de mobilitat i l’estudi d’impacte, punt 1r de l’apartat 3r, es faran independentment de la implantació de la gran superfície.
La senyora Pilar Gonzàlez contesta al Sr. Martí que l’al•legació de l’Estudi d’impacte que ells demanaven era realitzar uns estudis complementaris necessaris per donar una major credibilitat al POEC de Mataró. Pel que fa al tema del Pla d’aparcaments s’ha recollit al Conveni els aparcaments previstos per fer i que tenen relació directa amb el comerç. Respecte al tema de les obres, unes es faran a l’any 2003, unes altres 2003-2007, i altres es faran si els recursos externs arriben.
Al Sr. Mojedano li confirma la interpretació que ha fet en el sentit que les actuacions previstes al punt 1 apartat 3 del conveni, condicionades a l’arribada d’una gran superfície, no inclouen l’estudi d’impacte ni l’estudi de mobilitat, els quals es faran en qualsevol cas.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 18, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (14) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Abstencions: 2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.
CMI DE SERVEIS PERSONALS
Regidoria d'Igualtat i Solidaritat
19 - DONAR COMPTE DEL DECRET DE MODIFICACIÓ DE MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL PER LA SOLIDARITAT I LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL.
El senyor Alcalde dóna compte del següent decret :
”DECRET
8541/2002 de 31 de desembre
Expedient: 121
En data 2002 de 31 de desembre, L'ALCALDE resolc el següent:
Atès que l'Ajuntament de Mataró en Ple, en sessió ordinària que es va fer el 18 d'abril de 1996, va aprovar definitivament el Reglament del Consell Municipal per la Solidaritat i la Cooperació Internacional, modificat per acord plenari de 8 de juny de 2000.
Atès que l'article 4 del Reglament estableix que el consell està integrat per persones nomenades per l'alcalde-president de l'Ajuntament de Mataró a proposta dels grups municipals i entitats per les que es preveu representació -nomenaments i cessaments dels quals se'n donarà compte en el sí del Ple Municipal.
Atès que cal donar de baixa la Plataforma Solidària del Maresme i la Coordinadora per la Pau i el Desarmament com entitats membres del Consell Municipal per la Solidaritat i Cooperació Internacional, i en ús de les atribucions que tinc conferides per la legalitat vigent,
En virtut de tot això, RESOLC
1. Donar de baixa la representació de la Plataforma Solidària del Maresme com a membre del Consell Municipal per la Solidaritat i la Cooperació Internacional, per la manca de disponibilitat del representant de la Plataforma per participar-hi de forma regular i la manca d'activitat de l'entitat en l'actualitat.
2. Donar de baixa la representació de la Coordinadora per la Pau i el Desarmament com a membre del Consell Municipal per la Solidaritat i la Cooperació Internacional per dissolució de l'entitat.
3. Donar compte d'aquest decret al proper Ple Municipal.
4. Notificar aquesta resolució a les persones interessades i a la resta dels membres del Consell.”
Es donaren per assabentats.
Institut Municipal d'Educació
20 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA NÚMERO 294/2003, DE 14 DE GENER , DE CANVI DE REPRESENTANT DE L'AMPA DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS EN EL CONSELL EDUCATIU DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.
El senyor Alcalde dóna compte del següent decret :
“DECRET
294/2003 de 14 de gener
Assumpte: Canvi de representant de l'AMPA de les escoles bressol municipals en el Consell Educatiu de l'IME (expedient 364/2002).
Servei de ALCALDIA
Expedient: 2002 364 - AL
Relació de fets
1. El 12 de desembre de 2002 l'alcalde va aprovar el decret número 8013/2002 de nomenament de vocals del Consell Educatiu de l'Institut Municipal d'Educació.
2. En representació de l'AMPA de les escoles bressol municipals de Mataró es va nomenar el Sr. Àngel Remacha, i la seva corresponent suplent era la Sra. Encarna Sánchez.
3. El 10 de gener de 2003 el Sr. Àngel Remacha va proposar a l'Institut Municipal d'Educació, que la seva suplent a partir d'aquest curs 2002/2003 fos la Sra. Alba Llobera i Pous, ja que la Sra. Encarna Sánchez ja no forma part de l'AMPA de les escoles bressol municipals.
Fonaments de dret
D'acord amb l'article 8 del reglament del Consell Educatiu de l'IME, cal procedir al nomenament, com a representant suplent de l'AMPA de les escoles bressol municipals, de la Sra. Alba Llobera i Pous.
Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,
En virtut de tot això, RESOLC
1. Nomenar com a representant suplent de l'AMPA de les escoles bressol municipals del Consell Educatiu de l'IME la Sra. Alba Llobera i Pous, en substitució de la Sra. Encarna Sánchez.
2. Donar compte d'aquest Decret en la propera sessió del Ple Municipal.
3. Comunicar aquest acord a les persones interessades.”
Es donaren per assabentats.
Regidoria de Joventut i Dona
21 - DONAR COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE NOMENAMENT DE NOUS MEMBRES DEL CONSELL MUNICIPAL PER A LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS.
El senyor Alcalde dóna compte del següent decret :
“1.- El Ple de l’Ajuntament de Mataró, en sessió de data 4 d’octubre de 2001, va aprovar inicialment el Reglament del Consell Municipal per a la igualtat d’oportunitats, reglament que va quedar aprovat definitivament en no haver-se presentat reclamacions ni suggeriments en el termini d’informació pública establert.
2.- Aquest consell es configura com a organisme de consulta i participació ciutadana en aquells temes que afectin la igualtat d’oportunitats entre home i dona.
3.- Segons l’article 5è del seu reglament, el consell estarà integrat per persones nomenades per l’Alcaldia-presidència de l’Ajuntament de Mataró, a proposta dels grups municipals i entitats representades, i es donarà compte al Ple Municipal del seu nomenament i cessament.
4.- Una vegada nomenats els membres per a formar el plenari del consell, d’acord amb l’article 8è del reglament, cal actualitzar-ne la composició per tal de donar d’alta els representants de les entitats que ho han demanat.
Per tot el que s'ha exposat , i en ús de les atribucions que tinc conferides,
DISPOSO:
1.- Nomenar com a vocals del Plenari del Consell Municipal per a la igualtat d’oportunitats les següents persones proposades en representació de:
* En representació dels sindicats majoritaris de la ciutat
Per la Unió Comarcal de CCOO del Maresme
Sandra Pedrosa Castillo
2.- Donar compte d’aquest Decret en la propera sessió del Ple Municipal.
3 - Comunicar aquest acord a les persones interessades i a la resta de membres del Consell.”
Es donaren per assabentats.
El senyor Alcalde demana excuses i seguidament marxa de la sessió, el substitueix com a Alcalde accidental el senyor Remigio Herrero, 1er. Tinent d’Alcalde.
S’absenten de la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, el Sr. David Rovira i el Sr. Paulí Mojedano, regidors del grup municipal del Partit Popular.
CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL
PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
22 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE POSAR AL MERCAT HABITATGES DE LLOGUER A PREUS ASSEQUIBLES.
El senyor Genís Carbó, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, indica que aquesta proposta es va deixar sobre la taula en el Ple passat, però que s’ha arribat a un acord amb l’equip de govern i accepten la proposta de transacció que ha presentat el Sr. Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, que és la següent :
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE L’ADQUISICIÓ ANUAL D’HABITATGES PER DESTINAR-LOS A LLOGUER.
“El Pla Català de l’Habitatge, permet que entitats sense ànim de lucre, es puguin acollir a determinats ajuts quan compren i rehabiliten habitatges de segona mà per posar-los novament a disposició del mercat, en règim de lloguer.
Aquesta possibilitat ve regulada en la normativa següent:
• Reial Decret 1/2002, d’11 de gener, sobre mesures de fiançament d’actuacions protegides en matèria d’habitatge i sòl.
• Decret 157/2002, d’11 de juny, pel qual s’estableix el règim d’habitatges amb protecció oficial, es determinen els ajuts públics en matèria d’habitatge a càrrec de la Generalitat de Catalunya i es regula la gestió dels ajuts previstos en el Reial Decret 1/2002.
L’article 37 de l’indicat RD, estableix que els promotors de la rehabilitació d’un edifici complert, incloent el supòsit de l’adquisició del mateix per a la seva immediata remodelació o adequació estructural funcional, podran acollir-se a la declaració de protecció oficial dels habitatges resultants, amb les mateixes condicions que els habitatges protegits de nova construcció.
El Pla Català d’Habitatge (Decret 157/2002) en el seu article 28 indica que les entitats sense ànim de lucre que comprin habitatges per a destinar-los a lloguer, podran acollir-se al finançament establert per a la promoció d’habitatges de lloguer quan es compleixin les condicions establertes en el decret per accedir als ajuts públics i el preu no superi el fixat per a l’adquisició protegida d’habitatges construïts.
Les condicions que estableix el Decret són que l’actuació obtingui la qualificació de protecció pública, que els habitatges es destinin a residència habitual i permanent, que els arrendataris no superin un límit determinat d’ingressos i que els habitatges no superin una superfície determinada.
Aquests ajuts, partint de que les operacions fossin a 25 anys, que els habitatges tinguessin una superfície inferior a 70 m2 i que el propi Ajuntament fos el promotor, consistirien en:
- Préstec del 80% del preu de venda establert, a un interès del 4,45.
- Subsidiació d’aquests préstec qualificat, en un 50% de la quota durant els primers 5 anys i del 40% del 6è al 20è anys.
- Subvenció del 20% del preu de venda establert en el Decret.
Segons les ofertes actuals del mercat immobiliari, el preu dels habitatges de menys de 70 m2 oscil•la entre 87.000 i 90.000 Euros. A aquest preu se li ha d’afegir un 10% per despeses de caràcter general i un mínim de 30.000 Euros per reformes i honoraris tècnics. D’aquestes dades en resulta, de mitjana, un cost final per habitatge de 127.350 Euros i per 100 habitatges 12.735.000 Euros.
Pel fet d’acollir-se als ajuts del Pla d’Habitatge, s’aconseguiria el préstec subsidiat del 80% i la subvenció del 20%, percentatges que s’apliquen als valors màxims de venda establerts en el propi Pla Català de l’Habitatge, que son: 70 m2 x 1.167,70 Euros/m2 = 81.739 Euros. D’aquesta forma, els imports exactes, serien: préstecs de 65.391 Euros i subvenció de 16.348 Euros, La diferència entre el cost de compra i l’oficial de venda dels 100 habitatges proposats, seria de 4.561.100 Euros, el qual no està sotmès a cap tipus d’ajut i per tant s’hauria de finançar amb recursos totalment propis.
Respecte als lloguers a cobrar, la quantitat establerta per llei, seria:
70 m2 x 3’12 Euros/m2 al mes = 218,40 Euros/mes, que representaria una renda anual de 2.620 Euros.
Segons totes aquestes dades i amb operacions senzilles, s’arriba a la conclusió que la compra de cada pis, pot representar un endeutament anual, descomptada la subvenció, de 32.695 Euros i una aportació addicional de 45.610 Euros de recursos propis. Ampliat als 100 pisos proposats, serien 3.269.000 Euros d’endeutament i 4.561.000 d’aportació addicional.
En base a aquests antecedents i tot reconeixent la potencialitat d’aquestes ajudes del Pla Català de l’Habitatge, es proposa al Ple, l’adopció dels següents ACORDS :
Primer.- Estudiar les possibilitats legals d’endeutament i d’equilibri financer de l’Ajuntament, per tal d’assumir l’encaix dels nous crèdits hipotecaris derivats de l’adquisició d’habitatges, segons les dades transcrites a la part expositiva de la present proposta.
Segon.- Detectar i identificar les oportunitats que el mercat ofereix per a l’adquisició d’habitatges , tenint en compte que la suma del preu de compra mes el valor de la rehabilitació no depassi de forma imprudent el valor del mòdul, a efectes de minorar al màxim l’aplicació de recursos addicionals al crèdit i a la subvenció.
Tercer.- Amb les dades anteriors, incorporar a les tasques de Prohabitatge, la d’elaborar un programa d’adquisicions, per part de l’Ajuntament i un pla de gestió del nou patrimoni.
Aquest programa d’adquisicions intentarà aconseguir, com a objectiu òptim, la xifra de 50 habitatges l’any.”
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (22).
S’incorporen a la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, el Sr. David Rovira i el Sr. Paulí Mojedano, regidors del grup municipal del Partit Popular.
23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS PER TAL DE PROMOURE UN PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL DE CARÀCTER URGENT PER LA PROMOCIÓ D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL I LA REHABILITACIÓ URBANA.
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Proposta següent:
“El Pla d’Habitatge de Mataró amb el qual es va dotar aquest Ajuntament a finals de 2001, en la seva presentació, recorda com el gran dinamisme del sector immobiliari amaga al seu darrera la dificultat d’importants segments de la població per trobar una oferta en el mercat de l’habitatge, ja sigui de compra o de lloguer, que s’adeqüi a les seves necessitats i capacitats econòmiques, així com també recorda la responsabilitat que correspon als poders públics de corregir les deficiències del mercat i establir mecanismes per fer efectiu el dret constitucional a un habitatge digne. La limitació de l’accés a l’habitatge es defineix com un dels grans problemes que tenen els ciutadans i ciutadanes de Mataró en els últims anys.
El programa d’actuació municipal per l’any 2003 compté com a balanç en política d’habitatge de 1999-2002:
S’han construït 26 habitatges a Cal Collut.
S’han construït 23 habitatges al Carrer Teia.
S’han construït 3 habitatges a Can Pinós.
S’ha iniciat la construcció de 52 habitatges a Cerdanyola (c. Valencia i c. Carlemany)
S’ha iniciat la construcció de 14 habitatges al centre (c. Colon)
S’ha iniciat la construcció de 48 habitatges al Parc (c. Jaume Comes)
Cal recordar que totes aquestes són promocions projectades i la majoria iniciades i en fase d’execució des de finals de l’anterior mandat municipal, com ho posa de manifest que en els anys 1999, 2000 i 2001 a Mataró no s’ha presentat NI UN SÒL PROJECTE DE LLICÈNCIES D’OBRES PER HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL, no ja de particulars, sinó, ni tan sols, per part de l’empresa municipal PUMSA.
Entretant, per diversos motius, ha quedat en suspens la política de destinar a usos residencials assistits –pisos de petit tamany per joves, gent gran i col.lectius amb necessitats especials- part dels terrenys reservats per a dotacions públiques, tal com preveu el Pla General d’Ordenació de Mataró de 1997, i que malgrat la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi determinat que no es pot obligar a introduir aquest ús com de cessió obligatòria, res impedia fer-ho en els sectors urbans de promoció pública municipal a través de PUMSA. Per contra, el govern municipal ha optat per treure aquesta reserva per habitatges de protecció oficial al sector del Cafè de Mar i al sector de la Cooperativa agrària, com també ha optat per destinar a habitatge de renda lliure la totalitat dels habitatges previstos en dits sectors del front de mar –Cafè de Mar i Cooperativa agrària- amb venda per subhasta pública al millor postor, malgrat disposar de la propietat de la major part del sector, adquirit a molt bon preu entre els anys 95/99.
La recent convocatòria de sol•licituds per l’adjudicació dels habitatges de promoció pública en règim de lloguer i de venda, han posat de manifest l’abast de les necessitats insatisfetes en matèria d’habitatge, en especial entre la gent jove –tant individuals com de parella-, doncs per a una oferta de habitatges de protecció oficial en venda de sols 18 habitatges (promoció c. Esteve Albert) s’han presentat 168 sol•licituds en ferm i per 23 habitatges en règim de lloguer (promoció c. Teià) s’han presentat 161 peticions en ferm. A això cal afegir-hi que moltes de les persones que es van demanar informació – unes 1.000 aproximadament- i que tenien necessitat real d’habitatge, ni tan sols han presentat la seva sol•licitud desanimats per la poca oferta d’habitatges.
La única nova oferta d’habitatges protegits de promoció pública, que té previst treure la societat municipal PROHABITATGE abans de les eleccions municipals es limita a 24 habitatges de lloguer ( al c. Jaume Comas) i 14 de lloguer per joves (Promoció C/ Colon).
Es comprensible, doncs que es manifesti un gran escepticisme i descontent dels sectors joves i treballadors de la ciutat en relació a les polítiques d’habitatge de l’actual govern municipal.
Malgrat tot, cal recordar que en els eixos de treball per l’any 2003 del PAM, es recull dins l’Eix 2, que té com a objectiu genèrica el de Desenvolupar els plans de reforma urbana, en concertació amb la ciutadania i els agents socials i econòmics, per tal de millorar la qualitat de vida, els espais dignes i la cohesió territorial: creació de la Borsa d’Habitatge per a Joves, implementació del Pla Municipal d’Habitatges, aprovació de projectes i inici de les obres de la rehabilitació de Rocafonda, Posada en funcionament de l’oficina d’assessorament i orientació, Inici dels projectes de rehabilitació d’edificis.
Al publicar-se les dades estadístiques i informes de les societats de taxació sobre els increments de preus de venda dels habitatges a les principals ciutats de Catalunya i els increments tant considerables, tots els responsables polítics municipals s’han referit a la necessitat d’una actuació decidida de les administracions competents –Generalitat de Catalunya i Ajuntament- per la promoció de més habitatges protegits, de lloguer i venda, i per la rehabilitació d’habitatges existents, que es puguin vendre o llogar a preus assequibles.
Tots els agents polítics i socials de Mataró estem d’acord en la necessitat de promoure la construcció d’habitatges de protecció oficial, tant de venda com de lloguer, i tant per la iniciativa privada com per la pública, a través de PUMSA, per la gestió del sòl, i de PROHABITATGE per la gestió dels habitatges –en especial els de lloguer- .
Una altra coincidència general es dona en torn a la necessitat de promoure l’edificació de solars i sectors urbans actualment no edificats, ruïnosos o abandonats, o que poden ser susceptibles de transformació d’usos industrials obsolets a usos residencials, així com –en fi- a la conveniència de promoure la rehabilitació de molts edificis d’habitatges avui degradats o desaprofitats, tant en el centre històric com en les zones urbanes d’habitatges populars.
Això es fa tant més urgent i necessari quan la nova llei, 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya introdueix tot un seguit de nous instruments legals per fer possible que una part dels nous habitatges en sectors de transformació urbana, en sòl urbà, així com en els sectors de noves urbanitzacions, es destinin obligatòriament a habitatges de protecció oficial, per ampliar el patrimoni públic de sòl i habitatge, per promoure i facilitar les operacions de rehabilitació, per evitar la retenció especulativa de sòls urbans edificables, etc.
Atès que Mataró disposa d’un Pla General d’Ordenació de Mataró aprovat abans de l’entrada en vigor de la nova llei d’urbanisme de Catalunya, cal l’aprovació d’un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (P.A.U.M.) per tal que es puguin aplicar de forma plena i efectiva bona part dels nous instruments en política d’habitatge protegit, d’increment del patrimoni públic de sòl i d’habitatge, de rehabilitació d’edificis i de lluita contra la retenció especulativa del sòl.
Davant d’aquest interès general i de les necessitats que no poden esperar –tant més quan la promoció i construcció d’habitatges requereix un any i mig o dos com a mínim abans no es puguin ocupar-, els ciutadans i ciutadanes de Mataró i en especial els joves i els necessitats d’habitatge, no entendrien que el seu Ajuntament –tant el govern com l’oposició- no fem tot el necessari per posar en marxa els instruments necessaris i fer efectives aquestes noves possibilitats per atendre la demanda d’habitatges protegits de venda i de lloguer, per incrementar els habitatges de promoció pública o per rehabilitar i posar més i millors habitatges en el mercat.
És per això que l’objectiu d’aquesta proposta de resolució és el d’impulsar un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL URGENT EN MATÈRIA D’HABITATGE que es centri i es limiti exclusivament a dotar a la gestió urbanística municipal d’aquells instruments i mesures legals i administratives que facin possible la promoció d’ habitatges protegits d’iniciativa privada, l’increment del patrimoni públic d’habitatges protegits de lloguer, la rehabilitació d’edificis residencials en sectors degradats, la promoció de nous sectors de transformació urbana i el combatre la retenció especulativa del sòl urbà.
Amb aquesta proposta es tracta de no perdre temps en aquest tema socialment tan sensible com és el de l’habitatge, evitant que no s’apliquin tots els instruments legals possibles per raó de la celebració de les properes eleccions municipals de maig de 2003, alhora que ha de significar un compromís públic de TOTS ELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS en que TOTS volem aplicar els instruments BÀSICS i assolir els objectius GENERALS de la nova política d’habitatge de protecció oficial, de rehabilitació urbana i de lluita contra l’especulació del sòl, sense perjudici que cada força política, en els respectius programes per les properes eleccions municipals, faci propostes de continguts i objectius diferenciats en aquestes matèries –i en temes urbanístics en general- que es tradueixin en un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL més ampli, que el que ara es proposa iniciar, fins i tot canviant-ne aspectes que convinguin.
Això és tant més important i inexcusable, si es té en compte que, en tant no s’aprovi un P.A.U.M. com el que es proposa, no són d’aplicació a les noves promocions de polígons de transformació urbana o de sectors urbanitzables les reserves i cessions destinades a la política d’habitatge protegit i a incrementar el patrimoni públic de sòl i habitatge. Així mateix, cal recordar que el P.A.U.M. és el marc idoni per establir convenis i concretar inversions i ajuts amb la Generalitat per la promoció d’habitatges de protecció oficial i demés actuacions vinculades.
Per tal de documentar i facilitar algunes dades significatives del que es pot obtenir amb la immediata elaboració i tramitació del P.A.U.M. DE MATARÓ PER L’HABITATGE I LA REHABILITACIÓ, s’adjunta un ANNEX
Atès que la disposició transitòria Segona de la llei d’urbanisme de Catalunya 2/2002 de 14 de març, estableix que:
1. El planejament urbanístic general vigent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’hi ha d’adaptar quan, en virtut de les previsions pròpies, o bé anticipadament, en els supòsits regulats per l’article 93, es faci la revisió del dit planejament o del programa d’actuació urbanística corresponent.
2. Des del moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, no obstant el que disposa l’apartat 1, els ajuntaments poden formular i tramitar programes d’actuació urbanística municipal, que han de contenir la reserva a què es refereix l’apartat 10 de l’article 60.
Atès que en la Disposició Transitòria Primera de la mateixa llei s’estableix que :
El règim urbanístic del sòl establert per aquesta Llei és aplicable des del moment de l’entrada en vigor, tenint en compte les regles següents:
S’entén per planejament urbanístic immediatament anterior, als efectes del que estableix l’article 43.2, relatiu a les cessions de sòl d’aprofitament en sòl urbà no consolidat, el planejament general vigent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una vegada s’aprovi i sigui executiva la modificació o la revisió que possibiliti nous usos del sòl o bé que atorgui al sòl un aprofitament addicional. Les determinacions sobre cessions de sòl urbà no consolidat amb aprofitament establertes per modificacions del planejament general aprovades definitivament abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei continuen subjectes a la regulació que disposi el dit planejament.
Atès que l’article 43 de la mateixa llei regula l’obligació de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no consolidat:
1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir a l’ajuntament, gratuïtament, el sòl corresponent als percentatges següents sobre l’aprofitament urbanístic dels àmbits de desenvolupament inclosos en plans de millora urbana o en polígons d’actuació urbanística:
a) El 10% de l’aprofitament corresponent als nous usos que el pla d’ordenació urbanística municipal possibiliti, si l’ordenació genera plusvàlues immobiliàries.
b) El 10% de l’aprofitament corresponent a l’edificabilitat addicional permesa pel pla d’ordenació urbanística municipal, tant la referida als mateixos usos com a nous usos.
2. Els percentatges que determina l’apartat 1 són acumulatius i tenen com a límit el 10% de l’aprofitament total de l’àmbit d’actuació urbanística. Tant la novetat dels usos com l’edificabilitat addicional s’han d’entendre amb relació al planejament urbanístic immediatament anterior
Atès que l’article 60 de la referida llei d’urbanisme de Catalunya disposa que
1. Els programes d’actuació urbanística municipal són l’expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i contenen les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament dels plans d’ordenació urbanística municipal corresponents pel que fa a la reforma i la millora urbanes, als equipaments i a la generació d’activitat econòmica, dins el marc del desenvolupament urbanístic sostenible.
2.-Els programes d’actuació urbanística municipal han d’avaluar i atendre les necessitats de sòl i d’habitatge dels municipis, dins llur termini de vigència, i han d’acreditar que són coherents amb els plans territorials o directors que els afecten. Així mateix, han de determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i poden establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d’un termini concret, que no pot superar el de vigència del programa.
.......
4. L’adopció dels programes d’actuació urbanística municipal és de caràcter potestatiu. En tot cas, durant llur vigència, l’observança de les determinacions que inclouen comporta el nivell superior d’exercici de les competències municipals en matèria de planejament urbanístic.
5. Els programes d’actuació urbanística municipal són el marc de referència adequat per a la concertació d’actuacions en matèria de sòl i d’habitatge entre els ajuntaments i l’Administració de la Generalitat.
6. Els programes d’actuació urbanística municipal tenen una vigència màxima de sis anys, i s’han de referir tant a les actuacions del sector públic com a les dels particulars.
.......
10. Els programes d’actuació urbanística municipal han de concretar i distribuir la reserva de sòl que el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent determini en compliment del que disposa l’article 57.3, si el pla d’ordenació no ho fa.
11. Els programes d’actuació urbanística municipal han d’establir terminis per a l’execució de les obres d’urbanització, poden fixar terminis per a l’edificació dels solars, delimitar àrees tant per a l’exercici dels drets de tanteig i de retracte com per a l’aplicació de programes de rehabilitació d’edificis, definir sectors d’urbanització prioritària, incloure les reserves de terrenys regulades per l’article 151 i establir les mesures oportunes per a l’adequada culminació urbanística de les urbanitzacions existents.
12. L’adopció, l’actualització, la modificació o la revisió dels programes d’actuació urbanística municipal, si es tramiten amb independència del pla d’ordenació urbanística municipal corresponent, segueixen el mateix procediment que aquest.
Atès que l’article 57, 3 a que fa referència l’apartat 10 de l’article 60, és el que determina que:
1. Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. Tanmateix, les comissions territorials d’urbanisme, a proposta municipal, poden disminuir aquesta reserva en els sectors amb densitats inferiors a vint-i-cinc habitatges per hectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptes per a la construcció d’habitatges protegits.
Atès que l’Article 151 relatiu als Programes d’actuació urbanística municipal i comarcal, disposa que:
1. Els programes d’actuació urbanística municipal i comarcal, a més de contenir el que estableix l’article 60, poden preveure reserves de terrenys de possible adquisició, referides a qualsevol classe de sòl, per a constituir o ampliar el patrimoni municipal i comarcal de sòl i d’habitatge.
2. A les reserves de terrenys de possible adquisició, previstes pel programa d’actuació urbanística municipal i comarcal, és aplicable, si és procedent, el que estableix l’article 108.
Atès que l’ Article 153 relatiu a Patrimonis públics de sòl i d’habitatge, estableix que:
1. L’Administració de la Generalitat i els ajuntaments constitueixen els patrimonis de sòl i d’habitatge respectius.
1. El patrimoni públic de sòl i d’habitatge és constituït pels edificis i el sòl susceptibles de complir les finalitats especificades per l’apartat 4, tant si n’és titular una administració territorial com si en són les entitats urbanístiques especials.
.....
4. Sens perjudici del que estableix l’article 156.2, el patrimoni de sòl i d’habitatge dels ens públics es destina a les finalitats següents:
a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida.
b) Fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat.
c) Intervenir en el mercat immobiliari per a abaratir el preu del sòl urbanitzat i facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics.
d) Formar reserves per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.
5. L’administració i la disposició del patrimoni públic de sòl i d’habitatge s’han de vincular a l’assoliment de les finalitats determinades per l’apartat 4.
Atès que l’article 74, 2 de la repetida llei d’urbanisme de Catalunya disposa que correspon a l’Ajuntament el formular els programes d’actuació urbanística municipal, i en aplicació de les disposicions de la referida llei relatives a la tramitació dels plans d’ordenació urbanística municipal.
És per tot això que es proposa a l’ AJUNTAMENT PLE, l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.- Iniciar, amb caràcter d’urgència, la tramitació del PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE MATARÓ, en aplicació de les disposicions al respecte que es contenen en la nova llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya, com a complement del vigent Pla General d’ordenació municipal de Mataró.
SEGON.- El referit P.A.U.M. de Mataró, tindrà els següents continguts i determinacions bàsiques mínimes, relatives a la política de sòl i habitatge:
1.- Desenvoluparà i concretarà, de forma sistemàtica les diverses avaluacions de necessitats de sòl i habitatge –en especial en règim de protecció oficial i de rehabilitació i reforma-, així com les disponibilitats de sòl pels diferents usos que resulten del Programa d’actuació urbanística del vigent pla general municipal, així com del Pla d’Habitatge de Mataró i dels demés estudis i programes ja existents tant per l’ Ajuntament de Mataró com per la Generalitat de Catalunya, en els últims anys, amb un horitzó temporal dels període 2003/2007.
2.- Incorporarà i concretarà la reserva del 20 % per a la construcció del20 % del sostre d’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com urbanitzable, amb especial atenció a tots els sectors de Plans especial de Reforma Urbana, Plans Especials de Millora urbana i Unitats d’actuació en sòl urbà de caràcter residencials quines dimensions o facin possible.
3.- Incorporarà i concretarà l’obligació de cessió a l’Ajuntament gratuïtament, del sòl corresponent als percentatges de l’aprofitament urbanístic dels àmbits de desenvolupament inclosos en sectors de transformació i millora urbana i polígons d’actuació urbanística, a que fa referència l’article 43 de la llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya.
4.- Concretarà els continguts patrimonials i el destí de la totalitat de les cessions del 10 per 100 d’aprofitament mig dels sectors de sòl urbanitzable industrial, terciari o residencial de baixa densitat que encara no hagin tingut destinació concreta, a l’obtenció de sòl residencial per ser destinat a habitatges de protecció oficial de promoció pública en venda i lloguer en sectors urbans subjectes a processos de reforma i millora urbana, en especial als barris objecte de plans integrals i de plans de millora urbana en execució.
5.- Delimitarà i concretarà les àrees, illes de cases o edificis concrets, dins d’àrees urbanes subjectes a processos de reforma i millora urbana, en especial als barris objecte de plans integrals i de plans de millora urbana en execució, en els que seran d’aplicació els drets de tempteig i retracte vinculats als programes de rehabilitació, reforma i millora del parc d’habitatges.
6.- Determinarà i concretarà les àrees, illes de cases o edificis concrets subjectes a l’aplicació de programes de rehabilitació, reforma i millora del parc d’habitatges.
7.- Fixarà els terminis per l’edificació dels solars urbans i dels procedents de l’execució de sectors urbanitzables, tant residencials com industrials i terciaris, a efectes d’aplicació dels mecanismes previstos en la llei d’urbanisme de Catalunya pel foment de la seva edificació i venda forçosa en cas de retenció injustificada.
8.- Delimitarà els àmbits del terme municipal en que es prevegin reserves de terrenys de possible adquisició pública en sòl urbanitzable i en sòl no urbanitzable, per les finalitats de futurs desenvolupaments urbanístics residencials protegits i en l’àmbit no urbanitzable subjecte al pla especial de desenvolupament agrícola de Valldeix-Mata-Cinc Sènies.
9.- Detectar i proposar nous sectors urbans actualment destinats a usos industrials, comercials o residencials obsolets, degradats o desocupats en tot o en part, que siguin susceptibles de ser transformats a usos residencials i delimitats com a àmbits de sòl urbà no consolidat, a curt i mig termini.
10.- Establirà els criteris i objectius per concertar les actuacions de la Generalitat de Catalunya en matèria de política de sòl i promoció d’habitatges de protecció oficial de venda i lloguer i concretar-ne les aportacions i ajudes.
11.- En els demés aspectes propis del P.A.U.M. segons la vigent llei d’urbanisme de Catalunya, a que no s’ha fet referència en els apartats anteriors, el P.A.U.M. refondrà i en el seu cas actualitzarà les determinacions del Programa d’actuació del vigent Pla General d’Ordenació de Mataró.
12.- El P.A.U.M. es marcarà un horitzó temporal de QUATRE ANYS (2003/2007) si bé preveurà expressament que les seves previsions seran objecte de revisió, reforma o ampliació, segons correspongui, dins l’any 2004, dins del proper mandat municipal.
TERCER.- Els treballs de redacció del P.A.U.M. es realitzaran pels serveis tècnics municipals del Departament d’urbanisme, obres i llicències, amb els suports, assessoraments i assistències tècniques externes que es considerin convenients. El document del P.A.U.M. s’haurà de presentar a aprovació INICIAL dins del mes d’abril de 2003.
QUART.- De forma simultània a l’inici dels treballs de redacció del P.A.U.M. s’obrirà un termini d’un mes de consulta i informació ciutadana sobre els objectius i continguts del P.A.U.M. que es proposen en l’apartat segon dels acords, amb especial atenció i audiència a entitats, associacions i organismes representatius dels diversos sectors econòmic-socials i territorials de la ciutat, a efectes de rebre suggeriments i propostes, publicant els corresponents anuncis al D.O.G.C. al B.O.P. i a la premsa local i de circulació generals, així com efectuar les comunicacions i actes informatius que s’estimin necessaris.”
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, indica que el govern municipal, en aquests moments, no està en condicions d’acceptar la proposta plantejada pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds i presenta una proposta alternativa que és la següent:
ESMENA-PROPOSTA DE RESOLUCIÓ ALTERNATIVA SOBRE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ DE MATARO, PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL I POLITICA D’HABITATGE.
El Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds, ha presentat recentment, una proposta de resolució per tal de promoure un Programa d’Actuació Urbanística Municipal per la promoció d’habitatges de protecció oficial i la rehabilitació urbana.
El primer dels acords proposats, es que s’iniciï, amb caràcter urgent, la tramitació d’un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL DE MATARO, en aplicació de les previsions de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya i com a complement del vigent Pla General d’Ordenació Municipal de Mataró. El contingut bàsic d’aquest Programa d’Actuació, seria la política municipal de sòl i habitatge .
La proposta del Grup Municipal IC-V, parteix de l’anàlisi de les actuacions municipals portades a terme a través de PUMSA en el marc del Pla d’Habitatge des de l’any 1999 i de les necessitats reals de la població detectades i posades de manifest durant aquest mateix període. També analitza altres qüestions, relacionades totes elles amb la problemàtica actual de l’habitatge i les seves possibles solucions.
La proposta en qüestió, s’articula a través dels eixos bàsics que es tracten a continuació :
• La reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública, del sòl corresponent al 20% del sostre que, per a l’ús residencial de nova implantació, es qualifiqui tant al sòl urbà com al sòl urbanitzable.
La proposta acompanya un “Estudi a partir del Pla d’ordenació urbana de Mataró, dels sectors de sòl urbà no consolidat (sectors de reforma urbana) i de nous sectors susceptibles de transformació d’usos obsolets o usos residencials a curt termini, amb les reserves per habitatges de protecció oficial i habitatges de titularitat pública que es podrien obtenir d’aplicar-se les determinacions del Programa d’Actuació Urbanística Municipal de Mataró, per l’habitatge i la rehabilitació”.
Aquest estudi, desprès d’analitzar diversos sectors de planejament en diferents estats de tramitació i d’execució, fa una estimació aproximada del potencial d’habitatges a construir en els propers cinc/sis anys, resultant-ne orientativament, un total de 447 habitatges de protecció oficial, 163 dels quals, serien de titularitat pública.
Els sectors compresos en aquesta proposta, es poden agrupar de la forma següent:
A. Sectors ja delimitats en el Pla General (la majoria dels quals han sigut objecte de recent modificació, just abans de l’entrada en vigor de la Llei d’Urbanisme) en els que no es preveu cap increment d’edificabilitat ni canvi d’us (El Verdet, Lepanto-Gravina, Prat de la Riba-Floridablanca……..)
De tots els sectors inclosos en aquest grup, únicament n’hi ha un respecte al qual no s’ha fet cap actuació tendent a la seva execució. La resta, estan tots pràcticament en fase d’execució i seria difícil argumentar un nou canvi en el planejament general, amb la corresponent paralització de procediments, obres, etz.
Per tant, la previsió d’HPP per aquests sectors, seria molt forçada i un PAUM tramitat amb urgència, difícilment podria comprendre aquests sectors.
B. Sectors de Millora Urbana, de promoció pública (PEMUS de Can Xammar, La Llantia i Can Cruzate).
En aquests sectors a executar per expropiació, la decisió de fer-hi HPP, és purament política i l’existència d’un PAUM, mes enllà de donar una visió conjunta de les necessitats, distribució i programació de l’habitatge públic a la ciutat, no es ni indispensable ni necessari.
En el programa d’actuació de la societat municipal Prohabitatge Mataró SA pels anys 2002 i 2003, ja es preveuen, a “Can Xammar” i a “La Llàntia”, actuacions públiques en matèria d’habitatge, tant de lloguer com de venda.
C. Sectors de transformació en sòl urbà, nous o ja delimitats, en els que es preveu la modificació i/o increment dels usos previstos pel Pla General vigent.
Aquests son sectors que requereixen una modificació del Pla General i que, per tant, en el moment de fer-la, es fixarà el percentatge d’HPP que interessi, partint del mínim que preveu la Llei, (el 20% del sostre per us residencial de nova implantació) i amb l’única limitació de mantenir un cert equilibri econòmic .
En aquests casos, tot i ser recomanable, tampoc seria indispensable l’existència d’un PAUM. El que no es pot obviar, es la tramitació d’una modificació de Pla General prèvia que incrementi i/o modifiqui els usos de determinats sectors i que fixi, amb caràcter general, per tot el terme municipal, el percentatge que es destinarà HPP de la totalitat del sostre per us residencial de nova implantació.
El nombre d’habitatges proposats que es troben en els sectors d’aquest grup, son 287 HPP, afecten a sectors actualment en estudi i en principi, els càlculs del nombre d’habitatges es fan amb uns índex d’edificabilitat molt elevats i difícilment assumibles .
• Cessió del 10% de l’aprofitament, que afecta a sectors del sòl urbà sotmesos a processos de transformació i millora urbana.
Aquesta cessió correspon exclusivament als sectors del Grup C, es a dir a aquells sectors en els que, a través d’una modificació del Pla General, es preveu un increment i/o modificació d’usos que generaran plusvàlues immobiliàries.
L’article 43 de la Llei d’Urbanisme, regula explícitament els deures dels propietaris de sectors en aquesta situació, i no cal un PAUM per fer efectiva aquesta cessió.
Evidentment, per una major coherència i programació conjunta de les necessitats de la ciutat, el PAUM que es redacti haurà d’incloure les actuacions en matèria d’habitatge públic que l’Ajuntament preveu realitzar en aquests sòls de cessió.
• Altres punts de la proposta : concretar el destí del 10% de l’aprofitament mig dels sectors no residencials, el tempteig i retracta, les reserves en sòl no urbanitzable….
Aquests son temes importants però tenen una repercussió que requereixen un tràmit més reflexiu i poc propens a la urgència.
Deixant ja de banda la proposta presentada pel Grup municipal d’IC-V, cal puntualitzar que el Govern Municipal s’ha plantejat, des de fa temps, introduir en el Pla General 1996, les previsions i nous instruments de la Llei d’Urbanisme, alguns dels quals tenen el clar objectiu d’afavorir la creació de nous habitatges en general i d’habitatges de protecció pública en particular.
Malgrat això, tot i reconeixent la importància d’aquest debat, no creiem que sigui bo fer-lo iniciant el tràmit de redacció i aprovació d’un PAUM, ja que el seu contingut i sobre tot pel que fa al tema de l’habitatge, no es pot plantejar de forma aïllada, sinó que s’ha d’incloure en una reflexió mes global de la ciutat. La redacció i tramitació d’un PAUM ara, exclusivament per temes d’habitatge, sense abordar la transformació de la ciutat d’una manera mes global, a la vista d’un Pla General sobre el que cal aprofundir i pensar-hi a fons, tindria forçosament, un caràcter de provisionalitat i/o parcialitat que no el faria eficient.
Per això, el Govern Municipal, en els darrers temps, s’ha esforçat en estudiar la situació urbanística de Mataró en el seu conjunt, per tal de detectar aquells àmbits o sectors susceptibles de millora o transformació.
En aquest sentit recordar que els tècnics municipals ja estan treballant, des de fa temps, en l’estudi de la modificació del planejament del Sector del Sorrall, per millorar i optimitzar aquest important sector que constitueix una de les portes d’entrada a la ciutat.
En el mateix sentit, ja fa mes d’un any, es van encarregar, els treballs d’estudi dels Sectors Els Turons. Els treballs realitzats fins ara, en col•laboració amb els tècnics municipals, fan pensar que un procés de transformació d’aquest àmbit, també pot aportar respostes i solucions als reptes que te plantejats la ciutat.
Tots aquests treballs i reflexions sobre el “Mataró del demà” van molt mes enllà que la reflexió exclusiva sobre la necessitat d’habitatge, encara que aquèsta en serà la conseqüència principal.
El tema de les necessitats d’habitatge avui no es pot plantejar de forma aïllada i s’ha d’incloure en una reflexió mes global de la ciutat, tenint en compte, sobre tot, que una gran part de les previsions del Pla General de 1996, ja han sigut executades.
Efectivament, el Pla General d’Ordenació Municipal de 1996, ha sigut desenvolupat en les seves previsions, en un percentatge molt elevat, de tal manera que tant sols queda pendent d’executar el 26% del sòl urbanitzable (291.884 m2 de sostre destinat a usos terciaris) i 139.168 m2 de sostre d’ús residencial, distribuït entre sectors de remodelació, PEMU’S i unitats d’actuació.
A la vista d’aquestes dades i de les que resulten de la documentació annexa a la present proposta, queda clar que si no es tramiten un seguit de modificacions del PGOM que serveixin per canviar usos industrials i terciaris a residencials, queden molt pocs sectors per desenvolupar, susceptibles d’aplicar-hi els nous instruments de la Llei d’Urbanisme i aconseguir mes habitatge.
Per tant, qualsevol proposta encaminada a la redacció d’un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL a la ciutat de Mataró, ha de passar, necessàriament per una visió mes global de la ciutat i una reflexió sobre les seves possibles transformacions. Aquesta reflexió, s’ha de fer des d’un punt de vista ampli, que inclogui les interdependències de l’habitatge amb altres aspectes i funcions de la ciutat. Així, caldria estudiar el conjunt de la problemàtica territorial, a partir de les següents línies de treball:
a). Analitzar els canvis i modificacions que li calen al vigent PGOM, degut a diversos factors, mantenint, en tot cas, el “model de ciutat” dissenyat en el mateix:
• La nova Llei d’Urbanisme ha posat a l’abast del Planificador, un seguit de nous instruments i determinacions que cal aplicar (el patrimoni públic de sòl i habitatge, les reserves de sòl per habitatges de protecció pública, la cessió del 10% en sectors de transformació urbana, els drets de tanteig i retracte, els nous sistemes de gestió urbanística, …………….. )
• L’esgotament de les previsions del propi PGOM 1996 fa que el municipi s’hagi de plantejar transformacions, remodelacions, rehabilitacions, etz i sobre tot optimitzar la utilització d’un element bàsic de la ciutat, com es el territori, el sòl…, tot això amb la clara voluntat de mantenir i conservar el model de ciutat que ara tenim.
• La maduració, lògica, d’esquemes establerts en un escenari econòmic i social que ha canviat molt en els darrers anys. Les propostes correctament plantejades a l’inici dels estudis de la revisió del Pla General (anys 1993-1995) s’han vist modificades i superades pel pas del temps i pels canvis econòmics i socials, que han modificat hàbits personals, socials, tecnològics, de consum i de lleure.
b). Aflorar, d’acord amb la reflexió anterior, nous sectors amb potencialitat residencial a partir de la reconversió d’usos:
• Per trasllat d’usos a zones mes adequades; bàsicament continuar amb la política de trasllat d’indústries del centre de la ciutat.
• Per canvis en la tipologia del terciari, que en alguns casos permet i aconsella la barreja d’usos.
• Per canvis en els models de l’activitat econòmica.
c). Establir, per a cada nou sector residencial i pels antics sectors susceptibles d’afrontar-ho, el percentatge mínim obligat d’Habitatge de protecció pública (HPP) per a la iniciativa privada i el percentatge d’aprofitament que s’incorporarà al Patrimoni Municipal del Sòl, com a base d’una política d’habitatge de lloguer.
d). Establir àrees i programes d’ajut a la Rehabilitació d’Edificis, Pla de Revitalització de Barris (millora de l’espai públic, cohesió social i cultural, dinamització comercial i de serveis equipaments i dotacions) i programes d’incentivació del lloguer privat amb interès social.
Per tot això, es proposa al Ple, l’adopció dels següents A C O R D S :
Primer.- El Govern Municipal presentarà al Ple del mes de març de 2003, un document que concreti els “CRITERIS PER A MODIFICAR PUNTUALMENT EL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL”, en la línia descrita a la part expositiva de la present proposta, per tal de:
1. Adaptar-lo a la nova Llei d’Urbanisme.
2. Desenvolupar un PROGRAMA D’ACTUACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL.
3. Respondre als nous reptes d’una ciutat:
a. equilibrada territorialment
b. avançada socialment
c. activa en l’àmbit comarcal i metropolità
d. preparada per a l’economia del coneixement.”
El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, manifesta que la proposta de resolució del grup municipal d’ICV va en la línia d’adaptar el planejament a les possibilitats que ofereix la Llei d’Urbanisme 2/2002, una llei progressista aprovada pel Parlament de Catalunya. El Programa d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) segons la llei és l’expressió de les polítiques municipals de sòl i habitatge, dels compromisos del planejament i d’impuls dels plans de reforma i millora urbana. També ha d’avaluar-se i atendre les necessitats de sòl i habitatge que té el municipi d’acord amb el planejament territorial. El grup municipal de CiU creu positiu adaptar aquest planejament general a la Llei d’Urbanisme, però s’ha de fer sense preses i amb un debat i consens ciutadà. Una proposta de resolució no és la millor manera per definir continguts fins a l’extrem de determinar els metres quadrats que resultaran de sostre per habitatge social. Proposa al grup municipal d’ICV que els punts 2n, 3r i 4r passin a la part expositiva, i la part dispositiva quedi només en l’acord d’iniciar la tramitació del Programa d’Actuació Urbanística Municipal.
El senyor Joan López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, manifesta que la proposta del grup municipal d’ICV té la virtut de posar a disposició dels regidors els coneixements que té el Sr. Milà sobre aquesta matèria. Considera que és un avanç important que hi hagi un consens de treballar en un Pla d’Actuació d’Habitatge per a la ciutat, però que s’ha d’utilitzar els recursos que des del departament d’Urbanisme té al seu abast, ja que existeix les planificacions trimestrals on estan recollides l’estat d’execució dels diversos Plans d’Actuacions Urbanístics que en aquests moments s’estan portant a terme; per tant a la vista dels plans en marxa, cal determinar quines són les potencialitats i recollir-ho en un document que sigui un Pla d’Habitatge per a la ciutat de Mataró.
El senyor Salvador Milà en referència a la proposta alternativa del govern, assenyala que en el fons el govern municipal aposta per la creació i la generació de nou sòl (Turons, Sorrall …) com a únic instrument d’actuació en matèria d’obtenció d’habitatge social, seguint la lògica de l’urbanisme antic. Tothom està a favor de la política d’habitatge però ningú es posa d’acord en utilitzar els instruments, per això s’ha de començar a dotar-se d’aquests instruments. En els últims punts de la proposta d’ICV es pretén complir el tràmit de la nova Llei d’Urbanisme, però les propostes van en el sentit de suggeriments i criteris que permetin el debat, complementat amb una àmplia participació, debat i informació que marca la llei per després anar a una aprovació inicial.
El senyor Arcadi Vilert contesta al Sr. Milà que no ha volgut parlar de les xifres de l’annex pel seu caràcter orientatiu; no obstant això, sense requalificar sòl, el Pla General actual permet, aplicant el 20%, no fer més enllà d’unes quantes dotzenes d’habitatges de protecció oficial. També ha dit que en l’estudi on s’assenyalen nous sectors on es farien habitatges de protecció, no solament incloïa els nou sinó també els de reconversió, però això s’ha de fer en el context d’una reflexió general més àmplia. En el fons s’estan dient coses molts similars, per tant li proposa que si manté la filosofia de la seva proposta mantenint només el punt primer, tal com ha dit el Sr. Carbó, acceptarien la seva proposta ja que és compatible amb la del govern i així mateix es manté el compromís de presentar en el mes de març la documentació de criteris i obrir un debat ciutadà.
El senyor Genís Carbó manifesta la posició del seu grup en iniciar un PAUM ja que té unes potencialiltats que s’aplicarien sobre l’urbanisme de la ciutat.
El senyor Salvador Milà manté la seva proposta de resolució, i respecte a la proposta alternativa del govern municipal votaran en contra a causa del to electoralista que pot tenir el debat d’aquest tema en el Ple de març.
El senyor Arcadi Vilert manté la proposta alternativa.
Es sotmet a votació l’esmena proposta alternativa presentada pel govern municipal :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 17, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (13) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra: 2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds .
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
A continuació es sotmet a votació la proposta de resolució del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds :
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.
Vots en contra: 17, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (13) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Per tant queda rebutjada la Proposta de Resolució presentada per ICV, i queda aprovada la proposta presentada pel govern municipal.
24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS SOBRE INICIAR ELS TRÀMITS DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D'ORDENACIÓ EN DOS POLÍGONS URBANS QUE ES SITUEN ENTRE LA RONDA ALFONSO X EL SABIO, CARRERS FLORIDABLANCA, JOSEP SABATER I PRAT DE LA RIBA.
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la Proposta següent:
“ 1.- MEMÒRIA EXPLICATIVA
Existeix un ampli consens entre tots els grups municipals –govern i oposició- de l’Ajuntament de Mataró, en un seguit de qüestions que aquesta proposta intenta inter-relacionar:
1) La necessitat d’impulsar les polítiques de promoció d’habitatge a preus assequibles –tant de venda com de lloguer, tant de promoció pública com privada- el més aviat possible, sense quedar condicionats per les properes eleccions municipals, sens perjudici que, el nou govern que es constitueixi a l’Ajuntament després de les eleccions defineixi d’altres prioritats i impulsi d’altres actuacions.
2) La importància de realitzar totes les actuacions possibles de millora urbana i de rehabilitació així com de dotació d’equipaments i serveis i en general en el sector de Rocafonda-El Palau, en el marc del Pla integral, i
3) La conveniència de demostrar que el vigent pla d’ordenació de 1997 té encara molts potencials de desenvolupament urbà i disposa de mecanismes per dotar del sostre necessari per les necessitats d’habitatges i de dotacions en els propers anys, aplicant mecanismes de modificació puntual, reforma interior, etc.
En l’àmbit urbà que ens ocupa –el situat entre la Ronda Alfonso X El Sabio, Carrer de Mata, Prat de la Riba, Floridablanca i Josep Sabater, s’han realitzat en els últims anys, tot un seguit d’actuacions de planejament, gestió i edificació de sòl de notable incidència i que han de portar a completar una important transformació d’aquest sector urbà que tradicionalment s’havia caracteritzat pel seu caràcter industrial, en situació perifèrica, de cert abandó en alguns casos, i en tot cas s’havia configurat com un espai de transició –mal endraçat- entre l’Eixampla est de la ciutat i els nous barris del Palau- Escorxador i Rocafonda.
En aquests moments s’han consolidat les següents operacions urbanístiques- en diversos graus d’execució:
1) La modificació del pla general en part dels terrenys de la fabrica de Can Gassol ( UA 55), amb 26.510 m2 de sostre per la construcció d’habitatges, l’obertura del vial perllongant el carrer Pacheco y la creació d’una nova zona verda pública.
2) L’aprovació del Pla especial que desenvolupa les unitats d’actuació 53 i 58, de forma conjunta, corresponents a l’antic “Verdet”, amb l’obertura del vial perllongació del Carrer Alarcón fins carrer de Mata i la formació d’un gran parc urbà.
3) L’aprovació de la modificació del pla general de la Unitat d’Actuació discontínua Uad-01, situada entre els carrers Floridablanca, Prat de la Riba i Antoni Viladomat, amb usos residencials.
Com a resultat d’aquestes operacions han quedat dos àmbits qualificats de zona industrial en sòl urbà (2a i 2b) que presenten les següents característiques:
1) L’àmbit situat entre la carrer de Mata cruïlla amb Ronda Alfonso X El Sabio, carrers Floridablanca, Josep Sabater i Pintor Fortuny té una superfície aproximada de 7.800 m2 de sòl -inclòs el passatge interior d’en Matas de propietat municipal- i en el mateix hi ha una benzinera que ocupa part de la via pública en un punt tant important com la cruïlla la carrearrer de Mata i la Ronda, així com naus industrials infra-utilitzades, amb tunels de rentat, botigues de cotxes de segona mà, algun petit taller i la resta desocupat.
2) L’àmbit que resta de la fàbrica de Can Gassol de 6.040 m2 sòl, amb dues naus infrautilitzades sols com a magatzems, i sense activitat productiva per causa de l’incompliment del conveni de col.laboració i urbanístic pel manteniment de l’activitat productiva que es va signar per part de Manufacturas Antonio Gassol SA amb l’Ajuntament de Mataró en data 29-1-1997, així com patis interiors de l’antiga fàbrica - una de les naus té catalogats els elements de mobiliari d’oficina interior-.
Aquests dos àmbits constitueixen avui un espai urbà degradat que trenca la continuïtat urbana entre el sector de l’eixampla est de la ciutat i els barris de El Palau, Escorxador i Rocafonda, cosa que es posarà de manifest un cop s’executin les Unitats d’actuació del Verdet i del carrer Prat de la Riba-Floridablanca abans referides.
És per això que es creu oportú iniciar el tràmit per la transformació urbana d’aquests dos àmbits urbans, delimitant dos nous polígons de sòl urbà no consolidat –dues noves Unitats d’Actuació- considerant-les a efectes de dotacions com un únic sector, de forma que es concentri la cessió de verd públic en el polígon superior –Carrer de Mata-Roda. Alfonxo X El Sabio i els equipaments i dotacions al polígon de Can Gassol.
En la modificació es proposa que tot el nou sostre residencial del polígon de la part restant de l’antiga fàbrica de Can Gassol es destini a habitatge de protecció oficial –en venda i lloguer, atès que cal considerar aquest polígon dins del conjunt format amb la UA-55, corresponent a la major part dels antics terrenys de Can Gassol que en virtut del conveni urbanístic de col•laboració pel manteniment de la indústria es va reqüalificar de residencial de renda lliure al 100 % amb una importantíssima plusvalua immobiliària per la propietat, tal com s’ha posat de manifest en l’expedient de reclamació de responsabilitat patrimonial per incompliment del conveni que s’ha seguit per aquest Ajuntament, i que s’ha resolt de forma simultània a l’inici del present expedient de modificació puntual.
Les característiques i paràmetres urbanístics PROPOSITIUS que –inicialment- es proposen per les dues noves unitats d’actuació, són els que es contenen en les dues fitxes annexes a la present MEMÒRIA.
També s’adjunta una relació de propietaris de finques incloses en l’àmbit objecte de la modificació.
S’adjunten també, amb caràcter PROPOSITIU, els plànols d’estat de l’ordenació actual i proposta indicativa de nova ordenació dels terrenys i de delimitació de les dues noves Unitats d’actuació en sòl urbà.
2.- DISPOSICIONS LEGALS D’APLICACIÓ
Es proposa aplicar en els àmbits dels dos polígons de transformació d’usos de industrial a residencial i zones verdes i equipaments públics, les determinacions sobre reserves per habitatges de protecció oficial, -article 57, 3- cessió del aprofitament mig -art. 43- i cessions de sòl per zones verdes i equipaments -art. 58,1, f)- que resulten de la llei d’urbanisme de Catalunya 2/2002 de 14 de març, i en relació a La proposta de PROGRAMA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL DE CARÀCTER URGENT PER LA PROMOCIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL I LA REHABILITACIÓ URBANA que s’ha presentat de forma simultània a consideració de l’ Ajuntament Ple.
Ateses les competències urbanístiques que corresponen a l’ Ajuntament per l’exercici de l’acció de planificació i per promoure la modificació puntual del pla general, de conformitat amb el que disposen els articles 14, 1 i 2 , així com els articles 74, 2 de la llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme de Catalunya.
Atès el que disposa l’article 83 de la referida llei urbanística de Catalunya sobre l’acord d’aprovació inicial dels plans d’ordenació urbanística municipal.
Atès el que disposa l’article 8 de la repetida llei d’urbanisme de Catalunya sobre la publicitat i participació en els processos de planejament urbanístic, amb la necessitat de obrir terminis de consulta i divulgació dels projectes.
Atès el que disposen els articles 70 i 71 de la mateixa llei d’urbanisme de Catalunya vigent sobre suspensió de tramitació de plans urbanstics derivats i de llicències urbanístiques en els àmbits objecte de modificació o reconsideració de l’ordenació urbanística.
És per tot això que es proposa a l’ AJUNTAMENT PLE, l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER.- Iniciar, la tramitació de MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ EN DOS POLÍGONS URBANS QUE ES SITUEN ENTRE RONDA ALFONSO X EL SABIO, CARRERS FLORIDABLANCA, JOSEP SABATER I PRAT DE LA RIBA, prenent en consideració, amb caràcter de treballs preparatoris i propostes de canvi d’ús i d’ordenació, les contingudes en la MEMÒRIA, FITXA DE CARACTERÍSTIQUES I PLÀNOLS que s’adjunten la present proposta de resolució.
SEGON.- Obrir un termini d’un mes de consulta i informació ciutadana sobre els objectius i continguts de la MODIFICACIÓ PUNTUAL que es proposen en l’apartat segon dels acords, amb especial atenció, notificació personal i audiència als propietaris afectats així com a les entitats, associacions i organismes representatius dels diversos sectors econòmic, socials i territorials de la ciutat, a efectes de rebre suggeriments i propostes, publicant els corresponents anuncis al D.O.G.C. al B.O.P. i a la premsa local i de circulació generals, així com efectuar les demés comunicacions i actes informatius que s’estimin necessaris.
TERCER.- Els treballs de redacció de la documentació necessària per l’aprovació inicial de la MODIFICACIÓ PUNTUAL que es proposa es realitzaran pels serveis tècnics municipals del Departament d’urbanisme, obres i llicències, i prendran en consideració els resultats del termini d’informació i consulta pública i de l’audiència als interessats.
QUART.- Suspendre la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestió i d’urbanització, així com també suspendre l’atorgament de llicències de parcel•lació, edificació, reforma i rehabilitació o enderrocament de construccions, i d’instal•lació o ampliació d’activitats o d’usos, tant existents com de nous, en l’àmbit urbà objecte de la proposta de MODIFICACIÓ PUNTUAL, segons delimitació que es conté en els plànols de la PROPOSTA ADJUNTA, quina suspensió es fixa per termini D’UN ANY, i procedir a publicar els anuncis corresponents al D.O.G.C. al B.O.P. i a la premsa local i de circulació general.”
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, comparteix la lectura del territori que fa el Sr. Milà en quant a la vocació de reconversió i utilització d’aquests espais. Així com la preocupació subjacent de poder resarcir a la ciutat en el cas de Manufacturas Gassol del perjudici causat. Estaria d’acord en iniciar el tràmit de modificació del Pla General quan s’hagi discutit i treballat tècnicament la seva proposta que té molts elements interessants però que s’ha d’estudiar amb calma, i per tant demana al Sr. Milà que accepti suprimir el punt segon de la proposta referent a obrir un termini d’un mes perquè hi hagi una consulta ciutadana, per problemes obvis de calendari.
El senyor Genís Carbó, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, comparteix els criteris de la proposta de resolució, però s’ha de tenir en compte que no és tasca d’una proposta de resolució fer un planejament o fer un avenç del Pla Especial. En definitiva una transformació d’usos d’un parell d’illes que sumen 15.000m2 seria lògic que es fes dintre l’àmbit de redacció d’un Pla d’Actuació Urbanística Municipal. Indica que el seu grup s’abstindrà.
El senyor David Rovira, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, comparteix les explicacions que han fet el Sr. Vilert i el Sr. Carbó.
El senyor Salvador Milà manifesta que en aquest àmbit es pot iniciar el tràmit per anar avançant ja que s’està actuant dintre de sòl urbà. Estaria d’acord en iniciar el tràmit de la modificació puntual d’aquests dos àmbits, suprimint el punt segon de la seva proposta.
El senyor Alcalde accidental, Sr. Remigio Herrero interpreta que desapareix el punt segon i per tant es sotmet a votació la proposta amb els punts primer, tercer i quart.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).
25 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ACTUACIONS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ.
El senyor Genís Carbó, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la Proposta següent:
“En el passat ple del mes de gener el nostre grup municipal va presentar una proposta de resolució amb l’objectiu d’incentivar al govern municipal a utilitzar els ajuts que actualment estan ja disponibles en el Pla Català de l’habitatge i que no utilitza, per tal d’ampliar el parc d’habitatge de lloguer social del municipi.
En el debat que va produir-se va quedar palès el poc interès del govern en adquirir compromisos, especialment numèrics per crear habitatge social, malgrat la forta demanda existent i a l’existència d’ajuts específics en el Pla Català de l’habitatge per comprar habitatges buits i posar-los al mercat de lloguer amb preus acotats i assequibles a rendes baixes.
No és aquest l’únic cas d’ajut regulat en el Decret 157/2002 d’ajuts públics en matèria d’habitatge, que no s’utilitza de manera adient ni aprofitant totes les possibilitats que planteja.
Existeixen uns importants ajuts a la rehabilitació en el decret;
Capítol 4
Actuacions en àrees de rehabilitació i rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges
Article 29
Actuacions protegibles
Als efectes del que disposa aquest Decret es consideren actuacions protegibles de rehabilitació les actuacions en àrees de rehabilitació i la rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges.
Article 30
Edificis i habitatges
La rehabilitació d’habitatges i d’edificis d’habitatges comprèn les actuacions que compleixin les condicions que estableix el Reial decret 1/2002, d’11 de gener, per a l’obtenció de qualificació d’actuació protegida.
Article 31
Àrees de rehabilitació
31.1 Es consideren àrees de rehabilitació les declarades per l’Ordre del conseller de Política Territorial i Obres Públiques per integrar un programa específic de rehabilitació.
31.2 També es consideren àrees de rehabilitació les àrees de rehabilitació integrada i les declarades pel conseller per poder accedir als ajuts regulats al Reial decret 1/2002, d’11 de gener.
Article 33
Subvencions per objectius
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques pot atorgar, amb càrrec als seus pressupostos, a través dels serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge, una subvenció complementària a les previstes en el Reial decret 1/2002, d’11 de gener, per un import equivalent al 10% del pressupost protegible en els supòsits següents:
b) Habitatges que es rehabilitin per destinar-los a lloguer.
c) Habitatges llogats amb contracte anterior a l’entrada en vigor de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, i subjectes a pròrroga forçosa.
d) En el cas que l’actuació de rehabilitació consisteixi en la instal•lació d’ascensor en un edifici d’habitatges es pot concedir una subvenció equivalent al 10 per 100 del cost de la instal•lació, complementària dels ajuts previstos en el Reial decret 1/2002, d’11 de gener.
Article 34
Ajuts per a la redacció de projectes i direcció d’obres
El director general d’Arquitectura i Habitatge pot subvencionar, prèvia resolució d’excepcionalitat adoptada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb càrrec als pressupostos del Departament, els honoraris derivats de la redacció de projectes i de la direcció d’obres, quan les actuacions de rehabilitació afectin més de 100 habitatges, amb justificació de l’Administració que impulsi l’actuació per raó de la situació socioeconòmica dels ocupants dels habitatges.
Article 35
Programes específics de rehabilitació
35.1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través dels serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge, pot concedir subvencions per un import de fins al 10% del pressupost protegible per aquelles actuacions de rehabilitació que es determinin per ordre del conseller com a conseqüència d’un programa específic de rehabilitació a què fa referència l’article 31.1 d’aquest Decret.
Per determinar aquestes actuacions s’han de tenir en compte les condicions físiques dels habitatges i, si s’escau, les personals dels usuaris, que prèviament hauran de ser justificades.
35.2 En l’ordre mateixa del conseller es determinaran el caràcter dels ajuts i les condicions per accedir-hi, així com la compatibilitat o incompatibilitat amb els altres ajuts per a la rehabilitació.
Tots aquests ajuts són molt importants i poden ajudar a incidir fortament en disposar d’habitatges dignes i de qualitat. Però per poder ser utilitzats s’ha de portar primer a terme una important feina de gestió per part de l’Ajuntament, no n’hi ha prou que existeixin els ajuts, s’ha treballar molt seriosament per poder-los aplicar. S’han de posar en coneixement dels propietaris i també incentivar-los. Ja fa molt anys a Mataró va crear-se una oficina mixta per la rehabilitació d’habitatges, finançada al 50% per la Generalitat i l’Ajuntament.
Fa alguns anys que venim dient que quan el sòl urbanitzable del municipi està ja pràcticament esgotat i el sòl urbà està exhaurint el seu potencial residencial per l’execució de sectors de reforma interior i millora urbana, la rehabilitació d’habitatges apareix com la millor solució per suplir les necessitats d’habitatge i mantenir alhora la qualitat de vida dels seus usuaris i a la vegada millorar la imatge de la ciutat.
Sovint hem dit que hem construït 1.200 habitatges nous a l’any, i n’hem rehabilitat 300, i que cal com a mínim rehabilitar-ne tants com se’n construeixen de nous, per ajudar a la sostenibilitat .
A l’any 1986 va crear-se a la nostra ciutat un àrea de rehabilitació integrada per afavorir la rehabilitació dels habitatges que quedaven dintre. L’ARI mai va dotar-se pressupostàriament, contràriament al que va passar en altres ciutats: Ciutat Vella a Barcelona, Terrassa; Sabadell, Lleida, Girona, Manresa,... i es va perdre una bona ocasió d’apostar per la rehabilitació.
Alguns tipus de rehabilitació han esdevingut emblemàtiques cara a la millora de la qualitat de vida dels usuaris, com és la instal•lació d’ascensors en blocs d’habitatges, perquè han fet un servei social de primer ordre, a les persones en general, però especialment a les persones grans o discapacitades.
Per tot això el grup municipal de CiU presenta la següent
Proposta de Resolució
1.- Acordar la delimitació d’àrees de rehabilitació d’acord amb l’article 35 del Decret 157/2002, d’ajuts públics en matèria d’habitatge, en el Centre Històric de Mataró, a Cerdanyola, Rocafonda i el Palau.
2.- Complementar per part d’aquest Ajuntament en un 10% les subvencions per habitatges que es rehabilitin per destinar-los a lloguer o actuacions d’instal•lació d’ascensors en edificis d’habitatges d’acord amb l’article 33 del Decret 157/2002.
3.- Demanar al govern de la Generalitat l’aplicació dels ajuts per la redacció de projectes i direcció d’obres i de programes específics de rehabilitació amb subvencions fins el 10% en les zones més degradades de les àrees de rehabilitació definides. “
El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d’Urbanisme, Obres i Llicències, respon que des del 2 d’octubre de 2002 s’ha sol.licitat a la Generalitat la delimitació d’arees de rehabilitació.
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta la seva indignació pel fet que s’hagi demanat sense haver-lo parlat en cap Comissió Informativa.
El senyor Arcadi Vilert aclareix que es va debatre en el Pla Integral de Rocafonda.
El senyor Genís Carbó assenyala que on han d’explicar els temes ha de ser en els òrgans de govern de l’Ajuntament, no en un altre lloc. Demana que li contesti si les arees de rehabilitació eren les del Centre Històric de Mataró, Cerdanyola, Rocafonda i Palau, com també complementar els ajuts per part de l’Ajuntament en un 10% en subvencions per objectius.
El senyor Arcadi Vilert contesta que no es pot pronunciar fins que arribi l’ordre del Conseller que explicitarà els percentatges, així com si el govern municipal farà una contraproposta.
El senyor Genís Carbó indica que estan parlant de coses diferents. Una cosa són les arees de rehabilitació i una altra les de subvencions per objectius destinats a habitatges de lloguer, instal.lacions d’ascensors i contractes anteriors a la llei d’arrendaments que és el que demana el grup municipal de CiU.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 10, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6) i corresponents als membres del Grup Municipal Popular (4).
Vots en contra: 13, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista.
Abstencions: 2, corresponents al Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds.
26 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER TAL D'ARRANJAR PARCIALMENT EL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA.
El senyor Joaquim Esperalba, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent:
“El grup municipal de Convergència i Unió és coneixedor de l’existència d’un projecte elaborat pel govern municipal per tal de procedir a una reforma en profunditat del mercat de la plaça de Cuba.
També sabem que aquest ambiciós projecte no compte amb el assentiment de la major part de comerciants d’aquell mercat que es recuperen tot just de les molèsties ocasionades per les reformes parcials realitzades per l’Ajuntament en els darrers anys i també de les importants inversions que una gran majoria de venedors varen efectuar.
Sembla que el govern municipal no vol efectuar cap tipus d’actuació que no sigui la de la totalitat del projecte redactat i espera que sols el pas del temps farà rectificar l’actitud dels comerciants, encara que això suposi un gradual deteriorament del mercat. Solucionar la climatització del mercat ; incidir en un pla de promoció; retirar el compactador de brossa i posar a subhasta les parades tancades són algunes de les mesures que els comerciants han demanat reiteradament sense èxit.
Per altre part, en el POEC que es presenta a aprovació provisional en l’apartat 7.5.2 es parla d’aquesta reforma del mercat de la plaça de Cuba a partir d’un projecte de reforma integral que com diuen és rebutjat per la majoria d’operadors. Encara que també en el mateix apartat es preveu el “Plantejament d’altres alternatives que possibilitin l’anàlisi de la solució definitiva per part dels operadors amb perspectives a mig i llarg termini”.
També en el punt 7.5.1. defineix que l’agent actuant son l’Ajuntament amb coordinació de les entitats associatives i dels comerciants i propietaris implicats.
Per tot això i amb l’ànim de desencallar una situació estancada i que necessita urgent solució el grup municipal de Convergència i Unió proposa a l’Ajuntament en Ple la següent
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
PRIMER.- Procedir a constituir en el si de l’IMPEM una comissió de seguiment amb membres del Consell d’Administració i representants dels comerciants del mercat de la plaça de Cuba i del seu entorn per tal de fer-ne el seguiment i de determinar les prioritats, així com de les altres millores que es poguessin incorporar.
SEGON.- Aquest Pla de millores urgents es presentarà en el proper mes d’abril.
TERCER.- Procedir a una reforma del mercat que contempli:
• Un nou model de gestió que compti amb la participació dels comerciants.
• La climatització del mercat.
• Endegar un programa de promoció dels mercats municipals.
• La reubicació dels contenidors de residus del carrer que no comprometi l’activitat comercial, la degradació de l’entorn i respecti el medi ambient.
• La posta a subhasta de les parades tancades i reordenació de les mateixes.
• Millorar l’entorn i els accessos al mercat.”
La senyora Pilar Gonzàlez, Presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró, indica que estaria d’acord en acceptar els punts primer i segon de la proposta, creant una Comissió amb representants de l’IMPEM i representants dels comerciants de la Plaça de Cuba i entorns, fixar un calendari que seria entre els mesos de febrer i març, i deixar el punt tercer de la proposta obert i que sigui la mateixa comissió qui marqui el contingut de l’anàlisi de la mateixa i el ritme de treball.
El senyor Joaquim Esperalba estaria d’acord si la regidora portés aquests temes prioritàriament.
La senyora Pilar Gonzàlez considera que el millor seria revisar el projecte de remodelació buscant punts d’acords amb els comerciants, establint a partir d’aquí quins són els temes que han de fer, si remodelació integral o no.
El senyor Joaquim Esperalba accepta la proposta de la regidora.
VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (25).
PRECS I PREGUNTES
27 - PREC QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, SOBRE LA REALITZACIÓ D'UNA CAMPANYA INFORMATIVA AL BARRI DE CERDANYOLA SOBRE ELS SERVEIS QUE DONARÀ EL CENTRE MUNICIPAL D'ESPORTS EL SORRALL.
El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta el següent Prec :
“Del 16 de desembre de l’any passat al 26 de gener d’enguany, l’Ajuntament de Mataró ha realitzat una campanya d’informació i de captació de socis per al Centre municipal d’esports El Sorrall.
El nostre grup municipal entén que tot i que ha hagut diferents formes de poder obtenir informació, en concret al barri de Cerdanyola ha mancat una campanya específica, tenint en compte l’impacte social que aquest equipament pot tenir en el barri.
Es per això que formulem el següent prec:
1- Que fins al més de març es mantingui la campanya d’informació i d’inscripció, amb les mateixes avantatges en relació a la matrícula, instal•lant una oficina d’informació al barri de Cerdanyola i així mateix es faciliti informació i material d’inscripció a tots els centres cívics de Mataró.”
El senyor Francesc Melero, President del Patronat Municipal d’Esports, contesta que han comunicat a l’empresa concessionària la possibilitat d’obrir un punt d’informació específic al barri de Cerdanyola (centre cívic), que comptarà amb un 75% de descompte en relació a la matrícula, com està establert en el Pla de marketing.
El senyor Salvador Milà, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, manifesta que no estan satisfets amb la resposta i assenyala que crearà un conflicte quan la gent vagi a fer la inscripció a Cerdanyola i tingui un descompte del 75% quan fins ara era del 100%. Demana negociar amb l’empresa perquè el descompte de la quota d’incripció sigui del 100%.
El senyor Francesc Melero respon que el preu de la matrícula és un preu públic aprovat pel Ple de l’Ajuntament i ja contemplava l’escalonat del 100%, 75%, 50% i 25%. Les persones que van fer la matrícula en les oficines del Parc Central van poder gaudir del benefici del 100% i ara gaudiran del 75% com està establert en el pla de marketing del centre esportiu El Sorrall.
28 - PREGUNTA QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, SOBRE LA FIRA DE L'INFANT A MATARÓ.
El senyor Josep Comas, regidor del Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, presenta la següent Pregunta :
“Atès que les passades festes nadalenques l’Ajuntament de Mataró va organitzar entre el 27 de desembre i el 4 de gener la Fira de l’Infant a tres Instituts d’Educació Secundària (Damià Campeny, Thos i Codia, Miquel Biada).
Atès que durant l’any anterior l’Ajuntament, a través del Patronat Municipal de Cultura, havia optat per un model de gestió conjunta amb les entitats de lleure de la ciutat, per tal de millorar la qualitat de l’esmentada activitat.
Atès que aquest any l’organització ha anat a càrrec de l’Institut Municipal d’Educació.
Atès que l’Institut Municipal d’Educació va decidir, sense tenir en compte la valoració positiva de l’any 2001 i sense considerar l’opinió de les entitats que havien participat en la seva organització, contractar la gestió de la Fira de l’Infant a una empresa privada.
Atès que aquesta decisió va provocar la protesta de diverses entitats de lleure de la ciutat durant la passada Audiència Pública sobre els pressupostos municipals i, també, i a través dels mitjans de comunicació.
Atès que passat un mes de la celebració de la Fira encara no coneixem cap valoració sobre els resultats dels canvis adoptats.
El grup municipal d'ICV pregunta:
1- Quins són els motius que van provocar que l’IME decidís adjudicar l’organització de les Fires de l’Infant a una empresa privada sense tenir en compte ni l’experiència anterior ni l’opinió de les entitats de lleure de la ciutat?
2- Quin ha estat el nombre d’infants i joves que han participat en la Fira de l’Infant en relació als anys anteriors?
3- Quin ha estat el pressupost de la Fira? Quin import ha estat destinat enguany a promoció i publicitat? Quin a la retribució dels serveis de l’empresa adjudicatària de la gestió? Quin a d’altres conceptes?
4- Com valora el govern municipal la qualitat de les activitats realitzades aquest any després de les crítiques rebudes per les entitats de lleure de la ciutat i pels pares i mares dels infants participants?
5- Si durant els últims tres anys l’Ajuntament ha variat el model de Fira de l’Infant cada any, quins mecanismes de participació pensa posar en marxa el govern municipal per consolidar un model de Fires de l’Infant a la ciutat?”
El senyor Sergi Bonamusa, President de l’Institut Municipal d’Educació, manifesta que la Fira de l’Infant es va acabar a principis de gener, l’IME s’ha donat un període d’un mes per fer la valoració amb el compromís de presentar-lo al plenari de l’IME el 27 de febrer, i per tant hores d’ara no es disposa de la valoració tècnica. Un cop estigui feta s’explicarà en una Comissió Informativa Municipal de Serveis Personals i donarà la resposta en un proper Ple.
El senyor Josep Comas considera que si la valoració no està feta és raonable que es torni a parlar en un proper Ple.
29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ARRANJAMENT DE PINTADES AL CARRER.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, fa decaure la pregunta i demana que sigui contestada per escrit.
30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE RESTAURACIÓ DEL TRAMVIA NÚMERO 4 DE MATARÓ.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, a la vista de la informació que li acaba de subministrar el regidor Sr. Fermín Manchado, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.
31 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE OFERIR UN SERVEI DE CONSULTA A LES EMPRESES DE LA CIUTAT PEL QUE FA A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.
El senyor Joan López, regidor del grup municipal del Partit Popular, fa decaure la pregunta i demana que sigui contestada per escrit.
32 - PREC QUE FORMULA EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, SOBRE LA FIRA HABITACLIA.
El senyor Salvador Milà, regidor del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds, fa decaure el Prec per haver estat tractat ampliament en el punt núm. 9 de l’ordre del dia.
33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOBRE LA NAU GAUDÍ I L'ANY INTERNACIONAL GAUDÍ.
El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.
34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SOBRE LA UTILITZACIÓ DELS XECS SERVEI.
La senyora Roser Manté, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.
I en no haver-hi més assumptes per tractar, a les dotze hores i quinze minuts de la nit el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s’estén la present acta que signa amb mi. Certifico. | 1 | perfect | {"en": 0.002137108771216882, "ca": 0.97370884523559, "es": 0.01936097182209386, "ja": 0.00050797152456768, "th": 0.00025761413031646625, "gl": 0.00014150635327242513, "ru": 0.000152391457370304, "pt": 0.0006277076696443474, "de": 0.0002902694426101028, "it": 0.0013787798523979885, "fr": 0.00018141840163131426, "id": 0.00011973614507666742, "zh": 2.1770208195757712e-05, "cs": 0.0008163828073409142, "tt": 7.256736065252571e-06, "sl": 1.0885104097878856e-05, "da": 0.00016690492950080914, "fi": 4.716878442414171e-05, "uk": 2.1770208195757712e-05, "bg": 4.3540416391515424e-05} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_106493 | Memòria resum de mapes estratègics de soroll de la Xarxa Viària Local de la Diputació de Girona. Fase IV
La gestió ambiental del soroll té com a finalitat evitar, prevenir o reduir la contaminació acústica a la qual està exposada la població i la preservació o millora de la qualitat acústica del territori.
Els mapes estratègics de soroll contenen informació sobre nivells sonors i sobre la població exposada a determinats intervals d'aquests nivells de soroll, a més d'altres dades exigides per la Directiva 2002/49/CE, la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, i la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.
La finalitat és disposar d'una eina que serveixi de base per elaborar els plans d'acció per a la millora i recuperació de la qualitat acústica on sigui necessari i per mantenir la qualitat de l'entorn acústic on sigui satisfactòria.
Documentació
Memòria resum de mapes estratègics de soroll de la Xarxa Viària Local de la Diputació de Girona. Fase IV
Memoria resumen de mapas estratégicos de ruido de la Red Viaria Local de la Diputación de Girona. Fase IV | 1 | perfect | {"ca": 0.8909426987060998, "it": 0.019408502772643253, "es": 0.08964879852125693} | |
crawling-populars_ca_20200525_34_164868 | Motociclisme. Viñales completa el segon triplet català del curs en el GP d’Anglaterra de Moto GP. Quartararo envesteix Dovizioso en el primer revolt
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.647378 | curate | {"es": 0.050387596899224806, "ca": 0.9496124031007752} | : /motor/moto-gp.raw?task=quick.read&id=1655231&return=L21vdG9yL21vdG8tZ3AuaHRtbA== |
macocu_ca_20230731_10_423440 | El cromosoma Y és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers. En mamífers conté el gen SRY responsable de la masculinització de l'embrió, que activa entre altres coses el desenvolupament dels testicles durant l'embriogènesi.
La majoria de mamífers tenen un parell de cromosomes sexuals a cada cèl·lula. Els mascles tenen un cromosoma Y i un X, mentre que les femelles tenen dos cromosomes X. Durant la meiosi aquests no presenten recombinació genètica total. En mamífers, el cromosoma Y conté el gen que activa el desenvolupament embrionari cap a mascle. Aquest gen és el SRY. Altres gens (a més a més del SRY) situats als cromosoma Y humà i d'altres mamífers són necessaris per a la producció normal d'esperma.
Molts grups d'organismes, a banda dels mamífers, tenen cromosomes Y, però aquests cromosomes Y no comparteixen un ancestre comú amb els dels mamífers. Grups com les mosques del vinagre (Drosophila melanogaster i altres espècies), altres insectes, alguns peixos, alguns rèptils i algunes plantes. En les mosques del vinagre, no existeix el cromosoma Y no determina el desenvolupament masculí. De fet, el sexe d'aquests dípters es determina per la presència o absència de cromosomes X. De manera que, les mosques de la fruita XX són femelles, i les que només presenten un sol cromosoma sexual X són mascles.
El cromosoma Y és el responsable, en els mamífers, de la diferències fisiològiques entre els sexes.
Però fa milions d'anys els cromosomes X i Y eren idèntics fins que es va començar a diferenciar el cromosoma Y en els mascles. El cromosoma Y només porta uns 20 gens (mentre que el cromosoma X té milers de gens) Segons el SIB (Swiss Institute of Bioinformatics) els primers gens del sexe ( " sex genes " ) aparegueren en els mamífers fa uns 180 milions d'anys, durant el període Juràssic.
La recerca es va fer comparant seqüències genètiques en 15 llinatges diferents d'animals mamífers (placentaris marsupials i monotremes) i amb les dels pollastres com a acomparació. L'estudi va necessitar una quantitat d'hores de càlcul enorme, 29.500 hores de càlcul amb ordinador. [5]
En humans es presenten trisomies cromosòmiques de forma poc freqüent. Alguns homes presenten configuracions del tipus XXY (vegeu Síndrome de Klinefelter), o la Síndrome XYY, i algunes dones presenten trisomia del cromosoma X XXX o un sol cromosoma sexual X, "X0" (vegeu Síndrome de Turner). Hi ha altres excepcions en les que el gen SRY ha sigut modificat, o recombinat per error a un cromosoma X (produint un mascle "XX"). Per a fenòmens relacionats vegeu Síndrome d'insensibilitat als andrògens i intersexe.
En humans, el cromosoma Y conté 58 milions de parells de bases, amb 78 a 86 gens, que codifiquen per a només 23 proteïnes diferents. [6] Aquesta relació és típica en moltes espècies, el cromosoma Y conté menys gens que qualsevol dels altres cromosomes.
Com a conseqüència del fet que el cromosoma Y canvia de manera relativament lenta al llarg del temps i que només es transmet de pares a fills, s'ha usat per a traçar llinatges paterns. Aquesta és la causa d'unes poques malalties genètiques conegudes en humans (44 en total).
El cromosoma Y humà no es pot recombinar amb el cromosoma X, excepte en uns petits trossos de les regions pseudoautosòmiques als telòmers (que comprèn aproximadament un 5% de la longitud del cromosoma). Aquestes regions són relíquies d'una homologia ancestral entre els cromosomes X i Y. | 0.817856 | curate | {"ca": 0.9991256193529583, "uz": 0.0008743806470416788} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_107634 | INDEPENDÈNCIANova ofensiva espanyola: Margallo convoca ara els ambaixadors de tots els països de la UEEl ministre d’Afers Exteriors vol aturar l’onada sobiranista i demanarà als representants que deixin clar que si Catalunya s’independitza sortirà de la UENerea RodríguezNova ofensiva espanyola per frenar el sobiranisme. El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, ha convocat a la seu del Ministeri aquest matí a tots els ambaixadors de països de la Unió Europea acreditats a Madrid.La reunió començarà a les 10 hores al Palau de Viana, al centre de la capital espanyola, i es podria allargar durant tot el matí. Tot i que des del ministeri que dirigeix Margallo s’afirma que serà unesmorzar regular de treball, el cert és que d’aquest tipus de reunions se’n fan molt poques, i que això arriba pocs dies després que el ministre cridés a consultes l’ambaixador de Lituàniai Letònia després de les declaracions dels seus primers ministres donant suport a la independència de Catalunya.Així, la intenció d’aquesta trobada seria aturar la onada sobiranista i demanar als Estats membres de la UE que, al ser interpel·lats, deixin sempre clar que si Catalunya s’independitza haurà de sortir obligatòriament de la Unió Europea. Després d’aquesta reunió, Margallo es trobarà amb el comissari del Mercat Interior i Serveis de la Unió Europea, Michel Barnier.http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/09/nova_ofensiva_espanyola_margallo_convoca_ara_els_ambaixadors_de_tots_els_paisos_de_la_ue_96050.php
Mentre Espanya fa temps que ha començat l'ofensiva, a Catalunya el conseller d'Economia només fa que agenollar-se davant les exigències de Montoro, no tenim el referèndum convocat i l'acció internacional del Govern podria intensificar-se molt millor. Que la feina que ells haurien de fer la facin els voluntaristes de Help Catalonia, és trist i diu molt d'ERCiU. Europa ens prendrà seriosament en el moment en què anem a per totes. I no hi estem anant.
Cada cop que escrius ERCIU fas el ridícul.
Nen, que la teva capelleta hagi tornat a caure en el parany de l'autonomisme, no és el meu problema. I deixa de perseguir-me, que sembla que t'agradi fer el ridícul com en el fil on deies que m'informés sobre el preu de les enginyeries: de fail en fail fins a la derrota final?
LOL | 0.907663 | curate | {"ca": 0.9716652136006975, "la": 0.008718395815170008, "es": 0.018308631211857017, "en": 0.0013077593722755014} | |
mc4_ca_20230418_13_576739 | Rainbow Turquesa Fucsia Verd fosc Coure Borgonya | Lanas para Tejer
/temp/sku/fnt2/126/62908.jpg /temp/sku/fnt2/126/62908a.jpg /temp/sku/fnt2/126/62908b.jpg /temp/sku/fnt2/126/62908c.jpg
€8.23 Preu d'un article: €2.06
Afegeix a la cistella de compres 1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3311 Grups de 44 Articles €90.56
SKU:fnt2-62908
Color :Turquesa, Borgonya, Verd fosc, Fucsia, Coure
Etiquetes de fil :Filats de l'hivern, Bàsic, Self-striping, Double Knitting, 100% Acrylic, Multicolor, Banyera d'aquest mes, Colpejar aquesta setmana
fnt2-63042€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6630 Grups de 120 Articles €246.9938 Grups de 152 Articles €312.85
fnt2-63040€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3318 Grups de 72 Articles €148.19
fnt2-63039€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3316 Grups de 64 Articles €131.73
fnt2-63038€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6630 Grups de 120 Articles €246.9935 Grups de 140 Articles €288.15
fnt2-63037€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3315 Grups de 60 Articles €123.49
fnt2-63036€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6630 Grups de 120 Articles €246.9940 Grups de 160 Articles €329.3250 Grups de 200 Articles €411.6454 Grups de 216 Articles €444.58
fnt2-62912€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6630 Grups de 120 Articles €246.9940 Grups de 160 Articles €329.3244 Grups de 176 Articles €362.25
fnt2-62911€2.06
fnt2-62910€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6630 Grups de 120 Articles €246.9940 Grups de 160 Articles €329.3250 Grups de 200 Articles €411.6456 Grups de 224 Articles €461.04
fnt2-62909€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6626 Grups de 104 Articles €214.06
fnt2-62908€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3311 Grups de 44 Articles €90.56
fnt2-62903€2.06
fnt2-62902€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.16
fnt2-62901€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6628 Grups de 112 Articles €230.52
fnt2-62899€2.06
1 Grup 4 Articles €8.23
fnt2-62898€2.06
fnt2-62897€2.06
1 Grup 4 Articles €8.232 Grups de 8 Articles €16.473 Grups de 12 Articles €24.704 Grups de 16 Articles €32.935 Grups de 20 Articles €41.166 Grups de 24 Articles €49.407 Grups de 28 Articles €57.638 Grups de 32 Articles €65.869 Grups de 36 Articles €74.1010 Grups de 40 Articles €82.3320 Grups de 80 Articles €164.6622 Grups de 88 Articles €181.12
fnt2-63041€2.06
fnt2-63035€2.06
fnt2-63034€2.06
fnt2-62907€2.06
fnt2-62906€2.06
fnt2-62905€2.06
fnt2-62904€2.06
fnt2-62900€2.06 | 0 | curate | {"ca": 0.9064595834804094, "eb": 0.020825979527003175, "ls": 0.0024708789269325803, "en": 0.07024355806565478} | https://lanasparatejer.yarnshopping.com/ca/fnt2-62908 |
mc4_ca_20230418_8_351265 | L’abril Cultural de l’IEBC » Temps de Franja
Presentació de Traces d'un passat llunyà, de Jacinto BOnales (dreta), amb Josep Labat (esquerra). / Ramon Mesalles
Segons va explicar el mateix Bonales en una suggeridora exposició, el seu treball és un viatge a través del temps, des de l’Edat de Bronze fins a la conquesta cristiana de la comarca, reconstruint el paisatge històric a partir de l’empremta humana. Tot seguit, l’IEBC va presentar la recreació de l’estatueta d’un Dofí de marbre cavalcat per Eros trobat a Vil·la Fortunatus i actualment en el Museu de Huesca. Com va precisar Marina Barrafón, responsable de la secció de Patrimoni, es tracta d’una recreació perquè és hipotètic (encara que molt probable) que el cap d’Eros procedent del mateix jaciment fos la figureta que cavalqués el dofí. La recreació s’exposarà en el Museu del mateix Palau Montcada.
Presentació de la reproducció de l'estatueta trobada a Vil·la Fortunatus. / Ramon Mesalles
Tere Ibars Sarrau en un moment de la presentació del seu treball. / Ramon Mesalles
També en la sala d’actes del Palau Montcada, a les vuit del vespre del divendres dia 20 i en col·laboració amb l’Ajuntament de Fraga, es va presentar el treball Una dona de faldetes en el París de 1937 (accèssit en la XXVII convocatòria de les Beques Amanda Llebot). L’autora de la investigació ha estat la fragatina, professora d’Educació visual i plàstica en l’IES Bajo Cinca de Fraga, Tere Ibars Sarrau, que en una molt documentada i didàctica presentació va explicar la recerca que havia portat a terme des que va descobrir, en una maqueta del Pavelló Espanyol en l’Exposició Universal de París de 1937 exposada en el Museu Reina Sofía de Madrid, la fotografia d’una fragatina formant part del fotomuntatge que representava Aragó. En concloure la seua exposició, Ibars va apel·lar a la col·laboració del públic per a identificar la persona que apareix en la fotografia, que no ha pogut arribar a determinar a pesar de la seua exhaustiva investigació.
Com en anys anteriors, l’IEBC-IEA, va posar parada en els Jardins de l’Alcavó aprofitant el Dia del Llibre. Enguany va comptar amb la presència de l’autor de Saidí Màrio Sasot, que va signar exemplars del seu flamant Espills trencats.
Presentació d'Espills trencats a càrrec del seu autor, Mario Sasot. / Ramon Mesalles | 0.721835 | curate | {"fr": 0.01916376306620209, "ca": 0.980836236933798} | https://tempsdefranja.org/territoris/baix-cinca/labril-cultural-de-liebc/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_836265 | Dos mesos en el cotxe, envoltat de neu i sense menjarFonts policials al nord de Suècia van informar que van trobar aquest dissabte a una home que va quedar aïllat dins del seu cotxe durant una nevada de fa almenys dos mesos i ha sobreviscut sense menjar des de l'any passat.Els oficials van dir que l'home va ser trobat arraulit dins d'un sac de dormir a l'interior de la interlocutòria, després que algú descobrís el sostre del vehicle entre la neu que cobreix un carrer 1/2 desolada que travessa un bosc a la regió de Umeaa, prop del Cercle Àrtic.L'home tot just podia moure o parlar, però va aconseguir a dir-li als agents que no menjava des del desembre.Les temperatures a la zona ronden aquest cap de setmana els -30 º C. BBC
nan | 0.797158 | curate | {"ca": 0.9959072305593452, "ht": 0.004092769440654843} | |
cawac_ca_20200528_1_97866 | Yo també espero que aquesta vegada sigui la definitiva encara que no es que sigui molt bona noticia que Movistar s’emportarà l’iPhone amb exclusivitat un parell de mesos pero clar son els mesos que més vendes hi hauren pero bueno, yo segueixo pensan’t que re de re en comprar-ho a españa que fijo que a EEUU al canvi acaba costant la meitat que per el que ho tindrem aquí , que vagi be! ;)
@espitgn: Jo també ho espero, tot i que fins els dia 9 de juny, segur que sortiran 30.000 rumors més i pel que fa a l’exclusivitat… el que vol Apple és vendre com a xurros, i amb els contractes que han sortit a la llum, està clar que aquest any ho farà!
@Switzerland: Està clar que als EE.UU. sortirà més barat, però s’haurà de mirar si aquesta nova versió es pot desbloquejar igual que l’actual…
es una noticia molt bona ( que aribi el iphone) jo personalment el vull liure i amb telefonica tindrem aquesta posibilitat be jo posiblement a traves d’orange(com col.laborador tecnic) i amb la nova tarifa que han creat per esta conectat a internet, http://www.rafeljesus.oamm.info/?p=25 | 0.854654 | curate | {"ca": 0.9981290926099158, "el": 0.0018709073900841909} | http://apple.bloks.cat/iphone/liphone-el-18-de-juny-al-mercat-espanyol/ |
macocu_ca_20230731_4_290857 | Actualitat Notícies
La visita tenía como misión conocer un Mercado Excelente como es el de Aldaia, saber cuáles son los puntos fuertes de un espacio comercial con este reconocimiento a nivel nacional...
Amb el objectiu d’afavorir els interessos comuns de tots els associaciats, ACE Alaquàs-Aldaia ha posat en marxa aquesta tarjeta amb la que gaudir d’una sèrie de descomptes i molts avantatges...
El Carrer Joaquin Blume es va convertir dissabte en la millor escaparata de la gastronomia espanyola i de la solidaritat gràcies a la iniciativa dels quatre bars i restaurants que...
Ahir per la vesprada, una selecció de comerciants d’Aldaia de diferents zones i sectors es varen reunir al saló de plens per a realitzar una dinàmica de grup per a...
Arranca el Trenet de Nadal organitzat per ACODA, l’Associació de Comerciants d’Aldaia L’Ajuntament d’Aldaia, junt a ACODA, l’Associació de Comerciants d’Aldaia, un Nadal més, ha organitzat la campanya comercial “Dies de...
Aldaia va acollir anit la convocatòria més important de l’any per als comerciants que conformen ACODA, el col•lectiu local que aglutina a més d’un centenar de socis i sòcies. El...
Un Mercat excel•lent per a una clientela excel•lent, uns venedors excel•lents i una gestió municipal excel•lent. Sense cap dubte, aquesta ha sigut la paraula més repetida aquest matí quan el...
Aldaia ahir va servir d’exemple per a la resta de mercats municipals d’àmbit autonòmic i inclús nacionals. El recent nomenament de la distinció de “Mercat excel•lent” va servir de punt...
Informació | 0.791946 | curate | {"ca": 0.8778576094056172, "es": 0.11887655127367734, "pt": 0.0032658393207054214} | |
mc4_ca_20230418_16_44520 | Dos fitxatges per al Lleida, que haurà de fer descarts | Lleida.com
Dos fitxatges per al Lleida, que haurà de fer descarts
El valencià Fernando Cano i el canari José Artiles es van convertir ahir en nous jugadors del Lleida que, amb aquests dos davanters, ja ha incorporat 12 futbolistes. Cano, mitjapunta que també pot jugar per banda, arriba cedit pel Mallorca, mentre que Artiles és un davanter que procedeix de la UD Las Palmas i que ha firmat per dos temporades, fins al 30 de juny del 2020. No seran les últimes incorporacions de l’equip, ja que el Lleida ja té tancat un acord amb el Reial Madrid per aconseguir la cessió del també atacant Mink Peeters. En aquest cas només falta que l’holandès firmi el contracte, però des del mateix club madrileny ahir ja es donava oficialitat a la cessió. La tercera consecutiva de la jove promesa de 20 anys.
Amb tantes incorporacions la plantilla supera ara la xifra de futbolistes majors de 23 anys que permet la reglamentació, que és de 18, per la qual cosa haurà de procedir a descartar jugadors. Els dos primers seran Aitor Núñez i Manu Molina. Tots dos ja saben que el club no hi compta. Ja no han estat convocats per als dos últims partits davant de l’Ascó i l’Osasuna. Tant Aitor Núñez com Manu Molina tenen ofertes. En el cas de l’andalús, la seua destinació serà probablement el Salamanca.
Però com que el Lleida no ha donat la plantilla per tancada i continua fent gestions per incorporar més jugadors, la llista de descarts també es veurà ampliada. Un per cada nova alta major de 23 anys. La tasca de la direcció esportiva serà ara la de treballar les possibles noves sortides. En principi, en la relació de jugadors que també podrien sortir, en funció de les noves arribades, estarien en aquests moments Joel Huertas i Moussa, tret que la direcció esportiva canviï d’idea.
Pel que fa a les dos últimes incorporacions, Fernando Cano (València, 14-2-1995) es va formar al planter del València i malgrat la seua joventut compta amb una notable experiència en el marc de la Segona divisió B. Quant a Artiles (Las Palmas, 10-6-1993), té experiència a Segona divisió A i ha disputat dos play-offs d’ascens amb el Racing i també amb el Cartagena.
D’altra banda, el Lleida jugarà la Copa Catalunya demà a Vilafranca.
El Lleida es mesura avui amb l’Osasuna, de Segona A
El lateral Albert Dalmau, desè fitxatge del Lleida
#descarts
Lo Caragol cau amb el Santa Coloma a la presentació davant de l’afició
El Lleida UA sub-12 femení, el millor català | 0.822387 | curate | {"ca": 0.9599514563106796, "es": 0.03640776699029126, "en": 0.0036407766990291263} | https://www.lleida.com/noticia_canal/dos-fitxatges-al-lleida-que-haura-de-fer-descarts |
mc4_ca_20230418_18_67583 | El dia 3 de febrer de 1753 es va portar a terme la col·locació de la primera pedra del que seria el barri marítim de Barcelona, la Barceloneta. La nova població que naixia era un exemple de barri ordenat, uniforme, sortit dels traçats d’un enginyer militar: Juan Martín Cermeño, i va suposar l’enderrocament de les antigues barraques de la platja i l’inici de l’edificació d’illes de cases, totes unifamiliars, de planta baixa i un pis.La gastronomia i la Barceloneta sempre han estat lligats. A la platja hi havia molts berenadors, que van néixer perquè alguns homes de mar oferien cuina de pescador amb peix fresc acabat d’arribar a la platja, i varen sobreviure més endavant convertits en els xiringuitos de la Barceloneta, fins a la seva desaparició els anys noranta. (text de J. M. Vidal) Així varen ser els orígens del Restaurant Litoral. Antigament aquest local eren les bugaderies de la Clínica Barceloneta. Van deixar de tenir aquesta funció per passar a ser un xiringuito més del barri, fins que amb el motiu de les Olimpíades del 92 i la corresponent remodelació del Passeig Marítim de la Barceloneta va passar a ser un restaurant, que s’ha anat reformant i millorant fins al dia d’avui.
La seva etapa inicial va ser bàsicament figurativa, centrat especialment en la figura femenina, derivant cap a l’abstracció. La seva pintura actual es centra bàsicament en la recerca de formas i colors, movent-se entre l’abstracció y la figuració, conferint a la seva obra una llibertat d’expressió total. En la seva recerca cap a noves formes d’expressió, ha experimentat amb diversitat de materials (collage, tècniques mixtes, acrílic).
Va realitzar els seus estudis de dibux i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics la Llotja de Barcelona, complementant-los amb l’assistència al Reial Cercle Artístic de Barcelona i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Al 1964 és becat pel Reial Cercle Artístic de Barcelona, que el permet visitar els museus més importants d’Europa i conèixer els nous moviements artístics del moment.
Des de la primera exposició individual al 1966 a la Sala Jaimes de Barcelona fins avui, ha realitzat al voltant de 200 exposicions, participant al mateix temps en numeroses exposicions col·lectives. Des de 1994 fins el 2004 ha desenvolupat una intensa etapa d’exposicions a Alemanya i Suissa, de les que cal destacar les mostres amb el títol de “Dali – Rollan Grosse Katalanische Meister”, que es va realitzar a vàries capitals alemanes. Ha exposat també a EEUU, França, Itàlia, el Marroc i Montecarlo. | 0.902688 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.litoralbarceloneta.com/les-pintures/ |
macocu_ca_20230731_2_203821 | Mestre de Primària amb menció d’atenció a la diversitat
Es valorarà experiència en projectes innovadors, educació inclusiva i atenció a la diversitat.
Competències: capacitat de lideratge i de gestió de projectes, flexibilitat, responsabilitat i compromís.
Lloc de treball: Santpedor.
Persones interessades enviar currículum a : [email protected], indicant ref. 588 | 0.585392 | curate | {"ca": 0.771978021978022, "en": 0.21978021978021978, "fr": 0.008241758241758242} | |
mc4_ca_20230418_0_144597 | La fortuna dels mallorquins – El Periscopi
Sebastià Salas 29/03/2017
La fortuna dels mallorquins
Són les 7 del matí. T’aixeques del llit. Poses la ràdio abans de la dutxa. I comences a escoltar les notícies. Sonen les internacionals, després les nacionals i s’acaba amb les de caràcter local. Sempre he pensat que l’ordre s’hauria d’alterar. Primer el que tens a prop. I a continuació, aquests grans temes de llarga distància. Que t’afecten indirectament i sobre els quals tu no hi tens cap poder per interferir-hi. Uns minuts abans de les 8, escoltes a Matías Vallés. Un minut, el que dura. I apagues la ràdio.
Entre les notícies, sents el lament d’una política de la capital. Disgustada, ella, per les obscures intencions dels nous governants del PP Balear. Ella, com no, fent de garant i protectora de la gran i única Nació. I perquè s’amoïna per una simple província d’ultramar? – et demanes. Perquè aquest gran interès de sobte des de la vila de Madrid?
Escriure sobre la idiosincràsia mallorquina donaria per moltes pàgines. Per començar: idiosincràsia mallorquina o balear? Illenca, tal vegada? Mentre discutim sobre identitats i sentiments, debats que mai no acaben, però que sempre deim haver-hi trobat solució. Mallorquins, al cap i a la fi. Disculpin, mallorquins i mallorquines, al cap i a la fi.
El poble balear sempre ha estat molt aturat, solen dir. I jo afegeixo, aturat i conformista. Però de vegades, li pega una brusca estranya i surten 100.000 persones al carrer. Però seguim sent aturats. O tal vegada ja no ho som? M’havia proposat durant aquestes línies escriure sobre la preocupació sobtada de n’Espe sobre els afers de les Illes, però quan hi pens, això em fa reflexionar en el què som i com som. Sí, aquests ciutadans que peguen un crit al cel si el presentador del temps tapa a Balears, però que no protesten gens si qui tapa a les Balears són els Pressuposts Generals de l’Estat amb la seva inexistent assignació.
El nostre poble va ser Regne un dia. Nosaltres dictàvem la llei. Qui ens hagués dit que anys més tard, la Villa del Imperio seria la que ens governaria? Qui és regne i qui és vila actualment? Per pensar-hi, i molt. La preocupació d’Aguirre era si s’anaven a catalanitzar les Illes. Si per catalanitzar s’entén obtenir 4.200 milions d’euros del Govern Central, jo, que voleu que us digui, faig l’esforç i m’avenc a ser catalanitzat. Però permeteu-me dubtar si el que es proposava Aguirre era extreure aquest caràcter reivindicatiu i ferotge dels antics foners. Crec –i tal vegada m’equivoqui – que la seva intenció era una altra.
Demà, tornaran a ser les 7 del matí. Us aixecareu, fareu rutina i escoltareu de nou, com, no sé si Aguirre o Inda, Pedro J. o companyia de la Gran Capital diuen preocupar-se per tots vosaltres. Què sou d’afortunats de comptar amb aquesta gent al vostre costat. La sort de tenir una magnífica capital on el sol no se pon (de la contaminació que hi ha) i que es preocupa una vegada a l’any per aquelles colònies –ups!, províncies- d’ultramar. Repeteixo: que en sou, d’afortunats!
La financiación de los partidos políticos (I) | 0.781685 | curate | {"ca": 0.9185817465528562, "pt": 0.023309258043335522, "es": 0.030531845042678925, "fr": 0.004267892317793828, "sq": 0.006565988181221274, "it": 0.008207485226526593, "et": 0.008535784635587657} | http://elperiscopi.com/la-fortuna-dels-mallorquins/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_745689 | Els estudiants mantenen la vaga del 16 de febrer contra la nova selectivitat El ministre es mostra dialogant però no ofereix la solució que el sindicat AJEC reclama La delegació de l'AJEC durant la reunió amb el ministre d'Educació.Diari de girona PILI TURON L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) manté la convocatòria de vaga anunciada per al 16 de febrer en contra del nou sistema de proves d'accés a la universitat i per reivindicar «un model de selectivitat just», tot i el compromís de diàleg que van aconseguir dimarts del ministre d'Educació, Ángel Gabilondo. El polític -amb el qual es van reunir a Madrid- va assegurar que estudiaria els problemes causats pel nou model, que l'any passat va deixar uns 6.000 estudiants catalans sense plaça universitària. La resposta no va satisfer el sindicat, que reclama al Govern una solució ràpida i «una alternativa que asseguri la igualtat de condicions dels estudiants de batxillerat i cicles formatius». El Ministeri d'Educació continua oposant-se a tornar al sistema de quotes per a l'alumnat de FP, vigent fins el curs 2009 i ara demanat per l'AJEC. Font
Aquest Andreu Espínola fa cagar, és patètic... I el que més sobta (o no) és que als mitjans de comunicació, si hi ha un tema estudiantil solen treure a entrevistar o parlen amb aquest tio de l'AJEC. I és totalment intolerable. A veure... quant els mitjans no treuen a parlar els sindicats o partits petits s'excusen amb els fet que són petits i que han de tenir quota de pantalla els grans que són els que tenen més poder (ja sigui UGT, PSOE, CiU, etc..); doncs bé, segons aquesta lògica, pel que fa als estudiants haurien de treure a parlar el SEPC i les assembles de facultats; que són els representats d'estudiants amb major pes; doncs NOOOO, resulta que aquí no sé amb quin coi de criteri s'emparen. O fem visible a tothom sempre ja sigui l'àmbit que sigui i de manera repartida; o si siguem el criteri de les majories fem-ho també en el sector d'estudiants.Aquí el que passa es mana el criteri dels mitjans d'exposar les idees capitalistes de l'stablishment, i les opcions polítiques rupturistes són menyspreades per "radicals". En fi, així estem... | 0.92751 | curate | {"ca": 0.9981541301338256, "fr": 0.0018458698661744347} | |
mc4_ca_20230418_17_291825 | Aquí podeu trobar els diferents mercats:
Lloc MERCAT DES CLAUSTRE. Plaça del Carme, s/n
Freqüència De dilluns a dissabte, en horari comercial.
Conegut popularment com Sa Plaça, és un dels edificis més singulars de la ciutat i està situat en un antic convent carmelità. Datat al segle XVIII, destaca el conjunt de mènsules esculturals de la planta baixa; desamortitzat el 1835, va albergar la presó, els tribunals de justícia i el mercat. Va ser restaurat a mitjans anys noranta, per recuperar tota la seva esplendor, adaptar-lo als nous temps i convertir-se en un centre comercial de dues plantes, amb una àmplia oferta, més enllà del tradicional de proveïments. Disposa d'aparcament subterrani a la pl. Miranda.
En aquest mercat es venen fruites i verdures procedents del camp menorquí, a més d’allotjar diferents botigues, cafeteries, negocis de productes típics menorquins, carnisseria...
El pis superior alberga la biblioteca pública de la Fundació Rubió.
Lloc MERCAT DES PEIX. Plaça d'Espanya, 1
Parades de peix: dimarts a dissabte; 7 a 15 h
Resta de parades (menjar i beguda): dilluns a dissabte; 10 a 23 h
Diumenges: 10 a 16 h
Situat en un edifici obra de l'arquitecte Francesc Femenías, del 1927, de planta rectangular i llotja perimetral coberta, on estan instal·lades les tradicionals parades de venda de peix. Anys enrere, aquest mercat es va reinventar per poder acollir parades de menjar i beguda, habilitades amb un estil informal. Un espai de visita obligada que, amb el temps, ha esdevingut punt de trobada per a la gent de Maó.
Lloc MERCAT AMBULANT. Plaça de s’Esplanada
Freqüència Els dimarts i els dissabtes; 7 a 15 h
El mercat ambulant amb més solera de la ciutat està situat en una de les places més importants. A més de ser el mercat a l'aire lliure més gran de Maó, el de s’Esplanada és, també, el que compta amb un major nombre de parades de venda. La seva oferta --àmplia i diversa-- inclou parades de roba, sabates, objectes de regal, artesania, antiguitats... i moltes coses més. Situat devora l'estació d'autobusos, també disposa d'aparcament subterrani.
Mercat ambulant del port
Lloc MERCAT AMBULANT. Pla de Baixamar (port)
Freqüència Diàriament; 10 a 20 h (maig a octubre)
Situat al port, és un mercat ambulant petit, amb 9 llocs, però molt atractiu, per la seva oferta i especial ubicació. Res millor que aproximar-s’hi a peu, davallant les escales que comuniquen el centre de la ciutat amb el port, un dels més bells de la Mediterrània. Un passeig que, per si mateix, ja mereix la pena, però que, en aquest cas, té recompensa assegurada.
Lloc MERCAT ARTESÀ. Plaça de la Constitució
Freqüència De dilluns a dissabte; 9 a 14 h
Situat davant l'ajuntament, en ple centre de la ciutat, aquest mercat reuneix un grup divers d'artistes artesans de l’illa, que realitzen la seva obra de forma manual o amb eines específiques. Hi podem trobar objectes purament decoratius, però també d’altres d'ús quotidià. Es tracta de peces úniques, pel seu disseny i pel seu singular procés de producció, i difícils de trobar, per tant, als comerços tradicionals.
Mercat agrari. AGROMAÓ
Lloc MERCAT AGRARI. AGROMAÓ
Freqüència Cada diumenge, durant tot l'any; 9 a 14 h
Agromaó és el mercat més verd i saludable de la ciutat. Un reduït grup de persones que conreen la terra de la illa arriba fins a Maó tots els diumenges, amb l'objectiu de vendre la seva collita i els seus productes més tradicionals, sense intermediaris. Una ocasió única per poder assaborir les millors fruites, verdures i hortalisses de l’illa, així com altres productes típics de la terra amb sabor a Menorca.
Lloc MERCAT DE NIT. Centre històric i comercial de Maó. Plaça del Carme.
Tots els dimarts, coincidint amb Nits de música al carrer; 20 a 23h
Sens dubte, un dels mercats més especials de la ciutat es presenta de nit i amb música en directe de fons. Tots els dimarts d'estiu, quan comença la nit, els carrers de Maó s'omplen de parades --que ofereixen gran diversitat de productes-- i també de músics. Una combinació perfecta, que converteix el costum de comprar en una experiència diferent. | 0.75264 | curate | {"ca": 0.9769001490312966, "tr": 0.001987083954297069, "fr": 0.005216095380029807, "en": 0.004967709885742673, "it": 0.003477396920019871, "sv": 0.003477396920019871, "es": 0.003974167908594138} | http://mahon.es/Contingut.aspx?IdPub=1807 |
crawling-populars_ca_20200525_28_75771 | Aprèn a fer de pastor! Descobreix els secrets d'aquest ofici tradicional a Sant Ramon a Sant Boi de Llobregat. Traurem el ramat a pasturar, estarem amb els xaiets i coneixerem com contribueixen a prevenir els incendis!
Muntanya de Sant Ramon
Recorregut pel camí de la font de Golbes, a la muntanya de Sant Ramon, amb una durada aproximada de mitja hora. Farem una descoberta de l'entorn forestal i periurbà de Sant Boi de Llobregat, on pastura un ramat que contribueix a la prevenció d'incendis forestals. Coneixerem el corral i les eines dels pastors, podrem acariciar els xaiets que criem i veure treballar els gossos d'atura.
Treurem el ramat a pasturar i coneixerem què mengen i com es comporten les ovelles, i escoltarem el so de les esquelles.
Aquesta activitat es realitza tots els caps de setmana de 10 a 12 hores.
Per a més informació i reserves, consulta la pàgina web.
Web
Vine a conèixer l'obra de l'arquitecte modernista Ignasi Oms, contemplant l'entorn natural des del lluernari i a gaudir de l'Anella Verda de Manresa.
Et proposem un viatge per la natura, la cultura i la història del paisatge del vi. Descobreix per què el Penedès és com és a través d’un itinerari plantejat per fer en cotxe. El destí és tan important com el propi trajecte. Bon viatge!
In the past, people went to this lake in Gavà to catch eels. Nowadays, on Murtra Day, animals are released there.
Follow us:
Would you like to receive our newsletter? | 0.758766 | curate | {"ca": 0.8828510938602682, "es": 0.002117148906139732, "en": 0.1150317572335921} | : /en/web/agenda/-/anem-a-pasturar-a-sant-ramon-de-sant-boi |
racoforumsanon_ca_20220809_3_418594 | Ahir a la nit com molts sabreu a TV3 es va fer el Debat entre tots els candidats a la presidencia de Catalunya. L'audiència d'aquest programa va ser de un 22,3% amb 565.000 persones que el van veure. No esta gens malament, espero que molta gent que veure el Debat pensi be a qui vota... Salut.
Jo vaig veure les 2 primeres rondes i vaig tancar... | 0.602772 | curate | {"ca": 0.7288629737609329, "es": 0.271137026239067} | |
macocu_ca_20230731_9_239261 | Blog
Com preparar un canal de YouTube d'empresa per millorar el SEO?
Si estàs llegint aquest article probablement sigui perquè o bé ja t'has creat el teu propi canal de YouTube d'empresa o, com a mínim, tens alguna intenció de fer-ho. En qualsevol cas la primera cosa que hem de fer per preparar un canal de Youtube d'empresa és parar-nos a estudiar els següents temes. I no faig servir la paraula estudiar de manera aleatòria. Realment darrere dels canals de YouTube amb èxit hi ha moltíssim estudi que, sovint, passa desapercebut donant la sensació que és fàcil triomfar a YouTube.
A continuació vaig a enunciar de manera esquemàtica les preguntes que t'has de fer i les respostes que has d' estudiar, com deia abans, per enfocar millor el teu projecte de canal de YouTube.
Quines paraules clau descriuen el meu canal de YouTube?
Aquest punt és molt important ja que decidirà el rumb de l'contingut de canal. La nostra recomanació seria començar per realitzar un brainstorming de possibles títols per vídeos que se t'acudeixin sobre temes relacionats, d'aquesta manera començaràs a pensar en com respondre les preguntes dels teus vidents potencials i de manera indirecta oferir contingut de valor.
Com puc millorar la retenció d'audiència de la meva canal de YouTube?
En els temps que corren és extremadament complicat mantenir l'atenció de la gent per més d'uns pocs segons, per això els primers segons de nostres vídeos són crítics per enganxar a qui ens estigui veient. Estratègies típiques són prometre algun contingut de molt valor a la fi de el vídeo, en poques paraules oferir alguna cosa a canvi que vegin el vídeo sencer.
Més enllà del contingut, una de les coses que més afecten a la retenció d'audiència és qui està parlant i com ho està fent. Que la cara visible del nostre canal sigui una visitant humà, espontània, transparent i amb carisma és la clau perquè els vídeos funcionin. El temps passa i el públic canvia, s'avorreix aviat, per això el dinamisme en aquest aspecte també és molt important.
Com puc posicionar millor els meus vídeos de YouTube?
Per posicionar els nostres vídeos de YouTube d'una forma òptima haurem de començar per estudiar el nostre entorn a la plataforma. Ara que ja tenim definides les paraules clau de canal les anirem buscant dins el mateix YouTube i revisarem què vídeos han funcionat millor. Ens fixarem en els que tinguin més visites, en els seus títolsi miniatures, descripcions i keywords, i començarem a generar contingut que es pugui relacionar amb aquests vídeos que ja han triomfat.
Si vols aprofundir més en com posicionar millor els teus vídeos de YouTube et recomano el següent article.
Quin material necessito per començar un canal de YouTube?
Sonarà clàssic però el principal material que cal per començar un canal de YouTube són les ganes. Avui dia qualsevol persona té un mòbil capaç de gravar a 1080p amb una qualitat més que decent, en l'únic que podria ser interessant invertir seria il·luminació i àudio.
En el següent article ja vam fer un repàs pels punts més rellevants de cara a gravar vídeos per a empreses. | 0.839549 | curate | {"es": 0.0013097576948264572, "ca": 0.9986902423051736} | |
mc4_ca_20230418_14_604190 | http://in.directe.cat/buscant-raons/blog/7696/el-problema-espanyol-v – POR LA PAZ Y LA LIBERTAD
http://in.directe.cat/buscant-raons/blog/7696/el-problema-espanyol-v
On 8 Abril 2012 8 Abril 2012 Per nuncamaisIn actualidad
No és la primera vegada que parlo sobre la sorpresa que com a català em causa que als espanyols els molesti tant la llengua catalana, que creguin que parlem o escrivim en català només per fotre’ls a ells. La xarxa en seria un bon exemple del que parlo, fixem-nos en les següents piulades vistes ahir a la tarda.
Little Chinese va piular: Odio, repito: ODIO los TT en catalán
Francisco Martínez: Que asco ver un TT catalan.
Ramón Cobano: Otro puto TT en catalán, no se cansan de hablar en una lengua muerta para el resto del mundo, escribid bien, coño.
Ana Díaz Cuesta: #MeDaMiedo que haya tantos TT en catalán
Una llengua amb 10 milions de parlants està morta?. Por perquè hi ha tantes piulades en català?. Els fa fàstic que ens expressem en la nostra llengua?. El problema és seu, no pas nostre, és evident que hi ha un problema espanyol i en aquest cas és que els espanyols són per naturalesa un poble educat en la intolerància, els prejudicis i la ignorància. Que els espanyols siguin incapaços d’entendre que la llengua catalana, com qualsevol altre llengua del Món, serveix principalment per comunicar-nos, com altres pobles fan amb les seves pròpies llengües. Tan difícil és d’entendre això?. Sembla que pels espanyols no és difícil, és impossible.
Ens deuen molts diners
Algú se’n recorda d’aquells 759 milions d’euros que l’Estat Espanyol ens deu des de l’any 2008 i d’aquells altres 1750 milions que també ens deu?. Ara hem d’afegir a aquest deute 219 milions d’euros més. Tenim un seriós problema: entre el que l’Estat espanyol ens roba i el que ens hauria de pagar d’uns diners que per més inri són nostres, és a dir, els hem pagat en forma d’impostos els catalans, aquesta xifra va creixent, creixent, creixent. I el més greu és que està signat que ens han de pagar 2428 milions d’euros. Hi ha un reconeixement del deute però també tenen la barra de dir que no ho pensen pagar, tot i que ara ho facin dient que “ara no toca” pagar-ho per la situació econòmica. Algú es creu que aquesta gent acabarà pagant el que deu?. A més amb els nous pressupostos generals de l’Estat les inversions a Catalunya han estat retallades un 45% mentre que a Euskadi les inversions de l’Estat creixen un 15% i a Galícia un 9%. Tenim un problema i el problema és Espanya. A veure si encara haurem de contractar el cobrador del frac que es dediqui a empaitar allà on vagin als membres del govern espanyol reclamant-los que paguin el que ens deuen, que quedin en evidència davant del món. Els periodistes catalans haurien de preguntar als membres del govern a les rodes de premsa quan pensen pagar el que deuen a Catalunya. Cal avergonyir aquesta camarilla de morosos que és el govern espanyol.
UNA EXPLOTACIÓ EXEMPLAR A EXTREMADURA
Les retallades passen d’esquitllada per la Casa Reial | 0.788378 | curate | {"ca": 0.8823727671048197, "pt": 0.018537243006403775, "es": 0.09908998988877654} | https://quiron.wordpress.com/2012/04/08/httpin-directe-catbuscant-raonsblog7696el-problema-espanyol-v/ |
wikipedia_ca_20230401_0_620889 | Stephanie Grisham
Stephanie Ann Grisham, nascuda Sommerville (Colorado, 23 de juliol de 1976) és una comunicadora estatunidenca. Va ser la portaveu oficial, directora de comunicació i 30a secretària de premsa de la Casa Blanca d'ençà del mes de juliol del 2019 fins al 7 d'abril del 2020. Tot i que va romandre uns quants mesos a la Casa Blanca no va fer cap conferència de premsa. Va ser anteriorment una consellera de premsa de Donald Trump durant la seva campanya presidencial, i després de les eleccions fou membre de l'equip presidencial de transició de Trump.
El mateix 7 d'abril va assumir la funció de cap d'oficina de la primera Dama dels Estats Units, Melania Trump. Tanmateix, el 5 de gener de 2021, al voltant de les 19 hores (hora local a Washington DC), Grisham va dimitir del seu càrrec arran de les protestes al Capitoli.
Al setembre de 2021, va anunciar la publicació del seu llibre, unes memòries polèmiques sobre l'època durant la qual havia treballat per a l'administració Trump, "I'll Take Your Questions Now". | 1 | perfect | {"en": 0.0166015625, "ca": 0.9833984375} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=620890 |
cawac_ca_20200528_9_69112 | La botiga online Amazon crearà una nova editorial dedicada a traduir llibres a l'anglès per vendre’ls posteriorment. Segons publica el Wall Street Journal, AmazonCrossing, comprarà els drets dels llibres i contractarà a traductors per produir nous productes i distribuir-los en el mercat nord-americà. Amazon fa un nou esforç per diferenciar-se dels competidors oferint productes inèdits. Així mateix, fa uns mesos va començar a utilitzar les dades generades pel seus serveis d’autopublicació per detectar nous autors que no han estat contractats per les editorials tradicionals. El percentatge de llibres traduïts a l'anglès és molt baix i Amazon hi veu una clara oportunitat de negoci. | 0.792012 | curate | {"ca": 1.0} | http://escacc.cat/ca/contingut/amazon-amplia-el-negoci-amb-la-traduccio-de-llibres-a-l-angles-957.html |
mc4_ca_20230418_15_477157 | Projectes: PICASSO
per Reporter de CI de l'IE Besalú (PROF) - diumenge, 17 juny 2018, 17:50
NIVELL: 1r i 2n
· Descobrir el món de l’art visitant el Museu Picasso de Barcelona.
· Conèixer l’obra i vida de Picasso, partint d’un PowerPoint i d’una cançó.
· Familiaritzar-se amb les obres més característiques del pintor.
· Descobrir les diferents etapes de la seva pintura.
· Contrastar el tema de la guerra (Guernica) amb el colom de la pau.
· Fer aflorar les emocions que s’amaguen en alguns dels quadres.
· Intentar expressar el seu estat d'ànim, a través de la seva pròpia representació facial, treballant l’autoretrat.
· Crear diferents composicions plàstiques seguint les diferents etapes fent servir diverses tècniques.
ÀREES IMPLICADES: Medi natural i social, Educació artística (plàstica i musical).
Picasso és un projecte que es fa cada dos anys. Participen del projecte tots els nens i nenes del cicle.
El punt de partida és anar a visitar el museu Picasso de Barcelona. On es fan tallers per introduir-se en el món de l’art i concretament dins l’obra de Picasso.
Es treballa la vida de l’artista, les diferents etapes de la seva obra. I de cada etapa es fan diferents activitats (època blava, època rosa, cubisme) i també coneixem la part de ceramista i escultor.
Ens centrem en diferents obres, les més representatives. Com poden ser: El Guitarrista, L’Arlequí, els autoretrats, el colom de la pau, Guernica, La Noia davant del mirall, la Dona que plora, Les Menines....
Intentem introduir als alumnes al món de les emocions, al món dels colors, al món de la realitat i de l’abstracció.
Els continguts són els mateixos cada any, però les activitats es van variant.
Es fan diferents activitats plàstiques utilitzant varietats de tècniques que serveixen per decorar i ambientar els espais del nostre cicle.
Aquí hi ha una mostra d'alguns tallers i activitats: | 0.813806 | curate | {"en": 0.009761388286334056, "ca": 0.9902386117136659} | http://iebesalu.cat/mod/forum/discuss.php?d=4366 |
mc4_ca_20230418_1_246225 | Home »Activitats »Fira de Nadal del Port Vell
Seguint les instruccions de les autoritats sanitàries i amb el propòsit d'evitar la propagació de virus COVID-19, tots els esdeveniments que se celebren aquest mes de març han estat cancel·lats o ajornats. Així mateix, els centres culturals, museus i monuments romandran tancats fins a final de març o fins a nou avís.
Arriba, i ho fa amb força, la primera Fira de Nadal de Port Vell. Aquest nou mercat nadalenc de 5000 m2, que se situarà davant del monument a Colom, reunirà una àmplia varietat de parades, una zona gastronòmica i activitats per a tots els públics però especialment per als més petits. Les parades, fetes de fusta i decorades amb garlandes a l'estil dels mercats tradicionals, oferiran decoració nadalenca, alimentació, artesania i regals. També hi haurà un escenari on es desenvoluparà un complet programa d'entreteniment, que serà el punt de trobada de les entitats, associacions i escoles de música de districte de Ciutat Vella.
Un arbre de 31 metres, un betlem flotant, i un carrusel clàssic i una nòria
Durant la celebració de l'mercat nadalenc, l'espai s'omplirà de llum amb un arbre, un pessebre flotant, un carrusel clàssic i una nòria. Amb 31 metres d'altura i il·luminat per complet amb tecnologia led, l'arbre de Nadal serà el més gran vist a Catalunya. A més, la façana de la seu de 'Port de Barcelona s'il·luminarà cada nit amb un espectacle al ritme de la música. Més de 100.000 llums led compondran la il·luminació nadalenca de Port Vell. Un pessebre flotant, situat a la làmina d'aigua davant de la Rambla de Mar, serà l'escenari d'una coreografia a ritme de la música i la llum, acompanyada per llaguts tradicionals. El pessebre flotant es podrà apreciar des de qualsevol perspectiva.
Espectacle de La Fura dels Baus el dia de la inauguració
La Fira de Nadal de l'Port Vell s'inaugurarà el 5 de desembre a la tarda amb un acte d'encesa de llums. La Fura dels Baus serà l'encarregada de l'espectacle central. La llum, el color i la música seran el fil conductor de la fira i d'aquesta encesa de llums en el qual també es donaran a conèixer alguns dels elements diferencials d'aquest mercat com l'arbre de Nadal o l'espectacle lumínic de la façana de la seu del Port de Barcelona.
El mercat coincideix amb la celebració de el 150 aniversari de l'inici del projecte de port modern de Barcelona. Per celebrar-ho el Port de Barcelona ofereix un ampli programa d'actes adreçat a tota la ciutadania.
De el 5 a el 8 de desembre, del 13 al 15 de desembre i del 20 de desembre a el 5 de gener: de 10:00 a 22:00 h
De el 9 al 12 de desembre i del 16 a l'19 de desembre: De 18:00 a 22:00 h
25 de desembre: de 18:00 a 22:00 h
1 de gener: tancat
De 05/12/2019 fins 05/01/2020
Plaça del Portal de la Pau
14, 59, 64, 91, 120, D20, H14 i Bus Turístic (ruta vermella, parada Colom - Museu Marítim)
Diumenge, 29 Març, 2020.
La Pedrera Night Experience - Espectacle de nit
Experiències, Espectacles
MotoGP - Entrades Gran Premi de Catalunya de Motociclisme
El Circuit de Montmeló, construït el 1991, compta amb una longitud de 4.
De 05/06/2020 fins 07/06/2020
OVNI (Observatori de Vídeo no Identificat)
Exposicions, Especial, Vídeo
OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) va veure la llum l'any 1994 i, des de llavors, és un
De 12/03/2020 fins 15/03/2020
Gossos a Palo Market Fest 3 weeks 5 dies ago
Accés a gossos 3 weeks 5 dies ago
La fàbrica dels reis 2 months 3 weeks ago | 0.787415 | curate | {"fr": 0.01323918799646955, "ca": 0.9473374521918211, "en": 0.03942335981170932} | https://www.webarcelona.net/ca/activitats-barcelona/fira-nadal-del-port-vell |
wikipedia_ca_20230401_0_371217 | Administració electoral d'Espanya
LAdministració electoral d'Espanya és l'organisme que vetlla per la transparència i l'objectivitat dels processos electorals espanyols, i per garantir el principi d'igualtat. Està integrada per Juntes Electorals de distints nivells (la Central, les Provincials, les de Zona i les de Comunitat Autònoma) més les meses electorals.
A la cúspide es troba la Junta electoral central, òrgan permanent que té com a funció «garantir la transparència del procés electoral i supervisar l'actuació de l'Oficina del Cens Electoral».
De les funcions específiques que desenvolupa la Junta Electoral Central en unes eleccions, en destaquen les següents:
- Supervisa i aprova els models d'actes per a les meses electorals i les juntes electorals
- Supervisa i aprova el manual d'instruccions dels membres de les meses electorals
- Controla les dades i les informacions dels sondejos publicats
- Dirigeix i supervisa l'actuació de l'Oficina del Cens Electoral
- Resol amb caràcter vinculant les consultes de les juntes electorals provincials
És l'organisme davant el qual les formacions polítiques nomenen els representants generals, els representants de les candidatures i els administradors generals.
Les juntes electorals provincials (JEP) tenen la seu en les capitals de les circumscripcions electorals i estan integrades per 3 vocalies, magistrats i magistrades de l'Audiència Provincial corresponent, i 2 vocalies nomenades per la JEC entre catedràtics, catedràtiques, professors i professores de Dret o Ciències Polítiques i Sociologia o juristes de reconegut prestigi residents a la província.
Les juntes electorals de zona (JEZ) tenen la seu en els municipis cap dels partits judicials i estan integrats per 3 vocalies, jutges i jutgesses de primera instància o instrucció, i 2 vocalies a designació de la JEP, entre llicenciats i llicenciades en Dret o Ciències Polítiques i Sociologia, residents en el partit judicial.
Juntes Electorals de Catalunya.
Junta Electoral Provincial de Barcelona.
- Junta Electoral de Zona de Barcelona: Badalona, Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
- Junta Electoral de Zona d'Arenys de Mar: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Campins, Canet de Mar, Fogars de la Selva, Gualba, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Maria de Palautordera, Santa Susanna, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
- Junta Electoral de Zona de Berga: Alpens, Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Cardona, Casserres, Castell de l'Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Cercs, l'Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, Lluçà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Prats de Lluçanès, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Martí d'Albars, Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada i Viver i Serrateix.
- Junta Electoral de Zona de Granollers: Aiguafreda, l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellterçol, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granollers, la Llagosta, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Montseny, Parets del Vallès, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Tagamanent, Vallromanes i Vilanova del Vallès.
- Junta Electoral de Zona de l'Hospitalet de Llobregat: Begues, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.
- Junta Electoral de Zona d'Igualada: Argençola, Bellprat, el Bruc, Cabrera d'Anoia, Calaf, Calonge de Segarra, Capellades, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Collbató, Copons, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, la Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Òdena, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia, Veciana i Vilanova del Camí.
- Junta Electoral de Zona de Manresa: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Calders, Callús, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià, Granera, Manresa, Marganell, Moià, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navàs, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria d'Oló, Santpedor, Súria i Talamanca.
- Junta Electoral de Zona de Mataró: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Dosrius, el Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
- Junta Electoral de Zona de Sabadell: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat.
- Junta Electoral de Zona de Sant Feliu de Llobregat: Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Gelida, Martorell, Molins de Rei, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Vallirana.
- Junta Electoral de Zona de Terrassa: Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
- Junta Electoral de Zona de Vic: Balenyà, el Brull, Calldetenes, Castellcir, Centelles, Collsuspina, Folgueroles, Gurb, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Montesquiu, Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Sora, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.
- Junta Electoral de Zona de Vilafranca del Penedès: Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Castellví de la Marca, Font-rubí, la Granada, Mediona, Olèrdola, Pacs del Penedès, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès.
- Junta Electoral de Zona de Vilanova i la Geltrú: Canyelles, Castellet i la Gornal, Cubelles, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.
Junta Electoral Provincial de Girona.
- Junta Electoral de Zona de Girona: Aiguaviva, Albons, Amer, l'Armentera, Banyoles, Bàscara, Bellcaire d'Empordà, Bescanó, Bordils, Camós, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Cornellà del Terri, l'Escala, Esponellà, Flaçà, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Garrigoles, Girona, Jafre, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya, Palol de Revardit, Porqueres, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sant Mori, Sarrià de Ter, Saus, Camallera i Llampaies, Serinyà, Ventalló, Verges, Vilablareix, Viladamat, Viladasens, Vilademuls, Vilaür i Vilopriu.
- Junta Electoral de Zona de Figueres: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure, Boadella d'Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Castelló d'Empúries, Cistella, Colera, Crespià, Darnius, Espolla, El Far d'Empordà, Figueres, Fortià, Garrigàs, Garriguella, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Pont de Molins, Pontós, El Port de la Selva, Portbou, Rabós, Riumors, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador, Santa Llogaia d'Àlguema, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, Torroella de Fluvià, la Vajol, Vilabertran, Vilafant, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant i Vila-sacra.
- Junta Electoral de Zona de la Bisbal d'Empordà: Begur, la Bisbal d'Empordà, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Foixà, Fontanilles, Forallac, Gualta, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Palau-sator, Pals, Parlavà, la Pera, Regencós, Rupià, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Serra de Daró, la Tallada d'Empordà, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Ultramort i Vall-llobrega.
- Junta Electoral de Zona d'Olot: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Sant Miquel de Campmajor, Santa Pau, Tortellà, la Vall de Bianya i la Vall d'en Bas.
- Junta Electoral de Zona de Puigcerdà: Alp, Bolvir, Campdevànol, Campelles, Camprodon, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Gombrèn, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llanars, Llívia, les Llosses, Meranges, Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Puigcerdà, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Urús, Vallfogona de Ripollès, Vidrà i Vilallonga de Ter.
- Junta Electoral de Zona de Santa Coloma de Farners: Anglès, Arbúcies, Blanes, Breda, Brunyola i Sant Martí Sapresa, Caldes de Malavella, la Cellera de Ter, Espinelves, Hostalric, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Massanes, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils, Susqueda, Tossa de Mar, Vidreres, Viladrau i Vilobí d'Onyar.
Junta Electoral Provincial de Lleida.
- Junta Electoral de Zona de Lleida: Aitona, els Alamús, l'Albagés, Albatàrrec, l'Albi, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfés, Almacelles, Almatret, Alpicat, Arbeca, Artesa de Lleida, Aspa, Belianes, Bellaguarda, Bell-lloc d'Urgell, Benavent de Segrià, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Castellnou de Seana, Cervià de les Garrigues, el Cogul, Corbins, l'Espluga Calba, Fondarella, la Floresta, Fulleda, Gimenells i el Pla de la Font, Golmés, la Granadella, Granyena de les Garrigues, la Granja d'Escarp, Juncosa, Juneda, Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Miralcamp, Mollerussa, Montoliu de Lleida, els Omellons, el Palau d'Anglesola, la Pobla de Cérvoles, Puiggròs, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Sidamon, el Soleràs, Soses, Sudanell, Sunyer, Tarrés, els Torms, Torrebesses, Torrefarrera, Torregrossa, Torres de Segre, Torre-serona, Vilanova de la Barca, Vila-sana, el Vilosell i Vinaixa.
- Junta Electoral de Zona de Balaguer: Àger, Agramunt, Albesa, Alfarràs, Algerri, Alguaire, Almenar, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, Barbens, la Baronia de Rialb, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Bellvís, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Castellserà, Cubells, Foradada, la Fuliola, Ivars de Noguera, Ivars d'Urgell, Linyola, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, El Poal, Ponts, la Portella, Preixens, Puigverd d'Agramunt, la Sentiu de Sió, Térmens, Tiurana, Tornabous, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l'Aguda, Vilanova de Meià i Vilanova de Segrià.
- Junta Electoral de Zona de Cervera: Anglesola, Bellpuig, Biosca, Cervera, Ciutadilla, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimerà, Guissona, Ivorra, Maldà, Massoteres, la Molsosa, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Nalec, les Oluges, els Omellons, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, els Plans de Sió, Preixana, Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Martí de Riucorb, Sant Ramon, Talavera, Tàrrega, Tarroja de Segarra, Torà, Torrefeta i Florejacs, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa i Vilanova de Bellpuig.
- Junta Electoral de Zona de la Seu d'Urgell: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Bellver de Cerdanya, Cabó, Castellar de la Ribera, Cava, Clariana de Cardener, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Gósol, Guixers, Josa i Tuixén, la Coma i la Pedra, la Seu d'Urgell, la Vansa i Fórnols, les Valls d'Aguilar, les Valls de Valira, Lladurs, Lles de Cerdanya, Llobera, Montellà i Martinet, Montferrer i Castellbò, Navès, Odèn, Oliana, Olius, Organyà, Peramola, Pinell de Solsonès, Pinós, el Pont de Bar, Prats i Sansor, Prullans, Ribera d'Urgellet, Riner, Riu de Cerdanya, Sant Llorenç de Morunys i Solsona.
- Junta Electoral de Zona de Tremp: Abella de la Conca, Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Castell de Mur, Conca de Dalt, Espot, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, Gavet de la Conca, la Guingueta d'Àneu, Isona i Conca Dellà, Lladorre, Llavorsí, Llimiana, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Rialp, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Soriguera, Sort, Talarn, Tírvia, la Torre de Cabdella, Tremp, la Vall de Boí, Vall de Cardós i Vilaller.
- Junta Electoral de Zona de Vielha e Mijaran: Arres, Bausen, es Bòrdes, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamòs.
Junta Electoral Provincial de Tarragona.
- Junta Electoral de Zona de Tarragona: el Catllar, Constantí, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, Renau, el Rourell, Salou, la Secuita, Tarragona i Vila-seca.
- Junta Electoral de Zona de Reus: l'Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l'Argentera, Ascó, Bellmunt del Priorat, Benissanet, la Bisbal de Falset, les Borges del Camp, Botarell, Cabacés, Cambrils, Capçanes, Castellvell del Camp, Colldejou, Cornudella de Montsant, Duesaigües, Falset, la Figuera, Flix, Garcia, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, Maspujols, el Masroig, Miravet, el Molar, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Móra d'Ebre, Móra la Nova, la Morera de Montsant, la Palma d'Ebre, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, Pratdip, Reus, Riba-roja d'Ebre, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Tivissa, la Torre de l'Espanyol, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Vilanova d'Escornalbou, Vilanova de Prades, Vilaplana, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Vinebre i Vinyols i els Arcs.
- Junta Electoral de Zona de Tortosa: Alcanar, l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Amposta, Arnes, Batea, Benifallet, Bot, Camarles, Caseres, Corbera d'Ebre, Deltebre, la Fatarella, Freginals, la Galera, Gandesa, Ginestar, Godall, Horta de Sant Joan, Mas de Barberans, Masdenverge, Paüls, el Perelló, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Rasquera, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia, Tivenys, Tortosa, Ulldecona, Vilalba dels Arcs i Xerta.
- Junta Electoral de Zona de Valls: l'Albiol, Alcover, Alió, Barberà de la Conca, Blancafort, Bràfim, Cabra del Camp, Capafonts, Conesa, l'Espluga de Francolí, la Febró, Figuerola del Camp, Forès, els Garidells, Llorac, la Masó, el Milà, Montblanc, Mont-ral, Nulles, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, el Pla de Santa Maria, el Pont d'Armentera, Pontils, Prades, Puigpelat, Querol, la Riba, Rocafort de Queralt, Rodonyà, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vallmoll, Valls, Vilabella, Vilallonga del Camp, Vila-rodona, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
- Junta Electoral de Zona del Vendrell: Aiguamúrcia, Albinyana, Altafulla, l'Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Bonastre, Calafell, Creixell, Cunit, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Montferri, el Montmell, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, la Riera de Gaià, Roda de Barà, Salomó, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, Torredembarra, el Vendrell i Vespella de Gaià.
Juntes Electorals del País Valencià.
Junta Electoral Provincial d'Alacant.
- Junta electoral de Zona d'Alacant: Aigües, Alacant, Busot, el Campello, Mutxamel, Sant Joan d'Alacant, Sant Vicent del Raspeig, Tibi, la Torre de les Maçanes i Xixona.
- Junta Electoral de Zona d'Alcoi: Agres, Alcosser de Planes, Alcoi, Alcoleja, Alfafara, Almudaina, l'Alqueria d'Asnar, Balones, Banyeres de Mariola, Benasau, Beniarrés, Benifallim, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocentaina, Confrides, Fageca, Famorca, Gaianes, Gorga, Ibi, Millena, Muro d'Alcoi, l'Orxa, Penàguila, Planes, Quatretondeta i Tollos.
- Junta Electoral de Zona de Dénia: l'Atzúbia, Alcalalí, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Llíber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, el Poble Nou de Benitatxell, els Poblets, el Ràfol d'Almúnia, Sagra, Sanet i els Negrals, Senija, Teulada, Tormos, la Vall d'Alcalà, Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, la Vall d'Ebo, el Verger, Xàbia i Xaló.
- Junta Electoral de Zona d'Elda: Agost, l'Alguenya, Asp, Elda, el Fondó de les Neus, el Fondó dels Frares, Montfort, Monòver, Novelda, Petrer, el Pinós, la Romana, i Salines.
- Junta Electoral de Zona d'Elx: Albatera, Catral, Crevillent, Dolores, Elx, Guardamar del Segura, Rojals, Sant Fulgenci, Sant Isidre i Santa Pola.
- Junta Electoral de Zona d'Oriola: Algorfa, Almoradí, Benejússer, Benferri, Benijòfar, Bigastre, Callosa de Segura, Coix, Daia Nova, Daia Vella, Formentera del Segura, la Granja de Rocamora, los Montesinos, Oriola, el Pilar de la Foradada, Rafal, Redovà, Sant Miquel de Salines, Torrevella i Xacarella.
- Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa: l'Alfàs del Pi, Altea, Beniardà, Benidorm, Benifato, Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià, el Castell de Guadalest, Finestrat, la Nucia, Orxeta, Polop, Relleu, Sella, Tàrbena i la Vila Joiosa.
- Junta Electoral de Zona de Villena: Beneixama, Biar, el Camp de Mirra, la Canyada, Castalla, Onil, Saix i Villena.
Junta Electoral Provincial de Castelló.
- Junta Electoral de Zona de Castelló de la Plana: Albocàsser, l'Alcora, Almassora, Almenara, les Alqueries, Argeleta, Atzeneta del Maestrat, Aiòder, Benafigos, Benassal, Benicàssim, Benlloc, Betxí, Borriana, Borriol, Cabanes, Castelló de la Plana, el Castell de Vilamalefa, Catí, Cortes d'Arenós, Costur, les Coves de Vinromà, Culla, Espadella, Fanzara, Figueroles, les Fonts d'Aiòder, la Llosa, Llucena, Lludient, Moncofa, Nules, Onda, Orpesa, la Pobla Tornesa, Ribesalbes, Sant Joan de Moró, la Serratella, la Serra d'en Galceran, Sucaina, Suera, Tales, Tírig, Toga, la Torre d'En Besora, la Torre d'en Doménec, Torreblanca, Torre-xiva, les Useres, la Vall d'Alba, la Vall d'Uixó, Vallat, Vilafamés, Vilanova d'Alcolea, Vilar de Canes, Vila-real, la Vilavella, Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Xilxes i Xodos.
- Junta Electoral de Zona de Sogorb: Aín, l'Alcúdia de Veo, Alfondeguilla, Algímia d'Almonesir, Almedíxer, Altura, Aranyel, Artana, Assuévar, Barraques, Begís, Benafer, Castellnou, Caudiel, Cirat, Eslida, la Font de la Reina, Gaibiel, Geldo, Figueres, Matet, Montant, Montanejos, Navaixes, Pavies, Pina, la Pobla d'Arenós, Sacanyet, Sogorb, Soneixa, Sot de Ferrer, Teresa, Toràs, el Toro, Torralba, la Vall d'Almonesir, Vilamalur, Vilanova de la Reina, Viver, Xèrica i Xóvar.
- Junta Electoral de Zona de Vinaròs: Alcalà de Xivert, Ares del Maestrat, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Cervera del Maestrat, Cinctorres, Forcall, Herbers, la Jana, la Mata, Morella, Olocau del Rei, Palanques, Peníscola, la Pobla de Benifassà, Portell de Morella, Rossell, la Salzadella, Sant Rafel del Riu, Sant Jordi, Sant Mateu, Santa Magdalena de Polpís, Sorita, la Todolella, Traiguera, Vallibona, Vilafranca, Villores, Vinaròs i Xert.
Junta Electoral Provincial de València.
- Junta Electoral de Zona d'Alzira: l'Alcúdia, Algemesí, Alginet, Alzira, Benicull de Xúquer, Benifaió, Benifairó de la Valldigna, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Corbera, Favara, Fortaleny, Guadassuar, Llaurí, Massalavés, la Pobla Llarga, Polinyà de Xúquer, Riola, Sant Joanet, Senyera, Simat de la Valldigna i Vilanova de Castelló.
- Junta Electoral de Zona de Gandia: Ador, Aielo de Rugat, Alfauir, Almiserà, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benicolet, Beniflà, Benirredrà, Castelló de Rugat, Castellonet de la Conquesta, Daimús, la Font d'En Carròs, Gandia, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Llutxent, Miramar, Montitxelvo, Oliva, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Pinet, Potries, Rafelcofer, el Ràfol de Salem, el Real de Gandia, Ròtova, Rugat, Salem, Terrateig, Vilallonga, Xeraco i Xeresa.
- Junta Electoral de Zona de Llíria: Ademús, les Alcubles, Alpont, Andilla, Aras de los Olmos, Benaixeve, Benaguasil, Benissanó, Bétera, Bugarra, Calles, Cases Altes, Cases Baixes, Casinos, Castielfabib, Domenyo, l'Eliana, Figueroles de Domenyo, Gàtova, la Iessa, Llíria, Loriguilla, la Llosa del Bisbe, Marines, Olocau, Pedralba, la Pobla de Vallbona, la Pobla de Sant Miquel, Riba-roja de Túria, Sot de Xera, Titaigües, Toixa, Torre Baixa, Vallanca, Vilamarxant, el Villar, Xelva, Xestalgar i Xulilla.
- Junta Electoral de Zona d'Ontinyent: Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Atzeneta d'Albaida, Bèlgida, Beniatjar, Benissoda, Bocairent, Bufali, Carrícola, la Font de la Figuera, Fontanars dels Alforins, Montaverner, l'Olleria, Ontinyent, Otos i el Palomar.
- Junta Electoral de Zona de Requena: Alboraig, Aiora, Bunyol, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Cofrents, Cortes de Pallars, Dosaigües, Fuenterrobles, Godelleta, Iàtova, Macastre, Millars, Requena, Setaigües, Sinarques, Teresa de Cofrents, Torís, Utiel, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel, Xalans, Xarafull, Xera, Xest, Xiva, Zarra.
- Junta Electoral de Zona de Sagunt: Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar de Palància, Algímia d'Alfara, Benavites, Benifairó de les Valls, Canet d'En Berenguer, Emperador, Estivella, Faura, Gilet, Massalfassar, Massamagrell, Museros, Nàquera, Petrés, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quart de les Valls, Quartell, Rafelbunyol, Sagunt, Segart, Serra i Torres Torres.
- Junta Electoral de Zona de Sueca: Albalat de la Ribera, Almussafes, Cullera, Sollana, Sueca i Tavernes de la Valldigna.
- Junta Electoral de Zona de València: Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixec, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Alfarb, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Carlet, Catadau, Catarroja, Foios, Godella, Llocnou de la Corona, Llombai, Manises, Massanassa, Meliana, Mislata, Montcada, Montroi, Montserrat, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Real, Rocafort, Sant Antoni de Benaixeve, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa i Xirivella.
- Junta Electoral de Zona de Xàtiva: Alberic, Alcàntera de Xúquer, l'Alcúdia de Crespins, Alfarrasí, Anna, Antella, Barxeta, Bellús, Beneixida, Benigànim, Benissuera, Bicorb, Bolbait, Canals, Càrcer, Cerdà, Cotes, Énguera, l'Énova, Estubeny, Gavarda, el Genovés, la Granja de la Costera, Guadasséquies, Llanera de Ranes, Llocnou d'En Fenollet, la Llosa de Ranes, Manuel, Moixent, Montesa, Navarrés, Novetlè, la Pobla del Duc, Quatretonda, Quesa, Rafelguaraf, Rotglà i Corberà, Sellent, Sempere, Sumacàrcer, Torrella, Tous, Vallada, Vallés, Xàtiva i Xella. | 1 | perfect | {"ca": 0.9716092239028019, "es": 0.025208694933465576, "en": 0.00318208116373254} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=371218 |
crawling-populars_ca_20200525_52_289012 | L'Anuari estadístic de Catalunya recull la informació bàsica de les principals estadístiques oficials produïdes pels organismes del Sistema estadístic de Catalunya, i la informació més rellevant produïda per altres organismes oficials (del país i de la resta de l'Estat), sobre Catalunya.
L'Anuari conté més de 10.000 taules estadístiques actualitzades a mesura que les dades estan disponibles. Les dades són de caràcter anual i estan classificades en 25 temes, d'acord amb l'organització temàtica del web de l'Idescat.
L'Anuari estadístic de Catalunya es va començar a difondre l'any 1984 i fins al 2010 es va editar en paper. Els exemplars d'aquest període s'han digitalitzat i es poden consultar al catàleg de publicacions i en format paper presencialment a la Biblioteca.
L'Idescat publica altres productes de recopilació estadística, que es poden trobar a l'apartat Indicadors, a la secció Dades del web de l'Idescat.
Transport | 0.823233 | curate | {"ca": 0.990280777537797, "en": 0.009719222462203024} | : /pub/?id=aec&tema=trans&n=112 |
macocu_ca_20230731_3_461986 | AVÍS
3/4/2018
Aquest dimecres 4 d'abril al matí es tallarà el subministrament d'aigua al carrer Magarola d'Abrera
El Servei Municipal d’Aigües de l'Ajuntament d'Abrera ha informat que aquest dimecres, 4 d'abril, es tallarà al matí el subministrament d'aigua al carrer Magarola per la realització d'uns treballs a la xarxa d’abastament. Així des de les 10:00 i fins a les 13:00 hores aproximadament, es tallarà l’aigua al Carrer Magarola, des del no2 al no32 (només als números parells).
Rep els avisos al teu mòbil
I també podeu rebre totes les notícies i activitats de l'Ajuntament d'Abrera directament al vostre correu electrònic al butlletí digital setmanal. Us podeu subscriure fent clic aquí. | 0.74963 | curate | {"ms": 0.005797101449275362, "en": 0.011594202898550725, "ca": 0.9826086956521739} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_85944 | El Laboratori de Lletres ofereix un ventall molt ampli de cursos d'escriptura des de la vessant de ficció amb cursos com iniciació a la novel·la, escriptura creativa o poesia, fins a la no ficció amb cursos de redacció i estil. La majoria de cursos poden ser presencials o virtuals. S'ofereixen en blocs trimestrals de 15 o 25 hores, distribuïdes en 10 setmanes i molts cursos estan dividits en diversos nivells.
A part dels cursos trimestrals, també s'ofereix el curs anual de narrativa professional, que consta de dos nivells, així com cursos reduïts d'una sola sessió de 3 hores.
Tots els professors tenen experiència literària, han publicat i transmeten el seu coneixement a través de la seva experiència personal. Entre els professors hi ha escriptors, poetes, guionistes, editors, periodistes, filòlegs i humanistes. Alguns noms del professorat actual són: Lluís-Anton Baulenas, Bel Olid, Carla Gràcia, Alba Dalmau, Albert Pijuan, José Morella o Melcion Mateu.
vegeu més
Característiques
Avantatges d'estudiar en aquest centre
Tots els professors tenen experiència literària, han publicat i transmeten el seu coneixement a través de la seva experiència personal. Entre els professors hi ha escriptors, poetes, guionistes, editors, periodistes, filòlegs i humanistes. Alguns noms del professorat actual són: Lluís-Anton Baulenas, Bel Olid, Carla Gràcia, Alba Dalmau, Albert Pijuan, José Morella o Melcion Mateu.
A més dels cursos, es programen les xerrades amb el nom d’'Entremestres', un cicle de tertúlies literàries trimestrals, gratuïtes i obertes a tothom, amb escriptors de prestigi com Jaume Cabré, Jordi Puntí, Najat El Hachmi, Enrique Vila-Matas, Maria Barbal, Ignacio Martínez de Pisón entre molts d’altres.
vegeu més
Experiència
El Laboratori de Lletres va néixer l'any 2011 i des d'aleshores ha vist passar més de 3000 alumnes per les seves aules.
vegeu més
Requisits d'admissió
Per a la majoria de cursos no hi ha requisits d'admissió.
vegeu més
Instal·lacions
3 aules, biblioteca, sala d'espera.
vegeu més
Què ofereix aquest centre
Ensenyar a escriure un text literari és molt difícil, perquè no hi ha un sol mètode infal·lible que serveixi per a tothom i que garanteixi un text literari de qualitat. Però tampoc és possible explicar tots els mètodes, totes i cadascuna de les maneres d’escriure que els escriptors han explicat en llibres, entrevistes, conferències o tertúlies. El que sí que es pot fer és buscar una manera que, tot i que entri en generalitzacions, ajudi a discernir una mica les diferents maneres d’escriure que tenen els escriptors.
Al Laboratori de Lletres, el paper dels docents és el d’acompanyar els alumnes en el seu camí, oferint-los estratègies i eines que els serveixin per descobrir quin és el seu propi mètode.
Això demana flexibilitat del docent. Demana que s’adapti al mètode que es demostri més eficaç per a cada alumne i el guiï en aquell mètode, sense imposar-n’hi un altre. És a dir: donar eines, mostrar possibles models, ensenyar diverses estratègies, estimular la pràctica, entrenar la creativitat. I, a partir d’allà, guiar, ajudar i veure com els alumnes van trobant el seu propi mètode, els seus temes, el seu estil.
vegeu més
Campus i seus
Laboratori de Lletres
Sardenya, 68 baixos 22 08005 Barcelona
Opinions
Afegiu una opinió
Altres centres que et poden interessar
Escola d'Idiomes Salt
Barberà del Vallès (Barcelona), Terrassa (Barcelona)
Top 3
Popularitat 1
Sol·licita informació
Barcelona School of Creativity
Barcelona
Top 3
Sol·licita informació
Cursarium
Terrassa (Barcelona)
Top 50
Popularitat 1
Sol·licita informació
Escola de Desenvolupament de Persones i Negocis
Barcelona
Top 10
Popularitat 5
Sol·licita informació
X
experts en educació,
formació i orientació, des de 1998
Qui som
Informació legal
Política de cookies
Aliances i afiliació
Treballa amb nosaltres
Contacta amb nosaltres
Mapa web
Serveis per a centres
Premis Educaweb
Registra el teu centre
Accedeix a la teva àrea
Test d'orientació
Resol els teus dubtes
Projectes d'orientació
Consultori
Espanya
Catalunya
Colòmbia
Itàlia
Mèxic
Segueix-nos:
Activitats I+D+R:
El Projecte HESODEP, eina de suport per al desenvolupament professional, ha estat cofinançat pel Ministeri d'Indústria. Per a més informació feu clic aquí
Projectes europeus:
GEM: Guidance and Entrepreneurship Mindsets through Games. Aquest projecte ha estat finançat amb el suport de la Comissió Europea. Per a més informació feu clic aquí | 0.63661 | curate | {"ca": 0.9517241379310345, "pt": 0.005747126436781609, "en": 0.02735632183908046, "de": 0.004597701149425287, "no": 0.0016091954022988506, "es": 0.004137931034482759, "it": 0.004827586206896552} | https://www.educaweb.cat/centre/laboratori-lletres-54805/ |
cawac_ca_20200528_0_1127 | Contingut amb tipus de transport: Cotxe
Les rotondes són elements que organitzen la circulació a les cruïlles, aportant fluïdesa al trànsit i millorant la seguretat viària. Perquè realitzin correctament aquestes funcions hem de seguir una sèrie de normes, tan abans d’accedir a la glorieta com en circular per l'interior.
El full de rescat és una fitxa tècnica del vehicle que permet conèixer-ne el model, l'any de fabricació i l'estructura bàsica. Aquesta informació resulta fonamental per als serveis d’assistència a l’hora de rescatar els ocupants del vehicle en cas d’accident. El full de rescat ha de descarregar-se a www.fullderescat.cat i col·locar-se al para-sol del copilot.
El 75% de les morts de trànsit es concentren als primers 60 minuts després d’un accident. És l’anomenada “hora d’or”, durant la qual es podrien evitar més morts mitjançant una assistència sanitària ràpida i adequada. Els conductors poden facilitar la tasca dels serveis d’urgència posant el full de rescat del seu vehicle.
Si bé és cert que cada vegada els nous vehicles són més respectuosos amb el medi ambient, també ho és que no és a l’abast de totes les butxaques canviar el cotxe. Malgrat tot, això no és incompatible amb el fet de ser un conductor mediambientalment responsable. Amb una mica de sentit comú i sense fer grans esforços, podem aplicar hàbits de mobilitat més sostenibles i també, per què no dir-ho, més beneficiosos per a l’economia domèstica.
Tot i que a Espanya, en molt poc temps, s'han observat avenços molt significatius respecte a la conscienciació en termes de seguretat viària, segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT), les distraccions són el primer factor concurrent d'accidentalitat a nostre país. El 2006 la distracció va ser un factor concurrent en un terç dels accidents a Espanya, per la qual cosa cal estimar que aquest any al voltant de 1.100 persones van morir en accidents de trànsit associats a algun tipus de factor distractor.
Conduir un vehicle requereix percebre contínuament la situació canviant del trànsit, avaluar-la, decidir les accions més adequades en cada cas i estar en bones condicions psicofísiques per executar-les. Encara que al principi és complicat, amb el pas del temps conduir es percep com una cosa tan rutinària que ens sentim capaços de simultaniejar-la amb altres activitats. Sintonitzar la ràdio, utilitzar el mòbil o el GPS, conversar amb els acompanyants, vigilar els nens... són tasques perilloses al volant perquè ens distreuen de la tasca principal: conduir de manera segura.
Les tecnologies eSafety poden evitar accidents i, per tant, reduir el nombre de morts i ferits a les carreteres. Moltes marques incorporen ja algunes d’aquestes noves tecnologies als seus vehicles, però no tots els conductors les coneixen. Una enquesta europea, integrada al projecte eSafety Challenge i realitzada a 5.000 conductors, ha permès avaluar el grau d’informació dels automobilistes respecte a sis sistemes intel·ligents de seguretat.
L’últim estudi del RACC sobre l’ús de sistemes de retenció infantil (SRI), realitzat a les tres ciutats espanyoles més poblades (Barcelona, Madrid i València), assenyala que encara que el percentatge d’ús se situa per sobre del 90%, hi ha molts pares que desconeixen com utilitzar-los correctament. | 0.882605 | curate | {"ca": 1.0} | http://consellsconduir.racc.cat/ca/cotxe/8 |
mc4_ca_20230418_6_298243 | Tenia previst crear 25.000 llocs de treball, però els veïns hi veien desavantatges, com l'encariment dels pisos i del cost de la vida
14/02/2019 - 21.22 Actualitzat 14/02/2019 - 22.22
Carretó ple de paquets d'Amazon a Nova York (Reuters)
Amazon renuncia a instal·lar una seu a Nova York, on tenia previst crear 25.000 llocs de treball.
El gegant de la distribució ha explicat en un comunicat que aquest projecte requereix "la col·laboració de les autoritats de l'estat i la ciutat, i el seu suport a llarg termini", una cooperació que no han trobat.
Segons Amazon, el 70% de la població de Nova York estava d'acord amb els seus plans, però això no ha estat suficient, perquè "polítics estatals i locals han deixat clar que s'oposen a la nostra presència i no treballaran amb nosaltres".
El novembre del 2018, Amazon va anunciar que Long Island, a Nova York, i Virgínia acollirien les seves noves seus, amb una inversió conjunta de 5.000 milions de dòlars.
Per aconseguir guanyar el concurs, Nova York va oferir una sèrie d'incentius fiscals a Amazon, fins a 3.000 milions de dòlars.
A canvi, les autoritats esperaven que la nova seu impulsaria encara més l'activitat econòmica i generaria molts més ingressos fiscals.
Però moviments veïnals i representats polítics van criticar des de bon principi aquests incentius fiscals, i avisaven que el desembarcament d'Amazon tindria un impacte directe en la comunitat; d'entrada, es preveia un increment dels preus dels lloguers i també del cost de la vida, així com saturació del transport públic.
Entre les veus contràries al desembarcament d'Amazon hi ha la de la congressista demòcrata per Nova York Alexandria Ocasio-Cortez, que ha fet un tuit en què destaca la victòria del moviment dels veïns que "derroten l'avarícia corporativa d'Amazon, la seva explotació obrera i el poder de l'home més ric del món."
Anything is possible: today was the day a group of dedicated, everyday New Yorkers & their neighbors defeated Amazon's corporate greed, its worker exploitation, and the power of the richest man in the world. https://t.co/nyvm5vtH9k
— Alexandria Ocasio-Cortez (@AOC) 14 de febrer de 2019
Finalment, aquestes tesis s'han imposat, i Amazon ha decidit cancel·lar el seu projecte. | 0.839257 | curate | {"ca": 0.8722347629796839, "fr": 0.023927765237020317, "en": 0.1038374717832957} | https://www.ccma.cat/324/amazon-renuncia-a-la-seu-de-nova-york-per-loposicio-veinal/noticia/2904215/ |
mc4_ca_20230418_4_271148 | Decoració geomètrica / Geometric decoration | Enrenou creatiu
Decoració geomètrica / Geometric decoration
Aquestes guirnaldes geomètriques van dedicades especialment a un amic que li encanta tot l’art geomètric. Per a fer la guirnalda i posar-la allà on vulguis, només has de descarregar-te les plantilles, imprimir, retallar i enganxar. Un cop tinguis les peces muntades enllaça-les passant un fil i llestos!
These geometrical garlands are especially dedicated to a friend that loves all the geometrical art. To make this garland and put it where you want, you only have to download the pattern, print, cut and stick it. Once you have the pieces created link them with a twine and it’s done!
Les plantilles te les pots descarregar directament al bloc de les dues noies que han dissenyat aquest DIY: blow-up.com
I aquí teniu més plantilles per a fer figures geomètriques d’una altre pàgina web. No només per fer una guirnalda sinó també per altre idees que us proposen, féu-li una ullada al bloc sencer perquè tenen coses xulíssimes i fàcils de fer: minieco.co.uk (paper gems) i minieco.co.uk (xmas decorations)
You can download the patterns directly to the blog of the two girls that have designed this DIY: blow-up.com
And here have more patterns to make geometrical figures of another website. Not only to make a garland but also for other ideas they propose, take a look to the whole block because have really nice things and easy to make: minieco.co.uk (paper gems) and minieco.co.uk (xmas decorations)
This entry was posted on 27/02/2013 by ionapona in DIY / Fes-ho tu mateix@!, Plantilles gratuïtes per imprimir/Freebies. Enllaç curt
http://wp.me/p3cqCN-3g | 0.580773 | curate | {"ca": 0.5051608986035215, "en": 0.49483910139647846} | https://enrenoucreatiu.wordpress.com/2013/02/27/decoracio-geometrica-geometric-decoration/ |
mc4_ca_20230418_7_356466 | Can Muntanyola - 4a jornada: Visites a industrials de referència a l’entorn de Granollers
Es preveu la realització de dues visites en petits grups, a industries de l’entorn de Granollers que han realitzat projectes en el camp de l’eficiència i estalvi energètic o sistemes de generació renovable. Les visites tindran una durada màxima de 1,5 hores i el número màxim d’assistents a cadascuna d’elles serà de 10 persones.
Visita 1: Sistema de gestió energètica ISO 50.001
Data: 7 de Novembre de 11:30 a 13:30h.
Empresa: APC Europe
Objecte de la visita: Implementació d’un sistema certificat de gestió energètic ISO 50.001
Comentari: L’empresa APC Europe implementa un sistema integral de gestió energètica que implica el control del vector energètic des de tots els àmbits. L’any XXXX certifica aquest sistema mitjançant el sistema ISO 50.001. I es converteix en un dels 170 establiments certificats a tot Catalunya amb la ISO50.001 i la única empresa industrial de Granollers que té aquesta certificació.
Visita 2: Instal•lació solar per autoconsum industrial
Data: 16 de Novembre de 11 a 13h.
Empresa: BOPLA
Objecte de la visita: Instal•lació d’energia solar fotovoltaica per a Autoconsum
Any d’instal•lació: 2012
Potència instal•lada: 100kW.
Comentari: L’any 2012, en plena tempesta en el sector elèctric (canvis normatius, les primes a les renovables retallades, etc) l’empresa aposta per un sistema de generació, encara sense regular com és l’autoconsum solar. La visita ens permetrà conèixer les dificultats tècniques, econòmiques i legals que va tenir l’empresa per a instal•lar el sistema i saber com els han afectat les darreres modificacions de la legislació en aquest àmbit.
Assistència gratuïta prèvia inscripció.
Limitada a 10 persones per visita
S’enviarà un correu de confirmació de la inscripció.
En aquest correu s’enviarà el punt de trobada
Cicle D'Energia 2018
2a jornada: Projectes col·laboratius en el entorn industrial de Granollers
Documentació: Projectes col·laboratius en el entorn industrial de Granollers
Documentació: Sistemes d’aire comprimit industrial | 0.792236 | curate | {"ca": 0.9396593673965937, "fr": 0.03454987834549878, "en": 0.01897810218978102, "pt": 0.006812652068126521} | http://www.canmuntanyola.cat/4a-jornada-visites-a-industrials-de-referencia-a-l-entorn-de-granollers.html |
crawling-populars_ca_20200525_11_166709 | La Mercè Lagrava i el Salvador Maura ho han tornat a fer. Els seus formatges artesans del Pirineu han tornat a rebre premis i elogis en el millor concurs formatger del món, el certamen World Cheese Awards celebrat el 14 de novembre a Londres
Concretament, es van emportar una medalla de plata el formatge Carreu amb Herbes del Pirineu de la formatgeria Mas d'Eroles, a Adrall, i dues medalles més de plata per dos formatges de la formatgeria Serrat Gros d'Ossera, una pel Serrat Gros i una altra per a “Lo Pebrat d’Ossera”.
Ens estem acostumant a què cada any els formatges artesans del Pirineu surtin a la llista dels millors formatges del món però això no és gens fàcil i té molt mèrit. El World Cheese Awards (seria com les estrelles Michellin de la cuina) és el concurs més important a escala mundial en aquest sector de l’alimentació, amb gairebé 3.000 formatges de 34 països a concurs i més de 250 experts procedents de tot el món com a jurat.
Un cop més, el jurat internacional ha valorat la qualitat i la originalitat dels formatges artesans del Pirineu.
Plaça Manuel Bertrand 2, 1A -25230 Mollerussa (Lleida) - 973 606 329 - [email protected] | 0.834147 | curate | {"ca": 0.9231441048034934, "en": 0.07685589519650655} | : /articulo/altres-noticies/premis-prestigi-per-als-formatges-pirineu/20141125172425014927.html |
macocu_ca_20230731_9_574310 | Aquest dissabte finalitzarà el projecte amb l’Improshow Jove, un improshow és un tipus d’espectacle on les actrius i els actors han d’improvisar les situacions que se’ls plantegen. És el públic qui tria cada situació i també qui decideix la persona guanyadora del show.
L’Improshow Jove es realitzarà aquest dissabte 16 de juliol a les 19h a l’Era d’en Serralta de Sant Joan de les Abadesses. L’entrada és totalment gratuïta i serà una tarda de riures i diversió. | 0.772099 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_249537 | La Cotorra de la Vall: L'Ajuntament inicia la reposició de la Font dels Gitanos: La història de la font en el temps
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: [email protected]
PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.861
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 9.266
dijous, 13 d’agost de 2020
L'Ajuntament inicia la reposició de la Font dels Gitanos: La història de la font en el temps
L’Ajuntament ha iniciat les obres de reposició de la Font dels Gitanos (imatge superior), la qual canviarà uns metres el seu emplaçament anterior per tal de facilitar la construcció d'una rotonda que té previst executar Carreteres de la Generalitat en aquest punt de l'entrada al poble. La nova font es retirarà sobre uns 3 metres més cap endins de la vorera.
Les obres de la font ahir
Com vam informar en el seu moment, les obres de reposició de la font després de l'accident que la va enderrocar en una gran part, no havia estat possible perquè Telefònica no havia procedit a retirar la caixa i el cablejat que existia al costat de la mateixa font.
La idea inicial és reposar la font i que siga pràcticament igual a com era abans de l'accidente de manera que forme de nou part del paisatge urbà com ve essent habitual des de fa 70 anys. Les tasques de reconstrucció es complementaran amb la instal·lació d’un petit jardí a semblança del que hi hagut durant molts anys envoltant la font.
.
Dues imatges de la font després de l'accident
La Font dels Gitanos en el paisatge urbá
La "Font del Gitanos" des del punt de vista monumental no és cap monument històric de molts segles passats, ni tampoc és bella per tindre un estil concret, però té la bellesa i el valor d’allò que és entranyable, de parlar-nos d’un temps molt pròxim històricament, que desconeixen les noves generacions de vallers i vallers.
Un temps de carros i cavalls, d'haques i rocins, centenars formant una corrua diària de lent caminar cap als camps vallera, en un temps en que el monocultiu de la taronja no s’havia imposat, i eren les hortalisses i l’arròs en la Partida es conreus tradicionals. D’això el desaparegut Prado de les Tomaques ens podria parlar i molt si hi fos encara en peu.
Els carros en processó omplien la carretera a Borderia, ombrejada per gegants plataners ja desapareguts, i tamé la Calçada (actual carretera a la platja) o el camí de la Séquia la Bova fins arribar a la Marina o els Marenys. Calia un punt d'aigua per abeurar els animals abans de la caminada, i també perquè nostres llauradors feren proveïment d’un aigua que no disposaven en les cases: no hi havia encara majorment aigua correnta potable als habitatges.
Construcció de la font
L’Ajuntament de l’any 1949, presidit per l’alcalde Vicente Oltra Giner, tal com recullen els llibres “Historia de Tabernes de la Valldigna” de Vicente Gascón Pelegri (foto superior) i “El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna, 1864-1969”, de la cronista oficial Encarna Sansaloni, van decidir fer la conducció, portar l’aigua potable i construir la font a l’eixida del poble. Un poc mes de 90.000 pessetes de l’època ( uns 550 euros actuals) va ser la inversió.
L'emplaçament va ser millorat amb una farola, l’arbre i altres millores de paviment en el que era una zona d’eixample de Tavernes. El Tavernes d’aleshores, any 1949, acabava pràcticament allí. Era l’ultima parada urbana. Després ja venien els garroferars, els sequers, la terra campa a la dreta de la carretera...
La font va prendre el nom de Font dels Gitanos perquè, segons conta la nostra cronista oficial, en els garroferars pròxims, allò que ara seria la zona del CEIP Magraner, solien acampar els gitanos transhumants i es proveïen d’aigua també en la font.
No era l’única font pública d'una ciutat que, com hem dit, no disposava d'aigua potable en molts carrers i cases. Recordem dins del poble la que.hi havia a la carretera, front al cinema Ideal, la Font de la Bola, al carrer Gabriel Hernández, una altra al principi del Carrer La Barca, on s’accedia per unes graons en estar mes baixa que el nivell del carrer; l’existent (encara hi es) a l’entrada de la Plaça Major i sense oblidar-nos de la Font del Canut, en un dels llocs més tradicionals de la ciutat, i la de la placeta del Tio Julio, que era de disseny semblant però adossada al mur que tanca la placeta pel nord. | 1 | perfect | {"ca": 0.9802421924792861, "en": 0.013809220310176333, "fr": 0.00021244954323348204, "es": 0.0057361376673040155} | |
macocu_ca_20230731_7_265790 | Ciutadans vol que es prohibeixin cases d’apostes prop de centres escolars
El grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Granollers ha presentat una moció al ple de dimarts que ve on es proposa fer els canvis necessaris de la normativa “sobre planificació urbanística amb l’objectiu de prohibir l’obertura de cases d’apostes i joc a prop de centres escolars, instituts, centres juvenils i edificis públics amb un alt trànsit de menors d’edat”.
La proposta també demana desenvolupar campanyes de conscienciació dirigides als pares i als joves per alertar-los “del risc que comporta el joc” i d’“altres xifres de ludopatia que s’estan donant entre els joves”.
A més, Ciutadans aposta perquè els cossos de seguretat facin “inspeccions del funcionament de les cases de jocs i apostes per supervisar el funcionament correcte dels mecanismes d’identificació dels jugadors per assegurar que no hi entren menors. | 0.857277 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_546762 | Ximo Puig dialoga amb Nuria Oliver en la presentació de la Estratègia IA | @generalitat
Quan èrem pitjors
Quin bé que allò que si compartim el que sabem serem molt millors s'ho hagen pres tan de debò a València
Susana Lluna Periodista i experta en tendències digitals València. 09 d’abril de 2020 05:30
Va haver-hi una època -quan encara veia la tele- en la qual quasi cada diumenge, València era la protagonista o l'actriu secundària del programa de Jordi Évole. Cada setmana! Qualsevol tema que tinguera a veure amb una cosa corrupta, fraudulenta o sospitosa, passava per València. Vaig deixar de veure la tele. Però no perquè el que deia Évole no fóra cert, sinó perquè les televisions pintaven una imatge d'una ciutat, la meua, que a més de polítics corruptes, tenia i té enginyeres brillants, científics il·lustres, professors premiats o reconegudes filòsofes. Per esmentar només alguns exemples.
Lluny ja d'aquells anys –encara sort!- i ficats de ple en aquesta crisi soci-sanitària, els valencians som exemple. L'última setmana de març, l'enginyera alacantina Nuria Oliver, llançava en internet l'enquesta Covid19 Impact juntament amb la Generalitat Valenciana en el marc d'un projecte basat en l'ús de la tecnologia per a contindre la pandèmia i predir models epidemiològics. Tres quartes parts de les 127.780 respostes vàlides es van recollir en el nostre territori i la dada més interessant que llança aquesta enquesta és que, no sols València, sinó les tres províncies registren un major compliment del confinament que la resta d'Espanya enfront del coronavirus. El 89% de la població valenciana no ha eixit del seu entorn residencial més pròxim, i els registres aconsegueixen el 96% en localitats com Dénia o Benicarló, segons les primeres dades de l'estudi Data Science for COVID-19. Malgrat les fotos dels primers dies, que mostraven cues de cotxes valencians volent eixir de la ciutat per a passar el cap de setmana als apartaments de la platja, hem sabut respondre com se'ns ha demanat.
Quasi la mateixa setmana que es llançava aquesta macro enquesta, des del govern de Ximo Puig s'atenia la petició d'accés a internet per part de famílies en situació desfavorable perquè els seus fills i filles pogueren seguir el curs escolar. Fins a 14.000 dispositius, entre tauletes i portàtils amb accés 4G s'han distribuït entre alumnes des d'Infantil fins a Secundària, sense oblidar als professors que no tenien equip per a poder seguir amb les classes online. Com deia el mestre Roca, “el món està aguantant social i econòmicament perquè tenim Internet”.
A més de la resposta institucional, la resposta privada també em fa sentir orgullosa de la terreta. Des del món tecnològic, amb ITI al capdavant, s'han proposat frenar la corba amb les TIC. Per a això, ITI ha posat a les 200 persones que treballen en el centre tecnològic, a les 240 empreses associades i als més de 300 clients junts a treballar per a desenvolupar solucions i eines que ajuden a l'objectiu comú. Beneïda tecnologia (valenciana). Que bo que allò que si compartim el que sabem, serem molt millors –contra el virus en aquest cas- s'ho hagen pres a ulls clucs en l'empresa privada valenciana.
Si no fóra perquè ja no veig la tele, podria redimir-me d'aquells anys nefastos per a València escoltant ara, amb orgull, com som exemple de resiliència, empatia i generositat. Encara que siga “gràcies” a la COVID-19, de tant en tant no està mal figurar entre els millors de la classe. | 0.865225 | curate | {"ca": 0.9950437317784256, "oc": 0.004956268221574344} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_119342 | La CUP de Barcelona exigeix la dimissió d’Assumpta Escarp Davant dels aldarulls provocats per la celebració de la victòria espanyola al Mundial, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona vol posar sobre la taula les següents consideracions: 1.- L'ajuntament de Barcelona ha organitzat una gran concentració d’aficionats de la selecció espanyola a l’Avinguda de Maria Cristina amb l'excusa de delimitar la celebració en cas que guanyés el Mundial. I ho ha fet cedint a les pressions del PP i dels sectors més espanyolistes. 2.- Després dels aldarulls de l'Eurocopa (fa dos ays) ha estat una irresponsabilitat organitzar aquesta concentració, com ho demostra el fet que el consistori ha estat incapaç de controlar-la. El resultat: els arbres de l’avinguda incendiats -arribant a posar en perill el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)-, contenidors cremats, mobiliari urbà destrossat i una provocació dels sectors més ultradretans sense precedents amb banderes franquistes, crema de senyeres i crits i salutacions feixistes. 3.- El fet de concentrar l’afició de la selecció espanyola a Montjuïc no ha evitat que els aldarulls i destrosses es repetissin a les 4 de la matinada a les Rambles. En aquest sentit, la CUP considera que ha quedat clar que l'ajuntament ha cedit a les pressions de l'espanyolisme més reaccionari en un context com el de la manifestació de dissabte passat. Això, mentre no destina ni un cèntim i nega la cessió d’espais municipals a l’organització de les consultes sobre la independència, un moviment popular que dista força de les intencions i manera d’actuar dels ultres espanyols. Per tot plegat , demanem la dimissió de la regidora de Seguretat de l’ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, qui una vegada més demostra la doble manera de mesurar les coses quan reprimeix els moviments socials i les iniciatives populars i, en canvi, ajuda a organitzar esdeveniments ultradretans que acaben amb aldarulls i atacs a qui no pensa com ells. fotos
(ara més que mai) PS: demanarà explicacions en Trias?
Es va fer en el seu moment, ja fa sis mesos. MErda, acabo de veure que el fil té sis mesos ja | 0.879794 | curate | {"ca": 0.9976403964134025, "es": 0.0023596035865974517} | |
mc4_ca_20230418_13_391677 | La Nit de les Telecomunicacions premia l’ARA pels articles tecnològics (Àlex Gutiérrez)
El sector distingeix la secció setmanal ‘Dígits i andròmines’ d’Albert Cuesta
3 min. Barcelona 17/02/2020 23:29
651x366 Albert Cuesta, autor de Dígits i andròmines, en ple discurs de recollida del premi. / PILAR CONESA Albert Cuesta, autor de Dígits i andròmines, en ple discurs de recollida del premi. / PILAR CONESA
L’ARA va rebre ahir a la nit el premi a la comunicació, en el marc de la Nit de les Telecomunicacions, l’acte institucional de referència del sector TIC a Catalunya. Obté el guardó per la secció Dígits i andròmines, que Albert Cuesta publica setmanalment des del primer número del diari. Són més de 400 articles a pàgina completa que han convertit la secció “en un dels espais més veterans dedicats de manera continuada a divulgar les TIC i l’electrònica de consum en la premsa impresa i digital en català”, segons explicaven els organitzadors.
“Celebrem que el sector de les telecomunicacions hagi distingit el nostre diari, que acull els articles d’Albert Cuesta des del primer número”, explica la directora de l’ARA, Esther Vera. “Per a l’equip, aquest guardó és el reconeixement de la voluntat del diari d’explicar el món on vivim i el món que ve i que ens transforma. Això vol dir fixar-se molt bé en la nova tecnologia que ens arriba, però no des d’una visió merament de consum, sinó centrant-nos en com ens afecta aquest canvi tecnològic diàriament i com modela la societat”.
Cuesta, que va recollir el guardó, va voler destacar la independència de la secció. “Estic molt orgullós perquè la secció, en aquests temps d’allò que ara en diuen branded content i tota la vida havien estat publireportatges, pretén ser d’interès només per als lectors”, explicava a l’ARA. “Això no es pot dir de moltes de les coses que es publiquen actualment sobre tecnologia en aquest país. Professionalment soc agnòstic: observo les novetats, les explico i en destaco les aportacions positives, sense ocultar-ne els defectes i posant-les en el context del mercat al qual s’adrecen”.
Organitzada des del 1995 per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), la festa va estar presidida pel conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. El mestre de cerimònies va ser el periodista Espartac Peran. Durant la nit, es va lliurar la màxima distinció, el premi d’honor, al conseller delegat de Cellnex Telecom, Tobías Martínez, “com a protagonista d’una brillant història de transformació i èxit en el sector de les telecomunicacions”. Segons destacava l’organització, “sota el lideratge de Martínez, Cellnex és avui el primer operador d’infraestructures de telecomunicacions d’Europa i el segon del món”.
Emprenedoria i compromís
Durant la nit es van repartir, així mateix, altres premis. El Salvà i Campillo a la personalitat destacada va recaure en Mar Alarcón, CEO i fundadora de SocialCAR. El premi Joan Clarke, al CIO destacat, ha posat en relleu la tasca professional d’Anna Benavent al davant de la part tecnològica de la Corporació Sanitària Parc Taulí. Pionera en l’accessibilitat del ciutadà a l’hospital a través del mòbil, Benavent és també confundadora d’Unitss, l’Associació Catalana d’Informàtics de la Salut. David Riudor, Carlos Rodríguez i Gabriel Esteban, fundadors de Goin -una apli per estalviar i invertir destinada a mil·lennials- han rebut el premi d’emprenedoria.
Finalment, el premi Alan Turing al compromís social va ser per a Edulab, un projecte de Citilab que introdueix la programació i la robòtica a sis escoles d’infantil i primària de Cornellà. A banda dels premis, i aprofitant que es complia el quart de segle d’aquesta trobada, es va voler retre un homenatge a la UOC, nascuda també fa 25 anys com a primera universitat del món exclusivament online.
Un aperitiu durant el qual els més de mil inscrits van poder fer networking i un concert amenitzat per La Salseta del Poble Sec van posar fi a l’edició d’enguany de la Nit de les Telecomunicacions. | 0.863304 | curate | {"ca": 0.9886166790398416, "eo": 0.0014847809948032665, "en": 0.006434050977480821, "it": 0.0034644889878742884} | https://www.arabalears.cat/firmes/alex_gutierrez/Nit-Telecomunicacions-ARA-articles-tecnologics_0_2401559897.html |
macocu_ca_20230731_3_155249 | Ecologia: relacions alimentàries
Activitats sobre les cadenes tròfiques o alimentàries, quins tipus d'animals hi ha (productors, consumidors i descomponedors) i també la pèrdua d'energia que esdevé cap al final de la cadena. | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoarticles_ca_20221005_1_23322 | PHHH niversitt de vleidF smprès gtlunyF hi xyi fi hi yyxÍwse evixgsexeX ixeqyvyeD vi ii * iwsvsy xsiy fevvii emilioFnietodumFes niversidd eutónom de wdrid esumF equest trell estudi dos topònims stellonensD enygolos i ves seres que no hn reut enrD segons ens semlD un expliió senerment versemlntF el nostre prerD enygolos ofereix om segon element del ompost un formD EgolosD que h d9ésser explid om resultt del lltF los o lusD tnd @pels ingles o rrnsD o tmé potser per l vegetióAF h9ltr ndD ves seres pot ésser tot simplement el desenvolupment del lltF iusriD de ixD ell mteix provinent del lltF deorsumF emdues hipòtesis tenen l9vnttge de no proposr p mot d9steris i d9inserir els nostres topònims dins un sèrie molt mpl i en onegud rreu d9ispny i de l omàni senerF rules luX onomàstiD toponímiD etimologiF estrtF wo rief notes on lenin toponyms F his pper ims to study two pleEnmes from gstelló de l ln @gomunitt leninD pinAX enygolos nd ves seresF sn our view neither of them hs yet een stisftorily explinedF sn our opinion the origin of E golos is the ltF los or lusD losed @y preipies or perhps y vegettionAF yn the other hnd the development of lte ltF iusriD low n explin ves seresF foth hypotheses hve ler dvntgeX they do not propose ny unttested word nd they relte our nmes with others elonging to very wellEknown group of pleEnmes from pin nd the whole of omniF uey wordsX onomstisD pleEnmesD etymologyF * equest trell h estt fet om prt del projete d9investigió f WTEHHRSF olem grir í els ompnys iF gsnov @heprtment de pilologi gtlnD niversitt de lèniA i tF érez i hurà @heprtment de pilologi glàssiD niversitt de lèniA llur militt en hver post l mev disposiió puliions les quls no teni fàil ésF
T imilio xieto fllester I v puliió del vuitè i drrer volum de l9 ynomstion gtlonie @ygA de l9insigne lingüist en ton goromines h supost sens dute un fet d9un importàni dl per l9estudi de l llengu i ultur de les terres de prl tlnF el nostre prerD quest or h dont l9estudi de l9onomàsti un ein de vàlu inestimleF gom que seml que el millor homentge que hom pot fer quest or gegntin és utilitzrEl i usr de millorrEl en llò que sigui possileD el propòsit d9quest trell és estudir dos topònims stellonens queD segons em semlD hn reut l yg un expliió que no és senerment versemlnt oD si ixí es prefereixD el de proposr dues noves hipòtesis sore dos topònims stellones que ens semlen més eptles que no les que podem tror l ygF P il enygolos ésD potser no lgui dirEhoD el puig més lt de tot el ís leniàF 9ixe l9interior de l9tul províni de gstelló de l lnD no mss lluny del límit històri entre les dues llengües I F in llò que f l històri lingüísti més reent del seu terrenyD podem dir que és trt d9un territori forç diversD on s9h esdevingut de segles ençà un veritle fusió i umulió de llengüesX deixnt de nd l9nti ièriD l lltí trdà v sueir @que no ps sustituir senermentA l9àrD i quest el tlà i l9rgonèsF ves peripèies històriques dels drrers segles hn fegit un onE d stellnitznt que vui per vui menç quest nturles lingüísti plurlF v toponímiD no l dirEhoD és un mirll perfete d9quest històriF PFI v doumentió més ntig del topònim és de l9ny IPHQ P D on preix j om enn qolosD un form en tot igul l9tulF ves doumentions posteriors no són distintesD tret de detlls grà(s sense gire interèsF v proE nuniió lol és onstnt i ssegur l presèni de GzGF il primer element del ompost és diàfnX l qüestió tèrol és el segon Q F gom er esperleD I er referènies ulturls l mssísD vegi9s itrh ISF P hetlls sore quest doumentió l9 ygF rom pot onsultr tmé l9pèndix RF houments l trell de itrh m doumentió dels nys IPIQD IPRQD IPSI i IPSPF Q xo oneixem p ltre topònim igul en totF í que n9hi h molts que ofereixen només un form igul l del segon element de enygolosF eixí podem itrEne entre d9ltres hues notes de toponími vleninX enygolosD ves seres pònims que ens prlen de l presèni de peg o de pins de reïn en un llo dont S F sos om qolos @erjonD ténAD qolosill @puente del eyD ténAD qolosin @v sruelD ténAD erroyo de l qolos @ferninhesD qudljrAD gs de l qolosill @rerrer del huqueD fdjozAD il qoloso @wdridAD etF xo ens seml mss ronle err d9oferir un expliió omun i l mteix per tots quests topònims i el nostre enygolosF i onsiderem que en p d9quests sos (gur el sustntiu que és djetivtD no pot exloure9s que siguin simplement l9djetiu stellà golosoD golos queD en prinipiD plit peny preix surdF R v referèni toponími l presèni d9nimls penyes és freqüentF odem itrEne entre d9ltresX enàguil @elntAD enáguil @wderueloD egoviAD v eñ del Águil @illr del eyD fdjozAD eñovejer @ier del presnoD fdjozAD eñluervo @rdeE lesD egoviAD eñrer @wigueláñezD egoviAD eñ ierpes @eroheD ruelvAD eñE itores @n sldefonsoD egoviA <ltF * eptores D storsD stF zoresD eñ il fúho @ldeoispoD gáeresAD eñ del guo @wrhgzD gáeresAD etF S És fàil de itrEne mntsD om són r eguer @wllorAD eguer del wdroño @ténAD egueruel @wortllD wúriAD eguerinos @ÁvilAD etF IH oldriemD nogensmenysD ssenylr í d9ltres sos forç preguts del tipus eñE loos @gstuerD fdjozAD gez voos @fustrviejoD wdridAD m un segon element loos del qul ningú no pot dutr i que és rríssimF II in goromines és í mss sever en les seves rítiquesF xo podem dmetre que sigui po menys que un disrt proposr un djetiu * luos i en nvi sigui molt versemlnt * quilosF emdósD si hn existitD hn estt formts de l mteix mner i no opsem l ró de l versemlnç de l9un i l impossiilitt de l9ltreF er fegitóD volem (rmr que l inexistèni de * luos no és gire segurD puixD l menys nosltresD podem ssenylr un topònim desonegutD segons semlD d9en goromines i d9en itrhD frrno de l vuos @eguilr de elfmrD erolAF v9sèni de sonoritzió de l velr intervoàli no és nturlment p prolem en un mient mossàrD om és sens dute erolF xo podem dir que v vuos tingui om ètim un djetiu lltí en E osus formt prtir de luusD osD però tmpo seml mss ronle reutjrEloF igui om siguiD noti9s el mnteniment de GuG i l9sèni de metàtesiF in quest sentit potser no sigui solutment lder itr í un ltre derivt en E osus del mteix mp semànti que podri eventulment ésser útil ls defensors de pinn * luos X gmino del ervoso @mper de glndD erolAD on servoso és molt prolement un derivt de silvD fF ervelles @wzleónD erolAD irivell @lèniAD etD per é que un relió m servD serverD p desig d9exhustivitt sos om són r qlmor @ertàD wllorA <lltF lmore @mA IR D torrentD rierD irivell @lèniA <lltF silvellD osquetD ghirivs @wenslsD oledoA <lltF silvsD etF in indrets de menys o ineE xistent in)uèni ràig podem itr exemples om lporond @n willán de l gogollD v iojAD tmé lpiriond @vedesmD v iojAD mdós de lltF vlle profund D el segon m disimilió profondo > * prefondo tot om el tlà pregóD pregonF És signi(tiu quest propòsit un topònim no ssenylt (ns rD il qoluso @iedr(tD ysAF wés lridor enr pot ser un ltre topònim d9ysD v qlos @qusoD ysAF emdós poden ser interpretts fàilment prtir del lltF losu G lusu i los lus respetivment IS F v9sèni de sustntiu pot indir en quests topònims un sustntivitzió de l9djeE tiu molt onegud i en doumentd on prt d9ergó i de gtlunyX v glos @fensqueD ferguD etAD vs gloss @pnloD vinás de frotoD etAD v glus @elquézrD foltñD etAD y glusr @eorúnAD etF in relió l9npE tixiD voldriem omprr el topònim glmor @errrúD ysA m frrno de l glmor @eleldD ezrD ezlorD etA i mdós m l9nterior qlE IR idF yg SD volF ID pF IST m detlls sore l qüestióF er l9imtge del soroll de les igüesD uider @giudd elAD uenzurruner @tD ysAD il urrío del egu @wúriAD frmpán @pnloD ysAD on E pn seml ésser el resultt de lltF ponteD etF IS ves formes lusu i lus s9expliquen prtir d9un ver * ludere derivt de formes ompostes lltines del tipus inlususD selususD etD m pofoni de GuG en GuXG en sílE l interior oertF il proès és en tot regulr en fonèti històri lltinF IP imilio xieto fllester un po tot rreu topònims m quest imtgeD expressd desir m el vell mot lltí losD losD sovint m els nous voles errdoD errdD tntD tndD etF xo és ts feixug itrEne moltsX oss de wontlús @v ol de villetAD gstell de wontlús @pogrs de wontlúsAD frrno de eñ gerrd @portneteD erolAD eñ gerrd @n tvierD wúriAD eñ gerrd @inisoY oylesD v iojAD vos gorrles de eñ gerrd @uruE josD rgozAD xverrd @wdridAD etF il signi(t seml ésser el de montD puigD etF de difíil èsD tnt per inglesD preipiisD etF IT F xogensE menysD no gosrem exloure d9ltres possiilittsF er exempleD potser vol dir en lgun s mont o peny tnd per l9undàni d9rres o de vegetE ióD un po l mner del signi(t de topònims om gones @rrgonA <lltF silv ondens D ispesur @esturisAD il ispesl @orznoD v iojAD elvner @vleidA @xieto fllester IPD pF IQVAD etF o om el signi(t de errd en expressions stellnes del tipus r errd F Q il segon dels topònims que volem estudir és ves seres F is trt del nom d9un pole de l9ellténD entre l9elor i etzenetD l9est de l omrD no ps mss lluny de l ln elt i l9elt westrt i de gstelló de l lnF v ontusn @wtuteD v iojAD el pont de ixD m pèrdu de GiG dE vnt el seu mnteniment en edd usn @glhorrD l iojAY v usn @edrosoD v iojAD er usn @erroD v iojAD usn @wtuteD v iojAD golldo usno @iniegr de ejoD v iojA PT D gmino de usno @illrquemdoD eruelAF v9djetiu que hem propost per l9expliió de ves seres no és p reió rti(ios ni p mot que hom no pugui tror enlloF ens l ontrriD hi h onstàni esrit de l sev existèni en sE tellàD on yuseroDE PU i suseroD E semlen hver oexistit m yusno susno per r despreixent tots més trd en pro(t de expressions om són r jeroD somero o més simplement de rri i de joF QFS in llò que f l fonètiD onsttem l despriió de GjG en posiió iniil de mot dvnt vol posteriorD un desenvolupment fonèti que troem m segurett un po tot rreu d9ispnyD des de wllor ntnderD des d9Àl qrndX nquer @gntriAD nqueir @qrndAD llunquer @furgosD egoviD qudljrAD ldunquillo @lldolidAD vunquerillo @v ill de yónD v iojAD tots de lltF iunum iunri D jonD jonquerD ero @izryD v iojA <lltF iugriuD joverD però tuer @glhorrD v iojAD etF PV F el que f l presèni de GzGD n9hi h motius per reure que quest pot ser l form més ntigD refet desir en GsG PW F QFT efegim per enllestir que no hi h p ontrsentit en topònims om vom de ser si user té el signi(t de de ix que nosltres proposemD om no n9hi h resD de ontrsentitD entre quest signi(t i l situió de ves seres stellonenques en un pequeño erroD en prules de wdozF n grn nomre de topònims de signi(t lr el fn onèixer perfetmentX erroyo de ls voms fjs @puentes de uielosD erolA o millor enrD gerro fjero @elmrzD v iojA o wonte fjero @fergsillsD v iojAF
U
v | 1 | perfect | {"ca": 0.9998073403333012, "ja": 9.632983334938831e-05, "cs": 9.632983334938831e-05} | |
crawling-populars_ca_20200525_50_33874 | Prop de 3.000 persones han gaudit enguany de la programació de concerts gratuïts i a l'aire lliure Rumb(A)Palamós, que divendres passat va tancar la seva programació amb l'actuació de Miliu Calabuch, que va congregar prop d'un miler de persones al passeig del Mar.
Segons indica el consistori, un any més el festival ha superat els objectius que s'havia marcat. En aquesta ocasió havia programat un total de cinc concerts en diferents punts de la vila i per a tots els públics. A més, el festival ha presentat enguany la seva pròpia formació musical, creada expressament per a l'esdeveniment i formada per integrants d'altres grups de rumba de Catalunya. | 0.836043 | curate | {"ca": 1.0} | : /estiu/2019/07/30/ritme-miliu-calabuch-acomiada-rumbapalamos/994697.html |
cawac_ca_20200528_9_171302 | Un lloc on comentar coses que em sorprenen
Envia-ho a un amic
8 comentaris
Nama
17/05/2012 6:22
No sabia aquesta història entre el nombre e i els bancs. Gràcies!
Daniel Closa
15/05/2012 8:08
Salvador. I Arquimedes demanant punts de suport per moure el món! Pobre ignorant.
Joan. Certament hi ha nombres que surten sota les pedres. Però mira, fa gràcia quan els trobes en llocs inesperats.Numero i nombre? Fàcil. Pots viure al carrer tal, número qual. Però no pas al carrer tal, nombre qual. I d’altra banda, Pi és un nombre, no un número.
Joan Codina
14/05/2012 20:30
Ohhh!! Genial!! Jo també vull e €! !
La veritat és que sorprèn la multitud de llocs on et trobes aquests animals (pi i e). El millor és quan van junts! !
PS: Ja que parlaves d’integrals… quan més em va sorprendre és a l’integrar exp(x^2), vaig quedar de pedra.
PPS: Jo els nombres i els números els barrejo, ho hauré de buscar també.
Salvador
14/05/2012 18:40
Dóna’m un interès compost i mouré el món.
Daniel Closa
14/05/2012 11:57
Carquinyol. Si que falta algun nombre interessant. però es que la matemàtica és tot un univers per explorar!
XeXu. 100 invents? Si que n’he sentit alguna cosa… I aquestes casualitats són la salsa de la vida (una de les salses).
quimnuss. Aquesta eqúació és de les més boniques que hi ha. Lo de nombre i número… no. Simplement a l’hora d’escriure no parava de dubtar si coresponia un o altre i al final vaig tirar de diccionaris per entendre-ho.
quimnuss
14/05/2012 10:25
1 + e^iπ = 0
Número i nombre, algun article de Joan Solà potser?
XeXu
14/05/2012 9:18
No m’ho puc creure… estic llegint un llibre, no sé si et sonarà, es diu ’100 invents que han canviat el món’ i l’últim invent que he llegit just abans d’encendre l’ordinador és el número zero. Entro aquí i me’l torno a trobar… la segona casualitat d’aquest tipus que em passa en molt pocs dies…
Carquinyol
14/05/2012 7:48
Interessant coŀleccio de nombres ! He trobat a faltar el nombre auri (fi), que és un d’aquests de que de tant en tant surten als mitjans.
Respecte els bancs, l’únic ‘nombre (esp)’ que em ve ara mateix al cap és el nom del porc…
L’autor
Daniel Closa
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència. | 0.667628 | curate | {"pt": 0.0380952380952381, "it": 0.025974025974025976, "es": 0.051515151515151514, "id": 0.003896103896103896, "ca": 0.803030303030303, "en": 0.0380952380952381, "la": 0.006493506493506494, "hu": 0.0025974025974025974, "no": 0.003463203463203463, "fr": 0.014285714285714285, "uz": 0.0021645021645021645, "et": 0.003896103896103896, "af": 0.003463203463203463, "de": 0.0030303030303030303} | http://ciencia.ara.cat/centpeus/2012/05/14/e-i-els-bancs/email |
mc4_ca_20230418_15_54516 | Suport financer a la inversion industrial a traves de la concesion de prestem a llarg termini, que es prestés a traves de dues lineas d'actuacion diferenciades: a) Programa de reindustrializacion: financés les actuacions de creacion, ampliacion i/o trasllat d'establiments industrials. b) Programa de foment de la competitivitat industrial: recolzés l'ejecucion dels plans de millora de la competitivitat d'empreses industrials.
Certificat digital Cl@ve
Secretaria General d'Indústria y de la Petita i Mitjana Empresa - E04934403
Direccion General d'Indústria i de la Petita i Mitja Empresa
S.G. de Politicas Sectorials Industrials
Ordre IET/611/2013, d'11 d'abril , per la qual s'estableixen les bases per la concesion de suport financer a la inversion industrial en el marc de la politica publica de reindustrializacion i foment de la competitivitat industrial.
Accés a la pagina de l'ajuda.
Codi S.I.A. : 201318
Suport financer a la inversió industrial en el marc de la política pública de Reindustrialització i Foment de la Competitivitat Industrial | 0.753194 | curate | {"ca": 0.9204218600191755, "en": 0.07190795781399809, "fr": 0.007670182166826462} | https://sede.minetur.gob.es/ca-es/procedimientoselectronicos/Paginas/detalle-procedimientos.aspx?IdProcedimiento=173 |
macocu_ca_20230731_7_385153 | Primera victòria de la lliga lluny de La Bàscula, amb remuntada inclosa, en un partit molt seriós de tot l’equip, de principi a fi.
La primera part va començar amb pressió molt alta per part nostra, intentant controlar el partit i no veure’ns sorpresos pel rival en els primers minuts. Al minut 8 l’Hicham, a qui desitgem que es millori aviat, va patir una lesió al genoll i mentre estàvem amb un jugador menys el Lloreda ens va sorprendre amb una pilota a l’esquena de la defensa que va suposar el primer gol. Tot i això l’equip va seguir igual i mitjançant un penal clar al minut 16 i un bon cop de cap al 29′ vam marxar amb avantatge al descans.
La segona part va ser força similar i un parell de gols més als minuts 38 i 50 van posar l’1-4 definitiu. En el que restava de partit es va controlar força bé el joc i es van crear algunes ocasions més que no van entrar.
Sembla que el canvi de sistema que han introduït els entrenadors i una millora en l’actitud dels nanos comencen a donar resultats. | 0.868103 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_608909 | TAC12 TV - L'Espai Xic's de Salou manté la seva varietat d'activitats per a totes les edats
L'Espai Xic's de Salou manté la seva varietat d'activitats per a totes les edats
Dimarts, 31 Desembre 2019 10:45
El Pavelló d'esports municipal del centre acull novament una edició de l'Espai Xic's que no presenta grans novetats respecte a l'any passat però que ofereix un ampli ventall d'activitats variades que el consoliden com un dels parcs de nadal referents al territori.
Des dels tradicionals inflables i tallers com pintacares, fins als toros mecànics, la mini pista de futbol o màquines recreatives arcade. Tot això repartit entre dos espais, un d'exterior i un d'interior presidit per la tirolina.
La gran varietat d'activitats permet que aquest parc sigui atractiu tant per a infants com per adolescents.
L'Espai Xic's estarà obert al públic fins al 5 de gener, tancant les seves portes únicament el dia 1.
Més en aquesta secció: « El millor any de la història del CB Salou El nou pla ocupacional de Salou dona feina a 10 persones d'entre 45 i 65 anys » | 0.831383 | curate | {"ca": 1.0} | https://tac12.tv/salou/arxiu-salou/item/11136-l-espai-per-xic-s-de-salou-mante-la-seva-varietat-d-activitats-per-totes-les-edats |
mc4_ca_20230418_11_11358 | Motlles de fosa a pressió, d'alumini a pressió colada en buit - Junhua
Motlles de fosa a pressió
Die productes de fosa
D'alumini de peces de fosa a pressió
Zinc peces de fosa a pressió
Magnesi de peces de fosa a pressió
Alumini fosa a pressió de buit
Altres peces de fosa d'alumini
La gravetat d'alumini fosa Part
Peces de fosa d'alumini de sorra
Baixa Pressió Die Casting
Part de fosa d'acer
Acer a el carboni i productes de ferro colat
Caixa repetidor
Caixa d'alumini de l'repetidor
Alumini fos a pressió
Acer inoxidable Fosa Producte
Die Casting motlle d'alumini
Fosa a pressió d'alumini peça d'aliatge
Alta fosa a pressió d'alumini Part
Ningbo Junhua Industry Limited és una empresa especialitzada en el disseny i fabricació de motlles de fosa a pressió, parts de la matriu d'alumini de fosa, aliatge d'alumini colada en buit parts, d'aliatge de zinc de peces de fosa a pressió, peces d'aliatge de magnesi de fosa a pressió, peces de gravetat d'alumini de fosa, sorra d'alumini peces de fosa, peces de fosa d'acer inoxidable, peces de mecanitzat de precisió i peces de metall estampat. La companyia, principalment el subministrament de peces d'automòbils i peces de comunicació per als meus clients. La meva empresa ha dissenyat i desenvolupat més de 10 tipus de carcassa de la caixa de repetidor de comunicació. La major part de les peces són d'exportació a països d'occident.
Direcció: No.139 Jinjia Village, Districte Beilun, Ningbo, República Popular de la Xina.
Telèfon: + 86-574-26865818
Correu electrònic: [email protected]
© Copyright - 2010-2019: Tots els drets reservats. Productes destacats - mapa de el lloc - Mobile Site
fosa de precisió SS316 , d'alumini d'alta fosa a pressió Part , d'alumini a pressió fosa a pressió , 1250t Die Cast Part, Alumini fos a pressió, Aluminum Alloy Die Cast Part, | 0.747415 | curate | {"ca": 0.9390380313199105, "fr": 0.03803131991051454, "pt": 0.008389261744966443, "ru": 0.0145413870246085} | https://www.junhua-group.com/ca/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_28796 | Aquest 2021 L’Aeroclub torna a organitzar una competició oberta a tots els socis i sòcies que vulguin iniciar-se o avançar en les diferents modalitats esportives que es practiquen en vol a motor o que simplement vulguin millorar competències com a pilot.
Més informació i normativa: https://aeroclub.es/ca/2021/10/competicio-vol-a-motor-acbs-2021/
Compartir
Share on FacebookShare on Facebook TweetShare on Twitter Pin itShare on Pinterest Share on LinkedInShare on LinkedIn
L’AEROCLUB
Vine i fes-te soci de l'Aeroclub més gran d'Europa, amb més de 1.200 socis en actiu, una flota amb 40+ aeronaus i més de 17.000 hores volades a l'any. | 0.667405 | curate | {"ca": 0.786053882725832, "pt": 0.014263074484944533, "en": 0.1838351822503962, "ja": 0.01584786053882726} | https://aeroclub.es/ca/calendar/ralli-2/1639785600/ |
mc4_ca_20230418_11_341855 | Martín Palermo - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Martín Palermo (La Plata, 7 de novembre de 1973) futbolista argentí. Juga de davanter centre i el seu actual club és Boca Juniors de la primera divisió argentina. A 2010 es va convertir en el màxim golejador històric del club i el vuitè de la història del futbol argentí. [1][2]
7 de novembre de 1973 (1973-11-07) (46 anys)
Vila-real CF 70 (18)
Martín Palermo va debutar a primera divisió argentina amb el Club Estudiantes de La Plata el 5 de juliol del 1992, amb 18 anys, en l'empat sense gols enfront San Lorenzo de Almagro, no obstant això, li va costar molt aconseguir un lloc en el primer equip, no aconseguint el seu primer gol fins al 22 de maig del 1993 contra el San Martín de Tucumán.
L'any 1995 Palermo no figurava en els plans del director tècnic Miguel Ángel Russo i va estar a punt de marxar cedit precisament al San Martín de Tucumán, això no obstant, finalment continuà a Estudiantes i, després d'un canvi de director tècnic, Palermo es convertí en peça clau del seu equip, fet que propicià que l'any 1997 fitxés pel poderós Boca Juniors. Palermo va disputar 90 partits a primera divisió amb Estudiantes, marcant 34 gols.
Sota la disciplina de Boca Juniors, Palermo es convertí en titular indiscutible i en una de les millors duples atacants junt a Guillermo Barros Schelotto. Sota la direcció de Carlos Bianchi, Palermo conquista amb l'equip xenize el Torneig Apertura de 1998 i 2000, així com el Torneig Clausura de 1999. Internacionalment conquista la Copa Libertadores del 2000 i la Copa Intercontinental d'aquell mateix any.
Després de triomfar a l'Argentina, Palermo decideix provar sort a Europa i l'any 2001 fitxa pel Vila-real Club de Futbol on malgrat marcar assíduament, no acabà de brillar, demostrant-se força irregular, alhora que sofrí una greu lesió. L'any 2003 fou transferit al Real Betis on jugà molt pocs partits i tan sols anotà un gol. També jugà brument a les files del Deportivo Alavés.
Després del seu fallit pas per Europa, l'any 2004 decideix retornar al Boca Juniors, on ràpidament recupera el seu rol de golejador i peça clau de l'equip. En la seva segona etapa xenize, a nivell nacional conquista el Torneig Apertura de 2005 i 2008, així com el Torneig Clausura de 2006, mentre que a nivell internacional torna a conquistar una Copa Libertadores l'any 2007, així com Copa Sud-americana de 2004 i 2005 i la Recopa Sud-americana de 2005, 2006 i 2008.
Palermo es retirà oficialment del futbol el 18 de juny de 2011, en un partit que finalitzà 2–2 enfront Gimnasia de La Plata. Donà una assistència de cap en el segon gol de Boca en el darrer minut del partit. [3]
1 Copa Intercontinental: 2000
2 Copa Libertadores: 2000 i 2007
2 Copa Sud-americana: 2004 i 2005
3 Recopa Sud-americana: 2005, 2006 i 2008
4 Torneig Apertura: 1998, 2000, 2005 i 2008
2 Torneig Clausura: 1999 i 2006
Màxim golejador del campionat argentí de futbol: 1998 Apertura, 2007 Clausura
↑ «Palermo record» (en castellà). Página/12. Editorial "La Página, S.A.", 2010.
↑ «Martín Palermo: el dueño de los goles» (en castellà). Boca Juniors. Club Atlético Boca Juniors, 2010.
↑ «Lo festejó como suyo». Diario Olé. [Consulta: 19 juny 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martín Palermo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Martín_Palermo&oldid=22200743» | 0.751996 | curate | {"ca": 0.8084914182475158, "es": 0.11743450767841011, "en": 0.025293586269196026, "it": 0.012947907256850346, "sv": 0.00993676603432701, "de": 0.025895814513700693} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%ADn_Palermo |
cawac_ca_20200528_1_61161 | Barcelona, una capitalitat capital
Hi pot haver alguna excepció, com l’alemanya, però en general tots els països tenen una capital que és molt més que la principal ciutat en nombre d’habitants, o molt més que el lloc on es concentren les grans institucions del país. És també un símbol amb el qual s’identifiquen tots els connacionals. Així, quan la gent parla del Govern de Madrid, de París o de Moscou es refereix normalment al Govern del país d’on és capital la ciutat, i no pas a la seva administració local o regional.
En el nostre cas, és cert que des de comarques sovint es planteja el greuge del centralisme barceloní, però també ho és que per a qualsevol projecte de caràcter nacional és indispensable disposar d’una capitalitat forta. Una capital, a més, amb vocació de ser-ho, de representar el conjunt del país. Els socialistes, per exemple, van intentar sempre minimitzar i amagar el paper de Barcelona com a capital catalana, i pretenien presentar-la simplement com una gran ciutat que podia i havia de tenir un tracte similar al que tenia Madrid. Però és evident que, des d’una perspectiva espanyola, la comparació no té cap sentit. Per més que Barcelona tingui un gran atractiu econòmic o turístic, no deixa de ser per ells la principal ciutat de la perifèria, equiparable en tot cas a Sevilla, a Bilbao o a València, però molt lluny del paper de capitalitat espanyola que exerceix Madrid.
Barcelona, doncs, ni exercia de capital catalana ni podia pretendre compartir la capitalitat amb Madrid. Més aviat procuraven dissimular tota la simbologia catalana com aquella burda transformació de l’escut de la ciutat. I durant un temps també van intentar, més que res com a maniobra de distracció, inventar-se un altre espai des d’on exercir la capitalitat, com era el Mediterrani. Tampoc se’n van sortir, entre altres coses perquè des de Madrid han fet i continuaran fent tot el que estigui al seu abast per evitar el desenvolupament de la ciutat.
Probablement, ho tenen molt més clar a Madrid que a Barcelona, això de la capitalitat. Ells són conscients del perill que representa potenciar la ciutat, i per això sempre han procurat posar traves a l’aeroport del Prat, al Port de Barcelona, o a les infraestructures que li permetrien connectar millor amb Europa, com l’eix mediterrani. En canvi, els nostres governants han procurat treballar per la ciutat, però sense tenir en compte que al darrere hi havia tot un país. I val a dir que no ha canviat gaire d’ençà del nou govern municipal. Tots els canvis i tota la transformació del país, pel que fa a la seva consciència nacional, s’ha fet al marge de la seva capital. Barcelona només ha seguit quan arreu de la nostra geografia la flama ja era ben encesa.
Ja és bo que l’Ajuntament de Barcelona hagi aprovat una moció de suport a la declaració sobiranista del Parlament. Però el Govern de la ciutat hauria d’anar més enllà. Si durant molts anys els socialistes van utilitzar el Govern de la ciutat per a contrarestar el Govern de la Generalitat, ara no acabem de veure que la majoria convergent actuï de contrafort i de partenaire del Govern nacional. Potser és el trumfo gros que es reserven els cervells de tot el procés per a treure’l en el darrer moment, que també serà el més crític. Però, avui per avui, es troba a faltar el lideratge d’una capital, que ha de ser clau i definitiu en el procés de creació,d’un nou Estat. | 0.854325 | curate | {"ca": 1.0} | http://josepromeu.blog.cat/2013/02/10/barcelona-una-capitalitat-capital/ |
mc4_ca_20230418_10_385159 | La Roca acollirà un Dron Parc, el primer parc lúdic tecnològic de l’Estat - AraVallès
Dissabte, 16 de desembre de 2017 18:37 h
Mollet del Vallès, Roca del Vallès, la Dilluns, 20.11.2017. 19:42 h
drons, empresa, tecnologia,
amb 2051 lectures. 3.12.2017. | 0.510879 | curate | {"ca": 0.8211382113821138, "en": 0.028455284552845527, "pt": 0.10975609756097561, "de": 0.04065040650406504} | http://www.aravalles.cat/noticia/203986/un-molleta-impulsa-un-dron-parc-el-primer-parc-ludic-tecnologic-de-lestat?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+aravalles+%28AraVall%C3%A8s%29 |
mc4_ca_20230418_12_51129 | Sol·licitud de classificació de l'annex al que pertany l'activitat | Ajuntament de Reus
Cerca * Ens trobem a: Inici > Tràmits > Empresa, formació i ocupació > Llicències d'activitat > Sol·licitud de classificació de l'annex al que pertany l'activitat
Comparteix : Sol·licitud de classificació de l'annex al que pertany l'activitat
Document informatiu referent a la classificació d'un activitat emès pels tècnics municipalsCom puc tramitar-ho ?
- Telemàtic amb certificat digital Tramitar telemàticament
- Correu postal (Registre general - Pl. Mercadal, 1 - 43201 Reus)Detall del tràmitAquest document té caràcter informatiu i no forma part de l’expedient. La seva NO presentació en cap cas paralitza la tramitació del mateix.
Totes les persones físiques o jurídiques que necessiten classificar l’activitatQuina documentació he de presentar ?Formulari de sol·licitud, indicant amb detall totes les dades tècniques que demana la sol·licitudQuant costa fer el tràmit ?GratuïtImpresos relacionats
Sol·licitud de classificació (notif telemàtica)Tràmits vinculats
Comunicació prèvia per a activitats (annex III) segons LLei 20/2009Classificació activitats LLei 20/2009, LLei 11/2009, Llei 16/2009Certificat d'idoneïtat d'emplaçamentComunicació prèvia per a espectacles públics i activitats recreatives, segons LLei 11/2009LLicència municipal d'obertura i ús de centre de culte, segons LLei 16/2009Comunicació prèvia per obertura i ús de centres de culte LLei 16/2009LLicència municipal d'activitats d'espectacles públics i activitats recreatives LLei 11/2009Informe urbanísticLLicència ambiental annex II, segons LLei 20/2009Comunicació prèvia per a activitats no incloses a la LLei 20/2009Classificació municipal d'actvitats no incloses a la Llei 20/2009, 4 desembre Tràmits | 0.847225 | curate | {"ca": 0.9778283115406481, "pt": 0.022171688459351906} | http://www.reus.cat/tramit/30840 |
oscar-2201_ca_20230904_6_17735 | Serveis Jurídics Civil , Administratiu, Dret concursal Serveis Jurídics Civil , Administratiu, Dret concursal
Gabinet d'Assessorament Profesional al teu costat des del primer pas
93 589 72 08
[email protected]
Inici
Qui Som
Serveis
Assessoria
Consultoria Econòmica
i Financera
Serveis Jurídics
GAP Informa
Blog
Contacte
Serveis Jurídics
OBJECTIU
L L a creixent competència en un món global obliga a l’empresa a mantenir un control cada vegada més estricte en cada una de les seves àrees, des de la seva creació i sense importar la mida d’aquesta. GAP Assessors, conscient d’aquesta necessitat en el sector de la PYME i basant-se en la seva experiència en aquest tipus d’empresa a través dels anys, ha creat el departament de Consultoria Econòmica-Financera, amb professionals de llarga trajectòria professional i amb formació especialitzada en aquest tipus d’empreses.
ELS NOSTRES SERVEIS
Servei de Direcció Financera
En l’entorn de crisi i restriccions creditícies actuals, la figura del DIRECTOR FINANCER està esdevenint cabdal per a la marxa de les empreses.
Aquesta figura està implantada en les mitjanes i grans empreses però no en les petites, ja que en molts casos no es poden permetre assumir el cost de disposar d’un DIRECTOR FINANCER en plantilla.
Per aquest motiu, des de GAP Assessors i Aura Consultors, posem a disposició de les empreses un SERVEI DE DIRECCIÓ FINANCERA amb un cost totalment assumible.
La funció de la Direcció Financera consisteix en obtenir, controlar i gestionar els recursos econòmics i financers de l’ empresa de forma eficient per tal de garantir-ne la rendibilitat i la solvència.
Contacta amb nosaltres
Serveis
ASSESSORIA
CONSULTORIA ECONÒMICA i FINANCERA
SERVEIS JURÍDICS
Blog
Categorías
Fiscal Normativa
Entradas recientes
Aspectes fiscals de la Llei d’Emprenedors
Butlletí de Notícies
Suscríbete a nuestro boletín y se le informará sobre los próximos eventos ...
Implicació, esperit d’equip, respecte, professionalitat i transparència són els elements que oferim per crear valor a la seva empresa.
Categories
Fiscal (1)
Normativa (1)
Busca la teva informació
Copyright GAP Assessors 2014. Tots els drets reservats - Política de Privadesa | Disseny web by e-square | 0.671466 | curate | {"ca": 0.8471837488457987, "de": 0.00554016620498615, "en": 0.057248384118190214, "pt": 0.023084025854108958, "es": 0.057248384118190214, "fr": 0.003693444136657433, "it": 0.006001846722068329} | https://www.gapassessors.com/pt-services/serveis-juridics/ |
macocu_ca_20230731_4_245319 | El Club ja té Twitter! !
Us presentem el Twitter del Club Infantil i Juvenil Sanfeliu – Sant Ildefons, ja ens podeu seguir per la famosa xarxa social i saber totes les activitats i accions que fem des del Club d’una manera automàtica i super actualitzada.
Aquí el teniu, a veure si ampliem els seguidors/es!
Punt Òmnia
Blog | 0.692491 | curate | {"sv": 0.06918238993710692, "fr": 0.0031446540880503146, "ca": 0.9150943396226415, "es": 0.012578616352201259} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_81711 | L’article 87 de la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de Família estableix que la determinació de la filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció.
Per tant, la puntuació del criteri que fa referència a l’existència de germans al centre, només és possible quan hi ha un progenitor comú o quan hi ha una adopció. | 0.77393 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.xtec.cat/edunormes/2010/01/08/consideracio-de-germans-en-el-proces-de-preinscripcio/ |
macocu_ca_20230731_0_388620 | Perrotta, C. La fotografía Com a Mitjà De Reproducció Dels béns artístics, arqueològics I arquitectònics: Els Primers àlbums Catalans. EMBLECAT 2018, 53-70. | 0.562484 | curate | {"ca": 0.864516129032258, "en": 0.13548387096774195} | |
mc4_ca_20230418_10_215519 | Cap Vermell - Jaume Faba deixa la coordinació de l'Escolar
M’agradaria escriure unes línies per confirmar tots els rumors que hi ha sobre el C.E. Escolar i la meva persona. La veritat no és altra que el passat dilluns em vaig veure obligat a deixar la coordinació del club. Els motius són diferents, però entre els principals hi ha la falta de confiança de la directiva, que m’ha dut a la falta de motivació per a començar una nova temporada, a més de motius personals.
Està clar que no tot és com a un li agradaria. Personalment, sé que hi ha coses que hauria pogut fer millor o diferents aspectes on he errat durant aquests dos anys, però això pot passar quan una persona té noves idees, nous pensaments i diferents aspectes que creu que es podrien millorar. Des del meu punt de vista hi ha coses que no s’han fet correctament i a més crec que hi ha falta de confiança i per això val més prendre una decisió.
La decisió de deixar la coordinació no la vaig prendre el mateix dilluns, sinó que ja feia setmanes que ho estava rumiant, però al final xerres amb les persones de confiança i que t’estimen, i realment pens que és el millor per a les dues parts.
Molta gent em diu que m’he precipitat al prendre aquesta decisió. Ha estat difícil deixar la coordinació de l’Escolar, perquè és el club del meu poble i el que estim, però al final s’ha de mirar per a un mateix i pens què és el millor. He de dir que al deixar la coordinació vaig proposar seguir de preparador físic amb el primer equip, ja que els nous entrenadors m’ho han demanat i esper que ens puguem asseure i xerrar-ne.
Vull confirmar que, encara que marxi com a coordinador, seguiré dins el club, almenys com a jugador. Crec que després d’aquesta darrera temporada i d'haver descendit, s’ha d’aixecar el cap i intentar fer una bona feina la pròxima temporada.
M’agradaria acabar donant les gràcies a totes aquelles persones que han confiant i han cregut en mi, als entrenadors que han estat al meu costat aquests dos anys, als meus companys i a tots els pares i mares que m’han recolzat. A més, he d'agrair al meu company d’oficina Xisco Mena per haver-me ajudat en qualsevol dubte i en els tràmits federatius, i he de donar les gràcies molt especialment a na Maria i en Manolo, ja que han estat els meus pares dins el club.
Jaume Faba Sancho. | 0.872683 | curate | {"ca": 0.9921431689218682, "es": 0.00785683107813182} | http://capvermell.org/index.php/agenda/cartes/16668-jaume-faba-deixa-la-coordinacio-de-l-escolar |
mc4_ca_20230418_14_325443 | Dues famílies dividides pel destí, unides per la comprensió - Sies.tv
Arriba a les pantalles el drama francès “El fill de l'altre”
Dues famílies dividides pel destí, unides per la comprensió
Quan es prepara per entrar a l’exèrcit Israelià, Joseph descobreix que no és fill biològic dels seus pares. Al nàixer, al mig de la guerra, va ser intercanviat accidentalment per Yacine, el nadó d’una família palestina que viu en els territoris ocupats per Cisjordania. El món s’enfonsa al voltant d’aquestes dues famílies. El rebuig, el dubte, la pèrdua d’identitat, els prejudicis de raça i la religió esdevenen com l’espinosa barrera en les seves vides, i tots hauran d’intentar superar-la a través de la comprensió, l’amistat i la reconciliació en una atmosfera dominada per la por i l’odi.
Comentar ( ) amistatcomprensiódramafrançaIsraelpalestinapaternitat
> ‘Croades’, una obra escrita per Michel Azama i dirigida per Jordi Vilà, s’estrena a El Maldà > Els 20 d’anys de l’escola de música dels Amics de la Unió > Pallasos en Rebeldía participa aquest cap de setmana al Festival Esperanzah | 0.831944 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.sies.tv/video/dues-families-dividides-pel-desti-unides-per-la-comprensio.html |
oscar-2201_ca_20230904_9_48897 | Al juliol de 2008 vaig viatjar a Groenlàndia en el que va poder ser la meva última aventura a aquesta remota part del món. He viatjat allà anualment des de 2001 i realment he sentit la sort que cada any era més productiu i segur que ho va ser l\'anterior.
Groenlàndia Geo-Adventure Tour 2008
Buscant la mina Nuevo Silica
A la part superior de la mina, llargues vetes negres de mica comprimida recorrien les parets al llarg. Havíem trobat la mina Nuevo Silica!
Buscant la mina Nuevo Silica
Viatge a la mina de Xianghualing
Viatge a la mina de Xianghualing a la recerca de minerals fluorescents xinesos, província de Hunán, Xina en 2007
Viatge a la mina de Xianghualing
Minerals egipcis
Egipte és un país enorme, amb una geologia molt interessant i un potencial mineralògic ampliament subexplotat.
Minerals egipcis
Buscant minerals a Bear Lake Diggings
El Bear Lake Diggings consisteix en una sèrie de dics amb venes de calcita alterada on la calcita ha estat erosionada pels àcids naturals del sòl.
Buscant minerals a Bear Lake Diggings
Mina \"El entredicho\" - Almadenejos
Quan vam realitzar la visita a la mina de El Entredicho estava inactiva per pel que vam accedir sense cap problema. De continuar amb l\'explotació, portaria de segur, l\'aparició de nous cristalls de cinabri, a més de l\'impossibilitat de visitar lliurement la mina.
Mina \"El entredicho\" - Almadenejos
Recollir minerals a Manhattan
Recollir minerals a Manhattan? Sona com una contradicció. Amb tot qualsevol que ha vist la col·lecció de 700 minerals del Nova York Mineralogical Club sap que en un temps Manhattan va ser un paradís del cercador de minerals.
Recollir minerals a Manhattan
Excepcionals quars i esfalerita gegants de Mont. St-Hilaire, Quebec, Canadá
Aquest diumenge assolejat d\'agost de 2002, vaig amb el meu pare a la pedrera de Poudrette en el Mont St-Hilaire. ¡Desafortunadament aquest any no és molt productiu en bones troballes mineralògicques, la majoria de l\'explotació es fa en \'hornfell\' així que excepte un poc de quars fumat de mil·límetres, de menor importància, i la dolomita alterada, gens realment interessant i quan la ràfega es fa en àrea de la sienita és sienita pura ni una geoda!
Excepcionals quars i esfalerita gegants de Mont. St-Hilaire, Quebec, Canadá
Viatge a Mibladen (Marroc)
Des que començarem a preparar el viatge que ens conduiria al Marroc, hem estat sempre amb el dubte de que, pot ser, el moment no era el més apropiat...
Viatge a Mibladen (Marroc)
Excursió a la mina Jeffrey a Asbetos Qc.
Per a poder visitar a la mina primer has de ser membre del Asbestos mineral club, després tens ocasió de visitar aquesta mina de crisotil activa en un o dos dels 6 viatges organitzats pel club.
Excursió a la mina Jeffrey a Asbetos Qc.
Fotos d\'algunes excursions cercant geodes
Bob de Scottsdale Arizona en una excursió de 2 dies amb en Geodeman.. Trobaren grans geodes en aquells 2 dies .... Mayo 2002 Riu Des Moines .....
Fotos d\'algunes excursions cercant geodes
Buscant wulfenita a Austria
A pesar del fet que Àustria té algunes localitats excepcionals de wulfenita que es troben dintre de les millors del món, no molts col·leccionistes de fora d\'Europa saben sobre elles.
Buscant wulfenita a Austria
4 dies cavant a la Treasure Mountain
Obrir una geoda de diamants de Herkimer és una de les emocions més grans que qualsevol cercador de minerals pot experimentar. Vostè és la primera persona que veu el seu contingut, i tal com vostè treu i examina els perfectes, brillants, cristalls gemma.
4 dies cavant a la Treasure Mountain
Mineraltown | Informació | Fotos de minerals | VIDEOS | Articles | Fires | Directori | Anuncis classificats | Llibres de minerals | 0.618698 | curate | {"ca": 0.876101321585903, "fr": 0.009636563876651983, "es": 0.03524229074889868, "it": 0.009636563876651983, "en": 0.05506607929515418, "pt": 0.014317180616740088} | http://www.mineraltown.com/reports/totart.php?CATEG=009900&idioma=0 |
mc4_ca_20230418_10_507483 | Cadenot - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cadenots en un veler tradicional ("Le Renard"). Vegeu les bigotes inferiors i els sistemes tensors.
Veler "Le Renard", aparellat de "côtre à hunier". Rèplica del vaixell del corsari Robert Surcouf
Un cadenot és un tirant de ferro que subjecta l'obencam (obencs, burdes i obenquells), cada cadenot fermant un dels cables que suporten els arbres d'un veler. També són cadenots les peces d'ancoratge d'alguns estais i dels estais de galop, burdes o burdes volants.
2 Vela lleugera
3 Velers moderns de desplaçament mitjà
4 Velers clàssics
Els cadenots són de forma allargada i es munten en posició gairebé vertical. Per la part inferior van afermats a l'orla (també poden allargar-se més, costats avall; o afermar-se parcialment en la coberta) mijançant perns múltiples (per a disminuir l'esforç sobre els materials del buc). Per la part superior es collen a elements tensors: bigotes en els velers antics o clàssics i tensors de rosca en velers més moderns.
Vela lleugera[modifica | modifica el codi]
En vela lleugera els cadenots acostumen a ser d'acer inoxidable amb sistemes tensors discrets (es van tensant per increments). Hi ha cadenots que només permeten tensar "de forat a forat" i tensors que permeten un ajustament més fi (basats en el sistema Nonius emprat en els peus de rei).
En els primers el cadenot està format per dues xapes d'acer inoxidable amb un fiador (format per un piu mòbil allotjat en una cassoleta fixa en la xapa exterior estirat per una molla interna). El fiador en posició normal travessa la part superior de les dues xapes. Una regleta amb forats va muntada de forma fixa a l'extrem inferior de l'obenc. L'obenc es fa ferm al cadenot estirant el fiador i introduint la regleta entre les dues xapes (tirants) del cadenot. Un cop obtinguda la posició (i la tensió) desitjada s'allibera el fiador, quedant el passador a través d'un forat de la regleta de l'obenc. Els forats acostument estar separats uns 10 mm i aquest és valor dels increments o decrements d'ajustament.
Els cadenots amb sistema Nònius també estan formats per dues regletes (unides per la part inferior a un escaire o doble escaire d'acer inoxidable). El passador és un pern (del tipus cilíndric amb cabota cilíndrica i fiador d'anella tancada) que pot situar-se en qualsevol posició. Les separacions verticals entre els forats de la regleta fixada a l'obenc i les regletes dels cadenots varien en una dècima part (uns forats a 10 mm i els altres a 9 mm; sistema semblant a l'emprat en els peus de rei). D'aquesta manera és molt fàcil ajustar l'obenc amb increments d'un mil·límetre (1mm). | 0.792652 | curate | {"ca": 0.9630911188004614, "es": 0.018069973087274125, "fr": 0.018838908112264515} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Cadenot |
cawac_ca_20200528_8_103367 | Category Archives: mirant
la realitat sempre supera la ficció. I això és així perquè la ficció sempre surt de la pròpia realitat maquillada. Però una cosa és saber-ho i l’altre és creure-s’ho. Pots estar tranquil·lament al sofà mirant una pel·lícula sabent que tot surt d’algú amb molta imaginació. Però, si hi penséssim, segur que a la vida real […]
fa temps les nits de dimarts estaven reservades a la poesia visual dels colors en sèrie, i m’hi vaig endinsar tant que quan van demanar col·laboració en forma de fotografies vaig rebuscar per les carpetes digitals i en vaig enviar unes quantes. El programa va acabar, però es va traslladar en una exposició al caixafòrum. […]
ahir hi va haver focs artificials. A dins de casa també. Però els de fora eren de colors virolats que al final resultaven ser palmeres. Jo els veia des de la finestra i els escoltava des de qualsevol racó de casa. De fet, em barallava amb el volum de la tele per no perdre’m cap […] | 0.75068 | curate | {"en": 0.026427061310782242, "ca": 0.9164904862579282, "pt": 0.05391120507399577, "mk": 0.003171247357293869} | http://mitjanit.blog.cat/category/mirant/page/2/ |
cawac_ca_20200528_5_43410 | Esteu aquí
Guillem Trabal: 'Estem complint un objectiu que va més enllà dels resultats'
26 de Gener de 2013, per Clàudia Bonet
Guillem Trabal i Tañá, nascut a Masíes de Voltregà (1979), al costat d'un dels bressols de l'hoquei patins, respira aquest esport des de ben petit. Concentració, responsabilitat i agilitat a la pista, humilitat i amb les idees clares fora, caracteritza a un dels millors porters del món en aquest esport. El porter roig-i-negre pentacampió del món i d'Europa amb la selecció espanyola i amb tots els èxits assolits com a jugador, és un dels pilars de l'equip. La seva brillant trajectòria esportiva també es veu traduïda en el camp acadèmic, però si parlem de futur sempre tornem al punt d'inici: l'hoquei patins.
· Guillem Trabal
Clàudia Bonet
A una jornada per arribar a la meitat de l'OK Lliga, el Reus és sisè amb 23 punts. Quina valoració en fa d'aquesta primera volta?
Molt bona. Boníssima. Per una banda hem assolit un dels primers objectius, entrar a la Copa del Rei, i per altra, seguim vius i depenent de nosaltres a la Copa d'Europa, un tema molt important. A més, estem complint un objectiu esportiu que va més enllà dels resultats: formar un nou equip, el Reus del futur. Era un tema en el que tots estàvem una mica neguitosos per com funcionaria, i a dia d'avui podem estar molt contents. Els veterans han respost adoptant el rol que els hi toca i la canalla jove està agafant una identitat molt ferma sobre la pista.
Alguns jugadors, com Joan Salvat, Marc Ollé o Xavi Rubio s'han adaptat ràpidament i disposen de molts minuts aportant gols a l'equip. Com a veterà, com veu aquesta progressió?
Fantàstica, sinó fos perquè tots sabíem que eren juniors i debutaven, al veure'ls jugar ningú ho diria. Realment estant actuant i estan tenint una presència amb molta solvència a l'equip.
Com a jugador, va debutar al Voltregà i abans de fitxar pel Reus va estar al Lleida. Aquest any, el Llista Lleida ha ascendit a l'OK Lliga i és un dels equips revelació. Un exemple de la igualtat entre equips que hi ha a la lliga, tret de les dos primeres places, la resta estan en joc a cada jornada.
La veritat és que es una cosa molt sorprenent, no havia passat mai. Generalment sempre quedaven marcats dos grups: els vuit de dalt i els vuit de baix. Aquest any però, el fet que des del tercer al penúltim hi hagi tant poca diferència, fa que sigui molt difícil pronosticar qui guanyarà. És una cosa molt positiva perquè li dóna identitat a la lliga i demostra el nivell que té.
Aquest darrer cap de setmana es va jugar la Lliga Europea, el Reus amb la victòria a Alemanya només necessita una victòria per classificar-se a quarts. Queden dos partits, com afronta l'equip aquests dos encontres i quines creu que són les possibilitats del Reus a la competició?
Només guanyar un partit sembla molt fàcil, però si mires quins són aquests dos encontres, realment se't posen els pels de punta. L'equip té molta il·lusió en aquesta competició. És una recompensa poder jugar amb els millors equips d'Europa. Estem molt contents de poder decidir ser a la següent fase amb un senyor partit a casa contra el Benfica. Esperem respirar una d'aquelles grans nits a Reus perquè és impossible carregar-te un Benfica sense tenir el pavelló ple. Però sobretot gaudir molt perquè poder jugar aquests partits és un dels motius pels quals un està a Reus i no a un altre lloc.
I canviant de competició, el Reus ja està classificat per la Copa del Rei, però aquest cap de setmana hi ha cinc equips que es disputen l'última plaça. Quin equip li agradaria que ocupés aquesta última posició?
Personalment m'agradaria que entrés el Voltregà. És d'on sóc jo i sé que és un lloc que porten molts anys patint molt i que han estat lluitant per no baixar. Per ells, la satisfacció i el premi d'entrar a una Copa del Rei seria molt gran i pel bé de l'hoquei també. A més, té una afició que volta i que dóna color als llocs.
La seu de la Copa serà Oviedo. Tenint en compte que la majoria d'equips són de Catalunya, això suposa que s'hagin de desplaçar, per tant, un cost econòmic pel club i una dificultat per a l'afició. Creu que són factors que s'haurien hagut de tenir en compte a l'hora de designar la seu?
Pel que fa el tema econòmic això queda en els clubs. El fet de que una senyora ciutat com Oviedo vulgui acollir la Copa és d'estar agraïts. És una manera de portar l'hoquei i promocionar aquest esport. L'any passat quedaven quinze dies per disputar-la i no hi havia ningú que la vulgues organitzar. Evidentment pel tema afició és més difícil. No podrem veure mobilitzacions tant exagerades com s'havien vist en aquests últims anys a Vilanova o a Blanes. Això no es veurà, però probablement, i això espero, quedarà compensat amb la gent d'Oviedo que tindrà ganes de veure bon hoquei.
L'hoquei està molt arrelat aquí a Catalunya, de fet, ha pogut viure a dos bressols d'aquest esport, com són Sant Hipòlit de Voltregà i Reus. Com es respira l'hoquei en aquestes ciutats?
Es respira donant-li un valor molt gran. A Sant Hipòlit és més important perquè és l'únic esport, a Reus, en canvi, es comparteix amb el futbol, però a totes dues ciutat és l'esport amb més tradició. Es nota amb la vivència del dia a dia, però també quan et mous. El fet de parlar del Reus Deportiu o de la ciutat de Reus, són dos conceptes que s'associen ràpidament i això demostra la fermesa que té aquest esport a la ciutat.
Guillem Trabal, un apassionat de l'hoquei, cinc vegades campió del món, cinc més d'Europa amb la selecció espanyola, ha guanyat tots els títols com a jugador, ha estat MVP de l'OK Lliga, ha rebut la medalla d'Or al mèrit esportiu... d'on sorgeix aquesta passió per l'hoquei?
La passió sorgeix del poble d'on sóc. Ara ja hi ha més alternatives: bàsquet, futbol... però anys enrere quasi que per força havies de fer hoquei, i Voltregà és una ciutat on es respira moltíssim. De petit el meu pare ja em va portar i em va inculcar la seva passió, i a partir d'aquí, ja ha estat un no parar.
I el fet de jugar de porter, és una posició privilegiada però li ha donat la sensació que a vegades no tingui el reconeixement que es mereix?
No, en això no estic d'acord. Realment la funció del porter en aquest esport està molt valorada, se li dóna una importància vital. Molta gent parlarà de que és la peça més important de l'equip i realment en moltes conclusions que es treuen d'un partit, per bo o per dolent, el porter sempre hi està entremig. Per això tenim una responsabilitat enorme dins l'equip.
I pel que fa a aquest esport, tot i tenir tanta tradició a Catalunya, per què creu que té poc ressò mediàtic?
Perquè li falta que a molts llocs es practiqui. És difícil que tingui un ressò mediàtic a comunitats autònomes o a zones d'Europa o del món si no hi ha practicants. A llocs com a Catalunya que aquesta pràctica sí que hi és, l'únic que li manca és que els mitjans de comunicació en parlin perquè ha quedat demostrat que és un esport que a la gent li agrada.
Tothom coneix la seva trajectòria brillant en el camp de l'esport, però pel que fa el camp acadèmic tampoc no deixa res a desitjar. Llicenciat en Fisioteràpia, INEF, Magisteri i Educació Física, Antropologia, Psicopedagogia... em deixo alguna cosa?
Un màster d'antropologia urbana.
Com compagina un esportista d'elit la rutina de l'esport i els estudis?
D'una manera molt fàcil. En realitat, som uns afortunats, ja que els ingressos que la majoria de gent necessita vuit hores per aconseguir, nosaltres en dues hores diàries ho tenim, només és la voluntat de dedicar-s'hi. Molta gent ho veu com una dificultat, però l'hoquei que no t'exigeix ni concentracions ni dobles sessions, tot és un avantatge. Voluntat i esforç com tothom. El problema és que tens poques hores ocupades al dia, però les que tens són inamovibles.
Tornant al present, quants anys li queden de contracte amb el Reus?
El contracte s'acaba aquest any. Ara estem a mitja temporada i no és moment de plantejar-se res. Un cop passi la Copa del Rei, més endavant, tot és parlar-ho. El club també ha de prendre la decisió si l'interessa o no. Jo tinc la voluntat de quedar-me, seria molt difícil dir que no et vols quedar en un club i en una ciutat com aquesta.
També té el títol d'entrenador. S'ha plantejat entrenar en un futur?
Si, m'agradaria molt. A dia d'avui i pensant en un futur, no em veig desvinculat d'aquest esport. M'agrada molt amb tots dos sentits. De jugador i d'entrenador, ja sigui de canalla o si algun dia pot ser d'elit. És una cosa que m'interessa i m'agradaria molt en un futur.
Així doncs, tenim Guillem Trabal per temps en el món de l'hoquei patins?
Aquest servei es planteja com un espai obert en el qual s'expressen lliurement les opinions de les persones que visiten el web, i no s'ha d'utilitzar per fer desmentits, desinformar o atacar a tercers. Si us cal enviar una correcció per a una notícia, podeu utilitzar el formulari per enviar informació d'interès periodístic. A Reus digital entenem que els lectors d'aquest mitjà són persones respectuoses, amb capacitat per comentar sense necessitat de fer crítica destructiva, provocar o atemptar contra l'honor de les persones. En qualsevol cas, si algun comentari es considera fora de lloc, s'esborrarà. Reusdigital.cat no es fa responsable de les opinions dels comentaristes. Que aquest servei de comentaris es mantingui actiu depèn de les persones que l'utilitzen. Reusdigital.cat es reserva el dret d'emprendre accions legals contra les persones que emetin comentaris injuriosos, que ofenguin la imatge i l'honor de les persones o ataquin l'ordenament jurídic. | 0.803441 | curate | {"es": 0.0010563008344776593, "ca": 0.9929227844089997, "fr": 0.0016900813351642548, "id": 0.0010563008344776593, "pt": 0.0010563008344776593, "oc": 0.0022182317524030845} | http://reusdigital.cat/noticies/guillem-trabal-estem-complint-un-objectiu-que-va-m-s-enll-dels-resultats |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.